ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

TI

© Macià Riutort i Riutort, 1998

tif <n. tifs, no comptable>:

1. (hljóð) tic-tac m (soroll rítmic, p.e., de rellotge)

♦ tifið í klukku: el tic-tac d'un rellotge

♦ tifið í prjónunum: el tic-tac de les agulles de fer punt o mitja

2. (tíð hreyfing) saltironeig m, passetes f.pl (pas petit i ràpid)

tif·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:

<ASTRON> púlsar m

tiginn, tigin, tigið <adj.>:

distingit -ida

tigl·mót <n. -móts, -mót>:

motlle m de fer maons

◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!

tignar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (fjall, landslag, útsýni) majestuós -osa (puig, paisatge, vista)

♦ tignarleg fjöll: muntanyes majestuoses

2. (menn) d'alt rang, de gran dignitat (persones)

tigull <m. tiguls, tiglar>:

1. <GEOM> rombe m

2. (þaksteinn, þakflís) teula f (de teulada)

3. (flís) rajola f (de València)

4. (múrsteinn) maó m (totxo)

tigul·laga <aji>:

romboide

♦ tigullaga samsíðingur: <GEOM> romboide m

tigul·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

rajoleria f

tigulsteina·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:

fabricació f de maons

◊ ...og gjörðu þeim lífið leitt með þungri þrælavinnu við leireltu og tigulsteinagjörð og með alls konar akurvinnu: ...i els amargaren la vida amb treballs feixucs: preparació de l'argila i de maons i totes les feines del camp

tigul·steinn <m. -steins, -steinar>:

1. <GEOM> rombe m

2. (þaksteinn, þakflís) teula f (de teulada)

3. (flís) rajola f (de València)

4. (múrsteinn) maó m (totxo)

◊ ...gott og vel, vér skulum hnoða tigulsteina og herða í eldi." Og þeir notuðu tigulsteina í stað grjóts og jarðbik í stað kalks: ...som-hi, fem maons i coguem-los al foc". El maó els serví de grava, i l'asfalt, de calç

5. (sólbrenndur múrsteinn úr leir og hálmstráum) tova f, atova f, atovó m (assecat al sol i fet d'argila i palla)

◊ upp frá þessu skuluð þér eigi fá fólkinu hálmstrá til að gjöra tigulsteina við, eins og hingað til. Þeir skulu sjálfir fara og safna sér stráum: d'ara endavant, no doneu més palla a la gent per fabricar les toves. Que ells mateixos vagin a cercar la palla

til <prep.+gen.>: 1. cap a
	2. allt til e-s: fins a (temporal)
		allt til dauða: fins a la mort
		allt til enda: fins al final
		allt til enda veraldar: fins a la fi del món
		allt til tíu ára aldurs: fins als deu anys d'edat

♦ eftir <+ Num.> til <+ Num.>: d'aquí a <+ Num.> o <+ Num.>

◊ ég kem aftur eftir þrjár til fjórar vikur: tornaré d'aquí a tres o quatre setmanes

◊ peysan passar á tveggja til þriggja ára barn: el jersei escau bé a un infant de dos o tres anys

til hvers?: per a què?

til þess að <+inf>: per a <+inf.>

til·beiðsla <f. -beiðslu, no comptable>: adoració f
	tilbeiðsla vitringanna þriggja frá Austurlöndum: adoració dels tres Reis Mags de l'Orient

til·boð <n. -boðs -boð>:

1. <GEN> oferta f

◊ tilboð til ykkar þessa viku er 1.200 krónur: l’oferta que us fem aquesta setmana és de 1.200 corones

♦ bindandi tilboð: oferta en ferm

♦ einstakt tilboð: oferta única

♦ gera tilboð í e-u: <LOC> fer una oferta per una cosa

♦ leggja fram tilboð: <LOC> presentar una oferta

♦ → [fjandsamlegt] yfirtökutilboð “O.P.A. [hostil]”

♦ → lokatilboð “oferta final”

♦ → verðtilboð “oferta de preu[s]”

2. (sértilboð) oferta f especial (a supermercats i negocis en general)

♦ kaupa e-ð á tilboði: comprar una cosa en una oferta [especial]

tilboðs·frestur <m. -frests, no comptable>:

termini m de presentació d'oferta (termini d'oferta)

tilboðs·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

presentació f d'[una] oferta (o: d'ofertes)

tilboðs·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:

oferent m & f, postor m, postora f (licitador)

til·brigði <n. brigðis, -brigði>:

1. (breytileiki, smábreyting) variació f (modificació, matís, variant)

♦ listræn tilbrigði: variacions artístiques

2. (umskipti) canvi m (canviament)

tildra <f. tildru, tildrur. Gen. pl.: tildra>:

picaplatges m, girapedres m (Bal.)  (ocell Arenaria interpres)

tildur <n. tildurs, no comptable>:

1. (daður) coqueteig f (flirteig)

2. (skrautgirni) ostentació f (afectació, pompositat)

tildur·mosi <m. -mosa, -mosar>:

hilocomi m brillant (molsa Hylocomium splendens syn. Hypnum splendens)

til·efni <n. -efnis, -efni>: ocasió f
	að gefnu tilefni: donada l'ocasió..., havent-se'n donat l'ocasió...
	gefa tilefni til e-s: donar ocasió a...
	í tilefni e-s (o: af e-u): amb ocasió de..., amb motiu de...
		í tilefni 5 ára afmælis e-s: amb ocasió del cinquè aniversari de...

♦ af ámóta tilefni: per una ocasió similar

♦ af sérstöku tilefni: per una ocasió especial

til·einka <-einka ~ -einkum | -einkaði ~ -einkuðum | -einkað>:

1. <e-m e-ð>: (helga) dedicar una cosa a algú

◊ tileinka e-m bók ~ kvikmynd: dedicar un llibre ~ una pel·lícula a algú

◊ tileinka e-ð minningu e-s: dedicar una cosa a la memòria d'algú

2. <e-m e-ð>: (eigna) atribuir una cosa a algú

3. <sér e-ð>: #1. <GEN & ávinna sér, læra> dedicar-se a una cosa (lliurar-se a un estudi, una feina etc.); #2. (læra að gera o.s.fl.) aprendre [a fer] una cosa (adquirir coneixements en un camp del saber o en una activitat com a resultat de dedicar-s'hi o d'haver-s'hi dedicat, apropiar-se dels coneixements necessaris per a fer una cosa)

♦ tileinka sér hina fornu menningu: lliurar-se a l'estudi de la cultura antiga

♦ tileinka sér fleiri rétti á skömmum tíma: aprendre a fer diversos plats en poc temps

♦ tileinka sér nokkur orð úr þorpsmállýskunni: aprendre algunes paraules del dialecte parlat al poble

til·einkun <f. -einkunar, -einkanir>:

1. <GEN> dedicació f

2. (áritun á bók o.s.fr.) dedicatòria f (fórmula de dedicació de l'autor en llibre, pel·lícula etc.)

til·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

guenyo -a, guerxo -a

til·fallandi, -fallandi, -fallandi <adj.inv.>:

1. (tímabundinn) ocasional (casual)

♦ tilfallandi vinna: feina ocasional

♦ framfleyta sér með tilfallandi vinnum: mantenir-se amb treballs ocasionals

2. (sem kemur skyndilega) imprevist -a (que s'esdevé d'improvís, que no s'ha previst, inesperat)

♦ ...og annað tilfallandi: ...i d'altres imprevistos

til·finning <f. -finningar, -finningar>: 1. (kennd) sentiment m (emoció, forma de sentir)
		af tilfinningu: #1. amb sentiment, delicadament, amb emoció (o: emotivitat); #2. <MÚS> affettuoso, amb expressió
		En aquesta accepció, el mot se sol emprar en plural:
		tilfinningar <:f.pl -finninga>: sentiments m.pl (emocions)
			e-ð snertir tilfinningar í brjósti e-s: una cosa commou profundament algú, despertar forts sentiments en algú
			svara tilfinningum e-s: respondre als sentiments d'algú
	2. (skynjun & hugboð) sensació f (percepció amb els sentits & pressentiment, impressió, intuïció)
		annarleg tilfinning: una sensació estranya
		tilfinning mín bregðst mér aldrei: la meva intuïció no em falla mai
		hafa e-ð á tilfinningunni: tenir el pressentiment d'una cosa, intuir una cosa
	3. (tilfinningarsemi, tilfinnarnæmi) sensibilitat f
		hafa tilfinningu fyrir e-u: tenir sensibilitat per a una cosa
			hafa tilfinningu fyrir tölum ~ list ~ tónlist: tenir sensibilitat pels nombres ~ per l'art ~ per la música

♦ hafa á tilfinningunni að <+ subj.>: tenir la sensació que <+ ind.>

tilfinningar·laus, -laus, -laust: insensible

tilfinninga·ríkur, -rík, -ríkt: ple -ena de sensibilitat, sensible

tilfinninga·viðbrögð <n.pl -viðbragða>:

reacció f emocional (o: afectiva), reaccions f.pl emocionals (o: afectives)

♦ jákvæð¹ ~ neikvæð² ~ réttmæt³ tilfinningaviðbrögð: reaccions emocionals legítimes³ ~ negatives² ~ positives¹

til·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð>:

al·legar una cosa, adduir una cosa

tilgangs·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sem hefur ekki tilgang) sense sentit (que es fa sense perseguir un fi determinat, que no obeeix cap lògica, disbaratat, doiut)

◊ subbulegt, tilgangslaust og frámið án þess að...: matusser, sense sentit i comès sense que...

◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

2. (gagnlaus, sem gagnar ekki) inútil (que no resulta pas útil, que no serveix)

◊ þetta er tilgangslaust: és inútil (o: no serveix pas) 

tilgangs·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<LING> conjunció f final

til·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:

1. (vit, þýðing, merking) sentit m (raó d'ésser)

♦ finna tilgang í lífi [sínu]: trobar-li sentit a la [seva] vida

♦ gefa e-u tilgang: donar sentit a una cosa

♦ hafa [ekki] tilgang: [no] tenir sentit

♦ hver er nú tilgangurinn með því að læra katalönsku?: quin sentit té aprendre català?

♦ hver er tilgangur lífsins?: quin és el sentit de la vida?

♦ tilgangurinn með lífinu er að...: el sentit de la vida és que...

2. (ætlun) intenció f (propòsit)

♦ í góðum tilgangi: amb bones intencions

♦ gera e-ð í þeim eina tilgangi að... <+ inf.>: fer una cosa amb la sola intenció de... <+ inf.> 

♦ gera e-ð í góðum tilgangi: fer una cosa amb bona intenció

♦ þjóna einhverjum tilgangi: servir a algun propòsit

3. (markmið) objectiu m, finalitat f, fi m (meta perseguida, objecte)

♦ án tilgangs: sense un objectiu clar

♦ í hvaða tilgangi...?: amb quina finalitat...?

♦ í þeim tilgangi að... <+ inf.>: amb la finalitat de... <+ inf.> 

♦ leyndur tilgangur: segones f.pl, intenció amagada

♦ ná tilgangi sínum: sortir-se amb la seva

♦ tilgangurinn helgar meðalið: el fi justifica els mitjans

♦ það nær ekki tilgangi sínum: amb això no aconseguirem pas el que volem

♦ þjóna e-m tilgangi: servir a un objectiu

til·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð>:

1. (tiltaka) indicar una cosa (especificar)

◊ tilgreindu í hvaða stigi þau eru: indica en quin grau de comparació estan (aquests adjectius) 

♦ tilgreina stað: indicar el lloc

♦ tilgreina stund: indicar l'hora

2. (nefna) citar una cosa (esmentar)

♦ tilgreina stað í bók: citar el passatge d'un llibre

3. (fastsetja, nefna í samning) estipular una cosa (especificar o precisar en contracte)

◊ lán eða kaupleigusamning er tilgreindur í íslenskum krónum en miðast við dagsgengi erlendra gjaldmiðla: el crèdit o el contracte de lísing s'estipulen en corones islandeses però es calculen en relació amb el tipus de canvi diari de les monedes estrangeres (a què estan lligats o acoblats) 

til·heyrandi <m. -heyranda, -heyrendur>:

oient m & f

til·hlutun <f. -hlutunar, -hlutanir>:

1. (íhlutun) intervenció f (immisció)

♦ að tilhlutun e-s: per intervenció de...

◊ að tilhlutun Guðs: per intervenció divina

2. (tilstuðlun) obra f (mèrit)

♦ að tilhlutun e-s: per obra de...

◊ að tilhlutun Drottins: per obra del senyor

◊ að tilhlutun hins heilaga anda: per obra de l'esperit sant

3. (atbeini) ajut m, assistència f (col·laboració, contribució)

♦ að tilhlutun e-s: gràcies al concurs de..., amb el concurs de..., amb l'ajut de...

4. (tilstilli, undirlag) disposició f (instigació, ordre)

♦ að tilhlutun e-s: per disposició de...

◊ fari hver heim til sín, því að minni tilhlutun er þetta orðið: que cadascú torni a casa seva, que sóc jo qui he disposat tot això

◊ er þetta orðið að tilhlutun míns herra konungsins, þar sem þú hefir ekki gjört þjónum þínum kunnugt, hver sitja skuli í hásæti míns herra konungsins eftir þinn dag?: que potser s'ha fet això per ordre del meu senyor, el rei, allà on tu no m'ho has notificat a mi, el teu servent, el qui s'ha d'asseure en el tron del rei, el meu senyor, després que tu moris?

♦ útgefin að tilhlutun e-s: editat a iniciativa (o: instància) de...

♦ útgefin að tilhlutun og á kostnað e-s: editat a iniciativa i expenses de...

tilhlýði·legur, -leg, -legt: degut -uda, convenient, apropiat -ada, escaient, adequat -ada
	tilhlýðileg kyrrð og regla: el degut silenci i ordre

til·hlökkun <f. -hlökkunar, no comptable>:

il·lusió f

♦ fylltast tilhlökkun: omplir-se d'il·lusió

♦ tilhlökkunin er mikil hjá e-m: algú està molt il·lusionat

til·hneiging <f. -hneigingar, -hneigingar>:

1. <GEN> inclinació f, propensió f, tendència f

♦ hafa tilhneigingu til e-s: tenir propensió a una cosa, ésser propens -a a fer una cosa

2. (hæfileiki, móttækileiki) disposició f (bona predisposició)

♦ hafa tilhneigingu til e-s: tenir predisposició per a una cosa

♦ tilhneiging til málanáms: bona disposició per a les llengües estrangeres

3. (hneigð, velvild) afecte m (afecció, estima)

4. (hvöt, girnd & ástríða) passió f (desig indominable & concupiscència)

til·hugsun <f. -hugsunar, no comptable>:

pensament m, idea f

♦ tilhugsunin um að <+ subj.> ~ <+ inf.>: la idea  (o: el pensament) que <+ subj.> ~ d'<+ inf.>

♦ venja sig við tilhugsunina að <+ inf.>: avesar-se a la idea que

♦ mig hryllir við tilhugsuninni að <+ subj.> ~ <+ inf.>: m'esborrona la idea que <+ subj.> ~ <+ inf.>

♦ e-r hryllir sig við tilhugsunina að <+ inf.>: algú s'esborrona amb la idea de <+ inf.>

♦ það er skemmtileg tilhugsun: és un pensament agradable, és agradable de pensar-hi

til·kynna <-kynni ~ -kynnum | -kynnti ~ -kynntum | -kynnt ║ e-m [um] e-ð>:

1. <GEN> comunicar una cosa a algú, notificar una cosa a algú

2. (e-m = löreglunni) denunciar una cosa a algú (notificar un fet a la policia)

til·kynning <f. -kynningar, -kynningar>: 1. recepció f (d’hotel)
	2. denúncia f
		ég ætla að gefa tilkynningu: voldria fer una denúncia
	3. (boðun) notificació f (esp. oficial)
		tilkynning á breytingu á aðsetri eða hjúskaparstöðu: notificació de canvi de domicili o estat civil
		tilkynning um e-ð: avís de, notificació de
		tilkynning um veikindi: notificació de baixa per malaltia
	4. (yfirlýsing) anunci m (comunicació o notificació de notícia, succés etc.)
		fréttir og tilkynningar: notícies i anuncis
		tilkynning í útvarpi um umferð og færð á vegum: informació per la ràdio sobre el trànsit

tilkynninga·tafla <f. -töflu, -töflur>: tauler m d'anuncis

til·laga <f. -ögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga>: proposta f
	+ um / ac.: de...

til·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

inducció f

♦ rökleg tilleiðsla: inducció lògica

♦ stærðfræðileg tilleiðsla: inducció matemàtica

tilleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:

raonament inductiu

tilli <m. tilla, tillar>: titola f, pixonet m (Val.), piu m (Val., Men.), busqueta f (Mall.) (designació infantil del penis)

til·lit <n. -lits, pl. no hab. >: 1. esguard m, mirada f
	2. consideració f
		með tilliti til e-s: en consideració de..., en esguard de..., en vista de...
		taka tillit til e-s: tenir en compte una cosa
	3. aspecte m, sentit m (només en locucions del tipus:
		í þessu tilliti: en aquest sentit, des d'aquest punt de vista, en aquest aspecte

tillits·samur, -söm, -samt <adj.>:

amb [molt de] tacte, considerat -ada 

tillits·semi <f. -semi, no comptable>:

consideració f (deferència)

til·neyddur, -neydd, -neytt <adj.>:

coaccionat -ada, forçat -ada

til·raun <f. -raunar, -raunir>:

1. <GEN> intent m

♦ gera tilraun til þess að <+inf.>: fer l'intent de <+inf.>

2. (vísindatilraun) experiment m (assaig científic)

♦ gera tilraun: fer un experiment>

tilrauna·fornleifafræði <f. -fornleifafræði, no comptable>:

arqueologia f experimental

til·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitt ║ e-ð>:

(útbúa, gera tilbúinn) preparar una cosa (fer & equipar-se, aparellar-se una cosa)

◊ en sé fórn þín matfórn tilreidd (—) í suðupönnu (marˈħɛʃɛθ, מַרְחֶשֶׁת), þá skal hún gjörð af fínu mjöli með olíu. Og þú skalt færa Drottni matfórnina, sem af þessu er tilreidd (ʕāˈɕāh, עָשָׂה: ʝēʕāˈɕɛh   mē-ˈʔēllɛh, יֵעָשֶׂה מֵאֵלֶּה). Skal færa hana prestinum, og hann skal fram bera hana að altarinu: si la teva ofrena és una oblació preparada en una cassola, la faràs de flor de farina amb oli. I duràs a Jahvè l'oblació que haurà estat preparada amb això. La portaran al sacerdot i ell l'acostarà a l'altar;

◊ og Aron skal brenna ilmreykelsi á því, hann skal brenna því á hverjum morgni, þegar hann tilreiðir (ʝāˈtˤaβ, יָטַב: bə-hēi̯tˤīˈβ-ō, בְּהֵיטִיבוֹ) lampana: i l'Aharon hi cremarà encens, i l'hi cremarà cada matí, quan endreci les llànties

♦ tilreiða sér e-ð: preparar-se una cosa

<†>  til·sjá <f. -sjár, -sjár. Gen. sg.: -sjár o: -sjá>:

1. (umsjón) cura f (esment)

◊ Rǫgnvaldr jarl stefndi til sín Sveini Ásleifarsyni áðr hann fœri i hernað. Ok er þeir fundusk, bað Rǫgnvaldr jarl hann hafa tilsjár við Gilla Odran, ef honum gæfi fœri á. Sveinn lézk eigi vita, hvers af yrði audit — Comes Rögnvalldus, antequam piraticam suscipere Sveinn, ipsum ad se arcessit cumque eum conueniret rogat, ut Gilla-Odran, si ansa detur, ê medio tollat; Sveinn num fatorum hoc concedat nescire se indigitat: el iarl Rǫgnvaldr va convocar a la seva presència l'Sveinn Ásleifarson abans que aquest partís en expedició de saqueig (‘hernaðr’). I quan es varen trobar, el iarl Rǫgnvaldr li va pregar que, si en tenia l'ocasió, s'encarregués d'en Gilli Odran (el context deixa clar que el que li està demanant és que, si en té l'ocasió, el mati), però l'Sveinn li va dir que no sabia si li seria donat de fer-ho

◊ þá mælti hinn lendi maðr: „Margir menn mæla þat, herra! at þér munið hafa tilsjár um hag hennar, ok því muni þér ǫðrum banna þenna kost“: aleshores el lendr maðr li va dir: “Senyor! Són molts els qui diuen que vós mateix teniu posat el vostre interès en ella i que per això prohibiu a qualsevol altre aquest casament (que s'hi casi)” (vocabulari: #1. kostr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 341: <...> 5. Heiratsangelegenheit, Partie; Heirat, Verheiratung: hon er kostr góðr   sie ist eine gute Partie; ráða (fyrir) kosti konu   über die Heiratsbedingungen einer Frau entscheiden, ein Mädchen verheiraten)

◊ en er þau kvámu af garðinum út á veginn, heilsaði Þorsteinn Ástríði blíðliga, ok mælti síðan: „Eigi hefi ek fyrir sakir grimdar eðr illvilja yðr svá skjótt ok harðliga kvatt brott af mínum garði, heldr fyrir því, at sendimenn Gunnhildar konungamóður eru komnir til Bjarnar eitrkveisu, þess eyrendis at taka son ykkarn Tryggva konungs ok fœra henni. En nú skuluð þér fara eptir minni vísan fram á skóginn, þar til er vatn eitt verðr fyrir yðr. Í vatninu er einn hólmi reyri vaxinn, þar má vel vaða út í hólmann, felið þér yðr þar í reyrinum, ok bíðið svá þess er ek kem til yðar; en ek verð nú fyrst at snúa heim aptr, þvíat mik varir, at sendimenn Gunnhildar komi hér skjótt at leita yðar, ok ef ek fer í leitina með þeim, mun ek heldr veita tilsjá, at þér finnizt eigi“: però quan varen haver sortit de la tanca del mas (‘garðr’) al camí, vet aquí que en Þorsteinn va saludar afablement l'Ástríðr i tot seguit li va dir: “No ha estat per crueltat ni malvolença que us he engegat del meu mas tan de sobte i de tan mala manera, sinó perquè ahir varen arribar missatgers de la Gunnhildr Mare-de-reis al mas d'en Björn Eitrkveisa (‘pústula purulenta’), la missió dels quals és agafar el fill vostre i del rei Tryggvi i portar-l'hi. Ara, emperò, cal que continueu fins al bosc i el travesseu fins que, seguint les meves indicacions, arribareu a un llac que hi ha. En el llac hi ha un illot cobert de canyes i s'hi pot passar a gual (s'hi pot arribar a peu). Amagueu-vos-hi entre les canyes i espereu-m'hi fins que jo vingui. Ara, emperò, és precís que torni immediatament al mas perquè em figuro que els missatgers de la Gunnhildr no trigaran a arribar aquí cercant-vos-hi, i jo participaré en la vostra cerca amb ells, i procuraré (tindré força bona cura) que no us trobin”

◊ þá segir Grímur bóndi: „Miður hæddu konur að okkur, þá er við vorum yngri. [K: Ætla eg og, að þeim þykki nú lítillar tilsjá vert um kvensemi okkra“. Egill segir, að svo var þá komið, og kvað stöku eina <...> — Tunc fatus est Grimus herus: „Minus irridebant nos feminae, cum iuniores eramus. Atque etiam opinor, nostram ad mulieres inclinationem parum ab iis respici, uel parum apud eas in censum uenire (parum ab iis illius haberi rationem). Egillus dixit, eo tum uentum esse, et stichidium cecinit: aleshores el bóndi Grímur li va dir: “Menys es burlaven les dones de nosaltres quan tu i jo érem més joves. També crec que deuen trobar insignificant el nostre desig de dones (és a dir, que ara ja no cal preocupar-se gaire o témer gaire res de nosaltres en aquest sentit)”. L'Egill li va respondre que així anava la cosa i va cantar la següent staka <...>

2. (aðstoð, hjálp, hjálparvon) auxili m (ajut)

◊ en svá mikill ákafi var af hvassleik veðrsins, er konungr tók at tala, at varla námu þeir, er næstir váru, ok þá er hann hafði fyrir skilt heitinu, þá gerði guð svá bráða miskunn, at engi þóttiz vita, hvaðan vindrinn var á. Gerði þá þegar heiðviðri ok sólskin ok svá blítt veðr sem mittsumarskeið væri. Kenndu þeir þá ok hvar þeir váru komnir ok hǫfðu þeir þvers farit frá því sem þeir skyldu. Svá var lið hans dasat mjǫk, at þá fellu niðr tuttugu menn dauðir á skammri stundu. Nú herðuz þeir vel við, þótt fǫrin yrði sein ok kómuz til sætra nokkurra um síðir. Þá leituðu þeir við at taka sér eld þvíat yfrin var þǫrfin til, ef fáz mætti. Þat var nær miðri nótt. Svá váru þeir farnir mjǫk, at engi var tilfœrr at taka eldinn. Var þetta sem annat, at í einn stað var tilsjáin með guðsmiskunn, þvíat þar lá líf þeirra við ef eigi fengiz eldrinn. Tók sá eldinn er mestri stýrði giptunni ok ǫll fylgði ráðagerðin en þat var sjálfr konungr er eldinn tók við tinnu ok tendraði þar við kerti ok fekk þá í hǫnd sínum mǫnnum. Gerðu þeir þá eld mikinn ok þurrkuðu sik þar við. Þar var einn litill bœr skammt þaðan ok fór konungr þanninn: però quan el rei va començar a parlar, la virulència de la tempesta era tan gran que[, fins i tot] els qui s trobaven més a prop d'ell a penes podien entendre el que deia, però quan va haver acabat de formular en veu forta el jurament, Déu li va concedir una misericòrdia tan sobtada que [de cop i volta ja] ningú no creia saber d'on bufava el vent (és a dir, perquè el vent havia deixat de bufar). I llavors el temps es va asserenar i va sortir el sol i es va posar a fer un temps tan dolç com si fos el bell mig de l'estiu. Llavors també, reconegueren el lloc on havien anat a raure i que havien marxat en la direcció oposada a aquella en la que haurien d'haver marxat. La tropa del rei estava tan exhausta que en un lapse de temps molt curt varen caure morts a terra vint homes. Llavors varen prendre coratge i, per més que la marxa fos lenta [en la neu], finalment varen arribar a una cabana de muntanya (‘sætr’). Aleshores varen cercar llenya per a fer foc perquè en tenien gran necessitat si és que aconseguen fer-ne [ja que] pràcticament era mitja nit però tots estaven tan esgotats que cap d'ells no fou capaç d'encendre'n. Amb això va passar com en d'altres vegades, que l'auxili era en un sol lloc, amb la misericòrdia divina, car llurs vides depenien únicament del fet que poguessin o no fer foc. I va fer foc el qui portava amb si la major fortuna i a qui tots els consells reeixien: fou el mateix rei el qui va fer foc amb un pedrenyal amb el qual va encendre un ciri que va fer a mans dels seus homes. Aleshores aquests feren un gran foc amb el qual es varen assecar. No gaire lluny d'allà hi havia un mas petit i el rei s'hi va dirigir

◊ menn voru sendir í Mjóvanes til Helga Ásbjarnarsonar og þóttist kona Bjarnar þar eiga tilsjá um eftirmál er hann var: es varen enviar missatgers al Helgi Ásbjarnarson a Mjóvanes [ja que] la vídua d'en Björn va considerar que podia confiar en en Helgi perquè aquest s'encarregués de l'eftirmál, l'acció judicial per la mort del seu marit

◊ fór Bjǫrn austr leyniliga, ok gat hann framkomit ferðinni með tilsjá hins heilaga Óláfs konungs ok giptu Magnúss, sonar hans. Sagði [hann þar] Jarizleifi konungi ok Magnúsi, hvat at var sýst, hverir hǫfðingjar hǫfðu við tekit fé hans, ok Magnús mátti vináttu af vænta. Konungr sagði at mikit væri atgert, ok mikit vangert — itaque Björn clam in orientem profectus, auspicioque sancti regis Olaui et fortuna Magni, filii eius, itinere feliciter defunctus, regi Iarizleiuo et Magno, quae gesta essent, qui principes pecuniam ab eo missam accepissent, quosque amicos exspectare posset, exposuit: „Rex multa esse hac in re diligenter administrata, multaque adhuc superesse administranda“ dixit: en Bjǫrn es va dirigir en secret a l'est (a Garðaríki) i amb l'ajut del sant rei n'Olau i de la gipta (bona fortuna, bona sort) del seu fill Magnús, va completar feliçment el seu viatge. [A Garðaríki] va informar el rei Jarizleifr i en Magnús del que s'hi havia fet, de quins hǫfðingjar havien acceptat els diners i de qui podia en Magnús esperar [la seva] amistat. El rei li va dir que s'havia aconseguit molt però que també era molt el que encara quedava per fer (vocabulari: #1. sýsla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 632: <...> hann sá hvat þar var at sýst   er sah, was da verrichtet, geschehen war)

En alguns passatges hi apareix una variant amb -ó (que es pot entendre com a tal, però que també es pot entendre com a variant ortogràfica de tilsjǫ́, o bé que, en realitat, ens trobem davant el mot tilsjón i que la titlla o abreviatura de la nasal final s'ha fet indistingible a l'ull humà amb el pas del temps -si era originàriament molt fina- o que, el copista, simplement no la va posar per descurança):

◊ nú eigu allir menn hingat í Norðrlǫnd mikla tilsjó at vænta sér af guðs dýrlingi Óláfi konungi. Man hann mikit traust veita mǫnnum í sinni árnan við Guð, fyrir því at þá, er hann lifði hér þessa heims, þá leiðrétti hann margan, þann er áðr var farinn. Þeim mun man hann nú framar, at hann fær nú alla hluti framar miklu gǫrt, en várt sé vit til: ara són molts els qui, en els Països norrens, esperen per a si gran ajut del sant de Déu, el rei n'Olau. Concedirà gran ajut als homes per la seva intercessió davant Déu per tal com, mentre va viure aquí en aquest món, va corregir-n'hi més d'un que, abans [que ell no l'esmenés] estava perdut [per a la vida eterna]. Ara ha estat tan enaltit que pot fer qualssevol coses molt més del que nosaltres puguem copsar amb el nostre enteniment (En Guðni Jónsson 1956 esmena directament en tilsjá)

◊ 12. Sjúkur reiðhestur læknast. Gizur, góður höfðingi og göf­ug­ur, fór langa leið og mik­inn heið­ar­veg með sitt föru­neyti. En er þeir voru stadd­ir á heið­um fjarri byggð­um, þá kom sótt á hest þann, er hann reið, svo áköf, að hann tók eigi í jörð og reik­aði á fót­um. Var síð­an að gert slíkt, er í hug kom, og skip­að­ist ekk­ert við. Þá hét hann síð­an á hinn dýr­lega Þor­lák bisk­up skyn­sam­lega og lít­il­lát­lega, að hann skyldi taka sótt af hest­in­um. Ætl­aði hann það í hug sér að taka það fyr­ir mark, hverja til­sjá hann ætti um áheit við hinn sæla Þor­lák bisk­up. En hann hét því, að hann mundi á öll­um dög­um lífs síns syngja memor­iam Þor­láks bisk­ups – Miseri­cord­iam túam quae­sumus, Domine – ef hest­ur­inn yrði heill. En þeg­ar er hann hafði heit­ið, þá var sem hendi tœki fyr­ir, og velt­ist hest­ur­inn en beit síð­an, þeg­ar er grasi náði, og var síð­an rið­ið hest­in­um hinn sama dag langa leið. Og var þá al­heill hest­ur­inn, og dixit Giz­urr ipse þessa jar­tein Páli biskupi. Gizurr Hallsson lögsögumaður í Hauka­dal (d. 1206), vin­ur heil­ags Þor­láks. Til­sjá: hjálp­ar­von. Memor­iam: minn­ing­ar­vers. Miseri­cord­iam ... Domine: Drott­inn, vér biðj­umst misk­unn­ar þinn­ar (Ás­dís Eg­ils­dótt­ir leið­rétti eldri les­hátt). Dixit: sagði. Ipse: sjálfur: 12. Un cavall de sella malalt és guarit El bon i distingit hǫfðingi en Gizurr [Hallsson] feia un llarg i gran viatge per l'altiplà amb el seu seguici. I quan es trobaven a l'altiplà, lluny de les contrades habitades, el cavall que ell muntava es va encomanar una malaltia tan virulenta que no menjava herba i les cames li tremolaven (li feien tentines). Després el varen tractar de totes les maneres que se'ls varen ocórrer, però el seu estat no va canviar. Aleshores en Gizurr, providentment i humilment, va invocar [l'ajut d]el gloriós sant bisbe Torlac perquè li llevés la malaltia al cavall. En el seu interior considerava (tenia la intenció de) prendre [el guariment del cavall] com a prova de quina ajuda podia esperar d'una invocació del benaurat bisbe Torlac. I li va fer la promesa que tots els dies de la seva vida cantaria la memòria de sant Torlac, [la qual comença amb les paraules] misericordiam tuam quaesumus, Domine, si el seu cavall es posava bo. I tan bon punt hagué feta aquesta promesa, va ser com si agafessin el cavall amb una mà el cavall [per les potes] i aquest va caure rodó en terra, però després [es va aixecar i], es va posar a pasturar de seguida que varen trobar un redol amb herba, i en Gizurr, després, aquell mateix dia, va cavalcar aquell cavall una llarga tirada del camí, i el cavall estava completament bo, i en Gizurr en persona va contar aquest miracle (portent miraculós, “jartegn’) al bisbe Páll (Jón Sigurðsson & Guðbrandur Vigfússon I (1858), p. 338 = hveria tilsio;   Gudni Jónsson I (1953), p. 165 = hverja tilsjá; Ásdís Egilsdóttir 2 (2002), p. 112 = hverja tilsjó; Sigurður Ragnarsson 17.8.2010 = hverja tilsjá) (vocabulari: #1. þá var sem hendi tœki fyrir: En Baetke 19874, pàgs. 298-299 i 643, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme. En Walther Heinich Vogt 1921, pàg. 96, ho interpreta com si una mà invisible l'hagués agafat (i fet caure):   9. ok (2) — hans.   Was soll diese weihevolle bewegung hier, wo es sich gar nicht um Þ.s sehen handelt? vgl. Bibl. sacr. vulg. ed. Mt. c. 9, 29 tetigit oculos eorum (caecorum); LC. c. 22, 51 cum tetigisset auriculam eius) u. ö.; Ól. s. h. Fms. V, 222 tók hann tunguna hans ok gerði á krossmark; Bisk. s. I, 338 f. þá var, sem hendi tœki fyrir u. I, 344 en hann varð heill of messu, ok kenndi hann gerla, at svá var, sem hendi tœki fyrir, þá er verkrinn fór ór fœtinum. Häufiger heißt's strjúka: Ól. s. h. 1849 c. 109 s. 80; Bisk. s. I, 343, 387 oder fara um ebd. s. 367, 371. Aquesta explicació és de la frase del capítol 36 de la Vatnsdæla saga: Og svo fór þrjár nætur að hún kom og ávítaði hann og kvað honum eigi hlýða mundu og tók á augum hans ‘i durant tres nits va passar que ella hi anava (=se li apareixia en somnis) i l'amonestava (renyava, reprovava) i li deia que [anar a la veizla de la Gróa] no li convenia (no li seria de profit) i li tocava els seus ulls [perquè veiés què passaria si hi anava])

◊ þau rœddusk opt við, ok unni hvárt þeira ǫðru tryggliga ok leyndu sem bazt, svá listuliga, at engi gat funnit ást þeira. En þat angraði þau mjǫk, at þau máttu ei finnask né saman koma. Sveinninn íhugaði, at honum var betra, at bíða með biðlund en skunda með heimskri hrapan, ok af fallanda vǫ́n missa tilsjó sinnar ok vættandi vánar. Hann var mjǫk ástbundinn af henni ok hon af honum (Marius Nygaard 1875, pàg. 262 = tilsjá;   Rudolph Keyser i Carl Richard Unger 1850, p. 55 = tilsio; Marius Nygaard 1879, pàg. 223 & 1896, pàg. 160 & 1906, p. 246 = tilsjó; Einar Ólafur Sveinsson 1944, pàg. 106 = tilsjá): el noi i ella parlaven sovint plegats i s'estimaven mútuament amb [gran devoció i] feeltat, amagant llur amor de la millor manera [que podien], tan hàbilment que ningú no podia adonar-se de llur amor. Però els afligia molt que no poguessin veure's ni trobar-se [quan volien]. El noi considerava que era millor esperar amb paciència que apressar-se amb folla impetuositat (fogositat, precipitació) i, [obrant] per desperació, perdre [l'objecte de] la seva cura i [amb ella,] la seva futura esperança. Ell estava molt enamorat d'ella i ella d'ell (vocabulari: #1. tilsjá ~ tilsjó: Cf. Marius Nygaard 1875, pàgs. 262-263: af fallandi ván etc. af Mistvil (fall. ván) forspilde sin Udsigt og det [p. 263] Haab. Han kunde have Forventning om (vætandi). — tisjá Gen.; Hunkjørsord paa -sjá (ásjá, forsjá, ísjá etc.) bliver ubøielige i Ental, idet Endelsens a og u udstødes efter den lange Vokal (tilsjá = tilsjáa og tilsjáu). Stundom forekommer dog i disse Ord stærk Form i Gen. Ent. (ásjár = ásjáar); #2. vættandi vánar: Cf. en Marius Nygaard 1906, pàg. 246: ... ok vættandi vánar   som var at vente, kunde ventes Str. 55,5, que ja havia formulat anteriorment el 1879, pàg. 223, i el 1896, pàg. 160: <...> ok vættandi vánar   (Str. 55, 5 «som var at vente, kunde ventes»). En la meva traducció no segueixo aquesta interpretació sinó la d'en R. Keyser i C. R. Unger 1850, els quals, pàg. 113, tradueixen: Ynglingen betænkte, at det var bedre for ham at vente med Taalmodighed, end at skynde paa med taabelig Overilelse, og i det hans Haab glippede forfeile sin Hensigt og sin Forventning, en concomitància amb en Henrik Winter-Hjelm 1850, pàg. 95: De taltes ofte ved og elskede hverandre trofast, men skjulte det saa godt og saa listeligt, at ingen mærkede deres Elskov; dog sörgede de meget over, at de ikke kunde træffes og komme sammen. Svenden overvejede, at det var bedre for ham at bie met Taalmodighed, end at skynde paa med taabelig Overilelse og, idet hans Haab glippede, [p. 96] forfejle sin Hensigt og sin Forvæntning. Han var meget forelsket i hende, og hun i ham) (l'original fa: Ensemble parlerent sovent ǁ e s'entramerent leialment, ǁ e celerent a lur poeir ǁ qu'um nes pelist aparceveir. ǁ La suffrance mult lur greva; ǁ mes li vaslez se purpensa, ǁ que mielz en volt les mals sufrir ǁ que trop haster e dunc faillir. ǁ —. ǁ Mult fu pur li amer destreiz)

til·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

estipulat -ada, prescrit -a

♦ að því tilskildu að <+ subj.>: amb la condició que <+ subj.> 

♦ fá tilskilið leyfi: obtenir el permís necessari, obtenir el degut permís

til·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skilt ║ e-ð>:

estipular una cosa, posar una cosa com a condició

til·skipun <f. -skipunar, -skipanir>: edicte m, decret m

til·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

tallat -ada (d'una manera determinada, esp. mercaderia)

◊ bein og hornsló, óunnið, fitusneytt, lauslega forunnið (en ekki tilskorið), sýrumeðfarið eða gelatínsneytt: ossos i nuclis cornis en brut, no elaborats, desgreixats, simplement preparats (però sense tallar en cap forma determinada), acidulats o desgelatinitzats

til·stilli <n. -stillis, no comptable>:

1. (tilstuðlun, atbeini) intervenció f, intermediació f (ajut, socors, assistència)

♦ fyrir tilstilli e-s: <LOC> #1. gràcies a [l'acció de]..., per mitjà de.... #2. per [l']acció de. #3. a instigació de. #4. amb l'ajut de...

◊ fyrir hennar tilstilli: gràcies a la seva iniciativa, per iniciativa d'ella

◊ fyrir tilstilli meðalgangara: gràcies a un mitjancer, per mans d'un mitjancer

◊ fyrir þitt tilstilli sitjum vér í góðum friði: gràcies a tu gaudim de molta pau

◊ ríkisaðstoð eða aðstoð fyrir tilstilli ríkis: els ajuts estatals o els ajuts procedents de recursos estatals

◊ áhugi FBI og Hoovers sem í upphafi var vakinn fyrir tilstilli íslenskra yfirvalda : l'interès de l'FBI i d'en Hoover, que inicialment s'havia despert a instància de les autoritats islandeses...

♦ með mínu tilstilli: <LOC FIG> per mi (per la meva intercessió, per la meva amistat etc.)

◊ en í nánd vatninu býr gamall bóndi, vinr minn, ok mun hann gera þér farargreiða með mínu tilstilli: però a prop d'aquest llac hi viu un vell pagès, amic meu, que et farà per mi el favor de dur-t'hi amb una barca

♦ vera í tilstilli um eitthvað: <LOC FIG> estar implicat -ada en un assumpte

◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot)

2. (ráðstöfun) mesura f (disposició, pas o passos que hom pren per a solucionar un problema etc.)

◊ en mínum ráðum vil eg láta fram fara hvert tilstilli hafa skal: però m'estimo més de seguir els meus propis consells sigui el que sigui el que calgui fer

◊ eptir þat þökkuðu þeir ágætan frið ok góðar náðir, er þeir höfðu lengi af hans herrasamligri stjórn ok konungligu tilstilli: després d'això, van donar-li les gràcies per la pau excel·lent i la bona tranquil·litat de què havien gaudit durant tant de temps gràcies al seu govern com a senyor i a totes les mesures que havia pres com a rei

◊ þeir voru í þessu starfi marga daga og hafði Ólafur konungur allt tilstilli um brögð þessi en Önundur konungur hafði þá stjórn yfir skipahernum: van passar mants dies ocupats fent aquesta feina: i mentre el rei Ólafur s'encarregava de dur a terme totes les mesures necessàries per a enllestir aquest estratagema, el rei Önundur s'encarregava del comandament de la flota

til·svar <n. -svars, -svör>:

rèplica f

♦ skemmtileg ~ neyðarleg tilsvör: rèpliques divertides ~ sornegueres (o: sarcàstiques)  

◊ hann var nafnkenndur fyrir fyndni, háð og neyðarleg tilsvör: era famós pel seu humor, befes i rèpliques sornegueres

til·svarandi, -svarandi, -svarandi <adj.>:

1. (samsvarandi) corresponent (equivalent)

♦ tilsvarandi færibreyta: paràmetre equivalent

2. (samstæður) anàleg -àloga (afí)

til·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:

1. (ákveðinn) determinat -ada, fixat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)

♦ á tilteknum degi: en un dia fixat

♦ e-ð er á tilteknum stað: una cosa es troba en un determinat lloc

♦ á tilteknum tíma: a l'hora fixada

♦ tiltekinn vikudag: en un dia determinat de la setmana

2. (sérstakur) específic -a (particular)

♦ í þessu tiltekna dæmi: en aquest cas específic

♦ nánar tiltekið: <LOC> més concretament (o: específicament; o: exactament)  

til·trú <f. -trúar, no comptable>:

confiança f [plena]

til·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

1. (verknaður) acció f (acte, gest, projecte dut a terme)

◊ "Ananías, hví fyllti Satan hjarta þitt, svo að þú laugst að heilögum anda og dróst undan af verði lands þíns? Var landið ekki þitt, meðan þú áttir það, og var ekki andvirði þess á þínu valdi? Hvernig gastu þá látið þér hugkvæmast slíkt tiltæki (τὸ πρᾶγμα πράγματος, τὸ πρᾶγμα τοῦτο)? Ekki hefur þú logið að mönnum, heldur Guði": «Ananies, com és que en Satanàs t'ha omplert el cor fins al punt de mentir a l'Esperit Sant, i reservar-te part dels diners de la venda del teu camp? Que per ventura el camp no era teu mentre el tenies? que per ventura no tenies el seu preu a les teves mans? Com és que has pogut concebre aquesta acció? No és pas als homes a qui has mentit, sinó a Déu»

2. (hugmynd, uppátæki) pensada f (idea, esp. amb què se soluciona o posa remei a un problema, una dificultat etc.)

tiltæki·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (hentugur) convenible (que pot convenir, útil, pràctic)

2. (framkvæmanlegur) factible (faedor, possible)

3. (tiltækur) disponible (a l'abast de la mà)

til·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

1. (sem er til taks) disponible (que és a l'abast de la mà o a la disposició d'algú)

♦ allt tiltækt lið: totes les forces disponibles

♦ hafa e-ð tiltækt: tenir una cosa a mà

♦ með öllum tiltækum ráðum: amb tots els mitjans disponibles

2. (tilbúinn, reiðubúinn) a punt (preparat, llest, p.e., tropes o unitats per a entrar en acció)

3. (aðgengilegur) assequible (que s'hi pot accedir, accesible, que es pot obtenir [amb facilitat])

♦ tiltækar heimildir: fonts assequibles

tiltölu·lega <adv.>:

relativament

◊ tiltölulega mjótt landsvæði: una porció, relativament estreta, de terreny

♦ tiltölulega <+ adjectiu>: relativament <+ adj.>

◊ það er tiltölulega auðvelt: és relativament fàcil

tiltölu·legur, -leg, -legt <adj.>:

relatiu -iva, proporcional

til·urð <f. -urðar, pl. no hab.>:

gènesi f, [procés m de] creació f, origen f, naixement m

◊ tilurð bókarinnar: la gènesi del llibre

til·valinn, -valin, -valið: ideal, idoni -ònia, apropiat -ada

til·vik <n. -viks, -vik>: 1. (tilfelli) cas m
		í þessu tilviki: en aquest cas
		í báðum tilvikum: en ambdós casos
	2. (tilefni) ocasió f
	3. (atvik) esdeveniment m

til·viljun <f. -viljunar, -viljanir>:

atzar m, casualitat f

♦ af tilviljun: per atzar, fortuïtament

♦ fyrir tilviljun: per atzar, fortuïtament

♦ trúa ekki á tilviljanir: <LOC> no creure en les coincidències

til·vist <f. -vistar, no comptable>:

existència f

tilvistar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:

crisi f existencial

tilvistar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

existencialista m & f

♦ → existensíalisti “íd.”

tilvistar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

existencialisme m

♦ → existensíalismi “íd.”

tilvistarstefnu- <en compostos>:

existencialista

tilvistarstefnu·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

existencialista m & f

♦ → existensíalisti “íd.”

til·vitnun <f. -vitnunar, -vitnanir>:

cita f (reproducció del que ha dit altri)

tilvitnunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum. Emprat habitualment en pl.>:

cometa f (emprat habitualment en pl.) (signe gràfic ‘ ’ i “ ” ) (també reben el nom de → gæsalöpp, pl. gæsalappir)

♦ bein tilvitnunarmerki: cometes rectes (signe gràfic " ")

♦ einföld ensk tilvitnunarmerki: cometes angleses simples, cometes angleses senzilles (signe gràfic ‘ ’)

♦ [tvöföld] frönsk tilvitnunarmerki: cometes baixes, cometes llatines, cometes franceses, cometes f.pl, angulars, cometes f.pl a la francesa, guillemets m.pl (signe gràfic « »)

♦ tvöföld tilvitnunarmerki: cometes altes, cometes dobles, cometes angleses, cometes saxones (signe gràfic “ ”)

♦ einföld þýsk tilvitnunarmerki: cometes alemanyes simples (signe gràfic ‚ ’)

♦ tvöföld þýsk tilvitnunarmerki: cometes alemanyes dobles (signe gràfic „ ”)

tilvísunar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:

<GRAM> adverbi relatiu 

tilvísunar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:

<GRAM> pronom relatiu 

tilvísunar·númer <n. -númers, -númer>:

número m de referència 

tilvísunar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f de relatiu, frase adjectiva 

tilvísunar·tákn <n. -tákns, -tákn>:

<TIPOG> crida f, senyal m d'atenció, marca f de referència 

tilvísunar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> connector relatiu, nexe relatiu 

timbur- <en compostos>:

<CONSTR> de fusta

timbur·baðstofa <f. -baðstofu, -baðstofur. Gen. pl.: -baðstofa>:

<HIST> baðstofa f de fusta. La baðstofa era la gran sala d'estar, i alhora dormitori, d'un mas tradicional islandès, dins la qual transcorria la vida social i laboral del mas, i també s'hi dormia

timbur·hús <n. -húss, -hús>:

casa f de fusta

timbur·maður <m. -manns, -menn>: fuster m de cases, fuster m d'obra

timbur·menn <m.pl -manna>: ressaca f (després de gatera)
	hroðalegir timburmenn: una ressaca horrorosa
	ég er með hroðalega timburmenn: tinc una ressaca horrorosa

timbur·mylla <f. -myllu, -myllur>:

serradora f, molí serrador, molina f

timbur·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

fuster m de cases, fuster m d'obra

timjan <n. timjans, no comptable>:

(krydd) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.)   (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tin <n. tins, no comptable>:

estany m (metall Sn)

tinda·knurri <m. -knurra, -knurrar>:

garneu m, gatneu m (Tarr.: ekki ritm./no lit.), lluerna garneua, rafel m (o: peix de Sant Rafel) (Mall.), ase m (Men.) (peix Trigla lyra)

tinda·veiki <f. -veiki, no comptable>:

mal m de les altures, mal m de muntanya  (tipus d'anoxèmia)

tin·dáti <m. -dáta, -dátar>: soldat m (o: soldadet m) de plom

tindil·fætla <f. -fætlu, -fætlur>:

guatlla andalusa, guàtlera andalusa (Bal.) (ocell Turnix sylvatica)

tindur <m. tinds, tindar>:

1. <GEN> cim m

2. (kambatindur) pua f, dent f (de pinta)

3. (hrífutindur) pua f (de rampins o rascle)

Tindur <m. Tinds, no comptable>:

Tindur m (andrònim)

(Hyndluljóð): 22. Gunnarr bálkr, ǀ Grímr arðskafi, ǁ iárnskiǫldr Þórir, ǀ Úlfr gínandi, ǁ 23. Búi ok Brámi, ǀ Barri ok Reifnir, ǁ Tindr ok Tyrfingr ǀ ok tveir Haddingiar; ǁ alt er þat ætt þín, ǀ Óttarr heimski!: En Gunnarr biga, en Grímr rella, en Þórir escut-de-ferro, n'Úlfr Bada-Gola (=Badallaire?), en Búi i en Brámi, en Barri i en Reifnir, en Tindr i en Tyrfingr i dos haddingis: vet aquí tota la teva família, Óttarr el ximple!

tinna <f. tinnu, tinnur. Gen. pl.: tinna>:

<GEOL> sílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

tin·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:

mina f d'estany

tinnu·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

<HIST> mosquet m

tinnu·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> sílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

tin·steinn <m. -steins, no comptable>:

cassiterita f  (diòxid d'estany)

tin·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid estànnic

titla <titla ~ titlum | titlaði ~ titluðum | titlað ║ e-n>:

donar a algú el títol de...

♦ titla sjálfan ~ sjálfa ~ sjálft sig XY <= Ac.>: autoatorgar-se a si mateix -a el títol de...

tittur <m. titts, tittar>:

clavilla f

titur·rafrit <n. -rafrits, -rafrit>:

<MED> vibrocardiograma m

titur·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

<MED> delírium trémens m

tíbrá <f. tíbrár, no comptable>:

aire caliginós (aire tremolós damunt asfalt rescalfat pel sol)

♦ í tíbránni í hitanum: en l'aire caliginós de la calor

tíð <f. tíðar, tíðir>: 1. temps m
		frá fyrri tíð: del passat
		innan tíðar: aviat, prest (Bal.) (d'aquí a molt poc temps)
		í tæka tíð: a temps
			flytja e-n á sjúkrahús í tæka tíð: portar algú a temps a l'hospital
	2. tíðir (sempre en plural): regla, menstruació
	3. <GRAM> pretèrit m
		núliðin tíð: pretèrit perfet compost
		þáliðin tíð: pretèrit plusquamperfet

<†>  tíða <tíðir | tíddi ~ tíddum | títt. Verb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:

(langa) venir-li ganes a algú d'una cosa, abellir-li una cosa a algú, desitjar una cosa, voler una cosa

◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ǀ ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: du-te'n amb tu prou menjar, si desitges anar a la muntanya o al fiord (vocabulari: #1. fástu: , imperatiu de fásk. En Kuhn 1968³, pàg. 50, sub voce fá, a la locució  fásc at virði li dóna l'equivalència sich verproviantieren (Háv. 116). Una traducció alternativa, però d'idèntic significat, podria ésser procura't prou provisions per al viatge, si.... Aquestes traduccions impliquen que el mot verðr no té el seu significat habitual de: Mahlzeit, àpat, sinó el de menjar, provisions (Speise, Proviant). Per aquest motiu, si entenem el sintagma at virði amb el seu significat propi de durant l'àpat, cal entendre un acusatiu el·líptic mat i el significat del vers canvia lleugerament: agafa't prou menjar durant l'àpat)

◊ "ráð þú mér nú, Frigg, ǀ alls mik fara tíðir ǁ at vitja Vafþrúðnis; ǁ forvitni mikla ǀ kveð ek mér á fornom stǫfom ǁ við þann inn alsvinna jǫtun": Frigg, aconsella'm doncs, car em ve de gust anar a visitar en Vafþrúðnir. Et dic que tinc moltes de ganes d'aprendre els antics coneixements amb aquest, l'ètun que tot ho sap (Kuhn 1968³, pàg. 16: al-sviðr <...> adj. ganz klug, allklug; fornir stafir: Kuhn 1968³, pàg. 190: kunde aus der vorzeit (Vm. 1 <...> ); forvitni: Kuhn 1968³, pàg. 60: wißbegier (Vm. 1 ). La major part d'intèrprets-traductors de l'estrofa -cf. les quinze diferents traduccions consultables a Heimskringla.no- assumeeixen que li manca el penúltim vers, en el qual hi hauria un verb deila við e-n ‘contendre amb algú, disputar amb algú’ o jafnask/halda [sik] til jafns ~ komask til jafns við e-n ‘provar-se amb algú’: [jafnask/halda sik til jafns] við þann, inn alsvinn jǫtun: tinc moltes de ganes de provar-me amb aquest ètun omniscient a veure quin de tots dos té majors coneixements arcans. En la meva traducció segueixo la interpretació de Finnur Jónsson, 1931², pàg. 148b: forvitni á fornum stǫfum, begærlighed efter at lære at kende oldtids kundskaber, Vafþr 1. El verb kveða hi regeix una oració d'infinitiu amb el verb vera el·líptic: mikil forvitni er mér ‘tinc un gran desig d'aprendre’ - ek kveð mikla forvitni [vera] mér ‘dic que tinc un gran desig d'aprendre’)

◊ "ánauð þola ǀ ec vil aldregi ǁ at mannzcis munom; ǁ þó ec hins get, ǀ ef iþ Gymir finniz, ǁ vígs ótrauðir, ǀ at ycr vega tíði": mai no permetré que ningú em constrenyi per l'encaterinament d'un home. Tanmateix, intueixo que, si vosaltres dos, tu i en Gymir ( = el pare de la Gerðr. Gerðr sembla ésser la deessa protectora o tutelar de Mið-garðr, la mare-terra, amb qui el déu del cel s'ha d'aparellar perquè hi hagi vida o aquesta reneixi després de l'hivern), us trobeu, que prou us abellirà de batre-vos, gens desinclinats al combat com sou (á-nauðr: Kuhn 1968³, pàg. 16: (auferlegter) zwang ‘constrenyiment, coerció’ (Skm. 24); at mannskis munum: Kuhn 1968³, pàg. 146, tradueix: at mannzcis munom auf niemandes wunsch od. niemandem zuliebe. Una traducció alternativa, podria ésser, per tant: per a agradar a algú; jo interpreto aquests munir com una referència a l'enamorament del déu itifàl·lic Yngr/Freyr -amb qui la Gerðr, finalment, acabarà casant-s'hi-; d'aquí la meva traducció. ó-trauðr: Kuhn 1968³, pàg. 160: adj. nicht träge, schnell bereit (e-s zu etw.: Skm. 24); en la meva traducció intento imitar en català la doble negació norrena)

tíða·bindi <n. -bindis, -bindi>: compresa <f> (→ dömubindi)

tíðagerða·bók <f. -bókar, -bækur>:

<RELIG> breviari m, llibre m d'hores (llibre contenint els textos de l'ofici diví)

♦ tíðagerðabók rómversk-katólsku kirkjunnar: breviari romà

tíða·tappi <m. -tappa, -tappar>: tampó <m>
	dömubindi og tíðatappar: compreses i tampons

tíðinda·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

notícia f, nova f

◊ í þann tíma var Þorgeir vestur í Ísafirði. Víg Hávars spurðist skjótt víða um héruð og er Þorgeir spurði víg föður síns þá brá honum ekki við þá tíðindasögn. Eigi roðnaði hann því að eigi rann honum reiði í hörund. Eigi bliknaði hann því að honum lagði eigi heift í brjóst. Eigi blánaði hann því að honum rann eigi í bein reiði. Heldur brá hann sér engan veg við tíðindasögnina því að eigi var hjarta hans sem fóarn í fugli. Eigi var það blóðfullt svo að það skylfi af hræðslu heldur var það hert af hinum hæsta höfuðsmið í öllum hvatleik: en aquells moments, en Þorgeir es trobava a les terres de ponent, a l'Ísafjörður. La notícia de la mort d'en Hávar es va escampar amb rapidesa arreu dels districtes i quan en Þorgeir es va assabentar de la mort de son pare, no se li va notar cap reacció en sentir contar la notícia: no va tornar vermell, perquè l'ira no li va pujar a flor de pell, ni va tornar blanc perquè l'odi no li va inflar el pit, ni va tornar blau perquè l'ira no li corregué pels ossos, sinó que no va mostrar cap reacció en el moment de contar-li el fet perquè el seu cor no era pas com el ventrell d'un ocell: no era ple de sang, de manera que tremolés de por, sinó que el màxim creador l'hi havia trempat en tota la fermesa [i bravor] (Cf. Baetke 19874 p. 285: hvatleikr m. rasches, forsches Auftreten, Tatkraft, Tapferkeit)

◊ sýndist öllum mönnum þeim er heyrðu þessa tíðindasögn sjá atburður undarlegur orðinn að einn ungur maður skyldi orðið hafa að bana svo harðfengum héraðshöfðingja og svo miklum kappa sem Jöður var. En þó var eigi undarlegt því að hinn hæsti höfuðsmiður hafði skapað og gefið í brjóst Þorgeiri svo öruggt hjarta og hart að hann hræddist ekki og hann var svo öruggur í öllum mannraunum sem hið óarga dýr. Og af því að allir góðir hlutir eru af guði gervir þá er öruggleikur af guði ger og gefinn í brjóst hvötum drengjum og þar með sjálfræði að hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills, því að Kristur hefur kristna menn sonu sína gert en eigi þræla en það mun hann hverjum gjalda sem til vinnur: a tothom qui va sentir a contar aquesta notícia li va semblar fora del comú que un jove hagués mort ell totsol un héraðshöfðingi -un cabdill de districte- i campió tan gran com era en Jöður. I tanmateix, no era res d'extraordinari, car l'artífex màxim havia creat i infós en el pit d'en Þorgeir un cor tan ferm que aquest no temia res i era tan intrèpid en totes les proves de la vida com ho és el lleó. I, per tal com totes les coses bones ens són donades per Déu, vet ací que l'estrenuïtat és feta i infosa per Déu en el pit dels barons ardits i, amb ella, també el lliure albir per a fer-ne el que volen, el bé o el mal, car el Crist ha fet dels cristians els seus fills i no pas els seus esclaus, i a cadascú li donarà el premi que s'hagi guanyat [en vida]

tíðindi <n.pl tíðinda>:

1. <GEN> notícia f, nova f

♦ góð ~ raunaleg ~ slæm tíðindi: bona ~ trista ~ mala notícia

♦ færa e-m slæm tíðindi: portar-li a algú una mala notícia

♦ segja frá tíðindum: donar notícia d'una cosa, informar sobre una cosa

◊ "svo hefir borið saman fund okkarn," segir Atli, "að þú skalt eigi kunna frá tíðindum að segja" og þreif upp spjót og skaut á skip Hrúts og hafði sá bana er fyrir varð: l'Atli li va replicar: “la nostra trobada aquí serà de tal manera que tu no en sortiràs pas amb vida per poder-la contar” i va agafar una llança i la va disparar en direcció al vaixell d'en Hrútur i el qui la va aturar, va morir a l'acte

◊ Þá mælti Gangleri: „Hver tíðendi eru at segja frá um ragnarøkkr? Þess hef ek eigi fyrr heyrt getit.“: aleshores en Gangleri va parlar, tot dient: “Quina informació em pots donar del crepuscle dels déus? mai abans no n’havia sentit a parlar.”

♦ segja tíðindi: contar noves notícies

♦ spyrja e-n tíðinda: demanar noves a algú

♦ spyrja tíðinda: sentir [a dir] noves

♦ þessi tíðindi spyrjast: aquesta notícia s'escampa (o: s'estén)

◊ nú spurðust þessi tíðindi víða: aquestes notícies s'escamparen llavors per molts d'indrets

♦ hvað er tíðinda?: què hi ha de nou?

♦ hvað segir þú tíðinda?: què contes de nou?

2. (viðburður) esdeveniment m [notable], fet m [remarcable] (succés extraordinari, portentós o rellevant, mereixedor d'ésser contat)

♦ kyrr tíðindi: poques novetats, res que valgui la pena de contar

◊ og eru nú kyrr tíðendi bæði í Noregi og Danmörku þrjá vetur og á þessum þrem vetrum lét Ótta keisari samna liði og fær ógrynni liðs: per espai de tres anys va regnar la calma tant a Dinamarca com a Noruega, i durant aquests tres anys, l'emperador Otó va fer aplegar una host i l'exèrcit que va aconseguir reunir era extraordinàriament gran

◊ nú váru kyrr tíðindi þennan vetr eptir hér á Íslandi. Sat Gizurr jarl heima á Stað: després d'això, aquell hivern ja no hi hagué esdeveniments remarcables aquí a Islàndia. El iarl Gizurr va romandre a casa seva a Staðr

♦ mikil tíðindi: un fet extraordinari, un gran esdeveniment

♦ gerast (o: verða) mikil tíðindi: passar grans fets, succeir grans esdeveniments

♦ þóttu það mikil tíðinda: es va considerar un fet tan extraordinari que va aixecar un gran enrenou

◊ Oddr trúir þessu ok ríðr heim. Váli lét líf sitt, ok var flutt lík hans á Mel. Oddi þóttu þetta mikil tíðendi ok ill. Fær hann af þessu óvirðing ok þótti slysliga tekizk hafa: L'Oddr ho va creure i se'n va tornar a casa. En Váli va morir i dugueren el seu cadàver a Mel. [Quan se'n va assabentar,] L'Oddr ho va considerar un fet terrible; li feia caure la deshonra a sobre i li semblava que[, tot plegat,] havia acabat d'una manera desastrosa per a ell

◊ en um sumarit, er þeir Grímarr bjuggust utan, fór Ormr Jónsson út í Eyjar ok ætlaði at sækja við þann, er hann hafði keypt. Ok er hann kom út, spurði hann Sörla at, ef hann vildi ljá honum bátinn. En hann kveðst ljá mundu, ef þyrfti. Ok um daginn, er Ormr ætlaði at búast, hljóp Grímarr at honum ok hjó hann banahögg. Þá sneru þeir at Jóni, syni hans, ok sögðu, at sá skyldi skemmst eiga at gráta sinn föður, ok vágu hann. Báðir váru þeir messudjáknar at vígslu. Skeggi prestr laust til Ívars Sörlasonar ok hljóp síðan upp á raftabolung ok varðist þaðan. Ívarr Sörlason vá hann. Þorleifr ór Kollabæ lézt ok þar. Hann var djákn ok átti Guðnýju, dóttur Eindriða prests Steingrímssonar. Eftir þetta létu Austmenn engi skip ganga ór eyjunum, áðr þeir sigldu á haf. Þetta þóttu mikil tíðindi ok ill, þá er spurðust. Fór Sæmundi þat drengliga, at hann gaf allan arf börnum Orms eftir hann óskilgetnum: i a l'estiu, mentre en Grímarr i els seus s'aparellaven per a anar-se'n d'Islàndia, l'Ormr Jónsson va anar a les Illes dels Homes de Ponent o Vestmannaeyjar amb la intenció d'anar-hi a cercar la fusta que havia comprat. Quan va arribar a la costa, va demanar a en Sörli que li deixés la seva barca. En Sörli li va dir que l'hi deixaria si l'havia de menester. El dia que l'Ormr es preparava per anar-se'n amb la fusta, en Grímarr el va escometre i el va ferir de mort. Després, en Grímarr i els seus es varen girar cap a en Jón, el fill de l'Ormr i, dient-li que no hauria de plorar gaire estona la mort de son pare, el varen matar. En Jón i son pare eren tots dos diaques ordenats. L'Skeggi, el prevere, va colpir l'Ívarr Sörlason, es va enfilar a dalt d'una pila de cabirons i es va defensar d'allà estant, però l'Ívarr Sörlasson el va matar. En Þórleifr de Kollabœr també hi va morir. Era diaca i estava casat amb la Guðný, la filla del prevere Eindriði Steingrímsson. Després d'aquests fets, els noruecs no deixaren que cap nau sortís de les illes abans que ells no haguessin salpat. La gent, quan va saber aquests fets, els varen considerar uns fets grans i terribles. En Sæmundr es va portar honrosament, donant tota l'herència de l'Ormr als infants d'aquest, que eren il·legítims

◊ spyrjast nú þessi tíðindi um eyjarnar, víg Halls, og þykja það mikil tíðindi því að maður var kynstór þótt hann hefði engi auðnumaður verið: la notícia d'aquest fet, la mort d'en Hallur, es va escampar per les illes i a la gent els semblava una notícia d'importància perquè l'home pertanyia a un gran llinatge encara que no hagués estat un home afortunat

◊ konungur reið þá til Dyflinnar og þykja mönnum þetta mikil tíðindi er þar var dótturson konungs í för með honum, þeirrar er þaðan var fyrir löngu hertekin fimmtán vetra gömul: el rei, després, es va dirigir a cavall a Dublín i la gent considerava un gran fet que l'hi acompanyés el fill de la filla que, molt de temps enrere, quan només tenia quinze anys, havia estat feta captiva

◊ þetta sama sumar lét Snorri Sturluson lýsa hernaðarsǫk á hendr Þorvaldi. Fór með málit Órœkja Snorrason fjórtán vetra gamall (en l'edició del Björn Bjarnarson i el Benedikt Sveinsson del 1909: Fór með málit Órœkja Snorrason; var hann þá átján vetra gamall). Varð Þorvaldr á þinginu sekr skógarmaðr ok sekt fé hans allt ok goðorð. Þóttu þetta mikil tíðendi, ok horfask til stórvanda (en l'edició del Björn Bjarnarson i el Benedikt Sveinsson del 1909: ...ok horfðisk til mikils vanda): aquell estiu, l'Snorri Sturluson va anunciar l'incoació d'una acció penal contra en Þorvaldr per assalt armat i saqueig. L'Órœkja Snorrason, de catorze anys, s'encarregà de menar l'acusació. En Þorvaldr fou condemnat en el þing a la plena proscripció, a la confiscació de tots els seus béns i a la pèrdua del seu godonat. Aquesta condemna va semblar-li a molta de gent un esdeveniment extraordinari que feia presagiar grans problemes

♦ verða (o: bera) til tíðinda: esdevenir-se, succeir

tíðka <tíðka ~ tíðkum | tíðkaði ~ tíðkuðum | tíðkað ║ e-ð>: soler fer una cosa

tíðkast <tíðkast ~ tíðkumst | tíðkaðist ~ tíðkuðumst | tíðkast ║ e-ð>: ésser habitual (o: usual), usar-se

tíð·rætt <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-m er tíðrætt um e-ð: <LOC FIG> algú parla sovint d'una cosa, una cosa és freqüent tema de conversa d'algú

tíðni·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

<MAT> taula f de freqüències

tíðum <adv.>:

freqüentment

♦ oft og tíðum: sovint i amb freqüència, ben moltes de vegades, espesses vegades

tíglóttur, tíglótt, tíglótt <adj.>:

amb rombes

tígris¹ <m.tígriss, tígrisar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

Tígris² <m. Tígriss (o: Tígris), no comptable>:

Tigris m (riu)

♦ Evfrat og Tígris: <HIST> l'Eufrates i el Tigris

◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

tígris·dýr <n. -dýrs, -dýr>: tigre <m> (mamífer Felis tigris)

tígris·háfur <m.-háfs, -háfar>: tauró tigre <m> (peix Galeocerdo cuvier)

tígrisynja <f. tígrisynju, tígrisynjur. Gen. pl.: tígrisynja>:

tigressa f, femella f de tigre, tigre m femella

tígu·legur, -leg, -legt <adj.>:

greu, majestuós -osa (amb gran dignitat, distinció o gravetat)

tígu·leiki <m. -leika, no comptable>:

gravetat f, majestuositat f (qualitat de gran dignitat o distinció)

tígul·smokkur <m. -smokks, -smokkar>: calamars m (fl./pl.: calamarsos), calamar m (fl./pl.: calamars) (mol·lusc Loligo vulgaris)

tígul·steinn <m. -steins, -steinar>:

1. (múrsteinn) maó m, totxo m (bloc d'argila cuita emprat en la construcció)

2. (þaksteinn) teula f (per a cobrir teulada)

tígul·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul m romboide

♦ stóri tígulvöðvi: múscul romboide major

♦ litli tígulvöðvi: múscul romboide menor

tígur <m.tígurs, tígrar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

tík <f. tíkur (o: tíkar), tíkur>:

1. <GEN> gossa f, cussa f (Bal.) 

2. <FIG> meuca f

tíkalla·sími <m. -síma, -símar>:

(myntsími) telèfon m de monedes  (telèfon públic de monedes)

tíma <tími ~ tímum | tímdi ~ tímdum | tímt ║ e-u>:

1. <GEN> tenir la generositat o l'amabilitat de <+ inf.>, ésser prou generós -osa com per <+ inf.>

◊ Neri jarl var svá vitr, at eigi fekkst hans maki. Varð þat allt at ráði, er hann lagði til, um hvat sem þeir áttu at vera. Aldri vildi hann gjafir þiggja, því at hann var svá sínkr, at hann tímdi engu at launa: el iarl Neri era tan savi que no tenia parell al món. Tot el que ell suposava, succeïa, es tractés del que es tractés. No volia aceptar mai regals perquè era tan extremadament gasiu que no suportava haver de donar res a canvi (vocabulari: #1. tíma: cf. Baetke 19874, pàg. 657: tíma <...> 2. sich bequemen, sich bereitfinden zu, etw. über sich bringen: hann tímdi eigi at gefa þeim mat)

◊ Hann gaf gull í mála hirð sinni svá mikit, sem aðrir menn gáfu silfr en hann tímdi eigi at gefa mǫnnum sínum mat, því var hann kallaðr Hálfdan in mildi ok en matarilli (Af upplendinga konungum): donava tant d'or als homes de la seva hirð per soldada com d'altres donaven argent als seus, però escatimava als seus homes el menjar. Per això li deien Hálfdan el Generós i en Plany-el-menjar’ (vocabulari: #1. máli: cf. Baetke 19874, pàg. 403: máli m. <...> 2. Bezahlung, Sold (für den Dienst bei e. Fürsten): ganga á mála bei e. Fürsten od. Häuptling Kriegsdienste nehmen)

◊ eptir þat tekr hann til orða: „Þat er ráð, Hrólfr konungr, at ganga til matar; em ek ekki svá aumlátr, at ek tíma eigi, at gefa nǫkkurum mǫnnum mat, þóat mik sœki heim um máls sakir, þóat ótignari sé en þér eruð. Eruð þér ágætari menn en flestir aðrir fyrir mǫrg snilldarverk“: després d'això prengué la paraula i digué: “Rei Hrólfr, és hora d'anar a sopar. No sóc pas tan mesquí com per no estar disposat a donar de menjar a alguns homes [i ho faria] fins i tot encara que els que em visitessin per demanar-me menjar fossin persones més indignes del que sou vosaltres. Vosaltres sou uns barons més prous que molts d'altres per les moltes de proeses [que heu fet]”

♦ hann tímir engu: <LOC FIG> no despèn (o: gasta) ni un cèntim, és molt estret -a

2. (fá af sér) veure's amb cor de <+ inf.> (tenir el coratge de..., tenir la força de... o per...)

♦ tíma ekki að <+ inf.>: no veure's amb cor de <+ inf.>

♦ hún tímir ekki að vekja hann: no es veu amb cor de despertar-lo

◊ en á morgnana þegar hann fór a fætur fyrir allar aldir, þá tímdi hann ekki að vekja hana, því hún svaf svo eðlilega, hann leit á hana utundan sér meðan hann var að klæða sig og sagði við sjálfan sig: hún er úng einsog blómið; og fyrirgaf henni margt: però als matins, quan es llevava a trenc d'alba, no es veia amb cor de despertar-la perquè ella dormia tan naturalment (tan bé). La mirava de cua d'ull mentre es vestia, dient-se a si mateix: És jove com una poncella, i llavors li perdonava moltes de coses

♦ tíma ekki að vinna: no tenir ganes de treballar

3. (koma fyrir, verða fyrir) veure's amb cor de <+ inf.> (tenir el coratge de..., tenir la força de... o per...)

◊ nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama. Varð honum það sem margan tímir að þá er hegningartíminn er kominn er eigi hægt undan að komast því að það er óvinarins náttúra að þann manninn sem hann þykist fullkomið vald á eiga og önga von á til guðs blekkir hann fyrst og blygðar með krókóttum kyndugskap sinna bölvaðra slægða í framleiðslu hans ljótu lífsdaga en að þrotnum hans stundlegum lífstíma verður hann drekktur í dökkri dýflissu dálegra kvala með eymd og ánauð utan enda: ara es contarà l'episodi que es va esdevenir en els darrers dies d'en Hákon [Sigurðarson], el iarl de les Hlaðir, [i] en quines arts màgiques, encanteris i fetilleries el iarl hi fou menyspreat, i ben merescudament, per tal com la seva maldat i apostasia van infligir una gran feixuguesa (? pòndol) i un dany irreparable a moltes de persones, tant a llur esperit com a llur cos. A ell li va passar el que els sol passar a molts d'altres, que, quan li va arribar l'hora del càstig, no li fou possible de fer-se'n escàpol, car és la natura de l'arxienemic que primer encega (enlluerna, ofusca) l'home que considera que té completament en el seu poder i que ja no pot tenir gens d'esperança en Déu, i el sedueix amb l'artera astúcia de les seves maleïdes argúcies a menar una vida lletja (és a dir, depravada, indecorosa), i, arribat a la fi del temps de la seva vida terrenal és vexat en una tàvega fosca de mísers turments amb dolor (aflicció) i opressió sense fi

tíma·bær, -bær, bært <adj.>:

1. <GEN> oportú -una

2. (aðlagast tíma og félagslegum breytingum) contemporitzat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)

tíma·eyðsla <f. -eyðslu, no comptable>:

pèrdua f de temps

tíma·hrak <n. -hraks, no comptable>:

manca f de temps

♦ vera í tímahraki: anar curt -a de temps

tímamóta- <en compostos>:

que fa època (especialment memorable, que transcendeix la seva època)

tíma·punktur <m. -punkts, -punktar>:

moment m [precís]

♦ á þeim tímapunkti þegar...: just en el moment [precís] quan...

tíma·rit <n. -rits, -rit>: revista f (publicació periòdica)

tíma·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:

anacronisme m (→ tímaskekkja)

tíma·skekkja <f. -skekkju, -skekkjur>:

anacronisme m

tíma·skortur <m. -skorts, no comptable>:

manca f de temps, falta f de temps

tíma·spursmál <n. -spursmáls, -spursmál>:

qüestió f de temps

♦ það er bara tímaspursmál hvenær <+ ind.>: només és [una] qüestió de temps quan <+ ind.>

tímgill <m. tímgils, tímglar>: <MED> tim m, timus m

tími <m. tíma, tímar>: 1. <GEN>temps m
		á okkar tímum: en els nostres temps, actualment
		hvað tekur það langan tíma? Quin temps caldrà? Què durarà?
		hvílíkir tímar! hvílíkir siðir!: o tempora!, o mores!
		tekur það langan tíma? que trigarà gaire?
		um tíma: un cert temps (durant un temps)
			...frá vinkonu minni sem bjó um tíma í Ísrael: ...d'una amiga meva que va passar un cert temps a Israel
		vera á undan tímanum (o: tíma) sínum: <LOC FIG> avançar-se als seus temps

♦ á Franco-tímanum: en temps d'en Franco

♦ einhvern tíma: algun dia, alguna vegada

♦ einhvern tíma um nóttina: en algun moment de la nit, en un moment donat de la nit

♦ á réttum tíma: en el moment adequat (o: oportú; o: just)  

♦ koma á réttum tíma: arribar a temps, ésser-hi a temps, arribar a punt

◊ við komum á réttum tíma á fundinn: vam arribar a temps a la reunió

◊ við komum á réttum tíma í skipið sem átti að fara klukkan 19:00: vam arribar a temps al vaixell que havia de salpar a les 19:00

♦ koma á réttum tíma til að: arribar a punt per

♦ á réttum stað og á réttum tíma: en el lloc indicat i en el moment oportú

♦ drjúgur tími: un temps considerable

♦ eyða drjúgum tíma við (o: í) að <+ inf.>: passar un temps considerable <+ part. pres.>  

♦ gefa e-m tíma: <LOC FIG> donar-li temps a algú

♦ gefa sig góðan tíma: <LOC FIG> prendre's [tot] el temps necessari, prendre's [tot] el seu temps, prendre's tot el temps que sigui necessari

♦ með tímanum: <LOC> amb el temps (a mesura que passa el temps, amb el pas del temps)

♦ sóa tíma: perdre el temps, desaprofitar el temps

♦ til lengri tíma litið: a més llarg termini

♦ til skamms tíma: #1. (fram til þessa, þar til nú fyrir skemmstu) fins fa poc [temps] (fins no fa gaire); #2. (stuttlega, í stuttan tíma) per poc temps (que dura o ha durat poc temps);

♦ um nokkurn tíma: durant algun temps, durant un cert temps; de fa un cert temps, de fa algun temps

2. (klukkustund) hora f (seixanta minuts)
		dagsetning og tími: data i hora
		eftir tvo tíma: #1. d'aquí a dues hores (temps futur). #2. al cap de dues hores (temps passat

tímían <n. tímíans, no comptable>:

(krydd) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.)   (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tímían·runni <m. -runna, -runnar>:

(garðablóðberg) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.)   (planta Thymus vulgaris)

tína <tíni ~ tínum | tíndi ~ tíndum | tínt ║ e-ð ~ e-n>:

1. (lesa saman, reyta) collir una cosa  (esp. baies, flors)

♦ tína ber [af runnunum]: collir baies [de l'arbust o mata en la qual creixen]

♦ tína blöðin af e-u: arrencar les fulles d'una planta

♦ tína blóm: collir flors

♦ tína [fjalla]grös: anar a cercar liquen d'Islàndia

venja hefur verið að tína grösin með höndunum þegar þau eru blaut til að sem minnst af öðrum gróðri fylgi með. Þessi aðferð er frekar seinleg en hentar vel þar sem grösin vaxa innan um runna og lynggróður

♦ tína e-ð saman: aplegar una cosa

♦ tína heslihnetur saman: aplegar les avellanes

♦ tína rit saman: compilar una cosa, fer una compilació d'una cosa

♦ tína e-ð upp: arrencar o aplegar [i aixecar] una cosa [del terra]

◊ heilagur Patrekur tíndi upp músasmára og notaði hann til að útskýra kenninguna: sant Patrici va collir un trèvol nan del terra i el va emprar per a explicar el dogma (de la Trinitat)

hann tíndi upp gullið og þakkaði henni fyrir vel gert. Gekk Spes til kirkju og var þar fjölmenni mikið fyrir. Gekk Sigurður að með kappi og bað hana færa sig undan áburði þeim sem hann hefði á hana borið

♦ tína upp glerbrotin: recollir fragments o bocins de vidre [del terra]

♦ tína blóð upp af skjalatöskunni: treure alguns fulls de dins la cartera

♦ tína dósir upp af gangstéttinni: recollir llaunes [de refrescos] de la voravia

♦ tína e-n upp úr göturæsinu: <LOC FIG> recollir algú del carrer (o: de la misèria)

2. (telja upp, rekja, bera upp) enumerar una cosa  (fer recompte de, presentar, referir)

◊ en þeir fundust jafnnær flokkunum með jafnmarga menn. Var þá talað um sættir og þarf þar ekki orð að tína en sættin gekk greiðlega saman. En þær voru málalyktir að Sighvatur skyldi gera og lúka upp að miðju sumri að Keldum. Órækja skyldi fara suður þá þegar með Sturlu og hafa brott úr Vestfjörðum allt sitt. Hann skyldi hafa bú í Stafaholti en Sturla skyldi hafa Reykjaholt og fé Snorra í friði fyrir Órækju. Það var mælt að þá skyldi vel vera með þeim frændum og bíða svo hverjar málalyktir yrðu með þeim Snorra þá er hann væri fundinn (SS I, cap. 264, pàg. 379): els grups es varen trobar a una distància equidistant [del territori de cadascun] i cadascun amb un nombre d'homes igual. Aleshores discutiren els termes dels acords i no va caldre adduir gaire paraules car l'acord fou fàcil d'assolir. I la conclusió del cas fou que en Sighvatur actuaria com a àrbitre i donaria a conèixer la seva sentència arbitral a mitjan estiu a Keldur. L'Órækja partiria immediatament cap al sud amb l'Sturla emportant-se dels fiords de ponent totes les seves propietats. Fixaria la seva residència a Stafaholt. L'Sturla tindria Reykjaholt i la resta de béns de l'Snorri sense que l'Órækja s'hi oposés (en pau amb l'Órækja). També es va acordar que la relació entre els parents seria correcta i que esperarien a veure quina seria la conclusió del litigi entre ells i l'Snorri quan el trobessin

(Atlakviða en grœnlenzka): 57. "Getr þú þess, Atli, ǀ gerðir svá fyrri: ǁ móður tókt mína ǀ ok myrðir til hnossa, ǁ svinna systrungo ǀ sveltir þú í helli; ǁ hlœgligt mér þat þykkir, ǀ er þú þinn harm tínir, ǁ goðom ek þat þakka, ǀ er þér gengz illa": Atli, ho esmentes, [però fores el qui] ho va fer primer: vares capturar ma mare i la matares per heure'n els tresors i feres morir de fam la llesta tia dins una cova. [Per això] em sembla ridícul que planyis [facis recompte de les teves penes, recordis o refereixis] el teu dolor. Regracio els déus perquè et va malament

(Hyndluljóð): 45. "Ber þú minnisǫl ǀ mínom gelti, ǁ svát hann ǫll muni ǀ orð at tína ǁ þessar rœðo ǀ á þriðia morni, ǁ þá er þeir Angantýr ǀ ættir rekia": dóna cervesa del record al meu verro a fi que pugui recordar (referir) totes les paraules d'aquesta conversa al tercer matí, quan ell i l'Angantýr facin relació de llurs llinatges (ressegueixin llurs llinatges fins a l'inici, ihre Genealogien aufzählen)

♦ tína e-ð til: esmentar una cosa

◊ konungr mælti: "Vel er þat, at þú vilt varast sjálfhól ok hrœsni, en satt segir þú þat, at þeir eru flestir leikar, at maðr verðr at sjá, áðr hann kunni, eðr hvat viltu fleira til tína?": el rei li va dir: “està bé que evitis la jactància i la fanfarroneria/vanaglòria, però dius ver quan dius que són la majoria dels jocs que un home ha de mirar abans que no els sàpiga practicar. Però digues-me, què més t'agradaria esmentar?” (En Rafn tradueix: Kongen sagde: ”Det er vel, at du vogter dig for Hovmod og Selvroes, men siger dog sandt; det er de fleste Lege, som man maa see paa, inden man selv kan dem; men hvilke flere kan du opregne?”. En Baetke 19874, pàg. 657: tína <...> 2. (im einzelnen) aufzählen, anführen: þarf þar ekki orð at tína = SS I 264:379: en þeir fundust jafnnær flokkunum með jafnmarga menn. Var þá talað um sættir og þarf þar ekki orð að tína en sættin gekk greiðilega saman ‘els grups es varen trobar a una distància equidistant [del territori de cadascun] i cadascun amb un nombre d'homes igual. Aleshores discutiren els termes dels acords i no va caldre adduir gaire paraules car l'acord fou fàcil d'assolir’)

Sturla segir: „Eigi efa eg það, heldur þykist eg vita að Hrafn mun mig hér mjög afflutt hafa er mér þótti á Íslandi til tínt smátt og stórt, satt og logið“ (SS II, cap. 493, pàg. 764)

Nú þó að vér séim mjög vanbúnir til hvorrar, sem vér fremjum, guðsþjónustu, þeirra er nú hefi eg til tíndar, þá verður þó að hvoru yður það allra auðsýnst, hve mjög vér erum vanbúnir við því, er vér skulum Guði þjóna á þá tungu og á þá mállýsku, er ér kunnuð jamt skilja og um að mæla sem vér. Þurfum vér fyr því of þann hlut einkum mest yðvarrar vorkunnar og þess, að ér færið þau orð áleiðis, er vér vildum mæla til þurftar öllum oss, þó að ér finnið á því sanna málstaði, að eigi sé öllu málinu orðfimlega farið eða skörulega. Vitum vér þess von ofvalt, er vér mælum fyr mjög mörgum mönnum, að þeir munu á ór orð heyra flestir, er bæði munu betur búnir að viti og að máli en vér séim

3. (hreinsa úr e-u) netejar una cosa  (cosa esp. = gra de la seva clofolla)

◊ fuglar tína korn: els ocells treuen el gra [amb el bec] de la clofolla [de l'espiga]

♦ tína dún: netejar d'impureses el plomissol d'èider

♦ tína fjallagrös: netejar d'impureses el liquen d'Islàndia [que hom ha anat a cercar]

♦ tína af sér lýsnar: espollar-se, esplugar-se

♦ tína lýsnar af e-m: esplugar algú, llevar-li els polls a algú

4. (safna og skilja frá) batre una cosa  (aplegar i separar el gra de la palla o tavella)

þá er menn komu heim var varningurinn tíndur og er það kallað að þar væri kominn mestur hluti þess varnings er á því skipi var er Þorvaldur hafði á verið og þar kenndi Þorvaldur alla sína vöru. Þorvaldur og jarl létu það hvern hafa er sér kenndu en hitt var þó miklu meira er enginn bar kennsl á fyrir því að íslenskur varningur var lítils verður hjá því sem annað var, það sem þar var, því að það var margra manna sælur. Síðan launaði Þorvaldur þeim mönnum vel er sitt erfiði höfðu fyrir þessu haft

◊ skera og tína: segar[, aplegar les espigues] i batre

tíræðis·aldur <m. -aldurs, no comptable>:

edat f que va dels noranta als cent anys

♦ á tíræðisaldri: en la norantena

tí·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:

1. <GEN> centenari -ària, que té cent anys

♦ tíræður að aldri: d'edat centenària, de cent anys d'edat

◊ honum ólsk sonr þá er hann var tírœðr, sá hét Ísaak: li va néixer un fill quan ja tenia cent anys i es va dir Isaac

♦ hundrað tírætt: cent (segons el sistema decimal, en oposició a → tólfræður ‘cent vint’)

◊ Þá er Friðrekur biskup og Þorvaldur komu til Íslands voru liðin frá holdgan vors herra Jesú Kristi níu hundruð ára og eitt ár hins níunda tigar en hundrað tírætt og sex vetur frá upphafi Íslands byggðar. Þrem vetrum síðar gerði Þorvarður Spak-Böðvarsson kirkju í Ási: quan el bisbe Friðrekur i en Þorvaldur varen venir a Islàndia, havien passat, des de l'encarnació de Nostre Senyor Jesucrist, nou-cents vuitanta-un anys i cent-sis anys des de l'inici de la colonització d'Islàndia. Tres anys després, en Þorvarður, el fill d'en Böðvar el Savi, va fer una església a Ás

2. (hundrað faðma) de cent braces (d'alt, de profund, de llarg)

---

tíska <f. tísku, tískur. Gen. pl.: tíska>: moda f
	klæddur ~ klædd ~ klætt í nýjustu tísku: vestit -ida a l'última moda
	koma úr tísku: passar de moda
		kominn ~  komin ~ komið úr tísku: passat -ada de moda
	tolla í tískunni: anar a la moda

---

tísku·blað <n. -blaðs, -blöð>: revista f de modes

---

tísku·heimurinn <m. -heimsins, no comptable>:

el món de la moda

---

tísku·hús <n. -húss, -hús>:

casa f de modes

---

tísku·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:

dissenyador m de moda, dissenyadora f de moda

---

tísku·klipping <f. -klippingar, -klippingar>: tallat m de cabells a la moda

---

tísku·pallur <m. -palls, -pallar>:

passarel·la f (per on desfilen les models)

---

tísku·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

consell m de moda

♦ tískuráð fyrir konur yfir fimmtugt: consells de moda per a dones de més de cinquanta anys

---

tísku·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:

setmana f de la moda

---

títan <n. títans, pl. no hab.>:

titani m (metall Ti)

---

Títon <m. Títons, no comptable>:

Titó m (Τιθωνός)

◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Títon, ǁ Morginskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggendum: Morginskæra (= Eos, Aurora), la deessa bella com les roses, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1854 de l'Sveinbjörn Egilsson de la Odissea V, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὤρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσιν·)

◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Tíþóni, ǁ Morgunskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggjöndum: Morgunskæra (= Eos, Aurora), la deessa bella com les roses, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1856 del Benidikt Gröndal de la Ilíada XI, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὄρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσι· )

---

títt¹:

nom. & ac. n. sg. de → tíður, tíð, títt “freqüent”

---

títt² <adv.>:

1. (hratt, skjótt) de pressa (ràpidament)

♦ hart og títt: <LOC> amb determinació i rapidesa, immediatament, a l'instant, a l'acte

◊ en er Ásbjörn heyrði þetta þá brá hann sverðinu hart og títt og hljóp í stofuna, hjó þegar til Þóris. Kom höggið utan á hálsinn, féll höfuðið á borðið fyrir konunginn en búkurinn á fætur honum. Urðu borðdúkarnir í blóði einu bæði uppi og niðri: i quan l'Ásbjörn va sentir això, va desembeinar immediatament l'espasa, va saltar a dins la stofa i va descarregar un cop d'espasa contra en Þórir. L'espasa li va endevinar la nuca i el cap va caure damunt la taula davant el rei, mentre que el tronc ho va fer als peus del rei. Les estovalles quedaren xopes de sang de dalt a baix

♦ sem tíðast: (eins fljótt og hægt er) com més aviat millor, al més ràpidament possible

2. (oft) freqüentment (sovint, amb freqüència)

♦ höggva títt: descarregar cops d'espasa o de destral de pressa i repetides vegades

---

títuprjóns·haus <m. -hauss, -hausar>:

cap m d'una agulla de cap de perla, cap m d'agulla d'encoixinar (boleta a un dels extrems de l'agulla)

---

títu·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:

agulla f de cap de perla (o: vidre), agulla f d'encoixinar (agulla amb una boleta a un dels extrems)

---

tíu <núm. card.>:

deu (10)

◊ þá lögðu tíu (ˈʕɛɕɛr,   ʕăɕāˈrāh,   ʕăˈɕɛrɛθ ~ עֶשֶׂר ,עֲשָׂרָה ,עֲשֶׂרֶת:   wa-i̯ʝērˈδū   ʔăħēi̯־ʝōˈsēφ   ʕăɕāˈrāh,   וַיֵּרְדוּ אֲחֵי-יוֹסֵף,   עֲשָׂרָה) bræður Jósefs af stað til að kaupa korn (bār ~ בָּר) í Egyptalandi: llavors deu dels germans d'en Josep partiren a comprar gra a l'Egipte

◊ faðir Seifur, Aþena og Appollon, eg vildi óska, að eg hefði tíu (δέϰα συμφϱάδμονες) slíka ráðsnillinga meðal Akkea!: pare Zeus, Atena i Apol·lo! Tant de bo tingués deu consellers sagaços com aquest entre els aqueus!

♦ tíu þúsund: deu mil

◊ tíu þúsund krónur: deu mil corones

◊ tíu þúsund orð: deu mil paraules

♦ tíu þúsundir manna: deu mil homes

---

tíund <f. tíundar, tíundir>: delme m (contribució religiosa)

---

tíundi, tíunda, tíunda <adj. num. ord.>:

desè -ena, [que fa] deu (Bal.) 

♦ ég er tíundi í röð: sóc el desè de la cua, som es qui fa deu de sa coa (Bal.) 

♦ einn tíundi [hluti]: una desena part

♦ tíundi hluti: una desena part

♦ í dag er hinn tíundi: avui és dia deu (del mes)

♦ tíunda janúar: el deu de gener

♦ hún fæddist [þann] tíunda janúar: va néixer el deu de gener

♦ [fram] til tíunda janúar: fins al deu de gener

♦ þann tíunda janúar síðastliðinn: el proppassat deu de gener

♦ í tíunda lagi: deu, en desè lloc (en una enumeració)

♦ með ~ við tíunda mann: en un grup d'un total de deu homes

◊ og um vorið eftir páska fór Sveinn út á Hólmlátur með tíunda mann og fóru á skipi og lentu út hjá stekkum Þórhalls (SS I, cap. 68, pàg. 84): i per la primavera, després de Pasqua, l'Sveinn, acompanyat de nou homes més, va sortir cap a Hólmlátur i hi anaren amb vaixell i desembarcaren a prop dels stekkir, les tanques per a les ovelles, d'en Þórhallur

♦ vera við tíunda mann: ésser deu [en total]

♦ tíundi áratugurinn <tíunda áratugarins>: els anys noranta

---

tívolí·bomba <f. -bombu, -bombur. Gen. pl.: -bomba o: -bombna>:

petard m, coet m (explosiu d'artifici)

---

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es

		A Á Ba Bi Bo Br Bs-C D-E F G H Hn Hu I J K L M N Ní O Ó P R Ri Sa Se Si Sj Sk Skj Sl So Sp St Ste Sto Str Stu Su Sv Svi Sy T TI TJ TU U Ú V VE VI VO-X Y Þ ÞO ÞU Æ Ö ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 20/11/2025