© Macià Riutort i Riutort, 1998
Ἐγὼ μὲν οὐδέν᾽ οἶδ᾽· ἐποικτίρω δέ νιν δύστηνον ἔμπας, καίπερ ὄντα δυσμενῆ, ὁθούνεκ᾽ ἄτῃ συγκατέζευκται κακῇ, οὐδὲν τὸ τούτου μᾶλλον ἢ τοὐμὸν σκοπῶν· ὁρῶ γὰρ ἡμᾶς οὐδὲν ὄντας ἄλλο πλὴν εἴδωλ᾽ ὅσοιπερ ζῶμεν ἢ κούφην σκιάν. |
|||
Jo no en sé d'altre. I em fa pena tanmateix aquest pobre home, tot i que és un enemic, per tal com va de coble amb un flagell cruel i considero el meu destí no menys que el seu. Ho veig, nosaltres res no som, els qui vivim, més que figures, o que una ombra voleiant. |
|||
Sòfocles, Àiax, vv. 121-126 — Trad. Carles Riba (1977), pp. 57-58.
|
|||
El mot lèixem sembla o podria ésser un préstec del protogermànic (o fase posterior) *ˈɣlæːsam ( → germànic comú1 ˈɣlæːsam, ˈɣlæːsan → llatí glēsum; → germànic comú2 glāsan) o *ɣlæːˈsam ( → germànic comú ɣlæːˈzam → ˈɣlæːran → anglès antic glǽr i → baix-alemany antic glâr), amb pèrdua de la velar fricativa sonora inicial, i donaria compte de la importació d'ambre de la Mar del Nord o de la Mar Bàltica a la Mediterrània oriental. Tot l'ambre trobat a tombes egípcies o gregues és ambre atlàntic i res de més natural que assumir que, amb la importació del producte, també es va importar (i adaptar) la designació original del mot. L'alt-alemany antic i el baix-alemany antic glas ‘ambre; vidre; cristall’ ensems amb el norrè occidental antic gler ‘vidre; cristall’, han de remuntar a una variant apofònica amb o de grau zero *ɣlaˈsa-). Més modernament, s'ha produït el mateix, per bé que amb una altra llengua donant, amb el motעִנְבָּר. | ||
‘marieta’ com a insult a l'Edat mitjana Grágás |
||||||||||||||||||||||||||||
CV. Capítuli: Um þat, ef maðr bregðr manni brigzlum. P. 147: þau eru orð þrjú, ef svá mjǫc versna málsendar¹ manna, er skóggang varða ǫll, ef maðr kallar mann ragan² eðr stroðinn³ eðr sorðinn⁴, oc scal svá sœkja⁵, sem ǫnnor fullréttisorð⁶, enda á maðr vígt⁷ í gegn þeim orðom þrimr, jafnlengi á maðr vígt um orð, sem um konor oc til ens næsta alþingis hvárttveggja, oc fellr sá maðr óheilagr⁸ er þessi orð mælir fyrir ǫllom þeim mǫnnom, er hǫ́nom fylgi til vǽttvangs⁹, er þessi orð vǫ́ro við mælt. |
Titulus CV: De eo, si quis opprobiis alterum lacessiverit. P. 147: <...> tria sunt convicia, quae si res tam male inter cives habuerint, ut unus ea in alium proferat, proscriptionis poenam singula adferunt: si quis alterum pavidum nequam, foeminae instar compressum vel muliebria passum dixerit. De his acsi aliis plena juris personalis violati multa expiandis conviciis agendum est. Tria haecce dicta caede vindicare fas est. Haec convicia caede ulciscendi jus tamdiu patet, quamdiu foeminas stupratas caede commissa vindicare licet, ad proxima comitia generalia utrumque. Dictis hisce contumeliosis alterum proscindens jure caeditur ab omnibus,
qui injuriatum ad rei gestae locum secuti sunt |
|||||||||||||||||||||||||||
Capítol 105, p. 147: si un home adreça insults infamants a un altre: <...> si les paraules que es tenen dos homes empitjoren molt [de to], aquests són els tres mots que -tots i cadascun d'ells- són castigats amb pena de plena proscripció o ple bandejament: [aquesta serà la pena a imposar] si un home li diu a un altre marieta, dat pel cul o boixat. Cadascun d'aquests mots dóna dret a exercitar una acció legal idèntica a la dels altres insults greus que també siguin creditors de plena compensació, i, endemés, per aquests tres mots [en concret] la persona a qui hagin estat adreçats, té el dret de matar el qui els li hagi proferits. Tindrà aquest dret per espai del mateix temps de què disposa un home per a fer pagar les ofenses proferides contra una dona: tant en un cas com en l'altre, aquest període de temps serà fins a la celebració del proper Alþingi o assemblea general. Qualsevol persona que profereixi un d'aquests tres mots perdrà la seva inviolabilitat com a tal i podrà ésser morta per qualsevol home que acompanyi l'home a qui s'hagin adreçats fins a l'indret dels fets. |
||||||||||||||||||||||||||||
Hin forna Lögbók Íslendinga sem nefnist Grágás: Codex juris islandorum antiquissimus, qui nominatur Grágás. Pars II. Havniæ: Sumptibus legati Arnæmagnæani, typis H. H. Thiele, 1829. Edició de J. F. G. Schlegel: Grágás |
||||||||||||||||||||||||||||
|
Sobta la similitud fonètica i semàntica entre l'islandès randa d'una banda i el català rondar, rodar i brandar, de l'altra. | ||
Comarques d'Islàndia |
||
|
||
|
La cloenda de la Vilmundar saga viðutan és més interessant del que sembla al primer cop d'ull: analitzada en detall, he arribat a la conclusió que és una exhortació, adreçada pel seu autor a tots aquells que han de pagar impostos al rei a sublevar-se contra el poder reial i capgirar l'ordre social establert, que és precisament el que passa quan l'esclau Kolr Gep carda la Ventafocs, i a continuar la lluita des dels boscos, si la revolta falla a les ciutats, devastant i arrasant els camps de conreu i els ramats del rei. Les enigmàtiques paraules sitið í þann frið sem þér fáit af henni. Valete s'han d'interpretar, al meu entendre, en el sentit de viviu gaudint de la pau que vosaltres obtindreu d'ella de la revolta, la uppreist . El Valete! final és ambivalent, car es pot interpretar com una fórmula erudita de comiat, però també com una exhortació a menestrals i pagesos: Siau forts! o Salut! | ||
Cf. Olaus Magnus: Historia de gentibus septentrionalibus, earumque diversis statibus, conditionibus, moribus, ritibus, superstitionibus, disciplinis, exercitiis, regimine, victu, bellis, structuris, instrumentis ac mineris metallicis et rebus mirabilibus, necnon universis pene animalibus in Septentrione degentibus, eorumque natura. Opus ut varium, plurimarumque rerum cognitione refertum, atque cum exemplis externis, tum expressis rerum internarum picturis illustratum, ita delectatione incunditateque plenum, maxima lectoris animum voluptate facile perfundens. Autore Olao Magno Gotho, archiepiscopo Upsalensi, Suetiæ et Gothiæ primate. Cum indice locupletissimo. Romæ: apud Ioannem Mariam de Viottis parmensem, MDLV. Liber XXI: De piscibus monstrosis, Caput V: De horribilibus monstris littorum Noruegiae. | ||
Al meu entendre, cal contemplar la possibilitat que el mot rausnarsamur en aquest passatge estigui descrivint el gnýstœrandi com un dels qui podien estar-se al rausn del dreki del rei Haraldr Bells-cabells. | ||
Aparentment s'han creuat aquí dos verbs, un de genuïnament islandès i l'altre procedent del baix-alemany mitjà râsen (cf. el neerlandès modern razen i l'alemany rasen, losrasen) per via del danès rase ‘bevæge sig hurtigt og voldsomt fra et sted til et andet’. Sota la influència del substantiu rás, sembla que els verbs rasa i rása tendeixin a confondre's o s'hagin confós. | ||