© Macià Riutort i Riutort, 1998

svað <n. svaðs, svöð>:

1. (leðja, for) fanguet m (fang clar i llenegadís, esp. quan es fon la neu)

◊ hann reisir lítilmagnann úr duftinu (מֵעָפָר), lyftir snauðum úr svaðinu (ʔaʃˈpɔθ ~ אַשְׁפֹּת:   məqīˈmī   mē-ʕāˈφār   dāl   mē-ʔaʃˈpɔθ   ʝāˈrīm   ʔɛˈβjōn,   מְקִימִי מֵעָפָר דָּל; מֵאַשְׁפֹּת, יָרִים אֶבְיוֹן) og leiðir hann til sætis hjá tignarmönnum, hjá höfðingjum þjóðar sinnar: aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre del fang i el mena a un seient entre els poderosos, entre els cabdills del seu poble

♦ draga (o: troða) e-ð ~ e-n niður í svaðið: <LOC FIG> arrossegar una cosa ~ algú pel fang

◊ þá má fjandmaður minn elta mig og ná mér, traðka á lífi mínu og troða sæmd mína niður í svaðið (ʕāˈφār ~ עָפָר:   ū-χəβōˈδ-ī   lɛ-ʕāˈφār   ʝaʃˈkēn   ˈsɛlāh,   וּכְבוֹדִי, לֶעָפָר יַשְׁכֵּן סֶלָה). (Sela): que el meu enemic m'encalci i m'agafi, trepitgi la meva vida i arrossegui el meu honor pel fang. Sela.

2. (fen, forað) fangar m (fanguissar, fanguera, indret amb molt de moll)

3. (hálka, sleipt aurkennt svæði, staður þar sem hált er) indret relliscós (a causa del glaç o del fanguet)

◊ síðan reru þannig fimm skútur, en annat liðit reri inn at bryggjum, ok hlýddist um, ok var allt hljótt i bœnum, ok þó þorðu þeir eigi upp at ganga, ok vendu þeir út frá, ok til móts við lið sitt. En þeir er lent hǫfðu i Akrshaganum, gengu upp til bœjarins. Varð jarl eigi fyrr varr við, en húsin váru tekin á honum. Hann komst út um laundyrr nøkkurar, hann var berfœttr ok í línklæðum einum. Þá var þeyrr ok snælaust á jǫrðunni ok var svað á þelanum. Jarl var manna fóthvatastr. Baglar, þeir er uppi váru á húsunum, sá í myrkrinu, at maðrinn hljóp út í línklæðunum, ok kǫlluðu á menn sína at þann skyldi taka. Hljópu þeir þá eptir honum, ok í því [bili] skruppu honum fœtrnir, ok féll hann. Þá var hann skotinn spjóti, ok var þat hans banasár. Hann féll í gerðum nøkkurum skamt í frá bœnum. Féllu þar ok tveir menn aðrir: d’aquesta manera, cinc skútur es dirigiren tot seguit al rem [a Akr], mentre que l'altre estol va entrar al rem al moll de la ciutat on es mantigueren a l'escolta [del que se sentís de la vila]. Tot estava tranquil i en silenci a la vila i, tanmateix, no gosaren desembarcar-hi, sinó que giraren proes per anar a l'encontre del gros de la flota. I, pel que fa als qui havien desembarcat a la pastura d'Akr, es dirigiren fins al mas. El iarl no se n'adonà de res fins que no li hagueren capturat les cases. Va sortir a fora per una porta secreta. Anava descalç i en roba interior. Hi havia desgel i a la terra ja no hi havia neu, i sobre el sòl gelat hi havia una capa de fanguet llisquent (tot un fangar, una zona de fanguet). El iarl era un home velocíssim. Els crosses que es trobaven a dalt de les cases varen veure en la foscor que l'home sortia corrents en roba interior i cridaren als seus que l'agafessin. Aleshores l'empaitaren i just en aquell moment el iarl va relliscar i va caure en terra, i aleshores li tiraren una llança i la ferida que li va fer fou mortal. Va morir a uns closos no gaire lluny del mas. Allà també hi moriren dos homes més (vocabulari: #1. skreppa: Cf. Baetke 19874, pàg. 564: <...> skruppu honum fœtrnir die Füße glitten ihm weg, er glitt aus; #2. gerði: Cf. Baetke 19874, pàg. 193: gerði n. eingehegtes Stück Land, Gehege; )

♦ var við svað um að...: <LOC FIG> va anar de poc que no..., va faltar poc perquè no...

◊ Haraldr konungr var þar nǫkkura stund, þvíat eigi mátti skipum braut halda fyrir ísum ok herjuðu konungsmenn jafnan á land upp eptir strandhǫggum en hvert sinn lágu eptir fimm eðr sex, tíu eðr tólf svá var yrmt fyrir á landinu af umsátum Hákonar. Þessu næst kemr sá kvittr til eyrna Haralds konungs at Hákon jarl væri farinn til Svíþjóðar eptir liði myklu ok þeir Steinkell konungr myndu þar koma skammbragðs með mikinn her en Sveinn konungr mundi koma utan í árósinn með skipaher. Ok þessu trúir Haraldr konungr. Taka nú at hǫggva ísinn út fyrir skipum sínum, ok er þeir váru at þessu, þá mælti einn maðr: „Enginn hǫggr svá ísinn sem hann Koðránsbani.“ Þat mælti sá til Halls Ótryggsonar er vegit hafði Koðrán Guðmundarson, en Hallr var þá með Haraldi konungi. Ok þá hljóp at Þormóðr Eindriðason ok hjó Hall banahǫgg þvíat hann stózt eigi at hrósat væri víginu Koðráns. Þormóðr var manninum firnari en systrungr Guðmundar Eyjólfssonar fǫðr Koðráns. Ok er liðit þrǫng í milli skipanna ok vildi drepa Þormóð, þá brast niðr undir þeim íssinn ok varð þá mikit svarf í ok var við svað um at margt manna mundi drukkna. Magnús konungsson veitti Þormóði ok bað honum griða ok bauð sætt[ir] fyrir hann þvíat Þormóðr var á hans skipi ok varð sæzt á málit ok síðan fór Þormóðr suðr til Danmerkr ok þaðan út í Grikkland ok vildi ganga þar á mála: el rei Haraldr va romandre allà un cert temps perquè no podia salpar d'allà amb els seus vaixells a causa del glaç. Els homes del rei, en l'entretant, contínuament desembarcaven per a dur a terme incursions de strandhǫgg [a fi d'aconseguir carn fresca] i cada vegada que ho feien, hi deixaven cinc o sis, deu o dotze homes, a causa de les moltíssimes d'emboscades que els paraven els homes d'en Hákon (més liter.: de tan insegura que era la terra que tenien al davant a causa de les emboscades d'en Hákon). Tot seguit, va arribar el rumor a les orelles del rei Haraldr que el iarl Hákon se n'havia anat a Suècia a aplegar-hi un gran exèrcit i que el rei Steinkell i ell arribarien allà del cap de poc amb un gran exèrcit i [també] que el rei Sveinn arribaria a la desembocadura del riu amb una gran flota [per barrar-hi el pas al mar]. El rei Haraldr va creure aquests rumors. Així i doncs, varen començar a picar el glaç per alliberar-ne les seves naus i, mentre feien aquesta feina, algú va dir: “Ningú no pica el glaç com el matador d'en Koðrán”. El qui havia dit s'estava referint al Hallr Ótryggvarson que havia mort en Koðrán Guðmundarson. En Hallr es trobava allà servint a l'exèrcit d'en Haraldr. En Þormóðr Eindriðason s'hi va abalançar i descarregà un cop mortal al Hallr perquè no podia suportar que s'hagués lloat la mort d'en Koðrán. [Resultava que] en Þormóðr n'era un parent llunyà i era nebot d'en Guðmundr Eyjólfsson, son pare d'en Koðrán. Quan els homes s'aglomeraren (s'aboldronaren) [al seu voltant] amb la voluntat de matar en Þormóðr, el glaç es va trencar sota llurs peus i es va produir un gran esvalot i va anar de poc que no s'aneguessin molts dels homes. El príncep Magnús hi va acudir en ajut d'en Þormóðr i va manar que el deixessin estar. Va oferir un acord de reconciliació per ell perquè en Þormóðr era membre de la tripulació del seu vaixell, i es va arribar a una reconciliació i, posteriorment, en Þormóðr se'n va anar al sud, a Dinamarca, i d'aquí a Constantinoble i allà va voler llogar-se com a mercenari [al servei de l'emperador]

svaða- <en compostos>:

1. (mikill) enorme, imposant (prefixoide elatiu)

♦ svaðabrim: enormes rompents

2. (ruddalegur) tosc -a, animal (bèstia i ordinari, rude i groller, toixarrut, rude i barroer)

♦ svaðamenni: persona ruda i grollera, persona toixarruda (Mall.)

svaða·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (ruddalegur) rude -a i groller -a, toixarrut -uda (Mall.) (grosser)

2. (hroðalegur) terrible (horrible, horrorós, paorós, espantós)

♦ svaðalegt óveður: temporal m terrible

svaða·menni <n. -mennis, -menni>:

persona ruda i grollera, persona toixarruda (Mall.) (tros d'animal)

svaði <m. svaða, no comptable>:

zona f llisquent, indret m llisquent (clapa de terreny on hi ha una capa de fanguet relliscós, de manera que és molt bo de fer relliscar-hi)

◊ þá fór til Þorsteinn Hjálmsson og mágar Gunnars, Rögnvaldur og Ari, og voru þeir eigi allfáir. Vildi Brandur ekki gera fyrir þeirra orð og sló í hlaupafar með þeim. Sóttu þeir fjórir Brand. Hann hafði pansara þann er ekki gekk á en svaði var á vellinum og skriðnaði hann og stakk niður hendinni. Þá hljóp Rögnvaldur að og hjó á handlegginn við hreifann svo að engu hélt nema sinunum þeim er gengu af þumalfingri. Eyvindur var og sár. Illa var bundin höndin Brands og lauk svo að af var leyst. Og skildu ósáttir (SS I, cap. 216, pàg. 310): aleshores hi acudiren en Þorsteinn Hjálmsson i els sogres d'en Gunnar, en Rögnvaldur i l'Ari, i amb ells no pas pocs més. En Brandur no va voler cedir a llurs reclamacions i es va produir una petita batussa entre ells. Quatre homes varen atacar en Brandur. Portava una cuirassa que cap arma no travessava però [aquell dia] al camp hi havia una zona llisquent i en Brandr hi va llenegar i va haver de posar la mà [dreta] al terra. Aleshores en Rögnvaldur va córrer cap a ell i li descarregà un cop d'espasa tan fort al braç a l'alçada del canyell que aquest va quedar que només s'aguantava pels tendons que li sortien del polze. L'Eyvindur també fou ferit. Embenaren pitjor que millor la mà d'en Brandur i la cosa va acabar que l'hi hagueren d'amputar. Els dos bàndols se separaren en enemistat, sense haver soscrit cap acord de reconciliació

Svaðil·fari <m. -fara, no comptable>:

<MITOL> Svaðilfari m, Esvàdilfari m, nom del cavall mític amb l'ajut del qual un manobre anònim va construir la muralla de la ciutadella dels ansos. Al costat de la forma Svaðilfari hi ha el doblet Svaðilfœri. Aquest cavall és el pare del mític Sleipnir, el cavall de vuit potes del déu Odin. L'Svaðilfari va engendrar Sleipnir cobrint l'egua en zel en què s'havia transformat en Loki. En Loki s'havia transformat en egua en zel per atreure l'atenció del cavall Svaðilfari i impedir, així, que el seu amo pogués acabar a temps la muralla d'Ásgarðr

◊ þá gengu æsirnir á tal og réðu ráðum sínum, og var það kaup gert við smiðinn að hann skyldi eignast það er hann mælti til ef hann fengi gert borgina á einum vetri. En hinn fyrsta sumarsdag, ef nokkur hlutur væri ógjör að borginni, þá skyldi hann af kaupinu. Skyldi hann af engum manni lið þiggja til verksins. Og er þeir sögðu honum þessa kosti, þá beiddist hann að þeir skyldu lofa að hann hefði lið af hesti sínum er Svaðilfari hét. En því réð Loki er það var til lagt við hann. Hann tók til hinn fyrsta vetrardag að gera borgina, en of nætur dró hann til grjót á hestinum. En það þótti ásunum mikið undur hversu stór björg sá hestur dró, og hálfu meira þrekvirki gerði hesturinn en smiðurinn. En að kaupi þeirra voru sterk vitni og mörg særi, fyrir því að jötnum þótti ekki tryggt að vera með ásum griðlaust ef Þór kæmi heim, en þá var hann farinn í austurveg að berja tröll. En er á leið veturinn þá sóttist mjög borgargerðin og var hún svo há og sterk að eigi mátti á það leita. En þá er þrír dagar voru til sumars þá var komið mjög að borghliði. Þá settust guðin á dómstóla sína og leituðu ráða, og spurði hver annan hver því hefði ráðið að gifta Freyju í Jötunheima eða spilla loftinu og himninum svo að taka þaðan sól og tungl og gefa jötnum. En það kom ásamt með öllum að þessu myndi ráðið hafa sá er flestu illu ræður, Loki Laufeyjarson, og kváðu hann verðan ills dauða ef eigi hitti hann ráð til að smiðurinn væri af kaupinu, og veittu Loka aðgöngu. En er hann varð hræddur þá svarði hann eiða að hann skyldi svo til haga að smiðurinn skyldi af kaupinu, hvað sem hann kostaði til. Og hið sama kveld er smiðurinn ók út eftir grjótinu með hestinn Svaðilfara þá hljóp úr skógi nokkrum merr að hestinum og hrein við. En er hesturinn kenndi hvað hrossi þetta var þá æddist hann og sleit sundur reipin og hljóp til merarinnar, en hún undan til skógar og smiðurinn eftir og vill taka hestinn. En þessi hross hlaupa alla nótt og dvelst smíðin þá nótt. Og eftir um daginn varð ekki svo smíðað sem fyrr hafði orðið. Og þá er smiðurinn sér að eigi mun lokið verða verkinu þá færist smiðurinn í jötunmóð. En er æsirnir sá það til víss að þar var bergrisi kominn, þá varð eigi þyrmt eiðunum, og kölluðu þeir á Þór og jafnskjótt kom hann. Og því næst fór á loft hamarinn Mjöllnir, galt þá smíðarkaupið og eigi sól og tungl, heldur synjaði hann honum að byggja í Jötunheimum og laust það hið fyrsta högg er hausinn brotnaði í smáan mola og sendi hann niður undir Niflhel. En Loki hafði þá ferð haft til Svaðilfara að nokkru síðar bar hann fyl. Það var grátt og hafði átta fætur, og er sá hestur bestur með goðum og mönnum: aleshores els ansos tingueren col·lotge i deliberaren i feren el tracte amb el manobre que el manobre rebria el que demanava si reeixia a acabar [la muralla de] la ciutadella en un sol hivern. Però, si, el primer dia d'estiu, a la [muralla de la] ciutadella hi havia alguna part que no estigués acabada, hauria perdut el seu dret a exigir el pagament pel treball fet. A més a més, [li imposaren també la condició que] no acceptaria l'ajut de ningú [per fer la seva feina]. I, quan li digueren aquestes condicions, ells els va demanar que li permetessin que tingués l'ajut del seu cavall Svaðilfari. En Loki va aconseguir que els ansos li ho concedissin. El primer dia d'hivern va començar a construir la [muralla de la] ciutadella i [fins i tot] de nits traginava pedres [a l'obra] amb el seu cavall. I als ansos els semblaven gran meravella les grans dimensions de les penyes que aquell cavall hi traginava, i el cavall feia el doble de feina que el manobre (lit.: i el cavall feia una proesa el doble de gran que la que feia el manobre). Però, havien fet llur pacte en presència de testimonis fidedignes i s'havia acompanyat de mants juraments [prestats per raó de fermança], per tal com els ètuns consideraven que, sense una fermança garantida no se sentirien segurs entre els ansos si en Tor tornava, perquè en aquell temps se n'era anat a les terres de llevant a matar-hi trols. I, a mesura que l'hivern anava passant, la construcció de la [muralla de la] ciutadella anava avançant més i més i ja era tan alta i forta que no s'hi podia cercar [res de què queixar-se]. I quan ja només faltaven tres dies per l'inici de l'estiu, el manobre ja havia conclòs gairebé tot el treball llevat del portal de la [muralla de la] ciutadella. Aleshores els déus s'assegueren a llurs dómstólar o cadires de jutjar i deliberaren cercant consell i es preguntaren els uns als altres qui havia aconsellat de maridar la Freyja als Jötunheimar i fer malbé l'aire i el cel prenent-ne el sol i la lluna i donant-los als ètuns. I tots ells convingueren que ho havia fet el qui causava la major part dels mals, en Loki, el fill de la Laufey, i li digueren que seria mereixedor d'una mala mort si no trobava una solució per la qual el manobre perdés el seu dret a reclamar la seva paga. I tot seguit, s'abalançaren sobre en Loki. I com que a aquest li va agafar por, va prestar el jurament que actuaria de tal manera que el manobre perdria el seu dret a reclamar la paga, fos el que fos el que hagués de provar. I aquell mateix vespre, quan el manobre va sortir a cercar pedres amb el cavall Svaðilfari, d'un bosc que hi havia per allà en va sortir corrents una egua en direcció al cavall i li va eguinar. I quan el cavall se'n va adonar de quina mena de cavall era aquell, va embogir i va rompre la corda i va córrer cap a l'egua, però ella va sortir corrents cap al bosc i el manobre hi va córrer al darrere per tornar a agafar el cavall, però els dos cavalls varen estar corrents tota la nit i aquella nit, la feina va quedar per fer. I quan l'ètun va veure que l'obra no estaria acabada [pel dia acordat], s'emparà d'ell el jötunmóður o furor d'ètun. I quan els ansos, veient-ho, saberen del cert que aquell ètun era [en realitat] un bergrisi o risó dels espadats, trencant els juraments prestats, invocaren en Tor i aquest s'hi va presentar al punt i tot seguit després d'arribar, va aixecar el martell Mèlnir i va pagar la feina feta a l'ètun, i la paga no fou pas el sol i la lluna, sinó que en Tor més aviat li va denegar per sempre més que habités als Jötunheimar: El primer cop el va endevinar al cap de tal manera que li va fer miquetes el crani i així el va fer baixar a Niflhel. Quant al Loki, aquest havia acabat fent una correguda tal amb l'Svaðilfari que, del cap de poc, va parir un pollí. Era de color gris i tenia vuit potes, i aquest cavall és el millor tant entre els déus com entre els homes (vocabulari: #1. ganga á tal: En Baetke 19874, pàg. 646, no dóna entrada a aquesta locució: tenir col·lotge, reunir-se per debatre un tema; #2. ráða ráðum sínum: Cf. Baetke 19874, pàg. 482: <...> ráða ráðum sínum eine Beratung abhalten, beraten; #3. vera af kaupinu: Cf. Baetke 19874, pàg. 320: <...> vera af kaupi seinen Anspruch auf Lohn verwirkt haben, kein Entgelt erhalten, leer ausgehen; #4. ógjör: En Baetke 19874, pàg. 455, no dóna pas entrada a l'adjectiu ógerr, ógjǫrr, ógǫrr ‘inacabat -ada’; #5. lið: Cf. Baetke 19874, pàg. 380: <...> 4. Hilfe, Unterstützung; #6. kostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 341: <...> 8. Bedingung; #7. beiðast: Cf. Baetke 19874, pàg. 42: <...> II beiðask (für sich) fordern; #8. lofa: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: <...> 2. erlauben, bewilligen, zulassen (e-m e-t); #9. ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 481: <...> 2. raten zu, veranlassen,verursachen (e-u) <...> eigi réð ek því das ging nicht von mir aus, ich habe es nicht veranlaßt; því skal ek ráða dafür werde ich sorgen; ráða griðum fyrir frændr sína Frieden für seine Verwandten erwirken; #10. leggja e-ð til við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 368: <...> gewähren; en realitat, emperò, ... que allò li ho fos afegit al pacte; #11. þrekvirki: Cf. Baetke 19874, pàg. 780: þrek-virki n. Tat, die Kraft und Mut erfordert, Heldentat; la feina que feia el cavall Svaðilfari els semblava una autèntica proesa, una gesta; #12. særi: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: sœri n.(pl.) Schwur, Eid, eidliche Verpflichtung: vera í særum durch Eide gebunden sein; #13. tryggur: Cf. Baetke 19874, pàg. 666: <...> 2. sicher, ungefährlich; #14. griðalaus: Cf. Baetke 19874, pàg. 211: griða-lauss adj. ohne (zugelobte, verbürgte) Sicherheit; #15. austurvegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 36: austr-vegr m. Osten; die Länder östlich und südlich der Ostsee; és a dir, havia marxat al territori ocupat actualment són els països bàltics; #16. leita á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 375: <...> anfechten, tadeln, bemängeln; si, emperò, preferim l'equivalència de la pàg. 374 <...> sich wenden gegen, angreifen, la traducció fóra llavors ...que resultava inatacable; #17. dómstóll: Cf. Baetke 19874, pàg. 87: dóm-stóll m. Richterstuhl; #18. leita ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 374: <...> leita ráða Rat suchen, holen bei <...>; #19. haga til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 223: <...> haga svá til, at so vorgehen, handeln, daß, etwas so anstellen, einrichten, daß; #20. merr: variant arcaica del modern meri (hryssa) ‘egua’; #21. hrína við e-m: ‘eguinar a’; )

svaðil·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

1. (erfið ferð) viatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)

♦ fara svaðilferðum fyrir e-m: <LOC FIG> perdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú

◊ Þórður mælti þá til Össurar: "Illa sækist yður sex. Hvað eg vildi síður en þykjast vera formaður þessara manna en hafa þá að skildi einum í dag. Og er nú hitt ráð að sækja að og hefna Orms frænda þíns og allra þeirra svaðilferða er þú hefir fyrir mér farið": en Þórður llavors va dir a l'Össur: “Que de malament que ataqueu, vosaltres sis! El que voldria menys que tenir aquests homes avui d'escut al meu voltant fóra pensar que sóc llur capitost. Aquesta és ara l'ocasió d'atacar-me i venjar la mort de l'Ormur, ton cosí, i totes aquelles vegades que has sortit d'una topada amb mi amb la cua ben entre les cames!”

2. (hættuferð) viatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

svaðil·för <f. -farar, -farir>:

1. (erfið ferð) viatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)

♦ fara svaðilförum fyrir e-m: <LOC FIG> perdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú

◊ Sigurður af Reyri talaði og mælti svo: "Það er nú vænt að fram muni koma er oss hefir lengi heitið verið að fundur vor Inga mundi verða. Höfum vér nú og mjög lengi við búist og hafa margir vorir félagar stórt berkt um að eigi mundu flýja eða fálma fyrir Inga konungi eða Gregoríusi og er nú gott að minnast þeirra orða. En vér megum með minna trausti um það ræða er fyrr höfum orðið nokkuð tannsárir í vorum viðurskiptum og er það, sem hver hefir heyrt, að vér höfum mjög oft svaðilförum farið fyrir þeim. En eigi að síður er oss nauðsyn að verða við sem mannlegast og standa sem fastast því að þann eigum vér útveginn til þess að vér munum sigurinn hafa. En þótt vér höfum lið nokkuru færra þá má þó auðna ráða hvorir gagn skulu hafa. Er sú von best í voru máli að guð veit að vér mælum réttara. Ingi hefir áður höggvið niður bræður sína tvo en það er engum manni blint hverjar föðurbætur hugðar eru Hákoni konungi, þær að höggva hann niður sem aðra frændur sína, og mun það sýnast þenna dag. Hákon beiddist eigi meira frá upphafi af Noregi en þess þriðjungs er faðir hans hafði átt og var honum þess varnað. En að minni virðing er Hákon betur til kominn að taka arf eftir Eystein föðurbróður sinn heldur en Ingi eða Símon skálpur eða aðrir þeir menn er Eystein konung tóku af lífdögum. Mörgum mundi svo lítast, þeim er sálu sinni vildu þyrma, og hefðu þvílíkir stórglæpir á hendur borist sem Inga, að eigi mundu þora fyrir guði að kallast með konungsnafni og það undrast eg er guð þolir honum þá ofdirfð og það mun guð vilja að vér steypum honum. Berjumst vér djarflega því að guð mun oss sigur gefa. En ef vér föllum þá mun guð það ömbuna oss við margföldum fagnaði ef hann lér vondum mönnum valds að ganga yfir oss. Fari menn stillilega og felmti eigi ef orusta tekst. Gæti hver sín og sinna sveitbúa en guð allra vor": en Sigurður de Reyr va parlar dient: “És d'esperar que la batalla entre nosaltres i el rei Ingi que se'ns ha promès durant molt de temps, tingui lloc aviat. També és veritat que ens hi hem estat preparant durant prou temps i molts dels nostres companys ja s'han vantat fort que ni vacil·laran ni fugiran davant el rei Ingi o en Gregoríus, i ara és bo de recordar-los llurs paraules. En canvi nosaltres, els qui fins ara n'hem sortit molt malparats en les nostres topades amb ells, fem de parlar-ne amb menor optimisme. [Sí,] el fet és que tothom ha sentit a dir que sovint [hem estat nosaltres els qui] ens n'hem endut la pitjor part en els enfrontaments amb ells. I nogensmenys, ara caldrà que ens mostrem de la manera més viril que puguem i que ens mantinguem tan ferms com puguem, car aquesta és l'única possibilitat que ens queda si volem obtenir la victòria. I encara que tinguem un exèrcit molt inferior, el destí decidirà quin dels dos bàndols serà l'avantatjat en la batalla. La millor esperança, emperò, que podem tenir en la nostra causa és que Déu sap que tenim el dret de la nostra part: L'Ingi ja ha fet matar els seus dos germans i ningú no és tan cec com per no veure quina serà la compensació que l'Ingi té pensada per al rei Hákon per haver-li mort son pare: la de fer-lo matar com ha fet amb els seus altres parents, la qual cosa avui es farà palesa. En Hákon, des del començament, no ha reclamat de Noruega més que el terç que havia pertangut a son pare i que li ha estat negat. En la meva opinió, emperò, en Hákon té més dret a prendre possessió de l'heretat de son oncle Eysteinn que no pas l'Ingi o en Símon skálpur (‘Beina [d'espasa]’) o els altres que varen segar la vida del rei Eysteinn. A molts que volguessin salvar llur ànima i que haguessin comès tals grans crims com el rei Ingi els semblaria que no haurien de gosar anomenar-se amb el títol de rei davant Déu (no haurien de gosar designar-se amb el títol de rei), i m'astora que Déu li toleri aquesta extraordinària insolència [fins a tal punt que crec que] deu ésser la voluntat de Déu que nosaltres el tombem. Batem-nos coratjosament, car Déu ens concedirà la victòria. I si caiem, si Déu concedeix a uns a homes dolents la força de vèncer-nos, Ell ens ho recompensarà amb múltiples alegries [al cel]. Anem-hi amb tranquil·litat i que el coratge no ens flaquegi si s'entaula batalla. Que cadascun tingui esment d'ell mateix i dels seus companys i Déu de tots nosaltres” (vocabulari: #1. berkja: Cf. Baetke 19874, pàg. 49: berkja (kt) prahlen, sich brüsten; #2. tannsár: Literalment, amb mal de queixal; aquí, en sentit figurat = hart leikinn; Cf. Baetke 19874, pàg. 647: tann-sárr <...> übel zugerichtet, schwer mitgenommen (im Kampf); per tant, ...els qui n'hem sortit malparats; #3. viðurskipti: Cf. Baetke 19874, pàg. 734: <...> 3. Treffen, feindliche Begegnung, Kampf; #4. nauðsyn: Cf. Baetke 19874, pàg. 439: <...> (e-m) er nauðsyn á es ist notwendig (für jemanden); #5. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: <...> verð e-n veg við e-t etw. in best. Weise aufnehmen; sich bei etw. in best. Weise verhalten, aufführen <...> verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #6. útvegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 688: <...> 2. Ausweg, Möglichkeit; #7. auðna: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: auðna f. Schicksal; gutes Geschick, Glück, Vorteil <...>; #8. gagn: Cf. Baetke 19874, pàg. 180: <...> 2. Vorteil im Kampf, Sieg; #9. rétt: Cf. Baetke 19874, pàg. 497: <...> hafa rétt at mæla recht haben, im Recht sein; #10. föðurbætur: Cf. Baetke 19874, pàg. 121: f.pl Buße für die Tötung von jmds. Vater; el rei Ingi havia fet matar el rei Sigurd II Haraldsson de Noruega (en Sigurd Boca), el pare del rei Hákon, el 6 de febrer del 1155; el sentit de la frase és, doncs, irònic: l'Ingi pensa rescabalar en Hákon, per la mort de son pare, matant-lo; #11. ofdirfð: Cf. Baetke 19874, pàg. 464: f. Verwegenheit, Tollkühnheit; übermäßige Dreistigkeit; #12. steypa: En Sigurd de Reyr es veu com l'eina que Déu ha triat per fer caure l'usurpador Ingi; #13. ömbuna: Cf. Baetke 19874, pàg. 810: <...> lohnen, vergelten (e-m e-t) <...>; #14. sveitbúi: Cf. Baetke 19874, pàg. 625: m. Mann derselben Abteilung, Kampfgefährte; )

2. (hættuferð) viatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

3. svaðil·farir <f.pl -fara>: (harðræði og hrakningar á ferðalagi) fatics m.pl (dificultats, incidències, peripècies que es presenten durant un viatge i el converteixen en penós i fatigós, com ara el mal temps, un accident etc.)

♦ miklar svaðilfarir: grans peripècies

♦ lenda í [miklum] svaðilförum [á ferðalagi]: ensopegar amb [grans] incidències o contratemps [durant un viatge]

svaðill <m. svaðils, svaðlar. Dat. sg.: svaðli>:

1. (erfið ferð) viatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)

♦ fara svaðli fyrir e-m: <LOC FIG> perdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú

◊ sá maðr kom til Magnúss konungs, þá er hann var í Víkinni, er Giffarðr hét, hann kvaðst vera góðr riddari. Konungr tók vel við honum. Giffarðr var valskr at ætt ok eðli. Þá bjóst Magnús konungr at ríða uppá Gautland, þvíat hann þóttist þar eiga ákall at gjalda Gautum þann svaðil, er hann þóttist farit hafa fyrir þeim um várit. Þá hafði hann mikit lið (Magnúss saga berfœtts): quan el rei Magnús es trobava a Vík, es presentà davant ell un home que nomia Giffarðr. Li va dir que era un bon cavaller. El rei li va dispensar una bona acollida. En Giffarðr era francès tant pel llinatge com pel caràcter. Aleshores el rei Magnús va preparar una nova expedició contra el Gautland, car considerava que tenia dret a fer pagar als gautes el desastre que, en la seva opinió, havia sofert a mans dels gautes a la primavera anterior. Aquesta vegada hi anava acompanyat d'un gran exèrcit

2. (hættuferð) viatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

svaf:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sofa “dormir”

svagla <svagla ~ svöglum | svaglaði ~ svögluðum | svaglað>:

rebotzegar, clapotejar

◊ skamma hríð hafði hann þar setið áður hann heyrði mannamál og heyrði að um var talað ef hann fyndist að þrír menn voru til ætlaðir til áverka við hann og skyldi sitt högg höggva hver og fara ekki ótt að og vita hvernig hann yrði við. Hrani var til ætlaður og Kolbeinn grön og Ari Ingimundarson. Nú komu þeir í búrið með ljósi og leituðu allt. Þeir komu að kerinu er Gissur sat í kerinu og lögðu í kerið þrír menn með spjótum eða fjórir. Þeir þrættu um. Sögðu sumir að fyrir yrði en sumir ekki. Gissur hafði lófana fyrir kviði sér sem hóglegast að þeir skyldu sem síst kenna að fyrir yrði. Hann skeindist á lófunum og svo framan á beinum á sköfnungunum. Voru það lítil sár og mörg. Svo hefir Gissur sagt sjálfur áður þeir kæmu í búrið að hann skalf af kulda svo að svaglaði í kerinu, en er þeir komu í búrið þá skalf hann ekki. Tvisvar leituðu þeir um búrið og fór svo í hvorttveggja sinn (SS II, cap. 413, pàg. 641): no feia gaire que hi seia que va sentir soroll de veus i va sentir que deien que si el trobaven havien nomenat tres homes per ferir-lo i cadascun d'ells li havia d'assestar un cop d'espasa o de llança i fer-ho amb calma per saber com es captindria. Els homes que havien estat nomenats per fer-ho eren en Hrani i en Kolbeinn Mostatxo i l'Ari Ingimundarson. I llavors varen entrar dins el búr o orri-rebost amb un llum i ho rastrejaren tot. [Finalment] varen acostar-se a la cuba dins la qual hi seia en Gissur i tres o quatre homes hi pegaren cops de llança dedins. Aleshores es varen barallar si hi havia o no algú o alguna cosa dins la cuba. En Gissur mantenia els palmells de les mans davant el ventre [protegint-se dels cops de llança] tan suaument com podia a fi que s'adonessin al més tard possible que hi havia algú dedins. Li causaren esgarrapades als palmells i a les cames, a [la pell de] les tíbies. Foren ferides lleus però nombroses. En Gissur mateix deia, temps després, que abans que no haguessin entrat al búr, tremolava de fred de [tal] manera que [l'skyr] rebotzegava dins la cuba, però que quan aquells homes entraren al búr, que ja no va tremolar gens. Rastrejaren el búr dues vegades i el resultat fou cada vegada el mateix (vocabulari: #1. ætla e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 802: <...> 6. bestimmen, bestellen, ausersehen (e-n til e-s) <...> þeir eru ætlaðir til hǫfuðs þér sie sind dazu bestimmt, dich zu töten, sollen dich töten; #2. fara ótt: Cf. Baetke 19874, pàg. 463: <...> fara ótt sich beeilen; übereilt vorgehen; #3. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: <...> verð e-n veg við e-t etw. in best. Weise aufnehmen; sich bei etw. in best. Weise verhalten, aufführen <...> verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #4. bein: Cf. Baetke 19874, pàg. 42: <...> 2. (Unter-)Schenkel, Bein; #5. svagla: Cf. Baetke 19874, pàg. 621: <...> schwappen, plätschern)

svak <n. svaks, no comptable>:

1. (hávaði) enrenou m (xivarri)

2. (svall) gresca f (disbauxa, tabola)

3. (volk) fatics m.pl (cansament, fatigues)

4. (vindur) cop m de vent (ràfega, bufada de vent)

svaka- <en compostos>:

enorme, fantàstic -a (prefixoide elatiu)

♦ svakastuð: una marxa (‘diversió’) increïble

svaka·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

rude -a i groller -a

svaka·lega <adj.>:

(geysilega) terriblement, tremendament (espantosament, increïblement, immensament, extremadament, monstruosament)

◊ svakalega ert þú með stór eyru!: Oh, quines orelles més grosses que tens!

◊ svakalega ert þú með stór augu!: Oh, quins ulls més grossos que tens!

◊ svakalega ert þú með stórar tennur!: Oh, quines dents més grosses que tens!

svaka·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (ruddalegur, svakafenginn) rude -a i groller -a (que és brutal i rústec, bast)

2. (skelfilegur) horrible (espantós, terrible)

3. (geysilegur, ofsalegur) tremend -a (molt gros, increïble, immens, enorme, ingent, colossal)

♦ svakaleg áskorun: un repte colossal

♦ þetta er svakalegur hávaði: és un soroll infernal

♦ þetta er svakalegt!: és terrible!; és tremend!

svakk <n. svakks, no comptable>:

1. (ólæti, hávaði) xivarri m (rebombori)

2. (órói) aldarull m (tumult, esvalot)

svakka <svakka ~ svökkum | svakkaði ~ svökkuðum | svakkað>:

fer aldarulls

svakk·samur, -söm, -samt <adj.>:

esvalotador -a (avalotador, tumultuós, aldaruller)

svala <f. svölu, svölur. Gen. pl.: svalna o: svala>:

1. oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.) (ocell Hirundo rustica) (→ landsvala)

◊ jafnvel fuglinn (t͡sipˈpōr ~ צִפּוֹר) hefur fundið hús og svalan (dəˈrōr ~ דְּרוֹר:   ū-δəˈrōr,   וּדְרוֹר) á sér hreiður þar sem hún leggur unga sína: ölturu þín, Drottinn hersveitanna, konungur minn og Guð minn: fins i tot el moixó ha trobat una llar i l'oroneta té un niu en el qual té els seus pollets: els teus altars, Jahvè Cevaot, rei mei i Elohim meu

◊ leðurblökur, svölur (ἡ χελιδών -όνος:   ἐπὶ τὸ σῶμα αὐτῶν καὶ ἐπὶ τὴν κεφαλὴν ἐφίπτανται νυκτερίδες, χελιδόνες καὶ τὰ ὄρνεα, ὡσαύτως δὲ καὶ οἱ αἴλουροι) og aðrir fuglar setjast á líkama þeirra og höfuð og þá ekki síður kettir: les rates pinyades, les oronetes i d'altres ocells es posen sobre llur cap i cos, i fins i tot els gats

◊ ... hefir hér setit svala ein við glugginn ok klakat í alla nótt, svá at ek hefi aldregi beðit ró fyrir: ... aquí, devora la finestra, s'hi ha posat una oreneta i ha piulat tota la nit, de manera que en cap moment no he pogut tenir la pau necessària per fer-lo [el poema] 

♦ → bæjasvala “oreneta cuablanca, cabot”

2. petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus) (→ hafsvala)

♦ → sjósvala “petrell cuaforcat, noneta grossa”

3. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

4. roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.) (ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota) (→ klettasvala)

<LIT>  svanni <m. svanna, svannar>:

dama f, senyora f

◊ menn hafa sagt, at svanni ǁ sunnr, Skǫ́nungum kunnir, ǁ oss, um Óláfsmessu ǁ almilds baka vildi. ǁ Enn þás brúðr at brauði ǁ brennheitu tók leita, ǁ þá varð grjón at grǫ́nu ǁ grjóti danskrar snótar: uns homes, coneguts dels d'Escània, ens han contat que una dona, en el sud (és a dir, a la Península de Jutlàndia), va voler coure pa el dia de Sant Olau tot misericordiós, però quan la dona anà a cercar el pa, calent que cremava, del forn, la farina de la danesa li havia tornada pedra grisa

ríða frák ór borgum breiðum ǁ bragna fjǫlð -af þínu magni ǁ víða glǫddusk valskar þjóðir ǁ varrar eld- í móti svarra. ǁ Síðan kaus um sœmðarfúsa ǁ snildarbrúðr, þann er eiga vildi, ǁ ǫðlings brœðr, af yðru ráði ǁ œztra manna gǫfugr svanni: he sentit a dir que una multitud de persones sortí de les amples ciutats a l'encontre de la dama. Arreu, les nacions romàniques es posaven contentes amb el foc de mar (= l'or) del teu poder (que la teva generositat els donava). Llavors, la prudent (magnífica, molt excel·lent) núvia va triar d'entre els germans del rei, delerosos d'honors, el qui la noble dama voldria tenir per marit, dels homes més excel·lents, seguint el vostre consell (vocabulari: #1. vǫrr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 630: vǫrr m. (u-st), egl. et åretag og den virkning som ses deraf på vandets overflade, ɔ: den stribe der danner sig lige bag ved det fremskydende fartöj, kølvand, deraf ‘hav’, i alm., <...> — I kenninger, for guld: varrar eldr Sturl 3, 19. Així i doncs, varrar eldr ‘foc de mar’ = or; #2. gleðjask: Cf. Baetke 19874, pàg. 200: <...> gleðjask froh, heiter werden, sich freuen (af, í e-u, við e-t über, an etwas). En prosa, doncs, no sembla haver-se donat la possibilitat d'un complement de gleðjask en instrumental, com és el cas aquí; #3. megin: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 399: megin <...> 2) magt, af þínu magni Sturl 3,19; al meu entendre, aquesta explicació no és suficient. Interpreto el sintagma com a ...que la teva generositat els donava, ...que donava fe de la teva llarguesa; #4. snildarbrúðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 523: snildarbrúðr, f, udmærket kvinde (især med hensyn til åndelige egenskaber), Sturl 3, 19, és a dir, dona magnífica o excel·lent, esp. en esguard de les seves qualitats espirituals; )

◊ engill kom við unga ǁ allheppinn mey spjalla, ǁ burð ok buðlungs dýrðar ǁ bauð hann frǫmum svanna. ǁ Brims tók bjǫrk in fremsta ǁ brands við helgum anda; ǁ sú hefk frétt at dag dróttins ǁ dýrð fram komin yrði: l’àngel va venir a parlar amb la jove donzella i anuncià a l'eminent Senyora el molt feliç naixement del Rei gloriós. El més preeminent bedoll de foc de mar (= la més preeminent dona) va rebre l'Esperit Sant. He sentit a dir que aquesta glòria es va acomplir en el dia del Senyor

svans·líki <n. -líkis, no comptable>:

1. <MITOL = álftarhamur> forma f de cigne

♦ í svanslíki: havent adoptat la figura (o: forma) d’un cigne, havent-se transformat en un cigne

♦ Seifur táldró Ledu í svanslíki: en Zeus, havent adoptat la forma d'un cigne, va seduir la Leda

2. (form, myndi svans) forma (o: faiçó) f de cigne (objecte, vestit, disfressa que adopta la forma d'un cigne)

♦ í svanslíki: en forma de cigne

♦ kjóll í svanslíki: vestit en forma de cigne

svanur <m. svans, svanar>:

cigne m (ocell Cygnus cygnus) (→ álft)

◊ "Góð er gáta þín, Gestumblindi, getit er þessar. Þar fara [tvær] svanbrúðir til hreiðrs síns ok verpa eggjum; skurm á eggi er eigi hǫndum gert né hamri klappat, en svanr er fyrir eyjar utan ǫrðigr, sá er þær gátu eggin við": “Bona ha estat la teva endevinalla, Gestumblindi, i ja està endevinada: són [dues] femelles de cigne que van a llurs nius i hi ponen ous. Una closca d'ou no ha estat feta per mans [humanes] ni afaiçonada amb martell, i el cigne [mascle] amb el qual elles han concebut els ous, està dret fora dels nius” (vocabulari: #1. klappa: Cf. Baetke 19874, pàg. 327: <...> klappa hamri mit dem Hammer schlagen, formen; #2. ey: En Baetke 19874, pàg. 117, sub voce ey no hi dóna entrada a aquesta accepció, però és obvi que el mot aquí fa referència als nius de cigne, que sovint semblen illetes o són fets a illetes. D'aquí la meva traducció; )

svar <n. svars, svör>:

1. <GEN> resposta f, contesta f

◊ “Nei” er ekkert svar: “no” no és cap resposta

♦ borga svarið: pagar la resposta (de telegrama)

♦ svar borgað: resposta pagada (de telegrama)

♦ ég borga svarið: pagaré la resposta (de telegrama)

♦ fá svar: rebre una resposta

◊ hann fékk ekkert svar: no va obtenir resposta

◊ hann fékk ekki skýr svör: no va obtenir respostes clares

◊ ég býst við að fá svar mjög fljótlega: espero rebre[’n] una ràpida resposta, espero que em responguin molt ràpidament

♦ gefa svar: donar una resposta

♦ halda [upp] svörum fyrir e-n: defensar algú, portar la defensa d'algú

◊ nú senda þeir orð Þiðreki konungi, at hann skal til koma ok halda svǫrum fyrir þá, ok láta segja honum, hvat títt er. Nú ríðr Þiðrekr konungr út af Bern með tólf riddara ok til þings, ok nú er hann kemr þar, stendr hann upp ok talar ok lýkr svá sínu máli, at hann bað Reinald fara heim ok segja Erminrek konungi, at aldregi fær hann skatt af Ǫmlungalandi, meðan Þiðrekr konungr er í Bern, ok hér á ofan skal hann hafa mikla óþǫkk fyrir þessa orðsending: llavors enviaren un missatge al rei Þiðrekr que hi anés i respongués per ells. També li feren dir [pels missatgers] el que hi havia. Llavors el rei Þiðrekr va partir de Bern amb dotze cavallers cap al þing. I, tan bon punt hi va haver arribat, es va posar dret i va prendre la paraula i el seu parlament va acabar que ordenava al Reinaldr que tornés a casa i digués al rei Erminrekr que no rebria mai tribut del país dels Ǫmlungar mentre el rei Þiðrekr estigués a Bern i que, a més a ms, tindria gran ingratitud [del rei Þiðrekr] per aquest missatge

♦ svar út í hött: resposta evasiva

♦ svar við e-u: resposta a una cosa

◊ eitt, tvö eða þrjú rétt svör við hverri spurningu: una, dues o tres respostes correctes a cada pregunta

♦ svar við bréfi: resposta a una carta

♦ taka svari e-s: prendre partit per algú, defensar algú

♦ verða fyrir svörum: encarregar-se de respondre, ésser el qui ~ la qui respon

♦ víkja svörum til e-s [fyrir e-n]: confiar-li a algú la resposta

◊ Þorfinnur karlsefni var stórauðigur að fé og var um veturinn í Brattahlíð með Leifi Eiríkssyni. Brátt felldi hann hug til Guðríðar og bað hennar en hún veik til Leifs svörum fyrir sig. Síðan var hún honum föstnuð og gert brúðhlaup þeirra á þeim vetri: en Þorfinnur era un home molt acabalat i va passar l'hivern a Brattahlíð, a cal Leifur Eiríksson. Aviat es va sentir atret per la Guðríð i li va demanar que s'hi casés, però ella va confiar la resposta al Leifur. Poc després fou promesa al Leifur i llurs noces es feren aquell mateix hivern

◊ og er hann lauk sinni ræðu þá viku konungar þar til svara sem Hrærekur var: i quan hagué acabat el seu discurs, els [cinc] reis van confiar al Hrærekur de respondre

◊ en er hann lauk sinni rœðu, þá viku konungarnir allir til svara Hrœreks konungs, þvíat hann var þeirra vitrastr: i quan hagué acabat el seu discurs, tots els [cinc] reis van confiar al Hrærekur de respondre per tal com era el més savi de tots ells

2. <JUDAISME> responsa f

♦ spurnir og svör: qüestions i responses (xeelot u-teixuvot; שְׁאֵלוֹת וּתְשׁוּבוֹת)

svara <svara ~ svörum | svaraði ~ svöruðum | svarað>:

respondre

♦ svara með “jái” eða “neii”: respondre “sí” o “no”, respondre amb un sí o un no

♦ svara skriflega: respondre per escrit

♦ svara e-m: respondre-li a algú

◊ svaraðu henni!: respon-li!

♦ svara e-m í sama tón: contestar-li a algú en el mateix to

♦ svara e-u: respondre a una cosa

◊ svara [ekki] bréfi e-s: [no] contestar a una carta d'algú

◊ svara bréfi e-s frá 22. júlí 2003 með bréfi, dags. 1. október 2003: contestar a la carta de X del 22 de juliol del 2003 amb una carta datada a dia 1 d'octubre del 2003

◊ svara [ekki] símanum: [no] contestar al telèfon

◊ svara spurningu: respondre a una pregunta

◊ hann vissi ekki hverju hann átti að svara: no sabia què respondre

◊ ég svaraði póstunum þínum: he contestat les teves cartes

♦ svara e-u með fullnægjandi hætti: respondre a una cosa de manera satisfactòria

♦ svara e-m e-u: respondre una cosa a algú

◊ ég gat engu svarað henni: no li vaig poder respondre res

♦ svara e-u með e-u: respondre a una cosa amb...

♦ svara fyrir e-ð: respondre d'una cosa, ésser responsable d'una cosa

♦ svara fyrir sig: respondre de si mateix, justificar-se, defensar-se

♦ svara í sömu mynt: <LOC FIG> pagar amb la mateixa moneda, tornar la pilota

♦ e-ð svarar [ekki] e-u: (kostnaður, upphæð, skuld o.s.fr.) una cosa [no] cobreix una cosa (cost, quantitat, deute etc.)

◊ þetta svarar ekki kostnaði: això no cobreix pas les despeses

♦ það svarar kostnaði: <LOC FIG> s'ho paga, paga la pena, surt a compte

♦ e-r svarar [ekki] e-u: (skattar, skyldur o.s.fr.) algú [no] paga una cosa (impost, contribució etc.)

◊ hann svarar sköttum og skyldum: paga la contribució i els impostos

♦ svara lit: <LOC> #1. (í spil) respondre amb el mateix color (posar una carta sobre la taula del mateix color que la que hi ha posat l'adversari); #2. (svara í sömu mynt) pagar amb la mateixa moneda (venjar-se, respondre a un tort fent-ne un d'igual)

♦ svara styggilega: respondre iradament

♦ svara til e-s: correspondre a... (→ tilsvarandi)

♦ svara e-u út: valer (o: pagar) la pena

♦ svara út í hött: <LOC FIG> treure's la resposta de la mànega, respondre el primer que li passa a un pel cap (inventar-se la primera resposta que a un li passa pel cap, encara que sigui enganyosa o incerta)

♦ það svarar enginn: <TELEF> no contesten (no agafen el telèfon)

svara·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

germà juramentat, germà m de jurament

svara·fátt <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-m verður svarafátt: <LOC> algú no sap què respondre, algú queda sense [paraula ni] resposta

svara·greiður, -greið, -greitt <adj.>:

prompte -a (o: ràpid) a contestar, de resposta ràpida, que respon amb rapidesa

svara·maður <m. -manns, -menn>:

(við hjónavígslu) testimoni m & f (de casament)

svara·verður, -verð, -vert <adj.>:

digne -a (o: mereixedor -a) de resposta

svar·dagi <<m. -daga, -dagar>:

jurament m

◊ allt getur alla hent, sömu örlög mæta réttlátum og óguðlegum, góðum og hreinum og óhreinum, þeim er fórnfærir og þeim er ekki fórnfærir. Hinum góða farnast eins og syndaranum, og þeim er sver eins og þeim er óttast svardaga (ʃəβūˈʕāh ~ שְׁבוּעָה:   ha-kˈkɔl   ka-ʔăˈʃɛr   la-kˈkɔl   miˈqrɛh   ʔɛˈħāδ ... ha-nniʃˈbāʕ   ka-ʔăˈʃɛr   ʃəβūˈʕāh   ʝāˈrēʔ,   הַכֹּל כַּאֲשֶׁר לַכֹּל, מִקְרֶה אֶחָד ... הַנִּשְׁבָּע, כַּאֲשֶׁר שְׁבוּעָה יָרֵא): tot pot succeir a tots, un destí idèntic encontra el just i l'impiu, el bo i pur i l'impur. el qui sacrifica i el qui no sacrifica pas. Al bo li va com al pecador i al qui jura com al qui tem els juraments

♦ binda e-ð svardögum [við e-n]: jurar una cosa [amb algú]

◊ hét Jósúa þeim þá friði og gjörði þann sáttmála við þá, að hann skyldi láta þá lífi halda, og höfuðsmenn safnaðarins bundu það svardögum (ʃāˈβaʕ ~ שָׁבַע:   wa-i̯ʝiʃʃāβəˈʕū   lā-ˈhɛm   nəɕīˈʔēi̯   hā-ʕēˈδāh,   וַיִּשָּׁבְעוּ לָהֶם, נְשִׂיאֵי הָעֵדָה) við þá: llavors en Josuè els va prometre la pau i conclogué amb ells una aliança per la qual els deixaria la vida, i els caps de l'assemblea els ho juraren

◊ gengu í flokk með bræðrum sínum, göfugmennum þeirra, og bundu það eiðum og svardögum (ʃəβūˈʕāh ~ שְׁבוּעָה:   ū-βāˈʔīm   bə-ʔāˈlāh   ū-βi-ʃəβūˈʕāh   lā-ˈlɛχɛθ   bə-θōˈraθ   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   וּבָאִים בְּאָלָה וּבִשְׁבוּעָה לָלֶכֶת בְּתוֹרַת הָאֱלֹהִים), að þeir skyldu breyta eftir lögmáli Guðs, því er gefið var fyrir Móse, þjón Guðs, og varðveita og halda öll boðorð Drottins, herra vors, og skipanir hans og lög: s’adheriren al grup de llurs germans i llurs nobles i els prometeren i juraren que es comportarien segons la Llei de Déu que havia estat donada al Moïsès, el servent de Déu, i que guardarien i observarien tots els manaments de Jahvè, el nostre Adonai, i tots els seus ordenaments i les seves lleis

◊ því næst sögðu Ísraelsmenn: "Mun nokkur vera sá af öllum ættkvíslum Ísraels, er ekki hafi komið upp hingað til Drottins með söfnuðinum?" Því að það hafði verið föstum svardögum bundið (ʃəβūˈʕāh ~ שְׁבוּעָה:   kī   ha-ʃʃəβūˈʕāh   ha-ggəδōˈlāh   hāʝəˈθāh,   כִּי הַשְּׁבוּעָה הַגְּדוֹלָה הָיְתָה), að hver sá, er ekki kæmi upp til Drottins í Mispa, sá hinn sami skyldi lífi týna: tot seguit els israelites digueren: «Que n'hi ha cap, d'entre totes les tribus d'Israel, que no vagi pujar fins aquí davant Jahvè amb la congregació?» Perquè s'havia fet el ferm jurament que, qualsevol que no pugés davant Jahvè a Masfà (Miçpà), havia de perdre la vida

svarð·laus, -laus, -laust <<adj.>:

sense capa d'herbei ni vegetació

◊ þá voru þeir Eyvindur komnir upp á heiðina. Eyvindur ríður þar til, er hann kom vestur á miðja heiðina. Þar heita Bersagötur. Þar er svarðlaus mýri, og er sem ríði í efju eina fram, og tók jafnan í kné eða miðjan legg, stundum í kvið; þá er undir svo hart sem hölkn. Þá er hraun stórt fyrir vestan, og er þeir koma á hraunið, þá lítur sveinninn aftur og mælti til Eyvindar...: aleshores l’Eyvindur i els seus acompanyants arribaren a l'altiplà. L’Eyvindur va continuar cavalcant cap a ponent fins a mitjan altiplà. L'indret es diu Bersagötur, ço és, les camades d'en Bersi. És un aiguamoll sense herba i [travessar-lo a cavall] era com si el cavall avancés per un fangar continu en el qual el fang li arribava sempre fins als genolls o fins a mitjan cuixa, i de vegades, fins a la panxa i tot, però per dessota [del fang] és com si hi hagués roca dura. A ponent d'aquest aiguamoll hi ha un gran camp de lava [solidificada], i quan ells hagueren arribat al camp de lava, el vailet va mirar enrere i digué a l’Eyvindur...

◊ þá er Seth var til þessar ferðar búinn, sagði Adam, at hann skyldi ganga í austr, ok „mantu hitta einn dal fyrir þér, ok man þar upp hefjaz vegr grœnn, ok at þú kennir þann veg gǫrr, þá mantu hitta fótspor mín ok móður þinnar svarðlaus ok svǫrt, þau er vit gengum, þá er vit vórum rekin ór paradísu ok hingat í þenna sorgardal. En svá vóru stórar syndir okkrar, at aldri síðan óx þar grœnt gras er vit gengum, þá er vit vórum ór paradíso rekin þar til er vit kómum hingat“ — “T'en vay ves oriënt, e trobaras en la val [una via vert] que t'en menara en paradis. E per so que pus certanament conoscas la via, tu trobaras les passes de mos pes e de la mayre [B² tua] Eva, quesson tot crematz e poyritz, que nos feszem quan fom gitatz de paradis, e quant nos venguemp en esta val, en que ieu fuy format. Tant eran grans les nostres peccatz, que hanc pueys noy [B¹ poc] erba nayssher, e per la on nostres pes tocavan” — Paratus enim Seth ad pergendum, in hunc modum praemunitus est a patre: “Versus orientem in capite uallis huius inuenies uiam uiridem quae te ducet ad paradisum. Sed ut illam certius agnoscas, inuenies passus marcidos, quae sunt uestigia tam mei quam matris tuae, cum per eam incederemus expulsi a paradiso [CD et], in hanc uallem deuenimus [in] qua plasmatus fui. Tanta enim fuerunt peccata nostra, ut numquam postea, ubi pedes nostri calcauerunt, herba uiridis ibi crescere potuerit”: quan en Set s'hagué aparellat per a aquest viatge, l'Adam li va dir que fés cap a ponent, i “trobaràs una vall en la qual hi comença un camí verd [cap al paradís], i per tal que reconeguis millor aquest camí, hi trobaràs les meves petjades i de ta mare, sense herba i negres, que hi férem quan fórem foragitats del paradís i vinguérem a aquesta vall de llàgrimes. I tan grans eren els nostres pecats que de llavors ençà mai no ha tornat a créixer l'herba per on nosaltres passàrem des que fórem foragitats del paradís i fins que no arribàrem aquí”

◊ en yfir keldunni sá hann apaldr einn standa með mǫrgum greinum ok þó barklausan. Hann undraði mjǫk, hví þat var barklaust, ok er hann minntiz á fótspor fǫður síns, er hann hafði í veginum sét svǫrt ok graslaus (ɔ: svarðlaus) fyrir synda hans sakir, með sama hætti þóttiz hann vita, at þetta tré var svart sakir synda fǫður hans ok móður — sobre aquela fontayna vic un gran albre que era fort carguatz de raszims et era senes fuelha essenes escorsa. [Übersetzung A] Et es[gardet] mot fort aquel albre tant, tro que li menbret de las pezadas de son paire e de sa maire que el avia vistas en la *via, [e] li semblet ben que per aquela rason mezesma que las pezadas eran ses erbas, que per aquela raso era l'albres ses fuelhas e ses escorsa — Super fontem uero magna stabat arbor ramosa nimis, sed cortice et foliis nudata. Meditari enim coepit Seth, quare haec arbor nudata esset. Recolens ergo passus marcidos propter peccata parentum suorum, eadem coniectura concepit in corde arborem ita nudatam esse propter peccata: i sobre la font [ufana] hi véu una pomera, dreçant-se amb manta rama, però sense escorça. Es va astorar molt per què no tenia escorça, i, tot recordant les petjades de son pare que havia vistes al camí [i que eren] negres i sense herba per culpa dels seus pecats, va considerar que, de la mateixa manera, aquell arbre [també] devia ésser negre per culpa dels pecats de son pare i de sa mare

svarf <n. svarfs, svörf>:

ferritja f, llimalles f.pl 

svarf:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sverfa “llimar”

svarið:

supí de → sverja “jurar”

svarinn, svarin, svarið:

jurat -ada

♦ þeir eru svarnir óvinir: <LOC FIG> són enemics jurats (o: declarats; o: mortals)

svarkur <m. svarks, svarkar>:

1. <†> (sköruleg, framtakssöm, atorkusöm kona) dona f d'empenta (dona activa i enèrgica, amb un gran esperit d'iniciativa)

◊ Spes hét göfug garðshúsfreyja þar í staðnum, harðla rík og stórættuð. Sigurður hét bóndi hennar. Hann var auðigur og ættsmærri en hún. Hafði hún verið gefin honum til fjár. Ekki varð ástríki mikið með þeim hjónum og þóttist hún næsta vargefin. Hún var stórlynd og svarkur mikill: això era una distingida mestressa de la ciutat [de Constantioble] que nomia Spes. Era rica i d'alt llinatge. El seu marit nomia Sigurður. Era acabalat però de llinatge inferior al d'ella. L'havien casada amb ell pels diners. Entre els cònjuges no hi havia gran estima i ella considerava que el seu era un matrimoni molt desigual. Era magnànima i amb molta d'empenta

◊ Sigríður hét dóttir Tósta, ung og fríð og svarkur mikill. Hún var síðan gift Eiríki Svíakonungi hinum sigursæla og var þeirra sonur Ólafur sænski er síðan var konungur í Svíþjóð. Eiríkur varð sóttdauður að Uppsölum tíu vetrum síðar en Styrbjörn féll: La filla d'en Tósti nomia Sigríður. Era jove, bella i molt enèrgica. Més endavant fou donada en matrimoni al rei de Suècia, l'Eiríkur el conqueridor, i l'Olau el suec, que més tard fou rei de Suècia, fou fill d'ells. Deu anys després que l'Styrbjörn hagués caigut en combat, l'Eiríkur va morir de malaltia a Uppsalir (en el capítol 43 de la Història de l'Olau Tryggvason d'aquesta reina se'n diu que Sigríður var hin vitrasta kona og forspá um marga hluti, i només quan va haver mort tots els seus pretendents després d'engatar-los se'ns hi diu que Síðan var hún kallað Sigríður hin stórráða. Sóc del parer que hem d'entendre aquest epítet no en el significat modern de ráðríkur, drottnunargjarn que té aquest adjectiu, sinó en el de dit de persona d'empenta que emprèn grans obres. Stórráðr li és imposat per la proesa o stórvirki que acaba de dur a terme -i doncs fa referència únicament a aquesta proesa, i no pas al fet d'ésser una dona manaire, autoritària-)

◊ Gamli hét maður er bjó í Eiríksfjarðarbotni uppi undir jöklunum. Hann var félítill maður og einrænn, veiðimaður mikill. Gamli var kvongaður og hét Gríma kona hans. Hún var svarkur mikill, ger að sér um mart, læknir góður og nakkvað fornfróð. Ekki voru þar fleiri hjón en þau tvö. Þau komu sjaldan til annarra manna og sjaldan komu menn til þeirra: això era un home que nomia Gamli. Vivia al fons del fiord de l'Eiríkur, a la part de dalt, al peu mateix de les glaceres. Era un home de poc cabal i pastat a la seva, [i] un gran caçador. Era casat i sa dona nomia Gríma. Era molt enèrgica, competent en moltes de coses, una bona curadora i una mica entesa en màgia antiga. Fora d'ells dos no vivia ningú més allà. Rares vegades anaven a veure d'altres persones i rares vegades venien d'altres persones a veure'ls (vocabulari: #1. ger: Cf. Baetke 19874, pàg. 194: <...> ger at sér um allt in jeder Hinsicht tüchtig, geschickt; #2. fornfróður: Cf. Baetke 19874, pàg. 153: forn-fróðr adj. zauberkundig; )

2. (kvenskass, ráðrík og hávaðasöm kona) brívia f, mala pècora, raboa f  (Mall.) (dona molt manaire o autoritària, prepotent i rondinaire, dona despòtica, arrogant i rondinaire, mala bruixa, mala beula, harpia)

svarri <m. svarra, svarrar>:

1. <†> (sköruleg, framtakssöm, atorkusöm kona) dona f d'empenta (dona activa i enèrgica, amb un gran esperit d'iniciativa)

◊ Bessi svarar: "Ei vildi eg að þú gerðir þetta því að eg get að hún verði þér ofstýri. Sýnist mér sem hún sé eigi hvers manns færi en allvel er konan mennt. Sýnist mér sem þið munuð allóskaplík því að hún er hinn mesti svarri og af góðum ættum en þú ert af smábúanda ætt og smálátur í skaplyndi. En þó þú sért fémaður mikill þá tekur þú mjög stein um megn þér. Vil eg það ráð þér gefa sem hverjum öðrum að hann leiti sér þess ráðuneytis að eftir hans skaplyndi sé en eigi með svo lítilli forsjá að engin eru álit. Eru synir þínir uppivöðslumenn miklir en þeir Helgi eru enn kallaðir nokkuð ágjarnir og ef þér verðið eigi samþykkir þá mun þeirra fundur skakkur verða. Nú þykir mér þín ferð eigi til ágengileg verða. Ertu áhugamikill og miklu framar en eg ætlaði því að eg hefi lengi verið húsfreyjulaus og verið oft á eggjaður að biðja hennar og hyggst mér svo að sem mér muni eigi hæfa að fá hennar. Mun eg heldur búa einn saman um hríð. Nú let eg þig en þú gerir sem þér líkar": en Bessi li va contestar: “No voldria pas que ho facis perquè crec que ella serà un mós massa gros per a tu. Em sembla que ella no és cosa de ningú, encara que sigui una dona feta i condreta. Tinc per mi que tu i ella no congeniareu gens, perquè ella és una dona molt independent i plena d'empenta que descendeix de bons llinatges, mentre que tu ets d'un llinatge de petits propietaris rurals i tens un caràcter de molt bon acontentar. I per més que siguis molt ric, [si t'hi cases] intentaràs aixecar una pedra massa grossa per la teva força. [Per això] et donaré el mateix consell que donaria a qualsevol altre: que cerquis de formar un matrimoni amb algú que s'adigui al teu tarannà i no ho facis pas amb tan poca previsió que no hi hagi reflexions. Els teus fills són molt prepotents, i diuen que en Helgi i en Grímur són molt impetuosos [i violents], i si tots vosaltres, ells i tu, no resteu en bona harmonia (concordes), la confrontació amb ells serà desigual. Així i doncs, em sembla que el teu viage [per a demanar la mà de la Droplaug] no serà raonable. Tens molta d'empenta i has anat molt més endavant del que hauria cregut, car jo he estat durant molt de temps sense dona i sovint m'han esperonat a demanar la seva mà i m'ha semblat que no m'escauria pas de casar-m'hi: m'estimo més de continuar vivint totsol de moment. Et desaconsello doncs aquest matrimoni, però tu faràs com et vindrà de gust“ (vocabulari: #1. færi: Cf. Baetke 19874, pàg. 178: <...> þat er e-s fœri, þat er e-m fœri jmd. ist dazu fähig, bringt es fertig, ist dem gewachsen, traut es sich zu; eigi allra fœri nicht in jedermanns Kräften, nicht jedermanns Sache; #2. smálátr: Cf. Baetke 19874, pàg. 579: <...> kleinlich, knauserig; #3. álit: Cf. Baetke 19874, pàg. 17: <...> 2. Nachdenken, Überlegung: gera e-t at álitum etwas in Erwägung ziehen; #4. uppivöðslumaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 685: <...> uppivǫzlu-maðr m. unruhiger, übermütiger, frecher, anmaßender Mensch; #5. ágjarn: Cf. Baetke 19874, pàg. 11: <...> 2. ungestüm, draufgängerisch; #6. skakkr fundr: Cf. Baetke 19874, pàg. 541: skakkr <...> ungleich <...>; els dos bàndols lluitaran en condicions desiguals, perquè un dels dos bàndols serà més nombrós que l'altre)

◊ Eiríkur rauði bjó í Brattahlíð. Hann var þar með mestri virðingu og lutu allir til hans. Þessi voru börn Eiríks: Leifur, Þorvaldur og Þorsteinn en Freydís hét dóttir hans. Hún var gift þeim manni er er Þorvarður hét og bjuggu þau í Görðum þar sem nú er biskupsstóll. Hún var svarri mikill en Þorvarður var lítilmenni. Var hún mjög gefin til fjár: l’Eiríkur el roig vivia a Brattahlíð. Gaudia del major prestigi i tothom se sotmetia a les seves decisions. Aquests eren els fills de l'Eiríkur: en Leifur, en Þorvaldur i en Þorsteinn. Sa filla nomia Freydís. Era casava amb un home que nomia Þorvarður i vivien a Garðar, on ara hi ha la seu episcopal. La Freydís era una dona molt independent i enèrgica i en Þorvarður era un home amb poca empenta (i per tant, insignificant). L'hi havien donada per esposa sobretot pels diners

◊ fóru þeir þá í brott þrír frændur. Þeir fara til Straumseyjar; hún er fjölbyggðust Færeyja. Sá maður átti þar bú, er Þórhallur hét hinn auðgi. Hann átti konu þá er Birna hét og var kölluð Straumseyjar-Birna; hún var svarri mikill og sjáleg kona. Þórhallur var þá sýnt við aldur; hafði Birna verið gefin til fjár: llavors els tres parents partiren i se n'anaren a Straumsey. És la més poblada de les illes Fèriar. Allà hi tenia la seva hisenda un home que nomia Þórhallur el ric. La seva dona nomia Birna i de malnom li deien Straumseyjar-Birna (l'óssa d'Straumsey). Era una dona molt independent i enèrgica i de bella prestància. En Þórhallur llavors tenia una edat molt avançada. La Birna li havia estat donada per muller pels seus diners

◊ eptir þat fór Eysteinn konungr aptr í ríki sitt til Nóregs ok var allmisjafnt rœtt um hans ferð. Haraldr jarl var í ríki sínu í Orkneyjum ok var þokkasæll af flestum mǫnnum. Þá var andaðr Maddaðr jarl faðir hans en Margrét móðir hans var komin í Orkneyjar. Hon var væn kona ok svarri mikill. Í þann tíma andaðiz Davíð Skotakonungur. Var þá til konungs tekinn Melkólmr son hans. Hann var barn at aldri, er hann tók ríki — Posthac in regnum, quod in Noruegia erat, reuersi Regis Eysteinis iter uarias tolerat censuras. Comes Haraldus intra regnum suum in Orcadibus a plurimis amabatur. Exspirauerat tunc ipsius pater Comes Maddadus, mater autem Margareta in Orcades migrauerat; erat mulier conspicua, ast animo perquam praecipitans. Mortuus est circa id tempus David Rex Scotorum et substitutus ei ipsius filius Melkolmus, cum regnum capesceret, aetate tener: després d'això, el rei Eysteinn se'n tornà al seu regne, a Noruega, on es va parlar d'aquesta expedició seva enfocant-la des de punts de vista aferrissadament diferents. El iarl Haraldr va romandre als seus dominis a les Òrcades on era estimat de la majoria de persones. En aquell temps, el iarl Maddaðr, son pare, havia mort i la Margrét, sa mare, s'havia mudat a les Òrcades. Era una dona bella i molt independent i enèrgica. En aquella època va morir en David, el rei d'Escòcia. El seu fill Melkólmr el substituí en el tron. Era un infant quan va prendre possessió de la corona

2. (kvenskass, ráðrík og hávaðasöm kona) dona manaire i rondinare (dona molt autoritària o despòtica, arrogant i rondinaire)

-svarri <m. -svarra, -svarrar>:

lani m (qualsevol ocell del gènere Lani)

♦ → geigsvarri “trenca f”

♦ → grásvarri “botxí m, escanyabruixots m, tuït m”

♦ → trjávarri “capsigrany m, capser m”

♦ → þyrnisvarri “capsigrany roig, escorxador m”

svarra·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] lànids m.pl

svar·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:

de resposta lacònica, que respon lacònicament

svarta·álfur <m. -álfs, -álfar>:

variant de → svartálfur ‘alb negre’

svarta·brauð <n. -brauðs, no comptable>:

<CULIN> svartabrauð m, galeta o bescuit de mar, destinat a l'aliment dels mariners

svarta·gall <n. -galls, no comptable>:

<HIST MED> malenconia f, bilis negra, <LIT>  atra bilis

◊ svartagall var ein af fjórum vessum mannslíkamans í læknavísindum miðalda: la malenconia o bilis negra era un dels quatre humors del cos humà en la medicina de l'Edat Mitjana

svartagalls·raus <n. -rauss, -raus>:

queixes pessimistes (queixes o xerrameca constants de pessimista, de persona que sempre ho veu tot negre)

Svarta·haf <n. -hafs, no comptable>:

[la] Mar Negra

svarta·hríð <f. svarta·hríðar, svarta·hríðar (o: svarta·hríðir)>:

torb acompanyat de nevada molt espessa

◊ en er þeir voru í svefn komnir um nóttina, vöknuðu þeir við það, að kominn var stormur með svartahríð. Svo mikil grimmd fylgdi veðri þessu, að allt sýldi, bæði úti og inni. Um morguninn, er þeir voru klæddir, gengu þeir út og til sjávar. Sáu þeir þá, að á burtu var allur veiðifangi, svo að hvergi sá staði. Þóttust þeir nú ekki vel staddir, en ekki gaf á burtu. Gengu þeir nú heim til skála og voru þar um daginn: però aquella nit, quan ja s'eren adormits, foren desperts pel brogit d'una tempesta que havia esclatat acompanyada d'una rufaga que no deixava veure res. Aquest temporal va anar acompanyat d'una cruesa tal que tot es va congelar, tant dins com fora de l'skáli. Al matí, quan ja foren vestits, varen sortir a fora i anaren fins a la mar. Llavors veieren que totes les captures de peix que havien fet havien desaparegut de tal manera que enlloc no se'n veia ni traça. Llavors consideraren que no es trobaven a un bon indret, però no tenien vent per marxar-ne, així que se'n tornaren a l'skáli i hi romangueren tot lo dia

svarta·logn <n. -logns, no comptable>:

calma absoluta de vent, bonança absoluta

svarta·markaður <m. -markaðs (o: -markaðar), -markaðir>:

mercat negre

♦ kaupa ~ selja e-ð á svartamarkaðinum (o: svartamarkaðnum): comprar ~ vendre una cosa al mercat negre

svarta·messa <f. svarta·messu, svarta·messur. Gen. pl.: svarta·messa>:

missa negra

svarta·myrkur <n. svarta·myrkurs, no comptable>:

fosca negra, obscuritat completa

◊ Móse lyfti hendi sinni til himins. Þá varð svartamyrkur (ˌħɔʃɛχ־ʔăφēˈlāh ~ חֹשֶׁךְ-אֲפֵלָה:   wa-ʝəˈhī   ˌħɔʃɛχ־ʔăφēˈlāh   bə-χāl-ˈʔɛrɛt͡s   mit͡sˈraʝim   ʃəˈlɔʃɛθ   ʝāˈmīm,   וַיְהִי חֹשֶׁךְ-אֲפֵלָה בְּכָל-אֶרֶץ מִצְרַיִם, שְׁלֹשֶׁת יָמִים) um allt Egyptaland í þrjá daga: en Moïsès va aixecar les seves mans al cel i hi hagué una densa foscor per tot el país de l'Egipte durant tres dies

◊ land svartamyrkurs (ʕēi̯ˈφāh ~ עֵיפָה:   ˈʔɛrɛt͡s   ʕēi̯ˈφāθāh,   אֶרֶץ עֵפָתָה) og sorta (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   kəˈmō   ˈʔɔφɛl,   כְּמוֹ אֹפֶל). Niðdimma (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   t͡salˈmāwɛθ   wə-ˈlɔʔ   səδāˈrīm,   צַלְמָוֶת, וְלֹא סְדָרִים) ríkir þar og óreiða, þar er birtan sjálf sem svartnætti (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   wa-tˈtɔφaʕ   kəmō־ˈʔɔφɛl,   וַתֹּפַע כְּמוֹ-אֹפֶל): país de fosca negra i de negror. Hi regna una obscuritat total i el desordre. Allà la mateixa claror del dia hi és com negra nit

♦ það er komið svartamyrkur: ja fa fosca negra

svarta·raf <n. -rafs, no comptable>:

atzabeja f, gaieta f (→ agatsteinn; → aggarsteinn; → kópal)

svarta·spraka <f. -spröku, -sprökur. Gen. pl.: -spraka>:

halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

<†>  svarta·svipur <m. -svips, -svipir>:

[posat m de] dol m

◊ Páll biskup hafði látið til taka að gjöra tabúlu fyrir altari áður hann skildi við og ætlaði þar til mikið fé, bæði gull og silfur, og Margrét [hin haga] gróf og tönn til ágæta vel, og er þess von að það mundi hin mesta gersemi verða af fyrirhyggju hans, en þau Þorsteinn skrínissmiður og Margrét [hin haga] semdi síðan af hagleik sínum. Varð það mikill svartasvipur af hans fráfalli að þá urðu slíkir hlutir fyrst staðar að nema í bráð fyrir annarrar fjölskyldu sakir. Þorsteinn var ráðinn til tabúlusmíðar — Antequam decessit Paulus episcopus, tabulae, qua ornare uoluit templi altare, fabricandae, eo curante, manus admouerant artifices, cui rei magnam auri et argenti uim destinauerat. Huic altari Margareta [artificiosa] dentem affabre sculpsit; adeo ut sperandum esset, curante episcopo rem euasuram pretiosissimam, quam Thorsteinn Scrinii artifex, et Margareta [artificiosa], quâ erant dexteritate, adornassent, in sua arte excellentes ambo. Verum episcopi decessu omnia lugubrem faciem induerunt, ut huiusmodi res primum necessario cessarent, aliorum negotiorum causâ. Thorsteini tabula fabricanda erat commissa: el bisbe Pau, abans de deixar-nos, havia deixat encomanada la fàbrica d'un retaule per a l'altar major [de la seu d'Skálholt], per a la realització del qual havia destinat una gran quantitat de cabal, tant en or com en argent. La Margrét [la destra] també ja havia entallat [plaques d']ivori [de morsa] de la manera més exquisida per a aquest retaule, i hauria estat d'esperar que aquesta obra hagués estat la més gran obra mestra si en Þorsteinn l'escrinyer i la Margrét l'haguessin feta posteriorment (és a dir, després del traspàs del bisbe) [ensems] amb llur [comuna] habilitat, d'acord amb les previsions del bisbe. El seu traspàs va ésser un cop molt fort, de manera que, primer de tot, les coses d'aquesta mena s'hagueren d'aturar provisòriament per causa d'altres coses més peremptòries. En Þorsteinn havia estat contractat perquè fes el retaule (vocabulari: #1. grafa til [e-s]: Cf. Baetke 19874, pàg. 207: <...> 3. eingraben, -ritzen, gravieren <...>; entenc la frase en el sentit que l'artista Margrét, en el moment del traspàs del bisbe Pau, ja havia començat la feina d'entallar l'ivori de morsa per al retaule; #2. tönn: aquí versemblantment fílstönn, rostungstönn ‘ivori de morsa’; entenc, doncs, el mot tönn com a material i no pas com a ullal concret de morsa; el traductor de l'obra al llatí, tanmateix, una mica més amunt, pàg. 231, identifica aquesta dent amb una dent de narval: Thoreri Archiepiscopo pedum misit ex dente (ceti unicornis) affabrê adeo factum, ut ei artificio par nemo in Islandia uidisset; el cetus unicornis és el narval. Si seguim aquesta interpretació, hauríem de traduir la Margrét ja havia entallat una dent de narval; #3. ágæta: adverbi de mode que determina vel; #4. fyrirhyggja: El traductor llatí del 1778 interpreta aquest sintagma com a curante episcopo; jo l'interpreto de manera lleugerament diferent: segons les previsions del bisbe, d'acord amb les previsions del bisbe, així com el bisbe hauria previst que fos; #5. en: Aquí conjunció condicional = er, ef; #6. semdi: 3ª pers. del pl. del pret. de subjuntiu del verb semja; es tracta d'una forma arcaica per la moderna semdu; #7. at þá: Hauria d'ésser una conjunció causal (per tal com, puix que). El traductor llatí, emperò, l'interpreta com a consecutiva (ut, de manera que, de tal manera que); #8. slíkir hlutir ~ huiusmodi res: Coses d'aquest tipus; #9. nema staðar: Cf. Baetke 19874, pàg. 442: <...> nema stað, nema staðar stehenbleiben, haltmachen, innehalten <...> unp.: nemr staðar es kommt zum Stillstand, hört auf; #10. fyrst: Cf. Baetke 19874, pàgs. 175-176: <...> vorerst, zunächst; #11. í bráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: <...> í bráð im Augenblick, sogleich, bald <...>, per tant, ‘momentàniament, de moment, transitòriament’; el traductor llatí interpreta la locució adverbial no pas com a referència a una eventual o possible realització del retaule més endavant -com ho faig jo a partir del significat habitual de la locució-, sinó que l'interpreta com a adverbi modal: necessario ‘forçosament, necessàriament’; #12. fjölskylda: Fals amic del mot modern homògraf. Cf. Baetke 19874, pàg. 143: <...> (meist pl.) dringende Geschäfte, Obliegenheiten, starke Verpflichtungen <...> ; )

svarta·þoka <f. -þoku, no comptable>:

boira [molt] espessa

◊ og ég fékk því klæðnað úr skýjum og reifaði það svartaþoku (ʕăˈrāφɛl ~ עֲרָפֶל:   bə-ɕūˈm-ī   ʕāˈnān   lə-βuˈʃ-ō   wa-ʕărāˈφɛl   ħăθullāˈθ-ō,   בְּשׂוּמִי עָנָן לְבֻשׁוֹ; וַעֲרָפֶל, חֲתֻלָּתוֹ): i el vaig vestir amb núvols i el vaig embolcallar amb una boira espessa

♦ svartaþoka er yfir borginni: una espessa boira cobreix la ciutat

svarta·þykkni <n. -þykknis, no comptable>:

foscor negra i densa

◊ og hver byrgði hafið inni með hurðum, þá er það braust fram, gekk út af móðurkviði, þá er ég fékk því skýin að klæðnaði og svartaþykknið (ʕărāˈφɛl ~ עֲרָפֶל:   bə-ɕūˈm-ī   ʕāˈnān   lə-βuˈʃ-ō   wa-ʕărāˈφɛl   ħăθullāˈθ-ō,   בְּשׂוּמִי עָנָן לְבֻשׁוֹ; וַעֲרָפֶל, חֲתֻלָּתוֹ) að reifum?: i qui va tancar la mar amb portes quan es va llançar cap endavant tot sortint de mare? quan jo li vaig donar els núvols per vestit i una fosca negra i densa per bolquers?

svart·álft <f. -álftar, -álftir>:

cigne negre (ocell Cygnus atratus) (→ svartsvanur)

svart·álfur <m. -álfs, -álfar>:

<MITOL> alb negre, alb m de la negror

◊ hví er gull kallat haddr Sifjar? En þat bar til þess at Loki Laufeyjarson hafði þat gert til lævísi at klippa allt hár af Sif. En er Þórr varð þess varr, tók hann Loka ok mundi lemja hvert bein í honum, áðr hann svarði þess, at hann skal fá af svartálfum, at þeir skulu gera af gulli Sifju hadd þann, er svá skal vaxa sem annat hár: per què a l'or li diuen cabells de la Sif? Una vegada es va esdevenir que en Loki Laufeyjarson li va tallar tots els cabells a la Sif per dolenteria. Quan en Þórr, el seu marit, se'n va adonar, va agraponar en Loki amb la intenció de fer farina de cadascun dels seus ossos fins que no li jurés que faria que els albs negres fessin una cabellera d'or a la Sif que cresqués al seu cap com els altres cabells

◊ ok er hann hefir þetta gert, heyrir hann brak í skóginn; þetta er honum nær ok nær. Hann stendr upp ok tekr vápn sín ok býr sik sem til bardaga ok er hann er búinn, sér hann hvar fram kømr maðr, ef mann skal kalla ok ríðr einum úlfalda. Sá var bæði hárr ok digr, hǫfuðit þvílíkt sem hraunklettr, augun hvít sem hégeitlar, þarf þar ekki sǫgu úr at gera, at enga þóttiz hann leiðiligri skepnu hafa sét. Hann hafði kylfu sér í hendi ok fleina tvá, gengr nú á mót honum ok heilsar honum, enn er hann sá manninn, lá honum við œrslum ok mælti: "því þórðir þinn pútusonn at drepa minn son? Í dag skal ek þér þat greypiliga hefna. Ek heiti Tarsus ok er kóngr yfir ǫllum svartálfum": i quan ho hagué fet, va sentir un soroll fort en direcció al bosc que se li anava acostant més i més. Es va posar dret i va agafar les seves armes i es va preparar per a la lluita i quan ja estigué preparat, va veure que [del bosc] en sortia un home, si és que se li podia dir home, el qual cavalcava un camell. Era tan alt com cepat, tenia el cap igual que una roca de lava freda i els ulls blancs com bocins de quars, no cal continuar parlant-ne però que ningú no cregui que hagués vist mai criatura tan horrible. Portava una clava a la mà i dues atzagaies i anà al seu encontre i el va saludar, però quan va veure l'home, es va posar fet una fera i digué: "per què has gosat, fill de puta, matar mon fill? Avui venjaré horriblement en tu la seva mort. Em dic Tarsus i sóc el rei dels albs negres

◊ ...þar til sem at kveldi eins dags kømr hann fram at einu rjóðri <...> hann sér hvar maður var lítill ok ljótr. Hann var svartr sem kol, hǫfuðmikill ok barraxlaðr, rangnefjaðr ok rifinn kjaptrinn út til eyrna. Hann sér at hann á við eina litla mey ok leitar til samfarar við hana, enn hon var því nær á vǫxt ok fimm vetra gǫmul bǫrn. Hon verr sik sem kostr er á. Hann ríðr at honum ok leggr spjótinu í milli herða honum, svá gekk út um brjóstit, fleygir honum aptr yfir bak sér, enn hann fór þegar niðr í jǫrðina þar sem hann var kominn. Hon stendr þá upp ok gengr til hans, heilsar honum ok mælti: "Mikla sœmd ok kurteisi gerðir þú mér; hefði svartálfs son sjá svívirt mik ef þú með þínum drengskap hefðir eigi hjálpat mér. Er ek fullkomin at aldri, ok heiti ek Sakra en faðir minn Atokurs. Hann er dvergr ok býr í steini þeim er þú sér hér standa, ok er hann ekki heima, veit ek hann kømr brátt heim, ætlaða ek at sœkja mér vatn í skjólum þessum, skal ek láta fǫður minn launa þér": ...fins que un dia, quan ja era de vespre, va arribar a una clariana <...> hi véu un home petit i lleig; era negre com el carbó, tenia un caparrot, les espatlles altes, el nas tort i la seva bocota es badava d'orella a orella. Va veure que tenia amb ell una noieta i que intentava forçar-la; la noia era tan alta d'estatura com ho solen ésser els infants de cinc anys. Ella es defensava com podia. Ell va cavalcar cap a aquell home i li va clavar la llança entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel pit. El va voleiar cap enrere per sobre de la seva esquena, però ell s'enfonsà de seguida dins la terra [tan bon punt tocà en terra], d'on havia sortit. Ella es va posar dreta, va caminar fins a ell, el va saludar dient-li: "m'has fet gran honor i cortesania. Aquest fill d'un alb negre m'hauria deshonrat si tu, amb la teva estrenuïtat, no m'haguessis ajudat. Sàpigues que ja he acabat de créixer i que em dic Sakra i mon pare, Atokurs. És un nan i viu en aqueixa penya que veus aquí davant, encara que ara no és a casa; com que sé que tornarà aviat, he volgut anar a cercar una mica d'aigua amb aquests poals [i ha estat llavors que m'ha sorprès l'alb negre]. Faré que mon pare et recompensi pel que has fet per mi"

svart·bakur <m. -baks, -bakar>:

gavinot m (ocell Larus marinus)

svart·blár, -blá, -blátt <adj.>:

de color blau jacint, blau -ava com els jacints (blau fosc)

◊ og með þessum hætti sá ég hestana í sýninni og þá sem á þeim sátu: Þeir höfðu eldrauðar, svartbláar (ὑακίνθινος -ίνη -ίνθινον:   ἔχοντας θώρακας πυρίνους καὶ ὑακινθίνους καὶ θειώδεις) og brennisteinsgular brynjur, og höfuð hestanna voru eins og höfuð ljóna. Af munnum þeirra gekk út eldur, reykur og brennisteinn: i, en la meva visió, vaig veure d'aquesta manera els cavalls i els qui els muntaven: aquests duien posades cuirasses de color vermell de foc, blau fosc de jacint i groc de sofre, i els caps dels cavalls eren com a caps de lleons, i de llurs boques en sortia foc, fum i sofre (l'adjectiu ὑακίνθινος -ίνη -ίνθινον és traduït com a hrafnblá a l'Odissea VI, 231 i hrafnbláir a l'Odissea XXIII, 158)

◊ hún setti fyrst fram fyrir þá fagurt borð, slétt skafið (ἐΰξοον), með svartbláum fótum (ἡ κυανόπεζα -έζης:   κυανόπεζαν), setti þar á körfu (κάνεον) af eiri, lét þar í hnapplauk (κρόμυον) til viðbits (ὄψον) með drykknum (ποτῷ), og bleikt hunang, og þar með heilög byggkorn möluð. Þar hjá setti hún mjög fagurt drykkjarker (δέπας), er hinn gamli maður hafði heiman frá sér; það var neglt gylltum nöglum; þar voru á fjögur eyru (οὔατα), og á hverju eyra beggja vegna tvær gylltar dúfur, sem voru að tína (νεμέθοντο); undir því voru tveir fætur: [la noia] parà, de primer, davant ells una bella taula, llisament polida, amb els petges [esmaltats] d'un color blau fosc, i damunt hi va deixar un cistellet d'aram, dins el qual hi va posar ceba perquè fes de companatge (perquè acompanyés) la beguda, i mel d'un groc pàl·:lid, i amb aquestes coses també sagrats grans mòlts d'ordi (o sigui, farina d'ordi sagrat). Al costat, hi va posar una copa molt bella que el vell s'havia emportat del seu palau. Estava clavada amb claus d'or. Tenia quatre anses, i, a banda i banda de cada ansa hi havia dos coloms d'or espicassant. Sota aquesta copa, aguantant-la, hi havia dos petges (l'original fa: ἥ σφωϊν πρῶτον μὲν ἐπιπροΐηλε τράπεζαν ǁ καλὴν, κυανόπεζαν, ἐΰξοον· αὐτὰρ ἐπ᾽ αὐτῆς ǁ χάλκειον κάνεον· ἐπὶ δὲ κρόμυον ποτῷ ὄψον, ǁ ἠδὲ μέλι χλωρόν, παρὰ δ᾽ ἀλφίτου ἱεροῦ ἀκτήν· ǁ πὰρ δὲ δέπας περικαλλές, ὃ οἴκοθεν ἦγ᾽ ὁ γεραιός, ǁ χρυσείοις ἥλοισι πεπαρμένον· οὔατα δ᾽ αὐτοῦ ǁ τέσσαρ᾽ ἔσαν, δοιαὶ δὲ πελειάδες ἀμφὶς ἕκαστον ǁ χρύσειαι νεμέθοντο· δύω δ᾽ ὑπὸ πυθμένες ἦσαν)

svart·blesóttur, -blesótt, -blesótt <adj.>:

negre -a amb una clapa blanca [al front] (cavall, gos, ovella, vaca)

◊ svo er sagt að Gissur reið svartblesóttum hesti þá er þeir riðu upp eftir Eyjafirði. Hann var vopnaður vel. Í blárri kápu var hann og kálfskinnsskúar loðnir á fótum því að frost mikið var og kuldi (SS II, cap. 416, pàg. 648): segons conten, en Gissur anava muntat en un cavall negre amb una clapa blanca al front mentre remuntaven el fiord d'Eyjafjörður. Anava ben armat. Duia un capot blau i anava calçat amb sabates de cuiro de vedell folrades de loden perquè hi havia molt de gebre i feia molt de fred

svart·bók <f. -bókar, -bækur>:

<FIG> llibre negre

svart·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:

de celles negres, que tés les celles negres

◊ Þórgunna var mikil kona vexti, bæði digur og há og holdug mjög, svartbrún og mjóeyg, jörp á hár og hærð mjög, háttagóð hversdaglega og kom til kirkju hvern dag áður hún færi til verks síns en eigi var hún glöð eða margmálug hversdaglega. Það var áhugi manna að Þórgunna mundi sótt hafa hinn sétta tug og var hún þó kona hin ernasta: la Þórgunna era una dona de gran estatura, alta i corpulenta i de carn molt abundant (molt carnuda). Tenia les celles negres i els ulls estrets (és a dir, situats molt aprop l'un de l'altre). Tenia els cabells de color castany i molt abundosos. El seu comportament solia ésser intatxable i cada dia anava a missa abans de posar-se a la feina, però, en general, no solia ésser especialment afable o xerradora. Era opinió de la gent que la Þórgunna ja devia haver fet els seixanta anys, però tot i així, continuava essent una dona extraordinàriament eficient en el que feia

svart·brýndur, -brýnd, -brýnt <adj.>:

de celles negres, que tés les celles negres

svart·bukki <m. -bukka, -bukkar>:

antílop negre (mamífer Antilope cervicapra)

svart·bukkur <m. -bukks, -bukkar>:

1. banyarriquer m de l'avet roig (insecte Monochamus sutor)

2. antílop negre (mamífer Antilope cervicapra) (→ svartbukki)

svartburkna·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] aspleniàcies f.pl

svart·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falzia roja (planta Asplenium trichomanes)

svart·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

d'ulls negres, que té els ulls negres

svart·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:

d'ulls negres, que tés els ulls negres

Svart·fellingur <m. -fellings, -fellingar>:

montenegrí m, montenegrina f

svart·fellskur, -fellsk, -fellskt <adj.>:

montenegrí -ina

Svartfjalla·land <n. -lands, no comptable>:

Montenegro m

svart·flekkóttur, -flekkótt, -flekkótt <adj.>:

blanc -a amb clapes negres (gos, ovella, vaca)

svart·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

àlcid m, qualsevol ocell de la família dels àlcids com ara l'alca, i, de manera especial, el somorgollaire

svartfugla·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] àlcids m.pl

svart·fura <f. -furu, -furur. Gen. pl.: -fura>:

pinassa f d'Àustria (arbre Pinus nigra subsp. nigra var. nigra)

svart·gljáandi, -gljáandi, -gljáandi <adj.>:

d'un negre lluent (o: brillant)

svart·góma <f. -gómu, -gómur. Gen. pl.: -góma>:

serrà m imperial, penegal m (peix Helicolenus dactylopterus)

svart·hol <n. -hols, -hol>:

1. (fangelsi) calabós m (masmorra)

♦ henni var fleygt í svarthol: la llançaren a les masmorres

◊ með krókum var hann settur í búr (sūˈɣar ~ סוּגַר:   wa-i̯ʝittəˈnu-hū   βa-ssūˈɣar   ba-ħaˈħīm,   וַיִּתְּנֻהוּ בַסּוּגַר בַּחַחִים) og færður til konungsins í Babýlon. Honum var fleygt í svarthol (mət͡sūˈδāh ~ מְצוּדָה:   ʝəβiˈʔu-hū   ba-mmət͡sɔˈδōθ,   יְבִאֻהוּ, בַּמְּצֹדוֹת) svo að öskur hans heyrðist ekki framar á fjöllum Ísraels: amb ganxos el ficaren dins una gàbia i el dugueren al rei de Babilònia. El llançaren a les masmorres per no sentir-ne més els seus rugits (ljónsöskur) sobre les muntanyes d'Israel

♦ setja e-n í svartholið: ficar algú a la garjola

2. <ASTRON> forat negre

svart·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur. Gen. pl.: -hreðka o: -hreðkna>:

rave negre (planta Raphanus sativus var. niger)

svart·hveðnir <m. -hveðnis, -hveðnar>:

pàmpol negre, trotllo negre (peix Centrolophus niger)

svart·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:

[en] blanc i negre

♦ myndin er svarthvít: <CINEM> la pel·lícula és en blanc i negre

♦ svarthvít filma: <FOTOG> : un rodet de pel·lícula fotogràfica en blanc i negre

♦ svarthvít ljósmynd: una fotografia en blanc i negre

♦ svarthvít ljósmyndun: <FOTOG> fotografia en blanc i negre

♦ svarthvítar myndir af honum með fallegum konum: <FOTOG> fotos en blanc i negre d’ell amb dones maques

♦ svarthvítt sjónvarp: televisor m en blanc i negre

svart·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

francolí m (ocell Francolinus francolinus)

svart·hærður, -hærð, -hært <adj.>:

de cabells negres, que té els cabells negres

♦ vera svarthærður: tenir els cabells negres

svarthöfða·máfur <m. -máfs, -máfar>:

gavina de cap negre, gavina capnegra (ocell Larus melanocephalus)

svarti·dauði <m. svarta·dauða, no comptable>:

1. <HIST> pesta negra

2. (brennivín) pesta negra (designació familiar d'una beguda alcohòlica islandesa feta a base de patata i assaonada amb llavor de comí)

svarti·galdur <m. svarta·galdurs, no comptable>:

màgia negra

Svarti·skógur <m. Svarta·skógar, no comptable>:

la Selva Negra (regió del sud-oest d'Alemanya)

svart·jarpur, -jörp, -jarpt <adj.>:

de color marró fosc

svart·kál <n. -káls, no comptable>:

bròquil negre (planta Brassica oleracea var. italica)

svart·keppur <m. -kepps, -keppir>:

tòfona negra (bolet Tuber melanosporum) (svört → tröffla; svartur → jarðsveppur; → kúlusveppur)

svart·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:

vestit -ida de negre

svart·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:

cornella f, cucala f (Val., Bal.) (ocell Corvus corone)

svart·krít <f. -krítar, no comptable>:

alcofoll m

svart·kummin <n. -kummins, -kummin>:

pebreta f (planta Nigella sativa)

svartkýla·veiki <f. -veiki, no comptable>:

<MED> carboncle m (malaltia)

svart·kýli <n. -kýlis, -kýli>:

<MED> pústula maligna, carboncle m

svart·kýtlingur <m. -kýtlings, -kýtlingar>:

cabot m de fang, ruc m de roca (peix Gobius niger)

svart·leggja <f. -leggju, -leggjur. Gen. pl.: -leggja>:

<HIST> svartleggja f, atxa o destral de combat amb el mànec de color negre

◊ en er þeir voru mettir, gengu þeir til Ögmundar bónda. Hann var þá klæddur og þótti þeim nokkuð undarlega því að hann var í brynju og pansara um utan, stálhúfa á höfði og öll ryðug. Öxi hafði hann í hendi, Svartleggju, þá er hann gekk oftlega með, buklara í annarri hendi. Hann var manna mestur og sterkastur, vel á sig kominn, rauðhár, þykkur í andliti, digurnefjaður og bjúgt nokkuð svo nefið, fámæltur hversdagslega. Þar var þá hjá honum Jón karl sonur hans. Hann var og vopnaður og í hringabrynju. Þar var og Þórarinn Snorrason úr Ásum, Egill skyrhnakkur, Snorri sveimur, Árni gullskeggur, Brandur Guðmundarson. Þessir voru vopnaðir allir (SS II, cap. 367, pàg. 561): i quan estigueren plens, anaren a veure el bóndi Ögmundur, i el trobaren vestit i ells ho trobaren molt sorprenent ja que duia posada una cuirassa i per damunt un perpunt i al cap una capellina tota rovellada. A una mà hi tenia una destral, [coneguda amb el nom de] Svartleggja, que portava sovint, i a l'altra mà, un broquer. Era un home altíssim i fortíssim, en plena forma física, de cabells roigs i cara gruixuda, amb el nas gros i una mica ganxut i home habitualment de poques paraules. Al seu costat hi havia en Jón karl, son fill. Aquest també estava armat i en cota de malla. També hi havia en Þórarinn Snorrason d'Ásar, l'Egill skyrhnakkur, l'Snorri sveimur, l'Árni Barba-d'or i en Brandur Guðmundarson. Tots ells també estaven armats

◊ "Nú fer vel að," segir Egill, "því betur þykir mér er þú lastar mig meir og þú finnur fleiri sönnur á því og af því að mér var það sagt að þér höfðuð það fyrir ölteiti að þér tókuð yður jafnaðarmenn og tókstu mig til jafnaðarmanns þér. Nú er það víst," segir hann, "að þú hefir nokkur stórklæki með þér þau er eigi vita aðrir menn og mun þér kunnigast um þinn hag. En þó er það ólíkt með okkur, hvortveggi heitir öðrum liði og veiti eg það er eg má og spara eg ekki af en þú rennur þegar svartleggjur koma á loft. Það er og satt að eg á jafnan óhægt í búi og spara eg við engan mann mat en þú ert matsínkur. Og er það til marks að þú átt bolla þann er Matsæll heitir og kemur engi sá til garðs að viti hvað í er nema þú einn. Nú samir mér að hjón mín hafi þá hart er eigi er til en þeim samir verr að svelta hjón sín er ekki skortir og hygg þú að hver sá er": l’Egill li va replicar: “Ara va bé la cosa. I quan major és el menyspreu amb què parles de mi, em sembla millor que millor que trobis proves verídiques [amb què corroborar els teus menyspreus] perquè em contaren qe vosaltres, un dia que havíeu begut massa i estàveu alegres, us vau engrescar a trobar-vos homes que fossin iguals a vosaltres i que tu em vas triar a mi com a home en tot igual a tu. Doncs bé, està clar”, va prosseguir, “que, pel que fa a tu, tu amagues algunes grans i vergonyants infàmies que els altres desconeixen però que coneixes de la millor manera. Diguis el que diguis, una de les diferències que hi ha entre nosaltres dos és que si un de nosaltres dos li promet ajut a un altre, jo l'hi dono de la manera que millor puc fent tot el que estigui a les meves mans, mentre que tu surts corrents quan les svartleggjur tot just s'enlairen. [I encara n'hi ha una altra:] També és ver que no deixo de tenir problemes amb el mas, però a ningú li planyo el menjar, mentre que tu sí que ho fas amb els teus. I és una prova del que dic el fet que tinguis un bol que es diu Bon profit! i no hi ha ningú que hagi fet cap al teu mas com a hoste que sàpiga què hi ha dedins, llevat únicament de tu. Ningú no em pot retreure res si les persones que viuen al meu mas [ocasionalment] pateixen escassetats erquè no hi ha res [per menjar], però a aquells a qui no els manca res, els escau de la pitjor manera que matin de gana els seus homes. I ara, rumia de qui estic parlant”

svart·leitur, -leit, -leitt <adj.>:

amb la pell de la cara de color negrenc

◊ takið ekki til þess, að ég er svartleit (μελανόομαι ~ μεμελανωμένος -ένη -ένον:   μὴ βλέψητέ με, ὅτι ἐγώ εἰμι μεμελανωμένη, ὅτι παρέβλεψέν με ὁ ἥλιος ǁ ʃəħarˈħɔrɛθ ~ שְׁחַרְחֹרֶת:   ʃɛ-ʔăˈnī   ʃəħarˈħɔrɛθ,   שֶׁאֲנִי שְׁחַרְחֹרֶת), því að sólin hefir brennt mig. Synir móður minnar reiddust mér, þeir settu mig til að gæta víngarða - míns eigin víngarðs hefi ég eigi gætt: no prengueu esment de la morenor de la meva pell, car el sol m'ha cremat. Els fills de ma mare s'aïraren contra mi, em posaren a guardar les vinyes. La meva pròpia vinya, no l'he pas guardada

◊ en er hann hafði eigi lengi legið, sá hann, hvar kona gekk, ef svo skyldi kalla. Hún var eigi hærri en sjö vetra gamlar stúlkur, en svo digur, að Grímur hugði, að hann mundi eigi geta feðmt um hana. Hún var langleit og harðleit, bjúgnefjuð og baröxluð, svartleit og svipilkinnuð, fúlleit og framsnoðin. Svört var hún bæði á hár og á hörund. Hún var í skörpum skinnstakki. Hann tók eigi lengra en á þjóhnappa henni á bakið. Harðla ókyssileg þótti honum hún vera, því að hordingullinn hékk ofan fyrir hvoftana á henni: però quan encara no feia gaire que estava ajagut allà va veure una dona acostant-s'hi, si hom la pot anomenar així: no era pas més alta que les noies de set anys, però tan grassa que en Grímur va pensar que no podria envoltar-la amb els seus braços. Tenia la cara llarga i l'expressió dura, el nas ganxut, les espatlles altes i prominents, la cara negrenca, les galtes caigudes (?), d'aspecte nauseabund i el front molt entrat. Tenia els cabells i la pell negres. Duia posada un skinnstakkur de cuir sec i arrugat. Per l'esquena no li arribava més enllà de les anques. Va considerar que el seu aspecte la feia poc besable ja que del nas li penjava un regalim de moc fins davant la gola (vocabulari: #1. svartleitur: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, pàg. 623, interpreta aquest mot com a von dunkler Gesichtsfarbe; al seu entendre, doncs, el mot no pot fer referència a la presència de brutor o mascara; #2. svipilkinnaður: En Baetke 19874, pàgs. 628-629, no dóna entrada a aquest hàpax legòmenon; a la pàg. 628, sí que dóna entrada a svip-illr adj. von häßlichem Aussehen; )

svart·list <f. -listar, no comptable>:

arts gràfiques  (→ grafík)

svart·málaður, -máluð, -málað <adj.>:

pintat -ada de negre

svartmunka·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:

monestir benedictí

svartmunka·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:

1. <RELIG> orde benedictí

2. (svartmunkaklaustur) monestir benedictí (cenobi)

◊ svá sagði einn ágjætr biskup, at ábóti nǫkkur yfir svartmunkalifnað stýrði fagrliga sinni reglu: un excel·lent bisbe va contar que un abat d'un monestir benedictí governava bé la seva comunitat de monjos

svart·munkur <m. -munks, -munkar>:

1. (benediktsmunkur) monjo benedictí (monjo de l'orde de sant Benet)

2. (dóminíkani) [monjo] dominicà m (monjo de l'orde de sant Domènec)

svart·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar. No comptable com a condiment>:

mostassa negra (planta Brassica nigra i condiment que s'obté de les seves llavors)

svart·nætti <n. -nættis, -nætti>:

negra nit

◊ á ég ekki fáa ævidaga ólifaða? Farðu frá mér svo að ég megi gleðjast örlítið áður en ég fer og kem aldrei aftur, fer í land myrkurs (ˈħɔʃɛχ ~ חֹשֶׁךְ:   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   ˈħɔʃɛχ,   אֶל-אֶרֶץ חֹשֶׁךְ) og niðdimmu (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   wə-t͡salˈmāwēθ,   וְצַלְמָוֶת), land svartamyrkurs (ʕēi̯ˈφāh ~ עֵיפָה:   ˈʔɛrɛt͡s   ʕēi̯ˈφāθāh,   אֶרֶץ עֵפָתָה) og sorta (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   kəˈmō   ˈʔɔφɛl,   כְּמוֹ אֹפֶל). Niðdimma (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   t͡salˈmāwɛθ   wə-ˈlɔʔ   səδāˈrīm,   צַלְמָוֶת, וְלֹא סְדָרִים) ríkir þar og óreiða, þar er birtan sjálf sem svartnætti (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   wa-tˈtɔφaʕ   kəmō־ˈʔɔφɛl,   וַתֹּפַע כְּמוֹ-אֹפֶל): que per ventura no són pocs els dies de la meva vida que encara tinc per viure? Allunya't de mi a fi que pugui alegrar-me una mica abans d'anar-me'n per ja no tornar mai més, d'anar-me'n al país de la fosca i les tenebres absolutes, el país de fosca negra i de negror. Hi regna una obscuritat absoluta i el desordre. Allà la mateixa claror del dia hi és com negra nit

◊ þeir sem sátu í sorta (ˈħɔʃɛχ ~ חֹשֶׁךְ:   ˈħɔʃɛχ,   חֹשֶׁךְ) og svartnætti (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   ˌʝɔʃəˈβēi̯   ˈħɔʃɛχ   wə-t͡salˈmāwɛθ   ʔăsīˈrēi̯   ʕɔ̆ˈnī   ū-βarˈzɛl,   יֹשְׁבֵי, חֹשֶׁךְ וְצַלְמָוֶת; אֲסִירֵי עֳנִי וּבַרְזֶל) voru fangar í eymd og járnum: els qui vivien dins la foscor i una negra nit, eren captius de la misèria i les cadenes

◊ leiddi þá út úr sortanum (ˈħɔʃɛχ ~ חֹשֶׁךְ:   mē-ˈħɔʃɛχ,   מֵחֹשֶׁךְ) og svartnættinu (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   ʝōt͡sīˈʔēm   mē-ˈħɔʃɛχ   wə-t͡salˈmāwɛθ,   יוֹצִיאֵם, מֵחֹשֶׁךְ וְצַלְמָוֶת) og sleit sundur fjötra þeirra: els tragué de les tenebres i la negra nit i trencà llurs cadenes

♦ svartnætti sálarinnar: negra nit de l'ànima

svart·olía <f. -olíu, no comptable>:

fueloil m pesant

svart·refasmári <m. -refasmára, -refasmárar>:

melgó menut, fenerola menuda, fenc bord, melguelló m (planta Medicago lupulina)

svart·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:

rata negra, rata f de camp (mamífer Rattus rattus)

svart·rót <f. -rótar, -rætur>:

escurçonera f (designació genèrica de les plantes del gènere Scorzonera, i, de manera específica, la planta Scorzonera hispanica o → púkarót)

svart·skupla <f. -skuplu, -skuplur. Gen. pl.: -skuplna>:

barretet negre, orella f de gat negra (bolet Helvella lacunosa)

svart·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:

núvol negre, nuvolada negra

◊ þann lét ek hrút ǁ á hafströndu ǁ Seifi blótaðan, ǁ guði svartskýja (κελαινεφής -ές:   τὸν δ' ἐπὶ θινὶ ǁ Ζηνὶ κελαινεφέι Κρονίδῃ, ǀ ὃς πᾶσιν ἀνάσσει, ǁ ῥέξας μηρί’ ἔκαιον·), ǁ arfa Kronusar, ǁ honum er öllu ræðr, ǁ ok lærbita brenda ǁ blótstalla á: a la vorera de la mar vaig sacrificar aquest marrà a Zeus, el déu de les negres nuvolades, el qui tot ho governa, l'hereu del Cronos, i [li'n] vaig cremar les cuixes a l'altar (vocabulari: #1. láta hrút [verða] blótaðan: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: <...> (umschreibend mit verða + p.pf. od. nur mit p.pf.) láta e-n verða tekinn jmd. ergreifen lassen, jmd. ergreifen; )

◊ “þegar munda ek ǁ þat hafa gert, ǁ svo sem segir þú, ǁ jöfurr svartskýja (κελαινεφής -ές:   αἶψά κ’ ἐγὼν ἕρξαιμι, ǀ κελαινεφές, ὡς ἀγορεύεις· ǁ ἀλλὰ σὸν αἰεὶ θυμὸν ǀ ὀπίζομαι ἠδ’ ἀλεείνω), ǁ ef ek óttaðist eigi ǁ ávallt þína ǁ reiði, faðir, ǁ ok forðast vildi”: “Hauria fet immediatament el que dius, rei de la negra nuvolada, si no temés sempre la teva ira, pare, i volgués evitar-la”

◊ lét uxa ǁ einum slátra ǁ afli afrendr ǁ Alkínóus ǁ Seifi til fórnar, ǁ fylki svartskýja (κελαινεφής -ές:   τοῖσι δὲ βοῦν ἱέρευσ’ ǀ ἱερὸν μένος Ἀλκινόοιο ǁ Ζηνὶ κελαινεφέι Κρονίδῃ, ǀ ὃς πᾶσιν ἀνάσσει), ǁ syni Kronusar, ǁ siklingi alls: l’Alcínous, de força colossal, va abatre un bou en sacrifici a Zeus, el senyor de la negra nuvolada, el fill del Cronos, el sobirà de tot

svart·snigill <m. -snigils, -sniglar>:

llimac negre (gastròpode Arion ater)

svart·spæta <f. -spætu, -spætur. Gen. pl.: -spæta>:

pigot negre (ocell Dryocopus martius)

svart·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:

<HIST> camisanegra m, membre del partit feixista italià

svart·svanur <m. -svans, -svanar>:

cigne negre (ocell Cygnus atratus) (→ svartálft)

svart·sýni <f. -sýni, no comptable>:

pessimisme m

svartsýnis·maður <m. -manns, -menn>:

pessimista m & f

svart·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:

pessimista

♦ svartsýnar horfur: previsions (o: perspectives; o: pronòstics) pessimistes

♦ vera svartsýnn [á e-ð]: ésser pessimista [pel que fa a una cosa], veure-ho tot negre [pel que fa a una cosa]

♦ ég er svartsýnn á framtíðina: sóc pessimista pel que fa al futur

svart·uggi <m. -ugga, -uggar>:

tauró m de puntes negres (peix Carcharhinus limbatus)

svartur, svört, svart <adj.>:

<GEN & FIG> negre -a

◊ ég ætla í dag að ganga inn í hjörð þína og skilja úr henni hverja flekkótta og spreklótta kind, alla svarta (ħūm ~ חוּם:   wə-χāl־ɕɛh־ˈħūm   ba-kkəɕāˈβīm,   וְכָל-שֶׂה-חוּם בַּכְּשָׂבִים) sauði og spreklóttar og flekkóttar geitur. Þetta skulu vera laun mín: avui tinc la intenció de passar per entremig del teu ramat i separar-ne cada be clapat i tacat, totes les ovelles negres i les cabres tacades i clapades. Aquest serà el meu salari

◊ þegar presturinn skoðar útbrotin og staðfestir að þau virðist hvorki liggja dýpra en hörundið umhverfis né að svart (ʃāˈħɔr ~ שָׁחֹר:   wə-ɕēˈʕār   ʃāˈħɔr   ʔēi̯n   b-ō,   וְשֵׂעָר שָׁחֹר, אֵין בּוֹ) hár sé sjáanlegt í þeim skal presturinn einangra þann í sjö daga sem útbrotin fékk: quan el sacerdot examinarà l'erupció cutània i constatrà que no apareix més enfonsada que la pell del voltant ni que s'hi veu pèl negre, el sacerdot isolarà set dies el qui hagi tingut l'erupció cutània

◊ ég er dökk (ʃāˈħɔr ~ שָׁחֹר:   ʃəħōˈrāh   ʔăˈnī   ˌwə-nāʔˈwāh   bəˈnōθ   ʝərūʃāˈlāim,   שְׁחוֹרָה אֲנִי וְנָאוָה, בְּנוֹת יְרוּשָׁלִָם) og yndisleg, Jerúsalemdætur; eins og tjöldin hjá Kedar, eins og tjalddúkarnir hjá Salma (שְׁלֹמֹה): sóc fosca i encisadora, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els cortinatges de Salmà (?) (la versió anterior encara fa: svört er ég, og þó yndisleg, þér Jerúsalemdætur, sem tjöld Kedars, sem tjalddúkar Salómons)

◊ og eigi skaltu sverja við höfuð þitt því að þú getur ekki gert eitt hár hvítt eða svart (μέλας, μέλαινα, μέλαν:   ὅτι οὐ δύνασαι μίαν τρίχα λευκὴν ποιῆσαι ἢ μέλαιναν): i no juris tampoc pel teu cap, perquè no pots fer que un sol cabell torni blanc o negre

◊ fer herra Guðmundr tómliga um sumarit yfir sýslu sína, ok sem haustar ok nótt er svǫrt orðin, hefir herra Guðmundr sent fyrir sér til einnar vinkonu sinnar, at hann ætlar sama dag at gista í hjá henni. Hún býst fyrir með beztum fǫngum, bíðr um kveldit fram í myrkr, ok kemr byskupinn eigi. Þá tala nokkrir, at hann muni eigi svá koma síðla sem þá var orðit: durant l'estiu, el senyor Guðmundr va recórrer a poc a poc el territori de la seva diòcesi, i, quan es va fer de tardor i les nits tornaren fosques, el senyor Guðmundr va enviar missatgers a una amiga seva perquè li anunciessin que aquell mateix dia volia fer nit a ca ella. Ella es va preparar per a la visita amb el bo i millor del seu rebost i al vespre el va estar esperant fins ben entrada la fosca negra, però el bisbe no arribava. Llavors, alguns digueren que ell ja no arribaria [aquell vespre] de tan tard que s'era fet

◊ “Þit skuluð fara til Englands ok biðja Ísodd dróttning koma ok grœða mik, þvíat hana veit ek mestan lækni, ok segið henni svá, at ekki fæ ek bót minna meina, ef hon kemr ekki. En þá er sjá má héðan fǫr yðra, er þér farit heimleiðis, þá skal þat mark um yðra ferð, at þér skuluð tjalda svǫrtu yfir skipunum, ef hon er ekki í ferð, en elligar skulu þér hvítu tjalda”: “Vosaltres dos anireu a Anglaterra i demanareu a la reina Isolda que vingui i em guareixi car sé que és la més gran guaridora, i digueu-li que no tindré millorança dels meus mals si ella no ve. I en tornar, quan les vostres naus puguin veure's d'aquí estant, aquest serà el senyal [del resultat] del vostre viatge: posareu envelats negres sobre les cobertes de les naus si ella no ve pas amb vosaltres, però altrament, hi posareu envelats blancs”

◊ "Þar er eyxn gingu upp úr sænum á land hvítir að lit, þar munu vera vetur þrír miklir, og mun falla snær svo mikill að árferð mun af taka um alla Danmörk. En þar er þér þótti ganga upp úr sænum aðrir þrír eyxn og voru þeir rauðir, þar munu koma aðrir þrír vetur snælitlir, og þó eigi litlir, fyrir því að þér þótti eyxninir bíta gras af jörðunni. En þar er hinir þrír eyxn gingu upp úr sæ svartir að lit, þar munu koma hinir þriðju þrír vetur. Þeir munu vera svo illir, að það munu allir um mæla, að engi myni slíka, og það svarta óáran mun koma og nauð yfir landið, að trautt munu dæmi til finnast. En það er þér þótti eyxninir mjög vera hyrndir, þar munu margir menn verða þess hornungar er eigu. En það er þeir gingu aftur allir í sæinn sem að höfðu komið, eyxninir, og þú heyrðir brest mikinn er særinn féll á land, það mun vera fyrir ófriði stóreflismanna, og munu þeir hér finnast í Danmörku og eiga hér bardaga og orrostur stórar. Þess er mér og vonir, að þeir menn sé þér nánir sumir að frændsemi, er við verða staddir við þenna ófrið. Og ef þig hefði þetta dreymt hina fyrstu nátt, er síðast var í drauminum, þá myndi ófriðurinn fram koma á þínum dögum. En nú mun ekki til saka, og eigi hefða eg gingið með þér ef þig hefði svo dreymt sem áður gat eg. En við mun eg gert geta öllum þessum draumum er þig hefir dreymt fyrir hallærinu": “Els bous de color blanc que varen sortir de la mar a terra volen dir tres hiverns llargs [i cruus] i hi caurà tanta de neu que deixarà d'haver-hi collites en tot Dinamarca. I quan has somniat que tres altres bous, de color roig, sortien de la mar a terra, això vol dir que vindran tres hiverns més que seran hiverns de poca neu, encara que també seran hiverns llargs per tal com has somniat que aquests bous rosegaven [tota] l'herba de la terra. Els tres bous, de color negre, que sortien de la mar a terra, volen dir que [després d'aquests sis hiverns] en vindran tres més. Seran tan dolents que ningú no en recordarà d'iguals, i al país li sobrevindrà una negra carestia i fretura de les quals difícilment se'n trobaran exemples [de semblants]. I quan has somniat que els bous tenien un bon banyam, això vol dir que mantes persones perdran el que posseeixen. I que tots els bous hagin tornat a la mar de la qual havien sortit i que hagis sentit un gran brogit quan la mar s'ha estimbat sobre la vorera, això vol dir que hi haurà una guerra entre homes grans i puixants, i s'enfrontaran aquí a Dinamarca i tindran aquí grans batalles i combats. També espero que alguns d'aquests homes, grans i puixants, que participaran en aquesta guerra, siguin parents propers teus. I, si la primera nit haguessis somniat això que has somniat en darrer lloc, això hauria volgut dir que aquesta guerra esclatarà en vida teva. Però aquest no serà pas el cas; i jo no t'hauria seguit [com a esposa] si haguessis tingut el somni de la manera com t'acabo d'explicar. Però, en relació amb tots aquests somnis que has tingut i que volen dir anys de fam, crec que hi deuré poder fer alguna cosa [i en podrem pal·liar les conseqüències]”

♦ bæta gráu ofan á svart: <LOC FIG> empitjorar una cosa, passar de fosc a negre

♦ gera svart að hvítu [og hvítt að svörtu]: <LOC FIG> fer veure el blanc negre i el negre blanc (cf. els versos llatins de l'Ovidi i en Juvenal: facĕre candĭda de nigris [et de candentĭbus atra], nigrum in candĭda uertĕre)

♦ greina hvítt frá svörtu: <LOC FIG> separar el blanc del negre (saber veure la diferència)

♦ nú er það svart: <LOC FIG> la cosa està ben lletja ara (la cosa pinta ben malament ara)

♦ svart á hvítu: <FIG> amb total claredat, d'una manera clara i evident (lit. ‘en negre sobre blanc, en lletra de motlle, imprès’)

♦ hér stendur það svart á hvítu: <FIG> aquí ho posa amb totes les lletres, és escrit negre sobre blanc

♦ sjá e-ð svart á hvítu: <FIG> veure una cosa amb total nitidesa

♦ sýna e-m e-ð svart á hvítu: <FIG> demostrar-li una cosa a algú de manera inqüestionable

♦ svart hár: cabells negres

♦ vera með svart hár: tenir els cabells negres

♦ svart kaffi: cafè sol

♦ við drekkum kaffið svart og sykurlaust: prenem el cafè sol i sense sucre

♦ svart te: te negre

♦ ég hef séð það svartara: <LOC FIG> n'he passades de pitjors

♦ svarta Afríka: l'Àfrica negra (o: subsahariana)

♦ frá Svörtu Afríku: de l'Àfrica negra (o: subsahariana)

♦ svartar tekjur: ingressos negres, ingressos m.pl en negre

♦ svartir peningar: <FIG> diners negres

♦ svartur hestur: un cavall negre

♦ svartur kassi: <AVIAC> caixa negra

♦ svartur köttur: un gat negre

◊ svartur köttur gekk í veg fyrir hana: un gat negre li va passar pel davant

♦ svartur listi: <FIG> llista negra

♦ lenda á svörtum lista hjá e-m: acabar a la llista negra d'algú

♦ setja e-n á svartan lista: posar algú a la llista negra

♦ svartur litur: color negre (o: negra)

♦ svartur sauður: <GEN & FIG> ovella negra

♦ vera svarti sauðurinn [í e-u]: ésser l'ovella negra [de...]

♦ svartur markaður: <FIG> mercat negre (→ svartamarkaður)

♦ vera svartari en sót: ésser més negre que la sutja (→ sótsvartur)

♦ svört messa: missa negra

♦ svört vinna: <FIG> treball negre (o: no declarat; o: submergit; o: il·legal), treball m en negre

♦ svörtu augun [þín]: [els teus] ulls negres

◊ hin svörtu augu unga sígaunans vöktu þrá hennar eftir frelsi - frelsi sem hún hafði lítið kynnst áður: els ulls negres del jove gitano desvetllaren el seu anhel de llibertat, llibertat que ella fins llavors havia conegut poc

♦ sýna e-m e-ð í svörtu eða hvítu: <LOC FIG> pintar-li una cosa a algú tot en blanc o tot en negre (de manera parcial, sense matisos, sense diferenciar)

♦ útlitið er svart: <FIG> les perspectives són negres

♦ vinna svart: <FIG> treballar en negre

♦ → hrafnsvartur “negre com l'atzabeja”

♦ → náttsvartur “negre com la nit”