© Macià Riutort i Riutort, 1998

s <abrev. de → sagnorð ‘verb’ o:→ sögn ‘verb’>:

v. (= verb)

S <abrev. de → suður ‘sud’>:

S (= sud)

SA <abrev. de → suðaustur ‘sud-est’>:

SE (= sud-est)

Saba <n. Saba, no comptable>:

Saba f,m, Xebà f,m (שְׁבָא)

♦ drottningin frá (o: í; o: af) Saba: la reina de Saba

Saba·maður <m. -manns, -menn>:

sabeu m, sabea f  (cf. també → Sabei)

◊ og ég mun selja sonu yðar og dætur Júdamönnum, og þeir munu selja þá Sabamönnum (li-ʃəβāˈʔīm, לִשְׁבָאיִ֖ם), fjarlægri þjóð, því að Drottinn hefir sagt það:

sabbat <m. sabbats, no comptable>:

<RELIG> sàbat m, xabbat m (שַׁבָּת)

◊ “Sabbat drottning”: “Xabbat, la reina, Xabbat Hammalcà”

♦ góðan sabbat!: bon sàbat!, xabbat xalom!

sabbats·ár <n. -árs, -ár>:

<RELIG> any sabàtic, xemittà f  (שְׁמִטָּה)

sabbats·dagur <m. -dags, -dagar>:

<RELIG> [dia m del] xabbat m (יוֹם שַׁבָּת)

Sabei¹ <m. Sabea, Sabear>:

sabeu m, sabea f  (cf. també → Sabamaður)

◊ nú bar svo til einn dag, er synir hans og dætur átu og drukku vín í húsi elsta bróður síns, að sendimaður kom til Jobs og sagði: "Nautin voru að plægja og ösnurnar voru á beit rétt hjá þeim. Gjörðu þá Sabear (ʃəˈβāʔ, שְׁבָא) athlaup og tóku þau, en sveinana drápu þeir. Ég einn komst undan til að flytja þér tíðindin":

Sabei² <m. Sabea, Sabear>:

sebaïta (o: sabaïta) m & f (cf. també → Sebaingur)

◊ og með háværum söng hvíldu þeir á bekknum, og auk mannanna úr mannfjöldanum var komið með Sabea (sāβāˈʔīm, סְבָאִים = סָבָאִים(?). Lliçó alternativa: sōβāˈʔīm, סוֹבָאִים) úr eyðimörkinni. Þeir spenntu armbaugum um handleggi kvennanna og settu dýrlega kórónu á höfuð þeirra:

Sabína <f. Sabínu, pl. no hab.>:

Sabina f (ginecònim)

Sabína·land <m. -lands, no comptable>:

terra f dels sabins, Sabínia f, Sabina f

Sabíni <m. Sabína, Sabínar>:

sabí m, sabina f

♦ Sabínarnir: els sabins

sabíns·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gamba f de set barbes (crustaci Sabinea septemcarinata)

sabínskur, sabínsk, sabínskt <adj.>:

sabí -ina

♦ rán hinna sabínsku kvenna (o: rán sabínsku kvennanna): el rapte de les sabines

♦ sabínsku fjöllin: els Monts Sabins

sabneskur, sabnesk, sabneskt <adj.>:

sabí -ina

◊ rek burtu kuldann, komdu með nægan við ǁ að kasta á eldinn, láttu svo renna glatt ǁ úr keri þínu, kæri vinur, ǁ kjarngóða sabneska vínið forna: arruixa el fred, vine amb prou llenya a tirar-la al foc, aboca joiosament de la teva gerra, car amic, el substanciós vi anyenc sabí (L'original fa: Dīssōl|uĕ frī[gūs ǁ līgnă sŭ|pēr fŏcō // lārgē | rĕpō[nēns ǁ ātquĕ bĕ|nīgnĭŭs // dēprō|mĕ quā|drīmūm | Săbī[nā, // ō Thălĭ|ārchĕ, mĕ|rūm dī|ōtā)

sabótera <sabótera ~ sabóterum | sabóteraði ~ sabóteruðum | sabóterað ║ e-ð ~ e-n>:

sabotejar una cosa ~ algú

sad <n. sads, söd>:

sad f, ṣad f (۔ﺺ / ۔ﺼ / ﺼ) (lletra de l'alfabet àrab ص)

saddi¹:

nom. m. sg. feble  → saddur, södd, satt “sadoll -a, tip -a”

saddi²:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → seðja “sadollar, atipar”

saddur, södd, satt <adj.>:

tip -a, atipat -ada, assaciat -ada, ple -ena (Mall.) , <LIT> assadollat -ada

♦ deyja (o: látast; o: andast)  saddur lífdaga: <LOC FIG> morir després d'una llarga vida, morir carregat d'anys i dies (literalment: sadoll o assaciat de dies)

◊ og Job dó gamall og saddur lífdaga (ū·ɕəˈβaʕ jāˈmīm, וּשְׂבַע יָמִים): I Job va morir vell i satisfet d'una llarga vida

◊ og Abraham andaðist og dó í góðri elli, gamall og saddur lífdaga (wə·ɕāˈβēaʕ, וְשָׂבֵעַ), og safnaðist til síns fólks: i Abraham exhalà el seu alè i morí en bona vellesa, vell i assaciat [de dies], i es va reunir amb el seu poble

♦ vera saddur lífdaga: <LOC FIG> estar assaciat d'una llarga vida

◊ þá er Davíð var gamall orðinn og saddur lífdaga (wə·ɕāˈβaʕ jāˈmīm, וְשָׂבַע יָמִים), gjörði hann Salómon son sinn að konungi yfir Ísrael. Og hann stefndi saman öllum höfðingjum Ísraels, prestunum og levítunum: i quan en David ja fou vell i ple de dies, va nomenar rei d'Israel el seu fill Salomó, i va reunir tots els caps d`Israel, els sacerdots i els levites

♦ saddur og svangur: atipat (o: tip) i afamat

♦ vera saddur: estar tip, estar ple (Mall.) 

♦ verða saddur: atipar-se, assaciar-se, quedar tip -a, afartar-se, <LIT> assadollar-se

saddúkei <m. saddúkea, saddúkear>:

saduceu m, saducea f

♦ farísear og saddúkear: els fariseus i els saduceus

<†>  sade <n. sades (o: sade), sade>:

tsade f (o: çade f), tsadi f (o: çadi f) (nom de lletra de l'alfabet hebreu צָדֵי, צָדִי, צ)

◊ Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba a l'alfabet llatí i s'hi empra perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics

sadismi <m. sadisma, no comptable>:

sadisme m (→ kvalalosti)

sadisti <m. sadista, sadistar>:

sàdic m, sàdica f

sadískur, sadísk, sadískt <adj.>:

sàdic -a

Sadók <m. Sadóks, pl. no hab.>:

Sadoc m, Çadoc m (צָדוֹק)

◊ þá tók Sadók prestur (t͡sāˈδōq   ha-kkɔˈhēn, צָדוֹק הַכֹּהֵן) olíuhornið úr tjaldinu og smurði Salómon. Þá þeyttu þeir lúðurinn (wa-iʝiθqəˈʕū   ba-ʃʃōˈφār, וַיִּתְקְעוּ, בַּשּׁוֹפָר), og allur lýðurinn hrópaði: "Lifi Salómon konungur!": llavors el sacerdot Sadoc va prendre el corn de l'oli del tabernacle i ungí en Salomó. Aleshores tocaren el xofar, i tot el poble cridà: «Visca el rei Salomó!»

◊ “Sadók prestur” eftir Georg Friedrich Händel: “el sacerdot Sadoc” d'en Georg Friedrich Händel

sadómasó- <en compostos>:

sadomasoquista, sadomaso

sadómasókismi <m. sadómasókisma, no comptable>:

sadomasoquisme m

sadómasókisti <m. sadómasókista, sadómasókistar>:

sadomasoquista m & f

sadómasókískur, sadómasókísk, sadómasókískt <adj.>:

sadomasoquista

saðning <f. saðningar, no comptable>:

atipament m, sacietat f, <LIT> assadollament m

sað·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. (mettandi, seðjandi) que atipa [molt], que deixa [molt] tip -a (àpat, menjar, aliment etc. que sadolla)

2. (kjarngóður) substanciós -osa (nutritiu)

safali <m. safala, safalar>:

mart gibelí (mamífer Martes zibellina)

safa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

<GEN & FIG> sucós -osa

Safan <m. Safans, no comptable>:

Xafan m, Safan m (שָׁפָן)

◊ Safan (ʃāˈφān, שָׁפָן) ríkisritari sagði við konung: „Hilkía æðsti prestur fékk mér bók.“ Og Safan (ʃāˈφān, שָׁפָן) las úr henni fyrir konunginn: en Xafan, el canceller, va dir al rei: «El summe sacerdot Ħilquià m'ha donat un llibre». I en Xafan el va llegir davant el rei

safa·pressa <f. -pressu, -pressur. Gen. pl.: -pressa>:

liquadora f, espremedora elèctrica [de suc]

safarí <n. safarís, safarí>:

safari m

safa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

<GEN & FIG> sucós -osa

safflúr <m. safflúrs, no comptable>:

<CULIN & litunarefni> safranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius)

safflúr <f. safflúrar, no comptable>:

<CULIN & litunarefni> safranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius)

saffískur, saffísk, saffískt <adj.>:

sàfic -a

♦ saffískur bragarháttur (o: háttur): <LITER> vers (o: metre) sàfic

♦ saffískt vísuerindi (o: erindi): <LITER> estrofa sàfica

Saffó <f. Saffóar, pl. no hab.>:

Safo f (Σαπφώ)

♦ Saffó frá Lesbos: <HIST LITER> Safo de Lesbos (ἡ Σαπφὼ τῆς Λέσβου, Σαπφὼ ἡ Λεσβία)

♦ Saffó frá Eresos [á Lesbos]: <HIST LITER> Safo d'Eres [de Lesbos], Safo Erèsia ([ἡ] Σαπφώ [ἡ] Ἐρεσία)

♦ Erinna og Saffó: Erinna i Safo (Ἤριννα καὶ Σαπφώ)

saffóar- <en compostos>:

sàfic -a

saffóar·lag <n. -lags, no comptable>:

<LITER> vers (o: metre) sàfic

saffran¹ <m. saffrans, no comptable>:

variant de → saffran² ‘safrà’

saffran² <n. saffrans, no comptable>:

<CULIN> safrà m (condiment)

saffran·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

safranó m (planta Carthamus tinctorius)

saffran·kollur* <m. -kolls, -kollar>:

galda f, gavarró m, herba llanera (planta Reseda luteola)

saffran·krókus <m. -krókuss, -krókusar>:

safranera f, safrà m (planta Crocus sativus)

saffran·krydd <n. -krydds, no comptable>:

<CULIN> safrà m (condiment)

saffranóttur, saffranótt, saffranótt <adj.>:

safranat -ada

saffrans·lilja <f. -lilju, -liljur>:

lliri safranat  (planta Lilium bulbiferum ssp. croceum)

safi <m. safa, safar>:

1. <GEN> suc m

2. (í jurtum og trjám) saba f (líquid que circula per l'interior de les plantes)

safír <m. safírs, safírar>:

<PETRO> safir m

◊ Ófírgull nær ekki andvirði hennar, ekki heldur dýrindis karneól eða safír (sapˈpīr ~ סַפִּיר:   lɔʔ־θəsulˈlɛh   bə-ˈχɛθɛm   ʔōˈφīr   bə-ˈʃɔham   ʝāˈqār   wə-sapˈpīr,   לֹא-תְסֻלֶּה, בְּכֶתֶם אוֹפִיר; בְּשֹׁהַם יָקָר וְסַפִּיר): l’or d'Ofir no assoleix el seu valor, ni tampoc la preciosa cornalina o el safir (BMonts. = ni amb l'ònix preciós o safir;   BInterc. = ni pel safir o per l'ònix; BEvang. = ni amb el preuat ònix o el safir; LXX = ἐν ὄνυχι τιμίῳ καὶ σαπφείρῳ)

safír·blár, -blá, -blátt <adj.>:

safirí -ina (d'un blau-safir, del color del safir)

safír·fit <f. -fitjar, -fitjar>:

corídalis f [ambigua] (planta Corydalis ambigua)

safír·steinn <m. -steins, -steinar>:

<PETRO> safir m

◊ hendur hans gullkefli (gəlīˈlēi̯   zāˈhāβ,   גְּלִילֵי זָהָב), lögð dýrum steinum (tarˈʃīʃ,   תַּרְשִׁישׁ), kviður hans fílabein, alsett safírsteinum (sapˈpīr ~ סַפִּיר:   mēˈʕā-u̯   ˈʕɛʃɛθ   ʃēn   məʕulˈlɛφɛθ   sappīˈrīm,   מֵעָיו עֶשֶׁת שֵׁן, מְעֻלֶּפֶת סַפִּירִים): les seves mans [són com a] corrons d'or, incrustats de pedres precioses, el seu ventre [és com a] ivori, enterament recobert de safirs (BMonts. = coberta de lapislàtzulis;   BInterc. = recobert de lapislàtzuli; BEvang. = recobert de safirs; LXX = κοιλία αὐτοῦ πυξίον ἐλεφάντινον ἐπὶ λίθου σαπφείρου)

safn <n. safns, söfn>:

1. (samsafn) recull m (aplec d'objectes)

♦ → íslenskt fornbréfasafn “diplomatari d'Islàndia”

2. (söfnun í áhugi) col·lecció f (aplec d'objectes per interés o hobby)

♦ → frímerkjasafn “col·lecció de segells”

3. (minjasafn) museu m (tipus d'institució)

♦ → byggðasafn “museu de la vida rural”

♦ → fornleifasafn “museu arqueològic”

♦ → listasafn “museu d'art”

♦ → ljósmyndasafn “museu de fotografia”

♦ → vaxmyndasafn “museu de cera”

♦ → þjóðminjasafn “museu nacional”

♦ → þjóðmyndasafn “museu nacional de fotografia”

4. (sauðfjárhjörð í haustgöngum) ramat aplegat a la tardor (de les ovelles que han pasturat a lloure fins llavors i abans de separar-les per propietari)

safna <safna ~ söfnum | safnaði ~ söfnuðum | safnað ║ e-u>:

1. (peningum) estalviar una cosa (diners)

♦ safna birgðum af e-u: arreplegar una cosa (p.e., patates etc.) per tenir-ne una provisió, guardar una cosa, emmagatzemar una cosa

♦ safna sér fyrir e-u: estalviar per a una cosa

2. (af áhuga) col·leccionar una cosa (per afecció)

◊ safna postulínsfílum ~ frímerkjum: col·leccionar elefants de porcellana ~ segells

3. (tína saman, draga saman) reunir una cosa (aplegar, recol·lectar)

♦ safna e-u að sér: fer aplec de coses, aplegar coses [al seu voltant]

♦ safna her: reunir un exèrcit

♦ safna kjarki: reunir valor

♦ safna kröftum: reunir forces

♦ poki til að safna þvagi: <MED> bossa f vesical, bossa f de drenatge d'orina, bossa recol·lectora de sonda vesical

♦ safna e-u saman: arreplegar una sèrie de coses, reunir una sèrie de coses

safnaðar:

gen. sg. de → söfnuður “comunitat parroquial, feligresia”

safnaðar·heimili <n. -heimilis, -heimili>:

<RELIG> llar f dels feligresos (dependències parroquials destinades a celebrar-hi actes socials no-religiosos com ara trobades, tómboles, celebracions de diversa mena etc. dels membres de la parròquia)

safnaðar·limur <m. -lims, -limir>:

<RELIG> feligrès m, parroquià m, feligresa f, feligresa f, membre m de la parròquia

safnaðar·prestur <m. -prests, -prestar>:

<RELIG> pastor m de la comunitat, pastor m rector, rector m de parròquia protestant

safnaðar·salur <m. -salar, -salir>:

<RELIG> saló m parroquial, sala f parroquial (sala o sales pertanyents a la parròquia i destinada o destinades a celebrar-hi actes socials no-religiosos com ara trobades, tómboles, celebracions de diversa mena etc. dels membres de la parròquia)

safnaðar·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

<MÚS> cant m congregacional (tant litúrgic com extralitúrgic)

safn·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:

mecànica estadística

safna·fræði <f. -fræði, no comptable>:

museologia f

♦ meistaranemi í safnafræði: estudiant m & f de màster de museologia

safna·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

museològic -a

safna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

museòleg m, museòloga f

safnandi <m. safnanda, safnendur>:

variant de → safnari ‘col·leccionista; recol·lector’

safnari <m. safnara, safnarar>:

1. (sá sem safnar í áhuga) col·leccionista m & f

2. (sá sem tínir [saman]) recol·lector m, recol·lectora f

◊ fyrstu menn voru veiðarar og safnarar: els primers homes foren caçadors i recol·lectors

safnast <safnast ~ söfnumst | safnaðist ~ söfnuðumst | safnast>:

1. (aukast smám saman) acumular-se (amuntegar-se)

♦ safnast fyrir: anar-se amuntegant, anar-se apilant

◊ ansi mikill snjór hafði safnast fyrir á skömmum tíma: en poc temps es va acumular força molta neu

♦ safnast þegar saman kemur: <LOC FIG> de mica en mica s'omple la pica

2. (koma saman) reunir-se (agrupar-se, aplegar-se, ajuntar-se)

◊ og að honum söfnuðust (wa-i̯ʝiqqāβəˈt͡sū   ʕāˈlā-u̯, וַיִּקָּבְצוּ עָלָיו) lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēˈqīm, אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯   βəlīˈʝaʕal, בְּנֵי בְלִיַּעַל), og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar   wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i alguns canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència

◊ Þá söfnuðust (wa-i̯ʝiθlaqqəˈtˤū   ʔɛl־ʝiφˈtāħ, וַיִּתְלַקְּטוּ אֶל-יִפְתָּח) til Jefta lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēi̯ˈqīm, אֲנָשִׁים רֵיקִים: → hégomi; → hégomlegur) og fylgdu þeir honum: aleshores uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i sortien amb ell d'incursió

♦ safnast saman: aplegar-se (o: congregar-se; o: concentrar-se)

◊ mikil fjöldi safnaðist saman: es va aplegar (o: congregar; o: concentrar) una gran multitud

◊ en andi Drottins kom yfir Gídeon, og þeytti hann lúðurinn, og Abíesrítar söfnuðust saman til fylgdar við hann: i llavors l'esperit de Jahvè s'apoderà de Gedeó, que va tocar el xofar i la gent d'Abièzer es va reunir per a seguir-lo

◊ en allir Síkembúar söfnuðust nú saman og allir þeir, sem bjuggu í Síkemkastala, og fóru til og tóku Abímelek til konungs hjá merkisteinseikinni (ʕim-ʔēˈlōn   mut͡sˈt͡sāβ, עִם-אֵלוֹן מֻצָּב), sem er hjá Síkem: llavors van reunir-se tots els habitants de Siquem i tots els de Bet-Mil·ló, i proclamaren rei Abimèlec, al costat del roure de l'estela que hi ha a Siquem

♦ safnast til feðra (o: forfeðra) sinna: <LOC FIG> reunir-se amb els seus pares (morir)

◊ en er öll sú kynslóð hafði líka safnast til feðra sinna (nɛʔɛsˈφū   ʔɛl-ʔăβōˈθāj·u, נֶאֶסְפוּ אֶל-אֲבוֹתָיו), reis upp önnur kynslóð eftir hana, er eigi þekkti Drottin né þau verk, er hann hafði gjört fyrir Ísrael: i quan tots els de la seva generació van anar-se reunint amb els seus pares, darrere d'ells, va anar pujant una generació nova que ja no coneixia Jahvè ni les obres que havia fet a favor d'Israel

safn·band <n. -bands, -bönd>:

miscel·lània f

safn·braut <f. -brautar, -brautir>:

via f d'accés, carril m d'accés, carretera f d'accés

safn·búð <f. -búðar, -búðir>:

botiga f de museu

♦ safnbúð Listasafns Íslands: botiga del Museu d'Art d'Islàndia

safn·eðlisfræði <f. -eðlisfræði, no comptable>:

mecànica estadística

safn·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:

educació museística

safn·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:

lent f convergent, lent convexa, lent positiva, lent condensadora

safn·gripur <m. -grips, -gripir>:

peça f de museu

safn·haugur <m. -haugs, -haugar>:

pila f de compost, munt m de compost[atge]

safn·heiti <n. -heitis, -heiti>:

1. <GRAM = safnorð> [nom m] col·lectiu m (verbi gràcia: arbreda, ramat, gent)

2. <GRAM = hópheiti> [nom m] genèric m (verbi gràcia: cavall, ocell, arbre)

♦ safnheiti yfir (o: fyrir) e-ð: terme genèric per a...

safn·hús <n. -húss, -hús>:

[edifici m del] museu m

safn·kassi <m. -kassa, -kassar>:

compostadora f, compostador m

safn·kostur <m. -kostar, no comptable>:

fons m (de museu, arxiu, biblioteca o col·lecció)

safn·linsa <f. -linsu, -linsur. Gen. pl.: -linsa>:

lent convexa, lent positiva, lent f convergent, lent condensadora

safn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> nom col·lectiu

safn·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:

<MÚS> recompilatori m

safn·rit <n. -rits, -rit>:

antologia f

safn·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:

contenidor m de compostatge

safn·vörður <m. -varðar, -verðir>:

conservador m de museu, conservadora f de museu

safn·þró <f. -þróar (o: -þrór), -þrór (o: -þrær). Dat. pl.: -þróm (o: -þróum)>:

col·lector m de purins, bassa-dipòsit f de purins

Safran <m. Safrans, pl. no hab.>:

Safran m (סַפְרָן)

◊ Safran bókavörður: en Safran el bibliotecari ;-)

saft <f. saftar, saftir>:

suc m (líquid extret de fruita o planta i comercialitzat sovint embotellat o en tetrabric)

sag <n. sags, no comptable>:

(sagarduft) serradures f.pl, serradís m (Bal.) 

saga <f. sögu, sögur. Gen. pl.: sagna>:

1. <GEN> història f (en tots els sentits del mot)

◊ en það er ekki hægt að endurskrifa söguna í sífellu: però no és pas possible estar reescrivint contínuament la història

◊ það hlýtur að vera erfitt að fletta sögunni til baka: ha d'ésser difícil fer tornar enrere [les busques de] la història

◊ þess vegna lagði ég í þetta þeim til ánægju sem sögur lesa (τοῖς μὲν βουλομένοις ἀναγινώσκειν) og til hægðarauka þeim sem vilja festa sér það í minni sem þeir lesa og öllum til gagns sem bók þessi berst í hendur: hem procurat que aquest volum sigui atractiu als qui desitgen llegir, que ajudi els qui vulguin aprendre-ho de memòria, i que sigui profitós per a tothom

♦ sigurvegararnir skapa ekki aðeins söguna, heldur skrifa þeir hana líka: els vencedors no només fan la història, sinó que també l'escriuen

♦ bera e-m illa söguna: <LOC FIG> dejectar algú, deixar malparat algú, criticar algú, parlar malament d'algú

♦ bera e-m vel söguna: <LOC FIG> deixar algú molt bé, lloar algú, parlar molt bé d'algú

♦ bera verður til hverrar sögu nokkuð (o: til hverrar sögu verður nokkuð að bera; o: jafnan ber til hverrar sögu nokkuð): <LOC FIG> tothom ha de contribuir amb alguna aportació a cada història (tothom ha de jugar el seu paper, gros o petit tant se val, en una història) (en Blöndal 1920-1922 (1. Halvbind):71 porta: ³) bidrage til: (Ordspr.) bera verður til hverrar sögu nokkuð (GJ.), der går aldrig røg af en brand uden, der er ild i den)

♦ barna söguna [fyrir e-m]: <LOC FIG> espatllar-li la gràcia [a la història que conta algú altre]

♦ búa til sögu: inventar una història

♦ dáfalleg saga [eða hitt þó heldur]: una història ben galdosa

♦ um það mun sagan dæma: <LOC FIG> la història jutjarà

♦ sagan endurtekur sig ~ sagan getur endurtekið sig: la història es repeteix ~ la història es pot repetir

♦ engum sögum fer af e-u: <LOC FIG> no se sap res d'una cosa

♦ engum sögum fer af því <+ ind.>: no se'n sap res <+ ind.> 

♦ forneskjukenndar sögur: <LITER> sagues antiguitzants

♦ [sama] gamla sagan: <FIG> la mateixa història de sempre, la mateixa cançó de sempre

♦ ganga eins og í sögu: <LOC FIG> anar com una seda, rutllar de meravella

♦ miklar sögur ganga af e-u: <LOC FIG> se'n xerra molt d'una cosa

♦ saga gerst í Ameríku: la història passa a Nord-Amèrica

♦ þessi saga gerðist fyrir mörgum árum: aquesta història va passar fa molts d'anys

♦ hafa aðra sögu að segja [af e-u]: <LOC FIG> contar una altra versió dels fets

♦ e-ð ~ e-r heyrir sögunni til: <LOC FIG> una cosa ~ algú ja és història

♦ íslensk málsaga: història de la llengua islandesa

♦ koma til sögunnar: <LOC FIG> aparèixer en escena

◊ og hún kemur til sögunnar: i ella entra en escena

♦ koma við sögu [e-s]: <LOC FIG> estar implicat -ada [amb], veure's implicat -ada [amb], tenir res a veure [amb]

♦ hafa mikið komið við sögu e-s: haver jugat un gran paper en...

◊ þegar alþjóðahersveitirnar kvöddu Spán eftir að hafa háð þar þá hetjubaráttu, sem heimsfræg er orðin, flutti André Marty, aðalskipuleggjandi þeirra, ræðu þá, sem birtist í Víðsjánni í dag. Við hina hátíðlegu kveðjuathöfn voru allir helstu leiðtogar spanska lýðveldisins, hers þess og flokka, viðstaddir og Negrín forsætisráðherra þakkaði sjálfboðaliðunum með hjartnæmri ræðu i nafni spönsku þjóðarinnar. Marty hefur mikið komið við sögu verklýðshreyfingarinnar. Hann er franskur, var sjóliði í heimsstríðinu og stóð fyrir hinni heimsfrægu uppreisn á franska Svartahafsflotanum, er frönsk herskip gengu í lið með rússnesku byltingunni í stað þess að berjast gegn henni, eins og þeim var skipað: en el moment d'acomiadar-se les Brigades internacionals d'Espanya, després d'haver-hi lluitat el combat heroic que ha esdevingut famós arreu del món, l'André Marty, llur organitzador en cap, hi va fer el discurs que es reprodueix a Víðsjáin í dag. A aquesta solemne cerimònia de comiat hi van assistir tots els principals líders de la República espanyola, del seu exèrcit i dels partits, i el president del govern, en Negrín, en un discurs corprenedor va regraciar en nom del poble espanyol els voluntaris. En Marty ha tingut un paper important en el moviment obrer. És francès. Fou mariner durant la Gran Guerra i liderà el motí, cèlebre arreu del món, de la flota francesa a la Mar Negra, pel qual els vaixells francesos s'uniren a la revolució russa en lloc de combatre contra ella tal com hom els havia ordenat

♦ lesa fyrir e-n sögu: llegir-li una història a algú

♦ læra af sögunni: <LOC FIG> aprendre de la història

◊ það er hægt að læra af sögunni: és possible aprendre de la història

♦ miklar sögur ganga af e-u: <LOC FIG> se'n xerra molt d'una cosa

♦ nýrri saga: història moderna

♦ rita (o: skrá) e-ð á spjöld sögunnar: <LOC FIG> inscriure una cosa a les pàgines (o: en els annals) de la història

♦ saga af helgum manni: vida i miracles d'un sant, llegenda f

♦ sagan af Tuma þumli: la història d'en Patufet

♦ saga Íslands frá landnámi til loka 18. aldar: història d'Islàndia des de la colonització fins a finals del segle XVIII

♦ saga nútímans: història contemporània

♦ saga seinni heimsstyrjaldarinnar: història de la segona guerra mundial

♦ segja sögur: contar històries

♦ segja e-m sögu: contar-li una història a algú

♦ e-ð segir sína sögu: <LOC FIG> una cosa resulta molt reveladora, unan cosa és molt significativa

♦ það segir sína sögu að <+ ind.>: <LOC FIG> és molt revelador el fet que <+ subj.>, és molt significatiu [el fet] que <+ subj.>

♦ segja upp alla söguna: contar tota la història

♦ síðan ekki söguna meir: <LOC FIG> i això és tot

♦ sjón er sögu ríkari: <LOC FIG> una imatge val més que mil paraules (cf. Þórarinn loftunga Tøgdrápa: várum sjón sǫgu slíks ríkari)

♦ sönn saga: una relació verídica, una exposició verídica dels fets, una història verídica

◊ veit eg, <...> attú munt sanna sögu segja ef þú ert þessi maður. En seg mér, <...> hver ræður fyrir her þessum hinum mikla?: sé <...> que, si realment ets aquest home, exposaràs una relació fidedigna dels fets; però, digues-me <...> qui comanda aquest gran exèrcit?

♦ [og] svipaða sögu er að segja af ~ frá...: <LOC FIG> i una cosa semblant es pot dir de...

♦ vera úr sögunni: <LOC FIG> desaparèixer d'escena

◊ og hún var úr sögunni: i ja no se'n va parlar més, i va desaparèixer totalment d'escena

♦ e-ð er úr sögunni: <LOC FIG> una cosa queda [definitivament] aparcada, s'ha donat carpetada a una cosa

♦ [rauði] þráðurinn í sögunni: <LOC FIG> el fil [conductor] de la història

♦ það er allt önnur saga: <LOC FIG> això és tota una altra història

♦ það er nú saga að segja frá því: <LOC FIG> s'ha de sentir per creure-ho, has de sentir aquesta història perquè és [ben] mala de creure! (d'increïble que sembla)

♦ það er segin saga: <LOC FIG> és una història ben vella, és de tota la vida (és una cosa sabuda)

♦ það fara ljótar sögur af honum: <LOC FIG> corren mals rumors sobre ell, corren males històries sobre ell, té mala fama

♦ það fer tvennum sögum um það: <LOC FIG> hi ha dues versions diferents sobre això

♦ það ganga sögur af e-m: <LOC> corren històries sobre algú

♦ það verður saga til næsta bæjar: <LOC FIG> se'n sentirà a parlar tant que en quedarem tips (parlant d'un fet inaudit, molt absurd o escandalós)

♦ það verður saga til næsta bæjar ef <+ subj.>: : <LOC FIG> tots els safarejos n'aniran plens si <+ ind.>

♦ þetta er ljóta sagan (o: það er [nú] verri sagan): <LOC FIG> (það er slæmt eða leitt) això és [una] mala cosa

♦ það var ljóta sagan að <+ ind.>: ha estat una llàstima que <+ subj.> 

♦ þegar hér var komið sögu...: <LOC FIG> arribats aquí...; en aquest moment [de la història]...

♦ → aðskotasaga “història interpolada”

♦ → alþýðusaga “relat popular, narració popular”

♦ → atvikssaga “anècdota f”

♦ → álfasaga “conte de fades”

♦ → ástarsaga “història d'amor; novel·la d'amor”

♦ → barnasaga “rondalla f per a infants”

♦ → biskupasaga “saga de bisbes”

♦ → bókmenntasaga “història de la literatura”

♦ → bóksaga “història llibresca, història transmesa per escrit en llibres; història librària, història del llibre”

♦ → draugasaga “història de fantasmes”

♦ → dæmisaga “faula; apòleg; paràbola”

♦ → feginsaga “notícia bona, que causa alegria”

♦ → farnaðarsaga “anamnesi”

♦ → ferðasaga “relat d'un viatge, llibre de viatges”

♦ → fiskisaga “notícia d'una gran pesca feta; notícia sensacional, gran notícia”

♦ → fjölskyldusaga “història familiar; saga familiar; historial familiar”

♦ → flökkusaga “rumrum, rumor”

♦ → forsaga “prehistòria”

♦ → fornsaga “saga de l'antigor”

♦ → fornaldarsaga “història dels temps antics”

♦ → framsaga “presentació de cas”

♦ → framhaldssaga “novel·la per lliuraments (a diari, revista)”

♦ → frásaga “relat”

♦ → frægðarsaga “història d'èxit”

♦ → galdrasaga “relat de màgia i bruixeria”

♦ → gamansaga “història humorística”

♦ → glæpasaga “novel·la policíaca”

♦ → goðfræðisaga “relat mitològic”

♦ → grínsaga “anècdota divertida, història humorística”

♦ → gróusaga “xafarderia, rumor”

♦ → hafnsaga “guiatge del pràctic a dins o a fora del port, practicatge”

♦ → harmsaga “tragèdia, història tràgica”

♦ → heilagramanna-saga “llegenda, vida de sant”

♦ → heilsufarssaga “historial mèdic, història clínica”

♦ → helgisaga “llegenda, vida de sant”

♦ → hellissagan í Ríkinu “el mite de la caverna de La República”

♦ → hellissagan Platóns “el mite de la caverna d'en Plató”

♦ → hersaga “relat sobre el curs de les activitats bèl·liques”

♦ → hirðsaga “història cortesana, història ambientada a una cort; ‘hirðsaga Davíðs”

♦ → hryllingssaga “novel·la de terror”

♦ → hviksaga “enraonies”

♦ → innskotssaga “història interpolada”

♦ → Íslendingasögur “sagues d'islandesos”

♦ → Kantaraborgarsögur “Contes de Canterbury”

♦ → kímnisaga “història curta humorística, facècia” (relat breu faceciós o anècdota faceciosa)

♦ → kjaftasaga “xafarderia”

♦ → konungasaga “saga de reis, història (o crònica) de reis”

♦ → kviksaga “enraonia” (→ hviksaga)

♦ → kynjasögur “contes meravellosos”

♦ → listasaga “història de l'art”

♦ → lygasaga “notícia fal·laç, relat fals”

♦ → lygisaga “lygisaga, història fantasiosa”

♦ → líkingarsaga “al·legoria”

♦ → lögsaga “jurisdicció, competència [jurídica]”

♦ → mannkynssaga “història universal”

♦ → málsaga “història de la llengua”

♦ → menningarsaga “història de la cultura”

♦ → miðaldasaga “història de l'Edat Mitjana”

♦ → morðsaga “novel·la policíaca, novel·la d'assassinats”

♦ → munnmælasaga “història transmesa per la tradició oral, llegenda transmesa oralment”

♦ → myndsaga “tira còmica, historieta il·lustrada”

♦ → nútímasaga “història contemporània”

♦ → ofsögur “exageracions”

♦ → ósaga “història lletja, xafarderia”

♦ → píningarsaga “història de la passió”

♦ → píslarsaga “història de la passió”

♦ → postulasaga “<RELIG> fets dels apòstols; <LITER> saga d'apòstols”

♦ → prakkarasaga “novel·la picaresca”

♦ → rammasaga “novel·la d'enquadrament”

♦ → reikisaga “història viatgera”

♦ → reynslusaga “vivència, peripècia [viscuda]”

♦ → réttarsaga “història jurídica, història legal; història del dret”

♦ → riddarasaga “saga de cavallers”

♦ → sakamálasaga “novel·la policíaca”

♦ → samtíðarsaga “saga de contemporanis, saga contemporània”

♦ → samtímasaga “saga de contemporanis, saga contemporània”

♦ → sannsaga “història veritable; retret”

♦ → sjálfsævisaga “autobiografia”

♦ → sjúkrasaga “història clínica”

♦ → skáldsaga “novel·la”

♦ → skopsaga “narració còmico-satírica”

♦ → skotasaga “acudit d'escocesos”

♦ → skröksaga “història fantasiosa”

♦ → sköpunarsaga “història de la Creació”

♦ → slúðursaga “xerroteria”

♦ → smásaga “narració curta”

♦ → sorgarsaga “tragèdia, història tràgica”

♦ → spásaga “predicció; profecia”

♦ → spennusaga “novel·la d'intriga”

♦ → stjúpmæðrasaga “història de madrastres, rondalla, conte”

♦ → stríðssaga “novel·la de guerra”

♦ → sveitalífssaga “novel·la rural”

♦ → táknsaga “al·legoria”

♦ → teiknimyndasaga “historieta il·lustrada, còmics”

♦ → uppsaga <HIST JUR> “recitació o declamació de la llei feta pel lǫgsǡgumaðr”

♦ → veraldarsaga “història universal, història del món”

♦ → vísindasaga “història de la ciència”

♦ → vísindaskáldsaga “novel·la de ciència-ficció”

♦ → ýkjusaga <LITER> “història exagerada, increïble”

♦ → þjóðsaga “llegenda popular”

♦ → þroskunarsaga “ontogènia”

♦ → ættarsaga “història d'una família; <LITER> saga d'una família; <MED> antecedents familiars”

♦ → ævisaga “biografia”

♦ → örsaga “micronovel·la”

2. <MED> historial m

Saga <f. Sögu, no comptable>:

Saga f (ginecònim)

saga:

gen. pl. de → sög “serra; xerroc”

saga <saga ~ sögum | sagaði ~ söguðum | sagað ║ e-ð>:

serrar una cosa, xerrocar una cosa

♦ saga e-ð í sundur: tallar una cosa en dues parts xerrocant-la o serrant-la

♦ saga e-ð í tvennt: serrar una cosa en dues parts, per la meitat

♦ saga e-ð af e-u: xerrocar una cosa d'una cosa, tallar una cosa xerrocant-la d'una altra cosa

◊ saga grein af trénu: xerrocar una branca de l'arbre

sagar:

gen. sg. de → sög “serra; xarroc”

sagði²:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → segja “dir”

sag·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix serra m (qualsevol peix de la família dels Prístids)

sagga·fullur, -full, -fullt <adj.>:

humit -ida, rellent -a (espai tancat, paret)

sagga·samur, -söm, -samt <adj.>:

humit -ida, rellent -a (espai tancat, paret)

saggi <m. sagga, no comptable>:

humitat f, rellentor f (especialment la qui es congria en un espai tancat com ara un celler, una casa mal ventilada etc.)

sag·háfur <m. -háfs, -háfar>:

tauró serra m (qualsevol peix de la família dels Pristiofòrids)

sagir²:

nom. & ac. pl. de → sög “serra; xerroc”

sagna¹:

gen. pl. de → saga “història”

sagna²:

gen. pl. de → sögn “relat, narració”

sagna·dans <m. -dans, -dansar>:

ball m tradicional, dansa f tradicional

sagna·fár, -fá, -fátt <adj.>:

lacònic -a, poc expressiu -iva

♦ vera sagnafár um e-ð: no estendre's gaire a l'hora de contar una cosa

sagna·grein <f. -greinar, -greinar>:

tipus m de relat o història

sagna·hefð <f. -hefðar, -hefðir>:

tradició narrativa

sagna·heimur <m. -heims, no comptable>:

món m de les sagues

sagna·maður <m. -manns, -menn>:

1. <HIST> sagnamaður m, narrador de sagues

◊ en Ketill fór til Íslands á fund frœnda sinna ok staðfestisk þar ok sagði fyrstr frá þessu, en þat vitum vér, at nǫkkurir sagnamenn segja, at Yngvarr hafi verit sonr Eymundar Óláfssonar, þvíat þeim þykkir honum þat meiri sœmd at segja hann konungsson. En gjarna vildi Ǫnundr gefa til allt sitt ríki, ef hann mætti Yngvars líf aptr kaupa, því at allir hǫfðingjar í Svíþjóðu vildu hann gjarna konung hafa yfir sér. En þess verðr enn nú af sumum mǫnnum spurt, fyrir hví at Yngvarr væri eigi sonr Eymundar Óláfssonar, en því viljum vér þá leið svara: Eymundr, sonr Óláfs, átti son, er Ǫnundr hét. Sá var inn líkasti Yngvari í margri náttúru ok allrahelzt í víðfǫrli sinni, svá sem til vísar í bók þeiri, er heitir Gesta Saxónum ok er svá ritat: "Fertur, quod Emundus, réx Sueónum, mísit fílium suum, Onundum, per Mare Balzónum, quí, postrémó ad Amázonés ueniens, ab eís interféctus est: quant al Ketill, aquest se n'anà a Islàndia a cals seus parents i es va establir allà i fou el primer a contar aquests fets; nosaltres, però, sabem que alguns sagnamenn o narradors de sagues diuen que l'Yngvarr era fill de l'Eymundr Óláfsson perquè creuen que així li fan major honor que no pas dient-li fill de rei. L'Önundr, però, donaria de gust tot el seu regne si pogués comprar-hi el retorn a la vida de l'Yngvarr perquè a tots els prínceps i cabdills de Suècia els plauria de tenir-lo per rei. Així i tot, n'hi ha qui demana per què l'Yngvarr no hauria d'ésser el fill de l'Eymundr Óláfsson, i a aquests els voldríem respondre d'aquesta guisa: l'Eymundr, fill de l'Olau, tenia un fill que nomia Önundr. Aquest s'assemblava moltíssim a l'Yngvarr en molts de punts del seu tarannà, però, i sobretot, pel seu deler de viatjar lluny com s'indica al llibre que es diu Gesta Saxonum [del bisbe Adam de Bremen], on hi posa: "Hom refereix que l'Emundus, rei dels suecs, va enviar a través de la Mar Bàltica el seu fill Onundus, el qual, arribant finalment al país de les Amazones, fou mort per elles"

2. <†> (sagnaritari) historiador m

♦ Jóséphus sagnamaður: [Titus] Flavi Josep, Josephus historicus

sagna·minni <n. -minnis, -minni>:

<LITER> motiu m [narratiu] recurrent

sagnar:

gen. sg. de → sögn “relat, narració; verb”

sagnar- <en compostos>:

verbal

sagnar·andi <m. -anda, no comptable>:

<MITOL/FOLCL> sagnarandi m, esperit informador, esperit que diu al seu posseïdor tot el que aquest vol saber sense mentir-li mai, excepte quan es troba a les portes de la mort. El sagnarandi , quan és conjurat, intenta entrar en el cos del seu posseïdor per la boca. Si ho aconsegueix, la persona que hagi conjurat el sagnarandi està perduda. El sagnarandi es guarda dins una caixa i hom l'ha de ruixar amb vi de missa perquè informi el seu posseïdor del que aquest vol saber

sagnar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:

(nafnháttarauki) adverbi m verbal (gerundi)

sagna·rit <n. -rits, -rit>:

obra històrica

sagna·ritari <m. -ritara, -ritarar>:

1. (sagnfræðingur, sögumaður) historiador m, historiadora f (especialista en història, autor de llibres sobre història & historiògraf, autor d'obres històriques)

2. (annálaritari) cronista m & f   (autor de crònica o annals)

sagna·ritun <f. -ritunar, no comptable>:

1. <GEN> historiografia f

2. <LITER ISL> redacció f (o: escriptura) de les sagues  (a l'Edat Mitjana, amb independència de llur tipologia)

sagnar·lýsingarorð <n. -lýsingarorðs, -lýsingarorð>>:

<GRAM> adjectiu m verbal

sagnar·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:

1. (nafnháttur) substantiu m verbal (infinitiu)

2. (nafnorð dregið af sagnorði) substantiu m deverbal (substantiu derivat de verb)

sagna·safn <n. -safns, -söfn>:

recull m de textos narratius

sagna·skáld <n. -skálds, -skáld>:

novel·lista m & f

sagna·skáldskapur <m. -skáldskapar, no comptable>:

novel·lística f

sagna·skemmtun <f. -skemmtunar, -skemmtanir>:

declamació f de sagues com a entreteniment públic

◊ <versió de la Skálholtsbók> á því léku miklar umræður um veturinn í Brattahlíð. Að þar voru mjög töfl uppi höfð og sagnaskemmtan og margt það er til hýbýlabótar mátti vera. Ætluðu þeir Karlsefni og Snorri að leita Vínlands og töluðu menn margt um það. En því lauk svo að þeir Karlsefni og Snorri bjuggu skip sitt og ætluðu að leita Vínlands um sumarið. Til þeirrar ferðar réðust þeir Bjarni og Þórhallur með skip sitt og það föruneyti er þeim hafði fylgt: aquell hivern a Brattahlíð s'hi va parlar molt d'aquest tema; endemés, s'hi va jugar molt a tafl i s'hi contaren moltes de sagues i hi hagué moltes d'altres distraccions que varen alegrar l'ambient de la casa. En Karlsefni i l'Snorri volgueren anar a cercar Vínland i en parlaren molt als homes de fer-ho. I la cosa va acabar que en Karlsefni i l'Snorri varen aparellar llur vaixell amb la intenció de salpar a l'estiu a la recerca de Vínland. En Bjarni i en Þórhallur varen decidir-se a ajuntar-se a llur expedició amb llur nau i amb els companys de travessia que els havien acompanyat [fins a Grenlàndia] (la traducció llatina del 1837, pàg. 168, fa: ea de re hac hieme crebri sermones Brattahlidae agitabantur; hic enim ludi latrunculorum instituebantur, et oblectamenta quaerebantur historiis narrandis multisque aliis rebus, quae uitam domesticam iucundiorem reddere possent. Statuerant Karlsefnius ac Snorrius Vinlandiam quaerere, de qua re multum disputabatur. Sic autem exiit res, ut karlsefnius et Snorrius nauem pararent, Vinlandiam insequenti aestate quaesituri. Huic profectioni socios se addiderunt Bjarnius ac Thorhallus, cum naue sua et comitibus, qui eos secuti fuerant)

◊ er svo sagt að Þórður væri út leiddur með þessum kveðlingi en eigi er getið að neitt yrði af gjöfum við hann. En Þorgils situr nú eftir og förunautar hans, og svo brúðgumi og boðsmenn og þykir þeim förunautum Þorgils næsta íbroslegt um burtreiðina þeirra Þórðar. Þar var nú glaumur og gleði mikil og skemmtan góð og margskonar leikar, bæði dansleikar, glímur og sagnaskemmtun. Þar var sjö nætur fastar og fullar setið að boðinu af því að þar skyldi vera hvert sumar Ólafsgildi ef korn gæti að kaupa, tvö mjölsáld, á Þórsnessþingi og voru þar margir gildabræður. Á Reykjahólum voru svo góðir landskostir í þenna tíma að þar voru aldrei ófrævir akrarnir. En það var jafnan vani að þar var nýtt mjöl haft til beinabótar og ágætis að þeirri veislu, og var gildið að Ólafsmessu hvert sumar. Frá því er nokkuð sagt, er þótti lítið til koma, hverjir þar skemmtu eða hverju skemmt var. Það er í frásögn haft, er nú mæla margir í móti og látast eigi vitað hafa, því að margir ganga duldir hins sanna og hyggja það satt er skrökvað er en það logið sem satt er. Hrólfur af Skálmarnesi sagði sögu frá Hröngviði víkingi og frá Ólafi liðsmannakonungi og haugbroti Þráins og Hrómundi Gripssyni og margar vísur með. En þessari sögu var skemmt Sverri konungi; og kallaði hann slíkar lygisögur skemmtilegar. Og þó kunna menn að telja ættir sínar til Hrómundar Gripssonar. Þessa sögu hafði Hrólfur sjálfur saman setta. Ingimundur prestur sagði sögu Orms Barreyjarskálds og vísur margar og flokk góðan við enda sögunnar er Ingimundur hafði ortan og hafa þó margir fróðir menn þessa sögu fyrir satt: conten que llavors acompanyaren en Þórður fins a fora amb aquests versos de befa, però no s'esmenta enlloc que li fessin cap regal de comiat. Quant al Þorgils, aquest va restar al convit amb els seus acompanyants, el nuvi i els altres convidats. Els companys d'en Þorgils trobaren que la partida d'en Þórður i els seus acompanyants gairebé feia riure. I llavors hi hagué molta de gatzara i gran alegria, bona diversió i moltes de menes de jocs, balls, combats de lluita lliure i narració de sagues. Els convidats segueren a les taules del convit set dies amb llurs nits perquè cada estiu que hom pogués comprar gra al þing de Þórsness[, per fer-ne] dos sáld de farina, s'hi havia de celebrar la guilda de Sant Olau, de manera que [en el convit] hi havia molts de confrares de la guilda. A Reykjahólar les terres hi eren tan bones en aquells temps que els camps mai no hi eren improductius. Per tant, era habitual disposar de farina novella per oferir-la als convidats i fer-hi banquets magnífics, i la guilda s'havia de celebrar cada estiu per Sant Olau, ço és, a finals de juliol. Ara relatarem una mica algunes coses que tanmateix tenen poca importància: qui hi va procurar l'entreteniment i en què va consistir aquest. S'hi va contar un relat que actualment molta de gent dejecta i fan com si no en tinguessin coneixement perquè són molts els qui es neguen a reconèixer la veritat i creuen que és vera el que ha estat fabulat mentre consideren mentida el que és ver: en Hrólfur de Skálmarnes va contar-hi la història d'en Hröngviður el viquing i l'Olau, el rei dels liðsmenn o guerrers, la profanació del túmul funerari d'en Þráinn i en Hrómundur Gripsson, intercalant-hi nombroses vísur. Amb aquesta [mateixa] saga hom va entretenir el rei Sverrir i ell deia que les sagues mentideres d'aquesta mena eren [les més] divertides. De tota manera, n'hi ha que són capaços de fer remuntar llurs llinatges fins al mateix Hrómundur Gripsson [i això que fou] en Hrólfur mateix [el qui] va compondre aquesta saga! L'Ingimundr, el prevere, va contar la saga de l'Ormur, l'escalda de Barrey, incloent-hi moltes de vísur i afegint-hi al final un bon flokkur, un poema que havia estat compost pel mateix Ingimundur. Així i tot, hi ha molts d'homes sabuts que tenen per vera aquesta saga (la traducció danesa del Kristian Kålund, del 1904, pàg. 25, fa: Og dette vers, siges der, fik Tord med til afsked; men gaver ved man ikke noget om at han fik med. Torgils sad nu tilbage med sine ledsagere og ligeså brudgommen og gæsterne, og Torgils' folk fandt Tords og hans mænds afrejse temlig latterlig. Nu var alt idel lystighed og glæde, med alle slags forlystelser: dans, brydning og sagafortællen. Syv samfulde dage varede festen, ti hver sommer skulde her holdes Olavsgilde, hvis man kunde få korn til købs på Torsnæsting, 1 skippund mel, og der var mange gildebrødre. På Reykjaholar var der i den tid så frugtbart, at markerne aldrig var golde, man plejede altid ved dette gæstebud at have nyt mel som en lækkerbidsken og sjældenhed, og gildet var hver sommer ved Olavsmesse. Skönt det er af ringe betydning, véd man dog at berette noget om hvem der underholdt gæsterne, og hvormed de moredes. Der går det frasagn — som nu mange modsiger og erklærer aldrig at have vidst noget om; ti mange er uvidende om det sande og anser det for sandt, som er opdigtet, men det for lögn, som er sandhed — , at Rolv fra Skalmarnæs fortalte sagaen om Röngvid viking og Olav krigerkonge, om opbrydningen af Tråins höj og Romund Gripsson, hvortil hørte mange vers. Med denne saga underholdt man en gang kong Sverre, og han erklærede, at sådanne lyvesagaer var de morsomste, — men der er dog folk, som kan føre deres æt op til Romund Gripsson. Denne saga havde Rolv selv affattet. Ingemund præst fortalte Orm Barøskjalds saga, ledsaget af mange vers og ved sagaens slutning et æresdigt, som Ingemund havde forfattet, og så anser mange kyndige mænd denne saga for sandhed)

◊ en hver frásǫgn mun sýna, at eigi hafa allir menn verit með einni náttúru. Frá sumum er sǫgð speki mikil, sumum afl eðr hreysti eðr nǫkkurs konar atgervi eðr hamingja, svá framt at frásagnir megi af verða. Annarr sǫguháttr er þat at segja frá nǫkkurs konar ørskiptum eðr frá kynslum eðr undrum, því at á marga lund hefir orðit í heiminum. Þat þykkir í ǫðru landi undarligt, er í ǫðru er títt. Svá þykkir ok heimskum manni undarligt, er frá er sagt því, er hann hefir eigi heyrt. En sá maðr, er vitr er ok mǫrg dœmi veit, honum þykkir ekki undarligt, er skilning hefir til, hversu verða má, en fár mun svá fróðr, er því einu skal trúa, er hann hefir sét. En sumir menn eru svá heimskir at því síðr mega þeir skilja þat, er þeir hafa nýsét eðr nýheyrt, en vitrir menn, þótt þeir hafi spurn eina til, en er frá líðr nǫkkura stund, þá er heimskum manni sem hann hafi ósét eðr óheyrt. En sǫgur af gǫfgum mǫnnum er nú fyrir því nytsamligar at kunna, at þær sýna mǫnnum drengilig verk ok frœknligar framkvæmdir, en vánd verk þýðast af leti, ok greina þau svá gott frá illu, hverr er þat vill rétt skilja. Þat er samþykki margra manna, svá at einn maðr má gleðja þá marga stund. En flestir skemmtanarleikar eru settir með erfiði, en sumir með miklum fékostnaði, sumir verða eigi algervir nema með mannfjǫlda. Sumir leikar eru fára manna skemmtan ok standa skamma stund. Sumir leikar eru með mannhættu, en sagnaskemmtan eðr kvæða er með engum fékostnaði eðr mannhættu. Má einn þar skemmta mǫrgum mǫnnum, sem til vilja hlýða. Þessa skemmtan má ok hafa við fá menn, ef vill; hún er jafnbúin nótt sem dag ok hvárt sem er ljóst eða myrkt. En þat er heimskligt at kalla þat lygi, er hann hefir eigi sét eðr heyrt, en hann veit þó ekki annat sannara um þann hlut. En þat er vitrligt at skoða með skemmtan í samvizku sjálfs sín þat, sem hann heyrir, fyrr en óþekkist við eðr fyrirlíti. En svá má vera, at sá, er til hlýðir, vili fyrir því eigi til hlýða, at þat er ólíkt hans verkum, ef sagt er frá mikilli atgervi eðr stórvirkjum þeira, er þessi saga er frá. En allir hlutir, þeir er þessir menn hafa haft í atgervi umfram aðra menn, er sagan er frá, þótt mikit þykki af sagt, þeim er til hlýða, þá mega þat allir skilja, at eigi má svá mikit frá segja þessum hlutum ok ǫðrum, at eigi mundi almáttigr Guð fá gefit þeim þetta allt ok annat hálfu meira, ef hann vildi: però cada narració o relat mostrarà que no tots els homes han tingut idèntic natural. A una hom els atribueix una gran intel·ligència, a d'altres, força o valor o una o altra habilitat o una sort tan fabulosa que pot fer que se n'acabin contant històries. Un altre tipus d'històries consisteix en parlar de certes metamorfosis, monstres o fets meravellosos, car, en el món n'hi ha hagudes de moltes menes. A un país resulta insòlit el que és habitual a l'altre. Així també al taujà li sembla insòlit allò que sent a contar, quan no n'ha sentit a parlar mai abans. Però, en canvi, a l'home llest i que coneix molts d'exemples, a ell res no li sembla sorprenent o insòlit, car té la capacitat de comprensió de com pot haver-se esdevingut o produït. Hi ha uns pocs homes que són tan rics en coneixements i experiència, que ja només creuen allò que veuen, i alguns són tan ximples que el que acaben de veure o de sentir pot ésser que encara ho entenguin menys, però també hi ha homes llestos que, només de sentir-ho contar una sola vegada, ja ho entenen; quant al nici, quan ha passat un cert temps, és com si no ho hagués sentit o vist. Conèixer les històries de personatges d'alt llinatge resulta força profitós per aquesta raó: perquè presenten a la gent uns fets baronils i unes proeses estrènues, però també les males accions, les quals però, s'expliquen com a produïdes per l'accídia, de manera que males obres i accídia s'hi distingeixen com es distingeix el bé del mal per a qualsevol que vulgui ho vulgui entendre correctament. És opinió unànime de molta de gent que d'aquesta manera un home es pot estar entretenint durant nombroses hores, mentre que, pel que fa a la majoria de les altres diversions, algunes requereixen un alt grau d'esforç, d'altres requereixen un gran dispendi de diners, d'altres només poden tenir lloc amb el concurs de d'una gran gentada, i d'altres només serveixen a pocs de distració i, a més a més, duren poc temps i,[ ja per acabar,] alguns entreteniments comporten perill de mort: però entretenir-se sentint contar històries o poemes ni causa despeses ni ens fa córer cap perill mortal. Amb la declamació d'històries i poemes, un home sol en pot entretenir molts que el vulguin sentir però aquest entreteniment també es pot fer amb poques persones si així es vol fer. És igual d'ideal tant per al dia com per a la nit, tant si encara fa claror com si ja fa fosca. és de ximples qualificar de mentida allò que hom no ha vist o sentit a dir, si no és que el qui ho diu sàpiga res de més vertader al respecte. És de persones llestes, pel contrari, examinar amb la pròpia consciència [el que ha estat sentint contar] amb diversió abans de dejectar-ho o menysprear-ho. També pot ésser que l'oient no les vulgui pas sentir perquè, quan es relaten les grans habilitats i les grans proeses d'aquells de qui tracta la història, aquestes habilitats i proeses no s'assemblen pas als seus propis fets i habilitats. Doncs bé, cal considerar que, per més que tot allò en què els herois de la història excel·leixen en habilitat i perfecció per sobre els altres de què tracta la història, pot semblar exagerat als oients, no per això deixa d'ésser cert que tots ells poden comprendre perfectament que per més grans que es contin aquestes i d'altres excel·lències d'un o altre, Déu Totpoderós, si vol, sempre els pot donar totes aquestes mateixes virtuts i qualitats i, fins i tot, doblar-les-hi (la traducció noruega d'en Kjell Tore Nilssen i l`Árni Ólafsson, del 2012-13, online, fa: Og hver fortelling viser at ikke alle mennesker har samme natur. Om noen fortelles det at de var svært kloke eller tapre eller dugelige; eller hadde så mye hell at det ble fortalt lenge om dette. Andre deler av sagaen forteller om undre og merkelige hendelser fordi at mange land finnes i verden, og det som i ett land er merkelig, er vanlig i et annet. Derfor synes også de mennesker som har bodd hjemme hele livet at mye av det som fortelles er underlig, mens den som er klok og kjenner mange ting synes ikke en skildring av dette er underlig. Men få menn er så kloke at de bare tror det de har sett. Noen er så uvitende at de ikke forstår det de ser eller hører av kloke menn, som tidligere hendte. For den uvitende er det som om han ikke hadde sett eller hørt noe. Og sagaer om mektige menn er nyttige å kunne fordi de viser menneskene tapre handlinger og hendelser, og tolker onde handlinger som resultat av latskap, og lar hver den som vil skille godt fra ondt. Mange er enige i at en mann slik lenge kan glede mange andre, mens de fleste andre leker krever med møye eller betaling. Noen igjen kan ikke gjennomføres uten med mye folk, andre gleder kun færre menn en liten stund. Noen leker er livsfarlige, men å fortelle sagaer eller kvad er ikke forbundet med noen kostnad eller livsfare, og en kan slik få mange menn til å lytte til seg, mens også få kan lytte. En kan gjøre dette både natt og dag, og enten det er lyst eller mørkt. Men det er dumt å kalle dette løgn, selv om en ikke selv har hør eller sett det og en ikke vet om det er sant. Men det er klokt å tenke gjennom det en hører selv, fremfor å mislike eller forakte det. Og det kan være at den som ikke vil lytte ikke vil det fordi hans liv er fjernt fra de tapre og store dåder denne sagaen handler om. I alle de ting som disse menn atskilte seg i tapperhet fra andre menn, så kan en synes at det er overdrevet, men en skal huske at ikke kan en fortelle noe så stort om dem, at ikke den allmektige Gud kunne doblet dette om han ville)

sagna·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:

sagnaþáttur m, història f documental popular, gènere historiogràfic popular. Es tracta d'un relat historiogràfic popular sobre una persona o un conjunt de persones

sagna·þulur <m. -þular, -þulir>:

fabulista m & f, contador m d'històries, contadora f d'històries

◊ niðjar Hagar, sem leituðu spekinnar á jörðu, og kaupmenn frá Merran og Tema, sagnaþulir (μυθολόγοι) og vísdómsleitendur fundu ekki heldur veg spekinnar og hirtu ekki um stigu hennar: ni els fills d'Hagar que han cercat la saviesa per la terra, ni els mercaders de Merran i de Teman, ni els fabulistes ni els filòsofs, cap d'ells no ha conegut tampoc el camí de la saviesa, ni se n'ha recordat de les seves sendes

sagn·beyging <f. -beygingar, no comptable>:

<GRAM> conjugació f [verbal]

sagn·bót <f. -bótar, -bætur>:

<GRAM> supí m

sagn·festa <f. -festu, no comptable>:

tradició f oral

sagn·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<GRAM> classe f verbal, classe f de verb[s]

sagnfestu·kenning <f. -kenningar, no comptable>:

teoria f de la tradició oral, teoria, oposada a la → bókfestukenning, que situa l'origen de les sagues islandeses en la tradició oral. Actualment ha perdut força suport

sagn·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

versat -ada en història

sagn·fræði <f. -fræði, no comptable>:

història f (com a carrera universitària & com a ciència)

♦ akademísk sagnfræði og alþýðleg sagnaritun: la història acadèmica i la historiografia popular

sagn·fræðilega <adv.>:

històricament

sagn·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

històric -a

sagn·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

historiador m, historiadora f  (llicenciat o especialista en història & autor d'obres sobre història)

sagn·fræðirit <n. -fræðirits, --fræðirit>:

llibre m d'història

sagn·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>:

<GRAM> atribut m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)

sagnir:

nom. & ac. pl. de → sögn “relat; verb”

sagn·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:

<GRAM> deverbal

sagn·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

<GRAM> sintagma m verbal

sagn·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GRAM> forma f verbal

sagn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> verb m (→ sögn)

♦ blandað sagnorð: verb mixt

♦ núþálegt sagnorð: verb pretèrito-present

♦ ófullkomið sagnorð: verb defectiu

♦ óreglulegt sagnorð: verb irregular

♦ sterkt sagnorð: verb fort

♦ veikt sagnorð: verb feble

♦ → afturbeygð sögn “verb reflexiu”

♦ → áhrifslaus sögn “verb intransitiu”

♦ → áhrifssögn “verb transitiu”

♦ → hjálparsögn “verb auxiliar”

♦ → miðmyndarsögn “verb deponent”

♦ → ri-sögn “verb reduplicatiu”

sagó·grjón <n. -grjóns, -grjón>:

sagú m (fècula de la palmera Metroxylon sagu)

sagó·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

<CULIN> sopa f de sagú

sag·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:

peix serra m (peix Pristis pristis)

♦ stóra sagskata: peix pinta m (peix Pristis pectinata)

sagt <supí de>: → segja “dir”

sag·tenntur, -tennt, -tennt <adj.>:

<BOTAN> serrat -ada

saka:

gen. pl. de → sök “culpa; causa”

saka <saka ~ sökum | sakaði ~ sökuðum | sakað>:

I. Personal:

1. <e-n>: (ákæra, ásaka) acusar algú (recriminar algú, donar la culpa a algú & inculpar algú, incriminar algú)

♦ saka e-n um e-ð: acusar algú d'una cosa

<†> 2. <e-ð>: (skaða) danyar una cosa, fer mal a una cosa, causar dany a una cosa  (noure)

◊ en ef skip vort er ekki sakað þá munum vér skjóta báti vorum og flytja skip vort þangað: i si el nostre vaixell no ha sofert danys, baixarem a l'aigua el nostre esquif i hi remolcarem la nostra nau

◊ leira var undir þar er þeir höfðu legið um strengina og var ekki borð sakað í skipi þeirra: allà on havien clavat l'àncora, el fons era fangós, de manera que cap post de llur vaixell no havia sofert cap dany

<†> 3. <e-n>: (skaða) fer mal a algú  (noure & ferir)

II. Impersonal:

1. <e-n>: (skaða) fer mal a algú, causar dany a algú (noure & ferir)

◊ ef menn koma ofan á ófúin lík slíkra manna í kirkjugörðum, skal óðara hætta við gröfina og hylja þau moldu, og mun þá ekki saka: si, cavant en els cementiris, s'arriba als cadàvers incorruptes d'aquesta mena d'homes, cal deixar immediatament de cavar, colgar-los amb terra i fer per manera que no sofreixin cap mal ni dany

◊ hafði heyrt tal þeirra og tók undir þegar og kvað ekki saka: havia sentit llur conversa i reprenent el que havien dit els va dir que no hi havia cap mal en fer-ho així

♦ mig sakaði ekki: no m'hi vaig fer cap mal, en vaig sortir sense fer-me cap mal, en vaig sortir incòlume (o: indemne)

♦ engan sakaði: ningú no [hi] va resultar ferit

♦ það sakar ekki að <+ inf.>: no pot fer cap mal <+ inf.> 

◊ það sakar ekki að reyna: provar-ho no pot fer cap mal

♦ það sakar ekki að e-r <+ ind.>: no pot fer cap mal que algú <+ subj.>, no fa cap mal a ningú que algú <+ subj.> 

◊ Svo sakar ekki að hún er að fara til Ameríku...: i no hi ha res de dolent en el fet que ella se'n vagi ara a Amèrica...

♦ [og] ekki myndi það saka, ef e-r <+ pret. subj.>: no hauria d'ésser res de dolent que algú <+ pret. subj.> 

<†> 2. <til>: (skaða) sofrir dany  (a conseqüència d'una cosa)

◊ Ólafur kvað ekki til mundu saka: Olav va dir que d'allò no els en vindria cap dany

◊ ...og haldi hver vöku sinni er má og mun oss þá ekki til saka ef svo er með farið: ...i que tothom que pugui vetlli i estigui alerta, i si ho fem així, no [en] sofrirem cap dany

◊ en er morgnar þá munu þeir sjá þetta ráð og er mér þá von að þeir fari eftir yður en þó mun þá svo mikill verða yðvar misfari að mig væntir að ekki saki til: i quan es farà de dia, veuran aquesta estratagema i tinc l'esperança que llavors us empaitaran, però, tanmateix, llavors ja sereu tan lluny d'ells que confio que us en resultarà cap dany

<†>  saka·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>:

variant del més habitual → sökudólgur ‘adversari, oponent, part contrària [en judici, plet etc.]’

◊ var hann nú með Óttari og eigi lengi áður hann mælti til Svarts: "Eg vil senda þig norður til Vatnsdals til Hofs. Sá maður býr þar er Ingólfur heitir. Hann er sakadólgur minn og hefir gert mér margs konar skammir og fæ eg eigi rétt af honum en hann er þó mikilhæfur maður en eg hygg þig munu gæfu til bera með mínu tilstilli að hefna því að mér líst vel á þig": L'Svartur, doncs, es va quedar al mas de l'Óttar i no va passar gaire temps que aquest va dir a l'Svartur: “Tinc la intenció d'enviar-te a Hof, a la vall de Vatnsdalur, al nord. Allà hi viu un home que nom Ingólfur. És el meu oponent [en molts de litigis legals] i m'ha fet tota mena d'afronts, i fins ara no he obtingut justícia d'ell. I encara que és un home respectat, crec que, seguint les meves indicacions, reeixiràs a fer que em vengi d'ell ja que em fas molt bona impressió” (vocabulari: (vocabulari: #1. sakadólgur: Cf. Baetke 19874, pàg. 639: saka-dólgr, sǫku-dólgr Gegner in einem Rechtsstreit; #2. skömm: Cf. Baetke 19874, pàg. 571: skǫmm f. Schande, Schmach; Schimpf, Kränkung <...> gera e-m s. jmd. Schimpf antun; #3. réttur: Cf. Baetke 19874, pàg. 498: fá rétt sein Recht bekommen; #4. mikilhæfur: Cf. Baetke 19874, pàg. 419: <...> einflußreich, ansehnlich; #5. bera gæfu til: Cf. Baetke 19874, pàg. 217: bera, hafa gæfu til e-s Glück haben in einer Sache, im Verkehr mit jmd.; #6. tilstilli: Cf. Baetke 19874, pàg. 656: <...> (Rat zur) Durchführung; Anordnung, Leitung: vera í tilstilli um e-t an etwas (mit Rat und Tat) beteiligt sein; #7. e-m líst vel á e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 387: <...> svá lízk mér á þik, at du siehst mir so aus )

saka·dómari <m. -dómara, -dómarar>:

<JUR> jutge m & f penal, jutgessa f penal

saka·dómur <m. -dóms, -dómar>:

<JUR> tribunal m penal

sakaður, sökuð, sakað <adj.>:

1. (ásakaður) acusat -ada (inculpat, incriminat)

2. (skemmdur) danyat -ada (nogut)

3. (slasaður, meiddur) ferit -ida (lesionat & amb ferides)

◊ varð hann sakaðr nökkut: es va ferir una mica, es va fer una mica de mal

<†> 4. (sekur) reu rea (trobat culpable, convicte)

♦ sakaður e-u við e-n: condemnat a pagar una multa de X a algú

<†> 5. (fjandsamlegur) hostil  (enemic, que té una actitud d'animadversió envers algú)

♦ sakaðir og sifjaðir [við e-n]: amics i enemics [d'algú]

saka·maður <m. -manns, -menn>:

<JUR> reu convicte, rea convicta, reclús m, reclusa f (persona declarada culpable)

sakamanna·bekkur <m. -bekkjar, -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:

banc m dels acusats

◊ sitja á sakamannabekk: seure al banc dels acusats

saka·mál <n. -máls, -mál>:

<JUR> afer m criminal, cas m criminal

♦ Benelúx-sáttmálinn um framsal og gagnkvæma aðstoð í sakamálum: tractat m del Benelux d'extradició i assistència mútua judicial en matèria penal

sakamála·lögregla <f. -lögreglu, no comptable>:

<JUR> brigada f d'investigació criminal

♦ Alþjóðasamband sakamálalögreglu: Interpol f, Organització f Internacional d'Investigació Criminal

sakamála·mynd <f. -myndar, -myndir>:

pel·lícula policíaca

sakamálamynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

sèrie [televisiva] policíaca

sakamála·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

novel·la policíaca

sakamáls·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:

investigació policíaca [de cas penal]

sakar:

gen. sg. de → sök “culpa; causa”

sakar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar) >:

<JUR> part f (en judici)

sakar·áberi <m. -ábera, -áberar>:

<†>  1.  <JUR = saksóknari, sækjandi> acusador m, acusadora f (part actora, part demandant & acusador públic. Cf. l'expressió arcaica bera sakar á einhvern ‘presentar una denúncia contra algú; acusar algú’)

2.  <JUR = sá sem ber sakir á e-n> acusador m, acusadora f (persona que n'acusa una altra, a tort o a dret)

◊ sé [ærumeiðandi] aðdróttun birt eða borin út opinberlega, enda þótt sakaráberi hafi ekki haft sennilega ástæðu til að halda hana rétta, þá varðar það sektum, varðhaldi eða fangelsi allt að 2 árum: si es publica per escrit o es fa circular de veu una insinuació [difamatòria], es castigarà amb multes, reclusió o presó de fins a 2 anys, quan la part que hagi fet les acusacions no hagi tingut motius versemblants per a considerar-les justificades

<†>  sakar·áburður <m. -áburðar, no comptable>:

<JUR> acusació f

sakar·bætur <f.pl -bóta>:

<JUR> indemnització f [judicial]

sakar·gift <f. -giftar, -giftir>:

<JUR> acusació f

sakar·staður <m. -staðar, -staðir>:

causa f de demanda, causa f de demanda (greuge, tort o crim que justifica l'exercici d'una acció [penal], causa petendi, raó petitòria)

◊ hverja sæmd viltu bjóða sonum Bolla fyrir sakarstaði þá er þeir eiga við þig? Því að það er oss með sönnu sagt að þú ynnir á Bolla: quina satisfacció vols oferir als fills d'en Bolli pels motius de demanda que tenen contra tu? Car m'han informat veraçment que tu vas infligir una ferida a en Bolli

sakar·uppgjöf <f. -uppgjafar, no comptable>:

<JUR> amnistia f, remissió f de condemna

♦ almenn sakaruppgjöf: amnistia general

♦ fá sakaruppgjöf: ésser amnistiat -ada

♦ veita e-m sakaruppgjöf: amnistiar algú

saka·skrá <f. -skrár, -skrár>:

<JUR> registre m d'antecedents penals

♦ vera á sakaskrá: tenir antecedents

sakast <sakast ~ sökumst | sakaðist ~ sökuðumst | sakast>:

1. <um e-ð>: retreure's una cosa, acusar-se d'una cosa (fer-se retrets per una cosa una persona a si mateixa o dues persones entre si)

2. <við e-n>: barallar-se amb algú (recriminar-se coses dues persones amb paraules fortes)

saka·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:

<JUR> certificat m de penals

sak·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bàrum | -borið ║ e-n>:

presentar una acusació contra algú, acusar [formalment] algú (encausar, enjudiciar)

sak·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

culpable, que s'ha fet creditor de culpa [davant algú]

◊ þá er þegar nær, er af er hinn harðasti [kostur]. Eru menn sakbitnir við yður?: aleshores, ara que la causa més greu queda descartada, ja hi som més a prop (d'escatir la causa de la taciturnitat -fálæti- del rei). Que us ha fet cap tort (res que us hagi ferit, que us hagi ofès) cap dels homes?

◊ fer það saman að þú ert sakbitinn í meira lagi fyrir því að þú eggjaðir mjög að Bolli væri drepinn: a això s'hi afegeix que tu n'ets, si fa, encara més culpable, perquè tu vares esperonar molt a matar en Bolli

◊ ...því að þeir voru margir, að sig vissu að því sanna er Erlingi mundu þykja mjög sakbitnir: ...per tal com n'hi havia molts [entre ells] que sabien del cert que l'Erling els consideraria ben culpables [d'haver-li fet grans torts]

◊ Grís félagi vor mun ekki vera sakbitinn: en Grís, el meu company, no serà pas [considerat] culpable

◊ en um þá menn aðra er honum þótti mest sakbitnir lét hann suma drepa, suma hamla en suma rak hann úr landi en tók fé af sumum: i, pel que fa als altres homes, dels que ell considerava que eren els més culpables, en va fer matar alguns, d'altres els va fer mutilar, d'altres els va desterrar i a d'altres els va confiscar els béns

sak·borningur <m. -bornings, -borningar>:

<JUR> acusat m, acusada f (en judici)

sak·bær, -bær, -bært <adj.>:

<JUR> responsable [dels seus fets], en plena possessió de les seves facultats mentals

sak·fella <-felli ~ -fellum | -felldi ~ -felldum | -fellt ║ e-n>:

condemnar algú (declarar culpable algú en judici)

sak·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

condemna f

♦ röng sakfelling: error m judicial

sakfellis·dómur <m. -dóms, -dómar>:

sentència condemnatòria

sak·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

<JUR> responsable [dels seus fets], amb plena possessió de les seves capacitats mentals, amb capacitat d'entendre i voler, amb capacitat natural [de judici i de discerniment]

sakir¹:

nom. i ac. pl. de → sök “culpa; causa”

sakir² <prep. + Gen.>:

a causa de (→ vegna)

♦ sakir þess að: perquè, pel fet que, atès que

◊ þannig lét Sál líf sitt sakir ótrúmennsku sinnar við Drottin, sakir þess að hann eigi varðveitti boð Drottins, og einnig sakir þess, að hann hafði gengið til frétta við vofu, en við Drottin hafði hann eigi gengið til frétta: així va morir Saül a causa de la seva deslleialtat amb Jahvè, perquè no havia observat el manament de Jahvè i també perquè havia anat a consultar un nigromant en lloc de consultar Jahvè

sakka <f. sökku, sökkur. Gen. pl.: sakka o: sakkna>:

1. <MAR = grunnsakka, lóðlína> escandall m (sonda per amidar la fondària)

♦ kanna dýpi með sökku: amidar la fondària amb un escandall

2. <MAR = sakka á færi> plom m (de llinya)

♦ veiðistöng, öngull, færi og sakka: canya de pescar, ham, llinya i plom

3. <MAR = íli, steinn eð blýsakka til að halda neti, fiska- eða humargildru á réttum stað> plomada f, pedral m (d'ormeig de pesca, d'ansa, de bertrol etc.)

4. <blýsakka til að sjá hvort veggur er lóðréttur> plomada f, escandall m (Mall.) (plom per marcar la vertical) (→ lóð)

sak·laus, -laus, -laust <adj.>:

<GEN = meinlaus & JUR = sýkn> innocent (GEN = inocu, inofensiu & JUR = no culpable)

◊ saklaus skemmtun: una diversió innocent

sak·leysi <n. -leysis, no comptable>:

<JUR = sýkna> innocència f

sak·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

innocent m & f, ingenu m, ingènua f (càndid, ximplet, panoli)

♦ nytsamur sakleysingi: <LOC> un idiota útil, un beneit útil

sakleysis·lega <adv.>:

innocentment, càndidament

sakleysis·legur, -leg, -legt <adj.>:

innocent (càndid, ingenu)

sakna <sakna ~ söknum | saknaði ~ söknuðum | saknað ║ e-s>:

1. (finna ekki, taka eftir að vantar) no aconseguir de trobar una cosa (que se cerca amb la vista)

◊ saknarðu einhvers á borðinu?: que hi falta res? (adreçant-se a algú que sembla haver descobert que manca alguna cosa a la taula etc.)

2. (harma, þykja leitt) lamentar una cosa (sentir pesar i/o penediment)

◊ ég sakna ekki neins (o: ég sakna einskis): no lamento res

◊ ég sakna þess einnig: també ho lamento

◊ ýmsir munu sakna þess að sjá hér ekki þessa sögu: seran molts els qui lamentaran de no trobar-hi aquesta història (en aquest recull)

3. (sjá eftir, þreyja) trobar a faltar (enyorar un absent)

◊ ég sakna þín: et trobo a faltar

◊ ég sakna þín líka: també jo et trobo a faltar

◊ ég mun sakna þín mikið: et trobaré molt a faltar

4. (trega) lamentar la pèrdua d'algú ~ una cosa (plànyer-ne la pèrdua, plorar-la)

saknaðar:

gen. sg. de → söknuður “enyorança”

saknaðar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

1. <LITER GEN> cançó f d'enyorança

2. (harmljóð) elegia f (poema en el qual hom expressa el dolor per la mort o la pèrdua d'un ésser estimat)

sak·næmi <n. -næmis, no comptable>:

<JUR> punibilitat f, penalitat f, sancionabilitat f, imputabilitat f

♦ aðstæður sem auka á saknæmi: circumstàncies agreujants

sak·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

<JUR> punible, penable, sancionable, criminal

◊ annars skulu þessir, sem hér eru, segja til, hvað saknæmt þeir fundu, þegar ég stóð fyrir ráðinu: altrament, aquests que ara mateix són aquí, que diguin què em van trobar de punible quan jo era davant el consell

◊ skal fé fyrir hann gjalda en þó kann vera að þér þykist nokkuð saknæmt við hann eiga: es pagarà una compensació econòmica a compte d'ell per si pogués ésser que tu creguessis que tens cap causa legal pendent amb ell

◊ saknæmt athæfi: una conducta sancionable per la llei

sakramenti <n. sakramentis, sakramenti>:

<RELIG> sagrament m

♦ setja e-n út af sakramentinu: excomunicar algú

♦ → altarisganga “comunió, eucaristia”

♦ → ferming “confirmació”

♦ → hjónavígsla “matrimoni”

♦ → prestvígsla “ordenació sacerdotal, orde m sacerdotal”

♦ → síðasta smurning “extrema unció, unció dels malalts”

♦ → skírn “baptisme”

♦ → skriftir “confessió, penitència”

sak·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:

<JUR> acció f penal, procediment m penal

sak·sóknari <m. -sóknara, -sóknarar>:

<JUR> fiscal m & f

♦ saksóknari ríkisins: fiscal m & f de l'estat, [representant m & f del] ministeri públic (o: fiscal), [representant m & f de la] fiscalia 

♦ sérstakur saksóknari: fiscal m & f especial 

sala <f. sölu, sölur. Gen. pl.: salna o: sala>:

venda f

♦ afrakstur sölunnar: el producte de la venda

♦ ganga kaupum og sölum: comprar-se i vendre's (o: vendre's i comprar-se)

♦ e-ð gengur kaupum og sölum: una cosa es compra i es ven

♦ leggja e-ð ~ allt í sölurnar [fyrir e-ð]: <LOC FIG> sacrificar una cosa ~ tot [per una cosa]

◊ hún lagði allt í sölurnar fyrir þetta: ho va sacrificar tot per això

♦ til sölu: en venda, venal (Bal.) 

♦ auglýsa e-ð til sölu: anunciar la posada en venda d'una cosa

♦ e-ð er til sölu: una cosa està en venda, una cosa es ven, una cosa està venal (Bal.) 

♦ hafa e-ð til sölu: tenir una cosa en venda, tenir venal una cosa (Bal.) 

<†>  sala·kynni <n.pl -kynna>:

estatge[s] m[.pl], masó f, casal m (→ salkynni)

◊ ‘fiǫlð ec fór, ǀ fiǫlð ec freistaða, ǁ fiǫlð ec reynda regin; ǁ hitt vil ec vita, ǀ hvé Vafþrúðnis ǁ salakynni sé’: molt he viatjat (o cal entendre que ens trobem davant una construcció el·líptica *fór ek at dœma ‘moltes de coses he jutjat’?), moltes de coses he provat (o: intentat?) (o cal entendre que ens trobem davant una construcció el·líptica *fiǫld ec ragna / fira ~ fyrða freistaða ‘molt he temptat ~ posat a prova els déus / els homes’?), molt he posat a prova els déus. Això vull saber [ara]: com són els estatges d'en Vafþrúðnir (vocabulari: #1. fjöld: Substantiu emprat aquí com a adverbi. Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 55: viel; #2. fara: Kuhn 1968³, pàg. 51 i 52: sich fortbewegen, gehend, reitend, fahrend (zu lande oder zu wasser) oder auch schwimmend, in vielfachem gebrauch <...> [p. 52] Oft steht fara vor einem infinitiv (mit und ohne at); beispp.: er hann dœma ferr wenn er auszieht, um gericht zu halten <...>; f. (at) vega zum kampf ausziehen <...>; fara at finna aufsuchen, besuchen <...>. auch trans. (mit dat. und auch acc.) zugrunde richten, töten (<...> viell. auch Vm. 46 u. 47); #3. freista: Kuhn 1968³, pàg. 62: versuchen, auf die probe stellen (e-s); #4. reyna: Kuhn 1968³, pàg. 167: r. e-n  jmdn auf die probe stellen (Vm. 3 usw.); #5. salakynni: Kuhn 1968³, pàg. 171: hauswesen)

salernis·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:

rotlle m de paper de vàter, rotlo m de paper d’excusat (Bal.) 

◊ bleik salernisrúlla með jarðarberjailm: rotlle de paper de vàter rosat amb aroma de maduixes

salernis·skál <f. -skálar, -skálar>:

tassa f del vàter

sali <m. sala, salar>:

venedor m, venedora f (→ sölumaður)

salisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid salicílic

<†>  sal·kynni <n.pl -kynna>:

estatge[s] m[.pl], masó f, casal m

♦ hjón salkynna: amo i mestressa de la casa, el matrimoni que regeix o dirigeix una casa, pater et māter familiās

◊ Rígr kunni þeim ǀ ráð at segia; ǁ meirr settiz hann ǀ miðra fletia, ǁ enn á hlið hvára ǀ hión salkynna: [de primer,] en Rígr els va comunicar la seva decisió; després, es va asseure a taula al bell mig del banc, i a cada costat seu [s'hi assegueren] amo i mestressa de la casa (#1. atorgo al substantiu ráð el significat de designis, decisió ja que el que fa Rígr, al meu entendre, és instaurar les tres classes socials de la Norrènia medieval i comunicar als epònims de cada classe social la seva decisió d'organitzar la societat humana en classes socials. No hi ha cap consell pel mig, sinó designis, decisió, disposició i fins tot ordre; #2. Interpreto el verb kunna com a pleonàstic: en Rígr, de primer els va comunicar el seu designi, després, es va asseure a taula amb ells. Una traducció literal en Rígr els va saber donar consells ~ la seva decisió al meu entendre no té gaire sentit; #3. Quant a l'adverbi meirr remeto al Kuhn 1968³, pàg. 138: <...> 2. danach, dann)

salla <salla ~ söllum | sallaði ~ sölluðum | sallað>:

1. (smárigna) borrimar (plovisquejar amb gotetes molt petites i compactes)

2. (smásnjóa) fer neu fina (neviscar, caure neu amb volves menudes, compactes i seguides)

3. <e-ð>: (mölbrjota) esmicolar una cosa (fer a miques)

4. <e-n niður>: <FIG> fer benes algú, destrossar algú (sotmetre algú a una crítica demolidora, vèncer-lo totalment en una competició esportiva etc.)

5. <á e-n>: (demba á e-n skammyrðum) dir-li de tot a algú, cobrir algú d'insults i retrets (inundar algú d'improperis, donar un bon arrambatge a algú, deixar o posar blau algú)

♦ salla á sig: (borða mikið) menjar molt

6. salda e-u:  → sáldra ‘ensalgar, empolvorar, enfarinar’

salla·fínn, -fín, -fín <adj.>:

elengatíssim -a, maquíssim -a, que lleva l'alè

salla·regn <n. -regns, pl. no hab.>:

borrim m, roïna f, brusquina fina i compacta, ruixim fi i compacte, brusquina f d'enganapastors (Mall.) 

salla·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:

brusquina fina i compacta, ruixim fi i compacte

salla·rólegur, -róleg, -rólegt <adj.>:

molt tranquil·l -il·la, molt calmós -osa, [que actua] amb tota la tranquil·litat del món, totalment impertorbable

salli <m. salla, pl. no hab.>:

pols f [compacta]

Sallústíus <m. Sallústíusar, pl. no hab.>:

Sal·lusti m (Sallustĭŭs)

◊ sagnaritarinn Sallústíus, sem hefir ritað ágæta sögu um óeirðir Júgúrtu, lýsir Súllu á þessa leið...: l'historiador Sal·lusti, que va escriure una excel·lent història dels avalots d'en Jugurta, descriu Sul·la de la següent manera...

Salmaneser <m. Salmanesers, no comptable>:

Salmanàssar m, Xalmanèsser m (שַׁלְמַנְאֶסֶר)

salmíak <n. salmíaks, no comptable>:

salmiac m, sal amoníaca, clorur m d'amoni, clorur amònic (NH4Cl)

salmíak·spíritus <m. -spírituss, pl. no hab.>:

amoníac aquós, amoníac m d'ús domèstic

salmonella <f. samonellu, salmonellur. Gen. pl.: salmonella>:

variant de → salmónella ‘salmonel·la’

salmonellu- <en compostos>>:

variant de → salmónellu- ‘per salmonel·les’

salmonellu·blæði <n. -blæðis, -blæði>:

variant de → salmónellublæði ‘septicèmia per salmonel·les’

salmonellu·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:

variant de → salmónellusýking ‘infecció per salmonel·les’

salmonellu·veiki <f. -veiki, -veikir. Gen. pl.: -veikja; dat.pl.: -veikjum; pl. no hab.>:

variant de → salmónellusveiki ‘salmonel·losi aguda’

salmonellu·þarmabólga <f. -þarmabólgu, pl. no hab.>:

variant de → salmónelluþarmabólga ‘infecció per salmonel·les’

salmónella <f. salmónellu, salmónellur. Gen. pl.: salmónella>:

<MED> salmonel·la f

salmónellu- <en compostos>:

<MED> per salmonel·les

salmónellu·blæði <n. -blæðis, -blæði>:

<MED> septicèmia f per salmonel·les, sèpsia f per salmonel·les

salmónellu·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:

<MED> infecció f per salmonel·les, salmonel·losi f

♦ aðrar salmómellusýkingar: [d']altres infeccions per salmonel·les

♦ aðrar tilgreindar salmómellusýkingar: [d']altres infeccions especificades per salmonel·les

♦ ótilgreind salmómellusýking: infecció no especificada per salmonel·les

♦ staðbundnar salmónellusýkingar: infeccions localitzades per salmonel·les

salmónellu·veiki <f. -veiki, -veikir. Gen. pl.: -veikja; dat.pl.: -veikjum; pl. no hab.>:

<MED> infecció f per salmonel·les, salmonel·losi aguda

salmónellu·þarmabólga <f. -þarmabólgu, pl. no hab.>:

<MED> enteritis f per salmonel·les, enterocolitis f per salmonel·les, enterocolitis f per infecció salmonel·lòsica

Salóme <f. Salóme, no comptable>:

Salomé f  (Σαλώμη, שְׁלֹמִית)

Salómon <m. Salómons, no comptable>:

Salomó m  (שְׁלֹמֹה)

◊ “Ljóðaljóðin” eftir Salómon: “El Càntic dels Càntics” de Salomó

◊ “Námur Salómons konungs” eftir H. Rider Haggard: “Les mines del rei Salomó” de H. Rider Haggard

Salómons·dómur <m. -dóms, -dómar>: 

sentència salomònica 

Salómons·eyjar <f.pl -eyja>: 

Illes Salomó f.pl 

Salóníki <f. Salóníki, no comptable>:

Salònica f  (Σαλονίκη) (→ Þessaloníka)

salt <n. salts, sölt>:

1. <GEN> sal f

◊ sérhverja kornfórnargjöf þína skaltu salta (māˈlaħ   ba-mˈmɛlaħ ~ מָלַח בַּמֶּלַח:   wə-χɔ̆l־qɔ̆rˈban   minħāθə-ˈχā   ba-mˈmɛlaħ   timˈlāħ,   וְכָל-קָרְבַּן מִנְחָתְךָ, בַּמֶּלַח תִּמְלָח). Þú skalt ekki láta salt (ˈmɛlaħ ~ מֶלַח:   wə-ˈlɔʔ   θaʃˈbīθ   ˈmɛlaħ   bəˈrīθ   ʔɛ̆lɔˈhɛi̯-χā   mē-ˈʕal   minħāˈθɛ-χā,   וְלֹא תַשְׁבִּית מֶלַח בְּרִית אֱלֹהֶיךָ, מֵעַל מִנְחָתֶךָ) sáttmála Guðs þíns vanta í þá kornfórn sem þú færir. Sérhverja gjöf þína skaltu færa fram til fórnar með salti (ˈmɛlaħ ~ מֶלַח:   ʕal   kɔ̆l־qɔ̆rbānə-ˈχā   taˈqrīβ   ˈmɛlaħ,   עַל כָּל-קָרְבָּנְךָ, תַּקְרִיב מֶלַח): posaràs sal a totes les teves ofrenes de gra. No deixis mai que falti la sal de l'aliança del teu Déu a les ofrenes de gra que li presentis. Qualsevol present teu que presentis com a ofrena, presenta'l amb sal

◊ hinn goðumlíki (ἰσόθεος) kappi (φώς), Menöytsson, kveikti upp eld mikinn; en er eldurinn var útbrunninn og loginn slokknaður, skaraði hann sundur glóðinni og hélt (τάνυσσε[ν]) teinunum þar uppi yfir (ἐφύπερθε); hann dreifði (πάσσε[ν]) helgu salti (ὁ ἅλς ἁλός:   πάσσε δ’ ἁλὸς θείοιο κρατευτάων ἐπαείρας) á stykkin, og lét teinana liggja (ἐπαείρας) á undirlagssteinunum (κρατευτάων). En er hann hafði steikt, lét (ἔχευε[ν]) hann kjötið hvað ofan á annað (—) á fjöl (εἰν ἐλεοῖσιν). Patróklus tók brauð, sem var í fallegum körfum, og skammtaði (ἐπένειμε[ν]) það á borðinu, en Akkilles skammtaði (νεῖμεν) kjötið: el fill d'en Meneci, heroi semblant als déus, va encendre un gran foc; i quan el foc es va haver consumit del tot i les flamarades s'hagueren apagades, va escampar el caliu remenant-lo i mantingué els astos [amb la carn] a sobre. Va brufar de sal sagrada els bocins de carn i va deixar estar els astos [aixecant-los i posant-los] sobre les pedres capfogueres. I quan la carn estigué cuita, va posar els bocins de carn un damunt l'altre sobre una post. En Patrocle va agafar el pa, que es trobava dins bells cistells, i el va repartir per la taula, mentre l'Aquil·les repartia la carn

♦ brenna salt: <HIST> coure sal, obtenir sal fent bullir aigua salada fins que aquesta s'evapora totalment

♦ eiga ekki fyrir salti í grautinn: <LOC FIG> no tenir-ne ni per menjar

♦ gróft salt: <CULIN> sal grossa

♦ láta (o: setja) salt á e-ð: posar sal a una cosa

♦ leggja e-ð í salti: #1. <LOC GEN> posar una cosa en sal, conservar una cosa en sal; #2. <LOC FIG> ajornar una cosa

◊ Öngull fór heim í Viðvík og þóttist vel hafa fram gengið í þessari ferð. Höfuð Grettis lögðu þeir í salt í útihúsi því er Grettisbúr var kallað þar í Viðvík. Lá það þar um veturinn. Öngull var óþokkaður mjög af þessum verkum þegar að menn vissu að Grettir hafði með gerningum unninn verið: l'Öngull se'n va tornar a casa a Viðvík amb el convenciment que havia obrat (procedit, actuat) bé en aquella empresa. Allà varen posar el cap d'en Grettir en sal (per tal que es conservés) dins l'edifici exterior que servia de rebost (útihús), el qual, de llavors ençà es va dir, allà a Viðvík, el rebost d'en Grettir. Allà hi va quedar tot aquell hivern. L'Öngull fou molt blasmat per aquests actes quan la gent varen saber que en Grettir havia estat vençut amb l'ajut d'arts màgiques (vocabulari: #1. Grettisbúr: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 287: 1. Grettisbúr ist nicht mehr bekannt. Die grabstätte der Þuríðr aber wird in der nähe von Viðvík gezeigt; #2. óþokka: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 287: 3. óþokka, „tadeln“)

◊ nú því að Árni biskup bar jafnlega mikla annsemd fyrir því hversu þetta mál mætti gagnsamlegan enda eiga sá hann ei annan líkara útveg en leggja sjálfan sig í hættu að ei væri fyrir hans leti í salt lagið sök hins krossfesta og réttindin undir fótum troðin. Víkst hann skjótlega undir kóngsins sendiboð og siglir til Noregs þetta sumar. Fóru þá af Íslandi margir hinir ríkari menn, Hrafn Oddsson, Þorvarður Þórarinsson, Sighvatur [Hálfdanarson] mágur hans með umboði löglega teknu af bræðrum sínum Lofti og Sturlu til þess að svara og sækja Oddamál og Einar Þorvaldsson er Vatnsfjarðarkirkju hélt fyrir Árna biskupi. Þá sigldi og Þorsteinn Halldórsson, Ketill Loftsson, Brandur Andrésson og margir aðrir. Það sumar tók og Sturla Þórðarson við lögsögn en áður hafði Þorleifur hreimur (SS II, ÁSB, cap. 17, pàg. 782): doncs bé, per tal com el bisbe Árni posava constantment un gran engatjament com aquest litigi podria tenir una fi profitosa (podria resoldre's de manera profitosa) [per al bisbat], no hi va veure cap millor (lit. més versemblant) sortida, a fi que la causa del crucificat no quedéss [indefinidament] ajornada per mor de la seva desídia i conculcats els drets [de l'església], que d'exposar-se a si mateix al perill. Reaccionant favorablement i ràpidament al missatge del rei, va salpar cap a Noruega aquell mateix estiu. Aquell mateix estiu també varen partir d'Islàndia cap a Noruega molts dels homes més poderosos de l'illa: en Hrafn Oddsson, en Þorvarður Þórarinsson, el seu cunyat en Sighvatur [Hálfdanarson], amb poder, atorgat legalment pels seus germans en Loftur i l'Sturla, per a defensar i menar el plet per l'staður d'Oddi i[, finalment, també] l'Einar Þorvaldsson, el qual retenia l'església del fiord de Vatnsfjörður i no la volia lliurar al bisbe Árni. Alhora hi anaren també en Þorsteinn Halldórsson, en Ketill Loftsson, en Brandur Andrésson i molts d'altres més. Aquell mateix estiu, l'Sturla Þórðarson va ocupar el càrrec de lögsögumaður que abans havia ocupat en Þorleifur hreimur (n'Esgarip ?) [Ketilsson]

♦ láta e-ð liggja í salti: <LOC FIG> deixar de banda una cosa, deixar una cosa al congelador, deixar arxivada una cosa en un calaix

♦ liggja í salti: #1. <LOC GEN> estar salat -ada, estar conservat -ada en sal; #2. <LOC FIG> quedar aparcat -ada, esperar temps millors

◊ hér hefjum vér upp sǫgu herra Guðmundar biskups Arasonar, til gamans þeim mǫnnum, er hana vilja heyra með góðfúsu brjósti, þvíat þat er ǫllum góð skemmtan, þeim er gott vilja heyra, en hinum gerir ekki góð skemmtan, er eigi vilja til hlýða eða at hyggja, ok allrasízt þeim, er til háðs virða þat, sem gott gaman er góðra manna. Nú biðjum vér Guð ok alla heilaga menn, at þessi frásǫgn verði engum at ábyrgð, þeim er lesa eða rita, eða hér leggja nǫkkut góðs til í orðum eða ǫðrum góðum hlutum, þvíat hon (ɔ: frásǫgnin) þarf mjǫk góðra manna tillǫgu, þvíat hon hefir lengi í salti legit ok eru nú allir dauðir, þeir er hana (= frásǫgn þessa) ætluðu langa at gera, ok gerst vissu ok bezt mundu vilja, ef þeim hefði lífit til enzk. Bar ok svá til um þat, er menn hǫfðu fjǫlda bréfa ritat ok í einn stað komit, í Laufásskirkju, ok brunnu þau þar inni ǫll í kirkjubruna einum, ok munu þau aldri síðan ritin verða: aquí comencem la història del senyor bisbe Guðmundr Arason, per a gaudi dels homes que la vulguin sentir amb cor bendisposat (benvolent), car és un bon entreteniment per a tos els qui la vulguin sentir bé, mentre que no farà bon entreteniment als qui no la vulguin escoltar ni fer-hi atenció i gens ni mica als qui es prenguin a befa el que és un bon goig de la bona gente. Ara preguem a Déu i a tots els sants que aquest relat no sigui un perill per a cap dels qui la llegeixin o copiïn o hi afegeixin alguna cosa bona en paraules o en d'altres bones coses, car el relat necessita molt de la intervenció (i l'aportació) de la bona gent, car el relat de la seva vida ha estat molt de temps diferit i ara ja són morts tots els qui durant molt de temps tingueren la intenció de fer aquest relat, coneixien perfectíssimament la història del sant i haurien volgut compondre-la de la millor manera si la vida els hagués bastat per fer-ho. En ultra, es va esdevenir que hom escrigué molts de bréf (breve -evis ‘kurzes Dokument’: breus, documents, rescriptes) que es varen portar a un lloc, a l'església de Laufás, i tots aquests bréf (documents breus) s'hi varen cremar en un incendi de l'església (a l'any 1258) i després ja no es tornaren a escriure

♦ sök liggur í salti ef sækjendur duga: <LOC JUR> una causa no prescriu pas mentre la part actora estigui capacitada

◊ Um þær skuldir er eigi eru vitni til. Nú er sá dauðr er skuld átti at gjalda, en hinn lifir er heimta á, þá kemr hann eigi til skuldar nema hann komi með váttum, þvíat engi skal eið vinna fyrir brjóst hins dauða. En hann (=erfingi) skal þann eið vinna, at eigi var sú skuld svá at ek vissa, Þá vinnr hann fyrir sitt brjóst en eigi hins dauða. Ef skyld fyrnist fyrir váttum. Nú stendr skuld tuttugu vetr eða tuttugu vetrum lengr, þá fyrniz sú skuld fyrir váttum, en hann má koma hánum til eiða at hváru, þvíat í salti liggr sǫk, ef sœkjendr duga (Gulaþingslǫg): Dels deutes per als quals no hi ha testimonis. Posat el cas que el qui tenia un deute és mort i viu el qui l'havia de cobrar, el creditor no pervindrà pas al deute llevat que no en presenti testimonis, car ningú no ha de jurar un jurament pel pit d'un mort. Però l'hereu del mort prestarà aquest jurament (si vol refusar el pagament del deute del mort): “Fins allà on sé, aquest deute no existia” (lit.: Aquest deute no existia de manera que jo ho hagués sabut). Llavors jurarà pel seu propi pit i no pas pel pit del mort. Si un deute prescriu pel que fa als testimonis. Posat que faci vint anys o més de vint anys que existeix un deute, aquest deute prescriu pel que fa als testimonis que fins llavors n'hagin hagut de donar fe (és a dir, els testimonis de l'endeutament deixen de tenir validesa legal com a tals). Però el creditor, malgrat tot, pot fer prestar un jurament al deutor [per com aquest té contret un deute amb ell], car una causa no prescriu (lit.: ‘està conservada en sal’) si la part actora continua vàlida (és a dir, un deute no prescriu pas si el creditor continua vivint i el vol reclamar)

◊ Um ábyrgð á vitnum um skuldir. 8. Nú er sá dauðr er skuld átti at gjalda, en hinn lífir er heimta á, þá kemz hann eigi til skuldar nema með váttum, þvíat engi skal eið vinna fyrir brjóst hins dauða. En erfingi skal þann eið vinna, ef hann er fulltíða, ella fjárhaldsmaðr lǫgligr, at eigi var sú skuld svá at hann vissi; þá vinnr hann fyrir sitt brjóst en eigi hins dauða. Nú stendr skuld tuttugu vetr eða tuttugu vetrum lengr, þá fyrniz sú skuld fyrir váttum, en hann má koma honum til eiða, ef hann vill, þvíat í salti liggr sǫk, ef sœkjendr duga (Codi Johanneu): De la responsabilitat dels testimonis de deutes. Posat el cas que el qui tenia un deute és mort i viu el qui l'ha de cobrar, el creditor no pervindrà pas al deute llevat que no en presenti testimonis, car ningú no ha de jurar un jurament pel pit d'un mort. Però l'hereu del mort, si ja és major d'edat o, altrament, el seu tutor legal, jurarà aquest jurament (si vol refusar el pagament del deute del mort): que aquest deute no existia de manera que ell ho hagué sabut. Llavors jurarà pel seu propi pit i no pas pel pit del mort. Posat que faci vint anys o més de vint anys que existeix un deute, aquest deute prescriu pel que fa als testimonis que fins llavors havien donat fe de la seva existència. Però el creditor, si ho vol, pot fer prestar un jurament al deutor [per com aquest té contret el deute amb ell], car una causa no prescriu (lit.: ‘està conservada en sal’) si la part actora continua vàlida (és a dir, un deute no prescriu pas si el creditor continua vivint i el vol reclamar)

♦ salt jarðar: <LOC FIG> la sal de la terra

◊ þér eruð salt jarðar (τὸ ἅλας τῆς γῆς:   ὑμεῖς ἐστε τὸ ἅλας τῆς γῆς). Ef saltið (τὸ ἅλας ἅλατος:   ἐὰν δὲ τὸ ἅλας μωρανθῇ) dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi

♦ e-ð er salt e-s: una cosa és la sal d'una cosa

♦ strá salti á matinn: posar sal al menjar

♦ strá salti í sárin: <LOC FIG> posar (o: tirar) sal a les ferides, tocar-li la nafra a algú (Mall., Men.) 

♦ strá salti yfir borg: <HIST> sembrar de sal una ciutat

◊ því næst herjaði Abímelek á borgina allan þann dag, vann hana og drap fólkið sem í henni var. Hann braut síðan niður borgina og stráði yfir hana salti(ˈmɛlaħ ~ מֶלַח:   wa-i̯ʝizrāˈʕɛ-hā   ˈmɛlaħ,   וַיִּזְרָעֶהָ, מֶלַח): tot seguit, durant tot aquell dia, l'Abimèlec continuà atacant la ciutat, la va conquerir i va matar tota la gent que hi havia. Després, la va derruir i va sembrar-la de sal

♦ vega salt: <LOC FIG> columpiar-se (cast., no lit./ekki ritm.)

♦ → baðsalt “sals de bany”

♦ → matarsalt “sal de cuina, sal comuna”

♦ → sjávarsalt “sal marina”

♦ → steinsalt “sal gemma, sal de roca”

2. (haf) mar f (massa d'aigua salada)

♦ vegir til salts og til sjóar (o: sjóvar): <LOC FIG> camins cap a la sal i la mar

◊ Ef maðr tekr eikju manns. 10. Ef maðr tekr eikju manns ór eikhliði ok hefir annattveggja upp at á eða niðr, þá hafi hann ábyrgð til þess er aptr kemr ok gjaldi áfang þeim er á. Yfir á þvera skal hafa eikju hverr, er vill, at ørsekju. Upp skal draga eða festa eikju manns eða ábyrgiz hann er út rekr ok geri sá festi í, er á. En ef maðr hefir haft lendistǫð á jǫrðu manns á tíu vetrum eða lengr, þá skal engi ǫðrum banna, ok svá vegu alla til salts ok til sjóar ok til markar upp ok svá at endilǫngu heraði. En ef maðr bannar veg þann manni, þá skal hinn beiðaz vegar með vátta. En ef hann lætr hann eigi hafa veg þann, þá skal hinn þing kenna ok hafi þar vátta sína frammi at þingi, at hann hafði þar veg at fornu fari. Þá skulu þeir þann veg hafa. En ef þeir standa fyrir, þá eru þeir allir útlagir, hvat sem þeim verðr veitt, en hinir helgir, er til sœkja. Sama hætti ferr um lendistǫð, ef bannat er. En ef maðr hǫggr við í mǫrku manns at úleyfi, þá skal hann leiða menn til stofns ok láta sjá viðarhǫggit. Sœki hinn síðan til landnáms ok til viðarverðs, ok meta skal þann í mǫrkinni þar, sem hǫggvinn var. En ekki skal hǫggva í annars manns mǫrku nema farargreiðabót, hvárt er bilar at sleða eða at skipi eða til eldsneytis, ef úti býr, eða gjaldi landnám: Si hom agafa el bot [fet buidant un tronc d'arbre] d'algú. 10. Si hom agafa el bot d'algú del clos en què es guarda, i l'empra per anar riu amunt o riu avall, que en tingui [tota] la responsabilitat fins que haurà tornat i que pagui áfang (l'ús inesperat i fet sense el corresponent permís) al propietari. Qualsevol que vulgui travessar el riu de riba a riba, pot disposar del bot sense multa. Cal[, tanmateix,] que tregui el bot d'un altre a terra o que el lligui[, després d'haver-lo emprat per passar el riu,] o[, altrament,] serà responsable si el corrent se'n duu el bot i que el qui posseeix el bot hi deixi dedins cordes [perquè la gent que l'usi pugui fermar-lo]. I si un hom ha tingut, per espai de deu anys, un amarrador en terres d'un altre, que ningú no l'hi prohibeixi, ni tampoc qualssevols camins cap a la sal i la mar ni [tampoc els camins] que pugin cap al bosc ni tampoc els camins que travessin tota la regió de banda a banda. I si algú prohibeix un camí d'aquests a algú altre, que [la persona afectada] li reclami el dret de pas davant testimonis. I si[, malgrat tot,] no li deixa fer ús d'aquest camí, que l'afectat sol·liciti la celebració d'un þing i que presenti en aquest þing els seus testimonis que ell havia tingut allà un camí (= dret de pas) per antic. Llavors han de tenir aquest camí (llavors se'ls ha de concedir el dret de pas reclamat). Però si[, malgrat tot,] la part demandada s'oposa a fer-ho, tots ells seran útlagir, sigui quina sigui l'útlegð que se'ls imposi, però inviolables els qui han promogut l'acció. Es procedirà d'igual manera si es prohibeix un amarrador. I si hom talla un arbre al bosc d'un altre sense el permís d'aquest, que l'afectat meni homes fins al calcinal [de l'arbre tallat] i els faci veure la tallada feta. Tot seguit, que incoï una acció contra ell per ocupació il·lícita de les seves terres i pel valor de la llenya o fusta tallada. El valor de la llenya o fusta es taxarà al bosc, a l'indret on es va tallar l'arbre. Al bosc d'un altri no s'hi ha de tallar res llevat que es faci per adobar els mitjans de transport, tant si és que s'ha espatllat alguna cosa al trineu o al vaixell o per fer foc, si hom ha de fer nit a fora, o, altrament que hom pagui [la multa prevista] per ocupació il·lícita de terres

♦ hið eystra salt: <†> la Mar Bàltica (→ Eystrasalt)

◊ síðan lætr Lodivícus konungr herskip búa tíu sonum sínum ok fær til hermenn ok slíkt sem þarf í vápnum ok vistum. Hér eptir dubbar hann þá til riddara ok marga aðra tiginna manna sonu er þeim skyldu fylgja. Ok eptir þat skipar hann þá brœðr fyrir liðinu ok gerði þá hertuga báða, síðan er þeir váru allbúnir, brœðr tóku þeir orlof af fǫður sínum ok móður ok þegar sem vindr stóð af landi sigla þeir ok draga [árar] ok eptir þat gera þeir ráð sinn hvert stefna skal. Hálfdan bað bróður sinn at veita órskurð þar um, en hann segir at þeir muni halda her sínum í Eystrasalt. „Þvíat mér er flutt at þar er herskatt mjǫk ok eyjar margar ok leynivágar. Má ok þaðan halda til Asíam ef eigi er veðr gott til fengjar.“ Var nú svá gert sem Vilhjálmr sagði fyrir. En leiðsǫgumenn hafði faðir þeira til fengit trausta þá er kunnig váru hǫf ǫll til landanna um alla norðrálfu heimsins. Nú koma þeir í it eystra salt ok herja þar víða ok hǫfðu jafnan sigr þvíat þeir hǫfðu lið harðsnúit ok vant til bardaga. Fyrir austan Bálagarðssíðu mættu þeir víkingi einum er Garðr en gerzki hét. Hann hafði herjat víða þat sama sumar ok hafði mikinn her: després, el rei Lodivícus va fer armar deu vaixells per als seus fills i els procurà guerrers i, igualment, el que haguessin de menester en armes i provisions [per a la travessia]. Tot seguit va adobar a cavallers els seus fills així com els fills, que els havien d'acompanyar, de mants altres distingits prohoms. I després d'això va assignar als dos germans el comandament de la tropa i els va fer ducs tots dos. Finalment, quan tots dos germans estigueren completament aparellats, prengueren comiat de llur pare i mare i, tan bon punt que el vent va bufar de l'interior cap a la mar, van salpar a la vela i al rem i després varen deliberar quin rumb havien de prendre. En Hálfdan va pregar a son germà que prengués la decisió al respecte i ell va dir-li que menarien llur exèrcit a la Mar Bàltica: “perquè m'han dit que hi ha gran botí i mantes illes i badies arraconades. I d'allà també es pot posar rumb cap a Àsia quan el temps no serà bo per a fer-hi botí”. Llavors es va fer tal i com en Vilhjálmr havia decidit. I llur pare els havia proporcionat nauxers de confiança que coneixien totes les mars per tots els països de l'hemisferi nord del món (d'Europa). Així i doncs varen arribar a la Mar Bàltica vastos territoris de la qual varen devastar (barrejar, saquejar) i sempre en sortien victoriosos perquè tenien unes tropes aguerrides i avesades al combat. A llevant de la costa de Bálagarðr es varen topar amb un pirata (‘viquing’) que nomia Garðr el Rus. Aquell mateix estiu havia saquejat vastos territoris i tenia un gran exèrcit

salt- <en compostos>:

salí -ina

salta <salta ~ söltum | saltaði ~ söltuðum | saltað ║ e-ð>:

1. (strá salti á e-ð) salar una cosa (posar sal a un plat perquè no sigui fat)

2. (leggja í salt) salar una cosa (conservar un aliment en o amb sal)

3. <FIG> congelar una cosa, deixar aparcada una cosa

saltaður, söltuð, saltað <adj.>:

salat -ada (conservat en sal i, de manera especial, en aigua-sal)

saltari <m. saltara, saltarar>:

psalteri m (o: salteri), psaltiri m (o: saltiri)

salt·baukur <m. -bauks, -baukar>:

saler m

salt·borinn, -borin, -borið <adj.>:

sembrat -ada de sal (esp. camí, carretera, carrer etc. perquè no es glaci)

♦ sand- eða saltborin akbraut: calçada sembrada de sorra o sal (perquè no es glaci i hi sigui possible la circulació)

salt·brenna <f. -brennu, no comptable>:

saltbrenna f , obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

salt·brennsla <f. -brennslu, no comptable>:

saltbrennsla f , obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

saltbrennslu·maður <m. -manns, -menn>:

saltbrennslumaður m , també anomenat saltsuðumaður m, saliner o salinera que es dedicava a l'obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

Salt·dalur <m. -dals, no comptable>:

Vall f de la Sal (גֵּיא מֶלַח, גֵּיא הַמֶּלַח)

◊ þá er hann barðist við Sýrlendinga frá Mesópótamíu og Sýrlendinga frá Sóba og Jóab sneri við og vann sigur á Edómítum í Saltdalnum (gēi̯ʔ   ˈmɛlaħ, gēi̯ʔ   ha-mˈmɛlaħ ~ גֵּיא מֶלַח:   wa-i̯ˈʝaχ   ʔɛθ־ʔɛ̆ˈδōm   bə-ɣēi̯ʔ־ˈmɛlaħ   ʃəˈnēi̯m   ʕāˈɕār   ˈʔālɛφ,   אֶת-אֱדוֹם בְּגֵיא-מֶלַח-- שְׁנֵים עָשָׂר אָלֶף), tólf þúsund manns: quan va lluitar amb els siris de Mesopotàmi i amb els siris de Sobà (Çovà) i quan en Joab (Ioav) tornà i obtingué la victòria sobre els edomites -dotze mil homes- a la Vall de la Sal

salt·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir. Gen. pl.: -fengja; dat.pl.: -fengjum. Creació ad-hoc?>:

salina f, ‘botí’ m de sal

◊ en pyttirnir og síkin (ū-ɣəβāˈʔā-u̯, וּגְבָאָיו) þar hjá munu ekki vera heilnæm, þau eru ætluð til saltfengjar (lə-ˈmɛlaħ, לְמֶלַח): però els seus maresmes i els seus aiguamolls no seran [fets] salubres, sinó destinats a salines (la Nova Bíblia islandesa: fa: en mýrarnar og fenin fá ekki ferskt vatn, þau eru ætluð til saltvinnslu) 

saltfisk·flak <n. -flaks, -flök. Empr. hab. en pl.>:

filet m de bacallà salat

saltfisk·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:

salatge m de bacallà, producció f de bacallà salat

salt·fiskur <m. -fisks, -fiskar. #2. plural no hab.>:

1. <GEN = saltþorskur> bacallà salat

◊ “Vín fyrir saltfisk - verslun Íslendinga og Spánverja”: “Vi per bacallà - les relacions comercials entre islandesos i espanyols”

2. (saltsíld) arengada f (areng salat)

salt·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

producció (o: extracció; o: fabricació) f de sal

saltgerðar·lón <n. -lóns, -lón>:

llacuna f de salina

Salti·sjór <m. Salta·sjós (o: Salta·sjóar), no comptable>:

Mar f de [la] Sal, Mar Morta (יָם הַמֶּלַח)

◊ þeir bjuggust til varnar í Siddímdalnum en þar er nú Saltisjór: es prepararen per a oferir-los resistència a la Vall de Sidim que ara és la Mar de Sal

◊ einnig ríkti hann yfir Arabasléttunni að Kinneretvatni, að vatninu á sléttlendinu, Saltasjó í austur í átt að Bet Jesímót og suður að hlíðum Pisgafjalls: també regnava sobre la Plana d'Arabà fins al llac de Quinnerot i fins al llac de la Plana, i a l'orient, fins a la Mar de la Sal, en direcció de Bet-ha-Ieximot. I des del sud, fins al peu de les vessants de Pisgà

salt·karl <m. -karls, -karlar>:

<HIST> coedor m de sal, home que tenia l'ofici d'obtenir sal fent bullir aigua salada fins que l'aigua s'havia evaporada tota ella

salt·kelda <f. -keldu, -keldur. Gen. pl.: -keldna>:

font f d'aigua salada

salt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

salí -ina

salt·ket <n. -kets, no comptable>:

variant de → saltkjöt ‘salums’

salt·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:

1. <CULIN> salums m.pl [de xai], carn salada [de xai], salaó f [de xai]

2. <CULIN> saltkjöt f,m , salums de xai, bullits en aigua sense sal i servits freds o calents, amb acompanyament de mongetes, patates bullides i/o colinaps

salt·lag <n. -lags, -lög>:

capa f de sal

salt·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense sal

◊ verður hið bragðlausa etið saltlaust (mi-bbəˈlī ˈmɛlaħ ~ מִבְּלִי מֶלַח:   hă-ʝēʔāˈχēl   tāˈφēl   mi-bbəlī־ˈmɛlaħ,   הֲיֵאָכֵל תָּפֵל, מִבְּלִי-מֶלַח), eða er gott bragð að hvítunni í egginu?: que s'ha de menjar sense sal el que és insípid? O que té bon gust la clara de l'ou?

salt·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<QUÍM> solució salina (→ saltupplausn)

salt·lind <f. -lindar, -lindir>:

font f d'aigua salada, deu f d'aigua salada, font salina

salt·lón <n. -lóns, -lón>:

llacuna salada

salt·lögur <m. -lagar, no comptable>:

salmorra f, aigua-sal f

salt·mengaður, -menguð, -mengað <adj.>:

salinitzat -ada

◊ saltmenguð vatnsból: aqüífers salinitzats

◊ saltmengað vatn: aigua salinitzada

salt·mengun <f. -mengunar, no comptable>:

salinització f

salt·myndari <m. -myndara, -myndarar>:

<QUÍM> halògen m

salt·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:

mina f de sal, salina f (mina de sal gemma)

salt·pétur <m. -péturs, no comptable>:

salnitre m (KNO3)

saltpéturs·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

nitrós -osa

saltpéturs·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid nítric  (HNO3)

saltpéturs·sýrlingur <m. -sýrlings, no comptable>:

<QUÍM> àcid nitrós

salt·pækill <m. -pækils, -pæklar>:

salmorra f, aigua-sal f

salt·síld <f. -síldar, no comptable>:

<CULIN> arengada f

salt·slétta <f. -sléttu, -sléttur. Gen. pl.: -sléttna o: -slétta>:

plana f de sal, planúria f de sal

◊ hann gjörir fljótin að eyðimörk og uppsprettur að þurrum lendum, frjósamt land að saltsléttu (li-məlēˈħāh, לִמְלֵחָה) sakir illsku íbúanna: ell converteix en desert els rius i les fonts en terres seques; [i converteix] la terra fèrtil en una planúria de sal per mor de la maldat dels seus habitants (la Nova Bíblia islandesa: reprèn el text, sense canvis, de l'anterior traducció,: hann gerir fljótin að eyðimörk og uppsprettur að þurrum lendum, frjósamt land að saltsléttu sakir illsku íbúanna) 

salt·staukur <m. -stauks, -staukar>:

saler m

salt·stólpi <m. -stólpa, -stólpar>:

columna f de sal

◊ sólin var risin þegar Lot kom til Sóar (ˈt͡soʕar, צֹעַר). Þá lét Drottinn rigna yfir Sódómu og Gómorru eldi og brennisteini frá Drottni af himni. Eyddi hann borgirnar og allt sléttlendið, ásamt þeim sem bjuggu í borgunum, og gróður jarðar. En kona Lots leit um öxl og varð að saltstólpa (nəˈt͡sīβ ˈmɛlaħ, נְצִיב מֶלַח): el sol ja havia sortit quan en Lot va arribar a Segor. Llavors Jahvè féu ploure del cel sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc del cel, de part de Jahvè. I va destruir aquestes viles, tota la plana i tots els habitants de les viles i les plantes de la terra. La dona d'en Lot va mirar part damunt l'espatlla i va tornar una estàtua de sal

♦ verða að saltstólpa: <LOC FIG> tornar de pedra

salt·stöpull <m. -stöpuls, -stöplar>:

pilar m de sal

◊ þá sólin var runnin upp yfir jörðina, er Lot kom til Sóar (ˈt͡soʕar, צֹעַר). Og Drottinn lét rigna yfir Sódómu og Gómorru brennisteini og eldi frá Drottni, af himni. Og hann gjöreyddi þessar borgir og allt sléttlendið og alla íbúa borganna og gróður jarðarinnar. En kona hans leit við að baki honum og varð að saltstöpli (nəˈt͡sīβ ˈmɛlaħ, נְצִיב מֶלַח): el sol es llevava damunt la terra quan en Lot va arribar a Segor. Llavors Jahvè féu ploure del cel sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc del cel, de part de Jahvè. I va destruir aquestes viles, tota la plana i tots els habitants de les viles i les plantes de la terra. La dona d'en Lot mirà enrere i va tornar una estàtua de sal

salt·suða <f. -suðu, no comptable>:

<HIST CULT> saltsuda f, obtenció de sal a còpia de fer bullir aigua salada fins que aquesta s'acaba evaporant del tot

salt·sviða <f. -sviðu, no comptable>:

saltsviða f , obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

salt·sýra <f. -sýru, no comptable>:

1. <GEN> àcid clorhídric, clorur m d'hidrogen (HCl)

2. (sem hreinsiefni) salfumant m (HCl(aq)) (producte de neteja)

salt·upplausn <f. -upplausnar, -upplausnir>:

<QUÍM> solució salina (→ saltlausn)

saltur, sölt, salt <adj.>:

salat -ada (de gust salat)

salt·vatn <n. -vatns, -vötn>:

aigua salada

saltvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m d'aigua salada

salt·verk <n. -verks, -verk>:

(saltsuða) salina f (fàbrica de sal pel mètode de fer bullir aigua salada)

salt·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:

producció (o: extracció; o: obtenció) f de sal

salt·vondur, -vond, -vont <adj.>:

més empipat -ada que un misto

♦ verða saltvondur: <LOC FIG> pujar-se per les parets

salur <m. salar, salir>:

1. <GEN> sala f

♦ það tekur undir í salnum: a la sala hi ha eco, a la sala hi ha reverberacions

♦ → fundarsalur “sala de reunions; saló d'actes”

2. (í leikhúsi, bíó o.s.fr.) platea f, pati m de butaques (a cinema, teatre etc.)

3. (fyrirlestrasalur) aula f (per a fer-hi classe)

4. (matsalur) saló restaurant m, menjador m (a hotel)