© Macià Riutort i Riutort, 1998
Cantando, dunque, cerco dal côr tôrre, e frenar quel dolor de' casi adversi, cui dietro il pensier mio furioso corre. |
|||
E come del servir gli anni sien persi, Come in fra rena si semini ed acque, Sarà or la materia de' miei versi. |
|||
Cantant, doncs, cerco toldre del cor, i frenar aquest dolor dels revessos, que encalça furiós la meva pensa. |
|||
Com els anys del servir són anys perduts, talment hom sembri en sorra i aigües... Vet aquí quin serà ara el tema dels meus versos |
|||
N.M.
|
|||
| Crec que podem donar la batalla per perduda a l'hora de provar de traduir el mot saga per història, relat o fins i tot, relació en els conceptes literaris de Íslendingasaga, samtíðarsaga, konungasaga, biskupasaga, riddarasaga, fornaldarsaga, helgisaga/heilagramannasaga, postulasaga etc. | ||
| Els historiadors antics se solen designar amb el terme sagnaritari i els moderns, amb el terme sagnfræðingur, però de vegades hom sol confondre tots dos mots. | ||
| També s'empren els termes vitnisburðartjaldbúð o tjaldbúð vitnisburðarins ‘Tabernacle m del Testimoni’ o ‘Tabernacle m del Testimoniatge’, que tradueix מִשְׁכַּן הָעֵדֻת (mixcan ha-edut) o ἡ σκηνὴ τοῦ μαρτυρίου; sáttmálsbúð ‘Tabernacle m de l'Aliança’, que també tradueix el mot bimembre מִשְׁכַּן הָעֵדֻת (mixcan ha-edut), i sáttmálstjald ‘Tenda f de l'Aliança’, que tradueix אֹהֶל הָעֵדֻת (òhel ha-edut). | ||
| La coalició electoral -“kosningabandalag”- mallorquina, formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears, és un paral·lel gairebé total amb la Samfylkingin islandesa. Tanmateix, val a dir que els partits membres del Front Unit islandès o Samfylkingin van decidir de fondre's el 6 de maig del 2000, donant així origen a un nou partit palític que, tanmateix, va conservar l'antic nom de Samfylkingin. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.samfylking.is/. El nom d'aquest partit recorda el de l'històric Alþýðufylkingin ‘Front Popular’. El seu equivalent a l'estat espanyol fóra el P.S.O.E.. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El gènere comú és un gènere gramatical de llengües com ara el neerlandès estàndard o de llengües norrenes continentals modernes com ara el danès o el suec, les quals oposen aquest gènere comú al neutre. El gènere comú hi suposa la fusió dels antics gèneres masculí i femení en un únic gènere -el gènere comú-, mentre que l'antic gènere neutre s'hi conserva. | ||
| El significat primari d'aquest mot, del qual se'n deriven totes les seves diferents accepcions, és ajuntament, o sigui, acció i efecte d'ajuntar o d'ajuntar-se. | ||
| En teoria samlögun designa l'assimilació, mentre que samþætting designa la integració. En la pràctica, els dos conceptes se solen confondre. | ||
| El mot sembla un calc del llatí colloquium o el grec κοινολογία o συνομιλία. | ||
| El mot samtök pot designar qualsevol mena d'agrupació o d'organització i per tant, traduir-se per associació, federació, confederació, unió, col·legi professional, corporació, mancomunitat, consorci etc. Desisteixo d'intentar fer un intent d'equivalències i deixo a l'arbitri dels estudiants de traduir el mot amb un o un altre equivalent català. | ||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| En la terminologia administrativa islandesa, sambúð designa la cohabitació d'una parella de fet heterosexual i samvist, en canvi, cohabitació d'una parella de fet homosexual. | ||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El mot habitual per a designar el dolor físic en la llengua antiga és verkr, mentre que el dolor moral s'hi designa amb el terme harmr i el dolor causat per la pèrdua d'algú (per mort, separació etc.) amb el terme sorg. Al costat d'aquests dos darrers mots encara podem esmentar el femení hryggð ‘tristesa [profunda], pena’ i el mot tregi ‘aflicció’; el mot sársauki, molt rar, hi designava el dolor produït, específicament, per una ferida. Val a dir que, en aquesta accepció, la llengua antiga sol emprar el mot sviði ‘cremor’, el qual, en aquest ús, recorda un dels possibles usos del nostre verb coure. En la llengua moderna, en canvi, el mot per a designar el dolor físic hi és sársauki, que no només ha desbancat el mot verkr, sinó també d'altres competidors com ara sárleikr/sárleiki o sárindi/sárendi/særindi. El mot verkur s'empra actualment, en compostos, com a equivalent del nostre sufixoide -àlgia i per a designar un dolor localitzat en un punt del cos i que es caracteritzi per ésser continu i bategant. Hi ha dos tipus de dolor que s'expressen amb termes específics: —el dolor dental, que es designa amb el mot pína ‘turment’ (tannpína), que està desbancant l'antic competidor tannverkur, i —els dolors del part, que en la llengua antiga es designaven habitualment amb el femení plural sóttir, i, en la llengua moderna, amb el femení plural hríðir. |
||
| verkr a l'Edda (Oddrúnargrátr) | ||||
| 4 | “Hvat er frægst á foldo, eða hvat er hléz Húnalanz?” “Hér liggr Borgný, of borin verkiom, vina þín, Oddrún, vittu, ef þú hjálpir!” |
“de què es parla a la contrada? què hi ha de nou al país dels huns?” “Vet aquí que la Borgný, la teva amiga, Oddrún, fa llit, aclaparada pels dolors [del part], veges si la pots ajudar” |
||
Per a d'altres mots que serveixen per a designar el dolor (p.e., sviði o sárindi): Cf. Gríms saga Loðinkinna, cap. 2: Batt hún áður öll sár hans, og þóttist hann hvorki kenna sviða né sárinda “abans, ella va embenar-li totes les ferides i a ell li semblava [mentre ella ho feia,] que no sentia ni cremor ni dolor” Cf. Gylfaginning, cap. 39: ...ef eigi væri betri fagnaðar þangað að vitja, sá er áður þolir sár og sviða til banans “...si, el qui abans ha estat aguantant fins a la mort les ferides i la seva cremor, no hi trobava que l'atenien amb millor bevenda”. |
||||
© 1998 Macià Riutort i Riutort
mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles cap a Islàndia