Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

R-Rh

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998




   
Ἐγὼ μὲν οὐδέν᾽ οἶδ᾽· ἐποικτίρω δέ νιν
δύστηνον ἔμπας, καίπερ ὄντα δυσμενῆ,
ὁθούνεκ᾽ ἄτῃ συγκατέζευκται κακῇ,
οὐδὲν τὸ τούτου μᾶλλον ἢ τοὐμὸν σκοπῶν·
ὁρῶ γὰρ ἡμᾶς οὐδὲν ὄντας ἄλλο πλὴν
εἴδωλ᾽ ὅσοιπερ ζῶμεν ἢ κούφην σκιάν.
 
   
Jo no en sé d'altre. I em fa pena tanmateix
aquest pobre home, tot i que és un enemic,
per tal com va de coble amb un flagell cruel
i considero el meu destí no menys que el seu.
Ho veig, nosaltres res no som, els qui vivim,
més que figures, o que una ombra voleiant.
 
   
Sòfocles, Àiax, vv. 121-126 — Trad. Carles Riba (1977), pp. 57-58.
 
       

Ra <m. Ras. Dat. sg.: Ra, no comptable>:
<MITOLRa m
◊ ég hef stigið meðfram þessum geislum þínum eins og væri bryggja undir fótum mínum, sem ég fer eftir upp til móður minnar, hins lifandi Úræus í Auga Ras: he ascendit per aquests raigs teus com si hi hagués un pont sota els meus peus. Per aquest pont ascendiré fins a ma mare, l'ureu vivent en l'Ull de Ra

Raamses <m. Raamses. Dat. sg.: Raamses, no comptable>:
Ramsès m (ciutat)
◊ og þeir settu verkstjóra yfir hana til þess að þjá hana með þrælavinnu, og hún byggði vistaborgir handa Faraó, Pítóm og Raamses (= אֶת-פִּתֹם, וְאֶת-רַעַמְסֵס)aleshores li imposaren capatassos per afligir-lo amb treballs d'esclau. Així va construir per al Faraó les ciutats-dipòsit de Pitom i Ramsès

rabarbara·grautur <m. -grautar, -grautar>:
crema f de [penques de] ruibarbre

rabarbara·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:
confitura f de ruibarbre

rabarbara·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
sopa f de ruibarbre

rabarbari <m. rabarbara, rabarbarar>:
ruibarbre m (plantes del gènere Rheum) (tröllasúra)

rabb <n. rabbs, no comptable>:
xerrada f (en el sentit de fer-la petar una estona, xerrar una estona)

rabba <f. röbbu, röbbur. Gen. pl.: rabba>:
(eiginkona rabbína & kvenrabbínirabina f, rabbenit f,  (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí & rabina)

rabba <rabba ~ röbbum | rabbaði ~ röbbuðum | rabbað>:
fer-la petar, xerrar
♦ rabba saman: fer una xerradeta, xerrar una estona, fer-la petar una estona

rabbi¹ <m. rabba, rabbar>:
rab m
♦ rabbi hirðarinnar: <HISTrab m de la cort

rabbi² <m. rabba, rabbar>:
aspi m (peix Aspius aspius)

rabbíi <m. rabbía, rabbíar>:
rabí m (rabbíni)

rabbína- <en compostos>:
rabínic -a

rabbína·frú <f. frúar, -frúr>:
(eiginkona rabbínarabina f, rabbenit f,  (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí)

rabbíni <m. rabbína, rabbínar>:
rabí m

rabbínskur, rabbínsk, rabbínskt <adj.>:
rabínic -a

Radamant <m. Radamants, no comptable>:
variant de Radamantus ‘Radamant’
◊ telja Evbey allra landa leingst braut héðan landar vorir, þeir er eitt sinn ey þá litu, er þeir Radamant ríkan fluttu; þá er bleikhárr buðlúngr vildi heimsækja Titýus, hróðmög Jarðar: d'aquí estant, consideren Eubea la més allunyada de totes les terres els nostres conciutadans que una vegada van veure aqueixa illa, en dur-hi el puixant Radamant, quan el rei de rossos cabells hi volgué visitar Títius, l'ínclit fill de la Terra

Radamantus <m. Radamantusar, no comptable>:
Radamant m (Ῥαδάμανθυς)
♦ Radamantus (o: Hradamanþys), Eakur (o: Ajakos) og Mínos: Radamant, Èac i Minos

radar <m. radars, radarar>:
radar m  (ratsjá)

radd- <en compostos>:
vocal

radda <radda ~ röddum | raddaði ~ rödduðum | raddaðe-ð>:
sonoritzar una cosa (convertir en sonor un so sord)

raddaður, rödduð, raddað <adj.>:
1. <GENque té veu
◊ sá hlutr er ok einkum sagðr: at hinn helgi Jón byskup (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólarhafi haft um aðra menn fram, at hann hafi verit raddaðr hverjum manni betr: també conten de manera especial aquest fet: que el bisbe Sant Joan havia excel·lit per damunt els altres homes en el fet que havia tingut una veu millor que la de qualsevol altre home
◊ en er fjándinn skilr at ekki vinnr lengr at dyljaz fyrir Nicholao, gjǫrir hann hljóðaskipti talandi rámr ok illa raddaðr svá segjandi...: i quan l'arxienemic va comprendre que no servia de res continuar fingint davant en Nicolau, va trasmudar la seva veu i va començar a parlar amb una veu rauca i dolenta, tot dient-li...
◊ þá var einn fátækr klerkr einkanliga vel raddaðr, sá er á hverri hátíð guðsmóður Marie vandizt at fara um borgina alla syngjandi hátt þessi orð...: hi havia un clergue pobre que tenia una veu especialment bonica i aquest clergue, a cada festa de Maria, mare de Déu, solia recórrer tota la ciutat cantant amb veu forta aquestes paraules...
◊ nú með því at klerkrinn hans prests er allvel raddaðr, syngr hann hátt versit: llavors, tenint com tenia l'escrivà del prevere una veu preciosa, va cantar amb veu forta el poema en llatí
◊ virðizt ok svá mǫrgum mǫnnum at hinn heilagi Jón (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólarhafi allra manna verit bezt raddaðr í þann tíma ok fær hann góðar viðtektir ok sœmiligar af erkibyskupinum: molts n'hi ha que són del parer que en aquells temps sant Joan fou l'home que tenia la veu més preciosa i que l'arquebisbe [per aquesta raó] li feia bons i honorables acolliments
♦ → dimmraddaður “de veu fosca”
2. <LINGsonor -a
♦ rödduð samhljóð: consonants sonores

radda·kliður <m. -kliðs, -kliðir>:
xivarri m de veus

raddali <m. raddala, raddalar>:
tauró m de Grenlàndia petit (peix Somniosus microcephalus)

raddar:
gen. sg. de → rödd “veu”

raddar·lag <n. -lags, no comptable>:
modulació (o: inflexió) f de la veu
♦ hátt raddarlag: un timbre de veu agut, penetrant
◊ Ásbjörn hafði hátt raddarlag og sárlegt andarlag: la veu de l'Ásbjörn`tenia un timbre agut i feia uns sospirs dolorosos (vocabulari: #1. raddarlag: en Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot: raddarlag. Entenc que el mot designa la forma que té de sonar la seva veu, és a dir, la modulació o inflexió de la seva veu i tradueixo en conseqüència. En Dirk Huth 1999, pàg. 147, tradueix així aquest passatge: Asbjörn sprach mit hoher Stimme und von schmerzlichen Seufzern begleitet. #2. andarlag: en Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot: andarlag. En Huth 1999:147 l'interpreta com a sinònim de andartak ‘sospir’; Adopto aquesta interpretació en la meva traducció; si, per contra, hi veiem un sinònim d' andardráttr , aleshores la traducció en fóra les seves alenades eren doloroses, la seva respiració era dolorosa = alenava dolorosament)

raddast <raddast ~ röddumst | raddaðist ~ rödduðumst | raddast>:
sonoritzar-se (convertir-se en sonor un so sord)

radda·ys <m. -yss, no comptable>:
brogit m de veus, cridadissa f

radd·band <n. -bands, -bönd. Emprat hab. en pl.>:
corda f vocal (emprat hab. en pl.)
♦ hnútar á raddböndunum: nòduls m.pl vocals

raddbanda- <en compostos>:
glotal

raddbanda·bólga <f. -bólgu, -bólgur. Gen. pl.: -bólgna o: -bólga>:
corditis f, inflamació f de les cordes vocals

raddbanda·glufa <f. -glufu, -glufur. Gen. pl.: -glufa>:
glotis f

raddbanda·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
[consonant f] glotal f

raddbanda·krampi <m. -krampa, -krampar>:
disfonia espàstica (o: espasmòdica)

raddbanda·lokhljóð <n. -lokhljóðs, -lokhljóð>:
[consonant f] oclusiva f glotal

raddbanda·önghljóð <n. -önghljóðs, -önghljóð>:
[consonant f] fricativa f glotal

radd·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
vocalització f, ús m de la veu (forma d'emprar la veu)

radd·blær <m. -blæjar (o: -blæs), no comptable>:
timbre m de la veu

radd·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
muda f, canvi m de veu (mútur)

radd·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
que té una veu bonica

radd·fegurð <f. -fegurðar, no comptable>:
bellesa f de la veu

radd·felling <f. -fellingar, -fellingar>:
<MEDcorda f vocal
♦ sepi m á raddfellingu og í barkakýli: <MEDpòlip m de corda vocal i laringe
♦ hnökrar m.pl á raddfellingum: <MEDnòduls m.pl de les cordes vocals
♦ lömun f raddfellinga og barkakýlis: <MEDparàlisi f de les cordes vocals i la laringe

radd·færi <n. -færis, -færi>:
òrgan m de la veu, òrgan fonatori

raddfærslu·list <f. -listar, no comptable>:
contrapunt m

radd·galli <m. -galla, -gallar>:
defecte m de la veu, alteració f de la veu

radd·glufa <f. -glufu, -glufur. Gen. pl.: -glufa>:
glotis f (raddbandaglufa)

radd·gæði <n.pl -gæða>:
qualitat f de la veu

radd·heilsa <f. -heilsu, no comptable>:
salut f vocal

radd·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
1. (raddað hljóðso sonor  (articulat amb vibració de les cordes vocals)
2. (sérhljóðvocal f  (so articulat amb sortida lliure del corrent expiratori)

raddir:
nom. & ac. pl. de → rödd “veu”

radd·krampi <m. -krampa, -krampar>:
disfonia espàstica (o: espasmòdica) (raddbandakrampi)

radd·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <MEDafònic -a
♦ vera raddlaus: estar afònic -a
2. <LINGsord -a (óraddaður, órödduð, óraddað)
3. (sem hefur enga söngröddque no té pas veu (que no té veu de cant)

radd·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. <MEDafonia f
2. <LINGmanca f de sonoritat, sordesa f

radd·maður <m. -manns, -menn>:
<LITpersona f que té bona veu
◊ tók þá og kvað kvæði. Hann var raddmaður mikill svo að varla fannst hans líki. Sparði hann nú ekki af. Almenningsstræti var skammt fram frá dyflissunni. Kvað Þorsteinn svo hátt að gall í múrnum og hinum er áður var hálfdauður þótti mikið gaman að vera. Lét hann svo ganga fram á kveldið: aleshores va començar a declamar un poema. Tenia una veu tan bonica que gairebé era impossible de trobar-ne una de semblant. No s'estalvià de res: va declamar la seva cançó tan fort i bé com podia. Un camí ral passava a prop de la tàvega. En Þorteinn cantava tan fort que la seva veu ressonava a les parets i l'altre company de cel·la, que adés ja era més mort que no viu, hi va tenir un gran delit. En Þorsteinn va estar cantant fins ben entrat el vespre
◊ þau Rannveig áttu þann son er Þorsteinn hét, manna fríðastur og sterkur maður, raddmaður mikill og hár maður á vöxt og nokkuð seinlegur í viðbragði. Því var hann drómundur kallaður: la Rannveig i ell tenien un fill que es deia Þorsteinn, un home fort i bellíssim que tenia una veu preciosa. Era alt d'estatura, però una mica lent de moviments, raó per la qual li deien "en Drómundur"

radd·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
que té una veu forta

radd·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
fonació f

radd·op <n. -ops, -op>:
glotis f (raddbandaglufa)

radd·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
<MÚSarranjar [musicalment] una cosa

radd·setning <f. -setningar, -setningar>:
<MÚSarranjament m [musical]

radd·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
<MÚSpartitura f

radd·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<GRAMvocal m

radd·stol <n. -stols, no comptable>:
afonia f

radd·svið <n. -sviðs, -svið>:
<MÚSregistre m

radd·truflun <f. -truflunar, -truflanir>:
disfonia f, trastorn m de la fonació

radd·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema m de veu

radd·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:
educació f de la veu

radd·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:
fatiga f vocal, <MEDfonastènia f

radd·þroski <m. -þroska, no comptable>:
maduresa f vocal, maduresa f de la veu

radd·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
exercici m de vocalització

radering <f. raderingar, raderingar>:
<ART[gravat m a l']aiguafort m

radíi <m. radía, radíar>:
<MATradi m (geisli)

radíó·amatör <m. -amatörs, -amatörar>:
radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast. (radíóáhugamaður)

radíó·áhugamaður <m. -áhugamanns, -áhugamenn>:
radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.

radísa <f. radísu, radísur. Gen. pl.: radísa>:
ravenet m (planta Raphanus sativus var. radicula)

radíum <n. radíums, no comptable>:
radi m (metall Ra)

radíus <m. radíuss, radíusar>:
<MATradi m (geisli)

radon <n. radons, no comptable>:
radó m (gas noble Rn)

raða <raða ~ röða | raðaði ~ röðuðum | raðaðe-u~e-m>:
I. <amb complement nominal en datiu>:
1. <GENposar una cosa en ordre, ordenar una cosa
2. (flokka, skipa í flokkordenar, classificar  (posar en ordre o seguint un ordre preestablert)
♦ raða e-u í stafrófsröð: posar una cosa en ordre alfabètic
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <í>
1. <raða e-u í sig>atipar-se d'una cosa, atracar-se d'una cosa, embotir-se d'una cosa  (ficar al pap)
 
⟶ <niður>
1. <raða e-u niður>classificar una cosa (posar en ordre seguint una classificació)
 
⟶ <upp>
1. <raða e-u upp>alinear una cosa, posar una cosa ~ algú en fil[er]a (posar formant línia recta)
♦ raða sér upp: posar-se en fila, afilerar-se

raðar:
gen. sg. de → röð “reng, rengle, filera”

raðast <raðast ~ röðumst | raðaðist ~ röðuðumst | raðastupp>:
alinear-se, arrenglerar-se, afilerar-se

rað·breyta <f. -breytu, -breytur. Gen. pl.: -breytna o: -breyta>:
variable f ordinal
♦ nafn- og raðbreytur: variables ordinals i nominals

rað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
en sèrie
♦ raðbundinn útdráttur með skautuðum leysi: <QUÍMextracció en sèrie amb dissolvents polars

rað·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsaðe-ð>:
eixarcolar una cosa, llevar les [males] herbes d'una cosa, birbar una cosa

rað·hús <n. -húss, -hús>:
xalet adossat, casa adossada 

rað·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
anagrama m

rað·hverfing <f. -hverfingar, -hverfingar>:
creació f d'anagrama

raðir:
nom. & ac. pl. de → röð “reng, rengle, filera”

rað·morð <n. -morðs, -morð>:
assassinat m en sèrie

rað·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:
assassí m en sèrie, assassina f en sèrie

rað·smíðaður <adj. -smíðuð, -smíðað>:
produït -ida en sèrie

rað·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
producció f en sèrie (esp. de vaixells a les drassanes)

rað·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
[nombre m] ordinal m

rað·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:
<INFORMport m en sèrie

rað·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<ELECTconnexió f en sèrie

rað·vensl <n.pl -vensla>:
<LINGrelació sintagmàtica, relacions sintagmàtiques

raf <n. rafs, röf>:
ambre m, <LITsuccí m, <LITelectre m
◊ ópal (= raf?) (ˈlɛʃɛm ~ לֶשֶׁם:   wə-ha-tˁˈtˁūr   ha-ʃʃəlīˈʃī   ˈlɛʃɛm   ʃəˈβō   wə-ʔaħˈlāmāh,   וְהַטּוּר, הַשְּׁלִישִׁי--לֶשֶׁם שְׁבוֹ, וְאַחְלָמָה), agat og ametýst í þá þriðju og <...>: al tercer rengle: un jacint (ambre?) una àgata i una ametista
♦ → lýsigull “ambre”
◊ hjartkæri (τῷ ἐμῷ κεχαρισμένε θυμῷ) Nestorsson, líttu á (φράζεο) ljómann (στεροπὴν), í hinum ómandi (ἠχήεντα) herbergjum af eirinu (χαλκοῦ), rauðagullinu (χρυσοῦ), lýsigullinu (τὸ ἤλεκτρον -έκτρου:   ἠλέκτρου τε), silfrinu og fílsbeininu. Þessu lík mun höll hins Ólympska Seifs vera innan. Hversu ósegjanlega mikið og margt er hér inni! Eg undrast stórum, þá eg horfi á það: Nestòrida, estimat del meu cor, esguarda l'esclat brillant, a les cambres sonores, de l'aram i l'or roig, i de l'ambre, de l'argent i l'ivori. Igual que això deu ésser per dedins el palau de l'olímpic Zeus. Que d'indiciblement grans i nombroses [són totes aquests coses] aquí dedins! Quedo granment astorat quan ho miro
◊ þessi kyndugi (πολύϊδρις) maður kom til húsa föður míns, hann hafði með sér hálsfesti (ὅρμον), hún var úr rauðagulli (χρύσεον), en kaflarnir á milli af lýsigulli (τὸ ἤλεκτρον -έκτρου:   χρύσεον ὅρμον ἔχων, μετὰ δ᾽ ἠλέκτροισιν ἔερτο). Þernurnar í höllinni og mín heiðvirða móðir handléku festina, skoðuðu hana, og buðust til að kaupa: aquest home arter va venir a les cases de mon pare. Tenia un collar. Era de d'or roig i els seus grans eren d'ambre. Les criades del palau i la meva honorable mare palparen el collar, el miraren i s'oferiren a comprar-l'hi
◊ annar færði Evrýmakkusi haglega tilbúna hálsfesti úr gulli, hún ljómaði eins og sól, því kaflarnir í milli voru af lýsigulli (τὸ ἤλεκτρον -έκτρου:   ὅρμον δ᾽ Εὐρυμάχῳ πολυδαίδαλον αὐτίκ᾽ ἔνεικε, ǁ χρύσεον, ἠλέκτροισιν ἐερμένον, ἠέλιον ὥς): un altre va portar a l'Eurímac un collar afaiçonat artísticament d'or, lluïa com el sol perquè les seves perles (grans) eren d'ambre
  El mot lèixem sembla o podria ésser un préstec del protogermànic (o fase posterior) *ˈɣlæːsam ( → germànic comú1 ˈɣlæːsam, ˈɣlæːsan → llatí glēsum; → germànic comú2 glāsan) o *ɣlæːˈsam ( → germànic comú ɣlæːˈzamˈɣlæːran → anglès antic glǽr i → baix-alemany antic glâr), amb pèrdua de la velar fricativa sonora inicial, i donaria compte de la importació d'ambre de la Mar del Nord o de la Mar Bàltica a la Mediterrània oriental. Tot l'ambre trobat a tombes egípcies o gregues és ambre atlàntic i res de més natural que assumir que, amb la importació del producte, també es va importar (i adaptar) la designació original del mot. L'alt-alemany antic i el baix-alemany antic glas ‘ambre; vidre; cristall’ ensems amb el norrè occidental antic gler ‘vidre; cristall’, han de remuntar a una variant apofònica amb o de grau zero *ɣlaˈsa-). Més modernament, s'ha produït el mateix, per bé que amb una altra llengua donant, amb el motעִנְבָּר.  
     

raf- <en compostos>:
1. <GENd'ambre
2. elèctric -a (rafmagns-)
3. electrònic -a (rafeinda-)
4. electrolític -a (rafgreiningar-)
5. <QUÍMsuccínic -a

Rafael <m. Rafaels, no comptable>:
Rafel m (Ῥαφαήλ, רָפָאֵל)
◊ bók þessi segir sögu Tóbíts Tóbíelssonar. Tóbíel faðir hans var sonur Ananíels Adúelssonar sem var sonur Gabaels Rafaelssonar Ragúelssonar. Hann var niðji Asíels af ættkvísl Naftalí: aquest llibre conta la història d'en Tobit, fill d'en Tobiel. En Tobiel, son pare, fou fill de l'Ananiel, fill de l'Aduel, el qual fou fill d'en Gabael, fill d'en Rafel, fill d'en Ragüel. Era descendent de l'Asiel, de la tribu de Neftalí

rafall <m. rafals, rafalar>:
<ELECTdinamo f
♦ rafall fyrir reiðhjól: dinamo de bicicleta

raf·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
fotocèl·lula f

raf·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe elèctric

raf·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

raf·boð <n.pl -boða>:
<BIOL & MEDimpuls elèctric (o: impulsos elèctrics

raf·bogi <m. -boga, -bogar>:
<ELECTarc voltaic (o: galvànico: elèctric (ljósbogi)

raf·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre electrònic

raf·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
equipament elèctric

raf·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
tàser m, pistola elèctrica, arma f d'electroxoc

raf·efnafræði <f. -efnafræði, no comptable>:
electroquímica f

raf·efnafræðilegur, -efnafræðileg, -efnafræðilegt <adj.>:
electroquímic -a

raf·eind <f. -eindar, -eindir>:
<FÍSelectró m

rafeinda- <en compostos>:
electrònic -a

rafeinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
electrònica f

rafeinda·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:
component electrònic

rafeinda·sjá <f. -sjár, -sjár>:
electroscopi m

rafeinda·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:
microscopi electrònic

rafeinda·tækni <f. -tækni, no comptable>:
electrotècnia f, electrònica f

rafeinda·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:
[qualificació f professional en] electrònica f

raf·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
electrocarburant m, electrocombustible m

raf·eyrir <m. -eyris, no comptable>:
diners electrònics

raf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
electricitat f (branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i llurs aplicacions) (rafmagnsfræði)

raf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
[enginyer] electrotècnic m, [enginyera] electrotècnica f

raf·geymir <m. -geymis, -geymar>:
1. <GENacumulador m
2. <AUTOMbateria f
♦ hlaða rafgeyminn: recarregar la bateria
♦ gerið svo vel að hlaða rafgeyminn: recarregui la bateria del cotxe, sisplau

raf·greining <f. -greiningar, no comptable>:
electròlisi f

rafgreiningar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
procediment electrolític, procés electrolític

raf·hitun <f. -hitunar, pl. no hab.>:
calefacció elèctrica

raf·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:
pila f [elèctrica]

raf·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna; pl. poc emprat>:
càrrega elèctrica

raf·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor elèctric, electromotor m

raf·högg <n. -höggs, -högg>:
descàrrega elèctrica (rafstuð)

raf·iðnfræðingur <m. -iðnfræðings, -iðnfræðingar>:
[enginyer] electrotècnic m, [enginyera] electrotècnica f

rafins·laxsíld <f. -laxsíldar, pl. no hab.>:
peix m llanterna de taques blanques (peix Diaphus rafinesquii)

raf·kerti <n. -kertis, -kerti>:
<AUTOMbugia f
♦ skipta um rafkerti: canviar les bugies
♦ hreinsa [raf]kertin: netejar les bugies

raf·kleyfur, -kleyf, -kleyft <adj.>:
que es pot fendre mitjançant electricitat
♦ rafkleyft efni: electròlit m

raf·knúinn, -knúin, -knúið <adj.>:
elèctric -a (que funciona amb electricitat)

raflagna- <en compostos>:
de la instal·lació elèctrica

raflagna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de la instal·lació elèctrica
♦ forritanleg raflagnakerfi: instal·lació [elèctrica] programable

raf·lagnir <f.pl -lagnar>:
instal·lació elèctrica

raf·lausn <f. -lausnar, -lausnar>:
solució electrolítica, líquid electrolític

raf·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:
<ELECTRconductància f [elèctrica]

raf·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna>:
cable elèctric, línia elèctrica

raf·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia elèctrica

raf·ljós¹ <n. -ljóss, no comptable>:
llum elèctrica

raf·ljós² <n. -ljóss, -ljós>:
llum elèctric

raf·lost <n. -losts, -lost>:
1. <GENdescàrrega elèctrica [forta]
♦ aflífun með raflosti: <JURelectrocució f, execució f a la cadira elèctrica
♦ taka e-n af lífi með raflosti: <JURelectrocutar algú
2. <MEDelectroxoc m
♦ fá raflost: rebre un electroxoc
♦ mistök við skömmtun meðan á raflosti eða insúlínlosti stendur: error en la dosificació en electroxoc o en xoc insulínic

raf·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-ð>:
il·luminar una cosa amb llum elèctrica

raf·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:
i·luminació elèctrica

raf·magn <n. -magns, no comptable>:>:
electricitat f
♦ framleiða rafmagn: produir electricitat
♦ hleypa rafmagni í [gegnum] e-ð: fer passar l'electricitat per una cosa
♦ hleypa rafmagni á e-ð: connectar l'electricitat a una cosa
♦ rafmagn hefur farið af víða: molts d'indrets han quedat sense llum, l'apagada ha afectat molts de llocs

raf·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnaðe-ð>:
electrificar una cosa (electritzar, fer passar un corrent elèctric per un objecte: p.e., una tanca)

raf·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
electrificat -ada, electritzat -ada
♦ rafmagnaður bíll: cotxe elèctric

rafmagns- <en compostos>:
elèctric -a

rafmagns·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe elèctric

rafmagns·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

rafmagns·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
ona elèctrica

rafmagns·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:
cuina elèctrica

rafmagns·fræði <f. -fræði, no comptable>:
electricitat f (branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i llurs aplicacions)

rafmagns·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:
tanca electritzada

rafmagns·gítar <m. -gítars, -gítarar>:
guitarra elèctrica, guiterra elèctrica (Mall., ekki ritm./no lit.)

rafmagns·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
bicicleta elèctrica

rafmagns·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor elèctric, electromotor m

rafmagns·högg <n. -höggs, -högg>:
descàrrega elèctrica

rafmagnsiðnaðar- <en compostos>:
electrotècnic -a

rafmagns·innstunga <f. -innstungu, -innstungur. Gen. pl.: -innstungna>:
endoll m [elèctric] (femella)

rafmagns·kapall <m. -kapals, -kaplar>:
cable elèctric

rafmagns·kló <f. -klóar, -klær>:
endoll m [elèctric] (mascle)

rafmagns·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despesa elèctrica
♦ lækka rafmagnskostnað: abaixar la despesa en electricitat

rafmagns·lagnir <f.pl -lagnar>:
instal·lació elèctrica

rafmagns·laust <adv.>:>:
sense electricitat
♦ það er rafmagnslaust: se n'ha anat el corrent

rafmagns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðsla o: -leiðslna>:
línia elèctrica (cable elèctric, conducte elèctric, conducció de corrent elèctric)

rafmagns·leysi <n. -leysis, no comptable>:
tall m en el subministrament elèctric

rafmagns·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína o: -leiðslna>:
línia elèctrica

rafmagns·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
llum elèctric

rafmagns·maður <m. -manns, -menn>:
electricista m & f

rafmagns·mótor <m. -mótors, -mótorar>:
motor elèctric, electromotor m

rafmagns·mælir <n. -mælis, -mælar>:
electròmetre m

rafmagns·neisti <m. -neista, -neistar>:
guspira elèctrica, espira elèctrica (Bal.

rafmagns·notandi <m. -notanda, -notendur>:
consumidor m [d'electricitat], consumidora f [d'electricitat]

rafmagns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
consum elèctric

rafmagns·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
estufa elèctrica

rafmagns·osmósa <f. -ósmosu; no comptable>:
electroosmosi f

rafmagnsosmósu- <en compostos>:
electroosmòtic -a

rafmagns·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
bombeta elèctrica, pera elèctrica

rafmagns·rakvél <f. -rakvélar, -rakvélar>:
maquineta f d'afaitar elèctrica

rafmagns·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
factura f de l'electricitat, factura elèctrica, factura f de la llum

rafmagns·ritvél <f. -ritvélar, -ritvélar>:
maquina f d'escriure elèctrica

rafmagns·snúra <f. -snúru, -snúrur. Gen. pl.: -snúra>:
cable elèctric

rafmagns·spenna <f. -spennu; no comptable>:
tensió elèctrica, voltatge m
♦ hvaða rafmagnsspenna er hér?: quin tipus de corrent tenen aquí? quin voltatge hi ha aquí?

rafmagns·stóll <m. -stóls, -stólar>:
cadira elèctrica
♦ hann fer í rafmagnsstólinn í næstu viku: la setmana qui ve el lligaran a la cadira elèctrica

rafmagns·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
central elèctrica

rafmagns·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
1. (lítill, meðalstórplafó elèctric (petit-mitjà)
2. (stórpanell elèctric (gros)

rafmagns·tannbursti <m. -tannbursta, -tannburstar>:
raspall m de dents elèctric

rafmagns·teppi <n. -teppis, -teppi>:
estor[et]a elèctrica

rafmagns·tónlist <f. -tónlistar; no comptable>:
música electrònica

rafmagns·truflun <f. -truflunar, -truflanir; emprat hab. en pl.>:
interrupció f en el subministrament elèctric

rafmagns·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
aparell elèctric

rafmagnstækni·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer electrònic, enginyera electrònica

rafmagns·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:
xarxa f de subministrament elèctric, instal·lacions elèctriques

rafmagns·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
electrotècnica f, electrotècnia f

rafmagns·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:
enginyer electrotècnic, enginyera electrotècnica

rafmagns·vír <m. -vírs, -vírar>:
cable elèctric

rafmagns·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>:
batedora elèctrica

rafmagns·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
fil elèctric, fil m de l'electricitat

raf·mótor <m. -mótors, -mótorar>:
motor elèctric, electromotor m

raf·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:
electrificació f, electrització f

raf·orka <f. -orku, no comptable>:
energia elèctrica

raforku·flutningur <m. -flutnings, -flutningar. Emprat hab. en pl.>:
transport m d'energia elèctrica f

raforku·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f d'energia elèctrica

raforku·frekur, -frek, -frekt <adj.>:
que és un gran consumidor ~ una gran consumidora d'energia elèctrica, que té un consum intensiu d'energia elèctrica
♦ raforkufrekur iðnaður: indústria de consum intensiu d'electricitat

raforku·mál <n.pl -mála, no comptable>:
<ADMIN[assumptes relacionats amb l']energia elèctrica

raforku·notandi <m. -notanda, -notendur>:
consumidor m d'energia elèctrica, consumidora f d'energia elèctrica, abonat m, abonada f

raforku·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
central elèctrica
◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques

raforku·ver <n. -vers, -ver>:
central elèctrica

raforku·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
generació f d'energia elèctrica

raforku·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
central f elèctrica

raf·peningar <m.pl -peninga>:
diners electrònics (rafeyrir)

raf·póstur <m. -pósts, -póstar>:
correu electrònic

raf·rás <f. -rásar, -rásir>:
circuit elèctric

raf·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:
computadora f [electrònica]

raf·retta <f. -rettu, -rettur. Gen. pl.: -retta>:
cigarreta electrònica

raf·rýmd <f. -rýmdar, no comptable>:
capacitància f (C)

raf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
electrònic -a

rafsegul- <en compostos>:
electromagnètic -a

rafsegul·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
ona electromagnètica

raf·segull <m. -seguls, -seglar>:
electroimant m

rafsegul·magn <n. -magns, no comptable>:
electromagnetisme m

rafsegul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
electromagnètic -a

rafsegul·svið <n. -sviðs, -svið>:
camp electromagnètic

raf·silfur <n. -silfurs, no comptable>:
diners electrònics (rafeyrir)

raf·sjá <f. -sjár, -sjár. Gen. pl.: -sjáa; dat.pl.: -sjám>:
electroscopi m

raf·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðiðe-ð>:
soldar una cosa amb soldador elèctric
♦ rafsjóða e-ð við e-ð: soldar una cosa a una cosa
♦ rafsjóða e-ð saman: soldar dos fragments d'una cosa esbocinada

raf·skaut <n. -skauts, -skaut>:
elèctrode m

raf·spenna <f. -spennu, no comptable>:
tensió f [elèctrica], voltatge m

raf·spennir <m. -spennis, -spennar>:
transformador m [elèctric]

raf·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent elèctric

raf·strengur <f. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
cable elèctric

raf·stuð <n. -stuðs, pl. no hab.>:
descàrrega elèctrica, enrampada f

raf·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:
elèctric -a (mogut o activat elèctricament)
♦ rafstýrt sjúkrarúm: llit elèctric [d'hospital, cures intensives, malalt crònic etc.]

raf·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
central elèctrica

rafstöðu- <en compostos>:
electrostàtic -a

raf·suða <f. -suðu, no comptable>:
soldadura f [elèctrica] (o: soldatge m [elèctric]) per arc
♦ rafsuða sem hlíft er með eðallofttegundum: soldadura f (o: soldatge m) per arc amb protecció gasosa i elèctrode d'aportació, soldadura f (o: soldatge m) [per arc] sota protecció gasosa amb fil fusible
♦ → handrafsuða “soldadura (o: soldatge) manual per arc amb elèctrode revestit (o: recobert)

raf·svið <n. -sviðs, -svið>:
camp elèctric

raf·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid succínic (HOOC(CH2)2COOH)

raf·taug <f. -taugar, -taugar>:
cable elèctric

raf·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
dibuix electrònic

raf·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música electrònica

raftur <m. rafts, raftar>:
cabiró m, xebró m (Bal.
◊ enn er Þórr kom til Geirraðar, þá var þeim félǫgom vísat fyrst í gestahús til herbergis, oc var þar einn stóll til sætis, oc sat þar Þórr. Þá varð hann þess varr, at stóllinn fór undir hánom upp at ræfri. Hann stacc Gríðarveli upp í raptana oc lét sígaz fast á stólinn. Varð þá brestr mikill, oc fylgði scræcr. Þar hǫfðo verit undir stólinom dœtr Geirraðar, Giálp oc Greip, oc hafði hann brotit hrygginn í báðom: i quan en Þór va arribar a cal Geirrøðr, els dos companys foren duts a la casa d'hostes a llur cambra i dins ella només hi havia una única cadira per seure i en Þórr s'hi va asseure. Aleshores se'n va adonar que la cadira sota seu pujava cap al sostre. Va clavar el bastó Gríðarvǫlr a dalt, als cabirons, i [agafant-s'hi, se sollevà i a continuació] es va deixar caure amb tot el seu pes damunt la cadira. Aleshores hi hagué un gran espetec seguit d'un esgarip. Resulta que les filles d'en Geirrøðr, la Gjálp i la Greip, eren davall la cadira i ell els havia trencat l'espinada a totes dues
♦ ríða röftum: <LOC FIG[pre]dominar (estar molt estès)

raf·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
aparell elèctric

raftækja·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f d'aparells elèctrics

raftækja·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
comerç m d'aparells elèctrics, botiga f d'aparells elèctrics

raf·tækni <f. -tækni, no comptable>:
electrotècnia f, electrònica f

raf·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:
xarxa f de subministrament elèctric, instal·lacions elèctriques

rafveitu·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:
[qualificació f professional en] xarxes f.pl de subministrament elèctric

raf·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:
electricista m & f

raf·vélavirki <m. -vélavirkja, -vélavirkjar>:
mecànic m electricista, mecànica f electricista, electromecànic m, electromecànica f

raf·vélavirkjun <f. -vélavirkjunar, no comptable>:
[qualificació f professional en] electromecànica f

raf·viðnám <n. -viðnáms, no comptable>:
<ELECTRresistència f elèctrica

raf·virki <m. -virkja, -virkjar>:
electricista m & f

rafvirkja·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
electricista m & f

raf·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:
qualificació f professional com a electricista/instal·lador elèctric

raf·væða <-væði ~ -væðum | -væddi ~ -væddum | -vætte-ð>:
electrificar una cosa (regió, vila etc.)

raf·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:
electrificat -ada (regió, vila, llar, empresa etc.)

raf·væðing <f. -væðingar, no comptable>:
electrificació f (fer arribar l'electricitat a regió, vila etc.)

raf·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
electròlit m

raf·ögn <f. -agnar, -agnir>:
1. <GENpartícula elèctrica
2. <<FÍSelectró m (rafeind)

Ragga <f. Röggu, no comptable>:
hipocoreuma de Ragnhildur ‘Ragnhildur, ginecònim’

raggaðar·klæði <n.pl -klæða>:
<HISTroba tofuda
◊ eptir dauða Hrings konungs tók Ragnarr, sonr hans, konungdóm yfir Svíaveldi ok Dana. Þá gengu margir konungar á ríkin, ok lǫgðu undir. En þvíat hann var ungr maðr, ok sýndist þeim hann lítt fallinn til ráðagerðar eða landstjórnar. Þá var einn jarl í Vestra-Gautlandi, er Herrauðr hét, hann var jarl Ragnars konungs. Manna var hann vitrastr ok hermaðr mikill. Hann átti eina dóttur, er Þóra borgarhjǫrtr var kǫlluð. Hún var allra kvenna fríðust, þeira er konungr hafði spurt til. Jarlinn, faðir hennar, hafði gefit henni einn yrmling í morgingjǫf. Hún fœddi hann fyrst í eski sínu. En þessi ormr varð svá mikill um síðir, at hann lá í kring um skemmuna ok beit í sporð sér. Hann gerðist þá svá ólmr, at menn þorðu eigi at koma nær skemmunni nema þeir, er honum gáfu mat eða þjónuðu jarls dóttur, en hann át uxa um dag. Fólkit óttaðist mjǫk, ok vissu, at hann mundi mikinn skaða gera, svá mikill ok ólmr, sem hann var þá orðinn. Jarl strengdi þá þess heit at bragarfulli, at hann skyldi þeim einum manni gipta dóttur sína, Þóru, er dræpi orminn eða þyrði at ganga til tals við hana fyrir orminum. Ok er Ragnarr konungr spyrr þessi tíðendi, þá ferr hann í Vestra-Gautland. Ok er hann átti skammt til býjar jarlsins, þá fór hann í raggaðar klæði (Guðni Jónsson i Bjarni Vilhjálmsson esmenen en rǫgguð klæði, plural d'idèntic significat; Eiríkur Jónsson i Finnur Jónsson porten raggað klæði, d'idèntic significat, però en singular), brœkr ok kápu, ok ermar á ok hǫttr. Þau klæði váru þœfð með sand ok tjǫru ok tók í hǫnd sér eitt mikit spjót, en var gyrðr sverði, ok gekk svá einn frá sínum mǫnnum ok til býjar jarlsins ok skemmu Þóru. Ok þegar ormrinn sá, at þar var kominn ókunnr maðr, þá reistist hann upp ok blés eitri móti honum. En hann skaut móti skildinum ok gekk at honum djarfliga ok lagði hann með spjóti í hjartat. Ok síðan brá hann sínu sverði ok hjó af orminum hǫfuðit, ok fór þat svá sem segir í sǫgu Ragnars konungs, at hann fekk síðan Þóru borgarhjǫrt. Ok síðan lagðist hann í hernað ok frelsti allt sitt ríki. Hann átti með Þóru tvá syni. Hét annarr Eiríkr, en annarr Agnarr. Ok er þeir váru nokkurra vetra gamlir, þá tekr Þóra sótt ok andaðist. Síðan fekk Ragnarr Áslaugar, er sumir kalla Randalín, dóttur Sigurðar Fáfnisbana ok Brynhildar Buðladóttur. Þau áttu fjóra syni. Ívarr beinlausi var elstr, þá Bjǫrn járnsíða, þá Hvítserkr, þá Sigurðr. Þat var mark í auga honum, at svá var sem ormr lægi um sjáldrit, ok því var hann kallaðr Sigurðr ormr í auga: després de la mort del rei Hringr, el seu fill Ragnarr va pujar al poder a Suècia i Dinamarca. Quan això va passar, molts de reis van atacar el país i el sotmeteren: creien, ja que encara era jove, que no seria pas capaç de prendre decisions o de governar el país. Al Gautland de ponent hi havia un iarl que nomia Herrauðr. Era un dels iarls del rei Ragnarr. Era l'home més savi que hi havia i un gran guerrer. Tenia una filla que nomia Þóra Cérvola-de-la-Ciutat. Era la més bella de totes les dones de què hagués sentit parlar mai el rei. El iarl, son pare, li havia donat un drac petit com a morgingjǫf o regal de primera nit de casada (l'ús d'aquest terme jurídic aquí, és molt estrany. La morgingjǫf designava el regal que el nuvii feia a la nuvia el matí després de la primera nit de casats. Si no volem assumir que s'acabava de cometre un incest, cal donar a aquest mot un significat que no té enjondre més, el de: regal matinal, que, al meu entendre, manca de tota lògica, raó per la qual crec que aquí l'ús d'aquest terme és una forma relativament eufemística de descriure l'incest entre pare i filla). Al començament, ella el guardava dins una arqueta. Però amb el temps, el drac es va fer tan gran que s'enrevoltillava tot al llarg de la paret de la seva skemma i es mossegava la cua. Es va fer tan ferotge que ningú no gosava acostar-se a l'skemma, tret dels seus servents i dels qui li donaven de menjar: menjava un bou cada dia. La gent estava molt espantada i podien pla veure que, tan gran i ferotge com havia tornat, acabaria fent un gran dany. El iarl va fer aquesta solemne promesa mentre buidava un bragarfull: que no donaria la mà de la seva filla Þóra més que a aquell que matés el drac o que gosés anar-hi i parlar amb ella, sa filla, davant el drac. I quan el rei Ragnarr va sentir aquestes noves, va fer cap al Gautland de ponent; quan ja li faltava poc per arribar a les cases del iarl, es va posar ‘roba tofuda’, calçons i una capa amb mànigues i caputxa. Aquesta roba havia estat tractada amb sorra i quitrà, va agafar amb la mà una gran llança, i es va posar una espasa al seu cinyell, i, d'aquesta manera va deixar enrere els seus homes i va caminar totsol cap a les cases del iarl i l'skemma de la Þóra. I tan bon punt el drac va veure que hi havia arribat un foraster, es va fer enrere i li va bufar verí a sobre, però ell es va posar l'escut al davant i atacà amb coratge el drac i li travessà el seu cor amb la seva llança. Després, va desembeinar l'espasa i li va tallar el cap. I aleshores va passar el que ja es conta a la Saga del rei Ragnarr: que ell es va casar amb la Þóra Cérvola-de-la-ciutat. I després, va emprendre la guerra i va alliberar tot el seu regne. Amb la Þóra va tenir-hi dos fills: l'Eiríkr i l'Agnarr. Quan ja varen tenir un parell d'anys, la Þóra es va posar malalta i va morir. Després, en Ragnarr es va casar amb l'Áslaugr, a qui n'hi havia que deien Randalín, la filla d'en Sigurðr, el matador del drac Fáfnir, i la Brynhildr Buðladóttir. Tingueren quatre fills. L'Ívarr Sense-ossos n'era el major, després venien en Bjǫrn Costat-de-ferro, en Hvítserkr i en Sigurðr. Aquest darrer tenia un senyal a l'ull que era com si un drac serpentiforme estigués enrevoltillat tot al voltant de la nineta de l'ull, i per això li deien Sigurðr Drac-a-l'ull

rag·geit <f. -geitar, -geitur>:
covard m, covarda f

rag·menni <n. -mennis, -menni>:
covard m, covarda f

rag·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
covardia f
◊ góðir hǫfðingjar, ǫllum yðr sé kunnigt, hversu mikinn údrengskap þessir tveir konungar hafa gert við mik, svikit son minn ok flýit brott undan hans hǫfuðmerki sakir bleyði ok ragmennsku: bons prínceps, sia de tots vosaltres sabuda la gran vilania que aquests dos reis m'han fet: han traït el meu fill fugint de sota el seu estendard principal per covardia i poruguesa

ragn <n. ragns, no comptable>:
renecs m.pl

ragna:
gen. de → regin “les puixances [divines], els déus”

ragna <ragna ~ rögnum | ragnaði ~ rögnuðum | ragnað>:
renegar
♦ blóta og ragna: blastomar i renegar

Ragnar <m. Ragnars, pl. no hab.>:
Ragnar m, Reiner m (andrònim)

Ragnar:
Gen. de → Rögn "nom de dona"

ragna·rök <n.pl -raka>:
variant ortogràfica moderna aglutinada de ragna rök ‘[acompliment d]el destí dels déus’

ragna·rökkur <n. -rökkurs, no comptable>:
variant ortogràfica moderna aglutinada de ragna rökkur ‘el crepuscle dels déus’

Ragn·hildur <f. -hildar, pl. no hab.>:
Ragnhildur f (ginecònim)

ragur, rög, ragt <adj.>:
1. <(samkynhneigðurefeminat -ada, marieta
2. (blauður, huglauscovard -a (acovardit & poruc -uga, pusil·lànime)
◊ veit ek víst, ef ek hefði þar verit, at eigi mundi þessi ferð hafa orðit jafnhæðilig, ok fyrri skyldu vér þar hafa fallit allir, hvárr um þveran annan, en at láta eltast sem ragar geitr fyrir vargi: sé del cert que, si jo hi hagués estat, aquesta expedició no hauria resultat tan afrontosa com ha estat i hauríem consentit a deixar-nos matar tots, caiguent els uns damunt els altres abans que deixar-nos empaitar com a cabres que corren acollonades davant un llop
◊ þat sé ek á þér, Hrossþjófr, at þú mælir feigum munni ok þér allir félagar, því at eigi óttast Hrólfr konungr yðr þótt þér væruð menn, en nú hálfu síðr, er þér skrektið sem ragar skógargeitur: et veig a la cara, Hrossþjófr, que parles com un home que sap que ha de morir prest i el mateix dic de tots vosaltres, companys, car el rei Hrólfr no us tindria por encara que fóssiu homes i ara, que esteu espantats com a cabretes de bosc porugues, no us en tindrà ni la meitat del que us en tindria
◊ uggir mik eigi muni ykkr betr fara en þeim leiðu þrælum, er verja skyldu land þitt ok drekann Skrauta, hverir fljótt fellu fyrir oss sem ragar skógargeitr: temo que no us anirà gaire millor del que ha anat als detestables esclaus que havien de defensar les teves terres i el drac Skrauti (= vaixell!i als quals hem donat mort ben ràpidament com si haguessin estat cabres porugues de bosc
◊ nú munu þau umskipti nokkur vera orðin í Noregi, er oss munu enn eigi opinber, því at ek kenni hér drekann Skrauta, ok mun þá enn eigi enduð deila vár á meðal. Skulum vér fyrr falla með hreysti en vér ragir reynumst: pel que es veu, hi deuen haver hagut grans canvis a Noruega que encara no coneixem perquè reconec aquí el drac Skrauti i [per tant,] la disputa que hi havia entre nosaltres encara no deu haver acabat. Val més que caiguem amb homenia abans que demostrem ésser uns covards [tot fugint]
marieta’ com a insult a l'Edat mitjana
Grágás
CV. Capítuli: Um þat, ef maðr bregðr manni brigzlum. P. 147: þau eru orð þrjú, ef svá mjǫc versna málsendar¹ manna, er skóggang varða ǫll, ef maðr kallar mann ragan² eðr stroðinn³ eðr sorðinn, oc scal svá sœkja, sem ǫnnor fullréttisorð, enda á maðr vígt í gegn þeim orðom þrimr, jafnlengi á maðr vígt um orð, sem um konor oc til ens næsta alþingis hvárttveggja, oc fellr sá maðr óheilagr er þessi orð mælir fyrir ǫllom þeim mǫnnom, er hǫ́nom fylgi til vǽttvangs, er þessi orð vǫ́ro við mælt.
Titulus CV: De eo, si quis opprobiis alterum lacessiverit. P. 147: <...> tria sunt convicia, quae si res tam male inter cives habuerint, ut unus ea in alium proferat, proscriptionis poenam singula adferunt: si quis alterum pavidum nequam, foeminae instar compressum vel muliebria passum dixerit. De his acsi aliis plena juris personalis violati multa expiandis conviciis agendum est. Tria haecce dicta caede vindicare fas est. Haec convicia caede ulciscendi jus tamdiu patet, quamdiu foeminas stupratas caede commissa vindicare licet, ad proxima comitia generalia utrumque. Dictis hisce contumeliosis alterum proscindens jure caeditur ab omnibus, qui injuriatum ad rei gestae locum secuti sunt
Capítol 105, p. 147: si un home adreça insults infamants a un altre: <...> si les paraules que es tenen dos homes empitjoren molt [de to], aquests són els tres mots que -tots i cadascun d'ells- són castigats amb pena de plena proscripció o ple bandejament: [aquesta serà la pena a imposar] si un home li diu a un altre marieta, dat pel cul o boixat. Cadascun d'aquests mots dóna dret a exercitar una acció legal idèntica a la dels altres insults greus que també siguin creditors de plena compensació, i, endemés, per aquests tres mots [en concret] la persona a qui hagin estat adreçats, té el dret de matar el qui els li hagi proferits. Tindrà aquest dret per espai del mateix temps de què disposa un home per a fer pagar les ofenses proferides contra una dona: tant en un cas com en l'altre, aquest període de temps serà fins a la celebració del proper Alþingi o assemblea general. Qualsevol persona que profereixi un d'aquests tres mots perdrà la seva inviolabilitat com a tal i podrà ésser morta per qualsevol home que acompanyi l'home a qui s'hagin adreçats fins a l'indret dels fets.
Hin forna Lögbók Íslendinga sem nefnist Grágás: Codex juris islandorum antiquissimus, qui nominatur Grágás. Pars II. Havniæ: Sumptibus legati Arnæmagnæani, typis H. H. Thiele, 1829. Edició de J. F. G. Schlegel: Grágás
1:
málsendar m.pl o málsemdir f.pl: “intercanvi de paraules, conversa”.
 
2:
ragr, rǫg, ragt adj.: “marieta, efeminat”.
 
3:
stroðinn, stroðin, stroðið: participi de pretèrit del verb streða: streð ~ streðum | strað ~ struðum | stroðit “cardar, boixar”. Doblet de serða, amb metàtesi de la r i t epentètica per alleugerir el grup consonàntic sr-. En la llengua moderna aquesta forma, que només s'empra parlant d'animals -p.e., els gossos-, ha arraconada la forma serða. Morfològicament, el verb modern ha passat a conjugar-se com a verb feble. No està clar si d'aquest verb n'ha sortit, per evolució semàntica, el verb homòfon streða ‘escarrassar-se, esdernegar-se’.
Cf. inscripció rúnica B628 del Hordaland (Noruega), on, de tota manera, al meu entendre, no acaben de quedar clars els referents:
-Rannveig Rauðu ska[l]tu streða. Þat sé [ek] meira enn manns[r]eðr ok minna enn hestreðr “Boixa na Rannveig sa rotja. Ho veig més gros que es pardal d'un home i més petit que es vit d'un cavall”.
També la inscripció rúnica N A322 d'Oslo (Noruega):
-Óli er óskeyndr auk stroðinn í rassinn “L'Óli va sense escut i l'han boixat pel cul”. Al capítol XIII de la Hákonar saga Herðibreiðs o Història d'en Hákon Espatlles-amples hi surt esmentat un tal Áli óskeyndr que se sol traduir com a ‘Áli en Sense-escut’; d'aquest Áli la saga ens en diu que era germà del rei Sigurd, el pare del rei Hákon. Podria tractar-se del mateix personatge de la inscripció rúnica?. L'adjectiu óskeyndr se sol intepretar
(val a dir, emperò, que no n'és pas l'única interpretació) com sense escut, sense protecció; una traducció una mica més lliure podria sonar “L'Óli no tenia l'esquena protegida i l'han boixat pel cul”, tant si aquesta afirmació s'ha d'entendre literalment com en sentit figurat.
 
4:
sorðinn, sorðin, sorðit: participi de pretèrit del verb, actualment arcaic o literari, serða: serð ~ serðum | sarð ~ surðum | sorðit “cardar, boixar”. En la llengua antiga designa tant el sexe vaginal com l'anal i el sexe amb animals:
anal:-Ketill sagði þá: "Ek ætla, at þú þreyir at karlmanni nokkurum, ok viltu serða hann," ok gerðu þeir at þessu gys mikit ok dáraskap “‘crec que desitges algun home i que te'l vols tirar’, i amb aquestes paraules varen fer molta de gresca i broma”
-Þessi maður spurði, er reyndar var Haraldur konungur Sigurðarson: ‘Sarð hann yður ei Agði?’ “aquest home, que en realitat era el rei Harald Sigurdarson, li va preguntar: ‘que no t'ha boixat n'Agði?’”
vaginal: Njála, cap. 8.:
-ek skal þér Mǫrðr vera ok stefna þér af konunni ok finna þat til foráttu at þú hafir eigi sorðit hana “jo faré de Mǫrðr i com a tal, et cito perquè concedeixis el divorci a la teva dona i com a motiu addueixo que no l'has boixada.” (en l'escena, dos infants juguen un a fer de Hrútr i l'altre de Mǫrðr i escenifiquen infantilment la demanda de divorci que el sogre adreça al gendre perquè aquest no vol tenir relacions sexuals amb la dona)
zoofília: sýr es ávallt, hefr saurugt allt, hestr Þjóðolfs erðr, hann 's dróttinserðr “sempre serà una truja; el cavall d'en Þjóðolfr té el vit tot brut. És un boixador del seu amo”. L'escalda Halli acusa el seu rival, l'escalda Þjóðolfr, de deixar-se sodomitzar pel cavall que aquest vol regalar al rei Harald III de Noruega (amb la qual cosa l'està comparant amb una egua; pel que fa a les conseqüències legals del fet de comparar algú a una egua, cf. els Gulaþingslǫg, apt. 196, pàg. 70 “um fullréttisorð”: þat er hitt þriðja, ef hann jafnar hǫ́num við meri ‘...la tercera cosa és si el compara a una egua’). Contra el que es pot llegir ça i lla, el sodomitzador és el cavall, car, altrament, caldria esperar un *dróttinsorðinn (format igual que, per exemple, l'adjectiu sannsorðinn ‘palesament sodomitzat per un altre home’). Convertint-lo en el participant passiu de l'acte, Halli augmenta la ignomínia de Þjóðolfr.
 
5:
sœkja v. fb.: “ésser motiu de demanda o acció legal”.
 
6:
fullréttisorð n: “insult greu que legitima per a exigir processalment una compensació plena”, en oposició als hálfréttisorð, que només permetien a l'afectat exigir mitja compensació.
 
7:
vígr, víg, vígt adj.: #1. “apte per a la lluita, en condicions de combatre”; #2. “que es pot matar [sense que se'n derivin conseqüències legals]”: eiga vígt um e-ð ~ e-m; eiga vígt í gegn e-u ~ e-m “un home té el dret de matar-ne [un altre] a causa d'una cosa ~ d'algú”: sex eru konur þær er maðr á vígt um: ein er kona manns, ǫnnur móðir, þriðja dóttir, fjórða systir, fimmta er fóstra sú er maðr hefir fœdda lǫgfóstri (fóstrdóttir), sétta er fóstra sú er hann hefir fœddan lǫgfóstri (fóstrmóðir) ‘sis són les dones per les quals un home té el dret a matar-ne un altre: la primera és la seva dona, la segona, sa mare, la tercera, sa filla, la quarta, sa germana, la cinquena és la fóstra que ell hagi criat (= la seva fóstrdóttir) en lǫgfóstr (en ‘fostratge’ legal), la sisena és la fóstra que l'hagi criat a ell en lǫgfóstr (en ‘fostratge’ legal) (= la seva fóstrmóðir)’ (cap. 31, pàg. 60 de la Grágás); #3. “que es pot matar [sense que se'n derivin conseqüències que afectin el prestigi]”: e-m er vígt “a algú se'l pot matar (i el prestigi del matador no pateix menyscapte; matar un vell, un malalt, un infant, una dona malmeten el prestigi i l'honor del matador)”: ... þvíat mér þykkir eigi at þér vígt, svá gǫmlum manni ‘car, sóc del parer que no he de matar un home tan vell com ets tu’ (Jómsvíkinga saga, cap. 48, pàg. 155).
 
8:
óheilagr, óheilǫg, óheilagt adj.: “que perd la inviolabilitat com a persona” (és a dir, que qualsevol persona o un grup determinat de persones el poden matar sense conseqüències legals si el poden heure).
 
9:
vǽttvangr m: “lloc dels fets”.
 

ragú <n. ragús, ragú>:
<CULINragut m, estofat m

ragú·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:
<CULINsalsa f de ragut

Rahab <f. inv., pl. no hab.>:
Rahab f (רָחָב)

rak <n. raks, rök>:
1. (kveikurble m  (de llum: llàntia, espelma etc.)
2. (heydreifardeixalles f.pl de fenàs (conjunt de brins de fenàs que queden després de la sega o l'empacat)
◊ þar gengur ein mýri ofan úr hálsinum og var þar á slátta mikil og hafði Þorbjörn látið slá þar mikið hey og var þá fullþurrt. Ætlaði hann það heim að binda og sveinninn með honum en kona tók rökin. Grettir reið nú neðan á teiginn en þeir feðgarnir voru ofar og höfðu bundið eina klyf en voru þá að annarri. Þorbjörn hafði sett skjöld sinn og sverð við klyfina en sveinninn hafði handöxi hjá sér: allà, des del coll de la muntanya, s'estenia per avall un aiguamoll en el que hi havia un redol gros de fenàs. En Þorbjörn hi havia fet segar molt de fenàs que ara ja estava ben sec. Volia lligar-lo i dur-lo-se'n a les cases del mas; el seu vailet l'ajudava, mentre que la seva dona anava recollint amb uns rampins les deixalles que es feien. En Grettir es va dirigir cap al redol de prada des de la part de baix, mentre que pare i fill es trobaven més amunt. Ja havien lligat una somada i estaven lligant la segona. En Þorbjörn havia deixat l'escut i l'espasa recolzats en la somada ja lligada, el vailet, emperò, portava a sobre una destral petita
♦ hirða rökin: #1. <AGRrecollir les restes o deixalles de fenàs que hagin quedat després de la collita i/o l'empacament#2. <LOC FIGrecollir el que els altres han llençat

rak:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → reka “empènyer”

raka¹ <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakaðe-n ~ e-ð>:
1. <GENafaitar algú ~ una cosa
♦ rakið hnakkan!: arregleu-me el clatell (a la barberia)
♦ gerið svo vel að raka mig: afaitat, sisplau!, que em podrà afaitar sisplau?
♦ raka á sér e-ð: afaitar-se una cosa (cosa = part del cos afaitada)
◊ þú vilt að Tito og Baltasar raki á þér punginn eða heyra 76 mínúta langt munnhörpusóló í blússtíl!: [les opcions són:] deixaràs que en Tito i en Baltasar t'afaitin la collonera o sentir durant 75 minuts un solo d'harmònica a l'estil dels blues
2. <sig>: afaitar-se
◊ þú gast að minnsta kosti rakað þig: almenys podries haver-te afaitat
♦ raka sig á hverjum degi: afaitar-se cada dia
♦ raka sig á hverjum morgni: afaitar-se cada matí
♦ raka sig á morgnana áður en hann fer í vinnuna: afaitar-se els matins abans d'anar a la feina
♦ raka sig í fyrsta sinn: afaitar-se per primera vegada
♦ raka sig með rakhníf: afaitar-se amb navalla
♦ raka sig með rafmagnsrakvél: afaitar-se amb màquina d'afaitar elèctrica
3. (um líkamshárrasurar una cosa, depilar una cosa (llevar o llevar-se el pèl d'extremitats i aixelles, tant amb maquineta com a la cera o amb cremes)
◊ ég hef aldrei séð Anítu í sundfötum. Hún rakar sig ekki undir höndunum sem þýðir að hún rakar sig örugglega heldur ekki á fótunum: no he vist mai l'Aníta en banyador. No es depila les aixelles i això vol dir que segurament tampoc no es depila les cames
♦ raka hár af leggjum og handarkrika: rasurar-se cames i aixelles
♦ raka á sér fótleggina: rasurar-se les cames

raka² <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakað>:
<AGRICrastellar (o: rampinar) (anar darrere el segador de fenàs i arreplegar el fenàs segat amb els rampins)
♦ raka heyi saman: amuntegar fenàs amb els rampins
♦ raka fé saman: <LOC FIGarreplegar una fortuna, fer cabal

raka·blettur <m. -bletts, -blettir>:
taca f d'humitat
♦ rakablettir á veggjum: taques d'humitat a les parets

rakaður, rökuð, rakað <adj.>:
1. (skeggafaitat -ada  (barba, mostatxos)
2. (líkamshár: með rakblaði, [rafknúinni] rakvél o.s.fr.rasurat -ada  (pèl de cos amb raor, maquineta d'afaitar etc.)
3. (líkamshár: með vaxi, kremi o.s.fr.depilat -ada  (pèl de cos amb cera, crema depilatòria etc.)
4. (um sauð-, geitar- e. nautaskinnragut -uda  (pell de cabra, ovella, bou etc.)

raka·krem <n. -krems, -krem>:
crema f hidratant

raka·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense humitat, no humit -ida
2. (ástæðulaus, tilefnislaussense substància, sense fonament, infundat -ada (immotivat)
♦ rakalaus lygi: una pura mentida, una mentida sense cap mena de fonament

raka·mælir <m. -mælis, -mælar>:
higròmetre m

raka·stillir <m. -stillis, -stillar>:
higròstat m

rakara·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
barberia f (hárgreiðslustofa)

rakari <m. rakara, rakarar>:
barber m
♦ rakarinn í (o: frá) Sevilla: el barber de Sevilla

rak·blað <n. -blaðs, -blöð>:
fulleta f d’afaitar

rak·bursti <m. -bursta, -burstar>:
brotxa f d'afaitar

Rakel <f. Rakelar, no comptable>:
Raquel f

raketta <f. rakettu, rakettur. Gen. pl.: raketta>:
coet m (foc d'artifici & míssil)

rak·froða <f. -froðu, no comptable>:
escuma f d'afaitar

rak·gel <n. -gels, -gel>:
gel m d'afaitar, gel m d'afaitat

rak·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
navalla f, raor m (Bal.
◊ bakkinn á rakhnífnum: l'esquena de la navalla
◊ eggin á rakhnífnum: el fil de la navalla
♦ rakhnífur Ockhams: la navalla d'Occam, el principi (o: la llei) de parsimònia, el principi de l'economia del pensament

raki <m. raka, no comptable>:
humitat f
♦ raki í gólfinu ~ veggnum: humitat al terra ~ a la paret

rakið:
supí de → rekja “desembullar; seguir”

rakinn, rakin, rakið:
1. participi de pretèrit de → rekja “desembullar; seguir”
2. <FIGautèntic -a, absolut -a, tot -a un -a, veritable
♦ það er rakinn dónaskapur: és un autèntic desvergonyiment
♦ það er rakinn óþokki: és un autèntic fill de puta
♦ þetta er alveg rakið: <LOC FIGaixò és absolutament ideal

rakka <rakka ~ rökkum | rakkaði ~ rökkuðum | rakkaðe-ð~e-n niður>:
parlar malament d'una cosa~algú (denigrar, difamar, detractar, posar verd)

rakkara·pakk <n. -pakks, no comptable>:
<FAMxusma f, púrria f, gentussa f, banda f d'arreplegats

rakkari <m. rakkara, rakkarar>:
1. <HIST = hundari, hundadráparicaner m (encarregat d'agafar els cans aperduats i matar-los. A Islàndia solia fer aquesta feina l'ajudant del botxí)
2. (þorpari, þrjóturcanalla m (brètol, fill de puta)

rakki¹ <m. rakka, rakkar >:
gos m, brac m, cus m (Mall.), cussa f (Mall.

rakki² <m. rakka, rakkar >:
<NÀUTraca f

rak·krem <n. -krems, -krem>:
crema f d’afaitat, crema f d’afaitar

rak·leiðis <adv.>:
directament (sense aturar-se ni desviar-se enlloc)

rak·leitt <adv.>:
directament (sense aturar-se ni desviar-se enlloc)

rakna <rakna ~ röknum | raknaði ~ röknuðum | raknað>:
I. <absolut>:
1. (rekjast sundur, losnadesfer-se (deslligar-se)
◊ saumurinn er að rakna: la costura s'està desfent
◊ þá lagði Haraldr konungr skip sín at eyju nǫkkurri, þat var lítit land ok úbyggt, þeir hǫfðu drykkfátt á skipunum, þeir gengu upp á eyna, ok leituðu vatns, ok fundu ekki, ok sǫgðu konungi; þá lét hann leita, ef fyndist lyngormr nǫkkurr, ormrinn fannst, ok fœrðu þeir konungi. Konungr mælti: "Eigi mætti ormrinn lifa, ef hann hefði ekki at drekka, kann vera at hann viti hér vatn, þótt vér finnim eigi." Lét konungr þá fœra orminn til elds, baka hann ok mœða, at hann skyldi þyrsta sem mest, síðan var þráðr bundinn við sporð orminum, ok var hann lauss látinn, en þráðrinn raknaði af hǫrhnoða; gengu menn eptir orminum, þar til er hann hrøkktist í jǫrð niðr. Konungr bað þar til grafa; var svá gert ok fundu þeir þar vatn, svá at eigi skorti: el rei Haraldr va ancorar les seves naus a una illa. Era un territori petit i deshabitat. A les naus hi tenien gran escassetat d'aigua. Van desembarcar a l'illa i hi van cercar aigua però no n'hi varen trobar i ho digueren al rei. Aquest aleshores els va fer cercar per veure si trobarien algun lyngormr. Trobaren la serp i la portaren al rei. El rei els va dir: "La serp no podria pas viure aquí si no hi tingués aigua per beure, així que, encara que nosaltres no la trobem, és ben possible que la serp sàpiga on n'hi ha". Aleshores el rei va fer portar la serp al foc que s'hi rescalfés i esgotés a fi que acabés tenint tanta de set com fos possible; tot seguit, a la serp li lligaren un fil a la cua i l'amollaren i el fil s'anà descabdellant del cabdell. Els homes varen seguir la serp fins que es va enterrar dins la terra. Aleshores el rei els va manar que cavessin en aquell indret; així ho feren i hi trobaren aigua i tanta, que ja no en tingueren escassetat
♦ láta e-ð rakna: desfer una cosa
◊ nei, sú fasta, sem mér líkar, er að leysa fjötra rangsleitninnar, láta rakna bönd oksins, gefa frjálsa hina hrjáðu og sundurbrjóta sérhvert ok, það er, að þú miðlir hinum hungruðu af brauði þínu, hýsir bágstadda, hælislausa menn, og ef þú sér klæðlausan mann, að þú þá klæðir hann og firrist eigi þann, sem er hold þitt og blóð: vet ací el dejuni que m'agrada: trencar les cadenes de la iniquitat, desfer els lligams de qualsevol jou, deixar anar lliures els oprimits i trencar tota mena de jou; comparteix el teu pa amb el qui té fam i fes entrar dins ca teva els indigents sense asil: si veus un home nu, cobreix-lo, i no t'apartis ni allunyis del qui és carn i sang teva
♦ láta rakna hendur sínar af e-u: (láta af hendideixar anar una cosa, amollar una cosa
◊ Þórður togaði sverðið og þeir er með honum voru þar til er þorninn gekk í sundur í sverðsfetlinum. Var þá laust sverðið. Sigurður hélt um skálpinn [sverðsins], Þórður greip sverðið úr slíðrum. Tók Jón járnbúkur við því en þeir héldu á umgjörðinni. Og í því kom að Brandur ábóti og Böðvar. Bað ábóti þá eigi deila um það er lítils væri vert „en þú, Sigurður munt eigi vilja að hljótist jafnillt af þér sem fyrr.“ Þreif Kolbeinn um handlegg Sigurði fyrir ofan úlflið. Lét Sigurður þá rakna hendur af skálpinum. Hrafn mælti þá nokkur háðungarorð til Þórðar: „Er slíkt vel fallið að launa þér síðar.“: en Þórður va estirar l'espasa juntament amb els qui anaven amb ell fins que es va trencar la pua de la sivella de la corretja de la beina de l'espasa. Aleshores l'espasa es va amollar. En Sigurður es va quedar amb la beina de cuiro, mentre en Þórður treia l'espasa de dins la beina. En Jón járnbúkur la va agafar, mentre els altres continuaven agafant la corretja de la beina. Amb això s'hi acostaren a ells l'abat Brandur i en Böðvar. L'abat els va demanar que no es barallessin per una cosa que tenia poc valor „i tu, Sigurður no hauries de voler provocar tant d'infortuni com has fet anteriorment.“ En Kolbeinn va agraponar en Sigurður pel braç, per damunt el colze. En Sigurður aleshores va amollar la beina de cuiro. En Hrafn aleshores va dir algunes paraules de sorna al Þórður: „Quedarà bé que t'ho fem pagar en una altra ocasió.“
◊ þykir honum hún leggja sjaldnar tíu fingur upp sér um háls en verið hafði. Lyftist þeim þá lítt reiði í sínu rúmi en reiði hvers manns er í galli en líf í hjarta, minni í heila, metnaður í lungum, hlátur í milti, lystisemi í lifur. Það barst að einn aftan þá er Þorkell og Þormóður vildu ganga út til skemmu og Sigríður með þeim þá tók Loðinn til Sigríðar og hélt henni en hun togaðist úr höndum honum. Og er Þormóður sér þetta þá tekur hann í hönd Sigríði og vill kippa henni úr höndum Loðni en það gengur eigi skjótt. Þorkell sér á þæfu þeirra. Hann mælti þá við Loðin: "lát þú Sigríði fara leiðar sinnar. Óskuggasamlegt er allt um vistir hennar á kveldunum í skemmunni. Brennur þar ljós bjart. Mun eg gæta hennar uti þar á kveldum, svo að eigi skal að verða um hennar ráð það er henni sé til svívirðingar né þér til sneypu en þú gæt hennar þess á milli." Nú við þessi orð Þorkels þá lætur Loðinn rakna hendur af Sigríði og fer hún leiðar sinnar með þeim Þorkeli og Þormóði. Og var nú kyrrt um hríð: a ell li va semblar que ella ja no l'abraçava tan sovint com havia solgut fer. Aleshores es va aixecar una mica de còlera en el seu lloc (això és, el lloc del cos humà on neix), car la còlera d'un home es troba al seu fel de la mateixa manera que l'alè de la vida es troba en el seu cor, la memòria en el cervell, l'ambició (cf. Baetke 1987, pàg. 417: metnaðr f. <...> 4. Hochmut, Ehrgeiz: hefir þú metnað til at vera mest metin du hast den Ehrgeiz, die Angesehenste zu sein. La teoria psicofisiològica ja es troba a Sant Isidor de Sevilla, Etimologies XI) en els pulmons, la rialla a la melça i el desig carnal en el seu fetge. Es va esdevenir que un vespre en Þorkell i en Þormóður, en voler sortir per dirigir-se a l'skemma [on estaven allotjats], acompanyats per la Sigríður, que en Loðinn va agafar la Sigríður i no la volia amollar per més que ella intentava alliberar-se'n. I quan en Þormóður va veure això, va agafar la mà de la Sigríður i va intentar amb una estrebada que en Loðinn l'amollés, però no va resultar tan senzill de fer. En Þorkell es mirava llur forcejament. Va dir al Loðinn: "Deixa que la Sigríður faci el seu camí. No hi ha res de sospitós en la seva estada de tard i de vespre a l'skemma [on nosaltres dos estem allotjats]. Està molt ben il·luminada. Jo tindré esment d'ella de manera que, pel que fa a la seva relació amb tu, no deixaré que passi res que a ella li sigui una deshonra ni un vergonya per a tu. Tu, ten-li esment la resta del temps". Llavors, amb aquestes paraules d'en Þorkell, en Loðinn va amollar la Sigríður i ella va fer el seu camí amb en Þorkell i en Þormóður i hi hagué tranquil·litat durant un cert temps
2. (trosnaesfilagarsar-se (esfilar-se, desfer-se en fils)
3. (mæðast, veikjast, missa máttdefallir (perdre forces, fer figa)
◊ «En svá góðr drengr ok mikill hǫfðingi, hví barðistu á svá vándum hesti, at hann fekk eigi borit þik ok eigi stóðst hann eitt lag? Ek veit einn hest, herra, ok er nú þriggja vetra gamall, ok ef þú kemr á hans bak, þá skaltu leggja þínu spjóti óhræddr, hvar sem þú vilt, ok ek legg þér at veði mitt hǫfuð, at fyrr skal rakna þinn inn sterki armr ok inn digri en hans hryggr skyli vikna»: però tu, que ets un gran cabdill i un bon cavaller, per què lluites a dalt d'un cavall tan xerec que no ha pogut ni dur-te ni ha aguantat una sola envestida? Sé d'un cavall, senyor, que ara té tres anys, i que, si el muntes, podràs colpir amb la teva llança sense temor on vulguis i m'hi jugo el cap que abans defallirà el teu braç, fort i gruixut, que no pas que la seva gropa cedirà sota teu
4. (skila afturrestituir (tornar)
♦ láta e-ð rakna: tornar una cosa, restituir una cosa
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <af hendi>
1. <rakna e-ð af hendi>donar una cosa (fer donació d'una cosa, contribuir amb una cosa)
♦ láta e-ð rakna af hendi: donar una cosa, fer donació d'una cosa
◊ þrem sinnum á ári skal allt þitt karlkyn birtast frammi fyrir Drottni Guði þínum á þeim stað, sem hann mun velja: á hátíð hinna ósýrðu brauða, á viknahátíðinni og á laufskálahátíðinni. Og fyrir Drottin skal enginn koma tómhentur. Hver og einn skal koma með það, er hann getur látið af hendi rakna, eftir þeirri blessun, sem Drottinn Guð þinn hefir veitt þér: tres vegades l'any, tots els homes d'entre vosaltres compareixeran davant Jahvè, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit: per la festa dels pans àzims, per la festa de les setmanes i per la festa dels tabernacles. Ningú no es presentarà davant Jahvè amb les mans buides. Cadascú s'hi presentarà amb el que pugui donar segons la benedicció que Jahvè, el teu Déu, t'haurà concedit
◊ Ísraelsmenn færðu Drottni þessar gjafir sjálfviljuglega, hver maður og hver kona, er fúslega vildi láta eitthvað af hendi rakna til alls þess verks, er Drottinn hafði boðið Móse að gjöra: els israelites portaven voluntàriament aquestes ofrenes a Jahvè, tots els homes i totes les dones que se sentien moguts per llur cor a contribuir a l'obra que Jahvè havia manat a Moïsès de fer
 
B. <upp>
1. <rakna upp>desfer-se esfilagarsar-se (roba, cosit, trena)
◊ fléttan raknar upp: la trena s'està desfent, la trunyella es desfà
◊ saumurinn raknar upp: la costura es desfà
 
C. <úr>
1. <rakna úr rotinu>retornar, tornar en si (cf. → ranka)
2. <það raknar [fram] úr fyrir honum><LOC FIGse li obre una possibilitat
 
D. <við>
1. <rakna við>retornar, tornar en si (cf. → ranka)
 

rak·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:
1. (í stykkisabó m d'afaitar (en forma de barreta)
2. (froða í stauki eða úðabrúsaescuma f d'afaitar (escuma d'afaitar envasada en esprai)

rak·skafa <f. -sköfu, -sköfur. Gen. pl.: -skafa>:
(með fjarlægjanlegu raksköfublaði á endanummaquineta f d'afaitar (manual, amb capçal canviable)

rak·spenna <f. -spennu, -spennur. Gen. pl.: -spenna>:
<ELECTRtensió f de corrent continu

rak·spíri <m. -spíra, no comptable>:
loció f aftershave, aftershave m, loció f per després de l'afaitat

rakstraums·rafali <m. -rafala, -rafalar>:
1. <GENgenerador m de corrent continu
2. <AUTOM: bifvélarrafalidinamo f de cotxe

rak·straumur <m. -straums, no comptable>:
<ELECTRcorrent continu

rakstur¹ <m. raksturs (o: rakstrar), no comptable>:
(skeggraksturafaitat m
♦ áburður [fyrir húðina] eftir raksturinn: bàlsam m per després de l'afaitat
♦ gel fyrir húðina eftir raksturinn: gel m per després de l'afaitat
♦ gel fyrir rakstur: gel m d'afaitar
♦ útbrot eftir raksturinn: vermellor f després de l'afaitat, erupció cutània després de l'afaitat

rakstur² <m. raksturs (o: rakstrar), no comptable>:
(heyraksturrampinada f (acció d'aplegar el fenàs ja segat amb els rampins de fenàs)

rakti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → rekja “desembullar; seguir”

rakur, rök, rakt <adj.>:
1. <GENhumit -ida
♦ rakt hús: una casa humida
♦ rakt veður: un temps humit
2. (kenndur, hífaðuralegre (xiroi, una mica begut)

rak·vatn <n. -vatns, no comptable>:
loció f aftershave, aftershave m, loció f per després de l'afaitat (rakspíri)

rak·vél <f. -vélar, -vélar>:
1. (áhaldmaquineta f d'afaitar (aparell no elèctric)
♦ einnota rakvélar: maquinetes d'afaitar d'usa i tirar
2. (rafmagnstækimaquina f d'afaitar [elèctrica] (aparell elèctric)
♦ rafknúin rakvél: màquina d'afaitar elèctrica

rakvélar·blað <n. -blaðs, -blöð>:
fulleta f d'afaitar

rall¹ <n. ralls, röll>:
<AUTOMral·li m

rall² <n. ralls, röll>:
(svalldisbauxa f, farra f (gran gresca)

Rama <n. Rama, no comptable>:
Ramà f (רָמָה)
◊ hún sat undir Debórupálma milli Rama og Betel á Efraímfjöllum: sentenciava asseguda sota la palmera anomenada ‘Palmera de Deborà’, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d'Efraïm

ramaðan <m. ramaðans, ramaðanmánuðir>:
<RELIGramadà m (رَمَضان)

rama·kvein <n. -kveins, no comptable>:
<FIGcrits m.pl de Ramà, plany m de Ramà
♦ reka upp ramakvein: <LOC FIGaixecar un clam de protesta

Ramayana <n. Ramayana, no comptable>:
<LITERRamaiana m, Rāmāyaṇa m

ramba <ramba ~ römbum | rambaði ~ römbuðum | rambað>:
1. (kjaga, slagaanar ranquejant, balandrejant o fent tentines (amb la pota ranca, com un ànec o balancejant-se [caic-nocaic])
♦ ramba á e-ð: <FAMensopegar per casualitat amb...
♦ ramba inn á e-ð: <FAMentrar per casualitat dins...
2. (reika umrondar (rodar, deambular, errar)
♦ ramba um e-ð: <FAMrondar per..., anar fent tombs per...
3. (rugga tilbalancejar-se (balandrejar-se, gronxar-se)
♦ borðið rambar: la taula es gronxa, la taula no està plana
♦ ramba á barmi gjaldþrots: <LOC FIGestar a punt de fer fallida, estar al caire de la fallida, estar a punt de fer ui (Bal.
4. (reigja sig, reigjastcaminar com un gallet (donant-se aires, d'una manera engallida)
5. (vega saltcolumpiar-se (cast., ekki ritm./no lit.) (els infants)
6. <e-u>: (ruggabalancejar-se en... (moure's envant i enrere, engronsar-se en)
♦ ramba stólnum: balancejar-se amb la cadira, engronsar-se amb la cadira

rambaldi <m. rambalda, rambaldar>:
1. (ás í áttavitabusca f (de búixola)
2. (ás sem kirkjuklukka leikur ábiga f de campana (biga a la qual hom ha lligat o penjat una campana)

Rami <m. Rama, no comptable>:
<MITOLRama m, Rāma m

ramma <ramma ~ römmum | rammaði ~ römmuðum | rammaðe-ð inn>:
emmarcar una cosa, posar una cosa dins un marc

ramma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
programa m marc

ramma·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERnovel·la f d'enquadrament (novel·la, relat etc. en què una trama principal serveix de marc a una altra història secundària o a d'altres històries secundàries)

ramma·samningur <m. -samnings, -samningar>:
conveni m marc
◊ Rammasamningur Evrópuráðsins um samstarf byggðarlaga og svæðisbundinna yfirvalda yfir landamæri: Conveni marc del Consell d'Europa sobre cooperació transfronterera entre comunitats o autoritats territorials

ramm·aukinn, -aukin, -aukið <adj.>:
(rammefldur, tröllaukinnmolt forçut -uda (o: forcegut -uda), molt forçarrut -uda (Mall.) (posseïdor -a de gran força física, gairebé sobrenatural)
◊ maður hét Þorkell farserkur, systrungur Eiríks rauða; hann fór til Grænlands með Eiríki og nam Hvalseyjarfjörð og víðast milli Eiríksfjarðar og Einarsfjarðar og bjó í Hvalseyjarfirði; frá honum eru Hvalseyjarfirðingar komnir. Hann var mjög rammaukinn. Hann lagðist eftir geldingi gömlum út í Hvalsey og flutti utan á baki sér, þá er hann vildi fagna Eiríki, frænda sínum, en ekki var sæfært skip heima; það er löng hálf vika: hi havia un home que es deia Þorkell farserkur i era cosí de l'Eiríkur el roig. En Þorkell se'n va anar a Grenlàndia amb l'Eiríkur i es va establir al Hvalseyjarfjörður, el fiord de l'illa de les balenes, i a una àmplia zona entre l'Eiríksfjörður o fiord de l'Eiríkur, i l'Einarfjörður o fiord de l'Einar, i vivia al Hvalseyjarfjörður. D'ell en descendeixen els habitants del Hvalseyjarfjörður. Era un home molt forcegut. Va anar a cercar nedant un vell marrà a Hvalsey, l'illa de la balena, i el dugué a l'esquena fins a terra ferma un cop que volia complimentar l'Eiríkur, el seu cosí, però el seu vaixell no estava en condicions de navegar. De terra ferma fins a Hvalsey, l'illa de la balena, hi ha mitja vika
◊ Loðmundur hinn gamli hét maður, en annar Bjólfur, fóstbróðir hans; þeir fóru til Íslands af Vörs af Þulunesi. Loðmundur var rammaukinn mjög og fjölkunnigur. Hann skaut fyrir borð öndvegissúlum sínum í hafi og kvaðst þar byggja skyldu, sem þær ræki á land. En þeir fóstbræður tóku Austfjörðu, og nam (Loðmundur) Loðmundarfjörð og bjó þar þenna vetur: hi havia un home que es deia Loðmundur el vell i un altre Bjólfur. Aquest era fóstbróðir o germà de jurament d'en Loðmundur. Se n'anaren a Islàndia partint del Þufunes de Vörs. En Loðmundur posseïa grans forces sobrenaturals (?) i era versat en màgia. En arribar a Islàndia va llançar per la borda al mar les seves öndvegissúlur o columnes del setial i va dir que s'establiria allà on les columnes toquessin terra. Els dos germans de jurament van prendre possessió dels Austfirðir, els fiords de llevant, i allà en Loðmundur va prendre per a si el Loðmundarfjörður o fiord d'en Loðmundur i hi va viure tot aquell hivern
◊ varð einn borinn | í árdaga, / rammaukinn mjǫk, | rǫgna kindar; / nío bǫ́ro þann, | naddgǫfgan mann, / jǫtna meyjar | við jarðar þrǫm: n'hi hagué un que nasqué en els dies de la primera antigor, de força molt poderosa, del llinatge dels déus. Nou donzelles dels ètuns l'infantaren, el baró ínclit per ses llances (cf. Kuhn 1968³, pàg. 149: nadd-gǫfugr adj. speerberühmt (od. ähnl.: Hdl. 35 app.)), en els límits de la terra

ramm·byggður, -byggð -byggt <adj.>:
molt sòlid -a
◊ og ég gjöri þig gagnvart þessum lýð að rammbyggðum eirvegg, og þótt þeir berjist við þig, skulu þeir eigi fá yfirstigið þig, því að ég er með þér til þess að hjálpa þér og frelsa þig - segir Drottinn: i faré de tu, per a aquest poble, una muralla inexpugnable de bronze, i encara que combatin contra tu, no et podran vèncer, perquè jo seré amb tu, per socórrer-te i per alliberar-te - així diu Jahvè
♦ rammbyggð borg: plaça forta, ciutat emmurallada (קִרְיַת-עֹז, עִיר מִבְצָר)
◊ sjá, ég gjöri þig í dag að rammbyggðri borg og að járnsúlu og að eirveggjum gegn öllu landinu, gegn Júdakonungunum, gegn höfðingjum þess, gegn prestum þess og gegn öllum landslýðnum: guaita: avui faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze, enfront de tot el país, dels reis de Judà i dels governants, dels sacerdots i de la gent del poble
◊ erfiðara er að ávinna svikinn (נִפְשָׁע) bróður en að vinna rammbyggða borg, og deilur (וּמִדְיָנִים) slíkra manna eru sem slagbrandar fyrir hallardyrum: és més difícil guanyar-se el germà traït que no conquerir una ciutat amurallada: llurs plets són com les reixes davant les portes d'un palau

ramm·byggilega <adv.>:
molt fermament, molt sòlidament
◊ Bǫðvarr mælti: "Illr dauðdagi er þetta, ef vér skulum hér inni brenna, ok køra ek heldr at falla fyrir vápnum á sléttum velli, ok ill verða þá ævilok Hrólfs konungs, ef svá skal til ganga. Sé ek nú ekki annat ráð vænna en ganga svá fast á, at undan gangi þilin, ok brjótumst vér svá burt ór húsinu, ef þat má leikast," - en þat var þó ekki barnaspil, húsit var rammbyggiliga smíðat, - "ok hafi svá hverr mann fyrir sér, er vér komum út, ok munu þeir þá enn skjótt blotna": en Bǫðvarr va dir: "morir cremats aquí dins serà una mort ben dolenta, així que trio morir sota les armes en terreny obert, com dolenta serà la fi de la vida del rei Hrólfr si això arriba a passar. No hi veig millor sortida que la de llançar-nos amb força contra les posts de la paret de fusta per esbutzar-la i fugir de dins la casa pel forat si ho aconseguim", -[i deia això perquè] fer-ho no resultaria un joc d'infants perquè la casa estava construïda ben sòlidament, "i que cadascun de nosaltres triï un home per enfrontar-s'hi quan sortirem, que llavors aquests d'aquí defora perdran el valor en un tres-i-nores"

ramm·byggilegur, -byggileg, -byggilegt <adj.>:
molt ferm -a, molt sòlid -a, molt estable

ramm·bygglegur, -byggleg, -bygglegt <adj.>:
molt difícil i dur -a per a viure-hi
◊ en er þeir váru skildir, þá ríða þeir Guðmundr prestr ok Sigurðr þangat sem maðr hafði farit sér sjálfr, ok var þar rammbyggligt, þvíat sá gekk aptr, ok vildi Sigurðr at Guðmundr prestr blezaði þann stað: quan s'hagueren acomiadat d'en Kolbeinn Tumason, en Guðmundr el prevere va cavalcar amb en Sigurðr [Ormsson] fins a l'indret on s'hi havia suïcidat un home. En Sigurðr volia que en Guðmundr beneís l'indret, ja que viure-hi era esgarrifós i difícil perquè el mort hi tornava de la tomba

ramm·efldur, -efld, -eflt <adj.>:
molt forçut -uda (o: forcegut -uda), molt forçarrut -uda (Mall.), fort -a com un brau
◊ og hann bauð rammefldum mönnum, sem voru í her hans, að binda þá Sadrak, Mesak og Abed-Negó og kasta þeim inn í brennandi eldsofninn: i manà a alguns dels homes més forçuts del seu exèrcit que fermessin en Xadrac, en Meixac i n'Abed-Negó i els tiressin a dins el forn de foc encès
◊ inndæl sem kliður / ástafugls við lind, / rammefld sem niður / reginhafs í vind / óma sönglist! unaðsrík. Önd mín hrifin, svani lík, / blítt í draumi / berst með straumi / út á hljóms þíns haf: dolça talment la refilada d'amorós ocell vora la deu, poderosa com la remor del gran oceà batut pel vent, ressona!, Art d'Euterpe delitosa. El meu esperit, captivat, es deixa traginar pel corrent, dolçament en un somni, talment un cigne, a l'oceà dels teus sons

ramm·ger, -ger, -gert <adj.>:
molt sòlid -a
♦ rammger borg: ciutat fort[ificad]a, ciutat emmurallada
◊ vér eigum rammgerva borg (עִיר עָז-לָנוּ). Hjálpræði sitt (יְשׁוּעָה) gjörir hann að múrum og varnarvirki (וָחֵל :חֵיל, חֵל)tenim una ciutat emmurallada, converteix la seva salvació en muralles i baluards

ramm·gerður, -gerð -gert <adj.>:
molt sòlid -a

ramm·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:
molt fort -a, molt sòlid -a
◊ hún mun gjöra umsát um þig í öllum borgum þínum, uns hinir háu og rammgjörvu múrar þínir, sem þú treystir á, eru hrundir um land þitt allt: t'assetjarà a tu dins totes les teves ciutats fins que s'esfondrin les teves altes i molt robustes muralles, en les quals confiaves, pertot el teu país
♦ gera e-ð rammgjört: consolidar una cosa, fortificar una cosa
◊ gjörði hann kastalana rammgjörva, setti þar höfðingja fyrir og lét þar forða vista, olíu og víns: i va consolidar les muralles de les fortaleses i hi posà comandants al capdavant i hi féu emmagatzemar provisions, oli i vi

ramm·gjörður, -gjörð, -gjört <adj.>:
molt fort -a, molt sòlid -a
◊ en guð virkjanna mun hann í stað þess heiðra, guð, sem feður hans þekktu ekki, mun hann heiðra, með gulli og silfri, með dýrum steinum og gersemum, og í hin rammgjörðu vígin (לְמִבְצְרֵי מָעֻזִּים) mun hann afla sér manna, er tilheyra útlendum guði: i en lloc seu venerarà el déu de les fortaleses, sí, venerarà un déu, que els seus pares no coneixien, amb or i argent, pedres precioses i coses de valor i per a guarnició de les places fortes es fornirà d'homes que adoren (lit. pertanyen a) un déu estranger

rammi <m. ramma, rammar>:
marc m (de quadre, de fotografia i semblants)
♦ setja mynd í ramma: emmarcar un quadre
♦ setja ljósmynd í ramma: posar una foto en un marc
♦ halda sig innan ramma laganna: <LOC FIGmantenir-se en els marges de la llei, mantenir-se en el marc de la legalitat [vigent]
♦ mála út fyrir rammann: <LOC FIGexagerar, carregar les tintes
♦ sprengja ramma e-s: <LOC FIGsobrepassar els límits d'una cosa, sortir-se dels límits imposats d'una cosa (temps de conferència, extensió d'article etc.)
♦ vera innan ramma e-s: <LOC FIGtrobar-se en els límits marcats d'una cosa

ramm·íslenskur, -íslensk, -íslenskt <adj.>:
islandès -esa genuí -ïna, profundíssimament islandès -esa, islandesíssim -a

ramm·lega <adv.>:
molt robustament, molt poderosament, molt sòlidament
◊ og í hverja borg lét hann skjöldu og spjót, og víggirti þær afar rammlega: i a cada ciutat hi va dipositar escuts i llances, i les fortificà molt poderosament

ramm·legur, -leg, -legt <adj.>:
molt fort -a, molt sòlid -a

ramm·leikur <m. -leiks, no comptable>:
[gran] força f
◊ þér gleðjist yfir Lódebar, þér segið: "Höfum vér ekki fyrir eigin rammleik unnið Karnaím?": vosaltres us alegreu per [la conquesta de] Lo-Debar i dieu encara: "Que no hem pas conquerit la ciutat de Carnàiim amb la nostra pròpia força?"

ramm·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:
molt corromput -uda, molt degenerat -ada
◊ synir hans eru spilltir orðnir, blettur er á þeim, rangsnúin og rammspillt kynslóð: els seus fills s'han corromput, tenen una taca, [són una] generació perversa i degenerada

rammur, römm, rammt <adj.>:
1. <GENmolt fort -a, herculi -úlia
♦ rammur að afli: herculi, de gran força
♦ það er við ramman reip að draga: <LOC FIGho tindrem ben mal de fer, és una comesa ben difícil, és un os ben dur de rosegar, és un bon maldecap (davant una comesa difícil, d'una situació que representa un maldecap o problema grossos etc.)
◊ Reginn, fóstri Helga ok Hróars, kom þeim undan ok út í ey til Vífils karls; hörmuðu þeir mjök skaðann. Sagði Reginn þá mundi fokit í flest skjól, ef Vífill gæti eigi geymt þá fyrir Fróða konungi. Vífill segir: "Hér er við ramman reip at draga," en kvað skylda mikil til at hjálpa sveinunum. Svá tok hann við þeim ok lét í eitt jarðhús, ok váru þar optast á nætr, en á daginn viðruðu þeir út um skógarrunna karls, því at eyin var hálf skógi vaxin, ok skiljast þeir svá við Regin: en Reginn, el fóstri d'en Helgi i en Hróarr, els va ajudar a fugir [de la ciutadella] i els dugué a l'illa que hi havia al seu davant, a cal vell Vífill. Tots es varen plànyer molt pel mal que havien sofert. En Reginn els va dir que si en Vífill no podia salvaguardar-los del rei Fróði, pràcticament ja no hi hauria cap altre lloc on poguessin refugiar-se. En Vífill els va dir: “Aquesta serà una comesa ben difícil”, però va afegir que era un gran deure per a ell ajudar els vailets. Així que els rebé a ca seva i els allotjà a un jarðhús, una casa semisoterrània, on hi passaven la majoria de les nits mentre que de dia s'orejaven pels arbustos del bosc del vell, car l'illa estava mig coberta de bosc; i així es van separar d'en Reginn
◊ Þorsteinn mælti þá: "Nú er við ramman reip að draga er bæði er að eiga við hund og tröll en aftur munum vér nú fara fyrst að sinni: Aleshores en Þorsteinn va dir: "un bon maldecap tenim si ens les hem d'heure alhora amb un gos i un trol, així que, ara per ara, per aquest cop val més que ens en tornem
2. (um bragð & lyktaspre -a, fort -a (Mall.) (olor & gust: acre, acerb)
♦ rammt bragð: gust aspre
♦ það kveður rammt að e-u: <LOC FIGhi ha una forta presència d'una cosa
◊ rammt var í húsunum af reyk: pertot dins les cases hi feia una olor molt forta de fum
3. (öflugur, voldugurpotent  (puixant)
♦ fátt er rammara en forneskjan: poques coses hi ha que siguin més poderoses que no la màgia, res no és més poderós que la màgia
♦ rammar vættir: vættir de força poderosa, vættir potents
♦ ragna ramma vættir að e-m: convocar (o: conjurar) vættir de gran força contra algú
◊ vel hafa skálans undirbúar veitt mér Þóra og svo mun enn ef eg þarf nokkurs við og því þykir mér ráð að þeir Sigurður séu eigi í böndum. En þó vil eg eigi að þú rennir oftar á mig, tröllið, þó að þú nefndist Þorvaldur því að eigi skortir þig dirfð og áræði. En þó má vera að þú skulir maður heita og munt vera heldur fjölkunnigur því að ekki varð mér aflskortur við þig fyrrum en eg hygg að þú hafir ragnað að mér svo rammar vættir að eg varð að falla fyrir því að það varð aldrei fyrr að eg félli fyrir einum. En hér verðið þið að vera í nótt þó að þið séuð hræddir hversu við ykkur mun búið: Þóra, els habitants subterranis de l'skáli m'han ajudat prou bé i així ho faran sempre que ho hagi de menester i per això em sembla aconsellable que en Sigurður i el seu acompanyant no estiguin fermats. Tanmateix, no vull pas, trol, que tornis a abalançar-te contra meu, encara que ara et facis dir Þorvaldur perquè a tu no et falta ni l'abrivadesa ni el valor per fer-ho. Però també podria ésser que fossis una persona, i en aquest cas fóres molt versat en màgia perquè abans no em faltaven les forces a l'hora de lluitar contra tu. Però crec que[, en realitat, el que deu haver passat és que] deus haver convocat unes vættir molt fortes contra mi i són elles les qui m'han fet caure, car, mai abans no m'havia passat que m'estassés un home totsol. Aquesta nit, però, haureu de romandre aquí, per més espantats que estigueu de com se us hi pugui tractar
♦ römm ummæli: eixarms potents

Ramses <m. Ramsess. Dat. sg.: Ramses, no comptable>:
Ramsès m (faraó i regió)

Ramses·land <n. -lands, no comptable>:
regió f de Ramsès (אֶרֶץ רַעְמְסֵס)
◊ og Jósef fékk föður sínum og bræðrum bústaði og gaf þeim fasteign í Egyptalandi, þar sem bestir voru landkostir, í Ramseslandi, eins og Faraó hafði boðið: i Josep va establir son pare i els seus germans i els donà una propietat al país d'Egipte, a la millor part del país, a la contrada de Ramsès, com el faraó li havia ordenat

randa <randa ~ röndum | randaði ~ rönduðum | randað>:
brandar, rondar (o: rodar), recórrer (sense un destí fix o fixat, sol connotar la idea d'una manera constant i atrafageda)
♦ randa um e-ð: (sveima, rölta um, reika umrodar (o: rondar) per una cosa, recórrer una cosa rondant (vagarejant, passejant)
♦ randa um allan bæinn: córrer per tota la vila, brandar per tota la vila
♦ randa um göturnar: recórrer els carrers, rodar pels carrers
♦ randa alein um stræti: rondar tota sola per les avingudes
♦ randa út og inn: entrar i sortir, anar i venir (d'un lloc, contínuament)
  Sobta la similitud fonètica i semàntica entre l'islandès randa d'una banda i el català rondar, rodar i brandar, de l'altra.  
     

randa·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
borinot m d'aiguamoll (insecte Heliophilus pendulus)

randa·gras <n. -grass, -grös>:
escaiola f d'aigua, fàlaris f [arundinàcia], cintes f.pl (planta Phalaris arundinacea var. picta syn. Phalaris picta syn. Phalaroides arundinacea [var. picta] syn. Baldingera arundinacea)

randa·knurri <m. -knurra, -knurrar. Gen. pl.: -lilja>:
lluerna roja, (lítill - meðalstór) crivilló m, (meðalstór - stór) rafet m (peix Aspitrigla cuculus syn. Trigla pini)

randa·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
crocus m d'or, crocus m de Crimea (planta Crocus susianus)

randar:
gen. sg. de → rönd “vorera”

randa·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
llenguado pelut, llenguado m d'arena, peluda f (Mall.(peix Microchirus variegatus)

randa·túnfiskur <m. -túnfisks, -túnfiskar>: 
bacoreta ratllada, bonítol f de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (bónító)

rand·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
<BOTciliat -ada

randir:
nom. & ac. pl. de → rönd “vorera”

ranga <f. röngu, no comptable>:
revés m, bescara f (esp., de peça de roba)
♦ á röngunni: al revés, de l'inrevés (p.e., jersei, samarreta etc.)

rangali <m. rangala, rangalar>:
passadís llarg i estret [i sovint sinuós]

Rang·á <f. -ár, -ár; pl. no hab.>:
<GEORangá f, nom d'alguns rius islandesos
♦ Ytri Rangá: Rangá exterior, neix al nord de la Hekla i fa una mica més de 55 km de llarg. A uns 10 km al sud de la localitat de Hella conflueix amb el riu Þverá. El riu resultant es diu Hólsá, i desemboca a l'Atlàntic 11 km després
♦ Eystri Rangá: Rangá oriental, és un afluent del Þverá. Neix al nord de la glacera Tindafjallajökull i fa uns 60 km de llargària

Rangárvalla·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
<ADMINRangárvallasýsla f, Comarca f dels Rangárvellir, una de les comarques o sýslur d'Islàndia, situada a la regió del Suðurland. Cobreix una superfície de 7.971 km² i té una densitat de població molt tènue
Comarques d'Islàndia
Font: http://is.wikipedia.org/wiki/Mynd:S%C3%BDslur_%C3%A1_%C3%8Dslandi.png

Rangár·vellir <m.pl -vala>:
<GEORangárvellir m.pl, contrada situada entre el Rangá exterior i el Rangá oriental. La part septentrional és un enorme camp de lava, amb presència de sorrals i poca aigua. Al sud dels camps de lava, el terreny és ensorrat. El sud de la contrada és molt marjalenc. Pràcticament, només hi ha herbei devora els rius, rierols i torrents. Els Rangárvellir són una contrada històrica: ja apareixen esmentats amb aquest nom a la Landnámabók o Llibre del Repartiment d'Islàndia i a la Flóamanna saga. Als Rangárvellir hi havia Oddi, el gran centre cultural islandès durant l'Edat Mitjana en el qual va estudiar l'Snorri Sturluson

rang·byrði <n. -byrðis, -byrði>:
pantoc m, part corbada del bordatge d'una nau que queda compresa entre la línia de flotació i la carena de la nau
◊ Án skaut einum fork, er járni var búinn, undir rangbyrðit á skútunni, ok gerðist þat skipti á, at sjór kolblár kom í staðinn, ok kǫlluðu menn á konungs skipin, at þeir hjálpi þeim. Án sótti undan út á millum þeira. Án sagði, at meiri mundi róðr Gríms, ef báðir fœtr hans væri jafnir. Hann kvað einkis skyldu í sakna. Án fann eigi fyrr en hlummarnir á árunum skullu millum herða honum, en Grímr var sprunginn af róðrinum. Án sté nú fyrir borð ok vildi þat síst, at konungs menn hefði hendr at honum. Þeir sáu, at maðrinn var fyrir borð stiginn, en annarr lá dauðr í austrinum: l'Án hi va disparar una gafa que tenia la punta i el ganxo de ferro, i va endevinar l'skúta per dessota de la línia de flotació amb la conseqüència que va obrir-hi una via d'aigua per la qual l'aigua de la mar, negra com el carbó, s'hi va escolar a dins. Els homes de la nau varen cridar a les naus del rei perquè els ajudessin. L'Án va cercar d'escapolir-se d'allà passant-hi pel mig. L'Án va dir que la manera de remar d'en Grímr els retria més si aquest pogués tenir col·locades iguals les seves dues cames. En Grímr li va respondre que res no es perdria per culpa d'allò. L'Án no va notar res fins que els mànecs dels rems l'empenyeren entre espatlla i espatlla en el moment que en Grímur va caure mort per l'esforç de remar amb tanta força. L'Án va saltar llavors per la borda: no volia caure de cap manera a les mans dels homes del rei. Aquests varen veure que un home saltava per la borda i que un altre jeia mort en el fons de la barca i varen anar a dir-ho al rei

rang·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
guerxo -a, guenyo -a, <MEDestràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.

rang·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
guerxo -a, guenyo -a, <MEDestràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.

rang·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
obtingut -ida injustament (o: de manera il·lícita), adquirit -ida injustament (o: de manera il·lícita)

rang·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
1. (fara rangt með e-ðfalsejar una cosa, tòrcer una cosa, desnaturalitzar una cosa (esp., alterar o distorsionar les paraules d'algú)
◊ en "byrði Drottins" skuluð þér ekki framar nefna, því að hverjum manni munu þau orð hans verða "byrði", þar sem þér hafið rangfært orð hins lifanda Guðs, Drottins allsherjar, vors Guðs: però no torneu a dir més la "càrrega de Jahvè", perquè aquestes [tres] paraules es convertiran en una càrrega per a tothom [que les pronunciï], ja que heu capgirat les paraules del Déu vivent, Jahvè-Sabaot, el nostre Déu
◊ þeir kynnu að drekka og gleyma lögunum og rangfæra (ˈw-i:ʃannɛh) málefni (di:n) allra aumra manna (bəne:j-ʕoˈni:)podrien beure i oblidar [llavors] les lleis i tòrcer la causa (el text islandès sembla seguir aquí la formulació del text alemany de Luter, el qual fa: ...und verdrehen die Sache aller elenden Leute) de tots els miserables
2. (rangflytja e-nportar algú a qui no toca (portar a l'indret equivocat o a la persona equivocada)
◊ ef maðr rangfœrir úmaga, gjaldi þeim kostnað fullan er til var fœrðr, þann sem hann hafði fyrir: si hom porta equivocadament un ómagi -una persona dependent que no es pot valer per ella mateixa- a algú, que pagui a aquell a qui l'hi hagi portat totes les despeses que aquest hagi tingut per aquest motiu

rang·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:
tergiversació f, distorsió f (declaració, afirmació etc. incorrecta, errònia o deformada)

rang·herma <-hermi ~ -hermum | -hermdi ~ -hermdum | -hermte-ð>:
tergiversar una cosa, distorsionar una cosa (les paraules d'algú)
◊ hann ranghermdi beinlínis orð mín, þar sem hann sagði, að eg hefði sagt, að...: ha tergiversat directament les meves paraules quan ha dit que jo havia dit que...

rang·hermi <n. -hermis, -hermi>:
reproducció inexacta, tergiversació f (exposició incorrecta de les paraules, fets etc. d'algú)

rang·hugmynd <f. -hugmyndar, -hugmyndir. Emprat hab. en pl.>:
1. (röng hugmyndfalsa idea, idea distorsionada (opinió errònia, idea equivocada)
♦ hafa ranghugmyndir [um e-ð]: tenir falses idees [sobre una cosa]
2. (tálsýnfalsa il·lusió (quimera)
3. (hugarórar í geðklofadeliri m (pensament absurd [i sovint confús] en desordres psicòtics, i, esp., en esquizofrènia)
♦ → ofsóknarranghugmyndir “deliri persecutori”
♦ → sektarranghugmyndir “deliri de culpabilitat, deliri de culpa”
♦ → skírskotunarranghugmyndir “deliri de referència”
♦ → stjórnunarranghugmyndir “deliri de control”
♦ → stórmennskuranghugmyndir “deliri[s] de grandesa”

rang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
1. <GENrevers m, part f del revés
2. <MEDpronació f

rang·hvolfa <-hvolfi ~ -hvolfum | -hvolfdi ~ -hvolfdum | -hvolfte-u>:
girar una cosa, posar en blanc una cosa (la vista, els ulls)
◊ ranghvolfa augunum: girar els ulls [de manera exagerada] & posar els ulls en blanc

rang·hvolfast <-hvolfist ~ -hvolfumst | -hvolfdist ~ -hvolfdumst | -hvolfst>:
girar, posar-se en blanc (els ulls)
◊ hvers vegna hrífur gremjan (מַה-יִּקָּחֲךָ לִבֶּךָ (?)) þig og hví ranghvolfast (= וּמַה-יִּרְזְמוּן) augu þín, er þú snýr reiði þinni gegn Guði og lætur þér slík orð um munn fara?: per què et pren la indignació i per què poses els ulls en blanc, que tornes contra Déu la teva ira i fas proferir tals paraules a la teva boca?

rangindi <n.pl ranginda>:
1. tort m (injustícia, afront)
ekki verða Atreifssynir einir fyrir þess háttar rangindum (dolor -ōris:   nec solos tangit Atridas ǁ iste dolor), ekki leyfist Mýkenu einni að grípa til vopna: no sofriran aquesta mena de torts els atrides totssols, ni serà permès a Micenes totassola de prendre les armes!
♦ beita e-n rangindum: fer [patir] un tort a algú
auðmaðurinn beitir rangindum (ἀδικεῖν:   πλούσιος ἠδίκησεν, καὶ αὐτὸς προσενεβριμήσατο) og er auk þess óskammfeilinn. Fátæklingnum er gert rangt til og má auk þess biðja velvirðingar: el ric comet una injustícia i a més a més encara és insolent. Al pobre li fan un tort i encara s'excusa
♦ með rangindum: a tort, il·legítimament
◊ þannig ríkti hann │ með rangindum, / einn gegn öllum, │ uns í eyði stóð / hús ágætast. │ Var svo háar tíðir; / tólf vetra tíma │ torrek þoldi / vinur Skjöldunga; │ vandræði flest, / auðmýkingu og ömun: i així, ell va regir a tort, un contra tots, fins que l'excel·lent casal estigué abandonat, i així romangué molt de temps: per espai de dotze anys l'amic dels Skjöldungar va endurar aquella gran pèrdua [i amb ella,] tota mena de cuites, humiliacions i vexacions
◊ lát af þrályndi þinni Hrolleifur og það mun þér að illu verða ef vér náum eigi réttu af þér. Þá má vera að fleiri gjaldi. Dugir og eigi að þú gangir yfir menn með rangindum: Hrolleifur, vols deixar d'ésser tan caparrut?! La cosa acabarà malament per tu si no obtenim de tu el que ens pertoca a dreta llei i pot ésser que siguin molts els qui ho hagin de pagar. De res no et servirà que passis per damunt la gent a tort
„Við höfum hvorki tekið land, sem öðrum tilheyrir, né slegið eign okkar á neitt sem annarra er. Við tókum einungis arf feðra okkar sem óvinir okkar höfðu áður sölsað undir sig með rangindum (ἀκρίτως:   ὑπὸ δὲ ἐχθρῶν ἡμῶν ἀκρίτως ἔν τινι καιρῷ κατεκρατήθη)nosaltres no ems hem apoderat de cap terra que pertanyi a un altre ni hem pres possessiò de res que sigui d'altri. Només hem pres l'heretat dels nostres pares, que els nostres enemics antany van usurpar a tort (injustament)
2. iniquitat f (maldat)
◊ hví lætur þú mig sjá rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ˈlā-mmāh   θarˈʔē-nī   ˈʔāwɛn,   לָמָּה תַרְאֵנִי אָוֶן), hví horfir þú upp á rangsleitni? Eyðing og ofríki standa fyrir augum mér. Af því koma þrætur, og deilur rísa upp: per què em fas veure la iniquitat? Per què contemples [de lluny] la maldat? La devastació i l'opressió són davant els meus ulls. D'on surten litigis i s'eleven baralles? (BMonts. = allò que molesta; BInterc. = injustícia; BEvang. = iniquitat)
◊ vei þeim, sem hugsa upp rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   hōi̯   ħoʃəˌβēi̯־ˈʔāwɛn,   הוֹי חֹשְׁבֵי-אָוֶן) og hafa illt með höndum í hvílurúmum sínum og framkvæma það, þegar ljómar af degi, jafnskjótt og þeir megna: ai dels qui maquinen una iniquitat i forgen el mal sobre llurs llits i l'executen, quan el dia clareja, tan aviat com els és possible! (BMonts. = una malifeta; BInterc. = el mal; BEvang. = la maldat)
◊ samviskulaus vottur gjörir gys að réttinum, og munnur óguðlegra gleypir rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ū-ˈφī   rəʃāˈʕīm   ʝəβalˌlaʕ־ˈāwɛn,   וּפִי רְשָׁעִים, יְבַלַּע-אָוֶן)un testimoni sense escrúpols fa mofa del dret, i la boca dels descreguts engoleix la iniquitat (BMonts. = iniquitat; BInterc. = malícia; BEvang. = iniquitat)
◊ að því, er ég hefi séð: Þeir sem plægðu rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ħɔrˈʃēi̯   ʔāˈwɛn,   חֹרְשֵׁי אָוֶן) og sáðu óhamingju (ʕāˈmāl,   עָמָל), þeir einir hafa uppskorið það: segons el que he vist: els qui llauren iniquitat i sembren malastrugança, ells sols les colliran (BMonts. = misèria; BInterc. = perfídia; BEvang. = maldat)
◊ rangindi (ἡ ἀδικία -ίας:   οὐκ ἐκρύβησαν αἱ ἀδικίαι αὐτῶν ἀπ’ αὐτοῦ) þeirra eru ekki hulin Drottni, syndir þeirra allar blasa við honum: llurs iniquitats no són pas amagades al senyor, tots llurs pecats apareixen davant els seus ulls (BMonts. = injustícies; BInterc. = cap injustícia; BEvang. = )
betra er að biðja í einlægni og vinna miskunnarverk en að afla auðs með rangindum (ἡ ἀδικία -ίας:   ἀγαθὸν προσευχὴ μετὰ ἀληθείας καὶ ἐλεημοσύνη μετὰ δικαιοσύνης μᾶλλον ἢ πλοῦτος μετὰ ἀδικίας). Betra er að gefa fátækum en að safna gulli í sjóð: és millor pregar amb sinceritat i fer obres de misericòrdia que adquirir riqueses amb iniquitat. És millor donar als pobres que arraconar or en una caixa

rang·kvaddur, -kvödd, -kvatt <adj.>:
convocat -ada a tort a comparèixer en judici
◊ Eyjólfur Bölverksson spurði nú Sigfússonu að um aðra búa þá er kvaddir voru. Þeir kváðu vera þá fjóra er rangkvaddir voru "því að þeir sitja heima er nærri voru": l'Eyjólfur Bölverksson llavors va inquirir els fills d'en Sigfús pels altres veïns que hi havien estat convocats. Ells li respongueren que n'hi havia quatre que havien estat convocats a tort, "ja que n'hi ha que són a ca seva i viuen més a prop [de l'indret dels fets que no pas ells]"

rangla <rangla ~ ranglum (o: rönglum | ranglaði ~ rangluðum (o: röngluðum| ranglaðum e-ð>:
fer voltes, vagarejar, vagar (sense direcció o rumb concrets)
◊ rangla um hverfið: fer voltes per la barriada

ranglát·lega <adv.>:
injustament

rang·látur, -lát, -látt <adj.>:
injust -a

rang·lega <adv.>:
injustament, a tort, il·lícitament, de manera contrària a dreta llei
◊ þat er nú því næst, at várr skal engi fyrir ǫðrum taka [ok] ekki skulum vér oss at gripdeildum gera. Dóms er hverr maðr verðr fyrir sínu at hafa. En sá er fyrir ǫðrum tekr, þá skal hann þat aptr fœra, ok bœti þeim, er hann tók fyrir, fullrétti eptir lagadómi, en konungi þremr aurum fyrir þat er hann tók rangliga, ok sœki sitt at lǫgum síðan: el que ara ve a continuació és que cap de nosaltres no agafi res d'un altre ni participi en robatoris (entenc gripdeildir en el sentit de usurpació de propietat amb violència. El sentit del paràgraf és: que ningú no agafi res d'altri, ni per les bones, ni per les males). Tothom té el dret d'obtenir una setència judicial d'allò que és propietat seva. El qui agafi res d'un altre, emperò, que l'hi restitueixi i indemnitzi aquell de qui hagi agafat els béns, en concepte de fullrétti, amb la quantitat que es fixi en sentència legal i pagui tres aurar [d'argent] al rei pel que va agafar il·lícitament. Després, l'altre pot interposar una acció civil contra ell per la seva propietat d'acord amb les lleis (la versió dels Gulaþingslǫg, pràcticament idèntica, fa: þat er nú því næst, at engi maðr skal fyrir ǫðrum taka, ok ekki skulum vér oss at gripdeildum gera. Dóms er hverr maðr verðr fyrir sínu fé at hafa. Enn sá er fyrir ǫðrum tekr, þá skal hann þat aptr fœra, ok bœti þeim er hann tók fyrir fullrétti eptir lagadómi, enn konungi þrjá aura silfrs fyrir þat er hann tók rangliga, ok sœki sitt at lǫgum síðan : Caeterum statutum est, ne nos alteri, quod ipsi, non nobis iusto competit titulo surripiamus, probeque caueamus, agamur rapinae rei. Suis nemo bonis, nisi legitime coactus iudicio priuandus est. Qui secus agit, alteri quod praeripuit, integrum restituat, et pro dignitate laesi illi satisfaciat mulcta a iudice definita, nec non regi tres oras argenti pro iniuria pendat illata, de deinde, quae sua sunt, ciuili petat actione : det er nu dernæst, at ingen må tage noget ulovligen fra hinanden, og at vi ikke skulle gjøre os til Voldtægts-Mænd. enhver er værd at nyde Dom for sit Gods. Men hvo som ulovligen tager noget fra en anden, skal føre det tilbage igien, og bøde til den, han tog fra, fuld Ret efter Lovdom, men til Kongen tre Øre Sølv for det han tog ulovligen, og søge siden sit efter Loven. Cf. regis Magni legum reformatoris Leges Gula-Thingenses siue ius commune noruegicum. Ex manuscriptis legati Arna-Magnæani, cum interpretatione Latina et Danica, uariis lectionibus, indice uerborum et IV tabulis æneis. Hauniæ: ex typographeo Thorstani Enaris Rangelii, anno æræ Christianæ MDCCCXVII. Pàg. 473. És interessant de constatar que el verb bœta es construeix amb datiu (bœta þremr aurum) al Codi Johanneu, però amb acusatiu (bœta þrjá aura) a les Gulaþingslǫg)
◊ "Nei, "segir hann Ófeigur, "eigi verður yður hann Oddur ráðlaus fyrir og svo mikla gnótt sem hann hefir til fjár þá hefir hann þó eigi minni gæfu til vitsmunanna og til ráðagerða þegar hann þykist þess við þurfa. Og það grunar mig að eigi skríður að síður knörrinn undir honum um Íslandshaf þó að þér kallið hann sekjan. En það má eigi sekt heita er svo er ranglega upp tekið og mun á þá falla er með fara og þess væntir mig að hann muni nú í hafi með allt sitt nema landið á Mel. Það ætlar hann yður. Frétt hafði hann það að eigi var löng sjávargata til Borgar ef hann kæmi á Borgarfjörð. Nú mun þetta svo setjast sem upp var hafið að þér munuð fá af skömm og svívirðing og gengur þó að maklegleikum og þar með hvers manns ámæli": "no", va dir l'Ófeigur, "a l'Oddur no li faltaran plans per guanyar-vos la partida, car, així com té gran abundància de cabal, també està dotat, i no pas en menor mesura, d'intel·ligència i bon enginy per a fer plans sempre que li sembli que ho ha de menester. I per més que vosaltres ara l'anomeneu un bandejat, sospito que, tanmateix, no per això el seu knörr deixarà de lliscar amb ell a bord per la Mar d'Islàndia. [A més,] no se li pot dir bandejament quan s'ha decidit de manera contrària a dreta llei que acabarà rebotint contra els qui l'han promogut. Suposo que ara deu trobar-se en alta mar amb tot el que és seu llevat de les terres de Melur. Això és [tot] el que us destina a vosaltres. Va sentir a dir que, si arribava al fiord de Borg, la via marítima fins a Borg no era llarga. Aquest cas acabarà just com va començar: vosaltres en traureu vergonya i menyspreu -i, tanmateix, us els tindreu ben merescuts-, i amb ells, el blasme de tothom"
◊ það er vort erindi hingað að skapa skor og jafna ójafnað. Vér viljum gera yður tvo kosti. Annaðhvort að þér gangið hér frá fé yðru öllu því er þér hafið ranglega fengið og kaupið yður þann veg líf, eða þér verjið féið með karlmennsku meðan yður endist líf til: la raó per la qual hem vingut fins aquí és la de imposar condicions i redreçar la iniquitat. Et donem a triar: o ens feu a mans tot el bestiar i altres propietats de què us heu apoderat il·lícitament, comprant d'aquesta manera les vostres vides, o defenseu aquestes propietats i bestiar amb homenia fins a la mort
◊ furðu mjǫk er mannfolkit blint ins sanna um ørlǫgin, er þat andsakar mik jafnan svá rangliga. Aðrar gyðjur hafa ok eigi síðr vald en ek at gera, sem þeim líkar, en hvat sem illa verðr, þá kenna menn mér vǫld af. Nú gef ek mǫnnunum frið ok farsǽld, þá lofa þeir mik. en ef ek kippi frá þeim, þá lasta þeir mik svá, sem náttúran hafi mér staðfesti gefit, ef ek hafa vilda: la raça humana està terriblement cega pel que fa a la veritat sobre el destí, car contínuament m'hi fa retrets i ben a tort: hi ha d'altres deesses que no tenen pas menys poder que jo per a fer el que els agradi, però de qualsevol cosa que vagi malament, els humans és a mi a qui en donen la culpa. Si els concedeixo pau i benanança, aleshores em lloen, però si els els llevo, aleshores m'insulten com si Natura m'hagués donat la constància que jo hagués volgut tenir
♦ við e-n er ranglega búið: <LOC FIGes tracta algú injustament, es tracta algú d'una manera contrària a dreta llei
◊ Halldór fer til ábóta og segir honum um hvað hann á að vera og bað hann ásjá. Ábóti segir það ljóst fyrir augum að við hann var ranglega búið „en hitt veit eg ógerr hversu þú ert sekur um tilgerðir.“ Halldór afsakaði sig fyrir ábóta, en hann tók honum eigi marglega: „sýnist mér svo sem flestir menn séu honum ofskynja vestur þar ef hið sama væri uppi.“ Ábóti gerði þó bréf með Halldóri og sendi orð Katli presti að hann færi með honum út til Staðar. Fór hann þá og fann Ketil. Reið hann með honum út til Staðar. Þorgils tók vel við Katli. Bar hann fram bréf ábóta ok var þess beitt að Þorgils léti rakna ránið og byði jafnaðardóm á máli þeirra Halldórs og hætti Þorgilsi heldur stórmælum. Þorgils svarar vel erindum ábóta og kvað rán skyldu rakna á hverja leið er hann vildi „en dóm á máli okkru Halldórs“ kvaðst hann öngvum mundu í hendur fá nema sjálfum sér: en Halldór anà a veure l'abat i li contà a quina situació es veia abocat i li demanà el seu ajut. L'abat li va dir que resultava obvi que l'havien tractat amb injustícia, però que "no sé pas fins a quin punt tu mateix no ets culpable del que ha passat". En Halldór es va disculpar davant l'abat, però aquest no per això s'hi mostrà afable: "em sembla que en Þorgils perdria les simpaties de la majoria de la gent d'allà, a l'oest, si aquests fets sortien a la llum". L'abat, tanmateix, va fer una carta perquè en Halldór la dugués al Þorgils i[, a més a més,] va enviar a dir al prevere Ketill que acompanyés en Halldór fins a Staður. En Halldór anà a trobar-se amb el prevere Ketill i aquest el va acompanyar fins a Staður. En Þorgils va rebre bé en Ketill. En Halldór li va lliurar la carta de l'abat en la qual s'exigia que en Þorgils tornés el bestiar robat i li oferia de dictar una sentència equànime per a tots dos en la causa que ell i en Halldór es tenien, amenaçant-lo, en cas que no acceptés, amb la excomunicació. En Þorgils va respondre bé a l'oferta de l'abat i digué que el bestiar robat seria tornat de la manera que en Halldór volgués, "però pel que fa a una decisió en la causa que ens tenim en Halldór i jo", va dir que no la posaria en les mans de cap altre que no fos en les seves pròpies

rang·legur, -leg, -legt <adj.>:
injust -a, fet -a a tort, il·lícit -a, contrari -ària a dreta llei
◊ enn kvámu fleiri bréf erkibiskupsefnis þetta sumar, þau er Árna biskupi buðu aptr at heimta af leikmǫnnum allar kyrkjur ok eignir þeirra, með hverjum hætti sem þeir hǫfðu atkvamist, hvárt sem þeir hefði fengit at erfðum eðr kaupi ok kvennagipftingum eðr með ǫðrum rangligum háttum á heilagrar kyrkju náðir, ok tekit af hennar formǫnnum, ok fallit af sjálfu verkinu í bann ok dregit undan biskupum sínum alla hlýðni fólksins sem villumenn: aquell estiu encara varen arribar moltes més cartes del futur arquebisbe en què s'ordenava al bisbe Árni que reclamés als llecs la devolució de totes les esglésies i qualssevol altres propietats fos quina fos la manera com haguessin pervingut a llur possessió, tant si les havien rebudes per herència, per compra o per dot de la dona o si les havien obtingut per altres maneres il·lícites per la gràcia de la Santa Església o agafades dels seus prohoms[, i s'hi afegia que tots ells havien] caigut, per aquesta mateixa obra, en pena d'excomunicació, i que, talment com si fossin heretges, [havien] sostret tot el sentit de l'obediència de la gent envers llur bisbe

rang·læti <n. -lætis, no comptable>:
injustícia f, iniquitat f
◊ enginn stefnir fyrir dóm af því, að honum gangi réttlæti (ˈt͡sɛδɛq,   צֶדֶק) til, og enginn á í málaferlum sannleikans vegna. Menn reiða sig á hégóma og tala lygi, þeir ganga með ranglæti (ʕāˈmāl,   עָמָל) og ala illgjörðir (ˈʔāwɛn,   אָוֶן): ningú no incoa un judici per fer justícia ni ningú processa per amor de la veritat. Els homes es refien de la vanitat i diuen mentides, van prenys d'injustícia i infanten malifetes

ranglætis·heimur <m. -heims, -heimar>:
món m d'injustícia, món m d'iniquitat
◊ tungan er líka eldur. Tungan er ranglætisheimur (ὁ κόσμος τῆς ἀδικίας) meðal lima okkar. Hún flekkar allan manninn og kveikir í allri tilveru (καὶ φλογίζουσα τὸν τροχὸν τῆς γενέσεως ? ) hans en er sjálf tendruð af helvíti: la llengua també és foc. La llengua és un món d'injustícia entre els membres del nostre cos. Solla tota persona i encèn tota la seva existència però ella mateixa és encesa per l'infern

ranglætis·maður <m. -manns, -menn>:
malfactor m, delinqüent m
◊ nú seg eigi til nafns míns alþýðu nema föður þínum og frændum mínum því að ævin hefir ófögur verið enda er nú goldið að verðugu og fer svo flestum ranglætismönnum. Nú tak hér gullið og haf til jarteina en kipp í braut saxinu og mun þá eigi langt verða okkað viðtal: no diguis el meu nom en públic sinó únicament a ton pare i als meus parents perquè la meva vida ha estat galdosa i ara té la paga [final] que li escau i així és com els sol anar a la majoria de malfactors. Agafa aquest or i ten-lo perquè et serveixi de senyal [que sóc jo qui t'hi envia] i[ ara,] desclava'm el sax; un cop ho hagis fet, la nostra conversa ja no s'allargarà gaire més

rang·sáttur, -sátt, -sátt <adj.>:
desavingut -uda
◊ þá talar Kugi ór Vestrey langt erendi, ok sagði svá: "gerit eigi jarli skǫmm þessa, at þér sjálfir beriz sín á millum, þvíat þurfa munu þér allra yðvarra manna innan lítils tíma; gætum þess þá, at vér séim eigi úfærir eðr rangsáttir. Enn þetta mun hafa gengit eptir vilja ok ráðum úvina várra, ok verit prettr þeirra til þess at eyða svá vitunum. Enn nú er ván þeirra á hverju dœgri, at þeir komi; ok gerum sva várt ráð: aleshores en Kugi de Vestrey va fer un llarg parlament i parlà d'aquesta manera: "no deshonreu la presència del iarl lluitant entre vosaltres amb ell al mig perquè no passarà gaire temps que haureu de menester cadascun dels vostres homes; procurem no estar desavinguts i en canvi, preparats per a moure'ns. El que ha passat, deu haver passat per la voluntat i els plans dels nostres enemics i deu haver estat un estratagema d'ells per a destruir d'aquesta manera les nostres alimares. Ara mateix podem esperar que arribin qualsevol dia que passa, així que val més que hi preparem un pla...
◊ eptir þat sendi hann bréf sín í Nóreg á Þelamǫrk þvíat þeir váru rangsáttir við Magnús konung ok Erling jarl ok hét hann þeim nǫkkurum réttarbótum, ef þeir sneriz til hans ok stefndi hann þeim norðr í land til móts við sik ef þeir vildi hann nǫkkut þýðaz eða honum lið veita: després [de Pasqua], va enviar cartes a Noruega, al Telemark, perquè els d'allà estaven desavinguts amb el rei Magnús i amb el iarl Erling, en les quals els prometia la concessió de privilegis legals si s'unien a ell i els feia avinent que, si volien ajudar-lo o oferir-li d'alguna manera llur amistat, que anessin al seu encontre al nord del país

rang·sleitinn, -sleitin, -sleitið <adj.>:
inic -iqua

rang·sleitni <f. -leitni, no comptable>:
iniquitat f

rang·snúa <-sný ~ -snúum | -sneri (o: -snéri) ~ -snerum (o: -snérum) | -snúiðe-u>:
1. (afbakadeformar una cosa, alterar una cosa (desfigurar o distorsionar una cosa, esp. un text)
2. (snúa út úr, rangfæratergiversar una cosa (falsejar una cosa, esp. un text o unes declaracions)
◊ það gjörir hann líka í öllum bréfum sínum, hann talar í þeim um þetta. En í þeim er sumt þungskilið, er fáfróðir og staðfestulausir menn rangsnúa, eins og öðrum ritum, sjálfum sér til tortímingar: ho fa igualment a totes les seves cartes. Hi parla d'aquestes coses. En elles s'hi troben punts difícils de comprendre que els ignorants i els inconstants tergiversen, com fan també amb les altres Escriptures, per a la pròpia ruïna i perdició
3. (spillapervertir una cosa (desviar una cosa de la seva rectitud o fer-la tornar dolenta)
◊ þú djöfuls sonur, fullur allra véla og flærðar, óvinur alls réttlætis, ætlar þú aldrei að hætta að rangsnúa réttum vegum Drottins?: tu, fill del dimoni, ple de tota mena d'enginy i arteria, enemic de tota justícia, per ventura no cessaràs pas de pervertir les vies dretes del senyor?

rang·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:
1. (öfugur, ranghverfura l'inrevés (que està del revés, davant darrere)
◊ herra, segir hann, hryggiz eigi af þessu efni, þessir hafa fá menn ok engan liðskost til þess at granda yðvarri sœmd, því at þeirra afl virði ek lítils; fáit mér til fylgdar tuttugu þúsundir riddara, ok skal ek makliga ganga þeim at veita nætrgisting, ok ef ek hefir eigi drepit þá alla áðr sóli sezt, verði rangsnúnir sporar mér á fœtr settir, en brott tekinn toppr ór mínum hesti, en ek sjálfr hafðr at athvarfi: senyor, li va dir, no estigueu trist per aquest motiu, que aquests tenen pocs homes i cap força militar [com] per a causar menyscapte a la vostra honor, car no valoro en gaire llur força; doneu-me un acompanyament de vint mil cavallers i aniré donar-los merescudament un allotjament [perpetu] per a passar la nit: i si no els he morts a tots abans que el sol no es pongui, que em posin els esperons girats davant-darrere als peus i que li llevin el serrell al meu cavall i que jo mateix em vegi privat de les vostres atencions
2. (spillturtort -a, pervers -a (fals, corromput, depravat)
◊ andstyggð fyrir Drottni eru þeir, sem hafa rangsnúið hjarta, en yndi hans þeir, er breyta ráðvandlega: són una abominació davant Jahvè els qui tenen un cor pervers, però el seu goig els qui es comporten amb integritat
◊ ó, þú vantrúa og rangsnúna kynslóð, hversu lengi á ég að vera hjá yður og umbera yður? Fær þú hingað son þinn: o generació descreguda i perversa! Fins quan hauré d'estar entre vosaltres i us hauré de suportar? Mena aquí el teu fill
◊ gagnvart ástríkum ert þú ástríkur, gagnvart ráðvöndum ráðvandur, gagnvart hreinum hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: amb el qui és afectuós tu ets afectuós, amb l'honest tu ets honest, amb el pur tu ets pur, però amb el pervers tu ets esquerp

rang·staða <f. -stöðu, no comptable>:
1. <ESPORTfora de joc m, orsai m
2. <MEDmalposició f
♦ rangstaða legs: malposició de l'úter

rang·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
<MEDdisfunció f

rang·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
<ESPORTen fora de joc
♦ vera rangstæður: estar en fora de joc

rang·sælis <adv.>:
en sentit contrari al de les busques d'un rellotge

rang·túlka <-túlka ~ -túlkum | -túlkaði ~ -túlkuðum | -túlkaðe-ð>:
interpretar erròniament una cosa, malinterpretar una cosa

rang·túlkun <f. -túlkunar, -túlkanir>:
interpretació errònia, mala interpretació

rangur, röng, rangt <adj.>:
1. (ekki rétturequivocat -ada, incorrecte -a (no correcte)
◊ reikningurinn er rangur: el compte està malament
♦ gera rangt: fer malament
♦ gera e-ð rangt: fer malament una cosa, fer-ne una de lletja
♦ gera e-m rangt til e-s: #1. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negativesésser injust -a amb algú vara orättvis mot ell/ella (tractar algú)#2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negativesbehandla ell/ella illa (tractar algú d'una manera inadequada, incorrecta o injusta)
♦ hvað er rangt við e-ð?: : què li passa a...?
♦ handtaka rangan mann: detenir la persona equivocada
♦ rangt svar: una resposta equivocada (o: incorrecta; o: errònia)
♦ rangur eiður: jurament en fals
◊ sá er hefir óflekkaðar hendur og hreint hjarta, eigi sækist eftir hégóma og eigi vinnur rangan eið: el qui té les mans netes i un cor pur, el qui no encerca vanitats ni fa juraments en fals
♦ röng notkun: mal ús, ús incorrecte
♦ röng skoðun: una falsa idea, una opinió equivocada
♦ hafa ranga skoðun á e-u: anar desencarrilat -ada en una cosa
♦ það var rangt af þér að gera þetta: has fet malament fent això
2. (skakkur, ósannurerroni -ònia (que no és ver, fals & no adequat)
♦ hafa á röngu að standa: estar equivocat -ada, anar errat -ada, <o LITtenir tort
◊ daginn eftir gekk hann út og sá tvo Hebrea vera að þrátta sín á milli. Þá mælti hann við þann, sem á röngu hafði að standa (rāˈʃāʕ ~ רָשָׁע:   wa-i̯ˈʝɔmɛr   lā-rāˈʃāʕ,   וַיֹּאמֶר, לָרָשָׁע): "Hví slær þú náunga þinn?": l’endemà va sortir i va veure dos hebreus que es barallaven. Digué al qui no tenia la raó: «¿Per què pegues al teu proper?»
◊ reiði hans upptendraðist og gegn vinum hans þremur, fyrir það að þeir fundu engin andsvör til þess að sanna Job, að hann hefði á röngu að standa (וַיַּרְשִׁיעוּ אֶת-אִיּוֹב): la seva ira també es va encendre contra els seus tres amics perquè no havien sabut trobar una resposta amb què provar al Job que anava errat
♦ hafa rangt fyrir sér: #1. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negativesestar equivocat -ada (no tenir la raó)#2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negativesequivocar-se (cometre un error)
♦ með röngu: a tort
◊ betra er lítið með réttu en miklar tekjur með röngu: més val poc amb justícia que no pas grans guanys [obtinguts] amb injustícia
♦ fara með röngu: anar equivocat -ada, no tenir raó
♦ rétt eða rangt?: veritat o mentida?, ver o fals? (Bal.
3. (vítaverður, ámælisverðurreprotxable (blasmable, reprovable)
♦ hafa rangt við [í e-u]: fer trampes [en una cosa]
4. (snúinn, undinntort -a (torçut, no dret)
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, | enn þú ráð nemir, / nióta mundo, ef þú nemr, / þér muno góð, ef þú getr: / scósmiðr þú verir | né sceptismiðr, / nema þú siálfom þér sér; / scór er scapaðr illa, | eða scapt sé rangt, / þá er þér bǫls beðit: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no siguis sabater ni fabricant d'astes si no és que les fas per tu mateix, perquè et voldran mal si la sabata està mal afaiçonada o si l'asta és torta
♦ ganga rangan stíg í e-u: <LOC FIGanar pel mal camí en una cosa
◊ Steinn kvað það auðsætt að Þorsteinn gengur réttan stíg "en þú rangan í ykkrum skiptum og mun hann koma upp undir þér að lyktinni": l'Steinn va dir que era obvi que en Þorsteinn anava pel bon camí "però tu pel mal camí en els tractes que us teniu i que ell al final s'acabarà aprofitant de tu
♦ → Rangá “nom de diversos rius islandesos”
5. (svikull, fláráðurenganyós -osa (que té l'aparença de veritat, però en realitat enganya)
◊ "þar liggr Reginn, | ræðr um við sic, / vill tæla mǫg, | þann er trúir hánom; / berr af reiði | rǫng orð saman, / vill bǫlva smiðr | bróður hefna": allà jeu en Reginn, aconsellant-se amb si mateix; vol trair el noi que confia en ell. Empès per l'ira va ajuntant paraules enganyoses: el forjador d'infortunis vol venjar son germà
6. (óréttlátur, rangláturinjust -a (no just)
◊ Illugi svarar: "Rangt sýnist mér vera að svo mikill þjófur gangi undan: l'Illugi va respondre: "no em sembla just que un lladre tan gran s'escapi"
◊ þá segir Angantýr: "Eigi ertu til lands þessa kominn með lǫgom, oc rangt viltu bjóða". Þá qvað Angantýr...: aleshores l'Angantýr va dir: "No has vingut a dreta llei a aquesta terra, i hi vols fer un tracte injust". Aleshores l'Angantýr va dir...
♦ fylgja að röngu máli: donar suport a una causa injusta
◊ Þorkell mælti: "Þá þótti Guðmundi óvinsælt vera málið og mun svo og vera því að slík verk hafa verst verið unnin. Og veit eg hvað þér hefir til gengið hingað að fara að þú ætlaðir að eg mundi vera óhlutvandari en Guðmundur og mundi eg vilja fylgja að röngu máli": en Þorkell va dir: "al Guðmundur li va semblar llavors que la causa no gaudia del favor de la gent i així devia ser, car, el fet és un dels pitjors que s'han comès. I sé perfectament què és el que t'ha mogut a venir fins aquí: has cregut que jo seria menys conscienciós que no en Guðmundur i que voldria donar el meu suport a una causa dolenta
♦ gera e-m rangt: fer un tort a algú, fer una injustícia a algú

rang·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:
estimació errònia, errada f, error m,f
◊ nú gerðist hann fylgdarmaður Þormóðar og léku oft að honum dætur heimskunnar, þær dul og rangvirðing, svo að hann vissi eigi gjörla hver hann var: i així fou com a partir de llavors en Fífl-Egill es va convertir en l'acompanyant d'en Þormóður i les filles de l'estupidesa -l'estufera (cf. Baetke 1987, pàg. 95: dul f. <...> ‘Selbstüberschätzung, Überheblichkeit’) i l'estimació errònia [de la situació]- sovint n'hi jugaven de tots colors, de manera que gairebé no sabia ni qui era

rang·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MEDdisplàsia f

rang·þýddur, -þýdd, -þýtt <adj.>:
mal traduït -ïda

rani <m. rana, ranar>:
1. (á fíltrompa f (d'elefant)
2. (á svínimusell m, morro m, grufa f (Mall.(de porc)

ranka <ranka ~ rönkum | rankaði ~ rönkuðum | rankaðvið sér>:
1. <GENtornar en si
◊ ...og þeir réðust á okkur í húsasundi. Þeir börðu þig svo fast, þér blæddi svo mikið! Ég fékk ekki að fara með þér í sjúkrabílnum, þegar ég kom á spítalanum, hafðirðu rankað við þér, en þú þekktir mig ekki, svo ég fór: ...i ens varen agredir a un carreró. Et varen pegar molt fort, sagnaves molt. No em varen deixar anar amb tu a dins l'ambulància i quan vaig arribar a l'hospital, tu havies recobrat el coneixement, però no em reconeixies i me'n vaig anar
2. <FIGdespertar-se, tornar a la terra (deixar d'estar a la lluna, recuperar la concentració després d'haver tingut el cap a tres quarts de quinze)
3. mig rankar við e-u: <loc. impers.> (muna óljóst eftirme'n recordo vagament
◊ mig rankar við því: me'n recordo vagament

<LIT rann <n. ranns, rönn>:
1. (stór, aflangt hús, stórhýsicasal m (casa gran, esp. de forma oblonga)
23. Styrr varð í ranni, ǀ stucco ǫlscálir, ǁ í blóði bragnar lágo, ǀ komið ór briósti Gotna: 24. Hi hagué avalot dins el casal, els atuells de cervesa caigueren a terra, els homes jagueren en la sang brollada del pit dels gots (vocabulari: #1. Gotar: En Neckel/Kuhn 1983⁵, pàg. 328, interpreta aquest mot com a etnònim, d'aquí que l'escriguin en majúscula. Escrit en minúscula, el significat canviaria a: dels homes[, dels guerrers])
♦ opt er þat (o: mart) í karls húsi, er eigi er í konungs ranni: <LOC FIGsovint hi ha a la casa del pagès el que (o: manta cosa que) no es troba pas al casal del rei
♦ → konungsrann “Casa Reial”
2. <FIGestatges m.pl, casa f, llar f

rann:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → renna “córrer”

< rann·sak <n. -saks, -sök>:
<JURescorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats) (húsleit)

rann·saka <-saka ~ -sökum | -sakaði ~ -sökuðum | -sakaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENinvestigar una cosa ~ algú
◊ hann rannsakaði að um kristnihald manna og þar er honum þótti ábótavant kenndi hann þeim rétta siðu: s'informava de la manera com la gent observava el cristianisme i allà on creia que ho feien d'una manera deficient, ell els ensenyava els costums dreturers
2. (leita vandlega umescorcollar una cosa, rastrejar una cosa (Mall.) (perquirir, fer una perquisició)
♦ rannsaka e-ð ítarlega: escorcollar una cosa
◊ rannsaka þú í viðurvist frænda vorra, hvað hjá mér er af þínu, og tak það til þín: escorcolla, en presència dels nostres parents, les meves coses i agafa'n el que sigui teu
◊ "en á morgun, er ljóst er, skulum vér rannsaka alla eyna og drepa þá manninn": "i demà de matí, quan farà claror, escorcollarem tota l'illa i llavors matarem l'home"
◊ þá lét Ólafur konungur rannsaka valinn: llavors el rei Olav va fer escorcollar els morts del camp de batalla (per agafar-los el que poguessin tenir de valor? o cal entendre la frase en el sentit de va fer fer recompte dels morts del camp de batalla?)
3. (gera húsleitescorcollar una casa (cercant-hi objectes robats, un fugitiu etc.)
◊ "vera má það," segir Arnkell, "en rannsaka viljum vér hér": "és possible," diu l'Arnkell, "però[, així i tot,] escorcollarem la casa"
◊ "er þér nokkuð um að vér rannsökum þig og hús þín?": hi tens res a dir que t'escorcollem a tu i ca teva?
4. (skoða rækilegaestudiar una cosa, investigar a fons una cosa (examinar detingudament una cosa, escrutar una cosa)
◊ rannsökuðu þeir það fé. Spurði Karl hversu Leifi sýndist þetta fé: van examinar les monedes d'argent i en Karl va demanar a en Leif què li semblaven aquells diners
♦ rannsaka bækur: estudiar [els] llibres
◊ margir munu rannsaka hana (= þessa bók), og þekkingin mun vaxa: molts l'estudiaran (aquest llibrei el coneixement augmentarà
◊ ...og rannsökuðu daglega ritningarnar, hvort þessu væri þannig farið: ...i estudiaven cada dia les Escriptures si les coses eren d'aquesta manera
♦ rannsaka ráð sitt: <LOC FIGreflexionar sobre la seva vida
♦ rannsaka mál: examinar un afer, analitzar un afer
◊ ég mun rannsaka mál þitt, þegar kærendur þínir koma: estudiaré el teu cas quan hagin arribat els teus acusadors
5. (túlka merkinguesbrinar el sentit d'una cosa (escatir el sentit, interpretar)
◊ ...og segir nú Gísla hvað títt er að Þórdís hefur nú upp rofið málið og rannsakað vísuna: ...i conta llavors a en Gísli el que estava passant: que la Þórdís acabava de treure l'entrellat de la cosa tot escatint el sentit de la vísa
6. (um lið, val, o.s.fr.inspeccionar una cosa (revisar la tropa, host, morts en un camp de batalla etc. per fer-ne el recompte)
◊ Hákon konungr stöðvaði liðit, er hann kom á vatnsbotninn, ok var rannsakat liðit, ok hafði hann eigi meirr en CC utan sveina: el rei va fer aturar la seva tropa quan va arribar a l'extrem superior del llac i van inspeccionar la tropa i, a banda dels mossos, no tenia més de dos-cents homes
◊ en á þingi því sýndu menn vopn sín, svo var þá og rannsakað útboðið í hverri skipreiðu: i en aquell þing, els homes van mostrar llurs armes i de la mateixa manera també s'hi van inspeccionar els vaixells i les tripulacions de cada lleva de vaixells
7. <JURinvestigar una cosa, inquirir una cosa, indagar una cosa (cast., ekki ritm./no lit.
◊ ...þar eð þeir ætli að rannsaka mál hans rækilegar: ...com si volguessin investigar més a fons el seu cas

< rann·sakan <f. -sakanar, -sakanir>:
(húsleitescorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats)

rann·sakandi <m. -sakanda, -sakendur>:
investigador m, investigadora f

rann·sakandi, -sakandi, -sakandi <adj.>:
escrutador -a

rann·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
1. <GENrecerca f, investigació f
♦ gera rannsókn; á e-u: investigar una cosa
♦ rannsóknir og þróun: desenvolupament i recerca
♦ sinna rannsóknum innan rannsóknarverkefnis: dur a terme recerques en el si d'un projecte d'investigació
♦ vísindalegar rannsóknir: recerques científiques
2. <JURinvestigació f, indagació f (cast., ekki ritm./no lit.
♦ fá mál til rannsóknar: investigar un cas
♦ rannsókn sakamáls: instrucció f de sumari, investigació f judicial
♦ opinber rannsókn: investigació pública
3. (um eitt ákveðið efniestudi m (recerca monogràfica)
♦ klínísk rannsókn: estudi clínic
♦ → eiturefnarannsókn “estudi toxicològic”
4. (greininganàlisi f (de sang, d'orina & productes o substàncies)
♦ → DNA-rannsókn “anàlisi de l'ADN”
◊ rannsókn á blóði: anàlisi f de sang (blóðprufa; → blóðrannsókn)
◊ rannsókn á þvagi: anàlisi f d'orina (þvagprufa; → þvagrannsókn)
5. (skoðunexamen m (examinació)
◊ rannsókn á eistum: examen m testicular, examinació f testicular
<6. (húsleitescorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats)

rannsóknar- <en compostos>:
1. <GENde recerca
1. <JURd'instrucció

rannsóknar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m de recerca, tècnica f de recerca

rannsóknar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar>:
1. <GENinvestigador m, investigadora f
2. <JUR RELIG HISTinquisidor m

rannsóknar·aðstoð <f. -aðstoðar, pl. no hab.>:
ajut m a la recerca

rannsóknar·áfangastjóri <m. -áfangastjóra, -áfangastjórar>:
investigador m principal, investigadora f principal

rannsóknar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
programa m de recerca, pla m de recerca

rannsóknar·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
1. <GEN JURjutge m d'instrucció, jutgessa f d'instrucció
2. <JUR RELIG HISTinquisidor m

rannsóknar·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:
<JURtribunal m d'instrucció

rannsóknar·efni <n. -efnis, -efni>:
matèria f objecte de recerca

rannsóknar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m (o: expedició f) de recerca, viatge m d'exploració

rannsóknar·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de recerca

rannsóknar·leiðangur <m. -leiðangurs, -leiðangrar>:
expedició f de recerca

rannsóknar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur. Gen. pl.: -lögreglna o: -lögregla>:
policia f judicial, CGIC f, comissaria f general d'investigació criminal

rannsóknarlögreglu·maður <m. -manns, -menn>:
agent m & f de la policia judicial

rannsóknar·maður <m. -manns, -menn>:
investigador m, investigadora f

rannsóknar·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m de recerca

rannsóknar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió investigadora, comissió f d'investigació
♦ Rannsóknarnefnd Alþingis: comissió parlamentària d'investigació, comissió d'investigació del Parlament

rannsóknar·niðurstaða <f. -niðurstöðu, -niðurstöður. Gen. pl.: -niðurstaðna o: -niðurstaða>:
resultat m de la investigació

Rannsóknar·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<JUR RELIG HISTtribunal m de la Inquisició
♦ hinn heilagi kaþólski rannsóknarréttur: el tribunal de la Santa Inquisició Catòlica
♦ rannsóknarrétturinn heilagi: [el tribunal de] la Santa Inquisició

rannsóknar·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de recerca, vaixell laboratori m

rannsóknar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
laboratori m [d'investigació]

rannsóknar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
institut m de recerca

rannsóknar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
centre m de recerca

rannsóknar·svið <n. -sviðs, -svið>:
àmbit m de recerca
♦ rannsóknarsvið hennar liggur m.a. á sviði <+ Gen.>el seu àmbit de recerca és, entre d'altres, ...

rannsóknar·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
projecte m de recerca

rannsóknar·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
[treball m de] recerca f
♦ sjónræn rannsóknarvinna: recerca visual

rannsóknar·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
seminari m [pràctic] (tipus d'activitat lectiva)

<LIT rannur <m. ranns, rannar>:
variant de rann ‘casa; llar’

Rann·veig <f. -veigar, pl. no hab.>:
Rannveig f (ginecònim)

rapp <n. rapps, pl. no hab.>:
<MÚSrap m

rappa <rappa ~ röppum | rappaði ~ röppuðum | rappað>:
<MÚSfer rap
♦ rappa e-ð: fer un rap sobre una cosa

rappari <m. rappara, rapparar>:
<MÚSràper m & f

rapp·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estrella f del rap

rapp·tónlist <f. -tónlistar, pl. no hab.>:
<MÚSmúsica f rap

rapsódía <f. rapsódíu, rapsódíur. Gen. pl.: rapsódía>:
rapsòdia f

rasa <rasa ~ rösum | rasaði ~ rösuðum | rasað>:
1. (hrasaensopegar (entrebancar-se, travelar)
◊ hestur Svarthöfða rasaði er hann reið að túngarðinum og stökk hann af baki og hljóp skjótt á hestinn fyrir aftan söðulinn og reið svo heim í túnið: el cavall de n'Svarthöfði va ensopegar quan estava a punt d'arribar a la tanca del tún del mas. L'Svarthöfði va saltar de la sella a terra però d'un bot tornà a muntar immediatament a dalt del cavall darrere la sella i va entrar d'aquesta manera dins el tún del mas
♦ rasa við: trontollar, fer tentines (estar a punt de caure, tentinejar)
◊ ljós brann at útidyrunum, en veðr var þungt. Ok er Sveinn brjóstreip kom at útidyrunum, hjó Sveinn Ásleifarson framan í enni honum, ok rasaði hann við, en fell eigi, ok er hann rétti við, þá sá hann mann standa í dyrunum ok hugði, at sá hefði særðan hann: a la porta exterior hi havia un llum encès, però la tempesta era espessa i fosca, i quan l'Sveinn Corda-en-pit va arribar a la porta exterior, l'Sveinn Ásleifarson li va pegar un cop al front. Va trontollar una mica però no va arribar a caure i quan es va tornar a posar dret, va veure que a la porta hi havia algú i va pensar que devia ésser el qui li havia pegat
◊ Aron hljóp þá að Birni og hjó til hans með saxinu Tumanaut og brá eigi. Björn rasaði við en Áron hljóp af túninu og yfir ána og hvarf þeim þar í myrkrinu: l'Aron aleshores va atacar en Björn d'un salt i el va colpir amb el sax Tumanaut però sense haver-lo desembeinat. En Björn va tentinejar i l'Áron [ho aprofità] per sortir corrents del tún del mas, va travessar el riu i els va desaparèixer en la fosca
◊ nú œstist Sturla ok steðjar af skipinu upp á þarabrúkit. Honum varð hált á þarabrúkinu, en Aron snarar í móti honum ok leggr saxinu Tumanaut af því ǫllu afli, sem hann hafði til. Lagit kom á Sturlu miðjan. En með því at sólinn var stǫkkr, en brúkit var hált ok fast var til lagit, þá rasar Sturla ok fellr: llavors l'Sturla es va enfurismar i va saltar del vaixell caiguent damunt un caramull d'algues. Les algues el feren llenegar (li feren perdre l'equilibri?). L'Aron es llançà contra ell assestant-li amb totes les seves forces un cop amb el sax Tumanaut que ell posseïa [després de la mort d'en Tumi]. El cop de sax va endevinar l'Sturla al bell mig del cos, i com que la sola de la seva sabata era rellisquent i les algues eren molt llenegadisses i el cop fou fort, l'Sturla va trampolejar i va caure (vocabulari: #1. þarabrúk: Cf. Baetke 19874, pàg. 766: þara-brúk n. (u.f.) am Strand aufgehäufter Tang, Tanghaufen; )
2. (æsaprecipitar-se [cap endavant] (moure's a cuita-corrents)
♦ rasa fram: precipitar-se cap endavant
♦ rasa fyrir (o: um) ráð fram [í e-u]: <LOC FIGprecipitar-se [en un afer], actuar a la babalà [en un afer] (actuar irreflexivament, amb precipitació i/o sense reflexionar)
♦ rasa út: jugar com a bojos, desfogar-se jugant, esbravar-se jugant

rasandi, rasandi, rasandi <adj.>:
furiós -osa, enfurismat -ada

rasi <m. rasa, rasar>:
raça f (kyn; kynþáttur)

rasismi <m. rasisma, no comptable>:
racisme m (kynþáttahatur)

rasisti <m. rasista, rasistar>:
racista m & f (kynþáttahatari)

rask <n. rasks, no comptable>:
trasbals m, trastorn m

raska <raska ~ röskum | raskaði ~ röskuðum | raskaðe-u>:
1. (rótaremoure una cosa (regirar)
♦ raska jarðvegi: gratar la terra, remenar la terra, entrecavar la terra
2. (trufladestorbar una cosa, pertorbar una cosa (alterar, contorbar)
♦ raska jafnvæginu: trencar l'equilibri, rompre l'equilibri (Bal.
♦ raska ró e-s: pertorbar la tranquil·litat d'algú, [per]torbar el repòs d'algú
◊ ef eitthvað er raskað við því, sem framliðnum kemur við, má búast við að eiga þá á fæti: si s'altera res del que tingui a veure o concerneixi als finats, es pot esperar d'heure-se-les amb ells
3. (valda óreiðu, setja í ólagcapgirar una cosa, ocasionar un trastorn a una cosa (ocasionar un daltabaix en el funcionament, desgavellar, causar desordre o confusió)
◊ ljóst er að verkfallið hefur raskað námi nemenda og skipulagi skólastarfsins: està clar que la vaga ha causat un trastorn als estudis dels escolars i l'organització de l'activitat escolar
4. (bann, boð, sáttmálirevocar totalment o parcialment una cosa (prohibició, edicte, pacte)
◊ ...að ekki má raska því banni eða boði, sem konungur hefir út gefið: ...que cap prohibició o edicte establert pel rei no pot pas ser revocat (no s'hi pot introduir cap canvi, s'han de complir tal i com s'han ordenat)

rasp <n. rasps, no comptable>:
(brauðrasppa ratllat, pa rallat (Val., Bal.) (farina de galeta per arrebossar)

raspa <raspa ~ röspum | raspaði ~ röspuðum | raspaðe-ð>:
ratllar una cosa, rallar una cosa (Val., Bal.) (rífa)
♦ raspa ost [yfir e-ð]: ratllar (o: rallar) formatge sobre una cosa

raspur¹ <m. rasps, raspar>:
(verkfæriraspa f (eina)

raspur² <m. rasps, no comptable>:
(brauðrasppa ratllat, pa rallat (Val., Bal.) (farina de galeta per arrebossar)
♦ velta ýsu ~ ýsubitum upp úr raspi og steikja [hana ~ þá] í olíu á pönnu: arrebossar eglefí ~ tallades d'eglef&#237; en pa ratllat i fregir-lo ~ fregir-les a la paella en oli

rass <m. rass, rassar>:
cul m
◊ ok endum vér svá sǫgu Vilmundar viðutan með því ályktarorði af þeim, sem skrifat hefir, at sá, sem lesit hefir ok hinir, sem til hafa hlýtt, ok allir þeir sem eigi eru svá ríkir, at þeir eigi kóngi várum skatt at gjalda, þá kyssi þeir á rassinn á Ǫskubusku ok takit þat til yðar, allt slíkt sem hjá fór, þá Kolr kryppa sarð hana ok sitið í þann frið sem þér fáit af henni. Valete!: i així acabem la història d'en Vilmundr viðutan amb aquestes paraules de cloenda que el qui l'ha escrita adreça al qui l'hagi llegida i als qui l'hagin escoltada i a tots els qui no siguin prou rics per a haver de pagar impostos al nostre rei: que li facin un petó al cul a la Ventafocs! i vosaltres quedeu-vos amb tot el que va passar quan en Kolr Gep la va boixar i gaudiu de la pau que ella us doni. Valēte!
♦ detta á rassinn: caure de cul
♦ gefa e-m spark í rassinn: donar-li a algú una guitza al cul, pegar-li a algú una coça al cul (Bal.
♦ hlunkast á rass: caure de cul, pegar una [bona] culada
♦ klóra sér í rassinum [með hægri hendinni]: gratar-se les anques [amb la mà dreta]
♦ rass á konum ~ karlmönnum: el cul de les dones ~ dels homes
◊ stórir rassar á karlmönnum... ég bara get það!: els culs grossos en els homes... senzillament no els puc suportar!
♦ renna (o: fara) á rassinn með e-ð: <LOC FIGfracassar amb una cosa, encaixar un revés amb una cosa
♦ vera (o: lenda) í rassi með e-ð: <LOC FIGanar endarrerit -ida amb una cosa
♦ vera með húðflúr á rassinum: tenir un tatuatge a les anques
  La cloenda de la Vilmundar saga viðutan és més interessant del que sembla al primer cop d'ull: analitzada en detall, he arribat a la conclusió que és una exhortació, adreçada pel seu autor a tots aquells que han de pagar impostos al rei a sublevar-se contra el poder reial i capgirar l'ordre social establert, que és precisament el que passa quan l'esclau Kolr Gep carda la Ventafocs, i a continuar la lluita des dels boscos, si la revolta falla a les ciutats, devastant i arrasant els camps de conreu i els ramats del rei. Les enigmàtiques paraules sitið í þann frið sem þér fáit af henni. Valete s'han d'interpretar, al meu entendre, en el sentit de viviu gaudint de la pau que vosaltres obtindreu d'ella — de la revolta, la uppreist . El Valete! final és ambivalent, car es pot interpretar com una fórmula erudita de comiat, però també com una exhortació a menestrals i pagesos: Siau forts! o Salut!  
     

rassa·köst <n.pl -kasta>:
xivarri m [del dimoni]

rass·bora <f. -boru, -borur. Gen. pl.: -bora>:
forat m del cul, trau m del cul

rass·gat <n. -gats, -göt>:
sés m, <MED anus m, forat m del cul, trau m del cul
♦ ekki rassgat: <LOC FIGres de res, absolutament res
♦ farðu í rassgat!: <LOC FIGque et bombin!, a ca una puta!
♦ troddu þessu upp í rassgatið á þér: <LOC FIGfica-t'ho pel cul!
◊ hún sagði þeim að troða athugasemdum upp í rassgatið á sér: els va dir que es fiquessin llurs remarques pel cul

rass·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
forat m del cul, trau m del cul  (anglicisme o danicisme semieufemístic per rassgat)

rassía <f. rassíu, rassíur>:
1. <GENredada f
♦ rassía lögreglunnar: una redada de la policia, una redada policial
◊ lögreglan gerði rassíu í gær: la policia va fer una redada ahir
2. (í tölvu[m], í íverustað e-s o.s.fr.escorcoll m [per sorpresa] (d'habitatge, d'ordinador etc.)

rass·kinn <f. -kinnar, -kinnar>:
anca f, natja f

rass·op <n. -ops, -op>:
forat m del cul, trau m del cul  (vulgarisme per endaþarmsop)

rass·ragur, -rög, -ragt <adj>:
marieta
◊ Loptr hljóp þá upp ok mælti: "Heyr þar til! þú rassragr maðr, mundir bregða fǫður mínum rangindum! Skal nú aldri sættask!": en Loptr es va aixecar d'un bot i va dir: "Escolteu el que està dient! Tu, marieta, tu hauries de retreure il·legalitats a mon pare? Mai no hi haurà reconciliació entre nosaltres!"

rass·skella <-skelli ~ -skellum | -skellti ~ -skelltum | -skellte-n>:
tupar algú a les anques (Bal.), donar una bona tupada a algú a les anques (Bal.)

rass·skelling <f. -skellingar, -skellingar>:
surra f (cast.), jaco m, tupada f a les anques (Mall., Men.

rass·skellur <m. -skells, -skellir>:
surra f (cast.), tupada f a les anques (Mall., Men.

rass·skora <f. -skoru, -skorur. Gen. pl.: -skora>:
regata f del cul, canaleta f del cul, fesa f (o: fenella f) de les anques  (tall llarguer que separa les dues anques)

rass·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f de les anques, part f de les anques
◊ drengurinn minn hefur haft barna-exem á rasssvæðinu: el meu nen ha tingut èczema infantil a la part de les anques

rassvasa·bókhald <n. -bókhalds, no comptable>:
comptabilitat f d'estar per casa

rass·vasi <m. -vasa, -vasar>:
butxaca f de darrere

rastafari <m. rastafara, rastafarar>:
rastafari m & f

rastafari·trúaður, -trúuð, -trúað <adj. rastafara, rastafarar>:
rastafari m & f

rata <rata ~ rötum | rataði ~ rötuðum | rataðe-ð>:
1. <GENorientar-se, saber anar a un lloc
♦ rata [rétta leið]: trobar el camí correcte
◊ sá sem ber þennan staf mun ekki villast í hríð eða verða úti, og eins rata þó ókunnugur sé: el qui porti aquest galdrastafur no s'extraviarà pas en el torb ni morirà de fred a la intempèrie i igualment sabrà trobar el camí encara que no conegui l'indret
◊ amstur heimskingjans þreytir hann, hann ratar ekki veginn inn í borginaels treballs del neci el cansen, a ell que no sap ni anar a ciutat
◊ ég mun leiða blinda menn um veg, er þeir ekki rata, færa þá um stigu, sem þeir ekki þekkjamenaré els cecs per un camí que no saben trobar, els guiaré per senderes que desconeixen
♦ ratarðu þangað?: [que] hi sabràs arribar?, [que] hi saps arribar?
♦ rata á e-ð: trobar una cosa (per casualitat)
♦ rata í raunir: <LOC FIGacabar en un malpàs, caure en tribulacions
♦ rata í ógæfu: <LOC FIGacabar en la desgràcia, caure en la desgràcia
◊ við sjálft lá, að ég hefði ratað í mestu ógæfu á miðju dómþingi safnaðarinsde ben poc ha anat que no caigués en la major de les desgràcies al mig de l'assemblea de la comunitat
2. (ferðastviatjar (anar lluny de casa)
♦ rata víða: viatjar lluny de casa, viatjar per molts d'indrets, tombar pel món
◊ inn frá manni mér, mærðar gyðja, víðförlum, er varð víða ratað, þá er hafði hann ena heilögu Trójuborg brotna látið: conta'm, deessa de la poesia, [els fets] de l'home que féu llargs viatges, [de l'home] que fou llançat a viatjar per molts d'indrets quan va deixar, derruïda, la sagrada ciutadella de Troia
vitz er þǫrf, þeim er víða ratar, dælt er heima hvat; at augabragði verðr, sá er ecci kann oc með snotrom sitrenginy i intel·ligència li calen al qui viatja per l'ample món, [en canvi] a casa qualsevol cosa és bona de fer; qui no sap res i s'asseu amb els llests, n'és la riota
◊ sá einn veit, | er víða ratar / ok hefir fiǫld um farit, / hverju geði | stýrir gumna hverr, / sá er vitandi er vits: només el qui roda lluny i ha viatjat molt, sap quin caràcter té cada home que té ús de raó (per al significat de la locució vera vitandi [mann]vits, cf. el Hróa þáttr heimska (dins: Saga Óláfs konungs hins helga, tom II, 1830, p. 258): má hverr maðr sjá, sá er vits er vitandi, at þessi augu hafi í einum hausi verit bæði, hefir þú nú annat, en ek annat, ok skal konungr hér um dœma á morgin, ok um þat er þú tókt belti ok kníf af Þorgisli bróður mínum ‘qualsevol persona amb ús de raó pot veure que aquests dos ulls són d'un mateix cap i ara, tu en tens un i jo l'altre: però el rei jutjarà demà sobre el cas així com sobre el fet que tu vas agafar el ganivet i el cinyell d'en Þorgils, el meu germà’. La traducció danesa del Carl Christian Rafn (dins: Oldnordiske Sagaer. Femte Bind. 1831. P.230) fa: det kan enhver see, som, har Menneskeforstand, at disse Øjne have begge været i eet Hoved, du har nu det ene, men jeg det andet! og herom skal Kongen dømme i Morgen, saavelsom derom, at du tog Bælte og Kniv fra min Broder Thorgils. Interpreto la locució, per tant, amb el significat de [jeder,] der Menschenverstand hat. A l'Edda del'Snorri, dels nans se'n diu que urðu þeir vitandi mannvits ‘cobraren judici, adquiriren ús de raó’: en af atkvæðum goðanna urðu þeir vitandi mannvits ok hǫfðu manns líki ok búa þó í jǫrðu ok í steinum. Móðsognir var œztr ok annarr Durinn ‘però per decisió dels déus adquiriren ús de raó com els homes i tingueren l'aspecte dels homes, però, tanmateix [i a diferència dels homes], viuen a l'interior de la terra i de les roques. En Móðsognir en fou el més eminent [en rang i dignitat] i el segon, en Durinn’)

rata·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
hiatel·la àrtica (mol·lusc Hiatella arctica syn. Saxicava arctica)

ratast <ratast ~ rötumst | rataðist ~ rötuðumst | ratast>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m ratast satt á munn: <LOC FIGdir una veritat sense voler, encertar-la [sense voler]
♦ oft ratast kjöftugum satt á munn: <LOC FIGsovint [fins i tot] un xerraire diu la veritat sense voler

rat·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
cursa f d'orientació

rati <m. rata, ratar>:
1. (aulibabau m, babava f (nici, beneit)
2. <(nafartrepant m (barrina)
◊ rata munn / létumk rúms of fá / ok um grjót gnaga, / yfir ok undir / stǫðumk iǫtna vegir, / svá hætta ek hǫfði til: vaig fer que la boca [rosegadora] del trepant em fés espai perforant la roca: damunt i davall m'envoltaven els camins dels ètuns (els camins dels ètuns = les roques, car hom creia que els ètuns hi vivien a dins), així era com arriscava el meu cap

rat·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
cursa f d'orientació, joc m d'orientació

rat·sjá <f. -sjár, -sjár>:
radar m

ratsjár·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>: >:
dispositiu[s] m[.pl] de radar, equip m de radar

ratsjár·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de radar
♦ ratsjárstöð á fjallinu Puig Majorestació de radar del Puig Major

rat·skyn <n. -skyns, no comptable>:
[bon] sentit m de l'orientació

rat·vís, -vís, -víst <adj.>:
que sap orientar-se, amb bon sentit de l'orientació
◊ ratvís hesturun cavall que sap trobar amb facilitat el camí de casa

rat·vísi <f. -vísi, no comptable>:
bon sentit de l'orientació

rauð:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → rjóða “enrogir”

rauða <f. rauðu, rauður. Gen. pl.: rauða o: rauðna>:
rovell m [d'ou], vermell m [d'ou] (Mall., Men.(eggjarauða)

rauða·blástur <m. -blásturs, no comptable. Dat.: -blæstri>:
<HISTrauðablástur m, procediment medieval per a obtenir ferro a partir del mýrarrauði “ferro palustre”. Es va abandonar a partir del segle XVI

rauða·gras <n. -grass, -grös>:
roja f, rèvola f, raspeta f (Mall., Men.), rogeta f (Bal.) (planta Rubia tinctorum)

Rauða·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Roja
◊ fyrir trú gengu þeir gegnum Rauðahafið (ἡ Ἐρυθρὰ Θάλασσα, πίστει διέβησαν τὴν Ἐρυθρὰν Θάλασσαν ὡς διὰ ξηρᾶς γῆς) sem um þurrt land, og er Egyptar freistuðu þess, drukknuðu þeir: per la fe travessaren la Mar Roja com [si anessen] per terra eixuta, i quan els egipcis ho intentaren, s'hi anegaren
◊ það var Móse, sem leiddi þá út og gjörði undur og tákn á Egyptalandi, í Rauðahafinu (ἡ Ἐρυθρὰ Θάλασσα, ἐν Ἐρυθρᾷ Θαλάσσῃ) og á eyðimörkinni í fjörutíu ár: fou en Moïsès qui els va treure fent prodigis i miracles al país d'Egipte, a la Mar Roja i al desert durant quaranta anys

rauð·arfi <m. -arfa, -arfar>:
moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.(planta Anagallis arvensis) (nónblóm)

rauð·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
madrilleta f (peix Leuciscus rutilus syn. Rutilus rutilus) (roðagægir)

rauða·viður <m. -viðar, -viðir>:
caoba f (mahóní)

rauða·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:
gran viquing, viquing ferotge
◊ maður hét Þórarinn er bjó í Sunnudal, gamall maður og sjónlítill. Hann hafði verið rauðavíkingur í æsku sinni. Hann var eigi dældarmaður þótt hann væri gamall. Son átti hann sér einn er Þorsteinn er nefndur. Hann var mikill maður og öflugur og vel stilltur og vann svo fyrir búi föður síns að eigi mundi þriggja verk manna annarra hallkvæmara. Þórarinn var heldur félítill maður en vel margt átti hann vopna. Þeir áttu og stóðhross feðgar og var þeim það helst til fjár er þeir seldu undan hestana því að engir brugðust að reið né hug: hi havia un home que es deia Þórarinn, el qual vivia a Sunnudalur, era vell i hi veia poc. Havia estat un gran viquing en la seva joventut. No era una persona gaire tractable encara que ja fos vell. Tenia un fill que es deia Þorsteinn. Era un home gros i fort i de caràcter tranquil i treballava al mas de son pare de tal manera que la feina de tres homes no hauria pas retut més que la seva. En Þórarinn més aviat era pobre pel que fa a cabals però tenia moltes d'armes. Ell i el seu fill tenien una eguassada i la font principal de llurs ingressos era la venda de cavalls perquè llurs bísties no fallaven ni cavalcant-hi ni en valor [a les bregues de cavalls]

rauð·álfur <m. -álfs, -álfar>:
(háðsyrðialb roig (o: vermell) (mot de befa amb què l'Skarphéðinn fa al·lusió a la roba de color llampant que duu posada en Sigmundur)
◊ sjáið ér rauðálfinn, sveinar?nois, que veieu aquell alb roig?

rauð·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om roig (arbre Ulmus rubra)

rauð·áta <f. -átu, pl. no hab.>:
(krabbaflærplàncton vermell, puu vermell (format esp. per crustacis Calanus finmarchicus, Calanus borealis i d'altres puces de mar. És l'aliment principals dels arengs)

rauð·baulari <m. -baulara, -baularar>:
corball ocel·lat (peix Sciaenops ocellatus)

rauð·beða <f. -beðu, -beður. Gen. pl.: -beðna o: -beða>:
bleda-rave roja, bleda-rave roig, remolatxa roja (planta Beta vulgaris subsp. vulgaris var. conditiva ) (rauðrófa)

rauð·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
nabiu vermell, nabiu roig (Val.) (fruit de la planta Vaccinium vitis-idaea)

rauðberja·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
nabinera vermella, nabinera roja (Val.) (planta Vaccinium vitis-idaea)

rauð·beyki <n. -beykis, -beyki>:
faig comú (arbre Fagus sylvatica)

rauð·birkinn, -birkin, -birkið <adj.>:
pèl-roig -oja, roig -oja (Bal.) (roig de cabells i de coloració de la pell)

rauð·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
1. <GEN[de color] marró, castany -a
2. (jarpurroig roja (cavall, egua)
♦ rauðbrúnn hestur: cavall roig

rauð·brystingur <m. -brystings, -brystingar>:
territ m [gros], corriol gros (Bal.) (ocell Calidris canutus)

rauð·bröndóttur, -bröndótt, -bröndótt <adj.>:
[de color] roig tigrat
♦ rauðbröndóttur köttur: un gat roig tigrat

rauð·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
palaia anglesa (peix Pleuronectes platessa) (skarkoli)

rauð·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
amb els ulls vermells, que té els ulls vermells

rauð·fjólublár, -fjólublá, -fjólublátt <adj.>:
vermell violaci -àcia, de color vermell violaci

rauð·fura <f. -furu, -furur. Gen. pl.: -fura>:
pi m melis, pi roig, pi m brancal, pi m negral (arbre Pinus silvestris)

rauð·glóandi, -glóandi, -glóandi <adj.>:
<GEN & FIGroent -a, incandescent

rauð·got <n. -gots, pl. no hab.>:
tauró m de Grenlàndia petit (peix Somniosus microcephalus després de néixer)

rauð·grautur <m. -grautar, -grautar>:
<CULINrauðgrautur, mena de gelea dolça feta amb gerds i groselles

rauð·greni <n. -grenis, -greni>:
pícea f, avet vermell, avet roig (Val.) (planta Picea abies)

rauð·gresi <n. -gresis, -gresi>:
herba f de Sant Robert, agulles f.pl, poteta f de gall, herba roberta (Mall. (planta Geranium robertianum)

rauð·gulur, -gul, -gult <adj.>:
falb -a

rauð·gylltur, -gyllt, -gyllt <adj.>:
ros -ossa daurat -ada, groc -oga vermellenc -a

rauð·haus <m. -hauss, -hausar>:
pèl-roig m, roig m (Bal.

rauð·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gutxo aspre (peix Centrophorus squamosus syn. Lepidorhinus squamosus)

rauð·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
agró roig (ocell Ardea purpurea)

rauð·hetta <f. -hettu, -hettur. Gen. pl.: -hetta>:
licnis f (designació de les plantes del gènere Lychnis)

Rauð·hetta <f. -hettu, no comptable>:
Caputxeta Vermella
♦ Rauðhetta litla: la Caputxeta Vermella

rauðhettu·búningur <m. -búnings, -búningar>:
disfressa f de Caputxeta Vermella

rauð·hjörtur <m. -hjartar, -hirtir>:
cérvol m, cervo m (Val.), cero m (Bal.) (mamífer Cervus elaphus)

rauð·humla <f. -humlu, -humlur. Gen. pl.: -humla>:
borinot arborer (insecte Bombus hypnorum. No es dóna als PPCC)

rauð·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
pèl-roig -oja, roig roja (Bal.)

rauðhöfða·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
[ànec] xiulador m, piuló m (Val.), piula f (Bal.) (ocell Anas penelope)

rauði <m. rauða, no comptable>:
1. mena aurífera, sorra aurífera (?)
◊ hann fann ok rauða þann í jǫrðu er hann blés af gull, ok af þessháttar hlutum varð hann skjótt ríkr. Hann sagði ok fyrir árferð ok marga aðra leynda hluti, ok af slíku ok mǫrgu ǫðru tóku þeir hann til hǫfðingja yfir eyna: també va trobar dins la terra aquell rauði del qual n'obtingué or i gràcies a coses d'aquesta mena es va convertir ràpidament en ric i poderós. També predeia quin seria l'esplet de les collites i moltes d'altres coses absconses i per aquestes i moltes d'altres més coses l'elegiren cabdill de l'illa
2. (mýrarauðiferro m palustre (mena de ferro que es troba en zones d'aiguamolls, llacs i d'altres dipòsits semblants)
◊ flestra hluta hǫfum vér þeirra getit i þessarri ey, er helzt eru umrœðu verðir. En þó eru enn þeir hlutir sumir, er geta má ef vill. Á því landi er málmr svá mikill, er járn skal af gera, ok kalla menn þann málm rauða eptir mállýzku sinni, ok svá kalla menn hér með oss. En sá málmr hefir verit œrinn einn dag fundinn, ok menn hafa ætlat at búa annan dag ferð sína þangat, ok blása þar ok gera járn af, þá hefir sá rauði horfit svá i brott, at engi maðr veit hvar hann kom niðr, ok er þat kallat á því landi rauða-undr. Þá er sá enn annarr hlutr, er mǫnnum þykkir undarligr vera. Svá er sagt, at keldur sé þær á Íslandi, er menn kalla ǫlkeldur, ok er því svá kallat, at vatn er þar er í, er líkara þefjat munngáti en vatni: t'hem esmentat la major part de coses que en aquesta illa són majorment dignes d'ésser tractades. Tanmateix, encara hi ha algunes coses més que es poden esmentar si es vol. En aquesta terra hi ha una gran quantitat de mena de metall de ferro, i els habitants anomenen aquesta mena rauði en llur idioma com també ho fan la gent entre nosaltres. I aquesta mena es va descobrir un dia en gran abundància i quan la gent l'endemà hi anaren per fondre-la i obtenir-ne ferro, el rauði havia desaparegut de manera que ningú no sap on es va enfonsar [dins la terra] i en el país hom anomena aquest fet la meravella del rauði. En ultra, encara hi ha una altra cosa que a la gent els sembla meravellosa. Conten que a Islàndia hi ha fonts que els habitants de l'illa anomenen fonts de cervesa i els diuen així perquè l'aigua que hi ha fa més olor de cervesa que no pas d'aigua
◊ Bjǫrn hét maðr norrœnn er kom út síð landnámatíðar ok nam Norðrárdal fyrir norðan Norðrá ok Bjarnardal allan, ok þá dali alla er þar ganga af. Hann bjó at Dalsmynni. Hann blés fyrstr manna rauða á Íslandi ok var hann af því kallaðr Rauða-Bjǫrn. Hann átti annat bú niðr frá Mælifellsgili, en annat niðr í heraði sem ritat er: Bjǫrn era com es deia un noruec que va arribar a Islàndia a les darreries de l'època de la colonització i va prendre possessió del Norðrárdalr, la Vall del Riu del Nord, al nord de Norðrá, el Riu del Nord, i tot el Bjarnardalr, la Vall d'en Bjǫrn, així com les valls adjacents (lit.: que en surten, que en neixen). Va viure al mas de Dalsmynni. Fou el primer a Islàndia a obtenir ferro a partir del ferro palustre i per això li deien Rauða-Bjǫrn. Tenia un segon mas a sota de la Gorja del Mælifell, el Puig-Gnòmon, i un altre a la part de sota de la comarca, tal com ja s'ha escrit

rauð·íkorni <m. -íkorna, -íkornar>:
esquirol m [europeu] (mamífer Sciurus vulgaris)

rauðka <f. rauðku, rauðkur. Gen. pl.: rauðka o: rauðkna>:
pèl-roja f, roja f (Bal.

rauð·kani <m. -kana, -kanar>:
pelicà rosat (ocell Pelecanus rufescens)

rauð·kál <n. -káls, -kálhausar>:
col llombarda, col morada (planta Brassica oleracea var. capitata f. rubra) )

rauð·kembingur <m. -kembings, -kembingar>:
cresta-vermell m (mamífer marí. Mentre que als textos medievals sembla designar-hi un animal real (que fins ara no s'ha identificat satisfactòriament), a partir del Renaixement i el Barroc passa a designar una balena fabulosa del folclore islandès. Tant a l'Oca Cendrosa o Grágás com al Kristinn réttr hinn nýi o Kristinn réttr Árna byskups es prohibeix expressament el consum de la seva carn. És possible que l'animal medieval sigui un tipus determinat de catxalot, en concret, un gran mascle)
◊ Þá eru þau enn hvalakyn er ólm eru ok grimm við menn ok leita hvarvetna við at týna mǫnnum þar sem þeir mega við koma. Heitir annarr hrosshvalr en annarr rauðkembingr. Þessir eru fullir af ágirnd ok illsku. Aldri verða þeir saddir af manndrápum, þvíat þeir fara um ǫll hǫf innan ok leita, ef þeir mega skip finna. Þá hlaupa þeir upp til þess at þeir megi þeim þá skjótara niðr søkkva ok týna með þeim hætti. Þessir fiskar eru mǫnnum eigi ætir, heldr gagnstœðligir, svá sem skipaðir óvinir mannligu kyni, en ekki verða þeir stœrri en þrjátigi álnir, eðr fjǫrutigi þeir, sem lengstir verða: encara hi ha [dues] castes de balenes que són rabioses i ferotges amb els homes, les quals cerquen pertot arreu d'afonar-los allà on puguin atènyer-los. Una d'ella és la balena-cavall o hrosshvalr i l'altra, el cresta-vermell o rauðkembingr. Aquestes dues castes de balenes són plenes d'avidesa i de maldat i mai no en tenen prou de matar homes, car recorren totes les mars cercant de trobar-hi naus i, quan ho fan, peguen salts i s'hi deixen caure al damunt a fi de, d'aquesta manera, fer que s'enfonsin i pereixin més ràpidament. Aquests dos peixos no són pas comestibles, sinó més aviat tot el contrari, com si estiguessin destinats a ésser [tots ells] enemics del gènere humà. No solen fer-se més grans de trenta alnes, quaranta en els exemplars més grossos
◊ eigi veit ek þau fleiri hvalakyn, er mǫnnum sé eigi æt en þessi fimm, sem nú hefi ek upptalt; þau tvenn er fyrst nefnda ek, þat er svínhvalr ok andhvalr, ok þessi þrenn er síðar nefnda ek, þat var hrosshvalr ok rauðkembingr ok náhvalr: llevat d'aquestes cinc balenes que acabo d'enumerar, no en conec cap més que no siguin comestibles, és a dir: les dues que he esmentat primer, o sigui, el zífid de Sowerby i la balena amb bec, i, després, les tres darreres: la balena-cavall, el cresta-vermell i el narval
◊ (NÞ 489) hafrhvalr, geirhvalr / ok hafgufa, / hnísa, hafstrambr / ok hnýðingar, / reyðr, reyðarkálfr / ok rauðkembingr, / búrungr, rostungr / ok blæjuhvalr: orca mascle, rorqual boreal / i balena blava, / marsopa, tritó de Grenlàndia (per ventura un tipus de foca?i caps d'olla, / rorqual, cria de rorqual, / cresta-vermell (per ventura un tipus de mascle de catxalot especialment gros?), / catxalot, morsa / i dofí mular
◊ þá er ok rétt at eta fiska alls kyns, ok hvala alla, aðra en rostung ok sel. Hrosshval skal á øngum tímum eta, svá náhval ok rauðkembing: és conforme a dreta llei menjar peixos de tota mena, i tots els cetacis, tret de la morsa i el vell-marí. La balena-cavall no es pot menjar en cap ocasió, ni el narval ni el cresta-vermell
◊ þá er maðr fastar um nótt, skal hann hafa þurran mat. Þat er þurr matr: gras ok aldin ok jarðarávǫxtr allr. Þat á maðr ok at eta, ef hann fastar: fiska alls kyns, og hvala aðra en rosmhval ok sel. Þat skal eta, þá er kjǫt ætt er. Hrosshval skal eigi eta ok náhval ok rauðkembing: quan un hom dejuni, que de nit tingui menjar sec: menjar sec són herbes, fruita i tots els productes de la terra. Quan farà dejuni, també li és permès de menjar això: peix de tota mena i cetacis, tret de morsa i vell-marí - la carn d'aquets dos animals només es pot menjar quan sigui lícit de menjar carn. La balena-cavall no es pot menjar, ni el narval ni el cresta-vermell (igual que la balena-cavall, mamífer marí no identificat o bé bèstia marina fabulosa
  Cf. Olaus Magnus: Historia de gentibus septentrionalibus, earumque diversis statibus, conditionibus, moribus, ritibus, superstitionibus, disciplinis, exercitiis, regimine, victu, bellis, structuris, instrumentis ac mineris metallicis et rebus mirabilibus, necnon universis pene animalibus in Septentrione degentibus, eorumque natura. Opus ut varium, plurimarumque rerum cognitione refertum, atque cum exemplis externis, tum expressis rerum internarum picturis illustratum, ita delectatione incunditateque plenum, maxima lectoris animum voluptate facile perfundens. Autore Olao Magno Gotho, archiepiscopo Upsalensi, Suetiæ et Gothiæ primate. Cum indice locupletissimo. Romæ: apud Ioannem Mariam de Viottis parmensem, MDLV. Liber XXI: De piscibus monstrosis, Caput V: De horribilibus monstris littorum Noruegiae.  
     

rauð·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
peix balena [comú], peix balena m de morro vermell (peix Rondeletia loricata) (rauðskoltur)

rauð·korn <n. -korns, -korn>:
<MEDglòbul vermell, eritròcit m

rauð·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
punxoset m, espinós m, jonqueter m (peix Gasterosteus aculeatus)

rauð·krít <f. -krítar, no comptable>:
mangra f

rauð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
ceba f (planta Allium cepa)

rauð·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó vermell (peix Oncorhynchus nerka)

rauð·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
vermellenc -a, vermellós -osa

rauðljósa·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
<COL·LOCbarri xinès

rauðmaga·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f de l'abraça-roques, pesca f del lumpus

rauð·magi <m. -maga, -magar>:
abraça-roques m [mascle], lumpus m [mascle], ciclòpter m [mascle] (mascle del peix Cyclopterus lumpus) (també rep la designació degrámagi. La femella rep el nom degrásleppa ográslemba)

rauð·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
bleda-rave roja, bleda-rave roig, remolatxa roja (planta Beta vulgaris spp. vulgaris v. rubra, grup Conditiva)

rauð·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba vermella (crustaci Aristaeomorpha foliacea syn. Penaeus meridionalis syn. Plesiopenaeus foliaceus syn. Aristeus foliaceus)

rauð·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir. Gen. pl.: -serkja; dat.pl.: -serkjum>:
bèrix comú, orada rosa, virrei m (peix Beryx decadactylus)

rauð·skeggjaður, -skeggjuð, -skeggjað <adj.>:
que té la barba roja, barba-roig -roja

rauð·skeggur <m. -skeggs, -skeggir. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
roger m de fang, moll m de fang (peix Mullus barbatus)

Rauð·skeggur <m. -skeggs, no comptable>:
Barba-roja m
♦ Friðrik fyrsti Rauðskeggur: Frederic primer Barba-roja

rauð·skinni <m. -skinna, -skinnar>:
1. pellroja m & f (indi nordamericà)
2. peix balena m de vellut (peix Barbourisia rufa)

rauð·skjóttur, -skjót, -skjótt <adj.>:
blanc -a amb clapes roges (cavall, egua)
♦ rauðskjóttur hestur: un cavall blanc clapat de roig

rauð·skoltur <m. -skolts, -skoltar>:
peix balena [comú], peix balena m de morro vermell (peix Rondeletia loricata)

rauð·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:
blica blanca, brema blanca (peix Blicca bjoerkna syn. Abramis bjoerkna)

rauð·smári <m. -smára, -smárar>:
trèvol m de prat (planta Trifolium pratensis)

rauð·sokka <f. -sokku, -sokkur. Gen. pl.: -sokka>:
<POLÍT, pot ésser pejoratiurauðsokka f, ‘mitges-vermelles’ f, feminista radical

Rauðsokka·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
<POLÍT HISTRauðsokkahreyfingin f, Moviment f de les Mitges Vermelles, moviment feminista radical fundat l'u de maig del 1970 prenent com a model el Moviment de les Redstockings nord-americà, fundat un any abans

rauð·spretta <f. -sprettu, -sprettur. Gen. pl.: -spretta>:
palaia anglesa (peix Pleuronectes platessa) (skarkoli)

rauð·stélungur <m. -stélungs, -stélungar >:
variant de → rauðstélur “cotxa cua-roja”

rauð·stélur <m. -stéls, -stélir>:
cotxa f cua-roja, coa-roja (Bal.) (ocell Phoenicurus phoenicurus)

rauður, rauð, rautt <adj.>:
1. <GENvermell -a, roig roja (Val.)
♦ lita e-ð rautt: <LOC FIGacolorir de vermell una cosa
♦ mála bæinn rauðan: <LOC FIG‘pintar la vila de vermell’, ‘calar foc a la vila’, fer gatzara esvalotant [de mala manera] el veïnatge
♦ rauður ~ rauð ~ rautt í framan: amb la cara tota vermella (pel sol, l'esforç, una pujada de sang, per haver-se posat furiós etc.)
♦ rautt brennr fyrir: <LOC FIGes presenten bones perspectives, es pot esperar i preveure que tot prendrà un caire favorable
◊ Þorkel silfra dreymdi hina næstu nótt áður fundurinn var og sagði Signýju konu sinni að hann þóttist ríða ofan eftir Vatnsdal hesti rauðum og þótti honum trautt við jörðina koma "og vil eg svo ráða að rautt mun fyrir brenna og til virðingar snúa": la nit abans de la trobada en Þorkel Argent va tenir un somni i va dir a la seva dona, na Signý, que havia somiat que baixava a dalt d'un cavall roig al Vatnsdalur i el recorria i li semblava que a penes tocava la terra "i vull interpretar-ho com que tot porta un rumb favorable i que la trobada anirà a major prestigi meu"
♦ rautt mun sjá í skörina: <LOC FIGveure's una clenxa vermella, rebre una ferida d'arma blanca al cap
◊ "Já," segir Guðmundur, "sé eg að þú þykist vel leikið hafa en svo segir mér hugur um að rautt mun sjá í skörina fyrir hinar þriðju veturnætur. Vil eg nú það ráða þér að þú komir ei út þangað. Síðan mun eg kaupa þér hér land en ábyrgjast þig ei út þar": "sí", li va dir en Guðmundur, "veig que creus que has fet ben fet, però tinc el pressentiment que abans de la tercera nit d'hivern a més d'un li veurem una clenxa vermella. T'he d'aconsellar que no hi tornis. Després et compraré terra aquí, però no respondré de tu fora d'aquí"
♦ sjá rautt: <LOC FIGobnubilar-se i perdre el control, posar-se fet una fera
♦ snýta rauðu: #1. <GENtreure sang pel nas (esp. a conseqüència d'un cop de puny, d'una ferida etc.); #2. <LOC FIGrebre un bon escarment
◊ Sturlaugr mælti: "Þat skulu þeir finna Hundingjar, um þat er vér erum allir fallnir, þótt vér séum fáir, at þeir skulu nokkurir rauðu snýta": l'Sturlaugr va dir: "els Hundingjar descobriran, quan tots nosaltres ja serem morts, que, encara que hàgim estat pocs, a més d'un d'ells li haurem esclatat el nas"
♦ strika undir e-ð með rauðu: subratllar una cosa amb vermell
♦ vera með rautt í hárinu: tenir [una part d]els cabells roigs (en néixer)
◊ hann var lítill með rautt í hárinu: [quan va néixer] era petit i tenia els cabells roigs
♦ vera rauður sem blóð: <LOC FIGtenir la cara tan vermella que sembla de sang
◊ Örn spurði: "Ertu sár bóndi er þú ert svo rauður sem blóð?" : l'Örn li va preguntar: "que estàs ferit, bóndi, que estiguis tan vermell com la sang?"
2. <POLÍTroig roja
3. (rautt ljósllum vermell, llum vermella (semàfor o qualsevol altre senyal en vermell)
♦ fara yfir á rauðu [ljósi]: #1. <GENpassar en vermell (no respectar el semàfor en vermell); #2. <LOC FIGfer una cosa que no es pot fer
♦ fá rautt ljós: <LOC FIGrebre llum vermell[a]
♦ það er rautt [ljós]: el semàfor està en vermell
4. (grimmur, ólmurferotge (rude i salvatge)
◊ það er sagt þá er Eiríkur siglir suður eftir Hamrasundum, að þar koma í móti honum skip; það voru herskip, og ræður sá maður fyrir liðinu er Þorkell hét og var kallaður Þorkell miðlangur; hann er rauður víkingur og í missætti við Hákon jarl. Þeir brjóta þegar upp vopn sín, víkingarnir, og ætla að leggja að þeim Eiríki. Þeir hafa þrjú skip. En þá er Eiríkur sér það, þá mælti hann við Þorkel miðlang...: es diu que quan l'Eiríkur, navegant cap al sud, estava travessant el freu de Hamrasund, van aparèixer algunes naus navegant al seu encontre. Eren naus de guerra i comandava la flota un tal Þorkell, a qui deien Þorkell miðlangur. Era un viquing ferotge que estava en desacord amb el iarl Hákon. Els viquings van agafar immediatament llurs armes amb el propòsit d'abordar l'Eiríkur i els seus. En total eren tres vaixells però quan l'Eiríkur ho va veure, va dir al Þorkell miðlangur...

rauðviðar- <en compostos>:
de caoba (mahóní-)

rauð·vingull <m. -vinguls, -vinglar>:
pèl m de guilla, festuca rogenca (planta Festuca rubra)

rauð·vín <n. -víns, -vín>:
vi negre

rauðvíns·edik <n. -ediks, no comptable>:
<CULINvinagre m de vi negre

rauðvíns·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
ampolla f de vi negre

rauðvíns·glas <n. -glass, -glös>:
got m de vi negre (recipient per a beure-hi vi negre & contingut que hi cap)
♦ eitt rauðvínsglas, takk!: un got de vi negre, sisplau!

rauðvíns·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
vinader m (bolet Lactarius vinosus)

rauðvíns·hattur <m. -hatts, -hattar>:
cualbra vinosa (bolet Russula vinosa)

rauðvíns·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
vinader m (bolet Lactarius vinosus)

rauð·yllir <m. -yllis, -yllar>:
saüc racemós, saüc roig (Val.) (planta Sambucus racemosa)

rauð·þröstungur <m. -þröstungs, -þröstungar>:
merla roquera, merla blava (Val.), mèrlera vermella (Bal.) (ocell Monticola saxatilis)

rauð·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
rodòfit m, alga vermella (fílum d'algues Rhodophytum)

rauf <f. raufar, raufar>:
1. <GENranura f
♦ setja mynt í raufina: ficar una moneda a la ranura
2. (glufaescletxa f (fesa, fenella)
3. (gattrau m (forat llarguer a tela o roba & incisió profunda llarguera)
◊ því næst eru gerðar djúpar raufar í bringurnar með hníf (ca. 10 raufar) og þær fylltar með kryddsmjöri: immediatament després, es fan talls profunds als pits [d'endiot] amb un ganivet (devés 10 talls) i es farceixen amb mantega espiciada
♦ skera rauf: fer un tall allargat
4. (flóðgátt, stíflugáttcomporta f (de desguàs de resclosa, d'assut etc.)
◊ riddari sá, er konungur studdist við, svaraði þá guðsmanninum og mælti: "Þótt Drottinn gjörði raufar (= אֲרֻבּוֹת) á himininn, hvernig mætti þetta verða?": el xalix, l'oficial, en el qual es recolzava el rei, replicà a l'home de Déu dient-li: «Encara que Jahvè fés comportes al cel, com fóra possible això?»
♦ opnast raufar himinsins: obrir-se les comportes (o: rescloses) del cel (començar a diluviar)
5. (gotraufcloaca f (anus i canal de fresa dels peixos)
6. (bakrauf, endaþarmsopanus m (obertura anal)
7. (nasrauf, nösnariu m (badiu, oronell)
8. (virkisraufbretxa f (a fortalesa o fortificació)

rauf:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → rjúfa “trencar, rompre”

raufa <raufa ~ raufum | raufaði ~ raufuðum | raufaðe-ð>:
foradar una cosa, fer un forat a una cosa
◊ hann hóf þar frásögn að þrír æsir fóru heiman, Óðinn og Loki og Hænir, og fóru um fjöll og eyðimerkur og var illt til matar. En er þeir koma ofan í dal nokkurn sjá þeir öxnaflokk og taka einn uxann og snúa til seyðis. En er þeir hyggja að soðið mun vera, raufa þeir seyðinn, og var ekki soðið. Og í annað sinn, er þeir raufa seyðinn, þá er stund var liðin, og var ekki soðið. Mæla þeir þá sín á milli, hverju þetta mun gegna: va començar el seu relat en el punt en què tres ansos, l'Óðinn, en Loki i en Hœnir, van partir de casa i anaren per puigs i erms i els hi era difícil trobar-hi menjar. Un dia que varen baixar a una vall, hi varen veure una guarda de bous [pasturant-hi], n'agafaren un, [el prepararen i] el ficaren dins un seyðir o bullidor, un clot de cocció. Quan varen creure que ja devia estar fet, varen fer un forat al seyðir, però el bou encara no estava fet. Quan hagué passat una estona, varen tornar a encetar per segona vegada el seyðir, el clot de cocció, però el bou continuava sense estar fet. Aleshores, els tres ansos varen parlar entre si sobre com era possible allò
muscus heitir forað. Þat elsk í kviði eins dýrs. Þat er kiðlingi glíkt, þeim er elsk á Indíalandi. Þat rennr saman af blóði þess dýrs ok ystisk sem mjólk. Enn þá er þat er fullvaxit, þá œðisk svá dýrit, at þat þolir hvergi, nema renn til trés eða staurs. Enn þá staurask þat (dýrit) svá lengi við í óviti, at þat raufar á sér kviðinn. Enn forað þat fellr út: muscus vol dir floronc o foróncol (assumeixo que l'islandès forað “palus impervia, aiguamoll impracticable” és una deformació, per etimologia popular, de furunculus, per la semblança de les boles de mesc amb un tumor, apotema o abscés, o floronc). Creix en el ventre d'un animal que s'assembla a una mena de cabirol (el text islandès porta aquí kiðlingur “cabrit”. Assumeixo que l'original llatí portava capreolus) que viu a l'Índia. L'almesc es congria en la sang d'aquest animal i es qualla com la llet. Quan ha acabat de créixer, l'animal es torna furiós i no suporta estar enlloc, sinó que corre cap a un arbre o un pal i un cop allà, s'hi refrega tant de temps en el paroxisme del seu furor fins que s'enceta el ventre i aleshores, l'abscés [d'almesc] cau a fora
◊ stjúpr vartu Siggeirs, | látt und stǫðom heima, / vargljóðom vanr | á viðom úti; / kómo þér ógǫgn | ǫll at hendi, / þá er brœðr þínum | brjóst raufaðir; / gørðir þik frægjan | af firinverkom: fores fillastre d'en Siggeirr, jagueres a l'aguait (sobre el significat de liggja und e-u, cf. Kuhn 1968³, pàg. 209: und praepos. <...> Auch: unten an, am fuße von <...>, besonders wenn jmd als da versteckt od. liegend (auch sitzend) gedacht ist (<...>, HH. 41)) entre els pallers de les alqueries (cf. Kuhn 1968³, pàg. 190: staði m. korn- od. heuschober (HH. 41) ?. El significat del braquistiqui, així i doncs, sembla haver estat: [fores licàntrop] i jagueres a l'aguait a prop dels masos esperant l'ocasió per matar homes), avesat als udols de llop, a fora en els boscos. Caigueren sobre teu tots els infortunis quan al teu germà li traspassares el pit. Et féres famós pels teus forfets
♦ raufa til e-s: obrir una cosa (encetant-la, fent-hi un forat o trau)
◊ ok er konungr kom ór laugu ok sat hjá klæðum sínum, sá hann athæfi hans ok mælti: "Þessa þurftir þú ekki at raufa hér til, ok þó sœmði þér vel, at annarr maðr ætti at láta vera kyrrt, en nú er þér miklu skyldara. Ek tók vel við þér, ok gerða ek vel til þín, en nú er mest ván, at á liggi mjǫk mikit þínu máli": i quan el rei va haver sortit del bany i seia devora els seus vestits, va veure el seu comportament i li va dir: "no l'hauries d'haver oberta, i encara que t'hauria honrat haver deixat en pau el que pertanyia a un altre home, la realitat és que tu hi estaves molt més obligat [que ningú altre] perquè jo et vaig acollir bé i només t'he procurat el bé, però ara molt em temo que el que has fet afeixugarà greument els teus interessos (les taleques i bosses es tancaven cosint un fil a la part de l'obertura)
♦ það raufar í loftið: <LOC FIGs'obren clarianes als núvols

< raufa <raufa ~ raufum | raufaði ~ raufuðum | raufaðe-n e-u>:
robar-li una cosa a algú
◊ vindr ráku skammt flóttann ok lǫgðusk á valinn, ok raufuðu ok flettu menn bæði vápnum ok klæðum: els vendes van encalçar un tros els qui fugien i després se'n tornaren al camp de batalla i pillaren i robaren armes i vestits als morts

raufar·göng <n.pl -ganga>:
<MEDcanal m anal

Raufar·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
Raufarhöfn m, “Port-pertús”, llogaret

raufar·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f anal 

raufar·þrengir <m. -þrengis, -þrengar>:
<MEDesfínter m de l'anus, esfínter m anal (bakraufarþrengir)

raufast <raufast ~ raufumst | raufaðist ~ raufuðumst | raufast>:
fer-se un forat
◊ dyrnar voru lágar og þröngvar á húsinu og var illt þar inn að sækja eftir þeim. Þorgeir hleypur upp á húsið og rýfur til. Þar sem húsið raufaðist leggur Snorri spjótinu út í móti. Þorgeir verður sár af því nokkuð og þó lítt. Kastar Þorgeir þá spjótinu en tekur exina í hægri hönd. Sækir Snorri þá að Þorgeiri með hörðum hug þar sem húsið var rofið. En Þorgeir varðist með skildi og exi og leitar eigi annars en höggva spjót Snorra af skaftinu. Létti eigi þeim leik fyrr en Þorgeir hjó spjót Snorra af skaftinu. Og þegar jafnskjótt hljóp Þorgeir inn í húsið um glugg þann er á var rofinn með skjöld og exi og hjó þegar í höfuð Snorra svo hart að hann klýfur hausinn allan. Fær Snorri af því sári þegar bana. Þá snýr Þorgeir að húskörlum Snorra og sækir þá fimlega, hlífandi með skildi, höggvandi með exi þeirri er vön var að fá mörgum manni náttstaðar: el portal de la casa era baix i estret i per això resultava més mal de fer atacar-los-hi. En Þorgeir va prendre fua i es va enfilar a dalt de la casa, i va començar a llevar-ne torba per a fer-hi un forat. L'Snorri va pegar un cop de llança per l'indret on el sostre de la casa es va foradar ferint en En Þorgeir, encara que només lleument. En Þorgeir, llavors, va tirar la seva llança i tot seguit va agafar la seva destral amb la mà dreta. L'Snorri, llavors, el va atacar ferotgement pel forat en el sostre. En Þorgeir li parava els cops amb l'escut i la destral i no intentava de fer res més que tallar-li l'asta de la llança a l'Snorri. Aquesta forma de fer va continuar fins que en Þorgeir va haver aconseguit de tallar l'asta de la llança de l'Snorri i tan bon punt això va haver passat, en Þorgeir va saltar a dins la casa amb l'escut i la destral per l'obertura que hi havia fet en el sostre, i va pegar un cop de destral a l'Snorri al cap amb tanta de força que li va fendre tot el cap. L'Snorri va morir immediatament a conseqüència d'aquesta ferida. Tot seguit, en Þorgeir es va girar cap als missatges de l'Snorri i els va atacar amb agilitat, protegint-se amb l'escut i colpint-los amb la destral que ja estava avesada a procurar a molts un indret on dormir el son etern

raufun <f. raufunar, raufanir>:
<MED> ostomia f

rauk:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → rjúka “fer fum; fumar”

raul <n. rauls, no comptable>:
cantusseig m

raula <raula ~ raulum | raulaði ~ rauluðum | raulaðe-ð>:
taral·larejar (o: taral·lejar) una cosa, cantussar (o: cantussejar) una cosa
◊ raula dægurlagið: taral·larejar la cançó de moda
♦ raula [lag] fyrir munni sér: cantussejar [una cançó] per a si

raun <f. raunar, raunir>:
1. (reynslaexperiència f
♦ bar raunir [á]: es va mostrar (o: palesar), es va fer evident
◊ gerðu skírslu ǀ of skjǫldungs kyn ǁ fimm byskupar, ǀ þeir’s framarst þóttu. ǁ Svá bar raunir, ǀ at ríks konungs ǁ þess vas inn mildi ǀ Magnús faðir: cinc bisbes, els qui eren considerats els millors, comprovaren l'ordalia sobre l'ascendència paterna del noble senyor. Així en fou el resultat: que en Magnús, el llarg rei, era son pare d'aquest rei puixant
◊ jafnan skemmtu þau Helga sér að tafli og Gunnlaugur. Lagði hvort þeirra góðan þokka til annars bráðlega sem raunir bar á síðan. Þau voru mjög jafnaldrar: la Helga i en Gunnlaugr tothora es divertien jugant al tafl. Aviat va prendre en ells dos un sentiment d'enamorament, com es va evidenciar posteriorment. Es duien molt poc un de l'altre
◊ nú ríðr Sturlaugr burt til móts við Hring jarl. Tók hann blíðliga við þeim öllum, ok varð Ása fegin bónda sínum. Þessi tíðendi koma fyrir Harald konung. Konungr varð svipligr við þenna atburð, sem síðar berr raunir á, en allir frændr Sturlaugs þóttust hann ór helju heimtan hafa: l'Sturlaugr aleshores se n'anà a veure el iarl Hringr. Aquest els va acollir tots ells gentilment i l'Ása estigué contenta de tornar a tenir el seu marit. Aquestes noves varen arribar a orelles del rei Haraldr. El rei estigué molt contrariat d'aquest fet, com es va palesar tot seguit, però tots els parents de l'Sturlaugr [estaven contents perquè] creien que ell els havia tornat d'entre els morts (el mateix fraseologisme heimta úr helju ‘tornar de la mort, escapar-se d'una mort segura’ apareix a la Grettis saga, on llegim En er þeir Þrándur og Önundur komu í Suðureyjar fundu þeir þá Ófeig gretti og Þormóð skafta og gerðist með þeim vinátta mikil því að hver þóttist annan úr helju heimtan hafa, þann er eftir hafði verið í Noregi meðan ófriður var sem mestur)
♦ eins og raun bar vitni: com ho han demostrat els fets
♦ eins og raunin varð: tal i com [després] ha succeït
♦ e-ð gefur góða raun: una cosa dóna bon resultat
♦ í raun og sannleika: en veritat
♦ í raun og veru: realment
♦ í raun réttri: realment
♦ í rauninni: en realitat
♦ komast að raun um e-ð: #1. (fá fulla vitneskju um e-ðexperimentar una cosa, constatar una cosa, veure una cosa amb els propis ulls (obtenir ple coneixement d'una cosa per l'experiència, veure, copsar assabentar-se etc. d'una cosa per l'experiència)#2. (komast að e-uarribar a la conclusió (o: constatació) que una cosa és..., veure que una cosa és... (esbrinar i comprovar una cosa, descobrir una cosa per l'experiència)
◊ vér skulum reyna hann, misþyrma honum og kvelja svo að vér fáum að sjá mildi hans og komumst að raun um (δοκιμάζειν:   καὶ δοκιμάσωμεν τὴν ἀνεξικακίαν αὐτοῦ) þolgæði hans: posem-lo a prova maltractant-lo i turmentant-lo, perquè poguem veure la seva dolçor, i comprovem la seva resignació
♦ komast að raun um að <+ ind.>descobrir que <ind.
◊ og þú munt komast að raun um, að tjald þitt er heilt, þú kannar bústað þinn og saknar einskis: i descobriràs que la teva tenda prospera, que res no manca a la pleta, quan la visites
◊ og þú munt komast að raun um, að niðjar þínir eru margir og afsprengi þitt sem gras á jörðu: i descobriràs que la teva prole és nombrosa; que els teus guaixos són com l'herba del camp
◊ þá munuð þér komast að raun um, að til er dómur: i sabreu i coneixereu que hi ha un judici
♦ sá er vinur sem í raun reynist: els amics vertaders es troben en els moments de necessitat
♦ sú varð raunin á að <+ ind.>: es va [de]mostrar que <+ ind.>, es va palesar que <+ ind.
◊ raunin hefur orðið sú að fiskiskipum hefur fækkað mjög: s'ha fet palès que els vaixells de pesca s'han reduït molt
♦ þekkja e-ð af eigin raun: conèixer una cosa de pròpia experiència
♦ önnur mun raunin á verða: [tard o d'hora] hi haurà una altra oportunitat
2. (þrautprova f (experiència vital no agradable & tribulació de la vida)
♦ hafa raun af e-u: patir per una cosa
♦ ég hef raun af þessu: això em fa patir
♦ mér er raun að e-u: una cosa em fa patir
♦ rata í raunir: patir desgràcies
♦ standast raun: sofrir i superar una prova
◊ hún stóðst þá raun: ha superat aquesta prova
♦ þegar í raunirnar rekur: si cal, en cas de necessitat
♦ þetta var mikil raun: ha estat una prova dura

raun- <en compostos>:
real

rauna·lega <adv.>:
tristament, amb tristesa

rauna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dapurtrist -a  (abatut)
♦ raunalegur á svipinn: amb un posat trist, amb un aire trist a la cara
2. (sorglegurtrist -a, planyívol -a (fet, esdeveniment, notícia, somrís, mirada)
◊ hann horfði á hana dálitla stund með raunalegt bros á vörum: la va mirar una breu estona amb un somrís trist
♦ raunaleg tíðindi: una trista notícia, una notícia luctuosa
♦ það er raunalegur blær yfir þessu: n'emana una aura de tristesa, a sobre hi plana una atmosfera trista, desprèn un aire trist
◊ hann heilsaði fóstru sinni líkt og vant var, en röddin var ofur lág og raunalegur blær á framkomu hans: va saludar sa mare adoptiva tal com solia fer, però la seva veu era extremadament fluixa i hi havia un aire [trist i] planyívol en la seva forma de fer

rauna·mæddur, -mædd, -mætt <adj.>:
1. (sorgbitinn, dapur[molt] trist -a, entristit -ida  (apesarat, afligit, contristat)
2. (mæddur af mótlæti og andstreymi lífsinsmarcat -ada per la vida (que palesa que ha patit o sofert molt a causa de les adversitats de la vida)
◊ það sást bara á honum þar sem hann sat þarna í bláum jakka með raunamætt andlitið: tot això se li podia veure perfectament, mentre seia allà amb la seva jaqueta blava i la seva cara marcada per la vida

rauna·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
trista història, història colpidora, història f de tribulacions

rauna·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
plany m, lamentació f, lament m
raunatölur <f.pl -talna>: (kveinstafirlamentacions f.pl
◊ “Raunatölur yfir líkkistu Bjarna sáluga Sivertsen” fluttar af móðurbróður hans G. Thordarsen: “Plant sobre el bubul d'en Bjarni Sivertsen, al cel sia” fet per son oncle G. Thordarsen
♦ telja raunatölur sínar: plànyer-se
♦ þylja raunatölur sínar: recitar en cantilena les seves lamentacions, psalmodiar les seves lamentacions

raun·gildi <n. -gildis, no comptable>:
valor m real

raun·grein <f. -greinar, -greinar>:
assignatura f de ciències (p.e., física, química, biologia, geologia etc.)

raungreina·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
setmana f de les ciències

raun·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
1. (reynsluhyggjaempirisme m (sistema filosòfic i científic que considera l'experiència com a única forma de coneixement)
◊ “tvær kreddur raunhyggjunnar” eftir Willard V. O. Quine: “dos dogmes de l'empirisme” del Willard V. O. Quine
2. (pósitífismi, raunspekipositivisme m  (sistema filosòfic basat en les dades de l'experiència)
♦ rökfræðileg raunhyggja: positivisme lògic

raun·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
1. (raunveruleiki, staðreyndirrealitat f (fets empírics, realitat objectiva)
♦ átakanlegt raunhæfi: uns fets corprenedors
◊ ímynda menn sér, að konur hafi eigi neina af þessum tilfinningum? En það er átakanlegt raunhæfi, að fullnæging og skerðing persónulegs stolts, jafnvel þótt það sé flestum karlmönnum fyrir öllu, þegar þeir eiga sjálfir hlut að máli, þá er það lítils metið, þegar um aðra er að ræða og kemur síður til álita sem orsök eða nægileg athafnahvöt en nokkur önnur tilfinning, sem mannlegri veru er eðlileg. Ef til vill er ástæðan til þessa sú, að karlmenn, þegar um eigin málefni þeirra er að ræða, skreyta þetta stolt með nöfnum á svo mörgum öðrum eiginlegleikum, að þeir eru sér sjaldan meðvitandi, hve öflug áhrif þessi saðning og skerðing hefur á lí­f þeirra. En vér getum sagt oss sjálfum að þessi áhrif eru eigi yfirgripsminni eða óöflugri á lí­f kvenmanna: és que hom s'imagina que les donen no tenen cap d'aquests sentiments? Però és un fet corprenedor que les satisfaccions i les mortificacions de l'orgull personal, encara que per a la majoria dels homes estiguin [situades] per davant de tot, quan es tracta d'ells mateixos, són poc valorades quan es tracta d'altres i són preses en menor grau en consideració com a causa o estímul suficient per a actuar que cap altre sentiment que sigui natural a l'ésser humà. La raó d'això és potser que els homes, quan es tracta de llur propi cas, adornen aquest orgull amb els noms de tantes altres qualitats, que rarament són conscients quina puixant influència tenen en llur vida aquestes satisfaccions i mortificacions. Però nosaltres podem dir-nos a nosaltres mateixos (= en podem estar ben segurs) que aquesta influència no és pas menys considerable ni menys puixant sobre la vida de les dones (l'original fa: And does he imagine that women have none of these feelings? But it is a striking fact, that the satisfactions and mortifications of personal pride, though all in all to most men when the case is their own, have less allowance made for them in the case of other people, and are less listened to as a ground or a justification of conduct, than any other natural human feelings; perhaps because men compliment them in their own case with the names of so many other qualities, that they are seldom conscious how mighty an influence these feelings exercise in their own lives. No less large and powerful is their part, we may assure ourselves, in the lives and feelings of women)
♦ vafalaust raunhæfi: realitat f indubtable, fets m.pl indubtables
◊ það eru til aðrar ástæður en þær, er nú hafa verið taldar, sem stuðla að því að skýra það, hvers vegna konur standa karlmönnum að baki, jafnvel í þeim störfum, sem standa opin bæði körlum og konum. Í fyrsta lagi hafa mjög fáar konur tíma til þeirra. Þetta getur virzt gagnstætt reynslunni; það er vafalaust raunhæfi í mannfélaginu. Fremur öllu öðru þarf sérhver kona að verja tíma til ýmissa praktiskra smásýslana og ljá þeim rúm í anda sínum: hi ha d'altres raons, a banda de les que s'han dit adés, que ajuden a explicar perquè les dones es queden enrere dels homes, fins i tot en les feines que són obertes a homes i dones [per igual]. En primer lloc, són poquíssimes les dones que tenen temps per a fer-les. Això pot semblar contrari a l'experiència, però és un fet social indubtable. Abans de qualsevol altra cosa, cada dona ha d'esmerçar el seu temps fent petites activitats pràctiques i deixar-los espai en el seu esperit (l'original fa: There are other reasons, besides those which we have now given, that help to explain why women remain behind men, even in the pursuits which are open to both. For one thing, very few women have time for them. This may seem a paradox; it is an undoubted social fact. The time and thoughts of every woman have to satisfy great previous demands on them for things practical)
2. (áþreifanleikitangibilitat f  (apercebilitat, que es pot percebre de manera palpable, precisa)

raunhæfis·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de realitat (veruleikaregla)
♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”
♦ → vellíðanarregla “principi de plaer”

raun·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
real (no teòric)
♦ raunhæfur valkostur: una alternativa real
♦ gera e-ð raunhæft í máli: actuar en un assumpre, agafar el bou per les banyes

raun·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
realista

raun·sannur, -sönn, -satt <adj.>:
fidel, feel, autèntic -a i verídic -a (que descriu o representa etc. fidelment i lleialment uns fets, una situació etc.)
♦ raunsönn frásögn: un feel relat

raun·speki <f. -speki, no comptable>:
positivisme m

raun·spekilegur, -spekileg, -spekilegt <adj.>:
positivista

raun·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:
positivista m & f

raun·sæi <n. -sæis, no comptable>:
1. <GENrealisme m
2. (raunsæislist, raunsæisstefnarealisme m (qualsevol forma de creació artística seguint els cànons del realisme)

raunsæis·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
<LITERliteratura f realista, literatura f del realisme

raunsæis·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
<LITERescriptor m realista, escriptora f realista

raunsæis·legur, leg, -legt <adj.>:
realista (fet -a segons les normes del sistema artístic del realisme)
◊ myndin er raunsæislegt verk: la pel·lícula és una obra realista
♦ raunsæislegt drama: un drama realista
♦ raunsæislegt landslag: un paisatge realista

raunsæis·list <f. -listar, -listir>:
realisme m (com a expressió artística o corrent artístic)
♦ félagsleg raunsæislist: realisme m socialista
♦ þjóðfélagsleg raunsæislist: realisme m social

raunsæis·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERpoesia f realista

raunsæis·maður <m. -manns, -menn>:
persona f realista

raunsæis·málari <m. -málara, -málarar>:
<ARTpintor m realista, pintora f realista

raunsæis·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERnovel·la f realista

raunsæis·skáld <n. -skálds, -skáld>:
1. <LITERpoeta m realista, poetessa f realista
2. (raunsæishöfundur, höfundur sem skrifar í anda raunsæisescriptor m realista, escriptora f realista  (autor literari que segueix els cànons del realisme literari)

raunsæis·skáldsaga <f. -skáldsögu, -skáldsögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:
<LITERnovel·la f realista

raunsæis·skáldskapur <m. -skáldskapar, no comptable>:
1. <GEN LITERpoesia f realista
2. (raunsæisbókmenntirliteratura f realista  (qualsevol forma de creació literària seguint els cànons del realisme literari)

raunsæis·smásaga <f. -smásögu, -smásögur. Gen. pl.: -smásagna>:
<LITERnovel·la curta realista, relat m realista

raunsæis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
[corrent m del] realisme m (corrent artístic)

raunsæis·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
període m del realisme, època f del realisme

raun·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
realista
♦ á raunsæjan hátt: d'una manera realista
♦ vera raunsær: ésser realista

raun·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre m real

raun·tekjur <f.pl -tekna>:
salari efectiu (ingressos efectius de treballador)

raunveru·lega <adv.>:
realment

raunveru·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENreal
♦ raunveruleg eftirspurn: demanda f real
♦ raunverulegur kostnaður: cost real (o: efectiu)
2. (ruglaður, ringlaðurrealista (proper a la realitat, que s'ajusta a la realitat)
♦ raunverulegur valkostur: una opció realista

raunveruleika·skyn <n. -skyns, no comptable>:
sentit m de la realitat
♦ missa raunveruleikaskyn: perdre el sentit de la realitat
♦ hafa misst allt raunveruleikaskyn: haver perdut tot el sentit de la realitat

raunveruleika·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
reality-show m

raun·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>:
realitat f
◊ íslenskur raunveruleiki: la realitat islandesa
◊ ...og finnist einhver samsvörun í raunveruleikanum er um hreina tilviljun að ræða: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència
◊ þetta hefur ekkert með raunveruleikann að gera: això no té res a veure amb la realitat

raun·vextir <m.pl -vaxta>:
<ECONinterès m real

raun·virði <n. -virðis, -virði>:
valor m real

raunvísinda·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f de ciències [experimentals]

raunvísinda·maður <m. -manns, -menn>:
científic m, científica f

raun·vísindi <n.pl -vísinda>:
ciències f.pl experimentals

raup <n. raups, no comptable>:
(gortfanfarronada f, bravejada f (jactància, faroneria)
◊ mörgum þótti þetta maklega gert við Gísla fyrir umfang sitt og raup er hann hafði af sér gert: a molts els semblava que en Gísli s'havia merescut el que en Grettir li havia fet per mor de la presumpció i estufera de què havia feta gala
◊ en Tartárakonungr verðr illa við þessa sǫgu ok svá þeir átta kóngar er með honum váru ok hæða allir ok dára Ménon fyrir sitt raup ok hól, er hann hafði hin fyrra dag: i el rei dels tartres romangué tot felló en sentir contar el que havia passat com també els vuit reis que eren amb ell i tots van fer befa i escarn d'en Ménon per les bravejades i fanfarronades que havia proferit el dia abans
◊ nú snýst ég gegn spámönnunum sem segja logna drauma, segir Drottinn, og blekkja þjóð mína með lygum sínum og raupi (ū-βə-φaħăzūˈθ-ām, וּבְפַחֲזוּתָם). Ég hef hvorki sent þá né gefið þeim fyrirmæli, þeir eru þessari þjóð til einskis gagns, segir Drottinn: ara em giro, diu Jahvè, contra els profetes que profetitzen somnis inventats i que enganyen el meu poble amb llurs mentides i amb llurs fanfarronades. Jo, ni els he enviat ni els he donat ordres de cap mena i a aquest poble no li són pas de cap utilitat, diu Jahvè

raupa <raupa ~ raupum | raupaði ~ raupuðum | raupaðaf e-u>:
vantar-se (o: vanar-se) d'una cosa, bravejar d'una cosa

raupari <m. raupara, rauparar>:
fanfarró m, fanfarrona f, bravejador m, bravejadora f

raup·samur, -söm, -samt <adj.>:
fanfarró -ona, bravejador -a, jactanciós -osa
◊ kærleikurinn er ekki raupsamur (περπερεύεσθαι, οὐ περπερεύεται), hreykir sér ekki upp: la caritat no es vanagloria, no s'enorgulleix
◊ mennirnir verða sérgóðir, fégjarnir, raupsamir (ἀλαζών, ἀλαζόνες), hrokafullir, lastmælendur, foreldrum óhlýðnir, vanþakklátir, vanheilagir: car els homes seran egoistes, cobdiciosos, fanfarrons, plens d'ergull, blasfemadors, rebels a llurs pares, ingrats, irreligiosos

raup·yrði <n.pl -yrða>:
paraules jactancioses, paraules f.pl [plenes] de jactància

raus <n. rauss, raus>:
xerrameca f

rausa <rausa ~ rausum | rausaði ~ rausuðum | rausað>:
1. (blaðra, kjaftaxerrar, xerrotejar  (parlotejar, parlar llargament i sense motiu o sobre coses banals)
♦ rausa eins og bjáni: parlotejar com un paretjal, xerrotejar com un enze
♦ rausa e-ð: garlar una cosa, xerrotejar una cosa
◊ »hvat þarf slíkt at tala?«, segir hon, »ok trú þú ekki á heimskutal várt kvenna, þvíat jafnan rausum vér þat«, segir hon, »þá er vér erum einar saman, er lítill sannleikr fylgir, er ok þetta svá«, segir hon. Ásgerðr leggr nú upp báðar hendr um háls honum, ok lætr hit blíðasta ok biðr hann ekki trúa þessu: “per què parles d'aquesta manera?”, li va dir ella, “i no facis cas de la xerrameca bajana de nosaltres, les dones, perquè contínuament estem xerrotejant coses així quan estem totes soles, però són coses que no contenen gaire veritat, i això també val per al que has sentit”. Tot seguit, l'Ásgerðr va abraçar en Þorkell i mentre li feia totes les carantoines possibles, li pregava que ell no cregués aquelles paraules que havia sentides
◊ hann mælti við Þorgrím: "Oft er það um hagi þína að þú rausar það mart er eigi kemur til þín. Veit eg þá konu er það munu allir mæla að hún muni skörungur vera með konum sem Þórir með körlum og eigi minni rausn haldið eftir sinn bónda en Þórir eftir sína húsfreyju og má eg segja hvar hún situr. Farðu heiman vestur yfir Lagarfljót og upp á Arneiðarstaði. Þar býr sú kona er Droplaug heitir. Hana vitum vér best hafa setið eftir sinn bónda. Mun víðara mega til taka því að enginn mun hennar maki finnast á voru landi," sagði húskarl, "og þó víðara sé": va dir al Þorgrímur: “amb tu tot sovint s'esdevé que parloteges moltes de coses que ni et van ni et vénen. Conec una dona de qui tothom diria que sobresurt entre les dones com en Þórir ho fa entre els homes i que, després de la mort del seu home, viu en una magnificència [i prestigi] no pas menor que la d'en Þórir després de la pèrdua de la seva dona i puc dir-te on viu. Sortint d'aquí, vés cap a ponent, travessa el riu de Lagarfljót, i puja fins a Arneiðarstaðir. Allà hi viu una dona que es diu Droplaug. Tots nosaltres sabem que ella ha sabut dur el seu mas de la millor manera després de la mort del seu home. I encara es podria anar més lluny i afegir que no es trobarà ningú, en el nostre país, que sigui el seu igual”, va dir-li el missatge de la possessió “[ni en cap altre,] per més lluny que cerquem”
◊ mart hefir þú nú rausat, Alkaín, ok eigi mun þat alt vel efnast, er þú heitr nú Guitalin konungi, ok góðr drengr þykkist þú, er þú drepr með einu sverði sex tigu riddara Karlamagnúss konungs. En ek get at þú munir ganga verða nær en nú ertu, áðr þú getr sóttan einn af riddorum hans, ok með orðum þínum einum saman þá er sem þú takir þá Rollant ok Olifer ok sœkir borgina Orliens ok Kolni ok aðrar stórborgir Karlamagnúss konungs, ok þit Sibilia bæði saman þá er þit kyssist fastast í apaldrsgǫrðum, ok skaltu þá einn ǫllu ráða, ok meira virðir þú einn koss Sibiliu dróttningar en allan þinn riddaraskap: aleshores el rei Margamar li va dir: “Alcaí, has xerrat molt, però no pas tot del que promets al rei Guitalí resultarà bé, i creus que ets un bon guerrer i que mataràs seixanta cavallers del rei Carlemany amb una sola espasa, però t'hi hauràs d'acostar més d'on ets ara abans no puguis atacar un de sol dels seus cavallers i únicament per les teves soles paraules no podràs capturar en Rutllan i n'Oliver ni atacar les ciutats d'Orleans i Colònia i d'altres grans ciutats del rei Carlemany, mentre t'estiguis petonejant amb passió amb la [reina] Sibília als pomerars -com ho fas ara-, ni podràs governar sobre tot i tots mentre valoris més un petó de la reina Sibília que no pas tot el teu honor com a cavaller”
◊ <...>. En alls mér virðiz, at þú undraz slíka hluti, þá mun ek nú fleira rausa verða en svá, at þǫrf væri, ok er til þessa saga lǫng, at þat var þarna, konungr,” segir Roðbert, “at ek var sendr til fóstrs ok náms Roðgeiri jarli, feðr þessa manns, ok fœddumz ek þar upp hríð nǫkkura”: <...>. Però ja que em sembla que et meravelles d'aitals coses, t'hauré de contar, rei, més coses de les que fóren necessàries, i la història de tot plegat és llarga” li diu en Roðbert, “[i comença] quan em van enviar al iarl Roðgeirr, el pare d'aquest home, perquè m'instruís i eduqués i vaig créixer allà una temporada”
◊ ok sem Hálfdan hefir rœtt ok rausat þessa hluti, þá heyra þeir upp í þessari stóru eik mannsmál, ok þó eigi á þá tungu at þeir mætti skilja, ok nú bregða þeir við skjótt ok líta upp fyrir sik ok sjá í limunum trésins ein stoltuligan ok stóran riddara at slíkan hǫfðu þeir engan fyrr sét: i quan en Hálfdan hagué dit i xerrat aquestes coses, van sentir una veu humana a dalt d'aquest gran roure encara que no parlava en una llengua que ells poguessin entendre. Van reaccionar ràpidament i miraren cap a dalt i varen veure a les branques de l'arbre un gallard i magnífic cavaller com mai abans no n'havien vist cap d'igual
♦ rausa eins og bjáni: parlotejar com un paretjal, xerrotejar com un enze
2. (nöldra, þusarondinar  (remugar, botzinar)
♦ rausa um e-ð: rondinar [i rondinar] per una cosa, donar la llauna sobre una cosa, donar la tabarra sobre una cosa
♦ rausa út af e-u: donar la tabarra per una cosa, inflar el cap per una cosa
3. (muldra, tautabarbollar  (farfullar,forfollar, embarbollar-se)

rausn <f. rausnar, no comptable>:
1. (viðhöfnmagnificència f (qualitat de magnífic)
♦ Rausn<HISTMagnificència, segons la Heimskringla rebia aquesta designació el pont del dreki que havia fet construir el rei Haraldr Bells-cabells, així com el del dreki de l'Olau Tryggvason. L'origen de la designació és que aquí hi havia el bo i millor dels seus homes. Fora de la Heimskringla el mot no es troba pas emprat en aquest sentit
◊ þann vetur fékk Haraldur konungur Ásu dóttur Hákonar jarls Grjótgarðssonar og hafði Hákon jarl mestan metnað af konungi. Um vorið réð Haraldur konungur til skipa. Hann hafði látið gera um veturinn dreka mikinn og allvel búinn. Þar skipaði hann á hirð sinni og berserkjum. Stafnbúar voru mest vandaðir því að þeir höfðu merki konungs. Aftur frá stafnrúmi til austrúms, það var kallað á rausn. Var þar skipað berserkjum. Þeir einir náðu hirðvist með Haraldi konungi er afreksmenn voru að afli og hreysti og alls konar atgervi. Slíkum einum voru þá skipuð herskipin því að hann átti þá góð völ á að kjósa sér hirðmenn úr hverju fylki. Haraldur konungur hafði her mikinn og mörg stórskip og margir ríkismenn fylgdu honum: aquell hivern el rei Haraldr va mullerar l'Asa, la filla del iarl Hákon Grjótgarðsson, i el iarl Hákon va gaudir de la màxima estima per part del rei. A la primavera, el rei Haraldr es va embarcar. Durant l'hivern s'havia fet construir un gran dreki, sumptuosament proveït i decorat; en ell hi va embarcar la seva hirð, la seva guàrdia personal, i els seus bersercs. La tripulació de la roda de proa estava formada per gent molt selecta, ja que eren ells els qui portaven l'estendard reial. L'espai que hi havia al darrere d'ells i que anava de la roda de proa fins a la sentina de la nau es deia Rausn. Era aquí on s'estaven els bersercs. Només entraven a formar part de la hirð del rei aquells homes destacats que excel·lien en força i coratge i en tota mena de qualitats. Només aquests tingueren lloc a bord de les naus de guerra del rei, ja que el rei podia seleccionar per a la seva guàrdia personal el bo i millor de cadascun dels fylki de Noruega. El rei Haraldr tenia un gran exèrcit i molts de vaixells grans i molts d'homes poderosos l'acompanyaren [en aquella expedició]
◊ Úlfur rauði hét maður er bar merki Ólafs konungs og í stafni var á Orminum og annar Kolbjörn stallari, Þorsteinn oxafótur, Víkar af Tíundalandi bróðir Arnljóts gellina. Þessir voru á rausninni í söxum: Vakur elfski Raumason, Bersi hinn sterki, Án skyti af Jamtalandi, Þrándur rammi af Þelamörk og Óþyrmir bróðir hans; þeir Háleygir: Þrándur skjálgi, Ögmundur sandi, Hlöðvir langi úr Saltvík, Hárekur hvassi; þeir innan úr Þrándheimi: Ketill hávi, Þorfinnur eisli, Hávarður og þeir bræður úr Orkadal: l'home que portava l'estendard del rei Olau es deia Úlfur el roig i s'estava a la proa de l'Ormurinn i després hi havia en Kolbjörn el manescal, en Þorsteinn Cama-de-bou, en Víkar del Tíundaland, que era germà de l'Arnljótur gellini. A la rausn del vaixell, o sigui, a la part de l'escollat de proa del vaixell, a la part de més a prop de la roda de proa, hi havia: en Vakur del riu Gotha, fill d'en Raumi, en Bersi el fort, l'Ánn l'arquer del Jamtaland, en Þrándur el robust del Þelamörk, i son germà l'Óþyrmir. També hi havia aquest homes del Hálogaland: en Þrándur Skjálgi, l'Ögmundur de Sand, en Hlöðvir el llarg de Saltvík, en Hárekur l'ardit. De la part de més endins del Þrándheimur: en Ketill l'alt, en Þorfinnur Eisli, en Hávarður i els seus germans, de l'Orkadalur
2. (gjafmildimunificència f (gran prodigalitat)
◊ Salómon konungur gaf drottningunni frá Saba allt, er hún girntist og kaus sér, auk þess er hann gaf henni af sinni konunglegu rausn (= כְּיַד הַמֶּלֶךְ). Hélt hún síðan heimleiðis og fór í land sitt með föruneyti sínu: el rei Salomó regalà a la reina de Sabà tot allò que ella va delerar i triar, a més a més del que li va regalar [espontàniament] amb la seva generositat reial. Després, ella es va posar en camí cap a casa i se'n tornà al seu país amb el seu seguici

rausnar·legur, -leg, -legt <adj.>:
munificent, pròdig -a

rausnar·maður <m. -manns, -menn>:
home magnificent i/o munífic

rausnarsam·lega <adv.>:
magnificentment, muníficament
◊ Egill fór til veturvistar með Þorsteini og þeir tólf saman. Var þangað flutt heim til Þorsteins hveiti og hunang. Var þar um veturinn gleði mikil og bjó Þorsteinn rausnarsamlega því að nóg voru föng til: l'Egil va eixivernar amb onze homes més a ca'n Þorsteinn. Hi portaren [el carregament de] blat i mel. Aquell hivern al mas d'en Þorsteinn s'hi va fer gran platxèria. En Þorsteinn vivia muníficament perquè hi havia prou queviures i provisions

rausnar·samur, -söm, -samt <adj.>:
munífic, munificent
◊ hilmir réð á heiði, | hjaldrskíðs þrimu, galdra | óðr við œskimeiða | ey vébrautar, heyja, | áðr gnapsalar Gripnis | gnýstœrandi fœri | rausnarsamr til rimmu | ríðviggs lagar skíðum: el príncep es va preparar per a lliurar (Lexicon poeticum 1931², p. 249: heyja ‘udføre, afholde’. heyja hjaldrskíðs þrimu = heyja þrimu sverða/geira/stála) el tumult de l'esquí de batalla (l'esquí de batalla = l'espasa o la llança; el tumult de l'espasa o de la llança = la batalla) a la landa, sempre furiós amb els arbres delejosos (Lexicon poeticum 1931², p. 659: œskimeiðr ‘ønskende træ: els homes, ja que estan drets com els arbres i sempre són cobejosos o àvids d'alguna cosa. En aquest passatge, i segons la meva interpretació, els homes hi són caracteritzats com a ‘àvids d'or’) dels eixarms (Lexicon poeticum 1931², p. 168-169: galdr ‘sang, især tryllesang’ <...> ‘for guld, idet da galdrar bliver brugt som synonym til 'tale, ord') del destructor de temples ( = l'ètun. Vébrautar galdrar = ells eixarms d'en Vébraut o els eixarms del destructor de temples = els eixarms de l'ètun; la parla de l'ètun, les paraules de l'ètun = l'or. Una altra possibilitat, és esmenar el mot vébraut en vígbraut ‘batalla’), abans que el munífic acreixedor del tumult (Lexicon poeticum 1931², p. 194: gný·stœrandi ‘bulder-forstærker) del cavall bransolejant d'en Gripnir, de sala prominent (cavall bransolejant d'en Gripnir = nau, vaixell. El mot gnapsalr s'ha d'entendre com una referència al pont que sobresurt sobre l'estructura de la nau, un gran dreki, que el rei Haraldr havia fet construir poc abans i que era l'orgull de la seva flota), no anés amb els esquís de la mar (els esquís de la mar = el[s] vaixell[s]) cap a la brega (rimma ‘la brega’ = el combat) (proposta de resolució dels hipèrbatons: Hilmir réð heyja hjaldrskíðs þrimu á heiði, ey óðr við œskimeiða galdra vígbrautar, áðr rausnarsamr gnýstœrandi ríðviggs Gripnis gnapsalar fœri skíðum lagar til rimmu)
  Al meu entendre, cal contemplar la possibilitat que el mot rausnarsamur en aquest passatge estigui descrivint el gnýstœrandi com un dels qui podien estar-se al rausn del dreki del rei Haraldr Bells-cabells.  
     

rausnar·skapur <m. -skapar, no comptable>:
[gran] generositat f, prodigalitat f

raust <f. raustar, raustir; Ac. & Dat. sg. poètics & en locucions: raustu>:
veu f
◊ og Assýríukonungur herleiddi Ísrael til Assýríu og lét þá setjast að í Hala og við Habór, fljótið í Gósan, og í borgum Meda, af því að þeir höfðu ekki hlýtt raustu Drottins, Guðs þeirra, heldur rofið sáttmála hans, allt það er Móse, þjónn Drottins, hafði boðið: i el rei d'Assíria deportà els iraelites cap a l'Assíria, i els establí a Halé, vora l'Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de la Mèdia, perquè no havien escoltat la veu de Jahvè, el seu Déu, i havien violat el seu pacte, això és, tot allò que Moïsès, el servent de Jahvè, havia ordenant
◊ nú er vel að þú gefur sjálf raun hver þú ert. Eða hvar er sá maður er mest renndi raustum áðan? Get eg að þér þyki hann fagurhljóðari en eg: ara és el moment en què tu mateixa provaràs qui ets realment, així que, digues, on és l'home que fa uns moments feia aquests crits? endevino que la seva veu et deu sonar més bonica que no pas la meva
♦ beina raust: alçar la veu, parlar [més] fort
◊ Auður gengur til hurðar og heilsar þeim og spyr tíðinda en Gísli lá í rekkju sinni og var þar jarðhús undir niðri og beindi hún raust þegar ef hann þurfti að varast. þeir segja henni nú víg Þorkels og um hvað véla var, segja henni og hversu lengi matlausir þeir hafa verið: L'Auður va fins a la porta i els saluda i els demana quines noves hi ha, mentre en Gísli roman ajagut al seu llit i, allà al seu dessota, hi havia un jarðhús soterrani i ella aixecava la veu quan calia indicar-li que havia d'anar alerta i mantenir-se amagat. Ells li van contar llavors la mort d'en Þorkell i com s'havia produït i que havien estat molt de temps sense menjar
◊ hún sløngvir sér þá þvert á bak aptr, ok slær í sundr kjǫptunum, ok beinir svá raustina: la margýgr es llançà enrere d'esquena, entrevessant-se de babord a estribord, badà la seva gola i deixà anar d'aquesta manera els seus crits [de dolor]
♦ brýna raustinaaixecar la veu
♦ hefja upp raustina: alçar la veu
♦ kveða e-ð með fagurri¹ ~ dimmri² ~ hárri³ ~ mikilli³ raust[u]dir una cosa en veu forta³ ~ greu² ~ bonica¹
◊ kvað Guðríður þá kvæðið svo fagurt og vel að engi þóttist fyrr heyrt hafa með fegri raust kveðið sá er þar var: la Guðríður llavors va cantar tan bellament i bé el poema (del ritualque ningú dels qui eren allà no va creure haver-ne sentit abans cap altre de cantat amb veu més bonica
◊ það bar til um daginn heima að Ingjaldhvoli um miðdegi að komið var upp á skjá um máltíð í stofu og kveðið þetta með dimmri raust: es va esdevenir que aquell dia, a casa seva a Ingjaldhvoll, vers el migdia, a l'hora del dinar, hom va anar a la llucana de la stofa i hi va cantar amb veu greu aquests versos <...>
◊ síðan gekk Egill til rúms síns og settist niður, bað þá gefa sér að drekka. Þá kvað Egill við raust: després, l'Egill va tornar al seu lloc i s'hi va asseure, va demanar que li donessin alguna cosa per beure; llavors, l'Egill va declamar amb veu forta [aquests versos] <...>
◊ hann reið svo nær honum að hann mátti gjörla sjá hann. Hann var svartur sem bik. Hann kvað vísu þessa með mikilli raust: va cavalcar tan a prop d'ell que aquest el va poder veure bé. Era negre com la pega i cantava aquesta estrofa amb veu forta
♦ → mannsraust “veu humana”

ravíólí <n. ravíólí, ravíólí>:
<CULINravioli f (fl./pl.: ravioli o: raviolis)

<f. rár (o: ráar), rár>:
<MARverga f
◊ nótt verðr feginn, ǀ sá er nesti trúir, ǁ skammar 'ro skips rár, ǁ hverb er haustgríma; ǁ fjǫlð um viðrir ǀ á fimm dǫgom, ǁ enn meira á mánaði: en arribar la nit s'alegra el qui compta amb [prou] provisions. Curtes són les vergues de la nau. Inestables són les nits de tardor: en cinc dies es desfermen tempestes de tota mena, i més vegades encara en un mes sencer (cf. Kuhn 1968, pàg. 225, sub voce viðra swv. ‘wettern’: fiolð um viðrir es gibt vielerlei wetter (Háv. 74). Tinc per mi que aquesta estrofa en realitat és més la d'algun escalda que versifica les seves experiències durant una travessia marítima que no pas una estrofa pròpia de la poesia gnòmica)
♦ með rá og reiða: totalment aparellat (vaixell)

Rábíta·land <n. -lands, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → Arabía “Aràbia”

Rábíti <m. Rábíta, Rábítar>:
<variant arcaica de → Arabi “àrab, alarb”
◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Afríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confinsEspanya

rá·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
cabirol f (mamífer Capreolus capreolus

ráð <n. ráðs, ráð>:
1. (ráðleggingconsell m (advertiment, assessorament)
♦ að ráðiconsiderablement
♦ ekki að ráði: més aviat poc, només molt poc, en molt feble mesura
◊ hann drakk ekki að ráði: no bevia gaire, bevia més aviat poc (o: moderadament) 
♦ að nokkru ráði: una mica, en certa manera, fins a un cert punt
♦ að ráði e-sper consell de..., seguint el consell de...
♦ að yfirlögðu ráði: deliberadament, amb premeditació
♦ morð að yfirlögðu ráði: assassinat amb premeditació
♦ af ásettu ráði: intencionadament, a dretcient, a posta, deliberadament
♦ bera e-n ráðum: cercar el consell d'algú
♦ bera saman ráð sín: aconsellar-se, cercar consell, assessorar-se, deliberar
♦ biðja e-n um ráð: demanar consell a algú
♦ eiga ráð við e-n: deliberar amb algú, celebrar consell amb algú
♦ ekki er ráð nema í tíma sé tekið!: les coses s'han de fer d'hora (i no quan ja és massa tard)
♦ fara að ráðum e-s: seguir el[s] consell[s] d'algú, guiar-se pels consells d'algú
◊ sæll er sá maður, er eigi fer að ráðum óguðlegra: feliç l'home (ʔaʃrēi̯־hā-ˈʔīʃ, אַשְׁרֵי-הָאִישׁ) que no es guia (loʔ hāˈlaχ, לֹא הָלַךְ) pels consells dels impius
♦ fara eftir ráðum e-s: seguir el[s] consell[s] d'algú
♦ fara fram ráðum e-s: actuar seguint els consells d'algú, actuar d'acord amb els consells d'algú
♦ gefa ráð: donar un consell
◊ gefa ráð til að...: donar el consell que...
♦ gera ráð fyrir e-u: suposar una cosa, conjecturar una cosa, considerar una cosa, assumir una cosa, partir del supòsit que
♦ eins og við gerðum ráð fyrir: tal i com havíem assumit
◊ ég gerði ráð fyrir því að þetta hefðu verið Tyrkir: vaig suposar que havien estat turcs
◊ gera má ráð fyrir að <+ subj.>es pot suposar que <+ subj.>
◊ gera ráð fyrir þeim möguleika að <+ subj.>comptar amb la possibilitat que <+ subj.>
◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #1. es conjectura que <+ subj.>, es considera probable que <+ subj.#2. es preveu, s'espera, s'assumeix, previsiblement... (en frases orientades cap al futur)
◊ gert er ráð fyrir, að velja allt að þrjá umsækjendur til...: es preveu de seleccionar uns tres sol·licitants per a...., pressumiblement se seleccionaran uns tres candidats per a..., està planejat de...
◊ gert er ráð fyrir kalda: previsiblement bufarà una mica d'oratge
◊ gert hefur verið ráð fyrir að <+ subj.>: està planejat que <+ subj.
♦ má gera ráð fyrir [því] að <+ subj.>es pot assumir que <+ ind.>, es pot conjecturar que <+ ind.>
◊ menn hafa löngum gert ráð fyrir því, að <+ subj.>: durant molt de temps s'ha assumit que <+ subj.
◊ það var allavega eins og námskeiðið gerð ráð fyrir að þeir sem væru að nota það væru algjörir hálfvitar: era com si el curset donés per suposat, en tots els sentits, que els seus destinataris eren uns idiotes totals
◊ þar er gert ráð fyrir að <+ subj.>: es pretén que <+ subj.
◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #3. donar indicacions per a #4. preveure una cosa, esperar una cosa
♦ gera ráð sín: tenir col·lotge, deliberar plegats un afer, celebrar consell
♦ hafa ráð e-s: seguir el consell d'algú
♦ hafa ráð á e-u poder permetre's una cosa
♦ hlíta ráðum e-s: acatar els consells d'algú
♦ ill (o: vont) ráð: un mal consell
♦ kenna e-m ráð: donar consells a algú
◊ kenn oss ráð til stórra hluta!: aconsella'm sobre les grans coses [d'aquest món]!
◊ mörg ill ráð hafði hann honum áður kennt...: en altres temps ja li havia donat molts de consells dolents...
♦ kunna ráð við e-u: saber com fer front a una cosa, saber com manejar una cosa
♦ leggja e-ð til ráðs (o: á ráðin) með e-m: deliberar una cosa amb algú
♦ leggja á ráð (o: ráðin) um e-ð: #1. donar consells sobre com fer una cosa, consultar una cosa a algú: hann bað hana ráð á leggja: li va demanar consell, li va demanar que hi digués alguna cosa. #2. planificar una cosa, deliberar una cosa
♦ leita ráða (o: ráðs) við e-n (o: hjá e-m; o: af e-m; o: til e-s; o: undir e-n): cercar el consell d'algú
♦ leita ráða til e-s varðandi e-ð: demanar consell a algú sobre una cosa
♦ með ráðum gert: fet -a intencionadament, fet -a a dretcient, fet -a posta, fet -a deliberadament
<♦ nema ráð: seguir un consell
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, enn þú ráð nemir, nióta mundo, ef þú nemr, þér muno góð ef þú getr: [Nós] t'aconsellem, Loddfàfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu (la forma ráðomc és un petit malson de la filologia norrena, car, si bé tothom està d'acord que significa ‘t'aconsello’, hi ha una gran disparitat d'opinions sobre la seva interpretació morfològica. Jo mateix l'enfoco de diversos angles.

En primer lloc, crec que podria ésser una simple formació de present d'indicatiu analògica a la formació de la 1ª pers. del pretèrit d'indicatiu a partir de la 3ª pers. del plural amb aglutinació de
-mk. Tipus: kómumk ‘vaig venir’, létumk ‘vaig fer, vaig deixar’, lǫgðumk ‘vaig posar’, réðumk ‘vaig aconsellar’ etc. És la interpretació, al meu entendre, més senzilla. Tanmateix, no és pas l'única a què he arribat:

Una de segona fóra que es tracta d'una 3ª pers. del singular i que
Loddfáfnir n'és el subjecte ‘Loddfáfnir t'aconsella i tu segueix el seu consell...’. Al costat d'aquestes dues interpretacions encara en tinc una de tercera, per bé que molt més complexa:

Efectivament, una altra interpretació que en faig és que som davant l'ús de la desinència de la 1ª pers. pl. del present d'indicatiu actiu adoptada com a desinència de la 1ª pers. del singular (
ráðomc þér = ráðom ek þér = [þat] rǽð ek þér ). Aquesta anàlisi morfològica per la qual veig en la forma ráðomc la 1ª pers. sg. del pres. d'indicatiu actiu del verb ráða reflecteix, al meu entendre, una realitat morfològica que s'hauria produït en una època evolutiva de la llengua en què l'antiga desinència -que, a més a més, era l'etimològica- de la 1ª pers. del singular del present d'indicatiu, *ráðu, o, amb metafonia d' u *rǫ́ðu, fou modificada per la llengua en el moment en què aquesta va perdre la -u final. La forma resultant, que havia d'ésser,*rǫ́ð, per raons que ara mateix encara em són opaques, d'alguna manera no devia satisfer els parlants de la llengua, els quals la van substituir per dues formes noves, rǽð -que s'acabaria imposant- i rǫ́ðum[k] o ráðum[k], una forma que a la llarga -malgrat haver aconseguit restar reflectida als monuments literaris-, no aconseguiria d'imposar-se, possiblement per la molesta homofonia que representava amb la forma de la 1ª pers. del singular del present d'indicatiu mediopassiu.

En la meva interpretació, per tant, amb la forma
ráðomc ens trobem davant el reflex d'una època evolutiva de la llengua en la qual la forma *rǫ́ð, evolució normal d'una forma encara mé antiga -i etimològica- ráðu o rǫ́ðu fou substituïda per dues -potser per tres?- formes alternatives que van coexistir un cert temps abans que una d'elles no obtingués la victòria sobre l'altra o les altres; aquestes formes substitutives de *rǫ́ð amb les quals la llengua va experimentar un cert temps foren: rǽð d'una banda i ráðom o ráðumk, de l'altra.

La primera d'aquestes formes és la que, com ja he dit adés, s'acabaria imposant i presenta metafonització analògica de la vocal radical.


La segona (i tercera) d'aquestes formes tindria, al meu entendre, dues interpretacions possibles: d'una banda, hi podríem veure l'adopció de la desinència de la 1ª pers. pl. com a desinència de la 1ª pers. del sg. Aquesta és la interpretació que prefereixo talment com ja he exposat més amunt.


Però també podem pensar que, en realitat, ens trobem davant la
la 1ª pers. sg. del present d'indicatiu arcaica no atestada, *ráðu, conservada gràcies al següent recurs: amb l'ànsia de conservar-la, els parlants de la llengua haurien recorregut a ‘reforçar-la o apuntalar-la fonèticament’ mitjançant una aglutinació generalitzada de les formes pronominals m'k/m'R (= ráðumk = ráðu m'k o ráðom'R ). Personalment crec que, si aquest fou realment el cas, el reforçament es degué produir amb la forma pronominal de datiu ráðu + m'R ráðum'Rráðu'm. La -k final es deuria al pronom personal de primera persona en nominatiu ( -[e]k) o a una generalització, en un moment donat, de l'antic acusatiu pronominal per comptes de la forma pronominal de datiu . Aquest aglutinament pronominal, per tant, no hauria tingut una raó semàntica sinó que s'hauria fet, exclusivament, per a protegir l'antiga terminació de 1ª persona del singular en una època en què l'evolució fonètica l'estava amenaçant o l'empenyia a desaparèixer. La meva perspectiva no coincideix totalment amb la d'en Jón Thorkelsson (vulgueu veure a sota), ja que aquest hi veu una desinència, -[o]m d'origen germànic, i jo, en canvi, hi veig un fet d'evolució lingüística interna del norrè, tant si hi veiem una intrusió de la desinència de plural com si hi veiem un reforçament de la desinència etimològica amb un datiu del pronom personal de primera persona. Per cert: intento imitar-la en la traducció catalana de les estrofes que la contenen traduint-la mitjançant el nostre plural majestàtic.

Finalment, una tercera possibilitat, encara que al meu entendre menys versemblant, és la que hi veu una 1ª  pers. sg. del subjuntiu (=
ráðem ec = ráða ec). En aquesta interpretació, la frase s'entén exhortativament, com si fos: aconselli jo - segueixis tu el meu consell, la qual cosa és, d'altra banda, difícil de reproduir en la traducció, per bé que es pugui intentar amb l'ús del futur (“et donaré aquest consell”). Cf. Noreen (1970) p. 364, observa, en relació a la desinència en nasal de la 1ª pers. sg. del pres. de subj. el següent: alt und dichterisch kommen einigemal formen vor, die der 1. pl. ganz gleich sind, z.b. altisländisch eigem besitze, ǽttem besässe. La vocal de la terminació mostraria, així i doncs, la mateixa variació que es dóna algunes vegades en la 1ª  pers. del sg. del subjuntiu mediopassiu, on la forma normal en -omk, -umk alterna alguna vegada amb -emk, -imk; o bé es deuria directament a contaminació del paradigma mediopassiu.

L'islandès
Jón Thorkelsson en el seu article “Personalsuffixet -
m i første Person Ental hos norske og islandske Oldtidsdigtere”. Dins: Arkiv för nordisk filologi 8 (1892), 34-51, esp. págs. 35 i 36, diu, sobre aquesta forma: I sådanne Forbindelser som de her anførte kan den reflexive Form ikke bruges. Formen ráðomc kan derfor ikke være reflexiv. Den er aktiv, sammensat af ráðom ”suādĕo”, og det personlige Pronomen ek, hvis vokal er bortfalden. Af ráðo mik kan denne Form ikke være sammensat, fordi Ordforbindelsen ráðo mik þér (ek ræð mik þér) er umulig. Thorkelsson, per tant, l'interpreta semànticament en el sentit de ‘suādĕo, jeg tilråder’, ço és, ‘[t']aconsello, [et] dono aquest consell’ i morfològicament, com una forma activa. La diferència entre Thorkelsson i Pálsson (vulgueu veure més avall) és que aquest darrer, malgrat que interpreta semànticament la forma en qüestió d'una manera idèntica a Thorkelsson, hi veu, morfològicament, una forma mediopassiva amb significat actiu, una forma, per tant, de significat deponent. Thorkelsson, en canvi, hi veu una desinència d'activa, compartida en part amb l'alt-alemany antic, el saxó i l'anglo-saxó, que fou usada en norrè durant una època per bé que, finalment, no hi va arrelar pas. Al meu entendre, aquesta anàlisi morfològica de la forma feta per Thorkelsson és la qui gaudeix actualment de més acceptació: ráðom + ek.

Sophus Bugge
(Studien über die Entstehung der nordischen Götter- und Heldensagen. Vom Verfasser autorisierte und durchgesehene Übersetzung von Oscar Brenner. München: Christian Kaiser, 1889) escriu, sobre aquesta forma: “Ein Skalde, der diese Strophen kannte, und der in der Stelle né um ráðum þǫgðu das Wort ráðum als ‘Ratschläge’ auffasste, die dem Loddfáfnir gegeben wurden, stellte hierauf eine Reihe von Strophen zusammen, welche praktische Lebensregeln mitteilen, mit der ihnen gemeinsamen Anrede: [pàg. 355] Ráðumk³) þér Loddfáfnir! / en þú ráð nemir, / njóta mundu, ef þú nemr, / þér munu góð, ef þú getr." »Ich rate dir, Loddfáfnir! und lerne du die Ratschläge! sie werden dir Glück bringen, wenn du sie lernst; sie werden dir gut sein, wenn du sie erlangst.« ³) Die Pergamenthandschrift hat raðomc. Der Gebrauch der reflexiven Form widerstreitet der gewöhnlichen Ausdrucksweise; vgl. Fáfn. 20: Ræð ek þér nú Sigurðr!; Sigrdr. 22 ff.: þat ræð ek þér. Möglicherweise ist das ursprüngliche Ráðom (wir raten); die Pluralform wäre gewählt wegen þǫgðu Str. 111. Doch heisst es in Str. 118 ek sá im Sing”. (Pàgs. 354-355), i: “Ferner kann es keine zufällige Übereinstimmung sein, kaum auch aus dem für Lieder im ljóðaháttr gemeinsamen Stil erklärt werden, wenn Háv. 112 f. zu Loddfáfnir gesagt wird: Ráðumk þér Loddfáfnir! / en þú ráð nemir, und Fáfnm. 20 von Fáfnir gesagt wird: "Ræð ek þér nú Sigurðr! en þú ráð nemir". Hier muss sicher auf der einen Seite Nachahmung angenommen werden und ich vermute, dass Fáfnismál hier die Loddfáfnismál voraussetzen. Dies bestätigt das im Obigen vermutete Verhältnis zwischen den Sigrdrífumál und den beiden letzten Abschnitten der Hávamál, denn Fáfnismál scheinen, wie Vigfússon annimmt, von demselben Dichter geschaffen zu sein wie Sigrdrífumál.” (pàg. 356).

Marius Nygaard
(Norrøn syntax. Kristiania: H. Aschehoug & Co. (W. Nygaard), 1905. Pàgs. 160-162) la considera una forma mitjana: “Reflexivformen kan fremdeles stundom anvendes så, at den indeslutter dativ af det reflex. pron. som hensynsbetegnelse. <...> Således også gætast (= g. sér), ráðast (= r. sér), fjást (= f. sér), ifask (= i. sér) omtr. i samme betydn. som gæta [p. 162] agte, tage vare på, ráða give råd, fjá hade, ifa tvile: gættist þess Glaumvǫr (Am. 21) ráðumk þér, Loddfafnir! (Háv. 112) þik skal Freyr fjásk (Sk. 33) ifask alls ekki um (Hom. 160,10).”

David A. H. Evans, per contra, a la seva edició crítica dels Hávamál. Londres: Viking Society for Northern Research/University College London, 1986, pàg. 124-125 l'explica d'aquesta altra manera:Ráðumc ‘I advise’; not a reflexive form (for ‘advise’ is always ráða, not ráðask) but a first person sg. in -um with -k from ek suffixed...”.

Hermann Pálsson
, a la seva edició comentada dels Hávamál, torna a considerar la forma ráðumk com a una forma mediopassiva exercint, però, funcions de forma d'activa: “Þá eru nokkrar miðmyndir sem koma undarlega fyrir sjónir: „margir erust gagnhollir“ merkir að þeir séu hver öðrum hollir. Annað dæmi um gagnkvæma merkingu þessarar miðmyndar: „Viðurgefendur og endurgefendur erust lengst vinir“.“ Sumar miðmyndir fela í sér þágufall, svo sem stóðumk „stóðu mér“, aðrar gegna sömu hlutverkum og germyndir: ráðumk „eg ræð“.” (pàg. VII del pròleg) iFlestar vísur í heilræðabálki hefjast með ummælum um ráðgjafa (ráðumk þér = eg ræð þér) og ráðþega (en þú ráð nemir; njóta mundu ef þú [pàg. 77] nemur; þér munu góð ef þú getur). leita sér staðar, ganga álfreka. (HH 94-95, 196).” (pàgs. 76-77) (cf. Hermann Pálsson: Hávamál með formála og skýringum. Reykjavík: Háskóli Íslands · Háskólaútgáfan, 1992. Págs. VII i 76-77). )
♦ rasa um ráð fram: actuar amb urgència, actuar de pressa
♦ sjá ráðið til að <+ inf.>: creure que la solució a una cosa es troba en <+ inf.>: 
◊ sé eg ráðið til, að koma honum á þrjár leiðir: el consell que hi dono és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor, la solució que hi veig és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor
♦ spyrja e-n ráða: demanar consell a algú
♦ taka ráðin af e-m: cercar el consell d'algú
♦ vita ekki sitt rjúkandi ráð: trobar-se totalment desorientat -ada, no saber pas què fer
♦ veist þú þá eitthvert ráð?: no em donaries cap consell?
♦ þiggja ráð: rebre un consell
◊ sá er sæll, ǀ er sjálfr um á ǁ lof ok vit, meðan lifir; ǁ þvíat ill ráð ǀ hefir maðr opt þegit ǁ annars brjóstom ór: venturós és el qui posseeix ell mateix (entenc el pronom: sjálfr ‘ell mateix’ només en part com a pleonàstic, ja que hi veig un element reforçador o emfasitzador del contrast existent entre el contingut de la primera i el de la segona part de l'estrofa, en el sentit de: aquell a qui no li cal ni l'aprovació -els ‘elogis’- ni la saviesa dels altres - ja que així s'estalvia de seguir els mals consells que li puguin donar) [prou] elogis i seny mentre viu, car, sovint un home ha rebut mals consells dels cors d'altri
♦ þér hefði verið betra að fara eftir mínum ráðum: hauries d'haver seguit els meus consells
2. (stofnun, nefnd o.s.fr.consell m (institució, organisme)
3. <JUR & RELIGsanedrí m (τὸ συνέδριον ,סַנְהֶדְרִין)
◊ en ég segi yður: Hver sem reiðist bróður sínum, skal svara til saka fyrir dómi. Sá sem hrakyrðir bróður sinn skal svara til saka fyrir ráðinu og hver sem svívirðir hann, hefur unnið til eldsvítis: Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà haurà de respondre'n davant el tribunal; el qui l'ultratgi n'haurà de respondre davant el Sanedrí, i el qui l'insulti s'haurà fet mereixedor de la Gehenna del foc
◊ æðstu prestarnir og allt ráðið leituðu ljúgvitnis gegn Jesú til að geta líflátið hann: els summes sacerdots i tot el sanedrí cercaven algun fals testimoni contra Jesús per a poder-lo condemnar a mort
◊ reis þá upp í ráðinu farísei nokkur, Gamalíel að nafni, kennari í lögmálinu, virtur af öllum lýð. Hann bauð, að mennirnir væru látnir fara út stundarkorn: aleshores s'aixecà enmig del Sanedrí un fariseu que nomia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble, i ordenà que fessin sortir un momentet aquells homes
4. <HISTsoviet m
♦ → bændaráð “soviet dels camperols”
♦ → hermannaráð “soviet dels soldats”
♦ → verkamannaráð “soviet dels treballadors”
5. (ráðsmaður, fulltrúi í ráðiconseller m, consellera f (membre de consell, càrrec)
6. (það sem er ráðlegt, skynsamlegtel que és aconsellable (el que és assenyat)
♦ ekki með fullu ráði: no estant en el seu seny, estant fora de seny
♦ fara vell ~ illa að ráði sínu: [com]portar-se bé ~ malament
♦ fara skynsamlega að ráði sínu: actuar amb seny
◊ hann fór hyggilega (bīn ~ בִּין:   wa-i̯ˈʝāβɛn,   וַיָּבֶן) að ráði sínu og dreifði sonum sínum í öll héruð Júda og Benjamíns og í virkisborgirnar. Hann fékk þeim gnægð vista og tók þeim fjölda kvenna: va actuar entenimentadament tot dispersant els seus fills per totes les contrades de Judà i Benjamí i per [totes] les viles fortificades. Els va fornir de queviures en abundància i va prendre per a ells un gran nombre de dones
♦ hafa sín ráð [við e-u]: saber què fer, tenir la solució, tenir els seus recursos [per a una cosa]
♦ missa ráð og rænu: perdre la consciència
◊ honum sýndist það ráð að gifta hana: li va semblar aconsellable casar-s'hi
◊ sé eg ráðið: veig el que cal fer
◊ eg sé gott ráð til: sé què és el millor que podem fer-hi
♦ vera ekki með réttu ráði: no tenir-les totes, no tocar-hi [del tot]
♦ vera til ráðs (o: ráða): ésser assenyat, ésser aconsellable
◊ hvað er nú til ráða?: què cal fer ara?, i ara què fem?
7. (áætlun, ráðagerðpla m  (i especialment el que es pren per resoldre un afer)
♦ e-ð er í ráði: s'està planejant una cosa, [ja] s'ha planejat una cosa
◊ ...og er í ráði að gera tilraun á næstunni: i s'està planejant de fer un intent properament
♦ gera ráð við e-n: tenir col·lotge amb algú (per decidir què cal fer), deliberar una cosa amb algú
◊ hann gerir nú ráð við sína menn hversu með skal fara: llavors delibera amb els seus homes com cal procedir
♦ mér þykir ráð að gera það: fer això em sembla una bona idea (o: crec que fer això és una bona idea
♦ hennar ráð koma oss í mikla svívirðing ok skaða: els seus plans ens portaran gran deshonor i dany
♦ leggja ráð saman: conspirar, tramar una conjura
♦ leggja á ráðin: fer plans
◊ leggja á ráðin með e-m: fer plans amb algú
♦ leggja á ráðin um e-ð: planejar una cosa, organitzar una cosa, planificar una cosa
♦ setja ráð (o: ráðið) til e-s: planejar una cosa, forjar el pla d'una cosa, planificar una cosa
◊ þá svarar Guðrún máli hans og mælti: "Þann seyði raufar þú þar Kjartan að betur væri að eigi ryki. Nú þó að svo sé sem þú segir að þeir menn séu hér nokkurir er ráð hafi til þess sett að moturinn skyldi hverfa þá virði eg svo að þeir hafi að sínu gengið. Hafið þér nú það fyrir satt þar um sem yður líkar hvað af motrinum er orðið. En eigi þykir mér illa þó að svo sé fyrir honum hagað að Hrefna hafi litla búningsbót af motrinum héðan í frá": aleshores la Guðrún li va contestar al seu parlament tot dient: “Kjartan, estàs destapant un seyðir que faries millor de deixar-lo tapat i que no fumegi. Encara que fos com dius, que aquí hi ha gent que han planejat que el mocador de cap desaparegués, tinc per mi que, [si realment ho han fet,] no haurien fet res més que prendre el que els pertanyia. Creieu el que us plagui sobre què li ha passat al mocador de cap. En tot cas, a mi no em semblaria pas malament si el que ha passat amb aquest mocador és que la Hrefna no se'l pot tornar a posar d'adorn d'ara en endavant” (Vocabulari: #1. þann seyði raufar þú: cf. Kalund 1896, pàg. 147: „dies feuer schürst du“. „feuer schüren“ bildlich gebraucht = eine sache erwähnen; vergl. auch das nachfolgende#2. að sínu gengið: cf. Kalund 1896, pàg. 147: hierdurch wird angedeutet, dass Guðrún, wegen der worte der königstochter Ingibjǫrg (cf. 43,24), den motr als ihr eigentum betrachtete, und indirekt bekannte, an dem verschwinden desselben schuld zu sein#3. búningsbót: cf. Kalund 1896, pàg. 148: „verschönerung der tracht“#4. setja ráðið til e-s: cf. Baetke 19874, pàg. 479: setja ráðit til e-s den Plan dazu machen, entwerfen)
♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla
♦ það mun ráða við þurfaens cal un pla, el moment requereix una planificació i decisions meditades, el moment requereix que ideem un bon pla (per a resoldre un afer, sortir d'una situació preocupant etc.)
◊ sagði Annis þá kappa mikla Hrólf ok Stefni ok nú mundi ráða við þurfa, - "er þat mitt ráð at senda til Skotlands til Melans jarls, mágs þíns, ok hann komi til liðs við þik. Þú skalt ok gera boð til Dungals konungs, at hann sendi þér lið, ok þegar Hrólfr kemr við land, skaltu senda þeim mann at hasla þeim völl ok bjóða þeim til orrostu. Mega þeir þá eigi herja at réttum víkingalögum. Orrostustaðinn skal setja við Ásatún norðr frá Kanaskógum. Þar er landsleg mest ok verst flótta við at koma, en í skóginum skaltu vera láta helming liðs várs, til þess at þeir veiti þeim bakslettur, ok koma þeim í opna skjöldu. Skulum vér þá kringja um þá ok láta engan með lífi burt komast" (GHS, cap. 36): l'Annis va dir que en Hrólfr i l'Stefnir eren uns grans campions i que el moment requeria una planificació minuciosa [i una presa de decisions meditades], - "i el meu consell és que enviïs un missatger a Escòcia al iarl Melans, el teu sogre, perquè vingui i reforci el teu exèrcit. Envia també un missatge al rei Dungall perquè t'enviï tropes i quan en Hrólfr arribi a terra [i desembarqui], envia-li un home perquè fixi el camp de batalla i l'hi convidi a lliurar-te batalla". Aleshores, i d'acord amb les legítimes lleis dels viquings, ell i els seus homes no podran pas devastar ni saquejar [el teu regne]. El lloc de la batalla s'ha de fixar a Ásatún, al nord dels boscos de Kana. Allà el terreny ens hi serà favorable, alhora que [a ells els] hi resultarà molt difícil d'emprendre-hi la fugida; ara bé, dins el bosc, hi apostaràs la meitat de les nostres tropes perquè ataquin en Hrólfr i els seus pel darrere agafant-los així [per sorpresa] pel seu flanc desprotegit. Aleshores els encerclarem i no deixarem que ningú n'escapi amb vida
◊ síðan sendi hann orð þingmönnum og mælti er þeir komu: "Nú höfum vér hitt í stór vandræði og munum vér nú ráða við þurfa. Skal eg nú senda fyrst menn til Eyjafjarðar með boðum til Eyjólfs": [en Þorvarður] després va enviar un missatge als þingmenn i, quan hi anaren, els va dir: "ens trobem en grans dificultats i ens caldrà meditar bé què fem per sortir-nos-en. Per començar enviaré missatgers a l'Eyjafjörður amb missatges per a l'Eyjólfur"
◊ nú eptir þessa ráðagerð fylgir Sæmundr Jóni á fund meistara síns; tók hann viðr honum allval (= allvel): er Jón þar um hríð, þar til er þeir leita á brott á einni nátt. Var veðr þykkt, ok fara þá nótt alla ok daginn eptir. En er meistarinn saknar þeirra, þá var þeirra leitað ok fundust þeir eigi. En á annarri nátt, þá sá ǫll himintungl, sér meistarinn þegar hvar þeir fara, ok ferr eptir þeim skyndiliga. Sæmundr leit í loptið upp ok mælti: „á ferð er meistari minn kominn, ok sér hvar vit fǫrum.“ Jón mælti: „hvat er nú til ráða?“ Sæmundr svarar: „skjótt skal til ráða taka: tak skó af fœti mér ok fyll af vatni, ok set í hǫfuð mér.“ Svá gerir hann. Nú er at segja frá spekinginum, at hann sá í himininn upp ok mælti: „ill tíðindi! þvíat Jón hinn útlenzki hefir drekt Koll, fóstra mínum, þvíat vatn er um stjǫrnu hans;“ ok ferr heim aptr. En þeir Jón fara leið sína þá nótt ok daginn eptir. Nú er enn at segja frá spekinginum, at á næstu nátt eptir skipar hann himintunglum, ok sér stjǫrnu Sæmundar fara yfir honum lifanda, ok ferr eptir þeim Jóni. Sæmundar mælti: „enn er stjǫrnumeistarinn á ferð kominn, ok man enn ráða viðr þurfa; tak enn skó af fœti mér ok kníf ór skeiðum, ok hǫgg á kálfa mér, ok fyll skóinn af blóði, ok set í hvirfil mér.“ Jón gerir svá. Þá gat meistarinn enn sét stjǫrnu Sæmundar, ok mælti: „blóð er nú um stjǫrnu meistarans Kolls, ok er nú víst at þessi útlendingr hefir fyrirfarit honum;“ ok því hverfr hann aptr leið sína. En þeir Sæmundr ok hinn heilagi Jón fara sinn veg framleiðis. Þat er enn at segja, at þá er þessi hinn fróði meistari kom heim, reyndi hann list sína enn af nýju, ok sá enn stjǫrnu Sæmundar ok mælti: „á lífi er enn Kollr, lærisveinn minn, er betr er, en nógu mart hefir ek kent honum, þvíat hann sigrar mik nú í stjǫrnuíþrótt ok bragðvísi sinni, ok fari þeir nú heilir ok val, þvíat ekki get ek á móti staðit þeirra brottferð, ok mikils man Jóni þessum auðit verða, ok langæligar nytjar munu menn hafa hans hamingju.“ En þeir Jón fóru leiðar sinnar, ok fórst þeim val ok greiðliga. Eptir þetta fóru þeir Jón ok Sæmundr út til Íslands, ok settust í bú, hvárr á sína fǫðurleifð, Jón á Breiðabólstað í Fljótshlíð, en Sæmundr í Odda; bjuggu þeir þar mjǫk lengi, ok var þeirra í millum gott samþykki ok heilagt með bróðurligri ást, ok stýrðu kirkjum sínum langa hríð val ok dýrðliga, báðir undir prestsvígslu, svá at staðirnir auðguðust at fé ok gersimum, enda var þeim at mǫrgum góðum hlutum líkt farit (JSH eptir Gunnlaug munk, cap. XVI, pàg. 228-229): així doncs, i després d'haver ordit aquest pla, en Sæmundr va acompanyar en Jón a veure el seu mestre; aquest el va rebre molt bé i en Jón hi va romandre una temporada fins que, una nit, tots dos varen fugir. Feia un temps tapat [de manera que el mestre no podia veure als estels on eren ells]. En Jón i en Sæmundr varen viatjar tota la nit i el dia següent. Tan bon punt el mestre els va trobar a faltar, es varen posar a cerar-los [però fou de bades], i no els varen trobar; però la nit de l'endemà, el cel s'havia aclarit i es podien veure tots els cossos celests, i el Mestre va llegir immediatament als estels per on anaven els dos fugitius i sortí immediatament a empaitar-los. Aleshores, en Sæmundr, alçant els seus ulls cap al cel, va dir: "El meu Mestre ha sortit en persecució nostra i veu per on anem". En Jón li va demanar: "Què hi podem fer?"; en Sæmundur li va contestar: "Ens cal un pla: Lleva'm una de les sabates, omple-la d'aigua i posa-la damunt el meu cap". En Jón així ho va fer, i, ara hem de dir i contar que el Filosop, [en aquell mateix instant,] mirant el cel, va dir: "Males notícies! En Jón, el foraster, ha ofegat el meu deixeble, perquè hi ha aigua al voltant del seu estel". I se'n va tornar a casa. En Jón i en Sæmundr, emperò, varen continuar llur viatge aquella nit i tot l'endemà. [Però la cosa no acaba aquí, sinó que] s'ha de contar que el Filosop, a la nit següent, va consultar de nou els cossos celests i en fer-ho, i per a gran astorament seu, va veure l'estel d'en Sæmundr que el seguia viu, de manera que va tornar a sortir a empaitar en Jón i el seu company. [Veient-ho en els estels,] en Sæmundr va dir: "L'astròleg ha tornat sortir a empaitar-nos, així que ens caldrà de nou un bon pla: lleva'm una sabata, desembeina el teu ganivet i fés-me un tall al ventre de la cama; omple la sabata de sang i posa-la damunt la meva coroneta." En Jón així ho va fer, i el Mestre, quan va poder tornar a veure l'estel d'en Sæmundr, va dir: "Hi ha sang ara al voltant de l'estel de Mestre Kollr: ara és segur que aquest foraster l'ha mort" i per això va tornar a casa. En Sæmundr i sant Jón varen prosseguir llur camí. [Però la cosa no va acabar aquí i] ara encara s'ha de contar que aquest savi Mestre va tornar a ca seva i que hi va tornar a recórrer un cop més a les seves arts i quan encara va veure l'estel d'en Sæmundr, es va exclamar: "En Kollr, el meu deixeble, que és bo, encara és viu, però ja li he ensenyat més que a bastament perquè em venç tant en astrologia com en ardits. Deixem, doncs, que marxin sans i estalvis perquè sóc incapaç d'impedir llur partida, i[, a més a més,] a aquest Jón li serà concedit de dur a terme grans coses, i la gent obtindrà beneficis perdurables de la seva bona fortuna”. I en Jón i en Sæmundr varen prosseguir llur viatge que va transcórrer bé i sense contratemps. Després d'això, en Jón i en Sæmundr s'embarcaren cap a Islàndia i s'hi varen establir, cadascun al seu mas pairal: en Jón ho va fer a Breiðabólsstaðr í Fljótshlíð i en Sæmundr a Oddi; hi visqueren molts d'anys i entre ells dos va regnar una bona concòrdia, santificada amb un amor fraternal, i varen regir llurs esglésies molt de temps bé i amb santedat, havent estat ordenats sacerdots tots dos, de manera que els dos kirkjustaðir o predis eclesiàstics, es van enriquir tant en béns com en objectes preciosos, i realment els anà a tots dos, en molts d'aspectes i coses, de manera pràcticament igual
8. (ákvörðundecisió f  (i especialment la presa per resoldre un afer)
♦ ásett ráð: resolució presa
◊ því að það er mitt ásett ráð að safna saman þjóðum og stefna saman konungsríkjum: car he pres la ferma resolució reunir les nacions, d'aplegar els reialmes
♦ bregða á það ráð að <+ inf.>: resoldre de <+ inf.>, posar en pràctica el consell de <+ inf.>, decidir recórrer a <+ inf.
◊ hún brá á það ráð að <+ inf.>: va resoldre de <+ inf.>; va decidir de <+ inf.
♦ gera e-ð að ráði: decidir una cosa
♦ gert er ráð fyrir, að <+ ind.>: s'ha pres la decisió de <+ inf.
♦ grípa til þess ráðs að <+ inf.>: prendre la decisió de <+ inf.
♦ taka (o: gera) ráð: prendre una decisió
♦ taka það ráð að <+ subj.>:  prendre la decisió de <+ inf.>, resoldre [de] <+ inf.>
◊ Grímur tók það ráð að hann æpti á víkinga og lét þá eigi heyra illan kurr kaupmanna: en Grímur llavors va prendre la decisió de posar-se a cridar als viquings per no deixar que aquests sentissin el que els mercaders estaven rondinant
♦ taka það ráð upp að <+ inf.>prendre la decisió de <+ inf.>, prendre la determinació de <+ inf.>
◊ og tóku hreppstjórar það ráð upp að fara til Reykjavíkur: i els hreppstjórar, o caps dels municipis rurals, van prendre la determinació d'anar a Reykjavík
♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla
♦ konungurinn tók það ráð að gifta hana: el rei va decidir de maridar-la
♦ það varð að ráðies va decidir
9. (ráðahagurcasament m (noces)
◊ af þessu ráði stendur oss mikill ófagnaður: d'aquest casament ens en resultarà un gran dol
◊ ég réð ráði hennar fyrri: li vaig triar un marit abans
◊ "Minnir þic eiða, ǀ máttu þegia þó, ǁ antu Guðrúno ǀ góðra ráða: ǁ enn Brynhildr þicciz, ǀ brúðr, vargefin, ǁ snót fiðr vélar ǀ sér at hefndom": recordes el teus juraments, però tanmateix, calles; concedeixes a la Guðrún un bon casament, però la Brynhildr, la jove casada, es creu malmaridada. La dona teixeix intrigues per a venjar-se['n]
◊ "þic hefir Brynhildr ǀ bǫl at gørva ǁ heiptar hvattan, ǀ harm at vinna; ǁ fyrman hon Guðrúno ǀ góðra ráða, ǁ enn síðan þér ǀ sín at nióta": a tu la Brynhildr t'ha esperonat a obrar infortunis, instigat a corroçar-te, impulsat a fer mal. No li perdona a la Guðrún el seu bon casament, ni a tu que en [=d'ella mateixa, de la Brynhildr] fruïssis (vocabulari: #1. heipt: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 92: heipt <...> f. grimm, haß; heiptar qveðia od. hvetia zum grimm reizen (Háv. 151, Br. 3); #2. bǫl: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 36: bǫl <...> n. unglück, unheil; #3. harmr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 89: vinna harm leid bereiten (Br. 3 u. 4); #4. fyrmuna: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 67: fyr-muna <...> v. jmdm etw. (e-s) mißgönnen (Br. 3, Gðr. II 3); )
◊ þar er ekkja er fǫstnuð manni, þá skal hennar ráð fylgja nema faðir fastni, þá skal hann ráða. Eigi skal faðir neyða dóttur sína til ráða, ef hon vil vígjaz láta til nunnu. Ef fleiri menn eru til ráðanna, þá skal sá ráða er ellztr er brœðanna, ef þá skilr á, enda biði hon þá ráða fyrir - Ubi uidua alicui despondetur, huius consensus adhibeatur, nisi pater desponderit, tum enim eius uotum praeualeat. Ad ma-[p. 307]trimonium ineundum pater filiam suam ne cogat, si in uirginem sacram se ordinari uoluerit. Si plures adfuerint desponsatores, nec inter eos conuenerit, despondenda tamen sibi prospicere iis commiserit, natit maximi fratris uotum ualeat (Oca cendrosa, I, Festa-þáttr - Sectio sexta: de foedere coniugali. II capituli: of festar, ok frændsemi - titulus II: De sponsaliis et cognatione, pp. 306-307): quan una vídua sigui promesa a un home, que el prometatge vagi acompanyat del seu consentiment (de la vídua), llevat que sigui son pare qui la promet: llavors és ell el qui decideix (és a dir: és ell l'únic a decidir). Que un pare no forci sa filla a casar-se, si ella vol fer-se consagrar monja. Si són diversos els homes que han d'acordar un matrimoni, aleshores el més vell dels germans és el qui decideix si hi ha desacord entre ells i si ella els demana que decideixen en l'afer (vocabulari: #1. skilja á: Cf. Baetke 19874, pàg. 552: <...> unp.: þá skilr á (um) e-t sie werden uneins, geraten in Streit; sie stimmen (in ihrer Ansicht od. Aussage) nicht überein; #2. biði: islandès modern: biðji; #3. ráða fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: hann bað hann fyrir ráða sem hann vildi er sagte, er möge darüber entscheiden, bestimmen; )
þat er nýmæli, at jafnnáit skal byggja sifjar ok frændsemi, at fimmta manni hvárt. En ef at fimmta manni er hvárttveggja at frændsemi, þá skulu þau ráða ráðum, ef þau vilja. En þau skulu gøra tíund ina meiri af fé sínu ǫllu saman. Enda skal bera hundrað álna af því tíundarfénu í lǫgréttu, ef svá vinnz til. En þóat tíundin sé minni, ok skal þó bera hundrað álna í lǫgréttu sem áðr. En ef hann gørir eigi tíund ina meiri, þá varðar fjǫrbaugsgarð [p. 309], ok skal kveðja níu búa til á þingi, ok á hverr sǫk er vill. Ef nánara er enn svá, þá varðr fjǫrbaugsgarð samfǫrin, nema þau geti þann [bjarg]kvið, at hann vissi eigi frændsemi með þeim, þá er hann gékk at eiga konu þá, enda sé firnara en annarra brœðra. Eigi skal févíti þá bera, en skilnað skal dœma með þeim, ok versk hann svá málinu. En ef frændsemi er at fimmta manni ok sétta, þá skal bera hundrað álna í lǫgréttu. En ef sétta manni er hvárttveggja, þá skal tíu aura. Þar er þriðja brœðra er með mǫnnum at frændsemi, hafði þat lǫgmál á verit, at þar skyldi til [p. 310] ómegðar leggja tíu aura, en nú er þat aftekit - Novella est constitutio ut in iisdem affinitatis ac consanguinitatis gradibus matrimonium contrahere liceat; quintus (lineae collateralis aequalis) gradus utrumque terminat. Quodsi uterque (sponsus sponsaque) in quinto (lineae collateralis aequalis) gradu cognatis fuerint, matrimonium quidem, ut contrahant, fas est, sed bona sua quaeuis maioribus decimis deciment, quarum decimarum ulnae centum (seu centenarius mercium numeratus) si tantum effecerint, di-[p.309]casterio inferatur. Quamuis decimae tantae non fuerint, centenarius mercium tamen nihilominus in dicasterio expendatur. At si decimis maioribus bona sua non decimauerit, exilium luat; nouem accolae in comitiis euocentur et actio, cuicunque uoluerit, competat. Si propinquior sponsum sponsamque intercederit cognatio, exilium (eo ipso) sibi contrahunt, nisi ueridicorum effato comprobare possint, maritum, cum uxori iungebatur, cognationem eorum ignorasse, tum enim,modo quartum (lineae aequalis collateralis) gradum excedat eorum cognatio, multae non expendantur, sed diuortium iis nihilominis faciendum injungat iudicum sententia, et (in caeterum) a reatu liberatur. Si in quinto sextoque (lineae collateralis inaequalis) gradu cognatio coniungendos intercederit, centenarius mercium dicasterio (quidem) expendatur (sed decimae maiores non faciendae sunt). Ubi uero uterque in sexto (eiusdem lineae sed aequalis) gradu coniunctus est, decem unciae erogentur. Olim id iuris uiguerat, ut decem unciae alendis in quinto (lineae col-[p. 310]lateralis aequalis) gradu tribuantur, quod uero iamiam derogatum est (Oca cendrosa, I, Festa-þáttr - Sectio sexta: de foedere coniugali. III capituli: of sifjar, ok meiri tíund (nýmæli) - titulus II: De affinitatibus et decimis maioribus (nouella constitutio), p. 308-310): és una nova llei [ordenada afegir a l'Oca Cendrosa el 1217 pel bisbe Magnús Gizurarson en adaptació al dret islandès de les resolucions del quart Concili Laterà, conclòs el 30 de novembre del 1215] que les persones que siguin entre si parents afins o consaguinis de cinquè grau es puguin casar entre elles: per tant, si hi ha dues persones que siguin totes dues entre si parents consanguinis de cinquè grau, que es casin, si ho volen fer. Però, hauran de satisfer el pagament del delme major de totes els seus béns i propietats. I, a més a més, hauran de lliurar cent colzes de burrell d'aquest delme a la lǫgrétta, ço és, el Consell Legislatiu, si n'hi ha tant com per fer-ho (és a dir, si el delme és igual o superior a aquesta quantitat); si el delme fos inferior (és a dir, a aquesta quantitat), tanmateix també s'hauran de portar cent colzes de burrell a la lǫgrétta, ço és, el Consell Legislatiu, com ell feia anteriorment. I si ell no paga el delme major, que la pena sigui de bandejament menor, i es cridaran nou veïns seus al þing per a emetre aquesta sentència, i qualsevol podrà dur l'acusació [contra ell per consanguinitat o afinitat]. Si [el grau de parentiu] és més proper que això, la pena per la seva vida marital serà de bandejament menor llevat que aporti la declaració d'exculpació de testimonis que ell realment va desconèixer la consanguinitat amb l'altre quan ell va anar a casar-se amb la dona i que la consanguinitat sigui més llunyana que la de quart grau. No se'ls imposarà multa i seran lliures del càrrec imputat, però s'emetrà sobre ells sentència de separació . I quan (si) un dels contrahents tingui un parentiu de cinquè grau amb l'altre i l'altre el tingui de sisè grau, portaran cent-vint colzes de burell a la Lǫgrétta o Consell Legislatiu, però si tots dos mantenen entre si un parentiu de sisè grau, hauran de pagar deu aurar, ço és, deu unces o sigui, 300 grams, d'argent. Fins ara ha estat llei que un home pagui una contribució de deu unces d'argent per al manteniment del parent ómagi (freturós, dependent) si aquest parent i ell tenen un parentiu de cinquè grau; aquesta obligació ara ha estat abolida (vocabulari: #1. byggja frændsemi: Cf. Baetke 19874, pàg. 78: byggja frændsemi eine Blutsverwandte heiraten; #2. sifjar og frændsemi: consanguinitat i afinitat; vulgueu comparar Finnur Jónson, Historia ecclesiastica Islandiae, Tomus II, 1774, pàg. 52: ekki skulu þeir menn saman ganga er nánari sé at frændsemi eðr sifjum en at fimta manni hvárt, nema biskup vili framar orlof tilgefa / Matrimonium, qui propinquiores sunt consanguinitate uel affinitate quam in quinto gradu, nisi episcopus ueniam dederit, ne contrahunto; #3. ráða ráðum: contreure matrimoni. Cf. Baetke 19874, pàg. 480: ráða ráðum e. Ehe eingehen, in die Ehe eintreten; #4. nýmæli: En Baetke 19874, pàg. 448, només dóna a aquest mot el significat de Neuigkeit; és obvi que aquí vol dir esmena, novel·la, llei posterior a les contingudes en el codi original, llei nova afegida; #5. verjask máli: Cf. Baetke 19874, pàg. 723: verjask sǫk (dat.) sich mit Erfolg von einer Anklage befreien, frei ausgehen; #6. kviðr ~ bjargkviðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 54: bjarg-kviðr m. (Spruch der) Entlastungszeugen vor Gericht; : Cf. Baetke 19874, pàg. 351: kviðr m. 1. Aussage, Spruch, bes. Urteils-, Geschworenenspruch; #7. vinnask til: Cf. Baetke 19874, pàg. 745: <...> 3. erreicht werden, ausgerichtet werden, glücken ek mun senda þér orð ef nǫkkut vinnsk wenn etw. erreicht wird, wenn ich etw. ausrichte...; l'Schlegel tradueix: si tantum effecerint; interpreto, doncs, la frase com a : si n'hi ha prou, si dóna per tant, en la mesura que n'hi hagi prou [per arribar a aquesta quantitat])
◊ svá skal fara hvár þess er hjú skiljaz um þær sakir sem hér eru taldar, þá skal byskup sá er yfir þeim fjǫrðungi er, ráða hvárt þau skulu ráðum sínum ráða eðr eigi - idem oblineat ubicunque coniuges propter causas hic memoratas separantur, et episcopus eidem quadranti praefectus deinde definiat, an ipsi suae conditioni prospiciant, nec ne? (Oca cendrosa, I, Festa-þáttr - Sectio sexta: de foedere coniugali. XIV capituli: of hjónaskilnað - titulus xiv: De diuortio, p. 326): així cal procedir si els cònjuges d'un matrimoni se separen per les causes que han estat enumerades aquí: que el bisbe que hi hagi al capdavant del fjǫrðungr, ço és, quarter de l'illa[, del qual procedeixen els separats], decideixi si [els separats] es poden [tornar a] casar o no
◊ svá skal fara hvárt sem hjú skiljaz um þær sakir sem nú vóro taldar, ok svá þó at aðrar sé, at þau skulu því at eins ráða ráði sínu, ef byskup sá bannar þeim eigi er yfir þeim fjǫrðungi er, er þau eru ór. En hvar þess er þeim ráðum er ráðit [p. 333] svá at eigi er um ráðit við byskup, ok váttar við þat hafðir at um (var) rœtt við byskup, ok hann látiz eigi munu banna þat ráð, eðr er ráðit, þótt byskup banni, þá verða bǫrn þau eigi arfgeng er svá eru getin, enda vardar fjǫrbaugsgarð fjórum mǫnnum: þar er sá einn er fastnar konu, annarr sá er hánum er fǫstnuð, þriðja er konan, fjórði sá er brullaup hefir inni vísvitandi- siue ob causas modo memoratas, siue ob alias quascunque coniuges separentur, idem tenendum est, quod nempe ea solum lege connubium suum continuare iis liceat, si episcopus quadranti, unde sunt oriundi, praepositus non prohibuerit. Ubiunque [p. 333] uero his de negotiis aliquid statuitur episcopi sententia non audita, testibusque adhibitis de eo, quod episcopus et audiebatur et declarabat se optatam conditionem non inhibiturum esse: uel ubi episcopo quamuis contradicente aliquid statuitur: liberi de tali matrimonio suscepti, haereditatum capaces ne sint, et quatuor insuper homines exilii poenam sibi contrahunt: horum unus est foeminae desponsator, alter cui foemina despondetur, tertius ipsa foemina et quartus ille qui certo sciens festum nuptiale in domo sua celebrari sinit (Oca cendrosa, I, Festa-þáttr - Sectio sexta: de foedere coniugali. XX capituli: of þat hvé hjú skulu skiljaz - titulus xx: De modo quo coniuges separentur, p. 332-333): així cal procedir si els cònjuges d'un matrimoni se separen, tant si ho fan per les causes que han estat enumerades adés o si n'hi concorren d'altres: que [els cònjuges separats] només es tornin a casar, si el bisbe que hi hagi al capdavant del fjǫrðungr, ço és, quarter de l'illa, del qual procedeixen els separats, no els ho prohibeix pas. Però, onsevulla que es tornin a casar de tal manera que [el casament] no s'hagi decidit amb el [beneplàcit del] bisbe, per bé que es tinguin testimonis que donin fe que [el casament] es va parlar amb el bisbe i aquest va dir que no prohibiria el matrimoni, o si el matrimoni se celebra baldament el bisbe el prohibeix, que els infants d'aquest matrimoni no neixin amb dret a heretar i que, a més a més, es condemni a bandejament menor, ço és, bandejament de tres anys, aquestes quatre persones: la primera és el qui va donar la dona en prometatge, la segona l'home a qui fou promesa, la tercera la dona, la quarta aquell a ca qui, amb coneixement dels fets, s'hagin celebrat les noces
ef aðrir menn standa fyrir ráðum en fastnandinn ok varðar þeim fjǫrbaugsgarð við hvárntveggja, þann er fastnandinn var ok þann er fastnaði sér, ok er stefnustaðr réttr við þá alla er standa fyrir ráðunum, í þeim stað sem brúðkaupit var ætlat. Þá skal kveðja níu heimilisbúa til á þingi þess, er sóttr er. En um samvistur konunnar skal kveðja tylftarkviðar þar til - si alii quam desponsator legitimus foeminam desponderit in utrumque desponsatorem nempe, et eum, qui sibi despondebat, exilii tenentur. Legitimus hos omnes, qui desponsatores se iniuste gerunt, in ius uocandi locus erit ibi, upi nuptias habere praefiniebatur. Nouem in comitiis eius, in quem agitur, domicilii uicini euocentur, de foeminae uero desponsatae conuictu dodecadis ueridici adhaec prouocandi sunt (Oca cendrosa, I, Festa-þáttr - Sectio sexta: de foedere coniugali. VI capituli: of þat, ef aðrir menn fyrra mann ráðum - titulus VI: De eo, si alii alicui conditionem nuptialem praeripuerint, pp. 314): si d'altres homes que no siguin el desponsador legítim impedeixen el casament, que aquest fet sigui castigat amb bandejament menor a instància tant del qui la va prometre a dreta llei com del qui s'hi va prometre a dreta llei, i el lloc dreturer de la citació judicial de tots els qui impedeixin un casament sigui el lloc on s'hagi volgut fer el casament. Que es cridin al þing nou veïns del qui és acusat [d'impedir el casament per a emetre el veredicte de bandejament menor]. Però, pel que fa a un veredicte en cas de convivència [il·legal] de la dona [amb un acusat] caldrà que el veredicte l'emeti un jurat format per dotze homes
◊ nú eftir þetta fer Sigvaldi á fund Búrizláfs konungs með hundrað manna, og er góð veizla og vegsamleg ger honum í móti. Og er þeir konungur ræðast við, þá lézt Sigvaldi nú kominn til ráða við Ástríði og kvaðst nú því hafa á leið komið, sem til var mælt, að Sveinn Danakonungur var nú kominn til Jómsborgar og þeir áttu nú við hann alls kosti að gera við hann slíkt af sínu tilstilli og vitru sem þeir vildi, og bað þá konunginn og Ástríði gera sem þeim sýndist ráðlegast og viturlegast: llavors, després d'això, en Sigvaldi va anar a trobar-se amb el rei Búrizláfur amb cent vint homes i hom li va fer un bon i magnífic banquet de rebuda. I quan el rei i ell van parlar, en Sigvaldi va dir [al rei] que hi havia anat per a casar-s'hi amb l'Ástríður bo i declarant que havia dut a terme allð que havien acordat: que el rei Sveinn de Dinamarca havia estat dut a la Iomsborg i que ells ara el tenien en llur poder i podien fer amb ell el que volguessin o consideressin oportú. En Sigvaldi va pregar aleshores al rei i a l'Ástríður que fessin [amb el rei Sveinn] el que els semblés més aconsellable i assenyat
♦ hyggja illt til ráða: veure amb mals ulls matrimoni [que s'ha concertat]
◊ Þorsteinn gekk þá til Skapta, ok keyptu þeir svá, at brúðlaup skyldi vera at vetrnáttum at Borg, ef Gunnlaugr kœmi eigi út á því sumri, en Þorsteinn lauss allra mála við Hrafn, ef Gunnlaugr kvœmi til ok vitjaði ráðsins. Eptir þat riðu menn heim af þinginu, ok frestaðisk tilkváma Gunnlaugs en Helga hugði illt til ráðaen Þorsteinn llavors va anar a veure l'Skapti i entre tots dos varen pactar que les noces serien a[l començament de] les nits d'hivern[, a l'octubre,] a Borg, si en Gunnlaugur no tornava a Islàndia aquell estiu, i que en Þorsteinn quedaria lliure de tots els compromisos contrets amb l'Skapti si en Gunnlaugur tornava i anava a cercar la noia per casar-s'hi. Després, la gent abandonà el þing per tornar cadascú a ca seva i la tornada d'en Gunnlaugur es va retardar (ajornar) i la Helga va deixar de veure amb bons ulls aquell matrimoni (vocabulari: #1. vitja ráðs: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: vitja ráðs sich bei der Verlobten einfinden, die Verlobte holen (zur Eheschließung); )
◊ þann sama dag fór Brynhildr heim til fóstra síns ok segir honum af trúnaði, at til hennar kom einn konungr "ok reið minn vafrloga ok kvazk kominn til ráða við mik ok nefndisk Gunnarr. En ek sagða, at þat mundi Sigurðr einn gera, er ek vann eiða á fjallinu. Ok er hann minn frumverr”: aquell mateix dia la Brynhildr se'n va tornar a ca seva, a ca son fóstri, i li va dir en confiança que un rei havia aconseguit arribar fins a ella, “i ha travessat amb el seu cavall el meu vafrlogi, el meu mur de flamerades, i m'ha dit que era vingut per a casar-se amb mi i que nomia Gunnarr. Però jo li he dit que allò només ho podia fer en Sigurðr, a qui vaig fer el jurament dalt el puig, i [que] ell és el meu primer [i únic] marit”
◊ þá reiddiz drottning mjǫk, ok bað, í sundr brjóta hringinn, ok senda aptr Ólafi konungi, ok sagði hann flærðsamlega gert hafa ok af miklu spotti við hana: ok engi ráð vil ek við hann eiga": aleshores la reina es va aïrar molt i va manar que trenquessin aquell anell i que el tornessin al rei Olau dient-li que havia actuat amb murrieria i amb gran befa amb ella i que no volia contreure matrimoni amb ell
◊ en á hinu næsta hausti rak Gunnhildr Hákon á brott af eignum sínum, ok sagði hann skyldu vera útlagðan af Noregi fyrir sína tilgerninga, nema hann gerði slíkt allt, sem hon hafði beiz fyrr. Fór þá Hákon á brott af Noregi, ok austr til Svíþjóðar, ok með honum Auðr, dóttir hans, er allra kvenna var fríðust, ok tók Eiríkr konungr vel við honum. Þá váru skilið ráð þeirra Sigríðar stórráðu, dóttur Skǫglar-Tosta. En þat bar til at sumra manna sǫgn, at hon var stórráð ok þó ráðgjǫrn, en konungr vildi eigi hafa ofsa hennar; en sumir segja at hon vildi fyrir því eigi með honum vera, at þat váru lǫg í landi, ef misdauði yrði hjóna, at konu skyldi setja í haug hjá honum, en hon vissi at þat lá á konungi at hann skyldi eigi lifa um tíu vetr, ok hét hann því til sigrs sér, þá er hann barðiz við Styrbjǫrn, at hann skyldi eigi lengr lifa síðan en tíu vetr: a la tardor següent la Gunnhildur va foragitar en Hákon dels seus dominis i el va declarar bandejat de Noruega per les seves fetes llevat que fes tot el que ella li havia exigit. Aleshores en Hákon va abandonar Noruega i es va dirigir a llevant, a Suècia, acompanyat de l'Auðr, sa filla, la qual era una dona bellíssima, i a Suècia ell hi fou ben rebut pel rei Eiríkr. En aquell temps, el rei Eiríkr ja s'havia divorciat de la Sigríður la manaire, la filla de l'Skǫglar-Tosti. Segons el que deien alguns, la raó per la qual s'eren separats era perquè ella era molt manaire i despòtica, i el rei no havia volgut continuar aguantant la seva prepotència; tanmateix, n'hi havia d'altres que deien que fou ella la qui no va voler continuar vivint per més temps amb ell perquè hi havia una llei al regne que prescrivia que si el marit moria primer, l'esposa s'havia d'enterrar en el túmul funerari al costat del marit, i ella sabia que el rei estava destinat a no poder viure més de deu anys més, car havia fet la promesa, per a poder obtenir la victòria, quan havia combatut contra l'Styrbjǫrn, de no viure més de deu anys [si els déus li concedien la victòria]
♦ festa ráð sitt: casar-se
◊ og unir Þóroddur allvel sínu ráði: i al Þóroddur li plaïa molt el casament que havia fet, el Þóroddur estava molt content amb el casament que havia fet
♦ sjá ráð fyrir e-m: cercar nuvi / núvia a algú
◊ og vel mætti faðir minn sjá ráð fyrir mér, þóttú værir ekki að hitt: i prou que mon pare m'hauria poguda casar sense haver-te'n de donar compte a tu
♦ ráðin takast: el matrimoni se celebra, el matrimoni es duu a terme (lit.: el matrimoni comença)
◊ ef kona verðr sjúk, þá skal sá gøra orð, er fastnat hefir konuna, at hon er sjúk, en hinn skal ráða, hvárt hann vill ganga í sama sæng konunni eðr eigi. En ef þá takaz eigi ráðin, þá skal hinn ráða, er inni skal hafa brúðkaupit, hvárt [ráðin] takaz skulu fyrir jafnlengd eðr eigi ok gøra hinum orð hálfum mánaði fyrir. En ef henni bœtiz eigi fyrir jafnlengd, þá eru ok lausar festarnar nema hans vili lengr bíða. En ef sakir koma á hendr hánum eðr henni, þær er hann er eigi œll, þá skal þat fyrir ráðum standa. En ef legorðssakir þær koma á hendr hánum, er fé hans á sekt at dœma, ef hann verðr [p. 312] sannr at, eðr þær er hann á vígt um fyrir alþingi, þá á hinn kost hvárt sem hann vill, at hætta til haldsins eðr eigi. Þá verðr rétt haldit konunni, ef hann verðr sannr at sǫk. En ef hon [=vígsǫk] er login, þá verðr eigi rétt haldit - Ubi sponsa morbo corripitur, desponsator eius (sponsum) certiorem faciat eam morbo laborare, huius uero optioni relinquitur, utrum eundem cum sponsa sua lectum conscendere uoluerit, nec ne? Ubi nuptiae statim non consummantur, ille, qui sumtum conuiuii nuptialis sustineret, eligat, utrum prius quam anno uertente (matrimonium) contrahatur nec ne? de quo alternum semimense ante (nuptias habendas) faciat certiorem. Quodsi ante annum uertentem non conualuerit sponsa contractus sponsalitius etiam pro dissoluto habeatur, nisi ille (sponsus) diutius exspectare uoluerit. Si ille illaue tali insimulatur crimine, ut aqua et [p. 312] igne interdicendi sint, hoc matrimonium impediatur. Si uero causae stupri sponso obuenerint tales, ut iis comprobatis, uel bona ipsius commissa iudicanda sint, uel de quibus ad comitia generalis usque caedem committendi ius ei non denegatur, tum alteri conceditur siue uoluerit sponsam retinere siue non. Si reus criminis conuincitur, iusta erit retentio, si uero crimen falsum fuerit, pro iniusta habeatur (Oca cendrosa I, Festa-þáttr - De foedere coniugali. VI Capituli: of þat ef aðrir menn fyrra mann ráðum - titulus VI: De eo, si alii alicui conditionem nuptialem praeripuerint, p. 311): si la dona es posa malalta, el qui l'ha donada en prometatge, ha de fer-ho avinent, però l'altre[, el qui l'ha rebuda en prometatge,] haurà de decidir si vol o no ficar-se al mateix llit de la dona. [Si decideix de no fer-ho i, per tant,] el casament no se celebra, aquell, a ca qui s'haurà de celebrar el casament, haurà de decidir, si [el casament] ha de tenir lloc en idèntic espai de temps, és a dir, abans del termini d'un any, o no, i haurà de fer-ho avinent a l'altra part mig mes abans. Si la dona malalta no millora en el termini d'un any, el prometatge queda dissolt tret que l'altre[, el promès,] vulgui continuar esperant. Però, si hom inicia accions legals contra ell o contra ella, a conseqüència de les quals ell sigui óœll, ço és, hom no li pugui donar ni menjar ni aixopluc, aquest fet constituirà un impediment del casament. Però, si s'emprenen accions legals contra ell per coit [extramatrimonial o forçat], i els seus béns s'han de confiscar si és declarat culpable [dels fets que li imputen], o [si s'incoen accions legals contra ell] per les quals ell [=el promès] tingui dret a matar l'encausat (sigui qui sigui aquest) abans de (o: fins a) [la celebració de] l'Alþingi, aleshores aquell[ qui hagi donat la dona en prometatge,] té l'elecció si vol arriscar-se a mantenir sota la seva potestat la dona donada en prometatge o no. El manteniment de la dona sota la potestat del qui l'havia donada en prometatge és a dreta llei si el promès és declarat culpable dels càrrecs imputats, però si l'acció penal contra ell es declara infundada, el manteniment de la potestat sobre la dona donada en prometatge no és acorde a dret (vocabulari: #1. legorðssök: Cf. Baetke 19874, pàg. 370: leg-orð n. außerehelicher Beischlaf; legorðs-sǫk f. Klage wegen Beischlafs; #2. vígr: Cf. Baetke 19874, pàg. 735: vígr adj. <...> 2. sex eru konur þær er maðr á vígt um um derentwillen ein Mann das Totschlagerecht hat; és a dir, “sis són les [menes de] dones per les quals hom té dret a matar. El text de l'Oca cendrosa, doncs, fa: sakir þær er hann á vígt um [fyrir Alþingi] = causes per les qual ell [=el promès] tingui dret a matar l'encausat (sigui qui sigui aquest) abans de (o: fins a) [la celebració de] l'Alþingi; tradueixo la frase segons aquest criteri bo i admetent que tot el passatge té més sentit s'hi s'entén de manera inversa, és a dir: causes per les qual algú tingui dret a matar l'encausat ( = el promès) abans de (o: fins a) [la celebració de] l'Alþingi; la traducció llatina del text, de l'Schlegel, adopta la interpretació literal del text norrè: causae de quibus non denegatur ei ius caedem committendi usque ad comitia generalis; #3. hætta til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 293: hætta til e-s, hætta á e-t es auf etwas ankommen lassen, es auf etw. hin wagen; #4. hald: Cf. Baetke 19874, pàg. 224: hald n. <...> 2. das Zurückhalten, Vorenthalten, Nichterfüllen; 3. Gewahrsam, Haft; Schutz, Hilfe, Unterstützung: taka við haldi e-s jmd. in Gewahrsam nehmen; jmd. in seinen Schutz, seine Obhut nehmen, sich jmds. annehmen; 4. (Verfügungs-)Gewalt; )
◊ ef sá ifaz ráða er sér hefir konu festa ok varðar eigi við lǫg, en mund skal heimta svá sem mæltr var, ok með þeim máldaga, sem mælt var at festamálum, ef hann skyldi af hendi leysa. En hann á kost at stefna at heimili þess er sóttr er, eðr þar er stefnustaðr er réttr um allan mund saman, enda er kostr at stefna þar er brúðkaup er mælt ok um allan mundinn saman, hinn næsta dag [p. 313] rúmhelgan, því er ráð skyldu takaz ok skal sœkja við festaváttorð, en dómr skal dœma gjalddaga svá sem vættit bar máldaga til - si foeminam sibi despondens a pactis recedere uoluerit, criminis in leges commisi (quidem) non tenetur, sed arrha sponsalitia exigatur, prout pactum est, simodo solueretur, iisque conditionibus, quae stipulatis sponsaliis constituebantur. Desponsatori uero liceat citationem de tota arrha sponsalitia manifestare in domicilio eius in quem agitur, uel alio quouis legitimo citandi loco. Citationem etiam ibi manifestare fas [p. 213] est, ubi nuptias habere praedestinatum fuit, dieque profesto proximo postquam nuptiae consummerentur, et de tota arrha simul. Testibus sponsalitiorum adhibitis actio instituatur, iudicum uero sententia solutionem definiat, prout testimonium de conditionibus pactis ferebatur (Oca cendrosa I, Festa-þáttr - De foedere coniugali. VI Capituli: of þat ef aðrir menn fyrra mann ráðum - titulus VI: De eo, si alii alicui conditionem nuptialem praeripuerint, p. 312-313): si l'home que té una dona promesa té dubtes en el casament [i no es vol casar], no incorre en cap delicte segons la llei, però ha de pagar el mundr, ço és, el preu de la núvia, tal com es va emparaular i en els termes que es varen acordar en el moment de segellar el prometatge, si és ell el qui l'ha de satisfer. Tanmateix, [la persona que va prometre la noia a l'home que ja no es vol casar] és lliure de decidir si el demanda per l'import sencer del mundr presentant una citació a comparèixer davant judici al domicili del demandat o allà on sigui el lloc de presentar la citació segons ho disposi la llei, però és lliure de reclamar tot el mundr sencer allà on s'havia fixat la celebració de les noces, el dia fener següent al dia que el casament s'hagués hagut de dur a terme i cal que presenti la seva demanda [davant el tribunal] acompanyat dels testimonis del prometatge i el tribunal fixarà [llavors] el dia del pagament del mundr en la quantitat i les condicions que els testimonis del prometatge donin fe que es van estipular [davant ells quan es va fer el prometatge]
◊ þá er brullaup gørt at lǫgum, er lǫgráðandi fastnar konu, enda sé sex menn at brullaupi et fæsta, ok gangi brúðgumi í ljósi í sama sæng konu - Matrimonium iure contrahitur, cum iustus desponsator foeminam despondet, sexque si non plures conuiuae festum agunt nuptiale, et sponsus cum noua nupta lectum eundem propalam conscendit (Oca cendrosa I, Festa-þáttr - De foedere coniugali. LIV Capituli: Of þat ef hjú verða eigi samhuga - titulus LIV: De eo, coniuges discordes fiunt, p. 378): unes noces s'han fet a dreta llei si és el lǫgráðandi, o persona que en té la pàtria potestat, el qui ha donada la dona en prometatge i, a més a més, sis homes com a mínim són presents a les noces i [veuen com] el nuvi entra al mateix llit de la dona amb llum encès, ço és, ben a la vista d'ells (vocabulari: #1. hið fæsta: Cf. Baetke 19874, pàg. 125, sub voce: fár no hi dóna entrada a la locució hit fæsta, que ha de significar forçosament almenys, com a mínim. Compareu el text llatí de l'Schlegel: si non plures)
◊ ok hér með festi Hákon konungr ungi sér frú Rikizu, dóttur jarls; skyldi þessi ráð takast, þá er konungi ok jarli þætti tími til þess vera. Skildu þeir síðan með hinum mesta kærleik, fór jarl upp í Svíaríki, en Hákon konungr til Konungahellu, ok síðan norðr til Bjǫrgynjar, ok efnaði þar til vetrsetu (Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 268): i amb això el rei Hákon el jove es va prometre amb Madona Rikiza, la filla del iarl; i aquest matrimoni s'hauria de celebrar en el moment que el rei i el iarl consideressin oportú. Tot seguit es van separar en gran amistat. El iarl va pujar cap a Suècia i el rei Hákon es va dirigir de primer a Konungahella i d'aquí a Bergen on es va instal·lar per a passar-hi l'hivern
◊ um sumarið biður sá maður Helgu dóttur Yngvildar er Ólafur hét og skyldu þau ráð takast. Skyldi veislan vera á Reykjahólum um Ólafsmessuskeið um sumarið. Ingimundur og Yngvildur vildu bjóða fyrstum til þessarar veislu Þorgilsi Oddasyni. Síðan bauð Yngvildur Þórði Þorvaldssyni úr Vatnsfirði. Hrólfur að Skálmarnesi var og að þessari veislu og margt annað gott mannval en þó voru Þorgils og Þórður mestir virðingamenn komnir (SS I, cap. 17, pàg. 18): per l'estiu, un home que nomia Olau va demanar la mà de la Helga, la filla de l'Yngvildur i es va acordar la celebració d'aquell matrimoni. El banquet nupcial seria a Reykjahólar a l'estiu al temps de sant Olau (29 de juliol). L'Ingimundur i l'Yngvildur volgueren convidar a aquest banquet abans de ningú altre en Þorgils Oddason. Després, l'Yngvildur va convidar-hi en Þórður Þorvaldssons del fiord de Vatnsfjörður. També fou convidat a aquest banquet nupcial en Hrólfur de Skálmarnes i molts d'altres bons prohoms, però en Þorgils i en Þórður foren els convidats més honorables que hi assistiren
síðan tókust ráð þessi með þeim máldaga að Þorlaug hafði heiman þrjá tigu hundraða og var það þó mál manna að Þórir legði fram í gjöfum við Pál og staðinn í Reykjaholti eigi minna fé en hún hafði heiman. En eftir samlag þeirra þá skyldi þá hálft fé eiga hvort þeirra við annað, fengið og ófengið (SS I, cap. 73, pàg. 91): aquest casament es va dur a terme després, havent-se pactat que la Þorlaug tindria per dot tres mil marcs, tanmateix, la gent deia que en Þórir, el pare del nuvi, havia despès en regals al Páll, el pare de la núvia, i [en donacions] a l'staður de Reykjaholt no pas menys diners que ella havia aportat al matrimoni en dot. I, segons llurs capítols matrimonials, cadascun d'ells dos posseiria la meitat dels béns, tant els que ja tenien com els que tindrien
◊ nú er frá því að segja að þetta vor gerði Gissur bú á Flugumýri og gengu undir hann allir héraðsmenn til Hrútafjarðarár. En hann skipaði þau ríki er hann átti fyrir sunnan land sonum sínum, Halli og Ísleifi. Gerðist Gissur hinn mesti virðingamaður. Það sama vor fóru menn á milli þeirra Gissurar og Hrafns og var leitað að koma sættum saman með þeim og vináttu. Og gerðist það af að með Hrafni og honum var mælt til hinnar mestu vináttu. Þá bað Hallur Gissurarson Ingibjargar dóttur Sturlu og réðst það á þingi um sumarið. Hún var þá þrettán vetra. Þá tók Teitur Einarsson lögsögu en Ólafur Þórðarson lét lausa fyrir vanheilsu sakir. Ráð skyldu takast með þeim Halli og Ingibjörgu á veturnáttahelgi á Flugumýri (SS II, cap. 399, pàg. 616): ara contarem que aquella primavera en Gissur es va establir un mas a Flugumýri i que tots els homes del districte fins al riu del fiord de Hrütafjörður se sotmeteren a la seva autoritat. Va repartir els poders (? dominis ?) que tenia al sud del país entre els seus fills, en Halli i l'Ísleifur. En Gissur es va convertir llavors en el prohom més gran. Aquella mateixa primavera uns homes es varen ficar enmig d'en Gissur i en Hrafn per mirar de fer que tots dos arribessin a una reconcialiació entre ells i a l'amistat. I es va fer que en Hrafn i en Gissur cloguessin la més ferma amistat entre ells. Aleshores en Hallur Gissurarson va demanar la mà de l'Ingibjörg, la filla de l'Sturla i això es va acordar a l'estiu durant el þing. En aquell temps ella tenia tretze anys. Fou quan en Teitur Einarsson es va fer càrrec de la lögsaga, la recitació de la llei, que l'Olau Þórðarson va haver de deixar per mor de la seva mala salut. Es va acordar que el casament d'en Hallur i l'Ingibjörg se celebraria a Flugumýri durant la festa de les nits d'hivern, ço és, el primer diumenge després de l'inici de l'hivern, a l'octubre
◊ nú er að segja frá Hrafni að hann sat að brúðlaupi sínu að Borg og er það flestra manna sögn að brúðurin væri heldur döpur, og er það satt sem mælt er að lengi man það er ungur getur og var henni nú og svo. Það varð til nýlundu þar að veislunni að sá maður bað Húngerðar Þóroddsdóttur og Jófríðar er Svertingur hét og var Hafur-Bjarnarson Molda-Gnúpssonar og skyldu þau ráð takast um veturinn eftir jól uppi að Skáney. Þar bjó Þorkell frændi Húngerðar, son Torfa Valbrandssonar. Móðir Torfa var Þórodda systir Tungu-Odds - De Rafne relatum est, eum nuptias suas Borgae celebrasse; plurimi vero perhibent sponsam tristi admodum fuisse vultu; Vere enim, ut est in proverbio: memoriae diu infixum haeret quo iuuentus imbuta est; et ita illi iam euenit. Accidit tunc, ut Hungerdam Thoroddi et Jófrídae filiam uxorem ambiret uir, nomine Svertingus, Hafur-Biornis filius, Molldagnupi nepos, istaeque nuptiae eadem hieme post festum Iolense Skaneyae celebrarentur; ibi enim Thorkell, Hungerdae cognatus, Torfii Valbrandi filii filius habitauit; mater autem Thorkeli fuerat Thorodda Oddi Tungensis sororara parlarem d'en Hrafn i que celebrava les seves pròpies noces a Borg i segons diu la majoria de la gent, la núvia estava més aviat contristada. I és ben ver allò que diuen que “molt de temps es recorden les lliçons apreses de jove” i així li passava llavors a ella. Durant aquell convit de noces es va produir un fet extraordinari: que un home que nomia Svertingur i era fill d'en Hafur-Björn, fill d'en Molda-Gnúpur, va demanar la mà de la Húngerður, la filla d'en Þóroddur i la Jófriður. Es va acordar que aquest casament es fes a l'hivern, passats els iól, a dalt, a Skáney. Allà hi vivia en Þorkell, fill d'en Torfi Valbrandsson, el qual era parent de la Húngerður. La mare d'en Torfi era la Þórordda, la qual era germana d'en Tungu-Oddur
◊ en er Snorri goði spyr þetta reið hann út undir Hraun og sátu þeir Snorri og Styr enn allan dag. En af tali þeirra kom það upp að Styr fastnaði Snorra goða Ásdísi dóttur sína og tókust þessi ráð um haustið eftir og var það mál manna að hvortveggja þótti vaxa af þessum tengdum. Var Snorri goði ráðagerðarmaður meiri og vitrari en Styr atgöngumeiri. Báðir voru þeir frændmargir og fjölmennir innan héraðs: i quan el godó Snorri ho va saber, va anar a Hraun i allà ell i l'Styr tornaren a seure plegats tot lo dia parlant. D'aquesta conversa en va sortir que l'Styr va prometre sa filla Ásdís al godó Snorri. El casament va tenir lloc la tardor següent i era el parer de la gent que d'aquest matrimoni totes dues parts e n sortien crescudes [en poder i prestigi]. El godó Snorri era, de tots dos, el millor conseller, i també el més llest; l'Styr, emperò, era el qui tenia més empenta de tots dos. Tots dos tenien nombrosos parents i un gran nombre de ‘clients’ en el districte
◊ en er þeir konungur hittust þá hóf Þórður upp bónorð sitt og bað Ísríðar Guðbrandsdóttur móðursystur Ólafs konungs. Átti þar konungur svör þessa máls. En er að þeim málum var setið þá var það afráðið að þau ráð tókust og fékk Þórður Ísríðar. Gerðist hann síðan ölúðarvinur Ólafs konungs og þar með margir aðrir frændur Þórðar og vinir, þeir er eftir honum hurfu: i quan ell i el rei es varen trobar, en Þórður li va presentar la seva petició de mà i li demanà la mà de l'Ísríður Guðbrandsdóttir, la germana de la mare del rei Olau. Corresponia al rei donar resposta a aquesta petició. I quan es va haver presentat aquesta petició, es va decidir que se celebrés el casament i en Þórður va rebre l'Ísríður en matrimoni. Després, en Þórður es va fer amic sincer del rei Olau i amb ell s'hi feren molts d'altres parents i amics d'en Þórður que actuaven segons el seu criteri
◊ hann gerðist umsýslumaðr inn mesti. Síðan tekst tal með þeim. Hann segir, at honum lýstr því í skap at mæla til ráðahags við hana. Hún kvað þat mundu gert at frænda ráði ok mjök nær hennar hugþokka, en enginn latti, ok tókust ráðin. Án var inn mesti umgangsmaðr ok stórhagr. Hann átti naust í skógi skammt frá bænum ok smíðaði þar skip. Jók brátt mikinn framdrátt fjár ok virðingar. Hann átti fjögur bú stór, ok með honum var þrír tigir vígra manna á hverju búi: es va convertir en el millor dels veguers, ço és, administradors. Més endavant varen mantenir una conversa entre ells. Ell li va dir que li havien vingut ganes de parlar de matrimoni amb ella. Elli li va dir que s'havia de fer seguint el criteri dels seus parents, i que [la idea de casar-se amb ell] era molt a prop del seu propi parer i cap [dels seus parents] s'hi va oposar i el casament es va dur a terme. L'Án sabia tenir esment de tot com ningú altre i també era molt hàbil en tot. Tenia un escar en el bosc a poca distància del mas i allà hi feia barques. Ràpidament va augmentar el seu gran cabal (framdráttr) de fortuna i prestigi. Tenia quatre grans masos i a cada mas amb ell hi tenia trenta homes experts a combatre
◊ Bárður Brynjólfsson gerði heimanferð sína, hafði skútu og á þrjá tigu manna; hann fór norður í Álöst og kom á Sandnes til Sigurðar. Bárður hefur uppi orð sín og bað Sigríðar. Því máli var vel svarað og líklega, og kom svo, að Bárði var heitið meyjunni. Ráð þau skyldu takast að öðru sumri. Skyldi þá Bárður sækja norður þangað ráðið: en Bárður Brynjólfsson va emprendre el viatge, tenia una skúta i trenta homes de tripulació. Va dirigir-se al nord, a Álöst i va arribar a Sandnes a cal Sigurður. Allà hi va fer la seva petició i demanà la mà de la Sigríður. La seva petició va rebre una resposta cordial i favorable i la cosa es va acabar que la donzella fou promesa al Bárður. Es va acordar que el casament es fes l'estiu següent. En Bárður seria el qui aniria al nord per al casament
◊ fara þeir nú og vekja þetta mál við Kraka. Hann kallar sér þetta vel að skapi. Var þetta mál upp borið fyrir Helgu og fundust eigi afsvör í hennar máli. Voru þeir vottar að heitorði Þorsteins. Þorsteinn vildi fara utan fyrst en ráð skyldi takast þá er hann kæmi afturllavors se n'anaren i mogueren la cosa amb en Kraki. Aquest els va respondre que la petició li agradava. Aleshores aquesta petició de mà fou presentada a la Helga i no es va sentir cap refús a la seva contesta. Ells foren els testimonis del prometatge d'en Þorsteinn. Es va acordar que, com que en Þorsteinn primer volia viatjar a Noruega, el casament es faria quan ell en tornés
◊ og eftir jólin vekur Karlsefni við Eirík um ráðahag við Guðríði er honum leist sem það mundi á hans forræði en honum leist kona fríð og vel kunnandi. Eiríkur svarar, kveðst vel mundu undir taka hans mál en kvað hana góðs gjaforð verða "er það og líklegt að hún fylgi sínum forlögum" þó að hún væri honum gefin og kvað góða frétt af honum koma. Nú er vakið mál við hana og lét hún það sitt ráð sem Eiríkur vildi fyrir sjá. Og er nú ekki að lengja um það að þessi ráð tókust og var þá veisla aukin og gert brullaup. Gleði mikið var í Brattahlíð um veturinn: i després dels iól en Karlsefni va demanar a l'Eiríkur la mà de la Guðríður, ja que al Karlsefni li semblava que era l'Eiríkur el qui tenia la pàtria potestat sobre ella (és a dir, li semblava que era ell el lǫgráðandi) i ella li semblava una dona bella i capaç. L'Eiríkur li va respondre declarant que donaria suport a la seva petició i que ell seria un bon partit per a ella, “i també és probable que ella segueixi el destí que té assignat”, si es casa amb tu bo i afegint que ell només havia sentit parlar bé d'en Karlsefni. Llavors es va presentar la petició d'en Karlsefni a la Guðríður i ella va dir que la seva decisió seria la que l'Eiríkur volgués prendre. I ara no cal allargar gaire més la història pel que fa a aquest punt, només afegir que es va dur a terme aquell casament i que el banquet dels jól [que s'estava celebrant en aquells moments] es va augmentar amb el banquet d'aquelles noces i que les noces es varen fer. A Brattahlíð aquell hivern hi va haver una gran alegria (platxèria) (vocabulari: #1. vekja við e-n um e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 711: vekja við e-n um e-t mit jmd. über etw. sprechen, etw. bei jmd. zur Sprache bringen, bei jmd. ein Anliegen vorbringen; #2. forræði: Cf. Baetke 19874, pàg. 154: for-ræði n. = forráð; Cf. Baetke 19874, pàg. 153: for-ráð n. <...> forráð konu das Recht, eine Frau zu verheiraten; eiga forráð á (e-m) Verfügungsrecht haben über; vera á, í forráði e-s von jmds. Willen abhängen; #3. kunnandi: Cf. Baetke 19874, pàg. 347: kunnandi adj. begabt, kundig, geschickt; #4. lengja: Cf. Baetke 19874, pàg. 376: lengja <...> lengja sǫgu (um e-t) lang u. breit über etw. reden; #5. takast: Cf. Baetke 19874, pàg. 645: takast 1. zustande kommen, beginnen; stattfinden: teksk þessi mægð með þeim diese Verschwägerung zwischen ihnen kommt zustande; tóksk nú bardagi mikill nun begann ein heftiger Kampf; tóksk af þessu fæð mikil með þeim daraus entstand ein sehr kühles Verhältnis zwischen ihnen; tóksk þar kaupstefna dort fand ein Markt statt; tókusk þessi ráð um haustit diese Hochzeit fand im Herbst statt; eigi hefir svá tekizk fyrr bisher ist es nicht vorgekommen, nie geschehen; Cf. Baetke 19874, pàg. 480: tókusk þessi ráð diese Heirat kam zustande; )
◊ og er ljóst var um morguninn þá kom Glúmur að ánni með sex tigu manna og vildi ríða yfir ána. En þeir grýttu á þá Esphælingar og gekk eigi fram reiðin og hvarf Glúmur aftur og börðust yfir ána með grjóti og skotum og urðu þar margir sárir en engir eru nefndir. Og er héraðsmenn urðu varir við þá drifu þeir til um daginn og gengu í milli og var á komið sættum og leitað hvað Esphælingar vilja bjóða fyrir ósæmdarhlut þann er þeir höfðu gert Arnóri. En þau komu svör í móti að ekki mundu bætur fyrir það koma þó að Arnór hleypti frá maltklyfjum sínum. Þá var leitað að Glúmur mundi eiga hlut í að biðja Herþrúðar Gissurardóttur til handa Þorgrími og skyldu því að eins ráð takast með þeim Arnóri og Þórdísi nema Glúmur gæti konu þessa til handa Þorgrími og þótti sú betur gefin er Þorgrímur ætti. Nú með því að margir áttu hlut í þá heitir Glúmur sinni umsýslu, hittir Gissur og vekur þetta mál og mælti: "Það má virðast hlutgirni ef eg bið bæði konu mínum frændum og Esphælingum. En að óhöpp stöðvist í héraði þá þykist eg skyldur að veita þér mína hollustu ef þú gerir að mínum vilja." Gissur svarar: "Svo sýnist mér best að þú ráðir því að mér sýnist vel boðið dóttur minni að þetta sé." Takast nú ráðin hvorratveggju. Gerði Arnór bú að Uppsölum en Þorgrímur bjó í Möðrufelli: i quan al matí va clarejar, en Glúmur va arribar amb seixanta homes al riu i el va voler travessar, però els espiholesos els van apedregar de manera que en Glúmur i els seus homes no pogueren continuar avançant i en Glúmur va retrocedir i es varen posar a lluitar llançant-se de costat a costat del riu pedres i projectils i foren mants els qui en resultaren ferits, però no se n'esmenta cap pel nom. I quan la gent del districte se n'adonaren, varen acudir-hi de totes bandes al llarg del dia i s'hi interposaren i es va aconseguir que cessessin aquelles hostilitats i es va demanar què voldrien oferir els els espiholesos com a compensació per l'insult que havien fet a l'Arnór. Però els espiholesos varen respondre-hi que no pensaven pagar cap compensació per més que l'Arnór hagués se n'anés corrents deixat tirades les seves beaces de malt. Aleshores es va mirar que en Glúmur participés en la petició de la mà de la Herþrúður Gissurardóttir per al Þorgrímur. El casament de l'Arnór i la Þórdís només es faria a condició que en Glúmur aconseguís la mà d'aquesta noia per al Þorgrímur i hom era del parer que la noia que es casés amb en Þorgrímur seria la més ben casada de totes dues. I ja que foren molts els qui el pregaren que ho fes, en Glîmur els va prometre el seu ajut. En Glímur va anar a veure en Gissur i li va moure la cosa dient-li: “Et podrà semblar que són ganes de ficar-me en els afers d'altri si sol·licito la mà d'una dona tant per als meus parents com per als espiholesos. Però, a fi que les desgràcies s'aturin al districte, em sento obligat a atorgar-te la meva lleialtat si accedeixes a fer la meva voluntat”. En Gissur li va respondre: “Em sembla el millor que decideixis tu el que cal fer, ja que aquest oferiment de casament que m'has fet em sembla molt escaient a la meva filla” Llavors van celebrar-se tots dos casaments. L'Arnór va establir un mas a Uppsalir mentre que en Þorgrímur es va establir a Möðrufell (vocabulari: #1. ósæmdarhlutr: Cf. Baetke 19874, pàg. 460: ósœmdar-hlutr m. Schimpf, der jmd. angetan wird; )
◊ þá mælti Hrútur: "Gefa mundi eg yður til ráð ef þér viljið eigi þetta láta fyrir ráðum standa er áður hefir orðið um hagi Hallgerðar, að Þjóstólfur fari ekki suður með henni þó að ráðin takist og veri þar aldrei þrem nóttum lengur, nema Glúmur lofi, en falli óheilagur fyrir Glúmi ef hann er lengur, en heimilt á Glúmur að lofa það, en ekki er það mitt ráð. Skal nú og eigi svo fara sem fyrr að Hallgerði sé eigi sagt. Skal hún vita allan þenna kaupmála og sjá Glúm og ráða sjálf hvort hún vill eiga hann eða eigi og megi hún eigi öðrum kenna þó að eigi verði vel. Skal þetta allt vélalaust vera": aleshores en Hrútur els va dir: “us donaria el següent consell, si no voleu deixar-vos dissuadir de celebrar aquest casament pel que va passar fa temps amb la Hallgerður: que en Þjóstólfur no vagi a viure amb ella a les terres de migjorn, si el casament s'arriba a celebrar i [si de cas,] que no hi romangui més de tres dies, llevat que en Glúmur li ho permeti, però que, si hi roman més temps, caigui a ferro davant en Glúmur sense conseqüències legals per a aquest. Tanmateix, en Glúmur és lliure de decidir si li permet de viure-hi més temps, encara que jo no li ho aconsellaria pas. Aquesta vegada tampoc no anirà com ho va fer l'altra vegada que no es va dir res a la Hallgerður. No, la Hallgerður aquesta vegada ho ha de saber tot d'aquesta petició i contracte nupcial i ha de veure en Glúmur i ha de decidir per ella mateixa si el vol prendre per marit o no. Llavors, si el matrimoni no acaba bé, ella ja no en podrà culpar altri. Tot s'haurà de fer amb la veritat per davant” (vocabulari: #1. vélalaust: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 36: 25. vélalaust, „ohne trug, ohne falsch“; )
◊ annan dag eftir riðu þeir tólf saman og komu til Mosfells og var þeim þar vel fagnað, voru þar um nóttina. Vekja þeir þá til við Gissur um bónorðið. Lýkur svo með þeim að ráðin skyldu takast og skyldi boð vera á hálfs mánaðar fresti að Mosfelli. Ríða þeir heim. Síðan fjölmenna þeir feðgar mjög til boðsins. Var þar og margt fyrirboðsmanna og fór það vel fram. Fór Þorkatla heim með Merði og var fyrir búi en Valgarður fór utan um sumarið: l'endemà, van partir i anaren a Mosfell on hi reberen una cordial rebuda. Eren dotze en total. Hi romangueren aquella nit. Llavors varen presentar al Gissur la petició de mà. La cosa va acabar que es va acordar que es dugués a terme el casament i el convit de noces s'havia de celebrar del cap de dues setmanes a Mosfell. Se'n tornaren a casa. [En la data acordada,] pare i fill, acompanyats de nombrós seguici, varen fer cap al convit de noces [a Mosfell]. Allà[, quan hi arribaren,] ja hi havia arribat una gran munió de convidats. La festa va anar transcorrent bé. La Þórkatla se'n va anar amb en Mörður al seu mas on es va fer càrrec del menatge de la llar; pel que fa al Valgarður, aquest per l'estiu se'n va tornar a Noruega
♦ synja e-m ráðs: rebutjar una petició de matrimoni
◊ hann kom hér og bað dóttur minnar, en vér svöruðum skjótt og synjuðum honum ráðsins: va venir aquí i em va demanar la mà de ma filla, però nosaltres li vam respondre a l'acte i vam refusar el matrimoni
10. (sambúð, fylgjulagcohabitació f (amistançament, fet de fer vida de casats sense ésser-ho & de mantenir relacions sexuals no matrimonials)
◊ Erlendur hét maður er bjó í Svínaskógi. Hann átti Ólöfu dóttur Þorgeirs Kaggasonar. Þeirra dóttir var Guðleif. Erlendur andaðist en Ólöf bjó þar eftir og þótti kvenna fríðust og gervilegust. Sturla Þórðarson tók þar til ráðs [= lags ?] og hafði [p. 53] hana heim við sér. Þau áttu fimm börn: Helga og Valgerður voru jafngamlar, Sveinn og Þuríður voru og jafngömul, Sigríður hét ein (SS I, cap. 45, pàg. 52-53): hi havia un home que nomia Erlendur i que vivia a Svínaskógur. S'era casat amb l'Ólöf, la filla d'en Þorgeir Kaggason. Llur filla fou la Guðleif. L'Erlendur va morir però Ólöf va romandre a viure al mas. Hom la tenia per una dona bellíssima i aplicadíssima. L'Sturla Þórðarson la va prendre per mestressa de la seva llar i la se'n menà al seu mas perquè hi visqués amb ell. Tingueren cinc infants plegats: la Helga i la Valgerður, que eren bessones, l'Sveinn i la Þuríður, que també foren bessons, i la Sigríður que va néixer sola
◊ í Lumbarði sat einn gildr bóndasun í fǫðurleifð sinni, úkvæntr maðr, vitr ok vel menntr. Þar í ǫðrum garði mjǫk nágrennis við hann var ein nýorðin ekkja, ung og væn, ok er þat talat af sumum mǫnnum, at hon væri klók at kunnáttu. Kært var mjǫk í nábúð þeirra, svá at [þeir] þágu veizlur ýmissir at ǫðrum, ok þar með flaut þat fleira er verǫldin víkr at karli ok konu, þar til at kirkjan þóttiz eigi mega við dyljaz þeirra fylgjulag: vandar um ok fyrirbýðr. Snýr bóndinn þá til lagavegar sínu ráði ok vill nú þó heldr fá sér eina jungfrú til eiginorðs. Ferr þat fram með festum ok brúðlaupsgjǫrð (LXXXXIX. Trǫnuþáttr): a la Llombardia hi havia el fill d'un pagès acabalat que vivia a les terres pairals que li havia deixat son pare. Era fadrí, llest i amb bona formació. Allà mateix, a un altre mas molt a prop del seu, hi havia una dona que havia quedat vídua no feia gaire, bella i ben tallada. I són molts els qui diuen que era entesa en les arts màgiques. Entre els dos veïns hi va créixer un gran afecte i un i l'altre s'anaven succeint a donar-se banquets l'un a l'altre, i en fer-ho es va anar escampant més i més que el món s'hi referia com a marit i esposa fins que l'església va considerar que llur cohabitació ja no es podia ignorar per més temps: els va amonestar i els la va prohibir. El pagès aleshores va girar la seva cohabitació [extramarital] cap a la via lícita i llavors, emperò [desdenyant per esposa la vídua] va voler trobar per dona una donzella. La cosa va continuar amb el prometatge [amb la donzella triada] i la celebració de les noces (LXXXIX L'eximpli de la grua) (vocabulari: #1. víkja að e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 737: víkja at e-m sich sich zu jmd. (hin-)wenden; margr mun at þér v. viele werden sich dir zuwenden, werden dir Beachtung schenken; En Gering/Köhler II 1883, pàg. 329 li donen el significat de: von jmd. etwas sagen (?); aquest darrer significat concorda més amb els actuals víkja á e-ð i víkja að e-ufer al·lusió a una cosa, al·ludir a una cosa, esmentar una cosa; #2. lagavegr: en Baetke 19874, pàg. 358 no dóna pas entrada a aquest mot; En Gering/Köhler II 1883, pàg. 293 li donen el significat de: gesetzliches, vorschriftmässiges benehmen; #3. dyljast við e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 696: dyljask við e-t etw. (ver-)leugnen, abstreiten, nicht wahrhaben wollen; #4. fljóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 147: 4. sich verbreiten, erzählt werden; En Gering/Köhler II 1883, pàg. 271 li donen el significat de: sich einstellen; personalment li dono el significat de: escampar-se un fet, una notícia; #5. vanda um: Cf. Baetke 19874, pàg. 696: vanda um e-t Einwendungen machen gegen, sich wenden gegen, sich beschweren über etw.; vanda ekki um e-t sich nichts daraus machen, nichts auszusetzen haben an etw., es nicht genau nehmen mit etw.; vanda um við e-n jmd. zur Rede stellen; #6. nábúð: Cf. Baetke 19874, pàg. 436: ná-búð f. Nachbarschaft; En Gering/Köhler II 1883, pàg. 301 li donen també el significat de: Nachbarschaft; considero que es tracta d'una metonímia (‘el lloc on hom viu pels seus habitants’) i tradueixo en conseqüència; #7. kær: en Baetke 19874, pàg. 358 no dóna pas entrada al fraseologisme del tipus kært var mjög með þeim frændum; En Gering/Köhler II 1883, pàg. 289 li donen el significat de: kjært var mjök í nábúð þeirra, es bestand zwischen den nachbarn ein sehr inniges verhältnis LXXXIX 5; )
◊ fyrir því at þat er í Moyses bók Deuteronomió sagt, at þá skyldi dœma meyjar til grýtingar, ef at yrði um ráð þeira, áðr þær væri giptar, sem manna konur, ef þær tœki óheimila menn undir bœndr sína. En þá er at Guþs lǫgum, bæði í enu fyrra lǫgmáli ok enu nýja, hver kona manni gipt, er hon er fǫstnuð (Maríu saga, cap. 8, pàg. 17): per tal com en el llibre Deuteronomi d'en Moïsès (22:13-24) s'hi diu que s'han de condemnar a la lapidació les donzelles que, abans d'ésser casades, hagin tingut cohabitació [amb home] com si haguessin estat dones maridades, [igual que] si han mantingut relacions il·lícites [=adúlteres] amb d'altres homes a banda de llurs marits. I segons la llei de Déu, tant la de l'antic com a la del nou Testament, qualsevol dona és casada a l'home al qual ella hagi estat promesa
◊ hann lagði á þat mikla stund at halda þeim mǫnnum saman, er tengdir váru helgum hjúskap, en lagði þeim mǫnnum þunga hluti á hendr í fégjǫldum ok skriptum, er af því brugðu stórum; þótti honum sem guði mundi í því mest mótgerð, ef þat eptirlæti, er hann hefir mest veitt mǫnnum þessa heims hluta ok gert þat fyrir ástarsakir ok miskunnar sinnar ok girndar mannanna, rétt ok blezat, sem hǫfuðsynd er elligar, ef þat var herfiliga hneist ok [p. 107] rangliga raskat. En þau fé, er menn guldu fyrir vanhagi sína, lét hann aldri koma við annat fé, heldr lagði hann þat til þess, at þau hjú, er vel váru saman ok félaus váru, mætti þá heldr saman vera en áðr; ok yrði þeim þat nøkkut til skjóls ok yfirbóta sinna óráða, er féin hǫfðu látit. Þorlákr byskup rauf þau ráð ǫll á sínum dǫgum, sem hann vissi at ólǫgum ráðin vera, hvárt sem hlut áttu í meiri menn eðr minni. Eigi varð hann við suma menn né hǫfðingja með ǫllu samhuga, því at hann samþykkti þat eitt við þá, er vel samdi. Þótti honum þat miklu meira niðrfall Guðs kristni, ef gǫfgum mǫnnum gáfust stórir hlutir yfir. Virði hann ok við þá eigi meiri várkunn, at hepta sik eigi at óhlýðnum hlutum, er áðr hǫfðu bæði mikit lán af Guði í auðæfum ok mannvirðingum (Þorláks saga, cap. 15, pp. 106-107): [Sant Torlac] posava gran afany a mantenir plegats els homes i dones que s'eren units en sant matrimoni però imposava feixugues càrregues (?) en diners i en penitències sobre aquells que atemptessin greument contra la institució del matrimoni. Li semblava que era la màxima ofensa que es podia fer contra Déu si el màxim goig d'aquest món que Ell ha concedit als homes -i que, per mor de la seva amor i la seva misericòrdia i el desig dels homes, va convertir en [un goig] honrat i beneït que altrament seria un pecat capital si fos deshonrat vergonyosament o infringit a tort. Però ell no posava mai els diners que hom li pagava per les seves faltes amb la resta dels diners [donats] sinó que els destinava que els matrimonis que convivien bé i eren pobres poguessin continuar vivint plegats com abans servint així aquells diners una mica de protecció i penitència per llurs males decisions als qui els haguessin pagats. El bisbe Torlac va rompre en els dies [del seu bisbat] totes aquelles cohabitacions (?) de les quals sabés que havien estat acordades il·lícitament, tant si els afectats eren gent gran o gent petita. [Sovint] dissentia amb algunes persones, fins i tot höfðingjar, perquè ell només consentia el que fos apropiat. Considerava que era molt major ruïna de la cristiandat de Déu si els prohoms cometien grans faltes. Sant Torlac també estimava que no s'havia de tenir major indulgència amb els qui, havent rebut d'antuvi de Déu un gran préstec tant en fortuna com en honors, no se n'estaven de cometre actes de desobediència [a la llei de Déu] (vocabulari: #1. hneistr ok raskaðr: vulgueu observar les dues parelles al·literants: herfilega hneist ok rangliga raskat; entenc que el subjecte d'aquests dos verbs continua essent el substantiu eptirlæti; #2. ef þat var herfiliga hneist ok rángliga raskat: en Guðni Jónsson a la seva edició del 1953 vol. I, pàg. 64, llegeix: ef þar var herfiliga hneist ok rangliga raskat; #3. ráð: el mot podria fer referència als matrimonis celebrats de manera tradicional, I PER TANT, SENSE INTERVENCIÓ DE L'ESGLÉSIA, i per això mateix contemplats pel bisbe com a cohabitacions i no pas com a matrimonis celebrats a dreta llei, encara que realment ho fossin, p.e., d'acord amb la definició de matrimoni celebrat a dreta llei que ens dóna l'Oca Cendrosa; #4. e-m gefsk e-t yfir: Cf. Baetke 19874, pàg. 188: e-m gefsk e-t yfir jmd. vergeht sich, macht e. Fehler oder Übergriff; #5. virða við e-n várkunn: En Baetke 19874 no dóna entrada a aquesta locució. Sí, emperò, Baetke 19874, pàg. 699 a virða e-m e-t til várkunnar jmd. etw. zugute halten, jmd. etw. nicht verdenken. Compareu, endemés, locucions modernes com ara virða e-m e-ð til vorkunnar ‘excusar algú, perdonar una cosa a algú o honum er engin vorkunn ‘no cal ésser indulgent amb ell’; )
♦ hyggja illt til ráða: veure amb mals ulls una cohabitació
konungr spurði Þránd, hver sú væri in fríða kona, er fyrir gekk. Þrándr sagði, at sú var dóttir hans. Konungr mælti: „Ok ekki vill hon oss kveðja; allstórliga lætr hon, enda er hon fríð kona, hjá henni vil ek rekkja í nótt”. „Eigi hæfir yðr þat, herra!”, segir Þrándr. Konungr sagði, at þat myndi fram fara. Þrándr segir dóttur sinni ætlan konungs. Hon svarar: „Ekki kom mér þat á úvart, at hann byggist við því um, sem í móti er mínum vilja, þykki mér þat þungt, at leggja ást við hann, ok týna honum svá brátt”. Þessi orð hennar sagði Þrándr Magnúsi konungi. Hann svarar: „Ekki em ek kendr við údrengskap af flestum mǫnnum, má ok svá um búast, at henni verði gæfa [at þessu]; en engi hœfindi munu á [ǫðru] verða, nema ek ráði”. En er Þrándr sá, hvar komit var, þá lét hann búa eina skemmu vandliga, ok var þar gjǫr sæng konungs; síðan var Margrétu þagat fylgt, ok er hon var komin í sængina, gengu allir menn á brott, svá at hon var ein eptir mjǫk hrygg, húsit var tvídyrt; litlu síðarr var kvatt annarra dyranna tysvar, ok it þriðja sinn hraut upp hurðin, gekk þar inn maðr virðuliga búinn, ok hafði hatt síðan á hǫfði; hann spurði, ef þar væri nǫkkut manna. Hon svarar øngu. Hann gekk at hvílunni, ok tók á henni, ok mælti: „hyggr þú, Margrét! illt til ráða við konunginn?” „Víst er þetta ekki at mínu ráði“, segir hon; „þá munþú vilja eiga kaup við mik”, segir hann, [p. 122] „at ek komi því á leið, at konungr eigi ekki við þik þat er þér mislíki, en ek vil þá eiga vald á ráði þínu”. Hon segir sik þat heldr vilja. „Þá er vel”, segir hann, brá hann þá fingri sínum á brjóst hennar, ok kvaðst merkja hana sér; henni varð við þat kalt nǫkkut; hann mælti þá: „Þegar Magnús konungr kømr í sængina hjá þér, seg þú honum, at þú hefir sét Sigurð, frænda hans, ok vitum þá, [til] hvers hugar honum fœrr; svá mun ek til snúa, at eigi mun meira við þurfa”. Maðrinn snéri þá [á] brott; en Magnús konungr kom litlu síðarr, ok er hann kominn í sæng hjá henni, bað hann menn [í] brott ganga, en hann snérist at henni blíðliga, ok sagðist myndu gera sæmd hennar, ef hon vildi honum samþykkja. Hon svarar: „Þat er með nǫkkurri hættu, ef þú ættir lag við mik, svá ágætr hǫfðingi sem þú ert, ok vel at þér um alla hluti; þvíat vita skalþú þat, at sézt hǫfum við Sigurðr, frændi þinn”. Konungr spratt þegar upp ok mælti reiðuliga: „Eigi mun þá hœfa”, segir hann, „at byggja þessa sæng”. Gekk hann út ok at því lopti, er Þrándr svaf í, ok knúði hurðina: el rei va demanar al Þrándr qui era aquella bella dona que marxava al capdavant de les altres. En Þrándr li va dir que era sa filla. El rei li va dir: "I que no Ens hagi volgut saludar! Ben arrogantment es comporta, i tanmateix és una dona bella. És amb ella amb qui vull dormir anit!". “Això no us tany, Senyor!” li va dir en Þrándr. El rei li va dir que es faria. En Þrándr va contar a sa filla les intencions del rei. Ella li va respondre: “No m'agafa desprevinguda que el rei dugui de cap (?) el que va en contra de la meva voluntat[, ja que] em sembla mal de fer posar el meu amor en ell per perdre'l tot seguit”. En Þrándr va contar aquestes paraules d'ella al rei Magnús. Ell li va respondre: “La majoria de persones no em coneixen pas per la meva deshonestedat: també podria ben ésser que a ella li'n resulti fortuna d'aquesta nit, però no es farà de cap altra manera llevat que ho mani”. I quan en Þrándr va veure com estava la cosa, va fer agençar una skemma curosament i dedins s'hi va parar el jaç del rei; després hom hi va menar la Margrét i quan ella es va haver ficat dins el jaç, tots els homes sortiren de l'skemma de manera que l'hi deixaren tota sola molt contristada. L'skemma tenia dues portes. Poc després, de darrere una de les dues portes hom va demanar permís per entrar dues vegades, i a la tercera vegada la porta es va obrir de bat a bat i hi va entrar un home abillat de manera distingida que duia un capell d'ales llargues al cap. Aquest home li va demanar si hi havia ningú més a l'skemma. Ella no li va respondre res. Ell es va acostar al llit i la va agafar dient-li: “Margrét, veus amb mals ulls la cohabitació amb el rei?” Ella li va respondre: “Ben del cert que això no es fa amb el meu consentiment”. Ell li va replicar: “Aleshores faràs un tracte amb mi: si trobo la manera que el rei no faci amb tu el que t'és desplaent, tu em donaràs la postestat per casar-te amb qui jo vulgui”. Ella li va dir que s'estimava més de fer-ho així. “Aleshores d'acord”, li va dir. Aleshores va pitjar el seu dit contra el pit d'ella i en fer-ho va dir que la marcava per a ell. Ella, quan això va passar, va sentir una mica de fred. Ell li va dir: “Quan el rei Magnús es fiqui al llit amb tu, digues-li que has estat amb en Sigurðr, el seu parent, i esbrinem llavors què li passarà pel cap. Jo faré que no calgui res més”. Aleshores l'home es va girar i se'n va anar, i el rei Magnús hi va anar poc després i quan es va haver ficat en el llit amb ella, va manar als seus homes que se n'anessin i tot seguit ell es va girar cap a ella amb tendresa dient-li que procuraria el seu honor si ella volia avenir-s'hi. Ella li va dir: “No correria cap perill si jeies amb mi, essent com ets un rei excel·lent i bo en totes coses, car, has de saber que en Sigurðr, el teu parent, i jo ens hem vist”. El rei saltar immediatament fora de llit i digué tot furiós: “No es tany pas que jagui en aquest llit”. Va sortir de l'skemma i es dirigí al lopt en què dormia en Þrándr. El rei va tocar-hi a la porta (vocabulari: #1. allstórliga: En Baetke 19874, pàg. 18, no dóna pas entrada a aquest mot. El significat és obvi: sehr hochmütig, sehr hochfahrend, sehr überheblich; #2. eiga vald á ráði þínu: Cf. Fritzner II 1896², pàgs. 8b-9a: ráð <...> 14. Parti, Giftermaal [p. 9a] som nogen gjør, opnaar ved at faa en Kvinde til Ægte = ráðafar, ráðahagr 2, ráðakostr <...> ek vil þá eiga vald á ráði þínu Fm, VI, 122³; #3. sjá ~ sjásk: En Baetke 19874, pàgs. 537-538 no dóna cap significat sexual a aquest verb però és obvi que aquí s'hi empra con a eufemisme de mantenir relacions sexuals; #4. [til] hvers hugar honum [er] fœrr: de quins pensaments serà capaç, com reaccionarà; la Morkinskinna Gks 1009 fol. -cf. l'edició d'en Carl Richard Unger 1867, pàg. 34, i l'edició d'en Finnur Jónsson del 1932, pàg. 123- presenta la lliçó hvers hugar honum lér; #5. henni varð við þat kalt nǫkkut: típica hipòbole, la Margrét Þrándardóttir en realitat va sentir una gran fredor quan el seu visitant li posa el dit al pit. Amb això, l'autor de la història indicava als lectors i oients medievals que la figura del visitant era un fantasma, un mort. És una de les primeres atestacions medievals que conec de la gelor dels fantasmes; )
11. (konuefni, kvonfang, sá sem sæmir eða hæfir vel e-ipartit m (opció de parella per a matrimoni)
◊ Þrándr spratt upp ok gekk til dyra, hann sá þar Magnús konungr, ok svá þat at hann var mjǫk reiðuligr. Þrándr spurði, hvat um væri. Konungr bað hann fá til menn, at fara eptir Sigurði sem skjótast. Þrándr kvað þat þegar til reiðu; bauð konungr þeim at segja svá Sigurði, at hann myndi fara [p. 123] verða, hvárt hann vildi eðr eigi. Sendimenn fundu Sigurð ok sǫgðu ekki spakligar konungs orð, en hann hafði talat, báðu hann búask sem ákafligast ok fara með (sér). Sigurðr svarar: „með mikilli ákefð beri þér þetta eyrindi, skal mik ok ekki dvelja, þvíat ek vána at góð verði þessi ferð at hitta svá ágætan minn frænda.” Sigurðr fór með sendimǫnnum, en er hann fann Magnús konung, var hann reiðr mjǫk ok spurði þegar, hvar fundi þeirra Margrétar hefði saman borit. Sigurðr svaraði glaðliga: „Herra! verit hefi ek at veizlum með Þrándi, ok sét Margrétu, en talat við hana harðla fátt, er ek búinn at sverja, ef þarf, (at) saurugligt samlag hefi ek ekki við hana átt”. Konungr lét þá Margrétu [þangat] til kalla ok spurði hana inniliga, hversu farit hefði; hon sagði þá greiniliga um kvámu mannsins í skemmuna, ok allt þeirra viðtal, ok svá hversu hann merkti hana. Konungr mælti: „Lát oss sjá þat merki!”. Hon gørði svá, ok sýndisk því líkast, sem bjartr silfrpenningr lægi á brjósti hennar, þar sem hann hafði fingrinum á brugðit. Þá mælti konungr: „Er svá til farit? þessi maðr hefir verit faðir minn, þetta er hans mark, ok því varð mér svá mikit í skapi, ok skjótt á litit, at Guð ok hinn heilagi Óláfr konungr, faðir minn, vildi eigi, at ek tœki þessa konu til lags mér. Nú skaltu, Sigurðr! fá hennar [Morkinskinna: fá þetta ráð], því man faðir [p. 124] minn þik hafa til nefnt, at hann mun þat vilja, ok þar með skaltu hafa mína vináttu ok þit bæði.” Nú fór þetta fram, at Sigurðr fékk Margrétar ok sat Magnús at þeirri veizlu. Sigurðr gørðisk síðan ríkr maðr ok góðr drengr, en Margrét þótti ágæt kona at viti [sínu] ok mǫrgum góðum hlutum. Vóru samfarar þeirra góðar, ok lýkr þar þeirri frásǫgn: en Þrándr va saltar fora del llit i va anar a la porta i va veure-hi el rei Magnús i també que estava molt enfurismat. En Þrándr li va demanar què passava. El rei li va pregar que cridés alguns homes perquè anessin a cercar en Sigurðr al més aviat possible. En Þrándr va disposar que ho duguessin a terme immediatament. El rei va manar [als homes que anirien a cercar-lo] que diguessin al Sigurðr que hi havia d'acudir, tant si volia com si no. Els emissaris van anar allà on vivia en Sigurðr i li digueren exactament les mateixes paraules que el rei havia dit, sense fer-les-hi més suaus. Li pregaren que es vestís al més ràpidament possible i que els hi acompanyés. En Sigurðr els va respondre: “Heu fet aquest encàrrec amb gran perempterioritat. No és escaient que em retardi, car espero que aquest viatge per a trobar-me amb el meu parent tan eximi serà un bon viatge”. En Sigurðr va marxar amb els emissaris, i quan es va presentar davant el rei Magnús, aquest estava molt enfurismat i li va preguntar a l'instant on s'havien produït els encontres d'ell amb la Margrét. En Sigurðr li va respondre amb jovialitat: “Senyor! he assistit als banquets de ca'n Þrándr i hi he vist la Margrét però hi he parlat molt poc amb ella. I estic disposat a jurar, si cal, que no hi he tingut mai comerç carnal amb ella”. El rei llavors va fer cridar allà la Margrét i la va interrogar detalladament sobre com havia anat tot. Ella aleshores li va donar reconte detallat de l'entrada de l'home a dins l'skemma i de tota llur conversa, i també com ell l'havia marcada. El rei li va dir: “Deixa'ns veure aquesta marca!” Ella el va obeir i la marca els va semblar que era com si sobre el seu pit, allà on ell li havia pitjat el dit, hi hagués un penningr d'argent lluent. Aleshores el rei va dir: “És així com ha passat? Aquest home [que t'ha vingut a veure] ha estat mon pare [car] aquesta és la seva marca! i si m'he encès tant i he considerat ràpidament el cas (?) ha estat perquè Déu i el rei Sant Olau, mon pare, no han pas volgut que prengui aquesta dona al meu jaç. Tu, Sigurðr, ara la rebràs per promesa [tindràs aquest partit] car mon pare et deu haver esmentat a tu per tal com aquesta deu ésser la seva voluntat, i amb això tindràs la meva amistat, tu i ella”. Aleshores es va dur a terme [el que el rei acabava de dir]: que en Sigurðr va rebre la Margrét per esposa i en Magnús va assistir a llur banquet de noces. Posteriorment, en Sigurðr es va convertir en un home poderós i en un prous baró, i quant a la Margrét, hom la va tenir per una dona preeminent tant en saviesa com en moltes d'altres qualitats. Llur matrimoni fou ben avingut. I aquí acaba el relat llur (vocabulari: #1. inniliga: aquest adverbi té dos significats: d'una banda vol dir alúðlega ço és cordialment,afablement, de l'altra nákvæmlega ço és detalladament, exhaustivament. Tots dos significats semblen encaixar aquí encara que en Baetke 19874, pàg. 307 només li dóna la segona accepció: inni-liga adv. genau, eingehend: spyrja i.. Si seguim el criteri d'en Baetke, el significat de la frase fóra: la va interrogar detalladament, que adopto en la meva traducció#2. e-m er mikit í skapi: Cf. Baetke 19874, pàg. 543: e-m er mikit í skapi jmd. ist sehr erregt, empört; #3. skjótt á litit: Cf. Baetke 19874, pàg. 386: <...> 3. <...> l. á e-t 1. anschauen, betrachten 2. in Erwägung ziehen; bedenken, nachdenken über 3. sich einer Sache annehmen, sich kümmern um <...>; la concatenaciò lògica de les frases no queda clara. Potser l'autor volia dir: i després del meu abrandament he considerat, emperò, que Déu i mon pare, sant Olau, han volgut impedir que converteixi aquesta dona en la meva concubina; ; #4. fá hennar: la Morkinskinna Gks 1009 fol. -cf. l'edició d'en Carl Richard Unger 1867, pàg. 35, i l'edició d'en Finnur Jónsson del 1932, pàg. 124- presenta la lliçó fá þetta ráð; )
◊ biðjið Brynhildar: það er göfgast ráð: demaneu la mà de la Brynhildr: és el partit millor i més noble (s'entén: que podreu trobar)
12. (ástand, lega, hlutskiptisituació f (sort que algú ha corregut)
♦ bæta ráð sitt: canviar a millor, compondre's
◊ hún svarar og segir allt hið sanna um sitt ráð: respon i diu tota la veritat sobre la seva situació
◊ nú fer sem mig varði, að okkart ráð mundi illa fara: està passant el que et vaig advertir què passaria, que la nostra situació empitjoraria
◊ ráð Gjúkunga stóð með miklum blóma: el regne dels Gjúkungar fruïa d'una gran prosperitat, la situació dels Gjúkungar era esplèndida, les coses els anaven molt bé als Gjúkungar
♦ sá ljóður (o: hængurvar á ráði hans: tenia aquest defecte
◊ yðart ráð stendur með miklum blóma: la vostra situació és esplèndida
13. (úrræðirecurs[os] m.[pl], mitjà [-ans] m.[pl] (esp. per a sortir d'una situació determinada o permetre's una cosa)
◊ sjá mun eg ráð til þess: hi veig una possible solució
♦ grípa til sömu ráða: recórrer al mateix recurs, recórrer al mateix mitjà
♦ hafa ráð á e-u: poder-se permetre una cosa, tenir mitjans per a [permetre's] una cosa
♦ hafa sín ráð [við e-u]: saber què fer, tenir la solució, tenir els seus recursos [per a una cosa]
♦ sjá [nokkuð] ráð fyrir e-mtrobar remei a, trobar una solució a
◊ Þorsteinn mælti: "Það er nú höfðinglegt bragð að sjá nokkuð ráð fyrir þeim mönnum sem nú eru ráðlausir og fá þeim vistir": En Þorsteinn va dir: "en un cas així és una forma d'obrar pròpia d'un höfðingi trobar una solució per a aquells que han quedat sense recursos i proveir-los de queviures
14. (samþykki, leyficonsentiment m (adquiescència, acord)
♦ að ráði e-s: amb el consentiment d'algú
♦ með ráði e-s: amb el consentiment d'algú
♦ með hans ráði: amb el seu consentiment
15. <Empr. hab. en pl.>: (yfirráðautoritat f (poder)
♦ bera e-n ráðum: depassar a algú en poder, sobrepassar a algú en poder
♦ koma ráði við e-n: poden dominar a algú, poder controlar a algú
♦ voru öll ráð af honum tekin: el van desproveir de tota autoritat
16. (lækning, læknisráð, hjálparmeðalremei m (recurs per guarir o solucionar)
♦ ráð við kvefi: un remei contra el constipat

ráða <ræð ~ ráðum | réð (o: réði) ~ réðum | ráðið>:
A. + Acusatiu
1. <e-n>: (til starfsllogar algú, contractar algú (donar feina a algú)
◊ kona ráðin til heimilisstarfa: dona contractada per a fer les feines de la casa
◊ þau réðu þjónustufólk: van contractar criats
♦ ráða e-n til ársvistar: contractar un pagès a algú per a fer de jornaler al seu mas (per espai d'un any)
♦ ráða e-n í vinnu: contractar a algú, donar feina a algú
♦ ráða e-n til starfa: contractar a algú, donar feina a algú
2. <e-ð>: (um drauminterpretar una cosa (somni)
♦ ráða draum: interpretar un somni
3. <e-ð>: (um gáturesoldre una cosa (enigma, endevinalla)
♦ ráða gátu: resoldre una endevinalla
4. <e-ð>: (um rúnirllegir una cosa (inscripcions rúniques)
♦ ráða rúnir: llegir runes
B. + Datiu
1. <absolut>: (stjórnamanar, comandar (estar al càrrec, dur les regnes)
◊ hver ræður hér?: qui mana aquí?
2. <absolut>: (ákveðadecidir (prendre les decisions)
◊ láttu mig ráða!: deixa'm decidir!
◊ hún bað þó föður sinn ráða:  de tota manera, demanà a son pare que decidís ell
◊ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa decidida
3. <e-u>: (ákveða e-ðdecidir [sobre] una cosa (prendre les decisions sobre una cosa, controlar una cosa)
◊ hann ræður öllu hér!: aquí ho decideix tot ell!
◊ nú er guð vor kominn, er öllu ræður, og...: ara ja és aquí amb nosaltres el nostre déu, que tot ho determina, i...
◊ ...að ef að Guð væri til þá réði hann öllu sem gerðist: ...que, si Déu existia, aleshores [també] era disposició seva tot el que s'esdevenia
◊ ...því að Arnon ræður landamærum Móabs: ...per tal com l'Arnon constitueix la frontera de Moab
♦ ráða málum: decidir [les] coses
♦ ráða mestu: predominar, imposar-se
◊ það ræður mestu: això resulta decisiu
♦ ráða ráðum sínum: endur-se'n la seva part
♦ ráða ríkjum: prevaler sobre els altres regnes
C. [<+ datiu de persona> + <+ acusatiu de cosa>]
1. <e-m e-ð>: (ráðleggjaaconsellar una cosa a algú (donar assessorament a algú en una cosa)
♦ ráða e-m heilt: donar un bon consell a algú
2. <[e-ð] við sig>: deliberar entre si [sobre una cosa], aconsellar-se entre si [sobre una cosa]
♦ landkönnuðirnir þurfa að ráða við sig hvert halda skuli: els exploradors han de deliberar entre si en quina direcció cal anar
3. <e-m e-ð>: (drepaprovocar una cosa a algú (cosa = la mort)
♦ ráða e-m bana: matar algú, provocar la mort d'algú, llevar-li la vida a algú
♦ honum hefur verið ráðið bani: l'han mort (la seva mort no ha estat accidental, sinó provocada)
D. <reflexiu>
1. <sig>: (verða fastnaður í vist eða vinnullogar-se, contractar-se (tancar un contracte de treball per escrit o oralment)
♦ ráða sig til e-s: llogar-se per a...signar un contracte per a...
E. <amb complements preposicionals>
1. <
♦ ráða að líkindum (o: líkum)és molt probable
◊ eins og að líkindum ræður: tal i com es pot esperar
2. <af
♦ ráða e-ð af: decidir una cosa, resoldre una cosa
◊ og lýðurinn blessaði alla þá menn, sem sjálfviljuglega réðu af (ha-mmiθnaddəˈβīm, הַמִּתְנַדְּבִים) að búa í Jerúsalem: i el poble va beneir tots els qui decidiren voluntàriament a viure a Jerusalem
◊ og er Illugi vissi að þeir ætluðu að höggva hann þá hló hann og mælti svo: "Nú réðuð þér það af er mér var nær skapi": i quan l'Illugi va saber que el volien matar, va riure i els digué: “heu decidit fer el que em ve més de gust”
♦ ráða e-ð af e-u: inferir una cosa a partir d'una altra, deduir una cosa a partir d'una altra
◊ óbreytt er ákvæði 8. gr. ríkisborgararéttarlaganna um að íslenskur ríkisborgari sem fæddur er erlendis og ekki hefur átt hér lögheimili eða dvalið hér í einhverju skyni, er af megi ráða að hann vilji vera íslenskur ríkisborgari, missi íslenska ríkisborgararéttinn þegar hann verður 22 ára. Ekki missir hann þó íslenska ríkisborgararéttinn ef hann hefur ekki annan ríkisborgararétt og yrði þannig ríkisborgararéttarlaus. Þessum borgurum er því ekki heimilaður tvöfaldur ríkisborgararéttur: resta sense modificació el disposat a l'article 8 de la llei de ciutadania que un ciutadà islandès que hagi nascut a l'estranger i que no hagi tingut aquí el domicili legal o que no hagi residit aquí amb un propòsit del qual es pugui desprendre que vol continuar essent ciutadà islandès, que perdi la nacionalitat islandesa en fer 22 anys. Nogensmenys, no perd la nacionalitat islandesa si, no tenint cap altra nacionalitat, es convertís d'aquesta manera en apàtrida. A aquests ciutadans no se'ls permet per això la doble nacionalitat
3. <af dögum
♦ ráða e-n af dögum: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)
4. <af [lífi]
♦ ráða e-n af [lífi]: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)
5. <bót á
♦ ráða bót á e-u: posar remei a una cosa (remeiar, solucionar, redreçar)
6. <fram úr
♦ ráða fram úr e-u: trobar una solució o sortida a una cosa (resoldre una situació, problema etc. envitricollats)
7. <frá
♦ ráða e-m frá e-u: desaconsellar una cosa a algú
8. <fyrir
♦ ráða fyrir e-u: governar una cosa (regir, dirigir, esp. -però no només- un país)
◊ ráða fyrir landi: governar un país, regir un país
◊ maður spyr hver fyrir liðinu eigi að ráða: un home pregunta qui té el comandament de la host
◊ ráða fyrir löndum: governar [molts] països
◊ ríki þitt er þú hefir að erfðum tekið og ráðið lengi fyrir með þeim styrk er Guð gaf þér...: el teu reialme que vas rebre en herència i has governat durant molt de temps amb les forces que Déu t'ha donat...
◊ Siggeir réð fyrir Gautlandi: Siggeir governava el Gautland
◊ Sigi réð fyrir Húnalandi: Sigi va governar el país dels Huns
9. <í
♦ ráða í e-ð: afigurar-se una cosa, conjecturar-se una cosa (fer-se suposicions sobre una cosa, poder-se imaginar, entreveure, sospitar)
10. <um
♦ ráða um e-ð: participar en una cosa
◊ Katrín af Medici réð miklu um stjórn Frakklands í valdatíð sona sinna: Caterina de Mèdici va participar molt activament en el govern de França durant el regnat dels seus fills
11. <við
♦ ráða við e-ð: dominar una cosa, vèncer una cosa (controlar una cosa, saber manejar una situació problemàtica, un problema, [saber] fer-li front, [saber] arreglar-se-les amb ell o ella) (viðráðanlegur)
♦ ráða við skógareldinn: controlar (o: dominar) l'incendi forestal
♦ ráða við verkefnin: sortir-se'n amb les tasques [encomanades]
♦ ráða ekki við neitt: no sortir-se'n amb res, no fer res que serveixi per solucionar una cosa
því sögðu farísear sín á milli: „Þið sjáið að þið ráðið ekki við neitt (οὐκ ὠφελεῖν οὐδέν:   Θεωρεῖτε ὅτι οὐκ ὠφελεῖτε οὐδέν). Allur heimurinn eltir hann“: per això els fariseus es digueren els uns als altres: “Veieu que no hi podeu fer res: El món sencer el segueix
♦ fá ekki við neitt ráða: no aconseguir fer-hi res
◊ gríska orðið í frumtextanum (σεληνιάζεται ← σεληνιάζεσθαι) merkir “[að vera] tunglsjúkur” en krankleikinn mun hafa verið niðurfallssýki, öðru nafni flogaveiki. Þeir sem haldnir eru af henni detta þá minnst vonum varir og byrja að skjálfa, án þess að fá við neitt ráðið. Það er kallað að fá kast eða slag: la paraula grega del text original (σεληνιάζεται ← σεληνιάζεσθαι) significa “[ésser] llunàtic”, però la malaltia devia ésser l'epilèpsia, coneguda també amb el nom de mal caduc. Els qui la tenen, cauen quan hom menys s'ho espera i comencen a tremolar sense que hi puguin fer res (sense que ho puguin controlar de cap manera). D'això se'n diu ‘tenir un atac [d'epilèpsia]’ o ‘tenir una crisi [epilèptica]’
♦ geta ekki við neitt ráða: no poder-hi fer res
♦ ráða við að <+ inf.>reeixir a <+ inf.>, eixir a cap de <+ inf.
◊ það eru ekki allir sem geta fellt tréð sem kunna að skera tréskurðarmyndina út og það eru heldur ekki allir sem kunna til tréskurðar sem geta fullkomnað og fágað verkið. Það eru heldur ekki allir sem kunna að fága það sem kunna að mála það eða allir þeir sem kunna að mála sem ráða við að leggja lokahöndina á verkið svo að það verði fullkomið. Enginn getur gert annað við tréskurðarmyndina en sem svarar þekkingu sinni og þegar handverksmenn leitast við að gera það sem þeir bera ekki skyn á spilla þeir verkinu: no tots els qui poden tallar un arbre saben entallar-ne una imatge, ni tots els qui saben entallar-la, poden perfer i polir l'obra. No tots els qui saben polir-la estan capacitats per pintar-la ni tots els qui saben pintar que aconsegueixen de donar la darrera mà a l'obra de manera que quedi perfecta. Ningú no pot fer res més amb la imatge que el qui correspon als seus coneixements i quan els artesans miren de fer en què no són experts fan malbé l'obra (L'original fa:   No cualquiera que sabe desbastar el madero, sabe entallar la imagen, ni cualquiera que sabe entallarla, sabe perfilarla y pulirla, y no cualquiera que sabe pulirla, sabrá pintarla, ni cualquiera que sabe pintarla, sabrá poner la última mano y perfección. Porque cada uno de éstos no pueden en la imagen hacer más de lo que sabe, y, si quisiese pasar adelante, sería echarla a perder)
♦ eftir því sem e-m ræður við að horfa, eins og e-m ræður við að horfa: segons el que convingui o vagi bé a algú
◊ gæt þín, að þú fórnir ekki brennifórnum þínum á hverjum þeim stað, er þér ræður við að horfa (rāˈʔāh ~ רָאָה:   ʔăˈʃɛr   tirˈʔɛh,   אֲשֶׁר תִּרְאֶה), heldur á þeim stað, er Drottinn velur í einhverri af kynkvíslum þínum. Þar skalt þú fórna brennifórnum þínum og þar skalt þú gjöra allt það, sem ég býð þér: guarda't d'oferir els teus holocaustos a qualsevol lloc que et vagi bé, sinó al lloc que Jahvè hagi escollit en una de les teves tribus. És allà que hauràs d'oferir els teus holocaustos i on hauràs de fer tot el que et mano
♦ ráða við e-n: poder heure-se-les [perfectament] amb algú (poder competir amb algú, poder imposar-se a algú)
Dalíla sagði þá við Samson: „Segðu mér í hverju hinir miklu kraftar þínir eru fólgnir og með hverju þú verður bundinn svo að menn fái ráðið við þig (ʕāˈnāh ~ עָנָה:   ū-βa-mˈmɛh   tēʔāˈsēr   lə-ʕannōˈθ-ɛχā,   וּבַמֶּה תֵאָסֵר, לְעַנּוֹתֶךָ)“: la Delila (Delilà) llavors va dir al Samsó (Ximxon): “Digues-me en què s'amaguen les teves grans forces i amb què has d'ésser lligat per tal que hom t'aconsegueixi dominar
ef þú tekur ekki fram fyrir hendurnar á þeim, og það strax, þá munu þeir gera það sem meira er þessu og þú munt ekkert fá við þá ráðið“ (τὸ κατασχεῖν τινός:   καὶ οὐ δυνήσῃ τοῦ κατασχεῖν αὐτῶν)“: si no t'avances a aturar-los, i no ho fas immediatament, faran coses pitjors que aquesta i ja no podràs fer res per dominar-los
oft hafði hann verið fjötraður á fótum og höndum en hann braut jafnóðum af sér hlekkina og sleit fjötrana og gat enginn ráðið við hann (δαμάζειν:   καὶ οὐδεὶς ἴσχυεν αὐτὸν δαμάσαι)“: [car] sovint havia estat encadenat de peus i mans, però ell sempre havia romput les cadenes i estripat els ferros, i ningú no podia dominar-lo
12. <yfir
♦ ráða yfir e-u: dominar una cosa (tenir-la sota contral, dispondre d'ella a voluntat)
♦ hafa yfir e-u að ráða: disposar d'una cosa
◊ við höfum ekki yfir nægum fjármunum að ráða: no disposem pas dels mitjans econòmics necessaris
F. <amb valor gramatical>
1. <ráða + inf.
♦ ráða <+ inf.>construcció perifràstica emprada per a donar èmfasi al contingut semàntic del verb en infinitiu. Normalment, l'infinitiu no va mai precedit de la partícula ‘at’
◊ seg frá þegnskǫpum þínum, þik ráðumk ek spyrja, hvar sáttu hrafn á hríslu hrolla dreyra fullan; optarr þátt at ǫðru[m] í ǫndugi fundinn, en dreyrug hræ dræpir í dal fyr valfugla: conta'm, conta'm les teves proeses! T'ho pregunto, vinga, que ho vull saber: on has vist tu un corb, tip de sang, tremolar posat en una branca? Més sovint has acceptat l'alegre convit a l'ǫndvegi d'altri que no has estat pas abatent per als ocells carronyaires cadàvers ensangonats a la vall [de la batalla]
◊ eigi mundi yðar, ef ér dæið fyrri, eitt misseri eptir óhefnt vera, bræðra; lítt ráðumk því leyna, ef líf hafa knætti Eiríkr sitt ok Agnarr óbornir mér niðjar: si haguésiu estat tu i els teus germans (yðar brœðra: el verb hefna regeix genitiu) els qui haguéssiu mort primer [=abans que l'Eiríkr i l'Agnarr], no hauríeu pas estat ni mig any sense ésser venjats, si haguessin estat l'Eiríkr i l'Agnarr -ells, que no són pas fills meus- els qui haguessin pogut servar llur vida! I que ho senti tothom [a veure si us cau la cara de vergonya]! (eren stjúpsynir, fillastres d'ella)
◊ "yfir ráðumk ganga, | Atla til segja, / dylja munk þik eigi, | dóttir Grímildar; / glaða mun þik minnst, Atli, | ef þú gerva reynir: / vaktir vá mikla, | er þú vátt brœðr mína: i ara hi aniré, a contar-ho a l'Atli: jo, la filla de la Grimilda, no te n'amagaré res! Quan ho sabràs punt per punt, Atli, no te n'alegrarà gens ni mica. Quan matares els meus germans, em provocares un gran dolor (Kuhn 1968³, pàg. 218, ho interpreta en un sentit més general: vekia <...> vekja vá unheil anrichten)

ráða·breytni <f. -breytni, no comptable>:
1. (breyting fyrirætlunarcanvi m de plans (canvi de projecte, decisió, determinació presa etc.)
2. (breyting á högumcanvi m de situació (en què hom viu & canvi de residència)
◊ "svo er háttað, frændi," segir hann, "að mér er ráðabreytni nokkur í hug og í skapi; en því víkur svo við að eg vil að við skiptum fé okkar og vil eg ráðast til búlags með Þorgrími, mági mínum": va passar l'any i van arribar els fardagar, el quatre dies de trasllats. Aleshores en Þorkell va fer cridar el seu germà Gísli per tenir-hi una conversa i li va dir: "germà, la cosa és que se m'ha ficat dins el cap i tinc ganes de fer canvis a la meva vida i per això s'esdevé (cf. Baetke 1987, pàg. 737: [því] víkr svá við ‘es kommt nun so’) que vull que facem partions de les notres propietats, ja que vull dur la meva part amb en Þorgrímur, el meu cunyat
◊ en eftir það beiddist Þorlaug að fara af landi brott og kvaðst hafa heitið Rómferð sinni í vanmætti sínum en Þórir kvað það eigi ráðlegt að skiljast við hægindi og kvaðst ófús vera ráðabreytni. En hún bað hann mjög og fyrir ástar sakir við hana þá lét hann leiðast og var þó tregur til: i després, la Þorlaug li va demanar per anar a l'estranger; li va dir que, en la seva malaltia, havia feta la promesa d'anar a Roma. En Þórir, però, li va respondre que no era aconsellable abandonar els conforts que tenien i li digué que no tenia ganes de canviar aquella situació. Tanmateix, ella li va insistir tant que ell, per amor d'ella, es va deixar convèncer [a partir cap a Roma], encara que ho va fer ben a contracor
◊ mönnum þótti mikil þessi ráðabreytni, því at Þorbjörn var vinsæll maðr, en þóttust vita, at Þorbjörn mundi svá fremi þetta upp hafa kveðit, at ekki myndi tjóa at letja hann. Gaf Þorbjörn mönnum gjafar, ok var brugðit veizlunni. Síðan fór hverr til síns heima: l'anunci d'aquest canvi d'establiment (= abandonament del mas islandès per provar d'establir-ne un de nou a Grenlàndia) va causar una gran sensació entre els convidats car en Þorbjörn era un home apreciat per la gent, però la majoria d'ells creien endevinar que en Þorbjörn havia donat a conèixer els seus plans en un punt tan avançat [dels preparatius] que ja no serviria de res intentar dissuadir-lo-en. En Þorbjörn va fer obsequis als convidats i un cop fet això, es va donar per acabat el convit i els convidats se'n tornaren, cadascun a ca seva
◊ Þorgils fékk nú í hendur Hæringi bróður sínum fé sitt til varðveislu og svo tók hann við goðorði því er Þorgils haft hafði. Hann vill að landið í Traðarholti sé eign erfingja hans ef hann kemur eigi til [af Grænlandi]. Þórný hét dóttir þeirra Þorgils og Þóreyjar. Var hún þá átta vetra gömul. Þessi ráðabreytni Þorgils spurðist nú víða um sveitir. Þorleifur skal fara með honum, Kolur og Starkaður bróðir hans og Guðrún systir þeirra, Snækollur og Össur þrælar hans og Þórarinn ráðsmaður: en Þorgils va posar les seves propietats en mans del seu germà Hæringur perquè aquest les hi guardés [en la seva absència] i d'aquesta manera, en Hæringur també va assumir el godonat que havia tingut en Þorgils. Aquest va proclamar la seva voluntat que les terres de Traðarholt fossin dels seus hereus si ell no tornava [de Grenlàndia]. La filla d'en Þorgils i la Þórey es deia Þórný i en aquell temps tenia vuit anys. La notícia d'aquest canvi d'establiment d'en Þorgils (= abandonament del mas islandès per provar d'establir-ne un de nou a Grenlàndia) es va estendre per les comarques fins ben lluny. En Þorleifur hi aniria amb ells, i també els hi acompanyarien en Kolur, l'Starkaður, son germà, i la Guðrún, llur germana, l'Snækollur i l'Össur, els seus esclaus, i en Þórarinn, el seu majoral
◊ síðan kaupir Kjartan skip hálft að Kálfi og gera helmingarfélag. Skal Kjartan koma til skips þá er tíu vikur eru af sumri. Gjöfum var Kjartan út leiddur frá Borg. Ríða þeir Bolli heim síðan. En er Ólafur frétti þessa ráðabreytni þá þótti honum Kjartan þessu hafa skjótt ráðið og kvaðst þó eigi bregða mundu: després, en Kjartan li va comprar al Kálfur la meitat de la seva nau i constituiren una societat a parts iguals. Varen acordar que en Kjartan aniria al vaixell passades deu setmanes del començament de l'estiu. Quan va arribar l'hora que en Kjartan se n'anés de Borg, hi fou obsequiat amb presents de comiat i després, en Kjartan i en Bolli tornaren a casa a cavall. Quan l'Ólafur se'n va assabentar d'aquest propòsit (= abandonament del mas patern a Islàndia per fer de mercader amb la meitat del vaixell comprat al Kálfur) d'en Kjartan, fou del parer que [el seu fill] en Kjartan havia pres la decisió massa precipitadament, però va dir que no li'n dissuadiria
3. (háttalag, atferlimanera f d'actuar (o: de procedir) (capteniment, conducta, comportament)
4. (vinnustaðaskipticanvi m de feina  (feina nova)
◊ heima í Mararbúð gerði þessi nýa ráðabreytni ekki annað en staðfesta dugnaðarorð Sölku Völku, og þannig leið fram um hríð, telpan reyndist vonum framar við fiskþvott og það var ekki talað um að senda hana burt úr vinnunni, — það barst svo mikið að af fiski, en mannaflinn í landi í minsta lagi: aquesta nova feina de la noieta, a casa, a Mararbúð, no va fer res més que confirmar les qualitats i aptituds de la Salka Valka, i així va passar un cert temps; la noieta va provar, netejant peix, i més enllà de tota expectativa, que servia per a aquella feina, i ja no es va plantejar la possibilitat de fer-la fora de la feina [després del període de prova]: a més a més, la quantitat de peix que arribava era tan gran com petit el nombre de personal a terra per treballar-lo

ráða·brugg <n. -bruggs, pl. no hab.>: 
complot m, conxorxa f, intriga f
♦ setja saman makíavellískt ráðabrugg [gegn e-m]: ordir un complot maquiavèl·lic [contra algú]
◊ það er ávöxturinn af ráðabruggi þeirra...: vet aquí el fruit de llur conxorxa...
◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér: has vist totes llurs venjances i tots llurs complots contra mi
♦ upphugsa ráðabrugg um að <+ inf.>: maquinar [de] <+ inf.>, tramar plans per a <+ inf.>

♦ e-m verður ekki ráðafátt: algú no té escassesa de plans o estratatagemes (algú té prou recursos i inventiva per idear plans amb què solucionar una situació complicada)
◊ ok er sett var ráðit þetta, gengr herrinn jafnan hjá borginni ok lítr á ok þykkir torbreytilig at vinna. Jarl er yfir borg þessi ok hrósa þeir sér mjǫk borgarmenn ok biðja at þeir sœki at vaskliga, alls þeir hafa lið mikit. Kváðuz ok spurt hafa at þeim varð ekki ráðafátt en kváðuz þó ætla at seint ynni þeir borgina af smáfuglum þóat þeir bæri byrðum spánu at ok kváðuz við myndu sjá slíkum brǫgðum ok létu at þat væri drengiligt at sœkja hér eptir meira en hinum tveimr borgum. Kváðuz spurt hafa at hǫfðingja þeira varð slíkt ekki um afl: i quan hagueren decidit posar en pràctica aquest pla, l'exèrcit va marxar resseguint tot el perímetre exterior de la ciutat i l'inspeccionaren i foren del parer que era difícil de conquerir. Comandava aquesta ciutat un iarl i ell i els habitants de la ciutat es vantaven molt i animaven els assetjants a atacar-los amb homenia ja que tenien un gran exèrcit. També els deien que havien sentit a dir que no anaven gens curts d'estratagemes, però afegien que, tanmateix, creien que trigarien a conquerir llur ciutat amb ocellets, baldament els enganxessin burballes i encenalls a cabassos i també els deien que sabrien prendre precaucions contra estratagemes d'aquella mena i també cridaven que fóra d'homes prous que intentessin conquerir-la d'una manera més notable que la manera com ho havien escomès a les altres dues ciutats. També els deien que havien sentit a dir que a llurs cabdills no els faltaven forces per a fer-ho de la manera que els deien

ráða·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. ([fyrir]ætlunpla m (projecte, planificació)
◊ mönnum þótti mikil tíðindi um þessa ráðagerð því að Þorbjörn hafði lengi vinsæll verið en þóttust vita að Þorbjörn mundi þetta hafa svo framt upp kveðið að hann mundi ekki stoða að letja. Gaf Þorbjörn mönnum gjafir og var veislu brugðið eftir þetta og fóru menn heim til heimkynna sinna: la notícia d'aquests plans d'en Þorbjörn van causar molt d'impacte entre els convidats, car en Þorbjörn havia gaudit durant molt de temps de l'apreci de la gent. Tanmateix, els hostes del banquet van creure endevinar que en Þorbjörn els devia haver donat a conèixer quan ja no serviria de res intentar dissuadir-lo-en. En Þorbjörn va fer regals als convidats i després d'això es va donar per acabat el banquet i els convidats se'n tornaren a casa, a llurs llars
♦ hafa ráðagerð um e-ð: planejar una cosa
2. ráðagerðir <f.pl -gerða>: (bollaleggingardeliberació f (discussió per a planificar una cosa)
♦ til skrafs og ráðagerða: per a discutir i planificar una cosa

ráða·gjörð <f. -gjörðar, -gjörðir>:
variant de ráðagerð ‘pla[ns]; projecte[s]’
◊ þetta boð þekkist Þórhalli og þykir allgott ráð, fer heim til sín vestur og lætur ekki á þessari ráðagjörð bera: en Þórhalli va accepta aquesta proposta, que li va semblar que era un consell molt bo. Se'n tornà a ponent a ca seva i no féu ningú partícep d'aquests plans
◊ að óvörum mun hann brjótast inn í frjósömustu sveitir landsins og gjöra það, sem hvorki feður hans né forfeður hafa gjört: Herfangi, rændu fé og auðæfum mun hann úthluta þeim ríkulega, og gegn virkjum mun hann hafa ráðagjörðir með höndum: d'improvís irromprà a les comarques més fèrtils del país i hi farà allò que no havien fet els seus pares ni els pares dels seus pares: els distribuirà pròdigament el botí, els béns i les riqueses rapinyats [durant la guerra], i forjarà plans contra unes fortaleses
♦ vera í ráðagjörð með e-m: aconsellar algú, servir de conseller a algú
◊ það er sagt, að Pálnatóki kömur þar við land skipum sínum og ætlaði að herja á ríki Stefnis jarls. Og er það spyrst, þá tekur Ólöf það til ráðs með Birni hinum brezka - hann var fóstbróðir hennar og var mjög í ráðagjörð með henni - að bjóða Pálnatóka heim til veizlu og mikillar vegsemdar, og ætti hann hér heldur friðland og herjaði eigi. Og þetta þekkist Pálnatóki og allt lið hans, og fóru til veizlunnar: conten que en Pálnatóki va arribar al país amb les seves naus amb la intenció de devastar els dominis del iarl Stefnir i que quan això es va saber, l'Ólöf va prendre la decisió ensems amb en Björn el Britó -ell era fóstbróðir d'ella i ella solia aconsellar-se amb ell- de convidar en Pálnatóki a un banquet i tributar-li grans honors i [oferir-li] que tingués allà, en aquell país, un friðland, un lloc de treva on refugiar-se en seguretat, ja que llavors no el devastaria. I en Pálnatólki va acceptar el convit i [amb ell] tota la seva host, i anaren al banquet

ráða·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (ráðsnjall, ráðgegnenginyós -osa, inventiu -iva, fèrtil en recursos (industriós, hàbil d'enginy, pròdig de recursos)
◊ “Sagan af Albert ráðagóða”: “la rondalla de l'Albert l'enginyós”
2. (glöggskyggn, skarpskyggnperspicaç (avisat, agut, sagaç, murri, astut)
◊ ráðagóðar rannsóknarlöggur: sagaços inspectors de la policia

ráða·hagur <m. -hags, -hagir>:
casament m
◊ Ingimundur þakkaði konungi og kvaðst fús vera þessa ráðahags: l'Ingimundur va regraciar el rei i li va dir que estava disposat a fer aquell casament

ráða·kostur <m. -kostar, -kostir>:
[bon] partit m (per a casament)
◊ þitt ráð spyrst mér á margan hátt sómasamlegt en þó skortir þig einn hlut, að þú ert kvonlaus, en þó hefi eg hugsað þér ráðakost: pel que he vist, la teva situació és, en molts d'aspectes, honorable, però tanmateix et manca una cosa i és que no ets casat, però he estat pensant en un bon partit per a tu

ráða·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENperplex -a
2. (ruglaður, ringlaðurdesconcertat -ada (desorientat, confós, que no sap com reaccionar o què fer)
♦ deyja ekki ráðalaus: <LOC FIGno estar-se mans-plegades (no mostrar-se passiu davant una situació difícil i saber trobar-hi una solució)

ráða·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (ráðaþrotperplexitat f (desconcert)
2. (vandræðidesorientació f (confusió)

ráða·maður <m. -manns, -menn>:
líder m & f, personalitat f [política]

ráðandi, ráðandi, ráðandi <adj.>:
[pre]dominant, prevalent

ráðast <ræðst ~ ráðumst | réðst (o: réðist) ~ réðumst | ráðist>:
1. <að e-m>: (sækja að e-mabalançar-se damunt algú ~ una cosa (afuar-se contra algú)
♦ ráðast að <+ inf.>decidir-se a <+ inf.>, escometre [de] <+ inf.>
◊ Magnús, hlýð til máttigs óðar; / manngi veit ek fremra annan; / yppa rǫ́ðumk yðru kappi, / Jóta gramr, í kvæði fljótu. / Haukr réttr est þú, Hǫrða dróttinn, / hverr gramr es þér stóru verri; / meiri verði þinn en þeira / þrifnuðr allr, unz himinn rifnar: Magnús, escolteu un óðr -tipus de poema- puixant: no en sé cap altre que sia [príncep] més excel·lent [que vós]. Príncep dels jutlandesos! Em proposo d'exalçar la vostra ardor com a combatent en un ràpid poema. Sou un falcó just, senyor dels hǫrðalandesos. Tots els altres prínceps no són ni de bon tros tan bons com Vós. Que els vostres èxits siguin majors que no els d'ells fins que el cel s'esqueixi!
2. <af e-u>: (vera háður e-udependre d'una cosa (estar condicionat per)
♦ ...þar sem herlæknar í vígvöllum Annarrar heimstyrjaldarinnar höfðu komist að raun um að sársaukaskyn hermanna var afar breytilegt og réðst af uppruna þeirra: ...en els quals els metges militars van descobrir en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial que la sensació de dolor dels soldats era molt variable i que depenia de llur origen [ètnic]
3. <á e-n ~ e-ð>: (gera árás á e-natacar algú ~ una cosa (escometre amb violència)
4. <gegn e-m>: (gera samsæri gegn e-mconspirar contra (confabular-se contra)
5. <í e-ð>: (byrja á e-uescometre una cosa (emprendre l'inici d'una cosa)
♦ ráðast í fjárfestingar og framkvæmdir: efectuar inversions i emprendre la realització d'iniciatives, realitzar inversions i actuacions
♦ ráðast í fyrirtæki: va escometre la fundació d'una empresa, va emprendre la fundació d'una empresa
♦ ráðast í flokk með e-m: ajuntar-se a[l grup d']algú
◊ nú er Loftur var staðfestulaus, þá fór hann norður í Dýrafjörð á Mýrar. Þar bjó sá maður er Mögur hét, þingmaður Hrafns, og átti Hrafn mála á landinu. Loftur keypti svo landið að hann spurði Hrafn ekki að og fór þangað búi sínu. Víga-Haukur ræðst á Mýrar með Lofti (SS I, cap. 173, pàg. 231): llavors en Loftur es trobà sense mas i se n'anà al nord, a les Mýrar del fiord de Dýrafjörður. Allà hi vivia un home que nomia Mögur. Aquest Mögur era un þingmaður d'en Hrafn. En Hrafn tenia dret de preempció sobre les terres d'en Mögur. En Loftur va comprar les terres al Mögur de tal manera que no va preguntar en Hrafn [si aquest les volia comprar o si hi estava d'acord que ell les comprés] i hi va traslladar la seva hisenda. En Víga-Haukur es va ajuntar a les Mýrar a la gent d'en Loftur

ráða·þrot <n. -þrots, -þrot>:
desconcert m, perplexitat f

ráð·deild <f. -deildar, no comptable>:
1. (framsýni, forsjálniprovidència f, previsió f (seny o enteniment previsor, que pensa a prevenir necessitats o contingències futures o possibles)
2. (hagsýni & nýtni, sparsemisentit m de l'estalvi (parsimònia en les despeses, economies, esp. les fetes prevenint possibles contingències futures)

ráðdeildar·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (framsýnn, forsjállprovident (previsor, que pensa a prevenir necessitats o contingències futures o possibles)
◊ ég, spekin, er handgengin hyggindunum og ræð yfir ráðdeildarsamri (məzimˈmōθ, מְזִמּוֹת) þekking: jo, la saviesa, sóc confident de la prudència, i sóc la mestressa del coneixement provident
2. (hagsýnn, búhygginn & nýtinn, sparsamurestalviador -a (parsimoniós en les despeses, que economitza o sap economitzar, esp. prevenint possibles contingències futures)

ráð·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færtsig við e-n>:
consultar algú, demanar consell a algú
◊ gjörið kunnugt og segið til! Já, ráðfæri ([ʔaφ] ˌjiu̯wāʕăˈt͡sū [jaḥˈdāw], יִֽוָּעֲצ֖וּ) þeir sig hver við annan!: feu-les públiques i presenteu-les! Sí!, Que es demanin consell els uns als altres [sobre elles]!

ráðgast <ráðgast ~ ráðgumst | ráðgaðist ~ ráðguðumst | ráðgastvið e-n [um e-ð]>:
consultar algú [sobre una cosa], assessorar-se amb algú [sobre una cosa]
◊ sídan gerðist hann eptir þeim ok biðr alla sína menn herklæðast. En er Sveinn hafði fylkt liði sínu, þá sáu þeir ok, hvar heiðingjar höfðu sínu liði fylkt ok at þeir báru mann blóðgan fyrir liðinu ok höfðu hann fyrir merki. Þá ráðgast Sveinn um við Róðgeir biskup, hvat til ráða skyldi taka: tot seguit va fer cap a ells i demanà a tots els seus homes que s'armessin. Quan l'Sveinn va haver disposat la seva tropa en ordre de batalla, també van veure on els pagans[, per llur banda,] havien disposat llurs tropes en ordre de batalla i que portaven davant la tropa [la imatge d']un home ensangonat i la feien servir d'estendard. Aleshores l'Sveinn va consultar el bisbe Róðgeir sobre quina fóra la millor decisió a prendre al respecte

ráð·gáta <f. -gátu, -gátur. Gen. pl.: -gátna o: -gáta>:
1. (gátaenigma m (endevinalla, trencacaps, trencaclosques)
◊ nú sjáum vér svo sem í skuggsjá, í ráðgátu, en þá munum vér sjá augliti til auglitis: ara hi veiem com per mitjà d'un mirall, en enigma, però aleshores hi veurem cara a cara
♦ tala í ráðgátum: parlar en enigmes
◊ Þá sagði ég: "Æ, Drottinn Guð! Þeir segja um mig: ,Talar hann ekki ávallt í ráðgátum?’": Jo li vaig contestar: “Ai, Senyor! la gent diu de mi: ‘aquest, que no parla sempre en enigmes?’”
2. <FIGenigma m, misteri m
♦ það er [e-m] hulin ráðgáta: és tot un misteri [per a algú]
♦ nafn mitt hefur oft verið mikil ráðgáta fyrir marga: el meu nom sovint ha estat un gran enigma per a molts

ráðgátu·legur, -leg, -legt <adj.>:
enigmàtic -a

ráð·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gerte-ð>:
planejar una cosa (projectar, voler fer una cosa)

ráð·gefandi, -gefandi, -gefandi <adj.>:
consultiu -iva

ráðgjafa·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
assessoria f, consultora f

ráðgjafar·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m d'assessorament, grup consultiu

ráðgjafar·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m d'assessorament

ráðgjafar·nefnd <f. -nefndar,-nefndir>:
comitè consultiu

ráðgjafar·þing <n. -þings, -þing>:
assemblea consultiva
♦ ráðgjafarþing Evrópuráðsins: l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa

ráðgjafar·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis m.pl d'assessorament, serveis m.pl de consultoria

ráð·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
1. <GEN & POLÍTconseller m, assessor m, consellera f, assessora f
♦ politískur ráðgjafi: assessor polític, assessora política
♦ ráðgjafi um fagleg efni: assessor especialitzat, assessora especialitzada
2. (hjá tímariti o.s.frv.membre m del consell de redacció (de revista etc.)

ráð·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
assessorament m, consells m.pl (aconsellament d'algú, conversa d'aconsellament)
♦ hafa fengið góða ~ slæma ráðgjöf um e-ð: anar ben ~ mal aconsellat -ada sobre una cosa
♦ leita ráðgjafar hjá e-m: demanar-li consell algú
♦ veita e-m ráðgjöf: assessorar algú, donar consells a algú

ráð·herra <m. -herra, -herrar>:
ministre m, ministra f

ráðherra- <en compostos>:
ministerial

ráðherra·embætti <n. -embættis, -embætti>:
càrrec m de ministre

ráðherra·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
consell m de ministres

ráðherra·samkomulag <n. -samkomulags, no comptable>:
acord m ministerial

ráð·hús <n. -húss, -hús>:
ajuntament m, casa f de la vila, la sala (Mall., Men.)

ráðhús·torg <n. -torgs, -torg>:
plaça f de l'ajuntament, plaça f de la vila, plaça f de la sala (Mall., Men.)

ráðinn, ráðin, ráðið <adj.>:
1. (fastnaður í vinnullogat -ada, contractat -ada (com a treballador)
♦ ráðinn í vinnu: treballador assalariat
♦ ráðin í vinnu: treballadora assalariada
♦ það var of seint að tala við þá, þeir voru ráðnir í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers (formal
♦ það var of seint að tala við þá, það var búið að ráða þá í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers
2. ♦ vera ráðinn í að gera e-ð: estar resolt -a a fer una cosa
3. ♦ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa feta

ráð·kænn, -kæn, -kænt <adj.>:
(úrræðagóðurenginyós -osa, sagaç (ple d'inventiva, ple de recursos per sortir-se'n)
◊ Ljótur tók upp spjótið og fór heim en Guðmundur fór í skóginn og mælti: "Handgóður er Ljótur og er slíkum mönnum vel farið. Hann er óhlutdeilinn en sjálfur fullhugi og ráðkænn. Það eitt ráð (= órræði, órráð) lá honum til er hann hafði og mun hann vitað hafa áður að fært var í gilið. Bíðum nú og vitum hverjar tiltekjur hann hefur. Látum ei þá elta oss, þó förum vér nú helsti sviplega" : En Ljótur va agafar la llança i se'n va tornar a ca seva. En Guðmundur, però, es va dirigir al bosc dient: "En Ljótur sap fer anar bé les mans, i a aquesta mena de gent sempre els va bé. No es fica on no li demanen, no li falta gens de coratge i és enginyós a l'hora de decidir què cal fer. L'única sortida que hi havia és la que ha pres; abans de deixar-s'hi caure, ja devia saber que es podia entrar dins l'engorjat. Ara caldrà esperar a veure què fa. No fugim com si ens acacessin, però, tanmateix, marxem ara mateix d'aquí amb la màxima rapidesa"

ráð·kænska <f. -kænsku, no comptable>:
(ráðsnilldenginyositat f, inventiva f, sagacitat f (abundància de recursos, mitjans, estratagemes, enginy etc. per a trobar sortides o solucions -úrræði- a situacions difícils)

ráð·lag <n. -lags, no comptable>:
1. (framferðimanera f de procedir (o: d'actuar) (forma o manera de fer, acció[ns])
◊ sjá, gæfa þeirra (טוּבָם) er ekki á þeirra valdi, - ráðlag (עֲצַת ‘el consell’) óguðlegra er fjarri mér: Guaita! no estan pas en possessió de la bona sort: lluny de mi és la forma de procedir dels impius!
2. (hegðun, framkomacomportament m (conducta, mode o manera de comportar-se)

ráð·lega <adv.>:
prudentment, assenyadament
◊ fjórtán náttum fyrir Jónsvǫku urðu mikil tíðendi í Bjǫrgyn: þá varð eldr lauss mjǫk svá i miðjum bœnum í Garði þeim, er Straumrinn heitir, um nótt í þann tíma er hringdi, enn áðr hǫfðu verit þurrviðri ok lék eldrinn skjótt. Konungr kom til fyrir innan Pétrskirkju ok fátt manna með honum, en skjótt kom þó hirðin ok bœjarmenn, ok ætluðu þar at verja eldinum, en þar var þá svá mjǫk leikit, at þar mátti ekki við festast. Fóru þeir þá til Maríukirkju ok ætluðu þar at verja. Gekk þá eldrinn svá fast, at Maríukirkju tók at brenna ok stólparnir. Þá varð svá mikill eldsgangr at eldinum kastaði upp í borgina ok tók hon at brenna. Fór þá konungrinn þangat til ok mart manna, brunnu þar margir menn inni áðr út kœmiz, en er konungr kom ofan til bœjar, var þar mikill eldsgangr. Varði fólkit þá út við Sandbrú. Konungr fór þangat ok kom þar í mannháska mikinn. Þá var sem jafnan í mannraunum, at konungr fór djarfliga ok þó varliga ok ráðliga at koma því fram er hann vildi. Þar flutu úti fyrir kuggar nokkurir komnir af Gautlandi ok fór konungr út í bátinn ok reri til kugganna ok fékk þar marga stóra katla ok váru þeir fyldir af sjó ok fluttir svá upp a bryggjur, var síðan sjónum steypt í eldinn ok varð hann svá sleiktr með Guðs miskunn ok konungs giptu: [any de 1248] quinze dies abans de Sant Joan es va esdevenir un gran fet a Bergen: quan ja s'havia fet de nit, al punt que tocaven les campanes, s'hi va produir un gran incendi si fa no fa al centre de la vila, en el garðr que es diu Straumrinn. Els dies abans havia fet un temps sec i el foc es va escampar ràpidament. El rei i uns quants homes (encara que la hirð, la guàrdia personal del rei, i els habitants de la vila hi van arribar ràpidament) van [aconseguir] arribar fins a l'interior del recinte de l'Església de Sant Pere. [D'antuvi] cregueren que apagarien el foc, però aquest ja s'havia propagat tant que era inaturable. Aleshores es van dirigir a l'església de Santa Maria, creient que el podrien aturar allà. Aleshores el foc es va posar a cremar amb tanta de virulència que l'església es va encendre i els campanaris. L'incendi llavors es va refermar tant que el foc va saltar a la ciutadella que va començar a cremar-se. Aleshores el rei hi va anar amb molts d'homes. Foren molts els qui hi moriren cremats abans de poder-ne [tornar] sortir. Quan el rei va tornar baixar a la vila, es va trobar que les dimensions de l'incendi ja hi eren ingents. La gent l'estaven intentant apagar a la part de fora, a la Sandbrú. El rei hi va anar amb gran perill de la seva vida: en aquells moments, igual que sempre en els moments de prova, el rei va escometre aquella tasca amb coratgia, per bé que amb compte i prudència, a fi de dur a bon terme allò que volia fer. Al davant d'allà hi havia ancorades algunes coques que havien arribat procedents del Gautland. El rei va pujar a la barca i va remar fins a les coques i allà li donaren molts de calderons grossos i els ompliren amb aigua de mar i foren transportats d'aquesta manera als molls. Tot seguit tiraren l'aigua sobre el foc i d'aquesta manera el foc fou apagat per la gràcia de Déu i la gipta -el bonastre personal- del rei

ráð·legging <f. -leggingar, -leggingar>:
1. <GENconsell m
♦ ráðlegging um e-ð: consell[s] sobre una cosa
2. (læknisráðprescripció facultativa (de metge)

ráð·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-m e-ð>:
aconsellar una cosa a algú
♦ ráðleggja e-m að gera e-ð: aconsellar a algú [de] fer una cosa
♦ ráðleggja e-m um e-ð: donar consell a algú sobre una cosa, aconsellar a algú sobre una cosa
♦ láta e-n ráðleggja sér: deixar-se aconsellar per algú

ráð·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (fýsileguraconsellable (que és aconsellat o que es pot aconsellar)
◊ ekki sýnist mér þetta ráðligt, því at Aðils konungr er grimmligr maðr ok ekki heill, þótt hann láti fagrt, en menn hans öfundarfullir ok þó miklir fyrir sér, en víst er Aðils konungr ríkr maðr ok frægr: això no em sembla pas aconsellable, car el rei Aðils és un home cruel i no és honrat, encara que parli amb paraules de mel i els seus homes són plens d'enveja, per més importants que siguin tots ells, i el rei Aðils ben certament que és poderós i de gran fama"
◊ svá líst mér á þik sem lítil muni þín afdrif verða. Heyrir meir konu en karlmanni at hafa þvílíkt framferði sem þú hefir. Því þykki mér ráðligt, at þú kvænist ok setist í bú ok gerir þik at kotkarli í afdal nokkurum, þar engi maðr finnr þik, ok al þar þinn aldr svá lengi sem auðit verðr: així com ara et veig, em sembla que no arribaràs gaire lluny en la vida. S'adiu més a una dona que no pas a un home comportar-se com tu ho has fet. Per això, em sembla aconsellable que et mulleris, estableixis un mas i et facis un petit pagès a una vall recòndita on ningú no et trobi i hi visquis la teva vida tant de temps com t'hagi estat concedit [de fer-ho pel destí]
◊ og um vorið fór hann til Bergþórshvols og spurði Njál hve ráðlegt honum þætti að hann færi utan. "Ráðlegt þykir mér það," segir Njáll, "munt þú þér þar vel koma sem þú ert": i quan va arribar la primavera va anar a Bergþórshvolur i va demanar al Njáll si trobava aconsellable que anés a l'estranger. "Em sembla aconsellable", li va respondre en Njáll, "[car] allà on siguis, allà t'hi provarà [i hi faràs bons negocis]"
◊ þykir mér það ráðlegast að vér ættum hinn fimmta dóm og sæktum þar þau mál er eigi mega lúkast í fjórðungsdómi: el més aconsellable em sembla que fóra que tinguéssim un cinquè tribunal i que davant aquest tribunal hi actuem les causes que no pugin concloure's en els respectius tribunals de quarter
2. (skynsamlegurraonable (assenyat, prudent, encertat)
◊ ok eitt sinn, er konungr fór heiman, ræddi drottning við Hring konung, at Björn, sonr hans, skyldi heima vera með henni til landstjórnar. Konungi þótti það ráðligt. Gerðist drottning nú ríklunduð ok drambsöm. Konungr sagði syni sínum, Birni, at hann skuli vera heima ok gæta lands með drottningu. Björn sagði sér lítit um þat vera ok sagði, at sér sé stórilla til drottningar. Konungr sagði, at hann skyldi eptir vera. Ferr konungr nú ór landi með miklu fjölmenni: i un pic que el rei Hringr havia tornat a casa, la reina li va dir que en Björn, el seu fill, [per comptes de marxar amb ell,] hauria de quedar-se al costat d'ella per governar amb ella el país. El rei ho va trobar raonable. La reina llavors va tornar despòtica i orgullosa. El rei va dir al seu fill, en Björn, que romangués a casa i tingués cura del país amb la reina. En Björn li va dir que no n'estava gaire d'aquella idea (cf. Baetke 1987, pàg. 387: e-m er lítit um [e-t] ‘jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon’) i va afegir que la reina el desplaïa moltíssim. El rei va dir-li que restés allà. El rei Hringr llavors va partir cap a fora del país amb una gran host
3. (hyggilegurrecomanable (que és assenyat, que és una bona idea)
◊ eftir það mælti Grettir: "Ráðlegt þykir mér að þér farið til borðs og drekkið nokkuð því að yður mun þyrsta af róðri": després d'això, en Grettir va dir-los: "em sembla recomanable (o, per bé que no tan literal: ara el més apropiat ~ el millor em sembla que és que us...) que us acosteu a taula i begueu alguna cosa perquè remar us deu haver fet venir set"
♦ það er [ekki] ráðlegt að <+ inf.>: [no] és recomanable [de] <+ inf.>
4. (heppilegurconvenient (que és apropiat)
◊ Gunnar mælti til Otkels: "Ráðlegra er þér að fara til frænda þinna. En ef þú vilt vera þar í sveit þá ger þú ekki til saka við mig": en Gunnar va dir a l'Otkell: "el més convenient per a tu és que vagis a cals teus parents. Però si vols romandre a la contrada [on ara estàs], no facis res que pugui donar-me peu a una acció legal [contra tu]"
◊ "það vil eg," segir Njáll, "að Lýtingur gjaldi tvö hundruð silfurs fyrir víg Höskulds en búi á Sámsstöðum og þykir mér þó ráðlegra að hann selji land sitt og ráðist í braut. En eigi fyrir því, ekki mun eg rjúfa tryggðir á honum né synir mínir. En þó þykir mér vera mega að nokkur rísi sá upp í sveit að honum sé viðsjávert. En ef svo þykir sem eg geri hann héraðssekan þá leyfi eg að hann sé hér í sveit en hann ábyrgist mestu til": "vull", va dir en Njáll, "que en Lýtingur pagui dues-centes [marques] de plata per la mort d'en Höskuldur però que continuïi vivint a Sámsstaðir [si vol], per bé que em sembla que seria més apropiat que vengués les seves terres i se n'anés d'aquí, però, tanmateix, no perquè hi romangui jo trencaré, ni jo ni cap dels meus fills, la treva amb ell. Si li aconsello que se'n vagi d'aquí és perquè considero que podria passar que algú de la contrada, amb qui en Lýtingur hauria d'anar alerta, s'aixequi [contra ell]. I si us sembla que el faig héraðssekur, ço és, que l'estic bandejant de la comarca, permeto que estigui aquí a la contrada, però [únicament] ell serà responsable del que pugui passar
◊ hann lést vera einn stafkarl, "en þó hefir mér til handa borit mikill fjárfundr í mörkinni, ok líst mér ráðligt at sýna þér, hvar féit er," ganga nú aptr til skógar, ok sýnir honum féit, ok þykkir þrælnum mikils vert, hvert happ hann hefir sótt: va dir que era un vell rodamon, "tanmateix, al bosc hi he fet la troballa d'un gran tresor, i em sembla apropiat de mostrar-te on és". Tornaren llavors al bosc i ell li va mostrar el tresor i a l'esclau li va semblar que era notable i que la sort l'havia anat a veure

ráð·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
1. (léttúðugur maðurpersona irreflexiva (persona no prudent en la seva forma d'obrar, persona que obra amb irreflexió)
2. (eyðsluseggurmans-foradades m & f (persona que obra irreflexivament amb els diners, balafiador, tudat, no pròvid)

ráð·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (úrræðaleysiindecisió f, manca f de resolució (irresolució, hesitació)
2. (óskynsemi, heimskaimprudència f (irreflexió, inadvertència, manca de reflexió o sensatesa)
◊ var þat ok ofmikit skjótræði, at hann skipaði Jamund son sinn hǫfðingja svá margra góðra drengja, því at ǫllum má líkligt þykkja, er hans ákefð er kunnig, at eigi ateins muni þessir tveir konungar renna þaðan af mikils kulda, heldr allir þeir sem hans ráðleysi fylgja: també fou una decisió massa precipitada que nomenés el seu fill Jamund comandant de tants i tan bons guerrers perquè a tothom que conegués la seva impetuositat li podia semblar [més que] probable que no només fugirien d'allà aquests dos reis per la gran animadversió [que li tenien,] sinó també tots aquells que seguissin la seva eixelebradesa
◊ en Archabazus, sannr vinr Daríí, telr þá fyrir honum, at gefandi sé ró reiði, ok mælir svá: "Þat vilda ek, herra, at þér bærið með þolinmœði þat, er óvizka flutti með fólsku ok rangsýni þessa manns ok rœddi með ráðleysi: però l'Archabazus, un vertader amic d'en Darios, li va aconsellar que calia apaivagar la ira tot dient-li: "Senyor, voldria que suportéssiu amb paciència el que ha fet la ignorància d'aquest home ensems amb la seva follia i la seva errònia valoració de la situació i el que ha pronunciat amb imprudència o irreflexió
♦ mun eigi ráðleysi duga: <LOC FIGara cal reflexionar bé sobre el que cal fer
◊ Þórður varð fár um og segir svo: "Orðið hefir Gissur þá beiskur og harður í horn að taka er honum mundi eigi heldur þykja til gert en nú og mun eigi ráðleysi duga því að eigi mun Gissur jarl lengi um kyrrt sitja og hefir mikill kænleiksmunur með ykkur orðið: en Þórður es va posar ombrívol (cf. Baetke 1987, pàg. 125: verða fár um ‘kleinlaut werden, betreten sein; verstimmt sein’) i va dir: "Alguna vegada que va creure que l'havien ofès menys que en aquesta ocasió, en Gissur es va posar molt felló i va ésser molt difícil de tornar a compondre les coses amb ell, així que ara cal que rumiem bé el que volem fer, perquè el iarl Gissur no romandrà mans-plegades gaire temps i la diferència de traça (cf. Baetke 1987, pàg. 356: kœnleiksmunr ‘Unterschied an Geschicklichkeit’) entre ell i vosaltres s'és feta gran"
3. (ráðaþrot, ráðaleysidesconcert m (perplexitat)
4. (sóunesbalafiament m, dissipació f (manca del sentit de l'economia, malgastament, malbaratament)
5. (óráðdeliri[s] m[.pl], confusió f [mental] (esp. desordre, pertorbació o desgavell mental causats per febre alta)
6. <(vitfirringalienació f [mental] (oradura, insanitat, follia)

ráðning <f. ráðningar, ráðningar>:
1. (það að ráða gátu, lausnendevinament m, solució f (endevinada d'enigma o d'endevinalla)
♦ ráðning gátu: l'endevinament d'un enigma o d'una endevinalla, la solució de l'enigma o l'endevinalla
◊ á fjórða degi sögðu þeir við konu Samsonar: "Ginn þú bónda þinn til að segja oss ráðningu gátunnar, ella munum vér þig í eldi brenna og hús föður þíns. Hafið þér boðið oss til þess að féfletta oss? Er ekki svo?": al quart dia digueren a la dona d'en Samsó: "ginya el teu marit perquè ens digui la solució de l'endevinalla; altrament, et cremarem a tu calant foc a la casa de ton pare. És per escurar-nos de diners que ens heu convidat, oi?
♦ ráðning [á] krossgátu: solució dels mots encreuats
2. (það að ráða drauminterpretació f (de somni)
◊ "þat ætla ek," sagði Sigurðr, "at hann þurfi litla ráðning, því at þar er þér þótti bjarndýrit liggja svá grimmligt, at þér þótti öll hárin horfa fram á því, ok þú hugðir, at þat mundi sökkva skipunum, þat sé ek glöggt, at þat er fylgja Odds, frænda okkar, ok mun hann vera okkr reiðr...": "crec", va dir en Sigurðr, "que no cal gaire per interpretar aquest somni, car, l'ós que en el somni has vist que jeia i que era tan ferotge que et semblava que tenia tots els pèls eriçats, i que has cregut que enfonsaria les naus, veig clarament que és la fylgja, l'ànima totèmica, de l'Oddr, el nostre parent i que ell deu estar enfurismat amb nosaltres...
♦ ráðning draumsins: la interpretació del somni
◊ ráðning draumsins er þessi: Þrjár karfirnar merkja þrjá daga. Að þrem dögum liðnum mun Faraó hefja höfuð þitt af þér og festa þig á gálga, og fuglarnir munu eta af þér hold þitt: aquesta és la interpretació del somni: les tres paneres volen dir tres dies: d'aquí a tres dies, el Faraó et llevarà el cap, et penjarà a una forca, i els ocells es menjaran la carn que et recobreix
3. (það að ráða e-n til vinnucontractació f (d'algú com a empleat o treballador)
4. (refsingcàstig m (punició)
◊ en Steinunn húsfreyja hljóp upp ok mælti: "Margir menn verða sjúkir ok leggja eigi allt sitt mál undir hann ok vilja þó eigi þar fyrir láta eignir sínar". Vit þessa hennar afeggjan dvaldiz fǫr prests nokkora daga ok einn morgin kallar Ormr á húsfreyju sína Steinunni ok mælti: "Nú skaltu eigi lengr ráða at dveliz sætt okkur biskups, þvíat ek hefir nú tekit þá ráðning, sem mér er maklig; en þó at þú fáir eigi slíka ráðning, segir mér svá hugr um, at þú munir eigi at heldr missa mikillar ráðningar, þótt sú sé annan veg lagit": però l'Steinunn, la dona de l'Ormr, es va posar dreta d'un salt i va dir: "N'hi ha molts que es posen malalts i no per això deixen la resolució de tot el plet que tenen amb el bisbe en mans d'ell ni, per haver-se posats malalts, ja li fan donació de llurs béns". Davant aquestes paraules dissuasives d'ella, l'anada del prevere a Skálholt va quedar ajornada per alguns dies, però un matí l'Ormr va cridar la seva dona Steinunn i li va dir: "No continuaràs imposant per més temps que ajorni l'acord entre el bisbe i jo perquè jo ja he rebut el càstig que em mereixia; i encara que tu no rebis un càstig semblant, tinc el pressentiment que no per això t'escaparàs d'un gran càstig, encara que sigui d'una altra manera [que el meu]"
◊ ok er hann kømr á þann aldr, er mann tekr undan ráðningu, þá geriz þat til tíðenda, at einn ríkr maðr, sá er Pausonias hét, tekr at elska dróttningina Olympiadem. Hann fylliz ok þeirrar dirfðar, at hann drepr konunginn Philippum: i quan va arribar a l'edat en què deixen de tupar els nens com a càstig, es va esdevenir que un home poderós que nomia Pausònies va començar a estimar la reina Olímpies i va arribar a tenir la gosadia de matar el rei Filip
♦ e-r fær ráðningu fyrir að <+ inf.>: algú rep un càstig per <+ inf.>
♦ gefa e-m ráðningu fyrir að <+ inf.>: donar una tupada a algú per <+ inf.> (Mall.
♦ sproti sinnar ráðningar: fèrula f, verga f de castigament
◊ þenna vetr var herra Árni biskup heima í Skálaholti, en þvíat sjálfr Guð sýnir þá einkannliga sína elsku við sína sonu, er hann leggr á þá sprota sinnar ráðningar, lagðiz Árni biskup, at vilja þess, er sína menn vill hirta með margfǫldum mótfellum, í sjúknað á jólafǫstu, ok sú sótt þreyngdi honum svá mjǫk, at hann lá í rekkju mikinn hlut fǫstunnar, ok um síðir þótti vinum hans ok sjálfum honum þat ráð, at hann stefndi til sín þeim frændum sínum, sem ná mætti, ok þeim ǫðrum mǫnnum, sem hann vildi til ráðagerðar þangat kalla: aquell hivern el bisbe Árni es va estar a Skálaholt, i per tal com Déu mostra la seva amor de manera especial als seus fills quan els imposa la verga del seu castigament, el bisbe Árni es va posar malalt durant l'advent per voluntat d'Aquell qui vol castigar els seus homes amb múltiples i diverses adversitats i aquella malaltia el va estrènyer tan fortament que va fer llit la major part de l'advent. Finalment, els seus amics i amb ells ell mateix foren del parer que era aconsellable que convoqués al seu costat tots els seus parents que es poguessin atènyer, així com tots els altres a qui ell volgués fer cridar al seu costat per atorgar davant ells les disposicions [d'última voluntat]
5. <RELIGpenitència f
◊ Hrani beiddi þá prestsfundar og kom til hans Hákon prestur út á skipið. Hrani lagði þá af sér vopnin og tók ráðning af prestinum. Allir menn sáu það að hann hafði mjög við komist er hann stóð upp: en Hrani va demanar llavors un prevere i el prevere Hákon s'hi acostà pujant a bord del vaixell. En Hrani llavors va deixar les seves armes, [es va confessar] i va rebre la penitència del capellà. Tothom va veure que estava molt commogut quan es va tornar a posar dret
6. <MILallistament f, reclutament m

ráðninga·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracte m laboral

ráð·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
1. (drottnunargirniganes f.pl de manar, autoritarisme m, comandera f (Mall.
2. (við sitt fólkesperit possessiu (dels seus)

ráð·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
1. (valdsamlegur, drottnunargjarn, stjórmsamurautoritari -ària, manaire (de personalitat dominant, imperiós, que no tolera rèplica o resistència al que mana)
2. (við sitt fólkpossessiu -iva (ple d'esperit de possessió i control envers els seus)
3. (yfirgangssamur, ofríkisfullurtirànic -a (despòtic)

ráð·rúm <n. -rúms, no comptable>:
temps m hàbil [per a fer una cosa], ocasió f, lleure (Mall.
◊ hún bað hann burt leita úr óbyggðum ef þeir mættu. Þorgils kvaðst eigi sjá ráðrúm til þess. Hún lá í rekkju löngum: ella li va pregar que cerqués la manera d'anar-se'n d'aquells ermassos si podien. En Þorgils li va dir que no en veia l'ocasió. Ella va fer llit molt de temps
◊ síðan drifu menn að bænum og inn í húsin. Var þar kominn Guðmundur og þeir tuttugu saman. Og við gnýinn og vopnabrak vaknaði Þorkell og varð eigi ráðrúm til að fara í brynju sína en höggspjót tók hann í hönd sér en setti hjálm á höfuð sér. Mjólkurketill stóð í húsinu í horninu og var þröngt: després, uns homes es van dirigir a tota pressa cap a les cases del mas i hi entraren: en Guðmundur hi havia arribat amb vint homes. Amb el terrabastall i l'estrèpit de les armes, en Þorkell es va despertar i no hi hagué ocasió de posar-se la cuirassa, només d'agafar la pica amb les mans i de posar-se el casc. A un racó de la casa hi havia un calderó de llet, de manera que allà dedins, s'hi ballava estret
◊ skiptust þeir þá fám höggum við áður en Gísli kastaði vopnunum og hefir á rás undan út með fjallinu. Grettir gefur honum tóm til að kasta því sem honum líkar og í hvert sinn er Gísli sér ráðrúm til kastaði hann einhverju klæði. Fór Grettir aldrei harðara eftir en sund var í milli þeirra: aleshores només van intercanviar uns pocs cops abans que en Gísli no llancés les armes i toqués el dós, fugint corrents tot al llarg del peu del puig. En Grettir li va donar temps perquè anés llançant tot el que volgués i cada vegada que en Gísli en tenia avinentesa, llançava alguna peça de roba. En Grettir, que corria al seu darrere, mai no accelerava el pas perquè s'escurcés el tram que hi havia entre ells
◊ þat var einn tíma, at Oddr stakk báðum fótum í einn jarðfastan stein ok gekk svá hart á, at Ögmundi var búit at kikna við. Í því hjó Sírnir til Ögmundar. Þá varð honum eigi ráðrúm til at skjóta Oddi fyrir höggit. Þat högg kemr aptan á þjóhnappana, ok tók Sniðill þá slíkt er hann nam: en un moment [del combat] va passar que l'Oddr va ensopegar amb tots dos peus amb una pedra ben fixa dins la terra i va pegar una empenta tan forta a l'Ögmundur que aquest va estar a punt de perdre l'equilibri i caure en terra. En aquell instant, en Sírnir va assestar un cop a l'Ögmundur, i aquell cop aquest no va poder fer parar el cop a l'Oddur. El cop d'en Sírnir el va ferir al darrere, a les anques i l'Sniðill, l'espasa d'en Sírnir, se'n dugué tanta de tallada com va poder
♦ ef ég fæ ráðrúm til þess: si puc, si em lleu (Mall.
♦ það gafst ekki ráðrúm til þess að: no es va poder, no va lleure (Mall.

ráðs·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:
designi m, resolució f, determinació f
◊ mörg eru áformin í mannshjartanu, en ráðsályktun (עֲצַת) Drottins stendur: molts de projectes hi ha al cor de l'home, però és el designi de Jahvè el que preval
◊ mín ráðsályktun (עֲצָתִי) stendur stöðug, og allt, sem mér vel líkar, framkvæmi ég. Ég kalla örninn úr austurátt, úr fjarlægu landi mann þann, er framkvæmir ráðsályktun mína (יָצַרְתִּי אַף-אֶעֱשֶׂנָּה): el meu designi preval, i tot el que m'abelleix, ho faig. Crido de l'orient l'àguila, d'una terra llunyana, l'home que durà a terme el que he resolt
◊ leggið á flótta, flýið sem hraðast, felið yður djúpt niðri, þér íbúar Hasórs - segir Drottinn, því að Nebúkadresar Babelkonungur hefir gjört ráðsályktun (עֲצַת) gegn yður og hefir í huga ráðagjörð gegn yður: fugiu, fugiu de pressa, amagueu-vos a valls profundes, habitants d'Hasor (diu Jahvè), perquè Nabucodonosor, rei de Babilònia ha format contra vosaltres un designi, ha resolt contra vosaltres un pla
◊ þær þekkja ekki hugsanir Drottins og skilja ekki ráðsályktun hans (עֲצָתוֹ), að hann hefir safnað þeim saman eins og kerfum á kornláfa: però és que elles no coneixen pas els plans de Jahvè ni comprenen el seu designi: que ell les ha reunides com les garbes a l'era
◊ nei, Drottinn Guð gjörir ekkert án þess að hann hafi opinberað þjónum sínum, spámönnunum, ráðsályktun sína (סוֹדוֹ ‘el seu secret’): no, el Senyor Jahvè no fa res que no hagi revelat quin és el seu designi als seus servents, els profetes
◊ þegar Makkabeus sá hinn mikla herafla sem stefndi að og hve vel hann var búinn alls kyns vopnum og hve ólmir fílarnir voru, hóf hann hendur sínar til himins og ákallaði Drottin sem gerir máttarverk. Hann vissi líka vel að sigur byggist ekki á vopnum heldur veitir Drottinn, samkvæmt ráðsályktun sinni (καθὼς δὲ ἐὰν αὐτῷ κριθῇ), þeim sigur sem hann verðskulda: quan el Macabeu véu tanta multitud avançant contra ells, amb un armament tan variat, i la fúria dels elefants, aixecà les mans al cel i invocà el Senyor, que obra prodigis. Sabia ben certament que la victòria no s'aconsegueix per les armes, sinó que és el Senyor qui la concedeix, segons el seu designi, als qui en són dignes
♦ ráðsályktanir Guðs: els designis de Déu

ráð·settur, -sett, -sett <adj.>:
1. (gætinnprudent, assenyat -ada (raonable, sensat, amb dos dits de front)
2. (hægurcalmós -osa (pausat, serè, assossegat)

ráðs·fundur <m. -fundar, -fundir>:
1. <GENreunió f del consell
2. <RELIG[reunió f del] sanedrí m
◊ þegar dagur rann, kom öldungaráð lýðsins saman, bæði æðstu prestar og fræðimenn, og létu færa hann fyrir ráðsfund sinn: quan fou de dia, es reuní el consell dels ancians del poble, grans sacerdots i escribes, i el conduïren al sanedrí

ráðskast <ráðskast ~ ráðskumst | ráðskaðist ~ ráðskuðumst | ráðskastmeð e-ð ~ e-n>:
1. <með e-ð>: ficar-se en els afers d'altri, interferir en els afers d'altri
2. <með e-n>: manipular algú, manejar algú [al seu gust]
◊ hún ráðskaðist með þau eins og taflmenn á borð: els manipulava al seu gust com si fossin peces d'escacs en un escaquer

ráðs·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
governanta f

ráðskonu·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
col·locació f (o: feina f) com a criada de la llar o governanta
♦ ráðskonustaða hjá e-m: feina com a treballadora de la llar a ca...

ráðs·lag <n. -lags, -lög>:
variant de → ráðlag “forma o manera de procedir o actuar; comportament, conducta”
♦ hvaða ráðslag er þetta?!: quines maneres són aquestes?, quines formes són aquestes?!

ráð·slag <n. -slags, -slög>:
1. (ráðagerðplans m.pl (propòsit, intenció)
2. (bollaleggingar, ráðleggingardeliberació f (Emprat hab. en pl.) (cogitacions, consideracions i/o discussions examinant els pros i contres d'un afer)
◊ eptir þetta ráðslag sitr nú konungrinn Maximiánus ok hans spekingar, traktérandi þetta lengi sín á milli, enn þat gjørðist um síðir, at sendibóðar váru gjǫrðir með bréfum ok ágætum presentum til Dínuss konungssonar ok fara þeir þegar sem þeir eru búnir, tólf saman, ok létta sinni ferð ei fyrr en þeir koma í Egiptaland, sœkjandi þegar til kóngssonar kastala tjáandi þat fyrir honum ok hans sveinum, at þeir væru sendibóðar Maximiliánus kóngs ok vildu fá orðlof til inngǫngu: després d'aquestes disquisicions, el rei Maximià i els seus savis van seure debatent-ho entre ells, i finalment es va prendre la decisió d'enviar missatgers amb lletres i magnífics presents al príncep Dínus. I els missatgers van partir tan bon punt estigueren preparats, dotze en total, i no afluixaren llur marxa fins que hagueren arribat a Egipte, on, immediatament, es dirigiren al castell del príncep on declararen davant ell i els homes de la seva mainada que eren missatgers del rei Maximilià i volien el seu permís per a poder entrar (l'ús dels baix-alemanyismes ráðslag i traktéra -cf. el baix alemany mitjà râtslach i l'alt-alemany mitjà râtslac ‘Beratung; Beratschlagung’ d'una banda i el baix-alemany mitjà traktêren i l'alt-alemany modern primerenc tractieren ‘behandeln, erörtern, verhandeln’ de l'altra-, em fan pensar que aquesta saga, en la forma lingüística com la coneixem, no pot ésser anterior al segle XV)

ráðs·maður <m. -manns, -menn>:
1. (bryti, bústjórimajordom m, majoral m (persona col·locada al capdavant de l'administració o gestió d'una hisenda privada, esp. un mas)
◊ er Jósef sá Benjamín með þeim, sagði hann við ráðsmann sinn (אֲשֶׁר עַל-בֵּית)quan en Josep veié en Benjamí amb ells, digué al seu majordom...
◊ Hæringur tók við góssum Þorgils. Þórný hét dóttir þeirra Þorgils og Þóreyjar. Hún var átta vetra. Þorleifur skal fara með þeim, Kolur og bróðir hans Starkaður og Guðrún systir þeirra, Snækollur og Össur þrælar hans og tíu aðrir þrælar og ráðsmaður hans Þórarinn því að Þorgils ætlaði bæ að reisa þá er hann kæmi til Grænlands: en Hæringur es va fer càrrec de les propietats d'en Þorgils. La filla d'en Þorgils i la Þórey es deia Þórný. Tenia vuit anys. Els hi acompanyarien en Þorleifur, en Kolur i son germà, l'Starkaður, la Guðrún, llur gemrana, l'Snækollur i l'Össur, els seus esclaus, i déu esclaus més i el seu majoral, en Þórarinn, perquè en Þorgils es proposava d'aixecar un mas quan hagués arribat a Grenlàndia
◊ þenna vetur er Þorgils [Böðvarsson] var í Viðvík reið hann vestur til Staðar til bús síns og skipaði þar fyrir ráðsmenn þá er vera skyldu framleiðis: l'hivern que en Þorgils [Böðvarsson] era a Viðvík, se'n va anar a cavall cap a ponent, a Staður, al seu mas, i va nomenar els majorals que hi haurien d'ésser [al capdavant] en el futur
◊ þá er Sighvatur var í Reykjaholti kom þar austfirskur maður og heimti fé að Sighvati en Sighvatur greiddi honum hest þann er hann hafði þangað riðið. En Sighvatur bað Valgarð Styrmisson ljá sér hest í Dali vestur. Hann var þar ráðsmaður fyrir búi í Reykjaholti: quan en Sighvatur era a Reykjaholt, hi va anar un home dels fiords de llevant a reclamar al Sighvatur diners i en Sighvatur li va donar en pagament el cavall que havia muntat fins allà. En Sighvatur llavors va demanar al Valgarður Styrmisson que li deixés un cavall per anar-hi a Dalir, a ponent. En Valgarður en aquell temps era el majoral al capdavant de les possessions de Reykjaholt
2. (bústjóri & framkvæmdarstjóriadministrador m  (gestor d'institució -hospital, residència etc.-, empresa o autoritat religiosa. En aquest darrer cas, l'equivalent català fóra, més aviat ecònom)
◊ því að biskup á að vera óaðfinnanlegur, þar sem hann er ráðsmaður (οἰκονόμος) Guðs. Hann á ekki að vera sjálfbirgingur, ekki bráður, ekki drykkfelldur, ekki ofsafenginn, ekki sólginn í ljótan gróða: per tal com cal, en efecte, que el bisbe sigui irreprotxable, ja que és administrador (o: ecònom) de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni propens a obtenir guanys bruts
◊ það voru þær María, kölluð Magdalena, er sjö illir andar höfðu farið úr, Jóhanna, kona Kúsa, ráðsmanns (ἐπίτροπος) Heródesar, Súsanna og margar aðrar: hi havia la Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, la Joana, la muller de Cuses, administrador de l'Herodes, la Susanna i moltes d'altres
3. (ráðmaðurconseller m  (membre del consell d'un regne & regidor, membre del consell d'una vila o ciutat)
◊ þar til hafði spurt E[g]gías ok biðr þessarar jungfrúr, ok sem þetta mál er tjáð millum [ráðs]manna, kemr þat á samt millum ráðsmanna, at Eggías, með því at hann var frægr af mǫrgum framaverkum, at hann skal afráða þat et ólma dýr Honocentaurum, ok þetta var staðfest þeira í millum: l'Eggías havia tingut notícia d'aquest fet i va demanar la mà d'aquesta donzella, i quan els consellers [del regne] van debatre aquesta qüestió, entre ells hi va haver unanimitat de parer que l'Eggías, essent com era famós per les moltes de proeses fetes, els havia de deslliurar de l'espaventable bèstia Onocentaure[, a canvi de la mà de la princesa,] i això és el que fou acordat entre les dues parts
◊ þegar Droim konungr kom til keisarans landtjalda, var sǫgð orðsending keisarans, at allir þeir er nǫkkut lið megi veita skyldu búast, sem bezt væri fǫng á, ok koma til fulltings við keisarann ok kristna menn, svá herramenn sem riddarar, ráðsmenn ok þeirra sveinar, steikarar, byrlarar, innverðir ok útverðir, ok hverr er vápnum gat valdit: quan el rei Droim va arribar a la tenda de campanya de l'emperador, es va llegir el missatge de l'emperador [que ordenava] “que tots aquells que poguessin resultar d'algun ajut, senyors i cavallers, consellers i llurs servents, cocs, copers, guàrdies interiors [de palau] i guàrdies exteriors [de palau] (cf. Baetke 1987, pàg. 688: útvǫrðr ‘draußen stehende Wache, Außenposten’. Baetke, tanmateix, no dóna entrada a l'altre mot, innvǫrðr), i qualsevol que pogués manejar les armes, s'havien de preparar de la millor manera que els fos possible i acudir en auxili de l'emperador i dels cristians”

ráðs·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. (starf ráðsmannsadministració f (feina d'administrador)
◊ hann kallaði hann fyrir sig og sagði við hann: ,Hvað er þetta, er ég heyri um þig? Gjör reikningsskil ráðsmennsku þinnar, því þú getur ekki verið ráðsmaður lengur.' Ráðsmaðurinn sagði þá við sjálfan sig: ,Hvað á ég að gjöra, fyrst húsbóndi minn sviptir mig ráðsmennskunni? Ekki orka ég að grafa og skömm þykir mér að betla. Nú sé ég, hvað ég gjöri, til þess að menn taki við mér í hús sín, þegar ég verð sviptur ráðsmennskunni': 
◊ því að gjöri ég þetta af frjálsum vilja, þá fæ ég laun, en gjöri ég það tilknúður, þá hefur mér verið trúað fyrir ráðsmennsku:
2. (ráðríkidespotisme m  (qualitat o tarannà de persona molt manaire)

ráð·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
sagacitat f
◊ var það allra manna mál að Haraldur konungur hafði verið umfram aðra menn að speki og ráðsnilld, hvort er hann skyldi til taka skjótt eða gera löng ráð fyrir sér eða öðrum: era la comuna opinió dels homes que el rei Haraldur havia ultrapassat qualsevol altre home en saviesa i sagacitat, tant si havia d'actuar peremptòriament com si es tractava de fer plans a llarg termini per a ell o per a altres

ráð·snillingur <m. -snillings, -snilligar>:
home avisat, home que sap donar consells bons i profitosos
◊ þetta kǫllum vér sannkenningar at kalla mann spekimann, ætlunarmann, orðspeking, ráðsnilling, auðmilding, óslœkinn, gæimann, glæsimann. Þetta eru fornǫfn: amb el terme ‘kenningar vertaderes’ designem el fet de designar l'home com a savi, forjador de plans, bon orador, de bells consells, generós, diligent, ple d'esment, bellament abillat. Aquestes designacions són fornǫfn, pro-noms, ço és, substitucions del nom veritable

ráð·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:
sagaç, molt astut -a, avisat -ada
◊ ég veit að Símon bróðir ykkar er ráðsnjall maður (ἀνὴρ βουλῆς ‘home de consell’). Farið ætíð að ráðum hans. Hann skal verða ykkur sem faðir: sé que en Simó, el vostre germà, és un home de bons consells. Escolteu-lo sempre i serà per vosaltres un pare
◊ Amnon átti vin sem hét Jónadab. Hann var sonur Símea, bróður Davíðs. Jónadab var afar ráðsnjall (ħāˈχām, חָכָם). Farið ætíð að ráðum hans. Hann skal verða ykkur sem faðir: però l'Amnon tenia un amic anomenat Jonadab, fill de Semaà, germà de David, el qual era molt astut

ráð·snotur, -snotur, -snoturt <adj.>:
(hygginncaut -a, prudent, llest -a
◊ ríki sitt ǀ skyli ráðsnotra hverr ǁ í hófi hafa; ǁ þá hann þat finnr, ǀ er með frœknom kømr, ǁ at engi er einna hvatastr: caldria que tot home de consells assenyats (és a dir, tothom que sigui llest) usi amb mesura el seu poder; [si així ho fa,] descobrirà, quan es trobi entre els ardits (és a dir, quan entri en combat), que ningú [totsol mai] no és ni de bon tros el més valerós (o, potser millor: el més àgil, el més ràpid, és a dir, en el combat li caldrà, tard o d'hora, ajuda perquè sempre hi haurà algú que el superi en agilitat i rapidesa. El missatge de l'estrofa és, doncs, que el llest, i en especial el cabdill llest, descobrirà que mai no estarà sol en la necessitat si no abusa del seu poder)

ráð·spakur, -spök, -spakt <adj.>:
sagaç, arter -a, ric -a en recursos (ráðsnjall)
◊ mǫrg er góð mær, | ef gǫrva kannar, / hugbrigð við hali; / þá ek þat reynda, | er iþ ráðspaka / teygða ec á flærðir flióð; / háðungar hverrar | leitaði mér it horska man, / ok hafða ek þess vætki vífs: [un hom descobrirà,] si ho examina amb cura i atenció, [que] hi ha manta bella fadrina vel·leïtosa amb els homes: aquesta és [almenys] la lliçó que jo vaig aprendre quan vaig [intentar] induir aquella sagaç dona a la deshonestedat (cf. Kuhn 1968³, pàg. 58: flærð f. falschheit, hier aber etwa: leichtfertigkeit). La llesta noia va saber burlar-se de mi cada vegada - d'aquesta dona res no en tinguí

ráð·speki <f. -speki, no comptable>:
sagacitat f (ráðsnilld)

ráð·spella <-spella ~ -spellum | -spellaði ~ -spelluðum | -spellaðe-n>:
seduir algú
◊ þessu næst gerist þat ófriðarefni í byggðinni enn at nýju meðal kirkjunnar ok Kolbeins, at einn klerkr akolitus at vígslu, ósiðsamr í vápnaburði, lifnaði ok klæðaskurð, ráðspellaði konu nokkura í vernd ok garði brœðra sinna. Brœðr konunnar taka þat ráð, sem þá var kært, sœkja Kolbein at málafylgi upp á skaða klerksins. Klerkr leitar fyrir sér í ǫðrum stað, ferr til byskups ok biðr hann ásjá, gefr þar með sik ok allt sitt góz í vald ok vernd heilagrar kirkju: tot seguit encara es va tornar a produir un altre motiu de discòrdia a la contrada entre l'església i en Kolbeinn: un clergue, que ja havia estat consagrat acòlit, de vida indecorosa, com indecorosa era la seva forma de portar les armes i d'anar vestit, va seduir [i deixar embarassada] una dona que es trobava sota la tutela dels seus germans i a casa d'ells. Els germans de la dona van prendre la decisió, un cop ho van haver discutit entre ells, de demanar al Kolbeinn que presentés i portés per a ells una acció legal pel dany causat pel clergue. El clergue, per la seva banda, va cercar ajuda legal en un altre indret: se'n va anar a cal bisbe i li demanà el seu suport, posant-se, en fer-ho, a si mateix i tots els seus béns en les mans i la protecció de la santa església

ráð·stafa <-stafa ~ -stöfum | -stafaði ~ -stöfuðum | -stafaðe-u>:
1. (gefa fyrirmæli, hagadisposar una cosa, prendre mesures perquè es faci una cosa  (prendre disposicions sobre una cosa)
◊ hefir þú þá ekki tekið eftir því, að ég hefi ráðstafað þessu svo fyrir löngu og hagað því svo frá öndverðu?: que no te n'has adonat que vaig disposar aquestes coses fa molt de temps i les vaig decidir des del començament?
◊ goð mitt hefir komið því til leiðar, og skurðgoð mitt og hið steypta líkneski mitt hefir ráðstafað því: és el meu déu qui ho ha fet, i el meu ídol i la meva estàtua feta en motlle les qui ho han ordenat
◊ mér, sem minnstur er allra heilagra, var veitt sú náð að boða heiðingjunum fagnaðarerindið um hinn órannsakanlega ríkdóm Krists og að upplýsa alla um það, hvernig Guð hefur ráðstafað þessum leyndardómi. Hann hefur frá eilífð verið hulinn í Guði, sem allt hefur skapað: a mi, que sóc el menor de tots els sants, ha estat concedida la gràcia d'anunciar als pagans les riqueses insondables del Crist i d'instruir tothom sobre quina és la manera com Déu ha disposat aquest misteri, misteri que ha estat amagat des de sempre en ell mateix, en Déu, que ha creat totes les coses
♦ ráðstafa húsi sínu: posar en ordre ca seva, arreglar els seus afers (davant la imminència de la mort)
◊ svo segir Drottinn: Ráðstafa húsi þínu, því að þú munt deyja og eigi lifa: així parla Jahvè: pren les mesures que hagis de prendre per posar en ordre casa teva, car moriràs [aviat] i ja no viuràs
◊ en er Akítófel sá, að eigi var farið að ráðum hans, söðlaði hann asna sinn, lagði af stað og fór heim til sín í borg sína, ráðstafaði húsi sínu og hengdi sig, og lét þannig líf sitt. Var hann síðan jarðaður hjá föður sínum: i quan l'Ahitófel va veure que no s'havia actuat seguint els seus consells, va ensellar el seu ase, va partir i se n'anà a ca seva a la seva vila, prengué les disposicions oportunes per deixar en ordre ca seva i es va penjar: així va morir. Després, fou enterrat al costat de son pare
2. (hafa yfir e-u að ráðadisposar d'una cosa  (mitjans, recursos, esp. de caire econòmic)
♦ ráðstafa eignum sínum: disposar dels seus propis béns

ráð·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
1. (vísindalegur fundurcongrés m (fl./pl.: congressos(col·loqui, trobada de científics etc.)
♦ dagskrá raðstefunnar: programa del congrés
♦ sækja raðstefnu[na]: assistir a un ~ al congrés
2. (málfundur, alþjóðleg samkomaconferència f  (reunió o converses oficials, dutes a terme habitualment per diplomàtics, en les quals es tracta en comú de la resolució d'un assumpte)
♦ → friðarráðstefna “conferència de pau”
3. (ólöglegur leynifundur eða -makkconciliàbul m  (reunió de gent que tracta de fer alguna cosa il·lícita o secreta)
◊ sál mín komi ekki á ráðstefnu þeirra (bə-sɔˈδā-m, בְּסֹדָם), sæmd mín hafi eigi félagsskap við söfnuð þeirra, því að í reiði sinni drápu þeir menn, og í ofsa sínum skáru þeir á hásinar nautanna: que la meva ànima no entri a llur conciliàbul, que la meva honor no tingui la companyia de llur assemblea, perquè en llur ira varen matar homes, i en llur intemperància varen tallar els garrons dels toros

ráðstefnu·gestur <m. -gests, -gestir>:
congressista m & f, assistent m & f a congrés, participant m & f en congrés

ráðstefnu·hald <n. -halds, no comptable>:
celebració f de congrés

ráðstefnu·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m de congressos 

ráðstefnu·rit <n. -rits, -rit>:
actes f.pl de congrés

ráð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
<HISTsòviet m

Ráðstjórnar·ríkin <n.pl -ríkjanna>:
<HISTUnió Soviètica

ráð·stöfun <f. -stöfunar, -stafanir>:
1. (framkvæmdmesura f  (mitjà proporcionat a un fi)
♦ gera ráðstafanir gegen e-u: prendre mesures contra una cosa
♦ gera ráðstafanir um e-ð: prendre mesures en relació a una cosa
♦ gera ráðstafanir til að <+ subj.> [ekki]: prendre mesures perquè [no] <+ subj.>
♦ grípa til viðeigandi ráðstafana til að <+ inf.>: prendre les oportunes mesures per a <+ inf.>
2. (ákvörðun um notkundisposició f  (disponibilitat de recursos, esp. de caire econòmic)
♦ hafa e-ð til ráðstöfunar: disposar d'una cosa, tenir una cosa a la seva disposició
◊ hafa mikið fé til rástöfunar: disposar de grans fons, tenir grans recursos econòmics a la seva disposició
♦ ráðstöfun fjár: disposició de fons, solvència f

ráðstöfunar·fé <n. -fjár, no comptable>:
diners m.pl disponibles, mitjans econòmics disponibles

ráðstöfunar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
poder m de disposició
♦ ráðstöfunarréttur yfir e-u: dret m a disposar d'una cosa, poder m de disposar d'una cosa

ráðstöfunar·tekjur <f.pl -tekna>:
<ECONingressos m.pl disponibles

<LIT ráð·svinnur, -svinn, -svinnt <adj.>:
1. (ráðagóðursagaç, molt astut -a, perspicaç (donador de bons consells)
◊ Rögnvaldur Mærajarl sonur Eysteins glumru hafði þá of sumarið gerst maður Haralds konungs. Konungur setti hann höfðingja yfir fylki þessi tvö, Norð-Mæri og Raumsdal, og fékk honum þar styrk til, bæði af ríkismönnum og bóndum, svo og skipakost að verja landið fyrir ófriði. Hann var kallaður Rögnvaldur hinn ríki og hinn ráðsvinni og kalla menn að hvorttveggja væri sannnefni: en Rögnvaldur, iarl dels Mæri i fill de l'Eysteinn Dring-Dring, aquell estiu s'havia fet home del rei Haraldur. El rei el va posar al capdavant dels dos fylki de Norð-Mæri i Raumsdalur i li va donar el suport de nobles i pagesos així com una flota per a defensar les terres en cas de guerra. Li deien Rögnvaldur el poderós i Rögnvaldur el sagaç i diuen que era totalment digne de dur tant un malnom com l'altre
◊ Heitir, sonr Górs, var faðir Sveiða sækonungs, föður Hálfdanar ins gamla, föður Ívars Upplendings jarls, föður Eysteins glumru, föður Rögnvalds jarls ins ríka ok ins ráðsvinna: en Heitir, el fill d'en Górr, fou el pare de l'Sveiði, el rei de la mar, el qual fou pare d'en Hálfdan el vell, el qual fou pare de l'Ívarr, el iarl dels Upplönd, el qual fou pare de l'Eysteinn Dring-Dring, el qual fou pare d'en Rögnvald el Poderós i el dels savis consells
◊ "Hildólfr sá heitir, ǀ er mik halda bað, ǁ rekkr inn ráðsvinni, ǀ er býr í Ráðseyjarsundi; ǁ baðat hann hlennimenn flytja ǀ eða hrossa þjófa, ǁ góða eina, ǀ ok þá er ek gerva kunna; ǁ segðu til nafns þíns, ǀ ef þú vill um sundit fara!": Hildólfr es diu el qui em pregà que el tingués, el baró de bons consells, que viu al Freu de Ráðsey -l'Illa del [bon] Consell-, ell em manà que no hi transportés saltejadors de camins ni lladres de cavalls, només els bons i aquells a qui jo conegués bé. Digues doncs com et dius si vols passar a l'altra banda del freu
2. (úrræðagóðurple -ena de recursos, ric -a en recursos  (molt enginyós)

ráðugur, ráðug, ráðugt <adj.>:
1. (úrræðagóðurd'enginy agut  (avisat, llest i ple de recursos, que obra amb intel·ligència, prudència i previsió)
◊ svo er frá Fjölni sagt, að hann væri vitur maður og ráðugur og illgjarn: d'en Fjölnir també en conten que era un home savi, d'enginy agut i ple de dolenteria
2. (spakráðugurbon conseller, bona consellera  (que dóna savis i bons consells)
◊ Rauðgrani fylgir þeim, því at hann hafði komit af landi ofan, þá þeir váru búnir at sigla, eptir er Oddr hafði unnit finngálknit, ok sjaldan var Rauðgrani þá við staddr, er nokkurar mannraunir váru í, en inn ráðugasti var hann, þá er þess þurfti við, ok latti sjaldan stórvirkja: en Rauðgrani els va acompanyar, car havia pujat a bord, després de baixar fins a la platja, quan estaven a punt de salpar, després que l'Oddr hagués vençut el finngálkn (en el Physiologus islandès medieval, l'onocentaure és assimilat al finngálkn: “Honocentaurus heitir dýr þat vér kǫllum finngálk{a}n. Þat er maðr fram en dýr aptr, ok markar þat óeinarðarmenn í vexti sínum” ‘l'onocentaure és el nom de la bèstia que nosaltres anomenem finngálkn. La seva meitat davantera és humana, però la seva meitat posterior és d'animal. En aquesta forma seva simbolitza les persones pèrfides i caragirades), i, si bé en Rauðgrani no solia trobar-s'hi present quan hi havia d'haver algun perill, era la persona més assenyada quan calia un bon consell per prendre una bona decisió i poques vegades desaconsellava dur a terme grans fets
◊ "settu nú ráðið," segir konungur, "og neyt nú þess er þú ert ráðugur maður kallaður og vitur": "decideix tu", li va dir el rei, "i demostra'ns per què et diuen savi i assenyat en els consells"

ráðu·nautur <m. -nauts, -nautar>:
1. (ráðgjafiassessor m, assessora f  (conseller, consultor)
◊ allt fé (כֶּסֶף), sem borið er í musteri Drottins sem helgigjafir <...> skulu prestarnir taka til sín, hver af sínum ráðunaut: tots els diners aportats al temple de Jahvè en qualitat de donatius sagrats <...> que els sacerdots els agafin, cadascun de[mans de]l seu conseller
◊ nú skuluð þér eigi framar taka við neinu fé af ráðunautum yðar (מַכָּרֵיכֶם), heldur skuluð þér láta það af hendi fyrir skemmdum á musterinu: a partir d'ara ja no agafareu més diners dels [recollits pels] vostres consellers, sinó que els lliurareu per a [les reparacions de]ls desperfectes del temple
2. (landbúnaðarráðunauturassessor m agrícola, assessora f agrícola  (en matèria d'agricultura)

ráðu·neyti <n. -neytis, -neyti>:
ministeri m

ráðuneytis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
subsecretari m d'estat, subsecretària f d'estat

ráðvand·lega <adv.>:
honestament, amb honestedat

ráð·vandur, -vönd, -vant <adj.>:
honest -a
◊ gef gætur að hinum ráðvanda (ˈtām, תָּם) og horfðu til hins grandvara (ʝāˈʃār, יָשָׁר) því að friðsamir menn eiga framtíðina fyrir sér en allir syndarar farast, óguðlegir eiga sér enga framtíð: para esment en l'honest i mira cap a l'íntegre, car els homes de pau tenen futur, però tots els pecadors periran, els impius no tindran pas futur

ráð·vendni <f. -vendni, no comptable>:
honestedat f 
◊ og ráðvendni mín skal eftirleiðis bera mér vitni, er þú kemur að skoða kaup mitt: Allt sem ekki er flekkótt og spreklótt meðal minna geita og svart meðal minna sauða, skal teljast stolið: = cedacà
◊ en Drottinn umbunar hverjum manni ráðvendni hans og trúfesti. Drottinn hafði gefið þig í hendur mínar í dag, en ég vildi ekki leggja hendur á Drottins smurða: = cedacà
◊ lát ráðvendni og hreinskilni gæta mín, því að á þig vona ég: = iòixer
◊ treyst Drottni og gjör gott, bú þú í landinu og iðka ráðvendni, þá munt þú gleðjast yfir Drottni, og hann mun veita þér það sem hjarta þitt girnist: = u-reˤé ˀemunà
◊ veittir þú athygli þjóni mínum Job? því að enginn er hans líki á jörðu, maður ráðvandur og réttlátur, guðhræddur og grandvar. Og enn þá er hann staðfastur í ráðvendni sinni, og þó hefir þú egnt mig gegn honum til að vinna honum tjón án saka: = tummà
◊ þú Drottinn, sem dæmir þjóðirnar, lát mig ná rétti mínum, Drottinn, samkvæmt réttlæti mínu og ráðvendni: = tom
◊ ég íklæddist réttlætinu, og það íklæddist mér, ráðvendni mín var mér sem skikkja og vefjarhöttur: = mixpat
◊ fræðsla var í munni hans og rangindi fundust ekki á vörum hans. Í friði og ráðvendni gekk hann með mér, og mörgum aftraði hann frá misgjörðum: = mixor
◊ orðskviðir Salómons Davíðssonar, Ísraels konungs, til þess að menn kynnist visku og aga, læri að skilja skynsamleg orð, til þess að menn fái viturlegan aga, réttlæti, réttvísi og ráðvendni,...: = meixar
◊ hinn óguðlegi fellur á illsku sinni, en hinum réttláta er ráðvendnin athvarf: = ħasà
◊ ef hins vegar ráðvandur maður snýr sér frá ráðvendni sinni og fremur ranglæti, og ég legg fótakefli fyrir hann, svo að hann deyr, hafir þú þá eigi varað hann við, þá mun hann deyja fyrir synd sína, og ráðvendni sú, er hann hafði sýnt, eigi til álita koma, en blóðs hans mun ég krefja af þinni hendi: = cèdec; = cedacà
♦ fagleg ráðvendni: integritat f professional
♦ gæta ráðvendni: comportar-se amb integritat, guardar la integritat

ráð·villtur, -villt, -villt <adj.>:
confós -osa, desorientat -ada, perplex -a, desconcertat -ada

ráðvillu·flog <n. -flogs, -flog>:
<MEDcrisi epilèptica parcial complexa

ráð·þrota <adj. inv.>:
confós -osa, desorientat -ada, desconcertat -ada, perplex -a
◊ sakir þess að hann gleymdi að sýna gæsku en ofsótti hinn hrjáða og snauða og hinn ráðþrota (niχˈʔēh   lēˈβāβ ~ נִכְאֵה לֵבָב:   wə-niχˈʔēh   lēˈβāβ   lə-mōˈθēθ,   וְנִכְאֵה לֵבָב; לְמוֹתֵת) til þess að drepa hann: ja que es va oblidar de mostrar bondat, i va perseguir el dissortat i l'indigent i el confós per a matar-lo
◊ skjálfandi hjarta, þrotnandi augu og ráðþrota sál: un cor esverat, uns ulls apagats i una ànima desficiosa
♦ gera e-n ráðþrota: confondre algú, deixar-lo sense saber què fer
◊ langvinnur sjúkdómur gerir lækninn ráðþrota (:   μακρὸν ἀῤῥώστημα, σκώπτει ἰατρός), konungur í dag, nár að morgni: una llarga malaltia desconcerta el metge. Rei avui, cadàver demà
♦ standa ráðþrota: no saber què fer, estar confós -osa
◊ þeir, sem vinna hörinn, munu standa ráðþrota (bōʃ ~ בּוּשׁ:   ū-ˈβɔʃū   ʕɔβˈδēi̯   φiʃˈtīm   ɕərīˈqōθ,   וּבֹשׁוּ עֹבְדֵי פִשְׁתִּים, שְׂרִיקוֹת), kembingarkonurnar og vefararnir blikna: els qui treballen el lli estaran confosos, les cardadores i els teixidors es posaran blancs (empal·lidiran)
♦ vera ráðþrota: no saber què fer
◊ ég er alveg ráðþrota: estic totalment sense saber què fer
◊ ég er hrjáður og aðþrengdur frá æsku, ég ber skelfingar þínar og er ráðþrota: sóc dissortat i en destret des de la meva infantesa, suporto el pes dels teus terrors i no sé què fer
◊ því að þeir eru ráðþrota (ʔɔˈβaδ   ʕēˈt͡sōθ ~ אֹבַד עֵצוֹת:   kī־ˈɣōi̯   ʔɔˈβaδ   ʕēˈt͡sōθ   ˈhēmmāh,   כִּי-גוֹי אֹבַד עֵצוֹת, הֵמָּה) þjóð, og hjá þeim eru engin hyggindi: perquè són un poble desorientat que no té gens de seny
♦ verða ráðþrota: no saber què fer, quedar desorientat -ada, quedar perplex
◊ þegar varðforingi helgidómsins og æðstu prestarnir heyrðu þetta, urðu þeir ráðþrota (διαπορεῖν:   διηπόρουν περὶ αὐτῶν τί ἂν γένοιτο τοῦτο) og spurðu, hvar þetta ætlaði að lenda: quan l'oficial de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van sentir això, van quedar perplexos i es preguntaven com acabaria tot allò

ráð·þæginn, -þægin, -þægið <adj.>:
que escolta i segueix els [bons] consells [que hom li dóna] (que no és orgullós, sinó que sap acatar els bons consells, modest i obedient amb el què hom li aconsella)
◊ með hroka vekja menn aðeins þrætur, en hjá ráðþægnum mönnum (וְאֶת-נוֹעָצִים) er viska: amb l'orgull només se susciten les discòrdies - la saviesa és amb els qui escolten els consells

ráf¹ <n. ráfs, no comptable>:
vagareig m, anarivenir m

ráf² <n. ráfs, ráf>:
(rjáfur, undirgrindsostrada f
◊ 104. „Skipa þú skaptker, ǁ skati, it meira; ǁ á set þat, Meníts ǁ mögr inn ljúfi; ǁ blanda vín styrkara, ǁ en blöndum jafnan, ǁ ok borðker sérhverjum ǁ bragna þú set.“ 105. „Því at hróðvinir ǁ hollastir mínir ǁ inn hafa reikat ǁ ráf mitt undir“: 104. “Apresta, baró, el crater més gran; porta'l a taula, dolç fill d'en Meneci! Mescla un vi més fort -però sempre amb mescles [de vi amb aigua]- i serveix-ne una copa a cadascun dels homes. 105. Car els meus ínclits i més fidels amics han entrat sota el meu sostre” (τὸ μέλαθρον -άθρου:   „Μείζονα δὴ κρητῆρα Μενοιτίου υἱὲ καθίστα, ǁ ζωρότερον δὲ κέραιε, δέπας δ’ ἔντυνον ἑκάστῳ· ǁ οἳ γὰρ φίλτατοι ἄνδρες ἐμῷ ὑπέασι μελάθρῳ“) (vocabulari: #1. blanda: Costa molt de creure que en Benidikt Gröndal ignorés que el vi es bevia barrejat amb aigua. Per això crec que hem d'entendre aquest mot aquí amb el significat de: vins ja barrejats amb aigua; )
◊ 319. „Mýktu nú, mildingr, ǁ móð (θυμόν) inn svára; ǁ lát heiðr horskan ǁ húsi (μέλαθρον) veittan; ǁ reikuðum vér ǁ ráf þitt undir, ǁ svifum Danáum ǁ dólgprúðum frá“: “Mitiga, príncep, la feixuga còlera; acorda un savi honor a la teva casa, [ja que] hem vingut sota el teu sostre, hem marxat [fins aquí] des dels ardits dànaus” (ὑπωρόφιος -όφιον:   σὺ δ’ ἵλαον ἔνθεο θυμόν, ǁ αἴδεσσαι δὲ μέλαθρον· ὑπωρόφιοι δέ τοί εἰμεν ǁ πληθύος ἐκ Δαναῶν) (vocabulari: #1. reika, svífa: És impossible de traduir aquests dos verbs de moviment amb llur significat propi. Entenc que són emprats com sinònims poètics de fara, triats sota el constrenyiment de l'al·literació, i tradueixo en conseqüència; #2. dólgprúðr: Interpreto aquest adjectiu com a sinònim al·literatiu de hugprúðr, víghraustr, i tradueixo en conseqüència. Assumeixo, doncs, que aquí dólg- = víg-)

ráfa <ráfa ~ ráfum | ráfaði ~ ráfuðum | ráfað>:
vagar ça i lla, anar errant[s] ça i lla
◊ þá mun ég hræða mennina, svo að þeir ráfi eins og blindir menn, af því að þeir hafa syndgað gegn Drottni, og blóði þeirra skal úthellt verða sem dufti og innyflum þeirra sem saur: llavors esfereiré els homes de manera que aniran errant d'una banda a l'altra com els cecs perquè han pecat contra Jahvè i llur sang serà vessada com si fos pols i llurs budells [escampats] com el fems
♦ ráfa um í borginni: fer voltes per la ciutat

rák <f. rákar, rákir>:
1. (röndllista f, ratlla f  (vira, vió)
2. (rispa eða skora í bergi eða öðruestria f  (senyal acanalat en roca i d'altres materials)
3. (æð í tréveta f, vena f  (en la fusta)

rákaður, rákuð, rákað <adj.>:
virat -ada, llistat -ada, ratllat -ada

ráka·knurri <m. -knurra, -knurrar>:
gallineta f, lluerna f [peona], rafalet m (Bal.(peix Trigloporus lastoviza syn. Trigla lineata

ráka·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
bonítol llis (peix Orcynopsis unicolor

ráka·skunkur <m. -skunks, -skunkar>:
mofeta f (mamífer Mephitis mephitis

ráka·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
1. territ m pectoral, terretita f pectoral (Val.), corriol tacat (Bal.) (ocell Calidris melanotos)
2. xinxa ratllada, xinxa f de les fonollasses, <FAMxinxa f del Mílan, poriol m de moro (Mall.(insecte Graphosoma lineatum [italicum])

rákungur <m. rákungs, rákungar>:
bonítol m (peix Sarda sarda)

rák·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet m de Carolina, sarcet m de Carolina (Val.), sel·la f de Carolina (Bal.) (ocell Anas carolinensis)

ráma <rámar | rámaði | rámaðe-n í e-ð; verb impers. amb subj. lògic en acusatiu>:
recordar vagament una cosa
♦ e-n rámar í e-ð: algú recorda vagament una cosa
♦ e-n rámar í að <+ inf.>: algú se'n recorda vagament de <+ inf.>
◊ mig rámar í að hafa heyrt þetta: em sona haver-ho sentit, em recordo vagament d'haver-ho sentit

rámur, rám, rámt <adj.>:
rogallós -osa, rauc -a, ronc -a, enrogallat -ada

rán <n. ráns, rán>:
1. (það að rænarobatori m (amb violència, amenaces o intimidació)
♦ fremja rán: cometre un robatori [a mà armada]
2. (bankaránatracament m, assalt m (de banc)
♦ vopnað rán: atracament (o: assalt) a mà armada
3. (mannrán & flugvélarránsegrest m (de persona & d'avió)
4. (ránskapurrapinya (o: rampinya) f (acte o acció de prendre violentament)

Rán <f. Ránar, no comptable>:
<MITOLRán f, deessa de l'oceà. L'Amfitrite norrena. Casada amb el déu Ægir, amb qui engendra nou filles, les Ægisdǿtr, Ægisdœtr, les ones. En la interpretació tradicional, Rán representa la vessant esfereïdora i sinistra de la mar, de manera que és a ella a qui hom atribueix l'anegament dels mariners, que arrossega sota l'aigua amb la seva xarxa. Els anegats van a viure al seu palau en el fons de la mar. El seu marit Ægir simbolitza, per contra, la cara benigna i afable de la mar, l'oceà encalmat, d'aigües tranquil·les
◊ ‘Þú vart, hála, ǀ fyr hildings skipom ǁ ok látt í fjarðar mynni fyrir; ǁ ræsis rekka ǀ er þú vildir Rán gefa, ǁ ef þér kœmi-t í þverst þvari’: hála, eres davant els vaixells del rei, sotjant-los a l'aguait davant la boca del fiord, quan volies donar a la Rán els barons del príncep si un arpó no s'hagués acorat dins la teva carn (Cf. Kuhn 1968³, pàg. 244: þverst n. fleisch (des walfisches: HHv. 18; vgl. þverr). M'he estimat més no traduir el concepte de hála, una mena d'ogressa de la mitologia menor norrena. Finalment, he traduït/interpretat el mot þvari com a arpó. Kuhn 1968³, pàg. 244, no gosa definir-lo amb tanta de precisió i ho deixa amb ‘estri punxegut’/ein spitzes gerät. El verb liggja fyrir e-m significa sotjar algú, aguaitar algú)
◊ sat ek á bólstri ǁ í Baldrshaga, ǁ kvað, hvat ek kunna, ǁ fyr konungs dóttur. ǁ Nú skal ek Ránar ǁ raunbeð troða, ǁ en annarr mun ǁ Ingibjargar: a Baldrshagi hi seia damunt coixins cantant davant la princesa [les cançons] que sabia. Ara em ficaré al llit atzíac de la Rán [mentre] un altre ho farà al de la Ingibjǫrg
◊ ‘Nú hefir fjórum ǁ of farit várum ǁ lǫgr lagsmǫnnum, ǁ þeim er lifa skyldu, ǁ en Rán gætir ǁ rǫskum drengjum, ǁ siðlaus kona, ǁ sess ok rekkju’: el gran humit ja ha fet perir quatre companys nostres que encara haurien de viure; ai las! la Rán, la dona depravada, vetllarà seient i jaç als joves valents (Cf. Kuhn 1968³, pàg. 52: fara <...> auch trans. (mit dat. u. auch acc.) zugrunde richten, töten. Lagsmaðr = félagsmaðr, félagi ‘company, camarada’. Tradueixo drengir amb joves per realçar el planyívol þeim er lifa skyldu)
◊ ‘Þann skal hring of hǫggva, ǁ er Hálfdanar átti, ǁ áðr oss tapi Ægir, ǁ auðigr faðir, rauðan. ǁ Sjá skal gull á gestum, ǁ ef vér gistingar þurfum. ǁ Þat dugir rausnar rekkum, ǁ í Ránar sal miðjum’: abans que l'Ægir no ens lliuri a la perdició, fem bocins del braçalet [d'or] vermell que fou propietat del ric pare d'en Hálfdan. Enmig de la sala de la Rán es veurà l'or [resplendir] en els seus hostes, si hem de menester que ens hi donin cobro - aital cosa escau a barons munífics
◊ Hrauð í himin upp glóðum ǁ hafs; gekk sær af afli; ǁ bǫrð hygg ek at ský *skerðu; ǁ skaut Ránar vegr mána: els calius de mar sortien llançats cel amunt. La mar es removia amb força. Em par que els mascarons de proa tallaven els núvols. El camí de la Rán colpia la lluna (glœðr hafs, o bé onades [il·luminades pels llamps nocturns], o bé claps bioluminiscents en la mar; el camí de la Rán = l'oceà, la mar)
◊ *Fœrir bjǫrn, þar er bára ǁ brestr, undinna festa ǁ opt í Ægis kjapta ǁ *úrsvǫl Gymis vǫlva: la vǫlva d'en Gymir, freda com els esquitxos d'escuma de les ones, mena espesses vegades l'ós dels lligams retorts a la gola de l'Ægir, on l'onada esclafeix (undinn, part.de passat de vinda; festr f.“corda [de fermar]”; Les undnar festar serien les amarres, i per tant, l'l'ós d'amarres, l'ós fermat amb amarres = el vaixell; úrsvalr vol dir fred com l'escuma de les ones, ‘gischtkalt’. Kuhn 1968³, p. 211, li atribueix un significat diferent: úr-svalr adj. naßkalt “humida i freda”)
◊ en sjágnípu-Sleipnir ǁ slítr úrdrifinn hvítrar ǁ Ránar rauðum ste<i>ni ǁ runnit brjóst ór munni: però l'Sleipnir dels cimals marins, regalimant pels esquitxos d'escuma, arranca el seu pit, cobert de pintura vermella, de la boca de la blanca Rán (úrdrifinn ‘gischtbespritzt, gischtbenetzt’ esquitxat d'escuma de les ones)

ránar·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
petrell m de Castro, petrell m de Madeira, noneta f de Madeira (Mall.(ocell Oceanodroma castro)

rán·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<ZOOLdepredador m

rán·dýr, -dýr, -dýrt <adj.>:
tan car -a que sembla un robatori, exorbitantment car -a, que val un ull de la cara

rán·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
tirannosaure m (dinosaure Tyrannosaurus rex)

< rán·fang <n. -fangs, -föng>:
variant antiquada de → ránsfengur “rapinya, botí de robatori”
◊ en vant er at telja hversu mǫrgum hagleik þetta landtjald var gǫrt, því at engi lifandi maðr hafði sét annat þvílíkt. Fjórir carbunculisteinar váru í landtjaldinu í knǫppunum, ok lýstu þeir ok birtu allan dalinn umhverfis. Þar váru fuglar jafnan syngjandi. En um kveldum at náttverði ok fyrr ok eftir, er þar leikit með alls kyns skemmtan. Engi þurfti kerti at tendra, ok ef ránsmenn fara it efra eða it ytra at brjóta borgir eða kastala eða at ǫðrum ránfǫngum, þá megu þeir engan veg undan víkja at eigi megi sjá ef þeir við snúask at berjask, svá gáfu steinar af sér ljós um nætr sem inn ljósasta dag: cal precisar amb quines grans destreses i arts s'havia fet aquesta tenda de campanya, car cap home vivent n'havia vist mai cap de semblant: quatre carboncles s'havien engalzat en els poms [dels quatre pals que aguantaven] la tenda de campanya i aquests carboncles enllumenaven i banyaven de claror tota la vall del voltant. Els ocells hi cantaven tothora. I a les vetllades, abans, durant i després del sopar, s'hi feien tota mena de diversions. A ningú no li calia encendre cap ciri i si una banda de lladres entrava dins la vall tant per la part de la muntanya com per la part de baix de la vall amb la intenció d'assaltar-hi les ciutats o els castells o per fer-hi qualsevol altra rapinya, als lladres els resultava absolutament impossible d'emprendre'n la retirada sense que es pogués veure si es disposaven o no a lluitar: així era com aquells carboncles, de nit, feien tanta de claror com el sol en el dia més clar

< rán·fengi <n. -fengis, -fengi>:
variant antiquada de → ránsfengur “botí de robatori”
◊ svo og eigi síður sýndi óvinur alls mannkyns opinberlega í slíkum hlutum og mörgum öðrum þeim er í frásagnir eru færðir hversu nauðigur hann lét laust sitt ránfengi og þann lýð er hann hafði áður allan tíma haldið hertekinn í villuböndum sinna bölvaðra skurðgoða þá er hann hvessti með slíkum áhlaupum sína grimmdarfulla reiði á þeim sem hann hafði vald yfir sem hann vissi nálgast sína skömm og maklegan skaða síns herfangs: ni més ni menys que així, l'enemic de tot el gènere humà va mostrar públicament -en tals coses i en moltes d'altres que ja s'han exposat en aquesta narració- que només amollava ben a contracor el seu botí i aquella gent que ell, a través de totes les èpoques anteriors, havia mantinguda captiva en les cadenes de llurs falses creences en llurs ídols maleïts quan amb tals atacs desfermava la seva ira cruel contra aquells sobre els quals tenia poder quan va saber que s'acostaven el seu oprobi i el merescut menyscapte del seu botí
◊ ek veit víst at Grikkir munu nú halda til borga þeira er eyddar eru af mǫnnum en fullar af fé, þar man sú ágjarna þjóð leita þess at stǫðva þorsta sinnn á gullinu ok seðja fenginn hungr á nýju ránfengi; þat hygg ek oss munu hagligt vera: sé del cert que els grecs ara es dirigiran cap a les ciutats que són buides de gent però plenes de béns; allà, aquest poble cobdiciós satisfarà la seva set d'or i assaciarà la gana que ara té de nous botins; això -crec- ens resultarà profitós

rán·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir. Gen. pl.: -fengja; dat.pl.: -fengjum>:
variant de → ránsfengur “botí de robatori”
◊ treystið eigi ránfeng og alið eigi fánýta von til rændra muna, þótt auðurinn vaxi, þá gefið því engan gaum: no us refieu dels diners obtinguts amb rapinya i no alimenteu vanes esperances amb béns robats, i encara que la riquesa s'acreixi, vosaltres no hi dipositeu el cor
◊ hvernig skal kenna Iðunni? Svá, at kalla hana konu Braga ok gætandi eplanna, en eplin ellilyf ásanna. Hon er ok ránfengr Þjaza jǫtuns, svá sem fyrr er sagt, at hann tók hana braut frá ásum: com es pot anomenar poèticament amb una kenning l'Iðunn? De la següent manera: anomenant-la esposa d'en Bragi i guardiana de les pomes, i les pomes [són, a llur torn,] el remei a la vellesa dels ansos. També és el botí de l'ètun Þjazi, com ja s'ha contat abans que ell la va raptar als ansos

rán·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
<ZOOLpeix depredador

rán·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
[ocell m] rapinyaire m, ocell m de presa, ocell m de rapinya

rán·girni <f. -girni, no comptable>:
rapacitat f

ráns·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir. Gen. pl.: -fengja; dat.pl.: -fengjum>:
botí m (d'atractament, assalt, robatori)
◊ en fénaðinn allan og ránsfenginn úr borgunum tókum vér að herfangi: i ens vam apoderar de tot el bestiar i el botí de les ciutats
◊ þann morgun um sólarupprásarskeið kom Lambi heim, og hafði hann séð eldinn um nóttina; þeir voru nokkurir menn saman. Hann reið þegar að leita þrælanna; ríða þar menn af bæjum til móts við hann; og er þrælarnir sáu eftirför þá, stefndu þeir undan, en létu lausan ránsfeng sinn. Hljópu sumir á Mýrar út, en sumir út með sjó, til þess að fjörður var fyrir þeim: aquell matí, en Lambi va arribar a casa a la sortida del sol. A la nit havia vist el foc [de l'incendi]; eren uns quants homes. Va sortir a cavall immediatament per anar a cercar els esclaus. Dels masos dels voltants li'n sortiren a cavall a l'encontre alguns homes i s'hi afegiren; i quan els esclaus varen veure que els encalçaven, varen fugir deixant enrere llur botí. Alguns d'ells van córrer cap a Mýrar, i alguns ho varen fer cap a la costa que varen resseguir fins a arribar davant un fiord

ráns·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:
expedició m de saqueig, ràtzia f

ráns·hönd <f. -handar, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ fara ránshendi um e-ð: <LOC FIGespoliar una cosa, saquejar una cosa

rán·skapur <m. -skapar, no comptable>:
lladronici m
◊ þú munt fálma um hábjartan dag, eins og blindur maður fálmar í myrkri, og þú munt enga gæfu hljóta á vegum þínum, og þú munt alla daga sæta tómri undirokun og ránskap, og enginn mun hjálpa þér: caminaràs a les palpentes en ple migdia com un cec en la foscor i no tindràs gens de sort en les teves empreses, i cada dia patiràs pura opressió i lladronici i no hi haurà ningú que t'ajudi

ráns·verð <n. -verðs, -verð>:
<FIGrobatori m, preu exorbitant

rán·yrkja <f. -yrkju, no comptable>:
explotació abusiva (de recursos naturals)

rán·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:
xatrac gros, llambritja grossa (Bal.(ocell Sterna caspia)

ráp <n. ráps, no comptable>:
vaivé m [sense objecte determinat], anarivenir m

rápa <rápa ~ rápum | rápaði ~ rápuðum | rápað>:
rondar, dard[ej]ar, anar i venir d'un lloc a l'altre sense objecte determinat, entrar i sortir
♦ rápa hús úr húsi (o: úr einu húsi í annað)anar d'una casa a l'altra
◊ jafnframt temja þær sér iðjuleysi, rápandi hús úr húsi, ekki einungis iðjulausar, heldur einnig málugar og hlutsamar og tala það, sem eigi ber að tala: al mateix temps, estan ocioses, rondant de casa en casa, i no sols són ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no deurien

rás <f. rásar, rásir>:
1. (sjónvarpsrás, útvarpsráscanal m  (de televisió, de ràdio)
♦ skipta um rás: canviar de canal
2. (hlaup, rennsli, ferslicurs m  (recorregut, camí)
♦ rás atburðanna el curs dels esdeveniments, la marxa dels esdeveniments
♦ rás fljótsins: el curs del riu
♦ rás sólarinnar: el curs del sol, el recorregut del sol, la trajectòria del sol
♦ rás tímans og árstíðanna: el curs (o: pas) del temps i de les estacions
♦ í tímans rás: amb el transcurs del temps, amb el pas dels anys
♦ rás viðburðanna el curs dels esdeveniments, la marxa dels esdeveniments
♦ vera laus (o: óstöðugur) í rásinni: <LOC FIGésser inconstant
3. (kapphlaupcós m  (lloc on es fan les curses o corregudes, d'homes, animals o vehicles, per obtenir un premi)
◊ þú vart brúðr Grana / á Brávelli, | gullbitluð, vart / gǫr til rásar; | hafða ec þér móðri / mart sceið riðit, | svangri und sǫðli, / simul forbergis: fores la núvia d'en Grani a Brávǫllr, guarnida amb brides d'or, estigueres llesta per a la cursa; t'he muntada manta cursa fins a l'esgotament, simul -dona trol-, [fins a deixar-te] afamegada sota la teva sella, davant els espadats
♦ greiða rásina: <LOC FIGapressar (o: acuitar) el pas
♦ hefja (o: hafa) á rás: <LOC FIGposar-se a córrer
◊ allir mæltu því í mót; sögðu, að þeir vildu fara til skips. Egill setur niður mjöðdrekkuna; síðan hefur hann á rás og rann til bæjarins; en er hann kom heim til bæjarins, þá sá hann, að þjónustusveinar gengu frá eldaskála með skutildiska og báru inn í stofuna: tots hi estigueren en contra; digueren que volien anar al vaixell. L'Egill va deixar en terra la seva mjöðdrekka, el seu cofrenet de joies; després, es va posar a córrer i va córrer cap al mas; i quan va arribar al mas, va veure que els servents sortien de la cuina amb escudelles i les duien a l'stofa
◊ hinn tekur nú og ræðst undir byrðina. Og í því er hann vildi upp standa hljóp Grímur út og hjó tveim höndum á hálsinn svo að öxin sökk að hamri. Hinn brá við hart og hefir á rás með meisinn suður á fjall: el foraster llavors [es va acotar per] agafar la cistella i carregar-se-la a l'espatlla. I en el precís instant en què es volia incorporar, en Grímur va sortir corrents i li va pegar un cop de destral amb totes dues mans al coll, de manera que li va clavar la destral fins a l'esquena de la fulla. El foraster va reaccionar violentament i va començar a córrer amb la cistella cap al sud, cap al puig
♦ hefja (o: hafa) á rás undan: <LOC FIGtocar el dós, fugir corrents
◊ skiptust þeir þá fám höggum við áður en Gísli kastaði vopnunum og hefir á rás undan út með fjallinu: aleshores només van intercanviar-se alguns pocs cops, abans que en Gísli llancés les seves armes i fugís corrents resseguint el puig
♦ taka á rás: <LOC FIGposar-se a córrer
◊ engi er eg íþróttamaður en mikið traust á eg undir fótum mínum og brjóstheill er eg og því fær engi tekið mig á rás: no sóc ningú expert en proves físiques amb d'altres, però tinc una gran confiança en les meves cames i tinc bons pulmons i per això no hi ha ningú que em guanyi a córrer
◊ maður er nefndur Finnur litli, upplenskur maður en sumir segja að hann væri finnskur að ætt. Hann var allra manna minnstur og allra manna fóthvatastur svo að engi hestur tók hann á rás. Hann kunni manna best við skíð og boga: [en aquesta història] s'hi fa esment d'un home que nomia Finnur el petit, un home dels Upplönd, encara que alguns diuen que era de filiació lapona. Era l'home més petit [que hi havia] però també el més falaguer de peu, de manera que cap cavall no el guanyava a córrer. Era el millor amb els esquís i l'arc
◊ nú gengu þrír í hverja leit, en þrír gættu skips; og er leiti bar í milli þeirra og skipsins, þá stóð Egill upp og gekk til skipsins. En þeir, er skipsins gættu, fundu eigi fyrr en Egill var kominn að þeim; hann hjó einn þegar banahögg, en annar tók á rás, og var þar að hlaupa á brekku nokkura; Egill hjó eftir honum og af fótinn; en einn hljóp á skipið og stakk við forkinum, en Egill dró að sér festina og hljóp út á skipið, og skiptust þeir eigi lengi höggum við, áður Egill drap hann og rak hann útbyrðis: de tres en tres es van posar a cercar-lo mentre que tres d'ells es van quedar a vetllar la nau; i quan un tossal es va interposar entre els qui el cercaven i la nau, l'Egill es va aixecar i es va dirigir a la nau. I els qui vetllaven la nau, no se'n van adonar fins que l'Egill fou davant ells. A un el va matar totd'una, un altre va tocar el dós i va baixar corrents un pendent; l'Egill li va pegar un cop d'espasa i li va tallar un peu; el tercer dels vigilants de la nau va saltar a bord del vaixell i li pegava cops amb una forca, però l'Egill va pegar estirada a la corda i va pujar a dalt del vaixell i no van intercanviar gaire cops abans que l'Egill no el matés i el llencés per la borda
◊ það líkaði Skeggja vel. Ganga þeir nú um hríð. En er minnst varði tekur Skeggi á rás upp eftir móunum, grípur þar upp malinn. Grettir sá er hann laut og spyr hvað hann tók upp: això va complaure l'Skeggi. Llavors ho van estar cercant una estona. I, assús-suaixí, l'Skeggi es va posar a córrer per l'herbei[, es va aturar i] va aixecar una taleca. En Grettir va veure que s'acotava i li va demanar què havia aixecat
♦ taka á rás undan: <LOC FIGtocar el dós, fugir corrents
◊ kom lagið í brjóstið og gekk spjótið út um herðarnar. Féll hann þá og var þegar dauður. Hinni vinstri hendi hjó hann til Marðar Sigfússonar og kom á mjöðmina og tók hana í sundur og svo hrygginn. Féll hann áfram og þegar dauður. Eftir það snerist hann á hæli svo sem skaftkringla og að Lamba Sigurðarsyni en hann fékk það eitt fangaráðið að hann tók á rás undan: el cop de pica el va endevinar al pit i la pica li va sortir per les espatlles. Va caure i va morir immediatament. En Kári va pegar un cop d'espasa, amb la mà esquerra, al Mörður Sigfússon i el va endevinar al maluc i el va xepar i també va xepar-li l'espinada. En Mörður va caure cap envant i va morir a l'instant. Després d'això, en Kári es va girar damunt els talons com una baldufa i va envestir en Lambi Sigurðarson i aquest va veure l'única sortida en fugir-ne corrents
◊ Egill gekk fram, til þess er hann mætti Aðilsi jarli; áttust þeir fá högg við, áður Aðils jarl féll og margt manna um hann, en eftir fall hans, þá flýði lið það, er honum hafði fylgt, en Egill og hans lið fylgdu þeim og drápu allt það, er þeir náðu, því að ekki þurfti þá griða að biðja. En jarlar þeir hinir skosku stóðu þá ekki lengi, þegar er þeir sáu, að aðrir flýðu þeirra félagar; tóku þegar á rás undan: l'Egill va avançar fins que va trobar el iarl Aðils. No van haver d'intercanviar gaire cops abans que el iarl no caigués igual que un tot d'homes al seu voltant. I, després de la seva mort, la host que l'havia seguit, va fugir. L'Egill i els seus homes els van empaitar, matant-ne tots els que podien atènyer, car, a cap d'ells no li servia de res, implorar pietat, i els iarls escocesos no van trigar gaire a veure que [molts d']altres de llurs seguidors i aliats fugien, i llavors, [també ells] van emprendre la fuita corrents
4. (skipsrumb m  (de vaixell)
5. (á súlucanaleta f, estria f  (de columna)
6. (skora gerð í jarðveg fyrir sáningusolc m  (cavitat llarguera feta per l'arada abans de la sembra)
7. (hringráscicle m  (recorregut complert)

rása <rása ~ rásum | rásaði ~ rásuðum | rásað>:
1. (hlaupa umcórrer [sense aturall] d'una banda a l'altra  (vaques, bous, cabres, ovelles: contínuament, sense aturar-se, pegant bots etc.)
◊ jǫtunnin spurði hví hann hefði svá seint heim komit, en Egill sagðiz eigi vera létt búinn til gangsins, en kvað geitrnar víða rása: l'ètun li va demanar per què arribava tan tard i l'Egill li va respondre que ell no tenia pas el pas falaguer, i hi afegí que, a més a més, les cabres s'allunyaven força, corrent contínuament d'un lloc a l'altre
2. (fara greittcórrer, volar  (anar de pressa, a bon pas, ràpidament)
3. (fælast, taka á rásdesbocar-se, embalar-se  (cavall)
◊ hesturinn rásaði: el cavall es va posar a córrer desbocat, el cavall es va desbocar
♦ rása út: #1. <GEN & FIGsortir disparat -ada, sortir escapat -ada (Mall.)#2. (sveiflastfer esses, fer batzegades (anar un cotxe de banda a banda de carretera a causa del gel o de qualsevol altra raó)#3. (gefa tilfinningum sínum útrás & hlaupa af sér hornindesbocar-se (donar viure lliure als seus sentiments, desigs, sexualitat etc.) (en realitat, variant no estàndard de rasa út)
◊ hún rásar út að stóru björkinni og kemur svo aftur: surt disparada cap al gran bedoll i torna llavors a casa
◊ bíllinn rásaði út um allan veg, ýmist á miðjum veginum eða alveg lengst út í kanti - stefndi beinlínis út af. Og fór ekki upp fyrir 70. Okkur stóð nú ekki á sama og það endaði með því að við hringdum í lögregluna og gáfum upp númerið. Vorum alveg vissar um að ökumaðurinn væri alveg sauðdrukkinn. Keyrðum á eftir þessum bíl alla leið í bæinn og þorðum ekki framúr: el cotxe anava fent batzegades per tota la calçada: a estones anava pel mig de la carretera, a estones completament per defora, per la vorera, o enfilava directament cap a fora de la calçada. I no anava a més de 70. A nosaltres no ens era igual i la cosa va acabar que vam trucar a la policia i li vam donar el número de la matrícula. Estàvem completament segurs que el conductor anava totalment borratxo. Vam anar darrere darrere aquest cotxe tot el trajecte fins a la ciutat sense gosar avançar-lo
4. (gera rás eða rennu fyrir sáningufer solcs  (amb l'arada, abans de la sembra)
  Aparentment s'han creuat aquí dos verbs, un de genuïnament islandès i l'altre procedent del baix-alemany mitjà râsen (cf. el neerlandès modern razen i l'alemany rasen, losrasen) per via del danès rase ‘bevæge sig hurtigt og voldsomt fra et sted til et andet’. Sota la influència del substantiu rás, sembla que els verbs rasa i rása tendeixin a confondre's o s'hagin confós.  
     

rásandi, rásandi, rásandi <adj.>:
que corre a lloure 
◊ Naftalí er rásandi (שְׁלֻחָה) hind (אַיָּלָה), frá honum koma fegurðarorð: Neftalí és una cérvola en llibertat, d'ell en surten belles paraules

rás·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
que li agrada separar-se del ramat o la guarda (ren, vaca, bou, cabra, ovella)

rás·mark <n. -marks, -mörk>:
<ESPORTlínia f de sortida
♦ rásmark og endamark: línia de sortida i línia d'arribada

Rea¹ <f. Reu, no comptable>:
<MITOLRea f (Ῥέα, Rhĕa)
♦ Rea dóttir Úranusar: Rea, filla d'Urà

Rea² <f. Reu, no comptable>:
<MITOLRea f (Rhēa)
♦ Rea var dóttir Numitorar: la Rea era filla d'en Númitor
♦ Rea Silvía: Rea Sílvia

Rebekka <f. Rebekku, pl. no hab.>:
Rebeca f, Rifca f (רִבְקָה)

redda <redda ~ reddum | reddaði ~ redduðum | reddaðe-u>:
1. (leysa ~ losa úr klípuarranjar una cosa, arreglar una cosa, adobar una cosa (Bal.(solucionar un malpàs)
♦ hann reddar þessu: ja ho arreglarà ell això, ja se n'ocuparà ell de deixar-ho arreglat
♦ hann ætlar að redda þessu: pensa ocupar-se'n ell d'això
2. (útvega e-ðprocurar una cosa (fornir)
♦ redda e-m e-u: procurar-li una cosa a algú, proporcionar-li una cosa a algú
3. (lána e-m peningadeixar diners a algú (fer un préstec de diners)

reddast <reddast ~ reddumst | reddaðist ~ redduðumst | reddast>:
resoldre's, compondre's
♦ það reddast: d'una manera o una altra la cosa [ja] s'arreglarà (o: es compondrà)

reddi <m. redda, reddar>:
ganivetutxo m (ganivet xerec i esmussat, sovint vell i poc o molt rovellat)

redding <f. reddingar, reddingar>:
(bráðabirgðabjörgunadob[ament] m [provisional], apanyo m (cast., ekki ritm./no lit.
♦ reddingar: atenció f dels clients en un negoci
♦ standa (o: vera) í reddingum: estar de guàrdia, fer servei de guàrdia (esp., però no només, en l'atenció d'un negoci)

reddu·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
panòmia f de Noruega (mol·lusc Panopea norvegica syn. Panomya norvegica)

reður <m. reðurs, reðrar>:
<MEDpenis m, vit m, caramella f
♦ neðanrás reðurs: hipospàdia f del penis
♦ ofanrás reðurs: epispàdia f del penis
♦ sístaða reðurs með verkjum: priapisme m (reðursístaða)

reður·bolur <m. -bols, -bolir>:
<MEDcos m del penis

reður·farði <m. -farða, no comptable>:
esmegma m

reður·forhúð <f. -forhúðar, -forhúðir>:
<MEDprepuci m

reður·groppa <f. -groppu, -groppur>:
<MEDcos cavernós del penis

reður·húfa <f. -húfu, -húfur>:
<MEDgland m

reðurhúfu- <en compostos>:
<MEDbalano-, balan-

reðurhúfu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MEDbalanitis f

reðurhúfu·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
<MEDparafimosi f

reðurhúfu- og forhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MEDbalanopostitis f

reður·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MEDarrel f del penis

reður·sístaða <f. -s