© Macià Riutort i Riutort, 1998

Ödipús <m. Ödipúsar, no comptable>:

<LITER & MITOL> Èdip m (Oedĭpūs -ĭpŏdis, ὁ Οἰδίπους -ίποδος)

♦ sfinxinn og Ödipús: <MITOL> l'esfinx i l'Èdip

ödipús·duld <f. -duldar, no comptable>:

<PSICOL> complex m d'Èdip (→ ödipúsarduld)

ödipúsar·duld <f. -duldar, no comptable>:

<PSICOL> complex m d'Èdip

ödipúsar·stig <n. -stigs, no comptable>:

<PSICOL> fase edípica

öðlast <öðlast ~ öðlumst | öðlaðist ~ öðluðumst | öðlast ║ e-ð>:

obtenir una cosa, adquirir una cosa

♦ öðlast gildi: adquirir validesa, entrar en vigor

öðli <n. öðlis, no comptable>:

origen m

◊ Þórr kvað: 9. "Segia mun ek til nafns míns, ǀ þótt ek sekr siák, ǁ ok til alls øðlis: ǀ ek em Óðins sonr, ǁ Meila bróðir, ǀ en Magna faðir, ǁ þrúðvaldr goða; ǀ við Þór knáttu hér dœma. ǁ Hins vil ek nú spyria, ǀ hvat þú heitir": en Þórr li va contestar: 9. “Encara que [en aquestes terres] sigui un proscrit, et diré com em dic i tot el meu origen (=i quina és la meva ascendència): Sóc fill de l'Odin, germà d'en Meili i pare d'en Magni, sóc el forcegut sobirà (þrúðvaldr, ὁ ῥωμαλέος κράτωρ) dels déus. [Ara i] aquí parles amb en Þórr. Ara, [al meu torn,] vull preguntar-te com et dius tu (=i ara em toca a mi de preguntar-te a tu qui ets)”

◊ Byggvir kvað: 43. ‘Veiztu, ef ek øðli ættak ǀ sem Inguna-Freyr, ǁ oc svá sællikt setr, ǁ mergi smæra ǀ mølða (per mylða?) ek þá meinkráko ǁ oc lemða alla í liðo’: en Byggvir li va dir: 43. “Saps què?! Si jo tingués un origen (=un llinatge, una ascendència) com el de l'Inguna-Freyr (Ingunar-Freyr?) i uns estatges tan magnífics, aixafaria aquesta cucala de mal averany fins a deixar-la convertida en una pasta més fina que el moll d'os i la trinxaria tota” (vocabulari: #1. mylða ... lemða í liðo: Exemple de: ὕστερον πρότερον)

◊ þá kvað Brynhildr: 3. ‘Bregðu eigi mér, ǀ brúðr, ór steini, ǁ þótt ek værak ǀ í víkingo; ǁ ek mun okkar ǀ œðri þykkia, ǁ hvars menn eðli ǀ okkart kunno’: llavors li digué la Brynhildr: 3. “Dona (lit.: núvia) de la penya, no em retreguis que hagi participat en expedicions de viquings. De totes dues, jo [sempre] semblaré la més exímia (la superior en dignitat, la millor), on que sigui que els homes coneguin el nostre origen”

♦ eðli góður, eðlum góðir: de bon origen (o: llinatge)  (→ góðættaður)

◊ 70. Þvíat hánom fylgia ǀ fimm ambóttir, ǁ átta þiónar, ǀ eðlom góðir, ǁ fóstrman mitt ǀ oc faðerni, ǁ þat er Buðli gaf ǀ barni síno: 70. Car l'acompanyen cinc serves i vuit servents de bon origen, que en Buðli va donar al seu infant, serfs meus crescuts amb mi (=serfs meus vernacles) i herència de mon pare (vocabulari: #1. fóstrman: Hàpax legòmenon. Hi ha dues interpretacions possibles d'aquest mot. En Kuhn 1968³, pàg. 60, interpreta aquest mot com: fóstr-man n. sklaven, die man aufgezogen hat (? — Sg. 70). En Gering 1903, col. 285, en canvi, tot i interpretar-lo igual, li dóna un matís lleugerament diferent, però si fa més lògic: fóstr-man, n. sklaven, die mit den kindern des herrn aufgewachsen sind: sg. nom. fóstrman mitt Sg 69³. En tot cas, es tracta d'esclaus vernacles. En la traducció, adopto la interpretació d'en Hugo Gering; #2. faðerni: En Kuhn 1968³, pàg. 50: faðerni n. vaterschaft, hier aber: vatererbe (Sg. 70). Igualment en Hugo Gering 1903, col. 255: faþerne n. <...> etwas, das man von seinem vater geerbt hat: sg. nom. faþerne þats Buþle gaf barne síno Sg 69³. Igualment, Gering/Sijmons 3,2 (1931), pàg. 278: faþerne ‘väterliches erbe‛, in der poesie nur hier und in dieser bedeutung auch in der prosa nicht nachtgewiesen)

♦ frá alda öðli: <LOC FIG> [des] de temps immemorial[s] (o: antic[s]), d'antic

1 Samuel 27:8 מֵעוֹלָם

Isaïes 63:16 מֵעוֹלָם

Esdres 4:15 מִן-יוֹמָת עָלְמָא

Joan 9:32 ἐκ τοῦ αἰῶνος

Actes 3:21 ἀπ’ αἰῶνος

Judes 1:25 πρὸ παντὸς τοῦ αἰῶνος

öðlings·maður <m. -manns, -menn>:

<LIT = mjög vandaður, örlátur maður, öðlingsdrengur> joia f d'home (persona bona, honesta i despresa)

öðlingur <m. öðlings, öðlingar>:

1. <LIT = aðalsmaður, göfugmenni & göfugur stríðsmaður, ὁ ἥρως ἥρωος> noble m, gentilhome m  (persona de llinatge noble & noble guerrer, ὁ ἥρως ἥρωος)

Kærir vinir, þér öðlingar Danáa, þjónar Aresar! Seifur Kronusson hefir fastlega fjötrað mig með þungu meini, sá hinn grimmi guð

var hann yngri að aldri, en hinn hergjarni öðlingur, Prótesílás, eldri og hraustari

Svo mælti hann, en kallarinn gerði, sem hann bauð, gekk þangað er fyrir var safnaður enna eirbrynjuðu Akkea, og skyggndist um eftir öðlingnum Makáon

Síðan hljóp öðlingurinn upp í kerru sína, tók hina glæsilegu tauma og hélt hinum hófasterku hestum eftir Týdeifssyni; var á honum mikill ákafi

Þá kallaði Nestor hátt, og mælti til Argverja: „Kærir vinir, þér öðlingar Danáa, þjónar Aresar!

En öðlingurinn (l'heroi atrida), hinn víðlendi konungur Agamemnon Atreifsson, veitti Ajanti þá virðingu, að hann lagði fyrir hann heilan uxahrygginn, eins og hann var sig til

en hinum, sem við Febus Appollon hlóðum með miklum erfiðismunum fyrir öðlinginn Laomedon, honum munu menn gleyma

En eitt vil eg segja þér, sem þú skalt leggja á hjarta þitt: angraðu ekki hjarta mitt með kveinstöfum þínum og harmatölum, um leið og þú heldur með öðlingnum Atreifssyni

En um varðhöld þau, er þú spyr að, öðlingur, þá er engi einkavörður kosinn herbúðunum til varnar eða gæzlu

Voru feður okkar aldavinir, þóttú farir og spyrjir hinn aldraða öðling Laertes, er menn segja, að hættur sé að koma til borgarinnar, heldur beri böl sitt langt úti á landsbyggðinni með aldraðri þjónustumey, er færir honum mat og drykk, þá limir hans eru lúnir orðnir af erfiðinu og af því að bogra á hinum frjóvsama vínakri

Tak nú eftir, kæri, og hygg að orðum mínum: stefn öðlingum Akkea til þings á morgun, seg öllum vandkvæði þitt og kalla guðina til vitnis: bið biðlana fara heim til búa sinna

2. <LIT = fursti, höfðingi> [noble] príncep m  (membre de casa reial o sobirana)

◊ svá var minn Sigurðr hiá sonom Giúca, sem væri geirlaucr ór grasi vaxinn, eða væri biartr steinn á band dreginn, iarcnasteinn yfir ǫðlingom: així era el mei Sigurd al costat dels fills d'en Gjúki: igual que verd all creixent enmig de l'herba o talment gemma lluenta muntada en diadema, un jarknasteinn en [corona de] prínceps

◊ þeir Rǫgnvaldr jarl sigldu þaðan suðr undir Serkland ok lágu undir Serklandsborg einni ok gerðu þar sjau náttu grið við staðarmenn ok áttu við þá kaup ok seldu þeim silfr ok annat fé. Engi maðr vildi kaupa inn mikla mann, ok eptir þat gaf jarl honum fararleyfi við fimmta mann. Hann kom ofan um morgininn eptir með sveit manna ok sagði þeim, at hann var ǫðlingr af Serklandi ok hafði þaðan verit leystr með drómundinum ok ǫllu því fé, er þar var á. Lézk honum ok þat verst þykkja, at þeir brenndu drómundinn ok fóru þar svá illa myklu fé, at engi naut, — „en nú á ek mikit vald á yðru máli. Þér skuluð nú frá mér þess mest njóta, er þér gáfuð mér líf ok leituðuð mér slíkrar sœmdar sem þér máttuð. En gjarna vilda ek, at vér sæimsk aldri síðan, ok lifið nú heilir ok vel.” Eptir þat reið hann á land upp, en Rǫgnvaldr jarl sigldi þaðan suðr til Krítar ok lágu þar í ofviðri miklu. Þá kvað Ármóðr vísu, er hann helt vǫrð um náttina <...> — Comes Rögnvalldus cum suis meridiem uersus ad Serklandiam cursum deinde dirigebat, et prope urbem quandam huius regionis subsistens, septem cum incolis dierum inducias paciscebatur, argentum et res alias pretiosas pro eorumdem aequipollentibus uenundabat. Erat nemo qui grandem hunc uirum emeret. Post hac ipsi quinto abeundi ueniam Comes dedit. Descendit ad eos insequentis diei mane, manifestatque se ex optimatibus in Serklandia esse, inde se cum Dromedario omnique quae eo uehebatur pecunia redemtum esse, aegerrime autem se ferre eos Dromedarium incendio deleuisse, ibique tantas opes, sine omni usu, perdidisse; Nunc autem, inquit, magna ex parte uestri potestatem habeo, iam pro eo quod uitam mihi concessistis et tantum, quantus apud uos erat, honorem quaesiuistis, praemium reportabitis. Lubens autem optarem ne uos posthac uiderem; iam salui sospitesque ualete. Post haec in continentem sursum equitat. Hinc Comes Rognvalldus meridiem uersus ad Cretam cursum dirigit et procellosa tempestate impeditus ad anchoras stat. Canit tunc inter uigilias nocturnas Armodus <...>: d’allà el iarl Rǫgnvaldr i els seus homes varen singlar cap al sud, a sota de terra sarraïna (Aix-Xarc, اﻟﺷرق) i varen fermar l'àncora al peu d'una ciutat sarraïna i hi feren una treva de set dies amb els habitants de la ciutat i tingueren comerç amb ells i els vengueren argent i d'altres béns. No hi va haver ningú que volgués comprar l'home alt. I després d'això, el iarl li va donar permís per anar-se'n amb quatre homes [més]. L'endemà de matí [l'home alt] va tornar amb un nodrit escamot d'homes i els va dir que ell era un noble príncep del país dels sarraïns que havia partit (salpat) d'allà rebent-hi, com a regal de comiat, el dromó i tots els béns que hi havia a bord. També va dir-los que considerava el pitjor de tot que haguessin cremat el dromó i que haguessin obrat tan malament amb aquella gran quantitat de béns de manera que ningú no en fruís, — “I ara el vostre destí és fermament a les meves mans. De mi, el que més redundarà en benefici vostre és que m'heu perdonat la vida i que m'heu retut honors tant com us és estat possible. Així i tot, no voldria pas que ens tornéssim a veure mai més, així que ara, marxeu d'aquí estalvis i amb bon vent”. Després d'aquestes paraules, el noble es va dirigir terra endins mentre que el iarl Rǫgnvaldr singlava d'allà cap al sud, cap a Creta, on varen ancorar amb un temporal molt fort. L'Armóðr, mentre feia guàrdia de nit, va fer allà aquesta vísa <...> (vocabulari: #1. suðr undir Serkland / meridiem uersus ad Serklandiam cursum ~ suðr til Krítar / meridiem uersus ad Cretam cursum: Aquest Serkland, si tenim en compte que d'aquest indret el iarl Rǫgnvaldr es dirigirà cap al sud per arribar a Creta només pot ésser la costa meridional de l'actual península d'Anatòlia. Per tant, ha de fer referència a un indret d'aquest territori que, vers el 1150-1155, estigués en mans sarraïnes. Aquesta interpretació ve reforçada per l'ús de la preposició undir, que al meu entendre implica que aquesta costa sarraïna els queda a sobre; #2. Serklandsborg: En Guðbrandur Vígfússon 1887, pàg. 174, esmena en sæborg ‘ciutat marítima’, seguint l'opinió del traductor danès del 1615 que porta Sösted ‘ciutat marítima’; #3. ok annat fé: En Guðbrandur Vígfússon 1887, pàg. 174, esmena en mannsfólk ‘persones’, seguint el traductor danès del 1615: manns-fólk] thus emend. by way of conjecture. The Tr., namely, has, — ‘oc solde dennem fangerne’ = ‘and sold the captives to them.’ The Fl. has, —ok seldu þeim silfr ‘ok annat fè’ = ‘and sold them silver and other goods,’ which is palpably wrong. We surmise that in ‘annat fè’ lies hidden ‘manns-fólk.’ The Norsemen, namely, sold to them the surviving captives from the Dromedary; #4. ǫðlingr: Cf. l'Else Ebel 1978, pàgs. 35 (text) i 100 (mot): ǫðlingr m.   Häuptling, Fürst. Sobta molt l'aparició en prosa d'aquest mot, atestat altrament només en textos poètics. El mot té paral·lels en les altres llengües germàniques, per bé que en formes que presenten variació apofònica respecte del mot norrè: En baix-alemany antic tenim el paral·lel ethiling, eðiling ‘noble’, i en anglès antic, æþeling, æðeling ‘íd.’; #5. hann hafði verit leystr / se redemptum esse: La interpretació d'en Jón Jónsson del verb leysa com a redimere és possible, però, atès el context, poc versemblant, car, es pot rescatar una persona i un tresor? Per això potser sigui millor interpretar leysa segons en Baetke 19874, pàg. 379: 5. verabschieden, entlassen, wegschicken (e-n): leysa e-n í brott með gjǫfum, leysa e-n vel af garði jmd. mit Geschenken verabschieden, beschenkt entlassen; leysa e-n af hǫndum jmd. abfertigen, mit etwas abfinden, jmd. (beim Abschied) mit etw. ausstatten od. ihm Zustehendes mitgeben. Hem de convenir que té més sentit interpretar que el noble sarraí havia salpat d'allà amb el dromó carregat amb l'or i els altres objectes valuosos que els prohoms de la ciutat li havien donat a tall de present de comiat: L'Else Ebel 1978, pàg. 85, interpreta el mot com en Jón Jónsson, ço és, com a rembre, rescatar [captiu]: leysa (nd) swv.   aufbinden, lösen; befreien)

3. <LIT = þjóðhöfðingi, konungur> sobirà m  (monarca)

4. <LIT = mjög vandaður, geðgóður, örlátur maður, öðlingsmaður> joia f d'home (persona bona, honesta i despresa)

5. fesol m de mar (mol·lusc Modiola phaseolina)

öðru:

dat. sg. n. de → annar, önnur, annað “segon -a; altre -a”

♦ fimm í öðru veldi: <MAT> cinc elevat a la segona potència, cinc al quadrat

♦ í öðru lagi: segona, en segon lloc (en una enumeració)

♦ öðru hverju, öðru hvoru: <LOC adv.> ara i adés, de tant en tant

◊ alltaf öðru hverju: regularment, periòdicament (amb una certa regularitat, cada cert temps)

♦ öðru fremur: <LOC adv.> preferentment

♦ öðru megin → öðrumegin: <LOC adv.> d’una banda, d’un costat

♦ öðru vísi → öðruvísi: <LOC adv.> d’una manera diferent, de manera diferent, altrament

öðrum:

dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n. de → annar, önnur, annað “segon -a; altre -a”

öðru·megin (contracció i evolució semàntica de → öðrum vegum “per altres camins”) <adv.>:

d'un costat

♦ öðrumegin árinnar: de (o: per) l'altre costat del riu

♦ öðrumegin við e-ð... hinumegin við e-ð: per un costat de..., per l'altre....

◊ Sál og menn hans fóru öðrumegin við fjallið, en Davíð og hans menn hinumegin við það: Saül i els seus homes anaven per un costat de la muntanya i David, amb els seus, per l'altre

öðru·vegs <adv.>:

per un altre camí

öðru·vísi <adj. inv.>:

diferent

♦ allt öðruvísi: totalment diferent

♦ á Íslandi er þetta mjög öðruvísi, eins og þú kannski veist: com potser ja saps, a Islàndia [això] és molt diferent

♦ hann er öðruvísi en ég: ell i jo som diferents

◊ strákar eru öðruvísi: els nois són diferents (és a dir, no es comporten igual ni fan el mateix que les noies)

öðru·vísi <adv.>:

d’una manera diferent, de manera diferent, altrament

♦ ég mundi gera þetta öðruvísi: jo ho faria d’una altra manera

♦ allt öðruvísi: d’una manera totalment diferent

öðu:

ac. & gen. & dat. sg. de → aða “musclo roig”

öður:

nom. & ac. pl. de → aða “musclo roig”

öðu·skel <f. -skeljar, -skeljar>:

musclo roig (mol·lusc Modiola modiolus syn. Modiolus modiolus syn. Mytilus modiolus)

öfga <öfga ~ öfgum | öfgaði ~ öfguðum | öfgað>:

1. <GEN> exagerar (→ ýkja)

♦ öfga e-ð: exagerar una cosa

2. <†> (snúa öfugu) girar del revés (posar en ordre invers al normal, capgirar)

◊ þat skýra ok helgar ritningar, fyrir hverja sǫk Gabríel hafði heldr þetta orð Avé í upphafi sinnar kveðju til sællar Maríę (quae <...> cogitabat qualis esset ista salutatio), en annat þat er. Jǫfn þýðing fylgir. En þat heldr til at þessir stafir eru í nafni Evu. Ok svá sem Eva leiddi bǫlvun yfir allt mannkyn í óhlýðni sinni í boðorðabroti, svá leiddi María allan lýð til blezunar. Ok var því snúit stǫfum í nafni Eva, ok [var] hafðr sá [stafr] fyrstr í hjálparkveðjunni (salutatio saluifica), er síðastr var í nafni Eva, ok allir stafir eru ǫfgaðir þess nafns ok gört af Ave, at þá er ǫll sú bǫlvun niðr brotin ok bakferluð, er af Evu hafði hlotiz, er almáttigr guð tók manndóm á sik til hjálpar ǫllu mannkyni: les Sagrades Escriptures també expliquen per quin motiu en Gabriel va posar aquest mot Ave a l'inici de la seva salutació a la benaurada Maria abans que el segon que hi ha (o sigui, perquè va començar la seva salutació amb Ave i no pas amb Maria). Una interpretació correcta [d'aquest fet] segueix a continuació: i això obeeix al motiu que aquestes lletres (a, v, e) [també] són al nom de l'Eva. I així com l'Eva va menar la maledicció sobre tot el gènere humà per la seva desobediència en la infracció del precepte diví (de no menjar el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal), així la Maria va menar tot el poble a la benedicció. I fou per això que es capgiraren les lletres del nom Eva i en la salutació salvífica fou posada la primera la lletra que era la darrera en el nom Eva, i totes les lletres d’aquest nom estan posades del revés (o sigui, d’enrere cap endavant) fent Ave d'Eva (o sigui, Eva al revés), per tal com, quan Déu totpoderós es va encarnar i fer home per a redempció de tot el gènere humà, es va abolir i anul·lar tota la maledicció que havia resultat de l'Eva

◊ Annuntiátió Sanctae Maríae. Avé María, grátiá pléna. Dominus técum. Þrennar kveðjur hittask í helgum guðspjǫllum: sjálfs Krists við postula eptir upprisu hans (Pelle p. 60; o potser: eptir þat at hann var uprisinn af dauða); engils við Maríam; Maríae við [p. 61] Elísabeth. Þat sýnir þrennar sáttargerðar ok samþykki þá er varð í hingatburði Krists. Þá varð friðr milli Guðs ok manna, millum englanna ok manna, milli sjálfra manna, því at missætti varð meðal Guðs ok manna af óhlýðni ok eplaáti Evu, missætti meðal engla ok manna fyrir dróttnam djǫfuls er hann hafði á mǫnnum eptir syndina, missætti ok meðal Gyðings ok heiðingjans í trúhaldi ok [í milli] siða [þeira]. Þetta missætti snerisk allt í samþykki fyrir mey ok móður Maríam, svá sem þat hófsk fyrir allra móður Evu. Þat (= el mot ave) sýnir ǫfgat ok bakferlat (=escrit del revés) nafnit Evu í kveðjunni engilsins við Maríu, þvíat Eva ǫfgask, er Avé! er sagt: Anunciació de Santa Maria. Ave Maria, plena de gràcia. El senyor és amb tu. Als sants evangelis s'hi troben tres salutacions: la del Crist mateix als apòstols després [de la seva resurrecció], la de l'àngel a la Maria; la de la Maria a l'Elisabet. Això simbolitza la triple reconciliació i concòrdia que es va esdevenir en l'adveniment del Crist. Aleshores es va fer la pau entre Déu i els homes, entre els àngels i els homes, entre els homes mateixos, car s'havia produït una discòrdia entre Déu i els homes per mor de la desobediència de l'Eva i que aquesta havia menjat pomes [de l'arbre del coneixement del bé i del mal], una discòrida entre els àngels i els homes per mor del domini que el diable va tenir sobre els homes després del pecat [original], i una discòrdia també entre els jueus i els gentils en l'observació dels preceptes i entre llurs religions. Tota aquesta discòrdia es va tornar concòrdia per mor de la Maria, donzella i mare, de la mateixa manera que havia començat per mor de la mare de tots, l'Eva. Això és el que mostra el nom de l'Eva, capgirat i escrit del revés, en la salutació de l'àngel a la Maria, car, quan es diu Ave!, es capgira Eva

♦ öfga vopni að e-m: envestir algú amb una arma posada del revés (o sigui, amb la part que no fér)

◊ ef maðr ǫfgar vápni at manni, øxarhamri eða øxarskapti eða spjótskapti eða horni eða hnefa, bœti sá honum sex aurum, þar á konungr ekki á: si un home n'envesteix un altre amb la part de l'arma que no fér, amb la cabota o amb el mànec de la destral o amb l'asta de la llança o amb una banya (?) o amb el puny, que li pagui una compensació de sis aurar. El rei[, d'aquests diners,] no en té part

♦ öfga sendiorð e-s: capgirar un missatge d’algú (invertir el contingut del missatge de manera que digui el contrari del que deia originalment)

◊ kona hans fær annan sendimann, þann er hinum gaf fé til at ǫfga orð konungs ok biðja hann ríða með vápnum í borgina ok segja konungi mikla fýst á, at sjá list hans með vápnum. Hann ferr ok svá með ǫllu sem hon hafði hans tungu til tamit — sed regina corrupit nuntium muneribus, ut diceret ei quod cum armis descenderet; affectaret enim cum rex uidere in armorum decore: la seva dona es va procurar un segon missatger que va donar diners al primer [de part de la reina] perquè capgirés el missatge del rei (invertís les paraules del rei) i pregués a l'Antígon (contràriament al que el rei havia ordenat al seu missatger que li digués) que entrés a la ciutat armat, explicant-li que el rei tenia un gran desig de veure la seva perícia amb les armes. El missatger va dir [a l'Antígon] exactament el que la reina havia aregat (ensinistrat) la seva llengua a dir

3. <†> (breytast til hins verra) anar a pitjor (empitjorar, canviar a pitjor)

♦ öllu öfgar: <LOC FIG impers.> tot va a pitjor

öfga·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

1. (sá sem [gjarna] ýkjur, öfgafullur) exagerat -ada (dit de persona que exagera)

2. (róttækur í sínum skoðunum, stækur) extremista (fanàtic, radical en les seves opinions)

öfga·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (sá sem [gjarna] ýkjur, öfgafenginn & gefinn fyrir ýkjur) exagerat -ada (dit de persona que exagera & desproporcionat & extravagant)

♦ öfgafullt samfélag: societat exagerada

♦ öfgafull fegurð: bellesa exagerada

♦ öfgafullt lífsgæðakapphlaup: desig immoderat dels luxes de la societat de consum al preu que sia

♦ öfgafullur ljótleiki: lletjor exagerada

♦ öfgafull neysla: consum exagerat

♦ öfgafull tortryggni: recel exagerat

2. (róttækur í sínum skoðunum, stækur) extremista (fanàtic, radical en les seves opinions)

♦ öfgafullur hægriflokkur: un partit d'extrema dreta

öfga·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<POLÍT> partit m extremista

♦ hægri öfgaflokkur: partit d'extrema dreta

öfga·hópur <m. -hóp, -hópar>:

grup m extremista

♦ róttækir öfgahópar: grups extremistes radicals

öfga·hægri, -hægri, -hægra <adj.>:

<POLÍT> d'extrema dreta

♦ öfgahægri flokkur: un partit d'extrema dreta

öfga·hægrimaður <m. -hægrimanns, -hægrimenn>:

<POLÍT> extremista m & f de dretes

öfga·íslamisti <m. -íslamista, -íslamistar>:

islamista m & f extremista

♦ öfgaíslamistar: islamistes extremistes

öfga·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

extremista (idea, declaració, opinió, parer etc.)

♦ öfgakenndar skoðanir: opinions extremistes

öfga·kær, -kær, -kært <adj.>:

<BIO> extremòfil -a

♦ öfgakærar lífverur: organismes extremòfils

öfga·maður <m. -manns, -menn>:

(maður sem er róttækur í sínum skoðunum, stækur maður) extremista m & f (fanàtic, radical en les seves opinions)

♦ hægri öfgamenn: extremistes de dretes

♦ tapa stríðið gegn öfgamönnum: perdre la guerra contra els extremistes

♦ vinstri öfgamenn: extremistes d'esquerres

öfgar <f.pl öfga>:

1. (ýkjur) exageració f (acte i efecte d'exagerar)

2. (hið ysta, hið öfgafulla) extrem m (grau màxim o punt situat en el límit d'una cosa)

♦ fara öfganna á milli: <LOC FIG> anar d'un extrem a l'altre

♦ öfgar í hitastigu (o: í hita): (of hátt og lágt hitastig) temperatures extremes, extrems m.pl de temperatura

♦ skammt er öfganna á milli: <LOC FIG> els extrems es toquen

3. (róttækni í skoðum eða ummælum) extremisme m (fanatisme, radicalisme d'opinions o paraules)

öfga·samtök <n.pl -samtaka>:

<POLÍT> organització f extremista

öfga·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:

extremista

♦ öfgasinnaðir hægri ~ vinstri flokkar: partits extremistes de dretes ~ d'esquerres

♦ flokkur öfgasinnaðra þjóðernissinna: un partit de nacionalistes extremistes

öfga·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

extremista m & f

♦ grímuklæddir öfgasinnar : extremistes emmascarats

öfga·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:

extremisme m

öfga·stjórnmálaflokkur <m. -stjórnmálaflokks, -stjórnmálaflokkar>:

<POLÍT> partit polític extremista

öfga·veður <n. -veðurs, no comptable>:

episodis meteorològics i/o climàtics extrems, climatologia extrema (huracans, sequeres, inundacions, trombes d'aigua, tempestes d'inusitada violència etc.)

öfga·vinstri, -vinstri, -vinstra <adj.>:

<POLÍT> d'extrema esquerra

♦ öfgavinstri flokkur: un partit d'extrema esquerra

öfga·vinstriflokkur <m. -vinstriflokks, -vinstriflokkar>:

<POLÍT> partit m d'extrema esquerra

öfga·vinstrimaður <m. -vinstrimanns, -vinstrimenn>:

<POLÍT> extremista m & f d'esquerres

<†>  öfgu·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

<FOLCL> öfgufiskur m, ‘peix invertit’, peix considerat fabulós (o potser balena fabulosa) esmentat al Nýi annáll, en l'entrada corresponent a l'any de 1430. No hi és descrit. Se sol considerar una variant antiga de l'actual öruguggi, un criptozou, un peix fabulós verinós d'aigua dolça, normalment una truita, que té les aletes invertides, o sigui, mirant cap endavant, però també podria tractar-se d'una balena fabulosa, ja que, especialment en cercles eclesiàstics medievals, la balena s'interpretava com a peix, no pas com a mamífer, raó per la qual hom podia consumir la seva carn, durant la quaresma, com si fos peix. M'inclino a creure que no som davant un animal fabulós, sinó davant peixos reals. El fet que el cronista deixi clar que es tracta de peixos d'aigua salada, morts, que la mar ha escopit a la costa, i que qualifiqui aquests peixos de skringilegir (estranys), em fa pensar que es tracta de peixos abissals -ja que solen presentar formes estranyes, estrambòtiques, extravagants- que haurien mort com a conseqüència d'algun cataclisme natural, com ara l'esclat d'un volcà submarí. Tinc per mi, doncs, que hom no ha de considerar idèntics aquest peix i el criptozou öfuguggi

◊ 1430.   Vetur svo góður og ósnjósamur, að menn mundu trautt annan viðlíkan, og svo vorið að því skapi til veðurblíðu og grasvaxtar. Nautadauði mikill í Skálholti. Obitus (=Andlát) Einars prests Haukssonar, ráðsmanns af Skálholti, fimmtudaginn í páskaviku, anno Domini M.CD.tricesimo. Hafði áðurnefndur séra Einar ráðsmannsstétt í Skálholti seytján ár samfleytt og hálft ár betur. Eigi hefir hér á landi á vorum dögum vinsælli maður verið og meir harmdauði verið almenningi en séra Einar. Héldu þar til margir hlutir, þótt hér sé eigi greindir, því vant er að lofa mann í hendur Kristí, heldur skulu vér biðja rækilega fyrir hans sál.s) Var þá heilög Skálholtskirkja í þvílíkum hörmum og sútum, sem aldrei fyrr vissum vér orðið hafa: Fyrst biskupslaust, en officialis gamall og blindur, en t) misstu (ɔ: missti) síðan ráðsmanninn þann, er bæði var staðnum haldkvæmur (ɔ: hallkvæmur) og hollur. Á þessu sama sumri (ɔ: ári) kom út hingað til landsins Jón biskup Gerreksson, Skálholtsbiskup. Kom hann með sínu skipi í Hafnarfjörð miðvikudaginn næstan fyrir Jónsmessu baptistę. Kom herra biskup af Englandi til, því hann [p. 404] hafði setið þar áður um veturinn. Fylgdu honum margir sveinar þeir, er danskir létust vera. Voru þeir flestir til lítilla nytsemda landinu, hirði ek því ekki þeirra nöfn að skrifa. Tveir prestar komu út hingað með herra Jóni Skálholtsbiskupi, hét annar Mattheus en annar Nikulás. Sigldi Nikulás prestur samsumars aftur, og með margar lestir skreiðar vegna biskupsins, því honum var auðaflað fiskanna og annarra hluta, því að landsfólkið varð nokkuð bráðþýtt við biskupinn. Obitus Filippu drottningar af Danmörku. Obitus frú Guðrúnar Halldórsdóttur, abbadísar af Kirkjubæ. Rak upp víða um Ísland fisk þann, er menn kölluðu öfgufisk.¹) Var hann að mörgu skringilegur.²) ¹) forsan idem ac Øfug-uggar, id est, pisces quorum pinnae inuersae esse dicuntur; ex ǫfugr inuersus et uggi, pinna. ²) hic desinunt Codices Chartacei E. & L. s) periodum seqventem LM ita: Var forstöðulítit á staðnum. Sedes cathedralis inspectione commoda tum caruit.   t) misti síðan) LM: nú var kallaðr ráðsmaðrinn ɔ: nunc dispensator vita exutus est — MCDXXX. Hyems temperie aëris nivisque raritate adeo insignis, ut vix recordari potuerunt homines alterius ei comparandæ, nec ver huic absimile, quoad aëris clementiam et fertilitatem graminis. Magna bovium Skalholtiæ clades. Einarus sacerdos Hauki filius, dispensator Skalholtensis, per septemdecim annos cum dimidio continuos hoc munere functus, die Jovis hebdomadis paschatis occubuit, cui, nostris temporibus, populo magis acceptus atque post mortem desideratus nemo exstitit, quibus multa contulerunt, quae hic non memorantur, nam difficile est hominem laudibus Christo commendare, sed pro anima ejus vota sincera faciemus. Nunqvam antea ecclesia Skalholtina tali ac nunc moerore ac luctu afflicta est, nam episcopo caruit, Officialem habuit ætate provectum et cœcum; ad hæc dispensatorem cathedræ commodum et bene consulentem amisit. Hoc eodem anno Iohannes episcopus Skalholtensis, Gerichi natus, in Islandiam venit, navem suam die Mercurii proxima ante festum Iohannis baptistæ in Hafnarfjördo appellens; cum eo ex Anglia, ubi præcedente hyeme consederat, solvente, multi famuli, na[p.405]tione se Danos esse simulantes, pleriqve Islandiæ parum utiles advenerant, qvorum nomina recensere hic ideo non necessum esse existimo. Duo qvoqve pastores Johannem episcopum Skalholtiæ huc seqvebantur, qvibus nomina erant Matthæus et Nicolaus, qvorum hic eadem æstate peregre abiens, multas vecturas (Lestir) piscium aridorum episcopi nomine secum portavit, nam faciles erant pisces aliæque res episcopo acquisitu, utpote vulgi ille gratiam cito obtinuit. Obiit Philippa Daniæ regina, et matrona Gudruna Haldori filia, abbatissa cænobii Kyrkjubæensis. Passim circa littora Islandiæ e mari actus est piscis, nominatus Öfgufiskur, multiplici respectu mirus et portentosus: 1430. Un hivern tan bo i amb tan poca neu que la gent a penes en recorden un altre de semblant, i també ho ha estat la primavera, pel que fa a la benignitat del temps i al creixement de l'herba. Gran mortaldat de bestiar boví a Skálholt. Òbit del prevere Einarr Hauksson, administrador de Skálholt, el dijous de la setmana de Pasqua, anno Domini MCDXXX. L'esmentat mossèn Einar va exercir el càrrec d'administrador de Skálholt durant més de disset anys i mig seguits (d'ençà del 1412). No hi ha hagut aquí a l'illa en els nostres dies un home més benvolgut que ell ni una mort més planguda de tothom que la de mossèn Einarr. Hi contribuïren moltes de coses, encara que no s'esmentaran aquí, car és difícil encomanar amb lloances un home al Crist, sinó que hem de pregar curosament (diligentment) per la seva ànima. La santa església de Skálholt es va trobar llavors en unes tals penes i afliccions com no sabem pas que hagués tingut mai abans: en primer lloc per haver quedat sense bisbe, en segon lloc perqè l'officialis era vell i cec i, finalment, perquè després va perdre (missti) l'administrador que havia estat profitós i fidel (commodus et bene consulens) al bisbat. El mateix estiu va arribat aquí a Islàndia el bisbe Jón Gerreksson, bisbe de Skálholt. Va arribar amb el seu vaixell al fiord de Hafnarfjörður, el dimecres abans de Sant Joan baptista (o sigui, el vint-i-un de juny). El senyor bisbe va arribar procedent d'Anglaterra per tal com hi havia passat l'hivern. L'acompanyaven molts de sveinar (‘mossos’) que digueren que eren danesos. La majoria d'ells foren de ben poc profit al país; per això, no paro esment a escriure llurs noms. Dos preveres vingueren a l'illa amb el senyor Jón, el bisbe de Skálholt, un es deia Mateu i l'altre Nicolau. El mateix estiu el prevere Nicolau se'n va tornar a Anglaterra amb mantes lestir de bacallà sec per encàrrec del bisbe, ja que [el bisbe] va tenir facilitat per a obtenir peix i d'altres coses (objectes de valor que es poguessin vendre), perquè la gent de l'illa es va precipitar a mostrar al bisbe llur estimació. Òbit de la reina Felipa de Dinamarca. Òbit de la senyora Guðrún Halldórsdóttir, abadessa de[l monestir benedictí] de Kirkjubær. A molts d'indrets arreu de la costa d'Islàndia la mar ha escopit el peix que la gent anomena peix-capgirat. Un peix en molts d'aspectes astorador (estrafolari, estrany) (acabar i revisar) (vocabulari: #1. sveinn: Els Biskupsannálar d'en Jón Egilsson ens informen que els mercenaris que conformaven la guàrdia personal del bisbe eren trenta i que eren irlandesos, no pas danesos: Biskup Jón Gerreksson. Hann var svenskur að ætt og hafði þrjátíu sveina írska <...>. La notícia és al meu entendre summament important perquè ens està dient que el danès ja s'havia separat tant de l'islandès que hom podia interpretar com a danès l'irlandès que els mercenaris del bisbe parlaven; #2. bráðþýður við e-n: ‘que dóna el seu favor o la seva estimació massa precipitadament a algú, jemandem voreilig od. vorschnell entgegenkommend’ Ja que, poc després començaria a revelar-se als habitants del bisbat el veritable tarannà del bisbe, que portà al seu assassinat tres anys més tard, el 1433; #3. rekur lík, hval, fisk upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 494: reka upp an Land treiben, getrieben werden; unp. rekr þá upp sie werden an Land getrieben, sie werden (mit ihrem Schiff) auf den Strand geworfen; reka upp sjónirnar den Blick erheben; reka upp hlátr in Gelächter ausbrechen)

öfl:

nom. & ac. pl. de → afl “força [física]”

öflug·lega <adv.>:

fortament, potentment, poderosament (o: puixantment)  

Kísonlækur skolaði þeim burt, orustulækurinn, lækurinn Kíson. Gakk fram, sál mín, öfluglega (תִּדְרְכִי נַפְשִׁי, עֹז)!

Þessir eru helstir kappar Davíðs, er öfluglega (הַמִּתְחַזְּקִים עִמּוֹ בְמַלְכוּתוֹ) studdu hann til konungstignar, ásamt öllum Ísrael, til þess að gjöra hann að konungi samkvæmt boði Drottins til Ísraels

[Versió del 1864] Hvort ræður sá þér betur, er ræður þér, að afla þér fjár, og það á réttan hátt, ef þú getur, en annars kostar með hverju móti, er verða má, svo að þú getir átt kost á að sitja nærr, til að horfa á enn grátlega kveðskap Púpíusar; eða sá, er hvetur þig öfluglega (an qui Fortunae te responsare superbae ǁ liberum et erectum praesens hortatur et aptat?) að rísa frjálslega og einarðlega upp í móti enni drambsömu hamíngju, og lagar þig svo, að þú fáir það gjört? qui t'aconsella millor, el qui t'aconsella que adquireixis riqueses fent-ho per via honesta, si pots, o, altrament, de la manera que sigui, per tal que puguis estar en condició de seure més a prop per a veure la poesia ploranera d'en Pupi? O bé el qui t'exhorta vehementment a aixecar-te lliurement i ardidament contra la insolent Fortuna i et posa en una condició que et permeti de fer-ho?

[Versió del 1886] Hvort ræðr sá þér betr, er segir, að þú skulir afla þér fjár, og það á réttan hátt, ef þú getr, enn annars kostar með hverju móti er verða má, svo að þú getir setið nærr, til þess að horfa á hina grátlegu sjónleika Púpíus’, eða sá, er hvetr þig öfluglega og gerir þig hæfan til að rísa frjálslega og einarðlega upp á mót hinni drambsömu hamingju

öflugur, öflug, öflugt <adj.. El paradigma de la llengua antiga mostra síncope de la -u- davant terminació vocàlica. Per tant: öflgan, öflga etc.. La llengua moderna ha restablert la -u- a tot el paradigma>:

1. (sterkur, kröftugur) forçut -uda (o: forcegut -uda) (molt fort)

◊ eftir þetta sá ég í nætursýnum fjórða dýrið. Það var hræðilegt, ógurlegt og yfirtaks öflugt (taqˈqīφ, taqqīˈφāʔ ~ תַּקִּיף, תַּקִּיפָא:   dəħīˈlāh   wə-ʔēi̯məθāˈnī   wə-θaqqīˈφāʔ   ʝattīˈrāʔ,   דְּחִילָה וְאֵימְתָנִי וְתַקִּיפָא יַתִּירָה). Það hafði stórar járntennur, át og muldi sundur, og það, sem eftir varð, tróð það sundur með fótunum. Það var ólíkt öllum fyrri dýrunum og hafði tíu horn: després d'això vaig veure, en la quarta visió nocturna, la bèstia. Era terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia grans dents de ferro, devorava i triturava i trepitjava amb els peus el que quedava. Era diferent de les altres bèsties anteriors i tenia deu banyes

◊ nú hlaupa þeir á hesta sína ok ríða nú til heimilis Sigurðar. Þar finna þeir eitt hús grafit í jǫrð niðr, en út á mót þeim gengu tvær konur. Ǫnnur er kona Sigurðar, en ǫnnur er dóttir þeira. Hún dóttir Sigurðar er svá styrk, at fáir karlmenn eru ǫflugri en hún er. Nu sér hún, at einn maðr fylgir feðr hennar. Nú þykkist hún víst vita, at sá maðr mun átt hafa vápnaskipti við hann. Grunar hana nú, at faðir hennar mun farit hafa ósigr, fyrir því at hún sér mjǫk hlífðir hans skeindar. Ok er þeir hafa stigit af hestum sínum, þá grípr hún báðum hǫndum til Þéttleifs svá fast, at hún fellir hann þegar til jarðar ok lýstr knefa sínum á háls honum svá hart, at hún hyggr, at í sundr skal ganga hálsbeinit: així i doncs, muntaren a llurs cavalls i llavors féren cap a la llar d'en Sigurðr. Allà trobaren un edifici soterrat del qual sortiren a rebre'ls dues dones. Una d'elles era la dona d'en Sigurðr i l'altra, llur filla. La filla d'en Sigurðr era tan forta que pocs homes eren més forts que ella. Llavors, la filla d'en Sigurðr va veure que un home acompanyava son pare i va considerar com a cosa certa que son pare devia haver tingut un duel amb aquell home i va sospitar que son pare en devia haver sortit derrotat per tal com veia que les seves armes defensiven estaven molt oscades. I quan hagueren desmuntat de llurs cavalls, va estrènyer tan fortament amb tots dos braços en Þéttleifr que al punt el va haver tombat a terra i [llavors] li va donar amb el seu puny uns cops tan forts al coll que creia que li trencaria l'ansa del coll

◊ Höskuldur Njálsson átti bú í Holti og móðir hans og reið hann jafnan til bús síns frá Bergþórshvoli og lá leið hans um garð á Sámsstöðum. Höskuldur átti son er Ámundi hét. Hann hafði blindur verið borinn. Hann var þó mikill vexti og öflugur: en Höskuldur Njálsson i sa mare tenien un bú, una mas, a Holt. En Höskuldur hi anava contínuament des de Bergþórshvoll i el seu camí el feia passar arran del garður de Sámsstaðir. En Höskuldur tenia un fill que es deia Ámundi. Era cec de naixement. Això no obstant, era de gran estatura i força física

2. (FIG & valdamikill, voldugur) fort -a, poderós -osa (puixant)

◊ en þar er tærnar á fótunum voru sums kostar af járni og sums kostar af leir, þá mun það ríki að nokkru leyti verða öflugt (taqˈqīφ, taqqīˈφāʔ ~ תַּקִּיף, תַּקִּיפָא:   min־qəˈsˁāθ   malχūˈθ-āʔ   tɛhɛ̆ˈwēh   θaqqīˈφāh   ū-minˈn-aḥ   tɛhɛ̆ˈwēh   θəβīˈrāh,   מִן-קְצָת מַלְכוּתָא תֶּהֱוֵה תַקִּיפָה, וּמִנַּהּ תֶּהֱוֵא תְבִירָה) og að nokkru leyti veikt: però com que els dits dels peus, en part eren de ferro i en part d'argila, el regne en part serà fort i en part, fràgil

◊ og konungurinn suður frá mun öflugur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ʝɛħɛ̆ˈzaq   ˌmɛlɛχ־ha-nˈnɛɣɛβ,   וְיֶחֱזַק מֶלֶךְ-הַנֶּגֶב) verða, en einn af höfðingjum hans mun verða öflugri (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ʝɛħɛ̆ˈzaq   ʕāˈlā-u̯   ū-māˈʃāl,   וְיֶחֱזַק עָלָיו וּמָשָׁל) en hann, og hann mun ríki ráða. Ríki hans mun verða stórveldi: i el rei del sud serà poderós, però un dels seus prínceps serrà més fort que ell, i governarà el regne. El seu regne serà un gran imperi

♦ öflugur hiti: una forta calor

◊ en at miðri nótt þá tekr norðanvindr við rás sólar, ok leiðir hana um fjalligar auðnir móti þunnbyggðum strǫndum, ok leiðir fram þykkvan skugga, ok hylr andlit sitt með skýjuðum hjálmi, ok boðar ǫllum, at hann er búinn til varðhalds yfir grǫnnum sínum með náttligri vǫku, til þess at þeir taki ørugga hvíld ok hœga eptir dagliga hita; hann blæss ok vægiliga með svǫlum munni á andlit sunnanvindi, til þess at hann megi betri standask ǫflgan hita at komanda degi. Hann fægir ok andlit himins eptir brottrekit ský, til þess at komanda ljósi megi sól auðveldliga senda varma geisla í allar ættir með bjǫrtu skini (Espill, cap. 5, pàg. 11): però a mitja nit el vent del nord intervé (s'interposa) en el curs del sol i el mena per paratges muntanyencs cap a costes gairebé inhabitades i desplega una ombra espessa, i tapa la seva cara amb un elm de núvols i anuncia (proclama) a tots que està preparat per a guardar els seus veïns amb guarda nocturna a fi que tinguin un repòs plàcid i segur després de la calor del dia; també li bufa suaument a la cara amb boca fresca al vent del sud per tal que pugui suportar millor la forta calor de l'endemà. També neteja la cara del cel arruixant-ne la nuvolada a fi que, en tornar la claror, el sol pugui enviar fàcilment els seus raigs càlids en totes direccions amb clar esclat

3. (um vél, hreinsiefni o.s.fr.) potent (màquina, producte de neteja etc.)

♦ öflug sprengja: una bomba potent

♦ öflug vél: un motor potent

♦ öflugir örgjörvar: microprocessadors potents

♦ öflugt verkfæri: una eina potent

öflun <f. öflunar, no comptable>:

1. (þekkingaröflun, auðsöflun) adquisició f (de coneixements, de riqueses)

♦ öflun þekkinga[r]: adquisició de coneixement[s]

2. (gögn, sönnunargögn, heimildir, gjaldeyrir o.s.fr.) obtenció f (de proves, informació, divises, dades, fonts etc.)

♦ öflun upplýsinga: obtenció d'informació

♦ → upplýsingaöflun “obtenció d'informació”

öftrun <f. öftrunar, aftranir>:

1. (hindrun, fyrirstaða) impediment (o: empediment) m (acció d'impedir & entrebanc, obstacle, trava, cosa o objecte que impedeix)

2. (það að aftra slysi, óhappi, flótta o.s.fr.) prevenció f, evitació f (acció de prevenir fuga, perill, accident, desgràcia etc.)

öfug- <en compostos>:

a l'inrevés, en direcció oposada, capgirat -ada, davant-darrere, cap per avall, <BOT> ob-

öfug·egglaga <adj. inv.>:

<BOT> obovat -ada (tipus de fulla)

öfuggi <m. öfugga, öffugar>:

pervertit m, pervertida f

öfug·hjartalaga <adj. inv.>:

<BOT> obcordat -ada (tipus de fulla)

öfug·hneigður, -hneigð, -hneigt <adj.>:

pervertit -ida

öfug·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:

perversió f (→ öfuguggaháttur)

öfug·kjafta <f. -kjöftu, -kjöftur. Gen. pl.: -kjafta>:

bruixa f sense taques, bruixa neta, bruixa f del nord (peix Lepidorhombus whiffiagonis) (→ stórkjafta; → flúra; → skrápflúra; → þjalakoli)

öfug·lensulaga <adj. inv.>:

<BOT> oblanceolat -ada (tipus de fulla)

öfugmæla·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:

1. <VERS> öfugmælavísa f, vísa d'adínatons, ço és, estrofa de to jocós, construïda a partir de l'enumeració de fets impossibles o de coses que no poden ésser veres en invertir la realitat, p.e., les ovelles pasturen per la mar mentre que els peixos canten a l'altiplà islandès

◊ fiskurinn hefur fögur hljóð, ǁ finnst hann oft á heiðum. ǁ Ærnar renna eina slóð ǁ eftir sjónum breiðum. (Oft eignuð Bjarna Jónssyni Borgfirðingaskáldi): el peix té una bella veu, ǁ sovint se'l troba als altiplans. ǁ Les ovelles segueixen (pasturen seguint) un únic caminoi ǁ per la vasta mar (sovint atribuïda al Bjarni Jónsson 1575-1655, l'escalda borgarfiordès)

2. <FIG> història f que sona a falsa, conte xinès

öfug·mæli <n. -mælis, -mæli>:

falsedat f, afirmació falsa, declaració contrària a la veritat

◊ leyfðr’s, sá’s lét stýfðrar ǁ lamins fótar, gramr, njóta ǁ ítran þegn sem augna ǁ út stunginna ok tungu. ǁ Hǫnd Óláfs vann heilan ǁ hreins gǫrvallra meina ǁ (ger munu gjǫld, þeim’s byrjar) ǁ guðs þræl (ǫfugmæli): lloat és el rei que va fer gaudir al baró excel·lent (eximi) de la seva cama baldada igual que dels seus ulls buidats i de la seva llengua tallada. La mà del pur Olau va guarir el fàmul de Déu de totes les seves ferides. Serà feta [deguda] recompensa als qui escampen falses maldiences (mentides) (=els qui escampen mentides seran castigats degudament per la Providència o per sant Olau) (resolució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson BI (1973²), pàg. 442: Leyfðr ’s gramr, sá ’s lét ítran þegn njóta lamiðs fótar ok stýfðrar tungu ǁ sem út stunginna augna. Hǫnd hreins Óláfs vann guðs þræl heilan gǫrvallra meina; gǫr munu gjǫld, þeim ’s byrja ǫfugmæli = Lovprist er den konge som lod den udmærkede mand nyde (få helbredet) sit brækkede ben og afskårne tunge såvel som de udstungne öjne; den rene Olavs hånd helbredede guds tjæner for alle hans mén; men de, som udbreder lögne, vil få gengæld derfor) (vocabulari: #1. ítr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 324b: ítr, adj, udmærket, herlig; #2. vinna e-n heilan e-s: fer algú sa d'una cosa, guarir algú d'una cosa; #3. gerr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 214a: <...> hertil slutter sig gǫrr brugt vel hjælpeverberne hafa og vesa; egl ‘have noget som fuldkomment, som fuldført’, dette går over til at betyde simpelt hen ‘at have gjort’, så at gǫrr bliver et participium til verbet gørva: <...> gǫr munu gjǫld ESk 6,61 <...>. Igualment l'Sveinnbjörn Egilsson 1860, pàg. 234a: It. neutr. pl., ger munu gjöld þeim, er byrjar öfugmæli calumniator poenas dabit,   G. 58)

♦ fara með öfugmæli: <LOC FIG> tergiversar la veritat

öfug·mælt <adj. nt. sg.>:

<VERS> d'oxímorons (en la versificació islandesa, dit del tercet contruït amb un arrenglerament d'oxímorons, és a dir, d'antítesis, de parelles de mots de sentit oposat. També rep el nom de refhverft. L'exemple és d'en Helgi Sigurðsson 1891, pàg. 50:)

Svartur bjartur, sorgarglaður syngur þegir, ǁ ríkur aumur, réttur beygir, ǁ röskur linur, sérhver segir (Gamall háttalykill):
Cadascun diu vigorós tou, ǁ negre clar, alegre per la tristesa, canta calla, ǁ ric miserable, dret va tort (Clau poètica vella)

öfug·nýrlaga <adj. inv.>:

<BOT> obreniforme (tipus de fulla)

öfug·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

1. <GEN> posat -ada al revés, capgirat -ada

♦ öfugsnúinn dagur: <FIG> un dia [en què tot surt o ha sortit] tort

♦ öfugsnúni dagurinn: el dia del revés, dia de l'any en què hom fa les coses del revés: des de vestir-se a saludar-se (es desitja un bon dia al vespre i un bon vespre al matí etc.)

♦ öfugsnúinn heimur, hinn öfugsnúni heimur, öfugsnúni heimurinn: <FIL> el món al revés, el món invertit, el món capgirat (concepte hegelià: die verkehrte Welt)

2. (afundinn) sorrut -uda (dit de persona esquerpa, malcarada, rondinaire, intractable)

3. (andvígur) oposat -ada a (en contra de)

♦ vera öfugsnúinn e-u: ésser contrari a una cosa

öfug·streymi <n. -streymis, no comptable>:

1. (í vatni) revessa f, revessia f, contracorrent m (indret de la mar, de llac o de riu on es produeix o hi ha la topada de corrents d'aigua que s'escolen o flueixen en direccions diferents, provocant arremolinaments o remolins de l'aigua, col·lisió de corrents)

2. <AERONÀUTICA> [flux m de] corrent invertit

3. <FIG> revés m

öfug·streymur, -streym, -streymt <adj.>:

que s'escola en sentit contrari

öfugt <adv.>:

1. (öndvert) a l'inrevés (inversament, en sentit invers si es tracta de quelcom d'horitzontal & damunt davall, capgirat, si es tracta de quelcom de vertical)

◊ í ljóstillífun verður CO₂ afoxað, H₂O oxað ⇑ O₂ hefur litla orku. Í frumuöndun er öfugt; CO₂ verður oxað og H₂O afoxað: en la fotosíntesi, el diòxid de carboni es desoxigena i l'aigua s'oxida ⇑ el dioxigen té poca energia. En la respiració cel·lular és al revés: el diòxid de carboni s'oxida i l'aigua es desoxigena

♦ öfugt við e-ð: al contrari de

◊ andlag er alltaf í aukafalli, öfugt við frumlag: el complement directe sempre va en acusatiu, al contrari del subjecte

♦ snúa öfugt: estar [posat ~ situat] al revés; estar cap per avall

♦ öfugur pýramídi: piràmide invertida

♦ þessu (o: því) er öfugt farið [með e-ð]: <LOC FIG> [amb una cosa] és exactament al revés

2. (gagnkvæmt, gagnstætt) viceversa (de gairó, de gairell, de tort & equivocat, errat)

♦ og öfugt: i viceversa

3. (aftur á bak) d'enrere cap endavant (cap enrere)

öfugugga·háttur <m. -háttar, no comptable>:

1. <GEN> perversió f

2. (rangsnúinn hugsunarháttur) perversitat f (forma de pensar o actuar errònia, contrària a la correcta)

öfugugga·skapur <m. -skapar, no comptable>:

depravació f, perversitat f

öfug·uggi <m. -ugga, -uggar>:

1. <FOLKL> öfuguggi m, criptozou islandès. Es tracta d'un peix d'aigua dolça, d'aspecte idèntic al d'una truita, però de color negre, amb les aletes girades cap endavant, també l'aleta caudal -amb la qual cosa neda cap enrere-; la seva carn, de color vermell, és extremadament verinosa

2. (PEJOR kynvilltur) del ram de l'aigua (PEJOR homosexual)

3. (sérvitringur) excèntric m, excètrica f, rar m, rara f (persona estranya en la seva forma de pensar i d'obrar, contràries a les esperables)

4. (þverhaus) persona esquerpa i estranya (persona que, especialment en el que diu i fa, va a la seva tossudament i en contra de tothom)

öfugur, öfug, öfugt <adj. En la llengua antiga, les formes dels casos oblics presenten síncope de la -u- medial: ǫfgir, ǫfgar, ǫfugt>:

1. (öndverður við það sem rétt er) invers -a (invertit, capgirat, a l'inrevés, girat en sentit invers)

◊ hnakkinn og hárið strýkst með jörðu og spjótið, öfugt (uersus -a -um:   uersa), ristir slóð í dustið: el seu clatell i cabells són arrossegats per terra i la llança, capgirada (de cap per avall), [de l'atrida] fa entalles en la pols (l'original fa: huic ceruixque comaeque trahuntur ǁ per terram, et uersa puluis inscribitur hasta)

Við lifum allan aldur okkar við vopnaburð, við lemjum uxa okkar áfram með spjótin öfug í hendi, við eldumst seint og ellin veikir ekki krafta né breytir atorku (mutatque uigorem): við hyljum (premimus) gráar hærur (canitiem) með hjálmi (galea), ávallt er okkur skemmtun (iuuat semper) í að draga saman (comportare) nýtt herfang (praedas recentes) og lifa (et uiuere) á ránum (rapto) (omne aeuum ferro teritur, uersaque iuuencum ǁ terga fatigamus hasta): vivim tota la nostra vida portant armes (lit.: amb el maneig de les armes, manejant armes), pegam als nostres bous amb les llances revessades a la mà perquè avancin. Envellim tard i la vellesa no afebleix les nostres forces ni canvia la nostra vigor. Cobrim les nostres canes grises amb un casc, sempre ens és un plaer aplegar nou botí i viure de rapinyes

Fimm sinnum hlupu þeir í hring, fimm sinnum aftur öfugan hring, því að hér var ekki um léttvæg sigurlaun að tefla, eins og í leik; þeir öttu kappi (certant) um líf og blóð Túrnusar (quinque orbis explent cursu totidemque retexunt ǁ huc illuc): cinc vegades corregueren en cercle i cinc vegades de nou en cercle invers, car aquí no es tractava d' un premi insignificant, com en un joc; lluitaven (s'enfrontaven) per la vida i la sang d'en Turn

♦ í öfuga ~ öfugri átt: en direcció oposada, en sentit invers

♦ í öfuga ~ öfugri röð: en sentit invers, en ordre invers

♦ í öfuga ~ öfugri stefnu: en direcció inversa

2. (rangur, skakkur) tort -a (de gairó, de gairell, de tort & equivocat, errat, erroni)

♦ fara í skóna ~ stígvélin öfugur ~ öfug ~ öfugt: posar-se les sabates ~ les botes equivocant-se de peu

♦ í öfuga ~ öfugri átt: en la direcció equivocada

♦ öfug aðferð: mètode erroni

3. (úthverfur) del revés (peça de roba)

♦ öfugur frakki: un abric del revés

4. (aftur á bak) cap enrere (a recules, al contrari de cap envant)

♦ draga e-n öfugan: arrossegar algú cap enrere

◊ en jafnótt og Týdeifsson hjó hvern með sverðinu, jafnótt tók hinn ráðugi Odysseifur í fót hvers eins, og dró hann út öfugan (μετόπισθε): però així que el tidida n'abatia un amb l'espasa, així l'agafava l'enginyós Odisseu pel peu i l'arrossegava de reculons cap a fora (l'original fa: ἀτὰρ πολύμητις Ὀδυσσεὺς ǁ ὅν τινα Τυδείδης ἄορι πλήξειε παραστὰς ǁ τὸν δ’ Ὀδυσεὺς μετόπισθε λαβὼν ποδὸς ἐξερύσασκε)

en Kakus, sem var haldinn brjálsemi (at mens Caci effera furiis), vildi einskis láta ófreistað í fólskuverkum (quid sceleris) og svikum (doli) og rak burt fjögur framúrskarandi (corpore praestanti) naut og jafnmargar kvígur fagrar mjög; og svo að klaufaförin yrðu ekki rakin rétta leið, dró hann dýrin öfug á halanum inn í hellinn, leyndi þannig leiðinni og fól ránsfenginn í myrku klettafylgsninu: engin verksummerki bentu leitarmanni á hellinn (atque hos, ne qua forent pedibus uestigia rectis, ǁ cauda in speluncam tractos uersisque uiarum ǁ indiciis raptor saxo occultabat opaco): però en Cacus, que era posseït per la follia, no volia deixar res sense intentar, va menar fora [de llurs pastures] quatre toros magnífics i un nombre igual de jònegues molt boniques, i per tal que les petjades de llurs peülles no es poguessin resseguir va estirar els animals del revés, per la cua, fins a l'interior de la cova. Va amagar així el camí [seguit] i va ocultar el botí en el fosc amagatall de les penyes: cap traces de la seva obra no indicaven al cercador [del bestiar robat] el camí fins a la seva cova

♦ falla öfugur: caure cap enrere

◊ nú lítr Sǫrli einn lœkjarfarveg mjǫk djúpan þar skammt frá sér ok hyggr, at Hǫgni skuli þar í falla, kippir nú Hǫgna at sér sem harðfengiligast, er þeir nálguðust skurðinn. En er Hǫgni sér, hvat hann muni áformat hafa, þá hleypr hann sem harðast í fang honum, er hann mátti. Var nú meira kastit á Sǫrla en hann átti til ván, ok fellr hann þá ǫfugr á bak aptr, ok hleypr nú Hǫgni á hann ofan ok lætr kné fylgja kviði: llavors en Sǫrli va veure la llera, molt profunda, d'un torrent, no gaire lluny d'allà on era i va pensar que hi caigués en Hǫgni, i, quan s'acostaren a la rasa del torrent, va estrènyer fort en Hǫgni amb tota la força que va poder. Però quan en Hǫgni va veure quin era el propòsit d'en Sǫrli, va saltar caps als braços d'en Sǫrli amb tanta d'embranzida com va poder (el passatge adquiriria més sentit si pensem que manca una ratlla: en Hǫgni es va alliberar de l'estreta d'en Sǫrli, va prendre embranzida i el va envestir corrent cap a ell amb totes les seves forces). La força de l'impacte sobre en Sǫrli fou major que aquest no havia esperat, de manera que va caure cap enrere d'esquena [dins el torrent] i llavors en Hǫgni va saltar a sobre d'ell i li pitjà els genolls sobre el ventre (perquè no se pogués posar dret)

♦ ganga öfugur: caminar cap enrere

♦ hlaupa öfugur: córrer cap enrere

5. (umsnúinn) davant darrere (posat, situat o col·locat al revés o en sentit contrari al normal)

♦ vera með húfuna öfuga: portar la gorra davant darrere

6. (samkynhneigður) invertit -ida (homosexual)

7. <VERS> no accentuat a la primera síl·laba. En mètrica, dit del peu en el qual l'accent cau a la segona o tercera síl·laba

♦ öfugir (o: stígandi) bragliðir: peus iàmbics i/o anapèstics

♦ öfugur tvíliður: iambe m

♦ öfugur þríliður: anapest m

öfug·þróun <f. -þróunar, no comptable>:

1. <GEN> desenvolupament erroni (o: evolució errònia)

2. <FIG> deterioració f (o: deteriorament m), empitjorament m

3. <PSICOL> regressió f

öfund <f. öfundar, no comptable>:

1. <GEN> enveja f

♦ mér leikur öfund á e-u: tinc enveja d'una cosa, envejo una cosa 

◊ Þorbirni lék öfund á vinsældum Atla og því eggjaði hann þá bræður Þórissonu að þeir skyldu sitja fyrir Atla er þeir færu utan af Nesinu: en Þorbjörn tenia enveja de l'estimació de què gaudia l'Atli i per això va esperonar els germans, els fills d'en Þórir, a estar a l'aiguait i preparar una emboscada a l'Atli quan aquest tornés amb els seus acompanyants d'Snæfellsnes

2. (afbrýðissemi) gelosia f (qualitat de gelós)

öfunda <öfunda ~ öfundum | öfundaði ~ öfunduðum | öfundað ║ e-n>:

envejar algú, tenir enveja d'algú

♦ öfunda e-n [út] af e-u: envejar algú per una cosa

öfundaður, öfunduð, öfundað <adj.>:

envejat -ada

öfundar·bót <f. -bótar, no comptable>:

indemnització f per danys intencionats

◊ en ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyri ofan, gjøra honum fimmtarstefnu til af þingi úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta <...> en ef menn spilla þeirri veiðistöð og brjóta úr garð, utan þvergarðar sé, þeir sem fyrirboðnir eru, eðr spilla veiðigǫgnum, sekr hǫfðingi mǫrk við konung, en annarri við eiganda í ǫfundarbót: si ningú hi posa una tanca, els qui tinguin el riu a partir de més amunt de la tanca, que li facin un requeriment perquè tregui la tanca en el termini de cinc dies abans del þing. Si ell hi diu que no, que la part que protesta requereixi l'ajuda dels pagesos per a trencar la tanca <...> però si fan malbé un indret de pesca o trenquen una tanca -excepte les tanques que travessin el riu d'un costat a l'altre i que estan prohibides-, o fan malbé els estris de pesca, que el seu cap pagui al rei un marc i un altre a l'home de qui sigui propietat el riu en qualitat de compensació per mala voluntat

öfund·samur, -söm, -samt <adj.>:

envejós -osa

öfund·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

envejós -osa

öfunds·verður, -verð, -vert <adj.>:

envejable

öfund·sýki <f. -sýki, no comptable>:

enveja f

ögður <f.pl agða>:

trematodes m.pl (classe d'animals metazous platihelmints) (→ agða)

öggur <m. öggs, öggar>:

gobi m (peix Gobio gobio)

öglir <m. öglis, öglar>:

arqueòpterix m (ocell del Juràssic)

Ögmundur <m. Ögmundar, no comptable>:

Ögmundur m (andrònim)

ögn <f. agnar, agnir>:

1. (smáræði) mica f  (engruna, pessic, quantitat molt petita)

♦ ekki agnar ögn: ni gota, ni un borrall, ni una miqueta 

♦ upp til agna: del tot, completament, fins a la darrera miqueta

♦ ögn af e-u: una mica de...

◊ áttu ögn af salti ~ sykri?: que tens una mica de sal ~ sucre?

◊ ég tala ögn af íslensku: parlo una mica d'islandès

♦ örlítil ögn af e-u: un bri de...

2. (arða & LING) partícula f (corpuscle, part ínfima d'un tot & LING)

♦ ná upp minnstu ögnum og duft: recollir els granets de pols i les partícules més petits 

ögra <ögra ~ ögrum | ögraði ~ ögruðum | ögrað ║ e-m>:

1. (skora á e-n, eggja) desafiar algú (provocar algú)

2. (stríða e-m, ertast við e-n) empipar algú (fer la guitza a, emprenyar, burxar algú)

3. (ógna, hóta) amenaçar algú (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

♦ ögra e-m með skammbyssu: amenaçar algú amb una pistola

ögrandi, ögrandi, ögrandi <adj.>:

1. (kynferðislega ögrandi: bros, bending, klæðaburður) provocatiu -iva (forma de vestir, somrís, gest que suscita desig sexual)

♦ með ögrandi bros á vör: amb un somrís provocatiu als llavis

♦ ögrandi augun horfa á varirnar: uns ulls de mirada provocativa esguarden els meus llavis

2. (verknaður, aðgerð) provocador -a (acte, acció de difícil realització)

♦ ögrandi verkefni: <FIG> repte m

3. (hvetjandi, eggjandi & storkandi) desafiador -a, reptador -a, desafiant  (to de veu & esguard provocadors)

◊ Lúther brenndi þann 10. desember árið 1520 ögrandi þetta páfabréf: en Luter el 10 de desembre del 1520 va cremar desafiadorament [una còpia d']aquesta butlla papal

♦ ögrandi augnaráð: una mirada desafiant

♦ líta ögrandi á e-n: mirar algú amb mirada desafiant, provocadora

ögrun <f. ögrunar, ögranir>:

1. (egning) provocació f (acció de provocar)

2. (hvatning) desafiament m (repte)

ögun <f. ögunar, aganir>:

1. (refsing, hirting) càstig m, correctiu m (castigament, disciplinació)

2. (sjálfsstjórn & agi & það að aga) disciplina f (autodomini, contenció)

♦ lærdómur krefst ögunar: <LOC> el saber exigeix disciplina

<†>  ögur <m. ögurs, ögrar>:

entrecuix m  <?>

◊ Þórr kvað: 13. ‘Harm liótan mér þykkir í því, ǁ at vaða um váginn til þín ǀ ok væta ǫgur minn; ǁ skylda ek launa kǫgursveini þínom ǁ kanginyrði, ǀ ef ek komomk yfir sundit’: em sembla una lletja pena (lit.: em sembla que hi ha una lletja pena en això: travessar...) travessar a gual la badia per arribar on ets i banyar el meu entrecuix <?>. Et faria pagar les teves paraules ofensives, homeneu, si travesso el freu (vocabulari: #1. ǫgurr: En Kuhn 1968³, pàg. 236: ǫgurr m. (Hrbl. 13) ist unerklärt, ebenso ǫgur-stund f. (Vkv. 41). En Hugo Gering 1915⁴, pàg. 216b: † ǫgurr, m. membrum virile (?): sg. acc. ǫgur Hrbl 13,2 (Hj. Falk, Ark. 3, 341) i † ǫgur-stund, f. (d.i. *ǫrgu-stund?) wolluststunde: sg. acc. Vkv 43, 3 (Hj. Falk a.a.o.). Hugo Gering/Barend Sijmons 3,1 (1927), pàgs. 241-242, comenten: 13² ǫgor ist vermutlich akk. eines mask. ǫgorr, das nur hier und vielleicht in dem kompos. ǫgor-stund Vkv 43³ sich findet. Die bedeutung ist unsicher. Richert (Försök s. 20fg.) übersetzt das wort, das er mit griech. τὸ ἄχος -εος, τὸ ἄχϑος -εος, got. agis, agls u. a. in Zusammenhang bringt, mit ‘last, bürde’ und meint, daß der meiss (3²) nebst seinem Inhalte gemeint sei, während in dem kompos. ǫgor -stund die übertragene bedeutung ‘drückende angst, beklemmung’ vorliege. Aus dem nord. sprachgut würden dazu gehören das erst neuisländ. bezeugte verbum ögra ‘hänseln, reizen, herausfordern’, ursprünglich wohl ‘belästigen, bedrängen’ (Jon Þorkelsson, Suppl. III, 1, 378 [Blöndal II, 1001]) und das schon altisländ. in einem ortsnamen vorkommende neutr. ǫgr ‘kleine enge bucht’, das neuisländ. einmal auch in der übertragenen bedeutung ‘bedrängnis’ in einer gáta des Björn Guðnason († 1517) nachgewiesen ist (Björn Halldórsson II, 161ᵃ; Jón Þorkelsson, Om digtningen på Island i det 15. og 16. årh. s. 275 anm. 2), endlich auch neuisländ. ögun ‘züchtigung’, f., ögunar-laus ‘zuchtlos’, ögunar-skóli ‘zuchtschule’ u. a. Was die vorschläge von Hj. Falk (Ark. 3, 339fg.) anbetrifft, so wäre an unserer stelle ein wort mit der bedeutung ‘membrum virile’ in der rede des bäurischen Þórr nicht [p. 242] auffallend und gäbe auch einen guten sinn — Falk vergleicht das Xenophontische πρὶν βρέξαι τὰ αἰδοῖα (Anab. IV, 3, 12) —; befremdend aber wäre die ‘wolluststunde’ in dem munde der geschändeten jungfrau, und da auch die anknüpfung an argr (ragr) nicht unbedenklich ist, scheint es doch geratener, bei der erklärung von Richert zu bleiben. Bugges konjektur dǫgorþ ist abzulehnen, da die entstehung der korruptel sich nicht erklären läßt und auch nicht nachgewiesen werden kann, daß dǫgorþ (dag-verþr) in der bedeutung ‘proviant’ gebraucht worden ist; ebenso natürlich auch die von Guðbr. Vigfússon (kǫgor ‘köcher’), da das ags. cocor, ahd. kohhar (aus mlat. cucurum: Weigand⁵ I, 1088) im altnord. nicht zu kǫgorr werden konnte, Þórr auch keine 'donnerkeile' im köcher mit sich führte. — Ǫgorr (‘der bedränger’?) begegnet auch als männlicher eigenname Landn. (1900) s. 116¹⁴, Frissb. 417¹⁶ u. ö., sowie in einer nafnaþula der Ǫrvar-Odds saga, die die bekkjunautar des Hjalmarr aufzählt (Leidener ausg. 105³). En Finnur Jónsson 1931², pàg. 660b: ǫgurr, m, væta minn ǫgur, Hárb 13, af usikker betydning; den rimeligste er Richerts opfattelse, = byrde (madkurven som Tor bar); Falks forklaring ‘membrum virile’ (jfr Holthausen Engl. st. LIV) er næppe rigtig, jfr følg.; #2. kanginyrði: En Kuhn 1968³, pàg. 115: kangin-yrði n. verletzende rede, frechheit (Hrbl. 13); #3. kǫgorsveinn: Hugo Gering/Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 242: kǫgor-sveinn ‘knabe der noch in den windeln liegt’, daher ‘knirps’ <...> kǫgorsveine þínom ‘dir, du knirps’ <...> = marrec, galifardeu)

<†>  ögur <m. ögurs, ögrar>:

penegal nòrdic (peix Sebastes norvegicus) (en islandès modern → gullkarfi o stóri karfi)

(segons en Jan de Vries 1977², pàg. 685: ǫgr 1, auch augr, augurr m. ‘rotbarsch’ (poet., eig. norw. wort.), nisl. ögur, nnorw. auger, uver, uer, vgl. shetl. gjōger. Der fisch heißt so nach den zahlreichen stacheln am kopf, vgl. air. aicher ‘scharf (vom winde)’, und also erw. der idg. wzl *ak̂, vgl. egg I (E. Liddén, Fschr. Johansson 1910, 105). Die form augr zeigt volksetym. anknüpfung an auga, wegen der großen vorstehenden augen, vgl. russ. окунь ‘barsch’ zu око ‘auge’)

ögur <n. ögurs, no comptable>:

cala o badia petita estreta i tancada per espadats

◊ u. Sjóvar heiti. 2. Sund, ǫgr, velfœrr, ǀ sími, víðir, ǁ hríð, ver, breki, ǀ húm, flóð ok brim, ǁ grœðir, glýjuðr, ǀ gymir ok vægir, ǁ gniðr ok órór, ǀ gjalfr, fen, snapi (Finnur Jónsson: Den norsk-islandske skjaldedigtning. Þulur. IV. Remser fra Snorra Eddas håndskrifter. u. Sjóvar heiti. 2. B: Rettet Tekst. Første bind, pàg. 666): u. Sinònims poètics de Mar. 2. Freu, cala rocallosa, ben-passable, sima i vasta, maror, pesquera, tenassa, crepuscle (llostre), flux i rompents, creixent, lluent, badador (la qui fa forat) i ondós, murmuri i inquiet, clapoteig, humit, engolidor

ögur·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

(strönd) dentellat -ada (costa)

ögur·stund¹ <f. -stundar, -stundir>:

(stutt stund) breu moment (breu estona)

♦ eina ǫgurstund: una única i breu vegada <?>

◊ 41. ‘Satt er þat, Níðaðr, ǀ er sagði þér: ǁ sáto vit Vǫlundr ǀ saman í hólmi, ǁ eina ǫgurstund, ǀ æva skyldi! ǁ Ek vætr hánom ǀ vinna kunnak, ǁ ek vætr hánom ǀ vinna máttak’: 41. Níðaðr, el que t'han dit és cert: en Vǫlundr i jo vam seure plegats al seu illot una única i breu vegada <?>. Mal no hagués passat mai! No vaig saber fer res contra ell, no vaig poder fer res contra ell” (vocabulari: #1. ǫgurstund: En Kuhn 1968³, pàg. 236: ǫgurr m. (Hrbl. 13) ist unerklärt, ebenso ǫgur-stund f. (Vkv. 41). En Hugo Gering 1903, pàg. 1247a: † ǫgurr, m. membrum virile (?): sg. acc. harm ljótan mér þykker í því at vaþa of vágenn til þín ok vǽta ǫgor minn Hrbl 29 (Hj. Falk, Ark. 3, 341) i †ǫgur-stund, f. (d.i. *ǫrgo-stund?) wolluststunde (?): sg. acc. sǫ́tom vit Vǿlundr saman í holme eina ǫgorstund Vkv 43³ (Hj. Falk a.a.o.). Hugo Gering/Barend Sijmons 3,1 (1927), pàgs 25, comenten: 43³. ǫgorstund, ἅπ. λεγ., ist noch unerklärt [doch vgl. Richert, Försök s. 20 fg.]. Hj. Falks deutung (Ark. 3, 339 fg.), der ǫgorstund als *ǫrgo-stund ‘wolluststunde’ faßt, halte ich für verfehlt; daß das mädchen sich indezenter ausdrückte als der vater, konnte nicht des dichters absicht sein; er durfte sie nur von einer ‘unheilsstunde’ oder von einer ‘stunde der schmach’ sprechen lassen. Ob nicht doch die brüder Grimm mit angrstund das richtige getroffen haben? [Es muß dahingestellt bleiben, angenommen daß ǫgor-stund (ꜷgurstvnd R) richtig überliefert ist, ob das erste glied des kompositums dasselbe wort ist wie ǫgor (ꜷgur R) Hrbl 13² (s. z. st.)]. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 660b: ǫgurstund, Vǫl 41: sǫ́tum við Vǫlundr saman í holmi eina ǫgurstund, af uvis betydning, den rimeligste forklaring er, at det —ifølge sammenhængen, æva skyldi— måske egl. ‘byrdefuld, trykkende stund’ (jfr ǫgurr). Jfr Falk Arkiv II 339 f.)

ögur·stund² <f. -stundar, -stundir>:

1. <MAR> temps m entre la marea alta i la marea baixa, moment del canvi de les marees

2. <MAR = liggjandinn um háfjöru> [breu] temps de la marea baixa en arribar al seu punt més baix (moment en què la marea baixa arriba al seu punt més baix, abans de començar la marea alta de nou)

3. (afgerandi stund, úrslitastund, örlagastund) moment m crucial (moment decisiu, moment clau, moment determinant)

♦ á ögurstundu: <LOC> en un moment crucial

4. (ægur stund, ógurleg stund, sorgarstund, þrautarstund, neyðarstund, mæðusöm stund) moment m difícil (moment de necessitat, de prova, d'aflicció)

♦ á ögurstundu: <LOC> en un moment difícil

♦ maður á aldrei að skilja við vin á ögurstundu: no s'ha de deixar mai un amic en l'estacada en un moment difícil

♦ komið að ögurstundu: <LOC> arribat al moment de la veritat

ökkla·band <n. -bands, -bönd>:

1. (skart) cadeneta f de turmell, turmellera f (braçalet o polsera per a turmell)

2. (til eftirlits) braçalet electrònic de vigilància (dispositiu telemàtic de control o de vigilància que la persona porta al turmell)

ökkla·bein <n. -beins, -bein>:

os m del turmell, <MED> mal·lèol m

ökkla·brot <n. -brots, -brot>:

fractura f de turmell, <MED> fractura f mal·leolar

ökkla·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:

que té el turmell trencat, que s'ha trencat el turmell

ökkla·djúpur, -djúp, -djúpt <adj.>:

que arriba fins als turmells (fang, neu, aigua etc.)

ökkla·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:

polaina f

ökkla·liður <m. -liðar (o: -liðs) -liðir>:

articulació f del peu

ökkla·skór <m. -skós, -skór>:

botina f (o: botí m) (calçat)

ökkla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

<MED> regió f talocrural

ökkli <m. ökkla, ökklar>:

turmell m

◊ þú rýmdir til fyrir skrefum mínum, og ökklar mínir (qarˈsɔl ~ קַרְסֹל:   wə-ˈlɔʔ   māʕăˈδū   qarsulˈlāi̯,   וְלֹא מָעֲדוּ, קַרְסֻלָּי) riðuðu ekki: has eixamplat el camí a les meves passes i els meus turmells no han tremolat

♦ það er annað hvort í ökkla eða eyra: <LOC FIG> o massa o massa poc

♦ e-ð nær e-m í ökkla: una cosa li arriba a algú fins als turmells

◊ leðjan náði mér í ökkla: el fang m'arribava fins als turmells

♦ e-ð tekur e-m í ökkla: una cosa li arriba a algú fins als turmells

◊ maðurinn gekk nú í austur með mælivað í hendi sér og mældi þúsund álnir. Og hann lét mig vaða yfir um vatnið, og tók það mér í ökkla (ˈʔɛφɛs ~ אֶפֶס:   wa-i̯ʝaʕăβiˈrē-nī   βa-mˈmaʝim   mēi̯   ʔāφəˈsāʝim (ʔɔ̆φˈsāʝim),   וַיַּעֲבִרֵנִי בַמַּיִם מֵי אָפְסָיִם): aleshores l'home va anar cap a llevant amb un cordill d'amidar a la mà i amidà mil colzades i em féu travessar l'aigua i l'aigua m'arribava fins al garró

öku·fantur <m. -fants, -fantar>:

<COL·LO> cafre m & f del volant, boig boja al volant (animal conduint, conductor temerari i desconsiderat)

öku·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

sortida f amb cotxe (excursió o passeig amb cotxe)

♦ fara í stutta ökuferð: <LOC> fer una sortideta amb cotxe

öku·fær, -fær, -fært <adj.>:

apte -a per a transitar-hi (carretera, vehicle), transitable (carretera)

♦ í ökufæru ástandi: (bíll, ökutæki) en bon estat [de funcionament] (cotxe, vehicle)

♦ ökufær vegur: #1. carretera transitable (asfaltada); #2. pista transitable (no asfaltada)

öku·garpur <m. -garps, -garpar>:

campió [que combat] dalt d'un carro

◊ þá sló Akkilles á bæði lær sér, og mælti til Patrókluss: „Upp, upp, seifborni Patróklus, ökugarpur (ἱπποϰέλευϑος -έλευϑος -έλευϑον:   ὄρσεο διογενὲς Πατρόϰλεες ἱπποϰέλευϑε)! Eg sé hjá skipunum þyt brennanda elds; er eg hræddur um, að þeir nái skipunum, og ekkert undanfæri (φυκτά) verði framar. Far þú fljótt í herklæðin, en eg skal kalla saman liðið“: després, l'Aquil·les es va pegar a totes dues cuixes i digué al Pàtrocle: “Amunt! Amunt! Pàtrocle, tu, del llinatge d'en Zeus, campió [que combats] dalt d'un carro! Ja veig vora els vaixells els espeternecs del foc brusent; tinc por que no capturin les naus, i que ja no sigui pas possible la fugida. Revesteix-te aviat d'armes i cuirassa mentre jo aplego la tropa”

◊ svo óðstú, Patróklus ökugarpur (ἱπποϰέλευϑος -έλευϑος -έλευϑον:   ὣς ἰϑὺς Λυϰίων Πατρόϰλεες ἱπποϰέλευϑε ǁ ἔσσυο ϰαὶ Τρώων, ϰεχόλωσο δὲ ϰῆρ ἑτάροιο), beint á móti Lýkíumönnum og Tróverjum, því þá varstu í reiðum hug sökum félaga þíns: així et precipitares Pàtrocle, campió que combaties dalt d'un carro, tot dret contra els licis i els troians, car estaves enfurit a causa del teu company

◊ hann var sjálfur eftir við skipin, en mun þó hafa lagt ríkt á við þig (ἐπετέλλετʹ), áður þú fórst af stað, og sagt: „ „Mun mig um það, Patróklus ökugarpur (ἱπποϰέλευϑος -έλευϑος -έλευϑον:   ἱπποϰέλευϑε), að þú komir ekki fyrr aftur til enna holu (γλαφυρὰς) skipa, en þú hefir rist í sundur (δαΐξαι) blóðugan brynstakkinn (χιτῶνα) á brjósti Víga-Hektors“: ell mateix va romandre enrere a la vora de les naus, però tanmateix, abans que tu partissis d'allà, et degué manar amb aquestes paraules: “Promet-me, Patrocle, campió que combats dalt d'un carro, que no tornaràs a les naus buides (còncaves) fins que no hagis estripat del pit de l'Hèctor homeier la seva cota sangonenta” (l'original fa: μή μοι πρὶν ἰέναι Πατρόϰλεες ἱπποϰέλευϑε ǁ νῆας ἔπι γλαφυρὰς πρὶν Ἕϰτορος ἀνδροφόνοιο ǁ αἱματόεντα χιτῶνα περὶ στήϑεσσι δαΐξαι)

öku·hraði <m. -hraða, no comptable>:

velocitat f [de conducció]

öku·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

apte -a per a transitar-hi, en bon estat per a transitar-hi

♦ vera í ökuhæfu ástandi: (bíll, ökutæki) estar en bon estat per a transitar (cotxe, vehicle)

öku·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m d’autoescola, professora f d’autoescola

öku·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:

classes f.pl [de conducció]

öku·lag <n. -lags, -lög>:

conducció f, manera f de conduir (→ aksturslag)

öku·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

permís m de conduir

♦ keyra án ökuleyfis: conduir sense carnet

♦ svipta e-n ökuleyfi <= Dat.> fyrir ölvunarakstur: retirar el carnet de conduir a algú per conduir en estat d’embriaguesa

öku·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

far (o: llum) m de cotxe

ökum:

1ª pers. pl. pres. ind. & subj. de → aka “conduir, anar en cotxe; transportar amb cotxe”

öku·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> automobilista m & f

2. (bílstjóri, vélhjólamaður) conductor m, conductora f (persona que condueix vehicle modern a motor de dues i més rodes)

♦ drukkinn¹ ~ góður² ~ óreyndur³ ~ reyndur⁴ ~ skynsamur⁵ ~ tillitslaus⁶ ~ úrvals⁷ ~ varkár⁸ ~ ölvaður⁹ ökumaður: un conductor embriac⁹ ~ prudent⁸ ~ d'elit⁷ ~ desconsiderat⁶ ~ assenyat⁵ ~ expert⁴ ~ inexpert³ ~ bon² ~ begut¹ (o: borratxo; o: gat -Bal.- )

♦ flótti ökumanns af slysstað: fugida de conductor de lloc d'accident

♦ ökumaður bílsins: el conductor del cotxe

♦ ökumaður bifhjóls: motorista m & f, conductor m de moto, conductora f de moto

♦ ökumaður vörubíls: conductor m de camió, conductora f de camió, camioner m, camionera f

♦ ökumaðurinn flúði af slysstað: el conductor va fugir del lloc de l'accident

3. (atvinnubílstjóri) xofer (o: xòfer; o: xófer -Bal.- ) m & f (persona que condueix professionalment, esp. per a altri, un vehicle a motor. A les Balears xófer i conductor són sinònims)

♦ vinna sem ökumaður fyrir XY: treballar com a xofer per a XY

4. (ekill áætlunarvagns, póstekill, léttivagnsekill, leiguvagnsekill, drossíuekill) cotxer m, cotxera f (conductor de tartana, carrossa, diligència i carruatges amb tracció animal)

◊ varð hann ævareiður og ákvað að láta Gyðinga líða fyrir það og einnig fyrir tjónið sem Persepólisbúar ollu honum er þeir ráku hann á flótta. Skipaði hann ökumanni (ὁ ἁρματηλάτης -άτου:   διὸ συνέταξεν τὸν ἁρματηλάτην ἀδιαλείπτως ἐλαύνοντα κατανύειν τὴν πορείαν) sínum að aka linnulaust alla leið í áfangastað. Dómur himinsins var sannarlega með í þeirri för. Konungur sagði nefnilega í drambi sínu: „Ég skal gera Jerúsalem að fjöldagröf Gyðinga um leið og ég kem þangað“: es va posar furiosíssim i va decidir fer patir als jueus per això i també pel dany que els habitants de Persèpoli li havien fet quan l'havien fet fugir. Va manar al conductor del seu carruatge que fés sense repòs tot el camí fins al terme del viatge. La condemna del cel veritablement ja acompanyava aquest viatge, perquè el rei havia dit en el seu orgull: “Faré de Jerusalem la tomba dels jueus tan bon punt hi arribi”

5. (ökumaður á kerru, á vagni, kerruekill) carreter m, carretera f (persona que mena carro o carreta)

ökumanns·sæti <n. -sætis, -sæti>:

seient m de conductor

öku·nám <n. -náms, no comptable>:

classes f.pl [de conducció]

ökunáms·bók <f. -bókar, -bækur>:

cartilla f [de pràctiques] de l'alumne d'autoescola

öku·nemi <m. -nema, -nemar>:

alumne m d'autoescola, alumna f d'autoescola

öku·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

conductor temerari, conductora temerària (conductor de conducció desconsiderada, que sol anar a massa velocitat i/o que no observa d'altres normes de circulació)

öku·próf <n. -prófs, -próf>:

1. <GEN> examen m per a l'obtenció del permís de conduir, examen m de conduir

♦ skriflegt ökupróf: examen teòric

♦ verklegt ökupróf: examen pràctic

2. <COL·LO> carnet m de conduir

♦ missa ökuprófið: perdre el carnet de conduir (sofrir la retirada del carnet de conduir)

◊ hún hefur misst ökuprófið í þrjá mánuði: li han retirat el carnet per tres mesos

öku·réttindi <n.pl -réttinda>:

permís f.pl de conduir

♦ almenn ökuréttindi: llicència normal per conduir vehicles

♦ keyra án ökuréttinda: conduir sense carnet

♦ svipta e-n ökuréttindum: retirar el carnet de conduir a algú

öku·riti <m. -rita, -ritar>:

tacògraf m

öku·sess <m. -sess, -sessar>:

pescant m (seient de cotxer)

öku·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

carnet m de conduir

◊ eftir að hafa staðist ökuprófið fær ökumaðurinn ökuskírteini útgefið: després d’haver aprovat l’examen de conduir, al nou conductor li serà lliurat el permís de conduir

öku·skóli <m. -skóla, -skólar>:

autoescola f

<†>  öku·stóll <m. -stóls, -stólar>:

variant antiquada de → hjólastóll “cadira de rodes”

öku·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

vehicle m

♦ notað ökutæki: vehicle usat

♦ nýtt ökutæki: vehicle nou

♦ vélknúið ökutæki: vehicle m a motor

ökutækja·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

registre m de vehicles

ökutækja·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:

plus m per ús de vehicle propi

ökutækja·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

assegurança f de vehicle[s]

öku·tími <m. -tíma, -tímar>:

hora f de pràctica d'autoescola

öku·verð <n. -verðs, -verð>:

preu m de la carrera (de taxi)

öku·þór <m. -þórs, -þórar>:

1. <GEN> pilot m [automobilístic]

♦ fimm ökuþórar í Formúlu-1: cinc pilots de fórmula-1

2. (ökufantur) fitipaldi m & f (persona que condueix a massa velocitat i sovint temeràriament)

Öku·þór <m. -þórs, no comptable>:

<MITOL> Ökuþór m, Tor carreter, designació del déu Tor que apareix als capítols 21, 44, 46 i 54 de la Gylfaginning. Fora de la Gylfaginning aquesta designació del déu no és pas atestada

◊ Hár segir: "Þór er þeirra framast, sá er kallaður er Ásaþór eða Ökuþór. Hann er sterkastur allra guðanna og manna. Hann á þar ríki er Þrúðvangar heita en höll hans heitir Bilskirnir. Í þeim sal eru fimm hundruð gólfa og fjórir tigir. Það er hús mest svo að menn hafa gert. Svo segir í Grímnismálum <...>: en Hár li va dir: “en Þórr, que [també] és anomenat Tor dels Ansos i Tor carreter, és el més important d'ells. És el més fort de tots els déus i de tots els homes. Té els seus dominis a l'indret que s'anomena Þrúðvangar i la seva hǫll es diu Bilskirnir. En aquest estatge hi ha cinc-cents quaranta gólf. És l'edifici més gran que els homes hagin fet, tal i com es diu en els Grímnismál <...>

◊ Þór á hafra tvo er svo heita: Tanngnjóstur og Tanngrisnir, og reið þá er hann ekur, en hafrarnir draga reiðina. Því er hann kallaður Ökuþór. Hann á og þrjá kostgripi. Einn þeirra er hamarinn Mjöllnir er hrímþursar og bergrisar kenna þá er hann kemur á loft, og er það eigi undarlegt. Hann hefur lamið margan haus á feðrum eða frændum þeirra. Annan grip á hann bestan: Megingjarðir. Og er hann spennir þeim um sig, þá vex honum ásmegin hálfu. Hinn þriðja hluta á hann, þann er mikill gripur er í, það eru járnglófar. Þeirra má hann eigi missa við hamarsskaftið. En enginn er svo fróður að telja kunni öll stórvirki hans. En segja kann eg þér svo mörg tíðindi frá honum að dveljast munu stundirnar áður en sagt er allt það er eg veit": en en Þórr té dos bocs que nomen Tanngnjóstr i Tanngrisnir, ço és, Cruixidor de Dents i Dents-separades; també té el carro que mena, i els dos bocs estiren aquest carro. Aquesta és la raó per la qual rep el nom d'Ǫkuþórr, ço és, en Þórr Carreter. També té tres objectes de gran valor: un d'ells és el martell Mjǫllnir, ço és, Esclafador, que els tursos de gebre i els bergrisons reconeixen sempre que és aixecat en l'aire, la qual cosa no és gens d'estranyar: [al capdavall,] ha esclafat mant cap de llurs parents o pares. El segon objecte preciós que té són els Megingjarðar, ço és, el Cinyell de Força. I quan ell se'l cenyeix, la seva força d'ans li augmenta el doble. La tercera cosa que té i que té un gran valor són els Jórnglófar, ço és, les Manyoples o Guants de Ferro. No li poden faltar per agafar bé el mànec del martell. I ningú no és pas tan saberut que pugui contar totes les seves grans fetes. Però jo te'n puc dir tants de fets memorables que passarien hores abans no te n'hagués contat tot el que en sé”

öl <n. öls, öl>:

1. <GASTRO> cervesa f, modernament aquest mot està quedant arraconat per → bjór . Originàriament designava un tipus de cervesa dolça, feta sense afegiment de llúpol

♦ drekka [eitt] glas af öli: beure un got [totsol] de cervesa

♦ sýna e-m hvar Davíð keypti ölið: <LOC FIG> ensenyar a algú com es fan les coses, ensenyar a algú quantes són cinc (amenaçar algú amb conseqüències desagradables si no fa o no ha fet el que hom li diu o a ha dit que faci)

♦ öl er annar maður: <LOC FIG> la cervesa converteix un home en tot un altre, el qui ha begut ja no és ell mateix (vocabulari: #1. annar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 21: ǫl er annarr maður   Bier macht zu einem anderen Menschen, ein Betrunkener ist nicht mehr er selbst)

♦ ölið er þrotið: la cervesa s'ha acabat

♦ ölið mælir með þeim: <LOC FIG> diuen el que diuen per la cervesa que han begut (vocabulari: #1. mæla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 433: ǫlit mlir með þeim   sie sprechen unter Einwirkung der Trunkenheit)

2. <HIST> celebració f social amb consum de cervesa, festa o banquet amb què hom celebrava un esdeveniment social determinat (p.e., un naixament, un enterrament, unes noces etc.): → erfiöl, → fagnaðaröl, → festaröl, → ættleiðingsöl, etc.

öl·bruggari <m. -bruggara, -bruggarar>:

cerveser m, cervesera f, fabricant m & f de cervesa

öl·bruggun <f. -bruggunar, no comptable>:

fabricació f de cervesa

öld <f. aldar, aldir>:

1. (hundrað ár) segle m (cent anys)

♦ á áttunda áratug síðustu aldar: en els anys vuitanta del segle passat

♦ á fimmtándu öld: en el segle quinze

♦ á fyrri hluta 20. (= tuttugustu) aldar: a la primera meitat del segle XX (= vint) 

♦ á síðari hluta 19. (= nítjándu) aldar: a la segona meitat del segle XIX (= dinou) 

♦ byggðir frá fyrri hluta 20. (= tuttugustu) aldar: edificis de la primera meitat del segle XX (= vint) 

♦ í byrjun ~ lok 19. (= nítjándu) aldar: a la primeria ~ a la darreria del segle XIX (= dinou) 

♦ í byrjun ~ lok 20. (= tuttugustu) aldar: a la primeria ~ a la darreria del segle XX (= vint) 

♦ átjánda ~ nítjánda ~ tuttugasta ~ tuttugasta og fyrsta öldin: el segle divuit ~ dinou ~ vint ~ vint-i-un

♦ um aldir alda: pels segles dels segles

♦ um miðja fimmtándu öld: a mitjan segle quinze

♦ um miðja síðustu öld: a mitjan segle passat

♦ þegar lengra leið fram á aldirnar: a mesura que els segles varen anar passant

♦ öld eftir öld: segle rere segle

2. (tímabil) era f (època, edat)

♦ öld tækninnar: l'era tecnològica

♦ frá alda öðli: de temps immemorials

♦ frá örófi alda: d'antic, [des] de sempre

♦ fyrir allir aldir: a trenc d'alba

♦ fara á fætur fyrir allir aldir: prendre la matinada, llevar-se de bon matí, aixecar-se de bon matí (Mall.) 

♦ vakna fyrir allir aldir: despertar-se de matinada 

♦ hugsa ekki í árum heldur öldum: pensar molt a llarg termini

♦ liðnar aldir: els temps passats, el passat

♦ nú er öldin önnur: els temps han canviat

♦ þá var öldin önnur: eren altres temps

♦ → bronsöld “Edat de Bronze”

♦ → járnöld “Edat de Ferro”

♦ → steinöld “Edat de Pedra”

öldóttur, öldótt, öldótt <adj.>:

ondulat -ada

♦ öldótt lína: una línia ondulada

öldruð:

nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de → aldraður, öldruð, aldrað “d'edat, gran”

öl·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:

embriac -aga

öldrun <f. öldrunar, no comptable>:

envelliment m

öldrunar·deild <f. -deildar, -deildir>:

[secció f de] geriatria f

öldrunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

gerontologia f

öldrunar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

gerontòleg m, gerontòloga f

öldrunar·lækningar <f.pl -lækninga>:

geriatria f

öldrunar·læknir <m. -læknis, -læknar>:

geriatra m & f

öldrunar·sálfræði <f. -sálfræði, no comptable>:

psicologia geriàtrica

öldu¹:

casos oblics del sg. de → alda “ona”

öldu²:

dat. sg. arcaic i/o poètic de → öld “segle”

öldu- <en compostos>:

cimato-, cimat-, cimàtic -a, cimo-, undi-, ondulat -ada, d'ona

öldu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:

1. (hafnargarður) escullera f (dins la mar, davant la costa)

2. (brimgarður í höfn) espigó m (dins port)

3. (framan á skipi) tallamar m (a la proa de vaixell)

4. (olía til að lægja úfinn sjó) oli m per a calmar la mar (matèria que, en cas de necessitat, es llença a la mar encrespada per encalmar-la)

öldu·dalur <m. -dals, -dalir>:

<GEN & FÍS> vall f d'ona, sinus m d'ona

♦ vera í öldudal: <LOC FIG> tocar fons, trobar-se en un punt molt baix

öldu·faldur <m. -falds, -faldar>:

<GEN & FÍS> cresta f d'ona

öldu·gangur <m. -gangs, -gangar>:

1. <GEN> embat m de les ones

2. (öldugutlandi, ölduhreyfing) onatge m (ondulació de la mar, moviment de les ones)

◊ mikill og þéttur öldugangur: un onatge d'ones grans i freqüents

3. (öldurót, órói á sjó) maregassa f (maror, mar encrespada)

öldu·gjálfur <n. -gjálfurs, no comptable>:

clapoteig m de les ones

öldu·gutl <n. -gutls, no comptable>:

clapoteig m de les ones

öldu·gutlandi <m. -gutlanda, no comptable>:

mar arrissada, marejol m

öldu·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:

<FÍS> altura (o: alçada) f d'ona, distància f cresta-vall

öldu·kambur <m. -kambs, -kambar>:

<GEN> cresta f d'ona

öldu·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:

<FÍS> longitud f d'ona (→ bylgjulengd)

öldu·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:

ondat -ada (o: ondulat -ada; o: ondulós -osa; o: ondós -osa)  

öldunga·deild <f. -deildar, -deildir>:

<POLÍT> senat m (cambra alta de certs parlaments europeus moderns i dels Estats Units d'Amèrica)

öldungadeildar·þingmaður <m. -þingmann, -þingmenn>:

<POLÍT> senador m, senadora f

öldunga·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

1. <GEN> consell m d'ancians

2. <HIST í Róm> senat m (de Roma)

3. <HIST í Spörtu> gerúsia f (d'Esparta)

4. <HIST RELIG Gyðinga> consell m dels ancians, presbiteri m, gerúsia f (assemblea d'ancians dels jueus)

◊ Ísraelsmenn gerðu eins og Jóakim æðsti prestur hafði boðið og öldungaráð (ἡ γερουσία -ίας:   καὶ ἡ γερουσία παντὸς δήμου Ἰσραὴλ) allrar Ísraelsþjóðarinnar, en það kemur saman í Jerúsalem: els israelites van fer com els havia ordenat en Joaquim, el summe sacerdot, i el consell dels ancians de tot el poble d'Israel, que es reunia a Jerusalem

◊ bréf konungs til þjóðarinnar var á þessa leið: „Antíokkus konungur sendir öldungaráði Gyðinga (ἡ γερουσία -ίας:   Βασιλεὺς Ἀντίοχος τῇ γερουσίᾳ τῶν Ἰουδαίων καὶ τοῖς ἄλλοις Ἰουδαίοις χαίρειν) og öðrum Gyðingum kveðju. Ef ykkur vegnar vel þá er það að vorum óskum. Sjálfir erum vér við góða heilsu: la carta del rei al poble era com segueix: «El rei Antíoc saluda el consell d'ancians dels jueus i tots els altres jueus. Si us va bé, és com desitgem. Nosaltres tenim bona salut

◊ þegar dagur rann kom öldungaráðið (τὸ πρεσβυτέριον -ίου:   συνήχθη τὸ πρεσβυτέριον τοῦ λαοῦ) saman, bæði æðstu prestar og fræðimenn, og létu færa hann fyrir ráðsfund (τὸ συνέδριον -ίου:   καὶ ἀπήγαγον αὐτὸν εἰς τὸ συνέδριον αὐτῶν) sinn: quan es va fer de dia, es reuní el consell dels ancians [del poble], grans sacerdots i mestres de la llei, i el feren portar a llur tribunal (sanedrí)

öldungaráðs·maður <m. -ráðsmanns, -ráðsmenn>:

1. <GEN> membre m & f del consell d'ancians

2. <HIST í Róm> senador m (del senat de Roma)

3. <HIST í Spörtu> geront m (de la gerúsia d'Esparta)

öldunga·toppur <m. -topps, -toppar>:

blet m punxent, marxant m, blet gros (planta Amaranthus retroflexus)

öldungis <adv.>:

absolutament, del tot, completament

öldungs·húð <f. -húðar, -húðir>:

pell f de brau, pell f de toro

öldungur <m. öldungs, öldungar>:

1. <GEN> ancià m, anciana f (persona que ja ha arribat a la vellesa, però que encara conserva la plenitud de les seves forces)

Snorri svarar: "Eg gerist nú gamall maður og nenni eg nú ekki að halda seka menn ef mig rekur öngva nauðsyn til. Eða hvað bar nú til er öldungurinn vísaði þér nú frá sér?":
l'Snorri li va respondre: "M'estic fent vell i no tinc gaire ganes de mantenir proscrits si cap necessitat no m'empeny a fer-ho. I ara, [digues-me,] què ha passat perquè l'ancià t'hagi foragitat del seu costat?

Gissur mælti: "Mikinn öldung höfum vér nú að velli lagt og hefir oss erfitt veitt og mun hans vörn uppi meðan landið er byggt"
en Gissur li va dir: "Hem mort un gran ancià i ens ha resultat molt difícil fer-ho, i el seu darrer combat romandrà en la memòria de la gent mentre aquesta terra estigui habitada"

♦ öldungar borgarinnar: els ancians de la ciutat

2. <POLÍT> senador m, senadora f

3. (gamalt naut, griðungur) brau [madur], toro [adult] (mascle de vaca que ja ha arribat a la vellesa, però que encara conserva totes les forces)

Heiðrekr konungr sezk nú um kyrrt ok gerisk hǫfðingi mikill ok spekingr at viti. Heiðrekr konungr lét ala gǫlt mikinn. Hann var svá mikill sem ǫldungar þeir, er stœrstir váru, ok svá fagr, at hvert hár þótti ór gulli vera. Konungrinn leggr hǫnd sína á hǫfuð geltinum, en aðra á burst ok sverr þess, at aldri hefir maðr svá mikit af gert við hann, at eigi skuli hann hafa réttan dóm spekinga hans, en þeir tólf skulu gæta galtarins, eða ella skal hann bera upp gátur þær, er hann gæti eigi ráðit. Heiðrekr konungr gerisk ok nú inn vinsælasti
El rei Heiðrekr llavors es va retirar i es va convertir en un gran cabdill i en un savi. El rei Heiðrekr havia fet criar un gran verro que era tan gros com els braus ja crescuts més grossos i era tan bonic que cadascuna de les seves cerres semblava d'or. El rei va posar una mà sobre el cap del verro i l'altra mà sobre les seves cerres i va jurar que qualsevol persona, fos quin fos el mal que li hagués fet, tindria un judici just davant els seus dotze savis, els dotze que tindrien cura del verro, o, altrament (és a dir, si volia deslliurar-se del judici), l'acusat havia de posar-li endevinalles que ell no pogués endevinar. El rei Heiðrekr també fou, de llavors ençà, un rei estimadíssim

4. cap m de vell (cactus Cephalocereus senilis)

öldu·orka <f. -orku, no comptable>:

energia cimàtica, energia f de les ones, energia undimotriu  (energia extreta del o produïda o generada pel moviment de les ones)

♦ öldu- og sjávarfallaorka: energia de les ones i les marees

öldur¹:

nom. & ac. pl. de → alda "ona"

öldur² <n. öldurs, öldur. Gen. pl.: öldra; dat.pl.: öldrum>:

(öldrykkja) bevèrria f de cervesa, festa f en què hom beu cervesa

♦ að öldri og að áti: <LOC HIST JUR> bevent cervesa i menjant

◊ hann tók þá til máls: "Það er upphaf griðamála vorra að guð sé við oss alla sáttur. Vér skulum og vera menn sáttir vor í millum og samværir að öldri og að áti, á þingi og á þjóðstefnu, að kirkna sókn og í konungs húsi og hvervetna þar er manna fundir verða. Þá skulum vér svo sáttir sem aldrei hafi fjandskapur vor í millum verið. Vér skulum deila kníf og kjötstykki og alla hluti vor í milli sem frændur en eigi fjándur. Ef sakar gerast héðan af á milli vor, þær skal fé bæta en eigi flein rjóða. En sá vor er gengur á gervar sættir eða vegur á veittar tryggðir þá skal hann svo víða vargrækur og rekinn sem menn víðast varga reka, kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldar upp brenna, jörð grær, mögur móður kallar, skip skríður, skildir blika, sólskin snæ lægir, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður, vindur vex, veitir vatn til sjóvar og karlar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, guðs hús og guma, heim hvern nema helvíti. Tekur hver vor tryggðir við annan fyrir sig og sinn erfingja, alinn og óborinn, getinn og ógetinn, nefndan og ónefndan, en hver veitir í mót tryggðir og ævintryggðir, mætar tryggðir og megintryggðir þær er æ skulu haldast meðan moldir og menn lifa. Nú erum vér sáttir og sammála hvar sem vér finnumst á landi eða á legi, skipi eða á skíði, í hafi eða á hestbaki, árar að miðla og ausskotu, þóftu og þilju, ef þarfar gerast, jafnsáttur hver við annan sem sonur við föður eða faðir við son í samförum öllum. Höfum nú lófatak að tryggðamálum og höldum vel tryggðir að vilja Krists og að vitni allra manna þeirra er nú heyrðu tryggðamál. Hafi sá guðs hylli er heldur tryggðir en sá gremi guðs er rýfur réttar tryggðir en hylli sá er heldur. Höfum heilir sæst en guð sé við alla sáttur": en Þorgils llavors va començar a dir: “Aquest és l'inici de la nostra fórmula de pau. Que Déu sia condescendent amb tots nosaltres. «Que nosltres també estiguem caqbals i conciliats entre nosaltres, tant bevent cervesa com menjant, en el þing i a les assemblees generals, durant l'anada a l'església i al casal del rei, i pertot arreu on els homes s'hagin aplegat». Que llavors estiguem tan conciliats com si mai no hi hagués hagut enemistat entre nosaltres. Compartirem ganivet i tallada de carn i totes les coses com a amics i no pas com a enemics. Si d'avui endavant (=en el futur) es tornen a produir litigis entre nosaltres, se resoldran amb diners i no pas enrogint la llança. I el qui de nosaltres que infringeixi l'acord conclòs o trenqui les fermances jurades, que sigui bandejable i sigui bandejat com el vargur [que serà] de pertot, fins tan lluny on els homes expulsin els vargar de llur comunitat, els cristians vagin a les esglésies, els pagans honorin llurs temples amb ofrenes i sacrificis, el foc faci flamarada, la terra verdegi, un fill cridi sa mare, el vaixell avanci, els escuts lluïn, el raig de sol desfaci la neu, el lapó marxi amb esquís, la conífera creixi, un girfalc voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, el món estigui habitat, el vent refermi, l'aigua corri cap a la mar i els húskarlar (missatges) sembrin gra. Que romangui [sempre] lluny de les esglésies i dels cristians, de les cases de Déu i de l'home, de qualsevol vila tret de l'infern. Cadascun de nosaltres rep de l'altre fermança per a si i el seu hereu, nat i no nat, engendrat i no engendrat, anomenat i innominat, i, a canvi, cadascun [de nosaltres] presta [als altres] fermança i fermança perpètua, fermança plenament vàlida (irrecusable) i fermança ferma (robusta), que perduraran per sempre mentre duri la terra i hi visquin els homes. Ara estem cabals i conciliats (concordes), sigui on sigui allà on ens trobem, [ja sigui] en terra i a l'aigua, anant amb vaixell o amb esquís, a la mar o a dalt d'un cavall, [cabals i conciliats] per a compartir rems i perol [per a poar l'aigua fora de l'embarcació], banc de remadors i coberta, si se'n dóna la necessitat, Cadascun [ara] està tan conciliat amb l'altre com el fill amb son pare o el pare amb son fill en qualsevol situació en què coincideixin. Ara, donem-nos la mà per a pronunciar la fórmula de fermança i mantinguem bé les fermances jurades segons la voluntat del Crist i amb el testimoniatge de tots els homes que ara hagin sentit pronunciar la fórmula de la fermança. Que tingui el favor de Déu el qui mantindrà les fermances, i l'ira de Déu el qui trenqui la fermança jurada a dreta llei, però el qui la mantingui, que tingui el seu favor. Que ens hàgim conciliat de manera sincera i que Déu sigui condescendent amb tots nosaltres

öldu·hryggur <m. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:

<GEN> cresta f d'ona

öldu·rið <n. -riðs, -rið>:

<GEN> cresta f d'ona

öldurmann·legur, -leg, -legt <adj.>:

(fyrirmannlegur) d'aspecte distingit i venerable (per l'edat)

◊ það var mál manna að eigi hefði séð höfðinglegri menn en þeir voru allir. Ingi konungur var einna mestur og þreklegastur og þótti hann öldurmannlegastur en Magnús konungur þótti skörulegastur og hvatlegastur en Eiríkur konungur var einna fegurstur. En allir voru þeir fríðir, stórir menn og göfuglegir og orðsnjallir: la gent deien que mai abans no s'havien vist prínceps més majestuosos que tots ells. El rei Ingi era el més alt de tots ells i el més robust i també se'l considerava el més venerable [per la seva edat]. El rei Magnús, per la seva banda, semblava el més estrenu i enèrgic. Quant al rei Eiríkur, aquest era el més bell dels tres treis. Tots ells, emperò, eren bells, personatges egregis i nobles i diserts

öldur·páfi <m. -páfa, -páfar>:

kàkapo (o: càcapo) m (ocell Strigops habroptilus)

öldu·rót <n. -róts, -rót>:

maror f, mar f de fons

◊ þeir fóru þá til hans, vöktu hann og sögðu: "Meistari, meistari, vér förumst!" En hann vaknaði og hastaði á vindinn og öldurótið (ὁ κλύδων τοῦ ὕδατος:   ὁ δὲ διεγερθεὶς ἐπετίμησεν τῷ ἀνέμῳ καὶ τῷ κλύδωνι τοῦ ὕδατος) og slotaði þegar og gerði logn: ells se li van atansar i el van despertar dient-li: "Mestre, Mestre, que ens enfonsem!". Ell es despertà, féu callar el vent i les onades de l'aigua i el vent i les onades es va calmar i es féu la bonança

öldu·skafl <m. -skafls, -skaflar>:

cop m de mar, trencant m de gran onada

öldu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

<MED> febre f de Malta, brucel·losi f

öldu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:

1. (borðstokkur á skipi) borda f (vorada d'una nau, arran de coberta, que serveix de parapet o protecció contra les onades)

2. <FÍS> guia f d'ones

öldu·toppur <m. -topps, -toppar>:

<GEN & FÍS> cresta f d'ona

öl·ekill <m. -ekils, -eklar>:

conductor m de carro carregat amb barrils de cervesa

öl·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:

ampolla f de cervesa

öl·föng <n.pl -fanga>:

1. (áfengir drykkir) begudes alcohòliques (begudes espirituoses)

2. (gosdrykkir) begudes gasoses (begudes carbonatades)

öl·ger <n. -gers, no comptable>:

llevat m de la cervesa (fong Saccharomyces cerevisiae)

öl·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. (ölgerðarhús) cerveseria f (fàbrica de cervesa)

2. (ölbruggun) fabricació f de cervesa

ölgerðar·hús <n. -húss, -hús>:

cerveseria f, fàbrica f de cervesa

ölgerðar·maður <m. -manns, -menn>:

cerveser m, cervesera f, fabricant m & f de cervesa

öl·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:

alegre, content -a (que ha begut una mica)

öl·glas <n. -glass, -glös>:

(glas undir öl & glas af öli) got m de cervesa (got per a beure-hi cervesa & got que conté cervesa)

öl·kelda <f. -keldu, -keldur. Gen. pl.: -keldna>:

font f d'aigua mineral

ölkeldu·vatn <n. -vatns, -vötn>:

aigua f mineral [natural]

♦ átappað ölkelduvatn: aigua mineral embotellada (→ sódavatn)

♦ freyðandi ölkelduvatn: aigua mineral amb gas

♦ kolsýrt ölkelduvatn: aigua mineral carbonatada (o: carbònica)

♦ náttúrulega kolsýrt ölkelduvatn: aigua mineral carbònica natural

♦ náttúrulegt ölkelduvatn: aigua mineral natural

öl·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:

gerra f de cervesa

öl·krá <f. -krár, -krár>:

cerveseria f, pub m

öl·krás <f. -krásar, -kráasir>:

mós [delicat, exquisit] amb què acompanyar la cervesa

◊ 35. Skævaði þá in skírleita, ǀ veigar þeim at bera, ǁ afkár dís, iǫfrom, ǀ oc ǫlkrásir valði, ǁ nauðug, neffǫlom, ǀ enn níð sagði Atla: 35. La del cutis clar, la senyora ferotge, a contracor lliscà llavors [com una serp] a portar-los begudes, als prínceps de nas pàl·lid, i a triar-los móssos exquisits amb què acompanyar la cervesa, i [després] digué paraules d'ignomínia a l'Atli: (vocabulari: #1. skæva: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 179: scæva (að; got. skēwjan) swv. sich fortbewegen, von der schlange (Od. 32), dem schiffe (Am. 98), von einer durch die luft fliegenden walküre (HH. II 4) und einer frau (Akv. 35); #2. skírleitr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 176: scír-leitr adj. hellblickend oder hellen antlitzes (Grm. 39, Akv. 35). Crec que, tanmateix, és millor interpretar el mot en el sentit de Gering/Sijmons III,2 (1931), pàg. 359: en skírleita. Das adj. findet sich in der poesie nur noch Grm 39¹ als epitheton der sonnengottheit [s. z. st.]. In der Verbindung bjartr ok skírleitr steht es Maríusaga 69¹⁵ (von der hautfarbe des heiligen Theophilus, der nach dem empfange des abendmahls weißer und glänzender wurde), és a dir, la de pell blanca i resplendent; #3. afkárr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 13: af-kárr adj. fürchterlich, wild od. ähnl. (Akv. 35 u. 38, Am. 71). En Fritzner I (1886²), pàg. 13b: afkárr, adj. vanskelig at komme tilrettemed. Ghe. 38,41; Am. 70; Fld. II 237⁷; #4. nauðugr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 149: nauðigr u. nauðugr adj. gezwungen, widerwillig <...>; #5. neffǫlr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nef-fǫlr adj. bleichnasig (Akv. 35) <...>. En Gering/Sijmons III,2 (1931), pàg. 359, interpreten el mot com a datiu singular masculí referit prolèpticament (anticipativament) únicament a l'Atli: neffǫlom ‘dem erbleichenden’; das wort ist wohl (mit Detter-Heinzel) proleptisch zu verstehen: Atle wechselte die farbe, als ihm die schreckliche eröffnung gemacht wurde. Vgl. Alv 2¹: hví ’stu svá fǫlr umb nasar?   Das adj. findet sich sonst nur noch Vsp 50⁴ R [auch nisl.: Blöndal II, 573]; #6. níð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 152: níð n. 1. hohn, verletzende rede (Akv. 35))

◊ 36. ‘Sona hefir þinna, ǀ sverða deilir, ǁ hiǫrto hrædreyrug ǀ við hunang of tuggin; ǁ melta knáttu, móðugr, ǀ manna valbráðir, ǁ eta at ǫlkrásom, ǀ ok í ǫndugi at senda: 36. “Repartidor d'espases, has mastegat, amb mel, els cors sangonosos dels cadàvers (hipàl·lage per: els cors dels cadàvers sangonosos) dels teus fills. Paeix, brau (valerós), la carn d'humans sacrificats com a móssos exquisits amb què acompanyar la cervesa i fés-ne enviar [alguns] (=fés passar la safata que els conté) a l'[óœðra] ǫndugi, al setial d'honor inferior” (vocabulari: #1. hrædreyrugr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 102: hræ-dreyrugr adj. blutig wie ein hræ (Akv. 36). En Fritzner I (1891²), pàg. 72a: hrædreyrugr, adj. besudlet med Blod af døde Legemer. En Sijmons/Gering 1903, col. 467: *hrǽ-dreyrogr, adj. mit leichenblut bespritzt:   n.pl.acc. suna hefr þinna, sverþa deiler! hjǫrto hrǽdreyrog viþ hunang of tuggen Akv. 39²; #2. valbráð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 212: val-bráð f. walstattnahrung   in manna valbráðir menschliche leichen als nahrung (der wölfe: Akv. 36 conj.); )

öl·krús <f. -krúsar, -krúsir>:

gerra f de cervesa

♦ panta sér ölkrús: demanar una gerra de cervesa

öl·kær, -kær, -kært <adj.>:

donat -ada a la beguda

♦ hann er ölkær: li agrada beure

öll:

nom. sg. f. & nom. / ac. pl. n. de → allur, öll, allt “tot -a”

öllu:

dat. sg. n. de → allur, öll, allt “tot -a”

♦ öllu <+ adj. en grau comp.>: més aviat <+ adj.>, força <+ adj.>

♦ öllu angurværari: més aviat trist, força trist

♦ öllu stærri: més aviat gros, força gros

♦ öllu <+ adjectius en grau positiu>: absolutament <+ adj.>, del tot <+ adj.>

♦ öllu gott: absolutament bo

öllum:

dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n. de → allur, öll, allt “tot -a”

ölmusa <f. ölmusu, ölmusur. Gen. pl.: ölmusa>:

almoina f (→ beiningar)

♦ beiðast ölmusu: demanar almoina, captar

♦ biðja ölmusu: demanar [una] caritat

◊ eftir langa mæðu rakst hann á beiningamann, er var að biðjast ölmusu. Athos lofaði honum einum gulldal, ef hann vildi fylgja sér þangað, sem hann ætlaði. Betlarinn hugsaði sig um stundarkorn, en stóðst ekki freistingu gullsins og tókst á hendur að segja Athos til vegar: després de grans treballs, va anar a raure a un captaire que estava demanant almoina. L'Athos li va prometre un ducat d'or si l'acompanyava allà on volia. El captaire s'ho va repensar un segon però no va resistir la temptació de l'or i va emprendre la tasca d'indicar el camí a l'Athos (l'original fa: Là il parut de nouveau inquiet et embarrassé, et s'arrêta pour la troisième fois. Heureusement un mendiant passa, qui s'approcha d'Athos pour lui demander l'aumône. Athos lui proposa un écu pour l'accompagner où il allait. Le mendiant hésita un instant, mais à la vue de la pièce d'argent qui brillait dans l'obscurité, il se décida et marcha devant Athos)

♦ biðjast ölmusu: demanar almoina

♦ fá (o: þiggja) ölmusu: rebre una caritat

♦ gefa ölmusu: donar una almoina

♦ lifa á ölmusu: viure de la caritat

ölmusu·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:

almoina f, caritat f (almoina que hom fa o dóna)

♦ gefa ölmusugjafir: fer (o: donar) almoines

ölmusu·gæði <n.pl -gæða>:

beneficència f

ölmusu·maður <m. -manns, -menn>:

pobre m pobra f que viu d'almoines

öln <f. alnar, alnir>:

<MED> ulna f, cúbit m

öln·bogi <m. -boga, -bogar>:

<MED> colze m (→ olnbogi; → olbogi)

öl·óður, -óð, -ótt <adj.>:

[completament] embriac -aga de cervesa

öl·reifur, -reif, -reift <adj.>:

alegre, content -a (per la cervesa beguda)

◊ 18. Glaumr var í hǫllo, ǀ halir ǫlreifir, ǁ oc til Gota ecci ǀ gerðot heyra, ǁ áðr halr hugfullr ǀ í horn um þaut: 18. Xivarri (gatzara) hi havia dins el palau, els homes anaven contents per la cervesa, i no varen sentir gens els [cavalls] gots [que s'acostaven] fins que un baró valent no bufà el corn [per donar l'alarma] (vocabulari: #1. Gotar/gotar: En Kuhn 1968³, pàg. 79: goti m. (gotisches) pferd (Hm. 18 app.; zur schätzung got.pferde vgl. Vm. 12, Ghv. 2, Hm. 3); auch pferdename. Vgl. hlunn-goti, però Neckel/Kuhn 1985⁵, pàg. 271,, es decideixen per Gota, és a dir, per la interpretació del mot com a nom gentilici i releguen la interpretació del mot com a nom comú a l'aparat. D'acord amb aquest fet són possibles dues traduccions: cavalls gots i gots)

◊ 37. Kallar-a-ðu síðan ǀ til kniá þinna ǁ Erp né Eitil, ǀ ǫlreifa tvá; ǁ sér-a-ðu síðan ǀ í seti miðio ǁ gulls miðlendr ǀ geira scepta, ǁ manar meita ǀ né mara keyra’: 37. Ja no cridaràs més a la teva falda l'Erpr i l'Eitill, alegres tots dos per la cervesa. Ja no veuràs més al bell mig del set de la sala els repartidors d'or enastant les llances (posant asta a les llances), [ni els tornaràs a veure] retallant les crineres ni donant llendera als cavalls (per fer-los córrer més)” (vocabulari: #1. set: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 181: set (plur. siot) n. raum, in dem man sitzt, das (etwas erhöhte) seitenschiff der halle (Akv. 37); #2. miðlandi: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 141: miðlandi m. teiler, verteiler, in gullz miðlendr ‘goldverteiler’: fürst (Akv. 37). Vgl. gull-miðlandi; #3. mǫn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 148: mǫn f. mähne; #4. meita: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 139: meita (tta; vgl. auch ahd. meiȥan stv.) swv. beschneiden (Akv. 37); #5. marr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 136: marr (ahd. marh) m. roß <...>; #6. keyra: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 116: keyra (rð) swv. spornen, antreiben (pferde)<...>; )

öl·rún <f. -rúnar, -rúnir (o:<†>  -rúnar)>:

1. <HIST TIPO & MITOL> runa f de la cervesa, runa que protegia el bevedor de cervesa d'un enverinament de la cervesa

◊ 7. Ǫlrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vill, annars qvæn ǁ véli-t þic í trygð, ef þú trúir; ǁ á horni scal þær rísta ǀ oc á handar baki ǁ oc merkia á nagli Nauð: 7. Cal que sàpigues (coneixis) les runes de la cervesa, si vols [que] l'esposa d'un altre (=ço és, l'esposa del teu amfitrió) no t'enganyi en la teva confiança si confies en ella. S'han de gravar en la banya (en què hom serveix la cervesa!) i al dors de la mà (del bevedor d'aqueixa cervesa) i dibuixar sobre una ungla (del bevedor de la cervesa) una nauðr (ᚾ o ᛅ, segons la direcció de l'escriptura) (vocabulari: #1. véla e-n í trygð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 206: véla od. svíkja í trygð treubrüchig hintergehen (Hrbl. 34, Sd. 7, Br. 19 pr); #2. merkja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 140: merkia <...> 1. als zeichen anbringen (einritzen: Sd. 7) <...>)

2. (?) <HIST TIPO & MITOL> runa f de protecció, runa-amulet f, runa d'alu, runa que protegia del mal el qui la portava

◊ 19. Þat ero bótrúnar, ǀ þat ero biargrúnar. ǁ oc allar ǫlrúnar, ǁ oc mætar meginrúnar, ǁ hveim er þær kná óviltar ǀ oc óspiltar ǁ sér at heillom hafa; ǁ nióttu, ef þú namt, ǁ unz riúfaz regin: 19. Aquestes són les runes de millorança, les runes del bon part i totes les runes de protecció i excel·lents runes de poder (o: de força) per al qui sàpiga usar-les, sense confondre-les, sense malfer-les, per a si com a benèfic amulet (és a dir, perquè li portin ventura i el protegeixin del mal). Treu-ne profit, si les has apreses [bé], fins que els déus s'esqueixin (o sigui, fins al ragnaroc) (vocabulari: #1. bótrún: ‘runa de millorança’. Conjectura per bócrúnar. Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 31: *bót-rúnar s. bóc-rúnar. íbid., pàg. 30: bóc-rúnar f.pl buchrunen (die abergläubisch angeschaute buchstabenschrift?); wahrsch. fehlerhaft statt *bót-rúnar ‘heilrunen’ (Sd. 19). En Gering/Sijmons III,2 (1931), pàg. 216, entenen el mot bókrúnar de manera diferent com ho fa en Kuhn loc. cit.: 19¹. bókrúnar, ἅπ. λεγ., kann nur runen bezeichnen, die auf buchenholz geritzt sind, o sigui: runes gravades en fusta de faig o en escorça de faig; #2. mætr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 148: mætr adj. ‘schätzbar’, stattlich, ausgezeichnet; superl. mæztr; zu meta; #3. óviltr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 161: ó-viltr part. prt. unverwirrt (Sd. 19); #4. óspiltr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 160: ó-spiltr part. prt. unzerstört, unversehrt (Sd. 19); #5. heill: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 90: heill f. <...> 2. heilbringendes amulett (Sd. 17 u. 19); #6. rjúfask: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 165: in unz (od. þá er) riúfaz regin, einer formel für den weltuntergang (Vm. 52, Grm. 4, Ls. 41, Sd. 19); )

Öl·rún <f. -rúnar, no comptable>:

1. Ölrún f (ginecònim)

2. <MITOL> Ölrún f, Ǫlrún f, Olrun f, Alurun f, nom d'una de les tres dones-cigne que apareixen esmentades a la Vǫlundarkviða. De l'Ǫlrún s'hi diu que era filla del rei Kjarr de Valland. Ella i les seves dues germanes (?) Svanhvít i Alvitr es casaren amb els fills del rei de Lapònia. L'Ǫlrún es casà amb l'Egill, la Svanhvít amb l'Slagfiðr i l'Alvitr amb en Vǫlundr. Al cap de set anys, ella i les seves dues germanes (?) es posaren les seves formes de cigne i se n'anaren d'allà. L'Egill i el seu germà Slagfiðr van abandonar les valls d'Úlfdalar per anar a cercar la l'Ǫlrún i la Svanhvít respectivament, mentre que en Vǫlundr romania a d'Úlfdalar

öl·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:

<HIST> ölskál f, atuell per a beure-hi cervesa, versemblantment una mena de bol. En traduccions no filològiques: copa de cervesa, got de cervesa

umdu ölskálir: els gots de cervesa van ressonar (o potser: dringar)

◊ 34. Umðo ǫlscálir ǀ Atla, vínhǫfgar, ǁ þá er í hǫll saman ǀ Húnar tǫlðuz, ǁ gumar gransíðir. ǀ Gengo inn hvárir: 34. Els atuells de cervesa de l'Atli ressonaren (dringaren), feixucs de vi, quan el huns es van reunir al seu palau, els homes de llargs mostatxos penjants. Tots dos[, huns i niflungs,] hi havien entrat (vocabulari: #1. teljask saman: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 202: teljaz saman sich versammeln (? — Akv. 34); #2. hvárr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 105: hvárir beide Parteien, scharen HH. II pr, Akv. 34). En Rasmus Christian Rask esmena hvárir en hvatir ‘els ardits hi entraren, hi havien entrat’ (cf. en Neckel/Kuhn 1983⁵, pàg. 246, aparat) ; #3. gengo inn: O ho interpretem com un exemple de πρότερον ὕστερον, o cal traduir-lo amb un plusquamperfet)

◊ 82. Maga hefir þú þinna mist, ǀ sem þú sízt scyldir; ǁ hausa veiz þú þeira ǀ hafða at ǫlscálom, ǁ drýgða ec þér svá dryccio: ǀ dreyra blett ec þeira: 82. Has perdut els teus fills com menys hauries d'haver-los perduts: [Ara ja] saps que has tingut llurs cranis per atuells de cervesa. Així és com t'he preparat (allargat ?) la beguda: afegint-hi llur sang (vocabulari: #1. vita: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 230: Hierher gehören auch die meisten veiztu weißt du, da sie den imper. vertreten u. etwa: merke dir, bedenke od. hör bedeuten (so Háv. 44 u. 119, Ls. 4, 5 u. ö., Fm. 3, Am. 82); #2. drýgja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 40: auch: zubereiten (od. kräftig [driúgr] machen? — Am. 82). Igualment en Gering 1903, col. 159: 2) bereiten: prt. ind. sg. 1. (mit suff. pron.) drýgþak þér svá drykkjo Am 77⁴. Ara bé, en Gering / Sijmons III,2 (1931), pàg. 399, donen a aquest verb un significat molt diferent, sense indicar en què es basen per a fer-ho: 77⁴. drýgþak — þeira ‘dadurch vermehrte ich das getränk, daß ich es mit dem blute vermischte’. Auf dasselbe motiv in dem dänischen volksliede ‘Frændehævn’ (DgF I nr. 4 A str. 38. 39) verweist Bugge, Erpr og Eitill s. 10. Així i doncs, segons això podem traduir/interpretar el verb com a preparar o bé com a allargar, afegir líquid a un altre perquè n'hi hagi més; #3. blett: 1ª & 3ª pers. sg. del pret. d'ind. de blanda ‘mesclar’. En la llengua moderna aquest verb ha generalitzat el paradigma feble, de manera que al fort antic blett ara només li correspon un feble blandaði)

öl·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

pub m

öl·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:

tipus m de cervesa

öl·teitur, -teit, -teitt <adj.>:

alegre, content -a (que ha begut una mica)

ölum:

1ª pers. pl. pres. ind. & subj. de → ala “infantar; alimentar, nodrir”

ölva <ölva ~ ölvum | ölvaði ~ -ölvuðum | ölvað ║ e-n>:

embriagar algú, emborratxar algú (cast., ekki ritm./no lit.), engatar qualcú (Bal.)

ölvaður, ölvuð, ölvað <adj.>:

embriagat -ada, engatat -ada (Bal.)

♦ drekka sig ölvaðan: beure fins a emborratxar-se, beure fins a embriagar-se, beure fins a engatar-se (Bal.)

♦ gera e-n ölvaðan: emborratxar algú, embriagar algú, engatar qualcú (Bal.)

♦ gerast ölvaður: emborratxar-se, embriagar-se, engatar-se (Bal.)

♦ vera ölvaður: estar borratxo, anar gat (Bal.)

♦ verða ölvaður: emborratxar-se, embriagar-se, engatar-se (Bal.)

◊ fjöll Ísraelsmanna munu verða ölvuð (μεθύσκεσθαι:   καὶ τὰ ὄρη αὐτῶν μεθυσθήσεται ἐν τῷ αἵματι αὐτῶν) af blóði þeirra og slétturnar mettaðar af líkum þeirra: les muntanyes dels israelites s'embriagaran amb llur sang i llurs planes seran atipades amb llurs cadàvers

ölvast <ölvast ~ ölvumst | ölvaðist ~ -ölvuðumst | ölvast>:

embriagar-se, emborratxar-se (cast., ekki ritm./no lit.), engatar-se (Bal.)

öl·víma <f. -vímu, no comptable>:

[estat m d']embriaguesa f (originàriament causada per la ingestió de cervesa; modernament, de qualsevol beguda alcohòlica)

◊ þá vaknaði Drottinn eins og af svefni, eins og bardagamaður sem vaknar af ölvímu (ˈʝaʝin ~ יַיִן:   kə-ɣibˈbōr   miθrōˈnēn   mī-ˈʝāʝin,   כְּגִבּוֹר, מִתְרוֹנֵן מִיָּיִן): llavors el Senyor es despertà com d'un son, com un guerrer que es desperta d'una embriaguesa

öl·vímaður, -vímuð, -vímað <adj.>:

ebri èbria, embriagat -ada, engatat -ada (Bal.)

ölvun <f. ölvunar, no comptable>:

embriaguesa f

◊ ölvun (ἡ μέθη -έθης:   πληθύνει μέθη θυμὸν ἄφρονος εἰς πρόσκομμα) eykur heimskingja reiði uns hann hrasar, hún eyðir þrótti (ἰσχὺν) og veldur sárum: l’embriaguesa augmenta el furor de l'insensat fins que ensopega, destrueix la força i infringeix ferides

ölvunar·akstur <m. -aksturs, no comptable>:

conducció f en estat d'embriaguesa

öl·æði <n. -æðis, no comptable>:

[estat m d']embriaguesa f, borratxera f

◊ við ǫlœði. Við ǫlœði, at maðr verði eigi of drukkinn: Tak kjarna persicí (= ferskja) ok stappa við vatn ok drekk þat fastandi eða betonicam (= <†> jǫrðhumli = hulduljós): Contra l'embriaguesa. Contra l'embriaguesa, per tal que un home no estigui massa begut. Agafa el pinyol d'un préssec i aixafa'l amb aigua i beu-ho en dejú o[, si no en tens, fés-ho amb] betònica

ömbun <f. ömbunar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → umbun “paga, recompensa”

eftir það fór Friðrekur biskup til Saxlands og endi þar líf sitt með háleitlegum heilagleik takandi eilífa ömbun af allsvaldanda guði fyrir sinn góðvilja og stundlegt starf —
hanc ob rem Fridricus Episcopus in Saxoniam rediit, ibique mira cum sanctimonia aetatem suam exegit (Jón Ólafsson 1778, cap. IX, pàg. 333)
Post haec episcopus Fridrekus in Saxoniam reddiit, ibique in eximia sanctitate uita functus est, aeternum praemium ab deo omnitenente pro sua beneuolentia et temporali labore consecutus (Sveinbjörn Egilsson 1828, cap. 137, pàg. 298)
després d'això, el bisbe Friðrekur se'n tornà a Saxònia on va acabar la seva vida en exímia santedat, rebent la recompensa eterna de Déu totpoderós per la seva benevolència (aquí = bondat?) i la seva feina en aquest món

ömbuna <ömbuna ~ ömbunum | ömbunaði ~ ömbunuðum | ömbunað ║ e-m e-ð>:

<†> variant arcaica de → umbuna “pagar, recompensar”

en sá hinn illgjarni andi sýndist bónda um nóttina eftir hið þriðja sinn með hryggilegu yfirbragði og bar upp fyrir hann þess háttar kvein með snöktandi röddu og sagði svo: "Þessi vondur svikari, biskup kristinna manna, hefir af sett mig allri minni eign. Herbergi mínu hefir hann spillt, steypt yfir mig vellanda vatni, vætt klæði mín, rifið og ónýtt með öllu. En mér og mínu hyski hefir hann veitt bótlausan bruna og hér með rekið mig nauðgan langt í brott í auðn og útlegð. Nú hljótum við að skilja bæði samvistu og vinfengi og gerist þetta allt af einu saman þínu dyggðarleysi. Hugsa þú nú hver þitt góss mun héðan af varðveita svo dyggilega sem eg hefi áður varðveitt. Þú kallast maður réttlátur og trúlyndur en þú hefir ömbunað mér illu gott" —
Caeterum malignus ille nocte se[p. 287]quenti apparuit colono, uultu moestissimo, huiusmodi querelam, uoce singultiente, coram eo effundens, his uerbis: malus ille impostor, christianorum episcopus, omnibus me fortunis meis deposuit; domum meam uiolauit; aquâ feruenti in me effusa, uestes meas madefecit, et prorsus inutiles reddidit; mihi meaeque familiae cladem irreparabilem attulit; ad hoc nolentem me in remotissimam solitudinem et exilium pepulit. Nunc dissoluamus, necesse est, consuetudinem atque amicitiam; haec autem omnia fiunt unicè ex tua perfidia. Vide in posterum, quomodo res tua seruabitur; et qua retione ei consuletur, pro ea fidelitate, qua ego eam huc usque seruaui. Iustus homo et fidelis perhiberis, at bonum malô rependisti (Jón Ólafsson 1778, cap. III, pàgs. 287 & 289)
proxima uero post nocte malignus spiritus patrifamilias tertium apparuit uultu moesto, talemque querelam uoce singultiente extulit, dicent: hic malus impostor, christianorum hominum episcopus, me omnibus possessionibus meis exuit, aedem meam corrupit, feruenti aqua me superfudit, uestes meas madefecit, dirupit, prorsus inutiles reddidit; mihi uero et familiae meae insanabilem attulit ustionem, et adhaec inuitum me procul in deserta et exilium eiecit. Nunc itaque conuictum et amicitiam dissoluere cogi[p. 289]mur, quae omnia ab sola tua infidelitate proficiscuntur. Iam reputa, quis res tuas ab hoc tempore eadem fide, atque ego, conseruaturus sit; mihi bonum malo rependisti (Sveinbjörn Egilsson 1828, cap. 131, pàgs. 288-289)
i aquell esperit malvolent es va aparèixer al bóndi la nit següent per tercera vegada amb un posat trist i li va fer la mateixa mena de lamentació amb veu sanglotant dient-li les següents paraules: “Aquest mal traïdor (engalipador), el bisbe dels cristians, m'ha fet fora de totes les meves possessions. Ha fet malbé el meu habitatge, vessat damunt meu aigua bullent, ha mullat la meva roba, l'ha estripada i l'ha feta completament inservible. I[, si amb tot això no n'hi hagués prou,] m'ha causat a mi i a la meva casada una cremada irreparable (en realitat, cremades irreparables) i, amb això, m'ha forçat a anar-me'n lluny d'aquí, a una contrada inhabitada i a l'exili. Ara, tu i jo haurem de trencar la nostra relació i amistat i tot això es fa únicament per la teva manca de fidelitat. Pensa ara qui guardarà d'ara endavant els teus béns tan escaientment com els he guardat jo en el passat. A tu t'anomenen un home just i fidel però a mi m'has pagat amb el mal el bé [que t'he fet]”

ömmu:

casos oblics del sg. de → amma “àvia”

ömmu·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

besoncle m, germà f de l'àvia

ömmur:

nom. & ac. pl. de → amma “àvia”

ömmu·stóll <m. -stóls, -stólar>:

hamaca f (tipus de seient per a nadons)

ömmu·systir <f. -systur, -systur>:

bestia f, germana f de l'àvia

ömpull <m. ömpuls, ömplar>:

<RELIG við messu> canadella f

♦ → ampli “íd.”

ömru·legur, -leg, -legt <adj.>:

(óánægður, önugur) rondinaire (remugaire, que rondina o remuga)

ömur·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (dapurlegur) trist -a, malencònic -a (que causa o està en un estat de tristor, ensopit)

◊ ömurlegur afmælisdagur: un natalici deslluït

◊ ömurlegt veður: un temps [atmosfèric] gris i trist

2. (úrillur) vinagrós -ona (malhumorat)

◊ hvað hann var ömurlegur og ógeðslegur: que antipàtic i vinagrós que va estar

3. (hryggilegur) lamentable, planyívol (llastimós, deplorable)

4. (átakanlegur) patètic -a (que fa pena)

5. (leiðinlegur) tediós -osa, monòton -a (que provoca tedi, avorriment)

6. (vonlaus, úrkula vonar) desesperat -ada, desolat -ada (impossible de solucionar, sense cap mena d'esperança)

◊ ömurlegt ástand í Myanmar: situació desesperada a Myanmar

◊ þetta ómilda, ömurlega landslag, sem hann hafði séð...: aquest paisatge desolat i dur que ell havia vist

7. (ógurlegur) espantós -osa (horrorós)

◊ bana sé ek okkarn beggja tveggja, allt ömurligt útnorðr í haf, frost ok kulða, feikn hvers konar: veig la nostra mort, la de tots dos, un fet ben horrible, al nord-oest, enmig de la mar, del gebre i el fred [i d']horrors de tota mena

8. (lélegur) miserable (molt pobre o en una situació d'extrema pobresa)

9. (sóðalegur) sòrdid -a (moralment miserable, patèticament horrorós, abjecte)

◊ ömurlegt, íslenskt morð: un sòrdid assassinat islandès

ömurleika·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

[sentiment f de] tristor f (o: abatiment)  

ömur·leiki <m. -leika, no comptable>:

misèria f, [estat m de] desolació f

♦ ömurleiki og ógæfa: desolació i infortuni

önd¹ <f. andar, andir>:

1. (andardráttur) alè m (respiració)

♦ blaktir önd á skári: estar a punt d'acabar l'alè (o: els alens)

♦ gefa upp öndina: retre el seu darrer alè (expirar, morir)

♦ standa á öndinni: panteixar, estar sense alè (de cansament)

♦ varpa [mæðilega] öndinni: llançar profunds sospirs, sospirar (feixugament)

♦ varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleugeriment

♦ vera með öndina í hálsinum út af e-u: <LOC FIG> estar-se amb el cor en un puny

2. (sál, lífsandi) ànima f (esperit, alè vital)

◊ deyi önd mín (ˈnɛφɛʃ ~ נֶפֶשׁ:   tāˈmɔθ   naφˈʃ-ī   mōθ   ʝəʃāˈrīm,   תָּמֹת נַפְשִׁי מוֹת יְשָׁרִים) dauða réttlátra og verði endalok mín sem þeirra: que la meva ànima mori la mort dels justos i que la meva fi sigui com la d'ells

◊ iður mín, iður mín! Ég engist sundur og saman! Ó, veggir hjarta míns! Hjartað berst ákaft í brjósti mér, ég get ekki þagað! Því að önd mín (ˈnɛφɛʃ ~ נֶפֶשׁ:   kī   qōl   ʃōˈφār   ʃāˈmaʕtī   naφˈʃ-ī,   כִּי קוֹל שׁוֹפָר שָׁמַעְתִּי נַפְשִׁי) heyrir lúðurhljóminn, bardagaópið: les meves entranyes, les meves entranyes! Em recargolo! Oh, parets del meu cor! El cor em batega avalotat dins el pit, no puc callar! Car la meva ànima sent el so del xofar, el crit de guerra!

◊ og María sagði: Önd (ἡ ψυχή -ῆς:   μεγαλύνει ἡ ψυχή μου τὸν κύριον) mín miklar Drottin, og andi minn (τὸ πνεῦμά μου) gleðst í Guði, frelsara mínum: i la Maria va dir: “La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador”

♦ taka önd frá e-m: prendre-li la vida a algú (fer que mori)

◊ tak nú, Drottinn, önd mína (ˈnɛφɛʃ ~ נֶפֶשׁ:   wə-ʕatˈtāh   ʝəˈhwāh   ˌqaħ־ˈnāʔ   ʔɛθ־naφˈʃ-ī   mimˈm-ɛnnī,   וְעַתָּה יְהוָה, קַח-נָא אֶת-נַפְשִׁי מִמֶּנִּי) frá mér, því að mér er betra að deyja en lifa": i ara, Jahvè, preneu-me la vida, perquè més em val morir que no pas viure!»

önd <f. andar, endur (o: andir)>:

ànec m, ànnera f (Mall.), àneda f (Men.) 

önd <f. andar, andir>:

vestíbul m, avantcambra f

Húsfreyja gekk eftir gólfi utar í öndina og mælti: "Var svo þó" og lét fyrir lokurnar: la mestressa del mas va travessar la cambra i va sortir al vestíbul (a l'avantcambra) i va dir: “Tot i així va ésser així!” i va fer passar el forrellat

En er þau koma fram um dyr gekk hún í öndina gegnt útidyrum og kembir þar Oddi syni sínum og sker hár hans: i quan varen passar per la porta [de l'stofa], ella va entrar dins el vestíbul (l'avantcambra) situada davant la porta de fora i allà dedins va pentinar el seu fill Oddur i li va tallar els cabells

öndun <f. öndunar, no comptable>:

respiració f

♦ → innöndun “inspiració, inhalació”

♦ → útöndun “expiració, exhalació”

öndunar·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:

fallada respiratòria

öndunar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:

dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MED> dispnea f

♦ finna fyrir öndunarerfiðleikum: sentir dificultats per a respirar

◊ hafðu samstundis samband við lækninn eða hjúkrunarfræðing ef þú finnur fyrir öndunarerfiðleikum eftir inndælingu: si, després de la injecció, sents que et falta l'aire, posa't en contacte immediatament amb un metge/una metgessa o un/una ATS

♦ [bráðir] öndunarerfiðleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat

öndunar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

perca grimpadora (peix Anabas scandens syn. Anabas testudineus) (→ klifurfiskur)

öndunarfæra·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:

<MED> afecció respiratòria, afecció f dels òrgans respiratoris

öndunar·færi <n.pl -færa>:

<MED> òrgans respiratoris, òrgans m.pl de la respiració

öndunar·gríma <f. -grímu, -grímur>:

<MED> mascareta f facial (de respiració assistida o artificial)

öndunar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:

1. (með munn við munn aðferðinni o.s.fr.) respiració f artificial, ventilació f artificial (amb procediment boca a boca etc.)

♦ veita e-m öndunarhjálp: fer-li la respiració artificial a algú

♦ veita öndunarhjálp: practicar la respiració artificial

2. (með grímu og öndunarvél) respiració f artificial, ventilació mecànica (amb respirador-ventilador)

öndunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

<MED> sistema respiratori

öndunar·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:

trastorn respiratori

♦ öndunarkvillar: complicacions respiratòries, trastorns respiratoris

öndunar·pípa <f. -pípu, -pípur>:

esnòrquel m (tub per a xuclar aire fora de l'aigua)

öndunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

malaltia respiratòria

♦ langvinnur öndunarsjúkdómur: malaltia respiratòria crònica

öndunar·stopp <n. -stopps, -stopp>:

parada respiratòria, aturada respiratòria

öndunar·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:

parada respiratòria, apnea f

öndunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

<MED> aparell m de respiració assistida

öndunar·vegur <m. -vegar, -vegir; emprat sovint en sg.>:

vies respiratòries

♦ blæðing í öndunarvegi: hemorràgia a les vies respiratòries

♦ ótili í öndunarvegi: cos estrany a les vies respiratòries

♦ teppa öndunarvegar: obstrucció de les vies respiratòries

öndunar·vél <f. -vélar, -vélar>:

<MED> respirador m, aparell m de ventilació mecànica

♦ háður öndunarvél: dependent d'aparell de ventilació mecànica

♦ vera háður ~ háð ~ háð öndunarvél: necessitar ventilació mecànica

♦ innri öndunarvél: repirador intern, aparell de ventilació mecànica invasiva

♦ ytri öndunarvél: respirador extern, aparell de ventilació mecànica no invasiva, ventilador m per a ventilació mecànica no invasiva, suport ventilatori per a ventilació mecànica no invasiva

♦ → hátíðniöndunarvél “respirador-ventilador d'alta freqüència, aparell de ventilació [mecànica] d'alta freqüència”

öndunar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:

dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MED> dispnea f

♦ [bráðir] öndunarörðugleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat

♦ heilkenni bráðra öndunarörðugleika hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria aguda del nounat, SDRA f del nounat

önd·vegi <n. -vegis, -vegi>:

1. <GEN> seient (o: lloc) m d'honor

♦ skipa e-m í öndvegi: fer seure algú al seient d'honor

◊ hann lyftir hinum auma úr duftinu og hefur hinn snauða úr skarninu, leiðir hann til sætis hjá höfðingjum og skipar honum í öndvegi (kisˈsēʔ   χāˈβōδ ~ כִּסֵּא כָבוֹד:   wə-χisˈsēʔ   χāˈβōδ   ʝanħiˈl-ēm ,   וְכִסֵּא כָבוֹד יַנְחִלֵם). Stoðir jarðar eru eign Drottins, á þeim reisti hann heiminn: alça de la pols el miserable i aixeca de la immundícia l'indigent, el mena a seure entre prínceps i li assigna el seient d'honor. Els pilars de la terra són propietat de Jahvè: sobre ells va dreçar el món

♦ sitja í öndvegi: seure al lloc d'honor

2. <HIST> öndvegi m, setial m d'honor, en els masos medievals noruecs i islandesos

◊ það var háttur Sæmundar að hann hafði veisludag hvern vetur Nikulásmessu og bauð til öllu stórmenni þar í sveit. Sæmundur sat jafnan á miðjan bekk en skipaði Lofti frænda sínum utar frá sér hið næsta en Björn sat gagnvert Sæmundi á annan bekk í öndvegi. Þar var drukkið fast og talað margt við drykkinn. Sló þá í orðaheimtingar með þeim Lofti og Birni og vinum hans. Var mest fyrir því Steingrímur Ísfirðingur. Fór þá upp sumur kveðskapurinn og skildust þeir þar með hinum mesta fjandskap (SS I, cap. 189, pàg.265): era el costum d'en Sæmundur de fer un banquet cada hivern el dia de sant Nicolau al qual convidava tots els prohoms de la contrada. En Sæmundur seia sempre al bell mig del banc. [En aquesta ocasió] va fer seure en Loftur, el seu parent, just al seu costat a la banda que donava cap a fora i en Björn va seure davant per davant d'en Sæmundur a l'altre banc, al setial d'honor [inferior] (a l'óæðra öndvegi). [En aquesta ocasió,] es va beure ferm i, mentre bevien, es digueren moltes de coses. En un moment donat en Loftur tingué paraules amb en Björn i els seus amics. [D'aquests] l'Steingrímur de l'Ísafjörður era el qui estava més exaltat. La cosa va acabar que es va fer algun poema [contra en Loftur] i quan se separaren ho varen fer en la major de les enemistats (vocabulari: #1. slá í orðaheimtingar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 470: sló í orðaheimtingar es kam zum Streit; #2. vera fyrir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 717: vera fyrir e-u <...> an der Spitze stehen, Anführer sein bei etwas; #3. fara upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 128: fara upp   aufkommen, vorgebracht werden, zur Sprache kommen)

♦ annað öndvegi: <HIST> el segon öndvegi, l'öndvegi inferior

◊ af öllum hirðmönnum virti konungur mest skáld sín; þeir skipuðu annað öndvegi. Þeirra sat innst Auðunn illskælda; hann var elstur þeirra, og hann hafði verið skáld Hálfdanar svarta, föður Haralds konungs. Þar næst sat Þorbjörn hornklofi, en þar næst sat Ölvir hnúfa, en honum hið næsta var skipað Bárði; hann var þar kallaður Bárður hvíti eða Bárður sterki. Hann virtist þar vel hverjum manni; með þeim Ölvi hnúfu var félagsskapur mikill: de tots els hirðmenn, els homes del seu seguici, els qui més apreciava el rei eren els seus escaldes. [Per això] hom els col·locava al segon öndvegi [davan per davant del rei]. D'ells, l'Auðunn Malescalda era el qui seia en el lloc més interior; era el més vell d'ells i ja havia estat escalda del rei Hálfdan el negre, el pare del rei Haraldur. Tot seguit hi seia en Þorbjörn Klofi-de-banya i després d'ell l'Ölvir Tap-de-banya (?) i al costat d'aquest col·locaren en Bárði. Allà li deien Bárði el Blanc o Bárði el Fort. Tothom l'apreciava molt. Entre en Bárði i l'Ölvir Tap-de-banya (?) hi havia una gran amistat (vocabulari: #1. klofi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 329: <...> Vorrichtung zur Befestigung der Zelte auf einem Schiff; #2. hnúfa: En Baetke 19874, pàg. 265, no dóna pas entrada a aquest substantiu. Hi veig un terme nàutic = knýfill [á bát] = tapa o tap, fet de banya, col·locat a la part superior de la proa d'una d'embarcació)

♦ utar frá öndvegi: a la banda del sential inferior que dóna cap a la porta

◊ aðfangadag jóla drífa flokkarnir að bænum. Jarl lét autt tólf manna rúm utar frá öndvegi. Gleði var mikil í höllinni. En þá eldarnir voru sem bjartastir var jarli sagt að Moldi riði að höllinni og menn hans. En er þeir komu stigu þeir af baki, gengu síðan inn í höllina tólf saman og óðu þegar eldana og bitu í skjaldarrendur. Moldi gekk fyrir jarl og kvaddi hann vel og virðuglega. Jarl tók vel kveðju hans og bað hann ganga til sætis: el dia abans dels iol els grups [de convidats] varen afluir al mas. El iarl va fer deixar lliure lloc per a dotze homes a l'öndvegi [inferior] a la part que donava a la porta. [Un cop començada la celebració] va regnar una gran alegria dins la höll, però quan els focs cremaven més vivament varen anunciar al iarl qu en Moldi, acompanyat dels seus homes, es dirigia cap a la höll. Quan hi varen haver arribat, desmuntaren i entraren dins la höll, tots dotze, i immediatament travessaren els focs mossegant, mentre ho feien, les voreres dels escuts. En Moldi va anar fins davant el iarl i el va saludar escaientment i respectuosament. El iarl li va agrair (lit.: va acceptar bé) la seva salutació i li pregà que s'assegués

3. <FIG> lloc m (o: posició f) preeminent

♦ skipa öndvegi: <LOC FIG> ocupar un lloc destacat

♦ vera í öndvegi: <LOC FIG> ésser (o: estar) en el primer pla (o: en el centre)