© Macià Riutort i Riutort, 1998

þoka <f. þoku, þokur. Gen. pl.: þokna o: þoka>:

1. <GEN> boira f (→ mistur; → skýsorti)

◊ eldur og hagl, snjór og þoka (qīˈtˁōr ~ קִיטוֹר:   wə-qīˈtˁōr,   וְקִיטוֹר), þú stormur, sem framfylgir boði hans: llamps i pedra, neu i boira, [i] tu, tempesta que compleixes la seva ordre

◊ nafn vort gleymist með tímanum og enginn minnist verka vorra. Líf vort líður sporlaust hjá eins og skýjadrög og leysist sundur eins og þoka (ὁμίχλη), raknar fyrir geislum sólarinnar og hjaðnar fyrir hita hennar: el nostre nom serà oblidat amb el temps, i ningú no recordarà les nostres obres. La nostra vida passa sense deixar rastre com el pas d'un núvol, i es dissipa com la boira [que] es desfa davant els raigs del sol i s'esvaneix davant la seva escalfor (ἡ ὁμίχλη -ίχλης:   καὶ ὡς ὁμίχλη διασκεδασθήσεται διωχθεῖσα ὑπὸ ἀκτίνων ἡλίου)

◊ jafnskjótt féll yfir hann þoka (ἀχλύς) og myrkur og hann reikaði um og leitaði einhvers til að leiða sig: i a l'instant caigueren damunt seu boira i tenebres, i caminava a les palpentes i cercava qui el guiés (ἡ ἀχλύς -ύος:   παραχρῆμά τε ἔπεσεν ἐπ’ αὐτὸν ἀχλὺς καὶ σκότος)

◊ vatnslausir brunnar eru þessir menn, þoka (ὁμίχλαι) hrakin af hvassviðri, þeirra bíður dýpsta myrkur: aquests són fonts sense aigua, boira enduta per un vent impetuós, i els espera la més profunda de les tenebres (ἡ ὁμίχλη -ίχλης:   οὗτοί εἰσιν πηγαὶ ἄνυδροι καὶ ὁμίχλαι ὑπὸ λαίλαπος ἐλαυνόμεναι)

◊ ok er þeir gengu út, þá mælti hinn blindi maðr, en þeir námu staðar hjá durunum: „Ǫllum verðr þat, þá er eldaz,“ segir hann, „at eigi at eins tekr líkamliga sýnina frá, heldr verðu vér ok at þola ok at reyna þoku ok myrkr hugarins, því at eigi vissa ek at ek talaða nú við sjálvan konunginn, en ekki mynda ek svá málugr verit hafa, ef ek hefða þat vitat“: i quan ja sortien, el cec va dir, i ells es quedaren aturats a la porta: “A tots els passa, en envellir”, va dir-los, “que no només ens minva el sentit corporal de la vista, sinó que també hem d'endurar i patir l'emboirament i l'entenebriment de la ment perquè no he sabut que era el rei en persona amb qui he estat parlant adés, i no hauria estat tan xerraire si ho hagués sabut”

◊ gengur Þórður þá út og voru engar vináttukveðjur að skilnaði. Fóru þeir þá leið sína. Var þá þoka mikil um héraðið en þokulaust um fjöll. Þeir tóku hross hvar er þeir fengu (SS I, cap. 218, pàg. 313): en Þórður llavors va sortir i no hi hagueren salutacions cordials en anar-se'n. Varen seguir llur camí. Hi havia una gran boira per tota la contrada, però a les muntanyes no n'hi havia. Prengueren els cavalls on que pogueren heure'ls

♦ þokan lyftist: la boira s'aixeca

♦ þokan læðist: la boira es va estenent

♦ þokunni léttir [upp]: la boira s'aixeca, la boira es dissipa

♦ þokunni birtir af: la boira s’esvaneix

♦ þykk þoka: broma f

♦ margt býr í þokunni: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

◊ einu sinni var bóndadóttir á bæ. Hún vakti um nótt í rúmi sínu, en aðrir sváfu. Þá heyrði hún, að komið var upp á gluggann yfir rúminu og sagt: „Margt býr í þokunni, þokaðu úr lokunni, lindin mín ljúf og trú.“ Bóndadóttir svarar þegar: „Fólkið mín saknar, og faðir minn vaknar; hann vakir svo vel, sem þú.“ Við það hvarf draugur burtu, og vitjaði hennar aldrei aptur: hi havia una vegada la filla d'un bóndi a un mas. Vetllava de nit al seu llit mentre els altres dormien. Va sentir que havien pujat fins a la finestra que hi havia sobre el seu llit i li deien: “Manta cosa viu dins la boira, descorre una miqueta el forrellat, noieta meva, dolça i fidel”. La filla del bóndi li va respondre: “La gent em trobarà a faltar, i mon pare es despertarà, vetlla tan bé com tu”. En sentir aquestes paraules, el draugur va desaparèixer i ja no la va tornar a visitar mai més

♦ numa e-ð í þoku: <LOC FIG> recordar vagament una cosa

♦ sjá e-ð í þoku: <LOC FIG> entreveure una cosa, no veure gens clara una cosa

♦ sjá í gegnum þokuna: <LOC FIG> veure el que s'amaga sota una cosa, descobrir la martingala

♦ → morgunþoka “boira del matí”

♦ → svartaþoka “boira espessa”

2. (stjörnuþoka) nebulosa f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

3. (vetrarbraut) galàxia f (massa formada per estels, gas i pols lligats gravitacionalment)

♦ óregluleg þoka: galàxia irregular

♦ þyrping þokna: cúmul de galàxies

♦ → sporvöluþoka “galàxia el·líptica”

♦ → þyrilþoka “galàxia espiral”

þoka <þoka ~ þokum | þokaði ~ þokuðum | þokað ║ e-u>:

1. (hnika e-u til, hreyfa smávegis) desplaçar una cosa (moure lleugerament)

◊ hann skýtr í lopt upp, svá at örina fal lengi, en þó kemr hún þar niðr, sem taflan stendr, ok ofan í miðja töfluna ok svá í spjótskaptit, at hún þokaði engan veginn við: va disparar en l'aire, de manera que la fletxa va desaparèixer [de llur vista] molt de temps, però finalment va baixar i va caure exactament allà on era la peça d'escacs i la va endevinar ben al mig i la va travessar fins a quedar clavada a l'asta de la llança [damunt la qual havien posat dreta la figura d'escacs], sense moure absolutament res fora de lloc

♦ þoka bústað sínum: <LOC FIG impersonal> traslladar el seu mas a un altre lloc

◊ Hrútur gætir nú bús síns og gerist mikill maður fyrir sér. Ekki var hann afskiptinn um flesta hluti en vildi ráða því er hann hlutaðist til. Hrútur þokaði nú bústað sínum og bjó þar sem nú heitir á Hrútsstöðum allt til elli. Hof átti hann í túni og sér þess enn merki. Það er nú kallað Tröllaskeið. Þar er nú þjóðgata: en Hrútur llavors es va dedicar a tenir cura del seu mas i es va convertir en un home important. No solia ficar-se en la majoria de les coses, però en allò que escometia ho volia decidir ell tot sol. En Hrútur va canviar de lloc les cases del mas i va viure fins a la vellesa a l'indret que ara es diu á Hrútsstöðum. Tenia un temple al prat de devora les cases del mas i encara se'n veuen senyals. L'indret [del temple] ara es diu Tröllaskeið o Cós de Trols. Per allà ara hi passa un camí ral

♦ e-u þokar afleiðis: <LOC FIG impersonal> una cosa va més i més malament, una cosa va empitjorant lentament

◊ 16. Stúlka fær sáran augnaverk eftir fleipur um jartein. En á hinum næsta bæ því, er þessi jartein gerðist, er nú var frá sagt, var kona ein ung og málug. Hún tók skeypilega á um þennan atburð allan jafnsaman, og taldi hún afleiðis þoka um kurteisi karlanna, er þá skyldi svo heita verða fyrir þeim sem óhraustum konum, áður þær yrðu l[éttari og geipaði] mjög. En um aftaninn fór hún í rekkju sína og sofnaði þegar og svaf skamma stund og vaknaði við það, er hún hafði æðiverk í augum, svo að hún spratt upp þegar og gekk um hús innan. Sendi hún þegar síðan mann eftir mátrónę þeirri, er áður var frá sagt, að hún skyldi þangað koma og ráða um heit með henni. En hún gerði eigi fara og kunni hana mjög raunar af áleitni þá, er hún hafði haft um þá jartein, er í þeirra hýbýlum hafði orðið. Var hún síðan verkóða nótt alla. En morguninn eftir var heitið fyrir henni á hinn sæla Þorlák biskup, og tók þá verk úr augum henni, og var hún heil skamms bragðs: 16. A una noia li pega un fort dolor als ulls després de xerrar a la lleugera d'un miracle. Però en el mas veí del mas en el qual s'havia produït el miracle del qual hem parlat adés, hi havia una dona, jove i loquaç. Es va mostrar burleta amb tot aquest esdeveniment dient que la cortesania dels homes (homenia?) anava mivant si calia pregar a Déu per ells com hom prega per les dones embarassades abans del part i afegint molts d'altres dois més. I al vespre va anar al seu llit i es va adormir de seguida i va dormir una curta estona i es va despertar a causa d'un dolor atroç als ulls, de manera que es va llevar immediatament i es va posar a caminar per l'interior de la casa. Immediatament després va enviar un home a cercar la matrona de la qual s'ha referit adés, perquè hi anés i que immaginés o concebés una promesa amb ella (com la que havia fet per a obrar la guarició del seu marit). Però la veïna es va negar a anar-hi ja que realment estava molt fellona (furiosa) amb aquella dona jove per les impertinències que havia proferit sobre el miracle que s'havia esdevingut al mas d'ella i el seu marit. Tota la resta de la nit [aquella dona jove] es va veure turmentada per dolors aguts [als ulls]. I al matí segúent es va fer una promesa per a ella al beat bisbe Torlac, i el dolor als ulls li va desaparèixer i va estar guarida al cap d'un curt instant

♦ e-u þokar áleiðis: <LOC FIG impersonal> una cosa va avançant a poc a poc, una cosa va fent progressos a poc a poc

◊ húskarlinn mælti: "Vel þokar áleiðis um heilsun manna" en um búfjárhagi kallaði hann gerast hið óvænlegasta: el missatge li va dir: “Pel que fa al guariment dels homes aquest fa bona via”, però pel que fa a la situació del bestiar, va dir que la cosa pintava molt molt malament

◊ Ingjaldur kemur heim um kveldið og fer til rekkju Helga og spyr hvort honum létti nokkuð. Hann kvaðst áleiðis snúast (ɔ: þoka) og beiðir sér farnings um morguninn úr eynni og er hann fluttur suður til Flateyjar og fer síðan suður til Þórsness; segir nú að hann er orðinn var við að Gísli er með Ingjaldi: l'Ingjaldur va tornar a cases al vespre i anà al llit d'en Helgi i li va demanar si sentia una mica d'alleujament. En Helgi li va dir que anava millorant a poc a poquet i va pregar que l'endemà matí el portessin fora de l'illa i[, d'acord amb el seu desig,] fou transportat al sud, a l'illa de Flatey i d'allà anà tot seguit a Þórsnes. Llavors va dir que havia apercebut que en Gísli era a ca l'Ingjaldur

2. (koma nær, nálgast) acostar-se a... (atansar-se)

◊ hún þokaði að honum við og kvað: ella anà fins allà on ell era i va dir aquests versos...

3. (færa um set) moure una cosa de lloc, canviar [lleugerament] de lloc una cosa (treure-la del lloc exacte en què es trobava)

◊ hann þokaði ekki frá sannfæring sinni: no es va moure gens ni mica de la seva convicció

♦ honum varð ekki þokað: <LOC FIG impersonal> no el varen poder fer moure [ni un centímetre] (quant a parer, opinió, positura, plans etc.)

◊ hinum réttláta verður ekki þokað (mōtˁ ~ מוֹט:   sˁadˈdīq   lə-ʕōˈlām   ˌbal־ʝimˈmōtˁ,   צַדִּיק, לְעוֹלָם בַּל-יִמּוֹט) og hinir óguðlegu munu ekki byggja landið: hom no podrà pas moure el just, i els impius no habitaran pas el país

◊ konungur svaraði Kaldeum: „Þetta er ákvörðun mín og verður ekki þokað (ʔaˈzāδ, ʔazˈdāʔ ~ אַזָד, אַזְדָּא:   milləˈθāʔ   minˈn-ī   ʔazˈdāʔ,   מִלְּתָה מִנִּי אַזְדָּא): Ef þið segið mér ekki hver draumurinn er og hvað hann merkir verðið þið limaðir sundur og hús ykkar lögð í rúst: el rei va respondre als caldeus: “Aquesta és la meva decisió i és inamovible. Si no em dieu quin ha estat el somni i què vol dir, sereu desmembrats i les vostres cases seran reduïdes a runes

4. (hörfa) retirar-se (fer-se enrere, recular)

♦ þoka fyrir e-m ~ e-u: <GEN & FIG> fer lloc a algú ~ a una cosa, cedir el lloc a algú ~ una cosa

◊ og sá komi er ykkur bauð og segi við þig: Þoka (Δὸς τούτῳ τόπον) fyrir manni þessum. Þá verður þú með kinnroða að taka ysta sæti: i que vingui el qui us ha convidat i et digui: “Cedeix el teu lloc a aquesta persona. Llavors hauràs d'ocupar el darrer lloc amb la cara tota vermella de vergonya”

◊ það var siðvenja þeirra Gunnars og Njáls að sinn vetur þá hvor þeirra heimboð að öðrum og veturgrið fyrir vináttu sakir. Nú átti Gunnar að þiggja veturgrið að Njáli og fóru þau Hallgerður til Bergþórshvols. Þá voru þau Helgi eigi heima. Njáll tók vel við þeim Gunnari. Og þá er þau höfðu þar verið nokkura hríð kom Helgi heim og Þórhalla kona hans. Þá gekk Bergþóra að pallinum og Þórhalla með henni og mælti Bergþóra til Hallgerðar: "Þú skalt þoka fyrir konu þessi." Hún svarar: "Hvergi mun eg þoka því að engi hornkerling vil eg vera." "Eg skal hér ráða," sagði Bergþóra. Síðan settist Þórhalla niður: era costum d'en Gunnar i en Njáll, per l'amistat que hi havia entre ells dos, que cada hivern un d'ells dos acceptava la invitació d'anar a ca l'altre a celebrar-hi el convit d'hivern. En aquesta ocasió, en Gunnar havia d'acceptar la invitació al convit d'hivern a cal Njáll i ell i la Hallgerður partiren cap a Bergþórshvoll. En aquells moments en Helgi i la sev dona no eren a casa. En Njáll va donar la benvinguda al Gunnar i la seva dona. I quan ja feia una estona que eren allà, en Helgi i la seva dona la Þórhalla tornaren a casa. Llavors la Bergþóra va anar, acompanyada de la Þórhalla, al þverpallur, el banc de les dones, i en fer-ho, la Bergþóra va dir a la Hallgerður: “Fé lloc a aquesta dona”. La Hallgerður li va respondre: “De cap de les maneres no li cediré el lloc perquè no vull seure a un racó com un vella”. La Bergþóra li va replicar: “quí sóc jo la qui decideix!” I llavors la Þórhalla s'hi va asseure (vocabulari: #1. þiggja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 248: þat var siðvenja þeira at sinn vetr þá hvárr heimboð at ǫðrum daß jeder von beiden im Winter abwechselnd der Einladung des anderen folgte; #2. veturgrið: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: Cap. XXXV. 10. vetrgrið, bedeutet nur die zeit (tage im winter), die Gunnarr sich bei Njáll (oder umgekehrt) aufhielt. Sonst bedeutet das wort „aufenthalt für den ganzen winter“. També en Baetke 19874, pàg. 727: vetr-grið n. 1. Aufenthalt im Winter, für den Winter   2. þiggja vetrgrið eine Einladung zu einem Wintergelage annehmen; #3. þau Helgi: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 11. þau Helgi, „Helgi und seine frau“ (Þórhalla im folgenden); dies ist ein anachronismus, da Helgi erst viel später heiratete; #4. hornkerling: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 16. 17. hornkerling, „ein altes weib, das nur in der ecke sitzen darf“. També en Baetke 19874, pàg. 270: horn-kerling, -kona f. Eckensitzerin, Frau, die in die Ecke, beiseite geschoben wird. Caldria preguntar-se, emperò, si aquest mot no designava, en realitat, una vella que havia d'emprar el horn per alimentar-se, com el vell Aun de la Ynglinga saga o el vell Olau de Haukagil, segons la Vatnsdæla saga; #5. vaskur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 703: vaskr adj.   mannhaft, tapfer, tüchtig)

♦ þoka undan: retirar-se, recular

5. (breyta) canviar una cosa (modificar)

◊ þat er ok at þat skulu lǫg vera á landi hér sem á skrám standa. En ef skrár skilr á, ok skal þat hafa er stendr á skrám þeim er biskupar eigu. Nú skilr enn þeirra skrár á, þá skal sú hafa sitt mál er lengra segir þeim orðum er máli skipta með mǫnnum. En ef þær segja jafnlangt, og þó sitt hvor, þá skal sú hafa sitt mál er í Skálaholti er. Þat skal allt hafa er finnst á skrá þeirri er Hafliði lét gera nema þokað sé síðan, en þat eitt af annarra lǫgmanna fyrirsǫgn er eigi mæli því í gegn ok hafa þat allt er hizug leifir eða gløggra er (Oca Cendrosa. Lǫgréttuþáttr): també regirà que serà llei en aquest país el que hi diu a les lǫgskrár (còdexs legals). Si les lǫgskrár no concorden, que se segueixi el que posi als còdexs legals que pertanyin als bisbes. Si els còdexs legals dels bisbes tampoc no concorden entre si, ha de prevaler el que sigui més detallat en els paràgrafs que siguin d'interès per a la causa de la gent. Si dos còdexs legals dels bisbes són iguals de detallats però no concorden entre si, ha de prevaler el que posi al de Skálaholt. Hom s'atindrà a tot el que posi a la lǫgskrá que va fer compilar en Hafliði [Másson], llevat del que hagi estat modificat posteriorment, i de les indicacions (fyrirsǫgn) d'altres lǫgmenn (jurisperits) únicament es tindrà en compte el que no contradigui la lǫgskrá d'en Hafliði i el que la completi (lit.: i que tinguin tot el que n'hagi quedat fora) o el que sigui més clar (estigui formulat amb major claredat)

þokast <þokast ~ þokumst | þokaðist ~ þokuðumst | þokast>:

moure's a poc a poc, anar desplaçant-se a poc a poc, avançar a poc a poc

◊ Barði tekur við harðsteininum og ekur tygilhníf af hálsi sér og þokast þá nokkuð steinasörvið er hún hafði látið á háls honum kerlingin, og þess verður getið síðar. Nú brýna þeir vopn sín. Nú þykist sveinninn hafa vel hnykkt er þeir hafa það sem þeir þurftu. Nú eru þeir þar um nótt og hafa góðan beina. Nú ríða þeir leið sína annan dag viku í góðu veðri og fóru ekki hart. Spyr Barði Eirík viðsjá hvernug hann ætlaði að farast mundi: en Barði va agafar la pedra d'esmolar i es va deslligar el ganivet que portava penjat pel coll i en fer-ho, es va moure una mica el collar de pedres [semiprecioses] que la vella li havia posat pel coll i del qual se'n tornarà a parlar més endavant. Tot seguit varen esmolar les seves armes. El vailet llavors va considerar que havia pres una bona decisió (?) perquè [tots] ells tenien el que havien de menester. I així fou com passaren la nit allà gaudint d'una bona hospitalitat. El dilluns varen prosseguir llur camí amb bon temps i ho feren sense presses. En Barði va preguntar a l'Eiríkur viðsjá (‘Cautela’) com creia que acabaria tot plegat

♦ e-ð þokast nær: una cosa es va acostant a poc a poc

♦ e-ð þokast áfram: una cosa avança a poc a poc

♦ það þokast í samkomulagsátt: <LOC FIG> s'està a punt d'arribar a un acord (o: a un[a solució de] compromís), es fan avenços en direcció a un acord

♦ þokast á [um e-ð]: <impersonal> avançar a poc a poc

◊ en Óláfr konungr ok hans menn vǫrðuz með hinni mestu hreysti ok drengskap, svá at lítt þokaðiz á um mannfallit á Orminum (ɔ: svá at ekki orkaði á um mannfallit á Orminum. Sigurður Nordal, Flateyjarbók I (1944), p. 545) meðan þeir váru hvíldir, en þeir drápu margt mann af sínum óvinum, bæði af Járnbarðanum ok ǫðrum skipum, þeim er at hǫfðu lagt Orminum. Nú með því at Eiríki jarli veitti enn seint atsóknin, þá lét hann vinda upp stórviðu á Barðanum, ok fella á Orminn langa. Er þat mál manna, at Ormrinn mundi eigi vunninn hafa vorðit nema með þessi atfǫr, sem Þorkell hinn hávi hafði ráð til gefit. Þessa getr Hallar-Steinn: però el rei Olau i els seus homes es van defensar amb la màxima valentia i estrenuïtat, de manera que no hi hagué un gran carnatge entre els defensors de l'Ormrinn mentre no estigueren cansats, sinó que[, al contrari,] van matar molts de llurs enemics, tant dels qui anaven a bord del Járnbarðinn com dels altres vaixells que havien atacat l'Ormrinn. Llavors, el iarl Eiríkr, obrant que l'atac encara li procurés un profit tardà, va fer que pugessin a bord del Barðinn grans troncs i els deixessin caure sobre l'Ormrinn langi; i és opinió comuna que l'Ormrinn no hauria estat capturat si no s'hagués recorregut a aquest mitjà (atfǫr) que havia aconsellat en Þorkell l'Alt. Això és el que en canta en Hallar-Steinn...

<†>  þokka <þokka ~ þokkum | þokkaði ~ þokkuðum | þokkað ║ e-ð>:

1. (hafa þá skoðun) tenir una determinada opinió sobre una cosa (opinar, considerar)

◊ þá mælti hinn vegligi maðr: „Seg þú mér ætlan manna um þat, hvat vorðit hafi af Óláfi Tryggvasyni í bardaganum á Orminum.“ Gautr svarar: „Ýmsa vega þokka menn þat, sumir segja hann hlaupit hafa á kaf mjǫk sáran, ok sokkit þar niðr með brynju sinni ok ǫðrum herklæðum ok haft svá bana“: aleshores, l'home d'aspecte honorable li va dir: “Conta'm què creu la gent que li va passar a l'Olau Tryggvason a la batalla a bord de l'Ormrinn!” En Gautr li va respondre: “Hi ha diferents opinions al respecte: n'hi ha qui diu que, malferit, va saltar per la borda i es va enfonsar amb la seva cuirassa i els altres arreus de combat i que va trobar la mort així”

♦ þokka fyrir e-m: mostrar-se complaent o agradable envers algú, tractar algú amb deferència i benevolència

◊ Skúr heitir dóttir Hrólfs konungs, en önnur Drífa. Drífa var heima með konunginum ok allra kvenna kurteisust. Drífu var vel til þeira bræðra ok þokkaði allt heldr vel fyrir þeim: Una de les filles del rei Hrólfr nomia Skúr (‘Ruixat’) i una altra, Drífa (‘Torb’). La Drífa era a casa amb el rei i era la més cortesa de totes les dones. La Drífa es portava amb deferència cap als germans i es mostrava agradable amb ells

♦ þokka með e-m: secundar algú, mostrar-se favorablement inclinat -ada vers algú

◊ þá svarar Haraldr konungr, ok stóð upp: „Þat er ok forn orðskviðr, at jafnan vægir hinn vitrari.“ Gekk hann þá aptr á skip sitt. Í slíkum viðskiptum konunganna fannst þat á, at vant var at gæta til samþykkis þeirra, þvíat hvárra liðsmenn þokkuðu með sínum hǫfðingja. Tǫldu menn Magnúsar konungs, at hann hefði rétt at mæla, en þeir sem úvitrari váru, kǫlluðu Haraldi í þessu nǫkkura læging, ok sǫgðu svá vera eiga, at Magnús konungr væri meira virðr í ǫllum hlutum: aleshores el rei Haraldr li va respondre mentre es posava dret: “També és una dita antiga que el més llest sempre cedeix”, i després va tornar al seu vaixell. Amb aquestes raons que hi hagué entre els dos reis es va constatar que resultava difícil d'atenir-se a llur acord perquè els seguidors de cadascun d'ells secundaven llur respectiu cabdill. Els homes del rei Magnús consideraven que aquest tenia dret a parlar com ho havia fet, però els menys llestos atribuïen al Haraldr, en l'incident que acabava de passar entre els dos reis, una certa humiliació i [els altres] deien que [en tot cas] la cosa havia d'ésser de tal manera que el rei Magnús fos honorat majorment en tots els aspectes

◊ um vorið fór Björn að reka geldinga sína neðan af Völlum og upp eftir dalnum þeim megin sem Húsafellsbær er og húskarlar hans með honum og sáu kolreyk í skóginn og heyrðu manna mál, hlýddust um hvað þeir mæltu. Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: en primavera en Björn va anar a aplegar els seus mardans sanats de Vellir i pujar-los vall amunt per la part on hi ha el mas de Húsafellsbær, i l'hi acompanyaren els seus missatges (húskarlar). I varen veure que en el bosc hi havia fum de gent que hi feia carbó i sentiren veus humanes i escoltaren el que deien. Eren en Þorkell Dálksson i el seu missatge (húskarl) que estaven parlant de la disputa (picabaralla) entre en Bárður i en Björn i sobre el verki (gloses de picat) que es llançaven l'un a l'altre i [en Þorkell i el seu missatge] ho feien de moltes de maneres (és a dir, argumentant de variades maneres l'un contra l'altre o sobre diferents aspectes de les gloses) i el missatge simpatitzava més aviat pel Björn mentre que en Þorkell ho feia pel Þórður

2. (skeyta um) preocupar-se d'una cosa (fer-se càrrec de, tenir esment de)

◊ nú er frá því sagt að þeir búa skip sín eftir jólin. Ætlar konungur suður fyrir land. Og er konungur var mjög svo búinn þá bjóst Halldór ekki og mælti Bárður: "Hví býstu eigi Halldór?" "Eigi vil eg," segir hann, "og ekki ætla eg að fara. Sé eg nú að konungur þokkar ekki mitt mál." Bárður segir: "Hann mun þó að vísu vilja að þú farir." Fer Bárður síðan og hittir konung, segir honum að Halldór býst ekki: "Máttu svo ætla að vandskipaður mun þér vera stafninn í stað hans." Konungur mælti: "Seg honum að eg ætla að hann skuli mér fylgja og þetta er ekki alugað (alhugat), fæð sjá er með okkur er um hríð": ara es contarà que després dels jól varen preparar llurs vaixells per a salpar. El rei tenia el propòsit de singlar cap al sud resseguint la costa. I quan el rei estigué preparat per a salpar, en Halldór encara no havia preparat res i en Bárður li va dir: “Per què no et prepares, Halldór?” “No ho vull pas fer”, li va dir en Halldór, “i no penso venir-hi. Ara veig bé que el rei no aprecia els meus serveis”. En Bárður li va dir: “Tanmateix ell segur que deu voler que vinguis amb nosaltres”. En Bárður tot seguit se'n va anar i es va presentar davant el rei i li va dir que en Halldór no havia preparat res: “Has de convenir que et resultarà difícil de fer ocupar la roda de proa amb un altre que no sigui ell”. El rei li va dir: “Digues al Halldór que vull que m'hi acompanyi i que això, aquesta fredor, que hi ha hagut darrerament entre nosaltres, no té importància”

þokka·bót <f. -bótar, no comptable>:

indemnització f per greuge o per les molèsties sofertes

◊ Um brigzl. Ef maðr bregðr menni því, at hann væri stafkarl, eðr ríðr honum kinn, bœti honum hálfa mǫrk. Þat er þokkabót hin mesta, eyrir hin minsta. Ef maðr jafnar manni við berkvikindi eitthvert, þá er hann sekr við hinn, er hann mælti við, jafnt kona sem karlmaðr, þriggja marka rétti. Þar á konungr á hvárigu því. Ef maðr bregðr manni því, at hann væri lostinn, ok má þat eigi satt gera ok svá, ef hann bregðr honum því, at hann væri lostinn, síðan hann tók rétt sinn fullan, bœti honum fullrétti, en ekki á konungr á því. En hvervitna er maðr bœtir manni fullrétti, þá skal hann vinna honum jafnaðareið, at hann mundi slíkt sáttmál ok slíkar bœtr sér til handa taka af honum, ef hann ætti slíkan hlut máls sem hann, ok væri þeir jafnir menn ok vildi hann sátt taka: de les ofenses. Si hom agreuja algú dient-li que és un captaire o donant-li una bufetada, que l'indemnitzi amb mig marc. Mig marc és la indemnització per ofensa (greuge) més alta, i un eyrir la més baixa. Si hom compara algú amb algun animal femella, el qui ho fa incorre en un delicte envers aquell de qui ho ha dit, tant si és dona com si és home, castigat amb tres marcs. Tant en un cas com en l'altre, el rei no té part d'aquests diners. Si hom retreu a algú que li ha pegat i no ho pot pas demostrar (verificar) i també si hom retreu a algú que li ha pegat després de rebre una plena indemnització, que li pagui una plena indemnització. El rei, emperò, no té part d'aquests diners. I sempre que hom rescabali algú amb una plena indemnització, li ha de jurar un jurament d'igualtat que rebrà d'ell el mateix arranjament i la mateixa compensació si mai té el mateix motiu de demanda que l'altre si són homes d'idèntic dret i ell volgués acceptar l'arranjament

♦ í þokkabót: (í miskabót) en qualitat d'indemnització per greuge o per les molèsties sofertes

◊ XVII. Um spellvirki. Nú ef maðr hǫggr eyk fyrir plógi eða arðri eða herfi eða í eykreiði á vársdegi, sá er at því verðr kunnr ok sannr, þá er hann sekr fimm mǫrkum silfrs við konung ok bœti grip þann, er hann spillti, við þann, er átti, ok ǫfundarbót slíka á ofan, sem skynsamir menn dœma eptir málavǫxtum lǫgliga til nefndir. En ef stel járni af arðri eða af plógi, þrígildi þat, er hann stal, við þann, er átti, ok sex aura í þokkabót, en konungi tvær merkr silfrs. En ef maðr spillir plóg manns eða arðri eða herfi eða hǫggr festi eða sela, beizl eða tauma eða skǫkla eða bygil {eða} hornspenzl, ef þat verðr eitthvert spillt, bœti, sem sex skynsamir menn meta, ok sex aura silfrs í ǫfundarbót. En ef hann stel einuhverju þessu, þá heitir hvinnska; þrígildi þat, er hann stal, þeim, er átti, ok heiti hvinn æ síðan at ósekju. En høggva má maðr sér til plógs ok til arðrs í hvers manns mǫrku, er hann vil, þó at hann biði eigi leyfis til: XVII. Si algú mata una bèstia de tir davant l'arada o l'arada de pala o l'esterrossador o amb els arreus posats en un dia de primavera, la persona que sigui reconeguda fent-ho i la culpabilitat de la qual sigui declarada, serà castigat amb una multa de cinc marcs d'argent per al rei i rescabali el propietari per l'objecte que hagi fet malbé i, a més a més, amb l'ǫfundarbót que uns homes assenyats, nomenats a tal fi a dreta llei, jutgin [adient] segons els fets. I si es roba el ferro d'una arada o d'una arada de pala, que en rescabali el propietari amb el triple del valor del robat i pagui sis aurar en qualitat d'indemnització per greuge i al rei dos marcs d'argent. I si hom espatlla l'arada o l'arada amb pala o l'esterrossador d'un altre home o fa malbé cordes o cabestres, arreus, brides o regnes, timons, colleres o frontaleres, si es fa malbé res de tot això, que ho rescabali com decideixin sis homes assenyats i pagui sis aurar en qualitat d'ǫfundarbót. I si roba qualsevol d'aquestes coses, això s'anomena hvinnska. [Que el lladre] rescabali al propietari el que ha robat amb el triple del seu valor i que, a partir d'aquest moment, sigui anomenat hvinn impunement. Un home, emperò, pot tallar en els boscos de qualsevol altre home fusta per a fer-s'hi una arada o una arada amb pala, encara que no demani permís per fer-ho

♦ fá e-ð í þokkabót: rebre una cosa en compensació per les molèsties sofertes

♦ í þokkabót: (í viðbót, að auki) [per si no n'hi hagués prou,] a més a més... (s'aplica a quelcom de dolent)

þokka·dís <f. -dísar, -dísir>:

<MITOL> gràcia f

♦ Þokkadísirnar þrjár: <MITOL> les tres Gràcies, les tres Càrites

þokkaður, þokkuð, þokkað <adj.>:

estimat -ada, cartingut -uda

◊ Rindill fór heim með Guðmundi og lét hann vel yfir honum. Ekki var hann þó þokkaður af alþýðu: en Rindill va acompanyar en Guðmundur a casa i aquest (en Guðmundur) parlava bé d'ell, però [altrament, en Rindill] la gent no li tenia estima

♦ illa þokkaður: gens estimat -ada, odiós -osa

♦ gera e-n illa þokkaðan [hjá e-m]: fer odiós algú [davant algú]

◊ Jakob sagði við Símeon og Leví: "Þið hafið stofnað mér í ógæfu með því að gjöra mig illa þokkaðan (bāˈʔaʃ ~ בָּאַשׁ:   ʕăχarˈtɛm   ʔɔˈθ-ī   lə-haβʔīˈʃ-ēnī   bə-ʝɔˈʃēβ   hā-ˈʔārɛt͡s,   עֲכַרְתֶּם אֹתִי, לְהַבְאִישֵׁנִי בְּיֹשֵׁב הָאָרֶץ) af landsmönnum, af Kanaanítum og Peresítum. Nú með því að ég er liðfár, munu þeir safnast saman á móti mér og vinna sigur á mér. Verð ég þá afmáður, ég og mitt hús": en Jacob digué al Simeó (Ximon) i al Leví: «M'heu precipitat en la desgràcia fent-me odiós als habitants del país, els cananeus i els ferezeus. I com que tinc pocs homes, s'aplegaran contra mi i em venceran. Llavors seré esborrat [de la faç de la terra], jo i la meva casa»

◊ og þeir sögðu við þá: "Drottinn líti á ykkur og dæmi, þar eð þið hafið gjört oss illa þokkaða hjá Faraó (bāˈʔaʃ ~ בָּאַשׁ:   ʔăˈʃɛr   hiβʔaʃˈtɛm   ʔɛθ־rēi̯ˈħ-ēnū   bə-ʕēi̯ˈnēi̯   φarˈʕɔh,   אֲשֶׁר הִבְאַשְׁתֶּם אֶת-רֵיחֵנוּ, בְּעֵינֵי פַרְעֹה) og þjónum hans og fengið þeim sverð í hendur til að drepa oss með": i els digueren: «Que Jahvè us miri i us jutgi, ja que ens heu fet odiosos (de mal veure) al Faraó i als seus servents, i els heu posat una espasa a les mans per matar-nos»

♦ vera illa þokkaður: ésser odiós o malvist

◊ eptir þat er Baglar hǫfðu gengit til sættar við Hákon konung, sem fyrr segir, var engi sýsla fengin Guðólfi á Blakkastǫðum þvíat hann var mjǫk illa þokkaðr af bœndum þar sem hann hélt sýslu. Ok er Guðólfr sá, at hann fékk engar sœmdir af Birkibeinum þá mislíkaði honum ok settiz um kyrrt. En vetr þann er nú var frá sagt ok þeir sátu í Þrándheimi, Hákon konungr ok Skúli jarl, sendi Guðólfr son sinn, Eilíf kenni, suðr á Halland ok með honum Eirek farra ok hinn þriðja, Jón rauð, at leita sveins þess, er Sigurðr heitir. Hann var kallaðr son Erlings steinveggs: després que els Crosses s'hagueren reconciliat amb el rei Hákon, com s'ha descrit anteriorment, no es va atorgar cap sýsla al Guðólfr de Blakkastaðir, ja que gaudia de molt mala estima entre els bœndr allà on n'havia tinguda una. I quan en Guðólfr va veure que no rebia honors dels Cames-de-beç, li va desplaure i es va retirar a les seves propietats. I aquest hivern, del qual acabem de referir, en el qual el rei Hákon i el iarl Skúli s'estaven a Þrándheimr, en Guðólfr va enviar son fill Eilífr kennir al sud, a Halland, acompanyat de l'Eirekr farri i, el tercer del grup, en Jón Roig, a cercar el vailet Sigurðr, de qui deien que era fill de l'Erlingr Paret-de-pedra

♦ vel þokkaður: molt estimat -ada

♦ gerast vel þokkaður: fer-se molt estimat

◊ þetta sumar komu þeir til Nóregs aptr Eiríkr erkibiskup af Niðarósi, Marteinn Bjǫrgynjarbiskup, Nikulás biskup af Stafangri, Ívarr biskup af Hamri, ok Nikulás biskup af Ósló, er fylgt hǫfðu her Bagla, ok verit ýmist í Danmǫrku eða Svíaveldi, ok sættust þeir við Hákon konung; fór þá hverr heim til síns stóls, en erkibiskup tók allt land í sátt aptr. Þá kom ok utan af Íslandi Guðmundr enn góði, er kjǫrinn var til biskups at Hólum, ok var hann með erkibiskupi um vetrinn. Baglar hǫfðust við á Upplǫndum um sumarit ok haustit, ok hafði Ingi, konungr þeirra, atsetr á eynni miklu, er liggr í Mjǫrs, var hann allfjǫlmennr; en hǫfðingjar hans hǫfðu yfirsókn á Upplǫndum, ok fór afli þeirra minkandi með degi hverjum, því allr landsmúgr gekk undir Hákon konungr, ok gørðist hann mjǫk vinsæll ok vel þokkaðr af alþýðu: því hann var góðr ok vingjarnligr við bœndr, en sínum mǫnnum var hann harðr ok stríðr ok refsingasamr, bæði með hǫrðum orðum ok annari hegningu, ef þeir gørðu á hluta bœnda: aquell estiu tornaren a Noruega l'Eiríkr, arquebisbe de Niðaróss, en Marteinn, bisbe de Bjǫrgvin, en Nikulás, bisbe d'Stafangr, l'Ívarr, bisbe de Hamarr, i en Nikulás, bisbe d'Ósló, que havia acompanyat l'exèrcit dels Crosses i havia estat adés a Dinamarca, adés a Suècia, i es reconciliaren amb el rei Hákon, i [després] cadascun va anar a la seva seu episcopal i l'arquebisbe es va tornar a reconciliar amb tot el país. Llavors, també va arribar des d'Islàndia Guðmundr el Bo, que havia estat elegit bisbe de Hólar, i va passar l'hivern amb l'arquebisbe. Els Crosses van romandre a les terres altes durant l'estiu i la tardor, i llur rei Ingi va tenir la seva residència a l'illa gran que hi ha al llac de Mjǫrs, i hi tenia molta de gent amb ell, i els seus capitans tenien l'yfirsókn sobre les terres altes -és a dir, administraven les terres altes per al rei-. El nombre de llurs homes (llurs forces) anava minvant de dia en dia, ja que tota la gent del país se sotmetia al rei Hákon, el qual es va fer molt popular i estimat del poble comú, ja que era bo i amable amb els bœndr, però amb els seus propis homes era sever i dur i no dubtava a castigar-los severament, tant amb paraules dures com amb d'altres càstigs, si feien res als bœndr

♦ vera vel þokkaður: ésser tingut en gran estima

◊ Gissur son Ísleifs biskups var vígður til biskups á dögum Ólafs konungs hins kyrra að bæn landsmanna, tveim vetrum eftir andlát föður síns. Þann var hann annan á Íslandi en annan á Gautlandi. En það var nafn hans rétt að hann hét Gissröður. Svo sagði hann Ara presti. Gissur biskup var betur þokkaður af öllum landsmönnum en aðrir menn á Íslandi. Af ástsemd við hann og fortölum þeirra Sæmundar prests og umráði Markúss lögmanns og enn fleiri spakra manna var það í lög leitt að allir menn á Íslandi, þeir er eigi voru frá numdir, töldu og virtu fé sitt og sóru að rétt virt væri, hvort sem var í löndum eða lausum eyri, og gerðu tíund af síðan. Það var með miklum jartegnum hve hlýðið allt fólk var honum er hann kom því fram, að fé allt var virt með svardögum, það er hér á landi var, og svo landið sjálft og tíund af ger, og lögleiddi að svo skal vera meðan Ísland er byggt (SS I, cap. 140, pàg. 191): en Gissur, fill del bisbe Ísleifur, fou consagrat bisbe en els dies del rei Olau el Tranquil a petició dels seus païsans, dos anys després de la mort de son pare, el primer any dels quals en Gissur l'havia passat a Islàndia i el segon al Gautland. I, segons havia contat a l'Ari prevere, el seu nom vertader era Gissröður. Tot el poble d'Islàndia tingué el bisbe Gissur en major estima que qualsevol altre islandès. Per raó de l'estima que hom li professava i les admonicions del bisbe Sæmundur i l'assessorament d'en Markús, el lögmaður, així com a instància de molts d'altres homes savis, fou aprovat com a llei que tots els homes d'Islàndia -que no en fossin exempts- censarien i taxarien llurs béns i[, tot seguit,] jurarien que havien estat taxats correctament, tant si es tractava de llurs béns immobles com de llurs béns mobles i que, després, en pagarien el delme de llur vàlua. Fou amb gran meravella que tothom el va obeir quan va imposar que tots els béns, que hi havia en aquest país, i amb ells les terres mateixes, fossin taxats sota jurament, i que se'n fes el delme, i fent aprovar com a llei que així fos mentre Islàndia estigui habitada

♦ vera ~ verða lítt þokkaður: no ésser gaire apreciat o estimat

◊ segir Þorgils þá mönnum sínum að hann ætlar að ríða í Reykjaholt og taka Egil höndum ef svo vildi verða en bannaði mönnum að bera vopn á hann. Þorsteinn Árnason hafði ráðist í Reykjaholt til ræðismanns um vorið og var Þorgilsi hann lítt þokkaður því að honum þótti sem hann hefði vísað til hans í Stafaholti þeim Hrafni og Sturlu (SS II, cap. 403, pàg. 621): llavors en Þorgils va dir als seus homes que tenia la intenció d'anar a Reykjaholt i capturar-hi l'Egill, si fos possible, però els va prohibir d'emprar llurs armes contra ell. En Þorsteinn Árnason per la primavera s'havia traslladat a Reykjaholt en qualitat de ræðismaður (administrador, ecònom, intendent) i era poc apreciat pel Þorgils ja que en Þorgils considerava que era ell qui li havia indicat al Hrafn i l'Sturla el seu parador a Stafaholt

◊ hann var mjög harmdauður því hann hafði verið bæði vitur og vinsæll. Engi komu fram fégjöld fyrir víg Atla enda beiddist engi bóta því að Grettir átti eftirmálið ef hann kæmi út. Stóðu þessi mál kyrr um sumarið. Varð Þorbjörn lítt þokkaður af þessu verki og sat þó um kyrrt í búi sínu: la seva mort fou molt planyuda per tal com havia estat un home savi i estimat. No es van pagar cap fégjöld per la mort de l'Atli i ningú no va reclamar cap indemnització ja que era en Grettir el qui, si tornava a Islàndia, tenia l'eftirmál, és a dir, la capacitat legal per a fer incoar la causa per homicidi. Les coses relatives a aquests fets no es van moure durant l'estiu. En Þorbjörn es va fer mereixedor de l'antipatia de la gent però, a despit d'aquest fet, va romandre al seu mas sense ésser molestat

þokka·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena de gràcia

◊ Súsanna var mjög þokkafull (τρυφερός -ά -όν:   ἡ δὲ Σουσάννα ἦν τρυφερὰ σφόδρα καὶ καλὴ τῷ εἴδει) og fögur ásýndum: la Susanna tenia els trets molt delicats i molt bella de cara

þokka·góður, -góð, -gott <adj.>:

afable

◊ 6. Þorlákr var meðalmaðr {at} vexti, langleitr ok ljósjarpr á hár, þokkagóðr, en kallaðr ekki vænn maðr af alþýðu né allskǫruligr at ávarpi vel flestra manna — Thorlacus staturae erat mediocris, uultu longiusculo, capillis ex fusco albicantibus, oris habitu, quem ad fauorem conciliandum naturae finxerat, sed qui uulgo non dicebatur formosus; nec, ut plerique iudicabant, eloquio satis grauis erat: 6. En Torlac era un home d'estatura mitjana, de cara allargada, i de cabells castanys clars, afable, però no era pas considerat un home benplantat pel poble comú ni un home que destaqués gaire en l'opinió de la immensa majoria de la gent

þokka·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:

<MITOL> gràcia f

♦ Þokkagyðjurnar þrjár: <MITOL> les tres Gràcies, les tres Càrites

þokka·lega <adv.>:

raonablement, passablement

♦ ganga þokkalega til fara: <LOC FIG> cantar-li les quaranta a algú

♦ hvernig gengur? bara þokkalega: com va [tot]? Benet

þokka·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (allgóður, sæmilegur) força bo bona (acceptable, passable)

♦ þokkaleg ofanígjöf: una bona estirada d'orelles

♦ í þokkalegu lagi: en condicions passables

♦ vera þokkalegur í e-u: <LOC FIG> ésser acceptablement bo en una cosa

♦ það er alveg þokkalegt: <LOC FIG> va prou bé

2. (ekki góður) horrible (miserable, roí)

3. (geðslegur) encantador -a, agraciat -ada (agradós, ple de gràcia & atractiu, atraient)

4. (notalegur) confortable (còmode)

5. (hreinlegur, þrifalegur) polit -ida (net, endreçat)

♦ þokkaleg stofa: una cambra neta i ben agençada

þokkast <þokkast ~ þokkumst | þokkaðist ~ þokkuðumst | þokkast>:

plaure

◊ Ástríður konungsdóttir fæddist upp í Vestra-Gautlandi að göfugs manns er Egill hét. Hún var kvinna fríðust og best orðum farin, glaðmælt og lítillát, mild af fé. En er hún var fulltíða að aldri var hún oftlega með föður sínum og þokkaðist hverjum manni vel: la princesa Astrid fou criada al Gautland occidental per un noble que nomia Egill. Era la més bella de les dones i era posseïdora de gran facilitat de paraula, extrovertida i humil i generosa. I quan va arribar a l'edat adulta, sovint era a ca son pare i agradava molt a tothom

◊ Kjartan svarar: „Þat berr stóru, hversu mér þokkast (ɔ: þóknast) vel þeirra athæfi, því heldr sem mér kynnist meirr; ok jafnan hefir mér vel litizt merkiliga á konunginn, en nú í dag {sýndist mér hans yfirbragð} frá því ágætliga sem fyrr, svá at ek ætla þann (ɔ: þá) betr hafa, er honum hlýðnazt ok veitir góða (ɔ: góðviljaða) þjónustu; ok er þat sannast at segja, at ek ætla þar við liggja ǫll vor málskipti ok hamingju, at vér trúim á þann guð er hann boðar. Nú dvelr mik eingi hlutr, at ek geng eigi þegar til konungs ok biðja skírnarinnar, utan sá einn, at hann mun nú til borða genginn, ok þat at ek vil eigi únáða konung eðr kristna kennimenn á þessum degi, er þeir kalla mykla hátíð guðs síns, þvíat meiri ván er at þat sé starfi mikill at veita oss ǫllum skipverjum þat embætti, ok ætla ek þann dag dveljast er vér látum allir skírast; en með øngu móti má Óláfi konungi vera annara til at þat verði framgengt {en mér}; er þat ok ústaðfastligt at láta svá ákafliga at einhverjum hlut at eigi fylgi hóf eðr stilling eðr hversu sýnist þér þetta ráð, Bolli frændi?“: és extraordinari com m'agrada llur costum: com més el conec, més i més m'agrada. El rei sempre m'ha semblat [un home] remarcable, però avui, el seu aspecte m'ha semblat molt més excel·lent que mai abans, de manera que crec que els qui estan a les seves ordres i el serveixen volenterosament, ho tenen millor. I no et menteixo pas si et dic que crec que tota la nostra bona fortuna i tot el que ens ha de resultar bo i important dependran del fet que creguem en el déu que ell predica. Així i doncs, ja no hi ha res que m'impedeixi d'anar [p. 38] ara mateix davant el rei i demanar-li que em bategi llevat d'aquesta única raó: que ara [el rei] ja deu seure a taula i no vull pas destorbar el rei o els preveres cristians avui, el dia que ells anomenen la gran festa principal de llur déu. Car, m'imagino que serà un gran esdernec de feina batejar-nos a tots nosaltres, a mi i tota la meva tripulació, i crec que caldrà tot un dia sencer quan tots nosaltres ens fem batejar. Però [així i tot,] el rei Olau de cap de les maneres no pot estar més frissós que això es faci del que ho estic jo. [De tota manera,] també resulta imprudent deixar-se emportar tan impetuosament per una cosa, sense observar la mesura i la calma (temprança). I a tu, cosí Bolli, què et sembla aquesta decisió?

◊ og svo var gert. Og þeir komu á fund konungs og segja honum sitt erindi að bændur vildu hafa þing við hann og setja grið í milli konungs og bónda. Konungur lét sér það vel þokkast og bundu það við hann einkamálum sín í milli meðan sú stefna væri. Og fóru þeir aftur við svo búið og segja Guðbrandi og Þórði að grið voru sett: i així es va fer. I anaren a veure el rei i li digueren el motiu de llur presència davant ell: que els bændur volien celebrar una assemblea amb ell i que, en l'entretant, hi hagués treva entre el rei i els bændur. Al rei això el va complaure molt i lligaren això amb el rei, amb acords especials i personals (?) entre ells, mentre durés aquella reunió. I fet això, se'n tornaren i informaren en Guðbrandur i en Þórður que s'havia conclòs un treva (vocabulari: #1. binda e-ð við e-n einkamálum sín í milli: En Baetke 19874, pàg. 52, dóna entrada només a: binda e-t (með) fastmælum, eiðum etwas bindend abmachen, mit Eiden bekräftigen, i Baetke 19874, pàg. 105: einka-mál n.pl. 1 besondere, persönliche Absprache, Abmachung, Vereinbarung <...>; )

þokka·sæld <f. -sældar, no comptable>:

estimació f, popularitat f

◊ (H 19) Frá Sǫlmundi. Þórólfr smjǫr, er fyrr var getit, var sonr Þorsteins skrofa, Grímssonar, þess er blótinn var dauðr fyri þokkasæld ok kallaðr kambann. Sonr Þórólfs smjǫrs var Sǫlmundr, faðir Þorsteins, þess er land nam í Brynjudal, á millim Bláskeggsár ok Forsár. Hann átti Þorbjǫrgu kǫtlu, dóttur Helga skarfs Geirleifssonar, er nam Barðastrǫnd. Þeira sonr var Refr í Brynjudal, faðir Halldóru, er átti Sigfúss Ellíða-Grímsson. Þeira dóttir Þórgerðr, móðir Sigfúss, fǫður Sæmundar prests ins fróða: (H 19) D'en Sǫlmundr. En Þórólfr mantega, que ja s'ha esmentat abans, era fill d'en Þorsteinn skrofi, fill d'en Grímr, a qui, després de mort, es feien ofrenes [i sacrificis] a causa de la gran estimació de què gaudia i a qui deien kamban (kambán ?) [de malnom]. Fill d'en Þórólfr mantega fou en Sǫlmundr, pare d'en Þorsteinn que va prendre terres [per a establir-s'hi] a la vall de Brynjudalr, entre els rius Bláskeggsá i Forsá. Estava casat amb la Þorbjǫrg Katla, la filla d'en Helgi skarf, fill d'en Geirleifr, que va prendre en possessió Barðastrǫnd per establir-s'hi. Fill d'ells fou en Refr de Brynjudalr, el pare de la Halldóra que en Sigfúss Ellíða-Grímsson va tenir per dona. Filla d'ells fou la Þórgerðr, que fou la mare d'en Sigfúss, el pare del prevere Sæmundr el docte

þokka·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

popular, que cau bé

◊ finnst og varla á voru landi eða víðara sá maður er þokkasælli hafi verið af sínum vinum en þessi hinn blessaði biskup svo sem votta bréf Þóris erkibiskups eða Guttorms erkibiskups eða hins ágæta konungs Hákonar og margra annarra dýrðlegra manna í Noregi að þeir unnu honum sem bróður sínum og báðu hann fulltingis í bænum sem föður sinn (SS I, cap. 269, pàg. 386): difícilment també es trobarà, a la nostra terra o enjondre, un home que hagi estat més estimat dels seus amics que aquest beneït bisbe, com les cartes de l'arquebisbe Þórir o de l'arquebisbe Guttormur o de l'excel·lent rei Hákon i de molts altres homes gloriosos de Noruega donen fe que tots ells l'estimaven com llur germà i que impetraven la seva ajuda en llurs pregàries com si fos llur pare

◊ Hrærekur konungur gerði ýmist að hann þagði marga daga, svo að engi maður fékk orð af honum, en stundum var hann svo kátur og glaður að þeim þótti að hverju orði gaman því er hann mælti en stundum mælti hann mart og þó illt einu. Svo var og að stundum drakk hann hvern af stokki og gerði alla ófæra er nær honum voru en oftast drakk hann lítið. Ólafur konungur fékk honum vel skotsilfur. Oft gerði hann það, þá er hann kom til herbergis áður hann lagðist til svefns, að hann lét taka inn mjöð, nokkurar byttur, og gaf að drekka öllum herbergismönnum. Af því varð hann þokkasæll: el rei Hrærekur feia una d'aquestes dues coses: de vegades restava callat durant uns quants dies, de manera que no hi havia ningú que li tragués paraula, però de vegades estava tan content i alegre que qualsevol paraula que deia els semblava divertida però de vegades deia moltes de coses i tanmateix únicament dolentes. També s'esdevenia que de vegades bevia tant que era capaç d'aguantar bevent fins que tots els altres havien caigut de l'setstokkur i feia que tots els qui eren a prop d'ell, quedessin incapaços de moure'sm però habitualment solia beure poc. El rei Olau li feia a mans una assignació prou generosa. Sovint, quan anava a la seva cambra abans de colgar-se, feia que li portessin med, unes quantes byttur i en donava de beure a tots els qui compartien amb ell la cambra. Això el va fer molt popular (molt ben vist) (vocabulari: #1. ófær: Cf. Baetke 19874, pàg. 454: ó-færr adj. 1. nicht imstande sich fortzubewegen od. etwas zu unternehmen <...>; #2. bytta: Cf. Baetke 19874, pàg. 80: bytta f. Gefäß, Bottich, Bütte, Kübel; )

◊ Björn er maður nefndur, gauskur að kyni. Hann var vinur og kunningi Ástríðar drottningar og nokkuð skyldur að frændsemi og hafði hún fengið honum ármenning og sýslu á ofanverðri Heiðmörk. Hafði hann og yfirsókn í Eystri-Dali. Ekki var Björn konungi kær og ekki var hann maður þokkasæll af bóndum: s’esmenta un home, anomenat Björn, de llinatge gauta. Era conegut i amic de la reina Àstrid, emparentat d'enfora amb ella, la qual li havia atorgat l'ármenning i sýsla (la intendència i el batlliu) de la Heiðmörk superior (a la part alta de la Heiðmörk). També tenia al seu càrrec el control i administració de les valls d'Eystri-Dalir. Aquest Björn no gaudia de l'estimació del rei i no era ben vist dels bændur

þokki <m. þokka, no comptable>:

1. (yndisþokki) gràcia f (qualitat estèticament agradable i atraient d'algú)

◊ festu ei augu á fagurri konu, starðu ekki á þokka (τὸ κάλλος -άλλεος: καὶ μὴ καταμάνθανε κάλλος ἀλλότριον) konu annars manns. Fegurð (ἐν κάλλει γυναικὸς) konu hefur margan leitt afvega, hún kveikir ástarbríma sem bál: no fixis pas els ulls en una dona bonica, no et miris la bellesa de la dona d'un altre. La bellesa d'una dona n'ha esgarriat molts, encén l passió amorosa com una foguera

◊ hæversk kona er gædd æðsta þokka (ἡ χάρις -άριτος: χάρις ἐπὶ χάριτι γυνὴ αἰσχυντηρά), ekkert jafnast á við siðsama sál: una dona modesta està dotada amb la màxima gràcia, res no pot mesurar-se amb una ànima decorosa (llatí: admodum gratiosa est mulier uerecunda. A Siràcida 32:10, el mot χάρις es va traduir amb hylli: πρὸ βροντῆς κατασπεύδει ἀστραπή, καὶ πρὸ αἰσχυντηροῦ προελεύσεται χάρις ‘Eins og elding fer fyrir þrumu fer hyllin fyrir hæverskum manni’) 

◊ annar er vel máli farinn en vekur óvild, hann mun fara á mis við öll lífsins gæði enda hlaut hann eigi þokka (ἡ χάρις -άριτος: οὐ γὰρ ἐδόθη αὐτῷ παρὰ κυρίου χάρις) að gjöf frá Drottni og er firrtur allri spek: un altre és eloqüent (sap parlar bé) i desperta malvolença, [i per això] li manquen tots els béns de la vida i més que més si no ha rebut del Senyor el do de la gràcia (favor) i està mancat de tota saviesa

2. (geðþokki, geðþekkni) encís m (encant, atractiu)

♦ bjóða af sér góðan þokka: tenir maneres encantadores, ésser una persona que enamora, irradiar encant o atractiu

3. ([vel]vild, vildarhugur, velþóknun) favor m (disposició favorable o preferencial envers algú)

◊ skilja þau nú tal sitt. Þorgrímur gistir á Ólafsvöllum. Áshildur gerði honum góðan beina og fóru mjög saman hugir þeirra. Hún sagði Þorgrími hvert tal þeirra Helga hafði verið. Helgi ræðir og um komur Þorgríms, kvaðst illa við una, bað hann af láta. Þorgrímur kvaðst eigi hirða um hans þokka (= reiðiþokka? = óþokka? = hugþokka, álit, skoðun?) eða hót ef hennar vilji væri til. Nú leiðir hún Þorgrím á götu og gaf honum mikið fingurgull áður þau skildu. Áshildi kvaðst grunur á að þau mundu eigi oftar sjást. Þorgrímur kvaðst ætla að finna hana brátt. Hún kvað vel ef svo væri, skilja við svo búið: llavors varen posar punt final a llur conversa. En Þorgrímur va passar la nit a Ólafsvellir, gaudint de la bona hospitalitat amb què el va atendre l'Áshildur: n'estaven molt l'un de l'altre. Ella va contar al Þorgrímur com havia anat la conversa que havia mantingut amb en Helgi. [L'endemà al matí ?] en Helgi també va treure a conversa les vingudes d'en Þorgrímur, dient que n'estava molt descontent i va pregar al Þorgrímur que les deixés de fer. En Þorgrímur li va dir que tant se li'n feien la seva animadversió o les seves amenaces mentre la seva voluntat (de l'Áshildur) no canviés (és a dir, mentre ella així ho volgués). Després l'Áshildur va acompanyar en Þorgrímur [de les cases del mas] fins al camí i, abans de separar-se, li va donar un gran anell d'or. L'Áshildur va dir que pressentia que ella i en Þorgrímur ja no es tornarien a veure. En Þorgrímur li va respondre que tenia el propòsit de tornar-la a veure aviat. Ella li va dir que estaria bé, si així fos, i, havent dit això, se separaren (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: mun ek ekki hirða um hans þokka ich werde mich nicht darum kümmern, ob es ihm beliebt; )

◊ það sama kveld eftir sólarsetur kom sunnan að borginni Haraldur konungur Guðinason með óvígjan her. Reið hann í borgina að vild og þokka allra borgarmanna. Voru þá tekin öll borgarhlið og allir vegar að eigi skyldu njósnir koma Norðmönnum. Var þessi her um nóttina í staðinum: aquell mateix vespre, després de la posta del sol, va arribar des del sud a la ciutat el rei Haraldur Guðinason amb un exèrcit imbatible. Va entrar dins la ciutat amb l'aclamació i les simpaties de tots els ciutadans. Llavors es varen ocupar totes les portes de la ciutat i tots els camins que hi menaven a fi que la notícia [de la seva arribada a la ciutat] no pogués arribar als noruecs. Aquest exèrcit va romandre a l'interior de la ciutat durant la nit (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: Reið hann í borgina at vild ok þokka allra borgarmanna mit der Zustimmung und mit dem Wohlwollen aller Bewohner; )

◊ menn komu brátt til þeirra. Bóndi sá er þar bjó næst hét Þórir. Hann bauð Þorsteini til sín og þangað fór hann. Eiríkur rauði bauð Þorgilsi til sín og það þekktist hann. Þangað fóru tólf menn með honum. Þorgilsi er skipað gagnvart Eiríki og þar utar frá sat Þorleifur, þá Kolur, þá Starkaður. Þorfinni var fengin fóstra og vill hann ekki mjólk drekka fyrr en myrkt var. Þá var hann af brjósti vaninn. Ekki var Eiríki margt til Þorgils og var vistin með minna þokka veitt en Þorgils hugði. Það frétti Þorgils að þrælarnir voru þar í landi og lét eigi sem hann vissi: aviat hi anà gent a veure'ls. El bóndi que vivia al més a prop d'allà nomia Þórir. Va convidar en Þorsteinn al seu mas i ell hi va anar. L'Eiríkur el Roig va convidar en Þorgils al seu mas i en Þorsteinn va acceptar la invitació. Hi va anar amb dotze homes més. En Þorgils va rebre un lloc per seure davant per davant de l'Eiríkur, en Þorleifur va seure més cap a la sortida, després venia en Kolur i finalment l'Starkaður. Van procurar una dida al Þorfinnur però no va voler beure lleteta fins que no es va haver fet fosc. Llavors el varen desavesar de mamar. L'Eiríkur no es va mostrar gaire amable (deferent) amb en Þorgils i en Þorgils fou complimentat amb menor hospitalitat que la que ell esperava. En Þorgils va saber que els [seus] esclaus eren allà en aquell paratge però no va dir que ho sapigués (vocabulari: #1. e-m er ekki margt til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 407: 2. freund(schaft)lich: konunginum var ekki mart til hans í fyrstunni; er mart með þeim sie stehen in gutem Verhältnis zueinander; #2. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: var vistin með minna þokka veitt en hann hugði die Bewirtung war weniger freundlich, nicht so entgegenkommend, wie er es sich gedacht hatte; )

♦ náð og þokki: la gràcia i el favor

♦ ávinna sér náð og þokka e-s: guanyar-se la gràcia i el favor d'algú

◊ og konungur fékk meiri ást á Ester en öllum öðrum konum, og hún ávann sér náð hans og þokka (ˈħɛsɛδ ~ חֶסֶד:   wa-ttiɕɕāʔ־ˈħēn   wā-ˈħɛsɛδ   lə-φāˈnā-u̯   mi-kˌkāl־ha-bbəθūˈlɔθ,   וַתִּשָּׂא-חֵן וָחֶסֶד לְפָנָיו מִכָּל-הַבְּתוּלוֹת), meir en allar hinar meyjarnar. Og hann setti hina konunglegu kórónu á höfuð henni og gjörði hana að drottningu í stað Vastí: i el rei es va corprendre de l'Ester més que de totes les altres dones, i ella es va guanyar la sev gràcia i favor, més que totes les altres donzelles. I li posà al cap la corona reial i la féu reina en lloc de la Vasti (Vaixtí)

4. (hugþokki, álit, skoðun, hugur) criteri m (judici, opinió)

◊ Eyjólfur tók vel við honum og mælti: "Undir þínum þokka þykir mér mest af þínum frændum og þótt fátt hafi verið um með oss af hinum fyrrum atburðum þá vil eg nú vingast við þig og skalt þú þiggja að mér stóðhest. Þessi er hér bestur í héraðinu": l’Eyjólfur el va rebre cordialment i li digué: “D'entre els de la teva família és el teu criteri el que més aprecio i, encara que fins ara les relacions entre tu i jo han estat fredes a conseqüència d'esdeveniments passats, ara vull cloure amistat amb tu i[, per aconseguir-ho,] tindràs el cavall llavorer que és el millor de tota aquesta contrada” (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: undir þínum þokka þykki mér mest af þínum frændum an deinem Wohlwollen liegt mir am meisten in deiner Verwandtschaft; )

♦ vera í góðum þokka hjá e-m: gaudir de bona consideració als ulls d'algú, ésser [molt] ben vist d'algú

5. (ástarþokki) afecte m (afecció o inclinació amorosa envers algú)

♦ hafa þokka á e-m: estar corprès -esa d'algú, estar agradat -ada d'algú, estar enamorat -ada d'algú

♦ hafa þokka með e-m: sentir afecte per algú

◊ þá mælti hún: "Því fór eg utan úr löndum og úr Miklagarði með Þorsteini, og fyrirlét eg bæði frændur og fé, að eg vildi að eitt gengi yfir okkur bæði. Nú hefir mér hér gott þótt. En ekki slægir mig hér til langvista í Noregi eða hér í Norðurlöndum ef hann fer á burt. Hefir og jafnan þokki með okkur verið og ekki að áskilnaði orðið. Nú munum við bæði ásamt fara því að okkur er kunnigast um þá hluti marga er orðið hafa síðan við fundumst": llavors ella els va dir: “Vaig deixar terres [llunyedanes] i Constantinoble amb en Þorsteinn [per venir fins aquí], deixant enrere parents i fortuna, per tal com era la meva voluntat de compartir el seu destí. M'ha agradat estar aquí [a Noruega], però no desitjo pas continuar vivint ni a Noruega ni als Països del Nord si ell se'n va. També hi ha hagut sempre afecte entre nosaltres dos i no hi ha hagut res [entre nosaltres] que ens hagi separat. Ara, doncs, també ens n'anirem plegats, car coneixem i sabem molt bé les moltes de coses que s'han esdevingut des que ell i jo ens vam trobar” (vocabulari: #1. slægja: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 313: 1. slœgja, unpersönlich, slœgir e-hn til e-hs, „einer verlangt nach etwas“, i afegeix: 1.2. Diese worte der Spes stehen in offenbarem widerspruch mit §2; sie wären nur dann zu verstehen, wenn man annähme, dass Spes so redet, um die herren glauben zu machen, Þorsteinn selbst habe die initiative zu der reise genommen, eine psychologische vertiefung der erzählung, deren der verfasser dieser geschichte gewiss nicht fähig war)

♦ hafa þokka til e-s: tenir afecte a algú

◊ en fari svo, að þú hafir eigi lengur þokka til (ħāˈφēt͡s   b- ~ -חָפֵץ בּֽ:   wə-hāˈʝāh   ʔim־ˈlɔʔ   ħāˈφat͡stā   b-āḥ,   וְהָיָה אִם-לֹא חָפַצְתָּ בָּהּ) hennar, þá skalt þú láta hana algjörlega lausa og mátt alls eigi selja hana við verði. Þú skalt ekki fara með hana sem ambátt, fyrir því að þú hefir spjallað (עִנִּיתָהּ) hana: però si s'esdevé que ja no sents afecte per ella, deixa-la completament lliure i no la venguis pas per diners. No la tractis com una serva, ja que l'has desflorada

♦ leggja þokka á e-n: corprendre's d'algú, agradar-se d'algú, enamorar-se d'algú

◊ þau Gunnar og Rannveig áttu dóttur er Úlfheiður hét. Hún var gift nauðig en síðan lagði þokka á hana Ari Þorgeirsson og átti við henni börn fjögur. Klemet hét son þeirra og andaðist ungur (SS I, cap. 82, pàg. 102): en Gunnar i la Rannveig tingueren una filla que va nòmer Úlfheiður. Va ésser maridada per la força, però més tard l'Ari Þorgeirsson es va corprendre d'ella i va tenir amb ella quatre fills. El fill que tingueren en comú va nòmer Klemet i va morir jove

◊ jafnan skemmtu þau Helga sér að tafli og Gunnlaugur. Lagði hvort þeirra góðan þokka til annars bráðlega sem raunir bar á síðan. Þau voru mjög jafnaldrar: la Helga i en Gunnlaugr tothora es divertien jugant al tafl. Aviat va prendre en ells dos un sentiment d'enamorament, com es va evidenciar posteriorment. Es duien molt poc un de l'altre (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: lagði hvárt þeira góðan þokka til annars sie faßten Zuneigung zueinander; )

◊ og Davíð kom til Sáls og þjónaði honum. Lagði Sál mikinn þokka á (ʔāˈhēβ ~ אָהֵב:   wa-i̯ʝɛʔɛ̆hāˈβ-ēhū   məˈʔɔδ,   וַיֶּאֱהָבֵהוּ מְאֹד) hann og gjörði hann að skjaldsveini sínum: i en David es va presentar davant en Saül (Xaül) i el va servir. En Saül (Xaül) li mostrà un gran afecte, i el va fer el seu escuder

♦ vera e-m vel í þokka: agradar algú a algú

◊ hóf hún þá upp alla sögu og sagði frá lífláti Ásbjarnar og svo kvað hún allar þær vísur er hann hafði kveðið "en eigi þykist eg þar sjá fyrir mun um hvort meira má tröllskapur Brúsa og móður hans eða hamingja þín. En öngvan mann óttast hann utan þig einn og viðurbúnað hefir hann veittan ef þú kynnir að koma. Hann hefir fært það bjarg í hellisdyrnar að ekki má í hellinn komast meðan það stendur þar en þó að þú sért sterkur þá hefir þú hvorki afl við Brúsa né bjarginu í brott að koma. Nú eru hér glófar að eg vil gefa þér og fylgir sú náttúra að þeim verður aldrei aflafátt sem þá hefir á höndum. Yrði það svo að þú ynnir Brúsa þá vildi eg að þú gæfir Sauðey í vald mér en eg mun heldur vera þér í sinni því að mér ert þú vel í þokka þó að við megum eigi njótast sakir trúar þinnar." Síðan hvarf konan en Ormur vaknaði og voru þar glófarnir en hann mundi allar vísurnar. Stóð Ormur þá upp og vakti menn sína og hélt út til eyjarinnar, gekk á land og bað menn sína bíða á skipi til annars dags í þær mundir en halda á burt ef hann kæmi þá eigi: llavors va començar a contar tota la història i va contar la mort de l'Ásbjörn i també va declamar totes les vísur que ell havia declamat, - “però no crec pas que pugui preveure si podrà més el tröllskapur -els poders màgics de trol- d'en Brúsi i sa mare o la teva bona sort. Però ell no tem cap home llevat de tu totsol i ha dut a terme preparatius per si es dóna el cas que tu puguis anar-hi. Ha portat una roca fins a l'entrada de la cova prou grossa perquè no s'hi pugui entrar mentre s'hi trobi posada la roca, i, per més fort que siguis, no tens prou força per abraonar-te amb en Brúsi ni per apartar la roca de l'entrada. Doncs bé, vet ací uns guants que vull donar-te i que posseeixen la virtut que, al qui els dugui posats a les mans, no li faltarà mai la força. Si s'esdevingués que vencis en Brúsi voldria que em donessis la possessió de l'illa de Sauðey. I m'estimo més fer-te costat a tu perquè m'agrades força encara que nosaltres dos no poguem gaudir l'un de l'altre per mor de la teva fe”. Tot seguit, la dona va desaparèixer i l'Ormur va despertar-se i allà hi havia els guants i ell recordava totes les vísur. Llavors l'Ormur es va llevar i va despertar els seus homes i va salpar cap a l'illa, hi va desembarcar i va manar als seus homes que l'esperessin a bord del vaixell fins l'endemà per la mateixa hora i que, si fins llavors no hagués tornat, que salpessin d'allà (vocabulari: #1. tröllskapur: Cf. Baetke 19874, pàg. 664: troll-skapr m.   Trolltum, Wesen eines Trolls,dämonische Natur, Zauberkraft; #2. sinni: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: 2. Hilfe, Unterstützung: vera (með) e-m í sinni jmd. zur Seite stehen, jmd. unterstützen; #3. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: þú ert mér vel í þokka ich mag dich gern; #4. í þær mundir: Cf. Baetke 19874, pàg. 429: í þær mundir in der Zeit, zu dem Zeitpunkt; )

♦ vera til þokka með e-i: gaudir de l'afecte o dels favors d'una noia

◊ Þorkell svarar: "Saklaus em eg um þetta mál. Er dóttir þín kona eigi fálynd og eigi einn líklegri en annar til þokka með henni": en Þorkell va respondre: “Sóc innocent en aquest afer. Ta filla no ha estat [precisament] una dona reservada i no és més probable que un (en Branndur) hagi gaudit dels seus favors que ho hagi fet l'altre (en Höskuldur)” (vocabulari: #1. fályndur: Cf. Baetke 19874, pàg. 120: fá-lyndr adj.   1. zurúckhaltend, verschlossen, spröde (von Mädchen)   2. festen Sinnes, treu, redlich; )

♦ → óræktarþokki “desdeny”

þoku·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

banc m de boira

þoku·bræla <f. -brælu, -brælur. Gen. pl.: -brælna o: -bræla>:

boira freda i molt humida

þoku·fullur, -full, -fullt <adj.>:

boirós -osa

þoku·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

boirós -osa, nebulós -osa (difuminat, vague, imprecís, no clar, fosc)

þoku·land <n. -lands, -lönd>:

país boirós, terra boirosa

þoku·legur, -leg, -legt <adj.>:

boirós -osa, nebulós -osa (difuminat, vague, imprecís, no clar, fosc)

þoku·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

<AUTOM> llum m de boira, far m antiboira

þoku·loft <n. -lofts, -loft>:

banc m de boira

♦ það er ~ liggur þokuloft yfir borginni: un banc de boira cobreix la ciutat

þoku·lúður <m. -lúðurs, -lúðrar>:

<MAR> botzina f de boira, sirena f de boira

þoku·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

<HIST> brumari f (mes del calendari republicà francès)

þoku·mistur <n. -misturs, no comptable>:

boirina f

þoku·móða <f. -móðu, no comptable>:

broma f, boira lleugera, poc espessa

þoku·rák <f. -rákar, -rákir>:

estria (o: llenca) f de boira

þoku·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:

estrat m, núvol baix

þoku·slæða <f. -slæðu, -slæður. Gen. pl.: -slæða o: -slæðna>:

vel m de boira

þoku·suddi <m. -sudda, no comptable>:

boira acompanyada de pluja fina

þoku·súld <f. -súldar, -súldir. Pl. no hab.>:

boira molt humida, entre boira i roïna

þoku·svækja <f. -svækju, -svækjur. Gen. pl.: -svækna>:

boira molt humida

þoku·úði <m. -úða, no comptable>:

boira molt humida, entre boira i roïna

þoku·veður <n. -veðurs, pl. no hab.>:

temps boirós, temps m de boira

þol <n. þols, no comptable>:

aguant m, endurança f, resistència f

◊ 333. Um várit eptir er þat sagt einn dag at Sigurðr sagðist fara skyldu ok heimta fé sitt af nábúa sínum er Bjǫrn hét, - „ok vil ek, Leifr,“ segir hann, „at þú farir með mér ok sér til samnings með okkr, þvíat Bjǫrn er mjǫk skapvani, en ek hefi lengi misst míns fjár fyrir honum.“ Leifr kvezt fara vilja sem hann vildi. Ganga nú tveir samt til Bjarnar, ok heimtir Sigurðr fé sitt, en Bjǫrn svarar illa. Því næst eru þar upphlaup stór, ok vill Bjǫrn hǫggva til Sigurðar, en Leifr hljóp á milli ok kom øx Biarnar í hǫfuð honum svá at þat varð þegar at vígi. Sigurðr hljóp þá at Birni ok hjó hann banahǫgg. Þessi tíðendi spyrjast nú. Sigurðr var nú einn hér til frásagnar. Ríss þá enn illt orð á Sigurði. Þær Þuríðr meginekkja ok Þóra dóttir hennar frýja mjǫk Leifi Ǫzurarsyni at hann vili aldri hefja handa hverjar skammir sem þeim eru gervar; leggja á hann fæð ok fjandskap, en hann hafði við gott þol ok mikit. Þær sǫgðu þol hans af bleyði ok framkvæmdarleysi. Eirir þeim mœðgum stórilla lát Leifs Þórissonar; þykjast víst vita at Sigurðr mun hann drepit hafa. Svá er sagt einhverju sinni at Þuríði húsfreyju dreymdi at Sigmundr Brestisson bóndi hennar kœmi at henni, er verit hafði. Hann mælti til hennar: „Þat er sem þér sýnist at ek er hér kominn, ok er mér þetta lofat af guði sjálfum,“ segir hann, „en haf eigi harðan hug né illan á Leifi mági þínum, þvíat honum mun auðit verða at reka yðvarra skamma.“ Eptir þat vaknar Þuríðr ok segir Þóru dóttur sinni drauminn, ok þaðan frá eru þær betr til Leifs en áðr: 333. Per la primavera següent es conta que un dia en Sigurðr va dir que volia anar a cobrar els seus diners al seu veí que nomia Bjǫrn, - “i vull, Leifr”, li va dir, “que m'hi acompanyis i perquè en Bjǫrn és una persona de tracte molt difícil i durant molt de temps m'he vist privat dels meus diners que ell em deu”. En Leifr [Þórisson] li va dir que l'hi acompanyaria tal i com volia. Llavors tots dos anaren plegats al mas d'en Bjǫrn i en Sigurðr li va reclamar els diners que li devia, però en Bjǫrn li va fer una mala resposta. Tot seguit començaren a escridassar-se de mala manera i en un moment donat, en Bjǫrn va voler pegar un cop de destral al Sigurðr però en Leifr saltà enmig i la destral d'en Bjǫrn li endevinà el cap de manera que [aquella discussió] al punt es va convertir en un homicidi. Llavors en Sigurðr va saltar contra en Bjǫrn i li pegà un cop de destral mortal. Llavors, la notícia d'aquest fet es va escampar [ràpidament]. En Sigurðr era l'únic que podia contar el que havia passat. De nou va córrer un mal rumor sobre en Sigurðr. La Þuríðr vídua-puixant i la Þóra, sa filla, retreien vehementment al Leifr Ǫzurarson que mai no volia emprendre res fossin quins fossin els greuges que els haguessin fet i li feien sentir llur aspror i hostilitat, però ell ho aguantava amb amable i gran endurança. Elles atribuïen la seva endurança a la covardia i manca d'empenta. Tant a la mare com a la filla els desplaïa molt la mort d'en Leifr Þórisson i creien saber amb seguretat que en Sigurðr l'havia mort. Conten que una vegada la mestressa Þuríður va somniar que el seu marit, el difunt Sigmundr Brestisson, venia a ella i li deia: “És com et sembla: que he vingut aquí a tu, la qual cosa m'ha estat permesa per Déu mateix”, li va dir, “no tinguis animositat ni rancúnia (animadversió, duresa de tracte) contra el teu gendre, en Leifr” [Ǫzurarson], car li serà concedit [pel destí o la Providència] de venjar els vostres greuges“. Després d'això es va despertar i va contar a la Þóra, sa filla, el somni, i de llavors ençà llur tracte vers en Leifr fou millor que no abans

◊ Halldór frá Kvennabrekku kom fyrst og bað hann Sturlu hafa þol við og bíða manna sinna en eiga eigi allt undir óvinum sínum. Í því komu þeir Hallur Arason níu saman með Magnúsi. Fóru þeir Sturla þá og voru sextán og höfðu átta hesta og riðu öllum tvímenning (SS I, cap. 234, pàg. 336): el primer en arribar fou en Halldór de Kvennabrekka i va demanar a l'Sturla que aguantés (que tingués paciència) i esperés els seus homes i que no es posés a mercè dels seus enemics. En l'entretant varen arribar en Hallur Arason i en Magnús amb els seus homes. En total eren nou homes. Llavors, l'Sturla i els seus acompanyants, setze homes en total, es posaren en marxa. Tenien vuit cavalls, de manera que a dalt de cada cavall n'hi anaven dos

◊ "Þat er frá honum at segja, at meðalmaðr má standa undir bugtinni á honum, en álnar breitt yfir beitina, ok er sá mestr drykkjumaðr í þeira liði, er drekkr beitina, en konungr drekkr af í einu. Hverr maðr á at gefa Grími nokkura gersemi, en sú virðing þykkir honum sér mest ger, at í einu sé af drukkit. En ek veit, at mér ber fyrstum af at drekka, en þat er einskis manns þol at drekka þat {horn} í einu": “D'ell es pot dir que un home d'estatura mitjana pot estar-se dret sota la seva bugt (corba ?), mentre que la beit -el cércol de la vorera- fa una colzada d'ampla i és el millor bevedor de llur tropa el qui pot buidar la banya fins al cércol, i el rei el buida d'un sol glop. Cada home ha de donar al Grímr algun objecte de valor però considera que la màxima mostra de respecte que hom li pot mostrar és de beure'l d'un son glop. I sé que em correspon de beure'n primer, però no hi ha ningú que aguanti prou per a buidar-lo d'un sol glop (vocabulari: #1. bugt: Cf. Baetke 19874, pàg. 77: bugt f.   Krümmung, Biegung; )

◊ um morguninn mælti Hrani bóndi: „Enn er svá komit, herra, at þér hlýði mér, ok þykkir mér lítil þol í þeim mǫnnum, sem drekka verða um nætr. Meiri raun munu þér verða at þola, þá þér komið til Aðils konungs“: al matí, el bóndi Hrani va dir: “Senyor, de nou ha arribat el moment que m'escolteu: i [us he de dir que] em sembla que hi ha poc aguant en els homes que hauran de beure de nits. Us caldrà suportar proves majors quan arribareu a cal rei Aðils”

þol- <en compostos>:

<MATEM/ESTAD> de tolerància

♦ → þolbil “interval de tolerància”

♦ → þoldreifing “distribució de tolerància”

♦ → þolmark “límit de tolerància”

♦ → þolmat “estimació de tolerància”

♦ → þolstig “[grau de] tolerància”

♦ → þolsvæði “regió de tolerància”

♦ → þolþáttur “factor de tolerància”

þola <þoli ~ þolum | þoldi ~ þoldum | þolað (o: <†>  þolt) ║ e-ð>:

1. (standast e-ð, haldast við, geta borið) aguantar una cosa (sostenir & suportar & resistir)

◊ þessi planta þolir frost vel ~ ekki of mikið raka: aquesta planta suporta bé la gelada ~ no suporta massa humitat

◊ "Þola má eg það," sagði Þorbjörn, "og hærra mun Grettir bera verða saxið en í fyrra sumar á Hrútafjarðarhálsi ef eg hræðist hann": “Ho podré suportar”, li va dir en Þorbjörn, “i, si li he de tenir por, en Grettir haurà de brandir més alt el seu sax del que va fer l'estiu passat al Hrútafjarðarháls (al crestall del fiord del mardà)”

◊ konungsins menn tǫludu til hans: „Hversu skulu vér þola (patī:   usquequō patiēmur hoc scandalum?) þessa neyð ok áfelli? Gørið svá vel at gefið liðuga menn þessa, at þeir offri drottni guði sínum eðr sér þú eigi at allt Egiptaland er fyrirvorðit sik? — Dixerunt autem serui Pharaonis ad eum: «Usquequo patiemur hoc scandalum? Dimitte homines, ut sacrificent Domino Deo suo; nonne uides quod perierit Ægyptus?»: els homes del rei li digueren: “De quina manera suportarem (aguantarem, resistirem) aquesta fretura i plaga? Digneu-vos a deixar lliures aquesta gent perquè sacrifiquin a llur déu. O és que per ventura no veieu que tot Egipte ha perit?” (vocabulari: #1. fyrirverða sig: Curiosament, en Baetke 19874, pàg. 175, no dóna pas entrada a aquest mot, altrament ben atestat a la llengua medieval. El significat n'és clar i, en aquest passatge, a més a més, tradueix el llatí perīre: desaparèixer, esvanir-se, fer-se no-res)

◊ síðan spyrr Sigurðr at ferðum Óláfs ok þangatkvámu hans eða hversu lengi hann hafði þat áfelli þolt. Ok hann sagði honum ferðir sínar, svá sem gengit hafði: tot seguit, en Sigurðr va preguntar a l'Olau pels seus viatges (es va interessar pels viatges de l'Olau, es va informar sobre els viatges de l'Olau) i la seva arribada allà i [també li va preguntar] quant de temps havia patit aquell infortuni. I l'Olau li va contar els seus viatges tal i com [tot] havia anat

♦ þola ekki lyktina af e-u: no suportar l'olor d'una cosa

♦ þola ofsóknir: suportar (o: patir) persecucions

♦ þola þrengingar: suportar (o: patir) tribulacions

♦ þola e-n: aguantar (o: suportar) algú

◊ ég þoli hann ~ hana ekki: no no l’aguanto (a ell ~ a ella)

♦ þola í e-u: aguantar-ho (o: resistir-ho) a un indret

◊ Styr gekk þá í mót þeim og þakkaði þeim verk og bað þá fara í bað og hvíla sig eftir það. Þeir gerðu svo. Og er þeir komu í baðið lét Styr byrgja baðstofuna og bera grjót á hlemminn er var yfir forstofunni en hann lét breiða niður nautshúð hráblauta hjá uppganginum. Síðan lét hann gefa utan á baðið í glugg þann er yfir var ofninum. Var þá baðið svo heitt að berserkirnir þoldu eigi í baðinu og hljópu á hurðirnar. Fékk Halli brotið hlemminn og komst upp og féll á húðinni. Veitti Styr honum á banasár. En er Leiknir vildi hlaupa upp úr dyrunum lagði Styr í gegnum hann og féll hann inn í baðstofuna og lést þar. Síðan lét Styr veita umbúnað líkum þeirra. Voru þeir færðir út í hraunið og kasaðir í dal þeim er þar er í hrauninu er svo er djúpur að engan hlut sér úr nema himin yfir sig. Það er við sjálfa götuna: l’Styr va anar-los a l'encontre i els va agrair la realització de les tasques encomanades i els va convidar a banyar-se i, després, a reposar-se, i així ho varen fer. I quan ja foren dins el bany, l'Styr va fer barrar la cambra de bany i posar pedres damunt els batents de la trapa [de l'escala] que hi havia damunt l'avantsala del bany i [també] va fer estendre davant la sortida la pell encara fresca d'un brau acabat d'escorxar. Després, va fer abocar aigua a dins el bany pel finestró que donava al forn. [El baf de l'aigua va fer que] la temperatura del bany fos tan alta que els bersercs no la resistiren i van saltar cap a les portes. En Halli va aconseguir trencar els batents de la trapa i pujà a fora i va[ llenegar i] caure sobre la pell de brau. L'Styr li va infligir llavors una ferida mortal. I quan en Leiknir va voler sortir corrents per la trapa, l'Styr el va traspassar amb una arma punxant i en Leiknir va caure enrere cap a dins la cambra de bany i allà hi morí. Després, l'Styr va fer preparar de manera adient llurs cossos per a l'enterrament. Els morts foren portats fora del mas al camp de lava i soterrats sota un caramull de pedres a la cóma que s'estén pel camp de lava i que és tan fonda que, de dins estant, no es veu absolutament res més que el cel a sobre. [El camp de lava ?] es troba arran mateix del camí. Sobre l'enterrament dels bersercs l'Styr va declamar aquesta vísa ... (vocabulari: #1. hlemmur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 6. hlemminn, unter hlemmr ist hier wahrscheinlich eine tür mit zwei nach aussen schlagenden flügeln (vgl. z. 10 hurðirnar) über der zum baderaum hinabführenden treppe zu verstehen. Dass die tür horizontal lag, beweist die angabe, dass Styrr steine auf derselben aufschichten liess; #2. hráblautur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 7. nautshúð hráblauta, eine eben erst abgezogene und daher noch feuchte und weiche rindshaut, auf der die eingesperrten, falls es ihnen gelänge auszubrechen, ausgleiten sollten. Dieselbe massregel wendet nach der Þiðrekssaga (324, 11) Grimhildr gegen die Niflungar an (vgl. auch die færöischen Sjúrðarkvæði 3, 119 ff. und die Hvenische chronik ed. Jiriczek s. 14, 15); aber auch aus dem klassischen altertum wird dieselbe list berichtet, vgl. die erzählung von Hermes und Apemosyne bei Apollod. III, 2, 4.; #3. gefa utan á: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 8. gefa utan á, s. oben zu § 17.; Ídem, pàg. 99: 6. á gefa, scil. vatn, „wasser hineinschütten“. Die bäder, deren man sich im alten Island bediente, waren nämlich gewöhnlich dampfbäder (wie sie in Schweden und besonders in Finnland noch heutzutage auf dem lande üblich sind): der aus feldsteinen zusammengesetzte ofen wird so lange erhitzt, bis die steine glühend geworden sind, worauf sie mit kaltem wasser übergossen werden, um den nötigen dampf zu entwickeln. Vgl. Valtýr Guðmundsson, Privatboligen s. 240 ff. — In häufig gebrauchten wendungen wird ein leicht zu ergänzendes objekt oft ausgelassen; vgl. c. 47, 7: tálguknífr ... er hann hafði tekit með (scil. tré) ór vagaborunum; c. 51, 20: þeir tóku þar af hestum sínum (sattelzeug und gepäck).; #4. þola: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 10. þolðu eigi, „es nicht ertragen konnten“; #5. umbúnaður: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 14. veita umbúnað líkum, „den leichen die nötige fürsorge angedeihen“. Es wurde als pflicht betrachtet, dem toten die augen und die nasenlöcher zuzudrücken, sowie ihn sauber zu waschen und zu kämmen. Vgl. Sigrdrífumǫ́l 34: Laug skal gørva þeim ’s liþner ’o, þvá hendr ok hǫfoþ; kemba ok þerra, áþr í kisto fare, ok biþja sœtan sofa. Näheres bei R. Keyser, Efterl. skrifter IIb, 126 f. und Kr. Kålund in Pauls Grundriss der germ. philol. II b, 226 f.; #6. kasa: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 15. kasaðir, „unter einer kǫs, d. h. einem schnell und ohne sorgfalt aufgeworfenen hügel beerdigt“, nicht unter einem haugr, in dem nur angesehene und vornehme leute beigesetzt wurden; vgl. zu c. 7, 3. In derselben bedeutung wie kasa wird auch dysja gebraucht (dys, f. = kǫs); s. unten c. 33, 12. Die grabstätte der berserker glaubt man noch heute nachweisen zu können, s. Kålund 1,433; )

◊ líður nú af nóttin og kom eigi hríðin. Rekur Grettir hrossin og þolir Kengála ekki í haga. Undarlegt þótti Ásmundi það en veðráttu brá eigi úr því sem áður hafði verið: llavors va passar la nit i no hi hagué cap tempesta de neu. En Grettir va fer sortir els cavalls de dins l'establa però l'[egua] Kengála no suportava ésser [a lloure, a fora de l'establa,] a la pastura. A l'Ásmundur li va semblar molt estrany que el temps no trabuqués

◊ Sigtryggur konungur spurði: "Hversu þoldi Skarphéðinn í brennunni?": el rei Sigtryggur li va preguntar: “Com ho va portar (lit.: com ho va resistir, com ho va aguantar) l'Skarphéðinn en la brenna?” (en realitat: quin fou el seu comportament en aquella situació?)

♦ þola kyrr: <LOC FIG> estar-se quiet -a (especialment en oracions negatives)

◊ kveiktu þeir þá ljós. Og er til var leyst sýndist fóturinn blásinn og kolblár en sárið var hlaupið í sundur og miklu illilegra en í fyrstu. Þar fylgdi mikill verkur svo að hann mátti hvergi kyrr þola og eigi kom honum svefn á augu: llavors varen encendre un llum. I quan li llevaren l'embenat, la cama es va mostrar a llurs ulls inflamada i negra com el carbó i la ferida havia rebentat i tenia un aspecte molt pitjor que no a la primeria. I s'hi afegia un dolor tan fort que en Grettir no podia romandre quiet enlloc[, ni ajagut ni dret] ni la son li venia als ulls (vocabulari: #1. leysa til [sársins]: Cf. Baetke 19874, pàg. 379: leysa til sársins den Wundverband lösen; #2. þola: Cf. Baetke 19874, pàg. 778: þar fylgði mikill verkr svá at hann mátti hvergi kyrr þola daß er nicht stillliegen konnte; )

◊ af þessari rœðu sanctí Erasmí varð keisarinn svá ólmr, at hann þoldi hvergi kyrr fyrir œrslum ok illsku er í honum svall með eitrsfullri reiði er hann hafði á Erasmó ok bauð þrælum sínum at berja hann í hel með stǫfum ok lurkum: aquest enraonament de sant Erasme va fer posar tan furiós l'emperador que no podia estar-se quiet enlloc per la ràbia i el furor que creixia dins ell amb la còlera plena de malícia que sentia contra el sant i va manar als seus esclaus que el matessin a cops de garrot i pal

♦ þola ekki við: no aguantar (o: no resistir) una cosa

◊ ég þoli ekki við: no ho puc aguantar (o: resistir) 

◊ en er Teitur var af stokkinn skipi sínu þá gengu Kolbeins menn þar upp. Var þá óður vopnaburður á skipinu Kolbeins Dufgussonar svo að menn héldust (ɔ: þoldu) eigi við. Flýðu menn þá svo gjörsamlega af því skipi að Kolbeinn stóð einn eftir. Tóku þá menn hans og drógu hann öfgan milli skipanna til sín og í því fékk hann fjögur sár, þrjú í lærið og voru tvö í gegnum lærið en eitt í ilina neðan og skar út í klaufina við þumaltána og varð það sár mikið (SS II, cap. 339, pàg. 521): i quan en Teitur hagué saltat del seu vaixell [a la mar], els homes d'en Kolbeinn hi pujaren bord. Aleshores hi hagué un violent combat a bord del vaixell d'en Kolbeinn Dufgusson, de manera que els homes no ho resistiren. Els homes llavors varen fugir tan completament d'aquest vaixell que en Kolbeinn hi va restar totsol. Llavors els seus homes el varen agafar i l'arrossegaren d'esquena (cap enrere) entre els vaixells al seu (o sigui, de vaixell en vaixell fins a arribar al seu) i en aquest entretant va rebre quatre ferides, tres a la cuixa, dues de les quals l'hi travessaven de banda a banda, i una al peu, que l'hi travessà fins a la planta i que li va fer un xap que va sortir per l'espai que hi ha entre el dit gros del peu i el dit següent i aquesta fou una ferida greu

♦ þola vel ~ illa sársaukann: suportar bé ~ malament el dolor

2. (líða, þjást af e-u) patir una cosa (sofrir, suportar, endurar)

◊ þeir gerðu svo. Fór einn til stjórnar en Urðarköttur reri einn. Það sjá þeir að honum gengur miklu meira en hinum þremur. Hann rær lengi og gekk mikið. Þá mælti Urðarköttur: "Nú skuluð þér róa en eg mun stýra." Þeir gerðu svo. Þeir taka að róa en hann stýrði. Og er þeir höfðu róið um stund þá hljóp upp einn þeirra og mælti: "Þar er bæði er vér þolum hart til er vér róum í alla nótt enda mun nú mikið eftir taka því að eg hygg að vér sjáum hval nýsprunginn": i així ho feren. Un d'ells anava al timó mentre que l'Urðarköttur remava totsol. Ells veren que a ell li anava molt millor que a ells tres [plegats]. L''Urðarköttur va estar remant molt de temps i va fer una bona tirada. Llavors l'Urðarköttur els va dir: “Ara remeu vosaltres i jo aniré al timó”. I així ho varen fer. Es varen posar a remar mentre ell governava. I quan hagueren estat remant una estona, un d'ells es va posar dret d'un bot i digué: “Patim feixugament haver de remar i[, a més a més,] haver de fer-ho tota la nit, però ara en tindrem una bona paga perquè crec que estem veient una balena acabada de morir” (vocabulari: #1. þola til: Cf. Baetke 19874, pàg. 778: vér þolum hart til er vér róum í alla nótt uns widerfährt Schweres; #2. taka e-ð eftir: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: taka e-t eptir etwas als Lohn (für etwas) erhalten; #3. nýsprunginn: En Baetke 19874, pàg. 448, no dóna pas entrada a aquest mot. En Hugo Gering 1879, pàg. 103: ný-sprunginn, soeben gestorben 164; )

♦ þola aga: sofrir un càstig [disciplinari]

♦ þola dauða: patir la mort

◊ "Það var," segir Höskuldur, "viðaröx hans og sá eg er hann lét undir belti sér. Og er hér svo skjótt frá mér að segja," segir Höskuldur, "að þú segir aldrei svo illt frá Njálssonum að eg muni því trúa. En þó að því sé að skipta og segir þú það satt að annaðhvort sé að eg drepi þá eða þeir mig þá vil eg miklu heldur þola dauða af þeim en eg geri þeim nokkuð mein. En þú ert maður að verri er þú hefir þetta mælt": en Höskuldur li va dir: “Era la seva destral de fer llenya i vaig veure quan la se ficava sota el cinyell. I pel que fa a aquest fet, et diré en dues paraules”, va prosseguir en Höskuldur, “que no em creuré pas el que mai diguis de dolent dels fills d'en Njáll. I, encara que s'hagi de triar entre dues possibilitats, és a dir, que [d'una banda] tu estiguis dient la veritat i que [m'hagi de decidir entre el fet que] jo els mati o ells a mi, m'estimaré molt més de patir la mort a llurs mans que no pas fer-los cap mal. I tu, que vas dient això, ets un home de la pitjor mena”

♦ þola járn: <LOC FIG> aguantar el ferro (morir a ferro & suportar dignament un suplici)

◊ þá mælti Helgi: "Illur dauði þykir mér að brenna inni sem melrakkar og vil eg heldur út ganga til griða eða þola járn að öðrum kosti": en Helgi [Þórhaddsson] va dir llavors: “Em sembla que és una mala mort morir cremat dedins com guineus [dins llur cau], així que m'estimo més sortir a fora i demanar quarter o, sinó, morir a ferro” (vocabulari: #1. grið: Cf.en Baetke 19874, pàg. 211: biðja sér griða, ganga til griða sich ergeben, um Pardon bitten; )

◊ Símon kvað þá ekki mundu af því verða. Konungur bað að hann skyldi hlýða messu áður og það var. Síðan lagðist hann niður á grúfu og breiddi hendur frá sér út og bað sig höggva í kross á milli herðanna, kvað þá skyldu reyna hvort hann mundi þola járn eða eigi sem þeir höfðu sagt lagsmenn Inga. Símon mælti við þann er höggva skyldi, bað hann til ráða, kvað konung helsti lengi hafa kropið þar um lyng. Hann var þá höggvinn og þótti verða við prúðlega. Lík hans var flutt til Foss en fyrir sunnan kirkju undir brekkunni var lík hans náttsætt: en Simó [Beina] li va replicar llavors que d'aquella petició no se'n faria res (que no entrava en qüestió). El rei [llavors] li va demanar que, abans de matar-lo, el deixés oir missa, la qual cosa li fou concedida. Després, es va ajeure enterra a bocons i va estendre els braços cap als costats. I va demanar que li descarreguessin en creu (o sigui, en forma de creu) els cops de destral entre les espatlles. Va dir que així es veuria “si suportaria el ferro o no”, tal com havien dit els companys del [rei] Ingi. [En Símon] es va adreçar al qui li havia d'assestar els cops de destral per manar-li que complís el que se li havia encarregat de fer, dient que el rei ja s'havia arrossegat prou per les brugueres. El rei fou llavors mort a destralades i tots consideraren que es va comportar baronívolament [mentre les rebia]. Portaren el seu cos a Foss i el dipositaren i vetllaren, aquella nit, al peu del pendís que hi ha a migjorn de l'església (vocabulari: #1. kross: Cf. Baetke 19874, pàg. 344: í kross in Form eines Kreuzes, über Kreuz; #2. lagsmaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 358: lags-maðr m.   Gefährte, Genosse, Begleiter: lagsmenn konungs die Gefolgsleute, Anhänger des Königs; #3. þola járn: És poc versemblant que faci referència al capítol XIII: Eysteinn Haraldsson kom í Noreg. Més que patiria el ferro, o sigui, moriria a ferro, sembla que vulgui dir suportaria el ferro, és a dir, aguantaria el suplici amb dignitat; #4. ráða til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: ráða til e-s sich an etwas machen, etwas unternehmen, in Angriff nehmen, és a dir, atès el context: dur a terme, acomplir, realitzar [l'encàrrec donat]; #5. prúðlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 478: prúð-liga adv.   so daß man Ehre davon hat, ehrenvoll, rühmlich, mannhaft; #6. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: sich bei etwas in bestimmter Weise verhalten, aufführen <...> hann varð vel við skaðann er nahm den Schaden gefaßt, ruhig auf; verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #6. náttsæta: Cf. Baetke 19874, pàg. 438: nátt-sæta (tt): lík náttsæta eine Leiche die Nacht über (in einem Raume) stehenlassen (und Wache bei ihr halten); )

♦ þola ofsóknir: suportar (o: patir) persecucions

♦ þola skort: patir una mancança, una privació

♦ þola spjót: <LOC FIG> morir per una llança o per un cop de pica

◊ nú mælti Hǫgni til Gunnars, síns bróður: «Mér lízt svá sem Hýnir ok Ǫmlungar muni margir fallnir vera, en svá marga húnska menn sem vér hǫfum drepit, þá drífa þó til hálfu fleiri af heraði, ok er þó sem vér gerim ekki, en hǫfðingjar Húna koma þó hvergi nær, ok berjumst vér náliga við þræla þeira. Nú er mér þat inn mesti harmr, er eigi komum vér út af þessum garði, ok mættim vér þá sjálfir kjósa, við hverja menn vér skyldim berjast. En gerla megum vér sjá, hversu þessi leikr mun fara, ef svá búit skal standa. Niflungar munu falla, þótt heldr þoli þeir spjót ok skot Húna en sverð þeira, en ekki afrek megum vér vinna, ef eigi megum vér njóta várra hǫggvápna við Hýni. Ok nú vil ek,» segir hann, «at vér leitim út af garðinum drengiliga»: llavors en Hǫgni va dir al Gunnarr, el seu germà: “Em sembla que ara ja són molts els huns i els amalungs que deuen haver caigut, però, per més huns que hàgim mort, n'aflueixen molts més en nombre (lit.: el doble) de per tota la contrada i és com si no féssim res. Els prínceps dels huns, emperò, no es posen gens a l'abast de les nostres espases, de manera que pràcticament només estem lluitant contra llurs serfs. I el que més greu em sap és que no sortim d'aquest hort[, perquè, si ho fèiem], podríem elegir nosaltres mateixos amb qui lluitar. I podem veure perfectament com acabarà aquest joc si continua així: els nibelungs cauran encara que ho faran més per les llances i les sagetes dels huns que no pas sota llurs espases, i[, a més a més,] no podrem acomplir cap proesa, si no podem emprar les nostres armes de tall contra els huns. Per això ara vull”, va dir, “que cerquem ardidament una sortida de dins aquest hort” (vocabulari: #1. lítask: Cf. Baetke 19874, pàg. 387: svá lízk e-m [á] jmd. scheint es so, kommt es so vor; #2. hálfu fleiri: Cf. Baetke 19874, pàgs. 227-228: (bes. vor comp.) hálfu (dat.sg.n.) noch einmal so viel, um das Doppelte: hálfu reiðari noch einmal so zornig; hálfu síðr doppelt so wenig, viel weniger; #3. hvergi nær: Cf. Baetke 19874, pàg. 287: hvergi nær, næri weit entfernt, keineswegs; )

♦ þola þrengingar: suportar (o: patir) tribulacions

♦ þola önn fyrir e-ð ~ e-n: <LOC FIG> estar neguitós -osa per una cosa ~ per algú

3. (umbera, kunna við) tolerar una cosa (suportar, permetre, consentir)

◊ þetta þoli ég ekki: això és massa per mi, això ho trobo inacceptable

◊ ég þoli það ekki: no ho tolero, no ho puc aguantar

◊ hún þolir ekki kuldann: no suporta (o: tolera) el fred

◊ Kári Sölmundarson mælti: "Þó að allir sættist aðrir á sín mál þá skal eg eigi sættast á mín mál því að þér munuð vilja virða víg þessi í móti brennunni en vér þolum það eigi": en Kári Sölmundarson va dir: “Encara que tots els altres arribin a un acord de conciliació pel que fa a llurs accions penals, jo no ho faré pel que fa a la meva, car voldreu saldar/compensar aquests homicidis amb la brenna, la qual cosa, emperò, per a nosaltres és inacceptable (no ho consentirem, permetrem, tolerarem)” (vocabulari: #1. virða í móti: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 374: 1. 2. virða ... í móti, „als äquivalent gelten lassen“; )

◊ og litlu síðar eftir þetta segir hann jarli að hann kveðst eigi lengur nenna að þola háð og spott hirðmanna hans um mál þeirra Hrafns og beiddi jarl fá sér leiðtoga inn í Lifangur. Jarli var sagt áður að Hrafn var í brottu úr Lifangri og farinn austur til Svíþjóðar og því gaf hann Gunnlaugi orlof að fara og fékk honum leiðtoga tvo til ferðarinnar: i poc després d'aquest fet, en Gunnlaugur va dir al iarl que no tenia ganes de continuar suportant el menyspreu i les befes dels homes de la seva hirð per l'assumpte que es tenia amb en Hrafn, i va demanar al iarl que li proporcionés un guia per anar a Lifangur. Al iarl ja li havien dit anteriorment que en Hrafn ja havia sortir de Lifangur en direcció de cap a llevant, cap a Suècia, i per això va donar comiat al Gunnlaugur per partir-hi i li va proporcionar dos guies per al viatge

♦ e-ð þolir enga bið: <LOC FIG> una cosa no tolera demora

♦ þola illa: <LOC FIG> plànyer-se

◊ síðan tóku þeir arfasátuna og báru þar inn eldinn. Fundu þeir eigi fyrr, er inni voru, en logaði ofan allur skálinn. Gerðu þeir Flosi þá stór bál fyrir öllum dyrum. Tók þá kvennaliðið illa að þola það er inni var: tot seguit, agafaren el munt de rèvola i l'encengueren. Els qui eren a dins no se n'adonaren fins que tot l'skáli de dalt va estar ben encès. En Flosi i els seus homes, llavors, varen encendre grans focs davant totes les portes. Llavors les dones del mas que hi eren dedins varen començar a plorar i a plànyer-se

◊ ráku þeir hann út hvern morgun. Þoldi hann það illa: cada matí l'obligaven a sortir a fora, de la qual cosa ell se'n planyia molt

♦ þola e-m e-ð: suportar-li (o: tolerar-li) una cosa a algú

◊ sá maður var með Þorbirni öxnamegin er Áli hét. Hann var húskarl og heldur ógæfur (=skapbráður, uppstökkur? óþjáll, þrjóskur ? óhlýðinn ?) og vinnulítill. Þorbjörn bað hann starfa betur ella kveðst hann mundu lemja hann. Áli kvað þess öngan fýst hafa og var hinn kífnasti í móti. Þorbjörn þoldi honum eigi og rak hann niður undir sig og fór með hann illa: al mas d'en Þorbjörn öxnamegin hi havia un home que nomia Áli. Hi feia de húskarl o missatge i era força malambrós (caparrut?) i malfener. En Þorbjörn li va pregar que treballés millor o sinó, li va dir que l'apallissaria. L'Áli li va respondre que no en tenia gens de ganes de fer-ho i es va mostrar molt desafiant amb ell amb les seves paraules. En Þorbjörn no li ho va tolerar pas i el va tirar a terra i li va donar una bona malmenada (= li va clavar una bona pallissa) (variant: {Þorbjörn kvað hann eigi annað þora skyldu. Hinn lét ekki sitt orð minna, þar til er} Þorbjörn þoldi honum eigi og rak hann niður undir sig “{en Þorbjörn li va dir que no gosés fer-ho una altra vegada. L'Áli[, emperò,] no va es va moderar en les seves paraules fins que} en Þorbjörn ja no els hi va aguantar més i el va tirar a terra i el va esbatussar bé”)

◊ heyrt hef eg að þér hafið kvisað í milli yðar að eg væri ekki lítill maður vexti, en sjá skuluð þér þar stærri menn ef þér komið í Útgarð. Nú mun eg ráða yður heilræði. Látið þér eigi stórlega yfir yður. Ekki munu hirðmenn Útgarða-Loka vel þola þvílíkum kögursveinum köpuryrði. En að öðrum kosti hverfið aftur, og þann ætla eg yður betra af að taka. En ef þér viljið fram fara þá stefnið þér í austur, en eg á nú norður leið til fjalla þessara er nú munuð þér sjá mega": he sentit que xiuxiuejàveu entre vosaltres que no sóc gens petit d'estatura, però veureu homes encara més alts que jo si aneu a Útgarður. Doncs bé, us donaré un bon consell: no aneu tant de gallets. Els hirðmenn de l'Útgarða-Loki no us toleraran tals paraules de fatxenda a uns galifardeus com vosaltres. O, altrament, torneu-vos-en [per on heu vengut], i[, tot plegat,] crec que aquesta fóra la millor opció per a vosaltres. Però si voleu continuar cap endavant, preniu cap a llevant. Quant a mi, faré cap al nord, cap a les muntanyes que ara ja deveu poder veure” (vocabulari: #1. kvisa: Cf. Baetke 19874, pàg. 352: kvisa (að)   wispern, flüstern; #2. láta: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: láta e-n veg yfir sér in einer bestimmten Weise auftreten, sich benehmen; láta mikit yfir sér großtun, großspurig auftreten; #3. stórlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 609: 2. stolz, hochmütig, hochfahrend: láta stórliga; #4. kögursveinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: kǫgur-barn n., -sveinn m.   Wickelkind, Bürschlein; #7. köpuryrði: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: kǫpur-yrði n.pl.   Großmäuligkeit, freche Rede; #6. munu mega sjá: el verb munu aquí no expressa suposició, incertesa sinó sorna, ironia malèvola, i que, lliurement, es podria traduir potser com a ...muntanyes que ara bé que deveu veure si és que no esteu cecs o ...que bé que teniu davant el vostre nas; )

◊ Bárður kvað hann því eigi mundu ráðið hafa ef hann hefði vitað "uggi eg að illa takist til því að Álfur er hinn versti maður og svikráðafullur. Dugir honum það er hann er mægður við jarlinn og er hirðmaður hans. Verða menn af því að þola honum margan ójafnað": en Bárður va dir que ho hauria desaconsellat si ho hagués sabut, [perquè] “em temo que això no portarà res de bo. L'Álfur és dolentíssim de mena i ple de perfídia. Li és de profit que estigui emparentat per matrimoni amb el iarl i que sigui hirðmaður seu. Dos fets per raó dels quals la gent hauran de suportar (patir) moltes d'injustícies d'ell”

♦ þola e-m lög: <LOC JUR> permetre que algú obri d'acord amb la llei

◊ Arnkell segir að eigi skal það vera "og skal þola Snorra lög," segir hann og kvað hann það eitt að gera svo búið er nauðsyn rak til: l’Arnkell va dir que aquella proposta no es duria a terme, “i tolerarem (=acceptarem) el procediment de l'Snorri perquè és conforme a la llei”, va dir, bo i afegint que, estant les coses com estaven, faria únicament allò que una necessitat peremptòria l'empenyés a fer (vocabulari: #1. þola lög: Cf. Baetke 19874, pàg. 778: ok skal þola Snorra lǫg und wir wollen die Anwendung gesetzlichen Verfahrens von Snorri hinnehmen; #2. nauðsyn rekur til: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: nauðsyn rekr e-n til die Not(wendigkeit), ein zwingender Grund treibt jemanden dazu)

◊ Steinþór svarar: "Þess var von að Snorri mundi þola mönnum lög. Og ef hann fer eigi inn til Álftafjarðar þá sé eg eigi til hvers vér þurfum liðsfjölda þenna því eg vil að menn fari spaklega þó að vér höldum málum vorum til laga. Sýnist mér ráð Þórður frændi," segir hann, "að þér Breiðvíkingar séuð hér eftir því að þar mun minnst til þurfa að í komi með ykkur Þorbrandssonum": l’Steinþór els va respondre: “Era d'esperar que l'Snorri permetria que la gent duguessin a terme les actuacions a les quals la llei els doni dret”, va dir-los, “i si no és que faci cap al fiord d'Álftafjörður, no sé perquè hem de menester tots aquests homes ja que vull que la [nostra] gent actuïn amb prudència més que més que nosaltres celebrarem (actuarem en) la nostra causa de manera conforme a la llei. [Per tant,] em sembla aconsellable, germà Þórður”, li digué, “que vosaltres, els de Breiðavík, resteu aquí perquè de ben segur n'hi haurà prou amb la més petita empenta perquè vosaltres dos i els fills d'en Þorbrandur arribeu a les mans” (vocabulari: #1. spaklega: Cf. Baetke 19874, pàg. 588: 2. besonnen, ruhig, gemäßigt, friedlich, friedfertig; #2. halda málum til laga: Cf. Baetke 19874, pàg. 226: halda málum til (fullra) laga Rechtsstreitigkeiten bis zur Entscheidung durchfechten; #3. ykkr: Hom esperaria aquí el plural yður, per comptes del dual, ja que l'Steinþór es refereix al Björn, a l'Arnbjörn i al Þórður)

♦ þola mat: tolerar una menja

◊ þann mat þoli ég ekki: no tolero (o: aguanto) aquest menjar, no el puc menjar

◊ ég gaf ykkur mjólk að drekka, ekki fasta fæðu því að enn þolduð (δύνασθαι:   γάλα ὑμᾶς ἐπότισα, οὐ βρῶμα, οὔπω γὰρ ἐδύνασθε) þið það ekki. Og þið þolið (δύνασθαι:   δύνασθε) það jafnvel ekki enn: és llet el que us he donat a beure, no pas menjar sòlid, perquè encara no el toleràveu. I encara no el tolereu ara

4. (endast, duga lengi) resistir (durar molt)

◊ nú tekr Þiðrekr konungr um meðalkafla síns sverðs, Ekkisax, ok dregr þat ór slíðrum ok gengr fram á vǫllinn frá sínum mǫnnum ok er nú búinn at berjast, en Sigurðr gengr at móti með sitt sverð, ok Gramr heitir, ok dregr ór slíðrum. Ok nú ganga þeir hvárr ǫðrum djarfliga í gegn ok óhræðiliga, ok þegar er þeir finnast, hǫggr hvárr ǫðrum í gegn harðliga hvert at ǫðru ok eru flest œrit stór, ok nú sparir hvárgi sinn skjǫld né brynju ok láta fyrir vera stórum hǫggum, ok hvárrtveggi dregr sitt sverð yfir annars vápn djarfliga ok óþyrmiliga, ok af þeira vápnum stendr svá mikill gnýr ok ógn, at hvárirtveggju óttast mjǫk, þeir er hjá eru staddir, ok þá mest hvárir um sinn mann, ok er þetta víg ógurligt ok allfrœknligt, ok hvárgi fær sár af ǫðrum, svá þola vel þeira hlífðir. Ok nú berjast þeir þann dag allan til kvelds, ok enn veit engi, hvárr þeira meira sigr mun fá: llavors el rei Þiðrekr va agrapar el mantí de la seva espasa Ekkisax i la va treure de dins la beina i llavors va avançar, separant-se del grup dels seus homes, pel camp del duel, preparat a batre's. En Sigurðr li va sortir a l'encontre amb la seva espasa, que nom Gramr, i també la va desembeinar. I llavors marxaren l'un contra l'altre, ardidament i impàvidament, i, quan es toparen, cadascun d'ells es va posar a descarregar estrènuament cops d'espasa contra l'altre, cop rere cop, i la majoria d'aquests cops eren força forts, i cap d'ells tractava amb precaució (sparir) ni escut ni cuirassa, sinó que els exposava a forts cops d'espasa. Cadascun brandia la seva espasa estrènuament i durament contra les armes de l'altre. El xoc de llurs armes produïa un estrèpit i un esglai tan forts que un gran temor es va emparar de tots els partidaris de l'un i de l'altre que assistien al duel. I cadascun dels dos partits temia sobretot pel seu campió. I aquest duel fou esfereïdor i lluitat amb gran abrivament, però tot i així, cap no va infligir cap ferida a l'altre, tan bé varen aguantar (resistir) llurs armes de defensa. I llavors varen estar batent-se tot lo dia fins al vespre i [al vespre] encara no sabia ningú quin d'els dos obtindria una major victòria

þolandi <m. þolanda, þolendur>:

1. <GEN> víctima f (persona que sofreix, pateix o suporta)

2. <GRAM> pacient m (entitat sobre la qual recau l’acció que expressa el verb)

3. <MATEM> operand m (element que intervé en una operació per donar el resultat)

þolandi, þolandi, þolandi <adj.>:

tolerable, suportable

♦ þetta er þolandi: això és intolerable

þol·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:

1. <GEN> suportable, tolerable

2. (sæmilegur) acceptable (discret, oportú)

◊ biskup sagði að skipan sjálfra postulanna gaf honum vald yfir öllum guðseignum fyrir utan alla grein (= undantekningarlaust). „Heilagir feður kristninnar og páfarnir, postulanna afkomendur, hafa þetta sama boðið og skipað í kirkjunnar lögum um alla kristnina. Svo og hefur páfinn boðið Eysteini erkibiskupi að flytja þetta sama erindi í Noregi, og þar hefur það fram gengið. Er það og eigi rétt eða þolanlegt, að þetta fátæka land standi eigi undir einum lögum og þar“: el bisbe li va dir que el decret dels mateixos apòstols li donava potestat sobre tots els béns de Déu sense excepció: “Els sants pares de la cristiandat i els papes, successors dels apòstols, han manat i decretat això mateix en les lleis de l'església per tota la cristiandat. I en aquest mateix sentit, ara el papa [Alexandre III] també ha manat a l'arquebisbe Eysteinn [Erlendsson] que introdueixi aquesta mateixa decretal (erindi, disposició) a Noruega, la qual cosa s'hi ha dut a terme. En ultra, tampoc no és correcte ni acceptable que aquest pobre país no segueixi les mateixes lleis que allà” (vocabulari: #1. skipan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 555: 3. Anordnung, Bestimmung, Wille: rjúfa skipan e-s jmds. Anordnung nicht befolgen, übertreten; gera skipan sína seine Anordnungen treffen; einen letzten Willen kundmachen. A l'Árna saga biskups, cap. 60, pàg. 827 hi trobem un passatge paral·lel: en þó að þessir hlutir skoruðu samviskur manna á fornum landskap voru sumir menn hærri visku, þeir sem kunnu sjá ok lesið höfðu lögtekna skipan postulanna, páfanna, ok kennara kristninnar, að allt það sem guði er gefið og helgað á eftir sameiginlegum lögum að vera undir vernd ok valdi, skipan og forsjá biskupa og lærðra manna nema framar tækju þeir af kennimönnum í vild þeirra ok góðri samþykkt og að þær megi eigi eignast né í erfð takast, hafast né haldast forsamlega af leikmönnum utan sálutjón sjálfra þeirra. Entenc que skipan postulanna és l'equivalent islandès del llatí apostolorum decretum, el decret dels apòstols, i tradueixo en conseqüència; #2. fyrir utan alla grein: Cf. en Baetke 19874, pàg. 209: fyrir utan alla grein ohne Unterschied, Ausnahme; #3. erindi: En Baetke 19874, pàg. 149: flytja erendi e-s jmds. Botschaft überbringen, jmds. Auftrag ausrichten. En la traducció, no dono el significat propòsit, disposició, sinó decretal; #4. ganga fram: Cf. en Baetke 19874, pàg. 183: ganga fram vor sich gehen, geschehen, zustandekommen; )

◊ þessir góðir menn, sem bréfið báru, báðu með fögrum orðum herra biskup vægja eftir því sem honum sýndist framast þolanlegt fyrir bæn fólksins. Hann ritaði þá eitt bréf aftur til lögþingsins og stóðu þessi orð þar í... (SS II - ÁSB, cap. 86, pàg. 850): els probes homes que portaren la missiva, demanaren amb belles paraules al senyor bisbe que, per la petició del poble, cedís fins allà on li semblés al més acceptable possible. Llavors va tornar a escriure una carta al lögþing amb aquest tenor...

þol·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> acusatiu m

þolfalls·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:

<GRAM> subjecte lògic en acusatiu. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa el subjecte lògic de les oracions impersonals quan va en acusatiu. Verbi gràcia: stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina dreif að úr öllum áttum ‘els estudiants ~ la gent ~ els clients hi van acudir en massa de totes direccions’. El verb drífa að aquí és impersonal. Els acusatius stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina en són els seus þolfallsfrumlag o subjecte lògic en acusatiu.

þol·fimi <f. -fimi, no comptable>:

aeròbic m

þolfimis·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m d'aeròbic, professora f d'aeròbic

þol·góður, -góð, -gott <adj.>:

endurant, perserverant, sense defallir, que es manté ferm

◊ sæll er sá sem þolgóður (məħakˈkɛh ~ מְחַכֶּה:   ʔaʃˈrēi̯   ha-məħakˈkɛh,   אַשְׁרֵי הַמְחַכֶּה) þreyr uns eitt þúsund þrjú hundruð þrjátíu og fimm dagar eru liðnir: feliç el qui sap esperar pacientment sense defallir fins que hagin passat mil tres-cents trenta-cinc dies!

◊ dáðu eigi verk guðlausra, treystu Drottni og erfiða þolgóður (ἐμμένειν, ἐμμενεῖν:   καὶ ἔμμενε τῷ πόνῳ σου). Auðvelt er í augum Drottins að koma fátækum skjótt í efni: no admiris pas les obres dels impius, confia en Déu i treballa dur sense defallir: és cosa fàcil als ulls del Senyor d'enriquir ràpidament un pobre

◊ þá minntist ég miskunnar þinnar, Drottinn, þeirrar gæsku sem þú hefur auðsýnt að eilífu, að þú bjargar þeim er bíða þín þolgóðir (ὑπομένειν ~ ὁ ὑπομένων -ένοντος:   ὅτι ἐξαιρῇ τοὺς ὑπομένοντάς σε) og frelsar þá úr óvina höndum: aleshores em vaig recordar de la vostra misericòrdia, Senyor, de la bondat que heu mostrat des de sempre, salvant els qui esperen en vós amb perseverança, i deslliurant-los de les mans de llurs enemics

◊ börnin mín, berið þolgóð (μακροθυμεῖν:   τέκνα, μακροθυμήσατε τὴν παρὰ τοῦ θεοῦ ἐπελθοῦσαν ὑμῖν ὀργήν) reiði Guðs sem er yfir yður komin. Óvinur þinn ofsótti þig, en brátt muntu sjá tortímingu hans og setja fótinn á háls honum: fills meus, suporteu amb perseverança la còlera de Déu que ha caigut sobre vosaltres. El teu enemic t'ha perseguits. Però ben aviat veuràs la seva ruïna i li posaràs el peu al seu coll

◊ því við teljum þá sæla sem þolgóðir (ὑπομένειν ~ ὁ ὑπομείνας -είναντος:   ἰδοὺ μακαρίζομεν τοὺς ὑπομείναντας) hafa verið. Þið hafið heyrt um þolgæði (ἡ ὑπομονή -ῆς:   τὴν ὑπομονὴν Ἰὼβ ἠκούσατε) Jobs og vitið hvaða lyktir Drottinn gerði á högum hans. Drottinn er mjög miskunnsamur og líknsamur: car proclamem feliços els perseverants. Heu sentit parlar de la paciència d'en Job, i sabeu la fi que el Senyor va posar a les seves penalitats. El Senyor és molt misericordiós i clement

þol·gæði <n. -gæðis, no comptable>:

endurança f [pacient], perseverança f (capacitat de patir, suportar o sofrir una cosa & contenció, domini de si mateix)

◊ vér skulum reyna hann, misþyrma honum og kvelja svo að vér fáum að sjá mildi (τὴν ἐπιείκειαν) hans og komumst að raun um þolgæði (ἡ ἀνεξικακία -ίας:   καὶ δοκιμάσωμεν τὴν ἀνεξικακίαν αὐτοῦ) hans: posem-lo a prova maltractant-lo i turmentant-lo, perquè poguem veure la seva dolçor, i comprovem la seva resignació

◊ þótt land það væri æði fjarri heimkynnum Rómverja tókst þeim með ráðsnilld og þolgæði (ἡ μακροθυμία -ίας:   καὶ κατεκράτησαν τοῦ τόπου παντὸς τῇ βουλῇ αὐτῶν καὶ τῇ μακροθυμίᾳ) að leggja það allt undir sig. Þeir höfðu borið hærri hlut er konungar frá fjærstu heimshornum gerðu atlögu að þeim, gjörsigrað þá og bakað þeim mikið tjón. Þá sem af komust létu þeir gjalda sér árlegan skat: encara que aquella terra queia força lluny dels terrers dels romans, aquests havien reeixit a apodera-se de tota ella gràcies a llur sagacitat i a llur tenacitat. Igualment havien resultat victoriosos quan uns reis [procedents] des dels més llunyans cornalons del món, els havien atacat: [els romans] els havien derrotats completament i fet entre ells un gran estrall. Als restants, els feien pagar un tribut anyal

◊ þolgæðis (ἡ ὑπομονή -ῆς:   καὶ δοκιμάσωμεν ὑπομονῆς γὰρ ἔχετε χρείαν) hafið þið þörf, til þess að þið gerið Guðs vilja og öðlist fyrirheitið: teniu necessitat de perseverança (endurança) a fi de fer la voluntat de Déu i obtenir allò que teniu promès

◊ en þú hefur fylgt mér í kenningu, hegðun, ásetningi, trú, langlyndi (τῇ μακροθυμίᾳ), kærleika, þolgæði (ἡ ὑπομονή -ῆς:   σὺ δὲ παρηκολούθησάς μου ... τῇ ὑπομονῇ) í ofsóknum og þjáningum, slíkum sem ég varð fyrir í Antíokkíu, Íkóníum og Lýstru. Slíkar ofsóknir þoldi ég (ὑποφέρειν:   ὑπήνεγκα) og Drottinn frelsaði mig úr þeim öllum: tu, però, m'has seguit en el meu ensenyament, la meva conducta, els meus propòsits, la meva fe, la meva paciència, la meva caritat, els meus sofriments en les persecucions i patiments, com les que em van sobrevenir a Antioquia, a Iconi i a Listra. Aquestes persecucions les vaig suportar, i el Senyor em va deslliurar de totes elles

þol·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:

<BIOL> cist m

◊ þolhjúpurinn er hvíldarfasi frumdýrsins, en þegar það berst niður í skeifugörn fer það yfir í hreyfanlegt stig: el cist representa la fase quiescent del protozou, però, quan arriba al duodè, hi passa a l'estadi actiu o forma flagel·lada

þol·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

cursa f de fons

þol·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:

corredor m de fons, corredora f de fons

þolinmóð·lega <adv.>:

pacientment

þolinmóð·legur, -leg, -legt <adj.>:

pacient

◊ Gunnar sneri sér við. Stúlkan litla var rétt á eftir; hún var þreytuleg í andliti og þolinmóðleg á svip. Hann sá á henni, að hún vissi, að hver maður, sem ekki var fimleika-snillingur, hann var bæði gáfnatregur og fyrirlitlegur: en Gunnar es va girar. La nena era just darrere seu. La cara tenia un aspecte fatigat i feia un semblant pacient. Veia en els seus ulls que ella sabia que qualsevol home que no fos un as de la gimnàstica era un home poc dotat i menyspreable

þolin·móður, -móð, -mótt <adj.>:

pacient

♦ vera þolmóður: ésser pacient, tenir paciència

þolin·mæði <f. -mæði, no comptable>:

paciència f

◊ hversu lengi ætlarðu að misnota þolinmæði okkar?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?

♦ sýna þolinmæði: mostrar paciència, ésser pacient

♦ þolinmæði þrautir vinnur allar: <LOC FIG> la perseverança (o: paciència) ho aconsegueix tot

þolinn, þolin, þolið <adj.>:

resistent

◊ 3. hann var þrekinn ok þolinn við vás ok erfiði, við hungr ok vǫkur: alla hluti bar hann miklu meira en ǫngum mætti í hug koma — Corpus patiens inediae, algoris, uigiliae supra quam cuiquam credibile est: 3. Aguantava i resistia bé els fatics de la intempèrie (vás, algor, el fred i la humitat) i els esforços, la fam i la manca de son: suportava totes aquestes coses molt més del que ningú es pogués imaginar

◊ þá setr hann hjálm á hǫfuð sér. Sá hjálmr var gerr af inu harðasta stáli, rendr stórum nǫglum, þjukkr ok þolinn. Þar var á markaðr ormr sá, er slangi heitir. Sá ormr hefir gullslit. Þat merkir riddaraskap hans. Sá ormr er eitrsfullr. Þat merkir kapp Viðga ok grimmleik hans: tot seguit, en Viðga es va posar el casc, fet amb l'acer més dur, guarnit amb grans claus, fort i resistent (durador). Sobre el casc hi havia reproduïda la serp que es diu slangi. Aquesta serp (drac) era daurada. Aquesta serp donava fe de la seva dignitat de cavaller. La serp escopia verí, la qual cosa indicava l'ardor per combatre d'en Viðga i la seva ferotgia

þol·laus, -laus, -laust <adj.>:

que no és pas endurant o perseverant

◊ Atli svarar: "Nóga hefi eg vinnumenn þó að ekki seilist eg í hendur Þorbirni til þeirra manna er hann hefir ráðið en mér þykir þú þollaus og far aftur til hans": l’Atli li va respondre: “Ja tinc treballadors a bastament i no he de menester haver d'agafar homes d'en Þorbjörn que ell ha contractat i[, a més a més,] em sembla que tu n'ets un que no aguanta gaire (que ets un fluix): Faries millor de tornar amb ell” (vocabulari: #1. seilast til e-s í hendur e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 523: seilask til e-s í hendr e-m nach etwas trachten zum Schaden oder auf Kosten eines anderen; )

þol·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. <GEN> manca f d'endurança o perseverança

2. (hvatvísi, óþreyja) eixelebrament m, manca f de paciència o control de si mateix (precipitació, impaciència)

◊ "Það er alllíklegt," segir konungur, "en fyrir sakir þess að nú ónýttist skírslan fyrir sakir þolleysis þíns þá muntu þessu máli ekki framar fá af þér hrundið en svo sem nú er orðið og hlýtur jafnan illt af athugaleysinu. Og ef nokkrum manni hefir verið fyrirmælt þá mun þér hóti helst": “És força versemblant”, li va dir el rei, “però a causa del fet que has invalidat l'ordalia per la teva manca de domini de tu mateix, [en el futur ja] no aconseguiràs pas veure't exonerat d'aquesta acusació més del que s'és esdevingut adés. De la irreflexió sempre n'arriba infortuni. Si hi ha un home sobre qui pesa una maledicció, aquest home ets tu, més que qualsevol altre” (vocabulari: #1. ónýtast: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 20. óneyta (selten) = ónýta (so die variante), „unbrauchbar machen“, „verderben“. Auch ein adj. óneytr = ónýtr, zu unterscheiden von óneyttr, „nicht benutzt“, kommt vor; #2. þolleysi: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 20. þolleysi, n., „ungeduld“. Aus þol, n. (zu þola), „geduld“ und -leysi (nur in kompositis), abstraktes substantiv zu lauss; #3. hrinda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 274: hrinda máli (af sér) eine Klage entkräften, sich von einer Anklage reinigen; #4. framar en svo sem nú er orðið: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a la frase: no pas més del que s'és esdevingut adés; #5. athugaleysi: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 22. athugaleysi, n., „unbesonnenheit“; #6. fyrirmæla: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 23. fyrirmæla, „verfluchen“, „böses voraussagen“. ef — fyrirmælt, „wenn je ein mensch zum unglück geboren ist“; #7. hót: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 23. hóti (dativ zu hót = munr), „in hohem grade“. hóti helzt, „in erster linie“, „vor allen anderen“; )

þollur <m. þolls, þollar>:

<NÀUT> escàlem m

þol·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

(þolinmæði) paciència f (qualitat de pacient)

þol·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GRAM> veu passiva, passiva f

þolmyndar- <en compostos>:

<GRAM> passiu -iva

þol·próf <n. -prófs, -próf>:

test m de resistència

þol·raun <f. -raunar, -raunir>:

prova f [de foc] (que hom es veu forçat a superar per aconseguir una cosa)

◊ þetta var þolraun fyrir hana: ha estat una dura prova per a ella

þol·reið <f. -reiðar, -reiðir>:

<HÍP> cursa f de resistència

þol·rif <n.pl -rifa>:

(síðubein, rifbein) costella f [vertebral] (os del cos humà)

♦ reyna þolrifin í e-m ~ e-u: <LOC FIG> posar algú ~ una cosa a prova, sotmetre una cosa a una prova d'estrès

þol·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

verb passiu, verb m en passiva

þol·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:

entrenament m de resistència

þor <n. þors, no comptable>:

coratge m

♦ hafa þor til að <+ inf.>: tenir el valor de <+ inf.>

♦ pólitískt þor: coratge polític

þora <þori ~ þorum | þorði ~ þorðum | þorað ║ e-ð>:

gosar fer una cosa

♦ ég þori það ekki: no goso fer-ho

♦ þora ekki að <+ inf.>: no gosar <+ inf.>

♦ ég þori ekki að hreyfa mig: no goso [ni] moure'm

þorandi, þorandi, þorandi <adj.>:

segur -a

♦ það er ekki þorandi [að <+ inf.>]: [<+ inf.>] no és segur, [<+ inf.>] és perillós (o: arriscat)

Þor·bergur <m. -bergs, no comptable>:

Þorbergur m, Torberg m (andrònim)

Þor·björg <f. -bjargar, no comptable>:

Þorbjörg f, Torberga f (ginecònim)

Þor·finna <f. -finnu, no comptable>:

Þorfinna f, Torfina f (ginecònim)

Þor·finnur <m. -finns, no comptable>:

Þorfinnur m, Torfín m (andrònim)

Þor·geir <m. -geirs, no comptable>:

Þorgeir m, Torgeir m (andrònim)

Þor·gerður <f. -gerðar, no comptable>:

Þorgerður f, Torgarda f, Torguerda f (ginecònim)

Þor·gils <m. -gils, no comptable>:

Þorgils m, Torgils m (andrònim)

Þor·grímur <m. -gríms, no comptable>:

Þorgrímur m, Torgrim m (andrònim)

<†>  þori <m. þora, no comptable>:

(meirihluti) la part major (d'un tot) (→ þorri)

♦ mestur ~ allur þori e-s: la part major de...

◊ en þat ráð tekr hann af þeim, er Timodes hafði gefit honum, at hann lætr brott flytja mestan þora fjárins til borgar þeirar, er Damascus heitir ok ferr þar með mikit lið: i dels consells que en Timodes li havia donat en segueix el de fer portar la part major del tresor [reial] a la ciutat que nom Damasc, acompanyada d'una gran host

◊ Magnús konungr varð miklu fjǫlmennari, þvíat hann hafði allan þora landsins til liðssafnaðar: el rei Magnús es va convertir en molt més fort en homes, ja que tenia la part major del país per a reunir-hi tropes

♦ mikill þori e-s: una gran part de...

◊ Loðbrókarsynir fóru um mǫrg lǫnd með hernaði: England ok Valland ok Frakkland ok út um Lúmbardí. En svá er sagt, at þar hafi þeir framast komit, er þeir unnu þá borg, er Lúna heitir. Ok um eina stund ætluðu þeir at fara til Rómaborgar ok vinna hana, ok hefir þeira hernaðr frægstr verit um ǫll Norðrlǫnd af danskri tungu. Ok er þeir koma aptr í Danmǫrk í ríki sitt, þá skipta þeir lǫndum með sér. Tók Bjǫrn járnsíða Uppsala ríki ok alla Svíþjóð ok þat, er þar til heyrir, en Sigurðr ormr í auga hafði Selund ok Skáni ok Halland ok alla Víkina ok Agðir til Líðandisness ok mikinn þora af Upplǫndum, en Hvítserkr hafði Reiðgotaland ok Vindland: els fills d'en Lodbroc recorregueren molts de països saquejant-los: Anglaterra, la Frància romànica i la Frància germànica i fins a la Llombardia. I així conten que la ciutat més llunyana que conqueriren és la ciutat que es diu Lluna. I durant un cert temps planejaren de dirigir-se cap a Roma i conquerir-la, i llurs incursions de saqueig han estat els més famosos de tots els països del nord de llengua danesa. I quan tornaren a Dinamarca, a llur regne, en repartiren les terres entre si. En Björn Costat-de-ferro va prendre el regne d'Uppsalir i tota Suècia i tot el que en forma part, i Sigurd Drac-dins-l'ull va posseir l'illa de Selàndia i l'Escània i el Halland i tota la Vík i les Agðir fins al cap de Líðandisnes i una gran part dels Upplǫnd, les terres altes, i en Hvítserkr va tenir el Reiðgotaland i la Vèndia

þorinn, þorin, þorið <adj.>:

agosarat -ada, audaç, coratjós -osa

Þorinn <m. Þorins, no comptable>:

<MITOL> Þorinn, Torin m, nom d'un nan de la mitologia norrena

Þor·kell <m. -kels, no comptable>:

Þorkell m, Tòrkel m (andrònim)

Þorláks·höfn <f. -hafnar, no comptable>:

Þorlákshöfn f, vila pesquera situada al sud-oest de l'illa

Þorláks·messa <f. -messu, no comptable>:

festa f de sant Torlac

♦ Þorláksmessa á sumri: <RELIG CATOL> festa de sant Torlac d'estiu, celebrada el 20 de juliol, dia de la trasllació dels ossos del sant a la seu d'Skálholt. Abans de la introducció de la Reforma a l'illa, una de les més assenyalades festes de l'any

♦ Þorláksmessa á vetri: <RELIG CATOL> festa de sant Torlac d'hivern, celebrada el 23 de desembre, el dia del traspàs del sant

Þor·lákur <m. -láks, no comptable>:

Þorlákur m, Torlac m (andrònim)

♦ Þorlákur biskup helgi Þórhallsson: <RELIG CATOL> sant Torlac bisbe, patró d'Islàndia

Þor·leifur <m. -leifs, no comptable>:

Þorleifur m, Torleif m (andrònim)

Þor·móður <m. -móðs, no comptable>:

Þormóður m, Tormod m (andrònim)

þorn <n. þorns, þorn>:

1. (þyrnir) espina f (pua)

2. (heiti bókstafsins Þ, þ) þorn m, torn m (nom de la lletra Þ, þ)

þorna <þorna ~ þornum | þornaði ~ þornuðum | þornað>:

1. (vatn) eixugar-se (aigua, humitat)

◊ og lét út hrafn. Hann flaug fram og aftur, þangað til vatnið þornaði (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʕaδ־ʝəˈβɔʃɛθ   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   hā-ˈʔārɛt͡s,   עַד-יְבֹשֶׁת הַמַּיִם מֵעַל הָאָרֶץ) á jörðinni: i deixà anar un corb, que se'n va anar i va tornar, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra

◊ og á sexhundraðasta og fyrsta ári, í fyrsta mánuðinum, á fyrsta degi mánaðarins, var vatnið þornað (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ħārəˈβū   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   hā-ˈʔārɛt͡s,   חָרְבוּ הַמַּיִם, מֵעַל הָאָרֶץ) á jörðinni. Og Nói tók þakið af örkinni og litaðist um, og var þá yfirborð jarðarinnar orðið þurrt (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ħārəˈβū   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   hā-ˈʔārɛt͡s,   וְהִנֵּה חָרְבוּ פְּנֵי הָאֲדָמָה) : i l’any sis-cents u de la vida d'en Noè (Nòaħ), el primer mes, el primer dia del mes, l'aigua es va haver eixugat a la terra. En Noè (Nòaħ) va aixecar la coberta de l'arca, va guaitar al seu voltant, i [va veure que] la superfície de la terra era seca

2. (á, fljót, stöðuvatn) assecar-se (quedar sense aigua un riu, torrent, llac)

◊ árkvíslarnar munu fúlna, fljót Egyptalands þverra og þorna (ħāˈraβ ~ חָרַב:   dālăˈlū   wə-ħārəˈβū   ʝəʔɔˈrēi̯   māˈt͡sōr,   דָּלְלוּ וְחָרְבוּ יְאֹרֵי מָצוֹר), reyr og sef visna: els braços del riu pudiran, el [gran] riu d'Egipte minvarà i s'assecarà, la canya i el jonc es pansiran

◊ hann hastar á sjóinn og þurrkar hann upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ˌwa-i̯ʝabbəˈʃēhū,   וַיַּבְּשֵׁהוּ), og hann lætur öll fljót þorna (ħāˈraβ ~ חָרַב:   wə-ˌχāl־ha-nnəhāˈrōθ   hɛħɛ̆ˈrīβ,   וְכָל-הַנְּהָרוֹת הֶחֱרִיב). Þá fölnar Basan og Karmel, þá fölnar jurtagróðurinn á Líbanon: imposa silenci a la mar i l'asseca, i fa que tots els rius es quedin secs (es dessequin). Basan (Baixan) i el Carmel es mustien, la brosta del Líban es mustia

◊ þeir fara yfir Egyptalandshaf, og hann lýstur hið bárótta haf, og allir álar Nílfljótsins þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-hɔˈβīʃū   kɔl   mət͡sūˈlōθ   ʝəˈʔɔr,   וְהֹבִישׁוּ, כֹּל מְצוּלוֹת יְאֹר). Hroki Assýríu skal niður steypast og veldissprotinn víkja frá Egyptalandi: travessaran la mar d'Egipte i ell batrà la mar alsurada, i tots els canals del riu Nil s'assecaran. L'orgull d'Assíria (Aixxur) serà abatut i el ceptre desapareixerà d'Egipte

♦ þorna upp: 1. (á, haf, sjór, stöðuvatn, pollur) dessecar-se (o: assecar-se) (mar, riu, torrent, llac, estany, bassa)

◊ hann hastaði á Hafið rauða, svo að það þornaði upp (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ˌwa-i̯ʝɛħɛ̆ˈrāβ,   וַיֶּחֱרָב), og lét þá ganga um djúpin eins og um eyðimörk: increpà la Mar Roja per tal que s'assequés, i els va fer marxar per l'oceà com pel desert

◊ en eftir nokkurn tíma þornaði lækurinn upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wa-i̯ʝīˈβaʃ   ha-nˈnāħal,   וַיִּיבַשׁ הַנָּחַל), því að eigi hafði komið skúr (גֶשֶׁם) á jörð: però al cap d'un temps, el torrent s'assecà, ja que no havia plogut al país

◊ jafnskjótt og þeir (= lækir) bakast af sólinni, þorna þeir upp (t͡sāˈmaθ ~ צָמַת:   bə-ˈʕēθ   ʝəzɔrˈβū   nit͡sˈmāθū,   בְּעֵת יְזֹרְבוּ נִצְמָתוּ), þegar hitnar, hverfa þeir burt (נִדְעֲכוּ) af stað sínum: tan bon punt el sol els (= els torrents) fa coure (bullen pel solell), s'assequen, quan fa calor, desapareixen de llur lloc

◊ eins og vatnið hverfur úr stöðuvatninu og fljótið grynnist og þornar upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-nāˈhār   ʝɛħɛ̆ˈraβ   wə-ʝāˈβēʃ,   וְנָהָר, יֶחֱרַב וְיָבֵשׁ), þannig leggst maðurinn til hvíldar og rís eigi aftur á fætur: talment com l'aigua s'esvaeix del llac i el riu es fa menys profund i s'asseca, així també s'ajeu l'home per reposar i ja no torna a llevar-se

◊ vötnin í sjónum munu þverra og fljótið grynnast og þorna upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-nāˈhār   ʝɛħɛ̆ˈraβ   wə-ʝāˈβēʃ,   וְנָהָר, יֶחֱרַב וְיָבֵשׁ): l'aigua de la mar minvarà, i el riu es farà menys profund i quedarà sec

◊ ég er sá sem segi við djúpið: "Þorna þú upp (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ħɔ̆rāˈβī   wə-nahărɔˈθ-aʝiχ   ʔōˈβīʃ,   חֳרָבִי; וְנַהֲרֹתַיִךְ, אוֹבִישׁ)", og ár þínar þurrka ég upp (אוֹבִישׁ)!: jo sóc el qui diu a l'abís: «Asseca't!», i estroncaré els teus rius!

◊ engjarnar fram með Níl, á sjálfum Nílarbökkunum, og öll sáðlönd við Níl þorna upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-ˈχɔl   mizˈraʕ   ʝəˈʔōr   ʝīˈβaʃ,   וְכֹל מִזְרַע יְאוֹר, יִיבַשׁ), eyðast og hverfa: els herbeis al llarg del Nil, a les seves voreres i tots els camps de blat del Nil s'assecaran, quedaran erms i desapareixeran

◊ og þetta mun verða plágan, sem Drottinn mun láta ganga yfir allar þær þjóðir, sem fóru herför gegn Jerúsalem: Hann mun láta hold þeirra upp þorna (māˈqaq ~ מָקַק:   hāˈmēq   bəɕāˈr-ō,   הָמֵק בְּשָׂרוֹ), meðan þeir enn standa á fótum, augu þeirra munu hjaðna (תִּמַּקְנָה) í augnatóttunum og tungan visna (תִּמַּק) í munninum: i aquesta serà la plaga que Jahvè deixarà anar sobre tots els pobles que hauran fet campanya (expedició militar) contra Jerusalem: farà que llur carn s'assequi, mentre es tenen encara sobre els peus; els ulls se'ls semaran dins les òrbites; la llengua se'ls mustiarà dins la boca

♦ þorna upp: 2. (vatn) eixugar-se (aigua)

◊ þegar hann stíflar vötnin, þá þorna þau upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   hēn   ʝaʕəˈt͡sɔr   ba-mˈmaʝim   wə-ʝiˈβāʃū,   הֵן יַעְצֹר בַּמַּיִם וְיִבָשׁוּ), þegar hann hleypir þeim, þá umturna þau jörðinni: quan reté les aigües, s'eixuguen (= hi ha secada?); quan les avia, trabuquen la terra!

◊ og hinn sjötti hellti úr sinni skál yfir fljótið mikla, Efrat. Og vatnið í því þornaði upp (ξηραίνειν:   καὶ ἐξηράνθη τὸ ὕδωρ αὐτοῦ), svo að vegur yrði búinn fyrir konungana, þá er koma úr austri: i el sisè [àngel] abocà la seva copa sobre el gran riu, l'Eufrat. I l'aigua en ell es va eixugar a fi que els fos preparat el camí als reis que vénen de llevant

3. (uppspretta, lind, brunnur) assecar-se (o: estroncar-se) (exhaurir-se, quedar sense aigua una font, una deu)

◊ sverð komi yfir vötn hennar, svo að þau þorni (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ˈħɔrɛβ   ʔɛl־mēi̯ˈmɛi̯-hā   wə-ʝāˈβēʃū,   חֹרֶב אֶל-מֵימֶיהָ, וְיָבֵשׁוּ)! Því að skurðgoðaland er það, og þeir láta sem vitfirringar með skelfingar-líkneskin: que vingui una espasa contra les seves aigües a fi que s'assequin (s'estronquin)! Car és un país d'ídols i es comporten com boigs amb les estàtues paoroses

◊ sjá, ég tek að mér málefni þitt og læt þig ná rétti þínum. Ég þurrka upp (וְהַחֲרַבְתִּי) vatn Babýlons og læt uppsprettu hennar þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-haħăraβˈtī   ʔɛθ־ʝamˈm-āḥ   wə-hɔβaʃˈtī   ʔɛθ־məqōˈr-āḥ,   וְהַחֲרַבְתִּי, אֶת-יַמָּהּ, וְהֹבַשְׁתִּי, אֶת-מְקוֹרָהּ): guaita! Faré meva la teva causa i faré que obtinguis justícia. Assecaré la mar de Babilònia i faré que s'estronqui la seva font

◊ því þótt hann beri ávöxt meðal bræðranna, þá kemur þó austanvindurinn, stormur Drottins, sem rís í eyðimörkinni, svo að brunnar hans þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-ʝēˈβōʃ   məqōˈr-ō,   וְיֵבוֹשׁ מְקוֹרוֹ) og lindir hans þrjóta (ħāˈraβ ~ חָרַב:   wə-ʝɛħɛ̆ˈraβ   maʕjāˈn-ō,   וְיֶחֱרַב מַעְיָנוֹ). Hann mun ræna fjársjóð hans öllum dýrmætum gersemum: perquè, encara que porti fruit entre els seus germans, tanmateix vindrà el xaloc, una ventada de Jahvè que s'aixecarà en el desert per tal que les seves deus s'assequin i s'estronquin les seves fonts! És ell que robarà el seu tresor de tots els seus joiells

4. (tré, grein á tré) assecar-se (semar-se arbre, branca)

◊ að neðan þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   mi-tˈtaħaθ   ˌʃārāˈʃā-u̯   ʝiˈβāʃū,   מִתַּחַת, שָׁרָשָׁיו יִבָשׁוּ) rætur hans, að ofan visna greinar hans: a baix, les seves arrels s'assequen, i a dalt, les seves branques se semen

◊ þegar greinarnar þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   b-īˈβɔʃ   qət͡sīˈr-āḥ,   בִּיבֹשׁ קְצִירָהּ), eru þær brotnar, konur koma og kveikja eld við þær. Því að hún var óvitur þjóð, fyrir því getur hann, sem skóp hana, ekki verið henni miskunnsamur, og hann, sem myndaði hana, ekki verið henni líknsamur: quan les branques s'assequen , les trenquen, les dones vénen a calar-hi foc. Car no era cap poble intel·ligent, per això el qui l'ha fet no pot haver estat compassiu amb ell i el qui l'ha format no pot haver estat misericordiós amb ell

◊ útlit þeirra er orðið blakkara en sót, þeir þekkjast ekki á strætunum. Skinnið á þeim er skorpið að beinum, það er þornað (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʝāˈβēʃ   hāˈʝāh   χā-ˈʕēt͡s,   יָבֵשׁ הָיָה כָעֵץ) eins og tré: llur aspecte ha tornat més negre que el sutge, no els reconeixen pels carrers. Tenen la pell arrugada fins als ossos, s'ha assecada com fusta

◊ og öll tré merkurinnar skulu sjá, að ég, Drottinn, niðurlægi hið háa tré og upphef hið lága, læt hið græna tré þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   hōˈβaʃtī   ʕēt͡s   lāħ,   הוֹבַשְׁתִּי עֵץ לָח) og hið þurra blómgast. Ég, Drottinn, hefi sagt það og gjört það: i tots els arbres del camp sabran que jo, Jahvè, humilio l'arbre alt i exalço el baix, i faig que l'arbre verd s'assequi i que el sec floreixi. Jo, Jahvè, ho he dit i ho faré

♦ morna og þorna: <LOC FIG> llanguir i corsecar-se

◊ hjarta mitt er mornað og þornað (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   hūkkāh־χā-ˈʕēɕɛβ   wa-i̯ʝiˈβaʃ   libˈb-ī,   הוּכָּה-כָעֵשֶׂב וַיִּבַשׁ לִבִּי) sem gras, því að ég gleymi að neyta brauðs míns: el meu cor s'ha pansit i assecat com l'herba [segada], perquè oblido de consumir el meu pa

◊ sjö barna móðirin mornaði og þornaði (ʔāˈmal ~ אָמַל:   ʔumləˈlāh   ʝɔˈlɛδɛθ   ha-ʃʃiβˈʕāh,   אֻמְלְלָה יֹלֶדֶת הַשִּׁבְעָה), hún gaf upp öndina. Sól hennar gekk undir áður dagur var á enda, hún varð til smánar og fyrirvarð sig: la mare de set fills s'ha emmusteït i assecat, ha lliurat el seu esperit. El seu sol s'ha post abans d'acabar el dia. Està coberta d'ignomínia i vergonya

◊ mettir leigja sig fyrir brauð, en hungraðir njóta hvíldar. Óbyrjan fæðir jafnvel sjö, en margra barna móðirin mornar og þornar (ʔāˈmal ~ אָמַל:   wə-rabˈbaθ   bāˈnīm   ʔumˈlālāh,   וְרַבַּת בָּנִים אֻמְלָלָה): els assaciats es llogaran per pa, i els famolencs gaudiran de repòs. L'eixorca fins i tot tindrà set fills, i la mare de molts d'infants llanguirà i es corsecarà

◊ "Um þat væri mér þó meira," sagði hún, "því at ek ann þér mikit, þó at þú sért lítill. Þarf ok eigi við þat at dyljast, at ek em með barni, þó at þat mætti ólíkligra þykkja, at þú værir til þeira hluta fœrr, svá lítill ok auvirðiligr sem þú ert at sjá. Er þar þó engi í tigi til nema þú at vera faðir at barni því, er ek geng með. En þó at ek þœttumst ekki mega af þér sjá sakir ástríkis, þá vil ek þó ekki meina þér at fara, hvert þú vilt, þar ek sé, at þú átt ekki eðli til at vera hér álengdar hjá oss, en efast þú ekki í því, at þú kœmist heðan aldri, nema ek vildi. Nú vil ek heldr bera harm ok áhyggju ok morna hér ok þorna þannig sem auðnar, heldr en þú sért eigi í þeim stǫðum, sem þér þykkir gott. En hvernig viltu, at ek breyta við barn okkart?": “Em significaria molt que ho fessis”, li va dir ella, “car t'estimo molt encara que siguis petit. Tampoc ja no puc negar que estic embarassada per més inversemblant que pugui semblar que tu hagis estat capaç de fer-ho, tan petit i poca-cosa com se't veu. Però, tanmateix, no hi ha ningú més que entri en consideració com a pare de l'infant de què estic embarassada llevat de tu. Tanmateix, encara que no pugui estar-me de veure't perquè t'estimo, tanmateix no vull pas impedir-te que parteixis cap allà on vulguis anar perquè veig que no ets de la mena de restar aquí amb nosaltres a la llarga, però no dubtis pas que no te n'aniries mai d'aquí si jo no ho volia. M'estimo més de suportar la pena i l'angoixa i llanguir aquí i corsecar-me així com ho vulgui el destí, que no pas que tu no siguis al lloc que t'agradi (on et trobis a gust). I com vols que em porti amb el nostre infant? (= què vols que faci amb el nostre infant?)” (vocabulari: #1. tigi: Cf. Baetke 19874, pàg. 651: vera í tigi til <...> bei etwas im Spiele, an etwas beteiligt sein; kalla ek þar engan mann annan í tigi til at eiga þenna svein með mér en þik nur du kommst als Vater des Jungen in Frage; #2. sjá af e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 537: sjá af e-m den Blick von jmd. wenden; #3. ástríki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 26: ást-ríki n. herzliche Liebe, starke Zuneigung <...>; #4. meina: Cf. en Baetke 19874, pàg. 414: 2. hindernd im Wege stehen (e-u); verbieten, untersagen (e-m e-t; #5. álengdar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 16: á-lengdar adv.   lange Zeit, auf die Dauer; #6. auðna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 34: ganga mál (svá) sem auðnar es geht, wie es das Schicksal will; #7. þykkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796: eigi veit ek hversu honum mun þetta þykkja ich weiß nicht, wie ihm das gefallen wird; vissu menn eigi fyrst hvárt honum þótti vel eða illa man wußte anfangs nicht, ob es ihm gefiel oder nicht, ob es ihm lieb oder leid war ... íd., pàg. 205: e-m þykkir gott (e-t) jmd. gefällt etwas; #8. breyta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 68: <...> sich aufführen, sich benehmen (auch breyta sér): breyta illa við e-n schlecht handeln an jemandem; )

þornaður, þornuð, þornað <adj.>:

assecat -ada (o: dessecat -ada)

◊ vellirnir eru eyddir, akurlendið drúpir, því að kornið er eytt, vínberjalögurinn hefir brugðist (הוֹבִישׁ תִּירוֹשׁ) og olían er þornuð (ʔāˈmal ~ אָמַל:   ʔumˈlal   ʝit͡sˈhār,   אֻמְלַל יִצְהָר): els camps estan assolats, la terra de conreu està capcota, car el blat està destruït, el most s'ha perdut, l`oli [fresc] s'ha assecat

◊ tók konungr þá {enn af nýju} at telja trú fyrir þessum mǫnnum, er {hǫfuðit} hǫfðu fundit, ok sagði svá til þeirra: „Mikill fagnaðr ok gleði má verða ǫllum góðum mǫnnum ok rétttrúuðum af umhugsan almáttigs guðs miskunnar, þó at ekki auga megi sjá eðr eyra heyra ok engis manns hugr hugsa, hversu ágæta ǫmbun várr drottinn veitir sínum þjónustumǫnnum fyrir stundligt erfiði. En til þess hefir hans mikla mildi sýnt ykkr þetta tákn at þit skyldið því skjótara sjáfviljandi snúast frá skurðgoðavillu til sannrar trúar ok heilagrar skírnar, sem ǫllum verðr augljósara ef um hugsa, at hinn háleiti himnakonungr man allmikla dýrð veita sálum sinna ástvina í himinríkisfagnaði, þar er hann lætr kennast svá ágætan ilm af dauðum ok þornuðum limum þeirra líkama, at eigi mætti slíkr verða af ǫllum ilmandi grǫsum“: el rei llavors va començar a proclamar la [vera] fe als homes que havien trobat [el cap] i els parlà d'aquesta manera: “Un gran goig i una gran alegria pot sobrevenir a tots els homes bons i de fe dreturera de la consideració de la misericòrdia de Déu totpoderós, encara que cap ull no pugui veure ni sentir cap orella ni capir la ment de cap home com d'excel·lent és la recompensa que nostre Senyor dóna als seus servents per llurs serveis terrenals. Però [avui] la seva gran misericòrdia us ha mostrat aquest portent (senyal) per tal que més que més ràpidament us aparteu voluntàriament de la vostra idolatria i abraceu la fe veritable i el sant baptisme, [cosa] que es fa més manifesta (palesa) a tots quan es considera que el sublim rei del cel ha volgut concedir a les ànimes dels seus amics cartinguts una immensa glòria en l'alegria del regne del cel, quan fa sentir dels membres secs i morts de llurs cossos una olor tan excel·lent que no se'n desprèn una d'igual de totes les herbes odorants [juntes]” (vocabulari: #1. telja: Cf. Baetke 19874, pàg. 648: telja trú fyrir e-m jemandem den (christlichen) Glauben verkündigen; #2. ǫmbun: Cf. en Baetke 19874, pàg. 809: ǫmbun f.   Lohn, Belohnung, Vergeltung; #3. þar er: Cf. en Baetke 19874, pàg. 765: þar er, þar sem <...> wenn; þat er engi ætlan þar sem þér hafið lið ekki wo ihr doch keine Streitmacht habt; )

þorn·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gamba f lloro  (crustaci Spirontocaris spinus)

þorp <n. þorps, þorp>:

1. (lítið kauptún) poble[t] m (vila petita)

♦ búa í litlu þorpi: viure a un poblet

2. (grýtt hæð, berangur, bersvæði) macar m (codolar; tossal pedregós; clap de camp ras [pedregós]; terreny obert i no resguardat)

◊ hrørnar þǫll, ǀ sú er stendr þorpi á, ǁ hlýr-at henni bǫrkr né barr; ǁ svá er maðr, ǀ sá er mangi ann, ǁ hvat skal hann lengi lifa?: el jove pi, que es dreça [solitari] enmig d'un macar, es va decandint: no el resguarden pas ni l'escorça ni les agulles. Així és també l'home que no estima ningú: què n'ha de fer de continuar vivint? (segueixo la puntuació de Neckel/Kuhn 19835, pàg. 24: svá er maðr, ǀ sá er.... Però si puntuem: svá er maðr sá, ǀ er..., el significat canvia radicalment: així és també l'home a qui no estima ningú)

◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er í leið megir ǁ hæklings fóru ǀ hlunnalungum ǁ fram um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varðk þessa ǀ þorps ráðandi (Ragnars saga loðbrókar): fa molt de temps, quan els fills del cabdill vingueren pel viarany salat dels salmons amb llurs cavalls dels corrons, jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (entenc hæklingr no pas com a nom propi, sinó com a variant de hækingr ‘portador d'espasa, cabdill’. La locució fara í leið podria ésser una forma escurçada per fara í leiðangr, però a la versió de la mateixa estrofa continguda a la Hálfs saga ok Hálfsrekka hi té, com a correspondència, halda leið, la qual cosa parla en contra d'aquesta interpretació. Hlunnalungr ‘cavall de[ls] corrons’, kenning de nau)

◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er leið heldu ǁ heldr hundmargir ǀ hæklings firar, ǁ sigldu um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varð ek þessa ǀ þorps ráðandi ( Hálfs saga ok Hálfsrekka): fou fa molt de temps, quan els homes del príncep, molt abundants en nombre, dirigiren llurs proes cap aquí, singlant pel viarany salat dels salmons, que jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (el mot þorp aquí fa referència a un túmul funerari. Podria indicar un amuntegament de pedres o còdols damunt el túmul pròpiament dit, però també un clap de camp ras [pedregós] o un tossal pedregós. En aquesta saga, s'especifica que el rei Ǫgvaldr havia estat mort pel viquing Hæklingr. Personalment m'inclino a creure que aquest nom propi és una retrocreació encunyada a partir de la lausavísa i tradueixo en conseqüència)

þorpara·bragð <n. -bragðs, -brögð>:

belitrada f

þorpara·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (fantalegur, klækjafullur) canallesc -a (malvat, vil, propi de brivall, brètol o belitre)

2. (rustalegur) rústec -ega, vilà -ana (taujà -ana, toixarrut -uda, groller -a)

◊ húsfreyja tók dúkinn og kippti frá honum. Hún mælti: "Fátt gott kanntu þér. Það er þorparlegt að væta allan dúkinn senn": la mestressa va agafar la tovallola i l'hi va prendre d'una estrebada. Li va dir: “No saps comportar-te! És propi de vilans banyar d'una vegada la tovallola sencera [en eixugar-se]”

◊ sá hinn mikli maðr, sem fyrst reið, veik þar at, sem keisarason sat, ok mælti til hans: „Hvárki bið ek þik heilan né sælan, þú, hinn vándi glœpari! því (at) þú ert þess ekki makligr, heldr skemdar ok hneisu; skaltu hana skjótt fá heldr en góða reisu. Eptir hana fengna með mikilli háðung, skaltu hér eptir liggja dauðr ok allir þínir félagar; ok værir þú þó verra makligr fyrir þá skemd, er þú veitir mér ok minni unnustu með því framferði, er þú hefir nú ok jafnan, er þú gørir eptir henni líkneskju. Hvar hefir þú heyrt nǫkkurn konungsson gøra slíkt? Er slíkt ergilæti, sem þú hefir hér í frammi með þorparaligri heimsku, meirr en nǫkkurr hafi heyrt sagt frá nǫkkurum konungssyni hvárki fyrr né síðarr“: l’home alt i gros que cavalcava a llur capdavant es va apartar dels altres i es va dirigir allà on seia el fill de l'emperador i li digué: “Tu, mal criminal, ni et saludo ni et saludaré, perquè no ets mereixedor de salutacions sinó de vergonya i ignomínia. [I t'asseguro que] les tindràs sens tardança en lloc d'un ‘bon viatge!’. I quan les hauràs rebudes amb gran deshonor, tu i tots aquests companys teus d'aquí, restareu estesos morts i, tanmateix, fóres mereixedor d'un càstig encara pitjor per la vergonya que em fas a mi i a la meva estimada amb el comportament que tens ara i sempre, dispensant les teves atencions a aquesta estàtua. On s'és sentit a dir que un fill d'emperador faci una cosa semblant? La vergonyant luxúria a la qual et lliures aquí amb vilana niciesa és més del que ningú hagi sentit a dir mai d'un fill de rei, ni en el passat ni en el present” (vocabulari: #1. reisa: En Baetke 19874, pàg. 492, no dóna pas entrada a aquest baix-alemanyisme de significat clar: viatge. El context palesa que ens trobem davant una fórmula de comiat; #2. ergilæti: En Baetke 19874, pàg. 116, no dóna pas entrada a aquest mot que només apareix atestat dues úniques vegades, totes dues en aquesta mateixa obra. De significat clar: concupiscència, voluptuositat, lascívia, luxúria; #3. hafa e-t í frammi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 160: hafa e-t frammi etwas vorbringen, ausüben, gebrauchen; En Baetke, doncs, no incorpora aquesta petita variant amb la preposició í: hafa e-t í frammi; #4. hvárki fyrr né síðarr: En Baetke 19874, pàgs. 175/176-531, no dóna pas entrada a aquesta locució de significat clar: ni ara ni mai, ni en el passat ni en el present)

þorpari <m. þorpara, þorparar>:

(þrjótur, bófi) brivall m, pinxo m, belitre m, bergant m, truà m (home dolent, de poca vergonya i sense escrúpols. Cf. una evolució semàntica relativament semblant en el català antic vilà. En islandès el mot ha derivat cap al significat brivall, brètol, més que no pas cap al significat taujà)

♦ ótíndur þorpari: un brivall de dalt a baix

þorra·blót <n. -blóts, -blót>:

þorrablót m, sacrifici torrià

◊ 1. Frá Nór ok Gór brœðrum. Fornjótr hefir konungr heitið; hann réð fyrir þeim lǫndum, er kǫlluð eru Finnland ok Kvenland; þat er fyrir austan hafsbotn þann er gengr í norðr til móts við Gandvík; þat kǫllu vér Helsingjabotn. Fornjótr átti þrjá sonu, hét einn Hlér, er vér kǫllum Ægi, annarr Logi, þriði Kári; hann var faðir Frosta, fǫður Snæs hins gamla; hans son hét Þorri, hann átti tvá sonu, hét annarr Nórr en annarr Górr; dóttir hans hét Gói. Þorri var blótmaðr mikill, hann hafði blót á hverju ári at miðjum vetri; þat kǫlluðu þeir Þorrablót; af því tók mánaðrinn heiti. Þat var tíðenda einn vetr at Þorrablóti, at Gói hvarf í brott ok var hennar leita farit, ok fanst hon eigi. Ok er sá mánaðr leið, lét Þorri fá at blóti, ok blóta til þess, at þeir yrði vissir hvar Gói væri niðr komin; þat kǫlluðu þeir Góiblót. Einskis urðu þeir vísir um hana at heldr. Fjórum vetrum síðarr strengdu þeir brœðr heit at þeir skyldu hennar leita; ok skipta svá leitinni, at Nórr skyldi leita um lǫndin en Górr skyldi leita um útsker ok eyjar, ok fór hann á skipum. Hvárrtveggi þeirra brœðra var fiǫlmennr. Hélt Górr skipum sínum út eptir hafsbotnum ok svá í Allantshaf. Síðan kannar hann víða Svíasker ok allar eyjar [þær] er liggja í Eystrasalti; eptir þat í Gautasker ok þaðan til Danmerkr ok kannar þar allar eyjar; hann fann þar frændr sína, þá er komnir vóru af Hlé hinum gamla ór Hlésey, ok hélt hann þá enn fram ferðinni ok spyrr ekki til systur sinnar. En Nórr, bróðir hans, beið þess er snjó lagði á heiðar ok skíðfœri gjǫrði gott. Eptir þat fór hann af Kvenlandi ok fyrir innan hafsbotninn ok kvómu þar er þeir menn vóru er Lappir heita, þat er á bak Finnmǫrk. En Lappir vildu banna þeim yfirfǫr ok tókst þar bardagi; ok sá kraptr ok fjǫlkyngi fylgdi þeim Nór, at úvinir þeirra urðu at gjalti þegar þeir heyrðu heróp ok sá vápnum brugðit, ok lǫgðu Lappir á flótta. En Nórr fór þaðan vestr á Kjǫlu ok var lengi úti, ok svá at þeir vissu ekki til manna, ok skutu dýr ok fugla til matar sér; fóru þar til er vǫtn hnigu til vestrættar af fjǫllum. Þá fara þeir með vǫtnunum ok kvómu at sjá, þar var fyrir þeim fjǫrðr mikill sem hafsbotn væri, þar vóru bygðir miklar, ok dalir stórir gengu at firðinum. Þar var safnaðr fyrir þeim ok réðu þeir þegar til bardaga við Nór, ok fór þeirra skipti eptir vana. Allt fólk féll þar eðr flýði, en Nórr ok hans memi gengu yfir sem lok yfir akra. Fór Nórr um allan fjǫrðinn ok lagði undir sik ok gjǫrðist konungr yfir þeim héruðum, er þar lágu innanfjarðar. Nórr dvaldist þar um sumarit þar til er snjáfaði á heiðar; þá stefndi hann upp eptir dalnum, þeim er suðr gengr af firðinum; sá fjǫrðr er nú kallaðr Þrándheimr. Suma menn sína lætr hann fara hit fremra um Mœrina; hann lagði undir sik hvar sem hann fór. Ok þá er hann kemr suðr yfir fjallit, þat er var fyrir sunnan dalsbotninn, sótti hann suðr eptir dǫlunum, þar til er hann kom at vatni miklu er þeir kǫlluðu Mjǫrs; þá snýr hann enn vestr á fjallit, þvíat honum var sagt at rænn hans hǫfðu farit úsigr fyrir konungi þeim er Sókni hét. Þá kvómu þeir í þat hérað, er þeir kǫlluðu Valdres. Þaðan fóru þeir til sjóvar ok kvómu í langan fjǫrð ok mjófan er nú heitir Sogn, þar var fundr þeirra Sókna ok áttu þeir þar orrostu mikla, þvíat Sókna brá ekki við fjǫlkyngi þeira. Nórr gekk fram hart, ok skiptust þeir Sókni hǫggum við; þar féll Sókni ok mart lið hans: 1. Dels germans Nórr i Górr. Hi hagué un rei que es deia Fornjótr. Regnava sobre les terres que es coneixen amb els noms de Finlàndia i Qüenlàndia o Quüènia. És el territori que hi ha a llevant del golf de l'oceà (=el Golf de Bòtnia) i que s'estén [des d'aquí] en direcció cap a Gandvík (la Mar Blanca). Nosaltres anomenem [el territori del golf de l'Oceà] Helsingjaland. En Fornjótr va tenir tres fills, en Hlér -que també anomenem Ægir-, el segon es va dir Logi i el tercer, en Kári, fou el pare d'en Frosti que, al seu torn, fou el pare de l'Snær el Vell, que fou el pare d'en Þorri. Aquest va tenir dos fills, en Nórr i en Górr, i una filla que es va dir Gói. En Þorri era un home molt donat a celebrar ofrenes i sacrificis i cada any, a mitjan hivern, celebrava un sacrifici (una festa sacrificial). La gent l'anomenava ofrena o sacrifici d'en Þorri i d'aquesta festa sacrificial el mes [de þorri] en va prendre el nom. Un hivern, durant el sacrifici d'en Þorri, es va esdevenir un gran fet: que la Gói va desaparèixer i, encara que sortiren a cercar-la, no es va trobar enlloc. I quan hagué passat aquest mes, en Þorri va preparar una altra festa sacrificial i va fer fer un sacrifici per tal d'esbrinar on era el parador de la Gói. Anomenaren aquesta segona festa Ofrena o Sacrifici de la Gói. Però malgrat tots els esforços, no aconseguiren esbrinar res del seu parador. Quatre anys més tard, els dos germans varen fer la promesa que sortirien a cercar la Gói. Es varen repartir la cerca de tal manera que en Górr recorreria les terres fermes i en Górr totes les illes i els illots llunyedans fent la seva cerca amb vaixells. Cadascun d'ells anava acompanyat d'una nodrit grup d'homes. En Górr es va dirigir amb els seus vaixells cap a la sortida del Golf de Bòtnia i també cap a la Mar d'Åland. Després va explorar vastament els illots de Suècia i totes les illes que hi ha a la Mar Bàltica. Després va explorar els illots del Gautaland i d'aquí es dirigí a Dinamarca i hi va explorar totes les illes. Aquí hi va trobar els seus parents que descendien d'en Hlér el vell de l'illa de Hlésey, i després va prosseguir el seu viatge sense haver esbrinat res del parador de la seva germana. El seu germà en Nórr va esperar-se fins que les heiðar estiguessin cobertes de neu i fes de bon fer travessar-los amb esquís i llavors va sortir de Qüenlàndia i va vorejar la part interior del golf de Bòtnia, i així va arribar amb els seus homes allà on hi ha els homes que es diuen lapons, que és a la part del darrere de la Finnmǫrk. Els lapons intentaren barrar-los el pas i es va entaular una batalla entre ells. Però una força i una màgia tals acompanyaven en Nórr i els seus homes que el pànic s'emparà de llurs enemics quan sentiren llur crit de guerra i els veieren desembeinant i brandant llurs armes, i els lapons emprengueren la fuita. I d'aquí en Nórr [i els seus homes] prosseguiren llur via cap a l'oest cap a la serralada de Kilir i estigueren marxant molt de temps sense veure senyals de gent i per menjar caçaven bèsties salvatges i ocells i marxaren fins que arribaren al vessant de la serralada, al punt on els rius comencen a córrer cap a ponent. Llavors varen marxar en la mateixa direcció que els rius fins que arribaren a la mar. A llur davant s'estenia un gran fiord, [tan ample] com si fos un golf, amb grans contrades habitades i amples valls que s'endinsaven terres endins des del fiord. Aquí es trobaren al davant amb una gernació que immediatament entaulà batalla contra en Nórr i els seus homes però llur lluita va anar igual que la d'abans contra els lapons. Tota aquella gent o bé va caure a la batalla o bé fugiren perquè en Nórr i els seus homes s'escamparen per entre ells com males herbes que s'apoderen dels camps de conreu. [Després d'aquesta victòria] en Nórr va recórrer tot el fiord, el va sotmetre i es va fer rei de les contrades que hi havia a la part dreta del fiord. En Nórr va passar l'estiu allà fins que va nevar a les heiðar. Llavors va partir agafant el camí que pujava al llarg de la vall que s'estenia terres endins des de la part meridional del fiord que actualment s'anomena [fiord de] Þrándheimr (=Trondheim). Va fer que alguns dels seus homes es dirigissin cap al sud pel camí de la costa a través de la Mœri. Pel que fa a ell mateix, conqueria (sotmetia) les terres a les quals arribava. I després de creuar, marxant cap al sud, la serralada que hi ha al sud del cap (fons, extrem) de la vall, va continuar avançant cap al sud per les valls [que hi ha] fins que va atènyer un gran llac que ells anomenaren Mjǫrs. Allà es va tornar a dirigir cap a ponent a través de la serralada perquè l'ennovaren que els seus homes[, els que ell havia enviat cap al sud a través de la Mœri] havien sofert una desfeta davant un rei que es deia Sókni. I així ell i els seus homes varen arribar a la contrada que anomenaren Valdres. D'aquí baixaren fins a la mar on arribaren a un fiord estret i llarg que ara es diu [fiord de] Sogn. Aquí és on va tenir lloc la batalla entre ell i el rei Sókni. I fou una batalla aferrissada ja que en Sokni [i els seus homes] es mostraren immunes a llur màgia. En Nórr va avançar ardidament i ell i en Sókni intercanviaren cops d'espasa. En Sókni, i amb ell un bona part de les seves tropes, va caure en aquella batalla

þorra·matur <m. -matar, no comptable>:

menjars m.pl tradicionals islandesos consumits a la festa del þorrablót

þorra·tungl <n. -tungls, -tungl>:

lluna f de þorri. En el calendari tradicional islandès, designació de la lluna el segon mes abans de la lluna de pasqua, és a dir, abans del mes en el qual cau Pasqua

þorra·þræll <m. -þræls, -þrælar>:

esclau m d'en Þorri. En el calendari tradicional islandès, designació del darrer dia del mes þorri. Sol caure en dissabte

þorra·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:

tord golanegre (ocell Turdus atrogularis)

þorri¹ <m. þora, no comptable>:

(meginhluti) variant moderna de l'arcaic → þori ‘part major d'un tot’

◊ Finnbogi stóð upp og gengu til sjóvar og var sem Bárður gat að mestur þorri var á land rekinn fjárins. Lét Bárður allt heim færa og svo að duga sem hann ætti sjálfur og var það stórmikið fé: en Finnbogi es va llevar i baixaren fins a la mar i va ésser com ho havia esmentat en Bárður: la mar havia escopit a terra la major part de la càrrega [del vaixell naufragat]. En Bárður va fer que ho transportessin tot al seu mas i que [els seus homes] ajudessin a fer-ho com si les propietats d'en Finnbogi fossin les seves pròpies i es tractava d'una ingent quantitat de béns

◊ Sunnlendingar riðu til Saurbæjar og var þorri liðsins undir Melrakkahóli og fóru þaðan á bæi sem þeim líkaði. Öngar urðu meðalferðir svo að það ætti stað. Voru þeir í Saurbæ nokkurar nætur og hurfu síðan suður aftur (SS I, cap. 281, pàg. 404): els de les terres del sud anaren a Saurbær i la major part de la tropa va romandre a Melrakkahóll per, d'aquí, anar als masos així com els venia de gust. No es va produir cap intent de mediació de manera que s'arribés a un acord. Varen passar alguns dies a Saurbær i després se'n tornaren cap al sud

◊ verður þessi hríð mjög skaðsöm í liði Kolbeins áður en hið snarpasta mannvalið Kolbeins kom þeim Þórði í opna skjöldu en þeir Þórður höfðu eydd aftan skip sín mjög og var allur þorri mannanna kominn fram um siglu. Og þá er kall kom á skip Þórðar að tveggja vegna væri að þeim sótt urðu þeir þá við hvorutveggja að sjá. Gekk þá Þórður aftur á skip sitt og svo gerðu nú margir hans menn. En Þórður hafði lítið deildarlið. Eggjar hann þá að þeir rækju af sér þá fyrst hina óþarflegu bakhjarla er þá voru komnir (ɔ: búnir) þeim til óhaglegra íhöggva. Bað Þórður þá þegar að þeir gengju upp á skip Hjalta. Varð þar lítil viðtaka áður uppgöngur tókust. Gekk sá maður fyrst upp er Aron hét og var sonur Halldórs Ragnheiðarsonar, þar næst Þórður sjálfur. Lagði Þórður til Hjalta í gegnum brynjuna og sjálfan hann og nisti hann svo dauðan út við borðinu. Ruddist það skip svo vandlega að nálega var hver maður drepinn eða fyrir borð rekinn. Varð og fám einum af sundi hólpið (SS II, cap. 339, pàg. 519): aquest atac va fer molt de mal a les tropes d'en Kolbeinn abans que el grup d'homes més selecte i abrivat d'en Kolbeinn no sorprengués pel darrere els homes d'en Þórður. En Þórður i els seus homes havien desguarnit el darrere de llurs naus i la part més nombrosa dels combatents es trobava més endavant, situada tot al voltant del mast. I quan es va sentir un crit a la nau d'en Þórður que els atacaven per dos fronts, hagueren de fer front a l'atac d'una banda i al de l'altra. En Þórður llavors va tornar a la seva nau i també ho feren molts dels seus homes. Però en Þórður no disposava de tropes que pogués dividir, així que va esperonar [tots els seus homes] a repel·lir primer els innecessaris respatlles que els estaven dispensant uns incòmodes cops. En Þórður ordenà immediatament després que pugessin a bord del vaixell d'en Hjalti. Hi va haver poca resistència [per part dels homes d'en Hjalti] abans que l'abordatge reeixís. El primer a pujar-hi fou un home que nomia Aron i era fill d'en Halldór Ragnheiðarson, i immediatament darrere ell hi pujà en Þórður mateix. En Þórður va traspassar la cuirassa d'en Hjalti i en Hjalti mateix i, enastant-lo d'aquesta manera, el llençà mort a la mar per la borda. La nau d'en Hjalti fou netejada tan curosament que gairebé tots els homes de la tripulació foren morts o llençats per la borda. Foren molts pocs els qui foren ajudats a sortir de l'aigua

◊ en meðan Þórður hafði þetta að starfa þá höfðu Kolbeins menn komið stafnljám á skip hans og dregið það fram milli skipa sinna. Féllu þeir þar Ánn Áskelsson og Snorri Loftsson og Steinólfur Þorbjarnarson í stafni á skipi Þórðar og vildi engi þeirra flýja. Fjórði maður féll þar, Klemet, og særðu hann bæði Kolbeins menn og Þórðar menn. En allir aðrir flýðu á þau skip er næst lágu. Tókust þá hlaup mikil milli skipanna. En er Kolbeins menn gengu upp á skip Þórðar þá gerðist þeim ávinnt er næstir lágu. En í þenna tíma höfðu þeir Kolbeinn grön og Teitur Styrmisson og margir [p. 520] menn greiddar uppgöngur á skip Kolbeins unga. Og er til komu heimamenn Kolbeins þeir er hann sendi til af sínu skipi þá voru þeir Teitur og Kolbeinn bornir ofurliði og reknir fyrir borð og komust nauðulega aftur til sinna manna. Og var þá bardagi hinn ákafasti og komu Kolbeins menn stafnljám á skip Teits og drógu fram á millum sinna skipa. Og í þeirri hríð voru særðir þeir Teitur og Ásgrímur baulufótur og allur þorri manna á því skipi flýði. Hljóp Teitur þá á skip Kolbeins Dufgussonar. Varð það svo hlaðið og þröngt að inn féll um háreiðarnar og söxin. Hljóp þá meginþorri á skip Sanda-Bárðar (SS II, cap. 339, pàgs. 519-520): però mentre en Þórður s'estava ocupant d'això, els homes d'en Kolbeinn hagueren llançat garfis d'abordatge al vaixell d'ell i l'havien estirat fins a col·locar-lo entre els vaixells d'ells. Varen caure allà, a la proa del vaixell d'en Þórður, l'Ánn Áskelsson i l'Snorri Loftsson i l'Steinólfur Þorbjarnarson, car cap d'ells no volguó fugir. Un de quart va caure també allà, en Klemet, que fou ferit alhora pels homes d'en Kolbeinn i pels d'en Þórður. Però tots els altres varen fugir saltant als vaixells que els eren al més a prop. Llavors es varen produir grans salts (buits) entre els vaixells. Quan els homes d'en Kolbeinn varen abordar el vaixell d'en Þórður, la situació va esdevenir difícil per als qui es trobaven al més a prop. Però just en aquell moment, en Kolbeinn Mostatxo, i en Teitur Styrmisson i moltes d'altres s'havien preparat per a fer l'abordatge del vaixell d'en Kolbeinn el jove. I quan hi varen acudir els heimamenn d'en Kolbeinn -els criats i treballadors del seu mas- que aquest havia aviat del seu vaixell a lluitar als altres vaixells, en Teitur i en Kolbeinn es veieren aclaparats per llur superioritat en nombre, i foren empesos a saltar a la mar per la borda, i els vingué de ben poc no poder tornar amb llurs homes. I en aquells moments la batalla era al més aferrissada. Els homes d'en Kolbeinn varen llançar un garfi al vaixell d'en Teitur i l'estiraren fins a col·locar-lo entre llurs vaixells. I en aquell moment (atac?), en Teitur i l'Ásgrímur peu-de-vaca foren ferits i tota la part major de la tripulació d'aquella nau emprengué la fugida. En Teitur llavors va saltar a bord de la nau d'en Kolbeinn Dufgusson. Aquesta nau estava tan carregada i atapeïda de combatents que la mar hi va entrar pels forats de les escalemeres i passant per sobre les parets de la proa. La major part dels homes va saltar llavors al vaixell d'en Bárður Arenys

þorri² <m. þorra, no comptable>:

[mes m de] þorri m. En el calendari tradicional islandès, designació del quart mes de l'hivern. Començava el divendres de la tretzena setmana de l'hivern (entre el 19 i el 25 de gener, llevat dels rímspillisár, anys en què començava el 25 de gener) i acabava el 17 o el 23 de febrer (el 24 de febrer en els rímspillisár)

◊ frá jafndœgri er haust, til þess er sól sezt í eyktarstað. Þá er vetr til jafndœgris. Þá er vár til fardaga. Þá er sumar til jafndœgris. Haustmánuðr heitir inn næsti fyrir vetr, fyrstr í vetri heitir gormánuðr, þá er frermánuðr, þá er hrútmánuðr, þá er þorri, þá gói, þá einmánuðr, þá gaukmánuðr ok sáðtíð, þá eggtíð ok stekktíð, þá er sólmánuðr ok selmánuðr, þá eru heyannir, þá er kornskurðarmánuðr: a partir de l'equinocci [de tardor] és tardor fins que el sol es pon entre les 3.30 i les 4.30 del capvespre. Llavors és hivern fins a l'equinocci [de primavera]. Llavors és primavera fins als fardagar o dies de canvi de mas. Llavors és estiu fins a l'equinocci [de tardor]. El darrer mes abans de l'hivern es diu haustmánuðr o mes de tardor, el primer [mes] d'hivern es diu gormánuðr o mes de matances i freixures, després ve el frermánuðr o mes de la gelabror, llavors ve el hrútmánuðr o mes dels mardans, llavors ve þorri, llavors gói, llavors einmánuðr o mes solitari -ja que és només queda aquest mes totsol abans d'arribar l'estiu o bé perqué és un mes ‘únic’, és a dir, un mes en el qual no hi ha feines específiques a fer ni una climatologia especial, de manera que el mes no es pot designar per les feines que s'hi fan ni pel temps que hi sol fer-, llavors gaukmánuðr o mes del cucui i sáðtíð o temps de la sembra, llavors eggtíð o temps dels ous, i stekktíð o temps de separar els anyells de les ovelles i fer-los passar les nits a les pletes anyelleres, llavors ve el sólmánuðr o mes del sol, i el selmánuðr o mes de les cabanes dels pasturatges de muntanya, llavors venen les heyannir o sega del farratge i fenc, llavors ve el kornskurðarmánuðr o mes de fer la collita

◊ nú líður sumar og kemur vetur og er snemma nauðamikill norður um Hlíðina en viðbúningur lítill. Fellur mönnum þungt. Fer svo fram um jól. Og er þorri kemur þá ekur hart að mönnum og eru margir þá upp tefldir: llavors va passar l'estiu i va arribar l'hivern i aquell hivern fou molt rigorós des del començament en el nord[-oest], a la contrada de la Hlíð, i la gent estava mal preparada per fer-hi front. A la gent [de la contrada] els va resultar difícil suportar-lo. Aquesta situació es va perllongar fins pels volts dels jól (en realitat, fins passats els iol). I quan va arribar el þorri, la gent va passar tan gran fretura que a molts els donà escac i mat

♦ þreyja þorrann [og góuna]: <LOC FIG> resistir a una temporada d'adversitats, passar per adversitats o dificultats temporànies

Þorri³ <m. Þorra, no comptable>:

Þorri m, Torri m (andrònim)

þorrið:

supí de → þverra “disminuir, decréixer, minvar”

þorrinn, þorrin, þorrið <adj.>:

1. <GEN> minvat -ada, decrescut -uda (→ þverra)

◊ þá sendi hann út frá sér dúfu til að vita, hvort vatnið væri þorrið (qāˈlal ~ קָלַל:   li-rəˈʔōθ   hă-qalˈlū   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   pəˈnēi̯   hā-ăδāˈmāh,   לִרְאוֹת הֲקַלּוּ הַמַּיִם, מֵעַל פְּנֵי הָאֲדָמָה) á jörðinni: aleshores avià un colom per a saber si havia minvat l'aigua a la terra

◊ kappar Babýlons hætta við að berjast, þeir halda kyrru fyrir í virkjunum, hreysti þeirra er þorrin (qāˈlal ~ נָשַׁת:   nāʃəˈθāh   ɣəβūrāˈθ-ām,   נָשְׁתָה גְבוּרָתָם), þeir eru orðnir að konum. Menn hafa lagt eld í híbýli hennar, slagbrandar hennar (בְרִיחֶיהָ) eru brotnir: els paladins de Babilònia cessen de combatre, resten tranquils a les fortaleses, llur bravura ha disminuït, s'han tornat dones. Hom ha calat foc a les habitacions d'ella, les barres [de les seves portes] han estat trencats

◊ að hvaða gagni kom mér kraftur þeirra? Þróttur þeirra var þorrinn (ʔāˈβaδ ~ אָבַד:   ʕāˈlēi̯-mō   ˈʔāβaδ   ˈkālaħ,   עָלֵימוֹ, אָבַד כָּלַח), örmagna af skorti og aðþrengdir af hungri nöguðu þeir skrælþurrt landið sem í gær var auðn og eyðimörk: de quin profit m'ha estat llur força? Tot llur vigor s'havia perdut, exhaurits per la misèria i acuitats per la fam rosegaven la terra àrida que ja ahir era ermàs i desert

2. (vatnslind) estroncat -ada, sec -a (font, deu)

◊ fyrir þá sök verður skilnaður milli yðar og Móreset-Gat. Húsin í Aksív munu bregðast konungum Ísraels líkt og þorrin (— ~ —) vatnslind: per aquest motiu, tu i Morèixet-Gat quedeu separats. Les cases d'Aczib (Ac’hziv) decebran els reis d'Israel com una deu seca

Þorskafjarðar·heiði <f. -heiðar, no comptable>:

[altiplà m de] Þorskafjarðarheiði f , situat a dalt del fiord dels bacallàs, a la península dels Fiords de Ponent

Þorska·fjörður <m. -fjarðar, no comptable>:

[fiord m de] Þorskafjörður m , el fiord dels bacallàs. Situat a la península dels Fiords de Ponents o Vestfirðir, a dalt de Reykhólar

þorska·gin <n. -gins, -gin>:

llinària f (planta Linaria maroccana)

þorska·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:

fetge m de bacallà

þorska·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:

oli m de [fetge de] bacallà

þorska·net <n. -nets, -net. Gen. pl.: -neta; dat.pl.: -netum>:

art f (o: xarxa f) de pescar bacallà

þorska·stríð <n. -stríðs, no comptable>:

<HIST> Guerra f del Bacallà

þorska·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] gàdids m.pl

þorsk·eldi <n. -eldis, no comptable>:

cria f del bacallà [en captivitat]

þorskeldis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

granja f de bacallà

Þorsk·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:

torscafiordès m, torscafiordesa f, habitant m & f del fiord de Þorskafjörður

þorsk·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:

torscafiordès -esa f, del fiord de Þorskafjörður

þorsk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

gàdid m

þorsk·haus <m. -hauss, -hausar>:

1. <GEN> cap m de bacallà

2. <FIG> tros m d'ase, imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.) 

þorsk·hrogn <n.pl -hrogna>:

ous m.pl de bacallà

þorsk·seiði <n. -seiðis, -seiði>:

aleví m de bacallà

þorsk·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:

[peix] carboner m (peix Pollachius virens syn. Gadus carbonarius syn. Gadus colinus)

þorskur <m. þorsks, þorskar>:

1. <GEN> bacallà m (fl./pl.: bacallàs) (peix Gadus morhua, tant el fresc com el salat)

♦ hrogn úr þorski: ous m.pl de bacallà

♦ lemja e-n eins og harðan þorsk: <LOC FIG> donar un bon feix de llenya a algú, atonyinar algú, posar algú com un pop, donar una bona tupada a algú (Mall.) 

2. <FIG> imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.), [tros m de] colló m (Mall.), pardal m (Mall.), paretjal m (Mall.) 

þorsk·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar. Empr. hab. en pl.>:

pesca f del bacallà

þorsta- <prefixoide>:

<MED> dipso-

Þor·steinn <m. -steins, no comptable>:

Þorsteinn m, Torstein m (andrònim)

þorsti <m. þorsta, no comptable>:

set f (→ þyrstur)

◊ þeir ákölluðu þig, þegar þá þyrsti, og fengu vatn úr þverhníptu bjargi og svölun við þorsta (ἡ δίψα -ίψης:   καὶ ἴαμα δίψης ἐκ λίθου σκληροῦ) úr hörðum kletti: t’invocaren quan tingueren set i tingueren aigua d'una penya abrupta i el remei a llur set d'una roca dura

♦ deyja úr þorsta: <LOC GEN & FIG> morir de set

♦ slökkva þorstann: apagar la set

♦ slökkva þorsta sinn: apagar la seva set

◊ þú lést lindir spretta upp í dölunum, þær streyma milli fjallanna, þær svala öllum dýrum merkurinnar, villiasnarnir slökkva þar þorsta sinn (t͡sāˈmāʔ ~ צָמָא ǁ ʃāˈβar   t͡səmāˈʔ-ō ~ שָׁבַר צְמָאוֹ:   ʝiʃbəˈrū   φərāˈʔīm   t͡səmāˈʔ-ām,   יִשְׁבְּרוּ פְרָאִים צְמָאָם): has fet brollar fonts a les valls, s'escolen entre les muntanyes, abeuren tots els animals del camp, els onagres hi apaguen llur set

♦ svala þorstanum: calmar la set

♦ svala þorsta sínum: calmar la seva set

þorst·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (þorstagjarn) [sempre] assedegat -ada (que té set sovint)

2. (sem veldur þorsta) que fa [venir] set (menjar)

þorst·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

(sem veldur þorsta) que fa [venir] set (menjar)

◊ en nokkrar báru inn þurrkaða ávexti, súrsaðan mat, sætindi og þorstsæla rétti (et d'autres mets propres à boire); báru þær og alls konar vín og aðra drykki á borð, en aðrar komu með hljóðfæri: i algunes portaren fruits secs, menjars envinagrats, dolços i plats que feien venir set. També portaren a taula tota mena de vins i d'altres begudes, mentre que d'altres entraren amb instruments de música

◊ því næst voru framreiddir hinir útvöldustu réttir, og er við höfðum matazt, skemmtum við okkur fram á nótt. Þá var inn borið ágætt vín og þorstsælir ávextir; sátum við og drukkum, en þrælar sungu á meðan og léku á hljóðfæri: tot seguit foren servits els plats més selectes, i quan haguérem menjat, ens vam divertir fins entrada la nit. Llavors portaren un vi excel·lent i fruits que feien venir set que beguérem i menjàrem i, mentre ho fèiem, els esclaus cantaven tot tocant llurs instruments (on nous servit ensuite les mets les plus délicats et les plus exquis. Nous nous mîmes à table; et après le repas, nous commençâmes à nous entretenir jusqu’à la nuit. Alors on nous apporta d’excellent vin et des fruits propres à exciter à boire, et nous bûmes au son des intruments que les esclaves accompagnèrent de leurs voix)

Þor·valdur <m. -valdar (o: -valds), no comptable>:

Þorvaldur m, Torvald m (andrònim)

Þor·varður <m. -varðar (o: -varðs), no comptable>:

Þorvarður m, Torvard m (andrònim)

þot <n. þots, þot>:

(hvinur) xiulet m (so del vent, bramul del vent)

♦ standa (o: sitja) í þot: <LOC FIG> estar preparat -ada per a combatre, estar preparat -ada per a entrar en combat

◊ og síðan hljópust þeir að og gekk Ingjaldur fast fram með reidda öxina en Ólafur Klökkuson hjó þegar til hans og á öxlina vinstri og hljóp öxin þegar á hol og varð það banvænlegt sár. Ásbjörn Hefla-Bjarnarson hjó til Sturlu ofan í skjöldinn og klauf niður í mundriða. Þá fékk hann og lög tvö og kom hvorttveggja í skild. Og í því bili var höggvin hönd af Brúsa Ljótssyni. Og þessu nær fékk sár Þorgrímur Kolbeinsson. Sveinn Sturluson og Þorsteinn Gunnarsson særðu hann og var hann hogginn á tvefalda höndina og sundur handleggurinn bæði fyrir ofan olboga og framan. Hann hafði og herðasár mikið. Síðan lagði maður til Ólafs Klökkusonar og kom á hann miðjan. Tvö hafði hann lög og mörg sár önnur og stór og gekk hann frá bardaganum og upp í hallinn og settist þar niður. Þá fékk Snorri Hallsson sár á hendi. Þeir Árni Bassason og Árni Bjarnason stóðu í þot og reiddu vopnin (SS I, cap. 64, pàg. 78-79): tot seguit es llançaren els uns contra els altres i en fer-ho, l'Ingjaldur avançava amb fermesa amb la destral aixecada, però l'Olau Klökkuson li descarregà a l'instant un cop [amb la seva destral] a l'espatlla esquerra i l'espatlla li va quedar penjant per l'aixella i aquesta fou una ferida mortal. L'Ásbjörn Hefla-Bjarnarson va descarregar un cop contra l'escut de l'Sturla i el va fendre fins a l'empunyadura. Aleshores ell també va rebre dos cops [de pica] i tots dos li endevinaren l'escut. En l'entretant en Brúsi Ljótsson va perdre la mà [d'un cop de destral]. I tot seguit després d'aquest fet, en Þorgrímur Kolbeinsson va rebre una ferida. L'Sveinn Sturluson i en Þorsteinn Gunnarsson eren els qui l'havien ferit: va rebre dos cops [d'espasa] a dues parts del braç, que li partiren l'os tant part damunt el colze com part dessota. També va rebre una ferida greu a les espatlles. Després un home va assestar un cop d'espasa a l'Olau Klökkuson i el va endevinar al bell mig del ventre. Havia rebut dos cops de pica i moltes d'altres ferides, i greus, i es va retirar de la batalla i pujà a dalt del turó i s'hi va asseure. Aleshores l'Snorri Hallsson va rebre una ferida al braç. L'Árni Bassason i l'Árni Bjarnason es mantenien promptes a combatre i brandien llurs armes

◊ ok um morguninn, er menn ætluðu út at ganga, var trǫll svá mikit komit í hallardyrin, at engi þóttist sét hafa jafnmikit trǫll. Þat hafði alvæpni ok skjǫld svá mikinn af járni, at huldi ǫll hallardyrin. Þetta trǫll var svá grimmt ok ógurligt, at engi þorði til útgǫngu at leita, ok svá mikil ógn fylgdi þessu kvikendi, at af tók allan vísdóm af konunginum með megni ok bragðvísi, svá at engi varð hræddari en sjálfr hann við þenna atburð. Þótti mǫnnum þetta mikil fádœmi ok in mesta býsn, at þeim skyldi slík fádœmi at hendi bera. Trǫllit lét sem þat mundi þá ok þá inn hlaupa í hǫllina at þeim. Konungr bað engan svá djarfan vera, at til móts gengi við þetta trǫll, sagðist vænta, at þat mundi burt leita af stundu. Sitja menn þar um daginn í þot við þetta trǫll, ok varð mǫnnum fátt til gamans: i l'endemà matí, quan els homes volgueren sortir, es trobaren que havia arribat un trol tan gros a les portes del palau que ningú no creia haver-ne vist cap de tan gros. Aquest trol anava tot armat i duia un escut de ferro tan gran que cobria les portes del palau totes senceres. Aquest trol era tan ferotge i paorós que ningú no gosava de cercar de sortir del palau i aquesta criatura infonia un espant tan gran que el rei va quedar sense gens de saviesa, força i astúcia, de manera que no hi havia ningú que tingués més por que ell davant aquest fet. Aquest fet semblà del tot inaudit a la gent i consideraven que era un gran presagi que els hagués passat un fet inaudit com aquell. El trol feia una i una altra vegada com si anés a irrompre dins el palau i atacar-los. El rei va manar que ningú no fos tan agosarat com per sortir a enfrontar-se a aquest trol i afegí que esperava que se n'aniria en qualsevol moment. Els homes es mantingueren allà dins durant el dia promptes per a combatre contra aquest trol, i poques coses els servien d'entreteniment

þota <f. þotu, þotur. Gen. pl.: þota o: þotna>:

avió m de reacció (o: a reacció), reactor m

þotið:

supí de → þjóta “xiular (el vent)”

þotu·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:

combustible m d'avió de reacció, combustible m de reactor

þotu·slen <n. -slens, no comptable>:

jetlag m (→ flugþreyta)

þó¹ <adv.>:

(samt) tanmateix (de tota manera, emperò)

◊ um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á. Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent, en Kári es va aparellar per anar a Islàndia. L’Skeggi li va procurar un vaixell mercant. Eren una tripulació de divuit homes. Varen acabar els preparatius del viatge força tard però tanmateix anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment arribaren a Ingólfshöfði on llur vaixell es va estavellar contra la costa però de tota manera tota la tripulació es va salvar. Feia una espessa tempesta de neu. Els homes varen preguntar llavors en Kári què s'havia de fer i ell els va dir que considerava que el millor era de dirigir-se a Svínafell i provar la generosa hospitalitat d'en Flosi. Llavors es dirigiren sense dilació a Svínafell

◊ "Vel skalt þú svara og segja þó kost og löst á konunni," segir Hrútur: en Hrútur li va dir: “Li donaràs una resposta favorable però així i tot els diràs les qualitats i els defectes de la noia”

◊ konungur mælti: "Vel er þar til fengið. Nú vil eg fá þér önnur tvö langskip og munt þú þó þurfa þessa liðs alls": el rei li va dir: “El que t'ha donat és apropiat, però ara jo et donaré dos vaixells de guerra més, perquè tanmateix hauràs de menester totes aquestes forces”

◊ "Vera má það," segir hann, "en hinn veg dreymdi mig þó áður en eg vó vígið": “Potser serà així”, li va respondre, “però el que he somniat abans de matar-lo presagiava una altra cosa”

◊ þá mun Hrútur stefna og skalt þú að því vandlega hyggja hver atkvæði hann hefir. Þá mun Hrútur mæla að þú skulir stefna. Þú skalt þá stefna og skal rangt svo að eigi sé meir en annað hvert orð rétt. Þá mun Hrútur hlæja og mun hann þá ekki gruna en mæla þó að fátt sé rétt í. Þú skalt kenna förunautum þínum að þeir hafi glapið þig. Þá skalt þú biðja Hrút að hann mæli fyrir þér og að hann leyfi að þú stefnir í annað sinn og mælir eftir honum. Hann mun leyfa þér og stefna sjálfur málinu. Þú skalt þegar stefna eftir og mæla þá rétt og spyrja Hrút hvort rétt sé stefnt. Hann mun segja þér að eigi megi það ónýta: llavors en Hrútur pronunciarà la citació i tu pararàs curosament esment de cada formulació que empri. Tot seguit, en Hrútur t'exhortarà a pronunciar la citació. Llavors tu pronunciaràs la citació i ho faràs tan malament que no sigui correcte més que cada segona paraula. Llavors en Hrútur riurà i llavors no sospitarà res però així i tot dirà que [en la teva formulació] hi ha hagut poques coses que siguin correctes. Tu en donaràs la culpa als teus acompanyants dient que t'han confós. Llavors demanaràs al Hrútur que torni a dir davant teu la citació perquè tu l'aprenguis correctament i que et permeti que tu repeteixis la citació una segona vegada i que la repeteixis així com ell l'hagi formulada. Ell t'ho permetrà i repetirà ell mateix la citació. Al punt la repetiràs i aquesta vegada ho faràs correctament i preguntaràs en Hrútur si la teva citació aquesta vegada ha estat correcta. Ell et dirà que hom no la podrà pas invalidar

◊ Refur fer nú leið sína og léttir eigi fyrr en hann kemur í Haga. Fékk Refur þar góðar viðtökur. Og er þeir frændur tókust orðum spyr Gestur ef hann segði nokkur tíðindi. Refur lést engi segja. "Veistu þó nokkur?" sagði Gestur: en Refur llavors va seguir el seu camí i no va descansar fins haver arribat a Hagi on fou ben rebut. I quan oncle i nebot entraren en conversa, en Gestur li va preguntar si tenia noves a contar. En Refur li va dir que no tenia res a dir. “Realment no tens cap novetat a contar?” li va dir en Gestur

◊ Skarphéðinn mælti: "Sjá maður hefir þó helst hraðfeigur verið er látist hefir fyrir fóstra vorum er aldrei hefir séð mannsblóð og mundu það margir ætla að vér bræður mundum þetta fyrri gert hafa að því skaplyndi sem vér höfum": l’Skarphéðinn va dir: “Aquest home, que ha perdut la seva vida per mà del nostre fóstri, devia estar assenyalat per la mort per a morir aviat, [ja que és estat mort pel nostre fóstri,] que mai no ha vist sang humana [vessada per ell]. I molts deuen haver pensat que som nosaltres, germans, els qui ho devíem haver fet primer seguint el tarannà que ens és propi”

◊ Eirekr mælti: „Þó er mikill guð sjá, er gerði himin ok jǫrð. Seg mér nú nǫkkut af mikilleik hans“: l’Eirekr va dir-li: “Ben certament és puixant aquest déu, que ha fet cel i terra. Digues-me ara quelcom de la seva grandesa”

◊ ok á þeiri sǫmu nótt vakti Óláfr konungr Tryggvason í sæng sinni ok las bœnir sínar, en aðrir menn allir sváfu í því herbergi. Þá þótti konungi einn álfr eða andi nǫkkurr koma inn í húsit ok þó at luktum dyrum ǫllum. Hann kom fyrir rekkju hvers manns, er þar svaf, ok at lyktum kom hann til sængr eins manns, er þar lá utarliga: i aquella mateixa nit el rei Olau Tryggvason romania despert al seu llit llegint les seves pregàries, mentre tots els altres que compartien aquell dormitori (herbergi = svefnhús) ja s'eren adormits. Llavors al rei li va semblar que un alb o esperit entrava a dins la casa (l'svefnhús) i que ho feia malgrat que totes les portes estaven barrades. L'alb va passar per davant del jaç de cadascun dels homes que dormien allà i finalment va arribar davant el llit de l'home que jeia a la part més de fora, la que estava més a prop de la porta

♦ eða hitt þó heldur: o més aviat això

♦ eða þó öllu heldur: o més aviat

♦ [en] hvert þó í þreifandi!: <LOC FIG> [però] què diantre! [però] què punyetes!

♦ og þó víðar væri leitað: <LOC FIG> [ja] pots cercar tot el que vulguis que cercaràs debades

♦ en þó...: i per cert...

◊ "Eg skal skipa húskörlum mínum annað en bóndum annað. En þó hefi eg spurt að ófriður er kominn í elfina (= la Gautelfur, l'actual Göta älv, a Suècia) og veit eg eigi hvort þið komist í braut": [l’Ölvir li va respondre:] “En tripularé un amb els meus missatges i l'altre amb bændur. I per cert, he sentit a dir que la guerra ha arribat al riu i no sé pas si vosaltres dos arribareu (podreu arribar) fins a la mar”

♦ [er] þó...: essent [més que més] així que, més que més tenint en compte que... (significat causal)

◊ síðan gekk fram Þórólfur, sonur Skalla-Gríms, og lagði til mörg orð og bað föður sinn, að hann gæfi Birni eigi þetta að sök, er þó hafði hann tekið við Birni; margir aðrir lögðu þar orð til: tot seguit va avançar-se [cap a ells] en Þórólfur, el fill de l'Skalla-Grímur i va intercedir a favor d'en Björn amb mantes bones paraules, demanant a son pare que no li fes pagar al Björn el que havia fet, essent més que més així que l'havia acollit. Molts més intervingueren igualment a favor d'en Björn

◊ þá segir Arinbjörn: "Ef þú, konungur, og þið Gunnhildur hafið það einráðið, að Egill skal hér enga sætt fá, þá er það drengskapur að gefa honum frest og fararleyfi um viku sakar, að hann forði sér; þó hefir hann að sjálfvilja sínum farið hingað á fund yðvarn og væntir sér af því friðar; fara þá enn skipti yður sem verða má þaðan frá": llavors l'Arinbjörn li va dir: “Si Vós, rei, o vosaltres dos, vós i la [reina] Gunnhildur, ja haveu resolt de negar-li a l'Egill aquí la reconciliació, és una prova de magnanimitat concedir-li permís per anar-se'n i un termini d'una setmana per a posar-se estalvi, més que més tenint en compte que ha vingut fins aquí a trobar-vos per la seva pròpia decisió en l'esperança d'obtenir [la reconciliació i la] pau de Vós. I que, després, les coses entre vosaltres vagin com hagin d'anar”

♦ og þó...: i a més a més

◊ Þorgils varaði við því alla menn mest að gera Böðvari nokkuð grand og sonum hans eða nokkurum hans varnaði sakir mágsemdar og þó vináttu: en Þorgils va comminar amb el màxim encariment tots els seus homes que sobretot no fessin cap mal al Böðvar ni als seus fills ni a cap servent de la casa per mor dels llaços de parentiu i, a més a més, d'amistat que els tenia

◊ Gunnar var reiður mjög og mælti til Sigmundar: "Heimskur maður ert þú og óráðhollur. Þú hrópar sonu Njáls og sjálfan hann er þó er mest vert en slíkt sem þú hefir áður af gert við þá og mun þetta vera þinn bani. En ef nokkur maður hermir þessi orð þá skal sá í brautu verða og hafa þó reiði mína": en Gunnar estava molt felló i va dir a en Sigmund: "ets un beneit que és incapaç de seguir un bon consell: [no se t'ocorre res més que] burlar-te dels fills d'en Njáll i, el que és pitjor de tot, burlar-te d'ell mateix, i això, després de tot el que ja els has fet, i [mira el que et dic,] això et costarà la vida. I si ningú repeteix aquestes paraules, haurà d'anar-se'n d'aquí i, a més a més sofrirà la meva ira"

◊ Arnviður blindi svarar: "Herra," segir hann, "það er ólíkast, rautt gull og leir, en meira skilur konung og þræl. Þér hétuð Ólafi digra dóttur yðarri Ingigerði. Er hún konungborin í allar álfur, af Uppsvíaætt er tignust er á Norðurlöndum því að sú ætt er komin frá goðunum sjálfum. En nú hefir Ólafur konungur fengið Ástríðar en þó að hún sé konungsbarn þá er ambátt móðir hennar og þó vindversk. Mikill munur er þeirra konunga er annar þiggur slíkt með þökk og er það með von að ekki megi jafnast einn Norðmaður við Uppsalakonung. Gjöldum þar allir þökk fyrir að það haldist því að goðin hafa lengi haft rækt mikla á ástmönnum sínum þótt nú óræki margir þann átrúnað": l’Arnviður el cec li va respondre: “Senyor”, va dir-li, “l'or vermell i l'argila són dues coses molt desiguals, però més gran encara és la diferència que separa un rei i un serf. Vau prometre en matrimoni la vostra filla Ingigerður a l'Olau el gros. Ella és de sang reial tant per part de pare com per part de mare, [és] del llinatge dels suecs d'Uppsalir que és el llinatge més noble que hi ha als països del nord car aquest llinatge descendeix dels mateixos déus. I ara, el rei Olau [el Gros] ha mullerat l'Ástríður i encara que ella sigui filla de rei, sa mare és una serva i, a més a més, venda. Hi ha una gran diferència entre dos reis, un dels quals accepti tal cosa amb gratitud, i és ben d'esperar que no puguin equiparar-se un [rei] noruec amb un rei d'Uppsalir. Expressem tots nosaltres el nostre agraïment perquè això duri, car els déus durant molt de temps han tingut gran cura de llurs ástmenn (estimats), encara que ara molts [d'aquests] negligeixin aquesta [vella] fe”

◊ bœkling þenna kalla ek Hungrvǫku, af því at svá mun mǫrgum mǫnnum ófróðum ok þó vitrum gefit vera, þeim er hann hafa yfir farit, at miklu myndu gørr vilja vita upprás ok ævi þeira merkismanna er hér verðr fátt frá sagt á þessi skrá. En ek hefi þó náliga ǫllu við slegit, at rita þat sem ek hefi í minni fest: anomeno aquest llibret Despertagana perquè als molts d'homes illetrats, encara que llestos, que el llegeixin, els predisposi a voler conèixer molt més detalladament l'origen i la vida dels homes remarcables que aquí, en aquesta relació (skrá), [només] es referiran succintament, malgrat que, per escriure'l, he emprat gairebé tot el que guardava en la meva memòria (vocabulari: #1. vitr: si per comptes de la lliçó vitrum acceptem la lliçó óvitrum, el grup ok þó deixa de tenir un significat concessiu, i passa a tenir-ne un de quantitat: ...els illetrats i per afegiment desentenimentats)

◊ Bolfriana, kona hertogans, skenkir um kveldit. Hún er allra kvenna fríðast. Hún skenkir tignum mǫnnum. Hún sér þar með konungi einn mann mikinn. Sá hefir hár svá mikit ok fagrt sem barit gull, bleikt skegg ok bjart andlit ok at ǫllu fagrt, fǫgr augu hefir hann ok hvíta hǫnd, ok eigi er hans jafningi í þessu samsæti at fegrð. Þetta er Íron jarl af Brandinaborg. Hún lítr optliga til Írons jarls, þá er henni þykkir sem aðrir gái eigi at um at hugsa, ok þó blíðliga. Íron sér ok, hversu fǫgr þessi kona er. Hann gáir lítt at drekka um kveldit. Honum fellr mikill hugr til konunnar, svá at af þessu verðr hann sjúkr. Allir menn aðrir drekka ok eru kátir, ok um síðir leggjast allir dauðdrukknir niðr nema Íron jarl ok Bolfriana. Þá talast þau við sín á milli, hvat hváru þeira býr í skapi við annat. Íron jarl gefr Bolfriana þat fingrgull, er átt hafði hans bróðir, Apollóníus, ok hann hafði gefit frú Herborgu, dóttur Salómons konungs: aquell vespre, la Bolfriana, la dona del duc, fou la qui va servir les begudes. Era una dona bellíssima i només servia la beguda als grans senyors. En el seguici del rei hi va veure un home alt, amb uns cabells tan atapeïts i tan bonics com si fossin d'or brunyit, la seva barba era rossa i la seva cara, ben proporcionada en tot i resplendent. Tenia uns ulls maquíssims i els braços blancs [com la neu]. Entre els altres comensals d'aquell banquet no n'hi havia cap altre que se li acostés en bellesa: era el comte Íron de Brandinaborg. Ella li llançava sovint l'esguard a sobre, quan creia que ningú no la mirava, i encara que furtives, les seves mirades eren amoroses. El comte Íron també va veure com de bella era aquella dona. Aquell vespre poc li va interessar beure, tot el seu interès estava posat en aquella dona de manera que n'emmalaltí [de desig]. Tots els altres comensals varen beure i es van divertir fins que a la fi, ja completament embriacs, se'n varen anar a ajeure, tots, llevat de la Bolfriana i el comte Íron. Ells es varen confessar llavors l'un a l'altre el que l'un sentia al cor per l'altre. El comte Íron li va regalar un anell d'or que havia pertangut al seu germà Apol·loni, i que l'havia donat a Dama Herborg, la filla del rei Salómon

♦ þó nokkrir, þó nokkrar, þó nokkur: alguns, diversos, un parell (Mall.) (→ þónokkur, þónokkur, þónokkurt~þónokkuð)

♦ þó nokkrir <+ subst.>: alguns <+ subst.>, diversos <+ subst.>, un parell de <+ subst.> (Mall.)

þó² <conj. concess.>:

(þótt) encara que (malgrat que, per bé que)

◊ ég verð að dvelja vikutíma fjarri bænum þó það komi sér illa: seré fora de la ciutat una setmana, encara que em va malament fer-ho

◊ þó hún vildi gera það, gat hún það ekki: encara que ho volia fer, no podia

◊ þó hún vildi gera það, gæti hún það ekki: encara que ho volgués fer, no podria

◊ þó hún hefði viljað gera það, hefði hún ekki getið það: encara que ho hagués volgut fer, no hauria pogut

◊ ég hefði ekki viljað taka að mér þetta starf þó ég hefði fengið hálfa miljó: no hauria acceptat aquesta feina encara que m'hi haguessin donat un milió

◊ þegar faraó sleppti fólkinu leiddi Guð það ekki beina leið til lands Filistea þó að (kī ~ כִּי:   kī   qāˈrōβ   hūʔ,   כִּי קָרוֹב הוּא) hún væri styst því að Guð hugsaði: „Ef til vill iðrast fólkið þessa þegar það sér að ófriðar er von og snýr þá aftur til Egyptalands“: quan el Faraó va amollar el poble, Déu no el conduí del dret pel camí del país dels filisteus, encara que fos el més curt, perquè Déu pensava: «No fos cas el poble se'n penedeixi quan veurà que hi ha expectatives de guerra, i se'n torni llavors a l'Egipte»

◊ þá mælti konungr: „Hér er fé, þat er þú skalt við taka, ok þar með man fylgja nokkur vandi, þú skalt þetta fé bera undir lenda menn í Noregi, ok alla þá, er nokkurs trausts er at vánum, ok vinir vilja vera Magnúss konungs Óláfssonar, því þú ert vitr maðr, þó þú sért lítillar ættar“ — rex [ait]: „Hic pecunia est, quam accipere debes, simulque quod additum est difficile negotium suscipere; hac nempe pecunia praefectos Noruegiae, omnesque, in quibus aliqua spes auxilii est, quique regi Magno Olaui filio amici esse uolent, corrumpito; nam sapiens es, quamuis paruo loco natus”: llavors el rei li va dir: “Vet aquí uns diners dels quals vull que te'n facis càrrec. Amb ells hi va unida una difícil tasca: amb aquests diners hauràs de subornar els lendir menn de Noruega i tots aquells dels quals es pugui esperar algun ajut i que vulguin ésser amics del rei Magnús Óláfsson, car ets un home llest encara que siguis de baix llinatge”

♦ þó að: #1. <conj. concess.> encara que, baldament

◊ skipið er áreiðanlega komið þó að ég hafi ekki séð það: el vaixell de segur que ja ha arribat encara que jo no l'hagi vist

◊ þó að við værum vel búnir varð okkur samt kalt: encara que portàvem roba calenta, tanmateix ens va agafar fred

◊ þá mælti Ögmundur: "Nú mun það sannast er eg sagði þér frá Gunnhildi. Hér er hásæti hennar og skalt þú í setjast og halda mátt þú þessu sæti þó að hún komi sjálf til": llavors l'Ögmundur va dir: “Ara s'adverarà el que et vaig dir de la Gunnhildur. Aquí hi ha el seu sitial. Asseu-t'hi [i sàpigues que] hi pots continuar seient encara que ella mateixa [també] s'hi assegui”

◊ en Velent segir, at hann á eigi tóm at. «Ok þó,» segir Velent, «at þit séð bǫrn konungs, þá vil ek engan hlut ykkr smíða fyrir vilja fǫður ykkars ok boð ok þat, sem hann sendi mér orð til í dag. En ef þit vilið, at ek smíði ykkr nǫkkurn hlut, þá skuluð þit veita mér mína bœn fyrri, en sú er alllítil»: però en Velent els va contestar que no tenia prou lleure per fer-ho. “Encara que vosaltres dos”, els va dir, “sigueu fills del rei no vull forjar-vos res abans del que he de fer per desig i ordre del vostre pare i del que m'encarregui de fer [més] avui. Si, emperò, voleu que us forgi alguna cosa, caldrà que vosaltres dos abans em concediu el que us demanaré i que és un favor molt molt petit”

◊ þá mælti Ósvífur: "Þó að förin sé eigi góð þá skal þó nú aftur hverfa. Nú skulum vér gera ráð vort í annan stað og hefi eg það helst í hug mér að fara og finna Höskuld föður Hallgerðar og beiða hann sonarbóta því að þar er sæmdar von sem nóg er til": llavors l'Ósvífur va dir: “Encara que el nostre viatge hagi estat infructuós [fins ara], hem de tornar a casa. Caldrà que refem el nostre pla per segona vegada. Pel que fa a mi, el que més em ronda pel cap és d'anar a veure en Höskuldur, el pare de la Hallgerður, i reclamar-li el pagament d'una compensació per la mort del meu fill ja que hi ha esperança d'honor allà on n'hi ha en abundància (és a dir, allà on hi ha molt de prestigi hi ha esperança d'obtenir-ne una mica)”

♦ ekki er kyn þó að...: <LOC FIG> no és res de l'altre món que...

#2. <darrere les oracions negatives actua com a conjunció completiva o condicional> que; si

◊ þá mælti Hrútur: "Gefa mundi eg yður til ráð ef þér viljið eigi þetta láta fyrir ráðum standa er áður hefir orðið um hagi (= ráðahagi) Hallgerðar, að Þjóstólfur fari ekki suður með henni þó að ráðin takist og veri þar aldrei þrem nóttum lengur, nema Glúmur lofi, en falli óheilagur fyrir Glúmi ef hann er lengur, en heimilt á Glúmur að lofa það, en ekki er það mitt ráð. Skal nú og eigi svo fara sem fyrr að Hallgerði sé eigi sagt. Skal hún vita allan þenna kaupmála og sjá Glúm og ráða sjálf hvort hún vill eiga hann eða eigi og megi hún eigi öðrum kenna þó að eigi verði vel. Skal þetta allt vélalaust vera": en Hrútur li va dir llavors: “Si no voleu impedir aquest casament adduint el que va passar amb l'anterior casament de la Hallgerður, us donaré alguns consells al respecte: que, si aquest casament s'acaba fent, en Þjóstólfur no marxi al sud amb la Hallgerður i que no s'hi estigui[, si la visita,] més de tres dies, llevat que en Glúmur li ho permeti [expressament] i que en Glúmur el pugui matar impunement (és a dir, sense que hagi de pagar una indemnització per la seva mort) si s'hi està per més temps, i[, naturalment,] en Glúmur tindrà el dret de permetre-li una estada més llarga, cosa que, emperò desaconsello. Aquesta vegada tampoc no ha d'anar com la vegada anterior que no es va dir res a la Hallgerður: [Aquesta vegada] la Hallgerður ha de tenir coneixement de tot aquest pacte [matrimonial] (kaupmáli), ha de veure en Glúmur i decidir per ella mateixa si el vol tenir per marit o no, de manera que no pugui donar a un altre la culpa si no surt bé. Aquesta vegada tot ha d'anar de manera franca i sense enganys” (vocabulari: #1. standa fyrir ráðum: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: standa fyrir ráðum die Eheschließung verhindern, unmöglich machen; #2. veri: Variant de sé, 1ª i 3ª pers. sg. del present de subjuntiu de vera, aquí fent referència a les visites que li pugui fer; #3. eiga e-ð heimilt: Cf. Baetke 19874, pàg. 242: eiga e-t heimilt zur freien Verfügung haben, ein Recht haben auf; #4. kaupmáli: Cf. Baetke 19874, pàg. 321: <...> Abmachung (zu einer Heirat); #5. kenna: Cf. Baetke 19874, pàg. 323: <...> 4. beschuldigen, bezichtigen <...>; #6. vélalaust: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 36: 25. vélalaust, „ohne trug, ohne falsch“; )

◊ þá stendur upp einn gamall maður og var þar Eiður Skeggjason og mælti: "Kunnum vér mikla óþökk að menn skattyrðist hér hvort er það gera vorir menn eða aðrir. Til einkis kemur það góðs en oft gerist illt af því. Skyldu menn það mæla hér að til sátta væri. Ætlum vér að eigi muni aðrir meir eiga eftir sínum hlut að sjá eða öðrum muni stórugi meiri harma leitað en mér. Sýnist oss þó það ráð að sættast. Munum vér því eigi vorkynna öðrum þó að hér skattyrðist. Er það og vænst til að illa gefist sem fyrr að velja mönnum hneisuleg orð": llavors es va posar dret un vell que va resultar que era l'Eiður Skeggjason i digué: “No quedem gens agraïts als qui intercanvien insults aquí, tant si els qui ho fan són els nostres homes com sinó. No fa gens de bé i sovint acaba malament. Aquí només s'hauria de dir el que pugui ésser d'utilitat per a arribar a un acord de conciliació. Tinc per mi que [aquí] no hi ha ningú que hagi de plànyer més el seu destí o a qui hagin fet més mal que a mi. I tanmateix em sembla aconsellable que ens conciliem (és a dir, em sembla que el millor és que arribem a un acord de conciliació). Per això no tindré miraments amb aquells que aquí s'insultin, a banda que és altament probable que, com sempre ha passat, llençar paraules insultants als homes [aquí presents] acabi tenint [molt] males conseqüències” (vocabulari: #1. óþökk: Cf. Baetke 19874, pàg. 462: kunna e-m óþǫkk fyrir e-t jmd. keinen Dank wissen für etwas, jmd. einer Sache wegen böse sein; #2. skattyrðast: Cf. Baetke 19874, pàg. 546: skatt-yrðask <...>   Hohn-, Scheltworte wechseln, sich beschimpfen, zanken; #3. eiga að sjá eftir sínum hlut: En Baetke 19874, pàgs. 113, 262-263 i 537-538, no dóna pas entrada al fraseologisme eiga at sjá eptir sínum hlut. El fraseologisme reapareix, per exemple, a la Laxdæla saga, cap. 50, on podem llegir: Síðan sendi Ólafur lið það allt til Lauga og mælti svo: "Það er minn vilji að þér verjið Bolla, ef hann þarf, eigi verr en þér fylgið mér því að nær er það minni ætlan að þeir þykist nokkuð eiga eftir sínum hlut að sjá við hann, utanhéraðsmennirnir, er nú munu brátt koma á hendur oss". A la Grettis saga, cap. 19, hi trobem la variant: "Slíkt er karlmannlega talað," segir Grettir, "mega þær þá eigi yfir sinn hlut sjá". El significat sembla haver estat: haver de plànyer el propi destí; #4. stórugi: Cf. Baetke 19874, pàg. 196: ǫðrum mun eigi stórugi meiri harma leitat en mér keinem anderen wird ein (noch) größeres Leid zugefügt als mir; #5. vorkynna: Cf. Baetke 19874, pàg. 699: vár-kynna (nd u.nt) 1. zugute halten, nachsehen, verzeihen (e-m e-t) <...>; #6. hneisulegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 264: hneisu-ligr adj. (-liga adv.) schmachvoll, schimpflich, beleidigend; )

◊ konungr segir: „Þat skaltu þiggja, sem þú biðr hér um, ok una megu vér við þat, at Óláfr konungr sé oss meiri maðr, ok eigi met ek til óvirðingar, þó ek fóstri honum barn“ — cui rex: „Haec, quae postulas, impetrabis, nam et aequum est, ut Olauum mihi anteponi aequo animo feram, neque si gnatum eius educauero, dedecori existimo“: el rei li va dir: “Tindràs el que demanes i podré donar-me per satisfet amb el fet que el rei Olau és (sigui) més gran que jo, i no considero pas una deshonra si li crio (fóstra) el seu fill”

A les edicions actualitzades dels textos medievals, l'original þó at se sol conservar amb la forma þó að, però de vegades se substitueix per la forma þótt. Per exemple:

◊ "Ekki gef eg þér það að sök," segir hún, "þótt þú sért engi bleyðimaður" (original: „Ekki gef ek þér þat at sǫk, þó at þú sér engi bleyðimaðr",“ segir hon): “No et reprotxaré pas”, li va dir, “que no siguis un covard”

þó³:

<†> variant arcaica de → þvoði “vaig rentar; he rentat; rentava ~ va rentar; ha rentat; rentava”

þóf <n. þófs, no comptable>:

1. (það að þæfa) batanatge m (acció de batanar drap)

2. (það sem þæft er) gènere m de punt batanat (tèxtil sotmès a batanatge)

3. (þauf) treball lent i penós (esdernec llarg de feina)

♦ það gekk (o: stóð) í miklu ~ mesta þófi: <LOC FIG> això avançava molt lentament i penosament

4. (togstreita, þjark, langvinn viðureign) estira-i-arronsa m [interminable] (conflicte llarg -altercació, disputa, baralla- que no mena a cap resultat)

◊ Þorbjörg kona Páls var grimmúðig í skapi og líkaði stórilla þóf þetta (SS I, cap. 75, pàg. 94): la Þorbjörg, la dona d'en Páll era una dona de caràcter dolent i ferotge i aquella disputa inacabable li desplaïa moltíssim

◊ eptir þat ár liðit fór ǫll orðrœða með þeim Vigfúsi ok konungi á sǫmu leið, sem fyrr var talit. Konungr býðr fé, en Vigfúss krefr enn heilræði, ok þar kemr enn þófinu, at konungr lætr til, ok mælti svá: „Hver fjǫlskylda sem þik stendr, þá geym þess, at þú gakk eigi frá messuembættinu, fyrr enn þat er lukt, ef þú ert innan kyrkju staddr.“ Vigfúss þakkar heilræðit, ok tekr nú næsta ár steinsmíði, ok gørir Danakonúngi hǫll svá væna, sem aldrei sást ǫnnur jafnvæn í því landi — Anno elapso Vigfusus colloquium cum Rege habuit, eiusdem, ac prius, argumenti. Offert Rex mercedem, sed Vigfusus etiam nunc consilium expetit. Huic postulato Rex indulget, atque ita fatur: «quantumuis fueris occupatus, mente hoc reponas, ut missae celebrationem non prius relinquas, quam ea finita sit, si intra aedem sacram fueris». Vigfusus gratias agit pro salubri hoc consilio, proximoque anno artem lapidariam tractans, Regi Danico aulam extruit adeo pulchram, ut sibi parem in hac regione non haberet: després que va haver transcorregut aquest any, tota la conversa que mantigueren en Vigfúss i el rei va tornar anar de la mateixa manera com la de l'any anterior: El rei va oferir diners al Vigfúss, però en Vigfúss[, per comptes d'acceptar-los,] va tornar a exigir [del rei] un bon consell, i l'estira-i-arronsa va portar (acabar) que el rei va cedir i li digué: “Sigui quin sigui el negoci peremptori que tinguis entre mans, tingues sempre present això: no te'n vagis de missa que no estigui acabada si hi assisteixes dins l'església”. En Vigfúss va agrair el bon consell [al rei] i l'any següent va emprendre un treball en pedra i va fer al rei de Dinamarca un palau tan bell com mai no se n'havia vist un altre de tan bell en aquest país

♦ e-ð leiðist þófið ~ þóf þetta e-m: <LOC FIG> algú s'atipa d'un ‘batanatge’ inacabable o sigui, d'un estira-i-arronsa interminable

◊ Skarphéðinn mælti: "Leiðist mér þóf þetta og er miklu drengilegra að menn vegist með vopnum": l’Skarphéðinn els va dir: “Ja n'estic tip d'aquest estira-i-arronsa de no acabar mai. És molt més estrenu (baronívol, honorable) que els homes lluitin entre si amb les armes” (vocabulari: #1. þóf: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 135: 18. þóf, „resultatloses hin- und herdrängen“. Ni en Finnur ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; )

◊ þeir gerðu svo. Grettir lét hefjast fyrir og veik að steini þeim er þar stendur við götuna og Grettishaf er kallað og varðist þaðan. Gísli eggjaði fast fylgdarmenn sína. Grettir sá nú að hann var ekki slíkur fullhugi sem hann lést því að hann stóð jafnan á baki mönnum sínum. Gretti leiddist nú þófið og sveipaði til saxinu og hjó annan fylgdarmann Gísla banahögg og hljóp nú frá steininum og sótti svo fast að Gísli hrökk fyrir allt út með fjallinu. Þá féll annar förunautur Gísla: i així ho varen fer. En Grettir va retrocedir i es va dirigir a una penya que hi ha a la vora del camí i que es diu Grettishaf, ço és, la mar (l'alçament ?) d'en Grettir i d'allà estant es defensava contra ells. En Gísli esperonava vivament els seus acompanyants. En Grettir se'n va adonar llavors que en Gísli no era pas tan coratjós com pretenia ésser perquè sempre es mantenia darrere els seus homes. En Grettir llavors es va atipar d'aquella batussa que no volia acabar i va fer el molinet amb el seu sax i va assestar-hi un cop mortal a un dels dos acompanyants d'en Gísli i tot seguit va abandonar la roca d'un bot i es va posar a atacar amb tanta d'empenta en Gísli que aquest reculava [més i més,] davant les envestides d'en Grettir, tot cap a ponent, resseguint el peu de la muntanya. Llavors va caure abatut l'altre acompanyant d'en Gísli (vocabulari: #1. láta hefjast fyrir: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 175: 16. 17. láta hefjaz við (auch fyrir), „zurückweichen“ (cf. 59,16); #2. Grettishaf: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 214: 19. Grettishaf, dieser stein steht noch auf einer sandigen ebene unter dem berge nahe am wege; #3. þóf: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 214: 23. þóf, n., „das gedrängt werden“, „die enge“. Ni en Boer ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; #4. sveipa e-u til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: sveipa sverðinu til e-s das Schwert gegen jmd. schwingen, mit dem Schwert nach jmd. hauen; #5. út: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 214: 25. út bedeutet „westlich“, weil die westküste verhältnismäßig nahe ist; vgl. c. 58,3 fyrir útan Hitará; )