© Macià Riutort i Riutort, 1998

vo <f. vor, no comptable>:

calamitat f (→ voði)

◊ 33. Þó hann æva hendr ǀ né hǫfuð kembði, ǁ áðr á bál um bar ǀ Baldrs andscota; ǁ enn Frigg um grét ǀ í Fensǫlom ǁ vá Valhallar — ǀ vitoð ér enn, eða hvat?: 33. [En Váli] no es va rentar pas les mans ni es va pentinar pas els cabells fins que no hagué portat l'homeier (lit.: l'adversari) d'en Baldr (=en Hǫðr) a la pira [d'aquest]. I la Frigg, a les seves Fensalir, plorava per la [futura] desgràcia del Valhal·la. Que en voleu saber més vosaltres o no? (vocabulari: #1. æva: Si tenim en compte que en Váli, el venjador de la mort d'en Baldr, només té un dia quan mata en Hǫðr, cal assumir que l'adverbi temporal æva aquí no té el significat habitual de mai, sinó que hi reforça la negació, d'on la meva traducció. Si no creiem que sigui rellevant el fet que en Váli només tingui un dia de vida quan venja el seu germanastre, la traducció fóra: No es va rentar mai les mans ni es va pentinar [mai] els cabells fins que...; #2. annskoti: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 16: and-scoti (ann-scoti) m. ‘gegenschießer’: Feind; #3. vá Valhallar: Es refereix versemblantment a la propera arribada del ragnaroc i per tant, a la propera fi del Valhal·la)

♦ e-m bregður vo (o: vá) fyrir grön: <LOC FIG> algú s'espanta de sobte, algú té un [en]surt, algú té un esglai sobtat

◊ eftir það kastaði hann kuflinum og því næst öllum bolklæðum. Þá leit hver til annars og brá mjög vo fyrir grön. Þóttust þeir kenna að þetta var Grettir Ásmundarson því að hann var ólíkur öðrum mönnum fyrir vaxtar sakir og þrekleika og þögnuðu nú allir en Hafur þóttist ósvinnur orðinn. Gengu tveir og tveir saman af héraðsmönnum og ámælti hver öðrum en þeim mest er fyrir griðunum hafði sagt: després d'aquestes paraules, en Gestur va llançar a terra el seu mantell amb capiró i tot seguit, es va llevar tota la roba de cintura per amunt. Llavors es varen quedar mirant els uns als altres, sorpresos i esglaiats, ja que reconeixien que aquell home no podia ésser ningú més que en Grettir Ásmundarson perquè es diferenciava dels altres homes en estatura i força. Tots callaven i en Hafur se n'adonava (va constatar) que s'havia deixat ensarronar. Els homes del districte es varen agrupar de dos en dos i cadascun blasmava l'altre, però i sobretot, blasmaven el qui havia pronunciat els grið (la fórmula de conciliació o de suspensió d'hostilitats)

◊ en þegar þessi tíðindi komu fyrir síra Árna lýsti hann forboði yfir Odda og öllum þeim mönnum er að boðinu sátu. En þann dag sem jarl kom heim brá honum vá fyrir grön því at kirkja var byrgð at Stað, ok þegar hann spurði hví þat gegndi var honum sagt. Nokkru síðar var fundur lagður til þessa máls , ok sóttu þeir báðir síra Árni ok jarl þenna fund. Bar jarl fram fornan landsið og sjálfs síns dæmi og margra annarra manna til þess að þess háttar hjónalag sem var með Odda og hans konu hefði lengi verið lofað en það var ófyrirsynju nokkuð sinn fyrirboðið. Síra Árni sagði að móti að páfarnir er öllum lögum eiga með réttu að ráða hefðu svo freklega afnumið og fyrirboðið þess kyns samlag undir pínu fullkomins banns. Um síðir létti jarl fyrir sönnum skynsemdum og staðfesti síra Árna og tók lausn af honum og allir boðsmenn. Sór Oddi af hendi sér konu þá sem hann hafði sér ætlað (SS II (ÁSB), cap. 6, pàg. 774): però quan aquests fets varen arribar a orelles de monsenyor Árni, va imposar l'entredit sobre l'Oddi i tots aquells que havien assistit al convit de noces. I el dia que el iarl va tornar a casa, va tenir una mala sorpresa i un esglai sobtat perquè l'església de Staður estava tancada en fort (menys lit.: quan va veure que...). I quan va preguntar perquè s'havia fet, li ho varen contar. Un mica després, es va acordar de celebrar una reunió per debatre aquest afer, a la qual assistiren tant monsenyor Árni com el iarl. El iarl va basar la seva argumentació en l'antic costum del país i en el propi exemple i el de molts d'altres homes, remarcant que una convivència matrimonial de la mena que hi havia entre l'Oddi i la seva dona feia temps que estava permesa i que [només] algunes vegades s'havia prohibit a tort (injustament, de manera il·legítima). Monsenyor Árni li va replicar que els papes, amb just títol (= með réttu), havien d'ésser el fonament de totes les lleis, havien abolit i prohibit estrictament aquesta mena de cohabitació sota pena de plena excomunicació. El iarl, finalment, es va doblegar als veritables arguments i va cedir davant monsenyor Árni i va rebre d'ell l'absolució i [amb ell també la reberen] tots els qui havien assistit al convit de noces. L'Oddi va jurar que renunciaria a la dona que ell s'havia escollit

◊ hljópu þeir þá út á völluna. Brá þá leiðangrsmönnum vá fyrir grön, er þeir heyrðu lúðragang Birkibeina ok sá merkin gnæfa ok herinn fara óðfluga at sér með ópi ok kalli (FB III (SSK), pàg. 290): aleshores sortiren corrents cap als camps. Aleshores els leiðangrsmenn (els homes de la lleva dels Crosses) tingueren un sobtat esglai quan varen sentir el so dels lúðrar dels Cames-de-beç i varen veure els estendards dreçats i l'exèrcit que se'ls acostava, movent-se a tota velocitat, amb crits i clams

♦ lifa með vo (o: vá) og vesöld: <LOC FIG> viure una vida de calamitats i misèria

◊ þessi guðsdómr ok -órskurðr sýniz miǫk harðr, er hann lagði þenna brottrekstr af paradísó meðr fyrrsagðri hegnd ok pínu á fyrrnefnd vár feðgin. En þat er þó allt at eins rétt, svá sem ǫll ǫnnur sjálfs hans gǫrð, þvíat hér meðr tempraði hann miskunnsamliga þá pínu sem hann hafði þeim sett, þvíat þar sem þau skyldu ævinliga meðr vá ok vesǫld lifa, þá var þeirra líf æ því veslara er þat var lengra. Ok svá sem þau hefði bergt af lífstrénu, þá hefði þau því lengr vesǫl verit sem þau hefði lengr lifat — Dura uidetur Dei sententia, qui praedictis poenis poenam eiectionis addidit. Sed contra: Hanc enim poenam, quam dederat, misericorditer temperauit, ut uerum de eo appareat: „Cum iratus fueris, misericordiae recordaberis“ (Habacuc 3:2), quia enim uicturi erant in miseria, quanto esset uita diuturnior tanto miserabilior. Si ergo gustassent de ligno uitae, diutius uiuentes, diutius miseri essent (I Mosebog 3, cap. 12, pàg. 40): aquest judici i sentència divins -quan als nostres primers pares ja esmentats els va afegir l'expulsió del paradís al càstig i la pena ja esmentats- semblen durs, i tanmateix tot això només es va fer amb raó, igual que tota la seva altra factura (menys lit.: igual que tots els altres fets i coses de la seva creació), perquè va trempar misericordiosament la pena que els havia imposat, car, havent de viure perpètuament (per sempre) amb adversitats i misèria, llur vida havia d'ésser més i més miserable, com més llarga fos, i per tant, si haguessin tastat de l'arbre de la vida, com més temps haguessin viscut, més temps haurien estat miserables

vo:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vega “pesar; matar” (→ vó)

vodka <n. vodka, no comptable>:

vodka m,f

vodki <m. vodka, no comptable>:

vodka m,f

voð <f. voðar, voðir>:

1. (ofinn dúkur) tela f (teixit, estofa/estopa, roba per a vestits)

◊ það er hann sem situr hátt yfir jarðarkringlunni en íbúar hennar líkjast engisprettum, hann þenur himininn út eins og voð (dɔq ~ דֹּק:   ha-nnōˈtˁɛh   χa-dˈdɔq   ʃāˈmaʝim,   הַנּוֹטֶה כַדֹּק שָׁמַיִם) og slær honum sundur eins og tjaldi til að búa í: es el qui seu alt sobre el cercle de la terra, però els seus habitants semblen llagostos, ell estén el cel com una tela [fina], i el desplega com una tenda per habitar-hi!

◊ stoðirnar gerði hann úr silfri, bakið úr gulli, sessinn úr purpuravoð (mɛrˈkāβ   ʔargāˈmān ~ מֶרְכָּב אַרְגָּמָן:   mɛrkāˈβ-ō   ʔargāˈmān,   מֶרְכָּבוֹ אַרְגָּמָן). Að innan er hann klæddur ást, Jerúsalemdætur: n’ha fet les columnes d'argent, el respatller d'or, el setial de tela de porpra. Per dedins està revestit d'amor, filles de Jerusalem

◊ nú sem hún hafði ofið þenna hinn mikla dúk (ὁ ἱστός -οῦ:   ὑφήνασα μέγαν ἱστόν) og þvegið hann, og lagt fram voðina (τὸ φᾶρος -άρεος:   εὖθ’ ἡ φᾶρος ἔδειξεν) til sýnis, þá var hún svo fögur, sem sól væri eða tungl: després que hagué teixit aquesta gran tela, i que l'hagué rentada, va mostrar la peça teixida, tan bella com si fos el sol o la lluna (l'original fa: εὖθ’ ἡ φᾶρος ἔδειξεν, ὑφήνασα μέγαν ἱστόν, ǁ πλύνασ’, ἠελίῳ ἐναλίγκιον ἠὲ σελήνῃ)

◊ heldur hugsaði hún meðal annars upp þessa vél: hún setti upp mikinn vef, og óf smágjörva og ummálsmikla voð (—:   — — —) í herbergi sínu: ans imaginà, entre d'altres, aquesta arteria: va dreçar al teler una gran tela i teixia, dins la seva cambra, un teixit fi i de gran perímetre (l'original fa: ἀλλὰ δόλον τόνδ᾽ ἄλλον ἐνὶ φρεσὶ μερμήριξε· ǁ στησαμένη μέγαν ἱστὸν ἐνὶ μεγάροισιν ὕφαινε, ǁ λεπτὸν καὶ περίμετρον·)

2. (rekkjuvoð) llençol m (de llit)

3. (nót) teranyina f (gran ormeig de pescar)

4. (segl) vela f (tela per a empènyer una nau)

◊ því næst skipar hann að höggva á landfestar, losa um reipi og vinda upp voðir (— ~ —:   excusos <...> laxare rudentes): tot seguit, mana de tallar les amarres, amollar les escotes i desplegar veles (l'original fa: tum littore funem ǁ deripere excussosque iubet laxare rudentes)

voða <prefixoide elatiu>:

reconsagradament

♦ voða <+ Adj.>: reconsagradament <+ Adj.>

voða·blika <f. -bliku, -blikur. Gen. pl.: -blikna>:

nuvolada f de tempesta

voða·eldur <m. -elds, -eldar>:

foc m (o: incendi) fortuït (o: degut a causes fortuïtes)

voða·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:

notícia f terrible

voða·kuldi <m. -kulda, -kuldadr>:

fred m terrible (o: intensíssim; o: extrem)  

voða·lega <adv. elatiu>:

terriblement, espantosament (significat elatiu, intensificador!)

voða·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (hættulegur) perillós -osa (que comporta o representa o està exposat a un perill, un risc o un perjudici imminent)

2. (ægilegur) esfereïdor -a (horrible, horrorós, espantós)

◊ með voðalegu augnaráði (παιφάσσειν ~ παιφάσσων παιφάσσουσα παιφάσσον:   σὺν τῇ παιφάσσουσα) rann hún um her Akkea með þenna skjöld, og eggjaði liðið af stað, hún vakti styrk í brjósti hvers manns til að stríða og berjast án afláts; gerðist þeim nú skjótt kærari styrjöldin, en að hverfa aftur til ættjarða sinna á enum holu skipum: amb esguard terrible travessava corrents la host dels aqueus amb aquest escut, excitant la tropa a posar-se en marxa. Inspirava en el pit de cadascun la força per guerrejar i combatre sense treva. Llavors la guerra se'ls va fer ràpidament més cara que tornar, amb llurs còncaus vaixells, vers l'estimada terra pàtria (l'original fa: σὺν τῇ παιφάσσουσα διέσσυτο λαὸν Ἀχαιῶν ǁ ὀτρύνους’ ἰέναι· ἐν δὲ σθένος ὦρσεν ἑκάστῳ ǁ καρδίῃ ἄλληκτον πολεμίζειν ἠδὲ μάχεσθαι. ǁ τοῖσι δ’ ἄφαρ πόλεμος γλυκίων γένετ’ ἠὲ νέεσθαι ǁ ἐν νηυσὶ γλαφυρῇσι φίλην ἐς πατρίδα γαῖα)

◊ eg vildi óska, að þann dag, er móðir mín ól mig fyrst, hefði voðalegur vindbylur (κακός -ή -όν:   κακὴ ἀνέμοιο θύελλα) feykt mér upp á eitthvert fjall, eða ofan í bylgju hins brimótta (πολυφλοίσβοιο) hafs, og bylgjan svo skolað mér burt (ἀπόερσε), heldur en að þessir atburðir hefðu orðið: desitjaria (= tant de bo...) que el dia que ma mare m'infantà, un cop de vent terrible m'hagués emportat a dalt d'alguna muntanya o a una ona de la mar trencant i que aquesta ona m'hagués emportat abans que tots aquests esdeveniments haguessin tingut lloc (l'original fa: δᾶερ ἐμεῖο κυνὸς κακομηχάνου ὀκρυοέσσης, ǁ ὥς μ' ὄφελ᾽ ἤματι τῷ ὅτε με πρῶτον τέκε μήτηρ ǁ οἴχεσθαι προφέρουσα κακὴ ἀνέμοιο θύελλα ǁ εἰς ὄρος ἢ εἰς κῦμα πολυφλοίσβοιο θαλάσσης, ǁ ἔνθά με κῦμ᾽ ἀπόερσε πάρος τάδε ἔργα γενέσθαι)

◊ eins hvarf hinn væri svefn af brám varðmannanna, þar sem þeir vöktu þessa voðalegu nótt (κακός -ή -όν:   νύκτα φυλασσομένοισι κακήν): així la son profunda va desaparèixer de les palpebres dels qui estaven de guàrdia, quan vetllaven aquella nit terrible

◊ nú nálgaðist dagurinn voðalegi (infandus -a -um:   iamque dies infanda aderat), helgiathöfnin var í undirbúningi, salt og korn og höfuðborðar til reiðu: ja s'acostava el dia horrible, la cerimònia s'estava preparant, ja estaven disponibles la sal i els grans i les cintes del cap (l'original fa: iamque dies infanda aderat: mihi sacra parari, ǁ et salsae fruges, et circum tempora uittae)

3. (til áherslu) terrible (significat elatiu)

voða·maður <m. -manns, -menn>:

(hættulegur maður) home perillós (amb qui cal anar alerta, amb precaució,)

voða·plága <f. -plágu, -plágur. Gen. pl.: -plága o: -plágna>:

plaga f terrible

◊ en fyrirgefið mér synd mína aðeins í þetta sinn og biðjið Drottin, Guð yðar, að hann fyrir hvern mun létti þessari voðaplágu (ˈmāwɛθ ~ מָּוֶת:   wə-ʝāˈsēr   mē-ʕāˈl-ai̯   raq   ʔɛθ־ha-mˈmāwɛθ   ha-zˈzɛh,   וְיָסֵר, מֵעָלַי, רַק, אֶת-הַמָּוֶת הַזֶּה) af mér: però perdona'm el meu pecat només per aquesta vegada i pregueu a Jahvè, el vostre Déu, que alleugi de mi aquesta terrible plaga

voða·skot <n. -skots, -skot>:

dispar fortuït, tret m accidental

voða·veður <n. -veðurs, -veður>:

maltempsada f terrible

voða·verk <n. -verks, -verk>:

1. (grimmdarverk) atrocitat f (crim atroç)

♦ fremja voðaverk: <LOC> cometre una atrocitat (o: barbaritat) (forma velada de descriure la comissió d'un homicidi o d'un suïcidi)

♦ vinna voðaverk: <LOC> cometre una atrocitat (o: barbaritat) (forma velada de descriure la comissió d'un homicidi o d'un suïcidi)

◊ á sjöunda degi dó drengurinn. Þjónar Davíðs þorðu þá ekki að segja honum að drengurinn væri dáinn því að þeir hugsuðu með sér: „Við reyndum að tala við hann á meðan drengurinn var á lífi en hann vildi ekki hlusta á okkur. Hvernig eigum við þá að geta sagt við hann: Drengurinn er dáinn? Hann kynni að vinna voðaverk (— ~ —:   wə-ʕāˈɕāh   rāˈʕāh,   וְעָשָׂה רָעָה)“: al setè dia, el nen va morir. Els servents d'en David no gosaven dir-li que el nen era mort, perquè pensaven: «Intentàvem parlar amb ell mentre el nen era viu, però no ens volia escoltar. Com li farem saber que el nen és mort? Fóra capaç de fer una desgràcia»

2. (óviljandi manndráp, óviljandi misgerð e. óverknaður) accident m [greu] (com a resultat del qual es produeix una mort, una mutilació o una ferida)

◊ váðaverk eru með mikilli skynsemd greinandi, með hverjum atburðum er þau kunnu til at falla; því at þar sem maðr tekr manni blóð eða leggr eld á mann, eða þat annat með lækningu, er hvártveggi hyggr heilsubót af verða, þá er þat með ǫllu bótalaust, þó at hinn fái bana eða mein af. Ok í ǫllum stǫðum þeim er menn skulu sér til þarfenda vinna ok með mǫnnum til hagligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engin nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman, ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af, þá skal hinn bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða ok syni vilja síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gert hafa; ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at er til nytsemdar heyrir, hvárt er menn fá af mein eða bana at óvilja þess er gerði, ok er þetta sektalaust við konung. En ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem skjóta eða kasta yfir skip eða hús eða hæðir, eða aðra þarfleysu at gera, hvárt sem menn fá mein af, sár eða bana, at óvilja þess er gerði, þá skal bœta hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektalaust við konung, ok ekki á konungr á váðaverkum. Þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr høggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einhverjum illt gera. Nú heldr maðr á vápni, en annar rasar á ok skeinist, bœti eptir dómi eptir atvikum eigi meira en fjórðung bóta, minna ef svá dœmist. En ef annarr hrindr honum á vápn, bœti sá hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði. En hvar sem maðr hefir komit vápni sínu, ok hafi hann eigi sjálfr á haldit, ef hann sverr þess, at hann hugði at engum skyldi þar mein at verða, þá bœtir hann engu, þó at menn skeinist á, nema sjálft falli ofan, ef maðr hefir upp fest, þá bœti hann fjórðung [p. 51] bóta. En ef annarr kemr við, þá bœti sá fjórðung bóta, ok syni þó vilja síns, en hinn sé við skildr er upp festi vápn. Nú gengr maðr til leiks, fangs eða skinndráttar at vilja sínum, þá ábyrgist hann sik sjálfr at ǫllu, þó at hann fái mein eða skaða af; en sá er lék við hann, syni vilja síns með séttareiði (Codi Johanneu. Mannhelgarbálkr. Kap. 13: Um váðaverk. Pàgs. 50-51): els accidents s'han d'examinar amb gran discerniment tenint en compte en quines circumstàncies poden produir-se. Car, sempre que hom sagni un home o li cauteritzi una ferida o faci qualsevol altra tractament a tall de cura que tots dos [involucrats, el malalt o ferit i qui li fa la cura] pensen que menarà a una millora de l'estat de salut del malalt o ferit, encara que de resultes del tractament es produeixi la mort o el baldament del pacient, aquesta mort o aquest baldament no tindran dret a cap compensació econòmica. I [igualment], quan es produeixin accidents greus en tots els casos en què els homes hagin de treballar per a satisfer llurs necessitats o per a prestar auxili a d'altres homes a fer coses d'utilitat, aquests accidents s'han d'enjudiciar de manera més indulgent (benigna) que aquells accidents que es produeixen sense estar causats (provocats) per la satisfacció de cap necessitat, sinó per la negligència i una gran manca de previsió. Doncs bé, posat que dos homes vagin plegats a un bosc [a fer-hi llenya] i la destral d'un d'ells fereix l'altre contra la voluntat del qui en sostenia el mànec, i el ferit en mor, el responsable de la mort haurà de pagar una quarta part de les mannbœtr (la compensació, o rescabalament, prevista per la llei per la mort d'un home) a l'hereu del mort i haurà de negar, mitjançant un jurament de sis, que hi hagués hagut intenció en el fet. I així serà sempre la compensació a pagar per aquesta mena d'accidents que ocorrin quan els homes estan ocupats en una cosa d'utilitat, si s'hi esdevé que un hom en prengui mal o en resulti mort inintencionadament per part del qui ho hagi fet, i aquests accidents no paguen multa al rei. Tots els altres accidents, emperò, com ara els que passin per disparar o per llançar per sobre de tossals, cases o vaixells (de manera que el projectil, fletxa o llança feri algú que hi ha a l'altre costat) o fent qualsevol altra cosa innecessària, tant si el resultat és que hom en prengui mal, en rebi una ferida o la mort, contra la voluntat del qui ho hagi fet, aquest pagarà una compensació per valor de mitges mannbœtr (o sigui, pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei) i negarà haver-ho fet intencionadament mitjançant un jurament de sis i aquests accidents tampoc no pagaran multa al rei (=a la corona). El rei (=la corona) no no obtó res en el cas d'accidents. No es poden pas anomenar (= considerar) accidents quan un home que pegui un cop a un altre o que li assesti un cop d'arma blanca, en fereix un altre diferent del que ell volia ferir ja que[, en tot cas volia,] la seva intenció era la de fer mal a algú. Posat que un home sostingui una arma blanca i un altre s'hi precipita i resulta ferit d'una ferida lleu, que el qui sostenia l'arma pagui al ferit la compensació que estableixi una sentència judicial segons les circumstàncies del cas, la qual no excedirà mai un quart de la compensació prevista per la llei, però podrà ésser menor si així ho dictamina la sentència. Però, si un altre empeny un home cap a una arma [blanca nua], la persona que ho faci que li pagui mitja compensació, i declari amb un jurament de sis que l'empenta ha estat sense intenció. ara bé, [si un home ha deixat la seva arma a algun lloc], sigui on sigui que hagi deixat la seva arma, de manera que[, quan es produeix l'accident,] ell mateix no la sosté amb la mà, i jura que no creia que prengués mal ningú, en tal cas que no pagui cap compensació encara que hi hagi persones que s'hi han ferit. Si un home ha desat una arma penjant-la [a la paret] i l'arma penjada cau per ella mateixa [i algú resulta ferit], que el qui la va penjar pagui un quart de la compensació i declari que no va ésser la seva intenció [que això passés]. Però si un altre home la fa caure [i algú resulta ferit], que aquesta persona pagui un quart de compensació, però juri amb un jurament de sis que no ha estat la seva intenció. [En tot cas,] al qui va penjar l'arma que no se li imposi el pagament de cap compensació. Posat que un home prengui part voluntàriament a un joc [de pilota], a un combat de lluita lliure o a estirar corda, és responsable únic del que li pugui passar, per més que hi resulti lesionat o prengui mal d'una altra manera i el seu contrincant en el joc que negui, mitjançant un jurament de sis, haver-li fet mal o haver-lo lesionat intencionadament

voð·felldur, -felld, -fellt <adj.>:

flonjo -a (al tacte)

◊ Hera leiddi hina fótfráu hesta undir okið, og langaði hana ákaft í kíf (ἔριδος) og háreysti (ἀϋτῆς). En Aþena, dóttir Seifs ægisskjalda (αἰγιόχοιο), steypti af sér (ϰατέχευεν) á gólfi (ἐπʹ οὔδει) Seifs hinum voðfellda (ἑανός -ή -όν:   ἑανὸν), marglita (ποιϰίλον) möttli (πέπλον), er hún hafði sjálf búið til handa (χερσίν) sér og vandað sig á; þá fór hún í kyrtil (χιτῶνʹ) skýsafnarans Seifs, og herklæddi sig út í hinn hörmulega ófrið; hún varpaði á herðar sér hinum skúfaða (ϑυσσανόεσσαν), ógurlega (δεινήν) ægisskildi (αἰγίδα); hann var alsettur ógn allt um kring: þar var á Deilan og Vörnin, og hin ískalda Ofsókn, þar var á hinn ógurlegi og ófrýnilegi haus Gorgóar, hins hræðilega óvættar, ógnarmerki (τέρας) Seifs ægisskjalda (αἰγιόχοιο); hún setti á höfuð sér bóluhjálm (ἀμφίφαλον ϰυνέην) fjórbólaðan (τετραφάληρον), gulllegan, nógu stóran fyrir skjaldaða fótgöngumenn úr hundrað borgum: l’Hera va junyir els cavalls peulleugers al jou (lit.: menà sota el jou) i delejava ardentment entrar en el combat i la forta cridòria. Però l'Atena, la filla d'en Zeus egidífer, es va treure i llançar, al terra d'en Zeus, el peple (möttull ‘mantell’), blan i i de colors variats, que ella s'havia fet per a si mateixa, aplicant-se en fer-lo. Llavors es va posar el quitó (kyrtill ‘vesta’) d'en Zeus aplegador de núvols, i es va posar l'arnès de batalla [necessari] per entrar en la guerra plorosa. Després, es llançà a les espatlles la terrible ègida ornada de borles. Pertot al seu voltant estava enterament engalzada de terror: en ella hi havia la Discòrdia i la Resistència, i la Persecució freda com el glaç. En ella hi havia també el cap, terrible i esfereïdor, de la Gorgona, el monstre horrorós, l'estendard esborronador d'en Zeus egidífer. Al cap es va posar un casc embollonat, de quatre bollons, daurat, gran a bastament per a cobrir els soldats d'infanteria, escudats, de cent ciutadelles

◊ þá bjó hann til fyrir hana brynhosur af voðfelldu (ἑανός -ή -όν:   ἑανοῦ) tini — τεῦξε δέ οἱ κνημῖδας ἑανοῦ κασσιτέροιο: llavors ell li féu unes gamberes de flonjo (=tou, mal·leable) estany

♦ efnið er voðfellt: la tela és flonja

voði <m. voða, voðar>:

1. (tjón) calamitat f (desgràcia)

◊ ég sé voðann (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ˈtaħaθ   ˈʔāwɛn   rāˈʔīθī   ʔāhɔ̆ˈlēi̯   χūˈʃān,   תַּחַת אָוֶן, רָאִיתִי אָהֳלֵי כוּשָׁן) í tjöldum Kúsans, tjalddúka Midíans feykjast til: veig el desastre a les tendes de Cuixan, el vent emportant-se les lones de les tendes de Midian

◊ ver mér náðugur, Guð, ver mér náðugur því að hjá þér leita ég hælis, í skugga vængja þinna leita ég hælis þar til voðinn (hau̯ˈwāh ~ הַוָּה:   ū-βə-ˌsˁēl־kənāˈφɛi̯-χā   ʔɛħˈsɛh   ʕaδ   ʝaʕăˈβɔr   hau̯ˈwōθ,   וּבְצֵל-כְּנָפֶיךָ אֶחְסֶה--     עַד, יַעֲבֹר הַוּוֹת) er liðinn hjá: compateix-te de mi, Déu meu, compateix-te de mi! Car en tu cerco refugi, a l'ombra de les teves ales cerco refugi fins que passin aquestes calamitats

◊ beri svo ófrið eða voða (τὰ ϰαϰά -ῶν:   ὅταν γὰρ ἐπέλθῃ ἐπ᾿ αὐτὰ πόλεμος καὶ κακά) að höndum velta prestarnir því fyrir sér hvar þeir geti falið sig og goðin. Hvernig getur þá hjá því farið að menn skilji að ekki eru þetta guðir sem geta ekki bjargað sjálfum sér frá styrjöld eða voða (τὰ ϰαϰά -ῶν:   οἳ οὔτε σῴζουσιν ἑαυτοὺς ἐκ πολέμου οὔτε ἐκ κακῶν ;)?: tant si sobrevé una guerra com una calamitat, els sacerdots deliberen entre ells per saber on es podran amagar amb llurs déus. Com pot passar que la gent no comprengui que aquests ídols no són pas déus que puguin salvar-se a ells mateixos de la guerra o d'una altra calamitat

2. (háski) perill m (sobtat i de greus conseqüències, com ara la mort)

◊ ... heldur stóð grafkyrr, sem einhver stólpi eða hálaufgað tré; og í því lagði kappinn Idomeneifur spjóti í brjóst honum, og rauf eirbrynjuna, er hann var í; sú brynja var áður vön að hlífa honum við voða (ὁ ὄλεθρος -έθρου:   ὅς οἱ πρόσθεν ἀπὸ χροὸς ἤρκει ὄλεθρον): ...sinó que va restar totalment immòbil, talment una columna o un arbre d'enlairada esponera, i en l'entretant, el campió Idomeneu li va clavar la seva llança al pit, trencant-li la cuirassa d'aram que duia posada. Aquesta cuirassa fins llavors l'havia protegit de perill (l'original fa: ἀλλ’ ὥς τε στήλην ἢ δένδρεον ὑψιπέτηλον ǁ ἀτρέμας ἑσταότα στῆθος μέσον οὔτασε δουρὶ ǁ ἥρως Ἰδομενεύς, ῥῆξεν δέ οἱ ἀμφὶ χιτῶνα ǁ χάλκεον, ὅς οἱ πρόσθεν ἀπὸ χροὸς ἤρκει ὄλεθρον·)

◊ þú skalt halda skipinu fyrir utan þenna reyk og þessa boða, en stefna alltaf á dranginn (σκοπέλου), svo skipið beri ekki undan á hinn bóginn, fyrr en þig varir, og þú stýrir oss svo í voða (τὸ κακόν -οῦ:   καὶ ἐς κακὸν ἄμμε βάλῃσθα): tu mantén la nau fora d'aquesta fumera i d'aquest trencant, amb el rumb posat tothora cap a la roca (l'escull), de manera que la nau, per contra, no se t'escapi, abans que tu te n'adonis, i ens menis així al perill (l'original fa: τούτου μὲν καπνοῦ καὶ κύματος ἐκτὸς ἔεργε ǁ νῆα, σὺ δὲ σκοπέλου ἐπιμαίεο, μή σε λάθῃσι ǁ κεῖσ’ ἐξορμήσασα καὶ ἐς κακὸν ἄμμε βάλῃσθα)

♦ stofna e-u í voða: posar una cosa en perill

♦ vera í voða: ésser (o: estar) en perill

♦ voði er vís: és un perill segur

3. (óvænt slys) accident m (inesperat, com a coseqüència del qual hom queda ferit)

♦ fara sér að voða: #1. (stofna sér í hættu, hætta sér) posar-se en perill, exposar-se a un perill; #2. : (verða fyrir óvæntu slysi) ferir-se, fer-se mal (patir o tenir un accident inesperat)

vofa <f. vofu, vofur. Gen. pl.: vofa o: vofna>:

fantasma m,f, bubota f (Mall., Men.) (espectre)

◊ vofa gengur nú ljósum logum um Evrópu, vofa kommúnismans. Öll máttarvöld gömlu Evrópu hafa tekið höndum saman um heilaga ofsókn gegn vofu þessari. Páfann og Rússakeisara er það að finna í sama flokki, Metternich og Guizot, franska vinstrimenn og þýzka lögreglunjósnara — Ein Gespenst geht um in Europa — das Gespenst des Kommunismus. Alle Mächte des alten Europa haben sich zu einer heiligen Hetzjagd gegen dies Gespenst verbündet, der Papst und der Zar, Metternich und Guizot, französische Radikale und deutsche Polizisten: un fantasma ronda ara per Europa, el fantasma del comunisme. Totes les forces de la vella Europa s'han aliat, el Papa i el Tsar, en Metternich i en Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys, en una sacrosanta caça contra aquest fantasma

◊ Egyptar munu ekki vita sitt rjúkandi ráð því að ég spilli áformum þeirra svo að þeir leita ráða hjá goðum og vofum (ʔatˤ ~ ʔitˁˈtˤīm ~ אַט ~ אִטִּים:   wə-δārəˈʃū   ʔɛl־hā-ʔɛ̆līˈlīm   wə-ʔɛl-hā-ʔitˤˈtˤīm   wə-ʔɛl־hā-ʔɔˈβōθ   wə-ʔɛl־ha-i̯ʝiddəʕɔˈnīm,   וְדָרְשׁוּ אֶל-הָאֱלִילִים וְאֶל-הָאִטִּים, וְאֶל-הָאֹבוֹת וְאֶל-הַיִּדְּעֹנִים), miðlum og spásagnamönnum: els egipcis no sabran què fer, perquè jo derrocaré tots llurs plans de manera que consultaran els ídols i els espectres, els mèdiums i els endevins

◊ niðri í helju var allt í uppnámi vegna þín til að taka á móti þér þegar þú kæmir. Vofurnar (ˈrūaħ   rəφāˈʔīm ~ רוּחַ רְפָאִים:   ʕōˈrēr   lə-ˈχā   rəφāˈʔīm,   עוֹרֵר לְךָ רְפָאִים) voru reknar á fætur þín vegna, allir sem voru leiðtogar jarðar. Allir konungar þjóðanna voru upp reknir úr hásætum sínum: a baix, al país dels morts (xeol) tot s'avalota per tu, per a sortir al teu encontre quan arribis. Els espectres hi han estat posats drets per tu, tots els qui foren capitans de la terra. Tots els reis de les nacions hi han estat aixecats de llurs trons

◊ þegar lærisveinarnir sáu hann ganga á vatninu varð þeim bilt við. Þeir sögðu: „Þetta er vofa (τὸ φάντασμα -άσματος:   οἱ δὲ μαθηταὶ ... ἐταράχθησαν λέγοντες ὅτι Φάντασμά ἐστιν, καὶ ἀπὸ τοῦ φόβου ἔκραξαν),“ og æptu af hræðslu: quan els deixebles el veieren caminar sobre el llac s'esfereïren i digueren: «És una fantasma!» I cridaren de por

◊ [Jartegn í Miklagarði] Hér meguð þér heyra fagrliga jartegn. Jafnskjótt bar þann Guðsvin í sýn við marga menn í liði konungsins ok gekk þá fram fyrir kristnu menn með fagrligu merki, bendandi þeim [ǫllum] sér at fylgja. Síðan veittu þeir atgǫngu þeim hinum heiðnum mǫnnum með kappi miklu. Konungr hin heiðni spurði þá at hversu mikit lið þá fœri í moti þeim þvíat hann var sjónlauss. Þeir sǫgðu at þat væri eigi meira en hǫndfull manna. Konungr mælti: „Sjá hǫndfull manna mun oss fast ganga þó, at því er ek hygg — eða hverr er sá er þar ríðr fyrir liðinu hvítum hesti?“ Þeir létust eigi þann mann sjá. „Þann sé ek þó,“ sagði konungrinn, „ok eigi kann ek at ef vér drǫgum eigi við ramman reip, þann veg væri sjá í yfirbragði er fyrir ríðr liðinu hvítum hesti.“ Þeir mæltu: „Hvat mundir þú sjá, þar er þú ert blindr? Mun þetta ekki vera nema váfur.“ „Eigi man oss at því verða,“ sagði konungr. En svá var mikill liðsmunr heiðinna manna ok kristinna at sex tigir váru um einn ok þegar saman laust liðinu þá gerðizt ógn mikill ok fellu fyrir þeim fáliðum þeir hinir heiðnu menn ok sumir flýðu ok komust nauðugliga undan. Eptir þat fór konungr aptr með sigri til Miklagarðs ok lét gera kirkju sem hann hafði heitit ok vígja hinni helgu mey Maríu ok hinum helga Óláfi konungi en Væringjar lǫgðu svá mikit fé til þess hins helga hús at margir gripir gengu af þá er kirkjan var gjǫrð ok innan búin með allri þeirri dýrð ok vegsemd er þeir máttu gera guði ok hinum helga Óláfi konungi: [Miracle a Constantinoble] Aquí [ara] podreu sentir un bell miracle. Immediatament després, l'amic de Déu es va aparèixer a molts d'homes de les tropes del rei i es va posar a avançar anant, amb bell estendard, al capdavant dels cristians, indicant-los [a tots ells] que el seguissin. Tot seguit, [els cristians] varen atacar els pagans amb gran estrenuïtat. El rei pagà va preguntar als seus homes com era de gros l'exèrcit que avançava contra ells, car era cec. Ells li digueren que no eren més que un grapat d'homes. El rei els va dir: “Aquest grapat d'homes, tanmateix, ens collarà fort, pel que crec. Però digueu-me, qui és aquell home que cavalca en un cavall blanc al capdavant de les tropes [cristianes]?” Ells li digueren que no veien pas aquell home. “Doncs jo sí que el veig”, els va dir el rei, “i, si no lluitem amb un enemic poderós, no m'agrada que el qui cavalca en un cavall blanc al capdavant de les tropes [cristianes] sigui, pel seu aspecte, d'aquesta manera” Ells li digueren: “Com vols haver-lo vist, si ets cec? Segur que això no són res més que fantasmes (teranyines ?)”. “No en traurem res d'aquesta batalla” els va dir el rei. Doncs bé, la diferència de forces entre pagans i cristians era tan gran que eren seixanta contra un a favor dels pagans. Però tan bon punt les tropes varen topar, vet aquí que un gran terror es va emparar dels pagans i [gairebé tots] caigueren davant aquella petita tropa [de cristians], encara que alguns d'ells varen aconseguir amb penes i treballs fugir i escapar. Després d'això, l'emperador va tornar victoriós a Constantinoble i va fer fer-hi l'església que havia promès [a sant Olau si l'ajudava a aconseguir la victòria] i la va consagrar a la santa Mare de Déu Maria i a sant Olau rei, i els varingis varen donar tants de diners per a construir aquest sant edifici que molts d'aquests valuosos donatius varen sobrar quan l'església estigué acabada i el seu interior estigué ornat i embellit amb tota la magnificència (glòria) i l'honor que podien oferir a Déu i a sant Olau rei (En comparació, vulgueu veure el capítol 21 de la Hákonar saga herðibreiðs de la Heimskringla, que conté aquest mateix miracle. Una altra versió es troba a la vida del rei Haraldr harðráði, continguda, a l'edició de les FMS, al volum sisè, 1831: Saga Magnúsar góða ok Haralds harðráða ok sona hans, cap. 7, pàgs. 144-148 ) (vocabulari: #1. jafnskjótt: Cf. Baetke 19874, pàg. 311: — als adv. jafnskjótt (n.sg.) sogleich, auf der stelle; #2. berr e-n í sýn við e-n: En Baetke 19874, pàgs. 45-47, 540, 631, no dóna entrada a aquesta locució, el significat de la qual és, tanmateix, transparent: fer-se visible a, aparèixer-se a; #3. benda: Cf. Baetke 19874, pàg. 45: benda (nd) zeigen, e. Zeichen geben; andeuten, e. Wink geben, anzeigen: benda e-t fyrir anzeigen, andeuten; #4. ganga e-n fast: En Baetke 19874, pàgs. 182 i 129, no dóna pas entrada a aquesta locució, el significat de la qual és, tanmateix, transparent: ens estrenyeran fort, ens escometran amb força; #5. reip: Cf. Baetke 19874, pàg. 88: er við ramman reip at draga (eigentlich man muß gegen einen starken Mann am Tau ziehen) man hat es mit einem mächtigen Gegner zu tun; #6. þann veg: Cf. Baetke 19874, pàg. 708: þann veg auf die Weise, auf solche Art, so; þann veg er so steht es, so liegen die Dinge; #7. í yfirbragði: Cf. Baetke 19874, pàg. 750: hann var inn skǫruligsti í yfirbragði er war eine sehr stattliche Erscheinung <...> í yfirbragði äußerlich, nach außen hin; )

♦ → smávofa “fantasmet[a]”

♦ → köngurvofa “aranya”

vofa <vofi ~ vofum | vofði ~ vofðum | vofað>:

1. (svífa í loftinu) surar en l'aire (moure's com un fantasma & balancejar-se en l'aire el penjat a la forca)

◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs’. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)

◊ þat kann ec it tólpta, | ef ec sé á tré uppi ║ váfa virgilná: ║ svá ec ríst | oc í rúnom fác, ║ at sá gengr gumi ║ oc mælir við mic: vet aquí la dotzena cosa que sé [fer]: si veig a dalt d'una forca el cadàver d'un penjat balancejant-se, sé gravar i pintar les runes per fer que aquest home camini i parli amb mi

2. vofa yfir: <FIG> planar sobre, amenaçar una cosa (ésser imminent, esp. cosa dolenta, com ara perill, guerra, crisi etc.)

♦ sú hætta vofir yfir...: <LOC FIG> amenaça el perill...

voff voff <onomatopeia>:

bup bup

voffi <m. voffa, voffar>:

gosset m, cusset m (Mall., Men.)

vog <f. vogar, vogir>:

1. <GEN> balança f

♦ Vogin: (stjörnumerki Dýrahringsins) Balança f (signe zodiacal)

◊ í hvaða stjörnumerki ert þú?: ég er vog ~ ég er í Voginni: de quin signe zodiacal ets? Sóc balança

♦ vog: balança (persona nada en el signe zodiacal de Balança)

◊ vogir eru góðir vinir: els balança són bons amics

2. (baðvog, bílavog, vog fyrir fyrirferðamikla hluti) bàscula f (per a pesar persones, vehicles, cossos voluminosos o molt pesants)

voga <voga ~ vogum | vogaði ~ voguðum | vogað ║ e-ð>:

1. <e-ð: (þora) gosar fer una cosa (atrevir-se)

♦ voga e-ð: gosar fer una cosa

♦ voga sér að gera e-ð: gosar fer una cosa

♦ vogaðu þér ekki!: no gosis, eh?!

♦ hvernig vogarðu?!: com goses?!

♦ hvernig vogarðu að tala svona við mig?: com goses parlar així amb mi?

2. <e-u: (hætta) arriscar-se a fer una cosa (córrer un risc, aventurar-se, exposar-se a un risc)

vogar·afl <n. -afls, no comptable>:

força f de palanca

vogar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:

plateret m de balança

♦ leggja sitt lóð á vogarskálina: <LOC FIG> aportar la seva contribució (o: el seu òbol), aportar el seu granet d'arena

♦ vogarskálar <f.pl -skála>: : balança f (o: balances f.pl)  

♦ leggja e-ð á vogarskálar: posar una cosa a les balances (per pesar-la)

♦ lóðin á vogarskálunum: els pesos de la balança

♦ vega e-ð á vogarskálum: pesar una cosa amb les balances

vogarstangar·afl <n. -afls, no comptable>:

força f de palanca

vogar·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:

palanca f

Vogesa·fjöll <n.pl -fjalla>:

serralada f dels Vosges

vo·gestur <m. -gests, -gestir>:

<FIG> hoste m de mal averany, hoste portador de desgràcia

◊ þórsdaginn um miðmundaskeið sigldi konungr á Váginn, lǫgðu þegar at bryggjum ok hljópu upp. Birkibeinum váru inir mestu vágestir, fyrir því at þeir hǫfðu ekki spurt til Heklinga, hljópu allir upp ór bœnum, þeir er lífit þágu. Svá var at sjá í fjallit upp sem logaði, er roðaði af skjǫldunum: el dijous, devés la una i mitja del migdia, el rei va entrar [amb la seva flota] al Vágrinn, la badia de Bergen. Varen amarrar les naus als molls i els homes saltaren a terra. Als Cames-de-beç els foren uns hostes portadors de gran desgràcia (uns hostes ben atzíacs) perquè no n'havien sentit a dir res [de l'arribada] dels Heklingar ("els Casulles"). Tots els qui varen salvar la vida, varen córrer fora de la ciutat. Quan els raigs del sol es van reflectir a llurs escuts, va semblar com si a dalt de la muntanya s'hi encengués una gran foguereda

◊ Grettir kvaðst hans forsjá hlíta mundu ef hann vildi nokkuð til leggja. Fór Grettir þá í Fagraskógafjall og bjóst þar um. Hann tjaldaði með grá vaðmáli fyrir boruna á fjallinu og þótti sem þar sæi í gegnum neðan af götunum. Réð hann þá til fanga ofan í byggðina. Þótti Mýramönnum mikill vogestur kominn er Grettir var: en Grettir li va dir que seguiria el seu consell si li donava una mica de suport. En Grettir llavors se'n va anar al puig de Fagraskógafjall i s'hi va instal·lar. Va estendre un burell gris davant la cavitat de la muntanya i, des del camí de baix estant, semblava com si fos transparent. Després, va baixar a les contrades habitades per a procurar-s'hi provisions. Els de Mýrar consideraven que amb en Grettir els havia arribat un hoste portador de greus desgràcies

◊ nú þögnuðu bændur og þótti mikill vogestur kominn í Drangey. Buðu þeir honum nú marga kosti, bæði með fégjöfum og fögrum heitum, en Grettir neitti öllu og fóru bændur á burt við svo búið og undu illa við sinn hlut. Sögðu þeir héraðsmönnum hver vargur kominn var í eyna. Þetta kom mikið á þá óvara og þótti eigi hægt til aðgerða. Áttu þeir um þetta að tala um veturinn og gátu eigi ráð til séð að koma Gretti úr eyjunni: llavors els bændur varen callar i consideraven que els havia arribat a l'illa de Drangey un hoste portador de greus desgràcies. Llavors li varen fer moltes d'ofertes tant amb diners com amb belles promeses, però en Grettir va dir que no a tot i els bændur, estant les coses així, se'n tornaren, descontents amb llur sort. Contaren als habitants de la contrada quina mena de vargur havia arribat a l'illa. Això els va agafar a tots per sorpresa i no semblava fàcil trobar-hi una solució. Durant tot l'hivern aquest fou el tema general de les converses entre ells i no eren capaços de saber què fer per fer fora de l'illa en Grettir

vog·grís <m. -gríss, -grísir>:

<MED> mussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.) 

vog·meri <f. -merar, -merar>:

faixa (o: fleuma) àrtica (peix Trachipterus arcticus)

vog·mær <f. -meyjar, -meyjar>:

faixa (o: fleuma) àrtica (peix Trachipterus arcticus) (→ vogmeri)

vog·nabbi <m. -nabba, -nabbar>:

gra m (a la pell, i, especialment a la cara)

vog·rek <n. -reks, no comptable>:

despulles f.pl de la mar, objecte[s] escopit[s] per la mar a una costa

vogris <m. vogriss, vogrisar>:

<MED> mussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.) 

vogrís <m. vogríss, vogrísar>:

<MED> mussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.) 

♦ ég er með vogrís: tinc un uixol, m'ha sortit un uixol

vog·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

que presenta nombroses cales i badies, oscat -ada per cales i badies (costa marina)

◊ ströndin er vogskorin: la costa presenta cales i badies

◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin: [la costa de] l'orbe del món habitat pels homes presenta nombroses cales i badies

vog·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:

plantatge gros (o: ample) (planta Plantago major) (→ græðisúra)

vog·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

<ECON> pes m (→ vægi)

vogun <f. vogunar, no comptable>:

risc m, empresa arriscada

♦ vogun vinnur, vogun tapar: <LOC FIG> qui no s'arrisca, res no guanya (o: qui no s'arrisca, no pispa)

vogur¹ <m. vogs, vogar>:

(vík, minni bugt) cala f (badia petita i/o estreta)

♦ hroði vogs: <POET> l'esvalot que bat la cala (kenning de: el temporal de vent, el vent [furiós])

♦ hroða vogs bróðir: el germà de l'esvalot que bat la cala (kenning: = el germà del temporal de vent = el germà del vent = l'oceà)

vogur² <m. vogs, vogar>:

1. (alda) onada f (onatge)

2. (sjógangur) mar alsurada (mar moguda)

◊ 17. Véorr qvaz vilia ǀ á vág róa, ǁ ef ballr iotunn ǀ beitor gæfi. ǁ ‘Hverfðu til hiarðar, ǀ ef þú hug trúir, ǁ briótr berg-Dana, ǀ beitor sœkia!: 17. En Véorr li va dir que volia sortir al rem a la mar, si l'ardit (Kuhn: perillós!) ètun li donava esquer (per poder pescar). «Vés a la guarda [de bous], si et refies del teu coratge, trencador dels danesos de penya-segat, a cercar esquer»

◊ Óðinn qvað: ◊ 36. ‘Segðu þat iþ níunda, ǀ allz þic svinnan qveða ǁ eða þú, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvaðan vindr um kømr, ǀ svá at ferr vág yfir; ǁ æ menn hann siálfan um siá.’ ◊ Vafðrúðnir qvað: ◊ 37. ‘Hræsvelgr heitir, ǀ er sitr á himins enda, ǁ iotunn, í arnar ham; ǁ af hans vængiom ǀ qveða vind koma ǁ alla menn yfir’: L'Odin li va dir: 36. ‘Com a novena cosa digues-me això, ja que et diuen savi (llest) i que tu, Vafþrúðnir, ho saps: d'on ve el vent que passa volant sobre la mar [i que] els vivents mai no veuen’. En Vafþrúðnir li va contestar: 37. ‘Hræsvelgr es diu un ètun que està en els confins del món, sota la forma d'una àguila. De les seves ales diuen que ve el vent que bufa sobre tots els vivents’

◊ 25. ‘Segðu mér þat, Alvíss ǀ — ǫll of rǫc fira ǁ vǫromc, dvergr, at vitir —, ǁ hvé sá eldr heitir, ǀ er brenn fyr alda sonom ǁ heimi hveriom í.’◊ 26. ‘Eldr heitir með mǫnnom, ǀ enn með ásom funi, ǁ kalla vag vanir, ǁ frecan iotnar, ǀ enn forbrenni dvergar, ǁ kalla í helio hrǫðuð’: 25. ‘Digues-me això, Alvíss (tinc per mi que coneixes, nan, tots els destins dels homes), com es diu el foc que crema per als fills dels vivents de cada món?’ 26. ‘Foc es diu entre els homes, però funi entre els ansos, els vanis l'anomenen vag (= vág = mar alsurada, onatge ?), els ètuns Voraç però els nans Cremador. A Hel l'anomenen Veloç (rabent)’ (vocabulari: #1. vag[r]/vágr: En Kuhn 19835, pàg. 128, llegeix vag, amb a breu. En el vocabulari de la seva edició, en Kuhn (Kuhn 1968³, pàg. 212) només indica: vag n. oder vagr m. Bezeichnung des Feuers (Alv. 26); sonst unbekannt. En canvi, en Hugo Gering 1903, pàg. 1069a, l'identifica, per bé que amb cautela, amb vágr ‘mar moguda, mar alsurada’: 3) poet. bezeichnung des feuers (?): sg. acc. (eld) kalla vág vaner   Alv 26² R (vgl. jedoch z. st.). L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 841a, considera que el mot és vág, amb a llarga, i que representa un ús metonímic de mar: #5. VÁGR, m., <...> mare <...> Alvm. 27. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 597a, l'interpreta amb a llarga i comenta: vágr,   m, vanernes navn på ilden, Alv 26, men mulig er ordet urigtigt for væginn, s.d.. Ibíd., pàg. 627a, porta: 1. væginn, adj, eftergivende, skånsom, mild, erum vér vægnir Sigv 11,18; Gd 9, Hsv 53. — Jfr of-, ó-, sár-. 2. væginn, m, ild, Þul IV pp 3. La identificació amb vágr ‘mar’ té el paral·lel del llatí aestus ‘xardor, ardor, calor forta o sufocant, bull, foc & onatge, mar alsurada, mar brava’, com ja indica en Gudmundus Magnaeus (Guðmundur Magnússon) a la seva traducció llatina, intitulada Edda rhytmica seu antiquior, vulgo Saemundina dicta. Pars I: Odas Mythologicas del 1787, pàg. 268: 54) Ita Aestus de Mari et igne usurpatur Latinis. Conf. XXIV, 3. c. nota. Sic etiam nostra Brim Aestus maris, et Brimi ignis, perparum distant, et eiusdem sund Etymi. Que cadascú decideixi segons com millor li agradi. En Hermann Lüning, en la seva edició de l'Edda del 1859 ja comentava, pàg. 185: 27.   3. vag; so Munch; ich weiss nich, warum vágr nicht das feuer soll bezeichnen können. Tenia tota la raó)

3. (sjór) mar f (pars pro toto)

◊ 23. ‘Segðu mér þat, Alvíss ǁ — ǫll of rǫc fira ǁ vǫromc, dvergr, at vitir —, ǁ hvé sá marr heitir, ǀ er menn róa ǁ heimi hveriom í.’ ◊ 24. ‘Sær heitir með mǫnnom, ǀ enn sílægia með goðom, ǁ kalla vág vanir, ǁ álheim iǫtnar, ǀ álfar lagastaf, ǁ kalla dvergar diúpan mar’: 23. ‘Digues-me això, Alvíss (tinc per mi que coneixes, nan, tots els destins dels homes), com es diu la mar que els vivents de cada món recorren remant’. 24. —Mar es diu entre els homes, però sílægia (extensió eterna, plana perpètua) entre els déus [ansos], els [déus] vanis l'anomenen vágr, els ètuns, álheimr (el mas de l'ànguila o la llar de l'anguila), els albs lagastafr (fonament[s] de [tots els] líquids), [i] els nans l'anomenen djúpr marr (oceà profund)’ (vocabulari: #1. sílægja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 184: sí-lægia (-lœgia ?) f. ‘endlose fläche’ oder ‘die immer flache’ (? - vgl. lágr und 2. lægia), bezeichnung des meers (Alv. 24). Cf. en Hugo Gering 1903, col. 909: sílǽgja, f. die überall (nach allen seiten) ausgebreitete flut, ocean: sg. nom. sǽr heiter meþ mǫnnom, en sílǽgja meþ goþom Alv 24¹. — Eine andere etymologie (sil-ǽgja ‚das schweigende wasser‘) bei GV, Gpb I, 483. També en Finnur Jónsson 1931², pàg. 498b: sí-lægja f. hav, Þul IV u 1, gudernes betegnelse, Alv 24, ‘den udstrakt liggende’?. En Guðmundur Magnússon 1797, pàg. 267: perpetuo manans, uel perennis lacus; #2. lagastafr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 122: laga-stafr m., bezeichnung sowohl des meeres als auch des getreides (Alv. 24 und 32), von unklarem wortsinn. També en Hugo Gering 1903, col. 595: laga-stafr, m. 1) wasser, meer: sg. acc. alfar (kalla sǽ) lagastaf Alv 24³;   2) getreide (gerste): sg. acc. alfar (kalla bygg) lagastaf Alv 32³. — Nach Grdtv. 209ᵃ ursprünglich s.v.a. ‚trinkstoff‘, bestandteil des bieres (das aus wasser und gerste bereitet wird). En Finnur Jónsson 1931², pàg. 356b: lagastafr, m, alvernes navn på ‘søen’, og ‘byggen’, Alv 24. 32; det förste også Þul IV u 1. I det förste tilfælde betyder ordet vel ‘blikstille sø’ (jfr udtryk som stafar í sjóinn); det vilde da passe til alvesprogets øvrige ord; i sidste tilfælde antages det at betyde ‘væskernes stav’ ɔ: grundlag, det hvoraf øllet brygges. En Guðmundur Magnússon 1797, pàg. 268: laticum stamen uel columen 50) Quod inde oriantur flumina, et eodem desinant ‘ordim o base (pilar) de [tots e]ls líquids, perquè en neixen els rius i hi acaben’, ibíd. pàg. 272 Liquorum stamen 70) Vel quod potulenta inde confiant, vel quod Liquori incoctum ei robur addat, et fortem reddat, vel quod humori suam debeat substantiam. Cum autem Mare supra dicatur Lagastafr, appellationem inde ductam videri posse, quod seges in agris, vento mota, maris fluctuantis praebeat speciem, ingeniose observabat Theodorus Thorotti. Lága-staf legit J. Olavius, et vertit brevem baculum. Sane in voce Staf adlusum esse potest ad Culmum segetis, quicquid tum de Laga statuendum sit; forsan Lága substantive legendum, id est, lacunarum terrestrium, locorum depressiorum. L'Sveinbjörn Egilsson 1797, pàg. 491b, desenvolupa aquesta explicació: LAGASTAFR, m., mare, Alvm. 25; SE. II 479: lǫgr, svmr, lægir, lagastafr ok vagr; II 562: lögr, sumr, ....gir, lagstafr ok vögr; pro quibus SE. I 574, 1: lꜹgr, svmr, logir, laugr, stop ok vagr. — 2) seges, fruges, frumentum, Alvm 33.   In priore sensu vertitur, laticum stamen vel columen, quod inde oriantur flumina eoque desinant; in posteriore: liquorum stamen, vel quod potulenta inde confiant, vel quod liquori incoctum ei robur addat, et fortem reddat, vel quod humori suam debeat originem. Theod. Thoroddi observavit, segetem in agris, vento motam, maris fluctuantis speciem praebere, hoc modo utrumque significatum conjungens. J. Olavius legit lágastaf brevem baculum, quod de culmo segetis accipi potest (lágr humilis, stafr cf. lágasaungvar, hvítabjör, vet.); possit et lagastafr, a lögr, de segete lactente intelligi)

♦ vaxandi vágr: mar creixent (marea alta)

◊ 85. Brestanda boga, ǀ brennanda loga, ǁ gínanda úlfi, ǀ galandi kráco, ǁ rýtanda svíni, ǀ rótlausom viði, ǁ vaxanda vági, ǀ vellanda katli, ǁ ◊ 86 fliúganda fleini, ǀ fallandi báro, ǁ ísi einnættom, ǀ ormi hringlegnom, ǁ brúðar beðmálom ǀ eða brotno sverði, ǁ biarnar leiki ǁ eða barni konungs, ǁ ◊ 87 siúcom kálfi, ǀ siálfráða þræli, ǁ vǫlo vilmæli, ǀ val nýfeldom, ǁ ◊ 88 acri ársánom ǀ trúi engi maðr, ǁ né til snemma syni; ǁ veðr ræðr acri, ǀ enn vit syni, ǁ hætt er þeira hvárt: 85. que ningú no es refiï ni d'arc que cuida trencar-se, ni de flama encesa, ni de llop que bada la gola, ni de cucala cuclejant, ni de porc grunyent, ni d'arbre sense arrels, ni d'onada que s'acreix, ni de caldera bullent, 86. ni de javelina volant, ni d'onada estimbant-se, ni de glaç d'una nit, ni de serp cargolada, ni de les converses de llit amb una dona, ni d'espasa trencada, ni dels jocs d'un ós [amansit], ni d'infant de rei, 87. ni de vedell malalt, ni de serf que fa el que vol, ni de l'oracle propici d'una volva, ni de guerrers acabats de matar en combat, 88. ni de camp sembrat massa prest, ni tampoc massa prematurament (massa prest) d'un fill: car el temps és qui governa el sementer i la seva intel·ligència la qui determina els fets d'un fill, i tots dos són incerts

volgur, volg, volgt <adj.. No apareix a la llengua medieval>:

1. (hlýr, notalegt heitur) calent -a (agradablement calent, calent que no crema)

◊ brauðið, sem við erum með, var enn volgt (ħām ~ חָם:   zɛh   laħˈmē-nū   ħām   hit͡stˤai̯ˈʝaδnū   ʔɔˈθ-ō   mi-bbātˈtēi̯-nū   bə-ˈʝōm   t͡sēˈθēnū   lā-ˈlɛχɛθ   ʔălēi̯-ˈχɛm,   זֶה לַחְמֵנוּ, חָם הִצְטַיַּדְנוּ אֹתוֹ מִבָּתֵּינוּ, בְּיוֹם צֵאתֵנוּ, לָלֶכֶת אֲלֵיכֶם) þegar við nestuðum okkur daginn sem við héldum að heiman til fundar við ykkur. En sjáið nú hve hart það er orðið og molnað: el pa que portem encara era calent quan ens vam aprovisionar el dia que vam sortir de casa per venir a veure-vos. I ara, fixeu-vos, ja és sec i s'ha fet a miques

◊ um nóttina baðaði ég mig, fór út í garð (εἰς τὴν αὐλήν μου) og lagðist til svefns undir garðveggnum. Sakir þess að heitt var hafði ég ekkert á höfðinu. Ég vissi ekki að spörvar (στρουθία) höfðust við í veggnum fyrir ofan mig og volgt (θερμός -ή -όν:   καὶ ἐκάθισεν τὸ ἀφόδευμα αὐτῶν εἰς τοὺς ὀφθαλμούς μου θερμὸν καὶ ἐπήγαγεν λευκώματα) drit þeirra féll í augu mér og myndaði hvíta himnu. Ég leitaði hjálpar af læknum en því fleiri smyrsli sem þeir báru á augun þeim mun meira spillti himnan sjóninni uns ég varð alblindur. Í fjögur ár var ég með öllu sjónlaus og allir landar mínir fundu sárt til með mér. Akíkar (Ἀχιάχαρος) sá fyrir mér í tvö ár en þá fór hann til Elam: aquella mateixa nit em vaig banyar i vaig sortir al corral de casa meva i em vaig ajeure per dormir arran de la paret del corral. A causa de la calor que feia no duia res al cap (tenia la cara descoberta). No m'havia adonat que a la paret, sobre meu mateix, hi havia uns pardals i els seus excrements, calents, em van caure als ulls i m'hi van fer un tel blanc. Vaig cercar socors dels metges però com més ungüent em posaven als ulls, més m'enterbolia el tel la vista fins que vaig quedar totalment cec. Vaig passar quatre anys sense poder veure-hi gens. Tots els meus païsans estaven afligits am mi. L'Aquíacar va tenir esment de mi durant dos anys, però llavors va marxar cap a l'Elimaida

♦ → hálfvolgur “tebi -èbia”

◊ verið ekki hálfvolg (ὀκνηρός -ά -όν:   τῇ σπουδῇ μὴ ὀκνηροί) í áhuganum, verið brennandi í andanum. Þjónið Drottni: no sigueu mig tebis en el vostre cor, sigueu fervents d'esperit. Serviu el Senyor

◊ en af því að þú ert hálfvolgur (χλιαρός -ά -όν:   οὕτως, ὅτι χλιαρὸς εἶ καὶ οὔτε ζεστὸς οὔτε ψυχρός) og hvorki heitur né kaldur, mun ég skyrpa þér út af munni mínum: però, per tal com ets tebi i no calent ni fred, t'escopiré de la meva boca

2. (hálfvolgur) tebi tèbia, teb -a (Mall., Men.), <†> tèbeu tèbea (entre fred i calent, moderadament calent)

◊ síðan fundu þeir Odysseif, ástvin Seifs (Διὶ φίλον), voru Trójumenn þar utan um hann og sóktu að honum, svo sem mórauðir (δαφοινοὶ) gullúlfar (θῶες) ásækja særðan hyrndan hjört á fjöllum uppi, er maður hefir skotið með ör af bogastreng; meðan blóðið í hirtinum er volgt (λιαρός -ά -όν:   ὄφρ᾽ αἷμα λιαρὸν) og hann getur hreyft fæturna, kemst hann undan á flótta sökum fráleiks síns (πόδεσσι [φεύγων]); en er hin skjóta ör hefir unnið á honum, rífa gullúlfarnir, hráæturnar (ὠμοφάγοι), hann í sundur í dimmum skógarrunni (ἐν νέμει σκιερῷ) á fjöllunum: tot seguit trobaren l'Odisseu, l'amic dilecte d'en Zeus, els troians l'envoltaven atacant-lo talment com els xacals, de pèl bru clar, ataquen a les muntanyes un cérvol banyut ferit, a qui algú ha disparat una fletxa des de la corda del seu arc: mentre el cérvol té tèbia la sang i pot moure les cames, es fa escàpol gràcies a la seva velocitat, però quan la ràpida fletxa l'ha vençut, els xacals, menjadors de carn crua, el fan a trossos en un bosc ombriu a les muntanyes

◊ en ger nú svo vel (ἀλλ᾽ ... μὲν σὺ) og bjarga (σάωσον) mér (ἐμὲ), og leið mig til míns svarta skips, drag örina úr lærinu, og þvo af því hið svarta blóð í volgu (λιαρός -ά -όν:   ἀπ᾽ αὐτοῦ δ᾽ αἷμα κελαινὸν ǁ νίζ᾽ ὕδατι λιαρῷ) vatni, rýð (ἐπὶ δ᾽ ... φάρμακα πάσσε) svo þar á heilnæmum (ἐσθλά), verkeiðandi (ἤπια) smyrslum, er menn segja þú hafir lært að þekkja hjá Akkilli, en hann lærði hjá Kíron, sem var réttlátastur (δικαιότατος) af Kentárum: però tu, ara, fés-me el favor i salva'm i porta'm al meu negre navili, extreu la fletxa de la meva cuixa i renta'n la negra sang amb aigua tèbia, escampa-hi unguüents anodins (o: que calmen el dolor) i salutífers dels quals es diu que vares aprendre a conèixer de l'Aquil·les, el qual els havia après d'en Quiró que era el més just dels centaures

◊ hin fjórða sótti vatn, og kveikti mikinn eld undir stórum katli (τρίποδι), og hitnaði brátt vatnið. En er vatnið sauð í hinum skínanda eirkatli (ἐνὶ ἤνοπι χαλκῷ), lét hún mig setjast í laugarker, hellti þar í vatni úr stóra katlinum svo mátulega var volgt (θυμῆρες κεράσας κεράσασα κεράσαν:   ἐκ τρίποδος μεγάλοιο, ǁ θυμῆρες κεράσασα, κατὰ κρατός τε καὶ ὤμων), þóg síðan höfuð mitt og herðar, þar til hún hafði komið hinum sára (θυμοφθόρον) lúa (κάματον) úr limum mínum: la quarta va anar a cercar aigua i va encendre un gran foc sota una gran caldera i va escalfar-hi ràpidament l'aigua. I quan l'aigua va bollir dins la lluenta caldera d'aram, em va fer asseure dins una banyera, hi va abocar aigua de la gran caldera tan justament com perquè fos tèbia, tot seguit em va rentar el cap i les espatlles fins que m'hagué llevat la dolorosa lassitud (fadiga) dels meus membres

◊ eftir það fluttum vér þig af vígvellinum, og til skipa, þógum líkið í volgu (λιαρός -ά -όν:   καθήραντες χρόα καλὸν ǁ ὕδατί τε λιαρῷ καὶ ἀλείφατι) vatni og smurðum með smyrslum, og lögðum það á legubekk (λεχέεσσι); úthelltu Danáar þar mörgum heitum (θερμὰ) tárum í kring um þig, og rökuðu (κείροντό) hár sitt: després d'això t'emportàrem [lluny] del camp de batalla als [nostres] vaixells, rentàrem el teu cos amb aigua tèbia i el posàrem sobre un jaç. Els dànaus vessaven allà mantes llàgrimes brusents al teu voltant mentre s'arrancaven els cabells

◊ vér færum þangað ker (cymbia) freyðandi af volgri mjólk (tepidus -a -um:   inferimus tepido spumantia cymbia lacte, ǁ sanguinis et sacri pateras) og skálar (pateras) fullar af fornarblóði, leggjum önd hans til hvíldar í gröfinni og hrópum háum rómi eftir henni í hinsta sinn: hi vàrem fer ofrena de gerres escumants de llet tèbia i de pàteres plenes de sang de les víctimes i posàrem a descansar el seu esperit dins aquell sepulcre i el cridàrem, amb veu forta, per darrera vegada

◊ hellisgólfið var ávallt volgt (tepēre:   semperque recenti ǁ caede tepebat humus) af nýju blóði, bleik höfuð manna héngu þar, fest upp í andstyggðar-munnanum og rotnuðu hræðilega: el terra de la cova sempre era tebi de nova sang, fixats a l'entrada fastigosa de la cova hi penjaven caps humans, pàl·lids, i s'hi podrien que feia feredat

volgu·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:

sandre m del Volga (peix Stizostedion volgensis syn. Sander volgensis)

volk <n. volks, volk; pl. no hab.>:

1. (það að velkja) sacseig m (sacsada, sacsejada)

2. <NÀUT> deriva f (pèrdua de rumb a conseqüència de molt mala mar)

◊ en er Þórarinn var búinn og byr gaf þá sigldi hann allt útleiði fyrir utan eyjar og norður frá Líðandisnesi stefndi hann í haf út. Honum byrjaði ekki skjótt en hann varaðist það mest að koma við landið. Hann sigldi fyrir sunnan Ísland og hafði vita af og svo vestur um landið í Grænlandshaf. Þá fékk hann réttu stóra og volk mikil en er á leið sumarið tók hann Ísland í Breiðafirði: i quan en Þórarinn estigué preparat i va tenir un vent favorable, va singlar cap a mar oberta passant per davant les illes i illots i quan va arribar al nord de Líðandisnes, hi va posar rumb cap a alta mar. D'antuvi no va tenir pas bon vent, però va tenir molt d'esment a no acostar-se a territori noruec. Va navegar cap al sud d'Islàndia i, quan veié per diversos senyals que s'hi trobava a prop, va posar rumb cap a l'oest del país enfilant la mar de Grenlàndia. Fou llavors quan els vents i la mala mar el varen fer anar a la deriva, llançant-lo violentament d'un lloc a l'altra de la mar, però cap a finals de l'estiu va arribar a Islàndia al Breidafiord

◊ Síðan þótti honum Þór færa sig á hamra nokkura þar sem sjóvarstormur brast í björgum og nú segir Þór: "Í slíkum stormi skaltu vera og þó lengi í volki vera og kveljast í vesöld og háska nema þú gerist minn maður": després, va somniar que [el déu] Þórr el menava cap a un espadat contra les roques del qual esclatava la fúria d'una tempesta marina, i que llavors li deia: "romandràs en una tempesta parella i aniràs a mercè de les onades i et turmentaràs en el perill i el destret si no tornes a ser home meu" (si no deixes el déu dels cristians i tornes a creure en mi)

3. (skapraun, ónæði, áreitni) tribulacions f.pl (enuigs, hostigacions)

◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país

4. (hrakningar) fatigues f.pl de viatge, malmenada f (esp. la sofrida al llarg d'una travessia marítima)

5. (hjá mjólkurfénu) inflamació violenta de braguer (de les ovelles que hom ha de munyir)

volka <volka ~ volkum | volkaði ~ volkuðum | volkað ║ e-ð ~ e-n>:

1. <GEN> portar algú ~ una cosa d'un lloc a un altre

◊ viltu, Gautrekr konungr, at ek geri þér kost á at hjálpa lífi þínu, ok gef þú upp meyna í mitt vald ok ǫll þau gœði, er henni fylgdu heiman, ok skaltu þá fara í friði, hvert er þú vill, því at eigi hœfir svá gǫmlum karli at válka svá væna mey; máttu nú með þessu einu þiggja þik frá dauða: rei Gautrekr, si vols que et doni l'oportunitat de salvar la teva vida, torna a les meves mans la donzella i tots els objectes de valor que ella se'n va dur de casa i podràs anar-te'n en pau allà on voldràs car no s'escau a un home tan vell de menar amb ell donzella tan bella; només fent això podràs ara deslliurar-te de la mort

♦ oft volkar vondur maður væna konu: <LOC FIG> sovint un mal home té una bella dona(una dona que, per la seva bellesa, podria acabar estant amb qui volgués, acaba sovint amb un perdulari)

2. (núa, nudda) palpar una cosa (fregar o refregar amb les mans, grapejar)

◊ hríðar hyrlesti mun-at [verða] at stríða mér, heldr hraustum -hefk valdit vígi tveggja sona Viðleggs-, sem valdr vígbalkar válki geymi-Bil falda eða deigum dalsveigi at kaupa Draupnis skatt: al [covard] trencador del foc de la batalla (hríð = torb, tempesta = batalla; hyrr = foc; hríðar hyrr = el foc de la batalla = l'espasa; lestir = espatllador. l'espatllador de l'espasa = el guerrer) no li serà possible de lluitar amb mi [i vèncer-me], ans al valent -jo he estat la mort de dos fills d'en Cama-de-fusta-, com al [mateix] senyor de la biga del combat (vígbǫlkr ‘biga del combat’ = l'escut) [li seria igual d'impossible] palpar (si entenem el verb válka en el sentit de grapejar, rebregar. Són molts els qui interpreten aquí el verb válka en el sentit de pegar-li una embotonada, una bona rebolcada. Sigui com sigui, queda clar que el verb podia tenir clares connotacions obscenes) la Bil guardiana de les toques (geymi-Bil falda= la senyora = Þuríðr, la germana del godó Snorri, vídua d'en Þorbjǫrn el cepat i posteriorment, maridada amb en Þóroddr Compratributs) o a l'arquer (dal-sveigir ‘tibador de l'arc’ = arquer) blan (deigr = poruc, covard) comprar ( = adquirir, heure) el tribut d'en Draupnir (Draupnis skattr ‘el tribut de l'anell Draupnir’ = l'or. Draupnir era l'anell màgic d'or d'Odin que tenia la virtut de produir nous anells d'or)

3. (ræða um e-ð og ákveða) deliberar sobre una cosa (tractar o parlar d'un tema per prendre una decisió al respecte)

♦ volka hugann um e-ð, volka sér e-ð í hug, <†> válka e-t í hugnum: pensar i repensar-se una cosa sense poder prendre una decisió

◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: Aquestes consideracions l'inquietaven sovint i [quan això passava,] encomanava la seva causa a Déu tot pregant-li que fes que se li revelés el que [ell, Déu,] veiés que li convenia més. Considerava tot això en el seu interior sense saber què havia d'escometre (emprendre), ja que els inconvenients li semblaven obvis, fos com fos que examinava la cosa (vocabulari: #1. volka e-ð í hugnum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: válka e-t í hugnum, válka e-t fyrir sér etwas hin und her überlegen, ohne zu einem Entschluß zu kommen; #2. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: hann vissi eigi hvat hann skyldi upp taka er wußte nicht, was er anfangen sollte; )

◊ þrisvar volkaði hann þetta í hug sér og hjarta: tres cops s'ho va rumiar amb el cap i el cor [sense poder arribar a prendre cap decisió]

♦ válka e-t fyrir sér: meditar i rumiar una cosa sense poder prendre una decisió

◊ en er Ólafur konungur átti tal við lið sitt þá leitaði hann ráða við höfðingja, hvert þeir skyldu upp taka. En það kom lítt ásamt með mönnum. Kallaði það annar óráð er öðrum þótti vænlegt og volkuðu þeir mjög lengi ráðin fyrir sér: i quan el rei Olau parlava amb els seus homes, cercava el consell dels principals sobre la millor decisió a prendre. Tanmateix, poc acord hi havia entre els homes: Un anomenava forassenyat allò que a un altre li semblava prometedor i així es debatien molt llargament sense poder arribar a prendre cap decisió

♦ <†> fljótt válkaður, vǫ́lkuð, válkat: <LOC FIG> decidit -ida precipitadament

◊ síks-glóðar sœkir verr skarð jarðar hafi slétt; hendir ǫldu-loga rekr kǫld heit [með] hlífgranda, glaðr fylkir skilr fljótt-válkat friðlæ; reiðr ræsir stǫðvar frǫmum sævar-rǫðuls-meiðum ránsið: el cercador del caliu de la [gran] síquia (sík = síquia, canal; síks glóð ‘el caliu de la [gran] síquia’ = l'or; sœkir ‘el cercador, l'ambiciós’ el delerós d'or = el rei) defensa el pertús de la terra (skarð jarðar ‘el pertús de la terra’ = els fiords noruecs) allisat per la mar; el dador de flames de les onades (ǫldu logi ‘la flama de l'ona’ = el foc de la mar= l'or. El donador d'or = el senyor, el príncep) rebutja amb la noedora dels escuts (hlífgrandi= la noedora d'escuts, l'esbutzadora o espatlladora d'escuts = l'espasa) les fredes amenaces. L'alegre senyor se n'adona (skilja ‘entendre, capir’. Aquí = percebre, adonar-se'n) de la ruptura de la pau (friðlæ= friðslit, friðrof = espatllament de la pau, això és, trencament d'hostilitats) decidida amb precipitació. El príncep irat atura el costum de saquejar ( = posa fi als saqueigs) dels valents arbres del sol de la mar (sævar rǫðull ‘el sol de la mar’ = l'or. meiðr = l'arbre; els arbres d'or = els guerrers).

◊ fimmta orð er svá: ‘fljótt válkat’. Fljótt er þat er skjótt er, válkat þat er seint er, ok svá: ‘skilr fylkir’: sá, er skilr, dreifir, en sá, er fylkir, samnar: el cinquè vers fa així: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada). ‘Fljótt’ (= ràpidament) és el que és fljótt (= ràpid, apressat); ‘válkat’ (Aquí = ben meditat, ben sospesat) és allò que és seint (lent; lentament), i després: ‘skilr fylkir’ (= el cabdill percep). El qui ‘skilr’ ( = entén, comprèn & percep, se n'adona. Aquest verb, però, és entès aquí per Snorri amb el significat de = sundurskilja ‘dividir, separar’) dreifir (= escampa, dispersa) i el qui ‘fylkir’ ( = comanda o lidera la host), samnar ( = aplega)

◊ fljótt válkat má þat kalla, er skjótráðit er, þat skilr hann af ófriðinum. Konungr heitir fylkir. Ránsið ræsir stǫðvar sævar rǫðuls frǫmum meiðum. Þetta heita in meistu refhvǫrf: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada) es pot dir d'allò que és ‘skjótráðit’ (= decidit irreflexivament, sense premeditar-ho, a la babalà) i ell ho percep de les hostilitats [trencades]. un rei es diu ‘fylkir’ (= el qui disposa la host en formació de combat). El ‘ræsir’ (= el cabdill, possible arabisme medieval. Si fos així, estaria emparentat amb el nostre arraix) atura (stǫðvar) el costum de saquejar (ránsiðr) dels ardits (framr) arbres del sol de la mar (= els guerrers). Totes aquestes es diuen ‘in mestu refhvǫrf’ ( = girs de guineu màxims = antítesis màximes. Les antítesis o girs de guineu -o, si es vol, desaparicions de la guineu-, en norrè occidental antic refhvǫrf al·ludeixen a la construcció dels versos amb parelles de mots antitètics)

volkast <volkast ~ volkumst | volkaðist ~ volkuðumst | volkast>:

1. <GEN> rebolcar-se

♦ volkast í e-u: rebolcar-se en una cosa

◊ þau koma til fylgsnisins. Hann leggst niður og vill vita ef hann gæti sofið en þær vaka. Rennur á hann svefnhöfgi, og dreymir hann að fuglar kæmi í húsið er læmingjar heita, þeir eru meiri en rjúpkerar og létu illilega of höfðu volkast í roðru og blóði: van arribar a l'amagatall; ell es va ajeure i els va preguntar si podria dormir mentre elles vetllaven. La son es va emparar d'ell i va somniar que uns ocells entraven dins la casa, uns læmingjar (en la llengua moderna læmingi, pl. læmingjar hi és un lèmming, un mamífer, no pas un ocell), que són més grossos que mascles de perdiu blanca. Xisclaven horriblement i s'havien estat rebolcant en sang i rodra (= la sang vessada dels animals sacrificats als déus) 

2. (um mjólkurfé) sofrir una inflamació aguda de braguer (ovelles)

volt <n. volts, volt>:

<ELECTR> volt m

volt·mælir <m. -mælis, -mælar>:

<ELECTR> vòltmetre (o: voltímetre) m

volu·legur, -leg, -legt <adj.>:

miserable

vol·æði <n. -æðis, no comptable>:

misèria f

voma <f. vomu, vomur. Gen. pl.: vomna o: voma>:

(ógleði, velgja) indisposició f, xacra f (malestar físic)

◊ Arnór mælti: „Í sumar hefir mér verið kvellingasamt en er mér komu orð Reykdæla, að þeir þyrftu liðs við, hóf af mér allar vomur svo að eg kenni mér hvergi illt“ (SS I, cap. 187, pàg. 261): l’Arnór li va dir: “Aquest estiu no m'he trobat gaire bé, però quan m'ha arribat el missatge dels de Reykjadalur dient-me que els calia el meu ajut, m'han fuit tots els mals (totes les xacres), de manera que ja no me sento gens malament”

♦ vomur <f.pl -vomna (o: voma)>: (hik, efablendni) titubeigs m.pl (indecisió, vacil·lació)

♦ það eru einhverjar vomur á e-m, einhverjar vomur eru á e-m: <LOC FIG> algú està titubejant (o: titubeja), alg no pot decidir-se, algú està indecís

vomur <m. voms, vomar>:

1. (hættulegur og ógeðfelldur maður, rumur) mastodont m, armari m d'home (individu d'aspecte perillós i desagradable per la seva altura i corpulència)

2. (viðbjóðslegur maður) individu fastigós, persona fastigosa (persona repugnant, odiosa)

◊ Austr tók illa kristinn ǀ Jarlmaðr frá búkarli ǁ (grǫ́ðr vas kjǫts á kauða) ǀ kiðling, hinns slær fiðlu ǁ vǫndr hrǫkk, vámr lá bundinn, ǀ vísmáll, á skip þíslar, ǁ sǫng leikara lengi ǀ lími harðan príma: en Jarlmaðr, el mal cristià (per haver robat un cabridet i haver menjat [la seva] carn en divendres) que toca el violí, ha pres un cabridet a un pagès de llevant. Les ganes de carn s'havien emparat de l'home. La verga s'ha desplegat (=brandit). El paio fastigós ha jagut, lligat, a bord del vaixell d'espigó (vaixell d'espigó = carro). La vara alliçonadora ha cantat una bona estona un dur ofici de prima al joglar (el joglar -aquí potser: el ministrer o ministril- Jarlmaðr ha estat fuetejat, durant la prima, per ordre del rei Sigurðr per haver gosat robar un cabrit i menjar-ne la seva carn en divendres) (Resolució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson B I (1973²), pàg. 456: Austr tók illa kristinn Jarlmaðr, hinn’s slær fiðlu, kiðling frá búkarli; grǫ́ðr kjǫts vas á kauða; vǫndr hrǫkk, vámr lá bundinn á þíslar skip; vísmáll lími sǫng lengi leikara harðan príma)

3. (óvættur, ófreskja) monstre m (ésser monstruós)

4. (draugur) espectre m (ésser fantamagòric)

5. (kölski) dimoni m (diable)

von <f. vonar, vonir>:

1. <GEN> esperança f, <LIT> esper m

◊ þú ert von mín (tiˈqwāh ~ תִּקְוָה:   kī־ʔatˈtāh   θiqwāˈθ-ī   ʔăδɔˈnāi̯   ʝəˈhwih,   כִּי-אַתָּה תִקְוָתִי; אֲדֹנָי יְהוִה), Drottinn, þú, Drottinn, ert athvarf mitt frá æsku, frá móðurlífi hef ég stuðst við þig, frá móðurskauti hefur þú verndað mig, um þig hljómar ætíð lofsöngur minn: vós sou la meva esperança, Déu meu, tu, Jahvè, has estat el meu refugi des de la meva jovenesa, en tu m'he recolzat des de les entranyes de ma mare, tu m'has protegit des del ventre de ma mare, la meva lloança per tu sonarà per sempre

◊ Drottinn, von (miˈqwēh ~ מִקְוֵה:   miˈqwēh   ʝiɕrāˈʔēl   ʝəˈhwāh,   מִקְוֵה יִשְׂרָאֵל יְהוָה) Ísraels, allir sem yfirgefa þig hljóta vansæmd, þeir sem snúa frá þér verða skráðir í sand því að þeir hafa yfirgefið Drottin, lind hins lifandi vatns: Jahvè, esperança d'Israel, tots els qui t'abandonen rebran deshonor, els qui s'aparten de tu, seran inscrits a la sorra car han abandonat Jahvè, font d'aigua viva

◊ það var von á héraðslækni: hom esperava l'arribada del metge titular

♦ ala með sér vissar vonir um e-ð: <LOC> lliurar-se a certes esperances de...

♦ ala von um e-ð: <LOC> tenir esperances de...

♦ án vonar: sense esperança (o: esperances)

♦ e-ð getur brugðið til beggja vona: <LOC FIG> una cosa és incerta

♦ bregðast vonum e-s: <LOC> decebre algú, decebre les expectatives d'algú

♦ vonin brást: <LOC> no ha anat com havíem esperat, ens havíem il·lusionat massa

♦ eiga sér einskis ills von: <LOC FIG> no haver de témer res de dolent, no haver de desconfiar

♦ eiga sér ekki viðreisnar von: <LOC FIG> haver exhaurit (o: esgotat) totes les esperances, recuperar-se, redreçar-se

♦ hann á sér ekki viðreisnar von: és un cas perdut (o: desesperat)

◊ Trója er liðin undir lok og nafn hennar jafnframt, og skal aldrei eiga sér viðreisnar von (—:   occidit, et occideritque sinas cum nomine Troia): Troia va caure finalment i el seu nom al mateix temps, i ja mai no es recuperarà

♦ ekki er öll von úti: <LOC> encara no s'ha perdut tota l'esperança

♦ fylla e-n von um: <LOC FIG> fer (o: donar) esperances a algú

♦ fyllast nýrri von um: <LOC FIG> reprendre l'esperança, cobrar noves esperances, treure nou coratge

♦ gefa upp vonina ~ alla von: <LOC> abandonar l'esperança ~ tota esperança

♦ glæða vonir: <LOC> despertar l'esperança (o: les esperances)

♦ halda í falska von: <LOC> aferrar-se a una falsa esperança

♦ heilög von: <RELIG> la santa esperança

◊ ég er móðir fagurs kærleika, guðsótta, þekkingar og heilagrar vonar (ἡ ὅσια ἐλπίς -ίδος:   ἐγὼ μήτηρ τῆς ἀγαπήσεως τῆς καλῆς, καὶ φόβου καὶ γνώσεως καὶ τῆς ὁσίας ἐλπίδος). Ég er eilíf og gefin öllum börnum mínum, öllum sem eru nefnd af Drottni: jo sóc la mare del bell amor, del temor de Déu, del coneixement i de la santa esperança. Sóc eterna i donada a tos els meus fills, a tots els qui són nomenats de Déu

♦ í þeirri von að: <LOC> en l'esperança de...

♦ láta skína í þá von að <+ subj.>: <LOC FIG> deixar entreveure l'esperança que <+ subj.>

◊ móðir mín lætur skína í þá von að ég komi sem fyrst vestur um haf: ma mare deixa entreveure l'esperança que vagi a Nord-Amèrica tan aviat com em sigui possible (al més aviat)

♦ lifa í voninni: <LOC FIG> viure en l'esperança

♦ missa vonina: perdre l'esperança

◊ missið alla von þeir sem fara hér: abandoneu tota esperança vosaltres que entreu ací

♦ missa vonina um e-ð: perdre l'esperança d'una cosa

♦ til vonar og vara: <LOC> per a més seguretat, per precaució, [per] si de cas, per anar sobre segur

♦ ekki er öll von úti: <LOC> encara no s'ha perdut tota l'esperança

♦ upp á von og óvon: <LOC> a la bona de Déu, a l'atzar, a la bona ventura

♦ vera milli vonar og ótta: <LOC> estar angoixat -ada, estar entre l'esperança i la desesperació (o: la por; o: el neguit)

♦ vera síðasta von e-s: <LOC> ésser la darrera esperança d'algú

♦ vera úrkula vonar um e-ð: <LOC> estar completament desesperat -ada, no tenir ni la més mínima esperança

♦ verða úrkula vonar um e-ð: perdre totes les esperances d'una cosa

♦ það er enn von: <LOC> encara hi ha esperances (o: [l']esperança), encara queda esperança

♦ sú von varð að lygi: <LOC> l'esperança fou il·lusòria, l'esperança es va esvanir (o: es va envolar)  

◊ en þá er sú vǫ́n varð at lygi, af því at flokkrinn vendi þegar aptr, er hann var ór landi, þá ætlaðisk hann at afla sér gengis í Vinðlandi af sínum sannvinum, er honum hǫfðu í útilegu hollir vinir verit ok tryggvir félagar: però quan les seves esperances es varen demostrar il·lusòries, per tal com els seus homes se'n tornaren tan bon punt ell va haver abandonat el país, es va proposar d'aconseguir ajuda a la Vèndia entre els seus amics vertaders que li havien estat amics fidels i companys lleials en expedicions de saqueig (í útilegu)

2. (vænting) espera f (acte d'esperar)

♦ eiga von á e-u: <LOC FIG> esperar una cosa

♦ eiga von á e-m: <LOC FIG> esperar a algú, esperar l'arribada d'algú

◊ ég á von á honum: l’estic esperant (arribarà d'un moment a l'altre)

♦ eiga von á barni: esperar un infant

♦ eiga barn í vonum: esperar un infant

◊ Þórnýjar fékk Þorsteinn drettingur. Hann hafði þá góðan fjárhlut og réðst hann til Hólmláturs með fé sitt. Þá kom það upp að Þórný hefði verið ólétt gefin og átti sá maður barn við henni er Þórður hét og var allskillítill. Þorsteinn drettingur átti og barn í vonum og var því leynt. Guðrún Ásbjarnardóttir sagði og þá að Þorsteinn var faðir að barni hennar því er þá var nokkurra vetra gamalt. En er það kom upp allt saman þá lét Þórhallur kenna mannamunar og dró fé Þorsteins allt undir sig en hann var sjálfur lagður í vinnu. En ef hann lagði til (=kvartaði) þá var hann hraktur í orðum eða barður. Ekki var Þorsteinn vinsæll maður (SS I, cap. 68, pàg. 83): en Þorsteinn drettingur va mullerar la Þórný. En aquells dies tenia un bon cabal i es va instal·lar a Hólmlátur (el mas del seu sogre) amb els seus béns. Aleshores es va revelar que la Þórný li havia estat donada per muller estant embarassada i que l'havia deixada embarassada un home que es deia Þórður i que era un home molt poc fiable. En Þorsteinn drettingur també havia d'ésser pare d'un infant, la qual cosa es mantenia en secret. Aleshores la Guðrún Ásbjarnardóttir també va dir que en Þorsteinn era el pare de l'infant que havia tingut i que ja tenia alguns anys. I quan tot això va haver sortit a la llum, en Þórhallur (el seu sogre) li va fer sentir la diferència de condició que hi havia entre ells dos (li va fer sentir que ell era més poderós) i es va apoderar de tot el cabal d'en Þorsteinn i, quant a aquest, el posaren a treballar al mas (com si fos un treballador més). I si en Þorsteinn tenia res a dir (és a dir, es queixava o protestava o posava emperons al que li manaven), era engegat amb insults o bastonejat. En Þorsteinn no era un home gens apreciat

♦ eiga von á sér: <LOC FIG> esperar un infant

♦ engi von er mér þess: <LOC FIG> no ho espero pas

◊ "Engi von er þess," sagði Brynjólfur, "að eg fái þér í hendur herskip og lið mikið, því að eg veit eigi, nema þá komir þú þar niður, er mér er öll óaufúsa á, og stendur þó nú áður ærin óró af þér. Kaupskip mun eg fá þér í hendur og þar með kaupeyri; farðu síðan suður til Dyflinnar; sú er nú ferð frægst. Mun eg fá þér föruneyti gott": “No hi ha cap esperança (= possibilitat)”, li va dir en Brynjólfur, “que et faci a mans un vaixell de guerra i una tropa gran, perquè no sé pas si no et presentaràs amb ells allà on a mi em resultaria del tot desagradable que ho fessis, perquè de tu fins ara ja n'hem tingut prou enrenous. Et faré a mans una nau mercant i mercaderies amb ella. Vés-hi al sud, a Dublín, perquè una travessia a Dublín ara està en boca de tothom (és popularíssima). També et proporcionaré una bona tripulació” (vocabulari: #1. koma niður: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 5. 6. komir þú þar niðr   „du dich dort (als feind) zeigen werdest“; #2. óaufúsa: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 6. óaufúsa, für das gewöhnlichere varfúsa „widerwille“. També en Baetke 19874, pàg. 452: e-m er ǫll óaufúsa á jemandem gefällt etwas gar nicht, ist etwas sehr unangenehm; #3. ærin: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 7. œrin, „groß genug“; #4. ferð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 8. sú...ferð, „die reise dorthin“; #5. frægst: Cf. en Baetke 19874, pàg. 165: frægr adj.   weithin bekannt, viel besprochen, berühmt)

♦ hans ~ hennar er von: <LOC> l'estan esperant

♦ meiri von: <LOC> és més probable, és més d'esperar

◊ þá mælti Kálfur við Guðmund: „Hví skulum vér nú eigi að gangast? Er nú vel á komið og meiri von að öðrum mönnum þyki nokkuð undir að eiga nokkurn hlut í“ (SS I, cap. 118, pàg. 166): aleshores en Kálfur li digué al Guðmundur: “Per què no els hauríem d'atacar ara? La cosa es presenta bé per a nosaltres i és més probable que (hi ha més probabilitats que) als altres els resulti important de participar-hi també” (vocabulari: #1. er nú vel á komið: En Baetke 19874, pàgs. 334 i 711, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme, el significat del qual sembla, atès el context: l'ocasió pinta bé per a nosaltres, les probabilitats són bones per a nosaltres; #2. þykja undir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796-797: e-m þykkir (mikit) undir e-u, undir um e-t jmd. liegt (viel) an etwas, jmd. ist es um etwas zu tun, etwas ist für jemanden wichtig; ef þér þœtti nǫkkut undir um mik   wenn dir etwas an mir liegen sollte; ekki þykki mér undir hvárr sekr fellr eða eigi mir ist gleichgültig, ews schier mich wenig<)

♦ er þeim voru minnst vonir: <LOC> quan menys s'ho esperaven

◊ nakkverju síðar gekk konungur að stræti og hirðin með honum. Var þá Halli í förinni og er þeim voru minnstar vonir þá hljóp hann Halli fram fyrir þá: una mica després, el rei va sortir al carrer i amb ell, la hirð (la seva escorta personal). En Halli anava en el seguici i quan menys s'ho esperaven (en el moment més inesperat), en Halli es va posar a córrer davant ells (els va deixar a tots enrere)

◊ en er á tók líða daginn vildu þeir fyrir hvern mun vestur yfir ána því að þeim þótti eigi örvænt nema eftir þeim mundi riðið. Ráða þeir nú til vaðlanna og hverfa aftur. Ríða þeir nú upp með ánni og finna hvergi þar er þeim þætti yfir fært. Ásbjörn eggjaði að þeir skyldu á ríða og kallaði þá raga og kvað ekki áræði með þeim. Björn kvað ána ófæra því að hún lá á bökkum uppi. En er þeim voru minnst vonir hleypti Ásbjörn út á ána en hesturinn missti þegar fótanna og rak þegar í kaf hvorttveggja. En er Ásbjörn kom upp var hann af baki og hélt sér í stigreipin. En þeir er á landi voru réttu að honum spjótskaftið og er hann vildi þar til taka varð honum laus hesturinn. Drukknaði Ásbjörn þar og fannst eigi fyrr en um vorið eftir (SS II, cap. 329, pàg. 501): quan el dia va començar a declinar, volgueren travessar el riu de totes totes perquè no els semblava improbable que hom els empaités. Així i doncs, es varen dirigir cap a les aigües baixes per on podrien passar el riu a gual, però donaren mitja volta i resseguiren el riu corrent amunt sense trobar enlloc un indret que els semblés que fos passable. L'Ásbjörn els instava a travessar el riu i els deia covards bo i afegint que entre ells no hi havia gens de coratge. En Björn li va dir que el riu no era passable perquè s'havia desbordat. Però quan menys s'ho esperaven, l'Ásbjörn va saltar al riu amb el seu cavall. Aquest va perdre peu immediatament i cavall i genet foren engolits pel riu. I quan l'Ásbjörn va sortir a la superfície, havia desmuntat de la sella però continuava tenint els peus als estreps. I els qui eren a la vorera, li varen allargar l'asta d'una llança, però quan va voler agafar-la, el cavall es va amollar. L'Ásbjörn es va anegar allà i no es va trobar fins a la primavera següent

♦ sem von er ~ var [til (o: að)]: <LOC> [tal i] com és ~ era d'esperar, tal i com es pot ~ podia esperar

◊ snýr hún nú til rekkju sinnar og er skapþungt sem von var til. Sofa menn af nóttina. Og þegar menn eru sofnaðir stendur Þórdís upp í klæði sín. Hún vekur upp sauðamann sinn, bað hann ganga út með sér: llavors la Þórdís se'n va anar al seu llit, i estava (se sentia) abatuda, com era d'esperar. La gent es va anar adormint per passar la nit. I quan els homes s'hagueren adormit, la Þórdís es va llevar anant ja vestida. Va despertar el seu pastor i li va manar que sortís a fora amb ella

◊ "Þá hefir þú vel af máli," segir Halldór, "sem von var að": “T’has decidit bé” (lit.: et comportes bé en aquesta cosa), li va dir en Halldór, “com era d'esperar” (vocabulari: #1. hafa vel af máli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 221: <...> sich benehmen, sich verhalten (auch hafa sik): hefir hann betr en vér er handelt besser als wir; þér hafið drengiliga af þessu, ór máli ihr verhaltet euch ehrenhaft in der Sache)

◊ og er Gissur kom fram úr hvílunni þá var Sámur rekkjufélagi hans högginn banahögg. Gissur heyrði er Sámur mælti þetta er hann fékk höggið: „Slíks var von,“ segir hann (SS II, cap. 410, pàg. 635): i quan en Gissur sortia del seu jaç, en Sámur, el seu company de llit, va rebre un cop mortal. En Gissur va sentir que en Sámr, en rebre el cop mortal, va dir aquestes paraules: “Era d'esperar”, va dir

♦ vita von e-s: esperar-se una cosa, comptar amb una cosa

◊ þeir sögðu er næstir stóðu að sá hefði verið harður í haus og sýndi hver öðrum. Af þessu þóttist Þorsteinn vita hver Öngull var og beiddist að sjá saxið sem aðrir. Lét Öngull það til reiðu því að flestir lofuðu hreysti hans og framgöngu. Hann hugði að þessi mundi svo gera en hann vissi öngva von að Þorsteinn væri þar eða frændur Grettis: els qui s'hi estaven al més a prop digueren que aquest home havia tingut la closca del cap ben dura i un mostrava el sax a l'altre. A partir de tots aquestes coses enÞorsteinn va creure sabe qui era l'Öngull i li va demanar de veure el sax com els altres. L'Öngull l'hi va deixar de bona gana ja que la majoria lloaven el seu valor i empenta. L'Öngull cereia que aquest (en Þorsteinn) faria igual que els altres, no comptava de cap manera que en Þorsteinn fos allà o parents d'en Grettir

◊ þá mælti Refur: "Nú skulum vér fyrst hleypa niður segli voru. En mig varir, er hitt skipið skríður skjótt, að þeir fái það ekki stöðvað en þeir vita önga von að vér munum bíða og mun þeirra skip renna fram á annað borð. Þá skaltu Steinn," sagði Refur, "höggva höfuðbendur þeirra en þú Björn skalt dafla í árum að þeim sýnist sem vér róum undan í skerpingi en þú lát sem skip vort muni sem minnst skríða": aleshores en Refur els va dir: “Primer de tot, arriem la nostra vela. Assumeixo que ells, com que aquesta nau llisca veloç, no [l'atenyeran i no] aconseguiran pas aturar-la i, que, com que no esperen pas que nosaltres ens poguem aturar per esperar-los, llur vaixell ens passarà per una de les dues bordes. Steinn, quan ho faran”, va prosseguir en Refur, “tu, talla'ls els estais [de l'arbre principal], i tu, Björn, xipolleja a l'aigua amb els rems de manera que els sembli que estem remant amb tota l'ànima per fugir a tota d'ells, però fes-ho de manera que el vaixell es mogui tan poc com sigui possible”. Aleshores en Refur va tallar les rodes al seu vaixell i tot seguit, va agafar una llança petita i la va esmolar amb energia

◊ þeir fóru síðan og héldu njósnir til um ferðir Áka, og var það hægt, fyrir því að hann vissi sér enskis ótta vonir: se n'anaren tot seguit i sotjaren les anades i vengudes de l'Áki, la qual cosa els resultava fàcil perquè no era conscient de córrer cap perill (vocabulari: #1. ótti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 473: vita sér engis ótta ván   sich keiner Gefahrbewußt sein)

◊ Blóð sást víða þar sem menn vissu enga von til. Þorbjörn hét maður. Hann var Magnússon. Hann bjó í Valþjófsdal. Hann gekk út um nótt fyrir Ambrósíusmessu þann vetur er [p. 241] Hrafn lést. Hann sá í landsuður í loftinu hvar eldur fór úr landsuðri í vestur en eftir eldinum sá hann mann ríða á hvítum hesti í standsöðli. Hann hafði skjöld hvítan og hjálm á höfði, höggspjót mikið í hendi og lagði spjótinu fram millum eyrna hestinum og sá hann að spjótið tók lengra fram en hesturinn og svo aftur. Og þar eftir sá hann annan mann ríða. Sá hafði hest svartan og hálflitan skjöld, hálfan rauðan en hálfan hvítan. Sá hafði og hjálm á höfði og gyrður sverði og spjót mikið í hendi og fór á einn hátt með sem hinn fyrri. Hann sá ríða hinn þriðja mann með slíkum hætti sem hina fyrri utan hann hafði brúnan hest og svartan skjöld og öll kolmerkt klæði. Hann hafði á höfði sem biskupsmítur væri. Þenna atburð sá Þorbjörn svo gerla að hann sá allan fótaburð hestanna og svo það að menninir stóðu í stigreipin (SS I, cap. 179, pàgs. 240-241): es veia sang a molts d'indrets on ningú no s'ho hauria esperat. Hi havia un home que es deia Þorbjörn i era fill d'en Magnús. Vivia a la vall de Valþjófsdalur. L'hivern en què en Hrafn va morir, en Þorbjörn va haver de sortir a fora la nit abans de sant Ambròs (= el set de desembre). Va veure en el cel, en el sud-est, un foc que es movia del sud-est cap a l'oest i, darrere aquest foc, va veure un hove cavalcant muntat en un cavall blanc, assegut en un standsöðull (= una mena de sella alta que permetia cavalcar amb les cames dretes?). Tenia un escut blanc i duia posat al cap un elm i a la mà hi duia una gran pica i va posar la pica apuntant cap endavant, entre les orelles del cavall, i va veure que aquella pica sobrepassava el cavall tant pel seu davant com pel seu darrere. I darrere aquesta aparició hi va veure un segon home, cavalcant també. El cavall d'aquest era negre i l'escut, bicolor: una meitat era vermella (gules) i l'altra, blanca (argentat). Aquest segon home també duia posat un elm al cap, anava cenyit amb una espasa i duia una gran pica a la mà i la portava posada d'igual manera que l'anterior. Encara hi va veure un tercer home, cavalcant de manera igual que els dos anteriors, llevat que el seu cavall era bru i el seu escut negre i tota la seva roba era negra com el carbó. Al cap hi duia posat quelcom que s'assemblava a una mitra episcopal. En Þorbjörn va veure aquest portent tant nítidament que distingia totes les petjades dels cavalls i també que aquells tres homes estaven drets en llurs estreps (vocabulari: #1. standsöðull: Cf. en Kålund 1896, pàg. 193: 6. standsǫðli, wörtl. „standsattel“ — ein sattel, in welchem der reiter mehr steht als sitzt (?))

◊ en um daginn eftir reið Kolbeinn ungi á þingið með fimm hundrað manna. Vissu þeir Snorri ekki von til þess og gengu þeir Snorri og Tumi þá í kirkju og mæltust þaðan fyrir en menn Snorra voru úti fyrir kirkju og gekk Sturla til þeirra. Kolbeins menn fóru óðfluga um völlinn og létu gífurlega. En þeir Gissur og Kolbeinn töluðu lengi tveir en ekki varð um sættirnar leitað. Þeir Kolbeinn tóku eigi af hestum sínum og riðu af þingi um kveldið. Þá gekk Gissur í kirkju og töluðu þeir Snorri lengi. Fór allt skipulega með þeim (SS I, cap. 298, pàg. 436): però l'endemà, en Kolbeinn jove a arribar al þing amb sis-cents homes (= 120 x 5). L’Snorri i els seus no s'ho havien esperat pas i ell i en Tumi entraren aleshores a dins l'església i ho parlaren, mentre els homes de l'Snorri romanien defora, davant l'església, i l'Sturla es va acostar a ells. Els homes d'en Kolbeinn, en canvi, recorrien la plana a regna batuda i es comportaven d'una manera esfereïdora. I en Gissur i en Kolbeinn mantingueren una llarga conversa, però en ella no es va cercar d'arribar a un acord de conciliació. En Kolbeinn i els seus homes no varen davallar de llurs cavalls i al vespre varen abandonar el þing. Aleshores en Gissur va entrar a dins l'església i l'Snorri i ell hi varen mantenir una llarga conversa. Tot va transcórrer d'una manera ordenada entre ells dos

◊ Þórólfur bóndi úr Hundadal var þar við garðinn og svarar: „Eigi veit eg mannferða vonir nema Sauðfellingar fari upp í dalinn til laugar“ (SS I, cap. 234, pàg. 336): en Þórólfur, bóndi de la vall de Hundadalur, era allà, al costat de la tanca, i els va respondre: “Jo no espero cap arribada d'homes (mannaferðir) tret que els de Sauðafell pugin a la vall per anar a banyar-se a les fonts termals”

♦ það er vís von: s'ha d'esperar amb tota seguretat

◊ Sigvarður biskup gerði nú til Órækju presta tvo að vita hvort nokkuð skyldi tjá (= tjóa) að leita um sættir eða grið. Þeir vildu eigi grið selja en vel líkaði þeim að biskup færi í milli og leitaði um sættir. Bauð Órækja að Gissur biskupsson skyldi þangað fara í gísling en Svarthöfði Dufgusson færi heim þangað í kirkjugarðinn. Svarthöfði skynjar hvað liðs var fyrir og svo hvar hverjum var skipað til varnar. Biskup fór nú á milli og bauð Órækja öll mál óskoruð í hans dóm en Gissur bauð í dóm Hákonar konungs öll mál og utanferð sína þegar um sumarið og gengu við það aftur gíslarnir. Biskup kemur þá og skjótt og sagði vísa von atgöngu og bað menn herða hugi sína og verjast drengilega, lofaði og öllum lærðum mönnum að berjast með Gissuri. Hann kveðst og vega skyldu með þeim vopnum sem hann hafði til. Gekk [p. 448] hann þá í kirkju og klerkar hans og skrýddist (SS I, cap. 306, pàgs. 447-448): el bisbe Sigvarður llavors va enviar dos preveres a l'Órækja perquè s'informessin si serviria de res mirar d'assolir un acord de reconciliació o una treva (=si estarien dispostos a arribar a un acord de conciliació o a concedir una treva). [L'Órækja i els seus] no volgueren pas acordar-los treva però els va plaure força que el bisbe intervingués entre ells dos, mirant d'atènyer un acord de reconciliació. L'Órækja va oferir que en Gissur, el fill del bisbe, hi anés com a hostatge, i que l'Svarthöfði Dufgusson[, en contrapartida,] anés a casa seva, allà on hi havia el sagrat. L'Svarthöfði va aguaitar com eren les tropes que tenien al davant i també on havien col·locat cadascun d'ells per a la defensa. El bisbe, llavors, es va posar entre els dos bàndols i l'Órækja va oferir de sotmetre, sense reserves ni condicions, tots els seus casos legals al judici del bisbe, però en Gissur[, en canvi,] va oferir de sotmetre tots els casos en litigi al judici del rei Hákon i de viatjar immediatament ell mateix a Noruega durant aquell estiu i, fets aquests oferiments, els hostatges se'n tornaren cadascun a llur bàndol. El bisbe aleshores va tornar i ràpidament i va dir que un atac era d'esperar amb tota seguretat i va demanar als homes que prenguessin coratge i [es preparessin a] defensar-se valentment, i va permetre a tots els clergues de batre's al costat d'en Gissur i els seus homes. També va dir que ell lluitaria amb les armes de què disposava. Aleshores va entrar a dins l'església, acompanyat dels seus clergues, i [tots ells] revestiren els ornaments litúrgics

♦ það er að vonum: és d'esperar

◊ öllum fannst þá mikið um öðrum en Skarphéðni. Hann bað menn ekki syrgja né láta öðrum herfilegum látum svo að menn mættu orð á því gera "mun oss vandara gert en öðrum að vér berum oss vel og er það jafnt að vonum": tots quedaren molt impressionats per aquestes paraules, tret de l'Skarpheðinn, el qual els va manar que ni estiguessin tristos ni que es comportessin d'una manera planyívola de manera que la gent pogués malparlar-ne (murmurar-ne): “i [és que] la gent serà molt més estricta amb nosaltres, jutjant el nostre comportament, que amb d'altres, i això és correcte i esperable” (vocabulari: #1. syrgja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 296: 13. syrgja,   „traurig sein“; #2. herfilegur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 296: láta ... herfiligum látum, „ein kummervolles wesen zeigen“; #3. gera: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 296: 14. ok — gǫrt, „man wird größere forderungen an uns stellen“. Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: mun oss vandara gert en ǫðrum   mit uns wird man es genauer nehmen als mit anderen; #4. jafnt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 309: þat er jafnt   das ist gerecht, recht und billig; #5. að vonum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 694: þat er at vánum   das ist zu erwarten, zu gewärtigen)

◊ Flosi mælti: "Sagt hefir þú oss þá sögu er oss mun eigi setugrið bjóða því að sá maður hefir nú á braut komist er næst gengur Gunnari að Hlíðarenda um alla hluti. Skuluð þér það nú og hugsa Sigfússynir og aðrir vorir menn að svo mikið eftirmál mun hér verða um brennu þessa að margan mun það gera höfuðlausan en sumir munu ganga frá öllu fénu. Grunar mig nú það að engi yðvar Sigfússona þori að sitja í búi sínu og er það rétt að vonum. Vil eg nú bjóða yður öllum austur til mín og láta eitt ganga yfir oss alla": en Flosi li va dir: “El que ens acabes de contar no ens portarà a viure en pau i tranquil·litat perquè ha fuit l'home que va al més a prop d'en Gunnar de Hlíðarendi. Ara cal que vosaltres, fills d'en Sigfús, així com els altres dels nostres, també tingueu present que aquesta brenna tindrà unes conseqüències legals tan greus (tindrà un procés judicial tan rigorós) que més d'un hi perdrà el seu cap i alguns hi perdran tot llur cabal. Sospito que ara cap de vosaltres, fills d'en Sigfús, no gosarà quedar-se al seu mas, la qual cosa és comprensible i esperable (és més que esperable)” (vocabulari: #1. næst gengur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 305: 15. næst gengr,   „am ähnlichsten ist, am meisten gleicht“; #2. eftirmál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 114: eptir-mál n.   gerichtliche Verfolgung eines Totschlags, Totschlagsverfolgung)

3. (eftirvænting) expectativa f (previsió)

♦ eftir vonum: <LOC FIG> ateses les circumstàncies força bé

♦ e-m þykir fyrir von komið: <LOC> algú considera que una cosa ja no és esperable, que no hi ha possibilitats que es faci [realitat]

◊ Ketill mælti til Hafliða: „Stór mein þykir vinum yðrum á því ef eigi skulu sættir takast og lúkast mál þessi með góðu og þykir mörgum nú fyrir von komið eða nær því. Nú kann eg þér eigi ráð að kenna en dæmisögu vil eg segja þér (SS I, cap. 34, pàg. 42): en Ketill va dir al Hafliði: “Els vostres amics consideren que serà molt lamentable si no es conclouen acords de reconciliació i si aquest afer no es tanca per a bé [ja que] a molts ara els sembla que ja no hi ha esperances d'atènyer-ne o que poc hi falta. Jo no puc donar-te cap consell ara, però[, tanmateix,] vull contar-te un eximpli (un apòleg)”

◊ ok nú er henni þykkir fyrir ván komit, ætlar hún í brott; þótti henni þeir eigi mikils meta sín orð: i llavors, quan [l'Áslaug] va comprendre que no havia d'esperar res d'ells (que no hi havia esperances que accedissin als seus precs), va decidir d'anar-se'n. Considerava que feien (havien fet) poc cas (= que no feien / havien fet gens de cas) de les seves paraules

♦ gera sér vonir um e-ð: <LOC> fer-se il·lusions de

♦ gera sér engar vonir um: <LOC FIG> no fer-se il·lusions de

♦ von (o: vonum) bráðar: <LOC FIG> promptament

◊ svo mælti hann, en vonum bráðar (αὐτίκα:   ὣς ἔφατ᾽, αὐτίκα δὲ χρυσόθρονος ἤλυθεν Ἠώς) kom Morgungyðjan Gullinstóla: així va parlar, i a l'instant va aparèixer l'Aurora del tron d'or

◊ hann flýgur gegnum loftið, vængir hans eru sem árar, og nemur von bráðar (citus:   uolat ille per aera magnum ǁ remigio alarum, ac Libyae citus adstitit oris) staðar á ströndum Líbýu: [en Mercuri] vola a través de l'aire, les seves ales són com rems i promptament s'atura a les costes de Líbia

♦ vonin er borin, rekin, þrotin: <LOC FIG> ja no hi ha esperança

◊ svo lýkur Daríus konungur sínu máli og menn hans ræma lítt þessa ráðagerð, þykir borin von, að hann muni aftur fá náð sóma sínum, þar sem Alexander má þegar að komanda morgni setjast um sjálfa Babýlonem og aðrar borgir þær, er hann hafði varnarlausar gefið í vald óvina sinna, og að síður vænta þeir að hann muni aftur fá það, er hann hefir látið, að þeir ætla að hann muni vera brátt af settur öllu ríkinu: el rei Darius va acabar així el seu parlament, però els seus homes no mostraren gaire aprovació pel seu pla, [els] semblava que no hi havia cap esperança (o: probabilitats) que tornés a recuperar mai el seu honor puix que l'Alexandre l'endemà mateix ja podia assetjar la mateixa Babilònia i d'altres ciutats que ell havia lliurat indefenses en poder dels seus enemics, i menys que menys esperaven que recuperaria el que havia abandonat (perdut) car creien que prest seria desposseït de tot el seu regne

◊ og nú tekur Alexander konungur að brjótast á þá fylking, er sett var til gæzlu með Daríum konung sjálfan. Hann veit nú varla, hvað til ráðs skal taka, þar sem þrotin von gjörist, að hann megi sigrast, því að nú falla menn hans og eru brytjaðir sem búfé: i llavors el rei Alexandre va començar a atacar la formació que s'havia [dis]posat per a protegir el rei Darius mateix. Aquest a penes sap què fer ja que s'ha esvanit l'esperança d'obtenir la victòria per tal com els seus homes ara cauen i són lliurats a carnatge com animals d'escorxador

◊ sér Hrafn að þrotin var von sigurs. Snýr hann þá til hests [p. 704] síns og steig í stigreipið og ætlaði á bak og gekk eigi því að hann var þrotinn mjög af mæði. Þá lyfti Þorsteinn hvítakollur honum á bak. Hann var hestasveinn þeirra og hafði eigi verið í bardaga. Ríða síðan í brott (SS II, cap. 449, pàgs. 703-704): en Hrafn va veure que l'esperança d'obtenir la victòria s'era esvanida. Llavors es va dirigir cap al seu cavall i va posar el peu a l'estrep volent fer per muntar-lo i no se'n va sortir perquè ja no li quedaven forces d'esgotat que estava. Aleshores en Þorsteinn Collblanc el va aixecar perquè s'assegués a la sella. En Þorsteinn Collblanc era llur mosso de quadra i no havia participat en la batalla. Tot seguit se n'anaren

◊ Guðrún mælti: "Gott skaplyndi hefðuð þér fengið ef þér væruð dætur einshvers bónda og láta hvorki að yður verða gagn né mein en slíka svívirðing og skömm sem Kjartan hefir yður gert þá sofið þér eigi að minna að hann ríði hér hjá garði við annan mann og hafa slíkir menn mikið svínsminni. Þykir mér og rekin von að þér þorið Kjartan heim að sækja ef þér þorið eigi að finna hann nú er hann fer við annan mann eða þriðja en þér sitjið heima og látið vænlega og eruð æ helsti margir": la Guðrún els va dir: “Tindríeu un bon caràcter si fóssiu les filles d'algun bóndi i de vosaltres no en sortís ni cap bé ni cap mal, però, a despit de l'afront i la vergonya que us ha fet en Kjartan, us trobo aquí, dormint tan tranquils, malgrat que ell passi per devora la tanca del mas acompanyat de només un altre home. Homes com vosaltres teniu la memòria d'un bacó. També em sembla que no hi ha cap esperança que gosareu atacar en Kjartan a ca seva si no goseu anar-lo a trobar quan només va acompanyat d'un o de dos homes, i us quedeu asseguts a casa i feu anar grans paraules. Vosaltres sempre sereu massa (és a dir, valdria més que n'hi hagués menys com vosaltres) (vocabulari: #1. að yður: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 153: 25. at yðr, „von euch“; #2. svívirðing: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 153: 26. 27. slíka svívirðing ok skǫmmm ... þá sofi þér, man übersetze: „trotz der schmach“ usw.; die hier vorligende anakoluthie ist sehr gewöhnlich. Eigentümlich ist, dass svívirðing ok skǫmm in dem casus stehen, den das verbum des angehängten relativsatzes (sem — gǫrt) fordert; #3. eigi að minna að: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 153: 27. eigi at minna, at, „nichts desto weniger, obgleich“; #4. svínsminni: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 154: 1. svínsminni, „gedächtnis wie ein schwein“, d.h., ein kurzes gedächtnis; #5. rekin von: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 154: 2. rekin ván, „die hoffnung vertrieben (geschwunden)“; #6. vænlega: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 154: 4. látið vænliga, „sprechet zuversichtlich“, d.h. beschränkt euch auf große worte; #7. helsti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 246: helzti adv.   gar zu, allzu, sehr <...>)

♦ von úr viti: <LOC FIG> una cosa s'allarga de no dir

♦ e-ð dregst von úr viti: (afar lengi) una cosa s'allarga de no dir (o: no vol acabar-se mai)

4. vonu (o: vonum) <+ Adjectiu en grau comparatiu>: més <+Adjectiu> del que és o era d'esperar

♦ eigi vonu (o: vonum) seinna: no més lent del que caldria esperar, no més lent de l'esperat

◊ Þórólfur kastaði þá fyrir borð öndvegissúlum sínum, þeim er staðið höfðu í hofinu. Þar var Þór skorinn á annarri. Hann mælti svo fyrir að hann skyldi þar byggja á Íslandi sem Þór léti þær á land koma. En þegar þær hóf frá skipinu sveif þeim til hins vestra fjarðarins og þótti þeim fara eigi vonum seinna: en Þórólfur llavors va llançar per la borda les seves öndvegissúlur que s'havien dreçat al temple [de Tor]. En una d'elles s'havia entallat en Tor. Va anunciar que s'establiria a Islàndia a l'indret on en Tor les escopís a terra. I, tan bon punt les öndvegissúlur es varen allunyar del vaixell, el corrent marí les va empènyer cap al fiord situat cap a ponent i a la gent els va semblar que anaven més ràpides del que fóra esperable (vocabulari: #1. öndvegissúlur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 5. 6. Þórólfr ... ǫndvegissúlum, das auswerfen der hochsitzpfeiler oder der bettpfosten (setstokkar) war ein ganz allgemeiner brauch bei den nach Island auswandernden Norwegern; schon der erste besiedler der insel, Ingólfr Arnarson, übte ihn (Landn. I,6) und dasselbe berichtet diese quelle von Loðmundr gamli (IV,5), Þórðr skeggi (IV,7), Hrollaugr Rǫgnvaldsson (IV,9) und Hásteinn Atlason (V,9). Vgl. ferner Flóamanna saga c. 4 (Fornsögur s. 123); Laxd. c.5,9. Von Hreiðarr Ófeigsson wird berichtet, dass er die sitte, weil sie alltäglich (ómerkiligt) geworden war, nicht mitmachen wollte, sondern lieber zu Þórr betete, damit dieser ihm die künftige wohnstätte anweise (Landn. III, 7). Statt der hochsitzpfeiler ward nach seinem letzten wunsche der sarg des auf der reise verstorbenen Kveldúlfr von seinen gefährten über bord geworfen, und sein sohn Skallagrímr siedelte sich an der stelle an, wo die leiche ans land trieb (Egils saga 27,16f.; Landn. I, 18); #2. til hins vestra fjarðarins: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 9. til ens vestra fjarðarins, d. h. in den Breiðifjǫrðr, s. § 4; #3. seinna: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 10. þótti — seinna, „es (das forttreiben der pfeiler) schien ihnen rascher von statten zu gehen, als man erwarten konnte“)

♦ vonu bráðara: abans del previst, més prest del previst (o: de l'esperat), més aviat de l'acostumat

◊ Þorgríma hafði sofið og vaknaði vonu bráðara og sá út: la Þorgríma havia estat dormint i es va despertar més prest que de costum i va mirar a fora

◊ Bárður mælti: "Allmjög undrast eg ef sá maður er sokkinn niður og hefir þetta allmjög verið öll hans gæfa er hann komst úr höndum yður. Og þykir mér hún vonum bráðara við hann hafa skilist. Eða hafið þér leitað í óbyggðir?": en Bárður li va dir: “M'estranyaria moltíssim que aquest home, havent tingut la grandíssima sort d'escapar de les vostres mans, s'hagi enfonsat (=s'hagi anegat a la mar). I [si realment va passar com dieu,] a mi em sembla que llavors és que la seva sort es degué apartar d'ell més aviat de l'esperat. I bé, que l'heu cercat també per les contrades deshabitades?”

♦ vonum framar: contra el que era d'esperar, millor de l'esperat -ada

vona <vona ~ vonum | vonaði ~ vonuðum | vonað ║ e-ð (o: <†>  e-s; o: <†>  til e-s)>:

esperar una cosa

♦ ég vona það: espero que sí

♦ ég vona það ekki: espero que no

♦ ég vona að <+ subj.>: espero que <+ subj.>

◊ ég vona að hann komi: espero que vingui

◊ ég vona að móður og barni heilsist vel: espero que tant la mare com l'infant estiguin bé

♦ við skulum vona það: esperem-ho, esperem que sia així

♦ við skulum vona það besta: esperem el millor

vonar·augu <n.pl -augna>:

ulls esperançats

♦ horfa (o: mæna) vonaraugum eftir e-u (o: á e-ð): mirar amb ulls esperançats cap a una cosa, tenir les seves esperances dipositades en una cosa

vonar·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:

ardit -ida d'esperança (cf. alemany hoffnungskühn)

◊ en Júdas treysti því alltaf fullkomlega og vonardjarfur (ἡ ἐλπίς -ίδος:   ὁ δὲ Μακκαβαῖος ἦν ἀδιαλείπτως πεποιθὼς μετὰ πάσης ἐλπίδος) að Drottinn kæmi sér til hjálpar: però en Judes confiava en tot moment completament i, ardit d'esperança (encoratjat d'esperança), que el Senyor els vindria a auxiliar

vonar·glæta <f. -glætu, no comptable>:

raig m d'esperança

vonar·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:

radiant d'esperança

♦ vera vonarhýr á brá: <LOC FIG> estar radiant d'esperança, tenir la cara radiant d'esperança

◊ nú, er hún var yfirkomin af harmi, gagntekin æðinu og reiðubúin að deyja, íhugaði hún staðinn og stundina; kemur svo að máli við hrygga systur, leynir ráðagjörðinni með yfirbragði sínu og er vonarhýr á brá (spem fronte serenare:   et moestam dictis aggressa sororem, ǁ consilium uultu tegit, ac spem fronte serenat): ara que el dolor l'havia vençuda, que era plena de ràbia i estava preparada per morir, va considerar el lloc i el moment [en què ho faria]; va així a parlar amb la seva afligida germana, li amaga el seu pla (propòsit) amb el seu posat i li posa una cara radiant d'esperança

vonar·legur, -leg, -legt <adj.>:

esperançat -ada, ple -ena d'esperança

vonar·neisti <m. -neista, no comptable>:

guspira f d'esperança

vonar·peningur <m. -penings, no comptable>:

1. (e-ð ~ e-r sem tvísýnt er að treysta á) dubtosa esperança (cosa a la qual hom lliga esperances incertes)

2. (e-ð ~ e-r sem menn binda vonir við) [portador m ~ portadora f d']esperança f (cosa o persona que és l'esperança d'algú, en qui algú té dipositades les seves esperances)

♦ vera vonarpeningur e-s: <LOC FIG> ésser l'esperança d'algú (o: ésser el portador de les esperances d'algú), portar les esperances d'algú, (amb canvi de perspectiva) tenir posades les seves esperances en algú

◊ þingkonan var lengi helsti vonarpeningur flokksins: el partit va tenir posades les seves esperances [durant] molt de temps en la parlamentària, la parlamentària va ésser molt de temps la gran esperança del partit

vonar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

prometedor -a, ple -ena d'esperança, esperançador -a

◊ vonarríkt (ἡ ἐλπίς -ίδος:   ὅτι οὐκ ἀποστήσεται ἡ ἐλπίς σου ἀπὸ καρδίας ἀνθρώπων) traust þitt mun aldrei að eilífu (ἕως αἰῶνος) líða úr (ἀποστήσεται) minni þeirra manna sem minnast máttar (ἰσχὺν) Guðs: la teva confiança, plena d'esperança, no s'esvanirà mai de la memòria dels homes que se'n recorden del poder de Déu

♦ vonarrík framtíð: un futur prometedor, un futur ple d'esperança

◊ því að ég þekki sjálfur þær fyrirætlanir sem ég hef í hyggju með yður, segir Drottinn, fyrirætlanir til heilla en ekki til óhamingju, að veita yður vonarríka (tiˈqwāh ~ תִּקְוָה:   lā-ˈθēθ   lā-ˈχɛm   ʔaħăˈrīθ   wə-θiˈqwāh,   לָתֵת לָכֶם אַחֲרִית וְתִקְוָה) framtíð: car conec els plans que tinc en pensa sobre vosaltres, diu Jahvè, plans de benestar i no de desventura, per donar-vos un futur esperançador (‘un futur i una esperança’)

vonar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:

<FIG> estel m d'esperança

◊ nú ertu lagður lágt í moldu, og hið brennheita brjóstið kalt; vonarstjarna vandamanna hvarf í dauðadjúp, en drottinn ræður: t'han colgat fondo dins la terra, és fred el teu pit ardent. L'estel d'esperança dels seus parents ha desaparegut dins les profunditats de la mort - però el Senyor disposa

◊ vánarstjarna fló - þás fœddr of vask -, brott frá brjósti mér: hátt hon fló, hvergi settisk, svát hon mætti hvílð hafa: quan vaig néixer, l'estel de la meva esperança s'envolà del meu pit: va volar amunt i ja no es va posar pas, de manera que hagués pogut descansar

vonar·vana <adj. ind.>:

desesperat -ada, mancat -ada d'esperança

◊ máttur þinn byggir ei á mannafla né vald þitt á þeim sem sterkir eru heldur ert þú Guð auðmjúkra (ταπεινῶν), hjálpari kúgaðra (ἐλαττόνων), verndari veikra (ἀσθενούντων), vörður vanmegna (ἀπεγνωσμένων), frelsari vonarvana (ἀπηλπισμένος -ένη -ένον ~ ἀπελπίζειν:   ἀπηλπισμένων σωτήρ): el teu poder no es basa pas en les forces de l'home ni la teva autoritat en els qui són forts, sinó que tu ets el Déu dels humils, l'auxiliador dels oprimits, el defensor dels febles, la salvaguarda dels impotents, el salvador dels desesperats

vonar·völur <m. -valar, -velir>:

gaiato m de captaire

♦ fara á vonarvöl: <LOC FIG = verða öreiga, lenda í bjargarþrot> veure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar

♦ komast ~ vera kominn á vonarvöl: <LOC FIG> veure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar

vonast <vonast ~ vonumst | vonaðist ~ vonuðumst | vonast ║ eftir e-u>:

1. <vonast eftir e-u ~ e-m>: estar esperant una cosa ~ algú

2. <vonast til e-s>: esperar una cosa

◊ ég vonast til þess: ho espero, espero que sí

♦ vonast til þess að <+ inf.>: esperar [de] <+ inf.>

♦ vonast til þess að <+ subj.>: esperar que <+ subj.>

von·biðill <m. -biðils, -biðlar>:

persona f que pot esperar molt de temps una cosa

♦ vera vonbiðill e-s: <LOC FIG> esperar ~ estar esperant molt de temps la decisió d'algú

vonbrigða- <en compostos>:

decebedor -a

von·brigði <n.pl -brigða>:

decepció f

♦ valda e-m vonbrigðum: decebre algú

♦ verða fyrir vonbrigðum: decebre's, sofrir (o: tenir) una decepció, quedar decebut -uda

♦ sem veldur vonbrigðum: que causa decepció, decebedor -a

von·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:

que no té gaire esperança (o: esperances)

♦ vondaufur um e-ð: que no té gaire esperances d'una cosa

♦ vera orðinn vondaufur um að <+ inf.>: haver perdut -uda gairebé les esperances de <+ inf.>, no tenir gaire esperances de <+ inf.> 

vondur, vond, vont <adj.>:

1. (reiður) enfadat -ada (cast.), felló -ona (Mall.)  (enutjat, irritat)

♦ vera vondur ~ vond ~ vont út í einhvern: <LOC FIG> estar enfadat -ada amb algú

♦ verða vondur: <LOC FIG> enfadar-se (cast.), posar-se felló -ona (Mall.) 

2. (illur, slæmur) dolent (qué té maldat & que fa mal & no bo)

◊ mér þykir maturinn vondur: el menjar em sembla dolent

◊ nei, vont er það hérna en verra er það þar: no, aquí la cosa està malament, però allà encara és pitjor

♦ vondur maður: un home dolent

♦ vont veður: un temps dolent

♦ vondur á bragði: de mal sabor (o: gust)

♦ e-ð kemur vel á vondan: <LOC FIG> algú es mereix prou una cosa

♦ e-s staðar verða vondir að vera: <LOC FIG> algú ha d'estar a algun lloc

♦ koma einhverjum í vont skap: <LOC FIG> posar algú de mal humor

♦ vegurinn er vondur: el camí és dolent

♦ vera í vondu skapi: <LOC FIG> estar de mal humor

♦ vera vondur ~ vond ~ vont við e-n: <LOC FIG> ésser dolent amb algú, tractar malament algú

♦ sá vondi: <RELIG> el maligne

von·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:

esperançat -ada, ple -ena d'optimisme

♦ verið vonglaðir!: tingueu esperança!, no perdeu pas l'esperança!, siau optimistes!

von·góður, -góð, -gott <adj.>:

que té [plenes] esperances, esperançat -ada, ple -ena d'esperança

♦ vera vongóður um e-ð: confiar totalment en una cosa, tenir plenes esperances en una cosa

◊ vera vongóður um bata: tenir plenes esperances de curació

♦ vera vongóður um að <+ inf.>: tenir plena esperança a <+ inf.>, confiar totalment a <+ inf.> 

von·laus, -laus, -laust <adj.>:

desesperat -ada, sense esperances, mancat -ada d'esperança

♦ það er vonlaust að <+ inf.>: és inútil <+ inf.>, no serveix de res <+ inf.> 

von·legur, -leg, -legt <adj.>:

esperançat -ada

♦ sem vonlegt var: com era d'esperar

von·leysi <n. -leysis, no comptable>:

desesperació f, manca f d'esperança, desesper m

von·lítill, -lítil,-lítið <adj.>:

sense gaire esperances, amb poques esperances

♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

vonska <f. vonsku, no comptable>:

1. (illska) dolenteria f (maldat & malícia)

2. (reiði) còlera f (ira)

vonskast <vonskast ~ vonskumst | vonskaðist ~ vonskuðumst | vonskast>:

irritar-se, enrabiar-se, enfadar-se (cast.), enfurismar-se

♦ vonskast út af e-u: enfadar-se per una cosa (cast.), enrabiar-se per una cosa

vonsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena de maldat

vonsku·veður <n. -veðurs, -veður>:

temporal m, borrasca f

von·svik <n.pl -svika>:

decepció f, desengany m

von·svikinn, -svikin, -svikið <adj.>:

decebut -uda

von·sæll, -sæl,-sælt <adj.>:

refiat -ada, que confia

vopn <n. vopns, vopn>:

arma f

◊ kveð ég um hervopn og þann mann: canto les armes i l'heroi

◊ oddhvass² ~ bitlaus³ ~ beitt¹ vopn: una arma punxeguda² ~ esmussada³ ~ esmolada¹

◊ til vopna, borgarar!: a les armes, ciutadans!

♦ bera vopn: portar arma, anar armat -ada

♦ búa e-n [að] vopnum: armar algú

♦ grípa til vopna: <LOC FIG> prendre les armes, agafar les armes

♦ hafa e-ð að vopni: <LOC GEN & FIG> usar una cosa com a arma

♦ hálfsjálfvirkt vopn: arma semiautomàtica

♦ hefðbundin vopn: armes convencionals

♦ kaupa vopn: comprar una arma, adquirir una arma

♦ leggja e-m vopn í hendur: <LOC FIG> afavorir algú

♦ leggja niður vopnin: deposar les armes

♦ leyfisskyld vopn: armes subjectes a permís [d'armes]

♦ líffræðileg vopn: armes biològiques

♦ óhefðbundin vopn: armes no convencionals

♦ ólögleg viðskipti með vopn: tràfic il·legal d'armes

♦ sjálfvirkt vopn: arma automàtica

♦ slá vopnin úr höndum e-s: <LOC FIG> desarmar algú, deixar algú desarmat

♦ svipta einhvern vopnum: desarmar algú

♦ e-ð er beittast vopn[ið] e-s: <LOC FIG> una cosa és la millor arma d'algú, una cosa és l'arma més eficaç de què disposa algú

♦ e-ð er eitt beittasta vopn sem til er gegn e-u: una cosa és una de les millors armes que hi ha contra...

♦ tvíeggjað vopn: arma de doble tall

♦ vopn til hernaðar: arma de guerra

♦ vopnin snúast í höndunum á e-m: <LOC FIG> una cosa té l'efecte contrari de l'esperat per algú

♦ → efnavopn “arma química”

♦ → gereyðingarvopn “arma de destrucció massiva”

♦ → höggvopn “arma de tall”

♦ → kjarnavopn “arma nuclear”

♦ → kjarnorkuvopn “arma atòmica”

♦ → lagvopn “arma punxant”

♦ → lífefnavopn “arma bioquímica”

♦ → skotvopn “arma de foc”

♦ → sportvopn “arma esportiva”

♦ → sýklavopn “arma bacteriològica”

♦ → vinnuvopn “arma reglamentària, arma de servei”

♦ → þungavopn “arma pesant”

vopna <vopna ~ vopnum | vopnaði ~ vopnuðum | vopnað ║ e-ð ~ e-n>:

armar una cosa ~ algú

♦ vopna sig: armar-se

♦ → afvopna “desarmar”

vopna·brak <n. -braks, pl. no hab.>:

1. (glamur í vopnum) soroll m d'armes (so d'armes, dring de les armes)

◊ kylfan er honum strá, hann hlær að vopnabraki (ˈraʕaš kīˈδōn, רַעַשׁ כִּידוֹן): per a ell, la maça és palla, se'n riu del brunzit de les atzagaies

2. <FIG> soroll m de sabres

vopna·burður <m. -burðar, no comptable>:

impedimenta f, armes i equip portats pel guerrer

◊ Kálfur gaf ekki því gaum og lét Finn bera í brott úr valnum og svo Þorberg. Var þá leitað að um sár þeirra og höfðu þeir engi sár banvæn. Höfðu þeir fallið fyrir vopnaburð og mæði: en Kálfur no féu cas i féu retirar en Finnur i també en Þorbergur d'entre els morts de la batalla. Miraren llurs ferides i veieren que cap d'ells en tenia que fossin mortals: havien caigut de cansament, sota el pes de llurs armes

◊ um vorið er á leið er þess getið að Búi fór til Brautarholts. Hann fór jafnan einn saman. Ekki hafði hann vopnaburð meira en fyrr. Hann hafði knýtt um sig slöngu sinni: es conta que a les acaballes de la primavera en Búi va començar a anar a Brautarholt. Sempre hi anava tot sol; no portava més armes que abans. Duia la seva bassetja fermada al seu voltant

vopna·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

armament m

vopna·búr <n. -búrs, -búr>:

arsenal m, polvorí m (recinte on es guarden les armes)

vopnaður, vopnuð, vopnað <adj.>:

armat -ada

♦ vopnuð átök: conflictes armats

vopna·gnýr <m. -gnýs, no comptable>:

fragor m,f de les armes

vopna·heiti <n. -heitis, -heiti>:

hoplònim m

vopna·hlé <n. -hlés, -hlé>:

armistici m

vopna·laus, -laus, -laust <adj.>:

desarmat -ada, inerme, sense armes

vopna·laust <adv.>:

sense armes

vopna·leit <f. -leitar, -leitir>:

control m de seguretat (dispositiu de seguretat que detecta l'eventual presència d'armes amagades al qui vol entrar a un edifici)

vopnaleitar·maður <m. -manns, -menn>:

agent m & f de control de seguretat

vopna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

venda f d'armes

♦ bann við vopnasölu: prohibició de venda d'armes

vopna·skipti <n.pl -skipta>:

variant de → vopnaviðskipti ‘tràfic d'armes; combat’

vopna·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:

armeria f

vopna·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

mestre armer

vopnast <vopnast ~ vopnumst | vopnaðist ~ vopnuðumst | vopnast>:

armar-se

vopna·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

limitació f d'armes

vopna·viðskipti <n.pl viðskipta>:

1. (viðskipti með vopn, það að skipta á vopnum) tràfic m d'armes (comerç d'armes)

2. (orrusta) combat m (lluita a mà armada)

♦ eiga vopnaviðskipti við e-n: entaular combat armat amb algú

vopn·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

mort -a per arma blanca

vopn·búinn, -búin, -búið <adj.>:

armat -ada, equipat -ada amb armes

◊ í Ísrael voru átta hundruð þúsundir vopnfærra manna vopnbúinna, en í Júda fimm hundruð þúsundir manns: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra capaços de manejar l'espasa i ben armats, i a Judà, cinc-cents mil

◊ þannig féllu alls af Benjamín á þeim degi tuttugu og fimm þúsundir vopnbúinna manna, og voru það allt hraustir menn: el nombre total de benjamites que periren aquell dia fou de vint-i-cinc mil homes armats, i tots ells foren valents

◊ en mennirnir fimm, sem farið höfðu að kanna landið, fóru þangað upp eftir, tóku skurðlíkneskið, hökullíkneskið, húsgoðin og steypta líkneskið. En presturinn stóð fyrir utan hliðið ásamt mönnunum sex hundruð, vopnbúnum: els cinc homes que havien anat a explorar el territori hi van entrar, van agafar la imatge, l'efod, els terafim i l'estàtua de fosa. El sacerdot continuava a l'entrada, amb els sis-cents homes armats

vopn·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:

ardit -ida en el combat

vopn·fimi <f. -fimi, pl. no hab.>:

destresa f en el maneig de les armes

vopn·fimur, -fim, -fimt <adj.>:

destre -a en [el maneig de] les armes

vopn·fær, -fær, -fært <adj.>:

capaç de portar armes

vopn·laus, -laus, -laust <adj.>:

desarmat -ada, inerme, sense armes

vopn·safn <n. -safns, -söfn>:

1. (samsafn) col·lecció f d'armes (conjunt d'armes reunides com a afecció o hobby)

2. (stofnun) museu m d'armes (col·lecció d'armes, pública o privada, exposada al públic & edifici d'aquesta col·lecció)

vor <n. vors, vor>:

♦ að vori: la primavera que ve

♦ að vori til: en primavera, la primavera que ve

♦ á vorin: en primavera

♦ fyrsti dagur vorsins: el primer dia de la primavera

♦ í vor: aquesta primavera

♦ í vor sem leið: la primavera passada

♦ um vorið: en primavera (o: durant la primavera), aquella primavera

♦ við fram eftir vorinu: fins ben entrada la primavera

♦ vorið er að koma: ja arriba (o: ja està arribant) la primavera

vor:

gen. de → vér “nosaltres (llengua medieval & registre elevat); nós”

vor, vor, vort <adjectiu i pronom possessiu>:

el nostre, la nostra (en la llengua medieval & registre elevat)

vor- <en compostos>:

1. <GEN> primaveral, de primavera

2. <LIT & CIENT> vernal

vora <vorar | voraði | vorað ║. Verb unipersonal impersonal>:

arribar la primavera, fer-se primavera

♦ það vorar: ja arriba (o: ja està arribant; o: ja va arribant) la primavera, ja es fa primavera

♦ þá er voraði: quan ja arribava (o: ja estava arribant; o: ja anava arribant) la primavera, quan ja es feia primavera, al començament de la primavera

♦ þá er vora tók: quan ja arribava (o: ja estava arribant; o: ja anava arribant) la primavera, quan ja es feia primavera, al començament de la primavera

vor·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:

barbarea f vernal, herba f de Santa Bàrbara (planta Barbarea praecox)

vor·blóm <n. -blóms, -blóm>:

flor f de primavera

vor·boði <m. -boða, -boðar>:

1. <GEN> precursor m de la primavera, precursora f de la primavera, <LIT> herald m de la primavera

2. el·lèbor m d'hivern (planta Eranthis hyemalis)

vor·byrjun <f. -byrjunar, -byrjanir>:

inici (o: començament) m de primavera

vor·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m de primavera

♦ á vordegi: en un dia de primavera

♦ á vordögum: en els dies de la primavera, en temps de primavera

vor·drungi <m. -drunga, no comptable>:

cansament m primaveral, < MED> astènia f primaveral

vor·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

1. tricòpter m (qualsevol insecte de l'ordre dels tricòpters) (→ grábytta)

2. limnèfil gris, cuqueta f de riera vernal (insecte Limnephilus griseus) (→ grábytta)

vor·goði <m. -goða, -goðar>:

adonis m vernal, adonis m de primavera (planta Adonis vernalis)

vorhnúts·firð <f. -firðar, no comptable>:

< ASTRON> ascensió recta

vor·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:

< ASTRON> punt m vernal

vor·hugur <m. -hugar, no comptable>:

sentiment m de lleugeresa i optimisme amb l'arribada de la primavera

vorjafndægra·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:

< ASTRON> punt m vernal

vor·jafndægur <n. -jafndægurs, -jafndægur. Emprat hab. en pl.>:

equinocci m de primavera, equinocci m vernal

♦ á vorjafndægrum: per l'equinocci de primavera

vor·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennt ║ e-m>:

tenir pietat d'algú, sentir compassió per algú

◊ þegar hún opnaði körfuna sá hún grátandi dreng í henni. Hún vorkenndi (ħāˈmal   ʕāl- ~ חָמַל עַל:   wa-ttaħˈmɔl   ʕāˈl-āu̯,   וַתַּחְמֹל עָלָיו) honum og sagði: „Þetta er einn af hebresku drengjunum“: [i] quan va obrir la cistella, hi va veure dedins un infant que plorava. Se'n va compadir i digué: “És un infant hebreu”

◊ hver vorkennir (ħāˈmal   ʕāl- ~ חָמַל עַל:   kī   mī־ʝaħˈmɔl   ʕāˈlaʝ-iχ   ʝərūʃāˈlai̯m,   כִּי מִי-יַחְמֹל עָלַיִךְ, יְרוּשָׁלִַם) þér, Jerúsalem, hver hefur samúð með þér? Hver staldrar við til að spyrja um líðan þína?: [car], qui tindrà pietat de tu, Jerusalem, qui et planyerà? qui farà una aturada en el seu camí per preguntar com et trobes?

vor·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:

moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

vor·kunn <f. -kunnar, no comptable>:

1. (vægð) indulgència f (acció de perdonar-li o disculpar-li quelcom a algú amb facilitat)

♦ honum er vorkunn: cal ésser indulgent amb ell, és excusable

♦ honum er enginn vorkunn: no cal ésser indulgent amb ell, ho pot fer perfectament

♦ virða e-m e-ð til vorkunnar: mostrar-se indulgent amb algú, excusar algú

2. (meðaumkunnartilfinning) [sentiment m de] compassió f (sentiment de commiseració, de pietat)

◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verið í tilstilli um þetta, og lét vorkunn við sig: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués i va aconseguir que ell tingués pietat d'ella (→ várkunn)

vorkunn·látur, -lát, -látt <adj.>:

indulgent

vorkunn·læti <n. -lætis, no comptable>:

indulgència f

vorkunn·samur, -söm, -samt <adj.>:

indulgent

vorkunn·semd <f. -semdar, no comptable>:

indulgència f

vorkunn·semi <f. -semi, no comptable>:

indulgència f

vor·lag¹ <n. -lags, no comptable>:

(vordagar) temps m de la primavera

♦ að vorlagi: en primavera (o: durant la primavera)  

vor·lag² <n. -lags, -lög>:

< MÚS> cançó f de primavera, tonada f primaveral

vor·laukur <m. -lauks, -laukar>:

1. ceba tendra, calçot m (Tarr.), grell tendre (Mall.) (planta Allium cepa)

2. ceba f d'hivern, cebeta f [japonesa], ceba japonesa, cibolla f (Mall.) (planta Allium fistulosum) (→ pípulaukur; → vetrarlaukur)

vor·legur, -leg, -legt <adj.>:

primaveral, de primavera

vor·lyng <n. -lyngs, no comptable>:

bruc m de neu (planta Erica herbacea syn. Erica carnea)

vor·misseri <n. -misseris, -misseri>:

< EDU> segon quadrimestre

vor·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:

matí m de primavera

vor·perla <f. -perlu, -perlur. Gen. pl.: -perla o: -perlna>:

eròfila f de primavera (planta Erophila verna syn. Draba verna)

vorpunkts·firð <f. -firðar, no comptable>:

< ASTRON> ascensió recta

vor·punktur <m. -punkts, -punktar>:

< ASTRON> punt m vernal

vor·regn <n. -regns, no comptable>:

pluja f de primavera

vor·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:

<GASTRO> rotlle m de primavera

vor·salat <n. -salats, -salöt>:

[herba f dels] canonges m.pl (planta Varianella locusta syn. Varianella olitoria)

vor·selur <m. -sels, -selir>:

foca comuna (mamífer Phoca vitulina vitulina)

vor·síli <n. -sílis, -síli>:

capelí m (peix Mallotus villosus) (→ loðna)

vor·skúr <f. -skúrar, -skúrir>:

ruixat m de primavera

vor·sniglingur <m. -sniglings, -sniglingar>:

bolet m d'esquirol, llenega f de primavera (bolet Hygrophorus marzuolus)

vor·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:

herba f de les morenes, morro m de porc (o: porcell) (Mall.), gatassa f (Men.) (planta Ranunculus ficaria syn. Ficaria verna)

vor·tilboð <n. -tilboðs,-tilboð>:

oferta f de primavera

vor·tónleikar <m.pl -tónleika>:

concert m de primavera

vor·ull <f. -ullar, no comptable>:

llana f de primavera

vor·útsala <f. -útsölu, -útsölur. Gen. pl.: -útsalna o: -útsala>:

rebaixes f.pl d'hivern

vor·veðrátta <f. -veðráttu, no comptable>:

temps m de primavera

vor·veður <n. -veðurs, -veður>:

temps m de primavera

vor·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent m de primavera, vent m primaveral

vor·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:

cansament m primaveral, < MED> astènia f primaveral

vor·önn <f. -annar, -annir>:

< EDU> segon quadrimestre

vos¹ <n. voss, vos>:

1. (blautt, illt og kalt veður) temps fred, humit i dolent (maltempsada, fred i humitat)

◊ kátr vas'k opt í vási, þá's örðigt veðr skóf vindblásit segl vísa Strinda úti á fjörðum: Sovint, enmig de la maror freda i plujosa, m'he mantingut impàvid, de bon humor, quan un temps violent sacsava, allà fora, en els fiords, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei dels estrindesos (o cal entendre més tost: ...allà fora, en els fiords dels estrindesos, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei?)

◊ fer'k í vánda verju, verr nauð of mér snauðum; kösungr fær víst vömm í vási — en þat vas skömmu: vaig amb una capa xereca; a mi, pobre que sóc, em resguarda contra la fretura; el cosset sense mànegues ben cert que sofreix dany en el fred i la pluja: d'això no h'ha fet gaire [que era així]

◊ þeir sigldu suður um Reykjarnes og svo suður fyrir land. Og er landið var horfið fengu þeir rétt mikinn. Skipið var heldur lekt og þoldi illa réttinn. Fengu þeir vos mikið. Grettir lét þá fjúka í kviðlinga. Það líkaði mönnum stórilla: varen singlar cap al sud passant pel cap de Reykjarnes i d'aquí, continuant amb rumb sud, ho varen fer resseguint [de primer] la costa. I quan la terra ja no es va veure, varen topar amb una forta galerna. El vaixell tenia moltes de vies d'aigua i suportava malament la galerna. Hagueren de passar molt fred i suportar la gran humitat. En Grettir deixava anar kviðlingar (= níðvísur) -versos de befa- un darrere l'altre, la qual cosa desplaïa fortament els altres

2. (vosbúð, útivist í vondu, blautu veðri) exposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça etc.)

◊ öll vóro söðuldýr sveita stokkin, ok of vanið vási und vegondom: totes les bísties de sella estaven amarades de suor, i exhaustes i enrederades (lit.: avesades al treball a la intempèrie, això és, hom els veia que havien estat molt de temps a fora) a causa d'haver estat a la intempèrie sota els homeiers

◊ vesall léz vígs þeira, er scyldi váss gialda, oc sinn dag dapran, at deyia frá svínom, allri ørkosto, er hann áðr hafði: el miserable va fer avinent que era víctima d'aquells que li havien de pagar per la seva feina a la intempèrie (era el porqueret) i que era un dia trist aquell en què morint hauria de deixar els seus porcs i tot el bon menjar que havia tingut fins llavors

3. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðri) fadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)

4. <FIG> estralls m.pl 

◊ rauðr eldr leikr bráðr at óru ráði of breiðan bœ, en œrnir atblásendr valda því vási: seguint les nostres ordres, el foc vermell juga arravatat per tota l'ampla vila, i noedors vigorosos són la causa d' (o: comanden) aquesta maltempsada (aquests estralls causats pels incendis)

vos² <n. voss, vos>:

(kaun, útbrot, hrúður) crosta f (i, esp. la causada per la ronya, la sarna o la tinya)

vos·búð <f. -búðar, no comptable>:

1. (útivist í vosi) exposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça, haver viatjat etc.)

◊ víða vásbúð gat ek hingat; hugfullr víglundr byggvir helli nú um stund, fyr konu bing: grans són el fred i la mullena que he conegut fins [arribar] aquí; l'ardida arbreda del combat (= el guerrer) s'estatja ara per una estona dins la cova enlloc de fer-ho en el llit de la dona

2. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðri) fadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)

3. (ferðavolk) fatigues f.pl del viatge (cansament causat per haver estat fent un viatge)

◊ hann var máttvana af þreytu og vosbúð: havia quedat sense forces a causa de l'esgotament i les penalitats del viatge

vos·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

equip preparat per aguantar les inclemències del temps

vos·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge acompanyat de molt mal temps i fred

vos·för <f. -farar, -farir>:

viatge acompanyat de molt mal temps i fred

vos·klæði <n.pl -klæða>:

roba mullada per la intempèrie (de gent que ha hagut de treballar o marxar sota la pluja)