ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

línia

© Macià Riutort i Riutort, 2007

EL GLÁMSÞÁTTR
Dins: Història d'en Grettir, fill de l'Ásmundr. Anònima. Segle XII:
cap. 32 (“en Glámr, el pastor de Þórhallsstaðir, és mort per una meinvættr i es converteix en un mort malmort”),
cap. 33 (“Les revingudes d'en Glámr es fan més espesses”),
cap. 34 (“en Grettir visita el seu oncle en Jǫkull Bárðarson”), i
cap. 35 (“en Grettir lluita amb en Glámr, el mort malmort de Þórhallsstaðir”)
 

32. Kapítuli

 
 

XXXII.
En Glámr, el pastor de Þórhallsstaðir, és mort per una meinvættr i es converteix en un mort malmort

 
XXXII, 1. Þórhallr hét maðr, er bjó á Þórhallsstǫðum¹ í Forsœludal. Forsœlu­dalr² er upp af Vatnsdal. Þórhallr var Grímsson, Þórhallarsonar Friðmundar­son­ar, er nam Forsæludal. Þórhallr átti þá konu, er Guðrún hét. Grímr hét son þeira, en Þuríðr dóttir. Þau váru vel á legg komin³. Þórhallr var vel auðigr maðr ok mest at kvikfé, svá at engi maðr átti jafnmargt ganganda fé, sem hann. Ekki var hann hǫfðingi, en þó skilríkr bóndi.
 
 
1. Això era un home que nomia Þórhallr i que vivia a Þórhallsstaðir, a la vall de Forsœludalr. Aquesta vall està situada part damunt la vall de Vatnsdalr. En Þórhallr era fill d’en Grímr, el qual era fill d’en Þórhallr que era fill d’en Friðmundr, l’home que prengué possessió i va establir el Forsœludalr [a l’època de la colonització d’Islàndia]. La dona d’en Þórhallr nomia Guðrún. Tenien dos fills: un fill, que nomia Grímr, i una filla, que nomia Þuríðr; ja els tenien tots dos crescuts. En Þórhallr era un home acabalat i, sobretot, era ric en bestiar, de manera que ningú no tenia tant de bestiar com ell. No era cap hǫfðingi, però sí que era un bóndi respectat.
 
 
 
 
 
 
2. Þar var reimt mjǫk ok fekk hann varla sauðamenn, svá at honum þœtti duga. Hann leitaði ráðs við marga vitra menn, hvat hann skyldi til bragðs taka, en engi gat þat ráð til gefit, er dygði10.
 
 
2. En el seu mas sovint hi havia por. Per aquesta raó, al Þórhallr li costava molt de trobar un pastor que li semblés bo. Va demanar consell a molts d’homes intel·ligents sobre què havia de fer-hi, però cap d’ells no li va poder donar un consell que li servís.
 
 
 
 
 
 
Þórhallr reið til þings hvert sumar. Hann átti hesta góða. 3. Þat var eitt sumar á alþingi, at Þórhallr gekk til búðar¹¹ Skapta lǫgmanns¹² Þóroddssonar. Skapti var manna vitrastur ok heilráðr, ef hann var beiddr. Þat skildi með þeim feðgum: Þóroddr var forspár ok kallaðr undirhyggjumaðr¹³ af sumum mǫnnum, en Skapti lagði þat til með hverjum manni, sem hann ætlaði at duga skyldi, ef eigi væri af því brugðit¹⁴; því var hann kallaðr betrfeðrungr¹⁵.
 
 
En Þórhallr anava cada estiu al þing. Posseïa bons cavalls. 3. Un estiu, durant la celebració de l’alþingi, en Þórhallr va anar a la barraca del lǫgmaðr -home de la llei o recitador de la llei- Skapti Þóroddsson. L’Skapti era un home extraordinàriament savi que donava bons consells si els hi demanaven. Ell i son pare es diferenciaven en el següent fet: [son pare,] en Þóroddr era capaç de veure el futur, però molta de gent el considerava un fals i un intrigant, mentre que l’Skapti donava a tothom el consell que ell considerava que li havia de resultar més útil sempre que el seguís al peu de la lletra. Per aquesta raó, li deien Betrfeðrungr, que vol dir, ‘el qui és millor que son pare’.
 
 
 
 
 
 
4. Þórhallr gekk í búð Skapta. Hann fagnaði vel Þórhalli, þvíat hann vissi, at hann var ríkr maðr at fé, ok spurði, hvat at tíðendum væri¹⁶.
 
 
4. Així doncs, en Þórhallr va entrar dins la barraca de l’Skapti. Aquest el va saludar afablement, car sabia que era un home acabalat, i li va demanar quin senyal el duia allà.
 
 
 
 
 
 
Þórhallr mælti: „Heilræði vilda ek af yðr þiggja.“
 
 
En Þórhallr li va dir: “Voldria que em donessis un bon consell”.
 
 
 
 
 
 
„Í litlum fœrum em ek til þess¹⁷,“ sagði Skapti, „eða hvat stendr þik¹⁸?“
 
 
“No crec que estigui gaire en les meves mans fer-ho”, li va respondre l’Skapti, “però bé, digues-me, què et preocupa?”
 
 
 
 
 
 
Þórhallr mælti: „Þat er svá háttat¹⁹, at mér helz lítt20 á sauðamǫnnum; verðr þeim heldr²¹ klakksárt²², en sumir gera øngvar lyktir á²³. Vill nú engi til taka, sá er kunnigt er til, hvat fyrir býr.“
 
 
En Þórhallr li va dir: “La cosa és que ho tinc mal de fer per tenir pastor: dels que he tingut fins ara, alguns han pres mal i d’altres han fugit abans d’acabar el temps de servei pel qual s'havien emparaulat. I ara, ningú que sàpiga el que està passant, no vol fer aquesta feina.”
 
 
 
 
 
 
5. Skapti svarar: „Þar mun liggja²⁴ meinvættr²⁵ nǫkkur, er menn eru tregari til at geyma síðr²⁶ þíns fjár en annarra manna. Nú fyrir því, at þú hefir at mér ráð sótt, þá skal ek fá þér sauðamann, þann er Glámr heitir, ættaðr ór Svíþjóð ór Sylgsdǫlum²⁷, er út kom í fyrra sumar, mikill er ok sterkr, ok ekki mjǫk við alþýðuskap²⁸.“
 
 
5. L’Skapti li va respondre: “Això és que hi deu haver alguna meinvættr, si la gent es mostren més disposats a guardar les ovelles d'altri que les teves. Però, i ja que has vingut a demanar-me consell, et proporcionaré un pastor que es diu Glámr. És de Suècia, dels Sylgsdalir, i va venir a Islàndia l’estiu passat. És un home fort i corpulent, però no és una persona que sigui gaire del grat de la gent.”
 
 
 
 
 
 
6. Þórhallr kvaz ekki um þat gefa, ef hann geymdi vel fjárins.
 
 
6. En Þórhallr li va contestar que allò tant se li’n feia si en Glámr li guardava bé les ovelles.
 
 
 
 
 
 
Skapti sagði ǫðrum eigi vænt horfa, ef hann geymdi eigi fyrir afls sakir ok áræðis²⁹. Þórhallr gekk þá út. Þetta var at þinglausnum.
 
 
L’Skapti li va replicar que cap altre no li donaria millors resultats, si en Glámr, amb tota la seva força i el seu coratge, no era capaç de guardar-les bé. I dit això, en Þórhallr va sortir de la barraca. Això va passar a les acaballes del þing.
 
 
 
 
 
 
Þórhalli var vant hesta tveggja ljósbleikra, ok fór sjálfr að leita; af því þykkjaz menn vita, at hann var ekki mikilmenni30. 7. Hann gekk upp undir Sleðaás³¹ ok suðr með fjalli því, er Ármannsfell heitir.
 
 
En Þórhallr va trobar a faltar dos cavalls bais i va sortir a cercar-los ell mateix. La gent varen considerar que això demostrava que en Þórhallr no era un home important. 7. En Þórhallr va pujar fins al peu de l’Sleðaáss i d’aquí va prendre cap al sud, resseguint el peu de la muntanya que es diu Ármannsfell.
 
 
 
 
 
 
Þá sá hann, hvar maðr fór ofan ór Goðaskógi³² ok bar hrís á hesti. Brátt bar saman fund þeira. Þórhallr spurði hann at nafni, en hann kvez Glámr heita. Þessi maðr var mikill vexti ok undarligr í yfirbragði, gráeygðr³³ ok opineygðr³⁴, úlfgrár á hárslit. 8. Þórhalli brá nǫkkut í brún³⁵, er hann sá þenna mann; en þó spurði hann ok skildi hann, að honum mundi til þessa vísat³⁶.
 
 
Aleshores va veure que un home baixava del bosc dels godons o Goðaskógr duent un feix de llenya damunt una bístia. No trigaren a trobar-se. En Þórhallr va demanar a l’altre com es deia. L’altre li va respondre que es deia Glámr. Era un home de gran estatura i d’aspecte estrany. Tenia els ulls grisos i molt grossos i els cabells grisos com els d'un llop. 8. En Þórhallr va quedar una mica consternat quan va veure aquell home; i tanmateix, va entendre i tenir clar que devia haver estat remès a ell.
 
 
 
 
 
 
„Hvat er þér bezt hent³⁷ at vinna?“ segir Þórhallr.
 
 
“Quina mena de feina t’agrada fer?”, li va demanar en Þórhallr.
 
 
 
 
 
 
Glámr kvað sér vel hent at geyma sauðfjár á vetrum.
 
 
En Glámr li va contestar que la feina que li agradava més era guardar ovelles a l’hivern.
 
 
 
 
 
 
„Viltu geyma sauðfjár míns?“ segir Þórhallr; „gaf Skapti þik á mitt vald³⁸.“
 
 
“I que voldries guardar les meves ovelles?” li va tornar a demanar en Þórhallr. “L’Skapti t'ha posat al meu servei”.
 
 
 
 
 
 
9. „Svá mun þér hentust mín vist, at ek sé sjálfráðr³⁹, því ek em skapstyggr⁴⁰, ef mér líkar eigi vel,“ sagði Glámr.
 
 
9. En Glámr li va contestar: “La meva estada a ca teva et sortirà més profitosa si sóc jo mateix el qui decideix sobre el que faig o deixo de fer, perquè em poso fàcilment furiós si alguna cosa que hagi de fer em desplau”.
 
 
 
 
 
 
„Ekki mun mér mein at því⁴¹,“ segir Þórhallr, „og vil ek, at þú farir til mín.“
 
 
En Þórhallr li va contestar: “Això no serà impediment per a mi”, li va dir, “i vull que vinguis a ca meva.”
 
 
 
 
 
 
„Gera má ek þat,“ segir Glámr; „eða eru þar nǫkkur vandhœfi⁴² á?“
 
 
“Puc fer-ho”, li va dir en Glámr, “o és que hi ha cap mena de problemes pel mig [que no m'has dit]?”
 
 
 
 
 
 
„Reimt þykkir þar vera,“ segir Þórhallr.
 
 
En Þórhallr li va contestar: “Diuen que hi ha por”.
 
 
 
 
 
 
10. „Ekki hræðumz ek flykur⁴³ þær,“ sagði Glámr, „ok þykkir mér at ódaufliga⁴⁴.“
 
 
10. “Les fantasmes no em fan gens de por”, li va replicar en Glámr, “tinc per mi que si n’hi ha, la cosa serà menys avorrida”.
 
 
 
 
 
 
„Þess⁴⁵ muntu við þurfa,“ sagði Þórhallr, „ok hentar þar betr, at vera eigi alllítill fyrir sér⁴⁶.“
 
 
En Þórhallr li va dir: “Aquesta actitud l’hauràs de menester; en tot cas, és millor no ésser gens poruc ni mica”.
 
 
 
 
 
 
Eptir þat kaupa þeir saman⁴⁷, ok skal Glámr koma at vetrnóttum⁴⁸. Síðan skildu þeir, ok fann Þórhallr hesta sína, þar sem hann hafði nýleitat. 11. Reið Þórhallr heim ok þakkaði Skapta velgerning.
 
 
Després d’aquestes paraules, arribaren a un acord i feren la barrina; quedaren que en Glámr hi aniria a la primeria de l’hivern. Després, se separaren, i en Þórhallr va trobar els seus dos cavalls a un indret on no feia gaire els hi havia estat cercant. 11. En Þórhallr va tornar [als Þingvellir] i va donar les gràcies a l’Skapti pel bon favor que li havia fet.
 
 
 
 
 
 
Sumar leið af, ok frétti Þórhallr ekki til sauðamanns, ok engi kunni skyn á honum⁴⁹. En at ánefndum tíma kom hann á Þórhallsstaði. Tekr bóndi við honum vel, en ǫllum ǫðrum gaz ekki at honum⁵⁰, en húsfreyju þó minnst. Hann tók við fjárvarðveizlu, ok varð honum lítit fyrir því⁵¹. Hann var hljóðmikill52 ok dimmraddaðr⁵³, ok féit stǫkk allt saman, þegar hann hóaði⁵⁴. 12. Kirkja var á Þórhallsstǫðum. Ekki vildi Glámr til hennar koma; hann var ósǫngvinn⁵⁵ ok trúlauss, stirfinn ok viðskotaillr⁵⁶; ǫllum var hann hvimleiðr.
 
 
L'estiu va passar i en Þórhallr no va tornar a tenir notícies del pastor. Tampoc no en sabia res ningú altre. Tanmateix, al temps convingut va comparèixer a Þórhallsstaðir. El pagès li va fer una bona rebuda, però a tots els altres no els va agradar i a qui menys fou a la dona d'en Þórhallr. En Glámr es va fer càrrec de guardar les ovelles i fer-ho no li costava gens. Tenia una veu profunda i estentòria i totes les ovelles corrien a aboldronar-se quan ell els feia un crit de ‘ho!’. 12. A Þórhallsstaðir hi havia una esglesiola. En Glámr no hi volia anar pas. No anava de misses i era un descregut, era caparrut i desagradable en el tracte amb els altres; tots el detestaven.
 
 
 
 
 
 
13. Nú leið svá þar til er kemr atfangadagr jóla. Þá stóð Glámr snemma upp ok kallaði til matar síns.
 
 
13. I així va passar el temps fins que va arribar el dissabte de Nadal. Aquell dia, en Glámr es va llevar d'hora i va demanar el seu esmorzar.
 
 
 
 
 
 
Húsfreyja svaraði: „Ekki er þat háttr kristinna manna, at mataz þenna dag, þvíat á morgin er jóladagr inn fyrsti⁵⁷,“ segir hon, „ok er því fyrst skylt at fasta í dag.“
 
 
La mestressa del mas li va respondre: "No és manera de cristians menjar res avui, perquè demà serà la primera festa de Nadal", li va dir, "i per això, el nostre deure és fer dejuni avui".
 
 
 
 
 
 
Hann svarar: „Marga hindrvitni⁵⁸ hafi þér, þá er ek sé til einskis koma⁵⁹. 14. Veit ek eigi, at mǫnnum fari nú betr, at heldr⁶⁰ en þá, er menn fóru ekki með slíkt. Þótti mér þá betri siðr, er menn váru heiðnir kallaðir, ok vil ek mat minn en øngvar refjur⁶¹.“
 
 
Ell li va contestar: "[Els cristians] teniu moltes de supersticions que, pel que veig, no menen enlloc. 14. Puc constatar que a la gent no per això ara els va millor que en els temps en què encara no anaven amb aquestes coses. Tinc per mi que la religió, quan els homes es deien pagans, era millor que la d'ara. I ara vull el meu esmorzar i pus excuses".
 
 
 
 
 
 
Húsfreyja mælti: „Víst veit ek, at þér mun illa faraz í dag, ef þú tekr þetta illbrigði⁶² til.“
 
 
La mestressa del mas li va replicar: "Sé del cert que avui te'n passarà alguna de dolenta si comets aquesta malifeta".
 
 
 
 
 
 
Glámr bað hana taka matinn í stað⁶³; kvað henni annat skyldu vera verra. 15. Hon þorði eigi annat en at gera, sem hann vildi. Ok er hann var mettr, gekk hann út ok var heldr gustillr⁶⁴. Veðri var svá farit, at myrkt var um at litaz, ok flǫgraði⁶⁵ ór drífa, ok gnýmikit⁶⁶, ok versnaði mjǫk sem á leið daginn. Heyrðu menn til sauðamanns ǫndverðan daginn, en miðr er á leið. 16. Tók þá at fjúka ok gerði á hríð⁶⁷ um kveldit. Kómu menn til tíða, ok leið svá fram at dagsetri. Eigi kom Glámr heim. Var þá um talat, hvárt hans skyldi eigi leita, en fyrir því, at hríð var á ok niðamyrkr, þá varð ekki af leitinni. Kom hann eigi heim jólanóttina; biðu menn svá fram um tíðir.
 
 
En Glámr li va manar que li portés l'esmorzar a l'acte i li va dir que, altrament, seria pitjor per a ella. 15. Ella no va gosar oposar-s'hi. I quan en Glámr va estar ple, va sortir a fora. L'alè li pudia força. El temps havia canviat de tal manera que per tot el voltant del mas hi havia una foscor molt forta i un torb voletejava amb un vent que feia un gran brogit. I el temps va empitjorar molt més a mesura que el dia va anar passant. Al matí, la gent encara sentien el pastor, però menys i menys a mesura que el dia passava. 16. Durant el dia va caure una rufada espessa i al vespre hi va haver una gran tempesta de neu. La gent varen anar a vespres i va passar el temps fins a l'arribada de la nit. En Glámr no va tornar al mas. La gent varen començar a parlar si no l'haurien de sortir a cercar, però a causa de la tempesta de neu que hi havia i de la nit, que era fosca com la gola d'un llop, no ho varen fer. En Glámr tampoc no va tornar al mas al llarg de la nit de Nadal. La gent varen esperar fins que les matines hagueren acabat.
 
 
 
 
 
 
17. At œrnum degi fóru menn í leitina ok fundu féit víða í fǫnnum, lamit af ofviðri eða hlaupit á fjǫll upp. Þvínæst kómu þeir á traðk⁶⁸ mikinn ofarliga í dalnum. Þótti þeim því líkt, sem þar hefði glímt verit heldr sterkliga, þvíat grjótit var víða upp leyst, ok svá jǫrðin. Þeir hugðu at vandliga ok sá, hvar Glámr lá, skammt á brott frá þeim. 18. Hann var dauðr ok blár sem Hel⁶⁹ en digr sem naut. Þeim bauð af honum óþekkt⁷⁰ mikla, ok hraus⁷¹ þeim mjǫk hugr við honum. En þó leituðu þeir við að fœra hann til kirkju, ok gátu ekki komit honum nema á einn gilsþrǫm⁷² þar skammt ofan frá sér⁷³, ok fóru heim við svá búit ok sǫgðu bónda þenna atburð.
 
 
17. Quan ja s'hagué fet prou clar, varen sortir a cercar-lo. Varen trobar les ovelles molt escampades: unes, batudes pel torb, formaven nevassos, d'altres, en canvi, havien fuit muntanyes amunt. Després, més amunt a la vall, varen trobar un indret gran, on la neu estava trepitjada. Els va semblar que hi devia haver hagut una brega força aferrissada, ja que la terra i les pedres estaven remogudes pertot. Varen examinar l'indret detingudament i varen veure en Glámr no gaire lluny d'allà, estès en terra. 18. Era mort. Estava negre com el carbó i inflat com un bou. Els oferia una visió repugnant i una esgarrifança de por els va recórrer el cos. Tot i així, maldaren per a portar-lo fins a l'esglesiola però només aconseguiren de dur-lo fins a la vorera d'una barrancada situada una mica més avall d'allà. I, havent-ho fet, se'n tornaren al mas on contaren al pagès tota aquella feta.
 
 
 
 
 
 
19. Hann spurði, hvat Glámi mundi hafa at bana orðit. Þeir kváðuz rakit hafa spor svá stór, sem keraldsbotni væri niðr skellt þaðan frá, sem traðkrinn var, ok upp undir bjǫrg þau, er þar váru ofarliga í dalnum, ok fylgdu þar með blóðdrefjar miklar. 20. Þat drógu menn saman, at sú meinvættr, er áðr hafði þar verit, mundi hafa deytt Glám, en hann mundi fengit hafa henni nǫkkurn áverka, þann er tekit hafi til fulls, þvíat við þá meinvætti hefir aldrei vart orðit síðan.
 
 
19. Ell els va demanar què podia haver causat la mort d'en Glámr. Ells li contestaren que havien vist petjades a la neu que eren tan grosses com si hom hagués pitjat la neu amb el cul d'una brullola. Aquestes petjades es dirigien del redol on la neu havia estat trepitjada cap a unes penyes situades a la part superior de la vall. A les petjades s'hi veien grans taques de sang. 20. La gent del mas va concloure a partir d'això que el monstre (la meinvættr) que havia estat allà no feia gaire devia haver mort en Glámr, però que aquest, tanmateix, li havia fet una ferida que va bastar [pe matar-lo], car, de llavors ençà, del monstre no se'n tornà a tenir notícia mai més.
 
 
 
 
 
 
21. Annan jóladag var enn til farit at fœra Glám til kirkju. Váru eykir fyrir beittir, ok gátu þeir hvergi fœrt hann, þegar sléttlendit var ok eigi var forbrekkis at fara. Gengu nú frá við svá búit. Inn þriðja dag fór prestur með þeim, ok leituðu allan daginn, ok Glámr fannz eigi. 22. Eigi vildi prestr optar til fara; en sauðamaðr fannz, þegar prestr var eigi í ferð. Létu þeir þá fyrir vinnaz, at fœra hann til kirkju, ok dysjuðu hann þar, sem þá var hann kominn.
 
 
21. El dia de sant Esteve, la gent va tornar anar a mirar de dur en Glámr fins a l'esglesiola. Varen enganxar bísties al seu cos, però, quan es trobaren en terreny pla que ja no el podien estirar pendent avall, no el pogueren moure de lloc. Se'n tornaren al mas deixant les coses així. La tercera festa de Nadal hi anaren acompanyats d'un prevere, i varen estar cercant el cos d'en Glámr tot lo dia, però no el trobaren enlloc. 22. El prevere no va voler tornar acompanyar-los-hi, i, tan bon punt anaren a cercar-lo sense el prevere, trobaren [de seguida] el cos d'en Glámr. Aleshores abandonaren la idea de portar-lo fins a l'esglesiola i l'enterraren allà on el trobaren, sota un caramull de pedres.
 
 
 
 
 
 
Litlu síðar urðu menn varir við þat, at Glámr lá eigi kyrr. Varð mǫnnum at því mikit mein, svá at margir fellu í óvit, ef sá hann, en sumir heldu eigi vitinu. 23. Þegar eptir jólin þóttuz menn sjá hann heima þar á bœnum. Urðu menn ákafliga hræddir; stukku þá margir {menn} í brott. Þvínæst tók Glámr at ríða húsum á nætr, svá at lá við brotum. Gekk hann þá náliga nætr ok daga. Varla þorðu menn at fara upp í dalinn, þóat ætti nóg ørendi. Þótti mǫnnum þar í heraðinu mikit mein at þessu.
 
 
Poc temps després, la gent es va adonar que en Glámr no jeia en pau [sinó que era un mort malmort, un revinent]. D'aquest fet a la gent li'n vingué gran perjudici, de manera que alguns es desmaiaven si el veien, d'altres fins i tot perdien el seny. 23. De seguida després de Nadal la gent creia que el veien rondant per les cases del mas. Una por terrible s'emparà de tothom; molts dels habitants del mas el varen abandonar precipitadament. A continuació, en Glámr va començar a a cavalcar de nits les cases del mas, és a dir, a asseure's de nits a la carena de la teulada i fer com si la cavalqués de manera que anava de poc que les cases no s'esfondressin. Aviat va començar a mostrar-se gairebé a qualsevol hora, tant de dia com de nit. La gent a penes gosava d'anar a la part de dalt de la vall, per més que hi poguessin tenir coses urgents a enllestir-hi. Tots els qui vivien a la contrada consideraven que tot això era una gran desgràcia.
 
 
 
 
 
 

33. Kapítuli

 
 

XXXIII: Les revingudes d'en Glámr es fan més espesses

 
 
 
 
 
 
XXXIII, 1. 1. Um várit fekk Þórhallr sér hjón ok gerði bú á jǫrðu sinni. Tók þá at minnka aptrgangr, meðan sólargangr var mestr. Leið svá fram á miðsumar.
 
 
1. A la primavera, en Þórhallr va agafar missatges nous, va refer els edificis destruïts¹ i va reprendre l'explotació del seu mas. Aleshores, i fins que el sol no va haver arribat al seu punt més alt en el cel [sobre l'horitzó]², les revingudes varen minvar. I així va passar el temps fins a sant Joan.
 
 
 
 
¹. Interpreto gerði bú així com ho fa en Boer 1900, p.127: gerði bú, Þórhallr hatte seine wohnstätte nicht verlassen; die stelle ist daher so zu verstehen, dass er durch seine neue dienerschaft die zerstörten gebäude wiederherstellen liess und wie von neuem á jǫrðu sinni wohnte.
². És a dir, tot el temps fins al solstici d'estiu. 
 
Þetta sumar kom út skip í Húnavatni; þar var á sá maðr, er Þorgautr hét. Hann var útlendr að kyni, mikill ok sterkr; hann hafði tveggja manna afl; hann var lauss ok einn fyrir sér; hann vildi fá starfa nǫkkurn, því{at} hann var félauss.
 
 
Aquell estiu va arribar al Húnavatnsós una nau procedent l'estranger. A bord hi anava un home que nomia Þorgautr, un estranger¹, gros i fort: tenia la força de dos homes. Era fadrí i sense família. Volia que li donessin feina ja que no tenia diners.
 
 
 
 
¹. Aparentment, hi ha una mena de paral·lelisme entre en Grámr i en Þorgautr: tots dos són suecs -encara que no es digui explícitament del darrer- i tots dos disposen d'una força física enorme. El terme útlendr, al meu entendre, no s'hauria emprat si el personatge hagués estat noruec. El constituent -gautr indueix a identificar-lo com a gotlandès. De tota manera, entre l'un i altre hi ha una diferència primordial: en Glámr és un serf, un þræll, en Þorgautr, en canvi, un home lliure. 
 
2. Þórhallr reið til skips ok fann Þorgaut; spurði ef hann vildi vinna fyrir honum. Þorgautr kvað þat vel mega vera ok kvez eigi vanda þat.
 
 
2. En Þórhallr va anar fins allà on era el vaixell, i s'hi va trobar amb en Þorgautr. Li va demanar si voldria fer feina per a ell. En Þorgautr li va dir que no hi tenia cap inconvenient i afegí que li era indiferent la mena de feina que hagués de fer.
 
 
 
 
 
 
„Svá skaltu við búaz,“ segir Þórhallr, „sem þar sé ekki veslingsmǫnnum hent at vera fyrir aptrgǫngum þeim, er þar hafa verit um hríð, en ek vil ekki þik á tálar draga.“
 
 
«Doncs has d'estar previngut», li va dir en Þórhallr, «que no hi ha lloc per un quigolla pels morts malmorts que en els darrers temps hi passegen, no et vull pas enganyar».
 
 
 
 
 
 
3. Þorgautr svarar: „Eigi þykkjumz ek upp gefinn, þóat ek sjá smáváfur; mun þá eigi ǫðrum dælt, ef ek hræðumz, ok ekki bregð ek vist minni fyrir þat.“
 
 
3. En Þorgautr li va replicar: «No sóc dels qui es donen per perduts per veure bubotetes; Si m’esfereeixo de debò, haurà d’ésser per una cosa ben desagradable per als altres, i per la raó que has dit no me n'aniré pas a viure i treballar a un altre lloc».
 
 
 
 
 
 
Nú semr þeim vel kaupstefnan, ok skal Þorgautr gæta sauðfjár at vetri. Leið nú af sumarit. Tók Þorgautr við fénu at vetrnáttum. Vel líkaði ǫllum við hann. Jafnan kom Glámr heim ok reið húsum.
 
 
Es varen posar d'acord sobre les condicions i feren sa barrina: en Þorgautr guardaria les ovelles aquell hivern. L'estiu va acabar i en Þorgautr es va fer càrrec de guardar els mens at vetrnáttum, és a dir, a l'inici de l'hivern. Tothom l'apreciava. En Glámr contínuament tornava a les cases del mas i en cavalcava les teulades.
 
 
 
 
 
 
4. Þat þótti Þorgauti allkátligt, ok kvað þrælinn þurfa mundu nær at ganga, „ef ek hræðumz.“
 
 
4. En Þorgautr ho va trobar molt divertit i va dir que aquell serf se li hauria d'acostar una mica més «si vol que li tingui por».
 
 
 
 
 
 
Þórhallr bað hann hafa fátt um; „er bezt, at þit reynið ekki með ykkr.“
 
 
En Þórhallr li va pregar que no parlés tant: «És millor que no us proveu a veure qui pot més».
 
 
 
 
 
 
Þorgautr mælti: „Sannliga er skekinn þróttr ór yðr¹; ok dett ek eigi niðr² milli dœgra³ við skraf⁴ þetta.“
 
 
En Þorgautr li va replicar: «Realment el cor us ha caigut a les sabates; però no creguis pas que aquesta xerrameca a la posta del sol em farà caure mort de por».
 
¹. þróttr er skekinn ór e-m “espolsar-li el coratge a algú, perdre algú el coratge”. ². ek dett eigi niðr “no caic en terra [de por]”. ³. milli dœgra “entre dues clarors, entre el dia i la nit”, és a dir, en el llostre, en el crepuscle. ⁴. skraf n. “xerrameca”.
 
 
 
 
Nú fór svá fram um vetrinn allt til jóla. 5. Atfangakveld jóla fór sauðamaðr til fjár.
 
 
L'hivern va anar passant i es va acostar Nadal. 5. El vespre de Nadal el pastor va sortir a guardar les ovelles.
 
 
 
 
 
 
Þá mælti húsfreyja: „Þurfa þœtti mér, at nú fœri eigi at fornum brǫgðum¹.“
 
 
La dona del pagès li va dir: «Tant de bo que no torni a passar com la nit de Nadal de l'any passat».
 
¹. at fornum brǫgðum “a la vella manera, com ja sabem”. Cf. Baetke 1987⁴, p. 64: at fornum brǫgðum nach alter, gewohnter Weise.
 
 
 
 
Hann svarar: „Ver ekki hrædd um þat, húsfreyja!“ sagði hann; „verða mun eitthvert sǫguligt, ef ek kem ekki aptr.“
 
 
El missatge li va respondre: «Mestressa, no tingueu por!», li va dir, «Si no torno, [almenys] hi haurà alguna cosa digna per contar».
 
 
 
 
 
 
Síðan gekk hann aptr til fjár síns. Veðr var heldr kalt ok fjúk mikit. 6. Því var Þorgautr vanr, at koma heim, þá er hálfrøkkvat var; en nú kom hann ekki heim í þat mund. Kómu tíðamenn¹, sem vant var. Þat þótti mǫnnum eigi ólíkt á horfaz sem fyrr. Bóndi vildi leita láta eptir sauðamanni, en tíðamenn tǫlduz undan ok sǫgðuz eigi mundu hætta sér út í trǫllahendr um nætr, ok treystiz bóndi eigi at fara, ok varð ekki af leitinni. 7. Jóladag, er menn váru mettir, fóru menn til ok leituðu sauðamanns. Gengu þeir fyrst til dysjar Gláms, þvíat menn ætluðu af hans vǫldum mundi orðit um hvarf sauðamanns. En er þeir kómu nær dysinni, sáu þeir þar mikil tíðendi, ok þar fundu þeir sauðamann, ok var hann brotinn á háls, ok lamit sundr hvert bein í honum. 8. Síðan fœrðu þeir hann til kirkju, ok varð øngum manni mein at Þorgauti síðan. En Glámr tók at magnaz af nýju. Gerði hann nú svá mikit af sér, at menn allir stukku brott af Þórhallsstǫðum, utan bóndi einn ok húsfreyja.
 
 
I després d'haver-ho dit, se'n va anar a les seves ovelles. Feia força fred i queia una gran rufaga de neu. 6. En Þorgautr solia haver tornat a cases quan començava a fer fosca, però aquell dia a aquella hora encara no havia tornat. Els qui havien anat a matines varen tornar de l'església a l'hora que solien fer-ho. Consideraren que no era inversemblant que hagués passat el mateix que l'any anterior. El pagès volia fer anar a cercar el pastor, però els qui havien anat a matines cercaren pretextos per no fer-ho i digueren que no gosaven sortir de nit per anar a raure a les mans dels trols (trǫll), i el pagès [tampoc] no va gosar anar-hi ell mateix, i de la idea d'anar-lo a cercar no se'n va fer res. 7. El dia de Nadal, quan la gent s'hagué atipat, varen anar a cercar el pastor. De primer es dirigiren al caramull de pedres que havien amb què havien colgat en Glámr, ja que creien que tenia la culpa de la desaparició del pastor. I quan s'acostaren al caramull de pedres, descobriren que s'hi era esdevingut un fet espantós: hi varen trobar el pastor i li havien trencat el coll i li havien capolat tots i cadascun dels ossos. 8. Tot seguit el dugueren a l'església. Després, però, ningú no va prendre mal p'en Þorgautr. En Glámr, però, va tornar a començar a revenir. I les seves revingudes foren tan terribles que tothom qui vivia a Þórhallsstaðir abandonà el mas, llevat del pagès i la seva dona.
 
¹. tíðamaðr “el qui va a missa o a un ofici diví.
 
 
 
 
9. Nautamaðr hafði þar verit lengi inn sami; vildi Þórhallr hann ekki lausan láta fyrir góðvilja sakir ok geymslu. Hann var mjǫk við aldr, ok þótti honum mikit fyrir, at fara á brott; sá hann ok, at allt fór at ónytju, þat er bóndi átti, ef engi geymdi. 10. Ok einn tíma eptir miðjan vetr var þat einn morgin, at húsfreyja fór til fjóss at mjólka kýr eptir tíma. Þá var alljóst, þvíat engi treystiz fyrr úti at vera annarr en nautamaðr; hann fór út, þegar lýsti. Hon heyrði brak mikit í fjósit ok beljan ǫskurliga; hon hljóp inn œpandi ok kvaz eigi vita, hver ódœmi um væri í fjósinu. 11. Bóndi gekk út ok kom til nautanna, ok stangaði hvert annat. Þótti honum þar eigi gott, ok gekk innar at hlǫðunni. Hann sá, hvar lá nautamaðr ok hafði hǫfuðit í ǫðrum bási en fœtr í ǫðrum; hann lá á bak aptr. Bóndi gekk at honum ok þreifaði um hann; finnr brátt, at hann er dauðr ok sundr hryggrinn í honum. Var hann brotinn um báshelluna. 12. Nú þótti bónda eigi vært, ok fór í brott af bœnum með allt þat, sem hann mátti í brott flytja. En allt kvikfé þat, sem eptir var, deyddi Glámr. Ok þvínæst fór hann um allan dalinn ok eyddi alla bœi upp frá Tungu. Var Þórhallr þá með vinum sínum þat sem eptir var vetrarins. 13. Engi maðr mátti fara upp í dalinn með hest eðr hund, þvíat þat var þegar drepit. En er váraði ok sólargangr var sem mestr, létti heldr aptrgǫngunum. Vildi Þórhallr nú fara aptr til lands síns. Urðu honum ekki auðfengin hjón, en þó gerði hann bú á Þórhallsstǫðum. 14. Fór allt á sama veg sem fyrr, þegar at haustaði; tóku at vaxa reimleikar. Var þá mest sótt at bóndadóttur, ok svá fór, at hon léz af því. Margra ráða var í leitat, ok varð ekki at gǫrt. Þótti mǫnnum til þess horfaz, at eyðaz mundi allr Vatnsdalr, ef eigi yrði bœtr á ráðnar.
 
 
9. En el mas havien tingut durant molt de temps el mateix bover. En Þórhallr el volia conservar per la seva benevolència i la seva fiabilitat guardant el bestiar. Era un home molt vell ja i per aquesta raó li semblava feixuc haver de deixar el mas. També veia que tot el que tenia el pagès es perdria si no hi havia ningú que en tingués esment. 10. I un dia, passat el solstici d'hivern, un matí va succeir que la mestressa del mas va anar a la vaqueria a munyir-hi les vaques a l'hora que ho solia fer. Ja feia molta de claror, ja que ningú no gosava sortir a fora quan encara era fosc, llevat del bover. Ell sortia [sempre] a fora amb la primera claror del dia. La dona del pagès va sentir un gran renouer dins la vaqueria i uns brams terribles; cridant va tornar a entrar corrents dins la casa del mas i deia que no sabia quin fet terrible s'estava esdevenint dins la vaqueria. 11. El pagès va sortir i arribà allà on eren les vaques i [va veure que] aquestes s'envestien amb les banyes mútuament. Allò ja li va semblar un mal averany. Va entrar més endins en el graner. Hi va veure el bover estès entre dos básar o dos compartiments individuals: tenia el cap a un compartiment individual i els peus a un altre i estava estès de panxa enlaire. El pagès s'hi va acostar i el va palpar i va constatar aviat que era mort i que li havien trencat l'espinada. L'hi havien trencat a la llosa que separava dos compartiments individuals de vaca. 12. El pagès llavors va considerar que la situació era insuportable allà i abandonà el mas duent-se'n tot el que se'n va poder dur. En Glámr, però, li va matar tot el bestiar que va restar al mas. I després, es va posar a recórrer tota la vall i va assolar tots els masos que hi havia part damunt de Tunga. En Þórhallr va passar la resta de l'hivern a ca diferents amics. 13. A partir de llavors no hi hagué ningú que pogués endinsar-se vall amunt a cavall o amb gos, ja que en Glámr matava de seguida l'animal. Però quan va arribar la primavera i el sol va tornar a romandre alt [sobre l'horitzó], les revingudes varen tornar a minvar força. En Þórhallr llavors volgué tornar a les seves terres. No ho va tenir gens bo de fer trobar missatges però així i tot, [al final] va poder tornar a Þórhallsstaðir i reiniciar-ne l'explotació. 14. I tot va tornar a passar com l'any anterior: tan bon punt va arribar la tardor, les revingudes varen tornar a espesseir. [En Glámr] sobretot visitava la filla del pagès i al final, ella en va morir. Es varen cercar tota mena de bons remeis però tots foren de bades. La gent creien que la cosa feia pinta que tota la vall de Vatnsdalr s'abandonaria i restaria erma, si no es trobava cap remei [a totes aquelles revingudes d'en Glámr].
 
 
 
 
 
 

34. Kapítuli

 
 

XXXIV:
En Grettir visita son oncle en Jǫkull Bárðarson

 
 
 
 
 
 
XXXIV, 1. Nú er þar til at taka, at Grettir Ásmundarson sat heima at Bjargi um haustit, síðan þeir Víga-Barði skildu á Þóreyjargnúpi. Ok er mjǫk var komit at vetrnóttum, reið Grettir heiman norðr yfir hálsa til Víðidals ok gisti á Auðunarstǫðum. Sættuz þeir Auðunn til fulls, ok gaf Grettir honum øxi góða, ok mæltu til vináttu með sér¹. 2. Auðunn bjó lengi á Auðunarstǫðum ok var kynsæll maðr. Hans sonr var Egill, er átti Úlfheiði, dóttur Eyjólfs Guðmundarson­ar, ok var þeira sonr Eyjólfr, er veginn var á alþingi. Hann var faðir Orms, kapiláns Þorláks biskups. 3. Grettir reið norðr til Vatnsdals ok kom á kynnisleit í Tungu. Þar bjó þá Jǫkull Bárðarson, móðurbróðir Grettis. Jǫkull var mikill maðr ok sterkr ok inn mesti ofsamaðr². Hann var siglingamaðr, ok mjǫk ódæll, en þó mikilhœfr maðr. Hann tók vel við Gretti, ok var hann þar þrjár nætr. 4. Þá var svá mikit orð á aptrgǫngum Gláms, at mǫnnum var ekki jafntíðrœtt sem þat. Grettir spurði inniliga at þeim atburðum, er hǫfðu orðit. Jǫkull kvað þar ekki meira af sagt en til væri hœft; „eða er þér forvitni á, frændi! at koma þar?“
 
 
1. Arribats aquí, hem de reprendre la història en el punt que en Grettir Ásmundarson va passar la tardor a ca seva, a Bjarg, després que en Víga-Barði i ell s'haguessin separat a Þóreyjargnúpr. Quan ja faltava poc per les vetrnætr, l'inici de l'hivern, en Grettir va partir de ca seva cap al nord, va passar pels colls i feu cap a la vall de Víðidalr. Va fer nit a Auðunarstaðir. L'Auðunn i ell s'hi varen reconciliar completament. En Grettir va fer present d'una bona destral a l'Auðunn. Es varen prometre amistat mútua. 2. L'Auðunn ja feia temps que vivia a Auðunarstaðir i era un home que tenia una nombrosa descendència. Tenia un fill que nomia Egill, el qual era casat amb l'Úlfheiðr, la filla de l'Eyjólfr Guðmundarson. L'Egill i l'Úlfheiðr tingueren un fill, Eyjólfr, que mataren a l'Alþingi. L'Eyjólfr[, el pare de l'Úlfheiðr, també,] fou pare de l'Ormr, el capellà del bisbe Þorlákr. 3. [D'allà] en Grettir va anar al nord, a la vall del Vatnsdalr, i va arribar fins a Tunga per fer-hi una visita de cortesia. Allà hi vivia en aquell temps en Jǫkull Bárðarson, oncle d'en Grettir per part de mare. En Jǫkull era un home corpulent i fort, i molt arrogant i agressiu. Emprenia viatges de mercader a l'estranger i era un home de tracte molt difícil, i, tanmateix, era un home preeminent. Va fer una bona acollida al Grettir i aquest va romandre tres dies al seu mas. 4. En aquell moment es parlava tant de les revingudes d'en Glámr, que al mas no s'hi parlava més de cap altre tema que d'aquest. En Grettir va demanar tota mena de detalls sobre els fets ocorreguts. En Jǫkull li va dir que el que en contaven realment era el que havia passat: «que per ventura tens tanta de curiositat que hi vols anar, nebot?»
 
¹. þeir mæltu til vináttu með sér “crearen llaços d'amistat entre si, acordaren de tenir-se amistat, es prometeren amistat”. ². ofsamaðr m. “home [molt arrogant i] violent”.
 
 
 
 
Grettir sagði, at þat var satt.
 
 
En Grettir li va dir que realment era així.
 
 
 
 
 
 
5. Jǫkull bað hann þat eigi gera „því það er gæfuraun¹ mikil, en frændr þínir eiga mikit í hættu, þar sem þú ert,“ sagði hann; „þykkir oss nú engi slíkr af ungum mǫnnum sem þú; en illt mun af illum hljóta, þar sem Glámr er. Er ok miklu betra, at fáz við mennska menn en við óvættir² slíkar.“
 
 
5. En Jǫkull li va pregar que no ho fes, «car és una empresa en la qual posaràs la teva bona sort massa a prova i la teva família hi arrisca molt allà on seràs.», li va dir. «Nosaltres creiem que no hi ha cap jove que et pugui fer ombra, però quant al Glámr, [i com diu la dita,] d'un de dolent només se'n rep mal. [A banda d'això,] també és molt millor de barallar-se amb éssers humans [vius] que no pas amb monstres (óvættir) d'aquesta mena».
 
¹. Boer 1900, p. 131: gæfuraun , f., „ein unternehmen bei dem man sein glück auf die probe stellt“,also „ein wagestück“. ² Cf. Boer 1900, p. 131: óvættr ist keine gewöhnliche bezeichnung eines menschlichen widergängers und deutet auf Gláms —in der überlieferung vergessene— mythische herkunft.
 
 
 
 
6. Grettir kvað sér hug á at koma á Þórhallsstaði ok sjá, hversu þar væri um gengit.
 
 
6. En Grettir li va replicar que tenia el desig d'anar a Þórhallsstaðir i veure què hi passava.
 
 
 
 
 
 
Jǫkull mælti: „Sé ek nú, at eigi tjáir at letja þik; en satt er þat sem mælt er, at sitt er hvárt, gæfa eða gervigleikr.“
 
 
En Jǫkull li va dir: «Veig que no té sentit intentar fer-te'n desistir. Però és ver el que diuen, que una cosa és tenir sort i una de ben diferent saber fer una cosa».
 
 
 
 
 
 
Þá er ǫðrum vá fyrir dyrum, er ǫðrum er áðr inn um komit; ok hygg at, hversu þér mun fara sjálfum, áðr lýkr,“ kvað Grettir.
 
 
En Grettir li va contestar: «Un té la desgràcia davant la porta, que a l'altre ja li ha entrat dins la casa¹. Així que pensa com t'acabarà anant a tu mateix al final».
 
 
 
 
¹. Menys literalment: quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar (o a remullar).
 
7. Jǫkull svarar: „Vera kann, at vit sjáim báðir nǫkkut fram, en hvárrgi fái við gǫrt.“
 
 
7. En Jǫkull li va respondre: «és possible que tu i jo poguem veure una mica l'esdevenidor, però cap de tots dos no hi pot fer res.»
 
 
 
 
 
 
Eptir þat skildu þeir, ok líkaði hvárigum annars spár.
 
 
Després s'acomiadaren i a cap d'ells dos no li agradava la profecia de l'altre.
 
 
 
 
 
 

35. Kapítuli

 
 

XXXV:
En Grettir lluita amb en Glámr, el mort malmort de Þórhallsstaðir

 
 
 
 
 
 
XXXV, 1. Grettir reið á Þórhallsstaði, ok fagnaði bóndi honum vel. Hann spurði, hvert Grettir ætlaði at fara, en hann sagðiz þar vilja vera um nóttina, ef bónda líkaði, at svá væri. 2. Þórhallr kvaz þǫkk fyrir kunna, at hann væri þar, „en fám þykkir slœgr¹ til at gista hér um tíma²; muntu hafa heyrt getit, um hvat hér er at væla. En ek vilda gjarna, at þú hlytir engi vandræði af mér. En þóat þú komiz heill á brott, þá veit ek fyrir víst, at þú missir hests þíns, því engi heldr hér heilum sínum fararskjóta, sá er kemr.“
 
 
1. En Grettir va anar a Þórhallsstaðir i el pagès l'hi va rebre bé. Va demanar al Grettir on anava, però ell li va respondre que voldria romandre aquella nit allà si al pagès li semblava bé. 2. En Þórhallr li va dir que, si s'hi quedava a passar la nit, li ho sabria agrair, «però [sàpigues que] són pocs els qui esperarien treure'n cap benefici de romandre aquí ni una hora. Ja deus haver sentit a dir de què ens estem queixant aquí. No m’agradaria que per culpa meva et fiquessis en un mal pas. És més, fins i tot si ens surts ben parat, sé ben del cert que hi perdràs el teu cavall, car ningú que vingui aquí, no manté il·lès el seu cavall».
 
¹. slœgr m. “guany, benefici, profit”. Mér þykkir slœgr [vera] til hans, í honum loc. “n'espero treure'n profit, n'espero alguna cosa de bona”.
². um tíma: “una temporada, durant un cert temps”. El context, emperò, exigeix aquí partir d'un significat “ni una hora, ni una estona”.
³. væla v. “lamentar-se de, queixar-se de”. En Baetke 1987⁴, p. 712, considera que væla aquí és doblet de véla: muntu hafa heyrt getit um hvat hér er at véla womit man es hier zu tun hat, worum es sich hier handelt ‘...de què va la cosa aquí’.
⁴. fararskjóti m. “mitjà de transport, és a dir en aquest cas, cavall”
 
 
 
 
Grettir kvað gott til hesta¹, hvat sem af þessum yrði.
 
 
En Grettir li va contestar que de cavall n'hi havia a bastament si a aquest li passava un denou.
 
¹. gott — hesta: En Boer 1900, p.132, comenta: gott — hesta, „pferde gebe es genug“.
 
 
 
 
3. Þórhallr varð glaðr við, er Grettir vildi þar vera, ok tók við honum báðum hǫndum. Var hestr Grettis læstr í húsi sterkliga¹. Þeir fóru til svefns, ok leið svá af nóttin, at ekki kom Glámr heim.
 
 
3. En Þórhallr es va posar molt content que en Grettir hi volgués romandre i el va acollir amb els braços oberts. Tancaren i barraren en fort el cavall d’en Grettir dins la pallissa. Se n’anaren a dormir i la nit va passar sense que en Glámr hi anés.
 
¹. sterkliga: El verb læsa implica la idea de „tancar en fort“. L'adverbi sterkliga només reforça la idea que la porta de la pallissa va quedar sòlidament tancada. D'aquí que recorri a l'expressió pleonàstica “tancar i barrar en fort” per a traduir-lo.
 
 
 
 
4. Þá mælti Þórhallr: „Vel hefir brugðit við þína kvámu, þvíat hverja nótt er Glámr vanr at rísa, ríða húsum eða brjóta upp hurðir, sem þú mátt merki sjá.“
 
 
4. En Þórhallr llavors li va dir: «Amb la teva vinguda les coses han pres un gir a millor, car cada nit en Glámr sol sortir [de la seva tomba], cavalcar la teulada de les cases del mas o trencar portes, de la qual cosa pots veure els senyals».
 
¹. vel hefir brugðit: En Boer 1900, p.132, comenta: vel — brugðit, „die sache hat eine gute wendung genommen“.
 
 
 
 
Grettir mælti: „Þá mun vera annathvárt, at hann mun ekki lengi á sér sitja¹, eða mun af venjaz² meirr en eina nótt³. Skal ek vera hér nótt aðra ok sjá, hversu ferr.“
 
 
En Grettir li va respondre: «Serà una d'aquestes dues coses: o bé no es quedarà gaire temps més a la seva tomba [i tornarà demà] o bé és que deixarà de venir aquí per molt de temps. Romandré aquí una segona nit a veure què passa».
 
¹. á sér sitja: En Boer 1900, p. 132, comenta: á — sitja, „sich ruhig verhalten“.
². venjaz: En Boer 1900, p. 132, comenta: mun af venjaz (vænaz A, nicht reimaz), unpersönlich, „es wird sich abgewöhnen“, d.h. „die gewohnheit (dass er kommt) wird aufhören“.
³. Meirr en eina nótt “més que una [única] nit”. La frase, traduïda literalment, fóra ...es desavesarà de venir aquí per més d'una nit. Interpreto meirr en eina nótt com a lítote o hipòbole per per sempre més o, com a mínim, per molt de temps.
 
 
 
 
5. Síðan gengu þeir til hests Grettis, ok var ekki við hann glez¹. Allt þótti bónda at einu fara². Nú er Grettir þar aðra nótt, ok kom ekki þrællinn heim. Þá þótti bónda mjǫk vænkaz. Fór hann þá at sjá hest Grettis. Þá var upp brotit húsit, er bóndi kom til, en hestrinn dreginn til dyra utar, ok lamit í sundr í honum hvert bein.
 
 
5. Tot seguit, anaren a veure el cavall d'en Grettir i no li havien fet res. Al pagès li va semblar llavors que tot indicava que en Glámr ja no tornaria. En Grettir hi va romandre la segona nit, i el serf no va baixar al mas. El pagès va creure que la cosa anava a millor. Va sortir a veure com estava el cavall d'en Grettir. Quan el pagès es va acostar a la pallissa, va veure que les portes n'estaven esbutzades, havien tret el cavall a fora fins davant el portal i li havien trencat tots els ossos del cos.
 
¹. glettaz: En Boer 1900, p. 133, comenta: glettaz við e-hn, „jmd. feindlich berühren, angreifen“.
². Allt þótti bónda at einu fara: En Boer 1900, p. 133, comenta: allt — fara, „alles schien auf dieselbe weise zu gehen“, d. h. „alle zeichen deuteten in dieselbe richtung“, nämlich dass Glámr nicht zurückkehren würde.
 
 
 
 
6. Þórhallr sagði Gretti, hvar þá var komit, ok bað hann forða sér, „þvíat víss er dauðinn, ef þú bíðr Gláms.“
 
 
6. En Þórhallr va contar al Grettir el que havia passat i li pregà que [se n'anés i ] salvés la seva vida: «Car, la teva morta serà certa si esperes en Glámr».
 
 
 
 
 
 
Grettir svarar: „Eigi má ek minna hafa fyrir hest minn, en at sjá þrælinn.“
 
 
En Grettir li va respondre: «Oi tant que vull veure el serf. És el mínim que puc fer pel meu cavall».
 
 
 
 
 
 
Bóndi sagði, at þat var ekki bati, at sjá hann „þvíat hann er ólíkr nǫkkurri mannligri mynd; en góð þykki mér hver sú stund, er þú vilt hér vera.“
 
 
El pagès li va dir que no hi guanyaria res veient-lo. «Car no té forma humana¹. Ara bé: qualsevol temps que vulguis restar aquí em semblarà bo».
 
 
 
 
¹. hann er ólíkr nǫkkurri mannligri mynd: La frase és molt estranya. Perquè tingui sentit, hem d'assumir o bé que en Glámr s'ha transformat en un ésser la forma del qual ja no és comparable a la d'un ésser humà, o bé hem d'assumir que la frase forma part de la forma original del relat en la qual en Glámr era originàriament un ésser no humà. Això darrer és el que suposa en Boer 1900, p. 133, quan comenta: Wenn ólíkr —was sich auf grund von s. 134, 9 vermuten lässt— richtig ist (hatri [l. hóti?] likur A), so deutet auch das wol darauf, dass Glámr ursprünglich ein unhold war.
 
7. Nú líðr dagrinn, ok er menn skyldu fara til svefns, vildi Grettir eigi fara af klæðum ok lagðiz niðr í setit gegnt lokrekkju bónda. Hann hafði rǫggvarfeld yfir sér ok kneppti annat skautit niðr undir fœtr sér en annat snaraði hann undir hǫfuð sér, ok sá út um hǫfuðsmáttina. 8. Setstokkr var fyrir framan setit mjǫk sterkr, ok spyrndi hann þar í. Dyraumbúningrinn allr var frá brotinn útidyrunum, en nú var þar fyrir bundinn hurðarflaki ok óvendiliga um búit. Þverþilit var allt brotit frá skálanum, þat sem þar fyrir framan hafði verit, bæði fyrir ofan þvertréit ok neðan. Sængr allar váru ór stað fœrðar. Heldr var þar óvistuligt. 9. Ljós brann í skálanum um nóttina. Ok er af mundi þriðjungr af nótt, heyrði Grettir út dunur miklar. Var þá farit upp á húsin ok riðit skálanum ok barit hælunum, svá at brakaði í hverju tré. Því gekk lengi; þá var farit ofan af húsunum ok til dyra gengit. Ok er upp var lokit hurðunni, sá Grettir, at þrællinn rétti inn hǫfuðit, ok sýndiz honum afskræmiliga mikit ok undarliga stórskorit. 10. Glámr fór seint ok réttiz upp, er hann kom inn í dyrnar; hann gnæfaði ofarliga við ræfrinu; snýr at skálanum ok lagði handlegginn upp á þvertréit ok gægðiz inn yfir skálann. Ekki lét bóndi heyra til sín, þvíat honum þótti œrit um, er hann heyrði, hvat um var úti. Grettir lá kyrr ok hrœrði sik hvergi. 11. Glámr sá, at hrúga nǫkkur lá í setinu, ok réz nú innar eptir skálanum ok þreif í feldinn stundarfast. Grettir spyrndi í stokkinn, ok gekk því hvergi. Glámr hnykkti í annat sinn miklu fastara, ok bifaðiz hvergi feldrinn. Í þriðja sinn þreif hann í með báðum hǫndum svá fast, at hann rétti Gretti upp ór setinu; kipptu nú í sundr feldinum í millum sín. 12. Glámr leit á slitrit, er hann hélt á, ok undraðiz mjǫk, hverr svá fast mundi togaz við hann. Ok í því hljóp Grettir undir hendr honum ok þreif um hann miðjan ok spennti á honum hrygginn sem fastast gat hann, ok ætlaði hann, at Glámr skyldi kikna við. En þrællinn lagði at handleggjum Grettis svá fast, at hann hǫrfaði allr fyrir orku sakir. 13. Fór Grettir þá undan í ýms setin. Gengu þá frá stokkarnir, ok allt brotnaði, þat sem fyrir varð. Vildi Glámr leita út, en Grettir fœrði við fœtr, hvar sem hann mátti. En þó gat Glámr dregit hann fram ór skálanum. 14. Áttu þeir þá allharða sókn, þvíat þrællinn ætlaði at koma honum út ór bœnum; en svá illt sem at eiga var við Glám inni, þá sá Grettir, at þó var verra, at fáz við hann úti, ok því brauz hann í móti af ǫllu afli at fara út. Glámr fœrðiz í aukana ok kneppti hann at sér, er þeir kómu í anddyrit. 15. Ok er Grettir sér, at hann fekk eigi við spornat, hefir hann allt eitt atriðit, að hann hleypr sem harðast í fang þrælnum ok spyrnir báðum fótum í jarðfastan stein, er stóð í dyrunum. 16. Við þessu bjóz þrællinn eigi; hann hafði þá togaz við at draga Gretti at sér; ok því kiknaði Glámr á bak aptr ok rauk ǫfugr út á dyrnar, svá at herðarnar námu uppdyrit, ok ræfrit gekk í sundr, bæði viðirnir ok þekjan frerin; féll hann svá opinn ok ǫfugr út ór húsinu, en Grettir á hann ofan. 17. Tunglskin var mikit úti ok gluggaþykkn; hratt stundum fyrir en stundum dró frá. Nú í því, er Glámr fell, rak skýit frá tunglinu, en Glámr hvessti augun upp í móti. Ok svá hefir Grettir sagt sjálfr, at þá eina sýn hafi hann sét svá, at honum brygði við. Þá sigaði svá at honum af ǫllu saman, mœði ok því, er hann sá, at Glámr gaut sínum sjónum harðliga, at hann gat eigi brugðit saxinu ok lá náliga í milli heims og heljar. 18. En því var meiri ófagnaðarkraptr með Glámi en flestum ǫðrum aptrgǫngumǫnnum, at hann mælti þá á þessa leið: „Mikit kapp hefir þú á lagit, Grettir!“ sagði hann, „at finna mik. En þat mun eigi undarligt þykkja, þóat þú hljótir ekki mikit happ af mér. En þat má ek segja þér, at þú hefir nú fengit helming afls þess ok þroska, er þér var ætlaðr, ef þú hefðir mik ekki fundit. 19. Nú fæ ek þat afl eigi af þér tekit, er þú hefir áðr hreppt; en því má ek ráða, at þú verðr aldri sterkari en nú ertu, ok ertu þó nógu sterkr, ok at því mun mǫrgum verða. Þú hefir frægr orðit hér til af verkum þínum; en heðan af munu falla til þín sektir ok vígaferli, en flest ǫll verk þín snúaz þér til ógæfu ok hamingjuleysis. 20. Þú munt verða útlægr gǫrr ok hljóta jafnan úti at búa einn samt. Þá legg ek þat á við þik, at þessi augu sé þér jafnan fyrir sjónum, sem ek ber eptir; ok mun þér erfitt þykkja, einum at vera, og þat mun þér til dauða draga.“
 
 
7. Va transcórrer el dia, i quan la gent es va voler colgar, en Grettir no va voler llevar-se la roba, sinó que es va ajeure vestit al pallr -el replà de fusta situat a les voreres de la casa-, davant la lokrekkja, el clos o recambró de fusta que feia d'alcova del pagès i la seva dona. S'havia embolcallat amb un capot de burell tofut. En pitjava una punta amb els peus i l'altra punta la va fer passar per damunt el cap i hi veia pel trenc del coll. 8. Davant el pallr -o replà lateral de fusta- hi havia un setstokkr -una biga delimitadora del replà- molt gruixut i en Grettir hi empenyia els peus [de manera que pitjava l'extrem inferior del capot amb els peus contra la biga delimitadora]. Tot el bastiment de la porta havia estat arrabassat del portal, al qual, per tapar-lo, hi havien fermat i fixat sense cura un tros de porta que havia quedat. L'envà de fusta que separava l'skáli -o gran sala- del vestíbul havia estat arrancat totalment tant per damunt com per dessota de la jàssera travessera [que aguantava el sostre]. Tots els jaços havien estat posats en desordre. La sala havia havia quedat molt inhabitable. 9. Durant tota la nit varen deixar un llum encès dins l'skáli. I quan ja havia passat si fa no fa un terç de la nit, en Grettir va sentir, procedent de fora, un gran terrabastall. Alguna cosa aleshores va pujar al sostre i es va posar a cavalcar l'skáli, i picava amb els talons contra el sòtil de manera que totes les bigues cruixien. Això va durar una bona estona. Desprès, allò va davallar del sostre i es va dirigir a la porta. I quan va haver obert la porta, en Grettir va veure que el serf guaitava amb el cap dins la casa i aquell cap li va semblar espantosament gros i singularment tosc¹. 10. En Glámur va entrar movent-se a poc a poc i quan va haver passat el portal i es va posar dret, tocava els cabirons [amb el cap]. Es va girar cap a l'interior de l'skáli i va posar els braços damunt la jàssera travessera i, allargant el cap per damunt la jàssera, va guaitar a la part de més adins de la sala o skáli. El pagès no feia ni el més mínim soroll, car ja li semblava prou espantós haver de sentir el que passava a fora [de la seva lokrekkja]. En Grettir continuava ajagut en silenci i sense moure's. 11. En Glámr va veure que al replà lateral hi havia un embalum. Es va fer més endins a l'skáli i va agafar amb extraordinària fermesa el capot de burell tofut. [Però] en Grettir feia força amb els peus contra el setstokkr o biga delimitadora del replà lateral de fusta i el capot va romandre on era. En Glámr li pegà una segona estrebada, molt més forta que la primera, però el capot no es va moure de lloc. A la tercera vegada, el va estirar tan fort amb totes dues mans, que va posar dret en Grettir. [A força d'estirar cadascun el capot per un extrem,] esqueixaren el capot per la meitat. 12. En Glámr va observar el tros esqueixat que li havia quedat a la mà, preguntant-se tot astorat qui devia haver estirat tan fort contra ell. Amb això, en Grettir li va passar [els braços] per davall els braços i el va estrènyer per la cintura pegant-li una estreta per l'espinada tan forta com podia, amb la intenció que en Glámr vinclés el tors cap enrere. El serf, però, va agraponar els braços d'en Grettir amb tanta de força que en Grettir va quedar sense força als braços i en no poder continuar estrenyent en Glámr, el va haver d'amollar. 13. En Grettir llavors va començar a recular de set en set, de replà de fusta en replà de fusta. Els setstokkar botien fora de lloc i tot el que se'ls posava enmig acabava trencat. En Glámr volia intentar fer sortir en Grettir a fora de la casa, però en Grettir s'hi oposava fent força amb els peus contra tot el que trobava. Tanmateix, en Glámr al final va aconseguir d'estirar en Grettir a fora de l'skáli [és a dir, a la zona del vestíbul]. 14. Aleshores es varen abraonar i mantingueren un combat aferrissadíssim, perquè la intenció del serf era de fer sortir en Grettir fora de la casa del mas; en Grettir, però, se n'adonava que la lluita amb en Glámr, per més dolenta que hagués estada a l'interior de l'skáli, seria molt pitjor a fora i per això en Grettir s'esforçava amb totes les seves forces perquè en Glámr no l'estirés a fora. Quan van trobar-se a l'anddyri, el vestíbul, en Glámr va fer aplec de totes les seves forces i va estirar en Grettir cap a si. 15. Quan en Grettir se'n va adonar que no s'hi podia resistir, va saltar als braços del serf amb totes les seves forces al mateix temps que feia força amb els dos peus contra el marxapeu clavat en terra. 16. El serf no hi havia comptat. S'estava esforçant per estirar amb totes les seves forces en Grettir cap a si i per això va trontollar cap enrere i es va precipitar cap enrere d'esquena a través del portal, de manera que les espatlles arrossegaren cap a fora el bastiment de la porta i la sostrada va passar per ui: tant les bigues i els xabrons com les pannes de terra i herbei congelats amb els quals el sòtil de la casa era cobert. Així fou com va caure d'esquena i amb els braços oberts a fora de la casa, i en Grettir damunt ell. 17. A fora hi feia molta de lluna, però aquella nit la lluna estava tapada per núvols amb clarianes aïllades. De tant en tant els núvols tapaven la lluna i de tant en tant una clariana deixava que la lluna es veiés. Just en aquell precís moment que en Glámr queia d'esquena, l'ennuvolat es va apartar de la lluna i en Glámr es va quedar mirant-la fixament. I és així com en Grettir mateix va dir [posteriorment] que aquest era l'única visió que l'havia omplert d'espant. I a causa de tot això, del cansament [de la lluita] i de l'esfereïdora manera com en Glámr feia girar els seus ulls, [de cop i volta] totes les seves forces el varen abandonar de manera que no n'hi quedaven ni per desembeinar el seu sax i es trobava gairebé entre el món dels vius i Hel. 18. I com que en Glámr posseïa una força [màgica] més noïble que la majoria dels altres revinents, va dir-li: «Has posat el màxim afany a trobar-te amb mi, Grettir», li va dir, «però no [et] semblarà estrany [ni a tu ni a ningú] que no obtinguis gaire benanança de mi. I una cosa et puc dir: que ara només has atès la meitat de la força i l'homenia que t'estaven destinades si no t'haguessis trobat amb mi. 19. No et puc prendre la força que has adquirit fins ara, però sí que puc fer que no tornis més fort del que ara ets, que ja ets prou fort com molts experimentaran en llur propi cos. Fins ara has aconseguit fama pels teus grans fets, però d'ara endavant t'estaran reservats el bandejament i l'homicidi, i la gran majoria dels teus futurs fets se't trasmutaran en infortuni i perjudicis. Et declararan proscrit i sempre hauràs de viure totsol lluny dels habitatges humans. T'imposo en ultra aquesta altra maledicció: que sempre i permanentment vegis els meus ulls davant teu amb la mirada que ara faig; i llavors trobaràs mal de fer viure totsol i [a la llarga] això et menarà a la mort».
 
 
 
 
¹. undarliga stórskorit: Si creiem que aquest atribut no fe refència al caparrot d'en Glámr sinó a la seva cara i que s'hauria d'entendre com a Glámr var undarliga stórskorinn í andliti = “Glámr hatte ein auf wunderliche Art vierschrötiges Gesicht mit breiten Zügen”, la traducció llavors podria ésser perfectament: en Glámr tenia un caparrot espantosament gros i una cara ampla de tosques faccions, però la realitat és que el sintagma stórskorit hǫfuð apareix amb una certa freqüència als textos medievals. Així, el sintagma apareix dues vegades a la Hjámþés saga ok Ǫlvis en la descripció d'un risi o ètun: en el cap. 13 hi temin þvíat engan þóttist hann slíkan sét hafa sakir stórskorins hǫfuðs i en el capítol 18 hi tenim ok kom inn hǫfuð mjǫk stórskorit. Els sintagmes s'empren, com podem veure, en situacions extremament semblants a les de la nostra saga. A històries com ara la Þorsteins saga Víkingssonar o el Hálfdanar þáttr svarta l'adjectiu també apareix emprat en la descripció de trols i d'altres ésser monstruosos. D'aquí que, al final, m'hagi estimat més, en la meva traducció, de fer referir stórskorit al cap i no pas a la cara d'en Glámr.
 
Ok sem þrællinn hafði þetta mælt, þá rann af Gretti ómegin, þat sem á honum hafði verit. 21. Brá hann þá saxinu ok hjó hǫfuð af Glámi ok setti þat við þjó¹ honum. Bóndi kom þá út ok hafði klæz, á meðan Glámr lét ganga tǫluna², en hvergi þorði hann nær at koma, fyrr en Glámr var fallinn. Þórhallr lofaði guð fyrir ok þakkaði vel Gretti, er hann hafði unnit þenna óhreina anda. 22. Fóru þeir þá til ok brenndu Glám at kǫldum kolum. Eptir þat báru þeir ǫsku hans í eina hít ok grófu þar niðr, sem síz váru fjárhagar eða mannavegir. Gengu heim eptir þat, ok var þá mjǫk komit at degi. Lagðiz Grettir niðr, þvíat hann var stirðr mjǫk. Þórhallr sendi menn á næstu bœi eptir mǫnnum; sýndi ok sagði, hversu farit hafði. 23. Ǫllum þótti mikils um vert³ um þetta verk, þeir er heyrðu. Var þat þá almælt, at engi væri þvílíkr maðr á ǫllu landinu fyrir afls sakir og hreysti og allrar atgervi, sem Grettir Ásmundarson.
 
 
I quan el serf hagué dites aquestes paraules, s'esvaní d'en Grettir la manca de força que s'havia emparat d'ell. 21. Aleshores va desembeinar el seu coltellàs, va tallar el cap al Glámr i l'hi va posar a les anques. Aleshores va sortir a fora el pagès, el qual s'havia vestit mentre en Glámr feia el seu parlament, tanmateix, no havia gosat acostar-se a ells abans de la mort d'en Glámr. En Þórhallr va lloar Déu perquè en Grettir havia vençut aquell esperit immund, i regracià en Grettir de tot cor per haver-ho fet. 22. Aleshores anaren per feina i cremaren en Glámr fins que només en va quedar la cendra. Després, varen ficar la seva cendra dins un sac de cuiro, i l'enterraren a un indret al més allunyat possible de pastures i de camins d'humans. Després tornaren a les cases del mas i quan hi arribaren ja clarejava. En Grettir es va ajeure, ja que estava molt esbraonat. En Þórhallr va enviar homes als masos veïns perquè fessin venir la gent i mostrar-los i contar-los el que havia passat. 23. A tots els qui hi anaren i sentiren contar el que hi havia passat, aquell fet els va semblar [extraordinària­ment] notable. Tothom deia que en tot el país no hi havia ningú que pogués comparar-se en força, coratge i empenta al Grettir, el fill de l'Ásmundr.
 
¹. þjó n. ‘anca’. Hem de suposar, doncs, que en Grettir, per poder-ho fer, ha de girar i posar de bocaterrosa el cadàver d'en Glámr. Altrament, caldria esperar *á milli læranna ‘li va posar el cap entre les cuixes’. Cf. Baetke 1987⁴, p. 773: ‘ <...> hann hjó hǫfuð af honum ok setti þat við þjó honum und setzte ihm das an den Hintern’.
². láta ganga tǫluna ‘fer un parlament’. Cf. Baetke 1987⁴, p. 646: láta ganga tǫluna ununterbrochen reden.
³ e-m þykkir mikils um vert um e-t: Cf. Baetke 1987⁴, p. 721: ‘ <...> e-m þykkir mikils um vert jmd. findet es bedeutsam, beachtlich’.
 
 
 
 
Þórhallr leysti Gretti vel af garði ok gaf honum góðan hest ok klæði sœmilig, þvíat þau váru ǫll sundr leyst, er hann hafði áðr borit. 24. Skildu þeir með vináttu. Reið Grettir þaðan í Ás í Vatnsdal, ok tók Þorvaldr við honum vel ok spurði inniliga at sameign þeira Gláms, en Grettir segir honum viðskipti þeira ok kvaz aldri í þvílíka aflraun komit hafa, svá langa viðreign sem þeir hǫfðu saman átt.
 
 
En Þórhallr va donar un cordial comiat del mas al Grettir donant-li un bon cavall i roba escaient, ja que la que havia portat abans, estava tota estripada. 24. Es varen separar en amistat. En Grettir es va dirigir d'allà a Áss, a la vall de Vatnsdalr, on en Þorvaldr el va rebre efusivament i li va demanar notícia detallada del seu encontre¹ amb en Glámr. En Grettir li va contar els detalls de llur topada remarcant-li que mai no havia sotmès la seva força a una prova com aquella, de tant que havia durat el combat que havien tingut l'un amb l'altre.
 
¹. En Baetke 1987⁴ considera sameign, viðskipti i viðreign sinònims: Cf. Baetke 1987⁴, p. 515: sameign ‘<...> Auseinandersetzung, feindliche Begegnung, Kampf’; Baetke 1987⁴, p. 734: viðskipti ‘<...> 3. Treffen, feindliche Begegnung, Kampf’ i Baetke 1987⁴, p. 733: viðreign ‘<...> 2. Auseinandersetzung, Zusammenstoß, Kampf’.
Hauria pogut traduir la sèrie per encontretopadaaürt, o bé recórrer a lluitacombatbrega. Finalment he optat per una solució mixta, en considerar que els mots aürt i brega no eren, aquí, adients.
 
 
 
 
Þorvaldr bað hann hafa sik¹ spakan, „ok mun þá vel duga, en ella mun þér slysgjarnt² verða.“
 
 
En Þorvaldr li va pregar que es captingués amb seny — «i tot anirà bé, altrament, et precipitaràs en l'infortuni».
 
¹. hafa sik ‘comportar-se’. Cf. Baetke 1987⁴, p. 221: “13. sich benehmen, sich verhalten (auch hafa sik): hefir hann betr en vér er handelt besser als wir; þér hafið drengiliga af þessu, ór máli ihr verhaltet euch ehrenhaft in der Sache”. En aquest sentit, hafa sik alterna amb el mediopassiu hafask ‘sich auf eine bestimmte Weise verhalten’ (Baetke, p. 222).
². Slysgjarnt: Cf. Baetke 1987⁴, p. 576: e-m verðr slysgjarnt jmd. hat Unglück, kommt zu Schaden.
 
 
 
 
25. Grettir kvað ekki batnat hafa um lyndisbragðit ok sagðiz nú miklu verr stilltr en áðr, ok allar mótgerðir verri þykkja. Á því fann hann mikla muni, at hann var orðinn maðr svá myrkfælinn, at hann þorði hvergi at fara einn saman, þegar myrkva tók. 26. Sýndiz honum þá hvers kyns skrípi, ok þat er haft síðan fyrir orðtœki, at þeim ljái Glámr augna eðr gefi glámsýni, er mjǫk sýniz annan veg en er. Grettir reið heim til Bjargs, er hann hafði gǫrt ørendi sín, ok sat heima um vetrinn.
 
 
25. En Grettir li va contar que el seu estat d'ànim no havia millorat, sinó que ara estava molt menys tranquil que abans i que reaccionava si fa encara pitjor a les ofenses. A més a més, trobava que s'havia produït un gran canvi en ell en el sentit que ara havia agafat tanta de por de la foscor que no podia anar enlloc totsol quan començava a fer fosca. 26. Després [d'haver començat a fer fosca], sofria al·lucinacions que li feien veure tota mena de monstres, i més endavant es va convertir en una dita popular que en Glámr deixa els seus ulls a algú o que dóna una visió d'en Glámr a algú² quan es creuen veure coses molt diferents de les que realment hi ha. Quan en Grettir hagué enllestit tots els seus afers, va tornar a Bjarg i hi va passar l'hivern.
 
¹. hvers kyns skrípi ‘se li apareixien tota mena de monstres [i criatures]’. He traduït menys literalment per ressaltar que es tracta d'imaginacions d'en Grettir, no pas de criatures o monstres ‘reals’ que se li apareixien només a ell.
 
 
². En islandès modern els mots glámsýni o glámskyggni designen una ‘il·lusió òptica’.
1:
Þórhallsstaðir m.pl: “a la primeria del segle XX les ruïnes del mas encara eren ben visibles, segons especifica Richard Constant Boer, en la seva edició de la Grettis saga del 1900, pàg. 120”. Internet ens permet de comprovar que avui en dia, efectivament, les ruïnes del mas abandonat encara són visibles (vulgueu veure a sota).
 
2:
Forsæludalur m: aquesta vall i el mas homònim es poden ‘visitar’ gràcies a l'aplicatiu de ”Google earth“ i a nombroses fotos que hom pot trobar-ne a la internet (vulgueu veure'n una a sota). El nom significa vall de l'ombra i fa referència al fet que, a causa de la proximitat al cercle polar àrtic, a l'hivern hi ha algunes setmanes que el sol no arriba al fons de la vall, que resta en una fosca penombra
 
3:
vera vel á legg kominn, komast á legg loc: “créixer, fer-se gran”: ‘tots dos ja s'eren fets grans’.
 
4:
ganganda fé n.: “bestiar”.
 
5:
hǫfðingi m.: “hǫfðingi, cabdill islandès medieval, de posició poderosa i influent”; Personalment, sóc partidari de no traduir aquest substantiu.
 
6:
skilríkr adj.: #1. “honrat -ada, probe -a”; #2. “respectat -ada, ben considerat -ada”.
 
7:
bóndi: “bóndi, [gran] terratinent”.
 
8:
er reimt þar loc.: “hi ha fantasmes”; Empro la locució corresponent mallorquina: “haver-hi por, sortir-hi por”.
 
9:
taka e-t til bragðs loc.: “emprar una cosa com a remei o solució a un malpàs”. Hvað á nú til bragðs að taka? ‘què fer ara?’.
 
10:
dygði: “3ª pers. del sg. del pret. de subjuntiu de duga ‘servir’”.
 
11:
búð f.: “búð, barraca [de fusta]. Construcció relativament senzilla, sovint de caràcter provisional, com és el cas aquí. En la traducció de textos medivals recomanaria que hom adoptés/adaptés aquest mot.”.
 
12:
lǫgmaðr, lǫgsǫgumaðr m.: “lǫgmaðr o lǫgsǫgumaðr, home de la llei, recitador de la llei, màxim càrrec jurídic a la Islàndia medieval. L'Skapti Þóroddsson fou recitador de la llei del 1004 fins a la seva mort, el 1030. L'Skapti va viure, igual que son pare, a Hjalli. El mas de Hjalli estava situat a l'Ǫlfushreppr, a l'Árnessýsla”.
 
13:
undirhyggjumaðr m.: “persona intrigant i garneua, falsa”.
 
14:
ef eigi væri af því brugðit loc.: “si hom no se n'apartava, si hom el seguia fidelment”.
 
15:
betrfeðrungr, fǫðurbetrungr m.: “fill que ‘millora’ son pare, que resulta millor que son pare”.
 
16:
spyrja, hvat tíðendum eru: “preguntar què hi ha de nou, preguntar quines novetats hi ha”.
 
17:
vera í litlum fœrum til þess: “estar a penes en condicions de fer-ho, gairebé no estar capacitat per a fer-ho”.
 
18:
hvat stendr þik? loc.: “què et passa? què tens?”.
 
19:
háttat part. pass.: svá er háttat ‘la cosa és, la qüestió és, el que passa és que’.
 
20:
mér helz lítt á <D.> loc.: “em resulta difícil retenir [els pastors]”.
 
21:
heldr adv.: “força”.
 
22:
klakksárt adj.: e-m verðr klakksárt “algú pateix danys o mal”.
 
23:
gera øngvar lykðir á loc. fig: “fugir, anar-se'n del mas abans d'acabar el temps de servei acordat”.
 
24:
liggja v. ft.: (aquí:) “tenir-hi alguna cosa a veure, haver-hi [implicat]”.
 
25:
meinvættr m.: “ésser maligne, trol, dèmon”.
 
26:
síðr adv. en grau comp.: “menys”. Per tal que la traducció no soni forçada, cal traduir-lo amb el vera tregari anterior: ‘estan menys disposats’.
 
27:
Sylgsdalir m.pl: Boer 1990, pàg. 122, comenta: “Man beachte, dass Glámr ein fremder und seine herkunft unbekannt ist. Sylgsdalir scheint ein erfundener name zu sein. Auch wird nicht mitgeteilt, wo Skapti den Glámr gefunden hat. Die geschichte ist wohl an Skaptis namen geknüpft, um über Gláms herkunft doch irgend etwas mitzuteilen”.
 
28:
vera lítt við alþýðuskap: “no ésser una persona gaire apreciada per la gent, agradar poc o no agradar a la gent, caure força malament a la gent”.
 
29:
afl ok áræði: “força [física] i coratge”.
 
30:
vera mikill fyrir sér, vera mikilmenni: “ésser un home important, distingit”.
 
31:
Sleðaáss m.: “l'Sleðaáss és un pujol situat en el contrafort meridional de l'Ármannsfell, al nord de la plana de l'Alþingi o Þingvellir”.
 
32:
Goðaskógr m.: “devia el seu nom al fet que era copropietat de sis godons. Cf.l'Ǫlkofra þáttr, 15, 21f. No existeix actualment i s'és perdut el record de la seva localització exacta.”.
 
33:
gráeygðr adj.: “d'ulls grisos, que té els ulls grisos”.
 
34:
opineygðr o opineygr adj.: “que té uns ulls grossos i oberts, ço és, hipnòtics”.
 
35:
bregðr e-m í brún loc.: “una persona queda astorada, [desagradablment] sorpresa, consternada”.
 
36:
vísa e-m til e-s: L'ús impersonal d'aquesta locució, que reapareix diveres vegades més al llarg de la saga, expressa que ‘quelcom’ empeny en Glámr i en Þórhallr a trobar-se. Al meu entendre, aquesta força invisible no es deu a una actuació del destí sinó a la intervenció de l'Skapti que ho hauria induït amb màgia.
 
37:
e-t er e-m (vel) hent loc.: “algú és apte o idoni per a una cosa, a algú li agrada o escau especialment bé una cosa”.
 
38:
gefa e-n á vald e-s loc.: “cedir o traspassar algú a algú”.
 
39:
sjálfráðr: “independent, que decideix per si mateix”. En Boer 1900, p. 123, comenta al respecte: at ek sé sjálfráðr (so βb), „wenn ich unabhängig bin”, „wenn es mir freisteht meine eigenen wege zu gehen“. sjálfráðr bezieht sich auf Gláms verhältnis zum bonden, wenn er einmal in dessen dienst getreten sein wird (vgl. Þórhalls antwort und Gláms betragen c. 32,14), nicht auf das freiwillige dienstnehmen. Diese falsche auffassung des sinnes veranlassten die lesart der haupthss. fara, fœri für .
 
40:
skapstyggr: “irascible, colèric, irritable i agre de gènit”.
 
41:
at því: fa referència a at þú sér sjálfráðr.
 
42:
vandhœfi n.: “dificultat”. L'adverbi pronominal discontinu þar...á aquí es podria traduir com a “hi” o “al respecte”.
 
43:
flyka f: “fantasma”. És un hàpax semàntic de la saga, ja que el mot, altrament, vol dir “floc de neu gros i humit, volva de neu grossa i humida” (islandès modern, flyksa).
 
44:
ódaufliga adv.: “de manera entretinguda, de manera no avorrida”. En Boer 1900, p. 123, comenta al respecte: þykkir mér at (scil. flykum) ódaufliga, „es scheint mir ergötzlich um die unholde“, d.h. es ergötzt mich sie zu sehen. ódaufliga ist adverbium zu ódaufligr, oppos. daufligr, „langweilig“ (c. 55,1). Gr. 1853 setzt die vielleicht richtige variante (CβbD) ódaufligra in den text und verbindet damit at. at ó., „um so weniger langweilig“; zu þykkir wäre dann ein subjekt (etwa vist) oder þangatfǫr zu ergänzen.
 
45:
þess: Fa referència a l'actitud d'en Glámr envers les fantasmes.
 
46:
vera eigi alllítill fyrir sér: “no ésser gens poruc ni mica”. Interpeto, doncs, l'adjectiu lítill aquí com a *huglítill, + el prefix elatiu all- ‘molt’, que, en oracions negatives es converteix en ‘gens’.
 
47:
kaupa saman: “posar-se d'acord i concloure un negoci”.
 
48:
vetrnætr f.pl: “nom que rebien els dos dies que marcaven l'inici de l'hivern, si fa no fa a mitjan octubre. Se celebraven amb sacrificis i ofrenes (a la Islàndia pagana) i la celebració de jocs. S'hi feia també la matança dels animals, la carn del qual es menjaria a l'hivern. Tradicionalment, també eren dies de casaments”. En Boer 1900, p.123, comenta al respecte: vetrnætr, drei tage am anfang des winters (14.—16. oktober des Julianischen kalenders). Dass der sauðamaðr, dessen arbeit namentlich im winter von nöten ist, im herbste, statt, wie für die dienerschaft die regel ist, im hochsommer (Weinhold s. 429) bei den bauern eintritt, wird öfter berichtet. Auch Þorgautr (c. 33,3) kommt at vetrnóttum.
 
49:
kunna skyn á e-m loc.: “tenir notícia d'algú”. Variació, per evitar la repetició, de frétta til e-s.
 
50:
e-m gez ekki at e-m loc.: “a algú algú no li agrada, a algú algú li desagrada”.
 
51:
varð honum lítit fyrir því loc.: “no li causava cap esforç, no li representava cap problema, no li costava gens”.
 
52:
hljóðmikill adj.: “que té una veu forta, potent”.
 
53:
dimmraddaðr adj.: “que té una veu baixa”.
 
54:
hóa: “cridar «Ho!»”. En Boer 1900, p. 124, comenta al respecte: féit — hóaði, „ das vieh sammelte sich sobald er laut rief“. Dieser mystische zug scheint mit Gláms gespenstischer herkunft in zusammenhang zu stehen, vgl. c. 61,11.
 
55:
ósǫngvinn: “que no va a missa”. En Boer 1900, p. 124, comenta al respecte: ósǫngvinn, „wer dem gottesdienst (sǫngr) nicht beiwohnt“; (nicht „uvillig til at synge“, Fr. s.v.). Però en Glámr no només no va mai a missa. A més a més és descrit com a trúlauss ‘no creient’.
 
56:
viðskotaillr: “desagradable [amb els qui s'hi volien fer]”.
 
57:
jóladagr inn fyrsti: “la primera festa de Nadal”, o sigui, el dia de Nadal pròpiament dit, en oposició a la segona festa de Nadal o sant Esteve (dia 26) i la tercera festa de Nadal o sant Joan apòstol i evangelista (dia 27).
 
58:
hindrvitni f.: “superstició”. El mot, que en islandès antic és femení i s'emprava sobretot en singular, amb el temps, fou reinterpretat com a neutre plural donant lloc així al modern hindurvitni, plural neutre.
 
59:
til enskis koma loc.: “no menar enlloc, no servir de res, no sortir-ne cap profit”.
 
60:
eigi at heldr: “malgrat tot no, per això no”.
 
61:
refjur f.pl: “tracamanyes, excuses per no fer una cosa”. Islandès modern refjar.
 
62:
illbrigði n.: “forfet, malifeta, fet dolent”. ef þú tekr þetta illbrigði til lit.: ‘si duus a terme aquest forfet’.
 
63:
[þegar] í stað loc.adv.: “a l'acte, immediatament, a l'instant’.
 
64:
gustillr adj.: “amb l'alè que li put’. Hàpax legòmenon. En Boer 1900, p. 125, comenta: gustillr, „wer einen unreinen atem hat”, ein merkmal eines bösen geistes (óhreinn andi, wie Glámr auch c. 35,21 genannt wird; andi bedeutet „atem“ und „geist“.
 
65:
flǫgra v.: “voleiar, voletejar”. En Boer 1900, p. 125, comenta la preposició ór així: ór, „aus dem himmel“.
 
66:
gnýmikill adj.: “de fort bramular del vent’. Hàpax legòmenon.
 
67:
drífa — fjúk[viðri] — hríð: Aquests vocables designen tres tempestes de neu i vent de diferent intensitat. El lèxic català de Mallorca no té recursos per a expressar les diferències semàntiques dels tres vocables. He intentat traduir-los al català el millor que he pogut.
 
68:
traðkr m.: En Baetke 1987⁴, p. 661, defineix així aquest mot: Stelle, wo der Boden zertrampelt ist oder Fußspuren zu sehen sind.
 
69:
blár sem Hel: En Boer 1900, p. 125, comenta així aquesta locució: blár — naut, also schwarz und geschwollen; das sind merkmale solcher toten, welche eigi liggja kyrrir (wörtlich dasselbe von Þórólfr bægifó,tr, Eyrb. 63,4). Auch der kampf mit einem unholde kann dieselben folgen haben, sogar wenn man den unhold besiegt. So ist Grettir c. 65,5 allr þrútinn ok blár.
 
70:
óþekkt f.: Aquí ‘fàstic, oi’. Cf. Baetke 1987⁴, p. 461: býðr e-m óþekt mikla af e-u etwas bietet einen unangenehmen, widerlichen Anblick für jemanden.
 
71:
hrýss mér hugr við e-m loc.: “algú m'espanta, em fa esgarrifar de por”.
 
72:
gilsþrǫmr m: “vorera de precipici o barrancada”.
 
73:
ok gátu ekki komit honum: Sobre la pesantor del cadàver d'en Glámr, en Boer 1900, p. 125, comenta el següent: ok — honum, auch dieser zug, dass die leichen von leuten, welche widergehen, ausserordentlich schwer sind, begegnet öfter. So bei Þórólfr bægifótr (Eyrb. c. 33,11.12; 34,13). In diesem besonderen falle ist Gláms widerwillen gegen die kirche mit in betracht zu ziehen.
 
Grettis saga Ásmundarsonar:
⇒ Anònim, Grettissaga. Dins: Íslendínga Sögur. Búið hefir til prentunar Valdimar Ásmundarson. Reykjavík: (Kostnaðarmaður:) Sigurður Kristjánsson / Félagsprentsmiðjan, 1900. Pàgs. 98-114. 
⇒ Anònim, Grettis saga. Udgivet for det Nordiske Literatur-Samfund af Guðmundur Magnússon og Gunnlaugur Þórðarson. Förste Hefte. Kjöbenhavn: trykt i det Berlingske Bogtrykkeri,1853. Pàgs. 74-86. 
⇒ Anònim, Grettis saga Ásmundarsonar / Bandamanna saga / Odds þáttr Ófeigssonar. Guðni Jónsson gaf út. Reykjavík: Hið íslenzka fornritafélag, 1936 (Íslenzk Fornrit, Bd. 7). Pàgines 107-123. 
⇒ Anònim, Grettis saga Ásmundarsonar. Herausgegeben von Richard Constant Boer. Halle an der Saale: Max Niemeyer Verlag, 1900 (altnordische Saga-Bibliothek. Heft Nr. 8). 348 pàgines. Pàgines 120-139. 
⇒ Anònim, Grettis saga. Dins: Íslendingasögur - Netútgáfan.
⇒ Anònim, Die Geschichte von dem starken Grettir,dem Geächteten. Übertragen von Paul Hermann. Jena: Eugen Diederichs Verlag, 1922 (Thule - Altnordische Dichtung und Prosa. Band Nr.5.) 
⇒ Anònim, Glam episode & Sandhaugar episode. Translated by Raymond Wilson Chambers. Dins: Chambers, Raymond Wilson (curador): Béowulf - An Introduction to the Study of the Poem with a Discussion of the Stories of Offa and Finn. Cambridge at the University Press, 1921. Pàgs. 147-182. 
⇒ Anònim, Grettes Saga. Paa Dansk ved Fr. Winkel Horn. København: C. A. Reitzels Forlag, 1871-1876. 
⇒ Anònim, La saga de Grettir. Traduite de l'islandais avec une introduction et des notes par Fernand Mossé. Paris: Fernand Auber / Éditions Montaigne, 1933 (Collection des textes rares ou inédits) 
⇒ Anònim, La saga de Grettir. Traduite de l'islandais par Régis Boyer. Dins: Sagas islandaises. Textes traduits, présentés et annotés par Régis Boyer. Paris: Gallimard, 1994³ (Collection Bibliothèque de la Pléiade). Pàgs. 767-960. 
⇒ Anònim, La Saga di Grettir. A cura di Vittoria Grazi. Napoli: Istituto Universitario Orientale di Napoli, 1983 (Studi nederlandesi, studi nordici. Le saghe, vol. 1) 
⇒ Anònim, Сага о Греттире (русский перевод). Dins: Сага о Греттире сыне Асмунда - Grettis saga Ásmundarsonar. 1976. Traducció de l'Ol’ga Alecsàndrovna Smirnítscaia (О́льга Алекса́ндровна Смирни́цкая). Amb un estudi a cura d'en Mic’haïl Ivànovitx Steblín-Kamènskii (Михаи́л Ива́нович Стебли́н-Каме́нский) 
⇒ Anònim, Sagan om Grette den starke. Tolkad från fornisländskan af Albert Ulrik Bååth. Lund: C. W. K. Gleerups Förlag, 1901. 
Els masos abandonats de Sunnuhlíð i Þórhallsstaðir en primer pla i al fons, el mas de Forsæludalur a l'esquerra de la foto -a llevant del riu- i el mas abandonat de Kvisthagi a la dreta de la foto -a ponent del riu-. Húnavatnshreppur, antigament Áshreppur:
 
Þórhallstaðir (eyðijörð) t.h., en í bakgrunni  Forsæludalur austan við ánna og Kvisthagi (eyðijörð) vestan við ánna séð til suðurs, Húnavatnshreppur áður Áshreppur
Autor de la foto: © Mats Wibe Lund - www.mats.is. Data de creació: 25 d'agost del 1989.
linia