innskots·berg <n. -bergs, -berg>:

<GEOL> roca intrusiva

í: 1. <prep. local>: a, en, dins
        2. <prep. temporal>: durant, per espai de
           í sjö aldir: durant set segles
           í fimmtán ár: durant quinze anys
           hún ætlar að vera í tvær vikur: vol quedar-se dues setmanes

íbúa·skrá <f. -skrár, -skrár>: padró m municipal
	skráning breytinga á lögheimili og annarra breytinga á íbúaskrá: registre en el padró municipal 
           de canvis de domicili i d'altres canvis

í·búð <f. -búðar, -búðir>: 1. <GEN> pis m (fl./pl.: pisos), habitatge m
	2. (lítil, eins herbergis íbúð) apartament m (pis petit, norm. d'una sola cambra)
		eins herbergis íbúð: apartament m
		þriggja herbergja íbúð: un pis de tres habitacions 

íbúða·lánasjóður <m. -lánasjóðs, -lánasjóðir>: (institució islandesa) caixa de crèdits hipotecaris 
           per a la construcció i adquisició d'habitatge

í·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: sinècdoque f

ígul·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:

eriçó m de mar, garoina f, garota f, vogamar m (Mall., Men.) 

ígul·skel <f. -skeljar, -skeljar>:

escopinya punxenca, petxina espinosa (mol·lusc Cardium aculeatum syn. Acanthocardia aculeata)

íhalds·blað <n. -blaðs, -blöð>: diari conservador

íhalds·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: <POLÍT> partit conservador

íhalds·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> conservador m, conservadora f, persona conservadora

♦ íhaldsmenn og frjálslyndir: <POLÍT> conservadors i liberals

íhlaupa·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

treball m ocasional

í·hlutun <f. -hlutunar, -hlutanir>:

1. (það að skipta sér af e-u) ingerència f (immisció)

♦ íhlutun í innanlandsmál (o: málsefni) nágrannaríkja: <POLÍT> ingerència en els afers interns dels països veïns

2. (það að grípa inn í e-ð) intervenció f (actuació per a arranjar, modificar, millorar etc. l'objecte etc. sobre el qual hom intervé)

í·huga <-huga ~ -hugum | -hugaði ~ -huguðum | -hugað ║ e-ð>:

plantejar-se una cosa, considerar una cosa

♦ íhuga að <+ inf.>: plantejar-se [de] <+ inf.>: 

♦ íhuga að taka eigið líf: considerar la possibilitat de llevar-se la vida

í·korni <m. -korna, -kornar>: esquirol m (designació genèrica de certs mamífers)

í kringum <prep. + Ac.>: 

al voltant de 

◊ líta í kringum sig: mirar [tot] al seu voltant

ímami* <m. ímama, ímamar>:

<RELIG> imam m (الإيمان)

í·mynd <f. -myndar, -myndir>:

imatge f (idea, representació mental, estereotip & semblança)

♦ hann er lifandi ímynd föður síns: <LOC FIG> és la viva imatge de son pare

♦ ímynd Íslands: <FIG> la imatge [que es té] d'Islàndia

í·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | -myndað ║ sér e-ð>:

imaginar-se (o: figurar-se) una cosa

◊ ég ímynda mér að...: m'imagino que...

ímyndar·skaði <m. -skaða, -skaðar>:

danys m.pl a la imatge (d'una ciutat, d'un país, d'una empresa)

ímyndar·sköpun <f. -sköpunar, no comptable>:

creació f d'imatge

ímyndar·vandi <m. -vanda, -vandar>:

problema m d'imatge

ímyndunar·afl <n. -afls, no comptable>:

imaginació f

♦ ímyndunaraflið til valda! : la imaginació al poder!

ímyndunar·veiki <f. -veiki, no comptable>:

hipocondria f

ímyndunar·veikur, -veik, -veikt <adj.>:

hipocondríac -a, malalt -a imaginari -ària

Íris <f. Írisar, pl. no hab.>:

Íris f, Iris f (ginecònim)

ís <m. íss, ísar>:

1. (klaki) gel m, glaç m (aigua congelada)

◊ ísinn (ˈqɔrāħ ~ קֹרָח:   mi-nˌniʃmaθ־ˈʔēl   ˌʝittɛn־ˈqāraħ,   מִנִּשְׁמַת-אֵל יִתֶּן-קָרַח) verður til fyrir andgust Guðs og hin víðu vötn leggur (בְּמוּצָק): el glaç es forma per l'alenada de Déu i les aigües amples es glacen

◊ lofið Drottin, þér hrím (ὁ πάγος -άγου) og ís (τὸ ψῦχος -ύχεος:   εὐλογεῖτε, πάγος καὶ ψῦχος, τὸν κύριον), vegsamið hann og miklið að eilífu. Lofið Drottin, þér frost og hrím, vegsamið hann og miklið að eilífu: lloeu el senyor, vosaltres, gebre i glaç, glorifiqueu-lo i exalceu-lo per sempre. Lloeu el Senyor, vosaltres, gelada i gebre, glorifiqueu-lo i exalceu-lo per sempre

◊ þegar svalur norðanvindur næðir verða vötnin þakin ísi (ὁ κρύσταλλος -άλλου:   ψυχρὸς ἄνεμος βορέης πνεύσει, καὶ παγήσεται κρύσταλλος ἐφ’ ὕδατος· ἐπὶ πᾶσαν συναγωγὴν ὕδατος καταλύσει, καὶ ὡς θώρακα ἐνδύσεται τὸ ὕδωρ), hann leggst yfir hvert vatnsból og vötnin verða sem búin brynju: quan bufa el fred vent del nord, les aigües es cobreixen de glaç. Aquest glaç es posa sobre tots els bassals i les aigües semblen com a revestides d'una cuirassa

◊ Hann gefur snjó (ˈʃɛlɛɣ ~ שֶׁלֶג) eins og ull, stráir hrími (kəˈφōr ~ כְּפוֹר) sem ösku. Hann stráir hagli sínu (ˈqɛraħ ~ קֶרַח:   qarˈħ-ō,   קַרְחוֹ) eins og brauðmylsnu, hver fær staðist frost hans (qāˈrāh ~ קָרָה:   li-φəˈnēi̯   qārāˈθ-ō,   לִפְנֵי קָרָתוֹ)? Hann sendir út orð sitt og lætur ísinn (— ~ —:   wə-ʝamˈsē-m,   וְיַמְסֵם) þiðna, lætur vind sinn blása og vötnin renna: dóna neu com [flocs de] llana, escampa la gebrada com cendra. Escampa el seu calabruix com molles de pa. Qui pot resistir la seva gelor? Envia la seva paraula i fa que el glaç es fongui, fa bufar el seu vent i escolar-se les aigües

◊ hélu dreifir hann hauðrið á, ǁ hún er lík sem salt að sjá, ǁ verður að ísi vatnið hér ǁ veðrið þegar kaldast er: escampa el gebre per la terra -té l'aspecte de la sal-, [i] quan el temps és al més fred, l'aigua aquí es converteix en glaç

♦ áin er á ísi: el riu està glaçat

♦ brjóta ísinn: <LOC FIG> trencar el glaç

♦ brjóta utan af e-m ísinn: <LOC FIG> trencar la cuirassa d'algú

♦ hætta sér út á hálan ísinn: <LOC FIG> aventurar-se en un terreny minat

♦ ís <= Ac.> leggur á vatnið: el llac comença a posar glaç (la superfície del llac s’està congelant)

♦ ísinn er traustur: el glaç és [prou ferm i] segur

♦ ísar: capa de glaç (que cobreix rius i llacs a l'hivern)

♦ ísa leysir: el glaç es desfà (amb l'arribada de la primavera)

◊ Gunnar kvað svo vera skyldu. Líður nú af veturinn. Og þegar ísa leysti bjó Gunnar ferð sína. Þeir höfðu ferju og á sjö menn. Þeir halda nú í óbyggðir og leita í hvern leynivog og finna ekki það að þeim þyki sem mannavistir muni verið hafa. Bárður var manna skyggnastur. Þeir koma aftan dags á einn fjörð mikinn og krækti ýmsa vega í landið. Og þar kom að hann bytndi. Þeir lögðu skipi sínu um nóttina í vík eina. Bárður rær til lands á báti. Hann gekk upp á höfða þann er var við fjarðarmynnið og litast um. Þá var ljós nótt. Vindgul lítið lá utan eftir firðinum. Hann sá hvar þangflota rak utan eftir og að botninum. Þá hvarf hann allur. Þetta undrar Bárður mjög og gekk hann allt á framanverðan höfðann. Hann sá hvar annar fjörður hófst upp mikill og langur og þar sá hann dal ganga upp að fjöllum fagran og mikinn. Hann gengur nú aftur til skipsins og leggst niður: en Gunnar va dir que així seria. L'hivern va acabar. I quan el glaç es va desfer [amb l'arribada de la primavera,] en Gunnar va preparar la seva expedició. Tenien una ferja i una tripulació de set homes. Llavors varen posar rumb cap a les contrades deshabitades i cercaren a cada badia absconsa sense trobar res que els semblés que degués haver estat un habitatge humà. En Bárður era clarividentíssim. Un vespre varen arribar a un gran fiord que s'endinsava, fent giragonses, terra endins, i llavors acabava. Varen ancorar llur vaixell a una cala per fer-hi nit. En Bárður va baixar a terra amb un bot. Va pujar fins al cim del promontori que hi havia a l'embocadura del fiord i va mirar al voltant. Feia una nit clara. De la banda de la mar bufava una suau marinada fiord endins. Va veure que el corrent marí empenyia un rai d'algues cap al fons del fiord i quan hi va ésser, va desaparèixer totalment. Això va deixar molt astorat en Bárður i va baixar fins al peu del promontori resseguint la seva carena. Va veure que allà (al fons del fiord) hi començava un segon fiord, gran i llarg, i allà [també] hi va veure una vall, gran i bella, que pujava cap a les muntanyes. Llavors va tornar al vaixell i s'hi va ajeure

♦ vatnið er ísi lagt: el llac està glaçat

♦ vatnið verður að ísi (o: ís) við 0°C: l'aigua es converteix en glaç a 0°C

♦ vera kominn út á hálan ísinn: <LOC FIG> trobar-se en un terreny llenegadís

2. (matur, rjómaís) gelat m (llepolia)

♦ ís í brauðformi (o: vöfflu): cucurutxo (o: cucurull) m de gelat, gelat m en un cucurutxo

♦ ís með dýfu: gelat m amb xocolata fosa abocada a sobre

♦ ís með rjóma: gelat m amb nata

♦ mulinn ís: granissat m

♦ tyrkneskur ís: sorbet m

ísaður, ísuð, ísað <adj.>:

1. <GEN> glaçat -ada, gelat -ada

◊ síðan gengr hann út í garðinn ok tekr inn bezta hest, er faðir hans átti, með sǫðli ok hleypr á bak ok ríðr til eins bónda þar skammt í frá Tummaþorpi, sem faðir hans bjó, Biturúlfr. Nú biðr hann bóndann ljá sér vápn sín, ok bóndinn verðr við vel ok lér honum slík sem váru, en hann ríðr síðan heim við svá búit. En þetta hefir verit um vetr miðjan, þá er sund ǫll hafa ísað verit allt suðr til Jútlands, svá at ekit er með vǫgnum tún frá túni ok hvern bœ frá ǫðrum. Nú kemr hann heim, ok sér nú faðir hans, at hann mun fara vilja fyrir utan hans leyfi ok vilja, ok nú vill hann þat ekki meina honum at sinni ok vill freista, hversu hann vill með sér fara, er hann kømr til annarra manna, ok sér nú, at hánum man ámæli við liggja, ef hann ferr hneisuliga búinn ór hans garði, ok allir menn hans mæla til, at vel sé við hann gert: després va anar a la tanca [dels cavalls] i va agafar el millor cavall que son pare tenia juntament amb una sella, saltà a la seva gropa i cavalcà fins a ca un bóndi a poca distància de Tummaþorp, on vivia son pare, en Biturúlfr. Un cop allà va demanar al bóndi que li deixés les seves armes i el bóndi hi accedí de grat i li va deixar les que hi havia, i, un cop fet això, [en Þéttleifr] es va dirigir tot seguit a ca seva. I això havia estat a mitjan hivern, quan tots els freus estaven glaçats fins ben al sud, fins a Jutlàndia, de manera que s'anava de vila a vila, de mas a mas, passant amb els carros per damunt el glaç [ferm]. [En Þéttleifr], així i doncs, va arribar a ca seva i son pare va veure llavors que [en Þéttleifr] se'n volia anar d'allà sense el seu permís ni voler, i aquella vegada ja no li ho va voler impedir per provar a veure com es captindria quan es trobés enmig d'altres persones. També va veure que hom el blasmaria força si permetia que el seu fill deixés la seva alqueria abillat de manera lamentable. I tots els seus homes l'instaren [també] a equipar-lo adientment

◊ nú bjuggust þeir á brott þaðan snemma um morguninn og var Helga í þeirra ferð og Grani lét aka Áskatli til Vöðlaheiðar. En er þau koma gagnvart Kroppi þá sáu þau þrjá tigu manna renna til árinnar. Og nú bað Áskell að þeir skyldu fara undir stakkgarðinn er þar var hjá þeim og æja hestum sínum en síðan bað hann þá ganga fram á bakkann og verjast þaðan ef eigi væri allt fritt af Steingríms hendi og þótti nú vera mega að eigi þyrfti nú að dyljast við hvort Steingrímur hefði heyrt fyrra dags það sem Háls mælti. Og nú ganga þeir fram á bakkann. En svo er sagt að áin var ísuð og var ótraustur ísinn á ánni. Áskell spurði þá hvað Steingrímur vildi er hann fór svo hvatlega. En Steingrímur kvað nú mál að efna heitstrenging sína og kvað nú fleiri munu gjalda Vémundar en þá er þess væru maklegir: llavors es varen aparellar per partir d'allà l'endemà de matinada. L'Helga els acompanyava, i en Grani va deixar que l'Áskell anés a la Vöðlaheiður. I quan varen arribar davant [el mas de] Kroppur, hi varen veure trenta homes dirigint-se cap al riu. Aleshores l'Áskell va manar que es retiressin a sota de la tanca del fenasser que hi havia allà a prop d'ells per deixar-hi els cavalls pasturant. Tot seguit els va manar que avancessin fins a la vorera superior de la riba del riu i que es defensessin d'allà estant si resultava que l'Steingrímur no anava amb bones intencions, i llavors va creure que ja no es podia continuar negant que l'Steingrímur havia sentit les paraules d'ahir d'en Háls. I llavors varen avançar fins a la vorera superior de la riba del riu. I es conta que el riu estava glaçat i que el glaç no era segur. Llavors, [de la riba estant,] l'Áskell va preguntar a l'Steingrímur què volia que anava tan ràpid i l'Steingrímur li va dir que era hora de complir la seva promesa. I afegí que ara serien molts més dels qui no s'ho mereixien els qui pagarien pel Vémundur

◊ Hákon konungr ok lǫgmaðr skildust með miklum kærleikum, ok gaf hvárr ǫðrum sœmiligar gjafir. Þá bauð konungr Knúti frænda sínum at fara við sér í Noreg, ok hét honum miklum sœmdum fyrir sakir fǫður hans ok frændsemi þeirra; en móðir hans réð, er hann fór eigi. Eptir þat fór konungr norðr til Túnsbergs, ok kom þar jólaaptan, ok sat um jólin á Berginu. Þessi var hinn níundi vetr konungsdóms hans. Eptir jólin fór konungr norðr til Bjǫrgynjar, at afla sér liðs, þvíat Ribbungar styrktust þá mjǫk í Víkinni ok á Upplǫndum. Hann setti eptir á Berginu Gunnbjǫrn með hundruð manna. Konungr hélt út hit ytra, þvíat ǫll sund voru ísuð; hann lá átta nætr í Hvǫlum. Þá kom Gunnbjǫrn til hans, ok sagði, at menn vildi eigi sitja á Berginu, þeir sem hann hafði til nefnt; konungr fór þá aptr it efra til bœjarins, ok lagði þar við stóra afarkosti, ef þeir gæfi upp Bergit. Síðan fór hann aptr til skipa sinna. Sá atburðr varð í Túnsbergi, at reisa skyldi tré á konungsskipinu, ok þá er reist var tréit, tók tréit at falla fram eptir stokkinum; konungr stóð undir, er tréit reið, ok tók maðr í belti honum, ok kippti honum út at borðinu; gerði Guð þar miklar jarteiknir, þvíat øngan mann sakaði, en margir urðu undir, en þat olli at íss var í stallinum: el rei Hákon i el lǫgmaðr se separaren amb gran afecte i donant-se l'un a l'altre honrosos regals. Llavors el rei va convidar el seu parent Canut que l'acompanyés a Noruega i li va prometre grans honors per mor de son pare i del parentiu que es tenien. Sa mare, emperò, li va aconsellar que no ho fés. Després d'això, el rei es va dirigir al nord, a Túnsberg, i hi va arribar el vespre de Nadal, i va passar Nadal al Bergit. Aquest era el novè hivern del seu regnat. Després de Nadal, el rei es va dirigir al nord, a Bergen, per a fer-hi aplec de tropes, ja que els ribbungar s'estaven enfortint molt a la Víkin i els Upplǫnd, les terres altes. Va deixar en Gunnbjǫrn al Bergit amb un centenar d'homes. El rei va salpar i va navegar per mar oberta perquè tots els freus estaven glaçats. Va romandre ancorats vuit dies a Hvalir. Durant aquest temps en Gunnbjǫrn anà a veure'l i li digué que els homes que havia designat perquè es quedessin amb ell a Bergit no volien romandre-hi, en esguard de la qual cosa, el rei va tornar per terra, per l'interior, a la vila i va amenaçar els homes amb imposar-los severs càstigs si lliuraven Bergit. Després va tornar als seus vaixells. A Túnsberg es va esdevenir el següent fet: s'havia de fixar un mast al seu peu en el vaixell reial, i quan l'hagueren aixecat, va caure cap endavant al llarg de la banda de la nau. El rei es trobava davall el mast quan aquest va començar a tombar, però un home el va agafar pel cinyell i li va pegar estrebada cap a l'altra borda del vaixell. Déu hi féu un gran miracle ja que ningú no hi sofrí dany tot i que eren molts els qui es trobaven sota el mast, i el que va provocar que el mast caigués fou que hi havia glaç dins l'stallr, el peu on s'havia encaixat el mast (vocabulari: #1. hit ytra: Cf. Baetke 19874, pàg. 763: <...> it ýtra im äußeren Teil, auf der äußere Seite; im äußeren, an der Küste gelegenen Teil des Landes, auf der Seeseite; auf dem Seewege, auf der offenen See, außerhalb der Schären (Gegensatz it efra; it iðra) glitten ihm weg, er glitt aus; #2. borðstokkr: Cf. Baetke 19874, pàg. 62: borð-stokkr m. oberster Rand des Schiffsbords, Bordplanke, Reling; )

2. (fiskur) posat -ada en gel, recobert -erta de glaç (peix, perquè es conservi millor, entre el moment de pescar-lo i el de vendre'l o el d'elaborar-lo a la indústria)

Ísa·fold <f. -foldar, no comptable>:

<LIT> Ísafold f, Terra f de Glaços, designació literària d'Islàndia. Entre el 1874 i el 1929 hi hagué una revista, de gran difusió, que portà aquest nom

ísa·gangur <m. -gangs, no comptable>:

desglaç f (dit esp. de la fragmentació i deriva del glaç, així fragmentat, pel corrent d'un riu durant l'època de desglaç) (→ jöklagangur)

◊ skip rak á braut frá manni of nótt í vatnavexti miklum ok í ísagang. En of morgininn, er sá vaknaði, er skipit átti at annask, þá sá hann skipit ǫðrum megin árinnar en hann væri staddr, ok var þat í ísum ok svá hættliga komit, at honum þótti þeygi ván, at borgit myndi verða, þótt þar væri menn staddir með skipinu, er þat var þá komit. Þá hét hann síðan á enn sæla Þorlák byskup at hann skyldi skipit hreppa ok nálgask ómeitt. En annan dag eptir, þá var horfit skipit þaðan, er áðr var. Fór hann þá at leita síðan ok hugði at vandliga með því landi, er honum var firr, er skipit hafði nær verit, þá er hann hafði sét, af því at hvassviðri hafði á verit mikit of nóttina, ok var ván, at á þat land mundi upp reka, sem hann hugði meirr at, ef at glíkendum fœri. En er hann hafði langt farit at leita ok fann ekki, þá hvarf hann aptr ok fór þá þeim megin árinnar upp, sem hann átti heima ok honum þótti síðr skipsins ván. En er hann var kominn nær heim at túni, þá flaut þar skipit heilt við bakka ok ósakat ok þar í bæði árar ok ausker ok allt þat, er þar hafði laust í verit, ok hafði þat jafnt farit í gegn hvǫssu veðri. Ok þótti sú jartein mikils verð ǫllum, sem vissu, ok lofuðu Guð ok inn sæla Þorlák byskup: una nit, durant una gran revinguda acompanyada de blocs de glaç flotants, el vaixell d'un home es va desfermar i fou endut per l'aigua. I al matí, quan l'home, al càrrec del qual estava la nau, es va despertar i va veure que el vaixell es trobava a l'altra banda del riu d'on hauria d'haver estat i que es trobava pres pel glaç i que es trobava en una situació tan perillosa que considerava que no hi havia cap mena d'esperances que el vaixell fos salvat ni encara que hi hagués homes a l'indret on el vaixell ara es trobava. Aleshores va invocar el beat bisbe Torlac perquè recuperés el vaixell i el recobrés intacte, sense danys. I l'endemà el vaixell va haver desaparegut d'on era. Aleshores aquell home va anar a cercar-lo i va recercar acuradament per tot el tram de vorera que es trobava més lluny d'allà on havia estat el vaixell la darrera vegada que l'havia vist perquè durant la nit havia bufat un vent molt fort i era esperable que el corrent l'hagués empès cap a l'indret que ell [ara] més recercava si la cosa realment havia anat com era al més probable. Però després d'haver-lo estat cercant molt de temps i no haver trobat res, va girar camí i va tornar a casa anant per la vorera del riu on tenia la seva llar i on menys considerava que es pogués esperar que hi fos el vaixell. Però quan fou a prop de la seva vila, [va descobrir que] el vaixell flotava incòlume a la vorera del riu i que dedins hi havia els rems i les galledes de buidar l'aigua i tot allò que hi havia hagut dedins i que no estigués fix, i que[, per tant,] el vaixell havia avançat precisament en la direcció contrària a la del vendaval. I tots els qui se n'assabentaven del fet, consideraven que aquell era un gran miracle i lloaven Déu i el beat bisbe Torlac

Ísaí <m. Ísaí, pl. no hab.>:

Jessè m (יִשַׁי)

Ísak <m. Ísaks, pl. no hab.>:

Isaac m (יִצְחָק)

ísa·lag <n. -lags, -lög>:

variant de → íslag “capa de glaç”

◊ en Óláfr inn sænski ætlar at gera at Óláfi, nafna sínum, er vetra tœki ok ís legði á vatnit. Þá tók Óláfr Haraldsson þat ráð, at hann lét fella mǫrk mikla ok lét fœra á ísinn ok lét hlaða bál umhverfis skipin á ísinum. En er ísalǫgin váru mest um vetrinn, þá lét Óláfr leggja eld í bálin ok brenna ok brjóta síðan ísinn með trjám stórum, ok váru aldrigin svá mikil íslǫgin um vetrinn, at eigi var þiðit um skipin, ok var hann þar um vetrinn ok hafði eigi meira en þrjú skip, fyrir því at hann hafði braut sent sumt lið sitt um haustit. Þar lá Óláfr þann vetr með liði sínu, ok tóku Svíar hann eigi hǫndum, sem þeir ætluðu: I l'Olau el Suec planejà d'atacar l'Olau, el seu homònim, quan comencés l'hivern i la superfície del llac es congelés. Aleshores l'Olau Haraldsson va prendre la decisió de fer tallar una gran extensió de bosc i transportar els troncs a la superfície glaçada de llac i amuntegar la llenya sobre el glaç formant fogueres al voltant dels vaixells. I durant l'hivern, en el moment que la capa de glaç de damunt el llac era al més gruixuda, l'Olau va fer encendre les fogueres i deixà que es cremessin del tot i després va fer trencar el glaç de dessota amb grans troncs. [D'aquesta manera,] durant [la resta de] l'hivern la capa de glaç al voltant dels vaixells no fou mai tan gruixuda que la zona al voltant dels vaixells quedés congelada. L'Olau hi va passar l'hivern. Només li restaven tres vaixells per tal com a la tardor havia despatxat una part de les seves tropes. [Així i doncs,] l'Olau va passar allà aquell hivern amb les seves tropes i els suecs no el feren presoner com havien planejat (vocabulari: #1. þiðit: Cf. Baetke 19874, pàg. 770: þiðit adj.n. (eig. p.pf. eines sonst nicht belegten Verbs þíða (þeið) nicht zugefroren, nicht vereist: eigi var þiðit um skipin; )

◊ Grettir var jafnan með Birni og reyndu þeir margan frækleik, og vísar svo til í sögu Bjarnar að þeir kölluðust jafnir að íþróttum. En það er flestra manna ætlan að Grettir hafi sterkastur verið á landinu síðan þeir Ormur Stórólfsson og Þórálfur Skólmsson lögðu af aflraunir. Þeir Grettir og Björn lögðust í einu eftir allri Hítará ofan frá vatni og út til sjóvar. Þeir færðu stéttir þær í ána er aldrei síðan hefir úr rekið hvorki með vatnavöxtum né ísalögum eða jöklagangi. Sat Grettir í Fagraskógafjalli svo einn vetur að honum voru öngvar aðfarir gervar en þó misstu þá margir síns fyrir honum og fengu ekki að gert því að hann hafði gott vígi en átti jafnan vingott við þá sem næstir honum voru: en Grettir sovint s'estatjava a cal Björn i els dos es provaven en força i agilitat, i a la història d'en Björn s'hi indica que es deia que els dos eren iguals en aqueixes habilitats [físiques]. Tanmateix, l'opinió de la majoria de la gent és que en Grettir ha estat l'home més fort que hi ha hagut al país des que l'Ormur Stórólfsson i en Þórálfur Skólmsson varen deixar de provar-se en força. En Grettir i en Björn recorrien nedant sense interrupció el curs sencer del riu Hítará des del llac [on neix] i fins a la seva desembocadura a la mar. Ells foren [també] els qui posaren en el riu les passeres que, de llavors ençà, mai no han estat mogudes de lloc, ni durant les revingudes ni durant l'època que el riu es congela ni durant l'època que el riu arrossega blocs de glaç durant els desglaços. En Grettir va passar un hivern sencer al puig de Fagraskógafjall sense que hom dugués a terme cap atac contra ell, però foren molts, en canvi, els qui patiren per ell menyscapte de llurs propietats i no pogueren posar-hi remei perquè l'indret on ell es trobava era fàcilment defensable i ell sempre mantenia relacions de bona amistat amb els pagesos que vivien més a prop d'ell

ísaldar·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:

<GEOL> formació f de l'Edat glacial

ísa·skil <n.pl -skila>:

<GEOL> [línia f] divisòria de glaços (cresta que marca la frontera entre dos vessants de glacera)

í·saumur <m. -saums, -saumar>:

brodat m, brodadura f

ís·björn <m. -bjarnar, -birnir>:

ós m polar, ós blanc  (mamífer Ursus maritimus)

ís·breiða <f. -breiðu, -breiður. Gen. pl.: -breiða o: -breiðna>:

1. <GEN> capa f de glaç, casquet m polar

2. (stór samfelldur hafís) banc m de glaç [compacte] (banquisa, camp de glaç compacte)

ís·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:

[vaixell m] trencaglaç m

ís·búð <f. -búðar, -búðir>:

geladeria f, gelateria f

ís·dingull <m. -dinguls, -dinglar>:

caramell m, candela f de glaç

ís·dröngull <m. -drönguls, -drönglar>:

caramell m, candela f de glaç, estalactita f de glaç

ís·edik <n. -ediks, no comptable>:

àcid acètic glacial

í·seta <f. -setu, -setur. Gen. pl.: -seta>:

anques f.pl (de pantalons)

ís·exi <f. -axar, -axir>:

piolet m

ís·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m [conservat] en glaç

ís·framleiðandi <m. -framleiðanda, -framleiðendur>:

fabricant m & f de gelats

ísfrysti·togari <m. -togara, -togarar>:

[vaixell] pesquer frigorífic

ís·haf <n. -hafs, -höf>:

oceà m glacial

ís·haki <m. -haka, -hakar>:

piolet m

ís·hella <f. -hellu, -hellur. Gen. pl.: -hellna o: -hella>:

banquisa f (gran camp o superfície de glaç)

ís·hröngl <n. -hröngls, no comptable>:

(íshroði, íshrafl) massa viscosa de glaç esmicolat empès pel corrent en aigua salada o dolça

ís·hús <n. -húss, -hús>:

1. (frystihús, frystigeymsla) dipòsit frigorífic, nau frigorífica (instal·lació d'emmagatzemament en fred de carn i peix)

2. <†> (kælihús) magatzem frigorífic (edifici o sala gran dins el qual es guarda una cosa a baixa temperatura, p.e., aliments en producció o distribució)

ís·hvel <n. -hvels, -hvel>:

casquet m polar

Ísidór <m. Ísidórs, pl. no hab.>:

Isidor m (andrònim)

ísi·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

cobert -a de glaç, gelat -ada

ísing <f. ísingar, no comptable>:

formació f de glaç (capa de glaç que es forma als vidres de les finestres, línies elèctriques, ales d'avions, camins i carreteres etc.)

♦ ísing á flugvél: formació de glaç a un avió

♦ mikil ísing hafði myndast á veginum skömmu áður en slysið varð: s'havia format una capa de glaç a la carretera poc abans que hi passés l'accident

ís·jaki <m. -jaka, -jakar>:

1. (lítill) bloc m de gel, panna f de gel  (gel flotant que va a la deriva a riu, llac o mar)

2. (stór) iceberg m (més gros)

♦ e-ð er aðeins toppurinn á ísjakanum: <LOC FIG> això només és la punta de l'iceberg

í·sjá <f. -sjár, -sjár>:

(íhugun) consideració f, reflexió f (expressant una sospita, inquietud o preocupació, per cridar l’atenció sobre un tema)

ísjár·verður, -verð, -vert <adj.>:

1. (umhugsunarverður, viðsjárverður, varhugaverður) que requereix precaució (que demana reflexió i precaució)

♦ ísjárverður galli: un defecte alarmant (o: perillós), un defecte [molt] preocupant 

♦ á ísjárverðan hátt: de manera preocupant

♦ e-m þykir ísjárvert aða <+ inf.>: algú considera preocupant [de] <+ inf.>

2. (hættulegur) perillós -osa (riscós)

3. (grunsamlegur) suspecte -a (dubtós, ‘ambigu’, sospitós, inquietant)

♦ ísjárverðir gestir: uns hostes dubtosos

ís·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:

glaçat -ada, glacial, fred -a com el glaç

♦ ískaldir drykkir: begudes glaçades

♦ ískaldur vindur: un vent glaçat

♦ þú hélst ekki ískaldri hendi þinni um mína: no em vas agafar la mà amb la teva mà gelada

♦ ískalt kaffi: un cafè gelat

ís·kaffi <n. -kaffis, no comptable>:

cafè m amb glaçons

ís·kex <n. -kex, -kex>:

galeta Artiach®

ís·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:

paràsit m cuaample (ocell Stercorarius pomarinus)

ísknattleiks·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

jugadora f d'hoquei [sobre] gel

ísknattleiks·maður <m. -manns, -menn>:

jugador m d'hoquei [sobre] gel

ísknatt·leikur¹ <m. -leiks, no comptable>:

hoquei m [sobre] gel

ísknatt·leikur² <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

partit m d'hoquei [sobre] gel

ís·kóð <n. -kóðs, -kóð>:

bacallà m polar, saida f  (peix Boreogadus saida)

ískra <ískra ~ ískrum | ískraði ~ ískruðum | ískrað>:

1. (hlökta í, ikta af gleði, kátínu, hlátri) escainar [de riure, d'alegria], riure com una lloca (persona: fer un riure mig sufocat que recorda l'escainada)

♦ við ískruðum af hlátri: rèiem com a lloques

♦ það ískrar í henni: <LOC FIG> riu com una lloca

2. (hjól, hurð, trissa, talía) xerricar, grinyolar, giscar (Mall.) (roda, porta, curriola)

♦ það ískrar í hjólinu: (loc. impers.) la roda xerrica

♦ það ískrar í hurðinni: (loc. impers.) la porta grinyola

ískrandi, ískrandi, ískrandi <adj.>:

que xerrica, que grinyola

♦ ískrandi hlátur: un riure de lloca

ís·kristall <m. -kristals, -kristalar>:

cristall m de glaç

ís·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:

fred m glacial

ískur <n. ískurs, no comptable>:

grinyol[s] m.[pl], xerric[s] m.[pl]

♦ dyrnar ljúkast upp með ískri: les portes s’obren amb un grinyol

♦ ískur í bremsum: carrisqueig de frens

í·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

<MED> incisió m

♦ lokun fyrri ískurðar í brjóstvegg: tancament d'incisió prèvia a la paret toràcica

ískur·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

so m carrisquejant, [so m de] carrisqueig

ís·kúla <f. -kúlu, -kúlur. Gen. pl.: -kúlna>:

bola f de gelat

í·skyggilegur, -skyggileg, -skyggilegt <adj.>:

1. (agalegur) sinistre -a (de mal averany, llòbrec, tètric)

♦ uppgöttva eitthvað ískyggilegt: descobrir quelcom de sinistre

2. (veður) amenaçador -a (temps, que amenaça tempesta)

3. (horfur) inquietant (perspectives)

4. (varhugaverður, viðsjárverður) perillós -osa (dit de qualsevol cosa amb un aspecte inquietant, no tranquil·litzador que indueix a actuar amb precaució)

◊ ef vaðið er ískyggilegt er hyggilegt að hverfa þarna frá og aka þess í stað upp að Hraunvötnum. Þaðan liggur fjölbreytt og fögur leið niður með Litlasjó og að Tjaldvatni þar sem veiðivörðurinn hefur aðsetur. Á þeirri leið eru engar ár: si el gual resulta perillós, és prudent desistir de travessar-lo i, en comptes de fer-ho, pujar als llacs de Hraunvötn. D'allà en surt una pista bella i variada que baixa resseguint la vorera del Litlisjór fins al Tjaldvatn, a l'indret on el guarda de pesca hi té la seva residència. En aquesta pista no hi ha rius.

◊ og varð þá ískyggilegt og erfitt fyrir íslenzka nýstúdenta að hefja háskólanám erlendis: i llavors a un estudiant islandès novell li va resultar perillós i difícil de començar un estudi universitari a l’estranger

5. (aðstæður) crític -a (condició, situació, estat)

♦ ískyggilegt ástand: situació crítica

◊ þegar ástandið er ískyggilegt í veröldinni og heimsfriðurinn í hættu...:  quan la situació és crítica en el món i la pau mundial està en perill...

◊ Júdas og bræður hans sáu að ástandið varð stöðugt ískyggilegra ([— = πληθύνειν]:   καὶ εἶδεν ᾿Ιούδας καὶ οἱ ἀδελφοὶ αὐτοῦ ὅτι ἐπληθύνθη τὰ κακὰ καὶ αἱ δυνάμεις παρεμβάλλουσιν ἐν τοῖς ὁρίοις αὐτῶν) því að herinn hafði komið sér fyrir í landi þeirra. Einnig fréttu þeir af fyrirmælum konungs um að uppræta þjóðina og eyða henni: en Judes i els seus germans veien que la situació com més anava més crítica tornava, car l'exèrcit [enemic] ja s'havia introduït a llur territori. Van saber també les disposicions del rei ordenant d'extirpar d'arrel el poble i destruir-lo

6. (fólk) de posat trist, malenconiós (condició, situació, estat) (→ skuggalegur)

ís·lag <n. -lags, -lög>:

capa f de glaç (esp. la qui es forma a la superfície d'estany, llac o riu, p.e.)

ís·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

cobert -a de glaç, gelat -ada

íslam <n. íslams, no comptable>:

islam m (الإسلام)

íslamisti <m. íslamista, íslamistar>:

islamista m & f

íslamskur, íslömsk, íslamskt <adj.>:

islàmic -a 

íslams·trú <f. -trúar, no comptable>:

islam m

íslams·væðing <f. -væðingar, pl. no hab.>:

islamització f

Ís·land <n. -lands, no comptable>:

Islàndia f

♦ allt Ísland: tot Islàndia

♦ á Ísland: tot Islàndia

♦ fara til Íslands: anar a Islàndia

♦ koma frá Íslandi: ésser d'Islàndia

♦ um Ísland: tot al voltant d'Islàndia

♦ hann sigldi austur um Ísland: va navegar al llarg de la costa oriental d'Islàndia

íslandít <n. íslandíts, no comptable>:

islandita f (tipus d’andesita molt ferrosa)

íslands·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

pelosella f d'Islàndia (planta Pilosella islandica syn. Hieracium islandicum syn. Pilosella floribunda)

íslands·meistari <m. -meistara, -meistarar>:

campió m d'Islàndia, campiona f d'Islàndia

ís·laus, -laus, -laust <adj.>:

no gelat -ada, lliure de gel o de glaç

Íslendinga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

<HIST LITER> saga f d'islandesos, història f d'islandesos, gènere de la literatura medieval. Conjunt de trenta-cinc històries en prosa d'un personatge islandès o d'un llinatge islandès. La majoria d'elles foren posades per escrit al llarg del segle XIII. N'hi ha sis del segle XIV i sis del segle XV

Íslendingur <m. Íslendings, Íslendingar>:

islandès m, islandesa f (nadiu o habitant d'Islàndia)

♦ Alþingi Íslendinga: parlament islandès

íslenska <f. íslensku, no comptable>:

islandès m (llengua islandesa)

◊ geturðu hjálpað mér með íslenskuna mína?: Que em pots ajudar amb el meu islandès?

♦ læra íslensku: estudiar islandès

íslenska <íslenska ~ íslenskum | íslenskaði ~ íslenskuðum | íslenskað ║ e-ð>:

traduir una cosa a l'islandès

íslensku·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

llicenciat m en islandès (o: filologia islandesa), llicenciada f en islandès (o: filologia islandesa)

íslenskur, íslensk, íslenskt <adj.>:

islandès -esa

♦ íslensk fræði: estudis islandesos

♦ íslensk tunga: llengua islandesa

♦ íslenska þjóðveldið: <HIST> Anarquia d’Islàndia, designació de l'estat lliure islandès des de la fundació de l'Alþingi el 930 fins a la integració del país a la corona noruega entre 1262 i 1264. El mot Anarquia aquí s'ha d'entendre en el sentit d’estat amb absència de govern

♦ íslenskt mál að fornu I: islandès antic I  (assignatura universitària)

ís·máfur <m. -máfs, -máfar>:

gavina blanca  (ocell Pagophila eburnea)

í·smeygilegur, -smeygileg, -smeygilegt <adj.>:

insinuant

♦ horfa á e-n með ísmeygilegu brosi: mirar algú amb un somrís insinuant (o: afalagador; o: adulador) 

í·smeyginn, -smeygin, -smeygið <adj.>:

insinuant

ísmola·vél <f. -vélar, -vélar>:

màquina f de [fer] glaçons

ís·moli <m. -mola, -molar>:

glaçó m

♦ með ísmolum: amb glaçons

Ísold <f. Ísoldar, pl. no hab.>:

Ísold f, Isolda f (ginecònim)

ísópur <m. ísóps, ísópar>:

hisop m (planta Hyssopus officinalis)

ísótóp <m. ísótóps, ísótópar>:

isòtop m  (→ samsæta)

ís·pinni <m. -pinna, -pinnar>:

polo m (gelat amb bastonet)

ís·poki <m. -poka, -pokar>:

<MED> bossa f de glaç (aplicable al cap o a d'altres parts del cos)

Ísrael <n. Ísraels, no comptable>:

Israel m

Ísraeli <m. Ísraela, Ísraelar>:

israelià m, israeliana f

Ísraels·her <m. -hers, -herir. Gen. pl.: -herja; dat.pl.: -herjum>:

exèrcit israelià

Ísraels·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

israeliana f

Ísraels·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m d'Israel

ísraelskur, ísraelsk, ísraelskt <adj.>:

1. <GEN> israelià -ana

♦ ísraelski herinn: l'exèrcit israelià

♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m, צְבָא הֲגָנָּה לְיִשְׂרָאֵל (→ Ísraelsher)

2. <HIST BIBL> israelita

Ísraels·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> israelià m

2. <RELIG> israelita m

Ísraels·ríki <n. -ríkis, no comptable>:

estat m d'Israel

ís·rek <n. -reks, no comptable>:

deriva f dels glaços (o: gels) 

◊ Dagfinnr bóndi sneri þá aptr, ok er hann kom austan fyrir Nesjar, rak at honum ísa, ok várð hann at snúa til meginlands. Ribbungar váru þar fyrir alt í bygðum. Suðrmenn lágu fjǫlment á kuggum í Sandasundi, sneri Dagfinnr þangat, tóku þeir við honum allvel. Ísakr í Bœ hafði verit við konunginum um jólin, hann kom í þetta ísrek, sneri hann ok til suðrmanna, tóku þeir við honum með blíðu. Var hann til þess meðr þeim, er minnkaði ísrekin, ok fór síðan til Túnsbergs, en Dagfinnr fór norðr til Bjǫrgynjar: el bóndi Dagfinnr llavors se'n va tornar, però quan va arribar a llevant de Nesjar, es va trobar amb pannes de glaç que la deriva empenyia cap a ell, i va haver de tornar a terra ferma on, arreu de la contrada, hi havia ribbungar. Els suðrmenn, nombrosos en tropa, estaven ancorats amb les seves coques a Sandasund. L'Snerri s'hi va dirigir i ells el reberen bé. L'Isaac de Bœr havia passat aquell Nadal amb el rei. Va topar amb aquest mateix camp de glaç a la deriva i també va fer cap als suðrmenn que el varen acollir amb afabilitat. Va romandre amb ells fins que va minvar el glaç a la deriva i després va posar rumb a Túnsberg mentre que en Dagfinnr ho va fer cap a Bergen, al nord

ís·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gambeta f de gel, gambeta f ull d'ambre (crustaci Hymenodora glacialis)

ís·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

1. <GEN> venda f de gelats

2. (íssölustaður) geladeria f, gelateria f (local on hom ven gelats)

ís·sali <m. -sala, -salar>:

venedor m de gelats, venedora f de gelats

ís·skápur <m. -skáps, -skápar>:

nevera f, gelera f (Bal.) 

♦ setja e-ð [inn] í ísskapinn: posar una cosa a la nevera, ficar una cosa dins la gelera (Bal.) 

í·stað <n. -staðs, -stöð>:

<GEN & MED> estrep m

ís·te <n. -tes, no comptable>:

te m amb glaçons

ístra <f. ístru, ístrur. Gen. pl.: ístra>:

1. <† eða ritm.> (innyflafita, búkfita) greix m (visceral i abdominal)

◊ þá mælti Ǫmlungr: «Góði herra Þiðrekr konungr, ek kann segja þér mikil tíðendi af þínum fǫðurbrœðr, Erminreki konungi. Hann hefir nú nokkura hríð sjúkr verit, af því at hans kviðr var slitnaðr ok ofan hafa sigit hans þarmar ok ístra, ok hér hefir Sifka lagt til ráð, at skera skyldi til ok draga svá út ístru, ok segir, at þá mundi vera betr. Ok svá var gert, ok er nú hálfu verr en áðr, ok nú vitum vér eigi, hvárt konungr lifir eða eigi»: aleshores l'Ǫmlungr li va dir: “Bon senyor, rei Þiðrekr, us puc dir importants noves del vostre oncle, el rei Erminrekr. Ha estat malalt una temporada, perquè el seu ventre va patir una trencadura i els seus budells i greix visceral li baixaren de lloc. Així les coses, en Sifka va recomenar que l'obrissin per treure-li el greix visceral. Va dir que d'això en tindria millorança. I així es va fer, però ara està el doble de malament que abans i no sabem pas si el rei Erminrekr viurà o no”

◊ gekk blaðið á kaf og upp yfir hjöltu, svo að fal blaðið í ístrunni (ˈħēlɛβ ~ חֵלֶב:   wa-i̯ʝisˈgɔr   ha-ˈħēlɛβ   bəˈʕaδ   ha-lˈlahaβ,   וַיִּסְגֹּר הַחֵלֶב בְּעַד הַלַּהַב), því að eigi dró hann saxið úr kviði (ˈbɛtˁɛn ~ בֶּטֶן:   kī   lɔʔ   ʃāˈlaφ   ha-ˈħɛrɛβ   mi-bbitˁˈn-ō,   כִּי לֹא שָׁלַף הַחֶרֶב, מִבִּטְנוֹ) honum. Gekk hann þá út á þakið: la fulla [del punyal] el va penetrar i el punyal li entrà més amunt del mànec , de tal manera que la fulla va quedar [totalment] recoberta pel greix de la panxa, ja que no va [poder] retirar el punyal del seu ventre. Llavors va sortir defora, a la teulada (en comparació, la Nova traducció fa: Gekk blaðið á kaf og upp yfir hjöltu svo að spikið huldi blaðið því að ekki dró hann saxið úr kviði hans og saurinn vall út)

♦ safna ístru: posar panxa (o: saxons), engreixar-se

2. (kviður, framsettur af fitu, keis) panxa f, ventre m (panxa voluminosa amb sacsons, betza)

ístru·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:

1. (kúluvambi) ventre gros, panxota f, butza f (Mall., Men.)  (panxa voluminosa)

2. (maður með ístru) persona panxuda (o: panxarruda) (persona que té panxa voluminosa)

ístru·magi <m. -maga, -magar>:

variant de → ístrubelgur ‘panxa voluminosa, ventre gros; persona panxuda’

í·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:

endoll m (femella) (→ innstunga)

ís·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:

llengua f de glaç

ístöðu·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (hviklyndur) feble de caràcter, poc ferm -a [de caràcter] (de voluntat dèbil)

2. (huglaus) pusil·lànim -a (temorec, covard)

◊ feður, verið ekki höstugir við börn ykkar, það gerir þau ístöðulaus (ἀθυμεῖν:   οἱ πατέρες, μὴ ἐρεθίζετε τὰ τέκνα ὑμῶν, ἵνα μὴ ἀθυμῶσιν): pares, no sigueu severs amb els vostres infants, [perquè] això els fa tornar temorecs

ístöðu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (veiklyndi) feblesa f de caràcter (poca fermesa de caràcter)

◊ haldið ykkur eigi hvort frá öðru nema þá eftir samkomulagi um stundarsakir til þess að þið getið haft næði til bænahalds og takið svo saman aftur til þess að Satan freisti ykkar ekki vegna ístöðuleysis (ἡ ἀκρασία -ίας:   διὰ τὴν ἀκρασίαν ὑμῶν) ykkar: no us priveu l'un de l'altre, si no és temporalment i de comú acord, a fi que pugueu tenir lleure per a dedicar-vos a la pregària, i després repreneu la vida en comú per tal que en Satanàs no us tempti a causa de la feblesa de la vostra voluntat

2. (hugleysi) pusil·lanimitat f (covardia)

ístöðu·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

1. (hviklyndur) feble de caràcter, poc ferm -a [de caràcter] (de voluntat dèbil)

2. (huglaus) pusil·lànim -a (temorec, covard)

◊ ég hvet ykkur, systkin (ἀδελφοί. Cf. Colossencs 3:21: s'hi manté feður per comptes de *foreldrar): Vandið um við iðjulausa, hughreystið ístöðulitla (ὀλιγόψυχος -όψυχον:   νουθετεῖτε τοὺς ἀτάκτους, παραμυθεῖσθε τοὺς ὀλιγοψύχους, ἀντέχεσθε τῶν ἀσθενῶν, μακροθυμεῖτε πρὸς πάντας), takið að ykkur óstyrka, verið þolinmóð við alla: us exhorto, germans i germanes: renyeu els desvagats, encoratgeu els pusil·lànimes, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tothom

ístöðu·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

de gran tremp, ardit -ida, brau -ava

◊ nú fyrir þat, er Kolbeinn var svá ístǫðumikill á garðinum, hafði herra electus litla fjǫlskyldu, nema tala með klerkum um tíðagerð. Var hann nú þolinn ok bar þessa upprás með mikilli hógværi, bæði fyrir þat, at hann var ríkr at kraptinum, ok þat annat, at hann sá lǫngu fyrir í spádóminum. Mildi hans ok ǫlmusugœði var it sama til fátœkra manna, en því meira ok víðfaðmara út í frá tveggja vega sem lánit var margfaldara, því hann vissi vel skrifat, at þá er gjafirnar vaxa, vaxa ok skynsemdir gjafanna. Nú sakir þess at þat er kynfylgja í því landi, at þar gengr með øreign múgr manns hús af húsi á vetr ok sumar ok hefir enga nœring nema ǫlmusugerðir góðra manna, segir herra Guðmundr svá fyrir, at ǫllum þeim fátœkum, er á koma garðinn, skal gefa tvímæling. En þessi skipan líkar trautt Kolbeini, kallar vera auðnarglutr ok vill með engu móti hafa. Því leitar herra electus annan veg sinni góðfýsi, at með leyndri hlýðni starfsmanna á garðinum gefr hann bæði fóðr ok fœzlur þurfǫndum: així doncs, per tal com en Kolbeinn era molt controlador en el mas episcopal, el senyor [bisbe] electe no tenia gaire obligacions llevat de parlar amb els clergues sobre els serveis divins. Era, doncs, pacient, i suportava aquesta upprás (incursió ? = rán ‘usurpació de béns i funcions’?, imposició?) amb gran calma d'esperit perquè d'una banda era ric en forces i de l'altra preveia el futur llunyà. La seva beneficència i caritat amb els pobres varen continuar emperò igualment. I, com més gran era el manlleu [que Déu li feia], més que més grans i extenses eren [aquestes virtuts seves] en totes direccions, car ell sabia bé que està escrit que, quan els dons creixen, també creixen els comptes que se n'hauran de retre. Doncs bé, per mor de la peculiaritat que hi ha en aquest país que hi ha una gran gernació que va, enmig d'una gran pobresa, de casa en casa, estiu i hivern, i que no té més aliment que les almoines de la bona gent, el senyor Guðmundr va prescriure que a tots aquells indigents que anessin al bisbat, els donessin dos àpats [diaris]. Però aquesta disposició no va agradar gens al Kolbeinn, el qual va dir que era dilapidació i no en va voler saber res de cap de les maneres. Per això, el senyor electus va cercar de sastisfer d'una altra manera la seva bondat: donant, amb l'obediència secreta dels treballadors del mas episcopal, farratge i menjar als necessitats (vocabulari: #1. garðr: Aquí = garðr byskupsins, byskupsgarðr; #2. ístǫðumikill: En Baetke 19874, pàg. 308, no dóna pas entrada a aquest mot que aquí sembla haver tingut un significat més aviat negatiu, com ara, ungefällig, unnachgiebig; En Jón Þorkelsson Supplement II 1879-1885, pàg. 235, en canvi, li dóna un significat més positiu: foretagsom, virksom, driftig; el tradueixo, doncs, amb el mot controlador, que descriu, al meu entendre, el ferreny control que en Kolbeinn exercia sobre els afers i l'economia del bisbat de Hólar; #3. upprás: Segons en Baetke 19874, pàg. 683, aquest mot significa: <...> 2. das An-Land-Gehen, der Einfall (von Wikingern), feindlicher Überfall: gera u. ok herja <...>. Si la lliçó upprás és correcta i el mot significa realment incurs[ió], escens[ió], l'abat Arngrímur està tractant en Kolbeinn de pirata. Però també podríem trobar-nos davant l'intent de crear un equivalent norrè al llatí medieval incursus, incurrementum ‘confiscatio, Beschlagnahme des Besitzes’; #4. víðfaðmr: Cf. en Jón Þorkelsson Supplement II 1879-1885, pàg. 582: vidt strakt, omfattende. En Baetke 19874, pàg. 730, duu: víð-faðmr adj. weitumspannend, -umfassend, umfangreich; #5. út í frá tveggja vegna: Cf. Fritzner III (1867), pàg. 890ab: vegna 1) vorbundet a) med et foregaaende Gen. Plur. f. Ex. tveggja vegna ɔ: paa to eller flere Sider, i to eller flere Retninger, fra to eller flere Kanter <...> ; #6. lán: El mot sembla aquí semànticament més proper a l'anglo-saxó lǽn, i tinc per mi que som davant una atestació del concepte del Lehen Gottes. D'aquí la meva traducció. Entenc, doncs, el mot com a = Guðslán o lán Guðs. En Baetke 19874, pàg. 359, duu: <...> 3. Lehen. Crec que el mot expressa el concepte que el bisbat i les terres sobre les quals el nou bisbe disposava a partir de llavors eren entesos per l'abat del monestir benedictí de Þingeyraklaustur, l'Arngrímur Brandsson, l'autor de la vita, com a un préstec o un feu de Déu al nou bisbe. És el que apareix a la vísa 12 del Háttatal de l'Snorri: Guð lér jarðar [með tíri] [harðrǫ́ðum] tyggja ‘Déu deixa [gloriosament] en manlleu el país al sobirà [sever]. Cf., en aquest mateix sentit, el Pseudo-Focílides: πνεῦμα γάρ ἐστι θεοῦ χρῆσις θνητοῖσι καὶ εἰκών — Faenus namque Dei nobis anima est, et imago, on el concepte del Lehen Gottes apareix aplicat a una realitat immaterial, l'ànima; remeto també a aquest passatge d'en Johann Joseph Roßbach 1855, pàg. 121: im theocratischen Staate ist Gott allein Eigenthümer alles Landes, das Volk hat das Eigenthum von Gott zur Nutznießung, und soll es nur nach Gottes Willen gebrauchen; #7. skynsemd: Cf. Fritzner 1867, pàg. 591b: <...> þá er gjafirnar vaxa, vaxa ok skynsemdir gjafanna ɔ: jo mere en faar, desto mere har han ogsaa at gjøre Regnskab for, Bp. II,44²². La frase llatina fa: cum [enim] crescunt dona, crescunt etiam donorum rationes. Es tracta d'una cita de Sancti Papae Gregorii XL Homiliarum in Evangelia libri II. Homilia nouena: Cum enim augentur dona, rationes etiam crescunt donorum; )

♦ hann er ekki ístöðumikill: no és cap heroi

í·súr, -súr, -súrt <adj.>:

acídul -a, acidulat -ada, acidenc -a

♦ ísúrt gosberg: roca ígnia extrusiva acidulada

ís·vél <f. -vélar, -vélar>:

1. <GEN> màquina f de [fer] gelats

2. (til að gera mulinn ís) màquina f de [fer] granissats, granissadora f

ís·vín <n. -víns, -vín>:

vi m de gel

ís·þakinn, -þakin, -þakið <adj.>:

cobert -a de glaç

ís·þoka <f. -þoku, no comptable>:

boira glaçada, boira f de glaç (o: gel) 

ís·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:

bacallà àrtic  (peix Arctogadus glacialis syn. Phocaegadus megalops syn. Gadus glacialis)

ís·öld <f. -aldar, -aldir>:

era f glaciar, període m glaciar

ís·öxi <f. -axar, -axir>:

variant de → ísexi “piolet”

í·tak <n. -taks, -tök>:

(ítaksréttindi & land eð eign sem ítaksréttur hvílir á) usdefruit m  (dret & bé tingut en usdefruit)

◊ við bendum konungi á að verði borgin endurreist og að fullu gert við múra hennar, verða ítök (ħăˈlāq ~ חֲלָק:   lā-qɔ̆ˈβēl   dəˈnāh   ħăˈlāq   ba-ʕăˈβar   nahăˈr-āʔ   lāʔ   ʔīˈθai̯   l-āχ,   לָקֳבֵל דְּנָה--חֲלָק בַּעֲבַר נַהֲרָא, לָא אִיתַי לָךְ) þín handan fljóts úr sögunni: fem observar al rei que, si la ciutat és reedificada i se'n refan les muralles, els teus usdefruits de l'altra banda del riu seran història

♦ eiga (o: hafa) [mikil (o: sterk)] ítök í e-m ~ e-u: <LOC FIG> tenir [una forta] influència en algú ~ sobre una cosa

◊ hún á enn ítök þar: encara hi té influència

ítala·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

blada f (arbre Acer opalus)

Ítali <m. Ítala, Ítalir>:

italià m, italiana f

Ítalía <f. Ítalíu, no comptable>:

Itàlia f

ítalíu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

escil·la blava (planta Scilla amoena)

ítalska <f. ítölsku, no comptable>:

italià m (llengua d'Itàlia)

ítalskur, ítölsk, ítalskt <adj.>:

italià -ana

ítar·lega <adv.>:

detalladament

♦ rannsaka e-ð ítarlega: investigar detingudament una cosa

♦ ræða e-ð ítarlega: debatre una cosa llargament (o: extensament; o: detalladament)

♦ segja ítarlega frá e-u: contar una cosa fil per randa (o: per menut; o: per peces menudes)

♦ skrifa ítarlega um e-ð: escriure detalladament sobre una cosa

ítar·legur, -leg, -legt <adj.>:

detallat -ada

í·tónun <f. -tónunar, no comptable>:

entonació f

ítrasti, ítrasta, ítrasta <adj. en grau superlatiu>:

superlatiu feble de → ítur, ítur, íturt ‘bell -a; excelělent’

ítrastur, ítrust, ítrast <adj. en grau superlatiu>:

superlatiu fort de → ítur, ítur, íturt ‘bell -a; excelělent’

ítreka <ítreka ~ ítrekum | ítrekaði ~ ítrekuðum | ítrekað ║ e-ð>:

reiterar una cosa, recalcar una cosa

ítrekað <adv.>:

reiteradament

ítrekaður, ítrekuð, ítrekað <adj.>:

reiterat -ada

ítrekun <f. ítrekunar, ítrekanir>:

1. <GEN> reiteració f

2. (formleg áminning) avís m [monitori] (escrit recordant un impagament)

Ítri <m. Ítra, no comptable>:

Itrà m (andrònim) (יִתְרָא)

í·troðsla <f. -troðslu, no comptable>:

inculcació f

ítur, ítur, íturt <adj.>:

1. (ágætur) esplèndid -a (excel·lent, magnífic)

2. (fríður) bell -a (formós)

ítur·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:

excepcionalment bell -a

ítur·laukur <m. -lauks, -laukar>:

(○ = veldissproti) ceptre m (lit.:‘l'esplèndid all, el magnífic all, l'excel·lent all’)

◊ siálfr gecc vísi ór vígþrimo ungom fœra ítrlauc grami: el rei en persona (= Sigmund) va sortir del tumult de la batalla per dur el ceptre (= l'espasa ?) al jove príncep (= Helgi. O fa potser només referència a la cerimònia d'imposició del nom al nadó? Cf. Völsunga saga) 

ítur·móður <m. -móðs, no comptable>:

esplèndida exaltació, esplèndid entusiasme

◊ og þegar sveit með sorgar-hljóði syngur döpur of ann'ra ná, í jörmun-efldum íturmóði yfir mér skaltu hlæja þá: i quan el trist seguici cantarà amb veu planyívola sobre la despulla d'altri, tu, en fortíssima, esplèndida exaltació, riuràs damunt meu

ítur·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:

1. (vel vaxinn, íturskapaður) de bella constitució física, ben tallat -ada (ben crescut)

2. (mikill um sig, feitur) rodanxó -ona (de carns abundants)

ítök:

nom. & ac. pl. de → ítak "[dret d']usdefruit"

ítölsk:

nom. sg. f. fort & nom. ~ ac. pl. n. forts de → ítalskur, ítölsk, ítalskt "italià -ana"

ítölsku¹:

dat. sg. nt. fort & casos oblics del f. sg. feble & m. & f. & nt. pl. feble de → ítalskur, ítölsk, ítalskt "italià -ana"

ítölsku²:

casos oblics de → ítalska "italià, llengua italiana"

í·vaf <n. -vafs, no comptable>:

<TÈXT> trama f

♦ með alfræðilegu ívafi: <LOC FIG> amb intercalacions enciclopèdiques

♦ með gamansömu ívafi: <LOC FIG> amb tocs d'humor

ívana·moska* <f. -mosku, -moskur. Gen. pl.: -moskna>:

<RELIG ARQ> mesquita f d'ivans, mesquita f de tipus iranià

ívann* <m. ívans, ívanar>:

<RELIG ARQ> ivan m (o: iwan m; o: iuan m), livan m (o: liwan m; o: liuan m) (sala d'entrada i sala secundària de pregàries a les mesquites de tipus iranià) ( إيوان, الليوان, إِيوان )

í·vera <f. -veru, no comptable>:

habitatge m

♦ vera goóður til íveru: ésser habitable, és bo per a viure-hi

íveru·hús <n. -húss, -hús>: 

casa m habitatge, [edifici destinat a] habitatge m, [casa-]residència f

íveru·staður <m. -staðar, -staðir>:

[lloc m de] residència f, habitatge m

ÍVH* <m. ÍVHs, no comptable>:

(Abrev. de) ísraelskur varnarher TSàHaL m (צַהַל, צה"ל  = ‘Tsevà Hagannàh Le-Ysraèl’)

í·við <adv.>:

un poc, una mica

♦ ívið <+ adj. en grau compar.>: una mica més <+ adj.>

♦ ívið betri ~ hærri: una mica millor ~ més alt

Ívissa <f. Ívissu, no comptable>:

Eivissa f (á mæorksku: Ervissa, ekki ritm./no lit.) 

Ívissa·búi <m. -búa, -búar>:

eivissenc m, eivissenca f

Ívissa·kona <f. -konu, -konnur. Gen. pl.: -kvenna>:

eivissenca f

Ívissa·maður <m. -manns, -menn>:

eivissenc m

ívissneska <f. ívissnesku, no comptable>:

(mállýska á Ívissu og Forminterru) eivissenc m (dialecte d'Eivissa i Formentera)

ívissneskur, ívissnesk, ívissneskt <adj.>:

eivissenc -a

<†>  Íviza <f. Ívizu, no comptable>:

variant ortogràfica arcaica de → Ívissa ‘Eivissa’

í·vilna <-vilna ~ -vilnum | -vilnaði ~ -vilnuðum | -vilnað ║ e-m>:

afavorir algú (beneficiar, donar un tracte preferent o favorable)

í·vilnandi, -vilnandi, -vilnandi <adj.>:

favorable

♦ á ívilnandi hátt: de manera favorable, favorablement

í·vilnun <f. -vilnunar, -vilnanir>:

afavoriment m, favor m,f

í·vitnun <f. -vitnunar, -vitnanir>:

cita f (extracte d'obra escrita)

♦ ívitnun í eina af smásögum hans: cita d'un dels seus relats breus

♦ ívitnun í ritaðar heimildir: referències bibliogràfiques

Íþaka <f. Íþöku, Íþökur>:

Ítaca f

◊ liðu misseri mörg af hendi, unz um síðir ár þat kom, þá er höfðu goð honum ætlað aptur heim komast Íþöku til. Né hann þar var þó þrautum horfinn, at hann með vinum væri kominn: passaren molts d'anys fins que, a la perfí, arribà l'any que els déus li havien destinat perquè tornés a casa, a Ítaca. I tanmateix, no per haver tornat amb els amics, l'hagueren abandonat els treballs

♦ ferð til Íþöku: viatge [cap] a Ítaca

♦ heimferð Ódysseifs til Íþöku: el viatge d'Ulisses cap a Ítaca

í·þrótt <f. -þróttar, -þróttir>:

1. <GEN> esport m

◊ sá sem keppir í íþróttum (ἀθλεῖν:   ἐὰν δὲ καὶ ἀθλῇ τις, οὐ στεφανοῦται ἐὰν μὴ νομίμως ἀθλήσῃ) fær ekki sigursveiginn nema hann keppi löglega: el qui competeix en els jocs atlètics no rep la corona de la victòria, si no hi ha competit segons les normes

♦ frjálsar íþróttir: atletisme lleuger (→ frjálsíþróttir)

◊ sá sem æfir frjálsar íþróttir kemst í gott alhliða form: el qui pràctica l’atletisme lleuger, es posa en bona forma general

♦ horfa á íþróttirnar: mirar els esports (les notícies esportives per la televisió)

♦ stunda (o: iðka; o: æfa) íþróttir: practicar esports, fer esport

◊ æfir þú einhverjar íþróttir?: que practiques cap esport?

♦ vera [mikið] í íþróttum: fer [molt d']esport

♦ þjóðleg íþrótt: esport nacional

2. (leikni) perícia f, art f (destresa, habilitat en fer una cosa)

♦ gera e-ð af mikilli íþrótt: fer una cosa amb gran perícia

◊ bókin er skrifuð af mikilli íþrótt: el llibre és escrit amb gran habilitat

3. (dugur, dugaður, dyggð) virtut f (qualitat especial innata d'una persona, com ara el coratge)

◊ Óláfr konungr spurði Úlf um íþróttir hans.
2. Konungr spyrr þá: „Hverja íþrótt kanntu bezt, Úlfr?“ sagði hann, „ek sé at margra hluta muntu vera vel kunnandi.“ Úlfr svarar, ok kveðst hann vera enginn íþróttamaðr, „en þó, ef ek skal nǫkkut til taka, þá ætla ek helzt at ek muna drauma ráða, eptir því sem ganga munu.“ Konungr mælti: „Hvert hefir þú kennt sonum þínum allar íþróttir þínar?“ Úlfr svarar: „Spyr þú at því þá.“ Síðan lét hann kalla þá til sín, ok mælti: „Úlfr, faðir ykkar, kennist mér vitr maðr ok margkunnigr: eða hafið þit numit allar íþróttir hans?“ Sigurðr svarar, hann var ellri: „Kann ek at síðr allar hans íþróttir, at ein er sú er hann hefir mér kennt, ok skil ek at ek kann eigi jafnvel sem hann, ok er sú ein af mǫrgum hans íþróttum.“ „Hver er sú?,“ sagði konungr. Sigurðr svarar: „Þat er at greina gang himintungla, sólar ok tungls, ok vita allan gang himintungla þeira, er ek sé, ok kenna stjǫrnur þær, er merkja stundir, svá at ek mun vita þá lengð um dag ok nótt, þóat ek sjái eigi himintungl, ok veit ek þó grein allra stunda.“ Konungr mælti: „Þat er mikil íþrótt. En hver er þín íþrótt, Dagr?,“ segir konungr. „Lítils vægis man þér þat þykkja, herra,“ segir hann. „Hvar er þó?“ segir konungr. Dagr mælti: „Þá eina íþrótt hefi ek ok numit af feðr mínum, þá er mér þykkir frásagnarverð, ok kann faðir minn þó þar miklu meira af enn ek.“ Konungr spyrr, hver sú væri. Dagr svarar: „Ef ek sé vandliga í augu manni, ok sé ek allt athæfi hans ok yfirbragð, mun ek skynja háttu hans, ok vita kost ok lǫst á honum.“ Konungr svarar: „Þetta er mikit augnabragð, ef svá er sem þú segir, fæ ek þetta skjótt reynt.“ Þá mælti konungr til byskups: „Svá lízt mér sem hann bónda hǫfum vér nú heimsóttan, er mik væntir at vér fáim eigi hans nóta[15] í hans fræðum ok íþróttum eðr sona hans, ok þykkjumst vér þó hafa mjǫk gott mannval, ok eigi skal ok kostr í Noregi þeira manna, er betr eru menntir enn þeir er nú eru með oss, en þó hygg ek at oss skorti flesta hluti við þá feðga; en hverja íþrótt vill hér til taka, herra byskup! þá er þér þykkizt helzt til fœrir?“ Byskup svarar: „Þat man ek helzt til taka, ef ek skal nǫkkut, at ek skal syngja tíðir tólf mánuðu alla, allar þær sem hafa þarf, þóat ek hafa øngva bók við.“ „Þetta er mikil íþrótt,“ sagði konungr, „með þeima hætti sem er ok yðr samagóð, herra.“[16] Þá mælti byskup: „Heyra viljum vér nú, konungr! hvat þér takið yðr til íþróttar.“ Konungr svarar: „Þat mun ek helzt taka mér til íþrótta, ef ek sé mann um sinn, ok vilja ek vandliga at hyggja, þá skal ek kenna hann síðan, hversu langt sem í millum okkra funda er.“ Byskup svarar: „Þessi íþrótt er af miklu viti ok skynsemi.“ Þá mælti konungr: „Þessi skemmtan, sem vér hǫfum upptekit, skal fara nǫkkru víðara um stofuna; seg, Kálfr Árnason! hvat þú tekr þér til íþrótta.“ Hann svarar: „Eigi mun ek melta reiði mína, hversu lengi sem ek þarf at bera hana.“ Enn mælti konungr: „Finnr!“ segir hann, „segja verðr þú þínar íþróttir.“ Finnr svarar: „Eigi fær þat sagt, herra, er ekki er til.“ Konungr mælti: „Fœr til nǫkkut.“ Finnr svarar:[17] „Þat fœri ek þá mér til íþrótta, at ek mun eigi flýja ór neinum háska frá lánardróttni mínum, á meðan hann vill við haldast, ok standi hann uppi.“ Konungr mælti: „Þat er líkligt, at þér endist þat vel.“ Enn mælti konungr: „Þú, Þorbergr! heyra viljum vér hvat þú leggr til þessa máls.“ Hann svarar: „Þat ætla ek, at ek skal hvárki rjúfa orð mín né eiða við lánardróttinn minn.“ Konungr mælti: „Þetta er mikit mál, ok þó allíkligt at slíkum manni muni vel endast sem þú ert, en all lítt halda menn trúnaðinum við mik, er fyrir skǫmmu var mér þess lítil ván at.“ Þá mælti konungr til Arnbjarnar: „Hverja íþrótt kanntu framast?“ Arnbjǫrn var styrkr maðr, hann mælti: „Þat mun ek til taka, er vera kann at eigi sé satt, at ek þykkjumst vel fœrr vera at bogaskoti, ætla ek at eigi skuli sá bogi hér finnast í Noregi, at mér muni eigi vápnfœrr.“ Konungr sagði, at svá mundi vera. Síðan spyrr konungr Kolbjǫrn,[18] hverjar hans íþróttir váru, þær er hann vill helzt til taka. Kolbjǫrn svarar: „Þrjár eru þær íþróttir mínar, er ek kalla allar jafnar, en þó øngva betri enn góða fyrir sik, beinskeyti ok skíðaferð ok sund.“ Konungr sagði, at hann tœki eigi meira af, enn hann mætti, „þvíat þú ert at þessum íþróttum jafnbúinn þeim, er beztir eru af jafnsterkum.“ Þá spurði konungr Árna, hvat þann vildi til nefna. Árni svarar: „Ef ek sigli með landi fram snekkju minni, ok sit ek í aktaumum, þá skal engi[19] snekkja tvítugsessa sigla fyrir mér, eða ek vilja fyrri svipta enn þeir.“ Konungr kvað øngvan þess mundu frýja honum, sagði ok øngvan kunni nær at ætla enn hann, hvat [endast mundi.[20] Konungr spurði Bjǫrn stallara, hverja íþrótt er hann þóttist framast hafa. „Þann hlut mun ek helzt til telja,“ sagði Bjǫrn, „ef ek tala á þingum orð eðr eyrindi konungs eðr lánardróttins míns, at engi skal svá ríkr á heyra, at ek skula fyrir þá sǫk mæla lægra eðr skelfra, hvárt honum þykkir vel eðr illa.“ „Þessu trúi ek vel,“ sagði konungr, „síðan er þú vart á Uppsalaþingi, ok talaðir þar, ok gørðir reiðan Óláf konung svenska, þvíat flestum mǫnnum mundi ok þat verða heldr framaskortr.“ Síðan tǫluðu tveir ok tveir sín í milli, ok tóku til sinna íþrótta, varð at þessu mikil skemmtan ok gleði; gekk konungr síðan at sofa (FMS V, pàgs. 334-338):  el rei li va preguntar: “Úlfr, veig que ets expert en mantes coses. Quina és l'art que domines millor?”. L'Úlfr li va contestar dient-li que no era cap íþróttamaðr, és a dir, un home de grans destreses o habilitats, “tanmateix, si he d'adduir alguna cosa, crec que la que sé fer millor és interpretar somnis segons el que s'esdevindrà”. El rei li va dir: “I has ensenyat també totes les teves arts als teus fills?” L'Úlfr li va respondre: “Pregunteu-los-ho a ells mateixos[, senyor]!” Tot seguit, el rei va fer cridar els fills de l'Úlfr i els digué: “L'Úlfr, el vostre pare, se m'ha revelat [en la nostra conversa] com un home llest i dotat de grans sabers i coneixements. Digueu-me, vosaltres també heu après totes les seves arts i habilitats?” En Sigurðr, el major dels fills de l'Úlfr, li va respondre: “No conec ni de bon tros totes les seves arts. Tanmateix, n'hi ha una que ell m'ha ensenyat, encara que prou sé que no la domino tan bé com ell. I tot i així, és només una de les seves moltes arts i habilitats”. El rei li va demanar: “Quina és aquesta art?”. En Sigurðr li va respondre: “L'art de determinar el curs dels cossos celestes, del sol i de la lluna i conèixer bé tots els cursos dels cossos celestes que veig i també reconèixer els estels que caracteritzen les hores, de manera que sé llur durada tant de dia com de nit. Fins i tot sense veure cap cos celeste, sé distingir perfectament el moment precís de cada hora en què em trobo”. El rei li va dir: “Aquesta és una gran art. I quina és la teva art o habilitat, Dagr?”. Ell li va dir: “Senyor, us semblarà de poca importància”. El rei li va dir: “Així i tot, quina és?” En Dagr li va dir: “Jo també he après una art que em sembla digna d'ésser esmentada aquí per bé que mon pare la domini molt millor que no pas jo”. El rei li va [tornar a] demanar quina art era aquella. En Dagr li va contestar: “Si miro detingudament algú de fit a fit als ulls, veient a més a més el seu capteniment i el seu aspecte, sóc capaç de copsar les seves maneres de pensar i actuar i de saber les seves virtuts i els seus defectes”. El rei li va dir: “Si és com tu dius, el teu esguard és poderós. Aviat podré posar a prova aquesta art teva”. I tot seguit, el rei digué al bisbe: “Pel que em sembla, som hostes d'un bóndi de qui difícilment trobarem ningú que l'iguali en coneixements i habilitats, ni iguali tampoc els coneixements i les habilitats dels seus fills, i això que nosaltres considerem que, baldament, tenim amb nosaltres el bo i millor del país, de manera que enlloc de Noruega hom no podria trobar homes més experts que els qui són ara amb Nós. I malgrat això, em temo que, tot plegat, ens quedem enrere d'aquest pare i els seus fills. Però digueu-me, senyor bisbe, quina art voleu esmentar en la qual considereu que excel·liu millor?” El bisbe li va contestar: “Si n'he d'esmentar una, fóra aquesta: sé resar les Hores de tots els dotze mesos de l'any, totes les que cal resar, encara que no disposi de cap llibre d'hores”. El rei digué: “Aquesta, de la manera com és, és una gran habilitat i molt apropiada per a vós”. Aleshores el bisbe li va replicar: “Ara, [senyor] rei volem sentir quina és l'art o habilitat que Vós anomenareu [com la vostra millor]” El rei va dir: “Senyalaré com a la major de les meves habilitats que, si veig un home una única vegada, i m'hi fixo acuradament, el tornaré a reconèixer hagi passat el temps que hagi passat des que el vaig veure”. El bisbe li va dir: “Aquesta és una habilitat [que dóna fe] de gran enteniment i intel·ligència”. Aleshores el rei va dir: “Que l'entreteniment que hem començat continuï una mica més per l'stofa. Digues-me ara tu, Kálfr Árnason, quines arts declares com a teves en particular?” En Kálfr li va contestar: “No deixar que la meva ira es refredi per més temps que l'hagi de portar en el meu interior” De nou parlà el rei dient: “Finnr, ara et toca a tu haver de dir les teves habilitats”. En Finnr li va contestar: “No es pot dir, senyor, el que no hi ha”. El rei li va dir: “Esmenta alguna cosa”. En Finnr va respondre: “Doncs anomenaré com a meva la virtut de no abandonar mai el meu senyor (lánardróttinn) per fer-me escàpol d'un perill mortal mentre ell resisteixi i continuï amb vida”. El rei va dir: “És versemblant que aquesta virtut et reïxi bé”. De nou va dir el rei: “Bé, Þorbergr, volem sentir què has d'afegir a aquesta ronda”. Ell va respondre: “Jo penso que mai no trencaré ni la paraula ni els juraments que hagi donat o prestat al meu lánardróttinn”. El rei digué: “Aquesta és una gran virtut i tot i així, és del tot versemblant que, essent l'home que ets, aquesta virtut et reïxi[, encara que, en els temps actuals,] són molts els qui no em mantenen llur fidelitat, la qual cosa no fa gaire no hauria cregut possible”. Aleshores el rei s'adreçà a l'Arnbjǫrn per dir-li: “Quina és l'habilitat que tu domines millor?” L'Arnbjǫrn era un home fort i digué: “Aquesta és l'habilitat que adduiré encara que potser no sigui correcte [el que diré], però jo em tinc per un excel·lent arquer i tinc per mi que aquí a Noruega no es trobarà pas l'arc que jo no pugui tibar”. El rei va dir que [versemblantment] devia ésser així. Tot seguit, el rei va demanar al Kolbjǫrn, quines eren les habilitats d'ell que ell volgués presentar en particular. En Kolbjǫrn va respondre: “Tres són les meves arts que jo dic que domino per igual, per bé cap d'elles millor que bé (és a dir, només les domino de manera regular): disparar amb bona punteria, esquiar i nedar”. El rei digué que no s'exalçava més del que podia, “car ets tan bo en aquestes arts com els qui són els millors [en aquestes arts de tots aquells homes que] et són iguals de forts”. Aleshores el rei va preguntar l'Árni què volia presentar. L'Árni li va respondre: “Si navego resseguint la costa amb la meva snekkja i sóc jo el que té les braces a les mans, no hi ha cap snekkja de vint bancs de remers per banda que pugui passar-me davant i no seré jo el qui amaini (rissi) primer la vela”. El rei digué que ningú no li retreuria manca de coratge bo i afegint que no hi havia ningú que pogués jutjar millor que ell, l'Árni, el que podia sortir bé. El rei va demanar al conestable Bjǫrn quina era l'art que ell considerava que dominava millor. En Bjǫrn va dir: “Adduiré aquesta cosa com aquella en la qual excel·leixo més: si anuncio als þings els missatges o els encàrrecs del meu rei i lánardróttinn, no hi ha ningú dels qui m'escolten que sigui tan poderós que jo, per mor d'ell, parli més fluix o amb veu més tremolosa, tant si li agrada el que dic com si li desagrada”. El rei va dir: “Ho crec bé des que fores al þing d'Uppsalir i hi parlares de tal manera que enfurismares el rei Olau de Suècia, ja que a la majoria d'altres homes els hauria mancat el coratge per fer-ho“. Després parlaren entre si, per parelles (cadascú amb el seu veí) contant-se llurs habilitats i arts, i d'això en tingueren gran diversió i alegria. El rei se n'anà tot seguit a dormir

4. <HIST> íþrótt f, art f, habilitat f [apresa], a l'Edat mitjana, cadascuna de les arts o habilitats apreses d'un noble o d'una persona que ha rebut educació. El mot íþrótt, doncs, té un altre significat a la llengua medieval. Es tracta de cadascuna de les diferents competències o habilitats que caracteritzen un noble un cop ha acabat la seva educació i s'ha integrat plenament a la vida dels adults. El testimoni de la literatura medieval fa avinent que no es tractava d'un conjunt uniforme d'habilitats, ja que llur nombre no coincideix sempre ni tampoc coincideix d'idèntica manera llur natura. A tall d'exemple, si prenem com a punt de partida la Història dels Orcadians, en el capítol 58 d'aquesta història, s'hi enumeren les íþróttir del iarl Rǫgnvaldr, que coincideixen àmpliament amb les íþróttir del rei Haraldr Sigurðarson, així com són descrites a la versió de la seva història continguda a la Morkinskinna. Segons aquests documents, fóren íþróttir d'un iarl ben educat: saber jugar a hnefatafl -i, posteriorment, segurament que als escacs-, dominar l'escriptura rúnica, saber disparar amb arc, remar, dominar diverses llengües com ara el francès, saber compondre música per a l'arpa i interpretar-la, saber compondre poemes. Al cap. XIII de la Vǫlsunga saga, s'hi enumeren les íþróttir del jove Sigurd

◊ Kolr sat at búum sínum á Ǫgðum ok var allra manna vitrastr. Hann fór ekki í Orkneyja. Kolr var spekingr mikill. Kali, son hans óx þar upp, ok var hinn efniligasti maðr, meðalmaðr vexti, kominn vel á sik, limaðr manna bezt, ljósjarpr á hárslit, manna lítillátastr ok vinsælastr, ok atgørvismaðr mikill. Hann orti vísu þessa:

„Tafl em ek ǫrr at efla, ǀ íþróttir kann ek níu, ǁ
týni ek trauðla rúnum ǀ tíð er mér bók ok smíðir. ǁ
Skríða kann ek á skíðum, ǀ skýt ek ok rœ, svá at nýtir, ǁ
hvárttveggja kann ek at hyggja ǀ harpslǫ́tt ok bragþǫ́ttu.“

Kali var jafnan með Sǫlmundi frænda sínum, syni Sigurðar sneisar. Hann var gjaldkeri í Túnsbergi ok átti bú á Austr-Ǫgðum. Hann var hǫfðingi ok hafði sveit mikla um sik — Kolus sapientia prae aliis clarus, Agdis sedens, res domesticas administrabat et in Orcadas se non conferebat. Kalius ipsius filius optimae spei, ibidem adoleuit, uir statura iusta, corporis habitu conspicuus, membris prae aliis concinnis, crinibus subfuscis, humanitate, populari favore nec non corporis exercitiis insignis; sequentem composuit cantilenam:

In alea instauranda sum alacer, ǁ
artes nouem calleo, ǁ
uix dedisco caracteres Runicos, ǁ
frequens est mihi liber et ars fabrilis, ǁ
xylosoleis uehi possum, ǁ
iaculor et remigo ut sit utile; ǁ
utrumque, ni fallor, teneo ǁ
chitarizandi artem et rhythmorum sectiones.

Kalius iugiter apud cognatum suum Sölmundum Sigurdi Snesii filium commorabatur. Quaestor fuit Tunsbergi, et Austur-Agdis uillicationem habuit, ingenti; e numero enim magnatum, cohorte stipatus (Historia Orcadensium, p. 151. Traducció llatina d'en Jónas Jonæus): En Kolr va romandre a les seves possessions d'Agðir i fou l'home més llest que un es pugui imaginar. No va tornar a les Òrcades. En Kolr fou un home d'un gran enteniment i seny. En Kali, son fill, va créixer allà i fou un jove prometedoríssim. D'estatura mitjana, ben tallat de cos, de membres ben proporcionats, de cabells de color castany clar, un home planeríssim i molt estimat de tothom, i un home molt dotat d'esperit en tots els sentits. Va compondre aquesta estrofa:
“Domino nou habilitats: sóc ràpic jugant al hnefatafl, mai no estrafaig les runes, solc llegir llibres en llatí de grat i fer treballs d'artesania. Sé lliscar amb els esquís, disparar [amb l'arc] i remar, de manera que faci profit. També he après a compondre acords d'arpa i tocar-los i a compondre les seccions dels poemes”.
En Kali estava tot sovint a cal Sǫlmundr, el seu parent, el fill d'en Sigurðr sneis. Era el gjaldkeri (caixer, tresorer) de Túnsberg i tenia les seves possessions als Agðir orientals. Era un hǫfðingi i tenia una gran mainada al seu voltant (vocabulari: #1. vel kominn á sik: Cf. Baetke 19874, pàg. 337: <...> kominn á sik vel in gutem Zustand, wohlgestalt, stattlich; #2. týna: Cf. Baetke 19874, pàg. 669: <...> 2. verderben <...>; entenc aquest verb en el sentit de dibuixar correctament els caràcters rúnics i no deixar-se'n cap en escriure, de manera que el que escriu no pot tenir l'efecte contrari del pretès com s'esdevé al famós capítol 73 de la Història de l'Egill, fill d'en Grímr Calba; #3. hyggja: El considero sinònim flotant d'yrkja i tradueixo en conseqüència . L'Olaus Wormius, De literatura runica, 1651², pàg. 118, va traduir així aquesta estrofa al llatí: Oblectamenta mihi nouem sunt: ǁ Scachicus ludus, Runarum ligatura, ǁ Librorum lectio, fabrilium cultura, ǁ Niues soleis calco ligneis, ǁ Arcu quosuis supero et Remis, ǁ Fidibus canto et Poësi; )

◊ en við þetta komsk Haraldr á brot af Miklagarði ok fór svá síðan inn í Svartahaf, ok áðr en hann sigldi í hafit, setti hann jungfrú Maríu á land upp ok fekk henni gott fǫruneyti aptr til Miklagarðs, ok bað hana segja Zóe dróttning, at hon hefði með Haraldi brot farit ok spyrja hvé mikit vald hon hefir þá á honum, eða hvárt þeira hefði nú ríkra orðit. Lézk ekki hafa varr orðit við at hon dróttningin hefði nú fyrir staðit at eigi mætti hann fá jungfrúna sem hann vildi. Síðan skiljaz þau ok siglir Haraldr norðr yfir hafit. Ok þaðan ferr hann um Austrríki til Hólmgarðs. Ok í þessum ferðum orti Haraldr gamanvísur ok eru sextán ok eitt niðrlag at flestum. Þó eru hér fár ritnar. Þessi er ein [...]

íþróttir kann ek átta: ǀ Yggs fet ek lið at smíða; ǁ
fœrr em ek hvasst á hesti; ǀ hefi ek sund numit stundum. ǁ
Skríða kann ek á skíðum; ǀ skýt ek ok rœk, svá at nýtir; ǁ
hvártveggja kann ek hyggja ǀ harpslǫ́tt ok bragþǫ́ttu. ǁ
[Þó lætr Gerðr í Gǫrðum ǀ gollhrings við mér skolla] (Morkinskinna 1867, pàg. 15): fou així com en Haraldr va fugir de Constantinoble i tot seguit entrà a la Mar Negra, però abans de fer-ho, va desembarcar la dama María i li va proporcionar una bona escorta per a tornar a Constantinoble, i li pregà que digués a l'emperadriu Zoe que ella (la dama María, neboda de l'emperadriu) se n'havia anat amb en Haraldr i que llavors li preguntés com de gran era el seu poder (de l'emperadriu Zoe) sobre ell (sobre en Haraldr) i qui d'ells dos havia pogut més que l'altre. Li digué que ell no havia percebut que l'emperadriu li hagués impedit d'emportar-se amb ell la dama de la manera com havia volgut. Tot seguit, es varen acomiadar i en Haraldr travessà la Mar Negra en direcció nord. I d'allà va travessar l'Austrríki fins a Hólmgarðr (l'actual Kíev). I durant aquesta travessia, en Haraldr va compondre unes estrofes trufanes o gamanvísur, que són setze estrofes, amb una tornada a la fi de la majoria d'elles, encara que aquí només se n'han copiat unes poques. Vet-ne ací una d'elles: <...> “Domino vuit íþróttir: sé forjar la tropa de l'Yggr (= sé augmentar l'exèrcit d'einherjar, sé enviar molts de guerrers al Valhal·la). Sóc un genet veloç. De vegades he practicat la natació. Sé lliscar sobre els esquís. Sé disparar [amb arc] i remar que fa profit. Sé compondre acords d'arpa i tocar-los i compondre les seccions d'un poema. [I tanmateix, la Gerðr de la tumbaga d'or [= la princesa Ellisif] de Garðar fa d'evitar-me” (vocabulari: #1. feta at smíða Yggs lið: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 130: <...> I øvrigt bruges ordet oftest omskrivende, hvé ek yrkja fet (v.l. fat, fæti), hvorledes jeg digter, Hfl 3, <...> ek fet at smíða, Hharð 5 <...>. Ibidem, pàg. 375: líð <...> Yggs líð, Odins drik, digt, Korm Lv 14, HHarð 5, EilSn 1 <...>. En Wormius/Bartholin -per a més detalls remeto a la nota següent- entenen emperò la kènning d'una manera molt diferent com ho fa en Finnur Jónsson: strēnŭē dīmicāre audĕo ‘goso combatre estrènuament’. És molt possible que llur interpretació estigui condicionada pel desig d'evitar la repetició de dues destreses que, altrament, semblen repetir-se: smíða Yggs líð i hyggja bragbragþǫ́ttu. Ells interpreten el substantiu líð ‘beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de baies’ com a lið ‘tropes’. La traducció d'en Wormius/Bartholin és força lliure, ja que una traducció literal hauria de sonar com ara sé forjar / afaiçonar les tropes de l'Yggr. La prof. Gudlaug Nedrelid reprèn aquesta lliçó d'en Wormius/Bartholin al Desè Congrés Internacional sobre Sagues, per bé que li dóna una interpretació lleugerament diferent, encara que també relacionada amb les qualitats guerreres del sobirà: <...> so vil tydeordet for kenningen Yggs lið bli einherjene, Odins hærfylgje i Valhall. Harald smir, skaper, produserer krigarar for Odin, med andre ord, han drep fiendane sine. Den fyrste idretten han rosar seg av, skulle då vera krigskunsten. Secundo totalment aquesta interpretació i l'adopto com a base de la meva traducció; #2. láta skolla við e-m: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 511: <...> láta skolla við e-m, holde sig i afstand fra en, vrage en (som elsker), HHarð 3. <...>. L'Olaus Wormius va traduir així aquesta estrofa al llatí: Exercitia octo noui, ǀ strenue dimicare audeo, ǀ equo uiriliter insidere ualeo, ǀ aliquando et natare consueui, ǀ in soleis ligneis currere noui, ǀ iaculandi et remigandi arte bene polleo ǀ[, attamen uirgo Russica me spernit], donant a la locució norrena l'equivalent llatí spernĕre. Cito la traducció d'en Wormius segons la reprodueix en Klopstock en nota final a la seva oda Braga del 1766, en la qual aquest poeta hi va integrar la temàtica de la nostra estrofa: „lehrt’ es den tapfersten der Koͤnige des hohen Nord; ǁ „dennoch floh vor ihm Russiens Elissif. Haͤtte ihn ǁ „denn geflohen der Unsterblichen Stolz, ǁ „Nossa denn, Thoͤrin?“ — Er entschwebt, sein Kranz.... És molt possible, tanmateix, que aquesta traducció no sigui pas de l'Olaus Wormius, com esmenta en Klopstock, sinó d'en Thomas Bartholin Thomae filius, ja que no he estat capaç de trobar aquesta estrofa a les obres d'en Wormius, però sí a Antiquitatum Danicarum de causis contemptae a Danis adhuc gentilibus mortis libri tres, 1639, liber I, p. 156, d'en Bartholin. Aquest presenta l'original norrè acompanyat d'una versió llatina idèntica a la citada pel Klopstock, amb una única diferència: per comptes de spernĕre, en Bartholin empra respuĕre: attamen uirgo Russica me respuit. La meva traducció de la locució norrena es basa en el vers nú lætk við sker skolla ǀ skeiðr búmǫnnum leiðar ‘ara faig que les meves skeiðr, les meves naus de guerra, desplaents als pagesos, evitin els esculls’ de l'estrofa següent, on l'ús de la locució no és en sentit figurat; )

◊ Reginn hét fóstri Sigurðar ok var Hreiðmarssonr. Hann kenndi honum íþróttir, tafl ok rúnar ok tungur margar at mæla, sem þá var títt konungasonum, ok marga hluti aðra: el pare-mentor d’en Sigurðr es deia Reginn, i era el fill d’en Hreiðmarr. En Reginn va ensenyar a en Sigurðr les íþróttir: saber jugar al tafl i conèixer les runes, i, a més a més, a parlar moltes de llengües -com s’esqueia en aquell temps a l’educació dels fills dels reis- i moltes d'altres coses més

◊ Gunnar siglir úr Austurvegi með fé miklu. Hann hafði tíu skip og hélt þeim til Heiðabæjar í Danmörk. Haraldur konungur Gormsson var þar á land upp. Honum var sagt til Gunnars og það með að engi var hans maki á Íslandi og sendi konungur menn sína til hans að bjóða honum til sín. Gunnar fór þegar á konungsfund. Konungur tók við honum vel og setti hann hið næsta sér. Þar var Gunnar hálfan mánuð. Konungur hafði það að gamni að hann lét Gunnar reyna ýmissar íþróttir við menn sína og voru þeir engir að né eina íþrótt hefðu til jafns við hann: en Gunnar va salpar dels Països Bàltics emportant-se'n grans tresors. Tenia deu vaixells i els va dirigir a Heiðabær, a Dinamarca. El rei Haraldur Gormsson s'hi trobava aleshores i l'ennovaren [de l'arribada] d'en Gunnar i que ningú no li era parió en tot Islàndia i el rei li va enviar els seus missatgers perquè el convidessin a estar-se amb ell. En Gunnar va partir sens dilació a trobar-se amb el rei. El rei li donà la benvinguda i el va fer seure al seu costat mateix. En Gunnar hi va romandre mig mes. Al rei el divertia de fer que en Gunnar es provés amb els seus homes en les diferents destreses, però en cap habilitat no n’hi hagué [mai] ni un [dels seus homes] que se li pogués igualar (comparar)

◊ þá spyr Útgarða-Loki hvað sá hinn ungi maður kunni leika. En Þjálfi segir að hann mun freista að renna skeið nokkur við einhvern þann er Útgarða-Loki fær til. Hann segir, Útgarða-Loki, að þetta er góð íþrótt og kallar þess meiri von að hann sé vel að sér búinn of skjótleikinn ef hann skal þessa íþrótt inna, en þó lætur hann skjótt þessa skulu freista. Stendur þá upp Útgarða-Loki og gengur út, og var þar gott skeið að renna eftir sléttum velli. Þá kallar Útgarða-Loki til sín sveinstaula nokkurn er nefndur er Hugi og bað hann renna í köpp við Þjálfa. Þá taka þeir hið fyrsta skeið, og er Hugi því framar að hann snýst aftur í móti honum að skeiðsenda: aleshores l'Útgarða-Loki va preguntar a quins jocs sabia jugar el jove. I en Þjálfi li va respondre que ell es provaria a córrer amb qualsevol que l'Útgarða-Loki hi fes anar. L'Útgarða-Loki li va replicar que saber córrer era una bona destresa i afegí que, si ell, en Þjálfi, sabia practicar aquella destresa, les expectatives que estigués ben preparat quant a velocitat, havien d'ésser les més grans, però anuncià que, nogensmenys, aquelles habilitats s'havien de provar immediatament. Aleshores l'Útgarða-Loki es va posar dret i sortí a fora i allà, en un camp pla, hi havia un bon cós per a córrer-hi. Aleshores l'Útgarða-Loki va cridar un sveinstauli, un mosset, que nomia Pensament i li va pregar que es provés a córrer amb en Þjálfi. Aleshores varen córrer el primer cós i en Pensament va prendre una davantera tan gran que va sortir a rebre en Þjálfi quan aquest va arribar a la fi del cós

◊ þá segir sá er síðast gekk, er Loki hét: "Kann eg þá íþrótt er eg em albúinn að reyna, að enginn er hér sá inni er skjótara skal eta mat sinn en eg." Þá svarar Útgarða-Loki: "Íþrótt er það ef þú efnir, og freista skal þá þessarar íþróttar." Kallaði utar á bekkinn að sá er Logi heitir skal ganga á gólf fram og freista sín í móti Loka: aleshores, el qui anava darrer, i que era en Loki, va dir: “Jo domino la destresa que estic totalment disposat a provar, que ningú d'aquí dedins és capaç de menjar el seu àpat més ràpidament que no jo”. Aleshores l'Útgarða-Loki li va respondre: “Destresa [només] ho serà si aconsegueixes de fer-ho. Posem, doncs, a prova, aquesta destresa [ara mateix!]”. [Aleshores l'Útgarða-Loki] va cridar un home que seia en el banc de més a prop de l'entrada i que es deia Logi i li digué que passés endins de la sala i que es provés amb en Loki

◊ dó þá dýrir, ǀ dags var heldr snemma, ǁ léto þeir á lesti ǀ lifa íþrótta: moriren llavors els magnífics. Fou de matí molt prest. Feren que llur habilitat i virtut visquessin fins al final (vocabulari: #1. lesti: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 126: lest od. lesti, in á lesti (mhd.) ze leste) zuletzt (Am. 67); #2. íþrótt: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 115: í-þrótt f. <...> fähigkeit, tüchtigkeit (Am. 67); el significat del mot íþrótt en aquest passatge és el seu significat habitual. El mot fa referència en aquest passatge a les habilitats apreses o innates que els dos herois, la mort dels quals es descriu, en Gunnarr i en Hǫgni, varen exercir sense defallir fins al final: tocar l'arpa en un cas, la virtut d'un ferm coratge en l'altre. He traduït el mot per habilitat i virtut perquè m'ha semblat que d'aquesta manera es reflecteix millor en català que el mot fa referència d'una banda a una habilitat apresa, la d'en Gunnarr, i de l'altra, a una virtut innata, el coratge d'en Hǫgni davant la mort imminent. Tanmateix, hi ha un problema que cal aclarir. Aquest problema mot no rau realment en el significat del mot en qüestió, sinó en la seva morfologia. Per al Kuhn, ibíd., aquest íþrótta ha d'ésser forçosament una forma de genitiu plural, ja que, altrament, aquest filòleg hauria afegit algun tipus de comentari o d'aclariment a la traducció que en fa a l'alemany en el seu vocabulari, cosa que, precisament, no fa. Un genitiu plural, emperò, és impossible en el context sintàctic d'aparició del mot. La sintaxi contextual exigeix aquí un acusatiu plural, un, i doncs, *íþróttir. En Gering/Sijmons apunten cap a aquest problema a Die Lieder der Edda, Bd. 1,2 (1901), p. 454: lifa íþrótta, so R; Finnur Jónsson stellt das gewöhnliche íþrótter her, allein die corruptel liegt vermutlich tiefer. — Nach z. 2 fehlt gewiss eine halbstrophe. En Gering/Sijmons, a llur Kommentar 3,2 (1931), p. 393, completen aquesta informació escrivint: léto — íþrótta ‘schließlich überlebte sie nur der ruhm ihrer taten’. Detter-Heinzel weisen darauf hin, daß im Rauðólfsþáttr c. 2 [Fms. V, 336¹⁶) Finnr Árnason als eine seiner íþróttir rühmt: ek mun eigi flýja ór neinum háska frá lánardróttni mínum, ámeðan hann vill við haldaz ok standi hann uppi. [Ich fasse 63² anders als Gering: ‘sie ließen bis zuletzt ihre íþróttir leben’, d.h. sie erwiesen sich bis zum letzten atemzug als íþróttamenn. Daß der dichter das wort íþrótt wählt, erklärt sich zunächst durch Gunnars harfenspiel, aber auch Hǫgnes todesverachtung erscheint ihm als ein spiel (s. zu 60³).] <...> íþrótta änderte Finnur Jónsson wohl mit recht in íþróttir, da ein mask. íþrótte oder íþróttr nirgends vorkommt. Der sinn erfordert unbedingt einen plural. [Den sing. verteidigt Finnur Jónsson Ark. 22, 214: -a soll durch dittographie entstanden sein, aber der plur. ist unentbehrlich, und durch einsetzung von íþrótt erhielte man einen dreisilbler.] Was in der verlorenen halbstrophe stand, läßt sich nicht erraten; per tant, en la meva traducció segueixo la interpretació d'en Barend Sijmons esmentada adés: ‘sie ließen bis zuletzt ihre íþróttir leben’, d.h. sie erwiesen sich bis zum letzten atemzug als íþróttamenn)

♦ vera vel að íþróttum búinn: tenir talent per a tota mena d’habilitats

◊ Sigmundur hét maður. Hann var Lambason Sighvatssonar hins rauða. Hann var farmaður mikill, kurteis maður og vænn, mikill og sterkur. Hann var metnaðarmaður mikill og skáld gott og að flestum íþróttum vel búinn, hávaðamaður mikill, spottsamur og ódæll. Hann kom út austur í Hornafirði. Skjöldur hét félagi hans. Hann var sænskur maður og illur viðureignar. Þeir fengu sér hesta og riðu austan úr Hornafirði og luku eigi ferð sinni fyrr en þeir komu í Fljótshlíð til Hlíðarenda. Gunnar tók við þeim vel. Var þar frændsemi mikil með þeim Sigmundi. Gunnar bauð Sigmundi að vera þar um veturinn. Sigmundur kvaðst það þiggja mundu ef Skjöldur væri þar, félagi hans: això era un home que nomia Sigmundur. Era fill d'en Lambi Sighvatsson el roig. Era un home que havia viatjat molt, un home ben educat i ben plantat, alt i fort. Era un home de grans ambicions (era molt soberg?) i un bon escalda i molt hàbil en la major part d’arts. Era molt tabolaire, burlaner i de tracte difícil. En un dels seus viatges va arribar, procedent de Noruega, al fiord de Hornafjörður. El seu soci nomia Skjöldur. Era suec i una persona conflictiva. Es varen procurar cavalls i partiren del Hornafjörður de cap a ponent i feren camí fins a arribar a Fljótshlíð, a Hlíðarendi. En Gunnar els hi va rebre bé. Ell i en Sigmundur estaven units per llaços de parentiu proper. En Gunnar va convidar en Sigmundur a passar l'hivern a ca ell. En Sigmundur li va dir que acceptaria aquella invitació si el seu soci, l'Skjöldur, també s'hi podia quedar

◊ svá var harpa hans hagliga ger, at hana mátti taka í sundr ok saman at fellingum, ok var hann því vanr um daga, þá er hann fór í hjá vatnföllum ok hvergi í nánd bæjum, at hann tók hörpuna í sundr ok þó meyjunni, ok hann hafði vínlauk einn ok gaf henni at eta. En þat er náttúra þess lauks, at maðr má lengi lifa, þótt hann hafi enga aðra fæðu. Ok þá er mærin grét, sló hann hörpuna, ok þagnaði hún þá, fyrir því at Heimir var vel at íþróttum búinn, þeim er þá váru tíðar. Hann hafði ok mörg klæði dýrlig hjá henni í hörpunni ok mikit gull: la seva arpa estava feta tan hàbilment que es podia desmuntar i tornar a muntar per les juntures i de dia, quan passava per devora un corrent d'aigua i no hi havia enlloc a prop un mas, solia desmuntar l'arpa i rentar la noia. I tenia un vínlaukr i n'hi donava a ella per menjar. I és la natura d'aquest laukr que hom en pot viure durant molt de temps encara que no mengi res més. I quan la noia plorava, ell li tocava l'arpa i ella aleshores callava per tal com en Heimir tenia molta de traça en les arts que se solien practicar en aquells temps. En Heimir també tenia dins l'arpa, amb ella, mants costosos vestits i molt d'or

◊ nú þá er hann var alroskinn at aldri, þá sendir Hrímnir honum Hljóð, dóttur sína, er fyrr [er] getit, þá er hon fór með eplit til Reris, feðr Vǫlsungs. Nú gengr hann at eiga hana. Ok eru þau lengi ásamt. Ok eru góðar samfarar þeira. Þau áttu tíu sonu ok eina dóttur. Inn elzti sonr þeira hét Sigmundr, en Signý dóttir. Þau váru tvíburar. Ok váru þau fremst ok vænst um alla hluti barna Vǫlsungs konungs. Ok váru þó allir miklir fyrir sér, sem lengi hefir uppi verit haft ok at ágætum gert verit, hversu Vǫlsungar hafa verit ofrkappsmenn miklir ok hafa verit fyrir flestum mǫnnum, sem getit er í fornsǫgum, bæði um fróðleik ok íþróttir ok allsháttar kappgirni: més endavant, quan va haver arribat a l’edat núbil, en Hrímnir li va enviar sa filla Hljóð, que ja hem esmentat anteriorment quan va portar la poma al Rerir, el pare d'en Vǫlsungr. Ell s’hi casà i tots dos van viure plegats durant molt de temps en bona convivència matrimonial. Tingueren deu fills i una filla. El primogènit es va dir Sigmundr, i la filla, Signý , i aquests dos germans eren bessons i van ser, en tots els aspectes, els més preeminents i bells dels fills del rei Vǫlsungr, encara que tots ells foren grans i poderosos com es ve contant des d’antic: s’ha exalçat molt que els volsungs, ço és, els fills d’en Vǫlsungr, van ser homes que posaren un zel absolut en tot el que van emprendre i que excel·liren sobre la majoria dels homes de què es parla a les històries dels temps antics, tant en coneixements com en destreses i en tota mena d'emulacions

◊ Skaði átti þræl þann, er nǫkkut verðr at geta við sǫguna. Hann hét Breði. Hann er fróðr við þat, er hann skyldi at hafask. Hann hafði íþróttir ok atgervi jafnframt hinum, er meira þóttu verðir, eða umfram nǫkkura: l’Skaði tenia un esclau que, d’alguna manera, també hem d’esmentar en aquesta història. Es deia Breði. Feia a consciència tot el que havia de fer. Tenia tantes destreses i habilitats com aquells que es consideraven més dignes que ell, o més i tot que alguns d’ells (vocabulari: #1. jafnframt: Cf. Baetke 19874, pàg. 310: <...> 2. in gleichem Maße: hann hefir íþróttir jafnframt ǫðrum; #2. umfram: Cf. Baetke 19874, pàg. 674: um-fram I. praep.(mit acc.) über — hinaus, übertreffend: hann var góðr drengr ok umfram alla menn aðra þar í sveit at harðfengi und allen Männern der Gegend an Streitbarkeit überlegen, streitbarer als alle; )

◊ ok nú er Gunnarr konungr settr í einn ormgarð. Þar váru margir ormar fyrir, ok váru [hendr] hans fast bundnar. Guðrún sendi honum hǫrpu, en hann sýndi sína list ok sló hǫrpuna með mikilli list, at hann drap strengina með tánum, ok lék svá vel ok afbragðliga, at fáir þóttusk heyrt hafa svá með hǫndum slegit. Ok þar til lék hann þessa íþrótt at allir sofnuðu ormarnir, nema ein naðra mikil ok illilig skreið til hans ok gróf inn sínum rana, þar til er hon hjó hans hjarta, ok þar lét hann sitt líf með mikilli hreysti: llavors van tancar el rei Gunnarr en un clos on hi havia serps. N’hi havia moltes i ell tenia les mans ben fermades. La Guðrún li va fer portar una arpa i ell va demostrar la seva perícia i va tocar l'arpa amb gran habilitat fent sonar les cordes amb els dits dels peus i la va tocar tan bé i magníficament que ben pocs eren els qui creien haver sentit mai a algú tocar-ne una amb les mans tan bé com ell ho feia amb els peus. I va practicar aquesta art fins que totes les serps s’hagueren adormit, llevat d’un escurçó, gros i que feia feredat, que va reptar fins allà on era ell i li va enterrar el musell a dins el cos fins que li va atènyer el cor, i així fou com, amb gran valentia, [el rei Gunnarr] va deixar la seva vida

♦ vera slyngur við allar íþróttir: ésser hàbil en totes les habilitats, en tota mena de destreses

◊ maðr er nefndr Þvari ok var kallaðr Bryn-Þvari. Hann bjó skammt frá konungsatsetum. Hann hafði verit víkingr mikill inn fyrri hlut ævi sinnar, ok þá er hann var í víkingu, mœtti hann skjaldmey einni, er Brynhildr hét. Hún var dóttir Agnars konungs ór Nóatúnum. Þau bǫrðust, ok bárust sár á Brynhildi, þangat til at hún var óvíg. Tók Þvari hana þá til sín ok mikinn fjárhlut með henni. Hann lét grœða hana at heilu, ok var hún síðan knýtt ok bǫmluð, ok var hún því kǫlluð Brynhildr baga. Þvari gerði brúðlaup til hennar, ok sat hún á brúðbekk með hjálm ok brynju, en þó váru ástir þeira góðar. Lagði Þvari þá af hernað ok settist í bú, ok áttu tvá sonu, ok hét Smiðr inn eldri; hann var eigi mikill maðr vexti, [en] manna fríðastr sýnum ok slyngr við allar íþróttir ok svá hagr, at hann lagði á allt gerva hǫnd. Bósi hét annarr sonr þeira. Hann var mikill vexti ok sterkr at afli, dǫkklitaðr ok ekki mjǫk fríðr ok líkr móður sinni at skaplyndi ok skǫpun, kátr var hann ok kerskimáll ok þráfylginn því, sem hann tók upp, ok eigi mjǫk fyrirleitinn við hvern sem hann átti. Móðir hans unni honum mikit, ok var hann kenndr við hana ok kallaðr Bǫgu-Bósi. Hafði hann ok margar tiltekjur til þess bæði í orðum ok verkum, at honum var þetta sannnefni: això era un home que nomia Þvari i de malnom li deien Bryn-Þvari o Rebenta-cuirasses. Vivia a poca distància de la residència del rei. A la primera part de la seva vida havia estat un gran viquing, i una vegada que es trobava participant en una expedició viquinga, va trobar una skjaldmær, una donzella d'escut, que nomia Brynhildr. Era filla del rei Agnarr de Nóatún. Varen estar lluitant l'un amb l'altre i la Brynhildr va anar rebent ferides fins que va quedar impossibilitada per a continuar combatent. Llavors en Þvari se l'emportà amb ell i amb ella una gran quantitat de béns i diners. Ell va fer que la guarissin completament, encara que va quedar encorbada i malgarbada, i per això li varen dir Brynhildr la corbada. En Þvari s'hi va casar i [encara que en el banquet nupcial,] ella va seure al banc de la núvia amb la seva cuirassa i el seu casc posats, llur convivència matrimonial fou bona. Quan es va casar, en Þvari va deixar de participar en expedicions de guerra i es va establir a un mas. Tingueren dos fills. El major es digué Smiðr. No era gaire alt [però] molt ben plantat i hàbil en totes les destreses i tan traçut que en tot el que feia es revelava com un autèntic mestre. El fill petit nomia Bósi. Era alt i fort, de pell morena i no gaire bonic i s'assemblava a sa mare pel que fa a caràcter i fesomia. Era alegre i donat a fer broma i tenaç en tot el que emprenia i no gaire caute amb els qui tenia a fer, fossin qui fossin. Sa mare l'estimava molt i l'anomenaven per ella dient-li Bǫgu-Bósi, ço és, en Bósi de la Baga. També tenia moltes de sortides i fetes que feien que aquest nom li escaigués (la traducció sueca de l'Olau Verelius, 1666², pàgs. 3-5, fa: thet var en man som het Tvari, och kallades Brintvari. Han bodde icke längt från Konges gård: en arg sjöman, i strid och alla andra konster vel förfarin. Och medan han öfvade sjökrig, mötte han en sköldmö, som het Brinhilldur: Hon var Agnar Jarls dotter i Noatuna. The slogos af vrede och blefv Brinhilldur så sargat at hon vart ovig ther af. Tvari tog henne til fånga, och mycket rof ther til; han lät läkja henne: doch var hon knugglot, ärrot (ärrig?) och knylot, och kallades ther af Brinhilldur Baga, thet är ‘af ärr och skråmor sammanvuxen’. Tvari gjorde bröllop med henne, och sat hon i brudebänk med hjälm och brynia, och all krigsvapn: doch varen god kärlek mellan them: Och vände Tvari igen at fara i hernad, och satte sig i bo. The åtte två söner: Smider het then eldre; han var icke stor til växt, män mycket vacker och väl skapad, samt artig och snäll til alla stycken, och så handaslöger, att han konstigt kunde smida allt thet som af järn varder arbetat. Then yngre theras son het Bose; han var stor til växt och starker; svarthyader och icke mycket vacker, och var sin moder lik til sinnes. Doch var han lustig och skemtachtig, och enträgen i thet han tog sig före; och bytte icke lätteligen sitt sinne, icke heller betänkte han stort förut hvat ske måtte; och bar icke räddhåga för nogon man, eho then och vore han hade att nappas med, men trogen och redelig var han emot sina vänner och älskade hans moder honom mycket, och kallades han efter henne Böge-Bose)

♦ hinar sjö frjálsu listir (o: höfuðíþróttirnar sjö): les set arts liberals