Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ö

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Og enn fremur, sonur minn, þýðstu viðvaranir. Að taka saman margar bćkur, á því er enginn endir, og mikil bókiðn þreytir líkamann.
 
   
Per acabar, fill meu, tingues present que fer llibres és una feina de no acabar mai i que estudiar en excés danya la salut.
 
   
Cohèlet XII,12
 
       

Ödipús <m. Ödipúsar, no comptable>:
<LITER & MITOLÈdip m (Oedĭpūs -ĭpŏdis, ὁ Οἰδίπους -ίποδος)
♦ sfinxinn og Ödipús: <MITOLl'esfinx i l'Èdip

ödipús·duld <f. -duldar, no comptable>:
<PSICOLcomplex m d'Èdip (ödipúsarduld)

ödipúsar·duld <f. -duldar, no comptable>:
<PSICOLcomplex m d'Èdip

ödipúsar·stig <n. -stigs, no comptable>:
<PSICOLfase edípica

öðlast <öðlast ~ öðlumst | öðlaðist ~ öðluðumst | öðlaste-ð>:
obtenir una cosa, adquirir una cosa
♦ öðlast gildi: adquirir validesa, entrar en vigor

öðli <n. öðlis, no comptable>:
origen m
Þórr kvað: 9. "Segia mun ek til nafns míns, ǀ þótt ek sekr siák, ǁ ok til alls øðlis: ǀ ek em Óðins sonr, ǁ Meila bróðir, ǀ en Magna faðir, ǁ þrúðvaldr goða; ǀ við Þór knáttu hér dœma. ǁ Hins vil ek nú spyria, ǀ hvat þú heitir": en Þórr li va contestar: 9. “Encara que [en aquestes terres] sigui un proscrit, et diré com em dic i tot el meu origen (=i quina és la meva ascendència): Sóc fill de l'Odin, germà d'en Meili i pare d'en Magni, sóc el forcegut sobirà (þrúðvaldr, ὁ ῥωμαλέος κράτωρ) dels déus. [Ara i] aquí parles amb en Þórr. Ara, [al meu torn,] vull preguntar-te com et dius tu (=i ara em toca a mi de preguntar-te a tu qui ets)”
Byggvir kvað: 43. ‘Veiztu, ef ek øðli ættak ǀ sem Inguna-Freyr, ǁ oc svá sællikt setr, ǁ mergi smæra ǀ mølða (per mylða?) ek þá meinkráko ǁ oc lemða alla í liðo’: en Byggvir li va dir: 43. “Saps què?! Si jo tingués un origen (=un llinatge, una ascendència) com el de l'Inguna-Freyr (Ingunar-Freyr?) i uns estatges tan magnífics, aixafaria aquesta cucala de mal averany fins a deixar-la convertida en una pasta més fina que el moll d'os i la trinxaria tota” (vocabulari: #1. mylða ... lemða í liðo: Exemple de: ὕστερον πρότερον)
þá kvað Brynhildr: 3. ‘Bregðu eigi mér, ǀ brúðr, ór steini, ǁ þótt ek værak ǀ í víkingo; ǁ ek mun okkar ǀ œðri þykkia, ǁ hvars menn eðli ǀ okkart kunno’: llavors li digué la Brynhildr: 3. “Dona (lit.: núvia) de la penya, no em retreguis que hagi participat en expedicions de viquings. De totes dues, jo [sempre] semblaré la més exímia (la superior en dignitat, la millor), on que sigui que els homes coneguin el nostre origen”
♦ eðli góður, eðlum góðir: de bon origen (o: llinatge)  (góðættaður)
70. Þvíat hánom fylgia ǀ fimm ambóttir, ǁ átta þiónar, ǀ eðlom góðir, ǁ fóstrman mitt ǀ oc faðerni, ǁ þat er Buðli gaf ǀ barni síno: 70. Car l'acompanyen cinc serves i vuit servents de bon origen, que en Buðli va donar al seu infant, serfs meus crescuts amb mi (=serfs meus vernacles) i herència de mon pare (vocabulari: #1. fóstrman: Hàpax legòmenon. Hi ha dues interpretacions possibles d'aquest mot. En Kuhn 1968³, pàg. 60, interpreta aquest mot com: fóstr-man n. sklaven, die man aufgezogen hat (? — Sg. 70). En Gering 1903, col. 285, en canvi, tot i interpretar-lo igual, li dóna un matís lleugerament diferent, però si fa més lògic: fóstr-man, n. sklaven, die mit den kindern des herrn aufgewachsen sind: sg. nom. fóstrman mitt Sg 69³. En tot cas, es tracta d'esclaus vernacles. En la traducció, adopto la interpretació d'en Hugo Gering; #2. faðerni: En Kuhn 1968³, pàg. 50: faðerni n. vaterschaft, hier aber: vatererbe (Sg. 70). Igualment en Hugo Gering 1903, col. 255: faþerne n. <...> etwas, das man von seinem vater geerbt hat: sg. nom. faþerne þats Buþle gaf barne síno Sg 69³. Igualment, Gering/Sijmons 3,2 (1931), pàg. 278: faþerne ‘väterliches erbe‛, in der poesie nur hier und in dieser bedeutung auch in der prosa nicht nachtgewiesen)
♦ frá alda öðli: <LOC FIG[des] de temps immemorial[s] (o: antic[s]), d'antic
1 Samuel 27:8 מֵעוֹלָם
Isaïes 63:16 מֵעוֹלָם
Esdres 4:15 מִן-יוֹמָת עָלְמָא
Joan 9:32 ἐκ τοῦ αἰῶνος
Actes 3:21 ἀπ’ αἰῶνος
Judes 1:25 πρὸ παντὸς τοῦ αἰῶνος

öðlings·maður <m. -manns, -menn>:
<LIT = mjög vandaður, örlátur maður, öðlingsdrengurjoia f d'home (persona bona, honesta i despresa)

öðlingur <m. öðlings, öðlingar>:
1. <LIT = aðalsmaður, göfugmenni & göfugur stríðsmaður, ὁ ἥρως ἥρωοςnoble m, gentilhome m  (persona de llinatge noble & noble guerrer, ὁ ἥρως ἥρωος)
Kćrir vinir, ţér öđlingar Danáa, ţjónar Aresar! Seifur Kronusson hefir fastlega fjötrađ mig međ ţungu meini, sá hinn grimmi guđ
var hann yngri ađ aldri, en hinn hergjarni öđlingur, Prótesílás, eldri og hraustari
Svo mćlti hann, en kallarinn gerđi, sem hann bauđ, gekk ţangađ er fyrir var safnađur enna eirbrynjuđu Akkea, og skyggndist um eftir öđlingnum Makáon
Síđan hljóp öđlingurinn upp í kerru sína, tók hina glćsilegu tauma og hélt hinum hófasterku hestum eftir Týdeifssyni; var á honum mikill ákafi
Ţá kallađi Nestor hátt, og mćlti til Argverja: „Kćrir vinir, ţér öđlingar Danáa, ţjónar Aresar!
En öđlingurinn (l'heroi atrida), hinn víđlendi konungur Agamemnon Atreifsson, veitti Ajanti ţá virđingu, ađ hann lagđi fyrir hann heilan uxahrygginn, eins og hann var sig til
en hinum, sem viđ Febus Appollon hlóđum međ miklum erfiđismunum fyrir öđlinginn Laomedon, honum munu menn gleyma
En eitt vil eg segja ţér, sem ţú skalt leggja á hjarta ţitt: angrađu ekki hjarta mitt međ kveinstöfum ţínum og harmatölum, um leiđ og ţú heldur međ öđlingnum Atreifssyni
En um varđhöld ţau, er ţú spyr ađ, öđlingur, ţá er engi einkavörđur kosinn herbúđunum til varnar eđa gćzlu
Voru feđur okkar aldavinir, ţóttú farir og spyrjir hinn aldrađa öđling Laertes, er menn segja, ađ hćttur sé ađ koma til borgarinnar, heldur beri böl sitt langt úti á landsbyggđinni međ aldrađri ţjónustumey, er fćrir honum mat og drykk, ţá limir hans eru lúnir orđnir af erfiđinu og af ţví ađ bogra á hinum frjóvsama vínakri
Tak nú eftir, kćri, og hygg ađ orđum mínum: stefn öđlingum Akkea til ţings á morgun, seg öllum vandkvćđi ţitt og kalla guđina til vitnis: biđ biđlana fara heim til búa sinna
2. <LIT = fursti, höfðingi[noble] príncep m  (membre de casa reial o sobirana)
svá var minn Sigurðr hiá sonom Giúca, sem væri geirlaucr ór grasi vaxinn, eða væri biartr steinn á band dreginn, iarcnasteinn yfir ǫðlingom: així era el mei Sigurd al costat dels fills d'en Gjúki: igual que verd all creixent enmig de l'herba o talment gemma lluenta muntada en diadema, un jarknasteinn en [corona de] prínceps
þeir Rǫgnvaldr jarl sigldu þaðan suðr undir Serkland ok lágu undir Serklandsborg einni ok gerðu þar sjau náttu grið við staðarmenn ok áttu við þá kaup ok seldu þeim silfr ok annat fé. Engi maðr vildi kaupa inn mikla mann, ok eptir þat gaf jarl honum fararleyfi við fimmta mann. Hann kom ofan um morgininn eptir með sveit manna ok sagði þeim, at hann var ǫðlingr af Serklandi ok hafði þaðan verit leystr með drómundinum ok ǫllu því fé, er þar var á. Lézk honum ok þat verst þykkja, at þeir brenndu drómundinn ok fóru þar svá illa myklu fé, at engi naut, — „en nú á ek mikit vald á yðru máli. Þér skuluð nú frá mér þess mest njóta, er þér gáfuð mér líf ok leituðuð mér slíkrar sœmdar sem þér máttuð. En gjarna vilda ek, at vér sæimsk aldri síðan, ok lifið nú heilir ok vel.” Eptir þat reið hann á land upp, en Rǫgnvaldr jarl sigldi þaðan suðr til Krítar ok lágu þar í ofviðri miklu. Þá kvað Ármóðr vísu, er hann helt vǫrð um náttina <...> — Comes Rögnvalldus cum suis meridiem uersus ad Serklandiam cursum deinde dirigebat, et prope urbem quandam huius regionis subsistens, septem cum incolis dierum inducias paciscebatur, argentum et res alias pretiosas pro eorumdem aequipollentibus uenundabat. Erat nemo qui grandem hunc uirum emeret. Post hac ipsi quinto abeundi ueniam Comes dedit. Descendit ad eos insequentis diei mane, manifestatque se ex optimatibus in Serklandia esse, inde se cum Dromedario omnique quae eo uehebatur pecunia redemtum esse, aegerrime autem se ferre eos Dromedarium incendio deleuisse, ibique tantas opes, sine omni usu, perdidisse; Nunc autem, inquit, magna ex parte uestri potestatem habeo, iam pro eo quod uitam mihi concessistis et tantum, quantus apud uos erat, honorem quaesiuistis, praemium reportabitis. Lubens autem optarem ne uos posthac uiderem; iam salui sospitesque ualete. Post haec in continentem sursum equitat. Hinc Comes Rognvalldus meridiem uersus ad Cretam cursum dirigit et procellosa tempestate impeditus ad anchoras stat. Canit tunc inter uigilias nocturnas Armodus <...>d’allà el iarl Rǫgnvaldr i els seus homes varen singlar cap al sud, a sota de terra sarraïna (Aix-Xarc, اﻟﺷرق) i varen fermar l'àncora al peu d'una ciutat sarraïna i hi feren una treva de set dies amb els habitants de la ciutat i tingueren comerç amb ells i els vengueren argent i d'altres béns. No hi va haver ningú que volgués comprar l'home alt. I després d'això, el iarl li va donar permís per anar-se'n amb quatre homes [més]. L'endemà de matí [l'home alt] va tornar amb un nodrit escamot d'homes i els va dir que ell era un noble príncep del país dels sarraïns que havia partit (salpat) d'allà rebent-hi, com a regal de comiat, el dromó i tots els béns que hi havia a bord. També va dir-los que considerava el pitjor de tot que haguessin cremat el dromó i que haguessin obrat tan malament amb aquella gran quantitat de béns de manera que ningú no en fruís, — “I ara el vostre destí és fermament a les meves mans. De mi, el que més redundarà en benefici vostre és que m'heu perdonat la vida i que m'heu retut honors tant com us és estat possible. Així i tot, no voldria pas que ens tornéssim a veure mai més, així que ara, marxeu d'aquí estalvis i amb bon vent”. Després d'aquestes paraules, el noble es va dirigir terra endins mentre que el iarl Rǫgnvaldr singlava d'allà cap al sud, cap a Creta, on varen ancorar amb un temporal molt fort. L'Armóðr, mentre feia guàrdia de nit, va fer allà aquesta vísa <...> (vocabulari: #1. suðr undir Serkland / meridiem uersus ad Serklandiam cursum ~ suðr til Krítar / meridiem uersus ad Cretam cursum: Aquest Serkland, si tenim en compte que d'aquest indret el iarl Rǫgnvaldr es dirigirà cap al sud per arribar a Creta només pot ésser la costa meridional de l'actual península d'Anatòlia. Per tant, ha de fer referència a un indret d'aquest territori que, vers el 1150-1155, estigués en mans sarraïnes. Aquesta interpretació ve reforçada per l'ús de la preposició undir, que al meu entendre implica que aquesta costa sarraïna els queda a sobre; #2. Serklandsborg: En Guðbrandur Vígfússon 1887, pàg. 174, esmena en sæborgciutat marítima’, seguint l'opinió del traductor danès del 1615 que porta Söstedciutat marítima; #3. ok annat fé: En Guðbrandur Vígfússon 1887, pàg. 174, esmena en mannsfólkpersones’, seguint el traductor danès del 1615: manns-fólk] thus emend. by way of conjecture. The Tr., namely, has, — ‘oc solde dennem fangerne’ = ‘and sold the captives to them.’ The Fl. has, —ok seldu þeim silfr ‘ok annat fè’ = ‘and sold them silver and other goods,’ which is palpably wrong. We surmise that in ‘annat fè’ lies hidden ‘manns-fólk.’ The Norsemen, namely, sold to them the surviving captives from the Dromedary; #4. ǫðlingr: Cf. l'Else Ebel 1978, pàgs. 35 (text) i 100 (mot): ǫðlingr m.   Häuptling, Fürst. Sobta molt l'aparició en prosa d'aquest mot, atestat altrament només en textos poètics. El mot té paral·lels en les altres llengües germàniques, per bé que en formes que presenten variació apofònica respecte del mot norrè: En baix-alemany antic tenim el paral·lel ethiling, eðilingnoble, i en anglès antic, æþeling, æðelingíd.; #5. hann hafði verit leystr / se redemptum esse: La interpretació d'en Jón Jónsson del verb leysa com a redimere és possible, però, atès el context, poc versemblant, car, es pot rescatar una persona i un tresor? Per això potser sigui millor interpretar leysa segons en Baetke 19874, pàg. 379: 5. verabschieden, entlassen, wegschicken (e-n): leysa e-n í brott með gjǫfum, leysa e-n vel af garði jmd. mit Geschenken verabschieden, beschenkt entlassen; leysa e-n af hǫndum jmd. abfertigen, mit etwas abfinden, jmd. (beim Abschied) mit etw. ausstatten od. ihm Zustehendes mitgeben. Hem de convenir que té més sentit interpretar que el noble sarraí havia salpat d'allà amb el dromó carregat amb l'or i els altres objectes valuosos que els prohoms de la ciutat li havien donat a tall de present de comiat: L'Else Ebel 1978, pàg. 85, interpreta el mot com en Jón Jónsson, ço és, com a rembre, rescatar [captiu]: leysa (nd) swv.   aufbinden, lösen; befreien)
3. <LIT = þjóðhöfðingi, konungursobirà m  (monarca)
4. <LIT = mjög vandaður, geðgóður, örlátur maður, öðlingsmaðurjoia f d'home (persona bona, honesta i despresa)
5. fesol m de mar (mol·lusc Modiola phaseolina)

öðru:
dat. sg. n. de → annar, önnur, annað “segon -a; altre -a”
♦ fimm í öðru veldi: <MATcinc elevat a la segona potència, cinc al quadrat
♦ í öðru lagi: segona, en segon lloc (en una enumeració)
♦ öðru hverju, öðru hvoru: <LOC adv.ara i adés, de tant en tant
alltaf öðru hverju: regularment, periòdicament (amb una certa regularitat, cada cert temps)
♦ öðru fremur: <LOC adv.preferentment
♦ öðru megin öðrumegin: <LOC adv.d’una banda, d’un costat
♦ öðru vísi öðruvísi: <LOC adv.d’una manera diferent, de manera diferent, altrament

öðrum:
dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n. de → annar, önnur, annað “segon -a; altre -a”

öðru·megin (contracció i evolució semàntica de → öðrum vegum “per altres camins”) <adv.>:
d'un costat
♦ öðrumegin árinnar: de (o: per) l'altre costat del riu
♦ öðrumegin við e-ð... hinumegin við e-ð: per un costat de..., per l'altre....
◊ Sál og menn hans fóru öðrumegin við fjallið, en Davíð og hans menn hinumegin við það: Saül i els seus homes anaven per un costat de la muntanya i David, amb els seus, per l'altre

öðru·vegs <adv.>:
per un altre camí

öðru·vísi <adj. inv.>:
diferent
♦ allt öðruvísi: totalment diferent
♦ á Íslandi er þetta mjög öðruvísi, eins og þú kannski veist: com potser ja saps, a Islàndia [això] és molt diferent
♦ hann er öðruvísi en ég: ell i jo som diferents
◊ strákar eru öðruvísi: els nois són diferents (és a dir, no es comporten igual ni fan el mateix que les noies)

öðru·vísi <adv.>:
d’una manera diferent, de manera diferent, altrament
♦ ég mundi gera þetta öðruvísi: jo ho faria d’una altra manera
♦ allt öðruvísi: d’una manera totalment diferent

öðu:
ac. & gen. & dat. sg. de → aða “musclo roig”

öður:
nom. & ac. pl. de → aða “musclo roig”

öðu·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
musclo roig (mol·lusc Modiola modiolus syn. Modiolus modiolus syn. Mytilus modiolus)

öfga <öfga ~ öfgum | öfgaði ~ öfguðum | öfgað>:
1. <GENexagerar (ýkja)
♦ öfga e-ð: exagerar una cosa
2. <(snúa öfugugirar del revés (posar en ordre invers al normal, capgirar)
þat skýra ok helgar ritningar, fyrir hverja sǫk Gabríel hafði heldr þetta orð Avé í upphafi sinnar kveðju til sællar Maríę (quae <...> cogitabat qualis esset ista salutatio), en annat þat er. Jǫfn þýðing fylgir. En þat heldr til at þessir stafir eru í nafni Evu. Ok svá sem Eva leiddi bǫlvun yfir allt mannkyn í óhlýðni sinni í boðorðabroti, svá leiddi María allan lýð til blezunar. Ok var því snúit stǫfum í nafni Eva, ok [var] hafðr sá [stafr] fyrstr í hjálparkveðjunni (salutatio saluifica), er síðastr var í nafni Eva, ok allir stafir eru ǫfgaðir þess nafns ok gört af Ave, at þá er ǫll sú bǫlvun niðr brotin ok bakferluð, er af Evu hafði hlotiz, er almáttigr guð tók manndóm á sik til hjálpar ǫllu mannkyni: les Sagrades Escriptures també expliquen per quin motiu en Gabriel va posar aquest mot Ave a l'inici de la seva salutació a la benaurada Maria abans que el segon que hi ha (o sigui, perquè va començar la seva salutació amb Ave i no pas amb Maria). Una interpretació correcta [d'aquest fet] segueix a continuació: i això obeeix al motiu que aquestes lletres (a, v, e) [també] són al nom de l'Eva. I així com l'Eva va menar la maledicció sobre tot el gènere humà per la seva desobediència en la infracció del precepte diví (de no menjar el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal), així la Maria va menar tot el poble a la benedicció. I fou per això que es capgiraren les lletres del nom Eva i en la salutació salvífica fou posada la primera la lletra que era la darrera en el nom Eva, i totes les lletres d’aquest nom estan posades del revés (o sigui, d’enrere cap endavant) fent Ave d'Eva (o sigui, Eva al revés), per tal com, quan Déu totpoderós es va encarnar i fer home per a redempció de tot el gènere humà, es va abolir i anul·lar tota la maledicció que havia resultat de l'Eva
Annuntiátió Sanctae Maríae. Avé María, grátiá pléna. Dominus técum. Þrennar kveðjur hittask í helgum guðspjǫllum: sjálfs Krists við postula eptir upprisu hans (Pelle p. 60; o potser: eptir þat at hann var uprisinn af dauða); engils við Maríam; Maríae við [p. 61] Elísabeth. Þat sýnir þrennar sáttargerðar ok samþykki þá er varð í hingatburði Krists. Þá varð friðr milli Guðs ok manna, millum englanna ok manna, milli sjálfra manna, því at missætti varð meðal Guðs ok manna af óhlýðni ok eplaáti Evu, missætti meðal engla ok manna fyrir dróttnam djǫfuls er hann hafði á mǫnnum eptir syndina, missætti ok meðal Gyðings ok heiðingjans í trúhaldi ok [í milli] siða [þeira]. Þetta missætti snerisk allt í samþykki fyrir mey ok móður Maríam, svá sem þat hófsk fyrir allra móður Evu. Þat (= el mot ave) sýnir ǫfgat ok bakferlat (=escrit del revés) nafnit Evu í kveðjunni engilsins við Maríu, þvíat Eva ǫfgask, er Avé! er sagt: Anunciació de Santa Maria. Ave Maria, plena de gràcia. El senyor és amb tu. Als sants evangelis s'hi troben tres salutacions: la del Crist mateix als apòstols després [de la seva resurrecció], la de l'àngel a la Maria; la de la Maria a l'Elisabet. Això simbolitza la triple reconciliació i concòrdia que es va esdevenir en l'adveniment del Crist. Aleshores es va fer la pau entre Déu i els homes, entre els àngels i els homes, entre els homes mateixos, car s'havia produït una discòrdia entre Déu i els homes per mor de la desobediència de l'Eva i que aquesta havia menjat pomes [de l'arbre del coneixement del bé i del mal], una discòrida entre els àngels i els homes per mor del domini que el diable va tenir sobre els homes després del pecat [original], i una discòrdia també entre els jueus i els gentils en l'observació dels preceptes i entre llurs religions. Tota aquesta discòrdia es va tornar concòrdia per mor de la Maria, donzella i mare, de la mateixa manera que havia començat per mor de la mare de tots, l'Eva. Això és el que mostra el nom de l'Eva, capgirat i escrit del revés, en la salutació de l'àngel a la Maria, car, quan es diu Ave!, es capgira Eva
♦ öfga vopni að e-m: envestir algú amb una arma posada del revés (o sigui, amb la part que no fér)
ef maðr ǫfgar vápni at manni, øxarhamri eða øxarskapti eða spjótskapti eða horni eða hnefa, bœti sá honum sex aurum, þar á konungr ekki á: si un home n'envesteix un altre amb la part de l'arma que no fér, amb la cabota o amb el mànec de la destral o amb l'asta de la llança o amb una banya (?) o amb el puny, que li pagui una compensació de sis aurar. El rei[, d'aquests diners,] no en té part
♦ öfga sendiorð e-s: capgirar un missatge d’algú (invertir el contingut del missatge de manera que digui el contrari del que deia originalment)
kona hans fær annan sendimann, þann er hinum gaf fé til at ǫfga orð konungs ok biðja hann ríða með vápnum í borgina ok segja konungi mikla fýst á, at sjá list hans með vápnum. Hann ferr ok svá með ǫllu sem hon hafði hans tungu til tamit — sed regina corrupit nuntium muneribus, ut diceret ei quod cum armis descenderet; affectaret enim cum rex uidere in armorum decorela seva dona es va procurar un segon missatger que va donar diners al primer [de part de la reina] perquè capgirés el missatge del rei (invertís les paraules del rei) i pregués a l'Antígon (contràriament al que el rei havia ordenat al seu missatger que li digués) que entrés a la ciutat armat, explicant-li que el rei tenia un gran desig de veure la seva perícia amb les armes. El missatger va dir [a l'Antígon] exactament el que la reina havia aregat (ensinistrat) la seva llengua a dir
3. <(breytast til hins verraanar a pitjor (empitjorar, canviar a pitjor)
♦ öllu öfgar: <LOC FIG impers.tot va a pitjor

öfga·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
1. (sá sem [gjarna] ýkjur, öfgafullurexagerat -ada (dit de persona que exagera)
2. (róttækur í sínum skoðunum, stækurextremista (fanàtic, radical en les seves opinions)

öfga·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (sá sem [gjarna] ýkjur, öfgafenginn & gefinn fyrir ýkjurexagerat -ada (dit de persona que exagera & desproporcionat & extravagant)
♦ öfgafullt samfélag: societat exagerada
♦ öfgafull fegurð: bellesa exagerada
♦ öfgafullt lífsgæðakapphlaup: desig immoderat dels luxes de la societat de consum al preu que sia
♦ öfgafullur ljótleiki: lletjor exagerada
♦ öfgafull neysla: consum exagerat
♦ öfgafull tortryggni: recel exagerat
2. (róttækur í sínum skoðunum, stækurextremista (fanàtic, radical en les seves opinions)
♦ öfgafullur hægriflokkur: un partit d'extrema dreta

öfga·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit m extremista
♦ hægri öfgaflokkur: partit d'extrema dreta

öfga·hópur <m. -hóp, -hópar>:
grup m extremista
♦ róttækir öfgahópar: grups extremistes radicals

öfga·hægri, -hægri, -hægra <adj.>:
<POLÍTd'extrema dreta
♦ öfgahægri flokkur: un partit d'extrema dreta

öfga·hægrimaður <m. -hægrimanns, -hægrimenn>:
<POLÍTextremista m & f de dretes

öfga·íslamisti <m. -íslamista, -íslamistar>:
islamista m & f extremista
♦ öfgaíslamistar: islamistes extremistes

öfga·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
extremista (idea, declaració, opinió, parer etc.)
♦ öfgakenndar skoðanir: opinions extremistes

öfga·kær, -kær, -kært <adj.>:
<BIOextremòfil -a
♦ öfgakærar lífverur: organismes extremòfils

öfga·maður <m. -manns, -menn>:
(maður sem er róttækur í sínum skoðunum, stækur maðurextremista m & f (fanàtic, radical en les seves opinions)
♦ hægri öfgamenn: extremistes de dretes
♦ tapa stríðið gegn öfgamönnum: perdre la guerra contra els extremistes
♦ vinstri öfgamenn: extremistes d'esquerres

öfgar <f.pl öfga>:
1. (ýkjurexageració f (acte i efecte d'exagerar)
2. (hið ysta, hið öfgafullaextrem m (grau màxim o punt situat en el límit d'una cosa)
♦ fara öfganna á milli: <LOC FIGanar d'un extrem a l'altre
♦ öfgar í hitastigu (o: í hita)(of hátt og lágt hitastigtemperatures extremes, extrems m.pl de temperatura
♦ skammt er öfganna á milli: <LOC FIGels extrems es toquen
3. (róttækni í skoðum eða ummælumextremisme m (fanatisme, radicalisme d'opinions o paraules)

öfga·samtök <n.pl -samtaka>:
<POLÍTorganització f extremista

öfga·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
extremista
♦ öfgasinnaðir hægri ~ vinstri flokkar: partits extremistes de dretes ~ d'esquerres
♦ flokkur öfgasinnaðra þjóðernissinna: un partit de nacionalistes extremistes

öfga·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
extremista m & f
♦ grímuklæddir öfgasinnar : extremistes emmascarats

öfga·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:
extremisme m

öfga·stjórnmálaflokkur <m. -stjórnmálaflokks, -stjórnmálaflokkar>:
<POLÍTpartit polític extremista

öfga·veður <n. -veðurs, no comptable>:
episodis meteorològics i/o climàtics extrems, climatologia extrema (huracans, sequeres, inundacions, trombes d'aigua, tempestes d'inusitada violència etc.)

öfga·vinstri, -vinstri, -vinstra <adj.>:
<POLÍTd'extrema esquerra
♦ öfgavinstri flokkur: un partit d'extrema esquerra

öfga·vinstriflokkur <m. -vinstriflokks, -vinstriflokkar>:
<POLÍTpartit m d'extrema esquerra

öfga·vinstrimaður <m. -vinstrimanns, -vinstrimenn>:
<POLÍTextremista m & f d'esquerres

< öfgu·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
<FOLCLöfgufiskur m, ‘peix invertit’, peix considerat fabulós (o potser balena fabulosa) esmentat al Nýi annáll, en l'entrada corresponent a l'any de 1430. No hi és descrit. Se sol considerar una variant antiga de l'actual öruguggi, un criptozou, un peix fabulós verinós d'aigua dolça, normalment una truita, que té les aletes invertides, o sigui, mirant cap endavant, però també podria tractar-se d'una balena fabulosa, ja que, especialment en cercles eclesiàstics medievals, la balena s'interpretava com a peix, no pas com a mamífer, raó per la qual hom podia consumir la seva carn, durant la quaresma, com si fos peix. M'inclino a creure que no som davant un animal fabulós, sinó davant peixos reals. El fet que el cronista deixi clar que es tracta de peixos d'aigua salada, morts, que la mar ha escopit a la costa, i que qualifiqui aquests peixos de skringilegir (estranys), em fa pensar que es tracta de peixos abissals -ja que solen presentar formes estranyes, estrambòtiques, extravagants- que haurien mort com a conseqüència d'algun cataclisme natural, com ara l'esclat d'un volcà submarí. Tinc per mi, doncs, que hom no ha de considerar idèntics aquest peix i el criptozou öfuguggi
1430.   Vetur svo góður og ósnjósamur, að menn mundu trautt annan viðlíkan, og svo vorið að því skapi til veðurblíðu og grasvaxtar. Nautadauði mikill í Skálholti. Obitus (=Andlát) Einars prests Haukssonar, ráðsmanns af Skálholti, fimmtudaginn í páskaviku, anno Domini M.CD.tricesimo. Hafði áðurnefndur séra Einar ráðsmannsstétt í Skálholti seytján ár samfleytt og hálft ár betur. Eigi hefir hér á landi á vorum dögum vinsælli maður verið og meir harmdauði verið almenningi en séra Einar. Héldu þar til margir hlutir, þótt hér sé eigi greindir, því vant er að lofa mann í hendur Kristí, heldur skulu vér biðja rækilega fyrir hans sál.s) Var þá heilög Skálholtskirkja í þvílíkum hörmum og sútum, sem aldrei fyrr vissum vér orðið hafa: Fyrst biskupslaust, en officialis gamall og blindur, en t) misstu (ɔ: missti) síðan ráðsmanninn þann, er bæði var staðnum haldkvæmur (ɔ: hallkvæmur) og hollur. Á þessu sama sumri (ɔ: ári) kom út hingað til landsins Jón biskup Gerreksson, Skálholtsbiskup. Kom hann með sínu skipi í Hafnarfjörð miðvikudaginn næstan fyrir Jónsmessu baptistę. Kom herra biskup af Englandi til, því hann [p. 404] hafði setið þar áður um veturinn. Fylgdu honum margir sveinar þeir, er danskir létust vera. Voru þeir flestir til lítilla nytsemda landinu, hirði ek því ekki þeirra nöfn að skrifa. Tveir prestar komu út hingað með herra Jóni Skálholtsbiskupi, hét annar Mattheus en annar Nikulás. Sigldi Nikulás prestur samsumars aftur, og með margar lestir skreiðar vegna biskupsins, því honum var auðaflað fiskanna og annarra hluta, því að landsfólkið varð nokkuð bráðþýtt við biskupinn. Obitus Filippu drottningar af Danmörku. Obitus frú Guðrúnar Halldórsdóttur, abbadísar af Kirkjubæ. Rak upp víða um Ísland fisk þann, er menn kölluðu öfgufisk.¹) Var hann að mörgu skringilegur.²) ¹) forsan idem ac Øfug-uggar, id est, pisces quorum pinnae inuersae esse dicuntur; ex ǫfugr inuersus et uggi, pinna. ²) hic desinunt Codices Chartacei E. & L. s) periodum seqventem LM ita: Var forstöðulítit á staðnum. Sedes cathedralis inspectione commoda tum caruit.   t) misti síðan) LM: nú var kallaðr ráðsmaðrinn ɔ: nunc dispensator vita exutus estMCDXXX. Hyems temperie aëris nivisque raritate adeo insignis, ut vix recordari potuerunt homines alterius ei comparandæ, nec ver huic absimile, quoad aëris clementiam et fertilitatem graminis. Magna bovium Skalholtiæ clades. Einarus sacerdos Hauki filius, dispensator Skalholtensis, per septemdecim annos cum dimidio continuos hoc munere functus, die Jovis hebdomadis paschatis occubuit, cui, nostris temporibus, populo magis acceptus atque post mortem desideratus nemo exstitit, quibus multa contulerunt, quae hic non memorantur, nam difficile est hominem laudibus Christo commendare, sed pro anima ejus vota sincera faciemus. Nunqvam antea ecclesia Skalholtina tali ac nunc moerore ac luctu afflicta est, nam episcopo caruit, Officialem habuit ætate provectum et cœcum; ad hæc dispensatorem cathedræ commodum et bene consulentem amisit. Hoc eodem anno Iohannes episcopus Skalholtensis, Gerichi natus, in Islandiam venit, navem suam die Mercurii proxima ante festum Iohannis baptistæ in Hafnarfjördo appellens; cum eo ex Anglia, ubi præcedente hyeme consederat, solvente, multi famuli, na[p.405]tione se Danos esse simulantes, pleriqve Islandiæ parum utiles advenerant, qvorum nomina recensere hic ideo non necessum esse existimo. Duo qvoqve pastores Johannem episcopum Skalholtiæ huc seqvebantur, qvibus nomina erant Matthæus et Nicolaus, qvorum hic eadem æstate peregre abiens, multas vecturas (Lestir) piscium aridorum episcopi nomine secum portavit, nam faciles erant pisces aliæque res episcopo acquisitu, utpote vulgi ille gratiam cito obtinuit. Obiit Philippa Daniæ regina, et matrona Gudruna Haldori filia, abbatissa cænobii Kyrkjubæensis. Passim circa littora Islandiæ e mari actus est piscis, nominatus Öfgufiskur, multiplici respectu mirus et portentosus1430. Un hivern tan bo i amb tan poca neu que la gent a penes en recorden un altre de semblant, i també ho ha estat la primavera, pel que fa a la benignitat del temps i al creixement de l'herba. Gran mortaldat de bestiar boví a Skálholt. Òbit del prevere Einarr Hauksson, administrador de Skálholt, el dijous de la setmana de Pasqua, anno Domini MCDXXX. L'esmentat mossèn Einar va exercir el càrrec d'administrador de Skálholt durant més de disset anys i mig seguits (d'ençà del 1412). No hi ha hagut aquí a l'illa en els nostres dies un home més benvolgut que ell ni una mort més planguda de tothom que la de mossèn Einarr. Hi contribuïren moltes de coses, encara que no s'esmentaran aquí, car és difícil encomanar amb lloances un home al Crist, sinó que hem de pregar curosament (diligentment) per la seva ànima. La santa església de Skálholt es va trobar llavors en unes tals penes i afliccions com no sabem pas que hagués tingut mai abans: en primer lloc per haver quedat sense bisbe, en segon lloc perqè l'officialis era vell i cec i, finalment, perquè després va perdre (missti) l'administrador que havia estat profitós i fidel (commodus et bene consulens) al bisbat. El mateix estiu va arribat aquí a Islàndia el bisbe Jón Gerreksson, bisbe de Skálholt. Va arribar amb el seu vaixell al fiord de Hafnarfjörður, el dimecres abans de Sant Joan baptista (o sigui, el vint-i-un de juny). El senyor bisbe va arribar procedent d'Anglaterra per tal com hi havia passat l'hivern. L'acompanyaven molts de sveinar (‘mossos’) que digueren que eren danesos. La majoria d'ells foren de ben poc profit al país; per això, no paro esment a escriure llurs noms. Dos preveres vingueren a l'illa amb el senyor Jón, el bisbe de Skálholt, un es deia Mateu i l'altre Nicolau. El mateix estiu el prevere Nicolau se'n va tornar a Anglaterra amb mantes lestir de bacallà sec per encàrrec del bisbe, ja que [el bisbe] va tenir facilitat per a obtenir peix i d'altres coses (objectes de valor que es poguessin vendre), perquè la gent de l'illa es va precipitar a mostrar al bisbe llur estimació. Òbit de la reina Felipa de Dinamarca. Òbit de la senyora Guðrún Halldórsdóttir, abadessa de[l monestir benedictí] de Kirkjubær. A molts d'indrets arreu de la costa d'Islàndia la mar ha escopit el peix que la gent anomena peix-capgirat. Un peix en molts d'aspectes astorador (estrafolari, estrany) (acabar i revisar) (vocabulari: #1. sveinn: Els Biskupsannálar d'en Jón Egilsson ens informen que els mercenaris que conformaven la guàrdia personal del bisbe eren trenta i que eren irlandesos, no pas danesos: Biskup Jón Gerreksson. Hann var svenskur að ætt og hafði þrjátíu sveina írska <...>. La notícia és al meu entendre summament important perquè ens està dient que el danès ja s'havia separat tant de l'islandès que hom podia interpretar com a danès l'irlandès que els mercenaris del bisbe parlaven; #2. bráðþýður við e-n: que dóna el seu favor o la seva estimació massa precipitadament a algú, jemandem voreilig od. vorschnell entgegenkommendJa que, poc després començaria a revelar-se als habitants del bisbat el veritable tarannà del bisbe, que portà al seu assassinat tres anys més tard, el 1433; #3. rekur lík, hval, fisk upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 494: reka upp an Land treiben, getrieben werden; unp. rekr þá upp sie werden an Land getrieben, sie werden (mit ihrem Schiff) auf den Strand geworfen; reka upp sjónirnar den Blick erheben; reka upp hlátr in Gelächter ausbrechen)
  L´Óskar Guðmundsson, al seu llibre Öldin fimmtánda - minnisverð tíðindi 1401-1500. Reykjavík: Iðunn, 2000, pàg. 50, adapta el mot tardomedieval ǫfgufiskr a l'islandès modern sota la forma öfugfiski, öfugfiskur: 1430. Öfugfiski á land. Að undanförnu hefur rekið víða um Ísland ókennilegan fisk. Hann hefur milli manna verið kallaður öfugfiskur og þykir skringilegur.  
     

öfl:
nom. & ac. pl. de → afl “força [física]”

öflug·lega <adv.>:
fortament, potentment, poderosament (o: puixantment)  
Kísonlækur skolaði þeim burt, orustulækurinn, lækurinn Kíson. Gakk fram, sál mín, öfluglega (תִּדְרְכִי נַפְשִׁי, עֹז)!
Þessir eru helstir kappar Davíðs, er öfluglega (הַמִּתְחַזְּקִים עִמּוֹ בְמַלְכוּתוֹ) studdu hann til konungstignar, ásamt öllum Ísrael, til þess að gjöra hann að konungi samkvæmt boði Drottins til Ísraels
[Versió del 1864] Hvort ræður sá þér betur, er ræður þér, að afla þér fjár, og það á réttan hátt, ef þú getur, en annars kostar með hverju móti, er verða má, svo að þú getir átt kost á að sitja nærr, til að horfa á enn grátlega kveðskap Púpíusar; eða sá, er hvetur þig öfluglega (an qui Fortunae te responsare superbae ǁ liberum et erectum praesens hortatur et aptat?) að rísa frjálslega og einarðlega upp í móti enni drambsömu hamíngju, og lagar þig svo, að þú fáir það gjört? qui t'aconsella millor, el qui t'aconsella que adquireixis riqueses fent-ho per via honesta, si pots, o, altrament, de la manera que sigui, per tal que puguis estar en condició de seure més a prop per a veure la poesia ploranera d'en Pupi? O bé el qui t'exhorta vehementment a aixecar-te lliurement i ardidament contra la insolent Fortuna i et posa en una condició que et permeti de fer-ho?
[Versió del 1886] Hvort ræðr sá þér betr, er segir, að þú skulir afla þér fjár, og það á réttan hátt, ef þú getr, enn annars kostar með hverju móti er verða má, svo að þú getir setið nærr, til þess að horfa á hina grátlegu sjónleika Púpíus’, eða sá, er hvetr þig öfluglega og gerir þig hæfan til að rísa frjálslega og einarðlega upp á mót hinni drambsömu hamingju

öflugur, öflug, öflugt <adj.. El paradigma de la llengua antiga mostra síncope de la -u- davant terminació vocàlica. Per tant: öflgan, öflga etc.. La llengua moderna ha restablert la -u- a tot el paradigma>:
1. (sterkur, kröftugurforçut -uda (o: forcegut -uda) (molt fort)
eftir þetta sá ég í nætursýnum fjórða dýrið. Það var hræðilegt, ógurlegt og yfirtaks öflugt (taqˈqīφ, taqqīˈφāʔ ~ תַּקִּיף, תַּקִּיפָא:   dəħīˈlāh   wə-ʔēi̯məθāˈnī   wə-θaqqīˈφāʔ   ʝattīˈrāʔ,   דְּחִילָה וְאֵימְתָנִי וְתַקִּיפָא יַתִּירָה). Það hafði stórar járntennur, át og muldi sundur, og það, sem eftir varð, tróð það sundur með fótunum. Það var ólíkt öllum fyrri dýrunum og hafði tíu horn: després d'això vaig veure, en la quarta visió nocturna, la bèstia. Era terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia grans dents de ferro, devorava i triturava i trepitjava amb els peus el que quedava. Era diferent de les altres bèsties anteriors i tenia deu banyes
nú hlaupa þeir á hesta sína ok ríða nú til heimilis Sigurðar. Þar finna þeir eitt hús grafit í jǫrð niðr, en út á mót þeim gengu tvær konur. Ǫnnur er kona Sigurðar, en ǫnnur er dóttir þeira. Hún dóttir Sigurðar er svá styrk, at fáir karlmenn eru ǫflugri en hún er. Nu sér hún, at einn maðr fylgir feðr hennar. Nú þykkist hún víst vita, at sá maðr mun átt hafa vápnaskipti við hann. Grunar hana nú, at faðir hennar mun farit hafa ósigr, fyrir því at hún sér mjǫk hlífðir hans skeindar. Ok er þeir hafa stigit af hestum sínum, þá grípr hún báðum hǫndum til Þéttleifs svá fast, at hún fellir hann þegar til jarðar ok lýstr knefa sínum á háls honum svá hart, at hún hyggr, at í sundr skal ganga hálsbeinit: així i doncs, muntaren a llurs cavalls i llavors féren cap a la llar d'en Sigurðr. Allà trobaren un edifici soterrat del qual sortiren a rebre'ls dues dones. Una d'elles era la dona d'en Sigurðr i l'altra, llur filla. La filla d'en Sigurðr era tan forta que pocs homes eren més forts que ella. Llavors, la filla d'en Sigurðr va veure que un home acompanyava son pare i va considerar com a cosa certa que son pare devia haver tingut un duel amb aquell home i va sospitar que son pare en devia haver sortit derrotat per tal com veia que les seves armes defensiven estaven molt oscades. I quan hagueren desmuntat de llurs cavalls, va estrènyer tan fortament amb tots dos braços en Þéttleifr que al punt el va haver tombat a terra i [llavors] li va donar amb el seu puny uns cops tan forts al coll que creia que li trencaria l'ansa del coll
Höskuldur Njálsson átti bú í Holti og móðir hans og reið hann jafnan til bús síns frá Bergþórshvoli og lá leið hans um garð á Sámsstöðum. Höskuldur átti son er Ámundi hét. Hann hafði blindur verið borinn. Hann var þó mikill vexti og öfluguren Höskuldur Njálsson i sa mare tenien un , una mas, a Holt. En Höskuldur hi anava contínuament des de Bergþórshvoll i el seu camí el feia passar arran del garður de Sámsstaðir. En Höskuldur tenia un fill que es deia Ámundi. Era cec de naixement. Això no obstant, era de gran estatura i força física
2. (FIG & valdamikill, voldugurfort -a, poderós -osa (puixant)
en þar er tærnar á fótunum voru sums kostar af járni og sums kostar af leir, þá mun það ríki að nokkru leyti verða öflugt (taqˈqīφ, taqqīˈφāʔ ~ תַּקִּיף, תַּקִּיפָא:   min־qəˈsˁāθ   malχūˈθ-āʔ   tɛhɛ̆ˈwēh   θaqqīˈφāh   ū-minˈn-aḥ   tɛhɛ̆ˈwēh   θəβīˈrāh,   מִן-קְצָת מַלְכוּתָא תֶּהֱוֵה תַקִּיפָה, וּמִנַּהּ תֶּהֱוֵא תְבִירָה) og að nokkru leyti veikt: però com que els dits dels peus, en part eren de ferro i en part d'argila, el regne en part serà fort i en part, fràgil
og konungurinn suður frá mun öflugur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ʝɛħɛ̆ˈzaq   ˌmɛlɛχ־ha-nˈnɛɣɛβ,   וְיֶחֱזַק מֶלֶךְ-הַנֶּגֶב) verða, en einn af höfðingjum hans mun verða öflugri (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ʝɛħɛ̆ˈzaq   ʕāˈlā-u̯   ū-māˈʃāl,   וְיֶחֱזַק עָלָיו וּמָשָׁל) en hann, og hann mun ríki ráða. Ríki hans mun verða stórveldi: i el rei del sud serà poderós, però un dels seus prínceps serrà més fort que ell, i governarà el regne. El seu regne serà un gran imperi
♦ öflugur hiti: una forta calor
en at miðri nótt þá tekr norðanvindr við rás sólar, ok leiðir hana um fjalligar auðnir móti þunnbyggðum strǫndum, ok leiðir fram þykkvan skugga, ok hylr andlit sitt með skýjuðum hjálmi, ok boðar ǫllum, at hann er búinn til varðhalds yfir grǫnnum sínum með náttligri vǫku, til þess at þeir taki ørugga hvíld ok hœga eptir dagliga hita; hann blæss ok vægiliga með svǫlum munni á andlit sunnanvindi, til þess at hann megi betri standask ǫflgan hita at komanda degi. Hann fægir ok andlit himins eptir brottrekit ský, til þess at komanda ljósi megi sól auðveldliga senda varma geisla í allar ættir með bjǫrtu skini (Espill, cap. 5, pàg. 11): però a mitja nit el vent del nord intervé (s'interposa) en el curs del sol i el mena per paratges muntanyencs cap a costes gairebé inhabitades i desplega una ombra espessa, i tapa la seva cara amb un elm de núvols i anuncia (proclama) a tots que està preparat per a guardar els seus veïns amb guarda nocturna a fi que tinguin un repòs plàcid i segur després de la calor del dia; també li bufa suaument a la cara amb boca fresca al vent del sud per tal que pugui suportar millor la forta calor de l'endemà. També neteja la cara del cel arruixant-ne la nuvolada a fi que, en tornar la claror, el sol pugui enviar fàcilment els seus raigs càlids en totes direccions amb clar esclat
3. (um vél, hreinsiefni o.s.fr.potent (màquina, producte de neteja etc.)
♦ öflug sprengja: una bomba potent
♦ öflug vél: un motor potent
♦ öflugir örgjörvar: microprocessadors potents
♦ öflugt verkfæri: una eina potent

öflun <f. öflunar, no comptable>:
1. (þekkingaröflun, auðsöflunadquisició f (de coneixements, de riqueses)
♦ öflun þekkinga[r]: adquisició de coneixement[s]
2. (gögn, sönnunargögn, heimildir, gjaldeyrir o.s.fr.obtenció f (de proves, informació, divises, dades, fonts etc.)
♦ öflun upplýsinga: obtenció d'informació
♦ → upplýsingaöflun “obtenció d'informació”

öftrun <f. öftrunar, aftranir>:
1. (hindrun, fyrirstaðaimpediment (o: empediment) m (acció d'impedir & entrebanc, obstacle, trava, cosa o objecte que impedeix)
2. (það að aftra slysi, óhappi, flótta o.s.fr.prevenció f, evitació f (acció de prevenir fuga, perill, accident, desgràcia etc.)

öfug- <en compostos>:
a l'inrevés, en direcció oposada, capgirat -ada, davant-darrere, cap per avall, <BOTob-

öfug·egglaga <adj. inv.>:
<BOTobovat -ada (tipus de fulla)

öfuggi <m. öfugga, öffugar>:
pervertit m, pervertida f

öfug·hjartalaga <adj. inv.>:
<BOTobcordat -ada (tipus de fulla)

öfug·hneigður, -hneigð, -hneigt <adj.>:
pervertit -ida

öfug·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
perversió f (öfuguggaháttur)

öfug·kjafta <f. -kjöftu, -kjöftur. Gen. pl.: -kjafta>:
bruixa f sense taques, bruixa neta, bruixa f del nord (peix Lepidorhombus whiffiagonis) (stórkjafta; flúra; skrápflúra; þjalakoli)
  A les peixateries i mercats consultats normalment es venen sota la denominació genèrica de bruixa, tant el Lepidorhombus whiffiagonis com el Lepidorhombus boscii o deplalúra, la bruixa de quatre taques. Aquesta polisèmia del zoònim bruixa es veu recollida i contemplada al DIEC2 sub verbo bruixa.  
     

öfug·lensulaga <adj. inv.>:
<BOToblanceolat -ada (tipus de fulla)

öfugmæla·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
1. <VERSöfugmælavísa f, vísa d'adínatons, ço és, estrofa de to jocós, construïda a partir de l'enumeració de fets impossibles o de coses que no poden ésser veres en invertir la realitat, p.e., les ovelles pasturen per la mar mentre que els peixos canten a l'altiplà islandès
fiskurinn hefur fögur hljóð, ǁ finnst hann oft á heiðum. ǁ Ærnar renna eina slóð ǁ eftir sjónum breiðum. (Oft eignuð Bjarna Jónssyni Borgfirðingaskáldi): el peix té una bella veu, ǁ sovint se'l troba als altiplans. ǁ Les ovelles segueixen (pasturen seguint) un únic caminoi ǁ per la vasta mar (sovint atribuïda al Bjarni Jónsson 1575-1655, l'escalda borgarfiordès)
2. <FIGhistòria f que sona a falsa, conte xinès

öfug·mæli <n. -mælis, -mæli>:
falsedat f, afirmació falsa, declaració contrària a la veritat
leyfðr’s, sá’s lét stýfðrar ǁ lamins fótar, gramr, njóta ǁ ítran þegn sem augna ǁ út stunginna ok tungu. ǁ Hǫnd Óláfs vann heilan ǁ hreins gǫrvallra meina ǁ (ger munu gjǫld, þeim’s byrjar) ǁ guðs þræl (ǫfugmæli): lloat és el rei que va fer gaudir al baró excel·lent (eximi) de la seva cama baldada igual que dels seus ulls buidats i de la seva llengua tallada. La mà del pur Olau va guarir el fàmul de Déu de totes les seves ferides. Serà feta [deguda] recompensa als qui escampen falses maldiences (mentides) (=els qui escampen mentides seran castigats degudament per la Providència o per sant Olau) (resolució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson BI (1973²), pàg. 442: Leyfðr ’s gramr, sá ’s lét ítran þegn njóta lamiðs fótar ok stýfðrar tungu ǁ sem út stunginna augna. Hǫnd hreins Óláfs vann guðs þræl heilan gǫrvallra meina; gǫr munu gjǫld, þeim ’s byrja ǫfugmæli = Lovprist er den konge som lod den udmærkede mand nyde (få helbredet) sit brækkede ben og afskårne tunge såvel som de udstungne öjne; den rene Olavs hånd helbredede guds tjæner for alle hans mén; men de, som udbreder lögne, vil få gengæld derfor) (vocabulari: #1. ítr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 324b: ítr, adj, udmærket, herlig; #2. vinna e-n heilan e-s: fer algú sa d'una cosa, guarir algú d'una cosa; #3. gerr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 214a: <...> hertil slutter sig gǫrr brugt vel hjælpeverberne hafa og vesa; egl ‘have noget som fuldkomment, som fuldført’, dette går over til at betyde simpelt hen ‘at have gjort’, så at gǫrr bliver et participium til verbet gørva: <...> gǫr munu gjǫld ESk 6,61 <...>. Igualment l'Sveinnbjörn Egilsson 1860, pàg. 234a: It. neutr. pl., ger munu gjöld þeim, er byrjar öfugmæli calumniator poenas dabit,   G. 58)
♦ fara með öfugmæli: <LOC FIGtergiversar la veritat

öfug·mælt <adj. nt. sg.>:
<VERSd'oxímorons (en la versificació islandesa, dit del tercet contruït amb un arrenglerament d'oxímorons, és a dir, d'antítesis, de parelles de mots de sentit oposat. També rep el nom de refhverft. L'exemple és d'en Helgi Sigurðsson 1891, pàg. 50:)
Svartur bjartur, sorgarglaður syngur þegir, ǁ ríkur aumur, réttur beygir, ǁ röskur linur, sérhver segir (Gamall háttalykill):
Cadascun diu vigorós tou, ǁ negre clar, alegre per la tristesa, canta calla, ǁ ric miserable, dret va tort (Clau poètica vella)

öfug·nýrlaga <adj. inv.>:
<BOTobreniforme (tipus de fulla)

öfug·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:
1. <GENposat -ada al revés, capgirat -ada
♦ öfugsnúinn dagur: <FIGun dia [en què tot surt o ha sortit] tort
♦ öfugsnúni dagurinn: el dia del revés, dia de l'any en què hom fa les coses del revés: des de vestir-se a saludar-se (es desitja un bon dia al vespre i un bon vespre al matí etc.)
♦ öfugsnúinn heimur, hinn öfugsnúni heimur, öfugsnúni heimurinn: <FILel món al revés, el món invertit, el món capgirat (concepte hegelià: die verkehrte Welt)
2. (afundinnsorrut -uda (dit de persona esquerpa, malcarada, rondinaire, intractable)
3. (andvíguroposat -ada a (en contra de)
♦ vera öfugsnúinn e-u: ésser contrari a una cosa

öfug·streymi <n. -streymis, no comptable>:
1. (í vatnirevessa f, revessia f, contracorrent m (indret de la mar, de llac o de riu on es produeix o hi ha la topada de corrents d'aigua que s'escolen o flueixen en direccions diferents, provocant arremolinaments o remolins de l'aigua, col·lisió de corrents)
2. <AERONÀUTICA[flux m de] corrent invertit
3. <FIGrevés m

öfug·streymur, -streym, -streymt <adj.>:
que s'escola en sentit contrari

öfugt <adv.>:
1. (öndverta l'inrevés (inversament, en sentit invers si es tracta de quelcom d'horitzontal & damunt davall, capgirat, si es tracta de quelcom de vertical)
í ljóstillífun verður CO₂ afoxað, H₂O oxað ⇑ O₂ hefur litla orku. Í frumuöndun er öfugt; CO₂ verður oxað og H₂O afoxað: en la fotosíntesi, el diòxid de carboni es desoxigena i l'aigua s'oxida ⇑ el dioxigen té poca energia. En la respiració cel·lular és al revés: el diòxid de carboni s'oxida i l'aigua es desoxigena
♦ öfugt við e-ð: al contrari de
andlag er alltaf í aukafalli, öfugt við frumlag: el complement directe sempre va en acusatiu, al contrari del subjecte
♦ snúa öfugt: estar [posat ~ situat] al revés; estar cap per avall
♦ öfugur pýramídi: piràmide invertida
♦ þessu (o: því) er öfugt farið [með e-ð]: <LOC FIG[amb una cosa] és exactament al revés
2. (gagnkvæmt, gagnstættviceversa (de gairó, de gairell, de tort & equivocat, errat)
♦ og öfugt: i viceversa
3. (aftur á bakd'enrere cap endavant (cap enrere)

öfugugga·háttur <m. -háttar, no comptable>:
1. <GENperversió f
2. (rangsnúinn hugsunarhátturperversitat f (forma de pensar o actuar errònia, contrària a la correcta)

öfugugga·skapur <m. -skapar, no comptable>:
depravació f, perversitat f

öfug·uggi <m. -ugga, -uggar>:
1. <FOLKLöfuguggi m, criptozou islandès. Es tracta d'un peix d'aigua dolça, d'aspecte idèntic al d'una truita, però de color negre, amb les aletes girades cap endavant, també l'aleta caudal -amb la qual cosa neda cap enrere-; la seva carn, de color vermell, és extremadament verinosa
2. (PEJOR kynvillturdel ram de l'aigua (PEJOR homosexual)
3. (sérvitringurexcèntric m, excètrica f, rar m, rara f (persona estranya en la seva forma de pensar i d'obrar, contràries a les esperables)
4. (þverhauspersona esquerpa i estranya (persona que, especialment en el que diu i fa, va a la seva tossudament i en contra de tothom)

öfugur, öfug, öfugt <adj. En la llengua antiga, les formes dels casos oblics presenten síncope de la -u- medial: ǫfgir, ǫfgar, ǫfugt>:
1. (öndverður við það sem rétt erinvers -a (invertit, capgirat, a l'inrevés, girat en sentit invers)
hnakkinn og hárið strýkst með jörðu og spjótið, öfugt (uersus -a -um:   uersa), ristir slóð í dustið: el seu clatell i cabells són arrossegats per terra i la llança, capgirada (de cap per avall), [de l'atrida] fa entalles en la pols (l'original fa: huic ceruixque comaeque trahuntur ǁ per terram, et uersa puluis inscribitur hasta)
Við lifum allan aldur okkar við vopnaburð, við lemjum uxa okkar áfram með spjótin öfug í hendi, við eldumst seint og ellin veikir ekki krafta né breytir atorku (mutatque uigorem): við hyljum (premimus) gráar hærur (canitiem) með hjálmi (galea), ávallt er okkur skemmtun (iuuat semper) í að draga saman (comportare) nýtt herfang (praedas recentes) og lifa (et uiuere) á ránum (rapto) (omne aeuum ferro teritur, uersaque iuuencum ǁ terga fatigamus hasta): vivim tota la nostra vida portant armes (lit.: amb el maneig de les armes, manejant armes), pegam als nostres bous amb les llances revessades a la mà perquè avancin. Envellim tard i la vellesa no afebleix les nostres forces ni canvia la nostra vigor. Cobrim les nostres canes grises amb un casc, sempre ens és un plaer aplegar nou botí i viure de rapinyes
Fimm sinnum hlupu þeir í hring, fimm sinnum aftur öfugan hring, því að hér var ekki um léttvæg sigurlaun að tefla, eins og í leik; þeir öttu kappi (certant) um líf og blóð Túrnusar (quinque orbis explent cursu totidemque retexunt ǁ huc illuc): cinc vegades corregueren en cercle i cinc vegades de nou en cercle invers, car aquí no es tractava d' un premi insignificant, com en un joc; lluitaven (s'enfrontaven) per la vida i la sang d'en Turn
♦ í öfuga ~ öfugri átt: en direcció oposada, en sentit invers
♦ í öfuga ~ öfugri röð: en sentit invers, en ordre invers
♦ í öfuga ~ öfugri stefnu: en direcció inversa
2. (rangur, skakkurtort -a (de gairó, de gairell, de tort & equivocat, errat, erroni)
♦ fara í skóna ~ stígvélin öfugur ~ öfug ~ öfugt: posar-se les sabates ~ les botes equivocant-se de peu
♦ í öfuga ~ öfugri átt: en la direcció equivocada
♦ öfug aðferð: mètode erroni
3. (úthverfurdel revés (peça de roba)
♦ öfugur frakki: un abric del revés
4. (aftur á bakcap enrere (a recules, al contrari de cap envant)
♦ draga e-n öfugan: arrossegar algú cap enrere
en jafnótt og Týdeifsson hjó hvern með sverðinu, jafnótt tók hinn ráðugi Odysseifur í fót hvers eins, og dró hann út öfugan (μετόπισθε)però així que el tidida n'abatia un amb l'espasa, així l'agafava l'enginyós Odisseu pel peu i l'arrossegava de reculons cap a fora (l'original fa: ἀτὰρ πολύμητις Ὀδυσσεὺς ǁ ὅν τινα Τυδείδης ἄορι πλήξειε παραστὰς ǁ τὸν δ’ Ὀδυσεὺς μετόπισθε λαβὼν ποδὸς ἐξερύσασκε)
en Kakus, sem var haldinn brjálsemi (at mens Caci effera furiis), vildi einskis láta ófreistað í fólskuverkum (quid sceleris) og svikum (doli) og rak burt fjögur framúrskarandi (corpore praestanti) naut og jafnmargar kvígur fagrar mjög; og svo að klaufaförin yrðu ekki rakin rétta leið, dró hann dýrin öfug á halanum inn í hellinn, leyndi þannig leiðinni og fól ránsfenginn í myrku klettafylgsninu: engin verksummerki bentu leitarmanni á hellinn (atque hos, ne qua forent pedibus uestigia rectis, ǁ cauda in speluncam tractos uersisque uiarum ǁ indiciis raptor saxo occultabat opaco): però en Cacus, que era posseït per la follia, no volia deixar res sense intentar, va menar fora [de llurs pastures] quatre toros magnífics i un nombre igual de jònegues molt boniques, i per tal que les petjades de llurs peülles no es poguessin resseguir va estirar els animals del revés, per la cua, fins a l'interior de la cova. Va amagar així el camí [seguit] i va ocultar el botí en el fosc amagatall de les penyes: cap traces de la seva obra no indicaven al cercador [del bestiar robat] el camí fins a la seva cova
♦ falla öfugur: caure cap enrere
nú lítr Sǫrli einn lœkjarfarveg mjǫk djúpan þar skammt frá sér ok hyggr, at Hǫgni skuli þar í falla, kippir nú Hǫgna at sér sem harðfengiligast, er þeir nálguðust skurðinn. En er Hǫgni sér, hvat hann muni áformat hafa, þá hleypr hann sem harðast í fang honum, er hann mátti. Var nú meira kastit á Sǫrla en hann átti til ván, ok fellr hann þá ǫfugr á bak aptr, ok hleypr nú Hǫgni á hann ofan ok lætr kné fylgja kviði: llavors en Sǫrli va veure la llera, molt profunda, d'un torrent, no gaire lluny d'allà on era i va pensar que hi caigués en Hǫgni, i, quan s'acostaren a la rasa del torrent, va estrènyer fort en Hǫgni amb tota la força que va poder. Però quan en Hǫgni va veure quin era el propòsit d'en Sǫrli, va saltar caps als braços d'en Sǫrli amb tanta d'embranzida com va poder (el passatge adquiriria més sentit si pensem que manca una ratlla: en Hǫgni es va alliberar de l'estreta d'en Sǫrli, va prendre embranzida i el va envestir corrent cap a ell amb totes les seves forces). La força de l'impacte sobre en Sǫrli fou major que aquest no havia esperat, de manera que va caure cap enrere d'esquena [dins el torrent] i llavors en Hǫgni va saltar a sobre d'ell i li pitjà els genolls sobre el ventre (perquè no se pogués posar dret)
♦ ganga öfugur: caminar cap enrere
♦ hlaupa öfugur: córrer cap enrere
5. (umsnúinndavant darrere (posat, situat o col·locat al revés o en sentit contrari al normal)
♦ vera með húfuna öfuga: portar la gorra davant darrere
6. (samkynhneigðurinvertit -ida (homosexual)
7. <VERSno accentuat a la primera síl·laba. En mètrica, dit del peu en el qual l'accent cau a la segona o tercera síl·laba
♦ öfugir (o: stígandi) bragliðir: peus iàmbics i/o anapèstics
♦ öfugur tvíliður: iambe m
♦ öfugur þríliður: anapest m

öfug·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
1. <GENdesenvolupament erroni (o: evolució errònia)
2. <FIGdeterioració f (o: deteriorament m), empitjorament m
3. <PSICOLregressió f

öfund <f. öfundar, no comptable>:
1. <GENenveja f
♦ mér leikur öfund á e-u: tinc enveja d'una cosa, envejo una cosa 
◊ Þorbirni lék öfund á vinsældum Atla og því eggjaði hann þá bræður Þórissonu að þeir skyldu sitja fyrir Atla er þeir færu utan af Nesinu: en Þorbjörn tenia enveja de l'estimació de què gaudia l'Atli i per això va esperonar els germans, els fills d'en Þórir, a estar a l'aiguait i preparar una emboscada a l'Atli quan aquest tornés amb els seus acompanyants d'Snæfellsnes
2. (afbrýðissemigelosia f (qualitat de gelós)

öfunda <öfunda ~ öfundum | öfundaði ~ öfunduðum | öfundaðe-n>:
envejar algú, tenir enveja d'algú
♦ öfunda e-n [út] af e-u: envejar algú per una cosa

öfundaður, öfunduð, öfundað <adj.>:
envejat -ada

öfundar·bót <f. -bótar, no comptable>:
indemnització f per danys intencionats
◊ en ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyri ofan, gjøra honum fimmtarstefnu til af þingi úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta <...> en ef menn spilla þeirri veiðistöð og brjóta úr garð, utan þvergarðar sé, þeir sem fyrirboðnir eru, eðr spilla veiðigǫgnum, sekr hǫfðingi mǫrk við konung, en annarri við eiganda í ǫfundarbót: si ningú hi posa una tanca, els qui tinguin el riu a partir de més amunt de la tanca, que li facin un requeriment perquè tregui la tanca en el termini de cinc dies abans del þing. Si ell hi diu que no, que la part que protesta requereixi l'ajuda dels pagesos per a trencar la tanca <...> però si fan malbé un indret de pesca o trenquen una tanca -excepte les tanques que travessin el riu d'un costat a l'altre i que estan prohibides-, o fan malbé els estris de pesca, que el seu cap pagui al rei un marc i un altre a l'home de qui sigui propietat el riu en qualitat de compensació per mala voluntat

öfund·samur, -söm, -samt <adj.>:
envejós -osa

öfund·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
envejós -osa

öfunds·verður, -verð, -vert <adj.>:
envejable

öfund·sýki <f. -sýki, no comptable>:
enveja f

ögður <f.pl agða>:
trematodes m.pl (classe d'animals metazous platihelmints) (agða)

öggur <m. öggs, öggar>:
gobi m (peix Gobio gobio)

öglir <m. öglis, öglar>:
arqueòpterix m (ocell del Juràssic)

Ögmundur <m. Ögmundar, no comptable>:
Ögmundur m (andrònim)

ögn <f. agnar, agnir>:
1. (smáræðimica f  (engruna, pessic, quantitat molt petita)
♦ ekki agnar ögn: ni gota, ni un borrall, ni una miqueta 
♦ upp til agna: del tot, completament, fins a la darrera miqueta
♦ ögn af e-u: una mica de...
◊ áttu ögn af salti ~ sykri?: que tens una mica de sal ~ sucre?
◊ ég tala ögn af íslensku: parlo una mica d'islandès
♦ örlítil ögn af e-u: un bri de...
2. (arða & LINGpartícula f (corpuscle, part ínfima d'un tot & LING)
♦ ná upp minnstu ögnum og duft: recollir els granets de pols i les partícules més petits 

ögra <ögra ~ ögrum | ögraði ~ ögruðum | ögraðe-m>:
1. (skora á e-n, eggjadesafiar algú (provocar algú)
2. (stríða e-m, ertast við e-nempipar algú (fer la guitza a, emprenyar, burxar algú)
3. (ógna, hótaamenaçar algú (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)
♦ ögra e-m með skammbyssu: amenaçar algú amb una pistola

ögrandi, ögrandi, ögrandi <adj.>:
1. (kynferðislega ögrandi: bros, bending, klæðaburðurprovocatiu -iva (forma de vestir, somrís, gest que suscita desig sexual)
♦ með ögrandi bros á vör: amb un somrís provocatiu als llavis
♦ ögrandi augun horfa á varirnar: uns ulls de mirada provocativa esguarden els meus llavis
2. (verknaður, aðgerðprovocador -a (acte, acció de difícil realització)
♦ ögrandi verkefni: <FIGrepte m
3. (hvetjandi, eggjandi & storkandidesafiador -a, reptador -a, desafiant  (to de veu & esguard provocadors)
Lúther brenndi þann 10. desember árið 1520 ögrandi þetta páfabréf: en Luter el 10 de desembre del 1520 va cremar desafiadorament [una còpia d']aquesta butlla papal
♦ ögrandi augnaráð: una mirada desafiant
♦ líta ögrandi á e-n: mirar algú amb mirada desafiant, provocadora

ögrun <f. ögrunar, ögranir>:
1. (egningprovocació f (acció de provocar)
2. (hvatningdesafiament m (repte)

ögun <f. ögunar, aganir>:
1. (refsing, hirtingcàstig m, correctiu m (castigament, disciplinació)
2. (sjálfsstjórn & agi & það að agadisciplina f (autodomini, contenció)
♦ lærdómur krefst ögunar: <LOCel saber exigeix disciplina

< ögur <m. ögurs, ögrar>:
entrecuix m  <?>
Þórr kvað: 13. ‘Harm liótan mér þykkir í því, ǁ at vaða um váginn til þín ǀ ok væta ǫgur minn; ǁ skylda ek launa kǫgursveini þínom ǁ kanginyrði, ǀ ef ek komomk yfir sundit’: em sembla una lletja pena (lit.: em sembla que hi ha una lletja pena en això: travessar...) travessar a gual la badia per arribar on ets i banyar el meu entrecuix <?>. Et faria pagar les teves paraules ofensives, homeneu, si travesso el freu (vocabulari: #1. ǫgurr: En Kuhn 1968³, pàg. 236: ǫgurr m. (Hrbl. 13) ist unerklärt, ebenso ǫgur-stund f. (Vkv. 41). En Hugo Gering 1915⁴, pàg. 216b: † ǫgurr, m. membrum virile (?): sg. acc. ǫgur Hrbl 13,2 (Hj. Falk, Ark. 3, 341) i † ǫgur-stund, f. (d.i. *ǫrgu-stund?) wolluststunde: sg. acc. Vkv 43, 3 (Hj. Falk a.a.o.). Hugo Gering/Barend Sijmons 3,1 (1927), pàgs. 241-242, comenten: 13² ǫgor ist vermutlich akk. eines mask. ǫgorr, das nur hier und vielleicht in dem kompos. ǫgor-stund Vkv 43³ sich findet. Die bedeutung ist unsicher. Richert (Försök s. 20fg.) übersetzt das wort, das er mit griech. τὸ ἄχος -εος, τὸ ἄχϑος -εος, got. agis, agls u. a. in Zusammenhang bringt, mit ‘last, bürde’ und meint, daß der meiss (3²) nebst seinem Inhalte gemeint sei, während in dem kompos. ǫgor -stund die übertragene bedeutung ‘drückende angst, beklemmung’ vorliege. Aus dem nord. sprachgut würden dazu gehören das erst neuisländ. bezeugte verbum ögra ‘hänseln, reizen, herausfordern’, ursprünglich wohl ‘belästigen, bedrängen’ (Jon Þorkelsson, Suppl. III, 1, 378 [Blöndal II, 1001]) und das schon altisländ. in einem ortsnamen vorkommende neutr. ǫgr ‘kleine enge bucht’, das neuisländ. einmal auch in der übertragenen bedeutung ‘bedrängnis’ in einer gáta des Björn Guðnason († 1517) nachgewiesen ist (Björn Halldórsson II, 161ᵃ; Jón Þorkelsson, Om digtningen på Island i det 15. og 16. årh. s. 275 anm. 2), endlich auch neuisländ. ögun ‘züchtigung’, f., ögunar-laus ‘zuchtlos’, ögunar-skóli ‘zuchtschule’ u. a. Was die vorschläge von Hj. Falk (Ark. 3, 339fg.) anbetrifft, so wäre an unserer stelle ein wort mit der bedeutung ‘membrum virile’ in der rede des bäurischen Þórr nicht [p. 242] auffallend und gäbe auch einen guten sinn — Falk vergleicht das Xenophontische πρὶν βρέξαι τὰ αἰδοῖα (Anab. IV, 3, 12) —; befremdend aber wäre die ‘wolluststunde’ in dem munde der geschändeten jungfrau, und da auch die anknüpfung an argr (ragr) nicht unbedenklich ist, scheint es doch geratener, bei der erklärung von Richert zu bleiben. Bugges konjektur dǫgorþ ist abzulehnen, da die entstehung der korruptel sich nicht erklären läßt und auch nicht nachgewiesen werden kann, daß dǫgorþ (dag-verþr) in der bedeutung ‘proviant’ gebraucht worden ist; ebenso natürlich auch die von Guðbr. Vigfússon (kǫgor ‘köcher’), da das ags. cocor, ahd. kohhar (aus mlat. cucurum: Weigand⁵ I, 1088) im altnord. nicht zu kǫgorr werden konnte, Þórr auch keine 'donnerkeile' im köcher mit sich führte. — Ǫgorr (‘der bedränger’?) begegnet auch als männlicher eigenname Landn. (1900) s. 116¹⁴, Frissb. 417¹⁶ u. ö., sowie in einer nafnaþula der Ǫrvar-Odds saga, die die bekkjunautar des Hjalmarr aufzählt (Leidener ausg. 105³). En Finnur Jónsson 1931², pàg. 660b: ǫgurr, m, væta minn ǫgur, Hárb 13, af usikker betydning; den rimeligste er Richerts opfattelse, = byrde (madkurven som Tor bar); Falks forklaring ‘membrum virile’ (jfr Holthausen Engl. st. LIV) er næppe rigtig, jfr følg.; #2. kanginyrði: En Kuhn 1968³, pàg. 115: kangin-yrði n. verletzende rede, frechheit (Hrbl. 13); #3. kǫgorsveinn: Hugo Gering/Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 242: kǫgor-sveinn ‘knabe der noch in den windeln liegt’, daher ‘knirps’ <...> kǫgorsveine þínom ‘dir, du knirps’ <...> = marrec, galifardeu)

< ögur <m. ögurs, ögrar>:
penegal nòrdic (peix Sebastes norvegicus) (en islandès modern gullkarfi o stóri karfi)
(segons en Jan de Vries 1977², pàg. 685: ǫgr 1, auch augr, augurr m. ‘rotbarsch’ (poet., eig. norw. wort.), nisl. ögur, nnorw. auger, uver, uer, vgl. shetl. gjōger. Der fisch heißt so nach den zahlreichen stacheln am kopf, vgl. air. aicher ‘scharf (vom winde)’, und also erw. der idg. wzl *ak̂, vgl. egg I (E. Liddén, Fschr. Johansson 1910, 105). Die form augr zeigt volksetym. anknüpfung an auga, wegen der großen vorstehenden augen, vgl. russ. окунь ‘barsch’ zu око ‘auge’)
  Si assumim que el nom d'aquest peix podria haver-se usat eufemísticament per fal·lus, com la sardina entre nosaltres, guanyaria força la interpretació d'en Falk del passatge del Hárbarðsljóð 13:2b.  
     

ögur <n. ögurs, no comptable>:
cala o badia petita estreta i tancada per espadats
u. Sjóvar heiti. 2. Sund, ǫgr, velfœrr, ǀ sími, víðir, ǁ hríð, ver, breki, ǀ húm, flóð ok brim, ǁ grœðir, glýjuðr, ǀ gymir ok vægir, ǁ gniðr ok órór, ǀ gjalfr, fen, snapi (Finnur Jónsson: Den norsk-islandske skjaldedigtning. Þulur. IV. Remser fra Snorra Eddas håndskrifter. u. Sjóvar heiti. 2. B: Rettet Tekst. Første bind, pàg. 666): u. Sinònims poètics de Mar. 2. Freu, cala rocallosa, ben-passable, sima i vasta, maror, pesquera, tenassa, crepuscle (llostre), flux i rompents, creixent, lluent, badador (la qui fa forat) i ondós, murmuri i inquiet, clapoteig, humit, engolidor

ögur·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
(strönddentellat -ada (costa)

ögur·stund¹ <f. -stundar, -stundir>:
(stutt stundbreu moment (breu estona)
♦ eina ǫgurstund: una única i breu vegada <?>
41. ‘Satt er þat, Níðaðr, ǀ er sagði þér: ǁ sáto vit Vǫlundr ǀ saman í hólmi, ǁ eina ǫgurstund, ǀ æva skyldi! ǁ Ek vætr hánom ǀ vinna kunnak, ǁ ek vætr hánom ǀ vinna máttak’: 41. Níðaðr, el que t'han dit és cert: en Vǫlundr i jo vam seure plegats al seu illot una única i breu vegada <?>. Mal no hagués passat mai! No vaig saber fer res contra ell, no vaig poder fer res contra ell” (vocabulari: #1. ǫgurstund: En Kuhn 1968³, pàg. 236: ǫgurr m. (Hrbl. 13) ist unerklärt, ebenso ǫgur-stund f. (Vkv. 41). En Hugo Gering 1903, pàg. 1247a: † ǫgurr, m. membrum virile (?): sg. acc. harm ljótan mér þykker í því at vaþa of vágenn til þín ok vǽta ǫgor minn Hrbl 29 (Hj. Falk, Ark. 3, 341) i †ǫgur-stund, f. (d.i. *ǫrgo-stund?) wolluststunde (?): sg. acc. sǫ́tom vit Vǿlundr saman í holme eina ǫgorstund Vkv 43³ (Hj. Falk a.a.o.). Hugo Gering/Barend Sijmons 3,1 (1927), pàgs 25, comenten: 43³. ǫgorstund, ἅπ. λεγ., ist noch unerklärt [doch vgl. Richert, Försök s. 20 fg.]. Hj. Falks deutung (Ark. 3, 339 fg.), der ǫgorstund als *ǫrgo-stund ‘wolluststunde’ faßt, halte ich für verfehlt; daß das mädchen sich indezenter ausdrückte als der vater, konnte nicht des dichters absicht sein; er durfte sie nur von einer ‘unheilsstunde’ oder von einer ‘stunde der schmach’ sprechen lassen. Ob nicht doch die brüder Grimm mit angrstund das richtige getroffen haben? [Es muß dahingestellt bleiben, angenommen daß ǫgor-stund (ꜷgurstvnd R) richtig überliefert ist, ob das erste glied des kompositums dasselbe wort ist wie ǫgor (ꜷgur R) Hrbl 13² (s. z. st.)]. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 660b: ǫgurstund, Vǫl 41: sǫ́tum við Vǫlundr saman í holmi eina ǫgurstund, af uvis betydning, den rimeligste forklaring er, at det —ifølge sammenhængen, æva skyldi— måske egl. ‘byrdefuld, trykkende stund’ (jfr ǫgurr). Jfr Falk Arkiv II 339 f.)

ögur·stund² <f. -stundar, -stundir>:
1. <MARtemps m entre la marea alta i la marea baixa, moment del canvi de les marees
2. <MAR = liggjandinn um háfjöru[breu] temps de la marea baixa en arribar al seu punt més baix (moment en què la marea baixa arriba al seu punt més baix, abans de començar la marea alta de nou)
3. (afgerandi stund, úrslitastund, örlagastundmoment m crucial (moment decisiu, moment clau, moment determinant)
♦ á ögurstundu: <LOCen un moment crucial
4. (ægur stund, ógurleg stund, sorgarstund, þrautarstund, neyðarstund, mæðusöm stundmoment m difícil (moment de necessitat, de prova, d'aflicció)
♦ á ögurstundu: <LOCen un moment difícil
♦ maður á aldrei að skilja við vin á ögurstundu: no s'ha de deixar mai un amic en l'estacada en un moment difícil
♦ komið að ögurstundu: <LOCarribat al moment de la veritat

ökkla·band <n. -bands, -bönd>:
1. (skartcadeneta f de turmell, turmellera f (braçalet o polsera per a turmell)
2. (til eftirlitsbraçalet electrònic de vigilància (dispositiu telemàtic de control o de vigilància que la persona porta al turmell)

ökkla·bein <n. -beins, -bein>:
os m del turmell, <MEDmal·lèol m

ökkla·brot <n. -brots, -brot>:
fractura f de turmell, <MEDfractura f mal·leolar

ökkla·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
que té el turmell trencat, que s'ha trencat el turmell

ökkla·djúpur, -djúp, -djúpt <adj.>:
que arriba fins als turmells (fang, neu, aigua etc.)

ökkla·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:
polaina f

ökkla·liður <m. -liðar (o: -liðs) -liðir>:
articulació f del peu

ökkla·skór <m. -skós, -skór>:
botina f (o: botí m) (calçat)

ökkla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
<MEDregió f talocrural

ökkli <m. ökkla, ökklar>:
turmell m
þú rýmdir til fyrir skrefum mínum, og ökklar mínir (qarˈsɔl ~ קַרְסֹל:   wə-ˈlɔʔ   māʕăˈδū   qarsulˈlāi̯,   וְלֹא מָעֲדוּ, קַרְסֻלָּי) riðuðu ekki: has eixamplat el camí a les meves passes i els meus turmells no han tremolat
♦ það er annað hvort í ökkla eða eyra: <LOC FIGo massa o massa poc
♦ e-ð nær e-m í ökkla: una cosa li arriba a algú fins als turmells
leðjan náði mér í ökkla: el fang m'arribava fins als turmells
♦ e-ð tekur e-m í ökkla: una cosa li arriba a algú fins als turmells
maðurinn gekk nú í austur með mælivað í hendi sér og mældi þúsund álnir. Og hann lét mig vaða yfir um vatnið, og tók það mér í ökkla (ˈʔɛφɛs ~ אֶפֶס:   wa-i̯ʝaʕăβiˈrē-nī   βa-mˈmaʝim   mēi̯   ʔāφəˈsāʝim (ʔɔ̆φˈsāʝim),   וַיַּעֲבִרֵנִי בַמַּיִם מֵי אָפְסָיִם)aleshores l'home va anar cap a llevant amb un cordill d'amidar a la mà i amidà mil colzades i em féu travessar l'aigua i l'aigua m'arribava fins al garró

öku·fantur <m. -fants, -fantar>:
<COL·LOcafre m & f del volant, boig boja al volant (animal conduint, conductor temerari i desconsiderat)

öku·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
sortida f amb cotxe (excursió o passeig amb cotxe)
♦ fara í stutta ökuferð: <LOCfer una sortideta amb cotxe

öku·fær, -fær, -fært <adj.>:
apte -a per a transitar-hi (carretera, vehicle), transitable (carretera)
♦ í ökufæru ástandi: (bíll, ökutækien bon estat [de funcionament] (cotxe, vehicle)
♦ ökufær vegur: #1. carretera transitable (asfaltada); #2. pista transitable (no asfaltada)

öku·garpur <m. -garps, -garpar>:
campió [que combat] dalt d'un carro
þá sló Akkilles á bæði lær sér, og mælti til Patrókluss: „Upp, upp, seifborni Patróklus, ökugarpur (ἱπποϰέλευϑος -έλευϑος -έλευϑον:   ὄρσεο διογενὲς Πατρόϰλεες ἱπποϰέλευϑε)! Eg sé hjá skipunum þyt brennanda elds; er eg hræddur um, að þeir nái skipunum, og ekkert undanfæri (φυκτά) verði framar. Far þú fljótt í herklæðin, en eg skal kalla saman liðið“: després, l'Aquil·les es va pegar a totes dues cuixes i digué al Pàtrocle: “Amunt! Amunt! Pàtrocle, tu, del llinatge d'en Zeus, campió [que combats] dalt d'un carro! Ja veig vora els vaixells els espeternecs del foc brusent; tinc por que no capturin les naus, i que ja no sigui pas possible la fugida. Revesteix-te aviat d'armes i cuirassa mentre jo aplego la tropa”
svo óðstú, Patróklus ökugarpur (ἱπποϰέλευϑος -έλευϑος -έλευϑον:   ὣς ἰϑὺς Λυϰίων Πατρόϰλεες ἱπποϰέλευϑε ǁ ἔσσυο ϰαὶ Τρώων, ϰεχόλωσο δὲ ϰῆρ ἑτάροιο), beint á móti Lýkíumönnum og Tróverjum, því þá varstu í reiðum hug sökum félaga þíns: així et precipitares Pàtrocle, campió que combaties dalt d'un carro, tot dret contra els licis i els troians, car estaves enfurit a causa del teu company
hann var sjálfur eftir við skipin, en mun þó hafa lagt ríkt á við þig (ἐπετέλλετʹ), áður þú fórst af stað, og sagt: „ „Mun mig um það, Patróklus ökugarpur (ἱπποϰέλευϑος -έλευϑος -έλευϑον:   ἱπποϰέλευϑε), að þú komir ekki fyrr aftur til enna holu (γλαφυρὰς) skipa, en þú hefir rist í sundur (δαΐξαι) blóðugan brynstakkinn (χιτῶνα) á brjósti Víga-Hektors“: ell mateix va romandre enrere a la vora de les naus, però tanmateix, abans que tu partissis d'allà, et degué manar amb aquestes paraules: “Promet-me, Patrocle, campió que combats dalt d'un carro, que no tornaràs a les naus buides (còncaves) fins que no hagis estripat del pit de l'Hèctor homeier la seva cota sangonenta” (l'original fa: μή μοι πρὶν ἰέναι Πατρόϰλεες ἱπποϰέλευϑε ǁ νῆας ἔπι γλαφυρὰς πρὶν Ἕϰτορος ἀνδροφόνοιο ǁ αἱματόεντα χιτῶνα περὶ στήϑεσσι δαΐξαι)

öku·hraði <m. -hraða, no comptable>:
velocitat f [de conducció]

öku·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
apte -a per a transitar-hi, en bon estat per a transitar-hi
♦ vera í ökuhæfu ástandi: (bíll, ökutækiestar en bon estat per a transitar (cotxe, vehicle)

öku·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m d’autoescola, professora f d’autoescola

öku·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
classes f.pl [de conducció]

öku·lag <n. -lags, -lög>:
conducció f, manera f de conduir (aksturslag)

öku·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m de conduir
♦ keyra án ökuleyfis: conduir sense carnet
♦ svipta e-n ökuleyfi <= Dat.> fyrir ölvunarakstur: retirar el carnet de conduir a algú per conduir en estat d’embriaguesa

öku·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
far (o: llum) m de cotxe

ökum:
1ª pers. pl. pres. ind. & subj. de → aka “conduir, anar en cotxe; transportar amb cotxe”

öku·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENautomobilista m & f
2. (bílstjóri, vélhjólamaðurconductor m, conductora f (persona que condueix vehicle modern a motor de dues i més rodes)
♦ drukkinn¹ ~ góður² ~ óreyndur³ ~ reyndur⁴ ~ skynsamur⁵ ~ tillitslaus⁶ ~ úrvals⁷ ~ varkár⁸ ~ ölvaður⁹ ökumaður: un conductor embriac⁹ ~ prudent⁸ ~ d'elit⁷ ~ desconsiderat⁶ ~ assenyat⁵ ~ expert⁴ ~ inexpert³ ~ bon² ~ begut¹ (o: borratxo; o: gat -Bal.)
♦ flótti ökumanns af slysstað: fugida de conductor de lloc d'accident
♦ ökumaður bílsins: el conductor del cotxe
♦ ökumaður bifhjóls: motorista m & f, conductor m de moto, conductora f de moto
♦ ökumaður vörubíls: conductor m de camió, conductora f de camió, camioner m, camionera f
♦ ökumaðurinn flúði af slysstað: el conductor va fugir del lloc de l'accident
3. (atvinnubílstjórixofer (o: xòfer; o: xófer -Bal.) m & f (persona que condueix professionalment, esp. per a altri, un vehicle a motor. A les Balears xófer i conductor són sinònims)
♦ vinna sem ökumaður fyrir XY: treballar com a xofer per a XY
4. (ekill áætlunarvagns, póstekill, léttivagnsekill, leiguvagnsekill, drossíuekillcotxer m, cotxera f (conductor de tartana, carrossa, diligència i carruatges amb tracció animal)
varð hann ævareiður og ákvað að láta Gyðinga líða fyrir það og einnig fyrir tjónið sem Persepólisbúar ollu honum er þeir ráku hann á flótta. Skipaði hann ökumanni (ὁ ἁρματηλάτης -άτου:   διὸ συνέταξεν τὸν ἁρματηλάτην ἀδιαλείπτως ἐλαύνοντα κατανύειν τὴν πορείαν) sínum að aka linnulaust alla leið í áfangastað. Dómur himinsins var sannarlega með í þeirri för. Konungur sagði nefnilega í drambi sínu: „Ég skal gera Jerúsalem að fjöldagröf Gyðinga um leið og ég kem þangað“: es va posar furiosíssim i va decidir fer patir als jueus per això i també pel dany que els habitants de Persèpoli li havien fet quan l'havien fet fugir. Va manar al conductor del seu carruatge que fés sense repòs tot el camí fins al terme del viatge. La condemna del cel veritablement ja acompanyava aquest viatge, perquè el rei havia dit en el seu orgull: “Faré de Jerusalem la tomba dels jueus tan bon punt hi arribi”
5. (ökumaður á kerru, á vagni, kerruekillcarreter m, carretera f (persona que mena carro o carreta)

ökumanns·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m de conductor

öku·nám <n. -náms, no comptable>:
classes f.pl [de conducció]

ökunáms·bók <f. -bókar, -bækur>:
cartilla f [de pràctiques] de l'alumne d'autoescola

öku·nemi <m. -nema, -nemar>:
alumne m d'autoescola, alumna f d'autoescola

öku·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
conductor temerari, conductora temerària (conductor de conducció desconsiderada, que sol anar a massa velocitat i/o que no observa d'altres normes de circulació)

öku·próf <n. -prófs, -próf>:
1. <GENexamen m per a l'obtenció del permís de conduir, examen m de conduir
♦ skriflegt ökupróf: examen teòric
♦ verklegt ökupróf: examen pràctic
2. <COL·LOcarnet m de conduir
♦ missa ökuprófið: perdre el carnet de conduir (sofrir la retirada del carnet de conduir)
hún hefur misst ökuprófið í þrjá mánuði: li han retirat el carnet per tres mesos

öku·réttindi <n.pl -réttinda>:
permís f.pl de conduir
♦ almenn ökuréttindi: llicència normal per conduir vehicles
♦ keyra án ökuréttinda: conduir sense carnet
♦ svipta e-n ökuréttindum: retirar el carnet de conduir a algú

öku·riti <m. -rita, -ritar>:
tacògraf m

öku·sess <m. -sess, -sessar>:
pescant m (seient de cotxer)

öku·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
carnet m de conduir
eftir að hafa staðist ökuprófið fær ökumaðurinn ökuskírteini útgefið: després d’haver aprovat l’examen de conduir, al nou conductor li serà lliurat el permís de conduir

öku·skóli <m. -skóla, -skólar>:
autoescola f

< öku·stóll <m. -stóls, -stólar>:
variant antiquada de → hjólastóll “cadira de rodes”

öku·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
vehicle m
♦ notað ökutæki: vehicle usat
♦ nýtt ökutæki: vehicle nou
♦ vélknúið ökutæki: vehicle m a motor

ökutækja·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
registre m de vehicles

ökutækja·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
plus m per ús de vehicle propi

ökutækja·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f de vehicle[s]

öku·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f de pràctica d'autoescola

öku·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de la carrera (de taxi)

öku·þór <m. -þórs, -þórar>:
1. <GENpilot m [automobilístic]
♦ fimm ökuþórar í Formúlu-1: cinc pilots de fórmula-1
2. (ökufanturfitipaldi m & f (persona que condueix a massa velocitat i sovint temeràriament)

Öku·þór <m. -þórs, no comptable>:
<MITOLÖkuþór m, Tor carreter, designació del déu Tor que apareix als capítols 21, 44, 46 i 54 de la Gylfaginning. Fora de la Gylfaginning aquesta designació del déu no és pas atestada
Hár segir: "Þór er þeirra framast, sá er kallaður er Ásaþór eða Ökuþór. Hann er sterkastur allra guðanna og manna. Hann á þar ríki er Þrúðvangar heita en höll hans heitir Bilskirnir. Í þeim sal eru fimm hundruð gólfa og fjórir tigir. Það er hús mest svo að menn hafa gert. Svo segir í Grímnismálum <...>: en Hár li va dir: “en Þórr, que [també] és anomenat Tor dels Ansos i Tor carreter, és el més important d'ells. És el més fort de tots els déus i de tots els homes. Té els seus dominis a l'indret que s'anomena Þrúðvangar i la seva hǫll es diu Bilskirnir. En aquest estatge hi ha cinc-cents quaranta gólf. És l'edifici més gran que els homes hagin fet, tal i com es diu en els Grímnismál <...>
Þór á hafra tvo er svo heita: Tanngnjóstur og Tanngrisnir, og reið þá er hann ekur, en hafrarnir draga reiðina. Því er hann kallaður Ökuþór. Hann á og þrjá kostgripi. Einn þeirra er hamarinn Mjöllnir er hrímþursar og bergrisar kenna þá er hann kemur á loft, og er það eigi undarlegt. Hann hefur lamið margan haus á feðrum eða frændum þeirra. Annan grip á hann bestan: Megingjarðir. Og er hann spennir þeim um sig, þá vex honum ásmegin hálfu. Hinn þriðja hluta á hann, þann er mikill gripur er í, það eru járnglófar. Þeirra má hann eigi missa við hamarsskaftið. En enginn er svo fróður að telja kunni öll stórvirki hans. En segja kann eg þér svo mörg tíðindi frá honum að dveljast munu stundirnar áður en sagt er allt það er eg veit": en en Þórr té dos bocs que nomen Tanngnjóstr i Tanngrisnir, ço és, Cruixidor de Dents i Dents-separades; també té el carro que mena, i els dos bocs estiren aquest carro. Aquesta és la raó per la qual rep el nom d'Ǫkuþórr, ço és, en Þórr Carreter. També té tres objectes de gran valor: un d'ells és el martell Mjǫllnir, ço és, Esclafador, que els tursos de gebre i els bergrisons reconeixen sempre que és aixecat en l'aire, la qual cosa no és gens d'estranyar: [al capdavall,] ha esclafat mant cap de llurs parents o pares. El segon objecte preciós que té són els Megingjarðar, ço és, el Cinyell de Força. I quan ell se'l cenyeix, la seva força d'ans li augmenta el doble. La tercera cosa que té i que té un gran valor són els Jórnglófar, ço és, les Manyoples o Guants de Ferro. No li poden faltar per agafar bé el mànec del martell. I ningú no és pas tan saberut que pugui contar totes les seves grans fetes. Però jo te'n puc dir tants de fets memorables que passarien hores abans no te n'hagués contat tot el que en sé”

öl <n. öls, öl>:
1. <GASTROcervesa f, modernament aquest mot està quedant arraconat per bjór . Originàriament designava un tipus de cervesa dolça, feta sense afegiment de llúpol
♦ drekka [eitt] glas af öli: beure un got [totsol] de cervesa
♦ sýna e-m hvar Davíð keypti ölið: <LOC FIGensenyar a algú com es fan les coses, ensenyar a algú quantes són cinc (amenaçar algú amb conseqüències desagradables si no fa o no ha fet el que hom li diu o a ha dit que faci)
♦ öl er annar maður: <LOC FIGla cervesa converteix un home en tot un altre, el qui ha begut ja no és ell mateix (vocabulari: #1. annar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 21: ǫl er annarr maður   Bier macht zu einem anderen Menschen, ein Betrunkener ist nicht mehr er selbst)
♦ ölið er þrotið: la cervesa s'ha acabat
♦ ölið mælir með þeim: <LOC FIGdiuen el que diuen per la cervesa que han begut (vocabulari: #1. mæla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 433: ǫlit mlir með þeim   sie sprechen unter Einwirkung der Trunkenheit)
2. <HISTcelebració f social amb consum de cervesa, festa o banquet amb què hom celebrava un esdeveniment social determinat (p.e., un naixament, un enterrament, unes noces etc.): erfiöl, fagnaðaröl, festaröl, ættleiðingsöl, etc.

öl·bruggari <m. -bruggara, -bruggarar>:
cerveser m, cervesera f, fabricant m & f de cervesa

öl·bruggun <f. -bruggunar, no comptable>:
fabricació f de cervesa

öld <f. aldar, aldir>:
1. (hundrað ársegle m (cent anys)
♦ á áttunda áratug síðustu aldar: en els anys vuitanta del segle passat
♦ á fimmtándu öld: en el segle quinze
♦ á fyrri hluta 20. (= tuttugustualdar: a la primera meitat del segle XX (= vint
♦ á síðari hluta 19. (= nítjándualdar: a la segona meitat del segle XIX (= dinou
♦ byggðir frá fyrri hluta 20. (= tuttugustualdar: edificis de la primera meitat del segle XX (= vint
♦ í byrjun ~ lok 19. (= nítjándualdar: a la primeria ~ a la darreria del segle XIX (= dinou
♦ í byrjun ~ lok 20. (= tuttugustualdar: a la primeria ~ a la darreria del segle XX (= vint
♦ átjánda ~ nítjánda ~ tuttugasta ~ tuttugasta og fyrsta öldin: el segle divuit ~ dinou ~ vint ~ vint-i-un
♦ um aldir alda: pels segles dels segles
♦ um miðja fimmtándu öld: a mitjan segle quinze
♦ um miðja síðustu öld: a mitjan segle passat
♦ þegar lengra leið fram á aldirnar: a mesura que els segles varen anar passant
♦ öld eftir öld: segle rere segle
2. (tímabilera f (època, edat)
♦ öld tækninnar: l'era tecnològica
♦ frá alda öðli: de temps immemorials
♦ frá örófi alda: d'antic, [des] de sempre
♦ fyrir allir aldir: a trenc d'alba
♦ fara á fætur fyrir allir aldir: prendre la matinada, llevar-se de bon matí, aixecar-se de bon matí (Mall.
♦ vakna fyrir allir aldir: despertar-se de matinada 
♦ hugsa ekki í árum heldur öldum: pensar molt a llarg termini
♦ liðnar aldir: els temps passats, el passat
♦ nú er öldin önnur: els temps han canviat
♦ þá var öldin önnur: eren altres temps
♦ → bronsöld “Edat de Bronze”
♦ → járnöld “Edat de Ferro”
♦ → steinöld “Edat de Pedra”

öldóttur, öldótt, öldótt <adj.>:
ondulat -ada
♦ öldótt lína: una línia ondulada

öldruð:
nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de → aldraður, öldruð, aldrað “d'edat, gran”

öl·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:
embriac -aga

öldrun <f. öldrunar, no comptable>:
envelliment m

öldrunar·deild <f. -deildar, -deildir>:
[secció f de] geriatria f

öldrunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
gerontologia f

öldrunar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
gerontòleg m, gerontòloga f

öldrunar·lækningar <f.pl -lækninga>:
geriatria f

öldrunar·læknir <m. -læknis, -læknar>:
geriatra m & f

öldrunar·sálfræði <f. -sálfræði, no comptable>:
psicologia geriàtrica

öldu¹:
casos oblics del sg. de → alda “ona”

öldu²:
dat. sg. arcaic i/o poètic de → öld “segle”

öldu- <en compostos>:
cimato-, cimat-, cimàtic -a, cimo-, undi-, ondulat -ada, d'ona

öldu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
1. (hafnargarðurescullera f (dins la mar, davant la costa)
2. (brimgarður í höfnespigó m (dins port)
3. (framan á skipitallamar m (a la proa de vaixell)
4. (olía til að lægja úfinn sjóoli m per a calmar la mar (matèria que, en cas de necessitat, es llença a la mar encrespada per encalmar-la)

öldu·dalur <m. -dals, -dalir>:
<GEN & FÍSvall f d'ona, sinus m d'ona
♦ vera í öldudal: <LOC FIGtocar fons, trobar-se en un punt molt baix

öldu·faldur <m. -falds, -faldar>:
<GEN & FÍScresta f d'ona

öldu·gangur <m. -gangs, -gangar>:
1. <GENembat m de les ones
2. (öldugutlandi, ölduhreyfingonatge m (ondulació de la mar, moviment de les ones)
mikill og þéttur öldugangur: un onatge d'ones grans i freqüents
3. (öldurót, órói á sjómaregassa f (maror, mar encrespada)

öldu·gjálfur <n. -gjálfurs, no comptable>:
clapoteig m de les ones

öldu·gutl <n. -gutls, no comptable>:
clapoteig m de les ones

öldu·gutlandi <m. -gutlanda, no comptable>:
mar arrissada, marejol m

öldu·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
<FÍSaltura (o: alçada) f d'ona, distància f cresta-vall

öldu·kambur <m. -kambs, -kambar>:
<GENcresta f d'ona

öldu·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
<FÍSlongitud f d'ona (bylgjulengd)

öldu·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
ondat -ada (o: ondulat -ada; o: ondulós -osa; o: ondós -osa)  

öldunga·deild <f. -deildar, -deildir>:
<POLÍTsenat m (cambra alta de certs parlaments europeus moderns i dels Estats Units d'Amèrica)

öldungadeildar·þingmaður <m. -þingmann, -þingmenn>:
<POLÍTsenador m, senadora f

öldunga·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
1. <GENconsell m d'ancians
2. <HIST í Rómsenat m (de Roma)
3. <HIST í Spörtugerúsia f (d'Esparta)
4. <HIST RELIG Gyðingaconsell m dels ancians, presbiteri m, gerúsia f (assemblea d'ancians dels jueus)
Ísraelsmenn gerðu eins og Jóakim æðsti prestur hafði boðið og öldungaráð (ἡ γερουσία -ίας:   καὶ ἡ γερουσία παντὸς δήμου Ἰσραὴλ) allrar Ísraelsþjóðarinnar, en það kemur saman í Jerúsalem: els israelites van fer com els havia ordenat en Joaquim, el summe sacerdot, i el consell dels ancians de tot el poble d'Israel, que es reunia a Jerusalem
bréf konungs til þjóðarinnar var á þessa leið: „Antíokkus konungur sendir öldungaráði Gyðinga (ἡ γερουσία -ίας:   Βασιλεὺς Ἀντίοχος τῇ γερουσίᾳ τῶν Ἰουδαίων καὶ τοῖς ἄλλοις Ἰουδαίοις χαίρειν) og öðrum Gyðingum kveðju. Ef ykkur vegnar vel þá er það að vorum óskum. Sjálfir erum vér við góða heilsu: la carta del rei al poble era com segueix: «El rei Antíoc saluda el consell d'ancians dels jueus i tots els altres jueus. Si us va bé, és com desitgem. Nosaltres tenim bona salut
þegar dagur rann kom öldungaráðið (τὸ πρεσβυτέριον -ίου:   συνήχθη τὸ πρεσβυτέριον τοῦ λαοῦ) saman, bæði æðstu prestar og fræðimenn, og létu færa hann fyrir ráðsfund (τὸ συνέδριον -ίου:   καὶ ἀπήγαγον αὐτὸν εἰς τὸ συνέδριον αὐτῶν) sinn: quan es va fer de dia, es reuní el consell dels ancians [del poble], grans sacerdots i mestres de la llei, i el feren portar a llur tribunal (sanedrí)

öldungaráðs·maður <m. -ráðsmanns, -ráðsmenn>:
1. <GENmembre m & f del consell d'ancians
2. <HIST í Rómsenador m (del senat de Roma)
3. <HIST í Spörtugeront m (de la gerúsia d'Esparta)

öldunga·toppur <m. -topps, -toppar>:
blet m punxent, marxant m, blet gros (planta Amaranthus retroflexus)

öldungis <adv.>:
absolutament, del tot, completament

öldungs·húð <f. -húðar, -húðir>:
pell f de brau, pell f de toro

öldungur <m. öldungs, öldungar>:
1. <GENancià m, anciana f (persona que ja ha arribat a la vellesa, però que encara conserva la plenitud de les seves forces)
Snorri svarar: "Eg gerist nú gamall maður og nenni eg nú ekki að halda seka menn ef mig rekur öngva nauðsyn til. Eða hvað bar nú til er öldungurinn vísaði þér nú frá sér?":
l'Snorri li va respondre: "M'estic fent vell i no tinc gaire ganes de mantenir proscrits si cap necessitat no m'empeny a fer-ho. I ara, [digues-me,] què ha passat perquè l'ancià t'hagi foragitat del seu costat?
Gissur mælti: "Mikinn öldung höfum vér nú að velli lagt og hefir oss erfitt veitt og mun hans vörn uppi meðan landið er byggt"
en Gissur li va dir: "Hem mort un gran ancià i ens ha resultat molt difícil fer-ho, i el seu darrer combat romandrà en la memòria de la gent mentre aquesta terra estigui habitada"
♦ öldungar borgarinnar: els ancians de la ciutat
2. <POLÍTsenador m, senadora f
3. (gamalt naut, griðungurbrau [madur], toro [adult] (mascle de vaca que ja ha arribat a la vellesa, però que encara conserva totes les forces)
Heiðrekr konungr sezk nú um kyrrt ok gerisk hǫfðingi mikill ok spekingr at viti. Heiðrekr konungr lét ala gǫlt mikinn. Hann var svá mikill sem ǫldungar þeir, er stœrstir váru, ok svá fagr, at hvert hár þótti ór gulli vera. Konungrinn leggr hǫnd sína á hǫfuð geltinum, en aðra á burst ok sverr þess, at aldri hefir maðr svá mikit af gert við hann, at eigi skuli hann hafa réttan dóm spekinga hans, en þeir tólf skulu gæta galtarins, eða ella skal hann bera upp gátur þær, er hann gæti eigi ráðit. Heiðrekr konungr gerisk ok nú inn vinsælasti
El rei Heiðrekr llavors es va retirar i es va convertir en un gran cabdill i en un savi. El rei Heiðrekr havia fet criar un gran verro que era tan gros com els braus ja crescuts més grossos i era tan bonic que cadascuna de les seves cerres semblava d'or. El rei va posar una mà sobre el cap del verro i l'altra mà sobre les seves cerres i va jurar que qualsevol persona, fos quin fos el mal que li hagués fet, tindria un judici just davant els seus dotze savis, els dotze que tindrien cura del verro, o, altrament (és a dir, si volia deslliurar-se del judici), l'acusat havia de posar-li endevinalles que ell no pogués endevinar. El rei Heiðrekr també fou, de llavors ençà, un rei estimadíssim
4. cap m de vell (cactus Cephalocereus senilis)

öldu·orka <f. -orku, no comptable>:
energia cimàtica, energia f de les ones, energia undimotriu  (energia extreta del o produïda o generada pel moviment de les ones)
♦ öldu- og sjávarfallaorka: energia de les ones i les marees

öldur¹:
nom. & ac. pl. de alda "ona"

öldur² <n. öldurs, öldur. Gen. pl.: öldra; dat.pl.: öldrum>:
(öldrykkjabevèrria f de cervesa, festa f en què hom beu cervesa
♦ að öldri og að áti: <LOC HIST JURbevent cervesa i menjant
hann tók þá til máls: "Það er upphaf griðamála vorra að guð sé við oss alla sáttur. Vér skulum og vera menn sáttir vor í millum og samværir að öldri og að áti, á þingi og á þjóðstefnu, að kirkna sókn og í konungs húsi og hvervetna þar er manna fundir verða. Þá skulum vér svo sáttir sem aldrei hafi fjandskapur vor í millum verið. Vér skulum deila kníf og kjötstykki og alla hluti vor í milli sem frændur en eigi fjándur. Ef sakar gerast héðan af á milli vor, þær skal fé bæta en eigi flein rjóða. En sá vor er gengur á gervar sættir eða vegur á veittar tryggðir þá skal hann svo víða vargrækur og rekinn sem menn víðast varga reka, kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldar upp brenna, jörð grær, mögur móður kallar, skip skríður, skildir blika, sólskin snæ lægir, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður, vindur vex, veitir vatn til sjóvar og karlar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, guðs hús og guma, heim hvern nema helvíti. Tekur hver vor tryggðir við annan fyrir sig og sinn erfingja, alinn og óborinn, getinn og ógetinn, nefndan og ónefndan, en hver veitir í mót tryggðir og ævintryggðir, mætar tryggðir og megintryggðir þær er æ skulu haldast meðan moldir og menn lifa. Nú erum vér sáttir og sammála hvar sem vér finnumst á landi eða á legi, skipi eða á skíði, í hafi eða á hestbaki, árar að miðla og ausskotu, þóftu og þilju, ef þarfar gerast, jafnsáttur hver við annan sem sonur við föður eða faðir við son í samförum öllum. Höfum nú lófatak að tryggðamálum og höldum vel tryggðir að vilja Krists og að vitni allra manna þeirra er nú heyrðu tryggðamál. Hafi sá guðs hylli er heldur tryggðir en sá gremi guðs er rýfur réttar tryggðir en hylli sá er heldur. Höfum heilir sæst en guð sé við alla sáttur": en Þorgils llavors va començar a dir: “Aquest és l'inici de la nostra fórmula de pau. Que Déu sia condescendent amb tots nosaltres. «Que nosltres també estiguem caqbals i conciliats entre nosaltres, tant bevent cervesa com menjant, en el þing i a les assemblees generals, durant l'anada a l'església i al casal del rei, i pertot arreu on els homes s'hagin aplegat». Que llavors estiguem tan conciliats com si mai no hi hagués hagut enemistat entre nosaltres. Compartirem ganivet i tallada de carn i totes les coses com a amics i no pas com a enemics. Si d'avui endavant (=en el futur) es tornen a produir litigis entre nosaltres, se resoldran amb diners i no pas enrogint la llança. I el qui de nosaltres que infringeixi l'acord conclòs o trenqui les fermances jurades, que sigui bandejable i sigui bandejat com el vargur [que serà] de pertot, fins tan lluny on els homes expulsin els vargar de llur comunitat, els cristians vagin a les esglésies, els pagans honorin llurs temples amb ofrenes i sacrificis, el foc faci flamarada, la terra verdegi, un fill cridi sa mare, el vaixell avanci, els escuts lluïn, el raig de sol desfaci la neu, el lapó marxi amb esquís, la conífera creixi, un girfalc voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, el món estigui habitat, el vent refermi, l'aigua corri cap a la mar i els húskarlar (missatges) sembrin gra. Que romangui [sempre] lluny de les esglésies i dels cristians, de les cases de Déu i de l'home, de qualsevol vila tret de l'infern. Cadascun de nosaltres rep de l'altre fermança per a si i el seu hereu, nat i no nat, engendrat i no engendrat, anomenat i innominat, i, a canvi, cadascun [de nosaltres] presta [als altres] fermança i fermança perpètua, fermança plenament vàlida (irrecusable) i fermança ferma (robusta), que perduraran per sempre mentre duri la terra i hi visquin els homes. Ara estem cabals i conciliats (concordes), sigui on sigui allà on ens trobem, [ja sigui] en terra i a l'aigua, anant amb vaixell o amb esquís, a la mar o a dalt d'un cavall, [cabals i conciliats] per a compartir rems i perol [per a poar l'aigua fora de l'embarcació], banc de remadors i coberta, si se'n dóna la necessitat, Cadascun [ara] està tan conciliat amb l'altre com el fill amb son pare o el pare amb son fill en qualsevol situació en què coincideixin. Ara, donem-nos la mà per a pronunciar la fórmula de fermança i mantinguem bé les fermances jurades segons la voluntat del Crist i amb el testimoniatge de tots els homes que ara hagin sentit pronunciar la fórmula de la fermança. Que tingui el favor de Déu el qui mantindrà les fermances, i l'ira de Déu el qui trenqui la fermança jurada a dreta llei, però el qui la mantingui, que tingui el seu favor. Que ens hàgim conciliat de manera sincera i que Déu sigui condescendent amb tots nosaltres

öldu·hryggur <m. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
<GENcresta f d'ona

öldu·rið <n. -riðs, -rið>:
<GENcresta f d'ona

öldurmann·legur, -leg, -legt <adj.>:
(fyrirmannlegurd'aspecte distingit i venerable (per l'edat)
það var mál manna að eigi hefði séð höfðinglegri menn en þeir voru allir. Ingi konungur var einna mestur og þreklegastur og þótti hann öldurmannlegastur en Magnús konungur þótti skörulegastur og hvatlegastur en Eiríkur konungur var einna fegurstur. En allir voru þeir fríðir, stórir menn og göfuglegir og orðsnjallir: la gent deien que mai abans no s'havien vist prínceps més majestuosos que tots ells. El rei Ingi era el més alt de tots ells i el més robust i també se'l considerava el més venerable [per la seva edat]. El rei Magnús, per la seva banda, semblava el més estrenu i enèrgic. Quant al rei Eiríkur, aquest era el més bell dels tres treis. Tots ells, emperò, eren bells, personatges egregis i nobles i diserts

öldur·páfi <m. -páfa, -páfar>:
kàkapo (o: càcapo) m (ocell Strigops habroptilus)

öldu·rót <n. -róts, -rót>:
maror f, mar f de fons
þeir fóru þá til hans, vöktu hann og sögðu: "Meistari, meistari, vér förumst!" En hann vaknaði og hastaði á vindinn og öldurótið (ὁ κλύδων τοῦ ὕδατος:   ὁ δὲ διεγερθεὶς ἐπετίμησεν τῷ ἀνέμῳ καὶ τῷ κλύδωνι τοῦ ὕδατος) og slotaði þegar og gerði logn: ells se li van atansar i el van despertar dient-li: "Mestre, Mestre, que ens enfonsem!". Ell es despertà, féu callar el vent i les onades de l'aigua i el vent i les onades es va calmar i es féu la bonança

öldu·skafl <m. -skafls, -skaflar>:
cop m de mar, trencant m de gran onada

öldu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDfebre f de Malta, brucel·losi f

öldu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. (borðstokkur á skipiborda f (vorada d'una nau, arran de coberta, que serveix de parapet o protecció contra les onades)
2. <FÍSguia f d'ones

öldu·toppur <m. -topps, -toppar>:
<GEN & FÍScresta f d'ona

öl·ekill <m. -ekils, -eklar>:
conductor m de carro carregat amb barrils de cervesa

öl·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
ampolla f de cervesa

öl·föng <n.pl -fanga>:
1. (áfengir drykkirbegudes alcohòliques (begudes espirituoses)
2. (gosdrykkirbegudes gasoses (begudes carbonatades)

öl·ger <n. -gers, no comptable>:
llevat m de la cervesa (fong Saccharomyces cerevisiae)

öl·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (ölgerðarhúscerveseria f (fàbrica de cervesa)
2. (ölbruggunfabricació f de cervesa

ölgerðar·hús <n. -húss, -hús>:
cerveseria f, fàbrica f de cervesa

ölgerðar·maður <m. -manns, -menn>:
cerveser m, cervesera f, fabricant m & f de cervesa

öl·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
alegre, content -a (que ha begut una mica)

öl·glas <n. -glass, -glös>:
(glas undir öl & glas af öligot m de cervesa (got per a beure-hi cervesa & got que conté cervesa)

öl·kelda <f. -keldu, -keldur. Gen. pl.: -keldna>:
font f d'aigua mineral

ölkeldu·vatn <n. -vatns, -vötn>:
aigua f mineral [natural]
♦ átappað ölkelduvatn: aigua mineral embotellada (sódavatn)
♦ freyðandi ölkelduvatn: aigua mineral amb gas
♦ kolsýrt ölkelduvatn: aigua mineral carbonatada (o: carbònica)
♦ náttúrulega kolsýrt ölkelduvatn: aigua mineral carbònica natural
♦ náttúrulegt ölkelduvatn: aigua mineral natural

öl·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
gerra f de cervesa

öl·krá <f. -krár, -krár>:
cerveseria f, pub m

öl·krás <f. -krásar, -kráasir>:
mós [delicat, exquisit] amb què acompanyar la cervesa
35. Skævaði þá in skírleita, ǀ veigar þeim at bera, ǁ afkár dís, iǫfrom, ǀ oc ǫlkrásir valði, ǁ nauðug, neffǫlom, ǀ enn níð sagði Atla: 35. La del cutis clar, la senyora ferotge, a contracor lliscà llavors [com una serp] a portar-los begudes, als prínceps de nas pàl·lid, i a triar-los móssos exquisits amb què acompanyar la cervesa, i [després] digué paraules d'ignomínia a l'Atli: (vocabulari: #1. skæva: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 179: scæva (að; got. skēwjan) swv. sich fortbewegen, von der schlange (Od. 32), dem schiffe (Am. 98), von einer durch die luft fliegenden walküre (HH. II 4) und einer frau (Akv. 35); #2. skírleitr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 176: scír-leitr adj. hellblickend oder hellen antlitzes (Grm. 39, Akv. 35). Crec que, tanmateix, és millor interpretar el mot en el sentit de Gering/Sijmons III,2 (1931), pàg. 359: en skírleita. Das adj. findet sich in der poesie nur noch Grm 39¹ als epitheton der sonnengottheit [s. z. st.]. In der Verbindung bjartr ok skírleitr steht es Maríusaga 69¹⁵ (von der hautfarbe des heiligen Theophilus, der nach dem empfange des abendmahls weißer und glänzender wurde), és a dir, la de pell blanca i resplendent; #3. afkárr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 13: af-kárr adj. fürchterlich, wild od. ähnl. (Akv. 35 u. 38, Am. 71). En Fritzner I (1886²), pàg. 13b: afkárr, adj. vanskelig at komme tilrettemed. Ghe. 38,41; Am. 70; Fld. II 237⁷; #4. nauðugr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 149: nauðigr u. nauðugr adj. gezwungen, widerwillig <...>; #5. neffǫlr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nef-fǫlr adj. bleichnasig (Akv. 35) <...>. En Gering/Sijmons III,2 (1931), pàg. 359, interpreten el mot com a datiu singular masculí referit prolèpticament (anticipativament) únicament a l'Atli: neffǫlom ‘dem erbleichenden’; das wort ist wohl (mit Detter-Heinzel) proleptisch zu verstehen: Atle wechselte die farbe, als ihm die schreckliche eröffnung gemacht wurde. Vgl. Alv 2¹: hví ’stu svá fǫlr umb nasar?   Das adj. findet sich sonst nur noch Vsp 50⁴ R [auch nisl.: Blöndal II, 573]; #6. níð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 152: níð n. 1. hohn, verletzende rede (Akv. 35))
36. ‘Sona hefir þinna, ǀ sverða deilir, ǁ hiǫrto hrædreyrug ǀ við hunang of tuggin; ǁ melta knáttu, móðugr, ǀ manna valbráðir, ǁ eta at ǫlkrásom, ǀ ok í ǫndugi at senda: 36. “Repartidor d'espases, has mastegat, amb mel, els cors sangonosos dels cadàvers (hipàl·lage per: els cors dels cadàvers sangonosos) dels teus fills. Paeix, brau (valerós), la carn d'humans sacrificats com a móssos exquisits amb què acompanyar la cervesa i fés-ne enviar [alguns] (=fés passar la safata que els conté) a l'[óœðra] ǫndugi, al setial d'honor inferior” (vocabulari: #1. hrædreyrugr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 102: hræ-dreyrugr adj. blutig wie ein hræ (Akv. 36). En Fritzner I (1891²), pàg. 72a: hrædreyrugr, adj. besudlet med Blod af døde Legemer. En Sijmons/Gering 1903, col. 467: *hrǽ-dreyrogr, adj. mit leichenblut bespritzt:   n.pl.acc. suna hefr þinna, sverþa deiler! hjǫrto hrǽdreyrog viþ hunang of tuggen Akv. 39²; #2. valbráð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 212: val-bráð f. walstattnahrung   in manna valbráðir menschliche leichen als nahrung (der wölfe: Akv. 36 conj.); )

öl·krús <f. -krúsar, -krúsir>:
gerra f de cervesa
♦ panta sér ölkrús: demanar una gerra de cervesa

öl·kær, -kær, -kært <adj.>:
donat -ada a la beguda
♦ hann er ölkær: li agrada beure

öll:
nom. sg. f. & nom. / ac. pl. n. de → allur, öll, allt “tot -a”

öllu:
dat. sg. n. de → allur, öll, allt “tot -a”
♦ öllu <+ adj. en grau comp.>més aviat <+ adj.>, força <+ adj.>
♦ öllu angurværari: més aviat trist, força trist
♦ öllu stærri: més aviat gros, força gros
♦ öllu <+ adjectius en grau positiu>absolutament <+ adj.>, del tot <+ adj.>
♦ öllu gott: absolutament bo

öllum:
dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n. de → allur, öll, allt “tot -a”

ölmusa <f. ölmusu, ölmusur. Gen. pl.: ölmusa>:
almoina f (beiningar)
♦ beiðast ölmusu: demanar almoina, captar
♦ biðja ölmusu: demanar [una] caritat
eftir langa mæðu rakst hann á beiningamann, er var að biðjast ölmusu. Athos lofaði honum einum gulldal, ef hann vildi fylgja sér þangað, sem hann ætlaði. Betlarinn hugsaði sig um stundarkorn, en stóðst ekki freistingu gullsins og tókst á hendur að segja Athos til vegar: després de grans treballs, va anar a raure a un captaire que estava demanant almoina. L'Athos li va prometre un ducat d'or si l'acompanyava allà on volia. El captaire s'ho va repensar un segon però no va resistir la temptació de l'or i va emprendre la tasca d'indicar el camí a l'Athos (l'original fa: Là il parut de nouveau inquiet et embarrassé, et s'arrêta pour la troisième fois. Heureusement un mendiant passa, qui s'approcha d'Athos pour lui demander l'aumône. Athos lui proposa un écu pour l'accompagner où il allait. Le mendiant hésita un instant, mais à la vue de la pièce d'argent qui brillait dans l'obscurité, il se décida et marcha devant Athos)
♦ biðjast ölmusu: demanar almoina
♦ fá (o: þiggja) ölmusu: rebre una caritat
♦ gefa ölmusu: donar una almoina
♦ lifa á ölmusu: viure de la caritat

ölmusu·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
almoina f, caritat f (almoina que hom fa o dóna)
♦ gefa ölmusugjafir: fer (o: donar) almoines

ölmusu·gæði <n.pl -gæða>:
beneficència f

ölmusu·maður <m. -manns, -menn>:
pobre m pobra f que viu d'almoines

öln <f. alnar, alnir>:
<MEDulna f, cúbit m

öln·bogi <m. -boga, -bogar>:
<MEDcolze m (olnbogi; olbogi)

öl·óður, -óð, -ótt <adj.>:
[completament] embriac -aga de cervesa

öl·reifur, -reif, -reift <adj.>:
alegre, content -a (per la cervesa beguda)
18. Glaumr var í hǫllo, ǀ halir ǫlreifir, ǁ oc til Gota ecci ǀ gerðot heyra, ǁ áðr halr hugfullr ǀ í horn um þaut: 18. Xivarri (gatzara) hi havia dins el palau, els homes anaven contents per la cervesa, i no varen sentir gens els [cavalls] gots [que s'acostaven] fins que un baró valent no bufà el corn [per donar l'alarma] (vocabulari: #1. Gotar/gotar: En Kuhn 1968³, pàg. 79: goti m. (gotisches) pferd (Hm. 18 app.; zur schätzung got.pferde vgl. Vm. 12, Ghv. 2, Hm. 3); auch pferdename. Vgl. hlunn-goti, però Neckel/Kuhn 1985⁵, pàg. 271,, es decideixen per Gota, és a dir, per la interpretació del mot com a nom gentilici i releguen la interpretació del mot com a nom comú a l'aparat. D'acord amb aquest fet són possibles dues traduccions: cavalls gots i gots)
37. Kallar-a-ðu síðan ǀ til kniá þinna ǁ Erp né Eitil, ǀ ǫlreifa tvá; ǁ sér-a-ðu síðan ǀ í seti miðio ǁ gulls miðlendr ǀ geira scepta, ǁ manar meita ǀ né mara keyra’: 37. Ja no cridaràs més a la teva falda l'Erpr i l'Eitill, alegres tots dos per la cervesa. Ja no veuràs més al bell mig del set de la sala els repartidors d'or enastant les llances (posant asta a les llances), [ni els tornaràs a veure] retallant les crineres ni donant llendera als cavalls (per fer-los córrer més)” (vocabulari: #1. set: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 181: set (plur. siot) n. raum, in dem man sitzt, das (etwas erhöhte) seitenschiff der halle (Akv. 37); #2. miðlandi: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 141: miðlandi m. teiler, verteiler, in gullz miðlendr ‘goldverteiler’: fürst (Akv. 37). Vgl. gull-miðlandi; #3. mǫn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 148: mǫn f. mähne; #4. meita: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 139: meita (tta; vgl. auch ahd. meiȥan stv.) swv. beschneiden (Akv. 37); #5. marr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 136: marr (ahd. marh) m. roß <...>; #6. keyra: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 116: keyra (rð) swv. spornen, antreiben (pferde)<...>; )

öl·rún <f. -rúnar, -rúnir (o:< -rúnar)>:
1. <HIST TIPO & MITOLruna f de la cervesa, runa que protegia el bevedor de cervesa d'un enverinament de la cervesa
7. Ǫlrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vill, annars qvæn ǁ véli-t þic í trygð, ef þú trúir; ǁ á horni scal þær rísta ǀ oc á handar baki ǁ oc merkia á nagli Nauð: 7. Cal que sàpigues (coneixis) les runes de la cervesa, si vols [que] l'esposa d'un altre (=ço és, l'esposa del teu amfitrió) no t'enganyi en la teva confiança si confies en ella. S'han de gravar en la banya (en què hom serveix la cervesa!) i al dors de la mà (del bevedor d'aqueixa cervesa) i dibuixar sobre una ungla (del bevedor de la cervesa) una nauðr (ᚾ o ᛅ, segons la direcció de l'escriptura) (vocabulari: #1. véla e-n í trygð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 206: véla od. svíkja í trygð treubrüchig hintergehen (Hrbl. 34, Sd. 7, Br. 19 pr); #2. merkja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 140: merkia <...> 1. als zeichen anbringen (einritzen: Sd. 7) <...>)
2. (?<HIST TIPO & MITOLruna f de protecció, runa-amulet f, runa d'alu, runa que protegia del mal el qui la portava
19. Þat ero bótrúnar, ǀ þat ero biargrúnar. ǁ oc allar ǫlrúnar, ǁ oc mætar meginrúnar, ǁ hveim er þær kná óviltar ǀ oc óspiltar ǁ sér at heillom hafa; ǁ nióttu, ef þú namt, ǁ unz riúfaz regin: 19. Aquestes són les runes de millorança, les runes del bon part i totes les runes de protecció i excel·lents runes de poder (o: de força) per al qui sàpiga usar-les, sense confondre-les, sense malfer-les, per a si com a benèfic amulet (és a dir, perquè li portin ventura i el protegeixin del mal). Treu-ne profit, si les has apreses [bé], fins que els déus s'esqueixin (o sigui, fins al ragnaroc) (vocabulari: #1. bótrún: ‘runa de millorança’. Conjectura per bócrúnar. Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 31: *bót-rúnar s. bóc-rúnar. íbid., pàg. 30: bóc-rúnar f.pl buchrunen (die abergläubisch angeschaute buchstabenschrift?); wahrsch. fehlerhaft statt *bót-rúnar ‘heilrunen’ (Sd. 19). En Gering/Sijmons III,2 (1931), pàg. 216, entenen el mot bókrúnar de manera diferent com ho fa en Kuhn loc. cit.: 19¹. bókrúnar, ἅπ. λεγ., kann nur runen bezeichnen, die auf buchenholz geritzt sind, o sigui: runes gravades en fusta de faig o en escorça de faig; #2. mætr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 148: mætr adj. ‘schätzbar’, stattlich, ausgezeichnet; superl. mæztr; zu meta; #3. óviltr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 161: ó-viltr part. prt. unverwirrt (Sd. 19); #4. óspiltr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 160: ó-spiltr part. prt. unzerstört, unversehrt (Sd. 19); #5. heill: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 90: heill f. <...> 2. heilbringendes amulett (Sd. 17 u. 19); #6. rjúfask: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 165: in unz (od. þá er) riúfaz regin, einer formel für den weltuntergang (Vm. 52, Grm. 4, Ls. 41, Sd. 19); )
  El més lògic és pensar, amb en Sigmund Feist, que el mot ǫlrún originàriament hauria significat runa-amulet, runa de protecció. Al darere hi hauria un compòsit amb el mot ᚨᛚᚢ que trobem a un cert nombre d'inscripcions rúniques, com ara la del bracteat de Djupbrunns (en Feist pàg. 281 esmenta que hi ha més de quatre-cents bracteats que porten aquest mot). Aquest mot, per al qual reconstruïm una forma germànica *alō ‘amulet’, femení de tema en -ō, per evolució fonètica es va convertir en homòfon d'ǫl ‘cervesa’, que remunta a una forma germànica*aluþ, neutre de tema radical. Aquesta homofonia va provocar a la llarga la desaparició del mot ǫl ‘amulet’. En desaparèixer, el compòsit ǫlrún es va reinterpretar com a format amb un constituent ǫl- ‘de la cervesa’ i va passar a significar runa contra l'enverinament de la cervesa. Tanmateix, el vell significat continuaria aflorant, per exemple, a l'estrofa 19 dels Sigrdrífumál. Per a més detalls sobre aquesta interpretació del compòsit, remeto a Sigmund Feist: “Runen und Zauberwesen im germanischen Altertum”. Dins: Arkiv för nordisk Filologi 35/Ny följd: 31 (1919), pp. 243-287, esp. pp. 280-281.  
     

Öl·rún <f. -rúnar, no comptable>:
1. Ölrún f (ginecònim)
2. <MITOLÖlrún f, Ǫlrún f, Olrun f, Alurun f, nom d'una de les tres dones-cigne que apareixen esmentades a la Vǫlundarkviða. De l'Ǫlrún s'hi diu que era filla del rei Kjarr de Valland. Ella i les seves dues germanes (?) Svanhvít i Alvitr es casaren amb els fills del rei de Lapònia. L'Ǫlrún es casà amb l'Egill, la Svanhvít amb l'Slagfiðr i l'Alvitr amb en Vǫlundr. Al cap de set anys, ella i les seves dues germanes (?) es posaren les seves formes de cigne i se n'anaren d'allà. L'Egill i el seu germà Slagfiðr van abandonar les valls d'Úlfdalar per anar a cercar la l'Ǫlrún i la Svanhvít respectivament, mentre que en Vǫlundr romania a d'Úlfdalar

öl·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
<HISTölskál f, atuell per a beure-hi cervesa, versemblantment una mena de bol. En traduccions no filològiques: copa de cervesa, got de cervesa
umdu ölskálir: els gots de cervesa van ressonar (o potser: dringar)
34. Umðo ǫlscálir ǀ Atla, vínhǫfgar, ǁ þá er í hǫll saman ǀ Húnar tǫlðuz, ǁ gumar gransíðir. ǀ Gengo inn hvárir: 34. Els atuells de cervesa de l'Atli ressonaren (dringaren), feixucs de vi, quan el huns es van reunir al seu palau, els homes de llargs mostatxos penjants. Tots dos[, huns i niflungs,] hi havien entrat (vocabulari: #1. teljask saman: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 202: teljaz saman sich versammeln (? — Akv. 34); #2. hvárr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 105: hvárir beide Parteien, scharen HH. II pr, Akv. 34). En Rasmus Christian Rask esmena hvárir en hvatir ‘els ardits hi entraren, hi havien entrat’ (cf. en Neckel/Kuhn 1983⁵, pàg. 246, aparat) ; #3. gengo inn: O ho interpretem com un exemple de πρότερον ὕστερον, o cal traduir-lo amb un plusquamperfet)
82. Maga hefir þú þinna mist, ǀ sem þú sízt scyldir; ǁ hausa veiz þú þeira ǀ hafða at ǫlscálom, ǁ drýgða ec þér svá dryccio: ǀ dreyra blett ec þeira: 82. Has perdut els teus fills com menys hauries d'haver-los perduts: [Ara ja] saps que has tingut llurs cranis per atuells de cervesa. Així és com t'he preparat (allargat ?) la beguda: afegint-hi llur sang (vocabulari: #1. vita: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 230: Hierher gehören auch die meisten veiztu weißt du, da sie den imper. vertreten u. etwa: merke dir, bedenke od. hör bedeuten (so Háv. 44 u. 119, Ls. 4, 5 u. ö., Fm. 3, Am. 82); #2. drýgja: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 40: auch: zubereiten (od. kräftig [driúgr] machen? — Am. 82). Igualment en Gering 1903, col. 159: 2) bereiten: prt. ind. sg. 1. (mit suff. pron.) drýgþak þér svá drykkjo Am 77⁴. Ara bé, en Gering / Sijmons III,2 (1931), pàg. 399, donen a aquest verb un significat molt diferent, sense indicar en què es basen per a fer-ho: 77⁴. drýgþak — þeira ‘dadurch vermehrte ich das getränk, daß ich es mit dem blute vermischte’. Auf dasselbe motiv in dem dänischen volksliede ‘Frændehævn’ (DgF I nr. 4 A str. 38. 39) verweist Bugge, Erpr og Eitill s. 10. Així i doncs, segons això podem traduir/interpretar el verb com a preparar o bé com a allargar, afegir líquid a un altre perquè n'hi hagi més; #3. blett: 1ª & 3ª pers. sg. del pret. d'ind. de blanda ‘mesclar’. En la llengua moderna aquest verb ha generalitzat el paradigma feble, de manera que al fort antic blett ara només li correspon un feble blandaði)

öl·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
pub m

öl·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
tipus m de cervesa

öl·teitur, -teit, -teitt <adj.>:
alegre, content -a (que ha begut una mica)

ölum:
1ª pers. pl. pres. ind. & subj. de → ala “infantar; alimentar, nodrir”

ölva <ölva ~ ölvum | ölvaði ~ -ölvuðum | ölvaðe-n>:
embriagar algú, emborratxar algú (cast., ekki ritm./no lit.), engatar qualcú (Bal.)

ölvaður, ölvuð, ölvað <adj.>:
embriagat -ada, engatat -ada (Bal.)
♦ drekka sig ölvaðan: beure fins a emborratxar-se, beure fins a embriagar-se, beure fins a engatar-se (Bal.)
♦ gera e-n ölvaðan: emborratxar algú, embriagar algú, engatar qualcú (Bal.)
♦ gerast ölvaður: emborratxar-se, embriagar-se, engatar-se (Bal.)
♦ vera ölvaður: estar borratxo, anar gat (Bal.)
♦ verða ölvaður: emborratxar-se, embriagar-se, engatar-se (Bal.)
fjöll Ísraelsmanna munu verða ölvuð (μεθύσκεσθαι:   καὶ τὰ ὄρη αὐτῶν μεθυσθήσεται ἐν τῷ αἵματι αὐτῶν) af blóði þeirra og slétturnar mettaðar af líkum þeirra: les muntanyes dels israelites s'embriagaran amb llur sang i llurs planes seran atipades amb llurs cadàvers

ölvast <ölvast ~ ölvumst | ölvaðist ~ -ölvuðumst | ölvast>:
embriagar-se, emborratxar-se (cast., ekki ritm./no lit.), engatar-se (Bal.)

öl·víma <f. -vímu, no comptable>:
[estat m d']embriaguesa f (originàriament causada per la ingestió de cervesa; modernament, de qualsevol beguda alcohòlica)
þá vaknaði Drottinn eins og af svefni, eins og bardagamaður sem vaknar af ölvímu (ˈʝaʝin ~ יַיִן:   kə-ɣibˈbōr   miθrōˈnēn   mī-ˈʝāʝin,   כְּגִבּוֹר, מִתְרוֹנֵן מִיָּיִן)llavors el Senyor es despertà com d'un son, com un guerrer que es desperta d'una embriaguesa

öl·vímaður, -vímuð, -vímað <adj.>:
ebri èbria, embriagat -ada, engatat -ada (Bal.)

ölvun <f. ölvunar, no comptable>:
embriaguesa f
ölvun (ἡ μέθη -έθης:   πληθύνει μέθη θυμὸν ἄφρονος εἰς πρόσκομμα) eykur heimskingja reiði uns hann hrasar, hún eyðir þrótti (ἰσχὺν) og veldur sárum: l’embriaguesa augmenta el furor de l'insensat fins que ensopega, destrueix la força i infringeix ferides

ölvunar·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
conducció f en estat d'embriaguesa

öl·æði <n. -æðis, no comptable>:
[estat m d']embriaguesa f, borratxera f
við ǫlœði. Við ǫlœði, at maðr verði eigi of drukkinn: Tak kjarna persicí (= ferskja) ok stappa við vatn ok drekk þat fastandi eða betonicam (= <jǫrðhumli = hulduljós): Contra l'embriaguesa. Contra l'embriaguesa, per tal que un home no estigui massa begut. Agafa el pinyol d'un préssec i aixafa'l amb aigua i beu-ho en dejú o[, si no en tens, fés-ho amb] betònica

ömbun <f. ömbunar, no comptable>:
<variant arcaica de → umbun “paga, recompensa”
eftir það fór Friðrekur biskup til Saxlands og endi þar líf sitt með háleitlegum heilagleik takandi eilífa ömbun af allsvaldanda guði fyrir sinn góðvilja og stundlegt starf —
hanc ob rem Fridricus Episcopus in Saxoniam rediit, ibique mira cum sanctimonia aetatem suam exegit (Jón Ólafsson 1778, cap. IX, pàg. 333)
Post haec episcopus Fridrekus in Saxoniam reddiit, ibique in eximia sanctitate uita functus est, aeternum praemium ab deo omnitenente pro sua beneuolentia et temporali labore consecutus (Sveinbjörn Egilsson 1828, cap. 137, pàg. 298)
després d'això, el bisbe Friðrekur se'n tornà a Saxònia on va acabar la seva vida en exímia santedat, rebent la recompensa eterna de Déu totpoderós per la seva benevolència (aquí = bondat?) i la seva feina en aquest món

ömbuna <ömbuna ~ ömbunum | ömbunaði ~ ömbunuðum | ömbunaðe-m e-ð>:
<variant arcaica de → umbuna “pagar, recompensar”
en sá hinn illgjarni andi sýndist bónda um nóttina eftir hið þriðja sinn með hryggilegu yfirbragði og bar upp fyrir hann þess háttar kvein með snöktandi röddu og sagði svo: "Þessi vondur svikari, biskup kristinna manna, hefir af sett mig allri minni eign. Herbergi mínu hefir hann spillt, steypt yfir mig vellanda vatni, vætt klæði mín, rifið og ónýtt með öllu. En mér og mínu hyski hefir hann veitt bótlausan bruna og hér með rekið mig nauðgan langt í brott í auðn og útlegð. Nú hljótum við að skilja bæði samvistu og vinfengi og gerist þetta allt af einu saman þínu dyggðarleysi. Hugsa þú nú hver þitt góss mun héðan af varðveita svo dyggilega sem eg hefi áður varðveitt. Þú kallast maður réttlátur og trúlyndur en þú hefir ömbunað mér illu gott" —
Caeterum malignus ille nocte se[p. 287]quenti apparuit colono, uultu moestissimo, huiusmodi querelam, uoce singultiente, coram eo effundens, his uerbis: malus ille impostor, christianorum episcopus, omnibus me fortunis meis deposuit; domum meam uiolauit; aquâ feruenti in me effusa, uestes meas madefecit, et prorsus inutiles reddidit; mihi meaeque familiae cladem irreparabilem attulit; ad hoc nolentem me in remotissimam solitudinem et exilium pepulit. Nunc dissoluamus, necesse est, consuetudinem atque amicitiam; haec autem omnia fiunt unicè ex tua perfidia. Vide in posterum, quomodo res tua seruabitur; et qua retione ei consuletur, pro ea fidelitate, qua ego eam huc usque seruaui. Iustus homo et fidelis perhiberis, at bonum malô rependisti (Jón Ólafsson 1778, cap. III, pàgs. 287 & 289)
proxima uero post nocte malignus spiritus patrifamilias tertium apparuit uultu moesto, talemque querelam uoce singultiente extulit, dicent: hic malus impostor, christianorum hominum episcopus, me omnibus possessionibus meis exuit, aedem meam corrupit, feruenti aqua me superfudit, uestes meas madefecit, dirupit, prorsus inutiles reddidit; mihi uero et familiae meae insanabilem attulit ustionem, et adhaec inuitum me procul in deserta et exilium eiecit. Nunc itaque conuictum et amicitiam dissoluere cogi[p. 289]mur, quae omnia ab sola tua infidelitate proficiscuntur. Iam reputa, quis res tuas ab hoc tempore eadem fide, atque ego, conseruaturus sit; mihi bonum malo rependisti (Sveinbjörn Egilsson 1828, cap. 131, pàgs. 288-289)
i aquell esperit malvolent es va aparèixer al bóndi la nit següent per tercera vegada amb un posat trist i li va fer la mateixa mena de lamentació amb veu sanglotant dient-li les següents paraules: “Aquest mal traïdor (engalipador), el bisbe dels cristians, m'ha fet fora de totes les meves possessions. Ha fet malbé el meu habitatge, vessat damunt meu aigua bullent, ha mullat la meva roba, l'ha estripada i l'ha feta completament inservible. I[, si amb tot això no n'hi hagués prou,] m'ha causat a mi i a la meva casada una cremada irreparable (en realitat, cremades irreparables) i, amb això, m'ha forçat a anar-me'n lluny d'aquí, a una contrada inhabitada i a l'exili. Ara, tu i jo haurem de trencar la nostra relació i amistat i tot això es fa únicament per la teva manca de fidelitat. Pensa ara qui guardarà d'ara endavant els teus béns tan escaientment com els he guardat jo en el passat. A tu t'anomenen un home just i fidel però a mi m'has pagat amb el mal el bé [que t'he fet]

ömmu:
casos oblics del sg. de → amma “àvia”

ömmu·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
besoncle m, germà f de l'àvia

ömmur:
nom. & ac. pl. de → amma “àvia”

ömmu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
hamaca f (tipus de seient per a nadons)

ömmu·systir <f. -systur, -systur>:
bestia f, germana f de l'àvia

ömpull <m. ömpuls, ömplar>:
<RELIG við messucanadella f
♦ → ampli “íd.”

ömru·legur, -leg, -legt <adj.>:
(óánægður, önugurrondinaire (remugaire, que rondina o remuga)

ömur·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dapurlegurtrist -a, malencònic -a (que causa o està en un estat de tristor, ensopit)
◊ ömurlegur afmælisdagur: un natalici deslluït
◊ ömurlegt veður: un temps [atmosfèric] gris i trist
2. (úrillurvinagrós -ona (malhumorat)
◊ hvað hann var ömurlegur og ógeðslegur: que antipàtic i vinagrós que va estar
3. (hryggilegurlamentable, planyívol (llastimós, deplorable)
4. (átakanlegurpatètic -a (que fa pena)
5. (leiðinlegurtediós -osa, monòton -a (que provoca tedi, avorriment)
6. (vonlaus, úrkula vonardesesperat -ada, desolat -ada (impossible de solucionar, sense cap mena d'esperança)
◊ ömurlegt ástand í Myanmar: situació desesperada a Myanmar
◊ þetta ómilda, ömurlega landslag, sem hann hafði séð...: aquest paisatge desolat i dur que ell havia vist
7. (ógurlegurespantós -osa (horrorós)
◊ bana sé ek okkarn beggja tveggja, allt ömurligt útnorðr í haf, frost ok kulða, feikn hvers konar: veig la nostra mort, la de tots dos, un fet ben horrible, al nord-oest, enmig de la mar, del gebre i el fred [i d']horrors de tota mena
8. (lélegurmiserable (molt pobre o en una situació d'extrema pobresa)
9. (sóðalegursòrdid -a (moralment miserable, patèticament horrorós, abjecte)
◊ ömurlegt, íslenskt morð: un sòrdid assassinat islandès

ömurleika·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
[sentiment f de] tristor f (o: abatiment)  

ömur·leiki <m. -leika, no comptable>:
misèria f, [estat m de] desolació f

önd¹ <f. andar, andir>:
1. (andardrátturalè m (respiració)
♦ blaktir önd á skári: estar a punt d'acabar l'alè (o: els alens)
♦ gefa upp öndina: retre el seu darrer alè (expirar, morir)
♦ standa á öndinni: panteixar, estar sense alè (de cansament)
♦ varpa [mæðilega] öndinni: llançar profunds sospirs, sospirar (feixugament)
♦ varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleugeriment
♦ vera með öndina í hálsinum út af e-u: <LOC FIGestar-se amb el cor en un puny
2. (sál, lífsandiànima f (esperit, alè vital)
deyi önd mín (ˈnɛφɛʃ ~ נֶפֶשׁ:   tāˈmɔθ   naφˈʃ-ī   mōθ   ʝəʃāˈrīm,   תָּמֹת נַפְשִׁי מוֹת יְשָׁרִים) dauða réttlátra og verði endalok mín sem þeirra: que la meva ànima mori la mort dels justos i que la meva fi sigui com la d'ells
iður mín, iður mín! Ég engist sundur og saman! Ó, veggir hjarta míns! Hjartað berst ákaft í brjósti mér, ég get ekki þagað! Því að önd mín (ˈnɛφɛʃ ~ נֶפֶשׁ:   kī   qōl   ʃōˈφār   ʃāˈmaʕtī   naφˈʃ-ī,   כִּי קוֹל שׁוֹפָר שָׁמַעְתִּי נַפְשִׁי) heyrir lúðurhljóminn, bardagaópið: les meves entranyes, les meves entranyes! Em recargolo! Oh, parets del meu cor! El cor em batega avalotat dins el pit, no puc callar! Car la meva ànima sent el so del xofar, el crit de guerra!
og María sagði: Önd (ἡ ψυχή -ῆς:   μεγαλύνει ἡ ψυχή μου τὸν κύριον) mín miklar Drottin, og andi minn (τὸ πνεῦμά μου) gleðst í Guði, frelsara mínum: i la Maria va dir: “La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador”
♦ taka önd frá e-m: prendre-li la vida a algú (fer que mori)
tak nú, Drottinn, önd mína (ˈnɛφɛʃ ~ נֶפֶשׁ:   wə-ʕatˈtāh   ʝəˈhwāh   ˌqaħ־ˈnāʔ   ʔɛθ־naφˈʃ-ī   mimˈm-ɛnnī,   וְעַתָּה יְהוָה, קַח-נָא אֶת-נַפְשִׁי מִמֶּנִּי) frá mér, því að mér er betra að deyja en lifa": i ara, Jahvè, preneu-me la vida, perquè més em val morir que no pas viure!»

önd <f. andar, endur (o: andir)>:
ànec m, ànnera f (Mall.), àneda f (Men.

önd <f. andar, andir>:
vestíbul m, avantcambra f
Húsfreyja gekk eftir gólfi utar í öndina og mælti: "Var svo þó" og lét fyrir lokurnar: la mestressa del mas va travessar la cambra i va sortir al vestíbul (a l'avantcambra) i va dir: “Tot i així va ésser així!” i va fer passar el forrellat
En er þau koma fram um dyr gekk hún í öndina gegnt útidyrum og kembir þar Oddi syni sínum og sker hár hans: i quan varen passar per la porta [de l'stofa], ella va entrar dins el vestíbul (l'avantcambra) situada davant la porta de fora i allà dedins va pentinar el seu fill Oddur i li va tallar els cabells

öndun <f. öndunar, no comptable>:
respiració f
♦ → innöndun “inspiració, inhalació”
♦ → útöndun “expiració, exhalació”

öndunar·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:
fallada respiratòria

öndunar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:
dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MEDdispnea f
♦ finna fyrir öndunarerfiðleikum: sentir dificultats per a respirar
◊ hafðu samstundis samband við lækninn eða hjúkrunarfræðing ef þú finnur fyrir öndunarerfiðleikum eftir inndælingu: si, després de la injecció, sents que et falta l'aire, posa't en contacte immediatament amb un metge/una metgessa o un/una ATS
♦ [bráðir] öndunarerfiðleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat

öndunar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
perca grimpadora (peix Anabas scandens syn. Anabas testudineus) (klifurfiskur)

öndunarfæra·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MEDafecció respiratòria, afecció f dels òrgans respiratoris

öndunar·færi <n.pl -færa>:
<MEDòrgans respiratoris, òrgans m.pl de la respiració

öndunar·gríma <f. -grímu, -grímur>:
<MEDmascareta f facial (de respiració assistida o artificial)

öndunar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
1. (með munn við munn aðferðinni o.s.fr.respiració f artificial, ventilació f artificial (amb procediment boca a boca etc.)
♦ veita e-m öndunarhjálp: fer-li la respiració artificial a algú
♦ veita öndunarhjálp: practicar la respiració artificial
2. (með grímu og öndunarvélrespiració f artificial, ventilació mecànica (amb respirador-ventilador)

öndunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MEDsistema respiratori

öndunar·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
trastorn respiratori
♦ öndunarkvillar: complicacions respiratòries, trastorns respiratoris

öndunar·pípa <f. -pípu, -pípur>:
esnòrquel m (tub per a xuclar aire fora de l'aigua)

öndunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia respiratòria
♦ langvinnur öndunarsjúkdómur: malaltia respiratòria crònica

öndunar·stopp <n. -stopps, -stopp>:
parada respiratòria, aturada respiratòria

öndunar·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
parada respiratòria, apnea f

öndunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
<MEDaparell m de respiració assistida

öndunar·vegur <m. -vegar, -vegir; emprat sovint en sg.>:
vies respiratòries
♦ blæðing í öndunarvegi: hemorràgia a les vies respiratòries
♦ ótili í öndunarvegi: cos estrany a les vies respiratòries
♦ teppa öndunarvegar: obstrucció de les vies respiratòries

öndunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<MEDrespirador m, aparell m de ventilació mecànica
♦ háður öndunarvél: dependent d'aparell de ventilació mecànica
♦ vera háður ~ háð ~ háð öndunarvél: necessitar ventilació mecànica
♦ innri öndunarvél: repirador intern, aparell de ventilació mecànica invasiva
♦ ytri öndunarvél: respirador extern, aparell de ventilació mecànica no invasiva, ventilador m per a ventilació mecànica no invasiva, suport ventilatori per a ventilació mecànica no invasiva
♦ → hátíðniöndunarvél “respirador-ventilador d'alta freqüència, aparell de ventilació [mecànica] d'alta freqüència”

öndunar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MEDdispnea f
♦ [bráðir] öndunarörðugleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat
♦ heilkenni bráðra öndunarörðugleika hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria aguda del nounat, SDRA f del nounat

önd·vegi <n. -vegis, -vegi>:
1. <GENseient (o: lloc) m d'honor
♦ skipa e-m í öndvegi: fer seure algú al seient d'honor
hann lyftir hinum auma úr duftinu og hefur hinn snauða úr skarninu, leiðir hann til sætis hjá höfðingjum og skipar honum í öndvegi (kisˈsēʔ   χāˈβōδ ~ כִּסֵּא כָבוֹד:   wə-χisˈsēʔ   χāˈβōδ   ʝanħiˈl-ēm ,   וְכִסֵּא כָבוֹד יַנְחִלֵם). Stoðir jarðar eru eign Drottins, á þeim reisti hann heiminn: alça de la pols el miserable i aixeca de la immundícia l'indigent, el mena a seure entre prínceps i li assigna el seient d'honor. Els pilars de la terra són propietat de Jahvè: sobre ells va dreçar el món
♦ sitja í öndvegi: seure al lloc d'honor
2. <HISTöndvegi m, setial m d'honor, en els masos medievals noruecs i islandesos
það var háttur Sæmundar að hann hafði veisludag hvern vetur Nikulásmessu og bauð til öllu stórmenni þar í sveit. Sæmundur sat jafnan á miðjan bekk en skipaði Lofti frænda sínum utar frá sér hið næsta en Björn sat gagnvert Sæmundi á annan bekk í öndvegi. Þar var drukkið fast og talað margt við drykkinn. Sló þá í orðaheimtingar með þeim Lofti og Birni og vinum hans. Var mest fyrir því Steingrímur Ísfirðingur. Fór þá upp sumur kveðskapurinn og skildust þeir þar með hinum mesta fjandskap (SS I, cap. 189, pàg.265): era el costum d'en Sæmundur de fer un banquet cada hivern el dia de sant Nicolau al qual convidava tots els prohoms de la contrada. En Sæmundur seia sempre al bell mig del banc. [En aquesta ocasió] va fer seure en Loftur, el seu parent, just al seu costat a la banda que donava cap a fora i en Björn va seure davant per davant d'en Sæmundur a l'altre banc, al setial d'honor [inferior] (a l'óæðra öndvegi). [En aquesta ocasió,] es va beure ferm i, mentre bevien, es digueren moltes de coses. En un moment donat en Loftur tingué paraules amb en Björn i els seus amics. [D'aquests] l'Steingrímur de l'Ísafjörður era el qui estava més exaltat. La cosa va acabar que es va fer algun poema [contra en Loftur] i quan se separaren ho varen fer en la major de les enemistats (vocabulari: #1. slá í orðaheimtingar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 470: sló í orðaheimtingar es kam zum Streit; #2. vera fyrir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 717: vera fyrir e-u <...> an der Spitze stehen, Anführer sein bei etwas; #3. fara upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 128: fara upp   aufkommen, vorgebracht werden, zur Sprache kommen)
♦ annað öndvegi: <HISTel segon öndvegi, l'öndvegi inferior
af öllum hirðmönnum virti konungur mest skáld sín; þeir skipuðu annað öndvegi. Þeirra sat innst Auðunn illskælda; hann var elstur þeirra, og hann hafði verið skáld Hálfdanar svarta, föður Haralds konungs. Þar næst sat Þorbjörn hornklofi, en þar næst sat Ölvir hnúfa, en honum hið næsta var skipað Bárði; hann var þar kallaður Bárður hvíti eða Bárður sterki. Hann virtist þar vel hverjum manni; með þeim Ölvi hnúfu var félagsskapur mikill: de tots els hirðmenn, els homes del seu seguici, els qui més apreciava el rei eren els seus escaldes. [Per això] hom els col·locava al segon öndvegi [davan per davant del rei]. D'ells, l'Auðunn Malescalda era el qui seia en el lloc més interior; era el més vell d'ells i ja havia estat escalda del rei Hálfdan el negre, el pare del rei Haraldur. Tot seguit hi seia en Þorbjörn Klofi-de-banya i després d'ell l'Ölvir Tap-de-banya (?) i al costat d'aquest col·locaren en Bárði. Allà li deien Bárði el Blanc o Bárði el Fort. Tothom l'apreciava molt. Entre en Bárði i l'Ölvir Tap-de-banya (?) hi havia una gran amistat (vocabulari: #1. klofi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 329: <...> Vorrichtung zur Befestigung der Zelte auf einem Schiff; #2. hnúfa: En Baetke 19874, pàg. 265, no dóna pas entrada a aquest substantiu. Hi veig un terme nàutic = knýfill [á bát] = tapa o tap, fet de banya, col·locat a la part superior de la proa d'una d'embarcació)
♦ utar frá öndvegi: a la banda del sential inferior que dóna cap a la porta
aðfangadag jóla drífa flokkarnir að bænum. Jarl lét autt tólf manna rúm utar frá öndvegi. Gleði var mikil í höllinni. En þá eldarnir voru sem bjartastir var jarli sagt að Moldi riði að höllinni og menn hans. En er þeir komu stigu þeir af baki, gengu síðan inn í höllina tólf saman og óðu þegar eldana og bitu í skjaldarrendur. Moldi gekk fyrir jarl og kvaddi hann vel og virðuglega. Jarl tók vel kveðju hans og bað hann ganga til sætis: el dia abans dels iol els grups [de convidats] varen afluir al mas. El iarl va fer deixar lliure lloc per a dotze homes a l'öndvegi [inferior] a la part que donava a la porta. [Un cop començada la celebració] va regnar una gran alegria dins la höll, però quan els focs cremaven més vivament varen anunciar al iarl qu en Moldi, acompanyat dels seus homes, es dirigia cap a la höll. Quan hi varen haver arribat, desmuntaren i entraren dins la höll, tots dotze, i immediatament travessaren els focs mossegant, mentre ho feien, les voreres dels escuts. En Moldi va anar fins davant el iarl i el va saludar escaientment i respectuosament. El iarl li va agrair (lit.: va acceptar bé) la seva salutació i li pregà que s'assegués
3. <FIGlloc m (o: posició f) preeminent
♦ skipa öndvegi: <LOC FIGocupar un lloc destacat
♦ vera í öndvegi: <LOC FIGésser (o: estar) en el primer pla (o: en el centre)

öndvegis·guð <m. -guðs, -guðir>:
déu preeminent (o: prominent), déu cabdal
því það veit eg með vissu í hug mér og hjarta, að sá dagur mun einhvern tíma koma, að hin helga Ilíonsborg og Príamus og menn hins spjótfima Príamuss munu að velli hníga; mun þá öndvegisguðinn (ὑψίζυγος -ίζυγος ίζυγον:   Ζεὺς <...> Κρονίδης ὑψίζυγος) Seifur Kronusson, er býr í uppheimsloftinu (αἰθέρι ναίων), skaka sjálfur að þeim öllum hinn ógurlega (ἐρεμνὴν) ægisskjöld, reiður af svikum þessum: p (l'original fa: ἔσσεται ἦμαρ ὅτ᾿ ἄν ποτ᾿ ὀλώλῃ Ἴλιος ἱρὴ ǁ καὶ Πρίαμος καὶ λαὸς ἐϋμμελίω Πριάμοιο, ǁ Ζεὺς δέ σφι Κρονίδης ὑψίζυγος αἰθέρι ναίων ǁ αὐτὸς ἐπισσείῃσιν ἐρεμνὴν αἰγίδα πᾶσι ǁ τῆσδ᾿ ἀπάτης κοτέων)
faðir Seifur, öndvegisguð (ὑψίζυγος -ίζυγος ίζυγον:   Ζεὺς δὲ πατὴρ Αἴανθ᾿ ὑψίζυγος ἐν φόβον ὦρσε), kom nú Ajanti á flótta; hann varpaði á bak sér hinum sjöbyrða (ἑπταβόειον) skildi og stóð agndofa (ταφών); þá gaut hann augum yfir mannþröngina (ὁμίλου) og hörfaði til baka, líkur dýri, leit oft aftur fyrir sig og bar seint fæturna: p
hin vindfráa, fljóta Íris svaraði honum: „Hera sendi mig, hin veglega kona Seifs. Kronusson öndvegisguð (ὑψίζυγος -ίζυγος ίζυγον:   Κρονίδης ὑψίζυγος) veit ekki af því, og engi af þeim guðum, sem búa á hinum snjóþakta Ólympi“: p (l'original fa: οὐδ᾿ οἶδε Κρονίδης ὑψίζυγος οὐδέ τις ἄλλος ǁ ἀθανάτων, οἳ Ὄλυμπον ἀγάννιφον ἀμφινέμονται)

öndvegis·maður <f. -hjálpar, no comptable>:
1. <(maður sem situr í [óæðra] öndvegihoste m d'honor (al qual hom ha assignat un lloc per seure a l'öndvegi)
Víkarr konungr gerðist hermaðr mikill ok hafði marga kappa með sér, þá er ágætir váru, en Starkaðr var mest metinn af ǫllum þeim ok kærastr konungi, þar hann var ǫndvegismaðr hans ok ráðgjafi ok landvarnarmaðr. Hann þá margar gjafir af konungi. Víkarr konungr gaf honum gullhring þann, er stóð þrjár merkr, en Starkaðr gaf honum eyna Þrumu, er Haraldr konungr hafði gefit Stórvirki, fǫður hans. Hann var fimmtán sumur með Víkari konungi, sem hann segir: el rei Víkarr es va fer un gran guerrer i tenia al seu costat mants campions, tots ells magnífics, però de tots ells el qui més apreciat i estimat era del rei era l'Starkaðr, raó per la qual era l'ǫndvegismaðr del rei (o sigui, seia davant ell a l'ǫndvegi inferior), el seu conseller i l'encarregat de la defensa territorial. Rebia molts de regals del rei. El rei Víkarr li va donar un anell d'or que pesava tres marques i, [com a contraregal] l'Starkaðr li va donar l'illa de Þruma que el rei Haraldr havia donat a l'Stórvirki, son pare. L'Starkaðr va romandre quinze anys amb el rei Víkarr com conta <...>
jarl kvaðst ei mundu banna honum það að mæla slíkt er hann vildi og honum þætti gaman að. Síðan gengur hann utar frá öndvegi fyrir hvern mann og spurði hvort nokkur teldist honum jafnsnjallur þar til er hann kom fyrir öndvegismann. Sá lét dragast fætur af stokki og hafði breiddan feld yfir höfuð sér. Moldi spurði hver sá herkinn væri er þar lægi en sæti ei upp sem aðrir menn í öndvegi. Þorsteinn kvað hann engu skipta: el iarl li va dir que no li prohibiria que digués el que volgués i que li vingués de gust. Tot seguit, [en Moldi] es va dirigir a la banda de l'öndvegi [inferior] que donava a la porta i davant cada home que hi havia va preguntar si es considerava tan ardit (estrenu) com ell fins que va arribar a[l mig del banc, a] l'home que seia a l'öndvegi [inferior]. Aquest seia amb les cames estirades i amb el cap tapat pel seu ample feldur. En Moldi li va preguntar qui era aquell toixarrut que no podia seure amb l'esquena dreta com la resta d'homes que seien al banc de l'öndvegi [inferior]. En Þorsteinn li va contestar que no n'havia de fer res [de la manera com seia]
þat var forneskjusiðr í Noregi ok í Danmǫrku ok svá í Svíaveldi, þar sem váru konungsbú ok veizlustofur, váru dyrr á báðum endum stofunnar, en konungshásæti var á miðjum langbekk þeim, er vissi móti sólu, sat þar drottning á vinstri hǫnd konungi, ok var þat þá kallat ǫndvegi, ok sá sess vegligastr hvárntveggja veg út ífrá til karla ok kvenna, er næst var ǫndvegi, en sá úvegligastr, er næst var durum. Hinn gǫfgasti maðr ok sá er gamall var ok vitr var kallaðr konungsráðgjáfi — sem þá var konungum títt at hafa gamla spekinga til þess at vita forn dœmi ok siðu foreldra sinna — en þessi maðr sat á hinn nǫrðra pall gagnvart konungi, ok hét þat hit úœðra ǫndvegi; váru nú enn konur til hœgri handar hánum, en á vinstri hǫnd karlar. Þá var títt hǫfðingjum at bera ǫl um eld ok drekka á ǫndvegismann sinn, en þat var í þann tíma mikil virðing at sitja fyrir konungsádrykkju. Til þess at eigi sé þetta lygi, þá segir Arnórr járlaskáld, hversu hann sat með Þorfinni jarl <...>: era un costum de l'antigor a Noruega, Dinamarca i Suècia que, allà on hi hagués les residències reials i els tinells dels banquets, hi hagués una porta a cada extrem de la sala, i el sitial del rei era al centre del banc llarg que mirava cap al sol (és a dir, cap al sud). En aquestes ocasions la reina seia a l'esquerra del rei. Aquest sitial es deia ǫndvegi i el lloc per seure més honorable tant per a homes com per a dones era el lloc que es trobés al més a prop de l'ǫndvegi, a cada costat seu, i el menys honorable era el lloc que es trobés al més a prop de la porta. L'home més eximi per la seva edat i saviesa era anomenat conseller del rei (konungsráðgjafi) per tal com en aquells temps els reis solien tenir homes vells i savis a fi de conèixer per ells els vells costums i els exemples posats per llurs avantpassats. Aquest home havia de seure a l'altra banc llarg (pallr) que hi havia davant el del rei i que mirava al nord i que rebia el nom de ǫndvegi inferior (óœðri). Les dones hi seien a la seva dreta i a la seva esquerra ho feien els homes, car en aquells temps era costum dels prínceps (hǫfðingjar) de fer passar la cervesa d'un en un al voltant del foc i que cada home la begués a la salut de l'home que tingués al davant. Es considerava l'honor més gran rebre el brindis del rei (konungsádrykkja). Per a demostrar que tot això no és cap mentida, l'Arnórr, l'escalda dels iarls conta com va seure amb el iarl Þorfinnur <...>
Egill bjóst snemma um morguninn til farar og þeir förunautar, en að skilnaði gaf Egill Álfi loðúlpu; Álfur tók þakksamlega við gjöfinni -- "og má hér gera mér af loðkápu" - og bað Egil þar koma til sín, er hann færi aftur. Skildust þeir vinir, og fór Egill ferðar sinnar og kom aftan dags til hirðar jarlsins Arnviðar og fékk þar allgóðar viðtökur; var þeim förunautum skipað næst öndvegismanni: l’Egill i els seus companys de viatge es varen preparar de bon matí per partir. A l'hora de partir, l'Egill va donar a l'Álfur [com a present de comiat] una loðúlpa, un capot o sobretot de burell. L'Álfur li va agrair el regal — “i d'aquí se'm podrà fer un mantell de burell [escaient]” — i va pregar a l'Egill que, en tornar, tornés a veure'l. Es van separar com a bons amics i l'Egill va fer el seu camí i al vespre va arribar on hi havia la hirð del iarl Arnviður on va ésser molt ben rebut. L'Egill i els seus acompanyants foren col·locats immediatament al costat de l'öndvegismaður del iarl
2. (ágætismaðurhome f honorable (home honest, honrat)

öndvegis·rannsóknir <f.pl -rannsókna>:
<EDUrecerca f d'excel·lència

öndvegis·súla <f. -súlu, -súlur. Gen. pl.: -súlna>:
<HISTöndvegissúlur f.pl, pilars m.pl de setial, columnes f.pl de setial, en realitat pilars d'honor, pilars de fusta que possiblement deguin llur nom al fet que originàriament tanquessin pels costats l'ǫndvegi o ǫndugi, el banc d'honor, reservat a l'amo del mas i als seus convidats importants. A un ǫndvegi hi devia caber un màxim de tres persones
Þórólfur kastaði þá fyrir borð öndvegissúlum sínum, þeim er staðið höfðu í hofinu. Þar var Þór skorinn á annarri. Hann mælti svo fyrir að hann skyldi þar byggja á Íslandi sem Þór léti þær á land koma. En þegar þær hóf frá skipinu sveif þeim til hins vestra fjarðarins og þótti þeim fara eigi vonum seinna: en Þórólfur llavors va llançar per la borda els seus pilars de setial que havien estat al temple [a Noruega]. En un d'ells hi havia entallat en Tor. En Þórólfur va proclamar que s'establiria a l'indret d'Islàndia on en Tor fés tocar terra als pilars. I quan els pilars es varen allunyar de la nau, la mar els va portar cap al fiord que hi havia a ponent i als de la nau els va semblar que els pilar lliscaven cap a terra més ràpidament del que fóra d'esperar (vocabulari: #1. öndvegissúlur: cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 810: ǫndvegis-súlur f.pl   (mit Götterbildern verziehrte, kunstvoll geschnitzte) Säulen zu beiden Seiten des ǫndvegi. cf. també en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 5. 6. Þórólfr . . . ǫndvegissúlum, das auswerfen der hochsitzpfeiler oder der bettpfosten (setstokkar) war ein ganz allgemeiner brauch bei den nach Island auswandernden Norwegern; schon der erste besiedler der insel, Ingólfr Arnarson, übte ihn (Landn. I, 6) und dasselbe berichtet diese quelle von Loðmundr gamli (IV, 5), Þórðr skeggi (IV, 7), Hrollaugr Rǫgnvaldsson (IV, 9) und Hásteinn Atlason (V, 9). Vgl. ferner Flóamanna saga c. 4 (Fornsögur s. 123); Laxd. c. 5,9. Von Hreiðarr Ófeigsson wird berichtet, dass er die sitte, weil sie alltäglich (ómerkiligt) geworden war, nicht mitmachen wollte, sondern lieber zu Þórr betete, damit dieser ihm die künftige wohnstätte anweise (Landn. III, 7). Statt der hochsitzpfeiler ward nach seinem letzten wünsche der sarg des auf der reise verstorbenen Kveldúlfr von seinen gefährten über bord geworfen, und sein sohn Skallagrímr siedelte sich an der stelle an, wo die leiche ans land trieb (Egils saga 27, 16 f; Landn. I, 18).; #2. til hins vestra fjarðarins: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 9. til ens vestra fjarðarins, d. h. in den Breiðifjǫrðr, s. § 4; #3. þótti — seinna: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 8: 11. þótti — seinna, „„es (das forttreiben der pfeiler) schien ihnen rascher von statten zu gehen, als man erwarten konnte“; )
hann setti bæ mikinn við Hofsvog er hann kallaði á Hofsstöðum. Þar lét hann reisa hof og var það mikið hús. Voru dyr á hliðvegginum og nær öðrum endanum. Þar fyrir innan stóðu öndvegissúlurnar og voru þar í naglar. Þeir hétu reginnaglar. Þar var allt friðarstaður fyrir innan. Innar af hofinu var hús í þá líking sem nú er sönghús í kirkjum og stóð þar stalli á miðju gólfinu sem altari og lá þar á hringur einn mótlaus, tvítugeyringur, og skyldi þar að sverja eiða alla. Þann hring skyldi hofgoði hafa á hendi sér til allra mannfunda. Á stallanum skyldi og standa hlautbolli og þar í hlautteinn sem stökkull væri og skyldi þar stökkva með úr bollanum blóði því er hlaut var kallað. Það var þess konar blóð er sæfð voru þau kvikindi er goðunum var fórnað. Umhverfis stallann var goðunum skipað í afhúsinu. Til hofsins skyldu allir menn tolla gjalda og vera skyldir hofgoðanum til allra ferða sem nú eru þingmenn höfðingjum en goði skyldi hofi upp halda af sjálfs síns kostnaði, svo að eigi rénaði, og hafa inni blótveislur: va aixecar un gran mas a la vorera del Hofsvogur que va anomenar Hofsstaðir. Allà va fer bastir un temple que era un gran edifici. Hi havia una porta a la paret lateral i estava situada a prop d'un dels dos extrems (façanes) de l'edifici. A l'interior, davant la porta d'entrada, hi havia els pilars del setial en els quals hi havia clavats claus que es deien reginnaglar, claus dels déus. Tot l'interior d'aquest temple era un lloc de pau. Més endins del temple hi havia un espai o cambra (?) que tenia la forma que tenen ara els chors de les esglésies i allà hi havia, enmig del trespol, un stalli -una ara pagana- com un altar [a una església cristiana], damunt el qual hi havia un stallahringur o baugur o braçalet d'argent, obert i que pesava vint aurar, uns 540 grams, sobre el qual s'havien de prestar tots els juraments. El godó del temple havia de portar aquest braçalet al braç durant totes les assemblees [del þing]. Sobre l'stalli o ara també hi havia d'haver un hlautbolli, un recipient per a la sang sacrificial, i dins ell un hlautteinn o aspersori per a la sang sacrificial com si fos un salpasser, i amb ell s'havia d'aspergir la sang del recipient que es deia hlaut, sang sacrificial. Aquesta mena de sang era la sang que es recollia quan es matava el bestiar que se sacrificava als déus. Envoltant l'stalli o ara, dins la cambra secundària, hi havia col·locades les figures dels déus. Tothom estava obligat a pagar hoftollar (contribució) al temple i també a acompanyar el godó del temple en tots els seus viatges [al þing] de la mateixa manera [actualment] els þingmenn ho fan amb llurs höfðingjar. El godó, emperò, havia de mantenir el temple a expenses pròpies, de manera que no es fes malbé i havia de celebrar-hi dedins els banquets sacrificials

öndvegis·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
<EDUprojecte m d'excel·lència
rrannsóknarverkefni e-s hlaut viðurkenningu sem öndvegisverkefni: el projecte de recerca d'algú ha rebut el reconeixement com a projecte d'excel·lència

öndvegis·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble preeminent (o: prominent), poble cabdal
svo segir Drottinn: Fagnið yfir Jakob með gleði og kætist yfir öndvegisþjóð (rɔʔʃ   ha-ggōˈʝim ~ רֹאשׁ הַגּוֹיִם:   wə-t͡sahăˈlū   bə-ˈrɔʔʃ   ha-ggōˈʝim,   וְצַהֲלוּ, בְּרֹאשׁ הַגּוֹיִם) þjóðanna. Kunngjörið, vegsamið og segið: Frelsa, Drottinn, þjóð þína, leifarnar af Ísrael!: a

öndverð·lega <adv.>:
a la primeria de, al començament de
♦ öndverðlega á liðinni öld: a la primeria del segle passat, al començament del segle passat

önd·verður, -verð, -vert <adj.>:
1. (sem snýr að móti...encarat -ada  (que està cara a cara, girat o mirant cap a...)
♦ e-m gengur e-ð öndvert: <LOC FIGuna cosa (un mal) ateny algú
um þessar mundir tóku nokkrir Ísraelsmenn að snúa baki við lögmálinu og afvegaleiddu marga. Þeir sögðu: „Við skulum gera sáttmála við heiðingjana sem búa umhverfis okkur því að margt hefur gengið okkur öndvert (κακὰ εὑρίσκεί τινα:   εὗρεν ἡμᾶς κακὰ πολλά) síðan við sögðum skilið við þá.“: vers aquell temps, alguns israelites començaren a girar l'esquena a la llei i esgarriaren molta de gent, dient: «Facem un pacte amb els pagans que viuen al nostre voltant, car, ens han sobrevingut molts de mals des que ens n'hem separat!»
þegar allt gengur manni í hag hryggjast óvinir hans, gangi honum allt öndvert (ἐν τοῖς κακοῖς τινός:   καὶ ἐν τοῖς κακοῖς αὐτοῦ καὶ ὁ φίλος διαχωρισθήσεται) víkur vinur jafnvel frá: quan a un home les coses li van molt bé, els seus enemics n'estan tristos, [però] si tot li va malament, fins i tot el seu amic l'abandona
2. (framanverðursituat -ada a la punta de (al capdavant de)
♦ í öndverðri fylkingu: al capdavant de la tropa (disposada en formació de combat)
3. (upphaflegurinicial (situat al començament o inici d'una cosa)
♦ á öndverðri tuttugustu öld: al començament del segle vint
♦ á öndverðri tuttugustu og fyrstu öld: al començament del segle vint-i-u
♦ á öndverðu sumri: a començament d'estiu, al començament de l'estiu
♦ á öndverðum vetri: a començament d'hivern, al començament de l'hivern
♦ frá öndverðu: des del començament, [des] del principi, des dels inicis
♦ frá öndverðu fram á þessa öld ~ fram á okkar daga: des del començament fins a aquest segle ~ als nostres dies
♦ frá öndverðu fram yfir daga Newtons: des del començament fins a la fi dels dies de Newton
♦ fyrir öndverðu: primitivament, al principi de tot
síðan fór hann til og dreypti á konuna, þar til að hún raknaði við og mælti: "Nú hefir hvorttveggja okkar vel: Ég gaf þér líf fyrir öndverðu, en þú komst mér úr ánauðum": després hi tornà i va fer degotar aigua sobre la dona fins que va retornar i digué: “Ara,doncs, tots dos ho tenim bé: jo et vaig donar la vida al començament de tot i tu m'has deslliurada del meu encanteri”
♦ í öndverðri kristni: en els inicis del cristianisme

önd·vert <prep. + Dat.>:
encarat -ada a..., contra..., oposant-se a..., plantant cara a...
Enginn skapađur hlutur er honum hulinn, allt er bert og öndvert augum hans. Honum eigum vér reikningsskil ađ gjöra
♦ björgin risu öndvert konunni: els penyals s'encaraven a la dona
♦ öndvert venju: contra el costum

öng <f. angar (o: öngvar), öngur (o: öngvar)>:
1. (kvíði, sorgangúnia f (angoixa, tribulació)
♦ vera í öngum sínum [út af e-u]: <LOC FIGpassar angúnies (angoixar-se, estar angoixat -ada)
2. < (þrenging, vandræðidestret m, mal pas (pressura, dificultat, cuita, tràngol)
♦ koma e-m úr öngum: <LOC FIG(losa e-n úr klíputreure algú d'un destret (treure algú d'un mal pas)
59. Runnu, randar linna ǁ rógendr, að mér nógir ǁ þá er vér of fen fórum, ǁ flokkum díkis bokkar. ǁ Gauts mundi þá gáttar ǁ gnýsvells, ef eg þar fellag, ǁ lunds, kom eg litlu sprundi, ǁ löngum minnst, úr öngumcampejadors de dracs de cèrcols d'escut! Els bocs de síquia m'han atacat a ramats quan creuava nedant el freu. Si jo hagués mort allà, l'arbre del glaç de fragor de la porta d'en Gautr (=el guerrer = ell mateix = jo mateix) hauria estat recordat durant molt de temps. He deslliurat la doneta d'un gran destret (vocabulari: #1. randar linna rógendr: randar linnr = drac de cèrcol d'escut = drac d'escut (pars pro toto = espasa. Rógandi = batallador, campejador, campió. Campejador d'espases = guerrer. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 471b, esmena rógandi en rógviðr: rógandi, pl rógendr, Korm Lv 59, er uden tvivl forvansket, af rógviðr (?), s.d. Jfr Aarbb. 1888 s. 86 <...> rógviðr, m, ‘kamp-træ’, kriger, Korm Lv 59 (rettelse for rógendr). L'esmena d'en Finnur Jónsson no canvia el significat de la kenning, llevat que la interprel·lació ara s'adreça a un únic guerrer, i no pas a un grup de guerrers; #2. díkis bokkar: bocs de síquia o bassa’ = anguiles; #3. lundr: bosquet’ = totum pro parte = l'arbre; #4. gnýsvell: el glaç de[l] fragor’ = l'espasa; #5. Gauts gǫ́tt: l'obertura de la porta d'en Gautr’ = sinècdoque = la porta d'en Gautr = l'escut. El bosquet (=l'arbre) del glaç de fragor de la porta d'en Gautr = l'arbre del glaç de fragor de l'escut’ = l'arbre de l'espasa’ = el guerrer = ell mateix; #6. lítit sprund: dona petita’. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 378b, esmena lítit en ljós: litlu (sprundi) Korm Lv 59 er vist fejl for ljósu)

öng·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
claustrofòbic -a

öng·fælni <f. -fælni, no comptable>:
claustrofòbia f

öng·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAM[consonant] fricativa f
♦ tannvaramælt lokhljóð: [consonants] fricatives labiodentals

önghljóða·framburður <m. -framburðar, no comptable>:
pronunciació f com a fricativa
♦ önghljóðaframburður á g og f á undan l-i: pronunciació com a fricativa de la <g> i la <f> davant l

öng·hljóðast <-hljóðast ~ -hljóðumst | -hljóðaðist ~ -hljóðuðumst | -hljóðast>:
<GRAMfricatitzar-se

öng·hljóðun <f. -hljóðunar, -hljóðanir>:
<GRAMespirantització f, fricatització f

öngla <öngla ~ önglum | önglaði ~ öngluðum | önglaðsaman>:
(safna saman smátt og smáttanar fent un racó (fer bossa a poc a poc, esgarrapar diners sigui com sigui per fer un raconet)
♦ öngla saman peningum: anar esgarrapant diners per a fer una mica de racó

öng·stræti <n. -strætis, -stræti>:
carreró m
♦ vera í öngstræti: <LOC FIGtrobar-se en un cul-de-sac (o: en un carreró sense sortida)

öngull <m. önguls, önglar>:
ham m

öngum¹:
dat. pl. de → angi “verduc, lluc”

öngum²:
dat. pl. de → öng “angúnia”

öngur <f.pl anga (o: öngva)>:
angoixa f, basca f, ansietat f
◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà
◊ og uppúr þessu fór ég í aungum mínum að basla við að koma vísnaformi á það sem ég var að hugsa: i poc després d'això, en la meva angoixa, vaig començar a maldar per posar en estrofes el que havia estat pensant
♦ vera í öngum sínum: patir angoixes

< öngur, öng, etki/ekki <pron.indef.>:
variant arcaica de → enginn, engin, ekkert “cap, ningú”
♦ með öngum kosti: <LOCde cap de les maneres
  Pronom indefinit enge "ningú, cap" en la llengua medieval.
Per a les formes modernes, → enginn “íd.”
    Masculí Femení Neutre
Sg. N enge, ennge, øngr, ønge, engr, eingi, einginn, enginn enge, øng, eng, eingi, eingin,engin etke, ekke, eke, ænktit, ænti
  A enge, engve, øngvan, øngan, engvan, engan, eingi, ængin enga, æinga,einega, øngva, ønga, engva, ængi etke, ekke, eke, ænktit, ænti
  G enskes, einskes, einkis, einkis, engis, eingis, enskins, einskins, ænkins einegrar, engrar, øngrar, øngarrar, øngvarrar, engarrar, engvarrar enskes, einskes, einkis, einkis, engis, eingis, enskins, einskins, ænkins
  D engom, æingum, øngom, einonge einegre, engre, øngre, øngarre, øngvarre, engarre, engvarre engom, æingum, øngom, einonge
         
Pl N eineger, enger, øngver, ønger, engver, engi enegar, einegar, engar, engvar, øngar, øngvar enge, engo, eingi, engin, eingin
  A enga, engva, ønga, øngva, einega enegar, einegar, engar, engvar, øngar, øngvar enge, engo, eingi, engin, eingin
  G einegra, engra, øngra, øngarra, øngvarra, engarra, engvarra
  D einegom, engom, øngom

öng·vit <n. -vits, no comptable>:
desmai m, esvaniment m, acubament m (Mall.
♦ falla í öngvit: <LOCperdre el coneixement, tenir un esvaniment, acubar-se (Mall.
♦ öngvit hefur af e-m: <LOCretornar, recuperar-se d'un desmai, recobrar el coneixement, tornar en si
◊ og er af henni hóf öngvit, þá...: i quan va recobrar el coneixement, aleshores...

öng·þveiti <n. -þveitis, no comptable>:
1. (troðningur, mannþröng, uppþotcaos m, confusió f, gran tumult (o: trasbals) m (esp. produïts pel pànic)
stukku þeir sem í áhlaupsturninum voru inn í borgina og varð þar mikið öngþveiti (τὸ κίνημα -ήματος:   καὶ ἐγένετο κίνημα μέγα ἐν τῇ πόλει)els qui eren dins les torres d'assalt saltaren a dins la ciutat i s'hi va produir una gran confusió (un gran caos)
Mardokaí dreymdi: Óhljóð og fyrirgangur, þrumugnýr og landskjálftar, öngþveiti (ὁ τάραχος -άχου:   καὶ ἰδοὺ φωναὶ καὶ θόρυβος, βρονταὶ καὶ σεισμός, τάραχος ἐπὶ τῆς γῆς) á jörðu: en Mardoqueu va somniar: crits i aldarull, trons i terratrèmol i gran pertorbació damunt la terra
öngþveiti í herbúðum Hólofernesar ()confusió (trasbals) al campament de l'Holofernes
ekki leið á löngu, uns öskur (clāmor -ōris:   cum clamor ad aures ǁ peruenit) kvað við í eyrum hans og hann sér Evrýalus. Erfið vígstaða, náttmyrkur og skyndilegt öngþveiti (tumultus -ūs:   subito turbante tumulto) og æsing urðu honum um megn, allur óvinaflokkurinn hefur nú yfirbugað hann, dregur hann með sér; hann berst um í haldi þeirra (conantem plurima), en til einskis: no va passar gaire temps que un crit va retentir a les seves orelles i veu l'Euríal. L'emplaçament desavantatjós del lloc de la lluita, les tenebres de la nit, un sobtat tumult i agitació superaven les seves possibilitats, tota la tropa enemiga ja l'havia dominat i l'arrossegava amb ells, mentre ell es debatia en llur estreta, però vanament
2. (vandræðidificultats f.pl, problemes m.pl (mal tràngol, mal pas, mala situació)
♦ komast í öngþveiti: <LOC FIGtrobar-se en un mal tràngol

önn <f. annar, annir>:
ocupació f (tràfec, [esdernec de] feina)
♦ ala önn fyrir e-m: ocupar-se d'algú (proveir a les seves necessitats)
þá mælti konungur við Barsillaí: "Þú skalt með mér fara, og mun ég ala önn fyrir þér (kūl ~ כּוּל:   wə-χilkalˈtī   ʔɔθə-ˈχā   ʕimmāˈδ-ī   b-īrūʃāˈlāi̯m,   וְכִלְכַּלְתִּי אֹתְךָ עִמָּדִי בִּירוּשָׁלִָם) í ellinni hjá mér í Jerúsalem": aleshores el rei digué al Barzil·lai: “Vine amb mi i jo m'ocuparé de tu durant les teves velleses prop meu a Jerusalem”
þegar Davíð kom til hallar sinnar í Jerúsalem, lét konungur taka hjákonurnar tíu, er hann hafði skilið eftir til þess að gæta hallarinnar, og setti þær í varðhald og ól þar önn fyrir þeim (kūl ~ כּוּל:   wa-i̯χalkəˈl-ēm,   וַיְכַלְכְּלֵם), en eigi hafði hann samfarir við þær. Lifðu þær þannig innibyrgðar til dauðadags sem ekkjur lifandi manna: quan en David va tornar al seu palau a Jerusalem, el rei va manar prendre les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, i les posà sota custòdia, i les va mantenir, però ell ja no va tornar a jeure amb elles. [Les deu concubines] varen viure d'aquesta manera, recloses fins al dia de llur mort com a vídues d'homes vius
♦ vera í óða önn að e-u: estar bojament atrafegat -ada en una cosa
♦ vera í óða önn við að <+ inf.>estar bojament atrafegat -ada <+ part. pres.>
♦ vera í önnum: estar atrafegat -ada
♦ vera önnum kafinn: estar aclaparat -ada de feina
♦ þola önn fyrir e-n: patir ànsia per algú, inquietar-se per algú

önnur:
nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de → annar, önnur, annað “segon -a; un -a altre -a”

önug·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
sorruderia f, caràcter bròfec (o: sorrut; o: malacarós), caràcter malambrós (Mall.

önug·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
sorrut -uda, de caràcter aspre, bròfec -ega, malcarat -ada (malambrós, bròfec, malcarós)

önugur, önug, önugt <adj.>:
variant de önuglyndur, -lynd, -lynt ‘sorrut -uda, bròfec -ega, aspre -a’

ör <f. örvar, örvar>:
fletxa f, <LITsageta f

ör <n. örs, ör>:
cicatriu m
♦ mynda ör: <LOC FIGdeixar cicatrius
  La forma medieval del mot és ørr, amb -rr- radical. Per això, a l'adjectiu modern öróttur li correspon una forma medieval ørróttr. La llengua moderna ha imposat la -r- en tot el paradigma.  
     

ör, ör, ört <adj.>:
1. (skjóturràpid -a  (accelerat)
♦ ör líkamsvöxtur: estirada f (crescuda molt ràpida dels adolescents)
♦ ör þróun: <LOCràpid desenvolupament
♦ → ört “ràpidament”
2. (örgeðjade caràcter viu (impetuós, fogós, impulsiu)
♦ ör af víni: alegre, escalfat -ada per l'alcohol
♦ ör í skapi ~ lund: #1. (uppstökkur, skapbráðurirascible; #2. (sem skiptir fljótt skapi, fljótillurque té canvis d'humor sobtats, que es posa de malhumor fàcilment
3. (örláturgenerós -osa, llarg -a (liberal, munífic)
Arinbjörn hafði jólaboð mikið, bauð til sín vinum sínum og héraðsbóndum; var þar fjölmenni mikið og veisla góð; hann gaf Agli að jólagjöf slæður, gerðar af silki og gullsaumaðar mjög, settar fyrir allt gullknöppum í gegnum niður; Arinbjörn hafði látið gera klæði það við vöxt Egils. Arinbjörn gaf Agli alklæðnað, nýskorinn, að jólum; voru þar skorin í ensk klæði með mörgum litum. Arinbjörn gaf margs konar vingjafar um jólin þeim mönnum, er hann höfðu heimsótt, því að Arinbjörn var allra manna örvastur og mestur skörungur: l’rinbjörn va fer un gran banquet de iol, al qual va convidar els seus amics i els bændur de la comarca. Fou un magnífic banquet al qual va assistir molta de gent. L'Arinbjörn va donar a l'Egill unes slæður fetes de seda i brodades amb molt de fil d'or. A la part de davant les havien guarnides amb botons d'or de dalt a baix. L'Arinbjörn havia fet fer aquest vestit segons la talla de l'Egill. L'Arinbjörn [també] va donar pels iol a l'Egill una vestimenta completa acabada de fer. Per fer-la s'havien emprat teles angleses de diversos colors. L'Arinbjörn pels iol [igualment] va fer regals d'amistat de moltes menes als homes que l'havien visitat. L'Arinbjörn era l'home més generós que un es pugui imaginar i una persona excepcionalíssima (vocabulari: #1. slæður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 578: slœður f.pl   lang herabhängendes Gewand, Schleppgewand. En Finnur Jónsson 1894, pàg. 223: 8. slœður, „ein schleppkleid“, von vornehmen leuten getragen; siehe Grundr. IIb, 238-9: „es war bis zu den füßen herabhängend und hatte wie der rock ärmel, war aber vorn offen und musste mit knöpfen zusammengehalten werden. Es war am häufigsten von seide“. Ignoro si en català hi ha un equivalent d'aquesta peça de roba)
♦ ör af fé (o: á fé)pròdig -a

ör-¹ <prefixoide>:
micro-, micr-

ör-² <prefixoide elatiu>:
molt

ör-³ <prefixoide>:
cicatricial

ör-<prefixoide>:
sagiti-, sagital, de fletxa, com una fletxa

ör·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:
micromecànica f

örara <adv. en grau comparatiu>:
més ràpidament (ört)

örari, örari, örara <adj.>:
Formes del grau comparatiu de ör, ör, ört "impetuós -osa" (Les formes originàries presenten -v- : örvari, örvari, örvara)

örast <adv. en grau superlatiu>:
al més ràpidament, amb la màxima rapidesa (ört)
♦ gera e-ð sem örast: fer una cosa al més ràpidament possible (o: de la manera més ràpida), tan aviat com es pot o com es pugui

örasti, örasta, örasta <adj.>:
Formes febles del grau superlatiu de ör, ör, ört "impetuós -osa" (Les formes originàries presenten -v- : örvasti, örvasta, örvasta)

örastur, örust, örast <adj.>:
Formes fortes del grau superlatiu de ör, ör, ört "impetuós -osa" (Les formes originàries presenten -v- : örvastur, örust, örvast)

ör·birgð <f. -birgðar, no comptable>:
indigència f
í rauninni fyrirfannst ekki heldur neitt það, sem hafði veruleg áhrif á mig. Styrjaldir, sjálfsmorð, ástir og örbirgð vakti að vísu athygli mína ef svo bar undir, en alltaf mjög hæversklega og aðeins á yfirborðinu: en realitat, no es podia trobar absolutament res que m'impressionés realment. Les guerres, els suïcidis, l'amor i la misèria atreien, certament, la meva atenció si m'hi veia forçat, però sempre molt cortesament i només superficialment (l'original fa: Au fond, rien ne comptait. Guerre, suicide, amour, misère, j’y prêtais attention, bien sûr, quand les circonstances m’y forçaient, mais d’une manière courtoise et superficielle)

ör·birgður, -birgð, -birgt <adj.>:
indigent

ör·bjarga <adj. inv., no comptable>:
desemparat -ada (desvalgut -uda)
annar silast og er hjálparþurfi, vanmegna er hann og örbjarga (περισσεύειν πτωχείᾳ:   καὶ πτωχείᾳ περισσεύει). En augu Drottins hvíla á honum til góðs, hann hefur hann upp: un altre es mou sense energia i necessita ajuda, és feble i desemparat. Però l'ull del Senyor es posa en ell per a bé (favorablement), l'aixeca [de la seva humiliació]
64. Vetur þenna var mjög hörð veðrátta og varð heylítið á búum staðarins en margt kvikfé. Skrifaði Lárentíus biskup heim til Hóla til Skúla ráðsmanns að hann skyldi vel niður drepa, því að hann sagðist hyggja at Mikjálsmessu að mikill mundi verða veturinn. Skúli skipaðist ekki við orð biskups, og lét eigi fleira drepa en að vana. Kom að brundtíð um veturinn og voru jarðbönn. Minnti biskupinn Skúla á að hann skyldi af láta féið því að nú var sagt að örbjarga var fénaður staðarins. Skúli gaf sér lítið af hvað biskup sagði og var færra niðr drepið en var vant: 64. Aquell hivern va fer un temps molt rigorós i hi va haver poc fenc a les masies del predi episcopal però molts de caps de bestiar. El bisbe Llorenç va escriure a Hólar, al seu ráðsmaður (administrador, majoral) Skúli, manant-li que matés una gran quantitat de bens perquè el dia de sant Miquel havia dit que creia que aquell hivern seria cru. L'Skúli no es va atenir gens a les paraules del bisbe i no va fer matar més bens del que se solia fer. A l'hivern va arribar el temps que les ovelles volen mascle i la terra continuava coberta per la neu (de manera que no hi havia on pasturar). El bisbe va amonestar l'Skúli perquè matés els bens perquè ara es deia que el bestiar de les terres episcopals estava desemparat (menys literalment: quan es va dir que el bestiar del predi episcopal no tenia què menjar, el bisbe va amonestar l'Skúli perquè en reduís el nombre escorxant els bens que no es podien pas alimentar). L'Skúli no va fer gens de cas del que li deia el bisbe i es mataren més poques ovelles que de costum

ör·brigsli <n. -brigslis, -brigsli>:
<MEDqueloide m

örbrigslis- <en compostos>:
<MEDqueloïdal

örbrigslis·ör <n. -örs, -ör>:
<MEDcicatriu f queloïdal

ör·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
microona f

örbylgju·leysir <m. -leysis, -leysar>:
màser m

örbylgju·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
[forn m] microones m

örbylgju·réttur <m. -réttar, -réttir>:
plat [precuinat] per a microones

örbylgju·vaki <m. -vaka, -vakar>:
magnetró m

ör·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:
1. (alger dauðurtotalment mort (mort -a i ben mort -a)
2. (sjóren calma completa (mar)

ör·deyða <f. -deyðu, no comptable>:
1. (alger dauðimort completa
2. (öreyðing, algjör eyðingdestrucció completa (anorreament complet)
3. (ládeyðacalma completa (de la mar, albaïna)
4. (aflaleysimanca f de captures (pesca sense captures)

örðóttur, örðótt, örðótt <adj.>:
tuberculat -ada

örðu·laus, -laus, -laust <adj.>:
llis -a, sense rugositats

örðug·leiki <m. -leika, -leikar>:
dificultat f
♦ sigrast á örðugleikunum: vèncer les dificultats

örðugur, örðug, örðugt <adj.>:
1. (erfiðurdifícil (ardu & mal d'aguantar)
að er mál Sigurðar konungs að mæla til Inga konungs bróður síns að guð þakki honum góða kveðju og svo starf og torveldi er þú hefir og þínir vinir í ríki þessu að beggja okkarra nauðsyn. En þótt sumt þyki heldur örðigt í orðum Inga konungs til Sigurðar konungs bróður síns þá hefir hann mikið til máls síns í marga staði. Nú vil eg lýsa yfir mínu skapi og heyra hvort þar fylgi vilji Sigurðar konungs eða annarra ríkismanna að þú, Sigurður konungur, búist og það lið er þér vill fylgja, að verja land þitt og far sem fjölmennastur á fund Inga konungs bróður þíns sem fyrst máttu og styrki hvor ykkar annan í öllum farsællegum hlutum en almáttigur guð báða ykkur. Nú viljum vér heyra orð þín konungur": “Aquesta és la resposta del rei Sigurður per a fer-la avinent al rei Ingi, el seu germà: Que Déu li agraeixi la seva bona salutació i també els afanys i les dificultats que tu i els teus amics teniu en aquest regne a causa de la fretura en què ens trobem tots dos. I, encara que algunes coses en la lletra del rei Ingi al seu germà, el rei Sigurður, semblin força dures, en molts d'aspectes no li falta la raó. Ara vull exposar el que m'afeixuga el cor i sentir si el desig del rei Sigurður i els altres prohoms del regne coincideix amb el següent: que tu, rei Sigurður, et preparis, i amb tu les tropes que t'hi vulguin seguir, a defensar el teu regne. I tan aviat com et sigui possible, vés, amb tants d'homes com et sigui possible, a l'encontre del rei Ingi, el teu germà per ajudar-vos l'un a l'altre en totes les coses que us hagin d'ésser profitoses i que Déu omnipotent us ajudi a tots dos [en aquest propòsit]. Ara volem sentir el que tu, rei, hi tinguis a dir” (vocabulari: #1. hafa mikið til máls síns: Cf. en Baetke 19874, pàg. 222: hann hefir mikit til síns máls es läßt sich viel für seine Sache anführen, er hat in vielem recht; )
konungur tók heldur þungt hans máli og segir, að Arinbjörn hefði lengi fylgt mjög málum Egils -- "hefir hann notið þín að því, er eg hefi látið hann vera hér í landi, en nú mun mér örðugt þykja, ef þú heldur hann til þess, að hann gangi á vini mína": el rei va acollir les seves paraules força fredament i li va dir que l'Arinbjörn havia representat sol·lícitament davant ell durant molt de temps els interessos de l'Egill -- “ell t'ha d'agrair el fet que jo li hagi permès d'estar-se aquí en el regne, però ara em sembla gairebé hostil per part teva que li donis suport en el fet que arremeti contra els meus amics (vocabulari: #1. njóta e-s að e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 446: njóta e-s at e-u jmd. (od. einem besonderen Umstand) etwas zu verdanken haben; #2. örðugt: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 170: 22. ǫrðigt, steht hier nicht in der allgemeinen, aber abgeleiteten bedeutung „schwierig“; es bedeutet „feindlich, widersetzlich“; der könig [p. 171] meint: „jetzt scheint mir das zu stark und beinahe, als ob du als ein feind gegen mich auftretest“. També en Baetke 19874, pàg. 811: sumt þykkir heldr örðigt í orðum konungs; mun mér ǫrðigt þykkja ef þú heldr hann til þess at hann gangi á vini mína es scheint mir feindlich von dir gehandelt; #3. halda e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 226: halda e-n, e-m til e-s jmd. zu etwas verhelfen, bei etwas unterstützen; #4. ganga á e-n: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 171: 23. gangi á, „jmd. übermütig behandeln“; vgl. ágangr § 31. També en Baetke 19874, pàg. 182: ganga á e-n auf jmd. losgehen, gegen jmd. vorgehen)
Erlingur svarar: "Því skal skjótt svara," segir hann, "að því skal neita að eg gefi þær sakir Ásláki né öðrum mönnum að í þjónustu yðarri séu. En hinu skal játa að það er nú sem lengi hefir verið að hver vor frænda vill öðrum meiri vera. Svo hinu öðru skal játa að eg geri það lostigur að beygja hálsinn fyrir þér Ólafur konungur, en hitt mun mér örðigt þykja að lúta til Sel-Þóris er þrælborinn er í allar ættir þótt hann sé nú ármaður yðar eða annarra þeirra er hans makar eru að kynferð þótt þér leggið metorð á": l’Erlingur li va contestar: "Us respondré ben ràpidament al que acabeu de dir", li va dir. "Nego que tingui res de què acusar l'Áslákur o d'altres homes perquè siguin al vostre servei, però, d'altra banda, sí que admeto que ara, igual que fa molt de temps, cadascun de nosaltres dos - parents [que som] -, vol ésser més gran que l'altre. I encara us confessaré una altra cosa: que inclino volenterosament el cap davant vós, rei Olau, però que em sembla molt dur haver d'acotar-lo davant en Sel-Þórir que descendeix d'esclaus tant per part de pare com per part de mare, per més que ara sigui el vostre ármaðr o superintendent dels masos i possessions reials, o davant qualsevol altre que també sigui de semblant origen per més que hàgiu dipositat en ell la vostra estima i consideració"
♦ e-m er ekki örðugt að <+ inf.>a algú no li resulta difícil [de] <+ inf.>
♦ vera í örðugri aðstöðu: trobar-se en una situació difícil
♦ örðugar tíðir [munu koma]: [vindran] temps difícils
♦ örðugt verk: una obra àrdua (que requereix o ha requerit un gran esforç per fer-se)
2. (uppréttur, háreisturdreçat -ada (per a resistir o fer front a una cosa)
Bersi fer örðigur og leggst hart. Hann hafði lyfstein á hálsi. Steinar leggst að honum og slítur af honum steininn með punginum og kastar á sundið og kvað vísu — Bersius, lapidem uitalem [= lífsteinn] in collo gestans, strenue fortiterque natat. Steinarus ei adnatans, lapidem unacum pera abruptum in fretum proiicit, uersumque fudit...en Bersi va entrar [dins l'aigua] tot dret (per fer front a l'embat de les onades) [i quan fou dins l'aigua] es va posar a nedar amb vigoroses braçades. Portava la pedra remeiera [= lyfsteinn] al coll. L'Steinar se li va acostar nedant i l'hi va llevar d'una estrebada juntament amb l'escarsella i les va llençar a l'aigua cantant aquesta vísa
en er Eirekr konungr sér þetta, verðr hann ákafliga reiðr ok bað alla sína menn slá hring um Hrólf ok drepa hann sem skjótast ok kvað hann síðar verr gera mundu, ef hann yrði nú lauss. Var nú svá gert sem konungrinn mælti, at sótt var at Hrólfi ǫllum megin. En er Dúlcifal sér þat, ríss hann upp ǫrðugr ok lamdi með framfótunum ok beit með tǫnnunum marga menn til bana. Augu hans sýndust sem blóðsegar, en eldr þotti brenna ór nǫsum honum ok munni. Fór hann svá hlaupandi, at hann braut menn undir sik. Hrólfr sat ok eigi kyrr á baki. Reyndi hann nú sverðit Hreggviðarnaut. Hann hjó ok lagði til beggja handa bæði menn ok hesta. Var hverjum víss dauðinn, er fyrir honum varð. Stǫkk nú allt undan. Hrólfr reið þar at, er konungr var fyrir, en hann hafði á hlaupi undan. Drap Hrólfr þá meir en hundrað manna, áðr hann komst á skóg, ok var móðr, en ekki sárr. Þóttist nú Eirekr konungr hafa fengit mikinn mannskaða ok fór heim í kastala sinn um kveldit mjǫk óglaðr: i quan el rei Eirekr va veure això, es va posar ardentment furiós i manà a tots els seus homes que encerclessin en Hrólfr i el matessin al més ràpidament. Els digué que, si ara el deixaven anar, en Hrólfr més endavant faria coses pitjors. Es va fer llavors com el rei manava i atacaren en Hrólfr de per tots els costats. Però quan en Dúlcifal (el cavall d'en Hrólfr) ho va veure, es va encabritar (es va dreçar sobre les potes del darrere per enfrontar-se als atacants) i es va posar a colpir [els atacants] amb els seus potons davanters i en matava molts mossegant-los amb les dents. Els seus ulls hauríeu dit que eren talment gleves de sang i dels seus narius i de la seva boca semblava sortir-ne foc. Anava corrents de tal manera que trencava els homes que queien sota els seus potons. En Hrólfr tampoc no seia a la sella sense fer res. En aquells moments, va posar a prova l'espasa Hreggviðarnaut. La clavava i tallava amb ella a dreta i esquerra cavalls i cavallers. Qualsevol que se li posava al davant, tenia una mort segura. Llavors tots es posaren a fugir. En Hrólfr va fer cap allà on havia estat el rei, però aquest havia escapat fugint. En Hrólfr [es va dirigir] llavors [cap al bosc] i va matar més de cent homes abans d'entrar-hi i quan ho va fer, estava esgotat, però no pas ferit. Llavors el rei Eirekr va considerar que havia sofert un gran menyscapte d'homes, i al vespre, se'n va tornar al seu castell molt esmarrit

öreiga·lýður <m. -lýðs, no comptable>:
proletariat m

öreiga·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
classe proletària

ör·eigð <f. -eigðar, no comptable>:
indigència f [extrema]

ör·eigi <m. -eiga, -eigar>:
proletari m, proletària
♦ alræði öreiganna: la dictadura del proletariat
♦ öreigar allra landa sameinast!: proletaris de tots els països, uniu-vos!

ör·eind <f. -eindar, -eindir>:
<FÍSpartícula f [elemental]
♦ öreindir og kjarnar: partícules subatòmiques

öreinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
teoria f de partícules

öreinda·hraðall <m. -hraðals, -hraðlar>:
accelerador m de partícules

ör·endur, -end, -ent <adj.>:
(lífvanaexànime
varðmennirnir skulfu af hræðslu við hann og urðu sem örendir (νεκρός -ά -όν:   καὶ ἐγενήθησαν ὡς νεκροί)els guardes tremolaven de por d'ell i van quedar com a morts

ör·fár, -fá, -fátt <adj. Empr. hab. en pl.>:
poquíssim -a (molt poc nombrós)
♦ örfáir, örfáar, örfá: poquíssims -íssimes, molt molt pocs poques
♦ það komu aðeins örfáar sálir: <LOC FIGnomés han vingut quatre gats

ör·filma <f. -filmu, -filmur. Gen. pl.: -filma o: -filmna>:
microfilm m

ör·firi <n. -firis, no comptable>:
1. (það þegar fellur útmarea baixa (moment del dia en el qual la mar es retira)
2. (breitt fjöruborðpart de la platja o de la costa que queda fora de l'aigua durant la marea baixa

ör·fitja <f. -fitju, -fitjur. Gen. pl.: -fitja>:
<GEOfragment m
♦ örfitja meginlands: <GEOfragment m continental (flekabrot)

ör·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
microxip m
♦ láta græða í sig örflögu: deixar-se implantar un microxip

ör·fleki <m. -fleka, -flekar>:
<GEOmicroplaca f

ör·flóra <f. -flóru, -flórur. Gen. pl.: -flóra>:
microflora f

ör·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
micromobilitat f

örflögu·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur. Gen. pl.: -ígræðslna>:
implant m de microxip
♦ fá örflöguígræðslu: deixar-se implantar un microxip

ör·foka <adj. inv.>:
eixarreït -ïda pel vent, batut -uda pel vent, assotat -ada pel vent
◊ ég lyfti upp höndum mínum til þín, mig þyrstir eftir þér eins og örfoka land: aixeco a tu les meves mans, tinc set de tu com una terra assotada pel vent

ör·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
microempresa f

ör·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:
desplaçament m infinitesimal

ör·geðja <adj. inv.>:
1. (sem skiptir fljótt skapique canvia sovint i ràpidament d'humor (que té uns canvis d'humor sobtats)
2. (bráðlyndir, skapmikillde temperament viu (de temperament sanguini, fogós -osa, de geni viu)
3. (typpilsinna, mislyndurexaltat -ada (que s'exalta amb facilitat, irascible, colèric)

ör·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
variant de örgjörvi ‘microprocessador’

ör·gjörvi <m. -gjörva, -gjörvar>:
microprocessador m

ör·ísa <adj. inv.>:
lliure de glaç, sense glaç

ör·heimur <m. -heims, -heimar>:
microcosmos m (smáheimur)

örk¹ <f. arkar, arkir (o: < erkur)>:
<GEN & RELIGarca f
♦ örkin hins Nóa: l'arca d'en Noè (tē'βaθ 'Noaħ, תֵּבַת נֹחַ)
♦ gera (o: senda) e-n út af örkinni til að <+ inf.><LOC FIGenviar algú a fora amb la missió de <+ inf.>
♦ vera sendur út af örkinni: <LOC FIGestar fent un viatge amb una finalitat determinada

örk² <f. arkar, arkir>:
1. (blaðfull m de paper (làmina de paper)
2. (hluti bókarplec m (quadern de llibre que consta de 16 pàgines)

ör·kumbl <n.pl -kumbla>:
variant de örkuml ‘baldament, mutilació’

ör·kuml <n.pl -kumla>:
1. (limlestingmutilació f, baldament m (esguerrament del cos o de part del cos a causa de ferida)
2. (sár sem veldur afskræmingu eða limlestinguferida f greu (que causa mutilació o esguerrament de per vida)
◊ óþarfar unnustur áttu, hlaust af annarri örkuml þau er þú verður aldrei heill maður en nú er eigi minni von að bæði augu springi úr höfði þér: tens unes estimades [ben] perjudicials: una d'elles t'ha infligit una ferida ben greu de la qual no en sanaràs mai i ara, les expectatives són ni més ni menys que et treguin tots dos ulls del cap
◊ Þorsteinn kvað þó óvænlegra að ráðast út í foraðsveðrum og stefna sér til örkumla og mönnum sínum: en Tórstein va dir, tanmateix, que fer una escomesa enmig d'aquella maltempsada horrorosa encara hauria tingut menys expectatives d'èxit i que ell i els seus homes haurien anat directes a rebre greus ferides

ör·kumla <adj. inv.>:
mutilat -ada, baldat -ada
◊ þegar þú gjörir veislu, þá bjóð þú fátækum og örkumla (ἀναπείρους), höltum og blindum: quan facis un banquet, convida-hi els pobres i els baldats, els coixos i els cecs

ör·kumla <-kumla ~ -kumlum | -kumlaði ~ -kumluðum | -kumlaðe-n>:
mutilar algú

ör·kumlaður, -kumluð, -kumlað <adj.>:
mutilat -ada, baldat -ada, alesiat -ada, esguerrat -ada [de per vida]
◊ ...en kvað Björn nú enn hafa þrjá menn drepið í þeirra síðasta fundi en fjóra örkumlaða: ...i li va contar que en Biorn encara n'havia mort tres més a llur darrera trobada i mutilats a quatre
◊ ...en Dálkur [er] örkumlaður og allir vér nokkuð sárir: i en Dálkur ha quedat esguerrat de per vida i tots nosaltres estem ferits d'una o altra manera
♦ örkumlaður í andliti: amb la cara desfigurada (o: esguerrada)  (a causa de les cicatrius de ferides i/o de malalties)

örkumla·maður <m. -manns, -menn>:
invàlid m, invàlida f
♦ verða örkumlamaður fyrir lífstíð: quedar invàlid ~ invàlida de per vida
♦ → stríðsörkumlamaður “mutilat de guerra”

ör·kumlast <-kumlast ~ -kumlumst | -kumlaðst ~ -kumluðumst | -kumlast>:
baldar-se, quedar baldat -ada (o: invàlid -a)
♦ örkumlast í vinnuslysi: quedar baldat -ada en un accident laboral

ör·kvarði <m. -kvarða, -kvarðar>:
micròmetre m

ör·kvisi <m. -kvisa, -kvisar>:
(væskill, veiklulegur maðurnyicris m, persona f de constitució dèbil (auðkvisi)
síðan lét hún leysa þá og mælti: „Nú hafið þið sótt hingað skapnaðarerindi, og væri það maklegast. að kúga ykkur til eiða, að þið skyldið þessa aldri hefna né hefna láta. En því geri eg það eigi, að eg veit að þið verðið eigi nema örkvisar einir og lítilmenni. Vænti eg, að þetta muni letja annan og hinn þriðja að gerast svo kyndugir að forskammast eigi að bera slík orð fyrir mín eyru, og víst mun ykkur hamingjuskortur til þess verða að hefna þessarar svívirðingar. Far nú heim, Hálfdan,“ segir hún, „hræddur og hleginn, spjáður og spottaður, hraktur og húðstrokinn, og hefir Vilhjálmur þín goldið, er hann fylgdi þér í þessa ferð“: tot seguit [la reina Sedenciana] va fer que els amollessin i els va dir: “Vet aquí que heu rebut el que mereixíeu i fóra el més adient forçar-vos a prestar jurament que mai no venjareu això ni fareu que hom us ho vengi, però no ho faré pas perquè sé que no sou ni sereu més que unes persones dèbils i poca-cosa. Espero que el que us he fet faci desistir un altre i un de tercer de convertir-se en tan agosarats de no avergonyir-se de fer-me arribar paraules a les meves orelles com les que m'heu dites, i[, quant a vosaltres,] de ben segur que us faltarà la sort per a escometre de venjar aquestes humiliacions. Torna-te'n a casa ara, Hálfdan”, va prosseguir la reina Sedenciana, “espantat i ridiculitzat, menyspreat i escarnit, vilipendiat i fuetejat, i en Vilhjálmur ha pagat per tu perquè t'ha acompanyat en aquest viatge”

ör·kýtlingur <m. -kýtlings, -kýtlingar>:
eviota f (peix Eviota zonura)

örla <örlar | örlaði | örlað. Verb impersonal>:
1. (hreyfast örlítið & öldur: gjálpa við steinondular-se (moure's una mica, començar a fer onetes una superfície d'aigua fins llavors en calma & les ones: clapotar imperceptiblement, fer un soroll lleu i característic les ones d'una mar poc agitada o gairebé en calma)
♦ það örlar í sjóinn: [la superfície de] la mar s'ondula
♦ það örlar á steini (o: við stein)les ones clapoten suaument contra una roca
2. (koma í ljóscomençar a veure's (començar a aflorar o aparèixer)
♦ það örlar á jörð: la terra comença a veure's (que estava colgada per la neu o el glaç)
3. <FIGesbossar-se, apercebre's un indici de...
♦ það örlar fyrir e-u: <FIGuna cosa s'esbossa (p.e., un somrís)
♦ það örlar fyrir brosi: un somrís s'esbossa a la seva cara, a la seva cara comença a dibuixar-se un somrís
♦ það örlaði fyrir háði í rödd hennar: en la seva veu es va percebre un indici de befa
♦ það örlar á e-u: es percep un indici de...
♦ það örlar á örvæntingu: s'apercep desesperació
♦ fara að örla á sér: començar a moure's (molt lentament)

ör·laga¹ <adj.inv.>:
sagitiforme

örlaga²:
gen. de örlög "destí, fat"

örlaga·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
deessa f del destí

örlaga·norn <f. -nornar, -nornir>:
parca f, mera f, deessa f del destí
en þér, sem yfirgefið Drottin, sem gleymið mínu heilaga fjalli, sem setjið borð fyrir heilladísina og hellið á kryddvíni fyrir örlaganornina (məˈnī ~ מְנִי:   wə-ha-məmalˈʔīm   la-məˈnī   mimˈsāχ,   וְהַמְמַלְאִים לַמְנִי מִמְסָךְ), yður ætla ég undir sverðið: però a vosaltres que heu abandonat Jahvè, que heu oblidat la meva muntanya santa, que pareu una taula per a Senyora de la bona Fortuna i aboqueu vi espiciat a la deessa del Destí, jo us menaré a l'espasa

örlaga·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
1. (óheillavænlegurfatídic -a (que anuncia o porta una dissort venidora, i especialment la mort o la destrucció)
2. (afdrifaríkur, mikilvægurdecisiu -iva (d'importància decisiva o cabdal)
♦ örlagarík ákvörðun: un acord decisiu
♦ örlagaríkir atburðir: #1. (raunalegur atburður, mótlæti) cops (o: revessos) m.pl del destí (adversitats, fets o esdeveniments desgraciats)#2. (mjög mikilvægur, afgerandi atburður) esdeveniments decisius (fets crucials)

örlaga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f dels destins, [història f del] destí m (que ha tingut o pels quals ha passat una cosa)

örlaga·stef <n. -stefs, -stef. Gen. pl.: -stefja; dat.pl.: -stefjum>:
<MÚStema m del destí (en òperes del Wagner)

örlaga·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora més crítica, moment més crític
◊ á örlagastundum: en els moments més crítics

örlaga·þrunginn, -þrungin, -þrungið <adj.>:
fatal, fatídic -a

örlát·lega <adv.>:
generosament
gef Hinum hæsta eins og hann gaf þér, örlátlega (δὸς ὑψίστῳ κατὰ τὴν δόσιν αὐτοῦ καὶ ἐν ἀγαθῷ ὀφθαλμῷ καθ᾽ εὕρεμα χειρός) og eftir efnum þínum: dóna a l'Altíssim tal com t'ha donat, generosament i segons els teus mitjans
ef einhvern yðar brestur visku, þá biðji hann Guð, sem gefur öllum örlátlega (ἁπλῶς:   αἰτείτω παρὰ τοῦ διδόντος θεοῦ πᾶσιν ἁπλῶς καὶ μὴ ὀνειδίζοντος) og átölulaust, og honum mun gefast: si a cap de vosaltres manca saviesa, que la demani a Déu, que en dóna a tots generosament i sense retrets, i li'n serà donada

örlát·legur, -leg, -legt <adj.>:
generós -osa (dit de coses: donat, produït, calculat etc. amb llarguesa, abundor, copiositat, que n'hi ha en abundància)
♦ örlátleg framlög: generoses contribucions [econòmiques]
♦ örlátlegar undirtektir: <LOC FIGabundants aplausos

ör·látur, -lát, -látt <adj.>:
generós -osa

ör·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poquet -a  (expressant una quantitat molt petita)
◊ ég tala örlitla íslensku: parlo una miqueta d'islandès

ör·ljóseðlisfræði <f. -ljóseðlisfræði, no comptable>:
microòptica f

ör·loftslag <n. -loftslags, pl. no hab.>:
microclima m (nærviðri)

ör·lygi <n. -lygis, -lygi. Gen. pl.: -lygja; dat.pl.: -lygjum>:
1. <POET(orrustabatalla f
2. <POET(ófriðurguerra f

ör·lygur <m. -lygs (o: -lygjar), -lygjar>:
1. <POET(skjöldurescut m (arma defensiva)
2. <POET(haukurastor f (ocell de presa). En aquesta accepció el mot té el doblet yrlygur

Ör·lygur <m. -lygs, no comptable>:
Örlygur m (andrònim)

ör·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
1. (örlæti, gjafmildigenerositat f (llarguesa, desprendiment)
♦ af miklu örlyndi: per una gran generositat
2. (ört geðexcitabilitat f, llunatisme f (caràcter llunàtic, inestabilitat emocional)
3. (ör, bráð lundfogositat m, excitabilitat f (caràcter o temperament de qui té la cua de palla, humor irritable)
4. (í tvíhverflyndimania f, fase maníaca, eufòria f (en trastorn bipolar)

ör·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (ör í lund) fogós -osa (ardorós, ple d'impuls vital)
2. (örlátur) generós -osa (llarg, desprès)

ör·læti <n. -lætis, no comptable>:
generositat f

ör·lög <n.pl -laga>:
destí m, <LITfat m
◊ “Á valdi örlaganna” eftir Giuseppe Verdi: “La força del destí” del Giuseppe Verdi
◊ Minnstu örlaga hans (τὸ κρίμα -ίματος,   μνήσθητι τὸ κρίμα αὐτοῦ) því að eins verða þín, ég í gær, þú í dag: recorda't del seu destí perquè el teu serà igual: jo ahir, tu avui
♦ dapurleg örlög: un trist destí
♦ mæta örlögum sínum: anar a l'encontre del seu destí
♦ nornir kjósa mönnum örlög: ler nornes trien als homes el moment de llur destí (= de llur mort)
♦ nornir ráða mönnum örlög: ler nornes decideixen el destí dels homes

ör·magna <adj.inv.>:
defallit -ida, extenuat -ada, exhaust -a
♦ vera örmagna [af hungri]: estar defallit -ida [per la gana]
♦ vera örmagna af hryggð: estar extenuat -ada de tristor, haver quedat extenuat -ada per la tristor
♦ verða örmagna af þorsta: defallir de set, perdre les forces a causa de la set que es passa

ör·magnan <f. -magnanar, no comptable>:
variant de örmögnun ‘decandiment, defalliment’

ör·magnast <-magnast ~ -mögnumst | -magnaðist ~ -mögnuðumst | -magnast ║ [af e-u]>:
1. (verða örmagnadefallir, decandir-se, decaure (perdre totes les forces, quedar esgotat -ada)
♦ örmagnast af hungri: estar desanat -ada, defallir (o: decaure) decaure de fam
♦ örmagnast við áreynsluna: extenuar-se amb l'esforç
2. (skellihlæjapetar (rebentar)
♦ örmagnast af hlátri [yfir að <+ subj.>]: petar-se de tant de riure [pel fet de <+ inf.>, morir de tant de riure [pel fet de <+ inf.>], pixar-se de tant de riure [pel fet de <+ inf.>

ör·meginland <n. -meginlands, -meginlönd>:
<GEOmicrocontinent m

ör·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:
molt prim -a

< ör·mul <n.pl -mala>:
vestigi[s] m.[pl], restes f.pl
♦ örmul heilagra manna: relíquies dels sants

örmum:
dat. pl. de → armur “braç”

ör·myndandi, -myndandi, -myndandi <adj.inv.>:
cicatricial
♦ örmyndandi blöðrusóttarlíki: <MEDpemfigoide m cicatricial

ör·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
cicatrització f

örmyndunar- <en compostos>:
<MEDcicatricial

ör·mæddur, -mædd, -mætt <adj.>:
1. (mjög þreytturmolt extenuat -ada (molt fatigat)
héldum vér svo þaðan áleiðis ferð vorri, harmþrungnir (ἀκαχήμενοι) í hjarta; urðu skipverjar örmæddir (τείρειν:   τείρετο δ᾿ ἀνδρῶν ϑυμὸς ὑπ᾿ εἰρεσίης ἀλεγεινῆς ǁ ἡμετέρῃ ματίῃ) af erfiðum róðri, og hlauzt það af heimsku vorri; sáust nú engi líkindi til framar, að heimför vor mundi greiðast: emprenguérem així el nostre viatge d'allà, afligits en el cor. La feixuga remada va deixar extenuats els navegants i això era el resultat de la nostra estupidesa: no es veia cap probabilitat d'anar més envant i que la nostrada tornada a casa s'apressés
þar stigum vér af skipi, og lágum á landi tvo daga og tvær nætur, örmæddir (ϑυμὸν ἔδων ἔδουσα ἔδον ~ ἔδειν ϑυμὸν:   ὁμοῦ ϰαμάτῳ τε ϰαὶ ἄλγεσι ϑυμὸν ἔδοντες) af erfiði (ϰαμάτῳ) og sorgum (ἄλγεσι)allà vam desembarcar i vam jeure a terra dos dies i dues nits, extenuats pels treballs i les penes
2. (ofþjakaðurmolt aclaparat -ada (molt afeixugat, molt afligit)
Antínóus átaldi hann, tók til orða og sagði: „Það væri betur, að þú værir ekki til, og hefðir aldrei til orðið, oflátungurinn (βουγάϊε) þinn, fyrst þú titrar allur og ert lafhræddur við þenna gamla mann, sem örmæddur (ἀρημένος, -ένη, -ένον [δύῃ] ~ ἀρᾶν, ἀρᾶσϑαι:   καὶ δείδιας αἰνῶς, ǁ ἄνδρα γέροντα δύῃ ἀρημένον, ἥ μιν ἱκάνει) er af þeim raunum, sem hann hefir í ratað: l’Antínous el va renyar, i prenent la paraula, va dir: “Fóra millor que no existissis i que no haguessis existit mai, gallet (fanfarró), puix que tremoles tot tu i tens una gran por d'aquest vell, que està completament aclaparat (afeixugat) per les proves a què ha hagut d'enfrontar-se”

ör·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:
decandiment m, defalliment m

örn <m. arnar, ernir>:
1. <GENàguila f, <LIT> àliga f
ég kalla örn (ˈʕaʝitˁ ~ עַיִט:   qɔˈrēʔ   mi-mmizˈrāħ   ˈʕaʝitˁ  קֹרֵא מִמִּזְרָח עַיִט) úr austri, mann úr fjarlægu landi, sem framkvæmir það sem ég ákveð. Það sem ég hef sagt læt ég fram koma, það sem ég hef ákveðið geri ég: crido de l'orient l'àguila [i] d'una terra llunyana, l'home que executa el que jo decideixo. Faig dur a terme el que he dit, el que he decidit, ho faig
en þeir sem vona á Drottin fá nýjan kraft, þeir fljúga upp á vængjum sem ernir (gammar ?) (ˈnɛʃɛr ~ נֶשֶׁר:   ʝaʕălū   ˈʔēβɛr   ka-nnəʃāˈrīm,   יַעֲלוּ אֵבֶר כַּנְּשָׁרִים), þeir hlaupa og lýjast ekki, þeir ganga og þreytast ekki: però els qui esperen en Jahvè renoven llurs forces, s'envolen amb llurs ales com a àguiles (com a voltors ?), corren sense cansar-se i caminen sense fatigar-se
fyrsta veran var lík ljóni, önnur veran lík uxa, þriðja veran hafði ásjónu sem maður og fjórða veran var lík fljúgandi erni (ὁ ἀετός -οῦ:   καὶ τὸ τέταρτον ζῷον ὅμοιον ἀετῷ πετομένῳ)el primer ésser era semblant a un lleó, el segon, a un bou, el tercer tenia l'aspecte com d'un home i el quart ésser era semblant a una àguila volant
2. (haförnàguila marina (ocell Haliaetus albicilla)

Örn <m. Arnar, no comptable>:
Örn m (andrònim)

örna:
doblet de erinda, gen. pl. de → erindi “encàrrec”
♦ ganga örna sinna: <LOC FIG‘anar a fer un encàrrec’, anar a fer les seves necessitats

örnefna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
toponímia f

örnefna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
toponimista m & f

ör·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
topònim m, nom m de lloc

ör·orka <f. -orku, no comptable>:
invalidesa f, minusvalidesa f 

örorku·bætur <f.pl -bóta>:
pensió f d'invalidesa 

örorku·lífeyrir <m. -lífeyris, no comptable>:
pensió f d'invalidesa

örorkulífeyris·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
complement m a la pensió d'invalidesa

ör·óf <n. -ófs, no comptable>:
(ótölulegur fjöldisens-nombre m. El mot només s'empra actualment en locucions com ara
♦ frá órófi alda: <LOCde sempre, de temps immemorable (o: immemorial)  
allt hold fyrnist sem fat, lögmál frá örófi alda (ἀπ᾽ αἰῶνος:   ἡ γὰρ διαϑήϰη ἀπ᾽ αἰῶνος Θανάτῳ ἀποϑανῇ) býður: „Þú skalt deyja“: tota carn s'envelleix com un vestit. La llei mana des de sempre: “Has de morir”
♦ fyrir órófi alda: <LOCfa un temps immemorable (o: immemorial), en temps remots
gefi hann oss gleði í hjarta og veiti Ísrael frið um vora daga eins og var fyrir örófi alda (ϰατὰ τὰς ἡμέρας τοῦ αἰῶνος)que ens doni la joia del cor i concedeixi pau a Israel durant els nostres dies com ho ha fet en temps remots

öróttur, örótt, örótt <adj.>:
ple -ena de cicatrius
Þorgrímur þótti hinn mesti garpur og heldur ódæll. Hafði hann verið víkingur og víða af því öróttur og af því var hann kallaður örrabeinn en Þorgils stjúpson hans var kallaður örrabeinsstjúpur. Þorgrímur var góður forstjóri héraðsins. Hann var vel til Þórunnar og sonar hennar Þorgils. Þar stóð mikið fé saman er þau áttu öll: en Þorgrímur Þormóðarson era considerat un garpur (guerrer, home d'armes veterà) excepcional i [per això era] força adust. Havia estat viquing i per això anava ple de cicatrius per tot el cos, i per això mateix li deien Cames-plenes-de-cicatrius i el seu gendre Þorgils l'anomenaven el gendre d'en Cames-plenes-de-cicatrius. En Þorgrímur era un bon cap de districte. Era bo amb la Þórunn i el fill d'aquesta, en Þorgils. El cabal que tots ells tenien feia, ajuntat, una gran fortuna

ör·riti <m. -rita, -ritar>:
<MEDmicrografia f

ö·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<POLÍTmicroestat m

ör·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
micronovel·la f

ör·sjaldan <adv.>:
molt rarament, molt rares vegades

örskipta·maður <m. -manns, -menn>:
persona f que canvia [sovint] de forma d'ésser o de comportar-se
með jarli voru bræður tveir, sænskir að ætt. Hét annar Halli en annar Leiknir. Þeir voru menn miklu meiri og sterkari en í þann tíma fengjust þeirra jafningjar í Noregi eða víðara annars staðar. Þeir gengu berserksgang og voru þá eigi í mannlegu eðli er þeir voru reiðir og fóru galnir sem hundar og óttuðust hvorki eld né járn. En hversdaglega voru þeir eigi illir viðureignar ef eigi var í móti þeim gert en þegar hinir mestu örskiptamenn er þeim tók við að horfa. Eiríkur hinn sigursæli Svíakonungur hafði sent jarli berserkina og setti varnað á að hann skyldi gera vel til þeirra og sagði sem var að hið mesta fullting mátti að þeim verða ef til yrði gætt skapsmuna þeirra: a la cort del iarl s'hi estaven dos germans oriünds de Suècia. Un es deia Halli i l'altre Leiknir. Eren uns homes molt més alts i forts que qualsevol altre home que en aquell temps s'hagués pogut trobar a Noruega o a un altre lloc més llunyà i que els fos igual en força i estatura. [Sovint] els venia el furor dels bersercs i abandonaven la natura humana quan estaven furiosos i anaven rabiosos com gossos i no temien ni el foc ni el ferro, però en el dia a dia (és a dir, en general, quan no els havia sobrevingut el furor del berserc) no eren de tracte difícil si no se'ls feia la contra, però de seguida que els feien una mica la contra, canviaven totalment d'humor. El rei de Suècia, l'Eiríkur el victoriós havia enviat els bersercs al iarl i ho havia fet amb l'advertència que els havia de tractar bé i dient, com realment n'era el cas, que se'n podia esperar la màxima ajuda, sempre que tingués en compte llur singularitat (peculiar idiosincràcia) (vocabulari: #1. fást: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 83: 12. fengiz, conjunctiv der irrealität (sie fanden nirgends ihres gleichen); #2. berserksgangur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 84: 1. gengu berserksgang, „gerieten (zeitweise) in die berserkerwut“. Von den berserkir (d. h. „bärenhäutern“) hat man ursprünglich sicherlich geglaubt, dass sie sich tatsächlich in bären verwandeln konnten (vgl. den glauben an werwölfe, altn. úlfheðnar, dass sie also eigi einhamir menn waren, d. h. leute, die außer ihrer menschlichen gestalt noch eine andere anzunehmen vermochten. In der historischen zeit verstand man jedoch unter b. verwegene krieger, die ihre rasende kampflust gegen wunden und schmerzen unempfindlich machte und die übermenschliche kräfte zu entwickeln schienen. Wenn der paroxysmus vorüber war, folgte naturgemäß eine um so größere ermattung (s. c. 28,21). Nordische fürsten hielten nach dem berichte der sagas oft solche b. in ihrem solde (bekannt sind namentlich die 12 b. des dän. königs Hrólfr kraki). Nach der einführung des Christentums betrachtete man die berserkerwut als heidnisch und das isländ. recht bestrafte sie sogar mit der milderen friedlosigkeit (fjǫrbaugsgarðr), s. Grágás, Kgsbók I, 23; nach anderer anschauung war sie eine krankheit, von der sich z. b. nach der Vatnsdœla (c. 37) Þórir Ingimundarson durch ein gelübde befreite. — Vgl. J. Erichsen, De berserkis et furore berserkico (in der Arnam. ausgabe der Kristni saga, Kopenh. 1773) und K. Maurer, Bekehrung II, 108 ff.; #3. eðli: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 84: 2. váru þá — eðli, „hatten dann nicht mehr menschliche natur“ (gebärdeten sich wie wilde tiere); #4. hversdaglega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 288: hversdag-liga (hversdagsliga, hversdagla) adv.   täglich, jeden Tag; für gewöhnlich, im allgemeinen; #5. gera í móti e-m: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 84: 2. ef eigi — gǫrt, „wenn man es vermied, ihren unwillen zu erregen“; cf. també en Baetke 19874, pàg. 192: gera (í) mót jmd. entgegen handeln, sich gegen jmd. wehren; auf jmd. losgehen; #6. skapsmunir: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 85: 2. 3. ef til — þeira, „wenn man auf ihre eigentümlichkeiten rücksicht nehme“. Über die wortstellung s. zu c. 2,3; en Baetke 19874, pàg. 543: skaps-munir m.pl   Sinnesart, Gesinnung, Charakter; #7. gæta til: Cf. en Baetke 19874, pàg. 217: gæta til aufpassen, achtgeben, Sorge tragen <...>; )
Krumur hét maður. Hann bjó í Krumsholti. Sá bær er nú eyddur. Hann var Vémundarson, Ásbjarnarsonar, Krumssonar hins gamla. Krumur hinn gamli fór af Vors búferli til Íslands. Hann nam land á Hafranesi inn til Þernuness og allt hið ytra, bæði Skrúð og aðrar úteyjar og inn öðrumegin að Þernunesi. Krumur hinn yngri átti þá konu er Þórgunna hét og var Þorsteinsdóttir, Veturliðasonar, Ásbjarnarsonar, göfugs manns af Beitsstöðum, Ólafssonar langháls, Bjarnarsonar reyðarsíðu. Þórgunna var vitur kona og meðallagi vinsæl, mjög margkunnandi, ekki fríð en forn í skapi, heldur harðlynd og þó örskiptamaður. Krumur var óríkur maður. Miseldri mikið var með þeim hjónum. Var Þórgunna þá roskin kona er þetta ævintýr gerðist. Þau áttu ekki barn svo að sögur gangi af: això era un home que nomia Krumur. Vivia a Krumsholt. Aquest mas ara està abandonat. Era fill d'en Vémundur, fill de l'Ásbjörn, fill d'en Krumur el vell. En Krumur el vell havia emigrat a Islàndia traslladant-hi la seva hisenda de Vors (a Noruega). Va prendre possessió de Hafranes i d'aquí terra endins fins a Þernunes i, pel que fa a la part de la marina, va prendre possessió d'Skrúð i de les altres illes exteriors i també de l'altre costat de Þernunes. En Krumur el jove estava casat amb una dona que es deia Þórgunna i que era filla d'en Þorsteinn, fill d'en Veturliði, fill de l'Ásbjörn, un home conspicu de Beitsstaðir, fill de l'Olau Coll-llarg, fill d'en Björn Costat-de-rorqual. La Þórguna era una dona sàvia i no gaire apreciada per la gent, molt versada en coneixements de màgia, no pas bonica, i inclinada al paganisme (pagana quant a mentalitat = de mentalitat pagana). Era de temperament força dur però tanmateix una dona voluble (?). En Krumur no era un home poderós (ric?). Entre ells dos hi havia una gran diferència d'edat. La Þórgunna ja era una dona d'edat avançada quan aquesta aventura es va esdevenir. En Krumur i la Þórgunna no varen tenir fills, de manera que hi hagi històries sobre ells
þá mælti Þorkell við Brand: "Örskiptamaður ertu mikill. Nú tak þú aftur gleði þína hæfilega": aleshores en Þorkell va dir al Brandur: “Ets una persona gens centrada. Ara, reprèn, amb mesura, la teva forma de divertir-te”

ör·skjótur, -skjót, -skjótt <adj.>:
ràpid -a com un llamp, fet -a una fletxa

ör·skot <n. -skots, -skot>:
1. <GENtret m d'arc
♦ eins og örskot: <LOC FIGen un tres i no-res
♦ ég kem eins og örskot: vinc escopetejat!
2. (ördrag, örskotslengd) distància f d'un tret d'arc, abast m d'una fletxa (distància fins on pot arribar una fletxa disparada)

örskots·fjarlægð <f. -fjarlægðar, -fjarlægðir>:
distància f d'un tret d'arc
því næst gekk hún burt og settist þar gegnt við, svo sem í örskotsfjarlægð (mətˁaħăˈwēi̯   ˈqɛʃɛθ ~ מְטַחֲוֵי קֶשֶׁת:   harˈħēq   ki-mətˁaħăˈwēi̯   ˈqɛʃɛθ,   הַרְחֵק כִּמְטַחֲוֵי קֶשֶׁת), því að hún sagði: "Ég get ekki horft á að barnið deyi." Og hún settist þar gegnt við og tók að gráta hástöfum: tot seguit, se'n va anar i s'hi va asseure al davant si fa no fa a la distància d'un tret d'arc, car deia: «No puc veure morir el nen». I s'hi va asseure al davant i es posà a plorar ben fort

örskots·helgi <f. -helgi (o: -helgar), -helgar>:
<JUR HISTdistància f d'un tret d'arc que delimita un espai dins el qual una persona gaudeix d'inviolabilitat física
5. Full skaðabót skal greiðaz fyrir beit tǫðu, akra og engja, þótt eigi sé lǫggarðr um, landnámslaust fyrir þeira manna fé er beit eigu í ǫrskotshelgi, en elligar fullt landnám með. Skylt er at hafa lǫggarð um, hvar sem hlaðit er korni eða tǫðu (Codi Johanneu. Suplement de 15 de juliol del 1294): s’ha de pagar plena indemnització per danys per pasturar en un prat adobat, en camps de correu o en prats, encara que aquests no estiguin envoltats d'una tanca legal, però sense comportar el pagament addicional d'una multa per entrar dins la pastura (‘landnámslaust’) per al bestiar dels qui tinguin dret de pastura en la distància d'un tret d'arc. Altrament, s'haurà de pagar la multa plena addicional per entrada sense permís. És obligatori tenir tancat amb una tanca legal qualsevol indret on es guardi amuntegat gra o fenc procedent de prat adobat
♦ vera heilagur í örskotshelgi: <LOC JUR HISTgaudir d'immunitat o inviolabitat de la persona en l'espai delimitat per la distància d'un tret d'arc
ef þeir taka við honum, ok er hann at skipi meðan þeir hafa búðir á landi, þá er hann heilagr í ǫrskotshelgi á alla vega á land við búðina. En þó at skip liggi firr búð en svá ok er hann þó heilagr þar á milli — Si nautae (peregre nauigaturi) reum receperint, ille, dum in terra continenti habent tentoria, ad nauim agens, intra iactum teli tentorium undiqueuorsum inuiolabilis sit; nauis uero a tentorio quamuis remotius posita fuerit in spatio quod tentorium et nauim interiacet saluus agat (Oca cendrosa. Þingskapaþáttr - Ius processuale. XXXIV Kapituli - Titulus XXXIV: beitt fars fjǫrbaugsmanni — Exuli peregre commeatus expetitur): si ells (=els mariners) l'agafen (menys lit.: li donen passatge en llur nau perquè pugui abandonar Islàndia) i ell ja es troba a bord de la nau mentre que els mariners continuen a llurs tendes de la costa, ell gaudeix d'inviolabilitat de la seva persona en l'espai ocupat per la distància d'un tret d'arc fet en qualsevol direcció terra endins des de la tenda. I encara que la nau es trobi ancorada més lluny de la tenda [que la distància d'un tret d'arc], ell continua gaudint d'inviolabilitat de la seva persona dins l'espai situat entre el vaixell i la tenda o tendes

örskots·stund <f. -stundar, no comptable>:
brevíssim instant m, <FIGfracció f de segon
veist þú, að svo hefir það verið frá eilífð, frá því er menn voru settir á jörðina, að fögnuður óguðlegra er skammær og að gleði hins guðlausa varir örskotsstund (ˈrɛɣaʕ ~ רֶגַע:   wə-ɕimˈħaθ   ħāˈnēφ   ʕăδēi̯־ˈrāɣaʕ,   וְשִׂמְחַת חָנֵף עֲדֵי-רָגַע)?: que no ho saps tu que ha estat així des de sempre, d'ençà que l'home fou posat a la terra, que l'alegria dels impius és efímera, i la joia del descregut dura un breu instant?

ör·smár, -smá, -smátt <adj.>:
1. <GENpetitíssim -a, diminutíssim -a, <FIGmicroscòpic -a
örsmá (μικρός -ά -όν:   μικρὰ ἐν πετεινοῖς μέλισσα) er býflugan meðal fleygra vera en afurð hennar er sætari öllu lostæti (ἀρχὴ γλυκασμάτων)petitíssima entre els éssers que volen és l'abella, però el seu fruit és més dolç que tota llepolia
2. <MATinfinitesimal

ör·smæð <f. -smæðar, -smæðir>:
<FÍS & ECON & ESTADinfinitesimal m

örsmæða- <en compostos>:
infinitesimal

örsmæðar- <en compostos>:
infinitesimal

örsmæða·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
<FÍS & ECON & ESTADcàlcul m infinitesimal

örsmæðar·tækni <f. -tækni, no comptable>:
nanotecnologia f

ör·snauður, -snauð, -snautt <adj.>:
pobre -a de no dir, pobre -a com un ropit
vínhneigður verkamaður efnast ekki, sá sem lætur sér fátt [finnast] um smátt verður örsnauður (πίπτειν κατὰ μικρόν:   κατὰ μικρὸν πεσεῖται). Vín og víf leiða skynsama afvega, sá sem leggur lag sitt við skækjur forherðist æ meir (τολμηρότερος ἔσται)l’obrer donat a la beguda no es fa ric, el qui té poc esment del poc [que té], acabarà pobre de solemnitat. El vi i les dones esgarrien l'assenyat, el qui freqüenta les putes s'empedreeix per sempre més

ör·stak <n. -staks, -stök>:
<GEOfragment m (örfitja)

ör·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:
brevíssim -a, curtíssim -a

ör·svif <n. -svifs, -svif>:
<QUÍM & FÍS & MEDcol·loide m

ört <adv.>:
ràpidament, aviat (Bal.) (amb promptitud, de pressa)
♦ ört vaxandi: <GEN & FIGque creix ràpidament
♦ e-m ~ e-u fer ört fjölgandi ~ fækkandi ~ vaxandi: el nombre de XY es multiplica ~ disminueix ~ creix ràpidament

ör·tröð <f. -traðar, no comptable>:
gran aglomeració f de gent

ör·tækni <f. -tækni, no comptable>:
microtecnologia f

ör·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
<INFORM[micro]ordinador m

örtölvu·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
<INFORM[micro]xip m

örugg·lega <adv.>:
1. (áreiðanlega, vissulegade [ben] segur, amb certesa (certament, amb seguretat, de debò, realment)
og hann sagði: „Ert þú örugglega ( ~ :   ʔatˈtāh   zɛh   bəˈn-ī   |   ʕēˈɕāu̯,   אַתָּה זֶה בְּנִי עֵשָׂו) Esaú, sonur minn?“ Hann svaraði „Ég er hann“: i li digué: «De debò ets el meu fill Esaú (Essau)?» Ell li contestà: «Ho sóc»
Manóa sagði við konu sína: „Við munum örugglega (mōθ [reiter.] ~ מוֹת:   mōθ   nāˈmūθ   kī   ʔɛ̆lɔˈhīm   rāˈʔīnū,   מוֹת נָמוּת: כִּי אֱלֹהִים, רָאִינוּ) deyja því að við höfum séð Guð“: en Manuè (Manóaħ) va va dir a la seva dona: «Segur que morirem, perquè hem vist Déu»
en ráðgjafar konungsins í Aram höfðu sagt við hann: „Guð Ísraelsmanna er fjallaguð, þess vegna sigruðu þeir okkur. Ef við berjumst við þá á jafnsléttu munum við örugglega (ʔim lɔʔ ~ אִם לֹא:   ʔim־ˈlɔʔ   nɛħɛ̆ˈzaq   mē-ˈhɛm,   אִם-לֹא נֶחֱזַק, מֵהֶם) fara með sigur af hólmi: els consellers del rei d'Aram li havien dit: «El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van vèncer-nos. Si ens batem amb ells a la plana, de segur que ens emportarem la victòria
2. (af öryggiamb facilitat (fàcilment, amb aplom i coneixement del que es fa)
Davíð leitaði síðan svara hjá Drottni og spurði: „Á ég að elta þennan ræningjaflokk? Mun ég ná honum?“ Drottinn svaraði: „Eltu þá. Þú nærð þeim örugglega (haɕˈɕēɣ [reiter.] ~ הַשֵּׂג:   kī־haɕˈɕēɣ   taɕˈɕīɣ,   כִּי-הַשֵּׂג תַּשִּׂיג) og frelsar þá sem teknir voru til fanga“: i en David va consultar Jahvè: «Haig de perseguir aquesta càfila? L'atraparé?» Jahvè li va respondre: «Persegueix-la; l'atraparàs amb facilitat i donaràs la llibertat als captius»
hann sigraði örugglega: va guanyar amb facilitat
3. (tryggilega, á traustan hátt, á öruggan háttamb seguretat (de manera segura)
nú þá er þeim Hrafni og hans félögum sveif frá þeim Einari og Þórði þá eggjuðu þeir að fram skyldi ganga fylkingin og herða á eftir. Beygðu þeir Þórður og Einar að þeim þann fylkingararminn og hlutu þá hvorirtveggju nokkura áverka. Sveif Hrafn þá undan og þar að sem Þorvarður var fyrir og þeir Austfirðingar. Gekk Auðun á aðra hönd honum en Eyjólfur Eyjólfsson á aðra hönd og fylgdarmenn Hrafns aðrir og börðust allvel og lengi. Var það hörð hríð. Lagði Hrafn þá þegar til Þorvarðs og hvor til annars og kom í munn hvorumtveggja og varð hvortveggi sár og þó Þorvarður meir sár. Þá lagði Þorvarður til Auðunar báðum höndum og kom á hann miðjan og féll hann svo við að fótunum kastaði fram fyrir höfuðið. En svo var hann örugglega búinn að hlífum að ekki gekk á. En þó höfðu menn það fyrir satt að hann meiddist fyrir laginu. Þorgils var þar í orustu er ströngust var og barðist best sinna manna. Gekk þar og ekki á sem hann var fyrir. Hrukku menn fyrir honum því að hann lagði hart og títt en hjó stórum. Hann lagði til eins manns svo að herðarnar komu niður á grundina. En svo var hann búinn að ekki gekk á. Og hann stóð seint upp. En er þeir Þorvarður og Hrafn voru skildir snýr Hrafn þar að er Austfirðingar voru. Gengu þeir Hrafn svo fast að að hinir hrukku fyrir og gengu þeir í gegnum fylkingina. Féllu þar nokkurir menn af austanmönnum (SS II, cap. 449, pàg. 703): doncs bé, quan en Hrafn i els seus companys varen recular davant l'Einar i en Þórður, aquests varen esperonar llur formació de combat perquè avancés i els perseguís. En Þórður i l'Einar varen ‘corbar’ llur ala de la formació de batalla contra ells (=els rencs d'en Hrafn) i cada bàndol infligí algunes ferides a l'altre. En Hrafn va retrocedir llavors i atacà l'indret on es trobaven en Þorvarður i els homes dels fiords de llevant. L'Auðunn anava a un costat d'ell i l'Eyjólfur Eyjólfsson a l'altre ensems amb els altres seguidors d'en Hrafn i tots ells es batien molt bé sense defallir. L'atac fou aferrissat. En Hrafn va descarregar al punt un cop d'espasa contra en Þorvarður i aquest en va descarregar un contra en Hrafn. L'un i l'altre endevinà el seu adversari a la boca. Cadascun en va resultar ferit, però la ferida d'en Þorvarður era més greu. Llavors en Þorvarður va descarregar amb totes dues mans un nou cop contra l'Auðunn i el va endevinar al bell mig del cos [amb tanta de força] que l'Auðunn va caure en terra d'esquena i en fer-ho aixecà els peus part damunt el cap. Però l'Auðunn anava guarnit tan sòlidament pel que fa a armes defensives que l'espasa o la la pica no li arribà a penetrar el cos. Tanmateix, es té per cosa certa que aquest cop el va ferir. En Þorgils era allà on la batalla era al més aferrissada i, de tots els seus homes, ell era el qui es batia millor. Els rengs de la seva formació no varen cedir pas allà on ell es trobava. Els homes es feien enrere davant ell per tal com descarregava uns cops de pica forts i molt seguits i colpia amb l'espasa amb grans cops. Va descarregar un cop de pica tan fort contra un home que va caure d'esquena i les espatlles d'aquest home li toparen contra el terra. Però estava tan ben escudat que la pica no el ferí pas. Va trigar a tornar-se posar dret. I quan en Þorvarður i en Hrafn s'hagueren de separar [a causa del curs de la batalla], en Hrafn es va girar cap a l'indret on es trobaven els homes dels fiords de llevant. En Hrafn i els seus varen atacar-los amb tanta de fermesa que els altres varen retrocedir davant ells de tal manera que els atacants feren bretxa a llurs rengs. Alguns homes de llevant varen caure allà (vocabulari: #1. e-m svífur frá e-u ~ e-m: En Baetke 19874, pàg. 627, no dóna entrada a aquest verb, però sí a la variant: e-m svífr af e-u es treibt jmd. fort von etwas, jmd. verläßt etw.. Les considero sinònimes i tradueixo en conseqüència; #2. herða á eftir: En Baetke 19874, pàg. 249, no dóna entrada a aquest verb, però sí a dues variants: herða á (fram) heran-, vorwärtsdrängen i herða eptir nachdrängen, verfolgen; #3. beygja e-ð að e-u ~ e-m: En Baetke 19874, pàg. 50, no dóna entrada a aquest verb. Literalment significa corbar o vinclar l'ala de la formació de batalla -com si fos una branca flexible- contra algú en una maniobra envoltant. Entenc que el verb vol dir que en Þórður i l'Einar disposaren llur ala de la formació de batalla de manera còncava, de manera que envoltessin els rengs de l'enemic; #4. svífa undan: En Baetke 19874, pàg. 627, no dóna entrada a aquest verb. Significa fer-se enrere, recular, retrocedir. Entenc que el verb vol dir que en Þórður i l'Einar disposaren llur ala de la formació de batalla de manera còncava, de manera que envoltessin els rengs de l'enemic; )
4. (óhræðilega, óttalaustsense por (sense temor, impàvidament)
ǫll ǫnnur kvikendi, hvárt sem eru hrein eða úhrein, þá fagna þessum tíma, ok leita svá sinnar nœringar á vǫrmu sumri með allri viðrsýn at þau megi øruggliga standask allan háska vetrligrar nauðar: tots els altres animals, tant si són purs com impurs, s'alegren de l'arribada d'aquesta estació i cerquen així llur nodriment durant el càlid estiu amb tota previsió, a fi que, sense temor, puguin resistir tot el perill de la hivernal fretura
nú er at segja frá Birkibeinum, at þeir komu í nætrelding utan á Steinbjǫrg; segir konungr þá liðinu, at hann ætlar í bœinn at jarlinum. Ok er hann kom yfir ásinn á Feginsbrekku, þá steig hann af baki, ok féll á kné, ok baðst fyrir. Eptir þat talaði hann fyrir liðinu nǫkkurum orðum; ok bað þá vel fylgjast ok øruggliga: þvíat nú munum vér fagran sigr vinna...: ara referirem dels Cames-de-Beç que a l'albada arribaren a Steinbjǫrg. Aleshores el rei va dir a les tropes que tenia la intenció de dirigir-se a la vila i atacar-hi el iarl. I quan hagué passat la gropa de Feginsbrekka, va davallar del seu cavall, s'agenollà i pregà. Després, es va adreçar a les seves tropes per dir-los algunes paraules: els va pregar que el seguissin bé i sense temor, car “adés ens emportarem una gran victòria... (vocabulari: #1. áss: Cf. Baetke 19874, pàg. 26: <...> 2. Berg-, Höhenrücken; )

örugg·leiki <m. -leika, no comptable>:
seguretat f
og ávöxtur réttlætisins skal vera friður, og árangur réttlætisins rósemi og öruggleiki (ˈbɛtˁaħ ~ בֶּטַח:   wa-ʕăβɔˈδaθ   ha-sˁsˁəδāˈqāh   haʃˈqētˁ   wā-ˈβɛtˁaħ   ʕaδ־ʕōˈlām,   וַעֲבֹדַת, הַצְּדָקָה--הַשְׁקֵט וָבֶטַח, עַד-עוֹלָם) að eilífu. Þá skal þjóð mín búa í heimkynni friðarins, í híbýlum öruggleikans (miβˈtˁāħ ~ מִבְטָח:   wə-ʝāˈʃaβ   ʕamˈm-ī   <...>   ū-βə-miʃkəˈnōθ   miβtˁaˈħīm,   וְיָשַׁב עַמִּי <...> וּבְמִשְׁכְּנוֹת, מִבְטַחִים) og í rósömum bústöðum: i el fruit de la justícia serà la pau i la collita de la justícia serà la calma i la seguretat per sempre. Llavors el meu poble habitarà a la llar de la pau, a les residències de la seguretat (a residències segures) i a llocs tranquils

ör·uggur, -ugg, -uggt <adj.>:
1. (áreiðanlegur, tryggur & traustur & óhultur & fullvisssegur -a (ferm & que s'hi pot confiar & no en perill & cert)
ok jafnskjótt sem hann hafði þetta mælt, þá fellu kvikurnar allar þegar úr nǫsum honum, ok fekk hann fulla lækning ok heilsu meins síns. Hann var stórfeginn ok mælti svá: «Øruggr em ek, at sá maðr er sannliga Guðs son, er mik hefir grœddan, ok þegar er ek fæ leyfi til af keisaranum, þá skal ek her safna, sem ek má fyrst, ok fyrirkoma þeim níðingum, er þetta óverkan hafa unnit at ráða eða gera honum dauða, þeim enum sama er aðra grœðir ok lifgar dauða. En þú haf nú heilan sjálfan þik ok þína menn, fjárhlut þinn ok þeira, ok far nú heill ok í friði héðan heim. Ok far ekki með þeim eyrendum framar, sem fyrir þik eru lǫgð». Ok svá gerir hann, snýr aptr ok kemr heim í Júdeam (Història de sant Esteve, HMS II (1877), pàg. 289. Entre 1425 i 1445. Ortografia normalitzada): i tan bon punt com en Vespasià hagué dites aquestes paraules, al punt totes les ‘vespes’ (pòlips) li caigueren dels narius i rebé complet guariment del seu mal i [recobrà] la salut. Estava contentíssim i parlà d'aquesta manera: “Estic segur (ben convençut) que aquest home que m'ha guarit, veritablement és fill de Déu. I quan rebré el permís de l'emperador per fer-ho, reuniré un exèrcit tan ràpidament com em serà possible i anorrearé els [infames] traïdors (níðingar) que varen cometre el crim de disposar la seva mort o de matar-lo, a ell, el mateix que guareix els altres i ressuscita els morts. Quant a tu[, Adrià,] sigues estalvi [de la teva vida], tu i els teus homes, recupera íntegrament els teus béns i els d'ells i marxa d'aquí cap a casa teva estalvi i en pau. Tanmateix, no continuïs amb la missió que et fou encomanada”. [L'Adrià] així ho va fer, emprengué el camí de tornada i se'n tornà a Judea
þar er Gyrgir nú og nennir eigi frá að hverfa við lítið fé eður ekki. Þar voru vellir fagrir og sléttir nær borginni, og þar á völlunum stóðu tré fögur og limuð vel, þau er blómguð voru og sem þar væri skógur lítill, og flugu fuglar þangað jafnan úr borg um daga, þeir er hreiður áttu. Smáfuglar fóru þar að matföngum á daginn utan borg, en flugu aftur á kvöldið að sofa, er þeir áttu hér og hvar hreiður í húsþekjum í borginni. Borgarmenn þóttust öruggir, er þeir höfðu steinvegg sterkan um borg sína, og mæltu til þeirra Norðbrigts, að þeir skyldi drengilega að sækja, ok kváðu þar mikils vera að vitja í mörgum gersimum og dýrgripum. En þeir kváðust þó vænta, að þeim mundi þó seint sækjast að grafa niður undir borgina eður vinna hana því móti sem hina fyrri. Allt mæltu borgarmenn drembilega til þeirra og heldur með háð og spott (Història del rei Haraldur Sigurðarson. Còdex de l'illa de Flatey. Entre 1387 i 1394. Volum 3 (1868), cap. 14, pàg. 298. Ortografia i llengua modernitzades): en Gyrgir, així i doncs, va quedar allà resistint-se (sense poder decidir-se a) a retirar-se [del setge] amb pocs diners o sense haver-ne aconseguit gens. Hi havia camps bells i plans a la vora d'aquella ciutat, i en aquells camps hi havia arbres, talment com si formessin un bosquet, bells i ben brancats i en flor, i els ocells que tenien els nius [a la ciutat] hi volaven contínuament durant el dia des de la ciutat. Els ocellets de la ciutat sortien de dia fora de la ciutat per cercar-hi menjar i al vespre tornaven a la ciutat a dormir allà on hi tenien els nius, ça i lla, sota les teulades de les cases de la ciutat. Els habitants de la ciutat es consideraven segurs (ben protegits), per tal com tenien una forta murada tot al voltant de llur ciutat i deien al Norðbrigt i als seus homes que els ataquessin estrènuament bo i afegint que dins la ciutat hi havia una gran quantitat de joies i objectes preciosos que podien anar a cercar, i també els deien que, tanmateix, avançarien lentament (=no tindrien gaire èxit) excavant un túnel sota la ciutat o conquerint-la (=intentant conquerir-la) a l'assalt com havien fet amb l'anterior ciutat. Els habitants de la ciutat els deien tot això amb arrogància i sobretot, amb escarn i befa
Sverrir konungr var nú einn yfir ǫllum Noregi. Þá váru sjau vetr liðnir frá því er honum var gefit konungsnafn en fimm síðan Erlingr jarl fell. Sverrir konungr gaf þá mǫnnum sínum nafnbœtr, sumum sýslur, sumum veizlur. Mǫrgum fekk hann ok gǫfug kvánfǫng. Hann gerði þá marga hǫfðingja er honum fylgdu til lands ok marga gerði hann þá at ríkismǫnnum er menn segja at engar ættir áttu til. Váru þeir honum øruggir jafnan síðan (Història del rei Sverrir de Noruega, cap. 100, pàg. 244): el rei Sverrir llavors va regnar tot sol sobre tota Noruega. Havien passat set anys des que havia rebut el títol de rei i cinc des que el iarl Erlingr era mort. Aleshores, el rei Sverrir va atorgar als seus homes títols honorífics, a alguns d'ells els va donar vegueries i a alguns altres feus. A d'altres els va procurar un bon casament. En aquell mateix temps, també va fer hǫfðingjar molts dels qui l'havien seguit al país (és a dir, que li havien fet costat fins a assolir el poder) i a molts els va convertir en homes poderosos dels quals hom deia que no tenien el llinatge [necessari] per ésser-ho. [Tots] aquests li foren, de llavors ençà, sempre [infrangiblement] fidels (vocabulari: #1. nafnbót: Cf. en Baetke 19874, pàg. 437: <...> (Ehren-)Titel; #2. sýsla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 632: <...> 2. königliches oder bischöfliches Amt, Auftrag   3. Amtsdistrikt, Verwaltungsbezirk, -gebiet. Es podria traduir amb: benefici ‘càrrec civil retribuït’; vegueria ‘càrrec i jurisdicció del veguer; territori sotmès la jurisdicció del veguer’; batliu, batlia ‘càrrec i jurisdicció del batle’; #3. veizla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi; #3. veizla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi; #3. veizla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi. En Felix Niedner 1928, pàg. 70, tradueix: König Sverrir war nun Alleinherrscher über ganz Norwegen. Sieben Jahre waren verstrichen, seit er den Königstitel erhalten hatte, und fünf seit dem Fall Jarl Erlings. König Sverrir gab nun an viele Männer teils Würden, teils Ämter, teils Lehen. Manchen verhalf er auch zu einer günstigen Heirat. Er machte viele von denen, die mit ihm ins Land gekommen waren, zu Häuptlingen, er erhob auch manche zu mächtigen Männern, die nach der Meinung des Volkes durch ihre Abstammung nicht dazu berechtigt waren. Alle diese hingen ihm dann in unerschütterlicher Treue an; #4. øruggr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 814: váru þeir æ honum øruggir síðan sie waren ihm seitdem immer treu ergeben; )
♦ á öruggum stað: en lloc segur
♦ en er þetta alveg öruggt?: però això és completament segur? (completament cert)
♦ með öruggum hætti: de manera segura
♦ vera öruggur að vinfesti: ésser segur com a amic (mantenir una sòlida fidelitat envers els amics, d'amistat infrangible)
XVII, 1. Klængur Þorsteinsson var vænn maður að áliti, og meðalmaður að vexti, kviklegur og skörulegur og allger að sér og ritari góður, og hinn mesti lærdómsmaður. 2. Hann var málsnjallur og öruggur að vinfesti, og hið mesta skáld (Hungurvaka, pàg. 117): XVII, 1. En Klængur Þorsteinsson fou un home de bella prestància i d'estatura mitjana, vivaç (eixerit) i vigorós i completíssim pel que fa a la seva persona (= completament perfecte) i un bon escripturista i el més gran erudit. 2. Era disert i ferm en la seva fidelitat envers els amics (es podia confiar en la seva amistat, d'amistat sòlida) i l'escalda més gran
♦ vera öruggt: ésser segur, estar clar
♦ vera öruggur með sig: estar segur de si mateix
♦ vera öruggur til vopns: ésser fiable com a arma
þá svarar Þorsteinn svarti: "Hreystimannlega er slíkt mælt en þó er ráðlegra að rasa eigi fyrir ráð fram og fari menn nú varlega því að Bolli mun eigi kyrr fyrir standa er að honum er sótt. Nú þótt hann sé fáliður fyrir þá munuð þér þar von eiga snarprar varnar því að Bolli er bæði sterkur og vígfimur. Hefir hann og sverð það er öruggt er til vopns": en Þorsteinn el negre aleshores li va respondre: “Has parlat com un valent, però tanmateix és més aconsellable no precipitar-se irreflexivament; val més que ara anem amb cautela perquè en Bolli no s'estarà mans plegades quan l'ataquem. Encara que ara no tingui gaire homes amb ell, heu d'esperar que us mostri una aferrissada defensa perquè en Bolli és fort i sap lluitar.I l'espasa que té és una arma de la qual es pot fiar (vocabulari: #1. rasa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 487: rasa fyrir ráð fram unüberlegt drauflosgehen, unbesonnen vorgehen; #2. öruggur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 814: ̬ (von Sachen): sverð þat er øruggt er til vápns. En Baetke no tradueix l'expressió)
♦ vera öruggur um e-ð: estar segur d'una cosa
♦ vera öruggur um sig: sentir-se segur
24. <...> En hann sjálfr var øruggr um sik, ok gerði aðra út af sér ørugga, ok hvárki óttaðist hann mannfjǫlda né vápnabúnað, ok reið óskjálfandi til fyrirbúinna fyrirsátra (La història més antiga de sant Torlac. BS I (1858), pàg. 290): 24. <...> Però ell mateix no tenia por del que li pogués passar i transmetia als altres un sentiment de seguretat (feia que els altres se sentissin lliures de por per la seguretat que desprenia), i ni temia el nombre d'homes [que en Jón Loptsson havia disposat en l'emboscada que li havia parat] ni llur armament i va partir a cavall sense temor de [les] emboscades parades
♦ örugg festa: una fermesa segura (solidesa o estabilitat segura, p.e., del glaç per aguantar el pes d'una persona)
♦ tryggja örugga festu: assegurar (o: garantir) una fermesa segura
♦ örugg sætt: un acord de [re]conciliació segur (perdurable, infal·lible, indefectible)
hún svarar: „Gjarna vil ek taka við þér, þvíat ek vil eigi rjúfa eið minn, ok vil ek nu gera ørugga sætt með okkr ok samþykki ok óspilliligan frið ok undarligan fagnað“: ella li va respondre: “De bell grat et prendré al meu servei per tal com no vull trencar el meu jurament, sinó que ara vull concloure un sòlid acord de reconciliació entre vós i jo, i fer que la concòrdia i una pau inviolable (indestructible) i una meravellosa alegria regnin entre nosaltres”
♦ örugg varðhöld: una vigilància segura (molt atenta, molt alerta, que no deixa passar res)
Hárekur segir: "Það var vís von, því að til þeirrar veislu var mest aflað, og báruð þér, konungur, þar stórlegar gæfur til, er svo snerist, að þér komuð í engan lífsháska. Fór það sem líklegt var, að þú varst vitrastur og hamingjumestur, því að þú grunaðir þegar, að eigi myndi allt af heilu vera, er þú sást fjölmenni það hið mikla, er þar var saman dregið. En mér var sagt, að þú létir allt lið þitt jafnan með alvæpni vera eða hafðir varðhöld örugg bæði nótt og dag": en Hárekur li va dir: “Era certament d'esperar que fos així perquè es varen fer els màxims esforços per a la preparació d'aquest banquet, i Vós, [senyor] Rei, hi vàreu tenir molta de sort, ja que així el destí va voler que no hi correguéssiu perill de mort. Va anar -com era d'esperar que anés- que Vós fóreu prudentíssim i afortunadíssim per tal com vàreu sospitar que no tot era sense engany de seguida que vàreu veure tota aquella gran gentada que s'hi havia aplegat. I em varen dir que havíeu fet que tots els homes del vostre seguici (de la vostra escorta) anessin tot el temps ben armats o que estiguéreu envoltat dia i nit de guardes en alerta (que vigilaren atentament) (vocabulari: #1. von: Cf. en Baetke 19874, pàg. 694: er vísa ván es ist sicher zu erwarten; #2. afla: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 39: 14. var mest aflat, obgleich afla mit dem gen. obj. verbunden wird, wird doch dieser gen. bei der passivischen konstruktion in den nom. verwandelt, was auch sonst nicht beispiellos ist; #3. gæfur: Sobre l'ús del plural aquí pel singular, cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 39: gæfur, im plur. sonst nicht vorkommend; #4. bera gæfur til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 217: bera, hafa gæfu til e-s   Glück haben in einer Sache, im Verkehr mit jemandem; #5. snerist svo: Cf. en Baetke 19874, pàg. 584: unp. snerisk svá, at es fügte sich so, kam so, daß; #6. af heilu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 240: af heilu aus ehrlicher Gesinnung, ohne Falsch. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 39: 17. af heilu, „von ehrlicher, aufrichtiger gesinnung, ohne flaschheit, treulosigkeit“; #7. létir: 2ª pers. sg. del pret. de subj. de láta; #8. hafðir: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 39: 20. hafðir, nicht mit létir, was man doch erwartete (dann müßte es hefðir heißen), parallel, sondern, wie öfters, aus dem syntaktisch richtigen zusammenhang hinausge[p. 40]rissen, so dass der satz eða usw. ein selbständiger wird, der form nach mit var sagt parallel; #9. hafa varðhöld: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: hafa styrk varðhǫld á sér   sich mit starker Bewachung umgeben; #10. öruggur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 814: hafa varðhǫld ørugg bæði nótt ok dag Tag und Nacht aufmerksam wachen)
♦ öruggt ráð: un consell segur (un consell infal·lible, indefectible, que no pot pas fallar)
Höskuldur svarar: "Það er öruggt ráð og þó fjarri skapi föður míns. En ræða má eg þetta við hann" og svo gerði hann: en Höskuldur li va respondre: ‘Aquest és un bon consell, encara que no serà gens del gust de mon pare. De tota manera, en parlaré amb ell’, i així ho va fer (vocabulari: #1. öruggur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 814: øruggt ráð guter Rat, der Hilfe, Rettung verspricht)
Þorkell svarar: „Eigi kann ek þar ráð til at leggja, svá at øruggt sé, en segja má ek þat er mér sýnist líkast at duga muni; þú skalt taka stór tré ok fella af skipi þínu á Orminn, svá at honum halli til, mun yðr þá verða auðveldri upp ganga á Orminn, ef borð (FMS II: bǫrð) hans berr eigi hærra en annarra skipa; en ek kann hér ekki ráð til at leggja, ef þetta gerir ekki.“ Bjóst jarl þá svá um, sem Þorkell sagði fyrir (Història major del rei Olau Tryggvason. Volum 2 (1826), cap. 253, pàg. 326): en Þorkell li va respondre: “No puc donar-te al respecte un consell que sigui completament segur, però sí que et puc dir el que em sembla que al més probablement podria resultar útil: Agafa grans troncs i fés-los caure del teu vaixell sobre l'Ormur de manera que l'Ormur s'escori cap a la teva nau. Us resultarà més fàcil pujar a bord de l'Ormur si els seus bords no són més pas alts que els dels altres vaixells. Si aquest consell no serveix, no puc proposar-ne cap altre“. El iarl va fer tal i com li recomanava en Þorkell
♦ öruggt virki: una fortificació segura (que ofereix una ferma protecció)
aðfangadag jóla riðu þeir yfir Brattabrekku og komu er rökkvið var í Norðurárdal. Riðu þeir þá frá Órækja og Sturla við átta tigu manna en öðru liði stefndu þeir til móts við sig til brúar. Þeir riðu í Síðumúla og spurðu þar til sanns að Klængur var í Reykjaholti. Hafði hann þar komið fyrir Þorláksmessu. Hafði hann haft utan á fjórða tigi manna. Var þar Koðrán Svarthöfðason og fleiri bændur af Nesjum. Þar var og margt héraðsmanna fyrir svo að þar voru alls fyrir átta tigir manna. Þá var virki öruggt um bæinn í Reykjaholti er Snorri lét gera. Þeir Klængur höfðu hestvörð við brú og öll vöð á Hvítá nema við Steinsvað. Þar hafði eigi geymt verið. En þeir Órækja riðu það vaðið og höfðu stiga frá Skáney en annan af Grímsstöðum. Vakað var í Reykjaholti og sáu þeir þegar reiðina er þeir máttu og vöktu menn þá upp er fyrir voru (SS I, cap. 303, pàg. 441): el vespre de Nadal van travessar Brattabrekka a cavall i arribaren a la vall de Norðurárdalur quan ja llostrejava. Llavors, allà, l'Órækja i l'Sturla, amb vuitanta homes, es van separar del grup principal després de donar instrucció a l'altre grup que es trobarien amb ells al pont. Es dirigiren a Síðumúli on tingueren notícia certa que en Klængur era a Reykjaholt, on hi havia arribat abans de sant Torlac. Hi havia portat una quarentena d'homes de fora [del fiord]. [A més a més també] hi havia en Koðrán Svarthöfðason i nombrosos bændur dels Nes. També hi havia molts d'homes del districte, de manera que en total eren una vuitantena d'homes. Tot al voltant del mas de Reykjaholt hi havia un sòlid mur defensiu que l'Snorri havia fet fer. En Klængur i els seus homes havien apostat guardes a cavall al pont i a tots els guals del riu Hvítá, llevat de l'Steinsvað o gual de l'Steinn que havia quedat sense vigilància. I fou per aquest gual quel'Órækja i els seus homes passaren el riu portant dues escales (per a escalar-hi el mur defensiu), una de Skáney i l'altra de Grímsstaðir. A Reykjaholt hi havia homes de guàrdia que varen veure la cavalcada que els queia a sobre de seguida que els fou visible i despertaren la resta d'homes que hi havia allà
♦ öruggur ís: (trausturglaç segur (prou ferm per aguantar el pes d'una persona)
Þormóður mælti: "Öruggur mun ís vera": en Þormóður li va dir: “El glaç segur que serà ferm! (aguantarà el meu pes)”
♦ öruggur viðskiptamaður: un client segur (un client fidel, en qui s'hi pot confiar com a tal)
2. (óhræddurardit -ida (impàvid, exempt de por)
3. (harðákveðinnfermament decidit -ida (que ha pres un ferm determini)
þeim bræðrum varð margtalað um mannaferðina. Sáu þeir þá að mennirnir sneru ofan á Kvígandseyri ofanverða og svo yfir ána á Hundadalseyrar. Þóttust þeir þá vita að ófriður var. Leita þeir bræður þá ráðs við sína menn hvað [p. 337] tiltækilegast væri. Lögðu menn það til að þeir skyldu undan ríða en Þórður lagði það til að Snorri riði undan hinum besta hesti, kallaði sér það vænst til griða ef hann bæri undan. En er þeir töluðu þetta bar þá Sturlu að til hlíðarinnar fyrir ofan garðinn. Fór þá sem jafnan að þeim verður seint um tiltekjur er úr vöndu eiga að ráða en hina bar skjótt að er öruggir voru í sinni ætlan en skunduðu þó ferðinni (SS I, cap. 234, pàgs. 336-337): els germans varen estar parlant molt sobre aquell grup de gent. Mentre ho feien, varen veure que aquells homes canviaven de direcció baixant cap a la part de dalt de Kvígandseyri per travessar tot seguit el riu i fer cap a Hundadalseyrar. Tingueren llavors per cert que estaven a punt d'ésser atacats. Els germans llavors varen consultar amb llurs homes que fóra el més adient de fer. [La majoria d]els homes va proposar de fugir d'allà a cavall però en Þórður va proposar que només ho fés l'Snorri i que ho fés amb el millor cavall, argüint que la millor opció per a esperar una treva [dels atacants] era que ell escapés. Mentre estaven parlant així, l'Sturla va aparèixer al pendent (al galter) que hi havia amunt del garður. I aleshores es va esdevenir com se sol esdevenir sempre que els qui han de sortir d'un mal pas fan tard a actuar, mentre que els altres, que estaven segurs (=ben decidits) en llur propòsit, actuaren amb rapidesa, apressant el pas
þeim byrjaði illa og höfðu réttu stóra og velkti lengi í hafi, því að þeir voru öruggir í því að firrast Noreg sem mest. Það var einn dag, að þeir sigldu austan að Hjaltlandi hvasst veður og lestu skipið í landtöku við Mósey, báru þar af farminn og fóru í borg þá, er þar var, og báru þangað allan varning sinn og settu upp skipið og bættu, er brotið var: el vent no els fou pas favorable i tingueren maregassa amb grans onades i forts vents i els cops de vent els empenyeren d'ací d'allà per la mar durant molt de temps perquè estaven segurs (=fermament decidits) a allunyar-se de Noruega tant com els fos possible. Finalment, un dia de mar arrissada varen arribar per la banda de llevant a les illes Shetland i el vaixell es va estavellar en tocar terra a l'illa de Mósey. Varen descarregar a terra la càrrega i tot seguit anaren a la fortalesa que hi havia allà portant-hi totes llurs mercaderies i [després] tragueren a terra llur vaixell i adobaren els que s'havia trencat

örva <örva ~ örvum | örvaði ~ örvuðum | örvaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENestimular una cosa ~ algú
♦ örva e-ð ~ e-n kynferðislega: estimular sexulament una cosa (p.e., part del cos) ~ algú
♦ örva sjálfan sig kynferðislega: autoestimular-se eròticament (o: sexualment)
♦ örva blóðrásina: estimular la circulació de la sang
♦ örva efnahagsvöxt: incentivar (o: estimular) el creixement econòmic
♦ örva ímyndunaraflið: estimular la imaginació
♦ örva lystina: estimular la gana 
2. (æsa, hvetjaincitar a una cosa, incitar algú (instigar, excitar, exhortar, esperonar, empènyer a)
3. (hressaanimar una cosa ~ algú (avivar)

örva·drífa <f. -drífu, -drífur. Gen. pl.: -drífa>:
ruixat m de fletxes
örvadrífa var og glampađi á gullbúin hertygi og hvers kyns brynjur
Tveir ţeirra tóku Makkabeus á milli sín og brugđu vopnum sínum fyrir hann svo ađ ekki varđ sári á hann komiđ en sendu örvadrífu á óvinina og slöngvuđu eldingum yfir ţá svo ađ ţeir voru slegnir blindu og riđluđust, skelfingu lostnir

örva·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)>:
ruixat m de fletxes, tempesta f de fletxes
Ţú hefur gefiđ ţeim gunnfána er óttast ţig svo ađ ţeir bjargist undan örvahríđ. (Sela)
Ţegar ţađ rann upp fyrir Jónatan ađ ţeir voru ađ baki honum var her hans ţegar umkringdur óvinum sem létu örvahríđ dynja á liđinu frá morgni til kvölds

<eða ritm. örva·malur <m. -mals, -malir>:
buirac m

örva·mælir <m. -mælis, -mælar>:
buirac m

örvandi, örvandi, örvandi <adj.>:
estimulant, estimulador -a
♦ örvandi efni: substància estimulant
♦ örvandi lyf: estimulant m, analèptic m (preparat, fàrmac)

Örvar <m. Örvars, no comptable>:
Örvar m (andrònim)

örvari <m. örvara, örvarar>:
<ELECTRONactivador m

örvari, örvari, örvara <adj. en grau comparatiu>:
variant antiquada de → örari, örari, örara, formes del grau comparatiu de ör, ör, ört "impetuós -osa"

örvar·oddur <m. -odds, -oddar>:
punta f de fletxa

ör·vasa <adj.inv.>:
decrèpit -a

örvasti, örvasta, örvasta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
variant antiquada de → örasti, örasta, örasta, formes febles del grau superlatiu de ör, ör, ört "impetuós -osa"

örvastur, ör[v]ust, örvast <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
variant antiquada de → örastur, örust, örast, formes fortes del grau superlatiu de ör, ör, ört "impetuós -osa"

örva·þeyta <f. -þeytu, -þeytur. Gen. pl.: -þeyta>:
escorpí llançadards

örva·þeytur <m. -þeyts, -þeytar>:
escorpí llançadards
síðan settist hann um helgidóminn. Stóð umsátrið lengi. Reisti hann þar skotpalla og umsátursvélar, eldvörpur, grjótvörpur, örvaþeyta (σκορπίδια εἰς τὸ βάλλεσθαι βέλη) og valslöngvur: tot seguit va acampar tot al voltant del santuari. El setge va durar molt de temps. Hi va construir plataformes de tir i màquines de setge, i llançafocs, llançapedres, escorpins llançadards i catapultes

ör·veður <n. -veðurs, pl. no hab.>:
microclima m (nærviðri)

örvefs·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
cicatrització f, formació f de teixit cicatricial

ör·vefur <m. -vefs (o: -vefjar), -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
teixit m cicatricial

ör·verpi <n. -verpis, -verpi>:
caganius m & f

ör·vera <f. -veru, -verur. Gen. pl.: -vera>:
microorganisme m

örveru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
microbiologia f

örveru·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
microbiòleg m, microbiòloga f

örv·hendur, -hend, -hent <adj.>:
esquerrà -ana (que empra habitualment la mà esquerra) (örv·hentur, -hent, -hent)

örv·hentur, -hent, -hent <adj.>:
esquerrà -ana (que empra habitualment la mà esquerra)
♦ hann er örvhentur: és esquerrà

örvi, örva, örva>:
<formes febles arcaiques de → ör, ör, ört “ràpid; impetuós; generós”

ör·viðri <n. -viðris, -viðri>:
microclima m (nærviðri)

ör·vilnaður, -vilnuð, -vilnað <adj.>:
desesperat -ada (ör·vinglaður, -vingluð, -vinglað)

ör·vilnast <-vilnast ~ -vilnumst | -vilnaðist ~ -vilnuðumst | -vilnast>:
desesperar-se, perdre l'esperança (örvinglast)

ör·vilnun <f. -vilnunar, no comptable>:
desesperació f

ör·vinglaður, -vingluð, -vinglað <adj.>:
desesperat -ada

ör·vinglast <-vinglast ~ -vinglumst | -vinglaðist ~ -vingluðumst | -vinglast>:
desesperar-se, perdre l'esperança

ör·vinglun <f. -vinglunar, no comptable>:
desesper m, desesperació f

ör·vinlaður, -vinluð, -vinlað <adj.>:
desesperat -ada (ör·vinglaður, -vingluð, -vinglað)

ör·vinlast <-vinlast ~ -vinlumst | -vinlaðist ~ -vinluðumst | -vinlast>:
desesperar-se, perdre l'esperança (örvinglast)

ör·vita <adj. inv.>:
1. (vitstolaque no hi és tot -a, que ha perdut el cap (o: seny) (que ha perdut el senderi, el judici)
◊ hann var örvita: havia perdut el seny
2. (ringlaðurdesconcertat -ada (torbat, confós)

örvun <f. örvunar, örvanir>:
estimulació f
nú hafði kirkjan frið um alla Júdeu, Galíleu og Samaríu. Hún byggðist upp og lifði í guðsótta og óx við örvun ( ~ :   καὶ τῇ παρακλήσει τοῦ ἁγίου πνεύματος ἐπληθύνετο) og styrk heilags anda: ara[, doncs,] l'Església tenia pau per tota Judea, Galilea i Samaria. S'afermava i vivia en el temor de Déu i creixia amb l'agulló i enfortiment de l'Esperit Sant
♦ kynferðisleg örvun: estimulació f sexual
♦ örvun og hömlun e-s: estimulació i bloqueig d'una cosa

ör·vænta <-vænti ~ -væntum | -vænti ~ -væntum | -vænt>:
desesperar-se
♦ örvænta e-s (o: um e-ð)desesperar-se per

ör·vænting <f. -væntingar, no comptable>:
desesper m, desesperació f

örvæntingar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
desesperat -ada, ple -ena de desesperació

ör·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
microfluid m

ör·yggi <n. -yggis, -yggi. Gen. pl.: -yggja; dat.pl.: -yggjum>:
1. <GEN & FIGseguretat m
♦ gæta öryggis: <LOCésser prudent, pensar en la [pròpia] seguretat
♦ til öryggis: per seguretat
♦ fram á rauða nótt: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit
♦ læsa dyrunum til öryggis: tancar les portes en fort per seguretat
♦ tryggja öryggi e-s: garantir la seguretat d'algú
♦ → sjálfsöryggi “seguretat en si mateix”
2. <ELECTRploms m.pl, fusible m

öryggis·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
mesura f de seguretat

öryggis·afrit <n. -afrits, -afrit>:
<INFORMcòpia f de seguretat

öryggis·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
1. (í samningiclàusula f de seguretat (disposició contractual imperativa)
2. (í lögumdisposició f de seguretat (legals)

öryggis·ástæða <f. -ástæðu, -ástæður. Gen. pl.: -ástæðna>:
raó f de seguretat
♦ af öryggisástæðum: per motius (o: raons) de seguretat

öryggis·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m de seguretat

öryggis·binding <f. -bindingar, -bindingar>:
<ESPORTfixació f de seguretat
♦ skíði með öryggisbindingu: esquís amb fixació de seguretat

öryggis·birgðir <f.pl -birgða>:
<ECONestoc m de seguretat

öryggis·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
dispositiu m de seguretat

öryggis·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
control m de seguretat

öryggis·fjarlægð <f. -fjarlægðar, -fjarlægðir>:
distància f de seguretat

öryggis·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f de seguretat

öryggis·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glera (o: -glerja); dat.pl.: -glerum (o: -glerjum)>:
vidre m de seguretat

öryggis·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
ulleres f.pl de protecció

öryggis·grind <f. -grindar, -grindur>:
reixa f de seguretat

öryggis·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:
serveis m.pl de seguretat

öryggis·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>:
empleat m ~ empleada f de serveis de seguretat

öryggis·haki <m. -haka, -hakar>:
fre m de seguretat

öryggis·hemill <m. -hemils, -hemlar>:
fre m de seguretat

öryggis·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
casc m. de protecció (o: de seguretat)

öryggis·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
reixa f de seguretat (amb què hom tanca una entrada, un portal etc.)

öryggis·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
botó m de seguretat, botó m de dispositiu de teleassistència

öryggis·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
caixa f de cabals, caixa forta, caixa f de seguretat

öryggis·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
sentiment m (o: sensació f) de seguretat
auður og máttur vekja öryggiskennd (ἀνυψοῦν [τὴν] καρδίαν:   χρήματα καὶ ἰσχὺς ἀνυψώσουσιν καρδίαν, καὶ ὑπὲρ ἀμφότερα φόβος κυρίου·) en betra er að óttast Drottin. Þann sem óttast Drottin mun ekkert bresta, eigi þarf hann hjálpar að leita: les riqueses i el poder desperten un sentiment de seguretat, però millor encara és témer el Senyor. Al qui temi el Senyor no li mancarà res, [car tenint-lo,] no cal cercar ajut

öryggis·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema f de seguretat

öryggis·lás <m. -láss, -lásar>:
1. <GENpany m de seguretat
2. (á skotfæripestell m de seguretat (d'arma de foc)
♦ taka öryggislásinn af: treure (o: llevar -Val., Bal.-) el pestell de seguretat

öryggis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de seguretat

öryggis·lok <n. -loks, -lok>:
protector m de seguretat
♦ öryggislok á innstungur: protector de seguretat per a endolls

öryggis·loka <f. -loku, -lokur. Gen. pl.: -loka o: -lokna>:
vàlvula f de seguretat (öryggisloki)

öryggis·loki <m. -loka, -lokar>:
vàlvula f de seguretat

öryggis·læsing <f. -læsingar, -læsingar>:
pany m de seguretat
♦ öryggislæsing fyrir fjöltengi: tancadura de seguretat per a regleta d'endolls
♦ öryggislæsing á hurðir, skápa og skúffur: pany m de seguretat per a portes, armaris i calaixos (per a infants petits)

öryggis·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur. Gen. pl.: -lögreglna o: -lögregla>:
servei[s] secret[s], servei[s] m[.pl] de seguretat de l'estat

öryggis·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
empresa f de [serveis de] seguretat

öryggis·myndavél <f. -myndavélar, -myndavélar>:
càmera m de seguretat

öryggis·nál <f. -nálar, -nálar>:
1. <GENagulla f imperdible, imperdible m (cast. Ekki ritm./no lit.) / f, agulla f de tancar (Mall.), agulla f d'engafetar (Bal. (öryggisnæla)
2. <MEDagulla f [hipodèrmica] de seguretat

öryggis·net <n. -nets, -net>:
xarxa f de seguretat

öryggis·næla <f. -nælu, -nælur. Gen. pl.: -nælna o: -næla>:
agulla f imperdible, imperdible m (cast. Ekki ritm./no lit.) / f, agulla f de tancar (Mall.), agulla f d'engafetar (Bal.

öryggis·pinni <m. -pinna, -pinnar>:
pestell m de seguretat

öryggis·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
consell m de seguretat
♦ Öryggisráð Sameinuð þjóðanna: Consell de Seguretat de les Nacions Unides

öryggis·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
mesura f de seguretat

öryggis·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
norma f de seguretat

öryggis·rofi <m. -rofa, -rofar>:
interruptor m de seguretat, relé m

öryggis·sjónarmið <n. -sjónarmiðs, -sjónarmið>:
punt m de vista de la seguretat, perspectiva f de la seguretat
♦ af öryggissjónarmiðum, frá öryggissjónarmiði: des del punt de vista de la seguretat

öryggis·skápur <m. -skáps, -skápar>:
caixa forta (peningaskápur)

öryggis·skyn <n. -skyns, no comptable>:
motius m.pl de seguretat, raons f.pl de seguretat
♦ gera e-ð í öryggisskyni: fer una cosa per [motius de] seguretat

öryggis·skór <m. -skós, -skór>:
calçat m de seguretat, calçat m de protecció

öryggis·staðall <m. -staðals, -staðlar>:
estàndard m de seguretat

öryggis·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar>:
sentiment m (o: sensació f) de seguretat

öryggis·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
vigilància f de seguretat

öryggis·ventill <m. -ventils, -ventlar>:
1. <GENvàlvula f de seguretat (öryggisloki)
2. <FIGvàlvula f d'escapament

öryggis·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guarda (o: vigilant) m & f de seguretat

ör·yrki <m. -yrkja, -yrkjar>:
minusvàlid m, invàlid m, minusvàlida f, invàlida f 

ör·þjáður, -þjáð, -þjáð <adj.>:
1. molt afligit -ida (que sofreix molt anímicament)
2. molt sofrent (que sofreix molt físicament)

ör·þreyttur, -þreytt, -þreytt <adj.>:
esgotat -ada, extenuat -ada

örþrifa·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
mesura extrema, recurs pres a la desesperada, mesura presa com a últim recurs
makleg örlög (ἀνάγκη) leiddu þá til þessara örþrifaráða (τὸ πέρας -έρατος:   εἷλκεν γὰρ αὐτοὺς ἡ ἀξία ἐπὶ τοῦτο τὸ πέρας ἀνάγκη) og fengu þá til að gleyma því sem liðið var. Það var til þess að þeir tækju út til fulls þá hegningu sem þeir höfðu unnið til: un merescut destí els va menar a aquestes mesures extremes i els va fer oblidar el que havia passat. Això es va esdevenir així per tal d'acabar de sufrir del tot el càstig que havien merescut

ör·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
finíssim -a (de manera que ja arriba a ésser diàfan o transparent)
á bekkina voru lagðar örþunnar (διαφανής -ής -ές:   καὶ στρωμναὶ διαφανεῖς ποικίλως διηνθισμέναι, κύκλῳ ῥόδα πεπασμένα·) slæður með marglitu mynstri en ísaumaðar rósir á földunum: sobre els bancs s'hi havien posat vels (cobertors) finíssims (transparentaven de tan fins que eren, eren tan fins que ja eren transparents) amb motius multicolors però roses brodades a les vores

ör·þyrstur, -þyrst, -þyrst <adj.>:
assedegadíssim -a, molt assedegat -ada
örþyrstum (ʕāˈʝēφ, ʕăʝēˈφāh ~ עָיֵף, עֲיֵפָה:   lɔʔ־ˈmaʝim   ʕāˈʝēφ   taʃˈqɛh,   לֹא-מַיִם, עָיֵף תַּשְׁקֶה) gafstu ekki vatn að drekka, synjaðir hungruðum brauðs: no no donaves aigua a l’assedegat, i al famolenc li negaves el pa

Öræfa·jökull <m. -jökuls, no comptable>:
<GEOGÖræfajökull m, Glacera f dels Erms, glacera i volcà subjacent situat als Öræfi, en el sud-est de l'illa, a l'interior del Parc Nacional de Vatnajökull

ör·æfi <n.pl -æfa>:
erm (o: ermàs) m, estepa deserta, territori[s] desert[s] i despoblat[s]
Egyptaland verður að auðn og Edóm að mannlausum öræfum (miδˈbar ~ מִדְבָּר:   wɛ-ʔɛ̆ˈδōm   lə-miδˈbar   ʃəmāˈmāh   tiˈhjɛh ,   וֶאֱדוֹם, לְמִדְבַּר שְׁמָמָה תִּהְיֶה) vegna ofbeldisins gegn Júdamönnum. Í landi þeirra úthelltu þeir saklausu blóði: l’Egipte es convertirà en un desert i Edom en un erm inhabitat, per les violències comeses contra els jueus. A llur país hi vessaren sang innocent
þeir fóru um óbyggða eyðimörk og slógu tjöldum á öræfum (ἡ ἄβατος [ἐρημία], τὰ ἄβατα:   καὶ ἐν ἀβάτοις ἔπηξαν σκηνάς)travessaren un desert deshabitat i dreçaren llurs tendes a erms salvatges

Ör·æfi <n.pl -æfa>:
<GEOGÖræfi m.pl, els Erms, altiplà inhabitat situat entre les glaceres de Skeiðarárjökull i Breiðamerkurjökull, a l'interior oriental d'Islàndia
♦ í Öræfum: als Erms, als Öræfi

ös <f. asar, no comptable>:
1. (mannþyrpinggernació f (multitud de gent)
2. (þrönggentada f, pressada f de gent (Mall.) (gran afluència de gent, p.e., a una botiga)
3. (þys af mannþyrpingusoroll m de gernació o gentada (soroll de pressa de gent)

< ös[ku]·grúi <m. -grúa, -grúar>:
(feluhola, öskustó, öskugröfcendrera f (clot, just a la vora de la llar de foc, en el qual es colgava el foc a les nits per mantenir el caliu encès fins a l'endemà. Era l'indret on el foc ‘es colgava i dormia’)
hverr er sá inn eini, ǀ er søfr í ǫsgrúa ǁ ok af grjóti einu gørr; ǁ fǫður né móður ǀ á sá inn fárgjarni, ǁ þar mun hann sinn aldr ala? ǁ Heiðrekr konungr, ǀ hyggðu at gátu: qui és l'únic, fet d'una única pedra -ni pare ni mare té el desitjós de fer mal-, que dorm a la llar de foc -[i és] allà on passarà la seva vida-? Rei Heiðrekr! rumia't bé aquesta endevinalla! (vocabulari: #1. ǫsgrúi: Cf. en Finnur Jónsson, 1931², pàg. 664b: ǫsgrúi, v. l. ǫsku grúi, m, askegrube (det förste står vist for ǫskgrúi), askehul, hvori ilden gemmes natten over (=feluhola), sofa (om ilden) í ǫsgrúa Heiðr 14)
  La lliçó del manuscrit, ǫsgrúa, ha d'ésser per força un error per *ǫskugrúa. Tanmateix, a les Þulur IV b ‘Jǫtnaheiti’, estrofa 5 (cf. Finnur Jónsson B,I (1973²), pàg. 659) hi apareix esmentat un ètun anomenat Ǫsgrúi, que fa pensar que, malgrat tot, la forma sincopada ǫsgrúi realment podria haver existit i, doncs, ésser correcta.  
     

öskju:
casos oblics del sg. de → askja “estoig; caldera volcànica”

öskju·barmur <m. -barms, -barmar>:
marge m de caldera volcànica

Öskju·gos <n. -goss, -gos>:
erupció f del volcà Askja [í Dyngjufjöllum]

öskju·keila <f. -keilu, -keilur. Gen. pl.: -keila o: -keilna>:
volcà sommià, volcà m somma, circ volcànic, volcà m del tipus Mont Somma

öskjur:
nom. & ac. pl. de → askja “estoig; caldera volcànica”

öskra <öskra ~ öskrum | öskraði öskruðum | öskrað>:
1. (menncridar fort, bramar (persona)
2. (ljónrugir, bramular (lleó)
3. (nautbramular, bramar, mugir (vaca, bou)

öskrandi, öskrandi, öskrandi <adj.>:
rugent, rugidor -a
♦ öskrandi ljón, öskrandi ljónynja: un lleó rugent, una lleona rugent

ösku:
casos oblics del sg. de → aska “cendra, cendres”

ösku·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
cendrer m
♦ gæti ég fengið öskubakka?: que podrien donar-me un cendrer?
♦ öskubakki úr gleri: un cendrer de vidre

ösku·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLtuf m [volcànic] (gjóskuberg)

ösku·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
cendrer m (öskubakki)

ösku·bíll <m. -bíls, -bílar>:
camió m de les escombraries

Ösku·buska <f. -busku, pl. no hab.>:
Ventafocs f (personatge de rondalla)

ösku·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:
tempesta de neu intensa, torb m
♦ þreifandi öskubylur: una tempesta de neu de mil dimonis

ösku·dagur <m. -dags, -dagar. Dat. sg.: -degi>:
<RELIGdimecres m de cendra
  El Dimecres de Cendra hi ha el costum de disfressar els infants petits. Disfressats, van de botiga en botiga cantant i rebent, a canvi, llepolies.  
     

ösku·fall <n. -falls, pl. no hab.>:
pluja f de cendres volcàniques
♦ öskufall frá eldgosinu í Eyjafjallajökli: la pluja de cendres procedent de l'erupció de la glacera dels Eyjafjöll

ösku·fok <n. -foks, no comptable>:
torbonada f de cendres volcàniques

ösku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
borratxo -a com una cuba, gat -a com una moneia (o: sopa) (Bal.

ösku·geiri <m. -geira, -geirar>:
<GEOLsector m de cendres (gjóskugeiri)

ösku·gos <n. -goss, -gos >:
erupció volcànica caracteritzada per l'ejecció de grans quantitats de cendra volcànica

ösku·grár, -grá, -grátt <adj.>:
1. <GENgris cendrós grisa cendrosa
2. (á andlitilívid -a (color de cara)

öskugur, öskug, öskugt <adj.>:
cendrós -osa (brut de cendra o cobert de cendra)

ösku·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<GEOLflux piroclàstic

ösku·karl <m. -karls, -karlar>:
escombriaire m

ösku·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:
urna cinerària

ösku·lag <n. -lags, -lög>:
capa f de cendres volcàniques

öskulaga·tímatal <n. -tímatals, -tímatöl>:
datació tefrocronològica

ösku·poki <m. -poka, -pokar>:
<FOLKL HISTbosseta f de cendra, antigament hi havia el costum d'omplir una bosseta de tela amb cendra el Dimecres de Cendra. Aquesta bosseta es tancava amb un cordell a l'extrem del qual s'hi posava una agulla torçada fent de ganxet. Els infants cercaven de penjar el saquet de cendra a l'esquena d'adults, sense que aquests se'n temessin. En l'actualitat s'intenta revifar el costum però sense cendra dins el saquet o bosseta

öskur:
nom. & ac. pl. de → aska “cendra, cendres”

öskur <n. öskurs, öskur>:
crit m
♦ fyrirgefðu öskrin: perdona'm els crits d'abans (que t'hagi escridassat ~ -ada)
♦ reka upp öskur: fer un [gran] crit

öskur·api <m. -apa, -apar>:
mona udoladora, moneia udoladora (Bal.(moneia del gènere Alouatta)

ösku·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol m de cendres volcàniques (o: de cendra volcànica)

ösku·stó <f. -stór (o: -stóar), -stór (o: -stóar)>:
cendrera f (dipòsit de cendra sota els fogons o la llar)
♦ lyfta e-m úr öskustónni: <LOC FIGtreure algú del fang
♦ rísa upp úr öskustónni: <LOC FIGaixecar-se de les cendres, recuperar-se, refer-se

ösku·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<GEOLmostra f de cendra volcànica

ösku·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
(sorptunnabidó m de les escombraries

ösku·viljugur, -viljug, -viljugt <adj.>:
(hesturmolt fogós -osa (qualitat positiva de cavall)

ösku·vondur, -vond, -vont <adj.>:
(fjúkandi reiðurfuriós -osa com gall de panses, vermell -a de ràbia

ösku·þreifandi, -þreifandi, -þreifandi <adj.>:
<COL·LO(gífurlegurde mil dimonis, de cal Déu, de collons (intensíssim, molt gran o intens)
♦ öskuþreifandi bylur: una tempesta de neu de mil dimonis

ösku·þreifandi <adv.>:
<COL·LO(mjög mikiðmolt molt
♦ öskuþreifandi <+ Adj.><Adj. + > rematat -ada, perdut -uda (cast.), del tot
♦ öskuþreifandi blindfullur, blind-öskuþreifandi fullur: completament begut, fet una sopa de dalt a baix, pet del tot
♦ verða öskuþreifandi reiður: posar-se fet un basilisc (o: una fera; o: una fúria), treure foc pels queixals [d'enrabiat]

ösla <ösla ~ öslum | öslaði ~ ösluðum | öslað>:
1. <e-ð>(vaslapatollar en una cosa (caminar amb dificultat, peuejar per avançar dins fang, neu o matèria semblant)
♦ ösla forina: patollar dins el fang
2. <í e-u>(sullaxipollejar en una cosa (xipollar)
♦ ösla í vatni: xipollejar dins l'aigua

ösnu:
casos oblics del sg. de → asna “somera”

ösnu·folald <n. -folalds, -folöld>:
pollina f de somera

ösnu·foli <m. -fola, -folar>:
pollí m de somera
þrjátíu úlfaldahryssur með folöldum, fjörutíu kýr og tíu naut, tuttugu ösnur og tíu ösnufola (ˈʕaʝir ~ עַיִר:   ʔăθɔˈnɔθ   ʕɛɕˈrīm   wa-ʕəʝāˈrim   ʕăɕāˈrāh,   אֲתֹנֹת עֶשְׂרִים, וַעְיָרִם עֲשָׂרָה)trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins
fagna mjög, dóttirin Síon, lát gleðilátum, dóttirin Jerúsalem. Sjá, konungur þinn kemur til þín. Réttlátur er hann og sigursæll, lítillátur og ríður asna, ungum ösnufola (ˈʕaʝir   bɛn־ʔăθɔˈnōθ ~ עַיִר בֶּן-אֲתֹנוֹת:   wər-rɔˈχēβ   ʕal־ħăˈmōr   wə-ʕal־ˈʕaʝir   bɛn־ʔăθɔˈnōθ,   וְרֹכֵב עַל-חֲמוֹר, וְעַל-עַיִר בֶּן-אֲתֹנוֹת)alegra't fort, filla de Sió; fes crits d'alegria, filla de Jerusalem: vet aquí que el teu rei ve cap a tu. És just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí jove de somera
óttast ekki, dóttir Síon. Konungur þinn kemur og ríður ösnufola (πῶλος ὄνου:   καθήμενος ἐπὶ πῶλον ὄνου)no temis, filla de Sió! Mira el teu rei que ve, muntat en un pollí de somera

ösnu·gras <n. -grass, -grös>:
trepadella f, pipirigall m (Val.), garagot m (Mall.(planta Onobrychis viciifolia syn. Onobrychis sativa)

ösnu·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet f de somera

ösnur:
nom. & ac. pl. de → asna “somera”

ösp <f. aspar, aspir>:
pollancre m, poll m (Bal.) (qualsevol arbre del gènere Populus)
♦ dökk ösp: pollancre m, poll m [negre] (Bal.) (arbre Populus nigra)
♦ → alaskaösp “pollancre d'Alasca”
♦ → blæösp “trèmol”
♦ → efratsösp “pollancre d'Elx”
♦ → hjartaösp “pollancre de Carolina, carolina f, pollancre carolí”
♦ → hvítösp “àlber”
♦ → kanadaösp “pollancre del Canadà”
♦ → pýramídaösp “pollancre gavatx”
♦ → súluösp “pollancre gavatx”
♦ → svartösp “pollancre [ver]”
♦ → silfurösp “àlber”

östrógen <n. östrógens, östrógen>:
estrogen m

öttum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → etja “provocar”

ötull, ötul, ötult <adj.>:
actiu -iva, ple -ena d'energia
◊ yndisleg kona hlýtur sæmd, hinn ötuli (wə-ʕārīˈt͡sīm, וְעָרִיצִים) hlýtur auð: una dona plena de gràcia rebrà honors, i l'home ple d'empenta obtindrà riqueses (quant a la traducció de l'adjectiu עָרִיצ, en comparació, la Bíblia de Montserrat: una dona graciosa fa honor al seu marit <...> però els laboriosos aconsegueixen la riquesa; la Interconfessional: la dona amable rep honors, l'home decidit s'enriqueix; la Traducció del 1908-1912: yndisleg kona hlýtur sæmd, og hinir sterku hljóta auðæfi)
♦ ötull málsvari e-s: un actiu defensor de...
♦ ötull meðlimur e-s: un membre actiu de...

ötul·lega <adv.>:
amb [molta d']energia
◊ vinna ötullega að því að <+ inf.>treballar incansablement per a <+ inf.

ötul·leiki <m. -leika, no comptable>:
energia f, dinamisme m, activitat f (empenta interior, esperit emprenedor, ganes i voluntat d'emprendre coses)

Övu:
casos oblics de → Ava “Ava (ginecònim)”

öx <f. öxar, öxar>:
variant arcaica de öxi ‘destral’
  Els compostos impropis antics amb aquest mot com a constituent determinant, presenten la forma öxar-/Öxar-, mentre que els moderns presenten la forma axar-/Axar-. El genitiu singular öxar té una certa presència a la llengua escrita moderna.  
     

öx:
nom. & ac. pl. de → ax “espiga”

öxi <f. axar, axir>:
destral f
  Els compostos impropis antics amb aquest mot com a constituent determinant, presenten la forma öxar-/Öxar-, mentre que els moderns presenten la forma axar-/Axar-.  
     

öxl <f. axlar, axlir>:
1. (herðarmuscle m, musclo m (Bal. (part d'espatlla on aquesta s'uneix amb el braç, part de l'espatlla on neix el braç)
axlirnar hristast í hljóðum gráti: sacseja les espatlles mentre plora en silenci
♦ bera kápuna á báðum öxlum [í máli]: <LOC FIG#1. <GENcobrir-se les espatlles [en un afer]; #2. (vera óheillésser un -a caragirat -ada (ésser un oportunista, canviar d'idees segons el moment) (en alemany hi ha un fraseologisme semblant, atestat des del segle XVI: den Mantel auf beiden Schultern (o: Achseln) tragen, den Mantel auf beiden Achseln hängen)
♦ e-ð nær e-m í öxl: una cosa li arriba a algú fins a l'espatlla
♦ líta (o: horfa; o: sjá) um öxl [sér]: mirar cap enrere per damunt les espatlles
♦ líta (o: horfa; o: sjá) um öxl til e-s: mirar algú girant el cap cap enrere per damunt l'espatlla
♦ horfa yfir öxlina á e-m: <LOC FIGmirar algú de cua d'ull (no perdre'l de vista, vigilar-lo)
♦ skjóta öxl við e-m, skjóta e-m öxl við: <LOC FIGgirar l'espatlla o la cara a algú en senyal de desdeny o menystinença, tractar fredament algú
Gríma tók við honum með miklku gleðibragði en : la Gríma el va rebre amb mostres de gran alegria però la Þórdís el va rebre amb força fredor i va girar la cara amb senyal de desdeny envers en Þormóður, tal i com les dones solen fer quan un home no els acaba d'agradar
♦ yppa (o: yppta) öxlum: <LOC FIGarronsar les espatlles
2. (á fjallicap m de carena, cap m de cresta (part de puig o muntanya on el vessant s'uneix amb el cim)
hann gekk upp rá öxlina: va pujar a dalt de la cresta del puig

öxla·fjarlægð <f. -fjarlægðar, -fjarlægðir>:
(fjarlægð milli öxlabatalla f (cast.)   (distància o llum entre els eixos de les rodes d'un vehicle)

öxn <n.pl öxna>:
bous m.pl, vacum m

Öxna·furða <f. -furðu, no comptable>:
Oxford f (Lit.: Gual dels Bous)
◊ um vorið fóru þeir vestan allir saman, Ólafur konungur og synir Aðalráðs konungs, komu til Englands þar er heitir Jungufurða, gengu þar á land upp með liði sínu og til borgar: per la primavera, el rei Ólafur i els fills del rei Aðalráður se n'anaren plegats cap a ponent i van arribar a Anglaterra a l'indret que es diu Jungufurða (la identificació del Jungufurða snorrià amb Öxnafurða només és una d'entre moltes), hi van desembarcar amb llur host i a continuació van fer cap a la fortalesa

öxul·feiti <f. -feiti, no comptable>:
greix m consistent, greix m Stauffer

öxul·gat <n. -gats, -göt>:
boixa f

öxul·her <m. -hers, -herir. Gen. pl.: -herja; dat.pl.: -herjum>:
<HISTexèrcit m de l'eix

öxul·kragi <m. -kraga, -kragar>:
espiga f (o: piu m) d'eix

öxull <m. öxuls, öxlar>:
1. <GENeix m, fusell m, fuell m (Mall.
♦ öxull hins illa: <POLÍT USAl'eix del mal
♦ öxull jarðarinnar: <GEOLl'eix de la terra
2. <HISTeix m
♦ þýsk-ítalsk-japanski öxullinn, öxullinn Berlín-Róm-Tókýó: <HISTl'eix alemany-japonès-italià

öxul·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<HISTpaís m de l'eix

öxul·veldi <n. -veldis, -veldi>:
<HISTpotència f de l'eix
♦ öxulveldin <n.pl -veldanna><HISTles potències de l'eix

öxul·þungi <m. -þunga, no comptable>:
càrrega f per eix

Petit llistat de noms propis islandesos (entre parčntesis angulars donem 
la forma de genitiu. Quan el nom no té equivalent catalŕ, especifiquem si
es tracta d’un ginecňnim o d’un andrňnim):

Aðalheiður <Aðalheiðar>: Adelaida

Andrés <Andrésar>: Andreu

Anna <Önnu>: Anna, Aina (Mall.)

Anton <Antons>: Toni

Arnþrúður <Arnþrúðar>: nom de dona

Auður <Auðar>: nom de dona

Árelíus <Árelíusar>: Aureli

Árni <Árna>: nom d’home

Áslaug <Áslaugar>: nom de dona

Ásmundur <Ásmundar>: nom d’home

Ásta <Ástu>: hipocorístic d’Ástríður

Ástríður <Ástríðar>: Ŕstrid

Barbara <Barböru>: Bŕrbara

Bernharður <Bernharðs>: Bernat

Birgir <Birgis>: nom d’home

Bjarni <Bjarna>: nom d’home

Björn <Björns>: nom d’home

Bryndís <Bryndísar>: nom de dona

Brynjólfur <Brynjólfs>: nom d’home

Búi <Búa>: nom d’home

Dagmćr <Dagmeyjar>: nom de dona

Einar <Einars>: nom d’home

Eiríkur <Eiríks>: Enric

Ellisif <Ellisifjar>: Elisabet

Finnbogi <Finnboga>: nom d’home

Geir <Geirs>: nom d’home

Georg <Georgs>: Jordi

Gísli <Gísla>: nom d’home

Gróa <Gróu>: nom de dona

Guðbrandur <Guðbrands>: nom d’home

Guðlaug <Guðlaugar>: nom de dona

Guðni <Guðna>: nom d’home

Guðrún <Guðrúnar>: nom de dona

Gunnar <Gunnars>: nom d’home

Gunnþóra <Gunnþóru>: nom de dona

Halldór <Halldórs>: nom d’home

Halldóra <Halldóru>: nom de dona

Hallgrímur <Hallgríms>: nom d’home

Harpa <Hörpu>: nom de dona

Haukur <Hauks>: nom d’home

Hálfdan <Hálfdans>: nom d’home
	perň sovint: Hálfdanar-son, Hálfdanar-dóttir

Heiðdís <Heiðdísar>: nom de dona

Hildigerður <Hildigerðar>: Hildegard

Hjörtur <Hjartar>: nom d’home

Hlöðver o Hlöðvér <Hlöðvers>: Lluís

Hlöðvir <Hlöðvis>: Lluís

Hólmar <Hólmars>: nom d’home

Hrafn <Hrafns>: nom d’home

Hrefna <Hrefnu>: nom de dona

Inga <Ingu>: nom de dona

Ingaló <Ingalóar>: nom de dona

Ingi <Inga>: nom d'home

Ingiber <Ingibers>: nom d’home

Ingibjörg <Ingibjargar>: nom de dona

Ingigerður <Ingigerðar>: nom de dona

Ingimar <Ingimars>: nom d’home

Ingólfur <Ingólfs>: nom d’home

Ingvar <Ingvars>: nom d’home

Jón <Jóns>: Joan

Jónas <Jónasar>: Jonŕs

Jörgen <Jörgens>: Jordi

Jósep <Jóseps>: Josep

Jósepína <Jósepínu>: Josefina

Katrín <Katrínar>: Catarina

Kjartan <Kjartans>: nom d’home

Kólumbus <Kólumbusar>: Colom (Cristňfor)

Kristín <Kristínar>: Cristina

Lísbet <Lísbetar>: Elisabet, Bet, Bel

Lóa <Lóu>: nom de dona

Magðalena <Magðalenu>: Magdalena

Magga <Möggu>: hipocorístic de Margrét “Margarida, Margalida (Mall.)”

Magnhildur <Magnhildar>: nom de dona

Magnús <Magnúsar>: nom d’home
	perň: Magnús-son, Magnús-dóttir

Malla <Möllu>: hipocorístic de Magðalena

Margrét <Margrétar>: Margarida

María <Maríu>: Maria
	dagur heilagrar Maríu: la Immaculada Concepció

Marsibil <Marsibilar>: nom de dona

Matthías <Matthíasar>: Maciŕ

Mattheus <Mattheusar>: Mateu

Málfríður <Málfríðar>: nom de dona

Mikjáll <Mikjáls>: Miquel

Mikkalína <Mikkalínu>: Miquela

Nanna <Nönnu>: nom de dona

Oddur <Odds>: nom d’home

Ólafur <Ólafs>: Olaf

Óli <Óla>: hipocorístic d’Ólafur

Ólöf <Ólafar>: nom de dona

Óskar <Óskars>: Ňscar

Páll <Páls>: Pau

Petra <Petru>: Petra, Pereta

Pétur <Péturs>: Pere

Rafnar <Rafnars>: nom d’home

Ragnhildur <Ragnhildar>: nom de dona

Sara <Söru>: Sara

Signý <Signíar>: nom de dona

Sigríð <Sigríðar>: nom de dona
	o: Sigríður

Sigurður <Sigurðar>: nom d’home

Sigurþór <Sigurþórs>: nom d’home

Sjöfn <Sjafnar>: nom de dona

Skafti <Skafta>: nom d’home

Sólmundur <Sólmundar>: nom d’home

Svanborg <Svanborgar>: nom de dona

Sveinbjörn <Sveinbjörns>: nom d’home

Sćmundur <Sćmundar>: nom d’home

Sćvar <Sćvars>: nom d’home

Teresa <Teresu>: Teresa

Torfi <Torfa>: nom d’home

Tómas <Tómasar>: Tomŕs

Vigdís <Vigdísar>: nom de dona

Vigfús <Vigfúsar>: nom d’home
	perň: Vigfús-son, Vigfús-dóttir

Vignir <Vignirs>: nom d’home

Vilhjálmur <Vilhjálms>: Guillem

þorgeir <þorgeirs>: nom d’home

þorgrímur <þorgríms>: nom d’home

þorsteinn <þorsteins>: nom d’home

þóra <þóru>: nom de dona

þórunn < þórunnar>: nom de dona 

þyrnirós <þyrnirósar>: la Bella Dorment

Ćgir <Ćgis>: nom d’home


    þegar maðurinn ætlar sig hafa lokið því, þá er hann rétt að byrja    
    Síraksbók 18,7    


El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 27/10/2014