© Macià Riutort i Riutort, 1998
‘No somos más que el tiempo que nos queda caminando hacia el olvido’ |
|||
Karmelo C. Iribarren, Un día bueno |
|||
| A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont. Segons això: Dardanellasund = Dardanels Hellusund = Hel·lespont. |
||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Vull esmentar el que em sembla una possible interpretació alternativa a glǫð, djúpröðul ǫðla: morfològicament parlant, els mots glǫð i djúprǫðul poden ésser nominatius singulars femenins forts de dos adjectius que estiguin qualificant un substantiu femení, en nominatiu singular, *ǫðla o *auðla, format amb el sufix diminutiu -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: mær ~ meyla ‘noia ~ noieta’, mýsla ‘ratolinet’, baula ‘vaca’ (originàriament, possiblement un hipocoreuma), així com tota una sèrie de personatges mitològics femenins que presenten aquest sufix com ara Beyla, Bestla, Busla, Embla, Grýla o Hyndla) o amb el sufix homòfon, però emprat en la formació de noms d'agent i de noms d'instrument -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: skjóta: skutill ~ skutla, fála, grýla, gréla, hamla, hnolla, symla~svemla etc.). Tot aquest sintagma seria llavors una aposició de la deessa Gefjun i no pas, com es ve interpretant tradicionalment, una aposició de l'auki Danmarkar ‘l'increment de Dinamarca’. El masculí corresponent de l'adjectiu *djúprǫðul tant hauria pogut sonar djúpraðall com djúprǫðull. El sintagma glǫð, djúprǫðul auðla fóra llavors intepretable com a alegre i molt sàvia *auðla. Personalment, dono a aquest substantiu *auðla o *ǫðla el significat de [senyora] rica o [senyora] donadora o proporcionadora de sort o riquesa, però queda per estudiar si cal relacionar el mot amb la família d'auðr (cf. la vaca Auðhumla), amb la família del norrè rúnic auja ‘fortuna’ o bé amb la dels mots aðal, eðli, ǫðlask etc. i també si cal interpretar el substantiu com a nom comú (ǫðla) o com a nom propi (Ǫðla); en aquest darrer cas, fóra una altra designació per a la deessa Gefjun. Finnur Jónsson entén el mot valrauf com a vallrauf i li dóna el significat de løsreven ‘separat, arrabassat’. La seva traducció al danès sona: Gefjon trak, glad ved guldet, Danmarks forøgelse i rask fart bort fra Gylfe, så at der stod damp af trækdyrene; okserne bar fire hoveder og otte øjne, der de gik foran den store, løsrevne græsrige ø ‘La Gefjun, contenta de l'or, estirava a bon pas l'acreixement de Dinamarca [de les terres] d'en Gylfi, de manera que sortia baf de les bèsties de tir; els bous portaven quatre caps i vuit ulls quan anaven davant l'ampla illa, rica en herbeis, [adés] arrabassada’. |
||
|
| Encara que els conceptes dramb, ofdramb, ofurdramb, dramblæti, drambsemi, drembilæti, hroki, oflæti, metnaður, mikillæti, ofmetnaður, ofrembingur, rembingur, stórlæti, yfirlæti, etc. es poguessin delimitar nítidament en la teoria, la pràctica ens mostra que les fronteres entre ells no són gens rígides, ni tan sols en textos tan acurats com el de la traducció de la Bíblia. | ||
| L'islandès antic compta amb tres mots per a designar el drac: dreki, ormr i linnr. El mot dreki “drac [volador]” (← llatí drăco -ōnĭs ← grec ὁ δράκων -οντος per via de l'anglès antic draca o el baix-alemany antic drako) representa el tipus més recent de drac, encara que, com veurem més avall, és el mot que ha acabat arraconant els altres competidors en islandès modern. Al meu entendre, dreki és un drac volador de quatre potes que pot escopir un verí que mata per contacte amb la pell (cf. el drac volador de la Història d'en Bosó o Bósa saga) i, segons el capítol XVII de la Història dels Volsungs, més gros que no un ormr. Al seu costat, aquest mot té el doblet especificatiu flugdreki. En anglo-saxó tenim atestat el mot líegdraca “drac de foc”, que Halldóra B. Björnsson, en la seva traducció a l'islandès del Beowulf, tradueix com a logdreki (cf. versos 2333 i 3040), un mot que, tanmateix, sembla ésser una encunyació ad hoc de la traductora islandesa, inspirada en el mot anglo-saxó perquè fora d'aquests dos passatges de la traducció islandesa del Beowulf -i si més no per a l'època antiga-, fins ara no he aconseguit trobar cap atestació en la literatura islandesa d'un drac que hi escopeixi foc. El drac volador més famós de la literatura norrena és, al meu entendre, el drac Niðhǫggr o Níðhǫggr. ormr “drac reptant, serpentiforme, sense ales ni potes” (← germànic *wormaz, més antic *wurmaz, mot que comptava amb el doblet de tema en -i- *wurmiz a jutjar per l'anglès antic wyrm). Aquest mot representa el paral·lel germànic del nostre verm i, a l'Edat Mitjana, és el tipus més habitual de drac norrè. Si el dreki domina l'aire, l'ormr domina l'element aquàtic. Al meu entendre, l'ormr més famós de la literatura norrena fóra el Jǫrmungandr o Miðgarðsormr. El mot poètic fránn “drac” s'ha d'entendre com a simple variant poètica d'ormr i caracteritza el drac com un animal d'ulls espurnejants. En català li correspondrien termes com ara cuca fera o vibra ~ víbria. Finalment, hi ha el mot linnr o liðr “drac entortolligat [damunt i al voltant del seu tresor subterrani]” (cf. també la utilització metafòrica d'aquest mateix mot amb el significat de “foc”, que en realitat s'ha d'entendre com “drac entortolligat al voltant dels tions encesos”). Aquest tipus de drac hauria tingut només dues potes o cap i, habitualment, no hauria tingut ales; en contraposició al dreki, que hauria dominat l'aire, i a l'ormr, que hauria dominat les aigües, el linnr hauria dominat les grans cavitats subterrànies. Al meu entendre, el linnr més famós de la literatura norrena hauria estat Fáfnir o Faðmir, el nom del qual -sempre al meu entendre- l'identificaria com a l'abraçador [del tresor], és a dir, el guardià del tresor. El mot procedeix del germànic *lenþaz, al costat del qual hi hauria hagut el doblet de tema en -i- *linþiz. Habitualment hom sol veure en aquest mot un paral·lel germànic del llatí lentus -a -um “flexible, no rígid; lent”. Amb el temps, el mot norrè desenvolupà una variant feble linni. Quan el mot es va deixar d'entendre o quan es va confondre amb el terme anterior ormr, va sorgir-li una nova variant que podríem qualificar d'aclarativa o combinativa: linnormr, això, si aquesta darrera variant no és un simple manlleu del baix-alemany mitjà lintworm, atesa l'existència del doblet lindormr i la curiosa forma lyngormr, una forma que deixa entreveure que el constituent baix-alemany lind- s'hauria interpretat com a equivalent del norrè lind “tell” la qual cosa hauria induït a modificar-lo en lyng- “bruguera” entenent que els dracs no vivien pas a dalt dels tells, sinó a les landes plenes de brugueres, les lyngheiðar. (Cf. també el danès i el suec lindorm, el noruec modern linnorm, el dano-noruec linnorm o lindorm i, naturalment, el neerlandès lintworm, l'alt-alemany mitjà lintwurm -al costat del qual, per cert, existeix el terme linttrache, lintrache- i l'alt-alemany modern Lindwurm). Ras i curt: al meu entendre, i segons el que he exposat, la característica principal del linnr hauria estat la de viure dins una cova, guardant-hi un tresor (cf. els termes islandesos lǫnd linns, linna ból o linnból, linnbeðr, linnsetr o linnvengi “or”, que, al meu entendre, cal considerar més antics que no pas els compostos paral·lels formats amb el constituent orm-: ormbeðr, ormbekkr, ormból, ormláð, ormland, ormsetr, ormstallr, ormtorg, ormvangr o ormvengi). Amb el pas del temps, de primer s'haurien confós ormr i linnr. Aquesa confusió hauria portat a la desaparició de linnr del llenguatge quotidià i el seu relegament al llenguatge poètic. Finalment, s'haurien acabat confonent ormr i dreki: la constatació, a les sagues fantàstiques, de la freqüent intercanviabilitat d'ormr i dreki seria una prova més de llur redactat tardà, o, si més no, un dels seus elements tardans. En islandès modern, finalment, el terme dreki ha aconseguit arreconar els altres dos competidors, que han quedat relegats al llenguatge poètic o a la literatura medievalitzant (així Jón Árnason encara recull a la primera meitat del segle XIX els mots ormur i lýngormur com a designació del drac que viu al riu Lagarfljót (cf. Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintyri. Fyrsta bindi. Pàgs. 638-639 "Ormurinn í Lagarfljóti"). És a partir d'aquest moment que es poden crear compòsits com ara hafdreki “drac marí“, que trobem, per exemple, a la traducció islandesa de la Bíblia; és un compòsit que en la llengua antiga hi hauria estat impossible perquè els dracs aquàtics -i per tant, també marins- eren, específicament, els ormar, i és també per això que a la traducció islandesa de la Bíblia, l'únic terme que hi trobem emprat és dreki, i això, no només de cara a traduir-hi el mot grec δράκων -on la ressemblança fonètica podria haver afavorit l'ús del terme dreki-, sinó també de cara a traduir-hi els mots hebreus tannīn, rahab, nāḥāš o śārāφ mə-ʕōφēφ -on la ressemblança fonètica no hi juga cap paper-; verbi gràcia: Nehemies 2,13: Og ég fór út um Dalshliðið um nóttina og í áttina til Drekalindar og Mykjuhliðs (tanˈnīn, תַּנִּין) Job 9,13: Guð heldur ekki aftur reiði sinni, bandamenn hafdrekans beygðu sig undir hann (ˈrāhaβ, רָהַב) Job 26,12: Með mætti sínum æsir hann hafið, og með hyggindum sínum sundurmolar hann hafdrekann (ˈrāhaβ, רָהַב) Job 26,13: Fyrir andgusti hans verður himinninn heiður, hönd hans leggur í gegn hinn flughraða dreka (nāˈħāʃ bāˈrīaħ, נָחָשׁ בָּרִחַ) Psalm 74,13: Þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti (θannīˈnīm ʕal־ha-mˈmāʝim, תַנִּינִים, עַל-הַמָּיִם) . Psalm 91,13: Þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka (wə-θanˈnīn, וְתַנִּין) . Eclesiàstic 25,15: Fremur vil ég búa hjá ljóni og dreka en með illri konu (ὁ δράκων -άκοντος, δράκοντι) . Isaïes 14,29: Gleðst þú eigi, gjörvöll Filistea, af því að stafurinn, sem sló þig, er í sundur brotinn, því að út af rót höggormsins mun naðra koma og ávöxtur hennar verða flugdreki (ɕāˈrāφ məʕōˈφēφ, שָׂרָף מְעוֹפֵף). Isaïes 27,1: Á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu Isaïes 30,6: Um torfæruland og angistar, þar sem ljónynjur og ljón, eiturormar og flugdrekar hafast við, flytja þeir auðæfi sín á asnabökum og fjársjóðu sína á úlfaldakryppum til þeirrar þjóðar, sem eigi hjálpar þeim. Isaïes 51,9: Varst það eigi þú, sem banaðir skrímslinu og lagðir í gegn drekann? Jeremies 51,34 Nebúkadresar Babelkonungur hefir etið oss, hefir eytt oss, hann gjörði úr oss tómt ílát. Hann svalg oss eins og dreki, kýldi vömb sína og rak oss burt úr unaðslandi voru!" Daniel 14,23: í borginni var einnig dreki mikill sem Babýloníumenn tilbáðu. Daniel 14,25: En ef þú, konungur, gefur mér leyfi þá skal ég drepa drekann án þess að hafa sverð eða staf.“ Daniel 14,27: Þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann þeim í gin drekans sem át þær og sprakk. Daniel 14,28: Þegar Babýloníumenn fréttu þetta varð þeim mjög heitt í hamsi. Hófu þeir samblástur gegn konungi og sögðu: „Konungurinn er orðinn Gyðingur. Hann hefur eyðilagt Bel, drepið drekann og höggvið prestana. Apocalipsi 12,3: Annað tákn birtist á himni: Mikill dreki rauður, er hafði sjö höfuð og tíu horn og á höfðunum sjö ennisdjásn Apocalipsi 12,4: Með halanum dró hann þriðja hlutann af stjörnum himinsins og varpaði þeim ofan á jörðina. Drekinn stóð frammi fyrir konunni, sem komin var að því að fæða, til þess að gleypa barn hennar, þá er hún hefði fætt. Apocalipsi 12,7: Þá hófst stríð á himni: Míkael og englar hans fóru að berjast við drekann. Drekinn barðist og englar hans, Apocalipsi 12,9: Og drekanum mikla var varpað niður, hinum gamla höggormi, sem heitir djöfull og Satan, honum sem afvegaleiðir alla heimsbyggðina, honum var varpað niður á jörðina Apocalipsi 12,13: Og er drekinn sá að honum var varpað niður á jörðina, ofsótti hann konuna, sem alið hafði sveinbarnið. Apocalipsi 12,16: En jörðin kom konunni til hjálpar, og jörðin opnaði munn sinn og svalg vatnsflóðið, sem drekinn spjó úr munni sér. Apocalipsi 12,17: Þá reiddist drekinn konunni og fór burt til þess að heyja stríð við aðra afkomendur hennar, þá er varðveita boð Guðs og hafa vitnisburð Jesú. Apocalipsi 13,2: Dýrið, sem ég sá, var líkt pardusdýri, fætur þess voru sem bjarnarfætur og munnur þess eins og ljónsmunnur. Drekinn gaf því mátt sinn og hásæti sitt og vald mikið. Apocalipsi 13,4: og þeir tilbáðu drekann, af því að hann hafði gefið dýrinu vald sitt. Apocalipsi 13,11: Og ég sá annað dýr stíga upp af jörðinni og það hafði tvö horn lík lambshornum, en það talaði eins og dreki Apocalipsi 16,13: Og ég sá koma út af munni drekans og munni dýrsins og munni falsspámannsins þrjá óhreina anda, sem froskar væru Apocalipsi 20,2: og hann tók drekann, þann gamla höggorm, sem er djöfull og Satan, og batt hann um þúsund ár. |
||
| Hávamál | Hugvinnsmál | |||||||
| 12 | 1 | Era svá gott, | 90 | 1 | Eigi skaltu latask, | |||
| sem gott qveða, | ef þú vilt líf hafa | |||||||
| ǫl alda sona; | þats drengmenni dugir. | |||||||
| 4 | þvíat færa veit, | 4 | Þvíat fleira lýtir, | |||||
| er fleira dreccr, | sem færra nennir | |||||||
| síns til geðs gumi. | gott at vinna gumi. | |||||||
| Als fills dels homes | No et deixis pas dominar per la peresa | |||||||
| la cervesa no els és pas tan bona, | si vols tenir la vida | |||||||
| com la pinten. | que s'escau a un home prous. | |||||||
| Car un home, com més en beu, | Car, un home, com menys ganes té | |||||||
| menys sap guardar | de fer bons treballs, | |||||||
| el control de la seva ment. | més tares l'enlletgeixen. | |||||||
| Hans Kuhn: “Besprechung von Walter Gehl, Ruhm und Ehre bei den Nordgermanen - Studien zum Lebensgefühl der isländischen Saga (Berlin 1937). [Historische Zeitschrift 158, 1938, S. 339-341]. Dins: Hans Kuhn: Kleine Schriften. Zweiter Band: Literaturgeschichte, Heldensage und Heldendichtung. Religions- und Sittengeschichte. Recht und Gesellschaft. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1971. Seiten 263-265: Ziehen wir die übrigen Zeugnisse der Sagazeit hinzu, so sieht manches anders aus. Besonders auffallend ist der tiefgehende Unterschied zwischen dem Wortschatz für Ehre und Schande bei den Skalden der Zeit und in den Sagas. Der der Sagas (S. 30f.) enthält trotz seines Reichtums fast nichts mehr vom gemeingermanischen Bestande. Das sollte zu denken geben. Andererseits scheint Gehls Vermutung über das Alter des drengskapr-Geistes durch einige Zeugnisse gestützt zu werden. Drengr, zunächst „junger Bursche“, hat die Bedeutung „ein Mann, wie er sein soll“ angenommen. Das geht von der Tapferkeit bis zu einer hochentwickelten ritterlichen Gesinnung, die auch im Feinde den anständingen Menschen anerkennt und bereit ist, ihn darum zu schonen. Gehl spricht sehr viel von diesem Geist. Er glaubt, daß er um die Jahrtausendwende entstanden ist, und zwar im wesentlichen bodenständig, von christlichen oder ritterlichen Gedanken höchstens ein wenig befruchtet. Gegen 980 taucht der góðr drengr „der gute drengr“ auf dänischen Gedenksteinen auf (S. 120 Anm.). Seit etwa 1000 gebrauchen auch die isländischen Skalden den Begriff (zuerst Hallfred lv. 25² alldrengila „wie ein rechter drengr“. Dann um 1020 full- und ódrengila, um 1065 drengspell). Neben drengskapr steht in der Saga innahverwandter Bedeutung das seltenere þegnskapr. Þegn„Degen“ ist nun aber in dem ethischen Sinne schon erheblich früher bezeugt als drengr. Auf den dänischen Runensteinen kommt góðr þegn seit etwa 900 vor (bis 980 vier Fälle: Wimmer-Jacobsen Nr. 2.80.100.101). Dann stehen ein Menschenalter lang beide Ausdrücke nebeneinander. Darauf verschwindet góðr þegn, während góðr drengr mindestens noch 150 Jahre in Gebrauch blieb. Drengr war in Dänemark also in disem Gebrauch der Nachfolger von þegn. Aber auch in Island läßt sich dies þegn lange vor drengr nachweisen: Egil Snt. 11³ illr þegn „ein schlechter þegn“ (um 960). Obwohl sich der Inhalt der Wörter sehr gewandelt haben kann und góðr drengr vielleicht nie genau dasselbe bedeutet hat wie góðr þegn, so machen uns diese Verhältnisse doch mißtrauisch gegen Gehls Meinung vom Alter des drengskapr-Geistes. Es kommt hinzu, daß es nur eine Vermutung ohne sichere Anhaltspunkte ist und daß die Sagas, in denen dieser Geist am reinsten lebt — v.a. die Gislasaga —, vor der Zeit spielen, in der seine Vertiefung stattgefunden haben soll (S. 104). Ich kann deshalb Gehls und seinen Vorgängern auch nicht recht geben, daß die Szene zwischen Egil und Eirik Blutaxt in York (um 950) mit ihrem Anflug von drengskapr auf keinen Fall den Geist des 10. Jahrhunderts spiegelt (S. 91). Ungefähr 15 Jahre später braucht Egil ja selbst den Ausdruck illr þegn. Da Gehl immer wieder [S. 265] die Bodenständigkeit dieser Gesinnung betont, ist auch schlecht zu verstehen, warum er sie dem 10. Jahrhundert so bestimmt abspricht. Da wirken doch wohl die älteren Auffassungen von ihrer christlich-ritterlichen Herkunft nach. ǁ Ich glaube nun allerdings, daß Gehl die Möglichkeit fremder Einwirkung unterschätzt. Er behandelt das Christentum viel zu sehr als eine feste und wohlbekannte Größe. Aber wir wissen nur sehr wenig darüber, welche Wirkung die christliche Lehre im 9. und 10. Jahrhundert auf das Mannesideal an den weltlichen Höfen Englands und Niederdeutschlands, mit denen die Nordleute damals in engere Berührung kamen, gehabt haben mag. Mit diesem Ideal müßten wir das drengskapr-Ideal vergleichen, aber nicht mit den biblischen und den aus Frankreich kommenden hochmittelalterlichen Ritteridealen. Ein tiefer wirkender Einfluß der Laienchristenideale des englischen und niederdeutschen Adels ist um 900 in Dänemark und in den Wikingerkolonien in England wohl möglich gewesen. Wir müssen für diese Möglichkeit Raum lassen. ǁ Gehl stellt den Ruhm im Gegensatz zur Ehre der Bauern zu einseitig als Abgott der Könige und Wikinger hin (11. Kapitel). Vor dieser Aufteilung hätte ihn schon die Verherrlichung des Ruhms in dem rein bäuerlichen alten Sittengedicht der Edda warnen sollen, auf die er selbst einmal hinweist (S. 96). Zum Schluß sei noch erwähnt, daß die altnordischen Zitate reichlich viele Fehler enthalten und daß unter der benutzten Literatur William Paton Ker, Epic and Romance, fehlt. Dies gerade auf Gehls Gebieten ungewöhnlich tief eindringende Buch scheint bei uns leider vergessen zu sein. Es wäre leicht, noch mehr auszusetzen, aber der entscheidende Eindruck ist doch der zu Anfang genannte, daß Gehl eine sehr wertvolle Arbeit geleistet hat, für die wir ihm dankbar sein müssen. |
||
|
|||||||||||||||||||||||||||
Reescriptura del text norrè sense hipèrbatons: brátt munu beiðendr seiða þrimu frýja Barða. Ullr undlinns, munt taliðr spillir ættar þinnar, nema látir, valdandi láðs lýbrautar, falda rauðu boða lauðhyrs. Nemi lýðr ljóð sem kváðum. |
Paràfrasi catalana: aviat els homes lliures faran befa d'en Barði: senyor, et diran esguerrador [i deshonra] de la teva pròpia nissaga si tu, senyor, no tenyeixes de vermell amb la teva espasa el cap dels teus enemics (si no talles el cap o mates els qui van matar ton germà Hallr). Que la gent senti el cant que he compost. |
Explicacions: a] b] c] d] e] f] g] |
|
||||||
edik <n. ediks, no comptable>: vinagre m flaska af ediki: ampolla de vinagre
ediks·sýra <f. -sýru, sýrur>: àcid acètic
eða <conj. disjuntiva>: o
eðlis·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: física f nútíma eðlisfræði: física moderna
ef <conj. condicional>: si ef svo er: si és així... (o: en aquest cas...) ef til vill: potser
efi <m. efa, pl. no hab.>: dubte m án efa: sens dubte draga e-ð í efa: posar una cosa en dubte
efnaður, efnuð, efnað: acabalat -ada, adinerat -ada, benestant
efna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: química f
efnahags·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>: crisi econòmica
efnahags·líf <n. -lífs, pl. no hab.>: vida econòmica, economia f
efnahags·mál <n.pl -mála>: economia f jafnvægi í efnahagsmálum: estabilitat econòmica
efnahags·ráðstafanir <f.pl -ráđstafana>: mesures econòmiques
efna·laug <f. -laugar, -laugar>: tintoreria f, neteja f en sec
| Els termes de la designació poden aparèixer en ordre invers: innkirtla- og efnaskiptalækningar. | ||
eftir <adv.>: després eftir á: després (un cop fet) mánaðarlaun eftir á: salari mensual cobrable a l'acabament del mes stuttu eftir <+Ac.>: poc temps després de...
eftir <prep.>: I: <+ac.>: 1. <GEN> després de (+ indicació de temps passat) eftir ár: un any després, després d'un any, al cap d'un any eftir þrjá daga: tres dies després vera eftir sig [eftir e-ð]: <LOC FIG> estar extenuat -ada [després d'una cosa] hún var eftir sig eftir ferðalagið: estava extenuada després del viatge 2. d'aquí a (+ indicació de temps futur) eftir þrjá daga: d'aquí a tres dies eftir þrjár vikur: d'aquí a tres setmanes eftir þrjú ár: d'aquí a tres anys ég kem eftir viku: vindré d'aquí a una setmana 3. per, de (preposició introductora del subjecte agent) 4. eftir því sem: en relació amb, depenent de (com), segons II: <+dat.>: 1. <GEN> al llarg de (lloc) 2. (samkvæmt) segons (d'acord amb)