-
kjörinn, kjörin, kjörið <adj.>:
-
1. (kosinn) elegit -ida (triat, escollit)
-
2. (nákvæmur, tilvalinn) ideal (just, excel·lent)
-
♦ kjörinn til e-s: ideal per a una cosa
-
♦ kjörinn staður til fyrirsáta ~ til að veita fyrirsát ~ til að njóta sólar: un lloc ideal per a emboscades ~ per a parar-hi embocascades ~ per a gaudir-hi del sol
-
♦ hann er kjörinn til þess: és la persona ideal per fer-ho
-
♦ þetta er kjörið tækifæri til að <+ inf.>: és l'ocasió ideal per a <+ inf.>
-
kjör·kassi <m. -kassa, -kassar>: urna f electoral
kjör·klefi <m. -klefa, -klefar>: cabina f [de col·legi] electoral
kjör·maður <m. -manns, -menn>: elector m, electora f
-
kjörnir, kjörnar, kjörin:
-
pl. de → kjörinn, kjörin, kjörið “elegit -ida”
kjör·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: cònsol honorari, cònsol honorària
kjör·seðill <m. -seðils, -seðlar>: papereta f electoral, papereta f de votació
kjör·skrá <f. -skrár, -skrár>: cens m electoral
-
kjör·skyldleiki <m. -skyldleika, -skyldleikar>:
-
<QUÍM & FIG> afinitat electiva
-
kjör·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
-
<QUÍM & FIG> electivament afí -ina
-
kjör·sókn <f. -sóknar, no comptable>:
-
participació f electoral
-
◊ kjörsókn varð aðeins tæplega fimmtíu prósent: la participació electoral només fou d'a penes el cinquanta per cent
kjör·staður <m. -staðar, -staðir>: col·legi m electoral
kjör·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: 1. (yfirkjörstjórn) junta f electoral
2. (undirkjörstjórn) mesa f electoral
-
kjör·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
-
legislatura f
-
♦ bíða út kjörtímabilið: esperar fins a la fi de la legislatura, esgotar la legislatura
-
kjör·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
-
pes m ideal
-
kjöt- <en compostos>:
-
càrnic -a
kjöt <n. kjöts, no comptable>: <CULIN> carn f (com a aliment)
ég borða ekki kjöt: no menjo carn
kjöt í grænmetisjafningi: <CULIN> mena de fricandó
niðursoðið kjöt: carn f en conserva
það er ekkert kjöt á beinunum: <LOC FIG> no té gens de substància, tot és palla
kjöt·álegg <n. -áleggs, -álegg. Gen. pl.: -áleggja; Dat. pl.: -áleggjum>:
fiambre m de carn (cast)
kalt kjötálegg: fiambre m (cast.), carn freda
kjötálegg í sneiðum: embotits tallats en rodanxes o llenques
-
kjöt·át <n. -áts, no comptable>:
-
consum m de carn
-
kjöt·bindindi <n. -bindindis, no comptable>:
-
<RELIG> abstenció f de carn
-
kjötbindindis·dagur <m. -dags, -dagar>:
-
<RELIG> dia f d'abstenció de carn
-
kjöt·biti <m. -bita, -bitar>:
-
tallada f de carn
kjöt·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla>: <CULIN> pilota f [grossa] de carn (Bal.),
mandonguilla grossa de carn
kjöt·búð <f. -búðar, -búðir>: carniceria f (botiga de carnicer)
kjöt·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: púding m de carn, pastís m de carn
-
kjöt·etandi, -etandi, -etandi <adj.>:
-
carnívor -a
-
kjöt·fars <n. -fars, pl. no hab.>:
-
<CULIN> carn trinxada fina per a farciment d'embotit, pasta f de carn per a farciment d'embotit
-
kjötfars·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla>:
-
<CULIN> mandonguilla grossa de carn trinxada fina
-
kjöt·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
-
producció càrnica
-
kjöt·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
-
ganivet m de [menjar] carn
-
kjöt·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
-
indústria càrnica
kjöt·kássa <f. -kássu, -kássur. Gen. pl.: -kássa>: kjötkássa f, mena de ragut
o estofat de carn i patates
kjöt·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>: 1. <GEN> brou m [concentrat]
de carn, extracte m de carn
2. (teningur) pastilla f d'Avecrem
kjötkveðju·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>: carnaval m, carnestoltes m
skrúðganga kjötkveðjuhátíðarinnar: rua f
kjöt·pottréttur <m. -pottréttar, -pottréttir>: <CULIN> potatge m de carn, [carn f d']olla f
kjöt·réttur <m. -réttar, -réttir>: [plat m de] carn f
-
kjöt·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
-
venda f de carn
kjöt·seyði <n. -seyðis, no comptable>: consomé m de carn, brou m de carn
kjöt·soð <n. -soðs, no comptable>: variant de → kjötseyði “brou de carn”
kjöt·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de carn d'anyell
-
kjöt·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
-
carniceria f (lloc de venda de carn)
-
kjöt·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur. Gen. pl.: -vinnsla o: -vinnslna>:
-
indústria càrnica
-
kjöt·vörur <f.pl -vara>:
-
productes càrnics
-
kjöt·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
-
[animal m] carnívor m
klaf·bókfell* <n. -bókfells, -bókfell>: <RELIG> quelaf m (קְלָף)
klak <n. klaks, klök>: 1. (en piscifactories) posta f d’ous (de peix) induïda, fresa f induïda
2. bassa f (o: safareig m -Mall.-) utilitzada per a la fresa induïda
klaka·dröngull <m. -drönguls, -drönglar>: caramell m, candela f de glaç
-
klaka·þil <n. -þils, -þil. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:
-
panna f de glaç (o: gel), pany m de glaç, plafó m de glaç
-
klak·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
-
lloca f d'oca
-
klak·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
-
lloca f
klaki <m. klaka, klakar>: 1. (íslag á jörðu) [capa f de] glaç m (damunt la terra)
2. (frosinn jarðvegur) terra glaçada
3. (ísmoli) glaçó m
gefðu mér Campari með klaka: porta'm un Campari amb glaçons
4. (Ísland) Islàndia (la ‘nevera’, el ‘congelador’)
íslenskt brennivín beint af klakanum: brennivín islandès directament del congelador
-
klak·vél <f. -vélar, -vélar>:
-
[màquina] incubadora f [d'ous]
-
klak·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
-
lloca f d'ànec
klappa <klappa ~ klöppum | klappaði ~ klöppuðum | klappað ║ e-ð>:
1. (hamra) picar una cosa, batre una cosa (a cop de martell i cisell)
klappa nafn á stein: gravar un nom [amb cisell] a una pedra
klappa stein: cisellar una pedra
2. tustar sobre, picar sobre (pegar un copet suau)
klappa á öxl[ina] e-m: tustar a l'espatlla d'algú
3. aplaudir, fer mamballetes (Mall.)
klappa fyrir e-m: aplaudir algú, fer mamballetes a algú (Mall.)
klappa saman lófum (o: lófunum): aplaudir, fer mamballetes (Mall.)
klappa lóf í lófa: aplaudir, fer mamballetes (Mall.)
allt klappað og klárt!: <LOC FIG> llestos!, tot enllestit!
-
klarínett <n. klarínetts, klarínett>:
-
clarinet m
-
klarínett·konsert <m. -konserts, -konsertar>:
-
<MÚS> concert m per a clarinet
-
♦ klarínettkonsert í A-dúr eftir Mozart: concert per a clarinet en La major d'en Mozart
-
klasa·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur. Gen. pl.: -perlulilja>:
-
calabruixa, claus m.pl de Nostre Senyor, collblau m, marcet m, lliri m d'ase, capblaus m.pl (Mall.) (planta Muscari neglectum syn. Muscari racemosum var. neglectum)
-
klasa·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>:
-
<MIL> bomba f de dispersió, bomba f de raïm, bomba f de boldró
-
◊ alþjóðlegt bann við klasasprengjum: prohibició internacional de les bombes de dispersió
-
◊ bann við framleiðslu, dreifingu, geymslu og notkun klasasprengna: prohibició de la producció, distribució, emmagatzematge i ús de les bombes de dispersió
-
klauf <f. klaufar, klaufar (o: klaufir). La forma de plural klaufir s'està imposant>:
-
1. (á dýrum) peülla f (en realitat, el mot designava originàriament la fenedura a la peúlla d'animals de peu forcat)
-
◊ hérinn hefir eigi klaufir: la llebre no té peülles
-
◊ ungneyti með hornum og klaufum: un vedell ja fet (és a dir, al qual ja li han sortit les banyes i les peülles)
-
◊ öll ferfætt dýr, sem hafa klaufir, og þær alklofnar, og jórtra, megið þér eta: podeu menjar tots els animals de quatre potes que tinguin peülla i peülla partida i que remuguin
-
◊ ...því að ég gjöri þér horn af járni og klaufir (parˈsāh ~ פַּרְסָה: ū-φarsɔˈθ-aʝiχ, וּפַרְסֹתַיִךְ) af eiri: ...per tal com jo et donaré banyes de ferro i peülles de bronze
-
♦ alklofin klauf: peülla partida, peu forcat (peülla dividida com ara la de porcs, ovelles, cabres)
-
♦ sletta úr klaufunum: <LOC FIG> anar a fer barrila (o: xerinola; o: tabola)
-
2. (sauðkind) cap m de bestiar oví, ovella f (pars pro toto)
-
◊ kvikfé vort skal og fara með oss, ekki skal ein klauf eftir verða: el nostre bestiar també vindrô amb nosaltres, aquí no hi quedarà un sol animal
-
3. (langt op) ranura f (trau o fenedura, obertura longitudinal per a insertar-hi monedes)
-
4. (skarð) fenedura f, clivella f (esquerda o escletxa a roca)
-
5. (löng laut) fondalada f, sotalada f (afrau entre dos puigs)
-
6. (buxnaklauf) bragueta f (de pantalons)
-
♦ opna klaufina: obrir la bragueta
-
klaufa·skapur <m. -skapar, no comptable>:
-
poca traça
-
♦ þvílíkur klaufaskapur!: quina poca traça!
-
klaustur <n. klausturs, klaustur>:
-
1. (forstöðumaður: ábóti & abbadís | á afskekktu svæði) monestir m (→ munklífi)
-
◊ klaustrið Lluc: el monestir de Lluc
-
2. (forstöðumaður: príor & príoressa e. príórissa | inni í borg, bæ e. þorpi) convent m (→ konventa)
-
◊ klaustrið Sant Gaietà: el convent de Sant Gaietà
-
klaustur·göng <n.pl -ganga>:
-
<ARQ> claustre m (de monestir)
-
klaustur·heit <n. -heits, -heit>:
-
vot monàstic
-
♦ hafa unnið klausturheitin: haver professat els vots monàstics
-
klaustur·líf <n. -lífs, no comptable>:
-
vida f monàstica (o: monacal; o: claustral)
-
Kládía <f. Kládíu, pl. no hab.>:
-
Clàudia (nom de dona)
-
kláða·blettur <m. -bletts, -blettir>:
-
1. (maurakláðaskella) clapa f de ronya (erupció cutània deguda a la sarna de la pell)
-
2. (hitabólur, hitaútbrot) granellada f, borradura f, gorradura f (Bal.) (erupció cutània deguda a la calor)
-
kláða·kind <f. -kindar, -kindur>:
-
be ronyós, me ronyós (Mall.)
-
kláða·maur¹ <m. -maurs, -maurar>:
-
àcar m de la ronya (àcar Sarcoptes scabiei)
-
kláða·maur² <n. -maurs, -maur>:
-
variant de → kláðamaur¹ ‘àcar de la ronya’
-
kláða·útbrot <n.pl -útbrota>:
-
granellada f, borradura f, gorradura f (Bal.)
-
kláði <m. -kláða, pl. no hab.>:
-
1. (það að klæja) picor f, <MED> prurit m (pruïssor)
-
◊ kláði í endaþarmi (o: við endaþarm) : picor a l'anus, <MED> prurit m anal
-
◊ kláði í kynfærum: picor als genitals, <MED> prurit m genital
-
2. (maurakláði, fjárkláði) ronya f (malaltia produïda per l'àcar Sarcoptes scabiei i d'altres àcars de la família dels sarcòptids)
-
◊ það sem blint er eða beinbrotið eða sært eða með kýlum eða kláða eða útbrotum: cap animal cec o que tingui un os trencat, o que estigui ferit, o que tingui pústules o ronya o vérbols
-
kláð·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:
-
ronya f, sarna f
-
kláðugur, kláðug, kláðugt <adj.>:
-
(vosugur, skurfóttur) ronyós -osa, sarnós -osa (amb el cos ple de crostes de ronya)
-
◊ þá mun Drottinn gjöra kláðugan hvirfil Síonar dætra og gjöra bera blygðan þeirra: per això el Senyor farà sarnosa la coroneta del cap de les filles de Sió i ensenyarà llurs vergonyes
kláf·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>: (loftferja) telefèric m
kláfur <m. kláfs, kláfar>: (loftferja) telefèric m
klám <n. kláms, no comptable>: 1. <GEN> pornografia f
dæmdur fyrir dreifingu kláms: condemnat per distribuir pornografia
framleiða, kaupa eða selja klám: produir, comprar o vendre pornografia
2. (ósiðsemi, klúryrði) obscenitat f (impudícia)
klám·blað <n. -blaðs, -blöð>: revista pornogràfica
klám·bíóhús <n. -bíóhúss, -bíóhús>: sala X f
klám·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura sicalíptica, literatura pornogràfica
klám·efni <n. -efnis, -efni>: material pornogràfic
klám·fenginn, -fengin, -fengið: 1. <GEN> pornogràfic -a
2. (ósiðsamur, klúr) obscè -ena (impúdic)
klám·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>: pel·lícula porno f, pel·lícula X f
klám·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula porno f, pel·lícula X f
klám·myndband <n. -myndbands, -myndbönd>: vídeo porno[gràfic]
klámmynda·bíóhús <n. -bíóhúss, -bíóhús>: sala X f
klámmynda·leikari <m. -leikara, -leikarar>: actor m porno
klámmynda·leikkona <f. -leikkonu, -leikkonur. Gen. pl.: -leikkvenna>: actriu f porno
klámmynda·leikstjóri <m. -leikstjóra, -leikstjórar>: director m de pel·lícules porno[gràfiques],
directora f de pel·lícules porno[gràfiques]
-
klámmynda·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
-
estrella f del porno
klám·rit <n. -rits, -rit>: 1. <GEN> escrit pornogràfic
2. (prentefni) publicació pornogràfica (imprès o obra publicada de contingut pornogràfic)
-
klám·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
-
estrella f [del] porno
klám·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: espectacle pornogràfic
-
klám·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
-
estrofa pornogràfica (o: obscena; o: libidinosa; o: procaç; )
klám·yrði <n. -yrðis, -yrði>: obscenitat f (paraula, expressió o llenguatge obscens)
öskra klámyrði: cridar obscenitats
klám·yrtur, -yrt, -yrt <adj.>: que té un llenguatge obscè
klefi <m. klefa, klefar>: 1. (á skipum) camarot m (cast.), cabina f
eins manns klefi: un camarot individual, una cabina individual
2. (á lögreglustöð) cel·la f (de comissaria, presó etc.)
-
kleggi <m. kleggja, kleggjar>:
-
(hestafluga) tàvec m (nom genèric d'insectes del gènere Tabanus)
-
kleif <f. kleifar, kleifar>:
-
1. <GEN> penya rosta [però enfilable], roca escarpada [però enfilable]
-
2. kleifar <f.pl kleifa>: (skörðótt klettabelti) rost escarpat però enfilable, pendent rocallós però enfilable, penyes formant pendent rost però pujable
-
◊ en sakir þess tröllskapar er Þorgrímur nef hafði haft í seiðnum og atkvæða, þá verður þess eigi auðið að höfðingjar tækju við honum og þó að stundum þætti þeim eigi svo ólíklega horfa þá bar þó alls staðar nokkuð við. Hann var þó löngum með Þorkatli Eiríkssyni og hefur hann nú sex vetur verið í sektinni. Eftir þetta er hann stundum í Geirþjófsfirði á bæ Auðar en stundum í fylgsnum fyrir norðan ána er hann hafði gert sér; annað fylgsni átti hann við kleifarnar suður frá garði og var hann ýmist: tanmateix, i per mor de l'embruixament que en Þorgrímur nef li havia fet en el seiðr i dels maleficis [que l'hi va imposar (cf. Baetke 1987⁴, pág. 31: at-kvæði <...> 3. Verwünschung, Zauberspruch, (dadurch gewonnene) Zauberkraft)], el destí no va permetre que cap cabdill li fés costat i encara que de vegades li semblés que la cosa pintava molt bé, sempre hi havia alguna cosa que finalment ho impedia. Així i tot, romania llargues temporades amb en Þorkell Eiríksson. Així va fer sis anys de bandejament. Després d'aquest temps, de vegades era al fiord de Geirþjófsfjörður, al mas de l'Auður, i de vegades a un amagatall que s'havia fet al nord del riu; tenia un segon amagatall a les penyes rostes (Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga, del 1903, pàg. 55, en dóna la següent definició: kleifar ‘felsen, an denen man hinauf klettern kann’. Adolf Noreen 1950⁵, pàg. 261, tradueix aquest mot com a steiler abhang; Baetke 1987⁴, pág. 328, tot i donar-li entrada al seu diccionari, no tradueix el mot, sinó que, en la seva entrada, hi remet a klif ‘Klippe, Felsen, steile Anhöhe, Bergrücken’. Ens quedem, doncs, amb la definició d'en Finnur Jónsson) que hi havia al sud de la tanca del mas i de vegades era a un amagatall, de vegades a l'altre
-
kleifur, kleif, kleift <adj.>:
-
1. (gerlegur) possible (factible)
-
♦ gera e-m kleift að <+ inf.>: possibilitar a algú [de] <+ inf.>
-
2. (sem unnt er að klífa) escalable (que un s'hi pot enfilar)
-
♦ fjallið er kleift: el puig és escalable
-
kleina <f. kleinu, kleinur. Gen. pl.: kleina>:
-
<CULIN> kleina f, típica pasta islandesa de tardor-hivern, de forma trapezoïdal, fregida amb oli de girasol o llard, i menys sovint mantega. Se solen menjar com a acompanyament de xocolata calenta o de cafè acabat de fer
-
kleinu·hringur¹ <m. -hrings, -hringar>:
-
variant de → kleinuhringur² ‘dònut’
-
kleinu·hringur² <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
-
dònut m
-
klekja <klek ~ klekjum | klakti ~ klöktum | klakið ║ e-u út>:
-
covar els ous fins que neixen els pollets (lloca, vella)
-
klekjast <klekst ~ klekjumst | klaktist ~ klöktumst | klakist ║ út>:
-
néixer (pollet)
-
◊ ungar sem klekjast út í sama hreiði: els pollets que neixen a la mateixa nierada
-
klekkja <klekki ~ klekkjum | klekkti ~ klekktum | klekkt ║ á e-m>:
-
venjar-se d'algú
-
Kleópatra <f. Kleópötru, pl. no hab.>:
-
Cleòpatra (nom de dona)
-
◊ á fjórða stjórnarári Ptólemeusar konungs og Kleópötru kom Dósiteus, sem sagðist vera prestur og Levíti, og Ptólemeus sonur hans með ofanskráð bréf um púrím. Kváðu þeir bréfið vera ófalsað og þýtt af Lýsimakkusi Ptólemeussyni í Jerúsalem: l'any quart del regnat de Ptolemeu i Cleòpatra, Dositeu, que deia que era sacerdot i levita, i Ptolemeu, el su fill, portaren la present carta sobre els purim, la qual deien que era autèntica i que havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, dels de Jerusalem
-
Kleópötru·fiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
-
papallona f Cleopatra (papallona Gonepteryx cleopatra)
-
♦ balerískt Kleópötrufiðrildi: papallona groga (papallona Gonepteryx cleopatra ssp. balearica)
-
♦ pityúsískt Kleópötrufiðrildi: papallona groga d'Eivissa (papallona Gonepteryx cleopatra ssp. petronellae)
-
kletta·drangur <m. -drangs, -drangar>:
-
cavall-bernat m, penyal isolat, ullal m de roca (penyal vertical, aïllat i de forma agullonada)
-
◊ tveir klettadrangar voru beggja vegna klifsins sem Jónatan reyndi að fara til að ráðast á framvarðarsveit Filistea. Hét annar Bóses en hinn Sene: a banda i banda del pas que en Jonatan volia travessar per atacar l'avantguarda filistea, hi havia dos penyals isolats, anomenats, l'un Bosés, i l'altre Senne
-
kletta·engispretta <f. -engisprettu, -engisprettur. Gen. pl.: -engispretta>:
-
llagosta roquera, llagost roquer
-
◊ af þeim megið þið neyta þessara dýra: ýmissa tegunda af flækingsengisprettum (ʔarˈbεh, אַרְבֶּה), klettaengisprettum (sālˈʕām, סָלְעָם), hlaupaengisprettum (ḥarˈgol, חַרְגֹּל ) og stökkengisprettum (ḥāˈγāβ, חָגָב): d'entre ells podreu menjar aquests animals: les diverses espècies de llagosta migratòria, llagostes roqueres, llagostes corredores i saltarel·les (La Bíblia de Montserrat fa: d'entre elles, doncs, podreu menjar aquestes: les diverses espècies de llagosta i de llagosta solam, hargol i hagab; la traducció anterior de la Bíblia islandesa tambés és més honrada en la traducció d'aquest passatge. Fa així: af þeim megið þér eta þessi: arbe-engisprettur, sólam-engisprettur, hargól-engisprettur og hagab-engisprettur)
-
Kletta·fjöll <n.pl -fjalla>:
-
Muntanyes Rocalloses
-
kletta·frú <f. -frúar, -frúr>:
-
saxífraga f piramidal (planta Saxifraga cotyledon)
-
kletta·gjá <f. -gjár, -gjár>:
-
clivella f de les roques
-
◊ en skreiðast sjálfir inn í klettagjár (ni'qrōθ ha-tstsu'rīm, נִקְרוֹת הַצֻּרִים) og hamarskorur fyrir ógnum Drottins og fyrir ljóma hátignar hans: per ficar-se a les clivelles de les roques, a les esquerdes de les penyes, davant el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat
-
◊ sendið landshöfðingjanum sauðaskattinn úr klettagjánum ('ʔεrεts mi-'ssεlaʕ, אֶרֶץ מִסֶּלַע) gegnum eyðimörkina til fjalls Síondóttur: envieu el tribut dels anyells al sobirà del país, [envieu-l'hi] des de les clivelles dels penyals, a través del desert, fins a la muntanya de la filla de Sió (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: envieu l'anyell del sobirà del país des de Selà, pel desert, a la muntanya de la filla de Sió)
-
◊ þér brunnuð af girndarbruna hjá eikitrjánum, undir hverju grænu tré, þér slátruðuð börnum í dölunum, niðri í klettagjánum ('taḥaθ səʕi'φēj ha-ssəlā'ʕīm, תַּחַת סְעִפֵי הַסְּלָעִים): us heu encès de concupiscència a la vora dels roures, sota tot arbre verd, i heu immolat infants a les valls, sota les escletxes de les roques (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els qui s'exciten prop dels terebints, sota tot arbre verd, que immolen infants en els torrents, entre escletxes de les roques)
-
kletta·gnípa <f. -gnípu, -gnípur. Gen. pl.: -gnípna o: -gnípa>:
-
cim m de penya, cim m de balç
-
◊ hann býr í björgum og náttar þar á klettagnípum og fjallatindum: viu a les roques i passa les nits als cims de les penyes, als pics de les muntanyes
-
◊ frá klettagnípum sé ég hann, af hæðunum horfi ég á hann, Ísrael, þjóð sem býr ein sér og telur sig ekki með öðrum þjóðum: el veig des del cim de les penyes, el contemplo de dalt dels pujols: Israel, un poble que habita a part, i que no és comptat entre les altres nacions
-
kletta·greifingi <m. -greifingja, -greifingjar>:
-
damà m (fl./pl.: damans) roquer (mamífer Procavia capensis syriaca)
-
◊ þið skuluð telja klettagreifingja (āˈφān, שָׁפָן) óhreinan því að hann jórtrar en hefur ekki klofna hófa: considerareu impur el damà perquè és ruminant però no té la peülla partida (el mot islandès és calc de l'alemany Klippdachs, i aquest ho és de l'afrikaans i neerlandès klipdas)
-
kletta·hellir <m. -hellis, -hellar>:
-
cova f entre les roques
-
◊ flýið í klettahella (bi-məʕā'rōθ tsu'rīm : בִּמְעָרוֹת) og í gjótur (ū-βi-məḥil'lōθ ʕā'φār :וּבִמְחִלּוֹת עָפָר) í jörðinni fyrir ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: fugiu a [amagar-vos a] les balmes de les roques i a les profunditats de la terra per evitar el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan s'aixecarà per fer tremolar la terra
-
kletta·salat <n. -salats, -salöt>:
-
ruca f [d'hort], ruqueta f [d'hort], [card m] eruga f, rúcola f (planta Eruca vesicaria syn. Eruca sativa syn. Eruca vesicaria ssp. sativa)
|
A fi i efecte de distingir entre Eruca sativa i Diplotaxis muralis, recomanem de reservar l'ús de rúcola per a la planta Eruca sativa i ruqueta o roqueta per a la planta Diplotaxis muralis. |
|
-
kletta·skora <f. -skoru, -skorur. Gen. pl.: -skora>:
-
escletxa f a una penya o roca, esquerda f a una penya o roca
-
◊ og hann fór þaðan og settist að í Etamklettaskoru (bi-səʕīφ sεlaʕ ʕējŧām: בִּסְעִיף סֶלַע עֵיטָם): i se'n va anar d'allà i es va retirar a la cova de la roca d'Etam
-
kletta·skúti <m. -skúta, -skútar>:
-
balma f
-
◊ þeir munu leita inn í klettaskúta (niˈqraθ ha-sˁsˁuˈrīm, niˈqraθ ha-sˁˈsˁur ~ נִקְרַת הַצֻּרִים, נִקְרַת הַצּוּר: bə-niˈqrōθ ha-sˁsˁuˈrīm, בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים) og hamraskorur (səˈʕīφ ha-ssəlāˈʕīm ~ סְעִיף הַסְּלָעִים: lā-ˈβōʔ bə-niˈqrōθ ha-sˁsˁuˈrīm ū-βi-səʕiˈφēi̯ ha-ssəlāˈʕīm, לָבוֹא בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים, וּבִסְעִפֵי הַסְּלָעִים) undan ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: cercaran refugi a les balmes dels penyalars i als crivells dels espadats fugint del terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan ell s'aixecarà i farà tremolar la terra
-
kletta·snös <f. -snasar, -snasir>:
-
punta f de penya, punta f de balç
-
◊ Júdamenn tóku einnig tíu þúsund menn lifandi til fanga, fóru með þá efst upp á klett nokkurn, hrintu þeim fram af klettasnösinni svo að þeir limlestust allir: els jueus en van capturar vius uns altres deu mil, que van conduir al cim d'una roca i d'allà els van estimbar de dalt a baix de manera que tots ells van quedar esclafats
-
◊ niðjar guðlausra bera fáar greinar og veikar rætur þeirra standa á klettasnös: els descendents dels impius porten poques branques; llur febles arrels són a la punta [nua] d'un penya-segat
-
kletta·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
-
roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.) (ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota)
-
kletta·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
-
castell roquer
-
klettóttur, -klettótt, -klettótt <adj.>:
-
rocallós -osa
-
klettur <m. kletts, klettar>:
-
1. (bjarg) penya f, roca f (peny)
-
♦ byggja á kletti: construir damunt roca
-
2. (hamar) balç m, penya-segat m (espadat, cingle)
-
♦ þverhníptur klettur: paret f de roca
-
3. (steindrangur) penyal m (penya grossa i aïllada)
-
klé <m. klés, kljár>:
-
<HIST> pes m de teler
-
◊ áþekkir hestum eru þeir,
fráir sem gæðingar,
það glymur sem í stríðsvögnum
er þeir þjóta um fjallatindana,
snarkar sem í loga af hálmi,
kliðar (qōl ~ קוֹל: kə-ˈqōl <...> kə-ˈʕam ʕāˈt͡sūm ʕɛ̆ˈrūχ milħāˈmāh, כְּקוֹל <...> כְּעַם עָצוּם, עֱרוּךְ מִלְחָמָה) sem máttugur her
búist til bardaga: són semblants a cavalls, veloços com bons cavalls de sella, retruny com el els carros de combat quan es llancen rabents pels cims de les muntanyes, espetega com la flama del rostoll encès, aixeca [un gran] brogit com un puixant exèrcit, preparat per a la batalla (BMonts. = com un exèrcit poderós en ordre de batalla; BInterc. = com un exèrcit poderós a punt per entrar en combat; BEvang. = com una tropa poderosa que marxa en ordre de combat)
-
klið·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
-
xoriguer petit (ocell Falco naumanni)
-
klið·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
-
de dolç refilet
- ◊ hefjið lofsöng og berjið bumbur, knýið kliðmjúka (nāˈʕīm, nəʕīˈmāh ~ נָעִים, נְעִימָה: kinˈnōr nāˈʕīm, כִּנּוֹר נָעִים) lútu og hörpu: entoneu cants de lloança i toqueu els timbals, toqueu l'arpa i el llaüt de dolç so (BMonts. = les arpes sonores i les cítares; BInterc. = les arpes sonores i les cítares; BEvang. = l'arpa melòdica i la cítara)
-
kliður <m. kliðs, kliðir>:
-
1. (í fuglum) refiladissa f (piuladissa d'ocells)
-
2. (niður) remor f (mormol, murmuri)
-
♦ kliður í trjákrónum: la remor als capcuruculls dels arbres
-
3. (niður) brogit m (estrèpit, fragor)
-
♦ heimsins karp og kliður: els tràfecs i el brogit del món
-
4. (hróp, óp) cridadissa f (cridòria de gent)
-
◊ urðu þá köll mikil og kliður (ἡ ταραχή -ῆς: γενομένης δὲ κραυγῆς καὶ ταραχῆς) og vegsömuðu þeir Drottin á móðurmáli sínu: s’aixecaren llavors clams i cridòria i glorificaven el Senyor totpoderós en llur pròpia llengua (BMonts. = enmig de crits i d'un gran aldarull; BInterc. = enmig dels clams i de l'agitació; BEvang. = —)
-
◊ ég mun safna yður öllum saman, Jakobs ætt, og smala saman sauðum Ísraels eins og sauðfé í rétt, eins og hjörð í haga, og þá verður kliðurinn mikill (hūm ~ הוּם: təhīˈmɛnāh mē-ʔāˈδām תְּהִימֶנָה מֵאָדָם) af mannmergðinni: us aplegaré a tots vosaltres, llinatge de Jacob, i reuniré les ovelles d'Israel com el bestiar dins la cleda, com el ramat dins el pastiu, i aleshores, se sentirà una gran remor de multitud humana (BMonts. = remor com d'una mar humana; BInterc. = Seran més nombrosos que els habitants d'Edom; BEvang. = l'estrèpit de la multitud)
klifur·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: planta enfiladissa
klifur·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>: 1. <GEN = klifurjurt> planta enfiladissa
2. (hangandi klifur- eða vafningsjurt í frumskógum) liana f
klikkaður, klikkuð, klikkað: torrat -ada, anat -ada de l'olla (boig)
-
klikkast <klikkast ~ klikkumst | klikkaðist ~ klikkuðumst | klikkast ║ [á e-u]>:
-
tornar[-se] boig ~ boja [per una cosa]
-
klint <n. klints, pl. no hab.>:
-
niella f, clavell m d'ase (o: de blat; o: de bladeguera; o: de moro), herba f de la geneta (o: del git), ballaruma f, negrelló m (planta Agrostemma githago syn. Lychnis githago) (→ akurstjarna)
klippa <klippi ~ klippum | klippti ~ klipptum | klippt ║ e-ð>:
I. <amb complement nominal>:
1. <GEN> tallar una cosa (amb tisores)
klippa hárið snöggt: tallar-se els cabells
klippið hárið snöggt: talleu-me els cabells curtet
klippið ekki of stutt: no els talleu massa curts
klippið ekki of sítt: no els talleu massa llargs
láta klippa sig: anar a tallar-se els cabells
ég vil láta klippa mig: [que] em podria tallar els cabells?
klippa og líma: <INFORM> retalla i enganxa, cut and paste
vera klipptur og skorinn <+ magn>: <LOC FIG> ésser ell -a en estat pur,
ésser exactament i precisament ell -a
klippt og skorið <+ magn>: <loc. adv.> #1. (nákvamlega, greinilega) exactament
<+ quantitat>, ni més ni menys que <+ quantitat>, senzillament <+ subst.>
#2. (aðein, einungis, eingöngu) exclusivament, únicament
2. (um sauðfé) tondre un animal de llana (ovelles)
klippa kindur: tondre les ovelles
klippa ull: tondre la llana
3. (um tré) podar un arbre (plantes)
klippa tré: podar un arbre
4. (um kvikmynd) muntar un film (pel·lícula)
5. (um alifugl) eixalar un animal (aviram)
klippa vængina á hænu: eixalar una gallina
II. <amb complement preposicional>:
A. <aftur>:
1. klippa aftur fyrir sig: <FUTBOL> deixar-se caure i xutar la pilota
tot just abans de tocar a terra
B. <á>:
1. klippa á naflastrenginn: <MED & FIG> tallar el cordó umbilical
C. <út>:
1. klippa e-ð út [úr blaði]: retallar una cosa [del diari]
hann er eins og klipptur út úr e-u: <LOC FIG> és com si l'haguessin tret -a de...
Gamli bærinn er eins og klipptur út úr póstkorti: la ciutat vella és com si
l'haguessin treta d'una postal
2. klippa e-ð út: <FIG> censurar una cosa
-
klippi·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
collage m (composició artística)
-
klipping <f. klippingar, klippingar>:
-
1. <GEN> tall m de cabells
-
2. (á ull) tosa f (d'ovelles)
-
3. (á filmu) edició f, muntatge m (de pel·lícula)
-
4. (trjáa og runna) poda f (d'arbres i arbustos)
-
klífa <klíf ~ klífum | kleif ~ klifum | klifið ║ e-ð>:
-
escalar una cosa (cosa = puig, espadat etc.)
-
◊ hverjum manni var hann sterkari og fimari og eru þar margar frásagnir ritaðar um það. Ein sú er hann gekk í Smalsarhorn og festi skjöld sinn í ofanvert bjargið og enn það er hann hjálp hirðmanni sínum, þeim er áður hafði klifið bjargið svo að hvorki mátti komast upp né ofan, en konungur gekk til hans og bar hann undir hendi sér ofan á jöfnu: era més fort i més àgil que qualsevol altre home i s'han escrit moltes de relats sobre aquest fet. Un d'ells conta que va pujar a l'Smalsarhorn, va fixar el seu escut a la part de dalt del penyal i encara s'hi diu que va ajudar a un home de la seva hirð que abans havia escalat el penyal fins a un indret on no podia ni continuar pujant ni baixar-ne, i el rei va anar fins a ell i el va portar agafat sota l'aixella fins a terra plana
-
♦ klífa yfir fjall: travessar una muntanya enfilant-s'hi
-
♦ klífa upp á e-ð: enfilar-se fins a dalt d'una cosa
-
◊ nú er sagt að Þorgerður gengur til jarðhússins og ætlar að gefa Gísla dögurð en þili er á millum búrsins og þess er Helgi lá í. Þorgerður gengur í brott úr búrinu. Klífur Helgi upp á þilið og sér að þar var manni matur deildur og í því kemur Þorgerður inn og vinst Helgi við fast og fellur ofan af þilinu. Þorgerður spyr því hann lætur svo að klífa í ræfur upp og vera eigi kyrr: en aquest punt de la història es conta que la Þorgerður se'n va anar al jarðhús o refugi soterrani amb la intenció de portar l'esmorzar al Gísli. Hi havia un envà de fusta entre el rebost de la casa i allà on en Helgi estava ajagut. Quan la Þorgerður se n'havia anat fora del rebost, en Helgi es va enfilar a dalt de l'envà i va veure que hi havien agafat menjar per a un home. De cop i volta, la Þorgerður va tornar a entrar dins el rebost i en Helgi es va girar massa precipitadament amb la sorpresa i va caure de dalt de l'envà. La Þorgerður li va demanar què hi feia enfilat a dalt de la sostrada [del rebost], en lloc d'estar reposant tranquil
-
klígja <f. klígju, no comptable>:
-
basques f.pl, nàusees f.pl
-
klínískur, klínísk, klínískt <adj.>:
-
clínic -a
-
♦ klínísk greining: anàlisi clínica
-
♦ klínísk rannsókn: anàlisi clínica
-
klíka <f. klíku, klíkur. Gen. pl.: klíka o: klíkna>:
-
1. <GEN> penya f, colla f
-
2. <PEJOR> capelleta f, camarilla f
-
klíku·kapítalismi <m. -kapítalisma, no comptable>:
-
<FAM> capitalisme m de camarilles, capitalisme m de capelletes
klípa <f. klípu, klípur. Gen. pl.: klípna o: klípa>: 1. <GEN> pessic m
2. (vandræði) destret m, estretor f, mal tràngol (dificultat, crisi, mal pas)
komast í klípu: ficar-se en un apuro (cast.)
klípa <klíp ~ klípum | kleip ~ klipum | klipið:
1. <e-n> pessigar algú
klípa e-n með fingrunum: pessigar algú amb els dits
klípa e-n með glóandi töng: pessigar algú amb unes estenalles roentes
2. <e-ð> pinçar una cosa
klípa e-ð sundur: tallar una cosa pinçant-la
3. <klípa [utan] af e-u>: <FIG> anar llevant pessics d'una cosa, fer minvar
una cosa miqueta a miqueta
-
klístra <klístra ~ klístrum | klístraði ~ klístruðum | klístrað ║ e-ð>:
-
enganxar una cosa, encolar una cosa (amb cola, aiguacuit, engrut)
-
klístur <n. klísturs, no comptable>:
-
engrut m (planta Agrostemma githago) (→ hvítlím)
-
kljá <kljái ~ kljáum | kljáði ~ kljáðum | kljáð ║ e-ð>:
-
<HIST> posar els kljár ( → klé “pes de teler”) a l'ordit d'un teler perquè estigui ben tibat
-
♦ kljá vef: fixar els pesos a l'ordit del teler
-
♦ kljá á enda: <FIG> acabar [de fer una cosa]
-
♦ vera á enda kljáður: <FIG> haver acabat, haver arribat a la fi
-
♦ ég er á enda kljáður að þola e-ð lengur: ja no he acabat la paciència i no puc continuar aguantant una cosa per més temps
-
◊ ...enn þat má þykkja mikil ófyrirsynja, er þessir tveir menn hafa vanit hingat kvámur sínar, ok þykki mér þat þolanda, ef illa skal vera, at Búi hafi slíka meðferð, enn hitt óhræsi, er þar sitr ok hlýðir til tals manna, þá em ek á enda kljáðr at þola þat lengr: ...però a un li pot semblar que aquests dos homes, fent un costum de venir aquí, s'estan propassant molt, i, per més que sigui una cosa dolenta, em resulta tolerable que en Búi s'hagi comportat com ho ha fet, però, pel que fa a aqueix fàstic d'home que seu allà escoltant les nostres converses, ja fa temps que he més que acabat tota la paciència amb ell
-
kljást <kljáist ~ kljáumst | kljáðist ~ kljáðumst | kljáðst ║ við e-ð>:
-
lluitar contra una cosa, plantar cara a una cosa (fer front a una adversitat, situació adversa etc.)
-
kljúfa <kljýf ~ kljúfum | klauf ~ klufum | klofið ║ e-ð>:
-
1. <GEN> fendre una cosa
-
♦ kljúfa e-n í herðar niður: fendre algú des del cap fins a les espatlles
-
◊ síðan ganga þeir til bardaga, ok sér Ívarr, at þetta er allt satt, sem Heðinn hafði sagt honum. [P. 313] Gengr hann at baki Hǫgna ok hǫggr í hǫfuð honum ok klýfr hann í herðar niðr. Fellr Hǫgni þá dauðr ok stóð aldri upp síðan. Síðan drap hann þar þá menn alla, er at bardaganum váru, en síðast Heðinn, ok varð honum lítit fyrir því. Síðan gekk hann til skipa, ok varð þá lýst af degi. Hann fór til konungs ok sagði honum. Konungr lét vel yfir verki (=afreksverki) hans ok sagði honum giptuliga (gæfusamliga) tekizk hafa: [després, tots ells] entraren a la batalla i l'Ívarr va comprovar que tot el que en Heðinn li havia dit era cert. Es va posar darrere en Hǫgni i li va assestar un cop d'espasa al cap i el va fendre fins a les espatlles. En Hǫgni llavors va caure mort i ja no es va tornar a aixecar mai més. Tot seguit, va amtar tots els homes que participaven a la batalla i al final va matar en Heðinn i fer-ho no li va costar gaire. Després, va tornar als vaixells. Començava a fer claror. Es va presentr davant el rei i el va informar del que havia passat. El rei es va mostrar satisfet per la seva gesta i li va dir que la sort li havia somrigut
-
♦ kljúfa við: asclar llenya, fer estelles
-
2. <FIG> escindir una cosa
-
♦ kljúfa flokk: escindir un partit, provocar una escissió en un partit
-
♦ kljúfa sig úr flokki: escindir-se d'un partit
-
3. (um kostnað) sufragar una cosa (despeses)
-
♦ kljúfa kostnaðinn: fer front a les despeses
-
♦ kljúfast í herðar niður: fendre's [mútuament] des del cap fins a les espatlles
-
◊ ganga þeir nú á land ok berjask. Er Hǫgni allœfr, en Heðinn bæði vápnfimr ok stórhǫggr. Þat er með sannindum sagt, at svá mikil atkvæði ok illska fylgdi þessum álǫgum, at þó at þeir klyfisk í herðar niðr, þá stóðu þeir upp sem áðr ok bǫrðusk. Hildr sat í einum lundi ok sá upp á þenna leik: baixaren doncs a terra i es bateren. En Hǫgni era abrivadíssim (o millor: emportat per l'ira, encès d'ira) i en Heðinn era hàbil amb les armes i[, a més a més,] assestava grans cops [d'espasa]. Es diu sense mancar a la veritat que un tan gran encantament i malefici acompanyaven aquestes fetilles que, encara que es fenguessin [mútuament des del cap] fins a les espatlles, es tornaven a posar drets com abans i reprenien el combat. La Hildr romania asseguda a un bosquet mirant aquest combat
klof <n. klofs, klof>: entrecuix m
í gegnum klofið: per entre les cames
það kostar klof að <+ inf.>: costar Déu i ajuda <+ inf.>
það kostar klof[s] að ríða röftum: <LOC FIG> les tasques molt difícils
posen a prova l'home! no tothom és capaç de fer un esforç tan gran!
(és a dir, fan veure la mena d'home que un és)
-
klof·laukur <m. -lauks, -laukar>:
-
all m (planta Allium sativum) (→ hvítlaukur)
klossi <m. klossa, klossar>: esclop m
-
kló <f. klóar, klær>:
-
1. (á ketti, hundi o.s.fr) urpa f (de mamífer)
-
♦ bjarga e-m úr klóm e-s: <LOC GEN & FIG> salvar algú de les urpes d'algú ~ d'una cosa
-
◊ og Davíð hélt áfram: „Drottinn, sem bjargaði mér úr klóm (ˈʝāδ ~ יָד: ʔăˈʃɛr hisˤsˤiˈla-nī mi-i̯ˈʝaδ hā-ʔăˈrī ū-mi-i̯ˈʝaδ ha-dˈdɔβ, אֲשֶׁר הִצִּלַנִי מִיַּד הָאֲרִי וּמִיַּד הַדֹּב) ljóna og bjarna, mun einnig bjarga mér frá Filisteanum.“ Þá svaraði Sál Davíð: „Þú skalt fara, Drottinn veri með þér“: en David va prosseguir dient-li: «Jahvè, que em va salvar de les urpes dels lleons i dels óssos, també em salvarà dels filisteus». Llavors en Saül li va respondre: «Vés, i que Jahvè sigui amb tu»
-
◊ hann frelsar og bjargar,
hann gerir tákn og undur á himni og jörð,
hann sem bjargaði Daníel úr klóm (ˈʝāδ ~ יָד: dī ʃēi̯ˈzīβ lə-δānīˈʝēʔl min־ˈʝaδ ʔarjāwāˈθāʔ, דִּי שֵׁיזִב לְדָנִיֵּאל, מִן-יַד אַרְיָוָתָא) ljónanna: ell allibera i salva, ell fa senyals i prodigis al cel i a la terra; ell, que ha salvat en Daniel de les urpes dels lleons
-
♦ brýna klærnar: <LOC GEN & FIG> esmolar (o: afilar) les ungles
-
♦ hafa allar klær úti: <LOC FIG> emprar tots els mitjans disponibles, treure les arpes (Men.)
-
♦ komast í klónum á e-m: <LOC FIG> caure a les urpes d'algú
-
♦ lenda í klærnar á e-m: <LOC FIG> caure sota les urpes d'algú
-
♦ sýna klærnar: <LOC FIG> mostrar les ungles
-
♦ vera í klónum á e-m: <LOC FIG> trobar-se sota les urpes d'algú
-
♦ → bjarndýrskló “urpa (o: arpa) d'ós”
-
♦ → eirkló “urpa d'aram”
-
♦ → rándýrskló “urpa de depredador”
-
2. (á ránfugli & spendýrum, fuglskló & spendýrskló) arpa f (d'ocell rapinyaire & de mamífer)
-
3. (humarkló, krabbakló) pinça f, mordala f (Mall., Men.) (de cranc, llagosta etc.)
-
4. (rafmagnskló, tengikló) endoll m [mascle] (clavilla connectora a corrent elèctric)
-
5. (seglkló) puny baix (de vela)
-
♦ slaka á klónni: <LOC FIG> afluixar, cedir, amollar la presa
-
klóak <n. klóaks, klóök>:
-
cloaca f
-
klóak·rör <n. -rörs, -rör>:
-
canonada f de la cloaca
-
klókur, klók, klókt <adj.>:
-
1. (slóttugur) astut -a (astuciós, astutament llest)
-
2. (hygginn) viu viva (llest, espavilat)
-
3. (slunginn) garneu -eva, murri múrria (negativament astut)
klór <n. klórs, no comptable>: 1. <QUÍM> clor m (tákn / símbol: Cl)
2. (sótthreinsandi vökvi) lleixiu m, lleixivet m (Bal. (producte de neteja)
klóra <klóra ~ klórum | klóraði ~ klóruðum | klórað>:
1. rascar, gratar (Bal.)
ég klóraði á mér kinnina: em vaig gratar la galta
2. klóra sér: rascar-se, gratar-se (Bal.) (amb les ungles)
oft klóraði hann sér svo mikið að það byrjaði að blæða: sovint es gratava tant que
li començava a fer sang
3. (köttur) rapinyar (gat, moix)
kötturinn klóraði mig: el gat m'ha rapinyat
klór·blandaður, -blönduð, -blandað: clorat -ada
klórblandað kranavatn: aigua clorada de l'aixeta
klósett <n. klósetts, klósett>: wàter m (o: vàter), lavabo m, excusat m (Mall.)
fara á klósettið: anar al vàter, anar a l'excusat (Mall.)
hvar er klósettið: on és el vàter?
vera á klósettinu: ésser al vàter
-
klósett·bursti <m. -bursta, -burstar>:
-
escombreta f del vàter, granereta f del vàter
klósett·pappír <m. -pappírs, no comptable>: paper m de vàter, paper m d’excusat (Mall.)
klósettpappírs·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>: rotlle m de paper de vàter,
rotlo m de paper d’excusat (Mall.)
klósett·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>: rotlle m de paper de vàter,
rotlo m de paper d’excusat (Mall.)
klósettrúllu·haldari <m. -haldara, -haldarar>: suport m per a paper de vàter,
porta-rotlles m per a paper higiènic
-
kló·sigar <m.pl -siga>:
-
<METEO> cirrus m (fl./pl.: cirrus)
-
kló·þang <n. -þangs, no comptable>:
-
goemó negre, ascofil·la nuosa (alga comestible) (alga bruna Ascophyllum nodosum)
klukka <f. klukku, klukkur. Gen. pl.: klukkna>: 1. <GEN> campana f
2. rellotge m (de cloquer, de paret, d'ajuntament)
flýta klukkunni: avançar el rellotge
seinka klukkunni: retardar el rellotge
seinka klukkunni um klukkutíma: retardar una hora el rellotge
klukkan seinkar sér: el rellotge es retarda
klukkan flýtir sér: el rellotge s’avança
→ vekjaraklukka “despertador”
3. hora f (en indicació del temps en què un hom es troba)
hvað er klukkan? Quina hora és?
geturðu sagt mér hvað klukkan er? Que em pots / em pot dir quina hora és?
klukkan er eitt: són la una
klukkan er að ganga fimm: són quarts de cinc
klukkan er rúmlega fjögur: passen de les quatre
klukkan er tvö: són les dues
klukkan er þrjú: són les tres
klukkan er hálf þrjú: són dos quarts de tres
klukkan ellefu: a les onze
klukkan fimm: a les cinc
klukkan fjögur seinni partinn: a les quatre de la tarda
klukkan tólf: a les dotze
klukkan hálf eitt í nótt: a dos quarts d’una de la nit
klukkan hálf eitt eftir miðnætti: a dos quarts d’una de la nit
L'HORA |
hvað er klukkan? |
quina hora és? |
klukkan er tólf |
són les dotze |
klukkan er korter yfir ellefu |
és un quart de dotze |
klukkan er hálf tólf |
són dos quarts de dotze |
klukkuna vantar ~ er korter í tólf |
són tres quarts de dotze |
klukkan vantar ~ er fimmtán ~ tíu ~ fimm mínútur í tólf |
són tres quarts de dotze ~ les dotze menys deu ~ les dotze menys cinc |
klukkan er fimm ~ tíu ~ tuttugu ~ tuttugu og fimm mínútur yfir tólf |
són les dotze i cinc ~ i deu ~ i vint ~ i vint-i-cinc |
klukkan er korter yfir tólf |
són un quart d'una
klukkan er tíu mínútur gengin í eitt |
són les dotze i deu |
klukkan er tuttugu og fimm mínútur í tólf |
són dos quarts i cinc de dotze falten vint-i-cinc per les dotze són les dotze menys vint-i-cinc |
|
|
klukkan hvað? |
a quina hora? |
klukkan tólf |
a les dotze |
klukkan eitt |
a la una |
klukkan tvö |
a les dues |
klukkan þrjú |
a les tres |
|
-
klukkna·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
-
porta f del sagrat (portal dels antics cementiris situats al voltant de les esglésies) (→ klukknaport)
-
klukkna·port <n. -ports, -port>:
-
portal m de cementiri amb campanes, porta f de cementiri amb campanes (Lit. portal de les campanes. Quan no tenia campana o campanes → sáluhlið)
-
klukku·jólarós <f. -jólarósar, -jólarósir>:
-
marxívol m, marxívols m.pl, hel·lèbor m (planta Helleborus foetidus)
-
klukku·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
-
1. bruc m d'aiguamoll (planta Erica tetralix) (→ haustlyng)
-
2. bruc m de neu (planta Erica herbacea syn. Erica carnea) (→ vorlyng)
-
klukku·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
-
klukkustrengur m, tirador m de campaneta, corda f de campaneta, actualment es designa amb aquest terme una tira de tapisseria que, penjada a la paret, es fa servir d'ornament
-
klukku·stund <f. -stundar, -stundir>:
-
hora f
-
klukku·tími <m. -tíma, -tímarr>:
-
hora f
klumbu·spyrðill <m. -spyrðils, -spyrðlar>: gírgola f de bruc (bolet Lyophyllum decastes)
-
klunna·lega <adv.>:
-
de manera maldestra o malapta
-
klunna·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (klaufskur) graponer -a, negat -ada (maldestre, malapte, desmanyotat)
-
2. (luralegur) tosc -a (bast, groller, sense finor)
-
◊ stór klunnaleg hönd: una mà grossa i tosca
-
3. (þunglamalegur) feixuc -uga, sorrer -a, sompo -a (de moviments lents)
klúbbur <m. klúbbs, klúbbar>: club m
-
klúður <n. klúðurs, no comptable>:
-
merder m, caos m, embolic f, pasterada f
klúðra <klúðra ~ klúðrum | klúðraði ~ klúðruðum | klúðrað ║ e-u>: cagar-la en una cosa,
espifiar una cosa
ég klúðraði þessu: l'he cagada
-
klúka <klúki ~ klúkum | klúkti ~ klúktum | klúkt>:
-
seure inclinat -ada cap endavant i/o amb les anques posades al caire del seient
klúr, klúr, klúrt: 1. (klæminn) groller -a (esp. en la forma de parlar)
klúr til orðs og æðis: groller de paraula i maneres
2. (grófgerður) grosser -a (bast)
3. (ruddalegur, grófur) grosser -a, toixarrut -uda (Mall.) (ordinari, no delicat)
-
klútur <m. klúts, klútar>:
-
1. <GEN> mocador m
-
♦ → pappírsvasaklútur “mocador de paper”
-
♦ → vasaklútur “mocador [de butxaca]”
-
2. (hálsklútur) mocador m de coll, fulard m (per al coll)
-
3. (tuska) drap m, pedaç m (Bal.) (p.e., per a eixugar-hi els plats, torcar les taules etc.)
-
klykkja <klykki ~ klykkjum | klykkti ~ klykktum | klykkt ║ út með e-u>:
-
dir una cosa a tall d'acabament, concloure dient una cosa
-
♦ e-u klykkir út með e-u: una cosa acaba amb...
-
Klýtemnestra <f. Klýtemnestru, no comptable>:
-
Clitemnestra f (Cly̆taemnēstra -ae, Κλυταιμνήστρη -ήστρης ~ Κλυταιμνήστρα -ήστρας)
-
◊ þar lét hann ófám ǁ
Agamemnons ǁ
glapit glysmálum ǁ
göfga konu. ǁ
Lét þó fyrst kostsöm ǁ
Klýtemnestra (δῖα Κλυταιμνήστρη)
(góða hafði hún ǁ
hyggju þegit) ǁ
sett syn fyrir, ǁ
né sinna vildi ǁ
vondslegu verki ǁ
ok vansæmanda: ell, allà seduïa la noble dona de l'Agamèmnon amb no poques belles i afectades paraules. Tot i així, l'excelsa Clitemnestra de primer -restava callada per la seva honrada pensa- va interposar-hi el seu rebuig i no volgué pensar a fer una obra malvada i deshonrosa (l'Sveinbjörn Egilsson tradueix els adjectius grecs δῖος, δῖα, δῖον i ἀντίθεος, -έη, -ίθεον amb kostsamur, kostsöm, kostsamt)
-
klæða <klæði ~ klæðum | klæddi ~ klæddum | klætt ║ e-n>:
-
vestir algú
-
♦ klæða sig: vestir-se
-
♦ klæða sig hlýlega: vestir-se amb roba calenta
klæða·burður <m. -burðar, no comptable>: roba f, vestimenta f,
vestits m.pl (forma d’anar vestit o vestida)
hann / hún leggur mikið upp úr klæðaburði: s’ho mira molt
amb la forma d’anar vestit ~ vestida, li dóna molta d’importància
a la roba que es posa
-
klæðast <klæðist ~ klæðumst | klæddist ~ klæddumst | klæðst>:
-
vestir-se
-
klæðskera·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
-
sastreria f
klæð·skeri <m. -skera, -skerar>: sastre m
klæja <klæjar | klæjaði | klæjað ║ e-n ║ verb impers. unipers.>: picar (tenir picor)
mig klæjar: tinc picor, em pica
mig klæjar á bakinu: tinc picor a l'esquena, em pica l'esquena
e-n klæjar í fingurna að <+ inf.>: algú estar frisós per <+ inf.>
-
leikr sá var mǫnnum tíðr, er ófagrligr er, at kveðast skyldu at: karlmaðr at konu, en kona at karlmanni, klækiligar vísur ok hæðiligar ok óáheyriligar, en þat lét hann af takast ok bannaði með ǫllu at gera. Mansǫngskvæði eða -vísur vildi hann eigi heyra kveðin ok eigi láta kveða, þó fékk hann því eigi með ǫllu af komit: entre la gent hi havia [en aquell temps] un joc popular que no era pas bonic i que consistia en cantar-se gloses alternant-se homes i dones: ara un home a una dona, ara una dona a un home, gloses infames i de befa i inescoltables. Però el bisbe Jón les va fer abolir (suprimir) i va prohibir terminantment de fer-ne. No volia sentir cantades o declamades cançons o gloses d'amor ni fer-les declamar o cantar, encara que no va reeixir a suprimir-les del tot
-
klækur <m. klæks, klækir. Gen. pl.: klækja; dat.pl.: klækjum. Empr. hab. en pl.>:
-
vilania f, baixesa f
-
Klængur <m. Klængs, no comptable>:
-
Klængur m (andrònim)
-
klökkna <klökkna ~ klökknum | klökknaði ~ klökknuðum | klökknað ║ [við e-ð]>:
-
perdre el coratge
-
◊ Svanhvít klökknaði við ok fór heim til Hrómundar: en sentir això, la Svanhít es va omplir de gran neguit i se'n va anar a cal Hromund
-
♦ líkami klökknar: <LOC FIG> defallir, perdre totalment el coratge (p.e., a causa d'un gran patiment, i veure-se'n les conseqüències en el cos: tenir la veu plorosa, la cara trasbalsada, les cames que fan figa etc.)
-
klökkur, klökk, klökkt <adj.>:
-
1. (sveigjanlegur) flexible (elàstic, dúctil)
-
◊ mik fló málmr hinn klökkvi, magni keyrðr, í gegnum: el dúctil metall, que travessava l'aire menat per la força, m'ha traspassat (m'ha ferit una fletxa disparada amb força)
-
2. (gagntekinn af sorg, gráthrærður) vivament commogut -uda, plorós -osa de l'emoció, commogut -uda fins a les llàgrimes (amb els ulls plens de llàgrimes per la viva emoció, emocionat fins a les llàgrimes, escomogut)
-
♦ verða klökkur af e-u: estar vivament emocionat per una cosa, tenir els ulls plorosos a causa de l'emoció per una cosa
-
3. (titrandi röddu, grátklökkur) amb veu trèmula (o: tremolosa), amb veu trencada per l'emoció, amb veu plorosa (p.e., a causa d'una forta emoció)
-
4. (auðsveipur) massa complaent (dòcilment deferent, submís, que es doblega fàcilment als desigs o voluntat d'altri)
-
5. (mjúkur, meyr) tou -ova (blan, esp. una cosa que abans ha estat dura, com p.e., la neu o el glaç; també en sentit sexual, si més no, a l'Edat mitjana)
-
◊ hrynja hart á dýnur hlǫð Eykyndils vǫðva, meðan vel stinna vinnum veldr nøkkvat því kløkkva, skíð verðk skriðar beiða skorðu, ǫ́r á borði (= "vǫðva hlǫð" Eykyndils hrynja hart á dýnur, meðan vinnum vel stinna ǫ́r kløkkva á borði - nøkkvat veldr því; verðk beiða skíð skorðu skriðar): les piles de músculs d'Eykyndill (= les grans anques de la dona) cauen picant els marfegons amb duresa, mentre fem tornar tou el ben enravenat rem (= depenent com resolguem el violent hipèrbaton, també ho podem entendre al revés: ...i mentre, maldo, a la borda estant, d'enravenar bé el tou rem, car alguna cosa fa que no el pugui enravenar; personalment em decanto per la segona solució: el poeta, per tant, es queixa de no poder tenir una erecció) a la borda del vaixell - alguna cosa ho fa; he de desitjar que el fust d'escora (= el vaixell, però també es pot entendre com a el fust de la dona = el penis) llisqui [bé] endavant
-
6. (kvíðafullur, hræddur) angoixat -ada (espantat, neguitós)
-
◊ hann verður við þetta klökkur mjög og ríður þegar á fund Höskulds og segir honum til vandræða sinna: això va fer que es posés molt inquiet, de manera que va sortir d'allà a cavall per anar a ca'n Höskuldur a qui informa de les seves dificultats
-
7. <†> (kjarklaus & hræðslugjarn, deigur) mancat -ada de coratge, temorenc -a (poruc, que es deixa intimidar amb facilitat, pusil·lànime & intimidat, descoratjat, que ha perdut el valor)
-
◊ kafsunnu réð kennir kløkkr í fjall at støkkva (= kennir kafsunnu, klökkr, réð að stökkva í fjall): el coneixedor del sol de la mar es va disposar a fugir, mancat de coratge, cap a les muntanyes
-
<†>
klökkva <klekk ~ klökkvum | klökk ~ klukkum | klokkið ║ [af e-u]>:
-
gemegar planyívolament [a causa d'alguna cosa], plorar planyívolament
-
◊ mjǫk drekkr á mik; mær mun kløkkva, ef ek skal søkkva í svana brekku: molt me n'aboca a mi (= la mar llença grans onades sobre el vaixell i sobre mi); la noia sanglotarà planyívolament si m'enfonso en el pendís dels cignes (= la terra dels cignes = la mar: ...si m'anego a la mar)
-
◊ en dimmraddað hafið þá knúðist að klett, það klökk ei né stundi: però la mar de fosca veu llavors es va batre contra l'espadat, no gemegant ni sospirant
-
klökkvandi, klökkvandi, klökkvandi <adj.>:
-
amb veu plorosa
-
klöpp <f. klappar, klappir>:
-
roca baixa i de superfície superior plana, roca f amb forma de sòcol
-
◊ austan undir því miðju hér um bil eru klappir tvær sín hvoru megin Þjórsár ekki allháar og upp úr ánni milli klappanna standa tveir klettar ámóta háir og klappirnar, svo að áin fellur þar í þrem kvíslum. Þessar stillur er sagt, að tröllkonan úr Búrfelli hafi sett í Þjórsá, svo að hún þyrfti ekki að væta sig í fæturna, er hún fór að finna systur sína, og stokkið þar yfir ána í þremur hlaupum. Heita nú klettar þessir síðan Tröllkonuhlaup: si fa no fa vers la meitat del seu raiguer per la banda de l'est hi ha dues roques planes, no gaire altes, a costat i costat del riu Þjórsá, i entre aquestes dues roques, però ja dins el riu, es drecen dues penyes, si fa no fa tan altes com elles, de manera que el riu s'hi trenca en tres braços. Conten que va ser la dona trol de Búrfell la qui va posar dins el Þjórsá aquestes tres roques aïllades per no haver de mullar-se els peus quan anava a veure la seva germana, travessant-lo amb tres bots. Les roques que sobresurten del riu de llavors ençà es coneixen amb el nom de Tröllkonuhlaup, els ‘bots de la dona trol’ o ‘el salt de la dona trol’
knatt·borð <n. -borðs, -borð>: (biljarðborð) taula f de billar m
knattborðs·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; Dat. pl.: -leikjum>:
1. <GEN> billar m (→ biljarður)
2. (kappleikur) partida f de billar (joc, matx)
knattborðs·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: [saló m de] billar m
-
knatt·lodda <f. -loddu, -loddur. Gen. pl.: -lodda o: -loddna>:
-
panerola f, catalineta blava (Mall.), aranya f del Bon-Jesús (Mall.) (crustaci Armadillidium depressum)
knatt·spyrna <f. -spyrnu, no comptable>: futbol m
heimsmeistarakeppni í knattspyrnu: mundial m de futbol
meistarakeppni í knattspyrnu: campionat m de futbol
undankeppni HM í knattspyrnu: classificatori m del mundial de futbol
riðlakeppni HM í knattspyrnu: fase f de grups del mundial de futbol
knattspyrnu·áhugamaður <m. -áhugamanns, -áhugamenn>: afeccionat m al futbol,
afeccionada f al futbol
knattspyrnu·deild <f. -deildar, -deildir>: lliga f de futbol
knattspyrnu·dómari <m. -dómara, -dómarar>: àrbitre m [de futbol], àrbitra f de futbol
knattspyrnu·félag <n. -félags, -félög>: club m de futbol
knattspyrnu·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; Dat. pl.: -leikjum:
partit m de futbol, matx m de futbol
knattspyrnu·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>: estadi m de futbol
knattspyrnu·lið <n. -liðs, -lið>: equip m de futbol
knattspyrnu·maður <m. -manns, -menn>: futbolista m & f, jugador m de futbol,
jugadora f de futbol
knattspyrnu·mót <n. -móts, -mót>: torneig m de futbol
knattspyrnu·samband <n. -sambands, -sambönd>: federació f de futbol
→ Alþjóðaknattspyrnusambandið “F.I.F.A. f”
knattspyrnu·völlur <m. -vallar, -vellir>: camp m de futbol
-
knár, kná, knátt <adj.>:
-
robust -a, vigorós -osa
-
kné <n. knés, kné. Gen. pl.: knjáa; dat.pl.: knjám>:
-
variant antiquada o literària de → hné ‘genoll’
-
knjá·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
-
dantònia f (planta Danthonia decumbens syn. Sieglingia decumbens)
-
knosa <knosa ~ knosum | knosaði ~ knosuðum | knosaað ║ e-ð ~ e-n>:
-
esclafar una cosa ~ algú
-
◊ ungbörn þeirra munu knosuð verða (ʝərutˤtˤəˈʃū, יְרֻטְּשׁוּ) fyrir augum þeirra, hús þeirra verða rænd og konur þeirra smánaðar (tiʃʃāˈɣalnāh, תִּשָּׁגַלְנָה): llurs infants seran esclafats davant llurs ulls. Llurs cases seran saquejades, i llurs dones ultratjades
-
◊ Drottinn hefir hafnað hetjum mínum, öllum þeim, er í mér voru, hann hefir boðað hátíð gegn mér til þess að knosa (li-ʃəbˈbɔr, לִשְׁבֹּר) æskumenn mína. Drottinn hefir troðið vínlagarþró meynni Júda-dóttur: el Senyor ha rebutjat (o: refusat) els meus herois, tots ells, que hi havia dintre meu. Ha proclamat contra meu una festa per esclafar el meu jovent. El Senyor ha trepitjat al cup la verge filla de Judà
-
◊ sá sem oftlega hefir ávítaður verið, en þverskallast þó, mun skyndilega knosaður verða (ʝiʃʃāˈβēr, יִשָּׁבֵר), og engin lækning fást: el qui ha estat reprovat sovint, i a despit d'aquest fet fa el rebec, serà esclafat de sobte i no disposarà de cap remei
-
◊ ræn eigi hinn lítilmótlega, af því að hann er lítilmótlegur, og knosa (wə-ʔal־təδakˈkēʔ, וְאַל-תְּדַכֵּא) eigi hinn volaða í borgarhliðinu: no despullis pas l'humil perquè és humil ni esclafis el miserable a les portes de la ciutat
-
◊ en á dögum þessara konunga mun Guð himnanna hefja ríki, sem aldrei skal á grunn ganga, og það ríki skal engri annarri þjóð í hendur fengið verða. Það mun knosa (tadˈdiq, תַּדִּק) og að engu gjöra öll þessi ríki, en sjálft mun það standa að eilífu: i als dies d'aquests reis, el Déu del cel suscitarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no passarà a mans d'un altre poble sinó que serà ell el qui farà miques i anorrearà tots aquells regnes, i ell mateix subsistirà eternament
-
◊ þá vildi ég fá áreiðanlega vitneskju um fjórða dýrið, sem var ólíkt öllum hinum dýrunum, ógurlegt mjög, með járntönnum og eirklóm, sem át, knosaði (maddăˈqāh, מַדֲּקָה) og sundur tróð með fótunum það, sem það leifði: aleshores vaig voler saber exactament el que feia referència a la quarta bèstia, que era diferent de totes les altres, extraordinàriament terrible, amb dents de ferro i urpes de bronze; que menjava i triturava, i amb els peus trepitjava el que restava
-
◊ þú knosaðir (δikˈkiʔθā, דִכִּאתָ) skrímslið (ˈrāhaβ, רָהַב) eins og veginn mann, með þínum volduga armi tvístraðir þú óvinum þínum : vau esclafar el monstre [Ràhav] com un home mort, i amb el vostre poderós braç vau dispersar els vostres enemics
-
◊ Drottinn er þér til hægri handar, hann knosar (māˈħat͡s, מָחַץ) konunga á degi reiði sinnar. Hann heldur dóm meðal þjóðanna, fyllir allt líkum, hann knosar (māˈħat͡s, מָחַץ) höfuð um víðan vang: El Senyor és al teu costat dret, esclafa els reis el dia de la seva ira. Judica els pobles, ho omple tot de cadàvers, esclafa caps arreu d'un vast redol
knurrari <m. knurrara, knurrarar>: lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)
knurri <m. knurra, knurrar>: 1. lluerna rossa, lluerna vera, oriola f (Bal.)
(peix Trigla lucerna)
2. (knurrari) lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)
knús <n. knúss, knús>: abraçada f
knúsa <knúsa ~ knúsum | knúsaði ~ knúsuðum | knúsað ║ e-n>: abraçar algú
-
knýja <kný ~ knýjum | knúði ~ knúðum | knúið ║ á e-ð>:
-
1. (berja) picar una cosa, tustar una cosa (pegar cops a una cosa)
-
♦ knýja á dyr (també: knýja dyr): trucar a la porta, tocar a la porta
-
◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran
-
◊ hann knúði hurð fordyrisins, og stúlka að nafni Róde gekk til dyra: va trucar a la porta de l'entrada i hi anà a obrir una minyona que es deia Roda
-
♦ knýja dyra (?):
-
◊ og verið líkir þjónum, er bíða þess, að húsbóndi þeirra komi úr brúðkaupi og þeir geti lokið upp fyrir honum um leið og hann kemur og knýr dyra: i sigueu com aquells servents que estan esperant que llur amo torni de les noces per poder-li obrir de seguida quan arribi i truqui
-
2. (þvinga) obligar a (constrènyer, forçar)
-
♦ knýja e-n til að <+ inf.>: obligar algú a <inf.>
-
◊ og nú er ég á leið til Jerúsalem, knúinn af andanum: i ara, obligat per l'esperit, me'n vaig a Jerusalem
-
3. (þrýsta, ganga fast á e-n) empènyer algú (atabuixar, acuitar & pressionar)
-
◊ þá knúði andinn hann út í óbyggðina: aleshores l'esperit el va empènyer cap al desert
-
◊ tafarlaust knúði hann lærisveina sína að fara í bátinn og halda á undan yfir til Betsaídu, meðan hann sendi fólkið brott: tot seguit, manà als deixebles que pugessin a la barca i comencessin a passar cap a Bet-Saida, mentre ell acomiadava tota aquella multitud
-
◊ því að aldrei var nokkur spádómur borinn fram að vilja manns, heldur töluðu menn orð frá Guði, knúðir af heilögum anda: perquè no ha estat mai per una voluntat humana que ha vingut la profecia, sinó que ha estat enduts per l'Esperit Sant que els homes han parlat de part de Déu
-
◊ og andi Drottins tók að knýja hann í herbúðum Dans millum Sorea og Estaól: i l'esperit de Déu el va començar a agitar en el campament de Dan, entre Saraà i Estaol
-
♦ knýja á [e-n] um að <+ subj.>: empènyer [algú] perquè <subj.>
-
4. (hreyfa) fer anar una cosa (fer funcionar)
-
♦ vélin er knúin rafmagni: la màquina funciona amb electricitat
-
♦ skipið er knúið gufuafli: el vaixell va a[l] vapor
-
♦ knýja áfram e-ð: propulsar una cosa, impel·lir una cosa
-
◊ skipið er knúið áfram af gufuafli: el vaixell és propulsat pel vapor
-
<† eða ritm.>
knýjast <knýst ~ knýjumst | knúðist ~ knúðumst | knúist (o: knúðst)>:
-
(berjast við) batre's (pegar-se, combatre)
-
◊ en dimmraddað hafið þá knúðist að klett, það klökk ei né stundi: però la mar de fosca veu llavors es va batre contra l'espadat, no gemegant ni sospirant
-
knörr <m. knarrar, knerrir>:
-
◊ sannarlega mun dagur Drottins allsherjar upp renna. Hann kemur yfir allt það, sem dramblátt er og hrokafullt, og yfir allt, er hátt gnæfir, - það skal lægjast - og yfir öll hin hávöxnu og gnæfandi sedrustré á Líbanon, og yfir allar Basanseikur, og yfir öll há fjöll og allar gnæfandi hæðir, og yfir alla háreista turna og yfir alla ókleifa múrveggi, og yfir alla Tarsisknörru og yfir allt ginnandi glys: veritablement sortirà el dia de Jahvè Sabaot. Vindrà contra tot el que és arrogant i inflat d'orgull, i sobre tot el que s'eleva ben alt (tot això serà abaixat) i contra tots els cedres del Líban, alts i elevats, i contra totes les alzines deBasan, i contra totes les altes muntanyes i tots els turons elevats, i contra les torres altes i contra totes les muralles insuperables, i contra totes les oniiot de Tarsis i contra tot l'oripell ensarronador
-
Kobbi <m. Kobba, no comptable>:
-
Jaumet m, hipocoreuma de l'andrònim Jakob ‘Jaume; Jacob’
-
♦ Kviðristu Kobbi (o: Kobbi kviðrista): en Jack l'esbudellador (o: l'esquarterador)
-
kobra·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
-
cobra f
-
kodda·ver <n. -vers, -ver>:
-
coixinera f
koddi <m. kodda, koddar>: coixí m
kofi <m. kofa, kofar>: cabana f, cabanya f (Bal.)
-
koffín <n. koffíns, no comptable>:
-
cafeïna f
-
koffín·eitrun <f. -eitrunar, no comptable>:
-
intoxicació f per cafeïna, cafeïnisme m
kofri <m. kofra, kofrar>: gorra f de pell
-
koheni* <f. kohena, kohenar>:
-
<RELIG> coén m (fl./pl.: coens og/i coanim) (sg.: כֹּהֵן ‘koˈhēn’; pl.: כֹּהֲנִים ‘kohăˈnīm’)
-
koja <f. koju, kojur. Gen. pl.: koja>:
-
llitera f
-
♦ sofa í efri ~ neðri koju: dormir en el llit superior ~ inferior de la llitera
-
♦ þriggja hæða kojur: lliteres de tres pisos
-
kok <n. koks, kok>:
-
faringe f
-
♦ vera alveg búinn ~ búin ~ búið að fá upp í kok: <LOC FIG> estar-ne fins al capdamunt de tot d'una cosa, estar-ne fins a la coroneta d'una cosa, estar-ne més que tip -a d'una cosa
-
kokkáll <m. kokkáls, kokkálar>:
-
banyut m, <†> cuguç m
kokkur <m. kokks, kokkar>: cuiner m, cuinera f, coc m, xef m & f
kokteil·hristari <m. -hristara, -hristarar>: coctelera f
kol <n.pl kola>: carbó m
kol-: <QUÍM> carbònic -a, de carboni
kola·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>: mina f de carbó
-
kol·bíldur <m. -bílds, -bíldar>:
-
malacost negre (peix Malacosteus niger syn. Malacosteus choristodactylus)
-
kol·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
-
mossega-calius m (jove o persona en edat de treballar però malfenera i asseguda constantment a la vora del foc)
kol·díoxíð <n. -díoxíðs, no comptable>: anhídrid carbònic, diòxid de carboni (CO2)
-
kol·efnasamband <n. -efnasambands, -efnasambönd>:
-
1. <GEN> compost m de carboni
-
♦ hringrás kolefnasambanda [á jörðu og í lofti]: cicle m del carboni
-
2. (kolvetni, vetniskol) hidrocarbur m (banquet celebrat pel rei o en honor del rei)
-
♦ fjölhringa arómatísk kolefnasambönd: hidrocarburs aromàtics policíclics
kol·efni <n. -efnis, no comptable>: carboni m (metal·loide C)
kolefni-14: carboni 14
-
kolefnis·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
lliure de carboni
-
♦ kolefnislaus orkubúskapur: producció d'electricitat de base sense emissió de diòxid de carboni
-
kolefnis·spor <n. -spors, no comptable>:
-
empremta (o: petjada) f de carboni
kol·hýdrat <n. -hýdrats, -hýdröt>: carbohidrat m, hidrat m de carboni, glícid m, glúcid m
koli <m. kola, kolar>: (skarkoli) palaia f [anglesa] (peix Pleuronectes platessa)
kol·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: cefalòpode m (individu)
kolkrabbar: celalòpodes m.pl (grup de mol·luscs)
-
kolku·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
-
iòldia f (mol·lusc Yoldia hyperborea)
-
kolla <f. kollu, kollur. Gen. pl.: kollna o: kolla>:
-
èider m femella, femella f d'èider
-
♦ kollan og blikinn: el mascle i la femella de la colla d'èiders
kollagen <n. kollagens, kollagen>: col·lagen m
-
koll·heiður, -heið, -heitt <adj.>:
-
sense núvols (part de dalt del cel, encara que, als costats estigui ennuvolat o hi hagi núvols baixos)
-
◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs
-
♦ himinninn var kollheiður: la part de dalt del cel estava totalment sense núvols
koll·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>: <RELIG> quipà f (fl./pl.: quipot
& quipàs) (כִּיפָּה, כִּפָּה)
kollóttur, kollótt, kollótt: escornat -ada, sense banyes (p.e., bou, vaca)
kæra sig kollóttan: <LOC FIG> fotre'se-n d'una cosa, ésser absolutament igual
ég kæri mig kollóttan um það: se me’n fot absolutament això, no en som res jo d’això
-
kol·lunga <n. -lunga, no comptable>:
-
<MED> antracosi f
-
kollur <m. kolls, kollar>:
-
1. (lítill stóll) tamboret m, escambell m (Mall.), taburet m (Mall.), tabulet m (Mall.) (petit seient)
-
♦ sitja á [háum] kolli: seure a un tamboret [alt]
-
2. (ávalur hnúkur) cim m [arrodonit] (no punxegut sinó rodonenc, convex)
-
3. (efsti hluti höfuðs) closca f (part superior o ‘cim’ del cap)
-
♦ gera e-m koll: <LOC FIG> pelar algú (tallar-li els cabells ben arran)
-
◊ ek mun láta gera henni koll ok ríða í tjöru ok öðru, er vænst er, at síst komi hár upp: li pelaré el cap i l’hi empastifaré de brea i d'altres coses de les quals s’espera que facin que els cabells no li tornin a créixer [de seguida després]
-
♦ hafa dálítið í kollinum: <LOC FIG> anar una mica begut -uda
-
♦ koma e-m í koll: <LOC FIG> pagar algú per una cosa (expiar)
-
♦ láta e-ð koma e-m í koll: <LOC FIG> fer pagar una cosa a algú (fer expiar)
-
♦ það kemur honum í koll: ho pagarà això
-
♦ kinka kolli: fer que sí amb el cap, fer un gest afirmatiu amb el cap
-
♦ kinka kolli til: fer que sí amb el cap a algú
-
♦ koll af kolli: un darrere l'altre
-
♦ og svo (o: þannig) koll af kolli: i així successivament
-
♦ snúast í kollinum: <LOC FIG> voltar pel cap (no deixar de pensar-hi)
-
◊ margar hugsanir snérust í kollinum mínum: em voltaven molts pensaments pel cap
-
4. (höfuð) cap m sense banyes (testa)
-
5. (óhyrnt karldýr) bèstia f sense banyes (qualsevol mascle, marrà, bou, brau etc. escornat, sense banyes)
-
6. <BOT> capítol m (→ karfa)
um koll |
El sintagma preposicional um koll té significat gramatical. Afegit a verbs de moviment, indica que aquests passen a expressar la idea de “bolcar”, “trabucar”, “ensorrar-se” etc.; en suec li correpon l'adverbi omkull i en danès omkuld. |
|
aka: |
conduir |
|
aka e-ð ~ e-n um koll: |
atropellar una cosa ~ algú amb un vehicle |
|
|
|
|
detta: |
caure |
|
detta um koll: |
caure de morros, caure cap per avant, caure a terra |
|
|
|
|
falla: |
caure |
|
falla um koll: |
caure bolcant-se, bolcar |
|
en strákur hefur farið heldur óvarlega, því að þrífóturinn sem hann stendur upp á er kominn langleiðina með að falla alveg um koll og þá er ég hræddur um að hann fái skell á rassinn |
el noi s'ha mogut força imprudentment, perquè l'escambell damunt el qual s'està, està a punt de trabucar del tot i tinc por que no li tupin les anques per això |
|
|
|
|
hlaupa: |
córrer |
|
hlaupa e-n um koll: |
atropellar algú corrent o en córrer |
|
|
|
|
hrinda: |
empènyer |
|
hrinda e-m ~ e-u um koll: |
tirar a terra algú ~ una cosa amb una empenta o amb un cop |
|
Hálfdan reif fótinn undan geltinum ok rak hann við eyra spellvirkjanum, svá at hann fell á kné. Hálfdan hljóp þá at honum ok hratt hann um koll |
en Hálfdan li va arrabassar la pota al verro sanat i amb ella va pegar un cop a l'orella del brètol, de manera que aquest va caure sobre els seus genolls. En Hálfdan llavors el va escometre corrents i el va estassar |
|
er auðugur mælir þegja allir og hefja orð hans til skýjanna. Er fátækur talar er sagt: „Hver er nú þetta?“ Hnjóti hann er honum hrundið um koll |
quan el ric parla, tots callen, i posen als núvols les seves paraules; però quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?», i si s'entrebanca, l'empenyen per fer-lo caure |
|
|
|
|
keyra: |
menar |
|
keyra um koll: |
bolcar, trabucar |
|
þá ætlaði allt um koll að keyra |
tot va sortir de mare, tot es va descontrolar |
|
|
|
|
ríða: |
anar a cavall |
|
ríða e-m um koll: |
atropellar algú amb el cavall |
|
|
|
|
rjúka: |
fer fum |
|
rjúka um koll: |
caure sobtadament, desplomar-se |
|
|
|
|
róta: |
cavar gratant |
|
róta e-u um koll: |
bolcar una cosa |
|
róta taflinu um koll |
bolcar un escaquer |
|
|
|
|
sigla: |
singlar |
|
sigla um koll: |
sotsobrar |
|
|
|
|
slá: |
pegar, batre, colpir |
|
slá e-n um koll: |
abatre a cops |
|
um þúsund manna hópur mótmælenda réðist á laugardagskvöld á lögreglustöðina í Portadown (um 50 km frá Belfast) eftir að hafa sært alvarlega lögregluþjón. Hann var sleginn um koll og margsparkað í hann liggjandi, áður en honum tókst að stugga burt skrílnum með því að skjóta í loftið. Múgurinn kom úr skrúðgöngum sem mótmælendur höfðu efnt til |
un grup de manifestants d'un miler de persones van atacar dissabte al vespre una comissaria de policia de Portadown (a uns 50 km de Belfast) després d'haver ferit greument un agent de policia. Fou abatut a cops i, un cop a terra, va rebre nombroses guitzes abans d'aconseguir espantar la turba disparant a l'aire. La turbamulta procedia de les desfilades que els manifestants havien organitzat |
|
|
|
|
steypa: |
posar de cap per avall |
|
steypa e-u um koll: |
[fer] bolcar una cosa, [fer] trabucar una cosa |
|
þeir leystu skip eitt ór flotanum ok vildu fara fram fyrir önnur skipin, en þess var eigi kostr, því at vindr kom í móti þeim, ok rak þá aftr um öll skipin, ok þat sá hann til þeira síðast, at einn stór hrosshvalr kom at þeim ok steypti skipinu um koll |
van separar una nau de la flota i la volgueren posar davant les altres naus, però no n'hi haguè l'oportunitat perquè es va alçar un [fort] vent en contra que va empènyer la nau darrere totes les altres i la darrera cosa que va veure fou un gran hrosshvalr que es va dirigir cap a ells i féu sotsobrar la nau |
|
þar eru illvirkjarnir fallnir, þeim er steypt um koll og fá ekki risið upp aftur |
vet-los caiguts, els qui van amb males arts, se'ls ha tirat a terra i no poden tornar-se a aixecar |
|
steypa borði um koll |
bolcar o trabucar una taula |
|
|
|
|
varpa: |
llançar |
|
varpa e-m um koll: |
tirar algú a terra; fer fugir, foragitar |
|
lát þá verða sem sáðir fyrir vindi, þegar engill Drottins varpar þeim um koll |
que siguin com llavors a mercè del vent quan l'àngel de Jahvè els faci fugir foravia |
|
þar eru illgjörðamennirnir fallnir, þeim er varpað um koll og þeir fá eigi risið upp aftur |
ja han caigut els qui cometen iniquitats; han estat tirats a terra i no es poden tornar a aixecar |
|
hún hefir eytt víntré mín og brotið fíkjutré mín, hún hefir flegið allan börk af þeim og varpað þeim um koll, greinar þeirra urðu hvítar |
ha devastat la meva vinya, ha trencat les meves figueres, els ha llevades totes les escorces i les ha tirades a terra; els sarments han tornat blancs |
|
|
|
|
velta: |
capgirar |
|
velta um koll: |
caure [rodó] a terra |
|
velta e-u um koll: |
bolcar una cosa, fer caure a terra una cosa, trabucar una cosa |
|
því að það sem aðrar þjóðir óttast er aðeins vindgustur, aðeins trjástofn <...> skreytt silfri og gulli, fest með nöglum og hamri svo það velti ekki um koll |
car, el que els altres pobles temen en realitat no és res més que una bufada de vent, només el tronc d'un arbre <...> embellit amb plata i amb or i fixat amb claus i amb martells perquè no trabuqui |
|
ég steypi hásætum konungdæmanna og kollvarpa stórveldum þjóðanna. Ég velti stríðsvögnunum og eklum þeirra um koll, hestar skulu hnjóta og reiðmenn falla hver fyrir annars sverði |
bolcaré els trons dels reialmes i anorrearé el poder de les nacions [estrangeres]. Bolcaré els carros de guerra i els qui els menen, els cavalls s'entrebancaran i els cavallers cauran, abatuts cadascun per l'espasa de l'altre |
|
|
|
Si aquest sintagma adverbial s'empra davant el verb, aleshores s'hi aglutina i perd l'element um. D'aquesta manera sorgeixen doblets com ara: |
|
kollsigla |
sigla um koll |
|
kollsteypa |
steypa um koll |
|
kollvarpa |
varpa um koll |
|
kollvelta |
velta um koll |
|
kol·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>:
1. (sandkoli) limanda f (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)
2. (skarkoli) palaia f [anglesa] (peix Pleuronectes platessa)
kol·mónoxíð <m. -mónoxíðs, sense pl.>: monòxid m de carboni (CO)
-
kolmó·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
-
roig -oja negrenc -a
-
◊ kolmórauð, freyðandi þeytist hún þá, og þokar fram stórbjörgum gilinu frá, sem kastast í ólgandi straumfalli stríðu: es precipita llavors roig-negrenca i escumejant, fent avançar grans penyes barrancada avall que es llancen en la caiguda de l'impetuós, borbollejant corrent
kol·munni <m. -munna, -munnar>: maire <f>, llúcera <f>, mare de lluç <f>, lluça <f>,
peix rei m (peix Micromesistius poutassou)
kol·múli <m. -múla, -múlar>: lluç <m> (peix Merluccius merluccius)
kol·sýra <f. -sýru, no comptable>: àcid carbònic (H2CO3)
án kolsýru: sense gas (aigua mineral, refresc)
kol·sýrður, -sýrð, -sýrt: carbonatat -ada (que conté àcid carbònic)
kolsýrt vatn: aigua carbonatada
kol·sýringur <m. -sýrings, no comptable>: monòxid m de carboni (CO)
-
kol·tjara <f. -tjöru, no comptable>:
-
quitrà f d'hulla
-
♦ hrá koltjara: quitrà d'hulla cru
-
♦ hreinsuð koltjara: quitrà d'hulla refinat
kol·tvísýringur <m. -tvísýrings, no comptable>: diòxid m de carboni, anhídrid carbònic (CO2)
-
kol·vatnsefni <n. -vatnsefnis, -vatnsefni>:
-
hidrocarbur m
-
♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringja) kolvatnsefni: hidrocarburs policíclics aromàtics
-
kolvetna·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
-
ric -a en carbohidrats
-
kolvetna·snauður, -snauð, -snautt <adj.>:
-
baix -a en carbohidrats
-
kol·vetni <n. -vetnis, -vetni>:
-
1. <GEN QUÍM> hidrocarbur m
-
2. (í næringarfræði) carbohidrat m (en nutrició)
koma <f. komu, komur. Gen. pl.: koma o: komna>: 1. <GEN> vinguda f
takk fyrir komuna: gràcies per haver vingut
2. (á áætlunarstað)arribada f (autobusos, trens, avions, vaixells)
koma / brotför: arribades / sortides
koma <kem ~ komum | kom ~ komum | komið>:
I. <absolut>:
1. venir
kom, sá, sigraði: vēni, vīdi, vīci
ég kem fljótlega!: de seguida vinc!
ég get ekki komið í kvöld: aquest vespre no podré [pas] venir
komdu hingað!: vine aquí!
2. arribar
3. koma e-m á óvart [með e-u]: sorprendre algú [amb una cosa]
það kemur mér ekki á óvart: no em sorpèn pas
hann kom konunni sinni á óvart með blómum: va sorprendre la seva dona amb unes flors
4. koma að óvörum: arribar (una cosa) per sorpresa, agafar algú desprevingut -uda
bankahrunið kom ekki alveg að óvörum: l'esfondrament dels banc no va arribar d'una
manera totalment inesperada
5. koma e-m að óvörum við e-ð: sorprendre algú fent una cosa (enxampar)
II. <amb complement nominal en datiu>:
1. koma e-u: portar una cosa (fins a un lloc)
koma e-u í lag: posar una cosa en ordre
2. koma e-m: portar algú (fins a un lloc), fer arribar algú (a un indret)
koma e-m yfir ána: passar algú a l'altra banda del riu
koma e-m til að hlægja: fer riure algú
III. <amb complement preposicional>:
A. <að>:
1. koma að hendi e-m: passar a algú, succeir a algú
unz elli og dauði koma þér að hendi: fins que la vellesa i la mort t'arribin
B. <af>:
1. koma af e-m: descendir de
vera kominn ~ komin ~ komið af e-m: descendir de, ésser descendent -a de
það kemur af því: d'aquí ve això, això n'és la causa
C. <af stað>:
1. koma af stað e-u: donar lloc a una cosa, causar una cosa, originar una cosa
D. <aftur>:
1. koma aftur: tornar
ég kem aftur eftir klukkutíma: tornaré en una hora
ég kem aftur eftir tvo tíma: tornaré en dues hores
E. <á>:
1. koma e-u á: instaurar (o: introduir; o: establir) una cosa
F. <á undan>:
1. koma á undan: arribar primer (p.e., en cursa)
G. <fram>:
1. koma fram: #1. (rætast) realitzar-se (complir-se); #2. (birtast) aparèixer (sorgir);
#3. (taka eftir) desprendre's (constatar-se)
2. koma e-u fram: realitzar una cosa, dur una cosa a [bon] terme
3. koma fram með: al·legar, adduir
H. <frá>:
1. koma frá: procedir de, ésser de, provenir de
I. <fyrir>:
1. koma fyrir: esdevenir-se, succeir, passar
2. koma e-u fyrir: trobar un lloc per posar-hi o instal·lar-hi una cosa
3. koma e-u ekki fyrir sig: no poder-se recordar d'una cosa, no caure en una cosa
4. koma e-m fyrir sig: reconèixer algú (poder recordar-se de qui és una persona)
J. <heim>:
1.koma heim: tornar a casa
2.koma heim og saman: reconciliar-se
K. <inn>:
1.koma inn: entrar
[vinsamlegast] láttu mig koma inn: deixa'm entrar [sisplau]
2.koma inn fyrir: entrar, passar cap endins
3.koma sér inn í: entrar
Wagner kom sér svo vel inn í heimildirnar: en Wagner va accedir a les fonts
L. <í veg fyrir>:
1. koma í veg fyrir e-ð: impedir una cosa, evitar una cosa
M. <niður>:
1. koma e-ð niður: baixar, davallar (escala)
hann kom niður stigann: va baixar [per] l'escala
hann kom niður tröppurnar í náttfötunum: va baixar l'escala en pijama
N. <niður á>:
1. e-ð kemur [hart] niður á e-m: algú pateix les conseqüències d'una cosa,
una cosa repercuteix [durament] sobre algú
O. <ofan í>:
1. koma eggi ofan í flösku án þess að brjóta nokkuð: ficar un ou dins una botella sense trencar res
2. vatnið er vel volgt svo að þér er óhætt að koma ofan í: l'aigua és tèbia de manera que t'hi pots ficar sense por
2. Ég er sokkinn niður í botnlausa leðju
og hefi enga fótfestu,
ég er kominn ofan í vatnadjúp
og bylgjurnar ganga yfir mig: m'enfonso en un fangar sense fons
i no tinc on posar els peus;
he caigut dins el profund abisme marí
i les onades m'engoleixen (em colguen)
P. <saman>:
1. koma sér saman um e-ð: posar-se d'acord en una cosa, acordar una cosa
Q. <til>:
1. koma til: arribar
hvenær komum við til Pálmu? Quan arribarem a Ciutat?
R. <undan>:
1. koma e-u undan: posar una cosa fora de perill o en lloc segur
koma undan sínum dýrum auð: salvar les seves precioses riqueses
koma undan vetri ~ snjó: anar deixant enrere l'hivern ~ la neu,
anar sortint de l'hivern ~ la neu
2. koma e-u undan: (peningar) sostreure una cosa (diners)
koma peningunum undan: malversar diners, desfalcar diners
3. koma e-m undan: ajudar algú a escapar
4. koma sér undan e-u: defugir una cosa
koma sér undan herþjónustu: evitar de fer el servei militar
koma sér undan því að <+inf.>: defugir de <+ inf.>, evitar de <+ inf.>
S. <undir>:
hér er mest undir því komið, að <+ subj.>: ara tot depèn (o: dependrà) que <+ subj.>
það er undir honum komið: això depèn d'ell
T. <upp>:
1. koma upp: sorgir
2. koma upp: sortir (sol)
sólin kemur upp: el sol surt
3. koma upp um e-n ~ e-ð: desemmascarar algú
símreikningur kom upp um framhjáhald: una factura de telèfon
va posar l'adulteri al descobert
4. koma upp úr + <Dat.>: sortir de...
koma upp úr tjörninni og hverfa í hana aftur: sortir de l'estany i tornar-hi a desaparèixer
6.koma sér upp e-u: procurar-se una cosa (fent-la o comprant-la)
koma sér upp lítilli myllu í bæjarlæknum: construir-se un petit molí fariner a la vora del torrent del mas
U. <út>:
1. koma út: sortir
koma út úr svefnherberginu: sortir del dormitori
komdu út þaðan!: fora d'aquí [dins]!
viltu koma út með mér?: [que] vols sortir amb mi?
2. koma út: (bók) sortir publicat -ada (llibre)
um áramótin kom út hjá Sölku bókina ‘XXX’: per cap d'any va sortir publicat
a l'editorial Salka el llibre ‘XXX’
3. koma út [hingað]: venir a Islàndia de Noruega o Dinamarca
V. <við>:
1. koma við e-ð: tocar una cosa, fregar una cosa
2. koma við á e-m: passar a veure algú, passar per ca algú,
fer una breu visita a algú
3. koma við á e-u (o: e-s staðar): passar per un indret, fer parada a un indret
4. koma við í e-u: #1. <GEN> fer parada a un lloc (en passar-hi); #2. fer escala a,
recalar a (vaixell)
skipið kemur við í Barselónu: el vaixell fa escala a Barcelona
IV. <reflexiu>:
A. <sér>:
1. e-ð kemur sér vel fyrir e-ð ~ e-n: anar-li bé a una cosa ~ algú (afavorir, beneficiar,
revelar-se com un avantatge per a, repercutir en profit de)
komast <kemst ~ komumst | komst ~ komumst | komist>:
I. <absolut>:
1. <GEN> anar, venir, arribar (pervenir a un indret, atènyer un indret)
ég komst ekki fyrir illviðri: no vaig venir pel mal temps
II. <amb complement preposicional>:
A. <að>:
1. komast að því að <+ ind.>: (leyndarmál) assabentar-se que <+ ind.>, descobrir que <+ ind.> (fets secrets)
B. <af>:
1. komast af e-u: escapar amb vida de, fugir amb vida de
C. <af stað>:
1. komast af stað: partir
D. <eftir>:
1. komast eftir e-u: arribar a descobrir una cosa
E. <hjá>:
1. komast hjá e-u: evitar una cosa
komast hjá því að <+ inf.>: [poder] evitar de <+ inf.>
ég hef ekki komist hjá að <+ inf.>: no he pogut evitar (o impedir) de <+inf.>
F. <til>:
1. komast til e-s: arribar a un indret
hvernig kemst ég til...: com es va fins a...
hvernig kemst ég best til...? quina és la millor combinació per anar fins a...
2. komast til e-s: aconseguir posar-se a fer una cosa,
trobar el temps i l'ocasió per fer una cosa
3. komast til e-s staðar: arribar a ca algú
G. <undan>:
1. komast undan: escapar, fugir
2. komast undan e-m: escapar d'algú
H. <undir>:
1. komast fótum undir [í ríki sínu] (o: koma fótum undir sik [í ríki sínu]; modern:
koma [á] fótunum undir sig): consolidar el poder en el seu regne, afermar la seva posició
com a nou rei
ok nú, er hann þykkisk hafa fótum undir komizk í ríki sínu, þá minnisk hann
á þær sakir er hann átti við móðurbrðr sína, er drepit hǫfðu fǫður hans: i llavors,
quan li va semblar que ja havia consolidat el seu regnat, se'n recordà
dels comptes pendents que encara tenia amb els germans de sa mare
que li havien mort son pare
2. komast hóndunum undir: trobar una ocasió
3. komast undir manna hendur: ésser (o: acabar) detingut -uda
I. <upp>:
1. komast upp um e-n: revelar-se sobre algú, destapar-se sobre algú,
sortir a la llum sobre algú
J. <við>:
1. komast við: commoure's, emocionar-se
-
kominn, komin, komið <adj.>:
-
1. <GEN> vingut -uda (→ koma)
-
♦ ég var hætt kominn: vaig estar en perill, em vaig trobar en perill
-
♦ hann er að þrotum kominn: està extenuat
-
♦ rétt kominn: acabat d'arribar
-
♦ það er kominn tími til að <+ inf.>: ja és hora de <+ inf.>
-
◊ það er kominn tími til að fara: [ja] és hora d'anar-se'n
-
♦ þarna ertu lifandi kominn: això é pastat tu, se t'assembla moltíssimi
-
2. ♦ vera að því kominn að gera e-ð: estar a punt de fer una cosa
-
♦ ég er kominn að þessu: això és la propera cosa que faré
-
3. ♦ vera kominn undir e-u: dependre d'una cosa (estar condicionat per una cosa)
-
◊ það er undir þér komið: això depèn de tu
-
◊ það er undir okkur sjálfum komið hvernig...: depèn de nosaltres mateixos com...
-
◊ það er undir þeim komið að <+ inf.>: depèn d'ells [de]... <+ inf.>
-
4. ♦ vera kominn upp á e-n: dependre d'algú (ésser decisió d'algú)
-
komma <f. kommu, kommur. Gen. pl.: komma>:
-
coma f (signe gràfic ,)
-
♦ átta komma fimm: vuit coma cinc (8,5)
-
kommi <m. komma, kommar>:
-
<POLÍT FAM o PEJ> psuquer[o] m, psuquera f
-
kommóða <f. kommóðu, kommóður. Gen. pl.: kommóða o: kommóðna>:
-
còmoda f, calaixera f, canterano m (Mall.)
-
kommóðu·skúffa <f. -skúffu, -skúffur. Gen. pl.: -skúffa o: -skúffna>:
-
calaix m de còmoda
-
kommúnismi <m. kommúnisma, no comptable>:
-
<POLÍT> comunisme m
-
kommúnista- <en compostos>:
-
<POLÍT> comunista
-
Kommúnistaávarpið <n. Kommúnistaávarpsins>:
-
<POLÍT> El Manifest Comunista, El Manifest del Partit Comunista (títol islandès de l'obra de Marx i Engels del 1848)
-
kommúnista·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
-
partit m comunista
-
♦ Kommúnistaflokkurinn: el Partit Comunista
-
♦ Kommúnistaflokkur Íslands: el Partit Comunista d'Islàndia
|
El Partit Comunista d'Islàndia fou fundat el 29 -segons quines fonts, el 30- de novembre del 1930 a Reykjavík. Va cessar d'existir formalment el 1938. En aqueix any, i en el marc d'una assemblea que tingué lloc entre els dies 24 i 27 d'octubre del 1938, es va refundar com a Partit Unificat del Poble - Partit Socialista o Sameiningarflokkur alþýðu - Sósíalistaflokkurinn, després de fusionar-se amb una fracció de l'Alþýðuflokkurinn. El nou partit va existir fins al 4 d'abril del 1956, en què es va convertir en l'Alþýðubandalagið o Aliança Popular, en tornar-se a fondre's amb una nova fracció de l'Alþýðuflokkurinn, el Partit Popular islandès. |
|
|
-
kommúnista·ríki <n. -ríkis, -rík. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
-
país m comunista
-
◊ kommúnistaríkin: els paísos comunistes
-
kommúnisti <m. kommúnista, kommúnistar>:
-
<POLÍT> comunista m & f
-
kommúnistískur, kommúnistísk, kommúnistískt <adj.>:
-
<POLÍT> comunista
-
kommúnískur, kommúnísk, kommúnískt <adj.>:
-
<POLÍT> comunista
-
komodo·dreki <m. -dreka, -drekar>:
-
dragó m de Komodo (rèptil Varanus komodoensis) (cf. també la variant → kómódódreki)
kompa <f. kompu, kompur. Gen. pl.: kompa o: kompna>: cambra f de mals endreços, traster m (cast.)
kompás <m. kompáss, kompásar>: brúixola f, búixola f
kompott <n. kompotts, kompott>: compota f
→ ávaxtakompott “compota de fruites”
komu·áritun <f. -áritunar, -áritanir>: visat m d'entrada
komu·tími <m. -tíma, -tímar. Pl. no hab.>: hora f d’arribada
-
kona <f. konu, konur. Gen. pl.: kvenna>:
-
(kvenmaður & eiginkona) dona f (persona de sexe femení & esposa)
-
♦ giftar¹ ~ einhleypar² ~ fráskildar³ konur: dones divorciades³ ~ solteres² ~ casades¹
-
♦ hún var kvenna fríðust: era la més bella de les dones
-
♦ finna sér konu: trobar [una] dona
-
♦ leita að konu: cercar dona
-
♦ → ekkja “vídua (o: viuda)”
konfekt <n. konfekts, no comptable>: xocolatines f.pl
-
konfekt·kassi <m. -kassa, -kassar>:
-
capsa f de xocolatines
-
Konfúsíus <m. Konfúsíusar, no comptable>:
-
Confuci m, mestre Kong
-
Konfúsíusismi <m. Konfúsíusisma, no comptable>:
-
confucianisme m
koníak <n. koníaks, no comptable>: conyac m
koníaks·glas <n. -glass, -glös>: got m de conyac (per a beure-hi conyac)
konjak[k] <n. konjak[k]s, no comptable>: conyac m
-
konkret·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
-
poema concret
-
konsept·list <f. -listar, -listir>:
-
art m,f conceptual
-
konsept·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
-
artista m & f conceptual
-
konsept·ljóðlist <f. -ljóðlistar, pl. no hab.>:
-
poesia f conceptual
-
konsert <m. konserts, konsertar>:
-
(tónverk & tónleikar) concert m (peça musical & sessió musical)
-
♦ Brandenburgarkonsertar Bachs: els concerts de Brandenburg de Bach
-
♦ konsert fyrir tvær flautur og hljómsveit: concert per a dues flautes i orquestra
-
kontra·aðmíráll <m. -aðmíráls, -aðmírálar>:
-
contraalmirall m
-
◊ kontraaðmíráll Kúmani stýrði skipaliðinu, og réði fyrir landgaungu þessari: el contraalmirall Kumani comandava la força naval i va dirigir aquest desembarcament
-
kontra·bassi <m. -bassa, -bassar>:
-
contrabaix m (instrument musical)
-
konu·efni <n. -efnis, -efni>:
-
promesa f (futura muller)
-
konu·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
-
nom m de dona, ginecònim m
-
konunga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
<LITER> saga f reial, saga f de reis, història (o: crònica) f de reis (o: reial), subgènere de les sagues. Es tracta de sagues o cròniques que contenen la biografia d'un rei. Equivalen, en el marc de la història de la literatura catalana, a les nostres cròniques reials. El recull de sagues reials més famós és la Heimskringla de l'Snorri
-
konung·borinn, -borin, -borið <adj.>:
-
d'ascendència reial, de nissaga reial
-
konung·dómur <m. -dóms, pl. no hab.>:
-
reialesa f
-
konung·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
-
lleial al rei
-
konung·kjörinn, -kjörin, -kjörið <adj.>:
-
elegit -ida pel rei
-
konung·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
<GEN & FIG = digne de rei> reial
-
konung·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
-
reialista, monàrquic -a
-
konung·menni <n. -mennis, -menni>:
-
persona f de sang reial, príncep m
-
◊ "Móðir mín," sagði hið unga konungmenni, "með þeim hætti get eg þó bezt sýnt og sannað, af hvaða ættstofni eg er kominn, að eg láti mér farast eins og góðum syni við þá konu, er gekk mér í móðurstað, þegar eg var ómálga barn: "Ma mare," va dir el jove príncep, "d'aquesta forma i a despit de tot, podré mostrar i demostrar de la millor manera de quin llinatge descendeixo: comportant-me amb noble generositat amb la dona que em va fer de mare quan jo era un infant d'enguè
-
konungs·boð <n. -boðs, -boð>:
-
1. (konungsskipun) ordenança f reial (manament, prescrit, disposició, ordre etc. dictada pel rei)
-
◊ og þeir fengu jörlum konungs og landstjórunum í héraðinu hinumegin Fljóts konungsboðin: i van trametre les ordres del rei als comtes i als governadors de la regió situada a aquest costat del riu
-
(Cf. també, en el pla religiós, el concepte de → páfaboð)
-
2. (veisla hjá konungi) banquet m reial (banquet celebrat pel rei o en honor del rei)
|
Podríem dir que el konungsboð i el konungsbréf eren les dues cares de la mateixa moneda: el primer (això és, el konungsboð) era l'edicte o manament proclamat de viva veu, el segon (el konungsbréf), per escrit; en aquest darrer cas, a més a més, solia tractar-se d'una resolució reial a la consulta d'un determinat afer. |
|
|
|
|
-
konungs·borð <n. -borðs, -borð>:
-
taula f del rei, taula f reial (menjar-hi era signe d'especial distinció, ja que pressuposava que, qui ho feia, gaudia del favor reial)
-
◊ fyrir því hefir hann ekki komið að konungsborði: és per això que no ha vingut a dinar a la taula del rei
-
◊ og konungur ákvað þeim daglegan skammt frá konungsborði og af víni því, er hann sjálfur drakk: i el rei els assignava una ració diària del que es menjava a la seva taula i del vi que ell mateix bevia
-
◊ skoða síðan yfirbragð vort og yfirbragð sveina þeirra, er eta við konungsborð: mira després el nostre semblant i el semblant dels vailets que mengen a la taula del rei
-
Konungs·bók <f. -bókar, -bækur>:
-
<LITER GEN> còdex m reial
|
Tots els còdexs del fons de l'antiga col·lecció reial de la Biblioteca Reial de Copenhaguen porten l'etiqueta de còdex reial.
N'hi ha un, tanmateix, que se sol conèixer de manera específica amb aquest nom. Es tracta del còdex que porta la signatura MS GkS 2365 4to. Les sigles corresponen a Gammel kongelig Samling o Antiga col·lecció reial.
Aquest còdex és el qui conté l'Edda poètica o Edda en vers, raó per la quan en islandès hom també l'anomena Konungsbók Eddukvæða, això és, còdex reial dels poemes èddics.
Entre el 1662 i el 1971 es va estotjar a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El 21 d'abril del 1971 fou retornat a Islàndia, on actualment es guarda a la biblioteca de l'Stofnun Árna Magússonar í íslenskum fræðum.
El 2001 se'n publicà una edició facsímil:
Guðvarður Már Gunnlaugsson, & Vésteinn Ólason (curadors), Konungsbók eddukvæða. Codex regius. Stofnun Árna Magnússonar á Íslandi Gl. kgl. sml. 2365 4to. Vésteinn Ólason ritaði inngang. Guðvarður Már Gunnlaugsson ritstýrði textum. Reykjavík: Lögberg-bókaforlag í samvinnu við Stofnun Árna Magnússonar, 2001 (íslensk miðaldahandrit -Manuscripta Islandica medii Aevi. Bd./Vol. III.). http://v.edda.is/.
|
|
|
konungs·bókhlaða <f. -bókhlöðu, -bókhlöður. Gen. pl.: -bókhlaðna o: -bókhlaða>: biblioteca f reial
Konungsbókhlaða í Kaupmannahöfn: la Biblioteca Reial de Copenhaguen
-
konungs·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
-
1. <GEN> carta f del rei, lletra f del rei, missiva f reial
-
2. <HIST = konungsúrskurður> rescripte m reial
-
konungs·bær <m. -bæjar, -bæir>:
-
ciutadella f reial
-
◊ ...og hjuggu svo, að ekki var fært, því að þeir sáu mannför ofan frá konungsbænum: ...i els varen pegar tants de cops de destral que cap d'ells (= vaixells) va continuar estant en condicions de navegar perquè [l'Ölvir i els seus] havien vist sortir un estol d'homes de la ciutadella reial que baixaven [cap al llac]
-
◊ ...leggr skipum sínum í leynivág nokkurn ok gengr á land ok einn maðr með honum, ok koma um nótt á konungsbæinn ok venda at skemmu þeiri, er kona hans var vön at sofa í: ...ancora els seus vaixells a una cala amagada i baixa a terra amb un sol home d'escorta i arriben a la nit a la ciutadella reial i es dirigeixen cap a la skemma on la seva dona hi solia dormir
-
◊ Aðils konungur og menn hans runnu upp til konungsbæjar og rændu þar: el rei Aðils i els seus homes van córrer costa amunt cap a la ciutadella reial i hi varen fer pillatge
konungs·dóttir <f. -dóttur, -dætur>: filla f de rei, princesa f
-
konungs·efni <n. -efnis, -efni>:
-
hereu m de la corona
-
konungs·fasani <m. -fasana, -fasanar>:
-
faisà venerat (ocell Syrmaticus reevesii)
-
konungs·fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur. Gen. pl.: -fjölskyldna>:
-
família f reial
-
konungs·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>:
-
[els membres m.pl de la] família f reial
-
konungs·fundur <m. -fundar, -fundir>:
-
audiència f amb el rei
-
konungs·garður <m. -garðs, garðar>:
-
1. (garður konungs) jardí m del rei, jardins m.pl reials (jardins o parc de palau reial o originàriament del rei)
-
◊ ... þá var brotið skarð inn í borgina. Og konungur og allir hermennirnir flýðu um nóttina gegnum hliðið milli beggja múranna, sem er hjá konungsgarðinum...: ...aleshores van fer una bretxa a la muralla de la ciutat, i el rei va fugir de nit amb tots els seus homes de guerra per la porta d'entre els dos murs que hi ha davant els jardins reials...
-
◊ og [er] allir hermennirnir sáu þetta, flýðu þeir og fóru um nóttina út úr borginni, veginn sem liggur út að konungsgarðinum: i [quan] tots els guerrers van veure això, van fugir i, de nit, van sortir de la ciutat pel camí [que passa a la vora] dels jardins del rei
-
2. (konungsbær) ciutadella f reial (palau reial circumdat de murada, castell reial tancat de paret o palissada)
-
◊ en er hann kom þar þá fór hann í konungsgarð og var þar að herberginu og dvaldist þar öndverðan vetur: i quan hi va arribar, va anar a la ciutadella reial i hi va prendre estatge i s'hi va estatjar tot el començament de l'hivern
-
◊ hann hélt sjö langskipum í vök þíðri fyrir konungsgarði í Nið: a un indret del riu Nið situat davant la ciutadella reial i lliure de gel, hi tenia set vaixells de guerra
-
konungs·hjón <n.pl -hjóna>:
-
el rei i la reina, el matrimoni reial, els reis
-
konungs·hylli <f. -hylli, pl. no hab.>:
-
favor m,f del rei
-
konungs·höll <f. -hallar, -hallir>:
-
palau m del rei, palau m reial
-
konungs·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
-
<BOT> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana)
-
konungs·krýning <f. -krýningar, -krýningar; pl. no hab.>:
-
coronament m del rei, coronació f reial
-
konungs·rann <n. -ranns, -rönn>:
-
Casa f Reial
-
◊ bókin var lesin yfir í konungsranni, eftir því sem höfundur hennar segir: el llibre s'havia repassat a la Casa Reial, segons el que afirma la seva autora
-
konungs·ríki <m. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
-
regne m, <LIT> reialme m
-
♦ Konungsríkið Spánn: el regne d'Espanya
-
♦ spænska konungsríkið: el regne d'Espanya
-
konungs·samband <n. -sambands, pl. no hab.>:
-
unió dinàstica, unió f personal (fet que dos o més estats comparteixin un mateix rei)
-
konungs·setur <n. -seturs, -setur>:
-
residència f reial
-
konungs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
-
reialista m & f, monàrquic m, monàrquica f (partidari de la monarquia)
-
konungs·sonur <m. -sonar, -synir>:
-
príncep m, fill m de rei
konungs·stirtla* <f. -stirtlu, -stirtlur. Gen. pl.: -stirtla>: sorella f (peix Caranx
rhonchus syn. Decapterus rhonchus)
-
konungs·stjórn <f. -stjórnar, pl. no hab.>:
-
monarquia f (forma de govern)
-
♦ stjórnarskrárbundin konungsstjórn: monarquia constitucional
-
♦ þingbundin konungsstjórn: monarquia parlamentària
-
konungs·tign <f. -tignar, no comptable>:
-
reialesa f, dignitat f reial
-
konungs·úrskurður <m. -úrskurðar, -úrskurðir>:
-
decret m real
-
♦ með konungsúrskurði 12. apríl...: mitjançant decret reial del 12 d'abril...
konungs·veldi <n. -veldis, -veldi>: monarquia f
-
konungs·þegn <m. -þegns, -þegnar>:
-
vassall m reial, vassall m del rei
-
◊ en er Haraldur konungur hinn hárfagri ruddi ríki fyrir sér þá stökk enn fyrir honum fjöldi manns úr landi, Þrændir og Naumdælir, og gerðust þá enn byggðir austur um Jamtaland og sumir fóru allt í Helsingjaland. Helsingjar höfðu kaupferðir sínar til Svíþjóðar og voru þannug lýðskyldir að öllu en Jamtur voru mjög alls í millum og gaf engi að því gaum fyrr en Hákon setti frið og kaupferðir til Jamtalands og vingaðist þar við ríkismenn. Þeir sóttu síðan austan á hans fund og játuðu honum hlýðni sinni og skattgjöfum og gerðust hans þegnar (depenent de l'edició: ...ok gerðusk konungsþegnar) því að þeir spurðu gott til hans. Vildu þeir heldur þýðast undir hans konungdóm en undir Svíakonung því að þeir voru af Norðmanna ætt komnir en hann setti þeim lög og landsrétt. Svo gerðu og allir Helsingjar þeir er æskaðir voru um Kjöl norðan: i quan el rei Haraldur Bells-cabells va haver eliminat els seus adversaris i aconseguit per a si tot el poder sobre Noruega, una gran quantitat de gent, [sobretot] els habitats dels Þrændalög i del Naumudalur, abandonà, fugint d'ell, llurs terres per establir-se a l'est, pel Jamtaland, i n'hi hagué que fins i tot arribaren al Helsingjaland. Els helsingjalandesos feien viatges de comerç cap a Suècia (mantenien estretes relacions comercials amb Suècia) i d'aquesta manera mantenien en tot una relació de vassallatge [amb el rei de Suècia], però els jamtalandesos es trobaven al bell mig dels dos reis i ningú no els prestà atenció fins que en Hákon va haver fet la pau i va iniciar viatges comercials al Jamtaland i va entaular-hi amistat amb els prohoms. Posteriorment, aquests prohoms es presentaren davant el rei i li prometeren llur obediència i el pagament de tributs i es feren llurs vassalls, car havien sentit a parlar bé d'ell. Per tal com eren d'ascendència noruega, s'estimaven més aviat d'estar sotmesos al seu regne que no pas al rei de Suècia, i el rei Hákon els va donar lleis i un dret territorial propi. Així feren també tots els helsingjalandesos que eren oriünds de les contrades situades al nord de la serralada de Kjöl
-
◊ tókust þá meðalgöngur. Tjáðu menn þá fyrir jarli hver ófæra honum var í að gera svo mikið hervirki á konungsþegnum og í konungslandi. Kom þá svo fyrir jarli að hann mundi taka sjálfdæmi (SS II, cap. 384, pàg. 584): llavors s'emprengueren intents de mediació (o: intercessió): hom va palesar al iarl en quina perillosa situació es trobaria causant una tan gran devastació als vassalls del rei i a terres reials. El iarl[, finalment,] s'avingué [a no calar foc al mas] sempre que els altres acceptessin el seu sjálfdæmi sobre aquell cas (vocabulari: #1. meðalganga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 411: <...> das Dazwischentreten zwischen zwei streitende Parteien, Vermittlungsversuch; #2. tjá: Cf. en Baetke 19874, pàg. 658: <...> tjá e-t fyrir e-m jmd. etwas zeigen; #3. ófæra: Cf. en Baetke 19874, pàg. 454: <...> 2. gefährliche, ausweglose Lage; gefahrvolles Unternehmen, Wagnis, Risiko <...>; #4. hervirki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 248: <...> Verheerung; #5. kemur svo fyrir e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 335: kemr svá fyrir e-m, at es kommt jmd. so vor, jmd. hält es für richtig; )
-
◊ allan þenna vetur fóru þau orð frá herra Hrafni að honum þótti Árni biskup gera ódæmi á konungsþegnum í því er hann bannsetti mótgangsmenn kristninnar, [pàg. 861] svo Sveinbjörn Súðvíking og aðra fyrirgangandi menn í Vestfirðingafjórðungi. Hann kallaði biskup rjúfa öll þeirra sáttmál og því leitaði hann það kall (= tilkall) með verki að fylla sem áður var út sent af munninum. Hann heitaðist að halda biskupstíundum og láta biskup eigi ná yfir land að fara utan hann léti staðamenn hafa það í friði sem hvorir þóttust vald eiga yfir að hafa (SS II, ÁBS, cap. 98 860-861): tot aquell hivern es va sentir a dir del senyor Hrafn que considerava que el bisbe Árni havia comès un acte escandalós i inaudit contra uns vassalls del rei com ara l'Sveinbjörn de Súðavík i d'altres homes que li han anat al davant (que l'han precedit) del quarter dels fiords de ponent, excomunicant-los com a adversaris del cristianisme. Clamava que el bisbe havia trencat tots llurs pactes i [que] per això cercava (intentava) de fer realitat la reclamació que fins llavors només s'havia formulat de paraula (tractat verbalment). [En Hrafn] amenaçava de retenir els delmes episcopals i de no deixaar que el bisbe pogués anar a fer cap visita pastoral per la seva diòcesi, llevat que deixés que els staðamenn tinguessin en pau allò del que totes dues parts (clergat i llecs) consideraven que tenien el domini (vocabulari: #1. fyrirgangandi: En Baetke 19874, pàg. 174, no dóna pas entrada a aquest mot. L'interpreto com a que va davant, que precedeix = previs a ell, ja que hi veig un calc del llatí praeiens praeeuntis; #2. kall: Cf. en Baetke 19874, pàg. 316: <...> = tilkall. Íd, pàg. 655: <...> Anspruch, Forderung; l’Ordbog over det norrøne prosasprog tradueix el passatge així: han agtede at lade den bekendtgørelse/trussel ske fyldest, som tidligere var udtalt mundtligt? (nemlig at tilbageholde biskopstiende); #3. senda út: En Baetke 19874, pàg. 526, no dóna entrada a aquest verb ni a aquesta locució. El model sembla baix-alemany. Cf. l'alemany seine Worte wurden von seinem Mund ausgesandt; o llatí quod ex ore missum erat; #4. fara yfir land: En Baetke 19874, pàgs. 126-128 i 359, no dóna entrada a aquesta accepció. Entenc el verb en el sentit de: fer una visita pastoral o visites pastorals; #5. staðamenn: aquest mot designa els terratinents islandesos que no acceptaven la reclamació del clergat sobre les esglésies i terrenys adjacents que es trobaven a terres propietat d'ells; )
-
◊ þá leituðu Jamtr sér griða, ok fengu konungi gísla, ok sættust við hann; ok lagði konungr á þá {mikit} gjald, ok þá játuðu þeir at gerast konungsþegnar, ok hann fengi sýslumenn yfir sakeyri ok aðrar skyldur. Þeir festu þat mál (= sáttmál) með mǫrgum eiðum; ok þá er þetta gjald var út gengit, skildust þeir við svá búit — tunc pacem ueniamque petentes Iamti, datis Regi obsidibus, ad pactionem accedebant. Ingenti igitur pecunia mulctati, imperium Regis, et quos ille mulctis criminalibus, aliisque reditibus publicis exigendis praefecerit, quaestores se accepturos spospondere; quae deditio ab ipsis multorum hominum iuramentis fuit confirmanda. Rebus ita compositis, ubi mulctam imperatam Iamti expendissent, utrique discesserunt: llavors els jamtalandesos demanaren una treva, i lliuraren hostatges al rei i acordaren la pau amb ell. I el rei els va imposar una {gran} multa (gjald) i llavors ells acceptaren de fer-se vassalls del rei i que ell designés veguers (sýslumenn) per a cobrar el sakeyrir o multes pagadores al rei i d'altres exaccions degudes. Varen segellar aquest pacte amb mants juraments, i quan el gjald que el rei els havia imposat va haver estat pagat del tot, se separaren quedant les coses així
-
◊ gestir eru ok skyldir, þar sem þeir eru í byggðum, at veita liðsinni lendum mǫnnum ok sýslumǫnnum til allra réttra konungsmála, þar þeir verða til krafðir, þó at þeir sé eigi sveitfastir. Lendir menn ok sýslumenn eru ok þeim skyldir at fylgja þeim til réttra mála svá sem sínum lǫgunautum, hvarvetna þar, sem þeir eru jafnaðarmenn við aðra konungsþegna: els gestir també estan obligats, sigui on sigui on es trobin al regne, a prestar llur auxili als lendir menn i veguers (sýslumenn) en tots els afers reials legals per als quals siguin requerits, encara que no estiguin assignats a una sveit (secció, unitat, destacament) [determinada]. Els lendir menn i els veguers (sýslumenn)[, per llur banda,] també estan obligats de donar-los suport, com si fossin camarades d'ells, en els afers legals [que tinguin] amb d'altres vassalls del rei, onsevulla que [els gestir] siguin jafnaðarmenn (és a dir, a ajudar-los, sempre que els gestir es mostrin com a homes equitatius i justos en les accions legals en què es trobin immersos contra d'altres vassalls del rei) (vocabulari: #1. fylgja ~ hjálpa ~ veita atstoð til réttra mála e-m: En Baetke 19874, pàgs. 32, 169, 256, 401-402 i 709, no dóna entrada a aquesta locució, en cap de les seves diferents variants. Potser: donar suport a algú en afers legals; #2. réttr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: <...> rechtmäßig, gesetzmäßig; #3. lǫgunautr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 398: <...> Genosse, Kamerad)
-
konungs·ætt <f. -ættar, -ættir>:
-
dinastia f reial
-
konungur <m. -konungs, -konungar>:
-
rei m
-
◊ þegar konungurinn ríkir með réttlæti, þá verður hann sem hlé fyrir vindi og skjól fyrir skúrum: quan el rei regna amb justícia, aleshores és com un recer contra el vent i un aixopluc contra el ruixat
-
♦ eta við borð konungs: menjar a la taula del rei
-
konu·pungur <m. -pungs, -pungar>:
-
ascidi m [comú] (ascidiaci Ascidia mentula)
-
konur¹ <m. konar, konir>:
-
1. <LIT = sonur, afkomandi> fill m (descendent, plançó)
-
2. <LIT = maður> baró m (home)
-
konur²:
-
nom. & ac. pl. de → kona “dona”
-
konu·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
-
Mot emprat en la locució:
-
♦ búa við konuríki: <LOC FIG> viure sota el regiment de la dona, tenir una ginecocràcia a casa
-
♦ hafa (o: eiga) konuríki: <LOC FIG> viure dominat per la dona, tenir una ginecocràcia a casa
-
konu·þras <n. -þrass, pl. no hab.>:
-
discussió f amb la dona, baralla m [verbal] amb la dona, escridassada f amb la dona
-
♦ konuþras er sífelldur þakleki: <LOC FIG> les baralles amb la dona són [com] una gotera contínua
-
◊ heimskur sonur steypir föður sínum í glötun,
konuþras (miδjəˈnēi̯ ʔiʃˈʃāh ~ מִדְיְנֵי אִשָּׁה: wə-ˈδɛlɛφ tˁɔˈrēδ miδjəˈnēi̯ ʔiʃˈʃāh, וְדֶלֶף טֹרֵד, מִדְיְנֵי אִשָּׁה) er sem sífelldur þakleki: un fill beneit és una calamitat per al seu pare, i una gotera contínua, són les querelles d'una dona
|
L'hebreu מִדְיָנִים és traduït amb þras a Proverbis 19:13, Proverbis 21:19, Proverbis 21:9 = Proverbis 25:24 i a Proverbis 27:15. A Proverbis 26:21 és traduït amb þræta. Altrament és traduït amb deila. |
|
|
|
|
-
konventa <f. konventu, konventur. Gen. pl.: konventa>:
-
1. <RELIG = klaustur> convent m
-
2. <RELIG = samkoma> capítol m
-
kopar <m. kopars, no comptable>:
-
1. <GEN> coure m (metall Cu)
-
♦ úr kopar: de coure
-
2. (plata, áhöld, vara o.s.fr. unnin úr þeim málmi) aram m (coure ja treballat)
-
♦ úr kopar: d'aram
-
kopar- <en compostos>:
-
1. de coure
-
2. cúpric -a
-
3. cupro-, cupri-, cupr-
-
4. calco-, calc-
-
kopar·blý <n. -blýs, pl. no hab.>:
-
cupro-plom m
-
kopar·grýti <n. -grýtis, pl. no hab.>:
-
mineral m de coure
-
kopar·græna <f. -grænu, no comptable>:
-
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)
-
kopar·kís <m. -kíss, -kísar>:
-
calcopirita f, pirita f de coure
-
kopar·melmi <n. -melmis, -melmi>:
-
aliatge m de coure
-
kopar·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
-
mina f de coure
-
kopar·peningur <m. -penings, peningar>:
-
<HIST & NUMIS> moneda f de coure
-
kopar·rör <n. -rörs, -rör>:
-
tub m de coure, canonada f de coure
-
kopar·sement <n. -sements, pl. no hab.>:
-
coure m de cementació
-
♦ koparsement eða felldur kopar: coure de cementació o coure precipitat
|
Cf. DOGC núm. 4857 de 05 / 04 / 2007, pàg. 12.571. |
|
|
|
|
-
kopar·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
-
courer m, courera f, calderer m, calderera f
-
kopar·steinn <m. -steins, -steinar>:
-
mata f de coure
-
kopar·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
-
calcografia f
-
kopar·vír <m. -vírs, -vírar>:
-
fil m de coure, fil m d'aram
-
kopar·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
-
fil m de coure, fil m d'aram (→ koparvír)
-
kopar·þynna <f. -þynnu, -þynnur. Gen. pl.: -þynna>:
-
fulla f de coure, làmina f de coure
-
koppa·blóð <n. -blóðs, pl. no hab.>:
-
<HIST MED> sang f de sagnia (sang extreta del cos per mitjà de sagnia)
-
♦ taka koppablóð: <MED HIST> fer una sagnia a algú
-
koppur <m. kopps, koppar>:
-
1. (gréla, hlandkoppur, náttpottur) orinal m (bacineta, berenguera, gibrelleta)
-
♦ setja barn á kopp: <LOC> asseure un infant damunt l'orinal
-
♦ koma e-u á koppinn: <LOC FIG> engegar una cosa, posar en marxa una cosa
-
2. <HIST = lítið ker, bolli> bol m (recipient petit, rodó i sense anses, tassa grossa sense anses)
-
♦ vera innsti koppi í búri hjá e-m: <LOC FIG> ésser la nineta dels ulls d'algú, gaudir del favor d'algú
-
♦ vera með nefið ofan í hvers manns koppi: <LOC FIG> ficar el nas on no li demanen
-
3. (smurkoppur) greixador m (dispositiu emprat per greixar o lubricar una determinada part d'un mecanisme o d'una roda)
-
4. (hjólkoppur) greixador m [de boixa o cub de roda] (dispositiu que greixa o lubrica l'extrem de l'eix)
-
5. (spékoppur) clotet m (al mig de la galta)
-
6. <MED = blóðkoppur> ventosa hemàtica (o: escarificada; o: humida; o: tallada) (ventosa aplicada per a recollir la sang durant una sagnia)
-
♦ setja e-m koppa: fer una sagnia a algú, sagnar algú
-
7. (lélegt skip) banyera f (vaixell petit i xerec)
-
8. (eggjakoppur, tóm eggskurn) closca buida [d'ou] (closca d'ou trencada que queda després que el pollet n'hagi sortit)
-
9. (fjarki í spilum) copa f (el número quatre en certs jocs de cartes)
-
10. <HIST = á hjálmi> cofa f de casc (calota o part del casc on va el cap)
-
◊ Ívarr hjó til Hálfdanar, ok kom á hjálminn utanverðan ok tók af þat, er nam, en þat var kopprinn fyrir ofan höfuðit, ok rakaði um höfuðit á Hálfdani: l'Ívarr va pegar un cop al Hálfdan i el va ferir a l'extrem superior del casc, tallant-li'n tot allò amb què [l'espasa] va topar i que era la cofa del damunt del cap i li va afaitar el cap al Hálfdan
-
11. (stúka í býflugnabúi) cel·la f (compartiment de rusc)
-
Kopti <m. Kopta, Koptar>:
-
copte m, copta f (egipci no musulmà)
-
koptíska <f. koptísku, pl. no hab.>:
-
copte m (llengua d'Egipte)
-
koptískur, koptísk, koptískt <adj.>:
-
copte -a
-
◊ koptísk list: art copte
-
◊ koptíska stafrófið: l'alfabet copte
-
◊ koptískur munkur: un monjo copte
-
◊ koptískt biblíuhandrit: un manuscrit copte de la Bíblia
-
♦ Koptíska kirkjan í Egyptalandi: l'Església copta d'Egipte
-
koptverska <f. koptversku, pl. no hab.>:
-
copte m (llengua d'Egipte) (→ koptíska)
-
korði <m. korða, korðar>:
-
sabre m (tipus d'espasa)
-
korfi <m. korfa, korfar>:
-
corball m de roca, corba f (Tarr., Eiv., Cast.), escorball m (Mall., Men.) (peix Sciaena umbra syn. Corvina nigra)
-
korgugur, korgug, korgugt <adj.>:
-
tèrbol -a (dit de líquid, enterbolit per la presència d'empòsit)
-
korgur <m. korgs, pl. no hab.>:
-
pòsit m (o: empòsit m) de cafè, borra f de cafè
-
Korinta <f. Korintu, pl. no hab.>:
-
Corint f (Κόρινθος)
-
korintískur, korintísk, korintískt <adj.>:
-
corinti -íntia
-
♦ korintísk súla: <ART> columna coríntia
-
♦ korintískt súlnahöfuð: <ART> capitell corinti
-
Korintu·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
-
<RELIG> epístola f als corintis
-
♦ Fyrra Korintubréf: Primera Carta als Corintis
-
♦ Síðara Korintubréf: Segona Carta als Corintis
-
Korintu·flói <m. -flóa, no comptable>:
-
Golf m de Corint
-
Korintu·maður <m. -manns, -menn>:
-
corinti m, coríntia f (nadiu o habitant de Corint)
-
♦ Fyrra bréf Páls til Korintumanna: <RELIG> Primera epístola de Sant Pau als Corintis
-
♦ Síðara bréf Páls til Korintumanna: <RELIG> Segona epístola de Sant Pau als Corintis
-
kork <n. korks, kork>:
-
suro m (matèria & escorça d'alzina surera)
-
kork·eik <f. -eikur (o: -eikar), -eikur>:
-
[alzina] surera f (arbre Quercus suber)
-
kork·flá <f. -flár, -flár>:
-
suro m de xarxa (flotador de xarxa)
-
korkna <korkna ~ korknum | korknaði ~ korknuðum | korknað>:
-
neulir-se
kork·tappi <m. -tappa, -tappar>: tap m de suro
-
kork·trekkjari <m. -trekkjara, -trekkjarar>:
-
tirabuixó m, llevataps m (Bal.) (→ tappatogari)
-
korkur <m. korks, korkar>:
-
1. variant de → kork ‘suro’
-
2. (á neti) suro m de xarxa (flotador de xarxa)
-
korn <n. korns, korn>:
-
1. <GEN> gra m (llavor de cereal)
-
♦ e-ð er kornið sem fyllir mælinn: <LOC> una cosa és la gota que fa vessar el got
-
2. (bygg) ordi m (tipus de cereal)
-
3. (hveiti) blat m (tipus de cereal)
-
4. (ögn) granet m (de pols, de sorra)
-
♦ ekki korn: ni un granet, absolutament no-res
-
♦ það fór korn upp í augað á mér: m'ha entrat un granet a l'ull
-
♦ → rykkorn “granet de pols”
-
♦ → sandkorn “granet de sorra”
-
♦ → snjókorn “floc de neu”
|
A l'Edat mitjana el mot designa genèricament l'ordi; modernament, en canvi, el blat. |
|
|
|
|
-
-korn <n. -korns, -korn>:
-
sufixoide emprat en la formació de mots amb significat diminutiu; vindria a indicar que el substantiu al qual s'afegeix és tan gran com un simple granet; sovint es pot traduir mitjançant l'ús de doble sufix diminutiu
-
♦ → barnkorn “ninet petitonet”
-
♦ → húskorn “casetona”
-
♦ → sannleikskorn “gra[net] de veritat”
-
korna·barn <n. -barns, -börn>:
-
nounat m, nounada f, nodrissó m
-
korn·akur <m. -akurs, -akrar>:
-
1. <GEN> camp m de cereals
-
2. (hveitiakur, hveitiekra) blader m (de blat)
-
korn·ax <n. -ax, -öx>:
-
espiga f de gra
-
korn·barn <n. -barns, -börn>:
-
infant m de bolquers
-
korn·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
blauet m (planta Centaurea cyanus)
-
korn·brennivín <n. -brennivíns, -brennivín>:
-
(snafs) aiguardent m de blat
-
Kornbreta·land <n. -lands, pl. no hab.>:
-
<†> Cornualla f
-
Korn·breti <m. -breta, -bretar>:
-
<†> cornuallenc m, cornuallenca f (nadiu de Cornualla)
-
korn·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:
-
càries f (malaltia de cereals)
-
korn·flögur <f.pl -flagna (o: -flaga)>:
-
[flocs m.pl de] cereals m.pl (esp. com a esmorzar)
|
Aquesta encunyació purista no reïx a imposar-se sobre el xenisme kornflex. |
|
|
|
|
-
korn·forðabúr <n. -forðabúrs, -forðabúr>:
-
<FIG> graner m
-
◊ Egiftaland var kornforðabúr rómverska ríkisins: Egipte era el graner de l'Imperi romà
-
korn·háfur <m. -háfs, -háfar>:
-
gutxo brut, ullàs m (Mall., Men.) (fl./pl.: ullassos) (peix Centrophorus granulosus)
-
korn·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:
-
graner m, <† eða/o ritm./lit. eða/o l'Alguer> orri m
-
korn·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
-
guatlla f, guatla f (Val.), guàtlera f (Bal.) (ocell Coturnix coturnix)
-
korn·mölur <m. -möls, -melir>:
-
cuc m del blat, falsa tinya (lepidòpter Tinea granella)
-
korn·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
-
granulat -ada
-
korn·poki <m. -poka, -pokar>:
-
sac f de gra
-
korn·rækt <f. -ræktar, pl. no hab.>:
-
conreu m de cereal[s]
-
korn·sali <m. -sala, -salar>:
-
comerciant m & f de cereals
-
korn·sáld <n. -sálds, -sáld>:
-
garbell m
-
korn·sigð <f. -sigðar, -sigðir>:
-
falç f (fl./pl.: falçs) de segar
-
korn·skera <f. -skeru, -skerur. Gen. pl.: -skera>:
-
messes f.pl, sega f, collita f de cereal (→ kornuppskera)
-
◊ að sönnu er kornskeran mikil, en verkmennirnir fáir: la collita és abundant, però els segadors són pocs
-
◊ fyrir því biðjið herrann kornskerunnar að hann sendi verkmenn í sína kornskeru: per això pregueu a l'amo de les messes que enviï segadors a les seves messes
-
kornskeru·maður <m. -manns, -menn>:
-
segador m, segadora f (→ kornuppskerumaður)
-
kornskurðar·maður <m. -manns, -menn>:
-
segador m, segadora f
-
kornskurðar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
-
temps m de les messes, temps m de la sega
-
kornskurðar·vél <f. -vélar, -vélar>:
-
màquina segadora-batedora, batedora f (Mall., Men.)
-
korn·skurður <m. -skurðar, pl. no hab.>:
-
sega f, messes f.pl
-
korn·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
-
bistorta vivípara (planta Polygonum viviparum syn. Bistorta vivipara)
-
korn·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
-
[tipus m de] cereal m
-
korn·ungur, -ung, -ungt <adj.>:
-
joveníssim -a
-
korn·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
-
producte m fet a base de cereals (designació de qualsevol producte fet a partir d'un cereal: pa, panet, coca, croassant etc.)
-
korn·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:
-
conreu m de cereals
-
korpórall <m. korpórals, korpóralar>:
-
<RELIG> corporal m
-
korp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
-
ànec fosc, morell m de mar fosc (Val.), ànnera fosca (Mall.), àneda fosca (Men.) (ocell Melanitta fusca)
-
korr <n. korrs, pl. no hab.>:
-
ranera f
-
korra <korrar | korraði | korrað. Verb impers. unipersonal>:
-
tenir ranera
-
♦ það korrar í honum: té ranera
-
korríró <Expressió emprada per adormir infant>:
-
noninó
-
◊ sofðu, korríró: dorm, noninó
-
Korsíka <f. Korsíku, no comptable>:
-
Còrsega f
-
korsíkanska <f. korsíkönsku, no comptable>:
-
cors m (dialecte o dialectes italians de Còrsega)
-
korsíkanskur, korsíkönsk, korsíkanskt <adj.>:
-
cors -a
-
Korsíku·búi <m. -búa, -búar>:
-
cors m, corsa f (→ Korsíkumaður)
-
Korsíku·maður <m. -manns, -menn>:
-
cors m, corsa f
-
korsíska <f. korsísku, no comptable>:
-
cors m (dialecte o dialectes italians de Còrsega) (→ korsíkanska)
-
korsískur, korsísk, korsískt <adj.>:
-
cors -a (→ korsíkanskur, korsíkönsk, korsíkanskt)
kort <n. korts, kort>: 1. (greiðslakort) targeta f de crèdit (mitjà de pagament electrònic)
takið þér / þið Visa-kort?: [que] accepten / [que] accepteu la visa?
→ debetkort “targeta de dèbit”
→ kreditkort “targeta de crèdit”
2. (gatnakort, landakort) mapa m (representació cartogràfica)
viljið þér sýna mér það á kortinu? M’ho podria mostrar sobre el mapa?
kort af Indlandi: un mapa de l'Índia
e-ð er út úr kortinu (o: korti): <LOC FIG> una cosa no està prevista, una cosa no entra en
consideració, una cosa "no toca"
komast á kortið: #1. <GEN> sortir al mapa; #2. <LOC FIG = minna á sig> fer-se notar,
fer-se visible, entrar en escena (atreure l'atenció de la gent o d'algú sobre si);
#3. <LOG FIG = láta til sín taka> fer-se valer, afirmar-se
(defensar les opinions, interessos i/o vàlua propis)
3. (bréfspjald) [targeta f] postal f (tipus de tramesa postal)
4. <INFORM> tarja f
→ hljóðkort “tarja de so”
→ myndvinnslukort “tarja de gràfics, tarja gràfica”
→ skjákort “tarja de vídeo”
5. (strætókort) abonament m mensual (per a mitjans de transport públics
d'àrea metropolitana de Reykjavík)
6. (skírteini) carta f (document oficial acreditatiu de certes coses)
græna kortið: carta verda (assegurança internacional de vehicle
& permís de residència i treball permanent
a Islàndia & permís d'immigració als Estats Units d'Amèrica)
rauða kortið: carta roja (permís de residència i treball no permanent a Islàndia)
kort <n.pl korta>: cartes f.pl, naips m.pl
-
korta·sími <m. -síma, -símar>:
-
telèfon m de targeta (o: tarja) (telèfon públic que funciona amb tarja)
kortér <n. kortérs, kortér>: quart m d’hora
[klukkan er] kortér fyrir eitt: [són] tres quarts d’una
[klukkan er] kortér yfir eitt: [és] un quart de dues
klukkuna vantar kortér í eitt: són tres quarts d'una
klukkuna vantar kortér í tvö: són tres quarts de dues
klukkuna vantar korter í þrjú: són tres quarts de tres
klukkuna vantar korter í fjögur: són tres quarts de quatre
kort·hafi <m. -hafa, -hafar>: titular m,f de la targeta de crèdit
eintak korthafa: exemplar per al titular de la targeta
-
kortísón <n. kortísóns, no comptable>:
-
cortisona f
-
kort·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagt ║ e-ð>:
-
cartografiar una cosa
kort·númer <n. -númers, -númer>: número m de la targeta de crèdit
kosninga-: electoral
kosninga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: sistema m electoral
kosninga·skrá <f. -skrár, -skrár>: cens m electoral
-
kosning <f. kosningar, kosningar>:
-
1. <GEN> tria f, elecció f
-
♦ kosning Páfa: l'elecció del Papa
-
◊ kosning um bestu íslensku plötu allra tíma: l'elecció del millor disc islandès de tots els temps
-
♦ ná kosningu: resultar elegit -ida, guanyar l'elecció
-
♦ óhlutbundin kosning: escrutini majoritari
-
2. kosningar <f.pl kosninga>: <POLÍT> eleccions f.pl
-
♦ almennar kosningar: eleccions generals
-
♦ boða til kosninga: convocar eleccions
-
♦ frjálsar kosningar: eleccions lliures
-
♦ kosningar til Alþingis: eleccions a l'Alþingi
-
♦ tapa miklu fylgi í kosningum til e-s: perdre molts de vots a les eleccions per al...
-
♦ tapa stórt í kosningunum: patir una gran desfeta electoral
-
♦ vinna góðan sigur í kosningunum: obtenir una gran victòria electoral
-
♦ Alþingiskosningar: eleccions a l'Alþingi
-
♦ aukakosningar: eleccions parcials
-
♦ forkosningar: eleccions primàries
-
♦ forsetakosningar: eleccions presidencials
-
◊ í síðari umferð frönsku forsetakosninganna: a la segona ronda de les eleccions presidencials franceses
-
♦ fylkiskosningar: (í Frakklandi) eleccions departamentals
-
♦ héraðskosningar: (á Spáni) eleccions autonòmiques
-
♦ sveitarstjórnarkosningar: eleccions municipals
-
♦ þingkosningar: eleccions al parlament
-
Kosovo <n. Kosovo, no comptable>:
-
Kósovo m
-
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat
-
◊ Sameinuðu þjóðirnar ættu að hætta að skipta sér af beinni efnahagsstjórnun og beina kröftum sínum að mikilvægri stofnanamótun, svo sem uppbyggingu innanríkisráðuneytis Kosovo með þátttöku allra þjóðernishópa: Les Nacions Unides haurien de cessar d'immiscir-se en la gestió directa de les qüestions econòmiques i[, per contra,] concentrar llurs esforços en tasques essencials de reforçament de les institucions cabdals, com ara la creació d'un Ministeri de l'Interior de Kósovo amb participació de tots els grups ètnics [kosovars]
koss <m. koss, kossar>: petó m, besada f (Mall. & LIT), <LIT> òscul m
gefa e-m koss: fer-li un petó a algú
→ rembingskoss “petó amb espetec”
-
kossa·geit <f. -geitar, -geitur. Pl. no hab.>:
-
<MED> impetigen m
-
kossa·sótt <f. -sóttar, pl. no hab.>:
-
<MED> impetigen m
kosta <kosta ~ kostum | kostaði ~ kostuðum | kostað ║ e-n>:
1. <GEN> costar, valer
e-ð kostar e-n e-ð: una cosa li costa a algú X
það hefur kostað hann mikið að <+ inf.>: <inf.> li ha costat molt
hvað kostar farið til...? què val el bitllet fins a... / de...?
hvað kostar herbergi með morgunverði?: què val una habitació amb esmorzar?
hvað kostar það?: què val això?
hvað kostar þetta?: què val això?
hversu mikið kostar það?: què val això? què valdrà?
2. <FIG> costar
hvað sem það kostar: costi el que costi
það kostar líf hans: això li costarà la vida
það kostar hann lífið: això li costarà la vida
þetta kostar mig mikið: això em costarà car
3. <til e-s>: (greiða kostnað) finançar una cosa (fer-se càrrec de les despeses de, sufragar, esponsoritzar)
kosta e-n til náms: pagar-li els estudis a algú
kosta miklu til e-s: desemborsar una gran quantitat per a una cosa, pagar molt per una cosa
hann hefur engu til kostað: li ha sortit de franc, això no li ha costat res
hann hefur miklu til kostað: li ha sortit car, li ha costat molt
fá e-ð kostað [í gegnum e-ð]: pagar-li una cosa [a través de], fer-se càrrec
de les despeses [a través de] (no pagar un mateix)
4. <e-s>: esforçar-se per una cosa (escarrassar-se, maldar fort)
kosta kapps um e-ð: fer tots els possibles per..., esforçar-se al màxim per...
-
kost·maría <f. -maríu, -maríur. Gen. pl.: -maría>:
-
cost m (Mall., Men.) (planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)
-
kostnaðar·verð <n. -verðs, pl. no hab.>:
-
preu m de cost
-
♦ á kostnaðarverði: a preu de cost
kostnaður <m. kostnaðar, no comptable>: 1. <GEN> cost m
áætlaður kostnaður: cost estimat ~ costos estimats
2. (útlát, gjöld, útgjöld) despeses f.pl, despesa f (quantitat despesa)
á kostnað e-s: a costa de...
draga úr kostnaði: rebaixar les despeses
standa undir kostnaði [við e-ð]: assumir les despeses ~ el[s] cost[os] [d'una cosa]
standa ekki undir kostnaðinum: no assumir les despeses ~ els costos
-
<LIT>
kost·samur, -söm, -samt <f. -sóttar, pl. no hab.>:
-
esplèndid -a
-
kostu:
-
<†> ac. pl. arcaic de → kostur “opció, alternativa etc.”
-
kostur <m. kostar, kostir>:
-
1. (valkostur) opció f, alternativa f (tria o elecció entre dues o més possibilitats)
-
♦ að minnsta kosti: almenys, almanco (Mall., Men.)
-
♦ að öðrum kosti: si no, altrament
-
♦ alls kostar: enterament, des de totes les perspectives
-
♦ eiga alls kostar við e-n: tenir algú totalment en el seu poder, tenir agafat algú per totes bandes, poder fer amb algú a plaer
-
♦ bjóða e-m tvo kosti: oferir-li a triar a algú entre dues alternatives
-
◊ buðu þeir honum nú marga kosti, bæði með fégjöfum og fögrum heitum, en Grettir neitti öllu og fóru bændur á burt við svo búið og undu illa við sinn hlut: llavors li feren moltes d'ofertes acompanyant-les tant amb diners com amb belles promeses, però en Grettir ho va rebutjar tot, de manera que els pagesos se'n tornaren sense haver aconseguit res i no se sentien gens satisfets amb llur sort
-
♦ eiga engan annan kost: no tenir cap altra alternativa
-
♦ gefa kost á sér: ésser candidat -a, presentar-se a unes eleccions
-
♦ með öngum kosti: de cap manera, de cap de les maneres, en cap cas
-
◊ hefi eg og svo mikið til unnið að fram kæmist hefndin að mér er með öngum kosti líft: m'he esforçat tant perquè es fes venjança [per la mort del nostre pare] que no m'és lícit de cap de les maneres de continuar vivint
-
♦ nú eru tveir kostir fyrir hendi...: podem triar entre dues alternatives..., tenim dues opcions...
-
◊ voru þá tveir kostir fyrir hendi, að eg mundi þeim verða að giftast sem hann vildi eða vera án alls fjár og hans vináttu: llavors va caldre triar entre dues opcions: permetre que em casés amb qui ell volgués o perdre el meu cabal i la seva amistat
-
♦ setja e-m tvo kosti: donar-li a triar a algú entre dues alternatives
-
♦ sjá sinn kost: veure com a única opció
-
◊ Ingjaldur sér sinn kost þann hinn besta að verða á brottu sem fyrst og gerir hann svo og léttir eigi ferð sinni fyrr en hann kemur heim og unir illa við sína ferð: l'Ingjaldur va veure que la millor opció que li quedava era anar-se'n tan aviat com pogués;, cosa que va fer i no es va aturar fins que va haver arribat a casa seva i se sentia molt insatisfet amb aquesta [fallida] empresa
-
◊ en þó að hún svaraði á annan veg þeirra erindum en þeir vildu, þá sá þeir engan sinn kost til þess að sinni, að þeir mundu hana í brottu hafa nema hennar vilji væri til þess og búast þeir þá ferðar sinnar: i, per més que ella havia donat una resposta a llur petició diferent de la que ells haurien volgut, veieren que per aquella vegada no els quedava cap possibilitat d'acomplir la missió encarregada, i que no se l'endurien amb ells a no ser que ella ho volgués; així i doncs, es van aparellar per partir
-
♦ taka upp kost: acceptar una elecció, acatar una decisió
-
◊ nú eru mínir frændur allir dauðir og muntu nú einn við mig ráða. Mun eg nú þenna kost upp taka og látum gera mikla veislu og vil eg nú erfa bræður mína og svo þína frændur: ara tots els meus parents són morts de manera que tu sol decidiràs sobre mi; acceptaré llavors el que hagis elegit per a mi; ara, però, fem un gran banquet funerari car vull celebrar els funerals dels meus germans i les dels teus parents
-
◊ varð hinn kostur upp tekinn að ganga til konungs og hlýða því er hann bauð: hom es va decidir per presentar-se davant el rei i acatar el que ordenés
-
♦ það er ekki annars kostur: no hi ha més possibilitats, no hi ha cap altra alternativa
-
2. (tækifæri) oportunitat f (ocasió, possibilitat)
-
♦ eiga kost á að gera e-ð: tenir l'ocasió (o: l'oportunitat) de fer una cosa
-
♦ gefa e-m kost á að gera e-ð: donar-li a algú l'ocasió (o: l'oportunitat) de fer una cosa
-
3. (góður eiginleiki) bona qualitat (mèrit, excel·lència, vàlua)
-
♦ hafa marga góða kosti: tenir moltes de bones qualitats
-
♦ segja kost og löst á e-m: enumerar les qualitats i els defectes d'algú
-
♦ taka e-m með kostum og kynjum: acollir algú amb els braços oberts
-
4. (gæði) fertilitat f ([bona] qualitat del sòl)
-
♦ kostur jarðvegar: la fertilitat de la terra, la fertilitat del sòl
-
♦ → jarðkostur “fertilitat del mas”
-
♦ → landakostur “fertilitat de la terra”
-
♦ → landkostur “fertilitat de la terra”
-
♦ → landskostur “fertilitat de la terra”
-
5. (úrræði) resolució f (decisió)
-
6. (kjör) condició f (per a fer una cosa)
-
♦ búa við lítinn kost: viure enmig de privacions, viure en l'estretor
-
♦ búa við þröngan kost: passar-les estretes, viure estret -a, viure en l'estretor
-
♦ setja e-m harða kosti: imposar dures condicions a algú
-
7. (viðurværi, fæði) menjar m (aliments)
-
◊ kveður þann dag illan vera er hann skal deyja frá sínum góðum kostum og svínageymslu: deia que aquell era un mal dia en què moriria deixant les seves guardes de porcs i els seus bons menjars
-
♦ kostur og tæring: allotjament i pensió
-
♦ setjast á (o: í) kosti e-s: apalancar-se a casa d'algu per ésser mantingut -uda per ell
-
♦ vera á kosti e-s: ésser mantingut -uda per algú
-
♦ vera kominn á kost e-s: ésser mantingut -uda per algú
-
8. (karlkostur, kvenkostur) partit m (per a un home o una dona que es vol casar)
-
♦ hún er góður kostur: és un bon partit
-
♦ ráða [fyrir] kosti konu: decidir les condicions del casament d'una dona
-
◊ nú uni eg allvel við minn kost og stór heiður er að verða fyrir yðrum góðvilja en það stendur mér í hug er Finnan hefir mér spáð um ráðabreytni því að eg vildi að það sannaðist eigi að eg færi af ættjörðum mínum: en aquests moments estic molt satisfet amb el meu casament i és un gran honor per a mi d'ésser l'objecte de la vostra bon voluntat però em ve al cap allò que la lapona em va profetitzar sobre possibles canvis en la meva vida perquè no voldria pas que es fés realitat que me n'hagués d'anar del meu mas pairal
-
♦ → ráðakostur “partit”
-
9. (góss, efni, ráð) mitjans m.pl, cabal m (béns, recursos que hom utilitza amb una finalitat determinada)
-
◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlu) fengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
-
♦ eiga allan kost (o: alla kosti) undir sér: disposar de tots els mitjans
-
♦ gefa kost til að <+ inf.>: maldar a <+ inf.>, esforçar-se per <+ inf.> (→ kostgæfa)
-
♦ leggja mikinn kost þar til í fégjöfum: fer gran dispendi en regals
-
◊ konungur lagði þar til mikinn kost í fégjöfum og annarri sæmd: el rei hi féu gran dispendi en regals i d'altres honors
-
♦ leita annarra kosta til að <+ inf.>: maldar per trobar la manera de <+ inf.>, esforçar-se per <+ inf.>
-
10. (kostnaður) despeses f (compte, costos)
-
♦ á (o: af) yðrum kosti: per compte vostre, a costa vostra
-
11. kostir <m.pl>: (skeiðgangur hesta) demble m, [pas m d']ambladura f (un dels passos d'un cavall)
-
♦ fara á kostum: #1. (takast með ágætum) reeixir a fer una cosa d'una manera excel·lent (que aconsegueix de fer les coses molt bé); #2. (um hest) anar al demble (cavall)
-
♦ vera laus á kostunum: #1. (vera léttúðugur) ésser frívol -a (ésser eixelebrat, irreflexiu & imprudent); #2. (um hest) que li agrada canviar de pas, que li agrada córrer (cavall)
kota·sæla <f. -sælu, pl. no hab.>: <CULIN> kotasæla, mena de formatge amatonat
-
kóbalt <n. kóbalts, no comptable>:
-
cobalt m (metall Co)
-
kóbalt·blár, -blá, -blátt <adj.>:
-
blau cobalt (inv.), de color blau cobalt (color)
-
kóbolt <n. kóbolts, no comptable>:
-
cobalt m (metall Co) (→ kóbalt)
-
kóbolt·blár, -blá, -blátt <adj.>:
-
blau cobalt (inv.), de color blau cobalt (color) (→ kóbaltblár)
-
kóbra·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
-
cobra f
kóð <n. kóðs, kóð>: (smáseiði) aleví m (cria de peix)
-
kókaín <n. kókaíns, no comptable>:
-
cocaïna f
-
♦ háður kókaíni: addicte a la cocaïna
-
♦ sjúga kókaín upp í nös: esnifar cocaïna
-
♦ taka línu af kókaíni beint í nösina: esnifar una ratlla de cocaïna directament pel nariu
kókos·feiti <f. -feiti, no comptable>: mantega f de coco, palmín® m
kókos·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: coco m
(†) kókos·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: coco m
kókos·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de coco
kókos·pálmi <m. -pálma, -pálmar>: cocoter m (arbre Cocos nucifera)
kókó <n. kókós, no comptable>: cacau m (beguda) (→ kakó)
kólera <f. kóleru, no comptable>: <MED> còlera m
kóleru·bóluefni <n. -bóluefni, -bóluefni>: <MED> vacuna (o: vaccina) f
contra el còlera, vacuna (o: vaccina) anticolèrica (substància)
kóleru·bólusetning <f. -bólusetningar, -bólusetningar>: <MED> vacuna[ció] (o:
vaccinació) f contra el còlera, vacuna[ció] (o:
vaccinació) anticolèrica
kólesteról <n. kólesteróls, kólesteról>: colesterol m
slæma kólesterólið: colesterol dolent (colesterol LDL)
góða kólesterólið: colesterol bo (colesterol HDL)
-
kólf·hirsi <n. -hirsis, -hirsi>:
-
panís m, mill italià, dacsa vera (planta Setaria italica)
-
kólf·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
-
xibec m, sivert m (Val.), becvermell m (Bal.) (ocell Netta rufina)
-
kólga <f. kólgu, kólgur. Gen. pl.: kólgna o: kólga>:
-
1. (alda) ona f (de mar encrespada)
-
◊ hvernig skal sæ kenna? Svá, at kalla hann Ymis blóð, heimsœkir goðanna, verr Ránar, faðir Ægisdœtra, þeira er svá heita Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Bára, Kólga, land Ránar ok Ægisdœtra ok skipa ok sæskips heita, kjalar, stála, súða, sýju, fiska, ísa, sækonunga leið ok brautir, eigi síðr hringr eyjanna, hús sanda ok þangs ok skerja, dorgar land ok sæfugla, byrjar. Svá sem kvað Ormr Barreyjarskáld <...>: com es pot designar la mar amb una kenning? Anomenant-la sang de l'Ýmir, visitant dels déus, home de la Rán, pare de les [nou] filles de l'Ægir (els noms de les quals són Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Bára i Kólga), país de la Rán i de les filles de l'Ægir i de les naus i de qualsevol nom de navili fet per a navegar per la mar, de la carena, dels gaons, dels bordatges, de la filada, dels peixos, dels icebergs, camí dels reis de la mar, viaranys dels reis de la mar, tant com cèrcol de les illes, casal dels arenys i de les algues i de les tenasses, terra dels filats de pescar i dels ocells marins, país del vent favorable, tal i com ho va cantar l'Ormr, l'escalda de l'illa de Barrey <...>
-
2. (óveðurský) nuvolada f de tempesta (núvols de pluja i fred)
-
3. (kuldablær) vent fluixet i fred (brisa freda)
-
kólgu·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir. Gen. pl.: -flekkja; dat.pl.: -flekkjum>:
-
besuc m de la taca (o: de fonera), goràs m (Mall.), ullot m (Men.), boga-ravell m (peix Pagellus bogaraveo syn. Pagellus centrodontus)
-
kólgu·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
-
de color verd tempesta (una tonalitat de verd fosc, verd maragda)
-
◊ úti á kólgugrænu hafi: allà fora, a la mar d'un verd tempesta
-
kólgu·sjór <m. -sjóar, no comptable>:
-
mar encrespada (o: agitada) (→ ólgusjór)
-
kólibrí·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
-
<ZOOL> colibrí m
-
kólí·gerill <m. -gerils, -gerlar>:
-
<ZOOL> bacteri m del coli
kólna <kólna ~ kólnum | kólnaði ~ kólnuðum | kólnað>:
I. <personal>
1. refredar-se (tornar freda una cosa: GEN & FIG)
kaffið kólnaði: el cafè es va refredar
vináttan kólnaði: la seva amistat es va refredar
2. començar a refrescar (el temps)
veðrið tekur að kólna: el temps comença a refrescar
II. <impersonal>
1. començar a fer fred
það kólnar úti: defora comença a fer fred, defora comença a refrescar
það kólnar [í veðrinu]: fa més fred, el temps es refreda
það hefur kólnað [í veðrinu]: el temps ha refrescat
2. agafar fred, començar a tenir fred
það kólnar mér: tinc fred (començo a sentir fred)
mér kólnar: tinc fred (començo a sentir fred)
-
Kólombía <f. Kólombíu, pl. no hab.>:
-
variant de → Kólumbía ‘Colòmbia’
-
kólombískur, kólombísk, kólombískt <adj.>:
-
variant de → kólumbískur, kolumbísk, kolumbískt ‘colombià -ana’
-
Kólombíu·maður <m. -manns, -menn>:
-
variant de → Kólumbíumaður ‘colombià, colombiana’
-
Kólumbi <m. Kólumba, Kólumbar>:
-
colombià m, colombiana f
-
Kólumbía <f. Kólumbíu, pl. no hab.>:
-
Colòmbia f
-
kólumbískur, kólumbísk, kólumbískt <adj.>:
-
colombià -ana
-
Kólumbíu·maður <m. -manns, -menn>:
-
colombià m, colombiana f
-
Kólumbusar- <en compostos>:
-
colombí -ina
-
Kólumbus <m. Kólumbusar, pl. no hab.>:
-
<HIST> Colom m
-
♦ Kristófer Kólumbus: Cristòfor Colom
-
Kómódó·dreki <m. -dreka, -drekar>:
-
variant de → Komododreki ‘dragó de Komodo’
-
kónga·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
berrugada f guineu (peix Menticirrhus saxatilis)
-
kónga·kóbra <f. -kóbru, -kóbrur. Gen. pl.: -kóbra>:
-
cobra f reial (rèptil Ophiophagus hannah)
-
kónga·krydd <n. -krydds, no comptable>:
-
<CULIN> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana emprada com a condiment culinari)
-
kónga·lax <m. -lax, -laxar>:
-
salmó m reial (peix Oncorhynchus tschawytscha)
-
kónga·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
-
verat m reial (peix Scomberomorus cavalla syn. Cybium acervum)
-
kónga·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
-
nas aquilí (o: aguilenc)
-
kónga·sæbjúga <n. -sæbjúga, -sæbjúgu. Gen. pl.: -sæbjúgna>:
-
espardenya de marf, pardal m de moro (Mall.) (equinoderm holoturioïdeu Stichopus regalis)
-
kónga·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:
-
<QUÍM> aigua règia
kóngs·sveppur <m. -svepps, -sveppir o -sveppar>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m,
siuró m (bolet Boletus edulis)
kóngu·ló <f. -lóar, -lær>: aranya f
-
kóngulóa·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
-
lliri m de Sant Bru (planta Anthericum liliago)
kóngulóar·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; Dat. pl.: -vefjum> teranyina f
kóngur <m. kóngs, kóngar>: rei m
lifa eins og kóngur: <LOC FIG> viure com un rei
-
kóni <m. kóna, kónar>:
-
1. (þorpari, náungi) bergant m (brivall, brètol)
-
2. (kani, lítill askur) bol m de fusta (per a sopa i d'altres aliments semblants)
-
3. ós rentador (mamífer Procyon lotor) (→ þvottabjörn)
-
kópera <kópera ~ kóperum | kóperaði ~ kóperuðum | kóperað ║ e-ð>:
-
copiar una cosa
-
Kóperníkus <m. Kóperníkusar, no comptable>:
-
Copèrnic m
-
kóp·síld <f. -síldar, no comptable>:
-
areng m de l'Atlàntic (peix Clupea harengus)
-
kópur <m. kóps, kópar>:
-
cadell m de foca
-
kór <f. m. kórs, kórar>:
-
1. <ARQ & MÚS RELIG> cor (o: chor) m
-
2. (pallur í kirkju) ambó m, trona f (per a la lectura de l'evangeli, per a predicar)
-
◊ ok sem þeir eru upp komnir, svá at guðspjall er hátíðliga lesit, grípsk súbdjákninn upp í andliga sýn, sjándi fram yfir kórinn yfir durum kirkjunnar, hvar fjándinn sitr á þrepi einu. Hann er þá bǫlvaðr í apamynd, hafandi blekhorn stórliga mikit upp hjá eyranu, penna digran hefir hann í klóinni hœgri, ok skrifar í fastafari: i quan hagueren pujat a dalt de l'ambó o trona a fi que l'evangeli fos llegit solemnement, al sotsdiaca li va sobrevenir una visió (lit.: una visió espiritual) i va veure que l'Arxienemic seia a un relleix a l'altra banda davant per davant de l'ambó (trona) just damunt la porta de la catedral. El maleït estava en forma de bugiot (de manera que el sotsdiaca no el va poder reconèixer immediatament com el dimoni que era) i tenia un tinter enorme al costat de l'orella i un ploma gruixuda a la grapa esquerra i hi escrivia sense cessar (vocabulari: #1. fastafar: En Baetke 19874, pàgs. 125 i 129, no dóna pas entrada a aquest mot, sí que ho fa, emperò, en Fritzner: fastafar, n. kun i Dat. fastafari (=í fasta fari Stj. 291¹¹) dvs. uafbrudt, stadigen. Stj. 26418, 28715, 29434)
-
3. (leikur söngflokkur) coral f (societat coral laica, grup coral laic)
-
kóraíta·maskíl <m. -maskíls, -maskílar>:
-
masquil m dels fills de Corè (li-βənēj־ˈqoraħ maɕˈkīl, לִבְנֵי-קֹרַח מַשְׂכִּיל)
-
kóraíta·sálmur <m. -sálms, -sálmar>:
-
psalm m dels fills de Corè (li-βənēj־ˈqoraħ mizˈmōr, לִבְנֵי-קֹרַח מִזְמוֹר)
kóral <n. kórals, kórul>: corall m, coral m
-
kóral·dýr <n.pl -dýra>:
-
coral·laris m.pl
kóral·kirsuber <n. -kirsubers, -kirsuber. Gen. pl.: -kirsuberja; Dat. pl.: -kirsuberjum>:
capsicastre m, tomacó m de Nadal, cirera f de Nadal (fruit de la planta Solanum
capsicastrum)
kórall <m. kórals, kóralar>: corall m, coral m
kóral·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; Dat. pl.: -rifjum>: escull m de corall, banc m
de corall, barrera f de corall
kórallur <m. kóralls, kórallar>: corall m, coral m
-
Kóran <m. Kórans, pl. no hab.>:
-
Alcorà m (القرآن)
-
♦ Kóraninn: l'Alcorà
-
kór·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
-
noi cantor
-
Kórea <f. Kóreu, Kóreur>:
-
Corea f
-
kóreska <f. kóresku, no comptable>:
-
coreà m, llengua coreana
-
kóreskur, kóresk, kóreskt <adj.>:
-
coreà -ana
-
Kóreu·maður <m. -manns, -menn>:
-
coreà m, coreana f
-
Kóreu·skagi <m. -skaga, no comptable>:
-
Península f de Corea
-
Kóreu·stríðið <n. -stríðsins, no comptable>:
-
Guerra f de Corea
-
kóríander <n. kóríanders, pl. no hab.>:
-
coriandre m, celiandre m
-
kórréttur, kórrétt, kórrétt <adj.>:
-
1. (algert réttur) [absolutament] correcte -a (lliure d'errors & d'acord amb les regles)
-
♦ pólitískt kórréttur: políticament correcte
-
2. (nákvæmur, óaðfinnanlegur) impecable (acurat, precís)
kórs·bróðir <m. -bróður, -bræður>: canonge m
regla hinna almennu kórsbræðra: orde m dels canonges regulars
kór·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: 1. director m de cor
2. director m de coral
kór·verk <n. -verks, -verk>: [obra f] coral f
-
kósí <adj. inv.>:
-
acollidor -a, confortable, agradable
kóteletta <f. kótelettu, kótelettur. Gen. pl.: koteletta>: <CULIN>: costella f
kótiletta <f. kótilettu, kótilettur>: <CULIN> variant de → kóteletta costella
krabba·mein <n. -meins, -meins>: càncer m (malaltia)
krabbameins-: oncològic -a
krabbameins·fræði <f. -fræði, no comptable>: oncologia f
krabbameins·læknir <m. -læknis, -læknar>: oncòleg m, oncòloga f
krabbameins·valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>: cancerigen -ígena
-
krabbi <m. krabba, krabbar>:
-
1. <GEN> cranc m
-
2. (krabbamein) càncer m (malaltia) (→ krabbamein)
-
3. (stjörnumerki) Cranc m (constel·lació)
-
♦ Krabbinn: <ASTRON> el Cranc (constel·lació)
-
4. (merki dýrahringsins) cranc m (signe de zodíac)
-
♦ í hvaða stjörnumerki ertu? - ég er krabbi: quin és el teu signe del zodíac? - sóc cranc
krafa <f. kröfu, kröfur. Gen. pl.: krafna o: krafa>: 1. (heimtufrekja) exigència f
gera kröfur til e-s: exigir molt a algú
verða við kröfur e-s: satisfer les exigències d'algú
2. (skilyrði) requisit m (condició indispensable)
uppfylla kröfur e-s: complir els requisits exigits per...
hún uppfyllir allar kröfur e-s: compleix tots els requisits
3. (réttmæt heimting á e-u) reclamació f (demanda, reivindicació)
kröfur verkamanna: les reclamacions dels treballadors,
les reivindicacions dels treballadors
krafsa <krafsa ~ kröfsum | krafsaði ~ kröfsuðum | krafsað>:
1. (rífa) esgratinyar, escarbar [amb les potes] (cast., ekki ritm./no lit.),
escatinyar, gratar amb les potes (Bal.)
hesturinn krafsaði og hneggjaði: el cavall esgratinyava i renillava
hundurinn krafsaði í hurðina: el gos rascava la porta
krafsa sig fram úr e-u: <LOC FIG> sortir-se'n d'un pèl d'una cosa
2. (pára) gargotejar (guixar, fer borratxos)
krafta·verk <n. -verks, -verk>: <RELIG> miracle m
kraftaverka·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; Dat. pl.: -leikjum>: <LITER>
consueta f, misteri m, representació f, (drama litúrgic en el qual es dramatitzen
els miracles d'un sant o d'una santa, de la Mare de Déu etc.)
kraft·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa> <CULIN> consomé m (fl./pl.: consomés)
kraftur <m. kraftar (o: krafts), kraftar>: força f
ná upp kröftum [aftur]: recuperar forces
reyna af öllum sínum kröftum að <+inf.>: intentar amb totes les seves forces de <+ inf.>
safna kröftum: reunir forces
-
kraft·vægi <n. -vægis, -vægi. Gen. pl.: -vægja; dat.pl.: -vægjum>:
-
<FÍS> moment m d'una força, parell m de forces
kragi <m. kraga, kragar>: coll m (de vestit o peça de roba)
-
Kraká <m. Kraká, pl. no hab.>:
-
(Krakáborg) Cracòvia f
-
♦ til Kraká: cap a Cracòvia
-
♦ í Kraká: a Cracòvia
-
Kraká·búi <m. búa, -búar>:
-
cracovià m, cracoviana f
kraki <m. kraka, krakar>: pop m (mol·lusc Octopus vulgaris)
krakki <m. krakka, krakkar>: marrec m, galifardeu m, nen m, noiet m
lítill krakki: un marrec
krakkarnir <m.pl>: els nanos
-
kraminn, kramin, kramið <adj.>:
-
esclafat -ada, aixafat -ada
-
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona
-
krampa- <en compostos>:
-
espasmòdic -a
-
krampa·flog <n. -flogs, -flog>:
-
1. <MED> accés convulsiu
-
♦ fá krampaflog: tenir un accés convulsiu, tenir convulsions
-
2. (flogaveiki) gran mal m (epilèpsia amb crisis convulsives tònico-clòniques) (→ síkrampaflog)
-
krampafloga·kast <n. -kasts, -köst>:
-
(flogakrampar, flogaveikikast) atac m de gran mal, atac epilèptic acompanyat de grans convulsions (atac de convulsions epilèptiques, crisi epilèptica convulsiva)
-
krampa·hálssveigur <m. -hálssveigs (o: -hálssveigar), -hálssveigar>:
-
<MED> torticoli espasmòdic
-
krampa·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
-
antiespasmòdic m, espasmolític m
-
krampi <m. krampa, krampar>:
-
<MED> espasme m, convulsió f
krana·bíll <m. -bíls, -bílar>: grua f (de remolcar cotxes)
krana·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua f de l'aixeta
krani <m. krana, kranar>: 1. (vatnskrani) aixeta f, grifó m (Mall.)
2. (lyftikrani) grua f (aparell per aixecar coses)
-
krankur, krönk, krankt <adj.>:
-
1. (sjúkur) malalt -a (afectat de malaltia)
-
◊ Helgi sagði: "Skyldur og fús væri eg að fara þessa ferð en krankur er eg og mun eg heima vera": en Helgi li va respondre: "Estaria disposat i obligat a acompanyar-te en aquest viatge, però estic malalt i hauré de romandre a casa"
-
◊ Arneiður mælti: "Gakk til skips og seg Katli að hann komi til mín því að mér er krankt": Arneiður li va dir: "vés al vaixell i digues al Ketill que vingui a ca meva perquè estic malament"
-
◊ vel mun þér það fara frændi en eg mun ríða heim aftur því að mér er krankt: bé va que ho facis, fill meu, però jo me'n tornaré a casa perquè em trobo malament
-
♦ e-m er krankt í fœti: algú té una cama malalta, algú té mal a una cama, algú està malament d'una cama
-
2. (veiklulegur) delicat -ada de salut (malaltís)
-
◊ fyrir því eru svo margir sjúkir og krankir (ἀσθενεῖς καὶ ἄῤῥωστοι) á meðal yðar, og allmargir deyja: és per això que entre vosaltres hi ha molts de malalts i dèbils, i un bon nombre moren
krans·æð <f. -æðar, -æðar>: [artèria ] coronària f
kransæða[r]- <en compostos>: <MED> coronari -ària
kransæða·stífla <f. -stíflu, -stíflur. Gen. pl.: -stíflna o: -stífla>: infart m de miocardi
-
kransæða·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
-
malalt m de les artèries coronàries, malalta f de les artèries coronàries
-
krap <n. kraps, kröp>:
-
fang m de neu (neu mig fosa i bruta)
-
krapa·snjór <m. -snjós (o: -snjóar), -snjóar (o: -snjóvar)>:
-
neu mig fosa
-
krapa·stífla <f. -stíflu, -stíflur. Gen. pl.: -stíflna o: -stífla>:
-
dic m de neu mig fosa (embús de corrent d'aigua degut a una acumulació de neu mig fosa i aigua de pluja)
-
krappur, kröpp, krappt <adj.>:
-
estret -a, angost -a (camí, revolt, carretera etc.)
-
◊ kröpp var þá Guðrún: la Guðrún llavors es va mostrar impenetrable (ningú no podia pas entreveure quines eren les seves veritables intencions)
-
♦ koma í krappan [stað]: <LOC FIG> veure's en dificultats
-
◊ þangað sóttu og meðal annarra nokkrir Reykvíkingar, og voru þeir Víkurmenn allir vopnaðir, ýmist með byssum eða lagvopnum eða hverju öðru, er hendi var næst og að vörn eða gagni mætti verða, ef í krappan kæmi: també hi feren cap, entre d'altres, alguns reiquiaviquesos, i tots els reiquiaviquesos anaven armats, uns amb escopetes, els altres amb armes blanques o qualsevol altra cosa que havien tingut a mà i que podria servir-los per a defensar-se o per ésser-los d'utilitat en cas que les coses arribessin a anar maldades
-
♦ komast í hann krappan: <LOC FIG> anar maldades les coses per a algú ficar-se en un mal pas, caure en un mal tràngol
-
◊ ég hef verið á sífelldum ferðalögum, komist í hann krappan í ám ([περιπίπτειν] κινδύνοις τινός: ὁδοιπορίαις πολλάκις, κινδύνοις ποταμῶν), lent í háska af völdum ræningja, í háska af völdum samlanda og af völdum útlendinga. Ég hef lent í háska í borgum og í óbyggðum, á sjó og meðal falsbræðra: he fet incessants viatges,, i hi he passat mal tràngols als rius i m'hi he vist en perill a causa de lladres, en perill a causa de compatriotes i en perill a causa d'estrangers. M'he exposat a perills a ciutats i en despoblats, a la mar i entre els falsos germans
-
♦ krappir kostir: <FIG> dures condicions
-
♦ krappur krókur [á fljóti]: meandre m [de riu]
-
♦ krappur sjór: mar alçurada (o: brava)
-
♦ sigla krappan sjó: <LOC FIG> passar per un mal tràngol, passar-les estretes
-
♦ kröpp (o: hvöss) beygja ~ bugða: un revolt tancat
-
◊ við hana verður kröpp beygja á brautinni, því að síðan er stefnt aftur í átt til áhorfenda: a la columna que marca la meta la pista fa un revolt sec, car, tot seguit els aurigues tornen a enfilar els espectadors [que es troben a la sortida de la cursa]
-
◊ þaðan lágu landamærin í kröppum sveig (— ~ —: wə-θāˈʔar ha-ggəˈβūl wə-nāˈsaβ li-φəˌʔaθ־ˈʝām ˈnɛɣb-āh min־hā-ˈhār ʔăˈʃɛr <...>, וְתָאַר הַגְּבוּל וְנָסַב לִפְאַת-יָם נֶגְבָּה, מִן-הָהָר) að vestanverðu við fjallið og til suðurs frá fjallinu, sem er gegnt Bet Hóron að sunnanverðu, og þaðan til Kirjat Baal, það er Kirjat Jearím, sem er borg í eigu Júdamanna. Þetta voru vesturlandamærin: d’allà la frontera es dirigia, formant un gir sec (una corba seca), vers l'oest passant arran de la muntanya i cap al sud de la muntanya que és davant Bet Ħoron, vers el sud, i d'aquí es dirigia cap a Quiriat Bàal -que és Quiriat Iearim-, que és una ciutat posseïda pels fills de Judà. Aquesta era la frontera occidental
-
♦ kröpp kjör: <FIG> [condicions f.pl d']estretor f
-
◊ ávinn traust náunga þíns meðan hann er fátækur svo að þú fáir glaðst þegar hann auðgast. Veit honum stoð er að honum sverfur svo að þú fáir hlutdeild í happi hans. Ekki skyldi ætíð fyrirlíta kröpp kjör (ἡ περιγραφή -ῆς: οὐ καταφρονητέον γὰρ ἀεὶ τῆς περιγραφῆς, οὐδὲ θαυμαστὸς πλούσιος νοῦν οὐκ ἔχων) og ekki skyldi dá auðmann sé hann heimskur: guanya't la confiança del teu pròxim mentre és pobre per tal que puguis alegrar-te quan s'enriqueixi. Dóna-li el teu ajut quan la tribulació l'oprimeixi per tal que puguis ésser partícep de la seva sort. No menyspreïs mai l'estretor ni admiris el ric si és beneit
(Cf. Siràcida 10:23 que fa: Rangt er að fyrirlíta vitran fátækling - οὐ δίκαιον ἀτιμάσαι πτωχὸν συνετόν)
-
♦ alast upp við kröpp kjör: créixer en l'estretor, créixer en condicions d'estretor
-
♦ búa ~ lifa við kröpp kjör: viure en l'estretor, passar-les estretes
-
♦ kröpp leið: un c