© Macià Riutort i Riutort, 1998

<†>  skabb <n. skabbs, no comptable>:

1. ronya f (→ maurakláði; → cf. el també arcaic kláðasótt)

2. tinya f  (→ fótsveppur ‘tinea pedis’; → cf. les designacions d'altres menes de tinyes amb compòsits acabats amb el constituent -sveppur; cf. el també arcaic húðsveppasýking ‘dermatofitosi, tinya circinada’)

◊ {papauer er svefngras [á dǫnsku], valmugafrær á norrœnu. Kalt ok þurrt. Þat er þrenna kyns. Eitt hefir hvítt blómstr, en annat rautt; hit þriðja er minnst ok vex í ǫkrum.} <...> Hvíta svefngras. Þat er myklu betra enn hinn bæði ǫnnur <...> Lætr maðr þar við kvennamjólk, þá er þat gott at leggja við skabb á fótum. Lætr maðr þetta neðan í mannsbakhlut, þá gerir þat svefn. Heldr maðr þat fyrir nasir sér, þá gerir þat hit sama‘’: {el cascall es diu svefngras o herba de la son en danès, valmugafrær en norrè. Fred i sec. N'hi ha de tres menes: una té la flor blanca, l'altra negra, la tercera és més petita i creix als camps} <...> El cascall blanc. És molt millor que no les dues altres menes <...> si hom el barreja amb llet de dona, és bo per a aplicar-lo contra la tinya dels peus (?). Si hom l'introdueix pel sés d'un home, li fa son. Si un home el sosté davant els seus narius, li fa el mateix

◊ thapsia {er} lýsibrandr {á dǫnsku}. Heitr ok þurr í fjórðu stétt. Hann þynnir þykka hunsku ok er góðr við lærverk ok fótaverk. Hann hreinsar ok kalda ok vánda hunsku. Hann er góðr við skabbi (la lliçó skabbi del AM 696 I 4º alterna amb la lliçó skjalli del RoyallrAcad 23 D 43, d'acord amb la informació del Ordbog over det norrøne prosasprog, sub voce skabb. El mot skjalli fóra, segons aquest mateix diccionari, datiu d'un neutre *skjall, que fóra un hàpax legòmenon, encara que també podria tractar-s'hi d'un simple ús figurat, per bé que atestat una única vegada, del substantiu skjall ‘tel interior de la closca de l'ou’, al cap i a la fi, la tinya dels peus desfà la pell afectada de tal manera que, quan es trenca i desprèn, sembla realment tel de closca ou): la tàpsia es diu lýsibrandr en danès. La tàpsia és calda i seca en el quart grau. Dilueix l'humor grossa i és bona contra la ciàtica i la dolor de cama. També neteja l'humor freda i dolenta. És bona contra la tinya (?)

skadda <skadda ~ sköddum | skaddaði ~ sködduðum | skaddað ║ e-ð>:

1. <e-ð>: (skemma) danyar una cosa (malmetre, fer malbé)

◊ HIV-veiran skaddar ónæmiskerfið: el virus de la sida danya el sistema immunològic

◊ steinninn skaddaði hauskúpuna: la pedra va danyar el crani

2. <e-n>: (meiða) ferir algú (fer-li mal físic)

skaddast <skaddast ~ sköddumst | skaddaðist ~ sködduðumst | skaddast>:

resultar danyat -ada, sofrir danys

skadra <f. sködru, sködrur. Gen. pl.: skadra>:

<MIL> esquadra f (unitat de l’exèrcit sota el comandament d’un caporal)

skaða <skaða ~ sköðum | skaðaði ~ sköðuðum | skaðað ║ e-n>:

1. <e-ð>: (valda tjón) danyar una cosa, <LIT>  noure una cosa (malmetre, fer malbé)

♦ það skaðar ekki: <LOC FIG> això no fa mal

2. <e-n>: (meiða) ferir algú (fer-li mal físic)

◊ þat var gaman þeira bræðra, þá þeir váru heima, at Björn blátönn hjó, sem hann gat, tönn sinni í haus Háreki, bróður sínum, ok skaðaði hann ekki. Ekki festi vápn á vörr Ingjalds trönu: era un joc entre els dos germans, quan eren a casa, que en Björn dent-negra clavava, amb tanta de força com podia, la seva dent al cap d'en Hárekur, però no li feia cap mal i no hi havia cap arma que es clavés al llavi de l'Ingjaldr Musell

♦ skaða sjálfan sig: autolesionar-se

3. <FIG> perjudicar una cosa ~ algú

◊ gefið oss rúm í hjörtum yðar. Engum höfum vér gjört rangt til, engan skaðað (φθείρω, οὐδένα ἐφθείραμεν), engan féflett: doneu-nos un lloc en els vostres cors! No hem fet cap tort a ningú, no hem perjudicat ningú, no hem arruïnat ningú

◊ en sá sem missir mín, skaðar sjálfan sig (ħɔˈmēs naφˈʃ-ō, חֹמֵס נַפְשׁוֹ). Allir þeir, sem hata mig, elska dauðann: però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix. Tots els qui m'odien, estimen la mort

4. <e-n>: verb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu: resultar ferit -ida

◊ engan skaðaði í brunanum: ningú no ha resultat ferit a l'incendi

◊ Sigmundr var svá mikill fyrir sér, at hann mátti eta eitr, svá at hann skaðaði ekki. En Sinfjǫtla hlýddi þat, at eitr kœmi útan á hann, en eigi hlýddi honum at eta þat né drekka: en Sigmundr era tan poderós que podia menjar verí sense que en prengués mal. Al Sinfjǫtli, emperò, no li feia res que el verí li toqués la pell, però no li era pas possible de menjar-ne o de beure'n

skaðabóta·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:

responsabilitat f d'indemnització (per danys i perjudicis)

skaðabóta·ábyrgðartrygging <f. -ábyrgðartryggingar, -ábyrgðartryggingar>:

assegurança f de responsabilitat civil (per danys a tercers)

skaðabóta·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa>:

reclamació f d'indemnització per danys i perjudicis

♦ hafna skaðabótakröfu: rebutjar una reclamació d'indemnització per danys i perjudicis

skaðabóta·skylda <f. -skyldu, no comptable>:

obligació f de pagar per danys i perjudicis (obligació o deure de pagar una indemnització pels danys i/o perjudicis causats)

skaðabóta·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:

responsable civil (obligat per llei a pagar una indemnització per un dany causat)

skaða·bætur <f.pl -bóta>:

indemnització f per danys i perjudicis

♦ fá skaðabætur [eftir slysið]: rebre una indemnització [per danys i perjudicis] [després de l'accident]

♦ greiða e-m skaðabætur: indemnitzar algú, pagar una indemnització [per danys i perjudicis] a algú

♦ greiða e-m skaðabætur að jafnvirði 250.000 peseta vegna e-s: pagar una indemnització de 250.000 pessetes a algú per

♦ greiða e-m skaðabætur vegna þess að <+ inf.>: pagar una indemnització a algú per <+ inf.>

♦ heimta skaðabætur: exigir una indemnització

♦ krefjast skaðabóta vegna e-s: exigir una indemnització per una cosa

♦ krefjast skaðabóta vegna vegna þess að <+ inf.>: exigir una indemnització per <+ inf.>

◊ hún hefur krafist skaðabóta vegna slyss sem varð þess valdandi að hún <+ ind.>: ha exigit una indemnització per un accident que va fer que ella no <+ subj.>

skaðast <skaðast ~ sköðumst | skaðaðist ~ sköðuðumst | skaðast>:

resultar ferit -ida, sofrir un dany

♦ skaðast á e-u: sortir greument danyat -danyada a conseqüència d'una cosa, patir un gran dany a causa d'una cosa

skaði <m. skaða, skaðar>:

1. (skemmdir) dany m, perjudici m (destric, mal sofert)

◊ nú með því að vér etum salt hallarinnar og oss sæmir ekki að horfa upp á skaða (wə-ʕarˈwaθ, וְעַרְוַת) konungs, þá sendum vér og látum konunginn vita þetta, til þess að leitað verði í ríkisannálum forfeðra þinna: atès, doncs, que mengem la sal de palau i no ens tany de veure aquest perjudici del rei, t'enviem aquest missatge fent saber al rei això per tal que es faci investigar en els annals reials dels teus avantpassats

♦ bæta e-m skaða[nn] compensar el dany fet a algú

◊ því að vér erum seldir, ég og þjóð mín, til eyðingar, deyðingar og tortímingar. Og ef vér hefðum aðeins verið seldir að þrælum og ambáttum, þá mundi ég hafa þagað, þótt mótstöðumaðurinn hefði eigi verið fær um að bæta konungi skaðann (ʃɔˈwɛh bə-ˈnēzɛq ha-mˈmɛlɛχ, שֹׁוֶה בְּנֵזֶק הַמֶּלֶךְ): perquè nosaltres, jo i el meu poble, hem estat venuts per ser destruïts, matats i anorreats. Si només haguéssim estat venuts per esdevenir esclaus i esclaves, hauria callat; l'adversari, però, mai no hauria estat capaç de compensar el dany que això hauria ocasionat al rei

♦ bæta þann skaða sem... reparar el dany que...

♦ e-m er bættur skaðinn: algú ha rebut una indemnització pel[s] dany[s] patit[s]

♦ fá skaða: sofrir danys

♦ gera skaða: fer dany

◊ úlfur og lamb munu vera saman á beit, og ljónið mun hey eta sem naut, en moldin skal vera fæða höggormsins. Hvergi á mínu heilaga fjalli munu menn illt fremja eða skaða gjöra (wə-ˌlɔʔ־ʝaʃˈħīθū, וְלֹא-יַשְׁחִיתוּ) - segir Drottinn: el llop i l'anyell pasturaran plegats, i el lleó menjarà fenàs com un bou i la terra serà l'aliment de l'escurçó. Enlloc de la meva muntanya santa els homes no hi cometran cap mal ni hi faran cap dany, diu Jahvè

♦ hljóta mikinn skaða af e-u: patir un greu perjudici a causa d'una cosa

♦ skaðinn er skeður: el dany ja està fet

♦ það er enginn skaði skeður þó ég: no fa mal a ningú que...

♦ valda e-m skaða: causar a algú un dany

◊ en er Akab sá Elía, sagði Akab við hann: "Ert þú þar, skaðvaldur Ísraels (ha-ʔatˈtāh   ˈzɛh   ʕɔˈχēr   ʝiɕrāˈʔēl, הַאַתָּה זֶה עֹכֵר יִשְׂרָאֵל)?" Elía svaraði: "Eigi hefi ég valdið Ísrael skaða (lɔʔ   ʕāˈχartī   ʔɛθ־ʝiɕrāˈʔēl, לֹא עָכַרְתִּי אֶת-יִשְׂרָאֵל), heldur þú og ætt þín, þar sem þér hafið virt boð Drottins að vettugi og þú elt Baalana: i quan l'Acab va veure l'Elies, li va dir: "que ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?" L'Elies li respongué: "Jo no sóc pas el qui porta la desgràcia a Israel, sinó tu i la família de ton pare, perquè heu abandonat els manaments de Jahvè i tu has anat darrere els Baals"

♦ valda e-m líkamlegum og andlegum skaða: causar a algú un dany físic i espiritual

♦ verða fyrir skaða: sofrir danys

♦ það er skaði: <LOC FIG> és una pena, és una llàstima

2. (tjón) pèrdua f (empr. sovint en plural: pèrdues) (que representa un perill)

♦ fá skaða: sofrir pèrdues

♦ óbætanlegur skaði: una pèrdua irrecuperable

♦ verða fyrir skaða: patir pèrdues, sofrir pèrdues

♦ þótti að honum mikill skaði: la seva pèrdua no es pot pas omplir

3. (meiðsli) ferida f (dany corporal o físic)

skað·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (óskaddaður) indemne (il·lès, incòlume)

2. (óskaðlegur) innocu -òcua (inofensiu)

♦ að skaðlausu (o: honum skaðlaust): sense cap mena de pèrdues per a ell, sense repercussions per a ell

skað·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem veldur eða getur valdið skaða) danyós -osa, perjudicial, nociu -iva (que causa o pot causar dany)

2. (hættulegur) perillós -osa (que representa un perill)

skað·leysi <n. -leysis, no comptable>:

innocuïtat f

skað·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

poc nociu -iva

skað·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

nociu -iva, <LIT>  noïble

skað·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

qualsevol cosa (animal, plaga, desastre natural, enraonies etc.) que causa dany[s] o fa mal a l'home

◊ sjá, ég ætla að finna þig, þú Skaðræðisfjall (ˈhar   ha-mmaʃˈħīθ, הַר הַמַּשְׁחִית) - segir Drottinn - þú sem skaðræði (ha-mmaʃˈħīθ   ʔɛθ־kāl־hā-ˈʔārɛt͡s, הַמַּשְׁחִית אֶת-כָּל-הָאָרֶץ) vannst allri jörðinni, og ég útrétti hönd mína gegn þér og velti þér ofan af hömrunum og gjöri þig að brenndu fjalli: guaita, tinc el propòsit de venir a trobar-te, oh puig destructor, diu Jahvè, que has causat la destrucció de tota la terra: i estendré la meva mà contra teu i et faré rodolar penyes avall i et convertiré en puig cremat

◊ tunga þín býr yfir skaðræði (hau̯ˈwōθ, הַוּוֹת), eins og beittur rakhnífur, þú svikaforkur! Þú elskar illt meir en gott, lygi fremur en sannsögli. [Sela] Þú elskar hvert skaðræðisorð (ˌχāl־diβrēi̯־ˈβālaʕ, כָל-דִּבְרֵי-בָלַע), þú fláráða tunga!: la teva llengua no inventa més que malícia, com un raor esmolat, tu, sac de perfídia! Estimes el mal més que no el bé, la mentida abans que no la veritat. [Sela] Estimes totes les paraules de destrucció, tu, llengua fal·laç!

◊ þeir er sitja um líf mitt, leggja snörur fyrir mig, þeir er leita mér meins, mæla skaðræði (hau̯ˈwōθ, הַוּוֹת) og hyggja á svik allan liðlangan daginn: els qui em volen la mort paren els seus llaços, els qui cerquen la meva desgràcia diuen maldats de mi i tot lo dia rumien traïcions

◊ vér höfum komist að raun um, að maður þessi er skaðræði (ὁ λοιμός -οῦ, λοιμὸν), kveikir ófrið með öllum Gyðingum um víða veröld og er forsprakki villuflokks Nasarea: hem trobat que aquest home és una pesta, que promou discòrdies entre tots els jueus que hi ha pel món, i és capdavanter de la secta dels natzarens

♦ gera e-m skaðræði: fer mal a algú

♦ þetta er skaðræði fyrir heilsuna: això és nociu per a la salut

♦ þetta var mikið skaðræði: ha estat una gran desgràcia

skaðræðis·dýr <n. -dýrs,-dýr>:

animal danyós, animal nociu

skaðræðis·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:

puig m de destrucció, muntanya malèfica

◊ konungur afhelgaði og fórnarhæðirnar, sem voru fyrir austan Jerúsalem, sunnanvert við Skaðræðisfjall (lə-har־ha-mmaʃˈħīθ, מַחְשְׁבוֹת אָוֶן), og Salómon Ísraelskonungur hafði reist Astarte, viðurstyggð Sídoninga, og Kamos, viðurstyggð Móabíta, og Milkóm, svívirðing Ammóníta: el rei també profanà els llocs alts que hi havia a llevant de Jerusalem, a migjorn de Har Hammaixħit, el Puig de la Devastació, i que en Salomó, rei d'Israel, havia construïts a l'Astarté, l'abominació dels sidonis, al Quemoix, l'abominació dels moabites, i al Milcom, l'abominació dels ammonites (a la nova traducció de la Bíblia, del 2007, el nom d'aquest puig hi apareix com a fjall eyðingarinnar (2 Reis:13) i fjall tortímingarinnar (Jeremies 51:25), trencant així la unicitat de designacions de la Bíblia anterior (1908-1912) i de la Bíblia hebrea)

skaðræðis·maður <m. -manns, -menn>:

home m devastador

◊ en gegn honum sameinuðust skaðræðismenn (ἄνδρες λοιμοὶ ἐξ Ἰσραήλ ... ἄνδρες παράνομοι) frá Ísrael sem höfðu gerst fráhverfir lögmálinu. Rægðu þeir hann við Alexander konung en hann virti þá að vettugi: aleshores, uns quants homes malèfics d'Israel es van reunir per anar contra ell, homes [impius] que havien donat l'esquena a la llei, els quals el calumniaren davant el rei Alexandre, però aquest ni se'ls va escoltar

skaðræðis·ráðagjörð <f. -ráðagjörðar, -ráðagjörðir>:

pla malèfic

◊ fætur þeirra eru skjótir til ills, og fljótir til að úthella saklausu blóði. Ráðagjörðir þeirra eru skaðræðisráðagjörðir (maħʃəˈβōθ   ˈʔāwɛn, מַחְשְׁבוֹת אָוֶן), eyðing (ˈʃɔδ, שֹׁד) og tortíming (wā-ˈʃɛβɛr, וָשֶׁבֶר) er á vegum þeirra: llurs peus corren cap al mal, tenen pressa a vessar sang innocent. Llurs pensaments són pensaments malèfics, i a llurs camins hi ha devastació i destrucció

skaðræðis·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:

animal danyós, animal nociu

skaðræðis·veður <n. -veðurs, -veður>:

tempesta devastadora

skað·samlegur, -samleg, -samlegt <adj.>:

danyós -osa

skað·semd <f. -semdar, no comptable>:

variant de → skaðsemi ‘nocivitat’

◊ frá þér, Níníve, út gekk sá, er hafði illt í huga gegn Drottni, sá er hafði skaðsemdar (ʝɔˈʕēt͡s   bəlii̯ˈʝāʕal, יֹעֵץ בְּלִיָּעַל) áform með höndum: és de tu, Nínive, que n'ha sortit el qui tramà el mal contra Jahvè, el qui tingué un projecte malèfic entre mans! (tant la Bíblia de Montserrat com la Bíblia interconfessional entenen el mot בְּלִיָּעַל com a nom propi, i tradueixen: Ai, malesa plena de lleons, és de tu que n'ha sortit el qui tramà el mal contra Jahvè, que tingué un projecte de Belial! (Bíblia de Montserrat) i de tu, Nínive, ha sortit el qui trama el mal contra el Senyor, el qui executa els plans de Belial (Bíblia interconfessional) )

◊ þér hafið komið yður saman um að fara með lygatal og skaðsemdar (ū-milˈlāh ... ū-ʃəħīˈθāh, וּמִלָּה ... וּשְׁחִיתָה) frammi fyrir mér, þar til er tímarnir breytast: heu concertat entre vosaltres de venir davant meu amb mentides i paraules nocitives fins que els temps hauran canviat

skaðsemdar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:

disposició [legislativa] danyosa [per al poble]

◊ vei þeim, sem veita ranga úrskurði (ˌħīqəqēi̯־ˈʔāwɛn, חִקְקֵי-אָוֶן) og færa skaðsemdarákvæði í letur (ˌū-məχattəˈβīm   ʕāˈmāl   kitˈtēβū, וּמְכַתְּבִים עָמָל כִּתֵּבוּ) til þess að halla rétti fátækra og ræna lögum hina nauðstöddu á meðal fólks míns, til þess að ekkjurnar verði þeim að herfangi og þeir fái féflett munaðarleysingjana: ai dels qui promulguen resolucions iniqües i redacten disposicions tiràniques, a fi de tòrcer amb elles els drets dels pobres i robar els drets dels necessitats del meu poble, per tal que les vídues siguin llur presa, i pugin treure profit dels orfes!

skað·semi <f. -semi, no comptable>:

nocivitat f, perjudicialitat f, <LIT>  nocuïtat f

♦ skaðsemi áfengis: la nocivitat de l'alcohol

skað·valdur <m. -valds, -valdar>:

causant m & f de dany[s]

◊ en er Akab sá Elía, sagði Akab við hann: "Ert þú þar, skaðvaldur Ísraels (ha-ʔatˈtāh   ˈzɛh   ʕɔˈχēr   ʝiɕrāˈʔēl, הַאַתָּה זֶה עֹכֵר יִשְׂרָאֵל)?" Elía svaraði: "Eigi hefi ég valdið Ísrael skaða (lɔʔ   ʕāˈχartī   ʔɛθ־ʝiɕrāˈʔēl, לֹא עָכַרְתִּי אֶת-יִשְׂרָאֵל), heldur þú og ætt þín, þar sem þér hafið virt boð Drottins að vettugi og þú elt Baalana: i quan l'Acab va veure l'Elies, li va dir: "que ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?" L'Elies li respongué: "Jo no sóc pas el qui porta la desgràcia a Israel, sinó tu i la família de ton pare, perquè heu abandonat els manaments de Jahvè i tu has anat darrere els Baals"

skað·vænlega <adv.>:

perniciosament

skað·vænlegur, -vænleg, -vænlegt <adj.>:

perniciós -osa

◊ vopn hins undirförula eru skaðvænleg (rāˈʕīm, רָעִים). Hann hugsar upp pretti til þess að koma hinum umkomulausa á kné með lygaræðum, og það jafnvel þótt hinn fátæki sanni rétt sinn: les armes del garneu són pernicioses; maquina enganys per perdre els infeliços amb paraules mentideres, fins i tot quan la causa del pobre és justa

skað·vænn, -væn, -vænt <adj.>:

perjudicial

◊ þá munt þú finna í ríkisannálunum og komast að raun um, að borg þessi er óeirðargjörn borg og skaðvæn (ū-məhanzəˈqaθ, וּמְהַנְזְקַת) konungum og skattlöndum og að menn hafa gjört uppreisn í henni frá alda öðli: en els annals del regne podràs comprovar-hi que aquesta ciutat és una ciutat rebel que sempre ha portat perjudicis als reis i a[ls governs de] les províncies i no ha parat de fomentar revoltes des dels temps antics

◊ Elísa kom aftur til Gilgal meðan hallæri (wə-hā-rāˈʕāβ   bā-ˈʔārɛt͡s, וְהָרָעָב) var í landinu. Og er spámannasveinarnir sátu frammi fyrir honum, sagði hann við svein sinn: "Settu upp stóra pottinn og sjóð rétt matar handa spámannasveinunum." Þá gekk einn út í hagann að tína jurtir og fann villivafteinung (ˈgɛφɛn ɕāˈδɛh, גֶּפֶן שָׂדֶה) og tíndi á honum yfirhöfn sína fulla af villi-agúrkum (paqquˈʕɔθ   ɕāˈδɛh, פַּקֻּעֹת שָׂדֶה), fór síðan heim og brytjaði þær í matarpottinn, því að þeir þekktu þær ekki. Síðan helltu þeir upp fyrir mennina til að eta. En er þeir brögðuðu á matnum, hljóðuðu þeir upp yfir sig og sögðu: "Dauðinn er í pottinum, þú guðsmaður!" og þeir gátu ekki etið það. En hann mælti: "Komið með mjöl!" Og hann kastaði því í pottinn. Síðan sagði hann: "Hell nú upp fyrir fólkið, að það megi eta." Þá var ekkert skaðvænt (dāˈβār ˈrāʕ, דָּבָר רָע) í pottinum: l'Eliseu se'n va tornar a Guilgal i hi havia una gran fam al país. I quan els deixebles dels profetes varen seure davant ell, ell digué al seu servent: ‘posa la gran olla al foc i fes de coure un potatge per als deixebles dels profetes’. Un d'ells sortí al camp per collir-hi herbes i va trobar una vinya salvatge i hi va collir tantes de coloquintes salvatges, fins que en tingué ple el seu mantell. Després, se'n va tornar a les cases i les trossejà i en posà els bocins dins l'olla del menjar, car no coneixien pas les coloquintes. Després, varen servir el menjar a aquells homes, però, tan bon punt el varen tastar, s'exclamarent dient: "Home de Déu! hi ha la mort dins l'olla!’ i no en pogueren pas menjar. L'Eliseu, emperò, els va dir: ‘Duis-me farina!’ i la tirà dins l'olla, i tot seguit digué: ‘Serveix-ne a aquesta gent perquè puguin menjar’. I ja no hi havia res de danyós dins l'olla

skaf <n. skafs, sköf>:

1. (þð að skafa) raspat m, rasclatge m (acció de raspar, rascar o rasclar)

2. (þð sem skafið er) raspadura f rascadura f, rasclum m (cosa que, gratant o rascant, s’ha separat d’allò a què estava adherida)

skafa <f. sköfu, sköfur. Gen. pl.: skafa>:

1. (ísskafa, rúðukafa & málningarskafa) espàtula f, raspador m, rascador m (per a raspar-hi o rascar-hi el gel adherit a les finestres & la pintura vella d'una superície & d'altres substàncies)

2. (rakhnífur) maquineta f d'afaitar (eina per afaitar o afaitar-se en forma de rascleta o rasqueta)

♦ einnota sköfur: maquinetes d'afaitar d'un sol ús, maquinetes d'afaitar d'usar i llençar

skafa <skef ~ sköfum | skóf ~ skófum | skafið>:

I. <personal amb complement nominal en acusatiu i complements preposicionals>:

◊ og prestur skal koma aftur á sjöunda degi og líta á, og sjái hann að skellan hefir færst út á veggjum hússins, þá skal prestur bjóða að brjóta þá steina úr, sem skellan er á, og varpa þeim á óhreinan stað utan borgar. Og húsið skal hann láta skafa allt að innan, og skulu þeir steypa niður vegglíminu, er þeir skafa af, á óhreinan stað utan borgar: i el setè dia, el sacerdot tornarà i l'examinarà i, si el mal s'ha estès per les parets de la casa, manarà que arrenquin les pedres on hi ha el mal i que les llencin fora de la població en un lloc impur. Després rascaran la casa per dins tot al voltant del lloc on hi ha el mal, i el morter que hauran rascat, el llençaran fora de la població, en un lloc impur

◊ en ef skellan kemur aftur og brýst út á húsinu, eftir að steinarnir hafa verið brotnir úr og eftir að húsið hefir verið skafið og síðan verið riðið á vegglími, þá skal prestur koma og líta á: però, si el mal torna a sortir a la casa després d'arrencar les pedres, de rascar-la i d'arrebossar-la, el sacerdot vindrà a examinar-la

◊ smiður (ὑλοτόμος τέκτων) fer og viðar að sér í skógi, sagar bút og tekur með sér, skefur (περιξύω, περιέξυσεν) allan börk með leikni og smíðar haglega notadrjúgt áhald til heimilisnota: un artesà va al bosc a cercar-hi fusta, hi serra el bocí d'un tronc i se l'enduu, n'arrenca amb traça tota l'escorça i el treballa hàbilment per fer-ne un estri útil als serveis de la vida

♦ skafa e-ð af e-u: treure una cosa rascant, llevar una cosa gratant

◊ Jakob tók sér ferskar greinar af ösp, möndluviði og hlyni og skóf utan af berkinum þannig að hið hvíta á greinunum varð sýnilegt: en Jacob va agafar vergues tendres de trèmol, d'ametller i d'erable i va pelar-ne l'escorça deixant al descobert unes franges blanques

◊ Jakob tók sér stafi af grænni ösp (liβˈnɛh, לִבְנֶה. Totes les traduccions catalanes li donen l'equivalència Populus alba, àlber (BM) | pollancre (BI)), möndluviði og hlyni (wə-ʕɛrˈmōn, וְעַרְמוֹן. Bíblia de Montserrat: Platanus orientalis, plàtan; Bíblia Interconfessional: Platanus orientalis, plataner) og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum: Jacob prengué vergues de trèmol verd, d'ametller i d'erable, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues

◊ þessar greinar sem hann hafði skafið af (pit͡sˈt͡sēl, פִּצֵּל) setti hann síðan í þrærnar, í vatnsrennurnar beint fyrir framan féð sem þangað kom að drekka. En ærnar fengu er þær komu að drekka: posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, directament davant el bestiar, i les ovelles, que hi anaven a beure, s'hi acoblaven i quedaven prenys

◊ og prestur skal koma aftur á sjöunda degi og líta á, og sjái hann að skellan hefir færst út á veggjum hússins, þá skal prestur bjóða að brjóta þá steina úr, sem skellan er á, og varpa þeim á óhreinan stað utan borgar. Og húsið skal hann láta skafa (ʝaqˈt͡siaʕ, יַקְצִעַ) allt að innan, og skulu þeir steypa niður vegglíminu (ʔɛθ־hɛ-ʕāˈφār, אֶת-הֶעָפָר), er þeir skafa af (hiqˈt͡sū, הִקְצוּ), á óhreinan stað utan borgar: el setè dia, el sacerdot tornarà i l'examinarà i, si veu que el mal s'ha estès per les parets de la casa, manarà que arrenquin les pedres on hi ha el mal i que les llencin fora de la vila a un lloc impur. Després farà que rasquin la casa per dins i llençaran fora de la vila, un lloc impur, el referit que hagin rascat

◊ því næst skal hann láta skafa allt húsið að innan. Kalkið (ʔɛθ־hɛ-ʕāˈφār, אֶת-הֶעָפָר), sem skafið er af veggjunum, skal flytja út fyrir borgina og fleygja því á óhreinan stað: tot seguit farà rascar tot l'interior de la casa i se'n duran fora de la vila la calç que s'hagi rascada de les parets, i la llençaran a un lloc impur

◊ en ef skellan kemur aftur og brýst út á húsinu, eftir að steinarnir hafa verið brotnir úr og eftir að húsið hefir verið skafið (hiqˈt͡sōθ, הִקְצוֹת) og síðan verið riðið á vegglími, þá skal prestur koma og líta á: però, si el mal revé i torna a sortir dins la casa després d'haver-ne arrencat les pedres, i d'haver-la rascada i d'arrebossada, el sacerdot vindrà i l'examinarà

◊ hún skóf héluna af bílrúðunum: va rascar el gel dels vidres del cotxe

◊ ég skef mosann af stéttinni með þessari sköfu: he rascat la molsa de la voravia amb aquesta espàtula

♦ skafa af sér neglurnar: tallar-se les ungles

♦ það verður ekki af honum skafið að...: <LOC FIG> no se li pot negar que..., se li ha de reconèixer que

♦ skafa e-ð út: treure una cosa escrita rascant-la, esborrar una cosa escrita rascant-la

◊ skafa út letur: esborrar lletres raspant-les

♦ skafa e-ð á e-u: treure una cosa escrita rascant-la, esborrar una cosa escrita rascant-la

◊ það þarf að skafa ristina á útigrillinu: la reixa de la barbacoa s'ha de netejar rascant-la

♦ skafa undan e-u: netejar la brutor de sota una cosa

◊ Elínborg var nú tekin til við að skafa undan nöglunum með oddhvössum hnífi: l'Elínborg ara havia començat a netejar-se la brutor de les ungles amb un ganivet de punta esmolada

♦ skafa e-ð yfir e-ð: ratllar una cosa sobre una altra

◊ hún skóf súkkulaði yfir kökuna: ratllava xocolata damunt el pastís

 

II. <reflexiu>:

1. <sig>: gratar-se

◊ og Job tók sér leirbrot til að skafa sig (lə-ˌhiθgāˈrēδ   b-ō, לְהִתְגָּרֵד בּוֹ) með, þar sem hann sat í öskunni: en Job va agafar un bocí de test per gratar-s'hi mentre seia enmig de la cendra

 

III. <impersonal>:

A. <sense subjecte lògic o amb subjecte lògic það>:

♦ snjóinn skefur burt: la neu és enduta pel vent

♦ það skefur: la neu terbolina, el vent s'enduu la neu, fa bufera amb neu

♦ það hafði skafið í fótspor hennar: les seves petjades havien estat colgades per la neu que el vent bufava

◊ sjóinn skóf: la mar escumejava

 

skaf·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:

rufaga f, remolí m de neu arran de terra, vent m [arremolinat] que escombra la neu solta arran de terra

skaffa <skaffa ~ sköffum | skaffaði ~ -sköffuðum | -skaffað ║ e-ð>:

<FAM> procurar una cosa, aconseguir una cosa (fornir)

♦ skaffa e-m e-ð: aconseguir-li una cosa a algú

skaf·heiðríkur, -heiðrík, -heiðríkt <adj.>:

clar -a, estitllat -ada, sense núvols (dia, cel)

skaf·heiður, -heið, -heitt <adj.>:

clar -a, estitllat -ada, sense núvols (dia, cel)

skaf·kafald <n. -kafalds, pl. no hab.>:

rufa (o: rufaga; o: rufacada; o: rufagada) f

skafl <m. skafls, skaflar>:

1. (samfokin fönn) banc m de neu, amuntegament m> de neu, congesta f, amàs (fl./pl.: amassos) m de neu  (munt de neu gros produït per l'efecte del vent; per extensió, amàs de sorra o cendra volcànica creat per l'acció del vent)

◊ Skaði grunar sǫgn Siga ok getr, at vera munu svik hans, “ok mun Sigi hafa drepit hann.“ Fær menn til að leita hans, ok lýkr svá leitinni, at þeir fundu hann í skafli einum, ok mælti Skaði, at þann skafl skyldi kalla Breðafǫnn heðan af, ok hafa menn nú þat eptir síðan ok kalla svá hverja fǫnn, er mikil er: l’Skaði va desconfiar de les paraules d’en Sigi i va suposar que potser estava mentint i que en Sigi en realitat li havia mort el seu esclau Breði. Va aplegar un grup d’homes per anar-lo a cercar i la recerca va acabar amb la troballa del cadàver al banc de neu, i l’Skaði va dir que aquell banc de neu s’hauria d’anomenar, de llavors en endavant, Breðafǫnn, cosa que la gent ha vingut fent d’aleshores ençà i fins i tot, s’anomena així qualsevol banc de neu que sigui gros

◊ MCCCLXII. Eldr uppi í þrem stǫðum fyrir sunnan ok hélzt þat frá fardǫgum til hausts, með svá myklum býsnum, at eyddi allt Litlahérað ok mikit af Hornafirði ok Lónshverfi, svá at eyddi fimm þingmannaleiðir. Hér með hljóp Knappafellsjǫkull fram í sjó, þar sem var þrítugt djúp, með grjótfalli, aur ok saur, at þar urðu síðan sléttir sandar. Tók ok af tvær kirkjusóknir með ǫllu at Hofi ok Rauðalæk. Sandrinn tók í miðjan legg á sléttu, en rak saman í skafla, svá at varla sá húsin. Ǫskufall bar norðr um land, svá at sporrækt var. Þat fylgdi ok þessu, at vikrinn sást reka hrǫnnum fyrir Vestfjǫrðum, at varla máttu skip ganga fyrir, ok jafnvel víða fyrir norðan (Fragment dels Annals de Skálholt, any 1362. Erupció del volcà de la glacera d'Óræfajökull): Any de 1362. Foc (= Erupció volcànica) surt amunt a tres indrets en el sud. [Aquests tres focs] s'han mantingut actius des dels fardagar fins a la tardor amb una fúria tan monstruosa com per devastar la totalitat del Litlahérað així com la major part del fiord de Hornafjǫrðr i la comarca del Lónshverfi, destruint ‘cinc camins del þing’ (El mot aquí s'ha d'entendre com a unitat de longitud o distància, és a dir, la zona destruïda abasta un territori comprès dins el radi de cinc jornades a cavall des dels llocs de les erupcions). Alhora hi hagué un jökulhlaup de la glacera de Knappafellsjǫkull (l'actual Óræfajökull) [que va anar des de la glacera] fins a dins la mar, transportant una quantitat tan gran de roques, graves i fang que s'acabà formant una plana de sandur allà on, fins llavors, la mar havia tingut una profunditat de trenta braces. Dues parròquies, la de Hof i la de Rauðilækur, foren completament arregussades per la revinguda. A l'altiplà hom s'enfonsava dins el sandur [dipositat per les erupcions] fins a mitja cama i el vent l'arrossegava fent-ne unes acumulacions tan grans que els edificis a penes es podien veure. A tot el nord de l'illa hi hagué una caiguda tan gran de cendres que s'hi podien veure i seguir les petjades (com si la capa, per comptes de cendra volcànica, fos de neu). A aquesta caiguda de cendres s'hi afegí que la pedra tosca es podia veure surant davant la costa dels fiords de ponent en unes acumulacions tan vastes [i gruixudes] que els vaixells a penes podien travessar-les, i el mateix a una vasta zona davant la costa nord

♦ kljúfa skaflinn: <LOC FIG> superar les dificultats

♦ skaflar hlaðast upp: els amassos de neu s'amunteguen, es formen grans amassos de neu

2. (hælbroddur á skeifu til notkunar í hálku) ferradura f de grampons (ferradura fornida de grampons perquè la bístia no llenegui en caminar damunt gel relliscadís)

♦ beygja skafl (o: skaflinn): <LOC FIG> fer el bot, fer bótes, fer cara de voler posar-se a plorar (posar els llavis de tal manera que la boca sembla una ferradura posada cap per avall)

◊ upp skalt á kjǫl klífa, ǁ kǫld er sævardrífa, ǁ kostaðu hug þinn herða: ǁ hér skaltu lífit verða. ǁ Skafl beygjattu, Skalli, ǁ þótt skúr á þik falli — ǁ ást hafðir þú meyja — ǁ eitt sinn skal hverr deyja: enfila't a la carena, el ruixim de les onades és fred. Intenta mantenir el coratge: és aquí on ara moriràs. No vulguis fer el ploricó, cap pelat, baldament el ruixat et caigui a sobre: Has tingut l'amor de noies joves i tots, un dia, hem de morir

skaf·renningur <m. -rennings, -renningar>:

1. (kóf) rufaga f [de neu], torb m (tempestat de neu i vent amb arremolinaments de neu, rufa intensa)

2. (skafl, snjór sem fýkur með jörðu) acumulació f de neu (a la carretera, en el sòl etc. per l’acció del vent)

skaft <n. skafts, sköft>:

1. (kústskaft) pal m, mànec m (Bal.) (d'escombra, fregona)

2. (öxarskaft, hamarskaft, hrífuskaft, pönnuskaft, pottskaft) mànec m  (de destral, de martell, de rastell o rampins, de paella, de cassola. El mànec de ganiveta es deia→ hnífskefti o → hnífhefti. Modernament, també es diu → hnífskaft)

♦ færa sig upp á skaftið: <LOC FIG> anar tornant més i més exigent (agosarat, atrevit, arrogant etc., no tenir-ne mai prou)

♦ ganga úr skafti (o: skaftinu): #1. <LOC GEN> sortir-li el mànec (p.e., al ganivet); #2. (þurfa að hætta við að taka þátt í e-u) [haver de] fer-se enrere (retirar-se & fallar, desdir-se -d'una cosa a la qual s'havia dit que sí-); #3. (detta eða skerast úr leik) [haver d']abandonar el joc (un dels jugadors)

♦ → axarskaft “mànec de destral”

3. (spjótskaft) asta f  (de llança, de pica, d'alabarda)

4. (í hænsnakofa) barreró m  (de galliner)

◊ hænsnin sitja á sköftum: les gallines dormen a barrerons

Skaftár·eldar <m.pl -elda>:

<GEOL HIST> Skaftáreldar m.pl, gran erupció f del Laki, gran erupció volcànica que va començar el 8 de juny del 1783 i va durar fins al febrer del 1784, amb conseqüències gravíssimes tant per a Islàndia com per a la resta d'Europa, on provocà l'equivalent d'un petit hivern nuclear

skaft·pottur <m. -potts, -pottar>:

cassola (o: casserola) f

skaga¹ <skaga ~ skögum | skagaði ~ sköguðum | skagað ║ e-ð>:

treure el cap cap a fora, sobresortir cap a fora ()

♦ skaga fram úr e-u: sobresortir [enmig] d'una cosa

♦ skaga út úr e-u: abocar-se a, treure el cap de, sobresortir de

♦ kletturinn skagar út í vatnið: la penya guaita dins l'aigua

skaga² <skagi ~ skögum | skagði ~ skögðum | skagað ║ e-ð>:

variant arcaica de → skaga¹ ‘sobresortir’

◊ vel samir að segja frá yfirlitum Klaufa. Hann var þverrar handar og fimm alna hár. Armleggi hafði hann bæði langa og digra, kinnur miklar og þreklegar greipur. Hann var úteygður og ennisbrattur, mjög munnljótur og neflítill, hálslangur og hökumikill, skolbrúnn og skarpleitur, lágu hátt kinnarbeinin. Manna var hann svartastur, bæði á brýn og hár. Hann var opinmynntur og skögðu tvær tennur fram úr höfðinu og allt var hann að áliti sem hann væri krepptur og knýttur: considero oportú de descriure [aquí] l'aspecte físic d'en Klaufi: feia cinc colzades i cinc dits d'alçada (cf. Baetke 19874, pàg. 793: hann er þverrar handar ok fimm álna hár er ist fünf Ellen und eine Handbreit groß), tenia els braços llargs i gruixuts, grans pòmuls i mans fortes, tenia els ulls sortits i el front pla, era molt lleig de boca, tenia el nas petit, un coll llarg, un mentó gros, les celles molt negres [i obliqües], i els trets facials pronunciats, i tenia els pòmuls alts. Era la persona amb els cabells i les celles més negres que us pogueu imaginar. La seva boca li quedava oberta i dues dents li guaitaven fora del cap, i tot el seu aspecte era estrafet i bonyegut

◊ ok er þeir vóru á leið komnir, þá vildi Sigurðr jarl keyra hest sinn með fœti, ok lýstr hann kálfanum á tǫnnina, er skagði ór hǫfði Melbrikta jarls, ok skeindisk; ok í þat sár laust verkjum ok þrota, ok leiddi hann þat til bana. Ok er Sigurðr inn ríki heygðr á Ekkjalsbakka (OS, cap. 5, pàgs. 5-6. Fets ocorreguts ves el 880 dC): i quan ja s'hagueren posat en camí, aleshores el iarl Sigurðr va voler esperonar el seu cavall amb la seva cama, i va pegar un cop amb el tou de la seva cama contra la dent que sobresortia de la boca del [cap del iarl] Máel Brigte, de manera que s'hi va fer una esgarrapada i aquesta ferideta es va inflamar, acompanyada de dolors, i el portà a la mort. I en Sigurðr el Puixant és enterrat a un túmul a Ekkjalsbakki (potser les voreres de l'Oykell)

◊ Þórir kemr nú at konungs bænum. Án hafði með sér boga sinn, ok er þeir kómu at höllinni, bendir Án upp bogann, er ákafliga var sterkr. Þórir spyrr, hvat þat skyldi. Án kvað þat brátt mundu sýnast. Hann lét koma strenginn fyrir brjóst sér, en bogann um herðarnar, skeyti hafði hann í hendi sér. Ok er þeir kómu at hallardyrunum, gáfu dyraverðirnir rúm Þóri, en um ferð Áns varð skarkalamikit, því at hann breytti ekki búningi sínum. Síðan gekk hann at dyrunum fast, en boginn skagði um herðarnar, ok vannst ekki rúm til í dyrunum, ok varð boginn annathvárt at brotna eða beygjast mjök, því at dyrrnar stóðust atgönguna. Þá komst Án í höllina; bendist boginn, en brotnaði ekki. Án sest utarliga niðr, en Þórir gekk fyrir konung ok kvaddi hann: en Þórir llavors es va dirigir a la ciutadella del rei. L'Ánn duia amb ell el seu arc, i quan es varen acostar al palau del rei, va fixar la corda a l'arc, que era terriblement dur [i mal de vinclar]. En Þórir li va demanar què pretenia. L'Ánn li va respondre que aviat ho veuria. L'Ánn es va penjar l'arc per les espatlles de manera que la corda li quedava davant. Duia una fletxa amb la mà. Quan varen arribar a la porta del palau, els guardians es varen apartar per deixar passar en Þórir, però, quant a l'entrada de l'Ánn, hi hagué un gran enrenou, ja que no va canviar gens la forma com anava endreçat. Ell es va dirigir a les portes del palau tot seguit després d'en Þórir, però, com que l'arc li sobresortia a costat i costat de les espatlles, no hi havia manera de passar pel portal: així que, o es trencava l'arc o s'havia de vinclar molt, per poder passar-hi, ja que les portes eren prou fortes per suportar l'escomesa. L'Ánn va entrar dins el palau del rei: l'arc es va vinclar prou perquè ell hi pogués passar a dins, però no es va trencar pas. L'Ánn es va asseure a la part de devora la porta, però en Þórir es va presentar davant el rei i li digué...

◊ hann ekr honum nú heim, ok skögðu fætrnir út af vagninum. Kerling bað hann eigi dauðum manni heim aka. Erpr kvað önnur efni í vera ok sagði henni. Hún mælti, at þat mundi gott til fjár, ef við góðan dreng ætti um. Án hresstist þar nú mjök: llavors el va traginar [amb el carro] a ca seva, i els peus li sortien bandafora del carro. La mestressa del mas li va demanar que no menés un mort a ca seva. L'Erpr li va replicar que no era el que semblava i li ho va contar [tot]. Ella va dir que si tenien esment d'aquell bon baró, els reportaria un benefici econòmic. L'Ánn allà s'hi va restablir aviat

skaga·búi <m. -búa, -búar>:

habitant m & f de península, peninsular m & f

Skaga·maður <m. -manns, -menn>:

habitant m & f de la península d'Akranes

skaga·surtla <f. -surtlu, surtlur. Gen. pl.: -surtlna>:

gorja f de quatre barbes (peix Linophryne algibarbata)

skagi <m. skaga, skagar>:

península f

skaka <skek ~ skökum | skók ~ skókum | skekið ║ e-ð ~ e-n>:

sacsejar una cosa ~ algú

♦ skaka höfuð: sacsejar el cap, moure el cap (esp. en senyal de negació, de desaprovació, de rebuig etc.)

◊ hann verður svo örlátur að þú blygðast þín uns hann hefur haft allt af þér tvö- og þrefalt og hefur þig að lokum að háði. Sjái hann þig síðar forðast hann þig og skekur höfuðið yfir þér (κινέω, καὶ τὴν κεφαλὴν αὐτοῦ κινήσει ἐπὶ σοί): serà tan generós que t'avergonyiràs fins que ho haurà tingut tot de tu, dues i tres vegades, i al capdavall es burlarà de tu. I després d'això, si et veu, t'evitarà, i mourà el cap pensant en tu

◊ þeir, sem fram hjá gengu, hæddu hann, skóku höfuð sín (κινέω, κινοῦντες τὰς κεφαλὰς αὐτῶν) og sögðu: "Þú sem brýtur niður musterið og reisir það á þrem dögum. Bjarga nú sjálfum þér, ef þú ert sonur Guðs, og stíg niður af krossinum!": els qui passaven se'n burlaven movent el cap i dient: «Tu que destrueixes el temple [de Déu], i en tres dies el reconstrueixes, salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu!»

◊ þeir, sem fram hjá gengu, hæddu hann, skóku höfuð sín (κινέω, κινοῦντες τὰς κεφαλὰς αὐτῶν) og sögðu: "Svei, þú, sem brýtur niður musterið og reisir það á þrem dögum! Bjarga nú sjálfum þér, og stíg niður af krossinum": els qui passaven se'n burlaven, movent el cap i dient: «Au, tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, salva't a tu mateix i baixa de la creu!»

♦ skaka strokk: <LOC CULIN> batre la mantega

♦ skaka sig: #1. espolsar-se; #2. estremir-se

◊ eyddu eigi mörgum orðum á einfeldning, legg ekki leið þína til óskynsamra. Varastu hann svo að þú firrir þig vanda og fáir eigi slettu er hann skekur sig (ὁ ἐντιναγμός -οῦ | ἐν τῷ ἐντιναγμῷ αὐτοῦ, καὶ οὐ μὴ μολυνθῇς ἐν τῷ ἐντιναγμῷ αὐτοῦ). Vík úr vegi hans svo að þú fáir frið og fávísi hans valdi þér eigi lúa: no malgastis les teves paraules amb un nici, no facis camí amb un desassenyat; guarda-te'n, que així t'estalviaràs disgustos i no en rebràs cap taca quan s'espolsi. Aparta-te'n i trobaràs repòs, i no t'extenuarà amb la seva estupidesa

◊ varð Ísrael þér ekki aðhlátursefni? Var hann gripinn meðal þjófa fyrst þú skekur þig (tiθnōˈδāδ, תִּתְנוֹדָד. En comparació, la versió del 1908-1912-1914, fa: þú hristir höfuðið) háðslega í hvert skipti sem þú nefnir hann?: Israel, no era per a tu la riota? O és que potser l'han atrapat entre els lladres puix que t'estremeixes [de joia] (?) burlanerament cada vegada que en parles d'ell?

skakast <skekst ~ skökumst | skókst ~ skókumst | skekist>:

ésser sacsejat -ada, sacsejar-se

◊ jörðin skjögrar (ˈnōaʕ   tāˈnūaʕ, נוֹעַ תָּנוּעַ) eins og drukkinn maður. Hún skekst (wə-ˌhiθnōδəˈδāh, וְהִתְנוֹדְדָה. En comparació, la versió del 1908-1912-1914, fa: henni svipar til og frá eins og vökuskýli) til og frá eins og skýli vökumanns. Þar sem afbrot hennar hvíla þungt á henni fellur hún og rís aldrei upp framar: la terra tituba com un embriac i es gronxa com la cabana d'un vetllador; les seves culpes li pesen tant, que cau sense que es pugui tornar a aixecar

skakk- <en compostos>:

<MED> escolio-

skakka <skakka ~ skökkum | skakkaði ~ skökkuðum | skakkað ║ e-ð ~ e-n>:

(halla á aðra hlið, muna e-u) inclinar una cosa cap a l'altre costat

◊ sló þá í heitan með þeim og því næst vopnuðust hvorirtveggju og börðust eftir það. Þorgeir og Þorgils sóttust lengi svo að engi skakkaði með þeim (cf. R. C. Boer 1900, pàg. 100: skakka, „die parteien ungleich machen, dadurch dass man sich in den kampf einmischt“) og var hvortveggi hinn ákafasti. Var þeirra viðskipti bæði hart og langt en sá varð endir á að Þorgils féll dauður fyrir Þorgeiri til jarðar. En Þormóður og aðrir fylgdarmenn Þorgils börðust við í öðrum stað. Sigraði Þormóður í þeirra viðskiptum. Féllu þrír félagar Þorgils fyrir honum: aleshores passaren a les amenaces i tot seguit tots dos grups varen agafar les armes i es posaren a batre's. En Þorgeir i en Þorgils varen estar lluitant entre si molt de temps, sense que hi hagués ningú que gosés intervenir-hi per decantar la victòria cap a un d'ells dos. Tots dos lluitaven amb el màxim ímpetu. Llur enfrontament fou aferrissat i llarg, i va acabar que en Þorgils va caure mort en terra davant en Þorgeir. Mentrestant, en Þormóður i els altres acompanyants d'en Þorgils es batien a un altre lloc. Va vèncer en Þormóður en llur enfrontament. Davant ell van caure tres companys d'en Þorgils

♦ það skakkar ekki miklu: <LOC FIG> la diferència és mínima

♦ það skakkar miklu: <LOC FIG> la diferència és gran, hi ha una gran diferència

♦ skakka leikinn: <LOC FIG> intervenir [per posar-hi fi] (p.e., a una brega)

skakka·fall <n. -falls, -föll>:

1. (alda sem fellur á ská á skip eða bát) onada f de través (onada que cau de través damunt la barca o el vaixell)

2. (óhapp) desgràcia f (desastre)

♦ verða fyrir skakkaföllum: (verða fyrir óhappi) patir una desgràcia

3. (tjón) pèrdua f (dany, perjudici, esp. de natura econòmica)

♦ verða fyrir skakkafalli: patir una pèrdua [econòmica]

♦ verða fyrir skakkaföllum: (verða fyrir fjárhagslegu tjóni) sofrir pèrdues [econòmiques]

♦ fjárhagsleg skakkaföll: pèrdues financeres (o: econòmiques), danys econòmics

skakka·glit <n. -glits, no comptable>:

*punt m de sargit

skakka·skáld <n. -skálds, -skáld>:

escalda m del iarl Erlingr skakki (‘Coll-tort, cap-tort’), ja que el cap li va quedar tort, inclinat cap a un costat, a conseqüència d'una ferida que li infligiren els sarraïns al coll vers el 1150-1151, durant la seva participació a la segona croada

skakk·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

1. (rangeygður) guenyo -a (guerxo)

2. (skáeygður) que té els ulls ametlltats (que té els ulls oblics, esbiaixats)

skakk·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:

variant de → skáhyrndur, skáhyrnd, skáhyrnt ‘obliquangle’

skakki <m. skakka, skakkar>:

1. (mismunur, skekkja) diferència f [de proporció] (desproporció)

2. <ESTAD> biaix m, error sistemàtic

skakk·lappast <-lappast ~ löppumst | -lappaðist ~ -löppuðumst | -lappast>:

avançar amb dificultat (balancejant-se, fent tentines, anant de costat a costat, anant ranco-ranco etc.)

skakk·mynntur, -mynnt, -mynnt <adj.>:

bocatort -a, que té la boca torta

skakk·reitis <adv.>:

de gairell, garrellament, obliquament

skakkt <adv.>:

1. <GEN> de través

2. (rangt) malament (erròniament, equivocadament)

◊ dómari var Þórður Jörundsson, M.A. Dæmdi hann allvel, þó honum yrði það á, að líta skakkt á klukkuna og stytta leiktímann um tíu mínútur: l’àrbitre era en Þórður Jörundsson, M.A. Va arbitrar força bé, encara que va cometre l'error de mirar malament el rellotge i escurçar deu minuts el temps del partit

♦ svara skakkt: contestar erròniament

skakk·tenntur, -tennt, -tennt <adj.>:

que té les dents tortes

skakkur <m. skakks, no comptable>:

posició torta

♦ á skakk: de biaix, mal posat -ada (→ á ská)

♦ skjóta augunum á skakk (o: í skjálg): (vera rangeygður) mirar guenyo (mirar guerxo)

♦ skjóta augunum á skakk (o: í skjálg ) [til e-s]: (gefa [e-m] hornauga, horfa út undan sér) mirar [algú] de cua d'ull, mirar [algú] d'esquitllèbit  (mirar de reüll)

skakkur, skökk, skakkt <adj.>:

1. <GEN> esbiaixat -ada, inclinat -ada, esgaiat -ada

♦ skakki turninn í Písa: la Torre inclinada de Pisa

♦ þetta er skakkt: això està tort

2. (rangur) erroni -ònia (equivocat, errat)

♦ er þetta skakkt?: que està malament això?

♦ skakkt númer: número equivocat

♦ skakkt svar: resposta incorrecta

♦ gera e-ð skakkt: cometre un error, fer-ne una de dolenta

♦ taka skakkan pól í hæðina: <LOC FIG> no endevinar-la, equivocar-se [de molt]

♦ það skýtur skökku við að <+ subj.>: resulta estrany (o: inesperat) que <+ subj.>, sona estrany que <+ subj.>, sobta que <+ subj.>

3. <GEOM> oblic -iqua

♦ skökk hnit: <GEOM> coordinades obliqües

♦ skakkt hnitakerfi: <GEOM> sistema oblic de coordinades

♦ skökk hringkeila: <GEOM> con circular oblic

♦ skakkur hringsívalningur: <GEOM> cilindre circular oblic

♦ skakkur ofanvarp: <GEOM> projecció obliqua (o: esbiaixada)

♦ skakkur samhliðingur: <GEOM> paral·lelepípede oblic

♦ skakkur strendingur: <GEOM> prisma oblic

skak·viðri <n. -viðris, -viðri>:

vent fort, bufera f

skal: 1ª & 3ª pers. sg. del pres. d'ind. de → skulu ‘verb auxiliar’

skalf: 1ª & 3ª pers. sg. del pret. d'ind. de → skjálfa ‘tremolar’

skali <m. skala, skalar>:

(mælikvarði & tónstigi) escala f (línia de mesura & MÚS)

♦ díatónískur (o: misstígur) skali (o: tónstigi): <MÚS> escala diatònica

♦ krómatískur (o: smástígur) skali (o: tónstigi): <MÚS> escala cromàtica

♦ → tónskali “escala musical”

♦ → hálftónastigi “escala cromàtica”

skall: 1ª & 3ª pers. sg. del pret. d'ind. de → skella ‘abatre's contra o sobre una cosa’

skalla <skalla ~ sköllum | skallaði ~ skölluðum | skallað ║ e-n ~ e-ð>:

(reka skallann í) pegar un cop de cap a algú ~ a una cosa

♦ skalla boltann í netið: <ESPORT> fer un gol amb un [cop de] cap

skalla·blettur <m. -bletts, -blettir>:

clapa f (al cap, sense cabells o de cabells esclarissats)

skalli <m. skalla, skallar>:

1. (hárlaus kollur & hármissir) calba f (part superior del cap sense cabells & alopècia, calvície)

♦ fá skalla: tornar calb -a, estar perdent els cabells

♦ sitja með sveittan skallann [yfir e-u]: <LOC FIG> cremar-se les celles [fent una tasca], esprémer-se el cervell [fent una tasca], suar sang i aigua amb una cosa, suar [la] fel amb una cosa

♦ vera á skallanum: <LOC FIG> anar ben pet

♦ vera með skalla: tenir una calba, ésser calb -a

♦ → berskalli “alopècia total del cap”

♦ → blettaskalli “alopècia areata”

♦ → randblettaskalli “ofiasi”

♦ → ættfylgjuskalli “alopècia androgènica”

♦ → öraskalli “pseudopelada”

2. (kúpuhvolf, efsti hluti hauskúpu) closca f [del cap], <MED> calvària f, <MED> volta f del crani (part superior interior del crani)

◊ tók Faxa nú heldr at sárna skallinn ok leiddist at búa undir þeira hǫggum ok steypti sér í kaf ofan af hamrinum. Lagðist hann þá á haf ok Þorsteinn eptir, ok er Faxi sá þat, sneri hann í móti Þorsteini, ok takast þeir til á sundinu. Hǫfðu þeir þá sviptingar miklar ok stórar. Fœrðu hvárir aðra í kaf. Þó kenndi Þorsteinn aflsmunar. Þar kom, at Faxi fœrði Þorstein til grunna. Tók þá af honum sundlætin. Þorsteinn þóttist þá vita, at Faxi ætlar at bíta sundr barkann í honum: llavors al Faxi la closca del cap li va començar a fer força mal i es va atipar de patir llurs cops i es va llançar de dalt del penyasegat capbussant-se dins la mar. Després, va nedar mar endins per allunyar-se del penyasegat mentre en Þorsteinn l'empaitava també nedant. Quan en Faxi ho va veure, va fer mitja volta per enfrontar-se amb en Þorsteinn i s'abraonaren dins l'aigua. Les estretes que es feien feien feredat de tremendes que eren. Adés un enfonsava l'altre dins l'aigua, adés ho feia l'altre. A la fi, emperò, en Þorsteinn va veure que hi havia diferència entre les seves forces i les d'en Faxi, que eren superiors, i va esdevenir-se que en Faxi va arrossegar en Þorsteinn al fons on en Þorsteinn llavors va deixar de nedar. En Þorsteinn estava convençut que la intenció d'en Faxi era llavors de mossegar-li la gargamella fins a esquinçar-l'hi

3. (hvirfill, efsti hluti höfuðs) coroneta f, coronell m (Gir.) (part superior exterior del crani)

4. (sköllóttur maður) calb m, calba f (persona alopècica)

5. (graslaus svæði eða blettur) clap m de terreny sense vegetació (redol de terra pelat, sense herba ni vegetació)

6. (í fótbolta) cabotada f (xut amb el cap)

♦ skora með skalla: marcar de cap

7. (á hamars- eða sleggjuhaus) cabota f (de martell & mall)

Skamandros <m. Skamandrosar, no comptable>:

Escamandre m (Scămander -andrī, Σκάμανδρος -άνδρου)

skamm- <en compostos>:

curt -a, breu, brevi-, menor, braqui-

skamma:

gen. pl. de → skömm "vergonya"

skamma <skamma ~ skömmum | skammaði ~ skömmuðum | skammað ║ e-n>:

1. (átyrða, hundskamma) esbroncar algú (renyar severament, clavar un bon esbronc a algú & reprendre, blasmar, censurar, fer objecte de reprensió & increpar)

♦ skamma e-n fyrir e-ð: renyar [durament] algú per una cosa

2. (smána) deshonrar algú (causar deshonra, afrontar, fer afront a algú)

◊ Gunnhildur spyr þetta og kvað það mein að hún hafði eigi þá menn augum leitt er vini hennar höfðu drepið og skammað "en eg veit þó," segir hún, "hverjir gert hafa": la Gunnhildur se n'assabentà i digué que era una llàstima que ella no hagués pogut veure amb els seus propis ulls els homes que havien mort i deshonrat els seus amics, “però així i tot sé”, va dir, “qui eren els qui ho varen fer” (cf. Baetke 19874, pàg. 371: leiða e-n augum jmd. erblicken, den Blick auf jmd. richten)

3. (verða til skammar, verða til minnkunnar) avergonyir algú (fer sentir vergonya)

4. (hallmæla, illmæla, tæta, ragna) injuriar [verbalment] algú (ofendre verbalment, fer injúria verbal a algú)

skammar:

gen. sg. de → skömm "vergonya"

skammar·blettur <m. -bletts, -blettir>:

<FIG> estigma m

skammar·krókur <m. -króks, -krókar>:

racó m [dels castigats] (racó on s'han de posar els infants castigats, mirant a la paret, a les escoles de primària)

♦ setja e-n í skammankrókinn: enviar algú al racó dels castigats

skammar·lega <adv.>:

ignominiosament, vergonyosament

◊ vitur þjónn hlýtur hylli konungsins, en sá hefir reiði hans, sem skammarlega (mēˈβīʃ, מֵבִישׁ) breytir: el servent prudent rep el favor del rei, però té la seva còlera el qui actua ignominiosament

◊ hygginn er sá, er á sumri safnar, en skammarlega fer þeim (mēˈβīʃ, מֵבִישׁ), er um kornsláttinn sefur: el qui aplega durant l'estiu, és prudent, però, en canvi, al qui dorm durant la collita, li va vergonyosament

skammar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (vansæmandi) vergonyós -osa (vergonyant, que causa vergonya)

♦ skammarlegt athæfi: un comportament vergonyós (o: ignominiós)

♦ skammarleg hegðun: una conducta vergonyosa (o: ignominiosa)

♦ skammarleg launung: un secret vergonyant

♦ skammarleg nekt: una nuesa vergonyosa

2. (smánarlegur, svívirðilegur) ignominiós -osa (infame, que causa ignomínia o deshonra, afrontós)

3. (fyrirlitlegur) menyspreable (indigne, que mereix menyspreu)

4. (vandræðalegur) penós -osa (desagradós o enutjós perquè causa una certa vergonya)

skammar·strik <n. -striks, -strik>:

<FIG> entremaliadura f, polissonada f (Mall.), estrumbolada f (Mall.)

skammar·yrði <n. -yrðis, -yrði>:

1. (smánaryrði, illyrði) injúria f, paraula injuriosa (insult, improperi, paraulada)

2. (ávítunaryrði) paraula f de reprensió (paraula de blasme o reprimenda)

3. (hnjóðsyrði) paraula f infamant (paraula ofensiva que pretén calumniar, difamar o ofendre)

skamma·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:

invectiva f, diatriba f (renyada, escridassada)

skammast <skammast ~ skömmumst | skammaðist ~ skömmuðumst | skammast>:

1. (blygðast) avergonyir-se (sentir o tenir vergonya)

♦ skammast sín [fyrir e-ð]: avergonyir-se [d'una cosa]

◊ þeir munu hljóta að skammast sín fyrir að (hɔˈβīʃū ˈkī, הֹבִישׁוּ כִּי) hafa framið svívirðing! En þeir skammast sín ekki (gam־ˈbōʃ   lɔʔ־ʝēˈβōʃū, גַּם-בּוֹשׁ לֹא-יֵבוֹשׁוּ) og vita ekki hvað það er, að blygðast sín (gam־haχˈlīm, גַּם-הַכְלִים). Fyrir því munu þeir falla meðal þeirra, sem falla. Þegar minn tími kemur að hegna þeim, munu þeir steypast - segir Drottinn: hauran d'avergonyir-se per haver comès una ignomínia! Però no s'avergonyeixen pas ni saben què és, posar-se vermells de vergonya. Per això cauran entre els qui cauran. Quan arribi la meva hora de castigar-los, seran tirats a terra, diu Jahvè

◊ á þeim degi munu allir spámenn skammast sín fyrir sýnir sínar (ʝēˈβɔʃū ... ˈʔīʃ   mē-ˌħɛzi̯oˈn-ō, יֵבֹשׁוּ ... אִישׁ מֵחֶזְיֹנוֹ), þá er þeir eru að spá, og þeir skulu eigi klæðast loðfeldum til þess að blekkja aðra: aquell dia, tots els profetes, quan profetitzaran, es donaran vergonya de llurs visions, i ja no es posaran més els mantells de pèl per a enganyar els altres

◊ ég skammaðist mín hræðilega: vaig sentir una vergonya espantosa

◊ ég skammast mín ekki, þó mörgum finnist ástæða til!: no me n’empegueeixo per més que més d’un creu que tinc motius per fer-ho

◊ hann sagðist ekki skammast sín jafnmikið fyrir neitt í lífi sínu: va dir que mai en tota la seva vida no s’havia sentit tan avergonyit

◊ sérhver maður verður undrandi (niβəˈʕar, נִבְעַר) og skilningsvana (mi-dˈdaʕaθ, מִדַּעַת), hver gullsmiður skammast sín fyrir guðamyndir sínar (hɔˈβīʃ ... mi-pˈpāsɛl, הֹבִישׁ ... מִפָּסֶל) því að myndirnar, sem hann steypir, eru blekking, í þeim er enginn lífsandi: tot home queda astorat i esdevé estúpid, tot orfebre s'avergonyeix dels seus ídols, car els ídols que ell fon són engany, en ells no hi ha gens d'esperit vital (en comparació, Bíblia de Montserrat: tot mortal es queda estúpid, sense coneixement; tot fonedor es dóna vergonya de l'ídol que ha fos, perquè les seves estàtues són una mentida, els manca l'alè; Versió interconfessional: a tots els manca senderi: els argenters s'avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; la traducció alemanya fa: verdummt alljeder Mensch mit seiner Kenntnis, beschämt wird aller Schmelzer mit seiner Docke. Denn Lug ist, was er goß, nicht ist Geistbraus darin)

♦ skammastu þín!: avergonyeix-te! / quina vergonya! / vergonya t'hauria de fer!

◊ þú hefir framið miklu meiri svívirðingar en þær, og þann veg sýnt með öllum þeim svívirðingum, er þú hefir framið, að systur þínar eru betri en þú. Ber þú nú og sjálf smán þína (χəlimmāˈθē-χ, כְלִמָּתֵךְ). Þú sem hefir flutt málsvörn fyrir systur þínar með syndum þínum, er voru andstyggilegri en þeirra, svo að þær eru hátíð (tit͡sˈdaqnāh   mimˈmē-χ, תִּצְדַּקְנָה מִמֵּךְ) hjá þér. Skammastu þín því (wə-ɣam־ˈʔattə ˈbōʃī, וְגַם-אַתְּ בּוֹשִׁי) og berðu smán þína (χəlimmāˈθē-χ, כְלִמָּתֵךְ) fyrir það, að þú hefir sýnt að systur þínar eru betri en þú: has comès més abominacions que no pas elles i amb totes les abominacions que has comès has demostrat d'aquesta manera que les teves germanes són millors que no pas tu. Porta ara, el teu propi oprobi. Tu que has portat la defensa de les teves germanes amb els teus pecats que han estat més abominables que no els d'elles, de manera que són incomparablement millors (sobta l'ús de la locució e-ð ~ e-r er hátíð hjá e-m ~ e-u) que no pas tu. Doncs, també tu avergonyeix-te i porta la ignomínia d'haver fet veure que les teves germanes són millors que no tu

♦ skammast sín niður í tær (o: hrúgu): morir-se de vergonya

♦ skammastu heim!: [toca el dós i] vés-te'n a casa!

2. (deila hart með ljótu orðbragði) proferir invectives, dir penjaments (llançar paraules violentes contra algú o una cosa & renyar durament, amb improperis)

♦ skammast í e-m: sermonejar durament algú

♦ skammast út af e-u: censurar durament una cosa

♦ skammast út í e-ð: proferir invectives contra una cosa

♦ skammast yfir e-u: amollar pestes d'una cosa, dir paraulades d'una cosa, remugar fortament per una cosa

3. (vera grófur í orðum) renegar, rondinar [amb paraules gruixudes] (blastomar, proferir paraulades)

skamm·biti <m. -bita, -bitar>:

tirant m (tipus de biga)

skamm·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

pistola f (arma)

skamm·degi <n. -degis, no comptable>:

skammdegi m, nom que es dóna als dies, especialment breus, que hi ha a partir de la segona meitat de novembre i fins a mitjan gener

♦ í skammdeginu: al bell mig de l'hivern [sub]polar

skammdegis·rökkur <n. -rökkurs, no comptable>:

llostre m de skammdegi, claror crepuscular que fa en els dies curts de l'skammdegi

skammdegis·þunglyndi <n. -þunglyndis, no comptable>:

<MED> depressió hivernenca (o: hivernal), desencadenada per la manca de llum solar en els dies curts de l'skammdegi

skamm·drægur, -dræg, -drægt <adj.>:

de curt abast

♦ skammdrægar flaugar: coets de curt abast

skamm·dægur <n.pl -dægra>:

variant de → skammdegi ‘període de dies molt breus durant l'hivern subpolar’

skammel <n. skammels, skammel>:

1. <GEN> escambell m

2. (í vefstól) calca f (de teler)

skamm·feilinn, -feilin, -feilið <adj.>:

vergonyós -osa, empegueïdor -a

skamm·feilni <f. -feilni, no comptable>:

empegueïment m, avergonyiment m, vergonya f

skamm·fyllast <-fyllist ~ -fyllumst | -fylltist ~ -fylltumst | -fyllst>:

omplir-se de vergonya, avergonyir-se

<†>  skamm·fylli <f. -fylli, no comptable>:

vergonya f, empegueïment m (avergonyiment per timidesa)

<†>  skamm·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-n ~ e-ð>:

(afskræma) donar una malmenada forta a una cosa ~ algú (abusar fins a malmetre, maltractar severament)

◊ ok nú var svá gert, en þegar sá kom aptr, sagði hann hestana háðuliga út leikna ok skammfæra ok sagði frá, hvering þeir váru út leiknir, svá sem fyrr var sagt. Ekki gaf Hrólfr konungr sik at þessu, nema hann sagði, at allt færi á einn veg fyrir Aðils konungi: i així es va fer, i quan el qui va anar a l'establa en va tornar, va dir que els cavalls havien estat tractats vergonyosament i que els havien baldat infamement i va contar com els havien maltractats, com s'és dit adés. El rei Hrólfr no es va deixar afectar per això, tret que va dir que anava sempre de la mateixa manera amb el rei Aðils

skamm·góður, -góð, -gott <adj.>:

de curta durada, [bo -ona, però] efímer -a, [bo -ona, però] passatger -a

♦ pissa í skóna sína (o: í skó sinn; o: í skóinn sinn) er skammgóður vermir (o: það er stuttur varmi að pissa í sokka sína): <FIG> pixar a dins les sabates fa una escalfor bona, però ben curta (es diu per a senyalitzar que una solució pot semblar bona, però que només ho serà al començament i després fins i tot serà contraproduent)

♦ skammgóður vermir: <FIG> una alegria ben curta, una alegria passatgera

skamm·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<ELECTR> curtcircuit m

♦ valda skammhlaupi: causar un curtcircuit, curtcircuitar

♦ valda skammhlaupi á rafbúnaði í viðkomandi herbergi: curtcircuitar la instal·lació elèctrica de l'habitació en qüestió, causar un curtcircuit a la instal·lació elèctrica de l'habitació en qüestió

skammhlaups·þol <n. -þols, no comptable>:

resistència f a l'arc elèctric de curtcircuit

skamm·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

<GEOM> catet m (→ langhlið)

♦ aðlæg skammhlið: catet adjacent

♦ mótlæg skammhlið: catet oposat

skamm·hygginn, -hyggin, -hyggið <adj.>:

curt -a de vistes

skammir <f.pl skamma>:

1. (fúkyrði, illyrði) invectiva f, invectives f.pl (diatriba, paraules violentes contra algú)

2. (móðgun & smán, vanvirða) afront m, ultratge m, deshonra f (ofensa, injúria [deshonrosa], oprobi)

♦ gera e-m skammir: infligir un afront a algú

◊ Guðrún segir: “Væri minn vili til at gera þér miklar skammir. Ok verðr eigi fullilla farit við slíkan konung”: la Guðrún li va dir: “seria voluntat meva infligir-te grans afronts: amb un rei com tu un no es porta mai prou malament”

◊ "eg vil senda þig norður til Vatnsdals til Hofs. Sá maður býr þar er Ingólfur heitir. Hann er sakadólgur minn og hefir gert mér margs konar skammir og fæ eg eigi rétt af honum en hann er þó mikilhæfur maður en eg hygg þig munu gæfu til bera með mínu tilstilli að hefna því að mér líst vel á þig": no feia gaire que estava a ca l'Óttar que va dir-li al seu amfitrió: “t'enviaré al nord, a Hof, en el Vatnsdalur. Allà hi ha un home que nom Ingólfur. És enemic meu i m'ha fet molts d'afronts i fins ara no n'he obtingut justícia. Encara que és un home eminent [i influent], tinc per mi que, amb les meves disposicions, tindràs la possibilitat de poder venjar [per a mi] els greuges que m'ha fet perquè et tinc en molt bona opinió”

◊ hann svarar: "Vant er að vita hverjum vér skulum fagna. Ætlaði eg á vori er eg réðist hingað að eg mundi eigi barður til meiðinga eða með öllu til bana. Eru þeir komnir hér Kórekssynir. Hefir Gunnsteinn skotið spjóti undir hönd mér og kom út undir annarri. Nú ætlaði eg að eg mundi hafa heimsótt höfðingja er þér eruð. En eg sé að enginn er í þér dugur að þér rekið aldregi vorra harma þó að oss séu skammir gervar": ell li va repondre: “És difícil de saber de què ens hem d'alegrar. Quan vaig venir aquí la primavera passada, creia que no m'hi pegarien fins a quedar malferit (baldat) o fins i tot fins a matar-me. Els fills d'en Kórekur s'han presentat aquí. En Gunnsteinn m'ha tirat una llança que m'ha entrat per un costat i m'ha sortit per l'altre. Així doncs, creia que havia visitat un höfðingi, car ho sou, però veig que dins vostre no hi ha empenta perquè vós no vengeu mai els torts que ens fan ni encara que ens hagin ultratjat” (cf. Baetke 19874, pàg. 493: 8. <...> reka skammar einen Schimpf rächen; reka harma sinna = hefna harma sinna s. harmr)

♦ sitja eigi um skammir: no donar cabuda a la deshonra, no suportar la deshonra

◊ Óttar kom að máli við Ingólf og mælti: "Eigi gest mér að komum þínum og spurt muntu það hafa að vér höfum eigi setið um skapraunir eða skammir. Muntu komast að ráðahag við hana ef þú vilt": l'Óttar va anar a parlar amb l'Ingólfur i li va dir: "no estic gens content amb les teves visites, però deus haver sentit que no tinc cabuda per a les ofenses o els ultratges: si vols[, doncs], pots casar-te amb ella"

◊ "Nú vil eg," segir hann, "að þú leyfir mér að stefna Ingólfi því að eg nenni eigi að kyrrt sé og spurt munuð þér það hafa að eg hefi eigi setið mönnum skammir og skapraunir": vull -li diu-, que em permetis de citar a judici l'Ingólfur perquè no tinc ganes de deixar les coses tal i com estan, que prou que ja deveu saber que a casa meva no hi caben ni les deshonres ni els afronts de la gent

♦ þola skammir: endurar (o: suportar; o: tolerar) deshonra

◊ "eigi skal að síður til hætta," segir Þorvarður, "þolum vér eigi lengur skammir slíkar": “doncs, nogensmenys, ens hi arriscarem”, li va replicar en Þorvarður, “no tolerarem un oprobi com aquest (o: injúries com aquestes) per més temps!” (Baetke 19874, pàg. 293: hætta til e-s, hætta á e-t es auf etwas ankommen lassen, es auf etwas hin wagen)

◊ "þat er lítill þú ert fyrir þér," sagði hún, "at þú vilt þola hvers kyns skammir, er þér eru gerðar": “mira que n'ets d'insignificant”, li va dir, “que vols suportar tota mena d'oprobis que et siguin fets” (la reina es refereix al fet d'haver de pagar tribut al rei Hrólfr)

◊ Finnbogi segir: "Þeir einir munu vera að eigi munu fúsari mig að finna en eg þá. Verður fundur vor sem má. Eigi skulum vér bera níðingsorð þetta sinni svo að vér flýjum fyrr en vér þurfum eða þolum óheyrilegar skammir": en Finnbogi li va dir: “aquesta gent no deuen estar més desitjosos de trobar-me a mi que jo a ells. Que la nostra trobada vagi com hagi d'anar. Aquesta vegada no ens en durem paraules d'oprobi fugint d'ells abans que no ho hàgim de menester ni endurarem deshonra inaudita” (en Frank Fischer, en la seva traducció del 1914, pàg. 181, interpreta aquest passatge així: Finnbogi antwortete: „Das können nur die sein, die ich wohl noch lieber treffen möchte, als sie mich! Mag unsere Begegnung enden, wie sie wolle! Diesmal wollen wir uns nicht den Neidingsnamen durch voreilige Flucht verdienen und dadurch, daß wir eine so unerhörte Schmach auf uns sitzen lassen!“ Damit ritten sie auf einen Geröllhügel.)

skamm·krækill <m. -krækils, -kræklar>:

sagina ajaguda, sagina f procumbent (planta Sagina procumbens)

skamm·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:

<CULIN> costelleta f [de be]

♦ böggull fylgir skammrifi: <LOC FIG> la cosa té una pega (o: un inconvenient), la cosa té bigotis

♦ sá böggull fylgir skammrifi að <+ ind.>: la cosa té la pega que <+ ind.>

skamm·lífi <n. -lífis, no comptable>:

vida f breu

skamm·lífur, -líf, -líft <adj.>:

de vida breu

♦ hann varð skammlífur: la seva vida fou breu, va morir jove

♦ skammlíf neysluvara: productes m.pl peribles

skamm·snið <n. -sniðs, -snið>:

<INFORM> orientació f vertical (de full o pàgina que condiciona la impressió vertical i al mig del full del text, oposada al → langsnið)

skamm·stafa <-stafa ~ -stöfum | -stafaði ~ -stöfuðum | -stafað ║ e-ð>:

abreujar una cosa (cosa = paraula o grup de paraules)

skammstafana·orð <n. -orðs, -orð>:

1. (upphafsbókstafir) sigles f.pl (tipus: BÍN, BASF, HTML)

2. (upphafsstafaheiti) acrònim m (tipus: radar, sonar, làser, UNESCO)

skamm·stöfun <f. -stöfunar, -stafanir>:

1. (það að skammstafa & stafir sem tákna skammstafað orð eða orðasambandinu) abreviatura (o: abreviació) f (tipus: abrev., t.d.)

2. (skammstafanaorð, upphafsbókstafur) sigla f, sigles f.pl (tipus: BÍN, BASF, HTML)

♦ vísa með skammstöfunum til e-s: remetre amb sigles a...

3. (upphafsstafaheiti) acrònim m (tipus: radar, sonar, làser, UNESCO)

skamm·sýni <f. -sýni, no comptable>:

1. (nærsýni) miopia f (curtedat de vista)

2. (skammhyggni) estretor f de vista, curtesa f de mires (que té un horitzó molt estret o limitat)

skamm·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:

1. (nærsýnn) miop, <FAM> curt -a de vista, llosc -a (Mall.) (afectat de miopia o curtedat de vista)

2. (skammhygginn) estret -a de vista, curt -a de mires (d'horitzó estret o limitat)

skammt <adv.>:

1. (um tíma) poc abans (o: abreviació) f (temporal)

♦ eiga skammt eftir (o: ólifað): <LOC FIG> no quedar-li gaire (restar-li poc temps de vida)

♦ hann á skammt eftir: no li queda gaire (morirà aviat)

◊ Þórhaddur kvað sér mundu sparað að ráða "og skal svo vera og ræð eg svo að vér feðgar munum brátt lúka vorum lífdögum og muntu Þorsteinn nema frá oss lífsbjörgina og kann þó vera að þú eigir skammt ólifað": en Þórhaddur va dir que ell no se n'estaria d'interpretar-lo i ", així doncs, que així sigui. Doncs bé, l'interpreto de la següent manera: que nosaltres, els meus fills i jo, aviat acabarem els nostres dies i tu, Þorsteinn, ens prendràs el sustent de les nostres vides. Tanmateix, podria ésser que a tu també et quedi poc de vida"

♦ lengur eða skemur: tard o d'hora, prest o tard (Mall.)

♦ skammt undan lendingu: poc abans del desembarcament

♦ skammt undan: d'aquí a [ben] poc, ja falta poc, ja és a les portes

♦ skammt mun til þess [eiga]: s'esdevindrà d'aquí a [ben] poc, no falta gaire perquè passi

◊ "skammt mun til þess," segir Njáll, "og munt þú þá eigi þess lattur en þó þykir mér mikið undir að þér rjúfið eigi þessa sætt": "serà ben aviat", li va dir en Njáll, "i quan passarà, ningú no et contindrà. Tot i així, per a mi és de la màxima importància que no trenqueu aquest acord de reconciliació"

◊ "skammt munt þú til þess eiga," segir Njáll, "að þig mun slíkt henda og mun þig þó nauður til reka": "no et falta gaire", li va dir en Njáll, "perquè et trobis en la mateixa situació, i seran motius peremptoris que t'hi duran"

◊ með skjöldu ríða þessir menn og mun það annaðhvort að þeir eru utanhéraðsmenn, þeir er virðing er að, og munu hafa farið að sækja heim Guðmund bróður minn þó að vér höfum það eigi spurt eða að öðrum kosti mun þar ríða Guðmundur sjálfur og þykir mér það miklu líkara. En eigi mun örvænt hvert hann stefnir eða hvert erindið mun vera. En skammt mun til áður vér munum þess vísir verða: aquests homes duen escuts; o bó són gent distingida de fora del districte que deuen haver vingut a visitar mon germà Guðmundur, baldament no n'hàgim sentit a dir res, o bé, i aquesta és l'altra possibilitat, és en Guðmundur mateix el qui va a cavall, la qual cosa em sembla més versemblant. I [si bé] no es mal de fer imaginar-se cap on va o amb quin motiu se n'hi va, no haurà de passar gaire temps abans que ho sapiguem del cert

♦ þegar skammt var um liðið: poc després, no gaire temps després

♦ þess er skemmst að minnast að <+ ind.>: no fa gens que <+ ind.>

♦ þess er skemmst að minnast þegar <+ ind.>: no fa gens que <+ ind.>

2. (um rúm) a poca distància (local)

♦ eiga skammt til e-s: <LOC FIG> no quedar gaire fins a... (no haver de caminar gaire fins a arribar a un indret)

◊ og er þeir áttu skammt til Þverár þá mælti Þorvaldur við Þórólf...: quan ja no els quedava gaire per arribar al riu Þverá, en Þorvaldur a dir al Þórólfur...

◊ reið hver þeirra svo sem mátti hvatast. Þeir Hrútur sáu eigi fyrr eftirreiðina en þeir áttu skammt til garðs á Kambsnesi: tots i cadascun cavalcaven tan aviat com podien. No va ésser més que quan ja només els faltava poc per arribar a la tanca del mas de Kambsnes que en Hrútur i els qui anaven amb ell no veieren que els encalçaven

♦ leita langt yfir skammt eftir e-u: <LOC FIG> cercar una cosa més lluny del que cal

♦ skammt frá: a poca distància, no gaire lluny

♦ skammt frá e-u: a poca distància de..., no gaire lluny de...

♦ hérna skammt frá: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí

♦ skammt héðan [á brott]: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí

◊ Reginn svarar: “Sá heitir Fáfnir, er hér liggr skammt heðan á brott. Þat heitir Gnitaheiðr. Ok er þú kemr þar, þá muntu þat mæla: aldri sáttu meira fé í gulli í einum stað. Ok eigi þarftu meira, þóttu verðir allra konunga elztr ok frægstr”: en Reginn li va contestar: “Aquest, que viu a poca distància d'aquí, es diu Fáfnir. L'indret es diu Gnitaheiðr i quan hi arribaràs, hauràs de dir que mai no havies vist tant d'or a un mateix lloc i mai no n'hauràs de menester més, ni baldament arribis a ésser el més vell dels rei i el més renomenat [per la seva generositat]”

♦ skammt undan e-u: a poca distància de, aprop de

♦ skammt undan landi: a poca distància de la costa

♦ skammt undan með e-ð: a poca distància de, aprop de

◊ Austurtorg er skammt undan með konungshöllina: la Plaça d'Orient es troba a tocar del Palau Reial

♦ skammt þaðan [í burt (o: burtu)]: a poca distància d'allà, no gaire lluny d'allà

◊ þenna sama tíma bjó þaðan skammt í burt á næsta bæ kona sú, er hét Þórhildr. Hon var mikil fyrir sér ok mjök fjölkunnig: en aquella mateixa època hi havia una dona que nomia Þórhildr, la qual no vivia gaire lluny d'allà, al mas veí. Era una dona important i molt versada en màgia

♦ vera skammt til e-s: <LOC FIG> no quedar gaire fins a... (trobar-se a poca distància d'un indret)

◊ Bolli lét sem hann heyrði eigi. Og er Óspakur sá að þeir mundu eigi bera af Kjartani þá eggjar hann Bolla á alla vega, kvað hann eigi mundu vilja vita þá skömm eftir sér að hafa heitið þeim vígsgangi og veita nú ekki "og var Kjartan oss þá þungur í skiptum er vér höfðum eigi jafnstórt til gert. Og ef Kjartan skal nú undan rekast þá mun þér Bolli svo sem oss skammt til afarkosta": en Bolli va fer com si no l'hagués sentit. I quan l'Óspakur va veure que no podrien vèncer en Kjartan, es va posar a esperonar en Bolli de totes les maneres. Així, li va dir que no devia voler portar la vergonya d'haver-los promès ajut per a combatre per després fer-se'n enrere [a l'hora de la veritat], i que "en Kjartan ja ens les ha fetes passar molt feixugues quan encara no n'hi havíem feta una de tan grossa com aquesta, així que si en Kjartan ara fuig, tu Bolli, igual que nosaltres mateixos, en pagaràs les conseqüències ben aviat" (vocabulari: #1. þungur: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: var hann oss þungr í skiptum wir hatten es schwer mit ihm; )

◊ nú er at segja hvat til móts við Grœnaland gengr ór þeim botnum er fyrir eru nefndir. Furðustrandir heitir land; þar eru frost mikil, svá at ekki er byggjandi svá at menn viti. Suðr frá er Helluland; þat er kallat Skrælingjaland. Þá er skammt til Vínlands hins góða, er sumir menn ætla at gangi af Affrika. Milli Vínlands ok Grœnlands er Ginnungagap. Þat gengr úr hafi því er heitir Mare Óccianum, þat hverfir fram um allan heim: ara cal parlar de quines terres surten a l'encontre de Grènlandia després del golf que s'ha esmentat abans. Furðustrandir es com s'anomena una terra en la qual hi regna un gran fred de manera que, fins allà on se sap, no hi ha habitants; al sud d'aquesta terra hi ha Helluland, que s'anomena Skrælingjaland, ço és, Terra d'Esquimós. D'aquí hi ha poca distància fins a Vínland la Bona, la qual alguns creuen que comença a Àfrica. Entre Vínland i Grenlàndia hi ha el ginnungagap que surt de la mar que es diu Mare Óceanum i que enrevolta la terra

skammta- <en compostos>:

<FÍS> 1. quàntic -a

skammta <skammta ~ skömmtum | skammtaði ~ skömtuðum | -skammtað ║ e-ð>:

1. (útdeila) repartir una cosa (distribuir en porcions)

♦ skammta e-m [e-ð]: donar a algú la seva porció

◊ hún fer á fætur fyrir dag, skammtar heimilisfólki sínu og segir þernum sínum fyrir verkum: es lleva quan encara fa fosca, dóna el menjar als de casa i diu a les criades la tasca que han de fer

♦ skammta [e-m e-ð] naumt: #1. <GEN> repartir porcions petites. #2. <FIG> ésser poc generós -osa, comportar-se mesquinament

2. (um matarskammta) repartir una cosa en racions (distribuir el contingut d'un plat, pastís etc. entre un grup de gent)

♦ skammta á e-ð: donar una ració de...

♦ skammta [e-ð] á diska fyrir e-n: servir les racions de... a...

3. (takmarka) racionar una cosa (limitar la venda o la distribució de menjar (p.e., sucre, mantega etc.), benzina, tabac etc. quan n'hi ha gran escassetat)

♦ það verður að skammta matinn: caldrà racionar el menjar

skammta·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:

mecànica quàntica (→ skammta·fræði)

skammta·eðlisfræði <f. -eðlisfræði, no comptable>:

física quàntica

skammta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

1. (skammtaaflfræði) mecànica quàntica

♦ skammtafræði með bylgjuaðferðum: mecànica d'ones

♦ skammtafræði með fylkjareikningi: mecànica de matrius

2. <MED & FARMA> posologia f (→ lyfjaskammtafræði)

skammta·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:

teoria quàntica

skammta·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

solució quàntica

skammtari <m. skammtara, skammtarar>:

dosificació f

skammta·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:

geometria quàntica

skammta·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:

dosi f

skammta·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

nombre quàntic, càrrega f

skammta·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:

ordinador quàntic

skammtíma- <en compostos>:

1. a curt termini

2. temporal, provisional

3. transitori -òria, passatger -a

skammtíma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

pla m a curt termini

skammtíma·áætlunargerð <f. -áætlunargerðar, no comptable>:

planificació f a curt termini

skammtíma·fjárfesting <f. -fjárfestingar, -fjárfestingar>:

inversió f a curt termini

skammtíma·hreyfingar <f.pl -hreyfinga>:

fluxos m.pl a curt termini

♦ skammtímahreyfingar fjármagns: fluxos m.pl de capital a curt termini

skammtíma·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:

equilibri m a curt termini

skammtíma·minni <n. -minnis, no comptable>:

memòria f a curt termini, memòria f de treball, memòria operativa, memòria curta

skammtíma·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:

finançament m a curt termini

skammtíma·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

solució f provisional

skammtíma·lán <n. -láns, -lán>:

crèdit m a curt termini, préstec m a curt termini

skammtíma·markmið <n. -markmiðs, -markmið>:

objectiu m a curt termini

skammtíma·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

fons m de mercat monetari, fons m [d'inversió en actius] del mercat monetari

skammtíma·sjónarmið <n. -sjónarmiðs, no comptable>:

perspectiva f a curt termini

skammtíma·skuldir <f.pl -skulda>:

1. <GEN> deute m a curt termini

2. (í reikningshaldi) passiu m corrent (en comptabilitat)

skammtíma·stæði <n. -stæðis, -stæði>:

pàrquing m de curta estada (→ langtímastæði ‘aparcament de llarga durada (o: estada)’)

skammtíma·verðbréf <n.pl -verðbréfa>:

valors m.pl a curt termini

skammtíma·vextir <m.pl -vaxta>:

tipus m.pl d'interès a curt termini

skammtíma·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:

estada f de curta durada, estada f breu

skammtur <m. skammts, skammtar>:

1. (hluti) porció f (part i partió que hom rep d'un tot en un repartiment)

♦ eittvað er af skornum skammti: <LOC FIG> una cosa va escassa, hi ha escassetat d'una cosa

2. (matarskammtur) ració f (en repartiment de menjar)

♦ ég ætla að fá stóran¹ ~ lítinn² skammt: voldria una ració gran¹ ~ petita²

♦ stór skammtur af e-u: una bona ració d'una cosa

3. (lyfjaskammtur) dosi f (de medicament)

4. <FÍS> quàntum m (partícula elemental)

skammt·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:

banquet m en què tots els assistents reben racions iguals (cf. Sigfús Blöndal 1920-1924, pàg. 712b)

◊ engi hefir enn náð þinni veglegu tign, því Telemakkus situr að (νέμεται) konungsjörðunum í friði, og að skammtveizlum (ἡ δαὶς ἐΐση:   καὶ δαῖτας ἐΐσας ǁ δαίνυται) þeim, er hverr höfðingi (δικασπόλον ἄνδρα) á uppi að halda (ἀλεγύνειν); því honum bjóða allir: ningú encara no agafat la teva honorale dignitat, car en Telèmac atén (s'ocupa de) en pau els dominis reials i assisteix als banquets que cada príncep ha de celebrar car tots el conviden a ell (l'original fa: Σὸν δ᾽ οὔ πώ τις ἔχει καλὸν γέρας, ἀλλὰ ἕκηλος ǁ Τηλέμαχος τεμένεα νέμεται καὶ δαῖτας ἐΐσας ǁ δαίνυται, ἃς ἐπέοικε δικασπόλον ἄνδρ᾽ ἀλεγύνειν· ǁ πάντες γὰρ καλέουσι)

skammur, skömm, skammt <adj.>:

1. (um rúm: sem nær ekki langt) curt -a (de poca longitud)

♦ skammt héðan: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí

♦ Atli hinn skammi: Atli el curt (o: el baixet) (era baixet)

2. (um tíma) breu, curt -a, petit -a (de poca durada)

♦ fyrir skömmu: recentment, no fa gaire

♦ [nú] fyrir skemmstu: molt recentment, fa molt poc, no fa gens

♦ hafa skamma viðdvöl: #1. (það að dveljast um skamma stund e-s staðar) fer una breu estada (en un indret); #2. (um áningardvöl, stutt viðvöl á ferðalagi) fer una breu parada (fer una petita escala durant un viatge, esp. per a reposar)

♦ innan skamms [tíma]: d'aquí a poc [temps], en breu

♦ skamma hríð: un breu instant

♦ eftir skamma hríð: d'aquí a ben poc

♦ um skamma hríð: durant molt poc temps

♦ skamma stund: [només] un moment, [només] poc temps

♦ eftir skamma stund: al cap d'una mica

♦ um skamma stund: durant poc temps

♦ skömmu áður: poc abans

♦ skömmu áður en <+ ind.>: poc abans que <+ subj.>, poc abans de <+ inf.>

♦ skömmu síðar: poc després

♦ til skamms tíma: #1. (þar til nú fyrir skemmstu, fram til þessa) fins fa ben poc (fins ben recentment); #2. (stuttlega) per poc temps (breument, per un breu període de temps); #3. (í stuttan tíma) de fa poc (de no fa gaire)

♦ → skammt “a poca distància; breument”

♦ → skemur “més breument”

♦ → skemst “al més breument”

♦ → örskammur, örskömm, örskammt “molt breu”

♦ → stuttur, stutt, stutt “curt -a; breu”

skamm·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:

1. (skammær) efímer -a, fugaç (curt, breu, de curta durada)

◊ fyrir trú hafnaði Móse því, er hann var orðinn fulltíða maður, að vera talinn dóttursonur Faraós, og kaus fremur illt að þola með lýð Guðs en njóta skammvinns unaðar af syndinni: per la fe, Moïsès, ja gran, refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó, perquè preferia d'ésser maltractat amb el poble de Déu, que tenir la fruïció efímera del pecat

◊ þrenging vor er skammvinn og léttbær og aflar oss eilífrar dýrðar sem stórum yfirgnæfir allt: la nostra tribulació és momentània i lleugera i ens adquireix una glòria eterna que ho depassa tot immensament

♦ skammvinn gleði: una breu alegria, una alegria fugaç

♦ skammvinnt sólskin: un breu raig de sol

2. <MED> transitori -òria

<†>  skamm·æð <f. -æðar, -æðar>:

vida curta

◊ þá sagði Skeggi: "Eigi mun Sigríður fyrir þér fíflast láta og ætlar þú þér mikla dul að fá hennar svo ósæmilega. Og mun þér þetta draga til skammæðar því að velta hefir Þórður látið þyngra hlass þar þeir bræður drápu Sigurð konung slefu Gunnhildarson": l'Skeggi li va dir: "la Sigríður no es deixarà pas seduir per tu i ets molt cregut si creus que la podràs heure d'una manera tan deshonrosa. I això et comportarà una vida curta car en Þórður ha fet trabucar una càrrega més feixuga quan ell i els seus germans mataran el rei Sigurður Gargall, el fill de la Gunnhildur"

skamm·ær, -æ, -ætt <adj.>:

<†> variant arcaica de → skamm·ær, -ær, -ært “de curta durada; de vida breu”

◊ en eigi úlíkt, at vér verðum skammæir: i no és gens improbable que morim aviat

◊ þá mælti Grís: "Menn ríða hér að oss og eru eigi færri en þrír tigir og má vera að sigurinn verði skammær": aleshores en Grís va dir: "uns homes venen cap aquí a cavall i no són pas menys de trenta i podria ésser que la nostra victòria només sigui efímera"

◊ eftir þetta fóru þeir til Íslands, Jón prestur og Teitur biskupsson. Gerðist Teitur ágætur maður og varð skammær. En Jón prestur varð biskup að Hólum og er nú sannheilagur: després d'això, en Jón el prevere i en Teitur, el fill del bisbe, tornaren a Islàndia. En Teitur es va convertir en un home eminent, però va morir jove. En Jón el prevere fou bisbe de Hólar i ara és sant reconegut

skamm·ær, -ær, -ært <adj.>:

1. <GEN> de vida curta, de pocs anys, que viu pocs anys

♦ hann varð skammær: va morir jove

2. <FIG> fugaç, efímer -a

◊ lát mig sjá, hversu skammær (ħāˈδēl, חָדֵל) ég er. Sjá, örfáar þverhendur hefir þú gjört daga mína, og ævi mín er sem ekkert fyrir þér. Andgustur einn eru allir menn. Sem tómur skuggi gengur maðurinn um, gjörir háreysti um hégómann einan, hann safnar í hrúgur, en veit eigi hver þær hlýtur: 

◊ veist þú, að svo hefir það verið frá eilífð, frá því er menn voru settir á jörðina, að fögnuður óguðlegra er skammær (mi-qqāˈrōβ, מִקָּרוֹב) og að gleði hins guðlausa varir örskotsstund? (ʕăδēi̯־ˈrāɣaʕ, עֲדֵי-רָגַע): 

◊ ég er þjónn þinn og sonur ambáttar þinnar, veill maður og skammær (ὀλιγοχρόνιος -όνιον, ἄνθρωπος ἀσθενὴς καὶ ὀλιγοχρόνιος) og mig skortir skilning á lögum og rétti: 

♦ skammær logi: flamarada transitòria, flama fugaç (flama sobre o damunt la superfície d'un material durant un període més llarg que el de l'efecte d'un espurneig en superfície i més curt que el de la flama persistent: kurzzeitiges Aufflammen)

3. <BOT> caduc -a (dit de planta caducifòlia & de part de planta que cau o es desprèn aviat & de planta que viu entre un i cinc anys) (→ fjölær “pluriennal”; → langær “persistent, permanent”)

♦ skammær bikar: calze caduc

♦ skamm- og fjölærar nytjaplöntur: plantes farratgeres temporals i permanents

4. <MED> decidu -ídua

skandala- <en compostos>:

marcat -ada pels escàndols

skandalísera <skandalísera ~ skandalíserum | skandalíseraði ~ skandalíseruðum | skandalíserað>:

causar un escàndol

skandall <m. skandals, skandalar>:

escàndol m

Skandinavi <m. Skandinava, Skandinavar>:

escandinau m, escandinava f

Skandinavi <m. Skandinava, Skandinavar>:

escandinau m, escandinava f

Skandinavía <f. Skandinavíu, no comptable>:

Escandinàvia f

skandinavískur, skandinavísk, skandinavískt <adj.>:

escandinau -ava

Skandinavíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

península f d'Escandinàvia, península Escandinava

skandín <n. skandíns, no comptable>:

escandi m (metall Sc)

skanki <m. skanka, skankar>:

1. <CULIN> jarret m, braó m

2. <FAM> (fótleggur) pota f (cama)

skanna <skanna ~ skönnum | skannaði ~ skönnuðum | skannað ║ e-ð>:

<INFORM> escanejar una cosa

skanni <m. skanna, skannar>:

<INFORM> escànner m

skap <n. skaps, sköp>:

1. (hugarástand) humor m,f (estat d'ànim)

◊ en við slíkar fortölur slævaðist heldur skap jarlsins, og lagði hann það ráð til, að Íslendingar bæðu konunginn, að hann bæði fyrir þeim að eigi yrði herferðin: i amb aitals admonicions, l'humor del iarl [Skúli Bárðarson] es va apaivagar força i aconsellà als islandesos que anessin a demanar al rei [Hákon Hákonarson] que intercedís per ells [davant els expedicionaris] per tal que no es fés pas l'expedició militar (cf. Baetke 19874, pàg. 578: slævaðisk skp jarlsins der Jarl wurde milder gestimmt)

♦ að sama skapi: de la mateixa manera

♦ ekki að sama skapi: no pas d'idèntica manera

♦ að því skapi: de la mateixa manera, per la mateixa raó

♦ eftir skapi: segons l'estat d'ànim, segons l'humor

♦ koma e-m í gott ~ vont skap: posar algú de bon ~ mal humor

♦ e-m rennur í skap við e-ð: una cosa posa furiós algú, una cosa fa posar felló algú (Mall.)

♦ skipta skapi: perdre els papers, enfurismar-se

♦ skipta um skap: canviar d'humor

♦ úfinn í skapi: malhumorat -ada

♦ vera úfinn í skapi: estar de mal humor

♦ vera e-m að skapi: <LOC FIG> caure bé a algú, ésser del grat d'algú

♦ hann ~ hún er mér að skapi: ell ~ ella em cau bé, ell ~ ella m'agrada

♦ mér er skapi næst að... <+ inf.>: tinc moltes de ganes de <+ inf.>: , estic pensant de <+ inf.>

♦ vera ekki í skapi til að <+ inf.>: no estar d'humor per <+ inf.> 

♦ vera í góðu skapi: estar de bon humor

◊ alltaf var hún í sama góða skapinu: sempre tenia el mateix bon humor

♦ þeir ~ þær ~ þau eiga ekki skap saman: no congenien, no es duen bé

♦ vera e-m að skapi: <LOC FIG> caure bé a algú, ésser del grat d'algú

2. (hugarfar) temperament m (tarannà, caràcter)

◊ þá bjó í Mávahlíð Geirríður, dóttir Þórólfs bægifótar, og Þórarinn svarti sonur hennar. Hann var mikill maður og sterkur, ljótur og hljóðlyndur, vel stilltur hversdaglega. Hann var kallaður mannasættir. Hann var eigi fémikill og hafði þó bú gagnsamt. Svo var hann maður óhlutdeilinn að óvinir hans mæltu að hann hefði eigi síður kvenna skap en karla. Hann var kvongaður maður og hét Auður kona hans. Guðný var systir hans er átti Vermundur mjóvi: en aquell temps vivia a Mávahlíð la Geirríður, la filla d'en Þórólfur ‘Cama-ranca’ i amb ella hi vivia també en Þórarinn ‘Negre’, son fill. Aquest era un home gros i fort, lleig i callat de mena. En general era pausada i circumspecta [i per això] li deien ‘Mediador-entre-homes’. No tenia una gran fortuna però, tanmateix, tenia un mas productiu. Era un home tan reaci a intervenir en les disputes dels altres que els seus enemics deien d'ell que el seu caràcter era tant de dona com d'home. Era casat i sa dona nomia Auður. Tenia una germana, la Guðný, que estava casada amb en Vermundur el prim

◊ "Ekki höfum vér kvenna skap," segir Skarphéðinn, "að vér reiðumst við öllu." "Reiddist Gunnar þó fyrir yðra hönd," segir hún, "og þykir hann skapgóður. Og ef þér rekið eigi þessa réttar þá munuð þér engrar skammar reka": "no tenim el caràcter de les dones", li va dir l'Skarphéðinn, "com per posar-nos furiosos per tot". Ella li va replicar: "En Gunnar, emperò, sí que s'hi ha posat furiós en lloc vostre i això que se'l té per un home de bon natural. I si no us procureu satisfacció d'aquesta feta, no us venjareu de cap injúria" (cf. Baetke 19874, pàg. 493: 8. <...> reka skammar einen Schimpf rächen; reka harma sinna = hefna harma sinna s. harmr)

♦ vera forn í skapi: ésser versat -ada en les coses de l'antigor, posseir grans coneixements de les coses de l'antigor (sovint forma velada per dir que la persona en qüestió té grans coneixements en paganisme i bruixeria)

◊ Ólöf fóstra Barða var vitur mjög og kunni mart gerla að sjá og þeim vel viljuð Guðmundarsonum. Hún var fróð og forn í skapi: l'Ólöf, la fóstra d'en Barði, era molt sàvia i podia veure clarament moltes de coses [que encara havien de passar] i sentia un gran afecte i estima pels fills d'en Guðmundur. Era molt entesa en els costums i en les coses de l'antigor

3. (hlutfall, hóf) proporció f (mesura, mida)

4. ♦ → sköp “fat, destí”

skapa-¹ <en compostos>:

<MED> vulvar, edeo-, episio-

skapa-² <en compostos>:

fatal, fixat -ada pel destí

skapa¹ <skep ~ sköpum | skóp ~ skópum | skapið ║ e-n ~ e-ð>:

variant forta, arcaica o literària, de → skapa² ‘crear’

♦ skapa e-m aldur: <LOC FIG> posar fi a la vida d'algú, matar algú

skapa² <skapa ~ sköpum | skapaði ~ sköpuðum | skapað ║ e-n ~ e-ð>:

crear una cosa ~ algú

♦ skapa skilyrði til: crear les condicions per a

♦ skapa og skera: fer i desfer com li ve en gana

♦ skapa sér framtíð: forjar-se (o: fer-se) un futur

♦ skapa sig: formar-se (cf. Baetke 19874, pàg. 544: skapa sik (eptir e-u) sich bilden (nach etwas))

◊ Þorsteinn svarar: "Fyrir þín orð," segir hann, "og okkra vingan þá skal Helga vera heitkona Gunnlaugs en eigi festarkona og bíða þrjá vetur. En Gunnlaugur skal fara utan og skapa sig eftir góðra manna siðum en eg skal laus allra mála ef hann kemur ei svo út eða mér virðist eigi skapferði hans": en Þorsteinn li va respondre: "Per les teves paraules", li va dir, "i per la nostra amistat, que la Helga sigui la promesa d'en Gunnlaugr, però no pas en ferm: hauran d'esperar tres anys [a casar-se]. Que en Gunnlaugur, en aquest temps, vagi a l'estranger i s'hi eduqui segons el costum dels prohoms. Jo, per la meva part, em consideraré deslliurat de totes les meves promeses si no torna de l'estranger a temps per a les noces o si el caràcter que tingui llavors no m'agrada"

skapa·barmur <m. -barms, -barmar>:

<MED> llavi m major de la vulva

skapa·bólga <f. -bólgu, no comptable>:

vulvitis f

♦ bráð skapabólga: vulvitis aguda

♦ meðalbráð og langvinn skapabólga: vulvitis subaguda i crònica

♦ sármyndun og bólga í sköpum og leggöngum: ulceració i inflamació vulvovaginal

♦ skapa- og leggangabólga: vulvovaginitis f

♦ → leggangabólga “vaginitis, colpitis”

skapa·dómur <m. -dóms, no comptable>:

fatalitat f

skapa·dægur <n. -dægurs, -dægur>:

dia m fatal, dia m de la mort

skapaður, sköpuð, skapað <adj.>:

creat -ada

♦ ekki nokkur skapaður hlutur: res de res

♦ nokkur skapaður hlutur: alguna cosa, <LIT> quelcom

♦ láta skeika að sköpuðu: acceptar les coses tal com vénen, posar una cosa en mans de la providència, deixar que la providència decideixi una cosa, deixar que les coses segueixin llur curs

♦ láta skapað skera: deixar que decideixi el destí

◊ en með því at Magnús konungr ok Erlingr jarl vill eigi þenna kost, þá gerir Sverrir konungr þann kost annan, at þeir með lið sitt gangi út til Borgar, ok fylki þar í góðu tómi; en vér Birkibeinar munum sœkja yfir brúna til yðar, ok láta þá skapat skera: però en el cas que el rei Magnús i el iarl Erlingr no volguessin decantar-se per aquesta opció, el rei Sverrir els n'ofereix una altra: que vagin amb llurs tropes fins a Borg i que allà hi disposin l'exèrcit amb tota tranquil·litat; nosaltres, els Cames-de-beç, per la nostra banda, us atacarem travessant el pont i que el destí decideixi

♦ skaparinn og hið skapaða: el creador i la [seva] criatura

♦ vel skapaður: ben tallat -ada, ben plantat -ada

skapa·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

<MED> nimfa f, llavi m menor de la vulva

skapa·hár <n. -hárs, -hár>:

pèl m de pubis de dona, pèl púbic de dona

skapa·lón <n. -lóns, -lón>:

patró m (model, plantilla)

skapandi, skapandi, skapandi <adj.>:

creatiu -iva

skapa·norn <f. -nornar, -nornir>:

1. <MITOL NORR> norna f

2. <MITOL ROM> parca f

3. <MITOL GRE> moira f

skapari <m. skapara, skaparar>:

<GEN & RELIG> creador m, creadora f

♦ skapari verksins: el creador de l'obra

♦ Skaparinn: <RELIG> el Creador

skapast <skapast ~ sköpumst | skapaðist ~ sköpuðumst | skapast>:

sorgir, fer-se

◊ Snorri svarar: "Það þykist eg eiga að yður Þorbrandssonum að þér haldið njósnum nær færi gefur á Arnkatli en ámælið mér þá ef eg kem eigi til móts við yður, ef nokkuð má að skapast, ef þér gerið mig varan við": l'Snorri li va contestar: "tinc per mi que puc esperar de vosaltres, els fills d'en Þorbrandur, que estigueu a l'aiguait mirant de trobar l'ocasió favorable per a actuar[, tots plegats, vosaltres i jo,] contra l'Arnkell, i si [descobriu el moment en què] s'hi pugui fer res i me'l feu avinent, i jo no vinc a ajuntar-me a vosaltres, m'ho podreu retreure" (una traducció menys literal fóra: em podreu dir mentider)

♦ það hefur skapast hefð um það að <+ subj.>: s'ha format la tradició que <+ subj.>

skapa·taug <f. -taugar, -taugar>:

<MED> nervi púdic, nervi m pudend

skapataugar·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:

<MED> anestèsia f dels púdics, anestèsia f pudendal

skapa·trú <f. -trúar, no comptable>:

fatalisme m (→ forlagatrú)

skapatrúar·maður <m. -manns, -menn>:

fatalista m & f (→ forlagatrúarmaður)

skap·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:

colèric -a, geniüt -üda, de temperament molt fort

♦ vera skapbráður: tenir el geni molt viu, tenir la cua de palla

◊ Þórhallur Ásgrímsson tók fótarmein svo mikið að fóturinn fyrir ofan ökkla var svo digur og þrútinn sem konulær og mátti hann ekki ganga nema við staf. Hann var mikill maður vexti og rammur að afli, dökkur á hár og svo á skinnslit, vel orðstilltur og þó skapbráður. Hann var hinn þriðji maður mestur lögmaður á Íslandi: al Þórhallur Ásgrímsson el prengué un mal de cama tan fort que la cama, part damunt el turmell, li va tornar tan gruixuda i inflamada com la cuixa d'una dona i no podia caminar més que amb un gaiato. Era un home alt i extremadament fort, de cabells foscos com també ho era el color de la seva pell, era molt mesurat quan parlava i, tanmateix, era irascible. Era un dels tres millors lögmenn d'Islàndia

◊ Móðir hans mælti: "Eg á að greiða málagjöld í dag griðkonum vorum. Nú vil eg senda þig í Torfufell og seg að Torfi sendi mér grís nokkurn og þyrfti þó að þú værir ei of skapbráður því að grísinn mun vera illur með að fara og mun hann frammi láta ef mín orð koma til": sa mare li va dir: "avui he de pagar els málagjöld -la paga anual- a la nostra griðkona -serventa del mas-. Ara t'enviaré a Torfufell. Digues-hi al Torfi que m'enviï un porcell i caldria, emperò, que en cap moment no hi perdessis la calma perquè el porcell pot ésser molt mal d'agafar. En Torni te'l donarà un cop hagi sentit les meves paraules"

♦ verða skapbráður: encendre's d'ira, esclatar d'ira

◊ Ketill bakaðist við eldinn og kenndi ekki heitt af eldinum og kvaðst það undarlegt þykja. Ásbjörn bað hann hefna sín ef hann væri vaskur karlmaður. En Ketill varð við skapbráður og mælti: "Sjaldan hefir þurft að frýja mér hugar." Ketill hleypur út og þrífur spjót mikið: en Ketill s'escalfava a la vora del foc però no sentia l'escalfor de les flames i va dir que li semblava molt estrany. L'Ásbjörn li va pregar que el vengés si és que era prou valent. Aleshores en Ketill es va posar fet una fúria i li digué: “Rares vegades has hagut de menester retreure'm manca de coratge”. Va sortir a fora i va agafar una llança grossa

♦ e-m verður skapbrátt: encendre's d'ira, perdre els estreps

skap·brestur <m. -brests, -brestir>:

defecte m de caràcter

skapbrigða·maður <m. -manns, -menn>:

persona impulsiva, persona f que basa el seu comportament en els seus sentiments o estats d'ànim i no en la raó

skap·brigði <n.pl -brigða>:

canvis m.pl d'humor, canvi m en l'estat d'ànim

skapdeildar·maður <m. -manns, -menn>:

persona f que sap controlar el seu temperament

◊ hann leit á og mælti: "Þessi sveinn er allmikilfenglegur og hefir hvassar sjónir. Hann mun verða, ef hann lifir, og eigi margra maki og eigi mikill skapdeildarmaður en tryggur vinum og frændum og mun vera mikill kappi ef eg sé nokkuð til. Mun eigi nauður að minnast Jökuls frænda vors sem faðir minn bað mig og skal hann heita Jökull": se'l va mirar i li va dir: "aquest noiet és molt ferreny i té la mirada aguda. Si sobreviu, molts pocs seran els qui li faran ombra i no serà una persona famosa per saber contenir el seu temperament, però serà lleial als seus amics i parents i serà un gran campió si és que puc verure-l'hi alguna cosa. Per ventura no cal recordar el nostre parent Jökull, tal com m'ho va demanar mon pare? així doncs, es dirà Jökull [com ell]"

◊ síðan tók Grettir við heimgásunum. Þær voru fimm tigir og með kjúklingar margir. Eigi leið langt áður honum þóttu þær heldur bágrækar en kjúklingar seinfærir. Honum gerði mjög hermt við þessu því að hann var lítill skapdeildarmaður. Nokkuru síðar fundu förumenn kjúklinga dauða úti og heimgæs vængbrotnar. Þetta var um haustið. Ásmundi líkaði stórilla og spurði hvort Grettir hefði drepið fuglana: tot seguit, en Grettir va agafar al seu càrrec les oques del mas. Eren cinquanta i anaven amb molts de pollets. No va passar gaire temps que a ell les oques li varen semblar males de menar i els pollets li semblaven massa lents. Tot això el va fer enrabiar perquè no era poc donat a contrar el seu temperament. Poc després, uns captaires que passaven per allà varen trobar morts els polets i les oques amb les ales trencades. Això era a la tardor. A l'Ásmundur aquest fet el va desplaure enormement i va demanar al Grettir si havia mort els ocells

◊ Grettir kvað það eigi skyldu "því að það er satt sem mælt er að öl er annar maður og skal eigi bráðabug að þessu gera framar en áður hef eg sagt. Erum vér litlir skapdeildarmenn hvorirtveggju": en Grettir els va dir que no ho fessin "perquè és vera el que es diu que la cervesa canvia un home i en fa un altre i val més que ara no us llanceu de cap a acords, sinó a fer únicament el que us he dit abans. La temprança no és la virtut de cap de nosaltres"

◊ eigi er slíkt svo óvant. Það mun þykja um sakleysi ef þeir eru drepnir og er það mitt ráð að skjóta að sem flestum um að tala við þá, að sem flestum verði heyrinkunnigt ef þeir svara illa og skal Kári um tala því að hann er skapdeildarmaður. Mun þá vaxa óþokki með yður því að þeir munu hlaða illyrðum saman er menn eiga hlut að. Þeir eru menn heimskir: la cosa no és tan fàcil com us sembla. Si ara els mateu, semblarà que ho haveu fet sense motiu, de manera que el meu consell és que feu que molts vagin a parlar amb ells, a fi i efecte que siguin molts els qui sentin amb llurs pròpies orelles llurs males respostes i [després,] que en Kári parli [ambm en Þráinn] perquè és una persona que sap mantenir la serenitat. Aleshores la desavinença entre vosaltres s'acreixerà perquè ells no deixaran de cobrir-vos d'improperis quan d'altres vulguin dir-hi la seva. Són uns ximples

skap·fár, -fá, -fátt <adj.>:

de geni viu i cut

♦ e-m verður skapfátt: encendre's d'ira, perdre els estreps

◊ nú saknar Halldór hestanna og leitar og finnur nú og þykir vera illa haldnir og fer nú til fundar við Þórarin. Verður nú við hann skapfátt og veitir honum áverka svo nökkvi mikinn að honum var það gildur þykkur og ei banvænlegur. En þaðan af kemur það fyrir þá Höskuld og Eilíf og beiða þeir bóta fyrir þingmann sinn. Hann lætur ekki brátt við því og ekki sættust þeir á það. Og stendur nú svo búið um hríð: en Halldór va trobar a faltar els cavalls i es posà a cercar-los i els va trobar i fou de l'opinió que els havien mantingut malament, de manera que va anar a veure en Þórarinn [per exigir-li comptes]. Va perdre els estreps amb ell i li va pegar causant-li una lesió tan forta que li va semblar greu però no mortal. D'allà la notícia arribà fins al Höskuldur i l'Eilífur, els quals varen exigir una indemnització pel que li havia passat a llur þingmaður. En Halldór no s'hi va avenir i no arribaren a cap arranjament. L'afer va quedar així per un temps

◊ hann fór að Gretti og rétti honum fingur og skar honum höfuð og kallaði hann margýgjuson og mörgum öðrum illum nöfnum. Gretti varð skapfátt mjög við þetta og gat þá eigi stöðvað sig. Grettir reiddi þá upp hnefann og sló piltinn undir eyrað svo að hann lá þegar í óviti en sumir segja að hann væri dauður þá þegar. En engi þóttist vita hvaðan sjá piltur kom eða hvað af honum varð en það ætla menn helst að það hafi verið óhreinn andi sendur til óheilla Gretti: va anar cap al Grettir i l'assenyalava amb el dit i li feia ganyotes i li deia "fill de margýgja" i moltes d'altres coses dolentes. En Grettir es va encendre d'ira amb tot això i no es va poder pas contenir: va aixecar el puny i el va descarregar contra el vailet davall l'orella de manera que aquest va caure sense sentit a l'instant, i n'hi ha qui diu que va morir allà a l'acte, però ningú no sabia d'on havia sortit aquell vailet ni què se'n va fer després, i la gent creuen que el més versemblant és que hagués estat un esperit immund enviat per a causar-li desgràcia al Grettir

◊ Gretti varð skapfátt við þrælinn og tvíhenti öxina til rótarinnar og eigi geymdi hann hvað tré það var. Og jafnskjótt sem öxin kom við tréið snerist hún flöt og stökk af trénu og á fót Grettis hinn hægra fyrir ofan kné og svo að stóð í beini og var það sár mikið: al Grettir l'esclau li va fer treure foc pels queixals, va brandir la destral amb totes dues mans i la va descarregar contra la rabassa sense parar esment quina mena de fusta era aquella. I tan bon punt la fulla de la destral va endevinar l'arbre, la destral va rebotar per la rabassa i es clavà a la cama dreta d'en Grettir part damunt el genoll i va quedar clavada a l'os de la cama, de manera que hi va haver una greu ferida

◊ þá kölluðu Austmenn af skipinu að Þorleifur skyldi matbúa og sögðu hann vera mjög íslenskan fyrir tómlæti sitt. Þá varð Þorleifi skapfátt og tók ketilinn en steypti niður grautinum Arnbjarnar og sneri á brott síðan. Arnbjörn sat eftir og hélt á þvörunni og laust með henni til Þorleifs og kom á hálsinn. Það var lítið högg en með því að grauturinn var heitur þá brann Þorleifur á hálsinum: aleshores els noruecs varen cridar des del vaixell que en Þorleifur fes el dinar [d'una vegada per totes] i li van dir que es notava que era ben islandès per la seva lentitud. Aleshores en Þorleifur es va encendre de ràbia, va agafar la caldera i la va trabucar i va fer caure el grautur de l'Arnbjörn pel terra i tot seguit es va girar amb la intenció de tocar el dós. L'Arnbjörn seia darrere la caldera i tenia el cullerot en una mà i va pegar-hi un cop al Þorleifur que li endevinà el coll. Fou un cop sense importància, però com que el grautur estava bullent, en Þorleifur se'n va dur una cremada al coll

skap·felldur, -felld, -fellt <adj.>:

agradós -osa, agradable, plaent

♦ e-m er e-ð skapfellt: una cosa resulta agradable a algú

◊ England var kristið og hafði lengi verið, þá er þetta var tíðinda; Aðalsteinn konungur var vel kristinn; hann var kallaður Aðalsteinn hinn trúfasti. Konungur bað Þórólf og þá bræður, að þeir skyldu láta prímsignast, því að það var þá mikill siður, bæði með kaupmönnum og þeim mönnum, er á mála gengu með kristnum mönnum, því að þeir menn, er prímsignaðir voru, höfðu allt samneyti við kristna menn og svo heiðna, en höfðu það að átrúnaði, er þeim var skapfelldast. Þeir Þórólfur og Egill gerðu það eftir bæn konungs og létu prímsignast báðir. Þeir höfðu þar þrjú hundruð sinna manna, þeirra er mála tóku af konungi: quan això succeïa, Anglaterra era cristiana i ja feia temps que havia estat cristianitzada. El rei Aðalsteinn era bon cristià i li deien Aðalsteinn el Feel. El rei va pregar al Þórólfur i a son germà que es deixessin primsenyar, car fer-ho era un costum estès en aquell temps, tant entre els mercaders com entre la gent que entraven al servei de cristians per tal com els primsenyats tenien tracte tant amb els cristians com amb els pagans, per bé que es mantinguessin fidels [en llur interior] a la fe que els resultava més agradable. En Þórólfur i l'Egill accediren al prec del rei i tots dos es deixaren primsenyar. Entre tots dos tenien allà tres-cents homes que entraren al servei del rei

◊ "þat veit ek," sagði Oddr, "þá ek heyri þau, hversu skapfellt mér er um þau": "quan les sentiré", li va dir l'Oddur, "sabré si són del meu grat"

◊ Flosi mælti til Sigfússona: "Hversu veiti eg yður þess að málum að yður sé skapfelldlegast?": en Flosi va dir als fills d'en Sigfús: "de quina manera us puc ajudar en aquest plet que us complagui de la millor manera?"

◊ Áki segir: "Hver munu önnur skapfelldri laun en þessi? Og eigi þykki mér að verra, þótt Helgi konungur eigi hana áður": l'Áki va dir: "quina paga podria ésser més agradable que aquesta? I no per haver estat abans la dona del rei Helgi em sembla menys bona"

◊ við Búa er hann bezt allra sinna frænda, og það hefir hann nökkvi helzt er Búi mælir fyrir honum, fyrir því að hann var honum skapfelldastur. En að öngu hafði hann það er frændur hans mæltu, ef honum sýndist annan veg, hvað sem það var. Hann var allra manna vænstur og fríðastur sjónum og hinn mesti atgörvismaður og bráðgörr um hotvetna: de tots els seus parents en Búi era aquell amb qui s'entenia millor, i feia cas gairebé sempre del que en Búi li deia, perquè en Búi era el qui li queia millor de tots. En canvi, no feia gens de cas del que els seus altres parents li deien, fos el que fos, si a ell li semblava que s'havia de fer d'una altra manera. Era l'home més garrit que hi havia i el més bell, l'home més capaç i precoç en tot

skap·ferði <n. -ferðis, -ferði>:

caràcter m, temperament m

◊ "ekki skaltu hann kveðja til þessar ferðar og kemur til þess skapferði hans": "no el convidis pas a acompanyar-te en aquest viatge i val més així pel seu mal caràcter"

◊ Hrútur sagði Gunnari ófregið allt um skapferði Hallgerðar og þótti Gunnari það fyrst ærið margt er áfátt var. En þar kom um síðir að saman féll kaupmáli þeirra: en Hrútur li ho va contar tot al Gunnar -sense que a aquest li hagués calgut preguntar-ho- sobre el caràcter de la Hallgerður, i al Gunnar li va semblar que les coses sentia contenien moltíssims de defectes i blasmes, però a la llarga, la cosa va acabar que arribaren a un acord sobre els capítols matrimonials de llur casament

◊ þau gátu sér son er Mörður hét og er sá lengi við þessa sögu. Þá er hann var fullkominn að aldri var hann illa til frænda sinna og einna verst til Gunnars. Hann var slægur í skapferðum og illgjarn í ráðum: en Valgarður i l'Unnur varen tenir un fill a qui varen posar Mörður, el qual tindrà un gran paper en aquesta història. Quan ja fou gran, era dolent amb els seus parents i a qui pitjor tractava de tots era en Gunnar. Era garneu de caràcter i en els seus consells sempre hi havia malícia

skap·ferli <n. -ferlis, no comptable>:

natural m, caràcter m

◊ tóku þá Grænlendingar Skáld-Helga fyrir lögmann sinn. En sama var um skapferli hans. Mátti hann aldri glaðr vera, ok hvert er hann fór, bar hann með sér feldinn Kötlunaut. En er hann gerðist forn ok slitinn, þá hengdi hann slitrin yfir rekkju sinni. Þá áttu þau son ungan, Helgi ok Þórunn, er Þorbjörn hét. Þótti hann heldr óbráðgerr í æskunni (SHS I (1949), pàg. 434): els grenlandesos feren en Helgi llur lögmaður. Tanmateix, no hi hagué canvis pel que fa al seu estat d'ànim (Baetke 19874, pàg. 544, només dóna a aquest mot els significats de Sinnesart, Charakter; el context, però, sembla demanar aquí un significat estat d'ànim, que adopto en la traducció), mai no podia estar alegre i onsevulla que anava, sempre hi duia posat l'abric de pell Kötlunaut, el regal de la Katla. Quan l'abric va tornar vell i aldà, en va penjar els pelleringos damunt el llit. En Helgi i la Þórun tenien en aquell temps un fill, encara jovenet, que nomia Þórbjörn, el qual, en la seva joventut, fou considerat més aviat retardat

skap·festa <f. -festu, no comptable>:

fermesa (o: força) f de caràcter

skap·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

personalitat f, caràcter m

♦ móta skapgerð: formar el caràcter

♦ þverbrestur í skapgerði: defecte de caràcter

skapgerðar·galli <m. -galla, -gallar>:

defecte m de caràcter

skapgerðar·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor m de caràcter, actriu f de caràcter

skapgerðar·veila <f. -veilu, -veilur. Gen. pl.: -veilna o: -veila>:

punt m feble del caràcter, defecte m de caràcter

skap·góður, -góð, -gott <adj.>:

1. (með góða skapgerð) de bon caràcter (o: natural) (de bona mena, de bona jeia)

◊ "Ekki höfum vér kvenna skap," segir Skarphéðinn, "að vér reiðumst við öllu." "Reiddist Gunnar þó fyrir yðra hönd," segir hún, "og þykir hann skapgóður. Og ef þér rekið eigi þessa réttar þá munuð þér engrar skammar reka": "no tenim el caràcter de les dones", li va dir l'Skarphéðinn, "com per posar-nos furiosos per tot". Ella li va replicar: "En Gunnar, emperò, sí que s'hi ha posat furiós en lloc vostre i això que se'l té per un home de bon natural. I si no us procureu satisfacció d'aquesta feta, no us venjareu de cap injúria" (cf. Baetke 19874, pàg. 493: 8. <...> reka skammar einen Schimpf rächen; reka harma sinna = hefna harma sinna s. harmr)

2. (í góðu skapi) de bon humor (de bona lluna)

◊ Leifur fann það brátt að fóstra hans var skapgott. Hann var brattleitur og lauseygur, smáskitlegur í andliti, lítill vexti og vesallegur en íþróttamaður á alls konar hagleik: en Leifur se n'adonà de seguida que el seu fóstrfaðir estava de bon humor. En Tyrkir tenia el front pla i uns ulls bellugadissos, de cara esprimatxada, era petit d'estatura i escarransit, però un autèntic mestre en tota mena de feines manuals (cf. Baetke 19874, pàg. 365: laus-eygr adj. mit unsteten, flackernden Augen)

skap·harður, -hörð, -hart <adj.>:

de caràcter dur

skap·harka <f. -hörku, no comptable>:

inflexibilitat f de caràcter, duresa f de caràcter, aspresa f de caràcter

skap·heimskur, -heimsk, -heimskt <adj.>:

(heimskulegur) bajà -ana, beneitot -a, ximple (o: ximplet -a), curt -a [de gambals]

skap·hundur <m. -hunds, -hundar>:

persona f de mal geni, malparit m, malparida f

skap·hægur, -hæg, -hægt <adj.>:

de caràcter dolç

◊ Ingimundur svarar: "Eigi hafa þau góða orðheill og er eg ófús að taka við þeim en synsemi mun þér í þykja og eigi stórmannlegt ef eg synja. En meðallagi er oss til fallið því að eg á sonu suma eigi mjög skaphæga": l'Ingimundur li va contestar: "[aquests dos de qui parles] no tenen bona fama i no tinc gens de ganes d'acollir-los, però, si refuso d'acollir-los, deuràs pensar que sóc dels qui refusen per refusar i que no sóc gens generós. [Acceptaré, doncs, la teva petició d'acollir-los] encara que [et dic ben explícitament que] tampoc no és que ens vagi precisament gaire bé perquè tinc diversos fills que no són gaire delicats" (#1. cf. Baetke 19874, pàg. 411: meðallagi (bes. vor adj.) mittelmäßig, nicht sehr, nicht gerade; #2. til fallinn, fallin, fallit = passend, idoni, apropiat; cf. “Þórður kvaðst eigi standa mundu kyrr fyrir mönnum Hrafns ef þeir væru jafnliða, kvaðst eigi vita að annað sinn mundi betur til fallið en nú” / ‘en Þórður li va replicar que, si es trobessin en igualtat numèrica, no es mantindria pas impassible davant els homes d'en Hrafn, i afegí que no sabia pas si una altra vegada els resultaria millor que aquella’ (SS II, cap. 427, pàg. 662), aquesta cita, treta de la Història de Sant Olau: “Fór Karli fyrst til Upplanda, síðan norður um fjall, kom fram í Niðarósi, tók þar fé konungs, svo mikið sem hann hafði orð til send, og skip gott, það er honum þótti vel til fallið ferðar þeirrar er konungur hafði fyrir ætlað en það var að fara til Bjarmalands norður”, ‘en Karli de primer anà als Upplönd, i d'aquí prosseguí viatge cap al nord per la muntanya, fins que arribà a Niðarós. Allà hi agafà tants de diners del rei com aquest li ho havia fet dir per un missatger, i una bona nau que a ell li va semblar molt apropiada per a l'expedició que el rei havia planejat i que consistiria en anar al nord, al Bjarmaland’, o aquesta cita, treta dels Devarim: “þá svöruðuð þér mér og sögðuð: "Það er vel til fallið að gjöra það, sem þú talar um"” - ‘aleshores vosaltres em responguéreu dient: «Ens sembla escaient fer el que proposes»’ que tradueix: טוֹב-הַדָּבָר אֲשֶׁר-דִּבַּרְתָּ לַעֲשׂוֹת)

skap·höfn <f. -hafnar, no comptable>:

personalitat f, caràcter m

skap·illur, -ill, illt <adj.>:

de mal caràcter (o: temperament)

skap·lega <adv.>:

acceptablement, força bé

skap·legur, -leg, -legt <adj.>:

acceptable, prou bo -ona, normal

◊ þá svarar Ólafur konungur: "Hann mun þykjast eiga við oss skaplegan fund og oss er von snarprar orustu af því liði. Þeir eru Norðmenn sem vér erum": aleshores el rei Olau els va respondre: "[el iarl Eiríkur Hákonarson] deu considerar que té les seves bones raons per venir a trobar-nos. Cal que d'aquesta tropa n'esperem una batalla aferrissada. Són noruecs igual que ho som nosaltres" (cf. Baetke 19874, pàg. 544: skap-ligr <...>; schicklich: þeir þykkjask eiga við oss skapligan fund sie glauben, guten Grund zu haben, mit uns zusammenzutreffen)

◊ síðan lauk Höskuldur upp kistu eina og tók upp góð kvenmannsklæði og seldi henni. Var það og allra manna mál að henni semdi góð klæði. En er höfðingjar höfðu þar mælt þeim málum sem þá stóðu lög til var slitið fundi þessum. Síðan gekk Höskuldur á fund Hákonar konungs og kvaddi hann virðulega sem skaplegt var: tot seguit, en Höskuldur va obrir una caixa i en va treure bons vestits de dona i els hi va donar. El comentari de tothom fou que aquells bons vestits li esqueien. I quan els cabdills hagueren acabat de tractar tots els afers exigits per llei, la reunió es va donar per conclosa. Tot seguit en Höskuldur va anar a veure el rei Hákon i el va saludar respectuosament, com es tanyia

skap·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

temperament m, caràcter m

♦ hann var garpur hinn mesti í skaplyndi: tenia un caràcter extremadament bel·licós i ferrusser

♦ hann var líkur móður sinni að skaplyndi: s'assemblava a sa mare pel que fa al caràcter

♦ vera illur í skaplyndi: ésser dolent de mena

♦ vera við skaplyndi e-s: estar al gust d'algú, ésser del grat d'algú

skap·löstur <m. -lastar, -lestir>:

defecte m de caràcter, feblesa

◊ en þegar er konungur hafði þetta upp borið fyrir alþýðu þá var þegar mikill kurr. Kurruðu bændur um það er konungur vildi vinnur taka af þeim og svo að við það mátti landið eigi byggja. En verkalýður og þrælar kölluðu það að þeir mættu eigi vinna ef þeir skyldu eigi mat hafa, sögðu og að það var skaplöstur Hákonar konungs og föður hans og þeirra frænda að þeir voru illir af mat, svo þótt þeir væru mildir af gulli: i quan el rei hagué dites aquestes paraules davant el poble, immediatament s'aixecà un gran murmuri de desaprovació. Els pagesos remugaven perquè el rei volia impedir que treballessin i que, fent-ho, el país no es podria coldre. I els treballadors dels masos i els esclaus cridaven que no podrien pas treballar si no havien de tenir menjar i deien també que era un defecte de caràcter del rei Hákon i de son pare i de tots els de llur llinatge que, encara que fossin generosos a l'hora de repartir or, eren gasius amb el menjar

◊ sá skaplöstur sótti Guðmund, að hann elskaði konur fleiri en þá, er hann átti: en Guðmundur tenia el defecte d'estimar més dones a banda d'aquella que tenia per esposa

◊ Dagur fann það til íþrótta sér að hann mundi sjá kost og löst á manni hverjum er honum bar fyrir augu ef hann vildi hug á leggja og að hyggja. Konungur bað hann segja skaplöst hans þann er hann sæi. Dagur fann það til er konungi þótti rétt. Þá spurði konungur um Björn ármann, hvern skaplöst hann hefði: en Dagur va dir que la seva aptitud era que ell a cada home que se li posava davant els ulls li veia les qualitats i els defectes que aquest posseïa si ell s'hi concentrava i hi rumiava. El rei li va demanar que digués quin defecte de caràcter li veia a ell. En Dagur va descobrir una cosa que el rei va considerar encertada. Aleshores el rei li va demanar quin defecte de caràcter tenia en Björn, l'ármaðr o supervisor general reial. En Dagur li va dir que en Björn era lladre

skap·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

de temperament [fàcilment] exaltable, de temperament violent, de caràcter molt fort (a la llengua medieval sembla haver tingut un significat altiu, orgullós i arrogant, com es pot veure en els exemples següents)

◊ Sóley var skartsamlig ok skǫruglig ok þótti honum sem vera mundi skapmikil ok hyggilig í bragði: la Sóley era una noia a qui agradava d'abillar-se de manera primmirada i una dona d'empenta, i va considerar que seria una dona de caràcter fort (aquí = soberga, que descollaria?) i entenimentada

◊ „þat var fyrst,“ segir Sínon, „at konungr skipti verði með liði váru, en mér líkaði þat illa, ok mælti ek ímóti, en Úlixes er skapmikill ok langrækr, sem nú hefi ek raun á. Hann lét þá fyrst sem okkr hefði áskilið, en þó fann ek opt síðan at hann stýrði mér meirr til mannháska en til virðingar, ok er vér várum til brottferðar búnir ok gerði andviðri, ok kvað þá Kalkas þat upp, er Úlixes réð reyndar, at blóta skyldi helvítisgoð til byrjar. Þá kvað Úlixes þat upp at ekki mundi þegit utan mannblóts, ok skyldi hluta mann til blóts ok skyldi þann hǫggva til dýrðar goðinu. Ok er svá var gert, þá kom minn hlutr upp af ráðum Úlixes...: “tot va començar”, li va dir en Sinó, “que el rei va distribuir els guàrdies entre les nostres tropes, però jo no n'estava satisfet i m'hi vaig pronunciar en contra, però l'Ulisses és de temperament irascible (aquí = orgullós, arrogant?) i rancuniós, com ara sé de pròpia experiència: al començament va fer com si entre nosaltres dos no hi hagués hagut cap desacord, però posteriorment vaig notar que m'emprava en aquells casos dels quals me'n podia venir un perill mortal abans que no pas l'honor, i quan ja estiguérem aparellats per a partir i bufava un vent contrari, en Calcant va declarar -seguint en realitat la disposició de l'Ulisses- que calia fer un sacrifici al déu dels inferns per a aconseguir un vent favorable: aleshores l'Ulisses va declarar que [el déu] no ens concediria res si no li fèiem un sacrifici humà i que calia triar un home per al sacrifici per sorts i degollar-lo en honor al déu. Quan es va fer, la sort em va tocar a mi per les manyes de l'Ulisses...

◊ ok á inum sama degi hǫfðu þeir launfund með sér, Antenor ok Pólídamas, Delon ok Eneas, ok aðrir hǫfðingjar. Þá innti Antenor til þess fyrst, hverja þrályndi konungr sýndi í því, er hann vildi enskis manns ráði hlýða, ok vildi heldr deyja sjálfr með ǫllu liði sínu en sættast við Girki, en hann er skapmikill ok stórráðr ok kemr mér þat í hug, at hann mun ætla at véla oss, þvíat hann trúir oss nú eigi til fulls: i el mateix dia, l'Antènor i en Polidamant, en Deló i l'Enees i d'altres cabdills troians varen tenir una reunió secreta. L'Antènor va exposar llavors d'antuvi quina obstinació mostrava el rei [Príam] no volent escoltar el consell de ningú i preferint morir amb tot el seu exèrcit a fer la pau amb els grecs [i va continuar tot dient] “té un caràcter irascible i autoritari i em ve al cap que pretén enganyar-nos perquè ja no confia completament en nosaltres

◊ Búi móðurbróðir hans var maður óorðasamur og heldur hljóður oftast og skapmikill. Hann var maður svo sterkur, að menn vissu ógerla afl hans. Búi var ekki vænleiksmaður, en þó var hann vörpulegur og mikilúðlegur og garpur hinn mesti í alla staði: son oncle Búi era un home de poques paraules i la major part de vegades més aviat taciturn i de caràcter soberg (o: = geðillur = von heftiger Gemütsart?). Era un home tan fort que la gent no coneixien bé de què era capaç la seva força. En Búi no era un home bonic, però sí que era de bella presència i d'aspecte imposant i un guerrer valent i abrivat en tots els sentits (#1. (†) óorðasamur = wortkarg, cf. Baetke 19874, pàg. 458; #2. (†) vænleiksmaður = schöner Mann, cf. Baetke 19874, pàg. 753 ; #3. vörpulegur = von stattlicher Erscheinung, stattlich, ansehnlich, cf. Baetke 19874, pàg. 756 ; #4. mikilúðlegur [á að sjá] = von bedeutendem, imponierendem Aussehen, cf. Baetke 19874, pàg. 419; #5. (†) garpur = streitbarer, tapferer Mensch, Kämpe, Haudegen, cf. Baetke 19874, pàg. 186)

◊ Þórir var maðr skapmikill, þótti honum illr kviðlingrinn, reiddist hann mjǫk, en þóttist þó engu kunna at svara, ok gerðist af þessu úglaðr (Haralds saga Harðráða cap. 23, pàg. 193): en Þórir era un home de temperament irascible (aquí = de caràcter orgullós, altiu?) i es va prendre aquesta cançó malament i es va posar molt furiós, però tanmateix, va semblar que no encertava a trobar res amb què contestar-hi [ja que va callar], de la qual cosa n'estigué molt abatut

skapnaður <m. skapnaðar, no comptable>:

(lögun, form) forma f, figura f (del cos, d'una part del cos. A la Bíblia islandesa, hi tradueix els mots hebreus marè i demut)

◊ en Drottinn sagði við Samúel: "Lít þú ekki á skapnað hans (= marˈʔɛh/מַרְאֶה; ʔɛl־marˈʔē-hū, אֶל-מַרְאֵהוּ) og háan vöxt því að ég hefi hafnað honum. Guð lítur ekki á það, sem mennirnir líta á. Mennirnir líta á útlitið, en Drottinn lítur á hjartað": i Jahvè digué al Samuel: "no miris a la seva aparença ni a la seva estatura, car l'he rebutjat. Déu no pren en consideració el mateix que l'home pren en consideració: l'home esguarda l'aspecte exterior, però Jahvé esguarda al cor"

♦ <†> fá skapnaðarvirðing: rebre el degut honor, rebre el degut reconeixement

◊ "hitt mun eg ætla," segir Egill, "að hlutur ykkar feðga mun æ því verri, er deildir vorar standa lengur. Hugði eg, Önundur, að þú myndir það vita, að eg hefi haldið hlut mínum fyrir þvílíkum svo mönnum sem þið eruð feðgar. En Oddur og Einar, er dregist hafa svo mjög til þessa máls, hafa hér af fengið skapnaðarvirðing": l'Egill li va dir: "crec, de tota manera, que la sort de vosaltres dos, de tu i ton fill, com més duren les nostres disputes va empitjorant més i més. Creia, Önundur, que sabries que sempre he sabut defensar legalment la meva posició davant les pretensions d'homes com tu i ton fill; quant a l'Oddur i l'Einar, que s'han esforçat tan sol·lícitament per fer arribar a bon port aquest plet, també se'ls ha dispensat el degut honor"

♦ <†> hafa skapnaðarerindi: rebre el seu merescut

◊ Þorkell mælti: "Hverja meðferð viljið þér hafa? Því að frændur vorir vilja allir með Eyjólfi vera nema Hrafn Þorkelsson frá Ljósavatni" hann bjó þá að Lundarbrekku í Bárðardal - "hann vænti eg að oss sinni eigi síður. Hann skortir eigi vit" - kona Hrafns var ættuð úr Goðdölum - "nú vænti eg að hann fái til nokkuð ráð að vér höfum hærra hlut. Og yrði svo vel að Eyjólfur réðist norður hingað væri gott að hann hefði skapnaðarerindi": en Þorkell li va dir: "com voleu que procedim, doncs? car, tots els nostres parents volen anar amb l'Eyjólfur tret d'en Hrafn Þorkelsson del Ljósavatn? -en Hrafn vivia en aquell temps a Lundarbrekka, a la vall del Bárðardalur-, d'ell n'espero que ens donarà suport en tot. No li falta intel·ligència -la dona d'en Hrafn era d'una família de les valls de Goðdalir-, ara espero que ens proporcioni algun bon pla que ens faci guanyar. I, si s'esdevingués que l'Eyjólfur vingués aquí, al nord, estaria bé que hi rebés el que es mereix"

♦ → andlitsskapnaður “figura del rostre” (דְּמוּת, וּדְמוּת פְּנֵיהֶם)”

skap·ofsi <m. -ofsa, no comptable>:

apassionament m, fogositat f, impetuositat f, caràcter m passional

skap·raun <f. -raunar, -raunir>:

1. (hugarangur) pena f (tristesa, pesar)

◊ hann var mikill vexti ok nokkut við aldr, ok skauzk á fótum, ok þó hinn karlmannligisti ok svá leizk mér sem fullr væri upp harms ok óyndis ok skaprauna ok svá var hann reiðr at hann gáði eigi hvar hann fór: era alt i gros i començava a tenir els seus anys i caminava arrossegant els peus, i tanmateix, feia un posat molt baronívol, i també em va semblar que era ple de tristesa, malenconia i pesar com també de ràbia de manera que no parava esment cap on estava anant

◊ en þeir urðu þeim Ísak og Rebekku hin sárasta skapraun (וַתִּהְיֶיןָ מֹרַת רוּחַ): foren un motiu d'amargor per al cor de l'Isaac i la Rebeca

◊ sá sem deplar með auganu, veldur skapraun (עַצָּבֶת), en sá sem finnur að með djörfung, semur frið: el qui fa l'ullet és causa de pesar, però el qui reprèn amb coratge, procura la pau

2. (stríðni, storkanir, ertni) rifa f, burles f.pl (mofa, befa, irrisió)

◊ í hvert skipti sem ég tala verð ég að hrópa og verð að kalla: "ofbeldi og kúgun". Því að orð Drottins varð mér til skammar og skapraunar (קֶלֶס) allan daginn: car cada vegada que parlo, cal que cridi i crido a la violència i a l'opressió, perquè la paraula de Jahvè m'és un motiu d`oprobi i de riota tot el dia

3. (gremja) disgust m (enuig)

◊ Snorri hratt Berki svo að hann féll við en tók til móður sinnar og setti hana niður hjá sér og kvað ærnar skapraunir hennar þótt hún væri óbarin: l'Snorri va empènyer en Börkur de manera que aquest va caure i després, va agafar sa mare i la va asseure devora ell i li va dir que ella ja tenia un disgust prou gran encara que no li haguessin pegat

◊ Óttarr reiddist því mjök; ferr enn at hita Þorstein, ok kvað sér nú leitat mikillar skapraunar: això va enfurismar molt l'Óttarr, que va tornar anar a veure en Þorsteinn per dir-li que li havien donat un gran disgust

◊ þá fór Óttarr á fund Þorsteins ok bað hann leggja til við sonn sinn at hann gerði mǫnnum eigi skapraunir: aleshores l'Óttarr va anar a veure en Þorsteinn per demanar-li que parlés amb el seu fill perquè aquest no donés disgustos a la gent

◊ Þorgerður kvaðst eigi vita hvar þessu máli mundi koma en sjá kvaðst hún að þeir spörðu hana eigi til erfiðis og skaprauna "en til mun eg þetta vinna," segir hún, "ef þá yrði þyngri hlutur óvina minna en áður": la Þorgerður va dir que no sabia pas on portaria aquella cosa però va afegir que veia que ells no li estalviaven pas ni treballs ni disgustos - "però me'n faré càrrec", va dir, "si amb ella la situació dels meus enemics es fa pitjor que no abans"

◊ en er Snorri var að heimboðinu þá kærði Þóroddur fyrir honum að hann þóttist hafa bæði skömm og skapraun af ferðum Bjarnar Ásbrandssonar er hann fór að finna Þuríði, konu hans en systur Snorra goða: i quan l'Snorri era al banquet, en Þóroddur el va acusar que era del parer que les visites que en Björn Ásbrandsson feia a la Þuríður, a la seva dona i germana del godó Snorri, li causaven vergonya i disgust

◊ en hitt þykki mér ósýnna, at þér standizt jafnvel, er mínir menn eruð, ef þér sjáið frændr yðra svívirða mjök, en ef þér eggið mik fram, þá þykki mér þat skapraun, því at vér mundum áðr verða eiða at sverja, ok hæfir oss þá vel at halda: però no estic segur que vosaltres, que sou els meus homes, us hi sentiu igual de bé si veieu els vostres parents avergonyits i deshonrats en gran mesura; si vosaltres, emperò, m'insteu a fer-ho, em sembla que pot ésser un motiu de gran contrarietat perquè primer caldrà que prestem uns juraments i després, es tanyerà que els complim bé

◊ Njáll mælti: "Kemst þó að seint fari húsfreyja. Og fer svo um mörg mál þó að menn hafi skapraun af: að jafnan orkar tvímælis þó að hefnt sé": en Njáll li va dir: "madona, el qui va a poc a poc, a la llarga, també hi arriba; i passa igual amb moltes de coses, encara que la gent se'n dugui un disgust: [i a més a més,] encara que es faci venjança, mai no deixa d'haver-hi un doble judici (quan es duu a terme una venjança, uns hi expressen llur aprovació i la troben justa, però d'altres són de l'opinió contrària) 

◊ satt er það er nú segir þú. Skal og svo vera, er þú ert sjálfur kominn á minn fund og þann veg sem fundur vor er orðinn, að eg mun því heita þér að þið Þóroddur skuluð eigi hafa skapraun af fundum okkrum Þuríðar hina næstu vetur: el que dius, és ver, i ja que has vingut a veure'm i atès com ha anat la nostra trobada, vull que tinguis la meva promesa que en Þóroddur i tu l'hivern qui ve no tindreu cap disgust per culpa de les trobades de la Þúríður i jo

◊ Þorgrímur reið nú leið sína fyrir neðan Áshildarmýri. Helgi sat fyrir honum hjá gatnamóti. Og er þeir fundust bað Helgi hann af láta komum og gera sér eigi skapraun í þessu. Þorgrímur kvaðst eigi hafa barna skap, kvaðst búinn að reyna alla hluti við hann: en Þorgrímur llavors va fer el seu camí a cavall passant per la part de baix de l'Áshildarmýri. En Helgi el va estar esperant a la cruïlla i quan s'hi van trobar, en Helgi li va pregar que deixés les seves visites, no fos cosa que es procurés un disgust per culpa d'elles. En Þorgrímur li va dir que no era cap infant i que estava preparat per provar-se amb ell quan volgués

◊ munuð þið þá hafa annað hvort fyrir ykkart þrá, nokkra huggan eða læging enn meiri en áður og hrelling og skapraun: el guardó que rebreu per la vostra obstinació serà una mica de consol o bé una humiliació, aflicció i disgustos encara majors que els d'abans

◊ eigi gest mér að komum þínum og spurt muntu það hafa að vér höfum eigi setið um skapraunir eða skammir. Muntu komast að ráðahag við hana ef þú vilt: em desagraden les teves visites i tu ja deus haver-te'n assabentat que a casa nostra no hi ha lloc per a deshonres ni disgustos. Et casaràs amb ella, si és que vols

◊ Óttarr kom at máli við Ingólf: "eigi gezk mér at kvómum þínum ok spurt muntu þat hafa at vér hǫfum eigi þolat ǫllum mǫnnum skammir eðr skapraunir atgerðalaust: l'Óttarr va anar a parlar amb l'Ingólfr i li va dir: "les teves visites no m'agraden i tu ja deus haver-te'n assabentat que nosaltres no li hem tolerat a ningú, quedant de mans plegades, ni les deshonres ni els disgustos"

♦ mér er skapraun að þessu: això em disgusta

4. (áreitni & vansæmd) vexació f (mortificació o contrarietat, esp. la qui causa el deshonor o la ignomínia)

◊ eg hefi ámæli af vígi Höskulds Hvítanesgoða sem vorkunn er en þeir gerðu illmæli um þig Þorkell hákur og Þórir Helgason og hefir þú af því hina mestu skapraun: em blasmen per haver mort en Höskuldur, el godó de Hvítanes, i s'entén, però, en canvi, no són res més que maldiences el que en Þorkell Hákur i en Þórir Helgason han propagat de tu i a causa del que només són calúmnies tu en sofreixes la més gran ignomínia

◊ en er Styr fann tal þeirra þá bað hann Halla eigi gera sér svívirðing eða skapraun í því að glepja dóttur hans: però quan l'Styr se'n va assabentar de llurs converses, va demanar a en Halli que no li procurés cap deshonor o ignomínia tot seduint sa filla

◊ ...ok kallaði hann manndrápamann fyrir þat er hann hafði ráðit Úríam af lífi, svá ok allar þær skapraunir er synir hans veittu honum, sem síðarr man segja, þolði hann fyrir hóran Bersabee: i li va dir assassí perquè havia robat la vida de l'Uries i, de la mateixa manera, també totes les vexacions que li feien els seus fills, i que es diran més endavant, ell, David, les sofria per l'adulteri amb la Bet-Sabé

◊ nú vil eg, segir hann, að þú leyfir mér að stefna Ingólfi því að eg nenni eigi að kyrrt sé og spurt munuð þér það hafa að eg hefi eigi setið mönnum skammir og skapraunir: vull -li diu-, que em permetis de citar a judici l'Ingólfur perquè no tinc ganes de deixar les coses tal i com estan, que prou que ja deveu saber que a casa meva no hi caben ni les deshonres ni els ultratges de ningú

5. (pirringur, heift) exasperació f (irritació)

◊ meðan Páll beið þeirra í Aþenu var honum mikil skapraun (παρωξύνετο) að sjá að borgin var full af skurðgoðum: mentre en Pau els esperava a Atenes, sentia una gran exasperació veient aquella vila plena d`ídols

skap·rauna <-rauna ~ -raunum | -raunaði ~ -raunuðum | -raunað ║ e-m>:

1. <GEN> vexar algú

◊ þessu fór fram ár eftir ár. Í hvert skipti, sem Hanna fór upp til húss Drottins, skapraunaði (תַּכְעִסֶנָּה) Peninna henni svo að hún fór að gráta og vildi ekki borða: això passava un any i un altre any, cada vegada que l'Anna pujava a la casa de Jahvè, la Fenennà la vexava de tal manera que ella esclafia a plorar i no volia menjar

◊ hin konan olli Hönnu sárri gremju og skapraunaði (וְכִעֲסַתָּה <...> גַּם-כַּעַס בַּעֲבוּר הַרְּעִמָהּ) henni af því að Dróttinn hafði lokað móðurlífi hennar: l'altra dona mortificava amargament l'Anna i la vexava perquè Jahvè l'hagués deixada eixorca

2. (ergja, gera reiðan, fylla heift) exasperar algú (irritar)

◊ særðu ekki þann sem sveltur, skaprauna (παροργίσῃς) þeim eigi sem líður skort: no facis sofrir aquell qui té fam, no exasperis un home en la seva misèria

◊ en skaprauna (מַכְעִסִים) þeir mér? segin Drottinn. Skaprauna (-) þeir ekki öllu fremur sjálfum sér og roðna af skömm?: però, que per ventura m'irriten? diu Jahvè; que per ventura no s'irriten més aviat a ells mateixos i es posen vermells de vergonya?

◊ börnin tína saman eldivið, feður þeirra kveikja eld og konurnar hnoða deig í fórnarkökur handa drottningu himinsins. Þeir færa öðrum guðum dreypifórnir til að skaprauna (הַכְעִסֵנִי) mér: els infants arrepleguen llenya, els pares fan foc, les dones fenyen la pasta per fer coques a la reina del reina i fan libacions a d'altres déus, a fi d'irritar-me

skaps·munir <m.pl -muna>:

tarannà m, temperament m

◊ Eiríkur hinn sigursæli Svíakonungur hafði sent jarli berserkina og setti varnað á að hann skyldi gera vel til þeirra og sagði sem var að hið mesta fullting mátti að þeim verða ef til yrði gætt skapsmuna þeirra: Eiríkur el Victoriós, rei de Suècia, havia enviat els bersercs al iarl amb l'advertència expressa que els tractés bé. També li va fer dir, d'acord amb el que hi havia, que en podia obtenir el màxim ajut si es parava esment de llur peculiar idiosincràcia

◊ Áki son Pálnatóka býr á Fjóni með vegsemd mikilli og tign, og vex Vagn þar upp heima með feður sínum, þar til er hann er nokkurra vetra gamall. En það er frá honum sagt, þegar er nakkvað má marka skaplyndi hans, að hann var meiri vandræðamaður í sínum skapsmunum en allir menn aðrir, þeir er þar höfðu upp vaxið. Svo var hann og í allri lýzku og í öllu sínu athæfi að trautt þótti mega um tæla: l'Áki, el fill d'en Pálna-Tóki, vivia a Fjón amb gran honra i dignitat, i en Vagn es va fer gran allà amb son pare, fins que tingué alguns anys. D'ell en conten que, tan bon punt el seu caràcter es va començar a palesar, era una persona de caràcter més difícil que qualsevol altre que també s'hagués fet grans allà; en els seus costums i en tot el seu comportament també era de tal mena que a penes semblava que hom el pogués dominar (cf. en Baetke 19874, pàg. 670: tœla (ld) fertig werden mit (vgl. tól): at trautt þótti mega um tœla daß man kaum glaubte, (mit ihm) fertig werden, auskommen zu können)

◊ sá maður var þar fyrir á gistingu er Víðfari hét. Hann var reikanarmaður. Hljóp hann á milli landshorna. Hann var frændi Þóris náinn og áþekkur honum í skapsmunum: abans que ell ja hi havia arribat un home, per passar-hi la nit, que nomia Víðfari. Era un rodamon. Anava de banda a banda del país. Era parent de prop d'en Þórir i se li assemblava en caràcter

♦ vera slæmur á skapsmunum: teni un temperamentot, tenir un caracterot

skap·stirður, -stirð, -stirt <adj.>:

(þrjóskur) enterc -a, obstinat -ada

◊ gefur þeim vel byri heim um sumarið og tekur Vermundur strax að bæta hús sín og hafði þá til heimilisstarfa. Brátt fannst það á skapi berserkjanna að þeir voru eigi felldir til vinnu en voru fúsir til manndrápa og stórvirkja. Sögðu þeir Vermundi að jarlinn hefði selt sig hönum í hendur til trausts móti fjandmönnum hans en eigi til vinnu. Voru þeir skapstirðir og gjörðust nú ofurefli Vermundar: a l'estiu tingueren bon vent [de manera que varen arribar aviat a Islàndia]. En Vermundur es va posar immediatament a adobar el mas i va emprar els bersercs en les obres de reconstrucció. Però aviat es va palesar en el temperament dels bersercs que aquests no estaven fets per a treballar sinó que el que tenien eren ganes de matar i fer proeses. Varen dir al Vermundur que el iarl els hi havia donats per a protegir-lo dels seus enemics i no pas per a treballar. Aleshores es varen fer els desganats i feren notar al Vermundur llur superioritat

skap·stór, -stór, -stórt <adj.>:

1. (skapmikill) temperamental (de temperament fort, de sang calenta)

2. (stórlátur) altiu -iva, orgullós -osa (alterós, soberg)

◊ berserkir tveir voru með hirð jarls. Hét sá eini Halli, annar Leiknir. Hann var þeirra yngri. Hafði jarlinn þá til stórvirkja því þeir voru menn miklir fyrir sér, skapstórir og sterkari öðrum mönnum. Væru þeir eggjaðir eður reiðir stóð ekki fyrir þeim og kom þá að þeim slíkur berserksgangur að öngvir menn stóðust. Þótti því flestum ódælt við þá að skipta: a la hirð del iarl hi havia dos bersercs. Un d'ells nomia Halli i l'altre Leiknir. Aquest era el més jove. El iarl els tenia per quan calia fer grans coses, ja que tots dos eren poderosos, sobergs i més forts que els altres. Si hom els provocava o si es posaven fellons [per qualsevol altre motiu], no hi havia res que els aturés: llavors se n'emparava una furor de berserc tan gran que no hi havia cap home nat que els pogués fer front. Per això, a la majoria els semblava que més els valia no tenir-hi res a veure (Baetke 19874, pàg. 544: stolzen Sinnes, hochmütig, hochfahrend)

◊ Þuríður var skapstór og skörungur mikill so sem í þessari sögu má síðar sjá: la Þuríður era una dona altiva i molt capacitada com es veurà més endavant en aquesta mateixa història

◊ jarl svarar: "Þar beiddist þú þess er mér sýnist að þér muni engi nytsemd í verða þó að eg veiti þér. Hygg eg að þeir verði þér stirðir og skapstórir þegar er þér kaupist við. Hygg eg það flestum bóndasonum ofurefli að stýra þeim eða halda hræddum þó að þeir hafi mér hlýðnir verið í sinni þjónustu": el iarl li va contestar: "Has demanat una cosa que, segons em sembla, no et reportarà cap benefici, encara que te la concedeixo. Tinc per mi que seran obstinats i sobergs amb tu quan us hàgiu de posar d'acord per enllestir algun afer. També tinc per mi que ultrapassa les forces de la major part de fills de bændur de mantenir-los a ratlla i tenir-los emporuguits, per més que, estant al meu servei, sempre m'hagin estat obedients"

skap·styggur, -stygg, -styggt <adj.>:

1. (fljótur að reiðast) irascible (que s'irrita amb facilitat)

◊ "svo mun þér hentust mín vist að eg fari sjálfráður því eg er skapstyggur ef mér líkar eigi vel," segir Glámur: "la meva estada al teu mas et serà al més profitosa", li va dir en Glámur, "si deixes que jo decideixi per mi mateix el que hi he de fer perquè si una cosa no m'agrada, m'irrito amb facilitat"

2. (stygglyndur) irritat -ada (exasperat, enutjat)

◊ en hann var heldur fár við hana og varð hún oft af því skapstygg: però ell era més aviat fred amb ella, la qual cosa tot sovint l’irritava a ella

◊ Hörðr fló uxann með öllum leðrum, ok fylgdu hornin húðinni. Hörðr leggr hana á bak sér ok bar heim ok fleygir henni niðr fyrir loptsdyrnar. Hjálmþér vaknar við dynkinn ok sprettr á fætr. Í því kom Hörðr inn, ok varð Hjálmþér honum alls hugar feginn. Hörðr var heldr skapstyggr ok bað Hjálmþé út ganga. Hann gerir svá ok sér húðina: en Hörðr va espellar el bou a bót, i les banyes acompanyaren la pell. En Hörðr la se va carregar a l'esquena i la se'n dugué a cases i la va tirar en terra davant l'entrada del lopt. En Hjálmþér es va despertar amb el terrabastall i es va llevar d'un bot. Amb això, en Hörðr va entrar dins el lopt i en Hjálmþér n'estigué content de tot cor; en Hörðr, però, estava més aviat enutjat i va pregar al Hjálmþér que sortís a fora

skap·sveiflur <f.pl -sveiflna (o: -sveifla)>:

canvis m.pl d'humor

skapular <n. skapulars, sköpulur>:

<RELIG CATOL> escapulari m

skap·vondur, -vond,-vont <adj.>:

1. (geðvondur, úrillur, þrætugjarn) irascible, irritable (malambrós, de temperament dolent, de mal natural, que s'irrita amb facilitat)

2. (ólundarlegur) sorrut -uda, malhumorat -ada (que està de mal humor, vinagrós, enutjat)

◊ að fara úr fötum í kalsaveðri - að hella ediki út í saltpétur - eins er að syngja skapvondum (ʕal   lɛβ־rāʕ, עַל לֶב-רָע) ljóð: despullar-se en temps de fred o abocar vinagre en el salnitre és com cantar-li cançons a un malhumorat (aquí potser = hnugginn, stúrinn, hryggur, hryggður ‘abatut, trist, entristit’?)

skap·vonska <f. -vonsku, no comptable>:

sorruderia f, mal humor m

skap·þungur, -þung, -þungt <adj.>:

molt abatut -uda, malencònic -a

♦ e-m er skapþungt: algú està deprimit

◊ Það segja sumir menn að Helgi ætti fóstru framvísa og var hann vanur að finna hana jafnan áður hann fór heiman og svo gerði hann enn. Og er hann kom til hennar sat hún og sá í gaupnir sér og grét. Helgi spyr hví hún gréti eða hví henni væri svo skapþungt. Hún kvaðst gráta drauma sína: n'hi ha qui diu que en Helgi tenia una fóstra que podia preveure el futur i que solia anar a veure-la sempre abans de sortir de casa i així també ho va fer en aquella ocasió. I quan va anar allà on ella era, la va trobar asseguda, plorant i tapant-se la cara amb les mans. En Helgi li va demanar per què plorava o per què estava tan abatuda. Ella li va dir que plorava per mor del somni que havia tingut

◊ Sá maður bjó að Máskeldu er Hlenni hét. Sá maður var á vist með honum er Torfi hét. Hann var kallaður böggull. Hann var farinn ofan til árinnar að höggva hrísbyrði á bak sér. Hann hafði lagt hana upp á bak sér en Þorgeir reið neðan eftir bökkunum. Og er Þorgeir kom gegnt honum þá kallaði hann á hann og spurði hvað er hann héti. En Torfi heyrði eigi að hann kallaði á hann í því að veðrinu laust í byrðina. En Þorgeir vildi spyrja að flokkinum og kallaði á hann nokkurum sinnum en Torfi heyrði aldrei. En er Þorgeiri leiddist á hann að kalla reiddist hann við er honum var áður skapþungt. Hann ríður þá yfir ána að Torfa og leggur spjóti í gegnum hann. Torfi var þegar dauður. Þar var síðan kallaður Böggullækur. Þorgeir reið þá leið sína þar til er hann náði þeim Illuga suður í Mjósundi. Segir hann þeim þá víg Torfa. Þeir láta lítt yfir verki þessu: a Máskelda hi vivia un home que nomia Hlenni. A ca seva hi vivia un home que nomia Torfi. Li deien Böggull de malnom, ço és, “Fardell”. Aquest home havia baixat fins al riu a tallar-hi un feix de llenya prima. S'havia carregat el feix de llenya a l'esquena quan en Þorgeir va aparèixer més avall resseguint a cavall les ribes del riu. I quan en Þorgeir va arribar a l'altura d'allà on en Torfi era, en Þorgeir el va cridar i li va demanar què nomia. En Torfi no va sentir que en Þorgeir el cridava perquè el vent xiulava a través del feix de llenya. En Þorgeir va voler assabentar-se del seu grup d'homes i el va cridar diverses vegades més, però en Torfi no el va sentir cap d'elles. I quan en Þorgeir es va cansar de cridar-lo, l'ira s'emparà d'ell allà on abans havia estat deprimit. Aleshores va creuarar el riu amb el seu cavall en direcció al Torfi i el va travessar amb la seva llança. En Torfi va morir a l'acte. Per això, d'aquest riu, de llavors ençà, en diuen el Rierol d'en Fardell. En Þorgeir aleshores va prosseguir el seu camí fins que va atènyer l'Illugi i els seus homes a migjorn, a Mjósund. Allà els va contar que havia mort en Torfi. Ells es varen expressar de manera poc connivent sobre aquest fet

◊ Snýr hún nú til rekkju sinnar og er skapþungt sem von var til. Sofa menn af nóttina. Og þegar menn eru sofnaðir stendur Þórdís upp í klæði sín. Hún vekur upp sauðamann sinn, bað hann ganga út með sér: llavors se'n tornà al seu llit i estava molt abatuda com era d'esperar. La gent varen dormir tota la nit. I quan els homes s'hagueren adormit, la Þórdís es va llevar vestida. Va despertar el seu pastor i li va demanar que sortís a fora amb ella

◊ Nú kemur Grís til seljanna. Kolfinnu var skapþungt. Grís sá það. Hann kvað vísu...: llavors en Grís va arribar als sel, les barraques de pastor a les pastures de muntanya. La Kolfinna estava abatuda. En Grís se n'adonà i li feu aquesta estrofa...

◊ Litlu skiptust þau fleirum orðum við áður drottning reið í brott. Haraldi konungi var þá heldur skapþungt. Hann bjóst að ríða upp á land og enn á fund Sigríðar drottningar. Margir hans menn löttu hann þess en eigi að síður fór hann með mikla sveit manna og kom til þess bæjar er drottning réð fyrir. Hið sama kveld kom þar annar konungur. Sá hét Vissavaldur austan úr Garðaríki. Sá fór að biðja hennar. Þeim var skipað konungunum í eina stofu mikla og forna og öllu liði þeirra. Eftir því var allur búnaður stofunnar. En drykk skorti þar eigi um kveldið svo áfenginn að allir voru fulldrukknir og höfuðverðir og útverðir sofnuðu. Þá lét Sigríður drottning um nóttina veita þeim atgöngu bæði með eldi og vopnum. Brann þar stofan og þeir menn sem inni voru en þeir voru drepnir er út komust. Sigríður sagði það að svo skyldi hún leiða smákonungum að fara af öðrum löndum til þess að biðja hennar. Síðan var hún kölluð Sigríður hin stórráða. Þann vetur áður var Jómsvíkingaorusta: poques més paraules s'intercanviaren entre si abans que la reina partís. El rei Haraldur va romandre força abatut. Es va preparar per a sortir a cavall terres amunt per a tornar a veure la reina Sigríður. Molts dels seus homes li ho desaconsellaren, però així i tot, va partir amb un gran acompanyament d'homes, i va arribar a la vila on regnava la reina. Aquell mateix vespre també hi arribà un altre rei. Nomia Vissavaldur i era de Garðaríki. Hi havia anat a demanar-la en matrimoni. Als reis i a tots llurs acompanyants hom els va assignar allotjament a una stofa, gran i antiga. Tot l'equipament de l'stofa també era antic. Al vespre no hi hagué escassetat de beguda, la qual era tan forta que tots s'engataren completament i fins i tot els guardes personals i els guardes de defora s'adormiren. Aleshores, durant la nit, la reina Sigríður va ordenar que els ataquessin a foc i ferro. L'stofa es va cremar i amb ella els homes que hi havia a dins, i els qui en van aconseguir sortir foren morts a ferro. La Sigríður va dir que d'aquella manera llevaria les ganes als reietons a anar-hi des dels altres països a demanar-la en matrimoni. De llavors ençà, fou anomenada Sigríður l'Ambiciosa. La batalla contra els viquings de la Jómsburg va tenir lloc l'any abans d'aquests fets (cf. Baetke 19874, pàg. 609: stór-ráðr adj. mit großen Plänen im Kopf, ehrgeizig, herrisch)

◊ Unnur gekk til búðar föður síns. Hann fagnaði henni vel en henni var skapþungt nokkuð. Og er hann fann það mælti hann til hennar: "Séð hefi eg þig með betra bragði eða hvað býr þér í skapi?" Hún tók að gráta og svaraði engu: l'Unnur va anar a la búð de son pare. Ell l'hi donà la benvinguda, però ella estava una mica abatuda. I quan ell se n'adonà, li va dir: "t'he vist més animada. Què t'afeixuga el cor?" Ella va esclafir a plorar i no li responia res. Aleshores ell li va dir: "per què has vingut fins a l'Alþingi si no em vols respondre ni dir-me res en confiança o és que per ventura no t'hi trobes bé allà, a ponent?" Ella li va respondre: "donaria totes les meves propietats perquè no hi hagués anada mai"

◊ Hún fann fóstra sinn Þjóstólf og segir honum hvað ætlað var og var henni skapþungt. Þjóstólfur mælti: "Ger þú þér gott í skapi. Þú munt vera gefin í annað sinn og munt þú þá eftir spurð því að alls staðar mun eg gera að þínu skapi nema þar er faðir þinn er eða Hrútur." Síðan tala þau ekki um fleira: ella va anar a veure el seu fóstrfaðir, en Þjóstólfur, i li contà el que s'havia planejat per a ella. Estava molt abatuda. En Þjóstólfur li va dir: "Anima't! Et casarem una segona vegada i quan això s'esdevindrà, seràs preguntada [si hi estàs d'acord o no], perquè faré en tot segons et vingui de grat, tret que sigui alguna cosa contra ton pare o en Hrútur". Després, ja no continuarren parlant-ne (cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 26: nema - Hrúr „falls es sich nicht um deinen vater oder Hrútr handelt“ (d.h. falls du nicht gegen diese etwas planst))

◊ Nú er að segja frá Hallgerði að hún sat úti og var skapþungt. Þjóstólfur gekk að og sá að hún var særð í andlitinu og mælti: "Hví ert þú svo illa leikin?" "Þorvaldur veldur því bóndi minn," sagði hún, "og stóðst þú mér þá fjarri ef þér þætti nokkuð undir um mig." "Eg vissi eigi," segir hann, "en þó skal eg þessa hefna." Síðan gekk hann á braut og til fjöru og hratt fram skipi sexæru og hafði í hendi öxi mikla er hann átti, vafinskeftu. Hann stígur á skip og rær út í Bjarneyjar. Og er hann kom þar voru allir menn rónir nema Þorvaldur og förunautar hans. Hann var að hlaða skútuna en þeir báru á út, menn hans. Þjóstólfur kom að í því og hljóp upp á skútuna og hlóð með honum og mælti: "Bæði ert þú að þessu lítilvirkur og óhagvirkur." Þorvaldur mælti: "Hyggst þú munu betur gera?" "Það eitt munum við að hafast að eg mun betur gera en þú," segir Þjóstólfur, "og er sú kona illa gift er þú átt og skyldu ykkrar samfarar skammar vera." Þorvaldur þreif upp handsax eitt er var hjá honum og leggur til Þjóstólfs. Þjóstólfur hafði öxina á öxl sér og laust á mót og kom á hönd Þorvaldi og brotnaði handleggurinn en saxið féll niður. Síðan færði Þjóstólfur upp öxina í annað sinn og hjó í höfuð Þorvaldi og hafði hann þegar bana: arribats a aquest punt he de contar-vos que la Hallgerður estava asseguda defora, molt abatuda. En Þjóstólfur s'hi acostà i va veure que tenia una ferida a la cara. Li va dir: "per què t'han maltractat d'aquesta manera?" Ella li va contestar: "En Þorvaldur, el meu home, és qui ho ha fet, i quan ha passat eres massa enfora de mi, [i hi hauries estat, emperò,] si jo t'importés una mica". Ell li va dir: "No en sabia res, però en prendré revenja". I havent dit això, se n'anà i va baixar fins a la platja i va empènyer dins l'aigua una barca de sis rems. En la mà hi duia una gran destral, una vafinskepta, ço és, una detral amb el mànec folrat de ferro, que era propietat seva. Va pujar a bord de la barca i va remar fins a les illes Bjarneyjar i quan hi va arribar, tots els homes ja havien sortit a pescar llevat d'en Þorvaldur i els seus companys. En Þorvaldur estava carregant la seva balandra i els seus homes li traginaven fins a la nau les provisions. En Þjóstólfur amb això s'hi va acostar i va pujar a bord de la balandra i el va ajudar a carregar-hi les coses. I mentre ho feia li va dir: "Ets poc eficient i inepte per a aquesta feina". En Þorvaldur li va replicar: "Que creus que ho pots fer millor?" En Þjóstólfur li va contestar: "Nomé,s ens ocuparem de fer una única cosa i jo la sabré fer millor que no pas tu, i la dona que tens és malcasada i la vostra vida matrimonial hauria d'ésser més breu". En Þorvaldur va aixecar un coltellàs que hi havia en terra devora ell i va atacar-hi en Þjóstólfur. En Þjóstólfur duia la destral penjada de l'espatlla i va descarregar amb ella un cop que va endevinar el braç d'en Þorvaldur i l'hi va trencar, de manera que el coltellàs li va caure en terra. Tot seguit, en Þjóstólfur va aixecar una segona vegada la destral i hi va descarregar un cop al cap d'en Þorvaldur que el va matar a l'acte (#1. cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 28: ok stótt - um mik, „damals warst du nicht in meiner nähe, wenn dir etwas an mir gelegen wäre“. fjarri = allzuweit entfernt, nämlich um mich auf der stelle zu rächen; #2. vafinskefta, cf. Baetke 19874, pàg. 691: vafin-skepta f. Axt mit einem eisenumwundenen Schaft; en canvi en Finnur Jónsson 1908, pàg. 28, la descriu així: vafinskepta, subst. fem., appos. zu øxi „axt mit einem (mit gold- oder silberdraht) umwickelten schaft versehen“)

◊ Þá kom Hildigunnur í stofuna og gekk fyrir Flosa og greiddi hárið frá augum sér og grét. Flosi mælti: "Skapþungt er þér nú frændkona er þú grætur en þó er það vel er þú grætur góðan mann." Hún tók þá til orða: "Hvert eftirmæli skal eg nú af þér hafa eða liðveislu?": aleshores la Hildigunnur va entrar dins l'stofa, anà davant en Flosi i s'hi quedà dreta, plorant i llevant-se els cabells de davant els ulls. En Flosi li va dir: "Neboda, ara et sents molt abatuda, ja que plores, però està bé que ploris per un bon home". Ella prengué aleshores la paraula i li digué: "Com penses menar la causa de l'homicidi del meu marit per mi o amb quin ajut teu puc comptar-hi?" (cf. Baetke 19874, pàg. 208: greiða hárit frá augum sér das Haar aus der Stirn streichen)

skap·þyngsli <n.pl -þyngsla>:

malenconia f, abatiment m

skar <n. skars, skör>:

1. <GEN> cremallot m

♦ ljósið blaktir á skari: la flama del llum fa pampallugues (vacil·la com si cuidés apagar-se)

♦ e-r blaktir á skari: <LOC GEN> algú està a les acaballes, la vida se li està apagant

♦ taka af skarið: #1. <LOC GEN> mocar l'espelma (o: la candela; o: el llum); #2. (eyða vafa) dissipar tots els dubtes (deixar clara una cosa); #3. (útkljá e-ð) prendre una decissió [final] (acabar o enllestir una qüestió important que calia resoldre)

2. (veiklulegur, hrumur maður) vell decrèpit, vella decrèpita (persona molt envellida)

skar:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skera “tallar”

skara <f. sköru, skörur. Gen. pl.: skara>:

furga f, burjó m (→ skörungur)

skara <skara ~ skörum | skaraði ~ sköruðum | skarað>:

atiar, burxar, remenar

♦ skara að kolunum: <LOC FIG> tirar llenya al foc

♦ skara eldinn (o: í eldinn; o: að eldinum): burxar el foc, furgar el foc, remenar el foc (Mall.)

♦ skara eld að gömlum glæðum: <LOC FIG> infondre nova vida, fer reviscolar

♦ skara (o: raka) eld að sinni (o: eigin) köku: <LOC FIG> portar l’aigua al seu molí, fer anar l’aigua al seu molí

♦ skara fram úr: destacar, excel·lir, distingir-se, sobresortir [part damunt els altres]

♦ skara fram úr e-m: ultrapassar algú, sobrepassar algú

skarar:

gen. sg. de → skör "escambell; vor[er]a"

skar·band <n. -bands, -bönd>:

cinta f pels cabells o el front, rubà m, turbant m (Mall.)

◊ Hrólfr fór í eldaskála ok kastar ser niðr i sætit, þar er skuggi bar á, ok lá þar um stund. Hann sér þá, hvar kona gengr ok hefir eld meðferðar. Þessi kona var blá at yfirlit sem klæði ok mjök bólgin. Hún kveykti eld. Litlu síðar kemr inn maðr í skarlatsbúnaði ok skarband um enni af gulli gert. Hann var lágvaxinn ok miðdigr. Hann leiddi mann einn eftir sér, ok var bundinn at höndum ok fótum. Þar kennir hann Björn, vin sinn, ok þykkir hann harðliga leikinn. Hann leggr Björn niðr, en sest niðr við eldinn ok setr konuna hjá sér ok kyssti hana: en Hrólfr entrà dins la cuina i es deixà caure a un seient que romania a l'ombra, i hi restà una estona. Aleshores va veure que una dona entrava dins la cuina, la qual duia foc [per encendre-ne]. Aquesta dona era negra, tant de pell negra com de roba i molt boteruda. Va encendre foc. Poc després, hi va entrar un home que duia un vestit escarlata i un rubà, fet d'or, al voltant del front. Era petit d'estatura i rodanxó. Menava un home darrere seu que anava fermat de peus i mans. En Hrólfr el va reconèixer, era el seu amic en Björn, i considerà que l'havien tractat ben durament. Aquell home va posar en Björn enterra i es va asseure a la vora del foc i va fer seure la dona devora ell i la va besar

◊ Gunnar gaf konungi langskip gott og marga dýrgripi aðra er hann hafði fengið í hernaði. Konungur gaf honum tignarklæði sín og glófa gullfjallaða og skarband, og gullhnútar á, og hatt gerskan : en Gunnar va donar al rei un bon langskip i molts d'altres objectes valuosos que havia aconseguit com a botí durant la seva expedició. [En contrapartida,] el rei li va donar la seva roba de cerimònia, guants brocats d'or, una cinta per a cenyir-se els cabells o el front, amb nusos d'or, i un capell rus

skar·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:

esmocadores f.pl, moquetes f.pl

skarð <n. skarðs, skörð>:

1. (fjallaskarð hátt uppi, bil eða lægð milli fjallshnúka eða háfjalla) coll m (pas alt de muntanya)

♦ þröngt skarð: un pas estret [entre muntanyes]

2. (fjallaskarð) congost m (frau, gorja, pas baix de muntanya)

◊ landamæri Amoríta lágu frá Sporðdrekaskarði, frá klettinum og þar upp eftir: la frontera dels emorites començava al Maalé Acrabbim, el congost o pas dels escorpins, de la Roca en amunt

◊ þaðan skulu takmörkin liggja í boga fyrir sunnan Sporðdrekaskarð og ná yfir til Sín og endir þeirra vera fyrir sunnan Kades Barnea: d'allà la frontera passarà, fent volta, pel sud del Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim i anirà fins a Cin, i el seu límit extrem serà al sud de Cadeix Barnea

◊ suðurtakmörkin að landi þeirra voru frá enda Saltasjós, frá víkinni, er snýr til suðurs, og lágu fyrir sunnan Sporðdrekaskarð og yfir til Sín og upp eftir fyrir sunnan Kades Barnea og yfir til Hesron, þaðan upp til Adar og því næst í boga til Karka: els límits meridionals de llur territori anaven de l'extrem de la Mar Morta o Iam hammèlaħ, de la badia que hi mira cap al sud, i passaven pel sud del Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim i d'aquí anaven fins a Cin, i després pujaven resseguint el sud de Cadeix Barnea i arribaven a Ħeçron, pujaven llavors vers Addar i tot seguit vorejaven Carcaà

◊ þeir fara yfir skarðið (maʕbāˈrāh, מַעְבָּרָה), þeir hafa náttból í Geba: passen el congost i fan nit a Geba

◊ varðflokkur Filista fór nú og settist í skarðið (ʔɛl־maʕăˈβar, אֶל-מַעֲבַר) hjá Mikmas: una guarnició de filisteus va partir i ocupà el pas de Micmàs

3. (vígskarð, veggskarð, múrskarð) bretxa f (a muralla, fortificació etc.)

◊ þegar þeir Sanballat, Tobía og Gesem hinn arabíski og aðrir óvinir vorir spurðu það, að ég hefði byggt upp múrinn og að ekkert skarð væri framar í hann, þótt ég þá hefði eigi enn sett hurðir í hliðin, þá...: quan en Sanebal·lat, en Tobies, en Guèixem l'àrab i altres enemics nostres es van assabentar que jo havia reconstruït les muralles i que ja no hi havia ni una bretxa, encara que llavors encara no havia fet posar els batents a les portes, aleshores...

◊ en er Sanballat og Tobía og Arabar og Ammónítar og Asdódmenn heyrðu, að farið væri að gjöra við múra Jerúsalem, að skörðin væru tekin að fyllast, urðu þeir mjög reiðir: quan en Sanebal·lat, en Tobies, els àrabs, els ammonites i els habitants d'Asdod sentiren que s'havien començat a adobar les muralles de Jerusalem i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s'aïraren molt

♦ brjóta skarð [inn] í e-ð: obrir [una] bretxa a...

◊ í fjórða mánuðinum, á níunda degi mánaðarins, er hungrið tók að sverfa að borginni og landslýður var orðinn vistalaus, þá var brotið skarð inn í borgina: el mes quart, el nou del mes, quan la fam va començar a fer estralls a la ciutat, i la població del país no tenia res per a menjar, van obrir una bretxa a la muralla de la ciutat

◊ en á ellefta ríkisári Sedekía, í fjórða mánuðinum, níunda dag mánaðarins, var brotið skarð inn í borgina: l'any onze de Sedequies, el quart mes, el dia nou del mes, s'obrí una bretxa a la ciutat

◊ ég legg eld í Egyptaland, Sín mun nötra og skarð mun brotið verða inn í Nó og múrar hennar niður rifnir: calaré foc a Egipte, Sin tremolarà [d'angoixa], i s'obrirà una bretxa d'entrada a No i les seves muralles seran tomades

◊ hann brýtur í mig skarð á skarð ofan og gjörir áhlaup á mig eins og hetja: obre en mi bretxa sobre bretxa, i es llança contra mi com un paladí

♦ byggja fyrir skarð: tancar una bretxa

◊ Salómon var að byggja Milló og byggði fyrir skarðið, sem var á borg Davíðs föður hans: 

♦ bæta skarð e-s: <LOC FIG> omplir el lloc que deixa algú

♦ drepa í skörðin: <LOC FIG> balbucejar, parlar d'una manera que gairebé no s'entén

♦ fylla (o: hlaða) í skarð: omplir una bretxa

♦ hlaupa í skarðið fyrir e-n: <LOC FIG> sortir a l'escenari per algú, saltar a la bretxa per algú, substituir algú [provisòriament]

♦ höggva skarð í e-ð: obrir bretxa a...

♦ skipa sér í skarðið: apostar-se a una bretxa, plantar-se enmig d'una bretxa

◊ og ég leitaði að einhverjum meðal þeirra, er hlaða vildi garð eða skipa sér í skarðið móti mér, landinu til varnar, til þess að ég legði það ekki í eyði, en ég fann engan: i vaig cercar-ne un entre ells que volgués aixecar una palissada o que es volgués apostar a la bretxa contra meu, per a protegir el país, a fi que jo no el destruís pas, però no en vaig trobar cap

4. (tap, gat, hola, glompa) buit m, esportell m (forat, esp. en sentit figurat)

◊ lýðinn tók sárt til Benjamíns, því að Drottinn hafði höggvið skarð í ættkvíslir Ísraels: el poble tenia compassió d'en Benjamí perquè Jahvè havia fet un buit a les tribus d'Israel

◊ "stíg ofan og legg ríkt á við fólkið, að það brjótist ekki upp hingað til Drottins fyrir forvitni sakir og fjöldi af þeim farist. Einnig prestarnir, sem annars nálgast Drottin, skulu helga sig, svo að Drottinn gjöri eigi skarð í hóp þeirra." En Móse sagði við Drottin: "Fólkið getur ekki stigið upp á Sínaífjall, því að þú hefir lagt ríkt á við oss og sagt: ,Set vébönd umhverfis fjallið og helga það.'" Og Drottinn sagði við hann: "Far nú og stíg ofan, og kom því næst upp aftur og Aron með þér. En prestarnir og fólkið má ekki brjótast upp hingað til Drottins, að hann gjöri ekki skarð í hóp þeirra": «Baixa, intima al poble que no es precipiti cap a dalt de la muntanya per venir a contemplar Jahvè per curiositat, no fos cas que un gran nombre d'ells morissin. I els sacerdots que s'acosten a Jahvè, que també se santifiquin, no fos cas que Jahvè fes matx en llur grup». En Moïsès va respondre a Jahvè: «El poble no podrà pas pujar a la muntanya del Sinaí, ja que vós ens heu ordenat que li ho prohibim tot dient: «Considera sagarada la muntanya i fixa-hi uns límits al seu voltant». Jahvè li va dir: «Vés, baixa, i després torna a pujar amb l'Aharon. Però els sacerdots i el poble que no es precipitin cap aquí dalt, cap a Jahvè, no fos cas que ell faci matx en llur grup». Aleshores en Moïsès va baixar cap allà on era el poble i els va dir això

◊ Ásgrímur svarar: „Þar er annaðhvort um Eyjólf frænda okkarn að hann býr yfir miklu í sínu brjósti eða hann hendir þá nokkura hluti er betra væri skarð í ætt vorri en að það kæmi fram, sem nú situr hann um": l'Ásgrímur li va respondre: “pel que fa a l'Eyjólfur, el nostre parent, hi ha dues possibilitats: o bé en duu alguna d'important de cap, o bé en trama alguna que em fa creure que més ens valdria que patim una pèrdua a la nostra família que no que s'esdevingui el que està tramant”

◊ grimmt vǫ́rum hlið, ǁ þat's hrǫnn um braut ǁ fǫður míns ǁ á frændgarði. ǁ Veitk ófult ǁ ok opit standa ǁ sonar skarð ǁ es mér sær um vann: ferotge ha estat l'esportell que l'ona m'ha enderrocat al clos dels parents de mon pare. Sé que l'esvoranc que hi ha deixat el meu fill romandrà obert, sense tancar, el que m'hi ha causat l'oceà (el poeta compara la mort de son fill, anegat a la mar, a un esportell que l'oceà li ha fet a la muralla de parents que, en la vellesa, el protegeix dels seus enemics. Aquests ara podran arribar, per aquesta bretxa que ha obert l'oceà, fins a ell)

♦ fylla í skarð: omplir un buit

♦ → metnaðarskarð “manca de respecte, irreverència, menyscapte de l'honor”

5. (í höku) clotet m (sotet a la barra o mentó)

♦ skarð í höku: un clotet al mentó

6. (í vör) llavi fes (llavi leporí, fissura en el llavi)

♦ skarð í vör: llavi fes (o: leporí)

♦ hafa skarð í efri vör[ina] vinstra megin: tenir el llavi [superior] leporí a la part esquerra

♦ fæðast með skarð í efri vör: néixer amb un llavi leporí

7. (skora) osca f  (tall poc profund & entalla)

◊ þá beit Egill skarð úr horninu, allt það er tennur tóku, og kastaði horninu síðan: aleshores l'Egill va mossegar la banya i hi va fer una osca tan grossa com fins allà on havien arribat les seves dents en mossegar, i després, va llançar la banya

◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan ljáinn og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: quan en Kormákur va entrar dins l'skáli, la falcella va lliscar per avall, va topar amb l'espasa i s'hi va fer una bona osca

♦ skarð í hnífsegg: osca al tall del ganivet

Skarða·borg <f. -borgar, no comptable>:

<HIST> Scarborough f

skarða·háfur <m. -háfs, -háfar>:

negret xato (peix Dalatias licha)

skarður, skörð, skart <adj.>:

retallat -ada, minvat -ada

♦ bera skarðan hlut frá borði: sortir-ne perjudicat -ada, endur-se'n la pitjor part

♦ bera skarðan hlut fyrir e-m: veure els seus drets lesionats per part d'algú

◊ þá hló víkingurinn og mælti: "Til þess hefir engi orðið fyrri en þú að skora mér á hólm svo skarðan hlut sem margur hefir fyrir mér borið og em eg þessa albúinn". Og við það skildu þeir Gunnlaugur að sinni: aleshores el viquing va riure i digué: “abans de tu, ningú no havia gosat mai reptar-me a una hólmganga -un duel ritual a un illot-, i això que n'he fetes de ben brutes a més d'un, però estic preparat[: així que, quan vulguis]”. I havent dit això i per aquella vegada, el viquing i en Gunnlaugur se separaren

◊ Barði gjörir svo, hefur enn upp þetta mál áður þingi slítur og talar á þessa lund: "Mönnum mun kunnigt að vér eigum of mikil vandræði að vera (segir sagan) þar nú er sannspurt að Hallur bróðir minn er lífi minnur (segir sagan). Beiddumst vér bóta af Háreki föður vegandanna í fyrra sumar og var oss engi úrslit veitt (segir sagan) og mun því flestum virðast að vér berum skarðan hlut fyrir yður (segir sagan). Nú ítrekum vér sömu beiðni ef þér vitið hverju nú skal heldur svara": en Barði així ho va fer i tornà a presentar el cas abans que el þing no conclogués, tot dient: “Ja deu ésser conegut del comú de la gent que ens trobem en un gran destret, ja que, com ens han contat fefaentment, en Hallur, mon germà, és mort. L'estiu passat vam requerir una indemnització per la seva mort al Hárekur, el pare dels seus matadors, i no n'hem rebut cap resposta i per això, molts seran del parer que hem sorfert menyscapte dels nostres drets per part de vosaltres. Ara, doncs, reiterem la mateixa petició per si ara ja sabeu alguna cosa que respondre-hi”

◊ þá svarar sá maður er Þorsteinn hét af Drumb-Oddsstöðum: “Nauðsyn sýnist mér mikil að styðja orð þín því að þú hefir lengi borið skarðan hlut fyrir Þorgilsi og setið honum mikinn vansa” (SS I, cap. 27, pàg. 34): aleshores l'home de Drumb-Oddstaðir que es deia Þorsteinn li va respondre: “considero molt necessari donar suport a les teves paraules car durant molt de temps has sofert menyscapte de ço teu per part d'en Þorgils i n'endures greu perjudici”

♦ eira (o: una) eigi skarðan hlut við e-n: no tolerar el menyscapte de ço d'ell causat per algú

◊ Þrándr mælti, at “þat er sannast, at þú verðr harðr í horn at taka; má ok vera at þeir frændr mínir er upp vaxa með mér þyki þú lítill jafnaðarmaðr, er þú vill ekki miðla ríki við þá, þar er vér eigum meirr en helming við þik, ok er eigi ráðit at menn uni þessu lengi. Þú hefir mér margar skammir gert”, sagði Þrándr, “ok þá mesta er þú kúgaðir mik til siðaskiptis, er ek uni verst við allar stundir er ek gekk undir þat; máttu ok við því um búask at menn munu eigi eira (algunes edicions ofereixen la lliçó una) svá skǫrðum hlut við þik” (FS I, pàg. 34): en Þrándr li va replicar que “és ben ver que ets tan caparrut com un bou, però pot donar-se el cas que els meus parents, els qui ara s'estan fent grans a ca meva, et considerin un home cobdiciós, perquè no vols compartir amb ells el teu poder, allà on a nosaltres ens en toca més de la meitat en comparació al que et correspon a tu, i no és d'esperar que ells ho aguantin gaire temps més: també a mi m'has causat grans afronts”, li va dir en Þrándr, “i el més gran fou quan em vares obligar a canviar de religió, i mentre visqui, m'enutjaré per haver-m'hi sotmès: prepara't perquè el poble no tolerarà un menyscapte dels seus drets per part teva” (Baetke 19874, pàg. 107: eira eigi skǫrðum hlut við e-n jmd. die Schmälerung, Verletzung seiner Rechte nicht hingehen lassen)

♦ skarður máni: mitja lluna (lluna creixent & lluna minvant, qualsevol de les fases de la lluna en les quals apareix ‘retallada’)

◊ Þat spyrr Níðuðr, ǀ Niára dróttinn, ǁ at einn Vǫlundr ǀ sat í Úlfdǫlom; ǁ nóttom fóro seggir, ǀ negldar vǫ́ro brynior, ǁ scildir blico þeira ǀ við inn scarða mána: en Níðuðr, el senyor dels Níarar, va sentir que en Vǫlundr era romàs tot sol als Úlfdalir. Els barons hi anaren de nit - llurs cuirasses eren reblonades, llurs escuts llampurnaven sota la mitja lluna

♦ sitja yfir (o: um) skörðum hlut [fyrir e-m]: endurar perjudici a causa d'algú, veure's perjudicat a causa d'algú, veure conculcats els propis drets per algú

◊ eigi er einsætt Lambi að skerast svo skjótt undan ferðinni því að hér eiga stórir menn í hlut og þeir er mikils eru verðir en þykjast lengi hafa setið yfir skörðum hlut. Er mér sagt um sonu Bolla að þeir séu þroskavænlegir menn og fullir ofurkapps en eiga mikils að reka: 

◊ Ásmundur svarar: "Þess kenna margir af þér Hárekur að þú ert frændstór og ofureflismaður. Sitja margir um skörðum hlut fyrir þér. En þó er það nú líklegast að þú Hárekur verðir í annan stað til að leita að hafa fram ójafnað þinn en við oss eða taka svo mjög aflaga sem þetta er": l'Ásmundur li va respondre: “són molts, Hárekur, els qui han sentit en la pròpia pell que ets d'una família d'alt llinatge i una persona poderosíssima. Molts són els qui ara pateixen menyscapte de ço d'ells per culpa teva. I tanmateix, i pel que més sembla, ara, Hárekur, hauràs de cercar-te un altre lloc on dur a terme la teva prepotència amb gent que no siguem nosaltres o on actuar-hi d'una manera tan contrària a les lleis com ho has fet [aquí] amb aquest cas”

♦ sitja sjaldan samfast yfir skörðum hlut: 

◊ Ector stóð fyrstr upp sona Priamí, þvíat hann var þeira elztr ok myklu framastr at ǫllum hlutum. Hann tók svá til orða: “Þá hluti, er þér rœdduð, herra, heldr til œrin nauðsyn þér í upphafi, ok ǫllum oss út í frá, ok væri vit fúsir at hefna þeirar úvirðingar ef at sœmdarauka mætti verða ok gjarna vildim vit í alla staði gera þinn vilja ok hefna várs frænda Lámedon konungs ok ekki skoluð þér svá virða at oss sé Girkir ófalir til harðra hluta. Enn hræddir erum vér um at ekki fáim vér svá skjótt vára sœmd af Girkjum sem vér vildim þvíat sjaldan hafa þeir yfir skǫrðum hlut setit samfast. Eiga þeir ok marga fulltingsmenn ok harðfenga ok vana orrustum: l'Èctor es va posar dret, el primer dels fills d'en Príam, car no només n'era el major sinó que, a més a més, avantatjava de molt els altres en tot, i, prenent la paraula, va dir-li: “Una necessitat peremptòria, senyor, us mena a vós i, en ultra, a nosaltres, a fer les coses que haveu dit al començament, i estaríem disposats, vós i jo, a venjar-nos d'aquest menyspreu si fent-ho es pogués aconseguir un acreixement de la nostra honor, i de grat, nosaltres dos voldríem fer pertot arreu la vostra voluntat i venjar la mort del nostre parent, el rei Lamedon, i no considereu pas que els grecs no ens siguin covinents per a dures coses. Tanmateix, tenim por de no aconseguir dels grecs la nostra honor tan ràpidament com voldríem, car rares vegades han endurat menyscapte de ço d'ells per gaire temps. A més a més, també disposen de molts aliats, provats i avesats a les batalles”(el text norrè no correspon pas al del d'en Benoît de Sainte-Maure: Le roman de Troie. Publié d'après tous les manuscrits connus par Léopold Constans. Paris: 1904-1912 o Emmanuèle Baumgartner: `Le Roman de Troie de Benoît de Sainte-Maure, traduction et présentation par Emmanuèle Baumgartner'. Paris: Union générale d’éditions, 1987, els versos 3771-3840 o 3751-3822 (segons les versions) del qual fan: Hector respont come senez: ǁ “Sire”, fait il, “vos volentez ǁ vueil jo mout faire, quar dreiz est. ǁ De vostre plaisir vez me prest: ǁVolentiers m'en entremetrai ǁe tot mon poëir en ferai. ǁ [pàg. 193] A toz les deus pri e requier ǁ que mon aiuel puisse vengier: ǁ Lor voleir seit e lor plaisir ǁ de nos guarder e maintenir ǁ tant qu'eüssons venjance prise ǁ de cele gent que poi nos prise! ǁ Trop sera lait, se lor enfant ǁ se vout de nos escharnissant, ǁ ne s'il remaneient en paiz ǁ des laiz, des torz qu'il nos ont faiz. ǁ Bien nos devons tuit essaier ǁ de nostre grant honte vengier: ǁ Mout par m'est tart e mout coveit ǁ que de noz genz bataille seit ǁ envers la lor: bien la voudreie, volentiers m'i essaiereie. ǁ Ço peise mei, que ne portons ǁ armes vers gent que nos haons: ǁ Contre eus les vueil jo bien porter, ǁ mais mout nos covient a guarder [pàg. 194] que en tel sen les començons ǁ que traire a bon chief le poissons. ǁ Mout son fort gent, mout ont aïe, ǁ mout dure loing lor seignorie: ǁ Grant honte avrons al comencier, ǁ se nos nel poons avengier. ǁ Qui bien comence, que li vaut, ǁ s'en la fin del tot pert e faut? ǁ Comencement deit l'om haïr ǁ dont l'om ne puet a chief venir. ǁ Li vilains dit: ‘Mieuz vient laissier ǁ que mauvaisement comencier.’ ǁ Bien savons tuit qu'en tot le mont ǁ n'a si tres fort gent come il sont. ǁ Vez Eürope, que il ont, ǁ que tient la tierce part del mont, ǁ ou sont li meillor chevalier ǁ e li mieuz duit de guerreier: ǁ Onc al ne firent a nul jor ǁ ne ne servent d'autre labor. [pàg. 195] Ceus pueent bien en ost mener ǁ o eus e par terre e par mer; ǁ Ceus avront toz a lor talent, ǁ e ceus d'Aise tot ensement. ǁ Cil d'Aise nen ont cure d'al, ǁ mais toz jorz seient a cheval; ǁ Plus vuelent guerre qu'autre rien, ǁ onc n'amerent repos ne bien. ǁ Iço resavons nos de veir, ǁ que cil resont a lor voleir. ǁ Si guardez bien quos en fereiz: ǁ Ja mar por mei le laissereiz. ǁ Jo n'en di rien por coardie; Ensorquetot n'avons navie ǁ par que sor eus possons passer: [pàg. 196] A ço ne sai conseil doner. ǁ Senz nes ne sai com faitement ǁ lor poissons faire nuisement. ǁ Mout i avons poi d'apareil, ǁ sin fait a prendre tel conseil ǁ dont l'om puisse a tel chief venir, ǁ ne nos en plaignons al partir; ǁ Quar l'onor de nos e le bien ǁ en desir jo sor tote rien.”. El passatge en qüestió, emperò, tampoc no pot pas tenir el text del De excidio Troiae d'en Dares de Frígia com a font, ja que en aquesta obra, aquest passatge hi fa: Qui (=Hector) coepit dicere se uoluntatem patris uindicaturum et Laomedontis aui sui necem et quascumque iniurias Graeci Troianis fecissent, executurum, ne impunitum id Graiis foret, sed uereri, ne perficere non possent quod conati essent: multos adiutores Graeciae futuros, Europam bellicosos homines habere, Asiam semper in desidia uitam exercuisse, et ob id classem non habere ‘Dieser (=Hektor) sagte, er wolle dem Willen des Vaters folgen und den Mord an seinem Großvater Laomedon und alles Unrecht, das die Griechen den Troianern angetan hätten, rächen, damit dies den Griechen nicht straflos ausgehe, aber er fürchte, sie würden nicht vollenden können, was sie unternähmen. Viele Helfer Griechenlands werde es geben, Europa besitze kriegerische Menschen, Asien habe immer in Trägheit gelebt und besitze deshalb keine Flotte’, Andreas Beschorner: Untersuchungen zu Dares Phrygius. Tübingen: Gunter Narr Verlag, 1992 (Classica Monacensia, Bd. Nr. 4.), pàg. 19. Vulgueu veure també Juan Casas Rigall: La materia de Troya en las letras romances del siglo XIII hispano. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela (Servicio de Publicacións e Intercambio Científico), 1999 (LAIA.Series Maior, vol. 11) i Marc-René Jung: La légende de Troie en France au moyen âge - analyse des versions françaises et bibliographie raisonnée des manuscrits. Basel/Tübingen: Francke, 1996. No he tingut accés a cap edició de les versions medievals en prosa de l'obra d'en Benoît de Sainte-Maure, però l'original del text norrè, ateses les formes Ector i Lámedon em fan ésser molt escèptic a l'hora de considerar un original llatí. L'original havia d'ésser francès, anglès o baix-alemany)

♦ hafa skarðan [hlut]: patir perjudici (o: dany) 

◊ eigi er þat satt, ok við slíkar fortǫlur batnar hvárigra hluti, þvíat vér hǫfum skarðan. Ger nú til mín sómasamliga ok lát búa um lík mitt til ágætis!: el rei Atli li va respondre: “això no és pas ver i amb tals retrets no millorarà pas la sort de cap de tots dos, car tots [nosaltres] en sortim amb menyscapte. Actua ara amb mi honrosament i fes preparar el meu cos gloriosament per a l'enterrament” (no entenc el dual hvárigr seguit immediatament pel plural vér tret que el plural sigui majestàtic o que s'hagi de sobreentendre's vér ǫll ‘tots nosaltres’ que és el que faig)

◊ "Lýgr þú nú, Guðrún, ǀ lítt mun við bœtaz ǁ hluti hvárigra, ǀ hǫfom ǫll scarðan; ǁ gǫrðu nú, Guðrún, ǀ af gœzco þinni ǁ occr til ágætis, ǀ er mic út hefia": “Ara menteixes, Guðrún, [i fent-ho,] poc es millorarà la sort (cf. Kuhn 1968³, pàg. 98: *hluti m. los, anteil (Am. 102 ?)) de cap de tots dos. Tots dos, tu i jo, hem patit pèrdues (cf. Kuhn 1968³, pàg. 174: hafa scarðan (scil. hlut) einbuße erlitten haben (Am. 102)). Quan em treguin [d'aquí dins] a fora [per als meus funerals], Guðrún, fes de tal manera, per la teva bondat, que sigui per a la nostra mútua glòria”

♦ sitja [við] skarðan hlut: patir perjudici (o: dany), veure conculcats els seus drets per algú (cf., més amunt, la variant → sitja yfir skörðum hlut [fyrir e-m])

◊ sǫ́tum lyngs til lengi ǁ ljósheims bǫrvi þeima, ǁ (meirr varðak fé forðum), ǁ fjarðǫlna hlut skarðan, ǁ áðr Berg-Ǫnund benjum ǁ bensœfðan létk venjask, ǁ Bors niðjar feltk beðju ǁ blóði, Hadd ok Fróða: durant massa temps he hagut de permetre d'aquest arbre del cau brillant dels dracs ( = d'aquest guerrer) que conculqués els meus drets —antigament[, en els þings], defensava amb més força les meves pertinences—, fins que no he fet que en Berg-Ǫnundr (igual que en Haddr i en Fróði), ferit de mort, s'avesés a les seves ferides. He posat a la companya de llit del descendent d'en Borr una diadema de sang (#1. ljósheimr = ljómandi eða gljáandi bœli; #2. bǫrr (†) = tré = maðr; #3. þeima (†) = þessum; #4. ǫlunn, pl. ǫlnar (†) = fiskr; fjarð- = jarð-; jarðfiskr = ormr; lyngormr = lindormr, dreki —en Finnur Jónsson a la seva edició de la saga del 1894, pàg. 187, interpreta el compòsit d'una altra manera: lyngs fjǫrðr, „die bucht des heidekrautes“, „das land“ (opp. dem meere) oder „die heide“, „schlange“, „die glänzende welt (ljósheimr), heimat der schlange“, „gold“ „des goldes bǫrr („baum“), „mann“—; 5. bensœfðr = særður til ólífis; #6. feld, felt (†) = faldaði = setti skautafald á höfuð; #7. el descendent d'en Borr = l'Odin; la companya de llit de l'Odin = la Terra; #8. he posat un faldr a la terra = he tenyit de sang la terra, he envermellit la terra amb esquitxos de sang)