Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

VO

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
El temps no es perd
ni s'aprofita,
ni es guanya tampoc.
El temps només passa,
aliè als humans que n'han fet mesura de tot.
 
   
 
 
       


vo <f. vor, no comptable>:
calamitat f (voði)
33. Þó hann æva hendr ǀ né hǫfuð kembði, ǁ áðr á bál um bar ǀ Baldrs andscota; ǁ enn Frigg um grét ǀ í Fensǫlom ǁ vá Valhallar — ǀ vitoð ér enn, eða hvat?: 33. [En Váli] no es va rentar pas les mans ni es va pentinar pas els cabells fins que no hagué portat l'homeier (lit.: l'adversari) d'en Baldr (=en Hǫðr) a la pira [d'aquest]. I la Frigg, a les seves Fensalir, plorava per la [futura] desgràcia del Valhal·la. Que en voleu saber més vosaltres o no? (vocabulari: #1. æva: Si tenim en compte que en Váli, el venjador de la mort d'en Baldr, només té un dia quan mata en Hǫðr, cal assumir que l'adverbi temporal æva aquí no té el significat habitual de mai, sinó que hi reforça la negació, d'on la meva traducció. Si no creiem que sigui rellevant el fet que en Váli només tingui un dia de vida quan venja el seu germanastre, la traducció fóra: No es va rentar mai les mans ni es va pentinar [mai] els cabells fins que...; #2. annskoti: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 16: and-scoti (ann-scoti) m. ‘gegenschießer’: Feind; #3. vá Valhallar: Es refereix versemblantment a la propera arribada del ragnaroc i per tant, a la propera fi del Valhal·la)
♦ e-m bregður vo (o: vá) fyrir grön: <LOC FIGalgú s'espanta de sobte, algú té un [en]surt, algú té un esglai sobtat
eftir það kastaði hann kuflinum og því næst öllum bolklæðum. Þá leit hver til annars og brá mjög vo fyrir grön. Þóttust þeir kenna að þetta var Grettir Ásmundarson því að hann var ólíkur öðrum mönnum fyrir vaxtar sakir og þrekleika og þögnuðu nú allir en Hafur þóttist ósvinnur orðinn. Gengu tveir og tveir saman af héraðsmönnum og ámælti hver öðrum en þeim mest er fyrir griðunum hafði sagt: després d'aquestes paraules, en Gestur va llançar a terra el seu mantell amb capiró i tot seguit, es va llevar tota la roba de cintura per amunt. Llavors es varen quedar mirant els uns als altres, sorpresos i esglaiats, ja que reconeixien que aquell home no podia ésser ningú més que en Grettir Ásmundarson perquè es diferenciava dels altres homes en estatura i força. Tots callaven i en Hafur se n'adonava (va constatar) que s'havia deixat ensarronar. Els homes del districte es varen agrupar de dos en dos i cadascun blasmava l'altre, però i sobretot, blasmaven el qui havia pronunciat els grið (la fórmula de conciliació o de suspensió d'hostilitats)
en þegar þessi tíðindi komu fyrir síra Árna lýsti hann forboði yfir Odda og öllum þeim mönnum er að boðinu sátu. En þann dag sem jarl kom heim brá honum vá fyrir grön því at kirkja var byrgð at Stað, ok þegar hann spurði hví þat gegndi var honum sagt. Nokkru síðar var fundur lagður til þessa máls , ok sóttu þeir báðir síra Árni ok jarl þenna fund. Bar jarl fram fornan landsið og sjálfs síns dæmi og margra annarra manna til þess að þess háttar hjónalag sem var með Odda og hans konu hefði lengi verið lofað en það var ófyrirsynju nokkuð sinn fyrirboðið. Síra Árni sagði að móti að páfarnir er öllum lögum eiga með réttu að ráða hefðu svo freklega afnumið og fyrirboðið þess kyns samlag undir pínu fullkomins banns. Um síðir létti jarl fyrir sönnum skynsemdum og staðfesti síra Árna og tók lausn af honum og allir boðsmenn. Sór Oddi af hendi sér konu þá sem hann hafði sér ætlað (SS II (ÁSB), cap. 6, pàg. 774): però quan aquests fets varen arribar a orelles de monsenyor Árni, va imposar l'entredit sobre l'Oddi i tots aquells que havien assistit al convit de noces. I el dia que el iarl va tornar a casa, va tenir una mala sorpresa i un esglai sobtat perquè l'església de Staður estava tancada en fort (menys lit.: quan va veure que...). I quan va preguntar perquè s'havia fet, li ho varen contar. Un mica després, es va acordar de celebrar una reunió per debatre aquest afer, a la qual assistiren tant monsenyor Árni com el iarl. El iarl va basar la seva argumentació en l'antic costum del país i en el propi exemple i el de molts d'altres homes, remarcant que una convivència matrimonial de la mena que hi havia entre l'Oddi i la seva dona feia temps que estava permesa i que [només] algunes vegades s'havia prohibit a tort (injustament, de manera il·legítima). Monsenyor Árni li va replicar que els papes, amb just títol (= með réttu), havien d'ésser el fonament de totes les lleis, havien abolit i prohibit estrictament aquesta mena de cohabitació sota pena de plena excomunicació. El iarl, finalment, es va doblegar als veritables arguments i va cedir davant monsenyor Árni i va rebre d'ell l'absolució i [amb ell també la reberen] tots els qui havien assistit al convit de noces. L'Oddi va jurar que renunciaria a la dona que ell s'havia escollit
hljópu þeir þá út á völluna. Brá þá leiðangrsmönnum vá fyrir grön, er þeir heyrðu lúðragang Birkibeina ok sá merkin gnæfa ok herinn fara óðfluga at sér með ópi ok kalli (FB III (SSK), pàg. 290): aleshores sortiren corrents cap als camps. Aleshores els leiðangrsmenn (els homes de la lleva dels Crosses) tingueren un sobtat esglai quan varen sentir el so dels lúðrar dels Cames-de-beç i varen veure els estendards dreçats i l'exèrcit que se'ls acostava, movent-se a tota velocitat, amb crits i clams
♦ lifa með vo (o: vá) og vesöld: <LOC FIGviure una vida de calamitats i misèria
þessi guðsdómr ok -órskurðr sýniz miǫk harðr, er hann lagði þenna brottrekstr af paradísó meðr fyrrsagðri hegnd ok pínu á fyrrnefnd vár feðgin. En þat er þó allt at eins rétt, svá sem ǫll ǫnnur sjálfs hans gǫrð, þvíat hér meðr tempraði hann miskunnsamliga þá pínu sem hann hafði þeim sett, þvíat þar sem þau skyldu ævinliga meðr vá ok vesǫld lifa, þá var þeirra líf æ því veslara er þat var lengra. Ok svá sem þau hefði bergt af lífstrénu, þá hefði þau því lengr vesǫl verit sem þau hefði lengr lifat — Dura uidetur Dei sententia, qui praedictis poenis poenam eiectionis addidit. Sed contra: Hanc enim poenam, quam dederat, misericorditer temperauit, ut uerum de eo appareat: „Cum iratus fueris, misericordiae recordaberis“ (Habacuc 3:2), quia enim uicturi erant in miseria, quanto esset uita diuturnior tanto miserabilior. Si ergo gustassent de ligno uitae, diutius uiuentes, diutius miseri essent (I Mosebog 3, cap. 12, pàg. 40): aquest judici i sentència divins -quan als nostres primers pares ja esmentats els va afegir l'expulsió del paradís al càstig i la pena ja esmentats- semblen durs, i tanmateix tot això només es va fer amb raó, igual que tota la seva altra factura (menys lit.: igual que tots els altres fets i coses de la seva creació), perquè va trempar misericordiosament la pena que els havia imposat, car, havent de viure perpètuament (per sempre) amb adversitats i misèria, llur vida havia d'ésser més i més miserable, com més llarga fos, i per tant, si haguessin tastat de l'arbre de la vida, com més temps haguessin viscut, més temps haurien estat miserables

vo:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vega “pesar; matar” ()
  La 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. del verb vega en la llengua medieval era . Per evolució fonètica normal, aquesta forma va donar, en la llengua moderna, vo. Però com que no hi ha pretèrits que presentin, en llur singular, la vocal o, la forma regular vo es va modificar, per analogia amb els pretèrits de la sisena conjugació forta (tipus: aka: ók - ókum) en , que actualment és la forma habitual.  
     

vodka <n. vodka, no comptable>:
vodka m,f

vodki <m. vodka, no comptable>:
vodka m,f

voð <f. voðar, voðir>:
1. (ofinn dúkurtela f (teixit, estofa/estopa, roba per a vestits)
það er hann sem situr hátt yfir jarðarkringlunni en íbúar hennar líkjast engisprettum, hann þenur himininn út eins og voð (dɔq ~ דֹּק:   ha-nnōˈtˁɛh   χa-dˈdɔq   ʃāˈmaʝim,   הַנּוֹטֶה כַדֹּק שָׁמַיִם) og slær honum sundur eins og tjaldi til að búa í: es el qui seu alt sobre el cercle de la terra, però els seus habitants semblen llagostos, ell estén el cel com una tela [fina], i el desplega com una tenda per habitar-hi!
stoðirnar gerði hann úr silfri, bakið úr gulli, sessinn úr purpuravoð (mɛrˈkāβ   ʔargāˈmān ~ מֶרְכָּב אַרְגָּמָן:   mɛrkāˈβ-ō   ʔargāˈmān,   מֶרְכָּבוֹ אַרְגָּמָן). Að innan er hann klæddur ást, Jerúsalemdætur: n’ha fet les columnes d'argent, el respatller d'or, el setial de tela de porpra. Per dedins està revestit d'amor, filles de Jerusalem
nú sem hún hafði ofið þenna hinn mikla dúk (ὁ ἱστός -οῦ:   ὑφήνασα μέγαν ἱστόν) og þvegið hann, og lagt fram voðina (τὸ φᾶρος -άρεος:   εὖθ’ ἡ φᾶρος ἔδειξεν) til sýnis, þá var hún svo fögur, sem sól væri eða tungl: després que hagué teixit aquesta gran tela, i que l'hagué rentada, va mostrar la peça teixida, tan bella com si fos el sol o la lluna (l'original fa: εὖθ’ ἡ φᾶρος ἔδειξεν, ὑφήνασα μέγαν ἱστόν, ǁ πλύνασ’, ἠελίῳ ἐναλίγκιον ἠὲ σελήνῃ)
heldur hugsaði hún meðal annars upp þessa vél: hún setti upp mikinn vef, og óf smágjörva og ummálsmikla voð (:   ) í herbergi sínu: ans imaginà, entre d'altres, aquesta arteria: va dreçar al teler una gran tela i teixia, dins la seva cambra, un teixit fi i de gran perímetre (l'original fa: ἀλλὰ δόλον τόνδ᾽ ἄλλον ἐνὶ φρεσὶ μερμήριξε· ǁ στησαμένη μέγαν ἱστὸν ἐνὶ μεγάροισιν ὕφαινε, ǁ λεπτὸν καὶ περίμετρον·)
2. (rekkjuvoðllençol m (de llit)
3. (nótteranyina f (gran ormeig de pescar)
4. (seglvela f (tela per a empènyer una nau)
því næst skipar hann að höggva á landfestar, losa um reipi og vinda upp voðir ( ~ :   excusos <...> laxare rudentes)tot seguit, mana de tallar les amarres, amollar les escotes i desplegar veles (l'original fa: tum littore funem ǁ deripere excussosque iubet laxare rudentes)

voða <prefixoide elatiu>:
reconsagradament
♦ voða <+ Adj.>reconsagradament <+ Adj.>

voða·blika <f. -bliku, -blikur. Gen. pl.: -blikna>:
nuvolada f de tempesta

voða·eldur <m. -elds, -eldar>:
foc m (o: incendi) fortuït (o: degut a causes fortuïtes)

voða·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
notícia f terrible

voða·kuldi <m. -kulda, -kuldadr>:
fred m terrible (o: intensíssim; o: extrem)  

voða·lega <adv. elatiu>:
terriblement, espantosament (significat elatiu, intensificador!)

voða·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hættulegurperillós -osa (que comporta o representa o està exposat a un perill, un risc o un perjudici imminent)
2. (ægileguresfereïdor -a (horrible, horrorós, espantós)
með voðalegu augnaráði (παιφάσσειν ~ παιφάσσων παιφάσσουσα παιφάσσον:   σὺν τῇ παιφάσσουσα) rann hún um her Akkea með þenna skjöld, og eggjaði liðið af stað, hún vakti styrk í brjósti hvers manns til að stríða og berjast án afláts; gerðist þeim nú skjótt kærari styrjöldin, en að hverfa aftur til ættjarða sinna á enum holu skipum: amb esguard terrible travessava corrents la host dels aqueus amb aquest escut, excitant la tropa a posar-se en marxa. Inspirava en el pit de cadascun la força per guerrejar i combatre sense treva. Llavors la guerra se'ls va fer ràpidament més cara que tornar, amb llurs còncaus vaixells, vers l'estimada terra pàtria (l'original fa: σὺν τῇ παιφάσσουσα διέσσυτο λαὸν Ἀχαιῶν ǁ ὀτρύνους’ ἰέναι· ἐν δὲ σθένος ὦρσεν ἑκάστῳ ǁ καρδίῃ ἄλληκτον πολεμίζειν ἠδὲ μάχεσθαι. ǁ τοῖσι δ’ ἄφαρ πόλεμος γλυκίων γένετ’ ἠὲ νέεσθαι ǁ ἐν νηυσὶ γλαφυρῇσι φίλην ἐς πατρίδα γαῖα)
eg vildi óska, að þann dag, er móðir mín ól mig fyrst, hefði voðalegur vindbylur (κακός -ή -όν:   κακὴ ἀνέμοιο θύελλα) feykt mér upp á eitthvert fjall, eða ofan í bylgju hins brimótta (πολυφλοίσβοιο) hafs, og bylgjan svo skolað mér burt (ἀπόερσε), heldur en að þessir atburðir hefðu orðið: desitjaria (= tant de bo...) que el dia que ma mare m'infantà, un cop de vent terrible m'hagués emportat a dalt d'alguna muntanya o a una ona de la mar trencant i que aquesta ona m'hagués emportat abans que tots aquests esdeveniments haguessin tingut lloc (l'original fa: δᾶερ ἐμεῖο κυνὸς κακομηχάνου ὀκρυοέσσης, ǁ ὥς μ' ὄφελ᾽ ἤματι τῷ ὅτε με πρῶτον τέκε μήτηρ ǁ οἴχεσθαι προφέρουσα κακὴ ἀνέμοιο θύελλα ǁ εἰς ὄρος ἢ εἰς κῦμα πολυφλοίσβοιο θαλάσσης, ǁ ἔνθά με κῦμ᾽ ἀπόερσε πάρος τάδε ἔργα γενέσθαι)
eins hvarf hinn væri svefn af brám varðmannanna, þar sem þeir vöktu þessa voðalegu nótt (κακός -ή -όν:   νύκτα φυλασσομένοισι κακήν): així la son profunda va desaparèixer de les palpebres dels qui estaven de guàrdia, quan vetllaven aquella nit terrible
nú nálgaðist dagurinn voðalegi (infandus -a -um:   iamque dies infanda aderat), helgiathöfnin var í undirbúningi, salt og korn og höfuðborðar til reiðu: ja s'acostava el dia horrible, la cerimònia s'estava preparant, ja estaven disponibles la sal i els grans i les cintes del cap (l'original fa: iamque dies infanda aderat: mihi sacra parari, ǁ et salsae fruges, et circum tempora uittae)
3. (til áhersluterrible (significat elatiu)

voða·maður <m. -manns, -menn>:
(hættulegur maðurhome perillós (amb qui cal anar alerta, amb precaució,)

voða·plága <f. -plágu, -plágur. Gen. pl.: -plága o: -plágna>:
plaga f terrible
en fyrirgefið mér synd mína aðeins í þetta sinn og biðjið Drottin, Guð yðar, að hann fyrir hvern mun létti þessari voðaplágu (ˈmāwɛθ ~ מָּוֶת:   wə-ʝāˈsēr   mē-ʕāˈl-ai̯   raq   ʔɛθ־ha-mˈmāwɛθ   ha-zˈzɛh,   וְיָסֵר, מֵעָלַי, רַק, אֶת-הַמָּוֶת הַזֶּה) af mér: però perdona'm el meu pecat només per aquesta vegada i pregueu a Jahvè, el vostre Déu, que alleugi de mi aquesta terrible plaga

voða·skot <n. -skots, -skot>:
dispar fortuït, tret m accidental

voða·veður <n. -veðurs, -veður>:
maltempsada f terrible

voða·verk <n. -verks, -verk>:
1. (grimmdarverkatrocitat f (crim atroç)
♦ fremja voðaverk: <LOCcometre una atrocitat (o: barbaritat) (forma velada de descriure la comissió d'un homicidi o d'un suïcidi)
♦ vinna voðaverk: <LOCcometre una atrocitat (o: barbaritat) (forma velada de descriure la comissió d'un homicidi o d'un suïcidi)
á sjöunda degi dó drengurinn. Þjónar Davíðs þorðu þá ekki að segja honum að drengurinn væri dáinn því að þeir hugsuðu með sér: „Við reyndum að tala við hann á meðan drengurinn var á lífi en hann vildi ekki hlusta á okkur. Hvernig eigum við þá að geta sagt við hann: Drengurinn er dáinn? Hann kynni að vinna voðaverk ( ~ :   wə-ʕāˈɕāh   rāˈʕāh,   וְעָשָׂה רָעָה)“: al setè dia, el nen va morir. Els servents d'en David no gosaven dir-li que el nen era mort, perquè pensaven: «Intentàvem parlar amb ell mentre el nen era viu, però no ens volia escoltar. Com li farem saber que el nen és mort? Fóra capaç de fer una desgràcia»
2. (óviljandi manndráp, óviljandi misgerð e. óverknaðuraccident m [greu] (com a resultat del qual es produeix una mort, una mutilació o una ferida)
váðaverk eru með mikilli skynsemd greinandi, með hverjum atburðum er þau kunnu til at falla; því at þar sem maðr tekr manni blóð eða leggr eld á mann, eða þat annat með lækningu, er hvártveggi hyggr heilsubót af verða, þá er þat með ǫllu bótalaust, þó at hinn fái bana eða mein af. Ok í ǫllum stǫðum þeim er menn skulu sér til þarfenda vinna ok með mǫnnum til hagligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engin nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman, ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af, þá skal hinn bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða ok syni vilja síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gert hafa; ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at er til nytsemdar heyrir, hvárt er menn fá af mein eða bana at óvilja þess er gerði, ok er þetta sektalaust við konung. En ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem skjóta eða kasta yfir skip eða hús eða hæðir, eða aðra þarfleysu at gera, hvárt sem menn fá mein af, sár eða bana, at óvilja þess er gerði, þá skal bœta hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektalaust við konung, ok ekki á konungr á váðaverkum. Þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr høggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einhverjum illt gera. Nú heldr maðr á vápni, en annar rasar á ok skeinist, bœti eptir dómi eptir atvikum eigi meira en fjórðung bóta, minna ef svá dœmist. En ef annarr hrindr honum á vápn, bœti sá hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði. En hvar sem maðr hefir komit vápni sínu, ok hafi hann eigi sjálfr á haldit, ef hann sverr þess, at hann hugði at engum skyldi þar mein at verða, þá bœtir hann engu, þó at menn skeinist á, nema sjálft falli ofan, ef maðr hefir upp fest, þá bœti hann fjórðung [p. 51] bóta. En ef annarr kemr við, þá bœti sá fjórðung bóta, ok syni þó vilja síns, en hinn sé við skildr er upp festi vápn. Nú gengr maðr til leiks, fangs eða skinndráttar at vilja sínum, þá ábyrgist hann sik sjálfr at ǫllu, þó at hann fái mein eða skaða af; en sá er lék við hann, syni vilja síns með séttareiði (Codi Johanneu. Mannhelgarbálkr. Kap. 13: Um váðaverk. Pàgs. 50-51): els accidents s'han d'examinar amb gran discerniment tenint en compte en quines circumstàncies poden produir-se. Car, sempre que hom sagni un home o li cauteritzi una ferida o faci qualsevol altra tractament a tall de cura que tots dos [involucrats, el malalt o ferit i qui li fa la cura] pensen que menarà a una millora de l'estat de salut del malalt o ferit, encara que de resultes del tractament es produeixi la mort o el baldament del pacient, aquesta mort o aquest baldament no tindran dret a cap compensació econòmica. I [igualment], quan es produeixin accidents greus en tots els casos en què els homes hagin de treballar per a satisfer llurs necessitats o per a prestar auxili a d'altres homes a fer coses d'utilitat, aquests accidents s'han d'enjudiciar de manera més indulgent (benigna) que aquells accidents que es produeixen sense estar causats (provocats) per la satisfacció de cap necessitat, sinó per la negligència i una gran manca de previsió. Doncs bé, posat que dos homes vagin plegats a un bosc [a fer-hi llenya] i la destral d'un d'ells fereix l'altre contra la voluntat del qui en sostenia el mànec, i el ferit en mor, el responsable de la mort haurà de pagar una quarta part de les mannbœtr (la compensació, o rescabalament, prevista per la llei per la mort d'un home) a l'hereu del mort i haurà de negar, mitjançant un jurament de sis, que hi hagués hagut intenció en el fet. I així serà sempre la compensació a pagar per aquesta mena d'accidents que ocorrin quan els homes estan ocupats en una cosa d'utilitat, si s'hi esdevé que un hom en prengui mal o en resulti mort inintencionadament per part del qui ho hagi fet, i aquests accidents no paguen multa al rei. Tots els altres accidents, emperò, com ara els que passin per disparar o per llançar per sobre de tossals, cases o vaixells (de manera que el projectil, fletxa o llança feri algú que hi ha a l'altre costat) o fent qualsevol altra cosa innecessària, tant si el resultat és que hom en prengui mal, en rebi una ferida o la mort, contra la voluntat del qui ho hagi fet, aquest pagarà una compensació per valor de mitges mannbœtr (o sigui, pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei) i negarà haver-ho fet intencionadament mitjançant un jurament de sis i aquests accidents tampoc no pagaran multa al rei (=a la corona). El rei (=la corona) no no obtó res en el cas d'accidents. No es poden pas anomenar (= considerar) accidents quan un home que pegui un cop a un altre o que li assesti un cop d'arma blanca, en fereix un altre diferent del que ell volia ferir ja que[, en tot cas volia,] la seva intenció era la de fer mal a algú. Posat que un home sostingui una arma blanca i un altre s'hi precipita i resulta ferit d'una ferida lleu, que el qui sostenia l'arma pagui al ferit la compensació que estableixi una sentència judicial segons les circumstàncies del cas, la qual no excedirà mai un quart de la compensació prevista per la llei, però podrà ésser menor si així ho dictamina la sentència. Però, si un altre empeny un home cap a una arma [blanca nua], la persona que ho faci que li pagui mitja compensació, i declari amb un jurament de sis que l'empenta ha estat sense intenció. ara bé, [si un home ha deixat la seva arma a algun lloc], sigui on sigui que hagi deixat la seva arma, de manera que[, quan es produeix l'accident,] ell mateix no la sosté amb la mà, i jura que no creia que prengués mal ningú, en tal cas que no pagui cap compensació encara que hi hagi persones que s'hi han ferit. Si un home ha desat una arma penjant-la [a la paret] i l'arma penjada cau per ella mateixa [i algú resulta ferit], que el qui la va penjar pagui un quart de la compensació i declari que no va ésser la seva intenció [que això passés]. Però si un altre home la fa caure [i algú resulta ferit], que aquesta persona pagui un quart de compensació, però juri amb un jurament de sis que no ha estat la seva intenció. [En tot cas,] al qui va penjar l'arma que no se li imposi el pagament de cap compensació. Posat que un home prengui part voluntàriament a un joc [de pilota], a un combat de lluita lliure o a estirar corda, és responsable únic del que li pugui passar, per més que hi resulti lesionat o prengui mal d'una altra manera i el seu contrincant en el joc que negui, mitjançant un jurament de sis, haver-li fet mal o haver-lo lesionat intencionadament

voð·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
flonjo -a (al tacte)
Hera leiddi hina fótfráu hesta undir okið, og langaði hana ákaft í kíf (ἔριδος) og háreysti (ἀϋτῆς). En Aþena, dóttir Seifs ægisskjalda (αἰγιόχοιο), steypti af sér (ϰατέχευεν) á gólfi (ἐπʹ οὔδει) Seifs hinum voðfellda (ἑανός -ή -όν:   ἑανὸν), marglita (ποιϰίλον) möttli (πέπλον), er hún hafði sjálf búið til handa (χερσίν) sér og vandað sig á; þá fór hún í kyrtil (χιτῶνʹ) skýsafnarans Seifs, og herklæddi sig út í hinn hörmulega ófrið; hún varpaði á herðar sér hinum skúfaða (ϑυσσανόεσσαν), ógurlega (δεινήν) ægisskildi (αἰγίδα); hann var alsettur ógn allt um kring: þar var á Deilan og Vörnin, og hin ískalda Ofsókn, þar var á hinn ógurlegi og ófrýnilegi haus Gorgóar, hins hræðilega óvættar, ógnarmerki (τέρας) Seifs ægisskjalda (αἰγιόχοιο); hún setti á höfuð sér bóluhjálm (ἀμφίφαλον ϰυνέην) fjórbólaðan (τετραφάληρον), gulllegan, nógu stóran fyrir skjaldaða fótgöngumenn úr hundrað borgum: l’Hera va junyir els cavalls peulleugers al jou (lit.: menà sota el jou) i delejava ardentment entrar en el combat i la forta cridòria. Però l'Atena, la filla d'en Zeus egidífer, es va treure i llançar, al terra d'en Zeus, el peple (möttull ‘mantell’), blan i i de colors variats, que ella s'havia fet per a si mateixa, aplicant-se en fer-lo. Llavors es va posar el quitó (kyrtill ‘vesta’) d'en Zeus aplegador de núvols, i es va posar l'arnès de batalla [necessari] per entrar en la guerra plorosa. Després, es llançà a les espatlles la terrible ègida ornada de borles. Pertot al seu voltant estava enterament engalzada de terror: en ella hi havia la Discòrdia i la Resistència, i la Persecució freda com el glaç. En ella hi havia també el cap, terrible i esfereïdor, de la Gorgona, el monstre horrorós, l'estendard esborronador d'en Zeus egidífer. Al cap es va posar un casc embollonat, de quatre bollons, daurat, gran a bastament per a cobrir els soldats d'infanteria, escudats, de cent ciutadelles
þá bjó hann til fyrir hana brynhosur af voðfelldu (ἑανός -ή -όν:   ἑανοῦ) tini — τεῦξε δέ οἱ κνημῖδας ἑανοῦ κασσιτέροιο: llavors ell li féu unes gamberes de flonjo (=tou, mal·leable) estany
♦ efnið er voðfellt: la tela és flonja

voði <m. voða, voðar>:
1. (tjóncalamitat f (desgràcia)
ég sé voðann (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ˈtaħaθ   ˈʔāwɛn   rāˈʔīθī   ʔāhɔ̆ˈlēi̯   χūˈʃān,   תַּחַת אָוֶן, רָאִיתִי אָהֳלֵי כוּשָׁן) í tjöldum Kúsans, tjalddúka Midíans feykjast til: veig el desastre a les tendes de Cuixan, el vent emportant-se les lones de les tendes de Midian
ver mér náðugur, Guð, ver mér náðugur því að hjá þér leita ég hælis, í skugga vængja þinna leita ég hælis þar til voðinn (hau̯ˈwāh ~ הַוָּה:   ū-βə-ˌsˁēl־kənāˈφɛi̯-χā   ʔɛħˈsɛh   ʕaδ   ʝaʕăˈβɔr   hau̯ˈwōθ,   וּבְצֵל-כְּנָפֶיךָ אֶחְסֶה--     עַד, יַעֲבֹר הַוּוֹת) er liðinn hjá: compateix-te de mi, Déu meu, compateix-te de mi! Car en tu cerco refugi, a l'ombra de les teves ales cerco refugi fins que passin aquestes calamitats
beri svo ófrið eða voða (τὰ ϰαϰά -ῶν:   ὅταν γὰρ ἐπέλθῃ ἐπ᾿ αὐτὰ πόλεμος καὶ κακά) að höndum velta prestarnir því fyrir sér hvar þeir geti falið sig og goðin. Hvernig getur þá hjá því farið að menn skilji að ekki eru þetta guðir sem geta ekki bjargað sjálfum sér frá styrjöld eða voða (τὰ ϰαϰά -ῶν:   οἳ οὔτε σῴζουσιν ἑαυτοὺς ἐκ πολέμου οὔτε ἐκ κακῶν ;)?: tant si sobrevé una guerra com una calamitat, els sacerdots deliberen entre ells per saber on es podran amagar amb llurs déus. Com pot passar que la gent no comprengui que aquests ídols no són pas déus que puguin salvar-se a ells mateixos de la guerra o d'una altra calamitat
2. (háskiperill m (sobtat i de greus conseqüències, com ara la mort)
... heldur stóð grafkyrr, sem einhver stólpi eða hálaufgað tré; og í því lagði kappinn Idomeneifur spjóti í brjóst honum, og rauf eirbrynjuna, er hann var í; sú brynja var áður vön að hlífa honum við voða (ὁ ὄλεθρος -έθρου:   ὅς οἱ πρόσθεν ἀπὸ χροὸς ἤρκει ὄλεθρον): ...sinó que va restar totalment immòbil, talment una columna o un arbre d'enlairada esponera, i en l'entretant, el campió Idomeneu li va clavar la seva llança al pit, trencant-li la cuirassa d'aram que duia posada. Aquesta cuirassa fins llavors l'havia protegit de perill (l'original fa: ἀλλ’ ὥς τε στήλην ἢ δένδρεον ὑψιπέτηλον ǁ ἀτρέμας ἑσταότα στῆθος μέσον οὔτασε δουρὶ ǁ ἥρως Ἰδομενεύς, ῥῆξεν δέ οἱ ἀμφὶ χιτῶνα ǁ χάλκεον, ὅς οἱ πρόσθεν ἀπὸ χροὸς ἤρκει ὄλεθρον·)
þú skalt halda skipinu fyrir utan þenna reyk og þessa boða, en stefna alltaf á dranginn (σκοπέλου), svo skipið beri ekki undan á hinn bóginn, fyrr en þig varir, og þú stýrir oss svo í voða (τὸ κακόν -οῦ:   καὶ ἐς κακὸν ἄμμε βάλῃσθα): tu mantén la nau fora d'aquesta fumera i d'aquest trencant, amb el rumb posat tothora cap a la roca (l'escull), de manera que la nau, per contra, no se t'escapi, abans que tu te n'adonis, i ens menis així al perill (l'original fa: τούτου μὲν καπνοῦ καὶ κύματος ἐκτὸς ἔεργε ǁ νῆα, σὺ δὲ σκοπέλου ἐπιμαίεο, μή σε λάθῃσι ǁ κεῖσ’ ἐξορμήσασα καὶ ἐς κακὸν ἄμμε βάλῃσθα)
♦ stofna e-u í voða: posar una cosa en perill
♦ vera í voða: ésser (o: estar) en perill
♦ voði er vís: és un perill segur
3. (óvænt slysaccident m (inesperat, com a coseqüència del qual hom queda ferit)
♦ fara sér að voða: #1. (stofna sér í hættu, hætta sérposar-se en perill, exposar-se a un perill; #2. : (verða fyrir óvæntu slysiferir-se, fer-se mal (patir o tenir un accident inesperat)

vofa <f. vofu, vofur. Gen. pl.: vofa o: vofna>:
fantasma m,f, bubota f (Mall., Men.) (espectre)
vofa gengur nú ljósum logum um Evrópu, vofa kommúnismans. Öll máttarvöld gömlu Evrópu hafa tekið höndum saman um heilaga ofsókn gegn vofu þessari. Páfann og Rússakeisara er það að finna í sama flokki, Metternich og Guizot, franska vinstrimenn og þýzka lögreglunjósnara — Ein Gespenst geht um in Europa — das Gespenst des Kommunismus. Alle Mächte des alten Europa haben sich zu einer heiligen Hetzjagd gegen dies Gespenst verbündet, der Papst und der Zar, Metternich und Guizot, französische Radikale und deutsche Polizistenun fantasma ronda ara per Europa, el fantasma del comunisme. Totes les forces de la vella Europa s'han aliat, el Papa i el Tsar, en Metternich i en Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys, en una sacrosanta caça contra aquest fantasma
Egyptar munu ekki vita sitt rjúkandi ráð því að ég spilli áformum þeirra svo að þeir leita ráða hjá goðum og vofum (ʔatˤ ~ ʔitˁˈtˤīm ~ אַט ~ אִטִּים:   wə-δārəˈʃū   ʔɛl־hā-ʔɛ̆līˈlīm   wə-ʔɛl-hā-ʔitˤˈtˤīm   wə-ʔɛl־hā-ʔɔˈβōθ   wə-ʔɛl־ha-i̯ʝiddəʕɔˈnīm,   וְדָרְשׁוּ אֶל-הָאֱלִילִים וְאֶל-הָאִטִּים, וְאֶל-הָאֹבוֹת וְאֶל-הַיִּדְּעֹנִים), miðlum og spásagnamönnum: els egipcis no sabran què fer, perquè jo derrocaré tots llurs plans de manera que consultaran els ídols i els espectres, els mèdiums i els endevins
niðri í helju var allt í uppnámi vegna þín til að taka á móti þér þegar þú kæmir. Vofurnar (ˈrūaħ   rəφāˈʔīm ~ רוּחַ רְפָאִים:   ʕōˈrēr   lə-ˈχā   rəφāˈʔīm,   עוֹרֵר לְךָ רְפָאִים) voru reknar á fætur þín vegna, allir sem voru leiðtogar jarðar. Allir konungar þjóðanna voru upp reknir úr hásætum sínum: a baix, al país dels morts (xeol) tot s'avalota per tu, per a sortir al teu encontre quan arribis. Els espectres hi han estat posats drets per tu, tots els qui foren capitans de la terra. Tots els reis de les nacions hi han estat aixecats de llurs trons
þegar lærisveinarnir sáu hann ganga á vatninu varð þeim bilt við. Þeir sögðu: „Þetta er vofa (τὸ φάντασμα -άσματος:   οἱ δὲ μαθηταὶ ... ἐταράχθησαν λέγοντες ὅτι Φάντασμά ἐστιν, καὶ ἀπὸ τοῦ φόβου ἔκραξαν),“ og æptu af hræðslu: quan els deixebles el veieren caminar sobre el llac s'esfereïren i digueren: «És una fantasma!» I cridaren de por
[Jartegn í Miklagarði] Hér meguð þér heyra fagrliga jartegn. Jafnskjótt bar þann Guðsvin í sýn við marga menn í liði konungsins ok gekk þá fram fyrir kristnu menn með fagrligu merki, bendandi þeim [ǫllum] sér at fylgja. Síðan veittu þeir atgǫngu þeim hinum heiðnum mǫnnum með kappi miklu. Konungr hin heiðni spurði þá at hversu mikit lið þá fœri í moti þeim þvíat hann var sjónlauss. Þeir sǫgðu at þat væri eigi meira en hǫndfull manna. Konungr mælti: „Sjá hǫndfull manna mun oss fast ganga þó, at því er ek hygg — eða hverr er sá er þar ríðr fyrir liðinu hvítum hesti?“ Þeir létust eigi þann mann sjá. „Þann sé ek þó,“ sagði konungrinn, „ok eigi kann ek at ef vér drǫgum eigi við ramman reip, þann veg væri sjá í yfirbragði er fyrir ríðr liðinu hvítum hesti.“ Þeir mæltu: „Hvat mundir þú sjá, þar er þú ert blindr? Mun þetta ekki vera nema váfur.“ „Eigi man oss at því verða,“ sagði konungr. En svá var mikill liðsmunr heiðinna manna ok kristinna at sex tigir váru um einn ok þegar saman laust liðinu þá gerðizt ógn mikill ok fellu fyrir þeim fáliðum þeir hinir heiðnu menn ok sumir flýðu ok komust nauðugliga undan. Eptir þat fór konungr aptr með sigri til Miklagarðs ok lét gera kirkju sem hann hafði heitit ok vígja hinni helgu mey Maríu ok hinum helga Óláfi konungi en Væringjar lǫgðu svá mikit fé til þess hins helga hús at margir gripir gengu af þá er kirkjan var gjǫrð ok innan búin með allri þeirri dýrð ok vegsemd er þeir máttu gera guði ok hinum helga Óláfi konungi: [Miracle a Constantinoble] Aquí [ara] podreu sentir un bell miracle. Immediatament després, l'amic de Déu es va aparèixer a molts d'homes de les tropes del rei i es va posar a avançar anant, amb bell estendard, al capdavant dels cristians, indicant-los [a tots ells] que el seguissin. Tot seguit, [els cristians] varen atacar els pagans amb gran estrenuïtat. El rei pagà va preguntar als seus homes com era de gros l'exèrcit que avançava contra ells, car era cec. Ells li digueren que no eren més que un grapat d'homes. El rei els va dir: “Aquest grapat d'homes, tanmateix, ens collarà fort, pel que crec. Però digueu-me, qui és aquell home que cavalca en un cavall blanc al capdavant de les tropes [cristianes]?” Ells li digueren que no veien pas aquell home. “Doncs jo sí que el veig”, els va dir el rei, “i, si no lluitem amb un enemic poderós, no m'agrada que el qui cavalca en un cavall blanc al capdavant de les tropes [cristianes] sigui, pel seu aspecte, d'aquesta manera” Ells li digueren: “Com vols haver-lo vist, si ets cec? Segur que això no són res més que fantasmes (teranyines ?)”. “No en traurem res d'aquesta batalla” els va dir el rei. Doncs bé, la diferència de forces entre pagans i cristians era tan gran que eren seixanta contra un a favor dels pagans. Però tan bon punt les tropes varen topar, vet aquí que un gran terror es va emparar dels pagans i [gairebé tots] caigueren davant aquella petita tropa [de cristians], encara que alguns d'ells varen aconseguir amb penes i treballs fugir i escapar. Després d'això, l'emperador va tornar victoriós a Constantinoble i va fer fer-hi l'església que havia promès [a sant Olau si l'ajudava a aconseguir la victòria] i la va consagrar a la santa Mare de Déu Maria i a sant Olau rei, i els varingis varen donar tants de diners per a construir aquest sant edifici que molts d'aquests valuosos donatius varen sobrar quan l'església estigué acabada i el seu interior estigué ornat i embellit amb tota la magnificència (glòria) i l'honor que podien oferir a Déu i a sant Olau rei (En comparació, vulgueu veure el capítol 21 de la Hákonar saga herðibreiðs de la Heimskringla, que conté aquest mateix miracle. Una altra versió es troba a la vida del rei Haraldr harðráði, continguda, a l'edició de les FMS, al volum sisè, 1831: Saga Magnúsar góða ok Haralds harðráða ok sona hans, cap. 7, pàgs. 144-148 ) (vocabulari: #1. jafnskjótt: Cf. Baetke 19874, pàg. 311: — als adv. jafnskjótt (n.sg.) sogleich, auf der stelle; #2. berr e-n í sýn við e-n: En Baetke 19874, pàgs. 45-47, 540, 631, no dóna entrada a aquesta locució, el significat de la qual és, tanmateix, transparent: fer-se visible a, aparèixer-se a; #3. benda: Cf. Baetke 19874, pàg. 45: benda (nd) zeigen, e. Zeichen geben; andeuten, e. Wink geben, anzeigen: benda e-t fyrir anzeigen, andeuten; #4. ganga e-n fast: En Baetke 19874, pàgs. 182 i 129, no dóna pas entrada a aquesta locució, el significat de la qual és, tanmateix, transparent: ens estrenyeran fort, ens escometran amb força; #5. reip: Cf. Baetke 19874, pàg. 88: er við ramman reip at draga (eigentlich man muß gegen einen starken Mann am Tau ziehen) man hat es mit einem mächtigen Gegner zu tun; #6. þann veg: Cf. Baetke 19874, pàg. 708: þann veg auf die Weise, auf solche Art, so; þann veg er so steht es, so liegen die Dinge; #7. í yfirbragði: Cf. Baetke 19874, pàg. 750: hann var inn skǫruligsti í yfirbragði er war eine sehr stattliche Erscheinung <...> í yfirbragði äußerlich, nach außen hin; )
♦ → smávofa “fantasmet[a]”
♦ → köngurvofa “aranya”

vofa <vofi ~ vofum | vofði ~ vofðum | vofað>:
1. (svífa í loftinusurar en l'aire (moure's com un fantasma & balancejar-se en l'aire el penjat a la forca)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)
◊ þat kann ec it tólpta, | ef ec sé á tré uppi ║ váfa virgilná: ║ svá ec ríst | oc í rúnom fác, ║ at sá gengr gumi ║ oc mælir við mic: vet aquí la dotzena cosa que sé [fer]: si veig a dalt d'una forca el cadàver d'un penjat balancejant-se, sé gravar i pintar les runes per fer que aquest home camini i parli amb mi
2. vofa yfir: <FIGplanar sobre, amenaçar una cosa (ésser imminent, esp. cosa dolenta, com ara perill, guerra, crisi etc.)
♦ sú hætta vofir yfir...: <LOC FIGamenaça el perill...

voff voff <onomatopeia>:
bup bup

voffi <m. voffa, voffar>:
gosset m, cusset m (Mall., Men.)

vog <f. vogar, vogir>:
1. <GENbalança f
♦ Vogin: (stjörnumerki DýrahringsinsBalança f (signe zodiacal)
í hvaða stjörnumerki ert þú?: ég er vog ~ ég er í Voginni: de quin signe zodiacal ets? Sóc balança
♦ vog: balança (persona nada en el signe zodiacal de Balança)
vogir eru góðir vinir: els balança són bons amics
2. (baðvog, bílavog, vog fyrir fyrirferðamikla hlutibàscula f (per a pesar persones, vehicles, cossos voluminosos o molt pesants)

voga <voga ~ vogum | vogaði ~ voguðum | vogaðe-ð>:
1. <e-ð: (þoragosar fer una cosa (atrevir-se)
♦ voga e-ð: gosar fer una cosa
♦ voga sér að gera e-ð: gosar fer una cosa
♦ vogaðu þér ekki!: no gosis, eh?!
♦ hvernig vogarðu?!: com goses?!
♦ hvernig vogarðu að tala svona við mig?: com goses parlar així amb mi?
2. <e-u: (hættaarriscar-se a fer una cosa (córrer un risc, aventurar-se, exposar-se a un risc)

vogar·afl <n. -afls, no comptable>:
força f de palanca

vogar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
plateret m de balança
♦ leggja sitt lóð á vogarskálina: <LOC FIGaportar la seva contribució (o: el seu òbol), aportar el seu granet d'arena
♦ vogarskálar <f.pl -skála>: : balança f (o: balances f.pl)  
♦ leggja e-ð á vogarskálar: posar una cosa a les balances (per pesar-la)
♦ lóðin á vogarskálunum: els pesos de la balança
♦ vega e-ð á vogarskálum: pesar una cosa amb les balances

vogarstangar·afl <n. -afls, no comptable>:
força f de palanca

vogar·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
palanca f

Vogesa·fjöll <n.pl -fjalla>:
serralada f dels Vosges

vo·gestur <m. -gests, -gestir>:
<FIGhoste m de mal averany, hoste portador de desgràcia
þórsdaginn um miðmundaskeið sigldi konungr á Váginn, lǫgðu þegar at bryggjum ok hljópu upp. Birkibeinum váru inir mestu vágestir, fyrir því at þeir hǫfðu ekki spurt til Heklinga, hljópu allir upp ór bœnum, þeir er lífit þágu. Svá var at sjá í fjallit upp sem logaði, er roðaði af skjǫldunum: el dijous, devés la una i mitja del migdia, el rei va entrar [amb la seva flota] al Vágrinn, la badia de Bergen. Varen amarrar les naus als molls i els homes saltaren a terra. Als Cames-de-beç els foren uns hostes portadors de gran desgràcia (uns hostes ben atzíacs) perquè no n'havien sentit a dir res [de l'arribada] dels Heklingar ("els Casulles"). Tots els qui varen salvar la vida, varen córrer fora de la ciutat. Quan els raigs del sol es van reflectir a llurs escuts, va semblar com si a dalt de la muntanya s'hi encengués una gran foguereda
Grettir kvaðst hans forsjá hlíta mundu ef hann vildi nokkuð til leggja. Fór Grettir þá í Fagraskógafjall og bjóst þar um. Hann tjaldaði með grá vaðmáli fyrir boruna á fjallinu og þótti sem þar sæi í gegnum neðan af götunum. Réð hann þá til fanga ofan í byggðina. Þótti Mýramönnum mikill vogestur kominn er Grettir varen Grettir li va dir que seguiria el seu consell si li donava una mica de suport. En Grettir llavors se'n va anar al puig de Fagraskógafjall i s'hi va instal·lar. Va estendre un burell gris davant la cavitat de la muntanya i, des del camí de baix estant, semblava com si fos transparent. Després, va baixar a les contrades habitades per a procurar-s'hi provisions. Els de Mýrar consideraven que amb en Grettir els havia arribat un hoste portador de greus desgràcies
nú þögnuðu bændur og þótti mikill vogestur kominn í Drangey. Buðu þeir honum nú marga kosti, bæði með fégjöfum og fögrum heitum, en Grettir neitti öllu og fóru bændur á burt við svo búið og undu illa við sinn hlut. Sögðu þeir héraðsmönnum hver vargur kominn var í eyna. Þetta kom mikið á þá óvara og þótti eigi hægt til aðgerða. Áttu þeir um þetta að tala um veturinn og gátu eigi ráð til séð að koma Gretti úr eyjunni: llavors els bændur varen callar i consideraven que els havia arribat a l'illa de Drangey un hoste portador de greus desgràcies. Llavors li varen fer moltes d'ofertes tant amb diners com amb belles promeses, però en Grettir va dir que no a tot i els bændur, estant les coses així, se'n tornaren, descontents amb llur sort. Contaren als habitants de la contrada quina mena de vargur havia arribat a l'illa. Això els va agafar a tots per sorpresa i no semblava fàcil trobar-hi una solució. Durant tot l'hivern aquest fou el tema general de les converses entre ells i no eren capaços de saber què fer per fer fora de l'illa en Grettir

vog·grís <m. -gríss, -grísir>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.

vog·meri <f. -merar, -merar>:
faixa (o: fleuma) àrtica (peix Trachipterus arcticus)

vog·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
faixa (o: fleuma) àrtica (peix Trachipterus arcticus) (vogmeri)

vog·nabbi <m. -nabba, -nabbar>:
gra m (a la pell, i, especialment a la cara)

vog·rek <n. -reks, no comptable>:
despulles f.pl de la mar, objecte[s] escopit[s] per la mar a una costa

vogris <m. vogriss, vogrisar>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.

vogrís <m. vogríss, vogrísar>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.
♦ ég er með vogrís: tinc un uixol, m'ha sortit un uixol

vog·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
que presenta nombroses cales i badies, oscat -ada per cales i badies (costa marina)
◊ ströndin er vogskorin: la costa presenta cales i badies
◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin: [la costa de] l'orbe del món habitat pels homes presenta nombroses cales i badies

vog·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
plantatge gros (o: ample) (planta Plantago major) (græðisúra)

vog·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<ECONpes m (vægi)

vogun <f. vogunar, no comptable>:
risc m, empresa arriscada
♦ vogun vinnur, vogun tapar: <LOC FIGqui no s'arrisca, res no guanya (o: qui no s'arrisca, no pispa)

vogur¹ <m. vogs, vogar>:
(vík, minni bugtcala f (badia petita i/o estreta)
♦ hroði vogs: <POETl'esvalot que bat la cala (kenning de: el temporal de vent, el vent [furiós])
♦ hroða vogs bróðir: el germà de l'esvalot que bat la cala (kenning: = el germà del temporal de vent = el germà del vent = l'oceà)

vogur² <m. vogs, vogar>:
1. (aldaonada f (onatge)
2. (sjógangurmar alsurada (mar moguda)
17. Véorr qvaz vilia ǀ á vág róa, ǁ ef ballr iotunn ǀ beitor gæfi. ǁ ‘Hverfðu til hiarðar, ǀ ef þú hug trúir, ǁ briótr berg-Dana, ǀ beitor sœkia!: 17. En Véorr li va dir que volia sortir al rem a la mar, si l'ardit (Kuhn: perillós!) ètun li donava esquer (per poder pescar). «Vés a la guarda [de bous], si et refies del teu coratge, trencador dels danesos de penya-segat, a cercar esquer»
Óðinn qvað: 36. ‘Segðu þat iþ níunda, ǀ allz þic svinnan qveða ǁ eða þú, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvaðan vindr um kømr, ǀ svá at ferr vág yfir; ǁ æ menn hann siálfan um siá.’ Vafðrúðnir qvað: 37. ‘Hræsvelgr heitir, ǀ er sitr á himins enda, ǁ iotunn, í arnar ham; ǁ af hans vængiom ǀ qveða vind koma ǁ alla menn yfir’: L'Odin li va dir: 36. ‘Com a novena cosa digues-me això, ja que et diuen savi (llest) i que tu, Vafþrúðnir, ho saps: d'on ve el vent que passa volant sobre la mar [i que] els vivents mai no veuen’. En Vafþrúðnir li va contestar: 37. ‘Hræsvelgr es diu un ètun que està en els confins del món, sota la forma d'una àguila. De les seves ales diuen que ve el vent que bufa sobre tots els vivents’
25. ‘Segðu mér þat, Alvíss ǀ — ǫll of rǫc fira ǁ vǫromc, dvergr, at vitir —, ǁ hvé sá eldr heitir, ǀ er brenn fyr alda sonom ǁ heimi hveriom í.’26. ‘Eldr heitir með mǫnnom, ǀ enn með ásom funi, ǁ kalla vag vanir, ǁ frecan iotnar, ǀ enn forbrenni dvergar, ǁ kalla í helio hrǫðuð’: 25. ‘Digues-me això, Alvíss (tinc per mi que coneixes, nan, tots els destins dels homes), com es diu el foc que crema per als fills dels vivents de cada món?’ 26. Foc es diu entre els homes, però funi entre els ansos, els vanis l'anomenen vag (= vág = mar alsurada, onatge ?), els ètuns Voraç però els nans Cremador. A Hel l'anomenen Veloç (rabent)’ (vocabulari: #1. vag[r]/vágr: En Kuhn 19835, pàg. 128, llegeix vag, amb a breu. En el vocabulari de la seva edició, en Kuhn (Kuhn 1968³, pàg. 212) només indica: vag n. oder vagr m. Bezeichnung des Feuers (Alv. 26); sonst unbekannt. En canvi, en Hugo Gering 1903, pàg. 1069a, l'identifica, per bé que amb cautela, amb vágr ‘mar moguda, mar alsurada’: 3) poet. bezeichnung des feuers (?): sg. acc. (eld) kalla vág vaner   Alv 26² R (vgl. jedoch z. st.). L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 841a, considera que el mot és vág, amb a llarga, i que representa un ús metonímic de mar: #5. VÁGR, m., <...> mare <...> Alvm. 27. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 597a, l'interpreta amb a llarga i comenta: vágr,   m, vanernes navn på ilden, Alv 26, men mulig er ordet urigtigt for væginn, s.d.. Ibíd., pàg. 627a, porta: 1. væginn, adj, eftergivende, skånsom, mild, erum vér vægnir Sigv 11,18; Gd 9, Hsv 53. — Jfr of-, ó-, sár-. 2. væginn, m, ild, Þul IV pp 3. La identificació amb vágr ‘mar’ té el paral·lel del llatí aestus ‘xardor, ardor, calor forta o sufocant, bull, foc & onatge, mar alsurada, mar brava’, com ja indica en Gudmundus Magnaeus (Guðmundur Magnússon) a la seva traducció llatina, intitulada Edda rhytmica seu antiquior, vulgo Saemundina dicta. Pars I: Odas Mythologicas del 1787, pàg. 268: 54) Ita Aestus de Mari et igne usurpatur Latinis. Conf. XXIV, 3. c. nota. Sic etiam nostra Brim Aestus maris, et Brimi ignis, perparum distant, et eiusdem sund Etymi. Que cadascú decideixi segons com millor li agradi. En Hermann Lüning, en la seva edició de l'Edda del 1859 ja comentava, pàg. 185: 27.   3. vag; so Munch; ich weiss nich, warum vágr nicht das feuer soll bezeichnen können. Tenia tota la raó)
3. (sjórmar f (pars pro toto)
23. ‘Segðu mér þat, Alvíss ǁ — ǫll of rǫc fira ǁ vǫromc, dvergr, at vitir —, ǁ hvé sá marr heitir, ǀ er menn róa ǁ heimi hveriom í.’ 24. ‘Sær heitir með mǫnnom, ǀ enn sílægia með goðom, ǁ kalla vág vanir, ǁ álheim iǫtnar, ǀ álfar lagastaf, ǁ kalla dvergar diúpan mar’: 23. ‘Digues-me això, Alvíss (tinc per mi que coneixes, nan, tots els destins dels homes), com es diu la mar que els vivents de cada món recorren remant’. 24. Mar es diu entre els homes, però sílægia (extensió eterna, plana perpètua) entre els déus [ansos], els [déus] vanis l'anomenen vágr, els ètuns, álheimr (el mas de l'ànguila o la llar de l'anguila), els albs lagastafr (fonament[s] de [tots els] líquids), [i] els nans l'anomenen djúpr marr (oceà profund)’ (vocabulari: #1. sílægja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 184: sí-lægia (-lœgia ?) f. ‘endlose fläche’ oder ‘die immer flache’ (? - vgl. lágr und 2. lægia), bezeichnung des meers (Alv. 24). Cf. en Hugo Gering 1903, col. 909: sílǽgja, f. die überall (nach allen seiten) ausgebreitete flut, ocean: sg. nom. sǽr heiter meþ mǫnnom, en sílǽgja meþ goþom Alv 24¹. — Eine andere etymologie (sil-ǽgja ‚das schweigende wasser‘) bei GV, Gpb I, 483. També en Finnur Jónsson 1931², pàg. 498b: sí-lægja f. hav, Þul IV u 1, gudernes betegnelse, Alv 24, ‘den udstrakt liggende’?. En Guðmundur Magnússon 1797, pàg. 267: perpetuo manans, uel perennis lacus; #2. lagastafr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 122: laga-stafr m., bezeichnung sowohl des meeres als auch des getreides (Alv. 24 und 32), von unklarem wortsinn. També en Hugo Gering 1903, col. 595: laga-stafr, m. 1) wasser, meer: sg. acc. alfar (kalla sǽ) lagastaf Alv 24³;   2) getreide (gerste): sg. acc. alfar (kalla bygg) lagastaf Alv 32³. — Nach Grdtv. 209ᵃ ursprünglich s.v.a. ‚trinkstoff‘, bestandteil des bieres (das aus wasser und gerste bereitet wird). En Finnur Jónsson 1931², pàg. 356b: lagastafr, m, alvernes navn på ‘søen’, og ‘byggen’, Alv 24. 32; det förste også Þul IV u 1. I det förste tilfælde betyder ordet vel ‘blikstille sø’ (jfr udtryk som stafar í sjóinn); det vilde da passe til alvesprogets øvrige ord; i sidste tilfælde antages det at betyde ‘væskernes stav’ ɔ: grundlag, det hvoraf øllet brygges. En Guðmundur Magnússon 1797, pàg. 268: laticum stamen uel columen 50) Quod inde oriantur flumina, et eodem desinant ‘ordim o base (pilar) de [tots e]ls líquids, perquè en neixen els rius i hi acaben’, ibíd. pàg. 272 Liquorum stamen 70) Vel quod potulenta inde confiant, vel quod Liquori incoctum ei robur addat, et fortem reddat, vel quod humori suam debeat substantiam. Cum autem Mare supra dicatur Lagastafr, appellationem inde ductam videri posse, quod seges in agris, vento mota, maris fluctuantis praebeat speciem, ingeniose observabat Theodorus Thorotti. Lága-staf legit J. Olavius, et vertit brevem baculum. Sane in voce Staf adlusum esse potest ad Culmum segetis, quicquid tum de Laga statuendum sit; forsan Lága substantive legendum, id est, lacunarum terrestrium, locorum depressiorum. L'Sveinbjörn Egilsson 1797, pàg. 491b, desenvolupa aquesta explicació: LAGASTAFR, m., mare, Alvm. 25; SE. II 479: lǫgr, svmr, lægir, lagastafr ok vagr; II 562: lögr, sumr, ....gir, lagstafr ok vögr; pro quibus SE. I 574, 1: lꜹgr, svmr, logir, laugr, stop ok vagr. — 2) seges, fruges, frumentum, Alvm 33.   In priore sensu vertitur, laticum stamen vel columen, quod inde oriantur flumina eoque desinant; in posteriore: liquorum stamen, vel quod potulenta inde confiant, vel quod liquori incoctum ei robur addat, et fortem reddat, vel quod humori suam debeat originem. Theod. Thoroddi observavit, segetem in agris, vento motam, maris fluctuantis speciem praebere, hoc modo utrumque significatum conjungens. J. Olavius legit lágastaf brevem baculum, quod de culmo segetis accipi potest (lágr humilis, stafr cf. lágasaungvar, hvítabjör, vet.); possit et lagastafr, a lögr, de segete lactente intelligi)
♦ vaxandi vágr: mar creixent (marea alta)
85. Brestanda boga, ǀ brennanda loga, ǁ gínanda úlfi, ǀ galandi kráco, ǁ rýtanda svíni, ǀ rótlausom viði, ǁ vaxanda vági, ǀ vellanda katli, ǁ 86 fliúganda fleini, ǀ fallandi báro, ǁ ísi einnættom, ǀ ormi hringlegnom, ǁ brúðar beðmálom ǀ eða brotno sverði, ǁ biarnar leiki ǁ eða barni konungs, ǁ 87 siúcom kálfi, ǀ siálfráða þræli, ǁ vǫlo vilmæli, ǀ val nýfeldom, ǁ 88 acri ársánom ǀ trúi engi maðr, ǁ né til snemma syni; ǁ veðr ræðr acri, ǀ enn vit syni, ǁ hætt er þeira hvárt: 85. que ningú no es refiï ni d'arc que cuida trencar-se, ni de flama encesa, ni de llop que bada la gola, ni de cucala cuclejant, ni de porc grunyent, ni d'arbre sense arrels, ni d'onada que s'acreix, ni de caldera bullent, 86. ni de javelina volant, ni d'onada estimbant-se, ni de glaç d'una nit, ni de serp cargolada, ni de les converses de llit amb una dona, ni d'espasa trencada, ni dels jocs d'un ós [amansit], ni d'infant de rei, 87. ni de vedell malalt, ni de serf que fa el que vol, ni de l'oracle propici d'una volva, ni de guerrers acabats de matar en combat, 88. ni de camp sembrat massa prest, ni tampoc massa prematurament (massa prest) d'un fill: car el temps és qui governa el sementer i la seva intel·ligència la qui determina els fets d'un fill, i tots dos són incerts

vogur³ <m. vogs, no comptable>:
(gröftur, graftarvilsa, vilsa í sáripus m (substància que es forma a o raja de ferida)

Vogurinn⁴ <m. Vogsins, no comptable>:
Vogurinn f, designació medieval i moderna de la badia de Bergen i de Stavanger, a Noruega. Forma noruega actual: Vågen

vol <n. vols, no comptable>:
somiqueig[s] m[.pl], ploriqueig[s] m[.pl], lamentacions f.pl

vola <vola ~ volum | volaði ~ voluðum | volað>:
1. (kjökra, snöktasomicar, ploriquejar (somiquejar, plorar a mitges o calladament)
◊ hættu að vola!: deixa de ploriquejar!
en yfir hana sveif (ἀμφεχύθη) sárlegur (θυμοφθόρον) harmur (ἄχος), hún hafði ekki mátt til að setjast á stól, þó margir væri í húsinu, heldur settist hún niður á þröskuld (ἐπ᾽ οὐδοῦ) hins velsmíðaða (πολυκμήτου) herbergis, veinaði og grét (ὀλοφυρομένη) aumkvunarlega (οἴκτρ᾽): en kringum hana voluðu (μινυρίζειν:   περὶ δὲ δμῳαὶ μινύριζον πᾶσαι) allar ambáttirnar, sem í húsunum (κατὰ δώματ᾽) voru, ungar og gamlar. þá kveinaði (γοόωσα) Penelópa hástöfum (ἁδινὸν) og talaði til þeirra: però sobre ella planava un dolor amarg, no tenia força per a asseure's a una cadira, encara que n'hi havia mantes dins la casa, sinó que es va asseure al llindar de la cambra ben treballada, cridant de dolor i plorant planyívolament: i al seu voltant ploriquejaven totes les esclaves que hi havia, joves i velles, a les cases. Aleshores la Penèlope es va lamentar amb veu forta i els digué
2. (kveina, kvarta, væla sérstaklega til að vekja samúðfer el ploricó (plànyer-se, lamentar-se esp. per inspirar compassió)

volaður, voluð, volað <adj.>:
miserable, necessitat -ada, desvalgut -uda
þú hefur heyrt óskir volaðra (ʕāˈnāu̯, ʕănāˈwāh ~ עָנָו, עֲנָוָה:   taʔăˈwaθ   ʕănāˈwīm   ʃāmaʕˈtā   ʝəˈhwāh,   תַּאֲוַת עֲנָוִים שָׁמַעְתָּ יְהוָה), Drottinn, þú eykur þeim þor og hneigir eyra þitt að þeim, lætur munaðarlausa og kúgaða ná rétti sínum: heu sentit, Jahvè, els desigs dels desvalguts. Vós els augmenteu l'ardidesa (el valor) i els presteu orella, feu que l'orfe i l'oprimit obtinguin justícia (BMonts. = l'indefens;   BInterc. = els desvalguts; BEvang. = els afligits)
en ég er volaður (ʕāˈnī, ʕănīˈʝāh ~ עָנִי ,עֲנִיָּה:   wa-ʔăˈnī   ʕāˈnī   wə-χōˈʔēβ,   וַאֲנִי, עָנִי וְכוֹאֵב) og þjáður, hjálp þín, Guð, mun bjarga mér: però jo sóc pobre i sofrent, el teu ajut, Déu meu, em salvarà (BMonts. = un pobre sofrent;   BInterc. = un pobre sofrent; BEvang. = dissortat i sofert)
ljúktu upp munni þínum, dæmdu af réttvísi, réttu hlut hinna voluðu (ʕāˈnī, ʕănīˈʝāh ~ עָנִי ,עֲנִיָּה:   wə-ˈδīn   ʕāˈnī   wə-ʔɛˈβjōn,   וְדִין, עָנִי וְאֶבְיוֹן) og snauðuobre la boca, jutja amb justícia (equitat), redreça la causa dels pobres i necessitats (BMonts. = el desgraciat i el pobre;   BInterc. = pobres i necessitats; BEvang. = el pobre i el desvalgut)
þat er it fyrsta [efni, er ofdrykkjan aflar], er minnst er, at telja, at sá, er þýðiz ofdrykkju, þá fyrirlætr hann fjáraflann ok tekr í mót ofdrykkiu ok hennar andvirði, týnir fénu ok glatar, þar til er sá maðr, er fullsæll var at fénu, þá verðr hann vesall ok válaðr ok fatœkr, ef hann fyrirlætr hana eigi: el primer [mal, causat per l'embriaguesa,] a enumerar -i que [també] és el menor- és que el qui es dóna a la beguda, abandona el seu patrimoni per prendre, en lloc seu, l'embriaguesa i el seu contravalor, perd i afolla el seu cabal fins que, si no abandona pas la beguda, l'home, que era molt acabalat, esdevé miserable i desvalgut i pobre
  L'exemple extret de la Història del Rei Sverrir, sembla indicar que, si més no a l'Edat mitjana, hi havia una triple gradació de la pobresa, que, de més pobre a menys pobre, s'expressava amb els mots vesall (+++) - válaðr (++) - fátœkr (+). Ara bé, a aquests tres vocables encara cal afegir-hi snauðr i aumr.  
     

voldugur, voldug, voldugt <adj.>:
1. (máttugurpoderós -osa (puixant, potent)
2. (afarstórenorme (formidable, ingent, descomunal)
♦ voldugt tré: un arbre enorme (majestuós, de grans proporcions)

vo·legur, -leg, -legt <adj.>:
(maðurperillós -osa (persona)
4. Mat ok drykk veitti hann þeim er móðr var, alt af heilum hug; guðs hann gáði, góðu hánum beinði, því’t hann hugðisk váligr (Birni M. Ólsen 1915, p. 7: værligr) vera: 4. Va donar menjar i beguda de tot cor (lit.: amb cor sincer, honestament, sense malèvoles intencions) al qui estava esgotat. Va prestar esment a Déu i li serví bones coses, car meditava que havia estat temible (Ólsen: car havia decidit ésser gentil [amb el viatger]) (vocabulari: #1. værligr: L'Ólsen 1915, p.27, explica així la seva proposta d'esmena: <...> Eftir því ætti værligr að geta þítt alveg sama og værr. Sú þíðing á hjer mjög vel við. Greppr, sem annars var vályndr (3⁶), ætlaði sjer (hugðisk) — í þetta sinn — að vera blíður við komumann)
56. Mægð gat ec micla ǀ — mácac því leyna —, ǁ kono váliga, ǀ cnáca ec þess nióta; ǁ hliótt áttom sialdan, ǀ síz komt í hendr ossar, ǁ firðan mic frœndom, ǀ fé opt svikinn; ǁ sendoð systr Helio, ǀ slícs ec mest kennomc’: 56. M'he casat amb una dona de gran parentela, no ho puc amagar, [però] no puc alegrar-me'n, [car] la dona que tinc és una dona temible. Rares vegades [tu i jo] hem tingut un moment de pau des que em fores lliurada per esposa, [tu m'has] allunyat dels meus parents, [tu has] balafiat sovint el meu cabal i, el que més sento: tu enviares ma germana a Hel
♦ spyrja er best til volegra þegna: <LOC FIGel millor és [només] sentir a dir de persones perilloses (i no tenir-hi res a veure ni tenir-les a prop)
hún mælti: "Að því kemur nú sem mælt er að spyrja er best til volegra þegna. Þér þykist vera garpar miklir þá er þér eruð í þeim veg að kúga kotunga en hræðist þegar er í mannraunir kemur": ella li va dir: “Ara s'esdevé com fa la dita: ‘Dels homes dolents és millor només sentir-ne a parlar’. Us sembla que sou grans guerrers quan aneu a oprimir pobres pagerols, però us agafa la por quan el moment reclama donar prova de gran valor (mannraun)

volfram <n. volframs, no comptable>:
volfram m (metall W) (þungsteinn)

Volga <f. Volgu, no comptable>:
Volga m (Во́лга)

volgna <volgna ~ volgnum | volgnaði ~ volgnuðum | volgnað>:
entebeir-se, tornar tebi -èbia

volgra <f. volgru, volgrur. Gen. pl.: volgra>:
font f [petita] d'aigua calenta

volgur, volg, volgt <adj.. No apareix a la llengua medieval>:
1. (hlýr, notalegt heiturcalent -a (agradablement calent, calent que no crema)
brauðið, sem við erum með, var enn volgt (ħām ~ חָם:   zɛh   laħˈmē-nū   ħām   hit͡stˤai̯ˈʝaδnū   ʔɔˈθ-ō   mi-bbātˈtēi̯-nū   bə-ˈʝōm   t͡sēˈθēnū   lā-ˈlɛχɛθ   ʔălēi̯-ˈχɛm,   זֶה לַחְמֵנוּ, חָם הִצְטַיַּדְנוּ אֹתוֹ מִבָּתֵּינוּ, בְּיוֹם צֵאתֵנוּ, לָלֶכֶת אֲלֵיכֶם) þegar við nestuðum okkur daginn sem við héldum að heiman til fundar við ykkur. En sjáið nú hve hart það er orðið og molnað: el pa que portem encara era calent quan ens vam aprovisionar el dia que vam sortir de casa per venir a veure-vos. I ara, fixeu-vos, ja és sec i s'ha fet a miques
um nóttina baðaði ég mig, fór út í garð (εἰς τὴν αὐλήν μου) og lagðist til svefns undir garðveggnum. Sakir þess að heitt var hafði ég ekkert á höfðinu. Ég vissi ekki að spörvar (στρουθία) höfðust við í veggnum fyrir ofan mig og volgt (θερμός -ή -όν:   καὶ ἐκάθισεν τὸ ἀφόδευμα αὐτῶν εἰς τοὺς ὀφθαλμούς μου θερμὸν καὶ ἐπήγαγεν λευκώματα) drit þeirra féll í augu mér og myndaði hvíta himnu. Ég leitaði hjálpar af læknum en því fleiri smyrsli sem þeir báru á augun þeim mun meira spillti himnan sjóninni uns ég varð alblindur. Í fjögur ár var ég með öllu sjónlaus og allir landar mínir fundu sárt til með mér. Akíkar (Ἀχιάχαρος) sá fyrir mér í tvö ár en þá fór hann til Elam: aquella mateixa nit em vaig banyar i vaig sortir al corral de casa meva i em vaig ajeure per dormir arran de la paret del corral. A causa de la calor que feia no duia res al cap (tenia la cara descoberta). No m'havia adonat que a la paret, sobre meu mateix, hi havia uns pardals i els seus excrements, calents, em van caure als ulls i m'hi van fer un tel blanc. Vaig cercar socors dels metges però com més ungüent em posaven als ulls, més m'enterbolia el tel la vista fins que vaig quedar totalment cec. Vaig passar quatre anys sense poder veure-hi gens. Tots els meus païsans estaven afligits am mi. L'Aquíacar va tenir esment de mi durant dos anys, però llavors va marxar cap a l'Elimaida
♦ → hálfvolgur “tebi -èbia”
verið ekki hálfvolg (ὀκνηρός -ά -όν:   τῇ σπουδῇ μὴ ὀκνηροί) í áhuganum, verið brennandi í andanum. Þjónið Drottni: no sigueu mig tebis en el vostre cor, sigueu fervents d'esperit. Serviu el Senyor
en af því að þú ert hálfvolgur (χλιαρός -ά -όν:   οὕτως, ὅτι χλιαρὸς εἶ καὶ οὔτε ζεστὸς οὔτε ψυχρός) og hvorki heitur né kaldur, mun ég skyrpa þér út af munni mínum: però, per tal com ets tebi i no calent ni fred, t'escopiré de la meva boca
2. (hálfvolgurtebi tèbia, teb -a (Mall., Men.), <> tèbeu tèbea (entre fred i calent, moderadament calent)
síðan fundu þeir Odysseif, ástvin Seifs (Διὶ φίλον), voru Trójumenn þar utan um hann og sóktu að honum, svo sem mórauðir (δαφοινοὶ) gullúlfar (θῶες) ásækja særðan hyrndan hjört á fjöllum uppi, er maður hefir skotið með ör af bogastreng; meðan blóðið í hirtinum er volgt (λιαρός -ά -όν:   ὄφρ᾽ αἷμα λιαρὸν) og hann getur hreyft fæturna, kemst hann undan á flótta sökum fráleiks síns (πόδεσσι [φεύγων]); en er hin skjóta ör hefir unnið á honum, rífa gullúlfarnir, hráæturnar (ὠμοφάγοι), hann í sundur í dimmum skógarrunni (ἐν νέμει σκιερῷ) á fjöllunum: tot seguit trobaren l'Odisseu, l'amic dilecte d'en Zeus, els troians l'envoltaven atacant-lo talment com els xacals, de pèl bru clar, ataquen a les muntanyes un cérvol banyut ferit, a qui algú ha disparat una fletxa des de la corda del seu arc: mentre el cérvol té tèbia la sang i pot moure les cames, es fa escàpol gràcies a la seva velocitat, però quan la ràpida fletxa l'ha vençut, els xacals, menjadors de carn crua, el fan a trossos en un bosc ombriu a les muntanyes
en ger nú svo vel (ἀλλ᾽ ... μὲν σὺ) og bjarga (σάωσον) mér (ἐμὲ), og leið mig til míns svarta skips, drag örina úr lærinu, og þvo af því hið svarta blóð í volgu (λιαρός -ά -όν:   ἀπ᾽ αὐτοῦ δ᾽ αἷμα κελαινὸν ǁ νίζ᾽ ὕδατι λιαρῷ) vatni, rýð (ἐπὶ δ᾽ ... φάρμακα πάσσε) svo þar á heilnæmum (ἐσθλά), verkeiðandi (ἤπια) smyrslum, er menn segja þú hafir lært að þekkja hjá Akkilli, en hann lærði hjá Kíron, sem var réttlátastur (δικαιότατος) af Kentárum: però tu, ara, fés-me el favor i salva'm i porta'm al meu negre navili, extreu la fletxa de la meva cuixa i renta'n la negra sang amb aigua tèbia, escampa-hi unguüents anodins (o: que calmen el dolor) i salutífers dels quals es diu que vares aprendre a conèixer de l'Aquil·les, el qual els havia après d'en Quiró que era el més just dels centaures
hin fjórða sótti vatn, og kveikti mikinn eld undir stórum katli (τρίποδι), og hitnaði brátt vatnið. En er vatnið sauð í hinum skínanda eirkatli (ἐνὶ ἤνοπι χαλκῷ), lét hún mig setjast í laugarker, hellti þar í vatni úr stóra katlinum svo mátulega var volgt (θυμῆρες κεράσας κεράσασα κεράσαν:   ἐκ τρίποδος μεγάλοιο, ǁ θυμῆρες κεράσασα, κατὰ κρατός τε καὶ ὤμων), þóg síðan höfuð mitt og herðar, þar til hún hafði komið hinum sára (θυμοφθόρον) lúa (κάματον) úr limum mínum: la quarta va anar a cercar aigua i va encendre un gran foc sota una gran caldera i va escalfar-hi ràpidament l'aigua. I quan l'aigua va bollir dins la lluenta caldera d'aram, em va fer asseure dins una banyera, hi va abocar aigua de la gran caldera tan justament com perquè fos tèbia, tot seguit em va rentar el cap i les espatlles fins que m'hagué llevat la dolorosa lassitud (fadiga) dels meus membres
eftir það fluttum vér þig af vígvellinum, og til skipa, þógum líkið í volgu (λιαρός -ά -όν:   καθήραντες χρόα καλὸν ǁ ὕδατί τε λιαρῷ καὶ ἀλείφατι) vatni og smurðum með smyrslum, og lögðum það á legubekk (λεχέεσσι); úthelltu Danáar þar mörgum heitum (θερμὰ) tárum í kring um þig, og rökuðu (κείροντό) hár sitt: després d'això t'emportàrem [lluny] del camp de batalla als [nostres] vaixells, rentàrem el teu cos amb aigua tèbia i el posàrem sobre un jaç. Els dànaus vessaven allà mantes llàgrimes brusents al teu voltant mentre s'arrancaven els cabells
vér færum þangað ker (cymbia) freyðandi af volgri mjólk (tepidus -a -um:   inferimus tepido spumantia cymbia lacte, ǁ sanguinis et sacri pateras) og skálar (pateras) fullar af fornarblóði, leggjum önd hans til hvíldar í gröfinni og hrópum háum rómi eftir henni í hinsta sinn: hi vàrem fer ofrena de gerres escumants de llet tèbia i de pàteres plenes de sang de les víctimes i posàrem a descansar el seu esperit dins aquell sepulcre i el cridàrem, amb veu forta, per darrera vegada
hellisgólfið var ávallt volgt (tepēre:   semperque recenti ǁ caede tepebat humus) af nýju blóði, bleik höfuð manna héngu þar, fest upp í andstyggðar-munnanum og rotnuðu hræðilega: el terra de la cova sempre era tebi de nova sang, fixats a l'entrada fastigosa de la cova hi penjaven caps humans, pàl·lids, i s'hi podrien que feia feredat

volgu·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:
sandre m del Volga (peix Stizostedion volgensis syn. Sander volgensis)

volk <n. volks, volk; pl. no hab.>:
1. (það að velkjasacseig m (sacsada, sacsejada)
2. <NÀUTderiva f (pèrdua de rumb a conseqüència de molt mala mar)
◊ en er Þórarinn var búinn og byr gaf þá sigldi hann allt útleiði fyrir utan eyjar og norður frá Líðandisnesi stefndi hann í haf út. Honum byrjaði ekki skjótt en hann varaðist það mest að koma við landið. Hann sigldi fyrir sunnan Ísland og hafði vita af og svo vestur um landið í Grænlandshaf. Þá fékk hann réttu stóra og volk mikil en er á leið sumarið tók hann Ísland í Breiðafirði: i quan en Þórarinn estigué preparat i va tenir un vent favorable, va singlar cap a mar oberta passant per davant les illes i illots i quan va arribar al nord de Líðandisnes, hi va posar rumb cap a alta mar. D'antuvi no va tenir pas bon vent, però va tenir molt d'esment a no acostar-se a territori noruec. Va navegar cap al sud d'Islàndia i, quan veié per diversos senyals que s'hi trobava a prop, va posar rumb cap a l'oest del país enfilant la mar de Grenlàndia. Fou llavors quan els vents i la mala mar el varen fer anar a la deriva, llançant-lo violentament d'un lloc a l'altra de la mar, però cap a finals de l'estiu va arribar a Islàndia al Breidafiord
◊ Síðan þótti honum Þór færa sig á hamra nokkura þar sem sjóvarstormur brast í björgum og nú segir Þór: "Í slíkum stormi skaltu vera og þó lengi í volki vera og kveljast í vesöld og háska nema þú gerist minn maður": després, va somniar que [el déu] Þórr el menava cap a un espadat contra les roques del qual esclatava la fúria d'una tempesta marina, i que llavors li deia: "romandràs en una tempesta parella i aniràs a mercè de les onades i et turmentaràs en el perill i el destret si no tornes a ser home meu" (si no deixes el déu dels cristians i tornes a creure en mi)
3. (skapraun, ónæði, áreitnitribulacions f.pl (enuigs, hostigacions)
◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país
4. (hrakningarfatigues f.pl de viatge, malmenada f (esp. la sofrida al llarg d'una travessia marítima)
5. (hjá mjólkurfénuinflamació violenta de braguer (de les ovelles que hom ha de munyir)

volka <volka ~ volkum | volkaði ~ volkuðum | volkaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENportar algú ~ una cosa d'un lloc a un altre
◊ viltu, Gautrekr konungr, at ek geri þér kost á at hjálpa lífi þínu, ok gef þú upp meyna í mitt vald ok ǫll þau gœði, er henni fylgdu heiman, ok skaltu þá fara í friði, hvert er þú vill, því at eigi hœfir svá gǫmlum karli at válka svá væna mey; máttu nú með þessu einu þiggja þik frá dauða: rei Gautrekr, si vols que et doni l'oportunitat de salvar la teva vida, torna a les meves mans la donzella i tots els objectes de valor que ella se'n va dur de casa i podràs anar-te'n en pau allà on voldràs car no s'escau a un home tan vell de menar amb ell donzella tan bella; només fent això podràs ara deslliurar-te de la mort
♦ oft volkar vondur maður væna konu: <LOC FIGsovint un mal home té una bella dona(una dona que, per la seva bellesa, podria acabar estant amb qui volgués, acaba sovint amb un perdulari)
2. (núa, nuddapalpar una cosa (fregar o refregar amb les mans, grapejar)
◊ hríðar hyrlesti mun-at [verða] at stríða mér, heldr hraustum -hefk valdit vígi tveggja sona Viðleggs-, sem valdr vígbalkar válki geymi-Bil falda eða deigum dalsveigi at kaupa Draupnis skatt: al [covard] trencador del foc de la batalla (hríð = torb, tempesta = batalla; hyrr = foc; hríðar hyrr = el foc de la batalla = l'espasa; lestir = espatllador. l'espatllador de l'espasa = el guerrer) no li serà possible de lluitar amb mi [i vèncer-me], ans al valent -jo he estat la mort de dos fills d'en Cama-de-fusta-, com al [mateix] senyor de la biga del combat (vígbǫlkr ‘biga del combat’ = l'escut) [li seria igual d'impossible] palpar (si entenem el verb válka en el sentit de grapejar, rebregar. Són molts els qui interpreten aquí el verb válka en el sentit de pegar-li una embotonada, una bona rebolcada. Sigui com sigui, queda clar que el verb podia tenir clares connotacions obscenes) la Bil guardiana de les toques (geymi-Bil falda= la senyora = Þuríðr, la germana del godó Snorri, vídua d'en Þorbjǫrn el cepat i posteriorment, maridada amb en Þóroddr Compratributs) o a l'arquer (dal-sveigir ‘tibador de l'arc’ = arquer) blan (deigr = poruc, covard) comprar ( = adquirir, heure) el tribut d'en Draupnir (Draupnis skattr ‘el tribut de l'anell Draupnir’ = l'or. Draupnir era l'anell màgic d'or d'Odin que tenia la virtut de produir nous anells d'or)
3. (ræða um e-ð og ákveðadeliberar sobre una cosa (tractar o parlar d'un tema per prendre una decisió al respecte)
♦ volka hugann um e-ð, volka sér e-ð í hug, <válka e-t í hugnum: pensar i repensar-se una cosa sense poder prendre una decisió
◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: Aquestes consideracions l'inquietaven sovint i [quan això passava,] encomanava la seva causa a Déu tot pregant-li que fes que se li revelés el que [ell, Déu,] veiés que li convenia més. Considerava tot això en el seu interior sense saber què havia d'escometre (emprendre), ja que els inconvenients li semblaven obvis, fos com fos que examinava la cosa (vocabulari: #1. volka e-ð í hugnum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: válka e-t í hugnum, válka e-t fyrir sér etwas hin und her überlegen, ohne zu einem Entschluß zu kommen; #2. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: hann vissi eigi hvat hann skyldi upp taka er wußte nicht, was er anfangen sollte; )
◊ þrisvar volkaði hann þetta í hug sér og hjarta: tres cops s'ho va rumiar amb el cap i el cor [sense poder arribar a prendre cap decisió]
♦ válka e-t fyrir sér: meditar i rumiar una cosa sense poder prendre una decisió
◊ en er Ólafur konungur átti tal við lið sitt þá leitaði hann ráða við höfðingja, hvert þeir skyldu upp taka. En það kom lítt ásamt með mönnum. Kallaði það annar óráð er öðrum þótti vænlegt og volkuðu þeir mjög lengi ráðin fyrir sér: i quan el rei Olau parlava amb els seus homes, cercava el consell dels principals sobre la millor decisió a prendre. Tanmateix, poc acord hi havia entre els homes: Un anomenava forassenyat allò que a un altre li semblava prometedor i així es debatien molt llargament sense poder arribar a prendre cap decisió
<fljótt válkaður, vǫ́lkuð, válkat<LOC FIGdecidit -ida precipitadament
◊ síks-glóðar sœkir verr skarð jarðar hafi slétt; hendir ǫldu-loga rekr kǫld heit [með] hlífgranda, glaðr fylkir skilr fljótt-válkat friðlæ; reiðr ræsir stǫðvar frǫmum sævar-rǫðuls-meiðum ránsið: el cercador del caliu de la [gran] síquia (sík = síquia, canal; síks glóð ‘el caliu de la [gran] síquia’ = l'or; sœkir ‘el cercador, l'ambiciós’ el delerós d'or = el rei) defensa el pertús de la terra (skarð jarðar ‘el pertús de la terra’ = els fiords noruecs) allisat per la mar; el dador de flames de les onades (ǫldu logi ‘la flama de l'ona’ = el foc de la mar= l'or. El donador d'or = el senyor, el príncep) rebutja amb la noedora dels escuts (hlífgrandi= la noedora d'escuts, l'esbutzadora o espatlladora d'escuts = l'espasa) les fredes amenaces. L'alegre senyor se n'adona (skilja ‘entendre, capir’. Aquí = percebre, adonar-se'n) de la ruptura de la pau (friðlæ= friðslit, friðrof = espatllament de la pau, això és, trencament d'hostilitats) decidida amb precipitació. El príncep irat atura el costum de saquejar ( = posa fi als saqueigs) dels valents arbres del sol de la mar (sævar rǫðull ‘el sol de la mar’ = l'or. meiðr = l'arbre; els arbres d'or = els guerrers).
◊ fimmta orð er svá: ‘fljótt válkat’. Fljótt er þat er skjótt er, válkat þat er seint er, ok svá: ‘skilr fylkir’: sá, er skilr, dreifir, en sá, er fylkir, samnar: el cinquè vers fa així: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada). ‘Fljótt’ (= ràpidament) és el que és fljótt (= ràpid, apressat); ‘válkat’ (Aquí = ben meditat, ben sospesat) és allò que és seint (lent; lentament), i després: ‘skilr fylkir’ (= el cabdill percep). El qui ‘skilr’ ( = entén, comprèn & percep, se n'adona. Aquest verb, però, és entès aquí per Snorri amb el significat de = sundurskilja ‘dividir, separar’) dreifir (= escampa, dispersa) i el qui ‘fylkir’ ( = comanda o lidera la host), samnar ( = aplega)
fljótt válkat má þat kalla, er skjótráðit er, þat skilr hann af ófriðinum. Konungr heitir fylkir. Ránsið ræsir stǫðvar sævar rǫðuls frǫmum meiðum. Þetta heita in meistu refhvǫrf: fljótt válkat(= decidit d'una manera precipitada) es pot dir d'allò que és ‘skjótráðit(= decidit irreflexivament, sense premeditar-ho, a la babalà) i ell ho percep de les hostilitats [trencades]. un rei es diu ‘fylkir’ (= el qui disposa la host en formació de combat). El ‘ræsir(= el cabdill, possible arabisme medieval. Si fos així, estaria emparentat amb el nostre arraix) atura (stǫðvar) el costum de saquejar (ránsiðr) dels ardits (framr) arbres del sol de la mar (= els guerrers). Totes aquestes es diuen ‘in mestu refhvǫrf( = girs de guineu màxims = antítesis màximes. Les antítesis o girs de guineu -o, si es vol, desaparicions de la guineu-, en norrè occidental antic refhvǫrf al·ludeixen a la construcció dels versos amb parelles de mots antitètics)

volkast <volkast ~ volkumst | volkaðist ~ volkuðumst | volkast>:
1. <GENrebolcar-se
♦ volkast í e-u: rebolcar-se en una cosa
◊ þau koma til fylgsnisins. Hann leggst niður og vill vita ef hann gæti sofið en þær vaka. Rennur á hann svefnhöfgi, og dreymir hann að fuglar kæmi í húsið er læmingjar heita, þeir eru meiri en rjúpkerar og létu illilega of höfðu volkast í roðru og blóði: van arribar a l'amagatall; ell es va ajeure i els va preguntar si podria dormir mentre elles vetllaven. La son es va emparar d'ell i va somniar que uns ocells entraven dins la casa, uns læmingjar (en la llengua moderna læmingi, pl. læmingjar hi és un lèmming, un mamífer, no pas un ocell), que són més grossos que mascles de perdiu blanca. Xisclaven horriblement i s'havien estat rebolcant en sang i rodra (= la sang vessada dels animals sacrificats als déus
2. (um mjólkurfésofrir una inflamació aguda de braguer (ovelles)

volt <n. volts, volt>:
<ELECTRvolt m

volt·mælir <m. -mælis, -mælar>:
<ELECTRvòltmetre (o: voltímetre) m

volu·legur, -leg, -legt <adj.>:
miserable

vol·æði <n. -æðis, no comptable>:
misèria f

voma <f. vomu, vomur. Gen. pl.: vomna o: voma>:
(ógleði, velgjaindisposició f, xacra f (malestar físic)
Arnór mælti: „Í sumar hefir mér verið kvellingasamt en er mér komu orð Reykdæla, að þeir þyrftu liðs við, hóf af mér allar vomur svo að eg kenni mér hvergi illt“ (SS I, cap. 187, pàg. 261): l’Arnór li va dir: “Aquest estiu no m'he trobat gaire bé, però quan m'ha arribat el missatge dels de Reykjadalur dient-me que els calia el meu ajut, m'han fuit tots els mals (totes les xacres), de manera que ja no me sento gens malament”
♦ vomur <f.pl -vomna (o: voma)>(hik, efablendnititubeigs m.pl (indecisió, vacil·lació)
♦ það eru einhverjar vomur á e-m, einhverjar vomur eru á e-m: <LOC FIGalgú està titubejant (o: titubeja), alg no pot decidir-se, algú està indecís

vomur <m. voms, vomar>:
1. (hættulegur og ógeðfelldur maður, rumurmastodont m, armari m d'home (individu d'aspecte perillós i desagradable per la seva altura i corpulència)
2. (viðbjóðslegur maðurindividu fastigós, persona fastigosa (persona repugnant, odiosa)
Austr tók illa kristinn ǀ Jarlmaðr frá búkarli ǁ (grǫ́ðr vas kjǫts á kauða) ǀ kiðling, hinns slær fiðlu ǁ vǫndr hrǫkk, vámr lá bundinn, ǀ vísmáll, á skip þíslar, ǁ sǫng leikara lengi ǀ lími harðan príma: en Jarlmaðr, el mal cristià (per haver robat un cabridet i haver menjat [la seva] carn en divendres) que toca el violí, ha pres un cabridet a un pagès de llevant. Les ganes de carn s'havien emparat de l'home. La verga s'ha desplegat (=brandit). El paio fastigós ha jagut, lligat, a bord del vaixell d'espigó (vaixell d'espigó = carro). La vara alliçonadora ha cantat una bona estona un dur ofici de prima al joglar (el joglar -aquí potser: el ministrer o ministril- Jarlmaðr ha estat fuetejat, durant la prima, per ordre del rei Sigurðr per haver gosat robar un cabrit i menjar-ne la seva carn en divendres) (Resolució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson B I (1973²), pàg. 456: Austr tók illa kristinn Jarlmaðr, hinn’s slær fiðlu, kiðling frá búkarli; grǫ́ðr kjǫts vas á kauða; vǫndr hrǫkk, vámr lá bundinn á þíslar skip; vísmáll lími sǫng lengi leikara harðan príma)
3. (óvættur, ófreskjamonstre m (ésser monstruós)
4. (draugurespectre m (ésser fantamagòric)
5. (kölskidimoni m (diable)

von <f. vonar, vonir>:
1. <GENesperança f, <LITesper m
þú ert von mín (tiˈqwāh ~ תִּקְוָה:   kī־ʔatˈtāh   θiqwāˈθ-ī   ʔăδɔˈnāi̯   ʝəˈhwih,   כִּי-אַתָּה תִקְוָתִי; אֲדֹנָי יְהוִה), Drottinn, þú, Drottinn, ert athvarf mitt frá æsku, frá móðurlífi hef ég stuðst við þig, frá móðurskauti hefur þú verndað mig, um þig hljómar ætíð lofsöngur minn: vós sou la meva esperança, Déu meu, tu, Jahvè, has estat el meu refugi des de la meva jovenesa, en tu m'he recolzat des de les entranyes de ma mare, tu m'has protegit des del ventre de ma mare, la meva lloança per tu sonarà per sempre
Drottinn, von (miˈqwēh ~ מִקְוֵה:   miˈqwēh   ʝiɕrāˈʔēl   ʝəˈhwāh,   מִקְוֵה יִשְׂרָאֵל יְהוָה) Ísraels, allir sem yfirgefa þig hljóta vansæmd, þeir sem snúa frá þér verða skráðir í sand því að þeir hafa yfirgefið Drottin, lind hins lifandi vatns: Jahvè, esperança d'Israel, tots els qui t'abandonen rebran deshonor, els qui s'aparten de tu, seran inscrits a la sorra car han abandonat Jahvè, font d'aigua viva
það var von á héraðslækni: hom esperava l'arribada del metge titular
♦ ala með sér vissar vonir um e-ð: <LOClliurar-se a certes esperances de...
♦ ala von um e-ð: <LOCtenir esperances de...
♦ án vonar: sense esperança (o: esperances)
♦ e-ð getur brugðið til beggja vona: <LOC FIGuna cosa és incerta
♦ bregðast vonum e-s: <LOCdecebre algú, decebre les expectatives d'algú
♦ vonin brást: <LOCno ha anat com havíem esperat, ens havíem il·lusionat massa
♦ eiga sér einskis ills von: <LOC FIGno haver de témer res de dolent, no haver de desconfiar
♦ eiga sér ekki viðreisnar von: <LOC FIGhaver exhaurit (o: esgotat) totes les esperances, recuperar-se, redreçar-se
♦ hann á sér ekki viðreisnar von: és un cas perdut (o: desesperat)
Trója er liðin undir lok og nafn hennar jafnframt, og skal aldrei eiga sér viðreisnar von (:   occidit, et occideritque sinas cum nomine Troia)Troia va caure finalment i el seu nom al mateix temps, i ja mai no es recuperarà
♦ ekki er öll von úti: <LOCencara no s'ha perdut tota l'esperança
♦ fylla e-n von um: <LOC FIGfer (o: donar) esperances a algú
♦ fyllast nýrri von um: <LOC FIGreprendre l'esperança, cobrar noves esperances, treure nou coratge
♦ gefa upp vonina ~ alla von: <LOCabandonar l'esperança ~ tota esperança
♦ glæða vonir: <LOCdespertar l'esperança (o: les esperances)
♦ halda í falska von: <LOCaferrar-se a una falsa esperança
♦ heilög von: <RELIGla santa esperança
ég er móðir fagurs kærleika, guðsótta, þekkingar og heilagrar vonar (ἡ ὅσια ἐλπίς -ίδος:   ἐγὼ μήτηρ τῆς ἀγαπήσεως τῆς καλῆς, καὶ φόβου καὶ γνώσεως καὶ τῆς ὁσίας ἐλπίδος). Ég er eilíf og gefin öllum börnum mínum, öllum sem eru nefnd af Drottni: jo sóc la mare del bell amor, del temor de Déu, del coneixement i de la santa esperança. Sóc eterna i donada a tos els meus fills, a tots els qui són nomenats de Déu
♦ í þeirri von að: <LOCen l'esperança de...
♦ láta skína í þá von að <+ subj.><LOC FIGdeixar entreveure l'esperança que <+ subj.>
móðir mín lætur skína í þá von að ég komi sem fyrst vestur um haf: ma mare deixa entreveure l'esperança que vagi a Nord-Amèrica tan aviat com em sigui possible (al més aviat)
♦ lifa í voninni: <LOC FIGviure en l'esperança
♦ missa vonina: perdre l'esperança
missið alla von þeir sem fara hér: abandoneu tota esperança vosaltres que entreu ací
♦ missa vonina um e-ð: perdre l'esperança d'una cosa
♦ til vonar og vara: <LOCper a més seguretat, per precaució, [per] si de cas, per anar sobre segur
♦ ekki er öll von úti: <LOCencara no s'ha perdut tota l'esperança
♦ upp á von og óvon: <LOCa la bona de Déu, a l'atzar, a la bona ventura
♦ vera milli vonar og ótta: <LOCestar angoixat -ada, estar entre l'esperança i la desesperació (o: la por; o: el neguit)
♦ vera síðasta von e-s: <LOCésser la darrera esperança d'algú
♦ vera úrkula vonar um e-ð: <LOCestar completament desesperat -ada, no tenir ni la més mínima esperança
♦ verða úrkula vonar um e-ð: perdre totes les esperances d'una cosa
♦ það er enn von: <LOCencara hi ha esperances (o: [l']esperança), encara queda esperança
♦ sú von varð að lygi: <LOCl'esperança fou il·lusòria, l'esperança es va esvanir (o: es va envolar)  
en þá er sú vǫ́n varð at lygi, af því at flokkrinn vendi þegar aptr, er hann var ór landi, þá ætlaðisk hann at afla sér gengis í Vinðlandi af sínum sannvinum, er honum hǫfðu í útilegu hollir vinir verit ok tryggvir félagar: però quan les seves esperances es varen demostrar il·lusòries, per tal com els seus homes se'n tornaren tan bon punt ell va haver abandonat el país, es va proposar d'aconseguir ajuda a la Vèndia entre els seus amics vertaders que li havien estat amics fidels i companys lleials en expedicions de saqueig (í útilegu)
2. (væntingespera f (acte d'esperar)
♦ eiga von á e-u: <LOC FIGesperar una cosa
♦ eiga von á e-m: <LOC FIGesperar a algú, esperar l'arribada d'algú
ég á von á honum: l’estic esperant (arribarà d'un moment a l'altre)
♦ eiga von á barni: esperar un infant
♦ eiga barn í vonum: esperar un infant
Þórnýjar fékk Þorsteinn drettingur. Hann hafði þá góðan fjárhlut og réðst hann til Hólmláturs með fé sitt. Þá kom það upp að Þórný hefði verið ólétt gefin og átti sá maður barn við henni er Þórður hét og var allskillítill. Þorsteinn drettingur átti og barn í vonum og var því leynt. Guðrún Ásbjarnardóttir sagði og þá að Þorsteinn var faðir að barni hennar því er þá var nokkurra vetra gamalt. En er það kom upp allt saman þá lét Þórhallur kenna mannamunar og dró fé Þorsteins allt undir sig en hann var sjálfur lagður í vinnu. En ef hann lagði til (=kvartaði) þá var hann hraktur í orðum eða barður. Ekki var Þorsteinn vinsæll maður (SS I, cap. 68, pàg. 83): en Þorsteinn drettingur va mullerar la Þórný. En aquells dies tenia un bon cabal i es va instal·lar a Hólmlátur (el mas del seu sogre) amb els seus béns. Aleshores es va revelar que la Þórný li havia estat donada per muller estant embarassada i que l'havia deixada embarassada un home que es deia Þórður i que era un home molt poc fiable. En Þorsteinn drettingur també havia d'ésser pare d'un infant, la qual cosa es mantenia en secret. Aleshores la Guðrún Ásbjarnardóttir també va dir que en Þorsteinn era el pare de l'infant que havia tingut i que ja tenia alguns anys. I quan tot això va haver sortit a la llum, en Þórhallur (el seu sogre) li va fer sentir la diferència de condició que hi havia entre ells dos (li va fer sentir que ell era més poderós) i es va apoderar de tot el cabal d'en Þorsteinn i, quant a aquest, el posaren a treballar al mas (com si fos un treballador més). I si en Þorsteinn tenia res a dir (és a dir, es queixava o protestava o posava emperons al que li manaven), era engegat amb insults o bastonejat. En Þorsteinn no era un home gens apreciat
♦ eiga von á sér: <LOC FIGesperar un infant
♦ engi von er mér þess: <LOC FIGno ho espero pas
"Engi von er þess," sagði Brynjólfur, " eg fái þér í hendur herskip og lið mikið, því að eg veit eigi, nema þá komir þú þar niður, er mér er öll óaufúsa á, og stendur þó nú áður ærin óró af þér. Kaupskip mun eg fá þér í hendur og þar með kaupeyri; farðu síðan suður til Dyflinnar; sú er nú ferð frægst. Mun eg fá þér föruneyti gott": “No hi ha cap esperança (= possibilitat)”, li va dir en Brynjólfur, “que et faci a mans un vaixell de guerra i una tropa gran, perquè no sé pas si no et presentaràs amb ells allà on a mi em resultaria del tot desagradable que ho fessis, perquè de tu fins ara ja n'hem tingut prou enrenous. Et faré a mans una nau mercant i mercaderies amb ella. Vés-hi al sud, a Dublín, perquè una travessia a Dublín ara està en boca de tothom (és popularíssima). També et proporcionaré una bona tripulació” (vocabulari: #1. koma niður: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 5. 6. komir þú þar niðr   „du dich dort (als feind) zeigen werdest“; #2. óaufúsa: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 6. óaufúsa, für das gewöhnlichere varfúsa „widerwille“. També en Baetke 19874, pàg. 452: e-m er ǫll óaufúsa á jemandem gefällt etwas gar nicht, ist etwas sehr unangenehm; #3. ærin: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 7. œrin, „groß genug“; #4. ferð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 8. sú...ferð, „die reise dorthin“; #5. frægst: Cf. en Baetke 19874, pàg. 165: frægr adj.   weithin bekannt, viel besprochen, berühmt)
♦ hans ~ hennar er von: <LOCl'estan esperant
♦ meiri von: <LOCés més probable, és més d'esperar
þá mælti Kálfur við Guðmund: „Hví skulum vér nú eigi að gangast? Er nú vel á komið og meiri von að öðrum mönnum þyki nokkuð undir að eiga nokkurn hlut í“ (SS I, cap. 118, pàg. 166): aleshores en Kálfur li digué al Guðmundur: “Per què no els hauríem d'atacar ara? La cosa es presenta bé per a nosaltres i és més probable que (hi ha més probabilitats que) als altres els resulti important de participar-hi també” (vocabulari: #1. er nú vel á komið: En Baetke 19874, pàgs. 334 i 711, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme, el significat del qual sembla, atès el context: l'ocasió pinta bé per a nosaltres, les probabilitats són bones per a nosaltres; #2. þykja undir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796-797: e-m þykkir (mikit) undir e-u, undir um e-t jmd. liegt (viel) an etwas, jmd. ist es um etwas zu tun, etwas ist für jemanden wichtig; ef þér þœtti nǫkkut undir um mik   wenn dir etwas an mir liegen sollte; ekki þykki mér undir hvárr sekr fellr eða eigi mir ist gleichgültig, ews schier mich wenig<)
♦ er þeim voru minnst vonir: <LOCquan menys s'ho esperaven
nakkverju síðar gekk konungur að stræti og hirðin með honum. Var þá Halli í förinni og er þeim voru minnstar vonir þá hljóp hann Halli fram fyrir þá: una mica després, el rei va sortir al carrer i amb ell, la hirð (la seva escorta personal). En Halli anava en el seguici i quan menys s'ho esperaven (en el moment més inesperat), en Halli es va posar a córrer davant ells (els va deixar a tots enrere)
en er á tók líða daginn vildu þeir fyrir hvern mun vestur yfir ána því að þeim þótti eigi örvænt nema eftir þeim mundi riðið. Ráða þeir nú til vaðlanna og hverfa aftur. Ríða þeir nú upp með ánni og finna hvergi þar er þeim þætti yfir fært. Ásbjörn eggjaði að þeir skyldu á ríða og kallaði þá raga og kvað ekki áræði með þeim. Björn kvað ána ófæra því að hún lá á bökkum uppi. En er þeim voru minnst vonir hleypti Ásbjörn út á ána en hesturinn missti þegar fótanna og rak þegar í kaf hvorttveggja. En er Ásbjörn kom upp var hann af baki og hélt sér í stigreipin. En þeir er á landi voru réttu að honum spjótskaftið og er hann vildi þar til taka varð honum laus hesturinn. Drukknaði Ásbjörn þar og fannst eigi fyrr en um vorið eftir (SS II, cap. 329, pàg. 501): quan el dia va començar a declinar, volgueren travessar el riu de totes totes perquè no els semblava improbable que hom els empaités. Així i doncs, es varen dirigir cap a les aigües baixes per on podrien passar el riu a gual, però donaren mitja volta i resseguiren el riu corrent amunt sense trobar enlloc un indret que els semblés que fos passable. L'Ásbjörn els instava a travessar el riu i els deia covards bo i afegint que entre ells no hi havia gens de coratge. En Björn li va dir que el riu no era passable perquè s'havia desbordat. Però quan menys s'ho esperaven, l'Ásbjörn va saltar al riu amb el seu cavall. Aquest va perdre peu immediatament i cavall i genet foren engolits pel riu. I quan l'Ásbjörn va sortir a la superfície, havia desmuntat de la sella però continuava tenint els peus als estreps. I els qui eren a la vorera, li varen allargar l'asta d'una llança, però quan va voler agafar-la, el cavall es va amollar. L'Ásbjörn es va anegar allà i no es va trobar fins a la primavera següent
♦ sem von er ~ var [til (o: að)]: <LOC[tal i] com és ~ era d'esperar, tal i com es pot ~ podia esperar
snýr hún nú til rekkju sinnar og er skapþungt sem von var til. Sofa menn af nóttina. Og þegar menn eru sofnaðir stendur Þórdís upp í klæði sín. Hún vekur upp sauðamann sinn, bað hann ganga út með sér: llavors la Þórdís se'n va anar al seu llit, i estava (se sentia) abatuda, com era d'esperar. La gent es va anar adormint per passar la nit. I quan els homes s'hagueren adormit, la Þórdís es va llevar anant ja vestida. Va despertar el seu pastor i li va manar que sortís a fora amb ella
á hefir þú vel af máli," segir Halldór, "sem von var að": “T’has decidit bé” (lit.: et comportes bé en aquesta cosa), li va dir en Halldór, “com era d'esperar” (vocabulari: #1. hafa vel af máli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 221: <...> sich benehmen, sich verhalten (auch hafa sik): hefir hann betr en vér er handelt besser als wir; þér hafið drengiliga af þessu, ór máli ihr verhaltet euch ehrenhaft in der Sache)
og er Gissur kom fram úr hvílunni þá var Sámur rekkjufélagi hans högginn banahögg. Gissur heyrði er Sámur mælti þetta er hann fékk höggið: „Slíks var von,“ segir hann (SS II, cap. 410, pàg. 635): i quan en Gissur sortia del seu jaç, en Sámur, el seu company de llit, va rebre un cop mortal. En Gissur va sentir que en Sámr, en rebre el cop mortal, va dir aquestes paraules: “Era d'esperar”, va dir
♦ vita von e-s: esperar-se una cosa, comptar amb una cosa
þeir sögðu er næstir stóðu að sá hefði verið harður í haus og sýndi hver öðrum. Af þessu þóttist Þorsteinn vita hver Öngull var og beiddist að sjá saxið sem aðrir. Lét Öngull það til reiðu því að flestir lofuðu hreysti hans og framgöngu. Hann hugði að þessi mundi svo gera en hann vissi öngva von að Þorsteinn væri þar eða frændur Grettis: els qui s'hi estaven al més a prop digueren que aquest home havia tingut la closca del cap ben dura i un mostrava el sax a l'altre. A partir de tots aquestes coses enÞorsteinn va creure sabe qui era l'Öngull i li va demanar de veure el sax com els altres. L'Öngull l'hi va deixar de bona gana ja que la majoria lloaven el seu valor i empenta. L'Öngull cereia que aquest (en Þorsteinn) faria igual que els altres, no comptava de cap manera que en Þorsteinn fos allà o parents d'en Grettir
þá mælti Refur: "Nú skulum vér fyrst hleypa niður segli voru. En mig varir, er hitt skipið skríður skjótt, að þeir fái það ekki stöðvað en þeir vita önga von að vér munum bíða og mun þeirra skip renna fram á annað borð. Þá skaltu Steinn," sagði Refur, "höggva höfuðbendur þeirra en þú Björn skalt dafla í árum að þeim sýnist sem vér róum undan í skerpingi en þú lát sem skip vort muni sem minnst skríða": aleshores en Refur els va dir: “Primer de tot, arriem la nostra vela. Assumeixo que ells, com que aquesta nau llisca veloç, no [l'atenyeran i no] aconseguiran pas aturar-la i, que, com que no esperen pas que nosaltres ens poguem aturar per esperar-los, llur vaixell ens passarà per una de les dues bordes. Steinn, quan ho faran”, va prosseguir en Refur, “tu, talla'ls els estais [de l'arbre principal], i tu, Björn, xipolleja a l'aigua amb els rems de manera que els sembli que estem remant amb tota l'ànima per fugir a tota d'ells, però fes-ho de manera que el vaixell es mogui tan poc com sigui possible”. Aleshores en Refur va tallar les rodes al seu vaixell i tot seguit, va agafar una llança petita i la va esmolar amb energia
þeir fóru síðan og héldu njósnir til um ferðir Áka, og var það hægt, fyrir því að hann vissi sér enskis ótta vonirse n'anaren tot seguit i sotjaren les anades i vengudes de l'Áki, la qual cosa els resultava fàcil perquè no era conscient de córrer cap perill (vocabulari: #1. ótti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 473: vita sér engis ótta ván   sich keiner Gefahrbewußt sein)
Blóð sást víða þar sem menn vissu enga von til. Þorbjörn hét maður. Hann var Magnússon. Hann bjó í Valþjófsdal. Hann gekk út um nótt fyrir Ambrósíusmessu þann vetur er [p. 241] Hrafn lést. Hann sá í landsuður í loftinu hvar eldur fór úr landsuðri í vestur en eftir eldinum sá hann mann ríða á hvítum hesti í standsöðli. Hann hafði skjöld hvítan og hjálm á höfði, höggspjót mikið í hendi og lagði spjótinu fram millum eyrna hestinum og sá hann að spjótið tók lengra fram en hesturinn og svo aftur. Og þar eftir sá hann annan mann ríða. Sá hafði hest svartan og hálflitan skjöld, hálfan rauðan en hálfan hvítan. Sá hafði og hjálm á höfði og gyrður sverði og spjót mikið í hendi og fór á einn hátt með sem hinn fyrri. Hann sá ríða hinn þriðja mann með slíkum hætti sem hina fyrri utan hann hafði brúnan hest og svartan skjöld og öll kolmerkt klæði. Hann hafði á höfði sem biskupsmítur væri. Þenna atburð sá Þorbjörn svo gerla að hann sá allan fótaburð hestanna og svo það að menninir stóðu í stigreipin (SS I, cap. 179, pàgs. 240-241): es veia sang a molts d'indrets on ningú no s'ho hauria esperat. Hi havia un home que es deia Þorbjörn i era fill d'en Magnús. Vivia a la vall de Valþjófsdalur. L'hivern en què en Hrafn va morir, en Þorbjörn va haver de sortir a fora la nit abans de sant Ambròs (= el set de desembre). Va veure en el cel, en el sud-est, un foc que es movia del sud-est cap a l'oest i, darrere aquest foc, va veure un hove cavalcant muntat en un cavall blanc, assegut en un standsöðull (= una mena de sella alta que permetia cavalcar amb les cames dretes?). Tenia un escut blanc i duia posat al cap un elm i a la mà hi duia una gran pica i va posar la pica apuntant cap endavant, entre les orelles del cavall, i va veure que aquella pica sobrepassava el cavall tant pel seu davant com pel seu darrere. I darrere aquesta aparició hi va veure un segon home, cavalcant també. El cavall d'aquest era negre i l'escut, bicolor: una meitat era vermella (gules) i l'altra, blanca (argentat). Aquest segon home també duia posat un elm al cap, anava cenyit amb una espasa i duia una gran pica a la mà i la portava posada d'igual manera que l'anterior. Encara hi va veure un tercer home, cavalcant de manera igual que els dos anteriors, llevat que el seu cavall era bru i el seu escut negre i tota la seva roba era negra com el carbó. Al cap hi duia posat quelcom que s'assemblava a una mitra episcopal. En Þorbjörn va veure aquest portent tant nítidament que distingia totes les petjades dels cavalls i també que aquells tres homes estaven drets en llurs estreps (vocabulari: #1. standsöðull: Cf. en Kålund 1896, pàg. 193: 6. standsǫðli, wörtl. „standsattel“ — ein sattel, in welchem der reiter mehr steht als sitzt (?))
en um daginn eftir reið Kolbeinn ungi á þingið með fimm hundrað manna. Vissu þeir Snorri ekki von til þess og gengu þeir Snorri og Tumi þá í kirkju og mæltust þaðan fyrir en menn Snorra voru úti fyrir kirkju og gekk Sturla til þeirra. Kolbeins menn fóru óðfluga um völlinn og létu gífurlega. En þeir Gissur og Kolbeinn töluðu lengi tveir en ekki varð um sættirnar leitað. Þeir Kolbeinn tóku eigi af hestum sínum og riðu af þingi um kveldið. Þá gekk Gissur í kirkju og töluðu þeir Snorri lengi. Fór allt skipulega með þeim (SS I, cap. 298, pàg. 436): però l'endemà, en Kolbeinn jove a arribar al þing amb sis-cents homes (= 120 x 5). L’Snorri i els seus no s'ho havien esperat pas i ell i en Tumi entraren aleshores a dins l'església i ho parlaren, mentre els homes de l'Snorri romanien defora, davant l'església, i l'Sturla es va acostar a ells. Els homes d'en Kolbeinn, en canvi, recorrien la plana a regna batuda i es comportaven d'una manera esfereïdora. I en Gissur i en Kolbeinn mantingueren una llarga conversa, però en ella no es va cercar d'arribar a un acord de conciliació. En Kolbeinn i els seus homes no varen davallar de llurs cavalls i al vespre varen abandonar el þing. Aleshores en Gissur va entrar a dins l'església i l'Snorri i ell hi varen mantenir una llarga conversa. Tot va transcórrer d'una manera ordenada entre ells dos
Þórólfur bóndi úr Hundadal var þar við garðinn og svarar: „Eigi veit eg mannferða vonir nema Sauðfellingar fari upp í dalinn til laugar“ (SS I, cap. 234, pàg. 336): en Þórólfur, bóndi de la vall de Hundadalur, era allà, al costat de la tanca, i els va respondre: “Jo no espero cap arribada d'homes (mannaferðir) tret que els de Sauðafell pugin a la vall per anar a banyar-se a les fonts termals”
♦ það er vís von: s'ha d'esperar amb tota seguretat
Sigvarður biskup gerði nú til Órækju presta tvo að vita hvort nokkuð skyldi tjá (= tjóa) að leita um sættir eða grið. Þeir vildu eigi grið selja en vel líkaði þeim að biskup færi í milli og leitaði um sættir. Bauð Órækja að Gissur biskupsson skyldi þangað fara í gísling en Svarthöfði Dufgusson færi heim þangað í kirkjugarðinn. Svarthöfði skynjar hvað liðs var fyrir og svo hvar hverjum var skipað til varnar. Biskup fór nú á milli og bauð Órækja öll mál óskoruð í hans dóm en Gissur bauð í dóm Hákonar konungs öll mál og utanferð sína þegar um sumarið og gengu við það aftur gíslarnir. Biskup kemur þá og skjótt og sagði vísa von atgöngu og bað menn herða hugi sína og verjast drengilega, lofaði og öllum lærðum mönnum að berjast með Gissuri. Hann kveðst og vega skyldu með þeim vopnum sem hann hafði til. Gekk [p. 448] hann þá í kirkju og klerkar hans og skrýddist (SS I, cap. 306, pàgs. 447-448): el bisbe Sigvarður llavors va enviar dos preveres a l'Órækja perquè s'informessin si serviria de res mirar d'assolir un acord de reconciliació o una treva (=si estarien dispostos a arribar a un acord de conciliació o a concedir una treva). [L'Órækja i els seus] no volgueren pas acordar-los treva però els va plaure força que el bisbe intervingués entre ells dos, mirant d'atènyer un acord de reconciliació. L'Órækja va oferir que en Gissur, el fill del bisbe, hi anés com a hostatge, i que l'Svarthöfði Dufgusson[, en contrapartida,] anés a casa seva, allà on hi havia el sagrat. L'Svarthöfði va aguaitar com eren les tropes que tenien al davant i també on havien col·locat cadascun d'ells per a la defensa. El bisbe, llavors, es va posar entre els dos bàndols i l'Órækja va oferir de sotmetre, sense reserves ni condicions, tots els seus casos legals al judici del bisbe, però en Gissur[, en canvi,] va oferir de sotmetre tots els casos en litigi al judici del rei Hákon i de viatjar immediatament ell mateix a Noruega durant aquell estiu i, fets aquests oferiments, els hostatges se'n tornaren cadascun a llur bàndol. El bisbe aleshores va tornar i ràpidament i va dir que un atac era d'esperar amb tota seguretat i va demanar als homes que prenguessin coratge i [es preparessin a] defensar-se valentment, i va permetre a tots els clergues de batre's al costat d'en Gissur i els seus homes. També va dir que ell lluitaria amb les armes de què disposava. Aleshores va entrar a dins l'església, acompanyat dels seus clergues, i [tots ells] revestiren els ornaments litúrgics
♦ það er að vonum: és d'esperar
öllum fannst þá mikið um öðrum en Skarphéðni. Hann bað menn ekki syrgja né láta öðrum herfilegum látum svo að menn mættu orð á því gera "mun oss vandara gert en öðrum að vér berum oss vel og er það jafnt að vonum": tots quedaren molt impressionats per aquestes paraules, tret de l'Skarpheðinn, el qual els va manar que ni estiguessin tristos ni que es comportessin d'una manera planyívola de manera que la gent pogués malparlar-ne (murmurar-ne): “i [és que] la gent serà molt més estricta amb nosaltres, jutjant el nostre comportament, que amb d'altres, i això és correcte i esperable (vocabulari: #1. syrgja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 296: 13. syrgja,   „traurig sein“; #2. herfilegur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 296: láta ... herfiligum látum, „ein kummervolles wesen zeigen“; #3. gera: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 296: 14. ok — gǫrt, „man wird größere forderungen an uns stellen“. Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: mun oss vandara gert en ǫðrum   mit uns wird man es genauer nehmen als mit anderen; #4. jafnt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 309: þat er jafnt   das ist gerecht, recht und billig; #5. að vonum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 694: þat er at vánum   das ist zu erwarten, zu gewärtigen)
Flosi mælti: "Sagt hefir þú oss þá sögu er oss mun eigi setugrið bjóða því að sá maður hefir nú á braut komist er næst gengur Gunnari að Hlíðarenda um alla hluti. Skuluð þér það nú og hugsa Sigfússynir og aðrir vorir menn að svo mikið eftirmál mun hér verða um brennu þessa að margan mun það gera höfuðlausan en sumir munu ganga frá öllu fénu. Grunar mig nú það að engi yðvar Sigfússona þori að sitja í búi sínu og er það rétt að vonum. Vil eg nú bjóða yður öllum austur til mín og láta eitt ganga yfir oss alla": en Flosi li va dir: “El que ens acabes de contar no ens portarà a viure en pau i tranquil·litat perquè ha fuit l'home que va al més a prop d'en Gunnar de Hlíðarendi. Ara cal que vosaltres, fills d'en Sigfús, així com els altres dels nostres, també tingueu present que aquesta brenna tindrà unes conseqüències legals tan greus (tindrà un procés judicial tan rigorós) que més d'un hi perdrà el seu cap i alguns hi perdran tot llur cabal. Sospito que ara cap de vosaltres, fills d'en Sigfús, no gosarà quedar-se al seu mas, la qual cosa és comprensible i esperable (és més que esperable)” (vocabulari: #1. næst gengur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 305: 15. næst gengr,   „am ähnlichsten ist, am meisten gleicht“; #2. eftirmál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 114: eptir-mál n.   gerichtliche Verfolgung eines Totschlags, Totschlagsverfolgung)
3. (eftirvæntingexpectativa f (previsió)
♦ eftir vonum: <LOC FIGateses les circumstàncies força bé
♦ e-m þykir fyrir von komið: <LOCalgú considera que una cosa ja no és esperable, que no hi ha possibilitats que es faci [realitat]
Ketill mælti til Hafliða: „Stór mein þykir vinum yðrum á því ef eigi skulu sættir takast og lúkast mál þessi með góðu og þykir mörgum nú fyrir von komið eða nær því. Nú kann eg þér eigi ráð að kenna en dæmisögu vil eg segja þér (SS I, cap. 34, pàg. 42): en Ketill va dir al Hafliði: “Els vostres amics consideren que serà molt lamentable si no es conclouen acords de reconciliació i si aquest afer no es tanca per a bé [ja que] a molts ara els sembla que ja no hi ha esperances d'atènyer-ne o que poc hi falta. Jo no puc donar-te cap consell ara, però[, tanmateix,] vull contar-te un eximpli (un apòleg)”
ok nú er henni þykkir fyrir ván komit, ætlar hún í brott; þótti henni þeir eigi mikils meta sín orð: i llavors, quan [l'Áslaug] va comprendre que no havia d'esperar res d'ells (que no hi havia esperances que accedissin als seus precs), va decidir d'anar-se'n. Considerava que feien (havien fet) poc cas (= que no feien / havien fet gens de cas) de les seves paraules
♦ gera sér vonir um e-ð: <LOCfer-se il·lusions de
♦ gera sér engar vonir um: <LOC FIGno fer-se il·lusions de
♦ von (o: vonum) bráðar: <LOC FIGpromptament
svo mælti hann, en vonum bráðar (αὐτίκα:   ὣς ἔφατ᾽, αὐτίκα δὲ χρυσόθρονος ἤλυθεν Ἠώς) kom Morgungyðjan Gullinstóla: així va parlar, i a l'instant va aparèixer l'Aurora del tron d'or
hann flýgur gegnum loftið, vængir hans eru sem árar, og nemur von bráðar (citus:   uolat ille per aera magnum ǁ remigio alarum, ac Libyae citus adstitit oris) staðar á ströndum Líbýu: [en Mercuri] vola a través de l'aire, les seves ales són com rems i promptament s'atura a les costes de Líbia
♦ vonin er borin, rekin, þrotin: <LOC FIGja no hi ha esperança
svo lýkur Daríus konungur sínu máli og menn hans ræma lítt þessa ráðagerð, þykir borin von, að hann muni aftur fá náð sóma sínum, þar sem Alexander má þegar að komanda morgni setjast um sjálfa Babýlonem og aðrar borgir þær, er hann hafði varnarlausar gefið í vald óvina sinna, og að síður vænta þeir að hann muni aftur fá það, er hann hefir látið, að þeir ætla að hann muni vera brátt af settur öllu ríkinu: el rei Darius va acabar així el seu parlament, però els seus homes no mostraren gaire aprovació pel seu pla, [els] semblava que no hi havia cap esperança (o: probabilitats) que tornés a recuperar mai el seu honor puix que l'Alexandre l'endemà mateix ja podia assetjar la mateixa Babilònia i d'altres ciutats que ell havia lliurat indefenses en poder dels seus enemics, i menys que menys esperaven que recuperaria el que havia abandonat (perdut) car creien que prest seria desposseït de tot el seu regne
og nú tekur Alexander konungur að brjótast á þá fylking, er sett var til gæzlu með Daríum konung sjálfan. Hann veit nú varla, hvað til ráðs skal taka, þar sem þrotin von gjörist, að hann megi sigrast, því að nú falla menn hans og eru brytjaðir sem búfé: i llavors el rei Alexandre va començar a atacar la formació que s'havia [dis]posat per a protegir el rei Darius mateix. Aquest a penes sap què fer ja que s'ha esvanit l'esperança d'obtenir la victòria per tal com els seus homes ara cauen i són lliurats a carnatge com animals d'escorxador
sér Hrafn að þrotin var von sigurs. Snýr hann þá til hests [p. 704] síns og steig í stigreipið og ætlaði á bak og gekk eigi því að hann var þrotinn mjög af mæði. Þá lyfti Þorsteinn hvítakollur honum á bak. Hann var hestasveinn þeirra og hafði eigi verið í bardaga. Ríða síðan í brott (SS II, cap. 449, pàgs. 703-704): en Hrafn va veure que l'esperança d'obtenir la victòria s'era esvanida. Llavors es va dirigir cap al seu cavall i va posar el peu a l'estrep volent fer per muntar-lo i no se'n va sortir perquè ja no li quedaven forces d'esgotat que estava. Aleshores en Þorsteinn Collblanc el va aixecar perquè s'assegués a la sella. En Þorsteinn Collblanc era llur mosso de quadra i no havia participat en la batalla. Tot seguit se n'anaren
Guðrún mælti: "Gott skaplyndi hefðuð þér fengið ef þér væruð dætur einshvers bónda og láta hvorki að yður verða gagn né mein en slíka svívirðing og skömm sem Kjartan hefir yður gert þá sofið þér eigi að minna að hann ríði hér hjá garði við annan mann og hafa slíkir menn mikið svínsminni. Þykir mér og rekin von að þér þorið Kjartan heim að sækja ef þér þorið eigi að finna hann nú er hann fer við annan mann eða þriðja en þér sitjið heima og látið vænlega og eruð æ helsti margir": la Guðrún els va dir: “Tindríeu un bon caràcter si fóssiu les filles d'algun bóndi i de vosaltres no en sortís ni cap bé ni cap mal, però, a despit de l'afront i la vergonya que us ha fet en Kjartan, us trobo aquí, dormint tan tranquils, malgrat que ell passi per devora la tanca del mas acompanyat de només un altre home. Homes com vosaltres teniu la memòria d'un bacó. També em sembla que no hi ha cap esperança que gosareu atacar en Kjartan a ca seva si no goseu anar-lo a trobar quan només va acompanyat d'un o de dos homes, i us quedeu asseguts a casa i feu anar grans paraules. Vosaltres sempre sereu massa (és a dir, valdria més que n'hi hagués menys com vosaltres) (vocabulari: #1. að yður: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 153: 25. at yðr, „von euch“; #2. svívirðing: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 153: 26. 27. slíka svívirðing ok skǫmmm ... þá sofi þér, man übersetze: „trotz der schmach“ usw.; die hier vorligende anakoluthie ist sehr gewöhnlich. Eigentümlich ist, dass svívirðing ok skǫmm in dem casus stehen, den das verbum des angehängten relativsatzes (sem — gǫrt) fordert; #3. eigi að minna að: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 153: 27. eigi at minna, at, „nichts desto weniger, obgleich“; #4. svínsminni: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 154: 1. svínsminni, „gedächtnis wie ein schwein“, d.h., ein kurzes gedächtnis; #5. rekin von: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 154: 2. rekin ván, „die hoffnung vertrieben (geschwunden)“; #6. vænlega: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 154: 4. látið vænliga, „sprechet zuversichtlich“, d.h. beschränkt euch auf große worte; #7. helsti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 246: helzti adv.   gar zu, allzu, sehr <...>)
♦ von úr viti: <LOC FIGuna cosa s'allarga de no dir
♦ e-ð dregst von úr viti: (afar lengiuna cosa s'allarga de no dir (o: no vol acabar-se mai)
4. vonu (o: vonum) <+ Adjectiu en grau comparatiu>: més <+Adjectiu> del que és o era d'esperar
♦ eigi vonu (o: vonum) seinna: no més lent del que caldria esperar, no més lent de l'esperat
Þórólfur kastaði þá fyrir borð öndvegissúlum sínum, þeim er staðið höfðu í hofinu. Þar var Þór skorinn á annarri. Hann mælti svo fyrir að hann skyldi þar byggja á Íslandi sem Þór léti þær á land koma. En þegar þær hóf frá skipinu sveif þeim til hins vestra fjarðarins og þótti þeim fara eigi vonum seinnaen Þórólfur llavors va llançar per la borda les seves öndvegissúlur que s'havien dreçat al temple [de Tor]. En una d'elles s'havia entallat en Tor. Va anunciar que s'establiria a Islàndia a l'indret on en Tor les escopís a terra. I, tan bon punt les öndvegissúlur es varen allunyar del vaixell, el corrent marí les va empènyer cap al fiord situat cap a ponent i a la gent els va semblar que anaven més ràpides del que fóra esperable (vocabulari: #1. öndvegissúlur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 5. 6. Þórólfr ... ǫndvegissúlum, das auswerfen der hochsitzpfeiler oder der bettpfosten (setstokkar) war ein ganz allgemeiner brauch bei den nach Island auswandernden Norwegern; schon der erste besiedler der insel, Ingólfr Arnarson, übte ihn (Landn. I,6) und dasselbe berichtet diese quelle von Loðmundr gamli (IV,5), Þórðr skeggi (IV,7), Hrollaugr Rǫgnvaldsson (IV,9) und Hásteinn Atlason (V,9). Vgl. ferner Flóamanna saga c. 4 (Fornsögur s. 123); Laxd. c.5,9. Von Hreiðarr Ófeigsson wird berichtet, dass er die sitte, weil sie alltäglich (ómerkiligt) geworden war, nicht mitmachen wollte, sondern lieber zu Þórr betete, damit dieser ihm die künftige wohnstätte anweise (Landn. III, 7). Statt der hochsitzpfeiler ward nach seinem letzten wunsche der sarg des auf der reise verstorbenen Kveldúlfr von seinen gefährten über bord geworfen, und sein sohn Skallagrímr siedelte sich an der stelle an, wo die leiche ans land trieb (Egils saga 27,16f.; Landn. I, 18); #2. til hins vestra fjarðarins: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 9. til ens vestra fjarðarins, d. h. in den Breiðifjǫrðr, s. § 4; #3. seinna: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 10. þótti — seinna, „es (das forttreiben der pfeiler) schien ihnen rascher von statten zu gehen, als man erwarten konnte“)
♦ vonu bráðara: abans del previst, més prest del previst (o: de l'esperat), més aviat de l'acostumat
Þorgríma hafði sofið og vaknaði vonu bráðara og sá út: la Þorgríma havia estat dormint i es va despertar més prest que de costum i va mirar a fora
Bárður mælti: "Allmjög undrast eg ef sá maður er sokkinn niður og hefir þetta allmjög verið öll hans gæfa er hann komst úr höndum yður. Og þykir mér hún vonum bráðara við hann hafa skilist. Eða hafið þér leitað í óbyggðir?": en Bárður li va dir: “M'estranyaria moltíssim que aquest home, havent tingut la grandíssima sort d'escapar de les vostres mans, s'hagi enfonsat (=s'hagi anegat a la mar). I [si realment va passar com dieu,] a mi em sembla que llavors és que la seva sort es degué apartar d'ell més aviat de l'esperat. I bé, que l'heu cercat també per les contrades deshabitades?”
♦ vonum framar: contra el que era d'esperar, millor de l'esperat -ada

vona <vona ~ vonum | vonaði ~ vonuðum | vonaðe-ð (o: < e-s; o: < til e-s)>:
esperar una cosa
♦ ég vona það: espero que sí
♦ ég vona það ekki: espero que no
♦ ég vona að <+ subj.>espero que <+ subj.>
◊ ég vona að hann komi: espero que vingui
◊ ég vona að móður og barni heilsist vel: espero que tant la mare com l'infant estiguin bé
♦ við skulum vona það: esperem-ho, esperem que sia així
♦ við skulum vona það besta: esperem el millor

vonandi <adv. excl.>:
tant de bo!, espero que...!
allur Ísrael, sem var umhverfis þá, flýði burt við óp þeirra því að þeir hugsuðu: „Vonandi (pɛn- ~  פֶּן־:   pɛn־tiβlāˈʕē-nū   hā-ˈʔārɛt͡s,   פֶּן-תִּבְלָעֵנוּ הָאָרֶץ) gleypir jörðin okkur ekki“: tot Israel, que era al voltant d'ells, s'enfugí a llur crit car pensaven: “Tant de bo no ens engoleixi la terra!”
Jeremía spámaður sagði: „Já, vonandi (ʔāˈmēn ~ אָמֵן:   ʔāˈmēn   kēn   ʝaʕăˈɕɛh   ʝəˈhwāh,   אָמֵן, כֵּן יַעֲשֶׂה יְהוָה) gerir Drottinn þetta. Vonandi (ʔāˈmēn ~ אָמֵן:   [ʔāˈmēn]   ʝāˈqēm   ʝəˈhwāh   ʔɛθ־dəβāˈrɛi̯-χā   ʔăˈʃɛr   nibˈbēʔθā,   אָמֵן יָקֵם יְהוָה, אֶת-דְּבָרֶיךָ, אֲשֶׁר נִבֵּאתָ) lætur Drottinn forspá þína rætast og flytur kerin úr húsi Drottins ásamt öllu fólkinu aftur hingað frá Babýlon: el profeta Jeremies va dir: “Sí, tant de bo Jahvè faci això! Tant de bo Jahvè faci acomplir-se la teva profecia i porti de tornada aquí des de Babilònia els atuells de la casa de Jahvè ensems amb tot el poble!
♦ vonandi ekki!: tant de bo que no!
♦ vonandi líður vel: tant de bo estigui bé!

vonar·augu <n.pl -augna>:
ulls esperançats
♦ horfa (o: mæna) vonaraugum eftir e-u (o: á e-ð)mirar amb ulls esperançats cap a una cosa, tenir les seves esperances dipositades en una cosa

vonar·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
ardit -ida d'esperança (cf. alemany hoffnungskühn)
en Júdas treysti því alltaf fullkomlega og vonardjarfur (ἡ ἐλπίς -ίδος:   ὁ δὲ Μακκαβαῖος ἦν ἀδιαλείπτως πεποιθὼς μετὰ πάσης ἐλπίδος) að Drottinn kæmi sér til hjálpar: però en Judes confiava en tot moment completament i, ardit d'esperança (encoratjat d'esperança), que el Senyor els vindria a auxiliar

vonar·glæta <f. -glætu, no comptable>:
raig m d'esperança

vonar·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:
radiant d'esperança
♦ vera vonarhýr á brá: <LOC FIGestar radiant d'esperança, tenir la cara radiant d'esperança
nú, er hún var yfirkomin af harmi, gagntekin æðinu og reiðubúin að deyja, íhugaði hún staðinn og stundina; kemur svo að máli við hrygga systur, leynir ráðagjörðinni með yfirbragði sínu og er vonarhýr á brá (spem fronte serenare:   et moestam dictis aggressa sororem, ǁ consilium uultu tegit, ac spem fronte serenat)ara que el dolor l'havia vençuda, que era plena de ràbia i estava preparada per morir, va considerar el lloc i el moment [en què ho faria]; va així a parlar amb la seva afligida germana, li amaga el seu pla (propòsit) amb el seu posat i li posa una cara radiant d'esperança

vonar·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'esperança

vonar·neisti <m. -neista, no comptable>:
guspira f d'esperança

vonar·peningur <m. -penings, no comptable>:
1. (e-ð ~ e-r sem tvísýnt er að treysta ádubtosa esperança (cosa a la qual hom lliga esperances incertes)
2. (e-ð ~ e-r sem menn binda vonir við[portador m ~ portadora f d']esperança f (cosa o persona que és l'esperança d'algú, en qui algú té dipositades les seves esperances)
♦ vera vonarpeningur e-s: <LOC FIGésser l'esperança d'algú (o: ésser el portador de les esperances d'algú), portar les esperances d'algú, (amb canvi de perspectiva) tenir posades les seves esperances en algú
þingkonan var lengi helsti vonarpeningur flokksins: el partit va tenir posades les seves esperances [durant] molt de temps en la parlamentària, la parlamentària va ésser molt de temps la gran esperança del partit

vonar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
prometedor -a, ple -ena d'esperança, esperançador -a
vonarríkt (ἡ ἐλπίς -ίδος:   ὅτι οὐκ ἀποστήσεται ἡ ἐλπίς σου ἀπὸ καρδίας ἀνθρώπων) traust þitt mun aldrei að eilífu (ἕως αἰῶνος) líða úr (ἀποστήσεται) minni þeirra manna sem minnast máttar (ἰσχὺν) Guðs: la teva confiança, plena d'esperança, no s'esvanirà mai de la memòria dels homes que se'n recorden del poder de Déu
♦ vonarrík framtíð: un futur prometedor, un futur ple d'esperança
því að ég þekki sjálfur þær fyrirætlanir sem ég hef í hyggju með yður, segir Drottinn, fyrirætlanir til heilla en ekki til óhamingju, að veita yður vonarríka (tiˈqwāh ~ תִּקְוָה:   lā-ˈθēθ   lā-ˈχɛm   ʔaħăˈrīθ   wə-θiˈqwāh,   לָתֵת לָכֶם אַחֲרִית וְתִקְוָה) framtíðcar conec els plans que tinc en pensa sobre vosaltres, diu Jahvè, plans de benestar i no de desventura, per donar-vos un futur esperançador (‘un futur i una esperança’)

vonar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<FIGestel m d'esperança
◊ nú ertu lagður lágt í moldu, og hið brennheita brjóstið kalt; vonarstjarna vandamanna hvarf í dauðadjúp, en drottinn ræður: t'han colgat fondo dins la terra, és fred el teu pit ardent. L'estel d'esperança dels seus parents ha desaparegut dins les profunditats de la mort - però el Senyor disposa
◊ vánarstjarna fló - þás fœddr of vask -, brott frá brjósti mér: hátt hon fló, hvergi settisk, svát hon mætti hvílð hafa: quan vaig néixer, l'estel de la meva esperança s'envolà del meu pit: va volar amunt i ja no es va posar pas, de manera que hagués pogut descansar

vonar·vana <adj. ind.>:
desesperat -ada, mancat -ada d'esperança
máttur þinn byggir ei á mannafla né vald þitt á þeim sem sterkir eru heldur ert þú Guð auðmjúkra (ταπεινῶν), hjálpari kúgaðra (ἐλαττόνων), verndari veikra (ἀσθενούντων), vörður vanmegna (ἀπεγνωσμένων), frelsari vonarvana (ἀπηλπισμένος -ένη -ένον ~ ἀπελπίζειν:   ἀπηλπισμένων σωτήρ)el teu poder no es basa pas en les forces de l'home ni la teva autoritat en els qui són forts, sinó que tu ets el Déu dels humils, l'auxiliador dels oprimits, el defensor dels febles, la salvaguarda dels impotents, el salvador dels desesperats

vonar·völur <m. -valar, -velir>:
gaiato m de captaire
♦ fara á vonarvöl: <LOC FIG = verða öreiga, lenda í bjargarþrotveure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar
♦ komast ~ vera kominn á vonarvöl: <LOC FIGveure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar

vonast <vonast ~ vonumst | vonaðist ~ vonuðumst | vonasteftir e-u>:
1. <vonast eftir e-u ~ e-m>estar esperant una cosa ~ algú
2. <vonast til e-s>esperar una cosa
◊ ég vonast til þess: ho espero, espero que sí
♦ vonast til þess að <+ inf.>esperar [de] <+ inf.>
♦ vonast til þess að <+ subj.>esperar que <+ subj.>

von·biðill <m. -biðils, -biðlar>:
persona f que pot esperar molt de temps una cosa
♦ vera vonbiðill e-s: <LOC FIGesperar ~ estar esperant molt de temps la decisió d'algú

vonbrigða- <en compostos>:
decebedor -a

von·brigði <n.pl -brigða>:
decepció f
♦ valda e-m vonbrigðum: decebre algú
♦ verða fyrir vonbrigðum: decebre's, sofrir (o: tenir) una decepció, quedar decebut -uda
♦ sem veldur vonbrigðum: que causa decepció, decebedor -a

von·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
que no té gaire esperança (o: esperances)
♦ vondaufur um e-ð: que no té gaire esperances d'una cosa
♦ vera orðinn vondaufur um að <+ inf.>haver perdut -uda gairebé les esperances de <+ inf.>, no tenir gaire esperances de <+ inf.

vondur, vond, vont <adj.>:
1. (reiðurenfadat -ada (cast.), felló -ona (Mall. (enutjat, irritat)
♦ vera vondur ~ vond ~ vont út í einhvern: <LOC FIGestar enfadat -ada amb algú
♦ verða vondur: <LOC FIGenfadar-se (cast.), posar-se felló -ona (Mall.
2. (illur, slæmurdolent (qué té maldat & que fa mal & no bo)
◊ mér þykir maturinn vondur: el menjar em sembla dolent
◊ nei, vont er það hérna en verra er það þar: no, aquí la cosa està malament, però allà encara és pitjor
♦ vondur maður: un home dolent
♦ vont veður: un temps dolent
♦ vondur á bragði: de mal sabor (o: gust)
♦ e-ð kemur vel á vondan: <LOC FIGalgú es mereix prou una cosa
♦ e-s staðar verða vondir að vera: <LOC FIGalgú ha d'estar a algun lloc
♦ koma einhverjum í vont skap: <LOC FIGposar algú de mal humor
♦ vegurinn er vondur: el camí és dolent
♦ vera í vondu skapi: <LOC FIGestar de mal humor
♦ vera vondur ~ vond ~ vont við e-n: <LOC FIGésser dolent amb algú, tractar malament algú
♦ sá vondi: <RELIGel maligne

von·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'optimisme
♦ verið vonglaðir!: tingueu esperança!, no perdeu pas l'esperança!, siau optimistes!

von·góður, -góð, -gott <adj.>:
que té [plenes] esperances, esperançat -ada, ple -ena d'esperança
♦ vera vongóður um e-ð: confiar totalment en una cosa, tenir plenes esperances en una cosa
◊ vera vongóður um bata: tenir plenes esperances de curació
♦ vera vongóður um að <+ inf.>tenir plena esperança a <+ inf.>, confiar totalment a <+ inf.

von·laus, -laus, -laust <adj.>:
desesperat -ada, sense esperances, mancat -ada d'esperança
♦ það er vonlaust að <+ inf.>és inútil <+ inf.>, no serveix de res <+ inf.

von·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada
♦ sem vonlegt var: com era d'esperar

von·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desesperació f, manca f d'esperança, desesper m

von·lítill, -lítil,-lítið <adj.>:
sense gaire esperances, amb poques esperances
♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

vonska <f. vonsku, no comptable>:
1. (illskadolenteria f (maldat & malícia)
2. (reiðicòlera f (ira)

vonskast <vonskast ~ vonskumst | vonskaðist ~ vonskuðumst | vonskast>:
irritar-se, enrabiar-se, enfadar-se (cast.), enfurismar-se
♦ vonskast út af e-u: enfadar-se per una cosa (cast.), enrabiar-se per una cosa

vonsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de maldat

vonsku·veður <n. -veðurs, -veður>:
temporal m, borrasca f

von·svik <n.pl -svika>:
decepció f, desengany m

von·svikinn, -svikin, -svikið <adj.>:
decebut -uda

von·sæll, -sæl,-sælt <adj.>:
refiat -ada, que confia

vopn <n. vopns, vopn>:
arma f
◊ kveð ég um hervopn og þann mann: canto les armes i l'heroi
◊ oddhvass² ~ bitlaus³ ~ beitt¹ vopn: una arma punxeguda² ~ esmussada³ ~ esmolada¹
◊ til vopna, borgarar!: a les armes, ciutadans!
♦ bera vopn: portar arma, anar armat -ada
♦ búa e-n [að] vopnum: armar algú
♦ grípa til vopna: <LOC FIGprendre les armes, agafar les armes
♦ hafa e-ð að vopni: <LOC GEN & FIGusar una cosa com a arma
♦ hálfsjálfvirkt vopn: arma semiautomàtica
♦ hefðbundin vopn: armes convencionals
♦ kaupa vopn: comprar una arma, adquirir una arma
♦ leggja e-m vopn í hendur: <LOC FIGafavorir algú
♦ leggja niður vopnin: deposar les armes
♦ leyfisskyld vopn: armes subjectes a permís [d'armes]
♦ líffræðileg vopn: armes biològiques
♦ óhefðbundin vopn: armes no convencionals
♦ ólögleg viðskipti með vopn: tràfic il·legal d'armes
♦ sjálfvirkt vopn: arma automàtica
♦ slá vopnin úr höndum e-s: <LOC FIGdesarmar algú, deixar algú desarmat
♦ svipta einhvern vopnum: desarmar algú
♦ e-ð er beittast vopn[ið] e-s: <LOC FIGuna cosa és la millor arma d'algú, una cosa és l'arma més eficaç de què disposa algú
♦ e-ð er eitt beittasta vopn sem til er gegn e-u: una cosa és una de les millors armes que hi ha contra...
♦ tvíeggjað vopn: arma de doble tall
♦ vopn til hernaðar: arma de guerra
♦ vopnin snúast í höndunum á e-m: <LOC FIGuna cosa té l'efecte contrari de l'esperat per algú
♦ → efnavopn “arma química”
♦ → gereyðingarvopn “arma de destrucció massiva”
♦ → höggvopn “arma de tall”
♦ → kjarnavopn “arma nuclear”
♦ → kjarnorkuvopn “arma atòmica”
♦ → lagvopn “arma punxant”
♦ → lífefnavopn “arma bioquímica”
♦ → skotvopn “arma de foc”
♦ → sportvopn “arma esportiva”
♦ → sýklavopn “arma bacteriològica”
♦ → vinnuvopn “arma reglamentària, arma de servei”
♦ → þungavopn “arma pesant”

vopna <vopna ~ vopnum | vopnaði ~ vopnuðum | vopnaðe-ð ~ e-n>:
armar una cosa ~ algú
♦ vopna sig: armar-se
♦ → afvopna “desarmar”

vopna·brak <n. -braks, pl. no hab.>:
1. (glamur í vopnumsoroll m d'armes (so d'armes, dring de les armes)
◊ kylfan er honum strá, hann hlær að vopnabraki (ˈraʕaš kīˈδōn, רַעַשׁ כִּידוֹן)per a ell, la maça és palla, se'n riu del brunzit de les atzagaies
2. <FIGsoroll m de sabres

vopna·burður <m. -burðar, no comptable>:
impedimenta f, armes i equip portats pel guerrer
◊ Kálfur gaf ekki því gaum og lét Finn bera í brott úr valnum og svo Þorberg. Var þá leitað að um sár þeirra og höfðu þeir engi sár banvæn. Höfðu þeir fallið fyrir vopnaburð og mæði: en Kálfur no féu cas i féu retirar en Finnur i també en Þorbergur d'entre els morts de la batalla. Miraren llurs ferides i veieren que cap d'ells en tenia que fossin mortals: havien caigut de cansament, sota el pes de llurs armes
◊ um vorið er á leið er þess getið að Búi fór til Brautarholts. Hann fór jafnan einn saman. Ekki hafði hann vopnaburð meira en fyrr. Hann hafði knýtt um sig slöngu sinni: es conta que a les acaballes de la primavera en Búi va començar a anar a Brautarholt. Sempre hi anava tot sol; no portava més armes que abans. Duia la seva bassetja fermada al seu voltant

vopna·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
armament m

vopna·búr <n. -búrs, -búr>:
arsenal m, polvorí m (recinte on es guarden les armes)

vopnaður, vopnuð, vopnað <adj.>:
armat -ada
♦ vopnuð átök: conflictes armats

vopna·gnýr <m. -gnýs, no comptable>:
fragor m,f de les armes

vopna·heiti <n. -heitis, -heiti>:
hoplònim m

vopna·hlé <n. -hlés, -hlé>:
armistici m

vopna·laus, -laus, -laust <adj.>:
desarmat -ada, inerme, sense armes

vopna·laust <adv.>:
sense armes

vopna·leit <f. -leitar, -leitir>:
control m de seguretat (dispositiu de seguretat que detecta l'eventual presència d'armes amagades al qui vol entrar a un edifici)

vopnaleitar·maður <m. -manns, -menn>:
agent m & f de control de seguretat

vopna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
venda f d'armes
♦ bann við vopnasölu: prohibició de venda d'armes

vopna·skipti <n.pl -skipta>:
variant de vopnaviðskipti ‘tràfic d'armes; combat’

vopna·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
armeria f

vopna·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
mestre armer

vopnast <vopnast ~ vopnumst | vopnaðist ~ vopnuðumst | vopnast>:
armar-se

vopna·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
limitació f d'armes

vopna·viðskipti <n.pl viðskipta>:
1. (viðskipti með vopn, það að skipta á vopnumtràfic m d'armes (comerç d'armes)
2. (orrustacombat m (lluita a mà armada)
♦ eiga vopnaviðskipti við e-n: entaular combat armat amb algú

vopn·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
mort -a per arma blanca

vopn·búinn, -búin, -búið <adj.>:
armat -ada, equipat -ada amb armes
◊ í Ísrael voru átta hundruð þúsundir vopnfærra manna vopnbúinna, en í Júda fimm hundruð þúsundir manns: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra capaços de manejar l'espasa i ben armats, i a Judà, cinc-cents mil
◊ þannig féllu alls af Benjamín á þeim degi tuttugu og fimm þúsundir vopnbúinna manna, og voru það allt hraustir menn: el nombre total de benjamites que periren aquell dia fou de vint-i-cinc mil homes armats, i tots ells foren valents
◊ en mennirnir fimm, sem farið höfðu að kanna landið, fóru þangað upp eftir, tóku skurðlíkneskið, hökullíkneskið, húsgoðin og steypta líkneskið. En presturinn stóð fyrir utan hliðið ásamt mönnunum sex hundruð, vopnbúnum: els cinc homes que havien anat a explorar el territori hi van entrar, van agafar la imatge, l'efod, els terafim i l'estàtua de fosa. El sacerdot continuava a l'entrada, amb els sis-cents homes armats

vopn·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
ardit -ida en el combat

vopn·fimi <f. -fimi, pl. no hab.>:
destresa f en el maneig de les armes

vopn·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
destre -a en [el maneig de] les armes

vopn·fær, -fær, -fært <adj.>:
capaç de portar armes

vopn·laus, -laus, -laust <adj.>:
desarmat -ada, inerme, sense armes

vopn·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (samsafncol·lecció f d'armes (conjunt d'armes reunides com a afecció o hobby)
2. (stofnunmuseu m d'armes (col·lecció d'armes, pública o privada, exposada al públic & edifici d'aquesta col·lecció)

vor <n. vors, vor>:
♦ að vori: la primavera que ve
♦ að vori til: en primavera, la primavera que ve
♦ á vorin: en primavera
♦ fyrsti dagur vorsins: el primer dia de la primavera
♦ í vor: aquesta primavera
♦ í vor sem leið: la primavera passada
♦ um vorið: en primavera (o: durant la primavera), aquella primavera
♦ við fram eftir vorinu: fins ben entrada la primavera
♦ vorið er að koma: ja arriba (o: ja està arribant) la primavera

vor:
gen. de → vér “nosaltres (llengua medieval & registre elevat); nós”

vor, vor, vort <adjectiu i pronom possessiu>:
el nostre, la nostra (en la llengua medieval & registre elevat)

vor- <en compostos>:
1. <GENprimaveral, de primavera
2. <LIT & CIENTvernal

vora <vorar | voraði | vorað. Verb unipersonal impersonal>:
arribar la primavera, fer-se primavera
♦ það vorar: ja arriba (o: ja està arribant; o: ja va arribant) la primavera, ja es fa primavera
♦ þá er voraði: quan ja arribava (o: ja estava arribant; o: ja anava arribant) la primavera, quan ja es feia primavera, al començament de la primavera
♦ þá er vora tók: quan ja arribava (o: ja estava arribant; o: ja anava arribant) la primavera, quan ja es feia primavera, al començament de la primavera

vor·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
barbarea f vernal, herba f de Santa Bàrbara (planta Barbarea praecox)

vor·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f de primavera

vor·boði <m. -boða, -boðar>:
1. <GENprecursor m de la primavera, precursora f de la primavera, <LIT> herald m de la primavera
2. el·lèbor m d'hivern (planta Eranthis hyemalis)

vor·byrjun <f. -byrjunar, -byrjanir>:
inici (o: començament) m de primavera

vor·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de primavera
♦ á vordegi: en un dia de primavera
♦ á vordögum: en els dies de la primavera, en temps de primavera

vor·drungi <m. -drunga, no comptable>:
cansament m primaveral, MEDastènia f primaveral

vor·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
1. tricòpter m (qualsevol insecte de l'ordre dels tricòpters) (grábytta)
2. limnèfil gris, cuqueta f de riera vernal (insecte Limnephilus griseus) (grábytta)

vor·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis m vernal, adonis m de primavera (planta Adonis vernalis)

vorhnúts·firð <f. -firðar, no comptable>:
ASTRONascensió recta

vor·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
ASTRONpunt m vernal

vor·hugur <m. -hugar, no comptable>:
sentiment m de lleugeresa i optimisme amb l'arribada de la primavera

vorjafndægra·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
ASTRONpunt m vernal

vor·jafndægur <n. -jafndægurs, -jafndægur. Emprat hab. en pl.>:
equinocci m de primavera, equinocci m vernal
♦ á vorjafndægrum: per l'equinocci de primavera

vor·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennte-m>:
tenir pietat d'algú, sentir compassió per algú
þegar hún opnaði körfuna sá hún grátandi dreng í henni. Hún vorkenndi (ħāˈmal   ʕāl- ~ חָמַל עַל:   wa-ttaħˈmɔl   ʕāˈl-āu̯,   וַתַּחְמֹל עָלָיו) honum og sagði: „Þetta er einn af hebresku drengjunum“: [i] quan va obrir la cistella, hi va veure dedins un infant que plorava. Se'n va compadir i digué: “És un infant hebreu”
hver vorkennir (ħāˈmal   ʕāl- ~ חָמַל עַל:   kī   mī־ʝaħˈmɔl   ʕāˈlaʝ-iχ   ʝərūʃāˈlai̯m,   כִּי מִי-יַחְמֹל עָלַיִךְ, יְרוּשָׁלִַם) þér, Jerúsalem, hver hefur samúð með þér? Hver staldrar við til að spyrja um líðan þína?: [car], qui tindrà pietat de tu, Jerusalem, qui et planyerà? qui farà una aturada en el seu camí per preguntar com et trobes?

vor·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

vor·kunn <f. -kunnar, no comptable>:
1. (vægðindulgència f (acció de perdonar-li o disculpar-li quelcom a algú amb facilitat)
♦ honum er vorkunn: cal ésser indulgent amb ell, és excusable
♦ honum er enginn vorkunn: no cal ésser indulgent amb ell, ho pot fer perfectament
♦ virða e-m e-ð til vorkunnar: mostrar-se indulgent amb algú, excusar algú
2. (meðaumkunnartilfinning[sentiment m de] compassió f (sentiment de commiseració, de pietat)
◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verið í tilstilli um þetta, og lét vorkunn við sig: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués i va aconseguir que ell tingués pietat d'ella (várkunn)

vorkunn·látur, -lát, -látt <adj.>:
indulgent

vorkunn·læti <n. -lætis, no comptable>:
indulgència f

vorkunn·samur, -söm, -samt <adj.>:
indulgent

vorkunn·semd <f. -semdar, no comptable>:
indulgència f

vorkunn·semi <f. -semi, no comptable>:
indulgència f

vor·lag¹ <n. -lags, no comptable>:
(vordagartemps m de la primavera
♦ að vorlagi: en primavera (o: durant la primavera)  

vor·lag² <n. -lags, -lög>:
MÚScançó f de primavera, tonada f primaveral

vor·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. ceba tendra, calçot m (Tarr.), grell tendre (Mall.(planta Allium cepa)
2. ceba f d'hivern, cebeta f [japonesa], ceba japonesa, cibolla f (Mall.) (planta Allium fistulosum) (pípulaukur; vetrarlaukur)

vor·legur, -leg, -legt <adj.>:
primaveral, de primavera

vor·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m de neu (planta Erica herbacea syn. Erica carnea)

vor·misseri <n. -misseris, -misseri>:
EDUsegon quadrimestre

vor·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:
matí m de primavera

vor·perla <f. -perlu, -perlur. Gen. pl.: -perla o: -perlna>:
eròfila f de primavera (planta Erophila verna syn. Draba verna)

vorpunkts·firð <f. -firðar, no comptable>:
ASTRONascensió recta

vor·punktur <m. -punkts, -punktar>:
ASTRONpunt m vernal

vor·regn <n. -regns, no comptable>:
pluja f de primavera

vor·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:
<GASTROrotlle m de primavera

vor·salat <n. -salats, -salöt>:
[herba f dels] canonges m.pl (planta Varianella locusta syn. Varianella olitoria)

vor·selur <m. -sels, -selir>:
foca comuna (mamífer Phoca vitulina vitulina)

vor·síli <n. -sílis, -síli>:
capelí m (peix Mallotus villosus) (loðna)

vor·skúr <f. -skúrar, -skúrir>:
ruixat m de primavera

vor·sniglingur <m. -sniglings, -sniglingar>:
bolet m d'esquirol, llenega f de primavera (bolet Hygrophorus marzuolus)

vor·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
herba f de les morenes, morro m de porc (o: porcell(Mall.), gatassa f (Men.) (planta Ranunculus ficaria syn. Ficaria verna)

vor·tilboð <n. -tilboðs,-tilboð>:
oferta f de primavera

vor·tónleikar <m.pl -tónleika>:
concert m de primavera

vor·ull <f. -ullar, no comptable>:
llana f de primavera

vor·útsala <f. -útsölu, -útsölur. Gen. pl.: -útsalna o: -útsala>:
rebaixes f.pl d'hivern

vor·veðrátta <f. -veðráttu, no comptable>:
temps m de primavera

vor·veður <n. -veðurs, -veður>:
temps m de primavera

vor·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m de primavera, vent m primaveral

vor·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:
cansament m primaveral, MEDastènia f primaveral

vor·önn <f. -annar, -annir>:
EDUsegon quadrimestre

vos¹ <n. voss, vos>:
1. (blautt, illt og kalt veðurtemps fred, humit i dolent (maltempsada, fred i humitat)
◊ kátr vas'k opt í vási, þá's örðigt veðr skóf vindblásit segl vísa Strinda úti á fjörðum: Sovint, enmig de la maror freda i plujosa, m'he mantingut impàvid, de bon humor, quan un temps violent sacsava, allà fora, en els fiords, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei dels estrindesos (o cal entendre més tost: ...allà fora, en els fiords dels estrindesos, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei?)
◊ fer'k í vánda verju, verr nauð of mér snauðum; kösungr fær víst vömm í vási — en þat vas skömmu: vaig amb una capa xereca; a mi, pobre que sóc, em resguarda contra la fretura; el cosset sense mànegues ben cert que sofreix dany en el fred i la pluja: d'això no h'ha fet gaire [que era així]
◊ þeir sigldu suður um Reykjarnes og svo suður fyrir land. Og er landið var horfið fengu þeir rétt mikinn. Skipið var heldur lekt og þoldi illa réttinn. Fengu þeir vos mikið. Grettir lét þá fjúka í kviðlinga. Það líkaði mönnum stórilla: varen singlar cap al sud passant pel cap de Reykjarnes i d'aquí, continuant amb rumb sud, ho varen fer resseguint [de primer] la costa. I quan la terra ja no es va veure, varen topar amb una forta galerna. El vaixell tenia moltes de vies d'aigua i suportava malament la galerna. Hagueren de passar molt fred i suportar la gran humitat. En Grettir deixava anar kviðlingar (= níðvísur) -versos de befa- un darrere l'altre, la qual cosa desplaïa fortament els altres
2. (vosbúð, útivist í vondu, blautu veðriexposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça etc.)
◊ öll vóro söðuldýr sveita stokkin, ok of vanið vási und vegondom: totes les bísties de sella estaven amarades de suor, i exhaustes i enrederades (lit.: avesades al treball a la intempèrie, això és, hom els veia que havien estat molt de temps a foraa causa d'haver estat a la intempèrie sota els homeiers
◊ vesall léz vígs þeira, er scyldi váss gialda, oc sinn dag dapran, at deyia frá svínom, allri ørkosto, er hann áðr hafði: el miserable va fer avinent que era víctima d'aquells que li havien de pagar per la seva feina a la intempèrie (era el porquereti que era un dia trist aquell en què morint hauria de deixar els seus porcs i tot el bon menjar que havia tingut fins llavors
3. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðrifadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)
4. <FIGestralls m.pl 
◊ rauðr eldr leikr bráðr at óru ráði of breiðan bœ, en œrnir atblásendr valda því vási: seguint les nostres ordres, el foc vermell juga arravatat per tota l'ampla vila, i noedors vigorosos són la causa d' (o: comandenaquesta maltempsada (aquests estralls causats pels incendis)

vos² <n. voss, vos>:
(kaun, útbrot, hrúðurcrosta f (i, esp. la causada per la ronya, la sarna o la tinya)

vos·búð <f. -búðar, no comptable>:
1. (útivist í vosiexposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça, haver viatjat etc.)
◊ víða vásbúð gat ek hingat; hugfullr víglundr byggvir helli nú um stund, fyr konu bing: grans són el fred i la mullena que he conegut fins [arribar] aquí; l'ardida arbreda del combat (= el guerrers'estatja ara per una estona dins la cova enlloc de fer-ho en el llit de la dona
2. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðrifadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)
3. (ferðavolkfatigues f.pl del viatge (cansament causat per haver estat fent un viatge)
◊ hann var máttvana af þreytu og vosbúð: havia quedat sense forces a causa de l'esgotament i les penalitats del viatge

vos·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
equip preparat per aguantar les inclemències del temps

vos·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge acompanyat de molt mal temps i fred

vos·för <f. -farar, -farir>:
viatge acompanyat de molt mal temps i fred

vos·klæði <n.pl -klæða>:
roba mullada per la intempèrie (de gent que ha hagut de treballar o marxar sota la pluja)

vosugur, vosug, vosugt <adj.>:
(skurfótturronyós -osa, sarnós -osa (amb el cos ple de crostes de ronya)

vos·verk <n. -verks, -verk>:
feina bruta (en què caldrà exposar-se a la intempèrie i, versemblantment, mullar-se a causa del mal temps)

vota·drep <n. -dreps, no comptable>:
gangrena humida

vota·drífa <f. -drífu, -drífur. Gen. pl.: -drífa>:
caiguda f d'aiguaneu
en er þau komu á leið, þá var þannig veðri farið, að veður var þjökkt og vætudrífa (ɔ: votadrífa) og vindlítið, og þótti öllum mönnum óteygilegt, en honum sjálfum óteygilegast: però quan es posaren en camí, el temps que feia era tal que el temps era rúfol (espès) (menys lit.: ‘quan es posaren en camí, el temps era rúfol, feia aiguaneu però no bufava gaire vent’) i queia aiguaneu, encara que no feia gaire vent, i a tots aquell temps els semblava amenaçador (desagradable, brúfol, orc), però a ell mateix, molt amenaçador (vocabulari: #1. þjökkur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 797: var veðr þykt   das Wetter war diesig, trübe; #2. óteygilegur: En Baetke 19874, pàg. 460, no dóna pas entrada a aquest hàpax legòmenon. Sí, en canvi, en Fritzner 3 (1896²), 816a: úteygiligr, adj. af saadan Beskaffenhed at man derved ikke kan lokkes (ud paa en Reise ?); veðr var þjokt ok við vátadrífa ok vindlítit, ok þótti öllum mönnum óteygiligt, en honum sjalfum óteygiligast Bp. I, 442⁵. La redacció A ofereix la lliçó: ótryggiligt — ótryggiligast, i la redacció B la lliçó ótrúligt — ótrúligast, que confirmen que el significat d'aquest adjectiu era: insegur, amenaçador (temps). El tradueixo amb: rúfol, brúfol, amenaçador. En aquest sentit, compareu el català: estirar-se refl. Aclarir-se el temps, asserenar-se; deixar d'esser plujós. «El dia s'ha estirat, encara podrem sortir a passejar» )
eftir það settist niður allt liðið. Tóku sumir í sundur heyhjálma nokkura og gerðu sér af ból, sumir sátu á skjöldum sínum, og biðu svo lýsingar. Svalt var veður og votadrífadesprés d'aquestes paraules, tota la host es va instal·lar per passar la nit. Alguns varen desfer algunes garberes i es varen fer un jaç amb el fenc, d'altres restaren asseguts damunt llurs escuts i esperaren així l'arribada de l'alba. Feia un temps fred (lit.: fresc) i queia aiguaneu

vot·eygð <f. -eygðar, no comptable>:
llagrimeig m [constant] d'ulls, <MEDepífora f, <MEDil·lacrimació f

vot·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
que té els ulls plorosos, llagrimejants

vot·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:
[farratge] ensitjat

vot·hey <n. -heys, -hey. Gen. pl.: -heyja; dat.pl.: -heyjum>:
[farratge] ensitjat m

votheys·turn <m. -turns, -turnar>:
sitja f torre

votheys·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<VETER & MEDlisteriosi f

vot·lendi <n. -lendis, no comptable>:
1. <GENmullera f, terreny aigualós (o: marjalenc; o: pantanós; o: empantanegat)  
2. <ECOLbiòtop humit

votlendis·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell aquàtic (ocell que té el seu hàbitat en una zona humida com ara aiguamolls o masses d'aigua dolça o salobre)

votlendis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona humida (zona de terreny inundat o amarat d'aigua com ara albuferes, aiguamolls, mulleres, maresmes, estanys etc.)

vot·lendur, -lend, -lent <adj.>:
pantanós -osa, entollat -ada, aigualós -osa
þá var svá fram komit ári, at páskaaptann var sumardagr inn fyrsti, en þetta var laugardaginn í páskaviku. Var þá allr þeli ór jǫrðu, en svá var blautt ok vátlent, þar sem Birkibeinar gengu, at leirrinn tók til knés eðr meirr. Varð þeim því þunggengt, at annarr fótr sǫkk, fyrr en ǫðrum var upp stigit: l’any, en aquells moments, estava tan avançat que era el vespre de Pasqua, i aquell any, el primer dia d'estiu va caure, precisament, en aquell dissabte de la setmana de pasqua. Tot el gel ja havia desaparegut de la terra però hi havia tant de moll i entollats que per allà on anaven els cames-de-beç, el fang els arribava fins als genolls o més amunt i tot. Per això avançaven molt feixugament per tal com una cama ja s'enfonsava abans que l'altra acabés de sortir fora del fang
því ekki er eyin kostalaus (οὐ μὲν γάρ τι κακή γε), og mundi hún geta af sér gefið alls konar ársgróða (ὥρια πάντα): liggja þar engjar (λειμῶνες) fram með sjóarbökkunum (ἁλὸς πολιοῖο παρ᾽ ὄχθας), votlendar og mjúklendar (ὑδρηλός -ή -όν:   ὑδρηλοὶ μαλακοί), og mættu þar víntré (ἄμπελοι) verða sífrjó (ἄφθιτοι): þar mætti og verða slétt (λείη) akurlendi, og mundi æ mega uppskera næsta hávaxinn akur á hverju misseri, því jarðvegurinn niðri fyrir er mjög svo feitur: car l'illa no és sense possibilitats i podria donar de si tota mena de fruits del temps: allà s'estenen, al llarg de les voreres marines, prades, humides (aigualoses) i mollenques, i allà els ceps podrien ésser perpètuament fecunds: allà els conradissos també podrien ésser llisos i les messes de molt alta alçada sempre es podrien collir cada mig any, car per dessota el sòl és molt gras

vot·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:
mallerenga capnegra, mallerenga [capnegra] f boreal (ocell Parus montanus syn. Poecile montanus)

vot·rými <n. -rýmis, -rými>:
espai humit (sauna, cambra de banys, àrea de wellness i anàlegs)

votta <votta ~ vottum | vottaði ~ vottuðum | vottaðe-ð>:
1. <JUR = bera vitnitestificar una cosa
♦ votta e-ð fyrir rétti: <JURtestificar una cosa (o: donar testimoni d'una cosa) en judici (o: davant un tribunal)
2. <JUR = staðfestacertificar una cosa, donar fe d'una cosa (fer constància de la seva veracitat)
♦ ég votta að...: <JURcertifico que... (o: dono fe que...)  
3. <FIGtestimoniar una cosa, mostrar manifestament una cosa
♦ votta e-m þakklæti: <LOC FIGtestimoniejar la seva gratitud a algú
♦ votta e-m samúð sína: expressar les seves condolències a algú
♦ votta e-m virðingu sína [með því að <+ inf.>]: retre homenatge a algú [tot <+ part. pres.>]
♦ [það] vottar fyrir e-u: <impers.<LOC FIGhom pot veure traces de quelcom (això -aquestes restes- testimonien que aquí hi va haver etc.)

vottaður, vottuð, vottað <adj.>:
certificat -ada

vottan·lega <adv.>:
en presència de testimonis

vottast <vottast ~ vottumst | vottaðist ~ vottuðumst | vottast>:
certificar-se una cosa, donar-se fe d’una cosa
það vottast hér með að ofangreindar upplýsingarnar eru sannar og réttar, eftir því sem ég best veit: pper la present se certifica que, fins allà on sé, la informació especificada a dalt és verídica i correcta

vott·fastur, -föst, -fast <adj.>:
<JURtestimoniejat -ada, avalat -ada per testimonis

vott·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -feste-ð>:
<JURlegalitzar (o: autentificar; o: autenticar) una cosa
♦ láta vottfesta erfðaskrá sína: <JURfer legalitzar (o: autenticar) el seu testament

vott·festur, -fest, -fest <adj.>:
<JURtestimoniejat -ada, avalat -ada per testimonis

vott·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense testimonis

vott·nefna <f. -nefnu, -nefnur. Gen. pl.: -nefna>:
<JURvottnefna f, nomenament de testimonis que donin fe, arribat el cas, que hom ha fet o dit una cosa. Cf. nefna votta ‘nomenar testimonis’)

vott·orð <n. -orðs, -orð>:
1. <GENcertificat m
♦ gefa e-m vottorð [um e-ð]: expedir un certificat a algú [sobre una cosa]
♦ → dánarvottorð “certificat de defunció”
♦ → fæðingarvottorð “certificat de naixement”
♦ → læknisvottorð “certificat mèdic”
2. (kvittunrebut m (resguard)

vottun <f. vottunar, vottanir>:
certificació f

vottur <m. vottar (o: votts, vottar>:
testimoni m [ocular]
♦ bera vott um e-ð: <LOC FIGdonar fe de
◊ það ber vott um mikinn kjark: això dóna fe d'un gran valor
♦ bera vott um að <+ subj.>testimoniar que <+ ind.>
♦ í votta viðurvist: <JURen presència de testimonis
♦ nefna votta: <JURnomenar testimonis que donin fe que hom ha fet o dit una cosa
hann nefndi þá votta að þrælsgjöld voru þá að lögum færð: aleshores va nomenar testimonis que donessin fe que havia lliurat (o: pagat) els þrælsgjöld -rescabalament per reparar a l’amo l’homei d’un serf seu- tal i com manava la llei
♦ vera vottur að e-u: <JURésser testimoni d'una cosa
♦ Vottar Jehóva: <RELIGtestimonis de Jehovà
♦ → sjónarvottur “testimoni ocular”

votur, vot, vott <adj.>:
1. (rakurhumit -ida (mullat lleugerament)
♦ bragða hvorki vott né þurrt: <LOC FIGno tastar ni menjar ni beguda
♦ fasta á [bæði] vott og þurrt [í] frá miðnætti [fyrir aðgerð daginn eftir]: no menjar ni beure res a partir de mitja nit [per una operació de l'endemà]
♦ fá hvorki vott né þurrt allan daginn: no rebre res per menjar ni beure tot lo dia
♦ fá sér hvorki vott né þurrt allan daginn: no menjar ni beure res en tot lo dia
♦ vot augu: ulls humits (o sigui, llagrimosos)
♦ votur draumur: <MEDemissió (o: pol·lució) nocturna, ‘somni humit’
♦ votur sumar: un estiu humit
2. (rennblauturmullat -ada, banyat -ada (Bal. (xop, amarat, cobert o impregnat d'aigua)
en er þeir voru á skip komnir, sigldu þeir yfir vota (ὑγρός -ά -όν:   οἳ μὲν ἔπειτ᾽ ἀναβάντες ἐπέπλεον ὑγρὰ κέλευθα) vega: i quan hagueren pujat a bord del vaixell, singlaren per les molles carreres
en er biðlarnir voru á skip komnir, sigldu þeir yfir vota (ὑγρός -ά -όν:   μνηστῆρες δ᾽ ἀναβάντες ἐπέπλεον ὑγρὰ κέλευθα) vegu, og ætluðu (ἐνὶ φρεσὶν ὁρμαίνοντες) Telemakkusi vísan (αἰπὺν) bana: i quan els pretendents hagueren pujat a bord dels vaixells, singlaren per les molles carreres planejant una certa mort per al Telèmac
hví gerði sonur minn mér það, að fara burt? Engi þörf beiddi hann að stíga á hin örskreiðu (ὠκυπόρων) skip, sem fyrir karlmenn eru sjávarhestar (ἁλὸς ἵπποι), er renna yfir hinn vota (ὑγρός -ά -όν:   περόωσι δὲ πουλὺν ἐφ᾽ ὑγρήν) geim. Mun hann hafa viljað, að ekki yrði svo mikið sem nafn sitt uppi manna meðal?: per què m'ha fet això, el meu fill, d'anar-se'n? Cap necessitat no li demanava que pugés a bord de les naus de ràpida travessia que són cavalls de mar, per als homes, que corren per l'espai moll (‘i la gran humida travessen’). Que deu haver volgut que no quedi d'ell ni tan sols el seu nom entre els homes?
♦ augu hennar voru vot af tárum: tenia els ulls banyats en llàgrimes
ströndin vöknaði, og herbúnaður kappanna varð votur af tárum (δεύεσθαι:   δεύοντο ψάμαθοι, δεύοντο δὲ τεύχεα φωτῶν ǁ δάκρυσι)l’arenal es va mullar, i l'armament dels campions es va mullar de llàgrimes (o: amb les llàgrimes [d'ells])
far þú, og ráð syni þínum heilt, og leyn öngvu af, en fyrst skaltu þó þvo þér og smyrja þig í framan; þú skalt ekki ganga fram svona, eins og þú ert, með andlit vott af tárum (πεφυρμένος πεφυρμένη πεφυρμένον ~ φύρειν:   μηδ᾽ οὕτω δακρύοισι πεφυρμένη ἀμφὶ πρόσωπα ǁ ἔρχευ): það er ekki gott að vera í sífelldri sorg, sem aldrei linnir: vés-te'n i aconsella al teu fill bé i no li n'amaguis res, però primer de tot cal, tanmateix, que et rentis i que ungeixis la teva cara, no vagis així com estàs, amb la cara banyada de llàgrimes: no és pas bo d'ésser en una aflicció permanent (contínua) que mai no cessa
♦ standa (o: vera) í votu: <LOC FIGtenir els peus (esp., els mitjons i les sabates) mullats
♦ vera votur í fæturna: <LOC FIGtenir els peus mullats, haver-se mullat els peus (o sigui, sabates i mitjons)
♦ verða votur í fæturna: <LOC FIGmullar-se els peus (o sigui, sabates i mitjons)
♦ vera rennandi votur  (o: blautur) af svita: estar amarat (o: xop; o: banyat) de suor
♦ → dögg·votur -vot, -vott “amarat -ada de rosada”
♦ → regn·votur -vot, -vott “moll -a per la pluja”
♦ → renn·votur -vot, -vott “amarat -ada, xop -a”
♦ → sæ·votur -vot, -vott “mullat -ada amb aigua de mar”
♦ → tár·votur -vot, -vott “banyat de llàgrimes”

votviðra·samur, -söm, -samt <adj.>:
humit -ida, plujós -osa (temps)

vot·viðri <n. -viðris, -viðri>:
1. <GENtemps humit
2. (vatnsveðurtemps plujós (o: temps m de pluja; o: temps m d'aigua) (esp. amb plugim o brusquina)
nú leið sá dagur og þar til sá dagur kom sem Spes skyldi vinna eiðinn. Þá býður hún til öllum sínum vinum og frændum og setti sig til með hinum bestum klæðum er hún átti. Margar dýrar konur gengu með henni. Þá voru á votviðri mikil. Vegurinn var votur og ein veisa mikil yfir að fara áður en til kirkju kæmi. Og svo sem Spes og skari hennar kemur fram að veisunni var þar fyrir fjölmenni mikið og fjöldi fátækra manna er sér báðu ölmusu því að þetta var almenningsstræti. Allir þóttust þeir skyldir vera að fagna henni sem kunnu og báðu henni góðs fyrir það er hún hafði þeim oft vel við hjálpað. Þar var einn stafkarl milli annarra fátækra manna, mikill vexti og hafði sítt skegg: així i doncs, aquell dia va passar i va anar passant el temps fins que va arribar el dia que l'Spes havia de fer el seu jurament. D'antuvi, va convidar-hi tots els seus amics i parents i ella mateixa es va engalanar per a l'ocasió amb els millors abillaments que tenia. L'hi acompanyaren moltes de dones distingides. Aquella dia feia un temps molt humit i de pluja. El camí era banyat i calia passar per un gran fangar abans d'arribar on era l'església. I així fou que, quan l'Espes i la multitud de les seves acompanyants arribaren davant el fangar, allà hi havia una gran multitud congregada i un gran nombre de pobres que demanaven almoina car aquell era un camí ral [molt freüentat]. Tothom va considerar que estaven obligats a saludar-la i donar-li una bona acollida de la millor manera que poguessin, i li varen desitjar que tot li anés bé per tal com ella sovint els aviat ajudat bé. Allà hi havia un capteire que destacava per la seva alç,ada enmig dels altres pobres i que duia una barba llarga

votviðris·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de pluja
♦ á votviðrisdegi: en un dia de pluja
ég sá að frá því sem virtist vera lendar hans og upp úr var eitthvað sem líktist glóandi hvítagulli en frá lendum hans og niður úr var hann sem eldur og lagði skæran bjarma af allt umhverfis og frá honum stafaði geislaflóð líkast regnboga í skýjum á votviðrisdegi (bə-ˈʝōm   ha-gˈgɛʃɛm ~ בְּיוֹם הַגֶּשֶׁם:   ʔăˈʃɛr   ʝiˈhjɛh   βɛ-ʕāˈnān   bə-ˈʝōm   ha-gˈgɛʃɛm,   אֲשֶׁר יִהְיֶה בֶעָנָן בְּיוֹם הַגֶּשֶׁם)vaig veure que, des del que semblaven els seus lloms i per amunt, era quelcom que semblava or blanc roent, però dels seus lloms cap avall era com foc i feia una lluor brillant tot al seu voltant, i d'ell en sortia un flux de raigs molt semblant a un arc de sant Martí en els núvols un dia de pluja

votviðris·dekk <n. -dekks, -dekk. Gen. pl.: -dekkja; dat.pl.: -dekkjum>:
pneumàtic m de pluja (en vehicles)

vo·veiflega <adv.>:
1. (skyndilegasobtadament (d'improvís, inesperadament)
en er hann var albúinn var það einn dag er jarl drakk á skipi að þar kom fyrir hann Þorkell Ámundason voveiflega og lagði höfuð sitt í kné jarli og bað hann þá gera af slíkt er hann vildi: quan s'hagué acabat de preparar (per a tornar-se'n al seu mas), un dia el iarl va celebrar una bevèrria a bord de la seva nau, es va presentar inesperadament davant ell en Þorkell Ámundason i va posar el seu cap a la falda del iarl i li va pregar que fes amb ell el que volgués
2. (hræðilega, skelfilegaterriblement (atroçment, horriblement, violentament, tràgicament, parlant de mort, accident, perill i anàlegs que es presenten de manera sobtada, inesperada)
sjá, hinn alvaldi, Drottinn allsherjar afsníður laufkrónuna voveiflega (bə-maʕărāˈt͡sāh ~ בְּמַעֲרָצָה:   bə-maʕărāˈt͡sāh,   בְּמַעֲרָצָה). Hin hávöxnu trén eru höggvin og hin gnæfandi hníga til jarðar: vet ací el totpoderós, Jahvè-Cevaot, que esbranca la corona de l'arbre violentament. I els arbres alts són tallats, i els [més] elevats cauen a terra
sterkur engill tók upp stein, eins og mikinn kvarnarstein, kastaði í hafið og sagði: „Svo voveiflega (τὸ ὅρμημα -ήματος:   οὕτως ὁρμήματι βληθήσεται Βαβυλὼν ἡ μεγάλη πόλις) mun Babýlon kollvarpast, borgin mikla, svo að engar menjar skulu eftir verða: un àngel fort va alçar una pedra, com una gran mola de molí, i la va llançar a la mar tot dient: “Així de violentament serà aterrada Babilònia, la gran ciutat, de manera que no en quedarà cap traça
♦ deyja voveiflega: <LOCmorir a conseqüència d'un accident, morir en tràgiques circumstàncies
♦ farast voveiflega: <LOCperir (o: morir) morir a conseqüència d'un accident, morir en tràgiques circumstàncies
verslunarmenn þjóðanna blístra að þér, þú fórst voveiflega ( ~ :   ballāˈhōθ   hāˈʝīθ,   בַּלָּהוֹת הָיִית) og ert eilíflega horfin: els mercaders dels pobles et xiulen, has perit horriblement i has desaparegut per sempre més
allir þeir meðal þjóðanna, er þekktu þig, voru agndofa yfir þér, þú fórst voveiflega ( ~ :   ballāˈhōθ   hāˈʝīθā,   בַּלָּהוֹת הָיִיתָ) og ert eilíflega horfinn: tots aquells d'entre els pobles que t'han conegut estan estupefactes (esbalaïts) per tu, has perit horriblement i has desaparegut eternament

vo·veiflegur, -veifleg, -veiflegt <adj.>:
1. (skyndilegursobtat -ada (d'improvís, inesperat)
2. (hræðilegur, skelfilegurterrible (atroç, horrible, violent, tràgic, parlant de mort, accident, perill i anàlegs que es presenten de manera sobtada, inesperada)
ég sel þig á vald voveiflegri ( ~ :   ballāˈhōθ   ʔɛttəˈn-ēχ,   בַּלָּהוֹת אֶתְּנֵךְ) glötun, og þú munt farast. Þín mun verða leitað, en þú munt aldrei finnast til eilífðar, - segir Drottinn Guð: et lliuraré a una perdició horrible i periràs. Et cercaran però ja no et trobaran mai més per tota l'eternitat - oracle del Senyor Jahvè
far samt áður niður í ríki Dís yfir Avernusdjúp og kom til fundar við mig, sonur. Því að hinn bölvaði (impia Tartara) Tartarus, með sínum voveiflegu skuggum (tristis -e:   non me impia namque ǁ Tartara habent, tristes umbrae), hefur mig ekki á valdi sínu, heldur bý ég í sæluvist (amoena concilia) meðal trúaðra (piorum) í Elysíum: abans, tanmateix, davalla, a través de l'avenc profund de l'Avern, al regne d'en Dis i vine a trobar-te amb mi, fill. Car el maleït Tàrtar, amb les seves ombres horribles, no em té pas en poder seu, sinó que habito els estatges benaurats dels pietosos a l'Elisi
voveifleg stjarna Mínervu (tristis -e:   scit triste Mineruae ǁ sidus et Euboicae cautes ultorque Caphereus) ber vitni um það, skerin við Evböu og hefnandinn Kafereus: l’astre horrible de la Minerva en dóna testimoni, els roquetars d'Eubea i el venjador Cafereu
en Eneas hinn trúi (pius) heldur upp (petit) til borgarinnar (arces) þar sem hinn hái Apolló situr fyrir (praesidet), afsíðis að fylgsni voveiflegrar Síbyllu (horrendus -enda -endum:   quibus altus Apollo ǁ praesidet, horrendaeque procul secreta Sibyllae, ǁ antrum immane, petit), gríðarstórum helli; hinn deleyski (Delius uates) spásagnari innblæs hug hennar og anda og birtir henni óorðna hluti. Nú nálgast þeir gullið hofið í lundi (lucos) Trívíu: però el pietós Enees puja a la ciutadella en la qual l'alt Apol·lo presideix, apartat de l'amagatall de l'horrenda Sibil·la, una cova immensa. El profeta deli li inspira la pensa i l'esperit i li revela coses futures. Ja s'acosten al temple daurat sota el bosc [sagrat] de la Trívia (= de la Diana)
þannig kveður Síbyllan í Kúmu innst úr helgidóminum, í voveiflegum gátum (horrendus -enda -endum:   horrendas canit ambages) sem bergmála í hellinum, hylur sannleik myrkum orðum: és d'aquesta manera que la Sibil·la de Cumes canta, des de la part més interior del seu santuari, en enigmes horrends, com si retentís dins la cova, i embolcalla la veritat amb paraules fosques
þaðan leiðir hann þá að setri (ad Tarpeiam sedem) Tarpeju, á Kapítólshæð, sem nú er gullin, en var forðum órudd () og vaxin skógarþyrnum (olim siluestribus horrida dumis). Jafnvel í þann tíma stóð bændum (agrestes) ógn (terrebat) af voveiflegri helgi staðarins (dīrus -a -um:   iam tum religio pauidos terrebat agrestis ǁ dira loci), jafnvel í þann tíma skulfu (tremebant) þeir fyrir skógi og kletti: d’aquí els mena fins a la seu tarpeiana, al pujol del Capitoli, que ara és daurat però que antigament estava sense esbrossar i tot cobert d'esbarzerars silvestres. Fins i tot en aquell temps la santedat terrible del lloc infonia terror als pagesos, fins i tot en aquell temps tremolaven davant el bosc i la penya
þegar Latverjakonur heyrðu þessa hörmungarfrétt í eymd sinni, reif (manu ... laniata) Lavinía dóttir hennar skínandi (floros) hár sitt og risti nöglum rósrjóða (roseas) vanga (genas) sína; hið sama gerði kvennaskarinn (cetera ... turba) kringum hana, kveinstafir (plangoribus) glumdu (resonant) um alla höll (aedes). Voveifleg fregnin (infēlix -īcis:   hinc totam infelix uulgatur fama per urbem) berst brátt út um borgina. Allir láta hugfallast (demittunt mentes)quan les dones dels llatins sentiren aquesta trista notícia, en llur desolació, sa filla Lavínia es va arrebassar els seus cabells lluents i es va esgarrapar les rosades galtes amb les ungles. El mateix va fer tota la turba de dones al seu voltant, les lamentacions resonaven (retentien) per tot el palau. La tràgica notícia es va estendre aviat per la ciutat. Tots es varen descoratjar (menys lit.: tots quedaren amb l'ànim abatut)
jafnskjótt sem hún sér sveitir (acies ... Iliacas) Trójuverja og fylkingar (agmina Turni) Túrnusar, herpist hún saman (in ... subitam collecta figuram) í smáfugl (alitis ... paruae) þann sem oft (quondam) um nætur (nocte) kveður á gröfum (in bustis) eða auðum húsum (in culminibus desertis) voveifleg ljóð (importūnus -ūna -ūnum:   serum canit importuna per umbras) í myrkrinu: tan bon punt que va veure els destacaments troians i les formacions d'en Turn, es va contreure en l'ocellet que, sovint, de nits, canta a les tombes o a les cases abandonades la seva cançó malastruga en la foscor
♦ voveiflegur dauðdagi: una mort tràgica

:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vega “pesar; matar” (<> ; vo)

vógum:
1ª pers. pl. pret. ind. actiu de → vega “pesar; matar” (<> vágum)

vóst¹:
2ª pers. sg. pret. ind. actiu de → vega “pesar; matar” (<> vátt; <eða ritm.vást)

vóst²:
1ª, 2ª i 3ª pers. sg. pret. ind. mediopassiu de → vega “pesar; matar” (<> vázt --; <> vást --)

vsk <abrev. de virðisaukaskattur>:
<ECONIVA m (impost sobre el valor afegit)
♦ samtals án VSK: total sense IVA
♦ samtals með VSK: total amb IVA
♦ undanþegið VSK: exempt d'IVA
♦ [verð] án VSK: [preu] sense IVA
♦ [verð] með VSK: [preu] amb IVA inclòs

vsknr. <abrev. de VSK-númer o virðisaukaskattsnúmer>:
<ECONCIF m (codi d'identificació fiscal)

Vúlgata <f. Vúlgötu, no comptable>:
Vulgata f (traducció de la Bíblia al llatí)

vúdú <n. vúdús, no comptable>:
vudú m
♦ vúdúið: el vudú

vúdú·trú <f. -trúar, no comptable>:
vudú m (com a religió)

vúdú·trúarbrögð <n.pl -trúarbragða>:
pràctiques f.pl de vudú (o: pràctiques vuduístiques) (ritus i pràctiques per a fer vudú contra algú)

vúdú·dúkka <f. -dúkku, -dúkkur. Gen. pl.: -dúkkna o: -dúkka>:
nina f (o: ninot m) de vudú
♦ vúdú-dúkka af e-m: una nina (o: un ninot) de vudú d’algú (representació d’algú en forma de nina per fer-li vudú -clavar-li agulles etc.-)

vúdú·iðkun <f. -iðkunar, no comptable>:
pràctica f del vudú

væður, væð, vætt <adj.>:
passable a gual (riu, corrent d'aigua)

væflast <væflast ~ væflumst | væflaðist ~ væfluðumst | væflastfyrir e-m>:
(flækjast umfer nosa a algú (entrebancant-lo, ronsejant o vagarejant al seu voltant)
♦ væflast um e-ð: ronsejar per...
♦ væflast í verslunni: fer voltes per dins la botiga

vægar <adv.>:
més benèvolament, més indulgentment
♦ taka vægar á e-u: <LOC FIGagafar-se una cosa més a la lleugera (o: mostrar més indulgència amb una cosa; o: no mirar tan prim una cosa
♦ taka vægar á e-m: <LOC FIGmostrar-se més condescendent amb algú (o: ésser més indulgent amb algú

vægð <f. vægðar, vægðir>:
pietat f (clemència, gràcia)
♦ án vægðar: sense pietat
♦ biðja um vægð: demanar clemència (o: pietat) dins la boira
♦ biðja e-m vægðar: demanar clemència per a algú
♦ grátbiðja e-n um vægð: suplicar clemència a algú
♦ biðjast vægðar: demanar (o: suplicar) clemència (o: pietat)
♦ sýna e-m enga (o: neina) vægð: #1. : <GENno concedir gràcia (o: no mostrar clemència) a algú; #2. : <FIGésser inclement amb algú (o: no mostrar gens de commiseració amb algú)  

vægðar·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
<FIGull compassiu
♦ líta e-n ~ til e-s vægðarauga: <LOC FIGmirar algú amb ulls compassius, compadir-se d'algú, mirar algú amb compassió

vægðar·laus, -laus, -laust <adj.>:
immisericorde

vægðar·laust <adv.>:
immisericordement, sense pietat, sense indulgències

vægðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de pietat

vægðar·samur, -söm, -samt <adj.>:
indulgent

vægðar·semi <f. -semi, no comptable>:
indulgència f

vægi <n. vægis, no comptable>:
1. <FIGpes m
♦ vægi orða þinna: <FIGel pes de les teves paraules
♦ vægi athugunar: <ESTADÍSTICA & ECONOMETRIApalanquejament m, punt m palanca
♦ vægi tafar: <ESTADÍSTICA & ECONOMETRIApes m de retard
♦ → smávægi “poca cosa”
2. <FÍSmoment m [d'una força] (snúningsvægi; kraftvægi)
♦ spannfall vægis (o: vægisframleiðandi fall)<ESTADfunció generadora de moments
♦ vægi raftvípóls: <FÍSmoment dipolar elèctric
♦ vægi um meðalgildi: <ESTADÍSTICA & ECONOMETRIAmoment m central

vægi¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → vega “pesar; matar”

vægi²:
1ª pers. sg. pres. ind. & 1ª i 3ª pers. sg. pres. subj. de → vægja “mostrar-se compassiu -iva”

vægi·lega <adv.>:
indulgentment, amb indulgència, amb benignitat
að þessu loknu féllu þeir fram á jörðina og báðu Guð að þyrma þeim við slíkri ógæfu sem þeir höfðu mátt þola en aga þá vægilega (μετ᾽ ἐπιεικείας:   ὑπ᾽ αὐτοῦ μετ᾽ ἐπιεικείας παιδεύεσθαι) ef þeir brytu af sér á ný og gefa þá ekki grimmum og guðlastandi heiðingjum á vald: havent acabat tot això, es varen prostrar en terra i suplicaren a Déu que els estalviés de caure en una desgràcia com aquella que havien hagut de patir i que, si tornaven a infringir la llei, els castigués de manera indulgent i no els lliurés a les mans de pagans cruels i blasfems

vægi·legur, -leg, -legt <adj.>:
indulgent, benèvol -a
♦ → of·vægilegur, -vægileg, -vægilegt “enorme, ingent, immens -a”
♦ → ó·vægilegur, -vægileg, -vægilegt “despietat -ada”
♦ → smá·vægilegur, -vægileg, -vægilegt “insignificant, de poca importància”
♦ → stór·vægilegur, -vægileg, -vægilegt “rellevant, de gran importància”

vægja¹ <vægi ~ vægjum | vægði ~ vægðum | vægte-m>:
1. <GENapiadar-se d'algú
hörkulega (ʕaz ~ עַז) þjóð ásýndum sem hvorki skeytir (ʝiɕˈɕāʔ ~ יִשָּׂא) um öldunginn né vægir (ħāˈnan ~ חָנַן:   wə-ˈnaʕar   lɔʔ   ʝāˈħɔn,   וְנַעַר לֹא יָחֹן) unglingnum: una nació d'aspecte ferotge que no té consideració pels vells ni compassió pels joves
því að nú vægi (ħāˈmal ~ חָמַל:   kī   lɔʔ   ʔɛħˈmōl   ʕōδ   ʕal־ʝɔʃˈβēi̯   hā-ˈʔārɛt͡s,   כִּי לֹא אֶחְמוֹל עוֹד, עַל-יֹשְׁבֵי הָאָרֶץ) ég ekki framar íbúum þessa lands, segir Drottinn, ég framsel mennina hvern í annars hendur og undir náð konungs þeirra. Þeir munu eyða landið en engan mun ég frelsa úr höndum þeirra: car ja no tindré més pietat pels habitants d'aquesta terra, diu Jahvè: lliuraré els homes els uns a les mans de l'altre i a la gràcia de llur rei. Destruiran el país, però jo no en deslliuraré cap de llurs mans
þeir skulu verða mín eign, segir Drottinn hersveitanna, á þeim degi sem ég hefst handa. Ég mun vægja (ħāˈmal ~ חָמַל:   wə-ħāmalˈtī     ʕălēi̯-ˈhɛm,   וְחָמַלְתִּי עֲלֵיהֶם) þeim eins og maður vægir (ħāˈmal ~ חָמַל:   ka-ʔăˈʃɛr   ʝaħˈmɔl   ʔīʃ   ʕal־bəˈn-ō   hā-ʕɔˈβēδ   ʔɔˈθ-ō,   כַּאֲשֶׁר יַחְמֹל אִישׁ, עַל-בְּנוֹ הָעֹבֵד אֹתוֹ) syni sínum sem þjónar honum: seran propietat meva -diu Jahvè Cebaot- el dia que jo preparo. Tindré compassió d'ells com un home té compassió de son fill que el serveix
kaupendur þess slátra óáreittir (wə-ˈlɔʔ   ʝɛʔˈʃāmū ~ וְלֹא יֶאְשָׁמוּ) og seljendur þess segja: „Lof sé Drottni, ég er orðinn ríkur,“ en hirðar þeirra vægja (ħāˈmal ~ חָמַל:   wə-rɔʕēi̯-ˈhɛm   lɔʔ   ʝaħˈmōl   ʕălēi̯-ˈhɛn,   וְרֹעֵיהֶם, לֹא יַחְמוֹל עֲלֵיהֶן) fénu ekki: llurs compradors les escorxaran impunement i llurs venedors diran: «Lloat sigui el Senyor, m'he fet ric!», però ni llurs pastors no es compadeixen de les ovelles
þá mælti Sveinn hinn yngri til konungs: „Herra, vægið fǫður mínum ok drepið hann eigi, þvíat hann er ættstór ok frændamargr ok munu þér hafa mart stórmenni í móti yðr ef hann er af lífi tekinn“: aleshores l'Sveinn el jove va dir al rei: “Senyor, sigues indulgent amb mon pare (l’Sveinn hinn ellri) i no el facis matar perquè pertany a un llinatge distingit, i té una gran parentela i tindreu molts de prohoms en contra vostra si li és llevada la vida”
(370) Nú kallar hún til sín sinn fóstra Þether ok lagði um hans háls báða sína arma ok kyssir hann ok mælti: „Minn ljúfi fóstri, Þether, sé hér nú mína tvá syni, Erp ok Ortvin, er ek hefi búna til vígs at fylgja Þiðreki konungi ok þér, er þit skuluð berjast til ykkars ríkis. Nú þessir þrír ungu sveinar, er þér eruð, ann hverr yðar svá mikit ǫðrum, at aldrigi kómuð þér svá í leik, at eigi vægði hverr yðar ǫðrum. Nú farið þér í ina fyrstu herfǫr, fylgizt vel ok veiti hverr yðar ǫðrum lið í þessum leik, er nú komið þér í: (370) Llavors, [la reina Erka] va cridar a la seva presència el seu fóstrsonr Þether, i posant-li els braços al voltant del coll, el va besar i li va dir: “Estimat fóstrsonr Þether, vet aquí els meus dos fills, l'Erpr i l'Ortvin, que he vestit dels arnesos de batalla, perquè us acompanyin a tu i el rei Þiðrekr quan lliurareu batalla pel vostre regne. Vosaltres tres, joves vailets que sou, sempre us heu estimat tant entre vosaltres, que mai no heu entrat en el joc de la pilota (‘knattleikr’) sense que cadascun de vosaltres no hi hagi tractat amb mirament els altres [dos]. Ara que marxareu per fer la vostra primera expedició de guerra, manteniu-vos-hi ben units i ajudeu-vos mútuament en aquest joc (és a dir, en aquesta guerra) en la qual ara entrareu!”
at morgni dags er konungr snemma uppi ok lét blása til þings, ok váru þeir þangat leiddir Herrauðr ok Bósi. Konungr spyrr þá ráðgjafa sína, hvat við þá skyldi gera, en flestir báðu hann vægja við Herrauðl’endemà, el rei es va llevar de bon matí, i va fer convocar una assemblea i en Herrauðr i en Bósi hi foren portats. El rei aleshores va preguntar als seus consellers què havia de fer amb ells dos i la majoria d'ells li pregaren que mostrés indulgència amb en Herrauðr (o: que cedís a l'exigència posada pel Herrauðr) (i els perdonés la vida a tots dos, al Herrauðr com al Bósi)
♦ vægja e-m um e-ð: mostrar-se condescendent envers algú quant a una cosa
Þórður kvaðst þykja tvennir kostir til, bjóða Þorgilsi jafnaðardóm og mundi hann svara fégjöldum eftir því sem dómur félli á. Sá annar að unna Þorgilsi sjálfdæmis og bjóða honum frændsemi góða og skiljast aldrei við hann hvers sem hann þarf við, við hvern sem hann ætti. Lést Þórður vænta að Þorgils mundi vægja honum um fégjöld ef hann tæki þetta upp með góðra manna fortölum (SS II, cap. 403, pàg. 620): en Þórður va dir que considerava que hi havia dues possibilitats: [una era d']oferir al Þorgils un jafnaðardómur (una sentència arbitral que fos justa per a totes dues parts), pagant la sanció (multa, ban) que la sentència arbitral fixés. L'altra era de concedir al Þorgils el sjálfdæmi o ‘autosentència’ (o sigui, cedir-li el dret de dictar ell totsol la sentència que li semblés) bo i oferint-li de mantenir una bona relació de parentiu [a partir d'ara] i de ja no separar-se mai d'ell (de no abandonar-lo mai), fos quina fos el que necessités o fos qui fos aquell amb qui se les tingués. En Þórður va dir que esperava que en Þorgils, amb les exhortacions d'homes de bé, es mostraria condescendent amb ell pel que fa al pagament de sancions si ell (=l'Sturla) es decidia per aquesta darrera possibilitat
þá ræddu þeir þetta við Þorkel. Hann var trauður til og hét þó um síðir við áeggjan manna. Ámunda þótti hann of brátt heitið hafa. En er jarl átti þing þá mælti Þorkell af hendi bónda og bað jarl vægja mönnum um álögur og taldi upp nauðsyn manna: llavors en parlaren amb en Þorkell. Aquest [d'antuvi] no es va mostrar inclinat a fer-ho però, nogensmenys, finalment va prometre, a instància dels bændur, que ho faria. L'Ámundi va considerar que en Þorkell s'havia precipitat a prometre-els-ho. I quan el iarl va celebrar una assemblea, en Þorkell va parlar en nom dels bændur i va pregar al iarl que fos condescent amb els homes quant a les càrregues [que els volia imposar] i va detallar la fretura de la gent (vocabulari: #1. álögur: Cf. l'expressió, en aquest context: konungr leggr á bœndr leiðangr ‘el rei imposa un leiðangr als bœndr)
♦ vægja sér sjálfum: compadir-se a si mateix
eptir þat vægðu búendr sjálfum sér ok heldu lǫg eptir konungs orðum ok ǫll hans boð en hann hætti þá at brenna bœi þeira: després d'això, els bœndr es compatiren de si mateixos (Baetke: es moderaren) i observaren la llei segons els requeriments i totes les ordres del rei i aquest, llavors, va deixar de cremar llurs masos (el passatge paral·lel de la Heimskringla de l'Snorri, fa: Eftir það lögðu bændur allt sitt mál undir konung ‘després d'aquests fets, els bændur es lliuraren enterament a la mercè i voluntat del rei’. Cf. en Baetke 19874, pàg. 369: leggja mál undir e-n eine Sache in jmds. Hand geben, jmds. Entscheidung überlassen ) (vocabulari: #1. vægja sér sjálfum: En Baetke 19874, pàg. 753, li dóna el significat de moderar-se [en les seves exigències]: þeir vægðu sjálfum sér sie mäßigten sich)
2. (láta undan, sýna undanlátssemi, gefa eftircedir (condescendir a la voluntat d'algú, donar preferència a un altre)
♦ vægja fyrir e-m: ésser acomodatici -ícia envers algú, cedir (o: doblegar-se) davant algú, condescendir a la voluntat d'algú
"Mikið er um fyrirburði slíka," segir Skarphéðinn, "er hann sjálfur vitraði okkur að hann vildi heldur deyja en vægja fyrir óvinum sínum og kenndi okkur þau ráð": “Aquesta visió és molt significativa (important)”, li va dir l'Skarphéðinn, “perque el mateix Gunnar ens ha manifestat que ell abans s'hauria estimat més morir que cedir davant els seus enemics i aquest consell va per nosaltres”
þá er Njáll kom heim taldi hann á Bergþóru en hún kvaðst aldrei vægja skyldu fyrir Hallgerði: quan en Njáll va tornar a casa, va fer retrets a la Bergþóra però aquesta li va dir que ella mai no cediria davant la Hallgerður
þetta sumar var kyrrt að kalla og var þó hið fæsta með þeim Bolla og Ólafssonum. Létu þeir bræður hið ólinlegsta við Bolla en hann vægði í öllu fyrir þeim frændum, þess er hann minnkaði sig í engu því að hann var hinn mesti kappsmaður. Bolli hafði fjölmennt og hélt sig ríkmannlega því að eigi skorti fé: aquell estiu tot va restar tranquil en aparença però tanmateix, la relació entre en Bolli i els fills de l'Olau va ésser molt freda. Els germans es comportaven d'una manera molt desconsiderada amb en Bolli, encara que aquest cedia davant els germans en tot el que no li fes rebaixar-se (de manera que allò en què cedia no li fes perdre la consideració social de què gaudia) perquè ell era un home de molta empenta i molt abrivat. En Bolli sempre tenia molta de gent al seu voltant i es presentava com un home poderós ja que no li mancava cabal per fer-ho
♦ vægja göngunni: cedir el pas
þeir Rǫgnvaldr jarl fóru um sumarit af Jórsalalandi ok ætluðu norðr til Miklagarðs ok kómu um haustit til þess staðar er heitir Imbolum (εἰς τὴν πόλιν). Þeir dvǫlduz þar mjǫk leingi í staðnum. En ef menn genguz á móti, þá er þrǫng var ok þóttiz annarr þurfa, at sá vægði gǫngunni, er á móti honum gekk, þá segir hann svá: »Miðhæfi, miðhæfi!«. Þat var eitt kveld, er þeir gengu ór bœnum ok Erlingr skakki gekk út á bryggjuna skipsins, gengu staðarmenn í móti þeim ok mæltu: »Miðhæfi miðhæfi«. Erlingr var drukkinn mjǫk ok lét sem hann heyrði eigi, ok er þá bar saman, stǫkk Erlingr af bryggjunni ok ofan í leirinn, er undir var, ok hlupu menn hans til at draga hann upp ok urðu at fœra hann af hverju klæði. Um morguninn eptir, er þeir jarl funduz, ok honum var sagt, brosti hann at ok kvað <...>: el iarl Rǫgnvaldr i els seus acompanyants varen abandonar Terra Santa durant l'estiu amb la intenció de dirigir-se a Constantinoble i, a la tardor, varen arribar a la ciutat que es diu Imbol. En aquesta ciutat hi varen romandre molt de temps. I, si dues persones s'hi topaven en un indret estret i una d'elles considerava que calia que l'altre que es topava amb ella, li cedís el pas, doncs li deia: «Miðhæfi, miðhæfi!» («Μεταβῆθι, μεταβῆθι!» o «Μετάβα ἑτέρωθι, μετάβα ἑτέρωθι!»). Un vespre, quan tornaven de la ciutat [a llur vaixell], i l'Erlingr skakki (“Tort’) va pujar al moll, uns habitants de la ciutat es toparen amb ell i li digueren: »Miðhæfi miðhæfi«. L'Erlingr anava molt begut i va fer com si no els sentís, i quan es varen topar, l'Erlingr va saltar del moll i va caure al llot que hi havia a sota, i els seus homes hi van saltar per a treure-le'n i hagueren de llevar-li tota la roba que duia posada. L'endemà, quan el iarl i els seus homes es varen trobar, i l'hi contaren, el iarl va somriure i va cantar <...>
♦ hinn (o: sá) vitrari vægir: el més llest cedeix
þá svaraði Haraldur konungur: "Það er og forn siður að hinn vitrari vægi," gekk þá aftur á skip sitt: el rei Haraldur llavors li va dir: “També és una altra antiga dita la qui fa: «El més llest, cedeix»”, i, dites aquestes paraules, se'n va tornar a la seva nau
♦ vægja til: cedir (o: condescendir) [a les exigències o pretensions d'algú]
eftir það gengu til frændur Erlings og vinir og báðu hann til vægja og færa við vit en eigi ofurkapp. "Muntu," segja þeir, "vera ávallt göfgastur lendra manna í Noregi bæði að framkvæmd þinni og frændum og fjárafla": després d'això, els parents i amics de l'Erlingr també prengueren la paraula i li pregaren que cedís i que actués amb seny i no pas amb altivesa (ofurkapp). “Sempre seràs”, li digueren, “ el més noble dels vasalls (lendir menn) de Noruega tant per la teva validesa, com per la teva parentela i el teu cabal”
♦ vægja til fyrir e-m: cedir (o: doblegar-se) davant algú, condescendir a la voluntat d'algú
Björn mælti margt en Þorgils þagnaði. Eigi má þar inna hvers manns tillögur. En þeir lögðu þar best til hirðmennirnir, Árni og Ketill, og Eiríkur og Bergur. Báðu þeir Þorgils vægja til fyrir Brynjólfi bónda og ráði þeirra manna er þar voru mest virðir. En Þorgils þagði sem hann var vanur ef hann reiddist. Allmisjafnt lögðu menn til en þessi var lykt á með atkvæði Brynjólfs bónda og ráði þeirra manna er þar voru mest virðir í hjá og best vildu til leggja að mál þessi féllust í faðma og skyldi enginn öðrum fé bæta. Seldi þá hver öðrum grið en síðan settust þeir niður og drukku. Var bóndi þá allkátur og hver við annan. Drukku nú af jólin (SS II, cap. 377, pàg. 575): en Björn va parlar molt mentre que en Þorgils restava en silenci. No es poden referir totes les propostes que cadascun dels allà presents va presentar. I foren l'Eiríkur i en Bergur, [així com] els hirðmenn [del rei Hákon], l'Árni i en Ketill, els qui hi varen fer les millors propostes. Varen pregar al Þorgils que cedís a la deció del bóndi Brynjólfur (l'amfitrió) i al consell dels homes més ben considerats que hi havia allà. Però en Þorgils es callava com solia fer quan estava enfurismat. La gent hi intervingué presentant propostes de molt diferent vàlua, i l'incident [del vespre anterior] es va tancar seguint la decisió del bóndi Brynjólfur i el consell dels homes més ben considerats que eren allà i volgueren afegir llurs millors consideracions que aquests afers es compensaven mútuament i que cap d'ells no pagaria a l'altra cap compensació monetària. Cadascun, llavors, va segellar la pau amb l'altre [amb una encaixada de mans,] i, tot seguit, s'assegueren i begueren. El bóndi, en aquells moments, estava de molt bon humor i tots es mostraven molt jovials, els uns amb els altres. I llavors begueren plegats fins a la fi dels iol
♦ vægja [til] við e-n: mostrar-se acomodatici -ícia (o: indulgent; o: condescendent) envers algú, cedir (o: doblegar-se) davant algú, condescendir a la voluntat o a les exigències d'algú
þessi maður bað Össur vægja til við biskup "og vænti eg," sagði hann, "að þá muni vel duga en nú agir við svo": aquest home va pregar a l'Össur que cedís davant el bisbe “i espero”, li va dir, “que llavors tot vagi bé, però ara mateix, si no t'hi avens, hi ha perill [que la cosa acabi molt malament]”
at morgni dags er konungr snemma uppi ok lét blása til þings, ok váru þeir þangat leiddir Herrauðr ok Bósi. Konungr spyrr þá ráðgjafa sína, hvat við þá skyldi gera, en flestir báðu hann vægja við Herrauðl’endemà, el rei es va llevar de bon matí, i va fer convocar una assemblea i en Herrauðr i en Bósi hi foren portats. El rei aleshores va preguntar als seus consellers què havia de fer amb ells dos i la majoria d'ells li pregaren que mostrés indulgència amb en Herrauðr (o: que cedís a l'exigència posada pel Herrauðr) (i els perdonés la vida a tots dos, al Herrauðr com al Bósi)
Þorsteinn mælti: "Eigi fer þann veg frændsemi vor Már sem skyldi. Vildi eg að hvorir vægðu til við aðra en þú settir eigi niður vandræðamenn þá er bægjast vilja við oss": en Þorsteinn va dir: “Már, la nostra relació de parentiu no va per on hauria d'anar (és a dir, no és tan bona com hauria d'ésser). Voldria que cadascun de nosaltres dos es mostrés acomodatici als interessos de l'altre i que tu no establissis gent problemàtica [al Hjallaland] que volen barallar-se (ficar-se) amb nosaltres”
3. (lina, léttaatenuar una cosa (fer més tènue o lleu, mitigar)
í þessum stað mun náliga sýnask sem skipaðr dómr hafi komit á mál þessa fólks; en þó beiddisk Moyses leyfis at svara nǫkkurum orðum fyrir fólk Ísraels. En at fengnu leyfi þá mælti Moyses þessi orð: „Þess bið ek þik, dróttinn minn, at þú vægir nǫkkut reiði þinni, at eigi týnir þú fólki þínu, þóat þat hafi illa gørt. Gef eigi Egiptamǫnnum þau dœmi, at þeir segi þat, at þú leiddir fólk þitt til þess af Egiptalandi undan þeirra hǫndum, at þú vildir týna því hér í fjǫllum eða eyðimǫrkum; eða þeir megi þat mæla, at þú sér vanafli til at leiða fólk þitt inn í þat land, er þú hafðir heitit þeim fyrir ǫndverðu <...> (Espill, cap. 53, pàg. 126): en aquest punt gairebé ha de semblar que en el cas d'aquest poble s'havia pronunciat una determinada sentència, però tanmateix, en Moïsès va demanar permís per a intercedir amb algunes paraules a favor del poble d'Israel. I, havent rebut el permís, en Moïsès va pronunciar aquestes paraules: “Senyor meu, et prego que mitiguis una mica la teva ira i no anorreïs el teu poble, encara que ell hagi obrat malament. No donis pas als egipcis proves per les quals ells puguin dir que vares menar el teu poble fora d'Egipte i de llurs mans per a anorrear-lo aquí a les muntanyes o als deserts. Ni que puguir dir que ets impotent (que no tens la força) per a menar el teu poble a la terra que els havies promès al començament <...>”
en þar er þú spurðir at því, hvar dómum skal vægja eða hvar þeir skulu stríðir vera, þá er þat nú skýranda með nǫkkurum orðum; ok skal þat mjǫk hugleiða, hver atvik eru sakarinnar þess manns, er fyrir sǫk verðr. Verðr sá maðr fyrir sǫk, er gjarna vildi spakr vera, ok þrøngvir hánum ágirnd ok ofkapp annars til úspektar, ok þykkir hánum sǫk sín ill ok vill gjarna yfirbœta, þá á þar dómum at vægja um þess manns mál, er svá er at lotinn. Svá ok ef sa maðr gørir lǫgbrot, er fáfroðr er ok veit eigi, þóat hann gøri lǫgbrot, ok vildi eigi þat verk gørt hafa, ef hann vissi at þat væri lǫgbrot, þá er þar enn dómum at vægja. En þóat þær sakir verði til, er ljótastar eru millim manna, annathvárt rán eða stuldir, þá er þat enn lítanda, [p. 146] hversu sǫk berr til handa. Ef maðr verðr staddr í þessarri nauðsyn, at hann fær eigi mat at þiggja ok eigi at kaupa, ok eigi má hann vinna, en hungr ok líkamlig náttúra þrøngvir hánum, svá at hann má eigi þola, þá eigu dómar at vægja hánum, þóat hann sé tekinn í þessarri sǫk; ok hvarvetna þar sem nauðsynjar þrøngva manni til sekta eða lǫgbrota, þá er þar dómum at vægja (Espill, cap. 59, pàgs. 145-146: i, per tal com has preguntat quan s'han d'atenuar les sentències i quan han d'ésser severes (estrictes, dures), caldrà aclarir-ho amb algunes paraules: cal considerar bé quines són les circumstàncies del cas de l'home que ha estat acusat. Si s'ha acusat un home que de grat voldria ésser pacífic (spakr) però a qui la cobdícia i la malícia d'un altre l'han forçat a la discòrdia, i el seu cas (allò de què hom l'acusa) li sembla mal i vol reparar de grat aquest mal, aleshores cal fer més tènue (lleu) la sentència en el cas de l'home que es trobi en aquestes circumstàncies. També es procedirà així si infringeix la llei un home que, essent curt d'enteniment, no sabia pas que cometia una infracció de la llei i que no hauria comès l'obra si hagués sabut que era una infracció de la llei. En un cas així, cal dictar, de nou, sentències més lleus. I encara que els fets imputats siguin els més lleigs entre els homes com ara robatoris o furts, s'ha de mirar (examinar, considerar) com s'ha dut a terme (ha passat) el delicte. Car, si una persona s'ha trobat tan necessitada (en una fretura tal) que no aconsegueix que li donin menjar ni pot comprar-ne i que tampoc no pugui treballar, i la fam i la natura del seu cos el constrenyin (= el turmentin) fins a tal punt que ja no pugui aguantar-ho més, aleshores la sentència l'ha de tractar amb benevolència,, encara que hagi estat agafat in flagranti delicto. I sempre que la fretura (la necessitat) forcin un home a cometre un delicte o infraccions de la llei, s'han de dictar sentències més lleus (vocabulari: #1. lúta at: En Baetke 19874, pàg. 393, no dóna pas entrada a aquest verb. Sí, en canvi, en Fritzner II (1891²), pàg. 573a: 2) tilfalde, vederfares en: <...> jvf. þá á þar dómum at vægja um þess manns mál, er svá er at lotinn Kgs. 145³⁴; )
♦ vægja málinu: <JURactuar (o: procedir) amb moderació en un afer
sendi hann þá menn vestur til Sturlu og sendi honum gullhring digran og þar með aðra gripi. Lét hann þá segja Sturlu hvar komið var málinu með þeim Kol og bað hann vægja málinu fyrir sínar sakir eða gefa upp. Sturla varð mjög styggur við og vildi víst eigi þiggja gripina en kvað mál Kols við það versna skyldu er fleiri áttu hlut í (SS I, cap. 276, pàg. 396): [en Björn] va enviar homes a l'oest, a ca l'Sturla, i[, per aquests homes,] li va enviar un gruixut anell d'or i, amb ell, d'altres objectes valuosos. Va fer que li preguntessin a l'Sturla com es trobava el plet entre ell i en Kolur i li va pregar que es moderés en aquell cas per mor d'ell o[, fins i tot,] que l'abandonés (deixés anar). L'Sturla va reaccionar amb molta d'indignació a aquestes paraules i no va voler pas acceptar els valuosos objectes que en Björn li feia arribar i els va dir que el plet d'en Kolur empitjoraria ara que hi havia més gent que hi intervenia
♦ veðrið vægir: la maltempsada amaina (o: es calma), el temps amaina (minva d'intensitat, p.e., vent, temporal, tempesta, borrasca etc.)

vægja² <vægir | vægði | vægt. Impers.>:
(grafa í, gefa frá sér vog, vella vogisupurar [pus] (secretar un líquid, esp. pus)
en allt var senn, er hann hafði þetta mælt, þá andaðisk hann ok nam þegar af hríðna. Hendr hans hafði vægt ok fœtr. En er líki hans var þvegit, þá fundusk hendr hans ok fœtr svá heilar, sem aldregi hefði hrýfi á þeim verit. En hann var lagðr í steinþró ok grafinn. En fjórum dǫgum síðarr gørðisk sá atburðr, at upp var lokit steinþró hans. Þá lagði svá dýrligan ilm ór steinþrónni, sem þar væri en dýrstu smyrsl en eigi hræ: i, quan hagué dites aquestes paraules, es va esdevenir alhora que ell va morir i la tempesta de neu va amainar. Els seus braços i cames havien supurat, però quan rentaven el seu cos, varen descobrir que els seus braços i les seves cames estaven tan sanes com si no hi hagués hagut mai crostes en ells. I fou dipositat en un sarcòfag de pedra i enterrat. Però quatre dies després, es va esdevenir el cas que el seu sarcòfag fou obert, i quan això va passar, va sortir una olor tan preciosa del sarcòfag com si fos la del balme més preciós i no pas la d'un cadàver
♦ sárið (= Ac.) vægir: la ferida supura
♦ vægir úr sári: la ferida supura

vægur, væg, vægt <adj.>:
1. (mildurindulgent (benèvol)
♦ með vægum orðum: <LOC FIG...per dir-ho suaument; ...i això és sense anomenar-ho amb el nom que li toca
♦ vera vægur í kröfum: <LOC FIGésser poc exigent 
♦ vægast sagt: formulat molt benèvolament, per dir-ho molt suaument
♦ taka vægt á e-u: <LOC FIGpassar per alt una cosa, tractar una cosa amb indulgència, ésser indulgent amb una cosa
minnstu boðorðanna og hata eigi náungann, minnstu sáttmála Hins hæsta og tak vægt (παρορᾶν:   καὶ πάριδε ἄγνοιαν) á yfirsjónum: recorda els manaments i no odiïs el proïsme, recorda l'aliança de l'Altíssim i passa per alt l'ofensa
því að ég mun taka vægt (ἵλεως εἶναι:   ὅτι ἵλεως ἔσομαι ταῖς ἀδικίαις αὐτῶν) á misgjörðum þeirra og mun ekki framar minnast synda þeirra: perquè passaré per alt llurs iniquitats i ja no em recordaré més de llurs pecats
2. (dómurlleu (sentència: menys sever)
◊ vægari dómar fyrir örvæntingarfulla þjófa: sentències més lleus per als lladres desesperats
3. (veiki, sóttde poca importància, lleu (mal, malaltia, dolència: no greu)
4. (efnisuau (substància)

væl <n. væls, væl>:
1. (kvein, vol, vílsomiqueig m, gemec m (lamentant-se, planyent-se)
2. (sírenuvæl, hýenuvæludol (o: udolament; o: ululament) m (de sirena & d'animals com ara les hienes)
3. (ugluvæl, kjóavælxut (o: esgarip) m (d'òliba & de paràsit o cagaire)

væla <væli ~ vælum | vældi ~ vældum | vælt>:
1. (kveina, vola, vílagemegar (queixar-se o lamentar-se per dolor)
2. (sírenur, hýenurudolar (o: ulular) (sirena & animals com ara les hienes)
3. (uglur, kjóarxutar (o: esgaripar) m (òliba, mussol & paràsit o cagaire)

vælandi, vælandi, vælandi <adj.>:
udolant
♦ vælandi sírenur: sirenes udolants

vælu·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:
1. <FIGploraner m, ploranera f, ploramiques m & f, ploraire m & f
2. paràsit cuapunxegut (ocell Stercorarius parasiticus) (kjói)

vælu·legur, -leg, -legt <adj.>:
que té una veu planyívola (o: plorinyosa)
♦ væluleg rödd: una veu planyívola

vælu·skjóða <f. -skjóðu, -skjóður. Gen. pl.: -skjóða o: -skjóðna>:
ploraner m, ploranera f, ploramiques m & f, ploraire m & f

væma <f. væmu, no comptable>:
(klígjukennd, ógleðinàusees (o: basques) f.pl (sensació de cuidar vomitar)

væma <væmir | væmdi | væmt. Verb impers. amb el subj. lògic en acusatiu>:
(velgja viðvenir basques (sentir ganes de vomitar)
♦ mig væmir við því: [això] em fa venir basques

væminn, væmin, væmið <adj. væmu, no comptable>:
1. (smeðjulegurembafador -a (embafadorament dolç)
♦ e-ð er væmið á bragðið: una cosa té un gust embafador, una cosa embafa de dolça que és
2. <FIGapegalós -osa, embafador -a, exageradament sentimental
♦ væmið teiknimyndalag: una cançó apegalosa de pel·lícula de dibuixos animats

væmni <f. væmni, no comptable>:
(það að vera of tilfinnigasamurapegalositat f (sentimentalisme excessiu, exagerat)

væna <f. vænu, vænur. Gen. pl.: væna>:
tresoret m, carinyet m (cast., ekki ritm./no lit.) (designació hipocorística de la xicota o la dona)
♦ væna mín!: tresoret! carinyet! (cast., ekki ritm./no lit.) (designació hipocorística de la xicota o la dona)

væna <væni ~ vænum | vændi ~ vændum | vænte-n um e-ð (o: e-n e-s)>:
1. (saka e-n um e-ðacusar algú d'una cosa (insinuar o manifestar que algú ha fet una cosa, hab. dolenta)
"Eigi vildi eg herra," segir Þráinn, "að þér vænduð mig lygi heldur vildi eg að þér leituðuð um skipið": “No voldria pas, senyor”, li va dir en Þráinn, “que vós m'acuséssiu de mentir. M'estimaria més que escorcolléssiu el meu vaixell”
2. (gefa e-m vonir um e-ðdeixar entreveure una cosa a algú (fer mig creure, mig prometre, donar esperances a algú)
og er þeir voru brottu úr Odda hittust þeir bræður Sæmundur og Ormur og spurði Ormur tíðinda en Sæmundur segir slík er var. Ormur mælti: „Hefir þú heitið bróðir að veita Þorgrími að þessum málum?“ Sæmundur svarar: „Víst hefi eg heldur vænt honum minni umsjá eða hversu líst þér á það eða hvern hlut munt þú að eiga?“ (SS I, cap. 114, pàg. 161): i quan se n'hagueren anat d'Oddi, en Sæmundur es va trobar amb el seu germà Ormur i aquest li va demanar quines noves hi havia i en Sæmundur li va contar el que hi havia. L'Ormur li va dir: “Germà, has promès de donar suport al Þorgrímur en aquests afers?” En Sæmundur li va respondre: “Realment li he deixat entreveure que hi tindrà el meu suport. A tu, què et sembla tot plegat? Quina part hi tindràs tu? (és a dir, per quina de les parts prendràs partit tu?)” (vocabulari: #1. hvern hlut — eiga: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 118: s. 117, 25.   1. hvern hlut — eiga, „welchen anteil er dabei haben, d. h. für welche der beiden streitenden parteien er sich erklären wolle“)
♦ mig vænir : <loc. impers.suposo (o: penso; o: presumeixo), tinc per mi
nú vænir (ɔ: væntir) mik, at vald þessa lands man komit undir mik, hvárt vér viljum stjórna því vel eðr illa, ok mun guði þǫkk á því vera, at vér sém nú friðsamir ok réttir. Þess munu ok margir þykkjast þurfa: suposo que el poder sobre aquest país ara ha vingut a les nostres mans, tant si és per a governar-lo bé o malament. I a Déu li plaurà que Nós siguem, d'ara endavant, pacífics i justos, i molts també consideraran que en tenen necessitat (que finalment hi hagi pau i equitat en el regne)
konungr kvaddi hljóðs, ok mælti svá: „Hér er nú mikit lið saman komit, ok þurfu vér skylduliga at guð gæti vár. Flokkr hefir samnazt á hendr oss, Þilir ok Markamenn, ok vænir (ɔ: væntir) mik nú at þeir hafi aptr snúit; eða hvárt eru þetta allt várir menn, eða eru nǫkkurir við komnir af bœndum?“: el rei va demanar silenci i va parlar així: “Vet aquí que una gran host s'ha aplegat aquí [per lluitar contra nosaltres] i necessitarem peremptòriament que Déu ens guard. S'ha aplegat en contra nostre una tropa, [formada per] telemarquesos i homes de les Markir, que ara pressento (intueixo) que han girat cua i se n'han tornat per on havien vingut. Em pregunto si aquests [que veig aquí] són tots els nostres homes o si per ventura se'ns han afegit a nosaltres alguns dels bœndr (que encara no han arribat)?”

< vænast <vænist ~ vænumst | vændist ~ vændumst | vænste-u (o: e-s)>:
(væna, búast viðtenir l'esperança de poder aconseguir una cosa (creure poder obtenir, atènyer o procurar-se una cosa)
þá svarar Sturla: „Eigi þykir það vandalaust að veita Þorvarði að ráða með honum í fjarlægar byggðir eða sveitir með lítið lið. En vér trúum hvorumtveggjum illa, Borgfirðingum og Dalamönnum. En vér höfum lið fátt en búið illa. Þorvarður sýnir nú og allan sinn styrk. Vænist hann og öngra manna liðveislu. Má þá sjá hversu óráðlegt er að fara með alllítinn afla á svo stórar sveitir. Eða hvað viltu Þorgils til mæla við Þorvarð ef þú vilt nokkurn kost á gera?“ (SS II, cap. 442, pàg. 687): l’Sturla aleshores li va respondre: “No sembla que hagi d'ésser fàcil ajudar en Þorvarður i dirigir-nos amb ell amb una tropa petita cap a contrades o territoris llunyans. I desconfiem tant dels homes del Borgarfjörður com dels homes dels Dalir. I[, a més a més,] tenim una tropa poc nombrosa i mal equipada. En Þorvarður, així i doncs, també ens ha mostrat totes les seves forces: Tampoc no espera pas aconseguir l'ajut de ningú. Es pot veure com és de fora-senyat marxar amb unes forces molt petites cap a territoris tan grans. I[, d'altra banda,] què li diràs al Þorvarður si vols posar cap condició al teu ajut?”
♦ ég hafði vænst meira af rithöfundum: <LOC FIGm'havia esperat més d'aquest autor

vænd <f. vændar, vændir. Empr. hab. en pl.>:
espera f, previsió f
♦ eiga e-ð í vændum: tenir una cosa en perspectiva, esperar una cosa
væru þeir vitrir skildu þeir þetta, væri ljóst hvað þeir eiga í vændum (ʔaħăˈrīθ ~ אַחֲרִית:   lū   ħāχəˈmū   ʝaɕˈkīlū   zɔʔθ   ʝāˈβīnū   lə-ʔaħărīˈθ-ām,   לוּ חָכְמוּ, יַשְׂכִּילוּ זֹאת יָבִינוּ, לְאַחֲרִיתָם)si fossin intel·ligents, ho comprendrien, els seria clar el que els espera
hvað á ég í vændum (qāˈwāh ~ קָוָה:   ʔim־ʔăqau̯ˈwɛh,   אִם-אֲקַוֶּה)? Undirheimar verða bústaður minn, ég breiði út hvílu mína í myrkri, ég segi við gröfina: „Þú ert faðir minn,“ við maðkinn: „Þú ert móðir mín og systir“: què m'espera? El país dels morts serà el meu estatge, estendré el meu jaç dins les tenebres. Dic al sepulcre: «Ets mon pare!» I al cuc: «Ets ma mare i ma germana!»
hönd hinna iðnu mun drottna en hangandi hönd á erfiði í vændum (hāˈʝāh   lā-ˈmas ~ הָיָה לָמַס:   ʝaδ־ħārūˈsˤīm   timˈʃōl   ū-rəmīˈʝāh   tiˈhjɛh   lā-ˈmas,   יַד-חָרוּצִים תִּמְשׁוֹל; וּרְמִיָּה, תִּהְיֶה לָמַס)la mà dels feners dominarà, però a la mà indolent li espera haver de servir
spottarar eiga refsingar í vændum (kūn ~ כּוּן:   nāˈχōnū   la-llēˈsˤīm   ʃəφātˤīm   ū-mahăluˈmōθ   lə-ˈɣēu̯   kəsīˈlīm,   נָכוֹנוּ לַלֵּצִים שְׁפָטִים; וּמַהֲלֻמוֹת, לְגֵו כְּסִילִים) og bök heimskingjanna verða barin: els càstigs esperen els befadors i les esquenes dels nicis seran assotades
þeir eru ofsalegar hafsbylgjur, sem freyða eigin skömmum, reikandi stjörnur, sem eiga dýpsta myrkur í vændum (τηρεῖν:   οἷς ὁ ζόφος τοῦ σκότους εἰς αἰῶνα τετήρηται) til eilífða: són ones tremendes de la mar, que escumegen la pròpia vergonya; estels errants, a qui són reservades les tenebres més profundes per sempre
♦ eiga arf í vændum: tenir una herència en perspectiva, esperar una herència
♦ hegning sú sem hann á í vændum: el càstig que l'espera
♦ vera í vændum: ésser esperat -ada (o: imminent) 
látum þá koma með málefni sín og kunngjöra oss, hvað verða muni. Gjörið kunnugt það sem áður var, svo að vér getum hugleitt það! Látið oss heyra, hvað koma á, svo að vér vitum, hvað í vændum er (bōʔ ~ בּוֹא:   ʔō   ha-bbāˈʔōθ   haʃmīˈʕunū,   אוֹ הַבָּאוֹת, הַשְׁמִיעֻנוּ)!: que vinguin amb llurs afers i ens anunciïn el que ha de passar. Anuncieu com va ésser el passat a fi que puguem tenir en consideració! Feu-nos sentir el que ha de venir, a fi que sapiguem el que ens espera
konungur, þegar þú hvíldir í rekkjunni hvarflaði hugur þinn að því hversu fara mundi á ókomnum tíma (māh   dī   lɛhĕˈwēh   ʔaħăˈrēi̯   δəˈnāh,   מָה דִּי לֶהֱוֵא, אַחֲרֵי דְנָה). Og hann, sem opinberar leynda hluti, sýndi þér hvað í vændum er (māh־ˈδī   lɛhĕˈwēh,   מָה דִּי לֶהֱוֵא)o rei, quan descansaves al teu llit et venia a la ment com anirien les coses en el temps per venir. I aquell qui revela les coses ocultes t'ha mostrat què passarà
það er steinninn sem þú sást losna úr fjallinu, án þess að nokkur mannshönd kæmi nærri, og mölvaði jafnt járn sem eir, leir, silfur og gull. Mikill er sá Guð sem nú hefur birt konungi það sem í vændum er (māh   dī   lɛhĕˈwēh   ʔaħăˈrēi̯   δəˈnāh,   מָה דִּי לֶהֱוֵא, אַחֲרֵי דְנָה). Draumurinn er sannur og ráðning hans ótvíræð: això és la pedra que tu has vist que es desprenia de la muntanya sense que no la toqués cap mà d'home i feia pols tant el ferro com l'aram, l'argila, l'argent i l'or. Gran és el déu que ha aclarit al rei el que succeirà. El somni és veritat, i la seva interpretació, inequívoca
og ekki það eitt, heldur stynjum við sem eigum frumgróða andans einnig með sjálfum okkur meðan við bíðum þeirrar stöðu Guðs barna sem í vændum er (ἀπεκδέχεσθαι, ἀποδέχεσθαι ~ ἀπεκδεχόμενος ἀπεκδεχομένη ἀπεκδεχόμενον:   καὶ αὐτοὶ ἐν ἑαυτοῖς στενάζομεν υἱοθεσίαν ἀπεκδεχόμενοι) með endurlausn líkama okkar: i no solament això sinó que nosaltres, que tenim les primícies de l'Esperit, també gemeguem en nosaltres mateixos mentre esperem la posició de fills de Déu que ens espera amb la redempció del nostre cos
en við væntum í andanum að öðlast af trúnni réttlætinguna sem er von okkar (ἀπεκδέχεσθαι, ἀποδέχεσθαι:   ἡμεῖς γὰρ πνεύματι ἐκ πίστεως ἐλπίδα δικαιοσύνης ἀπεκδεχόμεθα)però nosaltres esperem, en l'Esperit, obtenir de la fe la justificació que és la nostra esperança
áður en trúin kom, vorum vér í gæslu lögmálsins innilokaðir, þangað til trúin, sem í vændum var (μέλλειν ~ μέλλων μέλλουσα μέλλον:   εἰς τὴν μέλλουσαν πίστιν ἀποκαλυφθῆναι), opinberaðist: abans que vingués la fe, estàvem sota la custòdia de la Llei, reclosos fins que la fe, que cuidava arribar, es va revelar
lögmálið geymir aðeins skugga hins góða, sem er í vændum (μέλλειν ~ μέλλων μέλλουσα μέλλον:   σκιὰν γὰρ ἔχων ὁ νόμος τῶν μελλόντων ἀγαθῶν), ekki skýra mynd þess. Ár eftir ár eru bornar fram sömu fórnir, sem geta aldrei gjört þá fullkomna til frambúðar, sem ganga fram fyrir Guð: la Llei conté només una ombra dels béns futurs, no pas una imatge diàfana d'ells. Any rere any s'ofereixen els mateixos sacrificis que mai no podran fer perdurablement perfectes aquells qui es presenten davant Déu

vændi <n. vændis, no comptable>:
prostitució f
♦ neyða konu í vændi: obligar una dona a prostituir-se
♦ neyða e-n til að stunda vændi: forçar algú a exercir la prostitució
♦ stunda vændi: exercir la prostitució

vændis·hús <n. -húss, -hús>:
bordell m

vændis·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
barri xinès

vændis·kaup <n.pl -kaupa>:
compra f de serveis sexuals

vændis·kaupandi <m. -kaupanda, -kaupendur>:
client m de prostituta

vændis·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
prostituta f
♦ kaupa sér vændiskonu: contractar [els serveis d']una prostituta

vændis·maður <m. -manns, -menn>:
facinerós m, malfactor m
prestur kvað mundu mál manna að of frekt væri að gengið ef þeir tækju hann í brott og kvað meðallagi ráðlegt að hefja svo virðing sína of vændismenn að gera góða menn sér að óvinum. Einar kvaðst mundu manninn í brott hafa og það varð að lyktum að Einar gekk að Þóri og skar af honum böndin og hafði hann við sér (SS I, cap. 50, pàg. 58): [en Helgi] el prevere va dir que la gent enraonaria que s'havia actuat massa impudentment si [l'Einar i els seus homes] se n'enduien en Þórir, i afegí que no era gaire recomanable acréixer la seva reputació per uns facinerosos i al preu de convertir bona gent en enemics. L'Einar li va respondre que se n'havia d'emmenar l'home i, finalment, es va esdevenir que l'Einar va anar on hi havia en Þórir, li tallà les lligadures i el s'emmenà amb ell
Þórhaddur svarar: "Eg skal þá ráða. Að slíkt sem flýgur yfir af öðrum mönnum þá veit eg að þú hefir þungan hug á mér og kann vera að þér verði auðið að verða minn skaðamaður og sona minna og er það gott að taka dauða af slíkum manni sem þú ert hjá því sem af vændismanni sem standa mun yfir þínum höfuðsvörðum. En sá var annar draumur minn að mér þótti Þorsteinn sem við ættum mat saman og synir mínir og væri hverjum vorum deildur hálfur hleifur brauðs en öllum saman suflið og þótti mér sem vér ætum vora hleifa til loks feðgar en Þorsteinn hefði etið brauðsuflið allt og hálfan sinn hleif. Og ráð þú Þorsteinn þenna draum": en Þórhaddur li va respondre: “Jo te'ls interpretaré: Pel que m'arriba d'altri, sé que em tens rancúnia i pot ésser que t'hagi estat acordat pel destí de convertir-te en el meu homeier i el dels meus fills. Serà bo de rebre la mort d'algú com tu, millor que rebre-la del facinerós als peus del qual tu estaràs estès mort. En un segon somni que he tingut, he somniat, Þorsteinn, que tu i jo menjàvem plegats acompanyats dels meus fills i que a cadascun de nosaltres li donaven mig pa, mentre que el sufl, el companatge, era comú a tots i he somniat que els meus fills i jo, al final, ens havíem acabat els nostres [migs] pans, mentre que en Þorsteinn no només s'havia acabat el seu mig pa, sinó que ell totsol també s'havia acabat tot el companatge. Interpreta ara tu aquest somni, Þorsteinn”
Torfi mælti þá: "Einsætt er mönnum þeim sem hér eru við staddir og verða allir að því samráða að taka þessa vændismenn af lífi eða munu þeir gervir fyrst alránir sem næstir eru en síðan allir aðrir héraðsmenn. Megið þér það sjá að þeir munu eigi öðrum hlífa er Hörður vildi brenna inni mága sína. Snúum brátt að nokkuru ráði góðu svo að engin njósn komi þeim. Er þetta öllum hið mesta nauðsynjaverk": en Torfi llavors va dir: “És evident per a tots els qui són aquí presents -i tots ells hi estaran d'acord- que cal donar mort a aquests malfactors o sinó, de primer deixaran completament nets els qui tenen més a prop i després tots els altres habitants de la contrada. Podeu veure que no respectaran ningú perquè en Hörður va voler cremar el seu [propi] cunyat dins ca seva. Prenguem una bona decisió (tracem un bon pla) ràpidament, de manera que no els arribi cap notícia del que volem fer. Per a tots nosaltres, aquest és un acte extremament necessari”

vændis·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
mercat (o: negoci) m de la prostitució
♦ á vændismarkaðinum (o: vændismarkaðnum)en el mercat (o: en el negoci) de la prostitució

vændis·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
prostitució f

vændis·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
treball m sexual

vændur, vænd, vænt <adj.>:
esperat -ada
♦ eiga e-ð í vændum: #1. tenir una cosa en perspectiva; #2. estar una cosa a punt

væng·aldin <n. -aldins, -aldin>:
<BOTsàmara f

væng·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. <GENamb l'ala trencada
síðan tók Grettir við heimgásunum. Þær voru fimm tigir og með kjúklingar margir. Eigi leið langt áður honum þóttu þær heldur bágrækar en kjúklingar seinfærir. Honum gerði mjög hermt við þessu því að hann var lítill skapdeildarmaður. Nokkuru síðar fundu förumenn kjúklinga dauða úti og heimgæs vængbrotnar. Þetta var um haustið. Ásmundi líkaði stórilla og spurði hvort Grettir hefði drepið fuglana: després d'això, en Grettir es va fer càrrec de les oques casolanes. Eren cinquanta i amb molts de pollets. No va passar gaire temps que menar les oques li va semblar una feina difícil de fer, i els pollets sempre s'endarrerien. Això el va posar molt felló perquè no era [precisament] un home calmós que sabés controlar-se. Un temps després, uns rodamons varen trobar morts a camp obert els pollets d'oca i les oques velles amb les ales trencades. Això era a la tardor. A l'Ásmundur aquell fet li va desplaure enormement (el va posar furiós) i va preguntar al Grettir si havia mort el viram (vocabulari: #1. heimgæs: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàgs. 39-40: 13. heimgás, f.,   „zahme gans“. Das wort ist auch sonst belegt, z.b. Kormaks s. s. 46, 13, aber selten, [p. 40] daher die handschriftlichen verderbnisse heingása und hængása; #2. bágrækur: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 40: 6. bágrækr, „schwierig zu treiben“; #3. seinfær: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 40: 6. seinfœrr, „wer langsam vorwärts kommt“; #4. hermt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 250: e-m verðr, gerir hermt við e-u   jmd. wird zornig, ärgerlich über etwas; #5. skapdeildarmaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 543: skapdeildar-maðr   m.   ruhiger, beherrschter Mensch, der besonnen abwägt; )
2. <FIGalacaigut -uda (o: moix -a; o: capbaix -a)

væng·fákur <m. -fáks, -fákar>:
<MITOL & LITcavall alat (p.e., Pegàs)

væng·haf <n. -hafs, -höf>:
envergadura f (distància entre els extrems de les ales d'un ocell o d'una aeronau)

væng·hnot <f. -hnotar, -hnetur>:
<BOTsàmara f

vængja·altari <n. -altaris, -ölturu>:
<ARTretaule m amb ales

vængja·blak <n. -blaks, -blök>:
cop m d'ales, batre m d'ales

vængja·bolti <m. -bolta, -boltar>:
<TÈCNpern m d'orelles (vængjaró)

vængja·borð <n. -borðs, -borð (o: -hurðir)>:
taula f amb ales

vængjaður, vængjuð, vængjað <adj.>:
alat -ada, <LITalíger -a
♦ vængjaðir kerúbar: <ART & RELIGquerubins alats
♦ vængjuð dýr: animals alats (o: bèsties alades)  

væng·hestur <m. -hests, -hestar>:
<MITOL & LITcavall alat (p.e., Pegàs)

vængja·hurð <f. -hurðar, -hurðar (o: -hurðir)>:
porta f de dos batents

vængja·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense ales
2. <ZOOàpter -a

vængja·ró <f. -róar, -rær>:
<TÈCNfemella f d'orelles

vængja·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
mantellina f, milana cuacurta (peix Gymnura altavela)

vængja·slag <n. -slags, -slög>:
cop m d'ales, esbatec m d'ales
eða eins og fugl flýgur um loftið og enginn sér merki flugsins. Hann brýtur sér leið með vængjaslögum (ἡ πληγὴ [τῶν] ταρσῶν ([τῶν] πτερύγων):   πληγῇ δὲ μαστιζόμενον ταρσῶν πνεῦμα κοῦφον) sem bæra léttan blæinn. Hann klýfur loftið með sterkum þyt (καὶ σχιζόμενον βίᾳ ῥοίζου) blakandi (κινουμένων) vængja (ἡ πτέρυξ -έρυγος:   κινουμένων πτερύγων διωδεύθη), en síðan sjást engin merki þess að um loftið var farið: o com un ocell que travessa l'aire i ningú no veu senyals del seu vol: S'obre camí [pel cel] amb uns esbatecs d'ales que remouen una brisa suau. Fen l'aire amb una forta remor d'ales essent esbatudes però després ja no es veu cap senyal que s'hagi travessat l'aire

vængja·sláttur <m. -sláttar, no comptable>:
1. <GENesbatec m d'ales
2. (hljóðbrogit (o: remor f) d'ales (soroll d'ales essent esbategades)

vængja·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
batre m d'ales

vængja·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>:
rossinyol m, ginesterola f, vaqueta f, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius) (gulrifja; eggjasveppur; kantarella; rifsveppur)

vængja·tak <n. -taks, -tök>:
cop m d'ales

vængja·þytur <m. -þyts, no comptable>:
brogit m (o: remor f) d'ales

vængklakks·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul m pterigoïdal
♦ innri vængklakksvöðvi: múscul pterigoïdal intern
♦ miðlægur vængklakksvöðvi: múscul pterigoïdal mitjà
♦ ytri vængklakksvöðvi: múscul pterigoïdal extern (o: lateral)

væng·klippa <-klippi ~ -klippum | -klippti ~ -klipptum | -klippte-ð>:
1. <GENeixalar una gallina
2. <FIGtallar (o: acopar) les ales a algú (retallar el poder d'algú o d'una institució)

væng·knúfi <m. -knúfa, -knúfar>:
artell m d'ala
þá vaknaði gýgrin ok hljóp á fœtr. Í þessu kom Bósi inn í hofit ok bar þrælinn uppi yfir hǫfði sér á spjótinu. Gammrinn brá nú við skjótt ok steypti sér ofan ór hreiðrinu ok vildi gleypa þann, sem inn var kominn. Svalg hann nú þrælinn ofan at mitti. Bósi þrýsti þá spjótinu, svá at þat gekk upp í háls gamminum, þar til at stóð í hjartanu. Gammrinn setti nú klœrnar í þjóin á þrælsskrokkinum ok setti vængknúfana við eyrat á Bósa, svá at hann fell í óvit. Fell gammrinn þá ok ofan á hann, ok váru hans fjǫrbrot ógurliga mikil. Herrauðr réðst á móti hofgyðjunni, ok var þeira atgangr inn harðasti, ok hafði kerling illa skornar negl, ok reif hún hold hans niðr at beini. Þau bárust þangat at, sem Bósi var fallinn, ok var þar blóðugt mjǫk. Kerlingu varð hált í gammsblóðinu, ok fell hún á bak aptr, ok váru þá sviptingar miklar með þeim, svá at ýmsi váru undir. Bósi raknaði þá við ok greip hǫfuð griðungsins ok rak á nasir gýginni. Herrauðr sleit þá af henni hǫndina í axlarliðinum. Tók henni þá at dofna leikrinn, en í fjǫrbrotum hennar varð landskjálfti mikill: aleshores la gígia es va despertar i es va posar dreta d'un bot. En aquell mateix moment en Bósi va entrar dins el temple i duia l'esclau, clavat a la llança, de manera que li tapava el cap. El griu va reaccionar a l'instant i es va llançar sobre ell des de dalt del niu amb la intenció d'engolir el qui havia entrat. Es va empassar l'esclau de dalt (o sigui, sense posar-s'hi a sobre) fins a la cintura. En Bósi llavors va colpir-lo amb la llança de manera que es va clavar a la gargamella del griu i li penetrà el cos fins a quedar clavada al cor. El griu llavors clavà les seves arpes a les anques del cos de l'esclau i va colpir amb els artells de les ales les orelles d'en Bósi de manera que aquest va perdre el coneixement. El griu llavors es va desplomar damunt ell i els espasmes de la seva agonia foren terribles. En Herrauðr es va llançar contra la sacerdotessa i llur lluita fou la més aferrissada que un es pugui imaginar i la vella tenia les ungles tallades de mala manera (de manera que poguessin fer mal en clavar-les) i li estripava la carn fins a l'os. Agarbint-se l'un amb l'altre varen arribar fins a l'indret on es trobava estès en Bósi i aquell indret estava tot ensangonat. La vella va llenegar amb la sang del griu i va caure d'esquena, però els garbeigs entre ells dos varen continuar essent violents (forts) de manera que adés un es trobava a sota, adés l'altre. En Bósi llavors va retornar i va agafar el cap del brau i hi clavà un bon cop als narius de la gígia. En Herrauðr llavors li arrabassà el braç [per l'articulació] del musclo. Aleshores la vella va començar a afluixar, però va provocar un gran terratrèmol amb els espasmes de la seva agonia

væng·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense ales, mancat -ada d'ales

væng·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
húmer m (upphandleggur)

væng·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
<ZOOapterigot m

væng·stýfa <-stýfi ~ -stýfum | -stýfði ~ -stýfðum | -stýfte-ð>:
1. <GENeixalar una gallina
2. <FIGtallar (o: acopar) les ales a algú (retallar el poder d'algú o d'una institució)

væng·stýfður, -stýfð, -stýft <adj.>:
eixalat -ada

vængur <m. vængs (o: vængjar), vængir. Gen. pl.: vængja; dat.pl.: vængjum>:
1. <GENala f
enga vængi á ég utan löngun mína: no tinc més ales que el meu desig
Red Bull gefur þér vængi: Red Bull et dóna ales
því réðust margra góðra manna börn undir hönd þessum tveim meisturum, sumir að nema latínu, en aðrir söng eða hvort tveggja, kostgæfandi hver eftir sínu næmi að fylla vandlaupa síns hjarta af þeim molum viskubrauðs, er þeirra kennifeður brutu þeim til andligrar fæðu, af hverjum vér sáum blómberanlegan akur guðlegrar miskunnar með fögrum ilm víða upp runninn. Við þessum tók Rikini prestur öllum með fagnaði og blíðu heilags Jóhanness og elskaði sem einkasonu, nærði og fóstraði undir sinni forsjá og gæslu, varðveitandi þá undir sínum vængjum sem fugl sína unga. Hér mátti sjá um öll hús byskupsdómsins mikla iðn og athöfn, sumir lásu heilagar ritningar, sumir rituðu, sumir sungu, sumir námu, sumir kenndu. Engi var öfund þeirra í millum eða sundurþykkni, engi ágangur eða þrætni, hver vildi annan sér meiri háttar: per això els infants de molts homes de bé es varen posar en (foren confiats a les) mans d'aquests dos mestres, uns per a aprendre llatí i d'altres a cantar o totes dues coses, esforçant-se cadascun segons les seves capacitats a omplir el cistell del seu cor amb les molles del pa de la saviesa que llurs mestres els trencaven per a servir-los d'aliment espiritual, per [la labor de] cadascun d'ells vàrem veure el florent camp de la misericòrdia divina vastament sobreeixit (completament inundat) amb una bella fragrància. El prevere Rikini acollia tots aquests [infants] amb l'alegria i la gentilesa de sant Joan (o sigui, l'alegria i la gentilesa amb què els hauria rebut sant Joan Ögmundarson) i els estimava com si fossin els seus propis fills, i els nodria i afillava sota la seva providència i cura (vetlla, vigilància), guardant-los sota les seves ales com un ocell hi guarda els seus pollets. Aquí es podia veure una gran activitat i atrafegament per totes les cases del bisbat (és a dir, tots els edificis de la seu episcopal o residència del bisbe bullien d'activitat): uns llegien les sagrades escriptures, d'altres escrivien, d'altres cantaven, d'altres estudiaven, d'altres ensenyaven. No hi havia cap enveja entre ells ni discòrdia, ni agressivitats ni ganes de bregues (menys lit.: ni bregues ni baralles), cadascun volia que l'altre fos de major importància que ell mateix
svo mælti Telemakkus, en hinn vítt þrumandi (εὐρύοπα) Seifur sendi honum tvo örnu fljúgandi úr lofti ofan af fjallstindinum, þeir flugu fyrst eins og vindur blési, og þöndu sig út með vængjunum (ἡ πτέρυξ -έρυγος:   πλησίω ἀλλήλοισι τιταινομένω πτερύγεσσιν), hvor hjá öðrum. En er þeir komu mitt (μέσσην) yfir ena kliðmiklu (πολύφημον) samkomu (ἀγορὴν), þá flugu þeir í hring, skóku ótt (= πολλά!) vængina (τὸ πτερόν -οῦ:   τιναξάσθην πτερὰ πυκνά) og horfðu í höfuð mönnum, og boðuðu tjón með augnaráði sínu (ὄσσοντο δ᾽ ὄλεθρον); þeir klóuðu vangana hvorir á öðrum og hálsana beggja vegna, og þutu (ἤϊξαν) síðan til hægri handar gegnum húsin og borgina. En sem (ἐπεὶ) menn litu augum fuglana, brá þeim í brún (θάμβησαν), og hreifðu (ὥρμηναν) því í huga sér, sem fram átti að koma: així va parlar en Telèmac, i en Zeus que retruny fins lluny li va enviar dues àguiles volant des del cim del puig. De primer varen volar com bufava el vent, desplegant les ales fins a tocar-s'hi, una al costat de l'altra. Però quan arribaren al bell mig de la sorollosa assemblea, volaren en cèrcols, esbatent ràpidament les ales i miraven els caps dels homes, anunciant perdició amb llur mirada. Llavors, es garfiren les galtes i els colls l'una a l'altra i tot seguit s'aviaren rabents d'allà, volant cap a la dreta, per entre els edificis i la vila. I quan els homes miraren amb els ulls els ocells, s'astoraren i en llur cor agitaren què era el que havia de passar
♦ baða vængjunum: batre d'ales, batre les ales
♦ bera e-ð í vænginn: <LOC FIGal·legar una cosa com a excusa
♦ breiða út vængina ~ vængi sína: estendre (o: desplegar) les [seves] ales
♦ breiða út vængina yfir e-u: desplegar les ales sobre una cosa
♦ draga í væng við e-n: <LOC FIGabrigar algú sota les seves ales (protegir algú)
♦ fá byr undir báða vængi: <LOC FIGtenir vent de popa
♦ heyra e-ð undir væng: <LOC FIGsentir a dir una cosa per sota mà (assabentar-se d'una cosa o sentir a dir una cosa d'amagat)
♦ hægri¹ ~ vinstri² vængur flokksins: <POLÍTl'ala dreta¹ ~ esquerra² del partit
♦ klippa vængina á e-m ~ e-u: <LOC FIGtallar (o: acopar) les ales a algú (retallar el poder d'algú o d'una institució)
♦ lyfta vængjum sínum [til að hefja sig upp frá jörðinni]: estendre (o: desplegar) les seves ales [per enlairar-se de terra]
♦ stíga í vænginn við e-n: <LOC FIGfer l'aleta a algú (tractar de guanyar-se el favor d'algú, esp. d'una noia)
♦ stýfðir vængir: ales retallades
♦ vinstri¹ ~ hægri² vængur flokksins: <POLÍTl'ala esquerra¹ ~ dreta² del partit
♦ þenja [út] vængina ~ vængi sína [upp á við]: estendre (o: desplegar) les [seves] ales [cap a dalt]
♦ þenja út vængina yfir e-u: desplegar les ales sobre una cosa
fjandmaðurinn hefur sig til flugs, kemur svífandi eins og örn og þenur vængina út yfir Bosra (pāˈraɕ + kənāˈφaʝim + ʕal- ~ פָּרַשׂ + כְנָפַיִם + עַל־:   wə-ʝiˈφrɔɕ   kənāˈφ-āu̯   ʕal־bāt͡sˈrāh,   וְיִפְרֹשׂ כְּנָפָיו עַל-בָּצְרָה). Þann dag verður hjarta kappanna í Edóm eins og hjarta konu í barnsnauð: l’enemic emprèn el vol, arriba planant com una àguila i desplega les ales sobre Bosrà (Baçrà). Aquell dia, el cor dels campions d'Edom serà com el cor d'una dona en dolors de part
♦ → flugvélarvængur “ala d'avió”
♦ → fylkingarvængur “ala d'exèrcit”
♦ → nasavængur “ala del nas, aleta nasal, lòbul nasal”
2. (hurðarvængurbatent m (de porta)
3. (borðvængurala f, perllonga f (de taula)
♦ → vængjaborð “taula amb ales”
4. (vængur á mylluantena f (de molí)
5. (altarisvængurala f (de retaule)
♦ → vængjaaltari “retaule amb ales”

væni·fár <n. -fárs, no comptable>:
<MED & PSIQestat paranoic (o: paranoide), paranoidisme m

væning <f. væningar, no comptable>:
insinuació f

Vænir <m. Vænis, no comptable>:
[llac de] Vänern m

væni·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MED & PSIQparanoic m, paranoica f
♦ ofsóknarbrjálaður geðklofasjúklingur og vænisjúklingur: un esquizofrènic paranoic (o: amb mania persecutòria) i un paranoic

væni·sjúkur -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<MED & PSIQparanoic -a

væni·skapgerð <f. -skapgerðar, no comptable>:
<MED & PSIQpersonalitat f paranoide

væni·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<PSICOparanoia f (dómglöp)

vænkast <vænkast ~ vænkumst | vænkaðist ~ vænkuðumst | vænkast>:
prendre millor caire, girar a millor
en minnstu mín þegar hagur þinn vænkast (ʝāˈtˁaβ ~ יָטַב:   ka-ʔăˈʃɛr   ʝīˈtˁaβ   l-āχ,   כַּאֲשֶׁר יִיטַב לָךְ). Sýndu mér þann vináttuvott að nefna mig við faraó og hjálpa mér þannig úr þessu húsi: però recorda't de mi, quan la teva situació millori. I anomena'm, en prova de la nostra amistat, davant el faraó i ajuda'm així a sortir d'aquesta casa
♦ e-ð hefur að vænkast á ný: una cosa comença a anar de nou a millor
♦ e-ð fer að vænkast: una cosa pren un tomb cap a millor

væn·lega <adv.>:
(vel, líklega (favorablement)
♦ lætur hann vænlega við þá alla: dóna esperança (o: esperances) a tots
hún lætur vænlega (πάντας μέν ῥ᾽ ἔλπει) við alla, lofar hverjum manni góðu, og gerir þeim boð (ἀγγελίας προιεῖσα), en hugur hennar er allur annar: a tots dóna esperances, a cadascun promet coses bones i els fa missatges, però la seva pensa és tota una altra
♦ e-ð lítur vænlega út: <LOC FIGuna cosa promet bé

væn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem lítur vel útben plantat -ada (gallard, de bella aparença)
einnig þú, vinur, sem ert svo vænlegur (καλός -ή -όν:   καὶ σύ, φίλος, μάλα γάρ σ᾽ ὁρόω καλόν τε μέγαν τε, ǁ ἄλκιμος ἔσσ᾽) og vöxtulegur, ver hraustur, svo eftirkomandi menn beri þér líka gott orð (σε ... ἐὺ εἴπῃ). En nú mun eg fara ofan til míns fljóta skips og förunauta (ἑτάρους) minna, sem munu vera leiðir (ἀσχαλόωσι) orðnir að bíða mín: també tu, amic, que ets tan ben plantat i de gran estatura, sigues valent per tal que la posteritat també parli bé de tu. Però ara jo davallaré cap a la meva ràpida nau i els meus companys de viatge que ja deuen estar cansats d'esperar-me
2. (efnilegur[molt] prometedor -a (que deixa entreveure un bon resultat, una bona adultesa etc.)
þeir tóku höndum menn tvo eða þrjá, þá er þeim þótti sem minnstir væru fyrir sér, og gáfu grið og höfðu af þeim tíðindi, fréttu, hverjir menn hefðu verið á skipinu, og svo hvernig ferð þeirra hefði ætluð verið. En er þeir voru vísir orðnir alls hins sanna, þá könnuðu þeir valinn, þann er á skipinu lá; fannst þeim þá það á, að meiri hlutur manna hafði fyrir borð hlaupið og höfðu týnst en það, er fallið hafði á skipinu. Þeir synir Guttorms höfðu fyrir borð hlaupið og höfðu týnst; þá var annar þeirra tólf vetra, en annar tíu, og hinir vænlegustu mennvaren agafar presoners dos o tres homes que els varen semblar que eren els més poc importants, els van perdonar la vida i per ells tingueren notícia i s'assabentaren qui hi havia hagut a bord del vaixell i també quin havia estat el motiu de llur travessia. I quan s'hagueren assegurat de la veracitat de tot el que els havien dit, varen examinar els morts que hi havia al vaixell. Aleshores constataren que el nombre d'homes que havien saltat per la borda, i que havien perdut així la vida, era major que el nombre dels qui havien caigut en el combat a bord del vaixell. Els fills d'en Guttormur [es trobaven entre els qui] havien saltat per la borda i havien morts anegats. Un d'ells només tenia dotze anys i l'altre deu, i tots dos eren vailets molt prometedors
♦ e-ð er vænlegt: <LOC FIGuna cosa promet bé
3. (góður, hagstæðurbo -ona (favorable, avantatjós, convenient)
en vænlegra (αἱρετός -ή -όν:   αἱρετόν μοί ἐστιν) er fyrir mig að gera þetta ekki og lenda á valdi ykkar en að syndga í augum Drottins: però em val més (més m'estimo) de no fer-ho i caure a les vostres mans que no pas pecar davant el Senyor
eins og nú horfir er vænlegra (κρείσσων κρείσσων κρεῖσσον:   κρεῖσσον γὰρ ἡμῖν γενηθῆναι αὐτοῖς εἰς διαρπαγήν) að við verðum herfang þeirra. Að sönnu verðum við þrælar en fáum að lifa og þurfum ekki að horfa á börnin deyja og konur okkar og börn gefa upp öndina: així com ara estan les coses, ens valdrà més d'esdevenir llur presa. Certament que serem llurs esclaus, però viurem i no haurem de veure els infants morint i les nostres dones i els nostres fills exhalant l'esperit
þá sögðu lærisveinar hans: „Fyrst svo er háttað stöðu karls gagnvart konu, þá er ekki vænlegt (συμφέρειν:   οὐ συμφέρει γαμῆσαι) að kvænast“: llavors els deixebles li digueren: “Puix que la situació de l'home amb la dona és així, més val no casar-se”
♦ vænlegar horfur: belles perspectives (o: bones perspectives)  
♦ e-r þykir vænlegur til sigurs [í e-u]: hom considera que les perspectives d'algú de cara a obtenir la victòria [en una cosa] són les millors

væn·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (fegurðbeutat f (bellesa, formosor)
2. (búfégrassor f (del bestiar casolà)

væn·leikur <m. -leiks, no comptable>:
variant formal de  vænleiki ‘beutat; grassor del bestiar casolà’
♦ hvorki að vexti né vænleik: <LOCni en estatura ni en bellesa
þykist eg þó víst ekki vera síður en hún, hvorki að vexti né vænleik (ἡ φυή -ῆς:   οὐ μέν θην κείνης γε χερείων εὔχομαι εἶναι, ǁ οὐ δέμας οὐδὲ φυήν), því alls ekki mega mennskar konur jafna sér við ódauðlegar gyðjur að vexti og fríðleik (δέμας καὶ εἶδος)tanmateix, no crec, certament, ésser menys que ella, ni en estatura ni en beutat, perquè les humanes no es poden pas comparar a les deesses immortals en estatura i bellesa

vænn, væn, vænt <adj.>:
1. (sem litur vel út, efnilegurprometedor -a (que pinta bé, que promet)
♦ það er vænt: <LOCés esperable, és d'esperar, n'hi ha la possibilitat
ér mun hér kunnugt um húsaskipan," segir Egill; "hvar er oss vænst (=líkast) á brott að komast?": Tu deus conèixer bé la distribució dels edificis d'aquí”, li va dir l'Egill, “per on tenim més possibilitats de fugir d'aquí amb èxit?”
hann mælti til þeirra: "Það er nú vænst að liðnar séu mínar lífstundir. En gjarna vildi eg koma ykkur úr eldinum að þið mættuð njóta lengri forlaga. Nú mun eg skjóta ykkur út um laundyr er á eru bænum. Leitið þið síðan til skógar með reyknum og væru ykkur efni til seld að hefna þessa ef ykkur verður nokkurrar framkvæmdar auðið": ell els va dir: “És d'esperar, amb tota probabilitat, que els dies de la meva vida hagin arribat a llur fi, però de grat voldria salvar-vos d'aquest incendi a fi que poguéssiu gaudir per més temps de la vida. Ara us faré sortir per una porta secreta que hi ha aquí al mas. Mireu de dirigir-vos de seguida cap al bosc protegits per la fumera (enmig de la fumera) i, si el destí us concedeix de prosperar una mica, tindreu motiu per a venjar tot això” (vocabulari: #1. forlög: Cf. en Baetke 19874, pàg. 152: forlǫg   was jmd. bestimmt ist, Los, Schicksal; #2. hefna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 524: væri ykkr nóg efni til seld at hefna þessa   ihr hättet Grund genug, das zu rächen; #3. auðið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 33: e-m verðr e-s auðit jmd. wird etw. beschieden, zuteil. Entenc la locució: e-m verður framkvæmdar auðið amb el significat de el destí concedeix a algú de prosperar, de tirar endavant)
♦ e-m horfir vænt: <LOC FIGles perspectives d'èxit pinten bé per a algú, pel que es veu algú tés més probabilitats
"Nú þykkir mér allóvænt horfa," sagði Næframaðr, "fyrir því at ek em alls ekki syndr, ok kunna ek eigi upphald, þá er ek gerða mér títt um, en nú kom ek aldri á kalt vatn langliga, en lagt við of fjár": “Doncs em sembla que la cosa pinta molt malament”, els va dir l'home d'escorça, “perquè no sé nedar gens ni mica, de manera que, quan maldi a fer-ho (quan ho intenti), no sabré mantenir-me a flor d'aigua. I[, a més a més,] ja fa molt de temps que no m'he ficat dins aigua freda, i vosaltres us hi haveu jugat una gran quantitat de diners?” (vocabulari: #1. gera sér títt um e-t: En Baetke 19874, pàg. 650, no dóna pas entrada a aquesta locució; #2. of: Cf. en Baetke 19874, pàg. 463: of, óf n.   1. große Menge: of fjár)
síðan bjuggust þeir við og þá er þeir voru búnir sjá þeir að skipin fara að þeim. Tekst nú orusta með þeim og berjast þeir lengi og verður mannfall mikið. Gunnar vó margan mann. Þeir Hallgrímur hljópu á skip til Gunnars. Gunnar sneri í mót Hallgrími. Hallgrímur lagði til hans með atgeirinum. Slá ein var um þvert skipið og hljóp Gunnar aftur yfir öfugur. Skjöldur Gunnars var fyrir framan slána og lagði Hallgrímur í hann og í gegnum og svo í slána. Gunnar hjó á hönd Hallgrími og lamdist handleggurinn en sverðið beit ekki. Féll þá niður atgeirinn. Gunnar tók atgeirinn og lagði í gegnum Hallgrím. Gunnar bar atgeirinn jafnan síðan. Þeir börðust nafnar og var nær hvorum vænna horfið. Þá kom Gunnar að og hjó Kolskegg banahögg. Eftir það beiddu víkingar sér griða. Gunnar lét þess kost. Hann lét þá kanna valinn og taka fé það er dauðir menn höfðu átt en hann gaf hinum vopn sín og klæði, er hann gaf grið, og bað þá fara til fósturjarða sinna. Þeir héldu í braut en Gunnar tók fé allt það er eftir var: tot seguit es varen preparar [per a la batalla] i quan ja estigueren preparats, varen veure que els vaixells els envestien. Aleshores va començar una batalla amb ells i varen estar lluitant durant molt de temps i hi hagué un gran carnatge. En Gunnar va matar mant home. En Hallgrímur i son germà van saltar al vaixell d'en Gunnar. En Gunnar es va girar per enfrontar-se al Hallgrímur. En Hallgrímur el va envestir amb l'atzagaia. Hi havia un tauló (una verga posada de través?) que recorria de través el vaixell. En Gunnar hi va saltar per damunt d'esquena. L'escut d'en Gunnar era davant el tauló i en Hallgrímur li va pegar un cop d'atzagaia i el va travessar, de manera que l'atzagaia va quedar clavada al tauló. En Gunnar llavors va descarregar un cop d'espasa damunt el braç d'en Hallgrímur. L'espasa no va fer tall al braç, però el cop el va trencar. Aleshores l'atzagaia li caigué en terra. En Gunnar va agafar l'atzagaia i la va acorar al Hallgrímur. En Gunnar, de llavors ençà, sempre va dur amb ell aquella atzagaia. Els dos homònims lluitaven l'un amb l'altre i no es podia veure quin d'ells dos tenia les de guanyar. Aleshores en Gunnar s'hi afegí i assestà al Kolskeggur [el viquing] un cop mortal. Després d'això, els viquings varen demanar quarter. En Gunnar els hi va donar. Aleshores va fer inspeccionar els caiguts durant el combat i agafar el cabal que els morts tinguessin. Als que havia donat quarter, els va deixar les armes i la roba, i els manà que se'n tornessin a llurs terres pairals. [Així ho varen fer i] partiren d'allà. En Gunnar, emperò, es va quedar amb tot el cabal que havien deixat
þá tók Sigurðr murtr til orða: „Illu heilli hefir mágr jarls farit yfir Petlandsfjǫrð, er hann hefir eptir látit hjartat,“ — Ok kvað eigi vænt horfa, ef allir skyldi hjartalausir, þegar þeir sæi her Haralds gamla: llavors en Sigurðr ‘Patacó’ va prendre la paraula i digué: “En mala hora el cunyat del iarl ha travessat el fiord de Pettland, perquè ho ha fet deixant enrere el seu coratge” — I afegí que, si tots perdessin el coratge en veure l'exèrcit d'en Haraldr el vell, les coses no pintaven bé [per a ells] (que les perspectives eren dolentes) (vocabulari: #1. illu heilli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 240: illu heilli zu unglücklicher Stunde, zum Unglück)
♦ hér fer vænt að: <LOC FIGles perspectives són bones
Flosi laut að Eyjólfi og mælti: "Hér fer vænt að og kann vera að eigi fari fjarri því sem þú gast til": en Flosi es va inclinar cap a l'Eyjólfur i li digué: “La cosa pinta bé i és ben possible que vagi exactament (lit.: = que la cosa no vagi [gens] lluny...) així com has suposat [que ho faria]”
♦ láta vænt yfir sér: <LOC FIGmostrar-se pagat d'ell mateix, actuar segur i satisfet d'ell mateix (Cf. en Baetke 19874, pàg. 754: láta vænt yfir sér selbstbewußt auftreten, mit sich zufrieden sein)
Snorri gisti í Skálaholti er hann fór frá skipi og þeir tólf saman, höfðu meir en tylft skjalda og alla mjög vandaða og létu allt vænt yfir sér (SS I, cap. 189, pàg. 264): quan va baixar del vaixell, l'Snorri, acompanyat d'onze més, es va allotjar a Skálaholt. Tenien mé d'una dotzena d'escuts, tots ells curosament afaiçonats. Es comportaven mostrant-se pagats d'ells mateixos
hann svarar: "Lítið varð mér fyrir að hitta féið. Meira varð þeim fyrir að finna hrossin í morgun er eg sá í skóginum og stóðu nær hjá þeim sjálfum og létu þeir þó vænt yfir sér og var annar í grænum kyrtli og hafði skjöld á hlið": ell li va respondre: “No m'ha costat gaire trobar les ovelles. Més els ha costat aquest matí trobar els cavalls als qui he vist al bosc, i això que els tenien ben a prop i, tanmateix, es mostraven pagats d'ells mateixos. Un d'ells duia posat un kyrtill verd i portava un escut al costat”
♦ vera vænn [maður] í förum: <LOC FIGésser molt prometedor com a mercader, fent viatges mercants
það er sagt að skip kom út í Vopnafirði og var á því skipi Þórarinn Egilsson er þá var kallaður vænstur maður í förum og gervilegastur. Brodd-Helgi reið til skips og bauð hann Þórarni til vistar með sér og þeim mönnum með honum sem hann vildi en hann kvaðst það mundu þiggja. Helgi fór heim og sagði að von væri Þórarins stýrimanns þangað til vistar: es conta que un vaixell va arribar al fiord de Vopnafjörður, a bord del qual hi anava en Þórarinn Egilsson de qui deien que era molt prometedor i bo en els viatges mercants. En Brodd-Helgi va anar fins a la nau i hi va convidar en Þórarinn a allotjar-se al seu mas amb els homes (del vaixell) que volgués i en Þórarinn li va dir que acceptava la seva invitació. En Helgi se'n va tornar a casa i hi va anunciar que era d'esperar (que era molt probable) que en Þórarinn, el patró de nau, s'hi allotgés amb ells
♦ vera vænn til höfðingja: ésser prometedor com a futur höfðingi
en um vorið fór Sighvatur til Skagafjarðar og leita við þingmenn hans að þeir gerðu honum bú og vikust menn og vel undir það. Var honum gert bú í Ási í Hegranesi og gerðist hann skjótt ofsamaður mikill og vænn til höfðingja. Sighvatur réð mestu með honum meðan hann var ungur (SS I, cap. 208, pàg. 296): i a la primavera següent, en Sighvatur va anar al fiord de Skagafjörður i va demanar als seus þingmenn que li <= al Kolbeinn> donessin estatge i hisenda i aquests varen reaccionar-hi favorablement. Li prepararen una hisenda a Ás, al cap de Hegranes, i en Kolbeinn es va convertir aviat en un home molt dominant (autoritari) i en un prometedor höfðingi. En Sighvatur, mentre en Kolbeinn fou jove, ho decidia tot amb ell (és a dir, l'aconsellava en tot a l'hora de prendre una decisió) (vocabulari: #1. ofsamaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofsa-maðr m.   hochfahrender, herrschsüchtiger, gewalttätiger Mann. El fet de desenvolupar aviat les característiques de dominant, autoritari es jutja positivament ja que són característiques que palesen que té fusta de höfðingi; )
♦ slíkt er vænst til heilla sátta: una cosa així és el que més promet una reconciliació completa
þá mælti Hjalti til konungs: "Allmikla tign má hér sjá margs konar og er mér það að sjón orðið er eg hefi oft heyrt frá sagt að engi konungur er jafngöfugur á Norðurlönd sem þú. Allmikill harmur er það er vér eigum svo langt hingað að sækja og svo meinfært, fyrst hafsmegin mikið en þá ekki friðsamt að fara um Noreg þeim mönnum er hingað vilja sækja með vináttu. Eða hvort leita menn ekki við að bera sáttmál meðal ykkar Ólafs digra? Mjög heyrði eg það rætt í Noregi og svo í Vestra-Gautlandi að allir mundu þess fúsir vera að friður yrði og það var mér sagt með sannindum frá orðum Noregskonungs að hann væri fús að sættast við yður og veit eg að það mun til koma að hann mun sjá það að hann hefir miklu minna afla en þér hafið. Svo var það mælt og að hann ætlaði að biðja Ingigerðar dóttur þinnar og er slíkt og vænst til heilla sátta og er hann hinn mesti merkismaður að því er eg heyrði réttorða menn frá segja": aleshores en Hjalti va dir al rei: “Aquí (= a la vostra taula) s'hi poden veure esplendidíssimes sumptuositats de manta mena i he vist amb els meus propis ulls el que sovint [només] havia sentit a contar: que als Països del Nord no hi ha cap rei que sigui més noble que vós. És una gran llàstima que el viatge per venir fins aquí hagi estat tan llarg i tan perillós: primer hem hagut de travessar la gran vastitud de l'oceà i després, travessar Noruega no ha resultat pas un viatge tranquil i segur per als qui no volíem res més que arribar fins aquí amb intencions amistoses. Però, per què no s'hauria d'intentar entaular (fer possibles) converses de reconciliació entre vós i l'Olau el Gras? He sentit a parlar molt a Noruega i també al Gautland occidental (l'actual Västergötaland) que tothom estaria desitjós que hi hagués pau (que es fes la pau), i també m'han dit, i no dubto pas de la veracitat de les fonts, que el rei de Noruega ha afirmat que estaria disposat a fer la pau amb vós. També sé que el motiu n'és que ell veu del cert que té moltes menys forces que les que teniu vós. També se m'ha dit que té la intenció de demanar la mà de l'Ingigerðr, la vostra filla, i un fet així (= el casament del rei Olau el Gras amb la vostra filla Ingigerðr) també és el que més promet una reconciliació completa [entre vós i ell], i [ell, a més a més,] és un home molt remarcable pel que he sentit a dir d'homes dignes de crèdit (cf. en Baetke 19874, pàg. 651: tign <...> 3. Vornehmheit, Pracht)
♦ þykir e-m eigi vænt til halds: algú considera que no té esperances de rebre ajut, algú creu que no ha d'esperar cap suport [d'algú]
að er nú tíðast að ræða að menn þykjast eigi vita hvað Þorsteinn stangarhögg mun þess gera að þér muni þurfa þykja að hefna. Hefir hann nú vegið húskarla þína þrjá. Þykir þingmönnum þínum eigi vænt til halds þar sem þú ert ef þessa er óhefnt og eru þér mjög mislagðar hendur í kné": “El que ara mateix està en boca de tothom és que la gent creu que ja no es poden imaginar què més ha de fer en Þorsteinn Cop-de-verga perquè tu consideris que cal venjar-ho. Ja ha mort tres húskarlar (missatges) teus. Els teus þingmenn consideren que no poden esperar cap ajut de part teva si tots aquests fets romanen sense venjar i deixes sense fer el que hauries de fer de totes totes” (vocabulari: #1. þar...ert: Entenc aquesta frase en el sentit de: de la teva part, de part teva, i tradueixo en conseqüència; #2. misleggja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 423: mis-leggja:   hendr eru e-m mislagðar (í kné) jmd handelt verkehrt, tut das Falsche (und läßt das Richtige ungetan). El fraseologisme islandès fa referència a quedar assegut amb les mans col·locades en creu sobre els genolls, és a dir, la mà dreta damunt el genoll esquerre i la mà esquerra, damunt el genoll dret)
♦ e-m þykir vænt um e-ð: <LOCalgú considera que té bones perspectives en una cosa, algú es fa il·lusions en una cosa
annan dag viku var Lárentíusmessa. Þá skyldi vera [p. 493] mannamót fjölmennt að Giljá. Komu þar til Miðfirðingar og Langdælir og Vatnsdælir og alþýða fyrir vestan Skagafjörð. Gekk þá sú frétt að Þórður var farinn vestur í fjörðu úr Dögurðarnesi. Þótti þá öllum vænt um það að þeir mundu mega vera í friði (SS II, cap. 325, pàgs. 492-493): el segon dia de la setmana era el dia de sant Llorenç (= el deu d'agost). Aquell dia hi havia d'haver una trobada molt concorreguda a Giljá. Hi anaren els del fiord de Miðfjörður, els de les valls de Langdalur i Vatnsdalur i la gent de la part occidental del fiord de Skagafjörður. Es va escampar llavors la notícia que en Þórður havia deixat Dögurðarnes per anar als fiords de ponent. Tothom fou del parer aleshores que tenien bones perspectives que[, finalment,] podrien viure en pau
en er voraði og ísa leysti þá bjuggu þeir skip sín. En er þeir voru búnir og byr kom þá sigla þeir og greiddist ferð sú vel. Kom Ólafur konungur skipum sínum við Gotland, spurði þar tíðindi bæði af Svíaveldi og Danmörku og allt úr Noregi. Var þá spurt til sanns að Hákon jarl var týndur en land í Noregi var höfðingjalaust. Þótti konungi og hans mönnum þá vænt um sína ferð, sigldu þaðan þá er byr gaf og héldu til Svíþjóðar: i quan va arribar la primavera i el glaç es va fondre, varen aparellar llurs vaixells. I quan estigueren llestos i els va bufar un vent favorable, es feren a la vela i la travessia va transcórrer bé. El rei Olau va arribar amb els seus vaixells a l'illa de Gotland on es va assabentar de les novetats que hi havia a Suècia i Dinamarca i fins i tot de Noruega. Es van ennovar fidedignament que el iarl Hákon havia mort i que el regne de Noruega no tenia governant. El rei i els seus homes varen considerar aleshores que llur travessia prometia molt, salparen llavors d'allà quan tingueren un vent favorable i posaren rumb cap a Suècia
2. (myndarlegurben tallat -ada (formós, atractiu, gallard)
en í þessu bili verðr drottning léttari ok fœðir eitt sveinbarn allvænt, ok þá tók hon af sinni mjǫðdrekku, er hún hafði haft, einn glerpott, ok er hon hefir sveipat barnit klæðum, þá lætr hún þat koma í glerpottinn ok lykr aptr síðan vandliga ok leggr í hjá sér: en aquest moment, la reina va posar-se de part i va infantar un minyonet maquíssim. Aleshores va agafar de dins el seu escriny, que tenia amb ella, un recipient de vidre, i quan va haver embolicat l'infantó en draps, va fer de ficar-lo dins el recipient de vidre, i després el va tornar a tancar amb cura i el va deixar devora ella
Hermann segir: „Okkr hefir skilt þat á, at hann vildi drepa konuna eða meiða, en mér þótti þat aumligt, er ek sá, hvat fyrir var ætlat, ok vildi ek henni við hjálpa, ok þar til þrættum vit um þetta mál okkar á millum, at vit bǫrðumst, ok drap ek hann, áðr en létti. En konan hefir fœddan einn svein ok allvænan, ok fyrirfór Artvin þeim, áðr hann lét líf sitt“: en Hermann li va respondre: “Ens hem enemistat perquè ell volia matar o mutilar la vostra dona, mentre que a mi, quan vaig veure el que es proposava, em va semblar un propòsit infame, i vaig voler ajudar la riena i l'Artvin i jo ens vàrem posar a discutir entre nosaltres sobre aquest afer fins que vinguérem als mans i ens batérem i jo el vaig acabar matant. Però la vostra dona[, en l'entretant,] havia infantat un minyó maquíssim (molt bonic) però l'Artvin, abans de morir, el va matar”
þó var það skömm stund, að Akkear voru í burtu frá líkinu, því Ajant snéri þeim skjótt aftur; hann var vænstur ([τετύχθαι] εἶδος περί τινος:   ὃς περὶ μὲν εἶδος, περὶ δ᾽ ἔργα τέτυκτο ǁ τῶν ἄλλων Δαναῶν μετ᾽ ἀμύμονα Πηλείωνα) og mestur fyrir sér allra Danáa, næst hinum ágæta Peleifssyni: fou, tanmateix, per poca estona que els aqueus foren lluny del cadàver, car l'Aiant els hi va fer tornar ràpidament. Era el més ben plantat i el més gran de tots els dànaus, immediatament després del molt excel·lent pelida
♦ vænn að áliti, vænn yfirlits, vænn sýnum: de bella aparença, de físic bonic
Njáll bjó að Bergþórshvoli í Landeyjum. Annað bú átti hann í Þórólfsfelli. Njáll var vel auðigur að fé og vænn maður yfirlits (ɔ: og vænn að áliti) en sá hlutur var á ráði hans að honum óx eigi skegg. Hann var lögmaður svo mikill að engi var hans jafningi, vitur og forspár, heilráður og góðgjarn og varð allt að ráði það er hann réð mönnum, hógvær og drenglyndur, langsýnn og langminnigur. Hann leysti hvers manns vandræði er á hans fund kom: en Njáll vivia a Bergþórshvoll a les illes Landeyjar. Tenia una segona hisenda a Þórólfsfell. Posseïa una considerable fortuna (lit.: era molt ric quant a cabal) i era de bella aparença, però el tret més distintiu de la seva fesomia era que era mec. Era un coneixedor de les lleis (lögmaður) tan extraordinari que no n'hi havia cap que l'hi igualés. Era llest i podia preveure el futur. Els seus consells eren bons i útils i els donava amb honradesa, i tot el que aconsellava a la gent resultava correcte. Era de tarannà tranquil i generós (magnànim). La seva memòria arribava tan lluny en el passat com ho feia en el futur el seu do de preveure'l. A qualsevol que l'anés a veure amb dificultats, li sabia trobar una solució (vocabulari: #1. álit: Cf. en Baetke 19874, pàg. 17: vænn at áliti von schönem Äußeren; #2. varð ... að ráði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 49: 4. varð ... at ráði, „wurde zu inem ersprießlichen rate“, „hatte erfolg“; #3. góðgjarn: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 205: guten Willens, friedliebend, redlich; #4. drenglyndur: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 91: mannhaft, edelmütig, hochherzig; #5. langsýnn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 361: lang-sýnn adj.   (weit) voraussehend, weitblickend; #6. langminnigur: En Baetke 19874, pàg. 361, no dóna pas entrada a aquest adjectiu. Sí, emperò, en Fritzner II (1891), pàg. 416a: langminnigr adj.   <...> 2. begavet med en stærk Hukommelse, som længe mindes hvad der opleves; langsýnn ok langminnigr Nj. 20 v.l.)
Skalla-Grímur og þau Bera áttu börn mjög mörg, og var það fyrst, að öll önduðust; þá gátu þau son, og var vatni ausinn og hét Þórólfur. En er hann fæddist upp, þá var hann snemma mikill vexti og hinn vænsti sýnum; var það allra manna mál, að hann myndi vera hinn líkasti Þórólfi Kveld-Úlfssyni, er hann var eftir heitinn. Þórólfur var langt um fram jafnaldra sína að afli; en er hann óx upp, gerðist hann íþróttamaður um flesta þá hluti, er þá var mönnum títt að fremja, þeim er vel voru að sér gerðir. Þórólfur var gleðimaður mikill; snemma var hann svo fullkominn að afli, að hann þótti vel liðfær með öðrum mönnum; varð hann brátt vinsæll af alþýðu; unni honum og vel faðir og móðir: en Grímur el Calb i la Bera varen tenir molts de fills i, d'antuvi, morien tots. Aleshores varen tenir un fill, el qual fou ruixat d'aigua i es va dir Þórólfur. I en créixer, va atènyer aviat una gran estatura i era de bellíssima aparença. Tothom estava d'acord que s'assemblaria moltíssim al Þórólfur Kveld-Úlfsson, per qui feia nom. En Þórólfur superava de molt en força els nois de la seva mateixa edat i, quan es va fer més gran, es va convertir en un home que dominava la majoria d'íþróttir -les activitats físiques com ara nedar, cavalcar, disparar amb l'arc, i intel·lectuals, com ara jugar al hneftafl- que els homes, que eren hàbils i capaços, en aquell temps solien exercir (practicar). En Þórólfur era de tarannà molt alegre. De molt jove ja posseïa una força física tan completa que era considerat prou bo entre els altres homes com a company d'armes o ajudant en general. Aviat també es va fer molt estimat de tothom i tant son pare com sa mare també li tenien una gran estima
♦ væn kona: una dona atractiva, una dona bonica
nú ferr hon í herbergi til hans ok setjask til matar. Honum varð opt litit til hennar. Ok lízk konan væn ok fríð. En er þau eru mett, þá segir hann henni, at hann vill, at þau hafi eina rekkju um nóttina. En hon brýzk ekki við því. Ok leggr hann hana hjá sér þrjár nætr samt. Eptir þat ferr hon heim ok hittir seiðkonuna ok bað, at þær skipti aptr litum. Ok svá gerir hon (VS. Ed. Uwe Ebel (1997), cap. VII, pàg. 20): així i doncs, ella entrà a dins la casa i tots dos es van asseure a taula per sopar. Sovint els ulls d’ell volaven cap a ella i li semblava una dona esvelta i bella. Quan foren tips, ell li va dir que volia que aquella nit compartissin un sol jaç i ella no s’hi negà pas i per tres nits van jeure plegats. Després, ella se’n tornà a casa seva i hi va trobar la seiðkona i li demanà que tornessin a bescanviar les formes i així ho feren
♦ vænn hestur: un cavall bonic, un cavall de bella estampa
Önundur hét maður er gætti nauta í Garpsdal. Hann gekk úr fjósi er þeir voru inn komnir bræður. Hann sér hvar maður ríður utan eftir vellinum allvænum hesti. Sá maður var gyrður sverði og hefir spjót í hendi, hjálm á höfði. Og er hann nálgaðist bæinn þá kennir hann manninn og var þar Eyjólfur. Önundur gengur til stofu og er þar fátt manna. Þar var Þorgeir hófleysa og konur nokkurar: Önundur es deia l'home que guardava els bous a la vall de Garpsdalur. Sortint de la vaqueria va veure que s'acostava, a través del pla, un home muntat en un cavall molt bonic. Aquell home cenyia una espasa i portava una llança a la mà i duia posat un casc al cap. En apropar-se al mas, el bover Önundur va reconèixer que era l'Eyjólfur. L'Önundur va entrar dins la stofa. Dedins hi havia poques persones: hi havia en Þorgeir ‘Desmesura’ i algunes dones
♦ vænn drykkur: una beguda fina, de qualitat
síðan heyrði hann út dyn mikinn er á leið kveldið og síðan kom inn maður og leiddi eftir sér hest. Sjá maður var harðla mikill. Hvítur var hann á hár og féll það á herðar með fögrum lokkum. Þorsteini sýndist maðurinn vera hinn fríðasti. Síðan kveikti þessi maður upp eld fyrir sér en leiddi áður hest sinn til stalls. Hann setti munnlaug fyrir sig og þó sig og þerrði á hvítum dúk. Hann renndi og af verpli vænan drykk í stórt stéttarker og tók síðan til matar. Allt sýndist Þorsteini athæfi þessa manns merkilegt og mjög hæversklegt. Miklu var hann meiri maður en Ketill faðir hans og þótti hann, sem var, manna mestur: tot seguit va sentir un fort fragor d'unglots de cavall quan ja es feia de vespre i després va entrar un home menant un cavall de la regna darrere seu. Aquest home era fort alt i tenia els cabells rossos, els quals li queien sobre les espatlles en bells rulls. Al Þorsteinn aquell home li va semblar que era el més bell que mai hagués vist. Després, aquell home es va encendre foc però abans va menar el seu cavall a la menjadora. Va posar una ribella davant seu i es va rentar [les mans] i eixugar amb un drap blanc. També es va abocar d'un carretell una beguda fina en una gran copa amb peu i tot seguit va menjar. Al Þorsteinn tot el capteniment d'aquell home li semblava remarcable i molt cortesà. Era un home més alt que en Ketill, son pare, i va considerar -com realment era el cas- que era l'home més alt que mai hagués vist. I quan l'habitant de l'skáli estigué ple, es va asseure a la vora del foc i el va mirar i va dir <...> (vocabulari: #1. hvítur á hár: Cf. Baetke 19874, pàg. 290: hvítr á hár (weiß-)blond; #2. vænn: Cf. Baetke 19874, pàg. 754: <...> von guter Beschaffenheit drykkr v.; #3. skálabúi: Cf. Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 5: skálabúi; so heißt auch der riese Kolr Hfd. Ey. c. 17,5; G. Hrólfs s. c. 6 s. 253; )
♦ e-m þykir vænt um e-ð: <LOCuna cosa agrada a algú, a algú li encanta una cosa, a algú li fa un goig una cosa
hún skal taka þann möttul (πέπλον), er hún þykist eiga mestan og fegurstan (χαριέστατος) í höll sinni og henni þykir sjálfri vænst um (φίλτατος φιλτάτη φίλτατον ~ φίλος φίλη φίλον:   ὅς οἱ δοκέει ... εἶναι ... καί οἱ πολὺ φίλτατος αὐτῇ), og leggja á kné hinnar hárfögru (ἠϋκόμοιο) Aþenu: que agafi el mantell (‘peple’) que ella consideri que té més gran i més bonic al seu palau, i que consideri que li és el més apreciat i que el posi als genolls de l'Atena de bells cabells
svo sem frumhausts-útnyrðingur (ὀπωρινὸς Βορέης) þurrkar (ἀγξηράνῃ) skjótt (αἶψ᾽) upp nývökvaðan (νεοαρδέ᾽) garð (ἀλωὴν), svo garðyrkjumanni þykir vænt um (χαίρειν:   χαίρει δέ μιν ὅς τις ἐθείρῃ): svo þornaði (ἐξηράνθη) allur völlurinn (πεδίον), þegar Hefestus brenndi upp líkin: de la mateixa manera que el mestral d'inicis de tardor asseca ràpidament un hort acabat de regar, de manera que a l'hortolà li fa goig, així es va assecar tota la plana quan l'Hefest va cremar els cadàvers
♦ mér þætti afar vænt um það: això m'encantaria (o: m'agradaria) ben molt, això em faria un gran goig
♦ mér þykir vænt um að vita það: em fa un gran goig saber-ho
♦ e-m þykir vænt um e-n: <LOC FIGm'agrada molt, li tinc molt d'afecte (sovint, però no pas sempre, fórmules eufemistitzants per m'agrada, l'estimo)
svo mælti hann, en hinn fóthvati (ποδάρκης), ágæti (δῖος) Akkilles brosti þá, og þókti vænt um Antílokkus (χαίρων χαίρουσα χαῖρον ~ χαίρειν:   χαίρων Ἀντιλόχῳ), því hann var vinur hans og kær honum: així va parlar, però l'excel·lent Aquil·les, de peu falaguer, aleshores va somriure, i es va alegrar per l'Antíloc per tal com era el seu company i car a ell
komið, Trójumenn og Trójukonur; nú munuð þér sjá (ὄψεσθε) mega Hektor, ef yður nokkurn tíma hefir þókt vænt um hann (χαίρειν:   εἴ ποτε καὶ ζώοντι μάχης ἐκνοστήσαντι ǁ χαίρετ᾽), meðan hann lifði, þegar hann kom heim aftur úr bardaga; því hann var gleði borgarinnar og alls fólksins: veniu, troians i troianes! I podreu veure l'Hèctor, si és que mai us va fer goig, mentre vivia, quan tornava de la batalla, perquè era la joia de la vila i de tot el poble
♦ taka e-u vænt: <LOC FIGacollir amb goig una cosa
Sighvatur skáld kom til Rögnvalds jarls og var þar í góðum fagnaði langa hríð. Þá spurði hann það af ritsendingum Ingigerðar konungsdóttur að til Ólafs Svíakonungs höfðu komið sendimenn Jarisleifs konungs austan úr Hólmgarði að biðja Ingigerðar dóttur Ólafs Svíakonungs til handa Jarisleifi og það með að Ólafur konungur tók þessu allvænten Sighvatur, l'escalda, va arribar a cal iarl Rögnvaldur i hi va romandre una llarga temporada en magnífics compliments (essent-hi magníficament obsequiat). Aleshores es va assabentar, per lletres de la princesa Ingigerður que havien arribat missatgers del rei Jarisleifur de Hólmgarður (l'actual Nòvgorod) a la cort del rei Olau de Suècia per a demanar-li la mà de l'Ingigerður, la filla de l'Olau, el rei de Suècia, per al rei Jarisleifur, i, a més a més, que el rei Olau havia rebut amb molt de goig aquella petició
♦ vænt sverð: una bona espasa, una espasa de bona factura
síðan var hann gyrðr sverði er heitir Jouise; þat sverð var stórliga vænt bæði mikit ok sterkt, ok ritat með gullstǫfum fram eptir eggteinunum: després d'això li cenyiren l'espasa que es diu Jouise. Aquesta espasa era una espasa extremament reeixida (bella), gran i forta, i en ella hi havia gravades lletres d'or tot al llarg del tall. Armat així, l'emperador va muntar el destrer blanc que en Balam li havia enviat
eptir svá talat leiðir hann fram fyrir konunginn einn forkunnlegan riddara, hann er með hníganda yfirbragði ok þó yfirbæriliga ljóss á sitt hǫrund, augu hafði hann svá fǫgr sem þá er leiptrar af bjartri stjǫrnu, skegg hefir hann hvítt ok sítt á bringu niðri, hár á hǫfði hans glóar fagrt með skínandi hæru, dubbaðr er hann bæði til handa ok fóta, uppi er hann skrýddr með snjóhvítri hringabrynju, en niðr með bjǫrtum brynhosum, skjǫld hefir hann rauðan á hlið, ok gyrðr sverði með hjǫlt ok meðalkafla svá vænan, sem þat bæri purpuralit; stórliga sterkligr var þessi maðr, með miklum vexti til hæðar ok allra lima, því var hans spjótskapt bæði hátt ok digrt, ok út af spjótsoddinum sér konungr optar en um sinn at flýgr bjartr eldslogi; annarri hendi heldr hann á gullroðnum hjálmi, en stendr fyrir konunginum með beru hǫfði: quan hagué parlat d'aquesta manera, va menar davant el rei un cavaller remarcable, de posat decaigut, però d'una claror sobresortint a la seva pell. Tenia uns ulls tan bonics com el guspireig d'un estel brillant i una barba blanca i tan llarga que li arribava fins al pit. Els cabells del seu cap, d'una blancor brillant, lluïen bellament. Portava armats cames i braços. De cintura per amunt anava abillat amb una cota de malla (hringabrynja) blanca com la neu i de cintura per avall anava guarnit amb uns cuixals (unes gamberes, brynhosur) refulgents. Tenia un escut de color vermell al seu costat i anava cenyit amb una espasa que tenia les guardes i el mantí tan bellament afaiçonats (o simplement, tan bells) com si portessin or porpra (és a dir, que semblaven fets d'or roig, igual que el seu casc, com es detalla tot seguit). Aquest home era granment fort (= extremadament fort, summament fort), molt alt d'estatura i de llargues extremitats, raó per la qual l'asta de la seva llança era llarga i gruixuda, i el rei va veure que més d'una vegada sortia una brillant flamarada de la punta de la seva llança. Amb l'altra mà duia un casc vermell-daurat i s'estava davant el rei amb el cap descobert
♦ oft er í vondum skeiðum vænt sverð<LOC FIGsovint dins el pot petit hi ha la bona confitura
3. (feiturgras -assa, bonic -a, guapo -a (Mall. (bestiar, producte agrícola ‘que fa goig de veure’)
og um allan göngutíma vænu (məquʃˈʃār, məquʃˈʃɛrɛθ ~ מְקֻשָּׁר, מְקֻשֶּׁרֶת:   wə-hāˈʝāh   bə-χɔ̆l־ʝaˈħēm   ha-sˁˈsˁɔʔn   ha-məquʃʃāˈrōθ,   וְהָיָה, בְּכָל-יַחֵם הַצֹּאן הַמְקֻשָּׁרוֹת) ánna lagði Jakob stafina í þrærnar fyrir framan féð, svo að þær skyldu fá uppi yfir stöfunum: i durant tot el temps del zel de les ovelles boniques, en Jacob posava les vergues als abeuradors davant les ovelles a fi que s'acoblessin (concebessin) damunt les vergues
en er rýru ærnar gengu, lagði hann þá þar ekki. Þannig fékk Laban rýra féð, en Jakob hið væna (qāˈʃūr, qəʃūˈrāh ~ קָשׁוּר, קְשׁוּרָח:   wə-ha-qqəʃuˈrīm   lə-ʝaʕăˈqɔβ,   וְהַקְּשֻׁרִים לְיַעֲקֹב)però quan les ovelles magres anaven mogudes, ell no els hi posava [les vergues]. D'aquesta manera, en Laban rebia les ovelles magres, però en Jacob les boniques (grasses)
sjö vænu (tˁōβ, tˁōˈβāh ~ טוֹב, טוֹבָה:   ˈʃɛβaʕ   pāˈrɔθ   ha-tˁtˁɔˈβɔθ   ˈʃɛβaʕ   ʃāˈnīm   ˈhēnnāh,   שֶׁבַע פָּרֹת הַטֹּבֹת, שֶׁבַע שָׁנִים הֵנָּה) kýrnar merkja sjö ár, og sjö vænu (tˁōβ, tˁōˈβāh ~ טוֹב, טוֹבָה:   wə-ˈʃɛβaʕ   ha-ʃʃibbɔ̆ˈlīm   ha-tˁtˁɔˈβɔθ   ˈʃɛβaʕ   ʃāˈnīm   ˈhēnnāh,   וְשֶׁבַע הַשִּׁבֳּלִים הַטֹּבֹת, שֶׁבַע שָׁנִים הֵנָּה) öxin merkja sjö ár. Þetta er einn og sami draumur: les set vaques grasses signifiquen set anys, i les set espigues boniques signifiquen set anys: són el mateix somni
eigi má hafa kaup á því eða skipta því, vænu fyrir rýrt eða rýru fyrir vænt (tˁōβ, tˁōˈβāh ~ טוֹב, טוֹבָה:   wə-lɔʔ־ʝāˈmīr   ʔɔˈθ-ō   tˁōβ   bə-ˈrāʕ   ʔō־ˈraʕ   bə-tˁōβ,   וְלֹא-יָמִיר אֹתוֹ טוֹב בְּרָע--אוֹ-רַע בְּטוֹב). Nú eru skipti höfð á skepnum og skulu þær vera heilagar, bæði sú, er látin er í skiptin, og sú, er fyrir kemur: no es podrà baratar ni canviar, un de bo per un de dolent, o un de dolent per un de bo. Si un animal és baratat per un altre, l'un i l'altre, el qui s'hagi deixat en la barata i el qui hi havia primer, seran sagrats
hef upp augu þín, sjáðu þá sem koma úr norðri. Hvar er hjörðin sem þér var falin, hinir vænu (tiφʔāˈrāh ~ תִּפְאָרָה:   t͡sɔʔn   tiφʔarˈt-ēχ,   צֹאן, תִּפְאַרְתֵּךְ) sauðir þínir?: aixeca els ulls i veges els qui vénen del nord! On és el ramat que et fou confiat, les teves ovelles boniques?
4. (góður, stórmaco -a, bonic -a, guapo -a (Mall.), bo bona (a partir del significat bonic es generen múltiples significats aparentment dispars com ara gros o bo, amable)
♦ viltu vera svo vænn að <+ inf.>: : <LOC FIGseries tan amable de <+ inf.>?
♦ vænn biti ~ væn sneið af köku[nni]: una bona tallada de pastís
♦ vænn kjötbiti: una bona tallada de carn
♦ vænn skammtur: una bona porció
♦ það er ekki seinna vænna: <LOC FIGés ben hora
♦ það er ekki seinna vænna að <+ inf.>és ben hora de <+ inf.>
♦ hann sá sér þann kost vænstan að: <LOC FIGno ha pogut fer res més que <+ inf.>, no li ha quedat més remei que <+ inf.>

vænni, vænni, vænna <adj.>:
formes de comparatiu de vænn, væn, vænt “prometedor -a; bonic -a; bo -ona; gras -assa etc.”

vænsti, vænsta, vænsta <adj.>:
formes febles del superlatiu de vænn, væn, vænt “prometedor -a; bonic -a; bo -ona; gras -assa etc.”

vænstur, vænst, vænst <adj.>:
formes forts del superlatiu de vænn, væn, vænt “prometedor -a; bonic -a; bo -ona; gras -assa etc.”

vænst:
supí de → vænast “esperar[-se]”

vænta <vænti ~ væntum | vænti ~ væntum | vænte-s>:
esperar algú ~ una cosa
◊ ég vænti hans í kvöld: l'espero aquest vespre
♦ ekki vænti ég að þú eigir ~ hefir e-ð?: <LOC FIGper casualitat no tindries....?
♦ hún væntir þess að <+ subj.>espera que <+ subj.
♦ vænta sín: <LOC FIGesperar un infant
♦ þess væntir mig: <LOC impersonalho espero

væntan·lega <adv.>:
probablement

væntan·legur, -leg, -legt <adj.>:
futur -a, esperat -ada, previst -a
♦ væntanleg ávöxtun: <ECONel rendiment esperat (o: previst)  
♦ væntanlegt í bíó: properament al cinema
♦ forsetinn er væntanlegur í heimsókn til Íslands á fimmtudag: s'espera la visita a Islàndia del president el proper dijous
♦ Hanna Birna er væntanlegur borgarstjóri Reykjavíkur: la Hanna Birna serà la futura batllessa de Reykjavík

væntingar <f.pl væntinga>:
il·lusions f.pl, esperances f.plf.pl
♦ gera sér væntingar: <LOC FIGfer-se il·lusions (o: esperances)
♦ standa [ekki] undir væntingum: <LOC FIG[no] és conforme a l'esperat, això [no] correspon a les expectatives
♦ þetta er andstætt mínum væntingum: <LOC FIGaixò va en contra de les meves expectatives
♦ þetta fer [langt] fram úr mínum væntingum: <LOC FIGaixò supera [de molt] les meves expectatives
♦ vera undir væntingum: <LOC FIGquedar per dessota de les expectatives

vænt·um·þykja <f. -þykju, no comptable>:
afecte m (estimació. Cf. el fraseologisme: e-m þykir vænt um e-n)

vær, vær, vært <adj.>:
1. (rólegurassossegat -ada, tranquil -il·la (calm)
þá var Guðmundur tólf vetra. Ingimundur brá þá búinu og réðst til Skagafjarðar í Ás til Tuma mágs síns með Sigríði konu sinni því að samfarar þeirra voru eigi mjög værar (ɔ: urðu eigi með værðum). Þá fór Guðmundur á Háls til Þorvarðs. Þá var andaður (ɔ: það vor andaðist) Grundar-Ketill (SS I, cap. 85, pàg. 108): en aquell temps en Guðmundur tenia dotze anys. L'Ingimundur va mudar el mas i es va traslladar al fiord d'Skagafjörður, a Ás, a cal Tumi, el seu sogre, amb la Sigríður, la seva dona, per tal com llur vida en comú no era pas gaire assossegada (=els cònjuges es barallaven contínuament). Aleshores en Guðmundur va anar a Háls, a cal Þorvarður. En aquell temps en Grundar-Ketill va morir (ɔ: aquella primavera va morir en G.-K.)
Kári hét son Hrúts er þá var tólf vetra gamall og var hann efnilegastur sona Hrúts. Hann unni honum mikið. Kári sofnaði nær ekki því að til hans var leikur ger. Honum gerðist ekki mjög vært. Kári spratt upp og sá út. Hann gekk á seiðinn og féll þegar dauður niður: un fill d'en Hrútur nomia Kári; tenia dotze anys i era el fill d'en Hrútur que més prometia. En Hrútur l'estimava molt. En Kári gairebé no es va adormir del tot, perquè l'encanteri del seid es feia contra ell. Es trobava desficiós. En Kári va saltar fora del llit i va sortir a fora a mirar. Es va dirigir cap a l'indret del seid i va caure mort en terra immediatament (vocabulari: #1. leikur: Cf. en Kålund 1896, pàg. 111: 26. leikr, „der zauber“; #2. vær: Cf. en Kålund 1896, pàg. 112: 1. honum — vært, „er fand keine ruhe“; #3. gekk á seiðinn: Cf. en Kålund 1896, pàg. 112: 2. gekk á seiðinn, „ging zu der stelle, wo der zauber betrieben war“; )
♦ sofa vært [og rótt]: <LOCdormir plàcidament
2. (þolanlegursuportable (aguantable)
þá svaraði Þorgils: „Svo var Ólafi sýkn mælt að hann skal sýkn með mér en sekur ef væri annars staðar. Því mun eg öngvan senda minna manna til bana. En Þórður geri um burtreið sína sem hann vill en Ólafur mun hvergi fara og munum vér láta vel vært við Þórð“ (SS I, cap. 17, pàg. 21): en Þorgils li va respondre: „L'Olau ha estat decarat exempt de càstig (absolt) amb la condició que sigui exempt de càstig quan sigui amb mi però que sigui tractat com un proscrit (sekur) si es troba enjondre. Per això no enviaré pas a la mort cap dels meus homes. Així que en Þórður que se'n vagi si vol fer-ho, però l'Olau no anirà enlloc. [Sigui com sigui,] nosaltres farem per manera que al Þórður li sigui ben suportable [aquí] (és a dir, faré tot el que sigui a les meves mans perquè en Þ. se senti bé aquí i no vulgui anar-se'n)
Snorri reið um haustið suður til Borgarfjarðar á Álftanes að Hauki og tók þar við búi. Hafði hann heldur fjölmennt um veturinn og þóttu þeir eigi spakir í héraði. Lagði Hrafn hinn mesta óþokka á Snorra og því urðu þeir allóvinsælir af héraðsmönnum. Kom því svo að Snorra þótti eigi við vært. Stukku þeir þá upp. Fór Snorri þá fyrst norður til föður síns. Var þá fullur fjandskapur með þeim Sturlu og Hrafni (SS II, cap. 492, pàg. 760): a la tardor, l'Snorri va anar al fiord de Borgarfjörður, al cap d'Álftanes, a cal Haukur i s'hi va establir. Durant l'hivern següent, va tenir força gent al seu mas i, al districte, no se'ls tenia per gent ‘tranquil·la’. En Hrafn odiava a mort l'Snorri i, per això, l'Snorri i els seus eren molt poc apreciats entre la gent del districte. Per això, la situació va arribar a un punt que l'Snorri va considerar que ja no podia estar més allà. Ell i els seus se n'anaren d'allà. Aleshores, de primer va anar al nord, a ca son pare. Quan això va passar, l'enemistat existent entre l'Sturla i en Hrafn era absoluta
en er Þorgríma galdrakinn heyrði að dómsorði var á hana lokið stóð hún upp og mælti: "Verið er nú meðan vært er": quan la Þorgríma galdrakinn va sentir que es dictava sentència contra ella, es va aixecar i va dir: “He estat aquí mentre se m'ha aguantat" (vocabulari: #1. galdrakinn: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 57: 1. galdrakinn,   der beiname deutet darauf hin, dass Þorgríma sich mit zauberei befasste (vgl. unten c. 40,12); sie selbst wie ihre söhne werden sonst nirgends erwähnt; #2. vær: Cf. en Baetke 19874, pàg. 734: verit er nú meðan vært er   man ist geblieben, solange es erträglich war. La frase és paral·lela a la que pronuncia moments abans el seu marit en Þórir viðleggur. Tant en Þórir com la Þorgríma són morts malmorts o revinents, contra les revingudes dels quals s'ha constituït el duradómur. La frase que pronuncia el marit de la Þorgríma fa: En síðan er dómsorði var á lokið um Þóri viðlegg stóð hann upp og mælti: "Setið er nú meðan sætt er." Eftir það gekk hann út þær dyr sem dómurinn var eigi fyrir setturI quan s'hagué dictat la sentència contra en Þórir viðleggur, aquest es va posar dret i digué «He segut mentre m'ha estat possible de seure». I després de dir aquestes paraules, va sortir per la porta davant la qual no es duia a terme el judici’. En Hugo Gering 1897, pàg. 197, comenta així el passatge: 3.4. Setit — sætt er, dieselbe redensart findet sich auch Ævent. 23,40 (= Bps. II 224,17). El passatge al qual al·ludeix en Hugo Gering pertany al Jóns þáttur biskups Halldórssonar i fa: Nú var sveinninn Jón svá vel kenndr, at eigi einn vildi segja eptir honum: “ok því sá ek nú,” sagði hann Jón biskup, “at «setit var meðan sætt var». Fell ek þá fram sálugr, játandi hvat ek hafði gert, en meistari svaraði mér svá: «Líkna man ek þér, Jón,» sagði hann, «en þó skaltu hafa augu fyrir þér hvat þú kant lesa, meðan þú skilr eigi betr»Doncs bé com que en Jón gaudia de tan bon renom, ningú no el volia acusar. “I per això llavors vaig veure” va dir el bisbe Jón, “que «havia segut mentre m'havia estat possible fer-ho». I llavors, jo, míser, em vaig prosternar [davant el mestre,] confessant el que havia fet. I el mestre em va contestar així: “Seré misericordiós amb tu (et perdonaré), Jón”, va dir-li, “però tu, Jón, aniràs alerta[, d'ara endavant,] amb el que puguis llegir mentre no entenguis millor” (és a dir, mentre no estiguis iniciat en els coneixements que estàs aprenent aquí)’. En Baetke 19874, pàgs. 635 i 754, dóna als adjectius sættr i værr idèntic significat: erträglich, de manera que els dos fraseologismes són simples variants i amb idèntic significat. En Baetke 19874, pàg. 635, tradueix així la frase: setit er meðan sætt er solange es ging, hat man hier gesessen. Així i doncs, totes dues frases, Setit er nú, meðan sætt er i verit er nú, meðan vært er es poden contemplar com a sinònimes, la primera, essent construïda amb el verb setja i la segona amb el verb vera)
nú þótti bónda eigi vært og fór í burt af bænum með allt það sem hann mátti í burt flytja. En allt kvikfé það sem eftir var deyddi Glámur og þar næst fór hann um allan dalinn og eyddi alla bæi upp frá Tungu: el bóndi llavors va considerar que la situació era insuportable allà i abandonà el mas duent-se'n tot el que se'n va poder dur. En Glámr, però, li va matar tot el bestiar que va restar al mas. I després, es va posar a recórrer tota la vall i va assolar tots els masos que hi havia part damunt de Tunga. En Þórhallr va passar la resta de l'hivern a ca diferents amics (vocabulari: #1. Tunga: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 129: 20. frá Tungu,   diesen namen trägt eine hügelreihe im Vatnsdalr, in deren nähe der hof Þórormstunga am eingange des Forsæludalr liegt)
konungur mælti: "Eigi er ykkur saman vært og skal Kálfur fara til búa sinna. En þú Hallfreður skalt fara sendiför mína til Upplanda til Þorleifs hins spaka. Hann vill eigi við kristni taka og skaltu drepa hann eða blinda ella. Hann er dótturson Þorleifs Hörða-Kárasonar. Skal eg til leggja mína giftu og haf menn svo marga sem þú vilt": el rei li va dir: “Vosaltres dos no podeu estar plegats. Que en Kálfur se'n vagi a les seves terres i tu, Hallfreður, aniràs per encàrrec meu als Upplönd (les terres altes), a cal Þorleifur el Llest. No vol adoptar el cristianisme. El mataràs o, sinó, el cegaràs. És el nét d'en Þorleifur Hörða-Kárason. Et donaré la meva gifta (la bona sort reial). Emporta-te'n tants d'homes com vulguis”
♦ mér er ekki lengur vært hér: <LOCja no m'hi puc estar més aquí, ja no ho aguanto més aquí

væra <f. væru, værur. Gen. pl.: væra>:
1. variant antiquada de → værð “[bon] assossec, repòs, calma”
2. (flasa í hársverðicaspa f, arna f (Mall., peladina f (Men.) (als cabells)

værð <f. værðar, værðir>:
tranquil·litat f, assossec m, calma f
„Satt er þat,“ kvað Viktor, „at síðr var ek jafn Randvér, at hann hefði lagit at jǫrðu (ɔ: at velli) slíka tvá sem ek er, ef svikalaust hefði verit. En hvat mun nú gjǫra (ɔ: tjá) at syrgja þá dauða? En við þat má helzt una, at slíkir prýðimenn munu øngvir fœðast á mínum dǫgum. Læt ek þat um mælt, at þeim sé friðr ok værð, enda skiljumst ek þar við“: “És veritat”, va dir en Víctor, “que jo era menys igual que en Randvérr (=que era inferior al Randvérr), de manera que ell n'hauria estès en terra dos com jo, si no hi hagués hagut traïció. Però de què pot servir ara plorar aquestes morts? De tota manera, amb el que ha passat, un pot donar-se per satisfet que homes tan gallards com aquests no neixin en els meus dies. Deixo dit expressament que [desitjo que] tinguin pau i bon assossec. I amb això m'acomiado”
þá var Guðmundur tólf vetra. Ingimundur brá þá búinu og réðst til Skagafjarðar í Ás til Tuma mágs síns með Sigríði konu sinni því að samfarar þeirra voru eigi mjög værar (ɔ: urðu eigi með værðum). Þá fór Guðmundur á Háls til Þorvarðs. Þá var andaður (ɔ: það vor andaðist) Grundar-Ketill (SS I, cap. 85, pàg. 108): en aquell temps en Guðmundur tenia dotze anys. L'Ingimundur va mudar el mas i es va traslladar al fiord d'Skagafjörður, a Ás, a cal Tumi, el seu sogre, amb la Sigríður, la seva dona, per tal com llur vida en comú no era pas gaire assossegada (=els cònjuges es barallaven contínuament). Aleshores en Guðmundur va anar a Háls, a cal Þorvarður. En aquell temps en Grundar-Ketill va morir (ɔ: aquella primavera va morir en G.-K.)

værðar·voð <f. -voðar, -voðir>:
plaid m, coberta f o manta f de llana [de sofà o cadira de braços]
♦ værðarvoð lítils barns: manteta d'infant petit

< væri <n. væris, no comptable>:
(matur, æti, vistirqueviures m.pl, menjar m, nodriment m
þá mælti Hallur: "Sú er sáttargerð mín yðvar í milli að eg vil að á standist víg Össurar og Einars en fyrir manna mun skulu koma sektir Austmanna, að þeir skulu hér ekki eiga vist né væri. Þau víg skulu og jöfn vera, Steingríms bónda og Símonar, Kráks austmanns og Þorfinns Grænlendings, Víghvats austmanns og Bjarnar Grænlendings, Þóris og Þórðar. Nú er einn óbættur vor maður er Þóarinn heitir, ómegðarmaður. Hann skal fé bæta": aleshores en Hallur va dir: “La sentència arbitral que dicto en el conflicte entre vosaltres és que vull que les morts de l'Össur i de l'Einar es compensin mútuament, però, per la diferència de condició dels dos, els noruecs són condemnats a bandejament perpetu (sekt) i que no tinguin aquí ni nodriment ni estatge. També es compensen mútuament les següents morts: la del bóndi Steingrímur i la d'en Símon, la d'en Krákur el noruec i la d'en Þorfinnur el grenlandès, la d'en Víghvatur el noruec i la d'en Björn el grenlandès, la d'en Þórir i en Þórður. Ara encara queda per reparar la mort d'un dels nostres homes, en Þóarinn, un ómegðarmaður (pobre que no es podia mantenir a si mateix i depenia del comú). La seva mort s'haurà de reparar amb el pagament d'una quantitat de diners”

væringi <m. væringja, væringjar>:
<HISTvaringi m, nom que rebien els norrens que comerciaven amb Bizanci/Constantinoble o hi servien a l'exèrcit imperial
Niðungr konungr sitr nú í sínu ríki ok með honum Velent, inn ágæti smiðr, er væringjar kalla Vǫlund. Hann smíðar konungi alls kyns gersimar af gulli ok silfri ok af hverjum hlut, er smíða má. Velent er svá frægr um alla norðrhálfu heimsins, at svá þykkjast allir menn mega mest lofa hans hagleik, at hverja þá smíð, er betr er ger en annat smíði, at sá er Vǫlundr at hagleik, er gert hefir. Velent er með Niðungi konungi í góðu yfirlæti ok mikilli sœmd ok allra manna hagastr ok víðfrægastr: el rei Niðungr, després d'això, s'estigué al seu regne i, amb ell hi havia en Velent, el magnífic ferrer i orfebre, que els varingis anomenen Vǫlundr. Fabricava per al rei tota mena de joies d'argent i or i de qualsevol altra cosa que es pogués forjar. En Velent era tan famós per tota la meitat septentrional del món que tothom creia que la manera com més es podia lloar l'habilitat (la perícia) d'algú era dient, de qualsevol joia que fos millor que una altra, que qui l'havia feta era un Vǫlundr en habilitat. En Velent gaudia de molt alta consideració i estima davant el rei Niðungr perquè era el més hàbil i el més vastament famós de tots els homes (artesans)

væringja·seta <f. -setu, -setur. Gen. pl.: -seta>:
<HISTpost m de varingis, lloc on els varingis hi tenien un aquarterament o residència
þá er tveggja dœgra haf til Kýprar. Þar gengr hafsbotn, er Norðmenn kalla Átalsfjǫrð, en Grikkir kalla Gulfus Satalię. Í Kýpr er borg, er Beffa heitir, þar er væringjaseta, þar andaðiz Eiríkr Danakonungr Sveinsson, bróðir Knúts ens helga. Hann lagði fé til í Lúku, at hverr maðr skyldi drekka vín ókeypis at œrnu af danskri tungu, ok hann lét gera spítal átta mílum suðr frá Plazinzoborg, þar er hverr maðr fœddr. Honum veitti Paschalis pápa at fœra erkistól af Saxlandi í Danmǫrk. Frá Kýpr er tveggja dœgra haf til Akrsborgar. Hon er á Jórsalalandi — Inde duorum dierum cursus est in Cyprum; ibi recessus maris porrigitur, quem Normanni Atalsfjǫrdum, Graeci Gulfum Sataliae appellant. Cypri urbs est, quae dicitur Baffa, ubi statio Væringorum est; ibi mortuus est Eirikus rex Danorum, Svenis filius, frater Canuti sancti. Is in urbe Luca pecuniam deposuit, qua omnibus peregrinis, Danica lingua loquentibus, uinum bibendum gratis praeberetur, et publicum deuersorium octo milliariis a Placentia, meridiem uersus, aedificandum curauit; ibi unusquisque peregrinus alitur; huic regi Paschalis papa ueniam sedis archiepiscopalis, e Saxonia in Daniam transferendae, dedit. A Cypro duorum dierum cursus est ad Acen, oppidum in Palaestina situm, olim Ptolemaïs dictumd’aquí hi ha dos dies per mar fins a Xipre. Aquí hi ha una badia que els norrens anomenen Átalsfjǫrðr i els grecs Golf de Satàlia (l'actual golf d'Antalya). A Xipre hi ha una ciutat que es diu Beffa (l'actual Pafos), en la qual hi ha un aquarterament dels varingis en el qual va morir el rei de Dinamarca Eiríkr Sveinsson (= Eric I el Bo), germà de sant Canut. Va donar diners a Luka (Lucca?) per tal que qualsevol home de llengua (=nació) danesa hi pogués beure vi de franc a pler (a balquena), i, a vuit milles al sud de la ciutat de Placència (l'actual Piacenza), va fer fer-hi un hospital en el qual qualsevol persona hi és nodrida (alimentada). El Papa Pasqual (=Pasqual II) li va concedir de traslladar l'arquebisbat de Saxònia a Dinamarca. De Xipre a Sant Joan d'Acre hi ha dos dies per mar. Sant Joan d'Acre és a Terra Santa
14. Eigi miklu síðarr, en upp kom helgi hins sæla Þorláks biskups, var Philippus af Flæmingjalandi valdr til konungs í Miklagarði. Þá drifu þangat af Nóregi Norðmenn til væringjasetu, ok kunnu þeir at segja þessa fagnaðartíðendi þeim, er þar váru fyrir, um heilagleik ok jarteiknakrapt ins heilaga Þorláks byskups, ok síðan fóru þeir til kirkju, ok gerðu þakkir guði fyrir sína dýrð. Ok er menn urðu varir við þessa nýlundu, þá sǫgðu þeir konunginum, en hann sendi eptir væringjum nǫkkrum, ok spurði, hvat þat væri, er honum var sagt. Sá sagði it ljósasta af, er kunnast var um, af ævi ok háttum ins sæla Þorláks byskups, ok hvar hann var fœddr, ok hver forlǫg hans hǫfðu verit, ok hversu helgi hans hafði upp komit ok jarteiknir þær, er hann vissi satt af at segja. Konungr tók því ǫllu vel ok líkliga, ok litlu síðarr skyldu væringjar ráðast á mót heiðingjum, er á ríkit gengu. Ok er liðinu [p. 364] laust saman, þá var mikit mannfall, ok miklu meirr af væringjaliði, ok þar kom um síðir, at þeir flýðu í kastala einn, ok var þat lítit skjól, en hinir settu herbúðir sínar umhverfis ok ætluðu þegar at þeim at ganga um morguninn. Váru væringjar með mikilli áhyggju þá nótt, þóttust við bana búast eiga með skǫmmu tómi. Þá mælti einn af væringjum: „Vér megum enn fagran sigr vega í trausti ins sæla Þorláks byskups, þó at liðsmunr sé ofvægr, ef hann vill oss styrkja ok fylgja. Heitum vér á hann af ǫllum huga, ok mun nǫkkut um batna vár efni”. Þeir hétu at láta gera kirkju inum sæla Þorláki byskupi, ef þeim yrði auðit aptr at koma, ok þegar er þeir hǫfðu heitit, þá tók allan ótta ór hug þeira, ok langaði til móts við heiðingja. Ok þá trautt var vígljóst, bjuggust þeir til ofangǫngu ok báðust fyrir rœkiliga áðr, ok signdu sik vandliga. Hlaupa þeir þá á hendr þeim með þeyttum lúðrum ok háreysti miklu, ok mæltu svá: „Gǫngum nú fram þrekmannliga í trausti ins sæla Þorláks byskups ok sigrumst snarpliga eða deyjum allir drengiliga!” Ok er heiðingjar heyra nefndan inn sæla Þorláks byskup, þá sló á þá hræzlu, ok vissu eigi, hvat þeir gerðu, hjuggust sjálfir, en flýðu flestir. En margir urðu handteknir ok bundnar hendr á bak aptr ok ǫll vápn þeira ok klæði (=herklæði), ok fóru með herfangi heim til Miklagarðs ok sǫgðu sjálfir þenna atburð konunginum ok hans mǫnnum, en bandingjarnir sǫgðu þat, er til þeira kom. Konungrinn varð feginn ok tók sjálfr inn fyrsta stein ok bar til þeirar kirkju, er Þorláki byskupi var ger, ok fekk sjálfr smiði ok ǫll efni ok lét síðan vígja inum sæla Þorláks byskupi kirkjuna, þá er ger var, ok segja þeir, er þaðan koma, at þar verði fjǫldi jarteikna: 14. No gaire temps després, quan la santedat d'en Torlac es va fer palesa, en Felip de Flandres fou elegit emperador de Constantinoble. En aquell temps uns norrens procedents de Noruega hi anaren a l'aquarterament dels varingis, i ennovaren els qui s'hi estaven de l'alegre notícia de la santedat i taumatúrgia del sant bisbe Torlac. I més endavant es dirigiren a una església i donaren gràcies a Déu per la seva glòria. I quan els homes sentiren contar aquestes notícies, en varen informar l'emperador i aquest va enviar a cercar un varingi i li va preguntar què era allò que li havien contat. El varingi li va contar de la manera més exacta el que li'n resultava més conegut de la vida i la conducta del benaurat bisbe Torlac i on havia nascut i quin havia estat el seu destí i com s'havia revelat la seva santedat i els miracles dels quals podia parlar de manera conforme a la veritat. El rei va acollir bé i amicalment totes les seves paraules i poc després, els varingis varen haver de sortir a lluitar contra els pagans que atacaven l'imperi [bizantí]. I quan els dos exèrcits varen xocar [p. 364] es va produir un gran carnatge i els de la tropa dels varingis que varen caure foren molts més [que els pagans que caigueren], i la cosa va acabar finalment que els varingis varen fugir a una fortalesa, i la protecció que els oferia era poca i els altres (=els pagans) varen plantar llur campament tot al voltant d'aquella fortalesa amb la intenció d'atacar-los immediatament l'endemà quan es fes de dia. Aquella nit els varingis foren presos de gran preocupació considerant que havien de comptar amb una mort segura al cap de poc temps. Aleshores un dels varingis digué: “Encara que la diferència de forces sigui aclaparadora, encara podem obtenir una bona victòria amb l'auxili del benaurat bisbe Torlac, si ell vol socórrer-nos i fer-nos costat. Fem-li una promesa de tot cor i les nostres possibilitats milloraran decididament”. Ells aleshors feren la promesa que farien fer una església al benaurat bisbe Torlac si se'ls concedia de tornar [sans i estalvis a Constantinoble], i, tan bon punt hagueren fet aquesta promesa, tota la por va abandonar llurs cors i es va emparar d'ells el desig d'enfrontar-se als pagans. I quan el dia a penes fou prou clar per a lliurar batalla, es prepararen per a fer una baixada (ja que la fortalesa estava situada dalt d'un turó) i, abans de fer-la, pregaren fervorosament i se senyaren amb tota cura. I llavors corregueren tots contra els pagans al so dels lúðrar (anafils) i amb gran cridòria dient: “Avancem ara coratjosament amb l'auxili del beat bisbe Torlac i emportem-nos la victòria lluitant aferrissadament o morim tots nosaltres baronívolament”. I quan els pagans sentiren anomenar el beat bisbe Torlac, s'emparà d'ells el pànic i ja no saberen què feien: mentre uns es batien entre si, la majoria fugia d'allà. I molts d'ells foren fets captius i els lligaren les mans a l'esquena, i els prengueren totes llurs armes i arnesos i se'n tornaren amb aquell botí a Constantinoble i contaren personalment aquells fets a l'emperador i els seus homes i els captius cotaren el que els concernia a ells. L'emperador es va alegrar i ell mateix en persona va agafar la primera pedra [de la que seria l'església consagrada a sant Torlac] i la portar a l'indret on es construiria l'església al bisbe Torlac, i ell mateix va proveir els artesans i tots els materials [necessaris per a la construcció] i després, quan estigué acabada, va fer consagrar l'església al beat bisbe Torlac. I diuen els qui en vénen, que en ella s'hi esdevé un gran nombre de miracles
♦ koma sér í væringjusetu: <LOC FIGunir-se al cos de varingis (a Constantinoble)
og er Bolli hafði fengið orlof af konungi þá býst hann til ferðar og gekk á kugg einn er ætlaði suður til Danmerkur. Hann hafði og mikið fé með sér. Fóru og nokkurir menn með honum af hans förunautum. Skildust þeir Ólafur konungur með mikilli vináttu. Veitti konungur Bolla góðar gjafar að skilnaði. Þorleikur var þá eftir með Ólafi konungi. En Bolli fór ferðar sinnar þar til er hann kemur suður til Danmerkur. Hann er þar um veturinn í Danmörku og fékk þar mikinn sóma af ríkum mönnum. Hann hélt sig og þar að engu óríkmannlegar en þá er hann var í Noregi. Og er Bolli hafði verið einn vetur í Danmörku þá byrjar hann ferð sína út í lönd og léttir eigi fyrr ferðinni en hann kemur út í Miklagarð. Hann var litla hríð þar áður hann kom sér í væringjasetu. Höfum vér ekki heyrt frásagnir að neinn Norðmaður hafi fyrr gengið á mála með Garðskonungi en Bolli Bollason. Var hann í Miklagarði mjög marga vetur og þótti hinn hraustasti maður í öllum mannraunum og gekk jafnan næst hinum fremstum. Þótti væringjum mikils vert um Bolla meðan hann var í Miklagarði: i quan en Bolli hagué pres comiat del rei, va preparar el seu viatge i es va embarcar en una cóca que es dirigia cap a Dinamarca. També va agafar [per al viatge] una considerable suma de diners. També l'acompanyaven alguns dels seus companys del viatge [fins a Noruega]. El rei Olau i ell se separaren en gran amistat. El rei, en el moment de l'adéu, va fer al Bolli bons regals [de comiat]. En Þorleikur va romandre amb el rei Olau i en Bolli va emprendre el seu viatge fins a arribar a Dinamarca. Va passar l'hivern a Dinamarca on hi va rebre grans honors de grans prohoms. No s'hi va captenir pas menys distingidament del que ho havia fet durant la seva estada a Noruega. I després d'haver passat un hivern a Dinamarca, en Bolli va emprendre el seu viatge cap als països del sud i ja no va fer cap escala més fins a Constantinoble. Poc després de la seva arribada ja es va unir als varingis. No hem sentit mai relats (=no hem sentit a dir mai, no ha arribat mai a les nostres orelles) que cap noruec abans d'en Bolli Bollason hagués entrat al servei de l'emperador de Constantinoble. En Bolli va romandre a Constantinoble molts d'anys i hi fou tingut per (considerat) el més audaç en tota mena de situacions difícils, situacions en què sempre anava al costat dels qui marxaven ben al capdavant. Els varingis tingueren en gran consideració en Bolli tot el temps que es va estar a Constantinoble (vocabulari: #1. Væringjaseta: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 3.4. kom — Væringjasetu, „brachte sich in die stellung der Væringjar“, d.h. ließ sich unter die Væringjar aufnehmen. Die ursprüngliche bedeutung des wortes Væringi, später ausschließlich als benennung eines kriegers von der nordischen leibwache des griechischen kaisers gebraucht, ist wahrscheinlich „schutzbürger“ (oder „fremder“); es ist von den scandinavischen Russen zur bezeichnung ihrer Russland besuchenden stammverwandten aus Scandinavien gebildet. Vgl. V. Thomsen, Der Ursprung des Russischen Staates (Gotha 1879) und S. Bugge im Arkiv f. nord. filol. II, 225. També en Baetke 19874, pàg. 754: væringja-seta f.   Sitz der Wäringer: hann kom sér í væringjasetu er schloß sich den Wäringern an; #2. Norðmaður: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. Norðmaðr, der name bezeichnet teils Nordleute im allgemeinen, teils (und so wahrscheinlich hier) einen mann aus Norwegen oder den von dort kolonisierten ländern, teils endlich einen Norweger im engeren Sinne; #3. Garðskonungur: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. með Garðskonungi, „mit dem könig in Mikligarðr“, d.h. mit dem griechischen kaiser; #4. en Bolli Bollason: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5.6. Bolli Bollason, die angabe, dass Bolli Bollason der erste norwegisch-isländische Væringi gewesen sei, steht mit den berichten der übrigen sagas in widerspruch, nach welchen er gerade von den Isländern, die in dieser eigenschaft in der ersten sagaperiode (bis j. 1030) genannt werden, der allerletzte ist; )

væru·kær, -kær, -kært <adj.>:
1. (laturdesganat -ada, indolent, displicent (apàtic, que no es dóna ànsia de res, flegmàtic & poltró, dropo)
2. (makráðurdespreocupat -ada, panxacontent -a, parsimoniós -osa, fetjut -uda (Mall., Men.) (regalat, que viu a la regalada)

væru·kærð <f. -kærðar, no comptable>:
desgana f, indolència f, displicència f

væru·þref <n. -þrefs, no comptable>:
<MEDèczema seborreic, dermatitis seborreica

væsa <væsir | væsti | væstverb impers.>:
bufar [un vent fred i humit]
♦ það væsir ekki um e-n: <LOC FIGalgú es troba bé (o:algú se sent bé) [a un indret, amb algú]

væskill <m. væskils, væsklar>:
persona escanyolida

væskils·legur, -leg, -legt <adj.>:
escanyolit -ida, desnerit -ida, neulit -ida

væstur, væst, væst <adj.>:
esgotat -ada per la humitat i l'esforç
síðan sigldu þeir út úr Eiríksfirði með gleði mikilli. Þótti þeim allvænt [um] sitt efni. Þá velkti úti lengi í hafi og komu þeir ekki á þær slóðir sem þeir vildu. Þeir komu í sýn við Ísland og svo höfðu þeir fugl af Írlandi. Rak þá skip þeirra um haf innan, fóru aftur um haustið og voru allmjög væstir og þrekaðir og koma við vetur sjálfan á Eiríksfjörð: després, sortiren a la vela del fiord d'Eiríksfjörður enmig d'una gran elegria i creien que tenien bones perspectives quant a llur situació. Després [d'haver abandonat el fiord] foren sacsejats d'ací d'allà per la mar i no pogueren enfilar el rumb que volien. Varen arribar a la vista d'Islàndia i també tingueren [la visita] d'un ocell procedent d'Irlanda. Llur nau anà a la deriva per la mar, a la tardor tornaren enrere perquè estaven molt esgotats i exhaustos i arribaren a entrada d'hivern al fiord d'Eiríksfjörður
nú er að segja frá er þeir Grettir fóru norður með landi og fengu oft hörð veður því að þetta var öndverðan vetur. Og þá er þeir sóttu norður að Staði fengu þeir illviðri mikið með fjúki og frosti og tóku nauðulega land eitt kveld, allir mjög væstir, og lögðu þar við bala nokkurn og gátu þá borgið fé sínu og föngum. Þeir bárust illa af, kaupmennirnir, því að þeir gátu eigi tekið eldinn. Þeim þótti þar nálega við liggja heilsa sín og líf. Lágu þeir þar um kveldið allilla staddir: ara contaré que en Grettir, i els seus acompanyants, es dirigiren cap al nord tot resseguint la costa. Es varen topar sovint amb maltempsades fortes perquè es trobaven al començament de l'hivern. I quan, marxant cap al nord, varen arribar a Staðir, els hi va sorprendre una violenta borrasca acompanyada de borrufada i gelada, i un vespre aconseguiren amb penes i treballs arribar a terra, tots ells esgotats pel mal temps i l'esforç, varen atracar davant una elevació del terreny a la costa i, després, pogueren recuperar tots els seus béns i mercaderies. Els mercaders es lamentaven de la situació perquè no podien fer foc. Consideraven que llur salut i llur vida pràcticament en depenien. Varen romandre en aquell indret tot el vespre en condicions molt dolentes (vocabulari: #1. fjúk: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 145: 4. með fjúki ok frosti, allit. formel, die öfter begegnet (Fóstbr. 13,26; 14,18; fok ok frost Bjarn. s. Hítd. 55,14); #2. bali: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 145: 5. bali, m., „eine geringe erhebung des bodens am Strande“; #3. : Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 145: 6.. fé ... ok fǫngum, allit. formel (vgl. unten c. 52,11 und Fóstbr. 19,2). beraz vel, illa af, „etwas mit, ohne geduld ertragen“ (beraz af = bera af sér, „den eindruck abwehren“); #4. staddur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 601: vera illa staddr sich in übler, mißlicher Lage befinden, schlecht daran sein)

væta <f. vætu, vætur. Gen. pl.: væta>:
temps humit i rúfol, temps m d'aigua
konungur fór þá til bæjar þess er Liðsstaðir heita og var þar fimm nætur. Þá fór konungur á fund búenda og átti þing við þá. En væta var á mikil um daginnel rei aleshores es va dirigir al mas que es diu Liðsstaðir i hi va romandre cinc dies. Després, el rei va anar a trobar-se amb els bændur i va celebrar un þing amb ells. Va ésser un dia molt humit i rúfol
ég spurði um veður og þeir sögðu réttilega að þar yrði vætavaig preguntar quin temps faria i la van encertar dient-me que plouria

væta <væti ~ vætum | vætti ~ vættum | vætte-ð [e-u]>:
humitejar una cosa [en una cosa]
beri þér beytil ǀ fyrir brúðkonur! ǁ Þær skulu vingul ǀ væta í aptan: porteu el batall davant les núvies! ǁ Aquest vespre elles mullaran el vit!
þess vegna ofurseldir þú höfðingja þeirra dauða og rekkjuna, sem blygðaðist sín fyrir svik þeirra, vættir þú (ἀπατηθείς ἀπατηθεῖσα ἀπατηθέν ~ ἀπατᾶν:   καὶ τὴν στρωμνὴν αὐτῶν <...> ἀπατηθεῖσαν εἰς αἷμα) blóði þeirra. Þú deyddir þræla og drottna og þjóðhöfðingja í hásætum sínum: per això vàres lliurar llurs cabdills a la mort i amarares amb llur sang el llit que s'avergonyia de llur traïció. Vares ferir de mort els serfs i llurs senyors i els sobirans a llurs trons
Birkibeinar urðu eigi varir við, fyrr en bœrinn tók at loga, ok sá at þeir máttu ekki at gera at hjálpa bœnum. Hræddust þeir um borgina, at hon mundi brenna, ok báru út seglin ok vættu í mót eldinum. Bœrinn brann allt inn frá Krosskirkju ok til Sandbrúar allt fyrir neðan stræti, en fyrir ofan stræti utan frá Krosskirkju ok út allt frá Sandbrú ok inn til Nikuláskirkju. Þá var róðan helga borin á mót eldinum frá Steinkirkju ok staðnaði þá eldrinn. Sunnifuskrín var borit utan til Sandbrúar ok gekk þá eldrinn eigi lengra ok var þat ágæt jarteign: els Cames-de-beç no se n'adonaren de res fins que la vila no va començar a fer flamarada [per tots costats] i varen veure que no podien fer res per ajudar la vila (per salvar-la). Temeren que la vila cremaria [tota ella, així que] varen treure a fora les veles i les mullaren (xoparen) per evitar que s'encenguessin (per protegir-les del foc). Tota la vila cremava des de l'església de la Santa Creu fins al pont de Sandbrú, tota la part que quedava per davall de l'Stræti i tota la part que quedava per damunt de l'Stræti des del pont de Sandbrú fins a l'església de sant Nicolau. Aleshores varen treure la Santa Creu (róðan helga) de la Seu i la portaren contra el foc i aleshores el foc es va aturar. Varen portar el reliquiari de santa Sunnifa fins al pont de Sandbrú i el foc ja no va avançar més enllà i això fou un magnífic miracle
Jesús leiddi hann afsíðis frá fólkinu, stakk fingrum sínum í eyru honum og vætti (πτύσας πτύσασα πτύσαν ~ πτύειν:   καὶ πτύσας ἥψατο τῆς γλώσσης αὐτοῦ) tungu hans með munnvatni sínuJesús se l'endugué a part de la gentada, ficà els dits a les orelles, i li mullà la llengua amb la seva saliva
þar stóð ker fullt af ediki. Hermennirnir vættu (μεστός -ή -όν:   σπόγγον οὖν μεστὸν τοῦ ὄξους) njarðarvött í ediki, settu (περιθέντες) hann á ísópslegg (ὑσσώπῳ) og báru að munni honum: hi havia allà un vas ple de vinagre. Els soldats varen xopar una esponja en el vinagre, la clavaren a una tija d'hisop i la hi van acostar a la boca
síðan sneri hann sér að konunni og sagði við Símon: "Sér þú konu þessa? Ég kom í hús þitt, og þú gafst mér ekki vatn á fætur mína, en hún vætti (βρέχειν:   αὕτη δὲ τοῖς δάκρυσιν ἔβρεξέν μου τοὺς πόδας) fætur mína tárum sínum og þerraði (ἐξέμαξεν) með hári sínu: després es va girar vers la dona i digué al Simó: «Veus aquesta dona? He entrat a casa teva, i no m'has donat aigua per als peus, però ella ha mullat (m'ha banyat) els peus amb les llàgrimes i me'ls ha eixugats amb els cabells
♦ væta kverkanar: <LOC FIGremullar la gola
♦ væta rúmið [sitt]: <LOC FIGmullar el llit
♦ væta sig: <LOC FIGmullar-se els pantalons (compixar-se)
♦ væta varirnar: humitejar-se els llavis

vætla <vætla ~ vætlum | vætlaði ~ vætluðum | vætlaðgegnum e-ð>:
regalimar [lentament] a través de, escolar-se [lentament] a través de
♦ vatnið vætlar fram úr berginu: l'aigua es filtra a través de la roca
♦ það vætlar úr sárinu, blóðið vætlar úr sárinu: li regalima sang de la ferida
♦ blóðið vætlaði út í gegnum sárabindið: la sang es filtrava a través de les benes
gerviblóð vætlaði úr gerviskotsárum á þeim: sang falsa els regalimava de llurs ferides d’arma de foc també falses
♦ það vætlar úr krananum: l'aixeta (o:el grifó) perd [aigua]

vætt <f. vættar, vættir>:
1. (vigt, þyngdpes m (allò que pesa un objecte)
hann skal allt féit láta virða, þat er hann náir. Hann skal vega láta gull eðr brennt silfr, ok þat fé allt er at vættum skal kaupa. En hvers kyns vara sem er sú, er menn kaupa álnum, þá skal mæla láta ok skulu virðingarmenn mæla, þeir er réttar álnar hafa, ok svá vega þat er skal, ok sjá at (ɔ: á) þat sé rétt vegit - Quicquid accipit aestimari faciat; aurum argentumue defecatum et bona quaeuis statera definienda, ponderari faciat; merae uero omnis, quae ulnis emitur, medienda est. Aestimatores iustas ulnas habentes eam metiantur, et ponderent omne ponderandum, idque iuste ponderari attendat (Oca cendrosa. Arfaþáttr. XIII Kapítuli: Um dánarfé, ok um erfðir erlendis. Titulus XIII: De bonis peregre demortui et successionibus. pàg. 208): també ha de fer taxar tots els béns que rebi (= tot el cabal hereditari): Ha de fer pesar l'or i la plata refinada i tots aquells béns que es compren a pes, en canvi, qualsevol mena de mercaderia que es compri per alnes, l'ha de fer amidar i l'han d'amidar taxadors que tinguin alnes correctes i també ha de fer pesar el que s'hagi de pesar, i mirar que es pesi correctament
2. (áttatíu pundquintar m (unitat de pes. El quitar norrè variava entre entre 34 i 41 quilos)
gengu menn til handsala fyrir rán þau er verið höfðu. Eru nú sáttir og rufu nú seturnar og vistuðust menn þá, þeir er þeim höfðu fylgt, og fóru við það í brott og höfðu hvorigir metorð af þessum málum, þeir er um deildu, og hurfu þau til Guðmundar. Og lýkur þar þessum málum áður Ísleifur kemur aftur og þóttist Eyjólfur þá að engu þurfa manna en hverjum þeirra var heitið veturvist er teknir voru frá sumarbjörg sinni. Skildi þá á það bræður Ísleif og Eyjólf. Síðan leysti Ísleifur þá alla af hendi og gekk í hvalgrafir Eyjólfs og reiddi hverjum þeirra þrjár vættir og fóru þeir við það í brott (SS I, cap. 99, pàg. 128): els homes [també] segellaren un acord [de conciliació] pel que fa als robatoris que hi havia hagut amb una encaixada de mans. En aquells moments quedaren reconciliats i desconvocaren els sometents i els homes que els havien donat suport es procuraren provisions per al viatge (aquí: els foren donats queviures?) i amb això [tots] se n'anaren i cap dels dos bàndols no obtingué prestigi d'aquests fets pels quals havien litigat, prestigi que anà a raure al Guðmundur. Allà es posà punt final a aquests afers abans que l'Ísleifur no tornés i l'Eyjólfur considerà que ja no havia de menester per res els homes, però a cadascun d'aquells que havien estat agafats de llurs treballs d'estiu amb què es guanyaven el manteniment [llur i de llurs famílies] (és a dir, que eren sumrungar), hom els prometé estatge i manutenció durant l'hivern. Els germans Ísleifur i Eyjólfur estigueren en desacord en això (Això es va posar com a condició als germans Ísleifur i Eyjólfur?). Posteriorment, l'Ísleifur, en el moment d'acomiadar tots els homes [que els havien donat suport], va anar a les hvalgrafir de l'Eyjólfur -els clots o fosses on es conservaven les balenes especejades- i va donar a cadascun dels homes tres quintars -ço és, devés cent vint quilos-, de carn i cansalada de balena, i amb això, ells se n'anaren [cadascun a ca seva]
Ragnheiður hét kona, dóttir Arons Bárðarsonar hins svarta. Hún bjó í Selárdal. Þar kom reyður og er Þorvaldur frétti það fór hann og bað Ragnheiði selja sér hval en hún lét hann hafa tólf vættir og mælti að hann skyldi gjalda henni jafnmikinn þá er ræki á fjörur hans. Þann hval galt Þorvaldur aldrei síðan (SS I, cap. 172, pàg. 230): hi havia una dona que es deia Ragnheiður, la qual era filla de l'Aron Bárðarson el Negre. Vivia a la vall de Selárdalur. Un rorqual s'hi va encallar a la costa i, quan en Þorvaldur ho va saber, va anar a veure la Ragnheiður i li va demanar que li vengués aquella balena, però ella [només] li'n va deixar agafar dotze quintars (uns quatre-cents vuitanta quilos) i li digué que ell[, a canvi,] li hauria de donar igual quantitat [de carn i greix] quan la mar escopís el cos d'una balena a les platges d'ell. En Þorvaldur, emperò, mai no li va tornar la quantitat de carn que li devia per aquella balena
♦ vætt e-s: un quintar de...
en ær mókollótt var þar með dilki sú er honum þótti mest afbragð í vera fyrir vaxtar sakir. Var honum forvitni á að taka dilkinn og svo gerði hann og skar síðan dilkinn. Hálf vætt mörs var í dilkinum en hann var þó öllu betri. En er Mókolla missti dilks síns fór hún upp á skála Grettis hverja nótt og jarmaði svo að hann mátti öngva nótt sofa. Þess iðraðist hann mest er hann hafði dilkinn skorið fyrir ónáðum hennar: hi havia allà una ovella, de cap bru fosc, amb un anyell, que li va semblar que destacava par damunt totes les altres per les seves mides (de grossa que era). En Grettir va sentir el desig d'agafar aquell anyell i així ho va fer i després, el va escorxar. En aquell anyell hi hagué mig quintar (= una vintena de quilos) de greix i altrament era millor en tot [que qualsevol altre]. Però quan la Mókolla (que així es deia l'ovella pel seu cap de color bru fosc) va trobar a faltar el seu anyell, cada nit s'enfilava dalt la teulada de la barraca d'en Grettir i belava de tal manera que en Grettir mai no podia dormir. Va tenir ocasió d'empenedir-se de no dir per haver matat l'anyell pel trasbals que l'ovella li causava
þennan kost tóku þau. Gaf Haukur tvö sáld malts og sáld korns og sex vættir og öxi mikla er Þorleifur í Görðum hafði gefið Hauki. Gróa gaf Þorgilsi fingurgull. Skildu þau lag[p. 592]lega (SS II, cap. 388, pàgs. 591-592): aquesta fou l'opció que prenguren. En Haukur li va donar dos cafissos de malt i un cafís i sis quintars de gra i una gran destral que en Þorleifur de Garðar havia donat al Haukur. La Gróa[, per la seva banda,] va donar al Þorgils una tumbaga d'or. [Així les coses,] es varen separar ben avinguts
Síðan var það af ráðið að menn voru sendir til Hólmláturs að fala þrjár vættir matar að honum og voru borin til orð Guðnýjar. En Þórhallur kveðst engan mat mundu selja Hvammverjum. Æsa fýsti að selja en Þórhallur vildi eigi selja og réð hann. Sendimenn komu heim í Hvamm og segja Sturlu orð hans. Sturla bað Guðnýju reyna enn vini sína (SS I, cap. 68, pàg. 84): després d'això es va prendre la decisió d'enviar homes a Hólmlátur a comprar-li (= al Þórhallur) tres quintars de menjar (de queviures) i aquests homes portaren als de Hólmlátur un missatge de la Guðný (pressumiblement especificant que hi anaven de part d'ella i no pas de l'Sturla). En Þórhallur, emperò, els va dir que no vendria gens de menjar als de Hvammur. L'Æsa estava disposada a vendre'n però en Þórhallur no ho volia fer i era ell qui decidia. Els missatgers varen tornar a Hvammur i digueren a l'Sturla les paraules d'en Þórhallur. L'Sturla va pregar a la Guðný que ho tornés a intentar amb els seus amics (= l'Æsa i en Þórhallur)
Þorkell svarar enn hinu sama og fyrr, býður honum hross eða skip en skerst undan allri liðveislu. Gísli þiggur skip og biður Þorkel setja fram með sér skipið. Hann gerir svo og fær honum sex vættir matar og hundrað vaðmála. Og er Gísli er á skip kominn stendur Þorkell á landi: en Þorkell li va tornar a respondre de la mateixa manera que abans, li oferí un cavall o una nau però va rebutjar (defugir) de donar-li qualsevol altra ajuda. En Gísli va acceptar el vaixell i va demanar al Þorkell que avarés la nau amb ell. En Þorkell així ho va fer i[, a més a més,] li va donar sis quintars de menjar (de queviures) i cent vint alnes de vaðmál (tela de llana)
tveim nóttum síðar kom Skeggi bóndi í Viðvík. Lét hann leiða þangað uxa níu vetra gamlan og hest er á voru þrjár vættir matar og gaf Þorgilsi. Tók Þorgils það þakksamlega og varð síðan með þeim hin mesta vinátta (SS II, cap. 459, pàg. 721): dues nits després, el bóndi Skeggi va arribar a Viðvík. Va fer que hi menessin un bou de nou anys i un cavall carregats amb tres quintars de menjar (de queviures) i ho va donar al Þorgils. En Þorgils ho va acceptar amb gratitud i, a partir d'aquell moment, hi va haver la més gran amistat entre ells dos
Órækja sendi norður þangað Maga-Björn og Einar koll með sveit manna. En er þeir fundu Einar föluðu þeir föstumat að honum en hann vildi engan selja og bauð þeim vætt hvals og aðra riklinga. Þeir vildu það ekki og hljópu inn sumir í húsin en Einar hljóp í dyr og hafði sviðu í hendi. Tjörvi húskarl hans fylgdi honum. Einar vann á einum þeirra félaga. Þá hljópu þeir er inni voru á bak honum og hrundu honum út. Tóku þeir hann og lögðu niður en Tannur son Þorkels nadds hjó hann banahögg. Eftir það hlóðu þeir þaðan teinæring með mat og fóru síðan heim í Vatnsfjörð (SS I, cap. 254, pàg. 366): l’Órækja hi va enviar en Maga-Björn i l'Einar kollur amb un escamot d'homes i quan es varen trobar amb l'Einar li demanaren que els vengués föstumatur (menjar que es pogués consumir durant la quaresma), però ell no els en va voler vendre gens, però[, en canvi,] els va oferir un quintar de balena i un altre de filets d'halibut negre i peix llop assecats. Ells no ho varen voler i alguns d'ells varen córrer a l'interior de les cases [del mas de l'Einar], però l'Einar va córrer cap a les portes amb una sviða (una mena de coltella o coltellàs) a les mans. En Tjörvi, el seu missatge, el seguia. L'Einar va atacar un d'aquells homes. Aleshores, els qui ja eren a dins la casa, varen saltar darrere ell i l'empenyeren cap a fora, on el varen agafar i el tiraren a terra i en Tannur, el fill d'en Þorkell naddur, li va assestar un cop [de destral] mortal. Després d'això, varen carregar una nau de deu rems amb queviures i tot seguit se'n tornaren al fiord de Vatnsfjörður
en Órækja var þá á Seljaeyri, er þeir bjuggust utan, Andrés son Hrafns lögmanns af Katanesi, og Andrés son Gunna Andréssonar en hann var son Sveins Ásleifarsonar. Fyrir þeim hafði Órækja látið taka um veturinn sex tigi vætta mjöls. Fóru þeir til Filippus og Sigmundur Gunnarsson og gerðu þeir þá marga óspekt í þeirri ferð. Andrés Hrafnsson átti sverð gott er hann kallaði Sættaspilli. Þar höfðu þeir allir orð til sent um veturinn, Böðvar frá Stað og Þorleifur úr Görðum og Gissur. Andrés gaf þá Órækju sverðið en hann gaf þegar Markúsi á Melum (SS I, cap. 260, pàg. 373): l’Órækja era a Seljaeyri quan l'Andrés, fill d'en Hrafn el lögmaður de Katanes, i l'Andrés, fill d'en Gunni fill de l'Andrés que era fill de l'Sveinn Sveins Ásleifarson, s'estaven preparant per salpar cap a Noruega. Durant l'hivern l'Órækja els havia fet prendre seixanta quintars de farina. En Filippus i en Sigmundur Gunnarsson hi havien anat i, durant aqueix viatge, hi varen fer molts d'abusos i actes violents. L'Andrés Hrafnsson tenia una bona espasa que ell anomenava Sættaspillir, ço és, Destrossa-acords. En Böðvar de Staður i en Þorleifur de Garðar i en Gissur, tots ells durant l'hivern li havien enviat missatges [demanant-li que els hi vengués]. L'Andréas la va donar a l'Órækja i aquest la va donar tot seguit al Markús de Melar
Þeir fundu þar sex tigi sláturgripa og tólf vættir smjörs, skreið mikla. "Vel er það," sagði Ketill, "að eg hefi eigi villt upp borið fyrir yður": dedins hi trobaren seixanta bous escorxats i dotze quintars de mantega i una gran quantitat de bacallà assecat. “Bé està”, els va dir en Ketill, “que no us hagi contat res d'erroni” (vocabulari: #1. bera e-ð upp fyrir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 741: bera vilt upp [fyrir e-n]   [jemandem] falsche Angaben machen)

< vætta <vætti ~ vættum | vætti ~ vættum | vætte-s>:
variant arcaica de → vænta “esperar”
97. Veri kátir nú, virða sveitir! ǁ Vættik þess, í kvæðis hætti, ǁ várkynni, þó at verka þenna ǁ vandak miðr, en þœtti standa. ǁ Varðar mest, til allra orða ǁ undirstaðan sé réttlig fundin, ǁ eigi gløgg, þó at Eddu regla ǁ undan hljóti at víkja stundum: 97. Alegreu-vos ara, esqueres dels homes! ǁ Espero, per via d'aquest poema, ǁ obtenir indulgència, encara que hagi posat menys cura en aquest poema del que hauria degut (o: del que hauria estat convenient o adient). El que més importa és que es trobi el just fonament de tots els mots (o sigui, haver trobat el mot just), per bé que, de vegades, la no clara regla de l'Edda s'hagi hagut de desviar (o sigui, encara que, de vegades, m'hagi hagut d'apartar de la fosca regla de l'Edda) (vocabulari: #1. várkynna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 699: zugute halten, nachsehen, verzeihen e-m e-t. Se sobreentén: vættik þess at menn várkynni; #2. vanda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 696: Sorgfalt verwenden auf, mit Sorgfalt ausführen, bearbeiten, herrichten (e-t) <...>; #3. verki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 724: verki m.   das Dichten; Gedicht, bes. Spottverse; #4. standa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 598: 10. sich ziemen, passen zu, anstehen <...>; #5. varða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 701: 6. betreffen, berühren, von Gewicht, von Bedeutung sein <...>. Aquí emprat de manera impersonal. Vulgueu entendre: varðar mest, at réttliga undirstaða til allra orða etc.; #6. undirstaða: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 581a: undirstaða, f, grundvold, Lil 97 ; #7. hljóta at + inf.: Cf. en Baetke 19874, pàg. 261: genötigt, gezwungen sein, müssen <...>; #8. víkja undan: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 625b: víkja undan, vige, blive forsömt, om de strænge versregler Lil 97; )

vættar·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
que pesa un quintar
og stór högl, vættarþung (ταλαντιαῖον -ία -ῖον:   καὶ χάλαζα μεγάλη ὡς ταλαντιαία καταβαίνει ἐκ τοῦ οὐρανοῦ ἐπὶ τοὺς ἀνθρώπους), féllu niður af himni yfir mennina. Og mennirnir lastmæltu Guði fyrir haglpláguna, því að sú plága var mikil: i uns grans de calabruix, feixucs com un quintar, varen caure del cel sobre els homes. I els homes van blasfemar contra Déu per la plaga del calabruix, perquè aquella plaga era enorme

vætte·gis:
gen. sg. de → vættki “no-res”

vætter·gis:
gen. sg. de → vættki “no-res”

< vætt·ki <pron. indef.>:
no-res
8. Teflðo í túni, ǀ teitir vóro, ǁ var þeim vættergis ǀ vant ór gulli, ǁ unz þriár ǀ qvómo þursa meyiar, ǁ ámátcar mioc, ǀ ór iǫtunheimom: 8. Jugaven al hneftafl al prat del mas, estaven alegres, no tenien fretura de res que fos d’or, fins que hi arribaren, des dels Jǫtunheimar, tres donzelles turses, molt poderoses
þá svarar Klares konungur: „Nú mælir þú heimsku um hag þeirra manna, er beztir eru í öllum heiðnum dómi, en ótrúr ertu og undirhyggjumaður. En eg em búinn að eiga við þig hólmgöngu, og sé þá einn í móti einum, og mun eg fram ganga með sverði mínu hvasseggjuðu, og það læt eg fylgja, að eigi er skírn þín né kristinn dómur betri, eða messur þær, er prestar syngja, en vettugi, og ekki meguð þér í móti lögum mínum það, er vert sé fugls þess, er skjór heitir, að meira má Makon en son Maríu“: aleshores el rei Klares li va respondre: “Ara només dius nicieses respecte dels homes que són els millors de tota la paganitat. Ets deslleial i arter. Però pel que fa a mi, estic preparat per a batre'm amb tu en un combat singular (lit.: en una ‘hólmganga’) i que sigui un duel d'un contra un, i hi avançaré [contra tu] amb la meva espasa de talls afilats, i afegeixo això: que ni el teu baptisme ni el teu cristianisme, ni les misses que canten els preveres, no són millors que no-res (=no valen res) i que tu no pots posar (presentar, aportar) res contra les meves lleis (= comunitat? religió?) que sigui més valuós que l'ocell que es diu garsa (=no pots presentar res que valgui més que una garsa), [i també afegeixo] que en Makon és més (és superior, és més fort, és més gran) que el fill de la Maria (vocabulari: #1. vettugi: En Fritzner III (1896), pàg. 982a, edita: eigi er skírn þín betri en vættugi   Klm. 460¹⁴)
40. Orð qvað hitt Hǫgni ǀ — hugði lítt vægia —, ǁ varr at vættugi, ǀ er varð at reyna: ǁ ‘Hirða þú oss hrœða, ǀ hafðu þat fram sialdan! ǁ ef þú eycr orði, ǀ illt mundo þér lengia’: 40. En Hǫgni va dir aquestes paraules (poc pensava en cedir [a les seves amenaces], no feia [mai] esment de res que s'hagués de provar): “No intentis espantar-nos! No addueixis mai [cap més amenaça contra nosaltres]! Si afegeixes una paraula [al que has dit], se t'allargarà l'agonia!” (vocabulari: #1. vægja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 231: vægia (gð) swv. nachgeben, zurückweichen (Am. 26, 40 u. 101; dazu Sg. 37 app. Cf. en Hugo Gering & Barend Sijmons 1931, pàg. 380, tradueixen: 37¹ hugþe — vǽgja ‘er dachte nicht daran seine worte vorsichtig abzuwägen’; s. oben zu 24⁴; #4. varr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 216: vera varr at e-o (e-om) oder við e-t (e-n) sich vor etwas (jemandem) in acht nehmen (Háv. 131, Ls. 54; ähnl. Am. 40); #3. reyna: Cf. en Hugo Gering & Barend Sijmons 1931, pàg. 380: 37² es — reyna (= sem síðarr reyndesk) ‘wie sich das erweisen sollte’. Möglich, aber weniger wahrscheinlich, ist eine andere auffassung, daß nämlich zu varþ das pron. hann zu ergänzen und zu übersetzen sei: ‘ er fürchtete sich vor nichts, was er erproben (d. h. durchmachen) mußte)’. Malgrat l'opinió d'en Gering i en Sijmons, tradueixo seguint aquesta interpretació, però amb un matís propi important: el mot reyna faria referència a les amenaces d'en Vingi: un ha de provar que realment pot fer realitat les amenaces que profereix contra algú. En Hǫgni mai no es preocupava de promeses o d'amenaces d'algú que havia de provar que podia dur-les a terme; #4. hirða + inf.: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 96: mit inf.: sich bemühen (nur im verneinten impers. imper., etwa = lat. noli — Gðr. II 28 u. 31, Am. 40). També en Hugo Gering & Barend Sijmons 1931, pàg. 380: 37³ Hirþa ‘laß dir nicht einfallen’. Über hirþa c. inf. (= lat. noli) s. zu. Gþr. II 29²; #5. hrœða: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 102: hrœða (dd) swv. erschrecken, in furcht setzen <...>; #6. hafa fram: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 85: hafa fram vorbringen (Am. 40). Cf. en Hugo Gering & Barend Sijmons 1931, pàg. 381: 37³ hafa fram (scil. mál) ‘äußern’; #7. sjaldan: rares vegades’. Aquí amb valor hipobòlic: mai; #8. auka: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 22: auca e-o oder e-t etwas hinzufügen (Am. 40 u. 86). Cf. en Hugo Gering & Barend Sijmons 1931, pàg. 381: 37⁴ eykr orþe, vgl. Stockh. Hom. 103¹⁶: hon (grandværi) eykr eigi orþ viþ orþ; #9. lengja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 126: lengia (gð) swv. längen, verlängern (Am. 40). Cf. en Hugo Gering & Barend Sijmons 1931, pàg. 381: 37⁴ ilt — lengja. Die erklärung von Lüning, der Detter-Heinzel beipflichten (‘du wirst dir das übel verlängern’, d. h. dir ein langes übel — den tod — zuziehen) ist schwerlich richtig, da der tod dem bedrohten, mag er weiter reden oder nicht, sicher ist. Die meinung ist offenbar: ‘durch weitere worte kannst du dein schicksal nur verzögern, aber nicht abwenden’. — lengja in der poesie nur hier. Entenc la frase en el sentit de només aconseguiràs allargar-te l'agonia, ja que la teva mort està decidida)
  Cas recte i casos oblics d'aquest pronom es troben escrits adés amb æ, adés amb e. Així trobem escrit vettki o vetki, vettergis, vettugi al costat de vættki o vætki, vættergis i vættugi.  
     
 
Pronom indefinit arcaic <†>vættki ‘no-res’
A. Llengua antiga:
  Només singular
N vættki, vætki, vę́tki,
vettki, vetki
A vættki, vætki, vę́tki,
vettki, vetki
G vættergis, vættegis, vættugis,
vettergis, véttergis (?), vettegis, vettugis
D vættugi, vettugi
← *wéttgi o *wę́ttgi ← *ni wεχti(z) + sufix negador de reforç -ɣɪn (cf. alemany antic -gin, anlosaxó -gen) ‘no-res’. Cf. gòtic niwaiht ‘no-res’
 
 
vættu·gis:
gen. sg. de → vættki “no-res”

vættu·gi:
dat. sg. de → vættki “no-res”

vættur¹ <m. vættar, vættir>:
variant de vættur² ‘esperit, geni, dèmon’

vættur² <f. vættar, vættir>:
1. <MITOLesperit (o: geni) m, dèmon m (benigne o protector, però també dolent)
villist vættir, ǁ verði ódœmi, ǁ hristist hamrar, ǁ heimr sturlist, ǁ versni veðrátta, ǁ verði ódœmi, ǁ nema þú, Hringr konungr, ǁ Herrauð friðir ǁ ok honum Bósa ǁ bjargir veitir: que els esperits [tutelars del país] s'esgarriïn, que s'esdevinguin fets inauditament monstruosos, que els espadats tremolin, que el món es tragiri, que el temps empitjori, que s'esdevinguin fets inauditament monstruosos, llevat que tu, rei Hringr, alliberis en Herrauðr i concedeixis gràcia al Bósi (vocabulari: #1. villast: L'Olaus Verelius, en la seva edició d'Uppsala del 1666, pàg. 18, llegeix: villi vætter þik, ǀ verði undranir   Förville tig troll och spöken; skee vidunder. Aquesta lliçó de l'Olaus Verelius fou acceptada, p.e., pel Valdimar Ásmundarson en la seva edició de Reykjavík del 1889, pàg. 251. Si se segueix aquesta lliçó, el significat del vers és: Que les vættir t'esgarriïn, que s'esdevinguin fets inaudits. En la lliçó de l'Olaus Verelius, vættir = illar vættir, mentre que en la lliçó villist vættir, vættir = landvættir ‘esperits o genis tutelars del país’; #2. ódœmi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 453: ó-dœmi n.(pl.)   was ohne Beispiel ist, etwas Unerhörtes, ungeheuerliche Tat oder Begebenheit: er með ódœmum es ist unerhört, beispielslos; ódœmaverk n. beispiellose, unerhörte Tat, Frevel. Per tant, fets inaudits = grans forfets, crims monstruosos. Però ódœmi també podria ésser una anticipació de hristisk hamrar, heim sturlisk. O sigui, els fets inaudits serien, en concret, que els penya-segats tremolin i que el món; #3. hristast: Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 399a: <...> Hristaz concuti, tremere, contremiscere <...> bjǫrg hristuz montes tremuere, SE. I 280,2 <...>; #4. sturlast: Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 787a: <...> heimr sturliz mundus contremiscat, FR. III 203,2. Jo interpreto aquest verb en un sentit figurat: alterar-se l'ordre natural del món; #5. friða: L'Olaus Verelius, ibídem, llegeix: nema Þú Hringr Heraud friðir oc honom Bósa biarger veitir   Om tu Ringer Herroͤd ey friar; ǁ och Bose ey utur faran fraͤlsar. El significat dels versos no varia. Dono aquí al verb friða, seguint la interpretació de l'Olaus Verelius, el significat de alliberar, absoldre) (La traducció d'en Finnur Jónsson II, p. 351 fa: Gid vætterne forvilde sig, uhörte ting ske, klipper rystes, verdner forstyrres, vejrliget værres, uro opstå — medmindre du, kong Ring,giver Herrød fred og yder Bagas-Bose frelse )
♦ holl vættur: <MITOLbon esperit, esperit benèfic, numen m [benèfic] (hollvættur). L'adjectiu hollr aquí té el significat benèfic, propici, favorable
♦ ill vættur: <MITOLmal esperit, esperit dolent (óvættur) (en el cristianisme, sinònim de dimoni)
nú sem hún hafði ofið þenna hinn mikla dúk (μέγαν ἱστόν) og þvegið hann, og lagt fram voðina (φᾶρος) til sýnis, þá var hún svo fögur, sem sól væri eða tungl. En rétt í þeim svifum leiddi einhvör ill vættur (καὶ τότε δή ῥ' Ὀδυσῆα κακός ποθεν ἤγαγε δαίμων) Odysseif heim, hvaðan sem hann hefir svo að komið (ἤγαγεν Ὀδυσῆά ... ποθεν); kom hann í land við útskaga nokkurn á landsbyggðinni (ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν), þar sem svínahirðirinn (συβώτης) átti heima (Homer, Odissea, XXIV 147-150): aleshores, quan hagué teixit aquesta gran tela i l'hagué rentada, i presentà la peça a la vista, era tan bella com si fos el sol o la lluna. Però just en aquell moment un mal esperit (un mal dèmon) va menar l'Odisseu a casa, fos d'on fos que hagués anat. Va arribar al país a un cap de les terres habitades (del territori habitat) en el qual tenia la seva llar el porquer
Óliver átti vápnaskipti við Balsamar, hann réð fyrir hinni miklu borg Níníve, hann var afburðarriddari hvatr, hann lagði harðliga í skjǫld Ólivers, er á var markaðr gullleón, hann bar af Óliver skjǫldinn ok kom þó eigi sári á hann. Óliver lagði til hans með spjóti í gegnum skjǫldinn, ok dugði eigi brynjan, ok flaug í gegnum hann, ok féll hann dauðr til jarðar, en illar vættir tóku sál hansl’Oliver i en Balsamar van combatre a mà armada. En Balsamar regnava sobre la gran ciutat de Nínive. Era un cavaller estrenu i molt resolut. Va donar un cop de pica violent contra l'escut de l'Oliver, en el qual hi figurava un lleó d'or, i l'hi va arrebassar, encara que no li va fer cap ferida. L'Oliver llavors li va pegar un cop de pica que va travessar l'escut d'en Balsamar i la seva cota de malles no li va fer servei i la pica el va traspassar i va caure mort en terra. I els mals esperits (=dimonis) varen prendre la seva ànima
ef þú ferr þann veg, er vándar vættir byggja, ver varr um þik! Tak þér ekki herbergi nær gǫtu, þótt þik nátti, þvíat opt búa þar illar vættir, þær menn villa (VS, ed. Uwe Ebel (1997), cap. XX, pàg. 56): si has d’anar per un camí a la vora del qual viuen criatures malignes (=demoníaques), vés-hi amb molt de compte. No cerquis aixopluc per passar la nit a prop d'un camí, no ho facis ni encara que ja s’estigui fent fosc, perquè espesses vegades s’esdevé que és precisament allà on viuen les criatures malignes que indueixen els homes a error (interpretable com a que trastornen, trastoquen o porten a la perdició els homes) (vocabulari: #1. nær gǫtu: Si assumim que aquesta gata és idèntica amb el vegr esmentat una mica més amunt, la traducció fóra llavors: ...a prop d'aquest camí; #2. villa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 740: <...> irreführen, verwirren (e-n): þar búa illar vættir, þær er menn villa welche die Menschen in die Irre führen)
Draumr Óláfs. 2. Óláf Geirstaðaálf dreymdi draum ok fannst mikit um ok vildi eigi segja til, er hann var spurðr. Síðan lét hann þings kveðja um allt sitt ríki. Þingit var sett á Geirstǫðum. Konungr bað alþýðu fyrst lúka málum sínum, en hann kveðst síðan eptir mundu lúka upp fyrir alþýðu, hví hann hefði þings kvatt, ok lét mǫrgum mundu þykkja litla sǫk til þess vera: „Ek vil hér segja draum minn,“ segir hann. „Mér þótti sem uxi mikill, svartr ok illiligr, gengi austan á landit. Hann fór um allt land mitt ok ríki. Mér þótti falla fyrir honum ok hans áblæstri fjǫldi manns, svá at mér þótti þat eigi færra en þat, sem eptir var. Síðast sýndist mér hann drepa hirð mína.“ Hann bað menn þá ráða draum þenna, — „þvíat ek veit at hann hefir nǫkkut at merkja.“ Þeir sǫgðu, at hann mundi sjálfr næst geta, hvat hann þýddi. Konungr talaði þá: „Friðr hefir lengi góðr verit í ríki þessu ok árferð ok fjǫlmenni meira miklu en land þetta megi bera. En uxi sá, er mik dreymdi, mun vera fyrir sótt þeirri, er fara mun austan á land þetta ok mun fylgja manndauðr mikill. Hirð mín mun síðast fyrir því verða, ok þat er líkast, at ek fara þar á eptir sjálfr, þvíat ek mun eigi, heldr en annarr, komast yfir mitt skapadœgr. Nú er draumr sjá ráðinn, eptir því sem hann mun eptir ganga, en nú vil ek leggja ráð þau fyrir alþýðu, at fjǫlmenni þat allt, er nú er hér komit, verpi haug mikinn hér fram í nesinu, ok girði um þvert nesit fyrir ofan, svá at engi fénaðr gangi þangat. Þangat í hauginn fœri hverr maðr, þeirra er nǫkkur virðing er á, hálfeyrir (ɔ: hálfa mǫrk) silfrs með sér til graptrar. Þat mun verða, áðr sótt létti, at ek mun í haug fœrðr eptir andlát mitt. Við þat vara ek menn alla, at eigi taki þau ráð sem sumir menn, þeir er blóta þá menn andaða, er þeim þótti sér traust at, meðan lifði, fyrir því at ek ætla dauða menn ekki mega til gagns. Svá kann ok verða, at af stundu eru þeir trylldir, er áðr váru blótaðir. Ætla ek hinar sǫmu illar vættir stundum sýnast gagn gera í því, en stundum mein. Mjǫk uggi ek, at hallæri komi á land eptir er vér erum heygðir, en þó munum (ɔ: munu) vér því næst blótaðir ok síðan trylldir, en vér munum þó hvárigu valda.“
Þat gekk allt eptir, sem Óláfr konungr sagði ok hann hafði drauminn til ráðit. Var þat vánum (ɔ: vánum) bráðara, at sótt kom mikil ok dó fólk margt, ok váru allir þeir menn í haug fœrðir, er nǫkkur tilkvæmd þótti til vera, þvíat Óláfr konungr lét menn til fara þegar af þinginu at gera haug forkunnar mikinn. En landsfólkit gekk at gerðingu þeirri, sem hann hafði ráð fyrir gert. Fór þat ok svá til, at hirðin dó síðast ok var haugfœrð, síðast Óláfr konungr, ok var hann fljótliga í lagiðr hjá sínum mǫnnum með miklu fé, ok eptir þat haugrinn aptr byrgðr. Þá tók ok at létta manndauðnum. Síðan gerði óáran mikit ok hallæri. Var þá þat ráð tekit, at þeir blótuðu Óláf konung til árs sér ok kǫlluðu hann Geirstaðaálf.
Somnium Olaui. 2. Olauus Geirstadaluus somnium uidit, quod tam ominosum existimauit, ut id interrogatus referre nollet. Dein comitia per totum suum regnum indixit, quae comitia Geirstadis constituta sunt. Rex populum sua negotia primo agere iussit, quo facto se palam uulgo facturum, cur concionem aduocasset; fore multos, qui exigua de causa aduocatam existimarent: uolo hoc loco somnium, quod uidi, narrare: uisus mihi est, inquit, bos niger ingentis magnitudinis et toruus a plaga orientali in regnum ingredi; in totam meam regionem et regnum peragrauit; progredientis halitu tanta hominum multitudo, ut numero superstitum haud minor esset, sterni uisa; ad extremum aulicos meos interficere mihi uisus est. Hoc somnium ut interpretarentur, orauit: scio enim, inquit, aliquid eo portendi. Illi, quid significaret, ipsum optime intellecturum dicebant. Tum rex: nos diu bona pace at annonae uilitate beati uiximus, atque hoc regnum multo maiori, quam ferre respublica potuit, hominum multitudine abundauit. Bos autem iste, qui uisus mihi per quietem est, haud dubie luem illam portendit, quae in hoc regnum ab regione orientali irrumpens, magnam stragem dabit hominum; cui aulici mei extremo tempore succumbent, quos memet ipsum arbitror secuturum, neque enim ego potius, quam alli homines, diem mihi fatalem sum transcensurus. Iam somnium hocce explicatum est, prouti id ratum fore arbitror; nunc autem id consilii dare populo uolo, ut omnis quae huc conuenit hominum multitudo in exteriori parte huius promontorii ingentem tumulum exstruat, aggere per transuersum promontorium ducto, ne pecora eo transgrediantur; huic tumulo quisque, qui alicuius auctoritatis est, semunciam argenti secum ad sepulturam inferat. Erit, antequam lues cessauerit, ut mortuus tumulo inferar; uerum id omnes homines caueant, ne idem consilium capiant, quod nonnulli, qui homines, in quibus uiuis aliquid sibi praesidii esse putarint, hos mortuos sacrificiis colunt, mortuos enim nihil utile efficere posse arbitror. Etiam euenire potest, ut qui antea sacrificiis culti fuerunt, hi mox pro daemonibus habeantur, qui mali daemones eo ipso, ut puto, interdum utilitatem aliquam, interdum damnum adferre uidebuntur. Admodum uereor, ne annonae difficultas regnum inuadat, postquam tumulo inlati sumus, uerum tamen breui fiet, ut primo sacrificiis colar, deindeque pro genio habear, etsi neutrius horum culpa penes me sit.
Omnia, quae dixerat rex Olauus uera esse euentus confirmauit, prouti somnium fuerat interpretatus; et breui post accidit, ut grauis lues in terra grassari inciperet, magnaque multitudo moreretur. Omnes, qui alicuius pretii esse existimabantur, in tumulum inlati sunt; nam rex Olauus statim ex comitiis misit, qui tumulum mirificae magnitudinis struerent, populus autem aggerem, ut praeceperat, iacere aggressus est. Euenit quoque, ut aulici postremo morerentur, tumuloque inferrentur; postremusque rex Olauus, qui magna cum pecunia sepulchro iuxta suos conditus est, tumulusque deinde occlusus, quo facto lues hominum decedere coepit. Inde orta sterilitate et grauitate annonae id consilii ceperunt homines, ut annonae levandae gratia regem Olauum sacrificiis colerent, eumque Geirstadaluum (genium Geirstadensem) appellarent: 
El somni de l'Olau. 2. L'Olau Geirstaðaálfr (l'alb de Geirstaðir) va tenir un somni que li va causar una gran impressió i no el va voler contar (menys lit.: raó per la qual no el va voler contar) quan li demanaren què havia somniat. Poc després, va convocar un þing per tot el seu reialme. El þing es va celebrar a Geirstaðir. El rei va demanar als assistents que primer enllestissin llurs afers legals, i els va anunciar que, després que ho haguessin fet, ell revelaria als allà congregats perquè havia convocat aquell þing, encara que afegint que molts d'ells trobarien que hi havia poc motiu per a fer-ho: “Vull explicar-vos aquí un somni que he tingut”, els va dir. “Vaig somiar que un bou gros, negre i ferotge entrava al regne per llevant i anava per totes les meves terres i el meu reialme, i vaig somiar que una gran quantitat de persones queia morta davant ell i els seus esbufecs, de manera que creia que els qui queien no eren pas menys que els qui quedaven amb vida. Vaig somiar que [aquell bou] finalment matava la meva hirð“. Aleshores va demanar als assistents que interpretessin aquell somni, “perquè sé”, els va dir, "que ha de voler dir alguna cosa”. Ells li van respondre que ell, millor que ningú, era el més indicat per a endevinar el significat del seu somni. Aleshores, el rei va parlar [d'aquesta manera]: "En aquest regne hi ha hagut, per molt de temps, una bona pau i unes bones anyades, de manera que ara hi viu una multitud de gent molt més nombrosa que la que el país pot portar, i el bou que vaig somiar ha de voler dir la pesta que arribarà a aquest país per llevant, i l'acompanyarà una gran mortaldat. La meva hirð la patirà en darrer lloc, i és el més probable que jo mateix hi vagi al darrere (=que després d'ells em toqui a mi), perquè no viuré pas més enllà dels dies que m'hagi acordat el destí, vivint més que els altres. Aquí teniu, doncs, explicat el meu somni segons els fets que es faran realitat, i ara vull exposar davant els assistents aquest pla meu: que tota la multitud, que avui ha vingut aquí, aixequi un gran túmul funerari d'aquí fins al cap (o promontori marí) i que construeixi una tanca de banda a banda del promontori part damunt d'aquí on ens trobem, per tal que cap animal no pugui arribar fins al túmul. I després, que tothom que gaudeixi d'una mica de posició porti a aquest túmul mig eyrir (=mitja unça) d'argent en el moment d'enterrar-l'hi. Abans que la pestilència no hagi espassat, s'esdevindrà que em dureu al túmul funerari després de la meva mort; us previnc a tots que no prengueu pas la decisió [de fer] com [fan] alguns homes que fan sacrificis als morts de qui han obtingut protecció i ajut mentre eren vius perquè crec que els morts no poden ésser de cap utilitat. Fins i tot es pot esdevenir que aquells a qui hom hagi estat oferint sacrificis, siguin considerats trols del cap d'un cert temps (o: tornin trols del cap d'un cert temps). Crec que aquests mateixos mals esperits de vegades resulten fer servei i de vegades causen danys. Molt temo que una anyada de fam no sobrevingui al país després que m'hàgiu enterrat en el túmul, i que, per cert, primer hom em faci sacrificis i ofrenes i que després sigui considerat un trol (o: i que després torni un trol), encara que no [crec pas que] causi[, com a tal,] ni bé ni mal.
Tot va anar exactament com havia dit l'Olau i com havia interpretat el seu somni. Es va esdevenir més aviat del que s'esperava, que sobrevingué una gran pesta i que en va morir molta de gent, i foren portats a aquell túmul funerari tots els homes que es considerava que eren d'una certa posició, perquè el rei Olau va manar que els homes abandonessin immediatament el þing i es posessin a fer un túmul funerari extraordinàriament gros, i els habitants del país es varen posar a construir la tanca que ell havia planejat que es fes. També es va esdevenir que la hirð del rei va morir en darrer lloc i fou dipositada en el túmul, i finalment va morir el rei Olau, el qual fou posat dins el túmul sens dilació amb els seus homes i amb moltes de riqueses, i, després d'això, el túmul es va tornar a tancar. Aleshores també va començar a minvar la mortaldat. Després van sobrevenir una gran carestia i males anyades. I aleshores es va prendre la decisió d'oferir sacrificis i ofrenes al rei Olau perquè els donés bona anyada, i [de llavors ençà] l'anomenaren Geirstaðaálfr, l'alb de Geirstaðir
(vocabulari: #1. trylla: El verb trylla (cf. en Baetke 19874, pàg. 666: 1. zum Troll machen, verzaubern, verxehen   2. für einen Troll halten <...>), tenia un doble significat de: convertir en trol i ésser tingut per un trol. Entenc que el passatge fou modificat pel monjo agustí -el monestir de Flatey era un monestir agustí- que el va copiar, i que originàriament hi posava que aquestes persones especials a les quals hom venerava després de mortes oferint-los sacrificis i ofrenes, es convertien en vættir o álfar benèfics, o sigui, en númens o albs. El monjo agustí va convertir aquests vættir o álfar , d'acord amb la interpretació cristiana de l'època, en illar vættirmals esperits = dimonisi trols, que també devien ésser interpretats com a dimonis)
♦ vond vættur: <MITOLcriatura maligna (o:malèfica)
nú meðr því at Landres hafði lítit til at taka, þá sneri hann aptr til fóstrmóður sinnar, því at þar af hafði hann jafnan huggan fengit. Hann stendr þá upp ok snýr aptr ok kemr heim til hennar nú nøkkviðr, en áðr hafði hann riðit brott sœmiliga klæddr ok á fǫgrum hesti. Ok er hann ferr at garði, sitr Siliven úti í dyrum ok sér Landres kominn sinn fóstrson. Hon talar til hans: «Gef þér ekki um, fóstri minn, því ek veit þetta miklu gør en þú, hverr þik hefir gabbat, ok svá alla atburði. Nú bið ek þik eins hlutar ok haf þat jafnan í þínu minni, lát aldri vin þinn eðr frænda, ef þér þykkir hann góðr, fastandi frá þér fara, fyrir því þat má þik eigi gabba þá. En þessi fýla er þik gabbaði var þín stjúpmóðir, sú er í nóg kann mart í kyndugskap (aquí per *fjǫlkynngi), gefi guð henni skǫmm. Nú vil ek gefa þér eitt ers gott, þat sem þér skal vel duga í allar þrautir, ok þar með góð klæði ok góð vápn, sverð at gyrða þik meðr, er Mimungr heitir, en ersit heitir Klemingr. Nú ef þú ríðr á stræti eðr annan veg, ok vill nǫkkurr léttr maðr við þik tala eðr þik dvelja, þá tak í beizl þitt ok snú ersi þínu, svá at þú megir sjá hvat kyndugum meistaramanni þat man vera, ok ef ers vill gnaga beizlit fast með sínum tǫnnum, gá þess sem bezt, ok lát þat hlaupa sem vill, en drag sverðit or skálpinum, ok ef sú vánda vættr sér þat, sú er þér vill mein gera, allr hennar kraptr man at engu verða»: llavors, per tal com en Landres poc hi podia fer, en Landres se'n va tornar a ca la seva dida perquè sempre hi havia trobat conhort. Així i doncs, es va posar dret (es va aixecar) i hi va tornar i va tornar a casa tot nu allà on n'havia partit vestit escaientment i muntat en un bell cavall. I quan va arribar al mas de la seva dida, la Siliven seia a la porta, i va veure en Landres, el seu criançó, que arribava, i li va dir: “No t'amoïnis, nodrissó meu, perquè sé molt millor que tu qui t'ha gaubat i també tot els detalls del que t'ha passat. Ara et demanaré una cosa i vull que la tinguis sempre present: No deixis mai que un amic o parent teu, si t'agrada, se separi de tu estant en dejú perquè després no et gaubin (lit.: no et puguin gaubar). I aquest miserable pudent que et va gaubar era la teva madrastra, la qual és molt versada en màgia; que Déu la cobreixi de vergonya! Ara et donaré un bon destrer, el qual et servirà bé en totes les proves dures, i també bona roba i bones armes, una espasa amb la qual et cenyiràs que es diu Mimungr. El destrer es diu Klemingr. Doncs bé, si cavalques amb ell per un camí ral o per qualsevol altre camí, i algun mal (?) home vol parlar amb tu o retardar-te, pega estrebada a les teves regnes i gira el teu cavall [cap a la persona en qüestió], de manera que puguis veure quina mena de bruixot arter és l'home, i si el destrer vol mossegar amb força el mós del fre amb les seves dents, presta-hi molta d'atenció i deixa'l córrer a pler, i treu l'espasa de la beina, i si la malvada criatura (dimoni ?), que et vol fer mal, ho veu, tot el seu poder es convertirà en no-res
þá svarar konungr: "Þegi þú, vánd vættr, ok vert í burtu, elligar mun ek láta meiða þik fyrir forbœnir þínar": aleshores el rei li va respondre: «Calla, criatura maligna, i vés-te'n d'aquí! Altrament et faré mutilar per les teves malediccions!» (vocabulari: #1. meiða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 413: meiða e-n at nǫkkuru, blinda eða gelda   jemanden auf irgendeine Weise verstümmeln, blenden oder entmannen. Entenc que el rei l'amenaça d'eixorellar-la i esnarigar-la)
♦ → bjargvættur “salvador, salvadora”
♦ → hollvættur “esperit (o: geni) tutelar, bon geni”
♦ → landvættur “esperit (o: geni) tutelar del país; nimfa”
♦ → meinvættur “esperit maligne, criatura malfaent”
♦ → náttúruvættur “nimfa, deïtat [inferior] de la natura”
♦ → óvættur “criatura malvada o maligna, monstre”
♦ → verndarvættur staðarins “genius loci, geni tutelar del lloc”
2. <RELIG = שֵׁדxed m
þeir færðu fórnir [illum] vættum (ʃēδ ~ שֵׁד:   ʝizbəˈħū   la-ʃʃēˈδīm   lɔʔ   ʔɛ̆ˈlɔaḥ,   יִזְבְּחוּ, לַשֵּׁדִים לֹא אֱלֹהַּ), sem ekki eru Guð, guðum, sem þeir höfðu eigi þekkt, nýjum guðum, nýlega upp komnum, er feður yðar höfðu engan beyg af: oferien sacrifiquis als xedim, que no són Déu, déus que ells no havien conegut, arribats de poc, de qui els vostres pares no havien tingut por (BMonts. = als dimonis;   BInterc. = a dimonis; BEvang. = als dimonis)
þeir dýrkuðu skurðgoð þeirra, og þau urðu þeim að snöru, þeir færðu að fórnum sonu sína og dætur sínar illum vættum (ʃēδ ~ שֵׁד:   wa-i̯ʝizbəˈħū   <...> la-ʃʃēˈδīm,   וַיִּזְבְּחוּ <...> לַשֵּׁדִים) og úthelltu saklausu blóði, blóði sona sinna og dætra, er þeir fórnfærðu skurðgoðum Kanaans, svo að landið vanhelgaðist af blóðskuldinni: reteren culte (adoraren) llurs idols i [llurs idols] es convertiren en un parany per a ells, oferiren en sacrifis llurs fills i llurs filles als xedim i vessaren sang innocent, la sang de llurs fills i de llurs filles que sacrificaren als idols de Canaan, de manera que el país fou profanat per (BMonts. = als dimonis;   BInterc. = als dimonis; BEvang. = als dimonis)
3. (heiðin vætturnumen m (deïtat amb un poder normalment benèfic)
menn skulu trúa á einn Guð ok á helga menn hans ok blóta eigi heiðnar vættir. Þá blótar hann heiðnar vættir, ef hann signir fé sitt ǫðrum en Guði, eða helgum mǫnnum hans. Ef maðr blótar heiðnar vættir ok varðar þat fjǫrbaugsgarð. Ef maðr ferr með galdra eða gørninga eða fjǫlkyngi. Þá ferr hann með fjǫlkyngi, ef hann kveðr þat eða kennir eða lætr kveða at sér eða at fé sínu. Þat varðar honum fjǫrbaugsgarð ok skal honum heiman stefna ok sœkja við tólftarkvið. Ef maðr ferr með fordæðuskap, þat varðar skóggang. Þat er fordæðuskapr, ef maðr gerir í orðum sínum eða fjǫlkyngi sótt eða bana fé eða mǫnnum, þat skal sœkja við tólftarkvið. Menn skulu eigi fara með steina, eða magna þá, til þess at binda á menn eða á fé manna. Ef menn trúa á steina, til heilindis sér eða fé, ok varðar fjǫrbaugsgarð. Skal eigi maðr eiga fé óborit. Ef maðr á fé óborit ok lætr ómerkt ganga, til þess at hann trúir á þat heldr en á annat fé eða ferr með hindrvitni nǫkkurs kyns, ok varðar honum fjǫrbaugsgarð. Ef maðr gengr berserksgang ok varðar honum þat fjǫrbaugsgarð, ok svá varðar kǫrlum, þeim er hjá eru staddir, nema þeir hepti hann at. Þá varðar engum þeirra, ef þeir vinna heptan hann at, en ef optarr kemr at varðar fjǫrbaugsgarð (Oca cendrosa (Konungsbók - GKS 1157 fol.). Kristinna laga þáttr. Kapítuli 7, pp. 22-23): hom ha de creure en un únic déu i en els seus sants i no ha de retre culte als númens pagans. Hom ret culte als númens pagans si consagra el seu cabal a qualsevol altre [númen] que no sigui a Déu i als seus sants. Si hom ret culte als númens pagans, serà castigat amb un desterrament de tres anys (o: incorrerà en pena de proscripció menor). Si hom empra encanteris o bruixeries o màgia. Hom empra la màgia si canta [encanteris] o n'ensenya o els fa cantar a si mateix o al seu cabal. Això li valdrà la pena de proscripció menor (tres anys de desterrament) i serà convocat [a comparèixer en judici] a casa seva i la imposició de la pena es farà per un veredicte d'un jurat format per dotze homes (o: serà processat amb un jurat format per dotze homes). Si hom practica la màgia negra, incorrerà en una pena de proscripció major. Màgia negra és si un home, amb les seves paraules o la seva màgia, provoca la malaltia o la mort de bestiar o de persones. Aquest fet serà jutjat amb un jurat de dotze homes. Ningú no emprarà (manipularà ?) pedres per infondre'ls poders màgics a fi de lligar-les a persones o al bestiar de persones. Si hom creu en les pedres [i llur poder] per a guarir-se o per a guarir el bestiar, incorrerà en una pena de proscripció menor. Ningú no ha de posseir bestiar óborit (nonat ?). Si hom té bestiar óborit (nonat ?) i el deixa anar sense haver-lo marcat per tal com creu més en aquest bestiar que en l'altre bestiar o si duu a terme [amb ell] supersticions d'alguna mena, incorrerà en una pena de proscripció menor. Si hom corre una marxa de berserc (o sigui, si es provoca el paroxisme de berserc), incorrerà en una pena de proscripció menor, i també hi incorreran els homes que hi han estat presents en fer-ho, llevat que li n'impedeixin (o: que el subjectin i el detenguin). Aleshores cap d'ells no incorre en cap pena si aconsegueixen imperdir-li-ho (subjectar-lo, retenir-lo), però si passa més vegades, incorreran en una pena de proscripció menor
9. ‘Svá hiálpi þér ǀ hollar vættir, ǁ Frigg oc Freyia ǀ oc fleiri goð, ǁ sem þú feldir mér ǀ fár af hǫndom’: 9. ‘Que els númens benèfics t'ajudin, la Frigg i la Freyja, i la resta de deesses, talment com tu has allunyat de mi el perill (o: l'infortuni)’ (vocabulari: #1. goð: Segueixo, en la meva traducció, la interpretació d'en Hans Kuhn, Zur altgermanischen Religionsgeschichte V, pàg. 259)
171. “Heyr þú, holl vættr (ἥ τις σύ πέρ ἐσσι θεάων), hver sem þú ert. Satt skal ek segja of sakar mínar. Er-a þat vorðit at vilja mínum, at ek hér dapr dvelst dvölum laungum”: 171. “Escolta'm, tu, numen benèfic, siguis qui siguis. Et diré veraçment què em passa. No s'esdevé pas per voluntat meva que jo romangui aquí, trist, per un llarg sojorn
  Malgrat l'exemple de la Vǫlsunga saga, aconsello de traduir vánd vættr amb criatura maligna o criatura malèfica, però ill vættr amb esperit maligne o esperit malèfic.  
     

vætu·dúnurt <f. -dúnurtar, -dúnurtir>:
epilobi m de Watson (planta Epilobium watsonii)

vætu·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:
créixens m.pl d'aigua (planta Nasturtium officinale syn. Nasturtium aquaticum syn. Rorippa nasturtium-aquaticum)

vætu·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f d'aiguamoll (planta Rosa palustris)

vætu·samur, -söm, -samt <adj.>:
humit -ida (dit d'indret o època de l'any en què hi plou molt)
♦ það er vætusamt í apríl: per l'abril plou molt

vætu·sef <n. -sefs, no comptable>:
eleòcaris f uniglume, canyet m (o: serrana f) d'una gluma (planta Scirpus uniglumis syn. Eleocharis uniglumis syn. Scirpus palustris syn. Eleocharis fennica)

vætu·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
eleòcaris f uniglume, canyet m (o: serrana f) d'una gluma (planta Eleocharis uniglumis)

vætu·sumar <n. -sumars, -sumur>:
estiu humit i plujós

vætu·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
període m (o: època f) de pluges (lapse de temps -hores, dies, fins i tot setmanes i mesos- humit i plujós)

vætu·tími <m. -tíma, no comptable>:
temps m de pluges (lapse de temps -hores, dies, fins i tot setmanes i mesos- humit i plujós)

vöðla <vöðla ~ vöðlum | vöðlaði ~ vöðluðum | vöðlaðe-u [saman]>:
cabdellar una cosa masegant-la, rebregar una cosa pitjant-la (esp. paper o tela, fins a deixar-la convertida en una bola)
en Drottinn mun fleygja þér burt, mikilmenni, hann þrífur þig, vöðlar þér þétt saman (t͡sāˈnaφ ~ צָנַף:   t͡sāˈnōφ   ʝit͡snāφ-əˈχā (ʝit͡snɔ̆φ-ˈχā)   t͡sənēˈφāh   ka-dˈdūr   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   raħăˈβaθ   ʝāˈδāʝim,   צָנוֹף יִצְנָפְךָ, צְנֵפָה, כַּדּוּר, אֶל-אֶרֶץ רַחֲבַת יָדָיִם) og þeytir þér eins og bolta út á víðan vang. Þar muntu deyja og þar verða glæsivagnar þínir, þú sem ert fjölskyldu húsbónda þíns til skammar: però Jahvè et llençarà, a tu, gran home, t'engraparà i et masegarà fins a deixar-te fet un cabdell compacte i et llançarà com una pilota a un vast terreny! Ës allà que tu moriràs i allà que hi haurà els teus carros esplèndids, tu que ets la vergonya de la família del teu senyor
♦ vöðla e-u í kúlu: fer una bola amb una cosa (pitjant-la, p.e., un paper)

vöðlur <f.pl vaðla>:
pantalons m.pl [impermeables] de pescador

vöðu·selur <m. -sels, -selir>:
foca f de Grenlàndia (mamífer Phoca groenlandica)

vöðva- <en compostos>:
muscular, mio-, mi-

vöðva·beygir <m. -beygis, -beygjar>:
múscul m flexor

vöðva·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDmiïtis (o: miositis) f, inflamació f muscular
♦ → hjartavöðvabólga “miocarditis”

vöðva·búnt <n. -búnts, -búnt>:
<FIGmaciste m, paquet m de músculs, forçut (o: forcegut) m, forçuda f (o: forceguda) f

vöðva·deild <f. -deildar, -deildir>:
<MEDsarcòmer m (vöðvaliður)

vöðva·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDmiologia f

vöðva·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDfibrositis f

vöðva·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
<MEDtúnica f muscular
♦ vöðvahjúpur legs: <MEDmiometri m

vöðva·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
<MEDmioma m

vöðva·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MED & GENmusculatura f
♦ vöðva- og beinakerfi: <MEDsistema musculoesquelètic

vöðva·kippur <m. -kipps, -kippir>:
<MEDmioclònia f, clonus m, contracció f [involuntària] muscular
♦ krampakenndir vöðvakippir: mioclònies espasmòdiques, espasmes m.pl [musculars], contraccions [musculars] espasmòdiques

vöðva·knippi <n. -knippis, -knippi>:
<MEDfeix m muscular, feix m de músculs, feix m de fibres musculars

vöðvaknippis·hula <f. -hulu, -hulur. Gen. pl.: -hula>:
<MEDepimisi m

vöðva·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>:
força f muscular

vöðva·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDespasme m [muscular], rampa f, calambre m (cast.; ekki ritm./no lleng. lit.) (contracció involuntària i brusca, i, tot sovint, molt dolorosa, de múscul)

vöðva·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MEDmiopatia f
♦ meðfæddir vöðvakvillar: <MEDmiopaties congènites
♦ tauga-vöðvakvilli: <MEDneuromiopatia f
♦ → hjartavöðvakvilli “miocardiopatia, cardiomiopatia”

vöðva·kyrkingur <m. -kyrkings, no comptable>:
<MEDdistròfia f muscular

vöðva·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDsarcòmer m

vöðva·lömun <f. -lömunar, no comptable>:
<MEDparàlisi f muscular

vöðva·massi <m. -massa, no comptable>:
<MEDmassa f muscular

vöðva·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
musculós -osa (o: musculat -ada)

vöðvarauða·miga <f. -migu, no comptable>:
<MEDmioglobinúria f

vöðva·rauði <m. -rauða, no comptable>:
<MEDmioglobina f

vöðva·réttir <m. -réttis, -réttar>:
múscul m extensor

vöðva·rýrnun <f. -rýrnunar, no comptable>:
<MEDatròfia f muscular, amiotròfia f

vöðva·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
<MEDtrastorn m muscular
♦ vöðva- og beinaraskanir: <MEDtrastorns musculoesquelètics
♦ vöðva-taugaraskanir: <MEDtrastorns mioneurals

vöðva·samdráttur <m. -samdráttar, -samdrættir. Gen. pl.: -samdrátta; dat.pl.: -samdráttum>:
contracció f muscular

vöðva·sarkmein <n. -sarkmeins, -sarkmein>:
<MEDmiosarcoma m
♦ illkynjað vöðvasarkmein: <MEDsarcoma maligne

vöðva·slappleiki <m. -slappleika, no comptable>:
<MEDhipotonia f muscular

vöðva·slekja <f. -slekju, no comptable>:
<MEDhipotonia f [muscular]

vöðva·slen <n. -slens, no comptable>:
<MEDmiastènia f
♦ meðfætt og þroska-vöðvaslen: <MEDmiastènia congènita i de desenvolupament

vöðvaslens·fár <n. -fárs, no comptable>:
<MEDmiastènia f greu

vöðvaslens·heilkenni <n. -heilkeinnis, -heilkenni>:
<MEDsíndrome miastènica

vöðva·slit <n. -slits, no comptable>:
<MEDesquinç m

vöðva·spenna <f. -spennu, no comptable>:
<MEDto m muscular
♦ trufluð vöðvaspenna: <MEDdistonia f muscular, alteració f del to muscular

vöðvaspennu·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
<MEDtrastorn miotònic
♦ vöðvaspennuraskanir: <MEDtrastorns miotònics

vöðvaspennu·truflun <f. -truflunar, -truflanir>:
<MEDdistonia f [muscular]

vöðva·strengir <m.pl -strengja>:
cruiximent m, agulletes f.pl (cast., ekki ritm./no lit., esbraonament m (Mall., Men. (harðsperrur)

vöðva·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
força f muscular

vöðva·stæltur, -stælt, -stælt <adj.>:
musculós -osa (o: musculat -ada)  

vöðva·tognun <f. -tognunar, no comptable>:
<MEDdistorsió f muscular, distorsió f de lligament muscular, esquinç m

vöðva·tröll <n. -trölls, -tröll>:
<FIGmaciste m, paquet m de músculs, forçut (o: forcegut) m, forçuda f (o: forceguda) f

vöðva·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
teixit m muscular

vöðva·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
dolor m,f muscular, miàlgia f

vöðva·visna <f. -visnu, no comptable>:
<MEDatròfia denervativa [de múscul]
♦ ágeng vöðvavisna: <MEDsíndrome f de Duchenne

vöðva·þrautir <f.pl -þrauta>:
<MEDmiàlgia f

vöðva·þráður <m. -þráðar, -þræðir. Gen. pl.: -þráða; dat.pl.: -þráðum>:
miòcit f, fibra f muscular, cèl·lula f muscular, fibril·la f muscular

vöðva·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:
<MEDmiastènia f

vöðva·þroti <m. -þrota, no comptable>:
<MEDmiofibrositis f

vöðva·þynna <f. -þynnu, -þynnur. Gen. pl.: -þynnsa>:
<MEDlàmina f muscular

vöðva·æxli <n. -æxlis, -æxli>:
<MEDmioma m
♦ góðkynja vöðvaæxli: <MEDmioma benigne

vöðvi <m. vöðva, vöðvar>:
<MED & CULINmúscul m

vöfflu·járn <n. -járns, -járn>:
gofrera f, motlle m (o: planxa f) de fer gofres (aparell per fer gofres)
♦ rafmangs vöfflujárn: gofrera elèctrica

vöfflu·saumur <m. -saums, -saumar>:
<TÈXTsmocking m, smocks m.pl, [costura f de] bresca f d'abelles

vöflur <f.pl vafla>:
1. (hik, vafningarvacil·lació f, titubeig m, hesitació f (indecisió, dubte a fer)
♦ hafa engar vöflur á e-u: <LOC FIGno vacil·lar (o: titubejar), tirar pel dret
♦ hafa engar vöflur á svari: respondre sense titubeigs (o: sense embuts)
2. (ráðaleysiperplexitat f (astoradesa, irresolució, confusió pel que hom veu, sent etc.)
♦ það koma vöflur á e-n: <LOC FIGalgú -una queda perplex -a (o: atònit -a), algú queda sense saber què dir
3. (vandræðimal pas (dificultat, tràngol)

vöggu·barn <n. -barns, -börn>:
infant m de bressol

vöggu·dauði <m. -dauða, no comptable>:
[síndrome f de la] mort sobtada del lactant

vöggu·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
do m natural, do innat
♦ fá e-ð í vöggugjöf: <LOC FIGtenir un do de naixement, haver nascut amb un do

vöggu·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
cançó f de bressol, vou-veri-vou m (Mall.

vöggu·prent <n. -prents, -prent. Pl. no hab.>:
incunable m (llibre imprès abans del 1500. En els països norrens, emperò, llibre imprès abans del 1550)
það er mikil ánægja að skoða vögguprentin íslensku og sjá á milli línanna smekkinn, sem oft er mjög haminn af því hve lítið úrval hefur verið prentgagna og því þröngur stakkur fyrir þann er vann að prentverkinu: það gegnir furðu hve vel hefur tekist að brúa hinar ýmsu torfærur á leiðinni til loka bókarinnar: és una gran satisfacció mirar els incunables islandesos i veure entre línies el gust, que sovint es veia molt refrenat per la poca varietat de materials impresos que hi havia i, que, per tant, era una estreta cotilla per a aquell que treballava en l'estampa de llibres: Causa admiració com es van aconseguir superar els diferents entrebancs en el camí fins a l'acabament del llibre
♦ skrá um vögguprent: catàleg d'incunables

vöggu·sett <n. -setts, -sett>:
set m de bressol

vöggu·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
tradescància f discolor, lliri m de l'arca (planta Tradescantia spathacea syn. Rhoeo spathacea syn. Rhoeo discolor)

vöggu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de nounats (a la secció de maternitat d'un hospital)

vöggu·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
cançó f de bressol, vou-veri-vou m (Mall.

vök <f. vakar, vakir>:
forat m en el glaç (d'un estany glaçat etc.
◊ vök á ísnum: forat en el glaç
♦ eiga í vök að verjast: <LOC FIGtrobar-se en una situació embarassosa (o: compromesa), veure-se'n un bull, no saber com sortir-se'n, estar en un bon embolic

vökna <vökna ~ vöknum | vöknaði ~ vöknuðum | vöknað>:
mullar-se, banyar-se (Bal.
ég hef vöknað í fæturnar: m’he mullat els peus
♦ honum vökaði um augu: <LOC FIG impers.les llàgrimes li varen venir als ulls

vöknun <f. vöknunar, no comptable>:
1. <GENdespertament m
2. (það að vakna eftir svæfingurecuperació f [postanestèsica] (despertament de l'anestèsia després d'operació quirúrgica)

vöknunar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de de recuperació postanestèsica (per a pacients acabats d'operar)

vök·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
que té molts de forats (superfície glaçada
fóru þeir jarl þá at leita sér hælis. Reið jarl en Karkr gekk. En er þeir kómu at á þeirri er Gaul heitir, var íss á ánni mjǫk vǫkóttr. Jarl fór af baki ok hratt hestinum í vǫk eina, ok þar lét hann eptir mǫttul sinn, ok festi við ísbrúnina, svá at eigi mátti með ǫllu ofan reka. Fóru þeir þá til hellis þess er síðan er kallaðr Jarlshellir. Þeir lágu þar um hríð ok sofnuðu: el iarl i el seu esclau se n'anaren llavors a cercar un refugi. El iarl cavalcava el seu cavall mentre que en Karkr (el seu esclau) anava a peu. I quan varen arribar al riu que es diu Gaulá, [va resultar que] el glaç del riu tenia molts de forats. El iarl va desmuntar i va precipitar (fer caure) el seu cavall a dins un forat en el glaç (perquè s'hi anegués) i allà també hi va deixar el seu mantell que va subjectar a la vora del gel de manera que no pogués caure del tot dins l'aigua. Llavors es varen dirigir a la cova que, posteriorment, s'ha anomenat Jarlshellir (la cova del iarl). Hi varen jeure una estona i s'adormiren

vöktum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → vekja “despertar”

vöku:
casos oblics del sg. de → vaka “vetlla; vigilància”

vöku·deild <f. -deildar, -deildir>:
unitat f neonatal, servei m (o: secció f) de neonatologia (secció d'hospital

vöku·draumur <m. -draums, -draumar>:
somieig (o: fantasieig) m, somni m de despert, somni diürn (somiar despert. En Josep Murgades, a la seva traducció dEl Poeta i el fantasieig d'en Sigmund Freud, empra somni diürn com a equivalent de l'alemany Tagtraum)

vöku·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
vetlladora f (dona que durant la nit vetlla el son d'un malalt, una partera etc.)

vökull, vökul, vökult <adj.>:
(athugull, vakandi; sem vakir löngumvigilant
◊ svo er sagt (ut perhibent), að móðir Jörð hafi alið hana síðast í gremju sinni við guðina, systur handa Köusi og Enkeladusi, fotfráa og flugsnara, hræðilega óvætti; neðan undir hverri föður á skrokki hennar er vökult (uigil -igilis:   tot uigiles oculi subter) auga - furðulegt - tungur hefur hún jafnmargar og jafnmarga skrækjandi (totidem ora sonant) munna, jafnmörg sperrt eyru: es diu que la mare Terra, en la seva indignació amb els déus, la va engendrar en darrer lloc, germana d'en Ceos i de l'Encèlados, un monstre horrend, [enorme], de peu ràpid i vol veloç; dessota de cada ploma del seu cos hi ha un ull vigilant -prodigi astorador!-, té tantes de llengües com boques cridants i orelles dreçades (l'original fa: monstrum horrendum, ingens, cui, quot sunt corpore plumae ǁ tot uigiles oculi subter (mirabile dictu!) ǁ tot linguae, totidem ora sonant, tot subrigit aures)

vöku·lög <n.pl -laga>:
llei f de les sis hores (llei, promulgada el 1921, que obliga els pescadors a dormir un mínim de sis hores al dia)

vöku·maður <m. -manns, -menn>:
vigilant m & f (sentinella, home o dona que fa guàrdia durant la nit)

vöku·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f en blanc, nit f sense poder dormir, nit f d'insomni

vökur:
nom. & ac. pl. de → vaka “vetlla; vigilància”

vökva- <en compostos>:
1. de fluids
2. hidràulic -a

vökva <vökva ~ vökvum | vökvaði ~ vökvuðum | vökvaðe-ð>:
1. <GENregar una cosa (cosa regada = camp, hort, vinya, terra etc. & planta
♦ vökva blómin: regar les flors
♦ vökva fyrir e-ð: <LOCruixar (o: aspergir) una cosa amb aigua
2. (vetrarbrautbanyar una cosa (arrosar, mullar suaument una cosa amb líquid, com si l'estiguessin regant)
um Asser sagði hann: Blessaðastur af sonunum sé Asser! Veri hann eftirlæti bræðra sinna og vökvi (tˁāˈβal ~ טָבַל:   wə-tˁɔˈβēl   ba-ʃˈʃɛmɛn   raˈɣl-ō,   וְטֹבֵל בַּשֶּׁמֶן רַגְלוֹ) fót sinn í olíu!: per a l'Aser (Aixer), digué: “Que l'Aser (Aixer) sigui el més beneït dels fills! Que ell sigui el privilegiat dels seus germans i que banyi el seu peu en oli!”
fyrir því græt ég með Jaser yfir víntrjám Síbma. Ég vökva þig (rāˈwāh ~ רָוָה:   ʔărai̯ʝāˈw-ɛχ   dimʕāˈθ-ī,   אֲרַיָּוֶךְ דִּמְעָתִי) með tárum mínum, Hesbon og Eleale! því að fagnaðarópum óvinanna laust yfir sumargróða þinn og vínberjatekju: per això ploro amb en Jaser (Iaaser) pels ceps de Sabamà (Sibmà). T'arroso amb les meves llàgrimes, Hesebon (Ħeixbon) i Elealé (Elalé)! Perquè els crits d'alegria dels teus enemics han caigut sobre els esplets del teu estiu i la teva verema

vökva·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:
<FÍSmecànica f de fluids

vökva·áttaviti <m. -áttavita, -áttavitar>:
<MARbrúixola f [d'orientació] líquida

vökva·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
emulsió f

vökva·bremsa <f. -bremsu, -bremsur. Gen. pl.: -bremsa>:
fre hidràulic

vökva·brot <n. -brots, -brot>:
fràcking m (bergbrot)

vökva·drægur, -dræg, -drægt <adj.>:
higroscòpic -a

vökva·form <n. -forms, -form>:
forma líquida
♦ í vökvaformi: en forma líquida

vökva·fylltur, -fyllt, -fyllt <adj.>:
ple -ena de líquid

vökva·hamur <m. -hams, -hamir>:
estat m [d'agregació] líquid
♦ í vökvaham: en estat líquid

vökva·hemill <m. -hemils, -hemlar>:
fre hidràulic

vökvahemla·kerfi <n. -kefis, -kerfi>:
sistema m de frens hidràulics

vökva·jafnvægi <n. -jafnvægs, no comptable>:
1. <FÍSequilibri hidrostàtic
2. <BIOequilibri m de líquids (o: fluids)

vökva·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
<FÍSfluid -a

vökva·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<TÈCNsistema hidràulic

vökvakerfis·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
<TÈCNlíquid (o: fluid) hidràulic

vökva·knúinn, -knúin, -knúið <adj.>:
hidràulic -a (que funciona o és mogut per mitjà d'un sistema hidràulic)

vökva·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðsla o: -leiðslna>:
conducte hidràulic

vökva·lyfta <f. -lyftu, -lyftur. Gen. pl.: -lyfta>:
plataforma elevadora

vökva·magn <n. -magns, no comptable>:
quantitat f de líquid (o: líquids)

vökva·pressa <f. -pressu, -pressur. Gen. pl.: -pressa>:
premsa hidràulica

vökva·stýri <n. -stýris, -stýri>:
direcció assistidaf de líquids

vökva·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
higroscòpic -a

vökva·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
retenció f de líquids

vökva·tap <n. -taps, no comptable>:
<TÈCN & BIOpèrdua f de líquids (o: fluids)

vökva·tengill <m. -tengils, -tenglar>:
<TÈCNacoblador hidràulic

vökva·tækni <f. -tækni, no comptable>:
<TÈCNhidràulica f

vökva·þrýstingur <m. -þrýstings, no comptable>:
<TÈCNpressió hidràulica

vökvi <m. vökva, vökvar>:
1. <GENlíquid m
♦ brennanlegur vökvi: líquid m inflamable
2. <FÍS, QUÍMfluid m

vökvun <f. vökvunar, no comptable>:
reg m (o: regatge m; o: irrigació f)

vökvunar·kanna <f. -könnu, -könnur>:
regadora f

völ <f. —, no comptable>:
1. (valtria f (elecció, escolliment, acció de triar)
♦ sá á kvölina sem á völina: <LOC FIGno saber per qui o per quina cosa decidir-se
2. (það sem valið erselecció f (col·lecció de coses triades, esp. les millors)
♦ það er völ á e-u: hi ha l'opció de triar entre..., es pot optar entre... (haver-hi diverses possibilitats de tria)
3. (valkosturtria f (elecció, escolliment, acció de triar & opció, alternativa)
♦ eiga völ á e-u: tenir l'opció d'una cosa
♦ eiga ekki völ á e-u: no tenir l'opció (o: la possibilitat) d'una cosa
♦ eiga engra kosta völ: no tenir cap opció (o: alternativa)  

völd:
nom. & ac. pl. de → vald “poder”
♦ af völdum e-s: <LOC FIGcausat per..., a causa de...
♦ hrökklast frá völdum: abandonar el poder, apartar-se del poder
♦ komast til valda: accedir al poder, arribar al poder
♦ sitja að völdum: estar en el poder
♦ taka völdin: prendre el poder
♦ vera við völd: regnar, governar, estar en el poder
♦ gleðin var við völd: regnava l'alegria

völd:
nom. f. sg. & nom./ac. n. pl. de → valdur, völd, valt “causant, que és causa d'una cosa”

völdum¹:
1ª pers. pl. del pret. ind. de → velja “escollir, triar”

völdum²:
1ª pers. pl. del pres. ind. & subj. de → valda “causar”

völlu <ac. pl.>:
<variant arcaica de → velli ac. pl. de → völlur “camp [pla]”

völlur <m. vallar, vellir. Ac. pl.: velli o: <> völlu>:
1. <GEN & ESPORTcamp m [pla i cobert d'herbei]
Oddur mælti við menn sína þá er honum voru næstir að þeir mundu leita út: „Mun eg hlaupa fyrstur út,“ segir hann, „en þér fylgið mér vel og eru þá mörg góð að ef vér komumst út á víðan völl og látum aldrei stanga oss hér inni svo auvirðlega“ (SS II, cap. 433, pàg. 669): l’Oddur va dir als seus homes que es trobaven més a prop d'ell que havien de mirar de sortir d'allà dedins: “Jo seré el primer en sortir a fora”, els va dir, “i vosaltres seguiu-me d'aprop perquè, si sortim a camp obert ens serà molt avantatjós i [defora] no ens deixarem mai enastar tan miserablement com si ens quedem dedins”
♦ fara á völlinn: <LOCanar a l'estadi (a veure-hi una competició esportiva)
♦ leikmennirnir hlupu út á völlinn: <LOCels jugadors sortiren al camp de joc
♦ liggja við velli: <LOC FIGhaver-se ensulsiat (haver-se'n anat a terra un edifici, haver-se ensorrat o haver caigut a terra un edifici)
eitthvert sinn reið Þórir frá Melum til skips ok hitti Helga. Helgi tók allglaðliga við honum ok spurðu hverju hann vildi kaupa. Þórir kvað sér nauðsyn á vera at kaupa við, því at hús mín liggja við velliun dia, en Þórir se'n va anar de Melar cap al vaixell i s'hi trobà amb en Helgi. En Heldi li va donar una benvinguda jovialíssima i li va preguntar si volia comprar res. En Þórir li va dir que havia de menester comprar-li algunes coses, “perquè les cases del meu mas s'han esfondrat
♦ → grundvöllur “base[s], fonament[s]”
2. (sléttaplana f (planúria)
svo var mælt að engi skyldi renna frá öðrum, engi skyldi og eftir vera þá er stýrimenn segðu að í brott skyldi. Þeir létu menn eftir að gæta skipa en þeir gengu á land upp. Voru fyrst vellir sléttir en þar næst mörk mikil. Þórir gekk fyrr en þeir bræður Karli og Gunnsteinn: també es va dir que que ningú no se separés de l'altre (dels altres) i que ningú no s'endarrerís (no es reressagués) quan els patrons dels vaixells cridessin que els homes es reunissin de nou per a retirar-se. Llavors varen deixar (apostar) homes vigilant els vaixells i la resta va desembarcar a terra. De primer s'hi trobaren amb grans planúries (lit.: camps plans) immediatament després dels quals vingué una gran boscúria. En Þórir marxava més envant que no els germans Karli i Gunnsteinn
3. (flugvölluraeroport m (camp d'aviació)
♦ fara út á [flug]völl: <LOCanar a l'aeroport
4. (orrustuvöllur, vígvöllurcamp m de batalla (espai on els combatents lliuren una batalla)
♦ halda velli: <LOC FIGsortir victoriós -osa [d'una batalla] (lit.: mantenir el camp)
♦ hasla e-m völl: <LOC HIST‘avellanar-li’ el camp a algú, delimitar per a algú, amb branques o vares d'avellaner, el camp d'una hólmganga
♦ hasla sér velli á alþjóðlegum markaði: <LOC FIGocupar un nínxol de mercat en el[s] mercat[s] internacional[s]
♦ leggja e-n að (o: við) velli: <LOC FIGderrotar algú, batre algú
Bolli mælti: "Hitt er yður ráðlegast að láta nú vera kyrrt því að yður mun ofstýri verða að leggja mig við velli. En vera má að eg kvisti einnhvern yðvarn eða alla tvo áður eg er felldur": en Bolli els va dir: “El més aconsellable per a vosaltres és que ho deixeu estar perquè derrotar-me us resultarà una empresa massa difícil de dur a terme. I bé podria ésser que jo n'estassi (en faci caure) algun de vosaltres, o tots dos [i tot], abans que no m'abateu”
átta árum síðar hefur hann lagt alla helstu andstæðinga sína að velli: vuit anys després havia derrotat tots els seus principals adversaris
♦ vera myndarlegur ~ víglegur á velli [að sjá]: #1.: <LOC GENtenir un posat marcial; #2.: <LOC FIGésser bonic de veure (fer goig als ulls)
Egill mælti: "Ekki máttu, konungur, þegja yfir svo stórum málum, því að allir menn hér í landi, innlenskir og útlenskir, skulu hlýða yðru boði. Eg hefi spurt, að þér setjið lög hér í landi og rétt hverjum manni; nú veit eg, að þér munuð mig láta þeim ná sem aðra menn; þykist eg hafa til þess burði og frændastyrk hér í landi að hafa við Atla hinn skamma. En um mál okkur Eiríks konungs er yður það að segja, að eg var á hans fund, og skildumst við svo, að hann bað mig í friði fara, hvert er eg vildi. Vil eg bjóða yður, herra, mína fylgd og þjónustu; veit eg, að vera munu hér með yður þeir menn, er ekki munu þykja víglegri á velli að sjá en eg er; er það mitt hugboð, að eigi líði langt, áður fundi ykkra Eiríks konungs muni saman bera, ef ykkur endist aldur til; þykir mér það undarlegt, ef eigi skal þar koma, að þér þyki Gunnhildur eiga sona uppreist marga": l’Egill li va dir: “Rei, no podeu callar en uns plets tan importants [com són aquests] perquè tothom d'aquest regne, tant els nadius com els estrangers, escoltarà [amb atenció] la vostra decisió. He sentit a dir que Vós heu fixat [noves] lleis per aquesta terra i [establert] justícia per a cada persona [que hi viu]. Sé, doncs, que vós em concedireu el que em correspon per justícia igual que ho feu amb els altres (lit.: que permetreu que atenyi el que permeteu als altres). Considero que, pels meus orígens i per la [gran] influència que tenen els meus parents en aquest regne, em puc equiparar (igualar) en drets amb l'Atli el Rabassut. I, pel que fa a la meva relació amb el rei Eiríkur, us he de dir que em vaig trobar en presència seva i que en separar-nos (= en prendre comiat d'ell), em va manar que me n'anés en pau (=va disposar que pogués anar-me'n en pau) onsevulla que jo volgués. Senyor, us vull oferir la meva fidelitat i el meu servei. Jo sé que aquí, al vostre costat, hi ha homes que, en el camp de batalla no es veuran pas més marcials que jo. Tinc el pressentiment que no passarà gaire temps abans que Vós i el rei Eiríkur no us enfronteu en batalla, si viviu prou temps per fer-ho. Em semblarà sorprenent si no s'arriba a tal punt que no us sembli que la Gunnhildur té massa fills que volen enfilar-se alt” (vocabulari: #1. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 401: <...> 9. Rechtssache, Rechtshandel, Prozeß, Anklage <...>. En plural per incloure les accions petitòries d'herència de les dues parts en litigi; #2. boð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 60: <...> 4. Gebot, Geheiß. Aquí en el sentit de resolució, decisió; #3. setja lög: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 10. 11. setið lǫg usw., vgl. Hkr., Hák. s. góð. c. 11, wo es heißt: [Hákon konungr var allra manna glaðastr ok málsnjallastr ok lítillátastr;] „hann (Hákon) var maðr stórvitr ok lagði mikinn hug á lagasetning. Hann setti Gulaþingslǫg með ráði Þorleifs spaka, ok hann setti Frostuþingslǫg með ráði Sigurðar jarls ok annarra Þrœnda, þeira er vitrastir váru“, [en Heiðsævislǫg hafði sett Hálfdan svarti, sem fyrr er ritat]. ‘En Hákon era un home extremadament alegre (jovial) i eloqüent i molt afable. [També] era un home intel·ligentíssim i mostrava un gran interès per la legislació. Va fer una nova redacció, amb l'assessorament d'en Þorleifr el Savi, de les lleis del Gulaþing, i, amb l'assessorament del iarl Sigurðr i d'altres prohoms dels Þrœndalǫg, que eren considerats els més savis, va fer una nova redacció de (o: va fixar) les lleis del Frostuþing. La Llei de Heiðsævi, com s'ha escrit abans, ja havia estat fixada pel Hálfdan el Negre’. setti bedeutet hier „er redigierte aufs neue“. També en Baetke 19874, pàg. 528: 4. festsetzen, -legen, (als gültig) aufstellen: <...> setja lǫg í landi <...>; #4. burður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 78: <...>, 4 (meist pl.) Herkunft, Abstammung, Stand und das darauf beruhende Recht: hafa burði til (e-s); #5. frændastyrkur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 166: frænda-styrkr m. = frænda-afli. Ídem: fræda-afli m.   mächtige Verwandtschaft, Rückhalt, Beistand durch Verwandte; #6. Atli hinn skammi: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 13. við Atla, „gegenüber Atli“, „in gleichem maße, wie Atli“. Segons la mateixa Història de l'Egill, l'Atli hinn skammi era el tercer fill d'en Þorgeir þyrnifótur i hi és descrit com a: ekki hár og riðvaxinn og var rammt að afli ‘no [era] alt [d'estatura], però sí rabassut i d'enorme força’. Al capítol 66 de la Història de l'Egill, es referirà la hólmganga entre l'Egill i ell al Gulaþing i com l'Egill el matarà d'una mossegada a la gola (“og beit í sundur í honum barkann”). He traduït el malnom de l'Atli com Atli el Rabassut per raons òbvies: en català, l'adjectiu curt, aplicat a persones, passa a tenir el significat d'escassa intel·ligència, que té escassa intel·ligència, la qual cosa el fa inviable en aquest context. Una altra possibilitat hauria estat traduir-lo com a Atli el Menut o com a Atli el Baixet; #7. fundur: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 15. fund, ist acc.; var also ungef. = kom, fór; #8. fylgd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 169: fylgð f.   <...> Gefolgschaft <...>; #9. hugboð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 278: hug-boð n.   Ahnung; #10. bera saman: Cf. en Baetke 19874, pàg. 48: <...> unp. berr fund þeira saman sie treffen zusammen, aufeinander; #11. uppreist: Cf. en Baetke 19874, pàg. 683: upp-reist (-reisn) f.   1. Verbesserung (der Stellung, der Verhältnisse), Aufstieg, Emporkommen, Zuwachs an Bedeutung, Ruhm; Förderung: fá uppreist (wieder)hoch-, emporkommen, zu Macht und Ansehen gelangen. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 22. sona uppreist marga, ist ungefähr dasselbe wie sonu marga, eigentlich „vieler söhne erscheinung“, „viele söhne, die — unerwartet — hervortreten werden“. L'Anne Heinrichs 2000, pàg. 90, ens dóna una altra interpretació/traducció d'aquesta frase: Es sollte mich wundern, wenn es nicht dahin kommt, daß Ihr meint, Gunnhild habe für das Emporkommen vieler Söhne gesorgt (Nordal 1933, S. 198), on Nordal 1933 fa referència a l'edició d'en Sigurður Nordal (curador): Egils saga Skalla-Grímssonar. Reykjavík, ÍF, 1933. Al meu entendre, el mot uppreist té una connotació socio-política que no queda pas reflectida en aquesta interpretació-traducció)
♦ það er mikill völlur á honum: <LOC FIGté molts fums, duu  (o: porta) molts de fums (es comporta d'una manera molt vanitosa, està molt envanit)
♦ þéttur á velli: <LOC FIGferm -a com una roca

völsku·eitur <n. -eiturs, -eitur>:
verí m per a rates (rottueitur)

völsku·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:
cerasti tomentós, banyeta f de plata (planta Cerastium tomentosum)

völsku·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos rater (o: ratador) (gos emprat per a caçar rates i ratolins) (rottuhundur)

völsku·mál <n. -máls, -mál>:
francès m, llengua francesa
◊ nú eru heiðingjar allir gengnir af skipum sínum ok ferr konungr heim í Sobríeborg hina góðu. Allt hyski hans gekk í mót honum, kona hans ok son, ok hin ljósa Rósamunda, dóttir hans, ok mælti hún þegar til fǫður síns: "Þér hétuð, er þér kœmið ór Franz, at þér skylduð fá mér úr Franz einn hertekinn fátœkjan mann, at kenna mér völskumál!": llavors tots els pagans se n'anaren del seu vaixell i el rei va tornar a casa, a la bona Sobríeborg. Tota la seva família va sortir a rebre'l: la seva dona, el seu fill i Rósamunda la rossa, sa filla, qui, de seguida, va parlar a son pare dient-li: "M'havíeu promès que quan tornaríeu de França em duríeu un presoner pobre perquè m'ensenyés el francès"
  Bjarni Vilhjálmsson, a la seva edició de les Ridddarasögur, volum IV, pàg. 57, reinterpreta el mot com a völsku mál ‘llengües franceses’.  
     

völsungur <m. völsungs, völsungar>:
esparver m d'espatlles negres (ocell Elanus caerulus)

Völsungur <m. Völsungs, no comptable>:
volsung m, volsunga f, descendent m & f del rei Vǫlsungr
þat segja menn, þeir er verit hafa í Miklagarði, at Paðreimrinn sé á þá leið gerr, at veggr hár er settr um einn vǫll, sem til sé at jafna túnsvídd, kringlóttan, ok grádur umhverfis; sitja menn þar um steinvegginn, en leikrinn er á vellinum. Eru þar skrifuð margskonar forntíðindi, Æsir, Vǫlsungar, Gjúkungar, gert af kopar ok málmi með svá miklum hagleik, at þat þykkir alt kvikt vera, er þeir koma í leikinn. Er leikrinn settr með miklum brǫgðum ok vélum; sýnist sem menn ríði í lopti, ok skoteldr er þar við, ok allskonar hǫrpuleikar ok sǫngfœri: els qui han estat a Constantinoble conten que l'hipòdrom està dissenyat de tal manera que hi ha un mur alt que envolta una esplanada circular que es pot comparar en extensió al tún d'un mas i graons tot al voltant d'aquesta esplanada. La gent hi seu tot envoltant el mur de pedra i l'espectacle és a l'esplanada. El mur està decorat amb manta mena de fets antics: els ansos, els volsungs, els giucungs, tots ells afaiçonats de bronze i metall amb tan gran perícia que tots ells semblen que siguin vius als qui assisteixen a l'espectable. L'espectacle és escenificat amb gran enginy i artifici: els homes sembla com si volessin per l'aire. També hi ha llançament de skoteldr, ço és, foc grec (o potser focs d'artifici?), i s'hi toquen tota mena d'instruments musicals de corda i d'altres instruments musicals

völt:
nom. f. sg. & nom./ac. n. pl. de → valtur, völt, valt “inestable, trontollant”

völtrur <f.pl valtra>:
rodetes f.pl (sota un objecte, per a poder-lo moure amb millor facilitat)

völu·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDastràgal m, taba f, tódol m, marraquinca f, marranxa f

völu·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLconglomerat m

völu·leiði <n. -leiðis, -leiði>:
<tomba f de volva
síðan vaknaði Herdís og sagði Guðrúnu drauminn. Guðrúnu þótti góður fyrirburðurinn. Um morguninn eftir lét Guðrún taka upp fjalar úr kirkjugólfinu þar sem hún var vön að falla á knébeð. Hún lét grafa þar niður í jörð. Þar fundust undir bein. Þau voru blá og illileg. Þar fannst og kinga og seiðstafur mikill. Þóttust menn þá vita að þar mundi verið hafa völuleiði nokkuð. Voru þau bein færð langt í brott þar sem síst var manna vegur: després la Herdís es va despertar i va contar a la Guðrún el seu somni. La Guðrún va considerar que aquella aparició en somnis [que havia tingut la Herdís] era bona. [De tota manera,] l'endemà al matí, la Guðrún va fer aixecar les llates de fusta del terra de l'església a l'indret on ella solia agenollar-se per pregar. Després va fer excavar-hi un clot. Allà [enterrats] s'hi trobaren ossos [humans]. Eren negres i tenien un aspecte espantós (horrible). A més a més també s'hi va trobar una kinga (ornament pectoral de dona) i un gran seidstaf (vara o bastó per a fer el seid). Hom fou del parer que, amb tota seguretat, en aquell indret hi devia haver hagut la tomba d'una volva. Aquells ossos foren traslladats molt lluny d'allà, allà on un camí humà era a l'últim de tot (menys lit.: a un indret molt apartat dels camins fressats)

völu·líki <n. -líkis, no comptable>:
<variant arcaica de → völvulíki “forma de volva”

völu·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
xafallós -osa, palpissot -a, que parla confús (sobretot per la impossibilitat d'articular [bé] la r substituint-la per una l)

völundar·hús <n. -húss, -hús>:
<GEN & MEDlaberint m
♦ → andarvölundarhús “laberint vestibular”
♦ → beinvölundarhús “laberint ossi”
♦ → brjóskvölundarhús “laberint cartilaginós”
♦ → himnuvölundarhús “laberint membranós”
♦ → sáldbeinsvölundarhús “laberint etmoïdal, antre etmoïdal”
♦ → snigilsvölundarhús “laberint coclear”

völundar·smíð <f. -smíðar, no comptable>:
variant de völundarsmíði ‘obra mestra’

völundar·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
obra mestra

völundur <m. völundar (o: völunds), völundar>:
gran artesà m (esp. gran ferrer i/o orfebre)

Völundur <m. Völundar, no comptable>:
Völundur m (andrònim & nom de personatge mitològic)
Niðungr konungr sitr nú í sínu ríki ok með honum Velent, inn ágæti smiðr, er væringjar kalla Vǫlund. Hann smíðar konungi alls kyns gersimar af gulli ok silfri ok af hverjum hlut, er smíða má. Velent er svá frægr um alla norðrhálfu heimsins, at svá þykkjast allir menn mega mest lofa hans hagleik, at hverja þá smíð, er betr er ger en annat smíði, at sá er Vǫlundr at hagleik, er gert hefir. Velent er með Niðungi konungi í góðu yfirlæti ok mikilli sœmd ok allra manna hagastr ok víðfrægastr: el rei Niðungr, després d'això, s'estigué al seu regne i, amb ell hi havia en Velent, el magnífic ferrer i orfebre, que els varingis anomenen Vǫlundr. Fabricava per al rei tota mena de joies d'argent i or i de qualsevol altra cosa que es pogués forjar. En Velent era tan famós per tota la meitat septentrional del món que tothom creia que la manera com més es podia lloar l'habilitat (la perícia) d'algú era dient, de qualsevol joia que fos millor que una altra, que qui l'havia feta era un Vǫlundr en habilitat. En Velent gaudia de molt alta consideració i estima davant el rei Niðungr perquè era el més hàbil i el més vastament famós de tots els homes (artesans)

völur <m. valar, velir>:
1. <GENvara [cilíndrica], bastó [cilíndric] (sívalur, sívöl, sívalt)
Þórr kom til gistingar til gýgjar þeirar, er Gríðr er kǫlluð. Hon var móðir Víðars ins þǫgla. Hon sagði Þór satt frá Geirrøði, at hann var jǫtunn hundvíss ok illr viðreignar. Hon léði honum megingjarða ok járngreipr, er hon átti, ok staf sinn, er heitir Gríðarvǫlren Þórr va fer nit a ca la gígia que es deia Gríðr, la qual era la mare d'en Víðarr el Callat. La Gríðr li va parlar veraçment al Þórr d'en Geirrøðr: que era un ètun extraordinàriament llest i que era de molt mal tracte. Ella va deixar al Þórr el cinyell de força o Megingjarðir, i les manyoples de ferro o Járngreipr que eren seves, així com el seu bastó que es diu Gríðarvǫlr, o sigui, vara de la Gríðr
148. þat kann ec it þriðia, ǀ ef mér verðr þǫrf mikil ǁ hapts við mína heiptmǫgo: ǁ eggiar ec deyfi ǀ minna andscota, ǁ bíta-t þeim vápn né velir148. En sé un de tercer si tinc gran necessitat d'una lligadura per als meus enemics: [amb ell] esmusso el fil de les armes dels meus adversaris; [llavors ja] no féren pas ni llurs armes ni llurs artimanyes
♦ → hjálmvölur “arjau, canya de timó”
♦ → hjálmunvölur “arjau, canya de timó”
♦ → stjórnvölur “arjau, canya de timó”
♦ → vígvölur “arma homicida, arma letal”
♦ → vonarvölur “bastó de captaire”
2. (sívalningurcilindre m (rutló de fusta)
3. <HISTvölur m, vara o bastó de völva
4. (eggvölur, ró á egg, meitilseggrebava f del tall (doblec que es produeix en el tall d'una destral, falcella etc. quan s'ha esmolat massa vegades de manera que el tall acaba quedant massa fi)
♦ það er ró fyrir ljánum ~ egginni: <LOCla dalla ~ el tall (o: el fil) [d'acer] està esmussat

völu·sess <m. -sess, -sessar>:
<HISTseient m de volva
á gleri og á gulli ǀ og á góðu silfri, ǁ í víni og í virtri ǀ og á völu sessi, ǁ í guma holdi ǀ og Gaupnis oddi ǁ og á gýgjar brjósti, ǁ á nornar nagli ǁ og á nefi uglu (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. XXI, pàg. 54): [les runes estaven gravades] sobre vidre (ambre ?) i sobre or, i sobre bon argent, en el vi i en el most de cervesa, i en el seient d'una volva, a la carn d'un home i a la punta de [la llança] Gaupnir, i al pit d'una gígia, a una ungla de norna i al bec d'una òliba (vocabulari: #1. virtr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 620b: virtr f, urt, den ikke gærede maltsaft: í víni ok í virtri Sigrdr 17; svíra virtr, blod, Krm 7. També en Hans Kuhn 1968³, pàg. 229: virtr n. ungegorenes Bier (Sd. 17). El mot és de gènere neutre, no pas femení, com indica, erròniament en Finnur, op.cit., possiblement influïT per l'anglès antic [mealt]wyrt o l'alt-alemany mitjà wirzwürze, bes. bier-, metwürze, überh. süße feuchtigkeit, süßer stoff, eig. u. bild. (Lexer), que sí són de gènere femení. El significat d'aquest mot, doncs, sembla haver estat el de: ungegorener Malzsaft, Maische ‘malt remullat amb aigua tèbia o calenta, o sigui, most de cervesa’; #2. vilisess: El mot vilisess, que apareix, per comptes de vǫlusess, a la versió paral·lela d'aquesta estrofa oferida pels Sigrdrífumál, és un ἅπαξ λεγόμενον de difícil interpretació: En Hugo Gering 1903, col. 1143, l'interpreta: 2. vile, f. erwünschter zustand, behaglichkeit; in: vile-sess. *vile-sess, m. behaglicher sitz, lieblingssitz: sg. dat. (rúnar ristnar) í víne ok í virtre ok á vilesesse   Sd 17². En Finnur Jónsson 1931², pàg. 616b, al seu torn, l'interpreta: vilisess, m, behageligt sæde, Sigrdr 17. Finalment, en Hans Kuhn 1968³, pàg. 227, l'interpreta: vili-sess, m, freudensitz (Sd. 17; was gemeint ist, bleibt unklar). En comparació, l'estrofa 17 dels Sigrdrífumál fa: á gleri oc á gulli ǀ oc á gumna heillom, ǁ í víni oc virtri ǀ oc vilisessi, ǁ á Gungnis oddi ǀ oc á Grana briósti, ǁ á nornar nagli ǀ oc á nefi uglo ‘sobre el vidre i sobre l'or, i en els amulets portadors de bona sort als homes, al vi i al most de cervesa, en el sient predilecte (lieblingssitz) (a un seient còmode - behaglicher sitz?, a un seient d'alegries - freudensitz ?), a la punta de la llança Gungnir, i al pit d'en Grani, a una ungla de norna i al bec d'una òliba’)

völu·spá <f. -spár, -spár>:
<LITERvöluspá f, volospà f, profecies f.pl de la volva, nom de dues composicions poètiques en norrè occidental antic
Gangleri mælti: "Hvað var upphaf eða hversu hófst eða hvað var áður?" Hár svarar: "Svo sem segir í Völuspá: «Ár var alda ǀ það er ekki var, ǁ var-a sandur né sær ǀ né svalar unnir; ǁ jörð fannst eigi ǀ né upphiminn, ǁ gap var Ginnunga, ǀ en gras ekki»: en Gangleri li va preguntar: “Quin fou el començament o com va començar o què hi hagué abans [de totes les coses]?” En Hár li va respondre: “Així com es diu a la Völuspá: «L'inici dels segles (=del temps) fou que no hi havia res, no hi havia ni sorra ni mar, ni fresques ones. No s'hi trobava (menys lit.: no hi havia) la terra ni el cel a dalt, hi havia un abisme buit i immens (un ginnungagap) i gens d'herba»”
svo sem segir í Völuspá hinni skömmu: «Eru völur allar ǀ frá Viðólfi, ǁ vitkar allir ǀ frá Vilmeiði, ǁ en seiðberendur ǀ frá Svarthöfða, ǁ allir jötnar ǀ frá Ými komnir»: així com es diu a la Völuspá curta: «Totes les volves descendeixen d'en Viðólfur, tots els vitkar (mags, homes versats en les arts màgiques) d'en Vilmeiður, i totes les faedores del seid de l'Svarthöfði. Tots els ètuns són descendents de l'Ýmir»

völva¹ <f. völu, völur>:
<variant arcaica de → völva² “volva”

völva² <f. völvu, völvur. Gen. pl.: völva>:
á gleri og á gulli ǀ og á góðu silfri, ǁ í víni og í virtri ǀ og á völu sessi, ǁ í guma holdi ǀ og Gaupnis oddi ǁ og á gýgjar brjósti, ǁ á nornar nagli ǁ og á nefi uglu (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. XXI, pàg. 54): [les runes estaven gravades] sobre vidre (ambre ?) i sobre or, i sobre bon argent, en el vi i en el most de cervesa, i en el seient d'una volva, a la carn d'un home i a la punta de [la llança] Gaupnir, i al pit d'una gígia, a una ungla de norna i al bec d'una òliba (vocabulari: #1. virtr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 620b: virtr f, urt, den ikke gærede maltsaft: í víni ok í virtri Sigrdr 17; svíra virtr, blod, Krm 7. També en Hans Kuhn 1968³, pàg. 229: virtr n. ungegorenes Bier (Sd. 17). El mot és de gènere neutre, no pas femení, com indica, erròniament en Finnur, op.cit., possiblement influïT per l'anglès antic [mealt]wyrt o l'alt-alemany mitjà wirzwürze, bes. bier-, metwürze, überh. süße feuchtigkeit, süßer stoff, eig. u. bild. (Lexer), que sí són de gènere femení. El significat d'aquest mot, doncs, sembla haver estat el de: ungegorener Malzsaft, Maische ‘malt remullat amb aigua tèbia o calenta, o sigui, most de cervesa’; #2. vilisess: El mot vilisess, que apareix, per comptes de vǫlusess, a la versió paral·lela d'aquesta estrofa oferida pels Sigrdrífumál, és un ἅπαξ λεγόμενον de difícil interpretació: En Hugo Gering 1903, col. 1143, l'interpreta: 2. vile, f. erwünschter zustand, behaglichkeit; in: vile-sess. *vile-sess, m. behaglicher sitz, lieblingssitz: sg. dat. (rúnar ristnar) í víne ok í virtre ok á vilesesse   Sd 17². En Finnur Jónsson 1931², pàg. 616b, al seu torn, l'interpreta: vilisess, m, behageligt sæde, Sigrdr 17. Finalment, en Hans Kuhn 1968³, pàg. 227, l'interpreta: vili-sess, m, freudensitz (Sd. 17; was gemeint ist, bleibt unklar). L'estrofa 17 dels Sigrdrífumál fa: á gleri oc á gulli ǀ oc á gumna heillom, ǁ í víni oc virtri ǀ oc vilisessi, ǁ á Gungnis oddi ǀ oc á Grana briósti, ǁ á nornar nagli ǀ oc á nefi uglo ‘sobre el vidre i sobre l'or, i en els amulets portadors de bona sort als homes, al vi i al most de cervesa, en el sient predilecte (lieblingssitz) (a un seient còmode - behaglicher sitz?, a un seient d'alegries - freudensitz ?), a la punta de la llança Gungnir, i al pit d'en Grani, a una ungla de norna i al bec d'una òliba’)
22. Heiði hana héto, ǀ hvars til húsa kom, ǁ vǫlo velspá, ǀ vitti hon ganda; ǁ seið hon, hvars hon kunni, ǀ seið hon hug leikinn, ǁ æ var hon angan ǀ illrar brúðar: 22. A la volva de bons presagis -la qui feia anar els gandar- li deien Heiðr onsevulla que anés. On que podia hi feia el seid, hi feia el seid en estat de trànsit, fent sempre el goig de mala dona (revisar)
Gestr mælti: „Þat var, þá er ek var fœddr upp með fǫður mínum í þeim stað, er Grœningr heitir -faðir minn var ríkr at peningum ok helt ríkuliga herbergi sín-, þar fóru þá um landit vǫlur, er kallaðar váru spákonur, ok spáðu mǫnnum aldr. Því buðu margir menn þeim heim ok gørðu þeim veizlur ok gáfu þeim gjafir at skilnaði. Faðir minn gerði ok svá, ok kómu þær til hans með sveit manna, ok skyldu þær spá mér ørlǫg. Lá ek þá í vǫggu, er þær skyldu tala um mitt mál. Þá brunnu yfir mér tvau kertisljós. Þær mæltu þá til mín ok sǫgðu mik mikinn auðnumann verða mundu ok meira, en aðra mína foreldra eða hǫfðingjasyni þar í landi, ok sǫgðu allt svá skyldu fara um mitt ráð. In yngsta nornin þóttiz oflítils metin hjá inum tveimr, er þær spurðu hana eigi eptir slíkum spám, er svá váru mikils verðar. Var þar ok mikil ribbaldasveit, er henni hratt ór sæti sínu, ok fell hon til jarðar. Af þessu varð hon ákafastygg. Kallar hon þá hátt ok reiðiliga ok bað inar hætta svá góðum ummælum við mik, — „því at ek skapa honum þat, at hann skal eigi lifa lengr en kerti þat brennr, er upp er tendrat hjá sveininum.“ Eptir þetta tók in ellri vǫlvan kertit ok sløkkti ok biðr móður mína varðveita ok kveykja eigi fyrr en á síðasta degi lífs míns. Eptir þetta fóru spákonur í brott ok bundu ina ungu norn ok hafa hana svá í brott, ok gaf faðir minn þeim góðar gjafir at skilnaði. Þá er ek var roskinn maðr, fær móðir mín mér kerti þetta til varðveizlu. Hefi ek þat nú með mér.“ Konungr mælti: „Hví fórtu nú hingat til vár?“ Gestr svarar: „Þessu sveif mér í skap. Ætlaða ek mik af þér nǫkkura auðnu hljóta mundu, því at þér hafið fyrir mér verit mjǫk lofaðr af góðum mǫnnum ok vitrum.“ Konungr sagði: „Viltu nú taka helga skírn?“ Gestr svarar: „Þat vil ek gera at yðru ráði.“ Var nú svá gert, ok tók konungr hann í kærleika við sik ok gerði hann hirðmann sinn. Gestr varð trúmaðr mikill ok fylgdi vel konungssiðum. Var hann ok vinsæll af mǫnnum: al temps de la meva infantesa, quan creixia a cal meu pare, a la ciutat de Grœningr (mon pare era un home acabalat que mantenia els seus estatges de manera esplèndida), en aquell temps, doncs, recorrien el país les volves, de les qual es deia que eren endevines, i, en fer-ho, predeien a la gent la durada de llur vida. Per aquest motiu, la gent les convidaven i els feien grans festins i, a l'hora d'anar-se'n, els feien regals de comiat. I així també ho va fer mon pare: [les va convidar a venir-hi] i elles vingueren a ca ell, acompanyades d'una colla de persones, a fi de predir-me el destí. En el moment de fer llurs vaticinis sobre el meu futur, jo era dins el meu bressol, i sobre meu hi havia dues espelmes enceses. Aleshores elles parlaren de mi i [del que m'esperava a la vida i] digueren que em convertiria en un home molt afavorit per la fortuna, més que ho havien estat els meus altres avantpassats o els altres fills de hǫfðingjar d'aquella terra (els altres fills de la noblesa del país, els altres fills dels principals del país) i digueren tot el que em passaria pel que fa a les circumstàncies de la meva vida. La més jove de les nornes va considerar que se l'havia valorada massa poc al costat de les altres dues per tal com aquestes no li havien preguntat [el seu parer] sobre els vaticinis que havien pronunciat i que eren tan importants. [I no només això: resulta que] allà també hi havia un nodrit grup de ribalds que[, per si allò no fos prou,] la trabucaren fora del seu seient de manera que va caure en terra. Aquestes vexacions la varen irritar extremadament. Aleshores es va posar a cridar fort i tota fellona, manant a les altres dues nornes que deixessin de pronunciar aquelles bones disposicions sobre el meu destí, “perquè jo imposo al minyonet que no hagi de viure més del que duri aquesta espelma que està encesa al seu costat”. Després de sentir aquestes paraules, la norna més vella va agafar l'espelma i la va apagar i [la va donar a ma mare] manant-li que la guardés i que no la tornés a encendre abans del darrer dia de la meva vida. Després d'això les endevines se n'anaren, [abans, emperò,] fermaren la norna més jove i se l'emportaren fermada amb elles. En acomiadar-se, mon pare els va fer bons regals. Quan vaig ésser un home fet i condret, ma mare em va donar aquella espelma perquè la guardés i [fins] ara l'he portada [sempre] amb mi. El rei li va demanar: “Què t'ha empès a venir (què t'ha fet venir) fins aquí, a la nostra presència?” En Gestr li va respondre: “La pensada de fer-ho em va venir [de manera sobtada]: Se'm va ocórrer que de tu me'n vindria gran fortuna, quan (lit.: perquè) uns homes probes i savis us varen lloar granment davant”. El rei li va dir: “Estàs disposat a rebre ara el sant baptisme?” En Gestr li va respondre: “Faré el que m'aconselleu que faci”. I així es va fer i el rei, a partir d'aleshores va tenir en Gestr en gran afecció i estima, i el va fer home del seu seguici (hirðmaðr). En Gestr es va convertir en un molt bon cristià que seguia fidelment els usatges [cristians] de la cort. També fou molt apreciat per la gent (vocabulari: #1. svífa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 627: svífr e-m í skap, í hug   jemandem kommt etwas in den Sinn, fällt etwas ein; #2. konungssiðir: Entenc que el mot no es refereix als usatges del rei, o sigui, als usatges de la cort, sinó als usatges religiosos del rei, o de la cort. Aquesta és, doncs, la meva interpretació d'aquest mot: Assumeixo que en Norna-Gestr, en haver-se criat en un entorn cortesà, ja estava familiaritzat amb els usatges de la cort. El que li era nou eren els usatges cristians, ja que ell procedia d'un entorn pagà; )
völva ein var þar komin, sem Heiðr hét. Hana bað Fróði konungr at neyta listar sinnar ok vita, hvat hon kynni at segja til sveinanna. Gerði hann þá gilda veizlu í móti henni ok setti hana á seiðhjall einn háan. Konungr spyrr þá, hvat hon sæi til tíðenda, — „því at ek veit,“ sagði hann, „at nú mun margt fyrir þik bera, ok sé ek nú mikla gæfu á þér, ok svara mér sem skjótast.“ Seiðkonan slær þá í sundr kjǫptunum ok geispar mjǫk, ok varð henni þá ljóð á munni: „Tveir ro inni, ǁ trúi’k hvárigum, ǁ þeir’s við elda ǁ ítrir sitja.“ Konungr mælti: „Hvárt eru þat sveinarnir eða þeir, sem þeim hafa bjargat?“. Hon svarar: „Þeir’s í Vífilsey ǁ váru lengi ǁ ok hétu þar ǁ hunda nǫfnum, ǁ [Hoppr ok Hó].“ Ok í því kastaði Signý til hennar gullhringi. Hon varð glǫð við sendingina ok vill nú af bregða. „Hví varð nú svá?,“ sagði hon, „ok er þetta lygð ein, er ek segi, ok villiz nú mjǫk spádómr minn allr.“ Konungr mælti: „Þik skal pína til sagna, ef þú vilt eigi þiggja it betra, ok veit ek nú eigi gerr en áðr í svá miklu fjǫlmenni, hvat þú segir, eða hví er Signý ekki í sæti sínu, ok kann vera, at hér ráði vargar með úlfum.“ Konungi var sagt, at Signý væri sjúk orðin af reyk þeim, sem af ofninum legði. Sævill jarl biðr hana sitja upp ok bera sik hraustliga, —„því at margt kann at verða sveinunum til lífs, ef þat á til at vilja, ok láttu sem sízt finna á þér, hvat sem þér þykkir, því at vér megum ekki at hafaz at svá búnu at hjálpa þeim.“ Fróði konungr herðir nú at seiðkonu fast ok biðr hana segja it sanna, ef hún skuli ekki pínd verða. Hon gapir þá mjǫk, ok verðr erfiðr seiðrinn, ok nú kvað hon vísu: "Sé’k, hvar sitja ǁ synir Hálfdanar, ǁ Hróarr ok Helgi, ǁ heilir báðir; ǁ þeir munu Fróða ǁ fjǫrvi ræna, — nema þeim sé fljótt fyrirfarit, en þat mun eigi verða,“ sagði hon. Ok eptir þetta stiklar hon ofan af seiðhjallinum ok kvað: „Ǫtul eru augu ǁ Hams ok Hrana, ǁ eru ǫðlingar ǁ undra djarfir.“ Eptir þat hlupu sveinarnir út ok til skógar með mikilli hræzlu. Kenndi Reginn, fóstri þeira, þá, ok þótti mikit um. En þat heilræði kenndi vǫlvan þeim, at þeir skyldi forða sér, þá er hon hljóp utar eptir hǫllinni. Ok nú biðr konungr menn upp spretta ok leita eptir þeim. Reginn sløkkr nú ǫll ljósin í hǫllinni, ok heldr nú maðr á manni, því at sumir vildu, at þeir kœmiz undan, ok með þetta kómuz þeir til skógar. Konungr mælti: „Nærri gengu þeir nú, ok munu hér vera margir í ráðum ok brǫgðum með þeim, ok grimmliga skal þessa hefna, þegar tóm er til. En drekka munum vér nú mega kveldlangt, því at þeir munu því hafa fegnir orðit, at þeir hafa í burt komiz, ok munu nú fyrst leita at forða sér.“ Reginn gengr at byrla mǫnnum ok bar [á] þá ǫlit með ákafa ok margir aðrir með honum, vinir hans, svá at þar fell hverr um þveran annan niðr sofandi: hi havia arribat una volva que nomia Heiðr. El rei Fróði li pregà que fes ús de les seves arts i li fes saber el que fos capaç d'esbrinar dels dos vailets. Va celebrar un opípar banquet en honor d'ella i la va fer seure a un seiðhjallr alt, ço és, la plataforma de fusta damunt la qual les seidkonor hi feien el seid. Aleshores el rei li va demanar quins esdeveniments propers veia, “car sé”, li va dir ell a ella, “que ara se t'apareixeran al davant moltes de coses, i veig que t'acompanya una gran gæfa -bona sort concedida a una persona pel destí- i respon-me tan aviat com podràs, seidkona”. La seidkona llavors va separar les maixelles i va badallar molt i aleshores li va venir aquest liod (ljóð) a la boca: “Dos gallards hi ha, aquí dedins, ǁ (no me'n refio ni de l'un ni de l'altre) ǁ que seuen a la vora dels focs” El rei li digué: “Que potser són els dos vailets o els qui els varen salvar?” Ella li va respondre: “Són els qui varen viure ǁ molt de temps a l'illa d'en Vífill, ǁ on hi portaven noms de gos ǁ i s'hi feien dir Hoppr i Hó” I en sentir aquestes paraules, la Signý li va llançar un braçalet d'or. La volva va estar contenta amb aquest regal i va voler interrompre els seus vaticinis [tot exclamant]: “Com així he dit el que he dit?”, va dir, “perquè tot el que he dit ha estat una mentida completa i tot el meu spádómr (tot el meu do de vaticinar) ara va ben molt esgarriat”. El rei[, emperò,] li va dir: “Si no vols pas acceptar cosa millor, et forçaré a parlar donant-te turment. Ara mateix, amb la gentada tan gran que hi ha aquí dedins, les teves paraules no em donen més clarícia que la que tenia abans [sobre el parador dels dos vailets], ni perquè la Signý no és al seu seient i bé podria ésser que aquí s'estiguin conxorxant vargar amb úlfar (malfactors amb llops)”. Al rei li digueren que la Signý estava indisposada a causa del fum que sortia de l'estufa (ofn). El iarl Sævill li va pregar (a la Signý) que s'asseguéS amb l'esquena ben dreta i que es mostrés valenta [davant tothom]: “Perquè moltes de coses poden salvar-los la vida als dos vailets, si així ho vol el destí, però, sobretot, no deixis que ningú endevini en què penses, perquè, mentre les coses estiguin com estan ara, no els podem pas ajudar”. El rei Fróði llavors es va posar a pressionar amb [més] fermesa la seidkona, a qui manava que li digués la veritat si no volia que li donessin turment. Ella va badar molt la boca i el seid li resultà difícil de fer, i finalment va declamar aquesta vísa: “Veig on seuen ǁ els fills d'en Hálfdan, ǁ en Hróarr i en Helgi, ǁ tots dos, sans i estalvis. ǁ Ells dos li robaran la vida ǁ al Fróði — [aquí el text passa del vers a la prosa] llevat que hom no els mati abans a ells, cosa que, emperò, no passarà pas”, va dir. I després d'aquestes paraules, va baixar d'un salt del seu seiðhjallr i digué: “Ferotges són els ulls ǁ d'en Hamr i en Hrani. ǁ El nobles prínceps (ǫðlingar) són ǁ portentosament valents”. En sentir aquestes paraules, els dos vailets varen sortir corrents i es dirigiren al bosc presos d'una gran por. En Reginn, llur fóstrfaðir, els va reconèixer i es va amoïnar (angoixar, inquietar) molt. Però la volva els havia donat un bon consell en dir-los que se salvessin quan travessava corrents la hǫll cap a la sortida. I llavors el rei va manar als seus homes que es llevessin i que es posessin a cercar els nois. En Reginn llavors va apagar tots els llums de la hǫll i un retenia l'altre perquè alguns dels presents volien que els vailets poguessin escapar-se, i d'aquesta manera, [realment] pogueren arribar fins al bosc. El rei va dir: “M'han anat ben a prop. Molts són els qui hi deu haver aquí confabulats i conxorxats amb ells [contra meu], i [ben us dic que] em venjaré cruelment d'aquest fet quan sigui el moment oportú. Però ara, beguem tot el vespre, perquè els dos vailets estaran contents d'haver escapat i [de moment] estaran cercant, més que qualsevol altra cosa, de posar-se fora de perill en lloc segur”. En Reginn es va posar a abocar cervesa i a servir-la als homes [que seien dins la hǫll] amb gran afany, ajudat per molts d'altres, [tots ells] amics seus, de manera que [al final] tots caiguessin adormits un damunt l'altre (vocabulari: #1. geispa: Aquest verb, que continua emprant-se en islandès modern, significa badallar. És possible que la volva, badés la boca incessantment durant l'acte del vaticini. Com que, realment, no sabem què feia, m'he estimat més de traduir aquest verb per badallar, en comptes de fer-ho, per exemple, amb badar molt la boca. Tanmateix, cal dir que, més endavant, en aquest mateix fragment, s'usa el verb gapabadar la bocaper a aquesta mateixa acció, en comptes de fer-ho amb geispa; #2. ljóð: Aquest mot apareix aquí integrat en un fraseologisme, e-m verðr ljóð á ~ at munni, que s'emprava per expressar el vaticini, formulat en vers, que ‘es posava’ per ell mateix en la boca d'una volva, quan aquesta feia la seva predicció. Cf., per exemple, l'Orms þáttur Stórólfssonar: "Muntu eigi ráða því hvað er þú ætlar," segir völvan og varð henni þá ljóð á munni ‘No seràs tu qui ho decideixi, pensis el que pensis’, li va dir la volva, i llavors li va venir a la boca un liod. en comptes de fer-ho, per exemple, amb badar molt la boca. Liod -catalanitzo aquest concepte així- designa clarament, en aquests contextos, la resposta, formulada en vers, que el món dels esperits posa en boca de la volva, a qui hom ha fet una consulta, usualment sobre el futur; #3. ítr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàgs. 324b ítr, adj. udmærket, herlig <...>. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàgs. 441b-442a: ÍTR, adj., splendidus <...> De hominibus, excellens, eximius, praestans, bonus <...>. Tradueixo aquest mot com a fent referència a l'aspecte dels dos vailets; #4. vita gerr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 194: gerr adv. comp. zu gerla, gerva (sup. gerst)   genauer, besser, vollständiger: vita gerr; #5. vargar með úlfum: Sembla que ens trobem davant una antiga dita kann vera, at hér ráði vargar með úlfum, però no consta com a tal al Baetke 19874. En Fritzner III (1896), pàg.870a, sí que li dóna entrada, però sense indicar-ne un equivalent en danès: vargr <...> 1) Ulv (Varg, Skrub, Graaben) <...> kann vera at hér ráða vargar með ulfum Fld. I, 11   <...>. La cita que en Fritzner posa com a exemple és, precisament, la nostra, ja que procedeix de la Saga Hrólfs konungs Kraka, cap. 3, pàg. 11, de l'edició d'en C.C. Rafn del 1829. Podríem traduir lliurement la dita amb alguna cosa com ara: aquí es confabulen porcs senglars amb llops, indicant que dos enemics diferents s'uneixen contra algú; #6. undradjarfr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 581b: undradjarfr, adj. meget djærv, dristig, Hrólfs 5; #7. í ráðum ok brǫgðum: Amb vera í ráðum ok brǫgðum með e-m tornem a trobar-nos davant un fraseologisme al qual en Baetke 19874, pàg. 65, no dóna pas entrada. Pàg. 479 porta: vera í ráðum með e-m an jemandes Plan, Anschlag beteiligt sein; #8. byrla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 79: byrla () schenken; kredenzen (e-m)
1. Kona er nefnd Heiðr. Hon var vǫlva ok seiðkona ok vissi fyrir úorðna hluti af fróðleik sínum. Hon fór á veizlur víða um landit, er bœndr buðu henni til; sagði hon mǫnnum forlǫg sín ok vetrarfar eða aðra hluti. 2. Hon hafði með sér þrjá tigu manna: fimmtán sveina ok fimmtán meyjar. Þat var raddlið mikit, þvíat þar skyldi vera kveðandi mikil, sem hon var. Svá bar til um ferð hennar, at hon var á veizlu skamt frá Ingjaldi: 1. S'esmenta una dona [que es deia] Heiðr. Era volva i seidkona i sabia per endavant les coses no esdevingudes gràcies a la seva màgia. Acudia als banquets i hi predeia a la gent com seria el temps durant l'hivern i llur destí. 2. Anava acompanyada de trenta joves: quinze nois i quinze noies. Era un gran grup de bons cantors perquè allà on ella era (és a dir, allà on anava) calia fer-hi grans cants. I així es va esdevenir durant un dels seus viatges que es va trobar a un banquet no gaire lluny de ca l'Ingjaldur (vocabulari: #1. fróðleikr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 164: fróð-leikr m.   <...> Zauberkunst; #2. kveðandi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 348: kveðandi f.   1. (melodischer) Vortrag eines Gedichtes, Gesang <...>)
Virfill hét maður. Hann átti að ráða fyrir einu þorpi í Danmörk þar er á Vendilskaga heitir. Þeir voru bræður og Véseti í Borgundarhólmi. Virfill var kvongaður maður og átti einn son við konu sinni er Ásbjörn er nefndur. Hann var snemma mikill og vænn og vel að íþróttum búinn. Hann var hverjum manni kurteisari. Af því var hann kallaður Ásbjörn prúði. Það var þá tíska í þær mundir að konur þær fóru yfir land er völvur voru kallaðar og sögðu mönnum fyrir örlög sín, árferð og aðra hluti þá er menn vildu vísir verða. Þessi sveit kom til Virfils bónda. Var völvunni þar vel fagnað því að þar var veisla hin besta. En er menn voru komnir í sæti um kveldið var völvan frétt að forspám sínum en hún sagði að Virfill mundi þar til elli búa og þykja nýtur bóndi "en þeim unga manni er þar situr hjá þér bóndi er gott að heyra sín forlög því að hann mun fara víða og þykja þar mestur maður sem þá er hann helst og vinna mart til framaverka og verða ellidauður ef hann kemur eigi á Norðmæri í Noregi eða norður þaðan í það land." "Það ætla eg," sagði Ásbjörn, "að eg sé eigi þar feigari en hér." "Muntu eigi ráða því hvað er þú ætlar," segir völvan og varð henni þá ljóð á munni: «Þó að þú látir ǁ yfir lögu breiða ǁ byrhest renna ǁ og berist víða ǁ nær mun það leggja ǁ að norðr fyrir Mæri ǁ þú bana hljótir, ǁ best mun að þegja.» Síðan var völvan þar svo lengi sem ætlað var og leyst í burt með góðum gjöfum. Ásbjörn óx nú upp en þegar að aldur færðist yfir hann þá hafði hann sig í förum til ýmissa landa og kynnti sér svo siðu annarra manna og var mikils metinn af öllum höfðingjum. Móðir hans var ættuð norðan úr Noregi af Hörðalandi og Norðmæri, komin af ætt Bifru-Kára. Sat Ásbjörn þar löngum hjá móðurfrændum sínum, mikils metinn sakir íþrótta sinna og atgervi: Hi havia un home que es deia Virfill. Governava una alqueria (þorp) de Dinamarca situat a l'indret que es diu Vendilsskagi. Ell i en Véseti de Borgundarhólmur eren germans. En Virfill era casat i tenia, amb la seva dona, un fill que es deia Ásbjörn, que es va fer aviat alt i ben plantat i ben dotat per a les [diferents] íþróttir (destreses físiques). Era més cortesanès que qualsevol altre i per això li deien Ásbjörn el Distingit (el Cortesanès). En aquells temps hi havia el costum que recorrien el país unes dones que es deien volves, les quals predeien a la gent llur destí, i com seria la collita i altres coses de les quals la gent volia tenir seguretat. Aquest grup va arribar a cal bóndi Virfill. Aquí es va donar una bona acollida a la volva perquè [en honor seu] es va fer el millor dels banquets. I al vespre, quan la gent s'hagué asseguda, van preguntar a la volva els seus vaticinis i ella els va dir que en Virfill viuria allà fins a la vellesa i que la gent el tindria per un bon bóndi, “i, pel que fa al jove que seu al teu costat, bóndi, farà bé de sentir quin serà el seu destí, perquè farà vastos viatges i serà considerat l'home més gran allà on s'estigui, i durà a terme grans gestes i morirà de vell sempre que no vagi pas al Norðmæri de Noruega o al nord d'allà, en aqueix mateix país”. “Jo crec”, li va dir l'Ásbjörn, “que allà no estaré més a prop de la mort que aquí”. “No seràs tu qui ho decideixi, pensis el que pensis”, li va dir la volva, i llavors li va venir a la boca un liod: «Encara que facis ǁ córrer el teu cavall del vent (= vaixell) ǁ pel vast humit ǁ i te'n vagis ben lluny, ǁ [el destí] et serà a prop, de manera que t'arribarà el terme de la teva vida al nord davant [les costes] del Mæri. El millor és que calli! (o: i ara val més que calli)» Després, la volva va romandre allà tant de temps com s'havia previst (=acordat) i fou acomiadada amb bons regals. L'Ásbjörn es va anar fent un home i quan va tenir l'edat de fer-ho, va emprendre viatges cap a diversos països, on hi va aprendre els costums dels altres i fou tingut en gran estima per tots els höfðingjar. Sa mare era originària del nord de Noruega, del Hörðaland i del Norðmæri, i era del llinatge d'en Bifru-Kári. L'Ásbjörn va viure molt de temps allà, amb els seus parents per part de mare, tingut en alta estima per les seves íþróttir (aptituds) i habilitats

völvu·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
belladona f, tabac bord (planta Atropa belladonna) (sjáaldursjurt)

völvu·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
apagafocs m, faves f.pl (o: bàlsam m) de jardí, faves grasses (planta Sedum telephium subsp. maximum syn. Hylotelephium telephium subsp. maximum syn. Sedum maximum)

völvu·líki <n. -líkis, no comptable>:
<forma f de volva
hon svarar: “Nú skaltu vita, hvárt ek hefi munat Siggeiri konungi dráp Vǫlsungs konungs. Ek lét drepa bǫrn okkur, er mér þóttu of sein til fǫðurhefnda. Ok ek fór í skóg til þín í völvulíki. Ok er Sinfjǫtli okkarr sonr. Hefir hann at því mikit kapp, at hann er bæði sonarsonr ok dótturson Vǫlsungs konungs. Hefi ek þar til unnit alla hluti, at Siggeirr konungr skyldi bana fá. Hefi ek ok svá mikit til unnit, at fram kœmisk hefndin, at mér er með engum kosti líft. Skal ek nú deyja með Siggeiri konungi lostig, er ek átta hann nauðig” (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. VIII, pàg. 26): ella li va respondre: «Ara sabràs si tot aquest temps he estat recordant o no al rei Siggeirr la mort del rei Vǫlsungr: jo he fet matar els fills que el rei Siggeirr havia tingut amb mi perquè em van semblar massa lents per venjar la mort de mon pare i vaig ser jo la qui un dia s’endinsà en el bosc per trobar-se amb tu sota l’aparença o forma d’una vǫlva i en Sinfjǫtli és el nostre fill. Si la seva ardidesa és tan gran és perquè és, alhora, fill del fill i fill de la filla del rei Vǫlsungr. Tot ho he fet per aconseguir que el rei Siggeirr rebi la mort. Tant ha estat el que he fet perquè es donés compliment a aquesta venjança que, un cop acomplerta, ja no puc pas continuar vivint. Si va ser per la força que em vaig casar amb el rei Siggeirr, ara serà de grat que moriré amb ell»

vömb <f. vambar, vambir>:
1. (magi, kviðurpanxa f (ventre)
og er hann mælti þetta skaut (contorsit) hann þungu spjóti (ingentem hastam) sínu af heljarafli (ualidis uiribus) í síðuna og inn í kviðarhol (in aluum) ferlíkisins (feri). Þar stóð það fast og skalf við, vömbin hristist (uterus -ī:   stetit illa tremens, uteroque recusso), úr hvelfingunum bárust hol hljóð (insonuere cauae cauernae) og stunur (gemitumque dedere)i quan hagué dites aquestes paraules, va llançar amb totes les seves forces la seva feixuga javelina contra el costat i aquesta penetrà en la cavitat abdominal de la bèstia. Allà va quedar fermament clavada i fremint, el seu ventre es va estremir, i de les voltes sortiren sons de balmat i gemecs
♦ kýla vömbina, kýla vömb sína: <LOComplir-se el pap, omplir-se la panxa, afartar-se (o: atipar-se; o: atracar-se; o: enfitar-se), fer-se un tip de menjar
Nebúkadresar Babelkonungur hefir etið oss, hefir eytt oss, hann gjörði úr oss tómt ílát. Hann svalg oss eins og dreki, kýldi vömb sína (kəˈrēɕ ~ כְּרֵשׂ:   milˈlāʔ   χərēˈɕ-ō   mē-ʕăδāˈnāi̯,   מִלָּא כְרֵשׂוֹ מֵעֲדָנָי) og rak oss burt úr unaðslandi voru!: en Nabucodonosor, rei de Babilònia, ens ha devorat, ens ha destruït, ha fet de nosaltres un recipient buit. Ens ha engolit com un drac, se n'ha atipat la seva panxa i ens ha foragitat del nostre paradís
2. (fyrsta magahólf jórturdýrarumen m (primer estómac dels ruminants)

vömm <f. vammar, vammir>:
1. (skömm, hneisaoprobi m (vergonya, ignomínia, deshonra)
♦ vömm allra goða og manna: oprobi de tots els déus i homes (epítet del déu Loki segons el capítol 33 de la Gylfaginning)
2. (skammarlegt verkacte ignominiós (acte vergonyós, indigne)
3. vammir <f.pl vamma>: (skammaryrðiparaules injurioses (injúries, insults)

vön:
nom. f. sg. & nom./ac. n. pl. de → vanur, vön, vant “avesat -ada, acostumat -ada, habituat -ada”

vönd:
nom. f. sg. & nom. & ac. n. pl. de → vandur, vönd, vant “difícil”

vöndu:
dat. n. sg. de → vandur, vönd, vant “difícil”

vönduð:
nom. f. sg. & nom./ac. n. pl. de → vandaður, vönduð, vandað “acurat -ada”

vöndull <m. vönduls, vöndlar>:
1. (visk, knippimanat m (feix de fenàs, alfals, palla, paper, etc., que hom ha estret i enrevoltillat)
2. (lítil viskgrapada f (grapat, quantitat [més o menys aproximada] que cap dins la mà closa, de palla etc.)
3. (böggullbolic m (fardell, trossell)

vöndum:
dat. m. sg. & dat. m./f./n. pl. de → vandur, vönd, vant “difícil”

vöndum:
1ª pers. pl. del pret. ind. de → venja “avesar, acostumar, habituar”

vöndun <f. vöndunar, no comptable>:
cura f (escrupolositat, atenció, meticulositat, precisió)

vöndur <m. vandar, vendir>:
1. (kústur, sópurescombra f, granera f (Val., Bal.) (estri emprat per a escombrar o agranar, esp. l'escombra feta de palla d'arròs o de bedoll)
♦ nýir vendir sópa best: <LOC FIGles escombres noves escombren millor (es diu per senyalitzar que un objecte funciona millor quan és nou)
2. (hrísknippi, hrísvöndullfeixina f (feix de llenya prima o de rama)
3. (keyrivara f (verga, bastó emprat per a pegar-hi)
♦ högg með vendi: <LOCun cop de verga
♦ strýkja (o: hýða) e-n með vendi: <LOCpegar a algú amb una verga
♦ vera á vandarveifi: <LOC FIGésser insegur (en edicions, esp. antigues, el compòsit es troba escrit separat: vandar veif)
hann mælir og styðst á spjótskaft fram: "Vér munum verða nokkru að svara alls þú rekur þitt erindi (segir sagan) og þú hefur berlega á mig kveðið þó eg þykist nokkuð þverkominn við málið (segir sagan). Í fyrra sumar á Englandi var eg í þeim stað er heitir að Þúfusteini (eður eitthvað kennt við stein). Þar sat eg á torgi og hafði nokkru silfri að verja. Lá þar hjá mér sjóður einn sem í voru sjö merkur silfurs. Riðu þar um torgið nokkrir óskynsamir menn (segir sagan) og varð einum það fyrir að hann kynntist til við mig (segir sagan) og stakk spjóti sínu við sjóð mínum og renndi upp á og reið með það burt. Hafði eg ekki þar af. Vísa eg þér þar til bróðurgjalda. Þykir mér það að glíku (segir sagan) sem þetta mál því það silfur tel eg vera á vandar veifi (segir sagan) og munum vér þar eigi önnur fé til leggja (segir sagan)": [en Gísli] va parlar recolzant-se en l'asta de la seva llança: “T'haurem de respondre alguna cosa, atès que instigues a resoldre la teva demanda (conta la història) i ho has fet adreçant-te directament a mi, encara que crec que aquest afer només em toca de resquitlló (segons conta la història). L'estiu passat, a Anglaterra, vaig arribar a un llogaret anomenat Þúfusteinn (o quelcom d'anomenat amb el mot -steinn). M'hi vaig asseure a la plaça del mercat amb diners per esmerçar. Tenia l'escarsella, dins la qual hi havia set marcs d'argent, al meu costat. Per la plaça del mercat hi havia alguns eixelebrats a cavall (segons conta la història) i a un se li va ocórrer de presentar-se'm de mala manera (segons conta la història) perquè va clavar la seva llança a la meva escarsella, la va