© Macià Riutort i Riutort, 1998

það¹:

nom. & ac. sg. de → hann, hún, það “ell, ella”

það²:

nom. & ac. sg. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þaðan <adv.>:

d'allà

♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda

♦ þaðan af: a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

♦ þaðan af meira: més i tot si fa

◊ hundrað og þaðan af meira: cent i més i tot

♦ þaðan af síður: encara menys, menys i tot

♦ þaðan í frá (o: <†>  þaðan frá): a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

þagað:

supí de → þegja “callar”

♦ e-m er betra þagað: a algú li estaria millor de callar, algú faria millor de callar

◊ þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað: et faré uns retrets [vergonyants] així que faries millor de callar

þagað:

<†> variant arcaica de → þangað ‘cap allà’

þagaði, þagaða, þagaða <adj. formes febles de → þagaður, þöguð, þagað>:

callat -ada

þagaður, þöguð, þagað <adj.>:

callat -ada (→ þegja)

þagat:

<†> variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þagat:

<†> variant arcaica de → þangað ‘cap allà’

þagði, þagða, þagða <adj. formes febles de → þagður, þögð, þagt>:

callat -ada

þagði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þegja “callar”

þagður, þögð, þagt <adj.>:

<†> variant arcaica de → þagaður, þöguð, þagað “callat -ada”

þagga <þagga ~ þöggum | þaggaði ~ þögguðum | þaggað ║ e-ð>:

fer callar una cosa, silenciar una cosa

◊ meðan Móse lifði vann hann miskunnarverk ásamt Kaleb Jefúnnesyni. Þeir risu gegn söfnuðinum (ἀντιστῆναι ἔναντι ἐκκλησίας) öllum og forðuðu lýðnum með því frá synd, þögguðu (κοπάζειν:   καὶ κοπάσαι γογγυσμὸν πονηρίας) hinn illa kurr fólksins: en temps d'en Moïsès feu obres de pietat, igual que en Caleb, fill d'en Jefonné. Es van aixecar contra tota la comunitat (ἀντιστῆναι ἔναντι ἐχθροῦ), impedint així el poble de pecar, fent callar la mala murmuració de la gent

♦ þagga niður e-ð: fer emmudir una cosa

◊ stafur þess manns sem ég vel mun þá laufgast. Þannig ætla ég að þagga niður (ʃāˈχaχ ~ שָׁכַךְ:   wa-hăʃikkɔˈθī   ˌmē-ʕāˈl-ai̯   ʔɛθ־təlunˈnōθ   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   וַהֲשִׁכֹּתִי מֵעָלַי, אֶת-תְּלֻנּוֹת בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) kurr Ísraelsmanna gegn mér og mögl þeirra gegn ykkur“: la vara de l'home que hauré escollit brotarà; així és com penso silenciar les murmuracions dels israelites contra mi i llurs rondineigs contra vosaltres

◊ ég mun þagga niður (ʃāˈβaθ ~ שָׁבַת:   wə-hiʃbatˈtī   hăˈmōn   ʃīˈrāʝ-iχ,   וְהִשְׁבַּתִּי, הֲמוֹן שִׁירָיִךְ) söngva þína og sítarhljómur þinn mun ekki heyrast framar: faré callar els teus cants, i no se sentirà més el so de les teves cítares

◊ því að það er vilji Guðs, að þér skuluð með því að breyta vel þagga niður (φιμοῦν:   φιμοῦν τὴν τῶν ἀφρόνων ἀνθρώπων ἀγνωσίαν) vanþekkingu heimskra manna: perquè la voluntat de Déu és que, fent el bé, silencieu la ignorància dels nicis

♦ þagga niður ástríðunar: subjugar les passions

♦ þagga niður í e-m: silenciar algú, fer callar algú, reduir algú al silenci, imposar silenci a algú

◊ Kaleb þaggaði niður í (hāˈsāh ~ הָסָה:   wa-i̯ˈʝahas   kāˈlēβ   ʔɛθ־hā-ˈʕām   ʔɛl־mɔˈʃɛh,   וַיַּהַס כָּלֵב אֶת-הָעָם, אֶל-מֹשֶׁה) fólkinu sem hafði snúist gegn Móse og sagði: „Við getum áreiðanlega farið og tekið landið til eignar því að við getum unnið það“: en Caleb féu callar el poble que s'havia girat contra en Moïsès i els digué: «De ben segur que podrem anar a aquest país i prendre'l en possessió, car el podrem conquerir»

◊ á hverjum morgni þagga ég niður í (t͡sāˈmaθ ~ צָמַת:   la-bbəqāˈrīm   ʔat͡sˈmīθ   kāl־ˌriʃʕēi̯־ˈʔārɛt͡s,   לַבְּקָרִים, אַצְמִית כָּל-רִשְׁעֵי-אָרֶץ) öllum óguðlegum í landinu. Ég útrými úr borg Drottins öllum illgjörðamönnum: cada matí faré callar tots els impius del país. Exterminaré de la ciutat de Jahvè tots els malfactors

◊ síðar munu þeir verða vanvirt hræ til háðungar meðal hinna dauðu um aldur. Drottinn mun ljósta þá til jarðar og þagga niður í (ῥηγνύναι τινά ἄφωνον:   ὅτι ῥήξει αὐτοὺς ἀφώνους πρηνεῖς) þeim. Hann mun svipta þá fótfestunni og þeim mun gereytt. Þeir munu líða kvalir og minning þeirra mun líða undir lok: després d'això seran cadàvers menystinguts per a oprobi entre els morts per sempre més. El senyor els farà caure a terra i els farà callar. Els privarà del terra sota llurs peus i seran destruïts totalment. Patiran turments i llur memòria perirà

♦ þagga niður í e-u: llevar una cosa, apagar una cosa

◊ af munni barna og brjóstmylkinga hefir þú gjört þér vígi til varnar gegn óvinum þínum, til þess að þagga niður í (ʃāˈβaθ ~ שָׁבַת:   lə-haʃˈbīθ   ʔōˈʝēβ   ū-miθnaqˈqēm,   לְהַשְׁבִּית אוֹיֵב, וּמִתְנַקֵּם) hefndargirni óvinarins: per la boca dels infants i dels qui mamen t'has fet un baluard per a defensa contra els teus enemics, per a fer emmudir el desig de venjança de l'enemic

◊ svo sannarlega sem sannleiki Krists er í mér, skal þessi hrósun um mig ekki verða þögguð niður í (φράσσειν:   ὅτι ἡ καύχησις αὕτη οὐ φραγήσεται εἰς ἐμὲ ἐν τοῖς κλίμασιν τῆς Ἀχαΐας) héruðum Akkeu: tan ver com que la veritat del Crist és en mi, aquest motiu de glòria no em serà pas pres a les regions de l'Acaia

þag·mælska <f. -mælsku, no comptable>:

discreció f 

þag·mælskur, -mælsk, -mælskt <adj.>:

discret -a 

◊ rógberinn ljóstrar upp leyndarmáli en hinn þagmælski (nɛʔɛ̆ˈman   ˈrūaħ ~ נֶאֱמַן רוּחַ:   wə-nɛʔɛ̆man־ˈrūaħ   məχasˈsɛh   δāˈβār,   וְנֶאֱמַן-רוּחַ, מְכַסֶּה דָבָר) virðir trúnað: el calumniador revela un secret però el discret honora la confiança

þagna <þagna ~ þögnum | þagnaði ~ þögnuðum | þagnað>:

callar (deixar de parlar, esdevenir silent & deixar de sonar, retrunyir, fer soroll)

◊ Móse gekk frá faraó og út úr borginni. Hann hóf upp hendur sínar til Drottins; þá þögnuðu (ħāˈδal ~ חָדַל:   wa-i̯ʝaħdəˈlū   ha-qqɔˈlōθ   wə-ha-bbāˈrāδ,   וַיַּחְדְּלוּ הַקֹּלוֹת וְהַבָּרָד) þrumurnar, haglinu slotaði og ekki rigndi lengur á jörðina: en Moïsès va deixar el faraó i sortí de la ciutat. Aixecà les mans a Jahvè, i llavors callaren els trons i cessà la pedregada i ja no va ploure més sobre la terra

◊ rödd tignarmannanna þagnaði (ħāˈβāʔ ~ חָבָא:   ˌqōl־nəɣīˈδīm   nɛħəbˈbāʔū,   קוֹל-נְגִידִים נֶחְבָּאוּ), og tunga þeirra loddi við góminn: la veu dels grans senyors (dels nobles) callava i llur llengua s'encastava al paladar

◊ fyrir því skulu þeir nú herleiddir verða í fararbroddi hinna herleiddu, og þá skal fagnaðaróp flatmagandi sælkeranna þagna (sūr ~ סוּר:   wə-ˈsār   mirˈzaħ   sərūħīm,   וְסָר, מִרְזַח סְרוּחִים): per això ara seran menats en captivitat i marxaran al capdavant de tots dels captius i callaran els crits d'alegria dels disbauxats estirats a terra

◊ óttast þú eigi, heldur tala þú og þagna (σιωπᾶν:   καὶ μὴ σιωπήσῃς) ekki, ég er með þér: no tinguis por: parla i no callis, que jo sóc amb tu

◊ kærleikurinn fellur aldrei úr gildi. En spádómsgáfur, þær munu líða undir lok, og tungur, þær munu þagna (παύειν:   εἴτε γλῶσσαι, παύσονται), og þekking (γνῶσις), hún mun líða undir lok: la caritat no caducarà mai. En canvi, els dons de la profecia finiran i les llengües callaran i el coneixement s'esvanirà

◊ fái einhver annar, sem þar situr, opinberun, þá þagni (σιγᾶν:   ὁ πρῶτος σιγάτω) hinn fyrri: però si un dels assistents té una revelació, que calli el primer

þagnaður, þögnuð, þagnað <adj.>:

callat -a 

♦ hann er ekki þagnaður enn: encara no ha callat

þagnar:

gen. sg. de → þögn “silenci”

þagnar·gildi <n. -gildis, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-ð liggur í þagnargildi: <LOC FIG> una cosa es fa passar en silenci, sense parlar-ne

♦ láta e-ð liggja í þagnargildi: <LOC FIG> passar per damunt una cosa en silenci, sense parlar-ne

þagnar·heiti <n. -heitis, -heiti>:

<JUD> promesa f de confidencialitat

þagnar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

1. <MÚS> figura f de silenci

2. <INFORM> senyal m de silenci en el bus

þagnar·múr <m. -múrs, -múrar>:

<FIG> mur m de silenci

þagnar·réttur <m. -réttar, no comptable>:

<JUR> dret m a guardar silenci

þagnar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:

obligació f de guardar el secret professional

þagnar·stund <f. -stundar, -stundir>:

minut m de silenci (p.e., per un fet especialment luctuós)

♦ einnar mínútu þagnarstund ~ tveggja mínútna þagnarstund ~ þriggja mínútna þagnarstund [til minningar um e-n]: un minut de silenci ~ dos minuts de silenc ~ tres minuts de silenci [en record d'algú]

þagt:

<†> variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þak <n. þaks, þök>:

1. (byggingarþak) teulada f (coberta superior d'edifici) 

◊ ég ligg andvaka, líkist einmana fugli á þaki (gāɣ ~ גָּג:   wā-ˌʔɛhəˈʝɛh   kə-t͡sipˈpōr   bōˈδēδ   ʕal־ˈgāɣ,   וָאֶהְיֶה-- כְּצִפּוֹר, בּוֹדֵד עַל-גָּג): jec despert i sóc com ocell solitari a dalt d'una teulada

♦ fara (o: komast upp) upp á þak: pujar a la teulada

♦ húsið er undir þaki: la casa està coberta, ja s'ha teulat la casa

♦ undirlagsklæðning á þök: làmina f sota teulada

♦ vatnsþétt þak: teulada f (o: sostre m) impermeable

♦ vinna við þök: treballs m.pl de teulada

♦ þak hússins ~ blokkarinnar: la teulada de la casa ~ del bloc de pisos

♦ → blikkþak “teulada de zenc”

♦ → glerþak “teulada de vidre”

♦ → tjaldþak “marquesina, envelat”

2. (á ökutæki & FIG & þekja að innan, loft) sostre m (de vehicle, & part superior interior de casa o cambra, & FIG)

◊ hann þiljaði veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum (sipˈpun ~ סִפֻּן:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן. 1981: upp að loftbjálkum), og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer (En comparació, I Reis 7:7, fa: Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts)

◊ svo mælti hún, en þó lét hún enn á hvorugan bóginn hníga sigurinn gjörsamlega, heldur reyndi hún enn afl og þrek Ódysseifs og hans fræga sonar. En sjálf spratt hún upp, og settist í svölulíki á þak (τὸ μέλαθρον -άθρου:   αἰθαλόεντος ἀνὰ μεγάροιο μέλαθρον) hinnar sótugu stofu: així va parlar, però tanmateix no va deixar que la victòria s'inclinés completament cap a cap de les dues bandes, sinó que va continuar provant la força i el coratge de l'Ulisses i el seu fill gloriós. I pel que fa a ella, s'enlairà d'un salt i es posà, en figura d'una oreneta, en el sostre de la sala ensutjada (ἦ ῥα, καὶ οὔ πω πάγχυ δίδου ἑτεραλκέα νίκην, ǁ ἀλλ’ ἔτ’ ἄρα σθένεός τε καὶ ἀλκῆς πειρήτιζεν ǁ ἠμὲν Ὀδυσσῆος ἠδ’ υἱοῦ κυδαλίμοιο. ǁ αὐτὴ δ’ αἰθαλόεντος ἀνὰ μεγάροιο μέλαθρον ǁ ἕζετ’ ἀναίξασα, χελιδόνι εἰκέλη ἄντην)

♦ eiga (o: hafa) [ekki] þak yfir höfuðið, eiga (o: hafa) [ekki] þak yfir höfuð sitt: <LOC FIG> [no] tenir un sostre sobre el [seu] cap

♦ þak á bílnum: el sostre del cotxe

♦ þak úr sveigjanlegu efni: sostre de material no rígid

♦ ökutæki með fellanlegu þaki: vehicle descapotable

♦ → glerþak “sostre de vidre”

♦ → renniþak “sostre corredís”

3. (efstu mörk) sostre m, màxim m (límit màxim per dalt)

♦ innbyggt þak: límit màxim implícit

♦ setja þak á e-ð: <LOC FIG> posar un límit màxim a una cosa

♦ þak á verð sem verður greitt: sostre al preu a pagar

♦ þak á vöxtum skuldagernings: sostre al tipus d'interès d'un instrument de deute

♦ → fjárveitingaþak “sostre pressupostari”

♦ → losunarþak “sostre d'emissions”

þaka <f. þöku, þökur. Gen. pl.: þakna>:

pa m d'herbei, gleva f en forma de carreu

þak·berg <n. -bergs, -berg>:

roca f segell

þak·bjálki <m. -bjálka, -bjálkar>:

biga f [de teulada]

◊ hann þiljaði veggi hússins að innan með sedrusborðum, þiljaði það viði frá gólfi og upp að þakbjálkum (sipˈpun ~ סִפֻּן:   mi-qqarˈqaʕ   ha-bˈbaʝiθ   ʕaδ־qīˈrōθ   ha-ssipˈpun,   מִקַּרְקַע הַבַּיִת עַד-קִירוֹת הַסִּפֻּן. 1981: upp að loftbjálkum), og lagði gólfið kýprusborðum: va revestir per dins les parets de l'edifici amb planxes de cedre, va revestir-lo des del paviment fins a les bigues del sostre i recobrí el paviment amb planxes de xiprer (En comparació, I Reis 7:7, fa: Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts)

þak·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

ràfec m, volada f, barbacana f [de teulada]

♦ renna á þakbrún: canal f de teulada

þak·burðarvirki <n. -burðarvirkis, -burðarvirki. Gen. pl.: -burðarvirkja; dat.pl.: -burðarvirkjum>:

estructura f de teulada o coberta, carcassa f de teulada o coberta

♦ vinna við þakburðarvirki: treballs m.pl de construcció de l'estructura de la teulada

þak·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:

membrana f per a teulades [i cobertes]

♦ vatnsþéttandi þakdúkur: membrana impermeable per a teulades i cobertes

þak·efni <n. -efnis, -efni>:

material m de teulada o coberta

♦ þakefni úr málmplötum: productes per a teulades i cobertes de làmines (o: xapes) de metall

þak·einangrun <f. -einangrunar, no comptable>:

aïllament (o: isolament) m de teulada

þak·eining <f. -einingar, -einingar>:

element m de teulada o coberta

þak·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:

teula f

þak·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:

lluerna f, llucana f, claraboia f

þak·flís <f. -flísar, -flísar>:

teula f [ceràmica]

þak·hella <f. -hellu, -hellur. Gen. pl.: -hellna o: -hella>:

llosarda f (esp. de llicorella)

þak·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:

mansarda f

þak·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:

<ARQ> cúpula f (→ hvolfþak)

þak·hvelfing <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:

<ARQ> volta f [del sostre]

þak·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:

mansarda f

þak·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:

àtic m

þakinn, þakin, þakið <adj.>:

tapat -ada, cobert -a, velat -ada

♦ þakinn e-u: cobert d'una cosa

◊ snævi þakinn: cobert de neu

◊ Davíð konungur var nú orðinn gamall og hniginn að aldri, og þótt hann væri þakinn (kāˈsāh ~ כָּסָה:   wa-i̯χasˈsu-hū   ba-bbəɣāˈδīm,   וַיְכַסֻּהוּ, בַּבְּגָדִים) sængurfötum, gat honum ekki hitnað: el rei David ja era vell i carregat d'anys, i per més que fos tapat amb guarniments de llit, no podia escalfar-se

◊ hann gerði líkneski af tveimur kerúbum í stúku hins allra helgasta og voru þeir þaktir (sˁāˈφāh ~ צָפָה:   wa-i̯sˁapˈpū   ʔɔˈθām   zāˈhāβ,   וַיְצַפּוּ אֹתָם, זָהָב) gulli: va fer a la sala del Sant dels Sants estàtues de dos querubins i [aquests querubins] estaven coberts d'or

þak·járn <n. -járns, -járn>:

xapa f de canaleta

þakka <þakka ~ þökkum | þakkaði ~ þökkuðum | þakkað ║ e-m>:

1. <GEN> donar les gràcies a algú, regraciar algú

♦ þakka fyrir e-ð: donar les gràcies per una cosa

♦ þakka fyrir að <+ inf.>: donar les gràcies per <+ inf.> 

♦ þakka kærlega fyrir!: moltíssimes de gràcies!

♦ þakka þér fyrir samveruna!: gràcies per l'estona que hem pogut passar plegats! ha estat molt bonic!

♦ þakka e-m e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú d'una cosa (o: per una cosa)

◊ þeir brœðr þǫkkuðu góða liðveizlu Sævil jarli, mági sínum, ok Regin, fóstra sínum, ok ǫllum lýð ok gáfu mǫrgum góðar gjafir ok tóku svá ríkit undir sik ok alla fjárhluti, sem Fróði konungr hafði átt, lǫnd ok lausafé. Þeir váru ólíkt skapi farnir brœðr. Hróarr var maðr hýrr ok hœgr, en Helgi hermaðr mikill, ok þótti allt meira til hans koma, ok leið nú svá fram um hríð: els germans regraciaren el iarl Sævill, llur cunyat, així com en Reginn, llur fóstri, i tota la gent, del bon auxili que els havien prestat, i els donaren molts bons regals i prengueren així possessió del regne i de tots els béns que havia posseït el rei Fróði, tant els béns immobles com els mobles. Els germans eren de tarannà desigual. En Hróarr era un home afable i de tracte agradable, mentre que en Helgi era un gran guerrer i hom el considerava [per aquesta raó] el més important de tots dos en tots els sentits. Les coses quedaren així durant un temps

♦ þakka e-m fyrir e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú d'una cosa (o: per una cosa)

◊ ég þakka þér fyrir það: te'n dono les gràcies

◊ ég þakka þér kærlega fyrir að svara mér og senda þýðinguna á sögu Erlu: et dono moltes de gràcies per respondre'm i enviar-me la traducció de la història de l'Erla

♦ þakka þér fyrir!: gràcies!

◊ þakka þér (o, tot simplement: takk) fyrir samveruna!: moltíssimes de gràcies per la trobada, ha estat tot molt maco!

♦ ekkert að þakka: si us plau!, no hi ha de què!, a Déu sien dades (Mall.) (fórmula de rèplica a unes gràcies donades)

♦ eiga að þakka e-m [fyrir] e-ð: deure una cosa a algú, haver d'agrair-li una cosa a algú (p.e., un favor, un lloc de treball etc. i sentir-se agraït vers la persona que ho ha fet possible)

◊ ég á það þér að þakka: t'ho dec a tu i te n'estic agraït

♦ það á ég honum að þakka: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair

♦ honum á ég það að þakka að <+ ind.>: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair <+ ind.> 

♦ þakka fyrir sig: donar les gràcies

♦ ég þakka fyrir mig: moltes de gràcies!

♦ það ber að þakka e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a algú per una cosa

♦ þakka ber <+ Dat.>: cal donar les gràcies a..., <Subj.> mereixen que els donem les gràcies

♦ þú mátt þakka fyrir að <+ ind.>: pots donar les gràcies que <+ subj.>, pots estar agraït -ïda que <+ subj.> 

◊ þú mátt þakka fyrir að við íslendingar grýtum ekki léleg skáld: pots donar les gràcies que nosaltres, els islandesos, no lapidem els poetes dolents

♦ þú mátt þakka fyrir að <+ inf.>: pots donar gràcies de <+ inf.>, pots estar agraït -ïda de <+ inf.> 

2. (eigna) atribuir el mèrit (ésser reconegut com a autor d'un fet meritori)

♦ þakka e-m e-ð: atribuir el mèrit d'una cosa a algú

◊ það er honum að þakka að hægt var að standa við tímaáætlunina: és el seu mèrit que els terminis es van poder complir

þakkar:

gen. sg. de → þökk “agraïment, regraciament”

þakkar·bæn <f. -bænar, -bænir>:

<RELIG> pregària f d'acció (o: en acció) de gràcies

þakkar·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> ofrena f (o: sacrifici m) en acció de gràcies, ofrena f (o: sacrifici m) de comunió (זֶבַח שְׁלָמִים, זֶבַח הַשְּׁלָמִים)

þakkar·gjörð <f. -gjörðar, -gjörðir>:

acció f de gràcies

◊ ef einhver fram ber hana til þakkargjörðar (tōˈδāh ~ תּוֹדָה:   ʔim   ʕal־tōˈδāh   ʝaqrīˈβɛ-nnū,   אִם עַל-תּוֹדָה, יַקְרִיבֶנּוּ), þá skal hann auk þakkarfórnarinnar (ˈzɛβaħ   ha-ttōˈδāh,   זֶבַח הַתּוֹדָה) fram bera ósýrðar kökur olíublandaðar og ósýrð flatbrauð olíusmurð og olíublandaðar kökur, hrærðar úr fínu mjöli: si algú l'ofereix en acció de gràcies, també hi oferirà com a ofrena d'acció de gràcies tortells àzims pastats amb oli i crespells àzims untats amb oli i tortells pastats amb oli i flor de farina

þakkargjörðar·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m d'acció de gràcies

þakkargjörðar·hátíð <f. -hátíðar, no comptable>:

festa f d'acció de gràcies

þakkar·guðsþjónusta <f. -guðsþjónustu, -guðsþjónustur. Gen. pl.: -guðsþjónusta o: -guðsþjónustna>:

1. <RELIG> ofici m en acció de gràcies

2. <RELIG CATOL> tedéum m

þakkar·laus, -laus, -laust <adj.>:

desagraït -ïda, sense gratitud

♦ e-m að þakkarlausu: sense que s'hagi d'agrair a algú

◊ það er þeim og öllum oss að þakkarlausu [að...]: no és ni gràcies a ells ni a tots nosaltres [que...]

þakkar·orð <n. -orðs, -orð>:

paraula f de gratitud (o: d'agraïment; o: de regraciament) 

þakkar·skuld <f. -skuldar, no comptable>:

deute m de gratitud

♦ standa á þakkarskuld við e-n: sentir-se en deute amb algú

þakkar·verður, -verð, -vert <adj.>:

mereixedor -a de gratitud

þakkir:

nom. & ac. pl. de → þökk “agraïment, regraciament”

þakklát·lega <adv.>:

amb gratitud, agraïdament

þakklát·semi <f. -semi, no comptable>:

gratitud f

þakk·látur, -lát, látt <adj.>:

agraït -ïda

♦ vera þakklátur e-m fyrir e-ð: estar agraït amb algú per una cosa

þak·klæðing <f. -klæðingar, no comptable>:

revestiment m de teulada

♦ vinna við þakklæðingu með sementi: [treballs de] revestiment de ciment per a teulades

þak·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:

revestiment m de teulada

þakk·læti <n. -lætis, no comptable>:

gratitud f, agraïment m

þakklætis·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f d'agraïment (o: de regraciament) 

þakklætis·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> ofrena f (o: sacrifici m) en acció de gràcies, ofrena f (o: sacrifici m) de comunió (זֶבַח שְׁלָמִים, זֶבַח הַשְּׁלָמִים)

þakklætis·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

sentiment m de gratitud

þakklætis·skyn <m. -votts, no comptable>:

intenció f d'expressar gratitud

♦ gera e-ð í þakklætisskyni: fer una cosa en senyal d'agraïment, fer una cosa per agraïment

þakklætis·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningr>:

sentiment m de gratitud

þakklætis·vottur <m. -votts, no comptable>:

demostració (o: expressió; o: manifestació) f de gratitud, testimoni m de gratitud

þakksam·lega <adv.>:

amb agraïment

þakksam·legur, -leg, -legt <adj.>:

agraït -ïda

þak·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense sostre

þak·leki <m. -leka, no comptable>:

gotera f

◊ sífelldur þakleki (ˈdɛlɛφ ~ דֶּלֶף:   ˈdɛlɛφ   tˁōˈrēδ   bə-ˈʝōm   saˈɣrīr,   דֶּלֶף טוֹרֵד, בְּיוֹם סַגְרִיר) í rigningatíð og þrasgjörn kona (wə-ˈʔēʃɛθ   miδjāˈnīm,   וְאֵשֶׁת מִדֹונִים) er hvað öðru líkt, sá er hana stöðvar stöðvar vindinn og heldur á olíu í hægri hendi: gotera incessant en temps de pluja i dona cerca-raons s'assemblen: el qui l'aturar, atura el vent i aguanta oli amb la mà dreta

þak·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

lluerna f, claraboia f

þak·lúga <f. -lúgu, -lúgur. Gen. pl.: -lúga>:

sostre m mòbil

♦ rennandi þaklúga: sostre mòbil lliscant (o: corredís)

þak·lögn <f. -lagnar, -lagnir>:

sostrada f

þak·laukur <m. -lauks, -laukar>:

consolda f, consolva f, matafoc[s] m, nualós m, herba puntera, orellana f, raïm m de sapo (Val.), herba f de foc (Mall.) (planta Sempervivum tectorum)

þakning <f. þakningar, þakningar>:

1. (það að setja þak á hús) teulament m (acció de teular un edifici)

2. (gólfklæðning) recobriment m del terra [amb parquet] (revestiment del terra)

þak·pappi <m. -pappa, no comptable>:

cartró quitranat [per a impermeabilitzar teulades]

þak·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:

placa (o: làmina; o: xapa) f [de metall] per a revestiment de teulada

♦ flöt þakplata úr málmi: placa metàl·lica plana

♦ þakplötur úr trefjasteypu: planxes de fibrociment per a teulada

þak·renna <f. -rennu, -rennur>:

canal f (de teulada)

♦ vinna við þakrennur: treballs m.pl a les canals de la teulada

þak·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:

canaló m, canal f

þak·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:

canyís m, canya siula, [canya] xisca f (o: sisca), canya borda, senill m (Val.), canyot m (Mall.), canyet m [gran] (Mall.), canyet m (Men.), canyissot m (Men.) (planta Phragmites communis syn. Phragmites australis ssp. chrysanthus)

þak·samstæða <f. -samstæðu, -samstæður. Gen. pl.: -samstæðna>:

muntatge m de teulades

þak·saumur <m. -saums, -saumar>:

vis (o: caragol; o: cargol; o: pern, Bal.) m per a la construcció de teulada

þak·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:

ràfec m, volada f, barbacana f [de teulada]

þak·skífa <f. -skífu, -skífur. Gen. pl.: -skífa o: -skífna>:

llosarda f, teula f de llicorella

♦ vinna við lagningu þakskífna: treballs m.pl d'enteulament amb llosardes de llicorella

þak·sperra <f. -sperru, -sperrur. Gen. pl.: -sperra>:

cabiró m

þak·spónn <m. -spóns, -spænir>:

(þunn, flöt flaga eða plata úr tré, höfð til að klæða með þak, scandula, scindula) plaqueta f de fusta per a teulades (post plana per a recobrir-hi les teulades com si fossin teules)

þak·steinn <m. -steins, -steinar>:

teula f

◊ í Hamborg slösuðust að minnsta kosti 60 manns þegar þaksteinar fuku í óveðrinu: a Hamburg han resultat ferides almenys seixanta persones per les teules que han sortit volant durant una tempesta

þak·stífa <f. -stífu, -stífur. Gen. pl.: -stífa>:

cintra f de sostre

þak·stoð <f. -stoðar, -stoðir>:

pilar (o: suport) m de teulada

þak·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:

nervadura f de sostre

♦ harðir þakstrengir: nervadures rígides de sostre

◊ sá hluti innra borðs þaksins sem er fyrir ofan eða framan ökumann eða farþega skal ekki hafa hættulegar ójöfnur eða skarpar brúnir sem snúa aftur eða niður. Breidd framskagandi hluta skal ekki vera minni en nemur framskoti þeirra niður á við og brúnir skulu ekki hafa minni bogaradíus en fimm millimetra. Einkum og sér í lagi skulu harðar þakstífur eða -strengir, að burðarbitum í römmum rúða og dyra undanskildum, ekki skaga lengra niður en 19 mm: la part interior de la teulada no haurà de presentar, a la part situada sobre els ocupants o davant ells, aspreses perilloses o arestes vives dirigides cap enrere o cap avall. En particular, l'amplària de les parts que facin volada (que sobresurtin) no haurà d'ésser inferior al valor de la volada (de la part que sobresurti) cap avall i les arestes no han de presentar un radi de curvatura inferior a cinc mil·límetres. I pel que fa, més particularment, a les cintres o a les nervadures rígides del sostre, i amb excepció dels reforços superiors del marc de les superfícies vidrades i de les portelles, no han de sobresortir cap avall més de dinou mil·límetres

þakti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þekja “cobrir; posar teulada”

þaktir, þaktar, þakin:

nom. pl. m./f./n. de → þakinn, þakinn, þakið “cobert -a, tapat -ada”

þak·tígulsteinn <m. -tígulsteins, -tígulsteinar>:

teula f

♦ vinna við lagningu þaktígulsteins: treballs m.pl d'enteulament

♦ → tígulsteinn á þök “teula”

þak·þéttiefni <n. -þéttiefnis, -þéttiefni>:

màstic m per a teulades [i cobertes]

♦ → asfaltþakþéttiefni “màstic asfàltic per a teulades i cobertes”

þal <n. þals, þöl>:

<BOT> tal·lus m

Þalía <f. Þalíu, no comptable>:

(konunafn & músa gleðilekja) Talia m (ginecònim i musa de les comèdies) (Θάλεια)

þallar·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] pinàcies f.pl

þallín <n. þallíns, no comptable>:

tal·li m (metall pesant Tl)

þallín·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:

1. intoxicació f amb tal·li

2. enverinament m amb tal·li

þamb <n. þambs, no comptable>:

inflada f de panxa (com a conseqüència de beure molta d'aigua o cervesa) (→ þömb)

♦ standa á þambi: tenir la panxa inflada a força de beure molta d'aigua o cervesa

þamba <þamba ~ þömbum | þambaði ~ þömbuðum | þambað ║ e-ð>:

beure una cosa a grans glopades

♦ þamba bjór ~ vatn: beure cervesa ~ aigua a grans glopades

þambar:

gen. sg. de → þömb “panxa [inflada o voluminosa]; corda d'arc”

þambir:

nom. & ac. pl. de → þömb “panxa [inflada o voluminosa]; corda d'arc”

þan <n. þans, no comptable>:

1. (teygja, teygni) elasticitat f (extensibilitat)

2. (hljóðlenging) allargament m (pas d'una vocal breu a llarga)

þandi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þenja “estendre; desplegar; tibar”

þang <n. þangs, no comptable>:

alga f de mar (esp. varec, sargàs etc.)

♦ → bóluþang “fucus (o: varec) vesiculós (Fucus vesiculosus)”

♦ → dvergþang “pelvècia (Pelvetia caniculata)”

♦ → klapparþang “fucus espiral (Fucus spiralis)”

♦ → klóþang “ascofil·la nuosa, goemó negre (Ascophyllum nodosum)”

♦ → sagþang “fucus (o: varec) dentelat (Fucus serratus)”

♦ → skúfþang “fucus (o: varec) dístic (Fucus distichus f. evanescens)”

♦ → skúfaþang “fucus evanescent (Fucus evanescens)”

þangað <adv. loc.>:

cap allà, hi

◊ hún fór þangað: hi va anar, va anar allà

◊ ætlarðu þangað?: hi aniràs? hi vols anar?

◊ hún fer þangað á morgun: hi anirà demà

♦ það er ekki steinsnar þangað: es troba a un tir de pedra d'aquí

♦ þangað og hingað (o: hingað og þangað): aquí i allà, ací i allà

þangað sem <conj. loc.>:

fins al lloc que..., [fins] al lloc on...

◊ far nú og leið fólkið þangað, sem (ʔɛl   ăˈʃɛr ~ אֶל אֲשֶׁר:   wə-ʕatˈtāh   lēχ   nəˈħēh   ʔɛθ־hā-ˈʕām   ʔɛl   ăʃɛr־dibˈbartī   lā-χ,   וְעַתָּה לֵךְ נְחֵה אֶת-הָעָם, אֶל אֲשֶׁר-דִּבַּרְתִּי לָךְ) ég hefi sagt þér, sjá, engill minn skal fara fyrir þér. En þegar minn vitjunartími kemur, skal ég vitja synda þeirra á þeim: i ara, vés, guia el poble al lloc que t'he indicat. Veges, el meu àngel marxarà davant tu. Però quan arribarà el dia del meu càstig, els castigaré per llur pecat

◊ en húð uxans og allt kjötið, ásamt höfðinu og fótunum, innýflunum og gorinu, allan uxann skal hann færa út fyrir herbúðirnar á hreinan stað, þangað sem (ʔɛl ~ אֶל:   wə-hōˈt͡sīʔ   ʔɛθ־kāl־ha-pˈpār   ʔɛl־mi-ˈħūt͡s   ˌla-mmaħăˈnɛh   ʔɛl־māˈqōm   tˁāˈhōr   ʔɛl־ˈʃɛφɛχ   ha-dˈdɛʃɛn,   וְהוֹצִיא אֶת-כָּל-הַפָּר אֶל-מִחוּץ לַמַּחֲנֶה אֶל-מָקוֹם טָהוֹר, אֶל-שֶׁפֶךְ הַדֶּשֶׁן) öskunni er hellt út, leggja hann á við og brenna í eldi. Þar sem (עַל) öskunni er hellt út skal hann brenndur: però la pell del bou, i tota la carn, amb el cap i les potes, com també els budells i els excrements, traurà tot el bou fora del campament, a un lloc pur, allà on la cendra és abocada, i ho posarà damunt llenya i ho cremarà. Serà cremat allà on s'aboqui la cendra

þangað til <adv. temp.>:

fins

♦ þangað til: fins llavors

♦ þangað til á morgun: fins demà

♦ þangað til í dag: fins avui

♦ þangað til í gær: fins ahir

♦ þangað til hvenær?: fins quan?

♦ þangað til núna: fins ara, fins al moment

♦ þangað til næst!: fins a la propera [vegada]!

þangað til [að] <conj. temp.>:

fins que

♦ þangað til [að] <+ ind.>: fins que <+ subj.>

◊ í sveita andlitis þíns skalt þú neyta brauðs þíns, þangað til (ʕaδ ~ עַד:   ʕaδ   ʃūβə-ˈχā   ʔɛl־hā-ʔăδāˈmāh,   עַד שׁוּבְךָ אֶל-הָאֲדָמָה) þú hverfur aftur til jarðarinnar, því að af henni ert þú tekinn. Því að mold ert þú og til moldar skalt þú aftur hverfa!: menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d'on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs

♦ þangað til þess að <+ inf.>: fins a <+ inf.>

◊ ég ætla því að stíga niður þangað til þess að (— ~ —:   ˌʔērəδāh-ˈnnāʔ   wə-ʔɛrˈʔɛh   ha-kkə-t͡saʕăqāˈθ-āḥ   ha-bˈbāʔāh   ʔēˈl-ai̯   ʕāˈɕū   kāˈlāh,   אֵרְדָה-נָּא וְאֶרְאֶה, הַכְּצַעֲקָתָהּ הַבָּאָה אֵלַי עָשׂוּ כָּלָה) sjá, hvort þeir hafa fullkomlega aðhafst það, sem hrópað er um. En sé eigi svo, þá vil ég vita það: vull baixar fins a veure si han obrat en tot segons el clam que, contra ells, ha pujat cap a mi. I si no és així, ho vull saber

♦ þangað til <+ pret. subj.>: fins que <+ pret. subj.>

◊ okkur þétti ráðlegra að bíða þangað til læknirinn kæmi: ens va semblar més aconsellable d'esperar fins que arribés el metge

þangað·koma <f. -komu, no comptable>:

vinguda f, arribada f

◊ en er aftansöng var lokið gengu þeir biskup og Þorgils upp í stofu. Segir Þorgils þá biskupi allan tilgang þangaðkomu sinnar. En er þeir skildu talið gekk Þorgils til borðs en biskup að sofa. Var þar hið besta við tekið. En um morguninn var séð fyrir hestum þeirra. Var biskup hinn kátasti. Leið þá af dagur þessi. Komu þá boðsmenn, Broddi bóndi frá Hofi og Einar faxi, Jón Skíðason. En jóladaginn í miðmessu gekk biskup á kór og predikaði af hátíðinni. En er því var lokið þá segir hann um þangaðkomu Þorgils og alla þá atburði er þar höfðu gerst. Kallar þá vera landráðamenn Hrafn og Sturlu og alla þá er þeim veittu. Setti hann þá út af heilagri kirkju og forboðaði þá en kveðst bíða mundu að sjálfu banni þar til er hann spyrði fleira illt af ferðum þeirra. Biskup mælti að „allir þeir menn sem að nokkuru vilja hafa mín orð verði Þorgilsi að trausti ef hann þarf nokkurs við“ (SS II, cap. 393, pàg. 605): i quan hagueren acabades les vespres, el bisbe i en Þorgils pujaren a l'stofa. En Þorgils llavors va referir al bisbe tot el motiu de la seva vinguda. I quan deixaren la conversa, en Þorgils anà a taula i el bisbe a dormir. Foren acollits de la millor manera. I l'endemà matí hom tingué cura de llurs cavalls. El bisbe estava de molt bon humor. I així passà aquest dia. Llavors varen arribar els convidats, en Broddi, el bóndi de Hof, l'Einar crinera i en Jón Skíðason. I el dia de nadal, durant la miðmessa (missa del gall), el bisbe va anar al chor i va fer el sermó de nadal. I quan va haver acabat, va informar de l'arribada d'en Þorgils i de tots els esdeveniments que havien succeït. Tot seguit va clamar que en Hrafn i l'Sturla eren alts traïdors així com tots els qui els ajudessin. Els va expulsar de la santa església i els va imposar l'entredit i va declarar que esperaria per a excomunicar-los fins a haver sentit més coses dolentes de llur expedició. El bisbe [finalment] va dir que “tots els homes que tinguin en una mica d'estimació les meves paraules, prestaran ajut al Þogils si n'ha de menester”

◊ hann tekur nú annan pening úr fégyrðli sínum og roðnar mjög á að sjá. "Satt eitt segið þig," segir hann, "og myndi eg aftur hafa horfið ef þið hefðuð hitt mig fyrr en nú falla vötn öll til Dýrafjarðar og mun eg þangað ríða enda er eg þess fús. Austmenn skulu hverfa aftur. En þig stígið á skip," segir Vésteinn, "og segið Gísla og systur minni þangaðkomu mína": ell va treure llavors l'altra meitat de la moneda de la seva escarsella i es va posar molt vermell en veure [les dues meitat juntes]. “No heu dit res més que la veritat”, va dir, “i hauria tornat enrere si m'haguéssiu trobat abans, però a hores d'ara, tots els rius baixen plens cap al fiord de Dýrafjörður i cal que jo hi vagi i a més a més també tinc ganes de fer-ho. Els noruecs haurien de tornar enrere. I vosaltres dos pujeu al vaixell”, els va dir en Vésteinn, “i anuncieu la meva arribada al Gísli i a ma germana”

þang·doppa <f. -doppu, -doppur. Gen. pl.: -doppa o: -doppna>:

caragolí camús (mol·lusc gastròpode Littorina obtusata)

þang·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

sargasser m, peix m granota dels sargassos (peix Antennarius histrio syn. Histrio histrio)

þang·fjara <f. -fjöru, -fjörur. Gen. pl.: -fjara>:

platja f amb moltes d'algues

þang·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

mosca f de varec (insecte Coelopa frigida)

þang·geit <f. -geitar -geitur>:

caprel·la f septentrional (artròpode Caprella septentrionalis syn. Caprella Ioveni syn. Caprella punctata)

þang·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:

vegetació f de fucàcies i laminariàcies, bosc m d'algues, pradera f d'algues

þang·hafið <n. -hafsins, no comptable>:

<GEOG> Mar f dels Sargassos

þang·lús <f. -lúsar, -lýs>:

isòpode m (ordre de crustacis i individu d'aquest ordre & especialment, Idotea granulosa)

þang·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:

farina f de fucàcies i laminariàcies

þang·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:

músic m, serpentí m (Mall.), peix bada m (Men.) (peix Syngnathus typhle)

þang·síli <n. -sílis, -síli>:

espinàquia f, sorellet m de mar (peix Spinachia spinachia)

þang·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:

barba f de fucus, polisifònia llanosa (alga vermella Polysiphonia lanosa syn. Vertebrata lanosa)

þang·skurður <m. -skurðar, no comptable>:

recollida f de fucàcies i laminariàcies

þang·snapi <m. -snapa, -snapar>:

carall m de rei, pastanaga f (Mall., Men.), sanut m (Eiv.) (peix Labrus mixtus syn. Labrus bimaculatus)

þang·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:

cobert -a d'algues

þang·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] fucàcies f.pl

þanið:

supí de → þenja “estendre; desplegar; tibar”

þaninn, þanin, þanið <adj.>:

estès -esa; desplegat -ada; expandit -ida; tibat -ada

♦ svífa á þöndum vængjum: planar amb les ales desplegades

þanka·gangur <m. -gangs, no comptable>:

raonament[s] m.[pl], forma f de pensar

þanka·brot <n. -brots, -brot>:

aforismes m.pl, pensaments m.pl

1. (hugleiðingar, hugsanir á víð og dreif) pensaments esparsos (fragments del que un pensa)

2. (spakmæli) aforisme m (apoftegma, sentència breu i aguda)

3. (heilabrot) maldecaps m.pl (trencacaps)

þanka·punktar <m.pl -punkta>:

punts suspensius (signe gràfic ...)

þanka·strik <n. -striks, -strik>:

guió m major, ratlla f (signe gràfic —)

þanki <m. þanka, þankar>:

pensament m

◊ 18.7. Hér koma fram þau réttu rök ǁ ræðu og þanka minna: ǁ Þér, Jesú, gefin var þreföld sök, ǁ það kann ég glöggt að finna. ǁ Þrefaldleg sekt ǁ mig þjáði frekt, ǁ þar um ég klagast (= kærast) mætti. ǁ Þrefalda styggð ǁ og þunga lygð ǁ þú leiðst með sögðum hætti: 18.7. Vet ací expostos els vers arguments ǁ de les meves paraules i dels meus pensaments: ǁ A tu, Jesús, et fou feta una triple acusació, ǁ puc constatar-ho amb claredat. ǁ Una triple culpa, ǁ de la qual podria ésser-ne acusat, ǁ m'ha afligit punyentment. ǁ Un triple oprobi ǁ i pesant mentida ǁ vas suportar com ja s'és dit

♦ vera í þungum þönkum: estar sumit -ida en els seus pensaments (meditabund, consirós, absort per pensaments que preocupen)

þan·leir <m. -leirs, no comptable>:

<GEOL> argila expansiva

þann¹:

ac. sg. m. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þann²:

ac. sg. m. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”, emprat en la fórmula amb la qual hom indica una data. Es tracta d'un baix-alemanyisme entrat per via del danès que hom intenta substituir per hinn

◊ þann tuttugasta og fimmta maí [næstkomandi]: el [proper] vint-i-cinc de maig

þannig <adj.>:

(slíkur, þvílíkur) un -a ... així, d'aquesta mena (tal)

þannig <adv.>:

1. (svo) així (d'aquesta manera)

2. (þess vegna) per això (per aquesta raó)

þannig að <conj. consec.>:

de manera que

þanninn <adv.>:

variant de → þannig ‘d'aquesta manera’

◊ 5.4. En Jesús áður allt fornam, ǁ hvað átti við hann að koma fram. ǁ Því gekk hann sjálfur þeim á mót, ǁ þanninn ræddi með kærleikshót: ǁ Að hverjum leitið hingað þér? - ǁ Hópur illmennis aftur tér: ǁ Jesúm naðverska nefnum vér -: 5.4. Amb tot Jesús ja apercebia abans tot ǁ el que havia de succeir amb ell. ǁ Per això els va sortir en persona a l'encontre, ǁ i d'aquesta manera els va parlar amb força amor: ǁ Qui cerqueu aquí? ǁ La turbamulta dels malvats li va replicar: ǁ Jesús el natzarè, així l'anomenem

þan·þol <n. -þols, no comptable>:

1. <GEN> [límit m d']elasticitat f, límit elàstic, extensibilitat f

2. (teygjanleiki, sveigjanleiki) mal·leabilitat f (ductilitat, flexibilitat)

♦ reyna á þanþol e-s: <LOC FIG> #1. posar a prova els límits d'una cosa; #2. posar a prova la mal·leabilitat d'una cosa

♦ þanþol tungumálsins: la mal·leabilitat de la llengua

þan·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:

elàstic -a

þar¹ <adv.>:

allà, aquí

◊ þar skiljast leiðir: allà se separen els camins

♦ austur þar: <adv.> per l'orient, per llevant

◊ þeir hlýddu á konung og fóru. Og stjarnan, sem þeir sáu austur þar (ἐν τῇ ἀνατολῇ), fór fyrir þeim, uns hana bar þar yfir, sem (ἐπάνω οὗ) barnið var: l’

♦ er þar var komið sögu: <LOC FIG> estant les coses així

♦ hér og þar (o: hvar): <adv.> ça i lla, ací i allà, ara aquí ara allà, per aquí i per allà

♦ og þar fram eftir götunum: <LOC> i així va quedar la cosa

♦ og þar við sat: <LOC> i així etcètera etcètera

♦ þar að auki: <adv.> en ultra, a més a més

♦ þar að lútandi: <adv.> en qüestió

♦ þar af: <adverbi pronominal> de la qual cosa, d'allò, d'això

♦ þar af leiðandi: per tant, en conseqüència, conseqüentment

♦ þar af leiðir að...: d'això se'n segueix que..., d'això en resulta que...

♦ þar á eftir: <adverbi pronominal> després de la qual cosa, després d'allò, després d'això

♦ þar á meðal: <adverbi pronominal> entre els ~ les quals, entre ells ~ elles

♦ þar á móti: <adverbi pronominal> en canvi, per contra, en contra d'allò, en contra d'això

♦ þar á ofan: <adverbi pronominal> en canvi, per contra, en contra d'allò, en contra d'això

♦ þar eð (o: sem): <conj. causal> com que

♦ þar eftir: <adverbi pronominal> segons la qual cosa, segons allò, segons això

♦ þar er [þá]... (o: það er [þá]...): hi ha..., és...

◊ halló, hver er þar?: hola, qui és? (responent al telèfon)

◊ ég bý við sjóinn, þar er fallegt útsýni: visc a la vorera de la mar, hi ha una bonica vista

◊ hann gekk út í garðinn, þar voru há tré: va sortir al parc, hi havia arbres alts

◊ ok er allir menn váru í svefni, var tekit á brjósti Frosta. Hann fylgir upp hendinni. Gullhringr fell fram af handleggnum. Hann stendr upp ok gengr út. Þar er þá Mjöll konungsdóttir ok mælti: "Er þat satt, er ritat er á keflit?" segir hún: i quan tots ja s'hagueren adormit, algú va palpar el pit d'en Frosti. Ell va resseguir la mà amunt. Un braçalet d'or va caure del braç. En Frosti es va llevar i va sortir a fora. Hi va haver la princesa Mjöll que li va dir: “Que és ver el que hi ha escrit al kefli?”

◊ þeir sögðu við hana: "Þú ert frávita." En hún stóð fast á því, að svo væri sem hún sagði. "Það er þá engill hans," sögðu þeir: ells li digueren: "Ets boja". Però ella va continuar afirmant que la cosa era tal com deia. Ells digueren: "És el seu àngel"

◊ þér eruð salt jarðar. Ef saltið dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal s'enfadeix, amb què la salaran? Ja no serveix per res, els homes la llencen i la trepitgen amb els peus

◊ þá varð Móse hræddur og hugsaði með sér: "Það er þá orðið uppvíst!": aleshores en Moïsès tingué por i va pensar: "Certament la cosa ja es coneix!"

♦ þar fyrir handan: <adverbi pronominal> al davant, a l'enfront, a l'altra banda davant per davant

♦ þar inni: <adverbi pronominal> hi

♦ þar í: <adverbi pronominal> dins la qual cosa, dedins allò, dedins això, allà dedins

♦ þar í sveit: <adv.> a la contrada

◊ í þenna tíma var svo mikill ofsi Kjalleklinga að þeir þóttust fyrir öðrum mönnum þar í sveit. Voru þeir og svo margir ættmenn Bjarnar að engi frændbálkur var þá jafnmikill í Breiðafirði: en aquells temps la prepotència dels de Kjallakstaður era tan gran que es creien superiors als altres habitants de la contrada. També hi havia tants de descedents d'en Björn que en el fiord de Breiðafjörður no hi havia cap llinatge que fos tan gran (poderós)

◊ í þann tíma bjó Arnkell sonur Þórólfs bægifótar á Bólstað við Vaðilshöfða. Hann var manna mestur og sterkastur, lagamaður mikill og forvitri. Hann var góður drengur og umfram alla menn aðra þar í sveit að vinsældum og harðfengi. Hann var og hofgoði og átti marga þingmenn: en aquell temps l'Arnkell, el fill d'en Þórólfur bægifótur, vivia a Bólstaður, en el cap deVaðilshöfði. No hi havia ningú que fos més alt i fort. Era un gran expert en lleis i molt entenimentat. Era un home honorable (góður drengur) i superava tothom en tota la contrada en popularitat ni en resolució. També era sacerdot (hofgoði) i tenia molts de þingmenn

♦ þar með: <adverbi pronominal> amb la qual cosa, amb allò, amb això

♦ þar nálægt: <adverbi pronominal> pels voltants [d'allà], allà a prop, a prop d'allà

♦ þar næst: <adv.> tot seguit, després [d'això]

♦ þar sem: #1. <conj. local> allà on, a l'indret on; #2. <conj. causal> atès que, com que, ja que, donat que (cast., ekki ritm./no lit.);

♦ þar sem (o: eð): <conj. causal> atès que, com que, ja que, donat que (cast., ekki ritm./no lit.);

♦ þar syðra: <adv.> en el sud d'Islàndia

♦ þar til [er]: <conj. temp.> fins que

♦ þar til á síðasta ári: fins a l'any passat

þar² <part. loc.>:

hi

◊ ég hef komið þar: ja hi he estat, hi vaig anar una vegada

◊ ég kom þar fyrir nokkrum árum: ja hi vaig estar fa alguns anys, hi vaig anar fa alguns anys

◊ ég sá hana þar: l’hi vaig veure

◊ hún var þar áfram: s’hi va quedar

◊ meéan þú ert þar: mentre hi siguis

þarað·auki <adv.>:

en ultra, a més a més

þarað·lútandi <adv.>:

en qüestió

þaraf·leiðandi <adv.>:

per tant, en conseqüència, conseqüentment

þara·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:

sargasser m, peix m granota dels sargassos (peix Antennarius histrio syn. Histrio histrio)

þara·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:

xatrac becllarg, llambritja f de bec llarg (Mall., Men.) (ocell Sterna sandvicensis) 

þara·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] laminariàcies f.pl

þarf:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → þurfa “haver de menester un cosa”

þarfa·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal m útil

þarfa·gangur <m. -gangs, -gangar>:

1. (endaþarmur) budell m cular (recte)

2. <†> (hland & saur) femta f (excrements sòlids & líquids)

◊ róa nú fyrir fjörðinn fram og verður sein förin. Snúa nú til hafs meir og róa af margar víkur, fóru gagnleiði. Þá rýmdist ísinn og breiddust sundin. Fóru utarlega fyrir fjörðu fram, drógu skipið stundum milli vakanna. Nú koma þeir á einn mikinn fjörð, stefna fyrir utan mynnið til lægis. Og um daginn gerðist mæði mikil á þeim. Þorgils var þó miklu hraustastur um allt. Tekur þá nú að þyrsta mjög. Þeir voru þá fimm með sveininum Þorfinni, Þorgils og Þorleifur, Kolur og Starkaður bræður. Vatnið var hvergi í nánd og verður þeim nær farið af drykkleysi. Þá mælti Starkaður: "Þess hefi eg vitað dæmi að menn hafa blandað allt saman, sjó og hland." Taka nú ausskotuna og míga í og kváðu það gert vera ef líf manna lægi við og báðu Þorgils leyfis að. En hann kvað vorkunn á, kveðst hvorki banna né leyfa "en eigi mun eg drekka," segir hann. Þeir gerðu drykkinn. Þorgils kveðst nú vilja taka við ausskotunni og kveðst skyldu mæla fyrir minni. Hann mælti svo: "Þú hið arga og hið illa kvikindi er vora ferð dvelur skalt eigi því ráða að eg skal hvorki drekka minn þarfagang né aðrir": llavors varen remar cap a l'exterior del fiord i la travessia va tornar molt lenta (=i els va caldre molt de temps per fer-ho). Llavors es feren una mica més endins de la mar i passaren, anant sempre al rem, per moltes de badies, seguint sempre el camí més dret i curt. I llavors el gel es va començar a obrir i el freu a eixamplar-se, i sortiren fora del fiord a una mar més profunda, de vegades estiraven llur vaixell [damunt el gel] entre els punts de mar lliures de gel. I llavors arribaren a un gran fiord i posaren rumb cap a l'embocadura d'aquell fiord per a fondejar-hi. I aquell dia es va emparar d'ells un gran cansament. En Þorgils, de tota manera, era de molt el més robust en tots els sentits de tots ells, però igual que els altres, tots començaren a sentir molta de set. Amb el vailet Þorfinnur eren cinc: [el vailet Þorfinnur,] en Þorgils, en Þorleifur i els germans en Kolur i l’Starkaður. No hi havia aigua enlloc a prop i gairebé cuidaven morir de set per la manca de beguda. Llavors l'Starkaður els va dir: “Sé de casos que els homes[, per extrema necessitat,] han barrejat aigua de mar amb orina”. Llavors varen agafar la galleda de poar aigua i hi pixaren dedins i digueren que feien perquè en depenien vides humanes i demanaren permís al Þorgils per fer la barreja. I aquest els va dir que era comprensible i afegí que ni els ho prohibia ni els ho permetia, “però jo no en beuré pas”. I llavors feren la beguda (és a dir, barrejaren els orins amb aigua de mar). I llavors en Þorgils va dir que volia prendre la galleda de poar aigua i va dir que volia pronunciar unes paraules de brindis abans de beure'n. Va dir aquestes paraules: “Tu, mala bestiota covarda (es refereix a l'ocell que acompanya el vaixell volant al seu costat, una mena de gavot jove, álkuungi), que retardes la nostra travessia, tu no ens imposaràs que jo begui els meus orins ni tampoc que ho facin els altres!” (vocabulari: #1. róa fram fyrir fjörðinn: En Baetke 19874, pàg. 504-505, no dóna pas entrada a aquesta locució, altrament transparent: remar cap a fora del fiord en el sentit de la marea que baixa; #2. gagnleiði: En Baetke 19874, pàg. 180, no dóna pas entrada a aquest vocable. Els Grimm 5, col. 2204: selbst in schwed. rigta til gagns, gut richten (ein geschütz, einen bogen), dasz es trifft. wol auch in gagnleiði, gagnvegr, der kürzeste, gerade weg, dän. gjenvei, eigentlich wol den der pfeil oder speer geht, die luftlinie (vergl. î gegnum gerade aus und hindurch 3, a a. e.). També en Moebius 1866:130 sub voce gagn-leidi: n. der kürzeste Weg compendium viae fara gagnleiði Fs 180¹ fara þar er mest verðr gagnleiðit í Persia Alex 92¹³)

þarfa·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

anàlisi f de necessitats

þarfa·gripur <m. -grips, -gripir>:

cosa f (o: objecte m) útil

þarfa·naut <n. -nauts, -naut>:

brau m (toro de llavor)

þarfar:

gen. sg. de → þörf “necessitat”

þarfa·vörur <f.pl -vara>:

articles necessaris, articles m.pl de primera necessitat (→ nauðsynjar)

þarfa·þing <n. -þings, -þing>:

objecte m de necessitat bàsica, cosa útil i necessària, objecte útil i necessari

þarfi <m. þarfa, no comptable>:

necessitat f (article necessari, cosa de primera necessitat, no sumptuària) (→ þörf)

◊ og nú fer Hákon jarl á fund Haralds Gormssonar og selur honum einsköpun fyrir þetta, er hann hafði drepið Gull-Harald frænda hans, en þó var þetta hégómi einn, fyrir því að þetta var beggja þeirra ráð reyndar. En Haraldur konungur gerir það á hendur Hákoni, að hann skal skyldur til að fara til Danmerkur um sinn og bjóða út leiðangri um allan Noreg til liðs við sig, þá er hann þykist liðs þarfi vera, en fara jafnan sjálfur þá er hann sendir honum orð og hann vildi hans ráðuneyti hafa. Hann skyldi og gjalda skatta þá alla er fyrr var í frá sagt: i llavors el iarl Hákon va anar a veure en Haraldur Gormsson al qual va traspassar el dret de fixar les seves condicions per haver mort en Gull-Haraldur, el seu parent, la qual cosa era pura formalitat per tal com la mort d'en Gull-Haraldur realment havia estat acordada i decidida per tots dos. I el rei Haraldur va imposar al Hákon que, de moment, se n'anés a Dinamarca i de fer una lleva d'homes i naus per tota Noruega perquè l'ajudessin quan ell considerés que hi hagués necessitat d'ajuda i d'acudir sempre en persona quan li enviés un missatge [en aquest sentit] i volgués tenir el seu consell. També hauria de pagar-li tots aquells tributs de què s'havia parlat abans (vocabulari: #1. einsköpun: Cf. Baetke 19874, pàg. 105: ein-skapan (-skǫpun) f.   Recht, allein zu entscheiden, Selbsturteil; #2. segja í frá: En Baetke 19874, pàg. 522, no dóna pas entrada a aquest verb que reapareix diverses vegades més al llarg d'aquesta mateixa saga, p.e., en el capítol 3: Og vonu bráðara fer hann til hallar föður síns, þar sem hann drakk inni með hirð sinni, og var konungurinn undir borðum og hirðin. Síðan gengur Haraldur inn fyrir föður sinn í höllina og segir honum síðan í frá haukunum, svo sem móðir hans hafði honum ráð til kennt, og lauk svo málinu að - "nú er dauður," segir hann, "hinn hvíti haukurinn." Og er hann hafði það mælt, þá kvað hann úti annað orð, og fór þá enn á fund móður sinnar; )

♦ það er enginn þarfi þess: no n’hi ha cap necessitat

þarfindi <n.pl þarfinda>:

1. (nauðsyn) menesters m.pl, necessitats bàsiques (articles necessaris, coses necessàries esp. per a la manutenció, articles de primera necessitat)

◊ menn tóku vel við Finnboga og þótti hann vera hinn ágætasti maður og buðust honum margir til þjónustu og sitt fé honum til þarfinda og þótti honum þar harðla gott: la gent varen fer una bona acollida al Finnbogi bo i considerant que era un dels homes més excel·lents que hi havia i foren molts els qui s'hi oferiren per a fer-li servei (=treballar per a ell) i molts també els qui li oferiren llurs diners per a les seves necessitats, la qual cosa a ell li va plaure molt

◊ síðan talaði hann fyrir þeim og sagði að Jamtur höfðu það illa gert er þeir höfðu snúist í brott frá Noregskonungum í hlýðni eða í skattgjöfum, tók þar til máls er Jamtur höfðu gengið undir ríki Hákonar konungs Aðalsteinsfóstra og verið síðan lengi undir Noregskonungum, innti og það hversu mörg þarfindi þeir máttu hafa af Noregi eða hversu mikill ómaki þeim væri að sækja til Svíakonungs það er þeir þurftu. Og kom hann svo sínum ræðum að Jamtur sjálfir buðu honum og báðu hann að þeir vildu snúast til hlýðni við Eystein konung og kölluðu það þurft sína og nauðsyn. Dró svo saman þeirra félagsskap að Jamtur gáfu land allt undir ríki Eysteins konungs. Tóku fyrst til þessa máls ríkismenn þar trúnaðareiða af öllu fólkinu. Síðan fóru þeir til Eysteins konungs og sóru honum land og hefir það haldist jafnan síðan. Vann Eysteinn konungur Jamtaland með viti en eigi með áhlaupum sem sumir hans langfeðgar: després va parlar davant ells per dir-los que els iamtalandesos havien obrat malament quan s'havien apartat del rei de Noruega en obediència i pagament de tributs. Va referir com els iamtalandesos s'havien sotmès al domini del rei Hákon Aðalsteinsfóstri i que després havien viscut molt de temps sota el domini dels reis de Noruega, també els va recordar quantes de coses de primera necessitat podrien tenir de Noruega i quin gran esforç no els costaria haver d'anar a veure el rei de Suècia per obtenir-ne el que haguessin de menester. I amb els arguments del seu discurs va fer que fossin els iamtalandesos mateixos els qui li oferiren i pregaren que volien tornar a l'obediència al rei Eysteinn. I digueren que fer-ho era per a ells una necessitat i un menester. Llur companyonia es va fer tan estreta que els iamtalandesos acabaren per posar tot llur país sota el domini del rei Eysteinn. En aquesta qüestió, de primer els poderosos d'allà varen prendre els juraments de fidelitat de tot el poble. Després es presentren davant el rei Eysteinn i li juraren fidelitat en nom de llur país i aquest jurament s'ha mantingut sempre de llavors ençà. Així fou com el rei Eysteinn va guanyar el Iàmtaland amb la intel·ligència i no pas amb atacs com havien fet alguns dels seus antecessors

2. (nytsemi) profit m (cosa útil, utilitat)

♦ gera e-ð til [gagns og] þarfinda: fer una cosa per a profit i utilitat [d'algú]

◊ í þess hins sama várs herra Jesús Kristús nafni skal várr lǫgligr Nóregskonungr, hans þjónn, ráða boði ok banni ok útfǫrum (=herförum, útfararleiðöngrum) várum innan lands ok utan, Guði til dýrðar, sér til sœmdar {ok} oss til gangs ok þarfinda: en el nom d'aquest mateix, el nostre senyor Jesucrist, el nostre legítim rei de Noruega, el seu servent, ha de tenir a l'interior i a fora del país, la potestat de manar i de prohibir i la potestat sobre les nostres expedicions militars, a major glòria de Déu, a major honor d'ell i a profit [i utilitat] nostres

3. (nauðþurftir) necessitats f.pl (urgència de defecar o d'orinar)

♦ ganga þarfinda sinna: anar a fer les seves necessitats

þarfir:

nom. & ac. pl. de → þörf “necessitat”

þarf·laus, -laus, -laust <adj.>:

innecessari -ària

♦ að þarflausu: sense necessitat

◊ hver æjar? hver veinar? hver á í deilum? hver kvartar? hver fær sár að þarflausu (ħinˈnām ~ חִנָּם:   lə-ˈmī   pət͡sāˈʕīm   ħinˈnām,   לְמִי, פְּצָעִים חִנָּם)? hver rauð augu?: qui gemega fent «Ai!»? Qui crida de dolor? Qui està ficat en baralles? Qui es queixa? Qui rep ferides només perquè sí? Qui té els ulls vermells?

þarf·legur, -leg, -legt <adj.>:

útil

þarf·leysi <n. -leysis, no comptable>:

cosa inútil i innecessària

◊ Gestur svarar: "Þarfleysa er að segja það en eigi nenni eg að þegja yfir því er á þínum dögum mun fram koma. En ekki kemur mér að óvörum þótt Bolli standi yfir höfuðsvörðum Kjartans og hann vinni sér þá og höfuðbana og er þetta illt að vita um svo mikla ágætismenn": en Gestur li va respondre: “És innecessari de dir-te el que et diré però tampoc no em ve de gust de callar sobre el que s'esdevindrà en algun moment de la teva vida: No em sorprendrà pas si en Bolli acaba tenint en Kjartan estès als seus peus (=si en Bolli acaba matant en Kjartan) i que, en fer-ho, no provoqui que el matin, i ben mala cosa és saber això d'homes tan grans i tan ben considerats”

þarf·leysi <n. -leysis, no comptable>:

cosa inútil i innecessària

◊ Þorsteinn segir: "Þarfleysi ætla eg það vera," segir hann: en Þorsteinn li va dir: “Crec que això serà quelcom d'innecessari”, va dir

þarfleysu·tal <n. -tals, -töl>:

xerrameca ociosa, paraules ocioses

◊ Kjartan kvað áræðið flestum bila þótt allgóðir karlmenn væru. Bolli kvað það vant að sjá hverjum hugar þyrfti að frýja. En margir tóku undir að þetta væri þarfleysutal. Og er konungsmenn höfðu þessa varir orðið þá fóru þeir í brott og segja konungi þetta tal allt: en Kjartan va dir que el coratge [ocasionalment] faltava a la majoria dels qui[, altrament,] eren barons molt ferms (=coratjosos). En Bolli va dir que era difícil de veure a qui s'havia de retreure manca de valor. I molts li replicaren que això només era xerrameca vana i innecessària. I quan els homes del rei hagueren sentit això, se n'anaren i informaren el rei de tota aquesta conversa

þarf·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

de poca utilitat, poc útil

þarfnast <þarfnast ~ þörfnumst | þarfnaðist ~ þörfnuðumst | þarfnast ║ e-s>:

necessitar una cosa ~ algú, haver de menester una cosa ~ algú

◊ ...án þess að þarfnast of mikils: i no ha de menester gaire cosa

◊ ég þarfnast þín ekki!: no et necessito pas!

◊ ég þarfnast þess nauðsynlega: ho necessito urgentment

◊ ég þarfnast ykkar ekki!: no us necessito pas!

þarfur, þörf, þarft <adj.>:

útil (necessari, que s'ha de menester)

♦ gerast þarfur maður: fer-se l'útil, fer-se el necessari

þari <m. þara, þarar>:

1. (hrossaþari, reimaþari) kelp m, varec palmat, fuet m de bruixa, tali m (alga Laminaria digitata)

2. (japansþari) kombu m,f (alga Laminaria japonica)

3. (miðjarðarhafsþari) fulla f de col (alga Laminaria rodriguezii)

þar·koma <f. -komu, no comptable>:

arribada f [allà], vinguda f

◊ en er Þorgils kom í Vestri-byggð tók við honum sá maður er Bjálfi hét. Hann kvaðst mikla þökk kunna hans þarkomu "skal eg taka saman fé þitt því að þú ert frægur maður og muntu mér að liði verða því að eg er í nauðum staddur. Hér liggja fyrir eyjar þær er ránsmenninir eru í og ætlar höfðingi þeirra hingað og taka á burt dóttur mína. Vil eg að þú sért hér til trausts og varnar": quan en Þorgils va arribar a l'establiment de ponent, l'hi va rebre un home que nomia Bjálfi. Ell li va dir que li estava molt agraït perquè hi hagués anat “jo reuniré la paga [que et devem per la mort de l'ós polar] car ets un home cèlebre i m'ajudaràs perquè em trobo en una situació de destret. Aquí davant hi ha les illes que habiten els bandits i llur capità planeja venir aquí i endur-se'n ma filla. Vull que siguis aquí per ajudar-me i protegir-me”

◊ þeir kunna enga þökk þarkomu Bjarnar en þeir fóru svo með sögunni sem Þórður hafði mælt: els homes no mostraren gens d'agraïment per l'arribada d'en Björn i li contaren la història tal i com en Þórður els ho havia dit

þar·lendur, -lend, -lent <adj.>:

d'aquest país [en qüestió]

◊ þarlend stjórnvöld hafa gagnrýnt kosningarnar: les autoritats d'aquest país han criticat les eleccions

þar·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:

d'aquest país [en qüestió]

◊ Sveinn konungur hafði ný lög í land um marga hluti og var það eftir því sett sem lög voru í Danmörk en sum miklu frekari. Engi maður skyldi af landi fara nema með konungs leyfi en ef færi þá féllu undir konung eignir þess. En hver er mann vægi skyldi hafa vegið landi og lausum eyri. Ef maður varð í útlegð og tæmdist honum arfur þá eignaðist konungur arf þann. Að jólum skyldi hver búandi fá konungi mæli malts af arni hverjum og lær af oxa þrevetrum, það var kallað vinartoddi, og spann smjörs og húsfreyja hver rykkjartó, það var lín órennt, svo mikið að spennt fengi um mesta fingri og lengsta. Bændur voru skyldir að gera hús þau öll er konungur vildi hafa á bústöðum sínum. Sjö menn skyldu gera einn liðfæran og gera fyrir hvern er fimm (= fimmtán ?) vetra gamall væri og þar eftir hömlur eiga. Hver maður er á haf reri skyldi gjalda konungi landvörðu hvaðan sem hann reri, en það eru fimm fiskar. Skip hvert er færi af landi á brott skyldi halda konungi rúm um þvert skip. Maður hver er til Íslands færi skyldi gjalda landaura, þarlenskur og útlenskur. Það fylgdi og þessu að þá skyldu danskir menn hafa svo mikinn metnað í Noregi að eins þeirra vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna vitnum: el rei Sveinn havia promulgat noves lleis al país sobre moltes de coses i el tenor d'aquestes lleis seguia el tenor de les lleis que hi havia a Dinamarca, encara que algunes d'aquestes noves lleis [per a Noruega] eren molt més dures: ningú no podia sortir del regne sense el permís del rei i si, malgrat tot, algú se n'anava a l'estranger, els seus béns es confiscaven a favor de la corona. I qualsevol que matés algú, perdria terres i cabal. Si un home havia estat condemnat al bandejament i li queia una herència, el rei s'apropiava d'aquesta herència. Pels iól cada bóndi havia de lliurar al rei una mesura de malt per cada llar o fogar, així com una cuixa d'un bou de tres anys, la qual cosa era anomenada vinartoddi o contribució de pastura, i [a més a més] un spann (barril) de mantega i cada mestressa de casa [havia de lliurar-li] un tó (troca, madeixa de lli cruu), que és lli cruu, tan grossa que es pogués amidar entre el dit polze i el dit llarg (=que fes un pam de gruixada). Els bændur estaven obligats a fer tots els edificis que el rei volgués tenir als seus masos (?). Set homes -i per tal s'hi comptava tothom que ja tingués cinc (quinze?) anys- havien de fer (=designar-ne un d'entre ells) un home apte per a formar part d'una tripulació, el qual després d'això ocuparia el seu lloc als bancs de remers (?). Qualsevol que sortís a pescar a la mar, havia de pagar al rei la landvarða (contribució sobre la pesca) de la pesquera on hagués anat, això és, cinc peixos. Qualsevol vaixell que salpés del país havia de tenir disponible un espai de través (?) a bord per al rei. Qualsevol persona, nadiua o estrangera, que volgués viatjar a Islàndia, havia de pagar [al rei] landaurar o contribució portuària. A tot això s'hi afegia encara que els danesos tindrien a Noruega una consideració tan alta que el testimoni d'un d'ells superaria el de deu noruecs (Vulgueu comparar aquest fragment de la Heimskringla amb els apartats 28 i 29 de l'Ágrip: 28. Var þá í fyrstu svá mikit danskra manna metorð, at eins þeira vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna. Engi skyldi ná af landi at fara nema með konungs leyfi, en ef fœri þá felli undir konung eignir þess. En hverr, er mann vægi, skyldi hafa fyr vegit landi ok lausum eyri. Ef maðr varð í útlegð ok tœmðisk honum arfr, þá eignaðisk konungr arf þann. 29. At jólum skyldi hverr búandi konungi fá af arni hverjum mæli malts ok lær af oxa þrévetrum, þat var kallat vinar toddi, ok spann smjǫrs, ok húsfreyja hver rýgjartó, þat var lín øregnt svá mikit, at spent fengi umb mesta fingri ok lengsta. Búendr [váru] skyldir ok at gera hús þau ǫll, er konungr vildi hafa á bústǫðum sínum. Sjau menn skyldu gera einn liðfœran ok gera fyrir hvern, er .v. vetra gamall væri, ok þar eptir hǫmlur eiga. Hverr maðr, er á haf røri, skyldi gjalda konungi landvǫrðu, hvaðan sem hann røri, en þat eru fim fiskar. Skip hvert, er fœri af landi braut, skyldi konungr hlaða rúm yfir þvert skip. Maðr hverr, er til Íslands fœri, skyldi gjalda landaura hérlenzkr ok útlenzkr, ok helzk sjá hlýðskyldi til þess, er Sigurðr konungr Jórsalafari gaf af ok brœðr hans flestar þessar ánauðir)

þarma- <en compostos>:

<MED> enter[o]-

♦ maga- og þarma-: gastro-intestinal, gastro-entèric

þarma·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:

<MED> enterorràgia f, èntero-hemorràgia f, hemorràgia f intestinal

þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur. Gen. pl.: -bólga>:

1. (garnabólga) enteritis f (inflamació dels budells, esp. del budell prim)

♦ → salmónelluþarmabólga “enteritis per salmonel·les”

2. (garna- og ristilbólga) enterocolitis f (inflamació dels budells prims i amples)

þarma·eitrun <f. -eitrunar, no comptable>:

<MED> enterotoxicosi f

þarma·flóra <f. -flóru, no comptable>:

<MED> flora f intestinal

þarma·íferð <f. -íferðar, -íferðir>:

<MED> enteroinvasió f

þarma·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:

<MED> enteropatia f

þarma·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

<MED> agent m intestinal

♦ sýkingareyðandi þarmalyf: agent antiinfecciós intestinal

þarma·safi <m. -safa, no comptable>:

<MED> suc m intestinal

þarma·slím <n. -slíms, no comptable>:

<MED> moc (o: mucus) m intestinal

þarma·slímhimna <f. -slímhimnu, -slímhimnur. Gen. pl.: -slímhimna>:

<MED> membrana f mucosa intestinal

þarma·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:

<MED> mucosa f intestinal

þarma·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:

<MED> enteroscòpia f (→ garnaspeglun)

þarma·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:

<MED> funció f intestinal

♦ maga- og þarmastarfsemi: funció gastro-intestinal

þarma·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:

<MED> infecció f intestinal

þarma·teppa <f. -teppu, -teppur. Gen. pl.: -teppa o: -teppna>:

<MED> obstrucció f intestinal

þarma·þrenging <f. -þrengingar, no comptable>:

<MED> enterostenosi f

þarmur <m. þarms, þarmar>:

budell m

þar·na <adv. loc.>:

allà

◊ og tekur hann til orða Þormóður er síðast sló á teignum: "Menn fara þarna," kvað hann: en Þormóður, que era el darrer dels qui segaven a la trinxa de prada, va dir: "allà hi ha homes caminant"

♦ þarna yfir frá: allà davant (a l'altra banda)

♦ þarna úti: allà fora

♦ þessi þarna: aquell [d'allà]

♦ þarna ertu lifandi kominn!: <LOC FIG> pastat a tu, igual igual que tu (amb to de retret)

þar·næstur, -næst, -næst <adj.>:

subsegüent, el qui ve no l'altre

◊ engin námskeið í næstu og þarnæstu viku: no hi haurà classe ni la propera setmana ni l'altra

◊ hann er þarnæstur í röðinni: li toca després del següent, ve després del següent

þar·vera <f. -veru, no comptable>:

estada f, estatge m, sojorn m

þar·vist <f. -vistar, no comptable>:

estada f, estatge m, sojorn m

◊ Þjóstólfur reið til þess er hann kom til Varmalækjar. Hann hafði þar góðar viðtökur af Hallgerði en eigi illar af Glúmi. Hann sagði Hallgerði að faðir hennar hefði hann á braut rekið og bað hana ásjá. Hún svaraði honum því að hún kveðst honum engu mega heita um þarvist hans fyrr en hún fyndi Glúm: en Þjóstólfur va cavalcar fins a arribar a Varmalækur. Aquí fou ben rebut per la Hallgerður i no gens malament pel Glúmur. Va contar a la Hallgerður que son pare d'ella l'havia engegat i li va demanar que l'ajudés. Ella li va respondre de tal manera que li va dir que no podia prometre-li res pel que fa al seu estatge allà abans que no n'hagués parlat amb en Glúmur

◊ 48. En mart var ok annat gott í ferð hans. Sigr vann hann á nekkverum (=nǫkkurum) borgum heiðnum, ok hét til tǫku einnar þeirar at fella af kjǫtǫ́tu á þváttdegi í Nóregi. Til Miklagarðs for hann ok hlaut þar mikla tign af viðrtǫku keisarans ok stórar gjafir, ok lét þar eptir til minna þarvistar sinnar skip sín, ok tók af skipi sínu einu hǫfuð mikil ok fjárverð ok setti á Petrskirkju. En heim í Nóreg sœkir hann um Ungeraland ok Saxland ok Danmǫrk, eptir þrjá vetr, er hann fór ór landi, ok fagnaði allr lýðr kvámu hans. Þá var hann tvítugr, er hann kom aptr í land ór þessi ferð; ok var orðinn inn tíðasti. Vetri var Eysteinn ellri þeira brœðra, en Óláfr þá tólf vetra gamall. Eru enn margir hǫ́staðir skrýddir af þeim gørsimum, er þá flutti Sigurðr konungr í land: 48. I moltes d'altres coses bones hi hagué en aquest viatge. Va obtenir victòries sobre algunes viles paganes, i, en la presa d'una d'elles va fer la promesa que suprimiria menjar carn en dissabte a Noruega [si prenia la ciutat]. Va anar a Constantinoble on hi va rebre gran distinció en la rebuda que li va fer l'emperador, i grans regals, i va deixar-hi les seves naus en recordança del seu sojorn a la ciutat. I va agafar del seu vaixell un gran i valuós cap i el va dipositar a l'església de sant Pere. I va cercar el camí de tornada a Noruega per Hongria, Saxònia (=el Sacre Imperi) i Dinamarca, tres anys després d'haver abandonat el país, i tot el poble es va alegrar de la seva tornada. Tenia vint anys en tornar a Noruega del seu viatge i havia assolit una gran celebritat. L'Eysteinn, el més vell dels germans, guanyava d'un any en Sigurðr, i l'Olau tenia en aquells moments dotze anys. Encara hi ha moltes de grans esglésies adornades amb els objectes preciosos que el rei Sigurðr va portar al país

þau¹:

nom. & ac. pl. n. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þau²:

nom. & ac. pl. n. de → hann, hún, það “ell -a”

þauf <n. þaufs, no comptable>:

treball carregós, penós

þaul <f. þaular, þaular>:

variant de → þauli ‘empantanegament; destret, mal tràngol’

♦ mæla sig í þaular: <LOC FIG> ficar-se en un mal tràngol pel que un diu

◊ konungr mælti: "Svá lízt mér á þik, Gestr, at mínir menn muni hafa mælt sik í þaular um þetta mál meir en þú, en þó mun þat nú skjótt reynt verða": el rei li va dir: “Pel teu aspecte, Gestur, em va l'efecte que els meus homes s'han posat, amb llurs paraules, en un destret més aviat que no pas tu i aviat ho verificarem” (vocabulari: #1. lítask: Cf. Baetke 19874, pàg. 387: svá lízk mér á þik, at du siehst mir so aus; #2. þaul: Cf. Baetke 19874, pàg. 767: mæla sik í þaula(r) sich durch seine Worte in die Klemme bringen, sich festreden)

þauli <m. þaula, þaular>:

♦ spyrja e-n í þaula [um e-ð]: interrogar algú en detall, a fons [sobre una cosa]

◊ og er hann var farinn út þaðan, tóku fræðimenn og farísear að ganga hart að honum og spyrja hann í þaula (ἀποστοματίζειν:   ἤρξαντο οἱ γραμματεῖς καὶ οἱ Φαρισαῖοι δεινῶς ἐνέχειν καὶ ἀποστοματίζειν αὐτὸν περὶ πλειόνων) um margt og sitja um að veiða eitthvað af vörum hans: i quan va sortir d'allà, els escribes i els fariseus començaren d'atabuixar-lo durament i d'interrogar-lo a fons sobre moltes de qüestions, i li posaven insídies per caçar alguna cosa que sortís dels seus llavis

þaul·hugsaður, -hugsuð, -hugsað <adj.>:

planificat -ada (o: meditat -ada; o: repensat -ada) en detall, a fons

þaul·kanna <-kanna ~ -könnum | -kannaði ~ -könnuðum | -kannað ║ e-ð>:

examinar una cosa en detall, amb atenció, a fons

þaul·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:

que coneix molt bé una cosa

♦ hann er þaulkunnugur þar: hi coneix el terreny pam a pam

♦ vera þaulkunnugur e-u: conèixer pam a pam una cosa

◊ hann svaraði: „Já, þar hef ég oft verið og er reyndur og þaulkunnugur (ἐμπειρεῖν καὶ ἐπίστασθαι:   πολλάκις ἐγὼ ἐγενόμην ἐκεῖ καὶ ἐμπειρῶ καὶ ἐπίσταμαι τὰς ὁδοὺς πάσας) öllum leiðum. Ég hef margoft ferðast til Medíu og gist þar hjá Gabael bróður okkar sem býr í Rages í Medíu. Frá Ekbatana til Rages eru fullar tvær dagleiðir en Rages er uppi á fjalli en Ekbatana á miðri sléttu“: li contestà: «Sí, hi he estat sovint i conec pam a pam tots els camins. He viatjat moltes de vegades a la Mèdia i he posat a casa del nostre germà Gabael, que viu a Ragues de la Mèdia. Hi ha dos dies comptats de camí, d'Ecbatana a Ragues: I Ragues està a la muntanya, però Ecbatana, al mig de la plana»

þaul·lesa <-les ~ -lesum | -las ~ -lásum | -lesið ║ e-ð>:

llegir una cosa en detall, amb atenció, a fons

þaul·lesinn, -lesin, -lesið <adj.>:

1. (texti) molt llegit -ida (text)

2. (maður) que ha llegit molt (persona)

þaul·lærður, -lærð, -lært <adj.>:

après -esa de cor

þaul·reyndur, -reynd, -reynt <adj.>:

amb una gran experiència, expert -a

þaul·skipulagður, -skipulögð, -skipulagt <adj.>:

organitzat -ada fins a l’últim detall

þaul·spyrja <-spyr ~ -spyrjum | -spurði ~ -spurðum | -spurt ║ e-n>:

interrogar algú en detall, a fons

þaul·sætinn, -sætin, -sætið <adj.>:

1. <GEN> sedentari -ària, que seu o roman constantment i molt de temps al mateix indret davant una cosa (p.e., davant el televisor o l'ordinador)

◊ girnist þú nú að vita, hvers barn þú sért, þá máttu nokkuð ráða það af högum þínum. Hafir þú lyst á þráttan og ófriði, þá er Jesús horfinn úr hjarti þér, en Satan hefur þá á meðan tekið við stjórninni þar inni: og er það illur gestur, hann er þaulsætinn, þar sem hann fær rúm og yfirhönd, og illa eirir hann því, ef lengi eru afrækt ráð hans, svo ekki sé eitthvað haft fyrir stafni (Píslarhugvekjur, p. 258): si desitges saber de qui ets fill, ho pots endevinar una mica per la vida que fas. Si tens ganes de bregues i baralles, Jesús ha desaparegut del teu cor i en Satanàs, mentrestant, n'ha pres el governall, i és un mal hoste: s'hi hostatja bé i ja no se'n va d'allà on aconsegueix plaça i prevalença, i li desagrada que els seus consells siguin negligits molt de temps, per no parlar que s'hi faci alguna cosa

2. (iðinn) fener -a (aplicat, diligent, que seu tot lo dia fent una cosa de profit)

3. (þrár, sem gefur ekki eftir) tenaç (persistent en una cosa)

þaul·vanur, -vön, -vant <adj.>:

que té la mà trencada en una cosa

♦ vera þaulvanur e-u: tenir la mà trencada en una cosa

<†>  þaular·vogur <m. -vogs, -vogar>:

cala o badia estreta i amb seques o en la qual els vaixells poden quedar encallats durant la marea baixa

◊ þá svarar Hávarðr jarlsson: „Skjótt mun ek birta minn vilja: Gǫngum út á [pàg. 130] skip. Rekum af oss tjǫldin ok róum út ór þessum þaularvági. Reisum viðu ok siglum norðr undan. Berjumst eigi hér við Magnús konung, ok við ofrefli liðs; þvíat þetta landsfólk er oss verra fyrir at hitta, ef vér látum skip vár, en hit versta heiðit fólk; þvíat hér á engi várr lífs ván, ef hann kemr á vald Heklunga eða Víkverja“: aleshores en Hávarðr, el fill del iarl, li va dir: “Ara mateix us revelaré la meva opinió. Sortim d'aquí i tornem als nostres vaixells: desmuntem els tendals i sortim al rem d'aquesta cala estreta (=Salteyjarsund) i poc profunda [i quan ho hàgim fet,] aixequem el mast i fugim d'aquí a la vela cap al nord. No lluitem aquí contra el rei Magnús i la seva superioritat de forces, car, si [en un moment donat] abandonem les nostres naus, la gent d'aquesta terra ens serà pitjor de trobar que els pitjors pagans (=...ens resultarà pitjor topar-nos amb la gent d'aquí que no pas amb els pitjors pagans) perquè aquí cap de nosaltres no ha de tenir esperança de salvar la vida si cau en mans dels Heklungar o dels habitants de Vík”

þaul·æfður, -æfð, -æft <adj.>:

experimentat -ada

<†>  þausn <f. þausnar, þausnir>:

(róstur) esvalot m

◊ ... ok svá varð [XIX. 7.] -þvíat þá varð úvirð tiginna manna sveitin- eptir margar þausnir ok þrætur at þá hvarf tignin consulatus í nýja ætt ok var gefin Maríó. Sá hǫfðingi lýðsins ér hét Títus Manlíus Mancínus var þar. Hann spurði lýðrinn hvárr consul berjaz skyldi við Iugurtham konung, en allr lýðrinn svaraði: „Maríus, Maríus.“ En litlu áðr hafði sá til orrustu ætlaðr verit af hǫfðingjum er hét Paulus Decíus ok var þat ósynju — ita, perculsa nobilitate, post multas tempestates nouo homini consulatus mandatur. Et postea populus a tribuno plebis Tito Manlio Mancino rogatus, quem uellet cum Iugurthâ bellum gerere, frequens Marium iussit. Sed senatus paulo ante Metello Numidiam prouinciam decreuerat, ea res frustra fuit: ... i així s'esdevingué (per tal com el partit dels nobles havia perdut la seva bona consideració) després de molts d'esvalots i disputes que la dignitat del consolat va passar a una nova família i fou donada al Màrius. El cabdill del poble (=tribú de la plebs) que es deia Titus Manli Mancí era allà. Ell va preguntar a la plebs quin dels dos cònsols havia de lluitar contra el rei Jugurta i tota la plebs li va respondre: “En Màrius, en Màrius!”. Però poc abans els cabdills (=els senadors) havien designat per a la batalla [contra en Jugurta] un que es deia Paulus Decius i [aquest nomenament] fou debades (va quedar sense efecte)

þaut:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þjóta “xiular; udolar; bramar”

þá <f. þár (o: þáar), no comptable>:

(þíð jörð) sòl desgelat (sòl ja lliure de neu i gel)

þá¹:

ac. sg. f. & ac. pl. m. de → sá, sú, það “aqueix -a, aquell -a”

þá²:

ac. pl. m. de → hann, hún, það “ell -a”

þá:

1. llavors, aleshores

♦ enn þá: encara

♦ ekki enn þá: encara no

♦ enn þá betri: encara millor

♦ allt er þá þrennt er: <LOC FIG> al tercer cop no falla, a la tercera vegada te'n sortiràs

♦ hvað þá...: per no parlar de...

♦ hvað þá heldur: per no parlar de...

♦ hvernig þá: per què? com així? (Mall.) 

♦ svei mér þá!: oi tant [que sí]

♦ þá á meðan: en l'entretant, mentrestant

♦ þá og þegar: en qualsevol moment

♦ því þá það?: i això perquè? i perquè això?

2. Quan þá introdueix una oració principal que segueix a la subordinada, no es tradueix. Exemples:

◊ þá er sagt þá er kemur að dymbildögum, þá sækja menn þangað fjölmennt tíðir skírdagsmyrgin (SS I, cap. 18, pàg. 24): diuen que quan arribà setmana santa, una nombrosa gernació hi assistí als oficis divins el matí de dijous sant

◊ nú græðir Þórir svo mikið að hann kaupir sér land er að Vatni heitir upp frá Norðurtungu. Og fá vetur hafði hann búið áður hann gerðist svo mikill auðmaður að hann átti undir vel hverjum manni stórfé. En þó að honum græddist fé mikið þá héldust þó óvinsældir hans því að varla var til óþokkasælli maður en Hænsna-Þórir var: en Þórir llavors va fer tants de cabals que es va comprar les terres que es diuen að Vatni, ço és, Vora el llac part damunt Norðurtunga. I del cap de pocs anys d'estar-hi, ja s'havia fet un home tan ric que havia deixat en préstec grans quantitats de diners a gairebé tothom. Però, encara que guanyava grans quantitats de diners,     persistia la seva manca de popularitat perquè a penes hi havia home més odiós que en Þórir el de l'Aviram (= perquè no hi havia ningú que fos més odiós que en Þórir el de l'Aviram)

◊ en þá er hann var tólf vetra gamall, þá gerðisk svá til, at um dag nekkvern á torgi, þá kenndi hann í hendi manni øxi þá, er Þórolfr hafði haft, ok leitaði eptir atburðum, hvé honum hefði sú øx komit, ok varð af hins andsvǫrum sannfróðr, at þat var bæði øx fóstra hans ok svá bani, ok tók øxina ór hendi honum ok drap þann, er þangat hafði, ok hefndi svá fóstra síns. En þar var mannhelgr mikil ok miklar viðlǫgur við mannsaftak, ok fekk hann þat til ráðs, at hann hljóp á hald dróttningarinnar, ok með bœn hennar ok af því, at hvatligt þótti vera verkit manni tólf vetra gǫmlum at vinna, ok af því, at sannlig þótti hefndin vera, þá þá hann miskunn af konunginum, ok tók síðan at vaxa vitorð of hann ok svá metorð ok alt yfirlæti. En síðan er á leið á stundina, þá var honum fengit lið ok skipastóll, ok fór hann bæði á Eistlǫnd ok ǫnnur lǫnd ok herjaði, ok aukuðu flokk hans brátt Norðmenn ok Gautar ok Danir, ok vann nú stórvirki ok aflaði sér með því frægðar ok góðs orðlags: quan tenia dotze anys, es va esdevenir que un dia, a una plaça, hi va reconèixer a la mà d'un home la destral que havia pertangut al Þórólfr i va preguntar per les circumstàncies per les quals la destral havia arribat a ell i per les respostes de l'altre va saber del cert que la destral realment era la del seu fóstrfaðir i que l'altre era el seu homicida, i va agafar la destral de la mà d'aquell home i el va matar i així va venjar el seu fóstrfaðir. Ara bé, en aquell indret hi regia una estricta inviolabilitat de les persones i s'imposaven dures penes per l'homicidi d'un home. L'Olau va decidir córrer a cercar la protecció de la reina i pels precs d'ella i per tal com es va considerar baronívol per a un vailet de dotze anys fer tal proesa, i per tal com l'acte de venjança es va considerar legitimat, va rebre gràcia de les mans del rei. De llavors ençà va començar a ésser més i més conegut i també va acréixer-se la seva reputació i tota la consideració de què gaudia. Del cap d'un temps, li donaren una host i una flota i amb ells anà a Estònia i a d'altres països i els va saquejar, i noruecs, gautes i danesos augmentaren ràpidament la seva host. I llavors va dur a terme grans proeses amb les quals va guanyar-se fama i bon renom

Si l'oració principal precedeix la subordinada, es pot trobar un þá catafòric que tampoc no es tradueix. Exemple:

◊ þá stóð konungr upp ok gekk út með þeim Birni. Þá tók kann sverð búit ok gaf Birni: „Þetta sverð gaf mér Rǫgnvaldr jarl. Til hans skulu þér fara ok bera honum þau mín orð, at hann leggi ráð ok styrk til með yðr, at þér komið fram eyrendinu. Þykki mér þá vel sýslat ef þú heyrir orð Svíakonungs, ok segi hann annattveggja nei eðr já. En fingrgull þetta fær þú [Rǫgnvaldi] jarli, þvíat þessa jarteign mun hann kenna“: el rei es va aixecar i va sortir amb en Bjǫrn i els seus homes. Llavors va agafar una espasa [bellament] adornada i la va donar al Bjǫrn. [El rei li va dir:] “El iarl Rǫgnvaldr em va donar aquesta espasa. Aneu a veure'l i porteu-li aquest missatge de part meva: que us doni consells i ajut perquè pugueu dur a terme la vostra missió. Consideraré que l'heu duta a terme satisfactòriament si escolteu les paraules del rei de Suècia, tant si hi diu que sí com si hi diu que no. Pel que fa a aquest anell d'or, doneu-lo al iarl, car reconeixerà per aquest senyal que realment sóc jo qui us hi envia”

<†>  þá [er] <conj. temp.>:

quan

◊ þá er ég var barn að aldri: quan era nen

◊ og þá er voraði átti Hrútur för í Vestfjörðu að heimta fyrir varning sinn. En áður hann færi heiman talaði Unnur við hann: "Hvort ætlar þú aftur að koma áður menn ríða til þings?": i quan va arribar la primavera, en Hrútur va emprendre un viatge als fiords de ponent per a reclamar els diners de la seva mercaderia. Però abans de partir, l'Unnur va parlar amb ell i li va dir: “Tens la intenció de tornar abans que la gent no se'n vagin al þing?”

◊ "Sit þú," segir hún, "og skalt þú jafnan þessu sæti halda þá er þú ert í boði mínu": “No t'aixequis”, li va dir ella, “que aquest serà sempre el teu seient quan siguis hoste meu”

◊ Blund-Ketill svarar: "Við kennist eg mann þenna að þinni frásögn að því að eg var með föður hans þá eg var barn og hefi eg eigi nýtara dreng fundið en hans föður og er það illa að hans kosti er þröngt. Og það mundi faðir hans ætla að eg mundi nokkuð líta á hans mál ef hann þyrfti þess við. Og nú á morgun snemma skaltu ríða út í Höfn og bjóða honum hingað með svo marga menn sem hann vill. En ef hann vill annað heldur þá skal flytja hann hvert er hann vill, suður eða norður, og skal eg leggja á allan hug sem eg hefi föng á honum við að hjálpa": en Blund-Ketill li va respondre: “Pel que contes, reconec aquest home perquè vaig viure a ca son pare quan era nen i mai no he trobat millor drengur -home honrat i generós- que son pare i és mala cosa que la seva situació sigui estreta (difícil). Son pare esperaria que jo miri una mica per la seva causa si ell ho hagués de menester, així que demà de bon matí partiràs cap a Höfn i el convidaràs a venir aquí amb tants d'homes com vulgui. Però si s'estima més una altra cosa, porteu-lo allà on vulgui, sigui al sud o bé al nord, i jo faré tot el que estigui en les meves mans per a ajudar-lo” (vocabulari: #1. þröngva: Cf. en Baetke 19874, pàg. 787: unp.: hans kosti er þrøngt er ist in bedrängter Lage)

◊ ferr nú til Árna þá konungr er þar at veizlu ok býðr honum til sín (Magnúss saga góða ok Haralds Harðráða, cap. 39, pàg. 352): l’Úlfr va anar a ca l'Árni quan el rei hi era a un banquet i el va convidar a un banquet a ca seva

þá <þáar | þáaði | þáað. Verb impersonal amb subjecte lògic hann o: það>:

fondre's (el gel, la neu, amb l'arribada de la primavera) (→ þána; → hlána; → þiðna)

♦ hann þáar: la neu i el gel s'estan fonent

<†>  þá:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þáð:

supí de → þiggja “rebre; acceptar” (→ þegið)

◊ á þenna tíma réð sá konungr fyrir Gestrekalandi ok ǫllum ríkjum fyrir austan Kjǫl, er Agnarr hét. Hann átti Hildigunnu, systur Háreks heitins Bjarmakonungs. Þau áttu tvá sonu. Hét annarr Raknarr, en annarr Valr. Þeir váru víkingar ok lágu úti í Dumbshafi ok herjuðu á jǫtna. Raknarr átti skip þát, sem Raknarsslóði var kallaðr. Þat var tírœtt at rúmatali. Þat hefir verit mest langskip gert í Noregi, annat en Ormrinn langi. Þat var skipat allra handa illmǫnnum. Þar váru fimmtán skœkjusynir í hverju hálfrúmi. Raknarr lagði undir sik Hellulands óbyggðir ok eyddi þar ǫllum jǫtnum: en aquell temps va regnar sobre el Gestrekaland(, la part meridional de l'actual Gefleborg Län, a Suècia,) així com sobre tots els països a llevant dels Kilir un rei que es deia Agnarr. Estava casat amb la Hildigunn, la germana del ja difunt (ja esmentat?) rei Hárekr del Bjarmaland (Pèrmia, a la Mar Blanca). Varen tenir dos fills. Un va nòmer Raknarr i l'altre Valr. Eren viquings i s'estaven (= operaven) pel Dumbshaf, l'oceà àrtic, on atacaven i saquejaven els ètuns (aquí potser designació dels inuït). En Raknarr havia rebut [de son pare] el vaixell que es deia Raknarsslóði (‘l'Arrossegall d'en Raknarr, la Cua d'en Raknarrଁ. Aquesta nau tenia cent bancs de remers (i per tant, dos-cents rems) i ha estat la nau llarga (langskip) més gran construïda a Noruega després de l'Ormrinn langi (’Drac llarg’, la nau de guerra del rei Olau Tryggvason). La tripulació estava formada per tota mena de xurma. A cada mig banc de remers hi havia quinze fills de puta (per tant, trenta fills de puta per banc de remer. La xifra de remadors resultant, TRES MIL, és totalment fantasiosa. Amb la designació ‘fill de puta’, es vol donar a entendre que la tripulació era formada per homes de baixa extracció social portuària). En Raknarr va conquerir els territoris deshabitats del Helluland(, l'Illa de Baffin o la península del Labrador, segons les interpretacions) i hi va anihilar tots els ètuns (aquí = esquimós?)

þáði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þáðum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þá·fortíð <f. -fortíðar, pl. no hab.>:

<GRAM> [pretèrit] plusquamperfet m

þá·framtíð <f. -framtíðar, pl. no hab.>:

<GRAM> futur perfet

þága <f. þágu, no comptable>:

interès m, profit m, benefici m

♦ í mína þágu: pel meu bé, en interès meu

♦ í þágu heimsins: en benefici del món, pel bé del món, en interès del món, en pro del món

♦ í þágu samfélagsins: pel bé de la societat

♦ vinna í þágu e-s: treballar pel bé de..., treballar en pro de...

♦ mín er þágan: és pel meu bé

♦ gera e-ð í þágu e-s: fer una cosa pel bé d'algú

<†>  þágum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þ. á m. <abrev.>:

(abrev. de þar á meðal) entre d’altres [coses]

þá·framtíð <f. -framtíðar, -framtíðir>:

<GRAM> futur compost, futur anterior

þá·gildandi, -gildandi, -gildandi <adj.>:

que aleshores era vigent ~ eren vigents

þágu·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> datiu m

♦ í þágufalli: en datiu

♦ → tækisþágufall “datiu instrumental”

♦ → verkfærisþágufall “datiu instrumental”

þágufalls·andlag <n. -andlags, -andlög>:

<GRAM> objecte directe lògic en datiu. El concepte fa referència a l'objecte en datiu regit per certs verbs quan per lògica hom esperaria un objecte en acusatiu. Exemple: læsa hurðinni ‘tancar en clau la porta’

þágufalls·sýki <f. -sýki, no comptable>:

<GRAM> dativitis f, ús del datiu per comptes d'un altre cas, esp. l'acusatiu. Es troba sobretot en la substitució de l'acusatiu pel datiu en els subjectes lògics en acusatiu de certs verbs impersonals. Exemple: mér dreymdi per mig dreymdi

þá·legur, -leg, -legt <adj.>:

<GRAM> imperfet -a

♦ þáleg tíð: [pretèrit] imperfet m (→ núliðin tíð ‘pretèrit perfet’)

þá·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:

<GRAM> plusquamperfet -a

♦ þáliðin tíð: [pretèrit] plusquamperfet m

þá·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:

que aleshores encara vivia ~ vivien, que llavors encara era viu ~ eren vius

þána <þánar | þánaði | þánað. Verb impersonal amb subjecte lògic hann o: það>:

fondre's (el gel, la neu, amb l'arribada de la primavera) (→ hlána; → þiðna)

♦ hann þánar: la neu i el gel s'estan fonent

þá·skildagatíð <f. -skildagatíðar, pl. no hab.>:

<GRAM> condicional compost, condicional m de pretèrit, condicional m [de passat]

♦ ‘hann mundi hafa flogið’ er þáskildagatíð: ‘hauria volat’ és un condicional compost

♦ tala í þáskildagatíð: parlar en condicional compost

<†>  þást:

2ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þá·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

<GRAM> pretèrit m

♦ → atburðaþátíð “pretèrit indefinit”

♦ → lýsingarþátíð “pretèrit imperfet”

♦ einföld þátíð: pretèrit simple

♦ samsett þátíð: pretèrit compost

♦ þátíð framsöguháttar: pretèrit d'indicatiu

♦ þátíð viðtengingarháttar: pretèrit de subjuntiu

þátta <þátta ~ þáttum | þáttaði ~ þáttuðum | þáttað ║ e-ð>:

<MAT> factoritzar una cosa

þátta·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

realització f de programa

þátta·greining¹ <f. -greiningar, -greiningar>:

anàli f factorial

þátta·greining² <f. -greiningar, -greiningar>:

variant de → þáttgreining ‘<FÍS> anàlisi qualitatiu’

þátta·röð <f. -raðar, -raðir>:

sèrie f (serial)

þátta·skil <n.pl -skila>:

punt m d'inflexió

♦ marka þáttaskil [í e-u]: marcar un punt d'inflexió [en una cosa] (en la vida d'algú, en la història, en la cultura etc.)

◊ þetta markar þáttaskil í kvikmyndasögunni: això és un tombant en la història del cinema

♦ þáttaskil verða [í e-u]: es produeix un tomb [en una cosa]

◊ hinn 10. maí 1940 urðu þáttaskil í sögu Íslands, þegar breskur her steig á land í Reykjavíkurhöfn og hernam Ísland: el 10 de maig del 1940 es va produir un tomb en la història d'Islàndia quan l'exèrcit britànic va desembarcar al port de Reykjavík i va ocupar Islàndia

þátta·stjórnandi <m. -stjórnanda, -stjórnendur>:

1. (í sjónvarpi) presentador m, presentadora f (de televisió)

2. (í útvarpi) locutor m, locutora f (de ràdio)

þáttasölu·sjónvarp <n. -sjónvarps, no comptable>:

televisió [amb sistema] pay per view

þátta·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<BIOL> hibridació f (→ kynblöndun)

♦ hreyfifræði þáttatengingar: cinètica f d'hibridació

♦ þáttatenging með rRNA-sértækum DNA-þreifurum: hibridació amb sondes d'ADN específiques d'ARNr

þátt·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

factorial

þátt·greining <f. -greiningar, no comptable>:

<FÍS> anàlisi qualitativa

þátt·taka <f. -töku, no comptable>:

participació f

♦ tilkynna þátttöku sína: anunciar la seva participació

þátt·takandi <m. -takanda, -takendur>:

participant m & f

♦ verða þátttakandi í e-u: ésser participant en una cosa

þátttöku·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:

observació f participant

þátttöku·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

taxa f de participació

þátttöku·land <n. -lands, -lönd>:

país m participant

þátttöku·lýðræði <n. -lýðræðis, no comptable>:

democràcia participativa

þátttöku·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

república participativa

þátttöku·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:

recerca f sobre la participació

þátttöku·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:

estat m participant

þátttöku·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

nació f participant

þáttu:

ac. pl. arcaic de → þáttur “cordó de corda; secció; episodi; tat etc.”

þáttun <f. þáttunar, no comptable>:

<MAT> factorització f

þáttunar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

<MAT & GRAM> arbre sintàctic, diagrama sintàctic 

þáttur <m. þáttar, þættir. Ac. pl.: þætti o: <†> þáttu>:

1. (sjónvarpsþáttur, útvarpsþáttur) programa m (de televisió o ràdio)

◊ í vetur er þátturinn “Íslenskt mál” á dagskrá Ríkisútvarpsins, rás 1, á laugardögum kl. 15:45: a l’hivern, el programa “Llengua Islandesa” s’emet pel primer canal del Ríkisútvarp tots els divendres a les 15:45

◊ vonandi horfir mamma ekki á þáttinn: espero que ma mare no estigui mirant aquest programa

♦ → bókmenntaþáttur “programa de literatura”

♦ → fjarkaupaþáttur “[programa de] telebotiga”

♦ → framhaldsþáttur “serial, fulletó”

♦ → skemmtiþáttur “programa d'entreteniment”

2. (hlutdeild, þátttaka) part f (participació)

◊ maðurinn hefur viðurkennt þátt sinn í málinu: l’home ha reconegut la seva participació en l'afer

♦ eiga þátt í e-u: prendre part [activa] (o: tenir participació) en una cosa, ésser partícep en una cosa

♦ eiga mikinn þátt í e-u: jugar un paper molt important en una cosa, tenir una part molt activa en una cosa

♦ ég átti þátt í því: hi vaig tenir part

♦ taka þátt í e-u: participar en una cosa, prendre part en una cosa

♦ þeir tóku þátt í: hi van participar, hi van prendre part

♦ taka þátt í kostnaðinum: fer-se càrrec d’una part de les despeses

3. (efnisþáttur, hluti af heild) component m (element, constituent, part d'un tot)

♦ snar þáttur af e-u: un component important de

♦ → námsþáttur “tema m [d'assignatura o matèria lectiva]”

♦ → kynþáttur “tribu f; raça f”

4. (hvert sem er af öllum þeim skilyrðum, sem atvik sprettur af & MAT) factor m (element, circumstància o component que influeixen per a produir un resultat & MAT)

♦ efnahagslegur þáttur: factor econòmic

♦ félagslegur og hagrænn þáttur: factor socioeconòmic

♦ mælanlegur þáttur: factor quantificable

♦ → áhættuþáttur “factor de risc”

♦ → hjálparþáttur “cofactor”

5. (kafli í verki & í sjónvarpsþáttaröð) episodi m (part o capîtol de relat & de sèrie televisiva)

◊ af þessu fékk Hrútur gott orð. Síðan fóru þeir vestur heim og er nú lokið þætti þeirra Marðar: aquest fet va fer en Hrútur mereixedor de les lloances de la gent. Després se n'anaren a casa, a ponent, i aquí acaba l'episodi d'en Mörður i en Hrútur

◊ í síðasta þættinum af Bráðavaktinni: al darrer episodi de la sèrie Urgències

6. (þráður í bandi) cordó m (cordell constitutiu de corda)

◊ kaðallinn er undinn úr þremur þáttum: el cap (o: calabrot) està fet amb tres cordons

◊ Eiríkr hét maðr. Hann var Árnason. Hann var veiðimaðr mikill. Hann fór í skor þá, er Gráhnakkaskor heitir. Þar er fuglberg mikit, ok skal eigi í fara fyrr en at miðjum morgni, en eigi síðar í brott en at miðjum aptni. Nú ferr hann í bjargit ok fyglir um daginn átta hundrað eða meirr, ok varð honum dvalsamt í bjarginu, ok fór hann síðar ór en vera skyldi. Ok er hann ætlaði upp at fara, þá kom hǫnd fram ór bjarginu mikil ok skálm í ok skar í sundr átta þáttuna í festinni, ok hrukku þeir um hǫfuð honum, en einn var var óskorinn, ok hafði Guðmundr biskup þann vígt, ok gaf sá honum líf með Guðs miskunn og verðleik Guðmundar byskups: hi havia un home que nomia Eiríkr. Era fill de l'Árni. Era un gran caçador. Va anar a la clivella o fenedura que es diu Fenedura d'en Nuca-grisa. Allà hi ha un gran penya-segat i els qui volien anar a agafar-hi ous d'ocells no hi podien anar abans de mitjan matí (devés les sis del matí hora solar) ni més tard de mitjan capvespre (devés les sis del capvespre, hora solar). L'Eiríkr Árnason va anar a aquest penya-segat i hi va estar agafant ous d'ocell i en va agafar vuit-cents o més, i fent-ho es va retardar al penya-segat i en va sortir més tard del que hauria d'haver fet. I quan volia pujar cap a dalt, va sortir una gran mà del penya-segat amb un coltellàs i va tallar els vuit cordons de la corda [de la qual penjava l'ocellaire], els quals se li varen arrinxolar pel cap, però n'hi hagué un que va restar sense tallar i era el que el bisbe Guðmundr havia beneït, i aquest [cordó] li va salvar la vida [a l'ocellaire] amb la misericòrdia de Déu i pel mèrit del bisbe Guðmundr

7. <JUR> títol m, encapçalament general de les parts d’una llei moderna: → lög. No s’ha de confondre amb el þáttur dels còdexs legals medievals: → 8 d’aquesta mateixa entrada

8. <HIST JUR = lögþáttur> secció f

◊ ór þeirri lǫgréttu er lǫgsǫgumaðr er tekinn, skulu menn ganga til lǫgbergs, ok skal hann ganga til lǫgbergs, ok setjaz í rúm sitt, ok skipa lǫgberg þeim mǫnnum sem hann vill, en menn skulu þá mæla málum sínum. Þat er ok mælt at lǫgsǫgumaðr er skyldr til þess at segja upp lǫgþáttu alla á þrimr sumrum hverjum, en þingskǫp hvert sumar. Lǫgsǫgumaðr á upp at segja syknuleyfi ǫll at lǫgbergi, svá at meiri hlutr manna sé þar, ef því um náir, ok misseristal, ok svá þat ef menn skulu koma fyrr til þingis en tíu vikur eru af sumri, ok tína imbrudagahald ok fǫstuinnganga, ok skal hann þetta allt mæla at þinglausnum. Þat er ok {mælt}, at lǫgsǫgumaðr skal svá gørla þáttu alla upp segja, at engi viti einna miklugi gørr. [P. 3] En ef hánum vinnz eigi fróðleikr til þess, þá skal hann eiga stefnu við fimm lǫgmenn, in næstu dœgr áðr, eðr fleiri, þá er hann má helzt geta af, áðr hann segi hvern þátt upp, ok verðr hverr maðr útlagr þrimr mǫrkum, er ólofat gengr á mál þeirra, ok á lǫgsǫgumaðr sǫk þá — e dicasterio, ubi nomophylăcem receperunt, ad jurisdicundi rupem eundum est, quo ille etiam se referens, et in sede ipsi destinata residens, circa rupem iurisdicundi, quoscunque uoluerit, residere faciat; quo facto causae sunt proferendae. Legibus quoque definitur, nomophylăcem, omnes legum sectiones tribus quibusuis aestatibus, formulas uero processualew unaquaque aetate pronuntiare debere. Nomophy̆lax adhaec, maxima, si fieri potest, foripetarum prte praesenti proclamet: uenias immunitatis, de computo semestrium, ut et si ad comitia generalia prius qum decem aestatis hebdomadibus praeterlapsis ueniendum sit, de quatuor adhaec temporum diebus celebrandis, et de initiis ieiuniorum; quae omnia comitiorum [p. 3.] dissolutionem allatura denuntiet. Nomophy̆lax quoque omnes legum sectiones tam dilucide pronuntiare debet, ut accuratius sciens haud facile inueniatur. Si tanta legum peritia eum defecerit, proximis ante cuiusuis sectionis pronuntiationem nycthemeriis, quinque pluresue, de quibus potissimum discere possit, iurisperitos conueniat, triumque marcarum mulctam sibi contrahit quicunque eorum colloquium non permissus adeat; hanc causam agere nomophy̆lăci incumbit (Oca cendrosa. Lǫgsǫgumannsþáttr — Sectio ima. De nomophy̆lăce (titulus unicus). Pàgs. 2-3): Sortint de la cambra legislativa que hagi designat el ditor de la llei, la gent anirà fins a la penya de la llei, i el ditor de la llei anirà [amb ells] a la penya de la llei i s'hi asseurà al seu seient i assignarà un lloc a la penya de la llei als homes que vulgui, i la gent llavors exposaran llurs afers. També és prescrit que un ditor de la llei està obligat a recitar totes les seccions de la llei en tres anys però cada estiu el reglament del þing. El ditor de la llei haurà d'anunciar a la penya de la llei tots els syknuleyfi o condonacions dels bandejaments fent-ho de manera que la majoria de la gent hi sigui, si tal cosa és factible, i també [ha d'anunciar] el còmput d'anys i també [ha d'anunciar-hi] si la gent ha d'acudir al següent þing abans que hagin passat deu setmanes des de l'acabament de l'estiu, i també hi anunciaran la celebració de les témpores i l'inici de la quaresma, i dirà totes aquestes coses en el moment de dissoldre el þing. També és prescrit que el ditor de la llei reciti totes les seccions [de la llei] de manera tan completa que no hi hagi ningú que les sàpiga o conegui molt més exactament. I si els seus coneixements no arriben a tant, llavors, abans de recitar cada secció, ha de tenir, durant el dia precedent, una reunió amb cinc jurisperts o més, aquells dels quals ell pugui obtenir més informació de les seccions, i qualsevol que s'afegeixi a llur conversa sense permís, incorrerà en una multa de tres marcs d'argent, i l'acció contra ell serà portada pel ditor de la llei

◊ Kristinna manna þáttur: Secció de dret canònic

♦ → arfaþáttur “secció de dret successori”

♦ → erfðaþáttur “secció de dret successori”

♦ → festaþáttur “secció de prometences en fet de matrimoni”

♦ → landbrigðaþáttur “secció de la redempció o rescat de terra empenyorada, arrendada o venuda”

♦ → landabrigðisþáttur “secció de la redempció o rescat de terra empenyorada, arrendada o venuda”

♦ → lögréttuþáttur “secció de la cambra legislativa”

♦ → lögsögumannsþáttur “secció del ditor de la llei”

♦ → rannsóknaþáttur “secció d'escorcolls domiciliaris”

♦ → þingskapaþáttur “secció del reglament del þing”

9. <LITER> tat m, historiola f, narració breu en prosa. El tat és un gènere de la literatura medieval islàndico-noruega. Se’n distingeixen dos tipus: a] episodi particular d’una saga, integrat temàticament en ella (Kristni þáttr, episodi de la Laxdœla saga; el Lýtings þáttr, episodi de la Njáls saga. b] relat breu, sovint de contingut anecdòtic, independent o si més no autònom -temàticament parlant- de l’entorn en què està encastat (p.e., els Íslendingaþættir, el Vǫlsa þáttr, etc.)

◊ Sörla þáttur: el tat d'en Sorli

10. <MÚS> moviment m

11. <TEATR> acte m

◊ Galdra-Loftur, leikrit í þrem þáttum: En Loftur el Bruixot, drama en tres actes

12. (sagnaþáttur) història f documental popular (petita crònica històrica local popular, referida habitualment a un personatge local o a personatges locals. Es tracta d'un relat propi de la historiografia popular, no pas de l'acadèmica)

þá·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:

de llavors (o: d'aleshores)

♦ þáverandi forseti: el llavors president, el president d'aleshores

♦ þáverandi forsætisráðherra: el primer ministre de llavors, el llavors primer ministre, el primer ministre d'aleshores

Þeba <f. Þebu, pl. no hab.>:

1. Tebes f (αἱ Θῆβαι) (ciutat d'Egipte & capital de Beòcia)

2. Teba f (ἡ Θήβη) (ciutat de la Tròade)

Þeb·verji <m. -verja, -verjar>:

tebà m, tebana f

þeb·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

tebà -ana

þef- <en compostos>:

pudent -a

þefa <þefa ~ þefum | þefaði ~ þefuðum | þefað>:

ensumar

♦ þefa af e-u ~ e-m: ensumar una cosa ~ algú

♦ þefa e-ð upp (o: uppi): trobar una cosa a força d'ensumar, descobrir una cosa sentint-ne l'olor

◊ hundur þefaði upp dóp í Breiðholti: un gos ha descobert droga amb el seu olfacte a Breidaholt

◊ sprengjuleitarhundur þefaði uppi dínamít í farangri hans á flugvellinum: el gos cercaexplosius va ensumar a l'aeroport dinamita al seu equipatge

þefari <m. þefara, þefarar>:

<FIG> ‘ensumador’ m, ‘ensumadora’ f (furoner, tafaner, espieta)

þef·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:

escarabat m pudent (insecte Blaps bedeli torressalai) 

þef·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:

morritort m ruderal, morritort m de fulla estreta (planta Lepidium ruderale)

þef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

mofeta f (designació genèrica dels mamífers dels gèneres Mephitis, Mydaus, Conepatus i Spilogale) (→ rákaskunkur)

þef·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

dodo (o: dodó) m (ocell Raphus cucullatus) 

þef·færi <n. -færis, -færi; emprat hab. en pl.>:

òrgan olfactiu (→ lyktarfæri)

þef·góður, -góð, -gott <adj.>:

flairós -osa

þef·illur, -ill, -illt <adj.>:

pudent -a

þefja <þefja ~ þefjum | þefjaði ~ þefjuðum | þefjað>:

fer olor, fer flaire, flairar

♦ þefja illa: fer mala olor, pudir

þefjaður, þefjuð, þefjað <adj.>:

que fa olor

♦ illa þefjaður: que fa mala olor

♦ vel þefjaður: que fa bona olor

þefjan <f. þefjanar, no comptable>:

sentor f

þef·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

herba f de Santa Sofia (planta Descurainia sophia) 

þef·köttur <m. -kattar, -kettir>:

1. geneta f, gat mesquer (mamífer Genetta genetta) (→ moskusköttur)

◊ við Mæorkubúar höfum orðtakið: ‘að lykta illa eins og þefköttur’: a Mallorca tenim l'expressió ‘pudir com una geneta’

2. civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta) (→ desköttur)

þef·laus, -laus, -laust <adj.>:

inodor -a, sense olor, sense flaire (→ lyktarlaus)

þef·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

þef·njóli <m. -njóla, -njólar>:

vulvària f, pixacà m, herba pudenta, blet pudent (planta Chenopodium vulvaria)

þef·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

<GEN & FIG> dotat -ada de molt bon olfacte, d'olfacte fi[níssim] (→ þefvís)

þef·rúta* <f. -rútu, -rútur. Gen. pl.: -rúta o: -rútna>:

ruda f de roca, ruda f pudent (planta Ruta chalepensis ssp. angustifolia)

þef·skermla <f. -skermlu, -skermlur. Gen. pl.: -skermla>:

lepiota f (qualsevol bolet del gènere Lepiota) 

þef·skyn <n. -skyns, no comptable>:

olfacció f (percepció de les olors pel sentit de l'olfacte)

þef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:

rastre olfactiu

þef·taug <f. -taugar, -taugar>:

nervi olfactiu (o: olfactori), nirvi olfactiu (o: olfactori) (Bal.) (→ lyktartaug)

þefur <m. þefs (o: þefjar), pl. no hab.>:

1. (lykt) olor f (flaire)

♦ vondur (o: slæmur) þefur: mala olor

2. (óþefur) pudor f (sentor)

þef·vís, -vís, -víst <adj.>:

<GEN & FIG> dotat -ada de molt bon olfacte, proveït -ïda de nas molt fi

◊ þefvís hundur: un gos d'olfacte finíssim

þef·vísi <f. -vísi, no comptable>:

<GEN & FIG> finor f de nas, olfacte fi

◊ þefvísi hundanna: el finíssim olfacte dels gossos

◊ þefvísi bandarískra tollayfirvalda: el finíssim nas de les autoritats duaneres nord-americanes

♦ hafa góða þefvísi: <LOC FIG> tenir un bon nas

þef·vísla <f. -víslu, -víslur. Gen. pl.: -víslna>:

fura f de bosc, fura boscana, [mostela f] pudenta f, [gat m] pudent m, gatput m, espucnaix m, espunyac m, <†> putoi m, turó m (cast.) (mamífer Mustela putorius) 

þef·vondur, -vond, -vont <adj.>:

pudent -a, que fa mala olor

þegar <adv. temp.>:

immediatament, de seguida, totd’una (Mall.)  

♦ [nú] þegar: #1. <GEN> [ara] ja; #2. (á þessari stundu, undireins) ara mateix (immediatament ara, sense dilació, de seguida)

◊ hún er þegar komin: ja ha arribat

◊ þegar móðirinn kom heim var barnið komið með mikinn hita: quan la mare va arribar a casa, el nen ja tenia febre alta

♦ ekki nú þegar: encara no, ja no

♦ þá og þegar: en qualsevol moment

♦ þegar í stað: immediatament

♦ þegar um leið: immediatament després

<†>  þegar [er ~ að] <conj. temp.>:

(um leið og, eins fljótt og, jafnskjótt og) tan bon punt, de seguida que (immediatament després que)

◊ Njáll sendi Þórð leysingjason austur undir Eyjafjöll og bað hann vera í brautu eina nótt. Hann fór austur og gaf honum eigi austan því að fljótið var svo mikið að langt var um óreitt. Njáll beið hans eina nótt því að hann ætlaði að hann skyldi riðið hafa til þings með honum. Njáll mælti við Bergþóru að hún skyldi senda Þórð til þings þegar hann kæmi heim. Tveim nóttum síðar kom Þórður austan: en Njáll va enviar en Þórður fill-de-llibert a llevant, al territori de la serralada dels Eyjafjöll dient-li que tornés l'endemà. En Þórður se'n va anar a llevant però no va poder tornar [en el termini dit], ja que el riu anava tan ple d'aigua que no se'l podia travessar de cap manera. En Njáll el va esperar fins l'altre dia ja que la seva intenció era que en Þórður l'acompanyés al þing. En Njáll va dir a la Berg-Þóra que enviés en Þórður al þing tan bon punt tornés. En Þórður va arribar de llevant dos dies després

◊ nú spurðist skipkoman austur þangað til Víkurinnar. Og þegar er þetta fréttir Gunnhildur spurði hún eftir hvað íslenskra manna væri á skipi. Henni var sagt að Hrútur hét maður og var bróðursonur Össurar: llavors es va escampar la notícia de l'arribada d'un vaixell a la Víkin. I tan bon punt la Gunnhildur en tingué notícia, es va informar sobre quins islandesos hi havia a bord. Li varen dir que n'hi havia un que es deia Hrútur i que era nebot de l'Össur

◊ "Nú skalt þú ríða heiman við hinn þriðja mann. Skalt þú hafa voskufl ystan klæða og undir söluvoðarkyrtil mórendan. Þar skalt þú hafa undir hin góðu klæði þín og taparöxi í hendi. Tvo hesta skal hafa hver yðvar, aðra feita en aðra magra. Þú skalt hafa héðan smíði. Þér skuluð ríða þegar á morgun og er þér komið yfir Hvítá vestur þá skalt þú láta slota hatt þinn mjög. Þá mun eftir spurt hver sá sé hinn mikli maður. Förunautar þínir skulu segja að þar sé Kaupa-Héðinn hinn mikli, eyfirskur maður, og fari með smíði. Hann er maður skapillur og margmæltur, þykist einn vita allt. Hann rekur aftur kaup sín oftlega og flýgur á menn þegar er eigi er svo gert sem hann vill. Þú skalt ríða vestur til Borgarfjarðar og láta þá falt hvarvetna smíðið og reka aftur kaupin mjög. Þá mun sá orðrómur á leggjast að Kaupa-Héðinn sé manna verstur viðfangs og síst sé logið frá honum: “Ara te n'aniràs ara d'aquí amb dos homes. Portaràs posat un sobretot i dessota un kyrtill de burell amb llistes de color bru. Dessota el kyrtill hi duràs posada la teva roba bona. A la mà hi duràs una destral petita de mànec curt. Cadascun de vosaltres tindrà dos cavalls, un de gras i un de magre. Prendràs d'aquí mercaderia de forja. Partireu demà mateix de bon matí. I quan, anant en direcció de ponent, haureu travessat el riu Hvítá, t'abaixaràs molt la caputxa[, de manera que t'amagui la cara]. La gent llavors preguntaran qui és aquest home alt. Els teus acompanyants diran que ets el Gran Kaupa-Héðinn, un home del fiord d'Eyjafjörður, i que viatges amb mercaderia de forja. També diran que en Kaupa-Héðinn és un home de mal caràcter i molt xerrador i que creu que només ell totsol ho sap tot. [Diran que] sovint es retracta dels seus tractes i que es llança contra la gent de seguida que [alguna cosa] no es fa com ell vol. Continuaràs anant cap a ponent, cap al fiord de Borgarfjörður, i pertot arreu oferiràs la teva mercaderia i sovint et retractaràs de le vendes que facis. D'aquesta manera s'anirà escampant el rumor que en Kaupa-Héðinn és el pitjor home amb qui tenir tractes i que el que es diu d'ell és absolutament ver”

◊ Eirekr danski mælti: „Ek bið þik, inn bezti vin, at þú sel þik eigi til dauða, heldr far þú aptr með oss, því at þú munt þegar deyja, at þú stígr fram“: l’Eirekr el danès li va dir: “Et prego, el meu millor amic, que no et lliuris a la mort, sinó que tornis amb nosaltres, car moriràs [del cert] tan bon punt avancis [cap al drac]”

þegar <conj. temp.>:

quan

◊ ég geri það þegar ég er búinn: ho faré quan hauré (o: hagi) acabat

◊ í gær þegar ég kom heim: ahir quan vaig tornar a casa

◊ þegar sólin kemur upp, byrja fuglarnir að syngja: quan surt el sol, els ocells comencen a cantar

♦ þegar vora tók: quan va arribar la primavera

♦ þegar að því kemur: quan sigui l’hora, quan arribi

♦ þegar ég fór í rúmið...: quan me'n vaig anar al llit...

♦ þegar frá líður: amb el temps

♦ þegar svo ber undir: ocasionalment

♦ þegar til kastanna kemur: si s’arriba a produir, si cal

♦ þegar tímar líða: amb el pas del temps

þegjattu:

2ª pers. sg. de l'imperatiu amb el sufix de negació de → þegja “callar”: þegi-at-tu “no callis”

þegið:

supí de → þiggja “rebre; acceptar”

þegja <þegi ~ þegjum | þagði ~ þögðum | þagað>:

callar (mantenir-se en estat de silenci, no dir res)

◊ og er hann talaði þessum orðum til mín, leit ég til jarðar og þagði: i mentre em deia aquestes paraules, jo mirava a terra i callava

◊ þegiðu!: calla!

◊ þegið þið!: calleu!

♦ þegja e-ð fram af sér: ignorar una cosa (no esmentar-la, com si no existís o hagués existit, no dir res d'una cosa, mantenir silenci sobre una cosa)

♦ þegja e-ð í hel: callar una cosa (silenciar-la)

♦ e-ð er þagað í hel: s'ha silenciat una cosa

♦ þegja eins og steinn: <LOC FIG> callar com una tomba (o: com un mort), no dir ni piu

♦ þegja þunnu hljóði: <LOC FIG> [man]tenir la boca tancada, callar amb un silenci tens (es diu quan hom calla davant una situació amb la qual hom està en desacord, per més que es voldria expressar-hi l'opinió o la reacció que la situació suscita)

♦ þegja um e-ð: guardar silenci sobre una cosa

♦ þegja yfir e-u: guardar silenci sobre una cosa

þegjanda·legur, -leg, -legt <adj.>:

silenciós -osa, callat -ada, taciturn -a

þegjandi, þegjandi, þegjandi <adj.>:

silent, callant

♦ gera e-ð þegjandi: fer una cosa silenciosament, en silenci

♦ hlusta þegjandi á e-ð: escoltar en silenci una cosa

♦ hugsa e-m þegjandi þörfina: <LOC FIG> covar venjança contra algú

♦ koma þegjandi: venir sense dir res abans

♦ sitja þegjandi: seure en silenci

♦ þegjandi og hljóðalaust: sense badar boca

þegn <m. þegns, þegnar>:

1. (undirsáti) súbdit m, súbdita f (individu sotmès al poder sobirà de rei o estat)

2. (undirsáti á miðöldum & lénsmaður) vassall m (súbdit a l'Edat Mitjana & individu que deu fidelitat al senyor d'un feu)

◊ hann vann og sigur á Móabítum, og þannig urðu Móabítar skattskyldir þegnar (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   wa-i̯ʝiˈhjū   mōˈʔāβ   ʕăβāˈδīm   lə-δāˈwīδ   nɔɕəˈʔēi̯   minˈħāh,   וַיִּהְיוּ מוֹאָב עֲבָדִים לְדָוִיד, נֹשְׂאֵי מִנְחָה) Davíðs: també va obtenir una victòria sobre els moabites i d'aquesta manera els moabites es convertiren en vassalls tributaris d'en David

◊ og Davíð setti landstjóra á Sýrlandi, því er kennt er við Damaskus, og urðu Sýrlendingar skattskyldir þegnar (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   wa-ʝəˈhī   ʔăˈrām   lə-δāˈwīδ   ʕăβāˈδīm   nɔɕəˈʔēi̯   minˈħāh,   וַיִּהְיוּ מוֹאָב עֲבָדִים לְדָוִיד, נֹשְׂאֵי מִנְחָה) Davíðs. Þannig veitti Drottinn Davíð sigur, hvert sem hann fór: i en David, aleshores, va posar governadors a Síria, la que es coneix per Damasc, i els siris es convertiren en vassalls tributaris d'en David. Així era com Jahvè concedia la victòria al David, fos on fos que aquest anés

◊ hann setti landstjóra (nəsˁīˈβīm,   נְצִיבִים) í Edóm, og allir Edómítar urðu þegnar (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   wa-i̯ʝiˈhjū   ˌχāl־ʔɛ̆ˈδōm   ʕăβāˈδīm   lə-δāˈwīδ,   וַיִּהְיוּ כָל-אֱדוֹם עֲבָדִים לְדָוִיד) Davíðs. En Drottinn veitti Davíð sigur, hvert sem hann fór: va posar governadors a Edom, i tots els edomites es convertiren en vassalls d'en David. I Jahvè concedia la victòria al David, fos on fos que aquest anés

◊ þræll og húsbóndi hlutu sömu refsingu, eitt gekk yfir þegn (ὁ δημότης -ότου:   καὶ δημότης βασιλεῖ τὰ αὐτὰ πάσχων) og þengil: l’esclau i l'amo rebien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei

◊ en er menn höfðu þar mælt lögskil þá tók Þórarinn til máls Nefjólfsson: "Eg skildist fyrir fjórum nóttum við Ólaf konung Haraldsson. Sendi hann kveðju hingað til lands öllum höfðingjum og landstjórnarmönnum og þar með allri alþýðu karla og kvinna, ungum manni og gömlum, sælum og veslum, guðs og sína, og það með að hann vill vera yðar drottinn ef þér viljið vera hans þegnar en hvorir annarra vinir og fulltingsmenn til allra góðra hluta": i quan els homes hagueren acabat de presentar llurs casos, en Þórarinn Nefjólfsson va prendre la paraula i digué: “Vaig prendre comiat del rei Olau Haraldsson fa cinc dies. Envia les seves salutacions i les de Déu a aquest país, a tots els höfðingjar (capitostos) i landstjórnarmenn (dirigents del país) i amb ells a tot el poble, homes i dones, joves i vells, acabalats i pobres, i us fa dir que vol ésser el vostre senyor si vosaltres voleu ésser els seus vassalls i tots dos, vosaltres i ell, us sereu amics i auxiliadors en totes bones coses” (vocabulari: #1. lögskil: Cf. en Baetke 19874, pàg. 398: mæla lǫgskil   vor Gericht sprechen, plädieren, Rechtsargumente vorbringen; )

◊ þá stóð upp maðr á þinginu, mikill ok fríðr sýnum. Sá hafði rauðan kyrtil ok hjálm á hǫfði, ok gyrðr sverði ok hǫggspjót í hendi; hann tók til máls: „Þat er satt at segja, segir hann, at hér er mikill manna munr, þér eigið konung góðan, en hann þegna illa, er neikveða við sendiferð hans, er hann biðr (býðr) yðr, en hafið áðr þegit at honum vingjafir, ok marga aðra sæmliga hluti. En ek hefi verit hértil engi vinr konungs þessa; hefir hann ok verit úvinr minn. Ok segir hann at sakir sé til þess. Nú vil ek bjóða yðr, konungr!, at fara ferð þessa, ef eigi eru vildari fǫng á“: llavors es va posar dret un home al þing, un home cepat i de belles faccions. Portava un kyrtill vermell i un elm al cap, i cenyia una espasa i duia una pica a la mà. Va prendre la paraula [i va dir]: “Es pot dir sense faltar a la veritat”, va dir, “que que hi ha una gran diferència entre els homes que hi ha aquí: vosaltres teniu un bon rei, però ell mals vassalls que refusen de fer la missió que ell els mana, però abans prou bé que heu acceptat els seus presents d'amistat i moltes d'altres coses honorables. I jo fins ara no havia estat gens amic d'aquest rei, i[, de fet,] ell també havia estat el meu enemic. I ell dirà [amb raó] que hi havia motiu per ésser-ho. Doncs bé, rei, si no hi ha millor opció, us vull oferir de fer jo aquest viatge” (revisar) (vocabulari: #1. þegn: Segons la versió, per comptes d'aquest mot hi trobem drengi, que revela la pugna que hi va haver entre tots dos mots; #2. vildr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 738: ef ekki eru vildari fǫng á wenn es keine besseren Möglichkeiten, keine bessere Wahl gibt; )

◊ en er Haraldur konungur hinn hárfagri ruddi ríki fyrir sér þá stökk enn fyrir honum fjöldi manns úr landi, Þrændir og Naumdælir, og gerðust þá enn byggðir austur um Jamtaland og sumir fóru allt í Helsingjaland. Helsingjar höfðu kaupferðir sínar til Svíþjóðar og voru þannug lýðskyldir að öllu en Jamtur voru mjög alls í millum og gaf engi að því gaum fyrr en Hákon setti frið og kaupferðir til Jamtalands og vingaðist þar við ríkismenn. Þeir sóttu síðan austan á hans fund og játuðu honum hlýðni sinni og skattgjöfum og gerðust hans þegnar (depenent de l'edició: ...ok gerðusk konungsþegnar) því að þeir spurðu gott til hans. Vildu þeir heldur þýðast undir hans konungdóm en undir Svíakonung því að þeir voru af Norðmanna ætt komnir en hann setti þeim lög og landsrétt. Svo gerðu og allir Helsingjar þeir er æskaðir voru um Kjöl norðan: i quan el rei Haraldur Bells-cabells va haver eliminat els seus adversaris i aconseguit per a si tot el poder sobre Noruega, una gran quantitat de gent, [sobretot] els habitats dels Þrændalög i del Naumudalur, abandonà, fugint d'ell, llurs terres per establir-se a l'est, pel Jamtaland, i n'hi hagué que fins i tot arribaren al Helsingjaland. Els helsingjalandesos feien viatges de comerç cap a Suècia (mantenien estretes relacions comercials amb Suècia) i d'aquesta manera mantenien en tot una relació de vassallatge [amb el rei de Suècia], però els jamtalandesos es trobaven al bell mig dels dos reis i ningú no els prestà atenció fins que en Hákon va haver fet la pau i va iniciar viatges comercials al Jamtaland i va entaular-hi amistat amb els prohoms. Posteriorment, aquests prohoms es presentaren davant el rei i li prometeren llur obediència i el pagament de tributs i es feren llurs vassalls, car havien sentit a parlar bé d'ell. Per tal com eren d'ascendència noruega, s'estimaven més aviat d'estar sotmesos al seu regne que no pas al rei de Suècia, i el rei Hákon els va donar lleis i un dret territorial propi. Així feren també tots els helsingjalandesos que eren oriünds de les contrades situades al nord de la serralada de Kjöl

♦ → konungsþegn “vassall o súbdit del rei”

3. (ríkisborgari, samfélagsborgari [með borgararéttundum]) ciutadà m, ciutadana f (individu que gaudeix dels drets polítics dins un Estat)

♦ → ríkisþegn “ciutadà, ciutadana”

♦ → samþegn “conciutadà, conciutadana”

4. (frjáls maður) home lliure (franc, no sotmès a servitud o esclavatge. Només aplicat a barons)

♦ þrælar og þegnar: esclaus i homes lliures

◊ konungar jarðarinnar, höfðingjar (οἱ μεγιστᾶνες) og herforingjar (οἱ χιλίαρχοι), auðmenn (οἱ πλούσιοι) og mektarmenn (οἱ ἰσχυροὶ), hver þræll og þegn (ὁ ἐλεύθερος -έρου:   καὶ πᾶς δοῦλος καὶ ἐλεύθερος ἔκρυψαν ἑαυτοὺς εἰς τὰ σπήλαια καὶ εἰς τὰς πέτρας τῶν ὀρέων) fólu sig í hellum og í hömrum fjalla: els reis de la terra, els magnats i els capitans de l'exèrcit, els rics i els distingits (prohoms), tots els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i els penyals de les muntanyes

◊ Ólafur konungur dró saman lið mikið austan úr landi um sumarið og hélt liði því norður til Þrándheims og lagði fyrst inn til Niðaróss. Síðan lét hann fara þingboð um allan fjörðinn og stefndi átta fylkna þing á Frostu en bændur sneru þingboðinu í herör og stefndu saman þegn og þræl um allan Þrándheim. En er konungur kom til þings þá var kominn bóndamúgurinn með alvæpni. En er þing var sett þá talaði konungur fyrir lýðnum og bauð þeim að taka við kristni: el rei Olau va aplegar un gran exèrcit durant l'estiu a l'est del país i va menar-lo per mar cap al nord, cap a Þrándheimur, i de primer varen enfilar Niðarós, l'embocadura del riu Nið. Tot seguit va fer circular per tot el fiord la convocatòria d'un þing per la qual convocava el þing dels vuit fylki a Frosta, però els bændur varen canviar aquesta convocatòria en una herör, una crida a la mobilització general i cridaren a les armes tant els homes lliures com els esclaus de tota la contrada de Þrándheimur. I quan el rei va arribar al þing, ja hi havia arribat tota la massa dels bændur i estaven tot armats. Quan el þing es va constituir, el rei va parlar davant el poble [allà aplegat] i els va manar que adoptessin el cristianisme

◊ Auðgísl svarar: "Lítið er mér um það. Veit eg eigi hver þegn (= maður) þú ert." Hallfreður var heldur eggjandi að þeir tækju við honum og það varð. Skyldi hann hafa tólf aura silfurs í leigu. Hallfreður var þá sem þroskamestur. Hann var bæði mikill maður vexti og afrendur að afli, hraustur og skjótur til áræðis. Auðgísl var við aldur og ekki styrkur maður. Þeir fóru nú leið sína og voru þrír saman. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi nokkuru um kveldið: l’Auðgísl li va respondre: “La idea no em fa el pes. No sé pas quina mena d'home ets”. En Hallfreður[, per contra,] va instar més aviat a prendre'l, la qual cosa es va fer. Com a sou pels seus serveis, l'Önundur rebria dotze unces (aurar) d'argent. En aquell temps en Hallfreður es trobava en la flor de la vida: era un home d'una gran estatura i desbordant de força, coratjós i ple d'empenta. L'Auðgísl, per contra, ja es trobava en edat provecta i ja no tenia força. Varen fer llur via tots tres plegats. Al llarg del dia l'Önundur va marxar davant davant ells i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum er lítið um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #2. þroskamikill: = in florentissima aetate. En Baetke 19874, pàg. 784, tradueix aquest adjectiu així: þroska-mikill adj.   kräftig, kraftvoll, tüchtig; #3. afreyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 9: afreyndr at afli sehr tark, von erprobter Stärke (eig. afrendr); #4. skjótur til áræðis: En Baetke 19874, pàgs. 25 i 560, no dóna entrada a aquesta combinació. L'Sveinbjörn Egilsson 1828, pàg. 75 tradueix: Tum Hallfrödus in florentissima aetate erat, statura grandis, robore praestans, animo fortis, et ad res gerendas promptus. Adopto la seva interpretació en la meva traducció (‘emprenedor, ple d'empenta’); #5. sæluhús: Cf. en Baetke 19874, pàg. 633: sælu-hús, -setr n.   Herberge, Rasthaus für Reisende; )

◊ Auðgísli kvaðst lítið um hann, lést eigi vita hver þegn hann væri. Hallfreður var eggjandi að við honum væri tekið og það varð og skyldi hann hafa tólf aura silfurs. Hallfreður var þá sem gildastur en Auðgísl var við aldur. Nú fóru þeir sem leið lá. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi um kveldið: l’Auðgísl va dir que aquell home no li feia el pes. Va dir que no sabia quina mena d'home era. En Hallfreður[, emperò,] va instar a prendre'l amb ells i això és el que [finalment] es va fer, i [a canvi, l'home] tindria [una paga de] dotze unces (aurar) d'argent. En Hallfreður en aquells temps es trobava al cim de les seves forces físiques i mentals, però l'Auðgísl ja era una persona d'edat. Així i doncs varen anar resseguint el camí. L'Önundur, durant el dia, els va anar davant davant i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum kvaðst: = hann kvað sér vera lítið um hann; #2. honum er lítið um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #3. gildr: En Baetke 19874, pàg. 196, no porta cap accepció que escaigui al mot en el seu context d'aparició aquí. El mot sembla significar: en la plenitud de les seves forces físiques i mentals; #4. leið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: þeir ríða sem leið liggr sie reiten dem Wege nach; )

◊ búar Marðar gengu þá að dómi. Taldi einn fram kviðinn en allir guldu samkvæði og kvað svo að orði: "Mörður Valgarðsson kvaddi oss kviðar þegna níu en vér stöndum hér nú þegnar fimm en fjórir eru úr ruddir. Hefir nú vottorð komið fyrir þá fjóra er bera áttu með oss. Skylda nú til lög að bera fram kviðinn. Vorum vér kvaddir að bera um það hvort Flosi Þórðarson hljóp lögmætu frumhlaupi til Helga Njálssonar á þeim vettvangi er Flosi Þórðarson særði Helga Njálsson holundarsári eða heilundar eða mergundar því er að ben gerðist en {er} Helgi fékk bana af. Kvaddi hann oss þeirra orða allra er oss skylda lög til um að skilja og hann vildi oss að dómi beitt hafa og þessu máli áttu að fylgja. Kvaddi hann lögkvöð. Kvaddi hann svo að vér heyrðum á. Kvaddi hann um handselt mál Þorgeirs Þórissonar. Höfum vér nú allir eiða unnið og réttan kvið vorn og orðið á eitt sáttir, berum á Flosa Þórðarson kviðinn og berum hann sannan að sökinni. Berum vér svo skapaðan níu búa kvið þenna fram í Austfirðingadóm yfir höfði Jóni sem Mörður kvaddi oss að. Er sá kviður vor allra." sögðu þeir: els membres del jurat designats pel Mörður varen comparèixer llavors davant el tribunal. Un d'ells va pronunciar el veredicte i tots els altres, després, el varen corroborar: “En Mörður Valgarðsson ens va convocar (ens va requerir legalment), a nosaltres, nou home lliures, perquè emetéssim un veredicte, però ara i aquí només en som cinc, ja que quatre han estat recusats: una declaració testifical ha fet recusar els quatre que havien d'emetre el veredicte amb nosaltres. Doncs bé, [malgrat la recusació de quatre membres del jurat] la llei [ens] obliga a emetre el veredicte: fórem convocats a pronunciar-nos si en Flosi Þórðarson va agredir, atacant-lo primer de manera punible per la llei, en Helgi Njálson en el lloc dels fets (vettvangur), en el qual en Flosi Þórðarson va infligir al Helgi Njálsson una ferida que, ja sigui que li va tallar el ventre o li va arribar al cervell o li va arribar al moll d'un os, fou una ferida que es va convertir en una ferida mortal que va causar la mort al Helgi. [En Mörður Valgarðsson] ens va convocar perquè féssim totes les declaracions que la llei ens obliga a prestar i que ell ens exigiria davant un tribunal i que s'havien d'incloure en aquesta demanda (causa). Ens hi va convocar amb una convocatòria feta a dreta llei. Ens hi va convocar de manera que ho sentíssim. Ens hi va convocar en el marc de la demanda el dret de la qual a exercir-la li havia estat cedit pel Þorgeir Þórisson. Tot nosaltres hem prestat adés jurament i hem donat al nostre veredicte la forma correcta requerida i hi hem adoptat un acord unànime: emetem el nostre veredicte contra en Flosi Þórðarson i el declarem culpable en la causa [que hom promou contra ell]. Emetem aquest veredicte de nou veïns[, malgrat que només en som cinc,] davant el tribunal del quarter dels homes dels fiords de llevant i el fem a mans d'en Jón, [el reifingarmaður,] tal com en Mörður ens va requerir a fer. Aquest és el veredicte de tots nosaltres”, digueren (vocabulari: #1. lögmætur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397-398: lǫgmætt frumhlaup   e. unter das Gesetz fallender erster [p. 398] Angriff; #2. holund: Cf. en Baetke 19874, pàg. 267: hol-und f.   Wunde im Leibesinneren, lebengefährliche Wunde; holundar-sár b.   dass.; #3. orð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 349: kveð ek yðr þeira orða allra er yðr skylda lǫg til um at bera ich berufe euch zu all den Aussagen, die ihr nach dem Gesetz zu machen habt, i íd. pàg. 470: kvaddi hann oss þeira orða allra, er oss skylda lǫg til um at skilja er berief uns zu all den Aussagen, die. Per tant, . El membre del jurat reprodueix la formulació que en Mörður havia emprat al capítol 135; #4. beiða: Sembla una mena de futur perfet (?). Cf. en Finnur Jónson 1908, pàg. 328: 1. ek vil ... beitt hafa, eine art futurum exactum. þessu máli — fylgja, „die für diesen prozeß notwendig und erforderlich sind“; #5. lögkvöð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397: lǫg-kvǫð f.   gesetzliche Berufung: kveð ek yðr lǫgkvǫð; #6. handselt mál, handseld sök: Cf. en Baetke 19874, pàg. 231: hand-selja durch Handschlag übertragen, abtreten. Abgetretene Klage vol dir que la persona que per llei hauria d'haver promogut l'acció és, segons el capítol 135, en Þorgeir skorargeir i en Þórleifur krákur. En Gissur el Blanc -sogre d'en Mörður- aconsella, emperò, en Kári Sölmundarson que faci que aquests dos ‘legitimats en aquest cas per a demandar’ cedeixin al Mörður el poder d'exercitar aquesta acció penal. En Mörður es veu forçat a acceptar d'instar aquesta causa en lloc dels dos legitimitats per fer-ho, ja que, altrament, la seva dona Þorkatla l'abandonarà per tornar amb son pare, en Gissur el Blanc; #7. rétta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: rétta kvið einem Geschworenenspruch die rechte Form geben; #8. Austfirðingadómur: En Baetke 19874, pàg. 35, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. El mot designa el dómur de l'Austfirðingafjórðungr, o sigui, l'Austfirðingafjórðungsdómur; #9. yfir höfði Jóni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 350: 17. yfir hǫfði Jóni, „über dem haupte Jóns“; Jón ist hier ein substitut des wirklichen namens des richters, der die sache resümieren (reifa, des reifingarmaðr) sollte. Jón ist natürlich = Joannes; über die anwendung dieses namens für „N.N.“ s. Fritzner, Arkiv III, 320ff.; )

5. ([örlátur, veglyndur] maður, góður búþegn) home pròdig dels seus béns (home llarg, desprès, generós, esp. amb els seus hostes)

◊ nú er hann kemur til liðs síns þá ríða þeir leiðar sinnar. Þórarinn fer langt á leið með þeim og hefir umráð um ferð þeirra. Honum þykir mikið undir að þeim færist vel. "Gistingarstað hefi eg yður fengið," segir hann, "í Gnúpsdali, er þér skuluð hafa. Njáll heitir búandi er þér skuluð í nótt gista. Svo er sagt að hann sé ekki mikill þegn (= maður, búþegn) við aðra menn af fé sínu. Þó hefir hann ærið. Þess vætti (= vænti) eg að við yður taki hann að orðsendingu minni. En nú er sá maður hér kominn er í nótt reið sunnan úr Borgarfirði er eg sendi suður í þessi viku að vita tíðindin í hérað og kann sá mér gerla satt að segja og hefir hann það sagt að Hermundur Illugason mun vera í kaupstefnu öndurða þessa viku og margir aðrir héraðsmenn. Það munuð þér og spurt hafa að þeir bræður, synir Þorgauts, hafa sýslu fyrir höndum í sumar að slá teig þann er heitir Gullteigur. Nú líður fram verkið svo að lokið mun miðvikudag í þessi viku og munu þeir heima vera...: quan ell (=en Barði) va arribar allà on hi havia la seva tropa, van emprendre la marxa. En Þórarinn els va acompanyar un bon tros del camí i[, mentre ho feia,] els va aconsellar sobre llur expedició. Semblava que era molt important per a ell que els hi anés bé: “Us he procurat un alberg per passar la nit”, els va dir, “a la vall de Gnúpsdalur. El pagès, al mas del qual passareu la nit, es diu Njáll. Diuen d'ell que no prodiga gaire els seus béns amb els hostes (lit.: amb els altres homes) encara que en té a betzef. Tanmateix, espero que ell, atenent el missatge que li he fet arribar, us acollirà. Doncs bé, [avui] ha arribat aquí l'home que va sortir del fiord de Borgarfjörður ahir al vespre. La setmana passada l'hi vaig enviar perquè s'informés de les noves que hi havia al districte. I[, per tant,] està capacitat per contar-me de manera totalment fidedigna, i ho ha fet, que en Hermundur Illugason i molts d'altres homes del districte a començaments d'aquesta setmana seran al mercat. [Una altra cosa que també ha contat i] que ja deveu haver sentida és que els germans, els fills d'en Þorgautur, aquest estiu tenen feina entre mans segant la trinxa de terra que es diu "La trinxa daurada" (o Trinxa d'Or). Ja tenen la feina tan avançada que aquest dimecres l'hauran acabada i[, per tant,] seran a casa...

♦ → búþegn “pagès de mas”

♦ → reksþegn “reksþegn, home lliure situat entre l'árborinn maðr i el leysingjasonr. Home descendent d'un leysingi de la sisena a la vuitena generació després que el serf haguès estat manumès”

6. (frjáls maður í þjónustu konunga eða höfðingja) þegn m (home lliure que presta servei d'armes a un senyor o a un rei. Cal afegir, emperò, que no he trobat mai cap passatge medieval on el mot apareixi amb aquest significat, encara que sí passatges moderns)

◊ þér hafið allir gjört samsæri á móti mér, og enginn sagði mér frá því, þegar sonur minn gjörði bandalag við Ísaíson, og enginn yðar hefir kennt í brjósti um mig og sagt mér frá því, að sonur minn hefir eflt þegn minn (ˈʕɛβɛδ ~ עֶבֶד:   kī   hēˈqīm   bəˈn-ī   ʔɛθ־ʕaβˈd-ī   ʕāˈl-ai̯   lə-ʔɔˈrēβ,   כִּי הֵקִים בְּנִי אֶת-עַבְדִּי עָלַי לְאֹרֵב) til fjandskapar í móti mér, eins og nú er fram komið": tots vosaltres heu fet una conjuració contra mi i no hi ha ningú que m'hagi fet saber que mon fill va fer una aliança amb el fill d'en Jesè (Ixai), i cap de vosaltres no ha tingut compassió de mi, ni m'ha fet saber que mon fill ha guanyat un oficial del meu exèrcit perquè senti enemistat contra mi, com ara ha passat

◊ 189. Stóð stillis þegn ( = Ἰδαῖος) ǁ studdr tungu ǁ mitt at magnremmdri ǁ mildinga fjöld; ǁ mælti kallari ǁ málsnjall síðan, ǁ ok orðum varp ǁ af vörum fram (VII, 383-384): 189. El servent del rei, recolzat en la seva llengua, s'estava dret enmig del nombre engrossidíssim dels reis. Tot seguit, l'eloqüent herald va parlar llançant-los les paraules viafora dels seus llavis (—:   αὐτὰρ ὃ τοῖσι ǁ στὰς ἐν μέσσοισιν μετεφώνεεν ἠπύτα κῆρυξ)

◊ 40. Þorði þá eigi ǁ Ídomeneifr ǁ né Agamemnon ǁ at öldum dvelja; ǁ eigi biðu þá ǁ Aiantar heldr, ǁ þegnar gunntamir ǁ geira drottins (VIII, 78-79): 40. Llavors ni l'Idomeneu ni l'Agamèmnon no gosaren restar a la batalla (lit.: a la vora dels homes); ni tampoc no els aguantaren els servents, avesats al combat, del senyor de les llances (ὁ θεράπων -άποντος:   Ἔνθ’ οὔτ’ Ἰδομενεὺς τλῆ μίμνειν οὔτ’ Ἀγαμέμνων, ǁ οὔτε δύ’ Αἴαντες μενέτην θεράποντες Ἄρηος)

7. <LIT> baró m, home m

◊ 138. „En þegn þessi ǁ þjóðum öllum ǁ fremri vera vill, ǁ ok valdi kúga; ǁ ríkr ráða ǁ rekka sveitum, ǁ ok gumum stjórna ǁ girnist öllum“ (I, 287-289): 138. Però aquest guerrer vol ésser superior a tots els altres i vol dominar-los per la força. El puixant deleja donar ordres als destacaments de guerrers i regnar sobre tots els barons (ὁ ἀνήρ ἀνδρός:   ἀλλ’ ὅδ’ἀνὴρ ἐθέλει περὶ πάντων ἔμμεναι ἄλλων, ǁ πάντων μὲν κρατέειν ἐθέλει, πάντεσσι δ’ ἀνάσσειν, ǁ πᾶσι δὲ σημαίνειν, [ἅ τιν’ οὐ πείσεσθαι ὀίω])

◊ 143. „Uggir mik, at eigi ǁ aptr muni ǁ þegni rísa þor, ǁ þótt þrár of sé, ǁ meinyrðum meiða ǁ mildinga fjöld, ǁ ok níðmál (= lastmæli, lastyrði) niflungum ǁ naprt velja" (II, 276-277): 143. Em temo que la gosadia no li tornarà a créixer al baró, encara que estigui entestat a ferir amb paraules injurioses la multitud dels reis (= tots els reis) i a triar punyents paraules difamatòries per als monarques (— = Θερσίτης, ὁ λωβητὴρ ἐπεσβόλος:   οὔ θήν μιν πάλιν αὖτις ἀνήσει θυμὸς ἀγήνωρ ǁ νεικείειν βασιλῆας ὀνειδείοις ἐπέεσσιν)

◊ 33. „Þess er tré telgir, ǁ ok timbr höggr, ǁ er hann sævar svan ǁ svartan reisir; ǁ en þung þveita ǁ und þegns mundum ǁ reitt högg rekr, ǁ at riðit fái“ (III, 61-62): 33. [entre les mans] del qui desbasta la fusta i talla els taulons quan construeix el negre cigne de mar, i la feixuga destral, entre les mans del baró, per tal que pugui colpir [el llenyam], descarrega el cop brandat (ὁ ἀνήρ ἀνδρός ~ (èp.) ἀνέρος:   ὅς τ’ εἶσιν διὰ δουρὸς ὑπ’ ἀνέρος ὅς ῥά τε τέχνῃ ǁ νήιον ἐκτάμνῃσιν, ὀφέλλει δ’ ἀνδρὸς ἐρωήν)

◊ 35. Því Meríónes ǁ á meginskeiði ǁ hal fékk hrifit ǁ hörðum mundum, ǁ ok í þjóhnapp ǁ þegn of lagði ǁ hægra megin ǁ hvössum fleini (V, 65-66): 35. Car en Meríones, en gran cursa, aconseguí atènyer el baró amb les seves dures mans i a l'anca, per la banda dreta, traspassà l'home amb una javelina esmolada (ὁ, ἡ, τό = Φέρεκλος:   τὸν μὲν Μηριόνης ὅτε δὴ κατέμαρπτε διώκων ǁ βεβλήκει γλουτὸν κατὰ δεξιόν)

◊ 110. „Þá skal þegar ǁ þegn útlendr ǁ höfuð af herðum mér ǁ höggvit láta, ǁ ef ek eigi þessum ǁ á eld bjartan ǁ sveig of varpa, ǁ ok sundr brýt; ǁ bar ek at böðvi ǁ boga ónýtan" (V, 214-216): 110. Llavors, immediatament, un estranger em farà tallar el cap de les espatlles si jo no llenço a un foc brillant aquest arc i l'esbocino: he portat a la batalla un arc inútil (ὁ φώς φωτός:   αὐτίκ’ ἔπειτ’ ἀπ’ ἐμεῖο κάρη τάμοι ἀλλότριος φὼς ǁ εἰ μὴ ἐγὼ τάδε τόξα φαεινῷ ἐν πυρὶ θείην ǁ χερσὶ διακλάσσας· ἀνεμώλια γάρ μοι ὀπηδεῖ)

◊ 208. „En þegn þenna ǁ in þrautrama ( = ἡ πολυτλήμων) ǁ hefir Aþena ǁ eggjat þér mót. ǁ Fávíss ok skammsýnn ǁ er skjöldungr, ǁ er hann ei geymir ǁ í geðknerri, [at...]“ (V, 405-406): 208. I Atena, la qui molt endura, ha instigat contra teu aquest baró. Ximple i curt és [aquest] rei que en el seu pit no guarda [que...] (οὗτος αὕτη τοῦτο = Διομήδης, Τυδέος υἱός (ὁ Τυδεΐδης):   σοὶ δ’ ἐπὶ τοῦτον ἀνῆκε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη· ǁ νήπιος, οὐδὲ τὸ οἶδε κατὰ φρένα Τυδέος υἱὸς ǁ [ὅττι μάλ’ οὐ δηναιὸς ὃς ἀθανάτοισι μάχηται]) (l'adjectiu þrautramr tradueix bé el grec πολυτλήμων, però l'adjectiu del vers grec en realitat és γλαυκῶπις. El canvi se'm fa difícil d'explicar)

◊ 181. „En þegni þessum ǁ er þunngeði ǁ ok brigð böðvar ǁ í brjóst lagin; ǁ né hann síðarr mun ǁ sigþrótt geta; ǁ þat man þirfingi ǁ at þungu verða“ (VI, 352-353): 181. Però a aquest baró li han posat al pit la inconstància i la volubilitat de batallar. [Ni ara] ni més endavant no podrà adquirir la força per a vèncer (=aconseguir la victòria). Al míser d'això li'n vindrà aflicció (οὗτος αὕτη τοῦτο = Πάρις (Ἀλέξανδρος):   τούτῳ δ’ οὔτ’ ἂρ νῦν φρένες ἔμπεδοι οὔτ’ ἄρ’ ὀπίσσω ǁ ἔσσονται· τὼ καί μιν ἐπαυρήσεσθαι ὀίω) (vers de reminiscències havamalianes: Cf. Hávamál 84,4: brigð í brióst um lagit)

◊ 31. Hriktu opnut hlið ǁ á hjar-ásum; ǁ þustu þegnar út ǁ at þjóðvígum: ǁ fáka foringjar ǁ ok fótgöngumenn; ǁ hvarflaði herglaumr ǁ at himinskautum (VIII, 58-59): 31. Les portes giscaren, obertes, als galfons: els guerrers -oficials de cavalleria i soldats de peu- es llançaren cap a fora, cap a la gran batalla: l'estrèpit de la host anà de banda a banda dels pols celestes (ὁ λαός λαοῦ:   πᾶσαι δ’ ὠΐγνυντο πύλαι, ἐκ δ’ ἔσσυτο λαός, ǁ πεζοί θ’ ἱππῆές τε· πολὺς δ’ ὀρυμαγδὸς ὀρώρει)