13. Nú sem réttlát¹ húsfrú ens ríka Epiphanií er kviðug² orðin með lifanda barni, kømr yfir borgina fyrir syndagjald³ mikit ok fáheyrt⁴ áfelli⁵ með þeima hætti⁶, at enn versti hǫggormr fullr með eitri ok illsku skríðr inn í staðinn. En til þess at skiljanligt⁷ verði með skǫmmu máli⁸, hversu mikit grand⁹ á skammri stundu hann mátti vinna borginni, skulum vér heyra nafn hans ok náttúru eptir orðum Ýsodórí. Þessi ormr heitir basilískus (βασιλίσκος) at girzku máli, en í latínu régulus (rēgŭlus), þat þýðiz konungr i norrœnu; þvíat basilískus er svá sem konungr hǫggorma sakir sinnar illsku ok eitrligrar náttúru. Þat er hans fyrsta [grein], at hverr maðr, sem verðr fyrir hans sjónum eða blæstri¹⁰, deyr í stað, ok þó at maðr ætli at flýja undan honum, deyr hann af því, er ormrinn dregr veðr¹¹ af líkamanum. Engi fljúgandi fugl, er fyrir hans augum verðr, kømz ómeiddr í brott, heldr er því líkast¹² sem þeir brenni í loptinu, þótt áðr sé þeir harðla fjarri orminum. Hann er svá langr sem hálfs fótar, eplóttr¹³ at lit með bleikum¹⁴ flekkum. Nú með því at gǫfugligr faðir himnanna skipaði enga hluti an lækn-[pàg. 61]ingu tilsettri, er fyrrnefndum basilískó sett í aldrtila, at þat kvikendi, er mustélam (mustēla) heitir, skal honum bana vinna. Mustélam kǫllum vér Norðmenn hreysikatt¹⁵. Þessarra¹⁶ kykvenda grein¹⁷ er á tvennan¹⁸ hátt, sumir venjaz at vera í herbergjum hjá mǫnnum, sumir úti í skógum. Þat kyn¹⁹ er mjǫk slœgt²⁰ ok vitrt i sinni náttúru. Mikil úvinátta er skipuð²¹ í milli mustélam ok basilískum, berr mustéla þar jafnan hærra hlut²², þvíat basilískó er skǫpuð²³ hræzla mikil, svá at hann þorir ekki at bera sik í mót²⁴ honum. Því taka menn sagðan mustélam ok setja leyniliga viðr þá grensmunna²⁵, sem basilískus er vanr inni at liggja. Kann²⁶ hreysikattrinn sína²⁷ náttúru ok leyniz slœgliga, þar til er basilískus skríðr út af sínu inni²⁸, en hleypr þá í milli hans ok munnans grípandi basilískum flýjanda ok deyðandi grimmliga. Er þessi grein skiljandi²⁹ af þeim mustélís, er á skógum venjaz úti.

 

14. Af greindri náttúru ormsins má vel skilja, hvílíkan eða hversu mikinn mannskaða hann mundi vinna nefndri borg Patera (Πάταρα, Pătăra, Pătĕra), svá sem hann fór at líkliga³⁰ takandi sér stǫðu yfir einn múr mjǫk hávan, hvaðan hann megi sem víðast sjá yfir lýðinn. Má af fyrrnefndri ormsins meðferð undirstanda, hversu mǫrg hundruð manna deyja mundu innan lítils tíma, áðr guðs miskunn sá til ok lægði þenna bardaga með þeima hætti, sem nú skal greina.

 

15. Sem þessi undranartíðendi beraz til eyrna réttlátri húsfrú Epiphanií, er fyrr var greind í þessu máli, sampíniz³¹ hon sínum borgarmǫnnum ok fylliz, sem trúligt³² er, meðr leyniligum áblæstri³³ heilags anda takandi fólkvápn³⁴ sterkrar trúar í trausti guðs miskunnar. Svá væpnir hon síðan alla sína limu girnandiz glaðliga i mót orminum til stríðs at ganga, eigi grjóti kastandi eða ǫrum skjótandi, heldr lítillátliga³⁵ framgangandi³⁶ ein samt³⁷ af sínu herbergi, eigi framarr klædd en einum mǫtli. Er þat fyrst af hennar ferðum greinanda, at ormsins augu megu henni ekki grand gjǫra, ok því síðr, at hans sjónum verðr niðrat í þessum tíma, þvíat heilagr andi blæss í brjóst konunni þat snjallræði, at hon berr fra sér mǫttulinn ok sýnir basilískó beran kviðinn; bregðr honum svá við þessa sýn, at hann fellr dauðr niðr, þar sem hann er kominn.

 

13. Quan [Joana], la dona del ric Epifani, va quedar embarassada, es va esdevenir que sobre la ciutat de Pàtera va caure un gran càstig i inaudita condemna pels pecats dels seus habitants en la següent manera: que el pitjor escurçó, ple de verí i de maldat, es va arrossegar a dins la ciutat, i per tal que sigui comprensible amb poques paraules quin gran dany va poder causar en poc temps a la ciutat, sentim el seu nom i la seva natura en paraules de Sant Isidor [de Sevilla]: aquesta serp es diu basilisc en grec i règul en llatí, que vol dir rei en norrè, perquè el basilisc és com el rei dels escurçons a causa de la seva maldat i natura verinosa. La seva primera característica és que qualsevol persona que es posi davant la seva mirada o el seu alè mor a l'acte, i encara que intenti fugir-ne, la persona morirà a causa de l'olor que la serp desprèn del seu cos. Cap ocell que passi volant davant els seus ulls en surt il·lès i el més versemblant és que es cremin en l'aire, encara que siguin molt lluny de la serp. De llargària fa tant com mig peu, és de color pomelat amb taques falbes; però com que l'excels pare celestial no va disposar res sense fixar-ne també el remei, l'esmentat basilisc es pot matar fent que li causi la mort la bèstia que es diu mostela. Nosaltres, els homes del nord, de la mostela en diem ermini. D'aquesta bèstia n'hi ha dues menes, ja que algunes solen viure amb els homes a llurs habitacles, mentre que d'altres viuen a fora, als boscos. Aquest gènere d'animals és molt astut i sagaç en la seva natura. Entre la mostela i el basilisc hi ha interposada una gran enemistat, però la mostela sempre en surt vencedora, perquè una gran por s'empara del basilisc, de manera que no gosa pas enfrontar-s'hi. Pe això els homes agafen l'esmentada mostela i la posen sigilosament a l'entrada del cau a dins el qual el basilisc sol ésser. L'ermini segueix el seu instint i el sotja astutament fins que el basilisc surt a fora del seu habitacle; aleshores corre a posar-se entre ell i l'entrada del cau i aglapeix el basilisc que fuig i el mata ferotgement. Aquesta característica és pròpia de les mosteles que solen viure a fora, als boscos.

 

14. La natura de la serp, de què hem donat compte abans, dóna ben a entendre, quines o quant grans pèrdues de vides humanes degué causar el basilisc a l'esmentada ciutat de Pàtera quan va procedir, sense que ningú li'n destorbés, a agafar-s'hi un lloc a dalt d'un mur ben alt, des d'on pogués mirar la gent tan vastament com li fos possible. D'aquesta forma d'actuar de la serp, adés esmentada, es fa comprenedor quants de centenars i centenars de persones degueren morir en poc temps abans que la misericòrdia de Déu en fes cabal i portés aquella batalla a la seva fi de la manera com es detalla a continuació.

 

15. Quan aquestes sorprenents notícies arriben a les orelles de [Joana,] la proba dona de l'Epifani, ja portada a col·lació en aquesta història, es compedeix dels seus conciutadans i s'omple, com és de creure, amb la secreta inspiració de l'esperit sant, prenent les armes d'una ferma fe en la confiança de la misericòrdia de Déu. A partir d'aquell instant, arma d'aquesta manera tots els membres del seu cos, delejant joisament d'anar a l'encontre de la serp per lluitar-hi, no pas tirant-li pedres o disparant-li fletxes, sinó avançant cap a ella humilment i tota sola des del seu habitacle, i vestida únicament amb una capa. El primer que s'ha d'explicar de la seva forma de procedir és que els ulls de la serp no li poden fer cap mal, menys que menys que en aquells moments ella els adreçava cap avall i que l'esperit sant li insufla al pit el savi consell que aparti de si la capa i mostri al basilisc el seu ventre nu; aquesta visió li causà a la serp una impressió tal que caigué mort allà mateix on havia anat.

 

Fyrrnefnt land Líbía Cýrénensis (Cȳrēnensis) er hinn fyrsti partr Affríke, svá nefnt af þeirri fremstu borg er þar var ok Cýréné (Κυρήνη) het. Austan at því liggr Egiptaland, en vestan at þeirra þjóða lǫnd sem Trógodíte (οἱ Τρωγοδύται; cf. Segon Llibre de les Cròniques 12:3 „cum mille ducentis curribus et sexaginta milibus equitum nec erat numerus vulgi quod venerat cum eo ex Aegypto Lybies scilicet et Trogodytae et Aethiopes - ἐν χιλίοις καὶ διακοσίοις ἅρμασι καὶ ἑξήκοντα χιλιάσιν ἵππων, καὶ οὐκ ἦν ἀριθμὸς τοῦ πλήθους τοῦ ἐλθόντος μετ’ αὐτοῦ ἐξ Αἰγύπτου, Λίβυες, Τρωγοδύται καὶ Αἰθίοπες - með tólf hundruð vögnum og sextíu þúsund riddurum. Mátti eigi koma tölu á fólk það, er með honum kom frá Egyptalandi: Líbýumenn, Súkítar og Blálendingar - bǝʔεlεφ ūmāʔtajīm rεχεβ ūβǝšiššīm ʔεlεφ pārāšīm wǝʔējn mispār lāʕām ʔăšεr-bāʔū ʕimmō mimmitsrajīm lūβīm sukkijjīm wǝχūšīm”) heita ok þá sem þeir kalla Meiri Sirtes (Syrtis maior, ἡ μεγάλη Σύρτις). Trógodíte eru skjótari á føti en nǫkkur dýr. Meðr Trógodítís er sú tjǫrn, sem hennar vatn verðr III sinnum á hverjum degi salt ok beiskt, en alla tíma aðra er þat sœtt ok meðr ǫllu úsalt. Norðan af nefndri Líbía liggr þat haf sem heitir Libicum (Măre Lĭby̆cum) enn sunnan Bláland ok einar ok ýmisligar þjóðir ok úfœriligar auðnir, í hverjum er eigi síðr er sá ormr sem basilíscus heitir ok ǫðru nafni heitir hans régulus, þat er svá sem smákonungr, fyrir þá grein heitir hann svá, at hann er sem eitrorma konungr, eigi fyrir mikilleiks sakir eðr vaxtar, utan heldr af því at hann drepr menn meðr einni saman sinni sýn, ok þó at þeir seái hann fyrri ok flýi, þá drepr hann þá með einni saman sinni þefan. Hverr fljúgandi fugl sem fyrir hans seónum verðr, hvat fjarlægr honum sem hann ferr eðr flýgr, þá brennr hann af hans munni ok fyrirferz, en allt ateins verðr hann af hreysikattinum yfirstiginn ok sigraðr. Þann tíma sem hann er settr fyrir þau gren eðr holur sem hann leyniz í, þá flýr basilíscus hreysikattinn, en hann sœkir eptir ok drepr svá basilíscum, þvíat himneskr faðir hefir øngan hlut í verǫldinni svá skaðsamligan skapaðan, at eigi sé æ læknisdómrinn í gegn honum til reiðu, ef menn kynni hann réttliga meðr hǫndum at hafa. Hann er lengstum hvítflekkóttr eðr hvítrǫndóttr ok nærri hálfs fótar langr. Í Líbía fœðaz ok hǫfuðlausir menn eptir því sem trúiz, hverja er Lybici kalla Lemnia (l'autor -o el seu original- confon οἱ Βλέμυες, llatí Blemmyae, Blĕmyae, Blemyes o Blemyi amb οἱ Λήμνιοι), hafa þeir munn ok augu framan á brjóstinu. Aðrir eru þeir sem þar fœðaz ok øngan hafa hálsinn en augum á ǫxlunum. Antipodes (οἱ ἀντίποδες) eru [pàg. 94] þar ok, hverja er nǫkkurir menn kalla andfętinga. Þeim horfa føtrnir ok ristrnar á bak aptr ok hafa VIII tær á hvárum føti.

 

Les esmentades terres de la Líbia Cirenaica, que rep el seu nom de la ciutat més important que hi ha i que es diu Cirene, constitueixen la primera part de l'Àfrica. A l'est d'aquesta terra hi ha l'Egipte i a l'oest, les terres dels pobles que es diuen trogodites i, després d'elles, el que ells anomenen la Sirta Major. Els trogodites són més ràpids a peu que molts d'animals. En terres dels trogodites hi ha l'estany l'aigua del qual torna salada i amarga tres cops cada dia, però la resta del temps és dolça i gens salada. Al nord de l'esmentada Líbia hi ha la mar que es diu Mar Líbica i al sud, Abissínia, on hi viuen diversos pobles [bàrbars] i hi ha deserts impracticables en els quals hi viu igualment la serp que es diu basilisc, per altre nom règul, que vol dir tant com reietó, i es diu així perquè ve a ésser un rei dels escurçons, i ho és no pas per la seva grandària o la seva estatura, sinó més aviat perquè pot matar la gent amb la seva sola mirada, i, fins i tot en el cas que ells el vegin abans i fugin, ell els mata amb la seva sola olor. Qualsevol ocell que passi per davant els seus ulls, per més lluny que ho faci i tant si ho fa caminant com volant, crema per la seva boca i mor. El basilisc només és superat i vençut per la mostela; quan la gent posen aquest animaló davant el cau o el forat on el basilisc s'amaga, aquest fuig de la mostela però ella l'encalça i el mata perquè el pare celestial no ha creat res en aquest món que sigui tan nociu com perquè no hi hagi mai disponible cap remei en contra, si els homes saben emprar-lo correctament. El basilisc sol tenir clapes blanques i ratlles blanques i fa gairebé mig peu de llargària. Segons es creu, de Líbia són també oriünds uns homes sense cap a qui els libis anomenen lemnis; tenen la boca i els ulls al davant, al pit. N'hi ha uns altres, que també en són nadius, que no tenen coll i que tenen els ulls a les espatlles. També hi viuen els antípodes, a qui alguns anomenen "contrapedans"; tenen els peus i les empenyes girats cap enrere i a cada peu hi tenen vuit dits.

 

Náttúru hans ok nafn skal vótta
at nefnd meðferð hans kunnig verði:
basilískus, hölda háski,
heitir hann ok er fullr af eitri.
Brennur lopt af blæsti linna,
bráð líftjón eru fyr hans sjónum,
engi kind má ormsins vanda
eyða, nema mústela deyði.

 

que el nom també doni fe de la seva natura,
perquè es palesi el seu comportament ja dit:
es diu basilisc,
el perill dels homes, i és ple de verí.
L'aire crema per l'alè del drac,
mort sobtada hi ha davant els seus ulls
cap criatura no pot destruir els hàbits
d'aquesta serp, tret que la mati la mostela.

 

[pàg. 356] ormr heitir basilíscus, hann hefr eitr í augum, svá at hvertvetna deyr ef hann getr sjón á komit, ok er ekki þat kvikindi at honum bani nema hreysivísla.

 

[pàg. 357] vermis dicitur Basiliscus oculis ita venenatis, ut exstinguatur animal omne, cui inseruerit oculis, nec ullum datur animal nisi Hreisevisia ipsi perniciosum.

 

Ormr heitir basilískus, hann hefir eitr í augum, svá at hvetvetna hefir bana, ef hann getr sýn á komit, honum banar ecki nema hreysi-kǫttr.

 

una serp es diu basilisc; té verí als ulls de manera que qualsevol cosa, sobre la qual pugui posar la mirada, sofreix la mort; no el mata res excepte l'ermini.

 

וְשִׁעֲשַׁע יוֹנֵק עַל-חֻר פָּתֶן; וְעַל מְאוּרַת צִפְעוֹנִי גָּמוּל יָדוֹ הָדָה.

 

wǝšiʕăšaʕ jōnēq ʕal-ḥur pāθεn wǝʕal mǝʔūraθ tsiφʕōnī gāmūl jāδō hāδāh.

 

καὶ παιδίον νήπιον ἐπὶ τρώγλην ἀσπίδων καὶ ἐπὶ κοίτην ἐκγόνων ἀσπίδων τὴν χεῖρα ἐπιβαλεῖ.

 

Et delectabitur infans ab ubere super foramine aspidis; et in caverna reguli qui ablactatus fuerit manum suam mittet.

 

brjóstmylkingurinn mun leika sér við holudyr nöðrunnar, og barnið nývanið af brjósti stinga hendi sinni inn í bæli hornormsins.

 

brjóstmylkingurinn mun leika sér við holu nöðrunnar og barn, nývanið af brjósti, stinga hendi inn í bæli höggormsins.

 

Vnd ein Seugling wird seine lust haben am loch der Ottern / vnd ein Entweneter wird seine hand stecken in die hüle des Basilisken.

 

l'infantó jugarà sobre el forat de l'àspid, el deslletat estirarà la mà cap al cau del basilisc.

 

בֵּיצֵי צִפְעוֹנִי בִּקֵּעוּ וְקוּרֵי עַכָּבִישׁ יֶאֱרֹגוּ; הָאֹכֵל מִבֵּיצֵיהֶם יָמוּת וְהַזּוּרֶה תִּבָּקַע אֶפְעֶה.

 

bējtsēj tsiφʕōnī biqqēʕū wǝqūrēj ʕakkāβīš jεʔĕroγū hāʔoχēl mibbējtsējεm jāmūθ wǝhazzūrεh tibbāqaʕ ʔεφʕεh.

 

ὠὰ ἀσπίδων ἔρρηξαν καὶ ἱστὸν ἀράχνης ὑφαίνουσι· καὶ ὁ μέλλων τῶν ὠῶν αὐτῶν φαγεῖν συντρίψας οὔριον εὗρε, καὶ ἐν αὐτῷ βασιλίσκος.

 

ova aspidum ruperunt, et telas araneæ texuerunt. Qui comederit de ovis eorum, morietur; et quod confotum est, erumpet in regulum.

 

þeir klekja út hornormseggjum og vefa köngulóarvefi. Hverjum sem etur af eggjum þeirra er dauðinn vís, og verði eitthvert þeirra troðið sundur, skríður úr því eiturormur.

 

þeir klekja út nöðrueggjum og vefa köngulóarvef, hver sem etur egg þeirra deyr, sé á þeim troðið klekjast eiturnöðrur.

 

SJe brüten Basilisken eyer / vnd wircken Spinneweb. Jsset man von jren Eyern / so mus man sterben / Zutrit mans aber / so feret ein Otter eraus.

 

coven ous de basilisc i teixeixen teles d'aranya. El qui menja dels seus ous en mor; esclafats, en surt un àspid.

 

אַחֲרִיתוֹ כְּנָחָשׁ יִשָּׁךְ וּכְצִפְעֹנִי יַפְרִשׁ.

 

ʔaḥărīθō kǝnāḥāš jiššāχ ūχǝtsiφʕōnī jaφriš.

 

τὸ δὲ ἔσχατον ὥσπερ ὑπὸ ὄφεως πεπληγὼς ἐκτείνεται, καὶ ὥσπερ ὑπὸ κεράστου διαχεῖται αὐτῷ ὁ ἰός.

 

sed in novissimo mordebit ut coluber, et sicut regulus venena diffundet.

 

að síðustu bítur það sem höggormur og spýtir eitri sem naðra.

 

að síðustu bítur það sem höggormur og spýtir eitri sem naðra.

 

Aber dar nach beist er wie eine Schlange / Vnd sticht wie eine Ottern.

 

Que, a la fi, mossega com una serp i pica com un escurçó.

 

אַל-תִּשְׂמְחִי פְלֶשֶׁת כֻּלֵּךְ כִּי נִשְׁבַּר שֵׁבֶט מַכֵּךְ: כִּי-מִשֹּׁרֶשׁ נָחָשׁ יֵצֵא צֶפַע וּפִרְיוֹ שָׂרָף מְעוֹפֵף

 

ʔal-tiśmǝḥī φǝlεšεθ kullēχ kī nišbar šēβεṭ makkēχ kī-miššorεš nāḥāš jētsē tsεφaʕ ūφirjō śārāφ mǝʕōφēφ.

 

μὴ εὐφρανθείητε οἱ ἀλλόφυλοι πάντες, συνετρίβη γὰρ ὁ ζυγὸς τοῦ παίοντος ὑμᾶς· ἐκ γὰρ σπέρματος ὄφεως ἐξελεύσεται ἔκγονα ἀσπίδων, καὶ τὰ ἔκγονα αὐτῶν ἐξελεύσονται ὄφεις πετόμενοι.

 

Ne lætaris, Philisthæa omnis tu, quoniam comminuta est virga percussoris tui; de radice enim colubri egredietur regulus, et semen ejus absorbens volucrem.

 

gleðst þú eigi, gjörvöll Filistea, af því að stafurinn, sem sló þig, er í sundur brotinn, því að út af rót höggormsins mun naðra koma og ávöxtur hennar verða flugdreki.

 

fagnið ekki, Filistear, þó að stafurinn sem laust yður sé brotinn, því að af rót snáksins kemur naðra og ávöxtur hennar verður fljúgandi dreki.

 

Frewe dich nicht du gantz Philisterland / das die Rute / die dich schlug / zubrochen ist. Denn aus der wurtzel der Schlangen wird eine Basiliske komen / vnd jre frucht wird ein fewriger fliegender Drache sein.

 

No t'alegris, Filistea tota sencera, que s'hagi trencat el bastó que et pegava; perquè de la soca de la serp sortirà un basilisc, i el seu fruit serà un drac volador.

 

כִּי הִנְנִי מְשַׁלֵּחַ בָּכֶם נְחָשִׁים צִפְעֹנִים אֲשֶׁר אֵין-לָהֶם לָחַשׁ; וְנִשְּׁכוּ אֶתְכֶם נְאֻם-יְהוָה

 

kī hinǝnī mǝšallēaḥ bāχεm nǝḥāšīm tsiφʕonīm ʔăšεr ʔējn-lāhεm lāḥaš wǝniššǝχū ʔεθχεm nǝʔum-jǝhwāh.

 

διότι ἰδοὺ ἐγὼ ἐξαποστέλλω εἰς ὑμᾶς ὄφεις θανατοῦντας, οἷς οὐκ ἔστιν ἐπᾷσαι, καὶ δήξονται ὑμᾶς.

 

quia ecce ego mittam vobis serpentes regulos, quibus non est incantatio: et mordebunt vos, ait Dominus.

 

sjá, ég sendi meðal yðar höggorma, nöðrur, sem særingar vinna ekki á, og þeir skulu bíta yður - segir Drottinn.

 

ég sendi yður höggorma sem engar særingar hrína á, þeir munu bíta yður, segir Drottinn, og engin björg er til.

 

Denn sihe / Jch wil Schlangen vnd Basilisken vnter euch senden / die nicht beschworen sind / die sollen euch stechen / spricht der HERR /

 

—Sí, vet aquí que enviaré contra vosaltres serps verinoses, contra les quals no existeix encanteri, i us picaran (oracle de Jahvè) fatalment!