ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

K

© Macià Riutort i Riutort, 1998

kabarett <m. kabaretts, kabarettar>:

cabaret m (espectacle de varietats)

kabyssa <f. kabyssu, kabyssur. Gen. pl.: kabyssa>:

cuina f de vaixell

kadaverín <n. kadaveríns, no comptable>:

(1,5-díamínópentan) cadaverina f (1,5-diaminopentà)

◊ lífrænu sameindirnar pútresín og kadaverín eru hvort tveggja mjög illa lyktandi og eitraðar. Þessi efni myndast við rotnun holds og eru hluti af því sem kallað er nálykt: les molècules orgàniques putrescina i cadaverina són, totes dues, molt pudentes i tòxiques. Aquestes substàncies es formen amb la putrefacció de la carn i formen part del que s'anomena l'olor de cadàver

kaddísj·bæn <f. -bænar, -bænir>:

<RELIG> caddix m (קַדִּישׁ) (fl./pl.: caddixos og/i caddixim)

kadmíum <n. kadmíums, pl. no hab.>:

cadmi m (metall Cd)

kaðall <m. kaðals, kaðlar>:

1. (reipi, strengur) corda f (cap, obenc)

2. (gildari, þykkari) cable m (corda més gruixuda, calabrot, llibant)

3. kaðlar <m.pl kaðla>: <NÀUT> cordam f, eixàrcia f

kaðal·reiði <m. -reiða, -reiðar>:

<NÀUT> cordam m, ormeigs m.pl, eixàrcia f

kaðal·spotti <m. -spotta, -spottar>:

corda f, cable m

◊ í jeppanum var ávallt kaðalspotti. Umtalslaust vorum við komin á leið til Reykjavíkur með bílinn í togi, allt að Kjartansgötu: en el jeep sempre hi havia una corda. De camí cap a Reykjavík havíem estat remolcats sense objeccions fins a la Kjartangata

kaðal·stigi <m. -stiga, -stigar>:

escaleta f de corda, escaler m de corda

kaðal·svipa <f. -svipu, -svipur. Gen. pl.: -svipna o: -svipa>:

bocí m de corda

kaðla·mynstur <n. -mynsturs, -mynstur>:

<TÈXT> dibuix m en forma de trenat o entrunyellat, vuits m.pl

♦ prjónuð peysa með kaðlamynstri: <TÈXT> jersei de punt amb vuits

kaðlari <m. kaðlara, kaðlarar>:

corder m, cordera f (fabricant & venedor de cordes)

kaf <n. kafs, köf>:

1. <GEN> capbussó m, capfico m (Mall.) 

♦ fara á kaf í e-ð: <FIG> enfonsar-se en una cosa, penetrar en una cosa, clavar-se en una cosa

◊ hnífurinn fór á kaf í síðuna á honum: el ganivet s'enfonsà en el seu costat

♦ fara í kaf: capbussar-se, submergir-se [dins l'aigua]

◊ en Sæmundur fór í kaf og synti til lands: però en Sæmundur es va capbussar i va nedar fins a la costa

♦ færa e-ð í kaf: submergir una cosa

♦ færa e-n í kaf: submergir algú [en aigua]

◊ stakk Stígandi þá bæði augun úr honum, og fœrði hann svo í kaf, og lét hann svo líf sitt: l'Stígandi li va treure tots dos ulls, el va submergir en aigua i així fou com ell va morir

♦ hlaupa á kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capbussó, fer un capfico

♦ í (o: á) kafi: sota l'aigua, submergit -ida (també dins altres líquids o substàncies, com ara la neu etc.)

◊ á kafi í snjó: colgat -ada sota la neu (→ kafasnjór)

◊ voru allir þeir á kafi drepnir, en engi komst undan: van occir tots els qui s'havien capbussat (per fugir del vaixell), no se'n va escapar cap

♦ í miðju kafi: <FIG> tot d'un plegat

♦ hætta í miðju kafi: aturar-se abruptament, cessar tot de cop

♦ segja upp e-ð úr miðju kafi: exclamar una cosa tot de cop, exclamar una cosa d'improvís

♦ koma upp úr kafinu: <FIG> aparèixer, sortir a la llum

♦ það kom upp úr kafinu að <ind.>: va resultar que <ind.>, va sortir a la llum que <ind.> 

♦ koma úr kafi: emergir, sortir a la superfície

♦ reka e-ð í (o: á) kaf í e-ð: #1. (í vökva) submergir una cosa (ficar una cosa dins un líquid); #2. (reka e-ð í, smjúga inn í [gegnum] e-ð) clavar una cosa en..., enfonsar una cosa en... (fer que una cosa penetri un cos sòlid)

♦ reka hníf á kaf í e-ð: enfonsar un ganivet a dins...

◊ maðurinn tók hníf og rak hann á kaf í ostbitann: l'home va agafar un ganivet i el va enfonsar en el bocí de formatge

♦ setja e-ð á kaf: <MIL> enfonsar una cosa (amb torpedes, a canonades etc.)

♦ sigla e-ð í kaf: enfonsar una cosa, afonar una cosa (cosa = vaixell)

◊ en það skip er þeir höfðu í kaf siglt átti sá maður er Hallvarður hét: i el vaixell que havien afonat era propietat d'un home que es deia Hallvarður

◊ en er þeir áttu skammt til lands lágu fyrir þeim langskip mörg í tengslum í eyjasundi nokkuru og sáu þeir eigi fyrr skipin en þeir sigldu eitt í kaf og svo inn að meginlandi til hafnar: però a una distància no gaire grossa de la costa hi hagué molts de langskip ancorats davant ells, fermats els uns amb els altres amb les amarres i barrant el pas de l'estret que hi havia entre les illes. Ells no van veure aquests vaixells fins que no n'hagueren embestit un, que van enfonsar, encara que després van continuar llur singladura cap al port que hi havia a terra ferma

♦ skjóta e-ð í kaf: <MIL> enfonsar una cosa (amb torpedes, a canonades etc.)

♦ stökkva í kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capfico

♦ sökkva á (o: í) kaf: enfonsar-se

◊ klukkan rúmlega tvö eftir miðnætti fór svo að Titanic endasteyptist og brotnaði í tvennt, og sökk að lokum í kaf: quan ja eren més de les dues de la matinada, es va esdevenir que el Titanic es va inclinar cap endavant, es va trencar en dos i, finalment, es va enfonsar

♦ taka kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capfico

♦ vera í kafi: (um kafbát & manneskju) estar submergit (submarí & persona)

♦ vera í (o: á) kafi í e-u: <GEN & FIG> estar submergit -ida (o: immers -a) en una cosa

2. (í snjó) colgat -ada, enfonsat -ada, enterrat -ada (Mall.)  (dins la neu)

♦ á kafi í snjó: <FIG> colgat -ada de neu, enfonsat -ada dins la neu, cobert -a de neu

♦ liggja á kafi [í snjó]: estar colgat -ada dins la neu

◊ var snjórinn mikill; lágu hestarnir á kafi annað skeið, svo að draga varð upp: hi havia molta de neu; els cavalls tot sovint quedaven enfonsats dins la neu de manera que calia estirar-los per treure-los-en

♦ vera í kafi í snjó: estar colgat -ada dins la neu

♦ standa á kafi : quedar clavat -ada, quedar ben enfonsat -ada

◊ en er Þóroddi sveif ofan vatt Glæsir undir hann höfðinu og kom annað hornið á kviðinn svo að þegar stóð á kafi: i quan en Þóroddur va tornar a baixar, en Glæsir (un bou) li va envestir el cos amb el cap i una de totes dues banyes va endevinar el seu ventre de manera que hi va quedar ben clavada

◊ þá hjó Grímur með öxi milli herða honum svo stóð á kafi: llavors en Grímur el va endevinar entre les espatlles amb la seva destral que hi va quedar ben clavada

kafa <kafa ~ köfum | kafaði ~ köfuðum | kafað>:

1. (um manneskju) capbussar-se, bussejar (persona)

♦ hann kafaði eftir stóru grjóti: es va capbussar per cercar una pedra grossa (del fons marí)

2. (um kafbát) submergir-se (submarí)

♦ kafbáturinn getur kafað í allt að 1000 feta dýpi: el submarí es pot submergir fins a una profunditat de 1000 peus

3. kafa upp: emergir (sortir a la superfície)

4. (sökkva) enfonsar-se, afonar-se (anar-se'n a fons una nau)

◊ ok síðan kafaði stórliga skipit: i poc després el magnífic vaixell es va enfonsar

5. (vaða djúpan snjó) caminar per una capa de neu molt gruixuda

kafald <n. kafalds, kaföld>:

nevada f [forta], borrasca f de neu

kafalds·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:

tempesta f de neu

kafara·búningur <m. -búnings, -búningar>:

vestit m de submarinista (o: bus)

kafara·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl de submarinista

kafari <m. kafara, kafarar>:

1. (sem stundar köfun sem íþrótt) submarinista m & f (practicant de submarinisme)

2. (neðansjávarverkamaður) bus m, bussa f (escafandrista)

kafa·snjór <m. -snjós (o: -snjóar), -snjóar (o: -snjóvar)>:

capa f de neu molt gruixuda i tova

kaf·bátur <m. -báts, -bátar>: submarí m

kafði:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → kefja “submergir”

kaffi <n. kaffis, pl. no hab.>: cafè m (beguda & pausa per a fer un cafè)
        brenna kaffi: torrar cafè
        bæta rjóma út í kaffi: posar crema de llet al cafè
        hella í sig kaffi [til að halda sér vakandi]: beure ràpidament [una tassa de] cafè
           [per a mantenir-se despert]
        hella upp á kaffi: preparar [un] cafè, fer cafè
        hita kaffi: fer cafè
        laga kaffi: fer cafè
        kaffi með mjólk: cafè amb llet
        koffínlaust kaffi: cafè descafeïnat
        svart kaffi: cafè sol
        hið svonefnda „kaffi fyrir alla“: <POLÍT HIST> el dit ‘cafè per a tots’
        kaffi með brandí ~ anís ~ Baileys: rebentat m de conyac ~ anís ~ Baileys (á Mæorka)

Kaffi <m. Kaffa, Kaffar>:

cafre m & f

Kaffa·land <n. -lands, no comptable>:

país m dels cafres

kaffi·baun <f. -baunar, -baunir>:

gra m de cafè

kaffi·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:

mescla f de cafè[s], blend m de cafè[s] (mescla de menes de cafè per obtenir un gust determinat)

kaffi·blettur <m. -bletts, -blettir>:

taca f de cafè

kaffi·boð <n. -boðs, -boð>:

invitació f a prendre cafè i pastes [a casa]

♦ halda tólf manna kaffiboð: convidar dotze persones a cafè i pastes a casa

kaffi·bolli <m. -bolla, -bollar>:

tassa f de cafè

◊ fá sér góðan heitan kaffibolla á kaffihúsinu: fer una bona tassa de cafè calent a la cafeteria

kaffi·brennsla <f. -brennslu, pl. no hab.>:

torrefacció f de cafè

kaffi·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:

[de] color cafè

kaffi·bætir <m. -bætis, -bætar>:

xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira o cames-roges)

kaffi·efni <n. -efnis, no comptable>:

cafeïna f (→ koffín)

kaffi·fantur <m. -fants, -fantar>: tassa f [grossa] de cafè

kaffi·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

xicoira f, masteguera f, cama-roja f (fl./pl.: cames-roges) (Mall.)  (planta Cichorium intybus)

kaffi·hús <n. -húss, -hús>: cafè m, casino m (Mall.), cafeteria f

kaffi·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:

cafetera f

kaffi·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:

vella afeccionada a beure cafè fent-la petar amb les amigues

kaffi·ketill <m. -ketils, -katlar>:

bullidor m, bullidora f

kaffi·korgur <m. -korgs, pl. no hab.>:

borra f de cafè

kaffi·kvörn <f. -kvarnar, -kvarnir>:

molinet m de cafè

kaffi·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:

cafè-teatre m

kaffi·mál <n. -máls, -mál>:

got m de cafè (de plàstic o cartró, com els de les màquines expenedores de cafè i begudes calentes)

kaffi·rót <f. -rótar, no comptable>:

xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira o cames-roges)

kaffi·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>:

màquina f de cafè (màquina expenedora de cafè a llocs públics, oficines etc.)

kaffi·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

cullereta f de cafè

kaffi·sopi <m. -sopa, -sopar>:

tasseta f de cafè, cafetó m

kaffi·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

cafeteria f

kaffi·tími <m. -tíma, -tímar>:

pausa f per a fer un cafè

kaffi·vél <f. -vélar, vélar>: 1. cafetera f [elèctrica amb filtre], màquina f de fer cafè 
		[elèctrica amb filtre]
	2. màquina de cafè (màquina expenedora de cafès i d'altres begudes calentes)

kaf·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð ~ e-n>:

immergir (o: submergir) una cosa ~ algú, enfonsar una cosa ~ algú en un líquid

♦ kaffæra e-n í snjó: colgar algú en la neu

kafinn, kafin, kafið <adj.>:

immers -a en, sobrecarregat -ada de

♦ vera önnun kafinn: estar molt atrafegat, estar carregat de feina

◊ ég er önnum kafinn: estic fins al coll de feina

kafli <m. kafla, kaflar>:

1. <GEN> capítol m

♦ á (o: með) köflum: a estones

♦ rigning með köflum: una pluja intermitent

2. (hluti) bocí m (tros, fragment)

3. <MÚS> moviment m

◊ fjórði kaflinn í Sinfóníu númer 2 eftir Ludvig van Beethoven: el quart moviment de la simfonia nº 2 de Ludwig van Beethoven

4. (tímabil) període m (de temps)

♦ kafli í sögunni: un perèode de la història

kaf·mæði <f. -mæði, no comptable>:

<MED> asma m (→ asmi)

kafna <kafna ~ köfnum | kafnaði ~ köfnuðum | kafnað>:

<GEN & FIG> ofegar-se, asfixiar-se

♦ kafna af súrefnisskorti: ofegar-se per manca d'oxigen, asfixiar-se per manca d'oxigen

♦ kafna til bana af e-u: morir asfixiat -ada per...

♦ kafna á e-u: ennuegar-se amb una cosa, escanyar-se amb una cosa (Mall.) 

◊ hún hefur kafnað á samlokunni: es va ennuegar amb el sàndvitx

♦ kafna í eigin ælu: ofegar-se en els propis vòmits

♦ kafna í skuldum: asfixiar-se en els deutes

kaf·gresi <n. -gresis, no comptable>:

herba alta i esponerosa (o: exuberant)  

kaf·rjóður, -rjóð, -rjótt <adj.>:

vermell -a com un perdigot

kaf·roðna <-roðna ~ -roðnum | -roðnaði ~ -roðnuðum | -roðnað>:

posar-se vermell -a com un perdigot

kafteinn <m. kafteins, kafteinar>:

<MAR> capità m, capitana f (d'embarcació)

kag·hýða <-hýði ~ -hýðum | -hýddi ~ -hýddum | -hýtt ║ e-n>:

1. (húðstrýkja) fuetejar algú en públic(flagel·lar)

2. (flengja, lúberja) apallissar algú, ataconar algú (clavar o pegar una bona pallissa a algú, atonyinar algú sense pietat)

3. (rasskella) donar una bona surra a algú, tupar algú (clavar una natjada a algú, pegar a les anques)

♦ kaghýða e-n [á bert rassgatið] með beltinu: tupar algú a les anques [nues] amb la corretja (Mall.) 

4. <FIG> fustigar algú

kaggi <m. kagga, kaggar>:

barril m (esp. per a oli de fetge de peix i brea o quitrà)

Kagóti <m. Kagóta, Kagótar>:

cagot m, cagota f

♦ Kagótar: els cagots

kajak <m. kajaks, kajakar. Dat. pl.: kajökum>:

caiac m

kajak·ræðari <m. ræðar, -ræðarar>:

caiaquista m & f (persona que maneja un caiac)

kaka <f. köku, kökur. Gen. pl.: kakna o: kaka>: 1. <GEN> pastís m (fl./pl.: pastissos)
        skara eld að sinni köku: <LOC FIG> cercar el seu profit
     2. (flatkaka) coca f (pastís pla & semblants)
     3. (flatbrauð) pa pla (com el que fan els àrabs, kurds, turcs i d'altres pobles)
     4. <INFORM> cookie m, galeta f

kakadúfa <f. kakadúfu, kakadúfur. Gen. pl: kakadúfna>: cacatua f (→ kakadúi)

kakadúi <m. kakadúa, kakadúar>: cacatua f

kakka:

gen. pl. de → kökkur “grum”

kakka <kakka ~ kökkum | kakkaði ~ kökkuðum | kakkað ║ e-u>:

amuntegar una cosa, apilotar una cosa

♦ kakka heyi [inn í hlöðu]: amuntegar fenàs [a dins el paller]

kakkalakki <m. kakkalakka, kakkalakkar>: escarabat m [de cuina], cuca f, cuca-molla f
        (Mall.) (nom de diversos insectes, esp. Blatta orientalis)

kakkar:

gen. sg. de → kökkur “grum”

kakó <n. kakós, no comptable>: <CULIN> cacau m (pólvora & beguda)

kakó·baun <f. -baunar, -baunir>:

gra m de cacau

kakó·deig <n. -deigs, no comptable>:

pasta f de cacao

kakó·duft <n. -dufts, no comptable>:

cacau m en pols

kakó·massi <m. -massa, no comptable>:

pasta f de cacao

kakó·smjör <n. -smjörs, no comptable>: mantega f de cacau

kakó·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

<CULIN> kakósúpa f, sopa f de cacau, postra típica calenta islandesa d'hivern, feta amb cacau i/o xocolata i fècula de patata

♦ kakósúpa með þeyttum rjóma: <CULIN> sopa de cacau amb nata muntada

kakó·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

cacauer m, cacau m (arbre Theobroma cacao)

kakó·þurrefni <n. -þurrefnis, -þurrefni>:

matèria seca de cacau

kaktus <m. kaktuss, kaktusar>:

cactus m (fl./pl.: cactus)

kaktus·fíkja <f. -fíkju, -fíkjur. Gen. pl.: -fíkna>:

figa f de moro

kaktus·þófi <m. -þófa, -þófar>:

figuera f de moro

kal <n. kals, pl. no hab.>:

1. (á fólki) congelació f (a conseqüència d’una gelada o de l'exposició a un fred intens)

♦ kal á fingrum: congelació dels dits de les mans

♦ kal á fæti: congelació d'un peu

♦ ótti við kal: por a la congelació d'un membre del cos

2. (á gróðri) gelada f (danys agrícoles conseqüència de fred intens)

kala <kelur (o: kell) | kól | kalið ║ verb impersonal unipersonal amb subj. lògic en acusatiu>:

gelar-se (una part del cos humà, les plantes i animals que no estan resguardades etc. a conseqüència del fred extrem que fa)

♦ mig kelur: m'estic gelant, tinc molt de fred

♦ mig kelur á höndum: se'm gelen les mans, se m'estan congelant les mans

♦ mig kól á höndum: se m'han gelat les mans

♦ hana kól í hel: va morir congelada

♦ mig kelur í nögl: tinc els dits balbs [de fred]

♦ kornið kól: el gra s'ha congelat

♦ árið 1918 kól jörð (= Ac.) víða svo, að tún urðu varla ljáborin né harðvellisengjar: l’any 1918 la terra es va gelar pertot, de manera que ni els camps de fenàs dels masos ni les → harðvellisengjar a penes es van segar

kalda <f. köldu, no comptable>:

febre f amb calfreds

kalda·kol <n. -kols, no comptable>:

estat m d'abandonament i ruïna totals

♦ falla (o: fara) í kaldakol: caure en un estat d'abandonament i de ruïna totals

♦ liggja í auðn og kaldakoli: trobar-se en un estat de total abandonament i ruïna

♦ vera í kaldakoli: trobar-se en un estat d'abandonament i de ruïna totals

kalda·kul <n. -kuls, no comptable>:

gelor f, gelabror f, fredor intensa

♦ taka kaldakulið úr e-u: treure (o: llevar, Val., Bal.) la gelor d'una cosa, matar la gelabror d'una cosa (dit esp. del fet d'escalfar una mica l'aigua o la llet perquè no siguin tan fredes)

♦ taka kaldakulið úr vatninu: llevar-li la gelor a l'aigua

kalda·vermsl <n.pl -vermsla>:

font f termal de temperatura constant al llarg de tot l'any

kald·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

ou m nial

Kaldei <m. Kaldea, Kaldear>:

caldeu m, caldea f

kald·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:

cinisme m

kaldhyggju·maður <m. -manns, -menn>:

cínic m, cínica f

◊ kaldhyggjumaður veit allt um verðlag en ekkert um verðmæti: el cínic ho sap tot del preu [de les coses], però no-res de llur valor

kald·hæðni <f. -hæðni, pl. no hab.>:

1. <GEN> sarcasme m

2. (háð) ironia f (esdeveniment contrari al que hom esperaria, fet paradoxal)

kaldhæðnis·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> sarcàstic -a

2. (háðskur, hæðinn) irònic -a (paradoxal)

♦ það er á vissan hátt kaldhæðnislegt að <+ subj.>: <LOC FIG> resulta irònic que <+ subj.>

kaldi <m. kalda, pl. no hab.>:

vent fresquet (vent d'intensitat 5 a l'escala de Beaufort)

kald·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

1. (harðbrystni) fredor f (manca de sensibilitat, indiferència, distanciament emocional)

2. (sljóleiki) impassibilitat f (flegma)

kald·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

fred -a, distant

kaldrana·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (um fólk) fred -a, poc amical, sorrut -uda (bròfec, molt poc amable, desagradable) (cf. alt-alemany kaltschnäuzig?, o simplement kald- + hranalegur?)

2. (um gróður) rònec -ega (vegetació)

◊ gróður er hér kaldranalegur og smávaxinn, sina mikill og frugg: la vegetació aquí és rònega i petita, hi ha molta d'herba mustia i inaprofitable

3. (um veður) fred -a i eixut -a (temps)

kald·rifjaður, -rifjuð, -rifjað <adj.>:

sense escrúpols

kaldur, köld, kalt <adj.>:

1. <GEN> fred -a

♦ mér er kalt: tinc fred

♦ hann er kaldur núna: fa fred ara

♦ það er kalt núna: fa fred ara

♦ en hvað það er kalt!: quin fred que fa!

♦ kalda stríðið: <HIST> la guerra freda

♦ kalt borð: <CULIN> bufet m

♦ brenna e-ð til kaldra kola: <LOC FIG> reduir una cosa a cendra i carbó, cremar una cosa fins als fonaments

♦ drepa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fotre'n ni brot

♦ vera kalt til e-s: <LOC FIG> tractar algú amb molta de fredor, tenir mala disposició enves algú

♦ það er kalt á milli þeirra: <LOC FIG> es tracten amb fredor

♦ það andar köldu milli þeirra: <LOC FIG> es tracten amb fredor

2. (tilfinningarlaus) fred -a, insensible (sense emocions)

♦ vera kaldur: ésser fred [com el gel]

♦ honum rennur kalt vatn milli skinns og hörunds: <LOC FIG> un calfred li recorre l'espinada

Kaleb <m. Kalebs, pl. no hab.>:

Caleb m (כָּלֵב)

◊ en af því að annar andi er yfir þjóni mínum Kaleb, og af því að hann hefir fylgt mér trúlega, þá vil ég leiða hann inn í landið, sem hann fór til, og niðjar hans skulu eignast það: però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m'ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió

kaleikur <m. kaleiks, kaleikar>:

calze m

kali <m. kala, no comptable>:

animadversió f, animositat f, malvolença f

♦ bera kala til e-s: sentir animadversió per algú, tenir rancúnia a algú

♦ það er kali milli þeirra: les relacions entre ells són molt fredes i tibants

Kalifornía <f. Kaliforníu, Kaliforníur. Gen. pl.: Kalifornía>:

Califòrnia f

♦ Efra-Kalifornía: l'Alta Califòrnia

♦ Neðra-Kalifornía: la Baixa Califòrnia

kalifornískur, kalifornísk, kalifornískt <adj.>:

californià -ana

Kaliforníu·búi <m. -búa, -búar>:

californià m, californiana f

Kaligúla <m. Kaligúla (o: Kaligúlu), no comptable>:

variant de → Kalígúla “Calígula”

◊ hann lèt <...> flytja steinsúlu (Obelisk) þá hina miklu -er Kaligúla keisari forðum hafði látið sækja til Egyptalands, en um margar aldir legið í hirðuleysi í Rómaborg- fram á torgið fyrir framan Pèturskirkju: féu traslladar el gran obelisc -que l'emperador Calígula antigament havia fet anar a cercar a Egipte i que havia romàs durant segles a Roma en la incúria- i col·locar-lo a la plaça de davant la Basílica de Sant Pere

kalinn, kalin, kalið <adj.>:

gelat -ada, glaçat -ada (de fred)

♦ vera kalinn á kné: estar glaçat de fred fins als genolls, estar gelat fins als genolls

◊ elds er þǫrf, ǀ þeims inn er kominn ǁ ok á kné kalinn; ǁ matar ok váða ǀ er manni þǫrf, ǁ þeim er hefir um fjall farið: foc ha de menester el qui entra i està gelat fins als genolls; menjar i roba [seca] ha de menester el qui ha marxat per les muntanyes (en Kuhn 1968³, pàg. 115 entén la locució á kné kalinn amb el significat de mit kalten knien ‘amb els genolls freds’ i per tant, com a sinònima de *á knjám kalinn, és a dir, sense cap connotació de moviment. La locució, en tot cas, s'ha d'entendre com a pars pro toto = el qui entra amb el cos gelat -expressió estàtica-, el qui entra gelat fins al moll de l'os -expressió dinàmica-)

♦ vera kalinn á hnjám ~ höndum ~ fótum: tenir els genolls ~ les mans ~ els peus gelats

kalí <n. kalís, pl. no hab.>:

potassa f, sal potàssica (→ pottaska)

kalífa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<POLÍT & RELIG> califat m 

kalífi <m. kalífa, kalífar>:

<POLÍT & RELIG> califa m (خليفة)

Kalígúla <m. Kalígúla (o: Kalígúlu), no comptable>:

<HIST> Calígula m (Călĭgŭlă)

kalín <n. kalíns, no comptable>:

potassi m (metall K)

kalíum <n. kalíums, no comptable>:

variant de → kalín “potassi”

kalíum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m de potassi, E-402 m

kalíum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

bicarbonat m de potassi

kalíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

hidròxid m de potassi, hidròxid potàssic

kalíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

carbonat m de potassi, carbonat potàssic

kalíum·klóríð <n. -klóríðs, -klóríð>:

clorur m de potassi, clorur potàssic

kalíum·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:

òxid m de potassi, òxid potàssic

kalíum·permanganat <n. -permanganats, no comptable>:

permanganat m de potassi, permanganat potàssic

kalíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de potassi, sacarinat potàssic, E-954(III) m

kalíum·salt <n. -salts, -sölt>:

sal potàssica

kalíum·sorbat <n. -sorbats,, no comptable>:

<QUÍM> sorbat m de potassi, E-202 m (C6H7O2K)

kalíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

sulfat m de potassi, sulfat potàssic

kalíum·sýanat <n. -sýanats, no comptable>:

cianat m de potassi, cianat potàssic

kalíum·sýaníð <n. -sýaníðs, no comptable>:

1. <QUÍM> cianur m de potassi, cianur potàssic

2. <FAM = banvæn eitur> cianur m (verí molt potent)

kalk <n. kalks, no comptable>: 1. <GEN> calç f
        kælt (o: brennt) kalk: calç calcinada
        óleskjað kalk: calç viva
        óslökkt kalk: calç viva
        slökkt kalk: calç morta (o: amarada; o: apagada)
     2. (næringarefni) calci m (→ kalsíum)

kalka <kalka ~ kölkum | kalkaði ~ kölkuðum | kalkað>:

1. (um slagæðar & vefi) calcificar-se (artèries, teixit)

2. (vera elliær) fer catúfols, fer cadufos (Mall.) (tornar senil)

♦ e-r kalkar: algú fa catúfols

3. <e-ð>: (hvítta með kalki) emblanquinar una cosa (pintar amb calç)

kalkaður, kölkuð, kalkað <adj.>:

emblanquinat -ada

◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar! Þér líkist hvítum kölkuðum gröfum, sem sýnast fagrar utan, en innan eru fullar af dauðra manna beinum og alls kyns óþverra: ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites! sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dintre són plens d'ossos de morts i de tota immundícia

kalk·arða <f. -örðu, -örður. Gen. pl.: -arða o: -arðna>:

cistòlit m

kalk·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -borið ║ e-ð>:

emblanquinar una cosa

◊ kalkbera veggina ~ herbergið: emblanquinar les parets ~ la cambra

kalk·berg <n. -bergs, pl. no hab.>:

roca calcària

kalk·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>:

calcineria f, fàbrica f de calç

kalkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

forn m de calç, calciner m

kalki·afrit <n. -afrits, -afrit>:

còpia f a màquina (feta amb paper carbó)

kalki·pappír <m. -pappírs, pl. no hab.>:

paper m carbó, paper m d'estergir

kalk·jörð <f. -jarðar, pl. no hab.>:

terra calcària

kalk·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

calcari -ària, calcinal

kalk·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula f paratiroide

kalkkirtla·sjúkdómar <m.pl -sjúkdóma>:

<MED> malalties f.pl paratiroïdals, malalties f.pl de les glàndules paratiroides

kalk·málverk <n. -málverks, -málverk>:

<ART> fresc m (→ freska)

kalk·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:

pedrera f de pedra calcària

kalk·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

forn m de calç, calciner m

kalk·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

ric -a en calci

♦ kalkríkt vatn: aigua rica en calci, aigua calcària

kalk·steinn <m. -steins, -steinar> 1. <GEN> pedra f de calç
        2. <GEOL> pedra calcària (o: calcinera)

kalksteins·hellir <m. -hellis, -hellar>: <GEOL> cova calcària

kalkún <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, titot m (Val.), indiot m (Bal.), endiot m (Bal.)
        (ocell Meleagris gallopavo)

kalkúni <m. kalkúna, kalkúnar>:

gall dindi m, titot m (Val.), endiot (o: indiot) m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalkúnn <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, titot m (Val.), indiot m (Bal.),
        endiot m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalk·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:

1. llet (o: aigua) f de calç

2. aigua calcària

kall <n. kalls, köll>:

1. <GEN> crit m (requerint l'atenció d'algú)

◊ Eyjólfur heyrir kallið og lítur til og sér hvar Þorgeir hleypur: l'Eyjólfur sent el crit, mira cap enrere i veu en Þorgeir que corre cap a ell

♦ að kalli: <LOC FIG> de malnom, de sobrenom

♦ þegar kallið kemur: <LOC FIG> quan la mort toca a les nostres portes, quan som davant les portes de la mort

2. (hvatning, kvaðning, beiðni) crida f (convocatòria, invitació etc. a fer una cosa)

♦ hlýða kalli náttúrunnar: seguir la crida de la natura

♦ svara kallinu e-s: respondre a la crida feta per algú

3. (prestakall) parròquia f (parròquia o grup de parròquies a càrrec d'un pastor luterà)

♦ sviptur kjóli og kalli: <LOC FIG> suspès de la seva condició de religiós

♦ dæma prest frá kjóli og kalli: <LOC FIG> suspendre un pastor de la seva condició

4. (köllun) vocació f (crida a una professió, a un estat, al servei religiós etc.)

♦ hlýða kalli: seguir una vocació

♦ gott ef ekki mátti kalla hann ~ hana ~ það X: <LOC FIG> i anomenar-lo (o: dir-li) X fóra fer curt

◊ Dindill hans Ingjalds vann á því einu að hann hafði styttri fætur. Það var andskotakornið enginn bringa á þessum nágenga skratta! Gott ef ekki mátti kalla hann úthyrndan líka, so hann gat helst hvergi bitið nema í börðum. Ég var alveg bit. Þessi keismagi!. Þetta fór fyrir brjóstið á fleirum og þessi vísa var gerð og varð fleyg því ráðunauturinn sjálfur var grannholda, útskeifur og lappalangur í mesta máta: el mardà escuat Dindill de l'Ingjaldur només havia guanyat [el concurs] perquè era camacurt. No hi havia ni un indici de pit en aquell engendre malgirbat de potes juntes. I dir que tenia les banyes creixent-li cap als costats era fer curt perquè, així com les tenia, no podia pasturar gairebé enlloc més que en els llocs elevants. Estava totalment estupefacte. Aquest xaiot amb una panxota com una bóta. No vaig ser l'únic a qui aquell veredicte va destrempar i així es va compondre aquesta vísa i va passar de boca en boca perquè el perit agropecuari mateix era magre, caminava amb els peus mirant cap enfora, i tenia les cames summament llargues

kalla <kalla ~ köllum | kallaði ~ kölluðum | kallað>:
I. <absolut>:
        1. (æpa) cridar (fer crits)

II. <amb complement nominal>:
        1. kalla e-ð: (nefna) anomenar una cosa (posar-li nom)
              þeir kölluðu landið Ísland: anomenaren Islàndia el país
           að kalla: [només] de nom, de boca
              þeir voru sáttir að kalla: de boca estaven reconciliats
        2. kalla e-ð: (telja) anomenar una cosa (considerar)
           ég kalla það gott: ho trobo bo
           ég kalla að það sé búið: considero que la cosa està acabada
           ég kalla að þú hafir gjört það vel: considero que ho has fet bé
        3. kalla e-n e-ð: (nefna) anomenar algú una cosa (denominar-lo d'una manera determinada)
           hún var kölluð Kata: li deien Cati
           ég kalla hann dæmdan þjóf: li dic lladre (dic davant totom que és un lladre)

III. <amb complement preposicional & adverbis>:
A. <að>:
        1. þetta kallar að: això és urgent, això reclama una prompta atenció

B. <á>:
        1. kalla á e-ð: demanar una cosa a crits
           kalla á hjálp: cridar ajuda, demanar auxili
        2. kalla á e-n: cridar algú (perquè vingui, es giri etc.)
           kalla á lækni: cridar el metge
           kalla á hana: cridar-la (perquè vingui)
           kalla á Guð ~ dýrling: invocar Déu ~ un sant / una santa
        3. kalla á eftir e-m: cridar algú (que se'n va perquè torni, es giri etc.)

C. <aftur>:
        3. kalla e-ð aftur: revocar una cosa (desdir-se'n, fer-se'n enrere)

D. <burt>:
        1. kalla e-ð ~ e-n burt: retirar una cosa ~ algú del lloc on se l'ha destinat,
           donar ordre de tornada
           hún var kölluð burt: <LOC FIG> ha estat cridada a millor vida

E. <eftir>:
        1. kalla eftir e-u: reclamar una cosa
           líkt og kallað hef­ur verið eft­ir: tal i com s'ha reclamat

F. <fram>:
        1. kalla e-ð fram: obtenir una cosa (cosa = pista, informació, indici etc.)
           kalla fram vísbendingar: obtenir (o: trobar) pistes
           kalla fram upplýsingar sem...: obtenir (o: aconseguir; o: trobar) informació que...
        2. kalla e-ð fram: <INFORM> veure (o: visualitzar) una cosa, obrir una cosa (en ordinador,
            cridar un document, pàgina web, etc. a pantalla per veure-la)
        3. kalla e-ð fram: <INFORM> generar una cosa (cosa = informe, llistat etc. de base de dades)
        4. kalla e-ð fram: generar una cosa, produir una cosa
           kalla fram jákvæðar hugsanir: generar pensaments positius
        5. kalla e-n fram: <TEATR> cridar algú a escena

G. <fyrir>:
        1. kalla e-n fyrir rétt: <JUR> cridar algú a comparèixer en judici, citar algú en judici
        2. ég var illa fyrir kallaður: <LOC FIG> estava en baixa forma, no estava en bona forma

H. <heim>:
        1. kalla e-n heim: retirar una cosa ~ algú del lloc on se l'ha destinat -ada,
           donar ordre de tornada

I. <saman>:
        1. kalla saman fund: convocar una reunió

J. <til>:
        1. kalla e-n til e-s: (tilnefna) nomenar algú X (atorgar un càrrec)
           kalla e-n til embættis: nomenar algú per a un càrrec
        2. kalla til e-s: fer venir algú, cridar algú [perquè vingui]
           láta kalla e-n til sín: fer cridar algú
           kalla e-n til starfa: cridar algú a treballar, mobilitzar algú
        3. kalla til e-s hlutar: reclamar una cosa
           kalla til arfs eftir e-n: reclamar l'herència d'algú

K. <upp>:
        1. kalla upp yfir sig: cridar com si l'estiguessin escorxant
        2. kalla e-n upp: cridar algú

L. <út>:
        1. kalla e-n ú: cridar algú (policia, metge, equip de rescat etc. perquè acudeixi)
           kalla út slökkvilið: cridar els bombers
           kalla út lið: <MIL> desplegar les tropes
           kalla út prest: cridar un prevere
           kalla út sjúrabíl: cridar una ambulància

M. <yfir>:
        1. kalla e-ð yfir sig: <LOC FIG> carregar-se una cosa a l'esquena

kallaður, kölluð, kallað <adj.>:

cridat -ada

◊ því að margir eru kallaðir, en fáir útvaldir: perquè molts són els cridats, però pocs els elegits

♦ vera sem kallaður (o: útvalinn) fyrir e-ð: <LOC> tenir vocació per a una cosa

♦ finnast maður sem kallaður til að gera e-ð: <LOC FIG> sentir-se competent (o: com a cridat) per a fer una cosa, sentir-se amb vocació per a fer una cosa

kallari <m. kallara, kallarar>:

1. <HIST> herald m

◊ þá kallaði kallarinn hárri röddu: aleshores l'herald va cridar amb veu forta:

♦ kallari konungs: herald del rei, herald reial

♦ senda kallara með boð til e-s: enviar un herald a algú amb un missatge

2. (maður sem hefur þann starfa að kalla tilkynningar til fólks) saig m (funcionari que proclama amb veu forta els edictes i bans)

kallast <kallast ~ köllumst | kallaðist ~ kölluðumst | kallast>:
1. <GEN> dir-se, nòmer (Mall.)
           hvað kallast þetta á íslensku?: com es diu això en islandès?
           þetta kallast gott!: <LOC> això sí que és una bona cosa!
2. kallast á: cridar-se l'un a l'altre

kall·færi <n. -færis, pl. no hab.>:

abast m de l'oïda

♦ vera í kallfæri: ésser (o: trobar-se; o: estar) a l'abast de l'oïda

♦ vera kominn úr kallfæri: ésser (o: trobar-se; o: estar) fora de l'abast de l'oïda

kall·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

intèrfon m, porter automàtic

kaloría <f. kaloríu, kaloríur. Gen. pl.: kaloría>:

caloria f (→ hitaeining)

kaloríu·bomba <f. -bombu, -bombur. Gen. pl.: -bomba o: -bombna>:

<FAM> bomba f de calories

kalsa·regn <n. -regns, pl. no hab.>:

pluja freda

kalsa·veður <n. -veðurs, -veður>:

[dia m de] temps fred, [dia m de] fred m

◊ að fara úr fötum í kalsaveðri (bǝ-jōm qāˈrāh, בְּיוֹם קָרָה), að hella ediki í sár, eins er að syngja sorgmæddum gleðisöngva: despullar-se en un dia de fred o tirar vinagre a una ferida: aixé és cantar cançons d'alegria a un afligit

kalsedón <n. kalsedóns, kalsedón>: <GEOL> calcedònia f

kalsi <m. kalsa, no comptable>:

fred m, temps fred

kalsín <n. kalsíns, no comptable>:

variant de → kalsíum ‘calci’

kalsít <n. kalsíts, kalsít>: <GEOL> calcita f (carbonat de calci romboèdric)

kalsíum <n. kalsíums, no comptable>: calci m (metall Ca)

kalsíum·algínat <n. -algínats, no comptable>: alginat m de calci, E-404 m

kalsíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

hidròxid càlcic, hidròxid m de calci (Ca(OH)₂)

kalsíum·karbónat <n. -karbónats, -karbónöt>: carbonat m de calci

kalsíum·klóríð <n. klóríðs, no comptable>: clorur m de calci

kalsíum·lútur <m. -lúts (o: -lútar), no comptable>:

hidròxid càlcic, hidròxid m de calci (Ca(OH)₂)

kalsíum·ortófosfat <n. -ortófosfats, -ortófosföts>:

ortofosfat m de calci, E-341 m

kalsíum·oxalat <n. -oxalats, -oxalöt>:

<QUÍM> oxalat càlcic

kalsíum·própíónat <n. -própíónats, no comptable>:

propionat m de calci, E-282 m (C6H10O4Ca)

kalsíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de calci, sacarinat càlcic, E-954(II) m

kalsíum·sýklamat <n. -sýklamats, no comptable>:

<QUÍM> ciclamat m de calci, E-952(II), E-6881 m

kalt:

nom. & ac. sg. n. de → kaldur, köld, kalt “fred”

Kalvínisti <m. Kalvínista, Kalvínistar>:

calvinista m & f

kalvínskur, kalvínsk, kalvínskt <adj.>:

calvinista

kalvíns·trú <f. -trúar, no comptable>:

calvinisme m

Kalvínstrúar·maður <m. -manns, -menn>:

calvinista m & f

Kalypsó <f. Kalypsóar, no comptable>:

Calipso f (Călypso -ūs, Καλυψώ -οῦς)

♦ Kalypsó, kostsöm gyðja: la Calipso, la dea esplèndida (δῖα θεάων)

◊ ræddi þat ræsir ǁ hinn ráðsvinni. ǁ Brosti Kalypsó ǁ kostsöm gyðja, ǁ klappaði hendi ǁ hilmi frægum, ǁ upp hóf erindi ǁ ok orð um kvað...: això va enraonar el cabdill de sagaços consells. La Calipso, la dea esplèndida, va somriure i, tustant amb la mà l'heroi cèlebre, va començar el seu parlament i li digué aquestes paraules... (l'Sveinbjörn Egilsson tradueix els adjectius grecs δῖος, δῖα, δῖον i ἀντίθεος, -έη, -ίθεον amb kostsamur, kostsöm, kostsamt)

kamar <m. kamars, kamrar>:

comuna f, excusat m (Mall.) 

kamar·mokari <m. -mokari, -mokarar>:

femater m

kambabolla <f. kambabollu, kambabollur. Gen. pl.: kambabolla>:

1. (salatþistill) herbacol f, card coler, card m d'herba, carxofera borda, carxofera f d'espina (Val.), card m de formatjar (Mall.), card formatger (Eiv.) (planta Cynara cardunculus)

2. carda f de paraire, cardons m.pl, pinya f de cardar (Bal.) (planta Dipsacus fullonum)

kambur <m. kambs, kambar>:

1. (greiða) pinta f (estri per pentinar o pentinar-se)

2. (hanakambur) cresta f (de gall i d'altres ocells)

3. (fjallsbrún, hryggur) cresta f (cim allargassat de de pujol, puig, muntanya)

4. <MED> pecten m 

kamel·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

camell m (mamífer Camelus bactrianus) (→ úlfaldi)

kameljón <n. kameljóns, kameljón>:

camaleó m (nom de diversos rèptils del gènere Chamaeleo)

kamelljón <kamelljóns, kamelljón>:

variant de → kameljón “camaleó”

kamfóra <f. kamfóru, no comptable>:

càmfora f

kamilla <f. kamillu, kamillur. Gen. pl.: kamilla o: kamillna>:

1. (kryddbaldursbrá) camamilla f [vera], camamilla majola, camamilla f d'Aragó, camamilla f d'Urgell, camamil·la f [forastera] (Mall., Men.)  (planta Matricaria chamomilla syn. Chamomilla recutita syn. Matricaria recutita)

2. ♦ rómversk kamilla: (gæsajurt) camamilla romana, camamilla noble, camamil·la romana (Mall., Men.), camamirla romana (Val.)  (planta Anthemis nobilis syn. Chamaemelum nobile)

kamillu·te <n. -tes, -te>:

camamilla f, camamil·la f (Mall., Men.)  (infusió)

kammer- <en compostos>:

<MÚS> de cambra

kampa·kátur, -kát, -kátt <adj.>:

content -a i satisfet -a de si mateix

kampa·lampi <m. -lampa, -lampar>:

gambeta f (designació de dos crustacis del gènere Pandalus)

♦ litli kampalampi: gambeta  (o: gamba) f d'Isop (crustaci Pandalus montagui)

♦ stóri kampalampi: gambeta f [boreal], gambeta nòrdica (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

kampa·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:

mallerenga f de bigotis, xau (o: xauet) m (Val.), serenet m (Val.) (ocell Panurus biarmicus)

kampa·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:

tallarol m de garriga, busquereta f de garriga (Val.), busqueret m de garriga (Bal.) (ocell Sylvia cantillans)

kampa·vín <n. -víns, -vín>:

<CULIN> xampany m

kampavíns·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:

ampolla f de xampany

kampavíns·kælir <m. -kælis, -kælar>: xampanyera f

kampur <m. kamps, kampar>:

1. (yfirskegg, grön) mostatxos m.pl (bigotis gruixuts)

♦ brosa í kampinn: <LOC FIG> riure per sota el nas

2. (veiðihár) vibrisses f.pl, mostatxos m.pl (de gat i d'altres animals)

♦ kampur á ketti: els mostatxos d'un gat

Kanada <n. Kanada, no comptable>:

[el] Canadà m

Kanada·maður <m. -manns, -menn>:

canadenc m, canadenca f

kanadískur, kanadísk, kanadískt <adj.>:

canadenc -a

Kanarí <n. Kanarí, no comptable>:

Illes Canàries

Kanaríeyja·búi <m. -búa, -búar>:

canari m, canària f

Kanarí·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Canàries

kanarí·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

canari m (ocell Serinus canarius)

kanaríska <f. kanarísku, pl. no hab.>:

<LING> canari m

kanarískur, kanarísk, kanarískt <adj.>:

canari -ària

kandídat <m. kandídats, kandídatar>:

<EDU> títol acadèmic islandès, atorgat per la Universitat d'Islàndia (Háskóli Íslands) equivalent al de llicenciat en farmàcia, medicina, ciències jurídiques, odontologia, obstetrícia, psicologia, economia i teologia

♦ candidatus juris (cand. jur.): llicenciat en dret, llicenciada en dret

♦ candidatus theologiae (cand. theol.): llicenciat en teologia, llicenciada en teologia

♦ candidatus medicinae (cand.med.): llicenciat en medicina, llicenciada en medicina 

♦ candidatus pharmaciae (cand. pharm.): llicenciat en farmàcia, llicenciada en farmàcia

♦ candidatus oeconomiae (cand. oecon.): llicenciat en ciències econòmiques, llicenciada en ciències econòmiques

♦ candidatus obstetriciorum (cand. obst.): llicenciat obstetrícia, llicenciada en obstetrícia

♦ candidatus odontologiae (cand. odont.): llicenciat en odontologia, llicenciada en odontologia

♦ candidatus psychologiae (cand. psych.): llicenciat en psicologia, llicenciada en psicologia

kandídats·gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:

<EDU> kandídatsgráða f ‘candidatura’, títol acadèmic, atorgat per la Universitat d'Islàndia (Háskóli Íslands). La durada dels estudis sol ésser d'entre quatre i sis anys. El títol dóna dret a exercir diverses professions, esp. farmàcia, medicina, odontologia, obstetrícia, psicologia, economia i teologia

♦ kandídatsgráða í lyfjafræði (Cand.Pharm.): grau en farmàcia (Cand.Pharm. = candidatus pharmaciae) 

kandís <m. kandíss, no comptable>:

sucre m candi

kanel <n. kanels , no comptable>:

variant de → kanill “canyella”

Kani <m. Kana, Kanar>:

<FAM> nord-americà m, nord-americana f

kanill <m. kanils, no comptable>:

canyella f

kanína <f. kanínu, kanínur. Gen. pl.: kanína>: conill m

kanínu·búr <n. -búrs, -búr>: conillera f

kank <n. kanks, no comptable>:

(flangs, glettni) murrieria f, pilleria f

Kankara·borg <f. -borgar, no comptable>:

Kincora f, Cean-Corradh

kank·vís, -vís, -víst <adj.>:

murri múrria, pillet -a, trapelleta, maliciós -osa

kann:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → kunna “saber”

kanna¹ <f. könnu, könnur. Gen. pl.: kanna>: 1. (tekanna) tetera f
     2. (kaffikanna) cafetera f
        hella upp á könnuna: fer una cafetera

kanna² <f. könnu, könnur. Gen. pl.: kanna>:

canya f [d'Índia], canya f de l'Índia, canya f de Bengala, canya f de rosaris, canya f [de] sabonetes, rosariera f, lliri m de Sant Domènec (planta Canna indica)

kanna <kanna ~ könnum | kannaði ~ könnuðum | kannað ║ e-ð>:

1. (land) explorar una cosa (país, territori, selva etc.)

♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIG> trepitjar nous camins

2. <MIL> passar revista a

◊ kanna lið: passar revista a la tropa

3. (dýpi) escandallar una cosa, sondar una cosa (amidar la profunditat amb sonda)

◊ kanna dýpið: sondar la profunditat

4. (álit, skoðun) sondejar una cosa (opinió)

kannabis·efni <n. -efnis, -efni>:

cannabinoide m

kannast <kannast ~ könnumst | kannaðist ~ könnuðumst | kannast ║ við e-ð>: 1. estar familiaritzat
           -ada amb una cosa, conèixer una cosa (haver sentit a parlar d'una cosa)
        2. kannast lítillega við e-n: conèixer algú de vista (ésser un "saludat" d'algú)
        3. kannast við að hafa gert e-ð: reconèixer haver fet una cosa

kannelóní <n. kannelónís, no comptable>:

<CULIN> canelons m.pl

kannelónur <f.pl kannelóna>: <CULIN> canelons m.pl

kannski <adv.>: potser, pentura (Mall.)

kanni <m. kanna, kannar>:

sonda f, escandall m

♦ → geimkanni “sonda espacial”

kanó <m. kanós, kanóar>:

canoa f

kanslara·embætti <n. -embættis, -embætti>:

cancelleria f, càrrec m de canceller ~ cancellera

kanslari <m. kanslara, kanslarar>:

canceller m, cancellera f

♦ kanslari Þýskalands: el canceller d'Alemanya, la cancellera d'Alemanya

♦ skrifstofa kanslarans: cancelleria f (seu del canceller o de la cancellera)

Kantabri <m. Kantabra, Kantabrar>:

<HIST> càntabre m, càntabra f 

Kantabría <f. Kantabríu, no comptable>:

Cantàbria f

kantabrískur, kantabrísk, kantabrískt <adj.>:

cantàbric -a

Kantabríu·búi <m. -búa, -búar>:

càntabre m, càntabra f (natural o habitant de la Cantàbria moderna)

Kantabríu·fjöll <n.pl -fjalla>:

muntanyes Cantàbriques, serralada Cantàbrica

Kantabríu·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar Cantàbrica

Kantara·borg <f. -borgar, no comptable>:

Canterbury f

♦ Anselm[us] frá Kantaraborg: Anselm de Canterbury

♦ Gervasíus frá Kantaraborg: Gervàs de Canterbury

♦ heilagur Tómas Becket erkibiskup í Kantaraborg: Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury

Kantaraborgar·sögur <f.pl -sagna>:

<LITER> Contes m.pl de Canterbury

◊ “Kantaraborgarsögur” eftir Geoffrey Chaucer: “Els contes de Canterbury” de Geoffrey Chaucer

kantarella <f. kantarellu, kantarellur. Gen. pl.: kantarella o: kantarellna>: rossinyol m, 
        picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

kantata <f. kantötu, kantötur. Gen. pl.: kantata>:

cantata f

kantóna <f. kantónu, kantónur. Gen. pl.: kantóna>:

<POLIT í Sviss> cantó m 

kant·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> extrem m

♦ hægri kantmaður: extrem dret

♦ vinstri kantmaður: extrem esquerre

kantur <m. kants, kantar>:

<GEN & de carretera> vorera f

◊ aktu út í kant og stansaðu: atura el cotxe a la vorera

♦ vera upp á kant við e-n: <LOC FIG> dur-se malament amb algú, haver-se discutit amb algú 

♦ vera í yngri kantinum: <LOC FIG> trobar-se en el grup dels més joves, trobar-se a la banda dels més joves

kanúki <m. kanúka, kanúkar>:

<RELIG> canonge m

♦ kanúki af reglu heilags Ágústíni: canonge regular agustí, canonge m de Sant Agustí

Kanverji <m. Kanverja, Kanverjar>:

cananeu m, cananea f

kanverskur, kanversk, kanverskt <adj.>:

cananeu -ea

♦ kanversk tungumál: llengües cananees

kapal·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

circuit tancat [de televisió], sistema m per cable

kapall¹ <m. kapals, kaplar>:

1. (meri) egua f (femella del cavall)

2. (spilaþraut) solitari m (joc de cartes)

♦ leggja kapal: fer un solitari

kapall² <m. kapals, kaplar>:

(raftaug) cable m (d'electricitat, telèfon, televisió)

kapal·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:

televisió f per cable

kapella <f. kapellu, kapellur. Gen. pl.: kapellna o: kapella>:

capella f

kapellán <m. kapelláns, kapellánar>:

capellà m, vicari m (prevere que té al seu càrrec una capella)

kapítalismi <m. kapítalisma, pl. no hab.>:

capitalisme m (→ auðvaldsskipulag)

kapítalisti <m. kapítalista, kapítalistar>:

capitalista m & f (→ auðvaldssinni)

kapítalistískur, kapítalistísk, kapítalistískt <adj.>:

capitalista (→ auðvalds-)

Kapítól·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

Capitoli m

Kapítól·listasöfn <n.pl -listasafna>:

Museus Capitolins

Kapítól·úlfynja <f. -úlfynju, no comptable>:

lloba capitolina

kapítuli <m. kapítula, kapítular>:

(kafli & RELIG) capítol m

kapla·mjólk <f. -mjólkur, pl. no hab.>:

llet f d'egua

kapp <n. kapps, köpp>:

1. (keppnisskap, dirfska) empenta f, nervi m, abrivament m (vitalitat o vigor interiors, esp. innats)

♦ kapp er best með forsjá: <LOC FIG> l'empenta és millor si l'acompanya la previsió  (la rauxa no serveix de res si no va acompanyada del seny)

◊ vilja þeir nú fyrirkoma kappi Völsunga: volgueren llavors anorrear l'abrivament dels volsungs

2. (ákafi) zel m, ardor m,f (viu interès interior a fer o aconseguir una cosa)

♦ af kappi: amb ardor

♦ af miklu kappi: amb gran ardor

◊ berjast af miklu kappi: combatre amb gran acarnissament

◊ hvílíka þrá, hvílíkt kapp, hvílíka refsingu!: quin desig tan gran, quin zel, quin càstig!

♦ kosta kapps um e-ð: fer un gran esforç per una cosa, posar tot l'interès a fer una cosa (→ kappkosta)

♦ kosta kapps um að <+ inf.>: esforçar-se per <+ inf.>, maldar per <+ inf.>, afanyar-se per <+ inf.>

◊ kostum því kapps um að ganga inn til þessarar hvíldar, til þess að enginn óhlýðnist eins og þeir og falli: esforcem-nos per entrar en aquest lloc de descans perquè ningú no caigui seguint el mateix exemple de desobediència

◊ þess vegna kostum vér kapps um, hvort sem vér erum heima eða að heiman, að vera honum þóknanlegir: per això, tant si hi vivim com si n'emigrem, posarem tot el nostre afany a ésser-li plaents

◊ meir af kappi en forsjá: amb més ardor que [no pas] prudència

3. (atorka, kappsemi) energia f, afany m (energia o entusiasme que hom posa a fer una cosa)

♦ leggja kapp á e-ð: posar tota la seva energia en una cosa

♦ leggja [mikið] kapp á að <+ inf.>: posar [gran] interès en <+ inf.>, esforçar-se [molt] a <+ inf.>

◊ legg kapp á að reynast hæfur fyrir Guði sem verkamaður er...: posa tot el teu afany a presentar-te davant Déu com un treballador que...

◊ og ég vil einnig leggja kapp á, að þér ætíð eftir burtför mína getið minnst þessa:  i també vull esforçar-me perquè després de la meva partença sempre pugueu fer memòria d'aquestes coses

4. (keppni, sampkeppni) competició f (per esbrinar qui és el més fort, veloç etc.)

♦ etja kappi við e-n: competir amb algú

♦ hlaupa í kapp við e-n: provar-se a córrer (dues persones entre si)

♦ hver í kapp við annan: a veure qui en pot més

Kappa·bani <m. -bana, sense plural>: matador m de campions (matador 
		de grans guerrers, matador d'herois)

kapp·akstur <m. -aksturs, pl. no hab.>: cursa automobilística

kappaksturs·bíll <m. -bíls, -bílar>: cotxe m de cursa, cotxe m de competició, cotxe m
        de carreres (cast., ekki ritm./no lit.)

kapp·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:

<ESPORT> marxa f

kapp·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<ESPORT & FIG> cursa f

♦ fara í kapphlaup: fer una cursa

♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

♦ í kapphlaupi við e-ð: en una cursa [a] contra rellotge contra una cosa

◊ í kapphlaupi við tímann: en una cursa contra rellotge contra el temps

◊ í kapphlaupi við móður náttúru: en una cursa contra rellotge contra la Mare Natura

♦ → geimkapphlaup “cursa espacial”

♦ → vígbúnaðarkapphlaup “cursa armamentística”

kappi <m. kappa, kappar>: 1. <HIST> campió m (heroi, gran guerrer)
        2. (yfir glugga) galeria f de cortina

kapp·kosta <-kosta ~ -kostum | -kostaði ~ -kostuðum | -kostað ║ að <+ inf.>>:

esforçar-se a fons per <+ inf.> 

kapp·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

competició esportiva

kapp·nógur, -nóg, -nógt <adj.>:

més que prou, més que a bastament

♦ hafa kappnóg að gera næstu tvo til þrjá mánuðina: tenir feina a fer més que a bastament els propers dos o tres mesos

kapp·reið <f. -reiðar, -reiðar (o: -reiðir). Empr. hab. en pl>: 1. cursa f de cavalls
        2. kappreiðar <f.pl -reiða>: concurs hípic (concurs de salts & cursa o curses de cavalls)

kapp·róður <m. -róðrar (o: -róðurs), -róðrar>:

regata f al rem

kapp·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>: debat m, discussió f

kapp·ræða <-ræði ~ -ræðum | -ræddi ~ -ræddum | -rætt ║ e-ð>:

disputar sobre una cosa

kappsam·lega <adv.>:

amb zel, amb ímpetu, sol·lícitament

◊ einvaldar buðu dýrkun á skurðlíkneskjum þar sem þeir voru sumir hverjir svo fjarri. Menn gátu ekki auðsýnt einvaldinum sjálfum lotningu sína. Þess vegna gerðu þeir þekkjanlega mynd af konunginum, sem tigna bar, til þess að þeir gætu kappsamlega (ἡ σπουδή -ῆς: διὰ τῆς σπουδῆς) smjaðrað fyrir honum fjarstöddum eins og hann væri nærstaddur: els tirans manaren adorar les imatges i allà on alguns d'ells vivien tan lluny que no podien testimoniar en persona llur veneració al tirà, {per això} els feien una imatge recognoscible del rei que s'havia de venerar, a fi que poguessin adular-lo, absent, amb idèntic zel com si hi fos present

◊ nú svaraði Þiðrekr: «Þó spyrr þú nafns míns svá kappsamliga, þá skal eigi lengr leyna því fyrir þér. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, sem þú gazt, ok á ek ekki erendi við þik, ok vil ek ríða leið mína fyrir þá sǫk»: aleshores en Þiðrekr li va respondre: "ja que preguntes tan sol·lícitament el meu nom, no te'l vull pas amagar per més temps. Jo sóc en Þiðrekr, fill del rei Þéttmar de Berna, talment com has endevinat. Amb tu no tinc afers pendents, per aquest motiu no desitjo res més que continuar [sense cap més contratemps] el meu camí"

◊ ok er þeir heyra þetta kall Viðga, þá óttast nú allir ok hleypa nú hverr sem má nema Þiðrekr konungr. Hann snýr sínum hesti í gegn Viðga ok ríðr kappsamliga ok bregðr sínu sverði ok kallar: «Góði félagi, snú aptr sem harðast ok báðir vit saman ok munum nú, hvat mæltum, at eigi skyldim vit flýja, þóat víss sé bani fyrir, ok enn mun ekki til saka, ef vit erum báðir saman»: quan els seus companys van sentir aquest crit d'en Vidga, es van esfereir tots i cadascun d'ells va fugir corrents d'allà tret del rei Þiðrekr. Aquest va girar el seu cavall cap al Vidga, va arrencar a cavalcar amb ímpetu cap a ell, i brandant la seva espasa li va dir: "bon company, torna enrere tan ràpid com puguis! Recordem ara, tu i jo, el que ens vam dir: que no fugiríem pas encara que al davant hi tinguéssim una mort certa, i si estem tots dos plegats, avui encara no faltarem a la paraula que ens donàrem"

◊ nú mælti Alibrandr: «Hverr er þessi inn gamli maðr, er staðizt hefir fyrir mér um hríð. Seg skjótt þitt heiti ok gef upp þín vápn, þá muntu halda lífi þínu, en ef eigi viltu þat, þá má þat verða þinn skaði.» Hildibrandr svarar: «Viltu vita mitt heiti, þá muntu fyrr verða at segja þitt heiti, ok upp muntu verða at gefa þitt sverð ok vápn, áðr við skiljumst, ok ef þat viltu eigi lostigr, ok þá muntu þó gera verða nauðigr.» Þá reiðir Alibrandr upp sitt sverð allkappsamliga ok hǫggr til ins gamla ok Hildibrandr at móti. Verðr þar nú hǫrð orrosta ok gera aðra hríð hálfu vaskligri en fyrr, ok nú er hvártveggi móðr, ok setr Alibrandr niðr sinn skjǫld ok vill hvílast, ok svá vill Hildibrandr: L'Alibrandr li va dir: "qui és aquest vell que m'ha resistit tant? Digues aviat el teu nom i lliura les teves armes! Si ho fas, conservaràs la teva vida; si no, serà el teu damnatge". En Hildibrandr li va respondre: "Si vols saber el meu nom, primer m'hauràs de dir el teu. M'hauràs de lliurar la teva espasa i les teves armes, abans que no ens separem. Si no ho fas volenterosament, ho faràs per la força". Aleshores l'Alibrandr va aixecar amb gran abrivament la seva espasa i va descarregar-hi un cop contra el vell i en Hildibrandr li assestà un contracop. Aleshores es va entaular un combat aferrissat en el qual els dos combatents es van tornar a batre mútuament el doble d'ardidament que abans, fins que tots dos queden retuts. L'Alibrandr deixa en terra el seu escut volent fer una pausa, i en Hildibrandr també

◊ Þiðrekr konungr af Bern ríðr nú fram með sinn hest Fálka ok sitt góða sverð Ekkisax ok hǫggr á tvær hliðar sér menn ok hesta ok fellir hvern yfir annan allt þar, sem hann ferr. Ok fyrir hánum ríðr meistari Hildibrandr með hans merki ok drepr margan mann annarri sinni hendi, ok þeira góði félagi Vildifer fylgir þeim alldrengiliga, ok er þessi orrosta in harðasta, ok falla nú mjǫk Ǫmlungar af liði Sifka. Ok nú kallar Þiðrekr konungr hátt ok eggjar sína menn ok mælti: «Fram hart, várir menn, ok berizt nú af kappi miklu ok drengskap. Þér hafið optliga barizt við Rúzimenn eða Vilkinamenn, ok fengum vér þá optast sigr, en nú í þessi orrostu sœkjum vér várt land ok ríki, ok hér af megum vér heita miklir menn, ef vér fám várt eiginland.» Ok heðan af verðr þessi veizla miklu ákafari. Ok nú ríðr Þiðrekr konungr í miðja fylking Sifka ok drepr menn ok hesta ok allt þat, sem fyrir hánum verðr, ok svá fram í gegnum þeira fylking ok aptr aðra leið. Hann hræðast nú allir, ok engi þorir fyrir hánum at standa, hvar sem hann ríðr, ok þá hefir hann drepit ótal manna. Á annan veg í miðri fylking Ǫmlunga ríðr Vildifer, ok fyrir hánum falla Ǫmlungar, ok hvar sem hann kom í herinn, þá heldr engi maðr sínum hesti ok sínum vápnum fyrir hánum, ok nú hefir hann drepit marga ríka hǫfðingja, ok er hann enn eigi sárdrafa. Þetta sér hertogi Valtari af Vaskasteini, hversu mikinn skaða Vildifer gerir á Ǫmlungum ok fyrir hánum flýja Ǫmlungar, hvar sem hann kemr fram, ok ríðr í gegn hánum allkappsamliga ok leggr merkispjótinu fyrir hans brjóst, ok spjótit gengr í gegnum hann ok út um herðarnar. Ok nú hǫggr Vildifer af sér spjótskaptit ok ríðr at Valtara ok hǫggr á hans lær við sǫðlinum, ok sundr tekr brynjuna, svá at í sǫðlinum nam staðar ok sinn veg fell hvárr af sínum hesti dauðr á jǫrð: el rei Þiðrekr, muntat en el seu destrer Falcó i brandint la seva espasa Ekkisax, és el primer a atacar i colpeix homes i cavalls a dreta i esquerra. Allà on anava, allà en queia un rere l'altre. Al seu davant hi anava Mestre Hildibrandr portant amb una mà el gonfanó del rei Þiðrekr i colpint mant home amb la seva altra mà. El seu bon company Vildifer els seguia baronívolment. Es va entaular una aferrissada batalla. Molts d'amulungs dels rengs d'en Sifka hi queien. Aleshores el rei Þiðrekr va cridar als seus homes amb veu forta i els encoratjà i esperonà, tot dient-los: "Fram hart! Endavant amb acarnissament, homes Nostres!, bateu-vos amb gran abrivament i homenia! Sovint heu lluitat contra russos i vilços i gairebé sempre la victòria ha estat nostra! En aquesta batalla ens hi juguem la nostra terra i el nostre regne. Si reconquerim les nostres terres pairals, la gent ens dirà herois!". I a partir d'aquell moment, la batalla encara fou més acarnissada. El rei Þiðrekr s'endinsava dalt del seu cavall enmig dels rengs d'en Sifka, matant homes i cavalls i tot el que se li posava enmig, fins que els havia travessat del tot i llavors es girava i travessava de nou la formació enemiga desfent el camí que havia fet abans, fent ara cap a les seves tropes. Tots tremolaven davant ell, cap no gosava sortir-li a l'encontre i resistir-s'hi, allà on anava. I així va abatre una multitud d'homes. A una altra banda hi havia en Vildifer, travessant els rengs amulungs, i al seu davant queien els amulungs: on, dalt del seu cavall, arribava dins els rengs enemics, ningú no conservava davant ell ni armes ni cavall. Ja havia abatut poderosos capitans i ell encara no havia rebut ni una ferida. El duc Gualter de Wascònia ho va veure: va veure quin gran carnatge en Vildifer feia entre els amulungs, de manera que tots els amulungs fugien de davant ell allà on ell avançava i guanyava terreny. Va cavalcar al seu encontre amb impetuós abrivament i li clavà l'asta del seu gonfanó a la post del pit amb tanta de força que la punta li va sortir entre espatlla i espatlla. En Vildifer va tallar l'asta d'un cop de la seva espasa, va envestir en Gualter i li va tallar d'un cop d'espasa una de les cames a l'alçada de la sella. El cop fou tan fort que l'espasa, després de tallar l'armadura d'en Gualter, va quedar clavada a la sella. I havent fet això, cadascun d'ells va caure mort del seu cavall

◊ hér eptir ríðr einn riddari allkappsamliga at Þiðreki konungi, þat er hans maðr, ok segir ok kallar: «Góðr herra Þiðrekr konungr, ríð eigi lengr eptir þessum her. Ríð heldr aptr. Ek kann segja þér ill tíðendi ok mikil ok eru sǫnn. Inn illi hundr Viðga drap fyrst þinn góða hertoga Nauðung, ok þar næst hefir þú látit Ortvin ok hans bróður Erp, þína junkherra, ok enn er drepinn þinn góði vinr Hjálprekr, ok nú er dauðr þinn bróðir Þether, ok þetta allt hefir gert inn illi hundr Viðga. Ríð aptr, herra, ok hefn þeira»: després d'això, un cavaller es dirigí tot abrivadament al rei Þiðrekr, era un dels seus homes, i li va cridar: "rei Þiðrekr, bon senyor, deixa d'encalçar l'exèrcit enemic i torna de seguida enrere, car et porto notícies dolentes i greus, però veres: En Vidga, el mal gos, primer ha mort el bon duc Nauðungr, després l'Ortvin i son germà l'Erpr, els teus junkherrar, i tot seguit el teu bon amic en Hjálprekr, i ara, també ton germà Þether és mort. Tot això ho ha fet en Vidga, el mal gos. Torna enrere, senyor, i venja'ls!"

kapp·samur, -söm, -samt <adj.>:

ardent, ple -ena d'ardor, entusiasta, zelós -osa, assidu -ídua

◊ hann var kappsamur (¿?וַיִּגְבַּהּ לִבּוֹ בְּדַרְכֵי יְהוָה) í þjónustu sinni við Drottin og fjarlægði einnig fórnarhæðirnar og Asérustólpana frá Júda: fou zelós en el servei de Jahvè i féu desaparèixer les bamoth, els pujols sacrificials, i les imatges d'Aixerà de Judà.

◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grim, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (La traducció danesa del Kristian Kålund, 1904, p. 26, fa: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)

◊ hann er leikmaðr mikill ok gleðimaðr, drykkjumaðr, málsnjallr, skǫrunglyndr ok skjótráðr ok yfrit hraustr til vígs, mildr, lítillátr, kappsamr. Sistram hefir mark á sínum vápnum á þá leið, at hans skjǫldr ok ǫll herneskja er grœn sem gras ok á markaðr dreki, brúnn it efra, en rauðr it neðra. Þetta mark jarteinir, hversu hann var staddr fyrir drekanum ok hvé mikla sœmd hann á at launa Þiðreki konungi, meðan hann lifir, er hann leysti hann af drekans munni. Hans inn grœni vápnalitr þjónar þar til, er it bezta sverð, er hann átti, hafði grœnan lit: li agradava molt el joc, la bauxa i la beguda, era eloqüent i una persona condreta, ràpid en les seves decisions, audaç en el combat, generós, humil i ple d'empenta. En Sintram portava aquestes senyes a les seves armes: el seu escut i tot el seu arnès eren verds com l'herba i hi havia un drac pintat al damunt, bru a la part superior i roig a la part inferior. Això simbolitzava com s'havia trobat davant el drac i com, mentre vivís, havia de pagar gran homenatge a Þiðrek de Berna, car l'havia deslliurat de la gola del drac. Havia triat el color verd com a color d'armes, perquè la millor espasa que posseïa era de color verd

◊ þeir eru míkillátir ok drambsamir, óþýðir, fámálgir, vel látaðir, skartsmenn miklir of vápn eða klæði, vingóðir, fastúðgir, kappsamir, þrályndir, ágjarnir ok inir hraustustu í ǫllum mannraunum: eren altius i bravejadors, brófecs i de poques paraules [però] ben educats, esplèndids en llurs armes i abillaments, amics lleials, ferms en llurs propòsits, impetuosos, obstinats, cobejosos i els més valents en tota mena de proves d'homenia.

◊ Vildifer inn drambláti ok inn kappsami hans hár er døkkt, en andlit ljóst ok langt ok vel vaxit, nokkut bjúgnefjaðr ok haukligr í augum, hár ok herðibreiðir ok vel vaxinn. Fagra hǫnd hefir hann ok hvíta ok digran arm ok sterkan. Hann er allra manna fimastr ok vel ern, atgervimaðr mikill í alls konar leikum: en Vildifer, el superb i impetuós, té els cabells foscos i la cara, allargada i de trets ben proporcionats, és de color clara. Té el nas una mica corb i ulls de falcó. És alt d'estatura, i ben plantat, i d'espatlles amples. Té les mans belles i blanques, i els braços, forts i gruixuts. És el més àgil dels homes i molt vigorós, i un home que duu a terme grans proeses en tota mena de jocs [físics]

◊ hann er spakr maðr at viti, forsjámaðr mikill ok þýðr ok fálátr, grimmr ok kappsamr. Gott hjarta hefir hann ok hugprútt, skjótr til alls, er hann vill gera, þrályndr, einfaldr, harðúðigr ok óarmvitigr: era un home d'enginy agut, un gran provisor, afable en el tracte i reservat en el parlar, ferotge i zelós. Té un cor bo i coratjós, és prompte en tot el que vol fer, és tenaç, senzill, d'esperit sever i immisericorde

◊ ok ef nǫkkurir væri þeir menn, er svá djarfir væri eða kappsamir ok óvitrir, at eigi kynni at hræðast várt it milda afl ok áræði ok vár in hvǫssu sverð ok ina hǫrðu hjálma ok ina stinnu skjǫldu ok þær sterku brynjur ok þá ina skjótu hesta, er jafnvel drepa menn sem it óarga dýr, þá mundu þeir dœma sik brátt til bana: però, si encara hi hagués alguns homes tan ignorants, temeraris o combatius que no temessin la nostra audàcia i força poderosa, ni les nostres esmolades espases, ni els nostres durs elms, ni els nostres escuts ferms, les nostres fortes cuirasses i els nostres veloços cavalls que maten per igual el lleó com l'home, aviat ells mateixos es condemnarien a mort

◊ Borgarmaðr svarar: «Alibrandr er allra kappa mestr ok yfir ǫllum mǫnnum um mildi ok kurteisi. Hann er þó grimmr ok kappsamr ok illr sínum óvinum, ok við engan mann vill hann jafnast»: el burgès li va respondre: "L'Alibrandr és el més gran dels campions, i superior a tots en generositat i cortesania. Tanmateix, és cruel, pertinaç i dolent amb els seus enemics, i no té parió"

◊ Þiðrekr konungr ríðr jafnan at veiða dýr, ok nú hefir hann riðit langt á merkr með hauka sína ok hunda. Hann hefir spurn af þessum skákmǫnnum ok hvat þeir vilja gera, ok hann vill hitta þá ok kannast við, hverir þeir menn eru. Hann er svá kappsamr, at hann vill vinna nǫkkurt rausnarverk: el rei Þiðrekr contínuament sortia a caçar. Un dia s'havia fet ben endins en els boscos amb els seus falcons i gossos. Havia sentit a parlar d'aquests lladres i del que volien fer, i els volia trobar per conèixer qui eren aquells homes. Era tan actiu que volia dur a terme alguna proesa

kapp·semd <f. -semdar, -semdir; pl. no hab.>:

ardor m,f, esperit fogós, impetuositat f, assiduïtat f

◊ Þórir hersir bjóst til ferðar þeirrar; hann kallaði Arinbjörn til máls við sig. "Nú mun eg," sagði hann, "fara til blótsins, en eg vil ekki, að Egill fari þangað; eg kann ræðum Gunnhildar, en kappsemd Egils, en ríki konungs, að þess mun eigi hægt að gæta alls saman; en Egill mun ekki letjast láta, nema þú sért eftir. En Þórólfur skal fara með mér," sagði hann, "og aðrir þeir förunautar; skal Þórólfur blóta og leita heilla þeim bræðrum": el hèrsir Þórir es va aparellar per a partir cap a Gaular. Va fer cridar l'Arinbjörn per parlar-hi. "Ara vull sortir per anar a la festa del sacrifici", li va dir, "però no vull pas que l'Egill hi vingui: conec els plans (=ráðum; la lliçó ræðum = maquinacions, intrigues; estratagemens, arteries) de la Gunnhildur i la impetuositat i vehemència de l'Egill i el poder del rei, de manera que no serà gens fàcil tenir-los a tots plegats i alhora en consideració, i sé que, si tu no ets aquí, l'Egill no es podrà contenir i hi vindrà

◊ á þessu sama vári stóð fyrrnefndr Árni byskup frammi fáliðr vígmaðr í fylking síns signaða herra, ok þó at hann sýndi ástareld almáttigs Guðs tendraðan í sínu hjarta með orðum ok eptirdœmum verkanna, sem framast fekk hann við komizt, ok bar með iðuligri ástundan ok óbrigðum vilja, ok svá langt gekk á fram um réttendin kappsemd leikmanna, at á þessu þingi, er á þessu sumri var, lét inn sami Hrafn í lǫgréttu hǫndum upp taka, ok gera með lófataki útlaga alla þá menn, sem herra byskup skipar á staði ok kirkjueignir, þær sem hann kallaði leikmenn eiga, með allsherjardómi, ok lét lýsa yfir þeim nefniliga á héraðsþingum. Hrafn lýsti ok því, at þeir væri ok allir saklausir, sem byskup hafði bannsetta fyrir kirkjurán, ok samneytti þeim sjálfr, ok þeir aðrir sem hans vilja gerðu: aquella mateixa primavera, el susdit bisbe Árni, per bé que capità de pocs soldats, es va posar al capdavant de la formació del seu Sant Senyor i, malgrat que ell i els seus fossin pocs, va demostrar de paraula i amb els exemples de les seves obres fins allà on li fou possible (Cf. Baetke 19874 p. 337: komask við <...> 2. imstande sein, Gelegenheit haben), que el foc de l'amor de Déu totpoderós estava encès en el seu cor i que el portava amb perseverant afany i amb constant voluntat. I vet ací que la fermesa dels llecs anà tan lluny en la persecució de llurs drets (Cf. Baetke 19874 p. 497, no dóna pas entrada a la locució um réttendin. La tradueixo d'acord amb la interpretació que en faig, remarcant, però que també es podria interpretar en el sentit de weit über alles hinausging, was recht und billig war ‘més enllà del que era just o equitatiu’) que en el þing que es va celebrar aquell estiu, el mateix Hrafn en persona va fer sotmetre a votació a mà alçada a la lǫgrétta i va fer votar, aixecant la palma de la mà, que, amb sentència de l'Assemblea General, es declaressin bandejats tots aquells homes que el senyor bisbe havia posat al capdavant de possessions i béns eclesiàstics que els llecs consideraven que els pertanyien a ells, i tot seguit féu informar els héraðsþing dels noms dels bandejats. En Hrafn també va proclamar que eren innocents tots aquells que el bisbe hagués excomunicat per apropiació de béns eclesiàstics i que ell tindria relació amb tots ells i amb qualssevol altres que seguissin la seva voluntat

◊ bar ok þar raunir á skjótliga at forráðsmenn ríkissins, þeir sem ráð konungsins váru kallaðir, vildu at litlu hafa þær skipanir, sem Magnús konungr ok Jón erkibyskup hǫfðu skipat með sǫnnum rǫksemdum, brjótandi þær niðr með sínum kappsemdum, en hirðirinn, sá er eigi var veikr, heldr staðligr stólpi sannleiksins, vildi heldr sitja fyrir reiði þeira ok harðendum en þegja yfir sannendum: es va veure realment que els intendents del regne, els qui eren anomenats consell del rei, volien menystenir el compliment de les disposicions que el rei Magnús i l'arquebisbe Jón havien dictat amb vera autoritat, infringint-les amb llurs porfídies, però [l'arquebisbe Jón el Roig,] llur pastor que no era pas feble, sinó un ferm pilar de la veritat, es va estimar més incórrer en llur ira i vexacions abans que no callar la veritat

kapp·semi <f. -semi, no comptable>:

ardor m,f, esperit fogós, impetuositat f, assiduïtat f

◊ ok nú lofar hann hverr maðr af sinni hreysti ok kappsemi svá víða sem hans nafn spyrsk, en þat er náliga um allan heiminn, ok nú kann engi maðr at segja hánum til þess manns, at nein ván sé, at við hann vili jafnast fyrir atgervi sakar eða afls eða vápna: el rei Þiðrekr va tornar a Berna amb els seus lagsmenn, companys d'armes i membres del seguici, pels mateixos camins que abans havia recorregut per anar-se'n. A Berna hi fou rebut amb tota la dignitat i els màxims honors que es podien dispensar. De llavors ençà, tothom el va lloar per la seva estrenuïtat i la seva gran empenta fins allà on es va sentir a dir el seu nom, que és gairebé com dir per tot el món, i no hi havia ningú que pogués anomenar un altre home que se li pogués comparar a ell en habilitats, força ni armes

kapps·fullur, -full, -fullt: ple -ena de zel, zelós -osa

kapp·sigling <f. -siglingar, -siglingar>:

regata f de vela

kapp·skák <f. -skákar, -skákir>:

competició f d'escacs, torneig m d'escacs

kapps·maður <m. -manns, -menn>:

1. (kappsamur maður, kappsfullur maður) persona f d'empenta, home m de combat

◊ konungr heitir Osið. Hann ræðr ríki um Frísland. Hann er ríkr hǫfðingi ok mikill bæði at lǫndum ok lausafé. Hann á tvá sonu. Heitir inn ellri Ortnið, en inn yngri Attila. Hann er snemmendis mikill ok sterkr at afli, góðr riddari á hesti, mildr af fé, vitr ok ágjarn. Of alla hluti er hann inn mesti kappsmaðr. Þá er hann er tólf vetra gamall, þá setr Osið hann hǫfðingja yfir alla hǫfðingja. Attila konungr ríðr optliga út með her sinn á ríki Milias konungs, ok við þat, er Milias konungr er ørvasa at aldri, en hann á engan son eptir at verja hans ríki, þá gerir Attila mikinn skaða á hans ríki ok tekr margar borgir í hans landi: hi havia un rei que es deia Osið. Regnava sobre Frísia. Era un príncep gran i poderós, tant pel que fa a dominis com pel que fa a riqueses. Tenia dos fills: el major nomia Ortnið i el més jove, Àttila. Aquest es va fer precoçment gran i molt fort i era bon genet, generós, llest i cobejós. Per damunt de totes les coses, emperò, era l'home amb més empenta que hi hagués. Quan tingué dotze anys, el rei Osið el va fer príncep de tots els prínceps. [Com a tal,] el rei Àttila sovint feia expedicions amb el seu exèrcit al regne del rei Milias, i per tal com el rei Milias ja era dèbil per l'edat i no tenia cap fill que defensés el seu regne, l'Àttila feia gran dany al seu regne, del qual va conquerir mantes ciutats

◊ Ǫmlungr son Hornboga jarls, var líkr feðr sínum í ásjónu ok á hárslit ok á allan líkama, ok eigi var hann minni maðr né ósterkari ok allgóðr riddari ok inn djarfasti ok óforsjáll, hættinn í bardǫgum, vildi annathvárt vinna frægð eða fá bana, ok allmikill var hann ofkappsmaðr, ágjarn, ok gott þótti honum at vera lofaðr, ok til þess vildi hann vinna alla hluti bæði í mannhættu ok lítillæti, í mildi ok vílsinni við sjálfan sik at þola margs konar raun fyrir sitt nafn: l'Amulung, el fill del iarl Hornbogó, s'assemblava a son pare en fesomia, color dels cabells i faiçó del cos, i no era ni més petit que ell ni menys fort i també era un cavaller excel·lent, el més valerós, ardit i agosarat a les batalles. Volia guanyar la fama o perir. Empaitava aquesta ambició seva amb obstinada porfídia; era ambiciós, i tenia per bona cosa rebre lloances, i volia aconseguir la fama en tots els aspectes i a tot preu: en humilitat i arriscant la vida, amb generositat i amb duresa i rigor amb si mateix (Cf. Baetke 19874 p. 738: víl-sinni n. Not, Mühsal: í vílsinni við sjálfan sik in selbstauferlegter, freiwillig übernommener Mühsal); per a donar lluentor al seu renom, [estava disposat] a endurar manta prova

◊ «Herra,» segir hann, «nú lízt mér sem þú munir verða at varast þinn frænda, Þiðrek konung af Bern. Mér lízt sem hann mun búa yfir nǫkkurum stórráðum við yðr, fyrir því at hann er ótrúr maðr ok inn mesti kappsmaðr, ok nú grunar mik, hvárt þú munt fá haldit þínum konungdómi eða eigi fyrir ofkappi hans, ok nú muntu verða við at búast ok gæta. Hann hefir, síðan er hann varð konungr, mikit aukit sitt ríki í marga staði. En hann minnkar þitt ríki, eða hverr hefir skatt af Ǫmlungalandi, þann er hann fekk með sínu sverði, er átti þinn faðir? Þat er engi nema Þiðrekr konungr, ok miðlar hann þér ekki af, ok aldrigi muntu fá, meðan hann ræðr fyrir Bern»: "Senyor", li va dir, "em sembla que hauries de vetllar i anar alerta amb el teu nebot, el rei Þiðrekr de Berna. Tinc per mi que està maquinant alguns grans plans contra Vós, car és un home deslleial i porfidiós en la consecució del que es proposa. Sospito que haureu d'aparellar-vos bé i estar molt en guàrdia, si és que voleu assegurar el vostre regne davant la seva arrogant i obstinada ambició, car, des que es va convertir en rei, ha engrandit molt el seu regne en mants indrets i ciutats, alhora que està empetitint el vostre. Car, vejam, qui cobra ara el tribut del país dels Amulungs, que el vostre pare els va imposar amb l'espasa? Cap altre que el rei Þiðrekr i no te'n fa partió i mai no en rebràs res mentre ell regni a Berna

◊ þau Kveld-Úlfur áttu tvo sonu; hét hinn eldri Þórólfur, en hinn yngri Grímur. En er þeir óxu upp, þá voru þeir báðir miklir menn og sterkir, svo sem faðir þeirra var. Var Þórólfur manna vænstur og gjörvilegastur; hann var líkur móðurfrændum sínum, gleðimaður mikill, ör og ákafamaður mikill í öllu og hinn mesti kappsmaður; var hann vinsæll af öllum mönnum. Grímur var svartur maður og ljótur, líkur föður sínum, bæði yfirlits og að skaplyndi; gerðist hann umsýslumaður mikill; hann var hagur maður á tré og járn og gerðist hinn mesti smiður; hann fór og oft um vetrum í síldfiski með lagnarskútu og með honum húskarlar margir: en Kveld-Úlfur i la seva dona van tenir dos fills: el major nomia Þórólfur i el més jove Grímur. I quan es van fer grans, tots dos van ésser grans i forts, igual que llur pare. En Þórólfur era molt ben plantat i destre; havia sortit a la família de sa mare: era un home alegre, desprès (Jónsson 1894, pàg. 3 ho interpreta d'una altra manera: ǫrr bedeutet hier — nicht freigebig, sondern — „rasch, energisch“), un home molt actiu i ple d'energia en tot i la persona amb més empenta de totes [que un no es pugui imaginar]. Era estimat i apreciat de tothom. En Grímur tenia els cabells negres i era lleig, i havia sortit a son pare tant en fesomia com en caràcter. En Grímur també es va convertir en un bon masover: era un home hàbil treballant la fusta i el ferro i es va convertir en un ferrer magnífic; també sortia sovint a l'hivern, acompanyat d'un cert nombre de húskarlar o missatges del mas, a pescar arengs amb una lagnarskúta

◊ Þetta sumar var kyrrt að kalla og var þó hið fæsta með þeim Bolla og Ólafssonum. Létu þeir bræður hið ólinlegsta við Bolla en hann vægði í öllu fyrir þeim frændum, þess er hann minnkaði sig í engu því að hann var hinn mesti kappsmaður. Bolli hafði fjölmennt og hélt sig ríkmannlega því að eigi skorti fé: es pot dir que aquell estiu fou molt tranquil, encara que les relacions entre en Bolli i els fills de l'Olau foren molt tibants i deteriorades (Cf. Baetke 19874 p. 125: fár (comp. fær(r)i, sup. fæstr) adj. <...> 2. zurückhaltend, wortkarg, kühl, unfreundlich: vera fár við e-n, til e-s sich kühl, unfreundlich verhalten gegenüber jmd.). Els fills de l'Olau es comportavem de la manera més desconsiderada amb en Bolli, mentre que ell cedia davant ells, els seus parents, en tot el que no hagués de fer minvar el seu prestigi; car també ell era un home que vetllava per la seva fama i honor. En Bolli sempre tenia molta de gent al seu compte en el mas i hi mantenia un gran tren de vida ja que no li faltava fortuna ni cabal

2. (þrætugjarn maður) cerca-raons m, cercabregues m (Bal.) (home baralladís, contenciós)

◊ fara nú sendimenn aftur með þessum erindum og verður Brandur stórlega reiður og lét þau orð um fara að Finnboga skyldi eigi duga að halda þann mann er hann vildi sækja. Var hann hinn bráðasti og kappsmaður mikill þegar honum þótti móti sér gert, kvað þá svo finnast skyldu að Finnboga þætti þessu verr ráðið. Finnbogi lét sem hann vissi eigi þó að hann heyrði slíkt talað og gerði enga breytni á háttum sínum: els missatgers llavors se'n tornaren portant aquest encàrrec. En Brandur es va posar molt furiós i va deixar anar aquestes paraules: que en Finnbogi no en trauria cap profit de protegir un home que ell, en Brandur, volia perseguir judicialment. Quan en Brandur creia que algú s'entravessava en els seus plans, era extremadament irascible i un home molt agressiu i violent, i va dir que si en Finnbogi i ell es trobaven, en Finnbogi consideraria que havia pres la pitjor decisió. Quan en Finnbogi ho va sentir a dir, va fer com si no ho sentís i no va fer cap canvi en el seu comportament

karafla <f. karöflu, karöflur. Gen. pl.: karafla o: karaflna>: 1. (undir vatn) pitxer m (d'aigua)
        2. (vínkarafla) ampolla f de vi (per a servir-hi vi durant els àpats)

karfi¹ <m. karfa, karfar>: sebast m, sebastes m (qualsevol peix del gènere Sebastes)
        → djúpkarfi ‘sebast atlàntic’ (peix Sebastes mentella)
        litli karfi: sebast petit (peix Sebastes viviparus)
        stóri karfi: sebast gran, sebast de l’Atlàntic Nord, rascassa f del nord, penegal nòrdic,
           gallineta f (cast., ekki ritm./no lit.)  (peix Sebastes marinus) (→ gullkarfi)
        → vínlandskarfi ‘sebast de Nova Escòcia’ (peix Sebastes fasciatus)

karl <m. karls, karlar>: 1. (karlkyns maður) home m (baró)
           karlar: homes (a entrada de wàters públics)
           konur og karlar: homes i dones
        2. (roskinn maður) vell m (ancià)
           karl og kerling: un vell i una vella
        3. hann er nú karl í krapinu: <LOC FIG> (hann lætur fátt á sig bíta) sap defensar-se tot sol,
               no deixa que li busquin les pessigolles

karlafata·búð <f. -búðar, -búðir>: sastreria f d'home, botiga f de roba d'home

karlmanns·tryggð <f. -tryggðar, -tryggðir>: panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.),
        espinacal m (planta Eryngium campestre)

karnevall* <m. karnevals, karnevalar>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m
        Hans Hátign kóngur Karnevall og Frilla hans*: Sa Majestat Carnestoltes i la Concubina

karneval* <n. karnevals, karnevöl>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m

karneval[s]·drottning* <f. -drottningar, -drottningar>: <FOLCL> la reina del Carnaval

karneval[s]·frilla* <f. -frillu, -frillur. Gen. pl.: -frillna o: -frilla>: <FOLCL> la concubina 
		del Carnaval

karneval[s]·kóngur* <m. -kóngs, -kóngar>: <FOLCL> el rei del Carnaval

kartafla <f. kartöflu, kartöflur. Gen. pl.: kartaflna o: kartafla>: patata f, trumfa f (Tarr.), 
		creïlla f (Val.)
        afhýða kartöflur: pelar patates
        brúnaðar kartöflur: patates “gratapinyades”, patates bullides passades per sucre fos,
           patates caramel·litzades
        flysja (o: skræla) kartöflur: pelar patates
        franskar kartöflur: patates fregides (Bal.: frites)
        setja niður kartöflur: sembrar patates
        skræla kartöflur: pelar patates
        skrælivél fyrir kartöflur: màquina f de pelar patates, peladora f de patates
        soðnar kartöflur: patates bullides
        soðnar kartöflur með hýði: patates bullides sense pelar
        steiktar kartöflur: patates bullides sofregides
        sæt kartafla: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas)
        taka hýði af kartöflum: pelar patates

kartöflu·flögur <f.pl -flagna (o: -flaga)>: patates fregides [de bossa], 
        patatilla f (Mall., ekki ritm./no lit.)

kartöflu·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. <gen> farina f de patata
        2. (kartöflusterkja) fècula f de patata

kartöflu·mús <f. -músar, no comptable>: 1. (kartöflustappa) puré m de patates
        2. mousse f de patates, crema f de patates

kartöflu·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de patates

kartöflu·stappa <f. -stöppu, -stöppur. Gen. pl.:  stappa. Pl. no hab.>: puré m de patates

kartöflu·stappi <m. -stappa, -stappar>: esclafapatates m, aixafapatates m (eina de cuina emprada
        per a fer puré)

kasalla·brennivín* <m>: cassalla f (mjög þurr aníslíkjör)

kasér* <adj. inv.>: <RELIG = hæfur eða hæfilegur, heimill> caixer <inv.> (כָּשֵׁר, kāˈšēr)
        kasér kjöt og trífa kjöt*: carn caixer i carn trifà

kasjú·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: anacard m 
        (fruit de la planta Anacardium occidentale)

kassi <m. kassa, kassar>: 1. caixa f (recipient & indret de pagament a negocis & entitat bancària)
	2. capsa f
		setja bækur í kassa: ficar llibres dins una capsa de cartró

kasta <kasta ~ köstum | kastaði ~ köstuðum | kastað ║ e-u ~ e-m>:
    1. llançar una cosa ~ algú, tirar una cosa ~ algú (Bal.)
           hann sagði: "Kasta þú honum til jarðar!" Og hann kastaði
           honum til jarðar, og stafurinn varð að höggormi, og hrökk Móse
           undan honum: i ell li digué: “llança'l a terra!” I ell el llançà
           a terra, i es tornà un escurçó, de manera que Moisès fugí del seu davant
       kasta akkerum: tirar les àncores
       kasta á sig sótt: (þykjast sjúkur) creure's malalt
       kasta eign sinni á e-ð: apropiar-se d'una cosa, fer-se seva una cosa
       kasta e-m til jarðar: llançar algú a terra, tirar algú en terra (Bal.)
       kasta mæðinni: recobrar l'alè (després d'esforç)
       kasta steinum á e-n: llançar pedres contra algú, tirar-li pedres a algú (Bal.)
       kasta trú: <RELIG> apostatar
    2. (ala afkvæmi) parir (l'egua i, a certs indrets, també la gossa, la gata i la truja)
    3. kasta upp: (gubba, selja upp) vomitar (perbocar)

kastala·rústir <f.pl -rústa>: ruïnes f de castell, castell m en ruïnes

kastali <m. kastala, kastalar>: castell m

Kastilía <f. Kastilíu, Kastilíur>: Castella f
           Nýja Kastilía: #1. Nova Castella; #2. Castella la Nova
           Gamla Kastilía: Castella la Vella
           Kastilía - La Mancha: Castella-La Manxa
           Kastilía og León: Castella i Lleó

kastilska <f. kastilsku, no comptable>: castellà m (llengua)

kastilskur, kastilsk, kastilskt: castellà -ana

kastilíska <f. kastilísku, no comptable>: castellà m, llengua castellana
	á kastilísku: en castellà

kastilískur, kastilísk, kastilískt: castellà -ana

kastilísku·sletta <f. -slettu, -slettur. Gen. pl. -slettna o: -sletta>: castellanisme m, 
        castellanada f

Kastilíu·búi <m. -búa, -búar>: castellà m, castellana f

Katalóni <m. Katalóna, Katalónar>: català m, catalana f

Katalónía <f. Katalóníu, no comptable>: Catalunya f

Katalóníu·búi <m. -búa, -búar>: català m, catalana f

Katalóníu·maður <m. -manns, -menn>: català m, catalana f

katalónska <f. katalónsku, no comptable>: català m (llengua romànica)

katalónsku·mælandi, -mælandi, -mælandi: catalano-parlant
        katalónskumælandi lönd: països de parla catalana, Països Catalans

katalónskur, katalónsk, katalónskt: català -ana
        Katalónsku löndin: Països Catalans