hallar·dyr <f.pl -dyra (o: (†) -dura)>: 1. <HIST> porta f de höll
        2. portes f.pl de palau

hallast <hallast ~ höllumst | hallaðist ~ hölluðumst | hallast>:

1. <GEN> estar inclinat -ada, no estar ben dret -a (no estar rectament vertical)

◊ veggurinn hallast: la paret no és ben vertical

2. <að e-u>: (hafa tilhneigingu til, hneigjast að) tendir a una cosa (tenir una propensió [natural] vers...)

3. <að e-m ~ e-u>: (velja kost) inclinar-se per algú ~ una cosa (d'entre diverses opcions)

♦ ég hallast að því að <+ subj.>: <LOC FIG> m'inclino a creure que <+ ind.> 

hallelúja <interj.>:

al·leluia (הַלְּלוּיָהּ, ἁλληλουϊά, ἁλληλούϊα)

halló: hola

hall·æri <n. -æris, -æri>:

1. (hart árferði) molt mala anyada (any amb males collites)

2. (hungursneyð, dýrtíð, óáransauki) [any m de] carestia f, [any m] de fam f (a causa de la manca d'aliments per la mala anyada)

hallæris·ár <n. -árs, ár>:

any m de fam

◊ og sjö mögru og ljótu kýrnar, sem á eftir hinum komu, merkja sjö ár, og sjö tómu öxin, sem skrælnuð voru af austanvindi, munu vera sjö hallærisár: i les set vaques magres i lletges que pujaren després d'aquelles, volen dir set anys, com també les set espigues seques i cremades pel vent de l'est: hi haurà set anys de fam

hallæris·legur, -leg, -legt: 1. fet -a un fàstic (amb vestimenta i aspecte de passar gana)
        2. antiquat -ada (passat -ada de moda, esp. en la forma de vestir-se, de fer les coses etc.)
           hann er svo nett hallærislegur!: és tan deliciosament antiquat!
        3. cutre, xungo -a, xerec -a (de pèssima qualitat, molt dolent)
           síðasta heimildarmyndin hans er alveg hallærisleg: el seu darrer documental és força cutre
        4. hortera, coent, cursi, horrible (de [molt] mal gust, esp. en la forma de vestir-se)

hallæris·tími <m. -tíma, -tímar>:

temps m de fam

◊ á hallæristímum hljóta þeir saðning: en temps de fam seran atipats

halur <m. hals, halir>:

<LIT> home m

hamar¹ <m. hamars, hamrar>: (verkfæri) martell <m> (eina)

hamar² <m. hamars, hamrar>: 

(klettur, klettaveggur) penya-segat m, espadat m, serrat m (Mall.) 

hamar³ <m. hamars, hamrar>: tauró sardiner (peix Lamna nasus) (→ hámeri)

hamar·skora <f. -skoru, -skorur. Gen. pl.: -skora>:

fissura f a espadat, clivella (o: escletxa; o: fenella) f entre les roques d'un espadat (→ hamraskora; → klettaskora)

◊ en skreiðast sjálfir inn í klettagjár (ni'qrōθ ha-tstsu'rīm, נִקְרוֹת הַצֻּרִים) og hamarskorur (səˈʕīφ   ha-ssəlāˈʕīm ~ סְעִיף הַסְּלָעִים:   lā-ˈβōʔ   bə-niˈqrōθ   ha-sˁsˁuˈrīm   ū-βi-səʕiˈφēi̯   ha-ssəlāˈʕīm,   לָבוֹא בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים, וּבִסְעִפֵי הַסְּלָעִים) fyrir ógnum Drottins og fyrir ljóma hátignar hans: per ficar-se a les clivelles de les roques, a les esquerdes de les penyes, davant el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat

hamast <hamast ~ hömumst | hamaðist ~ hömuðumst | hamast>:

1. <FOLCL = hafa hamskipti> adoptar la forma d’una bèstia determinada o d’una altra persona

♦ hamast í arnarlíki: convertir-se en una àguila, adoptar la forma d’una àguila

◊ "Hǫfom erfiði ǀ oc ecci ørindi; ǁ mara þraut óra ǀ á meginfialli, ǁ urðom síðan ǀ Sæmorn vaða; ǁ þá var oss syniat ǀ Sváfnis dóttur, ǁ hringom gœddrar, ǀ er vér hafa vildom." ǁ Konungr bað, at þeir scyldo fara annat sinn. Fór hann siálfr. Enn er þeir kómo upp á fiall oc sá á Svávaland lanzbruna oc ióreyki stóra, reið konungr af fiallino fram í landit oc tóc náttból við á eina. Atli helt vǫrð oc fór yfir ána. Hann fann eitt hús. Fugl mikill sat á húsino oc gætti oc var sofnaðr. Atli scaut spióti fuglinn til bana, enn í húsino fann hann Sigrlinn, konungs dóttur, oc Álǫfo, iarls dóttur, oc hafði þær báðar braut með sér. Fránmarr iarl hafði hamaz í arnarlíki oc varit þær fyr hernom með fiǫlkyngi. Hróðmarr hét konungr, biðill Sigrlinnar. Hann drap Svávakonung oc hafði rænt oc brent landit. Hiǫrvarðr konungr fecc Sigrlinnar, enn Atli Álofar. Hiǫrvarðr oc Sigrlinn átto son mikinn oc vænan. Hann ǁ var þǫgull; ecci nafn festiz við hann. Hann sat á haugi; hann sá ríða valkyrior nío, oc var ein gǫfugligust: “hem tingut els afanys però no hem pas complert la nostra missió; els nostres cavalls s'esgotaren a l'alta muntanya i després haguérem de passar a gual el [riu] Sæmorn; llavors[, arribats a la nostra destinació,] ens refusaren la filla de l'Sváfnir, la bella adornada d'anells que volíem heure”. El rei els pregà que hi anessin una segona vegada. Ell mateix els hi acompanyà [aquella vegada]. Quan varen haver arribat a dalt de tot de la muntanya, véren l'Svávavaland devastat pels incendis i encatifat de grans polsegueres de cavalls. El rei davallà de la muntanya i entrà en el país. Féu nit a la vorera d'un riu. L'Atli, que feia guàrdia, travessà aquell riu i va trobar una casa. Un gran ocell, que la vetllava, estava posat damunt la casa i s'era adormit. L'Atli va matar l'ocell tirant-li una llança, i dins la casa hi va trobar la Sigrlinn, la filla del rei [Sváfnir], i l'Álǫf, la filla del iarl [Fránmarr], i se les emportà totes dues amb ell. [Aquell gran ocell] havia estat el iarl Fránmarr, el qual havia adoptat la forma d'una àguila i les havia protegit de l'exèrcit amb màgia. Hi havia un rei que nomia Hróðmarr, pretendent de la Sigrlinn. [Era ell qui] havia mort el rei dels suavis i saquejat i cremat el país. El rei Hjǫrvarðr va prendre la Sigrlinn per esposa i l'Atli l'Álǫf. En Hjǫrvarðr i la Sigrlinn tingueren un fill, gran i bonic. Era callat. No li posaren nom. [Un dia que] seia a dalt d'un túmul funerari, va veure nou valquíries cavalcant, i una d'elles era la [criatura d'estampa] més noble

2. (ganga berserksgang) ésser pres de la furor dels bersercs (emparar-se d'un el paroxisme dels bersercs, in Berserkerwut geraten)

◊ Hrólfr réð undir hann. Jólgeirr tók á móti, ok urðu þar sviptingar harðar. Hamaðist hann þá á Hrólf, en hann lét berast undan ok fram at sjónum, þar til er þeir fellu báðir á kaf ofan fyrir einn hamar: en Hrólfr es va precipitar contra ell. En Jólgeirr s'hi enfrontà i la lluita fou acarnissada. Aleshores es va apoderar d'en Jólgeirr la furor dels bersercs i hi escometé en Hrólfr, però aquest l'esquivava, anant reculant cap a la mar fins que tots dos hi van caure dedins al peu d'un espadat (la traducció d'en Hermann Pálsson i en Paul Edwards a l'anglès, del 1980, interpreta el mot, pàg. 42, d'una altra manera: Hrolf went for Jolgeir, who was ready for him, and a fierce fight began between them. Jolgeir kept pressing Hrolf hard, but he retreated, backing towards the sea, until they both plunged down over a cliff and into the water)

◊ með þeim var hálfbróðir hans, er Röndólfr hét. Hann mátti vel tröll kallast fyrir vaxtar sakir ok afls Móðurætt hans var frá Áluborg í Jötunheimum ok þar hafði hann upp vaxit. Hann hafði kylfu fyrir vápn, sex álna langa ok mjök digra í annan enda. Eigi bitu flest járn á ólpu þá, er hann var í. Röndólfr var hamaðr ok grenjaði sem tröll, þegar hann reiddist: amb ell hi anava el seu mig germà que nomia Röndólfr. Li haurien pogut dir perfectament trol a causa de la seva estatura i la seva força. La família de sa mare era d'Áluborg, en els Jötunheimar, i era allà on ell s'havia fet gran. Com a arma feia anar una clava que feia sis colzades de llarga i era molt gruixuda en un dels seus extrems. La major part d'armes no tallaven o traspassaven l'ólpa que duia. En Röndólfr, quan s'enfuriava, es transformava en un berserc i udolava com un trol (la traducció d'en Hermann Pálsson i en Paul Edwards a l'anglès, del 1980, interpreta el mot, pàg. 95, d'una altra manera: and with him was his half-brother, Rondolf, so huge and powerful that he ought rightly to be called a troll. His mother's family belonged to Aluborg in Giantland, and that's where he'd been reared. The club he used for a weapon was six ells long, with a great bulge at one end. Scarcely any weapon could bite the coat he was wearing. When he grew angry, Rondolf would burst into a frenzy and howl like a troll)

◊ þeir Hrólfr ok Grímr hörfuðu ór fylkingunni ok börðust með miklu kappi, þar til er Hrólfr skoraði sundr mæki Gríms í miðju með Hreggviðarnaut. Grímr hljóp þá á Hrólf sterkliga. Varð Hrólfr þá at kasta sverðinu ok tók á móti. Grímr hamaðist þá, svá at hann óð jörðina til knjá, en Hrólfr barst undan ok varð at forða sér við föllum, Grímr spjó stundum eitri, stundum eldi á Hrólf, svá at þat hefði hans bani orðit, ef eigi hefði kápan fyrir verit eða blaka sú, er Möndull gaf honum. Var hans andi svá heitr, at hann þóttist náliga brenna í gegnum Véfreyjunaut ok herklæðin: en Hrólfr i en Grímr sortiren de les formacions de batalla i es varen batre amb gran acarnissament fins que en Hrólfr va tallar per la meitat la fulla de l'espasa d'en Grímr amb la seva espasa Hreggviðarnaut. Aleshores en Grímr es va precipitar contra en Hrólfr d'un fort bot. Llavors, en Hrólfr hagué de deixar la seva espasa i enfrontar-s'hi [amb la força dels seus braons]. La furor dels bersercs s'havia emparat aleshores d'en Grímr, de manera que [quan va tocar el terra] s'hi enfonsà fins als genolls, però en Hrólfr se sostreia [a les estretes d'en Grímr] tot parant esment de no caure. En Grímr escopia sobre en Hrólfr adés verí adés foc i hauria estat la seva mort si no hagués estat pel mantell (kápa) o el vel [de seda] (blaka) que li havia donat en Möndull. L'alè d'en Grímr era tan calent que en Hrólfr creia que cuidava travessar el mantell Véfreyjunaut i la seva armadura (la traducció d'en Hermann Pálsson i en Paul Edwards a l'anglès, del 1980, interpreta el mot, pàg. 110, d'una altra manera: Hrolf and Grim Aegir withdrew from the battle but went on fighting like heroes till Hrolf managed to cut Grim's blade through the middle with Hreggvid's sword. Grim threw all his weight against Hrolf, so Hrolf had to drop the sword and grapple with him. In his frenzy, Grim waded up to his knees in earth, but Hrolf kept backing away from him to avoid being flattered. Grim spewed venom at Hrolf one moment, and fire the next, and had Hrolf not been wearing his cloak and the scarf Mondul had given him, he could never have survived. Grim's breath was so hot, Hrolf thought his whole body was aflame, despite Vefreyja's cloak and the armour he wore)

3. (tryllast) estar fora de si de ràbia, estar rabiós -osa i fora de si (encolerir-se, aïrar-se, enfurir-se)

◊ þar hætta ranglátir að hamast (ˈrɔɣɛz, רֹגֶז), þar hvílast (ʝāˈnūħū, יָנוּחוּ) og örmagnaðir: allà els impius hi deixen de moure esvalot i també hi reposen els extenuats

♦ hamast [af heift ~ af miklu offorsi] gegn (o: móti) e-u ~ e-m: arremetre contra una cosa ~ algú, desencadenar la seva ràbia contra una cosa ~ algú

◊ ég sá hann renna á hrútinn og hamast (wa-i̯ˌʝiθmarˈmar, וַיִּתְמַרְמַר) gegn honum (ʕēˈlā-u̯, אֵלָיו) af miklu offorsi (—): el vaig veure envestir el marrà i enfurismar-se contra ell amb gran fúria i frenesia

◊ sagt var um mig: Hjá Drottni einum er réttlæti og styrkur. Allir sem hamast (kɔl   ha-nnɛħĕˈrīm, כֹּל הַנֶּחֱרִים) af heift (—) gegn honum (b-ō, בּוֹ) munu koma fyrir hann og blygðast sín: i se'm va dir: solament en en Jahvè hi ha la justícia i la força: tots els qui s'exalten aïrats contra ell, compareixeran davant ell i s'avergonyiran

◊ þar sem þú hefur hamast (hiθraggɛz-ˈχā, הִתְרַגֶּזְךָ) gegn mér (ʔēˈla-i̯, אֵלַי) og öskur þitt hefur borist mér til eyrna set ég hring í nasir þér og beisli í munn þér: Ég mun teyma þig aftur sama veg og þú komst: ja que t'has aïrat contra meu i els teus brams han arribat fins a les meves orelles, et posaré una anella al nas i una brida a la teva boca, i et menaré per la brida pel mateix camí per on has vingut (curiosament, els traductors no tradueixen pas la frase וְשִׁבְתְּךָ וְצֵאתְךָ וּבוֹאֲךָ יָדָעְתִּי; וְאֵת הִתְרַגֶּזְךָ אֵלָי del verset anterior, ço és Isaïes 37:28, de manera que només tradueixen la primera part del verset: hvort sem þú situr kyrr, gengur út eða inn, þá veit ég það)

◊ fjandmenn mínir smána mig (ħērəˈφū-nī, חֵרְפוּנִי) liðlangan daginn; þeir sem hamast gegn mér (məhōlāˈlai̯, מְהוֹלָלַי) nota nafn mitt til formælinga: els meus enemics em menystenen tot lo dia; els qui s'aïren contra meu usen el meu nom per a maleir (el mot ħērəˈφū-nī, חֵרְפוּנִי és traduït de manera diferent a Psalms 42:11 (יא בְּרֶצַח, בְּעַצְמוֹתַי-- חֵרְפוּנִי צוֹרְרָי; בְּאָמְרָם אֵלַי כָּל-הַיּוֹם, אַיֵּה אֱלֹהֶיךָ): háð fjandmanna minna nístir mig í merg og bein þegar þeir segja allan daginn: „Hvar er Guð þinn?“, però de nou amb el verb smána a Isaïes 65:7 (ז עֲו‍ֹנֹתֵיכֶם וַעֲו‍ֹנֹת אֲבוֹתֵיכֶם יַחְדָּו, אָמַר יְהוָה, אֲשֶׁר קִטְּרוּ עַל-הֶהָרִים, וְעַל-הַגְּבָעוֹת חֵרְפוּנִי; וּמַדֹּתִי פְעֻלָּתָם רִאשֹׁנָה, על- (אֶל-) חֵיקָם): “bæði fyrir sekt þeirra og sekt feðra þeirra, segir Drottinn. Þeir brenndu reykelsi á fjöllum og smánuðu mig á hæðunum. Ég mun gjalda þeim eftir verkum þeirra og endurgjalda í skaut þeirra”)

♦ hamast (o: vera; o: láta) eins og naut í flagi: <LOC FIG> estar furiós osa com un toro salvatge tancat

4. (vinna af kappi) treballar com un ase (treballar com un possès, matar-se a treballar en una cosa)

5. (börn) moure esvalot  (jugar esvalotadament i fent molt de truier els infants)

6. (hjarta) bategar amb força  (palpitar esvalotadament, agitadament)

◊ ég kvelst (ʔōˈħīlāh, אֹחִילָה), ég kvelst hið innra, engist sundur og saman. Hjartað hamast (ˌhɔmɛh־ˈl-ī   libˈb-ī, הֹמֶה-לִּי לִבִּי), berst í brjósti mér, ég get ekki þagað því að ég heyri lúðurhljóm (qōl   ʃōˈφār, קוֹל שׁוֹפָר) og heróp (tərūˈʕaθ milħāˈmāh, תְּרוּעַת מִלְחָמָה): sofreixo, sofreixo a les entranyes, em retorço. El cor em palpita amb força, s'agita en el meu pit, no puc pas callar perquè sento el so de les trompetes i el crit de guerra

7. (veður, eldfjall) bramar, barrumbar  (temps atmosfèric, volcà)

hamfara·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

zona catastròfica

♦ lýsa e-u [sem] hamfarasvæði: declarar X zona catastròfica

♦ skilgreina e-ð [sem] hamfarasvæði: declarar X zona catastròfica

ham·farir <f.pl -fara>: catàstrofe f
        ♦ → náttúruhamfarir “catàstrofe natural”

hamingja <f. hamingju, hamingjur. Gen. pl.: hamingja>: 1. (gæfa) [bona] sort f (benastrugança, [bona] fortuna)
     freista hamingjunnar: temptar la sort
     til allrar hamingju: per fortuna, per sort, afortunadament
        2. (sæla, lán) felicitat f (benaurança)
     óska einhverjum til hamingju með e-ð: felicitar a algú per una cosa
     ég óska þér til hamingju! Et felicito!
     það má hamingjan vita: només Déu ho sap [això]!, Déu [ho] sap!

hamingju·hjól <n. -hjóls, no comptable>:

<MITOL> roda f de la fortuna

hamingju·ósk <f. -óskar, -óskir. Emprat hab. en pl.>: felicitació f (expressió d'enhorabona)

hamingju·samur, -söm, -samt <adj.>:

feliç

hamín <m. hamíns, no comptable>:

<CULIN> ħamín m, hamín (o: hammín) m (חמין, חֲמִּין)

hamla <hamla ~ hömlum | hamlaði ~ hömluðum | hamlað ║ e-u>:

1. (koma í veg fyrir) mirar d'impedir una cosa (obstaculitzar, posar entrebancs)

◊ hann hamlaði aðgerðum mínum: impedia les meves mesures

♦ hamla því að svo verði gert: impedir que no es faci

♦ hamla gegn e-m ~ e-u: obstaculitzar algú ~ una cosa

2. (róa aftur á bak) ciar (remar cap enrere)

♦ hamla á móti e-m: <LOC FIG> poder-se mesurar amb algú

Hammúrabí <m. Hammúrabís, no comptable>:

Hammurabi m (o: Hammu Rapī) (andrònim)

Hammúrabí-lögin <n.pl -laganna>:

codi m d'Hammurabi m 

hamp·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

cànem m, cànyom m (Mall., Men.) (planta Cannabis sativa)

hampur <m. hamps, hampar>:

1. cànem m, cànyom m (Mall., Men.) (planta Cannabis sativa)

2. <no comptable>: (trefjar úr hampjurtum) cànem m, cànyom m (Mall., Men.)  (fibres obtingudes de la planta cànem)

hamra·gil <n. -gils, -gil. Gen. pl.: -gilja; dat.pl.: -giljum>:

congost m, gorja f, barrancada f, cingle m, timba f

◊ þær munu allar koma og setjast að í gljúfrum og hamragiljum (ū-βi-nəqī'qēj ha-ssəlā'ʕīm, וּבִנְקִיקֵי הַסְּלָעִים), þyrnirunnum og vatnsbólum: i totes elles vindran i es posaran als congostos i a les gorges entre capserrats, a les bardisses i els abeuradors

hamra·gjá <f. -gjár, -gjár>:

congost m, gorja f

◊ hann var þar settr, sem nes tvau gengu fram með hávum hǫmrum; en yfir sundi þessu, er inn skarst í landit, skyldi setja þenna kastala, en gørði hamragjár fyrir ofan svá hávar, at þær máttu øngvir yfir komast, en utan at lopthúsunum þeim, er kastalinn var yfir settr, mátti at leggja stórum skipum, ok vinda upp í kastalann, ef vildi, bæði skip ok menn: [el castell] fou situat allà on dos caps marins, amb alts espadats, entraven dins la mar; i aquest castell s'havia de construir de tal manera que quedés sobre aquesta ria que[, entre cap i cap,] entrava terra endins, i al davant hi feu unes gorges tan altes en els espadats que ningú no les podia travessar. A la part exterior, arran dels magatzems (Baetke 19874, pàg. 392: lopthús n. als Schlaufraum benutztes Neben-, Vorratshaus bzw. das Obergeschoß eines solchen Hauses), sobre els quals s'havia construït el castell, hom hi podia atracar grans vaixells, i amb un torn es podien pujar al castell, si es volia, naus i homes

hamra·skora <f. -skoru, -skorur. Gen. pl.: -skora>:

fissura f a espadat, clivella (o: escletxa; o: fenella) f entre les roques d'un espadat (→ hamarskora; → klettaskora)

◊ þeir munu leita inn í klettaskúta (niˈqraθ   ha-sˁsˁuˈrīm, niˈqraθ   ha-sˁˈsˁur ~ נִקְרַת הַצֻּרִים, נִקְרַת הַצּוּר:   bə-niˈqrōθ   ha-sˁsˁuˈrīm,   בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים) og hamraskorur (səˈʕīφ   ha-ssəlāˈʕīm ~ סְעִיף הַסְּלָעִים:   lā-ˈβōʔ   bə-niˈqrōθ   ha-sˁsˁuˈrīm   ū-βi-səʕiˈφēi̯   ha-ssəlāˈʕīm,   לָבוֹא בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים, וּבִסְעִפֵי הַסְּלָעִים) undan ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: cercaran refugi a les balmes dels penyalars i als crivells dels espadats fugint del terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan ell s'aixecarà i farà tremolar la terra

hamra·veggur <m. -veggjar, -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:

paret f d'espadat (o: penya-segat)

hana·at <n. -ats, -öt>:

baralla f de galls, brega f de galls (Bal.) 

hana·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

ou m de gallimarsot

handa <+dat.>: per a

handa·band <n. -bands, -bönd>:

encaixada f de mà

♦ heilsa e-m með handabandi: saludar algú donant-li la mà, saludar algú amb una encaixada de mans

♦ heilsast með handabandi: saludar-se donant-se la mà

handa·hóf <n. -hófs, no comptable>: atzar m
        af handahófi: a l'atzar, aleatòriament

handan <prep.>: 1. <+ Gen> més enllà de
           handan góðs og ills: més enllà del bé i del mal
        2. handan við e-ð: a l'altra banda de, més enllà de
           handan við skóginn: a l'altra banda del bosc
        3. að handan: del més-enllà
           skilaboð að handan: un missatge del més-enllà

handar·bak <n. -baks, -bök>:

dors m de la mà

handar·jaðar <m. -jaðars, -jaðrar>:

vorera f de la mà

♦ undir handarjaðri e-s: <LOC FIG> sota la protecció de

handar·kriki <m. -krika, -krikar>: aixella f

handar·tak <n. -taks, -tök>:

variant de → handtak ‘encaixada de mans’

handar·vana <adj. inv.>:

manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'una mà)

handa·vinna <f. -vinnu, -vinnur. Gen. pl.: -vinna>:

1. (það að sauma og prjóna) labor f [de costura] (feina de cosir, brodar, fer ganxet etc.)

2. (vinna með höndunum & föndur) manualitat[s] f.pl (treball manual com a activitat creativa i de lleure)

handavinnu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

dona f de labors (dona a qui agrada fer feines de costura com ara brodar, fer ganxet, cosir, fer labor de retalls etc.)

hand·bolti <m. -bolta, -boltar>:

1. <GEN> pilota f de handbol

2. (íþrótt, handknattleikur) handbol m (esport)

3. (handboltaleikur) partit m de handbol (matx)

hand·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>:

biblioteca f de consulta, biblioteca f manual 

handhafa·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:

xec m al portador

◊ gefið aldrei út handhafaávísun í bílaviðskiptum: no lliureu mai un xec al portador en la compra d'un cotxe

hand·járn <n. -járns, -járn>:

manilles f.pl, grillons m.pl (Bal.)

♦ setja á e-n handjárn: emmanillar algú (o: posar els grillons a qualcú -Mall.-) 

hand·klæði <n. -klæðis, -klæði>: tovallola f

hand·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:

braç m

♦ fara úr liði á handleggnum: <MED> dislocar-se el braç, desllorigar-se el braç, torçar-se el braç (Mall.) 

♦ hægri handleggurinn: el braç dret

♦ vinstri handleggurinn: el braç esquerre

♦ þetta er allt annar handleggur: <LOC FIG> això són figues d'un altre paner

♦ → framhandleggur “avantbraç”

♦ → upphandleggur “húmer”

hand·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:

<HIST> handlína f, mocador del vestit tradicional de la dona islandesa

hand·læknir <m. -læknis, -læknar>: (skurðlæknir, kírúrg) cirurgià m, cirurgiana f



hand·málaður, -máluð, -málað: pintat -ada a mà

hand·rit <n. -rits, -rit>:

1. <GEN> manuscrit m

2. <CINEMA> guió m

handrits·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:

<CINEMA> guionista m & f

hand·rukkari <m. -rukkara, -rukkarar>:

cobrador m de deutes, cobradora f de deutes (esbirro o esbirra que cobra deutes per a algú emprant amenaces i violència)

hand·snyrting <f. -snyrtingar, no comptable>:

manicura f

♦ ég ætla að fá handsnyrtingu: faci’m la manicura, sisplau

handsótthreinsi·spritt <n. -spritts, no comptable>:

desinfectant m per a les mans, gel hidroalcohòlic per a les mans

hand·spritt <n. -spritts, no comptable>:

desinfectant m per a les mans, gel hidroalcohòlic per a les mans

hand·tak <n. -taks, -tök>:

encaixada f de mans

hand·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

detenció f

hand·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið ║ e-n>:

detenir algú

hand·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>: batedora f de braç (estri de cuina)

hand·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:

1. (vél, blásari á almenningsklósettum) eixugadora f de mans (màquina, per comptes de tovallola, que eixuga les mans amb un corrent d'aire calent)

2. (munnþurrka) tovalló m (torcaboques)

♦ handþurrkur með sápu: tovallonets pre-ensabonats

3. (dúkur) torcamans m, eixugamans m

hand·þvottur <m. -þvotts, -þvottar>: rentat m a mà, escurada f a mà (Bal.) (dels plats bruts)

hanga <hangi ~ höngum | hékk ~ héngum | hangið>:

1. <GEN> penjar, estar penjat -ada

◊ þá vildi svo til, að Absalon rakst á menn Davíðs. Absalon reið múl einum, og rann múllinn inn undir þétt lim mikillar eikar og festist höfuð hans í eikinni. Hékk hann (wa-i̯ʝutˈtan, וַיֻּתַּן) þar milli himins og jarðar (bēi̯n ha-ʃʃāˈmaʝim ū-ˈβēi̯n hā-ˈʔārɛt͡s, בֵּין הַשָּׁמַיִם וּבֵין הָאָרֶץ), en múllinn, sem hann reið, rann undan honum. Þetta sá maður nokkur, sagði Jóab frá því og mælti: "Sjá, ég sá Absalon hanga (tāˈlūi̯, תָּלוּי) í eik einni (bā-ʔēˈlāh, בָּאֵלָה)": va passar que l'Absalom va trobar-se davant per davant dels homes d'en David. Muntava una mula i, en ficar-se la mula sota les branques espesses d'un gran roure, i el seu cap li va quedar enganxat al roure. L'Absalom es va trobar penjat entre cel i terra, mentre la mula que qualcava s'escapava de sota seu. Un home ho va veure i n'informà en Joab dient-li: «Mira, he vist l'Absalom penjat d'un roure!»

♦ myndin hangir ekki rétt: el quadre està tort

♦ hanga á e-u: estar penjat -ada a una cosa (o: d'una cosa)

♦ myndin hangir á veggnum: el quadre està penjat a la paret

♦ bölvaður er hver sá, sem á tré hangir: maleït tot aquell qui penja d'un patíbul (κρεμάμενος, κρεμαμένη, κρεμάμενον: κρεμάννυμι, Ἐπικατάρατος πᾶς ὁ κρεμάμενος ἐπὶ ξύλου)

♦ hanga á e-u: <FIG> no separar-se d'una cosa

♦ hanga (o: leika) á bláþræði: <LOC FIG> penjar d'un fil

♦ hanga á e-m: <FIG> importunar algú

♦ hanga í gálganum: estar penjat -ada a la forca

♦ hanga í símanum: <FIG> estar penjat -ada del telèfon (passar-se molt de temps telefonant)

♦ hanga í e-u ~ e-m: <FIG> aferrar-se a una cosa ~ algú (no deixar per res)

♦ e-r ~ e-ð rétt hangir í e-u: <FIG> algú ~ una cosa tot just arriba a una cosa (li va d'un pèl arribar a una cosa)

◊ hitastigið rétt hangir í þremur gráðum: la temperatura tot just arriba als tres graus

♦ við erum enn að hanga í því að vera með 40 prósent af veiðinni í fyrra: <LOC FIG> continuem obtenint a penes el 40 per cent de les captures de l'any passat

♦ hanga saman: <GEN & FIG> estar lligat -ada (estar relacionades dues coses entre si & subjectar-se, aguantar-se o mantenir-se unides dues coses entre si)

♦ hanga utan á e-m: <ESPORT & FIG> marcar algú (enganxar-se o aferrar-se a algú per vigilar-lo i controlar-lo)

◊ Grænfriðungar hanga utan á olíuborpalli: membres de Greenpeace s'enganxen a plataforma petroliera

♦ hanga við verk: <FIG> fer una feina a disgust i lentament

♦ hanga yfir e-m: <FIG> estar-li a sobre a algú (no separar-se'n gens ni mica)

♦ hanga yfir e-u: #1. <GEN> estar penjat -ada (o: suspès -esa) sobre una cosa (sense tocar-la); #2. <FIG> estar amorrat ada a una cosa (no separar-se'n gens ni mica)

◊ lampinn hékk yfir borðinu: la làmpada esta penjada sobre la taula

◊ hann hangir allan daginn yfir sjónvarpinu: es passa tot lo dia amorrat al televisor

2. (slóra) estar penjat -ada, gandulejar (estar ociós, mans-plegades, vagassejar)

hangandi, hangandi, hangandi <adj.>:

penjant

♦ gera e-ð með hangandi hendi: <LOC FIG> fer una cosa de mala gana (o: a contracor), només per obligació

♦ hafa Damóklesarsverð hangandi yfir sér: <LOC FIG> tenir una espasa de Dàmocles suspesa sobre seu

hangi·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: carn f de xai fumada



hani <m. hana, hanar>: 1. <GEN> gall m (mascle de la gallina)
          2. (vatnskrani) aixeta f, grifó m (Mall.)



hann: ell

hannaðar: → hönnuður “dissenyador”

hans: el seu, la seva (d’ell)

Hansa·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:

Lliga Hanseàtica, la Hansa f

Hansa·borg <f. -borgar, -borgir>:

ciutat hanseàtica

hansa·gardína <f. -gardínu, -gardínur. Gen. pl.: -gardína>:

persiana veneciana

Hansa·kaupmaður <m. -manns, -menn>:

comerciant hanseàtic

Hansa·kaupstaður <m. -kaupstaðar, -kaupstaðir>:

ciutat (o: vila) hanseàtica

hanski <m. hanska, hanskar>: guant m

hanúkka-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

<RELIG JUD> festa f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה)

♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’

happ <n. happs, höpp>: 1. cop m de bona sort
             einhverjum verður fyrir óvæntu happi: tenir un cop de bona sort sense esperar-la
          2. gran ocasió, gran oportunitat

happ·drætti <n. -drættis, -drætti>: loteria f
          fyrsti vinningur í happdrætti: el primer premi de la loteria

harð·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: estocafix m, peixopalo m (bacallà assecat sense salar-lo)

harð·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:

insistència f, tenacitat f (perseverança, constància)

♦ af harðfylgi: a força d'insistir, a força de constància

harð·fylginn, -fylgin, -fylgið <adj.>:

tenaç, insistent (perseverant, constant en la persecució d'un objectiu)

harð·ger, -ger, -gert <adj.>:

resistent, sofert -a

harð·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:

variant de → harðger ‘resistent, sofert’

sjá, ég reisi upp Kaldea, hina harðgjöru og ofsafullu þjóð, sem fer um víða veröld til þess að leggja undir sig bústaði, sem hún á ekki

harðinda·ár <n. -árs, -ár>:

any m inclement i de rigor, any m de mala anyada i fam

harðindi <n.pl harðinda>:

1. (harðleikni) rigor m,f (severitat)

◊ "svo skal vera," segir konungur, "því að þann veg líst mér á þig að þú munir af sjálfs þíns hendi vilja heldur þann átrúnað niður leggja en nokkurs manns harðindum og muntu ekki öldungis giftulaus vera og vertu með oss í vetur velkominn": "que així sigui", va dir el rei, "car, veient-te, tinc la impressió que més aviat renunciaràs per pròpia voluntat a aquesta fe que no pas ho faràs mogut pel rigor d'algú altre i no seràs pas giftulaus, i ara, sigues benvingut a passar aquest hivern amb nosaltres"

◊ Bjarni kvaðst eigi nenna að rannsaka hana sem þjófa fyrir frændsemis sakir "en hefur þú maklegleika til. Viltu alls kostar illa til mín gera. Mundi eg finna hann ef eg vildi leita með harðindum því að þar mun hann vera sem eg sagði þér í nótt": En Bjarni li va dir que no la volia pas escorcollar com si fos un lladre ja que eren parents "encara que t'ho tens merescut: em vols fer mal de totes totes. El trobaria si el volgués cercar amb rigor perquè ha d'ésser allà on jo vaig dir la nit passada que era"

◊ Hákon jarl mælti: "Það munu flestir menn mæla að mér séu mislagðar hendur ef þú kemst með lífi í brott frá mér eða klakklaust en þó látum vér marga fá harðindi þó að lítið vinni til eða nær ekki: El iarl Hákon va dir: "Gairebé tothom diria que he fet les coses al revés de com les hauria d'haver fet si ara et deixo anar amb vida o indemne, allà on he castigat amb rigor molts que havien fet molt menys que tu o gairebé res

◊ þá mælti Þorgeir: "Það er hugarboð mitt Syrpa að Urðarköttur sé ekki ykkar son. Er hér ekki seinna um að gera. En annaðhvort seg sem háttað er, og hafið þar fyrir þökk og vináttu mína, ella verður þú að þola harðindi og verður þó satt að segja": llavors en Þorgeir li va dir: "tinc el pressentiment, Syrpa, que l'Urðarköttur no és pas fill teu. Ja no et val deixar-ho per més endavant: cal que ara em diguis com és la cosa realment; si ho fas, obtindràs a canvi el meu agraïment i la meva amistat, i si no, hauràs de patir el meu rigor i, tanmateix, acabaràs dient-me la veritat"

2. (langvarandi ótíð) temps [atmosfèric] inclement i fred (esp. hivern dolent, dur, de fred intens i molt llarg)

3. (harðæri) mala collita (provocada per una metereologia inclement)

4. (hallæristími) temps m de fam i carestia (temps durs provocats per un hivern especialment llarg i inclement)

harð·kol <n.pl -kola>:

antracita f

harð·leikinn, -leikin, -leikið <adj.>:

rude -a

harð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>: 

de caràcter dur i rude

◊ þeir voru ofsamenn miklir í skapi, harðlyndir og ódælir. Þeir sátu yfir hlut manna: eren molt violents de temperament, de caràcter dur i despòtics. No tenien gens de respecte amb el dret dels altres

◊ "það mun ykkur eigi mjög hent," sagði Ósvífur, "hún er kona skapstór en þú ert harðlyndur og óvæginn": l'Ósvífur li va dir: “les coses no seran pas fàcils entre vosaltres dos; ella és una dona de temperament viu i tu tens un caràcter dur i inflexible”

harð·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:

baronívol -a, viril (d'aspecte o aparença)

harð·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitað ║ e-u>:

1. <GEN> negar categòricament una cosa

♦ harðneita því að <+ subj.>: negar categoricament que <+ subj.> 

2. (hafna, færast undan) negar-se a una cosa, refusar una cosa (rebutjar, declinar)

♦ hún harðneitar að trúa þessu: es nega a creure-ho

♦ hún harðneitar að losa um viðskiptahöftin nema...: es nega a suavitzar les restriccions comercials llevat que...

harð·ráður <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitað ║ e-u>:

1. (harðúðugur) despietat -ada (de cor dur)

Torfi svarar: "Alllítils þykja yður verðar mínar tillögur er mig skyldi ekki að spyrja slíku enda þykir mér ekki ráð þetta er þú hefir séð fyrir dóttur þinni jafnvirðulegt sem þér þykir vera. Mun Signýju þetta verða ekki mikið til yndis er maður er bæði gamall og " (=intractable)

2. (harðstjórnarlegur, ráðríkur) tirànic -a (molt autoritari o imperiós, despòtic)

ég vil selja Egypta harðráðum (קָשֶׁה) drottnara á vald, og grimmur konungur skal ríkja yfir þeim - segir hinn alvaldi, Drottinn allsherjar

3. (strangur) estricte -a (sever)

♦ Haraldur harðráði Sigurðarson: Harald Sigurðarson el Sever

4. (dáðrakkur) ple -ena d'empenta (actiu, enèrgic)

Hann svaraði því að sonur Kristínar, dótturson Sigurðar konungs, væri best ættborinn til konungdóms í Noregi: "Er þar," segir hann, "sá maður til forráða með honum er skylda ber til að vera forsjámaður fyrir honum og ríkinu, er Erlingur er faðir hans, maður vitur, harðráður og reyndur mjög í orustum og landráðamaður góður. Mun hann eigi skorta til þessa ráðs framkvæmd ef höfðingjar fylgja" (=de gran determinació, resolt, de ferma determinació)

Hrærekur konungur var maður forvitri og harðráður. Þótti Ólafi konungi hann ótrúlegur þótt hann gerði nokkura sætt við hann. Hann lét blinda Hrærek báðum augum og hafði hann með sér en hann lét skera tungu úr Guðröði Dalakonungi. En Hring og aðra tvo lét hann sverja sér eiða og fara í brott úr Noregi og koma aldrei aftur. En lenda menn eða bændur þá er sannir voru að þessum svikræðum rak hann suma úr landi, sumir voru meiddir, af sumum tók hann sættir

harð·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:

<FIG> dur -a, implacable, despietat -ada

harð·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:

bullit -ida, dur -a (ou)

harð·sperrur <f.pl -sperra>:

cruiximent m, agulletes f.pl (cast., ekki ritm./no lit.) , esbraonament m (Mall., Men.)  (→ vöðvastrengir)

harð·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

tirà m, tirana f

harð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

tirania f, règim tirànic

harð·svíraður, -svíruð, -svírað <adj.>:

1. (þrár) cabut -uda, caparrut -uda (obstinat)

2. (forhertur) despietat -ada (dur & sense pietat & sense escrúpols)

harðsvíraðir glæpamen: criminals despietats

harður, hörð, hart <adj.>:

1. <GEN> dur -a

♦ harður viðkomu: dur al tacte

♦ sitja á hörðu: tenir un seient dur

2. <FIG> dur -a

◊ glaðlega mun eg hér bíða þess er þér viljið að gera, og það muntu skilja að eigi er hjarta mitt hrætt og reynt hefi eg fyrr harða hluti og var eg gjarn að þola mannraun þá er eg var ósár: esperaré aquí amb alegria el que vulgueu fer-me i aviat comprendràs que el meu cor no està espantat i que en altres temps vaig suportar dures proves i que, quan no estava ferit, [sempre] estava disposat a suportar de grat qualssevol proves que posessin a prova la meva homenia

◊ en það er mér grimmast er Gunnar var í ormgarð settur, en það harðast er úr Högna var hjarta skorið, og betur væri að Sigurður kæmi mér á móti og færi eg með honum: i el fet més cruel que he hagut de viure va ser quan varen posar en Gunnar al fossat de les serps, i el més dur, quan li varen treure el cor del pit a en Hogni, i el millor fóra que en Sigurd vingués al meu encontre i que jo me n'anés amb ell

♦ ef í hart fer: si la cosa es posa dura, si les coses van maldades

♦ harður í hjarta: de cor empedreït, dur de cor

♦ hörð orð: paraules dures

♦ koma hart niður af e-u: sortir-ne malament d'una cosa, sortir-ne malparat -ada d'una cosa

◊ en er Aðils jarl sá fall bróður síns og mannfall mikið af liði hans, en sumir flýðu, en hann þóttist hart niður koma, þá sneri hann á flótta og rann til skógarins: i quan el iarl Aðils va veure la mort del seu germà i el gran carnatge que sofria la seva host i que alguns d'ells fugien, i veient que ja no en sortiria ben parat, va emprendre la fuita corrent cap al bosc

◊ bætt hefi eg föður þinn fullum bótum, <...> og tók við föðurfaðir þinn og föðurbræður en bræður mínir voru ógildir. Og varð bæði að eg hafði illa til gert enda kom eg allhart niður": "ja he pagat la plena compensació [que se'm va exigir] per la mort de ton pare <...> i tant el teu avi com els teus oncles l'han acceptada, i[, a més a més;,] els meus germans han restat sense compensació. Han passat totes dues coses: que jo li he fet mal a algú i que n'he sortit molt malparat

♦ láta hart mæta hörðu: respondre amb duresa a la duresa (respondre amb la mateixa moneda, respondre de la mateixa manera a una provocació, a un acte [considerat] hostil, a una forma de comportament etc.)

♦ leika e-n hart: tractar malament algú, maltractar algú

♦ vera harður í horn að taka: ésser difícil d'agafar per les banyes, ésser difícil d'arreglar-se-les amb ell, ésser dur per tractar-hi

◊ nú er fram komið það er mig grunaði að vera mundi þá er vér áttum stefnu á Haðalandi og þér voruð allir ákafir að vér skyldum Ólaf hefja upp yfir höfuð oss að hann mundi verða oss harður í horn að taka þegar er hann hefði einn vald yfir landi: ara ha passat el que sospitava que passaria quan ens vam reunir a Haðaland i tots vosaltres us hi vau empenyar que havíem d'aixecar l'Olau per damunt dels nostres caps: que tan bon punt hagués aconseguit tot el poder en el país, no seria gens fàcil d'heure-nos-les amb ell

♦ vera harður við e-n: ésser dur amb algú

♦ þetta er ansi hart: <LOC FIG> això és dur d'empassar, això és molt dur, això és tota una injustícia

♦ það er ansi hart að <inf.>: és dur d'empassar <inf.>

3. (strangur) sever -a (pena, reprimenda, punició)

♦ hörð refsing: un càstig sever

4. (vetur) rigorós -osa (hivern)

♦ harður vetur: un hivern rigorós

5. (bardagi, árás, orrusta) acarnissat -ada (lluita, atac, batalla)

♦ hörð orrusta: una batalla acarnissada

6. (stál) trempat -ada (acer)

♦ hart stál: acer trempat

7. (vindur, straumur, stormur) violent -a (vent, corrent [marí]: molt fort, impetuós)

♦ hart norðanveður: <NÀUT> violenta tempesta de tramuntana

◊ þeir tóku norðanveður svo hörð að þá bar suður í haf og rak yfir myrkur svo mikið að þeir vissu eigi hvar þeir fóru og höfðu þeir útivist langa: van topar amb tempestes de tramuntana tan violentes que els van desviar cap al sud on van entrar dins una boira tan espessa que no sabien cap on anaven, de manera que van romandre molt de temps anant a la deriva

♦ koma í harðan fjörð: <LOC FIG> entrar en un fiord de forts corrents (anar a raure en una situació acuitada, de mal tràngol)

◊ Ormr enn langi kom í heldr harðan fjǫrð -dreyra reyr hnitu saman - tungl tingla tangar skǫ́rusk þá, þás (= þá's = þá er) brynflagðs reginn lagði borðmikinn Barða við síðu Fáfnis. Jarl vann hjálms hríð at hólmi: Ormr el llarg (el vaixell del rei Olau Tryggvason) va entrar en un fiord de corrents força violents (es va trobar en una situació molt acuitada) —els joncs de sang (= les espases) entrexocaren - les llunes de les estenalles dels tingl (tǫng tingla = les estenalles dels ornaments de metall de la proa = les proes; les llunes de les proes = els escuts) s'esberlaren— quan el déu de l'ogressa de les cuirasses (brynflagð = l'ogressa de les cuirasses = la destral; regin brynflagðs = el déu de la destral = el guerrer = el iarl atacant)  va col·locar el Barði (el vaixell del iarl Eiríkr)  d'alta borda al costat d'en Fáfnir (=al costat d'Ormr hinn langi, el vaixell del rei Olau Tryggvason) . El iarl va guanyar al costat de l'illot (Svolder, on té lloc la batalla)  la pluja de l'elm (hríð hjálms = la tempesta de l'elm = la batalla).

8. (djarfur, ótrauður) ardit -ida (estrenu, coratjós, intrèpid)

◊ og ekki eru Granmars synir vinir mínir en þó eru þeir harðir menn: i els fills d'en Granmar no són pas amics meus per més que tots ells siguin homes ardits

◊ til þessa hvatti mig hinn harði hugur, og stoðaði til að gert yrði þessi hin sterka hönd og þetta hið snarpa sverð er nú kenndir þú: un cor ardit m'ha mogut a fer-ho i m'hi han ajudat aquesta forta mà i aquesta espasa esmolada que tu acabes de sentir

◊ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: pocs n'hi ha que de vells siguin valents si d'infants eren covards

9. (harðvítugur) pertinaç (obstinat, caparrut)

♦ vera harður í skapi: <LOC FIG> tenir un caràcter pertinaç

◊ kunnigt er mér um hag ykkarn en eg vil enga vél að ykkur draga að dóttir mín er hörð í skapi. En um yfirlit hennar og kurteisi megið þið sjálfir sjá: m'és coneguda la vostra situació i possibilitats; quant a mi, no us vull pas enganyar amagant-vos que la meva filla té un caràcter pertinaç; pel fa al seu aspecte i bona educació, però, us en podeu convèncer per vosaltres mateixos

◊ Gunnsteinn var manna mestur og sterkastur, búþegn góður og hinn harðasti í skapi við hvern sem hann átti: en Gunnstein era un home fortíssim i molt alt, un bon pagès i el més caparrut amb aquell amb qui tingués tractes

10. (hraður) ràpid -a (veloç)

♦ fara ~ ganga ~ hlaupa ~ ríða hart: anar ~ caminar ~ córrer ~ cavalcar ràpid (o: aviat, Mall.)

harð·úðugur, -úðug, -úðugt <adj.>:

1. (harður í hug, þrjóskur) de dura cerviç (obstinat, rebec, recalcitrant)

2. (skapharður, kaldlyndur, harðgeðja) despietat -ada, dur -a de cor, de cor dur (dur & sense pietat & sense escrúpols, insensible)

3. (óþýður, harður) rude -a (esquerp, sorrut, aspre, malcarat)

"Hví ertu svo harðúðigur og illur viðskiptis frá því sem aðrir stafkarlar?"

þau áttu einn son, er Þorsteinn hét. Hann var mikill ok sterkr, harðúðigr ok óaflátssamr við hvern, sem eiga var. Engi var jafnstórr í Noregi, ok trautt fengust þær dyrr, at honum væri hægt um at ganga, ok því var hann kallaðr bæjarmagn, því at hann þótti ofmagni bera flestum húsum. Hann var óþýðr, ok fekk faðir hans honum því skip ok menn, ok var Þorsteinn þá ýmist í hernaði eða í kaupferðum, ok tókst honum hvárttveggja vel

4. (fastlyndur, fastur fyrir sér) de caràcter ferm (ferm de caràcter)

◊ konu átti ek væna ok vitra, stórlynda ok harðúðga, en ekki má ek njóta hennar vizku, þvíat sjaldan váru vit sátt: tenia una dona, bella i sàvia, magnànima i de cor fort, i tanmateix, no vaig poder fruir de la seva saviesa perquè poques vegades estàvem d'acord

Annað barn átti Valbrandur. Það var dóttir er Signý hét. Hana átti Þorgeir úr Miðfelli, son Finns hins auðga Halldórssonar, Högnasonar. Hann var þá andaður er sjá saga gerðist. Grímur hét son þeirra, efnilegur maður og óx upp með móður sinni. Signý bjó á Signýjarstöðum skammt frá Breiðabólstað. Hún var skörungur mikill, skjótorð og skapstór og harðúðig í öllu (o = tenaç?)

harð·æri <n. -æris, -æri>:

1. <GEN> any m amb molt mala anyada (en què hi ha fam i carestia)

2. <FIG> temps durs (temps de fam i carestia a causa de la mala o de les males anyades)

Haredi <m. Hareda, Haredar>:

<RELIG> haredí m & f (fl./pl haredís og/i haredim), haredita m & f (pl.: ‏חֲרֵדִים‎; sg.: חֲרֵדִי‎)

haredískur, haredísk, haredískt <adj.>:

<RELIG> haredí (adj. inv. en sg.), haredita (adj. inv. en sg.)

♦ haredísk fjölskylda: una família haredí

♦ haredískur gyðingdómur: judaisme haredí (‏יַהֲדוּת חֲרֵדִית)

hark <n. harks, no comptable>: xivarri m

harla <adv.>: 1. (harðla, mjög): molt (extremadament)
          2. (heldur, frekar) força (més aviat)

harma <harma ~ hörmum | harmaði ~ hörmuðum | harmað>:

1. (sakna) fer dol (plànyer la pèrdua o mort d'algú plorant, cridant, arrabassant-se cabells etc.)

◊ á þeim dögum var ég, Daníel, harmandi þriggja vikna tíma: en aquells dies, jo, Daniel, vaig estar fent el dol tres setmanes senceres

◊ reið Kári þaðan til Marðar Valgarðssonar og sagði honum tíðindin. Hann harmaði mjög: en Kári d'allà se'n va anar a cavall a ca'n Mörður Valgarðsson i li va contar el que havia passat. En Mörður va fer el dol, proferint moltes queixes i crits de dolor

2. <e-n>: (sakna e-s, syrgja e-n) plorar algú (fer dol, plànyer la pèrdua o mort d'algú)

◊ og Abraham fór til að harma Söru og gráta hana: i Abraham anà a fer el dol per Sara i la va plorar

◊ ...og harmaði son sinn langan tíma: i va plorar la mort de son fill molt de temps

3. <e-ð>: (vera hryggur yfir e-ð) plànyer una cosa (lamentar & afligir-se per)

◊ í þessi ferð var hann lostinn svá ljótri sótt ok leiðiligri af Guði, iðraverk svá miklum, at hann fúnaði neðan ok vall mǫðkum, en svá mikill fýla stóð af honum, at riddarar hans máttu ekki nærri honum koma, ok æ því meirr sem sóttin þrøngdi honum, bað hann herinn því meirr skunda ferðinni, at hann mætti fyrr fagna dauða Gyðinga en harma sinn dauða: en aquesta expedició, fou colpit per Déu amb una malaltia tan lletja i repel·lent i amb un dolor de budells tan fort que es podria en vida i els cucs li pul·lulaven pel seu cos, i d'ell en sortia una pudor tan forta que els seus cavallers no se li podien pas acostar, i com més l'atuïa aquella malaltia, més instava ell al seu exèrcit a apressar la marxa a fi que pogués celebrar la mort dels jueus abans no lamentar la seva mort

4. <með e-m>: (kenna í brjósti um e-n, vorkenna) plànyer algú, complànyer-se d'algú (sentir compassió vers algú, fer pena algú a algú)

5. <e-ð>: (vera hryggur yfir e-u) lamentar una cosa, saber greu una cosa (deplorar una cosa)

♦ ég harma þetta: ho lamento (o: em sap greu)

♦ ég harma að <+ skulu en subj.> <+ inf.>: lamento que <+ subj.>

♦ ég harma að X skuli <+ inf.>: lamento que X <+ pres. subj.>

◊ ég harma að hann skuli ekki vera viðstaddur: lamento que no hi sigui present

♦ ég harma að X skuli hafa <+ part. pass.>: lamento que X <+ pret. perf. de subj.>

◊ ég harma að hann skuli ekki hafa hlustað á aðvörunarorð þeirra fjölmörgu sem hafa tjáð sig um þetta mál: lamento que no hagi prestat orella a les paraules d'advertiment dels moltíssims que han expressat llur parer sobre aquest afer

♦ ég harma að X skyldi hafa <+ part. pass.>: lamento que X <+ pret. plusquamperf. de subj.>

◊ sómalíski sjávarútvegsráðherrann harmaði að lausnargjald skyldi hafa verið greitt þar sem það ýti undir frekari sjórán: el ministre de pesca de Somàlia va lamentar que s'hagués pagat el rescat vist que això propiciarà nous actes de pirateria marina

6. ♦ e-ð harmar e-n: una cosa causa un gran dolor a algú, una cosa dol a algú

harma·bót <f. -bótar, -bætur>:

1. (harmaléttir) conhort m (alleujament de pena)

2. tarongina f, cidrac m, melissa f, tarongí m (Mall., Eiv.), arangí m (Men.) (planta Melissa officinalis)

harma·dalur <m. -dals, -dalir>:

<FIG> vall f de llàgrimes

harma·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:

trista nova (o: notícia), notícia luctuosa

harma·grátur <m. -gráts, pl. no hab.>:

lamentacions f.pl, complanta f

♦ harmagrátur Jeremía: <RELIG> lamentacions de Jeremies (→ Harmljóðin)

harma·kvein <n. -kveins, -kvein>:

plany m de dolor, lament m de dolor, gemec m de dolor, complanta f

◊ en er Elí heyrði óminn af harmakveininu, sagði hann: "Hvað merkir þessi háreysti?" Og maðurinn hraðaði sér og kom og sagði Elí tíðindin: 

◊ en er þeir komu til Góren-haatad, sem er hinumegin við Jórdan, þá hófu þeir þar harmakvein mikið og hátíðlegt mjög, og hann hélt sorgarhátíð eftir föður sinn í sjö daga: 

◊ þjóð mín, gyrð þig hærusekk og velt þér í ösku, stofna til sorgarhalds, eins og eftir einkason væri, beisklegs harmakveins, því að skyndilega mun eyðandinn yfir oss koma: 

◊ sker af þér höfuðprýði þína og varpa henni frá þér og hef upp harmakvein á skóglausu hæðunum, því að Drottinn hefir hafnað og útskúfað þeirri kynslóð, sem hann reiddist: 

◊ takið eftir og kallið til harmkonur, að þær komi, og sendið til hinna vitru kvenna, að þær komi og hraði sér að hefja harmakvein yfir oss, til þess að augu vor fljóti í tárum og vatnið streymi af hvörmunum: 

harma·léttir <m. -léttis, -léttar>:

conhort m, alleujament m de dolor, alleujament m de pena

harman·lega <adv.>:

<†> variant arcaica de → hörmulega “lamentablement, tristament”

harman·legur, -leg, -legt <adj.>:

<†> variant arcaica de → hörmulegur “planyívol, lamentable, deplorable, trist -a”

harma·tölur <f.pl -talna>:

lamentacions f.pl, laments m.pl

harm·dauði <adj. inv.>:

mort o morta el traspàs del qual causa molt de dolor

♦ e-r er e-m harmdauði: <LOC> la mort d'algú és molt plorada o planguda

◊ þessi tíðindi spyrjast víða og var Þorgeir mörgum mönnum harmdauði: la notícia d'aquest fet es va escampar arreu i molts foren els qui van plorar la mort d'en Þorgeir

◊ víg Gunnars spurðist og mæltist illa fyrir um allar sveitir og var hann mörgum mönnum mjög harmdauði: es va saber la notícia de la mort violenta d'en Gunnar i per totes les comarques la gent la blasmaven i no veien amb bons ulls que l'haguessin mort i molts van plorar molt la seva mort

harm·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

ple -ena de pena, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, afligit -ida

harmkvæla·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sársaukalaus) sense sofriment (o: sofrir), sense [patiment de] dolor[s] (indolor)

♦ það gekk ekki harmkvælalaust að fá því framgengt: <LOC FIG> ha costat molts d'esforços i sacrificis (o: s'ha aconseguit de fer, però hi hem suat de valent)

2. (pyntingarlaus) sense turment (sense aplicació de tortura)

harm·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

<LITER> elegia f

harm·kvæli <n.pl -kvæla>:

1. <GEN> turments m.pl, gran patiment m (tant físic com moral)

◊ ég hefi alið hann með harmkvælum (bə-'ʕotsεβ, בְּעֹצֶב): l'he infantat amb turments (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: l'he posat al món amb dolor; la de la Bíblia interconfessional: l'he donat a llum sofrint!)

◊ blessa þú mig og auk landi við mig, og verði hönd þín með mér, og bæg þú ógæfunni frá mér, svo að engin harmkvæli (ʕāts'bī, עָצְבִּי)  komi yfir mig: beneeix-me i eixampla les meves terres i que la teva mà m'empari! I preserva'm de l'infortuni a fi que no em sobrevingui cap patiment (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: si em beneíeu plenament i augmentàveu el meu territori, si la vostra mà era amb mi i m'allunyàveu del mal, perquè visqués sense dolor...!; la de la Bíblia interconfessional: si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda'm i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi)

♦ þetta tókst með harmkvælum: <LOC FIG> ha costat molts d'esforços i sacrificis

2. (pynting) turments m.pl (com a resultat, en època antiga, de l'aplicació de la tortura)

harm·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:

variant de → harmkvæli ‘turments’

◊ skaltu nú og erindi hafa því að þú skalt hér lífið láta með svo miklum harmkvölum að það skal aðra letja að sækja mig heim með ófriði: ara hi tindràs la teva recompensa (o: la teva vinguda no haurà estat debades) perquè aquí hi deixaràs la vida enmig d'uns turments tan grossos que qualsevol altre que vulgui arribar fins aquí amb intensions hostils se'n farà enrere

harmleika·skáld <n. -skálds, -skáld>:

<LITER> autor tràgic, autora tràgica

hasar·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula f d'acció, pel·lícula f d'aventures



hass <n. hass, no comptable>: haixix m (droga)
        reykja hass: fumar haixix



hassis <n. hassis, no comptable>: haixix m (droga) (→ hass)



hassis·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: reïna f d'haixix



hassis·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'haixix  (→ hassolía)



hassí <n. hassís, hassí>: 1. <culin> hâchis islandès (plat típic islandès)
        2. <culin> hassí [úr nautahakki] (eða: nautahassí) að hætti Ítala: hâchis m (o: capolat; o: morterol m) de bou a la italiana
        3. <culin> gratínerað hassí [úr nautahakki] (eða: gratínerað nautahassí) með eggaldinum: hâchis (o: capolat; o: morterol m) gratinat de bou amb albergínies
        4. <culin> hassí að hætti Parmentiers: hâchis m parmentier



hass·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'haixix

hauk·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila perdiuera (ocell Hieraaetus fasciatus)

haus <m. hauss, hausar>: cap m (testa, especialment la de bestiar)

haust <n. hausts, haust>: tardor f, primavera f d’hivern (Mall.), reravera f, <LIT> autumne m
        á haustin (o: á haustum): a la tardor

hausta <haustar | haustaði | haustað ║ verb impersonal unipersonal>: anar-se fent hivern (en realitat: ha arribat la tardor, la tardor ha començat)
        það haustar: arriba la tardor

haust·lag <n. -lags, no comptable>: substantiu només emprat a la locució

        að haustlagi: pagament de deutes amb ovelles a l’arribada de la tardor.

        Sovint, però, hom empra aquesta locució amb el significat de: per la tardor, a l’arribada de la tardor

haust·útsala <f. -útsölu, -útsölur. Gen. pl.: -útsalna o: -útsala>: rebaixes f.pl d’estiu