Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK VIII

- Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK VIII - DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ VIII

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

D-E

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	Hu	I	J	K	L	M
N	Ní	O	Ó	P	R	Ri	Sa	Se
Si	Sj	Sk	Skj	Sl	So	Sp	St	Ste
Sto	Str	Stu	Su	Sv	Svi	Sy	T	TI
TJ	TU	U	Ú	V	VE	VI	VO-X	Y
Þ	ÞO	ÞU	Æ	Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

		‘No somos más que el tiempo que nos queda caminando hacia el olvido’
		Karmelo C. Iribarren, Un día bueno

D <n. D, D>:
<MÚS> re m (nom de nota): ♦ D-ið: el re; ♦ D dúr (o: D-dúr): re major; ♦ í D-dúr: en re major; ♦ d moll (o: d-moll): re menor; ♦ í d-moll: en re menor; ◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart; ♦ → Dís “re sostingut”; ♦ → Des “re bemoll”; ♦ hækkað D: re sostingut (→ Dís); ♦ lækkað D: re bemoll (→ Des)

dada·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
moviment m Dadà (o: dadà), moviment m dadaista

dadaismi <m. dadaisma, no comptable>:
dadaisme m

dadaisti <m. dadaista, dadaistar>:
dadaista

daðla <f. döðlu, döðlur. Gen. pl.: daðla o: daðlna>:
dàtil m

daðra <daðra ~ döðrum | daðraði ~ döðruðum | daðrað>:
I. <absolut>: flirtejar (um karlmenn & konu / homes i dones), coquetejar (um konu / dones)
II. <amb complement preposicional>: ♦ daðra við e-n: flirtejar amb algú

daga <dagar | dagaði | dagað. Impersonal>:
començar a fer claror (fer-se de dia, apuntar el dia): ♦ það dagar: comença a fer claror

daga·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de dia: ♦ daganöfnin: els noms dels dies

daga·tal <n. -tals, -töl>:
calendari m

dagatals·bók <f. -bókar, -bækur>:
agenda f

dag·blað <n. -blaðs, -blöð>:
diari m (publicació que surt cada dia)

dagblaða·auglýsing <f. -auglýsingar, -auglýsingar>:
anunci m per paraules, anunci classificat (a un diari)

dagblaða·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m premsa

dag·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (til þess að skrifa niður atburði dagsins í) diari m (dietari)
2. <NÀUT> quadern m de bitàcola

dagdrauma·pési <m. -pésa, -pésar>:
somniador m de despert, somniadora f de desperta (persona que somnia desperta, "amb els ulls oberts", que està sovint a la lluna)

dag·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona diürna

daggar·dropi <m. -dropa, -dropar>:
<METEO> gota f de rosada

daggar·mark <n. -marks, -mörk>:
<METEO> punt m de rosada

dag·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
guarderia f, llar f d'infants (institució preescolar)

dag·langt <adv.>:
tot lo dia, de sol a sol

dag·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hversdagslegur) diari -ària, quotidià -ana: ♦ daglegt líf: vida diària (o: quotidiana)
2. <LING> col·loquial (propi de la llengua parlada): ♦ daglegt mál: llengua col·loquial

dag·mamma <f. -mömmu, -mömmur>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)

dag·móðir <f. -móður, -mæður>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)

Dagón <m. Dagóns, pl. no hab.>:
Dagon m (דָּגוֹן): ◊ nú tóku þeir Guðs örk og fluttu hana í musteri Dagóns og settu hana við hliðina á Dagón: aleshores van agafar l'arca de Déu i la van portar al temple de Dagon, i van exhibir-la al costat de Dagon

dag·renning <f. -renningar, -renningar>:
alba f: ♦ fyrir dagrenningu: abans de l'alba

Dag·rún <f. -rúnar, pl. no hab.>:
Dagrún f (ginecònim)

dags·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
alba f, albada f

dags. <abrev. de dagsetning>:
data

dag·setning <f. -setningar, -setningar>:
data f

dags·gengi <n. -gengis, -gengi. Gen. pl.: -gengja; dat.pl.: -gengjum>:
<ECON> tipus de canvi diari, cotització diària: ♦ dagsgengi erlendra gjaldmiðla: cotització diària de monedes estrangeres

dag·skrá <f. -skrár, -skrár>:
1. (fundardagskrá) ordre f del dia (de reunió, assemblea, junta etc.): ♦ ganga á dagskrá: passar a l'ordre del dia; ♦ setja mál á dagskrá: incloure un assumpte a l'ordre del dia; ♦ taka fyrir næsta mál á dagskrá: incloure a l'ordre del dia; ♦ vera á dagskrá: figurar a l'ordre del dia
2. (útvarps- og sjónvarpsdagskrá & ráðstefnudagskrá) programa m (de televisió, ràdio, congrés, jornades etc.): ♦ ...verður tekið á dagskrá...: ...s'inclou en el programa; ♦ við rjúfum dagskrána með sérstöku fréttaskoti: interrompem la programació amb un avenç informatiu especial

dagskrár·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
programació f [diària] (esp. de televisió, de ràdio, d'activitats de vacances etc.)

dagur <m. dags, dagar>:
dia m, <† eða ritm.> jorn m: ♦ alla daga: cada dia; ♦ allt til dags: [tota la nit] fins a trenc d'alba, [tota la nit] fins a fer-se de dia; ◊ undur þetta hélst allt til dags: aquest fet portentós va durar tota la nit fins a l'endemà en clarejar; ♦ allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Mall.); ♦ allan liðlangan daginn: tot el sant dia, tot lo sant dia (Mall.); ♦ annan hvern dag: cada dos dies, un dia per l'altre (Mall.); ♦ á dag: per dia; ♦ þrisvar á dag: tres cops al dia; ♦ á daginn: de dia; ♦ á dögunum: fa uns dies, fa un parell de dies (Mall., Men.); ♦ á hverjum degi: cada dia; ♦ á næstu dögum: en els propers dies; ♦ dag eftir dag: dia rere dia; ♦ dag frá degi: de dia en dia; ♦ daginn út og [daginn] inn: tots els dies, dia sí i dia també; ♦ dag og dag: de tant en tant; ♦ Dagur reiði: <LITER & RELIG> Dies Irae m, el Dia de l'Ira; ♦ dagurinn í dag: el dia d'avui; ♦ deginum ljósara: més clar que [no] l'aigua; ♦ daginn eftir: l'endemà, el dia després; ♦ dögum (o: dögunum) saman: durant [uns quants] dies, durant dies sencers, un parell de dies seguits (Mall.); ♦ eiga ekki sjö dagana sæla: 1. (vera bara óheppinn) no acabar de tenir sort, tenir mala sort malgrat tot (ésser desafortunat malgrat tot); 2. (búa ekki við gott, eiga erfitt) passar-les magres, tenir-ho difícil (passar-les dolentes, passar per un mal tràngol, passar-s'ho malament, no tenir-ho fàcil); # 3. (búa við illan aðbúnað) viure en condicions dolentes, estar mal atès -esa (no estar en bones mans allà on viu); ♦ einhvern daginn: qualsevol d'aquests dies, un d'aquests dies; ♦ fram á næsta dag: fins a l'endemà, fins al dia següent; ♦ ekki fram á næsta dag: ni fins a l'endemà; ♦ mestalla ~ alla nóttina og [langt] fram á næsta dag: la major part de la nit ~ tota la nit i bona part de l'endemà; ♦ yfir nóttina og fram á næsta dag: durant la nit i fins l'endemà; ♦ frá degi til dags: a diari, diàriament; ♦ lifa frá degi til dags: viure al dia; ♦ fyrir nokkrum dögum: [ja] fa alguns dies, fa uns dies; ♦ góðan dag!: 1. (fyrir hádegi) bon dia! (abans de migdia) # 2. (eftir hádegi) bona tarda! (després de migdia); ♦ góðan daginn!: 1. (fyrir hádegi) bon dia! (abans de migdia) # 2. (eftir hádegi) bona tarda! (després de migdia); ♦ bjóða góðan daginn: donar el bon dia; ♦ bjóða e-m góðan daginn: donar-li a algú el bon dia; ♦ hinn daginn: demà passat, passat-demà (Mall.); ♦ [hinn] efsti dagur: <RELIG> el dia del judici final; ♦ hverjum degi öðrum betur: cada dia més que l'anterior, de dia en dia millor; ◊ er þar stutt af að segja, að kóngsson var þarna kyr í bænum í samfleytt fjögur ár, og fèkk ærnakaup fyrir. Var hann þá með öllu hættur að minnast á herbergið góða, og studdi það meðal annars að því, að risunum líkaði hverjum degi öðrum betur við hann. En það sem helzt dró kóngsson til að vera hèr svo leingi, var það, að hann var einatt að sitja um tækifæri til að komast eptir, hvort alls ekkert væri inni í herberginu góða: cal contar aquí succintament que el príncep va restar al mas durant quatre anys consecutius i que, a canvi dels seus serveis, va rebre un sou força gran. Durant aquest temps havia cessat per complet de fer menció d'aquella ditxosa cambra, i això, entre d'altres coses, havia contribuït que els gegants l'haguessin anat estimant de cada dia més i més. Tanmateix, el que més havia motivat el príncep a romandre allà tant de temps era que contínuament estava a l'aguait d'una ocasió per esbrinar si dins aquella ditxosa habitació realment no hi havia absolutament res; ◊ síðan setti hún sig til fyrir speglinum; þar eftir setti hún sig undir borð og las sín fræði, fægði húsið og settist undir sauma. Þessi hjón ljetu mig vel og veittu mjer hverjum degi öðrum betur. Daníel var þar til herbergis svo sem fyrir minn bænastað nærri mánuð; þótti honum það, að mjer var framar honum virðinga leitað: a continuació, s'asseia davant el mirall per a fer-se la toaleta; després d'això, s'asseia a una taula i llegia el seu catecisme [luterà], agranava i endreçava la casa i s'asseia a cosir. Aquest matrimoni em va tractar bé i cada dia que passava m'atenia millor. Per intercessió meva, en Daniel s'hi va poder allotjar a una cambra gairebé un mes. [En Daniel] considerava que aquella família era molt més obsequiosa amb mi que no pas amb ell; ♦ hvern daginn eftir annan: un dia darrere l'altre; ♦ í allan dag: tot el dia, tot lo dia (Mall.); ♦ í dag: avui, hui (Val.); ♦ fyrr í dag: avui a primera hora del matí, aquest matí; ♦ í fyrra dag: abans d'ahir, despusahir (Bal.); ♦ í fyrri daga: en el passat, en altres temps; ♦ í gamla daga: antigament; ♦ koma á daginn: <LOC FIG> resultar; ♦ það kemur á daginn að <+ ind.>: resulta que <+ ind.>, es posa de manifest que <+ ind.>; ♦ nú á dögum: avui en dia, en aquests temps; ♦ næsta dag: l'endemà, al dia següent; ♦ næstu daga: [en] els propers dies; ♦ nýttu daginn: carpe diem; ♦ rönd af degi: <LIT> la ratlla de la primera claror del dia ~ de la darrera claror del dia [a l'horitzó]; ◊ Fyrsti morðingi. Halt þér þá til okkar. Í vestri er enn þá eftir rönd af degi; nú hvetja reiðmenn hesta sína sporum svo gisting nái. Nálgast fer nú sá, sem um er setið (traducció d'en Matthías Jochumson.1874): Primer assassí. Resta, doncs, amb nosaltres. A ponent encara hi ha una lluminosa faixa. Ja esperona el viatger endarrerit el cavall per atrapar l'hostal, i ja s'acosta l'home que esperem (traducció d'en Josep Maria de Sagarra. 1959); ♦ síð dags: a la tarda (ja ben entrat el dia, és a dir, en el temps comprès entre el matí i el vespre) (→ síðdegis); ♦ síðasti dagur: el darrer dia; ♦ síðasti dagur ársins: el darrer dia de l'any; ♦ síðasti dagur heimsins: el darrer dia del món; ♦ síðasti dagur sýningarinnar: el darrer dia de l'exposició; ♦ síðasti dagur í heiminum: el darrer dia al món; ♦ síðustu daga: [en] els darrers dies; ◊ úrhelli síðustu daga: les precipitacions dels darrers dies; ♦ takið daginn frá: reserveu-vos el dia (a l'agenda); ♦ taktu daginn frá: reserva't el dia (a l'agenda); ♦ til þessa dags: fins avui, fins al dia d'avui; ♦ um daga <+ Gen.>: en els dies de...; ♦ um daginn: l'altre dia; ♦ um hábjartan dag: a plena llum [del dia]; ♦ virkur dagur: dia feiner, dia fener (Mall.); ♦ það sem eftir lifir dags: el que queda del dia nit, la resta del dia; ♦ þegar leið á daginn: a entrada (o: boca) de fosc, a darrera hora del dia; ♦ þriðja hvern dag: cada tres dies; ◊ “Dagurinn óttast” eftir Ausiàs Marc: “Lo jorn ha por” d'Ausiàs Marc; ◊ “Verk og Dagar” eftir Hesíódosi: “Els Treballs i els Dies” per Hesíode; ♦ → í fyrradag “abans d'ahir, despusahir”

dag·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:
llar f (institució on poden passar-hi el dia els infants, certs tipus de malalts, jubilats etc., podent-hi menjar i ésser-hi atesos): ♦ dagvistun [fyrir] barna: llar d'infants; ♦ dagvistun [fyrir] aldraða: llar de jubilats; ♦ dagvistun [fyrir] Alzheimerssjúklinga: llar per a malalts d'Àlzheimer

dallur <m. dalls, dallar>:
1. (ílát) escudella f (recipient, safata)
2. (skip) banyera f (vaixell, nau)

dal·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur>:
perdiu f d'Escòcia, perdiu f d'Escandinàvia (ocell Lagopus lagopus)

dal·ræna <f. -rænu, -rænur>:
(vindur sem blæs upp fjallshlíð, hitagola upp eftir fjallshlíð) vent anabàtic, vent m [que puja] de les valls (→ hlíðaruppstreymi)

dalur¹ <m. dals, dalir>:
1. <GEN> vall f
2. (fjalladalur) coma f (vall enrevoltada de muntanyes)
3. (dalur með hallandi botni) comellar m (vall de sòl inclinat)

dalur² <m. dals, dalir>:
(dollari) dòlar m (moneda)

dama <f. dömu, dömur. Gen. pl.: dama>:
1. (aðalskona, hefðarkona) dama f (dona noble & dona de gran distinció)
2. (í kurteisu ávarpi) senyora f (dona, esp. en tractament cortès): ♦ dömur [mínar] og herrar!: senyores i senyors!

Dani <m. Dana, Danir>:
danès m, danesa f: ♦ Stóri Dani: gran danès m (rassa de gos)

Dan·mörk <f. -merkur, no comptable>:
Dinamarca f

Dan·mörku:
ac. sg. & dat. sg. de → Danmörk “Dinamarca”

dans <m. dans, dansar>:
1. <GEN> ball m: ♦ stíga dans: [posar-se a] ballar, ajuntar-se a un ball; ◊ dóttir Heródíasar gekk þar inn og sté dans (ὀρχέεσθαι, ὀρχεῖσθαι, καὶ εἰσελθούσης τῆς θυγατρὸς αὐτοῦ Ἡρῳδιάδος καὶ ὀρχησαμένης). Hún hreif Heródes og gesti hans, og konungur sagði við stúlkuna: "Bið mig hvers þú vilt, og mun ég veita þér": la filla de l'Herodies hi va entrar i va dansar. Va plaure a l'Herodes i als seus hostes i el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho concediré»; ◊ Þá munu meyjarnar stíga gleðidans (ɕāˈmaħ bə-māˈħōl ~ שָׂמַח בְּמָחוֹל: ʔāz tiɕˈmaħ bəθūˈlāh bə-māˈħōl, אָז תִּשְׂמַח בְּתוּלָה בְּמָחוֹל) og ungir fagna með öldnum. Ég breyti sorg þeirra í gleði, hugga og gleð þá sem harma: llavors les donzelles dansaran una dansa alegre, i els joves estaran contents amb els vells. Jo canviaré llur dol en alegria, i els consolaré i donaré alegria als qui estan afligits
2. (þjóðdans & dans sem list) dansa m (esp. tradicional popular i com a art)

dans·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
pista f de ball

dans·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
ballable: ◊ danshæf lög: melodies ballables

danska <f. dönsku, no comptable>:
danès m (llengua danesa)

danskur, dönsk, danskt <adj.>:
danès -esa

dans·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
balada f (→ ballaða)

dans·salur <m. -salar (o: sals), -salir>:
saló m de ball

dans·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GEN> local m de ball
2. (fínn dansstaður) saló m de ball (de categoria, per a balls de saló etc.)

dapur, döpur, dapurt <adj.>:
trist -a: ♦ dapur í svipinn: tenir un posat trist, semblar trist -a

dapur·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f

Dardanella·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m dels] Dardanels m.pl

	A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont. Segons això: Dardanellasund = Dardanels Hellusund = Hel·lespont.

darka <darka ~ dörkum | darkaði ~ dörkuðum | darkað>:
caminar feixugament, arrossegant els peus: ♦ darka á góðum klæðum: <LOC> anar amb la roba d'anar endiumenjat quan no n'és l'ocasió i fer-la malbé o embrutar-la (p.e., per fer certes feines del camp etc.); ♦ darka á góðum skóm: <LOC> anar amb sabates bones quan no n'és l'ocasió i fer-les malbé (p.e., quan es fa feina i toca dur les de fer feina etc.)

darwinismi <m. darwinisma, no comptable>:
darwinisme

darwinisti <m. darwinista, darwinistar>:
darwinista m & f

dauða·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mort: ◊ ...og dauðadagur er betri en fæðingardagur: ...i el dia de la mort és millor que no pas el del naixement

dauða·dans <m. -dans, -dansar>:
<HIST> dansa f de la mort

dauða·dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dá 1.> coma m: ♦ falla í dauðadá: caure en coma; ♦ fara í dauðadá: entrar en coma; ♦ liggja í dauðadái: estar en coma; ♦ rakna úr dauðadái: sortir del coma
2. <MED = dauðamók> catalèpsia f (mort aparent)

dauða·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:
en coma etílic

dauða·refsing <f. -refsingar, -refsingar>:
pena f de mort: ♦ að viðlagðri dauðarefsingu: sota pena de mort; ♦ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort; ♦ ég er á móti dauðarefsingu: estic en contra de la pena de mort; ♦ leggja dauðarefsingu við e-u: prohibir una cosa sota pena de mort

dauða·sena <f. -senu, -senur. Gen. pl.: -sena>:
<LITER / TEATR / CINEM / ART> escena f de mort (o: d'agonia)

dauða·stirðnun <f. -stirðnunar, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis

dauða·stjarfi <m. -stjarfa, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis

dauða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
agonia f

dauða·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora f de la mort (moment de la mort): ◊ nú og á dauðastundu vorri: ara i en l'hora de la nostra mort

dauð·dagi <m. -daga, -dagar>:
mort f (forma de morir): ♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada; ♦ voveiflegur dauðdagi: mort violenta; ♦ hræðilegur ~ eðlilegur ~ virðulegur dauðdagi: mort espantosa ~ natural ~ digna; ♦ fá eðlilegan dauðdaga: morir de mort natural

dauð·fall <n. -falls, -föll>:
[cas m de] mort f (defunció, decès, ): ♦ langflest dauðföllin: la immensa majoria de les morts

dauð·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsað ║ e-ð>:
esterilitzar una cosa

dauð·hreinsaður, -hreinsuð, -hreinsað <adj.>:
esterilitzat -ada (estèril, lliure de gèrmens i microbis): ◊ dauðhreinsuð sprauta: xeringa esterilitzada

dauð·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:
estirilització f

dauð·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
mort -a de por, terroritzat -ada

dauði <m. dauða, no comptable>:
mort f (cessament de vida): ◊ þegar dauðinn knýr dyra: quan la mort truca a la porta; ♦ dauði yfir e-ð ~e-n: mort a... (exclamació desitjant la mort o la desaparició d'algú o d'una cosa); ♦ draga e-ð ~ e-n til dauða: <LOC> conduir (o: menar) [fins] a la mort (subjecte: malaltia; complement directe: animal o persona que mor a conseqüència de la malaltia); ♦ fram á rauðan dauðann: fins a més no poder; ♦ hörmulegur dauði e-s: la tràgica mort d'algú; ♦ óska e-m dauða: desitjar-li la mort a algú

dauð·leiðast <-dauðleiðist | -dauðleiddist | -dauðleiðst. Verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se com una ostra: ♦ mér dauðleiðist: m'avorreixo com una ostra (o: estic més avorrit -ida que [no] una ostra)

dauð·leiki <m. -leika, no comptable>:
mortaldat f

dauðs·fall <n. -falls, -föll>:
defunció f, mort f

dauður, dauð, dautt <adj.> <ús atributiu>:
mort -a: ◊ rísa upp frá dauðum: ressuscitar d'entre els morts

dauð·yfli <n. -yflis, -yfli>:
1. (letiblóð, ónytjungur) dropo m (gandul, putifeiner)
2. (framtaksleysingi, rola, dáðleysingi) aturat m (mancat d'empenta i iniciativa)
3. <†> (hræ) [restes f.pl de] cadàver m (cos mort, carronya, carcassa)

dauð·ýfli <n. -ýflis, -ýfli>:
variant de → dauðyfli ‘carronya, cadàver d'animal; dropo -a’

dauf·blindur, -blind, -blint <adj.>:
sordcec -ega

dauf·dumbi <m. -dumba, -dumbar>:
sordmut m, sordmuda f

dauf·dumbur, -dumb, -dumbt <adj.>:
sordmut -uda

dauf·fruma <f. -frumu, -frumur>:
<MED> neutròfil m

dauf·kyrningur <m. -kyrnings, -kyrningar>:
<MED> neutròfil m

daufur, dauf, dauft <adj.>:
1. <†> (heyrnarlaus) sord -a (que no hi sent)
2. (bragðdaufur) insípid -a, fat -ada (Mall.) (molt poc condimentat, sense gust)
3. (veikur, um hljóð) esmorteït -ïda, apagat -ada (molt fluix, so)
4. (veikur, um ljós) somort -a, feble (molt fluix, claror)
5. (fjörlítill) ensopit -ida, apagat -ada (gens actiu)
6. ♦ daufur í dálkinn: abatut -uda, entristit -ida (malencònic, deprimit)

dauna <dauna ~ daunum | daunaði ~ daunuðum | daunað>:
(þefja illa) pudir, fer pudor: ♦ dauna af e-u: fer pudor de

daun·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a, fètid -a

daunn <m. dauns, no comptable>:
pudor f

Davíð <m. Davíðs>:
David: ◊ Sál og Davíð: Saül i David

Davíðs·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
estel m (o: estrella f) de David: ♦ Rauða Davíðsstjarnan: Estrella de David Roja (מָגֵן דָּוִד אָדֹם)

dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dauðadá> coma m: ♦ falla í dá: caure en coma; ♦ falla aftur í dá: tornar a caure en coma; ♦ fara í dá: entrar en coma; ♦ koma úr dáinu: sortir del coma; ♦ liggja í dái: estar en coma
2. <MED = svefndá> sopor m,f
3. (vetrardvali, vetrarsvefn) hibernació f (dormida hivernenca)

dáð <f. dáðar, dáðir>:
proesa f, gesta f, gran fet

dá·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
daina f (mamífer Dama dama)

dádýrs·brjóst <n. -brjósts, -brjóst>:
<CULIN> pit m de daina

dá·góður, -góð, -gott <adj.>:
especialment (o: particularment) bo -ona

dá·hjörtur <m. -hjartar, -hirtir>:
daina f (mamífer Dama dama)

dáinn, dáin, dáið <adj. Ús predicatiu>:
mort -a (finat, traspassat): ♦ vera dáinn ~ dáin: ésser mort -a; ◊ “Herra, ef þú hefðir verið hér, væri bróðir minn ekki dáinn”: ”Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no seria pas mort”; ◊ hinn dáni kom út úr hellinum vafinn líkblæjum á fótum og höndum og með sveitadúk bundinn um andlitið: I el mort sortí de dins la cova, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un sudari; ◊ þá sagði Jesús þeim berum orðum: “Lasarus er dáinn”: Llavors Jesús els digué obertament: “en Llàtzer és mort”; ◊ þegar ég er dáinn...: quan hagi mort..., quan seré mort... (Bal.)

Dáinn <m. Dáins, no comptable>:
<MITOL> Dáinn m, nom d'un alb que apareix esmentat als Hávamál. Es tracta d'un nom parlant, el significat del qual és Mort. Als Hávamál 143 s'hi diu que va gravar runes essent rei o en qualitat de rei dels albs. Les estrofes 142-143 d'aquest poema són molt fosques: ◊ 141. Þá nam ec frævaz ǀ oc fróðr vera ǁ oc vaxa oc vel hafaz; ǁ orð mér af orði ǀ orðz leitaði, ǁ verc mér af verki ǀ vercs leitaði. ◊ 142. Rúnar munt þú finna ǀ oc ráðna stafi, ǁ miǫc stóra stafi, ǁ miǫc stinna stafi, ǁ er fáði fimbulþulr ǁ oc gørðo ginregin ǁ oc reist hroptr rǫgna, ◊ 143. Óðinn með ásom, ǀ enn fyr álfom Dáinn, ǁ Dvalinn dvergom fyrir, ǁ Ásviðr iǫtnom fyrir, ǁ ec reist siálfr sumar: 141. Aleshores vaig començar a brostar i a desenvolupar-me i a créixer i a dur esponera. El mot em cercava el [següent] mot a partir d'un mot i a partir d'un fet el fet em cercava el [següent] fet. 142. Trobaràs les runes i les postetes ja interpretades, postetes molt grans, postetes molt puixants, que el fimbulþulr, el þulr suprem (= el Thul Màxim = Odin), va colorar [amb sang] i que feren els [Tres] Ginnregin, els [Tres] Màxims Númens o Potestats, i va gravar el hroptr (el pregoner? En principi, però, Hroptr rǫgna = el hroptr dels déus = Odin) dels [Númens] Puixants: 143. L'Óðinn les gravà entre els ansos, i [les gravà] en Dáinn al capdavant dels albs. Ho féu en Dvalinn al capdavant dels nans, i l'Ásviðr al capdavant dels ètuns. Jo mateix en vaig gravar algunes ( #1. frævaz: Aparentment, ens trobem davant un doblet del verb frjóvask, modern frjóvgast. En Kuhn 1968³, pàg. 63, emperò, ofereix una interpretació alternativa: *frœvaz swv. (Háv. 141) = frævaz; es kann aber auch statt *frœfaz stehn (vgl. ags. frofor trost, hilfe), és a dir, un doblet antic del modern fróast. El verb frævask, arcaisme en la llengua moderna, és un terme procedent del llenguatge botànic i agrícola. El qui parla, l'Odin, aparentment compara la seva adquisició de la saviesa al creixement d'una planta. Per això interpreto els verbs, frœvaz — vaxa — vel hafaz com a metàfores agrícoles amb què el poeta descriu l'evolució espiritual de l'Odin. Els tres verbs denoten les tres fases evolutives d'un arbre: brostament, creixement i esponera madura. Per això mateix considero igualment que l'adjectiu fróðr també ha de tenir per força un significat agrícola que designi una etapa intermèdia entre frævaz ‘germinar’ i vaxa ‘créixer’ i tradueixo en conseqüència (“desenvolupar-se, fer-se fort i gros”). Considero aquest adjectiu homòfon de fróðr ‘savi; erudit’, però no pas idèntic a ell i l'arrenglero al costat dels suecs frodas ‘créixer bé; prosperar, desenvolupar-se’ i frodig ‘luxuriant, esponerós, frondós’, seguint l'opinió de l'Ásgeir Blöndal Magnússon 1989:210. #2. rúnar: en Klaus von See EK V:574-575 i 588-589 tradueix: Runen wirst du finden / und gedeutete Stäbe, / ... (completo els dos versos que manquen a la traducció d'en von See amb els dos versos corresponents de la traducció d'en Sophus Bugge 1889:383 que sonen així:) [sehr große Stäbe, / sehr starke Stäbe,] / die der Erzredner färbte / und [die] hohen Mächte schufen / und der »Hroptr« der Mächte ritzte. Odin bei den Asen, / und für die Alben Dáinn, / Dvalinn für die Zwerge, / Ásviðr für die Riesen, / ich ritzte einige selbst. #3. Cap de les explicacions que s'han proposat per a hroptr rǫgna no em satisfà pas. Una de les més antigues és la proposada pel Jakob Grimm a la seva Deutsche Mythologie. En aquesta obra, en Jakob Grimm hi assimila el mot norrè al substantiu alt-alemany antic hruoft ‘clamor’, de manera que a DM III:55 tradueix el mot norrè com a alte clamans ‘el qui crida fort, el vociferant o vociferador’: “Oðinn heißt auch Hrôptr alte clamans vgl. ahd. hruoft clamor. Graff 4. 1137. Hrôptr glaðr (?) Haupts zeitschr. 3, 154. Hrôptatŷr (s. 162)”. L'Elard Hugo Meyer, connectant amb aquesta teoria, interpretà el mot com a der Rufer - el Cridador, el Convocador (Elard Hugo Meyer: Deutsche Mythologie. Berlin: Mayer & Müller, 1891, S. 230) . En Walther Heinrich Vogt, connectant també amb aquesta mateixa teoria, hi veié, emperò, un mot de significat der Beschwörer der Mächte - el Conjurador dels Poders (cf. “Hroptr rǫgna”. Dins: Zeitschrift für deutsches Altertum 62 (1925), pp. 41-48). En Ferdinand Holthausen i en Hans Kuhn, per llur banda, hi veieren l'equivalent norrè del grec antic κρυπτός, -ή, -όν (cf. Ferdinand Holthausen : Vergleichendes und etymologisches Wörterbuch des Altwestnordischen, Altnorwegisch-isländischen einschließlich der Lehn- und Fremdwörter sowie der Eigennamen. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 1948, S. 129 & Hans Kuhn: “Rund um die Vǫluspá”. Dins: Kleine Schriften - Aufsätze und Rezensionen aus den Gebieten der germanischen und nordischen Sprach-, Literatur- und Kulturgeschichte. Band IV - Aufsätze aus den Jahren 1968 - 1976 (1978), S. 135-147; aquí, pàg. 147). Segons en Holthausen i en Kuhn, per tant, el significat del mot era der Verborgene - l'Ocult. Com ja he dit al començament d'aquesta nota, cap de les interpretacions proposades fins ara no em satisfà pas; considero que el veritable significat del mot i la seva etimologia encaran resten a escatir. #4. La major part d'interpretacions entenen el mot rǫgna com a genitiu plural, doblet de ragna; el hroptr rǫgna = hroptr ragna = el hroptr dels déus. Ara bé, en Walther Heinrich Vogt, dins el seu article ja esmentat, “Hroptr rǫgna”. Dins: Zeitschrift für deutsches Altertum 62 (1925), pp. 41-48, aquí pàg. 48, li dóna un altre significat: Nun fällt hroptr rǫgna Háv. 142 als ‘beschwörer der mächte’, nämlich der ganz groſsen mächte, die die Runen geschaffen haben, von selbst heraus. ihnen ringt Oðin sie durch sein fá und þylja ab. hroptr ist ein parallelausdruck zu (fimbul)þulr. Per al Vogt, doncs, aquest mot aquí no significa pas déus sinó [zu grunde ligt nicht regin ‘götter’, sondern ‘zaubermächte’, denn dass ragna christliche bildung ist, glaube ich nicht. Die angeführten fälle zeigen m.e. zur genüge, dass vor [p. 48] regin = götter eine ältere bedeutung ‘beratende und bestimmende mächte’ ligt, von den göttern dadurch unterschieden, dass ihnen nicht die art und der grad der persönlichkeitsvorstellung eignete wie ihnen. #5. La seqüència er fáði fimbulþulr ǁ oc gørðo ginnregin ǁ oc reist hroptr rǫgna és molt estranya. Com s'entén una enumeració formada per Odin — els déus — Odin? Lògic fóra que la seqüència fes una triple referència a l'Odin: Odin — Odin — Odin. Al meu entendre, faríem bé esmenant-la en er fáði Fimbulþulr ǁ oc *gørði *Ginnarr ǁ oc reist Hroptr rǫgna , substituïnt Ginnregin ‘les altes Potestats, els Alts Númens’ per Ginnarr, un dels noms d'Odin. Llavors ens trobaríem davant la Trinitat pagana que ja coneixem, formada per Fimbulþulr = Hár, Ginnarr = Jafnhár i Hroptr = Þriðji. Si no volem dur a terme cap esmena textual, advoco per entendre el desconcertant vers oc gørðo ginnregin com un plural que fa referència a la trinitat odínica, a l'Odin triprosop que acabo d'esmentar, i no pas al conjunt dels déus en general. D'acord amb la meva interpretació del passus tradueixo, en conseqüència, el mot ginnregin per els Tres Màxims Númens, les Tres Màximes Potestats. #6. stiðr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 192: stiðr <...> adj. steif, hart (Háv. 142). Aquest significat no em convenç pas, car TOTES les postetes han d'ésser dures de precís, de manera que m'estimo més d'entendre aquest adjectiu en sentit figurat, i, en concret, en el sentit de fort, puixant, com ja feia en Simrock a la seva ja vella traducció, on hi tradueix aquest adjectiu per sehr starke Stäbe, / sehr mächtige Stäbe, i com també va fer en Bugge, com ja hem vist a dalt. #7. Considero que el significat habitual de la preposició fyrir + <Dat.> és el de davant, i, en sentit metafòric, al capdavant de. Segons això, les dues úniques traduccions reals possibles fóren davant els albs... davant els nans... davant els ètuns (en una mena de cerimònia, de la qual no en sabem res més que es dugué a terme en presència dels albs, nans, ètuns) o bé al capdavant dels albs... dels nans... dels ètuns, que seria una fórmula emprada per a enumerar les diferents rasses mítiques i llurs respectius governants: les gravà en Dáinn que governa els albs, i en Dvalinn que governa els nans i l'Ásviðr que governa els ètuns. En la meva traducció m'he decantat per aquesta darrera opció. Sóc del parer que l'ús de diferents preposicions per a expressar la relació de cada personatge amb el seu poble, v.b. með [ásom], d'una banda, i fyr [álfom], fyrir [dvergom,] fyrir [iǫtnom], de l'altra, serveix per a expressar un matís sobre com era la relació del personatge amb el seu respectiu poble; així, l'ús de la preposició með amb l'Odin el descriu, al meu entendre, com un par entre pars, l'ús de la preposició fyrir en els altres casos, en canvi, expressa una relació jeràrquica, l'existent entre governant i governat. Aquesta conjectura meva m'obliga a respectar en català la dualitat de preposicions existent en el text norrè, ja que com he dit adés, expressen formes diferents de relacionar-se de cada personatge amb el seu respectiu poble )

Dáinn <m. Dáins, no comptable>:
<MITOL> Dáinn m, nom d'un nan que apareix esmentat a diverses composicions, a saber, a la Vǫlospá i al Hyndluljóð. Es tracta d'un nom parlant, el significat del qual és Mort. Al Hyndluljóð 7 s'hi diu que va fer, ensems amb el nan Nabbi, el verro Hildisvíni, sobre el qual cavalcava la deessa Freyja, d'idèntica manera que son germà Freyr cavalca a dalt del verro Gullinborsti, que li féren els nans Brokkr i Eitri: ◊ {9} Þá gengo regin ǫll ǀ á rǫcstóla, ǁ Ginnheilǫg goð, ǀ oc um þat gættuz, ǁ hverr scyldi dverga ǀ dróttin scepia, ǁ ór Brimis blóði ǀ oc ór Bláins leggiom. ǁ {10} Þar var Mótsognir ǀ mæztr um orðinn ǁ dverga allra, ǀ enn Durinn annarr; ǁ þeir manlícon ǀ mǫrg um gørðo, ǁ dvergar, ór iǫrðo, ǀ sem Durinn sagði. ǁ {11} Nýi, oc Niði, ǀ Norðri oc Suðri, ǁ Austri oc Vestri, ǀ Alþiófr, Dvalinn, ǁ [Nár oc Náinn, ǀ Nípingr, Dáinn,] ǁ Bívǫrr, Bávǫrr, ǀ Bǫmburr, Nóri, ǁ Án oc Ánarr, ǀ Ái, Miǫðvitnir, ǁ {12} Veigr oc Gandálfr, ǀ Vindálfr, Þráinn, ǁ Þeccr oc Þorinn, ǀ Þrór, Vitr oc Litr, ǁ Nár oc Nýráðr — ǀ nú hefi ec dverga ǁ — Reginn oc Ráðsviðr — ǀ rétt um talða. ǁ {13} Fíli, Kíli, ǀ Fundinn, Náli, ǁ Hepti, Víli, ǀ Hánarr, Svíurr ǁ Frár, Hornbori, ǀ Frægr oc Lóni, ǁ Aurvangr, Iari, ǀ Eikinscialdi: aleshores tots els Puixants pujaren als sitials del destí, els déus sacrosants, i debateren entre si qui crearia el Senyor dels nans amb la sang d'en Brimir i amb els braços i cames d'en Bláinn. Allà, en Mótsognir havia tornat el més ben considerat de tots els nans, i després d'ell, hi anava en Durinn. Com va contar en Durinn, [Aquests dos] nans crearen moltes de figures humanes amb fang: en Nýi i en Niði, en Norðri i en Suðri, l'Austri i en Vestri, l'Alþiófr, en Dvalinn, [en Nár i en Náinn, en Nípingr, en Dáinn,] en Bívǫrr, en Bávǫrr, en Bǫmburr, en Nóri, l'Án i l'Ánarr, l'Ái, en Miǫðvitnir, en Veigr i en Gandálfr, en Vindálfr, en Þráinn, en Þeccr i en Þorinn, en Þrór, en Vitr i en Litr, en Nár i en Nýráðr — i encara en Reginn i en Ráðsviðr —: vet ací ben enumerats els noms dels nans! I en Fíli, en Kíli, en Fundinn, en Náli, en Hepti, en Víli, en Hánarr, en Svíurr, en Frár, en Hornbori, en Frægr i en Lóni, l'Aurvangr, en Jari i l'Eikinskialdi (en Kuhn 1968³, pàg. 3 esmenta que l'additament del vers : [Nár oc Náinn, ǀ Nípingr, Dáinn,] a l'estrofa onzena és d'en Finnur Jónsson; en Kuhn 1968³, pàg. 2 rebutja sense argumentar-ho la lliçó dróttir ‘tropells, legions’ de 9:3b que ofereix la Hauksbók i que es podria entendre en el sentit de poble. El mot mæztr és superlatiu de mætr); ◊ “Dulin ertu, Hyndla, draums ætlig þér, ǁ er þú qveðr ver minn í valsinni, ǁ þar er gǫltr glóar, gullinbursti, ǁ Hildisvíni, er mér hagir gørðo, ǁ dvergar tveir, Dáinn oc Nabbi: vas errada, Hyndla, crec que somnies quan dius que el meu home es troba de camí cap al Valhal·la, on hi resplendeix el verro Hildisvíni, de cerres daurades, que em feren dos nans hàbils, en Dáinn i en Nabbi

Dáinn <m. Dáins, no comptable>:
<MITOL> Dáinn m, nom d'un dels quatre cérvols que roseguen els brots tendres (?) de les branques del freixe Yggdrasill: ◊ hirtir ero oc fiórir, þeirs af hæfingar á ǁ gaghálsir gnaga: ǁ Dáinn oc Dvalinn, ǁ Duneyrr oc Duraþrór: també hi ha quatre cérvols que, amb el coll girat cap enrere, hi roseguen, a dalt d'ell, els hæfingar, els brots tendres (?): En Dáinn i en Dvalinn, en Duneyrr i en Duraþrór (#1. hæfingar: hàpax legòmenon de significat ignot. Atès el context, hom li atribueix el significat de brostes, tanys, brostons, brots tendres. #2. gaghálsir ‘die hälse zurückbiegend’: hàpax legòmenon de significat amb els colls girats cap enrere, cap a la cua (la qual cosa pot voler dir dues coses: la primera és que roseguen uns brots tendres que es troben situats a la mateixa alçada que llur cos, però a llur costat; la segona, que estiren el cap cap enrere per arribar-hi a uns brots situats damunt ells). En Sijmons-Gering 1927:202 exposen que el mot, d'acord amb les dades proporcionades per l'Aasen 205 a existeix en noruec modern (Hallingdalen) sota les formes gaghals (subst.), gaghalsad (adj.) i que fou en Sophus Bugge (“Sjældne Ord i norrøn Skaldskab, forklarede af S. B.”. Dins: Tidsskrift for Philologi og Pædagogik VI (1865), Pp. 87-103, 162) el qui va establir el significat del mot en el text norrè. Per a més detalls, remeto a Alfred Jakobsen: “Strofe 33 i Grimnismål - Rökrunorna som grafematisk system”. Dins: Arkiv för nordisk filologi 80 (1965), pp. 87-94, aquí esp. p.94. Per tant, tant podem entendre que els quatre cérvols mengen amb els colls estirats [cap amunt i cap enrere], per arribar així fins als tanys situats part damunt llurs caps, com que es troben a dalt de l'arbre i hi mengen els brots que treuen a les branques que tenen pels costats, amb els colls estirats cap enrere, però lateralment. #3. á = adverbi pronominal = á aski Yggdrasils ‘damunt ell, damunt el freixe Yggdrasill’: és l'explicació que en donen Sijmons-Gering 1903:407 i 1903:345. Aquesta explicació, de retruc, ens porta a identificar un arcaic gnaga e-t af, que compta amb els paral·lels suec gnaga n-t av, avgnaga n-t i danès afgnave n-t, gnave af n-t, gnave af [på] n-t; en dano-noruec, en canvi, tenim gnage på e-t & gnage bark av trærne i en noruec modern gnaga ~ gnage på e-t & gnage bork av trea; en noruec modern, hi ha, emperò els adjectius verbals invariables avgnaga, halvt avgnaga; d'altres exemples de l'arcaic gnaga a l'Edda, ens revelen que aquesta construcció és poc freqüent: Hávamál 106: gnaga um e-t. Adopto l'anàlisi de á com a adverbi pronominal (alemany: darauf, neerlandès: erop) referit al freixe Yggdrasill i el tradueixo, consegüentment, per damunt ell, a dalt d'ell. Si hi veiem un equivalent de l'adverbi pronominal alemany daran i neerlandès eraan, i referit per tant als o a les hæfingar ‘brumhnappar’ precedents, la traducció aleshores passa a ésser ...els brots tendres d'ell, del freixe Yggdrasill. Finalment, sia esmentat que en Guðni Jónsson considera que aquest adverbi pronominal á es deu a un error del copista i procedeix a esborrar-lo en la seva edició crítica del poema)

dá·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
hipnotitzat -ada

dá·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:
hipnotitzar algú

dá·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f

dá·leiðandi, -leiðandi, -leiðandi <adj.>:
<GEN & FIG> hipnòtic -a: ◊ augun hans eru dáleiðandi: els seus ulls són hipnòtics

dá·leiðing <f. -leiðingar, no comptable>:
hipnotització f

dá·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
hipnosi f, hipnotisme m

dá·lítið <adv.>:
un poc, una mica: ♦ dálítið af e-u: una mica de (o: una petita quantitat de), un poc de...; ♦ dálítið af skrifuðum blöðum: unes poques fulles escrites, un parell (mallorquí) de fulles escrites

dá·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
molt petit -a, menut -uda (minúscul & expressant una quantitat molt petita): ◊ ég tala dálitla íslensku: parlo una mica d'islandès

dánar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
aniversari m (de la mort d'algú): ◊ á dánarafmæli hans: en l'aniversari de la seva mort

dánar·ár <n. -árs, -ár>:
any m de la mort

dánar·beður <m. -beðs (o: -beðjar), -beðir>:
llit m de mort, llit mortuori (→ banasæng)

dánar·bú <n. -bús, -bú>:
massa hereditària, cabal hereditari: ♦ skipti á dánarbúi: partició d'herència, partició hereditària, liquidació de patrimoni hereditari, partió f d'herència (Bal.)

dánarbús·uppskrift <f. -uppskriftar, -uppskriftum>:
inventari m de la massa hereditària, inventari m dels actius que conformen el cabal hereditari

dánar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mort

dánar·dægur <n. -dægurs, -dægur>:
1. (dánarafmæli) aniversari m de la mort: ♦ 450 dánardægur Jóns biskups Arasonar: 450è aniversari de la mort del bisbe Jón Arason
2. (dánardagur) dia m de la mort: ◊ manna örvastur var Hákon jarl en hina mestu óhamingju bar slíkur höfðingi til dánardægurs síns. En það bar mest til, er svo varð, að þá var sú tíð komin að fyrirdæmast skyldi blótskapurinn og blótmennirnir en í stað kom heilög trúa og réttir siðir: el iarl Hákon fou un home generosíssim, i [precisament per això mateix] fou la major desgràcia la que va haver de suportar un höfðingi de la seva talla en el dia de la seva mort (lit.: un höfðingi de la seva tella va portar la major desgràcia al dia de la seva mort). I el que més hi va contribuir que fos així fou que havia arribat el temps en què es condemnarien tant els sacrificis als déus com els sacrificadors i en llur lloc s'hi posaren ara la santa fe i els costums correctes (és a dir, els bons costums cristians); ◊ Hákon jarl var ǫrlyndr af fé við sína menn ok langan tíma vinsæll af alþýðu innanlands, en hina mestu úhamingju bar slíkr hǫfðingi til dánardœgrs síns. Ok var þat í ǫðru lagi eigi undarligt, þvíat Hákon jarl var allar stundir undirhyggjufullr, útrúr ok svikall bæði við vini ok úvini, hinn rammasti guðníðingr ok blótmaðr, var þá ok sá tími kominn, er allsvaldandi Guð hafði furætlat, at blótskapr ok heiðnin ok þessi hinn vándi úvinarins erendreki Hákon jarl skyldi fyrirdœmast, en í staðinn skydi koma heilǫg trúa, ok réttir siðir blómgast fagrliga um norðrlǫnd fyrir góðviljafulla ástundan þessa blezaða Guðs drottins sendiboða Óláfs Tryggvasonar. Þá er Hákon jarl var drepinn, hafði hann verit jarl XXX ok III (þrjátigi ok þrjá) vetr frá því er Sigurðr jarl féll faðir hans; þá var Hákon hálfþrítøgr, er faðir hans féll, en nú skorti hann tvá vetr á sextigi, er hann var drepinn: el iarl Hákon era desprès amb els seus homes i per molt de temps fou molt estimat pel poble comú, i[, tot i així,] un hǫfðingi de la seva talla va sofrir la major de les desgràcies el dia de la seva mort. Però, d'altra banda, això no fou res d'estrany per tal com el iarl Hákon sempre era arter, deslleial i traïdorenc tant amb els amics com amb els seus enemics, el pitjor idòlatra i renegador del [ver] Déu. [Durant el seu iarlat] també havia arribat el temps en què Déu totpoderós havia planejat (decidit, resolt) que es condemnessin la idolatria i el paganisme i aquest malvat missatger de l'Arxienemic, el iarl Hákon, i, en llur lloc s'hi havien d'establir la santa fe i havien de florir bellament els costums correctes (és a dir, els bons costums cristians) pertot arreu dels països norrens, gràcies al zel (per obra del zel) ple de benvolença d'aquest beneït enviat (apòstol) de Déu, senyor nostre, Olau Tryggvason. Quan el iarl Hákon fou mort, havia estat iarl trenta-tres anys des del moment què son pare, el iarl Sigurðr, va caure en combat. En aquell moment, en Hákon tenia vint-i-cinc anys, i ara, en el moment de la seva mort, li mancaven dos anys per tenir-ne seixanta

dánar·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
notícia f de la mort d'algú

dánar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
llegat m, deixa f

dánar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
taxa f de mortalitat

dánar·kviða <f. -kviðu, -kviður ; Gen. pl.: -kviðna o: -kviða>:
cançó f de mort (→ dánaróður): ◊ í dánarkviðunni er ekki hirt um að rekja ævi kappans og afrek, heldur er staldrað við tiltekna atburði og er blærinn ljóðrænn og trega blandinn. Svo er einnig háttað dánarkviðu Hildibrands í Ásmundarsögu kappabana: a la cançó de mort no es para esment a descabdellar la vida i les gestes de l'heroi, sinó més aviat a deturar-se en determinats esdeveniments i el to hi és líric i impregnat de dolor, i així s'esdevé també a la cançó de mort de l'Hildibrand de la Història de l'Asmund el matador de campions; ♦ dánarkviða Hildibrands: cançó de mort de l'Hildibrand (→ dánaróður Hildibrands)

dánar·líkur <f.pl -líka>:
taxa f de mortalitat esperada

dánar·orsök <f. -orsakar, -orsakir>:
causa f de la mort

dánar·óður <m. -óðs (o: -óðar). Dat. sg.: -óði o: -óð. Pl. no hab.>:
cançó f de mort: ♦ dánaróður Hildibrands: cançó de mort de l'Hildibrand; ◊ nánast sami vísuhelmingur er í báðum sögunum, í dánaróði Hildibrands í Ásmundar sögu kappana: a totes dues sagues hi apareix pràcticament la mateixa hemistrofa, [en concret] a la Cançó de mort de l'Hildibrand de la Història de l'Asmund el matador de campions

dánar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de la mort

dánar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
coeficient m de mortalitat

dánar·tala <f. -tölu, -tölur>:
mortalitat f

dánar·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
esquela f [mortuòria]

dánar·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>:
taxa f de mortalitat: ♦ dánartíðni vegna barnsburðar (o: við barnsburð) : mortalitat materna; ♦ dánartíðni vegna mýraköldu (o: af völdum mýraköldu) : mortalitat per malària

dánar·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f de la mort: ◊ staðfestur dánartími var 20:45, að spænskum tíma: l'hora fixada de la mort han estat les 20:45, hora espanyola

dánar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat f de defunció: ♦ skrifa undir dánarvottorð: signar el certificat de defunció

dár <n. -dárs, no comptable>:
burla f, befa f: ♦ draga dár að e-m: fer escarn d'algú, burlar-se d'algú, mofar-se d'algú; ◊ dragðu eigi dár (προσπαίζω, πρόσπαιζε) að illa uppöldum, þá kann hann að smána (ἀτιμάζω, ἀτιμάζωνται) forfeður þína: no et rifis del maleducat i no podrà insultar els teus avantpassats

dára <dára ~ dárum | dáraði ~ dáruðum | dárað ║ e-n ~ e-ð>:
1. (gera gys að, gabba, spotta[st], hæðast að) fer befa d'algú ~ d'una cosa (riure-se'n, burlar-se'n, mofar-se'n): ◊ en er hún sá, að hann hafði látið eftir skikkjuna í hendi hennar og var flúinn út, þá kallaði hún á heimafólk sitt og mælti við það: "Sjáið, hann hefir fært oss hebreskan mann til þess að dára oss (lə-ˈt͜saħɛq ˈbā-nū, לְצַחֶק בָּנוּ). Hann kom inn til mín og vildi hafa lagst með mér, en ég æpti hástöfum. Og er hann heyrði, að ég hrópaði og kallaði, lét hann skikkju sína eftir hjá mér og flýði og hljóp út." Því næst geymdi hún skikkju hans hjá sér þangað til húsbóndi hans kom heim. Sagði hún honum þá sömu söguna og mælti: "Hebreski þrællinn, sem þú hefir til vor haft, kom til mín til þess að dára mig (lə-ˈt͜saħɛq b-ī, לְצַחֶק בִּי). En þegar ég hrópaði og kallaði, lét hann eftir skikkju sína hjá mér og flýði út":; ◊ en er þeir heyrðu þetta þeystu þeir út á mýrarnar. Þar voru svo mikil fen að þeir komust hvergi fram og urðu að draga úr hestana og hröktust þar í lengi dags. Báðu þeir illa fyrir honum, þessum förumanni er þá hafði svo dárað:; ◊ þat var einn dag, at Án mætti úti Drífu karlsdóttur. Þrjár konur gengu með henni. Hon var kvenna vænst ok vel búin. Hon var í rauðum kyrtli ermalǫngum ok ekki niðrvíðum, síðum ok miðþrǫngum. Hon hafði hlað um enni ok hærð kvenna bezt. Þær hlógu at honum mjǫk ok dáruðu klæðabúnað hans: un dia, l'Án va trobar pel camp (úti) la Drífa, la filla del bóndi. L'acompanyaven tres dones. Era una dona bellíssima i ben abillada. Portava un kyrtill vermell, de mànegues llargues, gens ample cap avall (no s'eixamplava a mesura que s'acostava a la part inferior), llarg i estret al mig (= per la cintura). Portava un hlað, una cinta, al voltant del front i tenia els cabells més bonics que una dona pot tenir. Elles se'n rigueren molt d'ell, burlant-se de la roba que portava
2. (blekkja, pretta) rifar-se d'algú, passejar-se d'algú (prendre-li el pèl per riure-se'n, enganyar-lo, ensarronar-lo): ◊ en Jakob sagði við Rebekku móður sína: "Gáðu að, Esaú bróðir minn er loðinn (ɕāˈʕīr, שָׂעִר), en ég er snöggur (ħāˈlāq, חָלָק). Vera má að faðir minn þreifi á mér og þyki sem ég hafi viljað dára sig (ki-məθaʕətˈtēaʕ, כִּמְתַעְתֵּעַ). Mun ég þá leiða yfir mig bölvun, en ekki blessun": i Jacob digué a Rebeca, sa mare: "Guaita, Esaú, mon germà, és pelut, però jo no tinc gens de pèl. Podria ésser que mon pare em palpi i cregui que he volgut rifar-me'l. Aleshores atrauré sobre meu la seva maledicció, i no pas la seva benedicció"

dára·aldin <n. -aldins, -aldin>:
dúrio m (fruit de la planta Durio zibethinus)

dári <m. dára, dárar>:
nici m, beneit m, nícia f, beneita f

dásam·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (undursamlegur) meravellós, -osa (portentós): ◊ mikil og dásamleg eru verkin þín, Drottinn Guð: grans i meravelloses són les teves obres, Senyor, Déu
2. (aðdáanlegur) extraordinari -ària (molt admirable, sensacional): ◊ því að honum hlotnaðist dásamlegt liðsinni, uns hann var voldugur orðinn: per tal com va obtenir el seu extraordinari ajut fins que va esdevenir puixant

dá·semd <f. -semdar, -semdir>:
meravella f

dásemdar·vera <f. -veru, -verur. Gen. pl.: -vera>:
ésser meravellós, criatura magnífica

dásemdar·verk <n. -verks, -verk>:
meravella f (portent, obra o fet portentós)

dási <m. dása, dásar>:
(mannleysa, liðleskja, rola) inútil m, gandul m (bo per res, putifeiner): ◊ þessi heiti standa hér í mót at kalla mann blauðan, veykan, þjarfan, þirfing, blotamann, skauð, skræfu, skrjáð, vák, vám; løra, sleyma, teyða, dugga, dási, dirokkr, dusilmenni, ǫlmusa, auvirð, vílmǫgr: aquests termes en són els contraris: covard, feble, insignificant, miserable, cagat, infame, poltró, poruc, dèbil, fastigós, pelacanyes, pallanga, cagacalces, bàmbol, inútil, capsigrany, bo-per-res, capta-almoines, púrria, serf-de-la-gleva; ◊ dólgljóss hefir dási darrlatr staðit fjarri endr þá es elju Rindar ómynda tók skyndir: el bo-per-res detesta-llances (= covard, no bel·licós per por. Aquest darrlatr dási és el rei dels sarraïns que més endavant apareix esmentat com a jǫfurr Affríka ‘adalil dels africans’) es va mantenir lluny quan el cuitador de la torxa ferotge (dólgljóss skyndir = el cuitador de la torxa mortal = el dóna-via de l'espasa, el cuitador de l'espasa = el guerrer = el futur rei Haraldr harðráði de Noruega) fa temps va prendre la rival concubina de la Rindr (elja Rindar = Jǫrð = la terra = el país = el país dels sarraïns; Rindr és la mare del déu Váli i una de les concubines del déu Óðinn: segons Snorri, les concubines rivals de la Frigg són Jǫrð, Rindr, Gunnlǫð i Gríðr) sense pagar-ne cap preu de núvia (= per la força)

dá·stjarfi <m. -stjarfa, pl. no hab.>:
<MED> cataplexia m

dá·svefn <m. -svefns, pl. no hab.>:
<MED> coma m

dá·valdur <m. -valds, -valdar>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f

de <n. des (o: de), de>:
de f (nom de lletra): ◊ de-ið: la de

deig <n. deigs, deig>:
<CULIN> massa f, pasta f: ♦ hnoða deig: pastar [la farina]; ♦ hnoðað deig: farina pastada; ♦ → bökudeig “pasta (o: massa) trencada (o: brisa)”; ♦ → pappírsdeig “pasta de paper”; ♦ → smjördeig “pasta fullada, pasta de full”; ♦ → súrdeig “llevat m [natural], cap m de feina, creixent m, rent m, pasta (o: massa) mare”

deigla <f. deiglu, deiglur>:
(málmbræðsluílát) gresol m (recipient per a fondre-hi metall)

deig·trog <n. -trogs, -trog>:
pastera f

deigul·mór <m. -mós, -móar>:
(gráleitur, mjúkur pottaraleir) deigulmór m, argila fangosa grisenca (tipus d'argila grisenca i tova emprada en gerreria): ◊ þó mun það nokkru í sér halda af hörku járnsins, þar sem þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn: tanmateix, tindrà alguna cosa de la solidesa del ferro, d'acord amb allò que has vist del ferro mesclat amb argila fangosa; ◊ hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó: trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila; ◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!; ◊ og þar er þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn, þá munu þeir með kvonföngum saman blandast, og þó ekki samþýðast hvorir öðrum, eins og járnið samlagar sig ekki við leirinn: i quan vas veure el ferro mesclat amb l'argila fangosa, això vol dir que es mesclaran per semença d'homes, però que no s'uniran sòlidament l'un amb l'altre, de la mateixa manera que el ferro no s'amalgama tampoc amb l'argila

deigur, deig, deigt <adj.>:
1. (rakur) humit -ida (lleugerament mullat)
2. (linur) tou tova, blan -a (Bal.) (metall): ♦ deigt járn: ferro dolç
3. (deighjartaður, huglaus) poruc -uga, temorec -ega (covard): ♦ láta ekki deigan síga: <LOC FIG> no perdre el coratge, no desanimar-se, no abandonar, no donar-se per vençut -uda

deila <deili ~ deilum | deildi ~ deildum | deilt>:
I.
1. (þrátta, senna) barallar-se (discutir verbalment enèrgicament, altercar)
2. (þræta, þjarka) discutir (tenir una disputa o una discussió, parlar oposant-se al que afirma o diu algú): ♦ deila við e-n: discutir[-se] amb algú; ♦ deila [við e-n] um e-ð: discutir[-se] [amb algú] sobre una cosa; ♦ deila um stjórnarmál: discutir de política; ♦ enn er deilt um <+ Ac.>: una cosa encara està en litigi; ♦ sem deilt er um: controvertit -ida, disputat -ada; ♦ deila um keisarans skegg: <LOC FIG> discutir sobre minúcies
3. <†> (berjast) contendre['s] (o: contendir[-se]) (lluitar, batre's, litigar): ◊ síðan eignaðist Egill jarðir þær allar, er hann hafði til deilt og hann kallaði, að Ásgerður, kona hans, hefði átt að taka eftir föður sinn. Ekki er getið, að þá yrði fleira til tíðinda á því þingi. Egill fór þá fyrst inn í Sogn og skipaði jarðir þær, er hann hafði þá fengið að eiginorði; dvaldist hann þar mjög lengi um vorið; síðan fór hann með föruneyti sitt austur í Vík; fór hann þá á fund Þorsteins og var þar um hríð: després, l'Egill va fer seves les terres per les quals havia lluitat. Havia declarat que l'Ásgerður, la seva dona, hauria hagut de prendre'n possessió [a dreta llei] després de la mort de son pare d'ella. No es refereix que en aquell þing hi passés res més que pagués la pena de contar-se. L'Egill es va dirigir llavors de primer a Sogn i va donar ordres sobre el menatge de les terres que s'havien convertit en propietat seva [en el þing]. Hi va romandre molt de temps durant la primavera. Després, es va dirigir, amb els seus acompanyants, cap a llevant, cap a Vík on va visitar en Þorsteinn i s'hi va quedar una temporada; ◊ Hákon konungur Aðalsteinsfóstri réð fyrir Noregi langa stund, en hinn efra hluta ævi hans, þá komu synir Eiríks til Noregs og deildu til ríkis í Noregi við Hákon konung, og áttu þeir orustu saman, og hafði Hákon jafnan sigur. Hina síðustu orustu áttu þeir á Hörðalandi, í Storð á Fitjum; þar fékk Hákon konungur sigur og þar með banasár; eftir það tóku þeir konungdóm í Noregi Eiríkssynir: el rei Hákon, el fóstri del rei Aðalsteinn [d'Anglaterra], va regnar molt de temps sobre Noruega. A la darreria de la seva vida, varen arribar a Noruega els fills de l'Eiríkur i disputaren el poder sobre Noruega amb el rei Hákon i lliuraren batalles i sempre en va sortir vencedor en Hákon. La darrera batalla fou a l['illa de] d'Storð, a Fitjar, en el Hörðaland. El rei Hákon hi va obtenir la victòria encara que també hi va resultar ferit de mort. Després d'això, els fills de l'Eiríkur varen prendre el títol de rei a Noruega; ◊ Teitur lögmaður, vitur maður og góðgjarn, bróðir Gissurar, hann bað biskup að freista að ganga á milli og vita ef nokkuð stoðaði, sagði sem satt er hversu mikil vorkunn Þórði var á, svo mikinn mannskaða sem hann hafði fengið en sviptur öllu fénu og hefir ekki til viðurlífis fyrir sig og sína menn annað en það er hann verður að deila til í hendur óvinum sínum eða ræna saklausa menn þótt hann leiti eftir sínum hluta með því móti sem hann þykist helst mega (SS II, cap. 315, pàg. 475): en Teitur [Þorvaldsson], el lögmaður, un home savi i benvolent, germà d'en Gissur, va pregar al bisbe que intentés d'interposar-se entre ells i mirés a veure si servia de res i digué, cosa que era ben vera, que calia excusar granment en Þórður, ateses les tan grans pèrdues humanes que havia sofert i [que,] “privat de tots el bestiar ja no té res més, per mantenir-se a ell mateix i els seus homes, que el que hagi d'obtenir lluitant contra els seus enemics o robant persones innocents, per més que[, altrament,] miri d'aconseguir el que li correspon de la manera que considera que és la més adequada” (vocabulari: #1. stoða: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: <...> 2. nützen: munu eigi hans orð s. seine Worte werden nichts helfen; stoðar þat ekki das hilft nichts, nützt nichts; #2. vorkunn: Cf. Baetke 19874, pàg. 699: vár-kunn f. was zu entschuldigen, nicht zu verwundern ist; Nachsicht; v. er þat, er v. á es ist verzeihlich, begreiflich, man braucht sich nicht darüber zu wundern; v. er þér til þess das ist bei dir zu entschuldigen, muß man dir nachsehen <...>; #3. viðurlífi: Cf. Baetke 19874, pàg. 733: viðr-lífi n. Lebensunterhalt; #4. deila til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 85: <...> deila til e-s um etwas kämpfen; #5. þótt: Conjunció concessiva que aquí, de tota manera, podria tenir valor consecutiu; #6. leita eftir sínum hluta: En Baetke 19874, pàgs. 262 i 377, no dóna pas entrada a aquesta locució. Reapareix al capítol 35.2 (ed. Boer) de l'Ǫrvar-Odds saga: 2. Oddr hefir nú með sér hundrað manna ok finnr Vilhjálm konung ok segir honum boð bróður síns. Vilhjálmr konungr segir, at hann vill enskis skiptis Knúti konungi unna á ríki meira en hann sé innan hirðar. Oddr kvað hann eflaust mega þat vita, at Knútr konungr mun eptir leita sínum hluta. Þeir skildu at svá mæltu ‘l'Oddr llavors se'n portà amb ell un centenar d'homes i es presentà davant el rei Vilhjálmr i li va transmetre el missatge de son germà. El rei Vilhjálmr li va dir que no estava disposat a concedir al rei Knútr cap més partió del regne que formar part de la seva hirð. L'Oddr li va respondre que podia tenir per segur, sense cap mena de dubte, que el rei Knútr lluitaria per aconseguir la seva part. Dites aquestes paraules, s'acomiadaren’ )
4. <†> <JUR> pledejar, litigar: ♦ deila við e-n: pledejar amb algú
II.
1. <e-u>: (skipta) dividir una cosa: ◊ þá nam Skalla-Grímur land milli fjalls og fjöru. Mýrar allar út til Selalóns og hið efra til Borgarhrauns, en suður til Hafnarfjalla, og allt það land, er vatnföll deila til sjóvar. Hann flutti um vorið eftir skipið suður til fjarðarins og inn í vog þann, er næstur var því, er Kveld-Úlfur hafði til lands komið, og setti þar bæ og kallaði að Borg, en fjörðinn Borgarfjörð, og svo héraðið upp frá kenndu þeir við fjörðinn: aleshores l'Skalla-Grímur va prendre possessió de totes les terres situades entre la muntanya i la platja, tots els aiguamolls fins a la llacuna de les foques o Selalón [pel nord] així com la part superior fins al camp de lava de Borg o Borgarhraun, i, pel que fa al sud, les terres fins a les muntanyes de Hafnarfjöll, i totes les terres, que els rius divideixen fins a la mar. A la primavera següent va portar el seu vaixell al sud, al fiord, i aquí a l'interior de la badia que es trobava més a prop de l'indret on en Kveld-Úlfur havia arribat a terra. Aquí va fundar un mas i el va anomenar að Borg, i va anomenar el fiord, fiord de Borg o Borgarfjörður. Tambó varen anomenar així tota la contrada que pujava terra endins des del fiord
2. <e-u>: (skipta milli sín) compartir una cosa: ♦ deila e-u [með e-m]: compartir una cosa [amb algú]; ♦ deila ábyrgðinni: compartir la responsabilitat; ♦ deila herbergi með e-m: compartir [una] habitació amb algú; ♦ deila völdum með e-m: compartir el poder amb algú
3. <e-u>: (skipta milli e-a) repartir una cosa
4. <e-u>: <MAT> dividir una cosa (fer la divisió matemàtica d'un nombre): ♦ deila e-u með þremur: dividir un nombre per tres
III. <amb adverbi / complement preposicional>
1. <á e-n>: (átelja) renyar algú (blasmar, reprendre)

deilandi <m. deilanda, deilendur>:
<MAT> dividend m

deild <f. deildar, deildir>:
1. (háskóladeild) facultat f (divisió d'universitat)
2. (alþingisdeild) cambra f (òrgan polític): ♦ efri deild: Cambra alta, senat m; ♦ neðri deild: Cambra baixa, congrés m
3. <FUTBOL & MIL> divisió f (bloc esportiu & part d'exèrcit): ♦ spila í fyrstu deildinni: jugar a primera divisió
4. (stofnunar, fyrirtækis) departament m (d'empresa)
5. (eining í flokkunarkerfi lífvera) tàxon m (fl./pl.: tàxons), grup m, taxó m (fl./pl.: taxons) (unitat en el sistema de classificació dels éssers vivents)

Vísindaleg flokkunarkerfi lífvera - Classificació taxonòmica dels éssers vivents
lén n	domini m
ríki n	regne m
fylking f	fílum m	<BOT> divisió f
		<ZOOL> embrancament m
undirfylking f	subfílum m	<BOT> subdivisió f
		<ZOOL> subembrancament m
yfirflokkur m	superclasse f
flokkur m	classe f
undirflokkur m	subclasse f
deiliflokkur m	infraclasse f
yfirættbálkur m	superordre m
ættbálkur m	ordre m
undirættbálkur m	subordre m
yfirætt f	superfamília f
ætt f	família f
undirætt f	subfamília f
yfirættflokkur m	supertribu m
ættflokkur m	tribu f
undirættflokkur m	subtribu f
ættkvísl f	gènere m
tegund f	espècie f
undirtegund f	subespècie f
afbrigði n	varietat f
stofn m	soca f
tilbrigði n	forma f especial

deildar·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
degà m, degana f

deildar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
junta f de facultat

deildar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GEN> cap m de departament (per al cap d'un departament universitari → skorarformaður)
2. (í sendiráði) cap m de conselleria d'ambaixada, cap m de secció d'ambaixada (càrrec a ambaixades): ♦ deildarstjóri menningarmála: conseller m -a f de cultura, agregat m -ada f cultural d'ambaixada

deilda[r]·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
grans magatzems

deili·agnir <f.pl -agna>:
<BIOL> centrosoma m (→ geislaskaut)

deiling <f. deilingar, delingar>:
<MAT> divisió f: ♦ deiling án afgangs: divisió exacta, divisió amb residu zero

deilir <m. deilis, deilar>:
<MAT> divisor m: ♦ stærsti sameiginlegi deilirinn: el màxim comú divisor

deili·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
plànol [urbà] detallat

deka·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decagram m

deka·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decalitre m

deka·metri <m. -metra, -metrar>:
decàmetre m

dekk <n. dekks, dekk>:
1. (hjólbarði) pneumàtic m
2. (á skipi) coberta f (de vaixell): ♦ uppi á dekki: a coberta

dekra <dekra ~ dekrum | dekraði ~ dekruðum | dekrað ║ við e-n>:
1. <GEN> amanyagar algú, fer-li [totes les] festes a algú, fer-li moixonies a algú
2. (barn & FIG) aviciar (o: malacostumar; o: malavesar) algú (infant & FIG): ◊ hóteleigandinn dekrar við gestina: el propietari de l'hotel avicia els hostes de l'hotel
3. dekra fyrir e-m: (smjaðra fyrir e-m) afalagar algú, fer-li la bona a algú, fer-li la gara-gara a algú (adular, llagotejar, llausengar)

dekraður, dekruð, dekrað <adj.>:
(barn & FIG) aviciat -ada (infant & FIG)

dekur·barn <n. -barns, -börn>:
[infant m] aviciat m

deleyskur, deleysk, deleyskt <adj.>:
deli dèlia, de Delos

<†> deleþ <n. deleþs (o: deleþ), deleþ;>:
dàlet f (nom de lletra de l'alfabet hebreu דָּלֶת, ד): ◊ Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba a l'alfabet llatí i s'hi empra, perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics

della <f. dellu, dellur. Gen. pl.: dellna o: della>:
1. (vitleysa) disbarat m, desficaci m (Val.), desbarat m (Val., Bal.), doi m (Mall.) > (acció o dita absurda, despropòsit, bajanada): ♦ hvílík della!: quin disbarat!
2. (áhugi) mania f (dèria)

Delos-bandalagið <n. bandalagsins, pl. no hab.>:
<HIST> Lliga f de Delos, Confederació Atenesa

delta <f. deltu, deltur>:
1. <Δ, δ> delta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyri) delta m (desembocadura triangular de riu)

delta <n. delta, deltu>:
1. <Δ, δ> delta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyri) delta m (desembocadura triangular de riu)

demantur <m. demants, demantar>:
diamant m

demba <f. dembu, dembur>:
xàfec m

demókrata·flokkurinn <m. -flokksins, no comptable>:
(í Bandaríkjunum) Partit m demòcrata (Partit dels Estats Units d'Amèrica)

demókrati <m. demókrata, demókratar>:
(í Bandaríkjunum) demòcrata m & f (en els Estats Units d'Amèrica: membre o simpatitzant del Partit demòcrata)

dengja <dengi ~ dengjum | dengdi ~ dengdum | dengt ║ e-ð>:
picar una cosa (batre una cosa a cops de martellet, martell o mall): ♦ dengja ljá: esmolar una dalla

deoxýríbó·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
variant de → deoxýríbósakjarnsýra ‘àcid desoxiribonucleic’

deoxýríbósa·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
àcid desoxiribonucleic: ♦ samfallandi deoxýríbósakjarnsýra: àcid desoxiribonucleic complementari

depil·högg <n. -höggs, -högg>:
punt i coma m (signe gràfic ;) (→ semíkomma)

depla·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir. Gen. pl.: -flekkja; dat.pl.: -flekkjum>:
pagell xato (peix Pagellus bellottii)

depla·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gató m (peix Scyliorhinus canicula)

depla·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>:
bruixa f [de quatre taques] (peix Lepidorhombus boscii)

depla·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada f de cua curta (peix Raja raja brachyura)

depla·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella f, roella f (Mall., Tarr.) (planta Papaver rhoeas): ◊ sefgífill og deplasólir (sem þjóðarblóm Katalóníu: þau tákna liti katalónska fánans): ginesta i roselles

deplasólar·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
de color vermell rosella

depla·stíll <m. -stíls, no comptable>:
<ART> puntillisme m (→ pointillismi)

depla·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguadina f [vera] (peix Dicologoglossa hexophthalma)

depurð <f. depurðar, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f

der·húfa <f. -húfu, -húfur>:
gorra f (amb visera)

des <n. dess, no comptable>:
mesc m, almesc m

Des <n. Des (o: Dess), Des. Dat. sg.: Des o: Desi>:
<MÚS> re m bemoll (nom de nota): ♦ Des-dúr: re bemoll major; ♦ í Des-dúr: en re bemoll major; ♦ lækkað → d

des·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mesquer m (mamífer Moschus moschiferus)

desember <m. desember (o: <†> desembers), desembermánuðir>:
desembre m

desember·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
paga-extra f de Nadal, estrenes f.pl de Nadal

desert <m. deserts, desertar>:
postra f

desert·skál <f. -skálar, -skálar>:
plata f de postres (bol, platet fondo etc. per a servir-hi les postres)

desi- <en compostos>:
deci-

desi·bel <n. -bels, -bel>:
decibel m

desi·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decigram m

desi·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decilitre m

desi·metri <m. -metra, -metrar>:
decímetre m

desí- <en compostos>:
variant de → desi- ‘deci-’

des·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta)

desmerkattar·deig <n. -deigs, no comptable>:
algàlia f: ◊ ambra, bifurbelgur, desmerkattardeig og moskus: ambre gris, castori, algàlia i mesc

desmer·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta)

detta <dett ~ dettum | datt ~ duttum | dottið>:
I. <absolut>:
1. <GEN & FIG> caure, tombar: ♦ láta e-ð detta: deixar caure (o: tombar) una cosa; ♦ detta af borðinu: caure (o: tombar) de la taula; ♦ detta af hjólinu: caure (o: tombar) de la bicicleta; ♦ detta á hnén: caure de genolls; ♦ detta á rassinn: caure (o: tombar) de cul; ♦ detta í þunglyndi: caure en una depressió; ♦ detta úr stiga: caure (o: tombar) d'una escala; ♦ detta út um glugga: caure per una finestra; ♦ detta úr sögu: <LOC FIG> desaparèixer d'escena, desaparèixer del mapa; ♦ það dettur hvorki né drýpur af e-m: <LOC FIG> estar mans plegad[et]es i no dir ni mu, no fer-se notar gens ni mica

II. <amb complement preposicional>:
A. <af>:
1. <detta af>: caure: ♦ síðustu hárin duttu af: li van caure els darrers cabells; ♦ allar fjaðrirnar duttu af: li van caure totes les plomes
2. <detta af baki>: caure del cavall: ♦ hún er ekki af baki dottin [með það]: <LOC FIG> encara no s'ha rendida [sobre això]

B. <á>:
1. <detta á>: sobrevenir, fer-se (d'una manera ràpida, inesperada): ♦ nóttinn ~ myrkrið ~ óveðrið datt á: la nit ~ la fosca ~ la tempesta ens va sorprendre; ♦ það dettur á logn: <LOC> de cop i volta regna la calma, de cop i volta surt la bonança
2. <detta á e-ð>: caure a...: ◊ bókin datt á gólfið: el llibre ha caigut al terra, el llibre ha caigut en terra (Bal.)

C. <gegnum>:
1. <detta gegnum e-ð>: caure per... (forat, retxil·lera etc.)

D. <inn>:
1. <detta inn [hjá e-m]>: (heimsækja e-n án fyrirvara) deixar-se caure, presentar-se (fer una visita, normalment inesperada)

E. <í>:
1. <detta í dúnalogn>: <LOC FIG> sobrevenir un silenci absolut: ♦ allt datt í dúnalogn: no s'hi sentia ni una mosca
2. <detta e-m í hug>: <LOC FIG> venir-li a algú una cosa al cap, passar-li una cosa pel cap a algú: ◊ mér dettur í hug, að...: em ve al cap que..., se m'acud que..., em passa pel cap que...; ♦ láta detta sér e-ð í hug: empescar-se una cosa, ocórrer-se-li alguna cosa
3. <detta í stafi>: <LOC FIG> caure del cel, baixar dels núvols
4. <detta í það>: <LOC FIG> agafar una [bona] borratxera (cast., ekki ritm./no lit.) , embriagar-se, agafar un bon gat (Bal.)
5. <það datt í mig að <+ inf.>>: <LOC FIG> de sobte he tingut l'impuls de <+ inf.>, assús-suaixí m'han vengut ganes de <+ inf.> (Bal.)

F. <í sundur>:
1. <detta í sundur>: caure a trossos, desintegrar-se, fer-se bocins (p.e., llibre, moble etc.)

G. <niður>:
1. <detta niður>: caure al terra, caure pen terra (Bal.): ♦ láta tal niður detta: <LOC FIG> deixar de parlar [d'una cosa]

H. <ofan á>:
1. <detta ofan á e-ð>: topar-se inesperadament amb una cosa, ensopegar per casualitat amb una cosa

I. <ofan yfir>:
1. <detta ofan yfir e-n>: sorprendre algú, agafar algú d'imprevís: ◊ það datt ofan yfir mig: això m'ha agafat per sorpresa, això m'ha deixat astorat

J. <til>:
1. <detta til hugar>: passar pel cap: ♦ hvernig dettur þér slíkt til hugar?: però com et passa pel cap una cosa així?


K. <um>:
1. <detta um e-ð>: ensopegar amb una cosa [i caure], travelar amb una cosa [i caure]

L. <upp fyrir>:
1. <detta upp fyrir>: #1. (gleymast, týnast) oblidar-se de, no parlar-se'n més de (passar-se totalment per alt, passar inadvertit); #2. (verða ekkert úr e-u) no arribar a fer-se (acabar per abandonar-se, acabar per no fer-se'n res)

M. <úr>:
1. <detta úr e-m>: <LOC FIG> fugir del cap, oblidar-se [totalment]: ♦ það er alveg dottið úr mér: m'ha fuit totalment del cap

N. <út>:
1. <detta út>: #1. (missa niður eftirtektina) quedar en blanc, tenir una apagada (d'atenció o concentració); #2. (um rafmagn, gas, sjónvarpssendingu, símasamband o.s.fr.) tallar-se (interrompre's el subministrament elèctric o de gas, tallar-se la línia telefònica, interrompre's una emissió radiofònica o de televisió); #3. (um áhald, tæki o.s.fr.: bila) fallar (deixar de funcionar motor, màquina, estri); #4. (falla út) ésser eliminat -ada (quedar desclassificat en competició)

O. <út af>:
1. <detta út af e-m>: <LOC FIG> quedar clapat -ada

P. <útbyrðis>:
1. <detta útbyrðis>: caure per la borda

Q. <yfir>:
1. <detta yfir e-n>: #1. sorprendre algú, sobrevenir-li a algú inesperadament; #2. → detta ofan yfir e-n “deixar astorat -ada”: ♦ nóttin datt yfir mig: la nit em va sorprendre

deyfa <deyfi ~ deyfum | deyfði ~ deyfðum | deyft>:
1. <MED> posar anestèsia: ◊ en nú þurfum við að deyfa - opna munninn: i ara haurem de posar[-li] l'anestèsia - obri la boca; ♦ deyfa e-n [fyrir aðgerð]: anestesiar algú [per a una operació]; ♦ deyfa e-ð: anestesiar una part del cos
2. deyfa e-ð: (hljóð) apagar una cosa (so, soroll, renou)
3. deyfa e-ð: (ljós, litur) esmorteir una cosa (fer més pàl·lida o difusa la claror, llum, color etc.)
4. deyfa e-ð: (gera bitlausan) esmussar una cosa (fer que el tall d'una arma blanca no sigui esmolat)
5. deyfa e-ð: (kvöl) mitigar una cosa (dolor)
6. deyfa e-n: (sljóvga) ensopir una cosa (atordir, estordir)

deyfð <f. deyfðar, no comptable>:
1. (slen) apatia f (indolència, desgana de tot)
2. (depurð) llangor f, decaïment m (abatiment, desànim, desmoralització)
3. (drungi) ensopiment m, llangor f (somnolència, sopor)

deyfi·lyf <n. -lyfs, -lyf>:
anestèsic m (fàrmac que anestesia)

deyfing <f. deyfingar, deyfingar>:
anestèsia f local

deyja <dey ~ deyjum | dó ~ dóum | dáið>:
1. (andast) morir (traspassar): ◊ ég dey ef ég sé þig ekki: em moriré si no et veig; ◊ sá sem trúir á mig, mun lifa, þótt hann deyi: Qui cregui en mi, encara que mori, viurà; ♦ deyja fyrir e-ð: morir per una cosa; ◊ deyja fyrir sannleikann: morir per la veritat; ◊ ég gæti dáið fyrir hana: podria morir per ella; ♦ deyja með sæmd: morir amb honor; ◊ heldur skulum vér allir taka eitt ráð, deyja með sæmd eða fá England með sigri: sinó que tots hem pres la decisió de morir amb honor o conquerir Anglaterra amb aquesta victòria; ♦ deyja skyndilega í dularfullum kringumstæðum: morir sobtadament en circumstàncies misterioses; ♦ deyja úr e-u <+ sjúkd.>: morir de <+ nom de malaltia>; ◊ hún dó úr fuglaflensu: va morir de grip aviària; ♦ deyja úr (o: af) kulda: morir de fred; ♦ deyja úr þorsta ~ hungri: morir de set ~ de fam; ♦ deyja af barnsförum ~ elli ~ sulti: morir de part ~ de vellesa ~ de fam; ♦ þau deyja ung sem guðirnir elska: moren joves aquells que els déus estimen
2. (sofna af ofdrykkju víns) quedar inconscient [d'embriaguesa] (quedar-se profundament adormit a causa de la ingestió excessiva d'alcohol)
3. (um eld) apagar-se (foc)
4. <deyja út>: extingir-se (desaparèixer una espècie vegetal o animal)

dé <n. dé (o: dés), dé. Dat. sg.: dé o: déi>:
<GRAM> de f (nom de la lletra d, D)

digitalín <n. digitalíns, no comptable>:
digitalina f

digitoxín <n. digitoxíns, no comptable>:
digitoxina f

digoxín <n. digoxíns, no comptable>:
digoxina f

digur, digur, digurt <adj.>:
1. (feitur) gras -assa (de carn abundosa): ♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (gildur) ferreny -a, cepat -ada, corpulent -a (robust, fort i gros, fornit): ♦ digur sem naut: corpulent i gros com un bou; ◊ feitur varðstu þú, digur og sællegur: gras, cepat i feliç t'has tornat; ◊ Eglón var maður digur mjög: Egon és un home molt gros; ◊ litlifingur minn er digrari en lendar föður míns: el meu dit petit és més gros que els lloms de mon pare; ◊ Ólafur Haraldsson hinn digri, síðar nefndur hinn helgi: Olaf Haraldsson el Cepat, anomenat posteriorment el Sant
3. (þykkur) gruixut -uda, gruixat -ada (Bal.) (que té gruixa & profund i fosc, espec. veu): ◊ digur raust: una veu gruixuda i fosca (ordinària, gens fina); ◊ digur trjábolur: un tronc [d'arbre] gruixut; ◊ Egyptinn hafði spjót í hendi, digurt sem vefjarrif: l'egipci portava a la mà una llança, gruixuda com la plegadora dels teixidors; ♦ digur orð: paraules pretensioses, grans paraules; ♦ gera sig digran: donar-se aires, fer el gallet, estufar-se; ♦ skíta digurt: cagar gruixut (es diu per indicar que algú frueix d'una gran prosperitat o que, si més no, en presumeix)

digurbarka·legur, -leg, -legt <adj.>:
jactanciós -osa (que parla amb molta d'estufera)

digur·mæli <n.pl -mæla>:
grans paraules, paraules altisonants

digur·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
que té el nas gros

digur·rómaður, -rómuð, -rómað <adj.>:
que té la veu profunda i fosca

digur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
paraula altisonant, paraula pretenciosa

Dijon-sinnep <n. -sinneps, no comptable>:
<CULIN> mostassa f de Dijon

dikka* <f. dikku, dikkur>:
<RELIG ISL> dica f (cadafalc a mesquites) ( دكة, الدكة, دِكَّـة, دَكَّة )

dildó <m. dildós, dildóar>:
(gervigetnaðarlimur) consolador m, godomací (o: godemací) m

dill <n. dills, no comptable>:
<CULIN> anet m, fonoll m pudent (condiment culinari a base de la planta Anethum graveolens)

dilla <dilla ~ dillum | dillaði ~ dilluðum | dillað ║ e-u>:
remenar una cosa, gronxar una cosa (bellugar-la d'un costat a l'altre): ◊ þær dætur mínar þér dilla kátt og dansa og syngja um myrka nátt: les meves filles et bressaran fins a posar-te rialler i ballaran i cantaran [per a tu] durant les fosques nits; ♦ dilla rófunni: remenar la cua; ♦ dilla röddinni: fer tremolar la veu; ♦ dilla sér: remenar l'esquelet (ballar); ♦ dilla barni í svefni: adormir un infant tot gronxant-lo; ♦ e-m er dillað: algú està molt xalest; ♦ nú er mér dillað: ara sí que n'estic encantat!, ara sí que estic content!

dimma <f. dimmu, dimmur>:
fosca f, foscor f (esp. la que es produeix per absència del sol)

dimma <dimmir | dimmdi | dimmt. Impersonal>:
fer-se fosc (fer-se de nit): ♦ það dimmir: es fa fosc; ♦ það fer að dimma: s'està fent fosc, comença a fer-se fosc

dimm·blár, -blá, -blátt <adj>:
blau fosc -a

dimm·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:
de veu fosca, que té la veu fosca: ◊ hann tók við fjárvarðveislu og varð honum lítið fyrir því. Hann var hljóðmikill og dimmraddaður og fé stökk allt saman þegar hann hóaði: va començar a fer de pastor per a ells i la feina li resultava bona de fer. Era un home que tenia una veu fosca i estentòria i totes les ovelles corrien a aplegar-se quan ell les cridava; ◊ en er kveldaði, heyrir hann áragang mikinn. Gekk hann þá til sjávar. Bóndi reri þá til lands. Hann hét Surtur. Mikill var hann og illilegur. Þegar skipið kenndi grunns, sté hann fyrir borð og tók skipið og bar upp í naust, og nálega óð hann jörðina til knjá. Hann var dimmraddaður og mæltist við einn saman: "Hér er illa um gengið," sagði hann, "að hrökkt ( = rækt? del verb rækja ‘vísa á bug, reka burt; verjagen, vertreiben, verwerfen’) er öll eiga mín og með það þó verst farið, sem bezt er, sem eru mannakrof mín. Væri slíkt launa vert. Hefir nú og eigi haglega ums kipst, að Hallbjörn, vinur minn, situr nú kyrr heima, en Ketill hængur, eldhúsfíflið, er nú hér kominn, enda væri mér aldrei við of að launa honum. Væri mér næsta skömm í því að bera eigi langt af honum, þar sem hann hefir vaxið upp við eld og verið kolbítur": però quan ja llostrejava, va sentir un gran brogit de rems. Aleshores es va acostar a la vorera de la mar. Era un bóndi que s'acostava a terra remant. Es deia Surtur. Era un home gros i d'aspecte malvat. Tan bon punt la nau va tocar fons, va saltar per la borda, va agafar la nau i la va pujar fins a l'escar i [pesava tant que] les petjades que feia eren tan fondes que la terra gairebé li arribava fins als genolls. Tenia una veu fosca i parlava amb ell tot sol. Deia: “Quin matx que hi han fet aquí! Totes les meves pertinences estan escampades fora de lloc i el pitjor que han fet m'ho han fet amb el que n'era el millor com ara els meus cossos humans [salats]. El qui m'ho ha fet es mereixeria una recompensa en concordança. Tampoc no ha resultat un canvi traçut que en Hallbjörn, el meu amic, ara sigui a casa seva, i que hagi vingut aquí en Ketill Salmó, el boig de la cuina i no m'hauria de resultar mai excessivament difícil de fer-li pagar [al Ketill el que m'ha fet]. De fet, em seria prou vergonya si no fos capaç de superar-lo de molt [en la venjança], a ell, que ha crescut a la vora del foc i que no ha estat res més que un "mossega-calius"” (la traducció llatina de l'Islefus Thorlevius (Ísleifur Þorleifsson), publicada el 1697 a Uppsala, pp. 3-4, fa: uoce deinde rauca et obscura, in haec erumpit uerba. Misera hic et mala facies rerum mihi se offert, diruptis et dispersis cunctis opibus meis; praecipuè humanis, quas maximè in deliciis habui, carnibus: cuius nefarii author merito puniendus erit. Non pro uoto res cecidit quod Hallbiornus amicus [p. 4] meus domi remensit, cum tamen fatuus ille culinarius (Ketillus sc:) huc uenerit, sed agedum, nec mihi difficile est ipsum iustâ mulctare poenâ, utpote in culina educatum, nec non otio et mollitie languentem. Vocabulari: #1. hœngr: aquest mot pot voler dir truitot, mascle de la truita; riðsilungur, salmó mascle, mascle del salmó; riðlax i revolt, tombant; sinuositat, tortuositat; corba, curvatura; bugða, krókur. En Baetke 19874 pàg. 294, només li dóna el significat: hœ(i)ngr m. männlicher Lachs; #2. skiptast um: interpreto aquest verb en el sentit que l'ètun Surtur hi fa una al·lusió a un intercanvi de feines entre el pare Hallbjörn i son fill en Ketill; l'Ísleifur Þorleifsson, per contra, interpreta l'expressió d'una altra manera: pro uoto res non cecidi ‘la cosa no s'és esdevinguda com havíem desitjat’; #3. við of: interpreto l'adverbi igual com ho fa l'Íleifur Þorleifsson: i fer-li-ho pagar no em seria mai excessivament [difícil]; val a dir que l'edició de n'Ísleifur presenta una lliçó lleugerament divergent: ...eldhúsfíflið, er mier ey um of að launa honum, amb el verb en present i no pas en condicional; En Baetke 19874 pàg. 463, dóna: vera (við) of über das Maß, übertrieben, zuviel sein; #4. væri mér næsta skǫmm í því at bera eigi langt af honum: la frase manca a l'edició de l'Ísleifur Þorleifsson; pel que fa al significat de næsta skǫmm, interpreto næsta amb el significat de força, considerable, bastant: hi hauria bastant de vergonya en el fet de no poder pas superar en Ketill)

dimmur, dimm, dimmt <adj>:
1. (myrkur) fosc -a (obscur): ♦ það er orðið dimmt: s'ha fet fosc; ♦ e-m verður dimmt fyrir augum [inni]: <LOC FIG> algú té un rodament de cap (o: a algú els ulls se li ennuvolen); ♦ dimm ský eru sjaldan án skúra: <LOC FIG> les desgràcies no solen venir totes soles
2. (digur, um rödd) greu (veu no aguda, de baix)
3. <LING> greu (tret fonològic)

dimm·viðri <n. -viðris, no comptable>:
temps rúfol, negror f (Mall.) (temps núvol o bromós i fosc): ◊ ...úr öllum þeim stöðum, þangað sem þeir hröktust í þokunni og dimmviðrinu: ...de tots els llocs on s'han dispersat el dia de broma i de foscor

dindill <m. dindils, dindlar>:
cua f, coa f (Val., Bal.) (de porc, conill, ovella o cabra)

diplómata-lafafrakki <m. -lafafrakka, -lafafrakkar>:
jaqué m (peça de roba)

diplómati <m. diplómata, diplómatar>:
diplomàtic m, diplomàtica f (→ ríkiserindreki)

dirfast <dirfist ~ dirfumst | dirfðist ~ dirfðumst | dirfst ║ e-s>:
tenir la gosadia de

diska·drif <n. -drifs, -drif>:
<INFORM> disquetera f: ♦ útvært diskadrif: disquetera externa

diska·motta <f. -mottu, -mottur>:
posaplats m (estoreta damunt la qual es posen els plats quan no s'empren estovalles)

diska·þurrka <n. -viðris, no comptable>:
drap m de cuina per a eixugar-hi els plats, drap m d'eixugar els plats

disk·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>:
vorera f de plat: ◊ leggja bein á diskbrúnina: deixar un osset a la vorera del plat

disk·lingur <m. -lings, -lingar>:
<INFORM> disquet m

disk·máni <m. -mána, -mánar>:
<MED> menisc discoide: ♦ meðfæddur diskmáni: menisc discoide congènit

diskótek <n. diskóteks, diskótek>:
discoteca f: ◊ hann reyndi við 19 ára frænku mína á diskóteki: va intentar lligar-se la meva cosina de 19 anys a la discoteca

diskur <m. disks, diskar>:
plat m (recipient per a menjar-hi): ♦ djúpur diskur: plat fondo; ♦ grunnur diskur: plat pla; ♦ sitja boginn yfir disknum: seure inclinat sobre el seu plat

diskútera <diskútera ~ diskúterum | diskúteraði ~ diskúteruðum | diskúterað ║ e-ð [við e-n]>:
discutir sobre (o: de) una cosa [amb algú]

díabas <n. díabass, díabös>:
<GEOL> diabasa f

díla·basalt <n. -basalts, -basölt>:
<GEOL> basalt fenocristal·lí, basalt feldspàtic

díla·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:
cucut m reial, cucut garser, cucui m reial (Mall.) (ocell Clamator glandarius)

díla·skarfur <m. -skarfs, -skarfar>:
corb marí gros, corba marina grossa (Val.) (ocell Phalacrocorax carbo)

díla·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamar m atlantoboreal (mol·lusc Gonatus fabricii)

díll <m. díls, dílar>:
1. <GEOL> fenocristall m
2. <INFORM> píxel m

dílóttur, dílótt, dílótt <adj.>:
1. <GEN> pigallat -ada
2. <GEOL> fenocristal·lí -ina

díórít <n. díóríts, díórít>:
<GEOL> diorita f

dís <f. dísar, dísir>:
1. <MITOL> dis f o dísia f , ésser sobrenatural femení de la mitologia norrena amb poders màgics
2. (heilladís, verndardís í ævintýrum, álfadís með vængi) fada f (ésser sobrenatural femení, dotat de poders màgics, que surt a les rondalles): ♦ Bláa dísin (o: heilladísin) úr Gosa: la Fada Blava de Pinotxo; ♦ Morgan dís: la fada Morgana (val a dir que, modernament, se sol emprar la designació anglesa d'aquest personatge mític: Morgan le Fay) (→ álfkona)

Dís <n. Dís (o: Díss), Dís. Dat. sg.: Dís o: Dísi>:
<MÚS> re m sostingut (nom de nota): ♦ dís-moll: re sostingut menor; ♦ í dís-moll: en re sostingut menor; ♦ hækkað → d

dísa·blót <n. -blóts, -blót>:
<RELIG PAGAN> disablot m, sacrifici a les dísies

dísar·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)

dísar·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)

dísa·runni <m. -runna, -runnar>:
lilà m (planta Syringa vulgaris) (→ garðasýrena; → sýrena)

dísil·bíll <m. -bíls, -bílar>:
[cotxe m] dièsel m

dísil·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor m dièsel

dísil·olía <f. -olíu, no comptable>:
gasoil m, dièsel m, gasoïl m (Mall., ekki ritm./no lit.)

dísilolíu·forði <f. -forða, -forðar>:
reserves f.pl de gasoil

dísil·vél <f. -vélar, -vélar>:
motor m dièsel

djarfur, djörf, djarft <adj>:
1. (fífldjarfur) atrevit -ida, agosarat -ada, temerari -ària (arrogantment o eixelebradament audaç): ◊ ...og gjörðuð yður svo djarfa að leggja upp á fjöllin: ...i vau tenir la gosadia de pujar a les muntanyes; ◊ En ef nokkur gjörir sig svo djarfan, að hann vill eigi hlýða á prestinn, sem...: i si cap d'ells té la gosadia de no obeir el sacerdot que...
2. (hugdjarfur, kjarkmikill) audaç, coratjós -osa -a (valerós, intrèpid)
3. (með berum ástalífslýsingum) atrevit -ida, desvergonyit -ida (pel·lícula, llibre etc. que conté escenes eròtiques més o menys explícites): ◊ Emanuelle var td “djörf mynd”: Emanuelle, per exemple, va ésser una “pel·lícula atrevida”

djass <m. djass, no comptable>:
<MÚS> jazz m

djass·búlla <f. -búllu, -búllur>:
antre m de jazz

djákni <m. djákna, djáknar>:
diaca m

djásn <n. djásns, djásn>:
1. (skrautgripur) joiell m (ornament valuós, joia)
2. (ennisdjásn, höfuðdjásn) diadema f (ornament del cap)
3. <FIG> joia f: ♦ djásn heimilisins: la perla (o: joia) de la casa

Djíbúti <m. Djíbúta, Djíbútar>:
djibutià m, djibutiana f

Djíbútí <n. Djíbútí (o: Djíbútís), no comptable>:
Djibuti m

djíbútískur, djíbútísk, djíbútískt <adj.>:
djibutià -ana

djúp <n. djúps, djúp>:
1. <GEOL = langur vogur> diüp, badia o entrada de mar, ampla i -sobretot- llarga, que s'endinsa profundament dins terra: ♦ Ísafjarðardjúp: el “diüp” de l'Isafiord (aquest “diüp” representa el més gran dels fiords occidentals d'Islàndia; fa uns 75 km. de llargària; deu el seu nom al fet que en el seu extrem interior s'hi troba l'Isafiord)
2. <GEOL = dýpi> fondària f, profunditat f
3. <GEOL = hið djúpa haf> alta mar, mar fonda: ◊ út á djúpið hann Oddur dró: n'Oddur va sortir remant a alta mar; ◊ ég er sokkinn í botnlausa leðju og hef enga fótfestu. Ég er kominn út á djúpið (ˌmaʕămaqˈqīm ˈmaʝim ~ מַעֲמַקִּים מַיִם: ˈbāʔθī βə-ˌmaʕămaqqēi̯־ˈmaʝim wə-ʃibˈbɔlɛθ ʃətˁāˈφāθ-nī, בָּאתִי בְמַעֲמַקֵּי-מַיִם, וְשִׁבֹּלֶת שְׁטָפָתְנִי) og bylgjurnar ganga yfir mig: m'he enfonsat en un fangar sense fons i no tinc on posar els peus; em trobo mar endins i les onades m'engoleixen (em colguen); ♦ leggja á djúpið: 1. <LOC GEN> nedar des de la vorera de la mar fins allà on la mar ja és fonda; 2. (hefja för) <LOC FIG> salpar, anar en mar (o: a la mar), prendre la mar, fer-se a la mar (emprendre o començar un viatge per mar); ◊ þegar hann hafði lokið ræðu sinni, sagði hann við Símon: "Legg þú út á djúpið (ἐπανάγειν εἰς τὸ βάθος: ἐπανάγαγε εἰς τὸ βάθος), og leggið net yðar til fiskjar": quan va haver acabat de parlar, digué al Simó: «Tira endins, i caleu les narxes per pescar»; ◊ það er gott að byrja árið með áhlaupi og gleði. Það gerði sjósundsfólk í Reykjavík sem klæddist skrautlegum búningum og þrammaði niður flæðarmálið í Nauthólsvík á hádegi í gær og lagði á djúpið: és bo començar l'any amb empenta i alegria. Això és el que varen fer els banyistes en aigua salada de Reykjavík ahir al migdia que, després de posar-se vestits de colors cridaners varen baixar fins a la platja de Nauthólsvík i nedaren fins a la mar fonda
4. <GEOL = hafdýpi> abisme m [marí], abís m (grans profunditats marines): ◊ úr djúpinu (mi-mmaʕămaqˈqīm, מִמַּעֲמַקִּים) ákalla ég þig, Drottinn. Drottinn, heyr þú raust mína: des de l'abisme us crido, Jahvè. Senyor: escolteu el meu clam!; ◊ ég er sá sem segi við djúpið (la-t͡sūˈlāh, לַצּוּלָה): "Þorna þú upp, og ár þínar þurrka ég upp!": jo sóc el qui diu a les aigües abismals: “Eixugueu-vos!”, i, “estroncaré els teus rius!”; ◊ sjá, hann breiðir ljós sitt út kringum sig og hylur djúp hafsins (wə-ʃārəˈʃēi̯ ha-i̯ˈʝām, וְשָׁרְשֵׁי הַיָּם): veges: estén tot al seu voltant la seva llum i amaga les profunditats de la mar; ◊ hann lætur vella í djúpinu (mət͡sūˈlāh, מְצוּלָה) sem í potti, gjörir hafið eins og smyrslaketil: fa bullir la mar profunda (o: l'abís) com una cassola, converteix la mar talment en una caldera de fer ungüent (cf. el vers de l'Ausiàs March, bullirà el mar com la cassola en forn); ◊ hann sem lét dýrðarsamlegan armlegg sinn ganga Móse til hægri handar, hann sem klauf vötnin fyrir þeim til þess að afreka sér eilíft nafn, hann sem lét þá ganga um djúpin (ba-ttəhoˈmōθ, בַּתְּהֹמוֹת), eins og hestur gengur um eyðimörk, og þeir hrösuðu ekki?: ell, que féu anar a la dreta de Moïsès el seu braç gloriós, ell, que partí les aigües davant d'ells per fer-se un nom etern, que els féu anar per l'oceà com un cavall pel desert, sense que ensopeguéssin?

djúp·áll <m. -áls, -álar>:
anguila abissal necròfaga, anguila nassuda (peix Synaphobranchus kaupi)

djúp·berg <n. -bergs, -berg. Pl. no hab.>:
<GEOL> roca [ígnia] plutònica

djúp·frystur, -fryst, -fryst <adj>:
ultracongelat -ada

djúp·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:
peluda f de Rüppell (peix Arnoglossus rueppelii)

djúphyggju·maður <m. -manns, -menn>:
gran pensador, pensador profund

djúp·hygli <f. -hygli, pl. no hab.>:
profunditat f de pensament

djúp·karfi <m. -karfa, -karfar>:
sebast m del nord, sebast atlàntic, sebast m de Terranova (peix Sebastes mentella)

djúp·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [boreal], gambeta nòrdica (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

djúp·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:
<MITOL> sol m de la mar (ço és: l'or): ♦ djúprǫðull ǫðla: l'or de les terres flotants (= el joiell de l'arxipèlag [danès] = l'illa de Sjælland, la més preada de les illes daneses; cf. el ferisc øðil, øgil ‘[bocins o pannes de] glaç flotant’; pl. øgul); ◊ Gefjun dró frá Gylfa glǫð djúprǫðul ǫðla, svát af rennirauknum rauk, Danmarkar auka. Bǫ́ru øxn ok átta ennitungl þars gengu fyrir vineyjar víðri valrauf, fjǫgur haufuð: la Gefjun, tota joiosa, va arrabassar de[l reialme d'en] Gylfi l'eixample de Dinamarca (= illa de Sjælland), el joiell de l'arxipèlag, de manera que a les bèsties de tir els sortia fum. Els bous també duien vuit estels del front (= vuit ulls) i quatre caps mentre anaven estirant llur ample botí, l'illa de prades verdes

	Vull esmentar el que em sembla una possible interpretació alternativa a glǫð, djúpröðul ǫðla: morfològicament parlant, els mots glǫð i djúprǫðul poden ésser nominatius singulars femenins forts de dos adjectius que estiguin qualificant un substantiu femení, en nominatiu singular, ǫðla o auðla, format amb el sufix diminutiu -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: mær ~ meyla ‘noia ~ noieta’, mýsla ‘ratolinet’, baula ‘vaca’ (originàriament, possiblement un hipocoreuma), així com tota una sèrie de personatges mitològics femenins que presenten aquest sufix com ara Beyla, Bestla, Busla, Embla, Grýla o Hyndla) o amb el sufix homòfon, però emprat en la formació de noms d'agent i de noms d'instrument -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: skjóta: skutill ~ skutla, fála, grýla, gréla, hamla, hnolla, symla~svemla etc.). Tot aquest sintagma seria llavors una aposició de la deessa Gefjun i no pas, com es ve interpretant tradicionalment, una aposició de l'auki Danmarkar ‘l'increment de Dinamarca’. El masculí corresponent de l'adjectiu djúprǫðul tant hauria pogut sonar djúpraðall com djúprǫðull. El sintagma glǫð, djúprǫðul auðla fóra llavors intepretable com a alegre i molt sàvia auðla. Personalment, dono a aquest substantiu auðla o ǫðla el significat de [senyora] rica o [senyora] donadora o proporcionadora de sort o riquesa, però queda per estudiar si cal relacionar el mot amb la família d'auðr (cf. la vaca Auðhumla), amb la família del norrè rúnic auja ‘fortuna’ o bé amb la dels mots aðal, eðli, ǫðlask etc. i també si cal interpretar el substantiu com a nom comú (ǫðla) o com a nom propi (Ǫðla); en aquest darrer cas, fóra una altra designació per a la deessa Gefjun. Finnur Jónsson entén el mot valrauf com a vallrauf i li dóna el significat de løsreven ‘separat, arrabassat’. La seva traducció al danès sona: Gefjon trak, glad ved guldet, Danmarks forøgelse i rask fart bort fra Gylfe, så at der stod damp af trækdyrene; okserne bar fire hoveder og otte øjne, der de gik foran den store, løsrevne græsrige ø ‘La Gefjun, contenta de l'or, estirava a bon pas l'acreixement de Dinamarca [de les terres] d'en Gylfi, de manera que sortia baf de les bèsties de tir; els bous portaven quatre caps i vuit ulls quan anaven davant l'ampla illa, rica en herbeis, [adés] arrabassada’.

djúpsjávar·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f d'altura

djúp·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada f batial (peix Raja rajella bathyphila)

djúp·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
<GEOL> sisme profund

djúpsteikingar·pottur <m. -potts, -pottar>:
fregidora f (elèctrica)

djúp·steikja <-steiki ~ -steikjum | -steikti ~ -steiktum | -steikt ║ e-ð>:
<CULIN> fregir una cosa en abundant oli o saïm

djúp·stæður, -stæð, -stætt <adj>:
<FIG> profund -a, pregon -a: ◊ djúpstæð áhrif: una profunda influència; ◊ djúpstæð fegurð: una profunda bellesa; ◊ djúpstæð þörf: una profunda necessitat; ◊ djúpstæður ágreiningur: un profund desacord; ◊ djúpstæður óróleiki: una profunda inquietud; ◊ djúpstæður sannleiki: una profunda veritat

djúp·sær <m. -sjávar (o: sævar), -sævar>:
aigües abissals

djúpsævis- <constituent determinant de compostos>:
abissal

djúp·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguado m de fonera, llenguado m batial (peix Bathysolea profundicola)

djúpur, djúp, djúpt <adj>:
1. fondo -a, pregon -a: ◊ hvað er vatnið djúpt?: que és gaire fonda l'aigua aquí?
2. Amb genitiu de mesura: profunditat, fondària: ◊ gatið er þegar orðið þrjátíu metra djúpt: el clot ja té trenta metres de fondària; ◊ hversu djúpt er vatnið?: quina fondària té l'estany?; ◊ nokkurra feta djúpur: uns quants peus de fondària
3. (snjólag) gruixut -uda, gruixat -ada (Bal.) (capa de neu): ◊ í Vestmannaeyjum mældist 90 cm djúpur snjór: a les Illes de la Gent de Ponent es van mesurar 90 centímetres de neu
5. (rödd) greu, profund -a (veu)

djúp·vitur, -vitur, -viturt <adj>:
d'esperit profund, de pensament[s] profund[s]

djús¹ <m. djúss, no comptable>:
suc m de fruita [envasat]

djús² <n. djúss, no comptable>:
variant de → djús¹ ‘suc de fruita’

djöfla·skata <f. -skötu, -skötur>: nom de dos peixos de la família dels mobúlids:: ♦ litla djöflaskata: manta f (peix Mobula mobular); ♦ [stóra] djöflaskata: manta atlàntica (peix Manta birostris)

djöfull <m. djöfuls, djöflar>:
dimoni m, diable m: ♦ málsvari djöfulsins (o: myrkrahöfðingjans): advocat m del diable (en processos de canonització & FIG)

DKS <n. DKS, DKS>:
(abrev. islandesa de deoxýríbósakjarnsýra) ADN m: ◊ DKSið: l'ADN

DNA <n. DNA, DNA>:
(abrev. anglesa de deoxyribonucleic acid) ADN m: ◊ DNAið: l'ADN; ♦ → hvatbera-DNA “ADN mitocondrial”

DNA-greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi f d'ADN

DNA-mólekúl <n. -mólekúls, -mólekúl>:
molècula f d'ADN

DNA-próf <n. -prófs, -próf>:
test m d'ADN

DNA-prufa <f. -prufu, -prufur>:
mostra f d'ADN

DNA-rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi f d'ADN

DNA-sameind <f. -sameindar, -sameindir>:
molècula f d'ADN

DNA-sýni <n. -sýnis, -sýi>:
mostra f d'ADN

doði¹ <m. doða, doðar>:
corball m reial (peix Cynoscion regalis)

doði² <m. doða, no comptable>:
letargia f, ensopiment m

dofinn, dofin, dofið <adj.>:
adormit -ida, enrampat -ada (Bal.): ◊ dofinn er mér fótur minn: tinc el peu adormit, tenc rampa al peu (Bal.)

doktor <m. doktors, doktorar>:
doctor m, doctora f (persona que té el títol acadèmic de doctor)

doktors·gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m de doctor (doctorat)

doktors·nám <n. -náms, -nám>:
estudis m de doctorat (estudis de tercer cicle)

doktors·próf <n. -prófs, -próf>:
1. (háskólapróf) examen m conduent a l'obtenció del títol de doctor
2. (prófskírteini, háskólagráða e. -titill) títol m de doctor, doctorat m: ♦ doktorspróf í lyfjafræði: doctorat en farmacologia

doktors·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
tesi f doctoral, tesi f de doctorat: ◊ hún vinnur nú að doktorsritgerð sinni, sem heitir...: està fent la seva tesi doctoral que es diu...; ♦ ágrip doktorsritgerðarinnar: resum de la tesi doctoral; ♦ verja doktorsritgerð sína við læknadeild háskólans í Uppsölum: defensar la seva tesi a la facultat de medicina de la universitat d'Uppsala

doktors·vörn <f. -varnar, -varnir>:
[acte m de] defensa f de tesi doctoral

doppu·gullrunni <m. -gullrunna, -gullrunnar>:
pericó groc, herba f de cop, herba foradada, herba f de Sant Joan, tresflorina vera (Mall., Men.) (planta Hypericum perforatum)

Dow Jones vísitalan <f. vísitölunnar>:
índex m Dow Jones

dólerít <n. dóleríts, dólerít>:
<GEOL> dolerita f

dómari <m. dómara, dómarar>:
<JUR> jutge m, jutge f, jutgessa f: ♦ ágæti dómari!: [Sa] Senyoria!

<†> Dóm·flötur <m. -flatar, no comptable>:
l'Areòpag m: ◊ og þeir gripu hann höndum og leiddu á dómflötinn segjandi: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag; ◊ En Páll sté upp á miðjan dómflötinn og sagði: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué

El vocable islandès Dómflöturinn fou encunyat per Oddur Skálksson (autor de la primera traducció del Nou Testament a l'islandès, impresa el 1540 -fou, per cert, el primer llibre que es va imprimir a Islàndia-) a fi de traduir el grec ὁ ῎Αρεος πάγος dels Actes dels Apòstols 17,19 i 17,22. La versió islandesa moderna del Nou Testament recorre al terme → Aresarhæð (sota aquesta entrada hi cito les versions modernes d'aquests dos passatges dels Actes).

dómglapa- <en compostos>:
<PSICO> paranoic -a

<PSICO> paranoia f: ♦ vera haldinn ~ haldin ~ haldið dómglöpum: ésser paranoic -a

<RELIG> canonge m [de la seu]: ◊ og helgir dómar ykkar hvíla í eðalsteinsskrýddum kistum í Kölnar-dómkirkju, og á hverjum degi að lokinni hámessunni ganga hinir æruverðu dómherrar að kistum yðar til að sýna beinum yðar virðingu: i les vostres relíquies descansen en escrinys guarnits amb pedres precioses a la Seu de Colònia, i cada dia, després de la missa major, els honorables canonges de la seu van als vostres escrinys per a presentar llurs respectes als vostres ossos; ◊ þeir byrjuðu sína reisu af Barbaría úr borginni Artél 13. d. júním. og sigldu, þar til þeir komu undir Melíorka. Þaðan komust þeir til Minorka. Rak þá aptur til Melíorka og lögðu þar inn í höfn nokkra, er nefnist Portus de Palomae. Þar kom upp á þá stríðsskip, sem ekki vildi þeim út lofa. Leituðu þeir að frönskum, þar dauðlegt hatur var á milli þessa skipseiganda og franskra. Franskir voru þá á skipinu og klæddu hinir þá af sínum fötum og skyldu þeir þegja, en aðrir töluðu spönsku við þá. Þeir sóttu þetta fólk til fréttasagna til næsta staðar, einkum tvo, sem var einn kaupmaður frá Senofator Háttista (topònim de difícil identificació. El segon element podria ésser una deformació de *hrvatska. Tinc per mi que es tracta d'un topònim de l'Europa oriental: valac (romanès), hongarès o dalmàtic) og einn íslenzkur maður, að nafni Þorsteinn. Fóru fimm mílur til staðarins Melíorka og fengu ekki í staðinn að koma fyrr enn sannar fréttir væri af þeim hafðar, hver frá öðrum leiddur að vita, hvort saman bæri, en hefði á milli borið, þá var skip og góz og líf þeirra allra í veði. Voru þeir hafðir fyrir herra staðarins og urðu að sverja um sínar sagnir, svo og fyrir dómherra andlega valdsins, hver væru þeirra trúarbrögð; en væru þeir ekki Lúteranískir, skyldi þá þjá og þvinga. Þeir urðu að sverja, að allt væri kristið fólk. Komust þeir þaðan með reisubréf og reistu til skipsins og sigldu frá Melíorka til Fránkaríkis til þess mikilvæga staðar Massilía. Þaðan fóru þeir elfina að staðnum Nerbonn, er liggur níu mílur frá sjó; fóru á báti til staðarins. Það[pàg. 73]an keyptu þeir vagna og múla. Þeir óku kvennmönnum, en karlfólk gekk; ferðuðust svo fjörutíu mílur og komu 8. d. júlím. til staðarins Tolósa: el 13 de juny varen començar a la ciutat d'Alger llur viatge [de tornada] de Barbaria i varen singlar fins que varen arribar a la part meridional de Mallorca. D'aquí es dirigiren a Menorca. D'aquí la mar els portà de nou a Mallorca i hi entraren a un port que es diu ‘Portus de Palomae’ (identific el Portus de Palomae de l'original islandès amb Portocolom -ja que la nau és empesa per la mar, versemblantment a causa d'un temporal, a Mallorca des de Menorca- o amb el Port de la Palomera = Palumbariæ Portus en llatí, p.e., citat sota aquesta forma a la Breuis historia regum maioricensium dels autors Joan de Sant Blancat i Joan de Mariana tot i que ignor si aquesta era realment la forma usual llatina del topònim mallorquí en el segle XVII. Encara que aquest port estigui situat massa lluny de la costa menorquina, la distància entre Sant Elm i Ciutat és d'unes cinc milles islandeses a peu, mentre que la distància entre Portocolom i Ciutat ve a esser d'unes 8 milles islandeses. Una milla terrestre islandesa venen a esser 7,5 km. nostres. Don per fet que la forma islandesa d'aquest topònim és l'adaptació de la forma llatina que els mallorquins van dir als islandesos. Supòs que el llatí era la llengua que empraren per comunicar-se entre ells). Un vaixell de guerra se'ls hi acostà, el qual no els va voler permetre la sortida. [Els del vaixell de guerra] cercaven francesos ja que regnava un odi mortal entre els amos d'aquest vaixell i els francesos. A bord del vaixell hi havia francesos i els altres [viatgers] els varen vestir amb llurs pròpies robes i els feren estar-se callats mentre d'altres feien de parlar espanyol amb ells. [Els del vaixell de guerra] se'n menaren aquesta gent a la ciutat propera amb el propòsit d'interrogar-los, i, en particular, se n'hi dugueren dos d'ells, un, que era mercader de Senofator Háttista, i un islandès que nomia Þorsteinn. Els dugueren a la ciutat de Mallorques, a unes cinc milles [de Portocolom o del Port de la Palomera] i no els permeteren d'entrar a dins Ciutat fins que no n'hagueren tret una vera relació de llur història. Els separaren un de l'altre per a comparar llurs declaracions i si hi haguessin trobat discrepàncies, el vaixell, les mercaderies i les vides de tots ells haurien perillat. Els dugueren davant les autoritats de la ciutat i ells els hi hagueren de jurar que llurs històries eren vera, i també hagueren de comparèixer davant els canonges (aquí jutges inquisidors? Cf. l'alemany Domherren ‘canonges’) de les autoritats religioses a fi de donar-los fe de la religió que tenien, i, si no haguessin estat luterans, els haurien convertit en esclaus i maltractat. Els hi hagueren de jurar que tots ells eren cristians. Varen sortir-ne amb un salconduit i tornaren a la nau i salparen de Mallorca amb rumb a França, cap a la important ciutat de Marsella. D'aquí [travessaren el golf de Lió i], remuntant el riu [=l'estany de Bages-Sijan] amb barca, anaren fins a la ciutat de Narbona, situada a nou milles de la mar. Aquí hi compraren carros i mules. Les dones qualcaven dins els carros i els homes caminaven. Varen viatjar així quaranta milles fins que el 8 de juliol arribaren a la ciutat de Tolosa

dóminíkana·munkur <m. -munks, -munkar>:
<RELIG> [frare] dominic m, [frare] dominicà m (monjo de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkana·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:
<RELIG> [monja] dominica f, [monja] dominicana f (monja de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkana·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIG> [sacerdot] dominic m, [sacerdot] dominicà m (monjo de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkanskur, dóminíkönsk, dóminíkanskt <adj.>:
dominicà -ana

dóminíkani <m. dóminíkana, dóminíkanar>:
<RELIG> dominic m, dominicà m (monjo de l'orde de Sant Domènec)

dóminískur, dóminísk, dóminískt <adj.>:
dominicà -ana: ♦ Dóminíska lýðveldið: la República Dominicana

dóm·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
<RELIG & ARQ> catedral f, seu f

dómkirkju·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIG> canonge m

dóm·pápi <m. -pápa, -pápar>:
pinsà borroner (ocell Pyrrhula pyrrhula)

dóm·prófastur <m. -prófasts, -prófastar>:
<RELIG LUTER> prebost m del capítol catedral

dóms·dagur <m. -dags, -dagar>:
<RELIG> dia m del judici final

dómsmála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de justícia

dómsmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m ~ ministra f de justícia

dóms·vald <n. -valds, no comptable>:
poder m judicial

dómsvalds·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
Consell m del Poder Judicial: ♦ Dómsvaldsráð Katalóníu: Consell del Poder Judicial de Catalunya, Consell de Justícia de Catalunya

dómur <m. dóms, dómar>:
1. <JUR> judici m
2. (dómsúrskurður) sentència f (decisió de jutge): ♦ fella dóm: dictar sentència; ♦ rangur dómur: una sentència injusta; ♦ segja (o: kveða) upp dóm: pronunciar sentència
3. (dómstóll) tribunal m (cort de justícia)
4. (skoðun, grýni) judici m [de valor] (opinió crítica sobre una cosa, parer): ◊ deyr fé, ǀ deyja frœndr, ǁ deyr sjálfr it sama; ǁ ek veit einn, ǀ at aldri deyr: ǁ dómr um dauðan hvern: el bestiar mor, els parents moren, i també mor un mateix, [però] en sé un que mai no mor: el judici que resta sobre un home quan és mort; ♦ fella dóm um e-ð ~ e-n: emetre un judici [de valor] sobre una cosa ~ algú; ♦ hvatvísir dómar: judicis emesos irreflexivament; ♦ leggja [almennan] dóm á e-n: emetre un judici de valor [col·lectiu~general] sobre algú
5. <RELIG> judici m [final]: ◊ á degi dómsins mun birtast sérhver sem hefur eflt þjónustu: lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici
6. helgur dómur <fl./pl.: helgir dómar>: <RELIG> [santa] relíquia f (resta o restes venerades)

dóm·þing <n. -þings, -þing>:
<JUR> [vista f de] tribunal m, assemblea judiciària: ◊ 70. gr. Öllum ber réttur til að fá úrlausn um réttindi sín og skyldur eða um ákæru á hendur sér um refsiverða háttsemi með réttlátri málsmeðferð innan hæfilegs tíma fyrir óháðum og óhlutdrægum dómstóli. Dómþing skal háð í heyranda hljóði nema dómari ákveði annað lögum samkvæmt til að gæta velsæmis, allsherjarreglu, öryggis ríkisins eða hagsmuna málsaðila. Hver sá sem er borinn sökum um refsiverða háttsemi skal talinn saklaus þar til sekt hans hefur verið sönnuð: Art. 70. Tota persona té dret a rebre assistència sobre els drets i obligacions o sobre l'acusació feta contra ell de comportament punible per mitjà d'un procés just en un termini raonable davant un un tribunal independent i imparcial. La vista del procés serà públic, llevat que el jutge decreti el contrari, d'acord amb les lleis, per a guardar la moral, l'ordre públic, la seguretat de l'Estat o en interès de les parts. Qualsevol que sigui acusat d'acció punible per la llei es considerarà innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat demostrada [davant un tribunal]; ◊ við sjálft lá, að ég hefði ratað í mestu ógæfu á miðju dómþingi (qāˈhal ~ קָהַל: bə-ˈθōχ qāˈhāl wə-ʕēˈδāh, בְּתוֹךְ קָהָל וְעֵדָה) safnaðarins: va anar de ben poc que no caigués en el més gran infortuni enmig del tribunal de la congregació (de la comunitat); ◊ þótt hatrið hylji sig hræsni, þá verður þó illska þess opinber á dómþinginu (qāˈhal ~ קָהַל: tiggāˈlɛh rāʕāˈθ-ō βə-qāˈhāl, תִּגָּלֶה רָעָתוֹ בְקָהָל): encara que l'odi s'amagui en la hipocresia, la seva maldat, tanmateix, es revelarà en el tribunal; ◊ en mér er það fyrir minnstu (ἐμοὶ δὲ εἰς ἐλάχιστόν ἐστιν) að verða dæmdur (ἀνακριθῶ) af yður eða af mannlegu dómþingi (ἡ ἡμέρα -έρας [(τῆς) κρίσεως]: ἢ ὑπὸ ἀνθρωπίνης ἡμέρας). Ég dæmi mig ekki einu sinni sjálfur (οὐδὲ ἐμαυτὸν ἀνακρίνω): però a mi no m'importa gens d'ésser jutjat per vosaltres o per un tribunal humà. Ni tan sols em jutjo jo mateix; ♦ halda dómþingi: <JUR> celebrar un judici, jutjar (o: administrar justícia; o: impartir justícia) en judici; Hann byggði einnig hásætissal, dómsalinn, þar sem hann hélt dómþing. Var hann þiljaður með sedrusviði frá gólfi til lofts també va construir la sala del tron, la sala dels judicis, en la qual administrava justícia. Era una sala recoberta de cedre, des del paviment fins al sostre; Hann gaf dómurunum svohljóðandi fyrirmæli: „Hafið gát á því sem þið gerið því að þið haldið ekki dómþing í umboði manna heldur í umboði Drottins. Hann er með ykkur þegar þið kveðið upp dóma va donar als jutges una ordre que feia així: “Pareu esment al que feu, car no jutjareu per mandat dels homes sinó per mandat de Jahvè. Ell serà amb vosaltres quan dictareu les sentències; Ég mun koma til ykkar og halda dómþing. Ég kem brátt og vitna gegn galdramönnum, hórkörlum og meinsærismönnum, gegn öllum sem halda launum fyrir daglaunamönnum, kúga ekkjur og munaðarleysingja og þjaka aðkomumenn og óttast mig ekki, segir Drottinn hersveitanna vindré a judicar-vos. Vindré prest i testimoniaré contra els fetillers, els adúlters i els perjurs, contra tots els qui retenen el jornal als jornalers, escanyen les vídues i els orfes, oprimeixen els estrangers i no em temen pas, diu Jahvè Cebaot; ♦ stefna dómþingi: <JUR> convocar un tribunal; ◊ ef hann ryðst fram og hneppir í varðhald og stefnir dómþing (qāˈhal ~ קָהַל: wə-ʝaqˈhīl, וְיַקְהִיל) — hver aftrar honum?: si s'obre pas per entre la multitud i empresona i convoca (reuneix) un tribunal, qui li ho impedirà?

dóna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ókurteis) maleducat -ada (descortès): ♦ gaurinn var dónalegur og má fara til helvítis: el paio ha estat un maleducat i per mi se'n pot anar a ca una puta
2. (klúr) groller -a, toixarrut -uda (Mall.) (vulgar)

dóp <n. dóps, dóp>:
droga f (qualsevol substància estupefaent): ♦ selja dóp: vendre droga; ♦ vera í dópi: estar enganxat -ada a la droga; ◊ láttu hann velja á milli þín og dópsins: fés-lo triar entre tu i la droga

dópaður, dópuð, dópað <adj.>:
drogat -ada (sota els efectes de la droga)

dópamín <n. dópamíns, no comptable>:
dopamina f

dóp·haus <m. -hauss, -hausar>:
drogata m & f, jonqui m & f

dópisti <m. dópista, dópistar>:
drogoaddicte m, drogoaddicta f (drogodependent)

dóp·sali <m. -sala, -salar>:
camell m (venedor de droga)

dós <f. dósar, dósir>:
llauna f (recipient per a beguda, menjar en conserva etc.). El producte contingut per la llauna es considera aposició i, per tant, va en el mateix cas que vagi el mot dós:: ◊ dós túnfiskur í ólífuolíu: una llauna de tonyina en oli d'oliva; ◊ dós hakkaðir (o: saxaðir) tómatar: una llauna de tomaca trossejada; ◊ dós niðursoðnir tómatar: una llauna de tomaca [sencera] en conserva, un pot de domàtiga en conserva (Mall.); ◊ dós tómatamauk: una llauna de tomaca triturada

dósa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
obrellaunes m: ♦ stinga dósahníf í dós: clavar l'obrellaunes a una llauna [de conserva]

dósa·opnari <m. -opnara, -opnarar>:
obrellaunes m: ♦ rafmagns dósaopnari: obrellaunes elèctric

dósent <m. dósents, dósentar>:
professor universitari, professora universitària: ♦ dósent í hagfræði við Háskóla Íslands: professor d'economia a la Universitat d'Islàndia

dót <n. dóts, no comptable>:
1. (ýmsir hlutir, dóterí) efectes m.pl, trastos m.pl (cast., no lit./ekki ritm.) (diferents coses, sense determinar)
2. (farangur) equipatge m (maletes, bagatge)
3. (leikföng) joguines f.pl (objectes per a jugar-hi, esp. els infants)
4. (kynfæri kvenna) xona f (vulva)

dóta·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f de joguines

dóta·kassi <m. -kassa, -kassar>:
1. (kassi fyrir smádót) capsa o arqueta d’andròmines (arqueta per a guardar-hi les andròmines)
2. (leikfangakassi) caixa f de [les] joguines (arqueta per a guardar-hi les joguines)
3. (kassi fyrir snyrtivörur, snyrtitaska) necesser m (arqueta per a guardar-hi estris de tocador, higiene personal etc.)

dótarí <n. dótarís, no comptable>:
(ýmsir hlutir) andròmines f.pl, efectes m.pl, trastos m.pl (cast., no lit./ekki ritm.) (diferents coses, sense determinar): ♦ alls kyns dótarí: tota mena de coses

dóttir <f. dóttur, dætur>:
filla f

draga <dreg ~ drögum | dró ~ drógum | dregið>:
I. <personal>
1. <e-ð>: (bilaðan bíl) remolcar (arrossegar cotxe amb pana): ◊ geturðu ~ getið þér dregið bílinn minn?: que pots ~ pot remolcar el meu cotxe?; ♦ draga e-ð í efa: posar una cosa en dubte; ♦ enginn getur dregið það í efa að <+ ind.>: ningú no pot posar en dubte que <+ ind.>; ♦ draga e-ð af e-u: deduir (o: descomptar) de; ♦ enginn getur dregið það af Íslandi að <+ subj.>: <FIG> ningú no li pot llevar (o: treure) a Islàndia que <+ subj.>
2. <fram>: (sýna e-ð) exposar una cosa (mostrar, exhibir, fer veure): ♦ draga fram lífið: <LOC FIG = búa við þröngan kost> arrossegar una vida de penúria; ♦ draga fram e-ð: <LOC FIG = taka út úr e-u> treure una cosa (de dins una bossa, un calaix i semblants o de sota el llit, de sota una taula etc.); ♦ draga fram e-ð: <LOC FIG = bragð> realçar una cosa (sabor)
3. <upp>:: ♦ draga upp e-ð: #1. (teikna) dibuixar una cosa (traçar) ; #2. (hissa) hissar una cosa (fer pujar cap a dalt); ♦ draga upp akkeri: salpar àncores; ♦ draga upp fána ~ flagg: hissar una bandera ~ un pavelló; ♦ draga upp kort af e-u: traçar un mapa de...; ♦ draga upp mynd af e-u: <LOC FIG> oferir (o: traçar) un quadre de..., presentar un panorama de...; ♦ draga upp segl: hissar una vela; ♦ draga upp e-ð úr vasa sínum: treure una cosa de dins la seva butxaca
4. <úr e-u>: (minnka e-ð) reduir una cosa ([fer] disminuir inflació, despeses etc.)
II. <impersonal>
1. <úr e-u. Ús impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (minnkast) disminuir una cosa (minvar una cosa, abaixar-se)

draf <n. drafs, no comptable>:
1. (maltúrgangur) dreixa f, ressol m de malt, solatges m.pl de malt (solatge final de malt o residus de malt en la fabricació de la cervesa)
2. (óskýrt tal) balboteig m, balbuceig m (fet d'enraonar amb articulació poc distinta o confusa, vacil·lant)

drafna <drafna ~ dröfnum | drafnaði ~ dröfnuðum | drafnað>:
podrir-se, descompondre's

draf·úldinn, -úldin, -úldið <adj.>:
totalment putrefacte -a (o: descompost -a), pudent i podrit -ida

♦ dragast á langinn: <LOC FIG> allargar-se, requerir més temps del previst

drag·úldinn, -úldin, -úldið <adj.>:
totalment putrefacte -a (o: descompost -a), pudent i podrit -ida (→ drafna)

drama <n. drama, drömu>:
<GEN & LIT> drama m

dramb <n. drambs, no comptable>:
orgull m, urc m, arrogància f: ◊ dramb er falli næst, hroki veit á hrun: l'arrogància precedeix la caiguda i l'orgull presagia la ruïna; ◊ en hann mun lægja dramb hans (gaʔăwāˈθ-ō, גַּאֲוָתוֹ) þrátt fyrir brögð handa hans. Vígi þinna háu múra mun hann að velli leggja, steypa því niður og varpa til jarðar, ofan í duftið: però el Senyor abaixarà el seu orgull malgrat els esforços de les seves mans. Esbucarà, precipitarà a terra, farà ensorrar-se fins a la pols els teus reductes d'altes muralles; ◊ þá lægði Hiskía dramb sitt (bə-ˈγoβah [libˈb-ō], בְּגֹבַהּ), bæði hann og Jerúsalembúar, og kom því reiði Drottins eigi yfir þá meðan Hiskía lifði: aleshores Ezequies va abaixar el seu orgull, el seu i el dels habitants de Jerusalem, i per això l'ira de Jahvè no caigué damunt d'ells en temps d'Ezequies

	Encara que els conceptes dramb, ofdramb, ofurdramb, dramblæti, drambsemi, drembilæti, hroki, oflæti, metnaður, mikillæti, ofmetnaður, ofrembingur, rembingur, stórlæti, yfirlæti, etc. es poguessin delimitar nítidament en la teoria, la pràctica ens mostra que les fronteres entre ells no són gens rígides, ni tan sols en textos tan acurats com el de la traducció de la Bíblia.

dramb·látur, -lát, -látt <adj.>:
altiu -iva, soberg -a, ergullós -osa (LIT & Mall.), alterós -osa (Mall.): ◊ “Dínuss saga drambláta”: “Història d'en Dínus l'Ergullós”; ◊ nú taka þeir þetta til ráðs, at þeir hlaupa á þilin svá hart ok heimsliga, at þau brotna í sundr, ok komast svá út. Er þá alþakit stræti borgarinnar af brynjuðu fólki. Tekst þar þá inn harðasti bardagi með þeim, ok gengr Hrólfr konungr ok kappar hans grimmliga fram. Verðr mjök rýrt fyrir þeim liðit. Mæta þeir aldri neinum svá stoltum né dramblátum, at ekki verði at krjúpa fyrir þeira stórum höggum: prengueren llavors la decisió de llançar-se contra les posts de l'envà tan fortament i oradament que les posts es trencaren i, d'aquesta manera, sortiren a fora. L'avinguda de la fortalesa estava tota coberta d'homes d'armes amb cuirassa. Aleshores allà va començar entre ells la més aferrissada de les batalles. El rei Hrólfr i els seus campions avançaven amb ferotgia, delmant fortament la tropa que tenien al davant. Mai no van topar ningú, que, per més orgullós i altiu que fos, no caigués a terra davant llurs cops poderosos; ◊ konungr hjó þá með Risanaut á báðar hendr ok mætti engum svá fræknum, sterkum né dramblátum, at eigi fengi skjótt dauðann fyrir lífit: el rei els assestava amb totes dues mans cops amb l'espasa Risanautr i no n'hi havia cap, per més renomenat, fort ni ergullós que fos, que, [davant ell] no rebés rabent la mort a canvi de la seva vida

dramb·læti <n. -lætis, no comptable>:
orgull m, altivesa f, ergull m (LIT & Mall.): ◊ nú vegsama ég, Nebúkadnesar, göfga og tigna konung himnanna, því að allar gjörðir hans eru sannleikur, vegir hans réttlæti og hann megnar að lægja þá, sem fram ganga í dramblæti (bə-γēˈwāh, בְּגֵוָה): ara, jo, Nabucodonosor, lloo, exalço i glorifico el rei dels cels, car totes les seves obres són vertaderes i justos els seus camins, i pot humiliar els qui marxen amb orgull; ◊ sínu dýrlega skrauti varði þjóðin til dramblætis (lə-γāˈʔōn, לְגָאוֹן), og þeir gjörðu af því svívirðilegar líkneskjur, viðurstyggðir sínar. Fyrir því gjöri ég það í augum þeirra sem saur: dels seus ornaments de gala, n'havien fet un objecte d'orgull, i amb ells havien confeccionat llurs ídols horribles, llurs abominacions. Per això, en faré un objecte de repulsió per a ells; ◊ og dramblæti (gaβəˈhūθ, גַּבְהוּת) mannsins skal lægjast og hroki (rūm, רוּם) mannanna beygjast, og Drottinn einn skal á þeim degi háleitur vera: llavors s'humiliarà l'altivesa del mortal, llavors s'abaixarà l'orgull de l'home i aquell dia només Jahvè serà sublim

drambsam·lega <adv.>:
orgullosament, amb orgull: ◊ ...og hann setur þeim fyrir sjónir gjörðir þeirra og afbrot þeirra að þeir breyttu drambsamlega ([kī] jiθgabˈbārū, יִתְגַּבָּֽרוּ)...: ...i els fa veure llurs males obres i llurs transgressions perquè es comportaren orgullosament; ◊ á þeim degi þarft þú eigi að skammast þín fyrir öll illverk þín, þau er þú syndgaðir með gegn mér, því að þá mun ég ryðja burt frá þér þeim, er ofkætast drambsamlega ([ʕallīˈzēj] gaʔăwāˈθ-ēχ, עַלִּיזֵי֙ גַּאֲוָתֵ֔ךְ) í þér, og þú munt ekki framar ofmetnast á mínu heilaga fjalli: aquell dia, ja no hauràs d'avergonyir-te de totes les teves males obres, amb què vares pecar contra mi, car llavors jo llevaré del teu costat els qui triomfen amb arrogància en el teu si, i tu ja no t'enorgulliràs més a la meva muntanya sagrada

dramb·samur, -söm, -samt <adj.>:
arrogant, altiu -iva

dramb·semi <f. -semi, no comptable>:
orgull m, altivesa f, arrogància f: ◊ drambsemi (gaˈʔōn, גָּאוֹן) er undanfari tortímingar og oflæti veit áfall: l'orgull precedeix la destrucció i la presumpció presagia la calamitat; ◊ þetta skal þá henda fyrir drambsemi þeirra (gəʔōˈnā-m, גְּאֹונָ֑ם), að þeir hafa svívirt þjóð Drottins allsherjar og haft hroka (wa-i̯jaγˈdilū, וַיַּגְדִּלוּ) í frammi við hana: això els arribarà per llur orgull, perquè han menystingut el poble de Jahvè Sabaot i l'han tractat amb arrogància; ◊ að óttast Drottin er að hata hið illa, drambsemi (gēˈʔāh, גֵּאָה) og ofdramb (wə-γāˈʔōn, וְגָאוֹן) og illa breytni og fláráðan munn - það hata ég: témer Jahvè és odiar el mal. Vet ací el que odio: l'arrogància i l'orgull, una conducta dolenta i una boca falsa; ◊ ...til þess að fá manninn til þess að láta af gjörðum sínum og forða manninum við drambsemi (wə-γēˈwāh, וְגֵוָה): ...a fi d'apartar l'home de les seves males obres i de preservar-lo de l'orgull; ◊ þá æpa menn - en hann svarar ekki - undan drambsemi (gəˈʔōn, גְּאוֹן) hinna vondu: ...els homes clamen llavors a ell, però ell no els respon pas a causa de l'orgull dels dolents; ◊ sjá, þarna er dagurinn, sjá, hann kemur. Kórónan sprettur fram, sprotinn blómgast, drambsemin (ha-zāˈδōn, הַזָּדוֹן) þróast: guaita,el dia és aquí, guaita, ja arriba: la corona es desclou, el ceptre floreix, l'orgull creix!; ◊ heyrt höfum vér um drambsemi Móabs (gəʔōn-mōˈʔāβ, גְאוֹן-מוֹאָב) - hann er mjög hrokafullur (gēˈʔɛh məˈʔoδ, גֵּאֶ֣ה מְאֹ֑ד) um hroka hans (gāβəˈh-ō, גָּבְה֧וֹ), drambsemi (ū-γəʔōˈn-ō, וּגְאוֹנ֛וֹ), ofmetnað (wə-γaʔăwāˈθ-ō, וְגַאֲוָתוֹ), og yfirlæti hans (wə-ˈrum libˈb-ō, וְרֻם לִבּוֹ): hem sentit a parlar de l'orgull de Moab -és ple de supèrbia-, del seu urc, del seu orgull, de la seva arrogància i de la seva sobergueria; ◊ sjá, ég ætla að finna þig, Drambsemi (zāˈδōn, זָדוֹן) - segir herrann, Drottinn allsherjar - því að dagur þinn er kominn, hegningartími þinn. Nú skal Drambsemi (zāˈδōn, זָדוֹן) hrasa og falla, og enginn skal reisa hana á fætur, og ég mun leggja eld í borgir hennar, og hann skal eyða öllu því, sem umhverfis hana er: guaita: vull enfrontar-me amb tu, Orgull -diu Adonai Jahvè Sabaot- car t'ha arribat el dia, el temps del càstig. «Orgull» ensopegarà i caurà, i no tindrà ningú que l'aixequi; calaré foc a les seves ciutats, i ell devorarà tot allò que hi hagi al seu voltant; ◊ hinn óguðlegi segir í drambsemi sinni (ki-ˈγoβah, כְּגֹבַהּ) : "Hann hegnir eigi!" "Guð er ekki til" - svo hugsar hann í öllu: l'impiu diu, en la seva arrogància: "no castiga pas!"; tot el que pensa és: "no hi ha pas Déu"

drambs·maður <m. -manns, -menn>:
persona altiva: ◊ Según hét maðr, hann var ættlaðr af Babilon, drambsmaðr mikill, hans ofstopi gengr umfram mannligt eðli. Hann berr merki Guitalins konungs, þar er merktr á gullhani svá fagr ok skírr, at tuttugu mílur lýsti af á hvern veg, ef sólin skein á (KMS V, cap. 50, pàg. 424): Hi havia un home que nomia Según i que era oriünd de Babilònia, un home molt altiu: la seva arrogància ultrapassava la pròpia de la natura humana. En Según portava l'estendard del rei Guitalin, sobre el qual hi figurava un gall daurat tan bonic i lluent que resplendia amb la seva llum vint milles a banda i banda si el sol hi brillava a sobre (Baetke 19874, pàg. 395: lýsir af es geht ein Leuchten davon aus)

drangi <m. dranga, drangar>:
<GEOL> agulla f [de roca], torre f de roca, torm m, cavall bernat (penyal aïllat, penya de basalt amb forma de columna o pilar que es dreça tota solitària o aïllada)

drangur <m. drangs, drangar>:
<GEOL> agulla f [de roca], torre f de roca, torm m, cavall bernat (penyal aïllat, penya de basalt amb forma de columna o pilar que es dreça tota solitària o aïllada)

drasl <n. drasls, no comptable>:
1. <GEN> andròmines f.pl, rampoines f.pl, trastos m.pl (cast., ekki ritm./no lit.), catxivatxes m.pl (cast., ekki ritm./no lit.): ♦ gamalt drasl: trastos vells, andròmines
2. (lélegur hlutur) trasto m (cast., ekki ritm./no lit.) (objecte de cap o nul valor, i esp., inservible o inútil per espatllat, vell etc. o bé perquè no agrada gens): ♦ þetta er algjört drasl: això no és més que porqueria!; ♦ þetta drasl er ónýtt: aquest trasto està espatllat
3. (rusl) brossa f (deixalla): ◊ í spænsku sjónvarpi er bara drasl: a la televisió espanyola només hi fan merdeta; ◊ ég er buinn að reikna það út að um 86% af íbúum jarðarinnar er bara drasl!: he calculat que el 86% dels habitants de la terra només són un munt de brossa
4. (bull) bajanades f.pl (collonada/-es, pardalada/-es)
5. (óreiða) garbuix m, garbull m (gran desori, desgavell): ♦ fara í drasl: <LOC FIG> desordenar-se, desgavellar-se; ♦ það er allt í drasli: <LOC FIG> quin garbuix! quin desori [tan terrible]!
6. (slark, ólifnaður) vida desordenada (vida de disbauxa, vida llicenciosa)

drauga·drottinn <m. -drottins. Dat. sg.: -drottni; pl. no hab.>:
<MITOL> Senyor m dels draugs, una de les designacions amb què era conegut el déu Odin

drauga·dróttinn <m. -dróttins. Dat. sg.: -dróttni; pl. no hab.>:
<†> variant arcaica de → draugadrottinn “el senyor dels draugs”

drauga·gangur <m. -gangs, no comptable>:
aparició f de fantasma: ♦ hér í húsinu er draugagangur: en aquesta casa hi ha fantasmes, en aquesta casa hi surten fantasmes

drauga·hús <n. -húss, -hús>:
casa infestada de fantasmes: ◊ einu sinni var stórt og skuggalegt draugahús í dimmum, dimmum skógi: això era i no era un lúgubre casalot infestat de fantasmes enmig d’un bosc fosc, ben fosc...

drauga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (vofalegur) fantasmagòric -a (espectral)
2. (skuggalegur) lúgubre (tètric, sinistre)

drauga·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de florit i humitat (dit d'espais de cases, com ara les cambres de bany)

drauga·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de fantasmes

drauga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de fantasmes

drauga·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> calcedònia f

draug·fullur, -full, -fullt <adj.>:
borratxo -a com una sopa, totalment pet

draugs·legur, -leg, -legt <adj.>:
fantasmagòric -a, espectral

draugs·rödd <f. -raddar, -raddir>:
veu f espectral: ◊ rödd þín skal vera sem draugsrödd (Ɂōβ, כְּאוֹב מֵאֶרֶץ קוֹלֵךְ) úr jörðinni og orð þín hljóma sem hvískur úr duftinu: la teva veu serà com una veu espectral que surt de la terra i les teves paraules sonaran com un xiuxiueig que surt de la pols

draugur <m. draugs, draugar>:
1. (vofa, flyka, svipur [hins lána]) fantasma m (espectre): ♦ draugur fortíðarjóla - nútíðarjóla - framtíðarjóla: <LITER> el fantasma dels nadals passats, del nadal present, dels nadals futurs (personatges de Dickens); ♦ draugur reikar í húsi: a una casa hi surten fantasmes, a una casa hi ha por (Mall.); ♦ kveða niður draug: <LOC FIG> alliberar-se d'un fantasma (o: m'està arribant) fins al moll dels ossos; ♦ magna draug: conjurar un esperit, fer aparèixer un fantasma; ♦ reimleikar drauga: aparicions de fantasmes; ♦ umferð drauga: aparició de fantasmes; ♦ vekja upp draug: conjurar un esperit; ♦ vekja upp gamlan draug: <LOC FIG> conjurar un antic fantasma
2. (í miðaldamáli) draug m, terme amb què es designa el mort vivent dins el seu túmul funerari, normalment enrevoltat de les seves pertinences que defensa aferrissadament dels saquejadors de tombes. Considero el terme intraduïble i, per tant, a les traduccions de textos medievals norrens l'adapto al català amb la forma draug: ♦ → Història d'en Hromund, fill d'en Grip; ♦ → Història d'en Glam, el mort malmort

drauma·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
<FIG> edifici m de somni, edifici m dels meus somnis

drauma·prins <m. -prins, -prinsar>:
<FIG> príncep blau: ♦ finna draumaprinsinn sinn: trobar el seu príncep blau; ◊ þú varst búin að finna draumaprinsinn þinn: havies trobat el teu príncep blau

draum·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
1. (súrrealískur, draumlíkur) oníric -a (com en un somni, surreal[ista]): ♦ draumkennt landslag: un paisatge oníric
2. (dýrlegur) de somni (meravellós, fabulós, d'allò que no hi ha): ♦ draumkennt landslag: un paisatge fabulós

draum·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
estat m de somni [de despert -a]

draum·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
somiador -a

draum·nótt <f. -nætur, -nætur>:
mot emprat en la locució:: ♦ draumnóttin mikla: <GEN & FOLCL> nit f de Reis (nit de dia 5 a dia 6 de gener)

draum·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
variant de → draumsýn ‘visió en somnis’

draum·skrök¹ <n.pl -skraka>:
despropòsits producte d'un somni, despropòsits somiats

draum·skrök² <n. -skröks, no comptable>:
variant de → draumskrök¹ ‘despropòsits producte d'un somni, despropòsits somiats’

draum·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m (planta Papaver somniferum)

draum·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
cascall m (planta Papaver somniferum)

draum·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
1. (sýn í draumi) visió f (en somnis): ◊ draumsýn er eftirlíking veruleikans eins og ásjóna og mynd af ásjónu: una visió en somnis és una imitació de la realitat com una cara i la imatge d'aquesta cara [en el mirall]; ◊ í hugrenningum út frá draumsýn um nótt þegar svefnhöfgi leggst á menn: en els pensaments i reflexions que sorgeixen de les visions en somnis durant la nit quan un son letàrgic cau sobre els homes
2. (hugarsjón, hugarsýn) visió f [utòpica] (somni, fantasia)

draumur <m. draums, draumar>:
somni m: ♦ brotnir draumar: <FIG> somnis trencats; ♦ eiga sér draum: tenir un somni (& FIG); ♦ óhugnanlegur draumur: un somni horripilant; ◊ í draumi sérhvers manns er fall hans falið: en el somni de qualsevol home s'hi amaga la seva caiguda

drápa <f. drápu, drápur>:
<HIST LIT> drapa, poema estròfic escrit o compost en honor o lloança d’algú (un príncep, un rei etc.). Sol estar compost d'una sèrie d'estrofes conegudes amb el nom de dróttkvætt. Les drapes solen constar d’una tornada (“stef”) que divideix el poema en tres parts: upphaf (“introducció”), stefjamál (“desenvolupament del contingut”) i slæmur (“cua, peroració”). Les estrofes contingudes entre dues tornades (“stef”) es designen globalment amb el terme de stefjabálkur.

dráttar·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>:
<HIST = stígur á fljótsbakkanum, notaður til að draga báta upp eftir fljóti> camí m de sirga

dráttar·taug <f. -taugar, -taugar>:
(reipi) cable m de remolcar (cotxe, vaixell etc. amb pana): ◊ ertu með dráttartaug [í bílnum]?: que portes un cable de remolcar [dins el teu cotxe]?

dregg <f. dreggjar, dreggjar>:
1. (ger í bruggi) llevat m de cervesa (esp. llevat que resta a la cervesa un cop feta la fermentació del malt)
2. dreggjar <f.pl dreggja>: #1. (botnfall) solatges m.pl/f.pl, pòsit m, fargalada f (Val.), solam m (Mall.) (baixos, solada, remels). #2. (seinasti dreitill) darrera gota (darrers escolims). ◊ dreggjar þess súpa og sötra allir óguðlegir menn á jörðu: tots els descreguts de la terra se'l beuen i xarrupen fins a la darrera gota. ◊ þú skalt drekka hann (= bikarinn) og tæma og sötra dreggjarnar: tu la (= la copa) beuràs, la buidaràs i en xarruparàs fins a la darrera gota. #3. <FIG> escorrialles f.pl, escolims m.pl (el que resta d'una cosa). ◊ ‘Dreggjar dagsins’ eftir Kazuo Ishiguro: ‘El que resta del dia’ de Kazuo Ishiguro. ◊ dreggjar lífsins: les escorrialles de la vida

dreggja·vín <n. -víns, no comptable>:
vi ranci (lit.: vi amb solatges): ◊ ...búa <...> veislu með krásum, veislu með dreggjavíni, mergjuðum krásum og skírðu dreggjavíni: ...prepararà <...> un festí de plats deliciosos, un festí de vins rancis, de plats deliciosos i potents, i de vins rancis filtrats

dregill <m. dregils, dreglar>:
1. <GEN> catifa f, estora f: ♦ rauði dregillinn: la catifa vermella
2. <INFORM> touchpad (o: trackpad) m
3. <MED> tènia f (part del cos, no el paràsit homònim): ♦ → ristildregill “tènia del còlon”

dreif <f. dreifar, dreifar>:
dispersió f: ♦ á víð og dreif: per aquí i per allà; ♦ drepa e-u á dreif: silenciar una cosa

dreifa <dreifi ~ dreifum | dreifði ~ dreifðum | dreift ║ e-u>:
1. (strá, sundra) escampar una cosa (espargir, disseminar)
2. (um vöru) distribuir una cosa (mercaderia): ♦ dreifa vörum: distribuir mercaderies; ♦ því er ekki til að dreifa: [d'això] no n'hi ha, [d'això] no en tenim
3. (um blöðum) repartir una cosa (diaris): ♦ dreifa blöðum: repartir diaris
4. (um vald) descentralitzar una cosa (el poder): ♦ dreifa valdi: descentralitzar el poder
5. (um upplýsingar & fréttum) difondre una cosa (divulgar una notícia): ♦ dreifa upplýsingum: difondre informació; ♦ dreifa fréttum á netinu: difondre notícies per internet; ♦ dreifa barnaklámi: difondre pornografia infantil

dreifbýlis- <en compostos>:
rural

dreif·býli <n. -býlis, no comptable>:
(strjál byggð, dreifð byggð) nucli m rural dispers, assentament m rural dispers (o: desverterbrat) (nucli humà dispersat per una contrada determinada, amb habitatges isolats o conformant petits llogarets distanciats els uns dels altres)

dreifi·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
circular f

dreifing <f. dreifingar, dreifingar>:
1. (sundrun) dispersió f (escampada): ♦ dreifing valds: descentralització f (→ valddreifing)
2. (um vörur) distribució f (de productes comercials)
3. (um upplýsingar, kunnáttu, o.s.fr.) divulgació f, difusió f (d'informació, coneixements etc.): ♦ dreifing upplýsinga: divulgació de la informació

dreif·kjörnungur <m. -kjörnungs, -kjörnungar>:
procariota m

dreif·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:
descentralitzat -ada

dreif·stýring <f. -stýringar, no comptable>:
descentralització f

<†> dreissugur, dreissug, dreissugt <adj.>:
altiu -iva, [impertinentment] arrogant

dreitill <m. dreitils, dreitlar>:
rajolí m, gotetes f.pl (petita quantitat de líquid)

dreka·fluga <f. -flugu, -flugur>:
espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)

dreka·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
1. <MITOL> cap m de drac
2. <NÀUT> cap m de drac, mascaró de proa en forma de cap de drac (→ trjóna): ◊ um vorið lét hann gera langskip mikið og á drekahöfuð, lét það búa sem best, hafði það norðan með sér: per la primavera va fer fer un gran vaixell de guerra amb un cap de drac [de mascaró de proa], el va fer equipar de la millor manera i amb ell salpà del nord

dreki <m. dreka, drekar>:
1. <MITOL> drac m: ◊ í borginni var einnig dreki mikill (ὁ δράκων -άκοντος, δράκων μέγας) sem Babýloníumenn tilbáðu. Sagði konungur við Daníel: „Ekki ætlar þú þó að halda því fram að þetta sé ekki lifandi guð? Þú skalt falla fram fyrir honum!“ En Daníel svaraði: „Ég mun tilbiðja Drottin, Guð minn því að hann er lifandi Guð. En ef þú, konungur, gefur mér leyfi þá skal ég drepa drekann (ὁ δράκων -άκοντος, ἀποκτενῶ τὸν δράκοντα) án þess að hafa sverð eða staf.“ „Það er þér heimilt,“ svaraði konungur. Þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann þeim í gin drekans (ὁ δράκων -άκοντος, ἔδωκεν εἰς τὸ στόμα τοῦ δράκοντος) sem át þær og sprakk. „Sjáið nú hvað það er sem þið tilbiðjið,“ sagði Daníel. Þegar Babýloníumenn fréttu þetta varð þeim mjög heitt í hamsi. Hófu þeir samblástur gegn konungi og sögðu: „Konungurinn er orðinn Gyðingur. Hann hefur eyðilagt Bel, drepið drekann (ὁ δράκων -άκοντος, τὸν δράκοντα ἀπέκτεινεν) og höggvið prestana“: a la ciutat hi havia un gran drac que els babilonis veneraven. El rei digué al Daniel: «No deus voler continuar mantenint que aquest no és un déu vivent? Prostra't [doncs] davant ell!» En Daniel li respongué «És el Senyor, el meu Déu, que jo adoraré car ell és el Déu vivent. Però si tu, Rei, em dones permís, jo mataré el drac sense espasa ni bastó». El rei li respongué: «T'és permès». Llavors en Daniel agafà pega, sèu i cabells, ho bullí tot junt i en féu coques. Les ficà a la gola del drac que se les menjà i va rebentar. I en Daniel els digué: «Guaiteu què és el que veneràveu!» Quan els babilonis se n'assabentaren, es posaren d'un humor molt iracund. Començaren una revolta contra el rei dient: «El rei s'ha fet jueu. Ha destruït en Bel, mort el drac i degollats els sacerdots!»; ◊ en er hon [= fóstra Margaretę] var í brott farin, þá kom ór hyrningu einni myrkvastofunnar ógurligr dreki. Hann var með ýmsum litum, hár hans var álits sem gull, skegg hans var hart sem þyrnir, en tenn hans sem {glóandi} járn (uidebantur dentes ut ferrum ignitum) ok svá stórar sem í villigelti; augu hans voru sem blóðsegar, eldr brann ór augum hans, hǫggormr lá um háls honum (super collum eius erat serpens), ódaunan mikit ok illt stóð af honum. Ok er hann kom a mitt gólf, þá ǫrðgaðiz hann upp ok blaðraði tungunni (tunc erexit se ac sibilauit fortiter). Ljós gerðiz í myrkvastofunni af eldi þeim, er fór ór munni hans ok nǫsum. Þá varð Margaréta svá hrædd, at hon fell til jarðar, ok eigi minntiz hon þá þess, er hon hafði fyrr beðit at sjá óvininn. Þá rétti hon hendr sínar til himins ok mælti: »Heyrðu, guð minn almáttigr, veittu mér, at eigi stígi sjá enn ógurligi dreki yfir mik.« En þá er hon hafði þetta mælt, tók drekinn enum efra kjaptinum yfir hvirfil henni, en tungunni tók hann undir tærnar, ok svalg hana síðan {með helgu krossmarki áðr signda, þvíat hon rétti hendr sínar í kross}. En þá er hon kom gegnt hjartanu drekans, sprakk hann í tvá hluti. En heilǫg Margaréta reis heil upp. Þá sá hon til vinstri handar sér annan djǫful; hann sat, ok voru hendr hans bundnar við kné honum. Þá mælti heilǫg Margaréta: »Lofa ek nafn þitt, drottinn minn; nú sé ek fagnað andar minnar (uideo gaudium animę meę), ek sé drekann dauðan liggja en djǫfulinn bundinn. Fyrir því geri ek þér þakkir, heilagr guð, ok þik lofa ek, ódauðligr konungr«: i quan [la seva dida] se n'anà d'allà, d'un racó de la tàvega en va sortir un drac horrible. Tenia diversos colors, els seus cabells es veien com si fossin d'or, la seva barba era dura com una espina i les seves dents eren com el ferro [roent] i tan grosses com els escàtils d'un porc senglar. Els seus ulls eren com grumolls de sang i un foc cremava als seus ulls, un escurçó descansava al voltant del seu coll. Escampava una pudor forta i dolenta. I quan va arribar a mitjan estança, es va encabritar i movia amunt i avall la llengua (o: treia i s'enfonyava la llengua [com fan les serps]). La tàvega es va omplir amb la llum del foc que li sortia de la seva boca i narius. Aleshores la Margarida es va espantar tant que va caure en terra sense recordar-se'n ja que adés havia pregat de veure l'Enemic. Aleshores [Santa Margarida] va allargar les seves mans al cel i digué: “Escolta, Déu meu totpoderós, concedeix-me que aquest drac horrible no em derroti pas”. I quan hagué acabat de dir això, el drac la va agafar per la coroneta amb la seva mandíbula superior i per davall els dits dels peus amb la seva llengua i se l'empassà tot seguit [de viu en viu] {senyada abans amb el senyal de la santa creu, car havia posat els seus braços en creu}. I quan ella va passar a frec del cor del drac, el drac va rebentar en dos bocins, i Santa Margarida es va aixecar incòlume [del seu interior]. Aleshores, a mà esquerra, va veure un altre dimoni: estava assegut i tenia les mans fermades als genolls. Aleshores Santa Margarida va dir: “Lloo el teu nom, Senyor meu. Ara veig l'alegria del meu esperit, veig el drac estès en terra mort i el dimoni fermat. Per això, Déu sant, et dono les gràcies i et lloo, rei immortal”; ◊ greifinn setti guðs mey ljúfa ǁ grið bannandi í myrkvaranni; ǁ drákons kom þar djǫfull í líki, ǁ deyddi hun hann en fleingdi annan. ǁ Meina fjǫld og þrautir mildust ǁ mærin tók á líkam skæran; ǁ Malkus einn af mǫnnum fylkis ǁ mey óverða hjó með sverði: el comte va ficar l'estimada donzella de Déu en una tàvega, aixecant la seva inviolabilitat (?). Allà li comparegué un dimoni en forma de drac. Ella l'atuí i en flagel·là un altre. La donzella dolcíssima endurà [gran] quantitat de mals i proves en el seu cos pur. En Malkus, un dels homes del fylkir, va colpir amb la seva espasa la donzella [que n'era] immereixedora; ♦ eldspúandi (o: eldfnæsandi) dreki: un drac que escup foc pels queixals
2. <ein af heillarvættana Íslands> drac m, un dels quatre landvættir (→ landvættur), éssers totèmics i tutelars d'Islàndia. El drac s'interpreta tradicionalment com el geni tutelar de l'Austurland o Austfirðir, el quarter de llevant
3. <NÀUT> drac m, vaixell de guerra amb un mascaró de proa en forma de cap de drac. No era un tipus específic de vaixell. La seva aparició sol estar reservada a les sagues ficcionals, no a les històriques. En català hom ha donat carta de natura a un mot, drakkar, que en realitat és una triple abominació lingüística: ho és a nivell semàntic, perquè hom hi veu un tipus específic de vaixell, a nivell fonètic -no hi ha cap llengua escandinava que tingui una forma semblant, amb reduplicació de la -k- i ho és a nivell morfològic, perquè és una forma de plural, no de singular (cf. suec drakar, plural de drake; danès drager, plural de drage; noruec modern drakar, plural de drake i dano-noruec drager o draker, plurals, respectivament, de drage o drake). Vulgueu consultar Hjalmar Falk, Altnordisches Seewesen. Dins: Wörter und Sachen 4 (1912), pàgs. 1-122. Esp. pàgs. 39 i ss., i 105 i ss. Heidelberg: Carl Winter.: ◊ hann átti dreka svá góðan, at eigi fannst annarr slíkr á Norðrlǫndum sakir sterkleika ok alls hagleiks. Hann flaut um strengi í höfninni, en Hálfdan konungr var á landi ok hafði látit heita fararmungát sitt. En er Sǫrli sá drekann, rann í hjarta hans eigingirnd mikil, svá at hann vildi drekann eiga fyrir hvern mun ok einn, enda er þat ok flestra manna sǫgn, at eigi hafi betri gripr verit í skipi en í þessu at fráteknum drekanum Elliða ok Gnoð ok Orminum langa á Norðrlǫndum. Hann talaði þá við menn sína, at þeir skyldu búast til bardaga, -- "því at vér skulum drepa Hálfdan konung, en eignast drekann": Ell tenia un vaixell de guerra amb un mascaró de proa amb forma de cap de drac tan bo que no se’n podia trobar cap altre de semblant a tots els països norrens pel que fa a potència i a tot l’acabat. Estava amarrat en el port mentre el rei Hàlfdan era a terra on havia fet preparar cervesa per a celebrar [el rite d]el seu comiat. Quan en Sorli va veure el drac, es va emparar del seu cor una cobdícia tan gran que volia posseir el vaixell per tots els mitjans, i és que gairebé tothom també conta que no hi ha hagut una preciositat en forma de vaixell millor que aquest, amb l’excepció, en els països norrens, dels dracs El·lidi, Gnod i Orm el Llarg. Aleshores es va adreçar als seus homes dient-los que es preparessin per al combat – “ja que matarem el rei Hàlfdan i ens apropiarem del drac”.; ◊ þann dag, er konungur skyldi brott fara, gekk Þórólfur til hans og bað, að þeir skyldu fara ofan til strandar; konungur gerði svo; þar flaut fyrir landi dreki sá, er Þórólfur hafði gera látið, með tjöldum og öllum reiða: el dia que el rei se'n volia anar, en Torolf l'anà a veure i li demanà que l'acompanyés fins a la platja; el rei ho va fer; allà hi havia ancorat el drac que en Torolf havia fet fer, amb els tendals i aparellat amb tots els arreus
4. (skriðdreki) tanc m (vehicle cuirassat de combat)

	L'islandès antic compta amb tres mots per a designar el drac: dreki, ormr i linnr. El mot dreki “drac [volador]” (← llatí drăco -ōnĭs ← grec ὁ δράκων -οντος per via de l'anglès antic draca o el baix-alemany antic drako) representa el tipus més recent de drac, encara que, com veurem més avall, és el mot que ha acabat arraconant els altres competidors en islandès modern. Al meu entendre, dreki és un drac volador de quatre potes que pot escopir un verí que mata per contacte amb la pell (cf. el drac volador de la Història d'en Bosó o Bósa saga) i, segons el capítol XVII de la Història dels Volsungs, més gros que no un ormr. Al seu costat, aquest mot té el doblet especificatiu flugdreki. En anglo-saxó tenim atestat el mot líegdraca “drac de foc”, que Halldóra B. Björnsson, en la seva traducció a l'islandès del Beowulf, tradueix com a logdreki (cf. versos 2333 i 3040), un mot que, tanmateix, sembla ésser una encunyació ad hoc de la traductora islandesa, inspirada en el mot anglo-saxó perquè fora d'aquests dos passatges de la traducció islandesa del Beowulf -i si més no per a l'època antiga-, fins ara no he aconseguit trobar cap atestació en la literatura islandesa d'un drac que hi escopeixi foc. El drac volador més famós de la literatura norrena és, al meu entendre, el drac Niðhǫggr o Níðhǫggr. ormr “drac reptant, serpentiforme, sense ales ni potes” (← germànic wormaz, més antic wurmaz, mot que comptava amb el doblet de tema en -i- wurmiz a jutjar per l'anglès antic wyrm). Aquest mot representa el paral·lel germànic del nostre verm i, a l'Edat Mitjana, és el tipus més habitual de drac norrè. Si el dreki domina l'aire, l'ormr domina l'element aquàtic. Al meu entendre, l'ormr més famós de la literatura norrena fóra el Jǫrmungandr o Miðgarðsormr. El mot poètic fránn “drac” s'ha d'entendre com a simple variant poètica d'ormr i caracteritza el drac com un animal d'ulls espurnejants. En català li correspondrien termes com ara cuca fera o vibra ~ víbria. Finalment, hi ha el mot linnr o liðr “drac entortolligat [damunt i al voltant del seu tresor subterrani]” (cf. també la utilització metafòrica d'aquest mateix mot amb el significat de “foc”, que en realitat s'ha d'entendre com “drac entortolligat al voltant dels tions encesos”). Aquest tipus de drac hauria tingut només dues potes o cap i, habitualment, no hauria tingut ales; en contraposició al dreki, que hauria dominat l'aire, i a l'ormr, que hauria dominat les aigües, el linnr hauria dominat les grans cavitats subterrànies. Al meu entendre, el linnr més famós de la literatura norrena hauria estat Fáfnir o Faðmir, el nom del qual -sempre al meu entendre- l'identificaria com a l'abraçador [del tresor], és a dir, el guardià del tresor. El mot procedeix del germànic lenþaz, al costat del qual hi hauria hagut el doblet de tema en -i- *linþiz. Habitualment hom sol veure en aquest mot un paral·lel germànic del llatí lentus -a -um “flexible, no rígid; lent”. Amb el temps, el mot norrè desenvolupà una variant feble linni. Quan el mot es va deixar d'entendre o quan es va confondre amb el terme anterior ormr, va sorgir-li una nova variant que podríem qualificar d'aclarativa o combinativa: linnormr, això, si aquesta darrera variant no és un simple manlleu del baix-alemany mitjà lintworm, atesa l'existència del doblet lindormr i la curiosa forma lyngormr, una forma que deixa entreveure que el constituent baix-alemany lind- s'hauria interpretat com a equivalent del norrè lind “tell” la qual cosa hauria induït a modificar-lo en lyng- “bruguera” entenent que els dracs no vivien pas a dalt dels tells, sinó a les landes plenes de brugueres, les lyngheiðar. (Cf. també el danès i el suec lindorm, el noruec modern linnorm, el dano-noruec linnorm o lindorm i, naturalment, el neerlandès lintworm, l'alt-alemany mitjà lintwurm -al costat del qual, per cert, existeix el terme linttrache, lintrache- i l'alt-alemany modern Lindwurm). Ras i curt: al meu entendre, i segons el que he exposat, la característica principal del linnr hauria estat la de viure dins una cova, guardant-hi un tresor (cf. els termes islandesos lǫnd linns, linna ból o linnból, linnbeðr, linnsetr o linnvengi “or”, que, al meu entendre, cal considerar més antics que no pas els compostos paral·lels formats amb el constituent orm-: ormbeðr, ormbekkr, ormból, ormláð, ormland, ormsetr, ormstallr, ormtorg, ormvangr o ormvengi). Amb el pas del temps, de primer s'haurien confós ormr i linnr. Aquesa confusió hauria portat a la desaparició de linnr del llenguatge quotidià i el seu relegament al llenguatge poètic. Finalment, s'haurien acabat confonent ormr i dreki: la constatació, a les sagues fantàstiques, de la freqüent intercanviabilitat d'ormr i dreki seria una prova més de llur redactat tardà, o, si més no, un dels seus elements tardans. En islandès modern, finalment, el terme dreki ha aconseguit arreconar els altres dos competidors, que han quedat relegats al llenguatge poètic o a la literatura medievalitzant (així Jón Árnason encara recull a la primera meitat del segle XIX els mots ormur i lýngormur com a designació del drac que viu al riu Lagarfljót (cf. Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintyri. Fyrsta bindi. Pàgs. 638-639 "Ormurinn í Lagarfljóti"). És a partir d'aquest moment que es poden crear compòsits com ara hafdreki “drac marí“, que trobem, per exemple, a la traducció islandesa de la Bíblia; és un compòsit que en la llengua antiga hi hauria estat impossible perquè els dracs aquàtics -i per tant, també marins- eren, específicament, els ormar, i és també per això que a la traducció islandesa de la Bíblia, l'únic terme que hi trobem emprat és dreki, i això, no només de cara a traduir-hi el mot grec δράκων -on la ressemblança fonètica podria haver afavorit l'ús del terme dreki-, sinó també de cara a traduir-hi els mots hebreus tannīn, rahab, nāḥāš o śārāφ mə-ʕōφēφ -on la ressemblança fonètica no hi juga cap paper-; verbi gràcia: Nehemies 2,13: Og ég fór út um Dalshliðið um nóttina og í áttina til Drekalindar og Mykjuhliðs (tanˈnīn, תַּנִּין) Job 9,13: Guð heldur ekki aftur reiði sinni, bandamenn hafdrekans beygðu sig undir hann (ˈrāhaβ, רָהַב) Job 26,12: Með mætti sínum æsir hann hafið, og með hyggindum sínum sundurmolar hann hafdrekann (ˈrāhaβ, רָהַב) Job 26,13: Fyrir andgusti hans verður himinninn heiður, hönd hans leggur í gegn hinn flughraða dreka (nāˈħāʃ bāˈrīaħ, נָחָשׁ בָּרִחַ) Psalm 74,13: Þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti (θannīˈnīm ʕal־ha-mˈmāʝim, תַנִּינִים, עַל-הַמָּיִם) . Psalm 91,13: Þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka (wə-θanˈnīn, וְתַנִּין) . Eclesiàstic 25,15: Fremur vil ég búa hjá ljóni og dreka en með illri konu (ὁ δράκων -άκοντος, δράκοντι) . Isaïes 14,29: Gleðst þú eigi, gjörvöll Filistea, af því að stafurinn, sem sló þig, er í sundur brotinn, því að út af rót höggormsins mun naðra koma og ávöxtur hennar verða flugdreki (ɕāˈrāφ məʕōˈφēφ, שָׂרָף מְעוֹפֵף). Isaïes 27,1: Á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu Isaïes 30,6: Um torfæruland og angistar, þar sem ljónynjur og ljón, eiturormar og flugdrekar hafast við, flytja þeir auðæfi sín á asnabökum og fjársjóðu sína á úlfaldakryppum til þeirrar þjóðar, sem eigi hjálpar þeim. Isaïes 51,9: Varst það eigi þú, sem banaðir skrímslinu og lagðir í gegn drekann? Jeremies 51,34 Nebúkadresar Babelkonungur hefir etið oss, hefir eytt oss, hann gjörði úr oss tómt ílát. Hann svalg oss eins og dreki, kýldi vömb sína og rak oss burt úr unaðslandi voru!" Daniel 14,23: í borginni var einnig dreki mikill sem Babýloníumenn tilbáðu. Daniel 14,25: En ef þú, konungur, gefur mér leyfi þá skal ég drepa drekann án þess að hafa sverð eða staf.“ Daniel 14,27: Þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann þeim í gin drekans sem át þær og sprakk. Daniel 14,28: Þegar Babýloníumenn fréttu þetta varð þeim mjög heitt í hamsi. Hófu þeir samblástur gegn konungi og sögðu: „Konungurinn er orðinn Gyðingur. Hann hefur eyðilagt Bel, drepið drekann og höggvið prestana. Apocalipsi 12,3: Annað tákn birtist á himni: Mikill dreki rauður, er hafði sjö höfuð og tíu horn og á höfðunum sjö ennisdjásn Apocalipsi 12,4: Með halanum dró hann þriðja hlutann af stjörnum himinsins og varpaði þeim ofan á jörðina. Drekinn stóð frammi fyrir konunni, sem komin var að því að fæða, til þess að gleypa barn hennar, þá er hún hefði fætt. Apocalipsi 12,7: Þá hófst stríð á himni: Míkael og englar hans fóru að berjast við drekann. Drekinn barðist og englar hans, Apocalipsi 12,9: Og drekanum mikla var varpað niður, hinum gamla höggormi, sem heitir djöfull og Satan, honum sem afvegaleiðir alla heimsbyggðina, honum var varpað niður á jörðina Apocalipsi 12,13: Og er drekinn sá að honum var varpað niður á jörðina, ofsótti hann konuna, sem alið hafði sveinbarnið. Apocalipsi 12,16: En jörðin kom konunni til hjálpar, og jörðin opnaði munn sinn og svalg vatnsflóðið, sem drekinn spjó úr munni sér. Apocalipsi 12,17: Þá reiddist drekinn konunni og fór burt til þess að heyja stríð við aðra afkomendur hennar, þá er varðveita boð Guðs og hafa vitnisburð Jesú. Apocalipsi 13,2: Dýrið, sem ég sá, var líkt pardusdýri, fætur þess voru sem bjarnarfætur og munnur þess eins og ljónsmunnur. Drekinn gaf því mátt sinn og hásæti sitt og vald mikið. Apocalipsi 13,4: og þeir tilbáðu drekann, af því að hann hafði gefið dýrinu vald sitt. Apocalipsi 13,11: Og ég sá annað dýr stíga upp af jörðinni og það hafði tvö horn lík lambshornum, en það talaði eins og dreki Apocalipsi 16,13: Og ég sá koma út af munni drekans og munni dýrsins og munni falsspámannsins þrjá óhreina anda, sem froskar væru Apocalipsi 20,2: og hann tók drekann, þann gamla höggorm, sem er djöfull og Satan, og batt hann um þúsund ár.

drekka <drekk ~ drekkum | drakk ~ drukkum | drukkið>:
I. <absolut>
1. (áfengi) beure (begudes alcohòliques): ◊ lögreglumaðurinn spurði mig hvort ég hefði verið að drekka: el policia em va preguntar si havia estat bevent
II. <amb complement en acusatiu>
1. <e-ð>: beure una cosa: ◊ hún drakk þrjá bolla af heitu kakói: ha begut tres tasses de cacao calent; ◊ hvað viltu drekka?: què vols beure?; ◊ hvað viltu fá að drekka?: què t'agradaria beure?; ◊ má bjóða þér eitthvað að drekka?: que et puc oferir res per beure?; ◊ þú drekkur allt of mikið vín: beus massa vi
III. <amb complement preposicional>
1. <úr e-u>: acabar-se [de beure] una cosa, beure una cosa del tot: ◊ hann drakk úr tebollanum með hægð: es va acabar la tassa de te amb calma

drekkandi, drekkandi, drekkandi <adj.>:
bo -ona per beure, potable: ◊ vatnið er í senn hreint og mengað, drekkandi og ódrekkandi: l'aigua és alhora pura i contaminada, potable i no potable

drekk·fylla <-fylli ~ -fyllum | -fyllti ~ -fylltum | -fyllt ║ e-ð af e-u>:
estibar una cosa X d'una cosa Y, farcir una cosa amb una cosa fins a posar tibants les parets de la cosa farcida, farcir una cosa amb una cosa fins a fer-la gairebé rebentar

drekk·hlaða <-hleð ~ -hlöðum | -hlóð ~ -hlóðum | -hlaðið ║ e-ð [af e-u]>:
estibar un vaixell fins a fer-lo gairebé enfonsar

drembi·djásn <n. -djásns, -djásn>:
orgullosa diadema, orgullós joiell (mirar si hi ha traducció islandesa d'ἡ ὑπνερωτομαχία τοῦ Πολυφίλου - Hypnerotomachia Polyphili d'en Francesco Colonna i l'equació: ϰοσμοδοξία - תִּפְאֶרֶת הָעוֹלָם): ◊ svo skal fara fyrir Babýlon, þessari prýði (t͡səˈβī, צְבִי) konungsríkjanna og drembidjásni Kaldea (tiφˈʔɛrɛθ gəˈʔōn kaɕˈdīm, תִּפְאֶרֶת גְּאוֹן כַּשְׂדִּים ‘glòria i orgull dels Casdim’), sem þá er Guð umturnaði Sódómu og Gómorru: amb Babilònia, la perla dels reialmes, l'orgullós joiell dels caldeus, s'esdevindrà talment com quan Déu va enderrocar Sodoma i Gomorra

drembi·látur, -lát, -látt <adj.>:
orgullós -osa, arrogant, altiu -iva

drembi·læti <n. -lætis, no comptable>:
arrogància f, altivesa f

drembi·legur, -leg, -legt <adj.>:
altiu -iva, alterós -osa: ◊ sex hluti hatar Drottinn og sjö eru sálu hans andstyggð: drembileg (rāˈmōθ, רָמוֹת) augu (ʕēi̯ˈnaʝim, עֵינַיִם), lygin tunga og hendur sem úthella saklausu blóði...: hi ha sis coses que odia Jahvè, i set que la seva ànima abomina: ulls altius, llengua mentidera i mans que vessen sang innocent...; ◊ drembileg augu (rūm־ʕēi̯ˈnaʝim, רוּם-עֵינַיִם) og hrokafullt hjarta (ū-rəˌħaβ־ˈlēβ, וּרְחַב-לֵב) eru lampi óguðlegra, - allt er það synd: uns ulls altius i un cor inflat d'orgull són la llàntia dels impius: tot això és pecat; ◊ fótum troðinn skal hann verða, hinn drembilegi (gēˈʔūθ, גֵּאוּת) höfuðsveigur (ʕăˈtˤɛrɛθ, עֲטֶרֶת) drykkjurútanna í Efraím: sota els peus serà trepitjada la corona altiva dels embriacs d'Efraïm; ◊ en þegar Drottinn hefur lokið öllu starfi sínu á Síonarfjalli og í Jerúsalem segir hann: „Ég mun refsa Assýríukonungi fyrir ávöxtinn af hroka hans og drembilegt (rūm, רוּם) oflæti (wə-ʕal־tiφˈʔɛrɛθ, וְעַל-תִּפְאֶרֶת) augna hans (ʕēi̯ˈnā-u̯, עֵינָיו): i quan el Senyor haurà enllestit tota la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, dirà: “Castigarà el rei d'Assur pel fruit del seu orgull i l'altiva presumpció dels seus ulls

drembinn, drembin, drembið <adj.>:
estufat -ada, arrogant, inflat -ada, entonat -ada

dreng·hnokki <m. -hnokka, -hnokkar>:
marrec m: ◊ skógartrén, sem verða eftir, reynast svo auðtalin að drenghnokki (ˈnaʕar ~ נַעַר : wə-ˈnaʕar ʝiχtəˈβ-ēm, וְנַעַר, יִכְתְּבֵם) getur skráð þau: els arbres del [seu] bosc que quedaran seran tan fàcils de comptar, que un marrec els podrà registrar (anotar)

drengi·lega <adv.>:
1. <†>: (hugprútt) valerosament, valentment (ardidament, estrènuament): ◊ gerið ér drengilega og styrkið hjörtu yður allir ér, er traust hafið und Guði: sigueu valents, feu el cor fort, tots vosaltres que confieu en Déu!; ◊ hinn vitri Telemakkus svaraði honum: „Nestor Neleifsson, þú mikli sómi (κῦδος) Akkea! Drengilega (λίαν, λίην: καὶ λίην κεῖνος μὲν ἐτείσατο) hefir hann hefnt sín, enda munu Akkear víða bera frægð (κλέος) hans, svo að spyrjast (ἀοιδήν; spyrjast = πυθέσθαι) mun fram í ættir (ἐσσομένοισιν): el savi Telèmac li va respondre: “Nèstor, fill de Neleu, gran honor dels aqueus! Valerosament l'ha venjat, de manera que els aqueus estendran vastament la seva glòria, i aquesta es coneixerà en les generacions futures”
2. (sem góður drengur, heiðarlega) decentment, noblement (com s'espera d'un home probe i honorable o d'un bon minyó): ♦ leika drengilega: jugar net

drengi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <†>: (hugprúður) estrenu -ènua (ardit, valerós, brau)
2. (göfuglyndur) decent, noble (probe, honorable)

drengja·kór <m. -kórs, -kórar>:
cor m de nois, cor m de nins (Mall.)

drengja·skór <m. -skós, -skór>:
sabata f de noi, sabata f de nin (Mall.), sabata f d'al·lot (Mall.): ◊ ég vil leyfa mér að segja að þetta eru fallegir dreingjaskór: em permetré de dir que aquestes són unes sabates de noi boniques; ◊ svona fallega dreingjaskó hefur Jóhann Bogesen ekki einusinni átt handa sínum börnum: unes sabates de noi tan boniques com aquestes ni en Jóhann Bogesen no se les permetia per als seus fills

drengja·val <n. -vals, -völ>:
selecció d'homes de bon prou, grup m d'homes de bon prou selectes: ◊ og er Alexander sá þetta drengjaval , er honum leizt sem reyndist mikill styrkur vera mundi, þá gladdist hugur hans mjög að sínum svo miklum afla: i quan l'Alexandre va veure aquesta selecció d'homes de bon prou, la qual li va semblar -com realment resultaria ésser més endavant- que certament era una gran força, el seu cor es va alegrar molt d'aquelles forces tan grans

dreng·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
que té un caràcter noble, magnànim: ◊ Valterus, hinn yngri son Kirjalax, var mikill maðr ok sterkr, grimmr ok kappsamr, stórlyndr ok starfsamr ok óeirinn, tryggr ok trúr í ǫllum hlutum, ríkr ok réttdœmr, þegar til alvǫru kom, dáðgjarn ok drenglundaðr, þegar til þess var þǫrf, metnaðargjarn ok vildi alla yfirvinna; hann helt vini sína ok virktamenn með svá miklu kappi, at hann gaf þá eigi heldr yfir í einkis konar háska en sjálfan sik: en Valterus, el fill més jove de l'emperador Kirjalax, era un home gros i fort, ferotge i zelós (o: apassionat en el que feia), magnànim i treballador i tenaç, fidel i lleial en totes les coses, poderós i de recte judici si la cosa es posava seriosa, emprenedor i de caràcter noble quan n'hi havia necessitat, ambiciós i amb la voluntat de superar tothom. Protegia els seus amics i confidents amb un zel tan gran que no els exposava a cap mena de perill més que a si mateix (vocabulari: #1. óeirinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 453: ó-eirinn adj. ungebärdig, rücksichtslos, schonungslos. En el nostre passatge, tanmateix, l'adjectiu s'arrenglera al costat d'altres adjectius de contingut semàntic positiu, raó per la qual li dono el significat positiu de tenaç [en tot el que emprenia o feia])

dreng·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
que té un caràcter noble, magnànim: ◊ Ajant viðurkenndi af drenglyndum hug (ἀμύμων -ύμων ἄμυμον: κατὰ θυμὸν ἀμύμονα) og óttaðist þau afskipti guðanna, að hinn hábrumandi Seifur ónýtti nú með öllu herbrögð hans og ætlaði Trójumönnum sigurinn: l'Aiant ho va reconèixer pel seu noble i magnànim cor i va témer la intervenció dels déus, que l'altitonant Zeus anihilés (convertís en inútils) llavors completament els seus estratagemes i volgués la victòria als troians

dreng·menni <n. -mennis, -menni>:
home m prous (o: pros): ◊ eigi skaltu latask, ef þú vilt líf hafa, þats drengmenni dugir. Þvíat fleira lýtir, sem færra nennir gott at vinna gumi: no et deixis dominar per la peresa si vols tenir la vida que s'escau a un home prous, car un home, com menys ganes té de dur a terme bons fets, més tares l'enlletgeixen

Hávamál			Hugvinnsmál
12	1	Era svá gott,	90	1	Eigi skaltu latask,
		sem gott qveða,			ef þú vilt líf hafa
		ǫl alda sona;			þats drengmenni dugir.
	4	þvíat færa veit,		4	Þvíat fleira lýtir,
		er fleira dreccr,			sem færra nennir
		síns til geðs gumi.			gott at vinna gumi.

	Als fills dels homes			No et deixis pas dominar per la peresa
	la cervesa no els és pas tan bona,			si vols tenir la vida
	com la pinten.			que s'escau a un home prous.
	Car un home, com més en beu,			Car, un home, com menys ganes té
	menys sap guardar			de fer bons treballs,
	el control de la seva ment.			més tares l'enlletgeixen.

drengs·bót <f. -bótar, -bætur>:
acte m o acció f que augmenta el drengskapr d'algú: ◊ og er þau hittust mælti Guðrún: "Hér fer eg með son minn er hitt hefir í vandkvæði og munu sumir menn kalla honum drengsbót í sínu tiltæki. En eg verð þó nú vanafli til að halda hann fyrir Þorgrími því að hann er sekur orðinn. Vildi eg að þér flyttuð hann utan. Vænti eg að þér virðið meira í þessu máli frændur hans göfga í Noregi og málaefni heldur en ofurkapp og ósæmd Þorgríms er hann drap saklausan bónda minn, föður Hrafns, og lagði ógildan": i quan es varen trobar, la Guðrún va dir a l'Einar: “Vet-me aquí amb el meu fill que s'ha ficat en una situació difícil, encara que molts diran que, en el que ha fet hi ha per a ell un augment de la seva noblesa i honra. Jo, nogensmenys, no tindré prou força per a protegir-lo d'en Þorgrímur perquè ha estat proscrit. Voldria que el porteu a Noruega. Espero que, en aquest afer, valorareu més els seus il·lustres parents de Noruega i les [peculiars] circumstàncies del cas que no pas la sobergueria i el deshonrós comportament d'en Þorgrímur que (quan?) va matar sense cap motiu el meu marit, el pare d'en Hrafn, i el va deixar sense pagar cap compensació per la seva mort”

drengs·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
acte m noble i magnànim, acció f noble i magnànima: ◊ Sigurður mælti: „Drengsbragð er það að skilja eigi við þig en eigi veit eg hve Agli er um farið“ (SS I, cap. 204, pàg. 291): en Sigurður els va dir: “No deixar-te sol ara és un acte de lleialtat i coratge, però no sé pas si a l'Egill li sembla igual de bé ”

drengskapar·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
variant de → drengsbragð ‘fet o acció noble i magnànima’

dreng·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. <GEN> noblesa f d'esperit, magnanimitat f: ♦ leggja við drengskap [sinn]: donar la seva paraula [d'honor]; ♦ að viðlögðum drengskap sínum: havent-hi donat la seva paraula d'honor; ♦ sýna af sér drengskap: donar prova d'una [gran] noblesa d'esperit
2. (hreysti) bravesa f (bravura, coratge): ◊ í það mund þá (τῆμος) eggjuðu Danáar félaga sína, hverr í sínum flokki (κατὰ στίχας), og sýndu þann drengskap (ἡ ἀρετή -ῆς: τῆμος σφῇ ἀρετῇ Δαναοὶ ῥήξαντο φάλαγγας), að þeir brutust í gegnum fylkingar óvinanna: llavors, devés aquella hora, els dànaus exhortaren els seus companys, cadascun en el seu grup, i donaren prova de llur bravesa trencant els rengs dels enemics

drengur <m. drengs, drengir. Gen. pl.: drengja; dat.pl.: drengjum>:
1. (kyn nýfædds barns & karlkyns barn til 8 ára & gæluorð) nen m, nin m (Mall.) (indicant el sexe del nou nat & petit & hipocoreuma): ◊ drengir (puer puerī: pueri et pauidae longo ordine matres stant circum) og óttaslegnar mæður standa umhverfis í langri röð: infants i mares espaordides, en llarga filera, estan drets a l'entorn; ◊ Naomí tók drenginn (ˈʝɛlɛδ ~ יֶלֶד: wa-ttiqˈqaħ nāʕɔ̆ˈmī ʔɛθ־ha-i̯ˈʝɛlɛδ, וַתִּקַּח נָעֳמִי אֶת-הַיֶּלֶד) í fangið og varð fóstra hans: la Noemí prenia el nen i se'l posava a la falda i li feia de mainadera; ♦ [og] það var drengur!: ha estat un nen!; ♦ þegar hann var dálítill drengur: quan [encara] era un nen petit
2. (frá 8 til 17 ára) noi m, al·lot m (Mall.) (si fa no fa de 8 a 17 anys): ◊ 12 ára drengur: un noi de dotze anys; ◊ tveir 16 ára gamlir drengir hafa verið handteknir og eru grunaðir um morðið: dos nois de 16 anys han estat detinguts sota la sospita d'haver comès l'assassinat; ◊ þeir þeystust út frá skipunum, líkir geitungum á alfaravegi, er fávísir drengir (ὁ παῖς παιδός: οὓς παῖδες <...> νηπίαχοι) glettast við (ἐριδμαίνωσιν) eftir venju sinni (ἔθοντες) og valda með því mikils ills bæði sér og öðrum: es precipitaren fora de les naus, semblants a vespes ran d'un camí ral que els nois ignorants empipen segons llur costum i causen, fent-ho, un gran mal, tant a si mateixos com a d'altres
3. (ungur, ókvæntur maður) fadrí m, jove m (home núbil): ◊ einmitt þegar hún var leidd burt til aftöku vakti Guð heilagan anda í ungum dreng (τὸ παιδάριον -ίου: ἐξήγειρεν ὁ θεὸς τὸ πνεῦμα τὸ ἅγιον παιδαρίου νεωτέρου, ᾧ ὄνομα Δανιήλ) sem hét Daníel: just quan la conduïen a l'execució, Déu despertà l'esperit sant en un jovenet (en un noi jove) que es deia Daniel; ◊ Íþaka er grýtt land, en fæðir þó upp marga vaska drengi (ὁ κόρος -όρου, ὁ κοῦρος -ούρου ~ κουροτρόφος -τρόφος -τρόφον: τρηχεῖ’, ἀλλ’ ἀγαθὴ κουροτρόφος· οὔ τι ἐγώ γε ǁ ἧς γαίης δύναμαι γλυκερώτερον ἄλλο ἰδέσθαι), og sé eg ekkert land, sem mér þyki indælla, en þessi fósturjörð mín: Ítaca és una terra pedregosa, però, tanmateix cria molts de joves gallards i no he vist cap terra que em sembli més dolça que aquesta pàtria meva; ◊ drengir heita ungir menn búlausir, meðan þeir afla sér fjár eða orðstír, þeir fardrengir, er milli landa fara, þeir konungsdrengir, er hǫfðingjum þjóna, þeir ok drengir, er þjóna ríkum mǫnnum eða bóndum. Drengir heita vaskir menn ok batnandi — drengir uocantur iuuenes, rei oeconomicae non uacantes, qui opes sibi aut gloriam adquirant; fardrengir, qui inter terras mercaturae caussa commeant; konungsdrengir, qui principibus adparent; hi quoque drengir uocantur, qui proceribus aut colonis famulantur; drengir dicuntur uiri fortes et gloriae adspirantes (rebus gestis florentes): drengir es diuen els joves que no tenen mas propi (casa pròpia) mentre adquireixen cabal o fama. Es diuen fardrengir els [joves] que viatgen entre països. Es diuen konungsdrengir els [joves] que serveixen hǫfðingjar. També es diuen drengir els [joves] que serveixen homes poderosos o bœndr. [També] s'anomenen drengir els homes coratjosos i amilloradors [de llur posició i condició]
4. (gæluorð = sonur) fill m, nen m, nin m (Mall.) (hipocoreuma = fill): ◊ en hún svaraði: „Þegi þú sjálfur og reyndu ekki að blekkja mig. Drengurinn (τὸ παίδιον -ίου: ἀπώλετο τὸ παιδίον μου) minn er dáinn.“ Og dag hvern gekk hún út og skimaði eftir veginum sem sonur hennar hafði gengið á braut og var ekki mönnum sinnandi (καὶ οὐκ ἐπείθετο οὐδενί). Þegar sól var sest kom hún inn, harmaði og grét alla nóttina og festi ekki blund: però ella li responia: “Calla i no intentis enganyar-me. El meu nen és mort“. I cada dia sortia a fora i guaitava el camí per on havia marxat el seu fill; i no feia cas de ningú. I quan es ponia el sol, entrava a casa i es passava tota la nit planyent-se i plorant i no dormia gens
5. (á miðöldum: hugrakkur og drenglyndur maður) baró prous (o: pros), home m de bon prou (el mot presenta tota una gamma de matisos semàntics o significats secundaris, però sempre positius, afincats en l'esfera ètico-moral. El context d'aparició del mot deixa sovint clar que el góður drengur podia ésser un home casat. L'ús de l'adjectiu góður podria deure's a la necessitat de diferenciar entre el drengur-fadrí i el drengur-‘pros’. L'expressió, depenent del context d'aparició es pot traduir per: home com cal; home d'honor; home coratjós i de caràcter lleial i noble; home probe i de caràcter honest, generós i magnànim; bon home, lleial i generós; tot un cavaller etc.): ◊ Eg vildi eg væri nú með sama ungdóms fjöri og sömu kröftum óskertum, eins og eg var þá! Þá mundi einhverr af svínasmölunum, sem hér eru við húsin, ljá mér yfirhöfn, bæði af góðvilja sínum og virðingu fyrir hraustum dreng (ὁ ἐῢς φώς: ἀμφότερον, φιλότητι καὶ αἰδοῖ (ɔ: αἰδόϊ) φωτὸς ἐῆος); en nú fyrirlíta þeir mig, af því eg er í vondum fötum: voldria tenir ara la mateixa vigor de la joventut i intactes les mateixes forces tal i com les tenia llavors! Aleshores qualsevol dels porquerets que hi ha aquí a les cases del mas em deixaria un sobretot tant per la seva benevolència com per respecte d'un brau home de mèrit. Però ara em menyspreen perquè porto mala roba; ♦ góður drengur: (dáðadrengur) home pros, home de bon prou, home honrat i coratjós, home que té la qualitat de drengskapr o que es capté drengilega o que fa o acompleix un drengsbragð. És important de remarcar que el concepte de góður drengur, també s'aplicava a dones, no només a homes. Així, al capítol 20 de la Njála hi llegim: Bergþóra hét kona hans. Hún var Skarphéðinsdóttir, kvenskörungur mikill og drengur góður og nokkuð skaphörð. Þau Njáll áttu sex börn, þrjá sonu og þrjár dætur og koma þeir allir við þessa sögu ‘la seva dona es deia Berg-Þóra. Era filla de l'Skarphéðinn. Era filla de l'Skarphéðinn, una dona de tremp excepcional, i una dona de mèrit encara que de tarannà una mica dur. Ella i en Njáll varen tenir plegats sis infants, tres fills i tres filles i tots ells apareixeran en aquesta història ’; ◊ látum okkur fara í mannþröngina (ἀλλ’ ἴομεν καθ’ ὅμιλον), og er gott góðum dreng (ἐσθλός -ή -όν: ἐσθλὸς ἐών) að duga; er eg hræddur um, að honum verði nokkuð, þar sem hann er einn síns liðs innan um Trójumenn, og að Danáum verði stór söknuður að honum (μεγάλη δὲ ποθὴ Δαναοῖσι γένηται): entrem en la gernació, car a un baró pros li és bo de demostrar la seva vàlua; tinc por que no li passi res allà on, envoltat pels troians, és totsol de la seva host i que als dànaus no els en resulti un gran plany; ◊ Hallfreður segir: "Eigi hefir hér að högum verið til skipt. Góður drengur er meiddur en mannfýlan lifir" og þreif hann höndum og stakk úr honum augað: en Hallfreður els va dir: “Aquí la cosa no ha anat com hauria d'haver anat: un home pros i coratjós ha estat mutilat i el brètol viu” i el va agafar amb les seves mans i li va treure un ull; ◊ Bersi hét maður er bjó í Saurbæ, auðigur maður og góður drengur, mikill fyrir sér, vígamaður og hólmgöngumaður. Hann hafði átt Finnu hina fögru og var þá önduð. Ásmundur hét son þeirra. Hann var ungur að aldri og bráðger. En Helga hét systir Bersa. Hún var ógefin, vel að sér og skörungur mikill. Hún var fyrir búi Bersa eftir andlát Finnu — Bersius nomen erat uiro, qui Saurbaei habitabat, diues fortisque, magnitudinem prae se ferens, miles strenuus et ad duellum pronus. Finnam pulchram uxorem habuerat, hoc autem tempore mortuam; horum filius Asmundus, aetate tener ac praecox; Helga uero Bersii soror, nuptui non data, honestis artibus insignis atque uirago. rei familiaris Bersianae curam, post mortem Finnae, agebat: hi havia un home que vivia al mas de Saurbær i es deia Bersi. Era un home acabalat i un home com cal, poderós i respectat, gran batallador i duelista de hólmgöngur. Havia estat casat amb la Finna la Bella, la qual, en aquell temps, ja era morta. Havien tingut un fill que es deia Ásmundur. [En aquella època encara] era jove però precoç. En Bersi tenia una germana que es deia Helga. Era fadrina, de bon comportament i amb molta d'empenta. Després de la mort de la Finna, estava al capdavant [dels afers domèstics] del mas d'en Bersi; ♦ hafa eigi dreng í serk sér: <LOC FIG> no tenir coratge; ◊ nú snøri konungr ferð sinni, ok fór út um Hakadal ok svá á Haðaland. Mestr þori liðsins snøri út til skipanna; vóru þeir sumir er eigi vissu at konungr hafði aptr snúit, en sumir hǫfðu eigi dreng í serk sér at fylgja hónum. Konungr var ina fyrstu nótt í Hakadal. En um morguninn at miðjum degi mataðisk hann á Gullyn; þat er á Haðalandi: llavors el rei va canviar la direcció de la seva marxa i va sortir d'allà passant per la vall de Hakadalr i continuant fins al Haðaland. La major part del seu exèrcit[, emperò,] va sortir d'allà marxant cap als vaixells. Uns perquè no sabien pas que el rei havia tonant enrere, i d'altres perquè no tenien prou coratge i tremp per seguir-lo. El rei va fer la primera nit a la vall de Hakadalr però l'endemà al migdia va dinar a Gullyn, al Haðaland; ♦ lítill drengur: home de poc coratge i honor; ◊ Bergþóra mælti er menn sátu undir borðum: "Gjafar eru yður gefnar feðgum og verðið þér litlir drengir af ef þér launið engu": quan els homes s'hagueren assegut a taula, la Berg-Þóra els va dir: “Pare i fills, us han donat regals (menys lit.: heu rebut regals) i quedareu com a homes de poc coratge i honor si no els torneu amb res”; ♦ sem drengur er til: com correspon a un baró pros i coratjós, com és propi d'un home com cal; ◊ nú sem Karlamagnús hefir skipat fylkingum eptir sínum vilja, eggjar hann herinn mǫrgum orðum, at hverr ok einn dugi sem drengur er til ok afli sér bæði samt auðœfa þessa heims með sœmd ok góðan orðstír, en af konungi konunga eilífa ǫmbun án enda: llavors, quan en Carlemany hagué disposat les seves formacions tal i com volia, va arengar el seu exèrcit amb mantes paraules, instant tots i cadascun [dels seus homes] a demostrar llur vàlua com corresponia a barons pros i coratjosos i guanyar-se riqueses en aquest món (lit.: les riqueses d'aquest món) amb honor i bona fama, i alhora una recompensa eterna sense fi del Rei de Reis; ◊ þá mælti konungr: „Hafit nú mikla þǫkk af Guði, ok svá af mér, fyrir þessi svǫr, ok verit nú øruggir í móti úvinum várum. Róm nú í mót þeim! Leggi hverr sitt skip svá fram sem hann er drengr til. En eigi vil ek láta saman tengja skipin“: llavors el rei els va dir: “Tingueu, ara, l'agraïment de Déu i també el meu propi, per aquesta resposta vostra i mostreu-vos (lit.: siau), ara, ferms (intrèpids) marxant contra els nostres enemics. Remem ara contra ells. Que cadascú faci avançar el seu vaixell com correspon a un prous baró. I no vull pas que els vaixells vagin lligats un amb l'altre”
6. (á miðöldum í Noregi: hirðdrengur) membre m [jove] de la hirð reial (a la cort reial noruega medieval)
7. (á miðöldum: leigudrengur, conducticius) treballador [jove] contractat (a mas, durant l'Edat mitjana)
8. (á miðöldum: fardrengur) [jove] viatjant m (jove comerciant o mercader que viatja entre països)
9. (á miðöldum: konungsdrengur & þjónustumaður hjá höfðingjum) patge m, servent m jove (home que, durant l'Edat mitjana, servia el rei, un noble, un poderós o un terratinent ric)

	Hans Kuhn: “Besprechung von Walter Gehl, Ruhm und Ehre bei den Nordgermanen - Studien zum Lebensgefühl der isländischen Saga (Berlin 1937). [Historische Zeitschrift 158, 1938, S. 339-341]. Dins: Hans Kuhn: Kleine Schriften. Zweiter Band: Literaturgeschichte, Heldensage und Heldendichtung. Religions- und Sittengeschichte. Recht und Gesellschaft. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1971. Seiten 263-265: Ziehen wir die übrigen Zeugnisse der Sagazeit hinzu, so sieht manches anders aus. Besonders auffallend ist der tiefgehende Unterschied zwischen dem Wortschatz für Ehre und Schande bei den Skalden der Zeit und in den Sagas. Der der Sagas (S. 30f.) enthält trotz seines Reichtums fast nichts mehr vom gemeingermanischen Bestande. Das sollte zu denken geben. Andererseits scheint Gehls Vermutung über das Alter des drengskapr-Geistes durch einige Zeugnisse gestützt zu werden. Drengr, zunächst „junger Bursche“, hat die Bedeutung „ein Mann, wie er sein soll“ angenommen. Das geht von der Tapferkeit bis zu einer hochentwickelten ritterlichen Gesinnung, die auch im Feinde den anständingen Menschen anerkennt und bereit ist, ihn darum zu schonen. Gehl spricht sehr viel von diesem Geist. Er glaubt, daß er um die Jahrtausendwende entstanden ist, und zwar im wesentlichen bodenständig, von christlichen oder ritterlichen Gedanken höchstens ein wenig befruchtet. Gegen 980 taucht der góðr drengr „der gute drengr“ auf dänischen Gedenksteinen auf (S. 120 Anm.). Seit etwa 1000 gebrauchen auch die isländischen Skalden den Begriff (zuerst Hallfred lv. 25² alldrengila „wie ein rechter drengr“. Dann um 1020 full- und ódrengila, um 1065 drengspell). Neben drengskapr steht in der Saga innahverwandter Bedeutung das seltenere þegnskapr. Þegn„Degen“ ist nun aber in dem ethischen Sinne schon erheblich früher bezeugt als drengr. Auf den dänischen Runensteinen kommt góðr þegn seit etwa 900 vor (bis 980 vier Fälle: Wimmer-Jacobsen Nr. 2.80.100.101). Dann stehen ein Menschenalter lang beide Ausdrücke nebeneinander. Darauf verschwindet góðr þegn, während góðr drengr mindestens noch 150 Jahre in Gebrauch blieb. Drengr war in Dänemark also in disem Gebrauch der Nachfolger von þegn. Aber auch in Island läßt sich dies þegn lange vor drengr nachweisen: Egil Snt. 11³ illr þegn „ein schlechter þegn“ (um 960). Obwohl sich der Inhalt der Wörter sehr gewandelt haben kann und góðr drengr vielleicht nie genau dasselbe bedeutet hat wie góðr þegn, so machen uns diese Verhältnisse doch mißtrauisch gegen Gehls Meinung vom Alter des drengskapr-Geistes. Es kommt hinzu, daß es nur eine Vermutung ohne sichere Anhaltspunkte ist und daß die Sagas, in denen dieser Geist am reinsten lebt — v.a. die Gislasaga —, vor der Zeit spielen, in der seine Vertiefung stattgefunden haben soll (S. 104). Ich kann deshalb Gehls und seinen Vorgängern auch nicht recht geben, daß die Szene zwischen Egil und Eirik Blutaxt in York (um 950) mit ihrem Anflug von drengskapr auf keinen Fall den Geist des 10. Jahrhunderts spiegelt (S. 91). Ungefähr 15 Jahre später braucht Egil ja selbst den Ausdruck illr þegn. Da Gehl immer wieder [S. 265] die Bodenständigkeit dieser Gesinnung betont, ist auch schlecht zu verstehen, warum er sie dem 10. Jahrhundert so bestimmt abspricht. Da wirken doch wohl die älteren Auffassungen von ihrer christlich-ritterlichen Herkunft nach. ǁ Ich glaube nun allerdings, daß Gehl die Möglichkeit fremder Einwirkung unterschätzt. Er behandelt das Christentum viel zu sehr als eine feste und wohlbekannte Größe. Aber wir wissen nur sehr wenig darüber, welche Wirkung die christliche Lehre im 9. und 10. Jahrhundert auf das Mannesideal an den weltlichen Höfen Englands und Niederdeutschlands, mit denen die Nordleute damals in engere Berührung kamen, gehabt haben mag. Mit diesem Ideal müßten wir das drengskapr-Ideal vergleichen, aber nicht mit den biblischen und den aus Frankreich kommenden hochmittelalterlichen Ritteridealen. Ein tiefer wirkender Einfluß der Laienchristenideale des englischen und niederdeutschen Adels ist um 900 in Dänemark und in den Wikingerkolonien in England wohl möglich gewesen. Wir müssen für diese Möglichkeit Raum lassen. ǁ Gehl stellt den Ruhm im Gegensatz zur Ehre der Bauern zu einseitig als Abgott der Könige und Wikinger hin (11. Kapitel). Vor dieser Aufteilung hätte ihn schon die Verherrlichung des Ruhms in dem rein bäuerlichen alten Sittengedicht der Edda warnen sollen, auf die er selbst einmal hinweist (S. 96). Zum Schluß sei noch erwähnt, daß die altnordischen Zitate reichlich viele Fehler enthalten und daß unter der benutzten Literatur William Paton Ker, Epic and Romance, fehlt. Dies gerade auf Gehls Gebieten ungewöhnlich tief eindringende Buch scheint bei uns leider vergessen zu sein. Es wäre leicht, noch mehr auszusetzen, aber der entscheidende Eindruck ist doch der zu Anfang genannte, daß Gehl eine sehr wertvolle Arbeit geleistet hat, für die wir ihm dankbar sein müssen.

drep <n. dreps, pl. no hab.>:
<MED> gangrena f

drepa <drep ~ drepum | drap ~ drápum | drepið>:
I. <amb complement en acusatiu>
1. <e-n>: (bana) matar algú (occir): ◊ ég drep þig fyrir þetta!: et mataré per això!; ◊ og þeir köstuðu honum út fyrir víngarðinn og drápu hann: i ells el van treure fora de la vinya i el mataren; ◊ þeir drepa okkur öll ef við stöndum ekki rétt að málum: si no ens espavilem, ens mataran a tots
II. <amb complement en datiu>
1. <e-u>: tocar una cosa: ◊ drepa fingri við e-u: tocar una cosa amb un dit; ◊ drepa fingri í vatn: ficar un dit dins l'aigua; ◊ drepa höndinni í kalt vatn: ficar la mà dins aigua freda; ♦ drepa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fer-ne ni brot
III. <amb complement preposicional>
1. <á e-ð>: tustar una cosa (pegar cops a una cosa): ♦ drepa á dyr: trucar a la porta, tocar a la porta (Mall.); ♦ drepa á e-ð: <FIG> tocar un assumpte (esmentar-lo, portar-lo a col·lació, portar-lo damunt el tapet)
2. <á sér>: (um vél) fallar (deixar de funcionar): ◊ vélin drepur á sér: el motor s'atura
1. <niður e-ð>: ofegar una cosa (rumor, desig, anhel, interès etc.)
2. <niður e-n>: matar algú (esp. un grup de gent, exterminant-los): ◊ nem eigi staðar á vegamótum til þess að drepa niður (lə-haˈχrīθ, לְהַכְרִית) flóttamenn hennar, og framsel eigi menn hennar, þá er undan komast, á degi neyðarinnar: No t'apostis a les cruïlles per matar els seus fugitius, ni lliuris els seus homes que s'escapin el dia de la tribulació; ◊ kærir vinir, fjær er það mínu skapi, að Telemakkus sé drepinn, því mikið vandhæfi er á, að drepa niður (δεινὸν δὲ γένος βασιλήιόν ἐστι κτείνειν) konungsættina: cartinguts amics! Ben lluny és de les meves intencions que en Telèmac sigui mort, car comporta un gran perill anihilar el llinatge d'un rei

drep·fyndinn, -fyndin, -fyndið <adj.>:
divertidíssim -a (molt graciós)

drep·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
pesta f

drer <n. drers, pl. no hab.>:
<MED> cataracta f (→ starblinda)

dreyma <dreymir | dreymdi | dreymt. Verb impersonal>:
I. <Amb subjecte lògic en acusatiu>
1. <e-n dreymir>: (hafa draum eða drauma) algú somnia (tenir un somni o somnis): ◊ mig dreymdi: he somniat (o: he tingut un somni)
II. <Amb subjecte lògic en acusatiu i cosa somniada també en acusatiu>
1. <e-n dreymir e-n ~ e-ð>: somniar en algú ~ una cosa: ◊ mig dreymdi draum: he tingut un somni; ◊ mig dreymdi Maríu Antóníu Munar í alla nótt: tota la nit he estat somniant en na Maria Antònia Munar; ◊ mig dreymdi að ég gæti flogið: he somniat que podia volar
III. <Amb subjecte lògic en acusatiu i cosa somniada introduïda per preposició>
1. <fyrir e-u>: somniar que ha de passar una cosa (tenir un somni premonitori): ◊ mig dreymdi fyrir dauða e-s: he somniat que X moria; ♦ dreyma fyrir daglátum: tenir somnis premonitoris (somniar en fets encara no esdevinguts)
2. <um e-ð ~ e-n>: <FIG> somniar en: ◊ lesendur tímaritsins sögðu leikkonuna Catherine Zeta Douglas hafa þann líkama sem þær dreymdi um: els lectors de la revista van declarar que l'actriu Catherine Zeta Douglas tenia el cos en què [més] somniaven; ♦ e-n dreymir um að <+ inf.>: somniar [en] <+ inf.>

dreypa <dreypi ~ dreypum | dreypði ~ dreypðum | dreypt>:
1. <e-u>: (láta drjúpa á) abocar una cosa gota a gota (fer degotar una cosa): ♦ dreypa víni í munn e-s: amollar gotes de vi a la boca d'algú
2. <e-u á e-n ~ e-ð>: (skvetta á) esquitxar algú ~ una cosa de... (escatxigar): ◊ dreypa vatni á e-n: esquitxar algú d'aigua
3. <á e-u> (o: í e-ð): (súpa) xarrupar una cosa (beure a glopets): ♦ dreypa á víni: xarrupar vi
4. <e-u í e-ð>: (dýfa) ficar una cosa dins (enfonsar en un líquid) (cf. → drepa II.1.): ◊ dreypa (o: drepa) fingri í vatn: ficar un dit dins l'aigua; ◊ dreypa vörunum í e-ð: ficar els llavis dins...; ♦ dreypa dása: <LOC FIG> capcinejar

dreypi·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> libació f

dreyra <dreyri ~ dreyrum | dreyrði ~ dreyrðum | dreyrt ║ úr e-u>:
sagnar: ◊ [það] dreyrir úr sárinu: la ferida sagna; ♦ það dreyrir ekki dropa: <LOC FIG> no vol fer ni una gota(no vol ploure gens ni mica)

dreyra·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
hemofília f

dreyra·sýki <f. -sýki, no comptable>:
hemofília f

dreyri <m. dreyra, pl. no hab.>:
sang f (vessada, però fresca, encara en estat líquid: p.e., la sang que brolla d'una ferida, la sang sacrificial etc. Equival al mot llatí cruor): ◊ og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni: i llavors es van fer talls profunds i varen fer escolar ensems llur sang en el clot que havia quedat allà on havien arrabassat la mota d'herba i després van remenar la sang i la terra perquè es barregessin; i després, tots ells es van posar de genolls i varen jurar que cadascun d'ells venjaria els altres com si fossin germans seus i posaren tots els déus per testimonis del jurament

dreyr·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[del] color de la sang, roig roja, vermell -a sanguini -ínia

dreyr·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
esquitxat -ada de sang sacrificial, banyat -ada de sang sacrificial

drif·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
1. <MED> sistema nerviós simpàtic
2. <AUTOM> transmissió f

drita¹ <drita ~ dritum | dritaði ~ drituðum | dritað ║ [á e-ð ~ e-n]>:
(fugl) cagar [sobre una cosa ~ algú] (un ocell): ♦ dúfan dritaði á bílinn: el colom ha cagat (o: s'ha cagat) sobre el cotxe; ♦ dúfurnar drita út um allt: els coloms caguen pertot, pertot arreu hi ha merdes de colom

drita² <drita ~ dritum | dritaði ~ drituðum | dritað ║ e-u>:
(dreifa) repartir una cosa (distribuir una cosa): ♦ drita auglýsingum út um allt: repartir publicitat pertot arreu

drífa <dríf ~ drífum | dreif ~ drifum | drifið>:
I. <personal>:
1. <e-ð>: (knýja) moure una cosa (fer anar, fer funcionar): ◊ beltið drífur viftuna: la cinta mou el ventilador; ♦ margt hefur á dagana drifið fyrir honum: <LOC FIG> n'ha viscudes de tots colors, n'hi han passades moltes; ♦ hvað hefur drifið á daga þína síðan við sáumst seinast?: <LOC FIG> què ha estat de la teva vida des de la darrera vegada que ens vam veure?

II. <reflexiu>:
1. <sig>: (koma sér í gang) afanyar-se (animar-se a fer una cosa): ◊ myndin var svo frumsýnd 22. des. sl. og viku síðar dreif ég mig, ásamt tveimur fullorðnum frændsystkinum mínum: la pel·lícula es va estrenar finalment el 22 de desembre passat i una setmana després finalment em vaig decidir i vaig anar a veure-la juntament amb dues cosines meves, majors d'edat; ♦ drífðu þig!: va, mou-te!; ♦ drífið ykkur!: va, moveu-vos!; ♦ drífa sig af stað: (koma sér burt, koma sér af stað) posar-se en moviment, posar-se en marxa, anar-se'n volant, tocar el dós (posar-se en camí, partir cap a un altre lloc espolsant-se la mandra); ♦ drífa sig heim: afanyar-se a tornar a casa; ♦ drífa sig á fætur: llevar-se [amb una revolada], aixecar-se d'una revolada (Mall.) (sortir del llit amb decisió i energia); ♦ drífa sig í vinnuna: afanyar-se a anar al treball

III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <að>:
1. <mennina ~ fólkið <= Ac.> dreif að úr öllum áttum> <impers.>: la gent hi va acudir en massa de totes direccions

B. <af>:
1. <e-ð af>: enllestir una cosa de pressa, afanyar-se a enllestir una cosa

C. <í>:
1. <í e-u>: arromangar-se i posar mans a l'obra (escometre una feina): ♦ drífa í [því] að <+ inf.>: arromangar-se i posar-se a <+ inf.>

D. <upp>:
1. <upp e-ð>: <GEN> pujar una costa: ◊ bíllinn dreif ekki upp brekkuna vegna hálku: el cotxe no va poder (o: no va aconseguir) remuntar la costa a causa del gel que hi havia a la carretera
2. <upp e-ð>: <FIG> enllestir una cosa amb presses: ◊ drífa upp leiksýningu: muntar a corre-cuita una representació teatral

E. <yfir>:
1. <það dreif yfir bátinn> <impers.>: l'onada va escombrar la coberta de la barca

V. <impersonal>:
A. <amb subjecte lògic en acusatiu>:
1. <e-n drífur að:>: algú acudeix en massa [a un indret]: ◊ mennina ~ fólkið <= Ac.> dreif að úr öllum áttum: la gent hi va acudir en massa de totes direccions
B. <amb subjecte formal o sense subjecte>:
1. (snjóa) caure una gran onada sobre la coberta d'un vaixell: ◊ það dreif yfir bátinn: l'onada va escombrar la coberta de la barca
2. (snjóa) fer una gran nevada, sovint enmig de remolins de vent: ♦ hann er farinn að drífa: s'ha posat a nevar copiosament; ♦ þá dreif mikinn snjó: va fer una gran nevada (l'acusatiu mikinn snjó hi és complement directe de la seva pròpia significació, com quan nosaltres diem viure la vida o ploure una pluja fina); ◊ með nóvembermánuði kom norðanátt og þurrviðri nokkra daga, en eptir 20. s. m. gekk til snjóaáttar og dreif mikinn snjó í logni, bleytti síðan í honum og hleypti í svell upp til sveita, en við sjávarsíðuna varð autt: amb el novembre, va arribar el vent del nord i un temps sec durant alguns dies, però a partir del 20 d'aquest mateix mes, va començar a bufar un vent carrregat de neu; quan va deixar de bufar, va fer una gran nevada. Posteriorment, la neu es va humitejar i es va convertir en gel fins a les contrades rurals, encara que a la vora de la mar el sòl va continuar lliure de neu i gel

drjúgur, drjúg, drjúgt <adj.>:
1. (endingargóður) sòlid -a (durable, que dura força temps): ♦ verða e-m drjúgari (o: drýgri): <LOC FIG> demostrar ésser millor que algú; ♦ → heilladrjúgur “venturós, afortunat”
2. (allmikill, töluverður: tími & fjarlægð) llarg -a (dit de períodes de temps & distància considerables): ♦ drjúgur dagur: una llarga jornada; ♦ drjúgur spölur [frá borginni]: un tirada considerable [lluny de la ciutat]; ♦ drjúgur tími: un temps considerable; ♦ enn leið drjúgur tími: havia transcorregut un temps considerable; ♦ eyða drjúgum tíma: passar un temps considerable; ♦ drjúg stund: una bona estona, una estona considerable; ♦ bíða drjúga stund: esperar una bona estona; ♦ þetta gæti tekið drjúga stund: això podria durar una bona estona; ♦ það er drjúgt sem drýpur: <LOC FIG> de mica en mica s'omple la pica
3. (sem veit talsvert af sér) ple -ena d'estufera (pagat de si mateix, fatxenda, presumptuós): ♦ vera drjúgur með sig: gastar molta [de] fatxenda, estar molt pagat de si mateix; ♦ vera drjúgur yfir e-u: inflar-se com un calàpet per una cosa (enorgullir-se'n en gran extrem)
4. drjúgum <adv.>:: (allmjög, töluvert, fjölmargt) una gran quantitat [de] (força (quantitat), a bastament): ♦ hann vá drjúgum menn: va matar molts d'homes; ♦ drjúgum allir: gairebé tots

drjúpa <drýp ~ drjúpum | draup ~ drupum | dropið>:
degotar (caure a gotes, caure gota a gota)

dropi <m. dropa, dropar>:
gota f (petita quantitat de líquid, normalment esfèrica): ♦ e-ð er dropinn sem fyllir mælinn: <LOC FIG> una cosa és la gota que fa vessar el got

drop·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> concreció calcària formada per degotall: estalactita, estalagmita

dropsteins·dröngull <m. -drönguls, -drönglar>:
<GEOL> estalactita f

dropsteins·kerti <n. -kertis, -kerti>:
<GEOL> estalagmita f

drop·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet marbrenc, rosseta f (Val. & Bal.) (ocell Marmaronetta angustirostris)

drottin·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
fidel al seu senyor

drottin·hollusta <f. -hollustu, no comptable>:
fidelitat f (o: lleialtat f) al seu senyor

drottin·hylli <f. -hylli, no comptable>:
variant de → drottinhollusta ‘fidelitat al seu senyor’

drottinn <m. drottins, drottnar>:
1. <HIST> senyor m d'una drótt
2. <RELIG = Guð> Jahvè m (יְהוָה): ♦ drottinn allsherjar: <RELIG> el senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (o: Sabaot; o: Cebaot) (יָהוֶה צְבָאוֹת)
3. <RELIG = Kristur> Senyor m

drottin·svik <n.pl -svika>:
alta traïció

drottin·vald <n. -valds, -völd>:
sobirania f, autoritat f [suprema]: ◊ hans er drottinvald og ótti, hans sem lætur frið ríkja í hæðum sínum: seva és la sobirania i el terror, d'ell són, que fa regnar la pau a les seves altures; ◊ ...einkum þá, sem í breytni sinni stjórnast af saurlífisfýsn og fyrirlíta drottinvald: ...especialment els qui, en llur conducta, es deixen governar per un desig concupiscent i menyspreen l'autoritat; ◊ á sama hátt saurga og þessir draumvilltu menn líkamann, meta að engu drottinvald og lastmæla tignum: semblantment, també aquests somiadors sollen llur cos, menyspreen l'autoritat del senyor i injurien les glòries

drottning <f. drottningar, drottningar>:
reina f

drottningar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
clavell m (qualssevol plantes del gènere Dianthus)

drottningar·diskur <m. -disks, -diskar>:
xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

drottnunar·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

autoritari -ària (imperiós, que desitja imposar la seva voluntat i dominar els altres)

dróma·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MED> narcolèpsia f

drómedari <m. drómedara, drómedarar>:
dromedari m (mamífer Camelus dromedarius) (→ úlfaldi)

drós <f. drósar, drósir>:

1. (hefðarkona, gjörvileg kona) senyora f, madona f (Mall.)
2. (léttuðardrós) barjaula f, bandarra f (cocota, dona frívola, dona de moral lleugera): ◊ heiðingjarnir lögðu musterið undir svallveislu (ἡ ἀσωτία -ίας + ὁ κῶμος -ώμου: τὸ μὲν γὰρ ἱερὸν ἀσωτίας καὶ κώμων ἐπεπληροῦτο ὑπὸ τῶν ἐθνῶν), döðruðu þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum (γυναιξὶ) innan vébanda og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple de bacanals, amorejant amb bagasses i tenint comerç amb donatxes dins els límits sagrats i introduint-hi dedins mantes coses que no esqueien a aquell indret

exemple d'estrofa de dróttkvætt (contingut a la Heiðarvíga saga, cap. XXII) Autora: Þuríðr Óláfsdóttir pá. Islandesa. Principis del segle XI (vers el 1014). Font: http://www.septentrionalia.net/lex/, http://skaldic.arts.usyd.edu.au/db.php?table=verses&id=4632 i http://books.google.es/books?id=IeH5Eo5Gp2QC&printsec=frontcover&dq=%
1	Brátt munu Barða frýja	Aviat faran escarn d'en Barði
	beiðendr þrimu seiða;	els qui fan anar les serps del retruny.
3	Ullr, muntu ættar spillir,	Déu Ullr del drac de les ferides,
	undlinns, taliðr þinnar,	et tindran per un esguerrador del teu llinatge
5	nema lýbrautar látir	si no fas, senyor del cau del peix de terra,
	láðs valdandi falda,	que l'oferidor de foc de gresol
7	-lýðr nemi ljóð, sem kváðum-,	-que la gent senti el cant [d'exhortació] que he fet-
	lauðhyrs boða rauðu.	tingui al cap una toca vermella.

Reescriptura del text norrè sense hipèrbatons: brátt munu beiðendr seiða þrimu frýja Barða. Ullr undlinns, munt taliðr spillir ættar þinnar, nema látir, valdandi láðs lýbrautar, falda rauðu boða lauðhyrs. Nemi lýðr ljóð sem kváðum.

Paràfrasi catalana: aviat els homes lliures faran befa d'en Barði: senyor, et diran esguerrador [i deshonra] de la teva pròpia nissaga si tu, senyor, no tenyeixes de vermell amb la teva espasa el cap dels teus enemics (si no talles el cap o mates els qui van matar ton germà Hallr). Que la gent senti el cant que he compost.

Explicacions:

a]
Beiðandi seiða þrimu:
seiðr = bacallà petit, sei = drac = serp
þrima = tro, retruny = fragor del combat = combat
seiðr þrimu: serp del combat = espasa
beiðendr [seiða þrimu]: els qui fan anar les serps del combat = els qui fan anar les espases = els combatents, els guerrers

b]
frýja: mofar-se de, fer escarn de, burlar-se de

c]
Ullr undlinns
Ullr = [nom d'un déu] = ans = home
und = ferida
linnr = drac
undlinnr = drac de les ferides = espasa
Ullr undlinns = Ullr del drac de les ferides = Ullr de l'espasa = cabdill guerrer = cabdill, senyor

d]
valdandi láðs lýbrautar:
valdandi: senyor, governador
láð = terra
lýr = abadejo, serreta = peix
láðs lýr: peix de terra = drac
braut = camí, sendera
[láðs lý]braut = camí del peix de terra = camí del drac = or
valdandi láðs lýbrautar = senyor del camí del peix de terra = senyor del camí del drac = senyor de l'or = rei

e]
lauð = motlle de ferrer emprat per a fer-hi claus (islandès modern: löð f, gen. laðar: draglöð, naglalöð) = gresol [on es fon l'or]
hyrr = foc
lauðhyrr = foc de motlle de ferrer = foc de gresol = lluïssor de gresol = or
lauðhyrs boði = oferidor d'or = repartidor d'or = rei = cabdill, senyor

f]
falda rauðu: posar-se una toca vermella (cobrir-se els cabells amb un barret, vel etc. de color vermell)
láta falda rauðu: fer que un tingui el cap abillat de vermell (fer que la sang l'hi tenyeixi de vermell, a causa de les ferides pels cops d'espasa, fer que un mori sota l'espasa)

g]
nema: la comprensió del vers varia segons que el verb nema s'hi entengui amb el sentit habitual d'aprendre (læra), amb el sentit d'entendre (heyra orðaskil, skilja) o amb el sentit de sentir, percebre amb l'orella (heyra, greina, skynja). Ens decantem per aquesta darrera opció, tot i que també es pot entendre com un "que enteneu el que us dic o és que sou sords?!"

drótt <f. dróttar, dróttir>:
(yfir dyrum) llinda f, cobriment m de portal (Mall.), sobrellinda f (And.), brancal m (Eiv.) (pedra o fusta travessera a la part superior d'un portal)

drukkinn, drukkin, drukkið <adj.>:
(undir áhrifum áfengis) begut -uda, gat -a (Mall.), borratxo -a (cast.) (embriac)

drukkna <drukkna ~ drukknum | drukknaði ~ drukknuðum | drukknað>:
ofegar-se, anegar-se (Mall., Men.) (morir per asfíxia dins líquid)

drulla <f. drullu, no comptable>:
1. (for) fang fresc (fang molt líquid): ◊ bíllinn gusaði yfir okkur drullunni: el cotxe ens ha esquitxat de fang
2. (niðurgangur) cagarines f.pl, cagarel·la f (Mall.) (diarrea, excrements molt aigualits): ◊ gárinn minn er með drullu: el meu periquito té diarrea

drulla <drulla ~ drullum | drullaði ~ drulluðum | drullað>:
I. <Absolut>
1. (hægja sér) cagar (fer del cos): ♦ drulla (o: skíta) upp á bak: <LOC FIG> cagar-la
II. <Amb complement preposicional>
1. <e-ð út>: (útata e-ð) sollar una cosa (embrutar una cosa)
2. <sig út>: (óhreinka sig) sollar-se (embrutar-se a si mateix)
3. <yfir e-n>: (rógbera) posar verd a algú (malparlar molt d'algú)
III. <Reflexiu amb datiu>
1. <sér>: (labba, ganga) pirar-se-les, fer cap a (anar-se'n [cap a], tocar el dós): ◊ en drullaði mér loksins í vinnuna í morgun: al final aquest matí he anat al treball; ◊ ég drullaði mér heim í taxa: me les vaig pirar a casa amb taxi

drullast <drullast ~ drullumst | drullaðist ~ drulluðumst | drullast ║ burt>:
fotre el camp, tocar el dós: ◊ drullist burt!: foteu el camp!

drullu·sokkur <m. -sokks, -sokkar>:
mitjamerda m

drumb·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torda) (→ álka)

druna <f. drunu, drunur. Gen. pl.: druna. Empr. hab. en pl.>:
retruny m

drunga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (veður) fosc -a, ennegrit -ida (cel, temps, dia sense claror a causa dels núvols): ♦ drungalegur dagur: un dia fosc, un dia amb molta de negror; ◊ eins og hirðir lítur eftir hjörð sinni þegar hún er á dreif í kringum hann mun ég fylgjast með mínu fé. Ég mun bjarga sauðum mínum frá öllum þeim stöðum sem þeir dreifðust til á hinum dimma og drungalega degi (ʕărāˈφɛl ~ עֲרָפֶל: bə-ˈʝōm ʕāˈnān wa-ʕărāˈφɛl, בְּיוֹם עָנָן, וַעֲרָפֶל): igual que el pastor vetlla el seu ramat quan aquest es troba dispers tot al seu voltant, així seguiré jo el meu bestiar. Rescataré les meves ovelles de tots els llocs cap a on s'hagin dispersat un dia de nuvolada i foscúria; ♦ drungalegur himinn: un cel fosc (o: tapat); ♦ drungalegt loft: un cel fosc (o: tapat)
2. (dimmur, myrkur) tenebrós -osa (dit d'espai fosc, obscur, p.e., l'interior d'una cova): ◊ blóðhús er það, með blóðugum veisluföngum, drungalegt (opācus -a -um: domus sanie dapibusque cruentis, ǁ intus opaca, ingens) innan og stórt: era una casa de sang, amb menges cruentes, tenebrosa dedins i enorme
3. (ljós) somort -a, esmorteït -ïda (llum, claror: apagada, opaca): ◊ lampinn varpaði drungalegri birtu á umhverfið: la làmpada llençava una claror somorta al seu voltant
4. (dapur, svipþungur) lànguid -a, llangorós -osa (trist, melangiós): ♦ horfa drungalegt á e-ð ~ e-n: mirar melangiosament una cosa ~ algú
5. (syfjulegur) somnolent -a (feixuc de son)
6. (illilegur, ískyggilegur) llòbrec -ega, tètric -a (tenebrós, que produeix un efecte sinistre)

drungi <m. drunga, no comptable>:
1. (dimmviðri) foscor f, negror f (absència de claror durant el dia a causa de l'alta nebulositat)
2. (syfja, deyfð, svefnhöfgi) ensopiment m, somnolència f (pesantor, condormiment, esbaltiment, feixuguesa general que hom sent per la son, l'abaltiment etc.): ◊ þegar hann kom aftur, fann hann þá enn sofandi, því drungi var á augum þeirra: quan hi va tornar, els va trobar encara dormits perquè els pesaven els ulls
3. (dapurleiki, slen) decaïment m, abaltiment m, decandiment m (tristesa, malenconia, desànim)

drunn·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torca) (→ álka)

druntur <m. drunts, druntar>:
(karlkyns býfluga, karlbýfluga) abellot m, abegot m

drusil·menni <m. -mennis, -menni>:
(manngarmur) pelacanyes m

drusla <f. druslu, druslur. Gen. pl.: druslna>:
1. (flík) parrac[s] m[.pl], pelleringo[s] m[.pl] (Mall.) (peça de roba de poca qualitat i lletja o aldana, gastada i/o esquinçada)
2. (rola, tuska) drap m, esquinçall m (bocí de roba o de tela)
3. (sóðafengin kona) bandarra f, dona deixada [anar], xarxet f (Mall.) (dona o noia d'aspecte deixat, esp. en el vestir)

drúði <m. drúða, drúðar>:
1. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala): En aquesta accepció s'empra sovint precedit del qualificatiu lítill: “petit”:; ♦ litli drúði: ocell de tempesta
2. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.) (ocell Oceanodroma leucorrhoa) (→ sjósvala): En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:; ♦ stóri drúði: petrell cuaforcat

drúídi <m. drúída, drúídar>:
<HIST> druida m

Dryas <n. Dryas, no comptable>:
<GEOL> Dryas m: ♦ eldra Dryas: <GEOL> Dryas antic; ♦ elsta Dryas: <GEOL> Dryas més antic; ♦ yngra Dryas: <GEOL> Dryas m recent

drykkjar·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> libació f: ◊ þú úthelltir drykkjarfórn handa þeim, færðir þeim matfórn: els vessaves libacions, els presentaves ofrenes

drykkjar·föng <n.pl -fanga>:
begudes f.pl

drykkjar·hæfur, -hæf, -hæfurt <adj.>:
potable, bebible

drykkjar·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f potable: ◊ er þetta drykkjarvatn?: aquesta aigua, [que] és potable?

<PSICO> paranoia alcohòlica

drykkju·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
alcohòlic m, alcohòlica f (persona addicta a l'alcohol)

drykkju·svall <n. -svalls, no comptable>:
beverria f: ◊ þegar drykkjusvalli (ˈsɔβɛʔ ~ סֹבֶא: sār sāβəˈʔ-ām hazˈnēh hizˈnū, סָר, סָבְאָם; הַזְנֵה הִזְנוּ) þeirra lýkur hórast þeir, meta skömm meira en sæmd sína: quan deixen de beure (quan acaben llurs beverries), es prostitueixen, tenen en més estima la vergonya que no pas llur honor

drykkju·vitglöp <n.pl -vitglapa>:
<MED> demència alcohòlica

drykkju·víma <f. -vímu, no comptable>:
borratxera f (cast.), gat m, moixa f (Mall., Men.), gatera f (Bal.), pítima f, mona f (cast.): ♦ sofa úr sér drykkjuvímu: <LOC FIG> escorxar el gat, dormir la mona (cast.)

drykkur <m. drykkjar, drykkir>:
beguda f: ♦ áfengir drykkir: begudes alcohòliques; ♦ óáfengir drykkir: begudes no alcohòliques

◊ himinninn gleðjist og jörðin fagni, hafið drynji (rāˈʕam ~ רָעַם: ʝirˈʕam ha-i̯ˈjām | ū-məlɔˈʔ-ō, יִרְעַם הַיָּם, וּמְלֹאוֹ) og allt sem í því er, foldin fagni og allt sem á henni er, öll tré skógarins kveði fagnaðaróp: p

◊ fjöllin sjá þig og skjálfa, steypiregn dynur yfir, hafdjúpið lætur raust sína drynja (nāˈθan [qōl] ~ נָתַן [קוֹל]: nāˈθan təˈhōm qōˈl-ō, נָתַן תְּהוֹם קוֹלוֹ), réttir hendur sínar hátt upp: p

◊ raust Drottins hljómar yfir vötnunum, Guð dýrðarinnar lætur þrumur drynja (rāˈʕam ~ רָעַם: ʔēl־ha-kkāˈβōδ hirˈʕīm, אֵל-הַכָּבוֹד הִרְעִים), Drottinn ríkir yfir hinum miklu vötnum: p

◊ því næst drynur (ʃāˈʔaɣ ~ שָׁאַג: ʔaħăˈrā-u̯ ʝiʃʔaɣ־ˈqōl, אַחֲרָיו, יִשְׁאַג-קוֹל) þruma, hann þrumar (rāˈʕam ~ רָעַם: ʝarˈʕēm bə-ˈqōl gəʔōˈn-ō, יַרְעֵם, בְּקוֹל גְּאוֹנוֹ) tignarlegri raust og heldur ekki aftur af eldingunum þegar rödd hans heyrist: p

◊ þótt öldurnar æði fær það engu áorkað, þótt þær drynji (hāˈmāh ~ הָמָה: wə-hāˈmū ɣalˈlā-u̯, וְהָמוּ גַלָּיו) kemst það eigi yfir þau: p

◊ Drottinn leggur Babýlon í eyði, lætur glymjandann frá henni þagna þó að öldur hans drynji (hāˈmāh ~ הָמָה: wə-hāˈmū ɣallēi̯-ˈhɛm kə-ˈmaʝim rabˈbīm, וְהָמוּ גַלֵּיהֶם כְּמַיִם רַבִּים) eins og mikið vatn og niðurinn (ʃāˈʔōn ~ שָׁאוֹן) belji (nāˈθan [qōl] ~ נָתַן [קוֹל]): p

drynjandi, drynjandi, drynjandi <adj.>:
1. (þrumandi) retrunyent (dit de soroll greu com ara el dels trons): ◊ hafið gekk yfir Babýlon, drynjandi (hāˈmōn ~ הָמוֹן: ba-hăˈmōn galˈlā-u̯ niχˈsāθāh, בַּהֲמוֹן גַּלָּיו, נִכְסָתָה) bylgjum þess skolaði yfir hana: p; ♦ drynjandi hávaði frá götunni: el xivarri retrunyent del carrer; ♦ drynjandi hljóð: un soroll retrunyent
2. (rödd) estentori -òria (dit de veu que ressona amb força): ♦ drynjandi rödd: una veu estentòria

drýginda·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (drjúgur með sig, rogginn) altiu -iva (arrogant, orgullós, presumptuós)
2. (sparsamur, aðsjáll) estalviador -a (moderat en les despeses, en l'acció que hom fa etc.)

drýgindi <n.pl drýginda>:
1. (drýldni) altivesa f (arrogància, orgull, presumpció, supèrbia)
2. (sparnaður) estalvi m, <LIT> parsimònia f (moderació en les despeses, en l'acció que hom fa etc.)

drýgri, drýgri, drýgra <adj. en grau comparatiu>:
→ drjúgur, drjúg, drjúgt “que dura força; considerable, copiós -osa, llarg -a”

drýgst¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. sg. n. & nom. ~ ac. pl. n. del superlatiu fort de → drjúgur, drjúg, drjúgt “que dura força; considerable, copiós -osa, llarg -a”(→ drýgstur, drýgst, drýgst )

drýgst² <adv. en grau superlatiu>:
al més copiosament o considerablement possible

drýgsti, drýgsta, drýgsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
→ drjúgur, drjúg, drjúgt “que dura força; considerable, copiós -osa, llarg -a”

drýgstur, drýgst, drýgst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
→ drjúgur, drjúg, drjúgt “que dura força; considerable, copiós -osa, llarg -a”

dröfnu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
clavell f, rajada punxosa, clavellada f (peix Raja raja clavata)

drög <n.pl draga>:
projecte m (esborrany): ♦ drög til e-s (o: að e-u): projecte (o: esborrany) d'una cosa; ♦ drög til stefnuskrár flokksins: projecte de programa del partit; ♦ drög að lagafrumvarpi um...: esborrany del projecte de llei sobre...; ♦ fyrstu drög til e-s (o: að e-u): els primers esborranys d'una cosa

drösull <m. drösuls, dröslar>:
rèmora negra (peix Remora remora)

dubba <f. dubbu, dubbur>:
noia deixada [anar] (en el vestir, forma de pentinar-se etc.)

dubba <dubba ~ dubbum | dubbaði ~ dubbuðum | dubbað>:
I. <amb complement en acusatiu>
1. <e-ð>: (skreyða, prýða) engalanar una cosa, agençar una cosa, embellir una cosa (endreçar i guarnir, adornar, empolistrar etc. una cosa de manera especial perquè sembli més bella)
2. <e-n til riddara>: <HIST> adobar algú a cavaller
II. <reflexiu amb acusatiu>
1. <sig upp>: (klæða sig upp á, búa sig vel upp á) endiumenjar-se, empolainar-se (abillar-se, engalanar-se, vestir-se d'una manera molt arreglada)

dudda <f. duddu, duddur>:
pete m (xumet en llenguatge infantil)

dufl <n. dufls, dufl>:
(bauja) boia f (senyal marí)

dufla <dufla ~ duflum | duflaði ~ dufluðum | duflað>:
1. (daðra) flirtejar (coquetejar): ♦ dufla við e-n: flirtejar amb algú
2. (spila fjárhættuspil) jugar (jocs d'atzar, amb diners)

duft <n. dufts, no comptable>:
1. (ryk & eitthvað smámulið & jarðneskar leifar) pols f (polsim & cosa mòlta & cendres, restes mortals): ◊ hvílir hér duft í dánarbeði en andinn lifir í æðra veldi: aquí, en aquest jaç mortuori, hi descansa la pols, però l'esperit viu a un món superior; ♦ beygja e-n í duftið: <LOC FIG> rebaixar els fums a algú, humiliar algú; ♦ beygja sig í duftið fyrir e-m: <LOC FIG> humiliar-se davant algú; ♦ hníga í duftið: <LOC FIG> baixar a la pols (morir o trobar-se a les portes de la mort); ◊ öll stórmenni jarðar munu falla fram fyrir honum og allir sem hníga í duftið (ʝāˈraδ + ʕāˈφār ~ ˌיָרַד + עָפָר: lə-φāˈnā-u̯ ʝiχrəˈʕū kāl־ʝōrəˈδēi̯ ʕāˈφār, ˌלְפָנָיו יִכְרְעוּ, כָּל-יוֹרְדֵי עָפָר) beygja kné sín fyrir honum: tots els grans de la terra es prosternaran davant ell i tots els qui davallen cap a la pols, doblegaran llurs genolls davant ell; ♦ lúta í duftið fyrir e-m: <LOC FIG> rebaixar-se davant algú; ♦ skríða í duftinu fyrir e-m: <LOC FIG> humiliar-se davant algú, arrossegar-se en la pols davant algú; ♦ verða að dufti: <LOC GEN & FIG> convertir-se en pols; ◊ mundu að þú ert duft og að dufti skaltu aftur verða: recorda que ets pols i que en pols et convertiràs
2. (frjókorn) pol·len m (polsim d'estam)

duft·ker <n. -kers, -ker>:
urna funerària (recipient per a les cendres després de la incineració del cadàver)

duga <duga ~ dugum | dugaði ~ duguðum | dugað (o:) dugi ~ dugum | dugði ~ dugðum | dugað>:
I. : (um menn & hluti / persones i coses)
1. (tjóa & reynast duglegur) servir (ésser bo o útil): ◊ það dugir ekki að halda þessu leyndu lengur: és inútil (o: no té sentit...) mantenir-ho en secret per més temps; ◊ Bergljót segir: "Þeir munu þó fáir menn í Noregi utan sjálfur Haraldur að dugi að halda þig fyrir Einari ef hann vill eftir þér leita því að hann mun vís verða hvar þú kemur niður. Er og til ráð annað," segir hún, "og er það þó eigi hættulaust": la Bergljót li va dir: “Tanmateix, hi deu haver pocs homes a Noruega, llevat del mateix Haraldur, que serveixin per a protegir-te de l'Einar si aquest vol cercar de trobar-te perquè acabarà esbrinant del cert on t'hauràs ficat. També hi ha una altra solució”, li va dir ella, “i, així i tot, no és sense risc”; ◊ hún svarar: "Hættum nú til þessa. Nú skaltu ganga til Guðmundar og drepa sprotanum þrisvar sinnum á hina vinstri kinn honum og eigi sýnist mér þú bráðfeiglegur og vænti eg að dugi": ella li va respondre: “Arrisquem-nos-hi! Vés, doncs, a veure en Guðmundur i tusta'l tres vegades amb la vara a la galta esquerra, i, com que no em sembla que estiguis destinat a morir aviat, espero que serveixi”; ♦ duga til e-s: servir per a una cosa, ésser bo -ona per a una cosa; ♦ nú er duga eða drepast: <LOC FIG> ara cal actuar o perir (o: o ens hi posem o ens n'anem en orris)
II.
1. <e-m>: (hjálpa) ésser d'ajut a algú (aidar, auxiliar, assistir): ◊ duga e-m vel: resultar (o: ésser) de gran ajut a algú
III.
1. (nægja) haver-n'hi prou (ésser suficient, bastar): ♦ þetta dugar: amb això ja n'hi ha prou; ♦ þetta dugar ekki: no n'hi ha prou; ◊ þetta dugar ekki að sitja fyrir framan tölvuna allan daginn: no n'hi ha prou amb seure tot lo dia davant l'ordinador; ◊ nei, þetta dugar ekki!: no, amb això no n'hi ha pas prou
2. <e-m>: (nægja e-m) tenir-ne algú prou (resultar suficient a algú): ♦ þetta dugir mér: amb això jo ja en tinc prou

dugga¹ <f. duggu, duggur. Gen. pl.: dugga>:
1. (mannleysa, liðleskja) inútil m (bo per res)
2. (rolumenni, rola) gandul m (dropo, malfener)
3. (heimskingi, flón) nici m (babau, beneit): ◊ enn þat er forn orðskviðr, at ‘deyr dugga, þótt í dali skríði, þá er ǫll er ørlǫg farin’: i hi ha un antic proverbi que fa ‘quan se li ha acabat tota la seva vida, el nici mor encara que baixi a una vall [a amagar-s'hi]’; ◊ þessi heiti standa hér í mót at kalla mann blauðan, veykan, þjarfan, þirfing, blotamann, skauð, skræfu, skrjáð, vák, vám; løra, sleyma, teyða, dugga, dási, dirokkr, dusilmenni, ǫlmusa, auvirð, vílmǫgr: aquests termes en són els contraris: covard, feble, insignificant, miserable, cagat, infame, poltró, poruc, dèbil, fastigós, pelacanyes, pallanga, cagacalces, bàmbol, inútil, capsigrany, bo-per-res, capta-almoines, púrria, serf-de-la-gleva

dugga² <f. duggu, duggur. Gen. pl.: dugga>:
1. (fiskiskip) ‘dugga’ f (petit vaixell de pesca) (Cf. alemany Tucker[boot], neerlandès dogger)
2. (peisa úr grófu ullarbandi) jersei m de llana (tipus de jersei fet amb fil de llana molt gruixut)

dug·legur, -leg, -legt <adj.>:
bo -ona, eficient, capaç (que treballa molt i bé)

dugnaðar·kona <f. -konu, -konur>:
1. (framtakskona) dona f d'empenta (dona enèrgica i emprenedora)
2. (afkastamikil kona, gáfukona) dona f capaç, dona molt dotada (dona amb una gran aptitud per fer una cosa)

dugnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (framtaksmaður) home m d'empenta (home enèrgic i emprenedor)
2. (afkastamikill maður, gáfumaður) home m capaç, home molt dotat (home amb una gran aptitud per fer una cosa)

dugnaður <m. dugnaðar, no comptable>:
1. (atorka) empenta f (dinamisme, energia, emprenedoria): ◊ af miklum dugnaði: amb molta d'energia, enèrgicament
2. (afköst, atgervi) capacitat f, habilitat f (aptitud per fer una cosa)
3. (skilvirkni) eficiència f (bon rendiment en el que hom fa)
4. <†> virtut f

dugur <m. dugs. Dat. sg.: dug. No comptable>:
tremp m (capacitat interior, força o energia interior per fer coses): ◊ og er þeir þá segja við þig: ,Af hverju stynur þú?' þá seg: ,Yfir fregn nokkurri, sem svo er, að þegar hún kemur mun hvert hjarta bráðna, allar hendur verða lémagna, allur dugur (wə-χihăˈθāh χāl־ˈrūaħ, וְכִהֲתָה כָל-רוּחַ) dofna og öll kné leysast sundur og verða að vatni. Sjá, hún kemur og hún reynist sönn, - segir Drottinn Guð'": i quan aleshores et diguien: “per què gemegues?” Tu, digue'ls: “per una notícia que és tal que quan arribarà farà que tots els cors es fonguin, que totes les mans quedin sense forces, que tot tremp s'esbaltirà i tots els genolls es desfaran i tornaran aigua. Vet ací que aquesta notícia ja arriba i es demostra certa! Diu el Senyor Jahvè; ♦ eigi er dugur í e-m: <LOC FIG> algú no té tremp (ésser un fluix, un arronsat, no tenir energia o força interior per a fer res); ◊ Ásmundur mælti: "Aldrei er dugur í þér": l'Ásmundur li va dir: “Dins teu no hi ha mai gens de tremp”

dul <f. dular, no comptable>:
1. (launung, leynd) dissimulació f (ocultació): ♦ draga dul á e-ð: dissimular una cosa (amagar-la, fer de mantenir-la en secret); ♦ ég dreg enga dul á það að <+ ind.>: no dissimulo pas que <+ ind.>, no me n'amago gens que <+ ind.>, reconec obertament que <+ ind.>
2. (sjálfsblekking, sjálfsþótti) autoengany m (presumpció, presumptuositat): ◊ ósnotr maðr, ǀ ef eignaz getr ǁ fé eða fljóðs munuð, ǁ metnaðr hánom þróaz, ǀ enn mannvit aldregi, ǁ fram gengr hann drjúgt í dul: el nici, si arriba a posseir fortuna o el desig delerós (aquí = ástríða ‘passió’?) d'una dona, vet ací que son orgull s'acreix en ell, però mai el seu senderi: i com més va, menys sap què és realment; ♦ ég ætla mér ekki þá dul að <+ inf.>: no m'imagino pas <+ ger.>, no em veig <+ ger.>
3. (ómannblendni, það að dyljast) insociabilitat f (fet de defugir la companyia dels altres o d'ésser massa reservat o poc comunicatiu): ◊ brandr af brandi ǀ brenn, unz brunninn er, ǁ funi kveykiz af funa; ǁ maðr af manni ǀ verðr at máli kuðr, ǁ enn til dœlscr af dul: el tió s'encén i crema amb el tió fins que s'ha consumit; el foc s'encén amb foc; l'home aprèn a parlar de l'home, però en canvi [torna] beneit a força d'estar sempre totsol (vocabulari: #1. brandr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 31: brandr <...> brennendes scheit (Háv. 2 u. 57 <...>). Adopto aquest significat en la traducció, ja que considero que la imatge que hi ha al darrere és que calen dues estelles o dos tions com a mínim perquè hi hagi foc; #2. kuðr: en Kuhn 1968³, pàg. 120 entén el mot kuðr com a antònim de dœlskr. La seva interpretació del vers, segons això és: l'home es fa més llest/ric en coneixements parlant amb l'home, qui s'amaga dels altres, acaba beneit; la idea de l'estrofa fóra: la intel·ligència és com el foc: així com un tió totsol no crema, així s'aguditza la intel·ligència mantenint converses [intel·ligents] amb d'altres persones i s'atrofia en la solitud)

dula <f. dulu, dulur>:
1. (drusla, tuska) drap m, pedaç m (Mall.) (bocí de tela o roba, esp. aldana o vella)
2. (mannrola) tita fluixa (o: molla), figaflor m,f, lloca m (Mall.), gonella m (Mall.) (relliu, baldraga, persona blanosa, persona inactiva i covardota, amb poca empenta)
3. (bleyðimaður) cagat m (poruc, covardot)
4. (auli, flón, heimskingi) paretjal m (colló, bàmbol)

dular·fullur, -full, -fullt <adj.>:
misteriós -osa: ♦ á dularfullan hátt: misteriosament (o: de manera misteriosa); ◊ hverfa sporlaust á dularfullan hátt: desaparèixer misteriosament sense deixar cap rastre

dular·gervi <n. -gervis, -gervi>:
disfressa f, fressa f (Mall.)

dular·sálfræði <f. -sálfræði, pl. no hab.>:
parapsicologia f

dul·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið>:
I. <GEN> (um menn / persones)
1. <e-n>: (búa í dulargervi) disfressar algú (posar una disfressa a algú)
2. <sig>: (dulbúast) disfressar-se (posar-se una disfressa): ◊ dulbúa sig sem munk: disfressar-se de monjo; ◊ dulbúa sig sem konu ~ karlmann: disfressar-se de dona ~ d'home
II. <MIL> (um hergögn, mannvirki, hermenn / material bèl·lic, fortificacions, soldats)
1. <e-ð ~ e-n>: (felulita, felumála, felubúa) camuflar una cosa ~ algú (emmascarar algú o una cosa perquè l'enemic no la vegi pas)

dul·búast <-býst ~ -búumst | -bjóst ~ -bjuggumst | -búist>:
disfressar-se: ◊ dulbúast sem kona ~ karlmaður: disfressar-se de dona ~ d'home

dul·búinn, -búin, -búið <adj.>:
disfressat -ada: ◊ dulbúinn sem þjófur: disfressat de lladre

dul·búningur <m. -búnings, -búningar>:
disfressa f, fressa f (Mall.)

duld <f. duldar, duldir>:
<PSICOL> complex m

dul·dýrafræði <f. -dýrafræði, pl. no hab.>:
criptozoologia f

dul·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
1. (trú á hulin eða dulræn öfl) ocultisme m (ciències ocultes)
2. (mýstík) misticisme m (mística, recerca de la unió amb Déu)

dulhyggju·maður <m. -manns, -menn>:
1. (sá sem rannsakar hulin eða dulræn öfl) ocultista m & f (persona que practica l'ocultisme)
2. (djúphyggjumaður, dulspekingur) místic m, mística f (persona que encerca la unió espiritual amb Déu)

dulhyggju·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
mística f, misticisme m

dulinn, dulin, dulið <adj.>:
(fólginn, undirskilinn, óbeinn) implícit -a: ◊ dulinn skilningur Wittgensteins á málinu: la concepció implícita del llenguatge en Wittgenstein

dul·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
disfressat -ada: ◊ dulklæddir sem stjórnmálamenn: disfressats de polítics

dul·klæði <n.pl -klæða>:
disfressa f, fressa f (Mall.)

dul·korna <aji>:
<GEOL> criptocristal·lí -ina: ◊ dulkorna berg: roca criptocristal·lina

dul·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>:
<GEOL> criptocristal·lí -ina

dul·magn <m. -magns, -mögn>:
poder misteriós (o: ocult), força misteriosa (o: oculta), misteri m

dul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
misteriós -osa

dul·mál <m. -máls, -mál>:
codi m [secret]: ♦ setja e-ð á dulmál: encriptar una cosa, xifrar una cosa; ♦ senda símskeyti á dulmáli: enviar un telegrama xifrat

dulmáls·kóðun <f. -kóðunar, -kóðanir>:
1. (dulkóðun) encriptació f
2. (dulritun) criptografia f

dul·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
pseudònim m

dul·ráðning <f. -ráðningar, -ráðningar>:
desxiframent m, desencriptació f

dul·ritaður, -rituð, -ritað <adj.>:
encriptat -ada, xifrat -ada: ♦ dulritaður texti: text encriptat

dul·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:
criptografia f: ♦ ósamhverf dulritun: criptografia asimètrica

dulritunar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m d'encriptació (o: de xifrat)

dul·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>:
percepció f extrasensorial

dul·speki <f. -speki, pl. no hab.>:
1. (dulúð) mística f
2. (dulhyggja) ocultisme m

dultauga·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MED> sistema nerviós simpàtic

dulúð <f. dulúðar, pl. no hab.>:
mística f, misticisme m

dulúðar·guðfræði <f. -guðfræði, pl. no hab.>:
teologia mística

dulúðugur, dulúðug, dulúðugt <adj.>:
místic -a

dul·vísi <f. -vísi, pl. no hab.>:
1. (dulúð) mística f
2. (spíritismi, andatrú) ocultisme m

dul·vitund <f. -vitundar, pl. no hab.>:
<PSICOL> subconscient m

dumb- <en designacions de colors>:
fosc -a (← irlandès antic dub ‘id.’? cf.: dubderg ‘vermell obscur’)

dumba <f. dumbu, dumbur>:
1. (rykský) polseguera f (núvol de pols)
2. (ryk) pols f (polsina, polsinada)
3. (þoka) broma f (boira marina espessa)
4. (dökkur litur) color fosc (color obscur)

dumb·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
1. (dimmrauður) [de color] granat (vermell fosc)
2. (brúnrauður) [de color] marró (vermell bru)
3. (um kýr & hesta) castany -a (vaques, cavalls): ◊ hesturinn var dumbrauður: el cavall era castany
4. <INFORM> marró (color amb el codi HTML "#800000")

Dumbs·haf <n. -hafs, pl. no hab.>:
<HIST> la mar Fosca o la mar Bromosa, designació de l'Oceà Àrtic o Oceà Glacial Àrtic situat al nord d'Islàndia, i comprès entre la mar de Noruega (o la part més occidental de la mar de Barentzs) per l'est, l'estret de Grenlàndia a l'oest i la mar de Grenlàndia al nord; a l'Edat Mitjana, el terme se sol aplicar a tota la porció de l'oceà situada al nord d'Islàndia i entre les costes de l'Illa de Baffin i les de la Terranova septentrional a l'oest i les costes de la Noruega septentrional a l'est. És l'Ōceanus cālīgans o cālīginōsus i la tenēbrōsa cālīgo Ōceanī rigentis de l'Adam de Bremen (vulgueu veure'n la descripció a sota): ◊ Dumbur hefir konungur heitið. Hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norður um Helluland og nú er kallað Dumbshaf og kennt var við Dumb konung. Hann var kominn af risakyni í föðurætt sína og er það vænna fólk og stærra en aðrir menn en móðir hans var komin af tröllaættum og brá því Dumbi í hvorutveggju ætt sína því hann var bæði sterkur og vænn og góður viðskiptis og kunni því að eiga allt sambland við mennska menn. En um það brá honum í sitt móðurkyn að hann var bæði sterkur og stórvirkur og umskiptasamur og illskiptinn ef honum eigi líkaði nokkuð. Vildi hann einn ráða við þá er norður þar voru enda gáfu þeir honum konungsnafn því að þeim þótti mikil forstoð í honum vera fyrir risum og tröllum og óvættum. Var og hann hinn mesti bjargvættur öllum þeim er til hans kölluðu. Hann tók tólf vetra konungdóm. Hann nam í burtu af Kvenlandi Mjöll, dóttur Snæs hins gamla, og gekk að eiga hana. Hún var kvenna fríðust og nær allra kvenna stærst þeirra sem mennskar voru: Hi va haver un rei que es deia Dumbur (‘Broma, Boira’). Governava tota la zona de golfs i badies que hi ha al nord al voltant de la Terra de Lloses (Helluland = Illa de Baffin, entre el Canadà i Grenlàndia) i que ara rep el nom de Mar Bromosa (Dumbshaf) , mar que deu el seu nom a aquest rei Dumb (l'autor de la saga interpreta el nom Dumbshaf com a mar d'en Dumb[ur], Mar del rei Dumb[ur]). Descendia de gegants (risar) per part de pare, els quals són unes gents més belles i altes que els altres homes. Per part de mare, emperò, descendia de trols i per això en Dumbur havia sortit a totes dues famílies seves (i per això en Dumbur compartia trets de totes dues famílies, la dels gegants i la dels trols), ja que era fort i bell i de bon tracte i per això podia fer-se amb els humans. Però[, d'altra banda,] havia sortit a sa mare en la mesura que, d'una banda, era fort i robust com per dur a terme feines feixugues i, de l'altra, donat a tenir canvis sobtats d'humor i poc abordable si una cosa no li agradava (si no se sentia a pler amb una cosa). Va voler governar totsol sobre els qui vivien allà al nord i [no només hi accediren, sinó que, a més a més,] li conferiren el títol de rei perquè [els habitants d'aquelles contrades septentrionals] consideraren que ell els seria un gran ajut (auxili) contra els gegants, els trols i les óvættir (dèmons). També era un bjargvættur (dèmon protector, esperit protector) poderosíssim amb tots aquells qui l'invocaven. Es va convertir en rei a dotze anys. Va raptar la Mjöll (‘Neu acabada de caure’), la filla de l'Snær (‘Neu’) el Vell, del Kvenland (Kvænland), i la va prendre per esposa. La Mjöll era una dona bellíssima i la més alta de gairebé totes les dones humanes; ◊ hon sagði, at þeir váru synir Dum[b]s konungs ór Dumbshafi, — „ok munu slíkir menn varla finnaz í Jǫtunheimum, ef hœversku þarf at reyna; hefi ek ætlat þá til at þjóna í brullaupi þínu“: L'Arinnefja li va dir que eren fills del rei Dumbur del Dumbshaf (la Mar Bromosa), — “i difícilment es trobaran als Jötunheimar homes com ells quant a cortesania (lit.: si cal provar-ne llur cortesania). He pensat de fer que serveixin a les teves noces” (vocabulari: #1. Dumbshaf: Cf. l'Åke Lagerholm 1927, pàg. 71: 7. Dumbr — Dumbshafi: vgl. Bárð. s. (N. Oldskr. 1860) s. 1: Dumbr hefir konungr heitit; hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norðr um Helluland ok nú er kallat Dumbshaf, ok kent var við Dumb konung. Hann var kominn af risakyni í fǫðurætt sína, ok er þat vænna fólk ok stœrra en aðrir menn (vgl. beschreibung von Fjalarr und Frosti oben § 6!). Er war verheiratet mit Mjǫll, der tochter von Snær enn gamli (vgl. k. 13,1. 15, 6). Ein Dumbr jǫtunn wird SnE. s. 197 erwähnt. — Dumbshaf ist natürlich nicht nach dem könig Dumbr benannt, sondern hat seinen namen von der klippe Dumbr, jetzt Domen, gerade vor Vardø. Es wird als name für das Nördliche Eismeer verwendet, welches man von einem land begrenzt glaubte, das sich von Gandvík (dem Weißen Meer) in nordwestlicher richtung und dann nach südwesten bis Grönland erstreckte. Dieses land nannte man Svalbarði, und hier hat man sich wohl die residenz des königs Dumbr gedacht; vgl. Munch, Beskr. over Norge s. 1. 5. 15. 68; Gull-Þóris s. s. 11 u. anm. 2; Hálfd. s. Eyst. k. 26,1; Grønl. hist. Mindesm. III s. 517 f..; Fas. II s. 4, var. 2; Gotzen, Über die Bárð. s. s. 3ff; Maurer, die Huldar saga s. 9; Lind, sowie Islandica XV die karte plate I; #2. hœverska: Cf. l'Åke Lagerholm 1927, pàg. 71: 9. hœversku: hœverska, f. (~ hœverski, f.) ‹ hœve(r)skr ‹ mnd. hovesch; vgl. Fischer, Die Lehnw. s. 31 f.; #3. þjóna: Cf. l'Åke Lagerholm 1927, pàg. 71: 11. þjóna — brullaupinu: ein ehrenvoller dienst; vgl. FSS. s. 266: þjónaði Guion konungr bróður sínum [p. 72] at þessari veizlu; Jarlm. s. ok Herm. k. 16 (Holm. 56 fol; in der ausg. s. 26 v. l.): þeir (Kuflungar) báðu konung at veita þeim þá virðing, at þeir mætti þjóna í hǫllinni meðan brúðkaupit stœði yfir); ◊ nokkuru síðar fóru þeir bræður norður yfir Dumbshaf og brenndu inn Harðverk hinn sterka og þrjá tigu þursa með honum: poc després, els germans posaren rumb cap al nord a través de la Mar Bromosa i cremaren dins ca seva en Harðverkur el fort i amb ell, trenta tursos; ◊ hann var manni firnari en systrungur við Bárð að frændsemi og hafðir verið fæddur upp fyrir norðan Dumbshaf: era parent seu de prop, ja que era cosí germà d'en Bárður per part de mare i havia crescut al nord de la Mar Bromosa; ◊ og er þeir komu norður fyrir Dumbshaf kom maður af landi ofan og réðst í ferð með þeim: i quan van arribar al nord de la Mar Bromosa, un home anà vers ells des de la riba i se'ls hi va ajuntar [de manera que prosseguiren el viatge amb ell]; ◊ "Heldur vil eg það," segir Agnar, "en deila illdeildum við þig. Valur hét víkingur er átti gull mikið. Hann bar féið undir helli einn norður við Dumbshaf og lagðist á síðan og synir hans með honum og urðu allir að flugdrekum. Þeir hafa hjálma á höfðum og sverð undir bægslum. Nú er hér kálkur er þú skalt drekka af tvo drykki en förunautur þinn einn drykk en þá verður eftir það sem má": “M'estimaré més fer-ho així”, li va dir l'Agnar, “que barallar-me amb tu. Hi havia un viquing que es deia Valur i que posseïa una gran quantitat d'or. Va portar el seu tresor a una cova situada al nord, a [la vora de]l Dumbshaf, la Mar Bromosa i quan ho hagué fet, es va ajeure damunt [el seu or] i els seus fills amb ell (=ell i els seus fills es varen ajeure damunt el seu or) i tots ells es convertiren en dracs voladors. Portaven cascos al cap i espases sota les ales. Aquí tens un calze. Beu-ne dos glops i els teus companys de viatge, un glop, i el que pugui quedar llavors, que quedi (=i no toqueu el que hi quedi)”; ◊ En Þórir vill fara fyrir hvern mun. Og litlu síðar ráðast þeir félagar til ferðar og fara norður fyrir Finnmörk þar til er þeir koma norður fyrir Blesaverg. Svo heitir fjallið það er hellir Vals var í en það er norður við Dumbshaf. Þar fellur á mikil í gljúfrunum fram af bergi og allt út í sjó. Þórir kenndi þá að þeir voru þar komnir sem honum var til vísað. Þeir fóru á bergið og höfðu þann umbúnað er Agnar hafði kennt þeim, hjuggu upp tré mikið og færðu limarnar fram af berginu og báru grjót á rótina. Síðan tóku þeir kaðal og festu við limarnar. Þá bauð Þórir sínum förunautum að fara og hafa fé það er fengi. En engi þeirra bar traust til að ná hellinum þótt engi væri önnur hætta en sú og báðu þeir hann frá hverfa: en Þórir, emperò, hi volia anar de totes totes. I poc després, els seus companys i ell emprengueren la travessia i es dirigiren cap al nord en direcció a la Finnmök o Marca Lapona i singlaren fins arribar al nord de Blesavergur que és com es deia la muntanya en què hi havia la cova d'en Valur, i això és al nord, al Dumbshaf o Mar Bromosa. Allà hi ha un gran riu que corre pel fons d'uns congostos i s'estimba des d'un penya-segat a dins la mar. En Þórir aleshores va reconèixer [per aquesta cascada] que havien arribat allà on els havien indicat. Els seus companys i ell posaren rumb cap al penya-segat i dugueren a terme els preparatius que l'Agnar els havia ensenyat: varen tallar un gran arbre i varen empènyer les branques (o sigui, la part de la corona) de manera que guaités fora del penya-segat i posaren pedres damunt l'arrel (a mode de contrapès). Tot seguit varen agafar una corda i la fermaren a les branques. Llavors en Þórir va instar els seus companys de viatge a baixar [per la corda] i apoderar-se del tresor que hi hagués, però cap d'ells no reunia el valor per a baixar-hi fins a la cova [d'en Valur], encara que no hi hagués hagut altre perill que aquell (=que despenjar-se per la corda fins a la cova) i li pregaren que [desistís de fer-ho] i se'n tornessin; ◊ Item nobis retulit beatae memoriae pontifex Adalbertus, in diebus antedecessoris sui quosdam nobiles de Fresia uiros causa peruagandi maris in boream uela tetendisse, eo quod ab incolis eius populi dicitur ab ostio Wirrahae fluminis directo cursu in aquilonem nullam terram occurrere praeter infinitum oceanum. Cuius rei nouitate peruestiganda coniurati sodales a litore Fresonum laeto celeumate progressi sunt. Deinde relinquentes hinc Daniam, inde Britanniam, peruenerunt ad Orchadas. Quibus a laeua dimissis, cum Nortmanniam in dextris haberent, longo traiectu glacialem Island collegerunt. A quo loco maria sulcantes, in ultimum septentrionis axem, postquam retro se omnes, de quibus supra dictum est, insulas uiderunt, omnipotenti Deo et sancto confessori Willehado suam commendantes uiam et audatiam, subito collapsi sunt in illam tenebrosam rigentis oceani caliginem, quae uix oculis penetrari ualeret — <Schol. 158 (149), llibre IV:35, escoli a ‘Haec itaque Thyle nunc Island appellatur, a glacie quae oceanum astringit’>: iuxta Island est oceanus glaciatus et feruens et caligans (caliginosus B 3ᵃ). Adami Bremensis Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum. Liber IV: 39 (40): el pontífex (= arquebisbe) Adalbert, de santa memòria, ens va contar igualment que, en els dies del seu predecessor, alguns nobles de Frísia salparen cap al nord per recórrer la mar perquè entre els habitants del seu poble hi ha la creença que, fent vela des de la desembocadura del riu Wèser i enfilant el nord amb un rumb tot recte (o sigui, anant tot rectes cap al nord), ja no hi havia cap més terres, sinó només l'oceà infinit. Per [investigar i] aclarir aquest fet [tan] insòlit, els companys de viatge, després d'haver-se lligat [i obligat] per un jurament, sortiren a la mar des de la costa frisona amb alegre celeusma (cant acompassat del cap de remers que marcava el ritme de vogar dels remers). Després de deixar enrere aquí la costa de Dinamarca, allà la d'Anglaterra, atenyeren les Òrcades. I havent-les deixat a l'esquerra, mentre que a la dreta tenien la Nortmànnia (=Noruega), després d'una llarga travessia arribaren a la Islàndia glacial (coberta de gels). D'aquí, solcant la mar vers l'extrem eix del nord, després d'haver deixat enrere totes les illes que s'han esmentat a dalt, encomanant a Déu omnipotent i al sant confessor Vilead (o Wil·lehad, la festivitat del qual se celebra el vuit de novembre. Primer bisbe de Bremen -nomenat i consagrat com a tal el 787-, està enterrat a la seu d'aquesta ciutat) llur audaç singladura (lit.: llur singladura i llur audàcia), caigueren (s'enfonsaren) d'improvís en la boira tenebrosa (tenebrosa caligo) de l'oceà glaçat (o: de l'ert oceà, rigens oceanus), la qual [era tan densa que] a penes es podia penetrar amb els ulls (la qual els ulls amb prou feines i treballs reeixien a penetrar) <...> — Escoli 158 (149), llibre IV:35: Devora Islàndia, l'oceà està glaçat i és bullent i tenebrós (caliginós) (o: Devora Islàndia hi ha l'oceà tenebrós, bullent i glaçat)

	Aquest talassònim té dues etimologitzacions: d'una banda, hi ha l'etimologia popular, així com la coneixem des del segle XIV, i de l'altra, dues etimologies filològiques.

	A. Hi ha dues etimologies filològiques d'aquest mot:

	1. En Jan de Vries, al seu Altnordisches Etymologisches Wörterbuch. Leiden: E. J. Brill, 1977², no dóna pas entrada a aquest mot.

	2. L'Ásgeir Blöndal Magnússon al seu Íslensk Orðsifjabók. Reykjavík: Orðabók Háskólans, 2008³, pàgina 135a, diu:
	dumba kv. ‘ryk, rykský; þoka; dökkur litur; †korndust’: dumb- forliður ‘dökk-’: dumbrauður; dumbungur k. ‘skýjað loft, móska, móða’; Dumb(u)r k. jötunsheiti og konungsnafn, sbr. Dumbshaf. Sbr. fær. dumba ‘þoka rykský’, nno. dumbe ‘ryk, kornhismi’, fno. árh. Dumba kv. í Dumbudalr, sæ. máll. dumba ‘þoka, móða’, nno. og sæ. máll. damb ‘ryk’ (hljsk.) og sæ. máll. dimba (st.s.) (þt. damb, lh.þt. dumbit) ‘gufa, eima’. Sjá dampa, dámur, demba (1), dimmur og dumbi. = dumba fem. ‘pols, núvol de pols; boira; color fosc; †pols de gra’: dumb- prefix ‘fosc -a’: dumbrauður; dumbungur masc. ‘cel ennuvolat, neula, broma’; Dumb(u)r masc. Nom d'ètun i nom de rei, compari's Dumbshaf. Compari's ferisc dumba ‘boira; núvol de pols’, nynorsk dumbe ‘pols, pallús de cereals’, noruec antic (potamònim) Dumba fem. a Dumbudalr, suec dialectal dumba ‘boira, broma’, nynorsk i suec dialectal damb ‘pols’ (variant apofònica) i suec dialectal dimba (verb fort) (pretèrit damb, participi de passat dumbit) ‘desprendre baf, vapor’. Vulgueu veure també dampa, dámur, demba (1), dimmur i dumbi.
	Segons això, el mot s'ha de veure com una variant nasalitzada d'un adjectiu protogermànic duβ- ‘fosc, negre’ (potser un antic tema en -u: duβuz ) i/o d'un substantiu protogermànic duβaz ‘boira, broma; foscor’, que tindrien al costat l'irlandès antic dub ‘black, swarthy; dark’, dimbal ‘dark, dull (?) i dimbuile ‘darkness, gloom (?), així com l'alt-alemany mitjà (amb un altre sufix) tuft ‘dunst, nebel, tau, reif, bruma i el grec antic ὁ τῦφος -ου ‘fum; vapor, baf; fosca, foscor; estufera’. Quan el mot duβaz ‘boira, broma; foscor’ va deixar d'entendre's, va quedar fossilitzat en aquest topònim, el qual fou reinterpretat, per etimologia popular, com a Mar del rei Dumb[r]. Cal indicar, emperò, que al primer capítol de la Bárðar saga Snæfellsáss els seus personatges hi porten noms parlants i que se'ns hi conta un vell mite en què la Broma o Boira (Dumbr) es casa amb la Neu (Fjǫll).

	3. En Þórhallur Vilmundarson i en Bjarni Vilhjálmsson, a la seva edició de la Gull-Þóris saga. Reykjavík: Hið íslenzka Fornritafélag, 1991 (Íslenzk Fornrit. XIII Bindi), pàg. 185, adopten l'explicació del topònim que en Kristian Kålund en dóna a la seva edició d'aquesta saga del 1898, pàg. 11 (en nota a peu de plana), i l'interpreten com a Mar de[l puig de] Domen, un puig situat a la vora de la Mar de Barentzs, en els seus límits amb la Mar de Noruega:
	¹ Hafið norðan Noregs var nefnt Dumbshaf eftir klettinum Dumbi (nú Domen) austast á Varangursskaga gegnt Varðey (Vardø) í Norður-Noregi (sjá útg. Kål. 11 nm.; Norsk stadn.leks. (1976), 92). Sjá einnig 101. bls. nm. // —² hafs Cd; Dumshaf, ɔ: Dumbshaf, det nordlige ishav således benævnt efter klippen Dumbr, nu Domen, lige over for Vardø længst i mod nord i Norge.

	B. Al costat d'aquestes etimologies filològiques hi ha l'etimologia popular del topònim, atestada des del segle XIV a obres com ara la Bárðar saga Snæfellsáss, que ja he esmentat més amunt. L'etimologia popular va reinterpretar el talassònim com a Mar de[l rei] Dumbr (vulgueu veure els exemples a dalt).

dumbs·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] volutomítrids m.pl

dumbungur <m. dumbungs, pl. no hab.>:
temps rúfol (o: brúfol) (temps caracteritzat per un cel molt tapat, amb núvols sovint baixos, però sense ploure-hi)

dumbur <m. dumbs, dumbar>:
mut m, muda f (→ málleysingi)

dumbur <m. dumbs, dumbar>:
*[falsa] mitra f de Grenlàndia, *corn m de Grenlàndia (mol·lusc marí Volutomitra groenlandica)

Dumbur <m. Dumbs, pl. no hab.>:
Dumbur m, Dumb m (andrònim & nom d'ètun): ◊ Dumbur hefir konungur heitið: hi havia un rei que nomia Dumb; ◊ [Nafnaþulur: Jötnar I.] <...> 11. Beinviðr, Bjǫrgólfr ǀ ok Brandingi, ǁ Dumbr, Bergelmir, ǀ Dofri ok Miðjungr, ǁ Nati, Søkkmímir. ǀ Nú er upp talið ǁ ámáttligra ǀ jǫtna heiti: [Nafnaþulur: Ètuns I.] <...> 11. en Beinviðr, en Bjǫrgólfr ǀ i en Brandingi, ǁ en Dumbr, en Bergelmir, ǀ en Dofri i en Miðjungr, ǁ en Nati, en Søkkmímir. ǀ Vet aquí enumerats ǁ els noms dels abominables ǀ ètuns; ◊ [Vilhjálms saga sjóðs: Allraflagðaþula] <...> IV. Þá er Glossa ǀ ok Gullkjapta ǁ Gjálp, Grípandi ǀ ok Greppa hin fimta. ǁ Drumba ok Klumba ǀ ok Dettiklessa, ǁ Syrpa ok Svartbrún ǀ ok Svarinnefja (ɔ: Snarinnefja). <...> VIII Granni, Skolli ok Gríðr, ǀ Gerðr ok Fiskreki, ǁ Kampa ok Kolfrosti (ɔ: Kolrosti), ǀ Kjaptlangr ok Flangi. ǁ Dumbr í dag springi ǀ ok drepi hvert annat. ǁ Illr sé endir ǀ áðr þér deyið

dumbur, dumb, dumbt <adj.>:
mut -uda (→ mállaus)

duna <f. dunu, dunur. Gen. pl.: duna. Mot emprat hab. en pl.>:
estrèpit m, brogit m, fragor m,f, renouer m (Mall.): ◊ út frá hásætinu gengu eldingar (ἡ ἀστραπή -ῆς: ἀστραπαὶ), dunur (ἡ φωνή -ῆς: φωναί) og þrumur (ἡ βροντή -ῆς: βρονταί), og sjö eldblys (ἡ λαμπὰς -άδος πυρὸς: καὶ ἑπτὰ λαμπάδες πυρὸς) brunnu frammi fyrir hásætinu: del setial en sortien llamps, veus i trons, i davant el setial cremaven set torxes de foc; ◊ tákn munu verða á sólu, tungli og stjörnum og á jörðu angist þjóða, ráðalausra við dunur hafs (ἡ ἠχώ ἠχοῦς ~ ἠχοῦσα ἠχούσης: segons les versions, ἠχούσης θαλάσσης καὶ σάλου o ἤχους θαλάσσης καὶ σάλου) og brimgný: després hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra, angoixa dels pobles, perplexos pels bramuls del mar i el brogit de les onades; ◊ straumarnir hófu upp, Drottinn, straumarnir hófu upp raust (qōl ~ קוֹל: nāɕəˈʔū nəhāˈrōθ qōˈl-ām, נָשְׂאוּ נְהָרוֹת קוֹלָם) sína, straumarnir hófu upp dunur (dŏˈχī ~ דֳּכִי: ʝiɕˈʔū nəhāˈrōθ dāχəˈʝ-ām, יִשְׂאוּ נְהָרוֹת דָּכְיָם) sínar: els rius elevaren llur ressò (Bíblia de Montserrat: les fonts de l'oceà fan sentir el so de l'aigua); ◊ þá hóf andinn mig upp, en að baki mér heyrði ég dunur (qōl ~ קוֹל: qōl ˈraʕaʃ gāˈδōl, קוֹל רַעַשׁ גָּדוֹל) af miklum landskjálfta, er dýrð Drottins hófst upp af stað sínum, svo og þyt af vængjum veranna, er snertu hver aðra, og hark frá hjólunum samtímis og dunur (qōl ~ קוֹל: wə-ˈqōl ˈraʕaʃ gāˈδōl, וְקוֹל, רַעַשׁ גָּדוֹל) af miklum landskjálfta: llavors l'Esperit em va aixecar i darrere meu vaig sentir el ressò d'un gran terratrèmol quan la glòria de Jahvè es va aixecar de l'indret on resideix, com també la remor de les ales de les criatures que batien l'una amb l'altra, el brogit de les rodes simultàniament amb el ressò d'un gran terratrèmol; ◊ og hver skilur útbreiðslu skýjanna og dunurnar (təʃūˈʔāh ~ תְּשׁוּאָה: təʃuˈʔōθ sukkāˈθ-ō, תְּשֻׁאוֹת, סֻכָּתוֹ) í tjaldi hans?: i qui comprèn els desplegaments dels núvols i els baluerns de la seva tenda?

dunda <dunda ~ dundum | dundaði ~ dunduðum | dundað ║ [sér] við e-ð>:
1. <GEN> passar el temps fent alguna cosa [de poca importància] (distreure's fent alguna cosa, estar o mantenir-se ocupat fent una cosa per passar el temps, dedicar temps a fer una cosa com a entreteniment o passatemps o simplement per diversió)
2. (slóra) ronsejar (gandulejar, gallinejar, perdre el temps, musar, dropejar)

durtur <m. durts, durtar>:
taujà m, talòs m, pallús m, palurdo m (cast., ekki ritm./no lit.): ◊ einhverjir durtar brutust inn á rannsóknarstofuna okkar: uns putes pallussos han entrat a robar al nostre laboratori

duttlungur <m. duttlungs, duttlungar>:
1. (dyntur) caprici m (impuls sobtat a fer una cosa)
2. (tiktúrur) capricis m.pl (llunes, extravagàncies, rareses)
3. (þunglyndiskast) atac m de tristesa profunda (atac de malenconia)

dúfa <f. dúfu, dúfur. Gen. pl.: dúfna>:
colom m (qualsevol ocell de la família dels colúmbids): ◊ en dúfan (ʝōˈnāh ~ יוֹנָה: wə-lɔʔ־māsˁəˈʔāh ha-i̯ʝōˈnāh māˈnōaħ lə-χaφ־raˈɣl-āḥ, וְלֹא-מָצְאָה הַיּוֹנָה מָנוֹחַ לְכַף-רַגְלָהּ) gat hvergi tyllt sér og hvarf aftur til hans í örkina því að vatn var enn yfir jörðinni allri. Hann rétti út hönd sína og tók dúfuna (— ~ —) til sín í örkina: però el colom no va poder posar-se enlloc i va tornar a ell a l'arca l'aigua encara cobria tota la terra. Ell allargà la seva mà i prengué el colom cap a ell a dins l'arca; ◊ þar kemst ekki framhjá fuglinn fljúgandi, og ekki einu sinni þær styggu dúfur (ἡ πέλεια -είας: οὐδὲ πέλειαι τρήρωνες), er færa föður Seifi ódáinsfæðuna (ἀμβροσίην), því hinn eggslétti (λὶς) hamar (πέτρη) þrífur (ἀφαιρεῖται) ávallt einhverja af þeim burt, en faðir Seifur sendir aðra í skarðið, til að fylla töluna: per allà no hi passa l'ocell volador, ni tan sols els porucs coloms que porten l'ambrosia al pare Zeus car el penya-segat llis sempre n'agafa alguna encara que el pare Zeus n'envia una altra al buit [que ha quedat] per a completar-ne [de nou] el nombre; ◊ og þá opnuðust himnarnir og hann sá anda Guðs stíga niður eins og dúfu (ἡ περιστερά -ᾶς: καὶ εἶδεν [τὸ] πνεῦμα [τοῦ] θεοῦ καταβαῖνον ὡσεὶ περιστερὰν) og koma yfir sig: i llavors es van obrir els cels i veié que l'esperit de Déu baixava com un colom i venia damunt ell; ♦ dúfur skíta allt út: els coloms ho emmerden tot, els coloms ho deixen tot cobert de merda

dúfna·búr <n. -búrs, -búr>:
1. (lítið) gàbia f de coloms
2. (dúfnahús) colomer m, colomar m

dúfna·ger <n. -gers, no comptable>:
multitud f de coloms, gran aglomeració f de coloms

dúfna·haukur <m. -hauks, -haukar>:
astor m (ocell Accipiter gentilis syn. Astur palumbarius)

dúfna·hús <n. -húss, -hús>:
colomer m, colomar m

dúfna·plága <f. -plágu, -plágur. Gen. pl.: -plága o: -plágna>:
plaga f de coloms, infestació f de coloms

dúfna·skítur <m. -skíts, no comptable>:
merda f de colom[s]

dúfu·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou m de colom

dúfu·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
peristeròfob -a

dúfu·fælni <f. -fælni, no comptable>:
peristerofòbia f

dúfu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
niu m de coloms, nieró m de colom[s] (Mall.)

dúka <dúka ~ dúkum | dúkaði ~ dúkuðum | dúkað ║ e-ð>:
cobrir una cosa amb unes estovalles: ♦ dúka borðið: <LOC> posar les estovalles, parar [la] taula; ◊ „Komdu, förumaður, dúkaðu borðið (κοσμεῖν ~ [κοσμῆσαι]: πάρελθε, πάροικε, κόσμησον τράπεζαν). Gef mér að eta það sem þú ert með í höndum‎: “Vine, rodamon, para la taula!. Dóna'm de menjar el que tinguis“; ◊ þú settist á uppbúið rúm með dúkað borð (ʕāˈrūχ, ʕărūˈχāh ~ עָרוּךְ, עֲרוּכָה‎: wə-ʃulˈħān ʕāˈrūχ lə-φāˈnɛi̯-hā, וְשֻׁלְחָן עָרוּךְ לְפָנֶיהָ) fyrir framan þig sem þú settir á reykelsi mitt og olíu: t’asseies sobre un llit fet, amb una taula parada davant teu damunt la qual posaves el meu encens i el meu oli; ♦ ‘Dúkað Borð’ eftir Josef Karo frá Toledo: <RELIG JUD> La Taula Parada o Xulħan Aruc’h de Josep Caro de Toledo (codificació, feta de forma entenedora, de la halacà practicada en el ritu sefardita, sense indicació de fonts ni argumentada) (שֻׁלְחָן עָרוּךְ)

dúkka <f. dúkku, dúkkur. Gen. pl.: dúkkna o: dúkka>:
nina f, pepa f (Mall.)

dúkka <dúkka ~ dúkkum | dúkkaði ~ dúkkuðum | dúkkað ║ upp á ~ í e-u>:
aparèixer (o: comparèixer): ◊ hún dúkkaði upp inni á vaktherbergi hjúkunarfræðinga / hjúkrunarliðs ~ lækna ~ fæðingardeildar / á fæðingardeild: va comparèixer a la sala de guàrdia de les infermeres ~ dels metges ~ de la secció de maternitat

dúkku·hús <n. -húss, -hús>:
casa f de nines, casa f de pepes (Mall.)

dúkur <m. dúks, dúkar>:
1. <GEN> llenç m, tela f, drap m, teixit m: ◊ hún horfði upp í fjallið og veifði giska eða dúki þeim er hún hafði knýtt í gull mikið er hún átti og mælti: "Fari nú hvað sem búið er": va alçar la vista cap a la muntanya i va agitar un gizki (una pell de cabridet?) o un drap, dins el qual havia nuat una gran quantitat d'or que tenia, dient: “Que vagi com hagi d'anar!‟ (vocabulari: #1. gizki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 198: gizki m. eine Art Tuch (zur Ausübung eines Zaubers). En Jan de Vries 1977³, pàg. 168b, opina: gizki m. ‘tuch’. Man hat nisl. giski ‘vogelscheuche, und zwar eine stange am oberende mit tuch umwickelt’ angeführt (Hjalmar Falk: Altwestnordische Kleiderkunde mit besonderer Berücksichtigung der Terminologie. Kristiania: in Kommission bei Jacob Dybwald, 1919 [Skrifter udgivne af Videnskaps-Selskapet i Kristiania. 2. Historisk-Filosofisk Klasse, 1918,3], s. 107) und dann an ‘tuch zum zaubern’ gedacht. Erklärung zweifelhaft. Die ableitung aus *ga-wit-ska (Wadstein, Indogermanische Forschungen 6 (1895), 31) ist unannehmbar, obgleich man dann an wörter wie vitt, vitta, vitka anknüpfen könnte. Zu erwägen wäre, ob nicht zusammenhang mit der in Gizurr steckenden wurzel bestehen könnte. — Vgl. übrigens gyzki. En Hjalmar Falk 1919, pàg. 107: Die Vorstellung, daß Finsternis und andere Naturereignisse durch Schwingen einer Kopfhülle¹ hervorgerufen werden, findet sich auch beim kofri (der in Eireks saga rauða Kopfbedeckung einer Zauberin ist), vgl. Víglundar s. S. 63: Kjǫlvǫr fór upp á hús ok veifði kofra sínum í austrætt ok þykknaði skjótt veðrit. Dies könnte auf den Gedanken führen, daß auch der gizki eine Art Schleier oder Kopfhülle bezeichnet, vgl. Vazd. S. 59: hon horfði upp í fjallit ok veifði gizka eða dúki þeim er hon hafði knýtt í gull mikit er hon átti ok mælti: fari nú sem búit: Þá hljóp aurskriða (Erdsturz) á bœinn; ibid. 78: síðan veifði hon gizka til fjalls, ok tók þá af veðrit. Die bedeutung »Tuch« liegt ebenfalls dem Inselnamen Gizki (in Söndmör in Norwegen) zugrunde: diese Insel ist die einzige Ebene in dieser Ortschaft. Vielleicht ist gizki eine Koseform von geitskinn, vgl. oben Note 1, S. 106. En Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 96, reprèn aquesta mateixa idea quan comenta: 18. gizki, c. 47,4, vielleicht gleich geitskinn Nj. c. 12,16 (Werlauff anm. z.st. verweist auf ein nisl. giska [Cleasby-Vigfússon gizki], „vogelscheuche“, Fritzner auf Ortsnamen). Das schwingen des ziegenfelles ums eigene Haupt Nj. a.a.o. verdunkelt sympathetisch den blick des bezauberten wie den des zauberers; in Vd. erscheint es sinnlos in motivhäufung, wie es in den Grt.- und GS.-stellen (s. zu z. 16) denn auch fehlt. És possible, doncs, que el mot gizki, que només apareix atestat dues úniques vegades i totes dues com un objecte pertanyent a la mateixa persona, tingués el significat de: pell d'un cabridet. En el capítol 12 de la Brennu-Njáls saga, com comenta en Vogt, l'Svanur, un home que hi és descrit com a fjölkunnigur mjög, aixeca una boira espessa agitant sobre el seu cap una pell de cabra mentre canta un encanteri ad hoc); ◊ hún rekur dúkana af völsa: va desembolicar la verga de cavall de dins els draps; ♦ vefja saman dúk: embolicar un llenç, llençol, mortalla etc.; ◊ drottning segir þat auka mundu harm hans. Honum var þó þangat fylgt. Þar var dúkr, vafðr saman ok hundr innan í: la reina li va dir que [fer-ho] augmentaria el seu dolor. Tanmateix, l'hi acompanyaren. Hi hagué una mortalla plegada (embolicada), i dedins, un gos; ◊ dvergar nokkrir, synir Ívalda, gerðu Skíðblaðni og gáfu Frey skipið. Hann er svo mikill að allir æsir mega skipa hann með vopnum og herbúnaði og hefur hann byr þegar er segl er dregið, hvert er fara skal. En þá er eigi skal fara með hann á sæ þá er hann gjör af svo mörgum hlutum og með svo mikilli list að hann má vefja saman sem dúk og hafa í pung sínum: uns nans, fills de l'Ívaldi, feren el vaixell Skíðblaðnir i el donaren al Freyr. Aquesta nau és tan grossa que tots els ansos hi caben dedins amb llurs armes i arnesos i, quan s'hi hissa la vela, [sempre] té un vent favorable sigui on sigui que hagi d'anar. Però, quan no s'ha de travessar la mar amb ell, vet aquí que està fet de tantes de parts i amb tan gran perícia, que es pot plegar com un llenç i estotjar dins l'escarsella; ◊ Óðinn skipti hömum. Lá þá búkurinn sem sofinn eða dauður en hann var þá fugl eða dýr, fiskur eða ormur og fór á einni svipstund á fjarlæg lönd að sínum erindum eða annarra manna. Það kunni hann enn að gera með orðum einum að slökkva eld og kyrra sjá og snúa vindum hverja leið er hann vildi og hann átti skip er Skíðblaðnir hét er hann fór á yfir höf stór en það mátti vefja saman sem dúk: l’Odin canviava la seva forma: [quan ho feia,] el seu cos jeia com si ell estigués dormint o com si fos mort, mentre que ell mateix era un ocell o una bèstia salvatge, un peix o una serp. En un podia traslladar-se a terres llunyanes per a ocupar-s'hi dels seus propis afers o dels d'altri. Una altra cosa que, a més a més, podia fer era apagar el foc només amb les seves paraules o calmar la mar o girar el vent en qualsevol direcció que volgués. Posseïa un vaixell que es deia Skíðblaðnir a bord del qual travessava els grans oceans i que es podia plegar com si fos un llenç
2. (líkhjúpur, líkklæði) mortalla f (llençol amb què hom embolica un cadàver): ◊ drottning segir þat auka mundu harm hans. Honum var þó þangat fylgt. Þar var dúkr, vafðr saman ok hundr innan í: la reina li va dir que [fer-ho] augmentaria el seu dolor. Tanmateix, l'hi acompanyaren. Hi hagué una mortalla plegada (embolicada), i dedins, un gos; ◊ ok er þeir hǫfðu drukkit um stund, gekk Óluf drottning í hǫllina, ok fagnaði vel Heiðreki konungi, ok breiddi báðar hendr um háls hánum; hann tók því fáliga. Litlu síðar lét hann þing stefna, ok spurði, hvat menn vissi til sunar hans; drottning sagði, at hann varð bráðdauðr; hann bað fylgja sér til leiðis hans; drottning sagði, at þat mundi auka harma hans. Hann kvezk ekki þar hirða. Var þá til leitat, ok var þar hundr sveipaðr í dúki — cumque aliquamdiu potassent, regina Olaua aulam ingressa est, regemque Heidrekum comiter excipiens, ambabus ulnis collum eius amplectitur, illo eam frigidiuscule accipiente; interea labitur nox. Mane sequenti ex regina de puero Angantyre quaerit; illa repentina morte abreptum humoque conditum adseruit; postulanti regi, ut funeris uidendi copia sibi fieret, respondit regina, ea re dolorem ipsius impensius auctum iri. Cum uero res arbitio Heidreki necessario facienda esset, eodem perductus, extemplo humum e sepulcro egeri iussit, quo facto cadauer caninum, linteo circumplicato inuolutum, repertum est: i quan ja havien estat bevent una bona estona, la reina Olava va entrar dins el palau i va saludar efusivament el rei Heiðrekur i el va abraçar, però aquest hi va respondre fredament. Poc després, el rei va fer convocar un þing i hi va preguntar que se sabia del seu fill. La reina li va dir que havia mort de mort sobtada. El rei Heiðrekr va manar que l'acompanyessin fins a la tomba del seu fill. La reina li va dir que fer-ho aumentaria el seu dolor. Ell li va respondre que no li importava (que tant se li'n feia). Llavors l'hi menaren i hi hagué un gos embolcallat en la mortalla; ◊ hann snýr í brott frá ǫðrum, Oddr Ófeigsson með honum ok mælir: „Illa skiljumst vér hér við góðan dreng, ok sýna skal ek þér í einum hlut, at ek vilda, at þú lifðir. Ek hefi hér líndúk þann, er verit hefir forðum dúkr ins helga Stefaní. Hann mun ek at þér snara, því ek veit einskis þess háttar kykvendi dáit hafa, er haft hefir dúkinn um sik. En ef þú rennir fyrir bjǫrg ofan ok látist þú, þá þykkir mér dúkrinn eigi betri en annat lín, en ef þér verðr lífs auðit, þó at vit finnumst eigi, þá skaltu góð skil á gera, því at ek gef þér hann eigi“: [en Hemingr] se'n va anar d'allà on era el rei i els altres. L'Oddr Ófeigsson va anar amb ell i va dir-li: “Malament ens hem acomiadat d'un bon baró, però jo et mostraré en un punt (en una cosa [que ara faré]) que voldria que [sobre]visquis: tinc aquí la mortalla que, en el seu temps, fou la de sant Esteve. Te'l lligaré al voltant teu perquè no conec cap mena de criatura vivent que hagi portat lligat al seu voltant aquest llençol i que hagi mort. I si caus de daltabaix dels espadats i et mates, considero que aquest llenç no haurà estat pitjor que qualsevol altre drap de lli, però si se't concedeix la vida (=si aconsegueixes aturar-te just abans dels espadats i no hi caus per avall), i encara que tu i jo[, de moemnt,] no ens tornem a veure, tingues-ne bon esment, perquè no te'l dono pas[, sinó que només te'l deixo]”
3. (sveitadúkur) sudari m (llenç posat damunt la cara del mort)
4. (borðdúkur) tovalles (o: estovalles) f.pl (peça de roba que es posa estesa damunt una taula en parar-la per a dinar o sopar): ♦ breiða dúk á borðið: <LOC> estendre les estovalles damunt la taula, posar les estovalles; ♦ eftir dúk og disk: <LOC FIG> #1. amb un gran retard, al cap d'una eternitat, a misses dites, tard[íssim]; #2. a hores intempestives; ♦ leggja (o, menys freqüentment: setja) dúk á borðið: <LOC> posar les estovalles
5. (gólfdúkur) linòleum m (tela forta emprada per a recobrir el terra)
6. (altarisdúkur) tovalles (o: estovalles) f.pl (d'altar)
7. (höfuðdúkur) turbant m (tela enrevoltillada al voltant del cap)
8. (tjalddúkur) lona f (tela de tenda): ◊ nú gengr sá á brott, en Oddr stendr þar eptir, ok þegar hann ætlar, at hinn muni niðr lagsk, þá stingr Oddr hann spýtu út í gegnum tjaldit, þar sem Víðgripr lá undir niðri. Eptir þat gengr hann út ok á bak tjaldinu ok þar til er spýtan stóð út í gegnum tjaldit. Hann sprettir þá dúkinum ór stokkinum ok seilisk inn ok tekr í hár Víðgrip ok kippir honum út á tjaldstokkinn ok hjó þegar af honum hǫfuðit niðr við tjaldstokkinum. Hann spýtir þá aptr tjaldit en lætr falla inn aptr búkinn. En síðan gengr hann aptr til tjalds síns ok leggsk niðr ok lætr sem ekki sé í orðit: llavors l'altre se'n va anar mentre que l'Oddr romania dret allà i quan va creure que aquell es devia haver ajagut. Llavors, l'Oddr va travessar la lona de la tenda amb una estaqueta de fusta, just a l'indret a sota del qual en Víðgripr jeia. Després d'haver-ho fet, l'Oddr va sortir a fora i va anar darrere la tenda fins al lloc on l'estaqueta sortia fora de la lona de la tenda. Aleshores va amollar la la lona del tjaldstokkr (el pal exterior de la tenda al qual es lligava la lona de la tenda, especialment per la seva part baixa) i va ficar els braços dins la tenda i va agafar en Víðgripr pels cabells i el va estirar d'una estrepada cap a fora fins al tjaldstokkr i immediatadament li va tallar el cap prement-li el coll contra el tjaldstokkr. Després, va tornar a fixar la lona de la tenda no sense abans haver fet caure de nou el cos decapitat cap l'interior de la tenda, i de seguida després se'n va tornar a la seva tenda i es va ajeure i va fer com si no hagués passat res; ◊ og þar nærri kennir hann, grátandi, tjöld Resusar úr snjóhvítum dúkum (uēlum -ī: nec procul hinc Rhesi niueis tentoria uelis ǁ agnoscit lacrymans): þeir voru nýsofnaðir er Týdeifsonur, blóðþyrstur, sveikst að þeim og murkaði úr þeim lífið í miklum blóðvaðli (multa caede), og rak óðar ólma (ardentes equos) hestana til herbúða áður en þeir höfðu bitið gras Tróju eða drukkið úr Xantusfljóti: i a prop d'allà reconeix, plorant, les tendes d'en Resos, de lones blanques com la neu: s'havien acabat d'adormir quan el fill d'en Tideu (=en Diomedes), sedegós de sang, s'havia esmunyit cap a ells i els havia atuït la vida en un gran carnatge i menat els furientíssims cavalls [d'en Resos] al seu campament abans que haguessin pasturat l'herba de Troia ni begut [l'aigua] del riu Xantos
9. (handklæði) tovallola f (tela emprada per a eixugar-se): ◊ nú bjuggust þeir til dögurðar og tók kerling þeim handlaug og þóst þá sá fyrri er síðar gekk, tók síðan miðjan dúkinn og vildi þerra sig á (ɔ: og þerrði sér). Kerlingin þegar þreif til og hnykkti af honum, — „tak,“ sagði hún, „endann handklæðisins og ger eigi allt [senn] vott!“ En hann (ɔ: og sá hinn þögli maðurinn) svaraði: „Þetta má enn vera, [fóstra,] ef Guð vill, að vér fáim (fáum) svo mikinn sóma að vér þerrim (þerrum) oss á miðjum dúki (ɔ: á miðjum dúk)“: llavors es prepararen per anar a esmorzar i la vella els va portar una ribella amb aigua i el qui anava al darrere (és a dir, el rei Sveinn) s'hi va rentar primer, i després, va agafar la tovallola pel mig per a eixugar-se. La vella[, quan ho va veure,] va agafar la tovallola i l'hi va prendre d'una estrebada mentre li deia: “Agafa”, li va dir, “la tovallola per un extrem i no la mullis tota [d'una vegada]!”. I aquell home (és a dir, el rei) li va respondre: “Si Déu vol, [àvia,] per ventura encara passarà que guanyarem tan gran honor que ens podrem eixugar amb el centre de la tovallola”

dúllu·legur, -leg, -legt <adj.>:
bufó -ona, mono -a

dúna·logn <n. -logns, no comptable>:
calma absoluta de vent, bonança absoluta: ♦ allt datt í dúnalogn: <LOC FIG> [de cop i volta és que] no se sentia ni volar una mosca

dún·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
garlanda pilosa (planta Vicia villosa)

dún·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
flonjo -a [i suau] com el plomissol dels edredons

dvalar·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
residència m (esp. de vells): ♦ dvalarheimili [fyrir] aldraða: residència de la tercera edat

dvalar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m de residència

dvalar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de residència

dval·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
1. (drösull, stýrisfiskur) rèmora negra (peix Remora remora)
2. (steinsuga) llampresa f (designació de peixos de la família dels petromizòntids)

dvalin·blómskúfur <m. -blómskúfs, -blómskúfar>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall.) (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

Dvalinn¹ <m. Dvalins, no comptable>:
<MITOL> Dvalinn m, nom d'un nan. En els Fáfnismál 13 hi apareix com a pare d'un dels llinatges de nornes que hi ha i al Tat d'en Sorli hi és esmentat com un dels quatre nans que varen fer el men de la deessa Freyja, el Brísingamen. El seu nom aparentment significa l'endarrerit, el retardat, el qui es retarda o endarrereix: ◊ 13. ‘Sundrbornar miǫc ǀ segi ec at nornir sé, ǁ eigoð þær ætt saman; ǁ sumar ero áskungar, ǀ sumar álfkungar, ǁ sumar dœtr Dvalins’: 13. ‘D'origen molt divers ǀ dic que són les nornes. ǁ No tenen pas un llinatge comú. ǁ Unes són de la nissaga dels ansos, ǀ unes de la nissaga dels albs, ǁ unes són filles (=descendents) d'en Dvalinn (vocabulari: #1. sundrborinn: En Kuhn 1968³, pàg. 1956: sundr-borinn (part. prt. getrennt geboren, verschiedener abkunft (Fm. 13); #2. áskunnigr: En Kuhn 1968³, pàg. 19: ás-kunnigr adj. asenentsprossen (Fm. 13); #3. álfkunnigr: En Kuhn 1968³, pàg. 15: álf-kunnigr adj. elbenentsprossen (Fm. 13)); ◊ menn þeir váru í Asía, er einn hét Álfrigg, annarr Dvalinn, þriði Berlingr, fjórði Grérr. Þeir áttu heima skammt frá hǫll konungs. Þeir váru menn svá hagir, at þeir lǫgðu á allt gerva hǫnd. Þess háttar menn, sem þeir váru, kǫlluðu menn dverga. Þeir byggðu einn stein. Þeir blǫnduðust þá meir við mannfólk en nú: a l'Àsia hi havia [quatre] homes, un dels quals nomia Álfrigg, l'altre Dvalinn, el tercer Berlingr i el quart Grérr. Tenien llur llar a poca distància del palau del rei. Eren uns homes tan hàbils amb llurs mans que demostraven ésser uns mestres en tot el que feien. La gent anomenava nans els homes de llur mena. Vivien dins una roca. En aquells temps es mesclaven més amb els humans que ara (vocabulari: #1. leggja gerva hönd á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 194: leggja gerva hǫnd á e-t etwas mit Geschick anfassen, sich als Meister erweisen in etwas; #2. veturgrið: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: Cap. XXXV. 10. vetrgrið, bedeutet nur die zeit (tage im winter), die Gunnarr sich bei Njáll (oder umgekehrt) aufhielt. Sonst bedeutet das wort „aufenthalt fúr den ganzen winter“. També en Baetke 19874, pàg. 727: vetr-grið n. 1. Aufenthalt im Winter, für den Winter 2. þiggja vetrgrið eine Einladung zu einem Wintergelage annehmen; #3. þau Helgi: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 11. þau Helgi, „Helgi und seine frau“ (Þórhalla im folgenden); dies ist ein anachronismus, da Helgi erst viel später heiratete; #4. hornkerling: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 16. 17. hornkerling, „ein altes weib, das nur in der ecke sitzen darf“. També en Baetke 19874, pàg. 270: horn-kerling, -kona f. Eckensitzerin, Frau, die in die Ecke, beiseite geschoben wird); ◊ Þessir (hestar) ero enn talðir í Alsvinnzmálom: a) Dagr reið Drǫsli, ǀ enn Dvalinn Móðni, ǁ Hiálmþér Háfeta, ǀ enn Haki Fáki; ǁ reið bani Belia ǀ Blóðughófa, ǁ enn Scævaði ǀ scati Haddingia. b) Vésteinn Vali, ǀ enn Vífill Stúfi, ǁ Meinþiófr Mói, ǀ enn Morginn Vacri, ǁ Áli Hrafni, ǀ er til íss riðo; ǁ enn annarr austr ǀ und Aðilsi, ǁ grár, hvarfaði, ǀ geiri undaðr. c) Biǫrn reið Blacci, ǀ enn Biárr Kerti, ǁ Atli Glaumi, ǀ enn Aðils Slungni (ɔ: Slǫngvi, Fragm. Arnam. 1eβ fol.), ǁ Hǫgni Hǫlqvi, ǀ enn Haraldr Fǫlqvi, ǁ Gunnarr Gota, ǀ enn Grana Sigurðr, ǁ (Ullr ýmissom, ǀ enn Óðinn Sleipni): a) En Dagr cavalcava en Drǫsull ǀ i en Dvalinn en Móðnir ǁ en Hjálmþér cavalcava en Háfeti ǀ i en Haki en Fákr. ǁ El matador d'en Beli ǀ cavalcava en Blóðughófi ǁ i el rei dels Haddingjar ǀ cavalcava l'Skævaðr. b) En Vésteinn cavalcava en Valr ǀ i en Vífill cavalcava l'Stúfr. ǁ En Meinþjófr cavalcava en Mór, ǀ i en Morginn cavalcava en Vakr. ǁ L'Áli cavalcava en Hrafn: ǀ vet ací els qui cavalcaren cap al gel. ǁ Un altre, emperò, gris, ǀ es dirigí trontollant cap a llevant ǁ sota [el seu genet] l'Aðils, ǀ ferit de llança. ǁ c) En Bjǫrn cavalcava en Blakkr, ǀ i en Bjárr en Kertr (o: Kǫrtr). ǁ L'Atli cavalcava en Glaumr, i l'Aðils muntava l'Slungnir (ɔ: Slǫngvir, Fragm. Arnam. 1eβ fol.). ǁ En Hǫgni cavalcava en Hǫlvir, ǀ i en Haraldr en Fǫlkvir. ǁ En Gunnarr cavalcava en Goti, ǀ i en Sigurðr en Grani. ǁ (L'Ullr cavalcava diferents cavalls, ǀ i l'Odin l'Sleipnir); ♦ Hanga Dvalinn: <LIT> el Dvalinn dels penjats, segons en Finnur Jónsson 1931², pàg. 91a, kenning tardana per a Odin: hanga Dvalinn, usikkert, ‘de hængtes dværg’, efterklassisk kenning for Odin (?), biðkvæn hanga Dvalins, Hel (?), ÞSíð 2. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, porta: Dvalinn: dvergur, hanga Dvalinn Óðinn (smbr. hanga Týr); ♦ fangsæl biðkvæn hanga Dvalins: la muller, rica en preses (captures, botí), d'en Dvalinn dels penjats, que espera [el marit], kenning de Hel o de la terra (la tomba) que espera els qui tornaran a ella; ◊ Fram gekk dóms, at dómi, ǁ dómspakr, hinn’s lǫg rakti, ǁ unni guð þess, er inni ǁ óþekk skyli slekkja, ǁ áðr féhringju fengi ǁ fangsæl Dvalins hanga ǁ Baldr, sá er blóðs of eldi, ǁ biðkvæn, und lok riðnar, ǁ biðkvæn, und lok riðnar... ævi þinnar Þorsteinn: el docte en dret que curava de les lleis en el[s] judici[s] es va avançar cap al tribunal quan s'hi hagueren d'anorrear les obres odioses -Déu ho va permetre!- abans que la muller del Dvalinn dels penjats, que l'espera [a casa], la rica en preses, acollís el Baldr de la gerra de diners que va brandir (?), al final, un foc de sang, la muller que espera el brandirà al final... de la teva vida, Þorsteinn = el jurisperit que ha curat de les lleis en els judicis, es va avançar cap al tribunal quan s'hi havia de solucionar el motiu de la discòrdia. Déu va concedir que així es fes abans que la Terra no acollís l'acabalat que, al final, va brandir un espasa. La muller que espera la brandirà al final... de la teva vida, Þorsteinn (En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324 tradueix així aquesta vísa a l'islandès modern: Hinn dómspaki maður, er rakti lög að dómi, gekk fram til dóms, þá er eyða skyldi ógeðþekkum verkum (eða orðum) — guð unni þess —, áður en hin aflasæla jörð (eða Hel?) fengi auðmanninn, sem verður riðinn vopni (ɔ: sem vopn ríður að, verður reitt að) undir lok (ævi þinnar, Þorsteinn), bo i afegint, emperò: Skýring þessi er aðeins óvís tilraun) (vocabulari: #1. ganga fram dóms: En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, interpreta dóms com a a) ɔ: til dóms. El mot dómr té tres significats bàsics: sentència, judici i cort, tribunal. Podem, doncs, interpretar tant el sintagma com es va avançar per a pronunciar sentència, com en el sentit de es va avançar cap al judici, es a dir, cap al tribunal; #2. dómspakur: Hàpax legòmenon. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 83b: dómspakr, adj, domklog, om en retskyndig, ÞSíð 2. Per tant, jurisperit, jurisconsult, docte en qüestions jurídiques i sobretot, processals; #3. rekja (rækja?) lög: Les interpretacions d'aquest sintagma són divergents. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 463b, l'entén com a: rekja lǫg, gennemgå loven led for led, kunne loven i alle dens enkeltheder, ÞSíð 2, és a dir,conèixer les lleis en tots llurs detalls. L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 655a, l'interpreta així: dómspakr, hinn er lög rakti iudiciorum peritus uir, qui leges explicabat, id est, iureconsultus, legis peritus, DrÞS. Basant-me en aquestes dues interpretacions, atorgo al sintagma el significat de tenir cura de les lleis; #4. unni: 3ª pers. sg. del pret. d'ind. de: unna = atorgar, concedir, permetre; #5. innir: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 320b: innir, m, udfører, fuldbringer, innir dóms, deltager i domstoles virksomhed, retskyndig, ÞSíð 2. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, interpreta el mot d'una manera molt diferent: d) inni: orð eða verk (?); segons ell, doncs, ens trobem davant un acusatiu plural óþekk inni = ógeðþekk verk eða orð = obres (o paraules) desagradables, desplaents, odioses. Segueixo aquesta interpretació en la meva traducció; #6. skyli: En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, interpreta: b) ɔ: skyldi (?); #7. slekkja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 519a: slekja, (-ða, -ðr), neddysse, slekja óþekð ÞSíð. 2. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, interpreta: c) slekkja: slökkva, eyða = apagar, destruir, atuir; #8. féhringja: Els manuscrits porten febringin, que sembla una forma corrupta. Per això, en Finnur Jónsson 1931², pàgs. 140b-141a, l'esmena en fleinþing: fleinþing, n, ‘spydting’, kamp, fleinþings boði, [141] kriger, Krm 28, fleinþings vǫrðr, d.s., EGils 1, 18, fleinþinga (rettelse) Baldr, d.s., ÞSíð 2. L'Elvin Albin Kock, NR 1439, l'esmena en féhringja ‘gerra [petita i rodona] que conté diners’, lítið, kringlótt ker, sem fé er geymt í (ÍF 11, p. 324). La lliçó d'en Kock és, actualment, la més acceptada. Segons ella, la kenning féhringju Baldr = el Baldr de la gerra dels diners = l'home acabalat; #9. fangsæll: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 121b: fangsæll, adj, bytterig, som har gjort godt bytte <...> fangsæll biðkvæn (om Hel?) ÞSíð. 2. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, interpreta: e) fangsæll: aflasæll = que té sort en la caça o la pesca, ric en preses o captures, ric en botí; #10. fengi: 3ª pers. sg. del pret. de subj. de: fá = heure, emportar-se, emmenar-se; #11. hangi: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 227a: hangi, m, som hænger, hængt mand <...> hanga heimþinguðr, Odin jfr hangagoð, ÞBrún 3, hanga Dvalinn, d.s. (?), ÞSíð. 2. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, porta: f) hangi: hengdur maður = penjat [a la forca]; #12. biðkvæn: Mot atestat exclusivament en poesia i en dos únics passatges. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 46a: biðkvǫ́n, biðkvæn, f, væntende, ɔ: forladt, hustru, jorden (som Odins tidligere, første hustru), <...> biðkvæn hanga Dvalins DrÞorst 2 er ikke fuldt sikkert, mulig betyder det ‘Hel’, hvis teksten er rigtig (SE: valkyrie). En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, interpreta: biðkván (bíðandi kona) Óðins: Jörð, jörðin. Þó má vera, að átt sé við Hel, hversu sem þá skal skýra kenninguna. Al meu entendre és indiferent, pel que fa a la significació de la kenning que interpretem aquesta bíðandi eiginkona ‘muller que espera [el seu marit]’ com a kenning de la deessa Hel o, més versemblantment -atès el rerefons mitològic- com a kenning de la deessa Jǫrð, ja que, si l'interpretem com a kenning de la deessa Hel, la ‘dona que espera’ és la Mort, mentre que si l'interpretem com a kenning de la deessa Jǫrð, la ‘dona que espera’ és la Terra, o sigui, la tomba, el darrer estatge dels mortals. En definitiva, s'està dient el mateix. Les preses, captures o botí d'aquesta dona som els humans, que tard o d'hora som presa de la mort; #13. sá’s, sá er: En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, comenta: h) sás ætti að vera þanns (þann es), en svipað kemur víðar fyrir. Jo dissenteixo d'aquesta anàlisi. Per a mi, no som pas davant l'objecte, en nominatiu, del verb *riðna, sinó davant el seu subjecte; #14. blóðs eldr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàgs. 54a i 107a: blóðs eldr, sværd, SnE I 420. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, comenta: k) blóðs eldr sverð (eða annað vopn); #15. riðna: En Finnur Jónsson 1931², pàg. 466, no dóna pas entrada a aquest verb , a Skjaldedigtning B II, p. 230, el tradueix amb el verb danès svinge, per bé que amb un interrogant: ...krigeren, ham som svinger (?) sværdet. La interpretació, per bé que formulada amb cautela, d'en Finnur Jónsson com a sveifla [sverði] em satisfà més que no pas la interpretació d'en Jón Jóhanesson i per això l'adopto en la meva traducció. En Jón Jóhannesson, Íslenzk Fornrit XI (1950), pàg. 324, comenta així aquest verb: i) riðna virðist geta verið orsakarsögn (verbus causativum) af ríða (smbr. ríða brautir o.fl.) eins og sviðna af svíða o.s.frv. og merkja þá: verða riðinn = ésser coltellat o ferit d'arma blanca. Hi veig tres problemes que em resulten insolubles. D'una banda, un verb *riðna no és atestat enlloc en norrè occidental antic, ni en prosa ni en vers. En segon lloc, hom esperaria aquí una forma mediopassiva, no pas una forma activa. De fet, en Jón Jóhanesson, perquè la seva interpretació quadri, es veu forçat a traduir-lo realment com si el verb tingués significat deponent; en tercer lloc, tampoc no quadra el temps verbal de la forma: atès el pretèrit de subjuntiu fengi del vers anterior hom esperaria aquí també un passat o un condicional, però no pas una forma de present o de futur. Tot això versemblantment és un indici que el passatge és corrupte. De fet, ens podríem trobar davant un vers que, originàriament, hauria acabat en un sintagma *und lok liðnar, on el participi de passat liðnar es referiria al contingut d'un darrer vers de l'estrofa que originàriament hauria sonat totalment diferent. Efectivament, crec fermament que aquestes tres vísur són material reaprofitat per a encabir-lo en el context del draumr, però amb un origen molt diferent; els fets que s'hi descriuen, segons el meu parer, no tenen res a veure amb els fets que es descriuen al draumr. Tota la vísa fa referència a uns fets ocorreguts en el passat. El primer verb *riðna, perquè concordi temporalment amb el pretèrit de subjuntiu fengi ha de tenir forçosament un significat de passat. Un pretèrit de subjuntiu podria donar pas a un condicional (seria coltellat) -assumint el significat deponent que proposa per a aquest verb en Jón Jóhannesson- o a un plusquamperfet (havia brandit) -donant-li el significat que proposa amb cautela en Finnur Jónsson-, però no pas a un futur, que la lògica fa aquí simplement inadmissible. Al meu entendre, l'autor del draumr va agafar una estrofa que es referia a uns fets que ens són desconeguts i va intentar manipular, més malament que bé, el darrer vers per fer-li fer referència als fets que aviat tindran lloc. Per això, en la meva traducció interpreto la primera forma, la del penúltim vers, com un passat, però la forma del darrer vers com un futur)

Dvalinn² <m. Dvalins, no comptable>:
<MITOL> Dvalinn m, nom d'un dels quatre cérvols que pasturen el brancatge del freixe Yggdrasill. En aquest significat també apareix amb el nom de Dvalarr: ◊ Þá mælti Gangleri: "Hvað er fleira að segja stórmerkja frá askinum?" Hár segir: "Margt er þar af að segja. Örn einn situr í limum asksins, og er hann margs vitandi, en í milli augna honum situr haukur sá er heitir Veðurfölnir. Íkorni sá er heitir Ratatoskur rennur upp og niður eftir askinum og ber öfundarorð milli arnarins og Níðhöggs. En fjórir hirtir renna í limum asksins og bíta barr. Þeir heita svo: Dáinn, Dvalinn, Duneyr, Duraþrór. En svo margir ormar eru í Hvergelmi með Níðhögg að engin tunga má telja: Llavors en Gangleri li digué: “Què hi ha de més remarcable que es pugui contar del freixe?” L'Alt li digué: “Moltes són les coses que se'n poden contar. Hi ha una àguila posada (que viu) les branques del freixe. Sap moltes de coses. Entre els seus ulls hi viu (hi ha posat) un astor que es diu Veðurfölnir, el pàl·lid per la tempesta. Un esquirol que es diu Ratatoskur, dent rosegador, corre de dalt a baix i de baix a dalt pel tronc del freixe portant les paraules rancunioses entre l'àguila i el drac Níðhöggur, el qui colpeix amb ferotgia. Hi ha quatre cérvols que corren per les branques del freixe menjant-ne les fulles tendres. Es diuen així: Dáinn, Dvalinn, Duneyrr i Duraþrór. I en la font Hvergelmir hi ha tants d'orms amb en Níðhöggur que cap llengua no els pot comptar”

dvalins·kúfur <m. -kúfs, -kúfar>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall.) (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

DVD <n. DVDs, DVD>:

(diskur og DVD-spilari) DVD m (disc de DVD i aparell reproductor i/o enregistrador de DVDs)

DVD-spilari <m. -spilara, -spilarar>:

DVD m (aparell reproductor de DVDs)

DVD-tæki <n. -tækis, -tæki>:

DVD m (aparell reproductor i/o enregistrador de DVDs)

dvelja <dvel ~ dveljum | dvaldi ~ dvöldum | dvalið ║ e-n>:
1. <GEN> romandre, restar, quedar[-se] (sojornar, estar per un cert temps a un lloc) (→ dveljast): ◊ 6. Dvelr í dǫlum ǀ dís forvitin, ǁ Yggdrasils frá ǀ aski hnigin; ǁ álfa ættar ǀ Iðuni hétu, ǁ Ívalds ellri ǀ yngsta barna: 6. La dís, desitjosa de saber, roman a les valls (= on hi ha el mas del ‘plançó’ d'en Nǫrvi), baixada del freixe de l'Yggdrasill (= baixada de l'Yggdrasill = baixada d'Asgard). Del llinatge dels albs [negres], l'anomenaven Iðunn, la més jove dels fills majors de l'Ívaldr; ◊ ánægjutilfinningin dvaldi með mér fram eftir degi daginn eftir: vaig continuar tenint aquell sentiment de satisfacció tot l’endemà; ◊ hann vildi dvelja um hríð: voldria quedar-se una estona; ◊ hann dvaldi fjórar nætur í kofa: va romandre quatre dies a una cabana; ◊ hann dvaldi þar vikuna: va passar la setmana allà, es va quedar tota la setmana allà; ◊ „Seztu að dagverði, gamli maður! og látið með öllu af að undrast. Vér höfum lengi dvalið (μίμνειν: μίμνομεν) hér í herberginu, og ekki tekið til matar, þó oss hafi langað til, því vér höfum alltaf beðið eftir ykkur“: ”Asseu-te, vell, a l'àpat, i deixeu enterament d'estar astorats. Hem romàs força temps aquí, en aquesta cambra i no hem menjat res encara que desitjàvem fer-ho, car us hem estat esperant tot aquest temps” (l'original fa: μίμνομεν ἐν μεγάροισ’, ὑμέας ποτιδέγμενοι αἰεί); ◊ en þegar aðkomumaður nýtur verndar (gūr ~ גּוּר: ʝāˈɣūr יָגוּר) meðal ykkar eða einhver, sem hefur dvalið (— ~ —: ʔō ʔăˈʃɛr־bə-θōχə-ˈχɛm lə-δɔrɔθēi̯-ˈχɛm, אוֹ אֲשֶׁר-בְּתוֹכְכֶם, לְדֹרֹתֵיכֶם) hjá ykkur í marga ættliði, færir Drottni eldfórn sem þekkan ilm skal hann fara eins að og þið: però quan un foraster gaudeixi de protecció entre vosaltres o qualsevol que hagi sojornat amb vosaltres per moltes de generacions, oferirà a Jahvè una combustió (una ixxà) com un perfum suau, ho farà talment com ho feu vosaltres; ◊ sögur eða bíómyndir sem þið væruð til í að sogast inn í og dvelja þar það, sem eftir er [ævinnar]: novel·les o pel·lícules en què estaríeu disposats a submergir-vos i quedar-vos-hi per la resta de les vostres vides?
2. <e-n>: (tefja, draga á langinn) retardar algú (fer que es demori, retenir o entretenir algú a un lloc): ◊ hvað dvelur hana?: què l'entreté? per què fa tard?; ♦ e-ð dvelur fyrir e-m: una cosa endarrereix (o: retarda) algú; ♦ dvelja e-n til aldurlaga: <LOC FIG> entretenir algú de manera que el retard que hom li causa li acabi causant la mort, per les raons que siguin; ◊ 30. Dagr er nú, Hrímgerðr, ǀ en þik dvalda hefir ǁ Atli til aldrlaga; ǁ hafnarmark þykkir hlœgligt vera, þar's þú í steinslíki stendr: 30. Ja és de dia, Hrímgerðr,l'Atli t'ha retardat (retingut) fins a la mort. Sembles ésser una marca portuària ridícula ara que t'estàs aquí en forma de pedra (=petrificada) (l'Atli ha aconseguit que la llum del nou dia converteixi en pedra la gífr o hála Hrímgerðr, allargant la conversa que hi manté fins a la sortida del sol. La hála petrificada sembla un hafnarmark, un senyal de pedra o de fusta que advertia els navegants de la presència d'un port i els servia de guia per arribar-hi); ♦ margt um dvelur, þann er um morgin sefur: <LOC FIG> qui pren sempre la matinada (o: qui es lleva tard), perd moltes coses; el qui matina, fa la farina
3. <e-ð>: (tefja, draga á langinn, seinka) ajornar una cosa (diferir, retardar): ♦ dvelja förina: ajornar el viatge; ♦ dvelja við e-ð: entretenir-se amb una cosa, perdre el temps amb una cosa; ◊ þá beiðast Nísus og Evrýalus þess kappsfullir að fá snarlega (confestim) inngöngu á þingið (consilium), erindið (rem) sé mikilvægt og þess vert að við það sé dvalið (pretiumque morae fore). Júlus bauð mennina þegar velkomna og skipaði Nísusi að taka til máls: aleshores, en Nis i l'Euríal varen demanar (sol·licitar), vehements, que hom els doni ràpidament entrada a l'assemblea, al·legant que l'afer era important i mereixedor que l'assemblea s'ajornés (es deixés per més tard, es retardés). En Julus immediatament va donar la benvinguda als dos homes i ordenà al Nis que prengués la paraula

dveljast <dvelst ~ dveljumst | dvaldist ~ dvöldumst | dvalist>:

romandre, restar (sojornar, estar-se o quedar-se a un indret per un cert temps)

dverg·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:
1. nanomecànica f (→ nanóaflfræði)
2. micromecànica f (→ öraflfræði)

dverga·kollur <m. -kolls, -kollar>:
variant de → dvergkollur “pimpinella menor”

dverga·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
feina f de nans (treball d'orfebreria de gran vàlua artística)

dverg·álmur <m. -álms, -álmar>:
om m de Sibèria (arbre Ulmus pumila)

dverg·goði <m. -goða, -goðar>:
cabusset m, cabussonet m (Val.), setmesó m (Mall.), soterí petit (Men.) (ocell Tachybaptus ruficollis)

dverg·grani <m. -grana, -granar>:
peix gat (peix Ictalurus nebulosus)

dverg·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos faldiller nan: ♦ mexíkanskur dverghundur: chihuahua m (→ Chihuahua-hundur)

dverg·kisuostur <m. -kisuosts, -kisuostar>:
malva f de fulla petita, malva f de fulla rodona (planta Malva vulgaris syn. Malva rotundifolia syn. Malva neglecta syn. Malva pusilla) (→ hænsnarós)

dverg·kollur <m. -kolls, -kollar>:
pimpinella f menor (o: petita) (planta Sanguisorba minor syn. Poterium sanguisorba)

dverg·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:
(litla kráka) gralla f, caua f (Gir.) (ocell Corvus monedula)

dverg·lappa <f. -löppu, -löppur>:
llapassa f [menor], repalassa f, bardana f, bardanera f, lleparassa f (planta Arctium minus syn. Lappa minor)

dverg·reikistjarna <f. -reikistjörnu, -reikistjörnur. Gen. pl.: -reikistjarna>:
planeta nan

dverg·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser nan

dverg·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamarsó m (mol·lusc Alloteuthis subulata)

dverg·sólflúra <f. -sólflúru, -sólflúrur>:
palaí xic, llenguado menut, llenguado xic, golleta f (Val.) (peix Buglossidium luteum)

dverg·svertingi <m. -svertingja, -svertingjar>:
<ETNO> pigmeu m, pigmea f (→ pygmýi)

dverg·tækni <f. -tækni, no comptable>:
1. nanotecnologia f (→ nanótækni)
2. microtecnologia f (→ örtækni)

dvergur <m. dvergs, dvergar>:
<GEN & MITOL & FOLCL & ASTRON> nan m, nana f, nanell m (Mall.), nanella f (Mall.): ◊ í eino briósti ec sác aldregi fleiri forna stafi (fornir stafir : coneixements de l'antigor, de l'antiguitat); miclom tálom ec qveð tældan þic: uppi ertu, dvergr, um dagaðr (vera dagaðr uppi : ésser sorprès -un nan, un trol etc.- pel sol a fora del seu habitatge subterrani sense tenir temps a tornar-hi, de manera que torna de pedra quan la llum del sol el toca), nú scínn sól í sali: en un mateix pit mai [abans] no havia vist tants de coneixements de l'antigor; [tanmateix,] amb gran engany dic haver-te enganyat: l'alba t'ha sorprès aquí fora, nan, adés el sol brillarà dins aquesta sala (o: ara el sol ja brilla en aquesta sala) (el déu Tor ha aconseguit impedir que el nan Alvíss es convertís en el seu gendre fent-li preguntes tota la nit fins a la sortida del sol, la llum del qual, en la mitologia norrena, fa tornar de pedra els nans i altres criatures de la nit); ◊ ganga þeir þá þar til að þeir koma að stórum steini. Heyrðu þeir í steininn að hátt var blásið. Óp og kvein heyrðu þeir til barna dvergsins, og að þau mæltu að þeim félli allur ketill í eld, ef dvergnum, föður þeirra, yrði nokkuð. Skeggkarl gengur að steininum ok klappar á lófa sínum, ok lýkst upp steinninn. Gengur þar út dvergurinn Dímus. Hann var fótlágur og skammhryggjaður, miðdigur og mjög baraxlaður, handsíður og höfuðmikill. Hann víkur að Skeggkarli kunnlega heldur og kyssti hann, en engan ans gefur hann þeim fóstbræðrum: caminen llavors fins a arribar a una gran roca. Varen sentir que dins la roca s'hi feien forts esbufecs (aquí, grans sospirs?). Varen sentir crits i laments dels infants del nan i que deien que tot el calderó els hauria caigut al foc si al nan, llur pare, li havia passat cap denou. L'Skeggkarl va anar fins a la roca i picà de mans i llavors la roca es va obrir. En va sortir el nan Dímus. Era camacurt i esquenacurt, rodanxó de panxa i d'espatlles molt altes, braçllarg i capgròs. Es va acostar a l'Skeggkarl com si fossin força bons coneguts i li va fer un petó. No parà esment en els fóstbræður, en Blávus i en Víktor (vocabulari: #1. blása: Cf. Baetke 19874, pàg. 56: <...> laut atmen, pusten, schnauben <...> blása við schwer atmen, seufzen, stöhnen; #2. heyra til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 252: heyra til e-s ein von einer Person oder Sache verursachtes Geräusch hören; #3. allur ketill fellr í eld: En Baetke 19874, pàgs. 109, 122-123 i 324, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme, el significat del qual, atès el context, ha d'ésser haurem begut oli, haurem patit una gran desgràcia; #4. baraxlaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 41: barr-axlaðr adj. hochschultrig (?); ); ♦ Mjallhvít og dvergarnir sjö: Blancaneu i els set nans; ♦ rauður dvergur ~ rauðir dvergar: <ASTRON> nan roig ~ nans roigs

dverg·þjarki <m. -þjarka, -þjarkar>:
nanorobot m, nanobot m (→ nanóþjarki)

dverg·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:
capellà m, mòllera f [vera] (peix Trisopterus minutus syn. Trisopterus minutus capelanus)

dvöl <f. dvalar, dvalir>:
estada f (permanència a un indret, sovint de curta durada): ♦ vera til dvalar: estatjar-se, sojornar, fer una estada; ◊ ég er kominn til viku dvalar: he vingut per una setmana

dyggð <f. dyggðar, dyggðir>:
<RELIG & GEN> virtut f: ♦ guðdómlegu dyggðirnar þrjár: les tres virtuts teologals; ◊ guðdómlegu dyggðirnar þrjár eru trú, von og kærleikur: les tres virtuts teologals són fe, esperança i caritat.; ♦ dyggðir og lestir: vicis i virtuts

dyggðugur, dyggðug, dyggðugt <adj.>:
<RELIG & GEN> virtuós -osa

dyggur, dygg, dyggt <adj.>:
lleial, fidel: ♦ dyggur stuðningsmaður: un partidari incondicional

dylgjur <f.pl dylgja (o: dylgna)>:
insinuacions f.pl

dylja <dyl ~ dyljum | duldi ~ duldum | dulið ║ e-n e-s (o:) e-ð fyrir e-m>:
amagar una cosa a algú (no mostrar o deixar veure un assumpte, uns motius, l'alegria, la por etc.): ◊ hann duldi mig nafns síns: em va amagar el seu nom; ◊ eigi skaltu það gera að dylja sjálfan þig sanninda: el que no pots pas fer és amagar-te la veritat a tu mateix (això és, no pots pas enganyar-te a tu mateix); ♦ ganga e-s duldur (o: dulinn): <LOC FIG> no estar informat -ada (o: assabentat) d'un assumpte; ◊ ég geng þess ekki dulinn: n'estic totalment al corrent; ♦ vera dulinn e-s: <LOC FIG> no estar informat -ada d'un assumpte, ésser mantingut -uda en la ignorància sobre un assumpte; ◊ duliðr ertu [at þér]: <LOC FIG †> t'enganyes (o: t'estàs enganyant a tu mateix; o: vas ben errat)

dyljast <dylst ~ dyljumst | duldist ~ duldumst | dulist>:
1. (fela sig) amagar-se: ♦ dyljast fyrir e-m: amagar-se d'algú; ♦ mér dylst ekki að...: <LOC FIG> no se m'escapa pas que...
2. <við e-ð>: negar-se a creure una cosa, no voler creure una cosa: ◊ og nú er það fram komið er fyrir löngu var spáð og vér höfum dulist við: vet ací que que ara s?ha acomplert el que em van predir fa molt de temps i que jo em negava a creure que passaria

dymbil·dagar <m.pl -daga>:
<RELIG> dijous, divendres i dissabte sants (designació col·lectiva per a aquests tres dies)

dymbill <m. dymbils, dymblar. Empr. hab. en pl.>:
<RELIG> (í katólskri dymbilviku) matraques f.pl, tenebres f.pl (o: estenebres f.pl), maçoles f.pl (Mall., Men.), palitroques f.pl (Eiv.): ♦ skella dymblunum: tocar les maçoles

dymbil·vika <f. -viku, -vikur>:
<RELIG> Setmana Santa

dyndill <m. dyndils, dyndlar>:
cua f, coa f (Bal., Val.) (d'ovella & de foca)

dyndil·menni <n. -mennis, -menni>:
llepa m, pilota m, llagoter m

dynja <dyn ~ dynjum | dundi ~ dundum | dunið>:
1. (stormur) bramar, retrunyir (ressonar una tempesta)
2. (vindur) mugir, bramar (bruelar el vent)
3. (regn) caure torrencialment (pluja)
4. <FIG> abatre's, caure sobre (desgràcia, mal): ♦ e-ð dynur á e-u: <LOC FIG> una cosa s'abat sobre...; ◊ banvænasti fellibylur ársins dynur á Íslandi: l’huracà més mortífer de l'any s'abat sobre Islàndia; ♦ e-ð dynur yfir e-n: una cosa (cosa = calamitat, desgràcia, mal) s'abat sobre algú; ◊ var þá hin mesti óáran þar í landi, og dundu fádæma hörmungar yfir þjóðina: eldgos, landskjálfti, óhagstæð veðrátta, hungursneyð og drepsótt: el país passava pel pitjor dels anys i una sèrie de catàstrofes excepcionals s'abatien sobre el poble: una erupció volcànica, un terratrèmol, un temps desfavorable, la fam i la pesta; ◊ ýmiss konar veður geta dunið yfir á fimm dögum: en cinc dies tota mana de tempestes es poden abatre sobre un
5. ♦ hvað sem á dynur: <LOC FIG> sigui el que sigui el que passi, passi el que passi

dynjandi, dynjandi, dynjandi <adj.>:
1. (regn) torrencial (pluja): ♦ dynjandi regn: una pluja torrencial
2. (lófaklapp) fragorós -osa (ovació): ♦ dynjandi lófaklapp: una ovació fragorosa, uns aplaudiments fragorosos

dyr <f.pl dyra (o: <†> dura)>:
porta f: ♦ á bak við lokaðar (o: luktar) dyr: darrere unes portes tancades; ♦ berja á dyr: trucar (o: tocar, Mall.) a la porta; ♦ dyrnar lokast sjálfkrafa: les portes es tanquen automàticament; ♦ gera hreint fyrir sínum dyrum: <LOC FIG> ocupar-se dels seus [propis] assumptes (o: de les seves coses); ♦ í dyrunum: a la porta; ♦ standa í dyrunum: estar-se dret -a a la porta (o: al portal); ♦ lokið dyrunum!: tanqueu la porta!; ♦ hún lokaði dyrunum á eftir sér: va tancar la porta al seu darrere; ♦ loka dyrunum fyrir e-u: <LOC FIG> tancar les portes a una cosa, barrar el camí a una cosa; ♦ loka dyrunum fyrir því að <+ subj.>: <LOC FIG> tancar les portes a la possibilitat que <+ subj.>; ♦ ofan við dyrnar: damunt la porta (o: el portal); ♦ opnaðu dyrnar!: obre la porta!; ♦ reka e-n á dyr: <LOC FIG> treure (o: plantar) algú al carrer, treure algú a fora

dyra·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
timbre m [de la porta]: ♦ hringja (o: dingla; o: ýta) á dyrabjölluna: tocar el timbre

dyra·faldur <m. -falds, -faldar>:
bastiment m de porta, marc m de la porta

dyra·gætt <f. -gættar, -gættir>:
portal m, entrada f (de pis, de casa, allà on hi ha la porta): ♦ standa í dyragættinni: estar-se al portal (o: a la porta), estar-se a l'entrada (del pis, de la casa, allà on hi ha la porta, però sense entrar dins el pis o la casa); ◊ hann sagði: „Kallaðu á hana.“ Þegar Gehasí hafði kallað á hana og hún stóð í dyragættinni (ˈpɛθaħ ~ פֶּתַח: wa-ttaʕăˈmɔδ ba-pˈpāθaħ, וַתַּעֲמֹד, בַּפָּתַח) sagði Elísa: „Að ári liðnu um þetta leyti muntu halda á syni í fanginu.“ Hún sagði: „Nei, herra, guðsmaður. Ljúgðu ekki að ambátt þinni“: ell digué: «Crida-la». Quan en Guihezí la va haver cridada i ella s'estava a la porta, l'Eliseuli li digué: «L'any que ve, en aquesta època, tindràs un fill als braços». Ella li digué: «No, senyor meu, home de Déu, no enganyis la teva serventa»; ♦ tvístíga í dyragættinni ~ fyrir utan dyrnar: estar-se al portal (o: a la porta) ~ davant la porta dubtant si entrar o no a la casa

dyra·hella <f. -hellu, -hellur. Gen. pl.: -hellna o: -hella>:
marxapeu m

dyra·karmur <m. -karms, -karmar>:
marc (o: bastiment) m de porta (→ hurðarkarmur)

dyra·motta <f. -mottu, -mottur. Gen. pl.: -motta o: -mottna>:
pelut m, estoreta f de porta

dyra·op <n. -ops, -op>:
obertura f (o: buit m) de la porta

dyra·sími <m. -síma, -símar>:
intèrfon m, porter automàtic

dyra·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
placa f [de la porta] (placa col·locada en un portal indicant el nom i/o professió d'un habitant de la casa)

dyra·stafur <m. -stafs, -stafir>:
muntant m de porta, brancal m, pujant m de porta, rebranca f de portal (Mall.) (peça vertical de portal): ◊ þá skal húsbóndi hans færa hann til Guðs og leiða hann að dyrunum eða að dyrastafnum (məzūˈzāh ~ מְזוּזָה: wə-higgīˈʃ-ō ʔɛl־ha-dˈdɛlɛθ ʔō ʔɛl־ha-mməzūˈzāh, וְהִגִּישׁוֹ אֶל-הַדֶּלֶת, אוֹ אֶל-הַמְּזוּזָה), og skal húsbóndi hans stinga al í gegnum eyra honum, og skal hann síðan vera þræll hans ævinlega: aleshores el seu amo el conduirà davant Déu i el menarà per la mà a la porta o al seu brancal, i el seu amo li foradarà l'orella amb una alena, i després d'això, ell serà el seu esclau per sempre més (BMonts. = brancal; BInterc. = muntant; BEvang. = muntant)

dyra·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
llinda f de la porta (→ drótt; → ofdyri)

dyra·umbúningur <m. -umbúnings, -umbúningar; pl. no hab.>:
bastiment m de porta, marc m de porta

dyra·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
1. <GEN> porteria f, consergeria f
2. (aðgangseftirlit, aðgangsstýring) control m d'accés (control a l'entrada de certs locals)

dyra·vörður <m. -varðar, -verðir>:
porter m, portera f (esp. de restaurant, hotel i local semblant)

dyra·þrep <n. -þreps, -þrep>:
graó (o: escaló) m davant la porta d'entrada d'una casa: ◊ þá varð ég svo hræddur, að ég faldi mig bakvið dyraþrep (af Skræk skjulte jeg mig bag en Trappe, mens de stimlede forbi) meðan allt fór framhjá, ég vissi nefnilega að ég myndi fá að kenna á skyldleikanum við gamla manninn: aleshores em vaig espantar tant que em vaig amagar darrere els graons de l'entrada d'una casa fins que tot va passar, perquè jo sabia que em farien sentir la meva consanguinitat amb aquell vell home

dys <f. dysjar, dysjar>:
1. <HIST> dys, petit túmul funerari format per l'amuntegament de pedres damunt el cadàver.
2. <HIST> (forsöguleg steindys) dolmen m
3. <HIST> (ótilhöggvinn eða gróflega tilhöggvinn steinvarði frá maljorkískum forsögulegum tíma) talaiot m

dytta <dytta ~ dyttum | dyttaði ~ dyttuðum | dyttað ║ að e-u>:

entretenir-se fent petits arranjaments o retocs a una cosa

♦ dytta aðr fjölskyldugrafreitnum: agençar la tomba de la família

♦ dytta að húsinu: fer petits arranjament per la casa

dý <n. dýs, dý. Gen. pl.: dýja; dat.pl.: dýjum>:
1. (íhlaup í mýri) clot m [embassat] (indret, en un paratge aigualós o en aiguamoll, en el qual hom hi pot caure o quedar-s'hi empantanegat, encallat, amb la conseqüència de no poder-ne tornar a sortir i morir -hi en quedar enfonsat dins el fang o la sorra. Solen estar envoltats de filonòtide de les fonts, una molsa del gènere Philonotis fontana)
2. (fen vaxið dýjamosa) bordoi m, paratge aigualós, aiguamoll m, marjal f (Mall., Men.) (cobert amb molsa de l'espècie Philonotis fontana): ◊ að Tindum í Króksfirði voru njósnarmenn Tuma með hestvörð, þeir Björn kægill og Halldór barmur, Þorkell Árnason. Þeir sváfu í skála og voru vaktir er þeir Kolbeinn [p. 506] riðu í tún og komust út. Hljóp Björn inni á hestinn og reið út og í fjall upp og reið í dý og lét þar hestinn og rann þeim hvarf. Halldór komst seint á bak. Var hann veginn við húsin sjálf en Þorkell Bitru-Keli komst upp í tindinn og varðist þar drengilega. Þá komu sumir á bak honum í skarðið og vógu hann þar. En er Björn hugði að flokkurinn mundi um riðinn sneri hann úr fjallinu og ætlaði til skips er hann vissi að flaut undir bökkunum niðri. Hann hljóp í hendur þeim og tók Bersi Tumason hann. Þá kom Kolbeinn að, spurði hver þar væri. Þá var Björn kenndur. Kolbeinn bað drepa hann. Óttar snoppulangur vó hann (SS II, cap. 331, pàgs. 505-506): al mas dels Tindar, en el fiord de Króksfjörður hi havia els exploradors d'en Tumi que hi tenien un post de guàrdia muntada (‘a cavall’): en Björn kægill, en Halldór barmur i en Þorkell Árnason. Dormien a l'skáli del mas i es varen despertar quan en Kolbeinn i els seus homes varen entrar a cavall en el tún, el prat tancat de devora el mas, i sortiren a fora de l'skáli. En Björn, dedins, d'un salt va pujar a dalt d'un cavall i va sortir d'allà i pujà a cavall a les muntanyes i es dirigí cap a un dý (indret d'aiguamoll amb clots de fang en què hom s'hi pot enfonsar o quedar-hi atrapat. O potser: petit aiguamoll enclotat?) i hi va deixar el cavall i va desaparèixer corrents de llur vista. En Halldór barmr[, en canvi,] va trigar a pujar a dalt d'un cavall i fou mort a la vora de les cases del mas, mentre que en Þorkell Bitru-Keli es va enfilar a dalt del cim i allà es va defensar estrènuament. Llavors alguns s'hi acostaren per l'esquena pujant per la gorja i allà el mataren. Quan en Björn kægill va creure que el grup dels perseguidors havia passat de llarg, va baixar del puig amb la intenció d'anar cap al vaixell que sabia que es trobava avarat al peu del rost que baixava fins a la mar. Va anar a raure a les mans d'ells (dels perseguidors) i en Bersi Tumason el va capturar. Llavors en Kolbeinn s'hi acostà i va demanar qui era. Fou aleshores que reconegueren en Björn. En Kolbeinn va manar que el matessin. L'Óttar snoppulangur el va matar; ◊ en kastalinn var svá settr at af grundvellinum staðarins (et opportunitate loci) mátti hann eigi vinna ok eigi um hann sitja af grimmleik [vetrartímans] (saeuitiā temporis [hiemalis]), þvíat steinveggrinn var settr á hátt fjall útanvert (situm in praerupti montis extremo), ok þar um útan var leirslétta ok full af vetrligum vǫtnum ok váru orðin mikil dý (palūs -ūdis: plānitiēs līmōsa hiemālĭbus aquis palūdem fēcĕrat): però aquest castell (Suthul) estava construït de tal manera que ell (= l'Aulus) no el podia conquerir ni assetjar a causa de la natura del lloc on havia estat construït (opportunitate loci) i per la inclemència [del temps hivernal], per tal com hom n'havia aixecat la muralla a l'exterior d'un alt puig i a l'entorn d'ella, per la part de fora, hi havia una plana fangosa i plena de les aigües hivernals i s'hi havien fet grans aiguamolls (A la traducció del sintagma llatí saeuitiā temporis [hiemalis] ‘la inclemència del temps [hivernal]’ hi manca la traducció del mot temporis, potser perquè el traductor no sabia si interpretar el mot com a referència al temps que feia o com a referència a l' estació de l'any en què es trobaven); ◊ nú ef hross er rekit í dǫkk eða dý, fyrir fjall eða forað, ok má sjá tveggja hrossa far til, en eins í frá, þá skulu þeir menn er hesta eigu i grennd, svara hinum sama rétti sem áðr var skilt. En ef hross eða naut drepa smáfénað, algildi er á ǫllu því (se sobreentén á ǫllu því fé), er ofrríki (ofr-ríki) gengr at — er Øg dreffven udi Dige eller Dynd, for Fiel eller Uføre, oc siunis der tvende Øg Spor til, oc en fra; Da skal de Mænd, som Heste eyer der paa Marcken, svare hannem slig Ræt derfor, som før er sagd. Dræber Hors eller Nød smaa Qvæg, da bøde[s] fuld Verd derfor (Codi Johanneu. VII. Landsleigubálkr. Cap. 35: ‘Um rétt á hrossum’. Pàg. 166 — Den Norske Loubog. 1657. Lands-Leye Balcken. Cap. XXXIII: Om Heste eller Øg, der Skader hin anden): si una egua (= øg) és empesa a una dǫkk o a un aiguamoll, per un puig o un indret perillós (com ara un barranc o un aiguamoll), i s'hi poden veure les petjades de dos cavalls anant-hi però només les petjades d'un tornant-ne (és a dir, que les petjades permeten inferir que un mascle ha empaitat l'egua i que l'egua hi ha tingut un accident i és morta), aleshores aquells que posseeixin cavalls-pares a la rodalia, hauran de responsabilitzar-se davant el propietari de l'egua amb el mateix rescabalament (indemnització) que s'ha especificat més amunt. I si una egua o un bou mata bestiar menut, aleshores s'ha de pagar plena indemnització [al propietari del bestiar menut mort] per tot el [bestiar] que hagi sofert la força major [del cavall o egua i/o del bou] (vocabulari: #1. hross: Cf. en Baetke 19874, pàg. 275: <...> 2. Stute (im Gegensatz zu hestr); #2. dǫkk: En Baetke 19874, pàg. 99, no dóna pas entrada a aquest mot. L'Ordbog over det norrøne prosasprog el tradueix així: ?hulning, fordybning, grav, ?våd strækning, sump ǁ ?hollow, pit, ?swampy tract, fen. En realitat, es tracta d'un hàpax legòmenon que només apareix en aquest passatge del Codi Johanneu o a passatges d'idèntic tenor d'altres codis legals norrens. El context fa pensar que es tracta, efectivament, d'algun tipus d'indret pantanós o d'un enclotament ple d'aigua i fang, dins el qual ha caigut i hi ha mort l'egua, en no poder-ne sortir. Possiblement es tractava d'un arcaisme que només sobrevivia en el llenguatge jurídic en la fórmula al·literativa (i per tant, possiblement, reiterativa) í dǫkk eða dý. En Jan de Vries 1977³, pàg. 93b, li dóna el significat de: Grube; #3. forað: Cf. en Baetke 19874, pàg. 150: gefährliche Stelle (z.B. Abgrund oder Sumpf); #4. réttr: Cf. en n Baetke 19874, pàg. 498: <...> 5. Buße (für eine jemandem zugefügte Rechtsverletzung): bœta fullum rétti volle Mannesbuße, Buße nach vollem Satze (wie sie für einen Freien geleistet wird) zahlen; #5. algildi: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest substantiu, de significat transparent: plena indemnització o compensació; #6. drepa: El traductor ha de decidir si interpreta aquest mot amb el significat de matar o amb el significat de fer mal, envestir i [mal]ferir; #7. ofríki: En Baetke 19874, pàgs. 464 i 466, només porta ofríki, que ell tradueix així: Gewalt, Gewalttätigkeit, Gewaltherrschaft, Tyramnei. En realitat, estic convençut que la lliçó ofríki, que ofereixen les diferents edicions del Codi Johanneu és errònia i que cal esmenar-la en ofrríki, és a dir, que, al meu entendre, no ens trobem davant un mot format amb el prefix of-, sinó davant un mot format amb el prefix ofr-. Ofr-ríki = ‘força major o superior’, un significat que escau millor al context, que fa referència a la força superior o major d'una bèstia grossa com ara un cavall, una egua o un bou en relació a, p.e., la força menor d'una ovella. Esmeno i tradueixo segons això)

dýja·lækur <m. -lækjar, -lækir. Gen. pl.: -lækja; dat.pl.: -lækjum>:
rieró (o: rierol) m que travessa indrets palustres, indrets amb dýs

dýja·mosi <m. -mosa, no comptable>:
filònot (o: filonòtide) f de les fonts (molsa Philonotis fontana)

dýna <f. dýnu, dýnur>:
1. <GEN> matalàs m (fl./pl.: matalassos)
2. <HIST> màrfega f: ♦ Hárs (o: <†> Hǫ́ars) dýna, Hǫ́ars víf: <LIT> kenning de la terra (lit.: la màrfega d'en Hǫ́arr, la muller d'en Hǫ́arr)

dýpi <n. dýpis, dýpi>:
profunditat f: ♦ á miklu dýpi: a gran profunditat

dýpt <f. dýptar, pl. no hab.>:
1. <GEN> profunditat f
2. (hafdjúp) abisme m, abís m (gran profunditat marina)

dýr <n. dýrs, dýr>:
1. <GEN> animal m, bèstia f: ♦ Fríða og Dýrið: la Bella i la Bèstia; ♦ tala dýrsins: <RELIG> el nombre de la bèstia (τὸ θηρίον -ίου, ὁ ἀριθμὸς τοῦ θηρίου)
2. (refur) guineu f (guilla, rabosa)

dýr, dýr, dýrt <adj.>:
1. (sem kostar mikið) car -a (costós): ♦ það er of dýrt: [això] és massa car
2. (bragarháttur) de factura elaborada, complexa (metre, vers): ♦ dýrt kveðin lausavísa: una lausavísa de mètrica complexa, de mètrica elaborada

dýra·athvarf <n. -athvarfs, -athvörf>:
refugi m per a animals

dýra·bit <n. -bits, -bit>:
mossegada f d'animal (p.e., de gos): ♦ dýrabit á höndum: mossegades d'animal a les mans; ♦ dýrabit og skordýrastungur: mossegades d'animal i picades d'insecte

dýra·fita <f. -fitu, -fitur>:
greix m animal

dýra·fræði <f. -fræði, no comptable>:
zoologia f

dýra·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
zoòleg m, zoòloga f

dýragarðs·vörður <m. -varðar, -verðir>:
vigilant m & f de jardí zoològic (guardià d'animals en jardí zoològic)

dýra·garður <m. -garðs, -garðar>:
[parc m] zoològic m: ♦ fara í dýragarðinn: anar al parc zoològic; ♦ ferð í dýragarðinn: anada al parc zoològic

dýra·gras <n. -grass, -grös>:
genciana f nival (o: alpina) (planta Gentiana nivalis)

dýra·hringur¹ <m. -hrings, -hringar>:
variant de → dýrahringur² ‘zodíac’

dýra·hringur² <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
zodíac m: ♦ merki í dýrahringnum: signe m del zodíac

dýra·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f animal

dýralækninga·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

dýra·læknir <m. -læknis, -læknar>:
veterinari m, veterinària f, manescal m (esp. Bal.), manescala f (esp. Bal.)

dýra·mál <n. -máls, -mál>:
llenguatge m animal, llenguatge m dels animals

dýra·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
regne m animal, fauna f

dýra·segulmagn <n. -segulmagns, no comptable>:
magnetisme m animal

dýra·spítali <m. -spítala, -spítalar>:
clínica veterinària

dýra·svif <n. -svifs, no comptable>:
zooplàncton m, plàncton m animal

dýra·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
espècie f animal

dýra·veiðar <f.pl -veiða>:
caça f: ♦ fara á dýraveiðar: sortir (o: anar) a caçar, anar de caça; ♦ vera á dýraveiðum: estar fent una batuda de caça, estar de caça

dýra·vernd <f. -verndar, no comptable>:
protecció f d'animals

dýra·verndun <f. -verndunar, no comptable>:
protecció f d'animals

dýraverndunar·félag <n. -félags, -félög>:
societat protectora d'animals

dýraverndunar·samtök <n.pl -samtaka>:
associació protectora d'animals

dýra·vinur <m -vinar, -vinir>:
amic m dels animals, amiga f dels animals

dýrð <f. dýrðar, dýrðir>:
1. (vegsemd) glòria f (fama i honor): ◊ dýrð sé Guði í upphæðum og á jörðu friður með góðviljuðum mönnum: glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat; ◊ og engill Drottins stóð hjá þeim, og dýrð Drottins ljómaði kringum þá: i la glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum; ◊ óttast þú ekki, þegar einhver verður ríkur, þegar dýrð húss hans verður mikil, því að hann tekur ekkert af því með sér, þegar hann deyr, auður hans fer ekki niður þangað á eftir honum: així que no temis quan algú torni ric i augmenti la glòria de la seva casa, car quan morirà no se'n durà res de tot això amb ell ni les seves riqueses davallaran amb ell
2. (dásemd) magnificència f (esplendor): ♦ þar var mikið um dýrðir: <LOC FIG> hi va haver grans fastos, fou esplendorós, s'hi van veure grans meravelles

dýr·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça (esp. de la caça de guineus) (→ veiðihundur)

dýrkun <f. dýrkunar, dýrkanir>:
<RELIG> culte m, adoració f: ♦ erlend dýrkun*: <RELIG JUD> avodà zarà (עבודה זרה)

dýr·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dýrðlegur, dýrðarfullur) gloriós -osa(ple de glòria): ◊ Drottinn, Guð vor, hversu dýrlegt er nafn þitt um alla jörðina!: Jahvè, Déu nostre, que n'és de gloriós el teu nom per tota la terra!
2. (ágætur) esplèndid -a (magnífic)

dýrlinga·dýrkun <f. -dýrkunar, -dýrkanir>:
<RELIG> veneració f (o: culte m) dels sants

dýrlinga·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
espernallac m, botges f.pl de Sant Joan, botons m.pl de Sant Joan, herba cuquera, capellans m.pl, cordonet m, camamil·la f [de la mar] (Mall.), camamil·la f (Men.), espernallat m (Val.) (planta Santolina chamaecyparissus)

dýrlinga·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de sant o santa, hagiònim m

dýrlinga·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
santoral m: ♦ setja e-n á dýrlingaskrá kaþólsku kirkjunnar: inscriure algú en el santoral de l'església catòlica (→ taka e-n í heilagra ~ helgra manna tölu ~ í dýrlingatölu)

dýrlinga·tal <n. -tals, -töl>:
santoral m: ♦ komast í dýrlingatal kaþólsku kirkjunnar: entrar en el santoral de l'església catòlica (→ taka e-n í heilagra ~ helgra manna tölu ~ í dýrlingatölu)

dýr·lingur <m. -lings, -lingar>:
<RELIG> sant m, santa f: ♦ dagur dýrlinganna: <RELIG> Tots Sants (u de novembre)

dýr·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

dægra·stytting <f. -styttingar, no comptable>:
passatemps m, entreteniment [m] per fer espassar el temps: ♦ gera sér e-ð til dægrastyttingar: <LOC> fer una cosa per fer passar (o: espassar) el temps, entretenir-se amb una cosa per passar el temps

dægur <n. dægurs, dægur>:
1. (hálfur sólarhringur) mig dia (dotze hores, independentment si són diürnes o nocturnes): ◊ en er Kolbeins menn sáu að skip Þórðar reru innan á flóann þá lægðu þeir seglin og lögðu skipin saman í tengsl. Var það nær Skaga en Horni. En það var í þann tíma dægra [p. 516] er sól var skammt farin um morguninn (SS II, cap. 338, pàgs 515-516): i quan els homes d'en Kolbeinn varen veure que els vaixells d'en Þórður remaven de l'interior de la badia cap a la mar oberta, varen abaixar les veles i atracaren llurs vaixells els uns als altres. L'indret era més a prop de Skagi que de Horn. I era a l'hora del dia quan el sol acabava de sortir al matí; ◊ hið tíunda hvert dægur: cada cinc dies, cada cinquè dia; ◊ í viku eru dagar sjö, í degi dægur tvö, í dægri stundir tólf: en una setmana hi ha set dies, en un dia, dos dægur, i en un dægur, dotze hores; ♦ milli dægra: <LOC> entre dos llostres, a entrada de fosc; ◊ Þorgautur mælti: "Sannlega er skekinn þróttur úr yður og dett eg ekki niður milli dægra við skraf þetta": en Þorgautur li va dir: “Veritablement us ha abandonat tot el valor però jo no caic en terra entre dos llostres per una xerrameca com aquesta‟ (vocabulari: #1. skaka: Cf. en Baetke 19874, pàg. 541: þróttr er skekinn ór e-m der Mut ist aus jemandem herausgeschüttelt, jemand ist mutlos geworden)
2. <†> (sólarhringur) dia m (vint-i-quatre hores, dia i nit): ◊ fimm dægur talið: cinc dies comptats; ◊ var hann á fám dægrum alheill: en pocs dies va estar completament guarit; ◊ nú lögðu þeir eigi segl sitt, halda með landinu fram og sáu að það var eyland, settu enn stafn við því landi og héldu í haf hinn sama byr. En veður óx í hönd og bað Bjarni þá svipta og eigi sigla meira en bæði dygði vel skipi þeirra og reiða, sigldu nú fjögur dægur: així i doncs, no abaixaren pas la vela, sinó que continuaren navegant al llarg de la costa i veieren que [aquella terra] era una illa, posaren de nou la proa en direcció contrària a aquella terra i es dirigiren cap a mar oberta amb aquell mateix vent favorable. Però el vent va refermar i en Bjarni va ordenar llavors que prenguessin rissos i que no singlessin més ràpidament del que ho permetia (aguantaria) llur nau i la seva eixàrcia, llavors varen navegar durant quatre dies sencers; ◊ nú sigla þeir þaðan í haf landnyrðingsveður og voru úti tvö dægur áður þeir sáu land og sigldu að landi og komu að ey einni er lá norður af landinu og gengu þar upp og sáust um í góðu veðri og fundu það að dögg var á grasinu og varð þeim það fyrir að þeir tóku höndum sínum í döggina og brugðu í munn sér og þóttust ekki jafnsætt kennt hafa sem það var: llavors prengueren la mar amb vent de mestral, i estigueren navegant durant dos dies i dues nits abans de veure terra de nou i hi posaren rumb i arribaren a una illa que que es trobava al nord d'aquella terra i hi varen desembarcar i hi feren un cop d'ull, feia bon temps. I varen constatar que hi havia rosada a l'herba i els va succeir que ficaren llurs mans en aquella rosada (menys lit.: humitejaren llurs mans amb aquella rosada) i se les dugueren a la boca i cregueren que no havien tastat mai abans res de tan dolç com allò
3. <†> (bjartari hluti sólarhringsins) dia m (oposat a nit): ♦ [á] einu dægri: <†> un bon dia

dægur·lag <n. -lags, -lög>:
cançó f d'èxit (o: de moda), cançó f de música lleugera

dægurlaga·perlur <f.pl -perla (o: perlna)>:
grans d'èxits m.pl de la cançó, joies f.pl de la cançó

dægurlaga·texti <m. -texta, -textar>:
lletra f de cançó d'èxit (o: de moda)

dægur·mál <n.pl -mála>:
temes m.pl d'actualitat

dægurmála·fréttir <f.pl -frétta>:
notícies f.pl d'actualitat, actualitat f (esp. com a secció de diaris i d'altres mitjans de comunicació)

dægurmála·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
programa m sobre temes d'actualitat

dægur·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
ritme circadià

dægur·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música lleugera

dækja <f. dækju, dækjur. Gen. pl.: dækja>:
1. (flenna, skjáta, lauslát kona) barjaula f, fulaneta f, faral·lana f, desvergonyida f (dona o noia immoral o llicenciosa, promíscua, de costums relaxats): ◊ heiðingjarnir lögðu musterið undir svallveislu (ἡ ἀσωτία -ίας + ὁ κῶμος -ώμου: τὸ μὲν γὰρ ἱερὸν ἀσωτίας καὶ κώμων ἐπεπληροῦτο ὑπὸ τῶν ἐθνῶν), döðruðu þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum (γυναιξὶ) innan vébanda og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple de bacanals, amorejant amb bagasses i tenint comerç amb donatxes dins els límits sagrats i introduint-hi dedins mantes coses que no esqueien a aquell indret
2. (vændiskona) meuca f (dona de la vida, bagassa)

dæla <dæli ~ dælum | dældi ~ dældum | dælt ║ e-u>:
1. <GEN> bombar (o: bombejar) una cosa (cosa = líquid & gas): ♦ dæla olíu úr flaki olíuskipsins: bombar (o: bombejar) el petroli del petrolier naufragat; ♦ dæla upp um 1200 tonnum af olíu úr sjónum: bombar unes 1.200 tones de cruu de la mar; ♦ dæla út eiturefnum í höf: vessar (o: abocar) substàncies tòxiques als oceans
2. (leðja) dragar una cosa (cosa = fang, fems): ♦ dæla upp leðju úr e-u: dragar fang o fems de...
3. (inn í e-ð) injectar una cosa (cosa = líquid, gas): ♦ dæla e-u inn: injectar una cosa [amb una bomba]; ♦ dæla (o: pumpa) upp hjóldekkunum ~ hjólunum á [reið]hjólinu: inflar les rodes de la bicicleta; ♦ dæla (o: pumpa) loftinu í hjóldekkin ~ hjólin á [reið]hjólinu: inflar les rodes de la bicicleta

dæma <dæmi ~ dæmum | dæmdi ~ dæmdum | dæmt>:
1. <GEN> condemnar: ♦ dæma e-n í X mánaða ~ ára fangelsi [fyrir e-ð]: condemnar algú a X mesos ~ anys de presó [per...]; ◊ hann var dæmdur í tíu ára fangelsi: el van condemnar a deu anys de presó; ♦ dæma e-n af lí: condemnar algú a mort; ♦ dæma e-n í sekt: condemnar algú a [pagar] una multa; ♦ dæma e-n sekan: declarar algú culpable; ♦ dæma e-n sýknan: absoldre algú; ♦ dæma e-m sekt: condemnar algú a [pagar] una multa; ♦ dæma e-n til að + inf. [fyrir e-ð]: condemnar algú a + inf. [per...]; ◊ Héraðsdómur Reykjavíkur dæmdi í gær þrjá menn til að greiða konu samtals 1,1 milljón króna í miskabætur fyrir að hafa framið ólögmæta meingerð gegn henni og æru hennar: El Jutjat de Primera Instància de Reykjavík va condemnar ahir tres homes a pagar a una dona una indemnització per danys i perjudicis per un total d'1,1 milions de corones per haver proferit injúries il·legítimes contra ella i el seu honor; ♦ dæma e-n úr leik[num]: <ESPORT> expulsar algú [del camp de joc]
2. (kveða upp dóm) pronunciar sentència (sentenciar, prendre la seva decisió el jutge): ♦ dæma rangan dóm: pronunciar una sentència injusta; ♦ dæma vítaspyrnu: <ESPORT> pitar un penalti; ♦ dæma markið af: <ESPORT> anul·lar el gol
3. (fella dóma) jutjar (emetre una opinió): ♦ af svip hennar (o: eftir svipbrigðum) að dæma...: <LOC FIG> a jutjar per la seva cara; ♦ dæma um e-ð: <LOC FIG> jutjar una cosa, considerar una cosa; ◊ þú skalt dæma um það sjálfur: jutja-ho tu mateix; ♦ dæma um það hvort <+ subj.>: considerar si <+ ind.>; ♦ dæma e-n: <LOC FIG> jutjar algú, tenir algú en una opinió determinada; ◊ ég hugsa að ég hafi dæmt þig ranglega: crec que t'he jutjat malament; ♦ dæma e-n eftir klæðnaðinum ~ útlitinu: jutjar algú per la seva roba ~ pel seu aspecte; ♦ ef dæma má eftir e-u: <LOC FIG> a jutjar per una cosa; ♦ ef dæma má eftir því hvað <+ ind.>: a jutjar pel que <+ ind.>

dæmi <n. dæmis, dæmi>:
1. <GEN> exemple m: ♦ svo dæmi séu nefnd: <LOC> per citar[-ne] alguns exemples; ♦ taka dæmi af e-u: agafar una cosa d'exemple; ♦ til dæmis: per exemple
2. <MAT> problema m [matemàtic]: ♦ klára dæmi: enllestir un problema, solucionar definitivament un problema; ♦ lausn dæmis: solució de problema matemàtic; ♦ útkoma dæmis: resultat de problema matemàtic

dæmi·saga <f. -sögu, -sögur>:
1. <GEN> faula f: ♦ dæmisögur Esóps: les faules d'Isop
2. (fræðandi dæmisaga) eximpli m, apòleg m (faula apòloga)
3. <RELIG> paràbola f: ♦ dæmisagan um sáðmanninn: la paràbola del sembrador

döðlu·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
coca f de dàtils: ◊ loks lét hann úthluta öllu fólkinu, öllum Ísraelsmönnum, körlum og konum, hverjum fyrir sig, einum brauðhleif, einni döðluköku (ʔɛʃˈpār ~ אֶשְׁפָּר: lə-ˈʔīʃ ħalˈlaθ ˈlɛħɛm ʔaˈħaθ wə-ʔɛʃˈpār ʔɛˈħāδ wa-ʔăʃīˈʃāh ʔɛˈħāθ, לְאִישׁ חַלַּת לֶחֶם אַחַת, וְאֶשְׁפָּר אֶחָד וַאֲשִׁישָׁה אֶחָת) og einni rúsínuköku. Því næst hélt hver og einn heim til sín: finalment, va fer repartir a tot el poble, a tots els israelites, homes i dones, a cadascun, un pa, una coca de dàtils i una coca de panses. Tot seguit, cadascun se'n va anar a ca seva (en comparació, la versió del 1866 fa: ¹⁹Og hann út hlutaði öllu fólkinu, öllum múga Ísraelsmanna, körlum og konum, hverjum fyrir sig brauðköku, kjötstykki og mæli víns, og alt fólkið, hver maður, fór heim til síns. Tant la versió del 1908 com la del 1981 fan: ¹⁹Hann úthlutaði og öllu fólkinu, öllum múg Ísraels, bæði körlum og konum, hverjum fyrir sig einni brauðköku, einu kjötstykki og einni rúsínuköku. Síðan fór allur lýðurinn burt, hver heim til sín. La traducció del 2007 fa: ¹⁹Loks lét hann úthluta öllu fólkinu, öllum Ísraelsmönnum, körlum og konum, hverjum fyrir sig, einum brauðhleif, einni döðluköku og einni rúsínuköku. Því næst hélt hver og einn heim til sín. BMonts. = ¹⁹Llavors va distribuir a tot el poble, a tota la multitud d'Israel, tant als homes com a les dones, una coca a cadascú, un tall de rostit i un panet de panses. Després tota la gent se'n va anar, cadascú a casa seva; BInterc. = ¹⁹i va manar que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d'Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se'n tornà a casa seva; BEvang. = ¹⁹tot seguit, va repartir a tot el poble, a tota la multitud d'Israel, tant als homes com a les dones, a cada un una coca de pa, un tall de carn i una coca de panses. Després tota la gent es va retirar, cadascú a casa seva); ◊ loks lét hann úthluta öllum Ísraelsmönnum, körlum og konum, hverjum fyrir sig, einum brauðhleif, einni döðluköku (ʔɛʃˈpār ~ אֶשְׁפָּר: lə-ˈʔīʃ kikkar־ˈlɛħɛm wə-ʔɛʃˈpār wa-ʔăʃīˈʃāh, לְאִישׁ, כִּכַּר-לֶחֶם, וְאֶשְׁפָּר, וַאֲשִׁישָׁה) og einni rúsínuköku: finalment, va fer repartir a tots els israelites, homes i dones, a cadascun d'ells, un pa, una coca de dàtils i una coca de panses (en comparació, la versió del 1866 fa: ²Og sem Davíð hafði endað brennifórnina og þakkarfórnirna, blessaði hann fólkið í nafni Drottins ³Og hann út býtti öllum Ísrael, mönnum og konum, sèrhverjum heilu brauði og (kjöt-)stykki og mæli víns. La versió del 1905 fa: ²Og er Davíð hafði fært brennifórnina og heillafórnirnar, blessaði hann lýðinn í nafni Jahve, ³og úthlutaði öllum Ísraelsmönnum, körlum sem konum, sinn brauðhleifinn hverjum, kjötstykki og rúsínuköku. La versió del 1981 fa: ²Og er Davíð hafði fært brennifórnina og heillafórnirnar, blessaði hann lýðinn í nafni Drottins ³og úthlutaði öllum Ísraelsmönnum, körlum sem konum, sinn brauðhleifinn hverjum, kjötstykki og rúsínuköku. La traducció del 2007 fa: ²Eftir að Davíð hafði fært brennifórnina og heillafórnina blessaði hann fólkið í nafni Drottins. ³Loks lét hann úthluta öllum Ísraelsmönnum, körlum og konum, hverjum fyrir sig, einum brauðhleif, einni döðluköku og einni rúsínuköku. BMonts. = una coca a cadascú, un tall de rostit i un panet de panses; BInterc. = una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses; BEvang. = una coca de pa, un tall de carn i una coca de panses)

döðlu·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:
palmera f [de dàtils] (arbre Phoenix dactylifera)

dögg <f. daggar, daggir ║ (†) döggvar, döggvar>:
rosada f, roada f (Mall., ekki ritm./no lit.), <LIT> rou m (Mall.)

Dögg <f. Daggar, pl. no hab.>:
Dögg f (ginecònim)

dögg·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
cobert -a de rosada, amarat -ada de rosada

dögg·votur, -vot, -vott <adj.>:
moll -a (o: banyat -ada; o: amarat -ada) de rosada

dögun <f. dögunar, no comptable>:
alba f, albada f: ◊ í döguninni: a l'alba

dökk·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
1. <GEN> de color marró fosc, <LIT> de color bru fosc
2. (hár) de color castany fosc, <LIT> de color bru fosc (color de cabells)

dökk·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de (o: amb els) cabells foscos (morè, no ros)

dökkur, dökk, dökkt <adj.>:
fosc -a: ♦ dökkur yfirlitum: # 1. (dökkhærður) morè -ena, bru -una (de cabells foscos, bruns o negres.) # 2. (dökkur á hörund, með dökka húð) morè -ena (de pell i cutis foscos); ♦ hafa dökkar (o: svartar) rákir undir augunum: <LOC FIG> tenir (o: fer) ulleres; ♦ fá [dökka] bauga undir augun: <LOC FIG> sortir ulleres a algú

dömu·bindi <n. -bindis, -bindi>:
compresa f (per a menstruació): ◊ ég ætla að fá einn pakka af dömubindum: voldria un paquet de compreses

e <n. e (o: es), e. Dat. sg.: e o: ei>:
<GRAM> e f (nom de les lletres e, é, è, ê, ë i ę) (→ é)

E <n. E, E>:
<MÚS> mi m (nom de nota): ♦ E-ið: el mi; ♦ E dúr (o: E-dúr): mi major; ♦ í E-dúr: en mi major; ♦ e moll (o: e-moll): mi menor; ♦ í e-moll: en mi menor; ♦ → Es “mi bemoll”

Eben·eser <m. -esers, pl. no hab.>:
1. <RELIG> Eben-ha-Èzer m (אֶבֶן הָעָזֶר): ◊ þá tók Samúel stein og reisti hann upp milli Mispa (מִצְפָּה) og Jesjana (שֵׁן) og kallaði hann Ebeneser og sagði: "Hingað til hefir Drottinn hjálpað oss": llavors Samuel va agafar una pedra, la va col·locar entre Masfà i Jesanà, li di donà el nom d'Eben-Ha-Èzer, perquè deia: "Fins aquí ens ha ajudat Jahvè"; ◊ orð Samúels kom til alls Ísraels. Og Ísrael fór í móti Filistum til hernaðar, og settu þeir herbúðir sínar hjá Ebeneser, en Filistar settu herbúðir sínar hjá Afek (אֲפֵק): La paraula de Samuel s'adreçava a tot Israel. Aquell temps, Israel va sortir a l'encontre dels filisteus per fer-los la guerra. Van acampar a Eben-ha-Èzer, mentre els filisteus acampaven a Afec; ◊ Filistar höfðu tekið Guðs örk og flutt hana frá Ebeneser til Asdód (אַשְׁדּוֹד): els filisteus, un cop presa l'arca de Déu, van transportar-la des d'Eben-ha-Èzer a Asdod
2. (karlmannsnafn & persóna Dickens) Ebenèzer m (andrònim & personatge de Dickens): ◊ Ebeneser Skröggur: Ebenèzer Scrooge

eben·viður <m. -viðar, no comptable>:
banús m (→ íbenviður)

Ebre <m. Ebres, no comptable>:
Ebre m: ♦ óseyri Ebres: el delta de l'Ebre; ♦ óshólmar Ebres: el delta de l'Ebre; ♦ upptök Ebres í Kantabríu (o: Ebrefljóts): les fonts de l'Ebre a Cantàbria; ◊ áin Ebre rennur í gegnum Tortósu: el riu Ebre passa per Tortosa; ◊ Tortósa-borg liggur við ána Ebre: la ciutat de Tortosa està a les ribes de l'Ebre; ◊ vatnasvið fljótsins Ebre að Mequinensa-stíflunni: la conca hidrogràfica de l'Ebre des del seu naixement fins a l'embassament de Mequinensa; ◊ [fljótið] Ebre rennur í Miðjarðarhaf: l'Ebre desemboca a la Mediterrània

Ebrefljót ~ Ebrófljót
Atesa la llengua meta d'aquest diccionari, hi anomenarem a dretcient el riu Ebre en islandès Ebre o Ebrefljót per comptes de les formes que realment s'hi empren i que són Ebró o Ebrófljót. Cal dir, a més a més, que el riu sovint apareix a les fonts islandeses com a áin Ebró o áin Ebro (i, amb menor freqüència, Ebró-áin) per comptes de fljótið Ebró o Ebrófljótið com fóra d'esperar parlant d'un riu tan cabalós com és l'Ebre. Constatem una certa inseguretat en islandès a l'hora d'anomenar el riu que hi apareix amb els doblets Ebró i Ebro, encara que la forma Ebró hi sigui la predominant. La famosa novel·la de n'Álfrún Gunnlaugsdóttir sobre la participació dels voluntaris islandesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, porta el títol de Yfir Ebrófljótið

Ebre·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
riu m Ebre: ◊ Tortósa er um 35 þúsund manna borg á bökkum Ebrefljóts: Tortosa és una ciutat d'uns 35.000 habitants situada a les ribes de l'Ebre; ◊ Tortósa er gömul borg, byggð við Ebrefljótið: Tortosa és una antiga ciutat construïda vora l'Ebre

Ebre·ósar <m.pl -ósa>:
desembocadura f de l'Ebre

<†> ebreskur, ebresk, ebreskt <adj.>:
hebreu -ea, hebraic -a: ◊ ...sem eigi ríta grikkir látínustǫfum girzkuna ok eigi látínumenn girzkum stǫfum látínu, né enn heldr ebreskir menn ebreskuna hvárki girzkum stǫfum né látínu, heldr rítr sínum stǫfum hver þjóð sína tungu: ...com els grecs no escriuen pas el grec amb lletres llatines ni els llatins el llatí amb lletres gregues, ni tampoc [escriuen] els hebreus l'hebreu amb lletres gregues o llatines, sinó que cada poble escriu la seva llengua amb les seves [pròpies] lletres; ◊ þessa bók fœrði hinn heilagi Jerónimus prestr or ebresku máli ok í latínu. Enn or latínu ok í norrœnu sneri Brandr prestr Jónsson, er síðan var byskup at Hólum, ok svá Alexandró magnó, eptir boði virðuligs herra, herra Magnúsar konungs, sonar Hákonar konungs gamla: el sant prevere Jeroni va traduir aquest llibre de la llengua hebrea a la llatina, però fou traduït de la llatina a la norrena pel prevere Brandr Jónsson, el qual després fou bisbe de Hólar, el qual també va traduir la Història de l'Alexandre Magne a instàncies de l'honorable senyor, el senyor rei Magnús, fill del rei Hákon el Vell

<†> edda¹ <f. eddu, eddur. Gen. pl.: edda o: eddna>:
(langamma) besàvia f, repadrina f (Bal.)

edda² <f. eddu, eddur. Gen. pl.: edda o: eddna>:
<LITER> edda f

Edda³ <f. Eddu, no comptable>:
Edda f (ginecònim)

eddu·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITER> poema èddic

edik <n. ediks, no comptable>: vinagre m
       flaska af ediki: ampolla de vinagre

edik·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
(borðflaska af ediki á matborði) vinagrera f, setrill m de vinagre: ♦ olíu- og edikflaska: setrill i vinagrera

ediks·sýra <f. -sýru, sýrur>: àcid acètic

Edóm <n. Edóms , no comptable>:
Edom m (אֱדוֹם) (→ Sefarad)

edrú <adj. inv.>:
sobri sòbria

eð <n. eð (o: eðs), eð. Dat. sg.: eði>:
eð f, d trencada (nom de la lletra ð, Ð)

eð <adv. conj. & rel.. Variant moderna de la partícula relativa i conjuncional medieval → et -doblet de la variant més comuna <†> → es → er-, emprada en literatura islandesa principalment a l’època del Renaixement i del Barroc; arraconada posteriorment a favor de la forma → er, se n’accepta nogensmenys l’ús en certes conjuncions i locucions compostes com ara → hvort eð [er] “tant si com sinó, en tot cas, de totes maneres” [= hvort sem er] o → þar eð “ja que, com; on, en el qual” [= þar sem]>:
que: ◊ "best það er," kvað brodda grer, "að ‘brek hafi sá eð beiddist’": “és el millor”, va dir el Grér de les espases (= el guerrer = el rei), “que el qui ho ha estat demanant, ho obtingui” (observi's la presència d'aquest adverbi relatiu en el refrany brek hafi sá eð beiðist, en una cita treta de les Bósa rímur, que en la llengua moderna passa a sá hefir brek, sem beiðist o brek hafi sá, er beiðist, i que podríem adaptar com a que li donin el que volia al qui ho demanava. Ara bé, el passatge corresponent de la Bósa saga en prosa, ed. Jiriczek 1893, pàg. 15, fa: konungr segir þá, at þat fœri eigi illa, at sá hefði brek er beiðizt; var konungr þá svá reiðr, at eigi mátti orðum við hann koma, ok bað leiða Herrauð aptr í myrkvastofuna, ok skyldi þá báða drepa um morguninn, því konungrinn vildi eigi annat, ok þótti nú flestum óvænliga horfa ‘el rei aleshores va dir que la cosa no aniria malament si li concedien el que demanava. El rei estava tan felló que ningú no hi podia parlar i va manar que tornessin a portar en Herrauðr a la tàvega i que l'endemà de matí els matessin tots dos, car el rei no desitjava cap altra cosa, i a la majoria els va semblar aleshores que la cosa no pintava gens esperançadora’. Cf. Baetke 19874, pàg. 126: e-t ferr illa eine Sache nimmt einen schlechten Verlauf; Cf. Baetke 19874, pàg. 67: 2. Begehren, zudringliche Forderung, Anspruch: sá hafi brek er beiðisk wer etwas verlangt (auch wenn es ihm schadet), soll es haben (und kann sich danach nicht beklagen). Aquest darrer passatge ens palesa que l'auge d'aquest doblet està especialment circumscrit a la llengua dels segles XVI i XVII); ◊ sjá, eru þessir eigi allir, sem þar tala, út af Galílea? Hverninn heyrum vér þá hver einn sitt tungumál þar eð vér erum inni fæddir: guaiteu! que no són galileus tots aquests que parlen? Com és que els sentim cadascun en la seva llengua en la qual [cadascun de nosaltres] hi ha nascut i crescut? (en comparació, la traducció del 1908-1912 fa: eru þetta ekki allt Galíleumenn, sem hér eru að tala? Hvernig má það vera, að vér, hver og einn, heyrum þá tala vort eigið móðurmál?. Sense equivalència a la traducció moderna. La cita tradueix a l'islandès del segle XVI el grec ἐν ἧ ἐγεννήθημεν); ◊ en vér hrósum oss ekki yfir mál fram, heldur alleinasta eftir skammti þeirrar reglu þar eð Guð hefir oss þann skammt með afmetið: Að geta náð einninn allt til yðar: nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, sinó exclusivament segons la porció de la regla que Déu ens ha mesurat: poder arribar també fins a vosaltres (en comparació, la traducció del 1908-1912 fa: en vér viljum ekki hrósa oss án viðmiðunar, heldur samkvæmt þeirri mælistiku, sem Guð hefur úthlutað oss: Að ná alla leið til yðar. L'original fa: ἡμεῖς δὲ οὐκ εἰς τὰ ἄμετρα καυχησόμεθα, ἀλλὰ κατὰ τὸ μέτρον τοῦ κανόνος οὗ ἐμέρισεν ἡμῖν ὁ θεὸς μέτρου, ἐφικέσθαι ἄχρι καὶ ὑμῶν i Nos autem non in immensum gloriabimur, sed secundum mensuram regulæ, qua mensus est nobis Deus, mensuram pertingendi usque ad uos); ◊ eru þér nú upp aftur risnir með Kristi, þá leitið þess hvað þar uppi er þar eð Kristur situr til Guðs hægri handar: ja que heu ressuscitat amb el Crist, cerqueu allò que és a allà dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta del pare (en comparació, la traducció del 1908-1912 fa: fyrst þér því eruð uppvaktir með Kristi, þá keppist eftir því, sem er hið efra, þar sem Kristur situr við hægri hönd Guðs)

eða <conj. disjuntiva>: o

eðal·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius deliciosus)

eðal·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:
donzell m (planta Artemisia absinthium)

eðal·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius deliciosus)

eðal·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m (bolet Boletus edulis)

eðal·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
limusina f (→ limmó)

eðal·vín <n. -víns, -vín>:
vi m noble, vi m de qualitat

eðja <f. eðju, pl. no hab.>:
fang m, llot m

eðju·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
àmia f (peix Amia calva)

eðju·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<GEOL> lahar m

eðju·skriðill <m. -skriðils, -skriðlar>:
gatet m, llopet m de riu (peix Cobitis taenia)

eðla <f. eðlu, eðlur. Gen. pl.: eðla>:
llangardaix m, lluert m

-eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
-saure m: ♦ → fiskeðla “ictiosaure”; ♦ → grameðla “tirannosaure”; ♦ → kambeðla “estegosaure”; ♦ → risaeðla “dinosaure”; ♦ → skjaldeðla “estegosaure ungulat”

eðla <eðla ~ eðlum | eðlaði ~ eðluðum | eðlað ║ sig>:
<ZOO> aparellar-se, acoblar-se, copular: ♦ eðla sig með e-m: copular amb..., aparellar-se amb...

eðli <n. eðlis, eðli. Pl. no hab.>:
natura f (mena, tarannà, casta, manera d'ésser pròpia d'algú, essència, disposició natural): ◊ sú sameining sem hér á sér stað milli hinna tveggja eðla og miðlun Guðdómsins til mennskunnar á þessu stigi er slík, að þrátt fyrir að ekki sé um neina eðlisbreytingu hjá hvorugu þeirra að ræða, virðast þau bæði vera Guð: la unió que aquí té lloc entre les dues natures i l'estesa de la natura divina a la humana en aquest estadi és tal que, malgrat que no es pugui pas parlar de transmutació, totes dues semblen Déu; ◊ Þú varst höggvinn af þeim olíuviði, sem eftir eðli sínu (ἡ φύσις -ύσεως, κατὰ φύσιν) var villiviður, og ert gegn eðli náttúrunnar (ἡ φύσις -ύσεως, παρὰ φύσιν) græddur við ræktaðan olíuvið. Hve miklu fremur munu þá þessar náttúrlegu greinar (ἡ φύσις -ύσεως, οἱ κατὰ φύσιν ἐγκεντρισθήσονται) verða græddar við eigin olíuvið?: has estat tallat d'una olivera que, per la seva natura, era un ullastre, i, contra la disposició de la natura, has estat empeltat a una olivera bona, com més no ho seran llavors aquestes branques d'olivera a la pròpia olivera?; ◊ því að hið ósýnilega eðli hans (τὰ ἀόρατα, τὰ γὰρ ἀόρατα αὐτοῦ), bæði hans eilífi kraftur og guðdómleiki, er sýnilegt frá sköpun heimsins, með því að það verður skilið af verkum hans. Mennirnir eru því án afsökunar: per tal com la seva natura invisible, tant el seu poder etern com la seva divinitat, s'ha fet visible des de la creació del món essent percebuda per les seves obres. Per això, els homes no tenen pas excusa; ◊ Brynhildr svarar: "Ekki hǫfum vér launþing haft né údáðir gert, ok annat er várt eðli, ok fúsari værim vér at drepa yðr": La Brynhildr li va respondre: "ni he tingut encontres secrets ni he comès malifetes: el meu natural és tot un altre, però en canvi, sí que m'hauria agradat prou matar-te"; ◊ Brynhildr svarar: "Eigi veizt þú gerla mitt eðli. Þú berr af ǫllum mǫnnum, en þér hefir engi kona orðit leiðari en ek": la Brynhildr li va respondre: "no coneixes gens el meu caràcter. Superes tots els homes, però cap dona no t'ha desplagut més del que ho he fet jo" (la comprensió de la frase m'escapa, ja que no hi veig relació entre el fet d'ésser el més destacat dels homes i el fet que ella li resulti a ell la més desplaent de les dones. Al meu entendre, el passatge adquiriria més sentit, si, intercanviant el subjecte de la darrera frase, esmenéssim en þú berr af ǫllum mǫnnum, en mér hefir engi maðr orðit leiðari en þú ‘descolles part damunt tots els altres homes, però cap home no m'ha resultat més desplaent a mi que tu’); ♦ að eðli: #1. d'origen; #2. per natura, per la seva forma natural d'ésser; ◊ ungan mann nökkurn danskan at eðli tóku heiðnir menn, ok fluttu til Vindlands, ok höfðu þar í böndum með öðrum herteknum mönnum. Nú var hann um daga í járni einn saman varðveizlulauss, en um nætr þá var sonr bónda í fjötri með honum, at hann hljópist eigi frá honum: els pagans varen capturar un home de nació danesa i el se'n dugueren a la Vèndia i allà el tenien encadenat amb d'altres captius. Durant el dia estava engrillonat totsol i sense cap més altra vigilància, però de nits l'engrillonaven al fill del bóndi perquè no pogués fugir-li; ◊ svá segja fróðar bœkr, at í heiminum sé svá margháttaðar þjóðir, bæði at vexti ok at eðli: els llibres erudits ens diuen que en el món hi ha pobles de diversa mena, tant pel que fa a estatura com pel que fa a llur natural; ◊ vér lifðum fyrrum allir eins og þeir í mannlegum girndum vorum. Þá lutum vér vilja holdsins og hugsana vorra og vorum að eðli (ἡ φύσις -ύσεως, φύσει) til reiðinnar börn alveg eins og hinir: en altres temps tots nosaltres també havíem viscut com ells, lliurats als desigs humans. Ens inclinàvem davant les voluntats de la carn i dels nostres pensaments i érem, per la nostra natura, exactament com els altres, uns fills de l'ira; ♦ að eðli sínu: d'acord amb la seva natura; ◊ hann var manndrápari frá upphafi og aldrei í sannleikanum, því í honum finnst enginn sannleikur. Þegar hann lýgur fer hann að eðli sínu (τὸ ἴδιος, τὰ ἴδια ‘el que representa una propietat característica d'una espècie, un tret peculiar o distintiu’, ἐκ τῶν ἰδίων λαλεῖ), því hann er lygari og lyginnar faðir: des del principi que ha estat un assassí i mai [no s'és mantingut] en la veritat perquè dins ell no hi ha gens de veritat. Quan menteix, actua segons la seva natura, car és mentider i pare de la mençónega; ♦ að ætt og eðli: per llinatge i forma d'ésser (Baetke 19874, pàg. 99, si bé hi dóna entrada a la locució at ætt ok eðli, no li dóna traducció. Tanmateix, sembla que vulgui donar-li l'equivalent alemany nach Herkunft und Geschlecht); ◊ sá maðr kom til Magnúss konungs, þá er hann var í Víkinni, er Giffarðr hét, hann kvaðst vera góðr riddari. Konungr tók vel við honum. Giffarðr var valskr at ætt ok eðli. Þá bjóst Magnús konungr at ríða upp á Gautland, þvíat hann þóttist þar eiga ákall, at gjalda Gautum þann svaðil, er hann þóttist farit hafa fyrir þeim um várit. Þá hafði hann mikit lið: quan el rei Magnús es trobava a Vík, es presentà davant ell un home que nomia Giffarðr. Li va dir que era un bon cavaller. El rei li va dispensar una bona acollida. En Giffarðr era francès tant pel llinatge com pel caràcter. Aleshores el rei Magnús va preparar una nova expedició contra el Gautland, car considerava que tenia dret a fer pagar als gautes el desastre que, en la seva opinió, havia sofert a mans dels gautes a la primavera anterior. Aquesta vegada hi anava acompanyat d'un gran exèrcit; ♦ eðli málsins samkvæmt: és (o: resulta) natural, per la seva pròpia natura, constitueix una part inherent de la seva natura; ♦ í eðli sínu: per natura, de mena, d'acord amb la seva natura; ◊ hún var löt í eðli sínu: era mandrosa de mena; ◊ maðurinn er góður í eðli sínu: l'home és bo per natura; ♦ e-ð liggur í hlutarins eðli að <+ ind.>: <LOC FIG> resulta natural que <+ subj.>; ♦ mannlegt eðli: natura humana; ◊ með jarli voru bræður tveir, sænskir að ætt. Hét annar Halli en annar Leiknir. Þeir voru menn miklu meiri og sterkari en í þann tíma fengjust þeirra jafningjar í Noregi eða víðara annars staðar. Þeir gengu berserksgang og voru þá eigi í mannlegu eðli er þeir voru reiðir og fóru galnir sem hundar og óttuðust hvorki eld né járn: amb el iarl hi havia dos germans de nació sueca. Un d'ells nomia Halli i l'altre Leiknir. Eren uns homes molt més alts i forts que qualsevol altre home de Noruega o d'enjondre més lluny en aquells temps, de manera que no tenien llurs iguals. [Sovint] entraven en el furor dels bersercsi aleshores, quan el furor ja s'havia emparat d'ells, no tenien res d'humà: anaven rabiosos com a gossos i no temien res, ni el foc ni el ferro; ♦ umfram mannlegt eðli: més enllà del que és propi de la natura humana, més enllà del que és natural o de l'ordre natural, fora mida; ◊ Según hét maðr, hann var ættlaðr af Babilon, drambsmaðr mikill, hans ofstopi gengr umfram mannligt eðli. Hann berr merki Guitalins konungs, þar er merktr á gullhani svá fagr ok skírr, at tuttugu mílur lýsti af á hvern veg, ef sólin skein á (KMS V, cap. 50, pàg. 424): Hi havia un home que nomia Según i que era oriünd de Babilònia, un home molt altiu: la seva arrogància ultrapassava la pròpia de la natura humana. En Según portava l'estendard del rei Guitalin, sobre el qual hi figurava un gall daurat tan bonic i lluent que resplendia amb la seva llum vint milles a banda i banda si el sol hi brillava a sobre (Baetke 19874, pàg. 395: lýsir af es geht ein Leuchten davon aus); ◊ hér er greind nú samjafnan, sem áðr er upp tekin milli þess vandar, er Áron bar, ok laufgaðist með ávexti, ok Maríu drottningar, er fœddi guðsson umfram mannligt eðli. Hnotin merkir guðsson, ok gjǫrir þar fagrar greinir. Þessi fígúra er mjǫk í skáldskap ok spakmæli, þau er vitrir menn hafa forðum samansett: aquí s'aclareix ara la comparació, exposada abans, entre la vara que l'Aaron duia i que es va cobrir de fulles amb fruits (cf. Nombres 17:23), i la reina Maria que va infantar el fill de Déu d'una manera que superava la que és pròpia de la natura humana. L'ametlla [de la vara de l'Aaró] significa el fill de Déu, i produeix belles consideracions (L'Sveinbjörn Egilsson, a la seva traducció llatina del 1852 del Tercer Tractat Gramatical, continguda a Edda Snorra Sturlusonar - Edda Snorronis Sturlæi, vol. II, pàg. 189, interpreta el mot com a pulchrasque variationes allegoricas: hic distinguitur comparatio ante proposita inter virgam, ab Arone gestatam fructuque frondentem, et reginam Mariam, quæ Filium Dei citra humanam naturam peperit. Pomum significat Filium Dei, pulchrasque variationes allegoricas adfert. Hæ figuræ in poësi admodum usitantur, item in sapienter dictis (gnomis), quæ viri sapientes olim composuerunt. En canvi, en James Marchand “Two Christian Skaldic Fragments”, Arkiv för nordisk filologi 91 (1976), pp. 138-152, aquí pàgs. 143-144 l'interpreta com a allegorical explanations: Here is clarified the comparison which was previously taken up between the rod which Aaron bore and which brought forth leaves and fruit, and Queen Mary, who gave birth to the Son of God contrary to human nature. The nut signifies the Son of God and this makes then beautiful allegorical explanations. These figures are frequently used in poetry and wise sayings which wise men formerly composed). Aquesta figura és absolutament comuna a les dites gnòmiques (o: sapiencials) i a la poesia que els savis compongueren per antic; ◊ segja þeir ok, at mikil guðsreiði liggr á konungi fyrir þat, er hann vill einn yfir ǫllum vera, ok fyrir þá sǫk hatask himintunglin við hann ok neita náttúruligt ljós af sér at gefa, at hann girnizk umfram mannligt eðli fyrir at ráða sjǫlfu himinríki, en hafnar fǫðurleifð sinni, dregr í margan lífsháska sik ok sína menn, ok þó sér einum til frǽgðar, treystir mislyndri hamingju allt ór hófi. Slíkt svá kvein bar herrinn saman ok gerir þesskonar kurr: també deien que sobre el rei pesava una gran ira divina perquè volia estar totsol part damunt tots i que per aquesta raó, els estels del cel es mostraven hostils contra ell, negant-se a donar de si llur natural llum, ja que ell cobejava, ultrapassant tota mesura humana, a regnar sobre el mateix regne celeste, i donant l'esquena a la seva pàtria, es posava a si mateix i els seus homes en mants mortals perills, i tot només a major glòria únicament d'ell totsol, confiant desmesuradament en la capriciosa Fortuna. Aquesta queixa era un clam unànim a tot l'exèrcit i va acabar provocant el descontent; ♦ þess eðlis: de tal mena; ♦ e-ð er þess eðlis að <+ ind.>: una cosa és de tal mena que <+ ind.>

eðli·borinn, -borin, -borið <adj.>:
legítim -a (nascut dins el matrimoni): ◊ Höskuldur Dala-Kollsson tók sótt í elli sinni. Hann sendi eftir sonum sínum og öðrum frændum sínum og vinum. Og er þeir komu mælti Höskuldur við þá bræður Bárð og Þorleik: "Eg hefi tekið þyngd nokkura. Hefi eg verið ósóttnæmur maður. Hygg eg að þessi sótt muni leiða mig til bana. En nú er svo sem ykkur er kunnigt að þið eruð menn skilgetnir og eigið að taka allan arf eftir mig. En sá er son minn hinn þriðji að eigi er eðliborinn. Nú vil eg beiða ykkur bræður að Ólafur sé leiddur til arfs og taki fé að þriðjungi við ykkur": en Höskuldur, el fill d'en Kollur de les Valls, es va posar malalt quan ja era ben vell. Va fer cridar els seus fills i els altres parents i quan tot hi hagueren anat, va dir als germans Bárður i Þorleikur: "M'ha agafat una indisposició. Mai no he estat malaltís[, així que] crec que aquesta malaltia em portarà a la tomba. Com sabeu, la cosa és que tots dos sou fills legítims, de manera que tota l'heretat us correspon per llei a vosaltres dos després de la meva mort. Tanmateix, encara hi ha el tercer fill, que no va néixer en el matrimoni; us vull pregar, germans, que l'Olau sigui inclòs en les partions i rebi un terç de l'heretat, la mateixa partió que vosaltres dos"

eðli·lega <adv.>:
naturalment, de manera natural o normal

eðli·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN> natural: ◊ bæði hafa konur breytt eðlilegum (φυσικός -ή -όν, [τὴν] φυσικὴν [χρῆσιν]) mökum í óeðlileg (ἡ φύσις -ύσεως, εἰς τὴν παρὰ φύσιν), og eins hafa líka karlar hætt eðlilegum (φυσικός -ή -όν, [τὴν] φυσικὴν [χρῆσιν]) mökum við konur og brunnið í losta hver til annars, karlmenn frömdu skömm með karlmönnum og tóku út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar:; ◊ þegar óvinina hungraði misstu þeir jafnvel hina eðlilegu löngun (ἐπιθυμέω | ἐπιθυμῶν, ἐπιθυμοῦσα, ἐπιθυμοῦν, [ἐκεῖνοι μὲν] ἐπιθυμοῦντες [τροφὴν]. Trad. lliure) í fæðu vegna þess hve kvikindin, sem stefnt var gegn þeim, voru viðbjóðsleg. En lýður þinn fékk ljúffenga saðningu eftir að hann hafði þolað skort um hríð: i quan els enemics tingueren gana, perderen fins i tot el desig natural de menjar pel fet que els animalots que els eren enviats, eren fastigosos; el teu poble, en canvi, després d'haver patit privació durant un breu temps, va rebre un menjar deliciós fins a l'atipament; ◊ því að enn var þeim það hugstætt sem gerst hafði í útlegðinni. Mý hafði sprottið upp úr jörðinni í stað þess að kvikna á eðlilegan hátt (el text grec només parla de ἀντὶ μὲν γενέσεως ζῴων. Trad. lliure). Fljótið spjó froskamergð í stað þess að fóstra lagardýr (ἔνυδρος -ον ~ τὰ ἔνυδρα [ζῷα] ἀντὶ δὲ ἐνύδρων): se'n recordaven encara del que s'havia esdevingut en el país de llur exili: la terra, en comptes de bestiar, produïa mosquits, i el riu, en comptes de criatures aquàtiques, vomitava una multitud de granotes
2. (almennur, venjulegur) normal (comú, habitual)

eðlis·ávísun <f. -ávísunar, no comptable>:
instint m: ◊ leikkonan Sharon Stone, sem er ekki hvað síst þekkt fyrir leik sinn í Eðlisávísun (‘Basic Instinct’), kemur fram í þremur þáttum í lögfræðidramanu Stofunni (‘The Practice’) síðar á árinu: l'actriu Sharon Stone, que és especialment coneguda pel seu paper a Instint bàsic (‘Basic Instinct’), apareixerà a tres episodis del drama legal L'advocat (‘The Practice’)

eðlis·boð <n. -boðs, -boð>:
inclinació f natural, inclinació f de la naturalesa: ◊ þegar heiðingjar, sem hafa ekki lögmál, gjöra að eðlisboði það sem lögmálið býður, þá eru þeir, þótt þeir hafi ekki neitt lögmál, sjálfum sér lögmál: [en efecte,] quan els pagans, que no tenen la Llei, fan per inclinació natural allò que la Llei mana, aleshores, i malgrat que no coneixin la Llei, ells són la Llei per a si mateixos

eðlis·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
1. <GEN & QUÍM> canvi m de substància, canvi físic: ◊ sú sameining sem hér á sér stað milli hinna tveggja eðla og miðlun Guðdómsins til mennskunnar á þessu stigi er slík, að þrátt fyrir að ekki sé um neina eðlisbreytingu hjá hvorugu þeirra að ræða, virðast þau bæði vera Guð: la unió que aquí té lloc entre les dues natures i l'estesa de la natura divina a la humana en aquest estadi és tal que, malgrat que no es pugui pas parlar de transmutació, totes dues semblen Déu; ♦ undirgangast eðlisbreytingu: <QUÍM> sofrir un canvi físic[o-químic]
2. (á prótínum og DNA, eðlissvipting) desnaturalització f (canvi físic o físico-químic a nivell de proteïnes i ADN, p.e., el que sofreix un ou en fregir-se)
3. <FIG> canvi m substancial (o: essencial), canvi m rellevant: ♦ eðlisbreyting á e-u: canvi substancial en una cosa; ♦ grundvallar eðlisbreyting á e-u: canvi essencial fonamental
4. <RELIG> transsubtanciació f

eðlisbreytingar·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
<RELIG> doctrina f de la transsubtanciació

eðlis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
1. <GEN> qualitatiu -iva (cf. → magnbundinn¹ “quantitatiu”)
2. <QUÍM> intensiu -iva (cf. → magnbundinn² “extensiu”): ♦ eðlisbundinn eiginleiki: <QUÍM> propietat intensiva

eðlis·eiginleiki <m. -eiginleika, no comptable>:
<QUÍM> propietat física

eðlis·far <n. -fars, no comptable>:
1. <GEN> tarannà m, [disposició f de] caràcter m, natural m: ♦ blíður að eðlisfari: de tarannà jovial; ♦ vera hæglátur að eðlisfari: tenir un caràcter tranquil, ésser tranquil de mena
2. (erfðafar) genotip m (constitució, condicionada genèticament, d'un individu) (→ arfgerð)

eðlis·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: física f
        nútíma eðlisfræði: física moderna

eðlis·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
físic -a

eðlis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
físic m, física f

eðlis·greindur, -greind, -greint <adj.>:
[super]dotat -ada [per naturalesa], intel·ligent de mena

eðlis·háttur <m. -háttar, -hættir>:
disposició f natural, natura f: ♦ kvenlegir eðlishættir (o: eðlishættir kvenna): el que solen tenir les dones, les sangs; ◊ en Abraham og Sara voru gömul og hnigin á efra aldur, svo að kvenlegir eðlishættir (ˈʔɔraħ ka-nnāˈʃīm, אֹרַח כַּנָּשִׁים) voru horfnir frá Söru: i l'Abraham i la Sara eren vells i d'edat avançada, de manera que a la Sara li havien desaparegut les maneres naturals de les dones (és a dir, les sangs); ◊ og hún sagði við föður sinn: "Herra minn, reiðstu ekki, þótt ég geti ekki staðið upp fyrir þér, því að mér fer að eðlisháttum kvenna (kī־ˈδɛrɛχ nāˈʃīm, כִּי-דֶרֶךְ נָשִׁים)." Og hann leitaði og fann ekki húsgoðin: i ella li va dir a son pare: "senyor meu, no us enutgeu pas si no puc posar-me dreta davant vós, car tinc les maneres naturals de les dones" (és a dir, les sangs). I ell cercà, però no hi va trobar pas els terafim, els ídols domèstics

eðlis·hneigð <f. -hneigðar, -hneigðir>:
inclinació (o: predisposició) f natural, propensió f

eðlis·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:
instint m [natural]

eðlis·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:
<ELECTR> conductivitat f [elèctrica]

eðlis·léttur, -létt, -létt <adj.>:
<FÍS> de baixa densitat

eðlis·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
1. (meðfæddur) innat -a (natural, que no ha estat adquirit o après): ♦ honum er það eðlislægt: <LOC FIG> ho duu a la sang
2. (eiginlegur, innri, samefnislegur, sameðlis-) inherent, consubstancial (intrínsec)

eðlis·massi <m. -massa, no comptable>:
<FÍS> densitat f (ϱ): ♦ eðlismassi vatns er...: la densitat de l'aigua és de...

eðlis·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència específica

eðlis·skapan <f. -skapanar, no comptable>:
natura f, mena f, qualitat f: ◊ miraculum virðuligs Óláfs konungs. Mart hefi ek sagt frá jarteignum þeim, er drottinn vár hefir gert fyrir sakir hins helga Óláfs konungs, en þetta sýnist mér all háleitt vera, er mjǫk vekr upp hug margra guðs vinna; at sǫnnu svá sem sál hvers kristins manns er ágætari at eðlisskapan enn líkaminn, svá er ok hennar dauði hættari ok þyngri, ok svá heilsan dýrðligri, en óvinr alls mannkyns léttir aldregi af at vinna slíkt við oss á hverjum degi, sem hann vann í Paradíso forðum, hug ok sálu hvers manns vill hann æ spilla, ok tæla hvern mann með svikfullri flærð; því skrøkvi biðr hann trúa, er hann telr fyrir, en guðs reiði ok boðorða brot, segir hann, lítils verð vera, veraldar virðing heitr hann, ok svíkr með því margan mann, en guðs dóms ok helvítis kvalar kveðr hann ǫngan mann hræðast þurfa; með þeirri villu sveik hann hinn fyrsta mann, þarmeð blekkir hann hvern dag hans afsprengi, til þess at hann gleymi ǫllum guðs boðorðum, svá sem hann gerði við mann einn, þann er hann sveik með svá banvænum drykk af djǫfulsins áblæstri; en sá hinn vesli maðr var í því héraði ofdrambsfullr, þvíat óvinrinn hafði hann blindat svá, at í móti munúð sinni ok veraldar girnd virði hann einskis annars heims píslir, er hann gafst í fjandans vald, til þess at fá sínar rangar fýstir, ok sagði sik svá or ǫllu samneyti heilagra manna; síðan hlífði hann messudegi hins blezaða Óláfs konungs: miraculum del venerable rei Olau. Moltes són les coses que ja he relatat en relació amb els miracles que Nostre Senyor ha fet per la intercessió del rei sant Olau, però aquest [que referiré adés] em sembla que és enterament sublim i apropiat per a deixondir [i edificar] el cor de mants amics de Déu. Veritablement, de la mateixa manera que l'ànima de tot cristià és d'una natura més noble que no pas el seu cos, així també la seva mort (= damnació eterna) és més danyosa i més dura i la seva salvació més gloriosa. Ara bé: l'enemic de tot el gènere humà no desisteix mai d'obrar cada dia contra nosaltres el que antany va obrar al Paradís, de manera que sempre vol corrompre el cor i l'ànima de tot home seduint tothom amb astúcies enganyoses i demanant que hom cregui les mentides que ell diu: que l'ira de Déu i la transgressió dels seus manaments -això diu- són insignificants, i[, a més a més,] promet [a qui l'escolta] la glòria del món i amb tals paraules sedueix mant home, [i també] diu que a cap home li cal témer ni el judici de Déu ni els turments de l'infern. Amb aquesta falsa il·lusió va enganyar el primer home i amb ella enganya cada dia els seus descendents fins que aquests obliden tots els manaments de Déu, tal com va fer amb un home que va enganyar amb una beguda molt letal d'inspiració diabòlica, car, aquest míser era, en la contrada [on vivia], presumptuós, ja que l'arxienemic l'havia enlluernat de tal manera que tenia en no-res els turments de l'altre món a canvi de la satisfacció dels seus plaers i apetits mundanals, i es va lliurar a les mans de l'arxienemic a fi de veure satisfets els seus desigs concupiscents i així es va excloure de la comunió dels sants; però més endavant ell va respectar la festa del benaurat rei Olau (La Passio et miracula beati Olaui tradueix: Sicut enim fidelis cuiuslibet anima corpore constat ex natura prestantior, ita eius mors grauior, et curatio preciosior estimanda)

eðlis·varmi <m. -varma, no comptable>:
<FÍS> capacitat tèrmica específica, calor específica

eðlis·vísindamaður <m. -vísindamanns, -vísindamenn>:
físic m, física f

eðlis·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
qualitat f elemental (o: essencial): ♦ eðlisþættir e-s: les qualitats elementals d'una cosa; ◊ öllum er ljóst að hugkvæmni er einn mikilvægasti eðlisþáttur góðs vísindamanns: tothom té clar que la capacitat d'inventiva és una de les qualitats essencials més importants d'un bon científic

eðlis·þyngd <f. -þyngdir, -þyngdar>:
<FÍS> pes específic

eðlun <f. eðlunar, eðlanir>:
<ZOO> acoblament m, aparellament m

ef <conj. condicional>: si
        ef svo er: si és així... (o: en aquest cas...)
        ef til vill: potser

efa·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
escèptic -a, incrèdul -a

efa·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILOS> escepticisme m

efahyggju- <en compostos>:
<FILOS> escèptic -a

efahyggju·maður <m. -manns, -menn>:
<FILOS & FIG> escèptic m, escèptica f

efa·semd <f. -semdar, -semdir>:
dubte m: ♦ uppi eru efasemdir um e-ð: <LOC> existeixen dubtes sobre la veracitat d'una cosa, hi ha dubtes que una cosa sia vera

efasemda- <en compostos>:
<RELIG> agnòstic -a

efasemda·hyggja <f. -hyggju, -stöðvar>:
<RELIG> agnosticisme m

efasemda·kona <f. -konu, -konur>:
<RELIG> agnòstica f

efasemda·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIG> agnòstic m

eff <n. effs, eff. Dat. sg.: effi>:
<GRAM> efa f (nom de la lletra f, F)

efi <m. efa, pl. no hab.>: dubte m
        án efa: sens dubte
        draga e-ð í efa: posar una cosa en dubte

efins <adj. inv.>:
dubtós -osa, en dubte[s]: ♦ vera efins í e-u (o: um e-ð): <LOC> dubtar d'una cosa, tenir dubtes sobre una cosa; ♦ mér er e-ð til efins: <LOC> no n'estic segur, no en tinc la certesa, ho dubto; ♦ mér er til efins [um] að <+ subj.>: <LOC> dubto que <+ subj.>, tinc els meus dubtes que <+ subj.>

eflast <eflist ~ eflumst | efldist ~ efldumst | eflst>:
enfortir-se

efna¹ <efni ~ efnum | efndi ~ efndum | efnt ║ e-n>:
1. <GEN> complir (o: acomplir) una cosa: ♦ efna loforð: complir una promesa
2. variant de → efna² “preparar, organitzar”: ◊ já, Drottinn hefir efnt til fórnar, hann hefir þegar vígt gesti sína: sí, Jahvè ha aparellat un sacrifici, ha santificat els seus convidats

efna² <efna ~ efnum | efnaði ~ efnuðum | efnað ║ til e-s>:
disposar els preparatius d'una cosa, organitzar una cosa, prendre les mesures necessàries per fer una cosa, aparellar una cosa: ◊ Grímur kvað það vel efnað að þeir hefðu bæði jarðkost fjallanna og þó neyti af sjónum: en Grímur va dir que la cosa havia resultat bé ja que allà tindrien els esplets de les muntanyes però també els recursos de la mar; ◊ Ólafur konungur var austur í landi og sat í Víkinni og hafði hann þar efnað til vetursetu: el rei Olau es trobava a l'est del país i estava a Vík on s'hi havia instal·lat per a passar-hi l'hivern; ◊ hann fór þá út til Niðaróss og lét þangað flytja allar konungsskyldir og efnaði þar til vetursetu: aleshores va partir cap a Niðarós fent-hi transportar tots els ingressos de les recaptacions reials i disposant-hi els preparatius per a passar-hi l'hivern; ◊ Ingimundur kaus sér bústað í hvammi einum mjög fögrum og efnaði til bæjar: l'Ingimundur va triar un indret per al seu mas a una cóma molt bonica i allà hi va disposar la construcció del mas; ♦ efna til fundar: organitzar una reunió; ♦ efna til kosninga: convocar [les] eleccions; ♦ efna til veislu ~ boði ~ samdrykkju: preparar un banquet ~ un convit ~ un festí

efna- <en compostos>:
químic -a

efnaður, efnuð, efnað: acabalat -ada, adinerat -ada, benestant

efna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: química f

efnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
químic -a: ♦ efnafræðileg greining ~ efnafræðilegar greiningar: anàlisi química ~ anàlisis químiques

efna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
químic m, química f

efna·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð>:
<QUÍM> analitzar una cosa

efna·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<QUÍM> anàlisi f: ♦ efnagreining á vatni: anàlisi de l'aigua

efnahags- <en compostos>:
econòmic -a, financer -a

efnahags·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut econòmic

efnahags·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
comunitat econòmica: ♦ Efnahagsbandalag Evrópu: <JUR> la Comunitat Econòmica Europea

efnahags·bati <m. -bata, no comptable>:
millora econòmica, recuperació econòmica

efnahags·brot <n. -brots, -brot>:
delicte financer, delicte econòmic

efnahagsbrota·deild <f. -deildar, -deildir>:
departament m de delictes econòmics: ♦ efnahagsbrotadeild bresku lögreglunnar: <JUR> el departament de delictes econòmics de la policia anglesa

efnahags·horfur <f.pl -horfa>:
perspectives econòmiques

efnahags·hrun <n. -hruns, -hrun>:
crac econòmic, ensulsiada econòmica

efnahags·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema econòmic

efnahags·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>: crisi econòmica

efnahags·lega <adv.>:
econòmicament: ♦ standa efnahagslega verr ~ betur ~ illa ~ vel að vígi: estar econòmicament pitjor ~ millor ~ mal ~ ben preparat

efnahags·legur, -leg, -legt <adj.>:
econòmic -a: ♦ efnahagsleg framtíð e-s: el futur econòmic de; ♦ efnahagsleg heimsvaldastefna: imperialisme econòmic; ♦ efnahagslegu hvatningaraðgerðirnar: paquet m de mesures d'estímul[ació] econòmic[a]; ♦ efnahagsleg stjórnun: governança econòmica; ♦ efnahagslegur stöðugleiki: estabilitat econòmica

efnahags·líf <n. -lífs, pl. no hab.>: vida econòmica, economia f

efnahags·lægð <f. -lægðar, -lægðir>:
recessió econòmica

efnahags·mál <n.pl -mála>: economia f
	jafnvægi í efnahagsmálum: estabilitat econòmica

efnahagsmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m d'economia, ministra f d'economia

efnahags·ráðstafanir <f.pl -ráðstafana>: mesures econòmiques

efnahags·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m d'economia: ♦ efnahags- og viðskiptaráðuneyti: ministeri de comerç i afers econòmics

efnahags·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
balanç m [econòmic]

efnahags·samstarf <n. -samstarfs, no comptable>:
cooperació econòmica

efnahags·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat econòmica

efnahags·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política econòmica

efnahags·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
gestió econòmica

Efnahags- og framfara·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
Organització per a (o: de) la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, OCDE f

Efnahags- og framfara·stofnunin <f. -stofnunarinnar, no comptable>:
l'Organització per a la (o: de) Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, l'OCDE f

efnahags·stöðugleiki <m. -stöðugleika, no comptable>:
estabilitat econòmica

efnahags·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
espai econòmic

efnahags·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema econòmic

efnahags·vandi <m. -vanda, no comptable>:
dificultats econòmiques: ♦ leysa úr efnahagsvanda: solucionar (o: resoldre) les dificultats econòmiques

efnahags·vandræði <n.pl -vandræða>:
problemes econòmics, difícil situació econòmica

efnahags·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>:
creixement econòmic

efnahags·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
indicador econòmic

efnahags·þrengingar <f.pl -þrenginga>:
dificultats econòmiques (o: financeres), estretors econòmiques

efnahags·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament econòmic

efnahags·þvinganir <f.pl -þvingana>:
sancions econòmiques

efna·hagur <m. -hags, -hagir>:
1. (fjárhagur) economia f (finances)
2. (fjárkostur) situació econòmica (estat financer, mitjans pecuniaris de què hom disposa): ♦ berjast við þröngan efnahaga: lluitar (o: bregar) amb unes condicions econòmiques precàries

efna·laug <f. -laugar, -laugar>: tintoreria f, neteja f en sec

efna·maður <m. -manns, -menn>:
persona acabalada (o: acomodada)

efna·skipti <n.pl -skipta>:
<MED> metabolisme m

efnaskipta- og innkirtla·lækningar <f.pl -lækninga>:
<MED> endocrinologia f i metabolisme m (branca de la medicina)

	Els termes de la designació poden aparèixer en ordre invers: innkirtla- og efnaskiptalækningar.

efnast <efnist ~ efnumst | efndist ~ efndumst | efnst>:
fer-se ric -a

efna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma química

efni <n. efnis, efni>:
1. <GEN> matèria f, substància f, <LIT> estofa f: ♦ efni fyrir hlut: <LING & RETOR> sinècdoque f en què la designació de la matèria primera s'empra per a designar-hi la matèria fabricada, verbi gràcia: els acers per les espases; ♦ koma sér [beint] að efninu: <LOC FIG> anar [directament] al gra, entrar [directament] en matèria
2. (inntak, innihald) tema m (contingut, argument d'escrit, conversa etc.): ◊ en er hann kom þar, var honum sagt, að Hildiríðarsynir höfðu verið um veturinn í Þrándheimi með Haraldi konungi, og það með, að þeir myndu ekki af spara að rægja Þórólf við konung; var Þórólfi margt sagt frá því, hvert efni þeir hefðu í um rógið: i quan hi va haver arribat, li van dir que els fills de la Hildiríður havien estat durant l'hivern a Trondheim amb el rei Haraldur i, a més a més, que ho intentaven tot per a difamar en Þórólfur davant el rei; van informar detingudament en Þórólfur de quin era el contingut de les calúmnies; ♦ halda sér (o: sig) við efnið: no apartar-se del tema; ♦ í þessu efni: en vista d'això, en aquest cas; ♦ í þessum efni: en aquest cas, quant a això; ♦ koma sér [beint] að efninu: <LOC FIG> anar [directament] al gra, entrar [directament] en matèria; ♦ → málefni “afer, assumpte”; ♦ → verkefni “tasca; projecte”; ♦ → viðfangsefni “tasca”; ♦ → umræðuefni “tema de conversa”; ♦ → umtalsefni “tema de conversa”
3. (efniviður) material m (matèria emprada per a construir, fer, elaborar etc. una cosa): ♦ efni í föt: tela f, teixit m; ♦ → byggingarefni “material de construcció”
4. (um fólk) promesa f (persona que promet molt o que aspira a convertir-se en): ♦ efni í skáld: una jove promesa de la poesia, un poeta prometedor; ♦ → drottningarefni “princesa hereva, futura reina”; ♦ → konuefni “jove molt prometedora; promesa, futura muller”; ♦ → konungsefni “príncep hereu, futur rei”; ♦ → mannsefni “jove molt prometedor”; ♦ → munksefni “novici”; ♦ → nunnuefni “novícia”; ♦ → víkingsefni “[bon] futur viquing”
5. (tilefni, ástæða) motiu m (causa, circumstàncies desencadenants): ◊ eigi mun konungur trúa því, þótt slík lygi sé upp borin fyrir hann, því að hér eru engi efni til þessa, að eg muni svíkja hann, því að hann hefir marga hluti gert stórvel til mín, en engan hlut illa: el reis no ho creurà pas per més mentides d'aquesta mena que li serveixin perquè no hi ha cap motiu pel qual jo el pogués trair ja que en moltes de coses m'ha procurat molt de bé i mai res de dolent; ◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlu) fengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
6. (ástand) circumstàncies f.pl (situació, condicions): ♦ óvænt efni horfist til [e-s]: <LOC FIG> les perspectives no són gens bones, la cosa ha agafat un mal color; ◊ óvænt efni horfist hér til. Nú eru tveir kostir fyrir hendi, að láta þá Höskuld dæma mál sín og kann vera að þeir komi því fram með sínum afla að Þorgeir missi goðorðsins, hinn er annar að sættast: les perspectives ara són ben dolentes, de manera que ens queden dues alternatives: o bé deixem que en Höskuldur i els seus portin el cas a judici i, atesa llur força, podria donar-se ben bé el cas que aconseguissin de fer perdre el godord al Þorgeir, o bé pactem amb ells i hi arribem a un acord; ♦ nú er illt í efni: <LOC FIG> la cosa té molt mala pinta, la cosa van mal dada; ♦ vera komið í óvænt efni: <LOC FIG> tenir una cosa molt mala pinta, trobar-se en una situació crítica; ◊ menn Magnúss konungs, þeir er voru í ráðagerð með honum, tala það að þeim þykir í óvænt efni komið er þeir Haraldur frændur skulu berast banaspjót eftir: els homes del rei Magnús que li feien de consellers li van dir que els semblava que la cosa pintaria molt malament si ell i en Haraldur, el seu parent, trencaven les hostilitats; ◊ og sú var virðing á að Barði þótti haldið hafa fullan hlut og þeir er honum veittu, í svo óvænt efni sem komið var um hríð: i el parer de la gent fou que en Barði, i aquells que li donaven suport, havien obtingut un èxit total [amb l'acord assolit] per més dolentes que haguessin semblat les seves perspectives d'èxit fins llavors; ◊ nú er komið í óvænt efni: la situació és crítica, la cosa pinta molt malament
7. efni <n.pl efna>: (auður, fáreign) cabal m, riquesa f (béns, mitjans econòmics, fortuna): ♦ eftir efnum og ástæðum: segons els mitjans i les circumstàncies, segons les possibilitats; ♦ hafa efni á e-u: tenir els mitjans per a una cosa; ♦ ég hef ekki efni á því: no en tinc pas els mitjans; ♦ lifa um efni fram: viure per sobre de les seves possibilitats; ♦ vera í góðum efnum: tenir cabal[s], ésser acabalat -ada
8. (eiturlyf) maria f (droga; adaptació del mot anglès stuff)

efni·legur, -leg, -legt <adj.>:
que promet molt (jove, noi)

efnis·grein <f. -greinar, -greinar>:
<GRAM> paràgraf m

efnis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FIL> materialisme m: ♦ díalektísk efnishyggja: materialisme dialèctic; ♦ söguleg efnishyggja: materialisme històric

efnishyggju·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<FIL> [dona] materialista f

efnishyggju·maður <m. -manns, -menn>:
<FIL> [home] materialista m: ♦ andlausir efnishyggjumenn: <FIG> materialistes desproveïts de tot interès per les coses espirituals

efnis·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura f material

efnis·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
acte o acció d'agafar i endur-se'n material d'un indret: ♦ öll efnistaka bönnuð nema í samráði við landeigendur: prohibit endur-se'n qualsevol mena de material o objecte sense el consentiment dels propietaris dels terrenys

efnis·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
component m, constituent m: ♦ virkur efnisþáttur (o: þáttur) í lyfi: <MED> principi actiu d'un fàrmac

Efrat <m. Efrats, no comptable>:
variant ortogràfica de → Evfrat ‘Eufrates’

efrats·ösp <f. -aspar, -aspir>:
pollancre m d'Elx, poll m d'Elx (Bal.) (arbre Populus euphratica)

efri, efri, efra <adj.. Formes de comparatiu sense grau positiu>:
superior -a (local & temporal; per a l'expressió del rang, hom empra → æðri, æðri, æðra): ♦ á efri árum: <LOC> en la vellesa, en els anys de vellesa; ♦ hniginn á efra aldur: <LOC> d'edat avançada, [ben] carregat d'anys; ♦ efra blað: <MED> lobus m superior; ♦ efra brjóstgrindarop: <MED> obertura toràcica superior; ♦ efra þilfar: <NÀUT> coberta f superior; ♦ efri beinn augnvöðvi: <MED> múscul recte superior de l'ull; ♦ efri bekkirnir: <EDUC> les classes superiors, les classes més avançades; ♦ hægri efri blaðaberkja: <MED> bronqui lobel·lar superior dret; ♦ vinstri efri blaðaberkja: <MED> bronqui lobel·lar superior esquerre; ♦ efri deild: <POLÍT> Cambra alta, senat m; ♦ efri holæð: <MED> vena cava superior; ♦ efri hæð hússins: el pis de dalt; ♦ efri hægri lungnabláæð: <MED> vena pulmonar superior dreta; ♦ efri vinstri lungnabláæð: <MED> vena pulmonar superior esquerra; ♦ efri kjálki: <MED> maxil·lar m superior; ♦ efri mörk: límit m superior; ♦ efri útlimur: <MED> extremitat f superior; ♦ efri vörin: <MED> el llavi superior; ♦ efri nefaða (o: nefskel): <MED> cornet m superior, cornet m de Morgagni; ♦ efri skávöðvi: <MED> múscul oblic superior (o: major) [de l'ull]

efst:
nom. sg. f. & nom. & ac. sg. n. & nom. & ac. pl. n. de → efstur, efst, efst “el més alt -a, el primer la -a de tot”

efst <adv. en gran superlatiu>:
al capdamunt del tot, a la part superior

efsta·stig <n. -stigs, pl. no hab.>:
<GRAM> grau superlatiu

efstavika <f. efstuviku, efstuvikur. Gen. pl.: efstuvikna>:
<RELIG> Setmana Santa

efsti, efsta, efsta <adj.. Formes febles de superlatiu sense grau positiu>:
1. <LOC & FIG> el més alt la més alta: ♦ á efstu hæð: en el darrer pis, en el pis de dalt de tot
2. <TEMP> darrer -a: ♦ efsti bekkur: <EDUC> la darrera classe, el darrer curs; ♦ efsti dagur: <RELIG> el dia del Judici Final (lit. el dia suprem); ♦ á efsta degi: el dia del Judici Final

efstur, efst, efst <adj.. Formes fortes de superlatiu sense grau positiu>:
variant forta de → efsti, efsta, efsta “el més alt”: ♦ vera efstur í bekk sínum: <EDUC> ésser el primer de la seva classe; ♦ verða efstur í bekknum: <EDUC> convertir-se en el primer de la classe; ♦ vera (o: standa) efstur með 58 stig: <ESPORT> encapçalar la classificació amb 58 punts; ♦ það er efst í mér [núna] að <+ inf.>: <LOC> [ara mateix] el meu desig més fort és [de] <+ inf.>, [ara mateix] allò en què penso més és en <+ inf.>

eftir <adv.>:
	després
	eftir á: després (un cop fet)
		mánaðarlaun eftir á: salari mensual cobrable a l'acabament del mes
	stuttu eftir <+Ac.>: poc temps després de...

eftir <prep.>:
   I: <+ac.>: 1. <GEN> després de (+ indicació de temps passat)
           eftir ár: un any després, després d'un any, al cap d'un any
           eftir þrjá daga: tres dies després
           vera eftir sig [eftir e-ð]: <LOC FIG> estar extenuat -ada [després d'una cosa]
              hún var eftir sig eftir ferðalagið: estava extenuada després del viatge
        2. d'aquí a (+ indicació de temps futur)
           eftir þrjá daga: d'aquí a tres dies
           eftir þrjár vikur: d'aquí a tres setmanes
           eftir þrjú ár: d'aquí a tres anys
           ég kem eftir viku: vindré d'aquí a una setmana
        3. per, de (preposició introductora del subjecte agent)
        4. eftir því sem: en relació amb, depenent de (com), segons
   II: <+dat.>: 1. <GEN> al llarg de (lloc)
        2. (samkvæmt) segons (d'acord amb)

eftir·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
imitació f (→ eftirbreytni): ◊ “Om Eftirbreyting Christí og Foraktan alls veraldlegs Hégoma” eftir Tómas frá Kempen: “De la imitació del Crist i el menyspreu de tota la vanitat del món” d'en Tomàs de Kempis (títol de la traducció del 1667, feta per en Þorkell Arngrímsson Vìdalín. En l'ortografia del segle XVII: Om Epterbreiting Chriſti / Og Foraektan alls Veralldlegs Hiegoma)

eftir·breytni <f. -breytni, no comptable>:
imitació f: ◊ “Breytni eftir Kristi” eftir Tómas frá Kempen (Thomas a Kempis): “De la imitació del Crist” d'en Tomàs de Kempis (títol de la traducció del 1955. Reykjavík: Kaþólska kirkjan á Íslandi, 1955. Reedició en offset del 1976, feta per en Þorkell. En l'ortografia del segle XVII: Om Epterbreiting Chriſti / Og Foraektan alls Veralldlegs Hiegoma)

eftir·farandi, -farandi, -farandi <adj.>:
següent (que es diu, s'especifica o cita a continuació): ♦ á eftirfarandi stöðum: en els següents llocs (en els llocs que se citen a continuació); ♦ eftirfarandi dæmi: el següent exemple, l'exemple que segueix

eftir·komandi <m. -komanda, -komendur>:
1. (afkomandi) descendent m & f (següent en la línia successòria o generacional)
2. (eftirmaður) successor m, successora f (que succeeix a un altre en un càrrec)

eftir·laun <n.pl -launa>:
pensió f de jubilació

eftirlauna- <en compostos>:
jubilat -ada, pensionista

eftir·láta <-læt ~ -látum | -lét ~ -létum | -látið ║ e-m e-ð>:
deixar una cosa a algú (en heritatge)

eftir·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (undirgefinn, hlýðinn) manejable, dòcil (obedient, persona): ♦ eftirlátur e-m: dòcil a algú, submís a algú; ◊ hlýðið leiðtogum yðar og verið þeim eftirlátir. Þeir vaka yfir sálum yðar og eiga að lúka reikning fyrir þær. Verið þeim eftirlátir til þess að þeir geti gjört það með gleði, ekki andvarpandi. Það væri yður til ógagns: obeïu els vostres governants i siau-los submisos car vetllen per les vostres ànimes i n'han de retre compte; siau-los submisos a fi que ho puguin fer amb goig, i no pas gemegant: això no us seria de cap avantatge; ◊ þeir svöruðu honum og mæltu: "Ef þú í dag verður lýð þessum eftirlátur (ˌtihʝɛh־ˈʕɛβeδ lā-ˈʕām ha-zˈzεh, תִּהְיֶה-עֶבֶד לָעָם הַזֶּה), lætur að orðum þeirra, gjörir að vilja þeirra og tekur vel máli þeirra, munu þeir verða þér eftirlátir (ʕăβāˈδīm, עֲבָדִים) alla daga": i ells li varen respondre tot dient: “si avui et fas submís a aquesta gent, ets deferent amb llurs paraules, fas llur voluntat i dónes orella a llur petició, ells et seran submisos per sempre; ◊ þeir svöruðu honum og mæltu: "Ef þú í dag verður lýð þessum eftirlátur (ʔim־ˌtihˈʝɛh lə-ˈŧōβ lə-hā-ˈʕām ha-zˈzεh, אִם-תִּהְיֶה לְטוֹב לְהָעָם הַזֶּה), verður þeim náðugur og tekur vel máli þeirra, munu þeir verða þér eftirlátir (ʕăβāˈδīm, עֲבָדִים) alla daga":; ◊ Pálnatóki svarar: "Oft hefi eg þér eftirlátur verið, fóstri, og ef þér þykir það þinn vegur meiri að eg segja þér það í allmiklu fjölmenni heldur en svo að færi sé hjá, þá skal það veita þér. Eg skildumst við hana á bogastrengnum, konungur," segir hann, "þá er eg skaut í rassinn föður þínum og eftir honum endilöngum, svoað út kom í munninn":; ◊ "Gersemi ert þú," sagði Hallgerður, "hversu þú ert mér eftirlátur":; ◊ konungr mælti: "Þér hafið verit mér hlýðnir ok eftirlátir í öllu, en nú þykki mér mikil ván, at þessi sótt, er ek hefi, skili vára vingan. Vil ek ríki þetta, er ek hefi átt, gefa Gautreki, syni mínum, ok þar með konungs nafn":; ◊ Þorkell mælti þá: "Eg vil yður kunnigt gera að eg hefi fengið sjúkdóm nokkurn og þykir mér líklegt að hann muni skilja vorar samvistur og hafið þér vel hlítt minni forsjá og verið mér hlýðnir og eftirlátir og hafið þér þökk fyrir það":; ◊ Busla hét kerling. Hún hafði verit frilla Þvara karls. Hún fóstraði sonu hans. Hún kunni margt í töfrum. Smiðr var henni miklu eftirlátari, ok nam hann margt at henni. Hún bauð Bósa at kenna honum galdra, en Bósi sagðist eigi vilja, at þat væri skrifat í sögu hans, at hann ynni nokkurn hlut með sleitum, þann sem honum skyldi með karlmennsku telja:; ◊ konungr hugsar nú orð meyjarinnar, finnr þat, at hún var ráðgjörn ok stórlát. Þótti honum eigi ólíkligt, at hann ok ríki hans fengi ónáðir af hennar ofsa ok kappgirnd, tekr þat ráðs, at hann fær henni til forráða þriðjung af ríki sínu. Þar með eflir hann henni atsetu, sem á Ullarakri heitir; þar með fær hann henni til fylgdar harða menn ok hrausta, þá sem henni váru hlýðnir ok eptirlátir at gera vilja hennar:; ◊ Úlfkell sagði, at -- "þat skal satt vera, því at þat, sem vér höfum af gert, skulum vér góðu bæta, bæði þér ok þinni móður, ef þú vilt vera oss trú ok holl, hlýðin ok eptirlát ok þverúðast eigi við oss":
2. (tilhliðrunarsamur, undanlátssamur) indulgent, transigent (condescendent, que té condescendència amb els errors, faltes etc. d'altri): ♦ vera eftirlátur e-m (o: við e-n): ésser [massa] condescendent amb algú, consentir-li massa coses a algú (ésser molt condescendent o permissiu, esp. amb un infant. Cf. → eftirlætisbarn “infant consentit”); ◊ eigir þú dætur, gæt þá dygðar þeirra og vertu þeim eigi of eftirlátur: si tens filles, vetlla per llur virtut i no les consenteixis massa

eftir·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
<JUR> supervivent: ♦ eftirlifandi maki: el cònjuge supervivent; ♦ eftirlifandi sambýlingur: la parella de fet supervivent

eftir·lit <n. -lits, -lit>:
1. <GEN> control m (vigilància, esment, supervisió): ♦ hafa eftirlit með e-u: controlar una cosa, vigilar una cosa; ♦ hafa gott eftirlit með e-u: vigilar atentament una cosa; ♦ vera við eftirlit: estar de patrulla, estar patrullant; ♦ lögreglumaður við eftirlit: un policia de patrulla
2. (eftirlitsstöð) [punt m de] control m (oficines, indret)

eftirlits·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, vigilant

eftirlits·semi <f. -semi, no comptable>:
atenció f, vigilància f

eftirminni·lega <adv.>:
memorablement, d'una manera memorable (o: inoblidable), com cal

eftirminni·legur, -leg, -legt <adj.>:
memorable

eftir·sóttur, -sótt, -sótt <adj.>:
[molt] sol·licitat -ada

eftirlits·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat[s] f.[pl] de control (o: supervisió)

eftirlits·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
patrulla f de vigilància

eftirlits·yfirvald <n. -yfirvalds, -yfirvöld>:
autoritat supervisora, autoritat controladora

eftir·líking <f. -líkingar, -líkingar>: 1. (stæling & líki) imitació f
           Eftirlíking af eldinum eftir Rosselló-Pòrcel: Imitació del foc d'en Rosselló-Pòrcel
           eftirlíking af náttúrunni: imitació de la natura
           eftirlíking náttúrunnar: imitació de la natura
           marmara-eftirlíking: imitació de marbre
        2. mimesi f
           aristótelísku hugtökin "eftirlíking" og "hreinsun": els conceptes aristotèlics de "mimesi" i "catarsi"

eftir·líkjandi <m. -líkjanda, líkjendur>: imitador m, imitadora f

eftir·máli <m. -mála, -málar>:
epíleg m: ♦ eftirmáli innrásarinnar: l'epíleg de la invasió; ♦ eftirmáli um innrásina: l'epíleg de la invasió; ♦ rita eftirmála bókarinnar: escriure l'epíleg del llibre

eftir·minnilegur <adj. -minnileg, -minnilegt>:
memorable, digne -a d'ésser recordat -ada

eftir·réttur <m. -réttar, -réttir>: postra f, darreria f
        eftirréttir: les postres

eftirsóknar·verður, -verð, -vert <adj.>:
desitjable (que s'ho paga d'esmerçar-hi esforços, de maldar per aconseguir-ho)

eftir·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
rèplica f (terratrèmol secundari posterior a un de principal)

eftirstríðs·ár <n.pl -ára>:
anys m.pl de [la] postguerra, postguerra f: ♦ bókmenntir eftirstríðsáranna: la literatura de postguerra; ♦ námskeið um bókmenntir eftirstríðsáranna í háskóla Barselónu: un curs sobre literatura de la postguerra a la universitat de Barcelona; ♦ fátækt ~ öngþveiti eftirstríðsáranna: la pobresa ~ les penúries de la postguerra; ♦ hugsunarháttur eftirstríðsáranna: la mentalitat de la postguerra

eftirstríðsára·kynslóð <f. -kynslóðar, -kynslóðir>:
generació f [dels anys] de postguerra

eftir·stöðvar <f.pl -stöðva>:
resta f (romanent, residu)

eftir·talinn, -talin, -talið: següent (que es detalla a continuació)

eftir·tekt <f. -tektar, no comptable>:
atenció f: ◊ þá sagði Samúel: Hefur Drottinn þá sömu velþóknun á brennifórnum og sláturfórnum og hlýðni við boð sín? Hlýðni er betri en fórn, eftirtekt (qāˈʃaβ ~ קָשַׁב: hinˈnēh ʃəˈmɔaʕ mi-zˈzɛβaħ tˤōβ lə-haqˈʃīβ mē-ˈħēlɛβ ʔēi̯ˈlīm, הִנֵּה שְׁמֹעַ מִזֶּבַח טוֹב, לְהַקְשִׁיב מֵחֵלֶב אֵילִים) betri en hrútafeiti: aleshores en Samuel (Xemuel) va dir: «Jahvè es complau igual en els holocaustos i les víctimes que en l'obediència dels seus preceptes? L'obediència és millor que fer-li sacrificis, i prestar-li atenció, millor que oferir-li greix de moltons; ♦ veita e-u eftirtekt: dedicar [la seva] atenció a una cosa

eftirtektar·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, observador -a

eftir·tölur <f.pl -talna>: 1. (smámunasemi, sýtingur) primmiradesa f, repelositat f (crítiques per nimietats, bagatel·les)
        2. (meinfýsni) mesquinesa f (manca de generositat moral, coquineria)
           óþökk og eftirtölur: ingratitud i mesquinesa
           eftirtölur og níska: mesquinesa i gasiveria
        3. (það að telja eftir) recordatori insistent i molest dels favors fets (insistència -com a prova de tenir un caràcter mesquí- a recordar molt sovint a algú els favors i serveis que li ha fet)
        4. (nöldur, ógeð) desgana f (reluctància a fer una cosa & expressió d'aquesta reluctància)
           gera e-ð með eftirtölum: fer una cosa de mala gana (o: a contracor; o: rondinant)
           vera með eftirtölur: rondinar, remugar (en senyal de descontentament, malagana, desgrat etc.)
 
 
 
egg <n. eggs, egg>: 1. ou m
           hvort kom á undan, eggið eða hænan?: què va ésser primer, l'ou o la gallina?
           harðsoðin egg: ous bullits, ous durs (bullits entre 8 i 10 minuts)
           liggja á eggjum: covar els ous (femella d'ocell & gallina)
           linsoðin egg: ous passats per aigua (bullits durant uns tres minuts)
           soðin egg: ous bullits (entre passats per aigua i durs, bullits al voltant dels cinc minuts)
           skurma egg: trencar la closca de l'ou
           spæld egg: ous estrellats
           þeytt egg: un ou batut
           verpa eggjum: pondre ous (aviram, ocell, rèptil)
        2. <MED & VETER> òvul m
           frjóvgað òvul fecundat
 
 
 
egg·aldin <n. -aldins, -aldin>: albergínia f
 
 
 
eggaldin·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>: rodanxa f d'albergínia

egg·hetta <f. -hettu, -hettur>:
*bolbici m titubant, *mujolet m (bolet Bolbitius titubans syn. Bolbitius vitellinus var. titubans)

eggja¹ <eggja ~ eggjum | eggjaði ~ eggjuðum | eggjað>:
1. <e-ð>: (gera beittari) esmolar una cosa (fer més agut el tall d'una eina o d'un ganivet): ◊ eggja hníf: esmolar un ganivet; ◊ eggja ljá: esmolar una falcella
2. <e-n>: (egna) incitar algú (instigar, esperonar, instar, agullonar): ♦ eggja e-n á e-ð: incitar [fort] algú perquè faci una cosa; ♦ eggja á að <+ subj.>: burxar perquè <+ subj.>; ◊ þá eggjuðu margir á að enn skyldi við leita um atreiðina og var það gert: llavors molts van burxar perquè encara es tornés a intentar de continuar el viatge i així es va fer; ♦ eggja e-n til e-s: punxar algú perquè faci una cosa; ♦ eggja e-n að <+ inf.>: esperonar algú a <+ inf.>; ◊ vinir hans eggjuðu hann að kvænast: els seus amics l'animaven a casar-se; ◊ margir menn eggjuðu konung, er stund var í milli, að nauðga þeim Kjartani til trúarinnar: del cap d'una estona, molts dels homes van instar el rei a forçar Kjartan i els altres [islandesos] a convertir-se; ◊ Kormlöð eggjaði mjög Sigtrygg son sinn að drepa Brján konung: la Kormlöð punxava molt son fill Sigtrygg perquè matés el rei Brian; ♦ <†> eggja e-n í höfuð sér: provocar la còlera d'algú, enfurismar algú en contra seu; ♦ <†> illt er að eggja óbilgjarnan: <LOC FIG> mala cosa és animar l'animós; ♦ eggja [til] e-s: instigar a fer una cosa
3. <e-n>: (menn, her, lið til atsóknar fyrir orrustu) arengar algú (encoratjar, animar els homes, esp. abans de la batalla): ♦ eggja e-n fram: encoratjar algú a avançar
4. <e-n>: (menn, her, lið í orrustu) encoratjar algú (animar els homes durant la batalla)

eggja² <eggja ~ eggjum | eggjaði ~ eggjuðum | eggjað>:
(safna eggjum) anar (o: sortir) a cercar ous a l'indret on les gallines o d'altres ocells tenen els nierons: ◊ þeir eggjuðu vel, náðu miklu af eggjum: han anat a cercar ous i els ha anat molt bé, han aconseguit aplegar-ne una bona quantitat; ♦ það eggjaði vel: han trobat molts d'ous [als nierons]

eggja·hræra <f. -hræru, no comptable>: ous remenats

eggja·hvíta <f. -hvítu, -hvítur. Gen. pl.: -hvíta>:
1. <GEN> clara f d'ou, blanc m d'ou (Mall., Men.)
2. <QUÍM> albúmina f: ♦ eggjahvíta í þvagi: <MED> albuminúria f, proteïnúria f
3. <BIOL> proteïna f

eggjahvítu·efni <n. -efnis, -efni>: proteïna f

eggja·hæna <f. -hænu, -hænur>:
lloca f

eggja·kaka <f. -köku, -kökur>: (omeletta) truita f (d'ous)
        eggjakaka með kartöflum*: truita amb patates
 
 
 
eggja·pískari <m. -pískara, -pískarar>: batedor m (eina de cuina, esp. per a batre ous)
 
 
 
eggja·rauða <f. -rauðu, -rauður>: rovell m d'ou, vermell m d'ou (Bal.), <†> mujol m [d'ou]
 
 
 
eggja·réttir <m.pl -rétta>: <CULIN> plats fets a base d'ous
 
 
 
eggja·skeri <m. -skera, -skerar>: tallaous m (estri de cuina)
 
 
 
eggja·skurn <f. -skurnar, -skurnir>: closca f d'ou

eggjast <eggjast ~ eggjumst | eggjaðist ~ eggjuðumst | eggjast ║ [hvor annan]>:
donar-se ànims mútuament, esperonar-se mútuament: ◊ þeir Flosi snerust þá við og eggjuðust nú fast hvorirtveggju: en Flosi i els seus es van disposar per repel·lir l'atac i s'encoratjaven fermament els uns als altres; ♦ láta eggjast: deixar-se provocar; ◊ eigi mun konungur láta að eggjast um öll níðingsverk þín; eigi mun hann láta Egil drepa í nótt, því að náttvíg eru morðvíg: el rei no es deixarà pas provocar a cometre totes les malvestats que dius, no farà pas que matin l'Egill anit perquè els homicidis comesos de nit són vils assassinats

eggja·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <MED> ovari m

eggja·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

eggjun <f. eggjunar, eggjanir>:
abrivament m, abrandament m (gran vehemència): ♦ eggsjúk hæna: lloca f

egg·los <n. -loss, no comptable>:
<MED> ovulació f

egg·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
lloca (femella d'ocell & gallina que cova els ous): ♦ eggsjúk hæna: lloca f

egg·skel <f. -skeljar, -skeljar>: navalla f, mànec m (mol·lusc Ensis ensis)

egg·tvíblaðka <f. -tvíblöðku, -tvíblöðkur>:
lístera f oval (o: ovada) (planta Listera ovata)

egg·völur <m. -valar, -velir>:
(ró á egg, meitilsegg) rebava f del tall (doblec que es produeix en el tall d'una destral, falcella etc. quan s'ha esmolat massa vegades de manera que el tall acaba quedant massa fi): ◊ Bjarni smíðaði Þormóði öxi breiða að Þormóðar fyrirsögn. Hún var slegin ofan öll af og fram til eggjar. Eigi var eggvölur fyrir henni. Helsti var hún biturleg: en Bjarni havia forjat una detral [de fulla molt] ampla al Þormóður seguint les instruccions d'aquest. Tota la fulla d'aquesta destral havia estat amartellada fins al tall. Aquest no presentava cap rebava. Aquesta destral era extremadament afilada

egifskur, egifsk, egifskt <adj.>:
egipci -ípcia (→ egypskur, egypsk, egypskt)

Egifta·land <n. -lands, no comptable>:
Egipte m (→ Egyptaland)

Egifti <m. Egifta, Egiftar>:
egipci m, egípcia f (→ Egypti)

Egypta·land <n. -lands, no comptable>:
Egipte m

egypskur, egypsk, egypskt <adj.>:
egipci -ípcia

Egypti <m. Egypta, Egyptar>:
egipci m, egípcia: ♦ hinir fornu Egyptar: els antics egipcis; ♦ hinna fornu Egypta: dels antics egipcis

egypzkur, egypzk, egypzkt <adj.>:
<†> variant arcaica de → egypskur, egypsk, egypskt “egipci”

ehf. <abrev. de einkahlutafélag>:
<ECON> SL f (societat de responsabilitat limitada)

ei <adv.>:
<†> variant arcaica de → ekki “no...pas”

eið <n. eiðs, eið>:
variant de → eiði ‘istme, llenca de terra entre dues illes o entre illa i terra ferma’

eið·brigði <n.pl -brigða>:
<†> variant arcaica de → eiðrof “trencament de jurament”

eið·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
lligat -ada per un jurament

eið·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest ║ e-ð>:
1. <GEN> certificar una cosa
2. (um vitni) fer prestar el jurament a..., prendre el jurament a... (testimoni)

eiði <n. eiðis, eiði>:
istme m: ♦ → Panamaeiði “istme de Panamà”

eið·rof <n. -rofs, -rof>:
trencament m (o: violació f) de jurament, perjuri m

eið·rofa <adj. inv.>:
perjur -a

eið·rofi <m. -rofa, -rofar>:
perjur m, perjura f

eið·stafur <m. -stafs, -stafir>:
fórmula f de jurament, tenor m,f de jurament: ♦ vinna (o: sverja) eið með þeim (o: þessum) eiðstaf: prestar un jurament amb el següent tenor del jurament; ◊ [hversu konungr skal hirðmenn gøra] þann tíma er konungr vill hirðmann gøra, þá skulu engi borð standa fyrir konungi. Konungr skal hafa sverð sitt á kné sér, vígslusverð, ef hann er kórónaðr, ok venda aptr dǫggskónum undir hǫnd sér ok leggja meðalkaflann fram yfir hœgra kné sér; síðan skal hann sveipa fetilssylgjunni upp yfir meðalkaflann ok gripi svá hœgri hendi ofan yfir allt saman. En sá er hirðmaðr skal gøraz, skal falla {á} báðum knjám fyrir konungi á gólf eðr [fót]skǫr ok taka upp hœgri hendi sinni undir meðalkaflann, en vinstri hendi haldi hann niðr fyrir sik, sem hánum er hœgast, ok minniz síðan við hǫnd konungs. Síðan skal hann upp standa ok vinna eið at bók þeirri er konungr fær hánum með þessum eiðstaf: „Til þess legg ek hǫnd á helga bók, ok því skýt ek til Guðs, at ek skal vera hollr ok trúr mínum herra N. Noregskonungi, [bæði] opinberliga ok leyniliga. Fylgja skal ek hánum innan lands ok utan, ok hvergi við hann skiljaz nema hans sé lof eðr leyfi til, nema full nauðsyn banni. Halda skal ek eiða þá [alla] er hann hefir svarit ǫllu landsfólkinu, eptir því viti, sem Guð ljær (lér) mér. Svá sé mér Guð hollr sem ek satt segi, gramr ef ek lýg“. Síðan skal hann falla á kné fyrir konungi ok leggja hendr sínar báðar saman, en konungr báðar sínar hendr um hans hendr ok minnaz síðan við sjálfan konung. Síðan skal sá skutilsveinn, sem stǫðu heldr, fylgja hánum at handsali, fyrst til lendra manna, ef þeir eru inni, ok síðan til annarra hirðmanna. En þann tíma, sem hirðmaðr gengr at handsali, þá skal lendr maðr fyrir kurteisi sakir ok litillætis upp standa í móti hánum, ok minnaz við hann, svá it sama skulu gøra allir hirðmenn [þar] út í frá. Þat berr ok vel, ef því kømr við, at sá inn sami skutilsveinn fylgi hánum í aðra staði, þar sem flestir hirðmenn eru fyrir, ok kanniz svá forn hirð við nýja lǫgunauta með einarðligu sambandi. Hinn sami háttr skal á vera hvárt er gøriz fleiri í senn eða færri: [quan el rei vol fer hirðmenn] a les ocasions que el rei vulgui nomenar un hirðmann, davant el rei no hi ha d'haver cap taula. El rei ha de tenir la seva espasa damunt els seus genolls, l'espasa de la consagració, si ja és estat [consagrat i] coronat rei, i llavors girarà la guaspa cap amunt, passant-la sota la seva aixella, i posarà el mantí cap endavant de tal manera que aquest li quedi damunt el seu genoll dret [sense tocar-lo], i després ha d'aixecar la sivella de la corretja de [la beina de] l'espasa sobre el mantí i ha d'agafar sivella i mantí tot seguit part damunt amb la mà dreta. I el qui ha de fer-se hirðmaðr, que caigui de genolls davant el rei al trespol o al graó i que aixequi la seva mà dreta fins a agafar el mantí de l'espasa part dessota, mentre manté la mà esquerra abaixada davant seu de la manera que li vagi millor i llavors ha de besar la mà del rei. Tot seguit s'ha de posar dret i prestar jurament pel Llibre que el rei li donarà amb aquest tenor del jurament: „Poso la mà sobre el Llibre sagrat per [jurar] això i poso Déu per testimoni d'això: que seré fidel i lleial al meu senyor N., rei de Noruega, tant en públic com en privat. El seguiré tant a l'exterior com a l'interior del país i enlloc no em separaré d'ell llevat que tingui el seu permís o vènia per fer-ho o que no hi pugui estar perquè m'ho impedeixin causes de força major totalment ineludibles. També servaré tots els juraments que ell hagi jurat a tota la gent del país amb el seny que Déu em concedeixi. Que Déu em doni la seva gràcia si dic la veritat, i sigui aïrat amb mi si menteixo“. Tot seguit, s'ha d'agenollar davant el rei i ajuntar les seves dues mans, i el rei posarà les seves mans al voltant de les d'ell, i tot seguit [el nou hirðmaðr] besarà el rei mateix. Tot seguit, el xambelà que tingui el lloc (=el xambelà lloctinent) l'acompanyarà a l'acte d'encaixada de mans, de primer als lendir menn, s'hi ni ha cap a dins [el tinell], i tot seguit als altres hirðmenn. I quan el [nou] hirðmaðr vagi a l'encaixada de mans, que cada lendr maðr, per mor de la cortesia i la humilitat, es posi dret cap a ell i el besi, i el mateix facin tots els hirðmenn a continuació. També s'escau, si se'n dóna l'ocasió(si es pot), que el mateix xambelà l'acompanyi a d'altres indrets on hagin de trobar-hi la majoria dels hirðmenn, i així la vella hirð faci coneixença del nou company amb qui entren en ferma aliança. Es procedirà de la mateixa manera tant si són molts els qui es facin hirðmenn alhora com si són pocs (vocabulari: #1. fetilssylgja: entenc que això vol dir que l'espasa es manté dins la seva beina durant la cerimònia; #2. grípa hœgri hendi ofan yfir allt saman: en el text no s'esmenta la guarda de l'espasa o hjalt. Interpreto, però, aquest passatge de tal manera que el rei estreny la sivella de la corretja contra la part de dalt del mantí, subjectant mantí i sivella per la guarda de l'espasa. Altrament no sabria imaginar-me com ho fa; #3. taka hendi sinni upp undir meðalkaflann: interpreto aquest passatge com que el futur hirðmaðr aixeca la mà i agafa el mantí de l'espasa per dessota, és a dir, com si volgués aguantar el mantí amb el palmell de la mà, col·locant la mà, doncs, part davall el mantí, entre la guarda i el pom, i tancant llavors els dits, que quedarien a la part de damunt del mantí de l'espasa i tradueixo en conseqüència; l'Svend Grundtvig 1870, pàg. 63 (“Om de gotiske folks våbenéd”), ofereix la següent traducció parcial d'aquest passatge: når kongen antager hirdmænd, da skal intet bord stå foran ham. Kongen har sit sværd liggende i skødet, kroningssværdet, dersom han er kronet; han stikker dupskoen ind under sin ene arm og lægger sværdets håndfang frem over sit höjre knæ; så slynger han sværddremsspændet over håndfanget; så skal han kysse kongens hånd, derpå rejse sig og modtage bogen af kongens hånd og så sværge eden ... så sandt hjælpe mig Gud og hans hellige ord: han være mig huld, om jeg siger sandt, gram, om jeg lyver! Derpå knæler han atter foran kongen og lægger sine hænder sammen, kongen lægger sine hænder på hans og kysser ham )

eið·svarinn, -svarin, -svarið <adj.>:
jurat -ada (fet sota jurament): ♦ eiðsvarin yfirlýsing: una declaració jurada; ♦ vera eiðsvarinn: estar sota jurament

eiður <m. eiðs, eiðar>:
jurament m: ♦ rjúfa eið: violar (o: trencar) un jurament; ♦ sverja (o: vinna; o: leggja) eið: prestar jurament; ♦ leggja eið að e-u: assegurar una cosa amb un jurament; ◊ hann hét honum vináttu sinni og griðum og lagði eið að og þó að Ónías grunaði hann um græsku gat Androníkus tælt hann til að yfirgefa griðastaðinn: li va prometre sota jurament asil i la seva amistat i encara que l'Onies sospitava una arteria d'ell, l'Andrònic el va persuadir perquè abandonés el lloc on havia trobat asil; ◊ Alkímus lét líka friðarvilja í ljós við þá og lagði eið að: „Ekki munum við reyna að gera ykkur eða vinum ykkar illt,“ sagði hann: L'Alquim també se'ls adreçà amb paraules pacífiques i els jurà: "no intentarem fer-vos cap mal, ni a vosaltres, ni als vostres amics"; ◊ hann lagði eið að því að hann mundi aldrei leitast við að gera honum neitt til miska svo lengi sem hann lifði: li va jurar que, mentre visqués, mai no cercaria de fer-li res que el perjudiqués; ♦ rangur eiður: jurament en fals; ♦ sverja rangan eið: jurar en fals; ♦ undir eiði: sota jurament; ♦ e-m er eiður sær að <+ ind.>: poder jurar amb total seguretat que <+ ind.>; ♦ mér er eiður sær að þessu hef ég aldrei lofað: puc jurar quan vulgueu que mai no he promès tal cosa

eiga: 1. tenir (posseir)
        2. eiga að <+inf.>: haver de <+inf.>
        3. eiga að <+inf.>: (af umsögn annarra) se suposa que..., diuen que... (reflectint un parer, esp. d'altri)
           en hann á nú víst að vera laus við hana (pillufíknina): però ara se suposa que se n'ha desempallegat (de la seva addicció als tranquil·litzants)
        4. eiga í e-u: tenir una cosa (problemes, dificultats etc.)
           eiga í deilum við e-n: tenir conflictes amb algú
           eiga í erfiðleikum með að <inf.>: tenir dificultats per a <inf.>: tenir dificultats
           eiga í vanda: tenir dificultats
           eiga í vandræðum: tenir problemes 
        5. eiga við e-ð: convenir a una cosa, ésser convenient a una cosa, ésser escaient a una cosa
           eiga vel við e-ð: escaure's bé a una cosa, pegar bé a una cosa (Bal.)
           það ~ þetta á þó ekki við [um e-ð]: això, emperò, no s'escau [pel que fa a...], aquest, emperò no és el cas [quant a...]
           ...sem á þó ekki við í þetta skiptið: ...la qual cosa, emperò, aquesta vegada no s'escau, ...la qual cosa aquesta vegada, emperò, no és el cas
        6. hvað áttu við?: <LOC> què vols dir?
           ...áttu þá við það sem ég held að þú eigir við?: ...has volgut dir el que crec que has volgut dir?
           hvað er átt við með því að <+ subj.>?: què es vol dir amb això que <+ ind.>?

◊ hún er að fara að eiga sitt 3 barn: està a punt de tenir el seu tercer infant

eiga "tenir"
			Present indicatiu		Pretèrit indicatiu
Sg.	1	ég	á	tinc	átti	tenia	he tingut	tinguí
	2	þú	átt	tens	áttir	tenies	has tingut	tingueres
	3	hann	á	té	átti	tenia	ha tingut	tingué

Pl.	1	við	eigum	tenim	áttum	teníem	hem tingut	tinguérem
	2	þið	eigið	teniu	áttuð	teníeu	heu tingut	tinguéreu
	3	þeir	eiga	tenen	áttu	tenien	han tingutt	tingueren

			Present subjuntiu		Pretèrit subjuntiu
Sg.	1	ég	eigi	tingui	ætti	tingués
	2	þú	eigir	tinguis	ættir	tinguessis
	3	hann	eigi	tingui	ætti	tingués

Pl.	1	við	eigum	tinguem	ættum	tinguéssim
	2	þið	eigið	tingueu	ættuð	tinguéssiu
	3	þeir	eigi	tinguin	ættu	tinguessin

			Imperatiu
Sg.	2		eig!, eigðu!	té, ten
Pl.	2		eigið	teniu

Supí:			átt	tingut
Gerundi:			eigandi	tenint
Participi Passat			-, -, -

eigandi <m. eiganda, eigendur>:
propietari m, propietària f: ♦ eigandi flutningsréttar: el propietari dels drets d'explotació

eigi: variant arcaica o literària de → ekki ‘no’

eigi:
1ª i 3ª pers. sg. pres. subj. de → eiga “tenir”

eigin·girni <f. -girni, pl. no hab.>:
egoisme m, egocentrisme m

eigin·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
egoista, egocèntric -a

eiginhandar·rit <n. -rits, -rit>: escrit autògraf

eigin·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de fonts (o: de pila; o: de bateig; o: de baptisme), prenom m: ♦ eiginnafn og kenninöfn: nom i cognoms; ♦ eiginnafn kvenna: noms propis de dona; ♦ eiginnafn karla: noms propis d'home

eign <f. eignar, eignir>:
1 <GEN> possessió f: ♦ kasta (o: slá) eign sinni á e-ð: prendre possessió d'una cosa, apoderar-se d'una cosa
2. (jarðeign & það sem maður á) propietat f (immoble & bé en general que hom posseeix): ♦ fá e-ð til eignar: rebre una cosa en propietat; ♦ sala á eignum: venda de patrimoni
3. <ECON. En aquesta accepció, emprat hab. en pl.> actiu m: ♦ eignir og skuldir: actius i passius

eignar·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAM> genitiu m

eignar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAM> pronom possessiu: ♦ hliðstætt eignarfornafn: pronom possessiu en funció adjectival, adjectiu possessiu

eignar·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>: habitatge m en propietat

eignast <eignast ~ eignumst | eignaðist ~ eignuðumst | eignast ║ e-ð>:
1. (um hluti) entrar en possessió d'una cosa (coses)
2. (um fólk) tenir algú (p.e., un fill, una filla): ♦ eignast dóttur ~ son með konu frá...: tenir una filla ~ un fill amb una dona de...; ♦ eignast nýjan vin: tenir un nou amic, fer un nou amic

eik <f. eikar (o: eikur), eikur>:
roure m: ♦ ekki fellur eik við fyrsta högg: <LOC FIG> Roma no es va fer pas en un dia; ♦ eplið fellur sjaldan langt frá eikinni: <LOC FIG> els testos s'assemblen a les olles; de tal buc, tal eixam

eikar·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
roureda f

eikar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
roure m

eikar·viður <m. -viðar, no comptable>:
(viður eikitrésins) fusta f de roure: ♦ úr eikarviði: de [fusta de] roure

eiki <n. eikis, eiki>:
1. <†> (eikarskógur) roureda f (bosc de roures)
2. (eikitré) roure m (qualsevol arbre del gènere Quercus)

eiki·dalur <m. -dals, no comptable>:
<RELIG> vall f de l'Alzina ('ʕēmεq ha-ʔē'lāh, עֵמֶק הָאֵלָה): ◊ en Sál og þeir og allir Ísraelsmenn eru í Eikidalnum og eru að berjast við Filista: Saül, amb ells i amb tots els israelites, és a la vall de l'Alzina, combatent-hi contra els filisteus

eiki·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
roureda f

eiki·tré <n. -trés, -tré>:
roure m

ei·lífð <f. -lífðar, -lífðir>:
eternitat f

ei·lífur, -líf, -líft <adj.>:
1. <GEN> etern -a: ♦ borgin eilífa: la Ciutat eterna (Roma); ♦ eilífa lífið: <RELIG> la vida eterna; ♦ Guð, hinn eilífi: <RELIG> Déu, l'etern[al]
2. (óendanlega varandi, ævarandi) sempitern -a (de durada infinita): ◊ eins ok eilíf nótt ófrýn ok svört: com una nit sempiterna, hòrrida i negra
3. (varanlegur, sem hættir aldrei) perpetu -ètua (que no cessa mai, permanent): ♦ eilífur snjór: (snjór sem bráðnar aldrei) neu perpètua (o: neus perpètues) (que no es fon mai)

eiming <f. eimingar, eimingar>:
destil·lació f

eiminga·hús <n. -húss, -hús>:
destil·leria f

eimingar·tæki <n. -tækis, -tæki>:
alambí m, destil·lador m

ein- <prefixoide>:
uni-, mono-, mon-

ein·angraður, -öngruð, -angrað: isolat -ada, aïllat -ada

ein·angrast <-angrast ~ -angrumst (o: -öngrumst) | -angraði ~ -angruðumst (o: -öngruðumst) | -angrast>:
1. (verða einn, sambandslaus) aïllar-se (isolar-se)
2. (verða lokaður, einangraður) quedar aïllat -ada (quedar isolat -ada)

ein·angrun <f. -angrunar, no comptable>:
<GEN & ELECTR & JUR & FIG> aïllament m, isolament m: ♦ aldalöng einangrun: un aïllament plurisecular; ♦ dæma e-n í fjögurra vikna einangrun: <JUR> condemnar algú a quatre setmanes [de cel·la] d’aïllament; ♦ einangrun frá e-u: aïllament de...; ♦ lifa við einangrun: viure en l’aïllament; ♦ léleg einangrun: <ELECTR> un aïllament deficient; ♦ setja e-n í einangrun út af e-u: <JUR> ficar algú a la cel·la d’aïllament per...

einangrunar·klefi <m. -klefa, -klefar>:
cel·la f d'aïllament

ein·armaður, -örmuð, -armað <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'un braç)

ein·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitt ║ sér>: concentrar-se
        einbeita sér að e-u ~ e-m: concentrar-se en una cosa ~ algú
        eiga erfitt með að einbeita sér: tenir dificultats per a concentrar-se

ein·birni <n. -birnis, -birni>:
(eina barnið, einkabarn) fill únic, filla única, povil m (Val.), povila f (Val.), pubil m (Bal.), pubila f (Bal.)

ein·blína <-blíni ~ -blínum | -blíndi ~ -blíndum | -blínt>:
1. <á e-ð ~ e-n>: <GEN> mirar fixament algú ~ una cosa, fitar algú ~ una cosa amb la mirada
2. <á e-ð>: <FIG> concentrar-se (o: centrar-se) en una cosa, posar el focus [del seu interès] en una cosa, fixar el seu interès en una cosa

ein·breiður, -breið, -breitt: d'un sol carril de circulació
        einbreið brú: pont amb un sol carril de circulació
        einbreið göng: túnel amb un sol carril de circulació

einbýlis·hús <n. -húss, -hús>: casa unifamiliar

ein·dagi <m. -daga, -dagar>:
<ECON> venciment m (termini de pagament de factura, deute etc.): ♦ það er komið í eindaga: <LOC> això ja ha vençut (ja s'ha complert el termini de pagament)

ein·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
1. (ákveðinn) ferm -a (decidit): ♦ vera eindreginn stuðningsmaður e-s: ésser un ferm fan de...
2. (skilyrðislaus) categòric -a (incondicional): ♦ eindregið fylgi: una adhesió incondicional
3. (skýlaus, afdráttarlaus) explícit -a (exprés, clar, no ambigu): ♦ vegna eindreginna tilmæla lögreglu...: seguint indicacions expresses de la policia..., a petició expressa de la policia...
4. (veður, vindur) persistent, incessant (vent, tempesta): ♦ eindregin norðanátt: [vent de] tramuntana persistent

ein·drægni <f. -drægni, no comptable>: harmonia f (unió, concòrdia)
        í eindrægni: unànimement, per unanimitat

ein·dæma <adj. inv.>:
únic -a, sense parió

ein·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
1. (sjálfdæmi) eindæmi m, dret de fixar les condicions d'un acord en un afer legal en què un mateix hi és part implicada: ◊ Hann lét illa yfir og fer þegar á fund Glúms og sagði honum atburðinn og býður honum eindæmi: a ell no li va agradar pas i se'n va anar a veure totd'una en Glum a qui va contar el fet, oferint-li un acord amb les condicions que el mateix Glum hi posés; ◊ Þorsteinn kvað sér þykja í hvern stað jafnboðið er hann bauð sitt vinfengi, - "en gerum þar á grein nokkura er þú ræðir um hefndirnar því að nú vita menn gerr en fyrr hvað gera skulu og vil eg það um mæla að hvor okkar taki eindæmi eftir annan eða sektir og fébætur þótt eigi séu manndráp og sómir það betur kristnum mönnum": en Þorsteinn va dir que considerava que l'oferiment d'amistat mútua que li feia en Björn era en tots els aspectes una oferta bona i equitativa, - “però pel que fa a la venjança de què parles, afegim-hi un punt més, ja que avui en dia la gent sap millor què cal fer que per antic. Per aquesta raó, proposo que cadascun de nosaltres tingui el dret a fixar per ell mateix el rescabalament que vol per la mort de l'altre, i que podrà ésser en forma de bandejament o d'indemnització, però no pas en forma de venjança de sang, tal com s'escau a bons cristians’ (Baetke 19874, pàg. 309: Þ. kvað sér þykkja í hvern stað jafnboðit er B. bauð sitt vinfengi ‘ihn dünkte es in jeder Hinsicht ein billiges, gutes Anerbieten’); ♦ gera e-ð upp á sitt eindæmi: <LOC FIG = gera e-ð á eigin ábyrgð> fer una cosa sota la seva pròpia responsabilitat, fer una cosa pel seu [propi] compte
2. (einstæður atburður) cas únic (→ einsdæmi): ◊ Grettir svarar: "Eindæmin eru verst. Eg hefi og týnt mal þeim er eg átti og leitum nú báðir samt: en Grettir li respon: "Les coses que només li passen a un són les pitjors; jo també he perdut la taleca que tenia. Les podem cercar (la teva i la meva) tots dos plegats

ein·elti <n. -eltis, -elti>: 1. <GEN> empait m, persecució f
        2. einelti í vinnu (o: á vinnustaðnum): mòb[b]ing m en el treball, assetjament psicològic en el treball, assetjament m moral en el treball
           lenda í einelti: ésser víctima de mòbbing
           leggja í einelti: fer mòbbing
           leggja í einelti er merki um veikleika: fer mòbbing és signe de debilitat
           hefur þú orðið vitni að einelti? Ekki þegja! Ekki gera ekki neitt! Láttu vita!!!!: has estat testimoni de mòbbing? No callis!
				No et quedis mans-plegades! Fés-ho saber!!!!

ein·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
borni bòrnia, tort -a (Val., Bal.) (mancat d'un ull)

ein·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
borni bòrnia, tort -a (Val., Bal.) (mancat d'un ull)

ein·faldur, -föld, -falt: ximplet -a

ein·fari <m. -fara, -farar>:
solitari m, solitària f (persona que no es fa gaire amb la gent i va a la seva)

einfruma- <en compostos>:
unicel·lular

ein·frumungur <m. -frumungs, -frumungar>:
protist m

ein·getinn, -getin, -getið <adj.>:
unigènit -a, únic -a (fill): ◊ hinn eingetni Sonur Guðs, sem vildi gera okkur hluttakendur í guðdómi sínum, tók sér náttúru okkar til að hann, með því að gerast maður, gæti gert menn að guðum: el fill únic de Déu, volent que participéssim de la seva divinitat, va assumir la nostra natura a fi que ell, fent-se home, fés els homes déus; ◊ við játum að einn og hinn sama Krist, Drottin, og eingetinn Son, á að þekkja í tveimur náttúrum án samruna, án breytinga, án sundurgreiningar, án aðskilnaðar. Mismunur náttúranna hélst við einingu þeirra, einkenni hvorar náttúru um sig varðveittust þar sem þær féllu saman í einni persónu (prosopon) og einum frumþætti (hypostasis): confessem que hem de reconèixer un sol i mateix Crist, Senyor, Fill Únic, en dues natures, sense confusió, sense canvis, sense divisió, sense separació. La diferència de les natures no es veu pas suprimida per llur unió, sinó que les propietats de cadascuna d'elles es veuen salvaguardades i reunides en una sola persona i una sola hipòstasi; ◊ Ó, eingetni Sonur og Orð Guðs! Þú sem ert ódauðlegur, þú sem íklæddist holdi af Maríu heilagri Guðsmóður og ævarandi mey oss til hjálpræðis, þú sem án breytingar gerðist maður og varst krossfestur, ó Kristur vor Guð, þú sem með dauða þínum hefur kramið dauðann, þú sem ert einn hinnar heilögu þrenningar, dýrlegur með Föðurnum og hinum Heilaga Anda, frelsa oss!": Oh Fill Únic i Verb de Déu, tu, que essent immortal, et vas dignar encarnar-te per la nostra salvació de la santa Mare de Déu i sempre Verge Maria, tu, que sense canvi et féres home i fores crucificat, oh Crist Déu, tu, que per la teva mort vares esclafar la mort, tu que ets Un de la Santa Trinitat, glorificat amb el Pare i l'Esperit Sant, salva'ns!"; ◊ svo elskaði Guð heiminn, að hann gaf son sinn eingetinn, til þess að hver sem á hann trúir glatist ekki, heldur hafi eilíft líf: tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill Unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna

eingyðis·trúarbrögð <n.pl -trúarbragða>:
religió f monoteista

ein·göngu <adv.>:
exclusivament, únicament: ♦ ekki eingöngu... heldur...: no únicament... sinó també....; ♦ nær eingöngu: gairebé exclusivament

ein·hendur, -hend, -hent <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'una mà)

ein·hentur, -hent, -hent <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'una mà)

Ein·herji (o: <†> -heri) <m. -herja, pl. no hab.>:
<MITOL> Einheri m, un dels epítets del déu Þórr, per bé que apareix usat sarcàsticament. Es pot interpretar tant com el qui lluita tot sol com el qui lluita amb els einherjar o bé el déu dels einherjar: ◊ austrfǫrom þínom scaltu aldregi / segia seggiom frá, / sízt í hanzca þumlungi hnúcþir þú, einheri / oc þóttisca þú þá Þórr vera: no parlis mai als homes del teu viatge a llevant ja que t'hi vas arrupir dins el polze d'una manyopla, [galdós] einheri: aleshores no semblaves no en Þórr

ein·herji (o: <†> -heri) <m. -herja, -herjar. Empr. sempre en pl.>:
<MITOL> èinheri m, cadascun dels guerrers que, després de morir en combat, havia tingut la sort d'ésser dut al Valhal·la. Cal recordar que només la meitat dels caiguts en combat hi anaven; l'altra meitat anava al Fólkvangr, l'estatge de la deessa Freyja. El mot einherji significa el qui lluita tot sol, o bé, en una altra interpretació també molt estesa, guerrer selecte. Al Hárbarðsljóð, manuscrit A, estrofa 30, vers 1, hi apareix la forma femenina einherja. La forma de singular einherji s'ha de veure com una forma analògica moderna, creada a partir de les formes de plural, les úniques realment atestades per a la llengua antiga. La creació del singular einherji ha portat amb ell un canvi de paradigma, ja que el mot ha estat reinterpretat com a tema en -jan. El mot originàriament pertanyia als temes en -ja, de manera que al plural einherjar ← ˀaɪ̯naxarjōz, li corresponia un singular *einharr ← ˀaɪ̯naxarjaz, que sobreviu en el nom propi Einarr ← ˀaɪ̯naxarjaz, igual que Gunnarr ← ɣʊnθaxarjaz. Cf. la forma llatinitzada Gunthacharius. La forma alemanya Günther ← ɣʊnθixarjaz, amb un primer constituent *ɣʊnθi-. Noms propis com ara Einarr ← ˈˀaɪ̯naˌxarjaz, Gunnarr ← ˈɣʊnθaˌxarjaz o Ragnarr ← ˈraɣinaˌxarjaz ens recorden l'evolució x → χ → h → ɦ → ⊘ del norrè en posició intersonora. Això vol dir que la h del mot einherjar o bé és testimoni d'un encunyament molt tardà del mot (quan ja no actuava la pèrdua de la fricativa glotal, sorda o sonora, en posició intersonora), o bé s'hi ha reintroduït (també tardanament) des del simple herjar ‘guerrers’ per reforçar el lligam formal i semàntic del compost amb el simple.: ◊ Óðinn heitir Alfǫðr, þvíat hann er faðir allra goða. Hann heitir ok Valfǫðr, þvíat hans óskasynir eru allir þeir, er í val falla. Þeim skipar hann Valhǫll ok Vingólf, ok heita þeir þá Einherjar. Hann heitir ok Hangaguð ok Haptaguð, Farmaguð, ok enn hefir hann nefnz á fleiri vega, þá er hann var kominn til Geirrøðar konungs: Odin es diu Alfǫðr (= el Pantòpator, el Pare de Tot) perquè és el pare de tots els déus. També es diu Valfǫðr (= Pare dels Caiguts en Combat) perquè tots aquells qui cauen en combat són els seus fills adoptius i els assigna [un lloc a]l Vahal·la i Vingólf (= Trespol d'Amics) i llavors[, quan ja hi són,] es diuen èinheriar. També es diu Hangaguð (= Déu dels Penjats) i Haptaguð (= Déu dels Captius) i Farmaguð (= Déu dels [qui porten] Carregaments, ço és, Déu dels Mercaders) i encara es va fer dir amb altres noms quan va anar a veure el rei Geirrøðr; ◊ en er þessi tíðendi verða, þá stendr upp Heimdallr ok blæss ákafliga í Gjallarhorn ok vekr upp ǫll goðin, ok eiga þau þing saman. Þá ríðr Óðinn til Mímisbrunns ok tekr ráð af Mími fyrir sér ok sínu liði. Þá skelfr askr Yggdrasils, ok engi hlutr er þá óttalauss á himni eða jǫrðu. Æsir hervæða sik ok allir einherjar ok sœkja fram á vǫlluna. Ríðr fyrstr Óðinn með gullhjálminn ok fagra brynju ok geir sinn, er Gungnir heitir: quan aquests grans esdeveniments es produeixin, en Heimdallr s’aixecarà i tocarà amb ímpetu el Gjallarhorn, despertarà tots els déus i tindran col·lotge. Aleshores l’Odin cavalcarà fins a la font d’en Mímir i hi demanarà consell a en Mímir per a ell mateix i per a tots els seus. El freixe Yggdrasill començarà llavors a tremolar i res del cel o la terra no serà sense por. Els ansos i tots els èinheriar es posaran llurs cuirasses i faran cap a la plana. Al capdavant hi anirà, muntat en el seu cavall, Odin, duent posat el seu casc d’or i la seva bella cuirassa i portant a la mà la seva llança, que es diu Gungnir; ◊ þá mælti Gangleri: "Hvat verðr þá eptir, er brenndr er himinn ok jǫrð ok heimr allr ok dauð goðin ǫll ok allir einherjar ok allt mannfólk? Ok hafið þér áðr sagt, at hverr maðr skal lifa í nǫkkurum heimi um allar aldir": aleshores en Gangleri va dir: “i què passarà quan s'hagin cremat el cel i la terra i tot el món i siguin morts tots els déus i tots els èinheriar i tots els homes? Que no heu dit adés que tothom ha de viure eternament en un [altre] món?”; ◊ þá mælti Gangleri: "Hvárt hefir Óðinn þat sama borðhald sem einherjar?": aleshores en Gangleri va dir: “em pregunto si l'Odin té el mateix menjar que els èinheriar”; ◊ þá mælti Gangleri: "Hvat hafa einherjar at drykk, þat er þeim endist jafngnógliga sem vistin, eða er þar vatn drukkit?": aleshores en Gangleri va dir: “que tenen els èinheriar per beure que els resulti tan abundós com el menjar? o, per ventura és que hi beuen aigua?”; ◊ þá segir Hárr: "Undarliga spyrr þú nú, at Alfǫðr mun bjóða til sín konungum eða jǫrlum eða ǫðrum ríkismǫnnum ok myni gefa þeim vatn at drekka. Ok þat veit trúa mín, at margr kemr sá til Valhallar, er dýrt myndi þykkjast kaupa vatnsdrykkinn, ef eigi væri betra fagnaðar þangat at vitja, sá er áðr þolir sár ok sviða til banans. Annat kann ek þér þaðan segja. Geit sú, er Heiðrún heitir, stendr uppi á Valhǫll ok bítr barr af limum trés þess, er mjǫk er nafnfrægt, er Léraðr heitir, en ór spenum hennar rennr mjǫðr sá, er hon fyllir skapker hvern dag. Þat er svá mikit, at allir einherjar verða fulldrukknir af": aleshores en Hárr li va dir: “quina pregunta més estranya que fas! Com si l'Allfǫðr hagués de convidar reis i iarls i d'altres poderosos i fer-los beure aigua! I per ma fe, et dic que n'hi hauria més d'un que, en arribar al Valhal·la, creuria que havia pagat un preu ben alt per beure-hi aigua, si el qui abans ha patit ferides i dolor fins a la mort no hagués d'esperar ésser-hi obsequiat de millor manera. I una altra cosa encara te'n puc contar: una cabra, que es diu Heiðrún, pastura a dalt de la teulada del Valhal·la on hi rosega les agulles (el mot barr designa les fulles aciculars de les Pinàcies i del teix (Taxus baccata), arbre al qual possiblement es faci referència en aquest passatge i que, com ja s'ha indicat sovint, a Noruega hi rep les designacions de barlind ‘tell d'agulles’ i barlønn ‘erable d'agulles’) de les branques de l'arbre que és molt conegut i que es diu Léraðr (en realitat, d'aquest arbre no se'n sap res més. La forma del nom apareix com a Læraðr als Grímnismál. Podria tractar-se d'un teix mític El teix és un arbre que simbolitza l'eternitat, ja que a causa de la seva increïble longevitat -hi ha teixos que tenen més de dos mil anys d'edat, verbi gràcia, el teix escocès de Fortingall- se l'utilitza per simbolitzar la vida i a causa de l'altíssima toxicitat de les seves fulles, se l'utilitza per simbolitzar la mort). I del braguer d'aquesta cabra en raja el med amb què cada dia omple un skapker, un cup, i n'hi ha tant que tots els èinheriar se n'engaten completament”; ◊ þá mælti Gangleri: "Allmikill mannfjǫlði er í Valhǫll. Svá njóta trú minnar, at allmikill hǫfðingi er Óðinn, er hann stýrir svá miklum her. Eða hvat er skemmtun einherjanna, þá er þeir drekka eigi?": aleshores va dir en Gangleri: “una gentada molt gran és la que hi ha al Valhal·la, i per ma fe que l'Odin és un cabdill molt gran si comanda una host tan gran! [Però digues-me,] què fan els èinheriar quan no estan bevent?”; ◊ hvat's þat drauma? ǀ hugðumk fyr dag rísa ǁ Valhǫll at ryðja ǀ fyr vegnu fólki; ǁ vakðak Einherja, ǀ baðk upp [at] rísa, ǁ bekki at stráa, ǀ bjórker at leyðra, ǁ valkyrjur vín bera, ǀ sem vísi kœmi: quin somni que he tingut! He somniat que poc abans de l'alba em llevava per a netejar [i deixar preparada] la Valhǫll per a una [nova] host de caiguts; [he somniat que] hi despertava els èinheriar i els deia que es llevessin per a parar els bancs escampant-hi palla pel damunt i escurar les gerres de cervesa, i que hi pregava a les valquíries que portessin vi, com si un príncep cuidés arribar (cf. Skáldskaparmál, cap. IX, estrofa XX); ◊ einherja grið ǀ skalt þú allra hafa, ǀ þigg þú at ǫ́sum ǫl; ǀ jarla bági, ǀ þú átt inni hér ǀ átta brœðr - kvað Bragi: en Bragi li digué: hi tindràs treva de tots els èinheriar (o potser calgui entendre el mot grið en un sentit menys estrictament legal i donar-li el significat de germanor? La traducció fóra llavors: aquí hi gaudiràs de la germanor de tots els èinheriar. Personalment, m'inclino a conservar l'equivalència treva, ja que entenc que en Bragi està indicant al Hákon que en el Valhal·la ja no ha de témer res dels antics enemics i que, per tant, hi pot entrar tranquil·lament). Rep la cervesa dels ansos, tu, adversari de iarls! Aquí dins ja hi tens vuit germans; ◊ allir einheriar ǀ Óðins túnom í ǁ hǫggvaz hverian dag; ǁ val þeir kiósa ǀ oc ríða vígi frá, ǁ sitia meirr um sáttir saman: tots els èinheriar es baten cada dia en els tún (les prades tancades de davant el Valhal·la) de l'Odin: trien els qui hi han de caure (com si es tractés d'un joc d'infants en què trien a qui toca guanyar i qui toca perdre) i [després] se'n van a cavall del camp de la batalla, i seuen tots plegats i en pau al Valhal·la; ◊ Þú vart in scœða, ǀ scass, valkyria, ǁ ǫtul, ámátlig, ǀ at Alfǫður; ǁ mundo einheriar ǀ allir beriaz, ǁ svévís kona, ǀ um sacar þínar: tu, bruixa, fores la nefasta valquíria, abominable i repugnant, de l'Alfǫðr i tots els èinheriar es van batre entre ells, mala pècora, per culpa teva (una traducció ‘de sentit’ d'aquest insult de contingut sexual fóra: eres/fores una maricona tan nimfòmana que no només et passaves l'Odin per la pedra sinó tots els guerrers morts del Valhal·la, que es barallaven entre ells per veure qui seria el primer a clavar-la-te); ◊ Andhrímnir lætr ǀ í Eldhrímni ǁ Sæhrímni soðinn, ǁ flesca bezt, ǀ enn þat fáir vito, ǁ við hvat einheriar alaz: l'Andhrímnir (el cuiner dels déus) fa bullir en Sæhrímnir (el verro que, després de menjat, torna a la vida) dins Eldhrímnir (el gran calderó dels déus): és amb la millor carn de porc —i això són pocs els qui ho saben!— amb què es nodreixen els èinheriar,; ◊ fimm hundruð gólfa ǀ oc um fiórom tøgom, ǁ svá hygg ec Bilscírni með bugom; ǁ ranna þeira, ǀ er ec rept vita, ǁ míns veit ec mest magar. ǁ Fimm hundruð dura ǀ oc um fiórom tøgom, ǁ svá hygg ec at Valhǫllo vera; ǁ átta hundruð einheria ǀ ganga ór einom durom, ǁ þá er þeir fara at vitni at vega: cinc-centes estances i quaranta crec que hi ha a Bilskirnir en total; de tots els casals que sé que tenen teulada de cabirons, el del meu fill és el major. Cinc-centes portes i quaranta crec que hi ha al Valhal·la. Vuit-cents èinheriar sortiran ensems per cadascuna d'aquestes portes quan se n'aniran a atacar el Llop (Kuhn 1968, pàg. 34, sub voce bugr interpreta la locució með bugom com a adverbi: wenn man alles mitnimmt, insgesamt. Per la meva banda, interpreto l'adjectiu reptr, rept, rept en el sentit de [Haus] mit Sparrendach versehen i tradueixo en conseqüència); ◊ Hrist oc Mist ǀ vil ec at mér horn beri, ǁ Sceggiǫld oc Scǫgul, ǁ Hildi oc Þrúði, ǀ Hlǫcc oc Herfiǫtur, ǁ Gǫll oc Geirahǫð; ǁ Randgríð oc Ráðgríð ǀ oc Reginleif, ǁ þær bera einheriom ǫl: la Hrist i la Mist vull que em portin una banya [plena de med], [i] la Skeggiǫld i la Skǫgul, la Hildr i la Þrúðr, la Hlǫkk i la Herfiǫtur, la Gǫll i la Geirahǫð, la Randgríð i la Ráðgríð i la Reginleif: [car] totes elles porten cervesa als èinheriar; ◊ ǫlr ertu, Geirrøðr, ǀ hefr þú ofdruccit; ǁ miclo ertu hnugginn, ǀ er þú ert míno gengi, ǁ ǫllom einheriom ǀ oc Óðins hylli: Geirrøðr! vas gat, has begut massa! D'una gran cosa et veuràs privat si et veus privat del meu suport, del de tots els èinheriar i del favor de l'Odin (Cf. Kuhn 1968, pàg. 99: hnøggva (od. hnyggva; hnǫgg) stv. berauben (e-n e-o: Grm. 51) ‘privar algú d'una cosa’. Tota la sèrie de datius: miclo ... míno gengi ... ǫllom einheriom ... Óðins hylli depèn tota sencera del verb hnøggva)

ein·hleypingur <m. -hleypings, -hleypingar>:
solter m, soltara f, fadrí m (Bal.), fadrina f (Bal.)

ein·hleypur, -hleyp, -hleypt <adj.>:
solter -a, fadrí -ina (Bal.)

Gunnar mælti: "Eigi er eg einhlítur um svör þessa máls og vil eg ráðast um við móður hennar og svo við dóttur mína og einkum við Þórð gelli frænda hennar. En góðar einar fréttir höfum vér til þessa manns og svo til föður hans og er þetta ásjámál"

Þórður mælti: "Eigi mundi þessu gjaforði svo skjótt ráðið hafa verið ef eg hefði þetta vitað og þykist þér nú allmjög hafa komist fyrir mig í viti og beittan brögðum í þessu. En þó þykir mér eigi víst að þér séuð yður einhlítir að þessu máli"

Erni varð vant um haustið sex tiga geldinga og hefir eigi góðan róm á Böðvari og ber á brýn honum að hann muni tekið hafa. Böðvar duldi þess og unni honum engra bóta fyrir, þóttist sitja í trausti ríkra manna er Hrafn var Þorviðarson, frændi Eyrar-Lofts. Um vorið stefnir Örn Böðvari um stuld. Þykist Böðvar sér nú eigi einhlítur um vörn málsins og sækir að Atla Hallsteinsson því að hann var honum nær en Hrafn og tjáir honum málið. Atli segir að eigi sé örvænt að menn finni gagnsakir í máli Arnar. Eftir það tók Atli við öllu fé Böðvars með handsölum. Stendur nú svo til þings. Á þingi er mál búið til sóknar á hendur Böðvari og kom málið í dóm

◊ vér óxum í Eyjafirði og var það mælt að það lið væri efnilegt. Eg fékk og þann kost er bestur þótti vera, Gró dóttur Gissurar biskups. En það var mælt að hún gerði mig eigi einhlítan. Það þótti mér illa er það var mælt og tilraunir voru gervar og gengu þær vel en eigi að síður þótti mér illur orðrómur sá er á lagðist og fyrir það lagði eg fjandskap á manninn. Og eitt sinn er við hittumst á förnum vegi þá veitti eg honum tilræði en hann rann undir höggið og varð eg undir. Síðan brá hann knífi og stakk í auga mér og missti eg sýnar að auganu. Þá lét hann Guðmundur Grímsson mig upp standa. Og var það nakkvað með ólíkindum að því sem mér þótti. Eg hafði tvö megin hans enda þótti mér vera mundu slíkur mun okkar í öðru. Og þess vildi eg greypilega hefna með frænda afla og gera manninn sekjan og bjuggum vér mál til. Og þó urðu nakkverjir aflamenn til að veita honum að málunum og ónýttust mín mál. Nú má og vera að til [p. 43] verði nakkverjir að veita Þorgilsi þó að þín mál séu réttlegri. Og þá er svo var komið þá buðu þeir fé fyrir málið. Þá hugði eg að hvað mér hafði að borist eða hversu allt hafði tekist þunglega og neitti eg fébótunum. Og sá eg þá að það eitt var hjálpráðið til að skjóta málinu á guðs miskunn því að allt tókst þá áður öðru þunglegar til mannvirðingar of mitt ráð. Fann eg þá það og sá metnað Möðruvellinga er manninum fylgdu, alls eg hugði þá að mannvirðinginni, að ekki mundu þær bætur fyrir koma er mundi að sæmd verða. Gerði eg þá fyrir guðs sakir að gefa honum upp allt málið. Vissi eg að þá mundi eg það fyrir taka er mér væri haldkvæmst og bauð eg honum til mín og var hann með mér lengi síðan. Og þá snerist þegar orðrómurinn og með virðing manna og lagðist mér síðan hver hlutur meir til gæfu og virðingar en áður. Og vænti eg og af guði að þér muni svo fara og haf nú af tali mínu það er þér þykir nýtanda,“ sagði Ketill (SS I, cap. 34, pàgs. 42-43): vam créixer al fiord d'Eyjafjörður i es deia que érem una colla molt prometedora. També em vaig casar amb la qui es considerava que era el millor partit, la Gró, la filla del bisbe Gissur. Però la gent deien que no m'era fidel. Em desagradava el que es deia, i es varen fer intents [de trobar-ne alguna prova], i aquests intents no varen donar el fruit esperat, però, tanmateix, el rumor que circulava em desplaïa, i per així es va emparar de mi l'odi contra l'home [amb qui es deia que s'entenia la meva dona]. I un dia que ens vam trobar pel camí, el vaig atacar a mà armada, però ell va esquivar el cop [d'espasa] i jo vaig caure sota el seu cos. Llavors va desembeinar (brandar) el seu ganivet i el me va clavar a l'ull de manera que vaig perdre la vista en aquell ull. Però aquest home, en Guðmundur Grímsson, em va ajudar a posar-me dret. I en tot això, i pel que em semblava, hi havia quelcom d'inversemblant [perquè] jo tenia el doble de força que ell i, a més, em semblava que en totes les altres coses hi devia haver la mateixa diferència entre nosaltres dos. I vaig voler venjar-ho amb el màxim rigor amb l'ajuda dels meus parents i fer que aquest home fos declarat proscrit i a tal fi vam preparar el procés contra ell. I tanmateix, hi hagué uns homes poderosos disposats a ajudar-lo en el judici (procés) que tombaren la meva demanda. Ara, per ventura també n'hi haurà alguns disposats a prestar ajut al Þorgils, per més que la teva causa sigui més justa que no la seva. I quan es va arribar a aquest punt, varen oferir pagar una compensació en metàl·lic per aquest afer (causa, fet). Aleshores vaig pensar en el que m'havia passat i com de malament m'havia sortit tot i vaig rebutjar la compensació en metàl·lic [que m'oferien]. I aleshores vaig veure que només hi havia una única possibilitat de sortir-me'n i que era posar el plet en les mans de la misericòrdia divina, perquè fins aleshores i pel que fa a la meva situació, tot sempre havia acabat en major menyscapte per al meu bon nom. Aleshores [també] vaig veure la prepotència i l'ambició dels Möðruvellingar (els habitants dels Möðruvellir) que m'acompanyaven (és a dir, vaig veure tota la prepotència i l'ambició que jo tenia per ésser un ‘modruval·lès’), ja que pensava del meu bon nom personal que no es trobaria una compensació tal que acreixés el meu honor. I fou així, per l'amor de Déu, com aleshores vaig posar en les seves mans tot el plet (aquí potser millor: vaig renunciar a les meves pretensions a favor d'en Guðmundur, vaig renunciar al plet a favor d'ell). Jo sabia que, fent-ho així, obtindria el que em seria més profitós, i el vaig convidar a casa meva, i ell s'hi va quedar molt de temps després d'això. I llavors, de sobte, els rumors i, amb ells, els judicis de la gent, es varen capgirar i, de llavors ençà, tot el que emprenia va prendre un caire que acreixia la meva bona sort i el meu prestigi [molt] més que abans. I també espero de Déu (és a dir, també espero que Déu vulgui...) que a vosaltres us vagi igual [de bé]. I ara, treu del que t'acabo de contar allò que consideris útil", va dir en Ketill [al Hafliði] (vocabulari: #1. gefa upp: Jo entenc que aquest honum es refereix a Déu, però el context sembla voler que s'entengui que es refereix al Guðmundur Grímsson, ja que, altrament, es fa molt mal d'entendre el que segueix a continuació: el plet s'esvaneix i en Ketill convida en Guðmundur a estar-se a casa seva com a hoste)

Páli biskupi sendir kveðju Sæmundur guðs og sína. Veistu bróðir að Guðmundur biskupsefni hefir ekki mikill vin verið í málum vorum Sigurðar. En þó er hann mjög leyfður af mönnum og líklegt að því muni kosningur undir hann fallinn að það mun guðs vilji vera. Spyr eg að hann mun fyrir mart vel til fallinn, bæði gæsku sinnar og siðvendi og hreinlífis er mestu varðar. En ef nokkvað er annað í þá takið þér vanda af Norðlendingum að þeir ábyrgist sjálfir kjör sitt. En það er mitt ráð, kjós hann heldur til en frá því að eigi er víst hver líklegri er til að guði líki en sjá og er vænu best að hætta. Óráðið að sá finnist að ekki megi að finna. Einhlítir gerðust Norðlendingar að um kjör sitt. Beri þeir nú ábyrgð fyrir hve verður (SS I, cap. 152, pàg. 206)

Nú ríður Þorvarður og hans félagar þar til er þeir komu til Hrafnagils. Fóru þeir heldur hljóðlega og komu þar að opnum durum, gengu þegar inn með brugðnum vopnum. Fundu þeir Halldór og segir hann þeim hvar Þorgils hvíldi. Magnús gekk að hvílunni en Þorgils svaf og horfði í loft upp og var einn í rúminu. Segja menn að Magnús hjöggi til hans með öxi um þvera bringspöluna. Hafa menn þar deilst að hvort það mundi einhlítt til bana eða eigi (SS II, cap. 475, pàg. 735)

Þá tók Ólafur konungur til máls: "Svo er," segir hann, "sem yður er kunnigt að eg em kominn hingað til lands og verið áður langa hríð utanlands. Hefi eg og mínir menn haft það einu alla þessa stund til framflutningar oss er vér höfum sótt í hernaði og í mörgum stöðum orðið til að hætta bæði lífi og sálu. Hefir margur maður fyrir oss, sá er saklaus hefir verið, orðið að láta féið en sumir lífið með. En yfir þeim eignum sitja útlendir menn er átti minn faðir og hans faðir og hver eftir annan vorra frænda og em eg óðalborinn til. Og láta þeir sér eigi það einhlítt heldur hafa þeir undir sig tekið eigur allra vorra frænda er að langfeðgatali erum komnir frá Haraldi hinum hárfagra. Miðla þeir sumum lítið af en sumum með öllu ekki

"Vel þætti mér þú mega einhlítur vera að ráðum þínum. Á eg ekki," sagði Grettir, "ferðir mínar undir öðrum mönnum en illa mun mér þykja ef þú gerir mig liðrækan"

einhver, einhver, eitthvert / eitthvað: 1. algú -una, qualcú -una qualque (Bal.)
        2. ningú -una(en oracions interrogatives, condicionals i negatives)
           er einhver lifandi hér? Que hi ha ningú?
        3. einhverjir, einverjar, einhver <pl.>: uns unes, alguns -unes, uns quants unes quartes, certs certes (la traducció amb l'adjectiu uns quants unes quantes / certs certes també es dòna amb substantius que designen col·lectius)
           eitthvert fólk úr bænum: unes quantes persones de la ciutat
        4. <+ adj. en grau superlatiu>: un dels..., una de les... (en aquest ús, alterna amb einn [hinn] + adj. en grau superlatiu)
           einhver mesti snillingur[inn]: un dels més grans genis
           hann er er að mínu mati einhver mesti Wagner-söngvari okkar tíma: al meu entendre és un dels més grans cantants d'òperes de Wagner dels nostres temps

El neutre eitthvert s'empra com a adjectiu, acompanyant, per tant, un substantiu de gènere neutre. La forma eitthvað, en canvi, s'empra com a pronom. Cal remarcar que si la forma eitthvað va amb un adjectiu, aquest va en el mateix cas que vagi eitthvað: Exemple: eitthvað nýtt “alguna cosa nova”.

Einnhverr "algú" en la llengua antiga
		M	F	N
Sg.	N	einnhverr, einhverr, einshverr	einhver, einshver	eitthvert	eitthvat
	A	einhvern, einnhvern, einshvern	einhverja, einahverja, einshverja	eitthvert	eitthvað
	G	einhvers, einshvers	einhverrar, einnarhverrar, einshverrar	einhvers, einshvers
	D	einhverjum, einumhverjum, einshverjum	einhverri, einnihverri, einshverri	einhverju, einuhverju, einshverju

Pl.	N	einhverir, einirhverir	einhverjar, einarhverjar	einhver
	A	einhverja, einahverja	einhverjar, einarhverjar	einhver
	G	einhverra, einnahverra
	D	einhverjum, einumhverjum

Einhver "algú" en la llengua moderna
		M	F	N
Sg.	N	einhver	einhver	eitthvert	eitthvað
	A	einhvern, einhverjan	einhverja	eitthvert	eitthvað
	G	einhvers	einhverrar	einhvers
	D	einhverjum	einhverri	einhverju

Pl.	N	einhverjir	einhverjar	einhver
	A	einhverja	einhverjar	einhver
	G	einhverra
	D	einhverjum

ein·hverfa <f. -hverfu, no comptable>:
autisme m

ein·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
autista

einhvers·staðar <adv. També escrit separat: einhvers staðar>: a algun lloc, a qualque banda (Mall.)
 
 
 
einhvern·tíma <adv. També escrit separat: einhvern tíma>: alguna vegada
 
 
 
ein·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>: alicorn m

eini, eina, eina <adj.>:
únic -a: ♦ eini <+ subst.> <+ art.>: l'únic <+ subst.>; ◊ hann spurði einu stúlkuna, sem...: va preguntar a l'única noia que...; ◊ einu málin, sem þið hafið áhuga á, eru...: les úniques coses per les quals demostreu tenir interès són; ♦ eini <+ subst.> <+ pron. poss.>: <+ pron. poss. >únic <+ subst.>; ◊ eina afsökun mín er að...: la meva única disculpa és que...

eini·ber <n. -bers, -ber>: ginebró m (baia del ginebre)
 
 
 
einiberja·brennivín <n. -brennivíns, -brennivín>: ginebra f (beguda alcohòlica)
 
 
 
eining <f. einingar, einingar>: 1. <GEN> unitat f
        2. crèdit m (unitat de càrrega lectiva d'assignatura)
        3. (samlyndi) harmonia f (concordança)

eininga·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
nombre m [total] d'unitats

eininga·hús <n. -húss, -hús>: casa prefabricada

einingar·verð <n. -verðs, -verð>:
<ECON> preu m per unitat, preu / unitat m (de producte)

einka-: privat -ada
 
 
 
einka·eign <f. -eignar, -eignir>: propietat privada
 
 
 
einka·framtak <n. -framtaks, -framtök>: <GEN & ECON> iniciativa privada
 
 
 
einka·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa privada

einka·geiri <m. -geira, pl. no hab.>:
<ECON> sector privat

einka·hlutabréf <n. -hlutabréfs, -hlutabréf>: 1. <GEN = í eigu fleiri manna) societat f [de responsabilitat] limitada (SL)
        2. einkahlutabréf með einum hlutahafa*: (í eigu eins manns) societat limitada unipersonal (SLU)

einkahluta·félag <n. -félags, -félög>:
<ECON> societat f de responsabilitat limitada

einka·líf <n. -lífs, -líf>: vida privada

einkan·lega <adv.>:
especialment, de manera especial, particularment, de manera particular

einka·mál <n. -máls, -mál>: 1. <GEN> afer privat
        2. <JUR> acció f civil
 
 
 
einkamála·réttur <m. -réttar, -réttir>: <JUR> dret m civil

einka·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
<ECON> privat -ada: ◊ einkarekin lestarfyrirtæki: empresa privada de ferrocarrils

einka·rekstur <m. -rekstrar, -rekstrar>: treball m d'autònom (o: com a autònom)
 
 
 
einka·ritari <m. -ritara, -ritarar>: secretari particular, secretària particular
 
 
 
einka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. col·lecció privada
	2. museu privat

einka·samkvæmi <n. -samkvæmis, -samkvæmi>:
celebració (o: festa) privada

einka·símtal <n. -símtals, -símtöl>: trucada f personal
 
 
 
einka·spæjari <m. -spæjara, -spæjarar>: detectiu privat

einka·vinur <m. -vinar, -vinir>:
amigot m, amic íntim

einka·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:
<ECON> privatització f

ein·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennt ║ e-ð ~ e-n>:
caracteritzar una cosa ~ algú

ein·kennast <-kennist ~ -kennumst | -kenndist ~ -kenndumst | -kennst ║ af e-u>:
ésser caracteritzat -ada per una cosa

ein·kenni <n. -kennis, -kenni>:
1. <GEN> [tret] distintiu m, característica f
2. <MED> símptoma m

ein·kennilegur, -kennileg, -kennilegt: 1. estrany -a (rar)
        2. singular (peculiar, no usual)

einkjörninga·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MED> mononucleosi infecciosa: ♦ einkjörningasótt af völdum gamma-herpesveiru: <MED> mononucleosi per herpesvirus gamma; ♦ ótilgreind einkjörningasótt: <MED> mononucleosi infecciosa no especificada; ♦ önnur einkjörningasótt: <MED> altres mononucleosis infeccioses; ♦ → stórfrumuveirueinkjörningasótt “mononucleosi per citomegalovirus”

einkorn·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
espelta petita (planta Triticum monococcum)

einkum <adv.>: especialment, en especial

ein·kvæni <n. -kvænis, pl. no hab.>:
monogàmia f

ein·kvæntur, -kvænt, -kvænt <adj.>:
monògam -a

ein·leikari <m. -leikara,-leikarar>:
<MÚS> solista m & f

ein·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
<MÚS> solo m

ein·lífi <n. -lífis, pl. no hab.>:
celibat m: ♦ einlífi og skírlífi: <RELIG> celibat i castedat

ein·lægni <f. -lægni, no comptable>: sinceritat f

ein·lægur, -læg, -lægt: sincer -a
        Yðar einlægur: sincerament vostre, atentament

ein·mana: 1. solitari -ària (persona que viu permanentment tota sola)
           frelsa mína einmana sál undan ljónunum: protegeix la meva ànima (=vida) solitària dels cadells de lleó
           Guð lætur hina einmana hverfa heim aftur: Déu dóna als solitaris una nova llar
        2. [tot -a] sol -a  (persona que està ocasionalment tota sola)
           snú þér til mín og líkna mér, því að ég er einmana og hrjáður: gira't i compateix-te de mi, car em trobo sol i desvalgut
        3. solitari -ària, perdut -uda (lloc, indret, paratge)
        4. abandonat -ada, desert -a (vila abans habitada)
           æ, hversu einmana er nú borgin, sú er áður var svo fjölbyggð!: ai las! que d'abandonada es troba ara la vila, adés tan poblada!

einmana·legt <adv.>:
sol i vern

einmana·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (maður: einsamall & umkomulaus> entotsolat -ada, solitari -ària, tot -a sol -a (persona: tota sola, aïllada d'altri & que no es fa amb ningú): ◊ Newton var einmanalegur fræðimaður : en Newton fou un científic solitari
2. (líf, staður) solitari -ària, retirat -ada, abandonat -ada (vida: en solitud; indret: difícil d'arribar-hi): ♦ einmanalegt líf: vida retirada; ♦ einmanalegur staður: indret retirat
3. (hús: mannlaus, yfirgefinn) abandonat -ada (casa: abandonada, sense ningú que hi visqui)
4. (huggunarlaus, mjög hryggur) desolat -ada (ple de desolació, sense res que pugui donar una mica de conhort o consol)
5. (niðurdrepandi, voðalegur) desolador -a (desesperant, desconsolador, desconhortador, entristidor): ◊ það er einmanalegt að hugsa um dauðann í desember meðan náblæjur skýjanna skýla húsi mínu: és tan desolador pensar pel desembre en la mort, quan les mortalles dels núvols embolcallen ma casa

einmana·leiki <m. -leika, no comptable>: solitud f

ein·mitt <adv.>:
justament, exactament precisament: ♦ einmitt það!: precisament això mateix!; just això mateix!; èco! (Mall.); ♦ já einmitt!: sí, sí, exactament això mateix!

ein·mælt <adj.>:
Mot emprat en la locució:: ♦ borða (o: matast; o: éta ~ eta) einmælt: <LOC> fer un únic àpat al dia

einn, ein, eitt: 1. un -a [de sol] (és sempre numeral, mai article indeterminat)
        2. einn saman, ein saman, eitt saman: [tot -a] sol -a, únic -a
           drepa með augnatilliti sínu einu saman: matar amb la seva sola mirada
        3. einn sér: (einsamall) [tot -a] sol -a

♦ vera einn: ésser (o: <FAM> estar) sol, esser (o: <FAM> estar) tot sol (Mall., Men.); ◊ hún var ein heima: era (o: <FAM> estava) sola a casa; ◊ þær voru einar heima: eren (o: <FAM> estaven) soles a casa
: ♦ einn, ein, eitt <+ subst.> [<+ art.>]: un -a de <+ subst.>; ◊ hann spurði eina stúlkuna, sem...: va preguntar a una de les noies que...; ◊ ein myndin var...: una de les fotos era...; ◊ einn nágranninn: un dels veïns; ♦ einn <+ num.card.> <+ subst.>: un dels ~ una de les <+ num. card. > <+ subst.>; ◊ ein tólf systkin...: una dels dotze germans...; ♦ einn <+ adjectiu en grau superlatiu> <+ subst.> <+ complement nominal en genitiu>: un dels més ~ una de les més <adj.> <+ subst.> de <+ subst.>; ◊ einn helsti leiðtogi sósíalista: una dels màxims dirigents dels socialistes; ♦ einna <+ adjectiu en grau superlatiu> <+ subst.> ~ <+ adverbi en grau superlatiu>: de lluny, de molt, amb diferència el més <adj.> <+ subst.> ~ al més <+ adverbi>; ◊ Unnur hafði og með sér marga þá menn er mikils voru verðir og stórættaðir. Maður er nefndur Kollur er einna var mest verður af föruneyti Unnar. Kom mest til þess ætt hans. Hann var hersir að nafni. Sá maður var og í ferð með Unni er Hörður hét. Hann var enn stórættaður maður og mikils verður: l’Unnur també tenia amb ella nombrosos homes que eren d'alt llinatge i de gran vàlua. Hi havia un home que nomia Kollur, el qual era de molt el de més ben considerat dels qui acompanyen l'Unnur en aquell viatge. Ho feia sobretot la seva família: tenia el títol de hersir. Entre els qui feien el viatge amb l'Unnur també hi havia un home que nomia Hörður. També procedia d'un alt llinatge i era igualment de gran vàlua; ◊ þá mælti konungr: „Dagfinnr bóndi, far inn til bœjar, ok seg svá kórsbrœðrum, at ek vænti af þeim einna manna bezt, þeirra sem eru í landinu. En ef þeir gera ǫðruvís, þá skal eigi langt til, at þeir skulu vita, hvárt oss líkar vel eðr illa“ — A] Tum rex: redi in oppidum, Dagfinne colone, canonicisque nuncia, me ab illis, ut ab optimis regni incolis, optim exspectare; sin secus faciant, haud diu fore, cum experturi sint, placuerit nobis nec ne — B] Tum Rex Dagfinno colono, adito urbem, dixit, clericisque nunciato, sperare me, fore ut honestos se uiros optimisque in terra uiris pares gerant. Si secus fecerint, ait, mox quid nobis placeat, quid displiceat, experientur — Da sa kongen: «Far du, Dagfinn bonde, ind til byen og sig korsbrødrene det, at jeg venter mig bedre av dem end av andre mænd her i landet. Men gjør de paa anden vis, saa skal de snart faa merke, om vi liker det vel eller ilde»: llavors el rei li va dir: “Bóndi Dagfinnr, vés a la ciutat i digues als canonges que espero d'ells que siguin de molt els millors homes (=súbdits) de [tots] els qui hi ha en el regne. Si, emperò, fan altrament, no trigaran gaire a saber si [llur decisió] ens plau o ens desagrada”; ♦ einna síst: de molt l'última cosa; ◊ Sigurðr jarl bað konung eigi gefa Þrœndum þetta at sǫk; sagði jarl svá, at konungi mundi ekki þat duga at hatast eðr herja á innanlands fólk, ok þar einn sízt sem mestr var styrkr landsins, sem í Þrándheimi var — Sigurdus dynasta regem orauit, ne hoc Thrandis crimini daret, addens, non bene cessuram rem, si ipsos ciues odiis insectaretur, aut arma contra moueret, praesertim ubi maximum esset regni robur, ut in Thrandheimo era: el iarl Sigurðr va demanar al rei que no ho retragués pas als trondheimesos. El iarl va dir que al rei no li seria útil de mostrar-se hostil envers la gent de l'interior del país ni de lluitar amb les armes contra ells, i moltíssim menys fer-ho allà on hi havia la força més gran del regne tal i com s'esdevenia a Þrándheimr; ♦ einna næst þessu: al més a prop possible d'això; ♦ í einu: <LOC> alhora, a la vegada, d'un sol cop; ♦ allt í einu: tot alhora; de cop i volta

einnatríum·glútamat <n. -glútamats, no comptable>:
glutamat monosòdic, MSG m, E-621 m (COOHCN2CH2(NH2)COONa) (→ mónónatríumglútamat)

einnig: també, a més a més

<†> einninn <adv.>:
variant antiquada de → einnig “també; igualment”

ein·nota <adj. inv.>: d'un sol ús, d'usar i llençar
        einnota sprauta, laus við sótthitavalda: xeringa apirògena d'un sol ús

ein·persónulegur, -persónuleg, -persónulegt <adj.>:
<GRAM> unipersonal (verb que només es conjuga en la tercera pers. del sg.)

ein·ræða <f. -ræðu, ræður>:
monòleg m, soliloqui m

ein·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
<POLIT> dictadura f

einræðis- <en compostos>:
dictatorial

einræðis·herra <m. -herra, -herrar>:
<POLIT> dictador m

einræðis·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
època f de la dictadura

eins¹:
gen. sg. m. & nt. de → einn, ein, eitt “u, un; tot sol”

eins² <adv.>:
(á sama hátt) de la mateixa manera, igual[ment]: ◊ þeir gerðu þetta eins: ho han fet de la mateixa manera, ho han fet igual; ♦ alveg eins: exactament igual, exactament de la mateixa manera; ♦ að eins: només (→ aðeins); ♦ því að eins að: amb la sola condició que, només en el cas que; ◊ það er skjótt að segja að um öll skipti vor jafnsaman og fjandskap Torfa við mig. Vil eg engis gerð á hafa nema mína sjálfs nema því að eins að það sé skilið undir niðri að hann gjaldi eigi minna en tólf hundruð þriggja álna aura: De seguida ho tindré dit: a causa de tots els nostres litigis i de l'enemistat d'en Torfi envers meu, no vull acceptar cap altre acord arbitral que no sigui el que jo mateix imposi, [i només acceptaré un acord] amb la sola condició que es doni per sobreentès que [d'entrada] ell a mi no em pagarà menys aurar del que valen tres mil sis-centes alnes de vaðmál; ♦ undir eins: de seguida, immediatament, a l'instant (o: a poc instant), totd'una (Mall.)

eins... og... <adv.>:
tan... com...: ♦ eins <+ adj.> og...: tan <+ adj.> com; ◊ hún er eins stór og hann: é tan gran com ell; ◊ ekki eins stór og...: no pas tan gran com...

eins og <adv.>:
com: ◊ eins og þú veist: com [ja] saps; ◊ lög er lög eins og við vitum: la llei és la llei com tots nosaltres [prou] sabem; ◊ þú talar eins og þú vitir meira: parles com si en sabies (o: sabessis) més [coses]; ◊ það verður að verja landið eins og þú skilur: com comprendràs, cal defensar el país; ◊ Jón er til alls vís eins og þú getur ímyndað þér: com ja et pots imaginar, en Joan és capaç de tot; ♦ alveg eins og: exactament com...; ♦ eins og <+ subst.>: [exactament] igual que (o: a) <+ subst.>; ◊ hún er eins og móðir hennar: és igual a sa mare; ♦ eins fljótt og hægt er: tan aviat com sigui possible, així que sigui possible; ♦ eins fljótt og kostur er: tan ràpidament com sigui possible, tan aviat com se'n doni la possibilitat; ♦ eins og á stendur: tal com estan les coses; ♦ eins og er: de moment, per ara; ♦ [það er satt] eins og ég lifi: tan cert com em dic X!; ♦ eins og gengur og gerist: com de costum, tal com sol anar; ♦ eins og hver annar: com qualsevol altre; ♦ eins og kunnugt er: com és sabut, com se sap; ♦ eins og venjulega: com de costum; ♦ eins og vera ber: com escau, com cal; ♦ eins og hann er vanur ~ hún er vön: com sol fer; ◊ húsfreyjan bakaði pönnukökur eins og hún var vön þegar gestir komu: la mestressa, tal com solia fer, estava fent les pönnukökur quan van arribar els hostes

ein·samall, -sömul, -samalt: [tot -a] sol -a

ein·sátta <adj. inv.>:
isotròpic -a

eins·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
cas únic, cas m sense parió, cas m sense precedents: ♦ e-ð er einsdæmi: <LOC> una cosa és un fet únic

ein·semd <f. -semdar, no comptable>: solitud f
        deyja í einsemd: morir en solitud

einskismanns·land <n. -lands, no comptable>:
terra f de ningú

eins·konar <adj. inv. També escrit separat: eins konar>: una mena de 
        og mitt á meðal veranna fjögurra heyrði ég eins konar rödd er sagði: i enmig d'aquells quatre éssers vaig sentir una mena de veu que deia...

ein·slags <adj. inv>:
una mena de: ◊ “Einslags gullið óp: einsemd og þjáning í Demantstorginu eftir Mercè Rodoreda” eftir Gróu Finnsdóttur. Reykjavík: Lokaritgerð við Háskóla Íslands, 1992: “Una mena de crit d'or: solitud i patiment a La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda”, per Gróa Finnsdóttir. Reykjavík: Treball de Final de Carrera de la Universitat d'Islàndia, 1992

eins·lega <adv.>: a soles
        tala einslega við e-n:: parlar en privat amb algú

eins·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
homogeni -ènia

eins·og <adv. Escrit habitualment separat eins og>: com, igual que, talment
        ég er eins og ég er: sóc com sóc
        alveg eins og...: exactament igual a...

einstaklings- <en compostos>:
individual

einstaklings·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
individualitzat -ada

einstaklings·framtak <n. -framtaks, no comptable>:
iniciativa privada

einstaklings·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f [familiar] individual

einstaklings·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
individualisme m, subjectivisme m

einstaklings·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
estudi m (petit apartament per a persona sola)

ein·stakur, -stök, -stakt <adj.>:
1. (hver og einn) singular, particular (aïllat, sòlt, individual, diferent): ♦ einstöku sinnum: de vegades, una vegada de tant en tant; ♦ í einstökum atriðum: en [els] detalls; ♦ í einstökum ríkjum: en els diferents països
2. (sér á parti) únic -a (excepcional, extraordinari, tant en sentit positiu com pejoratiu): ♦ [hann er] einstakt góðmenni: [és] una bona persona única (és una persona excepcionalment, extraordinàriament bona, és una persona bona sense parió); ♦ einstakur klaufi: un potiner extraordinari; ♦ upplifunin er einstök: l'experiència és única

einstefnu·akstur <m. -aksturs, no comptable>: [circulació f en] sentit únic

einstefnuaksturs·gata <f. -götu, -götur>: carrer m de sentit únic (o: de direcció única)

einstefnu·gata <f. -götu, -götur>: carrer m de sentit únic

ein·steinungur <m. -steinungs, -steinungar>:
obelisc m

ein·stofna <adj. inv.>:
1. <GENET & FARMA> monoclonal: ♦ einstofna mótefni: <BIOL & MED> anticossos monoclonals
2. <BOT> que té un sol tronc

ein·tak <n. -taks, -tök>: exemplar m (còpia de resguard, escrit etc.)
        eintak korthafa: exemplar per al titular de la tarja de crèdit
        eintak af e-u: exemplar de...

ein·tal <n. -tals, -töl>:
monòleg m, soliloqui m: ♦ innra eintal: monòleg interior; ♦ bregða e-m á eintal: agafar algú per tenir-hi una conversa [en privat]; ♦ taka e-n á eintal: agafar algú per tenir-hi una conversa [en privat], mantenir una conversa en privat amb algú

einungis <adv.>:
només, únicament: ♦ ekki einungis... heldur...: no només... sinó també...

einu·sinni <adv.>:
<†> variant ortogràfica de ekki einu → sinni “ni tan sols”: ◊ svona fallega dreingjaskó hefur Jóhann Bogesen ekki einusinni átt handa sínum börnum: unes sabates de noi tan boniques com aquestes ni en Jóhann Bogesen no se les permetia per als seus fills; ◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa

ein·valdur <m. -valds, -valdar>:
monarca m [absolut]: ♦ ríkja sem einvaldur: governar de manera absoluta

ein·valdur, -völd, -valt <adj.>:
[que té el poder] absolut -a: ♦ einvaldur konungur: un rei absolut

ein·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍM> monohidrat -a, monohidratat -ada

ein·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (ríki) estat absolutista, monarquia absoluta (regne governat per un monarca absolut): ◊ “Frá einveldi til lýðveldis - Íslandssaga eftir 1830” eftir Heimi Þorleifsson: “De la monarquia absoluta a la república - història d'Islàndia a partir del 1830” d'en Heimir Þorleifsson
2. (stjórnarfyrirkomulag) absolutisme m (sistema de govern de monarquia absoluta)

einveldis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
absolutista

einveldis·stjórn <. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m absolutista

ein·vera <f. -veru, no comptable>: solitud f (aïllament social)
        lifa í einveru: viure en solitud

einverð.: abrev. de einingaverð "preu per unitat"

ein·vetni <n. -vetnis, no comptable>:
proti m (¹H)

ein·vængja <f. -vængju, -vængjur>: peix volador, orenyola f, orenol m (Bal.) (peix Exocoetus volitans)

eir¹ <m. eirs, no comptable>: 1. (kopar) coure m
        2. (brons) bronze m
        3. (látún) llautó m

eir² <n. eirs, pl. no hab.>:
<†> variant arcaica de → eir¹ “coure, aram”

	El mot eir designa indistintament tant el coure/aram com els seus aliatges més antics com ara el bronze o el llautó. En la llengua antiga, el mot sempre és de gènere neutre. En la traducció de textos antics, el traductor s'ha de decidir per traduir eir com a coure, aram o bronze a partir del context o bé basant-se en la seva intuïció.

eira <eiri ~ eirum | eirði ~ eirðum | eirt ║ e-m ~ e-u>:
1. (una sér) sentir-se bé (sentir-se interiorment en pau): ◊ hann eirir hvergi: no està bé enlloc
2. <e-m ~ e-u>: (láta í friði) deixar en pau algú ~ una cosa (respectar, no fer mal o causar dany a algú o una cosa): ◊ hann eirir engu: no respecta res; ◊ þá spyr kona: "hafa allir hlutir eiða unnit at eira Baldri?": aleshores pregunta una dona: "que han prestat jurament totes les coses de no fer cap mal a en Baldre?"
3. <e-m ~ e-u>: (sætta sig við) estar satisfet amb algú ~ una cosa (sentir-se o estar content amb una cosa)
4. <e-r eirir illa e-u>: (una illa, hæfa) desplaure una cosa a algú, no sentir-se satisfet amb una cosa (colpir, afectar): ◊ eirði hann þá illa eymd Ísraels: llavors, els mals i la misèria d'Israel el van desplaure; ◊ 7. Eirði illa ǀ ofankomu, ǁ harðbaðms undir ǀ haldin meiði; ǁ kunni sízt at ǀ kundar Nǫrva ǁ vǫn, at væri, vistum heima: 7. A la retinguda sota la branca de l'arbre dur (= la forca = el freixe Yggdrasill) li desagradava molt aquella baixada (= d'Asgard a les valls dels Jǫtunheimar). Gens no li agradava a les sales del plançó d'en Nǫrvi, en aquest estatge, avesada [com estava] als estatges i àpats de casa seva

eir·aldin <n. -aldins, -aldin>: albercoc m (→ apríkósa)

eirð <f. eirðar, no comptable>:
1. (vægð) misericòrdia f (pietat, clemència): ♦ biðja e-n eirðar e-m: <LOC FIG> demanar pietat a algú per a algú; ◊ ...og bið hann ganga fyrir konung og biðja mér eirðar af honum að hann fyrirlíti mig eigi svo sem á horfist: ...i demana-li que vagi a veure el rei i que li demani gràcia per a mi perquè deixi de menysprear-me com sembla [que fa]
2. (ró) quietud f, assossec m (pau interior, calma, tranquil·litat): ♦ hafa enga eirð í sér til að <+ inf.>: <LOC> estar massa intranquil -il·la per a <+ inf.>

eirðar·laus, -laus, -laust: intranquil -il·la, desassossegat -ada

eirðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desassossec m, manca f de tranquil·litat (nerviosisme, manca de pau interior)

eirður, eirð, eirt <adj.>:
assossegat -ada, tranquil -il·la

eir·græna <f. -grænu, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

eirgrænu·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius semisanguifluus)
 
 
 
eirgrænu·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius semisanguifluus)

eir·litaður, -lituður, -litað <adj.>:
encourat -ada, [de] color de coure

eir·málmur <m. -málms, no comptable>:
mineral m de coure

eir·peningur <m. -penings, -peningar>:
moneda f de coure

eir·rauði <m. -rauða, no comptable>:
mineral m de coure

eir·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[de] color d'aram, [de] color de coure, de color vermell-coure

eir·ryð <n. -ryðs, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

eir·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
calderer m, calderera f

eir·steinn <m. -steins, -steinar>:
mineral m de coure

eir·öld <f. -aldar, pl. no hab.>: edat f del coure

eir·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec capblanc, ànnera capblanca (Mall.), àneda capblanca (Men.) (ocell Oxyura leucocephala)

eisa <f. eisu, eisur. Gen. pl.: eisa>:
1. (eimyrja) caliu m, brases f.pl (carbons encesos amb cendres)
2. (aragrúi) fotimer m (gran quantitat)
3. (straumeisa) corrent marí molt fort (massa d'aigua marina en moviment)

eiskald <n. eiskalds, eisköld>:
<LIT> cor m

eista <n. eista, eistu>: testicle m, <FAM> colló m
        eistu ganga ekki niður í pung: (launeistu) criptorquidisme m
        fráfærslupíplur eista: <MED> dúctuls (o, menys correctament: conductes) eferents del testicle
 
 
 
eista·bólga <f. -bólgu, no comptable>: <MED> orquitis f
 
 
 
eista·lyppa <f. -lyppu, -lyppur>: <MED> epidídim m
 
 
 
eista·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>: <MED> lòbul m testicular
 
 
 
eistalyppu·bólga <f. -bólgu, no comptable>: <MED> epididimitis f

Eisti <m. Eista, Eistar>:
estonià m, estoniana f

Eist·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Estònia f

Eist·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
estonià m, estoniana f

eist[n]a-: testicular, orquid-, orquido-, orquio-, orqui-

eistna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> orquitis f

eistna·krabbamein <n. -krabbameins, no comptable>: 1. <MED GEN> càncer m de testicle
2. <MED = sæðiskrabbi> seminoma m (tumor germinal de testicle)

eistna·krabbi <m. -krabba, no comptable>: 1. <MED GEN> càncer m de testicle
        2. <MED = sæðiskrabbi> seminoma m (tumor germinal de testicle)

eistna·mar <n. -mars, no comptable>:
esclafament m de testicles: ♦ sæta eistnamari: <MED> patir (o: sofrir) un esclafament dels testicles; ◊ engum sem sætt hefur eistnamari (— ~ —: lɔʔ־ʝāˈβɔʔ φəˌt͡sūaʕ־dakˈkāʔ ū-χəˈrūθ ʃāφəˈχāh bi-qəˈhal ʝəˈhwāh, לֹא-יָבֹא פְצוּעַ-דַּכָּא וּכְרוּת שָׁפְכָה, בִּקְהַל יְהוָה) eða er hreðurskorinn skal hleypa inn í söfnuð Drottins: no es deixarà pas entrar a la comunitat de Jahvè ningú que hagi patit esclafament dels testicles o amputació del penis

eistneska <f. eistnesku,, pl. no hab.>:
estonià m, llengua estoniana

eistneskur, eistnesk, eistneskt <adj.>:
estonià -ana

Eistur <m. Eists, Eistir>:
<†> variant arcaica de → Eisti “estonià, estoniana”

eisu·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
flux piroclàstic

eitil·harður, -hörð, -hart <adj.>:
(gallharður) dur -a com una pedra

eitill <m. eitils, eitlar>:
1. <MED> gangli limfàtic
2. (hnúður í tré) grop m (nus de la fusta): ♦ harður sem eitill: dur com una pedra

eitla <f. eitlu, eitlur>:
<MED> amígdala f, tonsil·la f (→ hálskirtill)

eitla- <en compostos>:
limfadeno-, limfaden-

eitla·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> limfadenitis f

eitla·vefur <f. -vefjar, -vefir>:
<MED> teixit limfàtic

eitla·æxli <n. -æxlis, -æxli>:
<MED> limfoma m

eitra <eitra ~ eitrum | eitraði ~ eitruðum | eitrað>:
1. <fyrir e-m [með e-u]>: enverinar algú, <† eða/o ritm./lit.> emmetzinar algú (matar o intentar matar un ésser viu amb verí): ◊ hún eitraði fyrir þeim með arseniki: els va enverinar amb arsènic; ◊ eitra fyrir tófu ~ hundi: enverinar una guineu ~ un gos
2. <e-ð>: (blanda eitri) enverinar una cosa (posar substàncies verinoses a una cosa, enverinosar): ♦ eitra mat e-s: posar-li verí a algú en el menjar
3. <e-ð>: (menga) contaminar una cosa (pol·luir): ♦ eitra andrúmsloftið: contaminar (o: enverinar) l'atmosfera
4. <e-ð>: (spilla) enverinar una cosa (fer deteriorar): ♦ eitra félagslífið: enverinar la vida social

eitraður, eitruð, eitrað: 1. enverinat -ada
           eitraður vodki: vodka enverinat
        2. (skaðvænlegur) verinós -osa
           eitraðar plöntur: plantes verinoses
           eitraður sveppur: bolet verinós
 
 
 
eitrun <f. eitrunar, eitranir>: 1. <GEN> enverinament m
        2. intoxicació f
           meðferð við eitrun: <MED> tractament anti-intoxicació

eitrunar·lifrarbólga <f. -lifrarbólgu, pl. no hab.>:
hepatitis tòxica

eitt·hvað:
nom. i ac. sg. nt. de → einhver, einhver, eitthvað “algú -una, alguna cosa”: ♦ eitthvað á þessa leið: alguna cosa d'aquesta mena, alguna cosa així; ♦ eitthvað nýtt: alguna cosa nova; ♦ eitthvað þvíumlíkt: alguna cosa per l'estil, alguna cosa d'aqueixa mena

eitur <n. eiturs, eitur>: 1. <GEN> verí m, <LIT> metzina f, <LIT> túixec m
        byrla einhverjum eitur: enverinar a algú
        spýja eitri framan í e-n: <LOC FIG> amollar pestes d'algú, destil·lar verí contra algú
        þetta er [sem] eitur mínum beinum: <LOC FIG> és com una espina clavada al cor
     2. (eiturefni) tòxic m (substància tòxica)
 
 
 
eitur-: tòxic -a

eitur·áhrif <n.pl -áhrifa>:
efecte[s] tòxic[s]: ♦ eituráhrif af e-u: efectes tòxics de...

eitur·bikar <m. -bikars, pl. no hab.>:
Mot emprat en la locució:: ♦ tæma eiturbikarinn: <LOC FIG> buidar la copa de la cicuta, sotmetre's i acceptar un destí atzíac (en referència a la mort de Sòcrates)

eitur·byrlari <m. -byrlara, -byrlarar> 1. enverinador m, enverinadora f (que posa verí a menjar o beguda)
        2. metziner m, metzinera f (que prepara verins per a altri)

eitur·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:
antídot m (→ móteitur)

eitur·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <BIOL> toxina f
2. (skaðlegt efni) contaminant m (substància tòxica, substància nociva)

eitur·eggjaður, -eggjuð, -eggjað <adj.>:
<MIL> de tall enverinat, de fulla enverinada (arma blanca): ♦ eitureggjað sverð: una espasa de fulla enverinada

eitur·gas <n. -gass, -gös>:
1. <GEN> gas tòxic
2. <MIL> gas verinós

eitur·hrif <n.pl -hrifa>:
toxicitat f

eitur·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta verinosa

eitur·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<BIOL> glàndula verinosa, glàndula f del verí

eitur·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
insecte verinós, bestiola verinosa

eitur·lyf <n. -lyfs, -lyf>: droga f, estupefaent m, narcòtic m
        hann á í [miklum] vanda með eiturlyf: té un [gran] problema amb la droga
        væg (o: mjúk;; o: minna skaðleg) eiturlyf: drogues toves  (væg → vímuefni)
        hörð eiturlyf: drogues dures (hörð ~ sterk → vímuefni)
        undir áhrifum eiturlyfja: sota els efectes de les drogues
 
 
 
eiturlyfja·fíkn <f. -fíknar, no comptable>: drogoaddicció f, drogodependència f
 
 
 
eiturlyfja·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m ~ consumidora f d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·neysla <f. -neyslu, no comptable>: consum m d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·sala <f. -sölu, -sölur>: venda f d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·sali <m. -sala, -salar>: venedor m de droga, venedora f de droga
 
 
 
eiturlyfja·smyglari <m. -smyglara, -smyglarar>: traficant m & f de drogues
 
 
 
eiturlyfja·vandi <m. -vanda, -vandar>: problema m de les drogues
        eiturlyfjavandinn er alþjóðlegur í eðli sínu: el problema de les drogues és, pel que fa a la seva natura, internacional
 
 
 
eitur·ormur <m. -orms, -ormar>: serp verinosa
 
 
 
eitur·naðra <f. -nöðru, -nöðrur>: 1. <GEN> serp verinosa
        2. <FIG> escurçó m, serp f

eitur·rás <f. -rásar, -rásir>:
<BIOL> conducte m del verí, canal m de la glàndula verinosa

eitur·rýgresi <n. -rýgresis, pl. no hab.>:
maragall m del lli (planta Lolium remotum)

eitur·slanga <f. -slöngu, -slöngur>: serp verinosa

eiturslöngurnar þrjár í katalönskumælandi löndum
escurçó m [comú], escurçó ibèric, sacre m	Vipera latasti	söðulnefja naðra Latastes höggormur, *Latastesnaðra,
escurçó porquí escurçó pirenenc	Vipera aspis	svínnaðra evrópsk aspisnaðra, *Pýreneanaðra
serp verda	Malpolon monspessulanus	eðlunaðra eðlusnákur
höggormar (Vipera berus) "escurçó europeu, escurçó matràs, escurçó pelíade" eru ekki til í katalönskumælandi löndum

eitur·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
ceguda f, julivertassa f, julivert m de calàpet, cicuta f [major], fonollassa f (Mall.) (planta Conium maculatum)

eitur·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
bolet verinós

eitur·úðun <f. -úðunar, -úðanir>: fumigació f

eitur·ör <f. -örvar, -örvar>:
<HIST> fletxa enverinada, sageta enverinada

ekill <m. ekils, eklar>:
<HIST> cotxer m

ekju·skip <n. -skips, -skips>:
<MAR> transbordador m

ekka·sog <n. -sogs, -sog>: sanglot m

ekka·þrunginn <adj. -þrungin, -þrungið>:
acompanyat -ada de [violents] sanglots (plors, veu, sospirs)

ekkert: 1. → enginn
        2. no-res
        ekkert um að vera? Res de nou? Cap novetat?

♦ ekkert: <adv.> gens, de cap manera, en absolut

◊ ég er ekkert í mikilli yfirvigt: no tinc de cap de les maneres un gran sobrepès, no estic especialment gras -assa

ekki <m. ekka, ekkar>:
1. (snökt) sanglot m (abans o, esp., després d'haver estat plorant): ♦ gráta með ekka: plorar desconsoladament, plorar amb forts sanglots; ♦ hafa ekka: sanglotar
2. (tregi, hryggleiki) aflicció f (tristesa profunda, gran dolor interior): ◊ ętlaðv æigi mik ambatt þina sem æinhveria af dætrvm æða blotkonvm Belial. þvi at allt her til hefi ek talat af mikillæik mins angrs oc ecka: no em tinguis a mi, la teva serva, per una de les filles o adoradores de Belial: perquè tot el que he estat parlant fins ara, ho he dit perquè estava molt trista i afligida (L'original llatí fa: Ne repŭtes ancillam tuam quăsi unam de filiābus Bĕlīāl, quia ex multitudĭne dolōris et maerōris mei locūta sum usque in praesens) (→ tregi); ◊ esa auðþeystr, þvít ekki veldr hǫfugligr, ór hyggju stað fagnafundr Friggiar niðja, ár borinn ór Jǫtunheimum: no és pas fàcil d'empènyer -per tal com feixuga aflicció n'és la causa- foravia de l'estatge de la pensa (hyggju staðr=l'estatge de la pensa=la ment) la celebrada troballa (fagnafundr=celebrada troballa=objecte la troballa del qual és motiu de celebració i alegria) dels descendents de Frigg (Friggjar niðjar=els descendents de Frigg, la descendència de Frigg=els déus, els ansos; la celebrada troballa de la progènie de Frigg=els versos, la poesia), antany portada de Iotunheimar (la profunda aflicció que sento impedeix que pugui pronunciar en veu forta els versos que la meva ment compon); ◊ geng ek um þvert frá þengils, þróask ekki mér, rekka, emk sem bast, í brjósti, bleikr, verðungar leiki: m'aparto i allunyo del joc dels homes de la guàrdia del rei; l'aflicció creix dins el meu pit; estic pàl·lid com un dia de boira (resolució dels hipèrbatons: ek geng um þvert frá leiki rekka verðungar þengils; ekki þróask mér í brjósti, emk bleikr sem bast); ◊ "skuluða it", kvað skorða skapkers, "saman verja"; svá hefr ykkr til ekka eitr góðmunar leitat: la dona (skorða skakpers=el puntal de la gerra cervesera=la dona; → skapker) va dir: vosaltres dos no viureu plegats; així és com el verí del delit amorós (eitr góðmunar=el verí del delit amorós=la gelosia; la gelosia d'en Þorkell vers en Vésteinn -el germà de l'Auðr, la dona d'en Gísli- quan en Þorkell sent a dir que en Vésteinn havia festejat l'Ásgerðr, la seva dona, abans que ell s'hi casés, és el fet inicial de tota la tragèdia que acabarà amb la mort d'en Gísli) us ha cercat aflicció a tots dos (resolució dels hipèrbatons: "it skuluða verða saman", kvað skorða skapkers; svá hefr eitr góðmunar leitat ykkr til ekka); ◊ óþokki þreifsk ekka andærligum blandinn; fjón grøri ljótlig ljóna (liðak fátt of þat) miðlum: l'animadversió s'ha feta bona, barrejada amb feixuga aflicció; un odi lleig ha crescut entre els lleons (ljón=els lleons=els guerrers); poc ho explicaré (no hi entraré en detalls) (resolució dels hipèrbatons: óþokki þreifsk blandinn andærligum ekka; ljótlig fjón grøri miðlum ljóna; liðak fátt of þat)

ekki¹: <†> variant arcaica del nom. & ac. sg. neutre 
           de → enginn, engin, ekkert "cap; no-res"
        það kom fyrir ekki: <LOC> no ha servit de res
 
 
 
ekki² <adv.>: 1. no (negació de frase)
        ekki heldur: tampoc
        2. ekki aðeins... heldur líka...: no només... sinó que també...
           ekki aðeins... heldur [einnig]...: no només... sinó [també]
           ekki einungis... heldur einnig...: no només... sinó [també]
        3. ekki nokkur, ekki nokkur, ekki nokkuð: variant emfàtica 
           de → enginn, engin, ekkert "cap; no-res"

ekkiárásar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:
<POLÍT> pacte m de no agressió

ekkill <m. ekkils, ekklar>: vidu m
 
 
 
ekkil·stand <n. -stands, no comptable>: viduatge m
 
 
 
ekkja <f. ekkju, ekkjur>: vídua f
 
 
 
ekkju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vídues f.pl, escabiosa comuna (planta Scabiosa atropurpurea)
 
 
 
ekkju·dómur <m. -dóms, no comptable>: viduïtat f

ekkju·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
1. <GEN> reina f mare
2. <HIST> reina f vídua (dona del monarca traspassat que es feia càrrec de la regència fins a la majoria d'edat de l'hereu de la corona)

ekkju·maður <m. -manns, -menn>: vidu m
 
 
 
ekkna·lífeyrir <m. -lífeyris, -lífaurar>: pensió f de viduïtat

ekta <adj. inv.>:
autèntic -a, genuí -ïna

ekta·maki <m. -maka, -makar>: espòs m, marit m

El Salvador <n. El Salvadors, no comptable>:
El Salvador m

elda <elda ~ eldum | eldaði ~ elduðum | eldað ║ e-ð>: 1. cuinar una cosa
        2. elda ofan í e-n: cuinar per algú
 
 
 
elda <eldi ~ eldum | elti ~ eltum (o: eldi ~ eldum) | elt>: I. 1. <e-ð> (tendra) encendre una cosa (fer que cremi)
        2. elda hugi manna: <LOC FIG> il·luminar les ments dels homes
        3. þeir elda grátt silfur: <LOC FIG> estan a matar
        II. <impersonal>
        1. fer-se de dia
           það eldir af degi: es fa de dia
           það eldir aftur: es fa de dia
 
 
 
eldast <eldist ~ eldumst | eltist ~ eltumst | elst>: envellir (tornar o fer-se vell)
           hann er farið að eldast: s'ha fet força vell
 
 
 
elda·vél <f. -vélar, -vélar>: cuina f, fogonet m (Mall.) (aparell per cuinar-hi)
 
 
 
eld·fastur, -föst, -fast: refractari -ària (que pot suportar les flames o temperatures molt elevades)
        eldfast mót: motlle de forn de material refractari
 
 
 
eld·fimur, -fim, -fimt: inflamable

eld·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:
<GEOL> volcà m: ♦ kulnað eldfjall: volcà extingit; ♦ sloknað eldfjall: volcà apagat; ♦ virkt eldfjall: volcà actiu; ♦ → askja “caldera”; ♦ → eldgígur “cràter”; ♦ → kvikuhólf “focus volcànic”; ♦ → eldvarp “con volcànic”; ♦ → gosrás “xemeneia”

eldfjalla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona volcànica

eld·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
(gneistar, gneistaflaug) espira f de foc (espurna de foc): ◊ annars var rosalega kalt og hvasst í gær og þegar verið var að kveikja í einni fallunni þá fuku eldflögur um allt og fólk þurfti að flýja undan þeim: per cert, ahir va fer un fred i un vent horrorosos i quan es va haver encesa una falla, el vent va fer que pertot hi volessin espires de foc i la gent va haver de fugir-ne; ◊ eldflögur óttast menn: els homes temen les espires de foc

eld·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:
coet m

eld·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
lluerna f, cuca f de llum (insecte de la família dels Lampírids) (→ blysbjalla)

eld·færi <n.pl -færa>: encenedor m

eld·gígur <m. -gígs, -gígar (o: -gígir)>: cràter m [de volcà]

eld·gjá <f. -gjár, -gjár>: <GEOL> fissura volcànica

eld·glæringar <f.pl -glæringa>:
llampec m, llampuc m (Mall.): ◊ frá ljómanum fyrir honum brutust hagl og eldglæringar (וְגַחֲלֵי-אֵשׁ) gegnum ský hans: de l'esplendor que hi havia al seu davant en sortien calabruix i llampecs tot travessant els seus núvols; ◊ frá ljómanum fyrir honum flugu hagl og eldglæringar (גַּחֲלֵי-אֵשׁ): de l'esplendor que hi havia el seu davant en sortien volant calabruix i llamps; ◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs

eld·gos <n. -goss, -gos>: erupció f de volcà, erupció volcànica
        eldgosið í Eyjafjallajökli: l'erupció volcànica de la glacera dels Eyjafjöll

♦ havaískt eldgos: <GEOL> erupció hawaiana

♦ peléeískt eldgos: <GEOL> erupció peleana

♦ plínískt eldgos: <GEOL> erupció pliniana

♦ strombólskt eldgos: <GEOL> erupció estromboliana

♦ surtseyskt eldgos: <GEOL> erupció surtseyana

♦ últraplínískt eldgos: <GEOL> erupció ultrapliniana

♦ vúlkanskt eldgos: <GEOL> erupció vulcaniana

eld·hús <n. -húss, -hús>: cuina f (espai de la casa on hom cuina)
        fram í eldhús: entrant dins la cuina
        framan úr eldhúsinu: de la cuina [estant]
        kalla e-n framan úr eldhúsinu: cridar algú de la cuina estant

eldhús·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de cuina

eldhús·dyr <f.pl -dyra>: porta f de cuina

eldhús·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
finestra f de la cuina

eldhús·kollur <m. -kolls, -kollar>:
tamboret (o: escambell) m de cuina

eldhús·krókur <m. -króks, -krókar>:
cuineta f, racó-cuina m

eldhús·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de cuina

eldhúsrúllu·statíf <n. -statífs, -statíf>: suport m per a rotlles de paper de cuina

eldhús·skápur <m. -skáps, -skápar>:
armari m de cuina

elding <f. eldingar, eldingar>: llampec m

eldinga·vari <m. -vara, -varar>:
parallamps m

eldis·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó m de piscifactoria

eldis·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
truita f de piscifactoria

eldiviðar·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
tova f de cremar (rajola de fems d'ovella assecats o de torba emprada com a combustible)

eldi·viður <m. -viðar, -viðir. Dat. sg.: -við o: -viði. Emprat hab. en sg.>:
llenya f

eld·keila <f. -keilu, -keilur>:
<GEOL> estratovolcà m, volcà compost

eld·lilja <f. -lilju, -liljur>:
1. lliri vermell (planta Lilium bulbiferum ssp. bulbiferum)
2. (sveiplilja, saffranslilja) lliri safranat (planta Lilium bulbiferum ssp. croceum)

eld·móður <m. -móðs, no comptable>:
entusiasme m

eldri, eldri, eldra <adj.>:
formes de comparatiu de → gamall, gömul, gamalt “vell -a”: ♦ eldra Dryas: <GEOL> Dryas antic

elds·eimur <m. -eims, no comptable>:
traça f de foc, vestigi m de foc: ◊ og jarlarnir, landstjórarnir, landshöfðingjarnir og ráðgjafar konungs söfnuðust saman og sáu, að eldurinn hafði ekki unnið á líkama þessara manna og að hárið á höfði þeirra var ekki sviðnað, að ekkert sá á nærfötum þeirra og enginn eldseimur (? wə-ˈrēi̯aħ ˈnūr, וְרֵיחַ נוּר) fannst af þeim: i s'ajuntaren sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei i van veure que el foc no havia tingut cap acció sobre el cos d'aquells homes i que els cabells de llur cap no s'havien ni socarrimat, que a llurs calçotets no s'hi veia cap senyal del foc i que no hi havia en ells cap vestigi del foc

eld·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol piroclàstic, núvol ardent

elds·neyti <n. -neytis, -neyti>:
combustible m: ♦ ákjósanlegt eldsneyti: combustible [d'ús] preferent; ♦ hentugt eldsneyti: combustible m utilitzable; ♦ eldsneyti í föstu formi: combustible sòlid; ♦ → jarðefnaeldsneyti “combustible fòssil”

eldsneytis·birgðir <f.pl -birgða>:
reserves f.pl de combustible

eldsneytis·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m del carburant

eld·spýta <f. -spýtu, -spýtur>: llumí m, misto m
        kveikja á eldspýtu: encendre un misto
 
 
 
eldspýtu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: capsa f de mistos
 
 
 
eld·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: volcà m
 
 
 
elds·umbrot <n.pl -umbrota>: fort tremolor de la terra degut a activitat volcànica en el subsòl

eld·tinna <f. -tinnu, -tinnur>:
<GEOL> sílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

eld·traustur, -traust, -traust: a prova de foc
 
 
 
eldunar·tæki <n. -tækis, -tæki>: cuina f, fornet m (Mall.) (aparell per cuinar-hi els aliments)
 
 
 
eldur <m. elds, eldar>: foc m
        mætti ég biðja um eld?: Que té foc?
        eldurinn slokknaði: el foc es va apagar
        hún slökkti eldinn: va apagar el foc
        eldurinn snarkaði vinalega í kamínunni: el foc espetegava acollidorament a la foganya
        með eldi og sverði: a foc i ferro
        taka upp eld: fer foc
        verða eldinum að bráð: ésser presa de les flames
        eldurinn mun hafa komið upp í vélarúminu og þegar
           skipverjar opnuðu vélalúguna gaus eldurinn upp 
           í stýrishúsið og ekki var við neitt ráðið: el foc degué començar
           a la sala de màquines i quan la tripulació va obrir l'escotilla del motor, 
           el foc es va estendre al pont de comandament i ja no s'hi va poder fer res
 
 
 
eldvarnar·teppi <n. -teppis, -teppi>: manta ignífuga [apagafocs]
        vefja e-n inn í eldvarnarteppi: embolicar algú en una manta ignífuga

eld·varp <n. -varps, -vörp>:
con volcànic

eld·varpa <f. -vörpu, -vörpur>:
llançaflames m

eld·virkni <f. -virkni, no comptable>: activitat volcànica (o: eruptiva), vulcanisme m

Eleasar <m. Eleasars, no comptable>:
Eleazar m (ʔɛlʕāˈzār, אֶלְעָזָר) (per a la forma grega corresponent → Lasarus): ◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha desviat la meva còlera de damunt els israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel

elegía <f. elegíu, elegíur. Gen. pl.: elegía>:
<LITER> elegia f (→ sorgarljóð): ◊ “Rómverskar elegíur” eftir Goethe: “Elegies romanes” per Goethe

elfting <f. elftingar, elftingar>: cua f de cavall, coa f de cavall (Bal.), coa f de rossí (Mall.) (qualsevol planta del gènere Equisetum)

elg·antilópa <f. -antilópu, -antilópur. Gen. pl.: -antilópna o: -antilópa>:
eland m (mamífer Tragelaphus oryx)

elgs·lund <f. -lundar, -lundir>:
<CULIN> llom m d'ant

elgur¹ <m. elgs, elgir>:
variant de → elgur² ‘ant’

elgur² <m. elgjar, elgir. Gen. pl.: elgja; dat.pl.: elgjum>:
ant (o: dant) m (mamífer Alces alces)

Elía <m. Elía, pl. no hab.>:
Elies m (ʔēlīˈjāh ,אֵלִיָּה ,ʔēlīˈjāhū ,אֵלִיָּהוּ, ὁ Ἠλίας -ίου, Ēlīās Ēlīae)

Elía <f. Elíu, pl. no hab.>:
Elia f, Eliana f (ἡ Ἤλια)

Elías <m. Elíasar, pl. no hab.>:
Elies m (ʔēlīˈjāh ,אֵלִיָּה ,ʔēlīˈjāhū ,אֵלִיָּהוּ, ὁ Ἠλίας -ίου, Ēlīās Ēlīae)

Elín <f. Elínar, pl. no hab.>:
Elín f (ginecònim)

elíta <f. elítu, elítur. Gen. pl.: elíta o: elítna>:
elit f: ◊ hann fer þar yfir það hvernig kerfisbundið var spilað með græðgi elítnanna í þeim löndum sem alþjóðafyrirtæki höfðu komið auga á og vildu ná til: hi fa un repàs sobre com de sistemàticament es va jugar amb la cobdícia de les elits dels països sobre els quals les multinacionals havien posat l'ull i als quals volien posar la grapa

elja¹ <f. elju, eljur. Gen. pl.: elja>:
1. <GEN HIST> concubina f
2. (sam-eiginkona) co-dona f (en els temps de la poligàmia: cadascuna de les dones d'un home respecte de les seves altres esposes)
3. (kona sem keppir við aðra um ástir eða hylli e-s) rival f (dona que competeix amb una altra per l'amor o el favor d'un home)

elja² <f. elju, pl. no hab.>:
1. (þol, þolgæði) endurança f, constància f, aguant m (perseverança)
2. (dugnaður) empenta f (energia, activitat, laboriositat): ♦ stunda e-ð með allri elju í frá barnæsku sinni: exercitar-se en una cosa amb el màxim interès des de la infantesa, consagrar-se a una cosa des de la infantesa amb la màxima constància
3. eljur <f.pl elja>: (erjur, deilur) raons f.pl (baralla, discussió)

elju·rígur <m. -rígs, no comptable>:
rivalitats f.pl entre dona i codona, dona i concubina, dona i amant: ◊ né heldur skalt þú taka konu auk systur hennar, henni til eljurígs (li-tsəˈror לִצְרֹר), með því að bera blygðan hennar auk hinnar, meðan hún er á lífi: tampoc no prendràs per dona una germana de la teva dona mentre la teva dona visqui, de manera que això provoqui rivalitats amb ella en descobrir la seva nuesa al costat de la d'ella

ella <adv.>: (annars, að öðru kosti) altrament, sinó

ellefti, ellefta, ellefta: onzè -ena

ellefu: onze (11)

ellefu·bletta <f. -blettu, -blettur>:
marieta f d'onze punts (insecte Coccinella undecimpunctata)

elli <f. elli, no comptable>:
vellesa f, senectut f: ◊ æskan er ellinni betri: la joventut és millor que no la vellesa; ◊ á meðan þú ert ungur, en ellin grá ǁ og önug dokar. Nú er að leika sér ǁ við íþróttir, og oft á kvöldum ǁ una við hljóðskraf á stefnumótum, : mentre siguis jove i la canosa i malambrosa vellesa trigui. Ara és l'hora de divertir-se jugant als esports i, als vespres, passar-s'ho bé sovint amb xiuxiueigs a les cites acordades (L'original fa: dōnēc | uĭrēn[ti ǁ cānĭtĭ|ēs ăbēst // mōrō|să. Nūnc [ēt ǁ Cāmpŭs ĕt | ārĕa̅e̅ // lēnēs|quĕ sūb | nōctēm | sŭsūr[rī // cōmpŏsĭ|tā rĕpĕ|tāntūr | hōrā,)

elli·glöp <n.pl -glapa>:
demència f senil: ♦ snemmkomin elliglöp: <MED> demència f presenil

elli·heilabilun <f. -heilabilunar, no comptable>:
<MED> demència f senil

elli·hrumur, -hrum, -hrumt <adj.>:
decrèpit -a

elli·hrörnun <f. -hrörnunar, no comptable>:
senilitat f: ♦ andleg ellihrörnun: <MED> demència f senil

elli·lífeyrir <m. -lífeyris, pl. no hab.>:
pensió f de jubilació

ellilífeyris·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f de jubilació: ♦ vera í ellilífeyrisaldri: estar en edat de jubilar-se

elli·lífeyrisþegi <m. -lífeyrisþega, -lífeyrisþegar>:
jubilat m, jubilada f, pensionista m & f

Elli·paltar <m.pl -palta>:
<HIST> l'Hel·lespont m (→ Dardanellasund): ◊ þá sigldi Haraldur norður í Ellipalta, fór þaðan allt um Austurríki: Després, Haraldur va posar rumb cap al nord, cap a l'Hel·lespont per, des d'allà, recórrer tot l'imperi oriental

	Aquest passatge de la Heimskringla , si hom hi interpreta el topònim Ellipaltar com a designació norrena de l'Hel·lespont, només té sentit si assumim que Haraldur i els seus homes es fan a la mar en algun punt situat al sud dels Dardanels, i en concret, a l'indret allà on ell deixa anar Maria, la neboda de l'emperadriu de Constantible, que havia fet raptar. El text d'Snorri, tanmateix, dóna a entendre que els Ellipaltar estaven al nord de la Mar Negra, la qual cosa fa que hom identifiqui el topònim amb la Mar d'Azov i el topònim Austurríki amb els territoris eslaus de religió ortodoxa, Ucraïna-Rússia-Bielorrússia. Una altra concepció força estesa, identifica el topònim amb l'estuari del Dnièper.

elli·vitglöp <n.pl -vitglapa>:
<MED> demència f senil

<†> ellri, ellri, ellra <adj. en grau comparatiu>:
comparatiu de → gamall, gömul, gamalt ‘vell -a’ (→ eldri, eldri, eldra)

elska <elska ~ elskum | elskaði ~ elskuðum | elskað ║ e-n>: estimar algú
        ég elska hann / hana: l?estimo (1. hann = a ell / 2. hana = a ella)
        ég elska þig: t?estimo
        hann elskar mig... hann elskar mig ekki...: m'estima..., no m'estima... (llevant els pètals d'una margarida)
        Þetta er mitt boðorð, að þér elskið hver annan, eins og ég hef elskað yður: Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat

elsku- <prefixoide hipocorístic.>:
estimadíssim -a: ♦ elsku <+ Subst.>: <Subst. +> -et -a; ♦ elskuvinur: amic benvolgut; ◊ elskustúlkan mín: filleta meva del meu cor; ◊ elskuvinur minn: benvolgut amic meu, estimat amic meu; ◊ elskustrákurinn minn: fillet meu; ♦ elsku <+ Adj.>: <Adj. +> -et -a; ♦ elskulítill: bufonet; ◊ elskulítill drengurinn þinn: el teu fillet bufonet; ◊ elskulítill hvolpur: un cadell bufonet

elsti, elsta, elsta <adj. en grau superlatiu>:
formes febles del superlatiu de → gamall, gömul, gamalt “vell -a”: ♦ elsta Dryas: <GEOL> Dryas més antic

elstur, elst, elst <adj. en grau superlatiu>:
formes fortes del superlatiu de → gamall, gömul, gamalt ‘vell -a’

elti·hrellir <m. -hrellis, -hrellar>:
assetjador m, assetjadora f (persona que sotmet altri a assetjament o mòbbing)

elúl·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
[mes m d']elul m (ʔɛ̆ˈlūl, אֱלוּל ǁ ὁ Ἐλούλ ǁ [mensis] Elul masc. indecl.): ◊ lokið var við múrinn á fimmtíu og tveimur dögum, tuttugusta og fimmta dag elúlmánaðar (ʔɛ̆ˈlūl ~ אֱלוּל: wa-ttiʃˈlam ha-ħōˈmāh bə-ʕɛɕˈrīm wa-ħămiʃˈʃāh lɛ-ʔɛ̆ˈlūl la-ħămiʃˈʃīm ū-ʃəˈnaʝim ʝōm, תִּשְׁלַם, הַחוֹמָה, בְּעֶשְׂרִים וַחֲמִשָּׁה, לֶאֱלוּל--לַחֲמִשִּׁים וּשְׁנַיִם, יוֹם): la muralla es va acabar el dia vint-i-cinc del mes d'elul, després de cinquanta-dos dies de feina; ◊ Hér fylgir afrit af því sem þar var skráð: „Átjánda dag elúlmánaðar (ὁ Ἐλούλ: «Ὀκτωκαιδεκάτῃ Ἐλούλ ἔτους δευτέρου καὶ ἑβδομηκοστοῦ καὶ ἑκατοστοῦ) árið eitt hundrað sjötíu og tvö (þ.e. miður september 140 f. Kr.) það er þriðja stjórnarár Símonar æðsta prests í Asarameli (?) [per og saramels de la traducció] (ἐν Ἀσαραμέλ = חָצֵר עָם אֵל ?), var okkur kunngjört eftirfarandi á mikilli samkomu presta, þjóðar og leiðtoga landsins: vat ací a continuació, una còpia del que fou inscrit: «El dia divuit del mes d'elul de l'any cent setanta-dos (ço és, mitjan setembre del 140 a.Cr.), això és, en el tercer any del govern d'en Simó el gran sacerdot, a Hasar-Amel, a la gran reunió de sacerdots, poble, i caps del poble ise'ns féu saber el següent <...>

Elysíon <n. Elysíons, no comptable>:
Elisi m

Elysíons·vellir <m.pl -valla>:
Camps Elisis

elysískur, elysísk, elysískt <adj.>:
elisi -ísia: ♦ Elysiskir vellir: <MITOL> Camps Elisis

embætti <n. embættis, embætti>: 1. <GEN> càrrec m [públic]
           hafa það embætti á hendi að <+ inf.>: tenir el càrrec de <+ inf.>
           taka við embætti: assumir un càrrec, accedir a un càrrec, prendre possessió d'un càrrec
        2. autoritat f (entitat o organisme estatal amb competències sobre un tema concret)

embættis·skylda <f. -skyldu, -skyldur. Gen. pl.: -skyldna>:
deure [i obligació] n inherent a un càrrec

embættis·nafn <n. -nafns, no comptable>: nom m de l'autoritat
        í embættisnafni: en nom de l'autoritat
        má opna í embættisnafni: es pot obrir per les autoritats

emír <m. emírs, emírar>:
<POLÍT> emir m (أمير)

emja <emja ~ emjum | emjaði ~ emjuðum | emjað>:
1. <GEN> fer un esgarip, fer esgarips: ◊ en er á leið daginn, sáu þeir, at dýr eitt furðu stórt kom fram ór skóginum. Þat hafði mannshöfuð ok geysistórar vígtennr. Hali þess var bæði langr ok digr, klærnar furðuliga stórar. Sitt sverð hafði þat í hvárri kló; þau váru bæði björt ok stór. Þegar er þetta finngálkn kemr fram at mönnum, þá emjar þat ógurliga hátt ok drap þegar fimm menn í fyrsta atvígi. Þá hjó hún með hváru sverði, en inn þriðja beit hún með tönnunum, tvá sló hún með halanum ok alla til dauðs. Innan lítils tíma hafði hún drepit sex tigi manna: i quan ja s'anava fent de tard, varen veure que una bèstia extraordinàriament grossa sortia del bosc. Tenia el cap d'una persona i uns ullals gegantescos. La seva cua era llarga i gruixuda, les seves urpes increïblement grosses. Amb cada urpa hi duia una espasa, i cadascuna d'aquestes espases era grossa i lluent. Quan aquest finngálkn escometé els homes, va fer un esgarip horriblement fort i va matar a l'instant cinc homes a la primera escomesa: dos els matà amb les dues espases seves, el tercer el va matar mossegant-lo amb les dents, i els altres dos els va matar amb un cop de la seva cua. En un temps molt curt va haver mort seixanta homes
2. (birnir & menn: af kvölum & hlátri) bramar (fer brams l'ós, p.e., quan escomet o ataca la seva presa & persones a causa de dolor o de tant de riure): ♦ emja af hlátri: petar-se de riure, bramar de tant de riure (cf. danès: skrige af grin); ♦ emja af kvölum: cridar de dolor, bramar de dolor
3. (hundar & úlfar) clapir, fer udols [secs] (llop o gos, p.e., quan escomet o ataca la seva presa): ◊ "þessi var einn af þeim", sagði hon, "at mér þótti blóðugt sverð borit hér inn í hǫllina, ok vartu sverði lagðr í gegnum, og emjuðu úlfar á báðum endum sverðsins": "aquest n'ha estat el primer:", li va dir, "he somniat que entraven aquí dins, a l'interior de la hǫll, una espasa ensangonada i que t'hi traspassaven, i que els llops [que hi havia] a banda i banda de l'espasa clapien"

emjan <f. emjanar, no comptable>:
<GEN> esgarip m: ◊ kenndu norð-Danir / ótta og óróa ￨ einn og sérhvern / er þeir um veggi ￨ veinan heyrðu, / gráthljóð gól ￨ Guðs óvinur, / sigurlausan söng, ￨ sárlega emjan / helju heftur: els danesos del nord varen sentir por i desfici, tots i cadascun dels qui, per les muralles [estant], varen sentir els seus crits de dolor: l'enemic de Déu cantava una cançó de plany, un càntic de derrota, el captiu de Hel [feia] esgarips de dolor

emjandi, emjandi, emjandi <adj.>:
1. (æpandi) xisclant, cridant [fort] (pel dolor, l'angoixa o motiu semblant & acompanyant una escomesa o atac): ◊ heilagr Apellen greip þegar glóanda járnit ór aflinum berri hendi ok rak framan á kvefit (= knét?; = nefit?) þessi nýkomnu konu, en hon flýði þegar í brott ýlandi ok emjandi, svá at allir brœðr er umhverfis bjuggu heyrðu hennar aumliga op ok emjan: Sant Ampeli va agafar immediatament un ferro roent de la fornal amb la mà nua i el va posar a la cara d'aquesta dona que acabava d'arribar, i ella va fugir-ne a l'instant udolant i xisclant, de manera que tots els germans que vivien pels voltants van sentir els seus mísers crits i xiscles (l'original fa: tunc ille arreptum manu nuda de fornace ferrum candens in faciem eius iniecit. At illa, clamans et eiulans, aufugit, ita ut omnes Fratres, qui in circuita commanebant, eiulatum ipsius fugientis audierent); ◊ hann fór svá grenjandi ok emjandi ok ruddi svá at hann hjó á báðar hendr ok spurði hvar hann Norðmanna konungr væri: avançava cridant i xisclant, obrint-se camí [entre els rengs enemics] tot colpint [a banda i banda] amb totes dues mans mentre demanava on era el rei dels noruecs; ♦ vakna emjandi: despertar-se xisclant (o: cridant), despertar-se amb un esgarip
2. (um svín) esgüellant (giscant el porc): ◊ galti ferr rýtandi ok emjandi með illum látum ok gapanda gini: el senglar verro va avançar grunyint i esgüellant amb uns esgarips forts i terribles i amb les seves barres ben badades
3. (um hunda & úlfa: væla) clapint (bordar un gos o un llop)

emm <n. emms, emm. Dat. sg.: emmi>:
<GRAM> ema f (nom de la lletra m, M)

emmer <n. emmers, no comptable>:
pisana f, espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

emmer·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
pisana f, espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

en¹: 1. <conj. adversativa>: 1. però
        2. ekki annað en...: res més que...
           ég krefst einskis annars en að þú farir: no exigeixo res més que te'n vagis



en² <conjunció que pot introduir el segon terme d'una comparació. Es pot veure reforçada per heldur>: que
        Ingibjörg er fallegri en Gerða: L?Ingibjörg és més bonica que no la Gerða
        Ingibjörg er fallegri heldur en Gerða: L?Ingibjörg és més bonica que no la Gerða



enda¹ <endi ~ endum | enti ~ entum | ent ║ e-ð>: complir una cosa (promesa, jurament, paraula)
        enda loforð: complir una promesa
        enda loforð sitt: complir la seva promesa



enda² <enda ~ endum | endaði ~ enduðum | endað>: 1. (ljúkast) acabar (arribar una cosa a la seva fi)
           kvikmyndin endar vel: la pel·lícula acaba bé
        2. <enda e-ð>: acabar una cosa (no tenir-ne més, finir-la)
           enda ævina: acabar la vida
        3. <enda á e-u>: acabar en... (+ paraules que porten la preposició á)
           enda á því að <+ inf.>: acabar <+ part. pres.>
        4. <enda í e-u>: acabar en... / a... (+ paraules que porten la preposició í)
           hann endaði í fangelsinu í Málaga: va acabar a la presó de Màlaga
           hann endaði í fimmta sæti: va acabar en cinquena posició
           kvöldmaturinn endaði í ruslinu: el sopar va acabar a les escombraries
        5. <enda við e-ð>: acabar una cosa, concloure una cosa (enllestir-la, acabar del tot de fer-la)
           ég var að enda við að gera það: he acabat d'enllestir-ho



enda³ 1. <conjunció condicional>: a condició que..., en no esser que..., llevat que..., tret que... (Mall.)
        2. enda þótt <conjunció concessiva>: fins i tot si, per més que, encara que
        3. <conjunció causal. Sol expressar un motiu addicional al fet expressat a l'oració principal>: més que més que, especialment perquè, sobretot perquè, atès que
           hún er hætt að vinna enda orðin gömul: ha deixat de treballar sobretot perquè ja és vella
        4. <adverbi>: també, i

enda·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
toc m final: ♦ reka (o: binda; o: ríða) endahnútinn á e-ð: <LOC FIG> posar el colofó [final] a..., donar el toc final a...

enda·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:
<MED> queixal m del seny, queixal extremer: ♦ endajaxlarnir: els queixals del seny

enda·lok <n.pl -loka>:
fi f, final m: ◊ við höfum átt góðar stundir saman en... þetta eru endalokin fyrir okkur! fyrirgefðu Bárður!: hem passat bones estones, plegats, però això ara és el final entre nosaltres. Perdona'm, Bárður!; ♦ upphafið að endalokunum: l'inici de la fi

endan·lega <adv.>: definitivament, d'una manera definitiva



endast¹ <endast ~ endumst | endaðist ~ enduðumst | endast>: (fá endi, ljúkast) acabar (resultar & arribar a la seva fi)
        það má vel endast: això [encara] pot acabar bé




endast² <endist ~ endumst | entist ~ entumst | enst>: I. <verb personal>
        1. (vara, treinast) durar (tenir durada, allargar-se en el temps)
           e-ð endist lengi: una cosa dura molt
           endast lengur en e-ð: durar més que [no]...
           batteríið er ekki ódýrt en endist vel: la bateria no és pas cara però dura molt
        2. (nægja) ésser (o: resultar) suficient (bastar)
           ekki hefur tími enst til að gera þetta verkefni endanlega upp: no hi ha hagut prou temps per enllestir definitivament aquest projecte
        3. (verða ekki gamallegur) conservar-se (no tornar vell, no tenir aspecte físic de vell)
           hún entist illa: va envellir molt ràpid (va començar molt aviat a tenir aspecte de vella)
        II. <verb impersonal amb datiu i acusatiu>:
        1. (duga, nægja) tenir-ne prou (bastar, ésser suficient)
           <endast til að gera e-ð>: aconseguir de fer una cosa (aconseguir finir-la)
        2. ef mér endist aldur til að <+ inf.>: <LOC FIG> si no em moro abans de <+ inf.>

enda·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f final

endaþarms-: 1. anal
        2. rectal, recto-, rect-
        3. procto-, proct-



endaþarms·mök <n.pl -maka>: coit m anal



endaþarms·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>: càncer m de recte
        ristil- og endaþarmskrabbamein: càncers de recte i còlon



endaþarms·op <n. -ops, -op>: <MED> anus m (fl./pl.: anus & anusos), <FAM> forat m del cul, <FAM> sés m, <FAM> trau m del cul
        krabbamein í endaþarmsopi: càncer m d'anus

endaþarms·slíma <f. -slímu, -slímur>:
<MED> mucosa f rectal

endaþarms·stíll <m. -stíls, -stílar>: <MED> supositori m



enda·þarmur <m. -þarms, -þarmar>: <MED> recte m, <FAM> budell cular (o: culà)
        í endaþarm: <MED> per via rectal (presa de medicament)



endi <m. enda, endar>: fi f, final m, cap m
        á endanum: a l'últim, finalment, en darrer terme, en última instància
        binda enda á eitthvað: posar fi a una cosa, acabar amb una cosa
        eitthvað er á enda kljáð: una cosa està llesta i acabada
        á endanum: [ja] al final
        taka enda: acabar (arribar a la fi)

endi·lega <adv.>: 1. necessàriament, a tota costa, de totes totes, a tot preu
		ekki endilega: no [pas] necessàriament
	2. realment
	3. finalment

endi·legur, -leg, -legt <adj.>:
final, definitiu -iva

endi·mörk <n.pl -marka>: 1. confins m.pl, límit extrem, [darrera] frontera f
        2. <ESPORT> línia f de meta



endir <m. endis, endar>: fi f, final m, acabament m
        binda endi á e-ð: posar fi a una cosa	
        fá góðan endi: tenir un bon final
        hamingjusamur endir: final feliç
        snubbóttur endir: un final abrupte

endívu·salat <n. -salats, -salöt>:
1. (hrokkinblaðssalat) escarola f (planta Cichorium endivia var. crispa)
2. ([flatur] salatfífill) endívia f (planta Cichorium endivia)
3. (jólasalat) endívia f [de fulles blanques] (planta Cichorium intybus ‘Witloof’)

endorfín <n. endorfíns, endorfín>:
endorfina f: ♦ innræn endorfín: endorfines endògenes

endur <adv.>:
abans: ♦ endur fyrir löngu: fa molt molt de temps (sovint és la fórmula d'inici de les rondalles); ◊ endur fyrir löngu í konungsríki sem var óralangt í burtu nutu konungshjónin þeirrar blessunar að eiga fallegt stúlkubarn: això era i no era en un reialme molt molt llunyà un rei i una reina que foren beneïts amb una bella filleta; ♦ endur og sinnum: de tant en tant, adesiara

endur- <prefix reiteratiu>:
re-

endur·ágræðsla <f. -ágræðslu, -ágræðslur>:
<AGRIC> sobreempelt m: ◊ endurágræðsla er ágræðsla á vínvið sem aður hefur verið ágræddur: un sobreempelt és l'empelt d'un cep que ja ha estat empeltat anteriorment; ◊ endurágræðsla vínþrúguyrkja á önnur yrki en vínþrúguyrki skal bönnuð fram að sama degi: el sobreempelt de varietats de vinyes de vinificació en varietats que no siguin de vinificació aplicable d'arbres fruiters restarà prohibit fins al mateix dia

endur·borgun <f. -borgunar, -borganir>: reemborsament m

(→ afturborinn): undan komz Helgi ok fór á herskip. Hann feldi Hunding konung ok var síðan kallaðr Helgi Hundingsbani. Hann lá með her sinn í Brunavágom ok hafði þar strandhǫgg, oc áto þar hrátt. Hǫgni hét konungr. Hans dóttir var Sigrún, hon varð valkyria ok reið lopt ok lǫg; hon var Sváva endrborin. Sigrún reið at skipom Helga ok kvað <...>: en Helgi va escapar i es va fer a la mar amb una flota de guerra. Va abatre el rei Hundingr i a partir d'aquell moment li digueren Helgi Matador d'en Hundingr. Es trobava amb el seu exèrcit a Brunavágar -la badia de l'afogament-, robaren bestiar dels encontorns i l'escorxaren a la platja i se'l menjaren cruu. Hi havia un rei que nomia Hǫgni. Sa filla era la Sigrún, es va convertir en una valquíria i cavalcava per l'aire i la mar. Era la Sváva renascuda (o bé: havia renascut així, és a dir, com a valquíria). La Sigrún va anar als vaixells d'en Helgi i digué...; Helgi oc Sváva er sagt at væri endrborin: diuen que en Helgi i l'Sváva varen renéixer; eino því Hǫgni andsvǫr veitti: "Letia maðr hána langrar gǫngo, þars hon aptrborin aldri verði! Hon krǫng of komz fyr kné móður, hon æ borin óvilia til, mǫrgom manni at móðtrega": en Hǫni només va dir això per resposta: “que ningú no la retingui (impedeixi) de fer el llarg viatge [a Hel], d'on mai no en torni reencarnada! Va néixer (komask fyr kné móður = lit:: sortir davant els genolls de sa mare, ja que les dones parien d'agenollades) malaguanyada (o: torta): sempre va néixer par a desgràcia de mant home, per a dolor del seu cor”; Sigrún varð scammlíf af harmi oc trega. Þat var trúa í fornescio, at menn væri endrbornir, enn þat er nú kǫlluð kerlingavilla. Helgi oc Sigrún er kallat at væri endrborin. Hét hann þá Helgi Haddingiascaði, enn hon Kára, Hálfdanar dóttir, svá sem qveðit er í Károlióðom, oc var hon valkyria: la Sigrún va tenir una vida curta a causa del dolor i la pena. Per antic (í forneskju) hi havia la creença que les persones es reencarnaven (renaixien), però ara en diem kerlingavilla, heretgia o creença errònia -error- de velles. Es diu que en Helgi i la Sigrún es varen reencarnar. Ell fou llavors en Helgi Haddingjaskaði i ella la Kára Hálfdanardóttir, com es canta als Káruljóð, i ella fou valquíria; ok er frændr Óláfs ok mágar heyrðu þetta, þá trúðu þeir því, at andi Óláfs digrbeins mundi nú [aptr]borinn í líkam þessa Óláfs til þess at hann mætti skirn taka: i quan els parents de sang i per casament de l'Olau sentiren això, varen creure que l'esperit (=l'ànima) del rei Olau Digrbein renaixeria (es reencarnaria) en el cos d'aquest Olau per tal de poder rebre, d'aquesta manera, el baptisme

endur·bólusetning <f. -bólusetningar, -bólusetningar>: <MED> revacuna f, revaccinació f

endur·fjármögnung <f. -fjármögnungar, no comptable>:
<ECON> recapitalització f: ♦ endurfjármögnun e-s: recapitalització de...

endur·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:
<RELIG HIND & BUDD> renascut -uda: ♦ vera endurfæddur: haver renascut, haver-se reencarnat

endur·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
<GEN & FIG> renaixement m, <LIT> renaixença f

endur·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
feedback m

endur·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: reemborsament m
        endurgreiðsla á kostnaði: reemborsament de les despeses

endur·heimta <-heimti ~ -heimtum | -heimti ~ -heimtum | -heimt ║ e-ð>:
recuperar una cosa

endur·kast <n. -kasts, no comptable>:
<FÍS> reflexió f: ♦ endurkast sólargeisla frá haffletinum: la reflexió dels raigs del sol dela superfície de la mar; ♦ ódreifið endurkast: reflexió f especular (→ spegilendurkast)

endur·kjör <n. -kjörs, no comptable>:
reelecció f: ♦ endurkjör e-s [í embættið]: la reelecció d'algú [per al càrrec]

endur·lausn <f. -lausnar, no comptable>:
<RELIG> redempció f

endur·lausnari <m. -lausnara, -lausnarar>:
<RELIG> redemptor m (→ lausnari)

endur·leysa <-leysi ~ -leysum | -leysti ~ -leystum | -leyst ║ e-n>:
redimir algú: ◊ en mína sál mun Guð endurleysa (ʝiφˈdɛh, יִפְדֶּה) því að hann mun hrífa mig úr greipum Heljar (miʝʝaδ־ʃəˈʔōl, מִיַּד-שְׁאוֹל). [Sela] (ˈsɛlāh, סֶלָה): emperò Déu redimirà la meva ànima car ell m'arrabassarà de les urpes del Xeol. Sela, pausa

endur·nýja <-nýja ~ -nýjum | -nýjaði ~ -nýjuðum | -nýjað ║ e-ð>: renovar una cosa

endur·nýjanlegur, -nýjanleg, -nýjanlegt <adj.>:
renovable: ♦ endurnýjanlegar orkuauðlindir: fonts renovables d'energia

endur·nýjast <-nýjast ~ -nýjumst | -nýjaðist ~ -nýjuðumst | -nýjast>: renovar-se



endur·nýting <f. -nýtingar, -nýtingar>: (endurvinnsla) reciclatge m (recuperació de deixalles)

endur·reisn <f. -reisnar, pl. no hab.>:
renaixement m, ressorgiment m, <LIT> renaixença f

endurreisnar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
1. (í Evrópu á 16. öld) Renaixement m
2. (í katalónskumælandi löndum á 19. öld) Renaixença f

endur·rit <n. -rits, -rit>: còpia f (de document)
        rétt endurrit staðfestir X: X certifica que és còpia fidel i exacta del seu original

endur·ræsa <-ræsi ~ -ræsum | -ræsti ~ -ræstum | -ræst>:
<INFORM> reinicialitzar: ♦ endurræsa e-ð: reinicialitzar una cosa; ◊ endurræsa forrit: reinicialitzar un programa; ◊ endurræsa tölvuna: reinicialitzar l'ordinador

endur·senda <-sendi ~ -sendum | -sendi ~ -sendum | -sent ║ e-ð>:
tornar una cosa tramesa (al seu remitent)

endur·sendast <-sendist ~ -sendumst | -sendist ~ -sendumst | -senst>:
tornar un efecte postal al seu remitent: ◊ endursendist: torni's al remitent

endur·skapa <-skapa ~ -sköpum | -skapaði ~ -sköpuðum | -skapað ║ e-ð>:
refer una cosa, recrear una cosa: ◊ endurskapa traust: refer la confiança; ♦ endurskapa andrúmsloft [e-s]: recrear una atmosfera, recrear un ambient; ◊ endurskapa andrúmsloft bandarískra kvikmynda 5. áratugarins: recrear l'atmosfera de les pel·lícules nord-americanes dels anys cinquanta

endur·skin <n. -skins, no comptable>:
reflex m, reflexió f

endur·spegla <-spegla ~ -speglum | -speglaði ~ -spegluðum | -speglað ║ e-ð>:
<GEN & FIG> reflectir una cosa

endur·speglast <-speglast ~ -speglumst | -speglaðist ~ -spegluðumst | -speglast ║ í e-u>:
<GEN & FIG> reflectir-se en una cosa

endur·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið ║ e-ð>:
repetir una cosa: ♦ endurtaka sig: repetir-se

endur·takast <-tekst ~ -tökumst | -tókst ~ -tókumst | -tekist>:
repetir-se

endur·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
repetit -ida

endur·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
repetició f: ♦ forðast endurtekningar: evitar les repeticions

endurtekninga·samur, -söm, -samt <adj.>:
repetitiu -iva

endur·túlka <-túlka ~ -túlkum | -túlkaði ~ -túlkuðum | -túlkað ║ e-ð ~ e-n>:
reinterpretar una cosa ~ algú

endur·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
reciclatge m: ♦ Endurvinnslan: deixalleria f, planta f de reciclatge

endurvinnslu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
deixalleria f, planta f de reciclatge

Eneas <m. Eneasar, pl. no hab.>:
Enees m (andrònim): ◊ Eneas Trójukappi: Enees, campió de Troia

Eneasar·kviða <f. -kviðu, pl. no hab.>:
<LITER> Eneida f

engi, engi, ekki: 1. <adj. dem.>: cap
        2. <pron. dem.> ningú -una
           í engu: (engan veginn) de cap de les maneres, en absolut



engifer <n. engifers, no comptable>: gingebre m (condiment culinari & planta)

engill <m. engils, englar>: <RELIG> àngel m
        engill dauðans: l'àngel de la mort
        fallinn engill: àngel caigut
        kaliforníska borgin “[heilög] María Mey Drottning Englanna” (‘María af Englunum’) var stofnuð 4. september 1781: la ciutat californiana de "La Mare de Déu Reina dels Àngels" fou fundada el 4 de setembre del 1781
        þú ert engill af himni ofan: ets un àngel vingut del cel

◊ englarnir (malˈʔāχ ~ מַלְאָךְ: wa-i̯ʝāˈβɔʔū ʃəˈnēi̯ ha-mmalʔāˈχīm səˈδɔm-āh bā-ˈʕɛrɛβ, וַיָּבֹאוּ שְׁנֵי הַמַּלְאָכִים סְדֹמָה, בָּעֶרֶב) tveir komu til Sódómu um kvöldið og sat þá Lot í borgarhliðinu. Og er hann sá þá stóð hann upp til þess að heilsa þeim og hneigði ásjónu sína til jarðar: els dos àngels arribaren a Sodoma cap al tard, i en Lot seia llavors a la porta de la vila. Així que els va veure, es va posar dret per a saludar-los i es prosternà de cara a terra

◊ ég er Rafael, einn englanna (ὁ ἄγγελος -έλου: ἐγώ εἰμι Ῥαφαὴλ εἷς τῶν ἑπτὰ ἀγγέλων, οἳ παρεστήκασιν καὶ εἰσπορεύονται ἐνώπιον τῆς δόξης κυρίου) sjö sem standa til þjónustu reiðubúnir frammi fyrir dýrð Drottins: jo sóc en Rafel, un dels set àngels que s'estan, preparats per a fer servei, davant la glòria del Senyor

◊ og ég sá að englunum (ὁ ἄγγελος -έλου: καὶ εἶδον τοὺς ἑπτὰ ἀγγέλους οἳ ἐνώπιον τοῦ θεοῦ ἑστήκασιν) sjö, sem stóðu frammi fyrir Guði, voru fengnar sjö básúnur (σάλπιγγες): i vaig veure que, als set àngels que s'estaven davant de Déu, els donaven set trompetes

engil·rómur <m. -róms, -rómar>:
1. <GEN> veu f d'àngel
2. <FIG> veu f angelical

Engil·saxi <m. -saxa, -saxar>:
anglosaxó m, anglosaxona f

engil·saxneska <f. -saxnesku, no comptable>:
anglosaxó m, llengua anglosaxona

engil·saxneskur, -saxnesk, -saxneskt <adj.>:
anglosaxó -ona

engils·líki <n. -líkis, no comptable>:
forma f d'àngel: ♦ í engelslíki: en forma d'àngel, angelical; ◊ ég efast ekki um að mörgum konum muni þykja það ókleift starf að gera heimili sitt þannig að hvar sem litið er sé ljósbros eitt; gefa hverju smávæginu það afl að það geti borið í brjósti þeirra, sem á heimilinu eru, birtu í engilslíki; gera svo rótt og fritt innan veggja að úr hverjum huga hverfi allt hatur og beiskja og sérhverjum finnist hann eiga mátt til þrekvirkja; og að heimilisfólkinu virðist eins og guð sjálfur leiði það um vorlönd eilífra hugsjóna; að öllum finnist þeir vera hreinir og frjálsir og hugdjarfir og finni skyldleika sinn við guð og kærleikann. Vissulega er þetta erfitt og vandasamt: jo no dubto pas que moltes de dones consideraran una feina irrealitzable, fer que llur llar sigui de tal manera que, sigui on sigui on es miri, hi hagi un somrís radiant; donar a qualsevol cosa insignificant la força perquè pugui portar un raig de llum angelical dins el pit dels qui formin part de la llar; donar tanta de quietud i pau a l'interior de les parets de la llar com perquè desaparegui de cada cor tota amargor i odi i que cadascun senti que posseeix la força necessària per a dur a terme proeses, i perquè als membres de la llar els sembli com si Déu mateix els estigui menant pels camps primaverals dels ideals eterns, i[, finalment, fer] que tothom hi senti que és pur i lliure i coratjós i senti el seu parentiu amb Déu i l'amor. Certament això és ardu i difícil

enginn, engin, ekkert: 1. <adj. dem.>: cap
        2. <pron. dem.> ningú -una

♦ engu að síður: això no obstant, tanmateix, nogensmenys

♦ engu <+ adj. en grau compar. ~ adv. en grau compar.>: no pas <+ adj.>

◊ þá urðu þeir mjög hræddir, því að Gíbeon var stór borg, engu minni en konungaborgirnar, og hún var stærri en Aí og allir borgarbúar hreystimenn: aleshores es van espantar molt, car Gabaon era una gran ciutat, no pas menor que les ciutats reials, i era més gran que [la ciutat d']Ai i tots els seus homes eren estrenus guerrers

◊ og þótt ég deildi út öllum eigum mínum, og þótt ég framseldi líkama minn, til þess að verða brenndur, en hefði ekki kærleika, væri ég engu bættari: i encara que distribuís tots els meus béns [entre els pobres], i encara que lliurés el meu cos per tal que fos cremat, si no tenia pas caritat, tot això no em serviria de res (ὠφελεῖσθαι, οὐδὲν ὠφελοῦμαι)

◊ er reiði mannfjöldans magnaðist og æsingar jukust deildi Lýsimakkus út vopnum til nær þriggja þúsunda manna og átti því upphafið að ofbeldisverkum. Fyrir liðinu fór Áranus nokkur. Hann var kominn til ára sinna og glópska hans engu minni aldrinum: quan l'ira de la multitud es va fer més forta i els amotinaments van créixer, Lisímac va fer repartir armes a devés tres mil homes i doncs, tingueren inici els actes de violència [contra els revoltats]. Al capdavant de la tropa [repressora] hi anava un tal Auran, home d'edat molt avançada i d'una insensatesa no pas menor a la seva edat (οὐδὲν δὲ ἧττον καὶ τὴν ἄνοιαν, προβεβηκότος τὴν ἡλικίαν, οὐδὲν δὲ ἧττον καὶ τὴν ἄνοιαν)

◊ sjálfur hélt hann eina dagleið inn í eyðimörkina. Þar settist hann undir einiberjarunna (ˈroθɛm, רֹתֶם) og óskaði þess eins að deyja og mælti. „Mál er nú, Drottinn, að þú takir líf mitt því að ég er engu betri en feður mínir“: ell se'n va anar desert endins, una jornada de camí, s'assegué sota una ginestera (el text islandès tradueix el mot רֹתֶם com a ginebre) i demanà la mort així: «És ben hora, Jahvè; preneu-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares»

◊ sá sem slátrar nauti er engu mætari en manndrápari (ʃōˈħēŧ ha-ʃˈʃōr makkēh־ˈʔīʃ, שׁוֹחֵט הַשּׁוֹר מַכֵּה-אִישׁ), sá sem færir sauð í sláturfórn er engu mætari en sá sem hefur hálsbrotið hund, sá sem færir kornfórn ber fram svínablóð, sá sem brennir reykelsi blessar skurðgoð: qui immola un bou, no és pas millor que un homicida; qui sacrifica una ovella, no és pas millor que el qui li ha trencat el coll a un gos; qui presenta una ofrena de gra, [fa igual que el qui] presenta sang de porc; qui crema encens, [fa igual que el qui] adora els ídols

◊ hjarta hans er aska, von hans vesælli en mold og líf hans engu verðmætara en leir: el seu cor és cendra, la seva esperança és més miserable que la terra i la seva vida és menys valuosa (o: no és pas més valuosa) que el fang (πηλοῦ τε ἀτιμότερος ὁ βίος αὐτοῦ)

◊ ég skal hefna þjóðar minnar, helgidóms, kvenna ykkar og barna, engu síður en þeir, en allir heiðingjarnir hata okkur og hafa sameinast um að útrýma okkur“: venjaré el meu poble, el meu santuari i les nostres dones i fills, no fent pas menys que ells (els meus altres germans, tots ells morts), car tots els pagans ens odien i se són aplegats per exterminar-nos

◊ þá sáu tilsjónarmenn Ísraelsmanna í hvert óefni komið var fyrir þeim, þegar sagt var við þá: "Þér skuluð engu færri tigulsteina gjöra, hinu ákveðna dagsverki skal aflokið hvern dag!": els encarregats dels israelites es veieren en una mala situació quan els digueren: «No fareu pas menys maons: la tasca acordada per cada dia serà acabada cada dia»

♦ það er engu líkara en að <+ subj.>: té tot l'aspecte que <+ ind.>, resulta evident que <+ ind.>, hom diria que <+ ind.>, fa tota la pinta que <+ ind.>

♦ út af engu: sense cap motiu [aparent], del no-res

		M		F		N
S	N	enginn		engin		ekkert
	A	engan	öngvan	enga	öngva	ekkert
	G	einskis	einkis	engrar	öngrar	einskis	einkis
	D	engum	öngvum	engri	öngri	engu	öngvu

P	N	engir	öngvir	engar	öngvar	engin
	A	enga	öngva	engar	öngvar	engin
	G	engra	öngra	engra	öngra	engra	öngra
	D	engum	öngvum	engum	öngvum	engum	öngvum

engi·rella <f. -rellu, -rellur. Gen. pl.: -rella o: -rellna>:
guatlla maresa, rascló m (Gir.), guatla maresa (Val.), guàtlera maresa (Mall., Eiv.), rei m de guàtleres (Men.) (ocell Crex crex)

engi·spretta <f. -sprettu, -sprettur. Gen. pl.: -spretta>:
llagosta f, llagost m (Andorra, Bal.): ♦ egifska engisprettan: pantigana f, saltamartí m (Val.), llagosta f (Mall.), pagantana f (Men.) (insecte Locusta migratoria syn. Pachytylus migratorius syn. Locusta danica syn. Pachytylus danicus syn. Acridium migratorium); ♦ konungur engisprettanna (o: konungur engisprettumúgsins): <RELIG> el rei de les llagostes, el rei dels llagosts (Bal.) (ὁ βασιλεὺς τῶν ἀκρίδων)

engisprettu·sveimur <m. -sveims, no comptable>:
eixam m de llagostes, eixam m de llagosts (Andorra, Bal.)

engja <engi ~ engjum | engdi ~ engdum | engt ║ e-ð>:
1. <GEN> estrènyer més fort una cosa, restrènyer una cosa: ♦ engja saman: tenir contorsions (contorçar-se, agitar-se violentament a causa del dolor); ◊ ég engist saman, svo að ég heyri ekkert, ég er svo agndofa, að ég sé ekkert: els espasmes de dolor m'impedeixen que hi senti, estic tan estupefacte que no hi veig
2. engja sig: → engjast ‘cargolar-se, retorçar-se’: ♦ engja sig sundur og saman: contorçar-se violentament

engja·fýsi* <n. -fýsis, fýsi>: senyals m.pl de ca (bolet Lycoperdon pratense syn. Vascellum pratense)

engja·gull <n. -gulls, -gull>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall.) (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

engja·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all carenat, all m rosa (planta Allium carinatum)

engja·lyfjurt <f. -lyfjurtar, -lyfjurtir>:
pulmonària f de fulla estreta, herba anginera, pulmonària blava (planta Pulmonaria angustifolia)

engjast <engist ~ engjumst | engdist ~ engdumst | engst>:
cargolar-se, retòrcer-se, retorçar-se, contòrcer-se: ♦ engjast af kvölum: cargolar-se de dolor

enn <n. enns, enn. Dat. sg.: enni>:
<GRAM> ena f (nom de la lletra n, N)

enn <adv.>: (ennþá) encara
        enn betri: encara millor

enn·fremur <adv.>:
a més a més, en ultra

enni <n. ennis, enni>: front m (part del cos)

ennisbeins·skúti <m. -skúta, -skútar>:
<MED> si m frontal (→ ennisskúti)

ennis·djásn <n. -djásns, -djásn>:
diadema f (tipus de joiell): ◊ á þeim degi mun Drottinn taka af þeim skartgripi (tiφˈʔɛrɛθ, תִּפְאֶרֶת ‘la magnificència’) þeirra: <...> ennisdjásn (ha-ppəʔēˈrīm, הַפְּאֵרִים), ökklakeðjur og belti, ilmbauka (ū-βātˈtēi̯ ha-nˈnɛφɛʃ, וּבָתֵּי הַנֶּפֶשׁ = deshús?) og verndargripi, <...>: aquell dia, el Senyor els llevarà llurs joiells: <...> diademes, cadenetes de turmell i cinyells, flascons de perfum i amulets, <...> (però Ezequiel 44:18: þeir skulu hafa höfuðdúk úr líni [paʔăˈrēi̯ φiʃˈtīm, פַּאֲרֵי פִשְׁתִּים] á höfði og línbrækur um lendar. Þeir mega ekki gyrðast neinu sem veldur svita ‘es posaran turbants de lli al cap i bragues de lli als lloms, però no se cenyiran amb res que faci suar’)

ennis·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
<MED> si m frontal (→ ennisskúti)

ennis·skúti <m. -skúta, -skútar>:
<MED> si m frontal

ennþá <adv.>: encara

Enok <m. Enoks, pl. no hab.>:
Henoc m (ḥăˈnōχ ,חֲנוֹךְ)

enst:
supí de → endast “durar, bastar, haver-n'hi prou”

epík <f. epíkur, no comptable>:
<LITER> [poesia] èpica f

epískur, epísk, epískt <adj.>:
<LITER & FIG> èpic -a

epjast <epjast ~ epjumst | epjaðist ~ epjuðumst | epjast>:
deformar-se, perdre la forma (p.e., les sabates amb l'ús)

epla·brennivín <n. -brennivíns, no comptable>:
variant de → eplasafabrennivín “calvados”

epla·edik <n. -ediks, no comptable>:
vinagre m de poma

epla·grautur <m. -grautar, -grautar>:
<CULIN> eplagrautur m, mena de puré dolç de pomes

epla·ilmur <m. -ilms, no comptable>:
flaire m de poma, oloreta f de poma: ◊ ég segi: „Þetta pálmatré klíf ég og gríp í greinarnar, megi brjóst þín líkjast vínberjaklösum, andardráttur þinn eplailmi (ˈrēʝaħ tappūˈħīm ~ רֵיחַ תַּפּוּחִים: wə-ˈrēʝaħ ʔapˈp-ēχ ka-ttappūˈħīm, וְרֵיחַ אַפֵּךְ כַּתַּפּוּחִים), gómur þinn sætu víni, nýju víni, rennandi um sofandi varir“: jo m'he dit: «M'enfilaré a la palmera i n'agafaré els ramells!». Que els teus pits siguin com raïms de vinya, i el teu alè com perfum de pomes, el teu paladar com vi dolç, com vi novell que regalima pels llavis dorments

epla·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
pastís (fl./pl.: pastissos) m de poma, coca f de poma

epla·mjöður <m. -mjaðar, -miðir>:
sidra f

epla·mynta <f. -myntu, -myntur. Gen. pl.: -mynta>:
menta borda, menta f de bou, menta f de gat, mendastre m (Mall.), mendastra f (Men.), mendrasta f (Men.) (planta Mentha suaveolens syn. Mentha rotundifolia)

eplasafa·brennivín <n. -brennivíns, no comptable>:
calvados m

epla·safi <m. -safa, no comptable>:
suc m de poma (o: pomes)

epla·sítri <m. -sítra, no comptable>:
sidra f

epla·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid màlic

epla·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
pomera f (arbre Malus domestica syn. Pyrus malus ssp. mitis) (→ apaldur)

epla·vín <n. -víns, no comptable>:
sidra f

eplavín·ger <n. -gers, no comptable>:
llevat m de sidra

epli <n. eplis, epli>:
poma f: ◊ nærið mig á rúsínukökum, styrkið mig með eplum (tapˈpūaħ ~ תַּפּוּחַ: rappəˈδūnī ba-ttappūˈħīm, רַפְּדוּנִי, בַּתַּפּוּחִים), ég er máttvana af ást: nodriu-me amb coques de panses, enfortiu-me amb pomes: estic esvaïda (malalta) d'amor; ◊ þar sprettur ein pera, þegar önnur fyrnist, epli á epli (τὸ μῆλον -ήλου: μῆλον δ᾽ ἐπὶ μήλῳ [γηράσκει]), vínber á vínber, fíkja á fíkju ofan: una pera hi neix quan una altra envelleix, i una poma creix damunt una poma, un raïm damunt un raïm, i una figa damunt una figa; ◊ sumir hafa allan hug sinn á alþjóðlegum leigingum (publica); sumir veiða ágjarnar ógiftar konur (uiduas) með sœtabrauði og eplum (pōmum -ī: pomis), og reyna til að ná í gamalmenni, er þeir fái hleypt í dýragerði eða fiskitjarnir. Margir auka efni sín með leynilegu okri: uns posen tot llur interès en arrendaments públics (en contractes públics d'arrendament ?). D'altres cacen fadrines avaricioses amb pastissos i pomes (fruites) i [d'altres encara] intenten atrapar vells que fan entrar dins jardins zoològics o vivers. Molts augmenten llur cabal amb oculta usura (l'original fa: pars hominum gestit conducere publica; sunt qui ǁ frustis et pomis uiduas uenentur auaras, ǁ excipiantque senes, quos in uiuaria mittant; ǁ multis occulto crescit res fenore); ♦ bera saman epli og appelsínur: <LOC FIG> comparar ous amb caragols, comparar pomes i taronges (comparar dues coses però totes dues igual de bones); ♦ eplið fellur sjaldan langt frá eikinni: <LOC FIG> els testos s'assemblen a les olles; si el pare és músic, el fill és ballador; de tal buc, tal eixam; ♦ [verða (o: þurfa) að] bíta í það súra epli: <LOC FIG> [haver d']empassar-se la píndola, [haver de] fer el cor fort, haver-se d'empassar un glop amarg

Epsom·salt <n. -salts, no comptable>:
<MED> sal f d'Epsom

er¹ <conj.>: 1. <conj. temp.>: quan
        1b. þá er: quan
           þá er minnst varði: de cop i volta, de cop en sec (Mall.), quan un menys s'ho espera
        2. þar til [er]: fins que



er² <partícula relativa. D'ús estrictament literari>: que, el ~ la qual

erfða·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:
1. <GENET GEN> modificat -ada genèticament, manipulat -ada genèticament: ◊ erfðabreytt örvera: microorganisme modificat genèticament
2. (genskeyttur) transgènic -a: ◊ erfðabreytt maís og soja: soia i blat de les Índies transgènics; ◊ erfðabreyttur maís: blat de les Índies transgènic; ◊ erfðabreytt mús: ratolí transgènic; ◊ erfðabreyttar sojabaunir: soia transgènica

erfða·efni <n. -efnis, -efni>:
<GENET> material genètic, càrrega genètica: ♦ breyting á erfðaefni: modificació f del material genètic, modificació genètica

erfðaefnis·próf <n. -prófs, -próf>:
test genètic: ♦ gera erfðaefnispróf til staðfestingar á faðerni barns: fer un test de paternitat

erfðaefnis·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
test genètic, anàlisi genètica

erfðafjár·skattur <m. -skatts, -skattar>:
impost m de successions [i donacions], impost m de transmissions patrimonials (o: hereditàries)

erfða·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: genètica f

erfðafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
genètic -a

erfðafræði·nemi <m. -nema, -nemar>:
estudiant m & f de genètica

erfða·kvóti <m. -kvóta, -kvótar>:
<GENET> quota genètica

erfða·mengi <n. -mengis, -mengi. Gen. pl.: -mengja; dat.pl.: -mengjum>:
<GENET> genoma m: ♦ raðgreining á erfðamengi Neanderdalsmannsins: seqüenciació del genoma de l'home de Neandertal; ♦ erfðamengi mannsins: genoma humà

erfðamengis- <en compostos>:
<GENET> genòmic -a

erfðamengis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<GENET> genòmica f: ♦ klínísk erfðamengisfræði: genòmica clínica

erfða·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
dret successori, dret m de successió (o: successions)

erfða·skrá <f. -skrár, -skrár>: testament m (darrera voluntat)
        hann dó án þess að hafa gert erfðaskrá: va morir sense haver fet testament
        erfðaskrá rituð eigin hendi og óvottfest: testament hològraf
        óvottfest erfðaskrá: testament hològraf

erfða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
<HIST> guerra f de successió: ♦ Spænska erfðastríðið 1701-1714: la Guerra de Successió espanyola (1701-1714)

erfða·synd <f. -syndar, -syndir>: <RELIG> pecat m original

erfða·tækni <f. -tækni, no comptable>:
enginyeria genètica

erfða·vísir <n. -vísis, -vísar>:
<GENET> gen m

erfiði <n. erfiðis, no comptable>:
esforç m [dur], grans treballs m.pl, penes f.pl (fatics, treball dur, esdernecs): ◊ með erfiði ('ʕεtsεβ, עֶצֶב; → þraut) skalt þú þig af henni næra alla þína lífdaga: (Bíblia de Montserrat: ) tota la vida passaràs penes per poder-te alimentar d'ella; (Bíblia interconfessional: ) tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment; ♦ þola ekki erfiðið: no suportar l'esforç

erfiðis·munir <m.pl -muna>:
gran esforç m, treball penós: ♦ með miklum erfiðismunum: amb grans esforços; ♦ ná e-u með erfiðismunum: aconseguir una cosa fent un gran esforç

erfið·leiki <m. -leika, -leikar>:
dificultat f: ♦ eiga í erfiðleikum með að <+ inf.>: tenir dificultats per a <+ inf.>; ♦ lenda í erfiðleikum: veure's en dificultats; ♦ takast á við erfiðleikana: encarar els problemes, afrontar les dificultats

erfiður, erfið, erfitt <adj.>:
1. <GEN> difícil: ♦ eiga erfitt með að <+ inf.>: tenir dificultats per a <+ inf.>; ♦ eiga erfitt uppdráttar: viure en condicions precàries; ♦ erfiðir tímar: temps difícils
2. (örðugur) penós -osa, feixuc -uga
3. (þreytandi) cansat -ada, fatigós -osa

erfi·kaffi <n. -kaffis, no comptable>:
convit mortuori, convit m després de l'enterrament

erfi·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema mortuori, panegíric m en vers

erfingi <m. erfingja, erfingjar>: hereu m, hereva f
 
 
 
ergi·legur, -leg, -legt: enutjat -ada, enfadat -ada (cast.), irritat -ada

erindi <n. erindis, erindi. Gen.pl.: erinda, (†) örna>:
1. <GEN = fyrir sjálfan sig> afer m, assumpte m: ♦ e-r á erindi við e-n: algú ha de tractar un assumpte amb algú, algú ha de veure algú per un assumpte; ♦ e-ð á erindi til e-s: una cosa concerneix (o: afecta; o: incumbeix) algú; ♦ ganga erinda (o: örna) sinna: anar de ventre, fer del cos (Mall.); ♦ reka eigin erindi: anar de ventre, fer del cos (Mall.); ♦ reka erindi: despatxar un assumpte; ◊ við erum hér í alvarlegum erindum: som aquí per un assumpte seriós
2. <GEN = fyrir aðra> encàrrec m, comanda f: ♦ ljúka erindi sínu: enllestir el seu encàrrec; ♦ reka erindi: fer un encàrrec
3. (skilaboð) missatge m, encàrrec m, avís m
4. (fyrirlestur) conferència f, xerrada f: ♦ flytja erindi: fer una conferència; ♦ tala langt erindi: parlar llargament
5. (vísa í kvæði) estrofa f

erind·reki <m. -reka, -rekar>:
1. <GEN> missatger m: ◊ því næst sendu æsir um allan heim erindreka að biðja að Baldur væri grátinn úr Helju: tot seguit els ansos van enviar missatgers per tot el món perquè preguessin a tothom que plorés perquè Hel deixés anar Baldre; ◊ "hvern skal ég senda? Hver vill vera erindreki (וּמִי יֵלֶךְ-לָנוּ) vor?": "qui hi enviaré? qui hi serà el nostre missatger?"; ◊ ég taldi það og nauðsynlegt að senda til yðar Epafrodítus, bróður minn, samverkamann og samherja, en sendimann yðar og erindreka (λειτουργός) í því að bæta úr þörf minni: he cregut necessari d'enviar-vos Epafrodit, el meu germà, company de treball i de combat, el vostre enviat per socórrer la meva indigència
2. (umboðsmaður) comissionat m, comissionada f (funcionari polític encarregat d'una tasca o missió concreta)
3. (ríkiserindreki) diplomàtic m, diplomàtica f (representant d'estat): ◊ vér erum því erindrekar (πρεσβεύειν : πρεσβεύομεν) Krists, eins og það væri Guð, sem áminnti, þegar vér áminnum: portem doncs un missatge com a ambaixadors dels Crist, com si Déu exhortés per nosaltres; ◊ en er stefna sú var liðin, er ákveðið var, þá senda menn Aðalsteins erindreka á fund Ólafs konungs með þeim orðum, að Aðalsteinn konungur er búinn til orustu og hefir her allmikinn: i quan hagué passat el termini que s'havia fixat, els homes de l'Adalstein van enviar legats al rei Olau perquè li diguessin que el rei Adalstein estava preparat per a la batalla i que tenia amb ell un gran exèrcit; ◊ nú boðaði þessi atburður fyrir sem Þórhallur sagði og margir hlutir þvílíkir þann fagnaðartíma sem eftir kom, að allsvaldandi guð virtist að líta miskunnaraugum á þann lýð er Ísland byggði og leysa það fólk fyrir sína erindreka af löngum fjandans þrældómi og leiða síðan til samlags eilífrar erfðar sinna æskilegra sona sem hann hefir fyrirheitið alla þá er honum vilja trúlega þjóna með staðfesti góðra verka: aquest esdeveniment, juntament amb moltes més coses de semblant natura, va presagiar, tal i com havia dit en Torhal, el temps joiós que vindria després quan Déu totpoderós semblà mirar amb ulls compassius la gent que havia colonitzat Islàndia per alliberar-los, a través dels seus enviats, de la llarga esclavitud del Vell Enemic i menar-los després cap a llur unió amb l'herència eterna dels seus fills adoptius[, herència eterna] que ell ha promès a tots aquells que el vulguin servir fidelment amb la perseverància de llurs bones obres

Eríópis <f. Eríópisar, no comptable>:
Eriopis (o: Eriòpide) f (Ĕrĭōpis -ōpĭdis, ἡ Ἐριῶπις -ώπιδος): ◊ Eneas vó Medon og Jasus; Medon var launsonur (νόθος υἱός, νόθος υἱὸς) hins ágæta (θεῖος -ία -ῖον, θεΐοιο) Öyleifs og bróðir Ajants; hann hafði vegið mann, frænda (ὁ γνωτός -οῦ, γνωτὸν) stjúpmóður sinnar, Eríópisar, er Öyleifur átti, og varð því að fara úr föðurlandi sínu, og bjó í Fýlaksborg[, langt frá ættjörðu sinni]; en Jasus var fyrirliði Aþenumanna, og var kallaður son Sfeluss Búkolssonar: l'Enees va matar en Medont i l'Ies; en Medont era fill bord del magnífic Oïleu i germà de l'Aiant; ell havia mort un home, parent [germà] de sa madrastra Eriópide, que l'Oileu tenia [per dona]; i per això hagué de marxar de la seva pàtria i viure a la ciutat de Fílaca. I l'Ies era cabdill dels atenesos i es deia fill de l'Esfel, a son torn fill d'en Búcol (L'original fa: Αἰνείας δὲ Μέδοντα καὶ Ἴασον ἐξενάριξεν. ǁ ἤτοι ὃ μὲν νόθος υἱὸς Ὀιλῆος θεΐοιο ǁ ἔσκε Μέδων Αἴαντος ἀδελφεός· αὐτὰρ ἔναιεν ǁ ἐν Φυλάκῃ γαίης ἄπο πατρίδος ἄνδρα κατακτὰς ǁ γνωτὸν μητρυιῆς Ἐριώπιδος, ἣν ἔχ' Ὀιλεύς· ǁ Ἴασος αὖτ' ἀρχὸς μὲν Ἀθηναίων ἐτέτυκτο, ǁ υἱὸς δὲ Σφήλοιο καλέσκετο Βουκολίδαο); ◊ en fyrir Fiðjumönnum (ὁ Φθῖος -ίου ~ οἱ Φθῖοι -ίων, πρὸ Φθίων) Medon og hinn herdjarfi (μενεπτόλεμος -όλεμον, μενεπτόλεμός) Podarkes; var Medon bróðir Ajants, en launsonur hins ágæta Öyleifs; hann hafði vegið mann, bróður stjúpmóður sinnar Eríópisar, er Öyleifur átti, og fyrir því bjó hann í Fýlaksborg, langt frá ættjörðu sinni. En Podarkes var sonur Ifíkluss Fýlakssonar: i al capdavant dels ftians hi havia en Medont i en Podarces, brau a la guerra. En Medont era germà de l'Aiant i fill bord del magnífic Oïleu. Havia mort un home, un germà de l'Eriopis, sa madrastra, que l'Oïleu tenia per dona, i per això vivia a la ciutat de Fílaca, lluny de la seva pàtria terra. I en Podarces era fill de l'Íficle, a son torn fill d'en Fílac (L'original fa: πρὸ Φθίων δὲ Μέδων τε μενεπτόλεμός τε Ποδάρκης. ǁ ἤτοι ὃ μὲν νόθος υἱὸς Ὀιλῆος θεΐοιο ǁ ἔσκε Μέδων Αἴαντος ἀδελφεός· αὐτὰρ ἔναιεν ǁ ἐν Φυλάκῃ γαίης ἄπο πατρίδος ἄνδρα κατακτὰς ǁ γνωτὸν μητρυιῆς Ἐριώπιδος, ἣν ἔχ' Ὀιλεύς· ǁ αὐτὰρ ὃ Ἰφίκλοιο πάις τοῦ Φυλακίδαο); ♦ Eríópis og Medeios: Eriopis i Medeu

erki·biskup <m. -biskups, -biskupar>:
arquebisbe m

erkibiskups·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
arquebisbat m

erkibiskups·stóll <m. -stóls, -stólar>:
seu f arquebisbal

erki·djákni <m. -djákna, -djáknar>:
ardiaca m

erki·engill <m. -engils, -englar>:
arcàngel m

erki·fjandi <m. -fjanda, -fjendur>:
arxienemic m, arxienemiga f

erki·hertogaynja <f. -hertogaynju, -hertogaynjur>:
arxiduquessa f

erki·hertogi <m. -hertoga, -hertogar>:
arxiduc m

erki·hljóðan <n. -hljóðans, -hljóðön>:
arxifonema m

erki·óvinur <m. -óvinar, -óvinir>:
arxienemic m, arxienemiga f

erki·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre reconsumat

erlendur, erlend, erlent: estranger -a
        erlendur gjaldeyrir: divises f.pl
        erlent mál: llengua estrangera

ermskur, ermsk, ermskt <adj.>:
armeni -ènia: ef byskupar koma út hingat til lands eða prestar, þeir er eigi lærðir á látínu tungu, hvárt's þeir eru hermskir eða girzkir ok er mǫnnum rétt at hlæða tíðum hans ef menn vilja. Eigi skal kaupa tíðir at þeim ok ǫngva þjónustu at þeim þiggja. Ef maðr lætr þann byskup vígja kirkju eða byskupa bǫrn, er eigi eru látínulærðir, ok verðr hann sekr um þat III mǫrkum við þenna byskup er hér er áðr, enda skal sjá taka vígslukaupit. Svá skal kirkjur vígja ok byskupa bǫrn sem ekki sé áðr at gørt, þótt þeir hafi yfir sungit, er eigi eru á látínu lærðir: si arriben a aquesta terra bisbes o preveres que no són coneixedors de la llengua llatina, tant si són armenis com ortodoxos, és conforme a dreta llei d'oir llurs serveis si hom ho deistja. Però no se'ls pagarà per llurs serveis i no s'acceptarà cap ofici sacerdotal d'ells. Si algú permet un bisbe, que no és versat en llatí, de consagrar una església o de confirmar un infant, pagarà una multa de tres marcs [d'argent] al bisbe resident i aquest també prendrà les taxes de la consagració. Les esglésies seran consagrades i els infants confirmats com si no s'hagués fet prèviament res de la mena quan aquests ritus foren realitzats per homes no versats en llatí (Oca Cendrosa)

eróbikk <n. eróbikks, no comptable>: aeròbic m
 
 
 
erótík <f. erótíkur, no comptable>: 1. erotisme m
           hvar eru mörkin milli erótíkur og kláms: on són els límits entre erotisme i pornografia?
        2. eròtica f
           erótík máttarins: l'eròtica del poder
 
 
 
erótískur, erótísk, erótískt: eròtic -a

err <n. errs, err. Dat. sg.: erri>:
<GRAM> erra f (nom de la lletra r, R)

ertu:
casos oblics del sg. de → erta "pèsol"

ertu:
contracció de → ert þú “tu ets”

Es <n. Ess (o: Es), Es>:
mi m major: ♦ Es-dúr: mi bemoll major; ♦ í Es-dúr: en mi bemoll major; ◊ ‘Píanótríó Nr. 2 í Es-dúr D929 opus 100’ eftir Franz Peter Schubert: ‘Trio per a piano nº 2 en mi bemoll major D. 929 op. 100’ d'en Schubert; ◊ ‘Sinfónía nr. 8 í Es-dúr „Sinfónía þúsundanna“’ eftir Gustav Mahler: ‘Simfonia nº 8 en mi bemoll major „Dels Mil“’ d'en Gustav Mahler; ♦ es-moll: mi bemoll menor; ♦ í es-moll: en mi bemoll menor

Esaú <m. Esaú, pl. no hab.>:
Esaú m, Essau m (עֵשָׂו)

ESB <n.>:
abrev. de → Evrópusambandið “UE f, Unió Europea”: ♦ aðild Íslands að ESB: la pertinença d'Islàndia a la UE en qualitat d'estat-membre

ESB-aðild <f. -aðildar, -aðildir>:
pertinença f a la UE [en qualitat d'estat-membre]

ESB-samningur <m. -samnings, -samningar>:
tractat m amb la UE

eskatológía <f. eskatológíu, pl. no hab.>:
escatologia f (→ heimsendafræði; → heimsslitafræði; → heimsslitakenning)

eskatológískur, eskatológísk, eskatológískt <adj.>:
escatològic -a (→ heimsslitafræðilegur)

eski¹ <n. eskis, eski>:
(eskigras) aspreta f (planta Equisetum hiemale)

eski² <n. eskis, eski>:
(askur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

eski³ <n. eskis, eski>:
(askja úr eskiviði, kistill) caixa f (de fusta de freixe de fulla gran)

eskingur <m. eskings, pl. no hab.>:
remolí m de neu: ◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs

eski[s]·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
<HIST> eskimær f, donzella cofrenera, donzella encarrega del cofrenet de les joies d'una dama: ◊ Frigg sendi escismey sína, Fullo, til Geirrøðar. Hon bað konung varaz, at eigi fyrgerði hánom fiǫlkunnigr maðr, sá er þar var kominn í land, oc sagði þat marc á, at engi hundr var svá ólmr, at á hann myndi hlaupa. Enn þat var inn mesti hégómi, at Geirrøðr væri eigi matgóðr. Oc þó lætr hann handtaca þann mann, er eigi vildo hundar á ráða. Sá var í feldi blám oc nefndiz Grímnir, oc sagði ecci fleira frá sér, þótt hann væri at spurðr. Konungr lét hann pína til sagna oc setia milli elda tveggia, oc sat hann þar átta nætr. Geirrøðr konungr átti son, tío vetra gamlan, oc hét Agnarr eptir bróður hans. Agnarr gecc at Grímni oc gaf hánom horn fult at drecca, sagði, at konungr gørði illa, er hann lét pína hann saclausan. Grímnir dracc af. Þá var eldrinn svá kominn, at feldrinn brann af Grímni. Hann qvað...: la Frigg va enviar la seva donzella cofrenera, la Fulla, a cal Geirrøðr. La Fulla va pregar al rei que anés alerta perquè un home, versat en les arts màgiques i que acabava d'arribar a aquella terra, no l'embruixés, i li va dir que el reconeixeria perquè cap gos, per ferotge que fos, no s'hi afuaria. Bé, l'afirmació que en Geirrøðr planyia el menjar eren paraules completament vanes. Tanmateix, va fer agafar l'home al qual els gossos no es volien pas afuar. Aquest home duia un feldr blau i va dir que nomia Grímnir, i no va proferir cap més paraules per més preguntes que li fessin. El rei el va fer turmentar per fer-lo parlar i el va fer posar entre dos foguerons on hi va romandre per espai de vuit nits. El rei Geirrøðr tenia un fill, de deu anys, que nomia Agnarr i feia nom pel seu oncle. L'Agnarr es va acostar al Grímnir i li va donar a beure una banya plena dient-li que el rei feia mal fet fent turmentar un innocent. En Grímnir va beure. En aquells moments el foc s'era estès tant que el feldr d'en Grímnir ja havia pres. En Grímnir li va dir... (vocabulari: #1. fyrgøra: cf. Kuhn 1968³, pàg. 67: °fyr-gora <...> jmdm (e-m) böses anzaubern; #2. mark: cf. Kuhn 1968³, pàg. 136: marc n. merkmal, zeichen: sagði þat marc á at... nannte das als sein merkmal, daß... ; #3. hégómi: cf. Kuhn 1968³, pàg. 90: °hégómi m. leeres geschwätz, unwahrheit; #4. Grímnir: nom parlant: l'Emmascarat, un dels molts de noms falsos de l'Odin, darrere els quals es presentava als mortals)

eski·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. (viður úr aski) fusta f de freixe de fulla gran
2. (askur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)
2. (fagurlim) boix m (arbre Buxus sempervirens var. rotundifolia): ♦ stórblaða eskiviður: boix m [comú] (arbre Buxus sempervirens var. rotundifolia); ♦ balerískt (o: langblaða) eskiviður: boix m [baleàric] (planta Buxus balearicus syn. Buxus longifolia syn. Buxus sempervirens var. longifolia)

Esóp <m. Esóps, pl. no hab.>:
Isop m (Αἴσωπος)

espa <espa ~ espum | espaði ~ espuðum | espað ║ e-n>:
amoïnar algú, exasperar algú

esperantismi <m. esperantisma, no comptable>:
<GRAM> esperantisme m

esperantista·félag <n. -félags, -félög>:
<GRAM> societat f esperantista, societat f d'esperantistes

esperantisti <m. esperantista, esperantistar>:
<GRAM> esperantista m & f: ◊ bókasafn íslenskra esperantista (Biblioteko de islandaj esperantistoj) er til húsa að Skólavörðustíg 6 b, 101 Reykjavík: la biblioteca dels esperantistes islandesos té la seva seu a l'Skólavörðustígur 6 b de 101 Reykjavík; ◊ félagsskapur esperantista: associació d'esperantistes

esperantískur, esperantísk, esperantískt <adj.>:
esperantista

esperanto <f. inv., no comptable>:
<GRAM> esperanto m: ◊ Kataluna esperantisto; ◊ Associació Valenciana d'Esperanto; ◊ að læra esperanto: aprendre esperanto

esperanto <n. esperantos, no comptable>:
<GRAM> esperanto m

esperantó <n. esperantós, no comptable>:
variant de → esperanto “íd.”

esperanto·félag <n. -félags, -félög>:
<GRAM> societat f esperantista: ♦ Katalanska Esperantofélagið: Associació Catalana d'Esperanto; ♦ Maljorkska Esperantofélagið: Col·lectiu Esperantista de Mallorca - Majorka Esperantistaro; ♦ Valensíska Esperantoæskan: Joventut Valenciana d'Esperanto

esperanto·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
<GRAM> moviment m esperantista: ◊ esperantohreyfingin a Íslandi: el moviment esperantista d'Islàndia

esperanto·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
<GRAM> curs m d'esperanto: ◊ gagnvirkt esperantonámskeið: curs interactiu d'esperanto

esperanto·samband <n. -sambands, -sambönd>:
<GRAM> federació f esperantista

esperanto·samtök <n.pl -samtaka>:
<GRAM> organització f esperantista

esperanto·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
estel m esperantista, estrella f esperantista, estel verd

espi·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
(ösp) trèmol m (arbre Populus tremula)

espi·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. (viður úr ösp) fusta f de trèmol
2 (ösp) trèmol m (arbre Populus tremula)

espressó <n. espressós, espressó. Dat. sg.: espressó o: espressói>:
cafè exprés: ♦ tvöfalt espressó, takk!: un cafè exprés doble, sisplau!

espressó·kaffi <n. -kaffis, no comptable>:
cafè exprés

espressó·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de cafè exprés

ess <n. ess, ess. Dat. sg.: essi>:
<GRAM> essa f (nom de la lletra s, S): ♦ vera í essinu sínu: <LOC FIG> estar en el seu element

Ester <f. Esterar, pl. no hab.>:
Ester f (אֶסְתֵּר): ◊ og hann var fósturfaðir Hadassa, það er Esterar, dóttur föðurbróður hans, því að hún var föður- og móðurlaus. Og stúlkan var fagurvaxin og fríð sýnum, og er faðir hennar og móðir önduðust, þá hafði Mordekai tekið hana sér í dóttur stað: i ell educava Edissa -això és, Ester-, filla del seu oncle perquè no tenia ni pare ni mare. La noia era bonica i de bell rostre. A la mort de son pare i de sa mare, Mardoqueu l'havia adoptada com a filla

Esterar·bók <f. -bókar, pl. no hab.>:
Llibre m d'Ester, meguil·lat f Ester (מְגִילַּת אֶסְתֵּר)

eta <et ~ etum | át ~ átum | etið ║ e-ð>:
(literari o registre elevat) menjar una cosa: ◊ í sjö daga skuluð þér eta ósýrt brauð [í friði]: durant set dies menjareu pa àzim [en pau]; ◊ takið og etið, þetta er líkami minn, sem fyrir yður er gefinn. Gjörið þetta í mína minningu: preneu i mengeu-ne tots: això és el meu cos que serà lliurat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial

etan <n. etans, no comptable>:
<QUÍM> età m

etan·dínítríl <n. -dínítríls, no comptable>:
<QUÍM> età m dinitril, cianogen m

etýl·vanillín <n. -vanillíns, no comptable>:
etilvanil·lina f, vanil·lina f d'etil

evangelísk-lúterskur, -lútersk, -lúterskt <adj.>:
[luterano-]evangèlic -a: ♦ evangelísk-lúterska Kirkjan: l'Església evangèlica luterana, l'Església protestant reformada (íslenska → Þjóðkirkjan)

Evbey <f. Evbeyjar, pl. no hab.>:
Eubea f, <†> Negrepont m (→ Evböa): ◊ þat váru Lókrar, þeir er láð byggja helgri Evbey andspænis móti: aquests eren els locris, que habiten les terres de davant la sacra Eubea; ◊ en þeim, er yrktu Evbey fagra, Abantum málmþíngs móði þrúngnum, Eretríu, Kalkis, ok alblómgaðar hæðir vínberja Histíeu, Kerínþus-borg, á bökkum sævar, ok Díum fremstum fjallriðum á...: i als abants, inflats de coratge en el col·lotge de les armes, que conraven la bella Eubea [amb] Erètria, Calcis, els turons de vinyes, tot florits, d'Histiea, la ciutat de Cerint, arran de mar, i Díon, en terrasses encinglerades...; ◊ telja Evbey allra landa leingst braut hèðan landar vorir, þeir er eitt sinn ey þá litu, er þeir Radamant ríkan fluttu, þá er bleikhárr buðlúngr vildi heimsækja Titýus, hróðmög Jarðar: d'aquí estant, consideren Eubea la més allunyada de totes les terres els nostres conciutadans que una vegada van veure aqueixa illa, en dur-hi el puixant Radamant, quan el rei de rossos cabells hi volgué visitar Títius, l'ínclit fill de la Terra; ◊ vér tákns vilnuðumst, en hinn virki guð vísbendíng veitti um vorar farar: bauð hann oss brimla brautir skera Evbeyjar til, svo undan feingim skotizt sem skjótast skaða búnum: esperàvem un senyal, i el déu cartingut un signe ens va concedir sobre la nostra travessia: ens va ordenar que talléssim els viaranys dels vells marins [anant] cap a Eubea: així reeixiríem a escapar, ben ràpidament, de la desgràcia ja presta

evbeyskur, evbeysk, evbeyskt <adj.>:
eubeu -ea, euboic -a

Evböa <f. Evböu, pl. no hab.>:
Eubea f, <†> Negrepont m (ἡ Εὔβοια, Eubœa): ◊ þegar Alexander var allur, hrökklaðist Aristóteles frá Aþenu og lést á eyjunni Evböu: quan l'Alexandre va haver mort, l'Aristòtil va fugir d'Atenes i va morir a l'illa d'Eubea

Evböa·haf <n. -hafs, pl. no hab.>:
mar Euboica, <†> mar f de Negrepont, <†> golf m de Negrepont (ἡ Εὐβοϊκὴ θάλασσα, Mare Euboicum)

evböískur, evböísk, evböískt <adj.>:
eubeu -ea, euboic -a

Evböu·búi <m. -búa, -búar>:
eubeu m, eubea f (ὁ Εὐβοεύς, ἡ Εὐβοιίς)

Evböu·maður <m. -manns, -menn>:
eubeu m, eubea f (ὁ Εὐβοεύς, ἡ Εὐβοιίς)

Evfrat <m. Evfrats, no comptable>:
Eufrates m (riu): ♦ Evfrat og Tígris: <HIST> l'Eufrates i el Tigris; ◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

Evklíð <m. Evklíðs, no comptable>:
Euclides m (andrònim): ♦ reiknirit (o: algrím) Evklíðs: algorisme m d'Euclides; ♦ frumsetning (o: frumsenda) Evklíðs: axioma m (o: postulat m) d'Euclides

Evlalía <f. Evlalíu, no comptable>:
Eulàlia f (ginecònim)

evra <f. evru, evrur>: euro m (unitat monetària)

Evridís <f. Evridísar, pl. no hab.>:
Eurídice f (Εὐρυδίκη) (→ Evridíka): ◊ “Orfeifur og Evridís” eftir Christoph Willibald Gluck: “Orfeu i Eurídice” de Christoph Willibald Gluck

Evridíka <f. Evridíku, pl. no hab.>:
Eurídice f (Εὐρυδίκη)

Evripídes <m. Evripídesar, pl. no hab.>:
Eurípides f (ὁ Εὐριπίδης -ίδου, Eurīpĭdes -is)

Evrípídes <m. Evrípídesar, pl. no hab.>:
variant de → Evripídes ‘Eurípides’

evrópskur, evrópsk, evrópskt <adj.>:
europeu -ea

evrópu- <en compostos>:
europeu -ea

evrópu·askur <m. -asks, -askar>:
freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

Evrópu·bandalag <n. -bandalags, no comptable>:
Comunitat Europea: ♦ Evrópubandalagið: la Comunitat Europea

Evrópu·dómstóll <m. -dómstóls, no comptable>:
Tribunal Europeu de Justícia: ♦ Evrópudómstóllinn: el Tribunal Europeu de Justícia

evrópu·humar <m. -humars, -humrar. Dat. sg.: -humri>:
llamàntol europeu (crustaci Homarus gammarus)

evrópu·lerki <n. -lerkis, -lerki>:
làrix m (arbre Larix decidua syn. Larix europaea)

Evrópu·maður <m. -manns, -menn>:
europeu m, europea f: ♦ Evrópumenn: [els] europeus

Evrópu·ráð <n. -ráðs, no comptable>:
Consell m d'Europa: ♦ Evrópuráðið: el Consell d'Europa

Evrópu·samband <n. -sambands, no comptable>:
Unió Europea: ♦ Evrópusambandið: la Unió Europea

Evrópu·þing <n. -þings, no comptable>:
Parlament Europeu: ♦ Evrópuþingið: el Parlament Europeu

evrópu·samruni <m. -samruna, no comptable>: integració europea
 
 
 
evrópu·væðing <f. -væðingar, no comptable>: europeïtzació f
 
 
 
evrópu·þinur <m. -þins, -þinir>: avet m, pivet m (arbre Abies alba syn. Abies pectinata)

evru·land <n. -lands, -lönd>:
país m de l'eurozona: ♦ evrulöndin: l'eurogrup, el grup de països de l'euro

evru·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f euro, eurozona f: ♦ ríki á evrusvæðinu: els països de l'eurozona

Eva <f. Evu, pl. no hab.>:
Eva f, Havà f (Εὕα, חַוָּה)

Evu·klæði <n.pl -klæða>:
<LOC FIG> vestit m d'Eva (tota nua) (→ Adamsklæði): ♦ vera í Evuklæðum: anar tota nua, anar vestida d'Eva

ex <n. ex, ex. Dat. sg.: exi>:
1. <x = ks> ics f (x = cs)
2. <x = š> xeix f (x = š)

exem <n. exems, exem>:
<MED> èczema m: ♦ langvinnt exem: <MED> èczema crònic

exi <f. axar, axir>: destral f  (→ öxi)

eximi <n. eximis, no comptable>:
samit m (tipus de tela)

existensíalismi <m. existensíalisma, no comptable>:
existencialisme m: ♦ → tilvistarstefna “íd.”

existensíalisti <m. existensíalista, existensíalistar>:
existencialista m & f

expressjónismi <m. expressjónisma, no comptable>:
expressionisme m

expressjónisti <m. expressjónista, expressjónistar>:
expressionista m & f

ey <f. eyjar, eyjar>: <LIT> illa f (→ eyja)

ey·búi <m. -búa, -búar>: illenc m, illenca f (habitant d'illa)

ey·byggi <m. -byggja, -byggjar>:
illenc m, illenca f

eyða <eyði ~ eyðum | eyddi ~ eyddum | eytt ║ e-u>:
1. (tortíma) destruir una cosa (=objectes): ♦ eyða landi: devastar un país
2. (útrýma) exterminar una cosa (=éssers vius)
3. (koma í lóg) despendre una cosa (emprar malament): ♦ eyða peningum: despendre (o: fondre) diners; ♦ eyða tímanum til einskis: perdre el temps [miserablement]
4. (ritað & INFORM) esborrar una cosa (text escrit & INFORM)

eyði·býli <n. -býlis, -býli>:
mas abandonat, possessió abandonada (Mall.)

eyði·legging <f. -leggingar, pl. no hab.>:
destrucció f: ♦ skilja eftir sig eyðileggingu: deixar [un rastre de] destrucció al seu darrere

eyði·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagt ║ e-ð>:
1. (tortíma) destruir una cosa (=objectes)
2. (skemmda) destrossar una cosa, espatllar una cosa, espanyar una cosa (Mall.) (fer malbé deixant inservible)
3. (leggja í auðn) devastar una cosa (terra, país)

eyði·leggjandi, -leggjandi, -leggjandi <adj.>:
devastador -a

eyði·legur, -leg, -legt <adj.>:
desolat -ada

eyðimerkur·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m del desert

eyðimerkur·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
guatlla f, guatla f (Val.), guàtlera f (Bal.) (ocell Coturnix coturnix) (→ kornhæna)

eyðimerkur·refur¹ <m. -refs, -refir>:
fennec m, guineu f del desert (mamífer Vulpes zerda)

eyðimerkur·refur² <m. -refs, -refir>:
<FIG HIST> guineu f del desert (malnom d'en Rommel)

eyði·mörk <f. -merkur (o: -markar), -merkur>:
<GEN & FIG> desert m: ♦ saltborin eyðimörk: un desert de sal (amb la superfície de sal); ♦ Saharaeyðimörkin (o: eyðimörkin Sahara): el desert del Sàhara; ◊ vinjar í eyðimörkum Afríku: oasis en els deserts d'Ìfrica

eyðni <f. eyðni, no comptable>: sida f

eyðsla <f. eyðslu, no comptable>:
despesa f, gasto m (cast., ekki ritm./no lit.)

eyðu·blað <n. -blaðs, -blöð>: formulari m
        útfylla eyðublað: emplenar (o: omplir) un formulari
        útfylling eyðublaðsins: emplenament m  (o: ompliment) del formulari

ey·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó m de la reina, falcó marí (Mall.) (ocell Falco eleonorae)

eygja <eygi ~ eygjum | eygði ~ eygðum | eygt ║ e-ð>:
albirar una cosa de lluny: ♦ eygja leið út úr e-u: <LOC FIG> veure (o: albirar) una via per sortir de..., veure (o: albirar) un camí per sortir de..., albirar una sortida a... (dificultats, obstacles, problemes, situació de destret); ♦ eygja möguleika á að <+ inf.>: <LOC FIG> veure una possibilitat de <+ inf.>; ♦ svo langt sem augað eygir: <LOC FIG> fins allà on arriba l'ull

eyja <f. eyju, eyjur>: illa f
        búa í eyju: viure a una illa
        eyjan er öll veröldin: l'illa és tot el món
        Eyjan græna: l'Illa Maragda (Irlanda)

♦ eyja á milli akreina: refugi m de vianants (zona, enmig d'una calçada ampla, on els vianants poden resguardar-se del trànsit que hi ha en totes dues direccions)

eyja-: insular, illenc -a

eyja·bogi <m. -boga, -bogar>:
arc m d'illes (rosari d'illes en forma d'arc, esp. en el Pacífic, p.e., les Illes Curils, Aleutianes, Hawaii, del Japó etc.)

eyja·búi <m. -búa, -búar>: illenc m, illenca f (habitant d'illa)

Eyjafjalla·jökull <m. -jökuls, no comptable>:
Eyjafjallajökull o ‘Glacera de les Muntanyes de les Illes [de la Gent de Ponent]’, glacera situada al sud-oest de l'illa, a prop d'Skógar. És la cinquena glacera en extensió d'Islàndia. Sota aquesta glacera hi ha un gran estratovolcà -eldkeilan undir Eyjafjallajökli-. La seva darrera erupció data del 19 de desembre del 1821 i va durar fins a finals del 1822. A la glacera mateixa hi destaquen els puigs de Hámundur -el més alt, de 1.651 metres d'altura-, el Goðasteinn,. el Guðnasteinn i l'Skoltur, que es divideix en Fremri Skoltur i Innri Skoltur.

Eyjafjalla·sandur <m. -sands, no comptable>:
Eyjafjallasandur o ‘Arenys de les Muntanyes de les Illes’, arenal situat a la costa sud-oest de l'illa, davant les Illes de la Gent de Ponent

Eyjafjarðar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
comarca f de l'Eyiafiord, a la regió del Nordurland eystra -centre nord de l'illa-. La vila més important hi és Akureyri

Eyja·fjöll <n.pl -fjalla>:
1. (fjallgarður) serra f dels Eyjafjöll (muntanyes situades en el sud-oest d'Islàndia)
2. (sveitin undir Eyjafjöllum) els Eyjafjöll (contrada d'Islàndia situada en el sud-oest de l'illa, tot al voltant de la Serra dels Eyjafjöll. Està delimitada per l'oest pel Markarfljót i per l'est amb la Jökulsá procedent del Sólheimajökull. En ella s'hi troba l'espectacular cascada d'Skógafoss. Aquesta contrada està dividida en dues:): ♦ Austur-Eyjafjöll: els Eyjafjöll de l'est; ♦ Austur-Eyjafjallamálið mikla: <HIST> causa judicial jutjada entre 1890 i 1894 com a culminació d'un cas d'abús de poder continuat per part d'autoritats i pagesos-propietaris contra els pagesos masovers dels Austurfjöll a causa dels drets d'utilització de la fusta escupida per l'oceà a les ribes de l'Eyjafjallasandur. En el marc d'aquest abús de poder, s'havia arribat a empresonar pagesos masovers sense judici; ♦ Vestur-Eyjafjöll: els Eyjafjöll de l'oest

Eyja·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Egea

eyja·klasi <m. -klasa, -klasar>:
arxipèlag m

eyja·loftslag <n. -loftslags, pl. no hab.g>: clima m insular, clima illenc
 
 
 
eyja·maður <m. -manns, -menn>: (Vestmannaeyingur) nadiu o nadiva de les Illes de la Gent de Ponent (Vestmannaeyjar)

eyjar·búi <m. -búa, -búar>:
illenc m, illenca f

eyjar·maður <m. -manns, -menn>:
illenc m, illenca f

eyjar·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:
illenc m, illenca f

eyja·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

eyja·vaki <m. -vaka, no comptable>:
<MED> insulina f: ♦ → insúlín “íd.”. Aquest neologisme, encunyat per a substituir el terme insúlín no sembla pas que, fins al moment, hagi tingut gaire acceptació, ni popular ni científica.

Ey·kona <f. -konu, no comptable>:
Islàndia f: ♦ Eykonan: [L'Illa d']Islàndia (personificació d'Islàndia com a dona)

ey·land <n. -lands, -lönd>:
illa f: ◊ enginn er eyland: ningú no és pas una illa

eymd <f. eymdar, eymdir>: 1. (vesöld) misèria f (gran pobresa)
        2. (hörmung) aflicció f (sofrença)
           augu mín eru döpruð af eymd: l'aflicció fa llanguir els meus ulls
 
 
 
eymdar·legur, -leg, -legt: miserable (molt pobre)
 
 
 
eymdar·tíð <f. -tíðar, -tíðir>: època f de misèria
 
 
 
eymingi <m. eymingja, eymingjar>: 1. (heigull, gunga) figaflor m & f, poma m & f (Mall.)
        2. (fáviti) imbecil m, cap m de fava (Mall.)
        3. (armingi, vesalingur) mort m de gana (infeliç, [pobre] desgraciat)

<†> eypska <eypska ~ eypskum | eypskaði ~ eypskuðum | eypskað>:
badar la boca (gos): ◊ hundurinn eypskar: el gos bada la seva boca

eyra <n. eyra, eyru. Gen. pl.: eyrna>:
1. (líffæri) orella f (sentit) (→ háls-, nef- og eyrnasjúkdómar ‘otorinolaringologia’): ♦ e-ð berst e-m til eyrna: <LOC GEN & FIG> una cosa arriba a les orelles d'algú; ♦ fá hellu fyrir eyrun: <LOC GEN & FIG> tenir un tap a les orelles; ♦ fá hellu fyrir vinstra eyrað: tenir un tap a l'orella esquerra; ♦ fá hellu fyrir eyrun af e-u: quedar sord -a [de manera passatgera] a causa d'una cosa; ♦ halla sér á eyrað: <LOC FIG> anar-se'n a dormir; ♦ hvísla e-u í eyra e-m: xiuxiuejar-li una cosa a algú a l'orella; ♦ klora sér bak við eyrað: gratar-se darrere l'orella; ♦ e-ð kemur e-m til eyrna: <LOC GEN & FIG> una cosa arriba a les orelles d'algú; ♦ mæla í eyra e-m: parlar-li a algú a cau d'orella; ♦ roðna út undir bæði eyru: <LOC FIG> posar-se vermell -a fins a les orelles (o: fins a l'arrel dels cabells); ♦ ég trúi ekki eigin eyrum: <LOC FIG> no puc creure el que sento; ♦ suð n í eyra (o: fyrir eyrum): <LOC FIG> tinnitus m; ♦ það suðar fyrir eyrunum á mér: les orelles em xiulen; ♦ þvo sér bak við eyrun: rentar-se [darrere] les orelles
2. (skilningarvit & heyrn, hæfileikinn til að heyra) oïda f, orella f (Bal.) (sentit): ♦ innra eyra: <MED> oïda interna, orella interna (Bal.); ♦ ytra eyra: <LOC FIG> oïda externa, orella externa (Bal.); ♦ eftir eyra: <MÚS> d'orella; ♦ leika (o: spila) eftir eyra: <LOC MÚS> tocar d'orella; ♦ fá orð í eyra: <LOC FIG> rebre una estirada d'orelles (una esbroncada); ♦ hafa e-ð bak við eyrað: <LOC FIG> ficar-se bé una cosa al cap, fer de recordar bé una cosa per tenir-la ben present, tenir ben present una cosa, no oblidar pas una cosa; ♦ hafa eyra fyrir e-u: <MÚS> tenir orella per una cosa; ♦ hafa eyrun opin: <LOC FIG> tenir les orelles [ben] obertes; ♦ hafa lítið [á] milli eyrnanna: <LOC FIG> no tenir gaire suc a la tudossa, tenir poc cervell; ♦ e-ð hljómar vel í eyrum: <LOC FIG> una cosa sona bé a les orelles; ♦ e-ð lætur vel í eyrum [e-s]: <LOC FIG> una cosa sona bé a les orelles [d'algú]; ♦ láta e-ð sem vind um eyru[n] þjóta: <LOC FIG> fer l'orella sorda a una cosa, fer el sord a una cosa, no parar compte d'una cosa; ♦ láta e-ð fara inn um annað eyrað og út um hitt: <LOC FIG> deixar que una cosa entri per una orella i li surti per l'altra; ♦ láta e-ð leggja í eyrun á e-m: <LOC FIG> parlar fort a posta perquè algú senti el que es diu; ♦ leggja eyrun við e-u: <LOC FIG> prestar orella a una cosa; ♦ leggja (o: reisa) eyrun við e-u: <LOC FIG> ésser tot orelles, dreçar les orelles per sentir el que es diu, parar esment per escoltar amb atenció una cosa, escoltar amb un pam d'orella; ♦ liggja í eyrunum á e-m: <LOC FIG> haver-se ficat a l'orella d'algú (haver aconseguit que algú presti atenció al que li ha dit, que algú hagi escoltat favorablement algú); ♦ ljá e-m ~ e-u eyra: <LOC FIG> prestar orella a algú ~ a una cosa, escoltar algú ~ una cosa; ♦ loka eyrunum fyrir e-u: <LOC FIG> tapar-se les orelles per no sentir una cosa; ♦ með öðru eyranu: <LOC FIG> a mitges; ♦ hlusta á e-ð með öðru eyranu: <LOC FIG> escoltar una cosa a mitges; ♦ ná eyrum e-s: <LOC FIG> atènyer les orelles d'algú, aconseguir l'atenció d'algú, aconseguir ésser escoltat -ada per algú; ♦ skrifa e-ð bak við eyrað: <LOC FIG> ficar-se bé una cosa al cap, fer de recordar bé una cosa per tenir-la ben present, tenir ben present una cosa; ♦ sofa á sínu græna eyra: <LOC FIG> dormir molt tranquil; ♦ sperra eyrun: <LOC FIG> badar les orelles; ♦ tala fyrir daufum eyrum: <LOC FIG> parlar-li a un sord, parlar a l'orella d'un sord; ♦ vera blautur [á] bak við eyrun: <LOC FIG> estar verd -a; ♦ vera ekki þurr á bak við eyrun: <LOC FIG> estar verd -a, tenir encara la llet als llavis; ♦ það er ýmist (o: það ~ þetta er annað hvort) í ökkla eða eyra: <LOC FIG> o és un extrem o és l'altre
3. (hanki) orelló m (ansa, agafall)

<†> eyra·rúna <f. -rúnu, -rúnur. Gen. pl.: -rúna>:
confident f: ◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ at þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ annars kono ǀ teygðo þér aldregi ǁ eyrarúno at: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no converteixis mai la dona d'un altre en la teva confident (o, també: no et guanyis per confident la dona d'un altre. Kuhn 1968³, pàgs. 49 i 202, interpreta aquesta estrofa des d'una perspectiva estrictament sexual: no sedueixis la dona d'un altre per a fer-ne la teva amant. Dissenteixo d'aquesta interpretació. Per a mi es tracta d'una recomanació de sentit comú: no facis confidències a la dona d'un altre perquè aquest les sabrà. Kuhn 1968³, pàg. 49, interpreta el mot eyrarúna en aquesta estrofa com a Geliebte i, pàg. 202, el verb teygja com a verführen. A favor de la interpretació d'en Kuhn hi hauria l'estrofa 32 dels Sigrdrífumál que fa: þat ræð ec þér it átta, ǀ at þú scalt við illo siá ǁ oc firraz flærðarstafi; ǁ mey þú teygia-t ǀ né mannz kono, ǁ né eggia ofgamans! ‘en vuitè lloc t'aconsello que et guardis de fer maleses [a les dones] i t'allunyis de falsia [amb les dones]. No intentis guanyar-te (o potser millor no t'atreguis?) una donzella ni la dona d'un home ni les incitis al plaer sublim’. Kuhn 1968³, pàg. 157, interpreta el mot ofgaman com a übermäßiger (die gebotenen grenzen verletzender ?) liebesgenuß. Tanmateix, l'ús que es fa del verb teygja a l'estrofa 120 dels Hávamál deixa ben clar que aquest verb es podia entendre perfectament amb un significat no sexual. Esmento, finalment, l'estrofa 28 dels Sigrdrífumál que fa: þat ræð ec þér it fimta, ǀ þóttu fagrar sér ǁ brúðir bekkiom á: ǁ sifia silfr ǀ látaðu þínom svefni ráða, ǁ teygiattu þér at kossi konor! ‘vet ací el cinquè consell que et dono per quan (interpreto la conjunció þótt com a conjunció temporal-final ‘per quan <+ subj.>’, ‘posat cas que <+ subj.>’ i no pas com a conjunció concessiva ‘encara que <+ subj.>’ ) vegis belles fadrines als bancs: no deixis que l'argent de les dones (= la bellesa de les dones?) et faci perdre la son (liter.: regeixi la teva son, governi la teva son), ni provis d'atreure les dones al petó’)

eyrar·rós <f. -rósar, -rósir>: cameneri m, baladre àrtic (planta Epilobium latifolium. Es considera la flor nacional de Grenlàndia)
 
 
 
eyr·byggi <m. -byggja, -byggjar>: habitant d'Eyri, a la part nord de la península de Snæfellsnes, a l'oest d'Islàndia
 
 
 
eyri <f. eyrar, eyrar>: 1. banc m de sorra o còdols, alfac m (normalment d'origen al·luvial)
        2. platja f (de riu) de còdols (riba plana pedregosa de riu)
        3. llengua de terra, sorra i còdols d'origen al·luvial a la vora de la mar
 
 
 
eyrir <m. eyris, aurar>: eyrir m (cèntim de corona islandesa)

ey·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m insular (verbi gràcia: Indonèsia)

eyrna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> otitis f

eyrna·lokkur <m. -lokks, -lokkar. Empr. hab. en pl.>: arracada f (fl./pl.:: arracades)

eyrna·mark <n. -marks, -mörk>:
marca f auricular (feta o posada a les orelles de les ovelles que pasturen a lloure per reconèixer-les posteriorment com a pròpies)

eyrnamergs·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MED> glàndula ceruminosa

eyrna·mergur <m. -mergjar, pl. no hab.>:
cerumen m

eyrna·merktur, -merkt, -merkt <adj.>:
destinat -ada a (quedar reservat per a algú, per a una cosa): ♦ e-ð er eyrnamerkt e-m ~ e-u: una cosa està destinada a algú ~ a una cosa

eyrna·pinna <f. -pinnu, -pinnur>:
bastonet m per a [netejar] les orelles

eyrna·skjól <n. -skjóls, -skjól>:
orellera f

eyrna·suð <n. -suðs, -suð>:
<MED> xiulet m d'orelles, sirigme m, tinnitus m

eyr·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f pectoral

eyr·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol banyut, mussol m reial (Mall.) (ocell Asio otus)

eystra <adv.>:
més cap a l'est, més cap a llevant (→ austar)

Eystra·saltið <n. -saltsins, no comptable>:
Mar Bàltica

Eystrasalts·land <n. -lands, -lönd>:
país bàltic: ♦ Eystrasaltslöndin: els Països Bàltics

eystri, eystri, eystra <adj.>:
situat -ada més cap a l'est, més oriental (→ austari)

ey·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f insular, territori m insular

ey·vit <pron.indef. -vitar>:
1. (ekkert, ekki neitt) [no-]res (gens, cap cosa): ◊ eyvitar firna | er maðr annan scal, / þess er um margan gengr guma; / heimsca ór horscom | gørir hǫlða sono / sá inn mátki munr: que un home no retregui (cf. Baetke 1987, pàg. 139: firna “tadeln, zurechtweisen” & Kuhn 1968³, pàg. 56: firna “jmdm etw. (e-n e-s) vorwerfen”) a un altre res (al meu entendre, el mot eyvitar en aquest passatge ja hi podria haver adquirit el significat adverbial de mai) del que li passa a més d'un: El poderós desig, dels fills d'home savis en fa nicis; ◊ fróðr sá þykkiz, | er fregna kann / ok segja it sama; / eyvito leyna | mego ýta sønir, / því er gengr um guma: es considera savi aquell que sap fer preguntes i també (Kuhn 1968³, pàg. 172: it (iþ) sama “ebenso, ebenfalls) el qui sap donar resposta apropiada (Kuhn 1968³, pàg. 180: segja “sich äußern od. rede stehn (Háv. 28 u. 63, Bru. I 1): els fills d'home no poden amagar res del que passa als homes (menys literalment:...del que es fa entre els homes, del que es cou entre els homes) (Kuhn 1968³, pàg. 71 atribueix al verb ganga um e-n “über jmdn hingehen” un significat incert: “auf ihn zutreffen (Háv. 94), viell. auch: über ihn geredet werden (Háv. 28)”. Jo entenc el sintagma verbal en el sentit de passar, succeir, i tradueixo en conseqüència. El significat últim del vers, en la meva interpretació és: un bon interrogador ho pot esbrinar tot amb la seva habilitat perquè no hi ha res del que s'ha fet o ha passat que pugui restar amagat)
2. (hreint ekki, alls ekkert) gens [de] (en oracions interrogatives,dubitatives o negatives): ◊ hann segir: "Engi eru mér vandræði á höndum en eyvit hefi eg fé. En vera mætti að heldur væri yður létti að mér því að eg er ofléttur maður": ell li va respondre: “no estic ficat en cap problema i no tinc gens de diners, però bé podria ésser que amb mi us anés més lleugera la feina perquè estic molt disposat a servir”; ◊ fé Þorgerðar nytjast nú vel en hin fyrri sumurin hafði það eyfit gert: el bestiar de la Þorgerður llavors va donar molta de llet però els estius anteriors no ho havia fet gens

ey·vit <adv.>:
1. (aldrei) mai (cap vegada, jamai)
2. (örlítið) una miqueta (un poquet)

El pronom indefinit EYVIT
exclusiu de la llengua antiga
	Singular
N	eyvit, [eyfit], eyvið, [eyfið]
A	eyvit, [eyfit], eyvið, [eyfið]
G	eyvitar
D	eyvitu, eyvito

Observacions: –Les formes eyvið/eyfið són tardanes. Estan atestades, per exemple, a la Króka-refs saga i a la Pétrs saga postula . –Tant la forma eyvit com la forma de genitiu eyvitar desenvolupen el significat de mai, v.gr. Konungs skuggsjá. –L'islandès modern ívið, emprat com a adverbi i prefix, en procedeix, per bé que el significat n'és diferent: una miqueta, un poquet (“lítið eitt, ögn”). –Esbrinar si s'ha intentat reintroduir en la llengua literària com a eyvið.

Ey·vör <f. -varar, no comptable>:
Eyvör f, Eivor f (ginecònim)

ég <pron. pers. 1 pers. sg.>:
jo

Pronom personal de primera persona
A. Llengua antiga
	Singular	Dual	Plural
N	ek	vit	vér
A	mik	okkr	oss
G	mín	okkar	vár
D	mér	okkr	oss

B. Llengua moderna: –S'hi produeix la desaparició del dual com a nombre. –Les antigues formes de plural hi desapareixen per bé que continuïn usant-s'hi en el registre elevat (p.e., llengua de la traducció de la Bíblia). –Les antigues formes de dual hi passen a ésser les noves formes de plural.
	Singular	Dual	Plural
N	ég, <LIT> eg	—	við
A	mig	—	okkur
G	mín	—	okkar
D	mér	—	okkur

él <n. éls, él. Gen. pl.: élja; dat.pl.: éljum>:
1. (haglél) calamarsada f, calabruixada f (Mall.) (caiguda copiosa de calabruix)
2. (snjóél) tormenta f de neu (caiguda copiosa i breu de neu, sovint acompanyada de vent)

éta <ét ~ étum | át ~ átum | étið>:
1. menjar (subjecte = animal)
2. <e-ð>: devorar una cosa, menjar una cosa (subjecte = animal): ♦ éta e-ð til agnar: <LOC FIG> no deixar d'una cosa ni les engrunes (menjar-s'ho absolutament tot); ♦ éta e-ð upp eftir e-m: <LOC FIG> repetir les paraules que algú acaba de dir
3. <e-ð>: <BIOL - frumlag = átfruma> fagocitar una cosa (subjecte = fagòcit, cèl·lula fagocitària)

étinn, étin, étið <adj.>:
devorat -ada (menjat per bèstia): ♦ étinn lifandi: devorat viu

Djöfullinn frá Petru

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	Hu	I	J	K	L	M
N	Ní	O	Ó	P	R	Ri	Sa	Se
Si	Sj	Sk	Skj	Sl	So	Sp	St	Ste
Sto	Str	Stu	Su	Sv	Svi	Sy	T	TI
TJ	TU	U	Ú	V	VE	VI	VO-X	Y
Þ	ÞO	ÞU	Æ	Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 02/11/2025

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓKDICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ D-E

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

D-E