© Macià Riutort i Riutort, 1998

skjaddi <m. skjadda, skjaddar>:

saboga saborosa, saboga sapidíssima (peix Alosa sapidissima)

skjaðak <n. skjaðaks, pl. no hab.>:

jull m, zitzània f  (planta Lolium temulentum) (→ akurrýgresi)

◊ mungát blezaði hann þat er skjaðak var í, ok var þaðan í frá vel drekkanda, ok margt annat þessu líkt bar honum til handa, þótt ek greini nú ekki svá sérhvat þat sem hann gjǫrði ok hinum vitrustu{m} mǫnnum þóttu hinir mestu kraptar fylgja: va beneir una mungát en què hi havia jull (això és, grans de jull s'havien barrejat amb els de l'ordi a l'hora de fer el malt) i a partir d'aquell instant es va poder beure sense que fes cap mal; i moltes de més coses d'aquesta mena li van succeir encara que ara no enumeraré pas cadascuna d'aquestes coses que ell va fer i que als homes més savis els semblaven que anaven acompanyades de les màximes virtuts (això és, el que feia els semblava que donava fe de la màxima virtut) 

◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyada) és en el cel: les tempestes el fan malbé tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que el fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo

skjal <n. skjals, skjöl>:

<GEN & INFORM> document m

♦ koma til skjalanna: <LOC FIG> entrar en escena (plantejar-se, aparèixer, sortir a col·lació)

skjala·fals <n. -fals, no comptable>:

falsedat f documental

skjala·falsari <m. -falsara, -falsarar>:

falsificador m de documents, falsificadora f de documents

skjala·fölsun <f. -fölsunar, -falsanir>:

falsificació f documental, falsificació f de document[s]

skjala·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>:

magatzem m documental (lloc de dipòsit dels fons d'un arxiu)

skjala·hirsla <f. -hirslu, -hirslur. Gen. pl.: -hirslna>:

arxiu m (moble & lloc destinats a arxivar-hi documents)

skjala·mappa <f. -möppu, -möppur. Gen. pl.: -mappa>:

cartera f portafulls, cartera f dossiers

skjala·pappír <m. -pappírs, no comptable>:

1. paper m qualitat arxiu, paper apte per a l'ús com a document d'arxiu (paper ISO-11.108)

2. paper m permanent (paper ISO-9706) (→ gagnapappír)

skjalari <m. skjalara, skjalarar>:

1. (gortari, raupari, grobbari) fanfarró m, fanfarrona f (fatxenda, faroner)

2. (lygari) troler m, trolera f (mentider)

<†>  skjala·ritari <m. -ritara, -ritarar>:

notari m, notària f (→ lögbókandi)

skjala·safn <n. -safns, -söfn>:

arxiu m

♦ skjalasafn borgarinnar: arxiu municipal (→ borgarskjalasafn)

♦ → þjóðskjalasafn “arxiu nacional”

skjalasafn·fræði <f. -fræði, no comptable>:

arxivística f (→ skjalfræði)

skjala·skápur <m. -skáps, -skápar>:

moble arxivador

skjala·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:

maletí m

skjala·varsla <f. -vörslu, no comptable>:

[activitats f.pl d']arxiu m, manteniment m i gestió f de fons documental d'arxiu

skjala·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:

(lítil, þunn skjalataska) cartera f portadossiers

skjala·vistun <f. -vistunar, no comptable>:

tractament arxivístic

skjalavistunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

arxivística f (→ skjalfræði)

skjala·vörður <m. -varðar, -verðir>:

arxiver m, arxivera f

skjala·þýðandi <m. -þýðanda, -þýðendur>:

1. (opinber sýslunarmaður í Katalóníu sem annast þýðingu skjala, sem hafa réttarlegt gildi, frá og í katalónsku) traductor m, traductora f (persona que tradueix per escrit, en document)

♦ eiðsvarinn skjalaþýðandi: traductor jurat, traductora jurada

♦ löggiltur skjalaþýðandi: traductor jurat, traductora jurada

2. (opinber sýslunarmaður á Spáni sem annast túlkun fyrir dómi frá og í spænsku og þýðingu skjala, sem hafa réttarlegt gildi, frá og í spænsku = skjalaþýðari + dómtúlkur) intèrpret m & f (persona que interpreta, que tradueix oralment)

♦ löggiltur skjalaþýðandi: intèrpret jurat, intèrpret jurada

skjala·þýðari <m. -þýðara, -þýðarar>:

variant obsoleta de → skjalaþýðandi ‘traductor, traductora; intèrpret’

♦ löggiltur skjalaþýðari: intèrpret jurat, intèrpret jurada (→ löggiltur skjalaþýðandi)

skjala·þýðing <f. -þýðingar, -þýðingar>:

traducció f oficial (o: jurada) (traducció de documents amb validesa jurídica)

♦ löggilt skjalaþýðing: traducció jurada

skjaldar·bunga <f. -bungu, -bungur. Gen. pl.: -bungna>:

cóp m d'escut, copa f d'escut, broquer m, umbó m, bolló m

skjaldar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

escut m [d'armes], blasó m [familiar] (→ skjaldmerki)

skjaldar·rönd <f. -randar, -rendur>:

<HIST> cèrcol (o: cércol, Val., Mall.) m d'escut, vorera circular de ferro dels escuts, emprada per donar-los major consistència

♦ bíta í skjaldarröndina: mossegar el cèrcol de l'escut, part del ritual immediatament previ a l'inici d'una batalla ensems amb l'inici del crit de batalla

◊ berserkurinn fann nú undandrátt í málinu. Tók hann þá að grenja hátt og beit í skjaldarröndina og setti skjöldinn upp í munn sér og gein yfir hornið skjaldarins og lét allólmlega. Grettir varpaði sér um völlinn. Og er hann kemur jafnfram hesti berserksins slær hann fæti sínum neðan undir skjaldarsporðinn svo hart að skjöldurinn gekk upp í munninn svo að rifnaði kjafturinn en kjálkarnir hlupu ofan á bringuna. Hann hafði þá allt eitt atriðið að hann þreif í hjálminn vinstri hendi og svipti víkinginum af baki en hægri hendi brá hann saxinu er hann var gyrður með og setti á hálsinn svo af tók höfuðið: el berserc va trobar que volien anar allargant la cosa amb excuses (Baetke 19874, pàg. 678 undan-dráttr m. das Sich-einer-Sache-Entziehen, Ausweichen, Ausflucht, Ausrede <...> hann fann undandrátt í svǫrum jarls er merkte, daß der Jarl Ausflüchte machte, ausweichen wollte). Per això, va començar a braolar fort i va mossegar el cèrcol de l'escut. Després, es va enfonyar la vorera de l'escut dins la seva boca [tant com va poder], i l'estirava, badant-la tant com podia, part damunt la vorera de l'escut i gesticulava i mirava tot furiosament. En Grettir va travessar rabent el camp, i quan va haver arribat ben devora el cavall del berserc, va pegar una coça tan forta amb el seu peu a la punta baixa de l'escut que la vorera superior de l'escut se li va entaforar amb tanta de força dins la boca del berserc que li va esqueixar la mandíbula, de manera que la mandíbula [inferior] li va quedar penjant fins al pit. Aleshores en Grettir va fer dues coses alhora: d'una banda, li va agafar l'elm amb la mà esquerra, [i pegant-l'hi estrebada,] va tomar del cavall el viquing, mentre amb la dreta desembeinava el sax que s'havia cenyit, i l'hi colpia el coll [amb tanta de força] que el cap li va rodolar separat del cos

skjald- <en compostos>:

escuti-, aspido-

skjald·baka <f. -böku, -bökur. Gen. pl.: -baka o: -bakna>:

tortuga f (qualsevol representant del gènere Testudo)

skjald·borg <f. -borgar, -borgir>:

<HIST MIL> muralla f  (o: baluard m; o: recinte m; o: palissada f) d'escuts

skjald·brjósk <n. -brjósks, pl. no hab.>:

<MED> tiroide m, cartílag m tiroide

skjald·burkni <m. -burkna, -burknar>:

polístic pirinenc (planta Polystichum lonchitis)

skjaldböku·blóm <n. -blóms, -blóm>:

xulpa f, penstèmon m genciana (planta Penstemon gentianoides syn. Chelone gentianoides)

skjaldböku·skel <f. -skeljar, -skeljar>:

closca f de tortuga

skjaldböku·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

<CULIN> sopa f de tortuga

skjald·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:

estegosaure ungulat (dinosaure Stegosaurus ungulatus)

skjald·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

gobiesòcid m (peix de la família dels Gobiesòcids)

♦ skjaldfiskar: gobiesòcids m.pl

skjald·flétta <f. -fléttu, -fléttur. Gen. pl.: -fléttna o: -flétta>:

caputxina f, bequera f (Mall.), llaguera f, morrissà m (Mall.), morritort d'Índies (planta Tropaeolum majus)

skjald·hormón <n. -hormóns, -hormón>:

<MED> hormona f tiroïdal (→ skjaldvaki)

skjald·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula f tiroide, cos m tiroide, tiroide f

♦ ofstækkun f skjaldkirtils: hipertròfia f de la tiroides

♦ ofvirkni f skjaldkirtils: hipertiroïdisme m

♦ ofvöxtur m skjaldkirtils: hiperplàsia f de la tiroides

♦ vanstarfsemi (o: vanvirkni) f skjaldkirtils: hipotiroïdisme m

skjaldkirtils- <en compostos>:

<MED> tiro-, tireo-, tiroide, tiroïdal

skjaldkirtils·auki <m. -auka, -aukar>:

<MED> goll m (→ keppur)

skjaldkirtils·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> tiroïditis f

skjaldkirtils·brestur <m. -brests, pl. no hab.>:

<MED> hipotiroïdisme m (→ skjaldvakabrestur)

skjaldkirtils·hormón <n. -hormóns, -hormón>:

<MED> hormona f tiroïdal (→ skjaldvaki)

skjaldkirtils·óhóf <n. -óhófs, pl. no hab.>:

<MED> hipertiroïdisme m (→ skjaldvakaofseyting)

skjaldkirtils·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:

<MED> trastorn m de la tiroides

skjaldkirtils·stækkun <f. -stækkunar, -stækkanir>:

<MED> hiperplàsia f tiroïdal (→ skjaldvaki)

skjald·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:

[cranc m] decàpode m (ordre de crustacis)

skjald·laga <adj. inv.>:

1. <GEN> escutiforme, aspidomorf -a

2. <BOT> peltat -ada

♦ skjaldlaga blað: fulla peltada

skjald·liði <m. -liða, -liðar>:

<HIST ANT> hoplita m (→ hoplíti)

skjald·maður <m. -manns, -menn>:

1. <HIST ANT> hipaspista m (→ hypaspisti)

2. <HIST MEDIEV> escuder m (→ skjaldsveinn)

skjald·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

escut m [d'armes], blasó m

skjaldmerkja·fræði <f. -fræði, no comptable>:

heràldica f

skjaldmeyja·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

grup m de donzelles d'escut, tropa f de donzelles d'escut

◊ fundusk þeir þar, er heitir Frekasteinn. Ok tóksk þar hörð orrosta. Helgi gengr fram í gegnum fylkingar. Þar varð mikit mannfall. Þá sá þeir skjaldmeyjaflokk mikinn, svá sem í loga sæi. Þar var Sigrún konungsdóttir. Helgi konungr sótti í mót Hǫðbroddi konungi ok fellir hann undir merkjum: totes dues hosts es van trobar a l’indret anomenat Frekasteinn -la Penya del Llop- i la batalla fou terrible. En Helgi anava al capdavant de la càrrega que va envestir els rengles de l’enemic. Hi hagué un gran carnatge. Els combatents van veure una gran tropa de donzelles d'escut que semblaven flames ardents. I amb elles hi anava la Sigrún, la filla de rei. El rei en Helgi es va llançar contra el rei en Hǫðbroddr i el va matar sota el seu propi estendard

skjald·mær <f. -meyjar, -meyjar>:

1. <HIST> skjaldmær f, donzella f d'escut, verge guerrera . Originàriament sembla que així s'anomenaven les noies que s'estimaven més de no casar-se i, en canvi, seguir l'ofici d'armes. El mot mær, per tant, no s'hi ha d'entendre en el sentit de ‘noia amb l'himen intacte’, sinó en el sentit de ‘noia núbil, fadrina’; el sentit ‘noia amb l'himen intacte’ és una concretització del significat original del mot que el mot va adoptar a partir de la introducció del cristianisme, quan mær s'hi va convertir en l'equivalent norrè del llatí cristià uirgo; el mot mær de skjaldmær s'ha d'entendre, doncs, en el sentit tradicional precristià del mot -que de fet, també continuarà retrobant-se a molts de textos després de la introducció del cristianisme- de ‘noia núbil fadrina’, o, simplement, ‘fadrina’. L'arribada del cristianisme comportà no només un canvi de significat del mot mær, sinó també la desaparició de les donzelles d'escut. A la Història de l'Oddr fletxes, una obra del segle XIV, hi veiem com se les despretigia a través de la ridiculització, mentre que a l'obra d'en Saxo Grammaticus, de finals del segle XII, l'autor s'hi refereix encara en uns termes que traspuen admiració i respecte. El terme donzella d'escut va perdurar més enllà de la introducció del cristianisme, però no en conec cap atestació del segle XV o posterior (fins a l'arribada del Romanticisme, moviment que va reviscolar el mot), i goso aventurar l'afirmació que el mot va desaparèixer de la llengua al llarg del segle XIV. Contra el que afirmen molts de pretesos medievalistes, el nom és extremadament rar a les fonts escrites medievals i no hi és pas emprat com a sinònim de valquíria -contra el que també s'afirma sovint-, encara que algunes valquíries puguin aparèixer descrites actuant com a donzelles d'escut: a les fonts medievals, el mot skjaldmær sempre hi designa una dona no casada que es dedica a l'ofici de les armes, no pas un ésser mitològic. La major part de la informació que tenim sobre les donzelles d'escut no prové de fonts escrites en norrè, sinó que prové d'una font en llatí, el Llibre VII, cap. 6:8 de les Gesta danorum d'en Saxo grammaticus i de la descripció del bellum Brawicum continguda en el llibre VIII de la mateixa obra. En Saxo les anomena, simplement, uirgines o feminae -en alguna ocasió, com ara VIII,4:6, puellae-; així, anomena la Wisna, femina rei militaris perita; la seva narració sembla recolzar-se en l'anada de la reina Talestris a veure l'Alexandre Magne, descrita per Quintus Curci, Lib. VI, cap. 5:26, "protinus facta potestate ueniendi, ceteris iussis subsistere, trecentis feminarum comitata processit". Na Hilda Ellis Davidson 1981:40 hi remarca que l'actuació i mort de la uirgo Webiorga o Weghbiorg, al llibre VIII, recorda la de l'amàzona Camilla de l'Eneida. De la donzella d'escut Lathgerda, en Saxo Lib. IX, cap. IV:2 en diu: Lathgertha, perita bellandi femina, quae virilem in virgine animum gerens, immisso humeris capillitio, prima inter promptissimos dimicabat. Cuius incomparabilem operam admirantibus cunctis - quippe caesaries tergo involare conspecta feminam esse prodebat. Totes les fonts medievals no llatines, anteriors al 1500, en les quals apareix aquest mot es presenten a sota

◊ eigi er þat skipat, at vit búim saman. Ek em skjaldmær, ok á ek með herkonungum hjálm. Ok þeim mun ek at liði at verða, ok ekki er mér leitt at berjask: no ens ha estat concedit de poder compartir la vida. Jo sóc una donzella d'escut i porto elm amb els reis d'hosts per fer-los costat (= entro a les batalles amb ells i lluito a llur costat, faig la guerra al costat dels reis [que em contracten]. La locució eiga hjálm sembla haver volgut dir formar part del comandament d'una host , atès el substantiu hilmir ‘portador d'elm’ = ‘comandant d'exèrcit; rei’o entrar en combat atesa la locució fara und hjálm que sembla haver tingut aquest significat) i no em fa pas basarda de combatre [amb ells]

◊ þessir kappar váru með Haraldi konungi: Sveinn, Sámr, Gnepi inn gamli, Garðr, Brandr, Blængr, Teitr, Tyrfingr, Hjalti; þeir váru skáld Haralds konungs ok kappar. Þeir váru heiman ór hirð Haralds konungs: Hjörtr, Borgarr, Beli, Barri, Beigaðr, Tóki. Þar var skjaldmærin Visma ok önnur Heiðr, ok hefir hvártveggi komit með mikinn her til Haralds konungs. Visma bar merki hans. Með henni váru þessir kappar: Kári ok Milva. Vébjörg hét enn skjaldmær, er kom til Haralds konungs með mikinn her sunnan af Gotlandi, ok fylgdu henni margir kappar. Af þeim ǫllum var mestr ok ágætastr Ubbi inn fríski, Bratr írski, Ormr enski, Búi Brámuson, Ari eineygi, Geirálfr. Vismu skjaldmeyju fylgdi mikill Vindaherr. Váru þeir auðkenndir; þeir höfðu löng sverð ok buklara, en þeir hǫfðu ekki langa skjǫldu sem aðrir menn. Ok í annan fylkingararm Haralds konungs var Heiðr skjaldmær með sínu merki, ok hefir hún með sér hundrað kappa. Þeir váru berserkir hennar: Grímr, Geirr, Hólmsteinn, Eysǫðull, Heðinn mjóvi, Dagr lífski, Haraldr Óláfsson. Þar váru margir höfðingjar með Heiði í arminn. Í annan fylkingararm var sá höfðingi, er hét Haki höggvinkinni, ok váru fyrir honum merki borin. Margir váru konungar ok kappar með honum. Þar váru þeir Alfarr ok Alfarinn, synir Gandálfs konungs, er þá hǫfðu áðr verit hirðmenn ok heimilismenn Haralds konungs. Haraldr konungr var í vagni, því at hann var eigi vápnfærr, svá at hann mætti í orrostu ganga: es conta que a l'exèrcit del rei Haraldr hi havia un cabdill que nomia Brúni. En Brúni era el més savi de tots els homes que servien en Haraldr. El rei va manar al Brúni que disposés l'exèrcit en formació de combat i que distribuís els oficials sota els estendards. L'estendard del rei Haraldr era al bell mig de la formació de batalla i la seva hirð -la seva guàrdia personal- envoltava el seu estendard. Aquests campions servien a la host del rei Haraldr: l'Sveinn, en Sámr, en Gnepi el vell, en Garðr, en Brandr, en Blængr, en Teitr, en Tyrfingr i en Hjalti. Eren campions i escaldes del rei. De la hirð del rei Haraldr hi havia aquests campions: en Hjörtr, en Borgarr, en Beli, en Barri, en Beigaðr i en Tóki. També hi havia dues donzelles d'escut, una era la Visma i l'altra la Heiðr, i totes dues s'havien posat a les ordres del rei Haraldr amb un gran exèrcit. La Visma portava l'estendard reial. A les ordres d'ella hi lluitaven aquests campions: En Kári i la Milva. Vébjǫrg nomia una tercera donzella d'escut que també va acudir amb un gran exèrcit des del sud de Gotlàndia per a lluitar al costat del rei Haraldr. Anava acompanyada de molts de campions. Els més grans i magnífics d'ells eren l'Ubbi el frisó, en Bratr l'irlandès, l'Ormr l'anglès, en Búi fill d'en Bráma, l'Ari el borni i en Geirálfr. Un gran exèrcit de vendes seguia la donzella d'escut Visma. Els guerrers vendes eren bons de reconèixer per llurs llargues espases i llurs broquers per comptes dels escuts allargassats que tenien els altres. Una de les ales de la formació de combat de l'exèrcit del rei Haraldr era comandada per la donzella d'escut Heiðr que portava el seu propi estendard i a les seves ordres hi havia cent campions. Aquests eren els seus bersercs: en Grímr, en Geirr, en Hólmsteinn, l'Eysǫðull, en Heðinn el prim, en Dagr el livonià i en Haraldr Óláfsson. A l'ala que comandava la Heðinn hi havia molts de cabdills. L'altra ala era comandada pel cabdill que nomia Haki Galtes-tallades i els estendards es portaven al seu davant. L'acompanyaven molts de reis i campions: l'Alfarr i l'Alfarinn, els fills del rei Gandálfr, que antigament havien estat domèstics i membres de la hirð del rei Haraldr. El rei Haraldr anava a dalt d'un carro, car no estava en condicions de combatre, raó per la qual no podria entrar a la batalla

◊ ok á þeiri stundu sótti Vébjörg skjaldmær mjök á hendr Svíum ok Gautum. Hún sótti fram at þeim kappa, er hét Sóknar-Sóti, ok svá hefir hún vant sik með hjálmi ok brynju ok sverði, at hún var framarla í riddaraskap, sem Störkuðr inn gamli segir. Hún fær stór högg kappanum ok sækir lengi. Ok eitt högg höggr hún á kinnina ok sneið sundr kjálkann ok af hökuna. Hann drap í munn sér skegginu ok beit á ok helt svá upp at sér hökunni. Ok hún vinnr mörg stór verk í herinum. Litlu síðar mætir henni Þorkell þrái, kappi Hrings konungs, ok eigast þau við harða sókn, ok áðr en létti, drap hann hana með mörgum sárum ok mikilli hugprýði: i en aquell mateix moment, la donzella d'escut Vébjǫrg va escometre violentament els suecs i els gautes: va avançar fins a llur campió que nomia Sóknar-Sóti, i estava tan avesada a dur elm, cuirassa i espasa, que era excel·lent en els usatges de cavalleria, com diu l'Stǫrkuðr el vell. La Vébjǫrg assestava a aqueix campió forts cops d'espasa i el va escometre molt de temps i [assús-suaixí] li va pegar un cop d'espasa que el va endevinar a la galta que li va fer un xap a la barra i li va tallar del tot el mentó, però ell es va ficar a la boca la barba i mossegant-la es va mantenir aferrat el mentó al cos. La Vébjǫrg va acomplir moltes i grans proeses a l'exèrcit. Poc després, en Þorkell el Caparrut, un campió del rei Hringr, l'encontrà i s'escometeren amb gran vehemència, i abans que llur combat perdés intensitat, ell la va matar infligint-li moltes de ferides i amb gran coratge

◊ nú sækir Störkuðr fram á hendr Dönum. Hann ræðst í móti þeim kappa, er Húnn hét, ok eigast þeir við orrostu, ok lýkr svá, at Störkuðr drepr hann ok litlu síðar þann, er hans vill hefna, er Ella hét. Ok þá sótti hann at þeim, er Borgarr hét, ok áttu hart víg saman, ok lýkr svá, at hann drap þann. Störkuðr hleypr nú um fylkingar með brugðit sverð ok höggr hvern at öðrum. Ok því næst hjó hann þann, er Hjörtr hét, ok þá mætti honum Visma skjaldmær, er bar merki Haralds konungs. Störkuðr sækir at henni fast: llavors l'Stǫrkuðr va escometre els danesos i els atacà el campió que nomia Húnn i entaularen un combat que va acabar que l'Stǫrkuðr el va matar, i poc després, també en va matar un que va voler venjar en Húnn i que nomia Ella. I després va atacar-ne un que nomia Borgarr i es tingueren un combat aferrissat que va acabar que l'Stǫrkuðr també el va matar. L'Stǫrkuðr aleshores va córrer al voltant de les formacions de combat brandint l'espasa i abatent-'hi guerrers un darrere l'altre; de primer de tot en va abatre un que nomia Hjǫrtr. I aleshores s'hi enfrontà la donzella d'escut Visma, la qual portava l'estendard del rei Haraldr. L'Stǫrkuðr la va atacar violentament. Aleshores, ella li va dir: “S'ha emparat de tu el desig de morir. Doncs ara moriràs, tursó!!!”. “Abans” li va contestar, “et forçaré a abaixar l'estendard del rei Haraldr”, i havent dit això, va brandir la seva espasa tan hàbilment que d'un cop li tallà a ella la mà esquerra

◊ maðr er nefndr Þvari ok var kallaðr Bryn-Þvari. Hann bjó skammt frá konungs atsetum. Hann hafði verit víkingr mikill inn fyrri hlut ævi sinnar, ok þá er hann var í víkingu, mætti hann skjaldmey einni, er Brynhildr hét. Hún var dóttir Agnars konungs ór Nóatúnum. Þau börðust, ok bárust sár á Brynhildi, þangat til at hún var óvíg. Tók Þvari hana þá til sín ok mikinn fjárhlut með henni. Hann lét græða hana at heilu, ok var hún síðan hnýtt ok bömluð, ok var hún því kölluð Brynhildr baga. Þvari gerði brúðlaup til hennar, ok sat hún á brúðbekk með hjálm ok brynju, en þó váru ástir þeira góðar. Lagði Þvari þá af hernað ok settist í bú, ok áttu tvá sonu: això era un home que nomia Þvari, de mal nom, Bryn-Þvari, ‘en rebenta-armadures’. En Þvari vivia a poca distància de la residència del rei. Havia estat un gran viquing en el bo i millor de la seva vida i en una de les seves expedicions com a viquing s'havia trobat amb una donzella d'escut que nomia Brynhildr que era filla del rei Agnarr de Nóatún. Varen lluitar i la Brynhildr va rebre tantes de ferides fins que va deixar de trobar-se en condició de continuar combatent. En Þvari se l'emportà a ca seva i amb ella, un gran botí. En Þvari la va fer curar fins que es va haver restablert totalment de les seves ferides, encara que ella va romandre bonyeguda i esguerrada (atorgo aquest significat als adjectius hnýttr o knýttr i bamlaðr. Baetke 19874 no dóna pas entrada a bamlaðr; pàg. 333 atorga a knýttr els significats knotig, höckerig, gekrümmt, verkrüppelt), i aquesta és la raó per la qual li digueren, de llavors ençà, Brynhildr la torta. En Þvari la va prendre per esposa i durant el refresc de noces ella va seure al banc nupcial amb la cuirassa i l'elm posats però tanmateix, la relació que hi hagué entre ells dos en el matrimoni fou bona. En Þvari llavors va deixar l'ofici de la guerra i es va establir a un mas; ell i la Brynhildr hi tingueren dos fills

◊ en Skjaldmeyjar-Einar fór til Íslands og drukknaði á Breiðafirði, og heita þar af því Skáleyjar, að þar rak skálirnar á land, þær sem jarl gaf honum: l'Einar ‘Donzella d'escut’ va anar a viure a Islàndia i es va ofegar al fiord de Breiðafjörður, i les illes que hi ha es diuen, de llavors ençà les Illes dels Platerets (Skáleyjar) perquè la mar hi escopí els platerets que el iarl li havia donat (enlloc no s'explica la raó del malnom d'aquest Einar Helgason, només en sabem que era islandès, que era escalda del iarl Hákon Sigurðarson (937-995)i que aquest li havia fet present d'uns platerets màgics que anunciaven el resultat d'una decisió important. Intepreto el malnom en el sentit que aquest escalda havia servit a un vaixell que es deia donzella d'escut, però es pura especulació meva, el malnom, en realitat, pot tenir qualsevol altre origen. A les històries de la literatura norrena hom el coneix amb el nom i malnom d' Einar skálaglamm Helgason) 

◊ Magnús konúngr hafði Skeggjann, en Ormr konúngsbróðir Skjaldmeyna; Nikolás kúfúngr hafði Erkisúðina, er erkibiskup hafði gefit honum, þat var tvítugsessa; Munan Gautsson hafði Hreininn, gestirnir hǫfðu Fleyit mikla, þat var austrfararskip: el rei Magnús capitanejava ‘El Barbut’, l'Ormr, el germà del rei, el ‘Donzella d'Escut’, en Nicolau Cornet[-marí] capitanejava l'‘Arxi-quaderna’, que l'arquebisbe li havia donat i que era una nau de vint bancs de remers. En Munan Gautsson capitanejava ‘El ren’ i els hostes (Baetke 19874, pàg. 194 en dóna la següent definició: gestir eine besondere Gruppe des königlichen Gefolges, eine Art Leibwache oder Polizeitruppe) capitanejaven el ‘Gran nau’, que era un navili construït per a fer-hi viatges a la Mar Bàltica

◊ ok er nú þetta mál birt fyrir konungi, en hvárt sem rætt er um þetta fleira eða færa, þá urðu þau málalok, at Oddr skyldi fara för þessa at heimta skattinn, ok ef hann kemr fram ferðinni ok fær skattinn, þá skal hann eignast konungsdóttur, ok er honum heitit konunni við margra manna vitni. Nú býst Oddr til ferðar, ok er nú lið saman dregit, sem hann vill hafa, ok er hann er búinn, þá leiðir konungr hann á götu. Þeir skyldu landveg fara. "Hér er gripr sá," sagði konungr, "at ek vil gefa þér." "Hvat er þat?" sagði Oddr. "Þat er skjaldmær, er lengi hefir mér fylgt," sagði konungr, "ok verit brjóst fyrir mér í hverjum bardaga." Oddr brosti ok mælti: "Þar hefi ek hvergi komit, at konur hafi verit brjóst fyrir mér, en þó skal þetta þiggja, alls at þú þykkist vel bjóða." Þeir konungr ok Oddr skilja nú, ok ferr Oddr til þess, at hann kom at feni einu miklu, ok skopar at skeið ok hleypr yir fenit. Skjaldmærin var it næsta honum, ok varð henni bilt, er hún kom at feninu: i llavors aquest afer fou exposat davant el rei i, tant si el discutiren molt o poc, la conclusió del cas fou que l'Oddr faria aquest viatge per anar a recaptar-hi el tribut i que, si feia aquest viatge i recaptava el tribut, es casaria amb la filla del rei. Hom l'hi prometé en presència de nombrosos testimonis. L'Oddr, així i doncs, es va preparar per a dur a terme l'expedició: es va fer l'aplec de la tropa que ell volia tenir-hi, i quan això estigué fet, el rei el va acompanyar fins al camí ral ja que havien de fer el camí per terra. “Vet ací”, li va dir el rei, “un objecte molt valuós que vull donar-te”. “Què és?”, li va preguntar l'Oddr. “os una donzella d'escut que ha estat al meu costat molt de temps“, li va dir el rei, “i m'ha parapetat a totes les batalles”. L'Oddr va somriure i li digué: “Encara no he anat enlloc on les dones m'hagin estat un parapet. Tanmateix, accepto el teu present, ja que em sembla que me'l fas de bona fe”. El rei i l'Oddr s'acomiadaren llavors i l'Oddr va fer camí fins que va arribar a una gran marjal. Aleshores l'Oddr va prendre fua i va passar d'un bot l'indret de la marjal. La donzella d'escut anava immediatament darrere ell, però quan va arribar a la marjal, li va fallar el coratge i es va fer enrere de saltar-hi per sobre

◊ var mér skjaldmeyju skipat it næsta, þá er orrostu eiga skyldum; veitk, at ýtar í Anþekju andrán biðu, en vér auð fjár: tot seguit, quan haguérem de lliurar batalla, em van assignar una donzella d'escut [perquè m'hi fes costat]. Sé que els homes d'Anþekja hi perderen l'alè de la vida, nosaltres, emperò, hi guanyarem grans riqueses

◊ Heiðrekr konungr lætr þá efna til veislu mikillar ok gengr at eiga dóttur Garðakonungs. Dóttir þeira hét Hervör. Hún var skjaldmær ok fæddist upp í Englandi með Fróðmari jarli: el rei Heiðrekr aleshores féu preparar-ho tot per a un gran banquet i anà a casar-se amb la filla del rei de Garðaríki. Llur filla es digué Hervör i fou donzella d'escut. La van pujar a Anglaterra, a la cort del iarl Fróðmarr

◊ nú er þar til að taka að sendimenn fóru þeir er Hlégunnur sendi. Það voru skjaldmeyjar. Þær fóru á konungs fund og báru upp sín erindi fyrir konunginn: ara cal reprendre la nostra història en el moment en què les missatgeres, que la Hlégunnur havia enviat, hi varen arribar. Eren donzelles d'escut. Es presentaren davant el rei i li transmeteren el missatge de la Hlégunnur

◊ og þegar þeir voru búnir til ferðar fóru þeir með skipaflotann til þess er þeir komu við höfðann og hittist þar allt lið konungs og lögðu síðan fram í sundin Síldasund. Þá er og sagt að þar var komin Hlégunnur skjaldmær og lá þar fyrir í sundunum með skipaflota sinn og hafði ógrynni liðs og albúin til orustu: i quan estigueren aparellats per a la travessia, salparen amb la flota i singlaren fins a arribar al cap marí i allà tota l'esquadra del rei s'hi va reagrupar i d'allà prosseguiren la singladura fins a l'estret que es diu Freu dels Arengs. També es diu que la donzella d'escut Hlégunnur ja hi havia arribat i que s'hi trobava ancorada amb la seva flota i que tenia una flota immensament vasta, tota preparada per a lliurar batalla

◊ betr hefðir þú, bróðir, ǀ at þú í brynio{m} fœrir, ǁ sem hiálmom aringreypom, ǀ at siá heim Atla; ǁ sætir þú í sǫðlom ǀ sólheiða daga, ǁ nái nauðfǫlva ǀ létir nornir gráta, ǁ Húna scialdmeyiar ǀ herfi kanna, ǁ enn Atla siálfan ǀ létir þú í ormgarð koma; ǁ nú er sá ormgarðr ǀ yccr um fólginn": germà, hauria valgut millor que tu i els teus us haguéssiu posat tant les cuirasses com els elms adornats d'àguiles (? No se sap pas què poden ésser aquests aringreypir hjálmar. Adopto la interpretació (“Adlerhelm”) d'en Heinrich Beck, “Einige vendelzeitliche Bilddenkmäler und die literarische Überlieferung”. Dins: Sitzungeberichte der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, phil.-hist. Klasse 1964 (Heft 6), esp. pàgs. 27-31. La interpretació tradicional hi veu uns elms penjats al voltant de la llar de foc. Un problema addicional és, al meu entendre, la diferència de nombre existent entre el singular brynio d'una banda -que és la lliçó del manuscrit- i els plurals aringreypir hjálmar i sǫðlar de l'altra. Podríem pensar que amb el singular brynia Guðrún interpel·la únicament el seu germà Gunnarr, mentre que amb els plurals aringreypir hjálmar i sǫðlar interpel·la en Gunnarr, els seus altres germans que l'acompanyen i la resta de guerrers que van amb ells. Tanmateix, al meu entendre aquesta alternança de singular i plurals és desconcertant. Per això he arribat a la conclusió que, en realitat, no hi ha pas alternança de singular i plurals, com es pretén, sinó que som davant una sèrie de tres plurals: la solució consisteix, al meu entendre, en assumir que no hem de llegir pas el datiu singular brynio, com es fa tradicionalment, ans el datiu plural bryniom: la solució del misteri fóra llavors molt simple: passaria per assumir que el copista medieval senzillament va oblidar-se de posar damunt la -o final l'esperable símbol d'abreviació de consonant nasal ͡   ) per venir a visitar la llar de l'Atli. Ara, tu i els teus acompanyants atacaríeu a cavall en dies assolellats i lluminosos (? ignoro què volen dir exactament aquests dos versos; la meva traducció, és, per tant, interpretació. Literalment, el text original fa: tu seuries (sg.) en lluminosos dies de sol a selles (pl.). Entenc que el verb sitja fa referència al rei Gunnarr i tota la tropa que l'acompanya i tradueixo en conseqència. A més a més, entenc que la locució sitja á sǫðlom fa referència a combatre muntat a cavall, amb avantatge, doncs), faries (o: faríeu) plorar a les nornes els cadàvers forçadament pàl·lids (interpreto el constituent nauð- com a prefixoide elatiu: molt, extremadament, exageradament), faries  (o: faríeu) conèixer l'esterrossador a les donzelles d'escut dels huns (és a dir, les convertiríeu en esclaves i les destinaríeu a fer feixugues feines agrícoles, humiliant-les addicionalment en obligar-les a estirar els esterrossadors enlloc d'emprar-hi bous o bísties) i faries (o: faríeu) portar el mateix Atli a la fossa de les serps. Ara, emperò, aquesta fossa us està reservada a vosaltres dos (cf. Kuhn 1968³, pàg. 53: fela <...> 2. (as. bi-felhan jmdm. etwas (e-m e-t) zudenken

◊ eldi gaf hon þá alla, ǀ er inni vǫ́ro ǁ oc frá morði þeira Gunnars ǀ komnir vǫ́ro ór Myrcheimi; ǁ forn timbr fello, ǀ fiarghús ruco, ǁ bœr Buðlunga, ǀ brunno oc scialdmeyiar ǁ inni, aldrstamar, ǀ hnigo í eld heitan: al foc lliurà tots els qui eren dedins i que havien tornat de Myrkheimr, de l'assassinat d'en Gunnarr, en Hǫgni i els seus. L'antic bigam va caure, els cossos (hi ha tres interpretacions tradicionals d'aquest mot fjarghús: #1. = angl. feorhhús, feorghús = líkami = ‘cos’; #2. = isl. hof, goðahús = ‘temple [pagà]’; #3. = isl. féhirsla, gripabúr = ‘cambra del tresor’. Kuhn 1968³, pàg. 54, prioritza, amb cautela -en indicar-lo amb un interrogant entre parèntesis-, el significat schatzhaus (?). Árni Böðvarsson 1993², pàg. 210, en canvi, prioritza el significat goðhús, hof. Jo, pel meu compte, entenc que timbr i fjarghús s'han d'entendre com els dos constituents de què consta el bœr Buðlunga, o sigui: els edificis (representats per les bigues que s'ensorren enceses) i els habitants del mas o la ciutadella (els cossos dels quals es desfan en fum). D'acord amb aquesta interpretació, prioritzo el significat cos humà) es desferen en fumera (interpreto, per tant, el verb ruco = brunnu með miklum reyk), la ciutadella dels Buðlungar [es va cremar tota sencera] i amb ella es cremaren les donzelles d'escut que hi havia dedins, les travades de vida (cf. Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-stamr adj. ‘im leben gehemmt’: tot (Akv. 42)), s'enfonsaren en el foc abrusador

♦ skjóma skerðandi: <LIT> oscador d'espases llambrejants (= el guerrer)

♦ skjaldmeyja skjóma skerðandi: el guerrer de les donzelles d'escut (= el guerrer que lluita a les ordres de o per a donzelles d'escut)

◊ ok skjaldmeyja skjóma skerðendr svá gerðu, at varfærir Véar í vág fyrir lágu. Gátu ljónar líta leiðangrs flota breiðan. Hilmis fór und hjálmi, hirð, sú's vǫrn of firrðist: els cautes Véis (Véi = nom de déu, el germà de l'Odin = guerrer), els guerrers de les donzelles d'escut, també feren d'esperar-los a la badia [cadascun al seu post de combat]. Els homes pogueren veure a llur davant la vasta flota de lleva. La hirð del rei, que s'havia mantingut allunyada del combat, es posà els elms (Finnur Jónsson, que esmena el genitiu plural skjaldmeyja en un nominatiu plural skjaldmeyjar, tradueix el poema d'aquesta manera: og skjoldmøerne og krigerne havde indrettet sig således, at de forsigtige mænd væntede i bugten; mændene (de) kunde se den brede ledingsflåde; fyrstens hird, som undgik fejl, kom der hjælmbedækket; d'aquesta manera, el subjecte del verb passa a ésser un subjecte copulatiu les donzelles d'escut i els guerrers [llurs])

2. <MITOL GREC> amazona f (o encara millor: amàzona)

◊ þrim nóttum eptir þetta þing, er fyrr var frá sagt, kemr Alexander með her sinn í þat land, er Hyrcánía heitir. Ok síðan er hann fekk unnit þat land, ok sá vándi svikari Nabarzánés varð handtekinn, er svikit hafði Daríum, en eigi drepinn, svá kom hann orðum fyrir sik, þá kemr til herbúða konungs dróttning sú af Amázonia, er Caléstris heitir, ok tvau hundruð meyja þeira með henni, er á danska tungu megu vel heita skjaldmeyjar. Þessi dróttning réð lǫndum allt í millum þess mikla fjalls, er Caucasus heitir, ok ár þeirar, er Phásis heitir. Sá var hennar búningr, er hon kom fyrir konung, at hon hafði tvau skeyti í hǿgri hendi en ǫrvamǽl á vinstri, klǽði með slíkri gerð, sem aðrar Amázonés eru vanar at hafa, svá stutt, at eigi taka betr en á kné. Þat brjóst, er þǽr ala meybǫrn á, þau ein vilja þǽr upp fǿða, hafa þǽr jafnan bert. En annat svíða þǽr framan, til þess at þat skyli styttra vera ok þǽr megi hógligarr við komask, en ella myndi at skjóta ok benda boga sína. Caléstris dróttning starir á konunginn lengi ok undraðisk mjǫk, er hann var sjalfr eigi svá mikill vǫxtum, sem frǽgð hans var mikil, ok hugsaði með sér, hvar sá mikli kraptr, er hann hafði hlotit, mǽtti leynask eða rúm hafa með eigi meira manni: tres nits després de l’assemblea de què hem parlat adés, l’Alexandre va envair amb el seu exèrcit el país que s’anomena Hircània i després que l’hagué conquerit i que el malvat traïdor Nabarzanes, que havia traït Darius, fos capturat, però no pas executat, tant així es va defensar amb les seves paraules, es va presentar al campament del rei la reina d’Amazònia que es deia Calestris (= Talēstris), acompanyada de dues-centes donzelles (Quintus Curci trecentis feminarum comitata ‘acompanyada de tres-centes dones’) que, en llengua danesa, es poden ben bé dir donzelles d’escut. Aquesta reina governava les terres just entre la gran serralada que es diu Caucas i el riu que es diu Fasis. Quan es va presentar davant el rei, anava vestida d’aquesta manera: duia dues sagetes a la mà dreta i un buirac a l’esquerra. La seva roba era d’idèntica factura a la que solen portar les altres amàzones i que és tan curta que no va més enllà dels genolls. El pit amb què elles alleten llurs filles -ja que només les volen alimentar a elles-, sempre el porten nu, mentre que es cremen l’altre per la seva part anterior perquè sigui més curt i elles puguin aconseguir que així els resulti més fàcil que de cap altra manera tibar i disparar llurs arcs. La reina Calestris va mirar de fit a fit el rei una estona i es va meravellar fort perquè l'estatura del seu cos no es corresponia pas amb la grandesa de la seva fama i va considerar on devia amagar-se aquella gran força que ell havia rebut, i si realment li podia caber tota dedins a un home tan menut com aquell

◊ „Var ek mækis með mærum reynum; lèða-k liðveizlu lýðum þeima; þat var tíð þann, er þrymvanar svifu skjaldmeyjar á skilfíngs eingi“. „Váru þó hvergi hersveitir þær fráneygum glíkar fyrðum þeima“: em vaig trobar entre aquells ínclits provadors d'espasa, [car] vaig prestar socors a aquella gent: això fou a l'època en què les amàzones, avesades al fragor, hi creuaven el camp de l'espasa (o: hi envairen el terrer del rei. El mot skilfingr significa tant rei com espasa). Tanmateix, enlloc aquelles tropes no eren pas semblants [en nombre o força] a les dels barons d'ulls flamejants (= 188. καὶ γὰρ ἐγὼν ἐπίκουρος ἐὼν μετὰ τοῖσιν ἐλέχθην ǁ ἤματι τῷ ὅτε τ' ἦλθον Ἀμαζόνες ἀντιάνειραι: ǁ ἀλλ' οὐδ' οἳ τόσοι ἦσαν ὅσοι ἑλίκωπες Ἀχαιοί)

◊ „Vág hann it þriðja inar vergildu Skjaldmeyjar skjóma gyrðar. En er aptr kom kappi síðan, valdi vél aðra vísir honum: en tercer lloc va matar les amàzones, les cenyides d'espasa llambrejant, tan vàlides com qualsevol home. I després, quan l'heroi va tornar, el rei li va ordir un altre parany (= 186. τὸ τρίτον αὖ κατέπεφνεν Ἀμαζόνας ἀντιανείρας ǁ τῷ δ' ἄρ'ἀνερχομένῳ πυκινὸν δόλον ἄλλον ὕφαινε: ǁ )

♦ skjaldmær Drottins: <RELIG> amàzona f de Déu

◊ en af þeirra frásǫgn þá kom mǫnnum í hug, hvat hon hafði opt áðr talat; því fara menn skyndiliga til þess staðar, sem konurnar hǫfðu til berjanna farit, ok fundu þar skjaldmey dróttins vápnaða með bœnum ok búna til bardaga móti Fjandanum ok hans flokkum, ok brynjaða með heilagri trú, en hjálmaða með váninni, ok skjaldaða með psálma sǫngvum. Hon hafði þar þá gjǫrt sér eitt lítit skyggni af hellum, ok hafði hon lesit sér mikil ber til fœðslu (Jóns saga helga. Viðbætir, cap. 2, pàg. 204): a partir del que contaren, a la gent els va venir a la ment el que ella havia contat abans espesses vegades. Aleshores alguns homes es dirigiren a tota pressa a l'indret on les dones havien anat a collir baies i allà hi trobaren l'amàzona del senyor, armada amb pregàries i preparada per al combat amb l'Arxienemic i els seus sequaços: la seva armadura era la santa fe, el seu elm era l'esperança, i el seu escut, els cants de psalms. S'havia construït un petit aixopluc amb lloses i hi havia aplegat una gran quantitat de baies per a alimentar-se'n (l'encunyació skjaldmær drottins, sembla voler ésser la designació norrena del llatí Ămāzon (o Ămāzŏnis) Dŏmĭnī ~ Dĕī, bellātrix Dŏmĭnī, la contrapartida femenina del mīlĕs Dŏmĭnī masculí. Cf.: amazzona del Signore, amazone de Dieu, amazona del señor [de los ejércitos], amazona de Dios, amazona de Cristo etc.. Aquestes reflexions són necessàries de cara a interpretar el mot norrè correctament; d'acord amb el que he exposat adés, l'interpreto en el sentit d'amàzona de Déu)

skjald·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:

<HIST> escuder m

skjaldvaka- <en compostos>:

<MED> de les hormones tiroïdals

skjaldvaka·brestur <m. -brests, pl. no hab.>:

<MED> hipotiroïdisme m

skjaldvaka·ofseyting <f. -ofseytingar, pl. no hab.>:

<MED> tirotoxicosi f, hipertiroïdisme m

skjaldvaka·skortur <m. -skorts, no comptable>:

hipofunció f de la glàndula tiroide, hipotiroïdisme m

skjaldvaka·vanseyting <f. -vanseytingar, no comptable>:

hipofunció f de la glàndula tiroide, hipotiroïdisme m

skjald·vaki <m. -vaka, -vakar>:

<MED> hormona f tiroïdal

skjald·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:

èlitre m

skjald·þak <n. -þaks, -þök>:

tortuga f, testudo f

◊ en dætur hennar á meginlandinu (ɕāˈδɛh ~ שָׂדֶה:   ba-ɕɕāˈδɛh,   בַּשָּׂדֶה) verða vegnar með sverði. Þá munu menn skilja að ég er Drottinn. <...> Hann mun fella dætur þínar á meginlandinu (ɕāˈδɛh ~ שָׂדֶה:   ba-ɕɕāˈδɛh,   בַּשָּׂדֶה) með sverði. Hann mun reisa umsátursvirki (dāˈʝēq ~ דָּיֵק) gegn þér, gera víggirðingu (sɔləˈlāh ~ סֹלְלָה) gegn þér og setja upp skjaldþök (sˁinˈnāh ~ צִנָּה) gegn þér: però les seves filles que són en terra ferma, seran mortes per l'espasa. Aleshores hom comprendrà que jo sóc Jahvè. <...> Ell matarà amb l'espasa les teves filles de la terra ferma. Construirà contra tu un mur de setge, farà contra tu un atrinxerament i dreçarà contra tu testudos

skjall¹ <n. skjalls, skjöll>:

(egghimna undir skurninni) tel m [interior] de closca d'ou

skjall² <n. skjalls, no comptable>:

adulació f, afalac m

skjalla <skjalla ~ skjöllum | skjallaði ~ skjölluðum | skjallað ║ e-n>:

adular algú

◊ ég ætla ekki að draga taum neins, og ég ætla engan að skjalla (ʔăχanˈnɛh, אֲכַנֶּה). Því að ég kann ekki að skjalla (ʔăχanˈnɛh, אֲכַנֶּה), ella kynni skapari minn bráðlega að kippa mér burt [úr heiminum]: no vull abraçar el partit de ningú ni adular cap home car no sé parlar amb afalacs: altrament, el meu faedor em suprimiria aviat

skjal·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (skjalfestur) documental (que està posat per escrit, en document)

♦ skjallegar heimildir: fonts documentals

2. (trúverðugur) fidedigne -a (absolutament verídic i digne de crèdit)

skjanna·birta <f. -birtu, no comptable>:

claror encegadora (o: enlluernadora)  

skjanna·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:

enlluernador -a, encegador -a

skjanna·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:

blanc -a resplendent (o: esplendent) 

skjanna·legur, -leg, -legt <adj.>:

de trets [facials] pronunciats

skjanni <m. skjanna, skjannar>:

1. (vangi, kinn) galta f (part de la cara)

2. (andlit) cara f (faç, rostre)

3. (hátt, hvítt enni) front ample i blanc (front molt alt i blanc)

4. (egghimna) tel m de closca d'ou (membrana interior de closca d'ou)

5. (höfuðkúpa, hauskella) closca f de cap (crani)

skjarr, skjörr, skjarrt <adj.>:

(styggur) esquiu -iva (animal)

skjatti <m. skjatta, skjattar>:

1. (smápoki, lítill böggull) bossa f, feixina f (farcell o fardell petit)

2. <MED> utricle m, sàcul m (→ posi)

♦ → hvekkskjatti “utricle prostàtic”

3. (nýfleygur kríuungi) xatrac àrtic (acabat de sortir del niu)

skjá·kort <n. -korts, -kort>:

<INFORM> tarja f de vídeo

skjálfa <skelf ~ skjálfum | skalf ~ skulfum | skolfið>:

tremolar

◊ konungur brá litum og varð svo óttasleginn (wə-raʕi̯ɔˈnɔ-hī   ʝəβahălūnˈnē-ḥ, וְרַעְיֹנֹהִי יְבַהֲלוּנֵּהּ) að fætur hans (wə-qiˈŧrēi̯   ħarˈt͡sē-ḥ, וְקִטְרֵי חַרְצֵהּ) kiknuðu (miʃtāraˈʝin, מִשְׁתָּרַיִן) og hnén skulfu (ˈdāʔ   lə-ˈδāʔ   nāqəˈʃān, דָּא לְדָא נָקְשָׁן): el rei mudà de color, i s'emparà d'ell un espant tan fort que les cames se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre

♦ skjálfa af hræðslu ~ ótta: tremolar de por

♦ skjálfa af kulda: tremolar de fred

♦ hendur hennar skulfu: les mans li tremolaven

♦ jörðin skalf: la terra va tremolar

♦ skjálfa á beinunum: <LOC FIG> tremolar-li els genolls a algú (patir gran ansietat, por, nerviosisme)

♦ skjálfa eins og hrísla: <LOC FIG> tremolar com una fulla de poll (tremolar molt intensament)

skjálfandi, skjálfandi, skjálfandi <adj.>:

tremolós -osa, tremolant, <LIT> trèmul -a

skjálf·hentur, -hent, -hent <adj.>:

que li tremolen les mans, que té les mans tremolososes, que té tremolor a les mans

<†>  skjálfra <skjálfra ~ skjálfrum | skjálfraði ~ skjálfruðum | skjálfrað>:

tremolar [contínuament]

◊ hann stóð nú með skjálfandum beinum, ok ugg ok ótta, at hann myndi falla ór þeim stað með beinbroti eða bráðum bana, ok beið svá hǫrmuliga síns dauða, ok kallaði á konung ok hans menn, at þeir hjálpaði honum. En annarr stóð nǫkkvoru neðarr, ok hafði sá eigi loptmegin til at ganga hæra, ok skjálfraði allr, ok fékk þó borgit sér nauðuliga (Óláfs saga Tryggvasonar, cap. 45, pàg. 314): llavors va romandre dret allà dalt, amb els genolls que li tremolaven, ple de por i temor que cauria per avall i es trencaria tots els ossos del cos o [pitjor i tot, que hi] moriria a l'acte, i d'aquesta manera esperava míserament la seva mort, i cridava al rei i els seus homes, que l'ajudessin. Quant a l'altre, es trobava una mica més avall, i no tenia la força per anar més amunt, i tremolava tot sencer. Així i tot, tanmateix, va aconseguir salvar-se amb feines i treballs

skjálf·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:

que li tremola la veu, que té la veu tremolosa

skjálfta·belti <n. -beltis, -belti>:

cinturó sísmic

skjálfta·flóðbylgja <f. -flóðbylgju, -flóðbylgjur. Gen. pl.: -flóðbylgna o: -flóðbylgja>:

tsunami m

skjálfta·laus, -laus, -laust <adj.>:

que no tremola pas

skjálfta·miðja <f. -miðju, -miðjur. Gen. pl.: -miðja>:

epicentre m (de terratrèmol)

skjálfta·rit <n. -rits, -rit>:

sismograma m (→ jarðskjálftarit)

skjálfta·upptök <n.pl -upptaka>:

hipocentre m, focus m (de terratrèmol)

skjálfti <m. skjálfta, skjálftar>:

1. <GEN> tremolor m, tremolament m

2. (jarðskjálfti) terratrèmol m (tremolor de la terra)

3. (kuldahrollur) calfred m (esgarrifança de fred del cos)

skjálgi <m. skjálga, skjálgar>:

rèmol tacat, rèmol m d'una taca (peix Zeugopterus punctatus syn. Pleuronectes punctatus)

skjálgur, skjálg, skjálgt <adj.>:

guerxo -a (o: guenyo -a), <MED> estràbic -a

skjáta <f. skjátu, skjátur. Gen. pl.: skjáta>:

1. (smáskinn, skinnpjatla) tros m de pell assecada (bocí de pell assecada)

2. (óþæg, horuð skepna) ovella magra i caparruda (ovella prima i que vol anar a la seva)

3. (lauslát kona) dona lleugera (coqueta, noia fresca, llicenciosa)

skjátlast <skjátlast | skjátlaðist | skjátlast ║ verb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:

equivocar-se, anar errat -ada

♦ okkur skjátlast: ens estem equivocant

♦ mér skjátlaðist: m'equivocava, anava errat

◊ ...eins og það heitir á latínu, ef mér skjátlast ekki: ...tal i com es diu en llatí, si no vaig errat

◊ mér gæti skjátlast, en ef svo er ekki?: podria estar equivocat, però, i si no hi estic?

skjá·vindauga <n. -vindaugu, -vindaugu. Gen. pl.: -vindaugna>:

<ARQ ANT> finestró (o: finestrell) m, llucana f (cobert amb una pell de vedell translúcida)

◊ síðan köstuðu þeir inn grjóti í skjávindaugun og varð þeim ekki mein að því er inni voru (SS I, cap. 114, pàg. 158): després hi tiraren pedres pel finestró cobert amb una pell de vedell translúcida, que no feren cap mal als qui hi havia dedins

skjóða <f. skjóðu, skjóður. Gen. pl.: skjóða o: skjóðna>:

1. saquet m [de cuir], bossa f [de cuir]

♦ leysa frá skjóðunni: <LOC FIG> parlar [clar i] sense embuts, buidar el pap

2. <ZOOL> marsupi m (→ poki)

3. <MED> utricle m (→ posi)

♦ → nýr[n]askjóða “pelvis renal”

♦ → hvekkskjatti “utricle prostàtic”

skjóðu·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

<MED> marsupialització f

skjóðun <f. skjóðunar, no comptable>:

<MED> marsupialització f

skjól <n. skjóls, skjól>:

1. (afdrep) refugi m, cobro m (Bal.) (recer, abric, redós)

♦ koma sér í [öruggt] skjól: cercar [un] refugi [segur], posar-se a [bon] recer (davant la imminència d'un perill)

♦ leita skjóls [hjá e-m]: <LOC GEN & FIG> cercar refugi [vora...]

♦ leita skjóls fyrir óveðri í helli: arrecerar-se d'una tempesta dins una cova

♦ skáka í því skjólinu: <LOC FIG> escudar-se en una cosa (utilitzar una cosa com a pretext o excusa)

♦ skáka í því skjóli þess að <+ ind.>: s'escuda en el fet que <+ ind.>, s'amaga darrere el fet que <+ ind.> 

♦ standa í skjóli: <LOC GEN & FIG> estar a recer

♦ þá er fokið í flest skjól: <LOC FIG> aleshores és que la situació és desesperada

2. (vernd) resguard m (protecció)

♦ vera í skjóli e-s: <LOC FIG> estar sota la protecció d'algú

♦ það er lítið skjól í þessu: això no resguarda gaire

skjóla <f. skjólu, skjólur. Gen. pl.: skjólna o: skjóla>:

galleda f [de fusta], poal m [de fusta] (Val., Bal.)

skjól·garður <m. -garðs, -garðar>:

tanca protectora

◊ hefir þú ekki lagt skjólgarð (ˈɕaχtā, שַׂכְתָּ) um hann og hús hans og allt, sem hann á, hringinn í kring?: que no has aixecat una tanca protectora al seu voltant i la seva casa i tot el que ell té entorn seu?

skjól·góður, -góð, -gott <adj.>:

1. <GEN> arrecerat -ada, que arrecera bé

♦ skjólgóður staður: un lloc arrecerat

2. (föt) que abriga bé (roba)

♦ skjólgóð föt: roba calenta, roba que abriga [bé]

skjól·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense refugi, mancat -ada d'aixopluc, exposat -ada [als elements]

◊ verða gegndrepa í fjallaskúrunum og híma skjóllausir (ū-mi-bbəˈlī   maħˈsɛh, וּמִבְּלִי מַחְסֶה) utan í klettunum: el ruixat de les muntanyes els deixa calats i romanen, mancats d'aixopluc, a fora, a les roques

skjól·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de recer

skjól·samur, -söm, -samt <adj.>:

que abriga o resguarda

skjóls·hús <n. -húss, -hús>:

[casa f] refugi m

mot emprat especialment a la locució:

♦ skjóta skjólshúsi yfir e-n: #1. (hýsa e-n nauðstaddan & veita e-m athvarf) donar refugi a algú (concedir recer, aixopluc, estatge provisional & acollir algú, esp. fugitiu o que es troba en un destret); #2. (halda skjólshendi yfir e-m, vernda) agafar (o: prendre) algú sota la seva protecció, emparar algú (protegir algú)

◊ hann hrópaði til Drottins og sagði: „Drottinn, Guð minn, ætlar þú að senda það böl yfir ekkjuna, sem skotið hefur yfir mig skjólshúsi (ʔăʃɛr־ʔăˈnī   miθgōˈrēr   ʕimˈmāḥ, אֲשֶׁר-אֲנִי מִתְגּוֹרֵר עִמָּהּ), að svipta son hennar lífi?“: després va invocar Jahvè tot dient: «Jahvè, Déu meu! ¿realment vols enviar la desgràcia a aquesta vídua que m'ha acollit, de fer-li morir el seu fill?»

skjóls·hönd <f. -handar, pl. no hab.>:

mà protectora

mot emprat especialment a les locucions:

♦ halda skjólshönd yfir e-m: <LOC FIG> protegir algú, mantenir la seva mà protectora sobre algú, agafar algú sota la seva protecció

♦ skjóta skjólshendi yfir e-n: <LOC FIG> protegir algú, agafar algú sota la seva protecció

skjól·stæði <n. -stæðis, -stæði>:

protecció f

skjól·stæðingur <m. -stæðings, -stæðingar>:

protegit m, protegida f (el mot té un espectre d'ús més vast en islandès: pot designar des del client d'un advocat a una persona dependent atesa per un cuidador etc.)

skjól·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

arrecerat -ada, que arrecera bé

♦ skjólsæll staður: un lloc [ben] arrecerat

skjóna <f. skjónu, skjónur. Gen. pl.: skjóna>:

egua clapada (egua blanca amb clapes que poden ésser negres, falbes, baies, etc.)

skjóni <m. skjóna, skjónar>:

cavall clapat (egua blanca amb clapes que poden ésser negres, falbes, baies, etc.)

skjór <m. skjós (o: skjórs), skjóar (o: skjórar) >:

garsa f (ocell Pica pica)

skjóta <skýt ~ skjótum | skaut ~ skutum | skotið ║ e-u>:

⟹ I. <absolut & amb complement nominal en datiu -objecte disparat- i en acusatiu -objecte al qual es dispara- & amb complement preposicional>:

1. <GEN> disparar

◊ skutu Birkibeinar jafnan undan húsveggjum at Böglum [ok] Baglar þorðu eigi at vera í bænum fyrir áhlaupunum Birkibeina: els Cames-de-Beç disparaven sense cessar als Crosses (partidari del bàndol favorable a l'església -d'aquí el seu nom de ‘Els Crosses’, que fa referència a la crossa episcopal- contra els Cames-de-beç o ‘Birkibeinar’ durant el llarg període de guerra civil de Noruega del segle XII-XIII (1197-1240)) des de sota de les parets de les cases, de manera que els Crosses no gosaven romandre a la vila davant els atacs dels Cames-de-Beç

♦ skjóta á e-n: disparar contra algú

♦ skjóta e-n: disparar-li a algú

♦ skjóta e-n af e-u: pegar-li un tir a algú amb una cosa

♦ skjóta e-n í fótinn: pegar-li un tir a algú a la cama

♦ skjóta kúlum: disparar amb munició real

♦ skjóta púðri: disparar amb bales de fogueig

♦ skjóta til marks: tirar al blanc

♦ skjóta af boga ~ úr skammbyssu: disparar amb un arc ~ amb una pistola

♦ skjóta af byssu upp í loftið: disparar en l'aire, pegar un tir a l'aire

♦ skjóta einu skoti af byssu: disparar un tir amb l'escopeta

♦ svá sem kólfi skýti: <LOC FIG> tan ràpid -a com una fletxa

♦ skýtur í tvö horn um e-ð: <LOC FIG> no estar gens d'acord en una cosa, tenir opinions completament diferents sobre una cosa

◊ en er þeir bjuggust frá skipi, Breiðfirðingarnir, þá skaust þar mjög í tvö horn um búnað þeirra Snorra og Þorleifs kimba: i quan els breidafiordesos es van disposar a anar-se'n del vaixell, es va veure una gran diferència entre l'armadura de l'Snorri i la d'en Þorleifur kimbi

◊ "þá skýtur í tvö horn með okkur," segir Þórður. "Mér þætti því betur er þú kæmir þar síður er fjölmennt væri og vil eg hvergi fara": "Aleshores tu i jo pensem diferent", li va dir en Þórður. "A mi em semblaria millor que no anessis on hi hagi d'haver molta de gent i, pel que fa a mi, jo no hi aniré pas"

♦ skjóta eldi í e-ð: <LOC FIG> calar foc a una cosa

◊ en ég vil skjóta eldi í borgir hans, og eldurinn skal eyða skrauthýsum hans: calaré foc a les seves ciutats i el foc devorarà les seves edificacions esplèndides

♦ skjóta e-m ref fyrir rass: <LOC FIG> #1. (verða fyrri til e-s) donar-li voltes a algú, passar a algú la mà per la cara [en intel·ligència i astúcia], ésser molt més llest -a i astut -a que algú (avantatjar molt algú); #2. (leika á e-n) jugar-li una passada a algú (enganyar, fer una mala partida)

♦ skjóta skildi fyrir e-n: <LOC FIG> prendre algú sota la seva protecció

◊ "ekki mundi Höskuldur hafa skotið skildi fyrir hann," segir Njáll, "ef þú hefðir drepið hann þá er þér var ætlað": si tu haguessis matat en Lýtingur quan se't va dir, en Höskuldur no l'hauria pogut protegir

♦ skjóta skjóli (o: skjólhúsi) yfir e-n: <LOC FIG> concedir aixopluc a algú, aixoplugar algú

◊ þeir segjast, nafnar báðir, munu skjóta skjóli yfir hann með þeim hætti að þeir létu eigi fé sitt fyrir þá sök: li diuen que tots dos homònims li concediran aixopluc a condició que no hi arrisquin llurs béns

2. <ESPORT> xutar

♦ skjóta að marki: xutar a la porteria

♦ skjóta í stöngina á marki: xutar al post de la porteria

♦ skjóta föstu skoti: xutar un xut fulminant

3. <e-ð ~ e-n>: (drepa með skoti) matar una cosa ~ algú (disparant-li)

♦ skjóta dýr: matar un animal d'un tret

♦ skjóta e-n til bana: #1. <GEN> matar algú a trets; #2. (aftökuaðferð) afusellar algú (forma d'execució)

4. <e-u>: (spjóti, kesju) llançar una cosa a algú, tirar una cosa a algú  (Bal.) (arma llancívola o de tret, com ara una llança o a una persona)

♦ skjóta kesju: llançar una javelina

♦ skjóta spjóti að e-m (o: til e-s): tirar-li una llança a algú

♦ hann skaut honum at hǫfði í keldu eina: el va tirar de cap a un fanguissar

5. <e-u>: (ýta, hrinda) empènyer una cosa  (impel·lir, impulsar cap endavant)

♦ skjóta báti fram (o: út): empènyer un bot per a avarar-lo, avarar un bot empenyent-lo cap a dins l'aigua

♦ skjóta e-u í ofninn: ficar una cosa a dins el forn empenyent-l'hi

♦ skjóta loku frá dyrum: treure el forrellat

♦ skjóta lokum (o: loku) fyrir dyr: posar (o: passar) el forrellat

◊ síðan gekk Ehúð út í gegnum forsalinn og lukti dyrunum á þaksalnum á eftir sér og skaut loku fyrir: Ehod va sortir per l'avantsala i després va tancar darrere seu amb el forrellat les portes de la sala de sota la teulada

♦ skjóta stokki á dyr: barrar la porta amb una barra de fusta

♦ ekki er loku fyrir það skotið: <LOC FIG> això encara no està del tot decidit, això encara no es pot dir que ja estigui totalment exclòs

6. <e-m>: (flytja, ferja) posar algú a...  (fer passar algú a través del bosc, a l'altra riba d'un riu, a terra etc.)

♦ skjóta e-m á land [upp]: desembarcar algú, deixar algú a terra

♦ skjóta e-m yfir á: passar algú ràpidament a l'altra banda d'un riu

7. <e-ð>: (greiða) desembutxacar una cosa (pagar, satisfer pagament)

◊ hann skaut ok einn fyrir sveitunga sína alla þá er þeir sátu í skytningum: va pagar les consumicions de tots els seus homes quan eren a la taverna

8. <e-u>: (reisa) dreçar una cosa, parar una cosa (preparar, aixecar)

♦ skjóta skjaldborg um e-n: enrevoltar algú protegint-los amb els escuts, dreçar una paret d'escuts al voltant d'algú

♦ skjóta tjaldi: aixecar una tenda

9. <e-u>: (hreyfa, bregða) moure una cosa (una part del cos amb rapidesa)

♦ skjóta fœti sínum til e-s: pegar una puntada de peu a una cosa

♦ skjóta hendi við: repel·lir amb la mà

♦ skjóta niðr knjánum: (krjúpa á kné) clavar els genolls a terra per no caure, rodolar etc.

◊ Hallkell hleypur þá upp á melbakkann og kemst eigi á upp annan veg en hann skýtur niður knjánum: aleshores en Hallkell va voler pujar corrents la riba costeruda recoberta de sègol marí però no va poder fer res més que anar-la pujant ajudant-se amb els genolls per no caure

♦ skjóta ǫxl við e-m: girar l'esquena a algú, tractar-lo amb indiferència o fredor

◊ Gríma tók við honum með miklu gleðibragði en Þórdís reigðist nokkuð svo við honum og skaut öxl við Þormóði sem konur eru jafnan vanar þá er þeim líkar eigi allt við karla: la Gríma el va rebre amb grans senyals d'alegria, però la Þórdís s'hi va mostrar desdenyosa i arrogant i girava l'esquena al Þormóður com les dones solen fer amb els homes que no els agraden pas

 

⟹ II. <amb complement preposicional>:

⟶ <að>: 

1. <skjóta e-m að [um e-ð]>: <†> fer participar algú [en una cosa], involucrar algú [en una cosa], incloure algú [en una cosa]

2. <skjóta e-u að e-m>: donar a algú un senyal sobre una cosa

 

⟶ <af>: 

1. <skjóta e-u af>: enderrocar una cosa, tirar una cosa a terra

♦ skjóta brú af: destruir un pont

◊ en er Sveinn konungr kom til Randaróss, þá hafði Valdimarr konungr látit skjóta af brúnni, ok mátti þá eigi yfir ána komaz, ok varð því ekki af orrostunni: però quan el rei Sveinn va arribar a Randarós, el rei Valdimarr havia fet destruir el pont, de manera que Sveinn no pogué passar el rei i per això, no es va entaular la batalla

 

⟶ <á>: 

1. <skjóta á e-n>: disparar contra algú

♦ skjóta sínu máli á e-n: <LOC FIG> remetre a algú la decisió sobre un afer, posar en mans d'algú la resolució d'un afer (→ skjóta sínu máli til e-s)

◊ "ekki þykir mér við konungserindi rekið hafa," segir Ásgautur. "Vil eg fara á fund Ólafs konungs digra, þó skjóta bændur þangað sínu máli": "No em sembla pas que hàgim complert la missió que ens va encomanar el rei", digué l'Ásgautur, "així que aniré a veure el rei Ólau el Gras, al capdavall, és a ell a qui els pagesos han remès llur afer"

◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi: aquests neguits li venien sovint al cap i ell posava aquells temes en mans de Déu pregant-li que li manifestés el que ell veiés que li havia de resultar més útil i profitós

2. <skjóta e-u á>: disposar o fer una cosa amb rapidesa, de pressa, a correcuita etc.

♦ skjóta erendi á: <†> prendre la paraula i fer un parlament o discurs

◊ stóð Sigmundr upp ok skaut á lǫngu erendi ok sagði frá því, er hann hafði verit austr til Noregs á fund Óláfs konungs Tryggvasonar, sagði ok: aleshores en Sigmundr es va posar dret i va fer un llarg parlament contant que havia anat a Noruega a trobar-se amb el rei Óláfr Tryggvason, també va dir

♦ skjóta (o: slá) e-u á frest: ajornar una cosa, postposar una cosa

♦ skjóta á fundi: convocar [a corre-cuita] una reunió

♦ skjóta fylking á: <HIST> disposar-se en formació de combat

♦ skjóta skjaldborg á: <HIST> formar els guerrers un anell de protecció amb llurs escuts, dreçar una paret d'escuts [al voltant d'algú]

♦ skjóta þingi á: <HIST> convocar i celebrar un þing, disposar la celebració d'un þing

 

⟶ <brott>: 

1. <skjóta e-m í (o: á) brott (o: skjóta e-m burt)>: deixar fugir algú

◊ ekki var Óspakr við þetta, en er hann varð varr við, skaut hann braut Dungaði, bróður sínum, en tók Duggal, bróður sinn, í sína gæzlu: l'Óspakr no hi havia participat, i quan se n'assabentà, féu fugir en Dungaðr, el seu germà, i va posar el seu altre germà, en Duggal, sota la seva pròpia custòdia

◊ þeir fǫrunautar Þórðar hǫfðu þar tekit þjóf, ok ætluðu at festa upp; en Hallr ok synir hans skutu honum í brott: els companys d'en Þórðr [Sturluson] havien agafat un lladre i el volien penjar, però en Hallr [Arason] i els seus fills el deixaren fugir d'amagat

◊ Bǫðvarr hjó þá í hǫfuð honum, ok var þat banasár; báðir unnu þeir á honum. Þau Helga ok Þórálfr skutu þeim á brott. Varð Kolbeinn eigi fyrr varr við, en þeir vóru svá langt komnir, at þeir urðu eigi áhendir: en Bǫðvarr llavors li va pegar un cop [d'espasa] al cap i li feu una ferida mortal. En Bjarni i en Bǫðvarr l'havien ferit tots dos, però la Helga i en Þórálfr els van deixar fugir. En Kolbeinn no se n'assabentà fins que ells dos [=els empaitats] ja eren tan lluny que ja no els podia atrapar

◊ þeir fóru norður til Geirmundar, og gaf Þorsteinn honum sex tigu silfrs til, að hann skyti Hrolleifi á braut. Þeir röktu spor hans norðan um hálsa til Vatnsdals. Þorsteinn sendi húskarl sinn í Ás á njósn; hann kvað tólf vísur, áður til dura var gengið, og sá fatahrúgu á bröndum, og kom undan rautt klæði. Þorsteinn kvað þar verið hafa Hrolleif, "og mun Ljót hafa blótað til langlífis honum." Þeir fóru í Ás, og vildi Þorsteinn sitja yfir durum og náði eigi fyrir Jökli, því að hann vildi þar vera. Maður gekk út og sást um; þá leiddi annar Hrolleif eftir sér. Jökull brást við og felldi ofan skíðahlaða, en gat kastað kefli til bræðra sinna: es van dirigir al nord a cal Geirmundur [Sæmundarson] i en Þorsteinn li va donar seixanta marcs d'argent perquè engegués en Hrolleifur. Varen resseguir les petjades d'en Hrolleifur des del nord passant pels colls en direcció al Vatnsdalur. En Þorsteinn va enviar un missatge seu al mas d'Oddsás, perquè hi espionés. El missatge va [tenir-hi temps de] declamar dotze estrofes abans que algú no anés a la porta [a obrir-li] i hi va veure un caramull de roba damunt [la pila d]els tions, de dessota del qual guaitava a fora un tros de roba de color vermell. En Þorsteinn va dir que hi devia haver hagut en Hrolleifur, "i en Ljót deu haver fet un sacrifici per assegurar-li una llarga vida". Es van dirigir a Ás on en Þorsteinn va voler pujar damunt la llinda de la porta, però no ho va aconseguir perquè abans s'hi va enfilar en Jökull, que també s'hi havia volgut apostar. Un home va sortir a fora i va mirar a banda i banda; després en va sortir un altre que conduïa en Hrolleifur. En Jökull va reaccionar[, va perdre l'equilibri] i va caure de dalt de la llinda a dalt d'una pila de tions asclats, fent-la rodolar, però va aconseguir tirar als seus germans el corronet de fusta [convingut]

2. <skjóta e-u á brott>: despendre una cosa d'amagat

◊ ef kona skýtr fé bóanda síns á brott ok á hann heimting til þess enda á hann orði at ráða við hinn er við tekr: si una dona despèn [d'amagat] diners del seu marit, aquest té el dret de reclamar que hom els hi torni i pot decidir quina acció judicial vol emprendre contra aquell que els hagi acceptat o rebut

 

⟶ <fram>: 

1. <skjóta skipi fram>: avarar una nau (posar en mar una embarcació)

♦ skjóta báti fram (o: út): avarar un bot empenyent-lo cap a dins l'aigua

2. <skjóta fram hökunni>: aixecar la barbeta, alçar el mentó (esp. com a gest de superioritat o orgull)

3. <skjóta fram stöku>: compondre ràpidament un epigrama (o: un breu poema), improvisar uns versos

4. <skjóta e-u fram>: (reka áfram) fer avançar una cosa, fer enllestir una cosa a corre-cuita

5. <skjóta e-u fram>: (inn í samtal) deixar anar sobtadament una cosa dins la conversa, amollar assús-suaixí una cosa dins la conversa (Mall.) 

 

⟶ <fyrir>: 

1. <skjóta e-u fyrir  + Ac.>: 

♦ skjóta máli fyrir æðra dómstól: apel·lar una sentència (remetent la causa a un tribunal superior) (→ skjóta máli til æðra dómstóls)

♦ skjóta orði fyrir e-n: <LOC FIG> intercedir (o: intervenir) en favor d'algú

♦ hann skaut skildinum fyrir: es va protegir amb l'escut, es va posar l'escut al davant

♦ skjóta skildi fyrir e-n: <LOC FIG> prendre algú sota la seva protecció, defensar algú

♦ skjóta skildi fyrir sig: <LOC FIG> prevenir un atac

♦ ekki er loku fyrir það skotið: <LOC FIG> encara és possible, encara no s'ha descartat

 

⟶ <inn í>: 

1. <skjóta e-u inn í e-ð>: interpolar una cosa dins...

♦ skjóta orðum eða greinum inn í rit annarra: interpolar paraules o períodes propis en els escrits d'altri

 

⟶ <í>: 

1. <skjóta e-u í e-ð>: insertar (o: ficar) una cosa dins una altra

♦ skjóta e-u í ofninn: ficar una cosa a dins el forn empenyent-l'hi

♦ skjóta eldi í e-ð: calar foc a una cosa

♦ skjóta orðum í tǫluna e-s: <†> interrompre algú cridant

♦ skjóta e-u í brjóst e-m: <LOC FIG> suggerir una cosa a algú

♦ e-m skýtur skelk í bringu: <impers.> <LOC FIG>  una persona se sent presa del pànic, el pànic s'apodera d'algú

♦ skjóta sig í e-m: <LOC FIG> enamorar-se perdudament d'algú

2. <e-m skýtur e-u í hug>: a algú li ve sobtadament una cosa al cap, a algú li revé sobtadament una cosa

 

⟶ <niður>: 

1. <skjóta e-u niður>: engegar algú, fer fora algú, foragitar algú

◊ ef maðr skýtr niðr ómaga sínum eða fœrir í hrepp annan, en ómaginn eigi at vera, þá varðar honum þat III marka sekt: si un home fa fora el freturós que en depengui o el duu a un altre hreppr que no sigui el propi, que pagui una multa de III marcs

◊ ef maðr lætr ganga sinn ómaga í hrepp eða skýtr niðr eða fœrir í hrepp annan enn vera eiga, eða hleypz frá ok varðar III marka sekt ok skal honum fœra enn láta eigi ganga með húsum: si un home deixa que l'indigent que depèn d'ell vagi a captar pel hreppr o si el foragita o si el duu a un altre hreppr diferent seu propi o si li fuig, que pagui una multa de III marcs i que el se'n torni a dur a casa seva i que no li deixi pas captar

2. <skjóta e-u niður í e-ð>: clavar una cosa (que hom ha tingut abans en l'aire) a dins una altra

◊ síðan skýtur hann stönginni niður í bjargrifu og lét þar standa; hann sneri og höfðinu inn á land, en hann reist rúnar á stönginni, og segja þær formála þenna allan: llavors va clavar la branca en un crivell d'aquell penyal i la va deixar allà. Va girar-hi el cap de cavall de manera que quedés mirant cap a terra ferma i va gravar runes a la branca i va tornar a pronunciar la pregària d'imprecació tota sencera

◊ í þeirri svipan skaut Þórður niður merkistönginni svo hart að stöngin stóð. Þá hafði Þórður fengið banasár og féll hann þar undir merkinu: en aquell precís moment, en Þórður va clavar en terra amb tanta de força l'asta de l'estendard que l'asta va quedar dreta. En Þórður acabava de rebre una ferida mortal i va caure sota l'estendard

◊ Gunnar skaut fyrir skildinum en Hallbjörn lagði í gegn um skjöldinn. Gunnar skaut svo fast niður skildinum að hann stóð fastur í jörðunni en tók til sverðsins svo skjótt að eigi mátti auga á festa og hjó með sverðinu og kom á höndina Hallbirni fyrir ofan úlflið svo að af tók: en Gunnar es va protegir del cop amb l'escut però en Hallbjörn va travessar l'escut [amb la seva llança]. En Gunnar llavors va pitjar amb tanta de força l'escut en terra que hi va quedar clavat dret; llavors, va agafar la seva espasa amb tanta de rapidesa que un ull no ho hauria pogut veure i va pegar un cop amb ella i va ferir l'avantbraç d'en Hallbjörn per damunt el canell de manera que li va tallar la mà

3. <skjóta niðr knjánum>: clavar els genolls a terra per no caure

◊ Hallkell hleypur þá upp á melbakkann og kemst eigi á upp annan veg en hann skýtur niður knjánum: aleshores en Hallkell va voler pujar corrents la riba costeruda recoberta de sègol marí però no va poder fer res més que anar-la pujant ajudant-se amb els genolls per no caure

 

⟶ <saman>: 

1. <skjóta fé saman>: fer una col·lecta (reunir o recaptar diners)

 

⟶ <til>: 

1. <skjóta e-u til e-s>:sotmetre una cosa a la decisió d'algú

♦ skjóta e-u til úrskurðar e-s: <HIST JUR> sotmetre una cosa a la decisió d'algú

◊ Kálfur Árnason eggjaði mjög að sækja til Þrándheims og berjast við Hákon jarl þótt liðsmunur væri mikill. Því ráði fylgdu margir aðrir en sumir löttu. Var þá skotið til úrskurðar konungs: en Kálfur Árnason instava molt a atacar Þrándheimur i a lluitar-hi contra el iarl Hákon encara que hi hagués una gran diferència numèrica entre totes dues tropes. Molts s'inclinaven a seguir aquest consell, mentre que alguns ho desaconsellaven; aleshores es va sotmetre l'afer a la decisió al rei

♦ skjóta máli til þings: <HIST JUR> promoure (o: suscitar) un plet davant el þing, portar una causa al þing

◊ og er Egill sá, að Önundur vildi engan hlut greiða um þetta mál, þá stefnir Egill honum þing og skýtur málinu til Gulaþingslaga: i quan l'Egil va veure que l'Önundur no volia fer res per arribar a un acord i solucionar aquell afer, el va citar a comparèixer davant el þing i que aquell plet es jutgés d'acord amb les lleis del Þing de Gula

◊ Snorri goði mælti svo: "Nú erum vér hér tólf dómendur er málum þessum er til skotið. Vil eg nú biðja yður alla að vér höfum enga trega í málum þessum svo að þeir megi eigi sáttir verða": el godó Snorri va parlar d'aquesta manera: "vet-nos reunits aquí, dotze jutges, a qui s'ha sotmès la decisió de tot aquest plet. Ara us vull demanar a tots vosaltres que no hi posem cap obstacle que impedeixi que les dues parts arribin a un acord"

♦ skjóta úrskurði til laga þings: <HIST JUR> remetre una decisió [reial] als legisladors d'un þing perquè la integrin a la legislació per la qual es regeix aquest þing com a precedent, integrar una decisió reial com a precedent en la legislació judicial d'un þing

◊ Emundur skírskotaði þessum úrskurði undir þá menn alla er þar voru ríkastir til og skaut til þeirra laga er gengu á Uppsalaþingi. Eftir það heilsaði hann á konung og gekk út síðan. En þá hófu aðrir menn sínar kærslur fyrir konungi og sat hann lengi dags yfir málum manna: l'Emundur va prendre com a testimonis d'aquesta decisió [del rei] tots els homes més poderosos que es trobaven allà i remeté la decisió del rei al þing d'Uppsalir perquè hi servís de precedent en el marc de la legislació que s'hi aplicava. Després, va saludar el rei i sortí tot seguit a fora. I aleshores els altres homes presentaren llurs queixes al rei i aquest va romandre allà fins ben tard dirimint llurs assumptes

♦ skjóta máli til æðra dómstóls: (áfrýja) recórrer una sentència, presentar un recurs a un tribunal superior

♦ því skýt ek til guðs!: <HIST> poso a Déu per testimoni!

♦ því skýt ek til guðs at ek aldri skal <+ inf.>: poso a Déu per testimoni que mai més no <+ fut.> 

◊ en þeir sem í lǫgréttu eru nefndir, skulu eið sverja áðr þeir gangi í lǫgréttu með þeim eiðstaf: at hann skýtr því til Guðs, at svá skal hann til allra manna mála leggja sem hann veit sannast fyrir Guði eptir lǫgum ok sinni samvizku, svá með sǫkuðum sem með sifjuðum, ok svá skal hann jafnan gera, þegar hann er í lǫgréttu nefndr. Fyrstunni skal hann þenna eið sverja, er hann gengr í lǫgréttu, en eigi optarr, þótt hann sé nefndr: i aquells que siguin nomenats membres de la lǫgrétta, ço és, el Consell Suprem Legislatiu i Judicial de l'Alþingi, hauran de jurar un jurament abans d'actuar en la lǫgrétta amb el següent tenor del jurament: que ell posa a Déu per testimoni que en tots els casos [que s'hagin de sotmetre a sentència] s'hi pronunciarà d'acord amb el que sàpiga que s'ajusta més a la veritat davant Déu, d'acord amb el que marca la Llei i segons la seva pròpia consciència i que actuarà d'idèntica manera tant amb els encausats com amb els seus parents afins i que sempre ho farà així cada vegada que sigui nomenat per a ésser membre de la lǫgrétta. La primera vegada que algú hagi d'actuar a la lǫgrétta cal que juri aquest jurament, però no cal que el torni a jurar baldament torni a ésser-hi nomenat (la traducció danesa de l'Egel Thorhallsen, de Copenhaguen, del 1763, pàg. 11, fa: de som til Lavretten blive udnævne skulle førend de gaaer til Lavretten, aflegge Eed for Lavmanden med denne Eedsform: At det vidner han til Gud, at han skal saaledes kiende udi enhver Mands Sag, saavel den Skyldiges som den Uskyldiges (1. Saaledes findes disse Ord i Christ. IV. N.L. Tingf. B. 3 Cap., ellers betyder det Ord Sifiadur, som her staaer i den Islandske Text, den som er i Svogerskab med en anden, og burdte derfor maaskee oversættes saaledes: At han skal kiende i hver Mands Sag, saavel den skyldiges som besvogredes, eller (som nogle ville) dens som er ham paarørende enten ved Slægtskab eller Svogerskab, som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed. Dette Ord forekommer siden i samme Meening, Konge-Arv 10. Tyve B. 19 Cap. og en Kong Erichs Rette-Bod, bag ved Lov-Bogen), som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed, og saaledes vil han altid giøre, naar han bliver i Lavretten udnævnet. Den første Gang han bliver til Lavretten udnævnet, skal han denne Eed aflegge, men ey oftere, skiønt han siden bliver udnævnet. La traducció danesa d'en Haus Paus, de Copenhaguen, del 1751, pàg. 10, fa: end skulle de, som til Laugrettesmænd blive udmældte, sværge saadan Eed, at det skyder han til Gud, at han skal saaledes kiende udi alle Folkets Sager, som ham synes sandest for Gud efter Loven og sin Samvittighed saa vel for den Skyldige som Uskyldige, og saaledes skal han altid giøre; naar han bliver udnævnt i Laugrettet. Den første gang han gaaer i Laugrettet skal han sværge den Eed, men ikke oftere, endskønt han bliver fleere gange udnævnt. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió leggja til máls e-s. A la pàg. 368 hi dóna entrada a leggja mál til dóms Rechtssachen einem Urteil unterwerfen, el significat de la qual és proper o sembla ésser proper al de l'expressió del Codi Johanneu. Com hem vist, les dues traduccions daneses, de les quals desconec en quina interrelació es troben realment, tradueixen totes dues la locució al danès com a kende [ud] i ‘dœma’. Li dono el significat de pronunciar-se en una causa, procedir com a [co]jutge en una causa. La formulació svá með sǫkuðum sem með sifjuðum no té pas sentit. Perquè adquireixi ple sentit, al meu parer, s'hauria d'esmenar en með sǫkuðum svá með skyldum sem með sifjuðum o svá með skyldum sǫkuðum sem með sifjuðum, ço és ...amb els escausats, tant si són parents de sang com si són parents afins d'ell)

 

⟶ <undan>: 

1. <skjóta e-u undan>: sostreure una cosa, fer desaparèixer una cosa

◊ skjóta undan peningum: sostreure diners

2. <skjóta e-m undan>: deixar fugir algú

 

⟶ <undir>: 

1. <skjóta e-u undir e-n>: procurar una cosa a algú

♦ skjóta hesti undir e-n: proporcionar immediatament un cavall a algú, procurar un cavall a algú

♦ skjóta ráðum undir e-n: procurar-se el[s] consell[s] d'algú

2. <skjóta e-u undir úrskurð e-s>:sotmetre una cosa a la decisió d'algú

 

⟶ <upp>: 

1. <skjóta e-u ~ e-m upp>: 

♦ skjóta eldflaug upp (o: skjóta eldflaug á loft): <MIL> disparar un coet

♦ skjóta flugeldi (o: rakettu) upp: tirar un coet, amollar un coet

♦ skjóta manni upp: [deixar] desembarcar algú a terra, deixar saltar algú a terra

♦ skjóta óvænt upp kollinum: <LOC FIG> sortir inesperadament a la llum

♦ skjóta vitum upp: encendre alimares

♦ skjóta ǫndu (o: öndinni) upp: fer una alenada forta, fer una glopada d'aire (p.e., algú que ha estat submergit, un infant quan neix etc.)

◊ svo bar að eina nótt að Álfhildi stóð sótt. Var þar fátt manna viðstatt, konur nokkurar og prestur og Sighvatur skáld og fáir aðrir. Álfhildur var þunglega haldin og gekk henni nær dauða. Hún fæddi sveinbarn og var það um hríð er þau vissu óglöggt hvort líf var með barninu. En er barnið skaut öndu upp og allómáttulega þá bað prestur Sighvat fara að segja konungi: i així es va esdevenir que una nit l'Álfhildur es va posar de part. Hi havia poca gent: algunes dones, el prevere i l'escalda Sighvatur i pocs més. l'Álfhildur va patir moltíssim i va estar a prop de la mort. Va infantar un nen i durant uns instants no van saber amb certesa si el nen era viu, però quan l'infant va fer la seva primera alenada d'aire, i encara que la fés molt feblement, el prevere va demanar a en Sighvatur que anés a dir-ho al rei

2. <e-m ~ e-u skýtur upp>: <impers.> algú ~ una cosa surt a la superfície [de l'aigua], algú ~ una cosa emergeix

3. <e-u skýtur upp>: <impers.> una cosa sorgeix

♦ sjúkdóminum skaut upp á mörgum stöðum: la malaltia va apareèixer a molts d'indrets

 

⟶ <út>: 

1. <skjóta e-m út>: enviar a corre-cuita algú a fora

◊ þau skutu konu einni út í Hvamm at segja Sturlu; en konur ok karlar þeir er þar vóru héldu þeim Einari: van enviar de seguida una dona a Hvammr perquè ho digués a l'Sturla, mentre les dones i els homes que hi havia allà retenien l'Einarr i els seus

2. <skjóta e-u út>: allargar una cosa [sobtadament, bruscament] cap endavant

◊ hún skaut höfðinu út og saug upp í nefið og blés og saug aftur: allargava bruscament el cap cap endavant i xuclava l'aire pels narius i l'exhalava i el tornava a inspirar

 

⟶ <við>: 

1. <skjóta e-u við>: escapar-li a algú una cosa (dir sense voler)

♦ hann skýtur þessu orði við: deixa escapar aquestes paraules

◊ og er Halldóri kom sjá orðsending konungs þá er sagt að hann skyti því orði við í fyrstu: "Eldist árgalinn nú," sagði hann en sendi honum belgi: i quan aquest missatge del rei va arribar al Halldór, conten que la seva primera reacció fou deixar anar aquestes paraules: "el gall matiner s'està fent vell", va dir, però li va enviar les pells [de guineu]

2. <þetta skýtur skökku við>: això hi desentona, això no s'hi adiu, això no hi pega

 

⟶ <yfir>: 

1. <skjóta e-u yfir e-n>: 

♦ skjóta skjóli (o: skjólhúsi) yfir e-n: <LOC FIG> donar aixopluc a algú

♦ skjóta e-m yfir á: ajudar algú a passar [ràpidament] un riu

 

⟹ III. <impersonal>:

1. <e-m ~ e-u skýtur upp>: <impers.> algú ~ una cosa surt a la superfície [de l'aigua], algú ~ una cosa emergeix

♦ manninum skaut einu sinni upp: l'home va sortir una vegada a la superfície

2. <e-u skýtur upp>: <impers.> una cosa sorgeix

♦ sjúkdóminum skaut upp á mörgum stöðum: la malaltia va apareèixer a molts d'indrets

 

⟹ IV. <reflexiu>:

1. <skjóta sig>: pegar-se un tret

2. <skjóta sig í e-m>: enamorar-se perdudament d'algú

3. <skjóta sér út>: esquitllar-se a fora

♦ hann skaut sér út hjá þeim: es va esmunyir a fora passant per devora ells (i sense que ells ho notessin)

skjótast <skýst ~ skjótumst | skaust ~ skutumst | skotist>:

⟹ I. <absolut o amb complement nominal en datiu>:

1. <GEN> disparar-se l'un a l'altre, intercanviar dispars o trets

2. <GEN> moure's ràpidament, anar-se'n amb la rapidesa d'un llamp

◊ maður einn skaust að og ætlaði að höggva fót undan Kára og komst á hlið honum. Björn hjó af þessum manni höndina og skaust aftur síðan að baki Kára og fengu þeir honum engan geig gervan. Kári slæmdi til þessa manns sverðinu og hjó hann í sundur í miðju: un home va saltar cap a ell; volia tallar una cama al Kári i s'hi va posar al costat, però en Björn li va tallar el braç a aquest home i acte seguit, va tornar a posar-se ràpidament darrere en Kári, de manera que els altres li no pogueren fer cap mal. En Kári va descarregar un cop d'espasa contra aquell home (a qui en Björn acabava de tallar el braç)  i el va tallar en dos per la meitat

3. <e-m>: abandonar d'improvís algú, deixar a l'estacada a...

◊ Eiríkur bauð og liði út um mitt land og varð honum illt til liðs því að ríkismenn margir skutust honum ok fórum til móts við Hákon: l'Eiríkur també va fer una lleva d'homes per a la seva tropa en el centre del país, però n'hi va arreplegar pocs perquè molts de ríkismenn el van abandonar per anar a posar-se del costat del Hákon

♦ skýzk þeim mǫrgum vísdómrinn sem betri ván er at: la intel·ligència deixa a molts a l'estacada de qui un hauria esperat coses millors

 

⟹ II. <amb complement preposicional & adverbial>:

⟶ <á>: 

1. <skjótast á>: disparar-se mútuament, disparar-se l'un a l'altre

♦ skjótast á fótum: <LOC FIG> caminar arrossegant els peus

◊ hann var mikill vexti ok nokkut við aldr, ok skauzk á fótum, ok þó hinn karlmannligisti ok svá leizk mér sem fullr væri upp harms ok óyndis ok skaprauna ok svá var hann reiðr at hann gáði eigi hvar hann fór: era alt i gros i començava a tenir els seus anys i caminava arrossegant els peus, i tanmateix, feia un posat molt baronívol, i també em va semblar que era ple de tristesa, malenconia i pesar com també de ràbia de manera que no parava esment cap on estava anant

♦ skjótast á fætur: aixecar-se d'un bot, posar-se dret -a d'un salt

♦ skjótast á orðum: <LOC FIG> tenir-se-les, tenir unes paraules

◊ hann kvað þá þetta þá er Ástríður drottning og Álfhildur konungsmóðir höfðu skotist á orðum nokkurum: un dia que que la reina Ástríður i l'Álfhildur, la mare del rei, havien tingut algunes paraules, va compondre aquests versos

 

⟶ <á brott>: 

1. <skjótast á brott (o: skjótast burt)>: guillar, tocar el dós (d'esquitllentes, esquitllar-se)

◊ konungr leitaði ráða við hann. Kali [Sæbjarnarson] mælti: "er eigi þat nú, herra, at á brott skjótizt vinir yðrir, fleiri en Þér hafit orlof til gefit?". Konungr kvaðst ætla at eigi mun þat vera. Kali bað hann eiga vápnastefnu ok kanna svá lið sitt. Konungr gerði svá, saknaði hann þá margra manna ok sagði Kala: el rei li va demanar consell. En Kali [Sæbjarnarson] li va dir: "ara mateix, que per ventura no és el cas, Senyor, que dels vostres amics són molts més els qui s'esquitllen d'aquells a qui Vós heu donat comiat per anar-se'n? El rei li va dir que no creia que una tal cosa fos possible. En Kali li va pregar que passés revista a la tropa per poder-ne fer d'aquesta manera el recompte. El rei ho va fer i llavors va trobar a faltar molts d'homes i ho va dir a en Kali

 

⟶ <fram>: 

1. <skjótast fram í e-ð>: anar com un llamp a un lloc

♦ skjótast fram í sviðsljósið: <LOC FIG> saltar al primer pla

 

⟶ <frá>: 

1. <skjótast frá e-m>: deixar algú, abandonar algú

◊ eptir þar hélt Magnús konungr vǫrð á, at menn hans skytizk eigi frá honum. Þess getr Gísl, at þeir menn sigldu austr til Nóregs um haustit, er Magnús konungr gaf orlof til heimferðar: després d'això, el rei Magnus va vetllar perquè els seus homes no li fugissin. En Gísl [Illugason] esmenta [amb aquests versos] que aquells, a qui el rei Magnus donà llicència per a tornar a casa, van singlar a la tardor cap a Noruega

 

⟶ <inn í>: 

1. <skjótast inn í e-ð:>: esmunyir-se a dins l'interior de, entrar inadvertidament a dins...

◊ hann skaust inn í næstu búð: es va esmunyir a dins la propera botiga

 

⟶ <í>: 

1. <skjótast við e-n í trúnaðinum:>: faltar a la lleialtat deguda a algú

◊ senda þau þá orð inum stœrrum bóndum fyrir norðan Ísafjǫrð ok ǫllum þeim, er í friði vildu hafa fé sitt ok fjǫr, þá skyldi allir koma til móts við Kolbein ok sverja honum trúnaðareiða. Skutuzk þá margir við Þórð í trúnaðinum ok fóru til fundar við Kolbein; en sumir lágu úti á fjǫllum með bú sín, svá at aleyða vóru bœirnir eptir: aleshores van enviar un missatge als pagesos més importants que hi havia al nord de l'Isafiord i a tots aquells que volguessin disposar en pau de llurs béns i de llur vida, que tots ells vinguessin a trobar-se amb en Kolbeinn i li juressin juraments de fidelitat. Molts foren els qui van renegar de la fidelitat que devien a en Þórðr i anaren a veure en Kolbeinn, però alguns van romandre a les muntanyes amb llur bestiar, deixant enrere llurs masos completament abandonats

 

⟶ <niður>: 

1. <skjótast niður e-m>: cedir trencant-se de cop

♦ þiljan skauzt niðr undir honum: la post de la coberta va cedir sobtadament sota seu

◊ ok er hann kom fram um siglu, þá skauzk niðr þilja undir fótum honum, ok fell hann í rúmit, en menn hljópu svá þykkt yfir hann at hann mátti eigi upp standa, ok dvalði þat ferð hans mjǫk langa stund meðan menn hljópu þykkast yfir hann: però quan va haver passat pel costat de l'arbre de la nau, vet ací que una de les posts de la coberta va cedir sota els seus peus i ell va caure a dins el buc de la nau, però eren tants els homes que passaven corrents pel seu damunt que ell no podia aixecar-se, de manera que això el va fer estar aturat molta d'estona, mentre els seus homes passaven corrents en gran quantitat pel seu damunt

 

⟶ <undan>: 

1. <skjótast undan>: esquivar apartant-se sobtadament

◊ nú hǫggr konungs son til ins heiðna konungs ok af honum inum vinstra megin alt ofan frá augunum, svá at staðar nam í hǫkubeininu, ok mundi þá alt hafa af gengit, ef eigi hefði hann undan skotiz: llavors el fill del rei va pegar un cop d'espasa al rei pagà que li va tallar un bon tros de la part esquerra de la cara, des dels ulls fins a l'os del mentó i l'hi hauria tallat tot si l'altre no s'hagués apartat [en el darrer instant]

◊ Grettir sér nú hvar stóðu ullkambar í setinu, tekur upp kambinn og lætur ganga ofan eftir baki Ásmundar. Hann hljóp upp og varð óður við og vildi ljósta Gretti með staf sínum en hann skaust undan. Þá kom húsfreyja að og spurði hvað þeir áttust við: en Grettir va veure on eren les cardes al replà lateral que servia per seure-hi i dormir-hi, en va agafar una i la va passar per tota l'esquena de l'Ásmundur; aquest es va posar dret d'un bot, tot enrabiat, i va intentar pegar a en Grettir amb el seu gaiato, però ell li va esquivar el cop. Aleshores va entrar la mestressa de la casa i els va demanar quines se les tenien

◊ "Hvað þykir þér líklegast hvert hann mun riðið hafa?" og kemur í hug að hann mun skotist hafa undan og vilja ei fara. En ei bar svo raun vitni að hann hefði undan skotist: "Cap a on et sembla més probable que se'n degui haver anat?" [li demanen] en la creença que ell els devia haver defugit i no se'n volien anar, però ell, tal i com es va manifestar realment, no els havia defugit pas

 

⟶ <úr>: 

1. <skjótast úr>: sortir disparat -ada

 

⟶ <út>: 

1. <skjótast út á svalir>: sortir disparat -ada al balcó

 

⟶ <yfir>: 

1. <skjótast yfir>: passar per alt una cosa, badar en una cosa

♦ e-m skýzk yfir um e-ð: algú comet un error en una cosa per badada o inadvertència

◊ Hrútur Herjólfsson gaf frelsi þræli sínum þeim er Hrólfur hét og þar með fjárhlut nokkurn og bústað að landamæri þeirra Höskulds og lágu svo nær landamerkin að þeim Hrýtlingum hafði yfir skotist um þetta og höfðu þeir settan lausingjann í land Höskulds. Hann græddi þar brátt mikið fé: en Hrútur Herjólfsson va donar la llibertat al seu esclau Hrólfur i amb ella, li va donar alguns béns i un lloc on establir-hi un mas allà on les seves terres feien partió amb les d'en Höskuldur, però els límits de les terres eren tan a prop [de llur mas] que en Hrútur i els seus fills havien badat ferm i havien posat el llibert en terres d'en Höskuldur. El llibert aviat hi va haver amassat una considerable riquesa

♦ mér skaust yfir þetta: m'ha passat per alt, he badat

 

skjót·búinn, -búin, -búið <adj.>:

ràpidament preparat -ada

♦ verða skjótbúinn til e-s: quedar ràpidament preparat per a una cosa

skjót·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

ràpid -a, fàcil

♦ skjótfenginn gróði: guanys fàcils

skjót·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:

falaguer -a de peu, lleuger -a de peu

skjót·lega <adv.>:

ràpidament, aviat

skjót·legur, -leg, -legt <adj.>:

ràpid -a

skjót·leiki <m. -leika, no comptable>:

rapidesa f

skjót·orður, -orð -ort <adj.>:

que parla massa aviat, que es precipita en parlar

skjót·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:

ràpidament decidit -ida

♦ það er of skjótráðið að ætla að <+ inf.>: s'ha decidit massa precipidament voler <+ inf.>

skjót·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:

1. (snarræður) resolut -uda, decidit -ida (que té un caràcter resolt)

2. (fljótfær) desconsiderat -ada (inconsiderat)

skjót·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

precipitació f (decisió precipitada)

skjót·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:

ràpid -a, fàcil

♦ skjóttekinn gróði: guanys fàcils

skjóttur, skjótt, skjótt <adj.>:

(um hesta) clapat -ada (dit del cavall de color blanc amb clapes d'un altre color)

skjótur, skjót, skjótt <adj.>:

veloç

♦ sem skjótast: tan ràpidament (o: aviat) com sigui possible

♦ í skjótri svipan: <LOC FIG> en una exhalació, en un instant, en un tres i no-res

skjót·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

efectiu -iva

skjögra <skjögra ~ skjögrum | skjögraði ~ skjögruðum | skjögrað>:

caminar tentinejant, tentinejar (esp. per efecte de l'embriaguesa, la debilitat física, el cansament)

skjökta <skjökta ~ skjöktum | skjöktaði ~ skjöktuðum | skjöktað>:

1. (staulast) caminar amb passes petites [i vacil·lants] (p.e., com ho fa una persona vella)

2. (ríða hægt & ríða stuttan spöl) anar xino-xano (recórrer, qualcant amb una bístia, una distància curta i anant a poc a poc)

skjöldóttur, skjöldótt, skjöldótt <adj.>:

clapat -ada (o: clapejat -ada), virat -ada (bestiar vaccí)

♦ skjöldótt kýr: una vaca clapada [de blanc i negre o de blanc i roig]

skjöldur <m. skjaldar, skildir>:

(til varnar & skjaldarmerki) escut m (arma defensiva & blasó)

◊ hann hafði hjálm á höfði og skjöld fyrir sér, sverð í hendi: espasa en mà, es protegia el cap amb un casc i el cos amb un escut

♦ bera skjöld fyrir sig: <LOC FIG> protegir-se, defensar-se

♦ bregða skildi yfir e-n: <LOC FIG> protegir algú com un escut, fer-li d'escut a algú, emparar algú sota les seves ales

♦ ganga fram fyrir skjöldu: #1. (eiga frumkvæði að e-u) prendre la iniciativa (d'una cosa); #2. (í e-u) portar la batuta, anar al capdavant (dirigir, guiar en una cosa); #3. (láta til sín taka) fer-se valer, plantar cara (fer front i saber defensar els propis interessos, les pròpies opinions o conviccions esp. davant algú més poderós, de caràcter intractable etc., reafirmar-se davant els altres)

♦ hafa hreinan skjöld: <LOC FIG> no tenir res a reprotxar-se, tenir la consciència ben tranquil·la, tenir les mans ben netes

♦ vera með hreinan skjöld: no tenir res a reprotxar-se, no haver-se fet culpable de res

♦ vera ekki með hreinan skjöld: tenir alguna cosa a reprotxar-se, haver-se fet culpable d'alguna cosa, haver-ne fet una de dolenta

♦ hafa skjöld á hlið: protegir-se el costat amb un escut

◊ Helgi ræður nú til þar sem honum þykir vænst og hefur í hendi öxi mikla. Gísli var svo búinn að hann hafði í hendi öxi og gyrður sverði og skjöld á hlið; hann var í kufli gráum og hafði gyrt að sér með reipi. Nú skopar Helgi skeið og hleypur upp á kleifarnar að Gísla. Hann snarar í móti Helga og reiðir upp sverðið og rekur á lendarnar svo að í sundur tók manninn í miðju og fellur sér hvor hluturinn ofan fyrir kleifarnar. Eyjólfur komst upp annars staðar og kom þar Auður í móti honum og lýstur á hönd honum með lurki svo að úr dró allt aflið úr og hratar hann ofan aftur: en Helgi llavors va córrer cap a l'indret per on creia que tindria més possibilitats d'atènyer la victòria. Duia una gran destral a la mà. En Gísli anava equipat de la següent manera: a la mà hi duia una destral, també duia una espasa cenyida i un escut al costat. Duia posada una cogulla grisa que se cenyia al cos amb una corda. Llavors, en Helgi va agafar fua i es va posar a córrer per pujar aquelles penyes escarpades amb la força de l'embranzida i fent d'anar en direcció de cap al Gísli. Aquest es va girar cap al Helgi, va brandir l'espasa i li descarregà un cop tan fort als costats que va xepar l'home en dos i cadascuna de les dues parts va rodolar de dalt de les penyes per avall. L'Eyjólfur va pujar a dalt per un altre indret i a ell li va sortir a l'encontre l'Auður i li pegà un cop al braç amb la seva clava de manera que el braç li va quedar sense força per usar-lo i llavors va baixar de rodolons de dalt d'aquelles penyes escarpades

♦ halda skildi fyrir e-m: #1. (á hólmgöngu) sostenir-li un escut a algú al davant (en el marc de les regles que regien la hólmganga o duel ritualitzat de la Norrènia medieval); #2. (taka málstað e-s) donar suport a la causa d'algú, defensar la causa d'algú (perorar en favor de la causa d'algú); #3. (halda uppi vörnum fyrir e-n) donar la cara per algú (parlar a favor d'algú davant el qui l'ataca verbalment, defensar-lo de paraula)

◊ sinn maður skal halda skildi fyrir hvorum þeim er berst. Sá skal gjalda hólmlausn er meir verður sár, þrjár merkur silfurs í hólmlausn. Þorgils hélt skildi fyrir bróður sínum en Þórður Arndísarson fyrir Bersa. Bersi hjó fyrri og klauf skjöld Kormáks. Hann hjó til Bersa með slíkum hætti. Hjó hvor þrjá skjöldu fyrir öðrum til ónýts: si un dels dos duelistes trepitjava amb un peu fora de l'àrea delimitada per les branques d'avellaner, es deia que feia una reculada, però si hi trepitjava amb tots dos peus, es deia que havia fuit. Davant cada duelista hi havia d'haver un home, triat per ell, que li sostingués l'escut al davant. El qui restés més nafrat de tots dos, s'havia de rescatar a si mateix pagant a l'altre la hólmlausn o rescat del duel per la quantitat de tres marcs d'argent. [En aquell duel,] en Þorgils era el qui sostenia l'escut davant son germà, i en Þóður Arndísarson ho feia davant en Bersi. En Bersi va pegar el primer cop d'espasa fenent l'escut d'en Kormákur i en Kormákur va pegar un cop d'espasa igual al Bersi. Cadascun d'ells li va destrossar d'aquesta manera els tres escuts [disponibles] a l'altre adversari

♦ koma e-m í opna skjöldu: #1. <LOC MIL> atacar algú pel seu flanc desprotegit; #2. <LOC FIG> agafar algú totalment per sorpresa

◊ sagði Annis þá kappa mikla Hrólf ok Stefni ok nú mundi ráða við þurfa, - "er þat mitt ráð at senda til Skotlands til Melans jarls, mágs þíns, ok hann komi til liðs við þik. Þú skalt ok gera boð til Dungals konungs, at hann sendi þér lið, ok þegar Hrólfr kemr við land, skaltu senda þeim mann at hasla þeim völl ok bjóða þeim til orrostu. Mega þeir þá eigi herja at réttum víkingalögum. Orrostustaðinn skal setja við Ásatún norðr frá Kanaskógum. Þar er landsleg mest ok verst flótta við at koma, en í skóginum skaltu vera láta helming liðs várs, til þess at þeir veiti þeim bakslettur, ok koma þeim í opna skjöldu. Skulum vér þá kringja um þá ok láta engan með lífi burt komast" (GHS, cap. 36): l'Annis va dir que en Hrólfr i l'Stefnir eren uns grans campions i que el moment requeria una minuciosa planificació - "i el meu consell és que enviïs un missatger a Escòcia al iarl Melans, el teu sogre, perquè vingui i reforci el teu exèrcit. Envia també un missatge al rei Dungall perquè t'enviï tropes i quan en Hrólfr arribi a terra [i desembarqui], envia-li un home perquè fixi el camp de batalla i l'hi convidi a lliurar-te batalla". Aleshores, i d'acord amb les legítimes lleis dels viquings, ell i els seus homes no podran pas devastar ni saquejar [el teu regne]. El lloc de la batalla s'ha de fixar a Ásatún, al nord dels boscos de Kana. Allà el terreny ens hi serà molt favorable, alhora que a ells els hi resultarà molt difícil d'emprendre-hi la fugida; ara bé, dins el bosc, hi apostaràs la meitat de les nostres tropes perquè ataquin en Hrólfr i els seus pel darrere agafant-los així [per sorpresa] pel seu flanc desprotegit. Aleshores els encerclarem i no deixarem que ningú n'escapi amb vida

◊ þetta kom henni í opna skjöldu: això la va agafar totalment desprevinguda, això la va agafar totalment per sorpresa

♦ leika tveimur skjöldum: <LOC FIG> jugar a dues bandes, jugar un doble joc

♦ vera sverð og skjöldur e-s: <LOC FIG> ésser l'escut i la llança que protegeix algú (cf. la locució alemanya j-s Schild und Schwert sein. Potser d'origen bíblic: מָגֵן עֶזְרֶךָ, חֶרֶב גַּאֲוָתֶךָ, o מָגֵן וְחֶרֶב. En el nou testament hi tenim: ἐν πᾶσιν ἀναλαβόντες τὸν θυρεὸν τῆς πίστεως, ἐν ᾧ δυνήσεσθε πάντα τὰ βέλη τοῦ πονηροῦ [τὰ] πεπυρωμένα σβέσαι: καὶ τὴν περικεφαλαίαν τοῦ σωτηρίου δέξασθε, καὶ τὴν μάχαιραν τοῦ πνεύματος, ὅ ἐστιν ῥῆμα θεοῦ)

♦ skjóta skildi fyrir e-n: #1. (verja e-n, taka málstað e-s, biðja fyrir e-n) donar suport a la causa d'algú, defensar la causa d'algú (perorar en favor de la causa d'algú, intervenir per protegir algú); #2. (koma e-m til hjálpar) acudir en defensa d'algú (acórrer en socors d'algú)

◊ "Ekki mundi Höskuldur hafa skotið skildi fyrir hann," segir Njáll, "ef þú hefðir drepið hann þá er þér var ætlað": “en Höskuldur avui no hauria pogut intercedir pel Lýtingur si tu l'haguessis mort, quan se t'oferí l'oportunitat de fer-ho”, li va dir en Njáll

♦ slá skildi fyrir e-n: <LOC FIG> sortir en defensa d'algú, donar la cara per algú

♦ hann varð laus skjöldurinn: va pedre l'escut

◊ Þorgrími skruppu fæturnir og varð laus skjöldurinn og hrataði hann ofan af þekjunni: al Þorgrímur li van relliscar els peus, va perdre l'escut i va caure de rodolons del sostre

♦ vera e-m skjöldurinn: <LOC FIG> ésser un escut que protegeix o empara algú

◊ skjöldur er hann öllum þeim, sem leita hælis hjá honum: és un escut per a tots els qui cerquen refugi en ell ( מָגֵן הוּא לְכֹל הַחֹסִים בּוֹ ...‘que confien en ell’)

◊ hann er skjöldur þeim, er leita hælis hjá honum: és un escut per als qui cerquen refugi en ell (מָגֵן הוּא לַחֹסִים בּוֹ ...‘que confien en ell’)

◊ vegur Guðs er lýtalaus, orð Drottins er hreint, skjöldur er hann öllum þeim sem leita hælis hjá honum: els camins de Déu són perfets, la paraula de Jahvè és pura: ell és un escut per a tots els qui cerquen refugi en ell (הָאֵל, תָּמִים דַּרְכּוֹ: אִמְרַת-יְהוָה צְרוּפָה; מָגֵן הוּא, לְכֹל הַחֹסִים בּוֹ ...‘que confien en ell’)

♦ hann kom skildi fyrir sig: es va protegir amb l'escut

♦ hann klauf skjöldinn e-s: va fendre l'escut d'algú

♦ skjöldurinn klofnaði: l'escut es va fendre

skjön <f. skjön, no comptable>:

(skakki, skjái) biaix m, inclinació f, declivi m, declivitat f (obliqüitat de terreny, de superfície, amb relació a un pla horitzontal)

Mot emprat especialment a les locucions:

♦ á skjön: (á ská, út á hlið) de través, de biaix, esbiaixadament, de gairell, obliquament, de gaidó (Val.)

♦ á ská (o: skakk) og skjön: tort i de biaix, de gairell i obliquament (variant emfàtica de l'anterior)

♦ á skjön við e-ð: <LOC FIG> en contra d'una cosa, en conflicte amb una cosa

♦ fara (o: ganga) á skjön við e-ð: anar en la direcció oposada a una cosa, anar en contra de, estar en conflicte amb

♦ ganga (o: hlaupa; o: fara) út á skjön: sortir malament una cosa, anar malament una cosa

♦ koma á skjön við e-ð: entrar en conflicte amb una cosa

♦ vera á skjön við e-ð: anar en contra de, estar en conflicte (o: contradicció) amb, no concordar amb, no adir-se a, contrastar amb

◊ þetta er á skjön við anda laganna: això va en contra de l’esperit de la llei

skjöplast <skjöplast | skjöplaðist | skjöplast ║ verb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:

equivocar-se, anar errat -ada

♦ e-m skjöplast: algú fa una equivocació, algú s'equivoca

sko¹ <adv. & part. mod.>:

senzillament (una traducció 1:1 no és pas possible. El millor és dur a terme una traducció de situació que respongui a la pregunta ‘com es diria en català en la mateixa situació comunicativa?’ . Sol servir per a reforçar l'expressió que una cosa crida d'alguna manera l'atenció, que resulta ostentosa, sorprenent, cridanera o vistosa. En algunes oracions connota, al meu entendre, el desig del parlant de treure importància a un fet que, de per si, podria resultar intranquil·litzador)

♦ það er sko þannig!: el cas és senzillament així, la cosa és senzillament així

♦ það er sko þannig að <+ ind.>: la cosa senzillament és que <+ ind.>, el cas és senzillament que <+ ind.>

sko² <interj.>:

1. (sjáðu) guaita!, mira! (exclamació de sorpresa)

♦ nei, sko!: guaita, guaita!

♦ sko manninn!: mî-te'l ell!

♦ sko til!: guaiteu allà! mireu allà! (el temps verbal s'adapta a l'interlocutor a qui hom s'adreci: guaita!, guaiti!, guaiteu!, mira!, miri!,mireu!)

♦ sko þarna er hann!: mira, és allà!

2. (sem sagt) doncs bé, per tant, realment (serveix per a introduir o reprendre un discurs)

♦ sko, svona á að stilla sjónvarpstækið: doncs bé, així és com se sintonitza el televisor

skoða <skoða ~ skoðum | skoðaði ~ skoðuðum | skoðað ║ e-n ~ e-ð>:

1. (horfa á) observar algú ~ una cosa (contemplar, esguardar)

♦ skoða landslag: contemplar el paisatge

♦ skoða sig um: mirar al voltant, fer un cop d'ull

2. (heimsækja) visitar una cosa, anar a veure una cosa (monument, museu, ciutat)

◊ skoða borg: visitar una ciutat

◊ skoða safn: visitar un museu

3. (kanna) examinar una cosa, inspeccionar una cosa (estudiar, escrutar)

♦ skoða e-ð í krók og kring: examinar detingudament una cosa, estudiar una cosa de dalt a baix

4. (velta fyrir sér) considerar una cosa (pensar sobre, reflexionar sobre)

◊ við verðum að skoða málið frá öllum hliðum: haurem de considerar l'assumpte des de tots els angles possibles

skoðana·ágreiningur <m. -ágreinings, no comptable>:

divergència f d'opinions

skoðana·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

coreligionari m, coreligionària f

skoðana·fangi <m. -fanga, -fangar>:

presoner m de consciència, presonera f de consciència (→ samviskufangi)

skoðana·frelsi <n. -frelsi, no comptable>:

llibertat f d'opinió

skoðana·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:

enquesta f d'opinió

skoðana·munur <m. -munar, no comptable>:

diferència f d'opinions

skoðana·skipti <n.pl -skipta>:

intercanvi m d'opinions (o: de parers)

skoðast <skoðast ~ skoðumst | skoðaðist ~ skoðuðumst | skoðast>:

1. (rannsakast) ésser investigat -ada, investigar-se (estudiar-se, examinar-se)

2. (virða fyrir sér) contemplar-se (veure's, contemplar-se)

3. (álítast sem, halda að e-ð sé..., líta á e-ð sem e-ð) ésser considerat -ada, considerar-se, ésser tingut -uda per... (ésser valorat d'una manera determinada)

♦ skoðast sem...: veure's com..., considerar-se...

4. (skímast, svipast, horfa á) mirar (esguardar, guaitar)

♦ skoðast um: (skímast um) mirar tot al seu voltant, guaitar tot al seu voltant

◊ gáttir allar, ǀ áðr gangi fram, ǁ um scoðaz scyli, ǁ um scygnaz scyli; ǁ þvíat óvíst er at vita, ǀ hvar óvinir ǁ sitia á fleti fyrir: abans de passar cap endins, a tots els portals mireu al vostre voltant i pareu esment, car no es pot pas saber del cert on al vostre davant, en els bancs dins la casa, hi seuen els [vostres] enemics (cf. Kuhn 1968³, pàg. 57: flet <...> n. der teil des wohnhauses, wo die bänke und tische stehn u. wo auch geschlafen wird <...>; meist inbegriff des hauses. En Kuhn 1968³, pàg. 104, interpreta l'adverbi hvar com a conjunció condicional: ob da. Al meu entendre, no n'hi ha necessitat; considero que l'anònim poeta no parla de la possibilitat que hi hagi enemics, sinó que afirma que, en els banquets i convits, sempre n'hi ha. El vers um scoðaz scyli falta a la versió d'aquesta estrofa continguda en el cap. 2 de la Gylfaginning.)

skoðun <f. skoðunar, skoðanir>:

1. (það að skoða) observació f (contemplació visual, estudi)

♦ skoðun náttúru: l'observació de la natura

2. (álit) opinió f (parer)

♦ hafa ranga skoðun á e-u: tenir una opinió errònia sobre una cosa

♦ skipta um skoðun: canviar d'opinió

♦ skiptast á skoðunum [um e-n ~ e-ð]: intercanviar opinions [sobre algú ~ una cosa]

♦ vera á þeirri skoðun að <+ subj.>: ésser de l'opinió que <+ ind.>

♦ ég er á þeirri skoðun að við ættum að tala við Norðmenn: sóc de l'opinió que hauríem de parlar amb els noruecs

♦ vera kominn ~ komin ~ komið á þá skoðun að <+ subj.>: haver arribat a l'opinió que <+ ind.>

♦ vera þeirrar skoðunar að <+ subj.>: ésser de l'opinió que <+ ind.>

♦ ég er þeirrar skoðunar að Eiffel-turninn sé 400 m hár: sóc de l'opinió que la Torre Eiffel fa 400 metres d'alçària

3. (athugun) inspecció f (control, examen, verificació)

♦ [ástands]skoðun fasteigna: inspecció tècnica d'edificis (o: d'habitatges)

♦ fara [með bílinn] í skoðun: portar el cotxe a l'ITV

♦ bíllinn þarf að fara í skoðun: el cotxe s'ha de portar a l'ITV

♦ fara í skoðun til læknis: anar a cal metge a fer-se fer una revisió

♦ reglubundin skoðun: una inspecció reglamenterària (o: periòdica), una revisió de rutina (o: rutinària)

♦ reglubundin skoðun leiddi í ljós að <+ ind.>: una inspecció reglamenterària va descobrir que <+ ind.>

4. (læknisskoðun) revisió f (mèdica)

skoðunar·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:

<MED> camilla f d'exàmens (camilla on s'ajeu el pacient perquè el metge o la metgessa l'examini)

♦ leggjast á plastklæddan skoðunarbekkinn: ajeure's a la camilla d'exàmens (o: d'examen) revestida de plàstic

skoðunar·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

<RELIG> pa m d'ofrena, pa m de proposició, lèhem m panim (o: ha-panim) (לֶחֶם פָּנִים)

skoðunar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

volta f [turística], visita f [guiada]

♦ skoðunarferð í verksmiðju með leiðsögn: visita guiada a una fàbrica

♦ skoðunarferð um e-ð: una volta [turística] per...

♦ hin hefðbundna skoðunarferð um Pálmu [með leiðsögn] hefst við Plaça de Cort: la visita tradicional per Palma [amb guia] comença a la Plaça de Cort

skoðunar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

inspecció f

♦ skoðunargerð á e-u: inspecció d'una cosa

skoðunar·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:

<MED> habitació f d'exàmens (cambra, habitació o sala on el metge o la metgessa examina el pacient)

skoðunar·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> revisor m

♦ skoðunarmaður ársreikninga: auditor m [de comptes anuals], auditora f [de comptes anuals]

♦ skoðunarmaður reikninga: interventor m [de comptes], interventora f [de comptes]

2. (bifreiða-, fasteigna- og veiðaskoðunarmaður) inspector m [tècnic], inspectora f [tècnica] (controlador de l'estat de vehicles, d'edificis o que fa inspeccions d'una cosa. L'inspector de policia, emperò, s'hi diu -a Islàdia són dos càrrecs-, → aðalvarðstjóri/lögreglufulltrúi. Alguns personatges de ficció que ocupen aquest càrrec hi són traduïts de la següent manera: Clouseau lögregluforingi ‘inspector Clouseau’, Lási lögga ‘inspector Gadget’, rannsóknarlögreglumaður Columbo ‘inspector Columbo’)

♦ skoðunarmaður bifreiðaeftirlitsins: inspector tècnic de vehicles, inspectora tècnica de vehicles

♦ skoðunarmaður fasteigna: #1. <GEN> inspector tècnic d'edificis, inspectora tècnica d'edificis; #2. (við kaup og sölu á fasteigna) [perit] taxador m d'immobles, [perita] taxadora f d'immobles (en operacions de compra-venda d'immobles)

♦ skoðunarmaður veiða: inspector m de pesca [marítima], inspectora f de pesca [marítima]

♦ viðurkenndur skoðunarmaður: inspector [tècnic] qualificat, inspectora [tècnica] qualificada

skoðunar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

oficina f d'inspecció [tècnica], servei m d'inspecció [tècnica]

skoðunar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:

certificat m d'inspecció [tècnica]

♦ skoðunarvottorð ökutækis: certificat m de la inspecció tècnica del vehicle

skokk <n. skokks, no comptable>:

1. (um fólk) fúting m (de persona)

2. (um hesta) trot m (de cavall)

♦ fara á skokki: anar al trot

skokka <skokka ~ skokkum | skokkaði ~ skokkuðum | skokkað>:

1. (um hesta) trotar, anar al trot (cavall)

2. (um fólk) fer fúting (o: jòguing) (persona)

skokkur <m. skokks, skokkar>:

jersei m faldilla (peça de roba femenina, d'una sola peça)

skol <n. skols, skol>:

1. (skolvatn) aigua f d'esbandir (o: d'esbaldir), aigua f del passar (Mall., Men.) (aigua clara emprada per a llevar la sabonera de la roba o de la vaixella després de la rentada o escurada)

2. (skolherbergi) sala f de buidat, rentat i desinfecció de paelles i orinals (sala d'hospital, residències i anàlegs destinada a netejar i esbandir les paelles o ‘cunyes’, les botelles d'orinar)

3. (hárlitur) tintatge m (de cabells)

skola <skola ~ skolum | skolaði ~ skoluðum | skolað>:

esbaldir, rabejar (Mall., Men.)

◊ viltu skola?: [que] vol glopejar una mica d'aigua?, [que] vol esbaldir-se la boca?, [que] es vol rabejar la boca? (Mall., Men.)

◊ skola og spýta: glopejar i escopir

♦ skola e-ð af sér: netejar-se una cosa del cos esbandint-la amb aigua [corrent]

♦ skola innan á sér munninn: glopejar aigua [dins la boca], esbaldir-se la boca, rabejar-se la boca (Mall., Men.)

♦ skola kverkarnar (o: hálsinn) [með e-u]: fer gargarismes [amb una cosa], gargaritzar [amb una cosa]

♦ skola þvott: esbaldir (o: esbandir) la roba, rabejar la roba en aigua clara (Mall., Men.)

♦ skola e-u niður með e-u: empassar-se una cosa amb l'ajut d'un líquid

◊ ég skolaði niður nokkrum verkjastillandi með vatni: vaig empassar-me alguns calmants amb aigua

♦ e-u skolar [upp] á land (o: upp á strönd): <loc. impers.> la mar escup una cosa a la vorera

skola·vatn <n. -vatns, no comptable>:

variant de → skolvatn ‘aigua d'esbandir’

skol·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:

1. (meú grábrúnar augabrúnir, skolbrýnn) de celles gris-brunes (que té les celles de color gris-bru)

2. (loðbrýndur) cellut -uda (que té les celles grosses o molt espesses)

3. (sambrýndur) cellajunt -a (que té les celles que es toquen una amb l'altra)

4. (ljósbrúnn, brúnleitur, grábrúnn) gris-bru -una (de color brunenc gris)

skol·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:

sala f de buidat, rentat i desinfecció de paelles i orinals (sala d'hospital, residències i anàlegs destinada a netejar i esbandir les paelles o ‘cunyes’, les botelles d'orinar)

skol·hærður, -hærð, -hært <adj.>:

de cabells de color ros mel

skolíósa <f. -skolíósu, no comptable>:

<MED> escoliosi f (→ hryggskekkja)

Skoll <m. Skolls, no comptable>:

<MITOL> Skǫll f, Skoll m, nom del llop que segueix el sol a la seva posta. Sembla que la parella formada per Skalli, Skoll o Skǫll i Hatti o Hati siguin, en realitat, teromorfismes de l'Estel del Vespre i l'Estel del Matí (→ Skalli; → Skoll; → skólkinni)

◊ Scǫll heitir úlfr, ǀ er fylgir ino scírleita goði ǁ til varna viðar; ǁ enn annarr Hati, ǀ hann er Hróðvitnis sonr, ǁ sá scal fyr heiða brúði himins: Skǫll és com es diu el llop que segueix la deessa [de rostre] resplendent fins a la protecció del bosc, mentre que l'altre [llop], en Hati, el fill d'en Hróðvitnir, precedirà [la sortida de] l'enlluernadora senyora del cel (a les llengües germàniques, el sol hi és un mot de gènere femení i per tant hi és personificat com a dona. El poema degué sorgir en un entorn geogràfic allunyat de la mar, ja que la posta del sol hi és descrita entrant el sol en els grans boscos, on hi passarà segur la nit)

◊ þá mælti Gangleri: "Skjótt ferr sólin, ok nær svá sem hon sé hrædd, ok eigi myndi hon þá meirr hvata gǫngunni, at hon hræddiz bana sinn." Þá svarar Hár: "Eigi er þat undarligt, at hon fari ákafliga. Nær gengr sá, er hana sœkir, ok øngan útveg á hon, nema renna undan." Þá mælti Gangleri: "Hverr er sá, er henni gerir þann ómaka?" Hár segir: "Þat eru tveir úlfar, ok heitir sá, er eptir henni ferr, Skoll. Hann hræðiz hon, ok hann mun taka hana. En sá heitir Hati Hróðvitnisson, er fyrir henni hleypr, ok vill hann taka tunglit, ok svá mun verða": aleshores va dir en Gangleri: “el sol va ràpid [pel cel], i ho fa gairebé com si estigués espantat [d'alguna cosa] i no podria pas accelerar més el seu curs si temia la seva mort”. En Hár li va respondre: “No té res d'astorador que corri molt: Aprop d'ell hi va el qui l'encalça i el sol no té cap altre més remei que córrer per fugir-ne”. Aleshores li va dir en Gangleri: “Qui li causa aquest fastidi?”. En Hár li digué: “Són dos llops; el qui va darrere el sol es diu Skoll; el sol li té por i un dia el llop l'aglapirà. El qui corre davant el sol es diu Hati i és fill d'en Hróðvitnir. Un dia aglapirà la lluna (? El mot tungl en la llengua antiga també pot designar el sol). Així és com passarà”

◊ Gestumblindi mælti: "Hvat er þat [undra], er [úti sák ǁ fyr Dellings durum,] lýðum lýsir, ǁ en logi gleypir ǁ ok keppast of þat vargar ávallt? ǁ Heiðrekr konungr, ǁ hygg þú at gátu." "Góð er gáta þín. Þat er sól. Hún lýsir lönd öll ok skínn yfir alla menn, en Skalli ok Hatti heita vargar; þat eru úlfar, er annarr þeira ferr fyrir, en annarr eptir sólu": “quina és la meravella que fa claror als homes, l'engoleix una gran flamarada i sempre lluiten llops per ella? Rei Heiðrekr! Medita l'endevilla [a veure si l'endevines]!”. “bona és la teva endevinalla[, Gestumblindi, però ja l'he endevinada]: és el sol, que il·lumina totes les terres i lluu sobre tots els homes, i Skalli i Hatti es diuen els llops que corren amb el sol, un darrere ell, l'altre, davant ell

<†>  skolla <skolli ~ skollum | skolldi ~ skolldum | skollað>:

1. (dingla til, vaggast) gronxolar-se, gronsar-se, engronsar-se (moure's un objecte penjat o un penjat a la forca)

◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs’. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)

2. (svífa, sveima) planar (surar en l'aire, estar immòbil i suspès en l'aire o lliscar per l'aire sense moure's)

◊ erat svá maðr hár, at þic af hesti taki, né svá ǫflugr, at þic neðan scióti, þar er þú scollir við scý uppi: no hi ha home tan alt que et pugui fer tombar del cavall, ni home tan fort que et pugui abatre des de terra amb un dispar [d'arc], a tu, que planes ben amunt entre els núvols

skolla·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

pelabou m de Suècia (planta Chamaepericlymenum suecicum syn. Cornus suecica i les seves baies)

skolla·eyru <n.pl -eyrna>:

orelles f.pl de marxant, orelles f.pl de sord -a

♦ skella skollaeyrunum við e-u: fer-se el desentès ~ la desentesa a una cosa, fer orelles de sord ~ de sorda a una cosa, fer com si sentís ploure a una cosa, fer[-se] l'orni a una cosa, fer l'orella sorda [a una cosa], fer orelles sordes [a una cosa], fer orelles de cònsol [a una cosa] (o: de marxant; o: de mercader)

◊ heyri vitur maður hyggilegt orð hælir hann því og eykur við öðru. Heyri heimskinginn þau lætur hann sér fátt um finnast og skellir við þeim skollaeyrum (ἀποστρέφω τινα ὀπίσω τοῦ νώτου αὐτοῦ, καὶ ἀπέστρεψεν αὐτὸν ὀπίσω τοῦ νώτου αὐτοῦ): quan el llest seny sent una paraula sàvia, la lloa i n'hi ajunta alguna altra; però si les sent un nici, no hi repara i se les tira a l'esquena

skolla·fingur <m. -fingurs, -fingur>:

selago f, licopodi m selago, hupèrzia f (planta Huperzia selāgo syn. Lycopodium selāgo)

skolla·fótur <m. -fótar, -fætur>:

cua de cavall petita (planta Equisetum arvense)

skolla·hráki <m. -hráka, -hrákar>:

vorm m (Mall.), grumer m (Mall., Men.), bòrn m (Men., Empordà), medusa f (individu de la classe dels escifozous)

♦ skollahrákar: grumers m.pl, meduses f.pl, [classe f dels] escifozous m.pl

skolla·koppur <m. -kopps, -koppar>:

garota verda (equinoderm Strongylocentrotus droebachiensis)

skolla·leikur <m. -leiks, no comptable>:

(blindingsleikur) gallina cega, gallina orba (Mall., Men.) (joc)

♦ leika skollaleik: jugar a la gallina cega

skolla·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:

cua f de rata, flèum alpí (planta Phleum alpinum)

skolla·rót <f. -rótar, -rætur>:

jusquiam negre, herba f d'era, gotets m.pl, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)

skolla·skyrpa <f. -skyrpu, -skyrpur. Gen. pl.: -skyrpna o: -skyrpa>:

variant lèxica de → skollahráki ‘grumer, medusa’

skolla·þvengur <m. -þvengs (o: -þvengjar), -þvengir. Gen. pl.: -þvengja; dat.pl.: -þvengjum>:

trena f de sirena (alga comestible) (alga bruna Chorda filum)

skolli¹ <m. skolla, skollar>:

1. (refur) guineu f, guilla f, rabosa f (Val., Bal.), raboa f (Mall.) (mamífer Vulpes vulpes)

2. (í skollaleik) gallina cega, persona f amb els ulls embenats (en el joc de la gallina cega)

skolli² <m. skolla, skollar>:

1. (kölski) dimoni m (diable)

♦ skolli <+ adj.>: <part. elativa> endimoniadament <+ adj.>, endiabladament <+ adj.>, <adj. +>-íssim -a 

◊ já, þetta er skolli góður hnífur, Danni: sí, Danni, aquest és un ganivet molt i molt bo

♦ hvert skollinn!: <exclam.> diantre!

2. (í golfi) boguey (o: bogey) m, un m sobre par (en el joc del golf)

skollið:

supí de → skella “abatre's, caure”

◊ myrkur var skollið á, og Jesús var ekki enn kominn til þeirra: ja s'havia fet fosc i Jesús encara no se'ls havia ajuntat

skol·litur, -lit, -litt <adj.>:

de color castany clar

skollur <m. skolls, skollar>:

maula f, engany m, falsia f, arteria f (astúcia, raboseria, artifici per a enganyar o trair algú)

◊ Sveinn konungr sagði, at hann hefði spurt, at þeir Knútr konungr vildi eigi um heilt búa við hann; „eða hví er hann nú eigi hér? Vilda ek ok svá gæta lífs míns ok manna minna, ef þér byggið um nǫkkurn skoll við oss: el rei Sveinn va dir que se n'havia assabentat que el rei Canut i els seus no volien jugar net amb ell, [i li va preguntar:] “o sinó, per què no és aquí? M'agradaria salvaguardar tant la meva pròpia vida com la dels meus homes si és que esteu tramant alguna maula contra Nós i nosaltres”

◊ en þann dag er þingit skyldi vera, kómu þar þeir, er farit hǫfðu at taka bú Ǫzurar. Var þá meira konungs lið en bónda, urðu þeir þá ǫllu því at já, sem konungr vildi, at væri. Var þá kallat, at þeir væri sáttir. En þó reyndiz sem fyrr, at nǫkkurr skollr var í skapi bónda: el mateix dia que s'havia de celebrar el þing, van arribar-hi els qui havien anat a capturar el mas de l'Ǫzurr. El rei llavors va disposar de més homes que no pas els pagesos terratinents, i aquests hagueren, aleshores, d'acceptar tot el que rei va considerar oportú d'imposar-los. Llavors es va anunciar que tots ells, el rei i els pagesos, s'havien reconciliat, però, igual que ja s'havia esdevingut en el passat, els fets van demostrar que els pagesos encara maquinaven alguna traïció en llur ànim

skoll·vís, -vís, -víst <adj.>:

<LIT> maquinador -a, intrigant, arter -a

skol·mórauður, -mórauð, -mórautt <adj.>:

de color castany vermellenc, de color vermell castany

skolóttur, skolótt, skolótt <adj.>:

de color gris-bru, de color gris-castany

skolp <n. skolps, no comptable>:

aigües f.pl residuals (o: negres; o: fecals)

skolp·hreinsistöð <f. -hreinsistöðvar, -hreinsistöðvar>:

depuradora f [d'aigües residuals]’

skolp·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:

depuradora f [d'aigües residuals]’

skolp·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>:

claveguera f

skolp·vatn <n. -vatns, no comptable>:

aigües f.pl residuals (o: negres; o: fecals)

skolt·bein <n. -beins, -bein>:

os m de la mandíbula, [os] maxil·lar m

skoltur <m. skolts, skoltar>:

1. (kjálki) mandíbula f (maixella)

2. (trýni) morros m.pl (musell)

skol·vatn <n. -vatns, no comptable>:

aigua f d'esbandir, aigua f de l'esbandida, aigua f del repàs (Bal.) (aigua per llevar el sabó dels plats escurats o fer l'esbandida de la roba)

skonnorta <f. skonnortu, skonnortur. Gen. pl.: skonnorta>:

<NÀUT> goleta f

skonsa <f. skonsu, skonsur. Gen. pl.: skonsa>:

1. <GEN> cafurna f

2. <CULIN> skonsa f, pastisset fet amb farina de blat i frit en una paella. Se'n poden fer de diferents menes

skop <n. skops, no comptable>:

1. (háð, spott) befa f, burla f (mofa, escarn, trufa) (la llengua medieval empra la variant → skaup)

2. (spaug) broma f (facòcia per divertir-se)

3. (fyndni) diversió f (humor, comicitat)

skopa¹ <skopa ~ skopum | skopaði ~ skopuðum | skopað ║ [að e-u]>:

(hlaupa) córrer [pegant saltirons] (cf. la variant → skoppa)

◊ nú koma þeir á mýrina og þegar hleypur Kýlan upp úr einum runni og sótti að Mávi í ákafa. Askmaður skopar um hið ytra og vildi krækja af honum skjöldinn: llavors varen arribar a l'aiguamoll i immediatament en Kýlan va sortir corrents de darrere una mata i va atacar en Már amb abrivament. L'Askmaður corria al voltant de tots dos i volia pegar-li enganxada a l'escut al Már per llevar-l'hi

♦ skopa (o: skapa) skeið: <LOC> prendre embranzida [i posar-se a córrer], agafar fua (Bal.)

◊ nú skopar Helgi skeið og hleypur upp á kleifarnar að Gísla. Hann snarar í móti Helga: aleshores en Helgi va prendre fua i va començar a enfilar-se per aquelles penyes escarpades per atacar en Gísli

◊ hann vill eigi lengr bíða ok reiðir upp gaddakylfuna ok rekur í hausinn á bola, svá at allir sukku gaddarnir, en hann hristist við ok skekr höfuðit ok lét ólmliga, svá at Hörðr missti kylfuna, ok hraut hún langt á völlinn, en uxinn skopar nú skeið at garðinum ok flensar tungunni eptir Herði ok dró hann at sér: no vol esperar més: aixeca la clava amb pues i l'hi descarrega al cap de manera que totes les pues hi queden clavades. El brau es sacseja i remena el cap i brama d'una manera esfereïdora de manera que en Hörður amolla la clava la qual[, amb una remenada de cap del brau,] vola per l'aire i va a caure un bon tros enfora en aquell camp on eren. Llavors el brau pren embranzida cap a la tanca, hi aferra el Hörður amb la seva llengua i l'atreu cap a si

◊ stundum hlupu þeir svá saman at þeir skopuðu á skeið ok leituðu höggstaðar ok ruddust um svá fast at víða heyrði gný af þeirra atgangi: en þeirra hlífar dugðu svá vel at þær hjálpuðu þeirra lífi: ...adés s'escometien corrent de tal manera que agafaven embranzida i es colpien cercant-se les parts més vulnerables i colpien a dreta i esquerra amb tanta de fermesa que de lluny se sentia el fragor de llurs atacs: però llurs proteccions aguantaren tan bé que els salvaren llurs vides

◊ Jökull kom þá að honum og kvað hann vera mikla mannfýlu og illmenni en þó engan þróttinn í. Jökull hjó hann þá banahögg. Þorsteinn sótti að virkinu því að þeir illvirkjarnir voru þá aftur komnir. Jökull skopar að skeið og komst í virkið. Og er þeir sjá það er í virkinu voru óttuðust þeir og hljópu undan honum tveir í nestangann og drap hann þá báða: aleshores en Jökull s'hi acostà i li digué que era un miserable i un canalla però tanmateix, sense cap mena de fermesa interior, i tot seguit, en Jökull li donà el cop mortal. En Þorsteinn va atacar la fortalesa perquè els malfactors hi havien tornat. En Jökull va agafar embranzida i va entrar corrents a dins la fortalesa. I quan els de dins ho van veure, els va agafar la por i dos d'ells van fugir de davant ell fins a la punta del cap marí però allà ell els va matar a tots dos

◊ nú skiljaz þeir Oddr ok konungr; ferr Oddr nú þar til er hann kemr at feni einu miklu; hann skapar at skeið ok hleypr yfir fenit. Skjaldmærin ferr honum it næsta, ok verðr henni bilt, er hún kemr at feninu. Þá spyrr Oddr: "Hví hljóptu eigi eptir mér?": aleshores l'Oddr i el rei es van acomiadar; l'Oddr va marxar fins que va arribar davant un gran redol pantanós; va prendre embranzida i hi va saltar per damunt. La donzella d'escut, que li anava tot just al darrere, va perdre el valor quan va arribar davant aquell indret pantanós. Aleshores l'Oddr li va preguntar: "Per què no has saltat darrere meu?"

♦ skopa undan e-m: apartar-se d'un salt de davant algú

◊ kóngrinn hafði sér í hendi eitt mikit fjaðrspjót með digru skapti ok knýr nú sinn hest með sporum ok hleypir fram í milli manna ok skopa þeir undan honum ok nú leggr hann til Grimaldus, en hann kom fyrir sik skildinum en hann var svá þykkr ok þungr at hann brast eigi né bognaði, en þó kiknaði kappinn við, en því fell hann eigi at spjótskaptit vannsk eigi til: el rei tenia a la mà una llança de fulla llarga i ampla i asta gruixuda i llavors va punyir el seu cavall amb els esperons i es llançà endavant entre els homes i aquests s'apartaven del seu davant saltant a dreta i esquerra i llavors escometé el Grimaldus, però aquest s'emparà darrere el seu escut i aquest era tan gruixut i feixuc que ni es va esberlar ni es va abonyegar, encara que, tanmateix, el campió va cedir [per l'impacte] cap enrere, però no va arribar a caure [de la sella] perquè l'asta de la llança no fou prou llarga per aconseguir-ho

skopa² <skopa ~ skopum | skopaði ~ skopuðum | skopað>:

1. (spauga) fer broma (bromejar)

2. (gera gys að e-m, hæðast að e-m) variant de → skopast ‘burlar-se de, riure-se'n de’ (la llengua medieval empra la variant → skeypa)

skopast <skopast ~ skopumst | skopaðist ~ skopuðumst | skopast ║ að e-u ~ e-m>:

burlar-se de, riure-se'n de

skop·dálkur <m. -dálks, -dálkar>:

tira còmica (columna de diari)

♦ skopdálkur í blaði: tira còmica en un diari

skopla <f. skoplu, skoplur. Gen. pl.: skoplna>:

vodevil m, revista f

skop·legur, -leg, -legt <adj.>:

còmic -a, que fa riure

◊ skoplegar sögur: històries divertides, històries jocoses

◊ vængjablak strútshænunnar er skoplegt, verður vængjum hennar líkt við flugfjaðrir storks og fálka?: el batec de les ales de l'estruç és graciós, però, per ventura s'assemblaran per això les rèmiges de la cigonya i el falcó a les de les seves ales?

skop·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor còmic, actora còmica

skopleikja·skáld <n. -skálds, -skáld>:

(gleðileikjaskáld) autor m de comèdies

♦ forngrísku skopleikjaskáldin: els autors grecs antics de comèdies

skop·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

1. (skoplegur eða háðkenndur leikur) farsa bufa (obra dramàtica de contingut esp. satíric)

2. (skrípaleikur) farsa f, sainet m (obra dramàtica humorística o còmica)

3. (gamanleikur, gleðileikur) comèdia f (obra dramàtica còmica)

♦ forngrísku skopleikirnir: les comèdies gregues antigues

4. (skopla, revía) revista f (tipus d'espectacle)

skop·mynd <f. -myndar, -myndir>:

caricatura f (tipus de dibuix)

♦ gera skopmynd af e-m: fer una caricatura d'algú

skopmynda·teiknari <m. -teiknara, -teiknarar>:

caricaturista m & f (dibuixant de caricatures)

skopp <n. skopps, no comptable>:

saltironeig m

♦ hopp og skopp: salts i saltirons, bots i salts (p.e., d'infant jugant)

skoppa <skoppa ~ skoppum | skoppaði ~ skoppuðum | skoppað>:

córrer i salt[iron]ar (cf. la variant → skopa)

◊ hoppfǫgr ekkja skalat skoppa ǫldrukkin af því, at hyggjak á kvíðu; ek veit, at hrafn gat beitu af hræva efni: hér's komin stríð fjón ljóna; hræva haukr unir hǫrðum hjǫrdǫggvarleiki: la vídua, bella en el ball, no hauria de botar ( = ballar; no crec pas que aquí el verb skoppa hi tingui el significat d'skeypa ‘riure-se'n de, fer befa de’) [d'alegria] estant èbria de cervesa perquè jo no pugui apartar l'angoixa de la meva ment: sé que el corb s'ha nodrit de l'esca dels ja moribunds, aquí s'ha entaulat una acarnissada enemistat dels homes (fjón ‘odi, enemistat’ + ljónar m.pl ‘homes’ = fjón ljóna = batalla); l'astor dels cadàvers (hræva haukr ‘astor de[ls] cadàvers’ = corb) està content amb el dur joc de la rosada de les espases (hjǫrdǫgg ‘rosada d'espasa’ = sang; hjǫrdǫggvarleikr = batalla)

◊ skoptak enn uppi á sundi, þá's heimskr hrókr -hans rassaklof gandi undarligt- dó við klœki; leitk alla goðfjón á hugargløggum eggveðrs Ulli; gaurr setti sjónir við mér ok glotti: espeternegava per surar en l'aigua (atribueixo al verb skoppa aquí el significat de moure les cames i els braços per mantenir-se amb el cap fora de l'aigua) quan aquell espingarda ximplet (= en Falgeirr) va tenir una mort vergonyant: la regata del seu cul va [aflorar a la superfície de la mar] badar-se (gana aquí = gapa ‘badar-se’. O cal entendre el verb amb el seu significat normal de variant d'ana amb el significat de ‘va sortir amb força a la superfície de la mar’?) d'una manera estranya: Vaig veure al coratjós (interpreto l'adjectiu hugargløggr o hugar gløggr com a sinònim de vel hugaðr o hugdjarfr i no pas, com se sol fer, com a sinònim de huglítill poc coratjós) Ullr de la tempesta de les espases (eggveðr = tempesta d'espases = batalla; el déu Ullr de les batalles = el guerrer) tot l'odi dels déus (goðfjón ‘l'enemistat dels déus, l'odi dels déus’ aquí possiblement s'hagi d'entendre com a el que causa gran repugnància als déus , euf. per li vaig veure el trau del cul); el pellanga (vulgueu entendre: el seu cul, les seves anques) va fixar els seus ulls en mi amb un somrís sorneguer (la regata del cul semblava que el mirava fent una rialla sorneguera)

♦ [hoppa og] skoppa [í] kringum e-n: saltar i botar al voltant de...

◊ börnin skoppuðu í kringum foreldra: els infants saltironaven al voltant dels pares

♦ skoppa út: sortir botant, rebotar fora

◊ hoppa og skoppa út um allar trissur, um allar sveitir: botar i saltar en totes direccions i pertot arreu

◊ boltinn skoppaði út en línuvörðurinn dæmdi samt réttilega mark: la pilota va rebotar fora però el linier, tanmateix, va declarar [el tir] correctament com a gol

◊ boltinn skoppaði út á veginn: la pilota va sortir botant al camí

skoppara·kringla <f. -kringlu, -kringlur. Gen. pl.: -kringla o: -kringlna>:

baldufa f, escaibre m (Ross.) 

skopra <f. skopru, skoprur. Gen. pl.: skopra>:

baldufa f, escaibre m (Ross.) 

skopra <skopra ~ skoprum | skopraði ~ skopruðum | skoprað>:

1. <GEN> rodolar pegant botets

◊ kúlan skopraði eftir gólfinu: la bola va rodolar pegant botets pel trespol

◊ trúlofunarhringurinn skopraði yfir borðið: l'anell de promesa va rebotar damunt la taula

♦ skopra e-u af stað: fer rodolar una cosa

2. (um hest) toltar, anar al tolt (cavall islandès) (→ tölta)

skop·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

1. (spottleg saga) història còmico-satírica (històrica d'escarn o mofa)

2. (gamansaga) narració burlesca (comèdia, històrica còmica)

skop·skyn <n. skyns, no comptable>:

[sentit m de l']humor m,f

skop·stæla <-stæli ~ -stælum | -stældi ~ -stældum | -stælt ║ e-ð>:

parodiar una cosa

skop·stæling <f. -stælingar, -stælingar>:

caricatura f (paròdia)

◊ “Skopstælingin” eftir Arthur Adamov: “La paròdia” de l'Arthur Adamov

<†>  skopt <n. skopts, skopt>:

trossa f, tannara f, monyo m (cast.) 

◊ undr's, hví stáls élbǫrvar kendu mik eigi gǫrva á máli ok et svarta skopt -hefk mart mark-; burgumk, þvít Tý langs þremja svells drífu vas skapat lengra líf, en aldrtili þeim seima þolli: resulta estrany per què els arbres de les tempestes d'acer (bǫrr ‘arbre’; stálél ‘calamarsada d'acer’ = la batalla, a causa del ruixat de fletxes i d'altres projectils que hi cau; els arbres de la calamarsada d'acer = ‘els guerrers’ = ’els homes’) no m'han pas reconegut ni per la meva forma de parlar (o cal entendre, per la meva veu?) ni per la meva negra trossa (és a dir, pels meus [famosos] cabells negres) -molts són els trets que em distingeixen-; m'he salvat perquè al Týr del torb del llarg caramell amb talls (þremjar f.pl ‘talls, fils [d'espasa]’; þremja svell ’caramell de talls’ = espasa; el torb de la llarga espasa ‘la batalla’; el déu Týr de la batalla = el guerrer = el poeta, que parla en tercera persona) li estava destinada una vida més llarga, però [en canvi] a aquell arbre d'or (þollr ‘arbre’; seimr ‘or, riqueses’; seima þollr = l'arbre de l'or, és a dir, ‘l'home’, perquè, quan està dret sembla un arbre que, amb els seus joiells, sembla que tingui fruits d'or = l'home = el guerrer [que ha combatut amb mi] = Þorgrímr) li estava destinada la fi de la vida

skop·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:

xot m, cornudet m (Val.), corneta f (Val.), mussolet m (Mall.) (ocell Otus scops)

skop·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:

poema burlesc, poema còmico-satíric

skop·yrði <n.pl -yrða>:

paraules f.pl de befa, paraules f.pl de burla

◊ ég hef hlýtt á háðsyrði Móabs og skopyrði Ammónsbúa sem lítilsvirtu þjóð mína og hreyktu sér yfir landi hennar: he sentit les burles de Moab i les befes dels ammonites que han desdenyat el meu poble i s'han escampat pel seu territori

<†>  skor¹ <f. skorar, skorar>:

variant arcaica de → skor² “departament etc.”

◊ MCCC. fœdd jungfrú Ingibjǫrg, dóttir Hákonar konungs. Θ[άνατος] Bárðar kanziler, [ok] herra Snorra Ingimundarsonar, [ok] Odds Þorvarðarsonar. Brennd kona ór þýðversku [landi] á Norðnesi [sú er sagðiz vera dóttir Eiríks konungs Magnússonar ok heita Margrét] ok hálshǫggvinn bóandi hennar. Hernaðr Lok[u]lands í Suðreyjum. [Hann] drap Jón fóstbróður sinn ok konu hans ok sunu tvá ok ellefu skorar af karlmǫnnum ok sjau skorar af bǫrnum, en fjǫgur hundruð eru í skor, ok brenndi margar byggðir. Játvarðr Englakonungr stríddi á Skotland. Sén cometa víða bæði á Íslandi ok í Nóregi. Mannfall fyrir norðan land fyrir jól ok eptir ok fellu eigi færa en fimm hundruð. Skriða hljóp í Dýrafirði ok létuz sex menn: Any de MCCC. Nascuda la princesa Ingibjǫrg, filla del rei Hákon. Θ[άνατος] d'en Bárðr el canceller, i del senyor Snorri Ingimundarson i de l'Oddr Þorvarðarson. Cremada a Norðnes una dona de nació alemanya que havia dit que era filla del rei Eiríkr, fill del rei Magnús, i que es deia Margrét, i decapitat el seu marit. Guerra d'en Lauchlann (?) a les Illes Hèbrides. Hi va matar en Jón, el seu fóstbróðir, i la seva dona, i dos fills i 11 skorar d'homes i 7 skorar d'infants, i dins una skor n'hi ha 400, i va cremar diverses contrades. El rei Eduard d'Anglaterra va guerrejar contra Escòcia. Vist un cometa a molts d'indrets tant d'Islàndia com de Noruega. Pesta en el nord d'Islàndia abans i després de Nadal que hi ha matat no pas menys de cinc-centes [persones]. Una esllavissada s'ha estimbat al Dýrafjǫrðr i hi han mort sis persones

skor² <f. skorar, skorir>:

1. (í skóla og háskola) departament m (part de facultat universitària i/o escola)

2. (400 af e-u) quatre centenars m.pl, quatre centenes f.pl (400 unitats)

3. (í her Rómverja) cohort f (desena part d'una legió, 600 homes)

4. (vik inn í klett eða kletta, klettaskora) fesa f, fenedura f, clivella f (crivell, esquerda o escletxa de roca o penya)

◊ hann gat litið upp yfir sig í bergið að skor var því líkust sem höggvin væri með berghöggi: va poder veure que a la penya hi havia més amunt una fenedura que era just just com si l'hi haguessin tallada amb un uixol

◊ og í þessu stígur jötunninn upp í skoruna bjargsins þá sem Þorvaldur hafði séð, en öðrum fæti á flesin og varð hann eigi votskór. Og sá hann að til þess var þessi skor að jötunninn vildi eigi vaða. En í þessu kemur Þorvaldur að og hleypur inn undir hann en jötunninn breiðir frá sér lámana og ætlaði að taka Þorvald. En í því höggur Þorvaldur til hans og kom á mitt lærið jötunsins og tók af fótinn vinstra fyrir ofan kné en hinn hægra fyrir neðan kné og kom sverðið í sandinn niður: amb això, l'ètun va ficar un peu dins l'esquerda de la penya que en Þorvaldur havia vist i l'altre peu a la llosa i d'aquesta manera, les seves sabates no es varen mullar. I va veure que hi havia aquella esquerda allà perquè l'ètun no volia ficar-se en el gual. I amb això en Þorvaldur l'escomet corrent cap a dessota de l'ètun i aquest allarga les seves arpes volent capturar-hi en Þorvaldur i aquest, en aquell instant, li enverga un cop d'espasa i el fér a mitjan cuixa tallant-li la cama esquerra part damunt el genoll i la cama dreta part davall el genoll, i amb la força del cop, l'espasa es va clavar dins la sorra

◊ önnur ráð eru mér heyriligri til at leggja en þat faðir minn sé sveltr inni sem refr í skor eða melrakki í greni. Hefir mik svá dreymt, at hann muni skammt ófriðar missa: D'altres consells em resulten més apropiats per donar que el de deixar morir de fam mon pare dins la seva höll com una guineu dins una crivella o una guineu polar dins el seu cau. [A més a més,] he somniat que d'aquí a poc ell perdrà la guerra (? No acabo de copsar el sentit de la locució missa ófriðar)

◊ kann það oft verða að þeir menn lifa langan aldur er með orðum eru vegnir. En veit eg hvað þú munt þér ætla. Þú munt ætla þér átta menn og er það þó minna en það er þú vóst þá sjö í skorinni og fórst í festi ofan til þeirra. En yður frændum er svo háttað að þér viljið yður allt til ágætis gera. Nú mun eg eigi minna að gera en vera hjá þér til frásagnar. Skulum við nú og tveir einir eftir ríða því að eg sé að þú hefir svo til ætlað: sovint pot passar que aquells a qui hom ja ha matat de paraula, acaben tenint una llarga vida i sé perfectament què és el que et proposes: enfrontar-te a vuit homes, una empresa que, malgrat tot, és inferior a aquella en què vares matar set homes a l'escletxa entre les penyes, on hi vares baixar fins a ells amb una corda. Tu i els de la teva família teniu un tarannà tal que sempre voleu fer coses destacades. Ara almenys m'estaré al teu costat per poder contar després el que passi. Marxem ara a cavall i anem-los tu i jo tot sols al darrere a cavall, perquè veig que és així com ho havies planejat

♦ nú er genginn refur úr skorum: <LOC FIG> la guineu ja ha sortit de l'escletxa entre les roques (produir-se un fet llargament esperat, com el de la guineu sortint finalment de l'esquerda on s'havia refugiat fugint dels caçadors que l'empaitaven i que els ha obligat a esperar que la fam li'n fés sortir. Cf. la frase seint er þó at tryggja slíkar konurnar sem þú ert, ok viltu nú brenna mik inni sem melrakka í greni ‘tanmateix, resulta difícil confiar en dones com tu: el que vols és cremar-me viu aquí dins com una guineu polar dins el seu cau’)

◊ Sturlaugr mælti: "Nú er genginn refr ór skorum. Skaltu nú drekka brullaup til hennar ok fara í skrúða minn inn besta. Mun hún hyggja ek sé, því at vit erum menn mjök líkir at öllu áliti": L'Sturlaugr va dir: "la guineu ja ha sortit de l'esquerda entre les roques. Ara cal que celebris les noces amb ella posant-te els meus millors abillaments; [d'aquesta manera] ella creurà que sóc jo, perquè tu i jo, físicament, ens assemblem molt

4. (skurður) entalla f, séc m (incisió de poca fondària feta per provar l'autenticitat d'una peça d'or o d'argent)

◊ Eyvindur orti drápu um alla Íslendinga en þeir launuðu svo að hver bóndi gaf honum skattpening. Sá stóð þrjá peninga silfurs vegna og hvítur í skor. En er silfrið kom fram á alþingi þá réðu menn það af að fá smiða til og skíra silfrið. Síðan var ger af feldardálkur en þar af var greitt smíðarkaupið. Þá stóð dálkurinn fimm tigu marka. Hann sendu þeir Eyvindi en Eyvindur lét höggva í sundur dálkinn og keypti sér bú með: l'Eyvindur va compondre una drápa en llaor de tots els islandesos i ells l'hi recompensaren fent que cada bóndi li donés una moneda en contribució o skattpeningur que havia de valer tant com tres monedes de plata pesada (entenc el concepte de vegið silfur en el sentit que la moneda que havien de pagar havia de tenir el pes de tres monedes d'argent) i blanca a l'entalla. I quan tot aquest argent es va haver dut a l'Alþingi, els assistents hi van decidir que contractarien uns orfebres perquè el purifiquessin i en fessin un afiblall de feldur o abric folrat de pell, després de quedar-se'n una part en paga per llur feina. Quan ho hagueren fet, l'afiblall encara valia cinquanta marcs d'argent. Varen enviar l'afiblall a l'Eyvindur però aquest el va fer trossejar i el va usar per comprar-se bestiar

♦ skapa skor: <LOC FIG> posar condicions que solucionin un afer d'una manera definitiva

◊ það er vort erindi hingað að skapa skor og jafna ójafnað. Vér viljum gera yður tvo kosti. Annaðhvort að þér gangið hér frá fé yðru öllu því er þér hafið ranglega fengið og kaupið yður þann veg líf, eða þér verjið féið með karlmennsku meðan yður endist líf til: hem vingut aquí amb la intenció de solucionar de manera definitiva aquest afer i redreçar el que està tort. Us donarem dues opcions per triar: o bé lliureu tot el cabal que us heu fet vostre de manera il·lícita, rescatant d'aquesta manera les vostres vides, o el defenseu amb homenia mentre us quedi vida per fer-ho