Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

B-bé

       
   
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007

   
Opt kann svá verða at einn gneisti gerir mikit mein ef hans er eigi gætt.
  
   
Sovint pot passar que una espira tota sola, a la qual no es presti atenció, provoca un gran dany.
  
   
A.S., llibre VII, pàg. 120
  
       
B.A. <abrev. de> Baccalaureus Artium:
graduat m, graduada f en humanitats i ciències socials  (persona que ha fet i acabat estudis de grau en humanitats i ciències socials)
♦ B.A. í almennri bókmenntafræði: graduat en literatura general
♦ B.A. í íslensku: graduat en filologia islandesa
♦ B.A. í málvísindum: graduat en lingüística
Baal Addír <m. Baal Addír (o: Baal Addírs), no comptable>:
<MITOL> (hinn máttki drottinn) Baal-Addir m, Baal m Addir (el Senyor Puixant, déu ctònic o dels inferns i de la fertilitat agrícola: בַּעַל־אַדִּיר)
♦ Baal Addír, Tanit og Baal Hamón: <MITOL> Baal-Addir, Tanit i Baal-Hamon
Baal Hamón <m. Baal Hamón (o: Baal Hamóns), no comptable>:
<MITOL> (drottinn allsnægta) Baal-Amon (o: Baal-Hamon) m, Baal m Amon (o: Hamon) (el Senyor de l'Abundor, déu de la fertilitat agrícola: בַּעַל־הָמוֹן, Βεελαμών)
♦ Baal Addír, Tanit og Baal Hamón: <MITOL> Baal-Addir, Tanit i Baal-Hamon
Baal Peór <m. Baal Peór (o: Baal Peórs), no comptable>:
<MITOL> (höfðingi yfir fjallinu Peór) Baal-Fegor m, Baalfegor m, Belfegor m, Baal m de Peor, Baal-Peor m (el Senyor del Puig Peor: בַּעַל־פְּעוֹר, Βεελφεγώρ)
◊ meðan Ísrael dvaldi í Sittím, tók lýðurinn að drýgja hór með Móabs dætrum. Buðu þær lýðnum til fórnarmáltíða goða sinna, og lýðurinn át og tilbað goð þeirra. Og Ísrael hafði mök (וַיִּצָּמֶד ~ ἐτελέσθη ~ adhaesit ~ hengete sich an) við Baal Peór: quan Israel vivia a Sitim, el poble començà a lliurar-se a la disbauxa amb les filles de Moab, les quals convidaven el poble als banquets sacrificials en honor de llurs déus, i el poble va menjar-hi i va adorar llurs déus. Israel es va relacionar amb Belfegor
◊ þér hafið séð með eigin augum, hvað Drottinn gjörði sakir Baal Peór, því að öllum þeim mönnum, sem fylgdu Baal Peór, eyddi Drottinn Guð þinn úr samfélagi yðar: vosaltres heu vist amb els vostres propis ulls el que Jahvè ha fet per culpa de Baal Fegor, perquè Jahvè, el teu Déu, ha exterminats d'entre vosaltres tots aquells homes que van seguir Baal Fegor
  El mot presenta diverses formes en català:
GEC: no hi consta
Belfegor GLC 2 (ballet-cautin), p. 596
Baalfegor GLC 2 (ballet-cautin), p. 596
Baal-Fegor Bíblia. Versió dels Monjos de Montserrat. 1970. Pp. 296, 1253 i 1942
Baal Fegor Bíblia. Versió dels Monjos de Montserrat. 1970. P. 327
Baal de Peor: Bíblia. Versió electrònica interconfessional i Versió electrònica interconfessional.
Baal-Peor: Bíblia. Versió electrònica interconfessional.
El cinema i la música moderns han convertit Belfegor en la forma més comuna.
  
Baal Sebúb <m. Baal Sebúbs, no comptable>:
<MITOL> (flugnahöfðingi) Baal-Zebub m, Beelzebub m (el Senyor de les Mosques: בַּעַל־זְבוּב, Βάαλ μυῖα-θεός, Βάαλ [ὁ θεὸς τῶν] μυιῶν)
◊ af því að þú gjörðir út sendimenn til þess að leita frétta hjá Baal Sebúb, guðinum í Ekron, þá skalt þú eigi rísa úr rekkjunni, sem þú nú ert lagstur í, heldur skalt þú deyja: ja que has enviat missatgers a consultar Baal-Zebub, déu d'Acaron, no t'alçaràs del llit on t'has posat ans hi moriràs del cert
  El mot presenta diverses formes en català:
Beelzebub GEC 4 (bai-bia), p.349
Beelzebub GLC 2 (ballet-cautin), p. 592
Baal-Zebub Bíblia. Versió dels Monjos de Montserrat. 1970. P. 654
Baal-Zebub: Bíblia. Versió electrònica interconfessional.		  
Baal Sefón <m. Baal Sefóns, no comptable>:
<MITOL> (dróttinn norðursins) Baal-Sefon m, Baalsefon m (el Senyor del Nord: בַּעַל צְפֹן, Βεελσεπφών, Beelsephon)
Babels·turninn <m. -turnsins, no comptable>:
torre f de Babel (מִגְדָּל בָּבֶל)
babla <babla ~ böblum | bablaði ~ böbluðum | bablað>:
(hjala, ambra) gatgejar (emetre sons articulats, però sense sentit, l'infant que comença a parlar)
Babýlóníu·maður <m. -manns, -menn>:
<HIST> babiloni m, babilònia f
babýlonskur, babýlonsk, babýlonskt <adj.>:
babilònic -a
bað <n. baðs, böð>:
(laug & baðherbergi) bany m  (acció de banyar o de banyar-se & cambra de banys)
♦ börnin eru búin að vera í baði: els nens ja s'han banyat
baða <baða ~ böðum | baðaði ~ böðuðum | baðað>:
1. <e-n> banyar algú (donar un bany a algú)
2. <sig (o:) absolut> banyar-se (prendre un bany -com a forma de rentar-se-)
♦ baða í rósum: <LOC FIG> ésser la vida un bany de roses per a algú
◊ heldurðu kanski að ég hafi baðað í rósum allan þennan tíma?: creus per ventura que durant tot aquest temps tot ha estat un bany de roses per a mi?
3. ♦ baða út höndunum ~ handleggjum: <LOC FIG> gesticular molt amb les mans ~ amb els braços
baðast <baðast ~ böðumst (o:) böðustum | baðaðist ~ böðuðumst | baðaðst>:
1. (baða sig & FIG) banyar-se (prendre un bany & mullar-se abundosament en un líquid)
2. (sóla sig) assolellar-se (prendre un bany de sol)
bað·borð <n. -borðs, -borð>:
(fyrir ungbörn) taula f de banys  (taula per banyar nadons i canviar-los)
♦ → skiptiborð “taula canviadora”
bað·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f del bany 
♦ þrífa baðflísarnar: fer netes les rajoles del bany, netejar les rajoles del bany
bað·föt <n.pl -fata>:
banyador m  (peça de roba femenina per prendre banys)
B.A.-gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:
grau m en lletres (grau en humanitats, ciències socials, teologia, art i disseny)
bað·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
cambra f de bany[s]
bað·hús <n. -húss, -hús>:
balneari m  (establiment de banys públics)
bað·kar <n. -kars, -kör>:
variant, avui predominant, de → baðker ‘banyera’
baðkars·motta <f. -mottu, -mottur. Gen. pl.: -motta o: -mottna>:
estora f [antilliscant] de banyera
bað·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja ( o: -kera); dat.pl.: -kerjum ( o: -kerum)>:
banyera f
baðm·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m d'oliva de pinyolada
baðm·ull <f. -ullar, no comptable>:
cotó m (tipus de fibra tèxtil & cotó fluix)
baðmullar- <en compostos>:
de cotó
baðmullarfræja·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de cotó 
baðmullar·lunga <n. -lunga, no comptable>:
<MED> bissinosi f
baðmur¹ <m. baðms, baðmar>:
<º> (skógartré) arbre m (planta)
baðmur² <m. baðms, baðmar>:
<º> (brjóst, fang) sina f, si m (part anterior del pit, espai entre els braços)
bað·salt <n. -salts, -sölt. Emprat hab. en pl.>:
sals f.pl de bany
bað·sápa <f. -sápu, -sápur>:
sabó m de bany
bað·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
barnús m
bað·staður <m. -staðar, -staðir>:
balneari m
bað·stofa <f. -stofu, -stofur>:
<ARQ HIST> A les antigues cases de possessió islandeses, sala escalfada que servia, alhora, de sala d'estar i de dormitori
bað·strönd <f. -strandar, -strandir (o:) -strendur>:
platja f
bað·vörður <m. -varðar, -verðir>:
1. <GEN> banyador m, banyadora f (treballador d'establiment de banys, balneari etc.)
2. (strandvörður, sundlaugarvörður o.s.f. sem er á vakt í sundlaug, böðum o.s.f.) socorrista m,f, vigilant m,f (de platja, de piscina etc.)
bagall <m. bagals, baglar>:
bàcul m de prelat, crossa f
bagetta <f. bagettu, bagettur>:
baguet f  (barra de pa)
bagga·lútur <m. -lúts (o: -lútar), -lútar. 2. i 3. empr. hab. en pl.>:
1. <GEOL> *orquidòlit m  (esferòlit sol)
2. <GEOL> *esqueòlit m  (dos esferòlits integrats en un aglomerat)
3. <GEOL> *triorquidòlit m  (tres esferòlits integrats en un aglomerat)
  Amb el mot baggalútur es designa un esferòlit de quars o/i feldspat, format durant el procés de refredament de lava riolítica a partir de l'entrada d'agulles de feldspat i/o quars, disposades radialment, dins petites cavitats que originàriament havien contingut gas. Com que la capa exterior dels esferòlits és més dura que no pas la lava que els conté, van quedant lliures quan la lava és erosionada. Per regla general, solen fer de 0,5 a 2 centímetres de diàmetre. Solen aparèixer en aglomerats que integren de dos a tres esferòlits.

—La forma dels esferòlits recorda la dels testicles (quan els esferòlits es troben sols) o la de l' escrot (quan es troben formant aglomerats de dos o tres). És, en definitiva, el que volia dir originàriament el mot baggalútur: ‘saquet, bosseta [dels senyals]’. Al seu costat existeix el sinònim islandès hreðjasteinn que literalment vol dir ‘pedra testicular’ o bé ‘pedra escrotal’.

A partir d'aquest fet, hem gosat encunyar els termes orquidòlit i esqueòlit en català.

—Dins la cultura popular tradicional islandesa existia antigament la creença que aquestes pedretes ajudaven a aturar les hemorràgies, especialment -però no només- les que es poguessin produir durant el part d'un infant. Per fer-ho, hom en col·locava una damunt el ventre de la mare. Aquesta creença explica el tercer mot amb què hom les designa: blóðstemmusteinn ‘[pedra] estronca-sang, pedra hemostàtica’.		  
bagga·munur <m. -munar -munir>:
1. (munur á böggum á reiðingshesti) diferència de pes de les beaçades (i que desequilibra les beaces o el bast)
2. <FIG> (herslumunur) punt decisiu (que fa decantar una situació, joc etc. d'un costat o altre)
♦ ríða (o: draga; o: gera) baggamuninn: <LOC> fer inclinar la balança, jugar un paper decisiu (ésser el punt, fet o factor decisiu que fa inclinar la balança d'un cantó o altre, ésser el fet que afavoreix una de dues opcions molt igualades esp. en un debat, intercanvi d'opinions etc.)
baggi <m. bagga, baggar>:
1. <GEN> fardell m, farcell m, bala f, trossell m (Mall.) 
2. (heybaggi, viðarbaggi) feix m (de palla, de fenàs, de llenya)
♦ binda hrís í bagga: fer un feix de llenya prima
3. (empr. sov. en pl.) (andleg byrði) càrrega f, pòndol m (llast, pes espiritual)
4. <CULIN> baggi, tipus d'embotit
♦ lundabaggi “embotit de cadafet”
♦ garnabaggi: “embotit de budell”
5. ♦ hafa hönd í (o: á)  bagga [með e-m]: <LOC FIG> (veita aðstoð) donar un cop de mà [a algú] (aidar)
6. ♦ hlaupa (o: létta) undir bagga með e-m: <LOC FIG> (hjálpa e-m) donar un cop de mà [a algú] (aidar)
bak¹ <n. baks, bök>:
I. Substantiu
1. (á mönnum) esquena f (de persona)
◊ með hendur fyrir aftan bak: amb les mans a l'esquena 
◊ með hendur bundnar fyrir aftan bak: amb les mans fermades a l'esquena 
♦ falla á bak aftur (o: falla aftur á bak): caure d'esquena
♦ ganga aftur á bak: caminar d'esquena, caminar cap enrere
♦ leggjast á bakið: ajeure's d'esquena
♦ liggja á bakinu: estar ajagut -uda d'esquena
♦ snúa bakinu við e-ð~e-n: donar (o: girar) l'esquena a algú (& FIG)
2. (hestabak) gropa f (de cavall)
♦ detta af baki: caure del cavall
♦ fara af baki: desmuntar [del cavall], baixar del cavall
♦ fara á bak: muntar [al cavall], pujar al cavall
3. (handarbak) dors m (de mà)
4. (stólbak) respatller m, respatla f (esp. Bal.) (de cadira)
5. ♦ aftur á bak: (adv.) cap enrere (d'enrere cap endavant & d'esquena)
♦ orð sem hægt er að lesa bæði aftur á bak og áfram: capicua m, palíndrom m (→ samhverfa “íd.”)
II. Component de preposicions compostes
1. ♦ að baki e-s: <prep. + gen.> darrere [d']una cosa  (en sentit local & figurat)
◊ að baki ráðleggingar eru...: darrere el consell hi ha...
2. ♦ að baki e-u: <prep. + dat.> darrere [d']una cosa  (en sentit local & figurat)
◊ að baki frumvarpinu: darrere el projecte de llei
♦ standa e-m að baki: <LOC FIG> quedar per darrere d'algú, estar per dessota d'algú, ésser inferior a algú, anar rere algú
3. ♦ [á] bak við e-ð: <prep. + ac.> darrere [d']una cosa  (en sentit local & figurat)
◊ á bak við lokaða gluggahlera: darrere les persianes tancades
◊ á bak við luktar dyrnar: darrere la porta tancada
◊ [á] bak við hurðina: darrere la porta
◊ bak við nokkra runna fyrir framan sjóinn: darrere alguns arbustos davant la mar
◊ [á] bak við sjónvarpið: darrere el televisor
◊ sólin leynd [á] bak við ský: el sol, amagat darrere un núvol
♦ standa á bak við e-ð: <LOC FIG> haver-hi darrere una cosa
♦ vera á bak við tjöldin [í e-u]: <LOC FIG> moure els fils [d'una cosa]
bak² <adv.>:
[al] darrere
bak- <en compostos, esp. mèdics>:
d'esquena, dorso-, dors-, noto-, not-
baka <baka ~ bökum | bakaði ~ bökuðum | bakað ║ e-ð>:
1. coure (pa, coca, pastís)
◊ baka brauð: coure pa (al forn); fer pa (preparar-lo)
◊ baka eplaköku: coure un pastís de poma (al forn); fer un pastís de poma (preparar-lo)
2. <FIG> causar, infligir (dany, malestar, maldecaps etc.)
◊ baka e-m sorg: causar pena a algú
◊ baka e-m tjón: infligir dany a algú
bakari <m. bakara, bakarar>:
flequer m (aðeins Kat. & Val. / només Cat. & Val.), flequera f (aðeins Kat. & Val. / només Cat. & Val.), forner m, fornera f
bakarí <n. bakarís, bakarí>:
fleca f (aðeins Kat. & Val. / només Cat. & Val.), forn m [de pa]
♦ bakaríið: la fleca
bak·borði <m. -borða, -borðar>:
<MAR & AERO> babord m
bak·broddur <m. -brodds, -broddar>:
<LING = öfugur broddur yfir sérhljóða> accent greu m (`)
bak·dyr <f.pl -dyra>:
porta f de[l] darrere
bak·flötur <m. -flatar -fletir>:
dors m (superfície posterior)
bak·garður <m. -garðs, garðar>:
pati m posterior 
◊ í bakgarðinum: en el pati del darrere
bak·gír <m. -gírs -gírar>:
(á ökutækjum) marxa enrere f (en vehicles a motor)
♦ setja í bakgír:  posar la marxa enrere (per fer marxa enrere)
bak·grunnur <m. -grunns, -grunnar>:
1. (flötur á mynd & reynsla) rerefons m (segon pla & bagatge personal d'una persona o ambient del qual procedeix)
♦ fólk með ólíkan bakgrunn: gent de rerefons desigual
♦ hafa e-ð í bakgrunni: <LOC FIG> tenir una cosa al fons
♦ menningarlegur bakgrunnur: el rerefons cultural
♦ sögulegur bakgrunnur: el rerefons històric
2. (umhverfið) fons m (part més interna o allunyada)
♦ Thomas sést á málverkinu í í bakgrunni myndarinnar af Julian: en el quadre en Thomas es veu al fons de la imatge
♦ heyra hljóð í bílvél í bakgrunni: sentir al fons el motor d'un cotxe
♦ keyra e-ð í bakgrunni: <INFORM> executar una cosa (= programa) en segon pla
bak·hjarl <n. -hjarls -hjörl>:
1. <GEN> suport m, recolzament m
◊ kennarinn var henni traustur bakhjarl: el professor li fou un sòlid suport  (o: fou un sòlid suport per a ella)
2. (maður eða fyrirtæki sem styður við e-n/e-ð með fjárstyrk) patrocinador m, espònsor m (persona o empresa que subvenciona algú, una causa, un esdeveniment etc. amb diners)
♦ gerast bakhjarl e-s:  fer-se patrocinador d'una cosa ~ d'algú
♦ vera bakhjarl e-s:  patrocinar una cosa ~ algú
♦ verða bakhjarl e-s:  convertir-se en patrocinador d'una cosa ~ d'algú
bak·hlið <f. -hliðar -hliðar>:
1. (á bók, tékka...) dors m (de llibre, xec etc.)
2. (á mynt) revers m, revés m (part posterior de moneda)
3. (á húsi) darrere m, part f del darrere, part f posterior (part d'edifici oposada a la façana)
bak·hluti <m. -hluta, -hlutar. Empr. hab. en pl.>:
anca f, <LIT> natja f
♦ bakhlutar[nir]: [els] darreres, [les] anques, [les] natges
◊ hafið stóð á tólf nautum. Sneru þrjú í norður, þrjú í vestur, þrjú í suður og þrjú í austur. Hafið hvíldi á þeim og sneru bakhlutar þeirra (ʔāˈħōr ~ אָחוֹר:   wə-χɔ̆l־ʔăħɔrēi̯-ˈhɛm   ˈbāi̯θ-āh,   וְכָל-אֲחֹרֵיהֶם, בָּיְתָה) inn: [la pica (lit.: la mar)] reposava damunt dotze vedells: tres miraven al nord, tres a ponent, tres al migdia i tres a llevant. La pica (lit.: la mar) reposava damunt ells, els quals giraven llurs darreres cap endins
◊ eins mun Assýríukonungur leiða á brott bandingja frá Egyptalandi og útlaga frá Kús, bæði unga og gamla, nakta og berfætta með bakhlutana (ʃēθ ~ שֵׁת:   wa-ħăɕūˈφai̯   ʃēθ   ʕɛrˈwaθ   misˁˈrāʝim,   וַחֲשׂוּפַי שֵׁת, עֶרְוַת מִצְרָיִם) bera, Egyptum til smánar: així [també] el rei d'Assur emmenarà els captius de l'Egipte i els deportats de Cus, joves i vells, nus i descalços [i] amb els darreres descoberts, per a vergonya (ignomínia) dels egipcis
bak·hlutur <m. -hlutar, -hlutir. Empr. hab. en pl.>:
variant de → bakhluti ‘anca, natja; darreres, anques’
♦ bakhlutir[nir]: [els] darreres, [les] anques, [les] natges
◊ hann barði fjandmenn sína á bakhlutina (ʔāˈħōr ~ אָחוֹר:   ˌwa-i̯ʝaχ־sˁāˈrā-u̯   ʔāˈħōr,   וַיַּךְ-צָרָיו אָחוֹר), lét þá sæta eilífri háðung: va ferir els seus enemics als darreres, els n'ha fet patir vergonya eterna
bakka <bakka ~ bökkum | bakkaði ~ bökkuðum | bakkað>:
1. <GEN> recular
♦ bakka nokkur skref frá bílnum: recular unes passes per apartar-se del cotxe, fer-se unes passes enrere del cotxe
2. <AUTOM> fer marxa enrere
♦ bakka bílnum: fer marxa enrere amb el cotxe
♦ bakka út úr bílastæðinu: fer marxa enrere per sortir de l'aparcament
bakka·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària f d'aiguamoll, rèvola f de molleric (planta Stellaria alsine syn. Stellaria uliginosa)
bakkalár·gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:
[estudis m.pl de] grau m
♦ Bakkalár-Gráða í Spænsku: <UNI> [estudis de] grau en llengua i literatura hispàniques
bakka·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta f de ribera, culblanc m de ribera, parpalló m (Val.), cabot m de vorera (Mall.), vinjolita f de vorera (Men.), oronella f de vorera (Eiv.) (ocell Riparia riparia)
bakkelsi <n. bakkelsis, no comptable>:
(kökur) rebosteria f (pastissos, pastes i d'altres productes semblants de pastisseria)
bakki <m. bakka, bakkar>:
2. (árbakki, sjávarbakki) riba f, vorera f (de riu & de mar)
♦ flæða (o: renna) yfir bakka sína: desbordar-se, sortir de mare
♦ [reyna að] klóra (o: krafsa; o: krafla) í bakkinn: <LOC FIG> #1. intentar salvar-se de la manera que sigui, lluitar per salvar-se, oferir resistència; #2. intentar salvar tot el que sigui salvable (l'expressió parteix de la idea d'una bístia que ha caigut dins un riu, s'està anegant i intenta pujar per la riba en què ha caigut esgarrapant-hi amb els potons)
2. (gjárbakki) marge m, vorera f (de barranc)
3. (hóll) tossal m (turó petit)
4. (skýjabakki) reguera f (de núvols, nuvolada oblonga a l'horitzó)
5. (bakbrún á eggjárni) cas m, esquena f, dors m (part de la fulla d'un ganivet, d'una espasa d'un sol tall etc. oposada al tall)
6. (ljábakki) costella f (de la fulla d'una dalla)
7. (skotbakki) pendent m per a pràctiques de tir (costa o rost en el qual hi havia rodelles per a pràctiques de tir)
8. (framreiðslubakki) safata f (estri per a presentar o portar una cosa)
♦ færa e-ð e-m á bakka: portar una cosa a algú en una safata, servir una cosa a algú en una safata
bak·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<MAT> conjunt m d'arribada, codomini m
♦ formengi og bakmengi: conjunt de partida i conjunt d'arribada, domini [de la funció] i codomini
bak·poki <m. -poka -pokar>:
1. <GEN> motxilla f
2. (fyrir ungbörn) motxilla f porta-bebè[s] (per a dur-hi nadons)
bak·rauf <f. -raufar, -raufar>:
<MED = endaþarmsop> anus m
♦ þrengivöðvi bakraufar: esfínter m anal, esfínter m de l'anus 
bakraufar·fistill <m. -fistils, -fistlar>:
<MED> fístula f anal
bakraufar·göng <n.pl -ganga>:
<MED> canal m anal
bakraufar·kambur <m. -kambs, -kambar>:
<MED> pecten m anal
bakraufar·kláði <m. -kláða, no comptable>:
<MED> prurit m anal
bakraufar- og kynfæra·kláði <m. -kláða, no comptable>:
<MED> prurit m anogenital
bakraufar·slíma <f. -slímu, -slímur>:
<MED> mucosa f anal
bakraufar·sprunga <f. -sprungu, -sprungur>:
<MED> fissura f anal
bakraufar·þrengir <m. -þrengis, -þrengar>:
<MED> esfínter m de l'anus, esfínter m anal (→ raufarþrengir)
bak·sýn <f. -sýnar, no comptable>:
fons m (de quadre, foto etc.)
♦ í baksýn: al fons (que es veu a la part de darrere d'un quadre, foto etc.)
baksýnis·spegill <m. -spegils -speglar>:
retrovisor m
♦ horfa (o: líta) í baksýnisspegilinn:  mirar pel retrovisor
♦ inni-baksýnisspegill:  retrovisor interior
♦ innri baksýnisspegill:  retrovisor interior
♦ úti-baksýnisspegill [á vinstri og hægri hlið]:  retrovisor exterior [esquerre i dret]
♦ ytri baksýnisspegill [á vinstri og hægri hlið]:  retrovisor exterior [esquerre i dret]
bak·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m del darrere
♦ í baksæti[nu]:  al seient del darrere
♦ → aftursæti “íd.”
baktería <f. bakteríu, bakteríur>:
bacteri m (♦ → gerill “íd.”)
bakteríu·faraldur <m. -faraldurs, -faraldrar>:
<MED> epidèmia f d'origen bacteriològic
bak·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f dorsal 
bak·verkur <m. -verkjar, -verkir>:
mal m d'esquena, <MED> dorsàlgia f, <MED> dorsodínia f, <MED> notàlgia f
bak·vörður <m. -varðar, -verðir>:
<FUTBOL> defensa m, rereguarda m
♦ hægri bakvörður: defensa dret
♦ vinstri bakvörður: defensa esquerre
balbína <f. balbínu, balbínur>:
(stór spóla) bobina f (de fil)
baldrían <m. baldríans, baldríanar>:
valeriana f, herba gatera, herba f de moix (Mall.) (planta Valeriana officinalis)
(Alemanyisme. És millor de substituir aquest mot per:)
♦ → garðabrúða “íd.”
baldurs·brá <f. -brár, -brár>:
camamilla marítima feocèfala, camamil·la marítima feocèfala (Mall., Men.) (planta Matricaria maritima ssp. phaeocephala syn. Tripleurospermum maritimum ssp. phaeocephalum)
baldursbráa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] asteràcies f.pl
Balear·eyja <f. -eyju, -eyjar>:
illa f balear
♦ Baleareyjar:  Illes Balears
♦ Háskóli Baleareyja[nna]:  Universitat de les Illes Balears
Baleareyjar undir yfirráð múslíma — Les Illes Balears sota la dominació musulmana
 
1. Nöfn á eyjaklasa og eyjum — Els noms de l'arxipèlag i el de les Illes
  Al-Ǧazāʔir al-Šarqīyya li-l-Andalus,
Al-Jazâ’ir al-Sharqîyya li-l-Andalus		 Austureyjar Al-Andalus Illes de Llevant d'Al Àndalus
  Mayūrqa Maljorka, *Majork (?) Mallorca
  Manūrqa, Minūrqa Manork (Heimskringla) Menorca
  Yābisa Íviza (Heimskringla) Eivissa
  Furmintīra Forminterra (Heimskringla) Formentera
 
2. Höfuðborg — Capital
  Madīna Mayūrqa, Madīnat Mayūrqa Borg á Mayūrqa Ciutat de Mallorca
 
3. Landvinningamaður — Conqueridor
  ʕIṣām al-Khawlānī (عصام الخولاني) fyrir hönd Emírsins af Qurtuba (قرطبة) ʕAbd-Allāh (عبد الله) I., afa hins fyrsta kalífa af Al-Andalus (الاندلس), ʕAbd al-Raħmān an-Nāṣir li-dīn Allāh (الناصر لدين الله, عبد الرحمن بن محمد) Isam al-Hálaní Issam al-Haulaní
 
4. Hvenær? — Quan?
  903-904    
 
5. Hve lengi? — Durada
  til 1229 - 1232    
Baleareyja·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m,f de les Illes Balears
Baleareyja·klasi <m. -klasa, no comptable>:
arxipèlag balear
balearskur, balearsk, balearskt:
balear, baleàric -a
baleríska <f. balerísku>:
(eyjabundin tilbrigði af katalónsku) balear m (agrupació dialectal)
balerískur, balerísk, balerískt:
balear, baleàric -a
♦ baleríski eyjaklasinn:  arxipèlag balear
♦ balerísku undirmállýskurnar:  els subdialectes balears
Balkanskaga·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:
balcanització f
Balkan·skagi <m. -skaga, no comptable>:
Península Balcànica
balkanskur, balkönsk, balkanskt <adj.>:
balcànic -a
balkneskur, balknesk, balkneskt <adj.>:
balcànic -a
ballaða <f. ballöðu, ballöður. Gen. pl.: ballaða o: ballaðna>:
balada f (→ danskvæði)
ballett·dansari <m. -dansara, -dansarar>:
ballarí m de ballet, ballarina f de ballet
balsam·edik <n. -ediks, no comptable>:
vinagre balsàmic, vinagre m de Mòdena 
balsam·humall* <m. -humals, -humlar>:
altarreina f, alè m de bou (Mall.)  (planta Achillea ageratum)
balsam·ösp <f. -aspar, -aspir>:
pollancre balsàmic  (planta Populus balsamifera)
bambus <m. bambuss (o:) bambusar, bambusar>:
bambú f 
bambus·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:
canya f de bambú 
bambus·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
brot m [tendre] de bambú (llavor grillada de bambú, emprada esp. en cuina xinesa)
B.A.-nám <n. -náms, pl. no hab.>:
estudis m.pl de grau en humanitats i ciències socials
♦ B.A.-nám í guðfræði: estudis de grau en teologia
bana·mein <n. -meins, -mein>:
causa f de la mort
♦ hún lést á sjúkrahúsi í Feneyjum í dag og var banamein hennar hjartaáfall: ha mort avui a un hospital de Venència i la causa de la seva mort ha estat un atac de cor
banana·hýði <n. -hýðis, -hýði>:
pell f de plàtan
banana·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
pastís m (o: tarta f) de plàtan
banani <m. banana, bananar. Dat. pl.: banönum i <FAM> bönunum>:
plàtan m, banana f
♦ kassi undan banönum: una caixa de plàtans
bana·slys <n. -slyss, -slys>:
accident m mortal
bana·sæng <f. -sængur, -sængur>:
llit m de mort, llit mortuori
bana·tilræði <n. -tilræðis, -tilræði>:
atemptat m (contra la vida d'algú)
♦ sýna e-m banatilræði: atemptar contra la vida d'algú
band <n. bands, bönd>:
1. (spotti, snæri) cordill f, lligall m (corda prima per fermar-hi)
♦ slíta bandið: trencar el cordill, trencar la corda
2. (fjötrar) lligadura f (lligada)
♦ reka einhvern í bönd: lligar algú, fermar algú
♦ sitja í böndum: estar empresonat -ada
3. (garn) fil m (filassa, fil de teixir, de fer punt etc.)
4. (á bók) relligadura f, enquadernació f (de llibre)
5. (tengsl milli manna) lligam f (vincle entre persones)
♦ traust bönd: ferm[s] lligam[s]
◊ vera traust bönd milli e-s og e-s: haver-hi uns ferms lligams entre X i Y
♦ vera á e-s bandi (o: á bandi e-s): estar del costat d'algú, donar suport a algú, fer costat a algú, prendre partit per algú
♦ vinna e-n á sitt band: guanyar-se el suport d'algú, atreure's algú a favor seu
6. (bandstrik) guió m, guionet m (signe gràfic —, emprat per a separar síl·labes, mots compostos etc. )
♦ band (-), strik (–) og þankastrik (—): guionet (-), guió [mitjà] (–) i guió llarg (—)
♦ fast band: guió de no separació (Control + Maj. + guió)
♦ laust band: guió opcional, guió tou (Control + guió)
7. <MED> lligament m (teixit que serveix d'unió a les articulacions, ossos etc.)
8. (færiband á flugvöllum) cinta f transportadora  (transportadora, p.e., a aeroports)
◊ kemur farangurinn frá Barselónu á þetta band?: els equipatges del vol de Barcelona, que sortiran per aquesta cinta?
9. (málband, límband, segulband) cinta f  (mètrica, magnetofònica, adhesiva)
banda·lag <n. -lags, -lög>:
1. (samsteypa) coalició f (aliança)
2. (samband) confederació f (lliga)
Bandaríkja·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
<POLÍT> president m dels Estats Units [d'Amèrica], presidenta f dels Estats Units [d'Amèrica]
Bandaríkja·þing <n. -þings, no comptable>:
<POLÍT> Congrés nordamericà (parlament dels Estats Units d'Amèrica)
band·hnykill <m. -hnykils, -hnyklar>:
cabdell m (de fil, de llana etc.)
bandingi <m. bandingja, bandingjar>:
captiu m, pres m
band·ormur <m. -orms, -ormar>:
tènia f, solitària f
band·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:
agulla f de fer punt
band·vefur <m. -vefjar, -vefir>:
<MED> teixit conjuntiu
♦ stoð- og bandvefur: teixit connectiu i conjuntiu
ban·eitraður, -eitruð, -eitrað <adj.>:
(slanga, sveppur) letalment verinós -osa (serp, bolet)
♦ baneitraðar slöngur: serps verinoses 
banga <banga ~ böngum | bangaði ~ bönguðum | bangað ║ á e-ð>:
variant de → banka “pegar un cop a”
bangsi <m. bangsa, bangsar>:
osset m de peluix (ninot)
banka <banka ~ bönkum | bankaði ~ bönkuðum | bankað ║ á e-ð>:
pegar un cop a
♦ banka á dyrnar (o: hurðina) [hjá e-m]: pegar un toc a la porta [d'algú], tocar a la porta [d'algú]
◊ sex mánuðum seinna var bankað á hurðina hjá honum: sis mesos després van tocar a la seva porta
◊ lögreglan bankaði hjá honum: la policia va trucar a la seva porta
♦ banka upp á hjá e-m: tocar a la porta d'algú
♦ banka teppi: batre una estora, tupar una catifa
banka·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
gir bancari
banka·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibreta f d'estalvis, llibreta f del banc
banka·bygg <n. -byggs, no comptable>:
ordi m amb la clovella, ordi m integral
banka·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
1. (geymsluhólf) caixa f de seguretat (recipient individual en cambra blindada de banc)
2. (bankahvelfing) cambra cuirassada (o: blindada) de banc (celler blindat a bancs)
3. (peningaskápur) caixa forta (caixa de cabals)
banka·hvelfing <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:
cambra cuirassada (o: blindada) de banc
banka·rán <n. -ráns, -rán>:
atrac m a banc, atrac bancari
banka·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte bancari
♦ vera með (o: eiga) leynilega bankareikninga í skattaskjóli: tenir comptes bancaris secrets a un refugi fiscal
♦ vera með flottan bankareikning: tenir un compte bancari impressionant
banka·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
atracador m de bancs, atracadora f de bancs
banka·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de banc, directora f de banc
banka·útibú <n. -útibús, -útibú>:
sucursal f [bancària]
banki <m. banka, bankar>:
1. (fjármálastofnun) banc m (institució de crèdit)
2. (spilabanki) banca f (de casino)
bann <n. banns, bönn>:
1. <GEN> prohibició f
♦ leggja bann við e-u: prohibir una cosa
♦ leggja blátt bann við e-u (o: áfram fyrir e-ð): prohibir terminantment una cosa
♦ blátt bann liggur við því að <+ subj.>: està categòricament prohibit que <+ subj.>
♦ Samningur um algert bann við tilraunum með kjarnorkuvopn: Tractat de Prohibició Completa de Proves Nuclears
2. (kirkjubann) anatema m (excomunicació)
♦ setja e-n í bann: excomunicar algú
3. (yfir landi) entredit m (interdicte)
4. (hafnbann, siglingabann, viðskiptabann) embargament m (marítim, comercial)
banna <banna ~ bönnum | bannaði ~ bönnuðum | bannað>:
prohibir
♦ banna e-m e-ð: prohibir una cosa a algú
♦ það er stranglega bannað að...: està (o: queda) terminantment (o: estrictament) prohibit [de]...
◊ bannað með lögum: prohibit -ida per llei, legalment prohibit -ida
◊ bifreiðastöður bannaðar: prohibit aparcar
◊ framúrakstur bannaður: prohibit fer avançaments
◊ honum var bannað að nálgast það í a.m.k. 10 daga: li van prohibir que s'hi acostés durant almenys deu dies
◊ reykingar bannaðar: prohibit [de] fumar
◊ var ég ekki búin að banna þér að nota DV vélina?: que no t'havia ja prohibit que usessis el DVD?
♦ syngja mann í bann [og steypa kertum]: excomunicar solemnement algú
bann·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-n>:
<RELIG> excomunicar algú
bann·færing <f. -færingar, -færingar>:
<RELIG> excomunicació f
banns·hótun <f. -hótunar, -hótanir>:
<RELIG> amenaça f d'excomunicació
bann·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea restringida
bann·syngja <-syng ~ -syngjum | -söng ~ -sungum | -sungið ║ e-n>:
<RELIG> excomunicar solemnement algú
ban·vænn, -væn, -væn <adj.>:
1. <GEN> mortal (que causa la mort)
2. (um sprautu) letal (injecció)
♦ taka e-n af lífi með banvænni sprautu: executar algú amb una injecció letal 
banönum:
dat. pl. de → banani “plàtan”
B.A.-próf <n. -prófs, -próf>:
1. (háskólapróf) examen m conduent a l'obtenció del títol de graduat / graduada en humanitats i ciències socials
2. (prófskírteini, háskólagráða e. -titill) títol m de grau en humanitats i ciències socials
♦ B.A.-próf í ensku: títol de grau en filologia anglesa
bar <m. bars, barir>:
bar m
◊ fría drykki (o: fríir drykkir) á barnum: barra lliure
bara <adv>:
únicament, només
♦ bara stundum: no pas sempre
barátta <f. baráttu, baráttur>:
<GEN & FIG> lluita f
◊ baráttan heldur áfram: la lluita continua
  tengsl orðsins barátta við ítölsku baratta ‘áflog; deila; bardagi’ og -með sömu rót en með mismunandi viðskeyti- katalönsku baralla ‘sama merk.’, provensölsku baralha ‘sama merk.’ og basknesku baraila ‘hávaðalæti, skarkali; truflun, gauragangur’ eru óljós.  
baráttu·kona <f. -konu, -konur>:
<FIG> dona f de combat, lluitadora f 
baráttu·maður <m. -manns, -menn>:
<FIG> home m de combat, lluitador m 
◊ Antoni Maria Alcover i Sureda var mikill baráttumaður fyrir málstað katalónsks tungumáls: Antoni Maria Alcover i Sureda fou un gran home de combat per la causa de la llengua catalana
Barbaríið <m. Barbarísins, no comptable. Dat. sg.: Barbaríinu>:
<HIST> Berberia f
bardaga·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
1. esport m de combat (o: lluita)  (judo, kàrate, boxa etc.)
2. bardagaíþróttir <f.pl>: arts f.pl marcials
bardagi <m. bardaga, bardagar>:
<GEN & FIG> combat m
♦ á þá hallaðist bardaginn: <LOC> el combat es va girar en contra seva, van començar a perdre [el combat]
♦ ráða til bardaga: [ordenar] entaular (o: lliurar) batalla
◊ það mun líklegt þykja að fundur vor Sigurðar jarls muni brátt að berast. Eru í þeirra flokki og margir aðrir þeir menn er oss mætti minnisamt vera þeirra handaverk er þeir hjuggu niður Inga konung og svo marga aðra vora vini sem seint er tölu á að koma. Gerðu þeir þau verk með fjandakrafti og fjölkynngi og níðingskap því að það stendur hér í lögum vorum og landsrétti að engi maður hefir svo fyrirgert sér að eigi heiti það níðingsverk eða morðvíg er menn drepast um nætur. Hefir þessi flokkur sér leitað þeirra heilla að tilvísan fjölkunnigra manna að þeir skyldu um nætur berjast en eigi undir sólu. Hafa þeir og með þvílíkri framkvæmd þann sigur unnið að stíga yfir höfuð þvílíkum höfðingja sem þeir hafa að jörðu lagt. Nú höfum vér það oftlega sagt og sýnt hvernug af leitt oss sýnist um þeirra hátt er þeir hafa um nætur til bardaga ráðið. Skulum vér fyrir því heldur hafa hinna höfðingja dæmi er oss eru kunnari og betra er eftir að líkja að berjast um ljósa daga og með fylking en stelast eigi um nætur á sofandi menn. Höfum vér lið gott í móti eigi meira her en þeir hafa. Skulum vér bíða dags og lýsingar og haldast saman í fylkingu ef þeir vilja nokkur áhlaup oss veita: us deu semblar probable que l'encontre de nós i el iarl Sigurður degui acabar aviat en batalla. En el bàndol d'ell i els seus aliats també hi ha molts d'altres homes l'acte [atroç] dels quals, quan varen matar el rei Ingi i també tants de molts altres amics nostres que duraria molt de temps enumerar-los, ens hauria de romandre indeleble a la memòria. Ells varen dur a terme aquest acte [infame] amb el poder del dimoni, i amb màgia i amb traïdoria (‘níðingskapur’), car aquí, les nostres lleis i el nostre landsréttur diuen que qualsevol home que hagi matat homes de nits ha comès un crim [tan greu] que no mereix cap altre nom més que níðingsverk i assassinat (morðvíg). Aqueix bàndol s'ha cercat la seva bona fortuna tot seguint la indicació de bruixots de batallar de nit i no pas de dia. És així, amb aquesta mateixa forma de procedir, que varen obtenir la victòria que els va permetre trepitjar el cap dels cabdills (höfðingjar) que havien abatut. Doncs bé, sovint hem repetit i mostrat com d'abominable ens sembla llur forma de fer d'haver lliurat la batalla de nit. Per aquesta raó, ens estimem ms de seguir l'exemple dels cabdills que coneixem millor i és millor, volent imitar-los, que lluitem a ple dia i ambla host disposada en ordre de batalla que no pas esmunyir-nos de nit fins a uns homes que dormen. Tenim un bon exèrcit contra ells i és un exèrcit tan gros com el d'ells. Esperem, doncs, l'arribada del dia i la claror del matí i mantinguem serrada fins llavors la nostra formació de batalla per si ells volen fer un atac contra nosaltres [ara, durant la nit]
◊ Hálfdan konungr svarar: "Spurt hǫfum vér, at Hrólfr konungr Gautreksson er ágætr maðr, en með því at vér hǫfum áðr synjat Katli þessa ráðahags, sýnist oss eigi at játa, þótt þér séið nú komnir með meira styrk en þá var Ketill. Munu vér þenna kost kjósa at ráða til bardaga, með því at Hrólfr konungr hefir þar vel um talat, at vér megim safna oss liði": el rei Hálfdan li va respondre: “Hem sabut que el rei Hrólfr Gautreksson és un baró prous, però, com que ja hem refusat aquest enllaç matrimonial al Ketill, no ens sembla adequat d'accedir-hi per més que aquest cop hàgiu vingut amb una força major que quan va venir en Ketill mateix. Per tant, de les opcions que em doneu triaré la de lliurar batalla contra vosaltres atès que el rei Hrólfr ha tingut a bé de permetre'm que aplegui una host”
barða·háfur <m. -háfs, -háfar>:
escat m  (peix Squatina squatina)
barða·makríll <m. -makríls, -makrílar>: 
*melva llisa, *bísol m (peix Auxis thazard syn. Auxis thazard thazard) (→ bónítóbróðir; → freigátumakríll)
  Recomanam d'emprar melva llisa o bísol per a l'espècie Auxis thazard thazard i reservar melva o melva vera per a l'espècie Auxis rochei.

En el cas de melva llisa, es tracta d'una encunyació nostra; pel que fa al mot bísol, proposam de ressuscitar, a fi i efecte d'emprar-lo en aquest sentit, el mot bísol, que, segons el DCVB, designava antigament l'espècie Scomber japonicus ‘bis’.

En català, la tònica general és d'emprar el mot melva tant per a l'espècie Auxis rochei com per a l'espècie Auxis thazard (Cf., per exemple, B.O.E., en versió catalana, de dilluns, 17 de febrer del 2003, p. 1190: ORDRE APA/62/2003, de 20 de gener, per la qual es regula l’exercici de l’activitat pesquera amb art d’almadrava i la concessió de les llicències.)		  
barði <m. barða, barðar>:
pelegrí m  (peix Cetorhinus maximus)
barður, börð, bart <adj.>:
<†> variant arcaica o literària de → barinn, barin, barið “pegat -ada”
bar·efli <n. -eflis, -efli>:
garrot m, objecte contundent (emprat com a arma o per pegar-hi)
barinn, barin, barið <adj.>:
pegat -ada, copejat -ada, atupat -ada (Mall.) 
barít <n. baríts, barít>:
<GEOL> barita f
barítín <n. barítíns, barítín>:
<GEOL> baritina f
barka·blaðka <f., -blöðku, -blöðkur>:
epiglotis f
barka·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> traqueïtis f
♦ bráð barkabólga: <MED> traqueïtis aguda
barka·fit <f. -fitjar, -fitjar>:
<MED> membrana laríngia
barka·kýli <n., -kýlis, -kýli>:
1. (adamsepli) nou f del coll  (prominència formada per la laringe en el coll)
2. (efsti hluti barkans) larinx f, laringe f  (part superior de la tràquea)
barkakýlis·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> laringitis f
♦ bráð barkakýlisbólga: <MED> laringitis aguda
♦ bráð barkakýlis- og barkabólga: <MED> laringotraqueïtis aguda
♦ → teppubarkakýlisbólga “laringitis obstructiva”
barka·lok <n. -loks, -lok>:
<MED> epiglotis f
barkandi, barkandi, barkandi <adj.>:
<MED> astringent
barka·rauf <f. -raufar, -raufar>:
<MED> traqueostoma m
♦ umönnun barkaraufar: <MED> cura de traqueostomia
barkaraufar·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
<MED> cànula f  (o: tub m) de traqueostomia
barkaraufar·túba <f. -túbu, -túbur. Gen. pl.: -túba>:
cànula f (o: tub m) de traqueostomia (→ barkaraufarpípa)
barka·raufun <f. -raufunar, -raufanir>:
<MED> traqueostomia f
barkaskurðar·op <n. -ops, -op>:
<MED> traqueostoma m
♦ starfsemisbilun í barkaskurðaropi: <MED> funcionament defectuós de traqueostoma (o: de traqueostomia)  
barka·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MED> traqueotomia f
♦ hár barkaskurður: <MED> traqueotomia superior
♦ barkakýlis- og barkaskurður: <MED> laringotraqueotomia f
barka·speldi <n. -speldis, -speldi>:
<MED> epiglotis f
barkaspeldis- <en compostos>:
epiglòtic -a
barka·þræðing <f. -þræðingar, -þræðingar>:
<MED> intubació f
barki <m. barka, barkar>:
1. <MED> tràquea f 
2. (kverkar, háls) gorja f, gargamella f (part externa de la gola, del carcanyell)
◊ Sigmundr hleypr at honum svá hart, at hann stakar við ok fellr. Sigmundr bítr í barkann framan. Þann dag máttu þeir eigi komask ór úlfahǫmunum. Sigmundr leggr hann nú á bak sér ok ber heim í skálann ok sat hann yfir honum en bað troll taka úlfhamina (VS, ed. Uwe Ebel (1997), cap. VIII, pàg. 23): en Sigmundr s'hi va acabussar llavors amb tanta de fúria que en Sinfjǫtli va trontollar i caure. En Sigmundr llavors el va mossegar a la part anterior de la gargamella. Aquell dia no varen poder abandonar llurs formes de llop. En Sigmundr se’l va carregar a l'esquena, se’l va endur a llur refugi i el va vetllar mentre estigué inconscient, i va desitjar que els trols s'emportessin aquelles maleïdes formes de llop (=va enviar a mal viatge els úlfhamir o úlfahamir)
◊ sér þá Egill, að eigi mun hlýða svo búið, því að skjöldur hans gerðist þá ónýtur. Þá lét Egill laust sverðið og skjöldinn og hljóp að Atla og greip hann höndum. Kenndi þá aflsmunar, og féll Atli á bak aftur, en Egill greyfðist að niður og beit í sundur í honum barkann; lét Atli þar líf sitt. Egill hljóp upp skjótt og þar til, er blótnautið stóð, greip annarri hendi í granarnar, en annarri í hornið og snaraði svo, að fætur vissu upp, en í sundur hálsbeinið; síðan gekk Egill þar til, er stóð föruneyti hans. Þá kvað Egill <...>: aleshores l'Egill va veure que continuar així no portaria enlloc, i això més que més que el seu escut a poc a poc anava tornan inservible (a força d'aturar els cops de l'Atli), així que l'Egill llavors va llançar l'espsa i l'escut i es va afuar contra l'Atli i el va estrènyer (agraponar) amb les seves mans. Llavors es va palesar la superioritat física de l'Egill. L'Atli va caure a terra d'esquena. L'Egill es va acotar cap a l'Atli i li va tallar la gargamella d'una mossegada. I així és com l'Atli hi va deixar la vida. L'Egill es va posar dret de seguida després i es va posar a córrer cap a allà on hi havia el bou sacrificial. Va agafar l'animal per la boca amb una mà i una banya amb l'altra, i el va fer girar de tal manera que les potes li varen quedar apuntant cap al cel i trencant-se-li el coll. Tot seguit, l'Egill va anar allà on eren els seus companys de viatge. L'Egill els va cantar aleshores aquesta vísa <...>
◊ þá fýsir Odd at leita at Vigni ok vita, hvat af honum mun orðit. Gengr hann þá fram með hǫmrunum, þar til at hann kemr þar at uppi yfir, sem þeir Vignir ok Ǫgmundr hǫfðu at gengiz, ok í því brá Ǫgmundr Vigni, svá at hann fell, ok þegar jafnskjótt greyfðiz hann niðr at honum ok beit sundr í honum barkann. Lét Vignir svá líf sitt. Þá sýn sagðist Oddr svá sét hafa, at honum hafi verst þótt ok mest við brugðit: aleshores l'Oddr va sentir el desig de cercar en Vignir per saber què se n'havia fet (què li havia passat). Aleshores va avançar resseguint el caire del penya-segat, fins a que va arribar a l'indret on en Vignir i l'Ǫgmundr s'havien estat enfrotant [fins aleshores]. I just en aquell moment, l'Ǫgmundr va fer perdre l'equilibri al Vignir de manera que aquest va caure en terra i immediatament després l'Ǫgmundr es va acotar damunt ell i li va tallar la gargamella d'una mossegada. I és així com en Vignir va deixar la vida. L'Oddr va dir que la visió d'aquell fet li havia semblat la pitjar cosa [que hagués vist mai] i la que li havia causat una impressió més forta
3. (ryksugubarki) mànega f (d'aspiradora)
bark·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de tres pals, sagetia f
bark·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid tànnic
barkur <m. -barks, -barkar>:
vaixell m de tres pals, sagetia f
bar·lómur <m. -lóms, no comptable>:
lamentacions f.pl
♦ barlómur og viðbárur: queixes i excuses
barma <barma ~ -börmum | barmaði ~ börmuðum | barmað ║ sér>:
lamentar-se, plànyer-se, queixar-se
♦ barma sér yfir e-u: lamentar-se (o: plànyer-se) d'una cosa
barma·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena a vessar, curull -a
barm·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f de solapa (durant les cerimònies nupcials)
barm·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
1. <GEN> pin m
2. (kringlótt einkennismerki) xapa f (mena de medalló rodó amb un dibuix o consigna que hom es penja al pit amb una agulla de tancar)
barmur <m. barms, barmar>:
1. (brún) vorera (o: vora) f (part extrema superior)
♦ barmur á fötu: vorera de galleda
♦ barmur á diski: vorera de plat
♦ fullur ~ full ~ fullt á barma: ple -ena [fins] a vessar
♦ fylla e-ð á barma: omplir una cosa fins a la vorera
2. (þröm, jaðar) vorera f, voral m, marge m (vorada d'accident geogràfic & FIG)
♦ vera (o: ramba) á barmi e-s: <LOC FIG> estar (o: ésser) al caire de...
◊ “Konur á barmi taugaáfalls” eftir Pedro Almodóvar: “Dones al caire d'un atac de nervis” d'en Pedro Almodóvar
♦ vera á barmi gjaldþrots: estar (o: ésser) al caire de la fallida
♦ vera á barmi glötunarinnar: estar (o: ésser) al caire de la perdició
♦ vera á barmi örvæntingar: estar (o: ésser) al caire de la desesperació
3. (hattbarð) ala f (de capell)
◊ hann svarar: "Litlu mun eg nú við auka. Þá sat þar næst maður og horfði út úr hringinum. Sá var í spangabrynju og hafði stálhúfu á höfði og var barmurinn þverrar handar breiður. Hann hafði öxi ljósa um öxl og mundi vera alnar fyrir munn. Sjá maður var dökklitaður og svarteygur og hinn víkinglegsti": ell li va respondre: “Poca cosa em queda per afegir-hi. El següent que seia allà era un home i ho feia [una mica] apartat de la rotllada. Duia posada una armadura de plaques i al cap hi duia un capell de ferro el vorell del qual feia l'amplada d'una mà. Penjada a l'espatlla hi dua una destral lluenta, el tall de la qual devia fer una alna de llarga. Aquest home tenia la pell fosca i els ulls negres i el seu aspecte era absolutment el d'un viquing”
◊ þetta er stærð altarisins mæld í álnum en hver alin samsvarar venjulegri alin að viðbættri einni þverhönd: Rennan umhverfis það var ein alin á dýpt og ein á breidd og brúnin allt um kring á barmi hennar (ɕāˈφāh ~ שָׂפָה:   ū-ɣəβūˈlā-ḥ   ʔɛl־ɕəφāˈθā-ḥ   sāˈβīβ   ˈzɛrɛθ   hā-ʔɛˈħāδ,   וּגְבוּלָהּ אֶל-שְׂפָתָהּ סָבִיב זֶרֶת הָאֶחָד) er ein spönn. Þetta var fótstallur altarisins: aquestes són les dimensions de l'altar amidades en alnes (colzades) i cada alna (colzada) correspon a una alna (colzada) comuna amb addició de quatre dits: el regueró que l'envoltava feia una alna (colzada) de fondària i una d'amplària i la vorera que hi havia tot al voltant del seu vorell fa un pam. Aquesta era el pedestal de l'altar <...>
4. (brjóst, bringa) sina f (part anterior del pit)
◊ hann setti vinstri hönd á barm hennar og sagði...: li va posar la mà esquerra sobre la seva sina i li va dir...
♦ líta í eigin barm: <LOC FIG> mirar dintre seu (per arreglar alguna cosa que està malament), posar ordre a (o: endreçar) [primer] casa seva, ocupar-se dels seus propis afers [i arreglar-los]
♦ stinga hendi í eigin barm: <LOC FIG> intentar imaginar-se què se sentiria si a un li passés el mateix que a un altre
5. (boðungur, framhliðarbrún á fati) solapa f (part anterior de peça de vestir que deixa sense cobrir una part del bust)
barn <n. barns, börn>:
nen m [petit], nena f [petita], infant m (esp. Bal.)
♦ barnið er farið að ganga: l'infant ha començat a caminar
♦ barni fylgir áður óþekkt gleði en líka óbifanlegar skyldur: <LOC> un infant arriba acompanyat d'alegries desconegudes fins a la seva arribada, però també d'obligacions inamovibles (implacables)
♦ eiga barn: tenir un infant
◊ hún er að fara að eiga sitt þriðja barn: està a punt de tenir el seu tercer infant
♦ hafa ofan af barni: entretenir (o: distreure) un infant
♦ hnífapör fyrir börn: coberts m.pl per a nens petits
♦ fávís börn: infants sense ús de raó
◊ þjóð mín er heimsk og þekkir mig ekki. Þeir eru fávís börn (bāˈnīm   səχāˈlīm,   בָּנִים סְכָלִים) sem ekkert skilja. Þeir hafa vit til að gera illt en kunna ekki gott að gera: el meu poble és beneit i no em coneix. Són infants sense enteniment que no entenen res. Tenen esment per a fer el mal, però no saben fer el bé
♦ leika við barnið: jugar amb l'infant
♦ mataráhöld fyrir börn: coberts m.pl per a nens petits
♦ passa barnið: tenir cura del nen, tenir esment de l'infant
♦ rugga barni: bressolar (o: bressar) un infant
♦ setja barn í rúmið: colgar un infant (Mall.) 
♦ skipta á barni: canviar un nen, canviar els bolquers a un infant
◊ get ég skipt á barninu einhversstaðar?: on podria canviar els bolquers al nen?
♦ svæfa barn: adormir un infant
♦ vagga barni í svefn: adormir un infant bressant-lo
◊ vernda börnin fyrir sólinni: protegir els infants del solell
barna- <en compostos>:
1. pedo-, ped-
2. pueri-, puer-
3. infantil
barna·barn <n. -barns, -börn>:
nét m, néta f
barna·bílstóll <m. -bílstóls, -bílstólar>:
cadireta f d'infant per a cotxe
barna·bleia <f. -bleiu, -bleiur>:
bolquer m
barnabóka·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m de literatura infantil, autora f de literatura infantil
barna·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura f infantil
barna·bókur <f. -bókar, -bækur>:
llibre m per a infants, llibre m [de literatura] infantil
♦ barna- og unglingabækur: literatura infantil i juvenil (epígraf de secció de llibreria o biblioteca)
barna·diskur <m. -disks, -diskar>:
platet f per a nens petits
barna·flog <n. -flogs, pl. no hab.>:
eclàmpsia f infantil
barna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<ESPORT> categoria f infantil
barna·föt <n.pl -fata>:
roba f infantil, roba f per a nens
barna·gaffall <m. -gaffals, -gafflar>:
forquilleta f per a nens petits, forqueteta f de nin petit (Mall.) 
barna·girnd <f. -girndar, no comptable>:
pedofília f
barna·gull <n. -gulls, -gull>:
<†> (leikfang) joguina f, jugueta f (Bal.)
barna·gæla <f. -gælu, -gælur>:
cançó f infantil
barna·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
guarderia f
barna·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
cambra f (o: habitació) dels nens
barna·hnífapör <n.pl -para>:
coberts m.pl per a nens petits
barna·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganiveteta f per a nens petits
barna·hringla <f. -hringlu, -hringlur>:
sonall m, sonalla f
barna·kerra <f. -kerru, -kerrur>:
cotxet m (per a dur-hi un infant)
barna·legur, -leg, -legt <adj.>:
pueril, acriaturat -ada
barna·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema m infantil
barna·læknir <m. -læknis, -læknar>:
pediatra m,f
barna·lærdómur <m. -lærdóms, no comptable>:
 <RELIG> catequesi f (instrucció religiosa dels infants)
barna·mataráhöld <n.pl -áhalda>:
coberts m.pl per a nens petits
barna·miði <m. -miða, -miðar>:
bitllet m d'infant
barna·mold <f. -moldar, no comptable>:
<GEOL = kísilgúr> kieselgur f,m, terra f de diatomees 
barna·morð <n. -morðs, -morð>:
infanticidi m
barna·níð <n. -níðs, no comptable>:
1. (það að hafa samfarir við ókynþroska börn upp að 13 ára aldri) pedofília f, pederosi f (relació sexual amb menors d'edat, d'edat inferior als 13 anys)
2. (það að hafa samfarir við stúlku eða ungling sem hefur náð kynþroska, á aldrinum 13 til 18 ára) pederàstia f (relació sexual amb menors d'edat, d'edat superior als 13 anys i inferior als 18 anys)
barnaníðings·legur, -leg, -legt <adj.>:
pedòfil -a, pedofílic -a
barna·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
pedòfil m, pedòfila f
barnaníðs·mál <n. -máls, -mál>:
cas m (fl./pl.: casos) de pedofília
barna- og unglingabóka·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m de literatura infantil i juvenil, autora f de literatura infantil i juvenil
◊ íslenskir barna- og unglingabókahöfundar: autors i autores islandesos de literatura infantil i juvenil
barna·pía <f. -píu, -píur>:
cangur f (noia que té esment dels infants en absència de llurs pares)
barna·réttur <m. -réttar, -réttir>:
plat m infantil (menjar preparat especialment per a nens petits, esp. als restaurants)
♦ barnaréttir: menú m infantil
barna·rimlarúm <n. -rimlarúms, -rimlarúm>:
llitet m de nen amb barrots, llitet m de barrerons (Bal.)
barna·rót <f. -rótar, -rætur>:
llengua groga, orquis verd, orquídia verda (planta Coeloglossum viride syn. Orchis viridis)
barna·rúm <n. -rúms, -rúm>:
llitet m de nen, llitet m d'infant (esp. Bal.)
barna·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
rondalla f per a infants, rondalla f infantil


Barnasjúkdómar Malalties infantils
barnaveiki fid diftèria f
blóðmaur n. / m.,
skógarmaur n. / m.,
[borrelíósa f, Lyme-sjúkdómur m]		 paparra f,
[ixodiasi f, ixodiosi f]
[borreliosi f de Lyme]
bólgnir hálskirtlar m.pl amígdales inflamades,
amigdalitis f
bólusótt f pigota f,
verola f
hálsbólga f angines f.pl
hettusótt f parotiditis f,
galteres f.pl,
paperes f.pl (cast., Mall.),
paròtiga f (Mall., Men.),
gotornons m.pl (Mall., Men.)
hiti m febre f
hlaupabóla f pigota borda,
varicel·la f
kattarklórskvilli m malaltia f per esgarrapada de gat,
malaltia f per rapinyada de moix (Bal.)
kíghósti m,
soghósti m		 catarro m,
cucurutxa f (Bal.),
tos ferina,
pertussis f
hósti m tos f,
tossina f (Bal.)
kvef n refredat m,
constipat m,
cadarn m (Mall.)
lýs f.pl polls m.pl [del cap],
pediculosi f
mislingar m.pl rosa f (Mall., Men.),
xarampió m,
pallola f (Val., Eiv.)
mænusótt f,
mænuveiki fid,
lömunarveiki fid		 poliomielitis f,
pòlio f (col·l.),
pólio f (Bal., col·l.)
nefstífla f congestió f nasal
njálgar m.pl oxiürs m.pl,
cuquets [blancs],
oxiürosi f
rauðir hundar rubèola f
skarlatssótt f escarlatina f
spóluormar m.pl ascàrides f.pl,
cuquets [llargs],
ascariasi f,
ascaridiasi f


barna·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
cullereta f per a nens petits
barna·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de primària, escola f d'ensenyament primari 
barna·smekkur <m. -smekks, -smekkir>:
bavosall m, pitet m, bavarall m (Mall.) 
barna·spítali <m. -spítala, -spítalar>:
hospital m infantil
barna·stóll <m. -stóls, -stólar>:
1. (fyrir börn frá 5 mánaða aldri) cadireta f [per a] bebè (per a nadons)
2. (fyrir börn frá ca. 2 ára aldri) cadireta f d'infant (per a nens petits)
3. ♦ barnastóll á bögglabera (o: [aftan] á reiðhjóli): seient m (o: cadireta f) de nen per a bicicleta
barna·svunta <f. -svuntu, -svuntur>:
davantalet m infantil
barna·tönn <f. -tannar, -tennur>:
<MED> dent f de llet
♦ barnatennurnar: les dents de llet
barna·umönnun <f. -umönnunar, no comptable>:
puericultura f
barna·uppeldi <n. -uppeldis, no comptable>:
educació f dels fills
barna·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
cotxet m (per a dur-hi un infant)
barna·veiki <fid>:
<MED> diftèria f
barneigna·frí <n. -frís, -frí>:
permís m de maternitat (→ fæðingarorlof)
barneignar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m de maternitat (→ fæðingarorlof)
barn·fóstra <f. -fóstru, -fóstrur. Gen. pl.: -fóstra>:
1. (barnapía) cangur f (noia que té esment dels infants en absència de llurs pares)
2. (sem vinnukonna sem gætir barna á heimili annars) mainadera f, teta f (Mall.) (dona que té esment dels infants d'una llar)
3. (kona sem hefur barn annarar konu á brjósti, brjóstmóðir) dida f, nodrissa f, teta f (Mall.) (dona que alleta l'infant en comptes de la seva mare)
◊ þá sagði systir sveinsins við dóttur Faraós: "Á ég að fara og sækja fyrir þig barnfóstru (ʔiʃˈʃāh   mēi̯ˈnɛqɛθ,   אִשָּׁה מֵינֶקֶת), einhverja hebreska konu, að hún hafi sveininn á brjósti fyrir þig?": la seva germana digué aleshores a la filla del Faraó: «¿Vols que vagi a cridar una dida hebrea que et criï el petit?»
◊ konungar skulu verða barnfóstrar þínir (ʔɔˈmēn ~ אֹמֵן:   wə-hāˈʝū   məlāˈχīm   ʔɔməˈn-aʝiχ,   וְהָיוּ מְלָכִים אֹמְנַיִךְ) og drottningar þeirra barnfóstrur þínar (mēi̯ˈnɛqɛθ ~ מֵינֶקֶת:   wə-ɕārōθēi̯-ˈhɛm   mēi̯nīqɔˈθ-aʝiχ,   וְשָׂרוֹתֵיהֶם מֵינִיקֹתַיִךְ). Þeir munu falla til jarðar fram á ásjónur sínar fyrir þér og sleikja duft fóta þinna. Þá munt þú komast að raun um, að ég er Drottinn og að þeir verða ekki til skammar, sem á mig vona: els reis et faran de mainaderes, i llurs princeses, de dides. De cara a terra, es prosternaran davant teu, lleparan la pols dels teus peus. I sabràs que jo sóc Jahvè; els qui esperen en mi no seran confosos
◊ gekk hún nýlega upp að borgarvegg, og flýtti sér, svo sem væri hún óð; en barnfóstran (ἡ τιϑήνη -ήνης:   φέρει δ᾿ ἅμα παῖδα τιϑήνη) er með henni, og ber sveininn: fa poc, acuitant-se com si fos una boja furiosa, ha pujat a les muralles, i la dida l'hi ha acompanyada, portant amb ella l'infantó
4. (kennari á barnaheimili) auxiliar f de guarderia (educadora d'escoleta, llar d'infants o escola-bressol)
barn·fóstri <m. -fóstra, -fóstrar>:
1. (karlmaður sem gætir barna annars) mainader m, didot m, tet m (Mall.)
◊ hefi ég gengið þungaður að öllu þessu fólki? Hefi ég borið það í heiminn, að þú skulir segja við mig: ,Ber það í faðmi þér, eins og barnfóstri (ʔɔˈmēn ~ אֹמֵן:   hā-ʔɔˈmēn,   הָאֹמֵן) ber brjóstmylking,' - inn í landið, sem þú sórst feðrum þeirra"?: és que per ventura sóc jo que he concebut tot aquest poble o que l'he infantat, que em digueu: «Porta'l al pit, com el didot porta el nen que mama, cap al país que he jurat de donar als seus pares?»
◊ konungar skulu verða barnfóstrar þínir (ʔɔˈmēn ~ אֹמֵן:   wə-hāˈʝū   məlāˈχīm   ʔɔməˈn-aʝiχ,   וְהָיוּ מְלָכִים אֹמְנַיִךְ) og drottningar þeirra barnfóstrur þínar (mēi̯ˈnɛqɛθ ~ מֵינֶקֶת:   wə-ɕārōθēi̯-ˈhɛm   mēi̯nīqɔˈθ-aʝiχ,   וְשָׂרוֹתֵיהֶם מֵינִיקֹתַיִךְ). Þeir munu falla til jarðar fram á ásjónur sínar fyrir þér og sleikja duft fóta þinna. Þá munt þú komast að raun um, að ég er Drottinn og að þeir verða ekki til skammar, sem á mig vona: els reis et faran de mainaders, i llurs princeses, de dides. De cara a terra, es prosternaran davant teu, lleparan la pols dels teus peus. I sabràs que jo sóc Jahvè; els qui esperen en mi no seran confosos
2. <HIST> barnfóstri m, a l'Edat mitjana home que té la cura i tutela del fill d'un altre fins als setze anys. La cura i tutela de l'infant es basava en un acord verbal de barnfóstr i es feia a canvi del pagament d'una quantitat de diners al barnfóstri o a canvi de la promesa de suport, ajuda o amistat
◊ "Hver er sjá maður er reikar um gólfið?" segir Þorvaldur. Arngrímur svarar: "Hann er barnfóstri minn": “Qui és aquest home que fa voltes al mig de la sala?” va preguntar en Þorvaldur. L'Arngrímur li va respondre: “És el barnfóstri del meu fill”
barn·fóstur <n. -fósturs, -fóstur. Pl. no hab.>:
<HIST> barnfóstur m, barnfostratge m, a l'Edat mitjana norrena dos caps de família poden acordar que un d'ells criarà i educarà un fill o una filla de l'altre a canvi d'una quantitat de diners (com queda ben clar en el text de l'Oca cendrosa citat a sota) o a canvi d'amistat i suport en cas de conflicte amb un tercer. Aquesta criança i educació del fill d'un altre rebia el nom de barnfóstr. L'acord se segellava entre famílies que es consideraven iguals en poder i riquesa, encara que una d'elles -la qui donava un fill o una filla en barnfóstr a l'altra- fos considerada, per regla general, de posició una mica més alta que la qui rebia el fill o la filla en barnfóstr. De cara a traduir el mot, i ja que es tracta d'un culturalisme/legalisme norrè, recomano que s'adopti en català i/o s'hi adapti amb la forma barnfostratge
◊ einn dag gerir Þórir heiman ferð sína og ríður í Norðurtungu og hitti Arngrím goða og bauð honum barnfóstur: "Vil eg taka við Helga syni þínum og geyma sem eg kann en eg vil hafa vináttu þína í mót og fylgi til þess að eg nái réttu af mönnum." Arngrímur svarar: "Svo líst mér sem lítill höfuðburður muni mér að þessu barnfóstri." Þórir svarar: "Eg vil gefa sveininum hálft fé mitt heldur en eg nái eigi barnfóstrinu en þú skalt rétta hluta minn og vera skyldur til við hvern sem eg á um." Arngrímur svarar: "Það ætla eg mála sannast að neita eigi því er svo er vel boðið": un dia, en Tori sortí de ca seva per anar fins a Nordtunga a veure-hi l'Arngrim el godó amb la intenció de proposar-li que l'acceptés com a fóstrfaðir del seu fill. “Vull afillar-me el teu fill Helgi [en qualitat de fóstri] i ocupar-me'n de la manera que em sigui millor possible, però, i a canvi, vull gaudir de la teva amistat i del teu ajut per a obtenir justícia dels meus deutors morosos.” N'Arngrim li va respondre: “Pel que em sembla i veig, pel que fa al meu prestigi jo no en sortiré gaire afavorit d'aquest barnfóstr.” En Tori li va respondre: “Per aconseguir aquest barnfóstr, donaré a l'infant la meitat de la meva fortuna, però tu m'hauràs d'ajudar a aconseguir justícia en els meus plets i et comprometràs a fer-me costat amb tothom, [sigui qui sigui,] amb qui jo tingui tractes.” N'Arngrim li va respondre: “Tinc pel més vertader dels fets que no es rebutja pas allò que és una bona oferta.” En Helgi llavors va partir cap a la casa d'en Tori i el mas d'aquest, d'aleshores ençà, es va dir at Helgavatni, això és, El mas de l'estany d'en Helgi
◊ Sigmundur hét maður. Hann gekk yfir á húsgang og kona hans og sonur er Helgi hét. Oftast voru þau í gestahúsi þar sem þau komu nema Sigmundur væri inni til skemmtanar. Þetta hið sama haust komu þau Sigmundur til Breiðabólstaðar. Tók Torfi vel við þeim og mælti til þeirra: "Ekki skuluð þið í gestahúsi vera því að mér líst vel á þig Sigmundur og heldur gæfusamlega." Hann svarar: "Ekki mundi þér það missýnast þó að það væri að þér sýndist svo." Torfi kveðst mundu gera sæmd til hans "því að eg mun þiggja að þér barnfóstur." Sigmundur svarar: "Er okkar sá mannamunur þó að eg fóstri þér barn því að það er talað að sá sé minni maður er öðrum fóstrar barn." Torfi mælti: "Þú skalt færa meyna til Ölfusvatns." Þessu játar Sigmundur. Tekur hann nú við Þorbjörgu og bindur hana á bak sér og fer á burt síðan. Þetta þóttist Torfi gera allt til svívirðingar við Grímkel en þótti þessi maður vel fallinn til að bera meyna á rekning. Vildi hann og ekki hætta hér betra manni til en Sigmundi því að honum þótti engis örvænt fyrir Grímkatli ef sá maður hefði fært honum barnið að honum hefði nokkur hefnd í þótt: hi havia un home que nomia Sigmundur. Anava captant de casa en casa amb la seva dona i el seu fill, que nomia Helgi. Allà on arribaven, els solien allotjar a la casa d'hostes[, on solien quedar-se], llevat que en Sigmundur fos a dins les cases del mas per divertir-se. Aquella mateixa tardor en Sigmundur, sa dona i el fill varen arribar a Breiðabólstaður. En Torfi els va acollir bé i els digué: “No us allotjareu a la casa d'hostes, Sigmundur, perquè em fas bona impressió i et veig un home amb força fortuna”. En Sigmundur li va respondre: “No t'equivocaries pas si fos el cas que [realment] ho veiessis així” (menys lit.: si tu ho dius és que deu esser ver). En Torfi li digué que li faria un honor, “car acceptaré de tu que siguis el barnfóstri d'una neboda meva”. En Sigmundur li va respondre: “Si et crio i educo la neboda, entre nosaltres dos [només] hi haurà una certa diferència [social] per tal com es diu que el qui cria i educa el fill d'un altre[, per més que tots dos siguin iguals,] li és inferior” (entenc la frase així). En Torfi li digué: “Te'n duràs la nena a Ölfusvatn”. En Sigmundur va acceptar. Llavors va prendre la Þorbjörg i la se fermà a l'esquena i se'n va anar d'allà. En Torfi considerava que havia fet tot allò per deshonrar (omplir d'ignomínia) en Grímkell i creia que aquell home havia arribat ben escaient per a portar la nena a captar. Tampoc no havia volgut exposar a cap risc un home de millor posició social que en Sigmundur car no li semblava inversemblant que en Grímketill, si aquell home mai li hagués portat l'infant, no n'hagués pensada una per prendre venjança en ell
◊ XXI. Kapítuli <...> [Um barnfóstr.] Ef maðr fœðir barn ǫðrum manni ok tekr til fóstrs ok skal hann þat barn fœða til þess er þat er sextán vetra gamalt. En er barni verða lestir áðr þat er sextán vetra gamalt, þá skal féit aptr ganga [leigulaust] ok telja jafnt til hvers vetrar innstœðan. Ef maðr skýtr heim barninu frá fóstri, þá skulu þau auðœfi ǫll fylgja heim, er hann hafði viðr tekit. Ef hann hafði hánum lið veitt, ok tók hann af því at fœða hánum barn. Nú lætr hann barnit heim fara, þá skulu búar þat virða, hvers þat þykkir vert[. Ef maðr hefir tekit til liðs barn at fœða, ok skýtr heim, þá skal hann án vera liðit. Ef hann launar liðit barnfóstri, enda skýtr heim barni af fóstri, þá skal hann gjalda jafnmikit fé sem búar virða at liðit væri vert]. Ef maðr tekr barnit á brott frá fóstri sá er á, þá skulu eptir auðœfin ǫll þau, er þangat fylgdu, nema búar beri þat, at barninu væri eigi vært at fóstrinu, þá skal allt rakna féit þat, er með var fundit. Ef annattveggja (B: annattveggja þeirra ‘alteruter eorum’) andaz fóstri eða fóstra, þá á þat þeirra at annaz (B: hafa ‘habeat’) barnit [p. 277] er eptir lifir[, ef vill], með þau auðœfi er þá eru eptir. Ef erfingjar þess manns lifa eptir, er barnit tók til fóstrs, þá eigu þeir at hafa með þeim auðœfum, er þá eru eptir, ef þeir vilja. Nú vilja þeir láta heim fara barnit, þá eigu þeir (= búarnir ? erfingjar ?) at telja til hvat launat er eðr hvat eigi. Ef hinn vill taka á brott barnit er á, þá er þau eru ǫnduð, þá eigu búar þat at virða hvat launat er eðr hvat eigi. Ef barnit verðr vanheilt at fóstrinu (B ef barnit er vanheilt at fóstrinu ‘si proles in nutricatu aduersa ualetudine laboraret’), þá eigu þeir at fœra heim barnit ok eigu búar at virða hvárt neytt sé alls fjárins eða sums — Si quis alteriuis prolem nutriendam educandamque susceperit, ille hanc, quousque sedecim nata erit annos, enutriat. Quodsi huic proli nondum sedecim annos natae uitia quaedam obtigerint, pecuniae (alimentariae) sine faenore reddantur, in singulam uero (nutricatus temporis) hyemem sors aequaliter diuidatur. Sin autem prolem eam e nutricatu domum ille remiserit: bona alimentaria, quae acceperat omnia, (alendum) domum pariter sequantur. Si opem ipsi tulerit alter, eaque de causa prolem huic nutriandam suceperit, prole domum remissa accolae aestiment, quanti hoc sit faciendum. Siquis pro pacta ope prolem alienam nutricauerit, eam domum remittens ista ope priuetur. Si opem latam nutricatu rependerit, prolem e nutricatu remittens, tantam expendat pecuniam, quanti opem latam faciendam esse accolae aestimant. Si parens prolem e nutricatu reclamauerit, bona omnia (alimentaria) eo collata remaneant nisi accolae comprobauerint, pusioni commorationem in nutricatu non tolerabilem fuisse, quo casu bona alimentaria persoluta restituantur. Si alteruter nutricius uel altrix decesserit, tum superstes, si uelit, reliquis, [p. 277] eo tempore, pecuniis, prolem istam enutriat. Si haeredes eius qui pusionem nutriendum susceperat, superstites fuerint, tum ipsis, si optauerint, nutricatio, cum bonis alimentariis iamiam residuis, competit. Quodsi pusionem domum remittere uelint, rationes inire debent, quantum nutricatus compensatus sit, quantum uero non. Si parens pusionis, altoribus ipsius defunctis, eum domum recipere uoluerit, accolae aestimando definiant, quantum (nutricatus) compensatum sit, quantum uero non. Si proles in nutricatu aegritudinem contraxerit, tenerum domum reducere debent, accolae uero aestiment, num bona alimentaria ex parte tantum an in solidum consumta sint (Oca cendrosa vol. I, cap. XXI, pàgs. 276-277): Capítol XXI. <...> [Del barnfóstr.] Si algú li cria i educa a un altre un fill i el pren sota la seva cura i tutela, ha de criar aquest infant fins que faci setze anys. Si, emperò, es veuen (constaten) carències en aquest infant abans que no hagi fet els setze anys, que el pagament que s'hagi fet per la criança del nen torni a son pare i que es calculi el seu cost de manera uniforme per cada any de criança que hagi passat. Si el fóstri envia l'infant a casa renunciant a la seva cura i tutela, que tots els béns que el fóstri havia rebut, tornin amb el nen [a casa seva]. Si un home pren sota la seva cura i tutela un infant a canvi que el pare de l'infant li presti ajuda, si fa que el nen torni a casa seva [renunciant a criar-lo], que els veïns facin el càlcul del valor de l'ajuda prestada[. Si un home es fa càrrec de la criança d'un nen a canvi de rebre ajuda de son pare, i envia l'infant a casa seva, que es quedi sense aquesta ajuda. Si un home cobrés la cura i tutela del fill d'un altre amb l'ajuda d'aquest (=amb el treball d'aquest) i fa tornar a casa de son pare el nen, que pagui al pare del nen tants de diners com els veïns considerin que val l'ajuda prestada]. Si el pare del nen el retira de la cura i tutela del fóstri, que aquest es quedi amb tots els béns que va rebre amb l'infant, llevat que els veïns testimoniïn que [el tracte] li resultava insuportable a l'infant. En aquest cas, que tots els diners que li foren pagats al fóstri per la criança del nen, tornin al pagador (es reemborsin al pare del nen). Si mor un de tots dos, ja sigui el fóstri, ja sigui la fóstra, que el cònjuge supervivent mantingui (es quedi, retingui) l'infant ensems amb els béns lliurats amb ell que encara quedin. Si hi ha hereus vius de l'home que va prendre l'infant sota la seva cura i tutela, si volen, poden conservar l'infant ensems amb els béns que encara restin. Si, emperò, volen que el nen torni a casa seva, que ells (els veïns? els hereus? calculin quina part dels béns lliurats amb el nen s'han de reemborsar i quina part no (és a dir, la part dels diners a reemborsar ha d'ésser proporcional al temps que al nen li quedaria de viure a cal fóstri). Si [el pare del nen] se'n vol emportar a casa el nen després que el fóstri i la fóstra hagin mort, que els veïns calculin quina part dels diners s'ha esmerçat i quina part no (o sigui, quina part dels diners s'ha de reemborsar al pare de l'infant). Si l'infant es posa malalt durant el barnfostratge, l'han de portar a casa seva i els veïns han de calcular (estimar) llavors si els diners [per a la criança del nen] s'han esmerçat tots o només en part (traducció en brut. S'ha de revisar)
◊ Kapítuli XXXI. Um kvennalegorð og -rétt. Konur þær allar er mǫnnum eru skyldar ok menn vilja enga rœkt á leggja, þá taki engi meira rétt á þeim, en lagarétt, tólf aura. En ef frændr konunnar vilja leggja til hennar heimanfylgju slíka, sem sex skynsamir menn sjá, at hinn megi við henni [p. 61] taka, er konu[na] hefir legit, ok vill hann þá eigi festa hana, þá skal hann gjalda slíkan rétt fyrir þá konu sem tólf menn lǫgliga til nefndir vilja dœmt hafa. En ef frændr konunnar vilja eigi til leggja, þá skal sá, er konu hefir legit, bæði bjóða, ok bœta lagarétt. En ef hinn (ɔ: sá) vill eigi viðrtaka, sem þann rétt á með lǫgum at taka (ɔ: er þann rétt á at lǫgum at taka), ok vinnr hann á þeim [manni], er konu hefir legit, þá vinnr hann á saklausum manni, ok svari slíku fyrir sem lǫg vátta. En allar þær meyjar ok konur, er menn leggja rœkt á, ok verða þær legnar, þá skulu þat dœma tólf menn [lǫgliga til nefndir], bæði rétt ok ráðspjǫll (ɔ: ráðspell), eptir því sem þeir sjá, at hann sé vel sœmdr af, er réttinu á at heimta (ɔ: er réttin á at taka). Nú vænist maðr því, at hann hafi legit með konu, ok ef hon fœrist undan at lǫgum, þá gjaldi hann slíkan rétt fyrir þá konu sem hann sé (ɔ: væri) þess sannr, heiti snápr æ síðan, ok því heitir þessi réttr snápsgjǫld. Erfingi skal rétt taka á konu hverri, ef hon er legin, karlmaðr [þó] en eigi kona, þó at hon sé erfingi, svá sá sem í ómegð er sem fulltíða, ok taki umboðsmaðr hans honum til handa nema hon eigi sér bónda, þá tekr (ɔ: taki) hann rétt á konu sinni [sjálfr]. Kona sjálf á rétt á sér, ef hon er bǫrð, ok á hon sér eigi bónda. Hvervetna þar sem kona verðr barnshafandi, þá skal sá, er þat barn á, inna þeim fyrir kost, er konu annaðist, meðan hon var í þeim sjúkleika, ok svá fyrir barnfóstr. Nú ef sá maðr er andaðr, er konu hefr legit, þá skal erfingi svara þeim rétti ok kostnaði svá miklu sem hann hefr fé tekit eptir hann, en eigi meira. En engu á hann at svara, þar sem hann erfir ekki Codi Johanneu. Mannhelgarbálkr. Cap. 31, pàgs. 60-61) — Cap. XXXI. Om leyermaal og Rettighed derpaa. For alle de Quinder, som have Slægtinge, der ikke ville drage Omsorg for dem, maa ingen tage mere Rettighed end Lov-Ret, nemlig 12 Øre. Men om Quindens Frænder ville give hende saadan Medgift, som 6 skiønsomme Mænd agte, at den kand være fornøyet med, som belaae hende, og vil han da ikke ægte hende, da skal han bøde slig Ret for den Kone, som 12 lovlig udnævnte Mænd ville dømme. Men ville Quindens Frænder ikke tillegge Medgiften, da skal den, som hende belage,sche baade byde og bøde Lov-Ret; Vil den som Rettigheden efter Loven tilkommer, ikke tage derimod, og hevner sig paa den som Quinden belage, da hevner han paa sagesløs Mand, og bør derfor betale efter Lovens Sigende. Men for alle de Møer og Quinder, som Mænd drage Omsorg for, om de blive belligede, skal betales baade fuld Ret og Værdigheds Spilde, eftersom 12 Mænd dømme, og dem synes, at den som Rettigheden tilkommer, kand være med fornøyet. [P. 88] Sigter nogen Mands-Person en Quinde, at han hende beligget haver, og hun nægter det efter Loven, da skal han dog betale slig Ret for den Quinde, som om han var skyldig, og hede siden en Fante, og derfor kaldes disse Bøder Fante-Bøder. Arvingen skal tage Ret efter hver en Quinde, som bliver beligget, Mands- og ikke Quindes-Person, dog hun er Arving, saavel den der umyndig er, som den myndige, da bør hans Formynder tage for ham, undtagen det er Ægte-Kone, da taget hendes Mand den Ret. Hver Quinde tilkommer selv Rettigheden, om hun bliver slaget, naar hun ingen Bonde haver. Allevegne, hvor en Quinde bliver frugtsommelig, da skal den som har Barn med hende, betale for hendes Kost til den, som hende i den Sygdom underholdt, og for Barnets Opfostring. Men er den, som Quinden belage, bortdød, da skal hans Arving spare for al Rettighed og Omkostning, eftersom han haver meget Gods arvet, og ikke mere, arver han intet, saa kand han inet til spare (Codi Johanneu. Mannhelge-Balken. Cap. 31, pàgs. 87-88): Capítol XXXI. [Del coit extramatrimonial de les dones i de les indemnitzacions [a percebre.] Totes les dones que estiguin esparentades amb homes que no volen (vulguin) tenir-ne cura (és a dir, que no vulguin atendre llurs interessos personals i/o legals): que cap de llurs parents rebi per elles més que la compensació (indemnització) legal, ço és, dotze aurar. Però si els parents de la dona volen aportar-li el dot (heimanfylgja) que sis homes prudents considerin que l'home que va tenir coit amb ella el pot acceptar, i, tot i així, aquest home es nega a prometre-s'hi, que, llavors, aquest home pagui per la dona la compensació (indemnització) que dotze homes, designats a tal fi a dreta llei, vulguin fixar en llur sentència. Si, emperò, els parents de la dona es neguen a aportar el seu dot, serà l'home que ha jagut amb la dona, el qui els oferirà i pagarà la compensaci+ (indemnització) legal (que disposi la llei). Si, nogensmenys, l'home que, segons el que dicta la llei, té el dret de percebre aquesta compensació (indemnització) no la vol acceptar (percebre) i ataca l'home que va jaure amb la dona, [davant la llei] ataca un home innocent i que en respongui segons el que mani (dicti) la llei. Però pel que fa a totes aquelles donzelles i dones, els parents masculins de les quals en tenen cura (és a dir, els parents que estiguin disposats a atendre llurs interessos personals i/o legals): si han jagut amb un home, aleshores, que dotze homes[, designats a tal fi a dreta llei,] vulguin fixar en llur sentència. ], fixin tant la compensació (indemnització) [per aquest fet] com la compensació pel ráðspell, la impossibilitat o improbabilitat de casar-la amb un altre home, segons el que (=la quantitat que) vegin que serà un gran honor per a aquell que tingui el dret a percebre aquestes indemnitzacions (compensacions). Si un home es vanta d'haver jagut amb una dona i ella es neteja (s'exculpat) d'aquesta inculpació segons el que dicti la llei, que pagui per aquesta dona la compensació (indemnització) que hauria de pagar si [realment] fos culpable d'aquest fet i que, a partir d'aquest moment sigui anomenat a perpetuïtat snápr, ço és, tifa (alternatives: fantotxe, fatxenda, fantasiaire, nici) i, per aquest motiu, aquesta indemnització (compensació) es diu snápsgjǫld, ço és, compensació d'un tifa. L'hereu percebrà la compensació (indemnització) per qualsevol dona amb qui es jegui [abans del matrimoni], sempre que [l'hereu] sigui un home, no pas una dona, fins i tot encara que sigui ella l'hereva, i tampoc [no podrà percebre la indemnització] el qui es trobi sota tutela essent ja major d'edat. [En aquest cas,] que percebi la compensació (indemnització) per ell el seu umboðsmaðr (tutor), llevat que ella tingui marit. En aquest cas, que el marit percebi la compensació (indemnització) per la seva dona. Una dona[, nogensmenys,] percebrà ella mateixa la indemnització si és una compensació per haver estat pegada i no té marit. Si una dona queda embarassada, que el pare de l'infant pagui al qui tingui cura o hagi tingut cura de la dona durant el seu embaràs tant per la seva manutenció com per la criança i educació del nen. Si l'home que ha dormit amb la dona és mort, que el seu hereu respongui del pagament d'aquesta compensació (indemnització) i les despeses que hi hagi [només] en la mesura que hagi rebut [prou] diners del mort (només segons el cabal que hagi heretat del finat), però no més. El qui no hereti res, emperò, que tampoc no respongui de res (revisar i acabar traducció)
barnings·maður <m. -manns, -menn>:
1. (dugandi róðrarmaður) remer m (hàbil, esforçat)
2. (forvígismaður) pioner m  (impulsor, promotor i/o defensor d'una idea o d'un ideal)
barn·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense fills
barns·burður <m. -burðar, -burðir>:
part m
barnsfara·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MED> eclàmpsia f del part
barnsfara·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
<MED> febre f puerperal
barns·farir <f.pl -fara>:
part m
barns·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
part m, infantament m, naixement m
barns·grátur <m. -gráts, no comptable>:
plor[s] m[.pl] d'infant[s]
barns·hafandi <adj.>:
embarassada
barns·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense fills
barns·lega <adv.>:
ingènuament, càndidament
barns·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN> infantil
2. (sakleysislegur, einlægur) ingenu -ènua (càndid)
barns·móðir <f. -móður, -mæður>:
mare f de son fill ~ dels seus fills (dona, sovint exesposa, amb la qual un home ha engendrat un o més infants)
barn·æska <f. -æsku, no comptable>:
infantesa f
barokk <n. barokks, no comptable>:
barroc m
barokk·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura f del barroc, literatura barroca
barokk·selló <n. -sellós, -selló>:
violoncel barroc
barokk·stíll <m. -stíls, no comptable>:
estil barroc
barokk·tími <m. -tíma, no comptable>:
època f del barroc
barokk·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música f del barroc, música barroca
barr·finka <f. -finku, -finkur>:
lluer m, lleonet m (Mall.) (ocell Carduelis spinus)
barri <m. barra, barrar>:
llobarro m, llop m (Mall.) (peix Dicentrarchus labrax)
barr·meisa <f. -meisu, -meisur>:
mallerenga petita, capferrerico (o: ferrerico) petit (Mall.), capellanet m (Val.) (ocell Parus ater)
Barselóna <f. Barselónu, no comptable>:
Barcelona f
barselónskur, barselónsk, barselónskt <adj.>:
barceloní -ina
Barselónu·borg <f. -borgar, no comptable>:
[ciutat f de] Barcelona f
Barselónu·búi <m. -búa, -búar>:
barceloní m, barcelonina f
barti <m. barta, bartar>:
patilla f
bar·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m de bar
baræta <f. barætu, barætur>:
(viðbót Misnunnar) baraita f (fl./pl baraites og/i baraitot) (complement de la Mixnà, בָּרַיְתָא, בְּרַיְיתָא, ברייתא)
basalt <n. basalts, basölt>:
<GEOL> basalt m
♦ afyrískt basalt: basalt afíric
♦ blöðrótt basalt: basalt vesicular
♦ dílótt basalt: basalt fenocristal·lí
♦ gjallkennt basalt: basalt escoriaci
♦ ódílótt basalt: basalt afíric
♦ → möndluberg “basalt amigdaloide”
♦ porfyrískt basalt: basalt porfíric
basalt·gler <n. -glers, -gler>:
1. <GEOL = svart> taquilita f, vidre basàltic negre
2. <GEOL = brún-rautt> sideromelà m, vidre basàltic roig-bru
basalt·hraun <n. -hrauns, -hraun>:
<GEOL> lava basàltica
basalthraun·lag <n. -lags, -lög>:
<GEOL> colada basàltica
basanít <n. basaníts, no comptable>:
<GEOL> basanita f, metagrauvaca f (pedra de toc, lapis basanites)
♦ → prófsteinn “pedra de toc”
  Recomanam d'emprar bassanita, amb -ss- sorda, per a designar específicament un tipus de basalt alcalí de fórmula química Ca[SO4]·0.5 H2O i reservar la forma basanita, amb s sonora, per a la pedra de toc o lapis basanites. Cf. alemany Bassanit, anglès i francès bassanite, tots ells en el sentit de basalt alcalí. → bassanít.

Aquests dos mots també tenen etimologies diferents. Així, mentre que basanita procedeix del llatí lapis basanites i aquest, del grec βασανίτης λίθος, el mot bassanita, en canvi, fou encunyat en honor del geòleg italià Francesco Bassani. Curiosament, l'italià tampoc no fa la distinció entre basanita i bassanita .		  
basanít·náma <f. -námu, -námur>:
pedrera f de basanita
◊ basanít- og gullnámur í Wadi Hammamat: les mines d'or i les pedreres de basanita de Wadi Hammamat
basilíka¹ <f. basilíku, no comptable>:
<CULIN> alfàbrega f, alfabeguera f (Mall.) (condiment culinari)
◊ meiran og basilíka: moraduix i alfabeguera
basilíka² <f. basilíku, basilíkur>:
<ARQ> basílica f
basilíku·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
alfàbrega f, alfabeguera f (Mall.) (planta Ocimum basilicum)
basilíska <f. basilísku, basilískur. Gen. pl.: basilíska>:
<MITOL> basilisc m (→ hornormur)
basilíu·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
<MITOL> basilisc m (→ hornormur)
Baski <m. Baska, Baskar>:
basc m, basca f (nadiu o habitant d'Euzkadi)
baskneska <f. basknesku, sense plural>:
basc m (llengua basca)
baskneskur, basknesk, baskneskt:
basc -a
basla <basla ~ böslum | baslaði ~ bösluðum | baslað>:
patir dificultats, viure en l'estretor
♦ basla við e-ð: escarrassar-se en una cosa, esforçar-se en una cosa
♦ basla við að <+ inf.>: escarrassar-se per <+ inf.>, esforçar-se per <+ inf.> 
◊ og uppúr þessu fór ég í aungum mínum að basla við að koma vísnaformi á það sem ég var að hugsa: i poc després d'això, en la meva angoixa, vaig començar a maldar per posar en estrofes el que havia estat pensant
bassanít <n. bassaníts, no comptable>:
<GEOL> bassanita f (tipus de basalt alcalí pobre en sílice)
  Recomanam d'emprar bassanita, amb -ss- sorda, per a designar específicament un tipus de basalt alcalí i reservar la forma basanita, amb s sonora, per a la pedra de toc o lapis basanites. Cf. alemany Bassanit, anglès i francès bassanite, tots ells en el sentit de basalt alcalí. → bassanít.

Aquests dos mots també tenen etimologies diferents. Així, mentre que basanita procedeix del llatí lapis basanites i aquest, del grec βασανίτης λίθος, el mot bassanita, en canvi, fou encunyat en honor del geòleg italià Francesco Bassani. Curiosament, l'italià tampoc no fa la distinció entre basanita i bassanita .		  
bassi <m. bassa, bassar>:
<MÚS> baix m,f (cantant)
Bastillan <f. Bastillunnar, no comptable>:
<HIST> la Bastilla 
♦ árásin (o: áhlaupið) á Bastilluna: l'assalt de la Bastilla
♦ taka Bastillunnar: la presa de la Bastilla
Bastillu·dagurinn <m. -dagsins, -dagarnir>:
dia m de [la presa de] la Bastilla 
◊ á Bastilludaginn, 14. Júlí söfnuðst íbúar Cherbourg á torginu fyrir framan leikús borgarinnar og sungu Marseillaisinn: el dia de la presa de la Bastilla, el proppassat 14 de juliol, els habitants de Cherbourg es varen aplegar a la plaça de davant el teatre de la ciutat i hi cantaren la Marsellesa
bast·skál <f. -skálar, -skálar>:
cistelleta f de ràfia
batna¹ <batnar | batnaði | batnað ║ e-m. Verb impers. amb subjecte lògic en datiu>:
millorar (restablir-se d'una malaltia)
♦ mér batnar: estic millor
♦ mér batnar fljótt: milloro (o: vaig millorant) ràpidament
♦ henni batnar seint: millora (o: va millorant) a poc a poc (ella)
♦ henni er batnað af kvefinu: ja m'he restablert del meu refredat
♦ mér er að batna: estic millor
♦ láttu þér batna: cuida't! recupera't [aviat]!
♦ e-m batnar sjúkdómur: restablir-se d'una malaltia
♦ henni batnar hóstinn: millora (o: va millorant) de la seva tos (ella)
♦ henni er bötnuð flensan: [ja] s'ha restablert de la seva grip (ella)
♦ henni batnar af lyfinu: el medicament ha fet que millori
♦ við slíkar fortölur batnar hvorugra hluti: pensant d’aquesta manera no en treu profit cap de les dues parts
batna² <batna ~ bötnum | batnaði ~ bötnuðum | batnað>:
(verða betri) millorar (fer-se millor)
♦ veðrið batnar: el temps està millorant
♦ skólinn hefur heldur batnað með árunum: l'escola més aviat ha millorat amb els anys
batnandi, batnandi, batnandi <adj. inv.>:
millorant
♦ fara batnandi: estar millorant, millorar-se, anar a millor
◊ efnahagur landsins hefur farið batnandi: l’economia del país ha estat millorant
baug·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:
<MITOL> baugeid m, jurament m prestat sobre l'anell sagrat, jurament que es jurava sobre l'anell sagrat que hi havia sobre l'altar dels temples pagans. Aquest tipus de jurament possiblement sigui idèntic al vinna eið at stallahring de l'Eyrbyggja saga i al vinna hofseið að baugi de la Víga-Glúms saga
◊ baugeið Óðinn | hygg ek at unnit hafi, ǁ hvat skal hans tryggðum trúa? ǁ Suttung svikinn | hann lét sumbli frá ǁ ok grœtta Gunnlǫðu: crec que l'Odin va jurar sobre l'anell (en casar-se amb la Gunnlǫð?). Qui podrà ara refiar-se dels seus juraments de fidelitat? En deixar el convit [de noces], va deixar rere seu un Suttungr traït i una Gunnlǫð banyada en llàgrimes
baug·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
atol m, atol·ló m
baug·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
[petit] paó m de nit (papallona Saturnia pavonia syn. Eudia pavonia syn. Pavonia pavonia)
baugur <m. baugs, baugar>:
I.
1. (hringur) anell m, baga f (Serrallonga) (cercolet que hom duu passat pel dit com a adorn)
2. (armhringur) braçalet m  (anella de braç)
II. (Emprat hab. en pl.)
1. (kringum augun) ulleres f.pl (taca al voltant de l'ull en senyal de cansament, insomni etc.)
♦ fá [dökka] bauga undir augun: sortir ulleres a algú
♦ vera með [dökka] bauga undir augum (o: augunum): tenir (o: fer) ulleres
III. 
♦ vera [uppi efst] á baugi: <LOC FIG> estar [molt] en voga, estar en el focus de l'atenció
♦ efst á baugi: de primeríssima actualitat
♦ það sem er efst á baugi í e-u er...: el que centralitza l'atenció en... és...
IV. 
<HIST JUR> baugr m, anell o braçalet d'argent emprat com a unitat d'indemnització durant l'Edat mitjana. El pes dels baugar a pagar com a indemnització variava depenent de la persona afectada i el crim o delicte comès. El baugr solia anar acompanyat d'un sostre o teulada d'anell (baugþak), una multa complementària o suplementària. El baugr i el seu baugþak s'havien de pagar a la persona o persones que tinguessin legalment el dret de percebre'ls. Hi ha una secció de l'Oca Cendrosa coneguda amb el nom de baugatal, on s'especifiquen els diferents tipus de baugr a pagar i/o a percebre
baul·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
reig m, corbina f (peix Argyrosomus regius)
baun <f. baunar, baunir>:
I.
1. (gulerta) pèsol m, xítxero m (Mall.), fesol m (Men.) (fruit de Pisum sativum)
♦ grænar baunir: pèsols
2. (hestabaun) fava f (fruit de Vicia faba)
3. (nýrnabaun) mongeta f, fesol m (fruit de Phaseolus vulgaris)
♦ gular baunir: mongetes blanques, mongetes seques
♦ hvítar baunir: mongetes seques
♦ snittubaunir: mongetes tendres, mongetes verdes
♦ strengjabaunir: mongetes tendres, mongetes verdes
4. (smjörbaun) mongeta f de Lima, fesol m de Lima (fruit de Phaseolus limensis)
5. (kjúklingabaun) cigró m, ciuró m (Mall.) (fruit de Cicer arietinum)
6. (linsubaun) llentilla f, llentia f (Bal.) (fruit de Lens culinaris syn. Lens esculenta)
II.
1. (af kakó, kaffi, soja o.s.f.) gra m (fruit del cacau, cafè, soia etc.)
♦ kaffibaun: gra de cafè
♦ kakóbaun: gra de cacau
♦ sojabaun: gra de soia
III.
1. ♦ baunir <f.pl>: <CULIN> (súpa úr gulum baunum, baunasúpa) sopa f de mongetes
bauna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
sajolida f de jardí, herba f de les olives, senyorida f de jardí (Mall.), saboritja f de jardí (Val.) (planta Satureja hortensis al. Satureia hortensis)
bauta·steinn <m. -steins, -steinar>:
<HIST> bautasteinn m, pedra commemorativa en honor d'un difunt. Sovint té la forma d'un petit monòlit o d'un menhir
◊ sonr er betri, ǀ þótt sé síð of alinn ǁ eptir genginn guma; ǁ sjaldan bautarsteinar ǀ standa brauto nær, ǁ nema reisi niðr at nið: és millor tenir un fill, encara que neixi tard, després de la mort de son pare (literalment: després d'haver-se'n anat l'home): rares vegades es drecen els bautasteinar a prop del camí si el fill no els hi fa erigir al fill (entenc el darrer vers com una al·lusió a la concatenació generacional avi-fill-nét, donant a entendre que el fill (= el nét) fa erigir un bautasteinn a la memòria de son pare qui, com a fill que també és, abans n'havia fet erigir un a la memòria de son pare, és a dir, a la memòria de l'avi)
bauti <m. bauta, bautar>:
<CULIN> (barið nautakjöt, nautasteik, buff) bistec m de vedella o bou (ablanit a cops de maceta de cuina o buixarda de carn)
bábilja <f. bábilju, bábiljur. Gen. pl.: bábilja>:
1. (hindurvitni) superxeria f  (superstició)
2. (bull) bajanada f  (beneiteria, doi, disbarat)
báðir, báðar, bæði <adj. & pron.>:
1. <GEN> tots dos totes dues, els dos les dues, <LIT> ambdós ambdues, <només com a pronom> l'un i l'altre l'una i l'altra 
◊ báðir steinarnir voru annars grjóts: una i altra pedra eren de diferent mineral
◊ báðir þessir aðilar: aquests dos membres
◊ fariði báðir til andskotans!: anau-vos-ne tots dos a ca una puta!
♦ á báðar hliðar: per totes dues cares, per les dues cares 
◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4
♦ á báðum leiðum: tant d'anada com de tornada 
♦ beggja vegna: a banda i banda, a l'una i l'altra banda 
◊ en sú eina alin beggja vegna...: pel que fa a l'alna que hi ha de sobres a l'una i l'altra banda...
◊ súlurnar beggja vegna voru og jafnar að máli: les pilastres eres de les mateixes dimensions tant d'un costat com de l'altre
♦ beggja vegna <+ Gen.>: a banda i banda de, a tots dos costats de 
◊ á miðju stræti borgarinnar, beggja vegna móðunnar, var...: al bell mig del carrer gran de la ciutat, a banda i banda de l'ample riu hi havia...
♦ bæði... og...: tant... com..., i 
◊ bæði þú og ég: tu i jo
♦ <†> bæði... en...: tant...com...
♦ báðum megin e-s (o: við e-ð): a tots dos costats de..., tant per un costat com per l'altre de...
2. (notað ásamt með öðrum ákvæðisorðum eins og hliðstæðu eignar- eða ábendigafornafni) dos dues  (quan s'usa amb un altre determinant, com ara un demostrariu o un possessiu)
◊ efnahagur þessara beggja ríkja: la situació econòmica d'aquests dos estats
◊ við báðir: nosaltres dos (dos homes)
◊ við báðar: nosaltres dues (dues dones)
◊ við bæði: nosaltres dos (un home i una dona)
◊ þið báðir: vosaltres dos (dos homes)
 
báðir, báðar, bæði
Només té formes de plural
  Masculí   Femení   Neutre
N báðir, <†> báðer   báðar    bæði, <†> bǽðe
A báða   báðar   bæði, <†> bǽðe
G beggja   beggja   beggja
D báðum, <†> báðom   báðum, <†> báðom   báðum, <†> báðom
 
 
  Nota 1: La forma báðum, en el sintagma báðum megin ‘a tots dos costats de’, perd la -m si s'escriu aglutinat al substantiu megin: báðumegin.  
  Nota 2: Quan báðir, báðar, bæði s'usen en funció adjectival, això és, acompanyant un substantiu, aquest sempre va acompanyat de l'article, excepte quan ja duu un altre determinant com ara un possessiu o un demostratiu. En aquest cas, el substantiu no porta mai l'article i l'adjectiu báðir, báðar, bæði s'ha de traduir, com ja he exposat a dalt, pel numeral dos, dues.  
  Nota 3: La utilització de báðir, báðar, bæði sempre implica que hom s'està referint a un grup de dos objectes, dues persones etc. Algú que digui: báðir bræður mínir ‘els meus dos germans’, està dient que només en té dos i no pas que dos, dels molts que pugui tenir, han fet això o allò.  
báðu·megin <adv.>:
1. <GEN> per tots dos costats, pels dos costats, a un costat i l'altre
◊ ...og voru þær sex álnir að þykkt báðumegin: ...i feien sis alnes de gruixa tant a un costat com a l'altre
◊ ...og í öllum borgunum, sem liggja meðfram Arnon báðumegin: ...i a totes les viles que hi ha tot al llarg de l'Arnon, tant les d'una riba com les de l'altra
◊ þú skalt gjöra á því tvo hringa af gulli fyrir neðan brúnina báðumegin: per dessota la motllura hi faràs, tant a un costat com a l'altre, dues anelles d'or
♦ báðumegin e-s: a cada costat de, a banda i banda de 
◊ bríkur voru báðumegin sætisins: a cada costat del setial hi havia braços
♦ báðumegin við e-ð: a cada costat de, a banda i banda de 
◊ ...og hins vegar, báðumegin við forgarðshliðið...: i a l'altre [costat], a banda i banda de l'entrada de l'atri...
◊ dómarar stóðu báðumegin við örkina: els jutges s'estaven drets a banda i banda de l'arca
2. (á fram- og bakhlið) per les dues cares  (qualsevol suport de text escrit)
◊ voru þær skrifaðar báðumegin: estaven escrites per les dues cares
bágur, bág, bágt <adj.>:
1. (dapur) trist -a (abatut, deprimit, afligit)
♦ eiga bágt¹: <LOC> estar apenat -ada, estar trist -a (trobar-se en una situació de patiment o sofriment anímic)
2. (slysinn, óheppilegur, sár) infeliç (dissortat, desgraciat)
♦ eiga bágt²: <LOC> ésser infeliç (ésser desgraciat, dissortat)
3. (erfiður) difícil (escàs de diners & aclaparat & penós, lamentable)
♦ bágur hagur: situació f d'ofec (situació econòmica difícil, situació de destret)
♦ bág kjör <n.pl>: condicions f.pl de penúria ◊ ef ein þjóð á við bág kjör að búa, hefir það áhrif, bein eða óbein, á allar þjóðir: si un poble ha de viure en condicions de penúria, això té conseqüències, directes o indirectes, per a tots els altres pobles
♦ eiga bágt³: <LOC> anar ofegat -ada, anar estret -a de diners, anar malament de dobbers (Mall.)  (trobar-se escanyat de diners, trobar-se en una situació econòmica difícil)
♦ eiga bágt með e-ð: <LOC> tenir dificultat[s] amb una cosa
♦ eiga bágt með að gera e-ð: <LOC> tenir dificultat per fer una cosa
bál <n. báls, bál>:
1. (bálköstur & mikill eldur) foguera f, fogueró m (Mall.) (gran foc i foc per cremar-hi condemnat a mort)
♦ ausa olíu á bálið: <LOC FIG> tirar (o: afegir) més llenya al foc
♦ deyja á báli: <LOC> morir a la foguera
♦ allt fór í bál og brand [milli þeirra]: <LOC FIG> semblava que s'haguessin de matar
♦ fara úr eldinum í bálið: <LOC FIG> sortir del foc per caure a les brases
♦ standa í björtu báli: <LOC> cremar com una foguera, cremar a viva flama, fer flamarada pels quatre costats
♦ tendra (o: kveikja) bálið: <LOC> encendre la foguera
♦ vera neistinn, sem kveikti bálið: <LOC FIG> ésser la guspira que va encendre la foguera
2. (líkbál) pira funerària (foc per cremar-hi cadàver)
◊ var hon borin á bálit ok slegit í eldi. Þá stóð Þórr at ok vígði bálit með Mjǫllni: La col·locaren damunt la pira i li calaren foc. Aleshores Þórr s'hi va posar devora i va consagrar (o: beneir) la pira amb [el seu martell] Mjǫllnir
bál·för <f. -farar, -farir>:
(líkbrennsla) incineració f  (cremació de cadàver)
♦ gera bálför einhvers: incinerar algú
bálkur <m. bálks, bálkar (cf. → bölkur)>:
1. (skilveggur) envà m (que no arriba fins al sostre)
2. (lágur garður hlaðinn úr grjóti eða torfi) tanca f (paret o bardissa que clou un tros de terra, força baixa i feta de pedres i/o de gleves)
3. <HIST> bálkr m, balc m; designació d'un empostissat de fusta fet per a seure-hi o per a dormir-hi als masos antics
4. (hluti af texta) secció m (cadascuna de les parts en què es divideix un codi de lleis, una obra literària etc.)
♦ → stefjabálkur “estrofes contingudes entre dues tornades (→ stef)”
5. (langt kvæði) poema m (extens, sobre un personatge)
bál·köstur <m. -kastar, -kestir>:
foguera f, fogueró m (Mall.) 
bál·stofa <f. -stofu, -stofur>:
crematori m
bára <f. báru, bárur>:
ona f [petita], ondulació f  (p.e., les petites ones causades pel vent & FIG = petita ondulació en una superfície altrament llisa)
♦ sigla (o: stýra) milli skers og báru: <LOC FIG> saber navegar entre Escil·la i Caribdis (saber moure's entre dos perills, dos bàndols etc.)
♦ sjaldan er ein bára (o: báran) stök: <LOC FIG> una desgràcia no ve mai sola
♦ vera léttur á bárunni: <LOC FIG> prendre's les coses a la lleugera
♦ vera þungur á bárunni: <LOC FIG> #1. (ótilhliðrunarsamur) ésser un os dur de rosegar (ésser inflexible, intransigent); #2. (erfiður viðfangs) ésser difícil de tractar (ésser de tracte difícil, ésser sorrut, tancat, sull)
báróttur, bárótt, bárótt <adj.>:
1. <GEN> ondulat -ada, ondat -ada
2. <METAL·L> corrugat -ada (→ bylgjaður)
báru- <en compostos>:
ondulat -ada
báru·drúði <m. -drúða, -drúðar>:
petrell m de [les] Kermadec (ocell Pterodroma neglecta)
báru·faldur <m. -falds, -faldar>:
<LIT> cresta f [blanca] d'ona
báru·járn <n. -járns, no comptable>:
ferro corrugat, xapa f (o: planxa f) ondulada
bárujárns·braggi <m. -bragga, -braggar>:
barraca f (o: barracó m) de xapa ondulada
♦ verksmiðjuframleiddur bárujárnsbraggi: barraca prefabricada de xapa ondulada
báru·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
*escopinya f (o: copinya f) de gallet àrtica (mol·lusc Cardium ciliatum syn. Clinocardium ciliatum syn. Cardium islandicum)
básúna <f. básúnu, básúnur>:
1. <HIST MÚS> anafil m, trompa dreta (trompa de canó recte, no corbat)
2. <RELIG> trompeta f (a l'Apocalipsi etc.)
◊ básúnur hins efsta dóms: les trompetes del judici final
◊ og englarnir sjö, sem héldu á básúnunum sjö, bjuggu sig til að blása: i els set àngels que tenien les set trompetes van preparar-se per tocar
3. <MÚS> trombó m (d'orquestra i banda de música modernes)
báta·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
accessoris m.pl i suplements per a barques i bots
bátur <m. báts, bátar>:
1. <GEN> barca f
2. (björgunarbátur, slöngubátur) bot m (barca petita, esp. de goma i/o dest. a operacions de rescat)
B.Ed.-gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m en ciències de l'educació (baccalaureatus educationis: grau en magisteri, en educació especial i en mestre/mestra de guarderia)
beddi <m. bedda, beddar>:
1. <GEN> llit m plegable, llit m de campanya
2. (léleg rekkja) catre m  (llit dolent)
bedolak·harpeis <m. -harpeiss, -no comptable>:
1. (bdellíum) bdel·li m (Bíblia de Montserrat)
◊ og gull lands þess er gott. Þar fæst bedolakharpeis (bə'δolaħ , בְּדֹלַח) og sjóamsteinar: i l'or d'aquesta terra és bo; i allí hi ha el bdel·li i la pedra d'ònix
◊ manna var eins og kóríanderfræ og að útliti sem bedolakharpeis (bə'δolaħ , בְּדֹלַח): el mannà és com la llavor del celiandre, i el seu aspecte, com el del bdel·li
2. (raf) ambre m (Schökel)
◊ og gull lands þess er gott. Þar fæst bedolakharpeis og sjóamsteinar: i l'or d'aqueix país és fi. Allí s'hi troba l'ambre i l'ònix
     
La nova traducció de la Bíblia adapta el terme hebreu bedòlaħ a l'islandès com a bedólat (amb -t) i bedolak:
Gènesi 2: שָׁם הַבְּדֹלַח, וְאֶבֶן הַשֹּׁהַם
12 gull þess lands er hreint. Þar er bedólat og ónyxsteinn.   og gull lands þess er gott. Þar fæst bedolakharpeis og sjóamsteinar.  
Nombres 11: וְעֵינוֹ, כְּעֵין הַבְּדֹלַח
7 manna líktist kóríanderfræi og leit út eins og bedolakkvoða¹.   manna var eins og kóríanderfræ og að útliti sem bedolakharpeis.  
Èxode 16: דַּק מְחֻסְפָּס, דַּק כַּכְּפֹר עַל-הָאָרֶץ
14 þegar döggin þornaði lá eitthvað fínkornótt yfir eyðimörkinni líkt og héla.   en er upp létti döggmóðunni, lá eitthvað þunnt, smákornótt yfir eyðimörkinni, þunnt eins og héla á jörðu.  
Èxode 16: וְהוּא כְּזֶרַע גַּד לָבָן
31 Ísraelsmenn nefndu þetta manna. Það var hvítt eins og kóríanderfræ og eins og hunangskaka á bragðið.   Ísraelsmenn kölluðu þetta brauð manna. Það líktist kóríanderfræi, var hvítt og á bragðið sem hunangskaka.  
¹. Sumir telja að manna (“himnabrauð”) myndist á blöðum runna (Tamarix mannifera) á Sí­naí­skaga, af skordýrum er gefa frá sér dropalaga kvoðu sem er sæt á bragðið en bráðnar á daginn. Sjá 2Mós 16.
     
beðja¹ <f. beðju, beðjur. Gen. pl.: beðja>:
bleda f  (planta Beta vulgaris var. vulgaris)
beðja² <f. beðju, beðjur. Gen. pl.: beðja>:
(eiginkona, hjásvæfa) companya f de llit (muller)
beðja³ <f. beðju, beðjur. Gen. pl.: beðja>:
1. (dýna) matalàs m de plomes, llit m de plomes (d'èider)
2. (bingur, hrúga) munt m, pilot m, caramull m (amàs)
beður <m. beðs (o: beðjar), beðir. Gen. pl.: beðja; dat.pl.: beðjum>:
1. (rúm) llit m  (jaç)
2. (koddi) coixí m  (per a recolzar-hi el cap)
3. (sæng) matalàs m de plomes  (d'èider)
4. (beð) parterre m, parterra f (Bal.) (d'hort o jardí)
Beelsebúl <m. Beelsebúls, no comptable>:
(heiðarlegur drottinn, heiðursríkur drottinn) Belzebú m, Beelzebul m (Senyor Honorable: Βεελζεβούλ, בַּעַל־זְבֻל)
◊ þessi rekur ekki út illa anda nema með fulltingi Beelsebúls, höfðingja illra anda: aquest no expulsa els mals esperits sinó per Beelzebul, el príncep dels dimonis
beiða <f. beiðu, beiður. Gen. pl.: beiðna o: beiða>:
pregadéu m, plegamans m, beata f, resadora f, cavall m de serp (Mall., Men.) (insecte Mantis religiosa) (→ bænabeiða)
beiða <beiði ~ beiðum | beiddi ~ beiddum | beitt ║ e-s>:
1. (biðja um) demanar una cosa (pregar, sol·licitar)
♦ beiða e-n e-s: demanar una cosa a algú
2. (óska) desitjar una cosa (voler, ansiar)
♦ beiða e-m e-s: desitjar una cosa a algú
3. <LIT> (krefja) exigir una cosa (reclamar)
◊ [Magnús mælti:] "Nú er einn sá [kostr] eptir, er ek vil þér bjóða, ok guð veit, at meirr sé ek fyrir þinni sáluhjálp hér um en mínu líkamans lífi, því at þér sómir þó síðr at týna mínu lífi: Láttu mik aflima, sem þér líkar, eðr augum ræna, ok set mik svá í myrkvastofu þá, er ek kemst aldri ór." Þá mælti Hákon jarl: „Þessa sætt tek ek, ok eigi beiði ek framar": [el iarl Magnús li va contestar:] "aleshores ja només em queda una opció per oferir-te, i Déu sap que en fer-te-la estic pensant més en la salvació de la teva ànima que no pas en la vida del meu cos ja que desmereixàs molt si em fas perdre la vida: [per tant,] fés-me tallar els membres, si t'abelleix, o fés-me eixorbar i llança'm després a una tàvega de la qual mai no pugui fugir". "Accepto els termes d'aquest acord", li va respondre el iarl Hákon, "i no [et] posaré cap exigència més"
♦ beiða fjár: reclamar diners, exigir diners
4. (um kú) estar en zel (vaca)
♦ kýrin er að beiða: la vaca està en zel
beiðandi <m. beiðanda, beiðendur>:
sol·licitant m & f
beiðast <beiðist ~ beiðumst | beiddist ~ beiddumst | beiðst ║ e-s af e-m>:
sol·licitar-li a algú una cosa, demanar-li una cosa a algú
♦ beiðast lausnar: presentar la dimissió
beiðni <f. beiðni, beiðnir>:
1. <GEN> petició f, prec m (demanda)
♦ eftir beiðni e-s: a petició d'algú
2. (skrifleg tilmæli, umsókn) sol·licitud f (petició escrita a entitat administrativa)
♦ beiðni um að póstur sé sendur á eftir manni: sol·licitud de retramesa d'efectes postals a la nova adreça del destinatari
beikon <n. beikons, no comptable>:
bacon m, béicon m
bein <n. beins, bein>:
1. <GEN> os m
2. <†> (neðri fótleggur, neðri hluti fótleggjarins) baixa cama (part de la cama compresa entre el genoll i el peu)
♦ hnýta línbrókum (o: línbrók) að beini: lligar (o: fermar) amb un nus els (o: uns) calçons de lli al voltant de la baixa cama
beina <beini ~ beinum | beindi ~ beindum | beint ║ e-u~e-m>:
1. (hjálpa, greiða fyrir e-m) ajudar algú (assistir & secundar, donar suport)
♦ beina að (o: til) með e-m: ajudar algú, socórrer algú, assistir algú
♦ beina fyrir e-m: donar suport i ajut a algú
♦ beina e-u til e-s: contribuir a una cosa amb..., ajudar a una cosa amb...
2. <e-u að e-m ~ e-u>: dirigir una cosa cap a...
♦ beina athygli e-s að e-u: cridar (o: dirigir) l'atenció d'algú sobre una cosa, fer parar esment a algú sobre una cosa
♦ beina athyglinni að e-u: dirigir l'atenció sobre una cosa, fer parar esment sobre una cosa
♦ beina leið minni að e-u ~ e-m: indicar-me el camí fins a..., mostrar-me el camí cap a..., guiar-me fins a...
◊ ...og ég þakka æðri máttarvöldum fyrir að hafa beint leið minni að þessum manni: ...i regracio els poders celestials per haver guiat el meu camí fins a aquest home
♦ beina sjónum (o: augunum) hans ~ hennar ~ sínum o.s.fr. að e-u ~ e-m: dirigir les seves ~ meves etc. mirades (o: la seva, meva etc. mirada; o: els ulls) cap a una cosa ~ algú
♦ beina sjónum að því að <+ ind.>: el centre del nostre interès ha d'estar posat en el fet que <+ subj.>
♦ beina sjónum að því hvernig <+ ind.>: el centre del nostre interès ha d'estar posat en el fet com <+ ind.>
♦ beina skotvopni að e-m: apuntar algú amb una arma de foc, dirigir una arma de foc cap a algú
3. <e-u frá e-u>: desviar una cosa de...
♦ beina athyglinni frá e-m: desviar l'atenció d'algú
4. <e-u til e-s>: adreçar una cosa a...
♦ beina áskorun til e-s: adreçar un requeriment a algú (perquè faci o deixi de fer una cosa)
♦ beina ásökun til e-s: adreçar un retret a algú
♦ beina orðum sínum til e-s: adreçar-se a algú amb les seves paraules, adreçar les seves paraules a algú
♦ beina tilmælum til e-s: adreçar una petició a algú
♦ beina spurningu (o: spurningunni) til e-s: adreçar una pregunta a algú
5. (gera beinan, rétta upp) dreçar una cosa (posar recte o dret)
6. (um fugl) obrir les ales per posar-se a volar (ocell)
♦ beina flug: obrir les ales i envolar-se
7. (um rödd) alçar la veu (veu)
♦ beina raust: alçar la veu, parlar [més] fort
beina·fræði <f. fræði, no comptable>:
osteologia f 
beina·gráni <m. -grána, -gránar>:
pelegrí m  (peix Cetorhinus maximus)
beina·grind <f. -grindar, -grindur>:
esquelet m 
beinagrindar·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
múscul esquelètic
beina·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur>:
munt m d'ossos, corumull m d'ossos (Val.), montó m d'ossos (Val. cast.), caramull m d'ossos (Bal.)
beinast <beinist ~ beinumst | beindist ~ beindumst | beinst>:
1. (stefna að) dirigir-se, adreçar-se
♦ athygli beinist að henni: ella està en el centre de l'atenció, tota l'atenció se centra en ella
2. (veitast að) dirigir els seus atacs contra algú ~ una cosa (apuntar cap a, atacar)
bein·brot <n. -brots, -brot>:
fractura f [d'os] 
bein·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
<MED> làmina òssia
bein·gisnun <f. -gisnunar, -gisnunar>:
<MED> osteoporosi f
bein·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m & f d'os
bein·hákarl <m. -hákarls, -hákarlar>:
pelegrí m  (peix Cetorhinus maximus)
bein·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:
<MED>: osteòfit m
bein·leiðis <adv.>:
tot dret, tot recte
bein·línis <adv.>:
1. <GEN> en línia recta 
2. <FIG> directament 
beinmergsgjafa·skrá <f. -skráar, -skrár>:
<MED> registre m de donants de medul·la òssia, REDMO m
beinmergs·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m & f de medul·la òssia
beinmergs·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur>:
<MED> trasplantament m de medul·la òssia
bein·mergur <m. -mergs (o: -mergjar), no comptable>:
<MED> medul·la òssia
♦ gulur beinmergur: medul·la òssia groga, medul·la groga de l'os, <†> medul·la òssia flava (→ fitumergur)
♦ hlaupkenndur beinmergur: medul·la òssia gelatiniforme, medul·la òssia gelatinosa
♦ rauður beinmergur: medul·la òssia roja, medul·la roja de l'os, medul·la f fetal
beinn, bein, beint <adj.>:
1. <GEN> dret -a, recte -a 
♦ beint áfram: tot dret
◊ farðu beint áfram!: vés tot dret
◊ þér eigið að fara beint áfram: aneu tot dret (indicant el camí a algú)
2. <FIG & GRAM> directe -a 
♦ bein ræða: estil directe  (en oposició a l'estil indirecte)
♦ beint andlag: objecte directe  (complement directe)
♦ beint eða óbeint: directament o indirectament
3. <RADIO & TELE> en directe 
♦ bein útsending: retransmissió f en directe  (per televisió)
◊ í beinni útsendingu: en un programa retransmès en directe
bein·stökkvi <f. -stökkvi, no comptable>:
<MED> osteogènesi imperfecta
beinungur <m. beinungs, beinungar>:
<MED> cement m
bein·völundarhús <n. -völundarhúss, -völundarhús>:
<MED> laberint ossi (o: càpsula laberíntica)
bein·þynning <f. -þynningar, -þynningar>:
<MED> osteoporosi f
beiskju·appelsína <f. -appelsínu, -appelsínur>:
taronja agra (fruit de la planta Citrus aurantium)
beiskju·appelsínutré <n. -appelsínutrés, -appelsínutré>:
taronger agre (o: amarg) (arbre Citrus aurantium)
beiskju·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
cicuta f menor, julivertassa f, givertassa f (Ross.), tora pudenta (Ross.) (planta Cicuta virosa) (→ beiskjusveipur)
beiskju·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
cicuta f menor, julivertassa f, givertassa f (Ross.), tora pudenta (Ross.) (planta Cicuta virosa)
beiskur, beisk, beiskt <adj.>:
1. (bitur á bragðið) amarg -a (al tast)
2. (gramur, sár) amargat -ada  (ressentit)
3. (þungbær) feixuc -uga  (ardu, difícil d'aguantar, dur, aclaparador, penós)
  A l'Edat Mitjana, l'adjectiu beiskr és “amarg”, mentre que bitr hi significa “esmolat”, parlant del tall d'una arma. L'ús de bitr per a descriure un dels sabors bàsics (amarg) i, en sentit figurat, per a descriure un estat d'ànim (amargat), s'ha de veure, per tant, com un baix-alemanyisme semàntic.  
     
beisla <beisla ~ beislum | beislaði ~ beisluðum | beislað ║ e-ð>:
1. <GEN> embridar una cosa, posar la brida a una cosa (cosa = cavall)
♦ beisla hestinn: embridar el cavall, posar la brida al cavall
2. <FIG> refrenar (o: reprimir; o: conteniro: subjectar) una cosa
♦ beisla áráttukennd hegðun: <FIG> refrenar (o: contenir) un comportament compulsiu
3. (FIG = búa til hagnýtrar notkunar) domar una cosa (riu, cascada, salt d'aigua, l'àtom i l'energia atòmica etc. per al seu aprofitament o explotació)
♦ beisla náttúruöfl: <FIG> domar les forces de la natura
♦ beisla fossa: <FIG> dominar (o: domar) les cascades
♦ beisla kjarnorku: <FIG> dominar l'energia atòmica
beit <f. beitar, beitir>:
pastura m, pastiu m
♦ vera á beit: pasturar, estar pasturant
♦ halda ánum á beit: menar les ovelles a pasturar
beit <n. beits, beit>:
<LIT> nau f, barca f, vaixell m
beita <f. beitu, beitur>:
esquer m, esca f
♦ nota e-n sem beitu: <LOC FIG> utilitzar algú d'esquer
beita <beiti ~ beitum | beitti ~ beittum | beitt>:
1. <GEN> pasturar les ovelles
♦ beita á (o: í) landi: <LOC FIG> pasturar les ovelles en un camp
♦ beita land: <LOC FIG> utilitzar un camp perquè faci de pastura
2. <e-u>: <GEN> menar les ovelles a pasturar
♦ beita fé: menar el bestiar a pasturar
♦ beita kindum: menar les ovelles a pasturar
3. <e-u>: (nota) usar una cosa (fer anar, emprar)
♦ beita haukum: caçar amb falcó[ns]
♦ beita hnífi: fer anar un ganivet (contra algú o per tallar-hi una cosa)
4. <[e-u]>: (sigla skáhallt gegn vindi) orsar, orsejar (anar a l'orsa, navegar [amb la proa] contra el vent)
♦ beita skipinu: anar a l'orsa amb el vaixell
5. <[e-n] e-u>: (FIG = nota) emprar una cosa (infligir, fer, recórrer a etc.)
♦ beita brögðum: emprar un ardit, utilitzar un estratagema
♦ beita hörðu: usar la duresa, obrar amb severitat
♦ beita neitunarvaldi: usar el dret de veto
♦ beita e-n brögðum: emprar un ardit amb algú, utilitzar un estratagema amb algú
♦ beita mann ~ fé hundum: <LOC FIG> afuar els cans a algú ~ al bestiar
♦ beita e-n ofbeldi: emprar la violència amb algú
♦ beita e-n órétti: fer un tort a algú, fer una injustícia a algú
♦ beita e-n rangindum: fer un tort a algú
6. <e-u>: (nota sem agn) posar un esquer a un ham (escar l'ham amb un bocí de peix o un cuc)
♦ beita kræklingi: posar un musclo d'esquer a l'ham
♦ beita maðki: posar un cuc d'esquer a l'ham
7. <hesti>: (spenna) enganxar (o: acollar) una bístia (al carro)
♦ beita hesti (o: hest) fyrir vagn: enganxar un cavall a un carro
◊ beita hest fyrir sleða: enganxar un cavall a un trineu
♦ beita e-m (o: e-n) fyrir sig: <LOC FIG> servir-se d'algú
♦ beita hesti frá vagni: desenganxar un cavall d'un carro
8. <fyrir e-n með e-u>: (ginna) atreure algú amb una cosa (que serveix d'esquer)
9. <e-ð>: (setja agn á öngul) escar una cosa (guarnir l'ham d'esquer)
♦ beita öngulinn: posar esca a l'ham, escar l'ham
10. <sér fyrir e-u>: (beitast fyrir e-u) esforçar-se a fer una cosa (escarrassar-se, aplicar-se amb zel)
beiti·land <n. -lands, -lönd>:
[terra f de] pastura f 
beiti·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:
bruguerola f, salabruga f, bruga f, sap m  (planta Calluna vulgaris syn. Erica vulgaris)
beiti·skip <n. -skips, -skip>:
creuer m (vaixell de combat)
beitu·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
buccí undat (o: septentrional), caragol tinter (Val.), botzina f, corn m, caragol m de mar, <CULIN> bulot m (mol·lusc Buccinum undatum)
  El B.O.E. Núm. 70 de dia 22.03.2007, pàgs. 12.525 i 12.546, fixa la forma botzina com a equivalent català (si més no per a les Balears) de Buccinum undatum. Val a dir, però, que el mot botzina designa l'espècie Triton nodiferus segons el DIEC (1995), pàg. 278. L'ús del mot botzina amb el significat de Buccinum undatum és novament sancionat pel B.O.E. núm. 80 de dia 2 d'abril del 2009, pàg. 31697. Culinàriament hem constatat l'ús del gal·licisme bulot, raó per la qual li donem entrada.

Aquests mol·luscos ponen els ous dins càpsules que conformen boldrons o carrassos coneguts amb el nom de sætukoppar o hunangskollur.		  
     
beitu·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
canana f, canada f, aluda f (Mall.), aluja f (Men.) (mol·lusc Todarodes sagittatus)
bekk·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
panerola f (designació genèrica de crustacis terrestres del gènere Oniscus)
bekk·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
classe f (totalitat d'alumnes que conformen una classe)
bekkur¹ <m. bekks (o: bekkjar), bekkir>:
1. (setbekkur) banc m (per seure-hi)
2. (skólabekkur) classe f (d'escola)
◊ í 7. bekk: a setè
bekkur² <m. bekks (o: bekkjar), bekkir>:
(lækur) torrent m (rierol)
belg·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
gerro m de vidre panxegut
Belgi <m. Belga, Belgar (o: Belgir)>:
belga m & f (nadiu o habitant de Bèlgica)
belgings·hósti <m. -hósta, -hóstar>:
tos seca, tossina seca (Mall., Men.) 
belgingur <m. belgings, pl. no hab.>:
1. (það að belgjast upp) inflor f (infladura, inflament)
◊ það er belgingur í læknum: el torrent va [ben] ple
2. (rosti) fums m.pl, inflor f (gran vanitat, vanitat arrogant)
3. (strekkingsvindur) oratge m, vent fresc-fort (vent de força 6-7)
4. (í rithætti) ampul·lositat f (d'estil)
belgískur, belgísk, belgískt:
belga
belgjurta·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] lleguminoses f.pl (Leguminosae)
belg·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
llegum m
belg·máni <m. -mána, -mánar>:
<MED> menisc quístic
belg·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
lleguminosa f
belgur <m. belgs (o: belgjar), belgir. Gen. pl.: belgja; dat.pl.: belgjum>:
1. (skinn) pell m (cuir d'animal un cop escorxat i espellat)
◊ Óðinn, Loki, Hœnir, fóru leiðar sinnar ok kómu til Andvarafors. Otr hafði þá tekit einn lax ok át blundandi á árbakkanum. Loki tók einn stein ok laust otrinn til bana. Æsir þóttusk mjǫk heppnir af veiði sinni og flógu belg af otrinum. Þat kveld kómu þeir til Hreiðmars ok sýndu honum veiðina. Þá tóku vér þá hǫndum ok lǫgðum á þá gjald ok fjǫ́rlausn, at þeir fylldi belginn af gulli ok hylði hann útan með rauðu gulli: un dia, l'Óðinn, en Loki i en Hœnir, que anaven de camí, van passar per l'Andvarafors. En aquell mateix moment, l’Otr acabava d’agafar un salmó i se’l menjava, amb els ulls gairebé clucs, a la vorera del riu. En Loki va agafar una pedra i hi va pegar a la llúdriga fins que l’hagué morta. Els ansos es van alegrar molt d’aquella captura i van espellar la llúdriga. Aquell mateix vespre, van arribar a ca'n Hreiðmarr i li van mostrar el que havien caçat. Nosaltres els vam fer presoners i els vam imposar, com a rescabalament per la mort del nostre germà Otr, que omplissin d’or la seva pell i que, a més a més, la colguessin totalment d’or vermell
♦ gjalda e-m rauðan belg fyrir gráan: <LOC FIG> pagar algú amb la mateixa moneda i amb escreix
◊ Skarphéðinn mælti: "Skiptið ekki orðum við Hrapp en gjaldið honum rauðan belg fyrir grán": l'Skarphéðinn va dir: "deixeu-vos de xerrameca amb en Hrappur i feis-li pagar amb escreix el que ens ha fet"
2. (fræbelgur) bajoca f (tavella)
3. (skinnbelgur, skjóða, vínbelgur) odre m (bót)
♦ vera gamalt vín á nýjum belgjum: <LOC FIG> ésser vi vell en ampolla nova
♦ í belg og biðu: <LOC FIG> #1. (samhengislaust) d'una manera inconnexa (d'una manera descosida, amb incoherència); #2. (óskýrt, óskipulega) d'una manera confusa (sense claredat); #3. (stöðugt) d'una manera incessant (constantment, contínuament, sense interrupció): tala í belg og biðu: parlar pels descosits, parlar sense volta ni solta
♦ leggja orð í belg: <LOC FIG> dir-hi la seva, ficar-hi cullerada
♦ leggja ekkert orð í belg: no intervenir pas, no prendre pas la paraula
4. (skinnpoki, mjölbelgur) sac m de cuiro, bót m de cuiro (saquet fet de cuiro, p.e., per guardar-hi o portar-hi farina)
◊ ok nú kemr sveinninn til Sigmundar. Þá bað Sigmundr hann knoða ór mjǫli þeira, en hann vill sœkja þeim eldivið. Fær í hǫnd honum einn belg. Síðan ferr hann at viðinum. Ok er hann kom aptr, þá hafði Sinfjǫtli lokit at baka: després d'això, el noi se n'anà a ca'n Sigmundr. Aquest li demanà que pastés una mica de pa, afegint-li que, mentrestant, ell aniria a cercar llenya, i, després de donar-li el bot de la farina, se n’anà al bosc a cercar-hi llenya. I en tornar, es trobà que en Sinfjǫtli ja havia acabat de coure el pa
◊ síðan var hon bundin í borgarhliði ok hleypt hestum at henni. En er hon brá í sundr augum, þá þorðu eigi hestarnir at spora hana. Ok er Bikki sá þat, mælti hann, at belg skyldi draga á hǫfuð henni, ok svá var gert. En síðan lét hon líf sitt: aleshores la van fermar en terra sota el portal de la ciutadella i hi menaren cavalls perquè la trepitgessin amb llurs potes. Però quan ella va obrir els ulls, els cavalls no varen gosar trepitjar-la. En veure-ho, en Bikki va manar que li tapessin el cap amb una bossa de cuiro. Així es va fer i llavors ella va perdre la seva vida
5. (físibelgur & smiðjubelgur & vindbelgur í organi) manxa f (de ferrer & d'orgue & de llar de foc)
6. (kviður, magi & á íláti) panxa f (ventre & part botaruda de recipient)
belti <n. beltis, belti>:
1. (band, ól) cinturó m, corretja f (Bal.) (cinyell)
2. (magabelti, mjaðmabelti) faixa f (peça de vestir)
3. (loftlagsbelti jarðar) zona f  (divisió climàtica de la superfície de la terra)
♦ heittemprað belti: zona de transició entre les dues zones temperades i les dues zones glacials
♦ heittempraða beltið nyrðra: zona subpolar (o: subàrtica)
♦ heittempraða beltið syðra: zona subtropical
♦ hitabelti: zona tòrrida (o: tropical; o: intertropical)
♦ kuldabelti: zona glacial
♦ kuldabeltið nyrðra: zona glacial àrtica
♦ kuldabeltið syðra: zona glacial antàrtica
♦ temprað belti: zona temperada
♦ tempraða beltið nyrðra: zona temperada nord
♦ tempraða beltið syðra: zona temperada sud
4. (rafabelti) la part més grassa de l'halibut o heilagfiski (Hippoglossus hippoglossus) conformada per les aletes laterals i la tira de carn adjacent 
5. (skriðbelti) eruga f  (cinta de tracció, per compte de rodes, de certs vehicles a motor)
6. (í júdó, karate o.s.f.) cinturó m (cinyell de diversos colors que mostra el grau d'iniciació del judoca)
♦ hvíta ~ gula ~ appelsínugula ~ græna ~ bláa ~ brúna ~ svarta beltið: cinturó blanc ~ groc ~ taronja ~ verd ~ blau ~ marró ~ negre
7. (öryggisbelti) cinturó m (de seguretat a cotxes i avions)
♦ vinsamlegast spennið beltin og hafið sætisbök og borð í uppréttri stöðu: si us plau, feu el favor de cordar-vos els cinturons i mantenir el respatlle dels vostres seients i les taules en posició vertical
♦ setja beltið á sig: cordar-se (o: posar-se, Bal.) el cinturó
♦ taka beltið af sér: treure's (o: llevar-se, Bal.) el cinturó
beltis·lykkja <f. -lykkju, -lykkjur>:
presilla f (cast.) (o: travilla f, cast.) del pantaló (cadascuna de les bagues o agafadors de tela, cuiro etc. que, cosits a la trinxa del pantaló, serveixen perquè el cinturó s'hi aguanti)
beltis·staður <m. -staðar, -staðir. Pl. no hab.>:
cintura f
◊ hárið hennar nær til beltisstaðar: els cabells li arriben fins a la cintura
◊ vatnið náði honum til beltisstaðar: l'aigua li arribava a la cintura
♦ fyrir neðan beltisstað: de cintura per amunt
♦ högg fyrir neðan beltisstað: <BOXA & FIG> un cop baix
♦ kýla (o: slá) högg fyrir neðan beltisstað: <BOXA & FIG> pegar un cop baix
♦ niður að beltisstað: de cintura per avall
♦ undir beltisstað: sota el cinturó
♦ högg undir beltisstað [á e-n]: <LOC FIG> un cop baix [a algú]
beltis·þari <m. -þara, pl. no hab.>:
baldric m de mar, cinyell m de Neptú (alga bruna Laminaria saccharina)
beltis·þræðir <m.pl -þráða>:
<MED> zònules f.pl de Zinn, zònules f.pl ciliars, lligaments suspensoris, fibres f.pl zonulars
ben¹ <f. benjar, benjar>:
ferida f mortal
ben² <n. bens, ben. Gen. pl.: benja; dat.pl.: benjum>:
variant de → ben¹ ‘ferida mortal’
benda <bendi ~ bendum | benti ~ bentum | bent>:
1. (vísa á) indicar (mostrar, ensenyar, assenyalar)
♦ benda e-m á e-ð: assenyalar una cosa a algú (perquè hi pari compte & com a indicació)
◊ getur þú~getið þér bent mér á góðan lækni?: que em pots ~ pot recomanar un bon metge?
◊ getur þú~getið þér bent mér á gott veitingahús?: que em pots ~ pot recomanar un bon restaurant?
♦ benda á að <+ ind.>: assenyalar que <+ ind.>, indicar que <+ ind.>, fer observar que <+ ind.> 
♦ benda á það hversu <+ ind.>: indicar que <+ ind.>
♦ benda á e-n: assenyalar algú amb el dit
♦ benda til e-s: indicar una cosa (deixar entreveure)
◊ ekkert bendir til þess að hún uni lífinu betur nú en fyrsta daginn: no hi ha res que indiqui que ara estigui més satisfeta amb la vida que no el primer dia
♦ niðurstöður benda til þess að <+ subj.>: els resultats indiquen que <+ ind.> 
2. (gefa merki) fer senyes a algú (cridar o indicar tot fent senyes)
◊ hún benti mér að fylgja sér: em va indicar per senyes que la seguís
♦ benda e-m til sín: fer senyes a algú perquè s'acosti
bending <f. bendingar, bendingar>:
1. (vísbending) indicació f (signe, senyal)
2. (merki með hendinni) gest m (acció o fet d'indicar o mostrar una cosa amb el dit, d'assenyalar una cosa amb el dit o la mà & senyal feta amb el dit o la mà per instar algú a fer una cosa)
♦ fylgja bendingu e-s [eftir með augunum] [að skógarjaðrinum]: resseguir [amb els ulls] el senyal d'ella [en direcció] de cap a la vorera del bosc
♦ gefa e-m bendingu að <+ inf.>: senyalitzar a algú amb la mà que <+ subj.>
benediktína·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
monestir benedictí
Benedikts·abbatía* <f. -abbatíu, -abbatíur>:
abadia benedictina
Benedikts·ábótadæmi* <n. -ábótadæmis, -ábótadæmi>:
abadia benedictina
Benedikts·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
monestir benedictí
Benedikts·munkur <m. -munks, -munkar>:
monjo benedictí
Benedikts·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:
monja benedictina
Benedikts·regla <f. -reglu, no comptable>:
Orde m de Sant Benet, orde benedictí
bensen <n. bensens, bensen>:
<QUÍM> benzè m
bensen·hringur <n. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
<QUÍM> anell m de benzè, anell benzènic
bensín <n. bensíns bensín>:
1. (eldsneyti) benzina f, gasolina f (combustible)
♦ verð bensíns (o: á bensíni): el preu de la benzina
♦ blýfyllt bensín: benzina amb plom
♦ blýlaust bensín: benzina sense plom
♦ → súperbensín: benzina súper
♦ 95 [=níutíu og fimm] ~ 98 [=níutíu og átta] oktana bensín: benzina de 95 [=noranta-cinc] ~ 98 [=noranta-vuit] octans
♦ setja bensín á bílinn: posar benzina al cotxe
♦ taka bensín: fer (o: posar) benzina
◊ ég ætla að fá fjörutíu lítra af níutíu og fimm [oktana bensíni]: posi-hi quaranta litres de benzina de noranta-cinc [octans]
◊ [bensín] bara fyrir þrjú þúsund krónur, takk: posi-hi només tres mil corones [de benzina]
2. <FIG> gas m (accelerador)
♦ stíga á bensínið: <LOC> donar[-li] gas (pitjar l'accelerador)
♦ hann steig bensínið í botn: va pitjar a fons l'accelerador
bensín·afgreiðslukona <f. -konu, -konur>:
empleada f de benzinera  (dependenta de benzinera)
bensín·afgreiðslumaður <m. -afgreiðslumanns, -afgreiðslumenn>:
empleat m de benzinera  (dependent de benzinera)
bensín·birgðir <f.pl -birgða>:
reserves f.pl de benzina 
bensín·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m a benzina 
bensín·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
bidó f de benzina 
bensín·dæla <f. -dælu, -dælur>:
1. (í bíli) bomba f de benzina (part de vehicle)
2. (á bensínstöðvum) assortidor f de benzina (de benzinera)
bensín·eyðsla <m. -eyðslu, no comptable>:
consum m de benzina
bensín·fótur <m. -fótar, -fætur>:
♦ vera með þungan bensínfót: <LOC> tenir el peu feixuc (pitjar massa l'accelerador)
♦ stíga þungum bensínfætinum á pedala: <LOC> fotre-li canya a l'accelerador
bensín·geymir <m. -geymis, -geymar>:
1. (í bíli) dipòsit m de benzina (de cotxe)
♦ fyllið þér geyminn af <+ tegund af eldsneyti sem bíllinn notar>: ompli el dipòsit de <+tipus de combustible>
2. (á bensínstöð) tanc m de benzina (de benzinera, hab. subterrani)
bensín·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
impost f sobre la benzina (o: les benzines)
bensín·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
[pedal m de l']accelerador m
bensín·kort <n. -korts, -kort>:
targeta f de benzina 
bensín·kveikjari <m. -kveikjara, -kveikjarar>:
encenedor m de benzina, metxero m de benzina (Mall., cast.) 
bensín·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense benzina
♦ bíllinn er bensínlaus: m'he quedat sense benzina 
bensín·lítri <m. -lítra, -lítra>:
litre m de benzina
bensín·mælir <m. -mælis, -mælar>:
indicador m del nivell de benzina 
♦ vísir á bensínmælinum: l'agulla de l'indicador del nivell de benzina 
bensín·sala <f. -sölu, no comptable>:
venda f de benzina (GEN & punt de venda de benzina)
bensín·sjálfsala <f. -sjálfsölu, no comptable>:
autoservei m [de benzina] (benzinera en què el client ha de posar ell mateix la benzina)
bensín·skortur <m. -skorts, no comptable>:
escassetat f de benzina (manca de benzina)
bensín·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:
mànega f d'assortidor de benzina 
bensín·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
còctel m Molotov 
bensín·stuldur <m. -stuldar, -stuldir>:
robatori m de benzina (→ bensínþjófnaður)
bensín·sölustaður <m. -sölustaðar, -sölustaðir>:
estació f de servei, benzinera f
bensín·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de servei, benzinera f
♦ hvar er næsta bensínstöð?: on queda la pròxima benzinera? 
bensín·tankur <m. -tanks, -tankar>:
dipòsit m de benzina 
bensín·tunna <f. -tunnu, -tunnur>:
barril m de benzina 
bensín·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de la benzina 
bensín·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:
vaga f de benzineres 
bensín·vél <f. -vélar, -vélar>:
motor m a benzina 
bensín·þefur <m. -þefjar (o:) -þefs, no comptable>:
pudor f de benzina 
bensín·þjófnaður <m. -þjófnaðar, -þjófnaðir>:
robatori m de benzina
bensó·kvoða <n. -kvoðu, no comptable>:
(ilmkvoða) benjuí m  (resina de l'arbre Styrax benzoin)
bensó·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid benzoic
bensóín <n. bensóíns, no comptable>:
<QUÍM> benzoïna f
bensól <n. bensóls, bensól>:
<QUÍM> benzè m
bensól·hringur <n. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
<QUÍM> anell m de benzè, anell benzènic
ber <n. bers, ber>:
baia f, fruit m del bosc 
ber, ber, bert <adj.>:
1. (nakinn & skjóllaus) nu nua, nuu nua (Mall., Andorra)  (despullat & sense cap cobertura)
♦ með berum augum: a ull nu 
♦ undir berum himni: a l'aire lliure 
2. (uppvís) descobert -a  (enxampat)
♦ hann varð ber að lygi: el van enxampar en una mentida 
bera <ber ~ berum | bar ~ bárum | borið>:
1.  <e-ð~e-n>: <GEN> portar una cosa~algú, dur una cosa~algú (esp. Bal.) 
◊ hann fann að hann var borið eitthvað: sentia que el portaven a alguna banda
♦ bera e-m e-ð: portar una cosa a algú
♦ bera einhvern ofurliði: <FIG> vèncer algú per superioritat de forces 
♦ ...því ekki er oss borin vel sagan ... car la història no s'ha portat bé amb nosaltres
2.  <e-u>: (kasta) tenir (parir la vaca i l'ovella)
♦ bera kálfi: vedellar
♦ bera lambi: anyellar
3. ♦ bera sig að e-u: comportar-se amb una cosa, fer-s'ho amb una cosa
4. ♦ bera af leið <impersonal amb subjecte lògic en datiu>: <MAR> perdre el rumb 
◊ Bjarna Herjólfsson bar af leið frá Íslandi til Grænlands: en Bjarni Herjólfsson va perdre el rumb anant d'Islàndia a Grenlàndia
5. ♦ bera e-ð af sér: (verjast) parar, aturar 
◊ bera af sér högg: aturar un cop
◊ bera högg af sér með hendinni: aturar un cop amb la mà:
◊ bera ásakanirnar ákveðið af sér: negar rotundament les acusacions
6. ♦ bera á e-ð: <FIG = áburðarefni á jörð> adobar un tros, femar un tros  (posar fems a un bocí de terra)
7. ♦ bera e-ð á borð:  # 1. (matinn) servir una cosa a taula  # 2. <LOC FIG> posar una cosa damunt la taula  (perquè es tracti, debati etc.)
8. ♦ bera e-ð á e-n: acusar algú d'una cosa, donar la culpa a algú d'una cosa
9. ♦ bera á e-u <impersonal>: <FIG = vera áberandi> ésser cridaner -a (o: vistós -osa)  (que es fa notar, que crida l'atenció, que no es pot pas amagar)
♦ fara að bera á e-u: començar a fer-se notar
♦ láta bera á e-u: fer notar una cosa, mostrar una cosa
♦ láta á engu bera: dissimular, aparentar indiferència, fer com si no li importés
♦ láta ekki á neinu bera: fer com si no passés res, mostrar-se indiferent, aparentar indiferència
10. ♦ bera fram e-ð: <GRAM> pronunciar una cosa 
◊ hvernig ber maður þetta orð fram?: com es pronuncia aquest mot?
♦ → framburður “pronúncia”
11. ♦ bera fram mat: servir menjar 
♦ bera fram e-ð [á borð]: servir una cosa a taula
♦ bera fram af borðinu: desparar taula
12. ♦ bera saman: comparar  (comprovar si dues coses són iguals o semblants) 
♦ → bera saman e-ð við e-ð: compararar una cosa a una altra
♦ → samanburður “comparació”
13. ♦ bera undan: anar-se'n d'un lloc cap a un altre 
◊ samferðamennina hafði borið undan [fram]: els companys de viatge havien partit sense esperar-lo i anaven molt per endavant
14. ♦ bera upp á e-ð <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>: caure en  (festa, dia de l'any en dia de la setmana)
◊ heilagt ár (það er Año Santo [Compostelano]), sem er þau ár þar sem Jakobsdaginn - 25 júlí - ber upp á sunnudag: l'Any Sant [Compostelà], que són els anys en què sant Jaume -25 de juliol- cau en diumenge
15. ♦ bera út af <impersonal amb subjecte formal það>: apartar-se del que està planejat, anar de manera diferent com es vol o com hauria d'anar
◊ það má lítið út af bera til að <+ inf.>: pot anar de ben poc <+ inf.>pot anar de ben poc que <+ subj.>
16. ♦ bera við e-ð <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>: destacar-se contra, retallar-se sobre  (òpticament)
◊ kirkjuna ber við loft: l'església es retalla sobre l'horitzó
16. ♦ [svo] sem vera bar: <impersonal>: com era degut, com es tanyia, com havia d'ésser, de la manera adequada
◊ af því að þér voruð eigi við hið fyrra skipti, hefir Drottinn Guð vor lostið oss, af því að vér leituðum hans eigi svo sem vera bar (ka-mmiʃˈpātˤ,   כַּמִּשְׁפָּט): per tal com vosaltres no hi éreu la primera vegada, Jahvè, el nostre Déu, ens ha colpits, car nosaltres no l`havíem pas cercada segons la llei
◊ ég mun leita að hinu týnda og sækja hið hrakta, binda um hið limlesta og koma þrótti í hið veika, en varðveita hið feita og sterka. Ég mun halda þeim til haga, eins og vera ber (βə-mmiʃˈpātˤ,   בְמִשְׁפָּט): cercaré la que s'ha perdut, i aniré a cercar l'esgarriada, embenaré la ferida i donaré vigoria a la malalta, però guardaré (שָׁמַד,   אַשְׁמִיד) la grassa i la forta. Les menaré a pasturar tal com ha d'ésser
berast <berst ~ berumst | barst ~ bárumst | borist>:
♦ e-m berst fréttin um e-ð: <LOC FIG> a algú li arriba la notícia de...
♦ mér barst bréf: m'ha arribat una carta, he rebut una carta
♦ fréttir eru að berast: arriben notícies
♦ e-ð hefur borist e-m til eyrna: una cosa ha arribat a les orelles d'algú
♦ honum bárust skilaboð hans: li van arribar els seus missatges
♦ berast mikið á: <LOC FIG> menar un gran tren de vida
♦ berast inn í e-ð: tenir entrada en, entrar en; arribar a
♦ e-ð hefur borist inn í e-ð: una cosa ha arribat a..., una cosa ha fet arribada a...
◊ þungmálmar sem berast inn í vistkerfi hafanna: els metalls pesants que arriben  (= que són arrossegats) als ecosistemes marins
Berbi <m. Berba, Berbar>:
berber m & f 
berbneska <f. berbnesku, sense plural>:
berber m, amazig m (llengua berber)
berbneskur, berbnesk, berbneskt:
berber (et./sg.: inv.; fl./pl.: berbers inv.)
ber·brjósta <aji.>:
amb els pits descoberts, en top-less
Berekía <m. inv., pl. no hab.>:
Baraquies m, Berequià m (בֶּרֶכיָה)
  La traducció islandesa de l'Antic Testament l'anomena Berekía. Per contra, la traducció del Nou Testament (Mateu 23:35), l'anomena Barakía, adoptant així la forma grega Βαραχίας.  
     
ber·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
<GEN> descalç -a
♦ → óskóaður, óskóuð, óskóað <RELIG> “descalç -a”
♦ berfœttu brœðr: <RELIG (†)>  germans franciscans
berg <n. bergs, berg>:
1.  (klettur) paret f de roca  (espadat)
2.  (GEOL = bergtegund) roca f  (matèria mineral)
♦ bergin og steindirnar: les roques i els minerals
♦ myndbreitt berg: <GEOL> roca metamòrfica
berg·brosma* <f. -brosmu, -brosmur>: 
mòllera roquera, mòllera f de roca (peix Phycis phycis)
berg·brot <n. -brots, -brot>:
fràcking m (→ vökvabrot)
berg·búi <m. -búa, -búar>:
<MITOL> bèrgbuï m, bergbuó m, habitant m dels penya-segats, un dels cinc tipus de gegants -sense tenir en compte els éssers gegantins específicament de sexe femení- que coneix la mitologia norrena. Viuen als espadats marins (→ jötunn)
◊ Björn dreymdi um nótt, að bergbúi kæmi að honum og bauð að gera félag við hann, en hann þóttist játa því. Eftir það kom hafur til geita hans, og tímgaðist þá svo skjótt fé hans, að hann varð skjótt vellauðigur; síðan var hann Hafur-Björn kallaður. Það sá ófreskir menn, að landvættir allar fylgdu Hafur-Birni til þings, en þeim Þorsteini og Þórði til veiða og fiskjar: una nit, en Björn va somniar que un ‘habitant dels penya-segats’ venia a veure'l i li oferia d'associar-s'hi i [en somnis] li va semblar que acceptava. Després d'això, un boc es va ajuntar a les seves cabres i el seu bestiar es va multiplicar tan ràpidament que va tornar ric molt de pressa; d'aleshores ençà va dur el malnom de Björn Boc. Els ófreskir menn (les persones amb el do de la segona visió) veien que tots els landvættir (genis tutelars del país) acompanyaven en Björn Boc al þing igual que acompanyaven en Þorsteinn i en Þórður a caçar i pescar
berg·flétta <f. -fléttu, -fléttur>:
heura f [de paret] (planta Hedera helix)
berg·fræði <f. -fræði, no comptable>:
petrologia f, petrografia f 
bergfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
petrològic -a, petrogràfic -a
♦ bergfræðileg greining ~ bergfræðilegar greiningar: anàlisi petrològica ~ anàlisis petrològiques
berg·fura <f. -furu, -furur>:
pi negre (arbre Pinus uncinata)
berg·græna <f. -grænu, -grænur>:
<GEOL> malaquita f 
berg·hjarta* <n. -hjarta, -hjörtu>:
farigola borda, herba soldadora, herba f de pinzell, pinzell m, herba flatera  (planta Coris monspeliensis)
berg·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell rupestre (planta Sedum rupestre syn. Sedum reflexum)
berg·lag <n. -lags, -lög>:
<GEOL> capa f de roca (o: roques) 
Berg·lind <f. -lindar, pl. no hab.>:
Berglind f (ginecònim)
berg·mál <n. -máls, -mál>:
eco m 
bergmyndunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
petrologia f 
berg·mynta <f. -myntu, -myntur>:
orenga f (planta Origanum vulgare)
berg·nös <f. -nasar, -nasir>:
promontori rocallós, penyal que entra dins la mar
◊ Hjálprecr konungr fecc Sigurði scipalið til fǫðurhefnda. Þeir fengo storm mikinn oc beitto fyrir bergsnǫs nacqvara: el rei Hjálprekr va donar al Sigurd un estol de naus amb què poder venjar la mort de son pare. Els va sorprendre una gran galerna i van haver d'orsar davant un penyal que entrava dins la mar
berg·risi <m. -risa, -risar>:
<MITOL & ein af heillarvættum Íslands> bergrisi m, bergrisó m, gegant m dels penya-segats (o: espadats), un dels quatre landvættir (→ landvættur), éssers totèmics i tutelars d'Islàndia. El bergrisi s'interpreta tradicionalment com el geni tutelar del Suðurland, el quarter del sud
◊ Haraldur konungur bauð kunngum manni að fara í hamförum til Íslands og freista hvað hann kynni segja honum. Sá fór í hvalslíki. En er hann kom til landsins fór hann vestur fyrir norðan landið. Hann sá að fjöll öll og hólar voru fullir af landvættum, sumt stórt en sumt smátt. En er hann kom fyrir Vopnafjörð þá fór hann inn á fjörðinn og ætlaði á land að ganga. Þá fór ofan eftir dalnum dreki mikill og fylgdu honum margir ormar, pöddur og eðlur og blésu eitri á hann. En hann lagðist í brott og vestur fyrir land, allt fyrir Eyjafjörð. Fór hann inn eftir þeim firði. Þar fór móti honum fugl svo mikill að vængirnir tóku út fjöllin tveggja vegna og fjöldi annarra fugla, bæði stórir og smáir. Braut fór hann þaðan og vestur um landið og svo suður á Breiðafjörð og stefndi þar inn á fjörð. Þar fór móti honum griðungur mikill og óð á sæinn út og tók að gella ógurlega. Fjöldi landvætta fylgdi honum. Brott fór hann þaðan og suður um Reykjanes og vildi ganga upp á Víkarsskeiði. Þar kom í móti honum bergrisi og hafði járnstaf í hendi og bar höfuðið hærra en fjöllin og margir aðrir jötnar með honum: el rei Haraldur va manar a un home versat en la màgia que amb la seva màgia adoptés la forma d'algun animal i anés fins a Islàndia i mirés què li'n podria dir. Aquell home va adoptar la forma d'una balena i se n'hi anà. I quan va arribar a Islàndia, va prendre cap a ponent resseguint la costa nord. Va veure que totes les muntanyes i els pujols eren plens de landvættir (genis tutelars), i n'hi havia de grans i de petits. I quan va arribar davant l'embocadura del fiord de Vopnafjörður, va entrar dins el fiord i va voler sortir a terra. Just llavors, un gran drac es va llançar cap a ell, vall per avall, seguit de moltes de serps, gripaus i llangardaixos que li escopiren verí, i ell se'n va anar d'allà i va fer cap a l'oest, resseguint la costa, fins que va arribar davant l'embocadura del fiord d'Eyjafjörður. I va entrar en aquest fiord i va resseguir la seva vorera cap endins. I llavors varen volar cap a ell un ocell que tenia unes ales tan grans que tocaven les muntanyes de totes dues ribes del fiord i un gran nombre d'altres ocells més, grans i petits. Se'n va anar d'allà i es va dirigir cap a ponent i va donar la volta a l'illa i va fer cap al sud fins a arribar al fiord de Breiðafjörður i es va dirigir cap a l'interior d'aquest fiord. Llavors li va sortir a l'encontre un gran brau que, posant-se a bramular horriblement, es va ficar dins l'aigua. El seguia un gran nombre de landvættir. [L'enviat del rei Haraldur] se n'anà d'allà i va continuar fent cap al sud doblant el cap de Reykjanes i va voler sortir a terra al cós de Víkarsskeið. Allà li va sortir a l'encontre un bergrisi, un gegant dels espadats, que duia una barra de ferro a una mà i que era tan alt que el seu cap passava els cims de les muntanyes, i anava acompanyat de molts d'altres ètuns. D'aquí va fer cap a llevant anant tot al llarg de la costa. “No hi havia”, va dir, “més que arenys i ermassos i grans trencants a llur davant, i la mar que s'estenia entre les parts de l'illa (o potser: entre Noruega i Islàndia ?) era tan gran que no es podria travessar amb langskips”
berg·runi <m. -runa, -runar>:
degotall m d'aigua que cau d'un sortint de roca
berg·snapi <m. -snapa, -snapar>:
tord blau, bestenaga f, grívia f (Mall., Men.) (peix Labrus bergylta sive berggylta)
berg·snös <f. -snasar, -snasir>:
variant de → bergnös ‘penyal marí, promontori rocallós’
berg·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
clemàtide f (qualsevol planta del gènere Clematis)
♦ þýsk bergsóley: vidalba f (planta Clematis vitalba)
berg·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:
aigua f mineral [natural], aigua f de font (o: de deu)
bergvatns·á <f. -ár, -ár>:
torrent m d'aigua cristal·lina i sense sediments, corrent m d'aigua clara i sense sediments
ber·höfðaður, -höfðuð, -höfðað <adj.>:
amb el cap descobert
beri <m. bera, berar>:
<MED> portador m, portadora f
♦ heilbrigður (o: dulinn) beri: portador sa
berings·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
descàmpsia f de Bering (planta Deschampsia beringensis)
berja <ber ~ berjum | barði ~ börðum | barið>:
1.  <e-n>: <GEN> pegar a algú 
♦ berja e-n hnefum: pegar a algú amb els punys, pegar cops de puny a algú
♦ berja höfðinu við steininn: <LOC FIG> en aficar sa banya, primer se romp que no la treu  (negar-se obstinadament a acceptar una realitat, una situació, uns fets etc.)
2.  <e-ð>: tustar una cosa, tupar una cosa (Mall.) 
♦ berja fisk: estovar el bacallà sec pegant-li copets
♦ berja kjöt: estovar (o: ablanir -Mall.- ) la carn pegant-li amb la maça de cuina
3.  <sér>: queixar-se (de la situació econòmica, la salut, les dificultats de la vida etc.)
4.  <að dyrum>: trucar a la porta, tocar a la porta (Mall.) 
5.  <á dyrnar>: trucar a la porta, tocar a la porta (Mall.) 
6.  <á e-u~e-m>: pegar cops a una cosa~algú
♦ berja á bringu (o: brjóst) sér: pegar-se cops al pit 
berja·arfi <m. -arfa, -arfar>:
honquènia f (planta Honckenya peploides) (→ fjöruarfi)
berja·mispill <m. -mispils, -misplar>:
variant de → berjareynir ‘server, servera’
berja·reynir <m. -reynis, -reynar>:
server m, servera f (esp. Bal.) (arbre Sorbus domestica)
berja·saft <n. -safts, -söft>:
suc f de baies  (beguda feta a base de suc de baies)
berjast <berst ~ berjumst | barðist ~ börðumst | barist>:
1.  <GEN> barallar-se, pegar-se  (dues persones l'una a l'altra)
♦ það var farið að berjast: van començar a pegar-se (o: barallar-se) 
2.  combatre, lluitar
♦ berjast í móti e-m: batre's amb algú, lluitar amb algú
♦ ég hef barist: he lluitat, he combatut
♦ það var barist: es va lluitar, es va combatre
♦ það var farið að berjast: van començar a combatre
♦ berjast til þrautar: lluitar fins al final
3.  <fyrir e-n>: lluitar per algú (lluitar en el bàndol d'algú)
4.  <fyrir e-u>: lluitar per una cosa (lluitar per aconseguir una cosa, a favor d'una cosa)
♦ berjast fyrir jafnrétti: lluitar per la igualtat de drets
5.  <um e-ð>: lluitar per una cosa, contendir per una cosa (disputar-se dues persones una cosa)
6.  <við e-ð~e-n>: lluitar amb una cosa~algú (bregar amb una cosa o amb algú)
♦ berjast við erfiðan sjúkdóm: lluitar amb una malaltia difícil
7. ♦ berjast við að gera e-ð: <LOC FIG> suar [de valent] per fer una cosa  (haver-se d'esforçar molt per fer una cosa, haver-se d'atrafegar o escarrassar de valent per poder dur a terme una tasca)
berkill <m. berkils, berklar>:
1.  <MED> tubercle m  (nòdul en el pulmó causat per la tuberculosi)
2. ♦ berklar <m.pl>: tuberculosi f
berkja <f. berkju, berkjur>:
<MED> bronqui m
berkju·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> bronquitis f
♦ bráð berkjubólga: bronquitis aguda
♦ langvinn berkjubólga: bronquitis crònica
berkju·grein <f. -greinar, -greinar>:
<MED> bronquíol m
berkju·kvef <n. -kvefs, -kvef. Pl. no hab.>:
<MED> bronquitis f (→ berkjubólga)
berkju·lungnabólga <f. -lungnabólgu, -lungnabólgur>:
<MED> broncopneumònia f
berkjunga·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> bronquiolitis f
berkjunga·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MED> afecció f dels bronquíols
berkjungur <m. berkjungs, berkjungar>:
<MED> bronquíol m
berkla·hæli <n. -hælis, -hæli>:
<MED> sanatori m per a tuberculosos
berkla·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MED> tuberculós m, tuberculosa f (persona que pateix de tuberculosi)
berkla·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
tuberculós -osa (→ berklaveikur, -veik, -veikt)
berkla·sýki <f. -sýki, no comptable>:
tuberculosi f (→ berklaveiki)
berkla·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MED> tuberculosi f
berklaveikis·hæli <n. -hælis, -hæli>:
<MED> sanatori m de tuberculosos
berkla·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MED> tuberculós -osa
berkna·grein <f. -greinar, -greinar>:
<MED> bronquíol m
berkna·kvef <n. -kvefs, -kvef>:
<MED> bronquitis f
ber·máll, -mál, -mált <adj.>:
sense pèls a la llengua 
◊ ...og stórmennið er bermált um það, sem hjarta hans girnist, og þeir flækja málin: ...i el prohom diu ben obertament el que el seu cor cobeja, i [tots ells] torcen els assumptes
bermúda·gras <n. -grass, -grös>:
gram m, agram m (planta Cynodon dactylon)
bermúda·þríhyrningur <m. -þríhyrnings, no comptable>:
triangle m de les Bermudes
ber·mælgi <f. -mælgi, no comptable>:
acció f o fet m de parlar amb el cor a la mà, exposant la seva opinió amb franquesa i sinceritat
♦ bermælgi og einlægni: franquesa i sinceritat
Bern·harða <f. -hörðu, no comptable>:
Bernada f
Bern·harður <m. -harðs, no comptable>:
Bernat m
bernska <f. bernsku, no comptable>:
infantesa f
ber·orður, -orð, -ort <adj.>:
directe -a, [dolorosament] franc -a, [desconsideradament] sincer -a
♦ berorð lýsing: descripció descarnada
ber·rassaður, -rössuð, -rassað <aji.>:
amb el cul nu
berserkja·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o:) -sveppir>:
reig bord, reig foll, reig metzinós, reig tinyós (bolet Amanita muscaria)
ber·serkur <m. -serks (o:) -serkjar, -serkir>:
1. <HIST> berserc, personatge de l’Edat mitjana norrena precristiana. Els  bersercs eren guerrers que, abans d’un atac, es produïen un estat de paroxisme violent, probablement mitjançant la ingestió d'un beuratge fet amb certs bolets com ara el reig bord; en aquest paroxisme, conegut amb el nom de berserksgangr, udolaven com a bèsties, treien sabonera per la boca i mossegaven el cèrcol de ferro de llurs escuts. En aquest estat de frenetisme es llançaven sobre l’enemic, tot i que, pel que sembla, no eren capaços de distingir entre amic i enemic.
◊ Hrólfr konungr býst nú til ferðar sinnar með hundrað manna ok auk kappar hans tólf ok berserkir tólf: el rei Hrólf s'aparella llavors per al seu viatge amb cent vint homes, i, a més, els seus dotze campions i dotze bersercs (cent quaranta-quatre guerrers acompanyen el rei en la seva anada a Suècia)
2. (berserkjasveppur) reig bord, reig foll, reig metzinós, reig tinyós (bolet Amanita muscaria)
berserkgs·gangur <m. -gangs, -gangar>:
<HIST> furor m,f de berserc, estat de paroxime violent autocausat, tot probablement, mitjançant la ingestió d'un beuratge fet, entre d'altres, amb bolets com ara el reig bord.
ber·skjaldaður, -skjölduð, -skjaldað <adj.>:
1. <†> (skjaldarlaus) sense escut (desproveït d'escut)
◊ "Þess galt eg nú," segir Kolur, "er eg var berskjaldaður" og stóð nokkura stund á hinn fótinn og leit á stúfinn: “Aquest és el preu (la ferida que li acaben de fer) que he hagut de pagar”, va dir en Kolur, “per anar sense escut” i va quedar dret una estona, aguantant-se en la cama que li quedava i mirant el monyó
2. (hlífðarlaus) desprotegit -ida (indefens)
3. <FIG> vulnerable
ber·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
(berangur) camp obert
◊ hafast við úti á bersvæði: acampar al ras
◊ mennirnir voru oss yfirsterkari og voru komnir í móti oss út á bersvæði: aquella gent ens avantatjaven en força i ens han atacat a camp obert
◊ ég lét ekki aðkomumann nétta á bersvæði: no he permès que l'estranger passés la nit al ras
ber·sýnilegur -sýnileg -sýnilegt <adj.>:
evident 
beryll <m. beryls, berylar>:
<GEOL> beril m, beril·le m  (→ berýl)
beryllíum <n. beryllíums, no comptable>:
<GEOL> beril·li m, <†> glucini m (metall Be)
berýl <n. berýls, berýl>:
<GEOL> beril m, beril·le m
besamím-ílát <n. -íláts, -ílát>:
capsa f de bessamim (מִגְדָּל בְּשָׂמִים) 
best <adv. en grau superl. de → vel>:
al millor
♦ vel — betur — best: bé — millor ~ més bé — al millor [possible] ~ de la millor manera ~ òptimament
♦ best fyrir <+ síðasti neysludagur>: consumir preferentment abans de <+ Data>, consum preferent abans de <+ Data>
besti, besta, besta <adj. formes febles del superl. de → góður>:
millor
♦ aðeins það besta er nógu gott: <LOC> només el millor és bo a bastament
bestur, best, best <adj. formes fortes del superl. de → góður>:
millor
♦ eins og þeir gerast bestir: <LOC> dels millors que es fan, del bo i millor, de primera, d'allò més bo (lit.: com es fan els millors)
Bestla <f. Bestlu, no comptable>:
<MITOL> Bestla f, nom d'una ètuna. La Gylfaginning la'ns presenta com a filla de l'ètun Bǫlþorn i com a dona d'en Borr, fill d'en Búri, la primera criatura que la vaca Auðumla afaiçonà amb la seva llengua llepant el glaç de Niflheimr. Segons la Gylfaginning, en Borr i la Bestla tingueren tres fills: l'Óðinn, en Víli -o Vili- i en Vé o Véi
◊ Fimbullióð nío ǀ nam ec af inom frægia syni ǁ Bǫlþor{n}s, ǀ Bestlo fǫður, ǁ oc ec drycc of gat ǀ ins dýra miaðar, ǁ ausinn Óðreri: vaig aprendre nou fimbulljóð, nou potentíssims eixarms o encanteris, del famós fill d'en Bǫlþorn, pare de la Bestla, i jo, esquitxat d'Óðrœrir, vaig aconseguir un glop del car med (#1. considero que Óðreri és instrumental i que aquí no designa el calderó, sinó el mateix med de la poesia. Aquest és el significat habitual del verb ausa + <Dat.>. En Kuhn 1968³, pàg. 23, emperò, li atorga exclusivament el significat de schöpfen (Háv. 140), o sigui, ‘poar’, que porta, necessàriament, a la traducció vaig aconseguir un glop del car med, poat de dins Óðrerir; #2. En von See EK V (2006):574 dóna, com a equivalent de ljóð l'alemany Zauberlied; el mot, per tant, es pot entendre en el sentit de mächtige Zauberlieder)
Betanía <f. Betaníu, pl. no hab.>:
Betània f (Βηθανία, בית עניא, العيزريه‎)
◊ þegar hann nálgaðist Betfage og Betaníu við Olíufjallið, sem svo er nefnt, sendi hann tvo lærisveina sína og mælti: quan fou a la vora de Bet-Fagué i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar-hi dos dels seus deixebles dient
betel·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
nou f d'areca  (fruit de la planta Areca catechu)
betel·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:
areca f  (palmera Areca catechu)
betlari <m. betlara, betlarar>:
captaire m,f
Bet·lehem <f. Betlehem, no comptable>:
Betlem m (Βηθλεέμ, بيت لحم, בֵּית-לֶחֶם)
♦ frá Betlehem: de Betlem
♦ förum beint til Betlehem að sjá það, sem gjörst hefur: anem a Betlem a veure això que hi ha passat
Betlehems·stjarnan <f. -stjörnunnar, [-stjörnurnar]>:
estel m de Betlem, estrella f de Betlem, estrela f de Betlem (Val.) estela f de Betlem (Ross.) 
betri, betri, betra <adj. comparatiu de → góður>:
millor
♦ hafið þér ekkert betra?: [que] no té res de millor?
♦ þá tók ekki betra við þegar...: la cosa no va millorar quan...
betrum·bæting <f. -bætingar, -bætingar>:
millora f
betur <adv.>:
millor
◊ mér líður betur: em sento millor
♦ ég fæ ekki betur séð en að <+ subj.>: <LOC FIG> fins allà on puc veure <+ ind.>
♦ hafa betur: <LOC FIG> sortir vencedor -a, emportar-se'n la victòria
♦ sem betur fer: <LOC FIG> per sort, afortunadament
beyging <f. beygingar, beygingar>:
<GRAM> flexió f
♦ beyging fallorða: declinació f (→ fallbeyging) 
♦ beyging sagna: conjugació f (→ tíðbeyging) 
beygingar·dæmi <m. -dæmis, -dæmi>:
1. <GRAM GEN> exemple m de flexió casual
2. (beygingarmynstur) paradigma m
beygingar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<GRAM> declinació f (cadascun dels grups de flexió casual que serveix de model per a declinar els mots)
beygingar·fræði <f. -fræði, -fræðar>:
<GRAM> morfologia f
beygingar·mynstur <n. -mynsturs, -mynstur>:
<GRAM> paradigma m
beygja <f. beygju, beygjur>:
revolt m
♦ hættuleg beygja til hægri: revolt perillós cap a la dreta 
♦ hættuleg beygja til vinstri: revolt perillós cap a l'esquerra 
♦ skörp beygja: revolt tancat
♦ snörp beygja: <LOC FIG> canvi radical i sobtat # ◊ líf mitt tók snarpa beygju í gær: la meva vida ahir va prendre un nou rumb
beygja <beygi ~ beygjum | beygði ~ beygðum | beygt>:
I.
1.  <e-ð>: <GEN> tòrcer (o: torçar) una cosa, vinclar una cosa 
♦ beygja járn: doblegar un ferro, torçar un ferro
♦ beygja herðar sínar undir byrðar: ajupir l'espatlla sota la càrrega
♦ beygja kné sín: doblegar els genolls, fer una genuflexió (esp. en senyal de respecte)
2.  <e-n>: <FIG> doblegar algú 
♦ þú beygir fjendur mína undir mig: doblegues els meus enemics sota meu
3.  <e-ð>:  <GRAM>  # 1. declinar un nom  # 2. conjugar un verb
♦ beygja nafnorð ~ lýsingarorð ~ fornafn: declinar un substantiu ~ un adjectiu ~ un pronom
♦ beygja sögn: conjugar un verb
II.
1.  <sig>:  (lúta) inclinar-se (encorbar-se)
♦ beygja sig fyrir e-m~eu: inclinar-se davant algú~una cosa  # ◊ Ghân-buri-Ghân beygði sig fyrir Theodan konungi, svo mikið að höfuð sitt snerti jörðina: en Ghân-buri-Ghân es va inclinar davant el rei Theodan, tant, que el seu cap va tocar el terra
♦ beygja sig yfir e-ð~e-n: inclinar-se sobre una cosa~algú  # ◊ hann beygði sig yfir smásjána: es va inclinar sobre el microscopi
♦ beygja sig niður fyrir framan e-n: prostrar-se davant algú
♦ beygja sig til jarðar: prosternar-se a terra
2.  <sig>:  (láta undan) ajupir-se (cedir per la força)
♦ beygja sig undir e-ð: ajupir-se a (cedir per la força a les circumstàncies, unes condicions, algú etc.)
III.
1.  tombar, voltar, girar (canviar de direcció en una cruïlla)
♦ beygja af [leið]:  # 1. canviar de direcció  # 2. <FIG> donar un cop de timó
♦ beygja fyrir [götu]horn: girar la cantonada, voltar el capdecantó (Mall.) 
♦ beygja til hægri ~ vinstri: tombar a la dreta ~ l'esquerra
◊ beygðu til hægri við næsta horn: tombi a la dreta a la propera cantonada
◊ beygðu til vinstri við næsta umferðaljósin: tombi a l'esquerra al proper semàfor
♦ beygja inn á e-ð: tombar cap a, girar cap a (amb indicació del nom del carrer, la carretera etc. en la qual hom entra)
beyki <n. beykis, beyki>:
1. <†> (beykiskógur) fageda f (bosc de faigs)
2. (beykitré) faig m (arbre Fagus sylvaticus)
beygju·skil <n.pl -skila>:
punt m d'inflexió
beyki·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
faja m  (fruit del faig)
beyki·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
fageda f 
beyki·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir) >:
bolet m d'esca (bolet Fomes fomentarius syn. Polyporus mirus syn. Polyporus fomentarius syn. Agaricus chirurgorum)
beyki·tré <n. -trés, -tré>:
faig m  (arbre Fagus sylvatica)
beyki·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. <no comptable>: <GEN> fusta f de faig
♦ úr beykiviði: de [fusta de] faig
2. (beykitré) faig m (arbre Fagus sylvaticus)
beyki·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] fagàcies f.pl
beysta <beysti ~ beystum | beysti ~ beystum | beystið ║ e-ð>:
<AGRIC = þreska> batre  (en agricultura: gra, blat etc.)
♦ beysta korn: batre el gra
bé <n. bés (o: bé), bé>:
be alta (nom de lletra)
◊ Barselóna er [þar] skrifað með béi og Valensía með vaffi: Barcelona s'escriu amb be alta i València amb v baixa
B.phil.Isl-gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m en filologia islandesa (Baccalaureatus Philologiae Islandicae)
 
El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es

       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 14/05/2008