© Macià Riutort i Riutort, 1998

Ra <m. Ras. Dat. sg.: Ra, no comptable>:

<MITOL> Ra m

◊ ég hef stigið meðfram þessum geislum þínum eins og væri bryggja undir fótum mínum, sem ég fer eftir upp til móður minnar, hins lifandi Úræus í Auga Ras: he ascendit per aquests raigs teus com si hi hagués un pont sota els meus peus. Per aquest pont ascendiré fins a ma mare, l'ureu vivent en l'Ull de Ra

Raamses <m. Raamses. Dat. sg.: Raamses, no comptable>:

Ramsès m (ciutat)

◊ og þeir settu verkstjóra yfir hana til þess að þjá hana með þrælavinnu, og hún byggði vistaborgir handa Faraó, Pítóm og Raamses (= אֶת-פִּתֹם, וְאֶת-רַעַמְסֵס): aleshores li imposaren capatassos per afligir-lo amb treballs d'esclau. Així va construir per al Faraó les ciutats-dipòsit de Pitom i Ramsès

rabarbara·grautur <m. -grautar, -grautar>:

crema f de [penques de] ruibarbre

rabarbara·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:

confitura f de ruibarbre

rabarbara·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

sopa f de ruibarbre

rabarbari <m. rabarbara, rabarbarar>:

ruibarbre m (plantes del gènere Rheum) (→ tröllasúra)

rabb <n. rabbs, no comptable>:

xerrada f (en el sentit de fer-la petar una estona, xerrar una estona)

rabba <f. röbbu, röbbur. Gen. pl.: rabba>:

(eiginkona rabbína & kvenrabbíni) rabina f, rabbenit f,  (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí & rabina)

rabba <rabba ~ röbbum | rabbaði ~ röbbuðum | rabbað>:

fer-la petar, xerrar

♦ rabba saman: fer una xerradeta, xerrar una estona, fer-la petar una estona

rabbi¹ <m. rabba, rabbar>:

rab m

♦ rabbi hirðarinnar: <HIST> rab m de la cort

rabbi² <m. rabba, rabbar>:

aspi m (peix Aspius aspius)

rabbíi <m. rabbía, rabbíar>:

rabí m (→ rabbíni)

rabbína- <en compostos>:

rabínic -a

rabbína·frú <f. frúar, -frúr>:

(eiginkona rabbína) rabina f, rabbenit f,  (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí)

rabbíni <m. rabbína, rabbínar>:

rabí m

rabbínskur, rabbínsk, rabbínskt <adj.>:

rabínic -a

Radamant <m. Radamants, no comptable>:

variant de → Radamantus ‘Radamant’

◊ telja Evbey allra landa leingst braut héðan landar vorir, þeir er eitt sinn ey þá litu, er þeir Radamant ríkan fluttu; þá er bleikhárr buðlúngr vildi heimsækja Titýus, hróðmög Jarðar: d'aquí estant, consideren Eubea la més allunyada de totes les terres els nostres conciutadans que una vegada van veure aqueixa illa, en dur-hi el puixant Radamant, quan el rei de rossos cabells hi volgué visitar Títius, l'ínclit fill de la Terra

Radamantus <m. Radamantusar, no comptable>:

Radamant m (Ῥαδάμανθυς)

♦ Radamantus (o: Hradamanþys), Eakur (o: Ajakos) og Mínos: Radamant, Èac i Minos

radar <m. radars, radarar>:

radar m  (→ ratsjá)

radd- <en compostos>:

vocal

radda <radda ~ röddum | raddaði ~ rödduðum | raddað ║ e-ð>:

sonoritzar una cosa (convertir en sonor un so sord)

raddaður, rödduð, raddað <adj.>:

1. <GEN> que té veu

◊ sá hlutr er ok einkum sagðr: at hinn helgi Jón byskup (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólar) hafi haft um aðra menn fram, at hann hafi verit raddaðr hverjum manni betr: també conten de manera especial aquest fet: que el bisbe Sant Joan havia excel·lit per damunt els altres homes en el fet que havia tingut una veu millor que la de qualsevol altre home

◊ en er fjándinn skilr at ekki vinnr lengr at dyljaz fyrir Nicholao, gjǫrir hann hljóðaskipti talandi rámr ok illa raddaðr svá segjandi...: i quan l'arxienemic va comprendre que no servia de res continuar fingint davant en Nicolau, va trasmudar la seva veu i va començar a parlar amb una veu rauca i dolenta, tot dient-li...

◊ þá var einn fátækr klerkr einkanliga vel raddaðr, sá er á hverri hátíð guðsmóður Marie vandizt at fara um borgina alla syngjandi hátt þessi orð...: hi havia un clergue pobre que tenia una veu especialment bonica i aquest clergue, a cada festa de Maria, mare de Déu, solia recórrer tota la ciutat cantant amb veu forta aquestes paraules...

◊ nú með því at klerkrinn hans prests er allvel raddaðr, syngr hann hátt versit: llavors, tenint com tenia l'escrivà del prevere una veu preciosa, va cantar amb veu forta el poema en llatí

◊ virðizt ok svá mǫrgum mǫnnum at hinn heilagi Jón (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólar) hafi allra manna verit bezt raddaðr í þann tíma ok fær hann góðar viðtektir ok sœmiligar af erkibyskupinum: molts n'hi ha que són del parer que en aquells temps sant Joan fou l'home que tenia la veu més preciosa i que l'arquebisbe [per aquesta raó] li feia bons i honorables acolliments

♦ → dimmraddaður “de veu fosca”

2. <LING> sonor -a

♦ rödduð samhljóð: consonants sonores

radda·kliður <m. -kliðs, -kliðir>:

xivarri m de veus

raddali <m. raddala, raddalar>:

tauró m de Grenlàndia petit (peix Somniosus microcephalus)

raddar:

gen. sg. de → rödd “veu”

raddar·lag <n. -lags, no comptable>:

modulació (o: inflexió) f de la veu

♦ hátt raddarlag: un timbre de veu agut, penetrant

◊ Ásbjörn hafði hátt raddarlag og sárlegt andarlag: la veu de l'Ásbjörn`tenia un timbre agut i feia uns sospirs dolorosos (vocabulari: #1. raddarlag: en Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot: raddarlag. Entenc que el mot designa la forma que té de sonar la seva veu, és a dir, la modulació o inflexió de la seva veu i tradueixo en conseqüència. En Dirk Huth 1999, pàg. 147, tradueix així aquest passatge: Asbjörn sprach mit hoher Stimme und von schmerzlichen Seufzern begleitet. #2. andarlag: en Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot: andarlag. En Huth 1999:147 l'interpreta com a sinònim de andartak ‘sospir’; Adopto aquesta interpretació en la meva traducció; si, per contra, hi veiem un sinònim d' andardráttr , aleshores la traducció en fóra les seves alenades eren doloroses, la seva respiració era dolorosa = alenava dolorosament)

raddast <raddast ~ röddumst | raddaðist ~ rödduðumst | raddast>:

sonoritzar-se (convertir-se en sonor un so sord)

radda·ys <m. -yss, no comptable>:

brogit m de veus, cridadissa f

radd·band <n. -bands, -bönd. Emprat hab. en pl.>:

corda f vocal (emprat hab. en pl.)

♦ hnútar á raddböndunum: nòduls m.pl vocals

raddbanda- <en compostos>:

glotal

raddbanda·bólga <f. -bólgu, -bólgur. Gen. pl.: -bólgna o: -bólga>:

corditis f, inflamació f de les cordes vocals

raddbanda·glufa <f. -glufu, -glufur. Gen. pl.: -glufa>:

glotis f

raddbanda·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

[consonant f] glotal f

raddbanda·krampi <m. -krampa, -krampar>:

disfonia espàstica (o: espasmòdica)

raddbanda·lokhljóð <n. -lokhljóðs, -lokhljóð>:

[consonant f] oclusiva f glotal

raddbanda·önghljóð <n. -önghljóðs, -önghljóð>:

[consonant f] fricativa f glotal

radd·beiting <f. -beitingar, no comptable>:

vocalització f, ús m de la veu (forma d'emprar la veu)

radd·blær <m. -blæjar (o: -blæs), no comptable>:

timbre m de la veu

radd·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

muda f, canvi m de veu (→ mútur)

radd·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:

que té una veu bonica

radd·fegurð <f. -fegurðar, no comptable>:

bellesa f de la veu

radd·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

<MED> corda f vocal

♦ sepi m á raddfellingu og í barkakýli: <MED> pòlip m de corda vocal i laringe

♦ hnökrar m.pl á raddfellingum: <MED> nòduls m.pl de les cordes vocals

♦ lömun f raddfellinga og barkakýlis: <MED> paràlisi f de les cordes vocals i la laringe

radd·færi <n. -færis, -færi>:

òrgan m de la veu, òrgan fonatori

raddfærslu·list <f. -listar, no comptable>:

contrapunt m

radd·galli <m. -galla, -gallar>:

defecte m de la veu, alteració f de la veu

radd·glufa <f. -glufu, -glufur. Gen. pl.: -glufa>:

glotis f (→ raddbandaglufa)

radd·gæði <n.pl -gæða>:

qualitat f de la veu

radd·heilsa <f. -heilsu, no comptable>:

salut f vocal

radd·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

1. (raddað hljóð) so sonor  (articulat amb vibració de les cordes vocals)

2. (sérhljóð) vocal f  (so articulat amb sortida lliure del corrent expiratori)

raddir:

nom. & ac. pl. de → rödd “veu”

radd·krampi <m. -krampa, -krampar>:

disfonia espàstica (o: espasmòdica) (→ raddbandakrampi)

radd·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <MED> afònic -a

♦ vera raddlaus: estar afònic -a

2. <LING> sord -a (→ óraddaður, órödduð, óraddað)

3. (sem hefur enga söngrödd) que no té pas veu (que no té veu de cant)

radd·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. <MED> afonia f

2. <LING> manca f de sonoritat, sordesa f

radd·maður <m. -manns, -menn>:

<LIT> persona f que té bona veu

◊ tók þá og kvað kvæði. Hann var raddmaður mikill svo að varla fannst hans líki. Sparði hann nú ekki af. Almenningsstræti var skammt fram frá dyflissunni. Kvað Þorsteinn svo hátt að gall í múrnum og hinum er áður var hálfdauður þótti mikið gaman að vera. Lét hann svo ganga fram á kveldið: aleshores va començar a declamar un poema. Tenia una veu tan bonica que gairebé era impossible de trobar-ne una de semblant. No s'estalvià de res: va declamar la seva cançó tan fort i bé com podia. Un camí ral passava a prop de la tàvega. En Þorteinn cantava tan fort que la seva veu ressonava a les parets i l'altre company de cel·la, que adés ja era més mort que no viu, hi va tenir un gran delit. En Þorsteinn va estar cantant fins ben entrat el vespre

◊ þau Rannveig áttu þann son er Þorsteinn hét, manna fríðastur og sterkur maður, raddmaður mikill og hár maður á vöxt og nokkuð seinlegur í viðbragði. Því var hann drómundur kallaður: la Rannveig i ell tenien un fill que es deia Þorsteinn, un home fort i bellíssim que tenia una veu preciosa. Era alt d'estatura, però una mica lent de moviments, raó per la qual li deien "en Drómundur"

radd·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

que té una veu forta

radd·myndun <f. -myndunar, no comptable>:

fonació f

radd·op <n. -ops, -op>:

glotis f (→ raddbandaglufa)

radd·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

<MÚS> arranjar [musicalment] una cosa

radd·setning <f. -setningar, -setningar>:

<MÚS> arranjament m [musical]

radd·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

<MÚS> partitura f

radd·stafur <m. -stafs, -stafir>:

<GRAM> vocal m

radd·stol <n. -stols, no comptable>:

afonia f

radd·svið <n. -sviðs, -svið>:

<MÚS> registre m

radd·truflun <f. -truflunar, -truflanir>:

disfonia f, trastorn m de la fonació

radd·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

problema m de veu

radd·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:

educació f de la veu

radd·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:

fatiga f vocal, <MED> fonastènia f

radd·þroski <m. -þroska, no comptable>:

maduresa f vocal, maduresa f de la veu

radd·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:

exercici m de vocalització

radering <f. raderingar, raderingar>:

<ART> [gravat m a l']aiguafort m

radíi <m. radía, radíar>:

<MAT> radi m (→ geisli)

radíó·amatör <m. -amatörs, -amatörar>:

radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.)  (→ radíóáhugamaður)

radíó·áhugamaður <m. -áhugamanns, -áhugamenn>:

radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.) 

radísa <f. radísu, radísur. Gen. pl.: radísa>:

ravenet m (planta Raphanus sativus var. radicula)

radíum <n. radíums, no comptable>:

radi m (metall Ra)

radíus <m. radíuss, radíusar>:

<MAT> radi m (→ geisli)

radon <n. radons, no comptable>:

radó m (gas noble Rn)

raða <raða ~ röða | raðaði ~ röðuðum | raðað ║ e-u~e-m>:

⇒ I. <amb complement nominal en datiu>:

1. <GEN> posar una cosa en ordre, ordenar una cosa

2. (flokka, skipa í flokk) ordenar, classificar  (posar en ordre o seguint un ordre preestablert)

♦ raða e-u í stafrófsröð: posar una cosa en ordre alfabètic

 

⇒ II. <amb complement preposicional>:

⟶ <í>: 

1. <raða e-u í sig>: atipar-se d'una cosa, atracar-se d'una cosa, embotir-se d'una cosa  (ficar al pap)

 

⟶ <niður>: 

1. <raða e-u niður>: classificar una cosa (posar en ordre seguint una classificació)

 

⟶ <upp>: 

1. <raða e-u upp>: alinear una cosa, posar una cosa ~ algú en fil[er]a (posar formant línia recta)

♦ raða sér upp: posar-se en fila, afilerar-se

raðar:

gen. sg. de → röð “reng, rengle, filera”

raðast <raðast ~ röðumst | raðaðist ~ röðuðumst | raðast ║ upp>:

alinear-se, arrenglerar-se, afilerar-se

rað·breyta <f. -breytu, -breytur. Gen. pl.: -breytna o: -breyta>:

variable f ordinal

♦ nafn- og raðbreytur: variables ordinals i nominals

rað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

en sèrie

♦ raðbundinn útdráttur með skautuðum leysi: <QUÍM> extracció en sèrie amb dissolvents polars

rað·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsað ║ e-ð>:

eixarcolar una cosa, llevar les [males] herbes d'una cosa, birbar una cosa

rað·hús <n. -húss, -hús>:

xalet adossat, casa adossada 

rað·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:

anagrama m

rað·hverfing <f. -hverfingar, -hverfingar>:

creació f d'anagrama

raðir:

nom. & ac. pl. de → röð “reng, rengle, filera”

rað·morð <n. -morðs, -morð>:

assassinat m en sèrie

rað·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:

assassí m en sèrie, assassina f en sèrie

rað·smíðaður <adj. -smíðuð, -smíðað>:

produït -ida en sèrie

rað·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

producció f en sèrie (esp. de vaixells a les drassanes)

rað·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

[nombre m] ordinal m

rað·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:

<INFORM> port m en sèrie

rað·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<ELECT> connexió f en sèrie

rað·vensl <n.pl -vensla>:

<LING> relació sintagmàtica, relacions sintagmàtiques

raf <n. rafs, röf>:

ambre m, <LIT> succí m, <LIT> electre m

◊ ópal (= raf?) (ˈlɛʃɛm ~ לֶשֶׁם:   wə-ha-tˁˈtˁūr   ha-ʃʃəlīˈʃī   ˈlɛʃɛm   ʃəˈβō   wə-ʔaħˈlāmāh,   וְהַטּוּר, הַשְּׁלִישִׁי--לֶשֶׁם שְׁבוֹ, וְאַחְלָמָה), agat og ametýst í þá þriðju og <...>: al tercer rengle: un jacint (ambre?) una àgata i una ametista

♦ → lýsigull “ambre”

◊ hjartkæri (τῷ ἐμῷ κεχαρισμένε θυμῷ) Nestorsson, líttu á (φράζεο) ljómann (στεροπὴν), í hinum ómandi (ἠχήεντα) herbergjum af eirinu (χαλκοῦ), rauðagullinu (χρυσοῦ), lýsigullinu (τὸ ἤλεκτρον -έκτρου:   ἠλέκτρου τε), silfrinu og fílsbeininu. Þessu lík mun höll hins Ólympska Seifs vera innan. Hversu ósegjanlega mikið og margt er hér inni! Eg undrast stórum, þá eg horfi á það: Nestòrida, estimat del meu cor, esguarda l'esclat brillant, a les cambres sonores, de l'aram i l'or roig, i de l'ambre, de l'argent i l'ivori. Igual que això deu ésser per dedins el palau de l'olímpic Zeus. Que d'indiciblement grans i nombroses [són totes aquests coses] aquí dedins! Quedo granment astorat quan ho miro

◊ þessi kyndugi (πολύϊδρις) maður kom til húsa föður míns, hann hafði með sér hálsfesti (ὅρμον), hún var úr rauðagulli (χρύσεον), en kaflarnir á milli af lýsigulli (τὸ ἤλεκτρον -έκτρου:   χρύσεον ὅρμον ἔχων, μετὰ δ᾽ ἠλέκτροισιν ἔερτο). Þernurnar í höllinni og mín heiðvirða móðir handléku festina, skoðuðu hana, og buðust til að kaupa: aquest home arter va venir a les cases de mon pare. Tenia un collar. Era de d'or roig i els seus grans eren d'ambre. Les criades del palau i la meva honorable mare palparen el collar, el miraren i s'oferiren a comprar-l'hi

◊ annar færði Evrýmakkusi haglega tilbúna hálsfesti úr gulli, hún ljómaði eins og sól, því kaflarnir í milli voru af lýsigulli (τὸ ἤλεκτρον -έκτρου:   ὅρμον δ᾽ Εὐρυμάχῳ πολυδαίδαλον αὐτίκ᾽ ἔνεικε, ǁ χρύσεον, ἠλέκτροισιν ἐερμένον, ἠέλιον ὥς): un altre va portar a l'Eurímac un collar afaiçonat artísticament d'or, lluïa com el sol perquè les seves perles (grans) eren d'ambre

raf- <en compostos>:

1. <GEN> d'ambre

2. elèctric -a (→ rafmagns-)

3. electrònic -a (→ rafeinda-)

4. electrolític -a (→ rafgreiningar-)

5. <QUÍM> succínic -a

Rafael <m. Rafaels, no comptable>:

Rafel m (Ῥαφαήλ, רָפָאֵל)

◊ bók þessi segir sögu Tóbíts Tóbíelssonar. Tóbíel faðir hans var sonur Ananíels Adúelssonar sem var sonur Gabaels Rafaelssonar Ragúelssonar. Hann var niðji Asíels af ættkvísl Naftalí: aquest llibre conta la història d'en Tobit, fill d'en Tobiel. En Tobiel, son pare, fou fill de l'Ananiel, fill de l'Aduel, el qual fou fill d'en Gabael, fill d'en Rafel, fill d'en Ragüel. Era descendent de l'Asiel, de la tribu de Neftalí

rafall <m. rafals, rafalar>:

<ELECT> dinamo f

♦ rafall fyrir reiðhjól: dinamo de bicicleta

raf·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:

fotocèl·lula f

raf·bíll <m. -bíls, -bílar>:

cotxe elèctric

raf·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

raf·bogi <m. -boga, -bogar>:

<ELECT> arc voltaic (o: galvànic; o: elèctric)  (→ ljósbogi)

raf·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibre electrònic

raf·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

equipament elèctric

raf·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

tàser m, pistola elèctrica, arma f d'electroxoc

raf·efnafræði <f. -efnafræði, no comptable>:

electroquímica f

raf·efnafræðilegur, -efnafræðileg, -efnafræðilegt <adj.>:

electroquímic -a

raf·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> electró m

rafeinda- <en compostos>:

electrònic -a

rafeinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

electrònica f

rafeinda·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:

component electrònic

rafeinda·sjá <f. -sjár, -sjár>:

electroscopi m

rafeinda·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:

microscopi electrònic

rafeinda·tækni <f. -tækni, no comptable>:

electrotècnia f, electrònica f

rafeinda·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:

[qualificació f professional en] electrònica f

raf·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:

electrocarburant m, electrocombustible m

raf·eyrir <m. -eyris, no comptable>:

diners electrònics

raf·fræði <f. -fræði, no comptable>:

electricitat f (branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i llurs aplicacions) (→ rafmagnsfræði)

raf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

[enginyer] electrotècnic m, [enginyera] electrotècnica f

raf·geymir <m. -geymis, -geymar>:

1. <GEN> acumulador m

2. <AUTOM> bateria f

♦ hlaða rafgeyminn: recarregar la bateria

♦ gerið svo vel að hlaða rafgeyminn: recarregui la bateria del cotxe, sisplau

raf·greining <f. -greiningar, no comptable>:

electròlisi f

rafgreiningar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:

procediment electrolític, procés electrolític

raf·hitun <f. -hitunar, pl. no hab.>:

calefacció elèctrica

raf·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:

pila f [elèctrica]

raf·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna; pl. poc emprat>:

càrrega elèctrica

raf·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:

motor elèctric, electromotor m

raf·högg <n. -höggs, -högg>:

descàrrega elèctrica (→ rafstuð)

raf·iðnfræðingur <m. -iðnfræðings, -iðnfræðingar>:

[enginyer] electrotècnic m, [enginyera] electrotècnica f

rafins·laxsíld <f. -laxsíldar, pl. no hab.>:

peix m llanterna de taques blanques (peix Diaphus rafinesquii)

raf·kerti <n. -kertis, -kerti>:

<AUTOM> bugia f

♦ skipta um rafkerti: canviar les bugies

♦ hreinsa [raf]kertin: netejar les bugies

raf·kleyfur, -kleyf, -kleyft <adj.>:

que es pot fendre mitjançant electricitat

♦ rafkleyft efni: electròlit m

raf·knúinn, -knúin, -knúið <adj.>:

elèctric -a (que funciona amb electricitat)

raflagna- <en compostos>:

de la instal·lació elèctrica

raflagna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m de la instal·lació elèctrica

♦ forritanleg raflagnakerfi: instal·lació [elèctrica] programable

raf·lagnir <f.pl -lagnar>:

instal·lació elèctrica

raf·lausn <f. -lausnar, -lausnar>:

solució electrolítica, líquid electrolític

raf·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:

<ELECTR> conductància f [elèctrica]

raf·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna>:

cable elèctric, línia elèctrica

raf·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:

línia elèctrica

raf·ljós¹ <n. -ljóss, no comptable>:

llum elèctrica

raf·ljós² <n. -ljóss, -ljós>:

llum elèctric

raf·lost <n. -losts, -lost>:

1. <GEN> descàrrega elèctrica [forta]

♦ aflífun með raflosti: <JUR> electrocució f, execució f a la cadira elèctrica

♦ taka e-n af lífi með raflosti: <JUR> electrocutar algú

2. <MED> electroxoc m

♦ fá raflost: rebre un electroxoc

♦ mistök við skömmtun meðan á raflosti eða insúlínlosti stendur: error en la dosificació en electroxoc o en xoc insulínic

raf·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýst ║ e-ð>:

il·luminar una cosa amb llum elèctrica

raf·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:

i·luminació elèctrica

raf·magn <n. -magns, no comptable>:>:

electricitat f

♦ framleiða rafmagn: produir electricitat

♦ hleypa rafmagni í [gegnum] e-ð: fer passar l'electricitat per una cosa

♦ hleypa rafmagni á e-ð: connectar l'electricitat a una cosa

♦ rafmagn hefur farið af víða: molts d'indrets han quedat sense llum, l'apagada ha afectat molts de llocs

raf·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnað ║ e-ð>:

electrificar una cosa (electritzar, fer passar un corrent elèctric per un objecte: p.e., una tanca)

raf·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

electrificat -ada, electritzat -ada

♦ rafmagnaður bíll: cotxe elèctric

rafmagns- <en compostos>:

elèctric -a

rafmagns·bíll <m. -bíls, -bílar>:

cotxe elèctric

rafmagns·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

rafmagns·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:

ona elèctrica

rafmagns·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:

cuina elèctrica

rafmagns·fræði <f. -fræði, no comptable>:

electricitat f (branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i llurs aplicacions)

rafmagns·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:

tanca electritzada

rafmagns·gítar <m. -gítars, -gítarar>:

guitarra elèctrica, guiterra elèctrica (Mall., ekki ritm./no lit.)

rafmagns·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

bicicleta elèctrica

rafmagns·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:

motor elèctric, electromotor m

rafmagns·högg <n. -höggs, -högg>:

descàrrega elèctrica

rafmagnsiðnaðar- <en compostos>:

electrotècnic -a

rafmagns·innstunga <f. -innstungu, -innstungur. Gen. pl.: -innstungna>:

endoll m [elèctric] (femella)

rafmagns·kapall <m. -kapals, -kaplar>:

cable elèctric

rafmagns·kló <f. -klóar, -klær>:

endoll m [elèctric] (mascle)

rafmagns·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

despesa elèctrica

♦ lækka rafmagnskostnað: abaixar la despesa en electricitat

rafmagns·lagnir <f.pl -lagnar>:

instal·lació elèctrica

rafmagns·laust <adv.>:>:

sense electricitat

♦ það er rafmagnslaust: se n'ha anat el corrent

rafmagns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðsla o: -leiðslna>:

línia elèctrica (cable elèctric, conducte elèctric, conducció de corrent elèctric)

rafmagns·leysi <n. -leysis, no comptable>:

tall m en el subministrament elèctric

rafmagns·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína o: -leiðslna>:

línia elèctrica

rafmagns·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum elèctric

rafmagns·maður <m. -manns, -menn>:

electricista m & f

rafmagns·mótor <m. -mótors, -mótorar>:

motor elèctric, electromotor m

rafmagns·mælir <n. -mælis, -mælar>:

electròmetre m

rafmagns·neisti <m. -neista, -neistar>:

guspira elèctrica, espira elèctrica (Bal.) 

rafmagns·notandi <m. -notanda, -notendur>:

consumidor m [d'electricitat], consumidora f [d'electricitat]

rafmagns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:

consum elèctric

rafmagns·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

estufa elèctrica

rafmagns·osmósa <f. -ósmosu; no comptable>:

electroosmosi f

rafmagnsosmósu- <en compostos>:

electroosmòtic -a

rafmagns·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:

bombeta elèctrica, pera elèctrica

rafmagns·rakvél <f. -rakvélar, -rakvélar>:

maquineta f d'afaitar elèctrica

rafmagns·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

factura f de l'electricitat, factura elèctrica, factura f de la llum

rafmagns·ritvél <f. -ritvélar, -ritvélar>:

maquina f d'escriure elèctrica

rafmagns·snúra <f. -snúru, -snúrur. Gen. pl.: -snúra>:

cable elèctric

rafmagns·spenna <f. -spennu; no comptable>:

tensió elèctrica, voltatge m

♦ hvaða rafmagnsspenna er hér?: quin tipus de corrent tenen aquí? quin voltatge hi ha aquí?

rafmagns·stóll <m. -stóls, -stólar>:

cadira elèctrica

♦ hann fer í rafmagnsstólinn í næstu viku: la setmana qui ve el lligaran a la cadira elèctrica

rafmagns·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central elèctrica

rafmagns·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

1. (lítill, meðalstór) plafó elèctric (petit-mitjà)

2. (stór) panell elèctric (gros)

rafmagns·tannbursti <m. -tannbursta, -tannburstar>:

raspall m de dents elèctric

rafmagns·teppi <n. -teppis, -teppi>:

estor[et]a elèctrica

rafmagns·tónlist <f. -tónlistar; no comptable>:

música electrònica

rafmagns·truflun <f. -truflunar, -truflanir; emprat hab. en pl.>:

interrupció f en el subministrament elèctric

rafmagns·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

aparell elèctric

rafmagnstækni·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

enginyer electrònic, enginyera electrònica

rafmagns·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:

xarxa f de subministrament elèctric, instal·lacions elèctriques

rafmagns·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:

electrotècnica f, electrotècnia f

rafmagns·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:

enginyer electrotècnic, enginyera electrotècnica

rafmagns·vír <m. -vírs, -vírar>:

cable elèctric

rafmagns·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>:

batedora elèctrica

rafmagns·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:

fil elèctric, fil m de l'electricitat

raf·mótor <m. -mótors, -mótorar>:

motor elèctric, electromotor m

raf·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:

electrificació f, electrització f

raf·orka <f. -orku, no comptable>:

energia elèctrica

raforku·flutningur <m. -flutnings, -flutningar. Emprat hab. en pl.>:

transport m d'energia elèctrica f

raforku·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:

producció f d'energia elèctrica

raforku·frekur, -frek, -frekt <adj.>:

que és un gran consumidor ~ una gran consumidora d'energia elèctrica, que té un consum intensiu d'energia elèctrica

♦ raforkufrekur iðnaður: indústria de consum intensiu d'electricitat

raforku·mál <n.pl -mála, no comptable>:

<ADMIN> [assumptes relacionats amb l']energia elèctrica

raforku·notandi <m. -notanda, -notendur>:

consumidor m d'energia elèctrica, consumidora f d'energia elèctrica, abonat m, abonada f

raforku·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central elèctrica

◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques

raforku·ver <n. -vers, -ver>:

central elèctrica

raforku·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:

generació f d'energia elèctrica

raforku·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:

central f elèctrica

raf·peningar <m.pl -peninga>:

diners electrònics (→ rafeyrir)

raf·póstur <m. -pósts, -póstar>:

correu electrònic

raf·rás <f. -rásar, -rásir>:

circuit elèctric

raf·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:

computadora f [electrònica]

raf·retta <f. -rettu, -rettur. Gen. pl.: -retta>:

cigarreta electrònica

raf·rýmd <f. -rýmdar, no comptable>:

capacitància f (C)

raf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

electrònic -a

rafsegul- <en compostos>:

electromagnètic -a

rafsegul·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:

ona electromagnètica

raf·segull <m. -seguls, -seglar>:

electroimant m

rafsegul·magn <n. -magns, no comptable>:

electromagnetisme m

rafsegul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

electromagnètic -a

rafsegul·svið <n. -sviðs, -svið>:

camp electromagnètic

raf·silfur <n. -silfurs, no comptable>:

diners electrònics (→ rafeyrir)

raf·sjá <f. -sjár, -sjár. Gen. pl.: -sjáa; dat.pl.: -sjám>:

electroscopi m

raf·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðið ║ e-ð>:

soldar una cosa amb soldador elèctric

♦ rafsjóða e-ð við e-ð: soldar una cosa a una cosa

♦ rafsjóða e-ð saman: soldar dos fragments d'una cosa esbocinada

raf·skaut <n. -skauts, -skaut>:

elèctrode m

raf·spenna <f. -spennu, no comptable>:

tensió f [elèctrica], voltatge m

raf·spennir <m. -spennis, -spennar>:

transformador m [elèctric]

raf·straumur <m. -straums, -straumar>:

corrent elèctric

raf·strengur <f. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:

cable elèctric

raf·stuð <n. -stuðs, pl. no hab.>:

descàrrega elèctrica, enrampada f

raf·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:

elèctric -a (mogut o activat elèctricament)

♦ rafstýrt sjúkrarúm: llit elèctric [d'hospital, cures intensives, malalt crònic etc.]

raf·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central elèctrica

rafstöðu- <en compostos>:

electrostàtic -a

raf·suða <f. -suðu, no comptable>:

soldadura f [elèctrica] (o: soldatge m [elèctric]) per arc

♦ rafsuða sem hlíft er með eðallofttegundum: soldadura f (o: soldatge m) per arc amb protecció gasosa i elèctrode d'aportació, soldadura f (o: soldatge m) [per arc] sota protecció gasosa amb fil fusible

♦ → handrafsuða “soldadura (o: soldatge) manual per arc amb elèctrode revestit (o: recobert)”

raf·svið <n. -sviðs, -svið>:

camp elèctric

raf·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid succínic (HOOC(CH2)2COOH)

raf·taug <f. -taugar, -taugar>:

cable elèctric

raf·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:

dibuix electrònic

raf·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:

música electrònica

raftur <m. rafts, raftar>:

cabiró m, xebró m (Bal.) 

◊ enn er Þórr kom til Geirraðar, þá var þeim félǫgom vísat fyrst í gestahús til herbergis, oc var þar einn stóll til sætis, oc sat þar Þórr. Þá varð hann þess varr, at stóllinn fór undir hánom upp at ræfri. Hann stacc Gríðarveli upp í raptana oc lét sígaz fast á stólinn. Varð þá brestr mikill, oc fylgði scræcr. Þar hǫfðo verit undir stólinom dœtr Geirraðar, Giálp oc Greip, oc hafði hann brotit hrygginn í báðom: i quan en Þór va arribar a cal Geirrøðr, els dos companys foren duts a la casa d'hostes a llur cambra i dins ella només hi havia una única cadira per seure i en Þórr s'hi va asseure. Aleshores se'n va adonar que la cadira sota seu pujava cap al sostre. Va clavar el bastó Gríðarvǫlr a dalt, als cabirons, i [agafant-s'hi, se sollevà i a continuació] es va deixar caure amb tot el seu pes damunt la cadira. Aleshores hi hagué un gran espetec seguit d'un esgarip. Resulta que les filles d'en Geirrøðr, la Gjálp i la Greip, eren davall la cadira i ell els havia trencat l'espinada a totes dues

♦ ríða röftum: <LOC FIG> [pre]dominar (estar molt estès)

raf·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

aparell elèctric

raftækja·búð <f. -búðar, -búðir>:

botiga f d'aparells elèctrics

raftækja·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

comerç m d'aparells elèctrics, botiga f d'aparells elèctrics

raf·tækni <f. -tækni, no comptable>:

electrotècnia f, electrònica f

raf·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:

xarxa f de subministrament elèctric, instal·lacions elèctriques

rafveitu·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:

[qualificació f professional en] xarxes f.pl de subministrament elèctric

raf·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:

electricista m & f

raf·vélavirki <m. -vélavirkja, -vélavirkjar>:

mecànic m electricista, mecànica f electricista, electromecànic m, electromecànica f

raf·vélavirkjun <f. -vélavirkjunar, no comptable>:

[qualificació f professional en] electromecànica f

raf·viðnám <n. -viðnáms, no comptable>:

<ELECTR> resistència f elèctrica

raf·virki <m. -virkja, -virkjar>:

electricista m & f

rafvirkja·meistari <m. -meistara, -meistarar>:

electricista m & f

raf·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:

qualificació f professional com a electricista/instal·lador elèctric

raf·væða <-væði ~ -væðum | -væddi ~ -væddum | -vætt ║ e-ð>:

electrificar una cosa (regió, vila etc.)

raf·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:

electrificat -ada (regió, vila, llar, empresa etc.)

raf·væðing <f. -væðingar, no comptable>:

electrificació f (fer arribar l'electricitat a regió, vila etc.)

raf·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:

electròlit m

raf·ögn <f. -agnar, -agnir>:

1. <GEN> partícula elèctrica

2. <†> <FÍS> electró m (→ rafeind)

Ragga <f. Röggu, no comptable>:

hipocoreuma de → Ragnhildur ‘Ragnhildur, ginecònim’

raggaðar·klæði <n.pl -klæða>:

<HIST> roba tofuda

◊ eptir dauða Hrings konungs tók Ragnarr, sonr hans, konungdóm yfir Svíaveldi ok Dana. Þá gengu margir konungar á ríkin, ok lǫgðu undir. En þvíat hann var ungr maðr, ok sýndist þeim hann lítt fallinn til ráðagerðar eða landstjórnar. Þá var einn jarl í Vestra-Gautlandi, er Herrauðr hét, hann var jarl Ragnars konungs. Manna var hann vitrastr ok hermaðr mikill. Hann átti eina dóttur, er Þóra borgarhjǫrtr var kǫlluð. Hún var allra kvenna fríðust, þeira er konungr hafði spurt til. Jarlinn, faðir hennar, hafði gefit henni einn yrmling í morgingjǫf. Hún fœddi hann fyrst í eski sínu. En þessi ormr varð svá mikill um síðir, at hann lá í kring um skemmuna ok beit í sporð sér. Hann gerðist þá svá ólmr, at menn þorðu eigi at koma nær skemmunni nema þeir, er honum gáfu mat eða þjónuðu jarls dóttur, en hann át uxa um dag. Fólkit óttaðist mjǫk, ok vissu, at hann mundi mikinn skaða gera, svá mikill ok ólmr, sem hann var þá orðinn. Jarl strengdi þá þess heit at bragarfulli, at hann skyldi þeim einum manni gipta dóttur sína, Þóru, er dræpi orminn eða þyrði at ganga til tals við hana fyrir orminum. Ok er Ragnarr konungr spyrr þessi tíðendi, þá ferr hann í Vestra-Gautland. Ok er hann átti skammt til býjar jarlsins, þá fór hann í raggaðar klæði (Guðni Jónsson i Bjarni Vilhjálmsson esmenen en rǫgguð klæði, plural d'idèntic significat; Eiríkur Jónsson i Finnur Jónsson porten raggað klæði, d'idèntic significat, però en singular), brœkr ok kápu, ok ermar á ok hǫttr. Þau klæði váru þœfð með sand ok tjǫru ok tók í hǫnd sér eitt mikit spjót, en var gyrðr sverði, ok gekk svá einn frá sínum mǫnnum ok til býjar jarlsins ok skemmu Þóru. Ok þegar ormrinn sá, at þar var kominn ókunnr maðr, þá reistist hann upp ok blés eitri móti honum. En hann skaut móti skildinum ok gekk at honum djarfliga ok lagði hann með spjóti í hjartat. Ok síðan brá hann sínu sverði ok hjó af orminum hǫfuðit, ok fór þat svá sem segir í sǫgu Ragnars konungs, at hann fekk síðan Þóru borgarhjǫrt. Ok síðan lagðist hann í hernað ok frelsti allt sitt ríki. Hann átti með Þóru tvá syni. Hét annarr Eiríkr, en annarr Agnarr. Ok er þeir váru nokkurra vetra gamlir, þá tekr Þóra sótt ok andaðist. Síðan fekk Ragnarr Áslaugar, er sumir kalla Randalín, dóttur Sigurðar Fáfnisbana ok Brynhildar Buðladóttur. Þau áttu fjóra syni. Ívarr beinlausi var elstr, þá Bjǫrn járnsíða, þá Hvítserkr, þá Sigurðr. Þat var mark í auga honum, at svá var sem ormr lægi um sjáldrit, ok því var hann kallaðr Sigurðr ormr í auga: després de la mort del rei Hringr, el seu fill Ragnarr va pujar al poder a Suècia i Dinamarca. Quan això va passar, molts de reis van atacar el país i el sotmeteren: creien, ja que encara era jove, que no seria pas capaç de prendre decisions o de governar el país. Al Gautland de ponent hi havia un iarl que nomia Herrauðr. Era un dels iarls del rei Ragnarr. Era l'home més savi que hi havia i un gran guerrer. Tenia una filla que nomia Þóra Cérvola-de-la-Ciutat. Era la més bella de totes les dones de què hagués sentit parlar mai el rei. El iarl, son pare, li havia donat un drac petit com a morgingjǫf o regal de primera nit de casada (l'ús d'aquest terme jurídic aquí, és molt estrany. La morgingjǫf designava el regal que el nuvii feia a la nuvia el matí després de la primera nit de casats. Si no volem assumir que s'acabava de cometre un incest, cal donar a aquest mot un significat que no té enjondre més, el de: regal matinal, que, al meu entendre, manca de tota lògica, raó per la qual crec que aquí l'ús d'aquest terme és una forma relativament eufemística de descriure l'incest entre pare i filla). Al començament, ella el guardava dins una arqueta. Però amb el temps, el drac es va fer tan gran que s'enrevoltillava tot al llarg de la paret de la seva skemma i es mossegava la cua. Es va fer tan ferotge que ningú no gosava acostar-se a l'skemma, tret dels seus servents i dels qui li donaven de menjar: menjava un bou cada dia. La gent estava molt espantada i podien pla veure que, tan gran i ferotge com havia tornat, acabaria fent un gran dany. El iarl va fer aquesta solemne promesa mentre buidava un bragarfull: que no donaria la mà de la seva filla Þóra més que a aquell que matés el drac o que gosés anar-hi i parlar amb ella, sa filla, davant el drac. I quan el rei Ragnarr va sentir aquestes noves, va fer cap al Gautland de ponent; quan ja li faltava poc per arribar a les cases del iarl, es va posar ‘roba tofuda’, calçons i una capa amb mànigues i caputxa. Aquesta roba havia estat tractada amb sorra i quitrà, va agafar amb la mà una gran llança, i es va posar una espasa al seu cinyell, i, d'aquesta manera va deixar enrere els seus homes i va caminar totsol cap a les cases del iarl i l'skemma de la Þóra. I tan bon punt el drac va veure que hi havia arribat un foraster, es va fer enrere i li va bufar verí a sobre, però ell es va posar l'escut al davant i atacà amb coratge el drac i li travessà el seu cor amb la seva llança. Després, va desembeinar l'espasa i li va tallar el cap. I aleshores va passar el que ja es conta a la Saga del rei Ragnarr: que ell es va casar amb la Þóra Cérvola-de-la-ciutat. I després, va emprendre la guerra i va alliberar tot el seu regne. Amb la Þóra va tenir-hi dos fills: l'Eiríkr i l'Agnarr. Quan ja varen tenir un parell d'anys, la Þóra es va posar malalta i va morir. Després, en Ragnarr es va casar amb l'Áslaugr, a qui n'hi havia que deien Randalín, la filla d'en Sigurðr, el matador del drac Fáfnir, i la Brynhildr Buðladóttir. Tingueren quatre fills. L'Ívarr Sense-ossos n'era el major, després venien en Bjǫrn Costat-de-ferro, en Hvítserkr i en Sigurðr. Aquest darrer tenia un senyal a l'ull que era com si un drac serpentiforme estigués enrevoltillat tot al voltant de la nineta de l'ull, i per això li deien Sigurðr Drac-a-l'ull

rag·geit <f. -geitar, -geitur>:

covard m, covarda f

rag·menni <n. -mennis, -menni>:

covard m, covarda f

rag·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

covardia f

◊ góðir hǫfðingjar, ǫllum yðr sé kunnigt, hversu mikinn údrengskap þessir tveir konungar hafa gert við mik, svikit son minn ok flýit brott undan hans hǫfuðmerki sakir bleyði ok ragmennsku: bons prínceps, sia de tots vosaltres sabuda la gran vilania que aquests dos reis m'han fet: han traït el meu fill fugint de sota el seu estendard principal per covardia i poruguesa

ragn <n. ragns, no comptable>:

renecs m.pl

ragna:

gen. de → regin “les puixances [divines], els déus”

ragna <ragna ~ rögnum | ragnaði ~ rögnuðum | ragnað>:

renegar

♦ blóta og ragna: blastomar i renegar

Ragnar <m. Ragnars, pl. no hab.>:

Ragnar m, Reiner m (andrònim)

Ragnar:

Gen. de → Rögn "nom de dona"

ragna·rök <n.pl -raka>:

variant ortogràfica moderna aglutinada de → ragna rök ‘[acompliment d]el destí dels déus’

ragna·rökkur <n. -rökkurs, no comptable>:

variant ortogràfica moderna aglutinada de → ragna rökkur ‘el crepuscle dels déus’

Ragn·hildur <f. -hildar, pl. no hab.>:

Ragnhildur f (ginecònim)

ragur, rög, ragt <adj.>:

1. <†> (samkynhneigður) efeminat -ada, marieta

2. (blauður, huglaus) covard -a (acovardit & poruc -uga, pusil·lànime)

◊ veit ek víst, ef ek hefði þar verit, at eigi mundi þessi ferð hafa orðit jafnhæðilig, ok fyrri skyldu vér þar hafa fallit allir, hvárr um þveran annan, en at láta eltast sem ragar geitr fyrir vargi: sé del cert que, si jo hi hagués estat, aquesta expedició no hauria resultat tan afrontosa com ha estat i hauríem consentit a deixar-nos matar tots, caiguent els uns damunt els altres abans que deixar-nos empaitar com a cabres que corren acollonades davant un llop

◊ þat sé ek á þér, Hrossþjófr, at þú mælir feigum munni ok þér allir félagar, því at eigi óttast Hrólfr konungr yðr þótt þér væruð menn, en nú hálfu síðr, er þér skrektið sem ragar skógargeitur: et veig a la cara, Hrossþjófr, que parles com un home que sap que ha de morir prest i el mateix dic de tots vosaltres, companys, car el rei Hrólfr no us tindria por encara que fóssiu homes i ara, que esteu espantats com a cabretes de bosc porugues, no us en tindrà ni la meitat del que us en tindria

◊ uggir mik eigi muni ykkr betr fara en þeim leiðu þrælum, er verja skyldu land þitt ok drekann Skrauta, hverir fljótt fellu fyrir oss sem ragar skógargeitr: temo que no us anirà gaire millor del que ha anat als detestables esclaus que havien de defensar les teves terres i el drac Skrauti (= vaixell!) i als quals hem donat mort ben ràpidament com si haguessin estat cabres porugues de bosc

◊ nú munu þau umskipti nokkur vera orðin í Noregi, er oss munu enn eigi opinber, því at ek kenni hér drekann Skrauta, ok mun þá enn eigi enduð deila vár á meðal. Skulum vér fyrr falla með hreysti en vér ragir reynumst: pel que es veu, hi deuen haver hagut grans canvis a Noruega que encara no coneixem perquè reconec aquí el drac Skrauti i [per tant,] la disputa que hi havia entre nosaltres encara no deu haver acabat. Val més que caiguem amb homenia abans que demostrem ésser uns covards [tot fugint]

ragú <n. ragús, ragú>:

<CULIN> ragut m, estofat m

ragú·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:

<CULIN> salsa f de ragut

Rahab <f. inv., pl. no hab.>:

Rahab f (רָחָב)

rak <n. raks, rök>:

1. (kveikur) ble m  (de llum: llàntia, espelma etc.)

2. (heydreifar) deixalles f.pl de fenàs (conjunt de brins de fenàs que queden després de la sega o l'empacat)

◊ þar gengur ein mýri ofan úr hálsinum og var þar á slátta mikil og hafði Þorbjörn látið slá þar mikið hey og var þá fullþurrt. Ætlaði hann það heim að binda og sveinninn með honum en kona tók rökin. Grettir reið nú neðan á teiginn en þeir feðgarnir voru ofar og höfðu bundið eina klyf en voru þá að annarri. Þorbjörn hafði sett skjöld sinn og sverð við klyfina en sveinninn hafði handöxi hjá sér: allà, des del coll de la muntanya, s'estenia per avall un aiguamoll en el que hi havia un redol gros de fenàs. En Þorbjörn hi havia fet segar molt de fenàs que ara ja estava ben sec. Volia lligar-lo i dur-lo-se'n a les cases del mas; el seu vailet l'ajudava, mentre que la seva dona anava recollint amb uns rampins les deixalles que es feien. En Grettir es va dirigir cap al redol de prada des de la part de baix, mentre que pare i fill es trobaven més amunt. Ja havien lligat una somada i estaven lligant la segona. En Þorbjörn havia deixat l'escut i l'espasa recolzats en la somada ja lligada, el vailet, emperò, portava a sobre una destral petita

♦ hirða rökin: #1. <AGR> recollir les restes o deixalles de fenàs que hagin quedat després de la collita i/o l'empacament; #2. <LOC FIG> recollir el que els altres han llençat

rak:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → reka “empènyer”

raka¹ <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakað ║ e-n ~ e-ð>:

1. <GEN> afaitar algú ~ una cosa

♦ rakið hnakkan!: arregleu-me el clatell (a la barberia)

♦ gerið svo vel að raka mig: afaitat, sisplau!, que em podrà afaitar sisplau?

♦ raka á sér e-ð: afaitar-se una cosa (cosa = part del cos afaitada)

◊ þú vilt að Tito og Baltasar raki á þér punginn eða heyra 76 mínúta langt munnhörpusóló í blússtíl!: [les opcions són:] deixaràs que en Tito i en Baltasar t'afaitin la collonera o sentir durant 75 minuts un solo d'harmònica a l'estil dels blues

2. <sig>: afaitar-se

◊ þú gast að minnsta kosti rakað þig: almenys podries haver-te afaitat

♦ raka sig á hverjum degi: afaitar-se cada dia

♦ raka sig á hverjum morgni: afaitar-se cada matí

♦ raka sig á morgnana áður en hann fer í vinnuna: afaitar-se els matins abans d'anar a la feina

♦ raka sig í fyrsta sinn: afaitar-se per primera vegada

♦ raka sig með rakhníf: afaitar-se amb navalla

♦ raka sig með rafmagnsrakvél: afaitar-se amb màquina d'afaitar elèctrica

3. (um líkamshár) rasurar una cosa, depilar una cosa (llevar o llevar-se el pèl d'extremitats i aixelles, tant amb maquineta com a la cera o amb cremes)

◊ ég hef aldrei séð Anítu í sundfötum. Hún rakar sig ekki undir höndunum sem þýðir að hún rakar sig örugglega heldur ekki á fótunum: no he vist mai l'Aníta en banyador. No es depila les aixelles i això vol dir que segurament tampoc no es depila les cames

♦ raka hár af leggjum og handarkrika: rasurar-se cames i aixelles

♦ raka á sér fótleggina: rasurar-se les cames

raka² <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakað>:

<AGRIC> rastellar (o: rampinar) (anar darrere el segador de fenàs i arreplegar el fenàs segat amb els rampins)

♦ raka heyi saman: amuntegar fenàs amb els rampins

♦ raka fé saman: <LOC FIG> arreplegar una fortuna, fer cabal

raka·blettur <m. -bletts, -blettir>:

taca f d'humitat

♦ rakablettir á veggjum: taques d'humitat a les parets

rakaður, rökuð, rakað <adj.>:

1. (skegg) afaitat -ada  (barba, mostatxos)

2. (líkamshár: með rakblaði, [rafknúinni] rakvél o.s.fr.) rasurat -ada  (pèl de cos amb raor, maquineta d'afaitar etc.)

3. (líkamshár: með vaxi, kremi o.s.fr.) depilat -ada  (pèl de cos amb cera, crema depilatòria etc.)

4. (um sauð-, geitar- e. nautaskinn) ragut -uda  (pell de cabra, ovella, bou etc.)

raka·krem <n. -krems, -krem>:

crema f hidratant

raka·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> sense humitat, no humit -ida

2. (ástæðulaus, tilefnislaus) sense substància, sense fonament, infundat -ada (immotivat)

♦ rakalaus lygi: una pura mentida, una mentida sense cap mena de fonament

raka·mælir <m. -mælis, -mælar>:

higròmetre m

raka·stillir <m. -stillis, -stillar>:

higròstat m

rakara·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

barberia f (→ hárgreiðslustofa)

rakari <m. rakara, rakarar>:

barber m

♦ rakarinn í (o: frá) Sevilla: el barber de Sevilla

rak·blað <n. -blaðs, -blöð>:

fulleta f d’afaitar

rak·bursti <m. -bursta, -burstar>:

brotxa f d'afaitar

Rakel <f. Rakelar, no comptable>:

Raquel f

raketta <f. rakettu, rakettur. Gen. pl.: raketta>:

coet m (foc d'artifici & míssil)

rak·froða <f. -froðu, no comptable>:

escuma f d'afaitar

rak·gel <n. -gels, -gel>:

gel m d'afaitar, gel m d'afaitat

rak·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

navalla f, raor m (Bal.) 

◊ bakkinn á rakhnífnum: l'esquena de la navalla

◊ eggin á rakhnífnum: el fil de la navalla

♦ rakhnífur Ockhams: la navalla d'Occam, el principi (o: la llei) de parsimònia, el principi de l'economia del pensament

raki <m. raka, no comptable>:

humitat f

♦ raki í gólfinu ~ veggnum: humitat al terra ~ a la paret

rakið:

supí de → rekja “desembullar; seguir”

rakinn, rakin, rakið:

1. participi de pretèrit de → rekja “desembullar; seguir”

2. <FIG> autèntic -a, absolut -a, tot -a un -a, veritable

♦ það er rakinn dónaskapur: és un autèntic desvergonyiment

♦ það er rakinn óþokki: és un autèntic fill de puta

♦ þetta er alveg rakið: <LOC FIG> això és absolutament ideal

rakka <rakka ~ rökkum | rakkaði ~ rökkuðum | rakkað ║ e-ð~e-n niður>:

parlar malament d'una cosa~algú (denigrar, difamar, detractar, posar verd)

rakkara·pakk <n. -pakks, no comptable>:

<FAM> xusma f, púrria f, gentussa f, banda f d'arreplegats

rakkari <m. rakkara, rakkarar>:

1. <HIST = hundari, hundadrápari> caner m (encarregat d'agafar els cans aperduats i matar-los. A Islàndia solia fer aquesta feina l'ajudant del botxí)

2. (þorpari, þrjótur) canalla m (brètol, fill de puta)

rakki¹ <m. rakka, rakkar >:

gos m, brac m, cus m (Mall.), cussa f (Mall.) 

rakki² <m. rakka, rakkar >:

<NÀUT> raca f

rak·krem <n. -krems, -krem>:

crema f d’afaitat, crema f d’afaitar

rak·leiðis <adv.>:

directament (sense aturar-se ni desviar-se enlloc)

rak·leitt <adv.>:

directament (sense aturar-se ni desviar-se enlloc)

rakna <rakna ~ röknum | raknaði ~ röknuðum | raknað>:

I. <absolut>:

1. (rekjast sundur, losna) desfer-se (deslligar-se)

◊ saumurinn er að rakna: la costura s'està desfent

◊ þá lagði Haraldr konungr skip sín at eyju nǫkkurri, þat var lítit land ok úbyggt, þeir hǫfðu drykkfátt á skipunum, þeir gengu upp á eyna, ok leituðu vatns, ok fundu ekki, ok sǫgðu konungi; þá lét hann leita, ef fyndist lyngormr nǫkkurr, ormrinn fannst, ok fœrðu þeir konungi. Konungr mælti: "Eigi mætti ormrinn lifa, ef hann hefði ekki at drekka, kann vera at hann viti hér vatn, þótt vér finnim eigi." Lét konungr þá fœra orminn til elds, baka hann ok mœða, at hann skyldi þyrsta sem mest, síðan var þráðr bundinn við sporð orminum, ok var hann lauss látinn, en þráðrinn raknaði af hǫrhnoða; gengu menn eptir orminum, þar til er hann hrøkktist í jǫrð niðr. Konungr bað þar til grafa; var svá gert ok fundu þeir þar vatn, svá at eigi skorti: el rei Haraldr va ancorar les seves naus a una illa. Era un territori petit i deshabitat. A les naus hi tenien gran escassetat d'aigua. Van desembarcar a l'illa i hi van cercar aigua però no n'hi varen trobar i ho digueren al rei. Aquest aleshores els va fer cercar per veure si trobarien algun lyngormr. Trobaren la serp i la portaren al rei. El rei els va dir: "La serp no podria pas viure aquí si no hi tingués aigua per beure, així que, encara que nosaltres no la trobem, és ben possible que la serp sàpiga on n'hi ha". Aleshores el rei va fer portar la serp al foc que s'hi rescalfés i esgotés a fi que acabés tenint tanta de set com fos possible; tot seguit, a la serp li lligaren un fil a la cua i l'amollaren i el fil s'anà descabdellant del cabdell. Els homes varen seguir la serp fins que es va enterrar dins la terra. Aleshores el rei els va manar que cavessin en aquell indret; així ho feren i hi trobaren aigua i tanta, que ja no en tingueren escassetat

♦ láta e-ð rakna: desfer una cosa

◊ nei, sú fasta, sem mér líkar, er að leysa fjötra rangsleitninnar, láta rakna bönd oksins, gefa frjálsa hina hrjáðu og sundurbrjóta sérhvert ok, það er, að þú miðlir hinum hungruðu af brauði þínu, hýsir bágstadda, hælislausa menn, og ef þú sér klæðlausan mann, að þú þá klæðir hann og firrist eigi þann, sem er hold þitt og blóð: vet ací el dejuni que m'agrada: trencar les cadenes de la iniquitat, desfer els lligams de qualsevol jou, deixar anar lliures els oprimits i trencar tota mena de jou; comparteix el teu pa amb el qui té fam i fes entrar dins ca teva els indigents sense asil: si veus un home nu, cobreix-lo, i no t'apartis ni allunyis del qui és carn i sang teva

♦ láta rakna hendur sínar af e-u: (láta af hendi) deixar anar una cosa, amollar una cosa

◊ Þórður togaði sverðið og þeir er með honum voru þar til er þorninn gekk í sundur í sverðsfetlinum. Var þá laust sverðið. Sigurður hélt um skálpinn [sverðsins], Þórður greip sverðið úr slíðrum. Tók Jón járnbúkur við því en þeir héldu á umgjörðinni. Og í því kom að Brandur ábóti og Böðvar. Bað ábóti þá eigi deila um það er lítils væri vert „en þú, Sigurður munt eigi vilja að hljótist jafnillt af þér sem fyrr.“ Þreif Kolbeinn um handlegg Sigurði fyrir ofan úlflið. Lét Sigurður þá rakna hendur af skálpinum. Hrafn mælti þá nokkur háðungarorð til Þórðar: „Er slíkt vel fallið að launa þér síðar.“: en Þórður va estirar l'espasa juntament amb els qui anaven amb ell fins que es va trencar la pua de la sivella de la corretja de la beina de l'espasa. Aleshores l'espasa es va amollar. En Sigurður es va quedar amb la beina de cuiro, mentre en Þórður treia l'espasa de dins la beina. En Jón járnbúkur la va agafar, mentre els altres continuaven agafant la corretja de la beina. Amb això s'hi acostaren a ells l'abat Brandur i en Böðvar. L'abat els va demanar que no es barallessin per una cosa que tenia poc valor „i tu, Sigurður no hauries de voler provocar tant d'infortuni com has fet anteriorment.“ En Kolbeinn va agraponar en Sigurður pel braç, per damunt el colze. En Sigurður aleshores va amollar la beina de cuiro. En Hrafn aleshores va dir algunes paraules de sorna al Þórður: „Quedarà bé que t'ho fem pagar en una altra ocasió.“

◊ þykir honum hún leggja sjaldnar tíu fingur upp sér um háls en verið hafði. Lyftist þeim þá lítt reiði í sínu rúmi en reiði hvers manns er í galli en líf í hjarta, minni í heila, metnaður í lungum, hlátur í milti, lystisemi í lifur. Það barst að einn aftan þá er Þorkell og Þormóður vildu ganga út til skemmu og Sigríður með þeim þá tók Loðinn til Sigríðar og hélt henni en hun togaðist úr höndum honum. Og er Þormóður sér þetta þá tekur hann í hönd Sigríði og vill kippa henni úr höndum Loðni en það gengur eigi skjótt. Þorkell sér á þæfu þeirra. Hann mælti þá við Loðin: "lát þú Sigríði fara leiðar sinnar. Óskuggasamlegt er allt um vistir hennar á kveldunum í skemmunni. Brennur þar ljós bjart. Mun eg gæta hennar uti þar á kveldum, svo að eigi skal að verða um hennar ráð það er henni sé til svívirðingar né þér til sneypu en þú gæt hennar þess á milli." Nú við þessi orð Þorkels þá lætur Loðinn rakna hendur af Sigríði og fer hún leiðar sinnar með þeim Þorkeli og Þormóði. Og var nú kyrrt um hríð: a ell li va semblar que ella ja no l'abraçava tan sovint com havia solgut fer. Aleshores es va aixecar una mica de còlera en el seu lloc (això és, el lloc del cos humà on neix), car la còlera d'un home es troba al seu fel de la mateixa manera que l'alè de la vida es troba en el seu cor, la memòria en el cervell, l'ambició (cf. Baetke 1987, pàg. 417: metnaðr f. <...> 4. Hochmut, Ehrgeiz: hefir þú metnað til at vera mest metin du hast den Ehrgeiz, die Angesehenste zu sein. La teoria psicofisiològica ja es troba a Sant Isidor de Sevilla, Etimologies XI) en els pulmons, la rialla a la melça i el desig carnal en el seu fetge. Es va esdevenir que un vespre en Þorkell i en Þormóður, en voler sortir per dirigir-se a l'skemma [on estaven allotjats], acompanyats per la Sigríður, que en Loðinn va agafar la Sigríður i no la volia amollar per més que ella intentava alliberar-se'n. I quan en Þormóður va veure això, va agafar la mà de la Sigríður i va intentar amb una estrebada que en Loðinn l'amollés, però no va resultar tan senzill de fer. En Þorkell es mirava llur forcejament. Va dir al Loðinn: "Deixa que la Sigríður faci el seu camí. No hi ha res de sospitós en la seva estada de tard i de vespre a l'skemma [on nosaltres dos estem allotjats]. Està molt ben il·luminada. Jo tindré esment d'ella de manera que, pel que fa a la seva relació amb tu, no deixaré que passi res que a ella li sigui una deshonra ni un vergonya per a tu. Tu, ten-li esment la resta del temps". Llavors, amb aquestes paraules d'en Þorkell, en Loðinn va amollar la Sigríður i ella va fer el seu camí amb en Þorkell i en Þormóður i hi hagué tranquil·litat durant un cert temps

2. (trosna) esfilagarsar-se (esfilar-se, desfer-se en fils)

3. (mæðast, veikjast, missa mátt) defallir (perdre forces, fer figa)

◊ «En svá góðr drengr ok mikill hǫfðingi, hví barðistu á svá vándum hesti, at hann fekk eigi borit þik ok eigi stóðst hann eitt lag? Ek veit einn hest, herra, ok er nú þriggja vetra gamall, ok ef þú kemr á hans bak, þá skaltu leggja þínu spjóti óhræddr, hvar sem þú vilt, ok ek legg þér at veði mitt hǫfuð, at fyrr skal rakna þinn inn sterki armr ok inn digri en hans hryggr skyli vikna»: però tu, que ets un gran cabdill i un bon cavaller, per què lluites a dalt d'un cavall tan xerec que no ha pogut ni dur-te ni ha aguantat una sola envestida? Sé d'un cavall, senyor, que ara té tres anys, i que, si el muntes, podràs colpir amb la teva llança sense temor on vulguis i m'hi jugo el cap que abans defallirà el teu braç, fort i gruixut, que no pas que la seva gropa cedirà sota teu

4. (skila aftur) restituir (tornar)

♦ láta e-ð rakna: tornar una cosa, restituir una cosa

 

II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:

A. <af hendi>: 

1. <rakna e-ð af hendi>: donar una cosa (fer donació d'una cosa, contribuir amb una cosa)

♦ láta e-ð rakna af hendi: donar una cosa, fer donació d'una cosa

◊ þrem sinnum á ári skal allt þitt karlkyn birtast frammi fyrir Drottni Guði þínum á þeim stað, sem hann mun velja: á hátíð hinna ósýrðu brauða, á viknahátíðinni og á laufskálahátíðinni. Og fyrir Drottin skal enginn koma tómhentur. Hver og einn skal koma með það, er hann getur látið af hendi rakna, eftir þeirri blessun, sem Drottinn Guð þinn hefir veitt þér: tres vegades l'any, tots els homes d'entre vosaltres compareixeran davant Jahvè, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit: per la festa dels pans àzims, per la festa de les setmanes i per la festa dels tabernacles. Ningú no es presentarà davant Jahvè amb les mans buides. Cadascú s'hi presentarà amb el que pugui donar segons la benedicció que Jahvè, el teu Déu, t'haurà concedit

◊ Ísraelsmenn færðu Drottni þessar gjafir sjálfviljuglega, hver maður og hver kona, er fúslega vildi láta eitthvað af hendi rakna til alls þess verks, er Drottinn hafði boðið Móse að gjöra: els israelites portaven voluntàriament aquestes ofrenes a Jahvè, tots els homes i totes les dones que se sentien moguts per llur cor a contribuir a l'obra que Jahvè havia manat a Moïsès de fer

 

B. <upp>: 

1. <rakna upp>: desfer-se esfilagarsar-se (roba, cosit, trena)

◊ fléttan raknar upp: la trena s'està desfent, la trunyella es desfà

◊ saumurinn raknar upp: la costura es desfà

 

C. <úr>: 

1. <rakna úr rotinu>: retornar, tornar en si (cf. → ranka)

2. <það raknar [fram] úr fyrir honum>: <LOC FIG> se li obre una possibilitat

 

D. <við>: 

1. <rakna við>: retornar, tornar en si (cf. → ranka)

 

rak·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:

1. (í stykki) sabó m d'afaitar (en forma de barreta)

2. (froða í stauki eða úðabrúsa) escuma f d'afaitar (escuma d'afaitar envasada en esprai)

rak·skafa <f. -sköfu, -sköfur. Gen. pl.: -skafa>:

(með fjarlægjanlegu raksköfublaði á endanum) maquineta f d'afaitar (manual, amb capçal canviable)

rak·spenna <f. -spennu, -spennur. Gen. pl.: -spenna>:

<ELECTR> tensió f de corrent continu

rak·spíri <m. -spíra, no comptable>:

loció f aftershave, aftershave m, loció f per després de l'afaitat

rakstraums·rafali <m. -rafala, -rafalar>:

1. <GEN> generador m de corrent continu

2. <AUTOM: bifvélarrafali> dinamo f de cotxe

rak·straumur <m. -straums, no comptable>:

<ELECTR> corrent continu

rakstur¹ <m. raksturs (o: rakstrar), no comptable>:

(skeggrakstur) afaitat m

♦ áburður [fyrir húðina] eftir raksturinn: bàlsam m per després de l'afaitat

♦ gel fyrir húðina eftir raksturinn: gel m per després de l'afaitat

♦ gel fyrir rakstur: gel m d'afaitar

♦ útbrot eftir raksturinn: vermellor f després de l'afaitat, erupció cutània després de l'afaitat

rakstur² <m. raksturs (o: rakstrar), no comptable>:

(heyrakstur) rampinada f (acció d'aplegar el fenàs ja segat amb els rampins de fenàs)

rakti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → rekja “desembullar; seguir”

rakur, rök, rakt <adj.>:

1. <GEN> humit -ida

♦ rakt hús: una casa humida

♦ rakt veður: un temps humit

2. (kenndur, hífaður) alegre (xiroi, una mica begut)

rak·vatn <n. -vatns, no comptable>:

loció f aftershave, aftershave m, loció f per després de l'afaitat (→ rakspíri)

rak·vél <f. -vélar, -vélar>:

1. (áhald) maquineta f d'afaitar (aparell no elèctric)

♦ einnota rakvélar: maquinetes d'afaitar d'usa i tirar

2. (rafmagnstæki) maquina f d'afaitar [elèctrica] (aparell elèctric)

♦ rafknúin rakvél: màquina d'afaitar elèctrica

rakvélar·blað <n. -blaðs, -blöð>:

fulleta f d'afaitar

rall¹ <n. ralls, röll>:

<AUTOM> ral·li m

rall² <n. ralls, röll>:

(svall) disbauxa f, farra f (gran gresca)

Rama <n. Rama, no comptable>:

Ramà f (רָמָה)

◊ hún sat undir Debórupálma milli Rama og Betel á Efraímfjöllum: sentenciava asseguda sota la palmera anomenada ‘Palmera de Deborà’, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d'Efraïm

ramaðan <m. ramaðans, ramaðanmánuðir>:

<RELIG> ramadà m (رَمَضان)

rama·kvein <n. -kveins, no comptable>:

<FIG> crits m.pl de Ramà, plany m de Ramà

♦ reka upp ramakvein: <LOC FIG> aixecar un clam de protesta

Ramayana <n. Ramayana, no comptable>:

<LITER> Ramaiana m, Rāmāyaṇa m

ramba <ramba ~ römbum | rambaði ~ römbuðum | rambað>:

1. (kjaga, slaga) anar ranquejant, balandrejant o fent tentines (amb la pota ranca, com un ànec o balancejant-se [caic-nocaic])

♦ ramba á e-ð: <FAM> ensopegar per casualitat amb...

♦ ramba inn á e-ð: <FAM> entrar per casualitat dins...

2. (reika um) rondar (rodar, deambular, errar)

♦ ramba um e-ð: <FAM> rondar per..., anar fent tombs per...

3. (rugga til) balancejar-se (balandrejar-se, gronxar-se)

♦ borðið rambar: la taula es gronxa, la taula no està plana

♦ ramba á barmi gjaldþrots: <LOC FIG> estar a punt de fer fallida, estar al caire de la fallida, estar a punt de fer ui (Bal.) 

4. (reigja sig, reigjast) caminar com un gallet (donant-se aires, d'una manera engallida)

5. (vega salt) columpiar-se (cast., ekki ritm./no lit.) (els infants)

6. <e-u>: (rugga) balancejar-se en... (moure's envant i enrere, engronsar-se en)

♦ ramba stólnum: balancejar-se amb la cadira, engronsar-se amb la cadira

rambaldi <m. rambalda, rambaldar>:

1. (ás í áttavita) busca f (de búixola)

2. (ás sem kirkjuklukka leikur á) biga f de campana (biga a la qual hom ha lligat o penjat una campana)

Rami <m. Rama, no comptable>:

<MITOL> Rama m, Rāma m

ramma <ramma ~ römmum | rammaði ~ römmuðum | rammað ║ e-ð inn>:

emmarcar una cosa, posar una cosa dins un marc

ramma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa m marc

ramma·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

<LITER> novel·la f d'enquadrament (novel·la, relat etc. en què una trama principal serveix de marc a una altra història secundària o a d'altres històries secundàries)

ramma·samningur <m. -samnings, -samningar>:

conveni m marc

◊ Rammasamningur Evrópuráðsins um samstarf byggðarlaga og svæðisbundinna yfirvalda yfir landamæri: Conveni marc del Consell d'Europa sobre cooperació transfronterera entre comunitats o autoritats territorials

ramm·aukinn, -aukin, -aukið <adj.>:

(rammefldur, tröllaukinn) molt forçut -uda (o: forcegut -uda), molt forçarrut -uda (Mall.) (posseïdor -a de gran força física, gairebé sobrenatural)

◊ maður hét Þorkell farserkur, systrungur Eiríks rauða; hann fór til Grænlands með Eiríki og nam Hvalseyjarfjörð og víðast milli Eiríksfjarðar og Einarsfjarðar og bjó í Hvalseyjarfirði; frá honum eru Hvalseyjarfirðingar komnir. Hann var mjög rammaukinn. Hann lagðist eftir geldingi gömlum út í Hvalsey og flutti utan á baki sér, þá er hann vildi fagna Eiríki, frænda sínum, en ekki var sæfært skip heima; það er löng hálf vika: hi havia un home que es deia Þorkell farserkur i era cosí de l'Eiríkur el roig. En Þorkell se'n va anar a Grenlàndia amb l'Eiríkur i es va establir al Hvalseyjarfjörður, el fiord de l'illa de les balenes, i a una àmplia zona entre l'Eiríksfjörður o fiord de l'Eiríkur, i l'Einarfjörður o fiord de l'Einar, i vivia al Hvalseyjarfjörður. D'ell en descendeixen els habitants del Hvalseyjarfjörður. Era un home molt forcegut. Va anar a cercar nedant un vell marrà a Hvalsey, l'illa de la balena, i el dugué a l'esquena fins a terra ferma un cop que volia complimentar l'Eiríkur, el seu cosí, però el seu vaixell no estava en condicions de navegar. De terra ferma fins a Hvalsey, l'illa de la balena, hi ha mitja vika

◊ Loðmundur hinn gamli hét maður, en annar Bjólfur, fóstbróðir hans; þeir fóru til Íslands af Vörs af Þulunesi. Loðmundur var rammaukinn mjög og fjölkunnigur. Hann skaut fyrir borð öndvegissúlum sínum í hafi og kvaðst þar byggja skyldu, sem þær ræki á land. En þeir fóstbræður tóku Austfjörðu, og nam (Loðmundur) Loðmundarfjörð og bjó þar þenna vetur: hi havia un home que es deia Loðmundur el vell i un altre Bjólfur. Aquest era fóstbróðir o germà de jurament d'en Loðmundur. Se n'anaren a Islàndia partint del Þufunes de Vörs. En Loðmundur posseïa grans forces sobrenaturals (?) i era versat en màgia. En arribar a Islàndia va llançar per la borda al mar les seves öndvegissúlur o columnes del setial i va dir que s'establiria allà on les columnes toquessin terra. Els dos germans de jurament van prendre possessió dels Austfirðir, els fiords de llevant, i allà en Loðmundur va prendre per a si el Loðmundarfjörður o fiord d'en Loðmundur i hi va viure tot aquell hivern

◊ varð einn borinn | í árdaga, / rammaukinn mjǫk, | rǫgna kindar; / nío bǫ́ro þann, | naddgǫfgan mann, / jǫtna meyjar | við jarðar þrǫm: n'hi hagué un que nasqué en els dies de la primera antigor, de força molt poderosa, del llinatge dels déus. Nou donzelles dels ètuns l'infantaren, el baró ínclit per ses llances (cf. Kuhn 1968³, pàg. 149: nadd-gǫfugr adj. speerberühmt (od. ähnl.: Hdl. 35 app.)), en els límits de la terra

ramm·byggður, -byggð -byggt <adj.>:

molt sòlid -a

◊ og ég gjöri þig gagnvart þessum lýð að rammbyggðum eirvegg, og þótt þeir berjist við þig, skulu þeir eigi fá yfirstigið þig, því að ég er með þér til þess að hjálpa þér og frelsa þig - segir Drottinn: i faré de tu, per a aquest poble, una muralla inexpugnable de bronze, i encara que combatin contra tu, no et podran vèncer, perquè jo seré amb tu, per socórrer-te i per alliberar-te - així diu Jahvè

♦ rammbyggð borg: plaça forta, ciutat emmurallada (קִרְיַת-עֹז, עִיר מִבְצָר)

◊ sjá, ég gjöri þig í dag að rammbyggðri borg og að járnsúlu og að eirveggjum gegn öllu landinu, gegn Júdakonungunum, gegn höfðingjum þess, gegn prestum þess og gegn öllum landslýðnum: guaita: avui faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze, enfront de tot el país, dels reis de Judà i dels governants, dels sacerdots i de la gent del poble

◊ erfiðara er að ávinna svikinn (נִפְשָׁע) bróður en að vinna rammbyggða borg, og deilur (וּמִדְיָנִים) slíkra manna eru sem slagbrandar fyrir hallardyrum: és més difícil guanyar-se el germà traït que no conquerir una ciutat amurallada: llurs plets són com les reixes davant les portes d'un palau

ramm·byggilega <adv.>:

molt fermament, molt sòlidament

◊ Bǫðvarr mælti: "Illr dauðdagi er þetta, ef vér skulum hér inni brenna, ok køra ek heldr at falla fyrir vápnum á sléttum velli, ok ill verða þá ævilok Hrólfs konungs, ef svá skal til ganga. Sé ek nú ekki annat ráð vænna en ganga svá fast á, at undan gangi þilin, ok brjótumst vér svá burt ór húsinu, ef þat má leikast," - en þat var þó ekki barnaspil, húsit var rammbyggiliga smíðat, - "ok hafi svá hverr mann fyrir sér, er vér komum út, ok munu þeir þá enn skjótt blotna": en Bǫðvarr va dir: "morir cremats aquí dins serà una mort ben dolenta, així que trio morir sota les armes en terreny obert, com dolenta serà la fi de la vida del rei Hrólfr si això arriba a passar. No hi veig millor sortida que la de llançar-nos amb força contra les posts de la paret de fusta per esbutzar-la i fugir de dins la casa pel forat si ho aconseguim", -[i deia això perquè] fer-ho no resultaria un joc d'infants perquè la casa estava construïda ben sòlidament, "i que cadascun de nosaltres triï un home per enfrontar-s'hi quan sortirem, que llavors aquests d'aquí defora perdran el valor en un tres-i-nores"

ramm·byggilegur, -byggileg, -byggilegt <adj.>:

molt ferm -a, molt sòlid -a, molt estable

ramm·bygglegur, -byggleg, -bygglegt <adj.>:

molt difícil i dur -a per a viure-hi

◊ en er þeir váru skildir, þá ríða þeir Guðmundr prestr ok Sigurðr þangat sem maðr hafði farit sér sjálfr, ok var þar rammbyggligt, þvíat sá gekk aptr, ok vildi Sigurðr at Guðmundr prestr blezaði þann stað: quan s'hagueren acomiadat d'en Kolbeinn Tumason, en Guðmundr el prevere va cavalcar amb en Sigurðr [Ormsson] fins a l'indret on s'hi havia suïcidat un home. En Sigurðr volia que en Guðmundr beneís l'indret, ja que viure-hi era esgarrifós i difícil perquè el mort hi tornava de la tomba

ramm·efldur, -efld, -eflt <adj.>:

molt forçut -uda (o: forcegut -uda), molt forçarrut -uda (Mall.), fort -a com un brau

◊ og hann bauð rammefldum mönnum, sem voru í her hans, að binda þá Sadrak, Mesak og Abed-Negó og kasta þeim inn í brennandi eldsofninn: i manà a alguns dels homes més forçuts del seu exèrcit que fermessin en Xadrac, en Meixac i n'Abed-Negó i els tiressin a dins el forn de foc encès

◊ inndæl sem kliður / ástafugls við lind, / rammefld sem niður / reginhafs í vind / óma sönglist! unaðsrík. Önd mín hrifin, svani lík, / blítt í draumi / berst með straumi / út á hljóms þíns haf: dolça talment la refilada d'amorós ocell vora la deu, poderosa com la remor del gran oceà batut pel vent, ressona!, Art d'Euterpe delitosa. El meu esperit, captivat, es deixa traginar pel corrent, dolçament en un somni, talment un cigne, a l'oceà dels teus sons

ramm·ger, -ger, -gert <adj.>:

molt sòlid -a

♦ rammger borg: ciutat fort[ificad]a, ciutat emmurallada

◊ vér eigum rammgerva borg (עִיר עָז-לָנוּ). Hjálpræði sitt (יְשׁוּעָה) gjörir hann að múrum og varnarvirki (וָחֵל :חֵיל, חֵל): tenim una ciutat emmurallada, converteix la seva salvació en muralles i baluards

ramm·gerður, -gerð -gert <adj.>:

molt sòlid -a

ramm·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:

molt fort -a, molt sòlid -a

◊ hún mun gjöra umsát um þig í öllum borgum þínum, uns hinir háu og rammgjörvu múrar þínir, sem þú treystir á, eru hrundir um land þitt allt: t'assetjarà a tu dins totes les teves ciutats fins que s'esfondrin les teves altes i molt robustes muralles, en les quals confiaves, pertot el teu país

♦ gera e-ð rammgjört: consolidar una cosa, fortificar una cosa

◊ gjörði hann kastalana rammgjörva, setti þar höfðingja fyrir og lét þar forða vista, olíu og víns: i va consolidar les muralles de les fortaleses i hi posà comandants al capdavant i hi féu emmagatzemar provisions, oli i vi

ramm·gjörður, -gjörð, -gjört <adj.>:

molt fort -a, molt sòlid -a

◊ en guð virkjanna mun hann í stað þess heiðra, guð, sem feður hans þekktu ekki, mun hann heiðra, með gulli og silfri, með dýrum steinum og gersemum, og í hin rammgjörðu vígin (לְמִבְצְרֵי מָעֻזִּים) mun hann afla sér manna, er tilheyra útlendum guði: i en lloc seu venerarà el déu de les fortaleses, sí, venerarà un déu, que els seus pares no coneixien, amb or i argent, pedres precioses i coses de valor i per a guarnició de les places fortes es fornirà d'homes que adoren (lit. pertanyen a) un déu estranger

rammi <m. ramma, rammar>:

marc m (de quadre, de fotografia i semblants)

♦ setja mynd í ramma: emmarcar un quadre

♦ setja ljósmynd í ramma: posar una foto en un marc

♦ halda sig innan ramma laganna: <LOC FIG> mantenir-se en els marges de la llei, mantenir-se en el marc de la legalitat [vigent]

♦ mála út fyrir rammann: <LOC FIG> exagerar, carregar les tintes

♦ sprengja ramma e-s: <LOC FIG> sobrepassar els límits d'una cosa, sortir-se dels límits imposats d'una cosa (temps de conferència, extensió d'article etc.)

♦ vera innan ramma e-s: <LOC FIG> trobar-se en els límits marcats d'una cosa

ramm·íslenskur, -íslensk, -íslenskt <adj.>:

islandès -esa genuí -ïna, profundíssimament islandès -esa, islandesíssim -a

ramm·lega <adv.>:

molt robustament, molt poderosament, molt sòlidament

◊ og í hverja borg lét hann skjöldu og spjót, og víggirti þær afar rammlega: i a cada ciutat hi va dipositar escuts i llances, i les fortificà molt poderosament

ramm·legur, -leg, -legt <adj.>:

molt fort -a, molt sòlid -a

ramm·leikur <m. -leiks, no comptable>:

[gran] força f

◊ þér gleðjist yfir Lódebar, þér segið: "Höfum vér ekki fyrir eigin rammleik unnið Karnaím?": vosaltres us alegreu per [la conquesta de] Lo-Debar i dieu encara: "Que no hem pas conquerit la ciutat de Carnàiim amb la nostra pròpia força?"

ramm·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:

molt corromput -uda, molt degenerat -ada

◊ synir hans eru spilltir orðnir, blettur er á þeim, rangsnúin og rammspillt kynslóð: els seus fills s'han corromput, tenen una taca, [són una] generació perversa i degenerada

rammur, römm, rammt <adj.>:

1. <GEN> molt fort -a, herculi -úlia

♦ rammur að afli: herculi, de gran força

♦ það er við ramman reip að draga: <LOC FIG> ho tindrem ben mal de fer, és una comesa ben difícil, és un os ben dur de rosegar, és un bon maldecap (davant una comesa difícil, d'una situació que representa un maldecap o problema grossos etc.)

◊ Reginn, fóstri Helga ok Hróars, kom þeim undan ok út í ey til Vífils karls; hörmuðu þeir mjök skaðann. Sagði Reginn þá mundi fokit í flest skjól, ef Vífill gæti eigi geymt þá fyrir Fróða konungi. Vífill segir: "Hér er við ramman reip at draga," en kvað skylda mikil til at hjálpa sveinunum. Svá tok hann við þeim ok lét í eitt jarðhús, ok váru þar optast á nætr, en á daginn viðruðu þeir út um skógarrunna karls, því at eyin var hálf skógi vaxin, ok skiljast þeir svá við Regin: en Reginn, el fóstri d'en Helgi i en Hróarr, els va ajudar a fugir [de la ciutadella] i els dugué a l'illa que hi havia al seu davant, a cal vell Vífill. Tots es varen plànyer molt pel mal que havien sofert. En Reginn els va dir que si en Vífill no podia salvaguardar-los del rei Fróði, pràcticament ja no hi hauria cap altre lloc on poguessin refugiar-se. En Vífill els va dir: “Aquesta serà una comesa ben difícil”, però va afegir que era un gran deure per a ell ajudar els vailets. Així que els rebé a ca seva i els allotjà a un jarðhús, una casa semisoterrània, on hi passaven la majoria de les nits mentre que de dia s'orejaven pels arbustos del bosc del vell, car l'illa estava mig coberta de bosc; i així es van separar d'en Reginn

◊ Þorsteinn mælti þá: "Nú er við ramman reip að draga er bæði er að eiga við hund og tröll en aftur munum vér nú fara fyrst að sinni: Aleshores en Þorsteinn va dir: "un bon maldecap tenim si ens les hem d'heure alhora amb un gos i un trol, així que, ara per ara, per aquest cop val més que ens en tornem

2. (um bragð & lykt) aspre -a, fort -a (Mall.) (olor & gust: acre, acerb)

♦ rammt bragð: gust aspre

♦ það kveður rammt að e-u: <LOC FIG> hi ha una forta presència d'una cosa

◊ rammt var í húsunum af reyk: pertot dins les cases hi feia una olor molt forta de fum

3. (öflugur, voldugur) potent  (puixant)

♦ fátt er rammara en forneskjan: poques coses hi ha que siguin més poderoses que no la màgia, res no és més poderós que la màgia

♦ rammar vættir: vættir de força poderosa, vættir potents

♦ ragna ramma vættir að e-m: convocar (o: conjurar) vættir de gran força contra algú

◊ vel hafa skálans undirbúar veitt mér Þóra og svo mun enn ef eg þarf nokkurs við og því þykir mér ráð að þeir Sigurður séu eigi í böndum. En þó vil eg eigi að þú rennir oftar á mig, tröllið, þó að þú nefndist Þorvaldur því að eigi skortir þig dirfð og áræði. En þó má vera að þú skulir maður heita og munt vera heldur fjölkunnigur því að ekki varð mér aflskortur við þig fyrrum en eg hygg að þú hafir ragnað að mér svo rammar vættir að eg varð að falla fyrir því að það varð aldrei fyrr að eg félli fyrir einum. En hér verðið þið að vera í nótt þó að þið séuð hræddir hversu við ykkur mun búið: Þóra, els habitants subterranis de l'skáli m'han ajudat prou bé i així ho faran sempre que ho hagi de menester i per això em sembla aconsellable que en Sigurður i el seu acompanyant no estiguin fermats. Tanmateix, no vull pas, trol, que tornis a abalançar-te contra meu, encara que ara et facis dir Þorvaldur perquè a tu no et falta ni l'abrivadesa ni el valor per fer-ho. Però també podria ésser que fossis una persona, i en aquest cas fóres molt versat en màgia perquè abans no em faltaven les forces a l'hora de lluitar contra tu. Però crec que[, en realitat, el que deu haver passat és que] deus haver convocat unes vættir molt fortes contra mi i són elles les qui m'han fet caure, car, mai abans no m'havia passat que m'estassés un home totsol. Aquesta nit, però, haureu de romandre aquí, per més espantats que estigueu de com se us hi pugui tractar

♦ römm ummæli: eixarms potents

Ramses <m. Ramsess. Dat. sg.: Ramses, no comptable>:

Ramsès m (faraó i regió)

Ramses·land <n. -lands, no comptable>:

regió f de Ramsès (אֶרֶץ רַעְמְסֵס)

◊ og Jósef fékk föður sínum og bræðrum bústaði og gaf þeim fasteign í Egyptalandi, þar sem bestir voru landkostir, í Ramseslandi, eins og Faraó hafði boðið: i Josep va establir son pare i els seus germans i els donà una propietat al país d'Egipte, a la millor part del país, a la contrada de Ramsès, com el faraó li havia ordenat

randa <randa ~ röndum | randaði ~ rönduðum | randað>:

brandar, rondar (o: rodar), recórrer (sense un destí fix o fixat, sol connotar la idea d'una manera constant i atrafageda)

♦ randa um e-ð: (sveima, rölta um, reika um) rodar (o: rondar) per una cosa, recórrer una cosa rondant (vagarejant, passejant)

♦ randa um allan bæinn: córrer per tota la vila, brandar per tota la vila

♦ randa um göturnar: recórrer els carrers, rodar pels carrers

♦ randa alein um stræti: rondar tota sola per les avingudes

♦ randa út og inn: entrar i sortir, anar i venir (d'un lloc, contínuament)

randa·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

borinot m d'aiguamoll (insecte Heliophilus pendulus)

randa·gras <n. -grass, -grös>:

escaiola f d'aigua, fàlaris f [arundinàcia], cintes f.pl (planta Phalaris arundinacea var. picta syn. Phalaris picta syn. Phalaroides arundinacea [var. picta] syn. Baldingera arundinacea)

randa·knurri <m. -knurra, -knurrar. Gen. pl.: -lilja>:

lluerna roja, (lítill - meðalstór) crivilló m, (meðalstór - stór) rafet m (peix Aspitrigla cuculus syn. Trigla pini)

randa·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

crocus m d'or, crocus m de Crimea (planta Crocus susianus)

randar:

gen. sg. de → rönd “vorera”

randa·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:

llenguado pelut, llenguado m d'arena, peluda f (Mall.) (peix Microchirus variegatus)

randa·túnfiskur <m. -túnfisks, -túnfiskar>: 

bacoreta ratllada, bonítol f de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (→ bónító)

rand·hærður, -hærð, -hært <adj.>:

<BOT> ciliat -ada

randir:

nom. & ac. pl. de → rönd “vorera”

ranga <f. röngu, no comptable>:

revés m, bescara f (esp., de peça de roba)

♦ á röngunni: al revés, de l'inrevés (p.e., jersei, samarreta etc.)

rangali <m. rangala, rangalar>:

passadís llarg i estret [i sovint sinuós]

Rang·á <f. -ár, -ár; pl. no hab.>:

<GEO> Rangá f, nom d'alguns rius islandesos

♦ Ytri Rangá: Rangá exterior, neix al nord de la Hekla i fa una mica més de 55 km de llarg. A uns 10 km al sud de la localitat de Hella conflueix amb el riu Þverá. El riu resultant es diu Hólsá, i desemboca a l'Atlàntic 11 km després

♦ Eystri Rangá: Rangá oriental, és un afluent del Þverá. Neix al nord de la glacera Tindafjallajökull i fa uns 60 km de llargària

Rangárvalla·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

<ADMIN> Rangárvallasýsla f, Comarca f dels Rangárvellir, una de les comarques o sýslur d'Islàndia, situada a la regió del Suðurland. Cobreix una superfície de 7.971 km² i té una densitat de població molt tènue

Comarques d'Islàndia

Font: http://is.wikipedia.org/wiki/Mynd:S%C3%BDslur_%C3%A1_%C3%8Dslandi.png

Rangár·vellir <m.pl -vala>:

<GEO> Rangárvellir m.pl, contrada situada entre el Rangá exterior i el Rangá oriental. La part septentrional és un enorme camp de lava, amb presència de sorrals i poca aigua. Al sud dels camps de lava, el terreny és ensorrat. El sud de la contrada és molt marjalenc. Pràcticament, només hi ha herbei devora els rius, rierols i torrents. Els Rangárvellir són una contrada històrica: ja apareixen esmentats amb aquest nom a la Landnámabók o Llibre del Repartiment d'Islàndia i a la Flóamanna saga. Als Rangárvellir hi havia Oddi, el gran centre cultural islandès durant l'Edat Mitjana en el qual va estudiar l'Snorri Sturluson

rang·byrði <n. -byrðis, -byrði>:

pantoc m, part corbada del bordatge d'una nau que queda compresa entre la línia de flotació i la carena de la nau

◊ Án skaut einum fork, er járni var búinn, undir rangbyrðit á skútunni, ok gerðist þat skipti á, at sjór kolblár kom í staðinn, ok kǫlluðu menn á konungs skipin, at þeir hjálpi þeim. Án sótti undan út á millum þeira. Án sagði, at meiri mundi róðr Gríms, ef báðir fœtr hans væri jafnir. Hann kvað einkis skyldu í sakna. Án fann eigi fyrr en hlummarnir á árunum skullu millum herða honum, en Grímr var sprunginn af róðrinum. Án sté nú fyrir borð ok vildi þat síst, at konungs menn hefði hendr at honum. Þeir sáu, at maðrinn var fyrir borð stiginn, en annarr lá dauðr í austrinum: l'Án hi va disparar una gafa que tenia la punta i el ganxo de ferro, i va endevinar l'skúta per dessota de la línia de flotació amb la conseqüència que va obrir-hi una via d'aigua per la qual l'aigua de la mar, negra com el carbó, s'hi va escolar a dins. Els homes de la nau varen cridar a les naus del rei perquè els ajudessin. L'Án va cercar d'escapolir-se d'allà passant-hi pel mig. L'Án va dir que la manera de remar d'en Grímr els retria més si aquest pogués tenir col·locades iguals les seves dues cames. En Grímr li va respondre que res no es perdria per culpa d'allò. L'Án no va notar res fins que els mànecs dels rems l'empenyeren entre espatlla i espatlla en el moment que en Grímur va caure mort per l'esforç de remar amb tanta força. L'Án va saltar llavors per la borda: no volia caure de cap manera a les mans dels homes del rei. Aquests varen veure que un home saltava per la borda i que un altre jeia mort en el fons de la barca i varen anar a dir-ho al rei

rang·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 

rang·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:

guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 

rang·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

obtingut -ida injustament (o: de manera il·lícita), adquirit -ida injustament (o: de manera il·lícita)

rang·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð>:

1. (fara rangt með e-ð) falsejar una cosa, tòrcer una cosa, desnaturalitzar una cosa (esp., alterar o distorsionar les paraules d'algú)

◊ en "byrði Drottins" skuluð þér ekki framar nefna, því að hverjum manni munu þau orð hans verða "byrði", þar sem þér hafið rangfært orð hins lifanda Guðs, Drottins allsherjar, vors Guðs: però no torneu a dir més la "càrrega de Jahvè", perquè aquestes [tres] paraules es convertiran en una càrrega per a tothom [que les pronunciï], ja que heu capgirat les paraules del Déu vivent, Jahvè-Sabaot, el nostre Déu

◊ þeir kynnu að drekka og gleyma lögunum og rangfæra (ˈw-i:ʃannɛh) málefni (di:n) allra aumra manna (bəne:j-ʕoˈni:): podrien beure i oblidar [llavors] les lleis i tòrcer la causa (el text islandès sembla seguir aquí la formulació del text alemany de Luter, el qual fa: ...und verdrehen die Sache aller elenden Leute) de tots els miserables

2. (rangflytja e-n) portar algú a qui no toca (portar a l'indret equivocat o a la persona equivocada)

◊ ef maðr rangfœrir úmaga, gjaldi þeim kostnað fullan er til var fœrðr, þann sem hann hafði fyrir: si hom porta equivocadament un ómagi -una persona dependent que no es pot valer per ella mateixa- a algú, que pagui a aquell a qui l'hi hagi portat totes les despeses que aquest hagi tingut per aquest motiu

rang·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:

tergiversació f, distorsió f (declaració, afirmació etc. incorrecta, errònia o deformada)

rang·herma <-hermi ~ -hermum | -hermdi ~ -hermdum | -hermt ║ e-ð>:

tergiversar una cosa, distorsionar una cosa (les paraules d'algú)

◊ hann ranghermdi beinlínis orð mín, þar sem hann sagði, að eg hefði sagt, að...: ha tergiversat directament les meves paraules quan ha dit que jo havia dit que...

rang·hermi <n. -hermis, -hermi>:

reproducció inexacta, tergiversació f (exposició incorrecta de les paraules, fets etc. d'algú)

rang·hugmynd <f. -hugmyndar, -hugmyndir. Emprat hab. en pl.>:

1. (röng hugmynd) falsa idea, idea distorsionada (opinió errònia, idea equivocada)

♦ hafa ranghugmyndir [um e-ð]: tenir falses idees [sobre una cosa]

2. (tálsýn) falsa il·lusió (quimera)

3. (hugarórar í geðklofa) deliri m (pensament absurd [i sovint confús] en desordres psicòtics, i, esp., en esquizofrènia)

♦ → ofsóknarranghugmyndir “deliri persecutori”

♦ → sektarranghugmyndir “deliri de culpabilitat, deliri de culpa”

♦ → skírskotunarranghugmyndir “deliri de referència”

♦ → stjórnunarranghugmyndir “deliri de control”

♦ → stórmennskuranghugmyndir “deliri[s] de grandesa”

rang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:

1. <GEN> revers m, part f del revés

2. <MED> pronació f

rang·hvolfa <-hvolfi ~ -hvolfum | -hvolfdi ~ -hvolfdum | -hvolft ║ e-u>:

girar una cosa, posar en blanc una cosa (la vista, els ulls)

◊ ranghvolfa augunum: girar els ulls [de manera exagerada] & posar els ulls en blanc

rang·hvolfast <-hvolfist ~ -hvolfumst | -hvolfdist ~ -hvolfdumst | -hvolfst>:

girar, posar-se en blanc (els ulls)

◊ hvers vegna hrífur gremjan (מַה-יִּקָּחֲךָ לִבֶּךָ (?)) þig og hví ranghvolfast (= וּמַה-יִּרְזְמוּן) augu þín, er þú snýr reiði þinni gegn Guði og lætur þér slík orð um munn fara?: per què et pren la indignació i per què poses els ulls en blanc, que tornes contra Déu la teva ira i fas proferir tals paraules a la teva boca?

rangindi <n.pl ranginda>:

1. tort m (injustícia, afront)

◊ ekki verða Atreifssynir einir fyrir þess háttar rangindum (dolor -ōris:   nec solos tangit Atridas ǁ iste dolor), ekki leyfist Mýkenu einni að grípa til vopna: no sofriran aquesta mena de torts els atrides totssols, ni serà permès a Micenes totassola de prendre les armes!

♦ beita e-n rangindum: fer [patir] un tort a algú

◊ auðmaðurinn beitir rangindum (ἀδικεῖν:   πλούσιος ἠδίκησεν, καὶ αὐτὸς προσενεβριμήσατο) og er auk þess óskammfeilinn. Fátæklingnum er gert rangt til og má auk þess biðja velvirðingar: el ric comet una injustícia i a més a més encara és insolent. Al pobre li fan un tort i encara s'excusa

♦ með rangindum: a tort, il·legítimament

◊ þannig ríkti hann ￨ með rangindum, / einn gegn öllum, ￨ uns í eyði stóð / hús ágætast. ￨ Var svo háar tíðir; / tólf vetra tíma ￨ torrek þoldi / vinur Skjöldunga; ￨ vandræði flest, / auðmýkingu og ömun: i així, ell va regir a tort, un contra tots, fins que l'excel·lent casal estigué abandonat, i així romangué molt de temps: per espai de dotze anys l'amic dels Skjöldungar va endurar aquella gran pèrdua [i amb ella,] tota mena de cuites, humiliacions i vexacions

◊ lát af þrályndi þinni Hrolleifur og það mun þér að illu verða ef vér náum eigi réttu af þér. Þá má vera að fleiri gjaldi. Dugir og eigi að þú gangir yfir menn með rangindum: Hrolleifur, vols deixar d'ésser tan caparrut?! La cosa acabarà malament per tu si no obtenim de tu el que ens pertoca a dreta llei i pot ésser que siguin molts els qui ho hagin de pagar. De res no et servirà que passis per damunt la gent a tort

◊ „Við höfum hvorki tekið land, sem öðrum tilheyrir, né slegið eign okkar á neitt sem annarra er. Við tókum einungis arf feðra okkar sem óvinir okkar höfðu áður sölsað undir sig með rangindum (ἀκρίτως:   ὑπὸ δὲ ἐχθρῶν ἡμῶν ἀκρίτως ἔν τινι καιρῷ κατεκρατήθη): nosaltres no ems hem apoderat de cap terra que pertanyi a un altre ni hem pres possessiò de res que sigui d'altri. Només hem pres l'heretat dels nostres pares, que els nostres enemics antany van usurpar a tort (injustament)

2. iniquitat f (maldat)

◊ hví lætur þú mig sjá rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ˈlā-mmāh   θarˈʔē-nī   ˈʔāwɛn,   לָמָּה תַרְאֵנִי אָוֶן), hví horfir þú upp á rangsleitni? Eyðing og ofríki standa fyrir augum mér. Af því koma þrætur, og deilur rísa upp: per què em fas veure la iniquitat? Per què contemples [de lluny] la maldat? La devastació i l'opressió són davant els meus ulls. D'on surten litigis i s'eleven baralles? (BMonts. = allò que molesta; BInterc. = injustícia; BEvang. = iniquitat)

◊ vei þeim, sem hugsa upp rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   hōi̯   ħoʃəˌβēi̯־ˈʔāwɛn,   הוֹי חֹשְׁבֵי-אָוֶן) og hafa illt með höndum í hvílurúmum sínum og framkvæma það, þegar ljómar af degi, jafnskjótt og þeir megna: ai dels qui maquinen una iniquitat i forgen el mal sobre llurs llits i l'executen, quan el dia clareja, tan aviat com els és possible! (BMonts. = una malifeta; BInterc. = el mal; BEvang. = la maldat)

◊ samviskulaus vottur gjörir gys að réttinum, og munnur óguðlegra gleypir rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ū-ˈφī   rəʃāˈʕīm   ʝəβalˌlaʕ־ˈāwɛn,   וּפִי רְשָׁעִים, יְבַלַּע-אָוֶן): un testimoni sense escrúpols fa mofa del dret, i la boca dels descreguts engoleix la iniquitat (BMonts. = iniquitat; BInterc. = malícia; BEvang. = iniquitat)

◊ að því, er ég hefi séð: Þeir sem plægðu rangindi (ˈʔāwɛn ~ אָוֶן:   ħɔrˈʃēi̯   ʔāˈwɛn,   חֹרְשֵׁי אָוֶן) og sáðu óhamingju (ʕāˈmāl,   עָמָל), þeir einir hafa uppskorið það: segons el que he vist: els qui llauren iniquitat i sembren malastrugança, ells sols les colliran (BMonts. = misèria; BInterc. = perfídia; BEvang. = maldat)

◊ rangindi (ἡ ἀδικία -ίας:   οὐκ ἐκρύβησαν αἱ ἀδικίαι αὐτῶν ἀπ’ αὐτοῦ) þeirra eru ekki hulin Drottni, syndir þeirra allar blasa við honum: llurs iniquitats no són pas amagades al senyor, tots llurs pecats apareixen davant els seus ulls (BMonts. = injustícies; BInterc. = cap injustícia; BEvang. = —)

◊ betra er að biðja í einlægni og vinna miskunnarverk en að afla auðs með rangindum (ἡ ἀδικία -ίας:   ἀγαθὸν προσευχὴ μετὰ ἀληθείας καὶ ἐλεημοσύνη μετὰ δικαιοσύνης μᾶλλον ἢ πλοῦτος μετὰ ἀδικίας). Betra er að gefa fátækum en að safna gulli í sjóð: és millor pregar amb sinceritat i fer obres de misericòrdia que adquirir riqueses amb iniquitat. És millor donar als pobres que arraconar or en una caixa

rang·kvaddur, -kvödd, -kvatt <adj.>:

convocat -ada a tort a comparèixer en judici

◊ Eyjólfur Bölverksson spurði nú Sigfússonu að um aðra búa þá er kvaddir voru. Þeir kváðu vera þá fjóra er rangkvaddir voru "því að þeir sitja heima er nærri voru": l'Eyjólfur Bölverksson llavors va inquirir els fills d'en Sigfús pels altres veïns que hi havien estat convocats. Ells li respongueren que n'hi havia quatre que havien estat convocats a tort, "ja que n'hi ha que són a ca seva i viuen més a prop [de l'indret dels fets que no pas ells]"

rangla <rangla ~ ranglum (o: rönglum)  | ranglaði ~ rangluðum (o: röngluðum) | ranglað ║ um e-ð>:

fer voltes, vagarejar, vagar (sense direcció o rumb concrets)

◊ rangla um hverfið: fer voltes per la barriada

ranglát·lega <adv.>:

injustament

rang·látur, -lát, -látt <adj.>:

injust -a

rang·lega <adv.>:

injustament, a tort, il·lícitament, de manera contrària a dreta llei

◊ þat er nú því næst, at várr skal engi fyrir ǫðrum taka [ok] ekki skulum vér oss at gripdeildum gera. Dóms er hverr maðr verðr fyrir sínu at hafa. En sá er fyrir ǫðrum tekr, þá skal hann þat aptr fœra, ok bœti þeim, er hann tók fyrir, fullrétti eptir lagadómi, en konungi þremr aurum fyrir þat er hann tók rangliga, ok sœki sitt at lǫgum síðan: el que ara ve a continuació és que cap de nosaltres no agafi res d'un altre ni participi en robatoris (entenc gripdeildir en el sentit de usurpació de propietat amb violència. El sentit del paràgraf és: que ningú no agafi res d'altri, ni per les bones, ni per les males). Tothom té el dret d'obtenir una setència judicial d'allò que és propietat seva. El qui agafi res d'un altre, emperò, que l'hi restitueixi i indemnitzi aquell de qui hagi agafat els béns, en concepte de fullrétti, amb la quantitat que es fixi en sentència legal i pagui tres aurar [d'argent] al rei pel que va agafar il·lícitament. Després, l'altre pot interposar una acció civil contra ell per la seva propietat d'acord amb les lleis (la versió dels Gulaþingslǫg, pràcticament idèntica, fa: þat er nú því næst, at engi maðr skal fyrir ǫðrum taka, ok ekki skulum vér oss at gripdeildum gera. Dóms er hverr maðr verðr fyrir sínu fé at hafa. Enn sá er fyrir ǫðrum tekr, þá skal hann þat aptr fœra, ok bœti þeim er hann tók fyrir fullrétti eptir lagadómi, enn konungi þrjá aura silfrs fyrir þat er hann tók rangliga, ok sœki sitt at lǫgum síðan : Caeterum statutum est, ne nos alteri, quod ipsi, non nobis iusto competit titulo surripiamus, probeque caueamus, agamur rapinae rei. Suis nemo bonis, nisi legitime coactus iudicio priuandus est. Qui secus agit, alteri quod praeripuit, integrum restituat, et pro dignitate laesi illi satisfaciat mulcta a iudice definita, nec non regi tres oras argenti pro iniuria pendat illata, de deinde, quae sua sunt, ciuili petat actione : det er nu dernæst, at ingen må tage noget ulovligen fra hinanden, og at vi ikke skulle gjøre os til Voldtægts-Mænd. enhver er værd at nyde Dom for sit Gods. Men hvo som ulovligen tager noget fra en anden, skal føre det tilbage igien, og bøde til den, han tog fra, fuld Ret efter Lovdom, men til Kongen tre Øre Sølv for det han tog ulovligen, og søge siden sit efter Loven. Cf. regis Magni legum reformatoris Leges Gula-Thingenses siue ius commune noruegicum. Ex manuscriptis legati Arna-Magnæani, cum interpretatione Latina et Danica, uariis lectionibus, indice uerborum et IV tabulis æneis. Hauniæ: ex typographeo Thorstani Enaris Rangelii, anno æræ Christianæ MDCCCXVII. Pàg. 473. És interessant de constatar que el verb bœta es construeix amb datiu (bœta þremr aurum) al Codi Johanneu, però amb acusatiu (bœta þrjá aura) a les Gulaþingslǫg)

◊ "Nei, "segir hann Ófeigur, "eigi verður yður hann Oddur ráðlaus fyrir og svo mikla gnótt sem hann hefir til fjár þá hefir hann þó eigi minni gæfu til vitsmunanna og til ráðagerða þegar hann þykist þess við þurfa. Og það grunar mig að eigi skríður að síður knörrinn undir honum um Íslandshaf þó að þér kallið hann sekjan. En það má eigi sekt heita er svo er ranglega upp tekið og mun á þá falla er með fara og þess væntir mig að hann muni nú í hafi með allt sitt nema landið á Mel. Það ætlar hann yður. Frétt hafði hann það að eigi var löng sjávargata til Borgar ef hann kæmi á Borgarfjörð. Nú mun þetta svo setjast sem upp var hafið að þér munuð fá af skömm og svívirðing og gengur þó að maklegleikum og þar með hvers manns ámæli": "no", va dir l'Ófeigur, "a l'Oddur no li faltaran plans per guanyar-vos la partida, car, així com té gran abundància de cabal, també està dotat, i no pas en menor mesura, d'intel·ligència i bon enginy per a fer plans sempre que li sembli que ho ha de menester. I per més que vosaltres ara l'anomeneu un bandejat, sospito que, tanmateix, no per això el seu knörr deixarà de lliscar amb ell a bord per la Mar d'Islàndia. [A més,] no se li pot dir bandejament quan s'ha decidit de manera contrària a dreta llei que acabarà rebotint contra els qui l'han promogut. Suposo que ara deu trobar-se en alta mar amb tot el que és seu llevat de les terres de Melur. Això és [tot] el que us destina a vosaltres. Va sentir a dir que, si arribava al fiord de Borg, la via marítima fins a Borg no era llarga. Aquest cas acabarà just com va començar: vosaltres en traureu vergonya i menyspreu -i, tanmateix, us els tindreu ben merescuts-, i amb ells, el blasme de tothom"

◊ það er vort erindi hingað að skapa skor og jafna ójafnað. Vér viljum gera yður tvo kosti. Annaðhvort að þér gangið hér frá fé yðru öllu því er þér hafið ranglega fengið og kaupið yður þann veg líf, eða þér verjið féið með karlmennsku meðan yður endist líf til: la raó per la qual hem vingut fins aquí és la de imposar condicions i redreçar la iniquitat. Et donem a triar: o ens feu a mans tot el bestiar i altres propietats de què us heu apoderat il·lícitament, comprant d'aquesta manera les vostres vides, o defenseu aquestes propietats i bestiar amb homenia fins a la mort

◊ furðu mjǫk er mannfolkit blint ins sanna um ørlǫgin, er þat andsakar mik jafnan svá rangliga. Aðrar gyðjur hafa ok eigi síðr vald en ek at gera, sem þeim líkar, en hvat sem illa verðr, þá kenna menn mér vǫld af. Nú gef ek mǫnnunum frið ok farsǽld, þá lofa þeir mik. en ef ek kippi frá þeim, þá lasta þeir mik svá, sem náttúran hafi mér staðfesti gefit, ef ek hafa vilda: la raça humana està terriblement cega pel que fa a la veritat sobre el destí, car contínuament m'hi fa retrets i ben a tort: hi ha d'altres deesses que no tenen pas menys poder que jo per a fer el que els agradi, però de qualsevol cosa que vagi malament, els humans és a mi a qui en donen la culpa. Si els concedeixo pau i benanança, aleshores em lloen, però si els els llevo, aleshores m'insulten com si Natura m'hagués donat la constància que jo hagués volgut tenir

♦ við e-n er ranglega búið: <LOC FIG> es tracta algú injustament, es tracta algú d'una manera contrària a dreta llei

◊ Halldór fer til ábóta og segir honum um hvað hann á að vera og bað hann ásjá. Ábóti segir það ljóst fyrir augum að við hann var ranglega búið „en hitt veit eg ógerr hversu þú ert sekur um tilgerðir.“ Halldór afsakaði sig fyrir ábóta, en hann tók honum eigi marglega: „sýnist mér svo sem flestir menn séu honum ofskynja vestur þar ef hið sama væri uppi.“ Ábóti gerði þó bréf með Halldóri og sendi orð Katli presti að hann færi með honum út til Staðar. Fór hann þá og fann Ketil. Reið hann með honum út til Staðar. Þorgils tók vel við Katli. Bar hann fram bréf ábóta ok var þess beitt að Þorgils léti rakna ránið og byði jafnaðardóm á máli þeirra Halldórs og hætti Þorgilsi heldur stórmælum. Þorgils svarar vel erindum ábóta og kvað rán skyldu rakna á hverja leið er hann vildi „en dóm á máli okkru Halldórs“ kvaðst hann öngvum mundu í hendur fá nema sjálfum sér: en Halldór anà a veure l'abat i li contà a quina situació es veia abocat i li demanà el seu ajut. L'abat li va dir que resultava obvi que l'havien tractat amb injustícia, però que "no sé pas fins a quin punt tu mateix no ets culpable del que ha passat". En Halldór es va disculpar davant l'abat, però aquest no per això s'hi mostrà afable: "em sembla que en Þorgils perdria les simpaties de la majoria de la gent d'allà, a l'oest, si aquests fets sortien a la llum". L'abat, tanmateix, va fer una carta perquè en Halldór la dugués al Þorgils i[, a més a més,] va enviar a dir al prevere Ketill que acompanyés en Halldór fins a Staður. En Halldór anà a trobar-se amb el prevere Ketill i aquest el va acompanyar fins a Staður. En Þorgils va rebre bé en Ketill. En Halldór li va lliurar la carta de l'abat en la qual s'exigia que en Þorgils tornés el bestiar robat i li oferia de dictar una sentència equànime per a tots dos en la causa que ell i en Halldór es tenien, amenaçant-lo, en cas que no acceptés, amb la excomunicació. En Þorgils va respondre bé a l'oferta de l'abat i digué que el bestiar robat seria tornat de la manera que en Halldór volgués, "però pel que fa a una decisió en la causa que ens tenim en Halldór i jo", va dir que no la posaria en les mans de cap altre que no fos en les seves pròpies

rang·legur, -leg, -legt <adj.>:

injust -a, fet -a a tort, il·lícit -a, contrari -ària a dreta llei

◊ enn kvámu fleiri bréf erkibiskupsefnis þetta sumar, þau er Árna biskupi buðu aptr at heimta af leikmǫnnum allar kyrkjur ok eignir þeirra, með hverjum hætti sem þeir hǫfðu atkvamist, hvárt sem þeir hefði fengit at erfðum eðr kaupi ok kvennagipftingum eðr með ǫðrum rangligum háttum á heilagrar kyrkju náðir, ok tekit af hennar formǫnnum, ok fallit af sjálfu verkinu í bann ok dregit undan biskupum sínum alla hlýðni fólksins sem villumenn: aquell estiu encara varen arribar moltes més cartes del futur arquebisbe en què s'ordenava al bisbe Árni que reclamés als llecs la devolució de totes les esglésies i qualssevol altres propietats fos quina fos la manera com haguessin pervingut a llur possessió, tant si les havien rebudes per herència, per compra o per dot de la dona o si les havien obtingut per altres maneres il·lícites per la gràcia de la Santa Església o agafades dels seus prohoms[, i s'hi afegia que tots ells havien] caigut, per aquesta mateixa obra, en pena d'excomunicació, i que, talment com si fossin heretges, [havien] sostret tot el sentit de l'obediència de la gent envers llur bisbe

rang·læti <n. -lætis, no comptable>:

injustícia f, iniquitat f

◊ enginn stefnir fyrir dóm af því, að honum gangi réttlæti (ˈt͡sɛδɛq,   צֶדֶק) til, og enginn á í málaferlum sannleikans vegna. Menn reiða sig á hégóma og tala lygi, þeir ganga með ranglæti (ʕāˈmāl,   עָמָל) og ala illgjörðir (ˈʔāwɛn,   אָוֶן): ningú no incoa un judici per fer justícia ni ningú processa per amor de la veritat. Els homes es refien de la vanitat i diuen mentides, van prenys d'injustícia i infanten malifetes

ranglætis·heimur <m. -heims, -heimar>:

món m d'injustícia, món m d'iniquitat

◊ tungan er líka eldur. Tungan er ranglætisheimur (ὁ κόσμος τῆς ἀδικίας) meðal lima okkar. Hún flekkar allan manninn og kveikir í allri tilveru (καὶ φλογίζουσα τὸν τροχὸν τῆς γενέσεως ? ) hans en er sjálf tendruð af helvíti: la llengua també és foc. La llengua és un món d'injustícia entre els membres del nostre cos. Solla tota persona i encèn tota la seva existència però ella mateixa és encesa per l'infern

ranglætis·maður <m. -manns, -menn>:

malfactor m, delinqüent m

◊ nú seg eigi til nafns míns alþýðu nema föður þínum og frændum mínum því að ævin hefir ófögur verið enda er nú goldið að verðugu og fer svo flestum ranglætismönnum. Nú tak hér gullið og haf til jarteina en kipp í braut saxinu og mun þá eigi langt verða okkað viðtal: no diguis el meu nom en públic sinó únicament a ton pare i als meus parents perquè la meva vida ha estat galdosa i ara té la paga [final] que li escau i així és com els sol anar a la majoria de malfactors. Agafa aquest or i ten-lo perquè et serveixi de senyal [que sóc jo qui t'hi envia] i[ ara,] desclava'm el sax; un cop ho hagis fet, la nostra conversa ja no s'allargarà gaire més

rang·sáttur, -sátt, -sátt <adj.>:

desavingut -uda

◊ þá talar Kugi ór Vestrey langt erendi, ok sagði svá: "gerit eigi jarli skǫmm þessa, at þér sjálfir beriz sín á millum, þvíat þurfa munu þér allra yðvarra manna innan lítils tíma; gætum þess þá, at vér séim eigi úfærir eðr rangsáttir. Enn þetta mun hafa gengit eptir vilja ok ráðum úvina várra, ok verit prettr þeirra til þess at eyða svá vitunum. Enn nú er ván þeirra á hverju dœgri, at þeir komi; ok gerum sva várt ráð: aleshores en Kugi de Vestrey va fer un llarg parlament i parlà d'aquesta manera: "no deshonreu la presència del iarl lluitant entre vosaltres amb ell al mig perquè no passarà gaire temps que haureu de menester cadascun dels vostres homes; procurem no estar desavinguts i en canvi, preparats per a moure'ns. El que ha passat, deu haver passat per la voluntat i els plans dels nostres enemics i deu haver estat un estratagema d'ells per a destruir d'aquesta manera les nostres alimares. Ara mateix podem esperar que arribin qualsevol dia que passa, així que val més que hi preparem un pla...

◊ eptir þat sendi hann bréf sín í Nóreg á Þelamǫrk þvíat þeir váru rangsáttir við Magnús konung ok Erling jarl ok hét hann þeim nǫkkurum réttarbótum, ef þeir sneriz til hans ok stefndi hann þeim norðr í land til móts við sik ef þeir vildi hann nǫkkut þýðaz eða honum lið veita: després [de Pasqua], va enviar cartes a Noruega, al Telemark, perquè els d'allà estaven desavinguts amb el rei Magnús i amb el iarl Erling, en les quals els prometia la concessió de privilegis legals si s'unien a ell i els feia avinent que, si volien ajudar-lo o oferir-li d'alguna manera llur amistat, que anessin al seu encontre al nord del país

rang·sleitinn, -sleitin, -sleitið <adj.>:

inic -iqua

rang·sleitni <f. -leitni, no comptable>:

iniquitat f

rang·snúa <-sný ~ -snúum | -sneri (o: -snéri) ~ -snerum (o: -snérum) | -snúið ║ e-u>:

1. (afbaka) deformar una cosa, alterar una cosa (desfigurar o distorsionar una cosa, esp. un text)

2. (snúa út úr, rangfæra) tergiversar una cosa (falsejar una cosa, esp. un text o unes declaracions)

◊ það gjörir hann líka í öllum bréfum sínum, hann talar í þeim um þetta. En í þeim er sumt þungskilið, er fáfróðir og staðfestulausir menn rangsnúa, eins og öðrum ritum, sjálfum sér til tortímingar: ho fa igualment a totes les seves cartes. Hi parla d'aquestes coses. En elles s'hi troben punts difícils de comprendre que els ignorants i els inconstants tergiversen, com fan també amb les altres Escriptures, per a la pròpia ruïna i perdició

3. (spilla) pervertir una cosa (desviar una cosa de la seva rectitud o fer-la tornar dolenta)

◊ þú djöfuls sonur, fullur allra véla og flærðar, óvinur alls réttlætis, ætlar þú aldrei að hætta að rangsnúa réttum vegum Drottins?: tu, fill del dimoni, ple de tota mena d'enginy i arteria, enemic de tota justícia, per ventura no cessaràs pas de pervertir les vies dretes del senyor?

rang·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

1. (öfugur, ranghverfur) a l'inrevés (que està del revés, davant darrere)

◊ herra, segir hann, hryggiz eigi af þessu efni, þessir hafa fá menn ok engan liðskost til þess at granda yðvarri sœmd, því at þeirra afl virði ek lítils; fáit mér til fylgdar tuttugu þúsundir riddara, ok skal ek makliga ganga þeim at veita nætrgisting, ok ef ek hefir eigi drepit þá alla áðr sóli sezt, verði rangsnúnir sporar mér á fœtr settir, en brott tekinn toppr ór mínum hesti, en ek sjálfr hafðr at athvarfi: senyor, li va dir, no estigueu trist per aquest motiu, que aquests tenen pocs homes i cap força militar [com] per a causar menyscapte a la vostra honor, car no valoro en gaire llur força; doneu-me un acompanyament de vint mil cavallers i aniré donar-los merescudament un allotjament [perpetu] per a passar la nit: i si no els he morts a tots abans que el sol no es pongui, que em posin els esperons girats davant-darrere als peus i que li llevin el serrell al meu cavall i que jo mateix em vegi privat de les vostres atencions

2. (spilltur) tort -a, pervers -a (fals, corromput, depravat)

◊ andstyggð fyrir Drottni eru þeir, sem hafa rangsnúið hjarta, en yndi hans þeir, er breyta ráðvandlega: són una abominació davant Jahvè els qui tenen un cor pervers, però el seu goig els qui es comporten amb integritat

◊ ó, þú vantrúa og rangsnúna kynslóð, hversu lengi á ég að vera hjá yður og umbera yður? Fær þú hingað son þinn: o generació descreguda i perversa! Fins quan hauré d'estar entre vosaltres i us hauré de suportar? Mena aquí el teu fill

◊ gagnvart ástríkum ert þú ástríkur, gagnvart ráðvöndum ráðvandur, gagnvart hreinum hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: amb el qui és afectuós tu ets afectuós, amb l'honest tu ets honest, amb el pur tu ets pur, però amb el pervers tu ets esquerp

rang·staða <f. -stöðu, no comptable>:

1. <ESPORT> fora de joc m, orsai m

2. <MED> malposició f

♦ rangstaða legs: malposició de l'úter

rang·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:

<MED> disfunció f

rang·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

<ESPORT> en fora de joc

♦ vera rangstæður: estar en fora de joc

rang·sælis <adv.>:

en sentit contrari al de les busques d'un rellotge

rang·túlka <-túlka ~ -túlkum | -túlkaði ~ -túlkuðum | -túlkað ║ e-ð>:

interpretar erròniament una cosa, malinterpretar una cosa

rang·túlkun <f. -túlkunar, -túlkanir>:

interpretació errònia, mala interpretació

rangur, röng, rangt <adj.>:

1. (ekki réttur) equivocat -ada, incorrecte -a (no correcte)

◊ reikningurinn er rangur: el compte està malament

♦ gera rangt: fer malament

♦ gera e-ð rangt: fer malament una cosa, fer-ne una de lletja

♦ gera e-m rangt til e-s: #1. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives) ésser injust -a amb algú vara orättvis mot ell/ella (tractar algú); #2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives) behandla ell/ella illa (tractar algú d'una manera inadequada, incorrecta o injusta)

♦ hvað er rangt við e-ð?: : què li passa a...?

♦ handtaka rangan mann: detenir la persona equivocada

♦ rangt svar: una resposta equivocada (o: incorrecta; o: errònia)

♦ rangur eiður: jurament en fals

◊ sá er hefir óflekkaðar hendur og hreint hjarta, eigi sækist eftir hégóma og eigi vinnur rangan eið: el qui té les mans netes i un cor pur, el qui no encerca vanitats ni fa juraments en fals

♦ röng notkun: mal ús, ús incorrecte

♦ röng skoðun: una falsa idea, una opinió equivocada

♦ hafa ranga skoðun á e-u: anar desencarrilat -ada en una cosa

♦ það var rangt af þér að gera þetta: has fet malament fent això

2. (skakkur, ósannur) erroni -ònia (que no és ver, fals & no adequat)

♦ hafa á röngu að standa: estar equivocat -ada, anar errat -ada, <† o LIT> tenir tort

◊ daginn eftir gekk hann út og sá tvo Hebrea vera að þrátta sín á milli. Þá mælti hann við þann, sem á röngu hafði að standa (rāˈʃāʕ ~ רָשָׁע:   wa-i̯ˈʝɔmɛr   lā-rāˈʃāʕ,   וַיֹּאמֶר, לָרָשָׁע): "Hví slær þú náunga þinn?": l’endemà va sortir i va veure dos hebreus que es barallaven. Digué al qui no tenia la raó: «¿Per què pegues al teu proper?»

◊ reiði hans upptendraðist og gegn vinum hans þremur, fyrir það að þeir fundu engin andsvör til þess að sanna Job, að hann hefði á röngu að standa (וַיַּרְשִׁיעוּ אֶת-אִיּוֹב): la seva ira també es va encendre contra els seus tres amics perquè no havien sabut trobar una resposta amb què provar al Job que anava errat

♦ hafa rangt fyrir sér: #1. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives) estar equivocat -ada (no tenir la raó); #2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives) equivocar-se (cometre un error)

♦ með röngu: a tort

◊ betra er lítið með réttu en miklar tekjur með röngu: més val poc amb justícia que no pas grans guanys [obtinguts] amb injustícia

♦ fara með röngu: anar equivocat -ada, no tenir raó

♦ rétt eða rangt?: veritat o mentida?, ver o fals? (Bal.) 

3. (vítaverður, ámælisverður) reprotxable (blasmable, reprovable)

♦ hafa rangt við [í e-u]: fer trampes [en una cosa]

4. (snúinn, undinn) tort -a (torçut, no dret)

◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, | enn þú ráð nemir, / nióta mundo, ef þú nemr, / þér muno góð, ef þú getr: / scósmiðr þú verir | né sceptismiðr, / nema þú siálfom þér sér; / scór er scapaðr illa, | eða scapt sé rangt, / þá er þér bǫls beðit: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no siguis sabater ni fabricant d'astes si no és que les fas per tu mateix, perquè et voldran mal si la sabata està mal afaiçonada o si l'asta és torta

♦ ganga rangan stíg í e-u: <LOC FIG> anar pel mal camí en una cosa

◊ Steinn kvað það auðsætt að Þorsteinn gengur réttan stíg "en þú rangan í ykkrum skiptum og mun hann koma upp undir þér að lyktinni": l'Steinn va dir que era obvi que en Þorsteinn anava pel bon camí "però tu pel mal camí en els tractes que us teniu i que ell al final s'acabarà aprofitant de tu

♦ → Rangá “nom de diversos rius islandesos”

5. (svikull, fláráður) enganyós -osa (que té l'aparença de veritat, però en realitat enganya)

◊ "þar liggr Reginn, | ræðr um við sic, / vill tæla mǫg, | þann er trúir hánom; / berr af reiði | rǫng orð saman, / vill bǫlva smiðr | bróður hefna": allà jeu en Reginn, aconsellant-se amb si mateix; vol trair el noi que confia en ell. Empès per l'ira va ajuntant paraules enganyoses: el forjador d'infortunis vol venjar son germà

6. (óréttlátur, ranglátur) injust -a (no just)

◊ Illugi svarar: "Rangt sýnist mér vera að svo mikill þjófur gangi undan: l'Illugi va respondre: "no em sembla just que un lladre tan gran s'escapi"

◊ þá segir Angantýr: "Eigi ertu til lands þessa kominn með lǫgom, oc rangt viltu bjóða". Þá qvað Angantýr...: aleshores l'Angantýr va dir: "No has vingut a dreta llei a aquesta terra, i hi vols fer un tracte injust". Aleshores l'Angantýr va dir...

♦ fylgja að röngu máli: donar suport a una causa injusta

◊ Þorkell mælti: "Þá þótti Guðmundi óvinsælt vera málið og mun svo og vera því að slík verk hafa verst verið unnin. Og veit eg hvað þér hefir til gengið hingað að fara að þú ætlaðir að eg mundi vera óhlutvandari en Guðmundur og mundi eg vilja fylgja að röngu máli": en Þorkell va dir: "al Guðmundur li va semblar llavors que la causa no gaudia del favor de la gent i així devia ser, car, el fet és un dels pitjors que s'han comès. I sé perfectament què és el que t'ha mogut a venir fins aquí: has cregut que jo seria menys conscienciós que no en Guðmundur i que voldria donar el meu suport a una causa dolenta

♦ gera e-m rangt: fer un tort a algú, fer una injustícia a algú