Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

VO

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
El temps no es perd ni es guanya o s'aprofita,
El temps només passa.
 
   
 
 
       


vo <f. vor, no comptable>:
calamitat f
♦ e-m bregður vo (o: vá) fyrir grön: <LOC FIGalgú s'espanta de sobte, algú té un [en]surt, algú té un esglai sobtat
eftir það kastaði hann kuflinum og því næst öllum bolklæðum. Þá leit hver til annars og brá mjög vo fyrir grön. Þóttust þeir kenna að þetta var Grettir Ásmundarson því að hann var ólíkur öðrum mönnum fyrir vaxtar sakir og þrekleika og þögnuðu nú allir en Hafur þóttist ósvinnur orðinn. Gengu tveir og tveir saman af héraðsmönnum og ámælti hver öðrum en þeim mest er fyrir griðunum hafði sagt: després d'aquestes paraules, en Gestur va llançar a terra el seu mantell amb capiró i tot seguit, es va llevar tota la roba de cintura per amunt. Llavors es varen quedar mirant els uns als altres, sorpresos i esglaiats, ja que reconeixien que aquell home no podia ésser ningú més que en Grettir Ásmundarson perquè es diferenciava dels altres homes en estatura i força. Tots callaven i en Hafur se n'adonava (va constatar) que s'havia deixat ensarronar. Els homes del districte es varen agrupar de dos en dos i cadascun blasmava l'altre, però i sobretot, blasmaven el qui havia pronunciat els grið (la fórmula de conciliació o de suspensió d'hostilitats)
en þegar þessi tíðindi komu fyrir síra Árna lýsti hann forboði yfir Odda og öllum þeim mönnum er að boðinu sátu. En þann dag sem jarl kom heim brá honum vá fyrir grön því at kirkja var byrgð at Stað, ok þegar hann spurði hví þat gegndi var honum sagt. Nokkru síðar var fundur lagður til þessa máls , ok sóttu þeir báðir síra Árni ok jarl þenna fund. Bar jarl fram fornan landsið og sjálfs síns dæmi og margra annarra manna til þess að þess háttar hjónalag sem var með Odda og hans konu hefði lengi verið lofað en það var ófyrirsynju nokkuð sinn fyrirboðið. Síra Árni sagði að móti að páfarnir er öllum lögum eiga með réttu að ráða hefðu svo freklega afnumið og fyrirboðið þess kyns samlag undir pínu fullkomins banns. Um síðir létti jarl fyrir sönnum skynsemdum og staðfesti síra Árna og tók lausn af honum og allir boðsmenn. Sór Oddi af hendi sér konu þá sem hann hafði sér ætlað (SS II (ÁSB), cap. 6, pÓg. 774): però quan aquests fets varen arribar a orelles de monsenyor Árni, va imposar l'entredit sobre l'Oddi i tots aquells que havien assistit al convit de noces. I el dia que el iarl va tornar a casa, va tenir una mala sorpresa i un esglai sobtat perquè l'església de Staður estava tancada en fort (menys lit.: quan va veure que...). I quan va preguntar perquè s'havia fet, li ho varen contar. Un mica després, es va acordar de celebrar una reunió per debatre aquest afer, a la qual assistiren tant monsenyor Árni com el iarl. El iarl va basar la seva argumentació en l'antic costum del país i en el propi exemple i el de molts d'altres homes, remarcant que una convivència matrimonial de la mena que hi havia entre l'Oddi i la seva dona feia temps que estava permesa i que [només] algunes vegades s'havia prohibit a tort (injustament, de manera il·legítima). Monsenyor Árni li va replicar que els papes, amb just títol (= með réttu), havien d'ésser el fonament de totes les lleis, havien abolit i prohibit estrictament aquesta mena de cohabitació sota pena de plena excomunicació. El iarl, finalment, es va doblegar als veritables arguments i va cedir davant monsenyor Árni i va rebre d'ell l'absolució i [amb ell també la reberen] tots els qui havien assistit al convit de noces. L'Oddi va jurar que renunciaria a la dona que ell s'havia escollit
hljópu þeir þá út á völluna. Brá þá leiðangrsmönnum vá fyrir grön, er þeir heyrðu lúðragang Birkibeina ok sá merkin gnæfa ok herinn fara óðfluga at sér með ópi ok kalli (FB III (SSK), pàg. 290): aleshores sortiren corrents cap als camps. Aleshores els leiðangrsmenn (els homes de la lleva dels Crosses) tingueren un sobtat esglai quan varen sentir el so dels lúðrar dels Cames-de-beç i varen veure els estendards dreçats i l'exèrcit que se'ls acostava, movent-se a tota velocitat, amb crits i clams
♦ lifa með vo (o: vá) og vesöld: <LOC FIGviure una vida de calamitats i misèria
þessi guðsdómr ok -órskurðr sýniz miǫk harðr, er hann lagði þenna brottrekstr af paradísó meðr fyrrsagðri hegnd ok pínu á fyrrnefnd vár feðgin. En þat er þó allt at eins rétt, svá sem ǫll ǫnnur sjálfs hans gǫrð, þvíat hér meðr tempraði hann miskunnsamliga þá pínu sem hann hafði þeim sett, þvíat þar sem þau skyldu ævinliga meðr vá ok vesǫld lifa, þá var þeirra líf æ því veslara er þat var lengra. Ok svá sem þau hefði bergt af lífstrénu, þá hefði þau því lengr vesǫl verit sem þau hefði lengr lifat — Dura uidetur Dei sententia, qui praedictis poenis poenam eiectionis addidit. Sed contra: Hanc enim poenam, quam dederat, misericorditer temperauit, ut uerum de eo appareat: „Cum iratus fueris, misericordiae recordaberis“ (Habacuc 3:2), quia enim uicturi erant in miseria, quanto esset uita diuturnior tanto miserabilior. Si ergo gustassent de ligno uitae, diutius uiuentes, diutius miseri essent (I Mosebog 3, cap. 12, pàg. 40): aquest judici i sentència divins -quan als nostres primers pares ja esmentats els va afegir l'expulsió del paradís al càstig i la pena ja esmentats- semblen durs, i tanmateix tot això només es va fer amb raó, igual que tota la seva altra factura (menys lit.: igual que tots els altres fets i coses de la seva creació), perquè va trempar misericordiosament la pena que els havia imposat, car, havent de viure perpètuament (per sempre) amb adversitats i misèria, llur vida havia d'ésser més i més miserable, com més llarga fos, i per tant, si haguessin tastat de l'arbre de la vida, com més temps haguessin viscut, més temps haurien estat miserables

vo:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vega “pesar; matar” ()
  La 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. del verb vega en la llengua medieval era . Per evolució fonètica normal, aquesta forma va donar, en la llengua moderna, vo. Però com que no hi ha pretèrits que presentin, en llur singular, la vocal o, la forma regular vo es va modificar, per analogia amb els pretèrits de la sisena conjugació forta (tipus: aka: ók - ókum) en , que actualment és la forma habitual.  
     

vodka <n. vodka, no comptable>:
vodka m,f

vodki <m. vodka, no comptable>:
vodka m,f

voð <f. voðar, voðir>:
1. (ofinn dúkurtela f (teixit, estofa/estopa, roba per a vestits)
það er hann sem situr hátt yfir jarðarkringlunni en íbúar hennar líkjast engisprettum, hann þenur himininn út eins og voð (dɔq ~ דֹּק:   ha-nnōˈtˁɛh   χa-dˈdɔq   ʃāˈmaʝim,   הַנּוֹטֶה כַדֹּק שָׁמַיִם) og slær honum sundur eins og tjaldi til að búa í: es el qui seu alt sobre el cercle de la terra, però els seus habitants semblen llagostos, ell estén el cel com una tela [fina], i el desplega com una tenda per habitar-hi!
stoðirnar gerði hann úr silfri, bakið úr gulli, sessinn úr purpuravoð (mɛrˈkāβ   ʔargāˈmān ~ מֶרְכָּב אַרְגָּמָן:   mɛrkāˈβ-ō   ʔargāˈmān,   מֶרְכָּבוֹ אַרְגָּמָן). Að innan er hann klæddur ást, Jerúsalemdætur: n’ha fet les columnes d'argent, el respatller d'or, el setial de tela de porpra. Per dedins està revestit d'amor, filles de Jerusalem
nú sem hún hafði ofið þenna hinn mikla dúk (ὁ ἱστός -οῦ:   ὑφήνασα μέγαν ἱστόν) og þvegið hann, og lagt fram voðina (τὸ φᾶρος -άρεος:   εὖθ’ ἡ φᾶρος ἔδειξεν) til sýnis, þá var hún svo fögur, sem sól væri eða tungl: després que hagué teixit aquesta gran tela, i que l'hagué rentada, va mostrar el vel, tan bell com si fos el sol o la lluna (l'original fa: εὖθ’ ἡ φᾶρος ἔδειξεν, ὑφήνασα μέγαν ἱστόν, ǁ πλύνασ’, ἠελίῳ ἐναλίγκιον ἠὲ σελήνῃ)
heldur hugsaði hún meðal annars upp þessa vél: hún setti upp mikinn vef, og óf smágjörva og ummálsmikla voð (:   ) í herbergi sínu: ans imaginà, entre d'altres, aquesta arteria: va dreçar al teler una gran tela i teixia, dins la seva cambra, un vel fi i de gran perímetre (l'original fa: ἀλλὰ δόλον τόνδ᾽ ἄλλον ἐνὶ φρεσὶ μερμήριξε· ǁ στησαμένη μέγαν ἱστὸν ἐνὶ μεγάροισιν ὕφαινε, ǁ λεπτὸν καὶ περίμετρον·)
2. (rekkjuvoðllençol m (de llit)
3. (nótteranyina f (gran ormeig de pescar)
4. (seglvela f (tela per a empènyer una nau)
því næst skipar hann að höggva á landfestar, losa um reipi og vinda upp voðir ( ~ :   excusos <...> laxare rudentes)tot seguit, mana de tallar les amarres, amollar les escotes i desplegar veles (l'original fa: tum littore funem ǁ deripere excussosque iubet laxare rudentes)

voða <prefixoide elatiu>:
reconsagradament
♦ voða <+ Adj.>reconsagradament <+ Adj.>

voða·blika <f. -bliku, -blikur. Gen. pl.: -blikna>:
nuvolada f de tempesta

voða·eldur <m. -elds, -eldar>:
foc m (o: incendi) fortuït (o: degut a causes fortuïtes)

voða·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
notícia f terrible

voða·kuldi <m. -kulda, -kuldadr>:
fred m terrible (o: intensíssim; o: extrem)  

voða·lega <adv. elatiu>:
terriblement, espantosament (significat elatiu, intensificador!)

voða·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hættulegurperillós -osa (que comporta o representa o està exposat a un perill, un risc o un perjudici imminent)
2. (ægileguresfereïdor -a (horrible, horrorós, espantós)
með voðalegu augnaráði (παιφάσσειν ~ παιφάσσων παιφάσσουσα παιφάσσον:   σὺν τῇ παιφάσσουσα) rann hún um her Akkea með þenna skjöld, og eggjaði liðið af stað, hún vakti styrk í brjósti hvers manns til að stríða og berjast án afláts; gerðist þeim nú skjótt kærari styrjöldin, en að hverfa aftur til ættjarða sinna á enum holu skipum: amb esguard terrible travessava corrents la host dels aqueus amb aquest escut, excitant la tropa a posar-se en marxa. Inspirava en el pit de cadascun la força per guerrejar i combatre sense treva. Llavors la guerra se'ls va fer ràpidament més cara que tornar, amb llurs còncaus vaixells, vers l'estimada terra pàtria (l'original fa: σὺν τῇ παιφάσσουσα διέσσυτο λαὸν Ἀχαιῶν ǁ ὀτρύνους’ ἰέναι· ἐν δὲ σθένος ὦρσεν ἑκάστῳ ǁ καρδίῃ ἄλληκτον πολεμίζειν ἠδὲ μάχεσθαι. ǁ τοῖσι δ’ ἄφαρ πόλεμος γλυκίων γένετ’ ἠὲ νέεσθαι ǁ ἐν νηυσὶ γλαφυρῇσι φίλην ἐς πατρίδα γαῖα)
eg vildi óska, að þann dag, er móðir mín ól mig fyrst, hefði voðalegur vindbylur (κακός -ή -όν:   κακὴ ἀνέμοιο θύελλα) feykt mér upp á eitthvert fjall, eða ofan í bylgju hins brimótta (πολυφλοίσβοιο) hafs, og bylgjan svo skolað mér burt (ἀπόερσε), heldur en að þessir atburðir hefðu orðið: desitjaria (= tant de bo...) que el dia que ma mare m'infantà, un cop de vent terrible m'hagués emportat a dalt d'alguna muntanya o a una ona de la mar trencant i que aquesta ona m'hagués emportat abans que tots aquests esdeveniments haguessin tingut lloc (l'original fa: δᾶερ ἐμεῖο κυνὸς κακομηχάνου ὀκρυοέσσης, ǁ ὥς μ' ὄφελ᾽ ἤματι τῷ ὅτε με πρῶτον τέκε μήτηρ ǁ οἴχεσθαι προφέρουσα κακὴ ἀνέμοιο θύελλα ǁ εἰς ὄρος ἢ εἰς κῦμα πολυφλοίσβοιο θαλάσσης, ǁ ἔνθά με κῦμ᾽ ἀπόερσε πάρος τάδε ἔργα γενέσθαι)
eins hvarf hinn væri svefn af brám varðmannanna, þar sem þeir vöktu þessa voðalegu nótt (κακός -ή -όν:   νύκτα φυλασσομένοισι κακήν): així la son profunda va desaparèixer de les palpebres dels qui estaven de guàrdia, quan vetllaven aquella nit terrible
nú nálgaðist dagurinn voðalegi (infandus -a -um:   iamque dies infanda aderat), helgiathöfnin var í undirbúningi, salt og korn og höfuðborðar til reiðu: ja s'acostava el dia horrible, la cerimònia s'estava preparant, ja estaven disponibles la sal i els grans i les cintes del cap (l'original fa: iamque dies infanda aderat: mihi sacra parari, ǁ et salsae fruges, et circum tempora uittae)
3. (til áhersluterrible (significat elatiu)

voða·maður <m. -manns, -menn>:
(hættulegur maðurhome perillós (amb qui cal anar alerta, amb precaució,)

voða·plága <f. -plágu, -plágur. Gen. pl.: -plága o: -plágna>:
plaga f terrible
en fyrirgefið mér synd mína aðeins í þetta sinn og biðjið Drottin, Guð yðar, að hann fyrir hvern mun létti þessari voðaplágu (ˈmāwɛθ ~ מָּוֶת:   wə-ʝāˈsēr   mē-ʕāˈl-ai̯   raq   ʔɛθ־ha-mˈmāwɛθ   ha-zˈzɛh,   וְיָסֵר, מֵעָלַי, רַק, אֶת-הַמָּוֶת הַזֶּה) af mér: però perdona'm el meu pecat només per aquesta vegada i pregueu a Jahvè, el vostre Déu, que alleugi de mi aquesta terrible plaga

voða·skot <n. -skots, -skot>:
dispar fortuït, tret m accidental

voða·veður <n. -veðurs, -veður>:
maltempsada f terrible

voða·verk <n. -verks, -verk>:
1. (grimmdarverkatrocitat f (crim atroç)
♦ fremja voðaverk: <LOCcometre una atrocitat (o: barbaritat) (forma velada de descriure la comissió d'un homicidi o d'un suïcidi)
♦ vinna voðaverk: <LOCcometre una atrocitat (o: barbaritat) (forma velada de descriure la comissió d'un homicidi o d'un suïcidi)
á sjöunda degi dó drengurinn. Þjónar Davíðs þorðu þá ekki að segja honum að drengurinn væri dáinn því að þeir hugsuðu með sér: „Við reyndum að tala við hann á meðan drengurinn var á lífi en hann vildi ekki hlusta á okkur. Hvernig eigum við þá að geta sagt við hann: Drengurinn er dáinn? Hann kynni að vinna voðaverk ( ~ :   wə-ʕāˈɕāh   rāˈʕāh,   וְעָשָׂה רָעָה)“: al setè dia, el nen va morir. Els servents d'en David no gosaven dir-li que el nen era mort, perquè pensaven: «Intentàvem parlar amb ell mentre el nen era viu, però no ens volia escoltar. Com li farem saber que el nen és mort? Fóra capaç de fer una desgràcia»
2. (óviljandi manndráp, óviljandi misgerð e. óverknaðuraccident m [greu] (com a resultat del qual es produeix una mort, una mutilació o una ferida)
váðaverk eru með mikilli skynsemd greinandi, með hverjum atburðum er þau kunnu til at falla; því at þar sem maðr tekr manni blóð eða leggr eld á mann, eða þat annat með lækningu, er hvártveggi hyggr heilsubót af verða, þá er þat með ǫllu bótalaust, þó at hinn fái bana eða mein af. Ok í ǫllum stǫðum þeim er menn skulu sér til þarfenda vinna ok með mǫnnum til hagligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engin nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman, ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af, þá skal hinn bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða ok syni vilja síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gert hafa; ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at er til nytsemdar heyrir, hvárt er menn fá af mein eða bana at óvilja þess er gerði, ok er þetta sektalaust við konung. En ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem skjóta eða kasta yfir skip eða hús eða hæðir, eða aðra þarfleysu at gera, hvárt sem menn fá mein af, sár eða bana, at óvilja þess er gerði, þá skal bœta hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektalaust við konung, ok ekki á konungr á váðaverkum. Þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr høggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einhverjum illt gera. Nú heldr maðr á vápni, en annar rasar á ok skeinist, bœti eptir dómi eptir atvikum eigi meira en fjórðung bóta, minna ef svá dœmist. En ef annarr hrindr honum á vápn, bœti sá hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði. En hvar sem maðr hefir komit vápni sínu, ok hafi hann eigi sjálfr á haldit, ef hann sverr þess, at hann hugði at engum skyldi þar mein at verða, þá bœtir hann engu, þó at menn skeinist á, nema sjálft falli ofan, ef maðr hefir upp fest, þá bœti hann fjórðung [p. 51] bóta. En ef annarr kemr við, þá bœti sá fjórðung bóta, ok syni þó vilja síns, en hinn sé við skildr er upp festi vápn. Nú gengr maðr til leiks, fangs eða skinndráttar at vilja sínum, þá ábyrgist hann sik sjálfr at ǫllu, þó at hann fái mein eða skaða af; en sá er lék við hann, syni vilja síns með séttareiði (Codi Johanneu. Mannhelgarbálkr. Kap. 13: Um váðaverk. Pàgs. 50-51): els accidents s'han d'examinar amb gran discerniment tenint en compte en quines circumstàncies poden produir-se. Car, sempre que hom sagni un home o li cauteritzi una ferida o faci qualsevol altra tractament a tall de cura que tots dos [involucrats, el malalt o ferit i qui li fa la cura] pensen que menarà a una millora de l'estat de salut del malalt o ferit, encara que de resultes del tractament es produeixi la mort o el baldament del pacient, aquesta mort o aquest baldament no tindran dret a cap compensació econòmica. I [igualment], quan es produeixin accidents greus en tots els casos en què els homes hagin de treballar per a satisfer llurs necessitats o per a prestar auxili a d'altres homes a fer coses d'utilitat, aquests accidents s'han d'enjudiciar de manera més indulgent (benigna) que aquells accidents que es produeixen sense estar causats (provocats) per la satisfacció de cap necessitat, sinó per la negligència i una gran manca de previsió. Doncs bé, posat que dos homes vagin plegats a un bosc [a fer-hi llenya] i la destral d'un d'ells fereix l'altre contra la voluntat del qui en sostenia el mànec, i el ferit en mor, el responsable de la mort haurà de pagar una quarta part de les mannbœtr (la compensació, o rescabalament, prevista per la llei per la mort d'un home) a l'hereu del mort i haurà de negar, mitjançant un jurament de sis, que hi hagués hagut intenció en el fet. I així serà sempre la compensació a pagar per aquesta mena d'accidents que ocorrin quan els homes estan ocupats en una cosa d'utilitat, si s'hi esdevé que un hom en prengui mal o en resulti mort inintencionadament per part del qui ho hagi fet, i aquests accidents no paguen multa al rei. Tots els altres accidents, emperò, com ara els que passin per disparar o per llançar per sobre de tossals, cases o vaixells (de manera que el projectil, fletxa o llança feri algú que hi ha a l'altre costat) o fent qualsevol altra cosa innecessària, tant si el resultat és que hom en prengui mal, en rebi una ferida o la mort, contra la voluntat del qui ho hagi fet, aquest pagarà una compensació per valor de mitges mannbœtr (o sigui, pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei) i negarà haver-ho fet intencionadament mitjançant un jurament de sis i aquests accidents tampoc no pagaran multa al rei (=a la corona). El rei (=la corona) no no obtó res en el cas d'accidents. No es poden pas anomenar (= considerar) accidents quan un home que pegui un cop a un altre o que li assesti un cop d'arma blanca, en fereix un altre diferent del que ell volia ferir ja que[, en tot cas volia,] la seva intenció era la de fer mal a algú. Posat que un home sostingui una arma blanca i un altre s'hi precipita i resulta ferit d'una ferida lleu, que el qui sostenia l'arma pagui al ferit la compensaciˇ que estableixi una sentŔncia judicial segons les circumstÓncies del cas, la qual no excedirÓ mai un quart de la compensaciˇ prevista per la llei, per˛ podrÓ Ússer menor si aixÝ ho dictamina la sentŔncia. Per˛, si un altre empeny un home cap a una arma [blanca nua], la persona que ho faci que li pagui mitja compensaciˇ, i declari amb un jurament de sis que l'empenta ha estat sense intenciˇ. ara bÚ, [si un home ha deixat la seva arma a algun lloc], sigui on sigui que hagi deixat la seva arma, de manera que[, quan es produeix l'accident,] ell mateix no la sostÚ amb la mÓ, i jura que no creia que prenguÚs mal ning˙, en tal cas que no pagui cap compensaciˇ encara que hi hagi persones que s'hi han ferit. Si un home ha desat una arma penjant-la [a la paret] i l'arma penjada cau per ella mateixa [i alg˙ resulta ferit], que el qui la va penjar pagui un quart de la compensaciˇ i declari que no va Ússer la seva intenciˇ [que aix˛ passÚs]. Per˛ si un altre home la fa caure [i alg˙ resulta ferit], que aquesta persona pagui un quart de compensaciˇ, per˛ juri amb un jurament de sis que no ha estat la seva intenciˇ. [En tot cas,] al qui va penjar l'arma que no se li imposi el pagament de cap compensaciˇ. Posat que un home prengui part voluntàriament a un joc [de pilota], a un combat de lluita lliure o a estirar corda, és responsable únic del que li pugui passar, per més que hi resulti lesionat o prengui mal d'una altra manera i el seu contrincant en el joc que negui, mitjançant un jurament de sis, haver-li fet mal o haver-lo lesionat intencionadament

voð·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
flonjo -a (al tacte)
Hera leiddi hina fótfráu hesta undir okið, og langaði hana ákaft í kíf (ἔριδος) og háreysti (ἀϋτῆς). En Aþena, dóttir Seifs ægisskjalda (αἰγιόχοιο), steypti af sér (ϰατέχευεν) á gólfi (ἐπʹ οὔδει) Seifs hinum voðfellda (ἑανός -ή -όν:   ἑανὸν), marglita (ποιϰίλον) möttli (πέπλον), er hún hafði sjálf búið til handa (χερσίν) sér og vandað sig á; þá fór hún í kyrtil (χιτῶνʹ) skýsafnarans Seifs, og herklæddi sig út í hinn hörmulega ófrið; hún varpaði á herðar sér hinum skúfaða (ϑυσσανόεσσαν), ógurlega (δεινήν) ægisskildi (αἰγίδα); hann var alsettur ógn allt um kring: þar var á Deilan og Vörnin, og hin ískalda Ofsókn, þar var á hinn ógurlegi og ófrýnilegi haus Gorgóar, hins hræðilega óvættar, ógnarmerki (τέρας) Seifs ægisskjalda (αἰγιόχοιο); hún setti á höfuð sér bóluhjálm (ἀμφίφαλον ϰυνέην) fjórbólaðan (τετραφάληρον), gulllegan, nógu stóran fyrir skjaldaða fótgöngumenn úr hundrað borgum: l’Hera va junyir els cavalls peulleugers al jou (lit.: menà sota el jou) i delejava ardentment entrar en el combat i la forta cridòria. Però l'Atena, la filla d'en Zeus egidífer, es va treure i llançar, al terra d'en Zeus, el peple (möttull ‘mantell’), blan i i de colors variats, que ella s'havia fet per a si mateixa, aplicant-se en fer-lo. Llavors es va posar el quitó (kyrtill ‘vesta’) d'en Zeus aplegador de núvols, i es va posar l'arnès de batalla [necessari] per entrar en la guerra plorosa. Després, es llançà a les espatlles la terrible ègida ornada de borles. Pertot al seu voltant estava enterament engalzada de terror: en ella hi havia la Discòrdia i la Resistència, i la Persecució freda com el glaç. En ella hi havia també el cap, terrible i esfereïdor, de la Gorgona, el monstre horrorós, l'estendard esborronador d'en Zeus egidífer. Al cap es va posar un casc embollonat, de quatre bollons, daurat, gran a bastament per a cobrir els soldats d'infanteria, escudats, de cent ciutadelles
þá bjó hann til fyrir hana brynhosur af voðfelldu (ἑανός -ή -όν:   ἑανοῦ) tini — τεῦξε δέ οἱ κνημῖδας ἑανοῦ κασσιτέροιο: llavors ell li féu unes gamberes de flonjo (=tou, mal·leable) estany
♦ efnið er voðfellt: la tela és flonja

voði <m. voða, voðar>:
1. (tjóncalamitat f (desgràcia)
ég sé voðann (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ˈtaħaθ   ˈʔāwɛn   rāˈʔīθī   ʔāhɔ̆ˈlēi̯   χūˈʃān,   תַּחַת אָוֶן, רָאִיתִי אָהֳלֵי כוּשָׁן) í tjöldum Kúsans, tjalddúka Midíans feykjast til: veig el desastre a les tendes de Cuixan, el vent emportant-se les lones de les tendes de Midian
ver mér náðugur, Guð, ver mér náðugur því að hjá þér leita ég hælis, í skugga vængja þinna leita ég hælis þar til voðinn (hau̯ˈwāh ~ הַוָּה:   ū-βə-ˌsˁēl־kənāˈφɛi̯-χā   ʔɛħˈsɛh   ʕaδ   ʝaʕăˈβɔr   hau̯ˈwōθ,   וּבְצֵל-כְּנָפֶיךָ אֶחְסֶה--     עַד, יַעֲבֹר הַוּוֹת) er liðinn hjá: compateix-te de mi, Déu meu, compateix-te de mi! Car en tu cerco refugi, a l'ombra de les teves ales cerco refugi fins que passin aquestes calamitats
beri svo ófrið eða voða (τὰ ϰαϰά -ῶν:   ὅταν γὰρ ἐπέλθῃ ἐπ᾿ αὐτὰ πόλεμος καὶ κακά) að höndum velta prestarnir því fyrir sér hvar þeir geti falið sig og goðin. Hvernig getur þá hjá því farið að menn skilji að ekki eru þetta guðir sem geta ekki bjargað sjálfum sér frá styrjöld eða voða (τὰ ϰαϰά -ῶν:   οἳ οὔτε σῴζουσιν ἑαυτοὺς ἐκ πολέμου οὔτε ἐκ κακῶν ;)?: tant si sobrevé una guerra com una calamitat, els sacerdots deliberen entre ells per saber on es podran amagar amb llurs déus. Com pot passar que la gent no comprengui que aquests ídols no són pas déus que puguin salvar-se a ells mateixos de la guerra o d'una altra calamitat
2. (háskiperill m (sobtat i de greus conseqüències, com ara la mort)
... heldur stóð grafkyrr, sem einhver stólpi eða hálaufgað tré; og í því lagði kappinn Idomeneifur spjóti í brjóst honum, og rauf eirbrynjuna, er hann var í; sú brynja var áður vön að hlífa honum við voða (ὁ ὄλεθρος -έθρου:   ὅς οἱ πρόσθεν ἀπὸ χροὸς ἤρκει ὄλεθρον): ...sinó que va restar totalment immòbil, talment una columna o un arbre d'enlairada esponera, i en l'entretant, el campió Idomeneu li va clavar la seva llança al pit, trencant-li la cuirassa d'aram que duia posada. Aquesta cuirassa fins llavors l'havia protegit de perill (l'original fa: ἀλλ’ ὥς τε στήλην ἢ δένδρεον ὑψιπέτηλον ǁ ἀτρέμας ἑσταότα στῆθος μέσον οὔτασε δουρὶ ǁ ἥρως Ἰδομενεύς, ῥῆξεν δέ οἱ ἀμφὶ χιτῶνα ǁ χάλκεον, ὅς οἱ πρόσθεν ἀπὸ χροὸς ἤρκει ὄλεθρον·)
þú skalt halda skipinu fyrir utan þenna reyk og þessa boða, en stefna alltaf á dranginn (σκοπέλου), svo skipið beri ekki undan á hinn bóginn, fyrr en þig varir, og þú stýrir oss svo í voða (τὸ κακόν -οῦ:   καὶ ἐς κακὸν ἄμμε βάλῃσθα): tu mantén la nau fora d'aquesta fumera i d'aquest trencant, amb el rumb posat tothora cap a la roca (l'escull), de manera que la nau, per contra, no se t'escapi, abans que tu te n'adonis, i ens menis així al perill (l'original fa: τούτου μὲν καπνοῦ καὶ κύματος ἐκτὸς ἔεργε ǁ νῆα, σὺ δὲ σκοπέλου ἐπιμαίεο, μή σε λάθῃσι ǁ κεῖσ’ ἐξορμήσασα καὶ ἐς κακὸν ἄμμε βάλῃσθα)
♦ stofna e-u í voða: posar una cosa en perill
♦ vera í voða: ésser (o: estar) en perill
♦ voði er vís: és un perill segur
3. (óvænt slysaccident m (inesperat, com a coseqüència del qual hom queda ferit)
♦ fara sér að voða: #1. (stofna sér í hættu, hætta sérposar-se en perill, exposar-se a un perill; #2. : (verða fyrir óvæntu slysiferir-se, fer-se mal (patir o tenir un accident inesperat)

vofa <f. vofu, vofur. Gen. pl.: vofa o: vofna>:
fantasma m,f, bubota f (Mall., Men.) (espectre)
vofa gengur nú ljósum logum um Evrópu, vofa kommúnismans. Öll máttarvöld gömlu Evrópu hafa tekið höndum saman um heilaga ofsókn gegn vofu þessari. Páfann og Rússakeisara er það að finna í sama flokki, Metternich og Guizot, franska vinstrimenn og þýzka lögreglunjósnara — Ein Gespenst geht um in Europa — das Gespenst des Kommunismus. Alle Mächte des alten Europa haben sich zu einer heiligen Hetzjagd gegen dies Gespenst verbündet, der Papst und der Zar, Metternich und Guizot, französische Radikale und deutsche Polizistenun fantasma ronda ara per Europa, el fantasma del comunisme. Totes les forces de la vella Europa s'han aliat, el Papa i el Tsar, en Metternich i en Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys, en una sacrosanta caça contra aquest fantasma
Egyptar munu ekki vita sitt rjúkandi ráð því að ég spilli áformum þeirra svo að þeir leita ráða hjá goðum og vofum (ʔatˤ ~ ʔitˁˈtˤīm ~ אַט ~ אִטִּים:   wə-δārəˈʃū   ʔɛl־hā-ʔɛ̆līˈlīm   wə-ʔɛl-hā-ʔitˤˈtˤīm   wə-ʔɛl־hā-ʔɔˈβōθ   wə-ʔɛl־ha-i̯ʝiddəʕɔˈnīm,   וְדָרְשׁוּ אֶל-הָאֱלִילִים וְאֶל-הָאִטִּים, וְאֶל-הָאֹבוֹת וְאֶל-הַיִּדְּעֹנִים), miðlum og spásagnamönnum: els egipcis no sabran què fer, perquè jo derrocaré tots llurs plans de manera que consultaran els ídols i els espectres, els mèdiums i els endevins
niðri í helju var allt í uppnámi vegna þín til að taka á móti þér þegar þú kæmir. Vofurnar (ˈrūaħ   rəφāˈʔīm ~ רוּחַ רְפָאִים:   ʕōˈrēr   lə-ˈχā   rəφāˈʔīm,   עוֹרֵר לְךָ רְפָאִים) voru reknar á fætur þín vegna, allir sem voru leiðtogar jarðar. Allir konungar þjóðanna voru upp reknir úr hásætum sínum: a baix, al país dels morts (xeol) tot s'avalota per tu, per a sortir al teu encontre quan arribis. Els espectres hi han estat posats drets per tu, tots els qui foren capitans de la terra. Tots els reis de les nacions hi han estat aixecats de llurs trons
þegar lærisveinarnir sáu hann ganga á vatninu varð þeim bilt við. Þeir sögðu: „Þetta er vofa (τὸ φάντασμα -άσματος:   οἱ δὲ μαθηταὶ ... ἐταράχθησαν λέγοντες ὅτι Φάντασμά ἐστιν, καὶ ἀπὸ τοῦ φόβου ἔκραξαν),“ og æptu af hræðslu: quan els deixebles el veieren caminar sobre el llac s'esfereïren i digueren: «És una fantasma!» I cridaren de por
[Jartegn í Miklagarði] Hér meguð þér heyra fagrliga jartegn. Jafnskjótt bar þann Guðsvin í sýn við marga menn í liði konungsins ok gekk þá fram fyrir kristnu menn með fagrligu merki, bendandi þeim [ǫllum] sér at fylgja. Síðan veittu þeir atgǫngu þeim hinum heiðnum mǫnnum með kappi miklu. Konungr hin heiðni spurði þá at hversu mikit lið þá fœri í moti þeim þvíat hann var sjónlauss. Þeir sǫgðu at þat væri eigi meira en hǫndfull manna. Konungr mælti: „Sjß hǫndfull manna mun oss fast ganga þˇ, at þvÝ er ek hygg — eða hverr er sß er þar rÝðr fyrir liðinu hvÝtum hesti?“ Þeir lÚtust eigi þann mann sjß. „Þann sÚ ek þˇ,“ sagði konungrinn, „ok eigi kann ek at ef vér drǫgum eigi við ramman reip, þann veg væri sjá í yfirbragði er fyrir ríðr liðinu hvítum hesti.“ Þeir mæltu: „Hvat mundir þú sjá, þar er þú ert blindr? Mun þetta ekki vera nema váfur.“ „Eigi man oss at því verða,“ sagði konungr. En svá var mikill liðsmunr heiðinna manna ok kristinna at sex tigir váru um einn ok þegar saman laust liðinu þá gerðizt ógn mikill ok fellu fyrir þeim fáliðum þeir hinir heiðnu menn ok sumir flýðu ok komust nauðugliga undan. Eptir þat fór konungr aptr með sigri til Miklagarðs ok lét gera kirkju sem hann hafði heitit ok vígja hinni helgu mey Maríu ok hinum helga Óláfi konungi en Væringjar lǫgðu svá mikit fé til þess hins helga hús at margir gripir gengu af þá er kirkjan var gjǫrð ok innan búin með allri þeirri dýrð ok vegsemd er þeir máttu gera guði ok hinum helga Óláfi konungi: [Miracle a Constantinoble] Aquí [ara] podreu sentir un bell miracle. Immediatament després, l'amic de Déu es va aparèixer a molts d'homes de les tropes del rei i es va posar a avançar anant, amb bell estendard, al capdavant dels cristians, indicant-los [a tots ells] que el seguissin. Tot seguit, [els cristians] varen atacar els pagans amb gran estrenuïtat. El rei pagà va preguntar als seus homes com era de gros l'exèrcit que avançava contra ells, car era cec. Ells li digueren que no eren més que un grapat d'homes. El rei els va dir: “Aquest grapat d'homes, tanmateix, ens collarà fort, pel que crec. Però digueu-me, qui és aquell home que cavalca en un cavall blanc al capdavant de les tropes [cristianes]?” Ells li digueren que no veien pas aquell home. “Doncs jo sí que el veig”, els va dir el rei, “i, si no lluitem amb un enemic poderós, no m'agrada que el qui cavalca en un cavall blanc al capdavant de les tropes [cristianes] sigui, pel seu aspecte, d'aquesta manera” Ells li digueren: “Com vols haver-lo vist, si ets cec? Segur que això no són res més que fantasmes (teranyines ?)”. “No en traurem res d'aquesta batalla” els va dir el rei. Doncs bé, la diferència de forces entre pagans i cristians era tan gran que eren seixanta contra un a favor dels pagans. Però tan bon punt les tropes varen topar, vet aquí que un gran terror es va emparar dels pagans i [gairebé tots] caigueren davant aquella petita tropa [de cristians], encara que alguns d'ells varen aconseguir amb penes i treballs fugir i escapar. Després d'això, l'emperador va tornar victoriós a Constantinoble i va fer fer-hi l'església que havia promès [a sant Olau si l'ajudava a aconseguir la victòria] i la va consagrar a la santa Mare de Déu Maria i a sant Olau rei, i els varingis varen donar tants de diners per a construir aquest sant edifici que molts d'aquests valuosos donatius varen sobrar quan l'església estigué acabada i el seu interior estigué ornat i embellit amb tota la magnificència (glòria) i l'honor que podien oferir a Déu i a sant Olau rei (En comparació, vulgueu veure el capítol 21 de la Hákonar saga herðibreiðs de la Heimskringla, que conté aquest mateix miracle. Una altra versió es troba a la vida del rei Haraldr harðráði, continguda, a l'edició de les FMS, al volum sisè, 1831: Saga Magnúsar góða ok Haralds harðráða ok sona hans, cap. 7, pàgs. 144-148 ) (vocabulari: #1. jafnskjótt: Cf. Baetke 19874, pàg. 311: — als adv. jafnskjótt (n.sg.) sogleich, auf der stelle; #2. berr e-n í sýn við e-n: En Baetke 19874, pàgs. 45-47, 540, 631, no dóna entrada a aquesta locució, el significat de la qual és, tanmateix, transparent: fer-se visible a, aparèixer-se a; #3. benda: Cf. Baetke 19874, pàg. 45: benda (nd) zeigen, e. Zeichen geben; andeuten, e. Wink geben, anzeigen: benda e-t fyrir anzeigen, andeuten; #4. ganga e-n fast: En Baetke 19874, pàgs. 182 i 129, no dóna pas entrada a aquesta locució, el significat de la qual és, tanmateix, transparent: ens estrenyeran fort, ens escometran amb força; #5. reip: Cf. Baetke 19874, pàg. 88: er við ramman reip at draga (eigentlich man muß gegen einen starken Mann am Tau ziehen) man hat es mit einem mächtigen Gegner zu tun; #6. þann veg: Cf. Baetke 19874, pàg. 708: þann veg auf die Weise, auf solche Art, so; þann veg er so steht es, so liegen die Dinge; #7. í yfirbragði: Cf. Baetke 19874, pàg. 750: hann var inn skǫruligsti í yfirbragði er war eine sehr stattliche Erscheinung <...> í yfirbragði äußerlich, nach außen hin; )
♦ → smávofa “fantasmet[a]”
♦ → köngurvofa “aranya”

vofa <vofi ~ vofum | vofði ~ vofðum | vofað>:
1. (svífa í loftinusurar en l'aire (moure's com un fantasma & balancejar-se en l'aire el penjat a la forca)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)
◊ þat kann ec it tólpta, | ef ec sé á tré uppi ║ váfa virgilná: ║ svá ec ríst | oc í rúnom fác, ║ at sá gengr gumi ║ oc mælir við mic: vet aquí la dotzena cosa que sé [fer]: si veig a dalt d'una forca el cadàver d'un penjat balancejant-se, sé gravar i pintar les runes per fer que aquest home camini i parli amb mi
2. vofa yfir: <FIGplanar sobre, amenaçar una cosa (ésser imminent, esp. cosa dolenta, com ara perill, guerra, crisi etc.)
♦ sú hætta vofir yfir...: <LOC FIGamenaça el perill...

voff voff <onomatopeia>:
bup bup

voffi <m. voffa, voffar>:
gosset m, cusset m (Mall., Men.)

vog <f. vogar, vogir>:
1. <GENbalança f
♦ Vogin: (stjörnumerki DýrahringsinsBalança f (signe zodiacal)
í hvaða stjörnumerki ert þú?: ég er vog ~ ég er í Voginni: de quin signe zodiacal ets? Sóc balança
♦ vog: balança (persona nada en el signe zodiacal de Balança)
vogir eru góðir vinir: els balança són bons amics
2. (baðvog, bílavog, vog fyrir fyrirferðamikla hlutibàscula f (per a pesar persones, vehicles, cossos voluminosos o molt pesants)

voga <voga ~ vogum | vogaði ~ voguðum | vogaðe-ð>:
1. <e-ð: (þoragosar fer una cosa (atrevir-se)
♦ voga e-ð: gosar fer una cosa
♦ voga sér að gera e-ð: gosar fer una cosa
♦ vogaðu þér ekki!: no gosis, eh?!
♦ hvernig vogarðu?!: com goses?!
♦ hvernig vogarðu að tala svona við mig?: com goses parlar així amb mi?
2. <e-u: (hættaarriscar-se a fer una cosa (córrer un risc, aventurar-se, exposar-se a un risc)

vogar·afl <n. -afls, no comptable>:
força f de palanca

vogar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
plateret m de balança
♦ leggja sitt lóð á vogarskálina: <LOC FIGaportar la seva contribució (o: el seu òbol), aportar el seu granet d'arena
♦ vogarskálar <f.pl -skála>: : balança f (o: balances f.pl)  
♦ leggja e-ð á vogarskálar: posar una cosa a les balances (per pesar-la)
♦ lóðin á vogarskálunum: els pesos de la balança
♦ vega e-ð á vogarskálum: pesar una cosa amb les balances

vogarstangar·afl <n. -afls, no comptable>:
força f de palanca

vogar·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
palanca f

Vogesa·fjöll <n.pl -fjalla>:
serralada f dels Vosges

vo·gestur <m. -gests, -gestir>:
<FIGhoste m de mal averany, hoste portador de desgràcia
þórsdaginn um miðmundaskeið sigldi konungr á Váginn, lǫgðu þegar at bryggjum ok hljópu upp. Birkibeinum váru inir mestu vágestir, fyrir því at þeir hǫfðu ekki spurt til Heklinga, hljópu allir upp ór bœnum, þeir er lífit þágu. Svá var at sjá í fjallit upp sem logaði, er roðaði af skjǫldunum: el dijous, devés la una i mitja del migdia, el rei va entrar [amb la seva flota] al Vágrinn, la badia de Bergen. Varen amarrar les naus als molls i els homes saltaren a terra. Als Cames-de-beç els foren uns hostes portadors de gran desgràcia (uns hostes ben atzíacs) perquè no n'havien sentit a dir res [de l'arribada] dels Heklingar ("els Casulles"). Tots els qui varen salvar la vida, varen córrer fora de la ciutat. Quan els raigs del sol es van reflectir a llurs escuts, va semblar com si a dalt de la muntanya s'hi encengués una gran foguereda
Grettir kvaðst hans forsjá hlíta mundu ef hann vildi nokkuð til leggja. Fór Grettir þá í Fagraskógafjall og bjóst þar um. Hann tjaldaði með grá vaðmáli fyrir boruna á fjallinu og þótti sem þar sæi í gegnum neðan af götunum. Réð hann þá til fanga ofan í byggðina. Þótti Mýramönnum mikill vogestur kominn er Grettir varen Grettir li va dir que seguiria el seu consell si li donava una mica de suport. En Grettir llavors se'n va anar al puig de Fagraskógafjall i s'hi va instal·lar. Va estendre un burell gris davant la cavitat de la muntanya i, des del camí de baix estant, semblava com si fos transparent. Després, va baixar a les contrades habitades per a procurar-s'hi provisions. Els de Mýrar consideraven que amb en Grettir els havia arribat un hoste portador de greus desgràcies
nú þögnuðu bændur og þótti mikill vogestur kominn í Drangey. Buðu þeir honum nú marga kosti, bæði með fégjöfum og fögrum heitum, en Grettir neitti öllu og fóru bændur á burt við svo búið og undu illa við sinn hlut. Sögðu þeir héraðsmönnum hver vargur kominn var í eyna. Þetta kom mikið á þá óvara og þótti eigi hægt til aðgerða. Áttu þeir um þetta að tala um veturinn og gátu eigi ráð til séð að koma Gretti úr eyjunni: llavors els bændur varen callar i consideraven que els havia arribat a l'illa de Drangey un hoste portador de greus desgràcies. Llavors li varen fer moltes d'ofertes tant amb diners com amb belles promeses, però en Grettir va dir que no a tot i els bændur, estant les coses així, se'n tornaren, descontents amb llur sort. Contaren als habitants de la contrada quina mena de vargur havia arribat a l'illa. Això els va agafar a tots per sorpresa i no semblava fàcil trobar-hi una solució. Durant tot l'hivern aquest fou el tema general de les converses entre ells i no eren capaços de saber què fer per fer fora de l'illa en Grettir

vog·grís <m. -gríss, -grísir>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.

vog·meri <f. -merar, -merar>:
faixa (o: fleuma) àrtica (peix Trachipterus arcticus)

vog·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
faixa (o: fleuma) àrtica (peix Trachipterus arcticus) (vogmeri)

vog·nabbi <m. -nabba, -nabbar>:
gra m (a la pell, i, especialment a la cara)

vog·rek <n. -reks, no comptable>:
despulles f.pl de la mar, objecte[s] escopit[s] per la mar a una costa

vogris <m. vogriss, vogrisar>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.

vogrís <m. vogríss, vogrísar>:
<MEDmussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.
♦ ég er með vogrís: tinc un uixol, m'ha sortit un uixol

vog·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
que presenta nombroses cales i badies, oscat -ada per cales i badies (costa marina)
◊ ströndin er vogskorin: la costa presenta cales i badies
◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin: [la costa de] l'orbe del món habitat pels homes presenta nombroses cales i badies

vog·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
plantatge gros (o: ample) (planta Plantago major) (græðisúra)

vogun <f. vogunar, no comptable>:
risc m, empresa arriscada
♦ vogun vinnur, vogun tapar: <LOC FIGqui no s'arrisca, res no guanya (o: qui no s'arrisca, no pispa)

vogur¹ <m. vogs, vogar>:
(vík, minni bugtcala f (badia petita i/o estreta)
♦ hroði vogs: <POETl'esvalot que bat la cala (kenning de: el temporal de vent, el vent [furiós])
♦ hroða vogs bróðir: el germà de l'esvalot que bat la cala (kenning: = el germà del temporal de vent = el germà del vent = l'oceà)

vogur² <m. vogs, vogar>:
1. (aldaonada f (onatge)
2. (sjógangurmar alsurada (mar moguda)
17. Véorr qvaz vilia ǀ á vág róa, ǁ ef ballr iotunn ǀ beitor gæfi. ǁ ‘Hverfðu til hiarðar, ǀ ef þú hug trúir, ǁ briótr berg-Dana, ǀ beitor sœkia!: 17. En Véorr li va dir que volia sortir al rem a la mar, si l'ardit (Kuhn: perillós!) ètun li donava esquer (per poder pescar). «Vés a la guarda [de bous], si et refies del teu coratge, trencador dels danesos de penya-segat, a cercar esquer»
Óðinn qvað: 36. ‘Segðu þat iþ níunda, ǀ allz þic svinnan qveða ǁ eða þú, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvaðan vindr um kømr, ǀ svá at ferr vág yfir; ǁ æ menn hann siálfan um siá.’ Vafðrúðnir qvað: 37. ‘Hræsvelgr heitir, ǀ er sitr á himins enda, ǁ iotunn, í arnar ham; ǁ af hans vængiom ǀ qveða vind koma ǁ alla menn yfir’: L'Odin li va dir: 36. ‘Com a novena cosa digues-me això, ja que et diuen savi (llest) i que tu, Vafþrúðnir, ho saps: d'on ve el vent que passa volant sobre la mar [i que] els vivents mai no veuen’. En Vafþrúðnir li va contestar: 37. ‘Hræsvelgr es diu un ètun que està en els confins del món, sota la forma d'una àguila. De les seves ales diuen que ve el vent que bufa sobre tots els vivents’
25. ‘Segðu mér þat, Alvíss ǀ — ǫll of rǫc fira ǁ vǫromc, dvergr, at vitir —, ǁ hvé sá eldr heitir, ǀ er brenn fyr alda sonom ǁ heimi hveriom í.’26. ‘Eldr heitir með mǫnnom, ǀ enn með ásom funi, ǁ kalla vag vanir, ǁ frecan iotnar, ǀ enn forbrenni dvergar, ǁ kalla í helio hrǫðuð’: 25. ‘Digues-me això, Alvíss (tinc per mi que coneixes, nan, tots els destins dels homes), com es diu el foc que crema per als fills dels vivents de cada món?’ 26. Foc es diu entre els homes, però funi entre els ansos, els vanis l'anomenen vag (= vág = mar alsurada, onatge ?), els ètuns Voraç però els nans Cremador. A Hel l'anomenen Veloç (rabent)’ (vocabulari: #1. vag[r]/vágr: En Kuhn 19835, pàg. 128, llegeix vag, amb a breu. En el vocabulari de la seva edició, en Kuhn (Kuhn 1968³, pàg. 212) només indica: vag n. oder vagr m. Bezeichnung des Feuers (Alv. 26); sonst unbekannt. En canvi, en Hugo Gering 1903, pàg. 1069a, l'identifica, per bé que amb cautela, amb vágr ‘mar moguda, mar alsurada’: 3) poet. bezeichnung des feuers (?): sg. acc. (eld) kalla vág vaner   Alv 26² R (vgl. jedoch z. st.). L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 841a, considera que el mot és vág, amb a llarga, i que representa un ús metonímic de mar: #5. VÁGR, m., <...> mare <...> Alvm. 27. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 597a, l'interpreta amb a llarga i comenta: vágr,   m, vanernes navn på ilden, Alv 26, men mulig er ordet urigtigt for væginn, s.d.. Ibíd., pàg. 627a, porta: 1. væginn, adj, eftergivende, skånsom, mild, erum vér vægnir Sigv 11,18; Gd 9, Hsv 53. — Jfr of-, ó-, sár-. 2. væginn, m, ild, Þul IV pp 3. La identificació amb vágr ‘mar’ té el paral·lel del llatí aestus ‘xardor, ardor, calor forta o sufocant, bull, foc & onatge, mar alsurada, mar brava’, com ja indica en Gudmundus Magnaeus (Guðmundur Magnússon) a la seva traducció llatina, intitulada Edda rhytmica seu antiquior, vulgo Saemundina dicta. Pars I: Odas Mythologicas del 1787, pàg. 268: 54) Ita Aestus de Mari et igne usurpatur Latinis. Conf. XXIV, 3. c. nota. Sic etiam nostra Brim Aestus maris, et Brimi ignis, perparum distant, et eiusdem sund Etymi. Que cadascú decideixi segons com millor li agradi. En Hermann Lüning, en la seva edició de l'Edda del 1859 ja comentava, pàg. 185: 27.   3. vag; so Munch; ich weiss nich, warum vágr nicht das feuer soll bezeichnen können. Tenia tota la raó)
3. (sjórmar f (pars pro toto)
23. ‘Segðu mér þat, Alvíss ǁ — ǫll of rǫc fira ǁ vǫromc, dvergr, at vitir —, ǁ hvé sá marr heitir, ǀ er menn róa ǁ heimi hveriom í.’ 24. ‘Sær heitir með mǫnnom, ǀ enn sílægia með goðom, ǁ kalla vág vanir, ǁ álheim iǫtnar, ǀ álfar lagastaf, ǁ kalla dvergar diúpan mar’: 23. ‘Digues-me això, Alvíss (tinc per mi que coneixes, nan, tots els destins dels homes), com es diu la mar que els vivents de cada món recorren remant’. 24. Mar es diu entre els homes, però sílægia (extensió eterna, plana perpètua) entre els déus [ansos], els [déus] vanis l'anomenen vágr, els ètuns, álheimr (el mas de l'ànguila o la llar de l'anguila), els albs lagastafr (fonament[s] de [tots els] líquids), [i] els nans l'anomenen djúpr marr (oceà profund)’ (vocabulari: #1. sílægja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 184: sí-lægia (-lœgia ?) f. ‘endlose fläche’ oder ‘die immer flache’ (? - vgl. lágr und 2. lægia), bezeichnung des meers (Alv. 24). Cf. en Hugo Gering 1903, col. 909: sílǽgja, f. die überall (nach allen seiten) ausgebreitete flut, ocean: sg. nom. sǽr heiter meþ mǫnnom, en sílǽgja meþ goþom Alv 24¹. — Eine andere etymologie (sil-ǽgja ‚das schweigende wasser‘) bei GV, Gpb I, 483. També en Finnur Jónsson 1931², pàg. 498b: sí-lægja f. hav, Þul IV u 1, gudernes betegnelse, Alv 24, ‘den udstrakt liggende’?. En Guðmundur Magnússon 1797, pàg. 267: perpetuo manans, uel perennis lacus; #2. lagastafr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 122: laga-stafr m., bezeichnung sowohl des meeres als auch des getreides (Alv. 24 und 32), von unklarem wortsinn. També en Hugo Gering 1903, col. 595: laga-stafr, m. 1) wasser, meer: sg. acc. alfar (kalla sǽ) lagastaf Alv 24³;   2) getreide (gerste): sg. acc. alfar (kalla bygg) lagastaf Alv 32³. — Nach Grdtv. 209ᵃ ursprünglich s.v.a. ‚trinkstoff‘, bestandteil des bieres (das aus wasser und gerste bereitet wird). En Finnur Jónsson 1931², pàg. 356b: lagastafr, m, alvernes navn på ‘søen’, og ‘byggen’, Alv 24. 32; det förste også Þul IV u 1. I det förste tilfælde betyder ordet vel ‘blikstille sø’ (jfr udtryk som stafar í sjóinn); det vilde da passe til alvesprogets øvrige ord; i sidste tilfælde antages det at betyde ‘væskernes stav’ ɔ: grundlag, det hvoraf øllet brygges. En Guðmundur Magnússon 1797, pàg. 268: laticum stamen uel columen 50) Quod inde oriantur flumina, et eodem desinant ‘ordim o base (pilar) de [tots e]ls líquids, perquè en neixen els rius i hi acaben’, ibíd. pàg. 272 Liquorum stamen 70) Vel quod potulenta inde confiant, vel quod Liquori incoctum ei robur addat, et fortem reddat, vel quod humori suam debeat substantiam. Cum autem Mare supra dicatur Lagastafr, appellationem inde ductam videri posse, quod seges in agris, vento mota, maris fluctuantis praebeat speciem, ingeniose observabat Theodorus Thorotti. Lága-staf legit J. Olavius, et vertit brevem baculum. Sane in voce Staf adlusum esse potest ad Culmum segetis, quicquid tum de Laga statuendum sit; forsan Lága substantive legendum, id est, lacunarum terrestrium, locorum depressiorum. L'Sveinbjörn Egilsson 1797, pàg. 491b, desenvolupa aquesta explicació: LAGASTAFR, m., mare, Alvm. 25; SE. II 479: lǫgr, svmr, lægir, lagastafr ok vagr; II 562: lögr, sumr, ....gir, lagstafr ok vögr; pro quibus SE. I 574, 1: lꜹgr, svmr, logir, laugr, stop ok vagr. — 2) seges, fruges, frumentum, Alvm 33.   In priore sensu vertitur, laticum stamen vel columen, quod inde oriantur flumina eoque desinant; in posteriore: liquorum stamen, vel quod potulenta inde confiant, vel quod liquori incoctum ei robur addat, et fortem reddat, vel quod humori suam debeat originem. Theod. Thoroddi observavit, segetem in agris, vento motam, maris fluctuantis speciem praebere, hoc modo utrumque significatum conjungens. J. Olavius legit lágastaf brevem baculum, quod de culmo segetis accipi potest (lágr humilis, stafr cf. lágasaungvar, hvítabjör, vet.); possit et lagastafr, a lögr, de segete lactente intelligi)
♦ vaxandi vágr: mar creixent (marea alta)
85. Brestanda boga, ǀ brennanda loga, ǁ gínanda úlfi, ǀ galandi kráco, ǁ rýtanda svíni, ǀ rótlausom viði, ǁ vaxanda vági, ǀ vellanda katli, ǁ 86 fliúganda fleini, ǀ fallandi báro, ǁ ísi einnættom, ǀ ormi hringlegnom, ǁ brúðar beðmálom ǀ eða brotno sverði, ǁ biarnar leiki ǁ eða barni konungs, ǁ 87 siúcom kálfi, ǀ siálfráða þræli, ǁ vǫlo vilmæli, ǀ val nýfeldom, ǁ 88 acri ársánom ǀ trúi engi maðr, ǁ né til snemma syni; ǁ veðr ræðr acri, ǀ enn vit syni, ǁ hætt er þeira hvárt: 85. que ningú no es refiï ni d'arc que cuida trencar-se, ni de flama encesa, ni de llop que bada la gola, ni de cucala cuclejant, ni de porc grunyent, ni d'arbre sense arrels, ni d'onada que s'acreix, ni de caldera bullent, 86. ni de javelina volant, ni d'onada estimbant-se, ni de glaç d'una nit, ni de serp cargolada, ni de les converses de llit amb una dona, ni d'espasa trencada, ni dels jocs d'un ós [amansit], ni d'infant de rei, 87. ni de vedell malalt, ni de serf que fa el que vol, ni de l'oracle propici d'una volva, ni de guerrers acabats de matar en combat, 88. ni de camp sembrat massa prest, ni tampoc massa prematurament (massa prest) d'un fill: car el temps és qui governa el sementer i la seva intel·ligència la qui determina els fets d'un fill, i tots dos són incerts

vogur³ <m. vogs, no comptable>:
(gröftur, graftarvilsa, vilsa í sáripus m (substància que es forma a o raja de ferida)

Vogurinn⁴ <m. Vogsins, no comptable>:
Vogurinn f, designació medieval i moderna de la badia de Bergen i de Stavanger, a Noruega. Forma noruega actual: Vågen

vol <n. vols, no comptable>:
somiqueig[s] m[.pl], ploriqueig[s] m[.pl], lamentacions f.pl

vola <vola ~ volum | volaði ~ voluðum | volað>:
1. (kjökra, snöktasomicar, ploriquejar (somiquejar, plorar a mitges o calladament)
◊ hættu að vola!: deixa de ploriquejar!
en yfir hana sveif (ἀμφεχύθη) sárlegur (θυμοφθόρον) harmur (ἄχος), hún hafði ekki mátt til að setjast á stól, þó margir væri í húsinu, heldur settist hún niður á þröskuld (ἐπ᾽ οὐδοῦ) hins velsmíðaða (πολυκμήτου) herbergis, veinaði og grét (ὀλοφυρομένη) aumkvunarlega (οἴκτρ᾽): en kringum hana voluðu (μινυρίζειν:   περὶ δὲ δμῳαὶ μινύριζον πᾶσαι) allar ambáttirnar, sem í húsunum (κατὰ δώματ᾽) voru, ungar og gamlar. þá kveinaði (γοόωσα) Penelópa hástöfum (ἁδινὸν) og talaði til þeirra: però sobre ella planava un dolor amarg, no tenia força per a asseure's a una cadira, encara que n'hi havia mantes dins la casa, sinó que es va asseure al llindar de la cambra ben treballada, cridant de dolor i plorant planyívolament: i al seu voltant ploriquejaven totes les esclaves que hi havia, joves i velles, a les cases. Aleshores la Penèlope es va lamentar amb veu forta i els digué
2. (kveina, kvarta, væla sérstaklega til að vekja samúðfer el ploricó (plànyer-se, lamentar-se esp. per inspirar compassió)

volaður, voluð, volað <adj.>:
miserable, necessitat -ada, desvalgut -uda
þú hefur heyrt óskir volaðra (ʕāˈnāu̯, ʕănāˈwāh ~ עָנָו, עֲנָוָה:   taʔăˈwaθ   ʕănāˈwīm   ʃāmaʕˈtā   ʝəˈhwāh,   תַּאֲוַת עֲנָוִים שָׁמַעְתָּ יְהוָה), Drottinn, þú eykur þeim þor og hneigir eyra þitt að þeim, lætur munaðarlausa og kúgaða ná rétti sínum: heu sentit, Jahvè, els desigs dels desvalguts. Vós els augmenteu l'ardidesa (el valor) i els presteu orella, feu que l'orfe i l'oprimit obtinguin justícia (BMonts. = l'indefens;   BInterc. = els desvalguts; BEvang. = els afligits)
en ég er volaður (ʕāˈnī, ʕănīˈʝāh ~ עָנִי ,עֲנִיָּה:   wa-ʔăˈnī   ʕāˈnī   wə-χōˈʔēβ,   וַאֲנִי, עָנִי וְכוֹאֵב) og þjáður, hjálp þín, Guð, mun bjarga mér: però jo sóc pobre i sofrent, el teu ajut, Déu meu, em salvarà (BMonts. = un pobre sofrent;   BInterc. = un pobre sofrent; BEvang. = dissortat i sofert)
ljúktu upp munni þínum, dæmdu af réttvísi, réttu hlut hinna voluðu (ʕāˈnī, ʕănīˈʝāh ~ עָנִי ,עֲנִיָּה:   wə-ˈδīn   ʕāˈnī   wə-ʔɛˈβjōn,   וְדִין, עָנִי וְאֶבְיוֹן) og snauðuobre la boca, jutja amb justícia (equitat), redreça la causa dels pobres i necessitats (BMonts. = el desgraciat i el pobre;   BInterc. = pobres i necessitats; BEvang. = el pobre i el desvalgut)
þat er it fyrsta [efni, er ofdrykkjan aflar], er minnst er, at telja, at sá, er þýðiz ofdrykkju, þá fyrirlætr hann fjáraflann ok tekr í mót ofdrykkiu ok hennar andvirði, týnir fénu ok glatar, þar til er sá maðr, er fullsæll var at fénu, þá verðr hann vesall ok válaðr ok fatœkr, ef hann fyrirlætr hana eigi: el primer [mal, causat per l'embriaguesa,] a enumerar -i que [també] és el menor- és que el qui es dóna a la beguda, abandona el seu patrimoni per prendre, en lloc seu, l'embriaguesa i el seu contravalor, perd i afolla el seu cabal fins que, si no abandona pas la beguda, l'home, que era molt acabalat, esdevé miserable i desvalgut i pobre
  L'exemple extret de la Història del Rei Sverrir, sembla indicar que, si més no a l'Edat mitjana, hi havia una triple gradació de la pobresa, que, de més pobre a menys pobre, s'expressava amb els mots vesall (+++) - válaðr (++) - fátœkr (+). Ara bé, a aquests tres vocables encara cal afegir-hi snauðr i aumr.  
     

voldugur, voldug, voldugt <adj.>:
1. (máttugurpoderós -osa (puixant, potent)
2. (afarstórenorme (formidable, ingent, descomunal)
♦ voldugt tré: un arbre enorme (majestuós, de grans proporcions)

vo·legur, -leg, -legt <adj.>:
(maðurperillós -osa (persona)
56. Mægð gat ec micla ǀ — mácac því leyna —, ǁ kono váliga, ǀ cnáca ec þess nióta; ǁ hliótt áttom sialdan, ǀ síz komt í hendr ossar, ǁ firðan mic frœndom, ǀ fé opt svikinn; ǁ sendoð systr Helio, ǀ slícs ec mest kennomc’: 56. M'he casat amb una dona de gran parentela, no ho puc amagar, [però] no puc alegrar-me'n, [car] la dona que tinc és una dona temible. Rares vegades [tu i jo] hem tingut un moment de pau des que em fores lliurada per esposa, [tu m'has] allunyat dels meus parents, [tu has] balafiat sovint el meu cabal i, el que més sento: tu enviares ma germana a Hel
♦ spyrja er best til volegra þegna: <LOC FIGel millor és [només] sentir a dir de persones perilloses (i no tenir-hi res a veure ni tenir-les a prop)
hún mælti: "Að því kemur nú sem mælt er að spyrja er best til volegra þegna. Þér þykist vera garpar miklir þá er þér eruð í þeim veg að kúga kotunga en hræðist þegar er í mannraunir kemur": ella li va dir: “Ara s'esdevé com fa la dita: ‘Dels homes dolents és millor només sentir-ne a parlar’. Us sembla que sou grans guerrers quan aneu a oprimir pobres pagerols, però us agafa la por quan el moment reclama donar prova de gran valor (mannraun)

volfram <n. volframs, no comptable>:
volfram m (metall W) (þungsteinn)

Volga <f. Volgu, no comptable>:
Volga m (Во́лга)

volgna <volgna ~ volgnum | volgnaði ~ volgnuðum | volgnað>:
entebeir-se, tornar tebi -èbia

volgra <f. volgru, volgrur. Gen. pl.: volgra>:
font f [petita] d'aigua calenta

volgur, volg, volgt <adj.. No apareix a la llengua medieval>:
1. (hlýr, notalegt heiturcalent -a (agradablement calent, calent que no crema)
brauðið, sem við erum með, var enn volgt (ħām ~ חָם:   zɛh   laħˈmē-nū   ħām   hit͡stˤai̯ˈʝaδnū   ʔɔˈθ-ō   mi-bbātˈtēi̯-nū   bə-ˈʝōm   t͡sēˈθēnū   lā-ˈlɛχɛθ   ʔălēi̯-ˈχɛm,   זֶה לַחְמֵנוּ, חָם הִצְטַיַּדְנוּ אֹתוֹ מִבָּתֵּינוּ, בְּיוֹם צֵאתֵנוּ, לָלֶכֶת אֲלֵיכֶם) þegar við nestuðum okkur daginn sem við héldum að heiman til fundar við ykkur. En sjáið nú hve hart það er orðið og molnað: el pa que portem encara era calent quan ens vam aprovisionar el dia que vam sortir de casa per venir a veure-vos. I ara, fixeu-vos, ja és sec i s'ha fet a miques
um nóttina baðaði ég mig, fór út í garð (εἰς τὴν αὐλήν μου) og lagðist til svefns undir garðveggnum. Sakir þess að heitt var hafði ég ekkert á höfðinu. Ég vissi ekki að spörvar (στρουθία) höfðust við í veggnum fyrir ofan mig og volgt (θερμός -ή -όν:   καὶ ἐκάθισεν τὸ ἀφόδευμα αὐτῶν εἰς τοὺς ὀφθαλμούς μου θερμὸν καὶ ἐπήγαγεν λευκώματα) drit þeirra féll í augu mér og myndaði hvíta himnu. Ég leitaði hjálpar af læknum en því fleiri smyrsli sem þeir báru á augun þeim mun meira spillti himnan sjóninni uns ég varð alblindur. Í fjögur ár var ég með öllu sjónlaus og allir landar mínir fundu sárt til með mér. Akíkar (Ἀχιάχαρος) sá fyrir mér í tvö ár en þá fór hann til Elam: aquella mateixa nit em vaig banyar i vaig sortir al corral de casa meva i em vaig ajeure per dormir arran de la paret del corral. A causa de la calor que feia no duia res al cap (tenia la cara descoberta). No m'havia adonat que a la paret, sobre meu mateix, hi havia uns pardals i els seus excrements, calents, em van caure als ulls i m'hi van fer un tel blanc. Vaig cercar socors dels metges però com més ungüent em posaven als ulls, més m'enterbolia el tel la vista fins que vaig quedar totalment cec. Vaig passar quatre anys sense poder veure-hi gens. Tots els meus païsans estaven afligits am mi. L'Aquíacar va tenir esment de mi durant dos anys, però llavors va marxar cap a l'Elimaida
♦ → hálfvolgur “tebi -èbia”
verið ekki hálfvolg (ὀκνηρός -ά -όν:   τῇ σπουδῇ μὴ ὀκνηροί) í áhuganum, verið brennandi í andanum. Þjónið Drottni: no sigueu mig tebis en el vostre cor, sigueu fervents d'esperit. Serviu el Senyor
en af því að þú ert hálfvolgur (χλιαρός -ά -όν:   οὕτως, ὅτι χλιαρὸς εἶ καὶ οὔτε ζεστὸς οὔτε ψυχρός) og hvorki heitur né kaldur, mun ég skyrpa þér út af munni mínum: però, per tal com ets tebi i no calent ni fred, t'escopiré de la meva boca
2. (hálfvolgurtebi tèbia, teb -a (Mall., Men.), <> tèbeu tèbea (entre fred i calent, moderadament calent)
síðan fundu þeir Odysseif, ástvin Seifs (Διὶ φίλον), voru Trójumenn þar utan um hann og sóktu að honum, svo sem mórauðir (δαφοινοὶ) gullúlfar (θῶες) ásækja særðan hyrndan hjört á fjöllum uppi, er maður hefir skotið með ör af bogastreng; meðan blóðið í hirtinum er volgt (λιαρός -ά -όν:   ὄφρ᾽ αἷμα λιαρὸν) og hann getur hreyft fæturna, kemst hann undan á flótta sökum fráleiks síns (πόδεσσι [φεύγων]); en er hin skjóta ör hefir unnið á honum, rífa gullúlfarnir, hráæturnar (ὠμοφάγοι), hann í sundur í dimmum skógarrunni (ἐν νέμει σκιερῷ) á fjöllunum: tot seguit trobaren l'Odisseu, l'amic dilecte d'en Zeus, els troians l'envoltaven atacant-lo talment com els xacals, de pèl bru clar, ataquen a les muntanyes un cérvol banyut ferit, a qui algú ha disparat una fletxa des de la corda del seu arc: mentre el cérvol té tèbia la sang i pot moure les cames, es fa escàpol gràcies a la seva velocitat, però quan la ràpida fletxa l'ha vençut, els xacals, menjadors de carn crua, el fan a trossos en un bosc ombriu a les muntanyes
en ger nú svo vel (ἀλλ᾽ ... μὲν σὺ) og bjarga (σάωσον) mér (ἐμὲ), og leið mig til míns svarta skips, drag örina úr lærinu, og þvo af því hið svarta blóð í volgu (λιαρός -ά -όν:   ἀπ᾽ αὐτοῦ δ᾽ αἷμα κελαινὸν ǁ νίζ᾽ ὕδατι λιαρῷ) vatni, rýð (ἐπὶ δ᾽ ... φάρμακα πάσσε) svo þar á heilnæmum (ἐσθλά), verkeiðandi (ἤπια) smyrslum, er menn segja þú hafir lært að þekkja hjá Akkilli, en hann lærði hjá Kíron, sem var réttlátastur (δικαιότατος) af Kentárum: però tu, ara, fés-me el favor i salva'm i porta'm al meu negre navili, extreu la fletxa de la meva cuixa i renta'n la negra sang amb aigua tèbia, escampa-hi unguüents anodins (o: que calmen el dolor) i salutífers dels quals es diu que vares aprendre a conèixer de l'Aquil·les, el qual els havia après d'en Quiró que era el més just dels centaures
hin fjórða sótti vatn, og kveikti mikinn eld undir stórum katli (τρίποδι), og hitnaði brátt vatnið. En er vatnið sauð í hinum skínanda eirkatli (ἐνὶ ἤνοπι χαλκῷ), lét hún mig setjast í laugarker, hellti þar í vatni úr stóra katlinum svo mátulega var volgt (θυμῆρες κεράσας κεράσασα κεράσαν:   ἐκ τρίποδος μεγάλοιο, ǁ θυμῆρες κεράσασα, κατὰ κρατός τε καὶ ὤμων), þóg síðan höfuð mitt og herðar, þar til hún hafði komið hinum sára (θυμοφθόρον) lúa (κάματον) úr limum mínum: la quarta va anar a cercar aigua i va encendre un gran foc sota una gran caldera i va escalfar-hi ràpidament l'aigua. I quan l'aigua va bollir dins la lluenta caldera d'aram, em va fer asseure dins una banyera, hi va abocar aigua de la gran caldera tan justament com perquè fos tèbia, tot seguit em va rentar el cap i les espatlles fins que m'hagué llevat la dolorosa lassitud (fadiga) dels meus membres
eftir það fluttum vér þig af vígvellinum, og til skipa, þógum líkið í volgu (λιαρός -ά -όν:   καθήραντες χρόα καλὸν ǁ ὕδατί τε λιαρῷ καὶ ἀλείφατι) vatni og smurðum með smyrslum, og lögðum það á legubekk (λεχέεσσι); úthelltu Danáar þar mörgum heitum (θερμὰ) tárum í kring um þig, og rökuðu (κείροντό) hár sitt: després d'això t'emportàrem [lluny] del camp de batalla als [nostres] vaixells, rentàrem el teu cos amb aigua tèbia i el posàrem sobre un jaç. Els dànaus vessaven allà mantes llàgrimes brusents al teu voltant mentre s'arrancaven els cabells
vér færum þangað ker (cymbia) freyðandi af volgri mjólk (tepidus -a -um:   inferimus tepido spumantia cymbia lacte, ǁ sanguinis et sacri pateras) og skálar (pateras) fullar af fornarblóði, leggjum önd hans til hvíldar í gröfinni og hrópum háum rómi eftir henni í hinsta sinn: hi vàrem fer ofrena de gerres escumants de llet tèbia i de pàteres plenes de sang de les víctimes i posàrem a descansar el seu esperit dins aquell sepulcre i el cridàrem, amb veu forta, per darrera vegada
hellisgóIfið var ávallt volgt (tepēre:   semperque recenti ǁ caede tepebat humus) af nýju blóði, bleik höfuð manna héngu þar, fest upp í andstyggðar-munnanum og rotnuðu hræðilega: el terra de la cova sempre era tebi de nova sang, fixats a l'entrada fastigosa de la cova hi penjaven caps humans, pàl·lids, i s'hi podrien que feia feredat

volgu·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:
sandre m del Volga (peix Stizostedion volgensis syn. Sander volgensis)

volk <n. volks, volk; pl. no hab.>:
1. (það að velkjasacseig m (sacsada, sacsejada)
2. <NÀUTderiva f (pèrdua de rumb a conseqüència de molt mala mar)
◊ en er Þórarinn var búinn og byr gaf þá sigldi hann allt útleiði fyrir utan eyjar og norður frá Líðandisnesi stefndi hann í haf út. Honum byrjaði ekki skjótt en hann varaðist það mest að koma við landið. Hann sigldi fyrir sunnan Ísland og hafði vita af og svo vestur um landið í Grænlandshaf. Þá fékk hann réttu stóra og volk mikil en er á leið sumarið tók hann Ísland í Breiðafirði: i quan en Þórarinn estigué preparat i va tenir un vent favorable, va singlar cap a mar oberta passant per davant les illes i illots i quan va arribar al nord de Líðandisnes, hi va posar rumb cap a alta mar. D'antuvi no va tenir pas bon vent, però va tenir molt d'esment a no acostar-se a territori noruec. Va navegar cap al sud d'Islàndia i, quan veié per diversos senyals que s'hi trobava a prop, va posar rumb cap a l'oest del país enfilant la mar de Grenlàndia. Fou llavors quan els vents i la mala mar el varen fer anar a la deriva, llançant-lo violentament d'un lloc a l'altra de la mar, però cap a finals de l'estiu va arribar a Islàndia al Breidafiord
◊ Síðan þótti honum Þór færa sig á hamra nokkura þar sem sjóvarstormur brast í björgum og nú segir Þór: "Í slíkum stormi skaltu vera og þó lengi í volki vera og kveljast í vesöld og háska nema þú gerist minn maður": després, va somniar que [el déu] Þórr el menava cap a un espadat contra les roques del qual esclatava la fúria d'una tempesta marina, i que llavors li deia: "romandràs en una tempesta parella i aniràs a mercè de les onades i et turmentaràs en el perill i el destret si no tornes a ser home meu" (si no deixes el déu dels cristians i tornes a creure en mi)
3. (skapraun, ónæði, áreitnitribulacions f.pl (enuigs, hostigacions)
◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país
4. (hrakningarfatigues f.pl de viatge, malmenada f (esp. la sofrida al llarg d'una travessia marítima)
5. (hjá mjólkurfénuinflamació violenta de braguer (de les ovelles que hom ha de munyir)

volka <volka ~ volkum | volkaði ~ volkuðum | volkaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENportar algú ~ una cosa d'un lloc a un altre
◊ viltu, Gautrekr konungr, at ek geri þér kost á at hjálpa lífi þínu, ok gef þú upp meyna í mitt vald ok ǫll þau gœði, er henni fylgdu heiman, ok skaltu þá fara í friði, hvert er þú vill, því at eigi hœfir svá gǫmlum karli at válka svá væna mey; máttu nú með þessu einu þiggja þik frá dauða: rei Gautrekr, si vols que et doni l'oportunitat de salvar la teva vida, torna a les meves mans la donzella i tots els objectes de valor que ella se'n va dur de casa i podràs anar-te'n en pau allà on voldràs car no s'escau a un home tan vell de menar amb ell donzella tan bella; només fent això podràs ara deslliurar-te de la mort
♦ oft volkar vondur maður væna konu: <LOC FIGsovint un mal home té una bella dona(una dona que, per la seva bellesa, podria acabar estant amb qui volgués, acaba sovint amb un perdulari)
2. (núa, nuddapalpar una cosa (fregar o refregar amb les mans, grapejar)
◊ hríðar hyrlesti mun-at [verða] at stríða mér, heldr hraustum -hefk valdit vígi tveggja sona Viðleggs-, sem valdr vígbalkar válki geymi-Bil falda eða deigum dalsveigi at kaupa Draupnis skatt: al [covard] trencador del foc de la batalla (hríð = torb, tempesta = batalla; hyrr = foc; hríðar hyrr = el foc de la batalla = l'espasa; lestir = espatllador. l'espatllador de l'espasa = el guerrer) no li serà possible de lluitar amb mi [i vèncer-me], ans al valent -jo he estat la mort de dos fills d'en Cama-de-fusta-, com al [mateix] senyor de la biga del combat (vígbǫlkr ‘biga del combat’ = l'escut) [li seria igual d'impossible] palpar (si entenem el verb válka en el sentit de grapejar, rebregar. Són molts els qui interpreten aquí el verb válka en el sentit de pegar-li una embotonada, una bona rebolcada. Sigui com sigui, queda clar que el verb podia tenir clares connotacions obscenes) la Bil guardiana de les toques (geymi-Bil falda= la senyora = Þuríðr, la germana del godó Snorri, vídua d'en Þorbjǫrn el cepat i posteriorment, maridada amb en Þóroddr Compratributs) o a l'arquer (dal-sveigir ‘tibador de l'arc’ = arquer) blan (deigr = poruc, covard) comprar ( = adquirir, heure) el tribut d'en Draupnir (Draupnis skattr ‘el tribut de l'anell Draupnir’ = l'or. Draupnir era l'anell màgic d'or d'Odin que tenia la virtut de produir nous anells d'or)
3. (ræða um e-ð og ákveðadeliberar sobre una cosa (tractar o parlar d'un tema per prendre una decisió al respecte)
♦ volka hugann um e-ð, volka sér e-ð í hug, <válka e-t í hugnum: pensar i repensar-se una cosa sense poder prendre una decisió
◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: Aquestes consideracions l'inquietaven sovint i [quan això passava,] encomanava la seva causa a Déu tot pregant-li que fes que se li revelés el que [ell, Déu,] veiés que li convenia més. Considerava tot això en el seu interior sense saber què havia d'escometre (emprendre), ja que els inconvenients li semblaven obvis, fos com fos que examinava la cosa (vocabulari: #1. volka e-ð í hugnum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: válka e-t í hugnum, válka e-t fyrir sér etwas hin und her überlegen, ohne zu einem Entschluß zu kommen; #2. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: hann vissi eigi hvat hann skyldi upp taka er wußte nicht, was er anfangen sollte; )
◊ þrisvar volkaði hann þetta í hug sér og hjarta: tres cops s'ho va rumiar amb el cap i el cor [sense poder arribar a prendre cap decisió]
♦ válka e-t fyrir sér: meditar i rumiar una cosa sense poder prendre una decisió
◊ en er Ólafur konungur átti tal við lið sitt þá leitaði hann ráða við höfðingja, hvert þeir skyldu upp taka. En það kom lítt ásamt með mönnum. Kallaði það annar óráð er öðrum þótti vænlegt og volkuðu þeir mjög lengi ráðin fyrir sér: i quan el rei Olau parlava amb els seus homes, cercava el consell dels principals sobre la millor decisió a prendre. Tanmateix, poc acord hi havia entre els homes: Un anomenava forassenyat allò que a un altre li semblava prometedor i així es debatien molt llargament sense poder arribar a prendre cap decisió
<fljótt válkaður, vǫ́lkuð, válkat<LOC FIGdecidit -ida precipitadament
◊ síks-glóðar sœkir verr skarð jarðar hafi slétt; hendir ǫldu-loga rekr kǫld heit [með] hlífgranda, glaðr fylkir skilr fljótt-válkat friðlæ; reiðr ræsir stǫðvar frǫmum sævar-rǫðuls-meiðum ránsið: el cercador del caliu de la [gran] síquia (sík = síquia, canal; síks glóð ‘el caliu de la [gran] síquia’ = l'or; sœkir ‘el cercador, l'ambiciós’ el delerós d'or = el rei) defensa el pertús de la terra (skarð jarðar ‘el pertús de la terra’ = els fiords noruecs) allisat per la mar; el dador de flames de les onades (ǫldu logi ‘la flama de l'ona’ = el foc de la mar= l'or. El donador d'or = el senyor, el príncep) rebutja amb la noedora dels escuts (hlífgrandi= la noedora d'escuts, l'esbutzadora o espatlladora d'escuts = l'espasa) les fredes amenaces. L'alegre senyor se n'adona (skilja ‘entendre, capir’. Aquí = percebre, adonar-se'n) de la ruptura de la pau (friðlæ= friðslit, friðrof = espatllament de la pau, això és, trencament d'hostilitats) decidida amb precipitació. El príncep irat atura el costum de saquejar ( = posa fi als saqueigs) dels valents arbres del sol de la mar (sævar rǫðull ‘el sol de la mar’ = l'or. meiðr = l'arbre; els arbres d'or = els guerrers).
◊ fimmta orð er svá: ‘fljótt válkat’. Fljótt er þat er skjótt er, válkat þat er seint er, ok svá: ‘skilr fylkir’: sá, er skilr, dreifir, en sá, er fylkir, samnar: el cinquè vers fa així: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada). ‘Fljótt’ (= ràpidament) és el que és fljótt (= ràpid, apressat); ‘válkat’ (Aquí = ben meditat, ben sospesat) és allò que és seint (lent; lentament), i després: ‘skilr fylkir’ (= el cabdill percep). El qui ‘skilr’ ( = entén, comprèn & percep, se n'adona. Aquest verb, però, és entès aquí per Snorri amb el significat de = sundurskilja ‘dividir, separar’) dreifir (= escampa, dispersa) i el qui ‘fylkir’ ( = comanda o lidera la host), samnar ( = aplega)
fljótt válkat má þat kalla, er skjótráðit er, þat skilr hann af ófriðinum. Konungr heitir fylkir. Ránsið ræsir stǫðvar sævar rǫðuls frǫmum meiðum. Þetta heita in meistu refhvǫrf: fljótt válkat(= decidit d'una manera precipitada) es pot dir d'allò que és ‘skjótráðit(= decidit irreflexivament, sense premeditar-ho, a la babalà) i ell ho percep de les hostilitats [trencades]. un rei es diu ‘fylkir’ (= el qui disposa la host en formació de combat). El ‘ræsir(= el cabdill, possible arabisme medieval. Si fos així, estaria emparentat amb el nostre arraix) atura (stǫðvar) el costum de saquejar (ránsiðr) dels ardits (framr) arbres del sol de la mar (= els guerrers). Totes aquestes es diuen ‘in mestu refhvǫrf( = girs de guineu màxims = antítesis màximes. Les antítesis o girs de guineu -o, si es vol, desaparicions de la guineu-, en norrè occidental antic refhvǫrf al·ludeixen a la construcció dels versos amb parelles de mots antitètics)

volkast <volkast ~ volkumst | volkaðist ~ volkuðumst | volkast>:
1. <GENrebolcar-se
♦ volkast í e-u: rebolcar-se en una cosa
◊ þau koma til fylgsnisins. Hann leggst niður og vill vita ef hann gæti sofið en þær vaka. Rennur á hann svefnhöfgi, og dreymir hann að fuglar kæmi í húsið er læmingjar heita, þeir eru meiri en rjúpkerar og létu illilega of höfðu volkast í roðru og blóði: van arribar a l'amagatall; ell es va ajeure i els va preguntar si podria dormir mentre elles vetllaven. La son es va emparar d'ell i va somniar que uns ocells entraven dins la casa, uns læmingjar (en la llengua moderna læmingi, pl. læmingjar hi és un lèmming, un mamífer, no pas un ocell), que són més grossos que mascles de perdiu blanca. Xisclaven horriblement i s'havien estat rebolcant en sang i rodra (= la sang vessada dels animals sacrificats als déus
2. (um mjólkurfésofrir una inflamació aguda de braguer (ovelles)

volu·legur, -leg, -legt <adj.>:
miserable

vol·æði <n. -æðis, no comptable>:
misèria f

voma <f. vomu, vomur. Gen. pl.: vomna o: voma>:
(ógleði, velgjaindisposició f, xacra f (malestar físic)
Arnór mælti: „Í sumar hefir mér verið kvellingasamt en er mér komu orð Reykdæla, að þeir þyrftu liðs við, hóf af mér allar vomur svo að eg kenni mér hvergi illt“ (SS I, cap. 187, pàg. 261): l’Arnór li va dir: “Aquest estiu no m'he trobat gaire bé, però quan m'ha arribat el missatge dels de Reykjadalur dient-me que els calia el meu ajut, m'han fuit tots els mals (totes les xacres), de manera que ja no me sento gens malament”
♦ vomur <f.pl -vomna (o: voma)>(hik, efablendnititubeigs m.pl (indecisió, vacil·lació)
♦ það eru einhverjar vomur á e-m, einhverjar vomur eru á e-m: <LOC FIGalgú està titubejant (o: titubeja), alg no pot decidir-se, algú està indecís

vomur <m. voms, vomar>:
1. (hættulegur og ógeðfelldur maður, rumurmastodont m, armari m d'home (individu d'aspecte perillós i desagradable per la seva altura i corpulència)
2. (viðbjóðslegur maðurindividu fastigós, persona fastigosa (persona repugnant, odiosa)
Austr tók illa kristinn ǀ Jarlmaðr frá búkarli ǁ (grǫ́ðr vas kjǫts á kauða) ǀ kiðling, hinns slær fiðlu ǁ vǫndr hrǫkk, vámr lá bundinn, ǀ vísmáll, á skip þíslar, ǁ sǫng leikara lengi ǀ lími harðan príma: en Jarlmaðr, el mal cristià (per haver robat un cabridet i haver menjat [la seva] carn en divendres) que toca el violí, ha pres un cabridet a un pagès de llevant. Les ganes de carn s'havien emparat de l'home. La verga s'ha desplegat (=brandit). El paio fastigós ha jagut, lligat, a bord del vaixell d'espigó (vaixell d'espigó = carro). La vara alliçonadora ha cantat una bona estona un dur ofici de prima al joglar (el joglar -aquí potser: el ministrer o ministril- Jarlmaðr ha estat fuetejat, durant la prima, per ordre del rei Sigurðr per haver gosat robar un cabrit i menjar-ne la seva carn en divendres) (Resolució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson B I (1973²), pàg. 456: Austr tók illa kristinn Jarlmaðr, hinn’s slær fiðlu, kiðling frá búkarli; grǫ́ðr kjǫts vas á kauða; vǫndr hrǫkk, vámr lá bundinn á þíslar skip; vísmáll lími sǫng lengi leikara harðan príma)
3. (óvættur, ófreskjamonstre m (ésser monstruós)
4. (draugurespectre m (ésser fantamagòric)
5. (kölskidimoni m (diable)

von <f. vonar, vonir>:
1. <GENesperança f, <LITesper m
þú ert von mín (tiˈqwāh ~ תִּקְוָה:   kī־ʔatˈtāh   θiqwāˈθ-ī   ʔăδɔˈnāi̯   ʝəˈhwih,   כִּי-אַתָּה תִקְוָתִי; אֲדֹנָי יְהוִה), Drottinn, þú, Drottinn, ert athvarf mitt frá æsku, frá móðurlífi hef ég stuðst við þig, frá móðurskauti hefur þú verndað mig, um þig hljómar ætíð lofsöngur minn: vós sou la meva esperança, Déu meu, tu, Jahvè, has estat el meu refugi des de la meva jovenesa, en tu m'he recolzat des de les entranyes de ma mare, tu m'has protegit des del ventre de ma mare, la meva lloança per tu sonarà per sempre
Drottinn, von (miˈqwēh ~ מִקְוֵה:   miˈqwēh   ʝiɕrāˈʔēl   ʝəˈhwāh,   מִקְוֵה יִשְׂרָאֵל יְהוָה) Ísraels, allir sem yfirgefa þig hljóta vansæmd, þeir sem snúa frá þér verða skráðir í sand því að þeir hafa yfirgefið Drottin, lind hins lifandi vatns: Jahvè, esperança d'Israel, tots els qui t'abandonen rebran deshonor, els qui s'aparten de tu, seran inscrits a la sorra car han abandonat Jahvè, font d'aigua viva
það var von á héraðslækni: hom esperava l'arribada del metge titular
♦ ala með sér vissar vonir um e-ð: <LOClliurar-se a certes esperances de...
♦ ala von um e-ð: <LOCtenir esperances de...
♦ án vonar: sense esperança (o: esperances)
svo lýkur Daríus konungur sínu máli og menn hans ræma lítt þessa ráðagerð, þykir borin von að hann muni aftur fá náð sóma sínum þar sem Alexander má þegar að komanda morgni setjast um sjálfa Babýlonem og aðrar borgir þér er hann hafði varnarlausar gefið í vald óvina sinna
♦ e-ð getur brugðið til beggja vona: <LOC FIGuna cosa és incerta
♦ bregðast vonum e-s: <LOCdecebre algú, decebre les expectatives d'algú
♦ vonin brást: <LOCno ha anat com havíem esperat, ens havíem il·lusionat massa
♦ eiga sér einskis ills von: <LOC FIGno haver de témer res de dolent, no haver de desconfiar
♦ eiga sér ekki viðreisnar von: <LOC FIGhaver exhaurit (o: esgotat) totes les esperances, recuperar-se, redreçar-se
♦ hann á sér ekki viðreisnar von: és un cas perdut (o: desesperat)
Trója er liðin undir lok og nafn hennar jafnframt, og skal aldrei eiga sér viðreisnar von (:   occidit, et occideritque sinas cum nomine Troia)Troia va caure finalment i el seu nom al mateix temps, i ja mai no es recuperarà
♦ ekki er öll von úti: <LOCencara no s'ha perdut tota l'esperança
♦ fylla e-n von um: <LOC FIGfer (o: donar) esperances a algú
♦ fyllast nýrri von um: <LOC FIGreprendre l'esperança, cobrar noves esperances, treure nou coratge
♦ gefa upp vonina ~ alla von: <LOCabandonar l'esperança ~ tota esperança
♦ glæða vonir: <LOCdespertar l'esperança (o: les esperances)
♦ halda í falska von: <LOCaferrar-se a una falsa esperança
♦ heilög von: <RELIGla santa esperança
ég er móðir fagurs kærleika, guðsótta, þekkingar og heilagrar vonar (ἡ ὅσια ἐλπίς -ίδος:   ἐγὼ μήτηρ τῆς ἀγαπήσεως τῆς καλῆς, καὶ φόβου καὶ γνώσεως καὶ τῆς ὁσίας ἐλπίδος). Ég er eilíf og gefin öllum börnum mínum, öllum sem eru nefnd af Drottni: jo sóc la mare del bell amor, del temor de Déu, del coneixement i de la santa esperança. Sóc eterna i donada a tos els meus fills, a tots els qui són nomenats de Déu
♦ í þeirri von að: <LOCen l'esperança de...
♦ láta skína í þá von að <+ subj.><LOC FIGdeixar entreveure l'esperança que <+ subj.>
móðir mín lætur skína í þá von að ég komi sem fyrst vestur um haf: ma mare deixa entreveure l'esperança que vagi a Nord-Amèrica tan aviat com em sigui possible (al més aviat)
♦ lifa í voninni: <LOC FIGviure en l'esperança
♦ missa vonina: perdre l'esperança
missið alla von þeir sem fara hér: abandoneu tota esperança vosaltres que entreu ací
♦ missa vonina um e-ð: perdre l'esperança d'una cosa
Guðrún mælti: "Gott skaplyndi hefðuð þér fengið ef þér væruð dætur einshvers bónda og láta hvorki að yður verða gagn né mein en slíka svívirðing og skömm sem Kjartan hefir yður gert þá sofið þér eigi að minna að hann ríði hér hjá garði við annan mann og hafa slíkir menn mikið svínsminni. Þykir mér og rekin von að þér þorið Kjartan heim að sækja ef þér þorið eigi að finna hann nú er hann fer við annan mann eða þriðja en þér sitjið heima og látið vænlega og eruð æ helsti margir"
♦ til vonar og vara: <LOCper a més seguretat, per precaució, [per] si de cas, per anar sobre segur
♦ ekki er öll von úti: <LOCencara no s'ha perdut tota l'esperança
♦ upp á von og óvon: <LOCa la bona de Déu, a l'atzar, a la bona ventura
♦ vera milli vonar og ótta: <LOCestar angoixat -ada, estar entre l'esperança i la desesperació (o: la por; o: el neguit)
♦ vera síðasta von e-s: <LOCésser la darrera esperança d'algú
♦ vera úrkula vonar um e-ð: <LOCestar completament desesperat -ada, no tenir ni la més mínima esperança
♦ verða úrkula vonar um e-ð: perdre totes les esperances d'una cosa
♦ það er enn von: <LOCencara hi ha esperances (o: [l']esperança), encara queda esperança
4. en þá er sú vǫ́n varð at lygi, af því at flokkrinn vendi þegar aptr, er hann var ór landi, þá ætlaðisk hann at afla sér gengis í Vinþlandi af sínum sannvinum, er honum hǫfðu í útilegu hollir vinir verit ok tryggvir félagar
Sér Hrafn að þrotin var von sigurs. Snýr hann þá til hests [p. 704] síns og steig í stigreipið og ætlaði á bak og gekk eigi því að hann var þrotinn mjög af mæði. Þá lyfti Þorsteinn hvítakollur honum á bak. Hann var hestasveinn þeirra og hafði eigi verið í bardaga. Ríða síðan í brott (SS II, cap. 449, pàgs. 703-704)
2. (væntingespera f (acte d'esperar)
♦ eiga von á e-u: <LOC FIGesperar una cosa
♦ eiga von á e-m: <LOC FIGesperar a algú, esperar l'arribada d'algú
ég á von á honum: l’estic esperant (arribarà d'un moment a l'altre)
♦ eiga von á barni: esperar un infant
♦ eiga barn í vonum: esperar un infant
Þórnýjar fékk Þorsteinn drettingur. Hann hafði þá góðan fjárhlut og réðst hann til Hólmláturs með fé sitt. Þá kom það upp að Þórný hefði verið ólétt gefin og átti sá maður barn við henni er Þórður hét og var allskillítill. Þorsteinn drettingur átti og barn í vonum og var því leynt. Guðrún Ásbjarnardóttir sagði og þá að Þorsteinn var faðir að barni hennar því er þá var nokkurra vetra gamalt. En er það kom upp allt saman þá lét Þórhallur kenna mannamunar og dró fé Þorsteins allt undir sig en hann var sjálfur lagður í vinnu. En ef hann lagði til þá var hann hraktur í orðum eða barður. Ekki var Þorsteinn vinsæll maður (SS I, cap. 68, pàg. 83)
♦ eiga von á sér: <LOC FIGesperar un infant
♦ engi von er mér þess: <LOC FIGno ho espero pas
"Engi von er þess," sagði Brynjólfur, " eg fái þér í hendur herskip og lið mikið, því að eg veit eigi, nema þá komir þú þar niður, er mér er öll óaufúsa á, og stendur þó nú áður ærin óró af þér. Kaupskip mun eg fá þér í hendur og þar með kaupeyri; farðu síðan suður til Dyflinnar; sú er nú ferð frægst. Mun eg fá þér föruneyti gott"
♦ hans ~ hennar er von: <LOCl'estan esperant
♦ meiri von: <LOCés més probable, és més d'esperar
Þá mælti Kálfur við Guðmund: „Hví skulum vér nú eigi að gangast? Er nú vel á komið og meiri von að öðrum mönnum þyki nokkuð undir að eiga nokkurn hlut í“ (SS I, cap. 118, pàg. 166)
♦ er þeim voru minnst vonir: <LOCquan menys s'ho esperaven
Nakkverju síðar gekk konungur að stræti og hirðin með honum. Var þá Halli í förinni og er þeim voru minnstar vonir þá hljóp hann Halli fram fyrir þá
En er á tók líða daginn vildu þeir fyrir hvern mun vestur yfir ána því að þeim þótti eigi örvænt nema eftir þeim mundi riðið. Ráða þeir nú til vaðlanna og hverfa aftur. Ríða þeir nú upp með ánni og finna hvergi þar er þeim þætti yfir fært. Ásbjörn eggjaði að þeir skyldu á ríða og kallaði þá raga og kvað ekki áræði með þeim. Björn kvað ána ófæra því að hún lá á bökkum uppi. En er þeim voru minnst vonir hleypti Ásbjörn út á ána en hesturinn missti þegar fótanna og rak þegar í kaf hvorttveggja. En er Ásbjörn kom upp var hann af baki og hélt sér í stigreipin. En þeir er á landi voru réttu að honum spjótskaftið og er hann vildi þar til taka varð honum laus hesturinn. Drukknaði Ásbjörn þar og fannst eigi fyrr en um vorið eftir (SS II, cap. 329, pàg. 501)
♦ sem von er ~ var [til (o: að)]: <LOC[tal i] com és ~ era d'esperar, tal i com es pot ~ podia esperar
snýr hún nú til rekkju sinnar og er skapþungt sem von var til. Sofa menn af nóttina. Og þegar menn eru sofnaðir stendur Þórdís upp í klæði sín. Hún vekur upp sauðamann sinn, bað hann ganga út með sér: llavors la Þórdís se'n va anar al seu llit, i estava (se sentia) abatuda, com era d'esperar. La gent es va anar adormint per passar la nit. I quan els homes s'hagueren adormit, la Þórdís es va llevar anant ja vestida. Va despertar el seu pastor i li va manar que sortís a fora amb ella
á hefir þú vel af máli," segir Halldór, "sem von var að": “T’has decidit bé” (lit.: et comportes bé en aquesta cosa), li va dir en Halldór, “com era d'esperar” (vocabulari: #1. hafa vel af máli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 221: <...> sich benehmen, sich verhalten (auch hafa sik): hefir hann betr en vér er handelt besser als wir; þér hafið drengiliga af þessu, ór máli ihr verhaltet euch ehrenhaft in der Sache)
Gissur heyrði er Sámur mælti þetta er hann fékk höggið: „Slíks var von,“ segir hann (SS II, cap. 410, pàg. 635)
♦ vita von e-s: esperar-se una cosa, comptar amb una cosa
Þeir sögðu er næstir stóðu að sá hefði verið harður í haus og sýndi hver öðrum. Af þessu þóttist Þorsteinn vita hver Öngull var og beiddist að sjá saxið sem aðrir. Lét Öngull það til reiðu því að flestir lofuðu hreysti hans og framgöngu. Hann hugði að þessi mundi svo gera en hann vissi öngva von að Þorsteinn væri þar eða frændur Grettis
Þá mælti Refur: "Nú skulum vér fyrst hleypa niður segli voru. En mig varir, er hitt skipið skríður skjótt, að þeir fái það ekki stöðvað en þeir vita önga von að vér munum bíða og mun þeirra skip renna fram á annað borð. Þá skaltu Steinn," sagði Refur, "höggva höfuðbendur þeirra en þú Björn skalt dafla í árum að þeim sýnist sem vér róum undan í skerpingi en þú lát sem skip vort muni sem minnst skríða"
Þeir fóru síðan og héldu njósnir til um ferðir Áka, og var það hægt, fyrir því að hann vissi sér enskis ótta vonir
Blóð sást víða þar sem menn vissu enga von til. Þorbjörn hét maður. Hann var Magnússon. Hann bjó í Valþjófsdal. Hann gekk út um nótt fyrir Ambrósíusmessu þann vetur er [p. 241] Hrafn lést. Hann sá í landsuður í loftinu hvar eldur fór úr landsuðri í vestur en eftir eldinum sá hann mann ríða á hvítum hesti í standsöðli. Hann hafði skjöld hvítan og hjálm á höfði, höggspjót mikið í hendi og lagði spjótinu fram millum eyrna hestinum og sá hann að spjótið tók lengra fram en hesturinn og svo aftur. Og þar eftir sá hann annan mann ríða. Sá hafði hest svartan og hálflitan skjöld, hálfan rauðan en hálfan hvítan. Sá hafði og hjálm á höfði og gyrður sverði og spjót mikið í hendi og fór á einn hátt með sem hinn fyrri. Hann sá ríða hinn þriðja mann með slíkum hætti sem hina fyrri utan hann hafði brúnan hest og svartan skjöld og öll kolmerkt klæði. Hann hafði á höfði sem biskupsmítur væri. Þenna atburð sá Þorbjörn svo gerla að hann sá allan fótaburð hestanna og svo það að menninir stóðu í stigreipin (SS I, cap. 179, pàgs. 240-241)
En um daginn eftir reið Kolbeinn ungi á þingið með fimm hundrað manna. Vissu þeir Snorri ekki von til þess og gengu þeir Snorri og Tumi þá í kirkju og mæltust þaðan fyrir en menn Snorra voru úti fyrir kirkju og gekk Sturla til þeirra. Kolbeins menn fóru óðfluga um völlinn og létu gífurlega. En þeir Gissur og Kolbeinn töluðu lengi tveir en ekki varð um sættirnar leitað. Þeir Kolbeinn tóku eigi af hestum sínum og riðu af þingi um kveldið. Þá gekk Gissur í kirkju og töluðu þeir Snorri lengi. Fór allt skipulega með þeim (SS I, cap. 298, pàg. 436)
Þórólfur bóndi úr Hundadal var þar við garðinn og svarar: „Eigi veit eg mannferða vonir nema Sauðfellingar fari upp í dalinn til laugar“ (SS I, cap. 234, pàg. 336)
♦ það er vís von: s'ha d'esperar amb tota seguretat
Sigvarður biskup gerði nú til Órækju presta tvo að vita hvort nokkuð skyldi tjá að leita um sættir eða grið. Þeir vildu eigi grið selja en vel líkaði þeim að biskup færi í milli og leitaði um sættir. Bauð Órækja að Gissur biskupsson skyldi þangað fara í gísling en Svarthöfði Dufgusson færi heim þangað í kirkjugarðinn. Svarthöfði skynjar hvað liðs var fyrir og svo hvar hverjum var skipað til varnar. Biskup fór nú á milli og bauð Órækja öll mál óskoruð í hans dóm en Gissur bauð í dóm Hákonar konungs öll mál og utanferð sína þegar um sumarið og gengu við það aftur gíslarnir. Biskup kemur þá og skjótt og sagði vísa von atgöngu og bað menn herða hugi sína og verjast drengilega, lofaði og öllum lærðum mönnum að berjast með Gissuri. Hann kveðst og vega skyldu með þeim vopnum sem hann hafði til. Gekk [p. 448] hann þá í kirkju og klerkar hans og skrýddist (SS I, cap. 306, pàgs. 447-448)
♦ það er að vonum: és d'esperar
Öllum fannst þá mikið um öðrum en Skarphéðni. Hann bað menn ekki syrgja né láta öðrum herfilegum látum svo að menn mættu orð á því gera "mun oss vandara gert en öðrum að vér berum oss vel og er það jafnt að vonum"
Flosi mælti: "Sagt hefir þú oss þá sögu er oss mun eigi setugrið bjóða því að sá maður hefir nú á braut komist er næst gengur Gunnari að Hlíðarenda um alla hluti. Skuluð þér það nú og hugsa Sigfússynir og aðrir vorir menn að svo mikið eftirmál mun hér verða um brennu þessa að margan mun það gera höfuðlausan en sumir munu ganga frá öllu fénu. Grunar mig nú það að engi yðvar Sigfússona þori að sitja í búi sínu og er það rétt að vonum. Vil eg nú bjóða yður öllum austur til mín og láta eitt ganga yfir oss alla"
3. (eftirvæntingexpectativa f (previsió)
♦ eftir vonum: <LOC FIGateses les circumstàncies força bé
Ketill mælti til Hafliða: „Stór mein þykir vinum yðrum á því ef eigi skulu sættir takast og lúkast mál þessi með góðu og þykir mörgum nú fyrir von komið eða nær því. Nú kann eg þér eigi ráð að kenna en dæmisögu vil eg segja þér (SS I, cap. 34, pàg. 42) (van o ván/von?)
Ok nú er henni þykkir fyrir ván komit, ætlar hún í brott; þótti henni þeir eigi mikils meta sín orð
♦ gera sér vonir um e-ð: <LOCfer-se il·lusions de
♦ gera sér engar vonir um: <LOC FIGno fer-se il·lusions de
♦ von (o: vonum) bráðar: <LOC FIGpromptament
svo mælti hann, en vonum bráðar (αὐτίκα:   ὣς ἔφατ᾽, αὐτίκα δὲ χρυσόθρονος ἤλυθεν Ἠώς) kom Morgungyðjan Gullinstóla: així va parlar, i a l'instant va aparèixer l'Aurora del tron d'or
hann flýgur gegnum loftið, vængir hans eru sem árar, og nemur von bráðar (citus:   uolat ille per aera magnum ǁ remigio alarum, ac Libyae citus adstitit oris) staðar á ströndum Líbýu: [en Mercuri] vola a través de l'aire, les seves ales són com rems i promptament s'atura a les costes de Líbia
♦ von úr viti: <LOC FIGuna cosa s'allarga de no dir
♦ e-ð dregst von úr viti: (afar lengiuna cosa s'allarga fins a l'infinit (o: no vol acabar-se mai)
4. vonu (o: vonum) <+ Adjectiu en grau comparatiu>: més <+Adjectiu> del que és o era d'esperar
Bárður mælti: "Allmjög undrast eg ef sá maður er sokkinn niður og hefir þetta allmjög verið öll hans gæfa er hann komst úr höndum yður. Og þykir mér hún vonum bráðara við hann hafa skilist. Eða hafið þér leitað í óbyggðir?"
Þórólfur kastaði þá fyrir borð öndvegissúlum sínum, þeim er staðið höfðu í hofinu. Þar var Þór skorinn á annarri. Hann mælti svo fyrir að hann skyldi þar byggja á Íslandi sem Þór léti þær á land koma. En þegar þær hóf frá skipinu sveif þeim til hins vestra fjarðarins og þótti þeim fara eigi vonum seinna
Þorgríma hafði sofið og vaknaði vonu bráðara og sá út
♦ vonum framar: contra el que era d'esperar, millor de l'esperat -ada

vona <vona ~ vonum | vonaði ~ vonuðum | vonaðe-ð (o: < e-s; o: < til e-s)>:
esperar una cosa
♦ ég vona það: espero que sí
♦ ég vona það ekki: espero que no
♦ ég vona að <+ subj.>espero que <+ subj.>
◊ ég vona að hann komi: espero que vingui
◊ ég vona að móður og barni heilsist vel: espero que tant la mare com l'infant estiguin bé
♦ við skulum vona það: esperem-ho, esperem que sia així
♦ við skulum vona það besta: esperem el millor

vonandi <adv. excl.>:
tant de bo!, espero que...!
allur Ísrael, sem var umhverfis þá, flýði burt við óp þeirra því að þeir hugsuðu: „Vonandi (pɛn- ~  פֶּן־:   pɛn־tiβlāˈʕē-nū   hā-ˈʔārɛt͡s,   פֶּן-תִּבְלָעֵנוּ הָאָרֶץ) gleypir jörðin okkur ekki“: tot Israel, que era al voltant d'ells, s'enfugí a llur crit car pensaven: “Tant de bo no ens engoleixi la terra!”
Jeremía spámaður sagði: „Já, vonandi (ʔāˈmēn ~ אָמֵן:   ʔāˈmēn   kēn   ʝaʕăˈɕɛh   ʝəˈhwāh,   אָמֵן, כֵּן יַעֲשֶׂה יְהוָה) gerir Drottinn þetta. Vonandi (ʔāˈmēn ~ אָמֵן:   [ʔāˈmēn]   ʝāˈqēm   ʝəˈhwāh   ʔɛθ־dəβāˈrɛi̯-χā   ʔăˈʃɛr   nibˈbēʔθā,   אָמֵן יָקֵם יְהוָה, אֶת-דְּבָרֶיךָ, אֲשֶׁר נִבֵּאתָ) lætur Drottinn forspá þína rætast og flytur kerin úr húsi Drottins ásamt öllu fólkinu aftur hingað frá Babýlon: el profeta Jeremies va dir: “Sí, tant de bo Jahvè faci això! Tant de bo Jahvè faci acomplir-se la teva profecia i porti de tornada aquí des de Babilònia els atuells de la casa de Jahvè ensems amb tot el poble!
♦ vonandi ekki!: tant de bo que no!

vonar·augu <n.pl -augna>:
ulls esperançats
♦ horfa (o: mæna) vonaraugum eftir e-u (o: á e-ð)mirar amb ulls esperançats cap a una cosa, tenir les seves esperances dipositades en una cosa

vonar·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
ardit -ida d'esperança (cf. alemany hoffnungskühn)
en Júdas treysti því alltaf fullkomlega og vonardjarfur (ἡ ἐλπίς -ίδος:   ὁ δὲ Μακκαβαῖος ἦν ἀδιαλείπτως πεποιθὼς μετὰ πάσης ἐλπίδος) að Drottinn kæmi sér til hjálpar: però en Judes confiava en tot moment completament i, ardit d'esperança (encoratjat d'esperança), que el Senyor els vindria a auxiliar

vonar·glæta <f. -glætu, no comptable>:
raig m d'esperança

vonar·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:
radiant d'esperança
♦ vera vonarhýr á brá: <LOC FIGestar radiant d'esperança, tenir la cara radiant d'esperança
nú, er hún var yfirkomin af harmi, gagntekin æðinu og reiðubúin að deyja, íhugaði hún staðinn og stundina; kemur svo að máli við hrygga systur, leynir ráðagjörðinni með yfirbragði sínu og er vonarhýr á brá (spem fronte serenare:   et moestam dictis aggressa sororem, ǁ consilium uultu tegit, ac spem fronte serenat)ara que el dolor l'havia vençuda, que era plena de ràbia i estava preparada per morir, va considerar el lloc i el moment [en què ho faria]; va així a parlar amb la seva afligida germana, li amaga el seu pla (propòsit) amb el seu posat i li posa una cara radiant d'esperança

vonar·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'esperança

vonar·neisti <m. -neista, no comptable>:
guspira f d'esperança

vonar·peningur <m. -penings, no comptable>:
1. (e-ð ~ e-r sem tvísýnt er að treysta ádubtosa esperança (cosa a la qual hom lliga esperances incertes)
2. (e-ð ~ e-r sem menn binda vonir við[portador m ~ portadora f d']esperança f (cosa o persona que és l'esperança d'algú, en qui algú té dipositades les seves esperances)
♦ vera vonarpeningur e-s: <LOC FIGésser l'esperança d'algú (o: ésser el portador de les esperances d'algú), portar les esperances d'algú, (amb canvi de perspectiva) tenir posades les seves esperances en algú
þingkonan var lengi helsti vonarpeningur flokksins: el partit va tenir posades les seves esperances [durant] molt de temps en la parlamentària, la parlamentària va ésser molt de temps la gran esperança del partit

vonar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
prometedor -a, ple -ena d'esperança, esperançador -a
vonarríkt (ἡ ἐλπίς -ίδος:   ὅτι οὐκ ἀποστήσεται ἡ ἐλπίς σου ἀπὸ καρδίας ἀνθρώπων) traust þitt mun aldrei að eilífu (ἕως αἰῶνος) líða úr (ἀποστήσεται) minni þeirra manna sem minnast máttar (ἰσχὺν) Guðs: la teva confiança, plena d'esperança, no s'esvanirà mai de la memòria dels homes que se'n recorden del poder de Déu
♦ vonarrík framtíð: un futur prometedor, un futur ple d'esperança
því að ég þekki sjálfur þær fyrirætlanir sem ég hef í hyggju með yður, segir Drottinn, fyrirætlanir til heilla en ekki til óhamingju, að veita yður vonarríka (tiˈqwāh ~ תִּקְוָה:   lā-ˈθēθ   lā-ˈχɛm   ʔaħăˈrīθ   wə-θiˈqwāh,   לָתֵת לָכֶם אַחֲרִית וְתִקְוָה) framtíðcar conec els plans que tinc en pensa sobre vosaltres, diu Jahvè, plans de benestar i no de desventura, per donar-vos un futur esperançador (‘un futur i una esperança’)

vonar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<FIGestel m d'esperança
◊ nú ertu lagður lágt í moldu, og hið brennheita brjóstið kalt; vonarstjarna vandamanna hvarf í dauðadjúp, en drottinn ræður: t'han colgat fondo dins la terra, és fred el teu pit ardent. L'estel d'esperança dels seus parents ha desaparegut dins les profunditats de la mort - però el Senyor disposa
◊ vánarstjarna fló - þás fœddr of vask -, brott frá brjósti mér: hátt hon fló, hvergi settisk, svát hon mætti hvílð hafa: quan vaig néixer, l'estel de la meva esperança s'envolà del meu pit: va volar amunt i ja no es va posar pas, de manera que hagués pogut descansar

vonar·vana <adj. ind.>:
desesperat -ada, mancat -ada d'esperança
máttur þinn byggir ei á mannafla né vald þitt á þeim sem sterkir eru heldur ert þú Guð auðmjúkra (ταπεινῶν), hjálpari kúgaðra (ἐλαττόνων), verndari veikra (ἀσθενούντων), vörður vanmegna (ἀπεγνωσμένων), frelsari vonarvana (ἀπηλπισμένος -ένη -ένον ~ ἀπελπίζειν:   ἀπηλπισμένων σωτήρ)el teu poder no es basa pas en les forces de l'home ni la teva autoritat en els qui són forts, sinó que tu ets el Déu dels humils, l'auxiliador dels oprimits, el defensor dels febles, la salvaguarda dels impotents, el salvador dels desesperats

vonar·völur <m. -valar, -velir>:
gaiato m de captaire
♦ komast ~ vera kominn á vonarvöl: <LOC FIGveure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar

vonast <vonast ~ vonumst | vonaðist ~ vonuðumst | vonasteftir e-u>:
1. <vonast eftir e-u ~ e-m>estar esperant una cosa ~ algú
2. <vonast til e-s>esperar una cosa
◊ ég vonast til þess: ho espero, espero que sí
♦ vonast til þess að <+ inf.>esperar [de] <+ inf.>
♦ vonast til þess að <+ subj.>esperar que <+ subj.>

von·biðill <m. -biðils, -biðlar>:
persona f que pot esperar molt de temps una cosa
♦ vera vonbiðill e-s: <LOC FIGesperar ~ estar esperant molt de temps la decisió d'algú

vonbrigða- <en compostos>:
decebedor -a

von·brigði <n.pl -brigða>:
decepció f
♦ valda e-m vonbrigðum: decebre algú
♦ verða fyrir vonbrigðum: decebre's, sofrir (o: tenir) una decepció, quedar decebut -uda
♦ sem veldur vonbrigðum: que causa decepció, decebedor -a

von·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
que no té gaire esperança (o: esperances)
♦ vondaufur um e-ð: que no té gaire esperances d'una cosa
♦ vera orðinn vondaufur um að <+ inf.>haver perdut -uda gairebé les esperances de <+ inf.>, no tenir gaire esperances de <+ inf.

vondur, vond, vont <adj.>:
1. (reiðurenfadat -ada (cast.), felló -ona (Mall. (enutjat, irritat)
♦ vera vondur ~ vond ~ vont út í einhvern: <LOC FIGestar enfadat -ada amb algú
♦ verða vondur: <LOC FIGenfadar-se (cast.), posar-se felló -ona (Mall.
2. (illur, slæmurdolent (qué té maldat & que fa mal & no bo)
◊ mér þykir maturinn vondur: el menjar em sembla dolent
◊ nei, vont er það hérna en verra er það þar: no, aquí la cosa està malament, però allà encara és pitjor
♦ vondur maður: un home dolent
♦ vont veður: un temps dolent
♦ vondur á bragði: de mal sabor (o: gust)
♦ e-ð kemur vel á vondan: <LOC FIGalgú es mereix prou una cosa
♦ e-s staðar verða vondir að vera: <LOC FIGalgú ha d'estar a algun lloc
♦ koma einhverjum í vont skap: <LOC FIGposar algú de mal humor
♦ vegurinn er vondur: el camí és dolent
♦ vera í vondu skapi: <LOC FIGestar de mal humor
♦ vera vondur ~ vond ~ vont við e-n: <LOC FIGésser dolent amb algú, tractar malament algú
♦ sá vondi: <RELIGel maligne

von·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'optimisme
♦ verið vonglaðir!: tingueu esperança!, no perdeu pas l'esperança!, siau optimistes!

von·góður, -góð, -gott <adj.>:
que té [plenes] esperances, esperançat -ada, ple -ena d'esperança
♦ vera vongóður um e-ð: confiar totalment en una cosa, tenir plenes esperances en una cosa
◊ vera vongóður um bata: tenir plenes esperances de curació
♦ vera vongóður um að <+ inf.>tenir plena esperança a <+ inf.>, confiar totalment a <+ inf.

von·laus, -laus, -laust <adj.>:
desesperat -ada, sense esperances, mancat -ada d'esperança
♦ það er vonlaust að <+ inf.>és inútil <+ inf.>, no serveix de res <+ inf.

von·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada
♦ sem vonlegt var: com era d'esperar

von·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desesperació f, manca f d'esperança, desesper m

von·lítill, -lítil,-lítið <adj.>:
sense gaire esperances, amb poques esperances
♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

vonska <f. vonsku, no comptable>:
1. (illskadolenteria f (maldat & malícia)
2. (reiðicòlera f (ira)

vonskast <vonskast ~ vonskumst | vonskaðist ~ vonskuðumst | vonskast>:
irritar-se, enrabiar-se, enfadar-se (cast.), enfurismar-se
♦ vonskast út af e-u: enfadar-se per una cosa (cast.), enrabiar-se per una cosa

vonsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de maldat

vonsku·veður <n. -veðurs, -veður>:
temporal m, borrasca f

von·svik <n.pl -svika>:
decepció f, desengany m

von·svikinn, -svikin, -svikið: decebut -uda

von·sæll, -sæl,-sælt <adj.>:
refiat -ada, que confia

vopn <n. vopns, vopn>:
arma f
◊ kve­ ég um hervopn og þann mann: canto les armes i l'heroi
◊ oddhvass² ~ bitlaus³ ~ beitt¹ vopn: una arma punxeguda² ~ esmussada³ ~ esmolada¹
◊ til vopna, borgarar!: a les armes, ciutadans!
♦ bera vopn: portar arma, anar armat -ada
♦ búa e-n [að] vopnum: armar algú
♦ grípa til vopna: <LOC FIGprendre les armes, agafar les armes
♦ hafa e-ð að vopni: <LOC GEN & FIGusar una cosa com a arma
♦ hálfsjálfvirkt vopn: arma semiautomàtica
♦ hefðbundin vopn: armes convencionals
♦ kaupa vopn: comprar una arma, adquirir una arma
♦ leggja e-m vopn í hendur: <LOC FIGafavorir algú
♦ leggja niður vopnin: deposar les armes
♦ leyfisskyld vopn: armes subjectes a permís [d'armes]
♦ líffræðileg vopn: armes biològiques
♦ óhefðbundin vopn: armes no convencionals
♦ ólögleg viðskipti með vopn: tràfic il·legal d'armes
♦ sjálfvirkt vopn: arma automàtica
♦ slá vopnin úr höndum e-s: <LOC FIGdesarmar algú, deixar algú desarmat
♦ svipta einhvern vopnum: desarmar algú
♦ e-ð er beittast vopn[ið] e-s: <LOC FIGuna cosa és la millor arma d'algú, una cosa és l'arma més eficaç de què disposa algú
♦ e-ð er eitt beittasta vopn sem til er gegn e-u: una cosa és una de les millors armes que hi ha contra...
♦ tvíeggjað vopn: arma de doble tall
♦ vopn til hernaðar: arma de guerra
♦ vopnin snúast í höndunum á e-m: <LOC FIGuna cosa té l'efecte contrari de l'esperat per algú
♦ → efnavopn “arma química”
♦ → gereyðingarvopn “arma de destrucció massiva”
♦ → höggvopn “arma de tall”
♦ → kjarnavopn “arma nuclear”
♦ → kjarnorkuvopn “arma atòmica”
♦ → lagvopn “arma punxant”
♦ → lífefnavopn “arma bioquímica”
♦ → skotvopn “arma de foc”
♦ → sportvopn “arma esportiva”
♦ → sýklavopn “arma bacteriològica”
♦ → vinnuvopn “arma reglamentària, arma de servei”
♦ → þungavopn “arma pesant”

vopna <vopna ~ vopnum | vopnaði ~ vopnuðum | vopnaðe-ð ~ e-n>:
armar una cosa ~ algú
♦ vopna sig: armar-se
♦ → afvopna “desarmar”

vopna·brak <n. -braks, pl. no hab.>:
1. (glamur í vopnumsoroll m d'armes (so d'armes, dring de les armes)
◊ kylfan er honum strá, hann hlær að vopnabraki (ˈraʕaš kīˈδōn, רַעַשׁ כִּידוֹן)per a ell, la maça és palla, se'n riu del brunzit de les atzagaies
2. <FIGsoroll m de sabres

vopna·burður <m. -burðar, no comptable>:
impedimenta f, armes i equip portats pel guerrer
◊ Kálfur gaf ekki því gaum og lét Finn bera í brott úr valnum og svo Þorberg. Var þá leitað að um sár þeirra og höfðu þeir engi sár banvæn. Höfðu þeir fallið fyrir vopnaburð og mæði: en Kálfur no féu cas i féu retirar en Finnur i també en Þorbergur d'entre els morts de la batalla. Miraren llurs ferides i veieren que cap d'ells en tenia que fossin mortals: havien caigut de cansament, sota el pes de llurs armes
◊ um vorið er á leið er þess getið að Búi fór til Brautarholts. Hann fór jafnan einn saman. Ekki hafði hann vopnaburð meira en fyrr. Hann hafði knýtt um sig slöngu sinni: es conta que a les acaballes de la primavera en Búi va començar a anar a Brautarholt. Sempre hi anava tot sol; no portava més armes que abans. Duia la seva bassetja fermada al seu voltant

vopna·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
armament m

vopna·b˙r <n. -b˙rs, -b˙r>: arsenal m, polvorí m (cambra on es guarden les armes)

vopnaður, vopnuð, vopnað <adj.>:
armat -ada
♦ vopnuð átök: conflictes armats

vopna·gnýr <m. -gnýs, no comptable>:
fragor m,f de les armes

vopna·heiti <n. -heitis, -heiti>:
hoplònim m

vopna·hlé <n. -hlés, -hlé>:
armistici m

vopna·laus, -laus, -laust <adj.>:
desarmat -ada, inerme, sense armes

vopna·laust <adv.>:
sense armes

vopna·leit <f. -leitar, -leitir>:
control m de seguretat (dispositiu de seguretat que detecta l'eventual presència d'armes amagades al qui vol entrar a un edifici)

vopnaleitar·maður <m. -manns, -menn>:
agent m & f de control de seguretat

vopna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
venda f d'armes
♦ bann við vopnasölu: prohibició de venda d'armes

vopna·skipti <n.pl -skipta>:
variant de vopnaviðskipti ‘tràfic d'armes; combat’

vopna·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
armeria f

vopna·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
mestre armer

vopnast <vopnast ~ vopnumst | vopnaðist ~ vopnuðumst | vopnast>:
armar-se

vopna·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
limitació f d'armes

vopna·viðskipti <n.pl viðskipta>:
1. (viðskipti með vopn, það að skipta á vopnumtràfic m d'armes (comerç d'armes)
2. (orrustacombat m (lluita a mà armada)
♦ eiga vopnaviðskipti við e-n: entaular combat armat amb algú

vopn·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
mort -a per arma blanca

vopn·búinn, -búin, -búið <adj.>:
armat -ada, equipat -ada amb armes
◊ í Ísrael voru átta hundruð þúsundir vopnfærra manna vopnbúinna, en í Júda fimm hundruð þúsundir manns: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra capaços de manejar l'espasa i ben armats, i a Judà, cinc-cents mil
◊ þannig féllu alls af Benjamín á þeim degi tuttugu og fimm þúsundir vopnbúinna manna, og voru það allt hraustir menn: el nombre total de benjamites que periren aquell dia fou de vint-i-cinc mil homes armats, i tots ells foren valents
◊ en mennirnir fimm, sem farið höfðu að kanna landið, fóru þangað upp eftir, tóku skurðlíkneskið, hökullíkneskið, húsgoðin og steypta líkneskið. En presturinn stóð fyrir utan hliðið ásamt mönnunum sex hundruð, vopnbúnum: els cinc homes que havien anat a explorar el territori hi van entrar, van agafar la imatge, l'efod, els terafim i l'estàtua de fosa. El sacerdot continuava a l'entrada, amb els sis-cents homes armats

vopn·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
ardit -ida en el combat

vopn·fimi <f. -fimi, pl. no hab.>:
destresa f en el maneig de les armes

vopn·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
destre -a en [el maneig de] les armes

vopn·fær, -fær, -fært <adj.>:
capaç de portar armes

vopn·laus, -laus, -laust <adj.>:
desarmat -ada, inerme, sense armes

vopn·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (samsafncol·lecció f d'armes (conjunt d'armes reunides com a afecció o hobby)
2. (stofnunmuseu m d'armes (col·lecció d'armes, pública o privada, exposada al públic & edifici d'aquesta col·lecció)

vor, vor, vort: el nostre, la nostra

vor <n. vors, vor>: primavera f
	að vori: la primavera que ve
	á vorin: en primavera
	við fram eftir vorinu: fins ben entrada la primavera
	í vor: aquesta primavera
	í vor sem leið: la primavera passada

vora <vorar | voraði | voraðverb unipersonal impersonal>: arribar la primavera
	það vorar: ja es fa primavera, la primavera ja va arribant

vor·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
barbarea f vernal, herba f de Santa Bàrbara (planta Barbarea praecox)

vor·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
1. tricòpter m (qualsevol insecte de l'ordre dels tricòpters) (grábytta)
2. limnèfil gris, cuqueta f de riera vernal (insecte Limnephilus griseus) (grábytta)

vor·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis m vernal, adonis m de primavera (planta Adonis vernalis)

vor·jafndægur <n. -jafndægurs, -jafndægur. Emprat hab. en pl.>:
equinocci m de primavera
♦ á vorjafndægrum: per l'equinocci de primavera

vor·kunn <f. -kunnar, no comptable>:
1. (vægðindulgència f (acció de perdonar-li o disculpar-li quelcom a algú amb facilitat)
♦ honum er vorkunn: cal ésser indulgent amb ell, és excusable
♦ honum er enginn vorkunn: no cal ésser indulgent amb ell, ho pot fer perfectament
♦ virða e-m e-ð til vorkunnar: mostrar-se indulgent amb algú, excusar algú
2. (meðaumkunnartilfinning[sentiment m de] compassió f (sentiment de commiseració, de pietat)
◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verið í tilstilli um þetta, og lét vorkunn við sig: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués i va aconseguir que ell tingués pietat d'ella (várkunn)

vor·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. ceba tendra, calçot m (Tarr.), grell tendre (Mall.(planta Allium cepa)
2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum) (pípulaukur)

vor·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m de neu (planta Erica herbacea syn. Erica carnea)

vor·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:
matí m de primavera

vor·selur <m. -sels, -selir>:
foca comuna (mamífer Phoca vitulina vitulina)

vor·síli <n. -sílis, -síli>:
capelí m (peix Mallotus villosus) (loðna)

vor·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
herba f de les morenes, morro m de porc (o: porcell(Mall.), gatassa f (Men.) (planta Ranunculus ficaria syn. Ficaria verna)

vor·kolla <f. -kollu, -kollur>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

vos¹ <n. voss, vos>:
1. (blautt, illt og kalt veðurtemps fred, humit i dolent (maltempsada, fred i humitat)
◊ kátr vas'k opt í vási, þá's örðigt veðr skóf vindblásit segl vísa Strinda úti á fjörðum: Sovint, enmig de la maror freda i plujosa, m'he mantingut impàvid, de bon humor, quan un temps violent sacsava, allà fora, en els fiords, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei dels estrindesos (o cal entendre més tost: ...allà fora, en els fiords dels estrindesos, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei?)
◊ fer'k í vánda verju, verr nauð of mér snauðum; kösungr fær víst vömm í vási — en þat vas skömmu: vaig amb una capa xereca; a mi, pobre que sóc, em resguarda contra la fretura; el cosset sense mànegues ben cert que sofreix dany en el fred i la pluja: d'això no h'ha fet gaire [que era així]
◊ þeir sigldu suður um Reykjarnes og svo suður fyrir land. Og er landið var horfið fengu þeir rétt mikinn. Skipið var heldur lekt og þoldi illa réttinn. Fengu þeir vos mikið. Grettir lét þá fjúka í kviðlinga. Það líkaði mönnum stórilla: varen singlar cap al sud passant pel cap de Reykjarnes i d'aquí, continuant amb rumb sud, ho varen fer resseguint [de primer] la costa. I quan la terra ja no es va veure, varen topar amb una forta galerna. El vaixell tenia moltes de vies d'aigua i suportava malament la galerna. Hagueren de passar molt fred i suportar la gran humitat. En Grettir deixava anar kviðlingar (= níðvísur) -versos de befa- un darrere l'altre, la qual cosa desplaïa fortament els altres
2. (útivist í vondu, blautu veðriexposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça etc.)
◊ öll vóro söðuldýr sveita stokkin, ok of vanið vási und vegondom: totes les bísties de sella estaven amarades de suor, i exhaustes i enrederades (lit.: avesades al treball a la intempèrie, això és, hom els veia que havien estat molt de temps a foraa causa d'haver estat a la intempèrie sota els homeiers
◊ vesall léz vígs þeira, er scyldi váss gialda, oc sinn dag dapran, at deyia frá svínom, allri ørkosto, er hann áðr hafði: el miserable va fer avinent que era víctima d'aquells que li havien de pagar per la seva feina a la intempèrie (era el porquereti que era un dia trist aquell en què morint hauria de deixar els seus porcs i tot el bon menjar que havia tingut fins llavors
3. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðrifadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)
4. <FIGestralls m.pl 
◊ rauðr eldr leikr bráðr at óru ráði of breiðan bœ, en œrnir atblásendr valda því vási: seguint les nostres ordres, el foc vermell juga arravatat per tota l'ampla vila, i noedors vigorosos són la causa d' (o: comandenaquesta maltempsada (aquests estralls causats pels incendis)

vos² <n. voss, vos>:
<º(kaun, útbrot, hrúðurcrosta f (i, esp. la causada per la ronya)

vos·búð <f. -búðar, no comptable>:
1. (útivist í vosiexposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça, haver viatjat etc.)
◊ víða vásbúð gat ek hingat; hugfullr víglundr byggvir helli nú um stund, fyr konu bing: grans són el fred i la mullena que he conegut fins [arribar] aquí; l'ardida arbreda del combat (= el guerrers'estatja ara per una estona dins la cova enlloc de fer-ho en el llit de la dona
2. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðrifadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)
3. (ferðavolkfatigues f.pl del viatge (cansament causat per haver estat fent un viatge)
◊ hann var máttvana af þreytu og vosbúð: havia quedat sense forces a causa de l'esgotament i les penalitats del viatge

vosugur, vosug, vosugt <adj.>:
(skurfótturronyós -osa, sarnós -osa (amb el cos ple de crostes de ronya)

vot·lendi <n. -lendis, -lendi>: mullera f

votta <votta ~ vottum | vottaði ~ vottuðum | vottaðe-ð>: certificar una cosa, donar fe d'una cosa
	ég votta að...: certifico que..., dono fe que...

vott·orð <n. -orðs, -orð>: 1. <GEN> certificat m
	2. rebut m, resguard m

vott·orður, -orð, -ort <adj.>: autenticat -ada per notari, legalitzat -ada per notari

vottur <m. vottar (o: votts, vottar>:
testimoni m [ocular]
♦ bera vott um e-ð: <LOC FIGdonar fe de
◊ það ber vott um mikinn kjark: això dóna fe d'un gran valor

votur, vot, vott: humit -ida

vot·viðri <n. -viðris, -viðri>: 1. temps humit
	2. (vatnsveður) temps m de pluja, temps plujˇs (esp. amb plugim o brusquina)

vsk <abrev. de: virðisaukaskattur>: I.V.A. m
	samtals án VSK: total sense IVA
	samtals með VSK: total amb IVA
	undanþegið vsk: exempt d'IVA
	[verð] án vsk: [preu] sense IVA
	[verð] með vsk: [preu] amb IVA inclòs

vsknr. <abrev. de VSK-númer o virðisaukaskattsnúmer>:
<ECONCIF m (codi d'identificació fiscal)

vægar <adv.>:
més benèvolament, més indulgentment
♦ taka vægar á e-u: <LOC FIGagafar-se una cosa més a la lleugera (o: mostrar més indulgència amb una cosa; o: no mirar tan prim una cosa
♦ taka vægar á e-m: <LOC FIGmostrar-se més condescendent amb algú (o: ésser més indulgent amb algú

vægðar·laust <adv.>:
immisericordement, sense pietat, sense indulgències

vægur, væg, vægt <adj.>:
1. (mildurindulgent (benèvol)
♦ með vægum orðum: <LOC FIG...per dir-ho suaument; ...i això és sense anomenar-ho amb el nom que li toca
♦ vera vægur í kröfum: <LOC FIGésser poc exigent 
♦ vægast sagt: formulat molt benèvolament, per dir-ho molt suaument
2. (dómurlleu (sentència: menys sever)
◊ vægari dómar fyrir örvæntingarfulla þjófa: sentències més lleus per als lladres desesperats
3. (veiki, sóttde poca importància, lleu (mal, malaltia, dolència: no greu)
4. (efnisuau (substància)

vænd <f. vændar, vændir. Empr. hab. en pl.>:
espera f, previsió f
♦ eiga e-ð í vændum: tenir una cosa en perspectiva, esperar una cosa
væru þeir vitrir skildu þeir þetta, væri ljóst hvað þeir eiga í vændum (ʔaħăˈrīθ ~ אַחֲרִית:   lū   ħāχəˈmū   ʝaɕˈkīlū   zɔʔθ   ʝāˈβīnū   lə-ʔaħărīˈθ-ām,   לוּ חָכְמוּ, יַשְׂכִּילוּ זֹאת יָבִינוּ, לְאַחֲרִיתָם)si fossin intel·ligents, ho comprendrien, els seria clar el que els espera
hvað á ég í vændum (qāˈwāh ~ קָוָה:   ʔim־ʔăqau̯ˈwɛh,   אִם-אֲקַוֶּה)? Undirheimar verða bústaður minn, ég breiði út hvílu mína í myrkri, ég segi við gröfina: „Þú ert faðir minn,“ við maðkinn: „Þú ert móðir mín og systir“: què m'espera? El país dels morts serà el meu estatge, estendré el meu jaç dins les tenebres. Dic al sepulcre: «Ets mon pare!» I al cuc: «Ets ma mare i ma germana!»
hönd hinna iðnu mun drottna en hangandi hönd á erfiði í vændum (hāˈʝāh   lā-ˈmas ~ הָיָה לָמַס:   ʝaδ־ħārūˈsˤīm   timˈʃōl   ū-rəmīˈʝāh   tiˈhjɛh   lā-ˈmas,   יַד-חָרוּצִים תִּמְשׁוֹל; וּרְמִיָּה, תִּהְיֶה לָמַס)la mà dels feners dominarà, però a la mà indolent li espera haver de servir
spottarar eiga refsingar í vændum (kūn ~ כּוּן:   nāˈχōnū   la-llēˈsˤīm   ʃəφātˤīm   ū-mahăluˈmōθ   lə-ˈɣēu̯   kəsīˈlīm,   נָכוֹנוּ לַלֵּצִים שְׁפָטִים; וּמַהֲלֻמוֹת, לְגֵו כְּסִילִים) og bök heimskingjanna verða barin: els càstigs esperen els befadors i les esquenes dels nicis seran assotades
þeir eru ofsalegar hafsbylgjur, sem freyða eigin skömmum, reikandi stjörnur, sem eiga dýpsta myrkur í vændum (τηρεῖν:   οἷς ὁ ζόφος τοῦ σκότους εἰς αἰῶνα τετήρηται) til eilífða: són ones tremendes de la mar, que escumegen la pròpia vergonya; estels errants, a qui són reservades les tenebres més profundes per sempre
♦ eiga arf í vændum: tenir una herència en perspectiva, esperar una herència
♦ hegning sú sem hann á í vændum: el càstig que l'espera
♦ vera í vændum: ésser esperat -ada (o: imminent) 
látum þá koma með málefni sín og kunngjöra oss, hvað verða muni. Gjörið kunnugt það sem áður var, svo að vér getum hugleitt það! Látið oss heyra, hvað koma á, svo að vér vitum, hvað í vændum er (bōʔ ~ בּוֹא:   ʔō   ha-bbāˈʔōθ   haʃmīˈʕunū,   אוֹ הַבָּאוֹת, הַשְׁמִיעֻנוּ)!: que vinguin amb llurs afers i ens anunciïn el que ha de passar. Anuncieu com va ésser el passat a fi que puguem tenir en consideració! Feu-nos sentir el que ha de venir, a fi que sapiguem el que ens espera
konungur, þegar þú hvíldir í rekkjunni hvarflaði hugur þinn að því hversu fara mundi á ókomnum tíma (māh   dī   lɛhĕˈwēh   ʔaħăˈrēi̯   δəˈnāh,   מָה דִּי לֶהֱוֵא, אַחֲרֵי דְנָה). Og hann, sem opinberar leynda hluti, sýndi þér hvað í vændum er (māh־ˈδī   lɛhĕˈwēh,   מָה דִּי לֶהֱוֵא)o rei, quan descansaves al teu llit et venia a la ment com anirien les coses en el temps per venir. I aquell qui revela les coses ocultes t'ha mostrat què passarà
það er steinninn sem þú sást losna úr fjallinu, án þess að nokkur mannshönd kæmi nærri, og mölvaði jafnt járn sem eir, leir, silfur og gull. Mikill er sá Guð sem nú hefur birt konungi það sem í vændum er (māh   dī   lɛhĕˈwēh   ʔaħăˈrēi̯   δəˈnāh,   מָה דִּי לֶהֱוֵא, אַחֲרֵי דְנָה). Draumurinn er sannur og ráðning hans ótvíræð: això és la pedra que tu has vist que es desprenia de la muntanya sense que no la toqués cap mà d'home i feia pols tant el ferro com l'aram, l'argila, l'argent i l'or. Gran és el déu que ha aclarit al rei el que succeirà. El somni és veritat, i la seva interpretació, inequívoca
og ekki það eitt, heldur stynjum við sem eigum frumgróða andans einnig með sjálfum okkur meðan við bíðum þeirrar stöðu Guðs barna sem í vændum er (ἀπεκδέχεσθαι, ἀποδέχεσθαι ~ ἀπεκδεχόμενος ἀπεκδεχομένη ἀπεκδεχόμενον:   καὶ αὐτοὶ ἐν ἑαυτοῖς στενάζομεν υἱοθεσίαν ἀπεκδεχόμενοι) með endurlausn líkama okkar: i no solament això sinó que nosaltres, que tenim les primícies de l'Esperit, també gemeguem en nosaltres mateixos mentre esperem la posició de fills de Déu que ens espera amb la redempció del nostre cos
en við væntum í andanum að öðlast af trúnni réttlætinguna sem er von okkar (ἀπεκδέχεσθαι, ἀποδέχεσθαι:   ἡμεῖς γὰρ πνεύματι ἐκ πίστεως ἐλπίδα δικαιοσύνης ἀπεκδεχόμεθα)però nosaltres esperem, en l'Esperit, obtenir de la fe la justificació que és la nostra esperança
áður en trúin kom, vorum vér í gæslu lögmálsins innilokaðir, þangað til trúin, sem í vændum var (μέλλειν ~ μέλλων μέλλουσα μέλλον:   εἰς τὴν μέλλουσαν πίστιν ἀποκαλυφθῆναι), opinberaðist: abans que vingués la fe, estàvem sota la custòdia de la Llei, reclosos fins que la fe, que cuidava arribar, es va revelar
lögmálið geymir aðeins skugga hins góða, sem er í vændum (μέλλειν ~ μέλλων μέλλουσα μέλλον:   σκιὰν γὰρ ἔχων ὁ νόμος τῶν μελλόντων ἀγαθῶν), ekki skýra mynd þess. Ár eftir ár eru bornar fram sömu fórnir, sem geta aldrei gjört þá fullkomna til frambúðar, sem ganga fram fyrir Guð: la Llei conté només una ombra dels béns futurs, no pas una imatge diàfana d'ells. Any rere any s'ofereixen els mateixos sacrificis que mai no podran fer perdurablement perfectes aquells qui es presenten davant Déu

vŠndi <n. vændis, no comptable>: prostituciˇ f
	stunda vŠndi: exercir la prostituciˇ

vŠndis·h˙s <n. -húss, -hús>: bordell m

vændis·kaupandi <m. -kaupanda, -kaupendur>:
client m de prostituta

vændis·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
prostituta f

vændis·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
prostitució f

vændur, vænd, vænt <adj.>:
esperat -ada
♦ eiga e-ð í vændum: #1. tenir una cosa en perspectiva; #2. estar una cosa a punt

vængja·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
mantellina f, milana cuacurta (peix Gymnura altavela)

vængja·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>:
rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

væng·stýfa <-stýfi ~ -stýfum | -stýfði ~ -stýfðum | -stýfte-ð>:
1. <GENeixalar una gallina
2. <FIGretallar el poder d'algú (o d'una institució)

vængur <m. vængs (o: vængjar), vængir>: ala f
	Red Bull gefur þér vængi: Red Bull et dóna ales

væni·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: paranoic -a (que pateix de paranoia)

væni·sýki <f. -sýki, -sýkir>: <PSICOL> paranoia f

vænkast <vænkast ~ vænkumst | vænkaðist ~ vænkuðumst | vænkast>:
prendre millor caire, girar a millor
♦ e-ð hefur að vænkast á ný: una cosa comença a anar de nou a millor
♦ e-ð fer að vænkast: una cosa pren un tomb cap a millor

vŠnn, vŠn, vŠnt: 1. ben plantat -ada
	2. <FIG> maco -a, bonic -a, bo bona
		viltu vera svo vænn að <+ inf.>: series tan amable de <+inf.>?
	3. <sterkur> sòlid -a
♦ e-m þykir vænt um e-ð: <LOC FIGa algú li encanta una cosa, a algú li fa un goig una cosa
♦ mér þætti afar vænt um það: això m'encantaria (o: m'agradaria) ben molt, això em faria un gran goig
♦ mér þykir vænt um að vita það: em fa un gran goig saber-ho
♦ e-m þykir vænt um e-n: <LOC FIGm'agrada molt, li tinc molt d'afecte (fórmules eufemistitzants per l'estimo)

vænta <vænti ~ væntum | vænti ~ væntum | vænte-s>:
esperar algú ~ una cosa
◊ ég vænti hans í kvöld: l'espero aquest vespre
♦ ekki vænti ég að þú eigir ~ hefir e-ð?: <LOC FIGper casualitat no tindries....?
♦ hún væntir þess að <+ subj.>espera que <+ subj.
♦ vænta sín: <LOC FIGesperar un infant
♦ þess væntir mig: <LOC impersonalho espero

vænt·um·þykja <f. -þykju, no comptable>:
afecte m (estimació. Cf. el fraseologisme: e-m þykir vænt um e-n)

væru·þref² <n. -þrefs, no comptable>:
<MEDèczema seborreic, dermatitis seborreica

vŠttur <m. vættar, vŠttir>: esperit benigne o protector

vŠttur <f. vættar, vŠttir>: esperit benigne o protector
nú sem hún hafði ofið þenna hinn mikla dúk og þvegið hann, og lagt fram voðina til sýnis, þá var hún svo fögur, sem sól væri eða tungl. En rétt í þeim svifum leiddi einhvör ill vættur (καὶ τότε δή ῥ' Ὀδυσῆα κακός ποθεν ἤγαγε δαίμων) Odysseif heim, hvaðan sem hann hefir svo að komið; kom hann í land við útskaga nokkurn á landsbyggðinni (ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν), þar sem svínahirðirinn átti heima (Homer, Odissea, XIV 147-150): e

vætu·dúnurt <f. -dúnurtar, -dúnurtir>:
epilobi m de Watson (planta Epilobium watsonii)

vætu·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:
créixens m.pl d'aigua (planta Nasturtium officinale syn. Nasturtium aquaticum syn. Rorippa nasturtium-aquaticum)

vætu·samur, -söm, -samt <adj.>:
humit -ida (dit d'indret o època de l'any en què hi plou molt)

vætu·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
eleòcaris f uniglume, canyet m (o: serrana f) d'una gluma (planta Eleocharis uniglumis)

vætu·sumar <n. -sumars, -sumur>:
estiu humit i plujós

vætu·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
període m (o: època f) de pluges (lapse de temps -hores, dies, fins i tot setmanes i mesos- humit i plujós)

vætu·tími <m. -tíma, no comptable>:
temps m de pluges (lapse de temps -hores, dies, fins i tot setmanes i mesos- humit i plujós)

vöðu·selur <m. -sels, -selir>:
foca f de Grenlàndia (mamífer Phoca groenlandica)

vöðva·krampi <m. -krampa, -krampar>: <MED> espasme m [muscular], rampa f, calambre m (cast.; ekki ritm./no lleng. lit.) (contracciˇ involuntària i brusca, i, tot sovint, molt dolorosa, de múscul)

v÷ðvi <m. vöðva, v÷ðvar>: m˙scul m

vöfflu·járn <n. -járns, -járn>: 1. gofradora f, motlle m (o: planxa f) de fer gofres
	2. [rafmagns] vöfflujárn: gofradora f [elŔctrica]

vöggu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de nounats (a la secció de maternitat d'un hospital)

v÷ggu·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen.: -vísna>: canšˇ f de bressol, vou-veri-vou m (Mall.)

vök <f. vakar, vakir>:
forat m en el glaç (d'un estany glaçat etc.
◊ vök á ísnum: forat en el glaç

vök·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
que té molts de forats (superfície glaçada
fóru þeir jarl þá at leita sér hælis. Reið jarl en Karkr gekk. En er þeir kómu at á þeirri er Gaul heitir, var íss á ánni mjǫk vǫkóttr. Jarl fór af baki ok hratt hestinum í vǫk eina, ok þar lét hann eptir mǫttul sinn, ok festi við ísbrúnina, svá at eigi mátti með ǫllu ofan reka. Fóru þeir þá til hellis þess er síðan er kallaðr Jarlshellir. Þeir lágu þar um hríð ok sofnuðu: el iarl i el seu esclau se n'anaren llavors a cercar un refugi. El iarl cavalcava el seu cavall mentre que en Karkr (el seu esclau) anava a peu. I quan varen arribar al riu que es diu Gaulá, [va resultar que] el glaç del riu tenia molts de forats. El iarl va desmuntar i va precipitar (fer caure) el seu cavall a dins un forat en el glaç (perquè s'hi anegués) i allà també hi va deixar el seu mantell que va subjectar a la vora del gel de manera que no pogués caure del tot dins l'aigua. Llavors es varen dirigir a la cova que, posteriorment, s'ha anomenat Jarlshellir (la cova del iarl). Hi varen jeure una estona i s'adormiren

vöku·deild <f. -deildar, -deildir>:
unitat f neonatal, servei m (o: secció f) de neonatologia (secció d'hospital

v÷kva <v÷kva ~ v÷kvum | v÷kvaði ~ v÷kvuðum | v÷kvaðe-ð>: 1. regar una cosa (acusatiu = camp, hort, terra & planta)
	2. <yfir e-ð>: ruixar (o: aspergir) una cosa amb aigua
	3. banyar una cosa (amb un raig de líquid, com si l'estiguessin regant)
		Úg v÷kva þig með tßrum mínum: et ruixo amb les meves llàgrimes
		veri hann eftirlŠti brŠðra sinna og v÷kvi fˇt sinn í olíu!: que ell sigui el privilegiat de sos germans i banyi el seu peu en oli!

v÷kva·hemill <m. -hemils, -hemlar>: fre hidrÓulic

vökva·þrýstingur <m. -þrýstings, -þrýstingar>: pressió hidràulica

v÷kvi <m. vökva, v÷kvar>: líquid m (fluid)

vökvunar·kanna <f. -könnu, -könnur>:
regadora f

völ <f. —, no comptable>:
1. (valtria f (elecció, escolliment, acció de triar)
♦ sá á kvölina sem á völina: <LOC FIGno saber per qui o per quina cosa decidir-se
2. (það sem valið erselecció f (col·lecció de coses triades, esp. les millors)
♦ það er völ á e-u: hi ha l'opció de triar entre..., es pot optar entre... (haver-hi diverses possibilitats de tria)
3. (valkosturtria f (elecció, escolliment, acció de triar & opció, alternativa)
♦ eiga völ á e-u: tenir l'opció d'una cosa
♦ eiga ekki völ á e-u: no tenir l'opció (o: la possibilitat) d'una cosa
♦ eiga engra kosta völ: no tenir cap opció (o: alternativa)  

völd* <f. valdar, valdir>: gavarró m, galda f, gualda f (planta Reseda luteola)

völlu <ac. pl.>:
<variant arcaica de → velli ac. pl. de → völlur “camp [pla]”

v÷llur <m. vallar, vellir>: 1. <GEN & ESPORT> camp m
		fara á völlinn: anar a l'estadi (a veure-hi una competició esportiva)
	2. (slétta) pla m, plana f (plan˙ria)
	3. (flugvöllur) aeroport m
		fara út á völl: anar a l'aeroport
	4. (orrustuvöllur, vígvöllur) camp m de batalla
		halda velli: sortir victoriós (lit.: mantenir el camp)
		leggja e-n að velli: derrotar algú
		það er mikill völlur á honum: <LOC FIG> té molts fums, duu (o: porta) molts de fumses comporta (es comporta d'una manera molt vanitosa, està molt envanit)
		þéttur á velli: <LOC FIG> ferm -a com una roca

völska·eyra <n. -eyra, -eyru>: cerasti tomentós, banyeta f de plata (planta Cerastium tomentosum)

völsku·mál <n. -máls, -mál>:
francès m, llengua francesa
◊ nú eru heiðingjar allir gengnir af skipum sínum ok ferr konungr heim í Sobríeborg hina góðu. Allt hyski hans gekk í mót honum, kona hans ok son, ok hin ljósa Rósamunda, dóttir hans, ok mælti hún þegar til fǫður síns: "Þér hétuð, er þér kœmið ór Franz, at þér skylduð fá mér úr Franz einn hertekinn fátœkjan mann, at kenna mér völskumál!": llavors tots els pagans se n'anaren del seu vaixell i el rei va tornar a casa, a la bona Sobríeborg. Tota la seva família va sortir a rebre'l: la seva dona, el seu fill i Rˇsamunda la rossa, sa filla, qui, de seguida, va parlar a son pare dient-li: "M'havíeu promès que quan tornaríeu de França em duríeu un presoner pobre perquè m'ensenyés el francès"
  Bjarni Vilhjálmsson, a la seva edició de les Ridddarasögur, volum IV, pàg. 57, reinterpreta el mot com a völsku mál ‘llengües franceses’.  
     

þat segja menn, þeir er verit hafa í Miklagarði, at Paðreimrinn sé á þá leið gerr, at veggr hár er settr um einn vǫll, sem til sé at jafna túnsvídd, kringlóttan, ok grádur umhverfis; sitja menn þar um steinvegginn, en leikrinn er á vellinum. Eru þar skrifuð margskonar forntíðindi, Æsir, Vǫlsungar, Gjúkungar, gert af kopar ok málmi með svá miklum hagleik, at þat þykkir alt kvikt vera, er þeir koma í leikinn. Er leikrinn settr með miklum brǫgðum ok vélum; sýnist sem menn ríði í lopti, ok skoteldr er þar við, ok allskonar hǫrpuleikar ok sǫngfœri: els qui han estat a Constantinoble conten que l'hipòdrom està dissenyat de tal manera que hi ha un mur alt que envolta una esplanada circular que es pot comparar en extensió al tún d'un mas i graons tot al voltant d'aquesta esplanada. La gent hi seu tot envoltant el mur de pedra i l'espectacle és a l'esplanada. El mur està decorat amb manta mena de fets antics: els ansos, els volsungs, els giucungs, tots ells afaiçonats de bronze i metall amb tan gran perícia que tots ells semblen que siguin vius als qui assisteixen a l'espectable. L'espectacle és escenificat amb gran enginy i artifici: els homes sembla com si volessin per l'aire. També hi ha llançament de skoteldr, ço és, foc grec (o potser focs d'artifici?), i s'hi toquen tota mena d'instruments musicals de corda i d'altres instruments musicals

völundar·hús <n.-húss, -hús>: laberint m

völundar·smíð <f. -smíðar, no comptable>:
variant de völundarsmíði ‘obra mestra’

völundar·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
obra mestra

Heiði hana héto, hvars til húsa kom, vǫlo velspá, vitti hon ganda; seið hon, hvars hon kunni, seið hon hug leikinn, æ var hon angan illrar brúðar
"Þar var, þá er ek var fæddr upp með föður mínum í þeim stað, er Græningr heitir. Faðir minn var ríkr at peningum ok helt ríkuliga herbergi sín. Þar fóru þá um landit völur, er kallaðar váru spákonur ok spáðu mönnum aldr. Því buðu menn þeim ok gerðu þeim veizlur ok gáfu þeim gjafir at skilnaði. Faðir minn gerði ok svá, ok kómu þær til hans með sveit manna, ok skyldu þær spá mér örlög. Lá ek þá í vöggu, er þær skyldu tala um mitt mál. Þá brunnu yfir mér tvau kertisljós. Þær mæltu þá til mín ok sögðu mik mikinn auðnumann verða mundu ok meira en aðra mína foreldra eða höfðingja syni þar í landi ok sögðu allt svá skyldu fara um mitt ráð. In yngsta nornin þóttist of lítils metin hjá hinum tveimr, er þær spurðu hana eigi eptir slíkum spám, er svá váru mikils verðar. Var þar ok mikil ribbalda sveit, er henni hratt ór sæti sínu, ok fell hún til jarðar. Af þessu varð hún ákafa stygg. Kallar hún þá hátt ok reiðiliga ok bað hinar hætta svá góðum ummælum við mik, --"því at ek skapa honum þat, at hann skal eigi lifa lengr en kerti þat brennr, er upp er tendrat hjá sveininum." Eptir þetta tók in ellri völvan kertit ok slökkti ok biðr móður mína varðveita ok kveykja eigi fyrr en á síðasta degi lífs míns. Eptir þetta fóru spákonur í burt ok bundu ina ungu norn ok hafa hana svá í burt, ok gaf faðir minn þeim góðar gjafir at skilnaði. Þá er ek em roskinn maðr, fær móðir mín mér kerti þetta til varðveizlu. Hefi ek þat nú með mér." Konungr mælti: "Hví fórtu nú hingað til vár?" Gestr svarar: "Þessu sveif mé í skap. Ætlaða ek mik af þér nokkura auðnu hljóta mundu, því at þér hafið fyrir mér verit mjök lofaðr af góðum mönnum ok virtum." Konungr sagði: "Viltu nú taka helga skírn?" Gestr svarar: "Þar vil ek gera at yðru ráði." Var nú svá gert, ok tók konungr hann í kærleika við sik ok gerði hann hirðmann sinn. Gestr varð trúmaðr mikill ok fylgdi vel konungs siðum. Var hann ok vinsæll af mönnum
Völva ein var þar komin, sem Heiðr hét. Hana bað Fróði konungr at neyta listar sinnar ok vita, hvat hún kynni at segja til sveinanna. Gerði hann þá gilda veislu í móti henni ok setti hana á seiðhjall einn háan. Konungr spyrr þá, hvat hún sæi til tíðenda, "því at ek veit," sagði hann, "at nú mun margt fyrir þik bera, ok sé ek nú mikla gæfu á þér, ok svara mér sem skjótast, seiðkona." Hún slær þá í sundur kjöptunum ok geispar mjök, ok varð henni þá ljóð á munni: "Tveir eru inni, trúi ek hvárigum, þeir er við elda ítrir sitja." Konungr mælti: "Hvárt eru þat sveinarnir eða þeir, sem þeim hafa bjargat?. Hún svarar: "Þeir, er í Vífilsey váru lengi ok hétu þar hunda nöfnum, Hoppr ok Hó" Ok í því kastaði Signý til hennar gullhringi, Hún varð glöð við sendinguna ok vill nú af bregða. "Hví varð nú svá?" sagði hún, "ok er þetta lygð ein, er ek segi, ok villist nú mjök spádómr minn allr." Konungr mælti: "Þik skal pína til sagna, ef þú vilt eigi þiggja it besta, ok veit ek nú eigi gerr en áðr í svá miklu fjölmenni, hvat þú segir, eða hví er Signý ekki í sæti sínu, ok kann vera, at hér ráði vargar með úlfum." Konungi var sagt, at Signý væri sjúk orðin af reyk þeim, sem af ofninum legði. Sævill jarl biðr hana sitja upp ok bera sik hraustliga, -"því at margt kann at verða sveinunum til lífs, ef þat á til at vilja, ok láttu sem síst finna á þér, hvat sem þér þykkir, því at vér megum ekki at hafast at svá búnu at hjálpa þeim." Fróði konungr herðir nú at seiðkonu fast ok biðr hana segja it sanna, ef hún skuli ekki pínd verða. Hún gapir þá mjök, ok verðr erfiðr seiðrinn, ok nú kvað hún vísu: "Sé ek, hvar sitja synir Hálfdanar, Hróarr ok Helgi, heilir báðir; þeir munu Fróða fjörvi ræna, - nema þeim sé fljótt fyrirfarit, en þat mun eigi verða," sagði hún. Ok eptir þetta stiklar hún ofan af seiðhjallinum ok kvað: "Ötul eru augu Hams ok Hrana, eru öðlingar undra djarfir." Eptir þat hlupu sveinarnir út ok til skógar með mikilli hræðslu. Kenndi Reginn, fóstri þeira, þá ok þótti mikit um. En þat heilræði kenndi völvan þeim, at þeir skyldi forða sér, þá hún hljóp utar eptir höllinni. Ok nú biðr konungr menn upp spretta ok leita eptir þeim. Reginn slökkr nú öll ljósin í höllinni, ok heldr nú maðr á manni, því at sumir vildu, at þeir kæmist undan, ok með þetta kómust þeir til skógar. Konungr mælti: "Nærri gengu þeir nú, ok munu hér vera margir í ráðum ok brögðum með þeim, ok grimmliga skal þessa hefna, þegar tóm er til. En drekka munum vér nú mega kveldlangt, því at þeir munu því hafa fegnir orðit, at þeir hafa í burt komist, ok munu nú fyrst leita at forða sér. Reginn gengr at byrla mönnum ok bar á þá ölit með ákafa ok margir aðrir með honum, vinir hans, svá at þar fell hverr um þveran annan niðr sofandi
1. Kona er nefnd Heiðr. Hon var vǫlva ok seiðkona ok vissi fyrir úorðna hluti af fróðleik sínum. Hon fór á veizlur víða um landit, er bœndr buðu henni til; sagði hon mǫnnum forlǫg sín ok vetrarfar eða aðra hluti. 2. Hon hafði með sér XXX manna: fimmtán sveina ok fimmtán meyjar. Þat var raddlið mikit, þvíat þar skyldi vera kveðandi mikil, sem hon var. Svá bar til um ferð hennar, at hon var á veizlu skamt frá Ingjaldi

v÷nun <f. vönunar, vananir>: castraciˇ f

vör <f. varar, varir (o: varar)>:
1. <GEN & jaðar sársinsllavi m, morro m (Bal. (GEN & vorera de ferida)
♦ efri vör: llavi m superior
♦ neðri vör: llavi m inferior
♦ með vörum: <BOT = varaskipturlabiat -ada
♦ ég bít í vörina á mér: em mossego el llavi
♦ bíta í varirnar á sér: <LOC FIGmossegar-se la llengua
♦ ég var búinn að segja "já!" þegar ég beit í varirnar á mér og sagði sjálfum mér að halda kjafti: ja estava disposat a dir que "sí!" que em vaig mossegar la llengua i em vaig dir a mi mateix que callés
♦ herpa saman varirnar: <LOCserrar els llavis, pitjar els morros (Bal.
♦ hreyfing varanna: el moviment dels llavis
♦ lygnar varar hylja hatur: els llavis mentiders amaguen odi
♦ orð hrutu af vörum mér: <LOC FIGels meus llavis van deixar anar aquestes paraules
♦ mér hraut þetta af vörum: vaig deixar escapar aquestes paraules
2. (lendingarstaður bátagrau m (cala que fa de desembarcador o embarcador i està tancada per palissada o paret)
3. <BOTlabel m
4. <ENTOMlabre m

vörður <m. varðar, verðir>:
1. (gæslumaður, vökumaðurguarda m & f (persona que vetla i guarda una cosa)
♦ → húsvörður “porter, portera”
♦ → lífvörður “guardaespatlles”
♦ → næturvörður “guarda de nit, guarda nocturn”
♦ → öryggisvörður “guarda de seguretat”
2. (gæsla & MILguàrdia f (vigilància & MIL)
♦ fara á vörð: <MILentrar de guàrdia
♦ hafa vörð á sér: <LOC FIGestar en guàrdia, estar alerta
◊ Heinir lýstu mikinn drengskap, ok skáru upp herör, ok nefndu menn or þriðjungum, ok héldu vörð á sér nótt ok dag, ok tóku samheldi sitt um alla Heiðmörk: els heidmarquesos van fer gala de gran intrepidesa i feren una crida general a les armes i feren lleva d'homes als thridiungs i es mantenien alerta dia i nit i van estendre la seva aliança per tota la Heidmarca
♦ halda vörð: <MILfer guàrdia, estar de guàrdia
♦ standa vörð um e-ð: <LOC FIGvetllar per una cosa
♦ vera á verði [gagnvart e-m]: <LOC FIGestar en guàrdia [amb algú], anar alerta [amb algú]
♦ “Nýi vörðurinn” í Berlín eftir Friedrich Schinkel: <ARTla “Nova Guàrdia” de Friedrich Schinkel a Berlín
3. <MIL = varðmaðursentinella m
4. <FIG = verndariguardià m, guardiana f, salvaguarda m & f
♦ vörður hefðarinnar: guardià de la tradició
♦ vörður laganna: guardià de la llei

vörn <f. varnar, varnir>:
defensa f
♦ búast til varnar: oferir (o: oposar) resistència
♦ koma engum vörnum við: <ESPORTno tenir defensa possible, no poder aturar el xut (dit esp. del porter)
♦ sikileysk vörn: <ESCACdefensa siciliana
♦ snúa vörn í sókn: passar de la defensa a l'atac, contraatacar
♦ til varnar e-u: en defensa de...
♦ varnir líkamans: <MEDles defenses del cos
♦ vera í vörn: estar a la defensiva
♦ → nauðvörn“legítima defensa”
♦ → sjálfsvörn“autodefensa, defensa pròpia”

< vörr <f. varrar, verrir>:
variant arcaica de → vör “llavi”

vörtóttur, vörtótt, vörtótt <adj.>:
berrugós -osa

vörtu·blað <n. -blaðs, -blöð>:
variant de vörtukransblað ‘volantí tropical’

vörtu·brá <f. -brár, -brár>:
<MEDnevus berrugós

vörtu·kollur* <m. -kolls, -kollar>:
pimpinella f de moro (planta Sanguisorba verrucosa)

vörtukrans·blað <n. -blaðs, -blöð>:
volantí m tropical (planta Ceratophyllum submersum)

vörtu·mjólk <f. -mjólkur, -mjólkur>:
lleteresa f, lletrera f  (designació de les plantes del gènere Euphorbia)

vörtu·smokkur <m. -smokks, -smokkar>: pop blanc (mol·lusc Eledone cirrhosa)

vörtu·svín <n. -svíns, -svín>:
facoquer m (mamífer Phacochoerus aethiopicus)

vöru·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur>:
despatx m de mercaderies
♦ vöruafgreiðsla [og vörumóttaka] heimiluð kl. 08-11: excepte càrrega / descàrrega de mercaderies 08-11 h. (indicació en zona d'estacionament prohibit)

vöru·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
transportista m & f, camioner m, camionera f

vöruflutninga·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
transportista m & f, camioner m, camionera f

vöru·geymsla <f. -geymslu, -geymslur>: magatzem m

vöru·listi <m. -lista, -listar>: catàleg m de productes

vöru·merki <n. -merkis, -merki>: marca f comercial
	skrásett vörumerki: marca registrada

vöru·númer <n. -númers, -númer>:
<ECONnúmero m d'article, codi m d'article (número d'identificació d'una mercaderia determinada)

vöru·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: factura f

vöru·svik <n.pl -svika>:
venda fraudulenta (qualsevol tipus de frau comès en la venda d'una mercaderia, p.e., vendre aluda o aluja fent-la passar per calamar, vendre mercaderia defectuosa fent-la passar per bona etc.)

v÷xtur <m. vaxtar, vextir>: 1. creixement m
		færast í vöxt: <LOC FIG> augmentar [excessivament], créixer [massa] (una cosa)
	2. <FIG> increment m
	2. constituciˇ física
		íþróttamannslegur að vexti: de constitució atlètica
		mikill vexti: gran i gros -ossa (pel que fa a la seva constitució física)
		stˇr vexti: gran, alt (dĺestatura)
	4. svo er mßl með vexti að <+ indic.>: la cosa és que <+ indic.t>

vöxun <f. vöxunar, vaxanir. Pl. no hab.>: depilació f amb cera
	vöxun á fótleggjum: depilació amb cera de les cames

WC-bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de lavabo, granereta f de wàter (Mall.)

X-litningur <m. -litnings, -litningar>:
cromosoma X m



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 25/08/98