Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

K

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
– Zuletzt aber: wozu müssten wir Das, was wir sind, was wir wollen und nicht wollen, so laut und mit solchem Eifer sagen? Sehen wir es kälter, ferner, klüger, höher an, sagen wir es, wie es unter uns gesagt werden darf, so heimlich, dass alle Welt es überhört, dass alle Welt  u n s  überhört! Vor Allem sagen wir es  l a n g s a m ... Diese Vorrede kommt spät, aber nicht zu spät, was liegt im Grunde an fünf, sechs Jahren? Ein solches Buch, ein solches Problem hat keine Eile; überdies sind wir Beide Freunde des lento, ich ebensowohl als mein Buch. Man ist nicht umsonst Philologe gewesen, man ist es vielleicht noch, das will sagen, ein Lehrer des langsamen Lesens: – endlich schreibt man auch langsam. Jetzt gehört es nicht nur zu meinen Gewohnheiten, sondern auch zu meinem Geschmacke – einem boshaften Geschmacke vielleicht? – Nichts mehr zu schreiben, womit nicht jede Art Mensch, die "Eile hat", zur Verzweiflung gebracht wird. Philologie nämlich ist jene ehrwürdige Kunst, welche von ihrem Verehrer vor Allem Eins heischt, bei Seite gehn, sich Zeit lassen, still werden, langsam werden –, als eine Goldschmiedekunst und -kennerschaft des   W o r t e s,  die lauter feine vorsichtige Arbeit abzuthun hat und Nichts erreicht, wenn sie es nicht lento erreicht. Gerade damit aber ist sie heute nöthiger als je, gerade dadurch zieht sie und bezaubert sie uns am stärksten, mitten in einem Zeitalter der "Arbeit", will sagen: der Hast, der unanständigen und schwitzenden Eilfertigkeit, das mit Allem gleich "fertig werden" will, auch mit jedem alten und neuen Buche: – sie selbst wird nicht so leicht irgend womit fertig, sie lehrt gut lesen, das heisst langsam, tief, rück- und vorsichtig, mit Hintergedanken, mit offen gelassenen Thüren, mit zarten Fingern und Augen lesen... Meine geduldigen Freunde, dies Buch wünscht sich nur vollkommene Leser und Philologen:  l e r n t  mich gut lesen! —.
 
   
 
 
   
— Per acabar, emperò: per què hauríem de dir tan fort i amb un tal ardor el que som, el que volem i no volem? Contemplem-ho més fredament, de més lluny, més intel·ligentment, i de més altura, diguem-ho com només es pot dir entre nosaltres, amb veu tan tan baixa que el món sencer no ho senti pas, que el món sencer no ens senti pas a nosaltres! Però i sobretot, diguem-ho lentament... Aquest prefaci arriba tard, però no pas massa tard; què importen, al capdavall, cinc o sis anys!? Un llibre com aquest i un problema com aquest no tenen pressa; i nosaltres dos -tant jo com el meu llibre- som, a més a més, amics del lento. No és en va que un ha estat filòleg i potser encara ho és, i això vol dir, un mestre de la lectura lenta: — un mateix acaba per escriure lentament. Ja no escriuré res més que el que podria desesperar la mena d'home que «té pressa» no només forma part ara dels meus hàbits, sinó també del meu gust — d'un gust potser pèrfid? Car la filologia és aqueixa art venerable que, dels seus admiradors, exigeix sobretot una cosa: mantenir-se apartat, prendre's temps, aprendre a callar, fer-se lent, com una art i una mestria d'orfebreria del mot, una art que demana un treball purament delicat i acurat, que no assoleix res si no ho assoleix lento, amb un ritme lent. Però és justament per això que la filologia avui és més necessària que mai, justament per això que més ens atreu i encisa, al bell mig d'una època del «treball», vull dir: de presses, de precipitació indecent i suorosa, al bell mig d'una època que vol «enllestir-ho [i despatxar-ho]» tot immediatament, i també qualsevol llibre, sigui vell o nou. — La filologia mateixa no enllesteix res amb tanta de lleugeresa, sigui el que sigui: [no, ella] ensenya a llegir bé, i això vol dir, a llegir lentament, amb profunditat, amb respecte i cura, amb segones intencions (mit Hintergedanken), amb les portes deixades obertes, amb ulls i dits delicats... Pacients amics meus! aquest llibre desitja per a si uns filòlegs i lectors perfectes: apreneu a llegir-me bé! —.
 
   
F.N., Morgenröte. Vorrede. 5. Ruta bei Genua, im Herbst des Jahres 1886.
 
       


kabarett <m. kabaretts, kabarettar>:
cabaret m (espectacle de varietats)

kabyssa <f. kabyssu, kabyssur. Gen. pl.: kabyssa>:
cuina f de vaixell

kadaverín <n. kadaveríns, no comptable>:
(1,5-díamínópentancadaverina f (1,5-diaminopentà)
◊ lífrænu sameindirnar pútresín og kadaverín eru hvort tveggja mjög illa lyktandi og eitraðar. Þessi efni myndast við rotnun holds og eru hluti af því sem kallað er nálykt: les molècules orgàniques putrescina i cadaverina són, totes dues, molt pudentes i tòxiques. Aquestes substàncies es formen amb la putrefacció de la carn i formen part del que s'anomena l'olor de cadàver

kaddísj·bæn <f. -bænar, -bænir>:
<RELIGcaddix m (קַדִּישׁ(fl./pl.caddixos og/i caddixim)

kadmíum <n. kadmíums, pl. no hab.>:
cadmi m (metall Cd)

kaðall <m. kaðals, kaðlar>:
1. (reipi, strengurcorda f (cap, obenc)
2. (gildari, þykkaricable m (corda més gruixuda, calabrot, llibant)
3. kaðlar <m.pl kaðla>: <NÀUTcordam f, eixàrcia f

kaðal·reiði <m. -reiða, -reiðar>:
<NÀUTcordam m, ormeigs m.pl, eixàrcia f

kaðal·spotti <m. -spotta, -spottar>:
corda f, cable m
◊ í jeppanum var ávallt kaðalspotti. Umtalslaust vorum við komin á leið til Reykjavíkur með bílinn í togi, allt að Kjartansgötu: en el jeep sempre hi havia una corda. De camí cap a Reykjavík havíem estat remolcats sense objeccions fins a la Kjartangata

kaðal·stigi <m. -stiga, -stigar>:
escaleta f de corda, escaler m de corda

kaðal·svipa <f. -svipu, -svipur. Gen. pl.: -svipna o: -svipa>:
bocí m de corda

kaðlari <m. kaðlara, kaðlarar>:
corder m, cordera f (fabricant & venedor de cordes)

kaf <n. kafs, köf>:
1. <GENcapbussó m, capfico m (Mall.
♦ fara á kaf í e-ð: <FIGenfonsar-se en una cosa, penetrar en una cosa, clavar-se en una cosa
◊ hnífurinn fór á kaf í síðuna á honum: el ganivet s'enfonsà en el seu costat
♦ fara í kaf: capbussar-se, submergir-se [dins l'aigua]
◊ en Sæmundur fór í kaf og synti til lands: però en Sæmundur es va capbussar i va nedar fins a la costa
♦ færa e-ð í kaf: submergir una cosa
♦ færa e-n í kaf: submergir algú [en aigua]
◊ stakk Stígandi þá bæði augun úr honum, og fœrði hann svo í kaf, og lét hann svo líf sitt: l'Stígandi li va treure tots dos ulls, el va submergir en aigua i així fou com ell va morir
♦ hlaupa á kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capbussó, fer un capfico
♦ í (o: á) kafi: sota l'aigua, submergit -ida (també dins altres líquids o substàncies, com ara la neu etc.)
◊ á kafi í snjó: colgat -ada sota la neu (kafasnjór)
◊ voru allir þeir á kafi drepnir, en engi komst undan: van occir tots els qui s'havien capbussat (per fugir del vaixell), no se'n va escapar cap
♦ í miðju kafi: <FIGtot d'un plegat
♦ hætta í miðju kafi: aturar-se abruptament, cessar tot de cop
♦ segja upp e-ð úr miðju kafi: exclamar una cosa tot de cop, exclamar una cosa d'improvís
♦ koma upp úr kafinu: <FIGaparèixer, sortir a la llum
♦ það kom upp úr kafinu að <ind.>va resultar que <ind.>, va sortir a la llum que <ind.
♦ koma úr kafi: emergir, sortir a la superfície
♦ reka e-ð í (o: á) kaf í e-ð: #1. (í vökvasubmergir una cosa (ficar una cosa dins un líquid)#2. (reka e-ð í, smjúga inn í [gegnum] e-ðclavar una cosa en..., enfonsar una cosa en... (fer que una cosa penetri un cos sòlid)
♦ reka hníf á kaf í e-ð: enfonsar un ganivet a dins...
◊ maðurinn tók hníf og rak hann á kaf í ostbitann: l'home va agafar un ganivet i el va enfonsar en el bocí de formatge
♦ setja e-ð á kaf: <MILenfonsar una cosa (amb torpedes, a canonades etc.)
♦ sigla e-ð í kaf: enfonsar una cosa, afonar una cosa (cosa = vaixell)
◊ en það skip er þeir höfðu í kaf siglt átti sá maður er Hallvarður hét: i el vaixell que havien afonat era propietat d'un home que es deia Hallvarður
◊ en er þeir áttu skammt til lands lágu fyrir þeim langskip mörg í tengslum í eyjasundi nokkuru og sáu þeir eigi fyrr skipin en þeir sigldu eitt í kaf og svo inn að meginlandi til hafnar: però a una distància no gaire grossa de la costa hi hagué molts de langskip ancorats davant ells, fermats els uns amb els altres amb les amarres i barrant el pas de l'estret que hi havia entre les illes. Ells no van veure aquests vaixells fins que no n'hagueren embestit un, que van enfonsar, encara que després van continuar llur singladura cap al port que hi havia a terra ferma
♦ skjóta e-ð í kaf: <MILenfonsar una cosa (amb torpedes, a canonades etc.)
♦ stökkva í kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capfico
♦ sökkva á (o: í) kaf: enfonsar-se
◊ klukkan rúmlega tvö eftir miðnætti fór svo að Titanic endasteyptist og brotnaði í tvennt, og sökk að lokum í kaf: quan ja eren més de les dues de la matinada, es va esdevenir que el Titanic es va inclinar cap endavant, es va trencar en dos i, finalment, es va enfonsar
♦ taka kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capfico
♦ vera í kafi: (um kafbát & manneskjuestar submergit (submarí & persona)
♦ vera í (o: á) kafi í e-u: <GEN & FIGestar submergit -ida (o: immers -a) en una cosa
2. (í snjócolgat -ada, enfonsat -ada, enterrat -ada (Mall. (dins la neu)
♦ á kafi í snjó: <FIGcolgat -ada de neu, enfonsat -ada dins la neu, cobert -a de neu
♦ liggja á kafi [í snjó]: estar colgat -ada dins la neu
◊ var snjórinn mikill; lágu hestarnir á kafi annað skeið, svo að draga varð upp: hi havia molta de neu; els cavalls tot sovint quedaven enfonsats dins la neu de manera que calia estirar-los per treure-los-en
♦ vera í kafi í snjó: estar colgat -ada dins la neu
♦ standa á kafi : quedar clavat -ada, quedar ben enfonsat -ada
◊ en er Þóroddi sveif ofan vatt Glæsir undir hann höfðinu og kom annað hornið á kviðinn svo að þegar stóð á kafi: i quan en Þóroddur va tornar a baixar, en Glæsir (un bou) li va envestir el cos amb el cap i una de totes dues banyes va endevinar el seu ventre de manera que hi va quedar ben clavada
◊ þá hjó Grímur með öxi milli herða honum svo stóð á kafi: llavors en Grímur el va endevinar entre les espatlles amb la seva destral que hi va quedar ben clavada

kafa <kafa ~ köfum | kafaði ~ köfuðum | kafað>:
1. (um manneskjucapbussar-se, bussejar (persona)
♦ hann kafaði eftir stóru grjóti: es va capbussar per cercar una pedra grossa (del fons marí)
2. (um kafbátsubmergir-se (submarí)
♦ kafbáturinn getur kafað í allt að 1000 feta dýpi: el submarí es pot submergir fins a una profunditat de 1000 peus
3. kafa upp: emergir (sortir a la superfície)
4. (sökkvaenfonsar-se, afonar-se (anar-se'n a fons una nau)
◊ ok síðan kafaði stórliga skipit: i poc després el magnífic vaixell es va enfonsar
5. (vaða djúpan snjócaminar per una capa de neu molt gruixuda

kafald <n. kafalds, kaföld>:
nevada f [forta], borrasca f de neu

kafalds·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:
tempesta f de neu

kafara·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit m de submarinista (o: bus)

kafara·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl de submarinista

kafari <m. kafara, kafarar>:
1. (sem stundar köfun sem íþróttsubmarinista m & f (practicant de submarinisme)
2. (neðansjávarverkamaðurbus m, bussa f (escafandrista)

kafa·snjór <m. -snjós (o: -snjóar), -snjóar (o: -snjóvar)>:
capa f de neu molt gruixuda i tova

kaf·bátur <m. -báts, -bátar>: submarí m

kafði:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de kefja “submergir”

kaffi <n. kaffis, pl. no hab.>: cafè m (beguda & pausa per a fer un cafè)
        brenna kaffi: torrar cafè
        bæta rjóma út í kaffi: posar crema de llet al cafè
        hella í sig kaffi [til að halda sér vakandi]: beure ràpidament [una tassa de] cafè
           [per a mantenir-se despert]
        hella upp á kaffi: preparar [un] cafè, fer cafè
        hita kaffi: fer cafè
        laga kaffi: fer cafè
        kaffi með mjólk: cafè amb llet
        koffínlaust kaffi: cafè descafeïnat
        svart kaffi: cafè sol
        hið svonefnda „kaffi fyrir alla“: <POLÍT HIST> el dit ‘cafè per a tots’
        kaffi með brandí ~ anís ~ Baileys: rebentat m de conyac ~ anís ~ Baileys (á Mæorka)

Kaffi <m. Kaffa, Kaffar>:
cafre m & f

Kaffa·land <n. -lands, no comptable>:
país m dels cafres

kaffi·baun <f. -baunar, -baunir>:
gra m de cafè

kaffi·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
mescla f de cafè[s], blend m de cafè[s] (mescla de menes de cafè per obtenir un gust determinat)

kaffi·blettur <m. -bletts, -blettir>:
taca f de cafè

kaffi·bolli <m. -bolla, -bollar>:
tassa f de cafè
◊ fá sér góðan heitan kaffibolla á kaffihúsinu: fer una bona tassa de cafè calent a la cafeteria

kaffi·brennsla <f. -brennslu, pl. no hab.>:
torrefacció f de cafè

kaffi·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
[de] color cafè

kaffi·bætir <m. -bætis, -bætar>:
xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira o cames-roges)

kaffi·efni <n. -efnis, no comptable>:
cafeïna f (koffín)

kaffi·fantur <m. -fants, -fantar>: tassa f [grossa] de cafè

kaffi·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
xicoira f, masteguera f, cama-roja f (fl./pl.: cames-roges) (Mall. (planta Cichorium intybus)

kaffi·hús <n. -húss, -hús>: cafè m, casino m (Mall.), cafeteria f

kaffi·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
cafetera f

kaffi·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
vella afeccionada a beure cafè fent-la petar amb les amigues

kaffi·ketill <m. -ketils, -katlar>:
bullidor m, bullidora f

kaffi·korgur <m. -korgs, pl. no hab.>:
borra f de cafè

kaffi·kvörn <f. -kvarnar, -kvarnir>:
molinet m de cafè

kaffi·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
cafè-teatre m

kaffi·mál <n. -máls, -mál>:
got m de cafè (de plàstic o cartró, com els de les màquines expenedores de cafè i begudes calentes)

kaffi·poki <m. -poka, -pokar>:
filtre m de cafè (per a cafeteres)

kaffi·rót <f. -rótar, no comptable>:
xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira o cames-roges)

kaffi·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>:
màquina f de cafè (màquina expenedora de cafè a llocs públics, oficines etc.)

kaffi·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
cullereta f de cafè

kaffi·sopi <m. -sopa, -sopar>:
tasseta f de cafè, cafetó m

kaffi·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
cafeteria f

kaffi·tími <m. -tíma, -tímar>:
pausa f per a fer un cafè

kaffi·vél <f. -vélar, vélar>: 1. cafetera f [elèctrica amb filtre], màquina f de fer cafè 
		[elèctrica amb filtre]
	2. màquina de cafè (màquina expenedora de cafès i d'altres begudes calentes)

kaf·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð ~ e-n>:
immergir (o: submergir) una cosa ~ algú, enfonsar una cosa ~ algú en un líquid
♦ kaffæra e-n í snjó: colgar algú en la neu

kafinn, kafin, kafið <adj.>:
immers -a en, sobrecarregat -ada de
♦ vera önnun kafinn: estar molt atrafegat, estar carregat de feina
◊ ég er önnum kafinn: estic fins al coll de feina

kafli <m. kafla, kaflar>:
1. <GENcapítol m
♦ á (o: með) köflum: a estones
♦ rigning með köflum: una pluja intermitent
2. (hlutibocí m (tros, fragment)
3. <MÚSmoviment m
◊ fjórði kaflinn í Sinfóníu númer 2 eftir Ludvig van Beethoven: el quart moviment de la simfonia nº 2 de Ludwig van Beethoven
4. (tímabilperíode m (de temps)
♦ kafli í sögunni: un perèode de la història

kaf·mæði <f. -mæði, no comptable>:
<MEDasma m (asmi)

kafna <kafna ~ köfnum | kafnaði ~ köfnuðum | kafnað>:
<GEN & FIGofegar-se, asfixiar-se
♦ kafna af súrefnisskorti: ofegar-se per manca d'oxigen, asfixiar-se per manca d'oxigen
♦ kafna til bana af e-u: morir asfixiat -ada per...
♦ kafna á e-u: ennuegar-se amb una cosa, escanyar-se amb una cosa (Mall.
◊ hún hefur kafnað á samlokunni: es va ennuegar amb el sàndvitx
♦ kafna í eigin ælu: ofegar-se en els propis vòmits
♦ kafna í skuldum: asfixiar-se en els deutes

kaf·rjóður, -rjóð, -rjótt <adj.>:
vermell -a com un perdigot

kaf·roðna <-roðna ~ -roðnum | -roðnaði ~ -roðnuðum | -roðnað>:
posar-se vermell -a com un perdigot

kafteinn <m. kafteins, kafteinar>:
<MARcapità m, capitana f (d'embarcació)

kag·hýða <-hýði ~ -hýðum | -hýddi ~ -hýddum | -hýtte-n>:
1. (húðstrýkjafuetejar algú en públic(flagel·lar)
2. (flengja, lúberjaapallissar algú, ataconar algú (clavar o pegar una bona pallissa a algú, atonyinar algú sense pietat)
3. (rasskelladonar una bona surra a algú, tupar algú (clavar una natjada a algú, pegar a les anques)
♦ kaghýða e-n [á bert rassgatið] með beltinu: tupar algú a les anques [nues] amb la corretja (Mall.
4. <FIGfustigar algú

kaggi <m. kagga, kaggar>:
barril m (esp. per a oli de fetge de peix i brea o quitrà)

Kagóti <m. Kagóta, Kagótar>:
cagot m, cagota f
♦ Kagótar: els cagots

kajak <m. kajaks, kajakar. Dat. pl.: kajökum>:
caiac m

kaka <f. köku, kökur. Gen. pl.: kakna o: kaka>: 1. <GEN> pastís m (fl./pl.: pastissos)
        skara eld að sinni köku: <LOC FIG> cercar el seu profit
     2. (flatkaka) coca f (pastís pla & semblants)
     3. (flatbrauð) pa pla (com el que fan els àrabs, kurds, turcs i d'altres pobles)
     4. <INFORM> cookie m, galeta f

kakadúfa <f. kakadúfu, kakadúfur. Gen. pl: kakadúfna>: cacatua f (→ kakadúi)

kakadúi <m. kakadúa, kakadúar>: cacatua f

kakka:
gen. pl. de → kökkur “grum”

kakka <kakka ~ kökkum | kakkaði ~ kökkuðum | kakkaðe-u>:
amuntegar una cosa, apilotar una cosa
♦ kakka heyi [inn í hlöðu]: amuntegar fenàs [a dins el paller]

kakkalakki <m. kakkalakka, kakkalakkar>: escarabat m [de cuina], cuca f, cuca-molla f
        (Mall.) (nom de diversos insectes, esp. Blatta orientalis)

kakkar:
gen. sg. de → kökkur “grum”

kakó <n. kakós, no comptable>: <CULIN> cacau m (pólvora & beguda)

kakó·baun <f. -baunar, -baunir>:
gra m de cacau

kakó·deig <n. -deigs, no comptable>:
pasta f de cacao

kakó·duft <n. -dufts, no comptable>:
cacau m en pols

kakó·massi <m. -massa, no comptable>:
pasta f de cacao

kakó·smjör <n. -smjörs, no comptable>: mantega f de cacau

kakó·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
cacauer m, cacau m (arbre Theobroma cacao)

kakó·þurrefni <n. -þurrefnis, -þurrefni>:
matèria seca de cacau

kaktus <m. kaktuss, kaktusar>:
cactus m (fl./pl.: cactus)

kaktus·fíkja <f. -fíkju, -fíkjur. Gen. pl.: -fíkna>:
figa f de moro

kaktus·þófi <m. -þófa, -þófar>:
figuera f de moro

kal <n. kals, pl. no hab.>:
1. (á fólkicongelació f (a conseqüència d’una gelada o de l'exposició a un fred intens)
♦ kal á fingrum: congelació dels dits de les mans
♦ kal á fæti: congelació d'un peu
♦ ótti við kal: por a la congelació d'un membre del cos
2. (á gróðrigelada f (danys agrícoles conseqüència de fred intens)

kala <kelur (o: kell) | kól | kalið ║ verb impersonal unipersonal amb subj. lògic en acusatiu>:
gelar-se (una part del cos humà, les plantes i animals que no estan resguardades etc. a conseqüència del fred extrem que fa)
♦ mig kelur: m'estic gelant, tinc molt de fred
♦ mig kelur á höndum: se'm gelen les mans, se m'estan congelant les mans
♦ mig kól á höndum: se m'han gelat les mans
♦ hana kól í hel: va morir congelada
♦ mig kelur í nögl: tinc els dits balbs [de fred]
♦ kornið kól: el gra s'ha congelat
♦ árið 1918 kól jörð (= Ac.) víða svo, að tún urðu varla ljáborin né harðvellisengjar: l’any 1918 la terra es va gelar pertot, de manera que ni els camps de fenàs dels masos ni les harðvellisengjar a penes es van segar

kalda <f. köldu, no comptable>:
febre f amb calfreds

kalda·kol <n. -kols, no comptable>:
estat m d'abandonament i ruïna totals
♦ falla (o: fara) í kaldakol: caure en un estat d'abandonament i de ruïna totals
♦ liggja í auðn og kaldakoli: trobar-se en un estat de total abandonament i ruïna
♦ vera í kaldakoli: trobar-se en un estat d'abandonament i de ruïna totals

kalda·kul <n. -kuls, no comptable>:
gelor f, gelabror f, fredor intensa
♦ taka kaldakulið úr e-u: treure (o: llevar, Val., Bal.) la gelor d'una cosa, matar la gelabror d'una cosa (dit esp. del fet d'escalfar una mica l'aigua o la llet perquè no siguin tan fredes)
♦ taka kaldakulið úr vatninu: llevar-li la gelor a l'aigua

kalda·vermsl <n.pl -vermsla>:
font f termal de temperatura constant al llarg de tot l'any

kald·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou m nial

Kaldei <m. Kaldea, Kaldear>:
caldeu m, caldea f

kald·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:
cinisme m

kaldhyggju·maður <m. -manns, -menn>:
cínic m, cínica f
◊ kaldhyggjumaður veit allt um verðlag en ekkert um verðmæti: el cínic ho sap tot del preu [de les coses], però no-res de llur valor

kald·hæðni <f. -hæðni, pl. no hab.>:
sarcasme m

kaldi <m. kalda, pl. no hab.>:
vent fresquet (vent d'intensitat 5 a l'escala de Beaufort)

kald·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
1. (harðbrystnifredor f (manca de sensibilitat, indiferència, distanciament emocional)
2. (sljóleikiimpassibilitat f (flegma)

kald·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
fred -a, distant

kaldrana·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (um fólkfred -a, poc amical, sorrut -uda (bròfec, molt poc amable, desagradable) (cf. alt-alemany kaltschnäuzig?, o simplement kald- + hranalegur?)
2. (um gróðurrònec -ega (vegetació)
◊ gróður er hér kaldranalegur og smávaxinn, sina mikill og frugg: la vegetació aquí és rònega i petita, hi ha molta d'herba mustia i inaprofitable
3. (um veðurfred -a i eixut -a (temps)

kald·rifjaður, -rifjuð, -rifjað <adj.>:
sense escrúpols

kaldur, köld, kalt <adj.>:
1. <GENfred -a
♦ mér er kalt: tinc fred
♦ hann er kaldur núna: fa fred ara
♦ það er kalt núna: fa fred ara
♦ en hvað það er kalt!: quin fred que fa!
♦ kalda stríðið: <HISTla guerra freda
♦ kalt borð: <CULINbufet m
♦ brenna e-ð til kaldra kola: <LOC FIGreduir una cosa a cendra i carbó, cremar una cosa fins als fonaments
♦ drepa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIGno fotre'n ni brot
♦ vera kalt til e-s: <LOC FIGtractar algú amb molta de fredor, tenir mala disposició enves algú
♦ það er kalt á milli þeirra: <LOC FIGes tracten amb fredor
♦ það andar köldu milli þeirra: <LOC FIGes tracten amb fredor
2. (tilfinningarlausfred -a, insensible (sense emocions)
♦ vera kaldur: ésser fred [com el gel]
♦ honum rennur kalt vatn milli skinns og hörunds: <LOC FIGun calfred li recorre l'espinada

Kaleb <m. Kalebs, pl. no hab.>:
Caleb m (כָּלֵב)
◊ en af því að annar andi er yfir þjóni mínum Kaleb, og af því að hann hefir fylgt mér trúlega, þá vil ég leiða hann inn í landið, sem hann fór til, og niðjar hans skulu eignast það: però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m'ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió

kaleikur <m. kaleiks, kaleikar>:
calze m

kali <m. kala, no comptable>:
animadversió f, animositat f, malvolença f
♦ bera kala til e-s: sentir animadversió per algú, tenir rancúnia a algú
♦ það er kali milli þeirra: les relacions entre ells són molt fredes i tibants

Kalifornía <f. Kaliforníu, Kaliforníur. Gen. pl.: Kalifornía>:
Califòrnia f
♦ Efra-Kalifornía: l'Alta Califòrnia
♦ Neðra-Kalifornía: la Baixa Califòrnia

kalifornískur, kalifornísk, kalifornískt <adj.>:
californià -ana

Kaliforníu·búi <m. -búa, -búar>:
californià m, californiana f

Kaligúla <m. Kaligúla (o: Kaligúlu), no comptable>:
variant de → Kalígúla “Calígula”
◊ hann lèt <...> flytja steinsúlu (Obelisk) þá hina miklu -er Kaligúla keisari forðum hafði látið sækja til Egyptalands, en um margar aldir legið í hirðuleysi í Rómaborg- fram á torgið fyrir framan Pèturskirkju: féu traslladar el gran obelisc -que l'emperador Calígula antigament havia fet anar a cercar a Egipte i que havia romàs durant segles a Roma en la incúria- i col·locar-lo a la plaça de davant la Basílica de Sant Pere

kalinn, kalin, kalið <adj.>:
gelat -ada, glaçat -ada (de fred)
♦ vera kalinn á kné: estar glaçat de fred fins als genolls, estar gelat fins als genolls
◊ elds er þǫrf, ǀ þeims inn er kominn ǁ ok á kné kalinn; ǁ matar ok váða ǀ er manni þǫrf, ǁ þeim er hefir um fjall farið: foc ha de menester el qui entra i està gelat fins als genolls; menjar i roba [seca] ha de menester el qui ha marxat per les muntanyes (en Kuhn 1968³, pàg. 115 entén la locució á kné kalinn amb el significat de mit kalten knien ‘amb els genolls freds’ i per tant, com a sinònima de *á knjám kalinn, és a dir, sense cap connotació de moviment. La locució, en tot cas, s'ha d'entendre com a pars pro toto = el qui entra amb el cos gelat -expressió estàtica-, el qui entra gelat fins al moll de l'os -expressió dinàmica-)
♦ vera kalinn á hnjám ~ höndum ~ fótum: tenir els genolls ~ les mans ~ els peus gelats

kalí <n. kalís, pl. no hab.>:
potassa f, sal potàssica (pottaska)

kalífa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<POLÍT & RELIGcalifat m 

kalífi <m. kalífa, kalífar>:
<POLÍT & RELIGcalifa m (خليفة)

Kalígúla <m. Kalígúla (o: Kalígúlu), no comptable>:
<HISTCalígula m (Călĭgŭlă)

kalín <n. kalíns, no comptable>:
potassi m (metall K)

kalíum <n. kalíums, no comptable>:
variant dekalín “potassi”

kalíum·algínat <n. -algínats, no comptable>:
<QUÍMalginat m de potassi, E-402 m

kalíum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:
bicarbonat m de potassi

kalíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:
hidròxid m de potassi, hidròxid potàssic

kalíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:
carbonat m de potassi, carbonat potàssic

kalíum·klóríð <n. -klóríðs, -klóríð>:
clorur m de potassi, clorur potàssic

kalíum·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:
òxid m de potassi, òxid potàssic

kalíum·permanganat <n. -permanganats, no comptable>:
permanganat m de potassi, permanganat potàssic

kalíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:
<QUÍMsacarina f de potassi, sacarinat potàssic, E-954(III) m

kalíum·salt <n. -salts, -sölt>:
sal potàssica

kalíum·sorbat <n. -sorbats,, no comptable>:
<QUÍMsorbat m de potassi, E-202 m (C6H7O2K)

kalíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:
sulfat m de potassi, sulfat potàssic

kalíum·sýanat <n. -sýanats, no comptable>:
cianat m de potassi, cianat potàssic

kalíum·sýaníð <n. -sýaníðs, no comptable>:
1. <QUÍMcianur m de potassi, cianur potàssic
2. <FAM = banvæn eiturcianur m (verí molt potent)

kalk <n. kalks, no comptable>: 1. <GEN> calç f
        kælt (o: brennt) kalk: calç calcinada
        óleskjað kalk: calç viva
        óslökkt kalk: calç viva
        slökkt kalk: calç morta (o: amarada; o: apagada)
     2. (næringarefni) calci m (→ kalsíum)

kalka <kalka ~ kölkum | kalkaði ~ kölkuðum | kalkað>:
1. (um slagæðar & veficalcificar-se (artèries, teixit)
2. (vera elliærfer catúfols, fer cadufos (Mall.(tornar senil)
♦ e-r kalkar: algú fa catúfols
3. <e-ð>: (hvítta með kalkiemblanquinar una cosa (pintar amb calç)

kalkaður, kölkuð, kalkað <adj.>:
emblanquinat -ada
◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar! Þér líkist hvítum kölkuðum gröfum, sem sýnast fagrar utan, en innan eru fullar af dauðra manna beinum og alls kyns óþverra: ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites! sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dintre són plens d'ossos de morts i de tota immundícia

kalk·arða <f. -örðu, -örður. Gen. pl.: -arða o: -arðna>:
cistòlit m

kalk·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -boriðe-ð>:
emblanquinar una cosa
◊ kalkbera veggina ~ herbergið: emblanquinar les parets ~ la cambra

kalk·berg <n. -bergs, pl. no hab.>:
roca calcària

kalk·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>:
calcineria f, fàbrica f de calç

kalkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
forn m de calç, calciner m

kalki·afrit <n. -afrits, -afrit>:
còpia f a màquina (feta amb paper carbó)

kalki·pappír <m. -pappírs, pl. no hab.>:
paper m carbó, paper m d'estergir

kalk·jörð <f. -jarðar, pl. no hab.>:
terra calcària

kalk·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
calcari -ària, calcinal

kalk·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula f paratiroide

kalkkirtla·sjúkdómar <m.pl -sjúkdóma>:
<MEDmalalties f.pl paratiroïdals, malalties f.pl de les glàndules paratiroides

kalk·málverk <n. -málverks, -málverk>:
<ARTfresc m (freska)

kalk·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
pedrera f de pedra calcària

kalk·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
forn m de calç, calciner m

kalk·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en calci
♦ kalkríkt vatn: aigua rica en calci, aigua calcària

kalk·steinn <m. -steins, -steinar> 1. <GEN> pedra f de calç
        2. <GEOL> pedra calcària (o: calcinera)

kalksteins·hellir <m. -hellis, -hellar>: <GEOL> cova calcària

kalkún <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, titot m (Val.), indiot m (Bal.), endiot m (Bal.)
        (ocell Meleagris gallopavo)

kalkúni <m. kalkúna, kalkúnar>:
gall dindi m, titot m (Val.), endiot (o: indiot) m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalkúnn <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, titot m (Val.), indiot m (Bal.),
        endiot m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalk·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:
1. llet (o: aigua) f de calç
2. aigua calcària

kall <n. kalls, köll>:
1. <GENcrit m (requerint l'atenció d'algú)
◊ Eyjólfur heyrir kallið og lítur til og sér hvar Þorgeir hleypur: l'Eyjólfur sent el crit, mira cap enrere i veu en Þorgeir que corre cap a ell
♦ að kalli: <LOC FIGde malnom, de sobrenom
♦ þegar kallið kemur: <LOC FIGquan la mort toca a les nostres portes, quan som davant les portes de la mort
2. (hvatning, kvaðning, beiðni) crida f (convocatòria, invitació etc. a fer una cosa)
♦ hlýða kalli náttúrunnar: seguir la crida de la natura
♦ svara kallinu e-s: respondre a la crida feta per algú
3. (prestakall) parròquia f (parròquia o grup de parròquies a càrrec d'un pastor luterà)
♦ sviptur kjóli og kalli: <LOC FIGsuspès de la seva condició de religiós
♦ dæma prest frá kjóli og kalli: <LOC FIGsuspendre un pastor de la seva condició
4. (köllun) vocació f (crida a una professió, a un estat, al servei religiós etc.)
♦ hlýða kalli: seguir una vocació

kalla <kalla ~ köllum | kallaði ~ kölluðum | kallað>:
I. <absolut>:
        1. (æpa) cridar (fer crits)

II. <amb complement nominal>:
        1. kalla e-ð: (nefna) anomenar una cosa (posar-li nom)
              þeir kölluðu landið Ísland: anomenaren Islàndia el país
           að kalla: [només] de nom, de boca
              þeir voru sáttir að kalla: de boca estaven reconciliats
        2. kalla e-ð: (telja) anomenar una cosa (considerar)
           ég kalla það gott: ho trobo bo
           ég kalla að það sé búið: considero que la cosa està acabada
           ég kalla að þú hafir gjört það vel: considero que ho has fet bé
        3. kalla e-n e-ð: (nefna) anomenar algú una cosa (denominar-lo d'una manera determinada)
           hún var kölluð Kata: li deien Cati
           ég kalla hann dæmdan þjóf: li dic lladre (dic davant totom que és un lladre)

III. <amb complement preposicional & adverbis>:
A. <>:
        1. þetta kallar að: això és urgent, això reclama una prompta atenció

B. <á>:
        1. kalla á e-ð: demanar una cosa a crits
           kalla á hjálp: cridar ajuda, demanar auxili
        2. kalla á e-n: cridar algú (perquè vingui, es giri etc.)
           kalla á lækni: cridar el metge
           kalla á hana: cridar-la (perquè vingui)
           kalla á Guð ~ dýrling: invocar Déu ~ un sant / una santa
        3. kalla á eftir e-m: cridar algú (que se'n va perquè torni, es giri etc.)

C. <aftur>:
        3. kalla e-ð aftur: revocar una cosa (desdir-se'n, fer-se'n enrere)

D. <burt>:
        1. kalla e-ð ~ e-n burt: retirar una cosa ~ algú del lloc on se l'ha destinat,
           donar ordre de tornada
           hún var kölluð burt: <LOC FIG> ha estat cridada a millor vida

E. <eftir>:
        1. kalla eftir e-u: reclamar una cosa
           líkt og kallað hef­ur verið eft­ir: tal i com s'ha reclamat

F. <fram>:
        1. kalla e-ð fram: obtenir una cosa (cosa = pista, informació, indici etc.)
           kalla fram vísbendingar: obtenir (o: trobar) pistes
           kalla fram upplýsingar sem...: obtenir (o: aconseguir; o: trobar) informació que...
        2. kalla e-ð fram: <INFORM> veure (o: visualitzar) una cosa, obrir una cosa (en ordinador,
            cridar un document, pàgina web, etc. a pantalla per veure-la)
        3. kalla e-ð fram: <INFORM> generar una cosa (cosa = informe, llistat etc. de base de dades)
        4. kalla e-ð fram: generar una cosa, produir una cosa
           kalla fram jákvæðar hugsanir: generar pensaments positius
        5. kalla e-n fram: <TEATR> cridar algú a escena

G. <fyrir>:
        1. kalla e-n fyrir rétt: <JUR> cridar algú a comparèixer en judici, citar algú en judici
        2. ég var illa fyrir kallaður: <LOC FIG> estava en baixa forma, no estava en bona forma

H. <heim>:
        1. kalla e-n heim: retirar una cosa ~ algú del lloc on se l'ha destinat -ada,
           donar ordre de tornada

I. <saman>:
        1. kalla saman fund: convocar una reunió

J. <til>:
        1. kalla e-n til e-s: (tilnefna) nomenar algú X (atorgar un càrrec)
           kalla e-n til embættis: nomenar algú per a un càrrec
        2. kalla til e-s: fer venir algú, cridar algú [perquè vingui]
           láta kalla e-n til sín: fer cridar algú
           kalla e-n til starfa: cridar algú a treballar, mobilitzar algú
        3. kalla til e-s hlutar: reclamar una cosa
           kalla til arfs eftir e-n: reclamar l'herència d'algú

K. <upp>:
        1. kalla upp yfir sig: cridar com si l'estiguessin escorxant
        2. kalla e-n upp: cridar algú

L. <út>:
        1. kalla e-n ú: cridar algú (policia, metge, equip de rescat etc. perquè acudeixi)
           kalla út slökkvilið: cridar els bombers
           kalla út lið: <MIL> desplegar les tropes
           kalla út prest: cridar un prevere
           kalla út sjúrabíl: cridar una ambulància

M. <yfir>:
        1. kalla e-ð yfir sig: <LOC FIG> carregar-se una cosa a l'esquena

kallaður, kölluð, kallað <adj.>:
cridat -ada
◊ því að margir eru kallaðir, en fáir útvaldir: perquè molts són els cridats, però pocs els elegits
♦ vera sem kallaður (o: útvalinn) fyrir e-ð: <LOCtenir vocació per a una cosa
♦ finnast maður sem kallaður til að gera e-ð: <LOC FIGsentir-se competent (o: com a cridat) per a fer una cosa, sentir-se amb vocació per a fer una cosa

kallari <m. kallara, kallarar>:
1. <HISTherald m
◊ þá kallaði kallarinn hárri röddu: aleshores l'herald va cridar amb veu forta:
♦ kallari konungs: herald del rei, herald reial
♦ senda kallara með boð til e-s: enviar un herald a algú amb un missatge
2. (maður sem hefur þann starfa að kalla tilkynningar til fólkssaig m (funcionari que proclama amb veu forta els edictes i bans)

kallast <kallast ~ köllumst | kallaðist ~ kölluðumst | kallast>:
1. <GEN> dir-se, nòmer (Mall.)
           hvað kallast þetta á íslensku?: com es diu això en islandès?
           þetta kallast gott!: <LOC> això sí que és una bona cosa!
2. kallast á: cridar-se l'un a l'altre

kall·færi <n. -færis, pl. no hab.>:
abast m de l'oïda
♦ vera í kallfæri: ésser (o: trobar-se; o: estar) a l'abast de l'oïda
♦ vera kominn úr kallfæri: ésser (o: trobar-se; o: estar) fora de l'abast de l'oïda

kall·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
intèrfon m, porter automàtic

kaloría <f. kaloríu, kaloríur. Gen. pl.: kaloría>:
caloria f (hitaeining)

kaloríu·bomba <f. -bombu, -bombur. Gen. pl.: -bomba o: -bombna>:
<FAMbomba f de calories

kalsa·regn <n. -regns, pl. no hab.>:
pluja freda

kalsa·veður <n. -veðurs, -veður>:
[dia m de] temps fred, [dia m de] fred m
◊ að fara úr fötum í kalsaveðri (bǝ-jōm qāˈrāh, בְּיוֹם קָרָה), að hella ediki í sár, eins er að syngja sorgmæddum gleðisöngva: despullar-se en un dia de fred o tirar vinagre a una ferida: aixé és cantar cançons d'alegria a un afligit

kalsedón <n. kalsedóns, kalsedón>: <GEOL> calcedònia f

kalsi <m. kalsa, no comptable>:
fred m, temps fred

kalsín <n. kalsíns, no comptable>:
variant de kalsíum ‘calci’

kalsít <n. kalsíts, kalsít>: <GEOL> calcita f (carbonat de calci romboèdric)

kalsíum <n. kalsíums, no comptable>: calci m (metall Ca)

kalsíum·algínat <n. -algínats, no comptable>: alginat m de calci, E-404 m

kalsíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:
hidròxid càlcic, hidròxid m de calci (Ca(OH)₂)

kalsíum·karbónat <n. -karbónats, -karbónöt>: carbonat m de calci

kalsíum·klóríð <n. klóríðs, no comptable>: clorur m de calci

kalsíum·lútur <m. -lúts (o: -lútar), no comptable>:
hidròxid càlcic, hidròxid m de calci (Ca(OH)₂)

kalsíum·ortófosfat <n. -ortófosfats, -ortófosföts>:
ortofosfat m de calci, E-341 m

kalsíum·oxalat <n. -oxalats, -oxalöt>:
<QUÍMoxalat càlcic

kalsíum·própíónat <n. -própíónats, no comptable>:
propionat m de calci, E-282 m (C6H10O4Ca)

kalsíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:
<QUÍMsacarina f de calci, sacarinat càlcic, E-954(II) m

kalsíum·sýklamat <n. -sýklamats, no comptable>:
<QUÍMciclamat m de calci, E-952(II), E-6881 m

kalt:
nom. & ac. sg. n. de → kaldur, köld, kalt “fred”

Kalvínisti <m. Kalvínista, Kalvínistar>:
calvinista m & f

kalvínskur, kalvínsk, kalvínskt <adj.>:
calvinista

kalvíns·trú <f. -trúar, no comptable>:
calvinisme m

Kalvínstrúar·maður <m. -manns, -menn>:
calvinista m & f

Kalypsó <f. Kalypsóar, no comptable>:
Calipso f (Călypso -ūs, Καλυψώ -οῦς)
♦ Kalypsó, kostsöm gyðja: la Calipso, la dea esplèndida (δῖα θεάων)
◊ ræddi þat ræsir ǁ hinn ráðsvinni. ǁ Brosti Kalypsó ǁ kostsöm gyðja, ǁ klappaði hendi ǁ hilmi frægum, ǁ upp hóf erindi ǁ ok orð um kvað...: això va enraonar el cabdill de sagaços consells. La Calipso, la dea esplèndida, va somriure i, tustant amb la mà l'heroi cèlebre, va començar el seu parlament i li digué aquestes paraules... (l'Sveinbjörn Egilsson tradueix els adjectius grecs δῖος, δῖα, δῖον i ἀντίθεος, -έη, -ίθεον amb kostsamur, kostsöm, kostsamt)

kamar <m. kamars, kamrar>:
comuna f, excusat m (Mall.

kamar·mokari <m. -mokari, -mokarar>:
femater m

kambabolla <f. kambabollu, kambabollur. Gen. pl.: kambabolla>:
1. (salatþistillherbacol f, card coler, card m d'herba, carxofera borda, carxofera f d'espina (Val.), card m de formatjar (Mall.), card formatger (Eiv.) (planta Cynara cardunculus)
2. carda f de paraire, cardons m.pl, pinya f de cardar (Bal.) (planta Dipsacus fullonum)

kambur <m. kambs, kambar>:
1. (greiðapinta f (estri per pentinar o pentinar-se)
2. (hanakamburcresta f (de gall i d'altres ocells)
3. (fjallsbrún, hryggurcresta f (cim allargassat de de pujol, puig, muntanya)
4. <MEDpecten m 

kameljón <n. kameljóns, kameljón>:
camaleó m (nom de diversos rèptils del gènere Chamaeleo)

kamelljón <kamelljóns, kamelljón>:
variant de → kameljón “camaleó”

kamfóra <f. kamfóru, no comptable>:
càmfora f

kamilla <f. kamillu, kamillur. Gen. pl.: kamilla o: kamillna>:
1. (kryddbaldursbrácamamilla f [vera], camamilla majola, camamilla f d'Aragó, camamilla f d'Urgell, camamil·la f [forastera] (Mall., Men. (planta Matricaria chamomilla syn. Chamomilla recutita syn. Matricaria recutita)
2. ♦ rómversk kamilla: (gæsajurtcamamilla romana, camamilla noble, camamil·la romana (Mall., Men.), camamirla romana (Val. (planta Anthemis nobilis syn. Chamaemelum nobile)

kamillu·te <n. -tes, -te>:
camamilla f, camamil·la f (Mall., Men. (infusió)

kammer- <en compostos>:
<MÚSde cambra

kampa·kátur, -kát, -kátt <adj.>:
content -a i satisfet -a de si mateix

kampa·lampi <m. -lampa, -lampar>:
gambeta f (designació de dos crustacis del gènere Pandalus)
♦ litli kampalampi: gambeta  (o: gamba) f d'Isop (crustaci Pandalus montagui)
♦ stóri kampalampi: gambeta f [boreal], gambeta nòrdica (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

kampa·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:
mallerenga f de bigotis, xau (o: xauet) m (Val.), serenet m (Val.) (ocell Panurus biarmicus)

kampa·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
tallarol m de garriga, busquereta f de garriga (Val.), busqueret m de garriga (Bal.) (ocell Sylvia cantillans)

kampa·vín <n. -víns, -vín>:
<CULINxampany m

kampavíns·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
ampolla f de xampany

kampavíns·kælir <m. -kælis, -kælar>: xampanyera f

kampur <m. kamps, kampar>:
1. (yfirskegg, grönmostatxos m.pl (bigotis gruixuts)
♦ brosa í kampinn: <LOC FIGriure per sota el nas
2. (veiðihárvibrisses f.pl, mostatxos m.pl (de gat i d'altres animals)
♦ kampur á ketti: els mostatxos d'un gat

Kanada <n. Kanada, no comptable>:
[el] Canadà m

Kanada·maður <m. -manns, -menn>:
canadenc m, canadenca f

kanadískur, kanadísk, kanadískt <adj.>:
canadenc -a

Kanarí <n. Kanarí, no comptable>:
Illes Canàries

Kanaríeyja·búi <m. -búa, -búar>:
canari m, canària f

Kanarí·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Canàries

kanarí·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
canari m (ocell Serinus canarius)

kanaríska <f. kanarísku, pl. no hab.>:
<LINGcanari m

kanarískur, kanarísk, kanarískt <adj.>:
canari -ària

kandídat <m. kandídats, kandídatar>:
<EDUtítol acadèmic islandès, atorgat per la Universitat d'Islàndia (Háskóli Íslands) equivalent al de llicenciat en farmàcia, medicina, ciències jurídiques, odontologia, obstetrícia, psicologia, economia i teologia
♦ candidatus juris (cand. jur.): llicenciat en dret, llicenciada en dret
♦ candidatus theologiae (cand. theol.): llicenciat en teologia, llicenciada en teologia
♦ candidatus medicinae (cand.med.): llicenciat en medicina, llicenciada en medicina 
♦ candidatus pharmaciae (cand. pharm.): llicenciat en farmàcia, llicenciada en farmàcia
♦ candidatus oeconomiae (cand. oecon.): llicenciat en ciències econòmiques, llicenciada en ciències econòmiques
♦ candidatus obstetriciorum (cand. obst.): llicenciat obstetrícia, llicenciada en obstetrícia
♦ candidatus odontologiae (cand. odont.): llicenciat en odontologia, llicenciada en odontologia
♦ candidatus psychologiae (cand. psych.): llicenciat en psicologia, llicenciada en psicologia

kandídats·gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:
<EDUkandídatsgráða f ‘candidatura’, títol acadèmic, atorgat per la Universitat d'Islàndia (Háskóli Íslands). La durada dels estudis sol ésser d'entre quatre i sis anys. El títol dóna dret a exercir diverses professions, esp. farmàcia, medicina, odontologia, obstetrícia, psicologia, economia i teologia
♦ kandídatsgráða í lyfjafræði (Cand.Pharm.): grau en farmàcia (Cand.Pharm. = candidatus pharmaciae) 

kandís <m. kandíss, no comptable>:
sucre m candi

kanel <n. kanels , no comptable>:
variant de → kanill “canyella”

Kani <m. Kana, Kanar>:
<FAMnord-americà m, nord-americana f

kanill <m. kanils, no comptable>:
canyella f

kanína <f. kanínu, kanínur. Gen. pl.: kanína>: conill m

kanínu·búr <n. -búrs, -búr>: conillera f

kank <n. kanks, no comptable>:
(flangs, glettnimurrieria f, pilleria f

Kankara·borg <f. -borgar, no comptable>:
Kincora f, Cean-Corradh

kank·vís, -vís, -víst <adj.>:
murri múrria, pillet -a, trapelleta, maliciós -osa

kann:
1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de kunna “saber”

kanna¹ <f. könnu, könnur. Gen. pl.: kanna>: 1. (tekanna) tetera f
     2. (kaffikanna) cafetera f
        hella upp á könnuna: fer una cafetera

kanna² <f. könnu, könnur. Gen. pl.: kanna>:
canya f [d'Índia], canya f de l'Índia, canya f de Bengala, canya f de rosaris, canya f [de] sabonetes, rosariera f, lliri m de Sant Domènec (planta Canna indica)

kanna <kanna ~ könnum | kannaði ~ könnuðum | kannaðe-ð>:
1. (landexplorar una cosa (país, territori, selva etc.)
♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIGtrepitjar nous camins
2. <MILpassar revista a
◊ kanna lið: passar revista a la tropa
3. (dýpiescandallar una cosa, sondar una cosa (amidar la profunditat amb sonda)
◊ kanna dýpið: sondar la profunditat
4. (álit, skoðunsondejar una cosa (opinió)

kannabis·efni <n. -efnis, -efni>:
cannabinoide m

kannast <kannast ~ könnumst | kannaðist ~ könnuðumst | kannastvið e-ð>: 1. estar familiaritzat
           -ada amb una cosa, conèixer una cosa (haver sentit a parlar d'una cosa)
        2. kannast lítillega við e-n: conèixer algú de vista (ésser un "saludat" d'algú)
        3. kannast við að hafa gert e-ð: reconèixer haver fet una cosa

kannelóní <n. kannelónís, no comptable>:
<CULINcanelons m.pl

kannelónur <f.pl kannelóna>: <CULIN> canelons m.pl

kannski <adv.>: potser, pentura (Mall.)

kanni <m. kanna, kannar>:
sonda f, escandall m
♦ → geimkanni “sonda espacial”

kanó <m. kanós, kanóar>:
canoa f

kanslara·embætti <n. -embættis, -embætti>:
cancelleria f, càrrec m de canceller ~ cancellera

kanslari <m. kanslara, kanslarar>:
canceller m, cancellera f
♦ kanslari Þýskalands: el canceller d'Alemanya, la cancellera d'Alemanya
♦ skrifstofa kanslarans: cancelleria f (seu del canceller o de la cancellera)

Kantabri <m. Kantabra, Kantabrar>:
<HISTcàntabre m, càntabra f 

Kantabría <f. Kantabríu, no comptable>:
Cantàbria f

kantabrískur, kantabrísk, kantabrískt <adj.>:
cantàbric -a

Kantabríu·búi <m. -búa, -búar>:
càntabre m, càntabra f (natural o habitant de la Cantàbria moderna)

Kantabríu·fjöll <n.pl -fjalla>:
muntanyes Cantàbriques, serralada Cantàbrica

Kantabríu·haf <n. -hafs, no comptable>:
mar Cantàbrica

Kantara·borg <f. -borgar, no comptable>:
Canterbury f
♦ Anselm[us] frá Kantaraborg: Anselm de Canterbury
♦ Gervasíus frá Kantaraborg: Gervàs de Canterbury
♦ heilagur Tómas Becket erkibiskup í Kantaraborg: Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury

Kantaraborgar·sögur <f.pl -sagna>:
<LITERContes m.pl de Canterbury
◊ “Kantaraborgarsögur” eftir Geoffrey Chaucer: “Els contes de Canterbury” de Geoffrey Chaucer

kantarella <f. kantarellu, kantarellur. Gen. pl.: kantarella o: kantarellna>: rossinyol m, 
        picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

kantata <f. kantötu, kantötur. Gen. pl.: kantata>:
cantata f

kantóna <f. kantónu, kantónur. Gen. pl.: kantóna>:
<POLIT í Svisscantó m 

kant·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOLextrem m
♦ hægri kantmaður: extrem dret
♦ vinstri kantmaður: extrem esquerre

kantur <m. kants, kantar>:
<GEN & de carreteravorera f
◊ aktu út í kant og stansaðu: atura el cotxe a la vorera
♦ vera upp á kant við e-n: <LOC FIGdur-se malament amb algú, haver-se discutit amb algú 
♦ vera í yngri kantinum: <LOC FIGtrobar-se en el grup dels més joves, trobar-se a la banda dels més joves

kanúki <m. kanúka, kanúkar>:
<RELIGcanonge m
♦ kanúki af reglu heilags Ágústíni: canonge regular agustí, canonge m de Sant Agustí

Kanverji <m. Kanverja, Kanverjar>:
cananeu m, cananea f

kanverskur, kanversk, kanverskt <adj.>:
cananeu -ea
♦ kanversk tungumálllengües cananees

kapal·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
circuit tancat [de televisió], sistema m per cable

kapall¹ <m. kapals, kaplar>:
1. (meriegua f (femella del cavall)
2. (spilaþraut) solitari m (joc de cartes)
♦ leggja kapal: fer un solitari

kapall² <m. kapals, kaplar>:
(raftaugcable m (d'electricitat, telèfon, televisió)

kapal·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:
televisió f per cable

kapella <f. kapellu, kapellur. Gen. pl.: kapellna o: kapella>:
capella f

kapellán <m. kapelláns, kapellánar>:
capellà m, vicari m (prevere que té al seu càrrec una capella)

kapítalismi <m. kapítalisma, pl. no hab.>:
capitalisme m (auðvaldsskipulag)

kapítalisti <m. kapítalista, kapítalistar>:
capitalista m & f (auðvaldssinni)

kapítalistískur, kapítalistísk, kapítalistískt <adj.>:
capitalista (auðvalds-)

Kapítól·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
Capitoli m

Kapítól·listasöfn <n.pl -listasafna>:
Museus Capitolins

Kapítól·úlfynja <f. -úlfynju, no comptable>:
lloba capitolina

kapítuli <m. kapítula, kapítular>:
(kafli & RELIGcapítol m

kapla·mjólk <f. -mjólkur, pl. no hab.>:
llet f d'egua

kapp <n. kapps, köpp>:
1. (keppnisskap, dirfskaempenta f, nervi m, abrivament m (vitalitat o vigor interiors, esp. innats)
♦ kapp er best með forsjá: <LOC FIGl'empenta és millor si l'acompanya la previsió  (la rauxa no serveix de res si no va acompanyada del seny)
◊ vilja þeir nú fyrirkoma kappi Völsunga: volgueren llavors anorrear l'abrivament dels volsungs
2. (ákafi) zel m, ardor m,f (viu interès interior a fer o aconseguir una cosa)
♦ af kappi: amb ardor
♦ af miklu kappi: amb gran ardor
◊ berjast af miklu kappi: combatre amb gran acarnissament
◊ hvílíka þrá, hvílíkt kapp, hvílíka refsingu!: quin desig tan gran, quin zel, quin càstig!
♦ kosta kapps um e-ð: fer un gran esforç per una cosa, posar tot l'interès a fer una cosa (kappkosta)
♦ kosta kapps um að <+ inf.>: esforçar-se per <+ inf.>, maldar per <+ inf.>, afanyar-se per <+ inf.>
◊ kostum því kapps um að ganga inn til þessarar hvíldar, til þess að enginn óhlýðnist eins og þeir og falli: esforcem-nos per entrar en aquest lloc de descans perquè ningú no caigui seguint el mateix exemple de desobediència
◊ þess vegna kostum vér kapps um, hvort sem vér erum heima eða að heiman, að vera honum þóknanlegir: per això, tant si hi vivim com si n'emigrem, posarem tot el nostre afany a ésser-li plaents
◊ meir af kappi en forsjá: amb més ardor que [no pas] prudència
3. (atorka, kappsemienergia f, afany m (energia o entusiasme que hom posa a fer una cosa)
♦ leggja kapp á e-ð: posar tota la seva energia en una cosa
♦ leggja [mikið] kapp á að <+ inf.>posar [gran] interès en <+ inf.>, esforçar-se [molt] a <+ inf.>
◊ legg kapp á að reynast hæfur fyrir Guði sem verkamaður er...: posa tot el teu afany a presentar-te davant Déu com un treballador que...
◊ og ég vil einnig leggja kapp á, að þér ætíð eftir burtför mína getið minnst þessa:  i també vull esforçar-me perquè després de la meva partença sempre pugueu fer memòria d'aquestes coses
4. (keppni, sampkeppni) competició f (per esbrinar qui és el més fort, veloç etc.)
♦ etja kappi við e-n: competir amb algú
♦ hlaupa í kapp við e-n: provar-se a córrer (dues persones entre si)
♦ hver í kapp við annan: a veure qui en pot més

Kappa·bani <m. -bana, sense plural>: matador m de campions (matador 
		de grans guerrers, matador d'herois)

kapp·akstur <m. -aksturs, pl. no hab.>: cursa automobilística

kappaksturs·bíll <m. -bíls, -bílar>: cotxe m de cursa, cotxe m de competició, cotxe m
        de carreres (cast., ekki ritm./no lit.)

kapp·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
<ESPORTmarxa f

kapp·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<ESPORT & FIGcursa f
♦ fara í kapphlaup: fer una cursa
♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps
♦ → geimkapphlaup “cursa espacial”
♦ → vígbúnaðarkapphlaup “cursa armamentística”

kappi <m. kappa, kappar>: 1. <HIST> campió m (heroi, gran guerrer)
        2. (yfir glugga) galeria f de cortina

kapp·kosta <-kosta ~ -kostum | -kostaði ~ -kostuðum | -kostað<+ inf.>>:
esforçar-se a fons per <+ inf.

kapp·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
competició esportiva

kapp·reið <f. -reiðar, -reiðar (o: -reiðir). Empr. hab. en pl>: 1. cursa f de cavalls
        2. kappreiðar <f.pl -reiða>: concurs hípic (concurs de salts & cursa o curses de cavalls)

kapp·róður <m. -róðrar (o: -róðurs), -róðrar>:
regata f al rem

kapp·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>: debat m, discussió f

kapp·ræða <-ræði ~ -ræðum | -ræddi ~ -ræddum | -rætte-ð>:
disputar sobre una cosa

kappsam·lega <adv.>:
amb zel, amb ímpetu, sol·lícitament
◊ einvaldar buðu dýrkun á skurðlíkneskjum þar sem þeir voru sumir hverjir svo fjarri. Menn gátu ekki auðsýnt einvaldinum sjálfum lotningu sína. Þess vegna gerðu þeir þekkjanlega mynd af konunginum, sem tigna bar, til þess að þeir gætu kappsamlega (ἡ σπουδή -ῆς: διὰ τῆς σπουδῆς) smjaðrað fyrir honum fjarstöddum eins og hann væri nærstaddur: els tirans manaren adorar les imatges i allà on alguns d'ells vivien tan lluny que no podien testimoniar en persona llur veneració al tirà, {per això} els feien una imatge recognoscible del rei que s'havia de venerar, a fi que poguessin adular-lo, absent, amb idèntic zel com si hi fos present
◊ nú svaraði Þiðrekr: «Þó spyrr þú nafns míns svá kappsamliga, þá skal eigi lengr leyna því fyrir þér. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, sem þú gazt, ok á ek ekki erendi við þik, ok vil ek ríða leið mína fyrir þá sǫk»: aleshores en Þiðrekr li va respondre: "ja que preguntes tan sol·lícitament el meu nom, no te'l vull pas amagar per més temps. Jo sóc en Þiðrekr, fill del rei Þéttmar de Berna, talment com has endevinat. Amb tu no tinc afers pendents, per aquest motiu no desitjo res més que continuar [sense cap més contratemps] el meu camí"
◊ ok er þeir heyra þetta kall Viðga, þá óttast nú allir ok hleypa nú hverr sem má nema Þiðrekr konungr. Hann snýr sínum hesti í gegn Viðga ok ríðr kappsamliga ok bregðr sínu sverði ok kallar: «Góði félagi, snú aptr sem harðast ok báðir vit saman ok munum nú, hvat mæltum, at eigi skyldim vit flýja, þóat víss sé bani fyrir, ok enn mun ekki til saka, ef vit erum báðir saman»: quan els seus companys van sentir aquest crit d'en Vidga, es van esfereir tots i cadascun d'ells va fugir corrents d'allà tret del rei Þiðrekr. Aquest va girar el seu cavall cap al Vidga, va arrencar a cavalcar amb ímpetu cap a ell, i brandant la seva espasa li va dir: "bon company, torna enrere tan ràpid com puguis! Recordem ara, tu i jo, el que ens vam dir: que no fugiríem pas encara que al davant hi tinguéssim una mort certa, i si estem tots dos plegats, avui encara no faltarem a la paraula que ens donàrem"
◊ nú mælti Alibrandr: «Hverr er þessi inn gamli maðr, er staðizt hefir fyrir mér um hríð. Seg skjótt þitt heiti ok gef upp þín vápn, þá muntu halda lífi þínu, en ef eigi viltu þat, þá má þat verða þinn skaði.» Hildibrandr svarar: «Viltu vita mitt heiti, þá muntu fyrr verða at segja þitt heiti, ok upp muntu verða at gefa þitt sverð ok vápn, áðr við skiljumst, ok ef þat viltu eigi lostigr, ok þá muntu þó gera verða nauðigr.» Þá reiðir Alibrandr upp sitt sverð allkappsamliga ok hǫggr til ins gamla ok Hildibrandr at móti. Verðr þar nú hǫrð orrosta ok gera aðra hríð hálfu vaskligri en fyrr, ok nú er hvártveggi móðr, ok setr Alibrandr niðr sinn skjǫld ok vill hvílast, ok svá vill Hildibrandr: L'Alibrandr li va dir: "qui és aquest vell que m'ha resistit tant? Digues aviat el teu nom i lliura les teves armes! Si ho fas, conservaràs la teva vida; si no, serà el teu damnatge". En Hildibrandr li va respondre: "Si vols saber el meu nom, primer m'hauràs de dir el teu. M'hauràs de lliurar la teva espasa i les teves armes, abans que no ens separem. Si no ho fas volenterosament, ho faràs per la força". Aleshores l'Alibrandr va aixecar amb gran abrivament la seva espasa i va descarregar-hi un cop contra el vell i en Hildibrandr li assestà un contracop. Aleshores es va entaular un combat aferrissat en el qual els dos combatents es van tornar a batre mútuament el doble d'ardidament que abans, fins que tots dos queden retuts. L'Alibrandr deixa en terra el seu escut volent fer una pausa, i en Hildibrandr també
◊ Þiðrekr konungr af Bern ríðr nú fram með sinn hest Fálka ok sitt góða sverð Ekkisax ok hǫggr á tvær hliðar sér menn ok hesta ok fellir hvern yfir annan allt þar, sem hann ferr. Ok fyrir hánum ríðr meistari Hildibrandr með hans merki ok drepr margan mann annarri sinni hendi, ok þeira góði félagi Vildifer fylgir þeim alldrengiliga, ok er þessi orrosta in harðasta, ok falla nú mjǫk Ǫmlungar af liði Sifka. Ok nú kallar Þiðrekr konungr hátt ok eggjar sína menn ok mælti: «Fram hart, várir menn, ok berizt nú af kappi miklu ok drengskap. Þér hafið optliga barizt við Rúzimenn eða Vilkinamenn, ok fengum vér þá optast sigr, en nú í þessi orrostu sœkjum vér várt land ok ríki, ok hér af megum vér heita miklir menn, ef vér fám várt eiginland.» Ok heðan af verðr þessi veizla miklu ákafari. Ok nú ríðr Þiðrekr konungr í miðja fylking Sifka ok drepr menn ok hesta ok allt þat, sem fyrir hánum verðr, ok svá fram í gegnum þeira fylking ok aptr aðra leið. Hann hræðast nú allir, ok engi þorir fyrir hánum at standa, hvar sem hann ríðr, ok þá hefir hann drepit ótal manna. Á annan veg í miðri fylking Ǫmlunga ríðr Vildifer, ok fyrir hánum falla Ǫmlungar, ok hvar sem hann kom í herinn, þá heldr engi maðr sínum hesti ok sínum vápnum fyrir hánum, ok nú hefir hann drepit marga ríka hǫfðingja, ok er hann enn eigi sárdrafa. Þetta sér hertogi Valtari af Vaskasteini, hversu mikinn skaða Vildifer gerir á Ǫmlungum ok fyrir hánum flýja Ǫmlungar, hvar sem hann kemr fram, ok ríðr í gegn hánum allkappsamliga ok leggr merkispjótinu fyrir hans brjóst, ok spjótit gengr í gegnum hann ok út um herðarnar. Ok nú hǫggr Vildifer af sér spjótskaptit ok ríðr at Valtara ok hǫggr á hans lær við sǫðlinum, ok sundr tekr brynjuna, svá at í sǫðlinum nam staðar ok sinn veg fell hvárr af sínum hesti dauðr á jǫrð: el rei Þiðrekr, muntat en el seu destrer Falcó i brandint la seva espasa Ekkisax, és el primer a atacar i colpeix homes i cavalls a dreta i esquerra. Allà on anava, allà en queia un rere l'altre. Al seu davant hi anava Mestre Hildibrandr portant amb una mà el gonfanó del rei Þiðrekr i colpint mant home amb la seva altra mà. El seu bon company Vildifer els seguia baronívolment. Es va entaular una aferrissada batalla. Molts d'amulungs dels rengs d'en Sifka hi queien. Aleshores el rei Þiðrekr va cridar als seus homes amb veu forta i els encoratjà i esperonà, tot dient-los: "Fram hart! Endavant amb acarnissament, homes Nostres!, bateu-vos amb gran abrivament i homenia! Sovint heu lluitat contra russos i vilços i gairebé sempre la victòria ha estat nostra! En aquesta batalla ens hi juguem la nostra terra i el nostre regne. Si reconquerim les nostres terres pairals, la gent ens dirà herois!". I a partir d'aquell moment, la batalla encara fou més acarnissada. El rei Þiðrekr s'endinsava dalt del seu cavall enmig dels rengs d'en Sifka, matant homes i cavalls i tot el que se li posava enmig, fins que els havia travessat del tot i llavors es girava i travessava de nou la formació enemiga desfent el camí que havia fet abans, fent ara cap a les seves tropes. Tots tremolaven davant ell, cap no gosava sortir-li a l'encontre i resistir-s'hi, allà on anava. I així va abatre una multitud d'homes. A una altra banda hi havia en Vildifer, travessant els rengs amulungs, i al seu davant queien els amulungs: on, dalt del seu cavall, arribava dins els rengs enemics, ningú no conservava davant ell ni armes ni cavall. Ja havia abatut poderosos capitans i ell encara no havia rebut ni una ferida. El duc Gualter de Wascònia ho va veure: va veure quin gran carnatge en Vildifer feia entre els amulungs, de manera que tots els amulungs fugien de davant ell allà on ell avançava i guanyava terreny. Va cavalcar al seu encontre amb impetuós abrivament i li clavà l'asta del seu gonfanó a la post del pit amb tanta de força que la punta li va sortir entre espatlla i espatlla. En Vildifer va tallar l'asta d'un cop de la seva espasa, va envestir en Gualter i li va tallar d'un cop d'espasa una de les cames a l'alçada de la sella. El cop fou tan fort que l'espasa, després de tallar l'armadura d'en Gualter, va quedar clavada a la sella. I havent fet això, cadascun d'ells va caure mort del seu cavall
◊ hér eptir ríðr einn riddari allkappsamliga at Þiðreki konungi, þat er hans maðr, ok segir ok kallar: «Góðr herra Þiðrekr konungr, ríð eigi lengr eptir þessum her. Ríð heldr aptr. Ek kann segja þér ill tíðendi ok mikil ok eru sǫnn. Inn illi hundr Viðga drap fyrst þinn góða hertoga Nauðung, ok þar næst hefir þú látit Ortvin ok hans bróður Erp, þína junkherra, ok enn er drepinn þinn góði vinr Hjálprekr, ok nú er dauðr þinn bróðir Þether, ok þetta allt hefir gert inn illi hundr Viðga. Ríð aptr, herra, ok hefn þeira»: després d'això, un cavaller es dirigí tot abrivadament al rei Þiðrekr, era un dels seus homes, i li va cridar: "rei Þiðrekr, bon senyor, deixa d'encalçar l'exèrcit enemic i torna de seguida enrere, car et porto notícies dolentes i greus, però veres: En Vidga, el mal gos, primer ha mort el bon duc Nauðungr, després l'Ortvin i son germà l'Erpr, els teus junkherrar, i tot seguit el teu bon amic en Hjálprekr, i ara, també ton germà Þether és mort. Tot això ho ha fet en Vidga, el mal gos. Torna enrere, senyor, i venja'ls!"

kapp·samur, -söm, -samt <adj.>:
ardent, ple -ena d'ardor, entusiasta, zelós -osa, assidu -ídua
◊ hann var kappsamur (¿?וַיִּגְבַּהּ לִבּוֹ בְּדַרְכֵי יְהוָה) í þjónustu sinni við Drottin og fjarlægði einnig fórnarhæðirnar og Asérustólpana frá Júda: fou zelós en el servei de Jahvè i féu desaparèixer les bamoth, els pujols sacrificials, i les imatges d'Aixerà de Judà.
◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grim, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (La traducció danesa del Kristian Kålund, 1904, p. 26, fa: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)
◊ hann er leikmaðr mikill ok gleðimaðr, drykkjumaðr, málsnjallr, skǫrunglyndr ok skjótráðr ok yfrit hraustr til vígs, mildr, lítillátr, kappsamr. Sistram hefir mark á sínum vápnum á þá leið, at hans skjǫldr ok ǫll herneskja er grœn sem gras ok á markaðr dreki, brúnn it efra, en rauðr it neðra. Þetta mark jarteinir, hversu hann var staddr fyrir drekanum ok hvé mikla sœmd hann á at launa Þiðreki konungi, meðan hann lifir, er hann leysti hann af drekans munni. Hans inn grœni vápnalitr þjónar þar til, er it bezta sverð, er hann átti, hafði grœnan lit: li agradava molt el joc, la bauxa i la beguda, era eloqüent i una persona condreta, ràpid en les seves decisions, audaç en el combat, generós, humil i ple d'empenta. En Sintram portava aquestes senyes a les seves armes: el seu escut i tot el seu arnès eren verds com l'herba i hi havia un drac pintat al damunt, bru a la part superior i roig a la part inferior. Això simbolitzava com s'havia trobat davant el drac i com, mentre vivís, havia de pagar gran homenatge a Þiðrek de Berna, car l'havia deslliurat de la gola del drac. Havia triat el color verd com a color d'armes, perquè la millor espasa que posseïa era de color verd
◊ þeir eru míkillátir ok drambsamir, óþýðir, fámálgir, vel látaðir, skartsmenn miklir of vápn eða klæði, vingóðir, fastúðgir, kappsamir, þrályndir, ágjarnir ok inir hraustustu í ǫllum mannraunum: eren altius i bravejadors, brófecs i de poques paraules [però] ben educats, esplèndids en llurs armes i abillaments, amics lleials, ferms en llurs propòsits, impetuosos, obstinats, cobejosos i els més valents en tota mena de proves d'homenia.
◊ Vildifer inn drambláti ok inn kappsami hans hár er døkkt, en andlit ljóst ok langt ok vel vaxit, nokkut bjúgnefjaðr ok haukligr í augum, hár ok herðibreiðir ok vel vaxinn. Fagra hǫnd hefir hann ok hvíta ok digran arm ok sterkan. Hann er allra manna fimastr ok vel ern, atgervimaðr mikill í alls konar leikum: en Vildifer, el superb i impetuós, té els cabells foscos i la cara, allargada i de trets ben proporcionats, és de color clara. Té el nas una mica corb i ulls de falcó. És alt d'estatura, i ben plantat, i d'espatlles amples. Té les mans belles i blanques, i els braços, forts i gruixuts. És el més àgil dels homes i molt vigorós, i un home que duu a terme grans proeses en tota mena de jocs [físics]
◊ hann er spakr maðr at viti, forsjámaðr mikill ok þýðr ok fálátr, grimmr ok kappsamr. Gott hjarta hefir hann ok hugprútt, skjótr til alls, er hann vill gera, þrályndr, einfaldr, harðúðigr ok óarmvitigr: era un home d'enginy agut, un gran provisor, afable en el tracte i reservat en el parlar, ferotge i zelós. Té un cor bo i coratjós, és prompte en tot el que vol fer, és tenaç, senzill, d'esperit sever i immisericorde
◊ ok ef nǫkkurir væri þeir menn, er svá djarfir væri eða kappsamir ok óvitrir, at eigi kynni at hræðast várt it milda afl ok áræði ok vár in hvǫssu sverð ok ina hǫrðu hjálma ok ina stinnu skjǫldu ok þær sterku brynjur ok þá ina skjótu hesta, er jafnvel drepa menn sem it óarga dýr, þá mundu þeir dœma sik brátt til bana: però, si encara hi hagués alguns homes tan ignorants, temeraris o combatius que no temessin la nostra audàcia i força poderosa, ni les nostres esmolades espases, ni els nostres durs elms, ni els nostres escuts ferms, les nostres fortes cuirasses i els nostres veloços cavalls que maten per igual el lleó com l'home, aviat ells mateixos es condemnarien a mort
◊ Borgarmaðr svarar: «Alibrandr er allra kappa mestr ok yfir ǫllum mǫnnum um mildi ok kurteisi. Hann er þó grimmr ok kappsamr ok illr sínum óvinum, ok við engan mann vill hann jafnast»: el burgès li va respondre: "L'Alibrandr és el més gran dels campions, i superior a tots en generositat i cortesania. Tanmateix, és cruel, pertinaç i dolent amb els seus enemics, i no té parió"
◊ Þiðrekr konungr ríðr jafnan at veiða dýr, ok nú hefir hann riðit langt á merkr með hauka sína ok hunda. Hann hefir spurn af þessum skákmǫnnum ok hvat þeir vilja gera, ok hann vill hitta þá ok kannast við, hverir þeir menn eru. Hann er svá kappsamr, at hann vill vinna nǫkkurt rausnarverk: el rei Þiðrekr contínuament sortia a caçar. Un dia s'havia fet ben endins en els boscos amb els seus falcons i gossos. Havia sentit a parlar d'aquests lladres i del que volien fer, i els volia trobar per conèixer qui eren aquells homes. Era tan actiu que volia dur a terme alguna proesa

kapp·semd <f. -semdar, -semdir; pl. no hab.>:
ardor m,f, esperit fogós, impetuositat f, assiduïtat f
◊ Þórir hersir bjóst til ferðar þeirrar; hann kallaði Arinbjörn til máls við sig. "Nú mun eg," sagði hann, "fara til blótsins, en eg vil ekki, að Egill fari þangað; eg kann ræðum Gunnhildar, en kappsemd Egils, en ríki konungs, að þess mun eigi hægt að gæta alls saman; en Egill mun ekki letjast láta, nema þú sért eftir. En Þórólfur skal fara með mér," sagði hann, "og aðrir þeir förunautar; skal Þórólfur blóta og leita heilla þeim bræðrum": el hèrsir Þórir es va aparellar per a partir cap a Gaular. Va fer cridar l'Arinbjörn per parlar-hi. "Ara vull sortir per anar a la festa del sacrifici", li va dir, "però no vull pas que l'Egill hi vingui: conec els plans (=ráðum; la lliçó ræðum = maquinacions, intrigues; estratagemens, arteries) de la Gunnhildur i la impetuositat i vehemència de l'Egill i el poder del rei, de manera que no serà gens fàcil tenir-los a tots plegats i alhora en consideració, i sé que, si tu no ets aquí, l'Egill no es podrà contenir i hi vindrà
◊ á þessu sama vári stóð fyrrnefndr Árni byskup frammi fáliðr vígmaðr í fylking síns signaða herra, ok þó at hann sýndi ástareld almáttigs Guðs tendraðan í sínu hjarta með orðum ok eptirdœmum verkanna, sem framast fekk hann við komizt, ok bar með iðuligri ástundan ok óbrigðum vilja, ok svá langt gekk á fram um réttendin kappsemd leikmanna, at á þessu þingi, er á þessu sumri var, lét inn sami Hrafn í lǫgréttu hǫndum upp taka, ok gera með lófataki útlaga alla þá menn, sem herra byskup skipar á staði ok kirkjueignir, þær sem hann kallaði leikmenn eiga, með allsherjardómi, ok lét lýsa yfir þeim nefniliga á héraðsþingum. Hrafn lýsti ok því, at þeir væri ok allir saklausir, sem byskup hafði bannsetta fyrir kirkjurán, ok samneytti þeim sjálfr, ok þeir aðrir sem hans vilja gerðu: aquella mateixa primavera, el susdit bisbe Árni, per bé que capità de pocs soldats, es va posar al capdavant de la formació del seu Sant Senyor i, malgrat que ell i els seus fossin pocs, va demostrar de paraula i amb els exemples de les seves obres fins allà on li fou possible (Cf. Baetke 19874 p. 337: komask við <...> 2. imstande sein, Gelegenheit haben), que el foc de l'amor de Déu totpoderós estava encès en el seu cor i que el portava amb perseverant afany i amb constant voluntat. I vet ací que la fermesa dels llecs anà tan lluny en la persecució de llurs drets (Cf. Baetke 19874 p. 497, no dóna pas entrada a la locució um réttendin. La tradueixo d'acord amb la interpretació que en faig, remarcant, però que també es podria interpretar en el sentit de weit über alles hinausging, was recht und billig war ‘més enllà del que era just o equitatiu’) que en el þing que es va celebrar aquell estiu, el mateix Hrafn en persona va fer sotmetre a votació a mà alçada a la lǫgrétta i va fer votar, aixecant la palma de la mà, que, amb sentència de l'Assemblea General, es declaressin bandejats tots aquells homes que el senyor bisbe havia posat al capdavant de possessions i béns eclesiàstics que els llecs consideraven que els pertanyien a ells, i tot seguit féu informar els héraðsþing dels noms dels bandejats. En Hrafn també va proclamar que eren innocents tots aquells que el bisbe hagués excomunicat per apropiació de béns eclesiàstics i que ell tindria relació amb tots ells i amb qualssevol altres que seguissin la seva voluntat
◊ bar ok þar raunir á skjótliga at forráðsmenn ríkissins, þeir sem ráð konungsins váru kallaðir, vildu at litlu hafa þær skipanir, sem Magnús konungr ok Jón erkibyskup hǫfðu skipat með sǫnnum rǫksemdum, brjótandi þær niðr með sínum kappsemdum, en hirðirinn, sá er eigi var veikr, heldr staðligr stólpi sannleiksins, vildi heldr sitja fyrir reiði þeira ok harðendum en þegja yfir sannendum: es va veure realment que els intendents del regne, els qui eren anomenats consell del rei, volien menystenir el compliment de les disposicions que el rei Magnús i l'arquebisbe Jón havien dictat amb vera autoritat, infringint-les amb llurs porfídies, però [l'arquebisbe Jón el Roig,] llur pastor que no era pas feble, sinó un ferm pilar de la veritat, es va estimar més incórrer en llur ira i vexacions abans que no callar la veritat

kapp·semi <f. -semi, no comptable>:
ardor m,f, esperit fogós, impetuositat f, assiduïtat f
◊ ok nú lofar hann hverr maðr af sinni hreysti ok kappsemi svá víða sem hans nafn spyrsk, en þat er náliga um allan heiminn, ok nú kann engi maðr at segja hánum til þess manns, at nein ván sé, at við hann vili jafnast fyrir atgervi sakar eða afls eða vápna: el rei Þiðrekr va tornar a Berna amb els seus lagsmenn, companys d'armes i membres del seguici, pels mateixos camins que abans havia recorregut per anar-se'n. A Berna hi fou rebut amb tota la dignitat i els màxims honors que es podien dispensar. De llavors ençà, tothom el va lloar per la seva estrenuïtat i la seva gran empenta fins allà on es va sentir a dir el seu nom, que és gairebé com dir per tot el món, i no hi havia ningú que pogués anomenar un altre home que se li pogués comparar a ell en habilitats, força ni armes

kapps·fullur, -full, -fullt: ple -ena de zel, zelós -osa

kapp·sigling <f. -siglingar, -siglingar>:
regata f de vela

kapp·skák <f. -skákar, -skákir>:
competició f d'escacs, torneig m d'escacs

kapps·maður <m. -manns, -menn>:
1. (kappsamur maður, kappsfullur maðurpersona f d'empenta, home m de combat
◊ konungr heitir Osið. Hann ræðr ríki um Frísland. Hann er ríkr hǫfðingi ok mikill bæði at lǫndum ok lausafé. Hann á tvá sonu. Heitir inn ellri Ortnið, en inn yngri Attila. Hann er snemmendis mikill ok sterkr at afli, góðr riddari á hesti, mildr af fé, vitr ok ágjarn. Of alla hluti er hann inn mesti kappsmaðr. Þá er hann er tólf vetra gamall, þá setr Osið hann hǫfðingja yfir alla hǫfðingja. Attila konungr ríðr optliga út með her sinn á ríki Milias konungs, ok við þat, er Milias konungr er ørvasa at aldri, en hann á engan son eptir at verja hans ríki, þá gerir Attila mikinn skaða á hans ríki ok tekr margar borgir í hans landi: hi havia un rei que es deia Osið. Regnava sobre Frísia. Era un príncep gran i poderós, tant pel que fa a dominis com pel que fa a riqueses. Tenia dos fills: el major nomia Ortnið i el més jove, Àttila. Aquest es va fer precoçment gran i molt fort i era bon genet, generós, llest i cobejós. Per damunt de totes les coses, emperò, era l'home amb més empenta que hi hagués. Quan tingué dotze anys, el rei Osið el va fer príncep de tots els prínceps. [Com a tal,] el rei Àttila sovint feia expedicions amb el seu exèrcit al regne del rei Milias, i per tal com el rei Milias ja era dèbil per l'edat i no tenia cap fill que defensés el seu regne, l'Àttila feia gran dany al seu regne, del qual va conquerir mantes ciutats
◊ Ǫmlungr son Hornboga jarls, var líkr feðr sínum í ásjónu ok á hárslit ok á allan líkama, ok eigi var hann minni maðr né ósterkari ok allgóðr riddari ok inn djarfasti ok óforsjáll, hættinn í bardǫgum, vildi annathvárt vinna frægð eða fá bana, ok allmikill var hann ofkappsmaðr, ágjarn, ok gott þótti honum at vera lofaðr, ok til þess vildi hann vinna alla hluti bæði í mannhættu ok lítillæti, í mildi ok vílsinni við sjálfan sik at þola margs konar raun fyrir sitt nafn: l'Amulung, el fill del iarl Hornbogó, s'assemblava a son pare en fesomia, color dels cabells i faiçó del cos, i no era ni més petit que ell ni menys fort i també era un cavaller excel·lent, el més valerós, ardit i agosarat a les batalles. Volia guanyar la fama o perir. Empaitava aquesta ambició seva amb obstinada porfídia; era ambiciós, i tenia per bona cosa rebre lloances, i volia aconseguir la fama en tots els aspectes i a tot preu: en humilitat i arriscant la vida, amb generositat i amb duresa i rigor amb si mateix (Cf. Baetke 19874 p. 738: víl-sinni n. Not, Mühsal: í vílsinni við sjálfan sik in selbstauferlegter, freiwillig übernommener Mühsal); per a donar lluentor al seu renom, [estava disposat] a endurar manta prova
◊ «Herra,» segir hann, «nú lízt mér sem þú munir verða at varast þinn frænda, Þiðrek konung af Bern. Mér lízt sem hann mun búa yfir nǫkkurum stórráðum við yðr, fyrir því at hann er ótrúr maðr ok inn mesti kappsmaðr, ok nú grunar mik, hvárt þú munt fá haldit þínum konungdómi eða eigi fyrir ofkappi hans, ok nú muntu verða við at búast ok gæta. Hann hefir, síðan er hann varð konungr, mikit aukit sitt ríki í marga staði. En hann minnkar þitt ríki, eða hverr hefir skatt af Ǫmlungalandi, þann er hann fekk með sínu sverði, er átti þinn faðir? Þat er engi nema Þiðrekr konungr, ok miðlar hann þér ekki af, ok aldrigi muntu fá, meðan hann ræðr fyrir Bern»: "Senyor", li va dir, "em sembla que hauries de vetllar i anar alerta amb el teu nebot, el rei Þiðrekr de Berna. Tinc per mi que està maquinant alguns grans plans contra Vós, car és un home deslleial i porfidiós en la consecució del que es proposa. Sospito que haureu d'aparellar-vos bé i estar molt en guàrdia, si és que voleu assegurar el vostre regne davant la seva arrogant i obstinada ambició, car, des que es va convertir en rei, ha engrandit molt el seu regne en mants indrets i ciutats, alhora que està empetitint el vostre. Car, vejam, qui cobra ara el tribut del país dels Amulungs, que el vostre pare els va imposar amb l'espasa? Cap altre que el rei Þiðrekr i no te'n fa partió i mai no en rebràs res mentre ell regni a Berna
◊ þau Kveld-Úlfur áttu tvo sonu; hét hinn eldri Þórólfur, en hinn yngri Grímur. En er þeir óxu upp, þá voru þeir báðir miklir menn og sterkir, svo sem faðir þeirra var. Var Þórólfur manna vænstur og gjörvilegastur; hann var líkur móðurfrændum sínum, gleðimaður mikill, ör og ákafamaður mikill í öllu og hinn mesti kappsmaður; var hann vinsæll af öllum mönnum. Grímur var svartur maður og ljótur, líkur föður sínum, bæði yfirlits og að skaplyndi; gerðist hann umsýslumaður mikill; hann var hagur maður á tré og járn og gerðist hinn mesti smiður; hann fór og oft um vetrum í síldfiski með lagnarskútu og með honum húskarlar margir: en Kveld-Úlfur i la seva dona van tenir dos fills: el major nomia Þórólfur i el més jove Grímur. I quan es van fer grans, tots dos van ésser grans i forts, igual que llur pare. En Þórólfur era molt ben plantat i destre; havia sortit a la família de sa mare: era un home alegre, desprès (Jónsson 1894, pàg. 3 ho interpreta d'una altra manera: ǫrr bedeutet hier — nicht freigebig, sondern — „rasch, energisch“), un home molt actiu i ple d'energia en tot i la persona amb més empenta de totes [que un no es pugui imaginar]. Era estimat i apreciat de tothom. En Grímur tenia els cabells negres i era lleig, i havia sortit a son pare tant en fesomia com en caràcter. En Grímur també es va convertir en un bon masover: era un home hàbil treballant la fusta i el ferro i es va convertir en un ferrer magnífic; també sortia sovint a l'hivern, acompanyat d'un cert nombre de húskarlar o missatges del mas, a pescar arengs amb una lagnarskúta
◊ Þetta sumar var kyrrt að kalla og var þó hið fæsta með þeim Bolla og Ólafssonum. Létu þeir bræður hið ólinlegsta við Bolla en hann vægði í öllu fyrir þeim frændum, þess er hann minnkaði sig í engu því að hann var hinn mesti kappsmaður. Bolli hafði fjölmennt og hélt sig ríkmannlega því að eigi skorti fé: es pot dir que aquell estiu fou molt tranquil, encara que les relacions entre en Bolli i els fills de l'Olau foren molt tibants i deteriorades (Cf. Baetke 19874 p. 125: fár (comp. fær(r)i, sup. fæstr) adj. <...> 2. zurückhaltend, wortkarg, kühl, unfreundlich: vera fár við e-n, til e-s sich kühl, unfreundlich verhalten gegenüber jmd.). Els fills de l'Olau es comportavem de la manera més desconsiderada amb en Bolli, mentre que ell cedia davant ells, els seus parents, en tot el que no hagués de fer minvar el seu prestigi; car també ell era un home que vetllava per la seva fama i honor. En Bolli sempre tenia molta de gent al seu compte en el mas i hi mantenia un gran tren de vida ja que no li faltava fortuna ni cabal
2. (þrætugjarn maðurcerca-raons m, cercabregues m (Bal.) (home baralladís, contenciós)
◊ fara nú sendimenn aftur með þessum erindum og verður Brandur stórlega reiður og lét þau orð um fara að Finnboga skyldi eigi duga að halda þann mann er hann vildi sækja. Var hann hinn bráðasti og kappsmaður mikill þegar honum þótti móti sér gert, kvað þá svo finnast skyldu að Finnboga þætti þessu verr ráðið. Finnbogi lét sem hann vissi eigi þó að hann heyrði slíkt talað og gerði enga breytni á háttum sínum: els missatgers llavors se'n tornaren portant aquest encàrrec. En Brandur es va posar molt furiós i va deixar anar aquestes paraules: que en Finnbogi no en trauria cap profit de protegir un home que ell, en Brandur, volia perseguir judicialment. Quan en Brandur creia que algú s'entravessava en els seus plans, era extremadament irascible i un home molt agressiu i violent, i va dir que si en Finnbogi i ell es trobaven, en Finnbogi consideraria que havia pres la pitjor decisió. Quan en Finnbogi ho va sentir a dir, va fer com si no ho sentís i no va fer cap canvi en el seu comportament
  El mot kappsmaðr representa un petit malson dels traductors, ja que no n'existeix una equivalència 1:1. Sol designar un home enèrgic, d'empenta que no dubta a posar tota la llenya al foc per heure el que desitja o vol, per preservar i augmentar el seu honor i la seva vàlua i consideració socials. La traducció home de combat s'ha d'entendre en aquest sentit i no pas en el de guerrer que participa en combats. En sentit pejoratiu, el mot també es pot emprar en el sentit de home cercabregues, contenciós, baralladís. Aquest mot presenta les variants elatives ofkappsmaðr i ofrkappsmaðr.  
     

kapps·mál <n. -máls, pl. no hab.>:
afer m que interessa o preocupa molt algú, qüestió f de gran importància personal (afer, qüestió, assumpte que revesteix una gran importància personal per a algú)
♦ mér er það ekkert kappsmál: no hi estic pas interessat
♦ gera e-ð að kappsmáli: convertir una cosa en una qüestió personal
◊ en ætli nú einhver sér að gjöra þetta að kappsmáli (φιλόνεικος), þá viti sá, að annað er ekki venja vor eða safnaða Guðs: si n'hi ha cap que vulgui contestar [i discutir], nosaltres no tenim pas aquest costum, ni tampoc les Esglésies de Déu

kapteinn <m. kapteins, kapteinar>:
variant de kafteinn ‘capità de vaixell’

kar <n. kars, kör>:
cossi m

kara <kara ~ körum | karaði ~ köruðum | karaðe-ð>:
llepar la femella l'animal acabat de néixer per netejar-lo
◊ kýrin karaði kálfinn: la vaca va llepar el vedell nounat per netejar-lo

karabískur, karabísk, karabískt <adj.>:
carib
♦ karabísk tungumálllengües carib
♦ Karabísku eyjarnarIlles f.pl del Carib, Illes Antilles

karafla <f. karöflu, karöflur. Gen. pl.: karafla o: karaflna>: 1. (undir vatn) pitxer m (d'aigua)
        2. (vínkarafla) ampolla f de vi (per a servir-hi vi durant els àpats)

karamella <f. karamellu, karamellur. Gen. pl.: karamella>:
caramel m [tou] de crema, caramel·lo m de crema (Bal.

karaókí <n. karaókís, pl. no hab. El mot s'empra hab. sense article>:
karaoke m

karaókí·bar <m. -bars, -barir>:
[bar m de] karaoke m

karaókí·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
nit f de karaoke

karaókí·staður <m. -staðar, -staðir>:
[local m de] karaoke m

karar- <en compostos>:
que ha de fer llit permanentment a causa de l'avançada edat o d'una malaltia molt greu

karat <n. karats, karöt>:
quirat m

karate <n. karates (o: karate), pl. no hab. El mot s'empra sense article>:
karate m, kàrate m (cast., ekki ritm./no lit.

karate·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
karateka f

karate·maður <m. -manns, -menn>:
karateka m

karavella <f. karavellu, karavellur. Gen. pl.: karavella o: karavellna>:
<HIST NÀUTcaravel·la f (tipus de vaixell)

karbúrator <m. karbúrators, karbúratorar>:
carburador m (blöndungur)

kardimomma <f. kardimommu, kardimommur. Gen. pl.: kardimomma>:
cardamom m (planta Elettaria cardamomum & espícia que hom n'obté)

kardináli <m. kardinála, kardinálar>:
<RELIGcardenal m

kardínála·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
[escarabat] cardenal m, cardenal vermell (insecte Pyrochroa coccinea)

kardínáli <m. kardínála, kardínálar>:
<RELIGcardenal m

karfa <f. körfu, körfur. Gen. pl.: karfa o: karfna>:
1. <GENcistell m, paner m (Bal.)
♦ ríða körfufer un paner
2. (meðalstórcistella f, panera f (Bal.) (cistell mitjà)
3. (stórcove m, covo m (Mall.; ekki ritm./no lit.) (cistell gran)
4. <ESPORTcistella f (de bàsquet & acte de fer passar la pilota per la cistella en el joc de bàsquet)
♦ skora körfu: fer cistella, encistellar
5. <BOTcapítol m

karfi¹ <m. karfa, karfar>: sebast m, sebastes m (qualsevol peix del gènere Sebastes)
        → djúpkarfi ‘sebast atlàntic’ (peix Sebastes mentella)
        litli karfi: sebast petit (peix Sebastes viviparus)
        stóri karfi: sebast gran, sebast de l’Atlàntic Nord, rascassa f del nord, penegal nòrdic,
           gallineta f (cast., ekki ritm./no lit.)  (peix Sebastes marinus) (→ gullkarfi)
        → vínlandskarfi ‘sebast de Nova Escòcia’ (peix Sebastes fasciatus)

karfi² <m. karfa, karfar>:
<HIST NÀUTcàreu m, caro m, càrava f, càrrava f (tipus de vaixell)

karga·þýfi <n. -þýfis, no comptable>:
terreny (o: redol) m de tuves (þúfa)

Karíba·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Antilles, Illes f.pl del Carib

Karíba·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar f de les Antilles, la Mar Carib, el Carib

Karíbahafs·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Antilles, Illes f.pl del Carib

Karíba·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
llengua carib

Karíbi <m. Karíba, Karíbar>:
carib m & f

karkari <m. karkara, karkarar>:
<HIST NÀUTcarraca f (tipus de vaixell)

kar·koli <m. -kola, -kolar>:
variant de → skarkoli “palaia anglesa”

karl <m. karls, karlar>: 1. (karlkyns maður) home m (baró)
           karlar: homes (a entrada de wàters públics)
           konur og karlar: homes i dones
        2. (roskinn maður) vell m (ancià)
           karl og kerling: un vell i una vella
        3. hann er nú karl í krapinu: <LOC FIG> (hann lætur fátt á sig bíta) sap defensar-se tot sol,
               no deixa que li busquin les pessigolles

Karl <m. Karls, pl. no hab.>:
Carles m
♦ Karl keisari fimmti: l'emperador Carles cinquè
◊ Filippus annar var sonur Karls keisara fimmta: Felip II era fill de l'emperador Carles cinquè
♦ Karl keisari mikli: l'emperador Carlemany
♦ → Karlsmagnús “Carlemany”

karla- <en compostos>:
d'homes, per a homes

karlafata·búð <f. -búðar, -búðir>: sastreria f d'home, botiga f de roba d'home

karla·klósett <n. -klósetts, -klósett>:
vàter m d'homes

karla·kór <m. -kórs, -kórar>:
<MÚScoral masculina

Karla·magnús <m. -magnúsar, pl. no hab.>:
<HISTCarlemany m

< karl·dyr <f.pl -dyra>:
porta f principal, entrada f principal (aðaldyr)

karl·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m mascle

karl·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell m mascle

karl·kyn <n. -kyns, no comptable>:
<LINGgènere m masculí

karlkyns <adj.>:
<LINGde gènere masculí

karlkyns·fangi <m. -fanga, -fangar>:
pres m (quan hom vol especificar que es tracta d'un pres i no pas d'una presa)

karlkyns·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m, escriptor m

karlkyns·orð <n. -orðs, -orð>:
<LINGmot m de gènere masculí

karlkyns·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
substantiu m [de gènere] masculí

karl·maður <m. -manns, -menn>:
home m, homo m (Mall., Men., ekki ritm./no lit.(baró)
◊ þú ert tíu ára. Reyndu að verða karlmaður: ja tens deu anys. Intenta fer-te un home
◊ ég skal gera karlmann úr þér: de tu en faré un home

karlmann·lega <adv.>:
virilment, homenívolament

karlmann·legur, -leg, -legt <adj.>:
viril

karlmanns·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m d'home, andrònim m

karlmanns·tryggð <f. -tryggðar, -tryggðir>: panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.),
        espinacal m (planta Eryngium campestre)

karl·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
virilitat f, homenia f

karlmennsku- <en compostos>:
baronívol -a, viril

karlmennsku·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f baronívol, forces f.pl virils, virilitat f
◊ fögur orð Júdasar hresstu alla enda voru þau vel fallin til að stappa í menn stálinu og vekja karlmennskuþrótt í hjörtum ungra manna: les belles paraules d'en Judes els varen reconfortar a tots, de manera que caigueren bé per a desvetllar el coratge en els homes i l'homenia en els cors dels joves

karl·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:
androcèntric -a

karl·miðlægni <f. -miðlægni, no comptable>:
androcentrisme m

karl·miðlægur, -miðlæg, -miðlægt <adj.>:
androcèntric -a

karl·miðun <f. -miðunar, no comptable>:
androcentrisme m

Karls·vagninn <m. -vagnsins, no comptable>:
<ASTRONles Set Roses, la Vara del Carro [Gran], els Set Frares (grup d'estels de la constel·lació Óssa major)

karl·tetur <n. -teturs, -tetur>:
1. (gamalmennipobre vellet, pobre vell
2. (manntetur, vesalmennipobre desgraciat

Karlungar <m.pl Karlunga>:
<HISTcarolingis m.pl
♦ konungur af ætt Karlunga: rei carolingi, rei de la dinastia carolíngia, rei de la dinastia dels carolingis
♦ ríki Karlunga: l'Imperi carolingi

karma¹ <f. körmu, pl. no hab.>:
karma m

karma² <n. karma , no comptable. El mot s'empra sense article>:
variant de → karma¹ “karma”

< karnaður <m. -karnaðar, no comptable>:
<HISTcura f d'un kararmaðr o d'una kararkerling (?)
rétt er at maðr kaupi til karnaðar sér ambátt tólf aurum fyrir lof fram — duodecim unciarum pretio, uenia quamuis non impetrata, ancillam sibi in contubernium emere cuique liceat (Oca cendrosa. Festaþáttr: XLIII. kapítuli: Of mannfrelsi. Sectio sexta: de foedere coniugali. Titulus XLIII: De manumissione): un home té dret a comprar-se una serva perquè el cuidi quan estigui malalt o sigui vell per dotze unces [d'argent] fins i tot sense permís (de qui?)
  En Johann F. W. Schlegel, en la seva traducció al llatí del 1829, en traduir l'hàpax legòmenon karnaðr, per contubernium interpreta el mot des d'una perspectiva sexual: per a viure amb ell en concubinat, per a satisfer amb ella el seu desig carnal. Atès, emperò, que el mot és un derivat de kǫrllit de malalt o de vell”, jo l'interpreto com a cura de persona malalta o vella que ja no surt del llit. O sigui, la llei fa referència al meu entendre a la compra d'una esclava-curadora o esclava-cuidadora i no pas a la compra d'una esclava-concubina.  
     

karneól <m. karneóls, karneólar>:
<PETROcornalina f
Ófírgull nær ekki andvirði hennar, ekki heldur dýrindis karneól (ˈʃɔham ~ שֹׁהַם:   lɔʔ־θəsulˈlɛh   bə-ˈχɛθɛm   ʔōˈφīr   bə-ˈʃɔham   ʝāˈqār   wə-sapˈpīr,   לֹא-תְסֻלֶּה, בְּכֶתֶם אוֹפִיר; בְּשֹׁהַם יָקָר וְסַפִּיר) eða safír: l’or d'Ofir no assoleix el seu valor, ni tampoc la preciosa cornalina o el safir (BMonts. = ni amb l'ònix preciós o safir;   BInterc. = ni pel safir o per l'ònix; BEvang. = ni amb el preuat ònix o el safir; LXX = ἐν ὄνυχι τιμίῳ καὶ σαπφείρῳ)
þú varst í Eden, garði Guðs, þakinn alls kyns dýrum steinum: rúbín, tópas og jaspis, krýsolít, karneol (ˈʃɔham ~ שֹׁהַם:   tarˈʃīʃ   ˈʃɔham   wə-ʝāʃəˈφēh,   תַּרְשִׁישׁ שֹׁהַם וְיָשְׁפֵה) og ónyx, lapís, granat og smaragð, og skart úr gulli, hamrað og grafið, var eign þín, sett á þig daginn sem þú varst skapaður: eres a l'Eden, el jardí de Déu, cobert amb tota mena de pedres precioses: robí, topazi i jaspi, crisòlit, cornalina i ònix, lapislàtzuli, granat i maragda, i ornaments d'or, cisellats i gravats, eren la teva propietat i et foren posats el dia que fores creat (BMonts. = crisòlit, ònix, beril·le;   BInterc. = crisòlit, ònix i jaspi; BEvang. = crisòlit, ònix, jaspi; LXX = σάρδιον καὶ τοπάζιον καὶ σμάραγδον καὶ ἄνθρακα καὶ σάπφειρον καὶ ἴασπιν καὶ ἀργύριον καὶ χρυσίον καὶ λιγύριον καὶ ἀχάτην καὶ ἀμέθυστον καὶ χρυσόλιθον καὶ βηρύλλιον καὶ ὀνύχιον)

karnevall* <m. karnevals, karnevalar>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m
        Hans Hátign kóngur Karnevall og Frilla hans*: Sa Majestat Carnestoltes i la Concubina

karneval* <n. karnevals, karnevöl>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m

karneval[s]·drottning* <f. -drottningar, -drottningar>: <FOLCL> la reina del Carnaval

karneval[s]·frilla* <f. -frillu, -frillur. Gen. pl.: -frillna o: -frilla>: <FOLCL> la concubina 
		del Carnaval

karneval[s]·kóngur* <m. -kóngs, -kóngar>: <FOLCL> el rei del Carnaval

Karólína <f. Karólínu, Karólínur. Gen. pl.: Karólína>:
Carolina f
♦ Norður-Karólína: Carolina del Nord
♦ Suður-Karólína: Carolina del Sud

Karólínu·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes f.pl Carolines

karp <n. karps, no comptable>:
disputes f.pl, baralles f.pl, litigis m.pl

Karpata·fjöll <n.pl -fjalla>:
Carpats m.pl

karrí <n. karrís, no comptable>:
<CULINcurri m (plat)

karrí·krydd <n. -krydds, -krydd>:
<CULINcurri m (mescla d'espícies per fer curri)

karsi <m. karsa, pl. no hab.>:
morritort m, ensiamet m de caputxí, morrissà m (Men.(planta Lepidium sativum)

karta <f. körtu, körtur. Gen. pl.: kartna o: karta>:
(paddagripau m, renoc m (Val.), calàpet m, calàpot m (Mall.(amfibi Bufo)

kartafla <f. kartöflu, kartöflur. Gen. pl.: kartaflna o: kartafla>: patata f, trumfa f (Tarr.), 
		creïlla f (Val.)
        afhýða kartöflur: pelar patates
        brúnaðar kartöflur: patates “gratapinyades”, patates bullides passades per sucre fos,
           patates caramel·litzades
        flysja (o: skræla) kartöflur: pelar patates
        franskar kartöflur: patates fregides (Bal.: frites)
        setja niður kartöflur: sembrar patates
        skræla kartöflur: pelar patates
        skrælivél fyrir kartöflur: màquina f de pelar patates, peladora f de patates
        soðnar kartöflur: patates bullides
        soðnar kartöflur með hýði: patates bullides sense pelar
        steiktar kartöflur: patates bullides sofregides
        sæt kartafla: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas)
        taka hýði af kartöflum: pelar patates

Kartesíusar·hnit <n.pl -hnita>:
coordenades cartesianes

< kart·nagl <m. -nagls, -negl>:
<MEDvariant de kartnögl ‘distròfia unguial’
Bergþóra gekk að borðinu með handlaugar. Hallgerður tók höndina Begþóru og mælti: "Ekki er þó kosta munur með ykkur Njáli. Þú hefir kartnagl á hverjum fingri en hann er skegglaus." "Satt er það," sagði Bergþóra, "en hvortgi okkart gefur það öðru að sök. En eigi var skegglaus Þorvaldur bóndi þinn og réðst þú þó honum bana." "Fyrir lítið kemur mér," segir Hallgerður, "að eiga þann mann er vaskastur er á Íslandi ef þú hefnir eigi þessa Gunnar": la Bergþóra va anar a la taula amb la ribella per rentar-s'hi les mans. La Hallgerður li va agafar la mà i li digué: “Realment no hi ha gaire diferència entre vosaltres dos, en Njáll i tu. Tu tens distròfia unguial a cada un dels teus dits i ell és mec”. “És ver”, li va dir la Bergþóra, “però cap de nosaltres dos no ho retreu a l'altre. Però el teu marit en Þorvaldur no era mec i tu, tanmateix, vares fer que el matessin”. [La Hallgerður aleshores va exclamar:] “Gunnar! de poc em servirà tenir l'home més valent d'Islàndia si no venges aquestes paraules!” (vocabulari: #1. handlaugar: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 19. laugar, „waschwasser“ (zum reinigen der hände): Weinh. s. 150; #2. ekki — munur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 20. Ekki — munr, „es ist kein unterschied zwischen euern eigenschaften“ (d. h. ihr paßt gut zu einander); #3. kartnagl: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 21. kartnagl, „mißgestalteter nagel“. També en Baetke 19874, pàg. 319: kart-nagl m.   mißgestalteter Fingernagel; #4. fyrir lítið: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 79: 1. fyrir — mér, „geringen nutzen habe ich davon“; #5. vaskur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 703: vaskr adj.   mannhaft, tapfer, tüchtig)
  Les paraules de la Hallgerður se solen entendre que insinua que en Njáll és impotent o homosexual i la seva dona, per aquest motiu, una promíscua que s'ho ha hagut de fer amb altres homes per a poder tenir els seus fills.  
     

kart·nögl <f. -naglar, -neglur>:
<MEDdistròfia f de l'ungla (distròfia unguial) per onicomicosi, psoriasi (psoriasi unguial), liquen pla o d'altres causes

karton <n. kartons, karton>:
(pappaspjald & pappaumbúðircartró (o: cartó) m (tros de cartró emprat com a rètol & envàs de cartró per a contenir certs productes com ara cigarretes)
♦ eitt karton af sígarettum: un cartró de cigarretes

kartöflu·afhýðingarvél <f. -afhýðingarvélar, -afhýðingarvélar>:
peladora f de patates, màquina f de pelar patates

kartöflu·flögur <f.pl -flagna (o: -flaga)>: patates fregides [de bossa], 
        patatilla f (Mall., ekki ritm./no lit.)

kartöflu·garður <m. -garðs, -garðar>:
camp m de patates, pataterar m

kartöflu·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>:
magatzem soterrani o semisoterrani de patates, cava f (o: celler m) de patates

kartöflu·gras <n. -grass, -grös>:
patatera f (planta Solanum tuberosum)

kartöflu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:
pela f de patata, peladura f de patata (Bal.

kartöflu·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. <gen> farina f de patata
        2. (kartöflusterkja) fècula f de patata

kartöflu·móðir <f. -móður, -mæður>:
patata f de sembra

kartöflu·mús <f. -músar, no comptable>: 1. (kartöflustappa) puré m de patates
        2. mousse f de patates, crema f de patates

kartöflu·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
nas [disformement] gros

kartöflu·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
conreu m de la patata

kartöflu·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de patates

kartöflu·skrælari <m. -skrælara, -skrælarar>:
pelapatates m

kartöflu·snakk <n. -snakks, no comptable>:
esnac[s] (o: snack[s]) m.[pl] de patata

kartöflu·stappa <f. -stöppu, -stöppur. Gen. pl.:  stappa. Pl. no hab.>: puré m de patates

kartöflu·stappi <m. -stappa, -stappar>: esclafapatates m, aixafapatates m (eina de cuina emprada
        per a fer puré)

Karybdis <f. Karybdisar, no comptable>:
Caribdis f (Chărybdis -is, Χάρυβδις -ύβδεως)
◊ Skylla og Karybdis: Escil·la i Caribdis

Karýbdis <f. Karýbdisar, no comptable>:
variant de Karybdis ‘Caribdis’
◊ kom í þat mund upp ǁ úr kafi aptr ǁ kjölr ok sigla ǁ Karýbdisar. ǁ Lét ek þá lausar ǁ líða niðr ǁ hendr ok fætr ǁ úr háva lopti (καθύπερθε)en aquell moment varen tornar a sortir de les profunditats de la Caribdis [la meva] carena i [el meu] mast. Llavors vaig deixar-me esmunyir per avall, amb mans i peus amollats, des de l'alt enlaire

Karþagó <f. Karþagó, no comptable>:
Cartago f<Cartaina f
◊ og að endingu legg ég til, að Karþagó verði lögð í rústir: cetero autem censeo Carthaginem esse delendam

Karþagó·borg <f. -borgar, no comptable>:
Cartago f<Cartaina f

Karþagó·búi <m. -búa, -búar>:
cartaginès m, cartaginesa f (Púnverji)

Karþagó·maður <m. -manns, -menn>:
cartaginès m, cartaginesa f (Púnverji)

kasalla·brennivín* <m>: cassalla f (mjög þurr aníslíkjör)

kasér* <adj. inv.>: <RELIG = hæfur eða hæfilegur, heimill> caixer <inv.> (כָּשֵׁר, kāˈšēr)
        kasér kjöt og trífa kjöt*: carn caixer i carn trifà

kasíði <m. kasíða, kasíðar>:
(“guðhræddinn”cassid (o: hassidm (fl./pl cassids og/i cassidim(“el pietós”, חָסִיד)

kasíðískur, kasíðísk, kasíðískt <adj.>:
cassídic -a (o: hassídic -a(חָסִידִי)

kasíðismi <m. kasíðisma, no comptable>:
<RELIGcassidisme (o: hassidismem (חֲסִידוּת)

kasjú·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: anacard m 
        (fruit de la planta Anacardium occidentale)

kas·óléttur, -ólétt, ólétt <adj.>:
en avançat estat de gestació
♦ kasólétt kona: una dona en avançat estat de gestació

Kaspía·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Càspia

Kaspí·haf <-hafs, no comptable>:
variant de → Kaspíahaf “Mar Càspia”

kassettu·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
casset m (magnetòfon de casset)
♦ taka spóluna úr hulstrinu og setja hana í kassettutækið: treure un casset (= cinta magnètica) de dins l'estoig i ficar-lo al casset (=magnetòfon)

kassi <m. kassa, kassar>: 1. caixa f (recipient & indret de pagament a negocis & entitat bancària)
	2. capsa f
		setja bækur í kassa: ficar llibres dins una capsa de cartró
♦ kassi undan banönum: una caixa de plàtans

kast <n. kasts, köst>:
1. <GEN & ESPORTllançament m, tir m (Bal.), <LITgit m 
♦ annað kastið: <LOC(öðru hverjude tant en tant
♦ fyrsta kastið: <LOC#1. (fyrsta sprettinna la primera (la primera vegada que es fa o s'intenta fer)#2. (fyrst um sinn, til bráðabirgða, til að byrja meðd'antuvi, de moment (provisionalment, temporalment, per començar)
♦ ...kømr til várra kasta: <LOCens tocarà a nosaltres, serà el nostre torn
◊ kveð ek þat nú betr sama, at vér séum allir saman, heldr enn þeir drepnir, sem melrakkar í grenum, ok mun þá þykkja koma til várra kasta, at veita lið at málum yðrum: us dic que és millor i més escaient que estiguem tots plegats que no pas haver-los matats com a guineus dins llurs caus, i llavors semblarà que em tocarà a mi ajudar-vos en el vostre cas
◊ held ég mér í hurðarhring, hver sem það vill lasta. Hér hafa kappar kveðið í kring, kemur til kasta, kemur til minna kasta: per si ningú ho vol blasmar: no em moc de la baula de la porta. Els campions han declamat en cerclada llurs versos, si ara toca dir-los a algú, és a mi a qui ara toca dir-los
♦ nú kemur til þinna kasta: <LOCara te toca tirar a tu, és el teu torn
♦ komast í kast við e-n: <LOC FIGtenir una topada amb algú
♦ komast í kast við lögin: <LOC FIGtenir una topada amb la llei
♦ þegar til kastanna kemur: <LOC FIGquan s'arriba en el moment decisiu
♦ → kúlukast “tir de bola, llançament de bola”
♦ → teningskast “tirada dels daus”
2. <MEDaccés m (fl./pl.: accessos), atac m
♦ fá kasttenir un atac de nervis i histèria
♦ → botnlangakast “atac d'apendicitis”
♦ → hitakast “accés de febre”
♦ → hóstakast “accés de tos, atac de tossina”
♦ → köldukast “accés de febre amb calfreds”
3. (kvennayfirhöfncapa f, mantó m (per a dones)
4. (um merar: það að fæða af sér afkvæmipart m (d'egua)
♦ hryssan er komin að köstum (o: kasti)<LOCl'egua està de part

kasta <kasta ~ köstum | kastaði ~ köstuðum | kastaðe-u ~ e-m>:
    1. llançar una cosa ~ algú, tirar una cosa ~ algú (Bal.)
           hann sagði: "Kasta þú honum til jarðar!" Og hann kastaði
           honum til jarðar, og stafurinn varð að höggormi, og hrökk Móse
           undan honum: i ell li digué: “llança'l a terra!” I ell el llançà
           a terra, i es tornà un escurçó, de manera que Moisès fugí del seu davant
       kasta akkerum: tirar les àncores
       kasta á sig sótt: (þykjast sjúkur) creure's malalt
       kasta eign sinni á e-ð: apropiar-se d'una cosa, fer-se seva una cosa
       kasta e-m til jarðar: llançar algú a terra, tirar algú en terra (Bal.)
       kasta mæðinni: recobrar l'alè (després d'esforç)
       kasta steinum á e-n: llançar pedres contra algú, tirar-li pedres a algú (Bal.)
       kasta trú: <RELIG> apostatar
    2. (ala afkvæmi) parir (l'egua i, a certs indrets, també la gossa, la gata i la truja)
    3. kasta upp: (gubba, selja upp) vomitar (perbocar)

kastala·rústir <f.pl -rústa>: ruïnes f de castell, castell m en ruïnes

kastali <m. kastala, kastalar>: castell m

kastanía <f. kastaníu, kastaníur. Gen. pl.: kastanía>:
castanya f (fruit de l'arbre Castanea sativa)
♦ steikja kastaníur [í heitri öskunni - á glóðinni]: torrar castanyes

kastaníu·grillhátíð <f. -grillhátíðar, -grillhátíðir>:
[festa f de la] castanyada f (haldin 31. október / el 31 d'octubre)

kastaníu·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
castanya f (fruit de l'arbre Castanea sativa)
♦ grilla kastaníuhnetur: torrar castanyes

kastaníu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
castanyer m (arbre Castanea sativa)

Kastilía <f. Kastilíu, Kastilíur>: Castella f
           Nýja Kastilía: #1. Nova Castella; #2. Castella la Nova
           Gamla Kastilía: Castella la Vella
           Kastilía - La Mancha: Castella-La Manxa
           Kastilía og León: Castella i Lleó

kastilska <f. kastilsku, no comptable>: castellà m (llengua)

kastilskur, kastilsk, kastilskt: castellà -ana

kastilíska <f. kastilísku, no comptable>: castellà m, llengua castellana
	á kastilísku: en castellà

kastilískur, kastilísk, kastilískt: castellà -ana

kastilísku·sletta <f. -slettu, -slettur. Gen. pl. -slettna o: -sletta>: castellanisme m, 
        castellanada f

Kastilíu·búi <m. -búa, -búar>: castellà m, castellana f

Kata <f. Kötu, pl. no hab.>:
Kata f, Cati f, hipocoreuma de Katrín “Caterina”

katakomba <f. katakombu, katakombur. Gen. pl.: katakomba o: katakombna>:
catacumba f (Empr. hab. en pl.: catacumbes)

Katalóni <m. Katalóna, Katalónar>: català m, catalana f

Katalónía <f. Katalóníu, no comptable>: Catalunya f

Katalóníu·búi <m. -búa, -búar>: català m, catalana f

Katalóníu·maður <m. -manns, -menn>: català m, catalana f

katalónska <f. katalónsku, no comptable>: català m (llengua romànica)

katalónsku·mælandi, -mælandi, -mælandi: catalano-parlant
        katalónskumælandi lönd: països de parla catalana, Països Catalans

katalónskur, katalónsk, katalónskt: català -ana
        Katalónsku löndin: Països Catalans

Kata·nes¹ <n. -ness, no comptable>:
Katanes m, promontori i mas homònim situats a la costa occidental d'Islàndia, a la costa nord del Hvalfjörður o fiord de les balenes, a la Borgarfjarðarsýsla

Kata·nes² <n. -ness, no comptable>:
Caithness m, a Escòcia. A Caithness ~ Katanes hi va morir el 1158 el iarl Rǫgnvaldr Kali Kolsson, canonitzat pel papa Ceslestí III. La seva festivitat se celebra el 20 d'agost; en català se'l coneix amb el nom de Sant Ronald
◊ Auður var þá á Katanesi er hún spurði fall Þorsteins: L'Auður era a Caithness quan li va arribar la notícia de la mort d'en Þorsteinn

Katanes·dýrið <n. -dýrsins, no comptable>:
la bèstia de Katanes, monstre de l'estany de Katanes
Sumarið 1876 verður lengi í minnum haft. - Það var sumar "hins nafnfræga, voðalega og kynlega katanesdýrs"
(Tíminn - Sunnudagsblað)
  L'estiu del 1876 romandrà molt de temps dins la memòria de la gent. - Fou l'estiu de "l'estranya, esfereïdora i famosa bèstia de Katanes"
(El Temps - Dominical)
 
Katanesdýrið
 
La bèstia de Katanes
 
 
Á Katanesi á Hvalfjarðarströnd varð sumarið 1874 vart við dýr nokkurt eða skrímsli við tjörn eina allstóra, sem þar er stekkjarveg frá bænum. Voru það helzt unglingar, sem sáu dýr þetta [í fyrstu]. Þótti þeim það koma upp úr tjörninni og hverfa í hana aftur. Sögðu þeir, að það væri á stærð við hund í stærra lagi, en ekki lýstu þeir dýrinu nákvæmlega, sem sáu það, enda tortryggðu menn sögusögn þeirra. Sumarið 1875 þóttust menn aftur ekki ósjaldan sjá sömu skepnu á sömu stöðvum. Sýndist hún þá hafa vaxið síðan árið áður og vera nú orðin nær því á stærð við vetrung. Leið nú og beið, að ekki urðu menn skrímslis þessa varir fyrr en um vorið og sumarið 1876. Þá sáu það mjög margir menn, bæði eldri og yngri, og var því þá lýst svo, að það væri á stærð við þrévett naut, aflangt nokkuð með langan haus og hala afarmikinn, á að gizka þriggja álna langan, hvítleitt um búkinn, en hausinn rauður. Sannorður maður kvaðst hafa verið á reið skammt frá nefndri tjörn og hafi hann þá séð, hvar dýr þetta lá í laut einni. Ekki leit það við honum, en það sá hann, að það hafði sex stórar klær á hverjum fæti eða löpp, en fæturnir stuttir, kjafturinn ákaflega mikill og framtennur fjórar í, miklar og hvassar, eyru hafði það lafandi, en þó sáu menn það reisa þau beint upp. Hvorki sáu menn hár né hreistur á húð þess, heldur því líkast sem hausinn og halinn væri húðlaus og sæi í rauða kvikuna. Það sögðu þeir, sem sáu dýrið í tjörninni, að það synti afarfljótt, og er þess getið, að Sverrir steinhöggvari kvaðst hafa séð skrímslið á hröðu sundi, hvern daginn eftir annan og hafa horft á það góðan tíma í hvert sinn, en þó var það nálega í kafi í yfirborði vatnsins, svo að ekki var skotfæri á því. Oft reikaði dýr þetta frá tjörninni, en stundum var það í henni dögum saman, eða það lá í hólma, sem er í miðri tjörninni. Aldrei elti það nautgripi né hesta, en bæði menn, jafnvel þótt þeir væru ríðandi, og sauðfénað, enda hurfu nokkrar kindur þar á Katanesi, er menn hugðu, að það hefði tekið. Sáu menn það og einangra kind frá fjárhóp. Þó var það ekki neitt tiltakanlega frátt á landi og töluvert seinna en meðalhestur.
 
L'estiu del 1874 a Katanes, a la costa del Hvalfjörður o Fiord de la Balena es va descobrir un animal o monstre a un estany força gran que hi ha allà, a molt poca distància de les cases del mas. Van ser majoritàriament jovenalla els qui van veure aquesta bèstia [per primera vegada]. Els va semblar que sortia de l'estany i que hi tornava a desaparèixer. Van dir que, com a màxim, era de la mida d'un gos, però no van descriure amb exactitud la bèstia que havien vist així que la gent no es va pas refiar del que havien contat. L'estiu del 1875 a la gent els va semblar que tornaven a veure, per bé que poc freqüentment, la mateixa criatura en els mateixos indrets. Semblava que, d'ençà de l'any anterior, havia crescut i que ara s'havia fet gairebé de la mida d'una jònega d'un any. I així va anar passant el temps i no fou fins a la primavera i l'estiu del 1876 que la gent tornaren a afinar el monstre. Aleshores foren molts, tant joves com vells, els qui la van veure i la van descriure com que poc li faltava per ésser de la mida d'una vedella de tres anys, la forma del seu cos era una mica oblonga, tenia el cap llarg i una cua enorme que devia fer uns tres colzes de llargària (una mica menys de dos metres); pel que fa al color del cos, era blanquinosa però tenia el cap de color vermell. Un home de fiar va dir que, anant a cavall havia passat per devora l'estany en qüestió, i que havia vist un sot en el terreny on la criatura hi estava ajaguda. La criatura ni el va mirar, però ell va veure que a cada pota o arpa hi tenia sis grans urpes, que tenia les potes curtes, la boca extremadament grossa, amb quatre ullals, grans i esmolats, i les orelles penjants; tanmateix, la gent va veure que les podia dreçar ben dretes. A la seva pell no s'hi veien ni pèls ni escates, sinó que era com si el cap i la cua no tinguessin pell i es veiessin en carn viva. Els qui van veure la bèstia a l'estany, en deien que nedava molt veloçment i conten que n'Sverrir, el picapedrer, va dir que havia vist el monstre nedant ràpidament un dia darrere l'altre, i que l'havia estat mirant una bona estona cada vegada, encara que es mantenia gairebé submergit sota la superfície de l'aigua, de manera que no es trobava a l'abast d'un tret de fusell. Sovint vagava fora de l'estany, encara que de vegades hi romania submergida durant dies sencers o bé jeia a l'illa que hi ha enmig de l'estany. Mai no atacava ni bous ni cavalls, però, en canvi, sí les ovelles o les persones, encara que aquestes anessin a dalt d'un cavall, de manera que, quan a Katanes van desaparèixer alguns bens, la gent va suposar que la bèstia els havia aglapit. La gent també la va veure separant[, empaitant-lo,] un be de la resta del ramat. De tota manera, en terra la bèstia no era especialment ràpida ni àgil i [hi era] notablement més lenta que un cavall mitjà.
 
 
Dýr þetta tók nú að gerast svo magnað og grimmt, að smalapiltar, bæði á Katanesi og næstu bæjum, fengust ekki til að gæta búsmala, nema ríðandi á góðum hestum og í bjartviðri, svo að til vandræða horfði með málnytu manna. Óttuðust menn og, að þjóðvegurinn af Hvalfjarðarströnd og út á Akranes mundi leggjast af, því að hann liggur skammt frá tjörninni, og þótti ferðamönnum sér ekki óhætt að fara hann, nema þeir væru margir saman og vel vopnaðir, ef dýrið kynni að ráða á þá, og ekki þótti viðlit, að sú leið væri farandi nema í vel björtu, og ekki var annað fyrirsjáanlegt en að Katanes mundi eyðast og jafnvel fleiri bæir á ströndinni. Tók nú að gerast illur kurr í bændum og hétu á hreppstjórana til fulltingis að sjá nokkuð ráð til að vinna óvætti þessa. Brugðust þeir skjótt undir það. Þá var landshöfðingi á Íslandi Hilmar Finsen (d. 1886), og tóku hreppstjórar það ráð upp að fara til Reykjavíkur á fund hans og tjá honum vandræði sín og héraðsmanna og hver vogestur væri kominn í byggðina og með svo ærnum ágangi, að hvorki nýttist búsmali né þjóðvegir og horfði til landauðnar, báðu hann ásjár og fjárstyrks úr landssjóði með skjallegum ritningum til þess að standast kostnað þann, er mundi verða við það að vinna ófreskju þessa. Ekki kvaðst landshöfðingi vilja veita þeim styrk til þessa stórvirkis að óreyndu, en hitt lét hann ummælt, að þeir mundu eiga góðrar og ríflegrar borgunar að bíða, ef þeir ynnu dýrið og þegar þeir gætu fært honum höfuð spillvirkjans eða enda, hvort sem þeir næðu því dauðu eða lifandi. Fóru nú hreppstjórar aftur heim til sín heldur en ekki kampakátir og þóttust hafa gert góða ferð. Síðan kölluðu þeir saman á fund alla helztu bændur í Strandarhrepp og hreppstjórann úr næstu sveit, sem líka lá undir ágangi dýrsins. Varð það að samþykkt á þeim fundi, að útvega skyldi skotmann þann, sem beztur væri í öllu Þverárþingi sunnan Hvítár, til þess að leggjast á gren við tjörnina og vinna óvætti þessa. Skyldi ætla honum ríkmannlegt kaup fyrir starfa sinn, enda stóðu þá yfir heyannir á túnum og töðuvöllum. Var nú undinn að þessu bráður bugur, því ekki mátti svo búið standa, og gerðir menn á fund skotmanns að sækja hann og semja við hann um kaupið. Varð ferð sú með góðum erindislokum, og kom skotmaður með þeim um hæl. Var nú settur vörður við tjörnina nótt og dag, er gera skyldi skotmanni vart við, þegar dýrið færi á land úr tjörninni.
 
La bèstia llavors va començar a tornar tan forta i ferotge que els rabadans, tant els de Katanes com els dels masos veïns, no es podien fer anar a guardar el bestiar si no era fent-ho a dalt de bons cavalls i només si feia un dia clar, ja que calia esperar que hi hagués problemes amb el bestiar de llet dels masos. La gent també va témer que caldria tallar el camí ral de la costa del Hvalfjörður, o Fiord de la Balena, i que duia a Akranes, ja que passa a molt poca distància de l'estany i als viatgers els semblava que era perillós anar-hi tret que fossin molts i anessin ben armats, per si la bèstia pogués atacar-los i semblava que no era possible de transitar per aquell camí si no era a la plena claror del dia i semblava que lúnic que es podia preveure era l'inevitable abandonament del mas de Katanes i també el de molts d'altres situats a la costa. Llavors va començar a estendre's un gran descontent entre els pagesos els quals es van adreçar als hreppstjórar, o caps dels municipis rurals, en demanda d'ajuda a fi de mirar de trobar alguna forma i manera de vèncer aquell monstre. Ells hi van reaccionar promptament: en aquells temps, el landshöfðingi, o virrei danès d'Islàndia, era en Hilmar Finsen (mort el 1886)¹ i els hreppstjórar van prendre la determinació d'anar a Reykjavík a veure'l per explicar-li la difícil situació que els afectava tant a ells com als habitants de llurs districtes i com un visitant perillós havia entrat a la contrada on vivien i ho havia fet causant uns estralls tan notables, que els camins rals no es podien usar ni atendre i munyir el bestiar i el despoblament amenaçava així la contrada. Li van demanar amb informes verídics que els ajudés i que els concedís un ajut econòmic a càrrec de l'erari públic a fi de sostenir el cost que es produiria per vèncer aquest monstre. El landshöfðingi els va dir que no volia concedir-los l'ajut econòmic demanat per a dur a terme aquesta gran proesa sense que s'hagués intentat, però els va dir que havien d'esperar una bona i generosa paga si vencien la bèstia i quan li poguessin dur el cap o la cua del brètol causant de les destrosses, tant si el capturaven mort o viu. Els hreppstjórar se'n tornaren llavors no pas poc contents i pagats de si mateixos en el convenciment que havien fet un bon viatge. Després, van convocar a una reunió tots els principals pagesos de l'Strandahreppur així com el hreppstjóri del municipi rural proper que també patia els estralls de la bèstia. En aqueixa reunió s'hi va acordar d'aconseguir el millor tirador de tot el Þverárþing al sud de la Hvítá a fi que es posés a l'aguait vora l'estany i vencés aquell monstre. Se li destinarien uns esplèndids honoraris per la seva feina, atés que arreu, als prats dels masos i a les tanques que s'adobaven amb fems, estaven en plena sega del fenàs. Es va posar ràpidament fil a l'agulla, perquè les coses no podien pas continuar així com estaven, i es van designar els homes que havien d'anar a veure's amb el tirador per arribar amb ell a un acord sobre el seu sou i fer-lo venir. La missió de llur viatge es va veure coronada per l'èxit de manera que van tornar immediatament amb el tirador. Es va apostar un vigilant dia i nit devora l'estany el qual havia d'avisar el tirador quan la bèstia sortís de l'estany a terra.
 
 
Nú spurðust þessi tíðindi víða, og fýsti þá marga að sjá, þegar dýrið væri tekið. Dreif því að Katanesstjörn múg og margmenni úr ýmsum áttum. Þangað sóttu og meðal annarra nokkrir Reykvíkingar, og voru þeir Víkurmenn allir vopnaðir, ýmist með byssum eða lagvopnum eða hverju öðru, er hendi var næst og að vörn eða gagni mætti verða, ef í krappan kæmi. Það bar til eitt kvöld, er menn voru farnir að safnast að Katanesstjörn og dimmt var orðið og flestir voru gengnir til hvíldar, að varðmenn urðu varir við einhvern hávaða á veginum skammt frá Katanesi. Var þá skjótt brugðið við að vita, hvað valda mundi. Þar var þá kominn Sverrir steinhöggvari Runólfsson og bóndi úr næstu sveit, er fýsti að hafa fregnir af dýrinu, og voru þeir báðir illa útleiknir, Sverrir allur forugur eins og honum hefði verið velt upp úr blautu moldarflagi, en bóndinn allur rifinn og tættur, brotnar úr honum tennur og þar með kjálkabrotinn, að menn héldu. Enga grein gátu þeir gert fyrir því, hver hefði leikið þá svo sárt, hvort það var dýrið eða einhver önnur óvættur, er þeir hefðu fengist við, því að svo var myrkrið mikið, að ekki sáu þeir hvor annan. Flestum þótti þó einsætt, að það mundi dýrið verið hafa og hefði ráðizt á þá og viljað drepa þá, en eigi orkað, því að þeir voru menn vaskir. Hugðu varðmenn nú gott til glóðarinnar að láta ekki til sleppa, ef forynja þessi gæfi færi á sér. En svo þótti nú kynlega við bregða, eftir að skotmaður var kominn að Katanesi og mannmergðin tók að þyrpast að tjörninni, að ekki varð þar vart við dýrið, og svo var alla þá stund, sem mannsöfnuðurinn hélzt við tjörnina. En jafnskjótt sem mannsöfnuðurinn dreifðist og skotmaður var farinn, kom dýrið í ljós og elti þá smalapilt frá Katanesi heim undir bæ og hvarf þar aftur og hefur ekki sézt síðan. Þegar menn voru orðnir úrkula vonar um að fá skotfæri á dýrinu, tóku menn það til bragðs að grafa skurð frá tjörninni og til sjóar, svo að tjörnin tæmdist og taka mætti ófreskju þessa á þurru. En það reyndist torsóttara en menn hugðu, því að grængolandi auga er í miðri tjörninni, og lauk svo, að hætt var við gröftinn og ekki náðist dýrið.
 
Llavors aquesta notícia es va escampar arribant a molts d'indrets i molts tingueren ganes de veure-ho quan capturessin la béstia, de manera que una gran multitud va acudir de moltes bandes a l'estany de Katanes. També hi feren cap, entre d'altres, alguns reiquiaviquesos, i tots els reiquiaviquesos anaven armats, uns amb escopetes, els altres amb armes blanques o qualsevol altra cosa que havien tingut a mà i que podria servir-los per a defensar-se o per ésser-los d'utilitat en cas que les coses arribessin a anar maldades. Un vespre, quan la gent ja havia començat a aplegar-se a la vora de l'estany de Katanes, es va esdevenir que, quan ja s'havia fet fosc i la majoria se n'havia anat a descansar, els guardes van percebre un gran renou procedent del camí, a no gaire distància de Katanes. Es va reaccionar promptament de cara a esbrinar què l'havia causat. Hi havia l'Sverrir Runólfsson, el picapedrer i un pagès del municipi rural veí que tenien ganes de tenir noves de la bèstia; tots dos presentaven un aspecte llastimós: l'Sverrir anava tot enfangat, como si l'haguessin rebolcat per una clapa de fang; pel que fa al pagès, tenia la roba estripada i feta benes, les dents trencades i, pel que es creia, amb la mandíbula trencada. Ningú no podia explicar qui els havia maltractat tan brutalment, si havia estat la bèstia o un altre monstre amb qui s'havien estat barallant perquè feia una nit tan fosca que no es podien veure l'un a l'altre. Tanmateix, a la majoria els semblava evident que havia d'haver estat la bèstia i que era ella la qui els havia atacat i volgut matar, encara que no havia estat capaç de fer-ho perquè aquells dos eren homes forts i valents. Els guardes llavors ja estaven tot frisosos de no deixar escapar l'oportunitat si aquell monstre se'ls posava a tir. De tota manera, resultava estrany que, després que el tirador hagués arribat a Katanes i la gent s'hagués començat a agrupar vora l'estany, no s'hagués pogut tornar ataüllar la bèstia tot el temps que aquell aplec de gent va romandre vora l'estany. Però tan bon punt aquella concentració de gent s'hagué dispersat i el tirador se n'hagué anat, va aparèixer la bèstia i va empaitar el regatxo de Katanes fins a les portes mateixes del mas i després va tornar a desaparèixer i d'aleshores ençà no s'ha tornat a veure. Quan els homes hagueren perdut totes les esperances de tenir la bèstia a tir, van recórrer a la solució de cavar un fossat o rasa que anés de l'estany fins a la mar a fi que l'estany es buidés i la bèstia quedés en terra eixuta. Aquest propòsit, tanmateix, va resultar més difícil de dur a terme del que havien cregut perquè al bell mig de l'estany hi hagué un gorg molt profund i la cosa va acabar que van deixar de cavar i la bèstia no es va poder pas capturar.
 
 
Þó að engum manni blandaðist hugur um það, að dýr þetta hefði verið hin fáránlegasta forynja, vís til að drepa bæði menn og skepnur, þótti nú öllum auðsætt, að það hefði þó styggzt við mannsöfnuðinn og ekki árætt að ráðast á svo marga menn í einu. En um hitt voru ýmsar getur leiddar, hvað af dýrinu hefði orðið. Ætluðu sumir, að undirgöng lægi úr tjörninni til sjóar, og mundi þetta því hafa verið sjóskrímsli, sem ósjaldan hefur vart orðið við hér við land. Hinir voru þó fleiri, er töldu það sönnu nær, að undirgöng væri frá Katanesstjörn og í Skorradalsvatn og að þessi ófreskja væri því í ætt við skrímsli það, er í því vatni hefur verið frá ómuna tíð og miklar sögur hafa af farið, eins og fyrr greinir í þessari bók. Og ef svo er, þá er óvíst, hvort menn sé enn alveg búnir að bíta úr nálinni með Katanesdýrið.
 
Encara que ningú tenia el més mínim dubte que aquesta bèstia era la més estranya de totes les criatures monstruoses i que era del tot capaç de matar homes i animals domèstics, a tothom li semblava evident que l'aplec de gent l'havia espantada i que no s'havia aventurat a atacar tanta de gent alhora. Es van fer força conjectures tractant d'endevinar què li havia passat a la bèstia. Alguns creien que hi havia un passatge subterrani que anava de l'estany fins a la mar i que, per això, la bèstia devia haver estat un monstre marí que fins llavors s'havia vist freqüentment davant les costes d'Islàndia. Així i tot, eren majoria els qui consideraven que s'acostava més a la veritat pensar que hi havia un corredor subterrani que enllaçava l'estany de Katanes amb el llac de l'Skorradalur i que, en conseqüència, aquest monstre estaria emparentat amb la criatura monstruosa que hi ha hagut al llac des de temps immemorials i sobre la qual han circulat moltes d'històries tal i com ja s'ha dit abans en aquest mateix llibre. Si és així, està per veure si la gent realment ha acabat del tot de patir els estralls de la bèstia de Katanes.
 
Jón Þorkelsson, Þjóðsögur og munnmæli - nýtt safn. Jón Þorkelsson hefur búið undir prentun. Reykjavík: Sigfús Eymundsson, 1899. Pàgines 434-437.
1:
En realitat es tracta d'un error de l'autor del relat: L'Hilmar Finsen, que va morir el 15 de gener del 1886, havia estat landshöfðingi entre els anys de 1873 i 1882, i per tant, no podia ésser ell el landshöfðingi a qui els hreppstjórar van acudir en demanda d'ajut. El landshöfðingi en qüestió només pogué ésser el Bergur Thorberg, que ho fou entre 1882 i 1886, o el Magnús Stephensen, que ho fou entre el 10 d'abril del 1886 i l'u de febrer del 1904.
 


Katanes·tjörn <f. -tjarnar, no comptable>:
estany m de Katanes

Katilína <m. Katílinu, no comptable>:
Catilina m (Cătĭlīnă -ae)
♦ Ræður gegn Katilínu: Discursos contra Catilina

katilínskur, katilínsk, katilínskt <adj.>:
catilinari -ària
♦ Katilínsku Ræðurnar: Les Catilinàries

katíbi* <m. katíba, katíbar>:
<RELIG = föstudagspredikaricatib m (خطيب)

katjón <f. katjónar, katjónir>:
<FÍScatió f

katjónískur, katjónísk, katjónískt <adj.>:
<FÍScatiònic -a

katla:
ac. pl. & gen. pl. de → ketill “caldera; calderó”

Katla¹ <f. Kötlu, pl. no hab.>:
Katla f (ginecònim; feminització de Ketill)
◊ ábóti einn á munkasetri á Þykkvabæjarklaustri hélt matselju er Katla hét: un abat del monestir [augustinià] de Þykkvabær tenia una rectora que es deia Katla
Katla eða Kötlugjála Katla o l'Avenc de la Katla, rondalla islandesa en què s'explica l'origen del nom del volcà

Katla² <f. Kötlu, pl. no hab.>:
Katla m o ‘Calderona’ (cf. ketill “caldera; calderó”), volcà situat al sud de l'illa, sota la glacera anomenada Mýrdalsjökull, el glaç de la qual fon durant les seves erupcions
♦ → Kötlugjá “avenc del Katla”

katla·bætari <m. -bætara, -bætarar>:
variant de katlabætir ‘calderer, calderera’

katla·bætir <m. -bætis, -bætar>:
<HISTestanyapaelles m, calderer m, calderera f (persona que adoba calderes i d'altres recipients d'aram)

katlar:
nom. pl. de → ketill “caldera; calderó”

katla·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
<HISTcalderer m, calderera f (persona que fabrica calderes i d'altres recipients d'aram)

katli:
dat. sg. de → ketill “caldera; calderó”

Katli:
dat. sg. de → Ketill “Ketill, nom d'home”

katneskur, katnesk, katneskt <adj.>:
de Katanes, catanesenc -a

Kató <m. Katós, no comptable>:
Cató m (Căto -ōnis)
♦ Kató gamli ~ Kató eftirlitsmaður: Cató el vell ~ Cató el Censor

katólskur, katólsk, katólskt <adj.>:
1. <RELIGvariant de → kaþólskur, kaþólsk, kaþólskt “catòlic -a”
2. (geðvondurirascible (fàcilment irritable)

Katrín <f. Katrínar, no comptable>:
Caterina f, Catalina f (Mall.) (ginecònim)
♦ heilög Katrín frá Alexandríu: <RELIG CATOLsanta Caterina (o: Catalina) d'Alexandria

kattar·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
1. <GENull m de gat, ull m de moix (Bal.)
2. miosotis f, ulls m.pl de Maria (planta Myosotis arvensis) (gleym-mér-ei)

kattar·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
creixen m d'Islàndia (planta Rorippa islandica)

kattar·klór <n. -klórs, no comptable>:
1. <GENesgarrapada f de gat, rapinyada f de moix (Bal.)
2. (hrafnasparkescarabats m.pl, gargots m.pl, lletra f de metge (Bal.) (cal·ligrafia extremadament dolenta)

kattarklórs·kvilli <m. -kvilla, no comptable>:
<MEDmalaltia f per esgarrapada de gat, malaltia f per rapinyada de moix (Bal.)

kattar·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
musell m de gat, morro m de moix (Bal.)
♦ koma e-m ~ e-u fyrir kattarnef: <LOC FIGdesempallagar-se [definitivament] d'algú ~ d'una cosa(cosa: destruir-la & anihilar-la; persona: fer-li la pell, liquidar-la, matar-la)

kattar·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
cua f de gat, coa m de moix (Bal.)

kattar·steggur <m. -steggs, -steggir. Pl. no hab.>:
gat m mascle, moix m mascle (Bal.) (mascle de Felis catus)

kattar·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
1. <GENllengua f de gat, llengua f de moix (Bal.)
2. plantatge m de mar (planta Plantago maritima)

kattar·þvottur <m. -þvotts (o: -þvottar), -þvottar>:
1. <GENrentada f [de cara & de mans] mal feta
2. (léleg afsökunexcusa f [ben] poc convicent (explicació ben fluixa)

katt·grani <m. -grana, -granar>:
1. peix gat m d'Amèrica del Nord, peix moix m d'Amèrica del Nord (Bal.)
♦ svarti kattgrani: peix gat negre, barbota negra (peix Ictalurus melas)
2. kattgranar <m.pl -grana>: ictalúrids m.pl, peixos gat m.pl d'Amèrica del Nord (família Ictaluridae)

katt·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
1. mussol m [comú,], miula f (Bal.) (ocell Athene noctua)
2. (branduglamussol m emigrant, mussol marí (Val.) (ocell Asio flammeus)
3. (snæugladuc blanc, duc m de les neus, mussol m nival (ocell Nyctea scandiaca)

katt·þrifinn, -þrifin, -þrifið <adj.>:
llepat -ada de moix (Bal.) (extremadament net i polit)

kaup <n. kaups, kaup>:
1. <GENcompra f
♦ festa kaup á e-u: adquirir una cosa
♦ ganga kaupum og sölum: passar d'un comprador a l'altre, vendre's contínuament
♦ gera góð kaup: fer una bona compra
♦ vera til kaups: estar en venda, estar (o: esser) venal (Mall.
2. (launsalari m (sou)
◊ þegar mennirnir voru búnir að semja um kaupið fóru þeir að vinna: quan hagueren arribat a un acord sobre el salari, es posaren a treballar
♦ hátt kaup: un bon salari
3. (viðskiptitractes m.pl (afers, comerç etc. que hom té amb altri)
♦ ef saman ganga kaupin: si s'ha fet la barrina
♦ eiga kaup við e-n: tenir negocis amb algú
4. (greiðslapaga f (recompensa)
♦ ofan í kaupið: a sobre
♦ það er kaup kaups: <LOC FIGpagar amb la mateixa moneda

kaupa <kaupa ~ kaupum | keypti ~ keyptum | keypt>:
1. <GENcomprar
♦ kaupa e-ð: comprar una cosa
♦ hvar get ég keypt...?: on podria comprar...?
♦ kaupa e-ð af e-m: comprar-li una cosa a algú (a algú = venedor de la cosa
♦ kaupa e-ð á e-n: comprar-li una cosa a algú
◊ hélstu ég keypti skó á mitt barn sem strax væru orðnir of litlir?: creus per ventura que li compraria sabates al meu fill que de seguida li seran massa petites?
♦ kaupa e-ð fyrir e-ð: comprar una cosa per... <+ preu pagat
♦ kaupa e-ð fyrir fé e-s: comprar una cosa amb diners (o: amb fons) de...
♦ kaupa e-ð handa e-m: comprar-li una cosa a algú (a algú = destinatari de la cosa comprada
♦ kaupa e-ð með afborgunum: comprar una cosa a terminis
♦ kaupa e-ð dýrt: comprar cara una cosa
♦ kaupa e-ð dýru verði: comprar cara una cosa
♦ kaupa e-m e-ð: comprar-li una cosa a algú
◊ já en þú sérð það sjálfur að ég hef opinberað með honum Jóakim, hann hefur keypt mér hríng; það gerðir þú aldrei: sí, ho veus per tu mateix que m'he promès amb en Jóakim, m'ha comprat un anell, tu no ho vares fer mai
♦ kaupa sér e-ð: comprar-se una cosa, adquirir una cosa
♦ kaupa sér hlut í e-u: adquirir una part de...
◊ Abú Dabí keypti til dæmis 4.9% hlut í Citigroup á 7,5 milljarða dala í nóvember: Abu Dhabi, per exemple, ha adquirit aquest novembre un 4,9% de Citigroup per 7,5 miliards de dòlars
♦ hann skal komast að því keyptu: <LOC FIGho pagarà car
2. <e-u>: (semja um e-ðarribar a un acord sobre una cosa, fer barrina [per una cosa] (Mall.) (fer un tracte sobre una cosa)
♦ kaupa e-u við e-n: arribar a un tracte amb algú sobre una cosa
3. <e-u>: (hafa skipti á e-ubaratar-se una cosa (dues persones entre si: fer un intercanvi o permuta de propietats, objectes etc.)
4. <inn>: (gera innkaupfer la compra (adquirir més o menys diàriament aliments i d'altres objectes per a la llar)

kaupandi <m. kaupanda, kaupendur>:
comprador m, compradora f

kaup·bætir <m. -bætis, -bætar; pl. no hab.>:
tornes f.pl (en compra-venda o barata)

kaup·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la compra

kaup·eyrir <m. -eyris, no comptable>:
mercaderies f.pl
◊ þeir áttu bú báðir saman ok váru fémenn miklir, fóru jafnan til annarra landa með kaupeyri ok gerðusk stórríkir: tenien plegats un mas i eren molt acabalats, contínuament viatjaven a d'altres països per mercadejar-hi i es van fer riquíssims

kaup·geta <f. -getu, no comptable>:
<ECONpoder adquisitiu

kauphallar- <en compostos>:
<ECONborsari -ària

kaup·höll <f. -hallar, -hallir>:
<ECONborsa f [de valors]

kaup·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
leasing m (o: lísing), arrendament financer

kaupleigu·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
societat f de leasing (o: lísing), societat f d'arrendament financer

kaupleigu·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracte m de leasing (o: lísing), contracte m d'arrendament financer

Kaupmanna·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
Copenhaguen f,m

kaupmanns·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
rossellona mercenària (mol·lusc Mercenaria mercenaria)

kaup·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <ISLkaupstad m, vila islandesa que gaudeix dels kaupstaðarréttindi. El nombre de kaupstaðir islandesos ha variat al llarg de la història. Actualment a Islàndia n'hi ha 23; són centres urbans administrativament independents (“sjálfstæðir bæir”) de la → sýsla que els envolta
◊ fyrir 100 árum síðan var Ísafjörður næst stærsti kaupstaður á Íslandi , og á tímabili stærri en Reykavík: fa cent anys Ísafjörður era el segon kaupstad més gran d'Islàndia i durant un cert temps va ésser fins i tot més gran que no Reykjavík
2. <HISTkaupstad m, vila amb dret a tenir mercat

KAUPSTAÐIR D'ISLÀNDIA

1 Akranes 13 Neskaupstaður
2 Akureyri 14 Njarðvík
3 Bolungarvík 15 Ólafsfjörður
4 Dalvík 16 Ólafsvík
5 Eskifjörður 17 Reykjavík
6 Garðabær 18 Sauðárkrókur
7 Grindavík 19 Selfoss
8 Hafnarfjörður 20 Seltjarnarnes
9 Húsavík 21 Seyðisfjörður
10 Ísafjörður 22 Siglufjörður
11 Keflavík 23 Vestmannaeyjar (Heimaey)
12 Kópavogur    


kaup·verð <n. -verðs, -verð>:
<ECONpreu m de compra, preu m d'adquisició

kaup·yrki <m. -yrkja, -yrkjar>:
<INFORMshopbot m

kaup·þing <n. -þings, -þing>:
1. (kauphöll, verðbréfaþingborsa f (kauphöll)
2. Kaupþing bankiel ‘banc borsari’, un dels bancs més importants d'Islàndia

<n. ká (o: kás), ká. Dat. sg.: o: kái>:
<GRAMca f (nom de la lletra k, K) (fl./pl.: cas)

káeta <f. káetu, káetur. Gen. pl.: káeta o: káetna>:
cabina f, camarot m (cast., ekki ritm./no lit.) (petita cambra a vaixell)
◊ tveggja manna káeta: camarot per a dos

kákasiskur, kákasisk, kákasiskt <adj.>:
variant de → kákasískur, kákasísk, kákasískt “caucasià”

kákasískur, kákasísk, kákasískt <adj.>:
caucasià -ana
♦ kákasísk tungumál: llengües caucasianes

Kákasíti <m. Kákasíta, Kákasítar>:
caucasià m, caucàsic m, caucasiana f, caucàsica f (persona de raça blanca)

Kákasus <m. Kákasuss, no comptable>:
el Caucas
◊ ‘Krítarhringurinn í Kákasus’ eftir Bertolt Brecht: El ‘Cercle de Guix Caucasià’ de Bertolt Brecht

kákasus- <en compostos>:
caucàsic -a, del Caucas

Kákasus·fjöll <n.pl -fjalla>:
serralada f del Caucas, muntanyes f.pl del Caucas

Kákasus·land <n. -lands, -lönd>:
país caucasià

kákasus·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
lliri m de garriga, iris m nan [barbut] (planta Iris pumila syn. Iris pumila ssp. pumila syn. Iris attica)

Kákasus·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
república caucàsica

Kákasus·maður <m. -manns, -menn>:
1. (Kákasi, íbúi Kákasuslandscaucasià m, caucasiana f (habitant de país del Caucas)
2. (maður hvíts kynstofnscaucàsic m, caucàsica f (persona de raça blanca)

Kákasus·mál <n. -máls, -mál>:
1. <POLÍTqüestió caucasiana
2. (kákasískt tungumálllengua caucasiana (llengua parlada al Caucas)

kál <n. káls, no comptable>:
col f (fulles de col emprades culinàriament com a verdura)

kála <kála ~ kálum | kálaði ~ káluðum | kálaðe-m>:
pelar algú (matar-lo)

kálf- <en compostos>:
vitel·lí -ina, de vedell

kálfa·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada (o: capolada, Mall., Men.de vedella

kálfa·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f de vedella

kálfi <m. kálfa, kálfar>:
tou m (o: ventre mde la cama, panxell m

kálf·runi <m. -runar, no comptable>:
flux m de mucositat que surt de la vulva de les vaques quan han corregut i immediatament abans de vedellar

kálfur <m. kálfs, kálfar>:
1. <GENvedell m, vedella f
♦ gullkálfurinn: <RELIGel vedell d'or
2. (hvalkálfurbalenó m (fill de balena)
3. (hreindýrskálfurcria f de ren (fill de ren)
4. (fílakálfurelefantó m, elefantet m (fill d'elefant)
5. (flónbeneit m, beneita f, pec m (idiota, imbecil, curt d'enteniment)

kál·haus <m. -hauss, -hausar>:
col f (nom genèric per al ‘cabdell’ de diverses plantes del gènere Brassica)

kál·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
sopa f de col

kám <n. káms, no comptable>:
[crosta f de] brutícia f, ronya f (brutor aferrada o adherida, per exemple, a un vidre, a una lent, a les ulleres etc.)
◊ þurrka öll óhreinindi og kám í burtu: netejar tota la brutícia i ronya

kápa <f. kápu, kápur. Gen. pl.: kápa o: kápna>: 1. <GEN> abric m (peça de vestir, esp. el de dona)
        2. (á bók) coberta f (de llibre)

kápu·hönnun <f. -hönnunar, -hannanir>: disseny m de la coberta

< kár <m. kárs, kárar>:
(hrokkinn hárlokkurrínxol m, rull m 

Kári <m. Kára, pl. no hab.>:
1. <MITOLKári m, l'Èol de la mitologia norrena. Gegant de gebre que personificava el vent. Era fill de Fornjótr i germà de Hlér (la Mar) i Logi (el Foc); pare de Jökull (Glacera) i Frosti (Gelada) i avi de Snær (Neu)
◊ nú er frost á Fróni, frýs í æðum blóð, kveður kuldaljóð Kári í jötunmóð. Yfir Laxalóni liggur klakaþil, hlær við hríðarbyl hamragil:  ha arribat la gelada a Frón (Islàndia), la sang es gela a les venes, Kári, enfurismat, canta la seva cançó de fred. Un plafó de glaç revesteix la Laxalón, el congost entre els espadats riu amb el torb
2. Kári m (andrònim)

kárína <f. kárínu, kárínur. Gen. pl.: kárína>: 1. (†) <RELIG> quaresma f (dejuni expiatori
        de quaranta dies → langafasta)
	2. (yfirbót) penitència f (pels pecats comesos)
	3. kárínur <f.pl>: (skammir) reprimenda f, renyada f
	4. kárínur <f.pl>: (ráðningar, refsingar) càstig m (físic)

kát·broslegur, -brosleg, -broslegt <adj.>:
1. (brosandirioler -a (enriallat, jovial)
2. (glettnislegurentremaliat -ada (que fa trapelleries)
3. (hlægilegurdivertit -ida, graciós -osa (còmic, que fa gràcia o riure)

kátína <f. kátínu, no comptable>:
alegria f, jovialitat f

kát·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (skemmtilegurdivertit -ida (graciós, faceciós)
◊ hann segir þeim og margar kátlegar sögur: també els conta moltes d'històries divertides
◊ og eftir þessu viðtali þeirra hafa kátir menn sett fræði það er Grettisfærsla hét og aukið þar í kátlegum orðum til gamans mönnum: arran d'aquest parlament que es tingueren, uns jocosos van compondre el poema anomenat Grettisfœrsla, això és, La menada d'en Grettir, que, després i per a divertiment de la gent, van guarnir de frases facecioses
2. (glaðurcontent -a (de força bon humor, rialler)
◊ þeir sáu að Gunnar var kátlegur og með gleðibragði miklu: van veure que en Gunnar estava content i feia un posat molt alegre
3. (kynlegurestrany -a (rar)

kátur, kát, kátt: alegre
        ver kátur / ver kát: alegra’t

keðja <f. keðju, keðjur. Gen. pl.: keðja>:
cadena f 

keðju·deiling <f. -deilingar, -deilingar>:
1. (reiknirit Evklíðs) algorisme euclidià, algorisme m d'Euclides
2. (línudeiling) cadena partida, partició f de cadena

keðju·hvörf <n.pl -hvarfa>:
reacció f en cadena

keðju·reykingamaður <m. -reykingamanns, -reykingamenn>:
fumador empedreït, fumadora empedreïda (persona que fuma una cigarreta darrere l'altra)

keðju·reykja <-reyki ~ -reykjum | -reykti ~ -reyktum | -reykt>:
fumar una cigarreta darrere l'altra, fumar com un carreter (Mall.

keðju·snjáldra <f. -snjáldru, -snjáldrur. Gen. pl.: -snjáldra>:
musaranya f (mamífer Crocidura russula)

keðju·sög <f. -sagar, -sagir>:
serra mecànica

keðju·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:
<FÍS & FIGreacció f en cadena

kefja <kef ~ kefjum | kafði ~ köfðum | -kafiðe-ð ~ e-n>:
1. <GENimmergir (o: submergir) una cosa ~ algú
♦ → kafinn, kafin, kafið “sobrecarregat de, immers en”
2. <impers.>: (sökkvaafonar-se, enfonsar-se
♦ skipið (= Ac.kafði undir þeim: la nau s'afonà, la nau es va enfonsar
3. (slökkvasufocar una cosa, colgar una cosa(apagar colgant)
♦ kefja eldinn: colgar el foc sota la cendra (per a apagar-lo o convertir els calius en carbó)
4. (kúgaescanyar algú, asfixiar algú(oprimir algú)

kefli <n. keflis, kefli>:
1. <HISTkefli m, mena de porra o clava de fusta, que es feia més prima a mesura que s’acostava a la part del mànec
2. <HISTrúnakefli m, corró m de runes, bastó o posteta cilíndrica de fusta amb una runa gravada o amb tota una inscripció rúnica (rúnakefli)
3. (kökukeflicorró m, rodillo m (Mall.: cast., ekki ritm./no lit.) (de cuina)
4. (boðkefli í boðhlaupitestimoni m, bastó m (en cursa de relleus)
♦ fá e-m keflið í boðhlaupi: <ESPORTcedir a algú el testimoni en una cursa de relleus
♦ taka við keflinu í boðhlaupi: <ESPORTrebre el testimoni en una cursa de relleus
♦ taka við keflinu [e-s ~ af e-m]: <LOC FIGprendre el relleu [d'algú] (rellevar o reemplaçar algú)
5. (ginkeflimordassa f (originàriament, tros de fusta que es ficava a la boca de qui es volia fer callar i es lligava amb dos cordills a la nuca; modernament hom empra, per comptes d’un bocí de fusta, materials de goma)
6. (þvotta- e. trafakefli, sívalningurcilindre m [per a escórrer la roba] (estri, originàriament cilíndric, emprat antigament per a escórrer l'aigua de la roba banyada, espremedor de roba)
7. (spóla, tvinnakeflibobina f, rodet m (de fil)
8. (háspennukeflibobina f (d'encesa, d'inducció)
9. (rekaviðarbúturtros m de fusta [cilíndric] (escopit per la mar a terra, p.e., un soc d’arbre) (Cf. Keflavík)

keflis·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<MEDarticulació f en galfó

keila <f. keilu, keilur. Gen. pl.: keilna o: keila>: bitlla f, 
        bolo m (Mall., cast., ekki ritm./no lleng. lit.)

Keilir <m. Keilis, no comptable>:
<GEOGKeilir m, El Con, puig de 379 metres d'altura, d'origen volcànic, situat a la Península de Reykjanes

keilu·braut <f. -brautar, -brautir>: pista f de bowling, pista f bolera

keilu·bróðir <m. -bróður, -bræður>: oliana f de cinc barbes, mollereta f de cinc barbes,
        barbada f (cast.), mare f d'anguila (peix Ciliata mustela syn. Motella mustella)

keilu·höll <f. -hallar, -hallir>: gran bowling m, gran bolera f (cast.),
        gran pista f de bitlles (local de grans dimensions per a jugar-hi a bitlles)

keilu·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar). Gen. pl.:  -leikja o: -leika;
        Dat. pl.: -leikjum o: -leikum>: joc m de bitlles
           leika (o: spila) keiluleik: jugar a bitlles
           vinna keiluleik: guanyar a les bitlles

keilu·lið <n. -liðs, -lið>: equip m de jugadors de bitlles

keilu·salur <m. -salar, -salir>: bowling m, bolera f (cast.), 
        pista f de bitlles (local per a jugar-hi a bitlles)

keilu·spil <n. -spils, -spil>: joc m de bitlles
        spila keiluspil: jugar a bitlles, jugar a bolos (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

keisara·dómur <m. -dóms, no comptable>:
imperi m (dignitat imperial)

keisara·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
1. <GENemperadriu f
2. clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

keisara·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
imperi m (territori regit per un emperador)
♦ hnignun og fall Vestrómverska keisaradæmisins: el declivi i la caiguda de l'Imperi romà d'Occident 

keisara·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
[petit] paó m de nit (papallona Saturnia pavonia syn. Eudia pavonia syn. Pavonia pavonia)
♦ stóra keisarafiðrildi: gran paó m de nit (papallona Saturnia pyri)

keisara·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir. Gen. pl.: -serkja; Dat. pl.: -serkjum>: ou m
        de reig, reig m (bolet Amanita caesarea)

keisara·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: <MED> [part m per] cesària f

keisara·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: ou m de reig, reig m (bolet Amanita caesarea)

keisara·veldi <n. -veldis, -veldi>:
imperi m (territori regit per un emperador)
♦ hnignun rómverska keisaraveldisins: el declivi de l'Imperi romà 

keisaraynja <f. keisaraynju, keisaraynjur. Gen. pl.: keisaraynja>:
emperadriu f

keisara·ætt <f. -ættar, -ættir>:
dinastia f imperial

keisari <m. keisara, keisarar>: 1. <GEN> emperador m
        2. <RELIG & í Róm>: emperador m, cèsar m
           gjaldið þá keisaranum það sem keisarans er og Guði það sem Guðs er: doneu al Cèsar
            el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu

kela <kela ~ kelum | kelaði ~ keluðum | kelað>: 1. magrejar-se 
        (abraçar-se, acariciar-se i petonejar-se)
       2. kela við e-n: magrejar-se amb algú

kelda <f. keldu, keldur. Gen. pl.: keldna>:
1. (fenmollera f (aiguamoll)
2. <(uppsprettadeu f (font)

keldu·svín <n. -svíns, -svín>: rascló m, polla f de ropit (ocell Rallus aquaticus)

kelerí <n. kelerís, kelerí. Dat. sg.: keleríi>: magreig m

keltu·hundur <m. -hunds, -hundar >:
gos faldiller, gos peter, petaner m, gosset m de falda

keltu·rakki <m. -rakka, -rakkar >:
gos faldiller, gos peter, petaner m, gosset m de falda

kemba <kembi ~ kembum | kembdi ~ kembdum | kembt>: I. <amb acusatiu>:
        1. kemba e-ð: pentinar una cosa (hab.: cabells)
           kemba hár e-s: pentinar els cabells d'algú
           kemba hár[ið] á sér: pentinar els seus cabells
        2. kemba ull: cardar llana
II. <amb datiu>:
        1. kemba e-m: pentinar algú
        2. kemba sér: pentinar-se

kenjar <f.pl -kenja >:
capricis m.pl, curolles f.pl (Mall.
◊ “Kenjarnar” eftir Goya: “Els capricis” d'en Goya

kenna <kenni ~ kennum | kenndi ~ kenndum | kennt>:
        1. kenna e-ð: ensenyar una cosa
           ég kenni þýsku við háskóla: ensenyo alemany a la universitat
           gestum verður einnig kennt að <+ inf.>: als hostes també se'ls ensenya de <+ inf.>
        2. kenna e-m e-ð: atribuir una cosa a algú, imputar algú d'una cosa,
           kenna e-m barn: atribuir la paternitat d'un infant a algú, declarar
            que algú és el pare d'un infant
        3. kenna e-m um e-ð: donar la culpa a algú d'una cosa, culpar algú d'una cosa,
            acusar algú d'haver fet una cosa
           þér verður ekki kennt um: ningú no te'n podrà acusar mai
           þetta er ekki mér að kenna!: jo no en tinc la culpa!
           þetta er ekkert mér að kenna: jo no en tinc pas la culpa!
        4. kenna [sjálfum] sér um e-ð: donar-se la culpa d'una cosa
           þú mátt sjálfum þér um kenna: la culpa és únicament teva, a l'únic
              a qui n'has de donar la culpa és a tu mateix 
        5. kenna til: sentir dolor, fer mal (una part del cos a algú)
           kenna til í fætinum: tenir dolor al peu, fer mal el peu
        6. kenna sér sóttar: posar-se malalt -a, sentir-se malament
           hann kenndi sér einskis meins: no patia de cap mal, estava totalment sa, no tenia res
           Steven Gerrard kennir sér meins í leiknum gegn Middlesbrough á laugardaginn: 
             l'Steven Gerrard es lesiona en el partit de dissabte contra el Middlesbrough

kennara·nám <n. -náms, no comptable>:
estudis m.pl de magisteri (BEd-gráða)

kennara·próf <n. -prófs, -próf>:
diplomatura f en magisteri

kennari <m. kennara, kennarar>: 1. mestre m, mestra f (d'escola primària)
           frú kennari! má ég tala næst?: senyoreta! (o: senyo!), que puc parlar després?
        2. professor m, professora f (d'escola secundària)

kennd <f. kenndar, kenndir>:
1. (tilfinningsentiment m (sentit & emoció humana)
♦ bæla mannlegar kenndir á borð við e-ð: <LOC FIGreprimir sentiments humans del tipus... (o: com ara...)
◊ ...og bæla mannlegar kenndir á borð við kynhvöt og tilfinningalíf: ...i reprimir sentiments humans com ara l'impuls sexual i les emocions
♦ → samkennd “[sentiment de] solidaritat”
2. <PSICOLcomplex m
♦ → mikilmennskukennd “complex de superioritat”
♦ → minnismáttarkennd “complex d'inferioritat”
♦ → yfirburðakennd “complex de superioritat”

kenndur, kennd, kennt <adj.>:
1. (kallaðuranomenat -ada (que rep un nom determinat)
♦ vera kenndur við e-ð: <LOCdeure el nom a una cosa, fer nom per una cosa, dir-se per una cosa
2. (ölvaðuralegre (borratxo, begut, gat)

kenni·grúpa <f. -grúpu, -grúpur. Gen. pl.: -grúpna>:
<MATgrup m dual, grup m de caràcters (nykurgrúpa)

kenni·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
cognom m, llinatge m (Bal.

kenni·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<ECONnúmero m (o: codi md'identificació nacional
  Es tracta d'un codi de deu xifres que identifica tant les persones físiques com les jurídiques en llur activitat econòmica i fiscal, en llur relació amb la seguretat social etc. Vindria a ésser com una mena de NIF o CIF + número de la seguretat social. La seva abreviació és Kt. L'entitat emissora n'és la Þjóðskrá.  


kenni·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
document acreditatiu de la identitat, certificat m d'identitat de persona física

kennsl <n.pl kennsla>:
identificació m
♦ bera kennsl á e-ð ~ e-n: identificar una cosa ~ algú
♦ bera kennsl á líkið ~ þjófinn: identificar el cadàver ~ el lladre

kennslu·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de text

kennslubókar·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
1. <GENexemple m de llibre de text
2. <FIGexemple clàssic (o: perfecte)  

kennslu·embætti <n. -embættis, -embætti>:
magisteri m
♦ kennsluembætti kirkjunnar: <RELIGel magisteri de l'església

kennslu·grein <f. -greinar, -greinar>: assignatura f

kennslu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
mestra f

kennslu·stund <f. -stundar, -stundir>:
<PEDAGclasse f

ker <n. kers, ker. Gen. pl.: kerja (o: kera); dat.pl.: kerjum (o: kerum)>:
1. <GENcossi m
2. (balitina f (cubell, recipient)
3. (leirkergot m (de terrissa)

kerfi <n. kerfis, kerfi>:
sistema m
♦ fara í kerfi: <INFORMentrar en el sistema 
♦ fara í kerfi [yfir e-u]¹: <LOC FIG(fá taugaáfalltornar-se boig boja [per una cosa] (tenir un atac de nirvis)
♦ fara í kerfi [út af e-u]²: <LOC FIG(falla saman, hrynja í sorgquedar fet -a pols [a causa d'una cosa] (ensorrar-se emocionalment)
◊ ég fór alveg í kerfi: vaig quedar totalment fet pols

kerfill <m. kerfils, kerflar>:
cerfull m (planta Anthriscus cerefolium)

kerfis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
sistemàtic -a

kerfis·bundni <f. -bundni, no comptable>:
sistematicitat f

kerfis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
sistematisme m
◊ hér er um að ræða kvíslagreiningu á milli einstaklingshyggju, heildarhyggju og kerfishyggju: aquí es tracta de la tricotomia individualisme-holisme-sistematisme

kerfis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
sistèmic -a

kerfun <f. kerfunar, pl. no hab.>:
sistematització f

kerling <f. kerlingar, kerlingar>:
1. <GENvella f
♦ gera móður sína að kerlingu: <LOC FIGfer iaia la seva mare, fer padrina sa mare (Mall. (donar-li el primer nét)
♦ fleyta (o: flytja) kerlingar: <LOC FIG#1. (láta smásteina skoppa eftir vatnsskorpunnifer botir (o: rebotar) pedretes sobre una superfície aquàtica (tirant-les-hi amb força perquè hi rebotin); #2. (þeytast áfram í loftköstumanar a tota velocitat (anar a la vela, córrer a tota pastilla)
2. <FIG PEJOR[dona] xafardera f, comare f

kerlingar·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:
laminària nòrdica (alga comestible; lit. “orelles de vella”) (alga bruna Laminaria hyperborea) (stórþari)

kerlingar·gípa <f. -gípu, -gípur. Gen. pl.: -gípna o: -gípa>:
vella bruixa

kerta·stjaki <m. -stjaka, -stjakar>: candeler m, canelobre m d'un sol braç

kerti <n. kertis, kerti>: 1. <GEN> espelma f
           ég kveiki á kerti: encenc una espelma
        2. (rafkerti) bugia f

kertis·stubbi <m. -stubba, -stubbar>:
bocí m (o: punta f; o:cul md'espelma (darrer tros que resta d'una espelma)

kesja <f. kesju, kesjur. Gen. pl.: kesja>:
<HISTkesja f, mena de pica de fulla ampla. Podria ésser l'equivalent norrè de l'arma irlandesa medieval coneguda amb el nom ces, cis, cess, o tractar-se d'un préstec del romànic, ja que el mot recorda massa la forma de chasser, caccia, caça etc. Si fos així, el significat del mot norrè seria -o hauria estat en els primers temps- ‘pica de caça’:
◊ Egill hljóp þá upp á og greip kesjuna: l'Egill llavors va pujar a dalt (de la seva naui va agafar la seva llança de fulla ampla

ketill <m. ketils, katlar>:
1. <GEN & í gufuvélcaldera f (GEN & de màquina a vapor)
♦ honum féll allur ketill í ketill: <LOC FIG#1. (verða agndofava caure d'esquena (quedar molt sorprès, estupefacte o desconcertat)#2. (missa móðinnles cames li van fer figa (perdre el coratge, desmoralitzar-se sobtadament)#3. (verða dauðskelfdurquedar sense polsos (quedar totalment esglaiat)
♦ það kraumar í kötlunum: <LOC FIGs'està covant el descontentament (o malícia o un altre sentiment negatiu mentre que ‘a la superfície’ tot sembla com sempre)
2. (lítillcalderó m (caldera petita)
3. (stórcalderona f (caldera grosssa, marmita)
4. (til að sjóða vatn íbullidor m [d'aigua] (recipient de cuina per a escalfar-hi aigua)

Ketill <m. Ketils, pl. no hab.>:
Ketill m, Kètil m (andrònim)

ketta <f. kettu, kettur. Gen. pl.: ketta>:
gata f, moixa f (Mall.

kettlingur <m. kettlings, kettlingar>:
gatet m, gató m, moixet m (Mall. (cria del gat i la gata)

keyra <keyri ~ keyrum | keyrði ~ keyrðum | keyrt>:
I. <absolut>:
1. conduir
♦ keyra á hundrað og tuttugu: anar a cent-vint
♦ keyrðu ekki á miðjum veginum: no vagis pel mig de la carretera!
♦ maðurinn kann ekki að keyra: l'home no sap conduir
♦ viltu að ég keyri?: vols que condueixi jo?
♦ keyra hratt: conduir a molta de velocitat
♦ þú keyrðir of hratt: anava a massa velocitat (la velocitat a què anava vostè era superior a la permesa)
II. <amb complement nominal>:
1. <e-ð>(akaconduir una cosa, menar una cosa (Mall.) (cosa = vehicle)
♦ keyra bíl: conduir un cotxe, menar un cotxe (Mall.
2. <e-n>portar algú en cotxe, dur algú amb cotxe (Mall.) (p.e., transportar un taxi el client etc.)
♦ keyra e-n heim: acompanyar algú a casa amb el cotxe
♦ viltu keyra mig á dómkirkjuna?: que em podria portar a la catedral?
♦ viltu keyra mig á flugvöllinn?: que em podria portar a l'aeroport?
♦ viltu keyra mig á umferðamiðstöðina? : que em podria dur a l'estació d'autobusos?
3. <e-ð>(reka íclavar una cosa (enfonsar d'un cop o a cops) (cf. també més avall,keyra e-ð í sig)
♦ keyra nagla [á kaf]: clavar un clau
♦ hann keyrði öxina í höfuð honum: li va enfonsar la destral al cap
4. <e-ð>(e-ð = hestfuetejar un cavall, pegar a una bístia amb les escorretjades (Mall., Men.) (donar un cop de tralla, escorretjades, fuet etc. a un cavall o bístia perquè comenci a caminar o perquè faci més via)
◊ Gunnar keyrir hestinn að eldinum en hann hopar: en Gunnar va fuetejar el seu cavall cap al foc, però la bístia va recular (per comptes de saltar per damunt el foc
◊ hesturinn vill nú eigi ganga og ekki tjár að keyra: el cavall llavors no vol posar-se a caminar, i fuetejar-lo, no serveix de res
◊ Grettir lét hefjast við og tók í taglið annarri hendi en hélt með annarri stafnum er hann keyrði með hestinn: en Grettir retenia el seu cavall estirant-lo cap enrere per la cua amb una mà, mentre sostenia el garrot, amb què el solia esperonar, amb l'altra
◊ og reið fram hjá Gretti og keyrði hestinn: i va avançar en Grettir pel seu costat mentre esperonava el seu cavall
◊ riddarinn keyrir folann sinn með vendi: el cavaller pega al seu poltre amb una fusta
♦ keyra hest fyrir vagni: donar cops de tralla al cavall perquè faci més via
♦ keyra hest sporum: esperonar un cavall
◊ keyrði hann þá hestinn sporum og reið upp eftir dalnum: va esperonar el seu cavall i cavalcà vall amunt
◊ Sigurðr Grana sverði keyrði: en Sigurd esperonava en Grani (el seu cavallamb l'espasa
♦ keyra undir e-m: donar un cop de tralla al cavall d'un altre
♦ betra er að keyra en draga: <LOC FIGmillor ésser el cotxer que no pas el cavall
♦ keyr þú ei fyrr en kemur á bak: <LOC FIGno diguis blat que no el tinguis al sac
5. <e-n>(lemjafuetejar algú, pegar a algú (donar-li llendera)
◊ Jórunn tók sokkana og keyrði um höfuð henni: la Jórunn va agafar les calces i li va pegar pel cap amb elles
6. <e-ð><INFORMexecutar un programa
♦ keyra forrit: executar un programa
♦ tölvan keyrir Windows 98-stýrikerfi: l'ordinador va amb Windows 98
III. <amb complement preposicional>:
A. <af stað>
1. partir, arrancar (el cotxe)
 
B. <á>
1. <á e-ð ~ e-n>envestir una cosa ~ algú (un cotxe & amb el cotxe)
◊ hún keyrði á bónda sinn á fjölskyldubílnum: va envestir el seu marit amb el seu combi
 
C. <áfram>
1. <e-ð áfram>fer tirar endavant una cosa (aconseguir que s'aprovi una llei, aconseguir imposar una idea etc.)
 
D. <í>
1. <e-ð í sig>clavar-se un objecte, enfonsar-se un objecte (ficar-se'l dins el cos)
◊ víst eigi mættak við of bindask í mik at keyra, ef vit ein lægim í andkætu: ben cert que no me'n podria estar de clavar-te dintre meu si tu i jo estiguéssim jaguent sols en mútua fruïció
 
E. <niður>
1. <keyra e-n niður>(aka á ~ yfir e-ð e. e-ntombar algú a terra, fer caure algú, tirar algú a terra (llençar-lo a terra & atropellar-lo)
◊ ruslabíllinn keyrði niður fjóra ljósastaura, brunahana og grjótgarð í götunni: el camió de les escombraries va tirar a terra quatre semàfors, una boca d'incendis i un mur de pedra del carrer
◊ en Grímur tók hann höndum og keyrði hann niður fall mikið og lék hann heldur illa og kveðst mundu meiða hann, ef hann kynni sig eigi: però en Grímur el va agafar amb les mans i el va estampar de mala manera contra el terra, pegant-li més aviat de mala manera i dient-li que el deixaria ben mal parat si no es controlava
2. <keyra e-ð niður>(reka íclavar una cosa a terra
◊ prestur bað hann ráða og keyrði niður hæl á berginu og bar að grjót: el sacerdot li va pregar que decidís ell i va clavar una estaca en el terra a dalt del penyal, i hi va amuntegar pedres al damunt
3. <keyra e-ð niður>(aka niðurbaixar una cosa amb el vehicle (cosa = terreny que hom baixa amb el vehicle: carrer, carretera, pista etc.)
◊ keyra niður bílageymsluna: baixar el pàrquing amb el cotxe, anar pàrquing avall amb el cotxe
 
F. <um>
1. <keyra um koll>#1. (falla um kollcaure rodó -ona (a terra)#2. (verða vitlaus, ærasttrastocar-se, descontrolar-se, tornar-se boig boja (caure en la follia & perdre el control de si mateix a causa de l'alegria regnant, de la gresca etc., “desmadrar-se”. L'expressió es pot emprar per indicar que la gent perd els estreps o que comença a fer gatzara, xivarri -en una festa- o a tornar-se boja -p.e., en un concert de rock-, o a fer esvalot -al carrer- etc.)
♦ allt ætlar að keyra um koll: <LOC FIGtot se'n vol anar en orris, tot s'està malmetent, tot s'està esfondrant
♦ ...er allt virðist ætla að keyra um koll í lífinu: ...quan en la vida tot sembla que vulgui anar-se'n en orris
♦ þegar allt ætlar um koll að keyra: ...quan tot se'n vol anar en orris
◊ á veggnum var mynd af Booth yfirhershöfðingja og önnur af drykkjumanskonu að verja börn sín í faðmi sér fyrir manni sínum, sem kominn er heim allur rifinn og tættur og augafullur og ætlar alt um koll að keyra: a la paret hi havia un retrat del general Booth i un altre de la dona d'un gató abraçant els seus infants per protegir-los del seu home que acaba d'arribar a casa gat com una sopa, amb la roba esquinçada i espelleringada, i on està a punt de moure's un sagramental
◊ þá gjörir og veður svo illt og mikið á landi, að svo er sem allt ætli um koll að keyra: i també fa que la tempesta de terra sigui tan dolenta i violenta que és com si tot s'hagués d'ensorrar
 
G. <undir>
1. <keyra e-n undir>atropellar algú, trepitjar algú (Mall.) (amb el cotxe)
 
H. <yfir>
1. <keyra yfir e-n>atropellar algú, trepitjar algú (Mall.) (amb el cotxe)
 
IV. <impersonal>:
1. <það keyrir fram úr hófi>això ja passa de la mida, això ja excedeix tots els límits
♦ fram úr keyrandi (escrit també aglutinat: framúrkeyrandi): exorbitant, desmesurat -ada, tremend -a (que excedeix tots els límits, extremament excessiu)
2. <e-ð>(rekaésser endut -a pel corrent o pel vent
◊ í því hjó Grettir framan á brjóstið svo að nálega tók af alla bringspalina og kviðinn svo að iðrin steyptust úr honum ofan í ána og keyrði þau ofan eftir ánni: en aquell moment, en Grettir li va pegar un cop d'espasa al davant, al pit, de manera que gairebé li va llevar tota la post del pit i la panxa, de manera que els budells li van caure a fora i es van precipitar al riu on el corrent se'ls en va endur riu avall

keyri <n. keyris, keyri>: xurriaques f.pl, escorretjades f.pl (Mall., Men.), tralla f, 
        fuet m (flagell)

keyris·högg <n. -höggs, -högg>: cop m de fuet, cop m de tralla f, fuetada f

keyta <f. keytu, no comptable>: pixum m (esp. d'animal i embassat)

kex·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>: galeta f, galleta-maria f 
        (Mall. Fl.: galletes-maria)

khmeri <m. khmera, khmerar>:
khmer m & f
♦ rauðu khmerarnir: els khmers rojos (o: roigs)

kibbúts <m. kibbúts, kibbútsar>:
quibuts m, quibuç m (קִבּוּץ(fl./pl.quibuts, quibutsos, quibuços og/i quibutsim)

kidús ha-sém–sjálfsfórn <f. -sjálfsfórnar, no comptable>:
<RELIGquiduix m ha-xem (קִדּוּשׁ הַשֵׁם

kið <n. kiðs, kið>: cabrit m

kiðlingur <m. kiðlings, kiðlingar>: cabridet m

kifla* <f. kiflu, kiflur>:
<RELIGquibla f ( قبلة, القبلة, القِبلة )

kikna <kikna ~ kiknum | kiknaði ~ kiknuðum | kiknað>:
doblegar-se
◊ jörðin viknar og kiknar (nāβəˈlāh, נָבְלָה), heimur bliknar og kiknar (nāβəˈlāh, נָבְלָה), tignarmenni lýðsins á jörðu blikna: el país llangueix i decau, el món es morfon i decau, els dignataris del poble de la terra es morfonen
◊ Önundur stóð út á borðið öðrum fæti og hjó til manns og í því var lagið til hans. Og er hann bar af sér lagið kiknaði hann við. Þá hjó einn af stafnbúum konungs á fót Önundar fyrir neðan kné og tók af fótinn. Önundur varð þegar óvígur. Féll þá mestur hluti liðs hans: l'Önundur havia posat un peu damunt el bordatge del vaixell mentre descarregava cops d'espasa sobre un home i en aquell moment un l'intentà ferir. Per parar el cop, es va vinclar cap enrere. Aleshores, un dels stafnbúar del rei, un dels guerrers escollits que anaven a la roda de proa del vaixell, li va endevinar la cama per dessota el genoll i l'hi va tallar. L'Önundur va quedar immediatament fora de combat; després d'ell, va anar caiguent la major part de la seva tripulació
◊ Og í því hljóp Grettir undir hendur honum og þreif um hann miðjan og spennti á honum hrygginn sem fastast gat hann og ætlaði hann að Glámur skyldi kikna við: en aquell instant, en Grettir va córrer cap al serf i li passà les mans per dessota dels braços i, agraponant-lo per la cintura, li va estrènyer l'espinada tan fortament com va poder, amb la intenció que en Glámur es doblegués cap enrere
◊ hann hafði þá togast við að draga Gretti að sér og því kiknaði Glámur á bak aftur og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin, féll svo opinn og öfugur út úr húsunum en Grettir á hann ofan: havia estat maldant amb totes les seves forces per a estirar cap a si en Grettir i per això en Glámur va cedir cap enrere, caiguent de cop d'esquena cap a la porta de manera que les espatlles van xocar i treure fora de lloc la llinda de la porta i la sostrada es va trencar, tant les llates com la coberta de terra congelada de l'edifici. El serf va acabar caiguent d'esquena fora de l'edifici i en Grettir li caigué al damunt
♦ kikna í hnjánum: fer figa els genolls, cedir els genolls
◊ þeir kiknuðu í hnjánum (kārəˈʕū, כָּרְעוּ) og féllu en vér rísum og stöndum uppréttir: els genolls els han fet figa. Han caigut. Nosaltres, emperò, nosaltres ens mantenim ferms i restem drets
♦ kikna í mjöðmum: esmalucar-se, esllomar-se
◊ þegar þeir gripu um þig hrökkst þú í sundur og fleiðraðir alla hönd þeirra og þegar þeir studdust við þig brotnaðir þú og þeir kiknuðu allir í mjöðmum (wə-haʕămaδətˈtā   lā-ˈhɛm   kāl־māθəˈnāʝim, וְהַעֲמַדְתָּ לָהֶם כָּל-מָתְנָיִם)quan et varen agafar, esclatares i els excoriares tot llur braç i quan es van recolzar en tu, et trencares i tots ells s'esmalucaren (?) (En comparació, la versió del 1906-1914, fa: þegar þeir grípa um þig með hendinni, þá brotnar þú og fleiðrar alla höndina á þeim, og þegar þeir styðjast við þig, þá brestur þú í sundur og linar þá í öllum mjöðmunum. Traducció interconfessional:quan ells s'hi agafaven, t'esquerdaves i els esquinçaves el braç; quan s'hi repenjaven, et trencaves i els fallaven les forces; Bíblia de Montserrat: quan se t'agafaven amb la mà, t'esquerdaves i els laceraves tota la mà; i quan es repenjaven sobre teu, et trencaves i s'esllomaven del tot)
♦ kikna undan ábyrgðinni: <LOC FIGesfondrar-se sota el pes de la gran responsabilitat
♦ kné  (o: fætur) kikna: a algú els genolls li fan figa
◊ allar hendur verða máttvana og öll kné kikna (tēˈlaχnāh mˈmāʝim, תֵּלַכְנָה מָּיִם)totes les mans queden sense força i tots els genolls fan figa
◊ ef þeir spyrja: „Hvers vegna stynur þú?“ skaltu svara: „Vegna fregnar sem mun berast og þegar hún berst mun hvert hjarta bresta, hver hönd missa máttinn, hver maður missa móðinn og sérhvert hné kikna (tēˈlaχnāh   mˈmaʝim, תֵּלַכְנָה מַּיִם). Fregnin berst og það sem í henni felst mun verða, segir Drottinn Guð“: i, si et pregunten: «Per què gemegues, tu?», els respondràs: «A causa d'una notícia que arribarà i quan arribarà, tots els cors defalliran, totes les mans perdran la força, tots els homes perdran el coratge i tots els genolls faran figa. Vet-la aquí! la notícia ja arriba, i el que diu, es farà realitat, diu el Senyor Jahvè»

kilja <f. kilju, kiljur. Gen. pl.: kilja>: 1. llibre m de butxaca
       2. en rústica (forma d'enquadernació oposada a en tela o en cartoné)
           stór kilja: llibre en rústica gran format

kilju·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.:  -útgáfna>: edició f en rústica, edició f de butxaca

kind <f. kindar, kindur>:
1. (sauðkindovella f (be, moltó, me)
2. <LITfill m, descendent m 
◊ ǫld  (= menn = synir) barma  (= synir barma = bróðursynir) almdrógar œgis varð opt sinn vita ríkis fyr bensíks Baldri, en minnumk þess. Flœðu bríkar bǫðsœkir helt snekkjum á haf ok rak undan allar kindir Eireks (= alla sonu Eiríks), bróður síns: els fills del germà de l'esfereïdor de la corda de l'oma (Ulmus glabra = oma = arc; el qui esfereeix la corda de l'arc = l'arquer, ja que "fa tremolar" la corda de l'arc en disparar la sageta; els fills del germà de l'arquer = els fills del germà del rei Hákon = els fills de l'Eiríkr Destral-sangonenta) sovint han de patir -me'n recorda- el poder del Baldr (= baró) del peix de les ferides mortals (bensíkr = peix (en realitat, el lavaret) de ferida mortal = drac de ferida mortal = serp de ferida mortal = = l'espasa; el baró de l'espasa = el guerrer). El lliurador de combats (bǫðsœkir = el guerrer) de la post de l'onada (la post de l'onada = el vaixell; el lluitador de combat[s] naval[s] = el rei Hákon el Bo) dirigí cap a la mar les seves esnèquies i féu fugir tots els fills de son germà Eirekr
◊ “þik munu góðir ǁ guðir flytja ǁ at jarðar yztu ǁ endimörkum, ǁ til Ódáins-akrs, ǁ þars unir lífi ǁ rekkr ráðsvinnr ǁ Radamantus. Þar lifa lífi ǁ lofða kindir ǁ unaðsfullu ǁ alla daga. ǁ Hvorki snjór þar, ǁ né snarpr vetr, ǁ ná kaldar koma ǁ krapa skúrir. ǁ Sendir þar heims haf, ǁ þat er hverfr um jörð, ǁ frá sér snúðgan blæ ǁ snjallt þjótanda; ǁ andar útræna ǁ í álfum þeim, ǁ svalar æ ok æ ǁ ýta kindum. ǁ Hér skaltu, öðlingr, ǁ æfi njóta, ǁ ok aldri una ǁ alla daga, ǁ af því þér Helena ǁ hvílir á armi, ǁ ok þú dótturmaðr ert ǁ ens dýrsta Seifs”: els bons déus et portaran als confins extrems de la terra, als Camps Elisis, on l'heroi Radamant, donador de bons consells, frueix de la vida. Aquí els fills dels homes hi viuen tots els dies una vida delitosa: no hi ha neu, ni hivern rigorós, ni freds xàfecs d'aiguaneu. L'oceà, que volta la terra, hi envia el seu zèfir falaguer, remorejant nítidament; en aquests paratges hi alena una brisa marina que refresca sempre i tothora els fills dels homes. Aquí, rei, és on gaudiràs de la vida i fruiràs de la teva existència per sempre, per tal com l'Helena jeu en el teu abraç [marital] i tu ets[, per tant,] el gendre de Zeus caríssim (lofða kindir = lofða synir = manna synir; ýta kindir = ýta synir = manna synir)
◊ „Því at eign eingi ǁ of jafnazt fær ǁ lamb-á við ǁ með lýða kindum; ǁ æ skal sitja ǁ at sumblum várum (ἡ δαίτη -αίτης | παρεῖναι ἐν δαίτῃσι[ν], αἰεὶ δ᾽ ἐν δαίτῃσι καὶ εἰλαπίνῃσι παρέσται), ǁ ok veizlum völdum (ἡ εἰλαπίνη -ίνης | παρεῖναι ἐν εἰλαπίνῃσι[ν], αἰεὶ δ᾽ ἐν δαίτῃσι καὶ εἰλαπίνῃσι παρέσται), ǁ í vina skauti“: car cap propietat no pot igualar una ovella anyellera entre els fills dels homes. Sempre seurà als nostres banquets i grans festes, en el si dels amics
◊ 88. “Liggr land eitt, ǁ nefna lýðir Krít, ǁ mitt á dimmbláu ǁ drafnar skeiði. ǁ Sú er fögr fold ǁ ok frjósöm næsta, ǁ unnum umflotin ǁ alla vega”. 89. “Þar er fjöld mikil ǁ foldbyggenda, ǁ svo at tölu má ǁ trautt á verpa; ǁ ok þar á bóli ǁ bygðir eru ǁ níu tugir ǁ nýtra borga”. 90. “Þar 'ro fjöltyngdar ǁ firða kindir, ǁ því hölda hverir ǁ hafa sitt mál. ǁ Þar Akkverjar ǁ eiga setr ǁ ok Frumkríteyingar ǁ fullhugaðir, ǁ karskir Kýdónar, ǁ kyn Pelasga ǁ ok Dóra þrídeildra ǁ dróttir fræknar”. 91. “Þar er Knóssus ǁ kappsmikil borg, ǁ þar mildingr ǁ Mínos ríkti; ǁ sá var málvinr ǁ ens mikla Seifs ǁ öðlinga jaðarr ǁ um ár níu”: 88. “Enmig del cós blau-fosc de l'ona hi ha una terra que la gent anomena Creta. És aquesta una terra bella i molt fecunda, envoltada per tots costats per les ones”. 89. “Hi ha una quantitat tan gran d'illencs, que a penes se'n pot calcular el nombre. En aquest terrer hi ha construïdes noranta pròsperes ciutats”. 90. “Els fills dels homes hi són multilingües, car cadascun dels homes hi té la seva [pròpia] llengua. Allà hi tenen llur estatge aqueus i eteocretencs d'esperit totalment intrèpid, cidonis vigorosos, el llinatge dels pelasgs i el dels doris, dividits en tres [tribus], [tots ells] estirps glorioses”. 91. “Hi ha Cnossos, la ciutat grandíssima, on va regnar el rei Minos. Aquest fou, cada nou anys, confident (amic íntim) del gran Zeus, protector dels nobles prínceps” (L'original fa:   Κρήτη τις γαῖ’ ἔστι μέσῳ ἐνὶ οἴνοπι πόντῳ, ǁ καλὴ καὶ πίειρα, περίῤῥυτος· ἐν δ’ ἄνθρωποι ǁ πολλοὶ ἀπειρέσιοι, καὶ ἐννήκοντα πόληες· ǁ ἄλλη δ’ ἄλλων γλῶσσα μεμιγμένη· ἐν μὲν Ἀχαιοί, ǁ ἐν δ’ Ἐτεόκρητες μεγαλήτορες, ἐν δὲ Κύδωνες ǁ Δωριέες τε τριχάϊκες δῖοί τε Πελασγοί· - ǁ τῇσι δ’ ἐνὶ Κνωσός, μεγάλη πόλις, ἔνθα τε Μίνως ǁ ἐννέωρος βασίλευε Διὸς μεγάλου ὀαριστής)
◊ fé ok fjǫrvi ǀ rænti fyrða kind ǁ sá inn grimmi Greppr; ǁ yfir þann veg, ǁ er hann varðaði, ǁ náði engi kvikr komask: Cabal i vides robava al llinatge dels homes el cruel Greppr (nom parlant). Del camí que ell vetllava (lit. guardava), ningú no aconseguia sortir-ne viu (vocabulari: #1. greppr: Cf. Baetke 19874, pàg. 210: greppr m. 1. starker, grimmig aussehender Mann   2. Dichter (poet.); en realitat, orðgreppur)
◊ sǫgvísum manni ǁ skaltu sjaldan trúa, ǁ þeim er með rógi rennr. ǁ Þvíat málugs manns ǁ reynask margar sǫgur ǁ lýða kind at lygi (Hugvinnsmál 71): no et creguis mai l'home xafarder que va corrents contant calúmnies car mantes històries d'home xerraire resulten ésser mentides a un fill d'homes (o: al gènere dels homes)
♦ → mann[a]kind “gènere humà, homes”
  Sveinbjörn Egilsson al seu Lexicon poëticum antiquae linguae septentrionalis, publicat a Copenhaguen el 1855, pàg. 72, sub voce böðsækir esmena el text en flæða bríkar böðsækir “pugnam maritimam, navalem obiens, bellator maritimus”. Però a la segona edició (1931) de la versió danesa d'aquesta obra, pàg. 65, feta el 1913-1916 a Copenhaguen p'en Finnur Jónsson, aquest esmena el passatge en qüestió en bǫðbríkar sœkir “l'atacant de l'escut”. Personalment em decanto més per la interpretació de l'Sveinbjörn que no pas per la d'en Finnur, el qual, a més a més, es veu forçat a eliminar l'impersonal rekr e-n undan, convertir l'hàpax legòmenon flœðu en la 3ª pers. del pl. del pret. d'ind. del verb flœja undan ( flœðu a mi em sembla una variant d'un *flóðu amb -œð- per -óð- igual a la forma de genitiu singular brœðr -que és la forma que realment surt als manuscrits- per l'esperable bróður) i, finalment, esmenar el genitiu síns en sínum. Tot plegat, massa canvis.  
     

kinda·kjöt <n. -kjöts, pl. no hab.>: carn f de xai, carn f d'oví, carn f de me (Mall.)

kindar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sauðarlegurpec -ega, talòs -ossa (estúpid, tanoca)
2. (rolulegurempegueïdor -a (tímid, vergonyós, retret)

kinda·snapir <f.pl -snapa>:
[redols m.pl amb] herbei m suficient perquè hi puguin pasturar les ovelles

kinder·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
(‘krakkaegg’ou m Kinder

kinn <f. kinnar, kinnar>: 1. <GEN> galta f
       2. <CULIN> cocotxa f (galta de bacallà)
       3. (rasskinn) anca f (natja)

kinn·bein <n. -beins, -bein>:
os m del pòmul
♦ konan með háu kinnbeininn: la dona de pòmuls sortints

kinn·hestur <m. -hests, -hestar>: mastegot m, bufetada f, mamballeta f (Mall.)

kinn·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
<MEDsi m maxil·lar (kinnkjálkaskúti)

kinnholu·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDsinusitis f maxi·lar (kjálkaskútabólga)

kinnkjálka·skúti <m. -skúta, -skútar>:
<MEDsi m maxil·lar

kippa <kippi ~ kippum | kippti ~ kipptum | kippt>:
I. Personal
1. <gerast ölvaðurposar-se alegre (començar a sentir els efectes de l'alcohol)
♦ hann er farinn að kippa: <LOC FIGha començat a anar alegre (ja es nota que ha begut)
2. <e-u>remenar una cosa
♦ kippa e-u í lag: redreçar una cosa, posar una cosa en posició correcta
♦ kippa að sér hendinni: retirar (o = Val., Bal.: llevarla mà
♦ kippa að sér hendinni [með e-ð]: <LOC FIGfer-se enrere [d'una cosa] (esp. en el darrer minut)
♦ kippa í e-n: estirar algú girant-lo, pegar estrebada i estirar algú (girant-lo o remenant-lo perquè deixi d'estar aferrat on està agafat)
◊ ég finn, hve kippir hann í mig nú: sento com m'està estirant
♦ kippa e-u í liðinn: #1. (setja í liðinn) posar un os a lloc (os, extremitat etc. dislocats). #2. <FIGredreçar una cosa (posar una cosa a lloc; posar bé una cosa; arreglar un assumpte que no va bé)
II. Reflexiu
1. ♦ kippa sér ekki upp við e-ð: <LOC FIGno estar (o: sentir-seafectat -ada per una cosa
◊ krakkinn virtist ekki kippa sér mikið upp við það: el vailet no semblava estar gaire afectat per allò (pel que havia vist)
III. Impersonal
1. ♦ honum kippir í kynið: <LOC FIGsurt a la seva família (no es pot pas negar que és membre de la família, s'assembla als de la seva família)

kippa·flogaveiki <f. -flogaveiki, pl. no hab.>:
epilèpsia mioclònica

kippur <m. kipps, kippir>:
1. <GENsacsejada f, sacsada f
♦ með kippum: a batzegades
♦ → jarðskjálftakippur “sacsejada sísmica, sotragada sísmica”
2. (spölurtirada f (tros de camí)
♦ góður kippur: una bona tirada, un bon tros de camí
♦ þetta er talsverður kippur: hi ha una tirada considerable, és una bona tirada, hi ha un bon tros de camí
3. (kenderímona f, meula f (trompa, embriaguesa)
♦ komast í kippinn: agafar una mona, engatar-se
♦ vera í kippnum: haver agafat -ada una mona, anar pet -a, anar gat -a

kirfi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (snoturpulcre -a (impecable, elegantment bonic)
2. (vandlegur & vel gerðuracurat -ada, curós -osa (primmirat, minuciós & ben fet)

Kirka <f. Kirku, no comptable>:
Circe f (Circē -ēs & -ae, Κίρκη -ίρκης)
◊ stóð ek, ok sá ek ǁ af sjónarbergi ǁ þykkvan skóg ǁ og þétta runna. ǁ Sýndist þá svartr ǁ úr sölum Kirku (Κίρκης ἐν μεγάροισι) af röstum jarðar (ἀπὸ χθονὸς εὐρυοδείης) ǁ reykr stíga: vaig romandre dret i, de dalt el puig que em feia de talaia, vaig veure un bosc espès i una densa bosquina. Aleshores ens va semblar veure que, des de les vastituds de la terra pujava de les sales de la Circe[, cel amunt,] un negre fum
◊ svo ek sagða ǁ en mér svara vann ǁ Kirka hinn kunnga ǁ kostsöm gyðja... (δῖα θεάων)així vaig parlar, i Circe la fetillera, la deessa excelsa, [al punt] em va respondre... (l'Sveinbjörn Egilsson tradueix els adjectius grecs δῖος, δῖα, δῖον i ἀντίθεος, -έη, -ίθεον amb kostsamur, kostsöm, kostsamt) (ὣς ἐφάμην, ἡ δ'αὐτίκ'ἀμείβετο δῖα θεάων...)

kirkja <f. kirkju, kirkjur. Gen. pl.: kirkna>: església f (edifici & institució)

kirkju·bekkur <m. -bekkjar (o: -bekks), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; Dat. pl.: -bekkjum>: 
        banc m d'església

kirkju·bók <f. -bókar (o: < -bækur), -bækur>:
registre m parroquial
og eftir að þeir voru dánir, þá voru þeir í kirkjubókunum til athugunar fyrir ættfræðinga: i després de llur mort, figuraven als registres parroquials per als estudis dels genealogistes

kirkju·burst <f. -burstar, -burstir>:
<ARQcrestall m de teulada d'església

kirkju·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. <GENcementiri m, cementeri m (Val., Bal.)
2. <HIST = hjá eða í kringum kirkjufossar m, sagrat m (Mall.) (cementiri devora església)

kirkju·hlað <n. -hlaðs, -hlöð>: placeta f de davant l'església, sagrat m

kirkju·siður <m. -siðar, -siðir>:
1. <RELIG GENritu m (costum religiós & [passos de què consta una] cerimònia religiosa) (helgisiður)
2. kirkjusiðir <m.pl -siða>ritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)

kirkju·turn <m. -turns, -turnar>:
(klukkuturn, klukknaturncampanar m<ritm./lit.cloquer m 

kirkju·þil <n. -þils, -þil. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:
<ARQempostissat m de frontis d'església

kirkju·þing <n. -þings, -þing>:
concili m
♦ síðara almenna kirkjuþingið í Vatíkaninu: concili [ecumènic] vaticà segon
♦ kalla saman almennt kirkjuþing: convocar un concili ecumènic
♦ kirkjuþingið í Trídent: Concili m de Trent, Concili tridentí

kirsi·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; Dat. pl.: -berjum>: 
        variant de → kirsiber “cirera”

kirsiberja·tómatur <m. -tómats, -tómatar>: tomàquet m cherry

kirsiberja·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: 
        variant de → kirsuberjatré “cirerer”

kirsu·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; Dat. pl.: -berjum>: cirera f

kirsuberja·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
cirerer m (arbre Prunus avium)

kirtill <m. kirtils, kirtlar>: glàndula f

kirtla·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDescrofulosi f, escròfula f

kirtlaveikis- <en compostos>:
<MEDescrofulós -osa (relatiu o pertanyent a l'escròfula)

kirtla·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MEDescrofulós -osa (que pateix d'escròfula)

kisa <f. kisu, kisur. Gen. pl.: kisa>:
mixeta f, moixeta f (Mall.

kista <f. kistu, kistur. Gen. pl.: kistna o: kista>:
1. <GENcaixa f
♦ leggja e-ð niður í kistu sína: guardar una cosa dins la caixa
2. (líkkistataüt f,m, bagul m, bubul m (Mall. (caixa de mort, fèretre)
og lét Þóroddur gera kistu að líkinu: i en Þóroddur va fer fer una taüt per al cadàver

kistill <m. kistils, kistlar>:
1. <GENcofrenet (o:cofret) m
2. (með flötu lokicaixeta f, arqueta f, <LIT> escriny m (amb la tapa plana)
  Motg etimològicament idèntic al català cistell.  
     

kistu·lagning <f. -lagningar, -lagningar>:
<CULINkistulagning f, vetlla i cerimònia fünebres, en els enterraments a Islàndia, breu funeral privat, petita cerimònia de comiat del difunt pert part dels seus parents més propers a la funerària  (útfararstofa). De vegades hi pot haver música i cançons fünebres. La taüt és oberta i un vel tapa la cara del difunt. La cerimònia acaba amb la benedicció del cos del mort i la retirada del vel que li tapa la cara. La kistulagning o cerimònia privada de comiat del difunt s'oposa a la útför o funeral públic. Per regla general, primer hi ha la kistulagning, després la útför i finalment la greftrun o enterrament

kisu·rós <f. -rósar, -rósir>:
malví bord, alcea f (planta Malva alcea)

kitla <kitla ~ kitlum | kitlaði ~ kitluðum | kitlaðe-n>:
fer pessigolles a algú, fer cossigolles a algú (Mall.
◊ kitla e-n [með fjöður] í ilina¹~ristina²~síðurnar³: fer pessigolles a algú a la planta del peu¹~a l'empenya²~als costats³ [amb una ploma]
◊ kitla e-n í magann: fer pessigolles a algú a la panxa
♦ kitla hláturtaugar áhorfenda [með e-u]: <LOC FIGarrancar les rialles dels espectadors [amb una cosa]

kitlur <f.pl kitla>:
pessigolles f, cosquerelles f.pl (Val.), cuscanelles f.pl (Val.), cossigolles f.pl (Mall.), còssigues f.pl (Men.), cassogues f.pl (Eiv.)

kíastólít <n. kíastólíts, kíastólít>:
<GEOLquiastolita f

kíkja <kíki ~ kíkjum | kíktii ~ kíktum | kíktá e-n ~ í e-ð>:
1. (gægjastmirar una cosa ~ algú (d'amagat, furtivament o fent-hi un cop d'ull d'amagat, sense que ningú no se n'adoni)
♦ kíkja í afmælispakkann: mirar furtivament l'interior del paquet que conté el regal d'anivesari (per mirar d'esbrinar què hi ha dedins)
♦ kíkja í glas: <LOC FIGfer un glop
2. (líta snöggvast áfer un cop d’ull a una cosa ~ a algú (pegar una ullada)
3. #1. : (horfa í kíkimirar amb prismàtics; #2. : (horfa í sjónaukamirar amb telescopi
4. (kíkja í heimsókn, koma í skamma heimsóknpassar a veure una cosa ~ algú (fer una visita breu a algú o a una cosa)
♦ kíkja inn í e-ð: entrar a un lloc a pegar-hi un cop d'ull, passar per un lloc
strákarnir kíkja stundum hingað inn eftir blakið: els nois de vegades venen aquí una estoneta (a fer-hi una copeta ràpida) després de jugar al voleibol
♦ kíkja við e-ð ~ kíkja við í e-u: passar per un lloc (fer-hi una visita breu)

kíg·hósti <m. -hósta, no comptable>: catarro m, tos ferina, pertussis f, cucurutxa f (Bal.)

kíkótískur, kíkótísk, kíkótískt <adj.>:
quixotesc -a

kíló <n. kílós, kíló>: quilo m
        eitt og hálft kíló: un quilo i mig
        hálft kíló: mig quilo

kílómetri <m. kílómetra, kílómetrar>: quilòmetre m
        hvað margir kílómetrar eru til...? a quina distància està...? 
           a quants de quilòmetres està...?
        ♦ → ferkílómetri “quilòmetre quadrat”

kímni·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:
humor m,f
♦ svört kímnigáfa: humor negre

kímni·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història breu còmica, relat faceciós
◊ “Nasreddin, tyrkneskar kímnisögur”. Þorsteinn Vilhjálmur Gíslason þýddi. Reykjavík: Leiftur, 1942: “Nasreddín (Nàsser Ad-Din) - anècdotes i historietes divertides’. Traduïdes pel Þorsteinn Vilhjálmur Gíslason. Reykjavík: Leiftur, 1942

kím·rót <f. -rótar, -rætur>:
<BOTradícula f

Kína <n. Kína, no comptable>:
Xina f
♦ Alþýðulýðveldið Kína: República Popular de la Xina

kína·börkur <m. -barkar, -berkir>:
(börkur kínatrjáaquina f (escorça de cincona)

kína·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
(kíníntrécincona f (arbre Cinchona officinalis)

kínatrés·börkur <m. -barkar, -berkir>:
(börkur kínatrjáaquina f (escorça de cincona)

Kín·verji <m. -verja, -verjar>:
xinès m, xinesa f 

kín·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
xinès -esa

Kíper <f. Kíper, no comptable>:
Xipre m (Kýper¹)

Kíper <n. Kípers, no comptable>:
Xipre m (Kýper²)

Kíp·verji <m. -verja, -verjar>:
xipriota m & f (Kýpverji)

kípverskur, kípversk, kípverskt <adj.>:
xipriota (kýpverskur, kýpversk, kýpverskt)

kísil·berklar <m.pl -berkla>:
<MEDsilicotuberculosi f

kísil·díoxíð <n. -díoxíðs, no comptable>:
<QUÍMdiòxid m de silici, anhídrid silícic

kísil·gúr <m. -gúrs, no comptable>:
<GEOLkieselgur f,m, terra f de diatomees ( barnamold)

kísil·jarðvegur <m. -jarðvegs (o: -jarðvegar), no comptable>:
<GEOLsílice m (anhídrid de silici natural)

kísil·járn <n. -járns, no comptable>:
<GEOLferrosilici m 

kísill <m. kísils, no comptable>:
1. <GEOLsilici m (metal·loide Si)
2. (kísiljarðvegur, náttúrlegt kísiltvíoxíðsílice m

kísil·lunga <n. -lunga, no comptable>:
<MEDsilicosi f, calicosi f

kísil·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:
<QUÍMòxid m de silici, tridimita f ( silisíumoxíð)

kísil·ryk <n. -ryks, no comptable>:
<GEOLpols f de silici 

kísil·skífur <n. -skífurs, -skífur>:
<GEOLlidita f

kísil·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid silícic

kísil·tvíoxíð <n. -tvíoxíðs, no comptable>:
<QUÍMdiòxid m de silici, anhídrid silícic

kísil·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
<ZOOLdiatomea f (bacil·lariofícia)

kíslev·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
[mes m de] quisleu  (o: casleu) m (כִּסְלֵו ǁ ὁ Χασελεῦ, ὁ Χασλεῦ, כַּסְלֵו ǁ Caslēu masc. indecl.)
á fjórða degi hins níunda mánaðar, kislevmánaðar (kisˈlēu̯ ~ כִּסְלֵו:   bə-ʔarbāˈʕāh   la-ˈħɔδɛʃ   ha-ttəʃiˈʕī   bə-χisˈlēu̯,   בְּאַרְבָּעָה לַחֹדֶשׁ הַתְּשִׁעִי--בְּכִסְלֵו), á fjórða stjórnarári Daríusar konungs barst Sakaría orð Drottins: el dia quatre del novè mes, del mes de casleu (quisleu), del quart any del regnat del rei Darius, la paraula de Jahvè fou adreçada al Zacaries (Zec’harià)
frásögn Nehemía Hakalíasonar. Svo bar við í kíslevmánuði (kisˈlēu̯ ~ כִּסְלֵו:   βə-ˌħɔδɛʃ־kisˈlēu̯,   בְחֹדֶשׁ-כִּסְלֵו), á tuttugasta stjórnarári Artaxerxesar konungs, þegar ég dvaldist í virkisborginni Súsa, að Hananí, einn bræðra minna, kom frá Júda ásamt nokkrum fylgdarmönnum: relat d'en Nehemies (Neħemià), fill de n'Helcies (Ħac’alià): durant el mes de casleu (quisleu) de l'any vint del regnat del rei Artaxerxes, quan jo em trobava a la ciutadella de Susa, va arribar de Judea en Hananí, un dels meus germans, amb alguns acompanyants
⁵⁴ Fimmtánda dag kíslevmánaðar (ὁ Χασελεῦ:   καὶ τῇ πεντεκαιδεκάτῃ ἡμέρᾳ Χασελεῦ τῷ πέμπτῳ καὶ τεσσαρακοστῷ καὶ ἑκατοστῷ ἔτει) árið eitt hundrað fjörutíu og fimm (þ.e. 6. desember árið 167 f.Kr.) lét konungurinn reisa viðurstyggð eyðingarinnar á fórnaraltarinu og reisa ölturu víðs vegar í borgum Júdeu. ⁵⁵ Fyrir dyrum húsa og á götum úti var reykelsi brennt. ⁵⁶ Þær lögmálsbækur sem fundust voru rifnar og brenndar. ⁵⁷ Fyndist sáttmálsbók í fórum einhvers var hann dauðasekur að boði konungs og einnig sá sem hafði mætur á lögmálinu. ⁵⁸ Mánuðum saman sættu Ísraelsmenn, sem fundust í borgunum, grimmilegu aðkasti. ⁵⁹ Tuttugasta og fimmta dag mánaðarins (καὶ τῇ πέμπτῃ καὶ εἰκάδι τοῦ μηνὸς θυσιάζοντες ἐπὶ τὸν βωμόν) færðu þeir fórnir á altarinu sem reist var ofan á fórnaraltarinu. ⁶⁰ Að fyrirmælum konungs voru konur, sem létu umskera syni sína, teknar af lífi. ⁶¹ Voru ungbörnin hengd um háls þeirra. Einnig voru heimamenn þeirra og þeir sem önnuðust umskurnina deyddir: ⁵⁴ El quinze de casleu de l'any cent quaranta-cinc (ço és, el 6 de desembre de l'any cent seixanta-set a.Cr.) el rei [Antíoc Epífanes] va manar aixecar damunt l'altar dels sacrificis l'abominació de la desolació i erigir altars arreu per les ciutats de Judea. ⁵⁵ Cremaven [també] encens davant els portals de les coses i pels carrers. ⁵⁶ Els Llibres de la Llei que trobaven eren estripats i cremats. ⁵⁷ I si es trobaven els Llibres de l'Aliança en possessió d'algú, aquesta persona era condemnada a mort segons el decret del rei i tambó ho era el qui acatava la Llei. ⁵⁸ Mes rere mes els israelites que eren trobats a les viles sofrien un cruel tracte. ⁵⁹ I el dia vint-i-cinc del mes [de casleu] feien ofrenen [i sacrificis] a l'altar que s'havia erigit davant l'altar dels sacrificis. ⁶⁰ Per instrucció del rei, les dones que feien circumcidar llurs fills, eren mortes. ⁶¹ Penjaven pel coll els infants [que s'haguessin fet circumcidar], i també eren morts els membres de la mateixa casa i els qui havien fet la circumcisió

kívanó <n. kívanós, kívanó>:
kiwano m (fruit de la planta Cucumis metuliferus)

kíví¹ <m. kívís, kívíar>:
quivi m (o: kiwi) (fruit de la planta Actinidia sinensis)

kíví² <n. kívís, kíví. Dat. sg.: kívíi;; nom. sg. det.: kívíið>: >:
variant de kíví¹ ‘quivi’

kjafta·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
xafarderia f, xafardeig m, sedasseria f
♦ álíta e-ð vera kjaftasögu: considerar una cosa només un rumor

kjafta·tífa <f. -tífu, -tífur. Gen. pl.: -tífa>:
llenguallarg m, bocamoll m, llenguallarga f, bocamolla f

kjafta·tík <f. -tíkur (o: -tíkar), -tíkur. Gen. pl.: -tíka>:
xafardera f

kjafta·tuðra <f. -tuðru, -tuðrur. Gen. pl.: -tuðra>:
xafardera f
◊ og þú uppþornuð kjaftatuðra og lygari: i tu, xafardera pansida i mentidera

kjafts·högg <n. -höggs, -högg>:
(hnefahögg í andlitiðcop m de puny a la cara, toc m an es morros (Mall.
♦ fá kjaftshögg: rebre un cop de puny a la cara
♦ reka e-m kjaftshögg: pegar-li a algú un toc a la cara
♦ þetta var mikið kjaftshögg: <LOC FIGva ésser un cop molt dur

kjaftur <m. kjafts, kjaftar>:
1. (munnur ýmissa dýragola f (boca de certs animals)
♦ kjaftur hundsins: la gola del gos
♦ kjaftur úlfsins: la gola del llop
2. (gróft tal: mannsmunnurboca f (llengua familiar i/o grollera: boca d'home)
♦ haltu kjafti: cus-te la boca! (o simplement: calla't!
♦ gefa e-m á kjaftinn: pegar a algú un toc als morros
♦ brúka kjaftinn: <LOC FIGbadar la boca, amollar-li, afluixar boca (parlar molt)
♦ ekki nokkur kjaftur: <LOC FIGni una ànima (ningú o molt poca gent)
♦ á kjaft: <LOC FIGper barba, perhom (Mall.(part d'una xifra, repartiment etc. que toca a cadascú)
◊ búið er að kaupa lærin og það er á 850 krónur á kjaft með kolum og grillolíu: ja he comprat les cuixes i són 850 corones per barba incloent-hi el carbó i l'oli de barbacoa

kjaft·æði <n. -æðis, no comptable>:
1. (bull, vitleysabeneiteries f.pl, dois m.pl (Mall.) (ximpleria, collonada, romansos)
2. (slúðurxerrameca f, barbolla f (taral­la, xerradissa, xafarderia -es)

kjallara·dyr <f.pl -dyra>:
porta f de celler

kjallara·húsnæði <n. -húsnæðis, no comptable>:
habitatge m en subsòl

kjallara·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
habitatge m en soterrani (soterrani o subsòl condicionat com a habitatge)

kjallara·kapella <f. -kapellu, -kapellur. Gen. pl.: -kapellna o: -kapella>:
cripta f (capella subterrània d'església)

kjallari <m. kjallara, kjallarar>:
1. <GENsoterrani m, celler m 
♦ koma neðan úr kjallaranum: sortir del celler
♦ koma niður í kjallarann: davallar al celler
2. (vínkjallariceller m (de vi)

kjalta <f. kjöltu, kjöltur. Gen. pl.: kjaltna o: kjalta>:
falda f, genolls m.pl (replà que formen les cames d’una persona asseguda)
♦ sitja í kjöltu e-s: seure a la falda d'algú
♦ sitja með barn í kjöltu sinni: seure amb un nen a la falda

kjammi <m. kjamma, kjammar>:
1. (kjálkibarra f (maixella)
2. (kinn, vangigalta f (part exterior de la cara)

kjara:
gen. de → kjör “nivell de vida”

kjara·samningur <m. -samnings, -samningar>:
acord m salarial 

kjara·skerðing <f. -skerðingar, -skerðingar>:
1. <GENretallada f salarial, reducció f del sou 
2. (lífskjaraskerðingreducció f del nivell de vida (baixada de la qualitat de vida)

kjarkur <m. kjarks, no comptable>:
coratge m 
♦ draga kjark úr e-m: desanimar algú
♦ finna kjark til þess að <+ inf>trobar ànims per a <+ inf
♦ hleypa í sig kjarki: fer el cor fort
♦ missa kjarkinn: perdre el coratge
♦ telja e-m kjark: encoratjar algú, animar algú, donar ànims a algú, infondre coratge a algú
♦ mig skortir kjark til að <+ inf.>no tinc coratge per a <+ inf.>, em manca el coratge per a <+ inf.>
♦ mig vantar kjark til þess: em falta valor per fer-ho
◊ mig vantar kjark og þor til að...: no tinc ni valor ni coratge per a...
♦ honum þraut kjark til þess: li va faltar valor per fer-ho
♦ öðlast kjark til að <+ inf.>: animar-se a <+ inf.>, armar-se de coratge per a <+inf.>, cobrar valor per a <+ inf.>

kjarna·fæða <f. -fæðu, pl. no hab.>:
menjar nutritiu i substanciós

kjarna·kljúfur <m. -kljúfs, -kljúfar>: reactor m [termo]nuclear

kjarna·klofning <f. -klofningar, no comptable>: fissió f [termo]nuclear (o: atòmica)

kjarna·oddur <m. -odds, -oddar>:
ogiva f termonuclear 

kjarna·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.:  -olía>: oli m essencial

kjarna·samruni <m. -samruna, no comptable>: fusió f nuclear

kjarna·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>: bomba atòmica

kjarna·sprenging <f. -sprengingar, -sprengigar>: explosió atòmica (o: nuclear)

kjarna·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
<GEOregió f nodal

kjarna·sýra <f. -sýru, no comptable>: àcid nucleic

kjarna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f nuclear

kjarn·bítur <m. -bíts, -bítar (o: -bítir)>:
durbec m, bec m de ferro, trencapinyols m (Val.), menjapinyols m (Men.), bec gros (Men.(ocell Coccothraustes coccothraustes syn. Coccothraustes vulgaris syn. Fringilla coccothraustes)

kjarnepla·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
magraner m (arbre Punica granatum)

kjarn·epli <n. -eplis, -epli>:
magrana f

kjarn·orka <f. -orku, no comptable>:
energia atòmica, energia f nuclear

kjarnorku- <en compostos>:
atòmic -a, nuclear

Kjarnorkumála·ráðið <n. -ráðsins, no comptable>:
Comissió f per a l'Energia Atòmica

kjarnorku·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma atòmica

kjarn·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
1. (spakmælimàxima f [incisiva], aforisme m (sentència breu i substancial)
2. (ummælimàxima lacònicaf, sentència profunda (sentència formulada amb les paraules justes)

kjarr·menta <f. -mentu, -mentur. Gen. pl.: -menta>:
orenga f (planta Origanum vulgare)

kjarr·mynta <f. -myntu, -myntur. Gen. pl.: -mynta>:
orenga f (planta Origanum vulgare)

kjarr·mæra <f. -mæru, -mærur. Gen. pl.: -mæra>:
orenga f (planta Origanum vulgare)

kjass <n. kjass, pl. no hab.>: 1. carícies f.pl, manyacs m.pl, 
          manyagues f.pl (moixaines, acaronaments)
	2. llegoteries f, llegots m.pl (llausangeries, lloança interessada)

kjassa <kjassa ~ kjössum | kjassaði ~ kjössuðum | kjassaðe-n>:
1. <GENacaronar algú, fer manyagues a algú
♦ kjassa barn: fer manyagues a un infant
2. (ganga eftiramanyagar algú (amb una finalitat determinada)
♦ kjassa e-n upp í e-ð: ensibornar algú amb moixaines i llegoteries
♦ kjassa e-n upp í að gera e-ð: ginyar algú amb manyagueries perquè faci una cosa

kjass·mæli <n.pl -mæla>
manyagueria f, paraules manyagues
◊ hún tældi hann með sínum áköfu fortölum, ginnti hann með kjassmælum sínum: el va seduir amb les seves ardents paraules, el va entabanar amb les seves manyagueries

kjá <kjái ~ kjáum | kjáði ~ kjáðum | kjáð>:
        (gæla við) acariciar algú
           kjá framan í barn: fer carantoines a un infant [petit], 
             fer jocs a un infant [petit] (Mall.)
           kjá saman: tocar-se, acaronar-se
           kjá nefjum saman: donar-se bec, acaronar-se fregant-se el nas
           kjá við einhvern: acariciar algú
              og litlu bláu bylgjurnar við bakka græna kjá: i les petites ones blaves 
               acaricien la verda riba

kjálka- <en compostos>:
mandibular, gnato-, gnat-

kjálka·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
amb la mandíbula trencada

kjálkaskúta·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDsinusitis f maxil·lar

kjálka·skúti <m. -skúta, -skútar>:
<MEDsi m maxil·lar (kinnkjálkaskúti)

kjálka·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>:
<MEDtrisme m 

kjána·legur, -leg, -legt <adj.>:
ximple, beneit -a, babau -ava, estúpid -a, bàmbol -a (Mall.

kjáni <m. kjána, kjánar>:
ximple m, beneit m, babau m, tanoca m, bàmbol m (Mall.
♦ kjáninn þinn: beneit!

kjói <m. kjóa, kjóar>:
paràsit m, cagaire m (nom de diversos ocells del gènere Stercorarius)
♦ litli kjói: paràsit cuallarg (ocell Stercorarius longicaudus)
♦ skjótti kjói: paràsit cuapunxegut (ocell Stercorarius parasiticus)
♦ stóri kjói: paràsit cuaample (ocell Stercorarius pomarinus)
♦ → fjallkjói “paràsit cuallarg”
♦ → ískjói “paràsit cuaample”

kjól·föt <n.pl -fata>:
frac m (peça de roba)
♦ rukkari (o: innheimtumaðurí kjólfötum: <á Spániel cobrador del frac

kjóll <m. kjóls, kjólar>: vestit m (de dona)
        síður kjóll: vestit de gala, vestit de nits
        kjóllinn er krumpaður: el vestit s’ha arrugat (Mall.: arruat), el vestit està arrugat
        gerið svo vel að þvo þennan kjól: podria rentar aquest vestit?

kjósa <kýs ~ kjósum | kaus ~ kusum | kosiðe-ð ~ e-n>:
        1. <GEN> triar una cosa ~ algú, elegir una cosa ~ algú
        2. kjósa heldur: estimar-se més..., preferir...
        3. <POLÍT> elegir algú
           kjósa e-n til þings (o: á þing): elegir algú al parlament
        4. kjósa e-n: (greiða atkvæði) votar [per] algú (algú = persona o partit)

kjósandi <m. kjósanda, kjósendur>: elector m, electora f, votant m & f

kjur, kjur, kjurt <adj.>:
variant fonetitzant de kyrr, kyrr, kyrrt ‘tranquil -il·la’
◊ sá er ekki altaf tryggastur sem situr kjur, heldur hinn sem kemur aftur: el més fidel no sempre és el qui no es belluga de lloc, sinó el qui torna

kjúklinga·baun <f. -baunar, -baunir>:
cigró m, ciuró m (Mall., Men.(fruit de la planta Cicer arietinum)

kjúklinga·borgari <m. -borgara, -borgarar>: hamburguesa f de pollastre

kjúklinga·bringa <f. -bringu, -bringur. Gen. pl.:  -bringna o: -bringa>: pit m (o: pitrera f
        -Mall.-) de pollastre

kjúklinga·leggur <m. -leggjar o -leggs, -leggir: 1. pota f de pollastre
        2. (kjúklingalæri) cuixa f de pollastre

kjúklinga·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de pollastre

kjúklinga·læri <n. -læris, -læri>: cuixa f de pollastre

kjúklingar·lundir <f.pl -lunda>:
<CULINfilet m de pollastre

kjúklinga·samloka <f. -samloku, -samlokur. Gen. pl.: -samloka o: -samlokna>: 
          entrepà m de pollastre

kjúklinga·staður <m. -staðar, -staðir>:
restaurant especialitzat en pollastres a l'ast

kjúklinga·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat. pl.: -vængjum>:
ala f (o: aleta f) de pollastre

kjúk·lingur <m. -lings, -lingar>: 1. <GEN> pollastre m
        frosnir (o: frystir) kjúklingar: pollastres congelats
        [hálfur] grillaður kjúklingur: [mig] pollastre a l'ast
        kjúklingur í bitum: pollastre trossejat
        steiktur kjúklingur: pollastre rostit
        2. (ungi) pollet m

kjöl·far <n. -fars, -för>: estela f (de vaixell)
        í kjölfar e-s: <LOC FIG> a remolc (o: conseqüència) de...

kjöltu·rakki <m. -rakka, -rakkar>:
gos faldiller, gos peter, petaner m, gosset m de falda

kjör <n.pl kjara>:
1. <GENcondicions f.pl
2. (lífskjörnivell m de vida (condicions de vida generals d'una persona, família etc.)
♦ batnandi ~ rýrnandi kjör: un nivell de vida que està millorant ~ minvant
♦ lifa við betri kjör: gaudir d'un nivell de vida relativament alt

kjör·aðstæður <f.pl -aðstæðna>:
condicions (o: circumstàncies) favorables  (per a créixer, desenvolupar-se, etc.)

kjör·barn <n. -barns, -börn>:
nen adoptat, nena adoptada  (ættleitt barn)

kjör·búð <f. -búðar, -búðir>:
autoservei m, súper[mercat] m (botiga, supermercat o magatzem en què hom bàsicament se serveix a si mateix)

kjör·bær, -bær, -bært <adj.>:
amb dret a vot
♦ kjörbærir íbúar Reykjavíkur: els reiquiaviquesos amb dret a vot

kjör·borð <n. -borðs, -borð>:
mesa f (electoral)

kjör·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
credencial f

kjör·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de les eleccions, jornada f electoral
        fimm vikum fyrir kjördag: cinc setmanes abans del dia de les eleccions

kjörfundar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: sala f de votacions 
          (en col·legi electoral)

kjör·fundur <m. -fundar, -fundir>: jornada f electoral

kjörinn, kjörin, kjörið <adj.>:
1. (kosinnelegit -ida  (triat, escollit)
2. (nákvæmur, tilvalinnideal  (just, excel·lent)
♦ kjörinn til e-s: ideal per a una cosa
♦ kjörinn staður til fyrirsáta ~ til að veita fyrirsát ~ til að njóta sólar: un lloc ideal per a emboscades ~ per a parar-hi embocascades ~ per a gaudir-hi del sol
♦ hann er kjörinn til þess: és la persona ideal per fer-ho
♦ þetta er kjörið tækifæri til að <+ inf.>és l'ocasió ideal per a <+ inf.>

kjör·kassi <m. -kassa, -kassar>: urna f electoral

kjör·klefi <m. -klefa, -klefar>: cabina f [de col·legi] electoral

kjör·maður <m. -manns, -menn>: elector m, electora f

kjörnir, kjörnar, kjörin:
pl. de → kjörinn, kjörin, kjörið “elegit -ida”

kjör·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: cònsol honorari, cònsol honorària

kjör·seðill <m. -seðils, -seðlar>: papereta f electoral, papereta f de votació

kjör·skrá <f. -skrár, -skrár>: cens m electoral

kjör·skyldleiki <m. -skyldleika, -skyldleikar>:
<QUÍM & FIGafinitat electiva

kjör·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
<QUÍM & FIGelectivament afí -ina

kjör·sókn <f. -sóknar, no comptable>:
participació f electoral
◊ kjörsókn varð aðeins tæplega fimmtíu prósent: la participació electoral només fou d'a penes el cinquanta per cent

kjör·staður <m. -staðar, -staðir>: col·legi m electoral

kjör·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: 1. (yfirkjörstjórn) junta f electoral
	2. (undirkjörstjórn) mesa f electoral

kjör·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
legislatura f
♦ bíða út kjörtímabilið: esperar fins a la fi de la legislatura, esgotar la legislatura

kjör·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
pes m ideal

kjöt- <en compostos>:
càrnic -a

kjöt <n. kjöts, no comptable>: <CULIN> carn f (com a aliment)
        ég borða ekki kjöt: no menjo carn
        kjöt í grænmetisjafningi: <CULIN> mena de fricandó
        niðursoðið kjöt: carn f en conserva
        það er ekkert kjöt á beinunum: <LOC FIG> no té gens de substància, tot és palla

kjöt·álegg <n. -áleggs, -álegg. Gen. pl.: -áleggja; Dat. pl.: -áleggjum>: 
      fiambre m de carn (cast)
        kalt kjötálegg: fiambre m (cast.), carn freda
        kjötálegg í sneiðum: embotits tallats en rodanxes o llenques

kjöt·át <n. -áts, no comptable>:
consum m de carn

kjöt·bindindi <n. -bindindis, no comptable>:
<RELIGabstenció f de carn

kjötbindindis·dagur <m. -dags, -dagar>:
<RELIGdia f d'abstenció de carn

kjöt·biti <m. -bita, -bitar>:
tallada f de carn

kjöt·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla>: <CULIN> pilota f [grossa] de carn (Bal.),
        mandonguilla grossa de carn

kjöt·búð <f. -búðar, -búðir>: carniceria f (botiga de carnicer)

kjöt·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: púding m de carn, pastís m de carn

kjöt·etandi, -etandi, -etandi <adj.>:
carnívor -a

kjöt·fars <n. -fars, pl. no hab.>:
<CULINcarn trinxada fina per a farciment d'embotit, pasta f de carn per a farciment d'embotit

kjötfars·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla>:
<CULINmandonguilla grossa de carn trinxada fina

kjöt·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció càrnica

kjöt·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de [menjar] carn

kjöt·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria càrnica

kjöt·kássa <f. -kássu, -kássur. Gen. pl.: -kássa>: kjötkássa f, mena de ragut 
          o estofat de carn i patates

kjöt·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>: 1. <GEN> brou m [concentrat] 
          de carn, extracte m de carn
        2. (teningur) pastilla f d'Avecrem

kjötkveðju·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>: carnaval m, carnestoltes m
        skrúðganga kjötkveðjuhátíðarinnar: rua f

kjöt·pottréttur <m. -pottréttar, -pottréttir>: <CULIN> potatge m de carn, [carn f d']olla f

kjöt·réttur <m. -réttar, -réttir>: [plat m de] carn f

kjöt·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
venda f de carn

kjöt·seyði <n. -seyðis, no comptable>: consomé m de carn, brou m de carn

kjöt·soð <n. -soðs, no comptable>: variant de → kjötseyði “brou de carn”

kjöt·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de carn d'anyell

kjöt·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
carniceria f (lloc de venda de carn)

kjöt·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur. Gen. pl.: -vinnsla o: -vinnslna>:
indústria càrnica

kjöt·vörur <f.pl -vara>:
productes càrnics

kjöt·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
[animal m] carnívor m

klaf·bókfell* <n. -bókfells, -bókfell>: <RELIG> quelaf m (קְלָף)

klak <n. klaks, klök>: 1. (en piscifactories) posta f d’ous (de peix) induïda, fresa f induïda
        2. bassa f (o: safareig m -Mall.-) utilitzada per a la fresa induïda

klaka·dröngull <m. -drönguls, -drönglar>: caramell m, candela f de glaç

klaka·þil <n. -þils, -þil. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:
panna f de glaç (o: gel), pany m de glaç, plafó m de glaç

klak·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
lloca f d'oca

klak·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
lloca f

klaki <m. klaka, klakar>: 1. (íslag á jörðu) [capa f de] glaç m (damunt la terra)
        2. (frosinn jarðvegur) terra glaçada
        3. (ísmoli) glaçó m
           gefðu mér Campari með klaka: porta'm un Campari amb glaçons
        4. (Ísland) Islàndia (la ‘nevera’, el ‘congelador’)
           íslenskt brennivín beint af klakanum: brennivín islandès directament del congelador

klak·vél <f. -vélar, -vélar>:
[màquina] incubadora f [d'ous]

klak·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
lloca f d'ànec

klappa <klappa ~ klöppum | klappaði ~ klöppuðum | klappaðe-ð>: 
        1. (hamra) picar una cosa, batre una cosa (a cop de martell i cisell)
           klappa nafn á stein: gravar un nom [amb cisell] a una pedra
           klappa stein: cisellar una pedra
        2. tustar sobre, picar sobre (pegar un copet suau)
           klappa á öxl[ina] e-m: tustar a l'espatlla d'algú
        3. aplaudir, fer mamballetes (Mall.)
           klappa fyrir e-m: aplaudir algú, fer mamballetes a algú (Mall.)
           klappa saman lófum (o: lófunum): aplaudir, fer mamballetes (Mall.)
           klappa lóf í lófa: aplaudir, fer mamballetes (Mall.)
           allt klappað og klárt!: <LOC FIG> llestos!, tot enllestit!

klarínett <n. klarínetts, klarínett>:
clarinet m

klarínett·konsert <m. -konserts, -konsertar>:
<MÚSconcert m per a clarinet
♦ klarínettkonsert í A-dúr eftir Mozart: concert per a clarinet en La major d'en Mozart

klasa·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur. Gen. pl.: -perlulilja>:
calabruixa, claus m.pl de Nostre Senyor, collblau m, marcet m, lliri m d'ase, capblaus m.pl (Mall.(planta Muscari neglectum syn. Muscari racemosum var. neglectum)

klasa·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>:
<MILbomba f de dispersió, bomba f de raïm, bomba f de boldró
◊ alþjóðlegt bann við klasasprengjum: prohibició internacional de les bombes de dispersió
◊ bann við framleiðslu, dreifingu, geymslu og notkun klasasprengna: prohibició de la producció, distribució, emmagatzematge i ús de les bombes de dispersió

klauf <f. klaufar, klaufar (o: klaufir). La forma de plural klaufir s'està imposant>:
1. (á dýrumpeülla f (en realitat, el mot designava originàriament la fenedura a la peúlla d'animals de peu forcat)
hérinn hefir eigi klaufir: la llebre no té peülles
ungneyti með hornum og klaufum: un vedell ja fet (és a dir, al qual ja li han sortit les banyes i les peülles)
öll ferfætt dýr, sem hafa klaufir, og þær alklofnar, og jórtra, megið þér eta: podeu menjar tots els animals de quatre potes que tinguin peülla i peülla partida i que remuguin
...því að ég gjöri þér horn af járni og klaufir (parˈsāh ~ פַּרְסָה:   ū-φarsɔˈθ-aʝiχ,   וּפַרְסֹתַיִךְ) af eiri: ...per tal com jo et donaré banyes de ferro i peülles de bronze
♦ alklofin klauf: peülla partida, peu forcat (peülla dividida com ara la de porcs, ovelles, cabres)
♦ sletta úr klaufunum: <LOC FIGanar a fer barrila (o: xerinola; o: tabola) 
2. (sauðkindcap m de bestiar oví, ovella f (pars pro toto)
kvikfé vort skal og fara með oss, ekki skal ein klauf eftir verða: el nostre bestiar també vindrô amb nosaltres, aquí no hi quedarà un sol animal
3. (langt opranura f (trau o fenedura, obertura longitudinal per a insertar-hi monedes)
4. (skarðfenedura f, clivella f (esquerda o escletxa a roca)
5. (löng lautfondalada f, sotalada f (afrau entre dos puigs)
6. (buxnaklaufbragueta f (de pantalons)
♦ opna klaufina: obrir la bragueta

klaufa·skapur <m. -skapar, no comptable>:
poca traça
♦ þvílíkur klaufaskapur!: quina poca traça!

klaustur <n. klausturs, klaustur>:
1. (forstöðumaður: ábóti & abbadís | á afskekktu svæðimonestir m (munklífi)
◊ klaustrið Lluc: el monestir de Lluc
2. (forstöðumaður: príor & príoressa e. príórissa | inni í borg, bæ e. þorpiconvent m (konventa)
◊ klaustrið Sant Gaietà: el convent de Sant Gaietà

klaustur·göng <n.pl -ganga>:
<ARQclaustre m (de monestir)

klaustur·heit <n. -heits, -heit>:
vot monàstic
♦ hafa unnið klausturheitin: haver professat els vots monàstics

klaustur·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f monàstica (o: monacal; o: claustral)

Kládía <f. Kládíu, pl. no hab.>:
Clàudia (nom de dona)

kláða·blettur <m. -bletts, -blettir>:
1. (maurakláðaskellaclapa f de ronya (erupció cutània deguda a la sarna de la pell)
2. (hitabólur, hitaútbrotgranellada f, borradura f, gorradura f (Bal. (erupció cutània deguda a la calor)

kláða·kind <f. -kindar, -kindur>:
be ronyós, me ronyós (Mall.

kláða·maur¹ <m. -maurs, -maurar>:
àcar m de la ronya (àcar Sarcoptes scabiei)

kláða·maur² <n. -maurs, -maur>:
variant de kláðamaur¹ ‘àcar de la ronya’

kláða·útbrot <n.pl -útbrota>:
granellada f, borradura f, gorradura f (Bal.

kláði <m. -kláða, pl. no hab.>:
1. (það að klæjapicor f, <MEDprurit m (pruïssor)
◊ kláði í endaþarmi (o: við endaþarmpicor a l'anus, <MEDprurit m anal
◊ kláði í kynfærum: picor als genitals, <MEDprurit m genital
2. (maurakláði, fjárkláðironya f (malaltia produïda per l'àcar Sarcoptes scabiei i d'altres àcars de la família dels sarcòptids)
◊ það sem blint er eða beinbrotið eða sært eða með kýlum eða kláða eða útbrotum: cap animal cec o que tingui un os trencat, o que estigui ferit, o que tingui pústules o ronya o vérbols

kláð·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:
ronya f, sarna f

kláðugur, kláðug, kláðugt <adj.>:
(vosugur, skurfótturronyós -osa, sarnós -osa (amb el cos ple de crostes de ronya)
◊ þá mun Drottinn gjöra kláðugan hvirfil Síonar dætra og gjöra bera blygðan þeirra: per això el Senyor farà sarnosa la coroneta del cap de les filles de Sió i ensenyarà llurs vergonyes

kláf·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>: (loftferja) telefèric m

kláfur <m. kláfs, kláfar>: (loftferja) telefèric m

klám <n. kláms, no comptable>: 1. <GEN> pornografia f
           dæmdur fyrir dreifingu kláms: condemnat per distribuir pornografia
           framleiða, kaupa eða selja klám: produir, comprar o vendre pornografia
        2. (ósiðsemi, klúryrði) obscenitat f (impudícia)

klám·blað <n. -blaðs, -blöð>: revista pornogràfica

klám·bíóhús <n. -bíóhúss, -bíóhús>: sala X f

klám·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura sicalíptica, literatura pornogràfica

klám·efni <n. -efnis, -efni>: material pornogràfic

klám·fenginn, -fengin, -fengið: 1. <GEN> pornogràfic -a
        2. (ósiðsamur, klúr) obscè -ena (impúdic)

klám·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>: pel·lícula porno f, pel·lícula X f

klám·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula porno f, pel·lícula X f

klám·myndband <n. -myndbands, -myndbönd>: vídeo porno[gràfic]

klámmynda·bíóhús <n. -bíóhúss, -bíóhús>: sala X f

klámmynda·leikari <m. -leikara, -leikarar>: actor m porno

klámmynda·leikkona <f. -leikkonu, -leikkonur. Gen. pl.: -leikkvenna>: actriu f porno

klámmynda·leikstjóri <m. -leikstjóra, -leikstjórar>: director m de pel·lícules porno[gràfiques],
        directora f de pel·lícules porno[gràfiques]

klámmynda·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estrella f del porno

klám·rit <n. -rits, -rit>: 1. <GEN> escrit pornogràfic
        2. (prentefni) publicació pornogràfica (imprès o obra publicada de contingut pornogràfic)

klám·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estrella f [del] porno

klám·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: espectacle pornogràfic

klám·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
estrofa pornogràfica (o: obscena; o: libidinosa; o: procaç; )

klám·yrði <n. -yrðis, -yrði>: obscenitat f (paraula, expressió o llenguatge obscens)
        öskra klámyrði: cridar obscenitats

klám·yrtur, -yrt, -yrt <adj.>: que té un llenguatge obscè

klefi <m. klefa, klefar>: 1. (á skipum) camarot m (cast.), cabina f
           eins manns klefi: un camarot individual, una cabina individual
        2. (á lögreglustöð) cel·la f (de comissaria, presó etc.)

kleggi <m. kleggja, kleggjar>:
(hestaflugatàvec m (nom genèric d'insectes del gènere Tabanus)

kleif <f. kleifar, kleifar>:
1. <GENpenya rosta [però enfilable], roca escarpada [però enfilable]
2. kleifar <f.pl kleifa>: (skörðótt klettabeltirost escarpat però enfilable, pendent rocallós però enfilable, penyes formant pendent rost però pujable
◊ en sakir þess tröllskapar er Þorgrímur nef hafði haft í seiðnum og atkvæða, þá verður þess eigi auðið að höfðingjar tækju við honum og þó að stundum þætti þeim eigi svo ólíklega horfa þá bar þó alls staðar nokkuð við. Hann var þó löngum með Þorkatli Eiríkssyni og hefur hann nú sex vetur verið í sektinni. Eftir þetta er hann stundum í Geirþjófsfirði á bæ Auðar en stundum í fylgsnum fyrir norðan ána er hann hafði gert sér; annað fylgsni átti hann við kleifarnar suður frá garði og var hann ýmist: tanmateix, i per mor de l'embruixament que en Þorgrímur nef li havia fet en el seiðr i dels maleficis [que l'hi va imposar (cf. Baetke 1987⁴, pág. 31: at-kvæði <...> 3. Verwünschung, Zauberspruch, (dadurch gewonnene) Zauberkraft)], el destí no va permetre que cap cabdill li fés costat i encara que de vegades li semblés que la cosa pintava molt bé, sempre hi havia alguna cosa que finalment ho impedia. Així i tot, romania llargues temporades amb en Þorkell Eiríksson. Així va fer sis anys de bandejament. Després d'aquest temps, de vegades era al fiord de Geirþjófsfjörður, al mas de l'Auður, i de vegades a un amagatall que s'havia fet al nord del riu; tenia un segon amagatall a les penyes rostes (Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga, del 1903, pàg. 55, en dóna la següent definició: kleifar ‘felsen, an denen man hinauf klettern kann’. Adolf Noreen 1950⁵, pàg. 261, tradueix aquest mot com a steiler abhang; Baetke 1987⁴, pág. 328, tot i donar-li entrada al seu diccionari, no tradueix el mot, sinó que, en la seva entrada, hi remet a klif ‘Klippe, Felsen, steile Anhöhe, Bergrücken’. Ens quedem, doncs, amb la definició d'en Finnur Jónsson) que hi havia al sud de la tanca del mas i de vegades era a un amagatall, de vegades a l'altre

kleifur, kleif, kleift <adj.>:
1. (gerlegurpossible  (factible)
♦ gera e-m kleift að <+ inf.>possibilitar a algú [de] <+ inf.
2. (sem unnt er að klífaescalable  (que un s'hi pot enfilar)
♦ fjallið er kleiftel puig és escalable

kleina <f. kleinu, kleinur. Gen. pl.: kleina>:
<CULINkleina f, típica pasta islandesa de tardor-hivern, de forma trapezoïdal, fregida amb oli de girasol o llard, i menys sovint mantega. Se solen menjar com a acompanyament de xocolata calenta o de cafè acabat de fer

kleinu·hringur¹ <m. -hrings, -hringar>:
variant de kleinuhringur² ‘dònut’

kleinu·hringur² <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
dònut m

klekja <klek ~ klekjum | klakti ~ klöktum | klakiðe-u út>:
covar els ous fins que neixen els pollets (lloca, vella)

klekjast <klekst ~ klekjumst | klaktist ~ klöktumst | klakistút>:
néixer (pollet)
◊ ungar sem klekjast út í sama hreiði: els pollets que neixen a la mateixa nierada

klekkja <klekki ~ klekkjum | klekkti ~ klekktum | klekktá e-m>:
venjar-se d'algú

Kleópatra <f. Kleópötru, pl. no hab.>:
Cleòpatra (nom de dona)
◊ á fjórða stjórnarári Ptólemeusar konungs og Kleópötru kom Dósiteus, sem sagðist vera prestur og Levíti, og Ptólemeus sonur hans með ofanskráð bréf um púrím. Kváðu þeir bréfið vera ófalsað og þýtt af Lýsimakkusi Ptólemeussyni í Jerúsalem: l'any quart del regnat de Ptolemeu i Cleòpatra, Dositeu, que deia que era sacerdot i levita, i Ptolemeu, el su fill, portaren la present carta sobre els purim, la qual deien que era autèntica i que havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, dels de Jerusalem

Kleópötru·fiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona f Cleopatra (papallona Gonepteryx cleopatra)
♦ balerískt Kleópötrufiðrildi: papallona groga (papallona Gonepteryx cleopatra ssp. balearica)
♦ pityúsískt Kleópötrufiðrildi: papallona groga d'Eivissa (papallona Gonepteryx cleopatra ssp. petronellae)

kletta·drangur <m. -drangs, -drangar>:
cavall-bernat m, penyal isolat, ullal m de roca (penyal vertical, aïllat i de forma agullonada)
◊ tveir klettadrangar voru beggja vegna klifsins sem Jónatan reyndi að fara til að ráðast á framvarðarsveit Filistea. Hét annar Bóses en hinn Sene: a banda i banda del pas que en Jonatan volia travessar per atacar l'avantguarda filistea, hi havia dos penyals isolats, anomenats, l'un Bosés, i l'altre Senne

kletta·engispretta <f. -engisprettu, -engisprettur. Gen. pl.: -engispretta>:
llagosta roquera, llagost roquer
◊ af þeim megið þið neyta þessara dýra: ýmissa tegunda af flækingsengisprettum (ʔarˈbεh, אַרְבֶּה), klettaengisprettum (sālˈʕām, סָלְעָם), hlaupaengisprettum (ḥarˈgol, חַרְגֹּל ) og stökkengisprettum (ḥāˈγāβ, חָגָב)d'entre ells podreu menjar aquests animals: les diverses espècies de llagosta migratòria, llagostes roqueres, llagostes corredores i saltarel·les (La Bíblia de Montserrat fa: d'entre elles, doncs, podreu menjar aquestes: les diverses espècies de llagosta i de llagosta solam, hargol i hagab; la traducció anterior de la Bíblia islandesa tambés és més honrada en la traducció d'aquest passatge. Fa així: af þeim megið þér eta þessi: arbe-engisprettur, sólam-engisprettur, hargól-engisprettur og hagab-engisprettur)

Kletta·fjöll <n.pl -fjalla>:
Muntanyes Rocalloses

kletta·frú <f. -frúar, -frúr>
saxífraga f piramidal (planta Saxifraga cotyledon)

kletta·gjá <f. -gjár, -gjár>:
clivella f de les roques
◊ en skreiðast sjálfir inn í klettagjár (ni'qrōθ ha-tstsu'rīm, נִקְרוֹת הַצֻּרִים) og hamarskorur fyrir ógnum Drottins og fyrir ljóma hátignar hans: per ficar-se a les clivelles de les roques, a les esquerdes de les penyes, davant el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat
◊ sendið landshöfðingjanum sauðaskattinn úr klettagjánum ('ʔεrεts mi-'ssεlaʕ, אֶרֶץ מִסֶּלַע) gegnum eyðimörkina til fjalls Síondóttur: envieu el tribut dels anyells al sobirà del país, [envieu-l'hi] des de les clivelles dels penyals, a través del desert, fins a la muntanya de la filla de Sió (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: envieu l'anyell del sobirà del país des de Selà, pel desert, a la muntanya de la filla de Sió)
◊ þér brunnuð af girndarbruna hjá eikitrjánum, undir hverju grænu tré, þér slátruðuð börnum í dölunum, niðri í klettagjánum ('taḥaθ səʕi'φēj ha-ssəlā'ʕīm, תַּחַת סְעִפֵי הַסְּלָעִים)us heu encès de concupiscència a la vora dels roures, sota tot arbre verd, i heu immolat infants a les valls, sota les escletxes de les roques (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els qui s'exciten prop dels terebints, sota tot arbre verd, que immolen infants en els torrents, entre escletxes de les roques)

kletta·gnípa <f. -gnípu, -gnípur. Gen. pl.: -gnípna o: -gnípa>:
cim m de penya, cim m de balç
◊ hann býr í björgum og náttar þar á klettagnípum og fjallatindum: viu a les roques i passa les nits als cims de les penyes, als pics de les muntanyes
◊ frá klettagnípum sé ég hann, af hæðunum horfi ég á hann, Ísrael, þjóð sem býr ein sér og telur sig ekki með öðrum þjóðum: el veig des del cim de les penyes, el contemplo de dalt dels pujols: Israel, un poble que habita a part, i que no és comptat entre les altres nacions

kletta·greifingi <m. -greifingja, -greifingjar>
damà m (fl./pl.: damans) roquer (mamífer Procavia capensis syriaca)
◊ þið skuluð telja klettagreifingja (šāˈφān, שָׁפָןóhreinan því að hann jórtrar en hefur ekki klofna hófa: considerareu impur el damà perquè és ruminant però no té la peülla partida (el mot islandès és calc de l'alemany Klippdachs, i aquest ho és de l'afrikaans i neerlandès klipdas)

kletta·hellir <m. -hellis, -hellar>:
cova f entre les roques
◊ flýið í klettahella (bi-məʕā'rōθ tsu'rīm : בִּמְעָרוֹת) og í gjótur (ū-βi-məḥil'lōθ ʕā'φār :וּבִמְחִלּוֹת עָפָר) í jörðinni fyrir ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: fugiu a [amagar-vos a] les balmes de les roques i a les profunditats de la terra per evitar el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan s'aixecarà per fer tremolar la terra

kletta·salat <n. -salats, -salöt>:
ruca f [d'hort], ruqueta f [d'hort], [card m] eruga f, rúcola f (planta Eruca vesicaria syn. Eruca sativa syn. Eruca vesicaria ssp. sativa)
  A fi i efecte de distingir entre Eruca sativa i Diplotaxis muralis, recomanem de reservar l'ús de rúcola per a la planta Eruca sativa i ruqueta o roqueta per a la planta Diplotaxis muralis.  

kletta·skora <f. -skoru, -skorur. Gen. pl.: -skora>:
escletxa f a una penya o roca, esquerda f a una penya o roca
◊ og hann fór þaðan og settist að í Etamklettaskoru (bi-səʕīφ sεlaʕ ʕējŧām: בִּסְעִיף סֶלַע עֵיטָם)i se'n va anar d'allà i es va retirar a la cova de la roca d'Etam

kletta·skúti <m. -skúta, -skútar>:
balma f
◊ þeir munu leita inn í klettaskúta (niˈqraθ   ha-sˁsˁuˈrīm, niˈqraθ   ha-sˁˈsˁur ~ נִקְרַת הַצֻּרִים, נִקְרַת הַצּוּר:   bə-niˈqrōθ   ha-sˁsˁuˈrīm,   בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים) og hamraskorur (səˈʕīφ   ha-ssəlāˈʕīm ~ סְעִיף הַסְּלָעִים:   lā-ˈβōʔ   bə-niˈqrōθ   ha-sˁsˁuˈrīm   ū-βi-səʕiˈφēi̯   ha-ssəlāˈʕīm,   לָבוֹא בְּנִקְרוֹת הַצֻּרִים, וּבִסְעִפֵי הַסְּלָעִים) undan ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: cercaran refugi a les balmes dels penyalars i als crivells dels espadats fugint del terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan ell s'aixecarà i farà tremolar la terra

kletta·snös <f. -snasar, -snasir>:
punta f de penya, punta f de balç
◊ Júdamenn tóku einnig tíu þúsund menn lifandi til fanga, fóru með þá efst upp á klett nokkurn, hrintu þeim fram af klettasnösinni svo að þeir limlestust allir: els jueus en van capturar vius uns altres deu mil, que van conduir al cim d'una roca i d'allà els van estimbar de dalt a baix de manera que tots ells van quedar esclafats
◊ niðjar guðlausra bera fáar greinar og veikar rætur þeirra standa á klettasnös: els descendents dels impius porten poques branques; llur febles arrels són a la punta [nua] d'un penya-segat

kletta·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.(ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota)

kletta·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
castell roquer

klettóttur, -klettótt, -klettótt <adj.>:
rocallós -osa

klettur <m. kletts, klettar>:
1. (bjargpenya f, roca f (peny)
♦ byggja á kletti: construir damunt roca 
2. (hamarbalç m, penya-segat m (espadat, cingle)
♦ þverhníptur klettur: paret f de roca 
3. (steindrangurpenyal m (penya grossa i aïllada)

klé <m. klés, kljár>:
<HISTpes m de teler

áþekkir hestum eru þeir, fráir sem gæðingar, það glymur sem í stríðsvögnum er þeir þjóta um fjallatindana, snarkar sem í loga af hálmi, kliðar (qōl ~ קוֹל:   kə-ˈqōl   <...>   kə-ˈʕam   ʕāˈt͡sūm   ʕɛ̆ˈrūχ   milħāˈmāh,   כְּקוֹל <...> כְּעַם עָצוּם, עֱרוּךְ מִלְחָמָה) sem máttugur her búist til bardaga: són semblants a cavalls, veloços com bons cavalls de sella, retruny com el els carros de combat quan es llancen rabents pels cims de les muntanyes, espetega com la flama del rostoll encès, aixeca [un gran] brogit com un puixant exèrcit, preparat per a la batalla (BMonts. = com un exèrcit poderós en ordre de batalla;   BInterc. = com un exèrcit poderós a punt per entrar en combat; BEvang. = com una tropa poderosa que marxa en ordre de combat)

klið·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
xoriguer petit  (ocell Falco naumanni)

klið·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
de dolç refilet
hefjið lofsöng og berjið bumbur, knýið kliðmjúka (nāˈʕīm, nəʕīˈmāh ~ נָעִים, נְעִימָה‎:   kinˈnōr   nāˈʕīm,   כִּנּוֹר נָעִים) lútu og hörpu: entoneu cants de lloança i toqueu els timbals, toqueu l'arpa i el llaüt de dolç so (BMonts. = les arpes sonores i les cítares;   BInterc. = les arpes sonores i les cítares; BEvang. = l'arpa melòdica i la cítara)

kliður <m. kliðs, kliðir>:
1. (í fuglumrefiladissa f (piuladissa d'ocells)
2. (niðurremor f (mormol, murmuri)
♦ kliður í trjákrónum: la remor als capcuruculls dels arbres
3. (niðurbrogit m (estrèpit, fragor)
♦ heimsins karp og kliður: els tràfecs i el brogit del món
4. (hróp, ópcridadissa f (cridòria de gent)
urðu þá köll mikil og kliður (ἡ ταραχή -ῆς:   γενομένης δὲ κραυγῆς καὶ ταραχῆς) og vegsömuðu þeir Drottin á móðurmáli sínu: s’aixecaren llavors clams i cridòria i glorificaven el Senyor totpoderós en llur pròpia llengua (BMonts. = enmig de crits i d'un gran aldarull;   BInterc. = enmig dels clams i de l'agitació; BEvang. = )
ég mun safna yður öllum saman, Jakobs ætt, og smala saman sauðum Ísraels eins og sauðfé í rétt, eins og hjörð í haga, og þá verður kliðurinn mikill (hūm ~ הוּם:   təhīˈmɛnāh   mē-ʔāˈδām   תְּהִימֶנָה מֵאָדָם) af mannmergðinni: us aplegaré a tots vosaltres, llinatge de Jacob, i reuniré les ovelles d'Israel com el bestiar dins la cleda, com el ramat dins el pastiu, i aleshores, se sentirà una gran remor de multitud humana (BMonts. = remor com d'una mar humana;   BInterc. = Seran més nombrosos que els habitants d'Edom; BEvang. = l'estrèpit de la multitud)

klifur·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: planta enfiladissa

klifur·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>: 1. <GEN = klifurjurt> planta enfiladissa
        2. (hangandi klifur- eða vafningsjurt í frumskógum) liana f

klikkaður, klikkuð, klikkað: torrat -ada, anat -ada de l'olla (boig)

klikkast <klikkast ~ klikkumst | klikkaðist ~ klikkuðumst | klikkast ║ [á e-u]>:
tornar[-se] boig ~ boja [per una cosa]

klint <n. klints, pl. no hab.>:
niella f, clavell m d'ase (o: de blat; o: de bladeguera; o: de moro), herba f de la geneta (o: del git), ballaruma f, negrelló m (planta Agrostemma githago syn. Lychnis githago) (akurstjarna)

klippa <klippi ~ klippum | klippti ~ klipptum | klippte-ð>: 
I. <amb complement nominal>:
        1. <GEN> tallar una cosa (amb tisores)
           klippa hárið snöggt: tallar-se els cabells
           klippið hárið snöggt: talleu-me els cabells curtet
           klippið ekki of stutt: no els talleu massa curts
           klippið ekki of sítt: no els talleu massa llargs
           láta klippa sig: anar a tallar-se els cabells
           ég vil láta klippa mig: [que] em podria tallar els cabells?
           klippa og líma: <INFORM> retalla i enganxa, cut and paste
           vera klipptur og skorinn <+ magn>: <LOC FIG> ésser ell -a en estat pur,
              ésser exactament i precisament ell -a
           klippt og skorið <+ magn>: <loc. adv.> #1. (nákvamlega, greinilega) exactament
                <+ quantitat>, ni més ni menys que <+ quantitat>, senzillament <+ subst.>
              #2. (aðein, einungis, eingöngu) exclusivament, únicament
        2. (um sauðfé) tondre un animal de llana (ovelles)
           klippa kindur: tondre les ovelles
           klippa ull: tondre la llana
        3. (um tré) podar un arbre (plantes)
           klippa tré: podar un arbre
        4. (um kvikmynd) muntar un film (pel·lícula)
        5. (um alifugl) eixalar un animal (aviram)
           klippa vængina á hænu: eixalar una gallina

II. <amb complement preposicional>:
A. <aftur>:
        1. klippa aftur fyrir sig: <FUTBOL> deixar-se caure i xutar la pilota
           tot just abans de tocar a terra

B. <á>:
        1. klippa á naflastrenginn: <MED & FIG> tallar el cordó umbilical

C. <út>:
        1. klippa e-ð út [úr blaði]: retallar una cosa [del diari]
           hann er eins og klipptur út úr e-u: <LOC FIG> és com si l'haguessin tret -a de...
              Gamli bærinn er eins og klipptur út úr póstkorti: la ciutat vella és com si
                       l'haguessin treta d'una postal
        2. klippa e-ð út: <FIG> censurar una cosa

klippi·mynd <f. -myndar, -myndir>:
collage m (composició artística)

klipping <f. klippingar, klippingar>:
1. <GENtall m de cabells 
2. (á ulltosa f (d'ovelles)
3. (á filmuedició f, muntatge m (de pel·lícula)
4. (trjáa og runnapoda f (d'arbres i arbustos)

klífa <klíf ~ klífum | kleif ~ klifum | klifiðe-ð>:
escalar una cosa (cosa = puig, espadat etc.)
◊ hverjum manni var hann sterkari og fimari og eru þar margar frásagnir ritaðar um það. Ein sú er hann gekk í Smalsarhorn og festi skjöld sinn í ofanvert bjargið og enn það er hann hjálp hirðmanni sínum, þeim er áður hafði klifið bjargið svo að hvorki mátti komast upp né ofan, en konungur gekk til hans og bar hann undir hendi sér ofan á jöfnu: era més fort i més àgil que qualsevol altre home i s'han escrit moltes de relats sobre aquest fet. Un d'ells conta que va pujar a l'Smalsarhorn, va fixar el seu escut a la part de dalt del penyal i encara s'hi diu que va ajudar a un home de la seva hirð que abans havia escalat el penyal fins a un indret on no podia ni continuar pujant ni baixar-ne, i el rei va anar fins a ell i el va portar agafat sota l'aixella fins a terra plana
♦ klífa yfir fjall: travessar una muntanya enfilant-s'hi
♦ klífa upp á e-ð: enfilar-se fins a dalt d'una cosa
◊ nú er sagt að Þorgerður gengur til jarðhússins og ætlar að gefa Gísla dögurð en þili er á millum búrsins og þess er Helgi lá í. Þorgerður gengur í brott úr búrinu. Klífur Helgi upp á þilið og sér að þar var manni matur deildur og í því kemur Þorgerður inn og vinst Helgi við fast og fellur ofan af þilinu. Þorgerður spyr því hann lætur svo að klífa í ræfur upp og vera eigi kyrr: en aquest punt de la història es conta que la Þorgerður se'n va anar al jarðhús o refugi soterrani amb la intenció de portar l'esmorzar al Gísli. Hi havia un envà de fusta entre el rebost de la casa i allà on en Helgi estava ajagut. Quan la Þorgerður se n'havia anat fora del rebost, en Helgi es va enfilar a dalt de l'envà i va veure que hi havien agafat menjar per a un home. De cop i volta, la Þorgerður va tornar a entrar dins el rebost i en Helgi es va girar massa precipitadament amb la sorpresa i va caure de dalt de l'envà. La Þorgerður li va demanar què hi feia enfilat a dalt de la sostrada [del rebost], en lloc d'estar reposant tranquil

klígja <f. klígju, no comptable>:
basques f.pl, nàusees f.pl

klínískur, klínísk, klínískt <adj.>:
clínic -a 
♦ klínísk greining: anàlisi clínica 
♦ klínísk rannsókn: anàlisi clínica 

klíka <f. klíku, klíkur. Gen. pl.: klíka o: klíkna>:
1. <GENpenya f, colla f
2. <PEJORcapelleta f, camarilla f

klíku·kapítalismi <m. -kapítalisma, no comptable>:
<FAMcapitalisme m de camarilles, capitalisme m de capelletes

klípa <f. klípu, klípur. Gen. pl.: klípna o: klípa>: 1. <GEN> pessic m
        2. (vandræði) destret m, estretor f, mal tràngol (dificultat, crisi, mal pas)
           komast í klípu: ficar-se en un apuro (cast.)

klípa <klíp ~ klípum | kleip ~ klipum | klipið:
        1. <e-n> pessigar algú
           klípa e-n með fingrunum: pessigar algú amb els dits
           klípa e-n með glóandi töng: pessigar algú amb unes estenalles roentes
        2. <e-ð> pinçar una cosa
           klípa e-ð sundur: tallar una cosa pinçant-la
        3. <klípa [utan] af e-u>: <FIG> anar llevant pessics d'una cosa, fer minvar 
           una cosa miqueta a miqueta

klístra <klístra ~ klístrum | klístraði ~ klístruðum | klístraðe-ð>:
enganxar una cosa, encolar una cosa (amb cola, aiguacuit, engrut)

klístur <n. klísturs, no comptable>:
engrut m (planta Agrostemma githago) (hvítlím)

kljá <kljái ~ kljáum | kljáði ~ kljáðum | kljáðe-ð>:
<HISTposar els kljár (klé “pes de teler”) a l'ordit d'un teler perquè estigui ben tibat
♦ kljá vef: fixar els pesos a l'ordit del teler
♦ kljá á enda: <FIGacabar [de fer una cosa]
♦ vera á enda kljáður: <FIGhaver acabat, haver arribat a la fi
♦ ég er á enda kljáður að þola e-ð lengur: ja no he acabat la paciència i no puc continuar aguantant una cosa per més temps
◊ ...enn þat má þykkja mikil ófyrirsynja, er þessir tveir menn hafa vanit hingat kvámur sínar, ok þykki mér þat þolanda, ef illa skal vera, at Búi hafi slíka meðferð, enn hitt óhræsi, er þar sitr ok hlýðir til tals manna, þá em ek á enda kljáðr at þola þat lengr: ...però a un li pot semblar que aquests dos homes, fent un costum de venir aquí, s'estan propassant molt, i, per més que sigui una cosa dolenta, em resulta tolerable que en Búi s'hagi comportat com ho ha fet, però, pel que fa a aqueix fàstic d'home que seu allà escoltant les nostres converses, ja fa temps que he més que acabat tota la paciència amb ell

kljást <kljáist ~ kljáumst | kljáðist ~ kljáðumst | kljáðstvið e-ð>:
lluitar contra una cosa, plantar cara a una cosa (fer front a una adversitat, situació adversa etc.)

kljúfa <kljýf ~ kljúfum | klauf ~ klufum | klofiðe-ð>:
1. <GENfendre una cosa
♦ kljúfa e-n í herðar niður: fendre algú des del cap fins a les espatlles
síðan ganga þeir til bardaga, ok sér Ívarr, at þetta er allt satt, sem Heðinn hafði sagt honum. [P. 313] Gengr hann at baki Hǫgna ok hǫggr í hǫfuð honum ok klýfr hann í herðar niðr. Fellr Hǫgni þá dauðr ok stóð aldri upp síðan. Síðan drap hann þar þá menn alla, er at bardaganum váru, en síðast Heðinn, ok varð honum lítit fyrir því. Síðan gekk hann til skipa, ok varð þá lýst af degi. Hann fór til konungs ok sagði honum. Konungr lét vel yfir verki (=afreksverki) hans ok sagði honum giptuliga (gæfusamliga) tekizk hafa: [després, tots ells] entraren a la batalla i l'Ívarr va comprovar que tot el que en Heðinn li havia dit era cert. Es va posar darrere en Hǫgni i li va assestar un cop d'espasa al cap i el va fendre fins a les espatlles. En Hǫgni llavors va caure mort i ja no es va tornar a aixecar mai més. Tot seguit, va amtar tots els homes que participaven a la batalla i al final va matar en Heðinn i fer-ho no li va costar gaire. Després, va tornar als vaixells. Començava a fer claror. Es va presentr davant el rei i el va informar del que havia passat. El rei es va mostrar satisfet per la seva gesta i li va dir que la sort li havia somrigut
♦ kljúfa við: asclar llenya, fer estelles
2. <FIGescindir una cosa
♦ kljúfa flokk: escindir un partit, provocar una escissió en un partit
♦ kljúfa sig úr flokki: escindir-se d'un partit
3. (um kostnaðsufragar una cosa (despeses)
♦ kljúfa kostnaðinn: fer front a les despeses

♦ kljúfast í herðar niður: fendre's [mútuament] des del cap fins a les espatlles
ganga þeir nú á land ok berjask. Er Hǫgni allœfr, en Heðinn bæði vápnfimr ok stórhǫggr. Þat er með sannindum sagt, at svá mikil atkvæði ok illska fylgdi þessum álǫgum, at þó at þeir klyfisk í herðar niðr, þá stóðu þeir upp sem áðr ok bǫrðusk. Hildr sat í einum lundi ok sá upp á þenna leik: baixaren doncs a terra i es bateren. En Hǫgni era abrivadíssim (o millor: emportat per l'ira, encès d'ira) i en Heðinn era hàbil amb les armes i[, a més a més,] assestava grans cops [d'espasa]. Es diu sense mancar a la veritat que un tan gran encantament i malefici acompanyaven aquestes fetilles que, encara que es fenguessin [mútuament des del cap] fins a les espatlles, es tornaven a posar drets com abans i reprenien el combat. La Hildr romania asseguda a un bosquet mirant aquest combat

klof <n. klofs, klof>: entrecuix m
        í gegnum klofið: per entre les cames
        það kostar klof að <+ inf.>: costar Déu i ajuda <+ inf.>
        það kostar klof[s] að ríða röftum: <LOC FIG> les tasques molt difícils 
           posen a prova l'home! no tothom és capaç de fer un esforç tan gran!
           (és a dir, fan veure la mena d'home que un és)

klof·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m (planta Allium sativum) (hvítlaukur)

klossi <m. klossa, klossar>: esclop m

kló <f. klóar, klær>:
1. (á ketti, hundi o.s.frurpa f (de mamífer)
♦ bjarga e-m úr klóm e-s: <LOC GEN & FIGsalvar algú de les urpes d'algú ~ d'una cosa
◊ og Davíð hélt áfram: „Drottinn, sem bjargaði mér úr klóm (ˈʝāδ ~ יָד:   ʔăˈʃɛr   hisˤsˤiˈla-nī   mi-i̯ˈʝaδ   hā-ʔăˈrī   ū-mi-i̯ˈʝaδ   ha-dˈdɔβ, אֲשֶׁר הִצִּלַנִי מִיַּד הָאֲרִי וּמִיַּד הַדֹּב) ljóna og bjarna, mun einnig bjarga mér frá Filisteanum.“ Þá svaraði Sál Davíð: „Þú skalt fara, Drottinn veri með þér“: en David va prosseguir dient-li: «Jahvè, que em va salvar de les urpes dels lleons i dels óssos, també em salvarà dels filisteus». Llavors en Saül li va respondre: «Vés, i que Jahvè sigui amb tu»
◊ hann frelsar og bjargar, hann gerir tákn og undur á himni og jörð, hann sem bjargaði Daníel úr klóm (ˈʝāδ ~ יָד:   dī   ʃēi̯ˈzīβ   lə-δānīˈʝēʔl   min־ˈʝaδ   ʔarjāwāˈθāʔ,   דִּי שֵׁיזִב לְדָנִיֵּאל, מִן-יַד אַרְיָוָתָא) ljónanna: ell allibera i salva, ell fa senyals i prodigis al cel i a la terra; ell, que ha salvat en Daniel de les urpes dels lleons
♦ brýna klærnar: <LOC GEN & FIGesmolar (o: afilar les ungles
♦ hafa allar klær úti: <LOC FIGemprar tots els mitjans disponibles, treure les arpes (Men.
♦ komast í klónum á e-m: <LOC FIGcaure a les urpes d'algú
♦ lenda í klærnar á e-m: <LOC FIGcaure sota les urpes d'algú
♦ sýna klærnar: <LOC FIGmostrar les ungles
♦ vera í klónum á e-m: <LOC FIGtrobar-se sota les urpes d'algú
♦ → bjarndýrskló “urpa (o: arpa) d'ós”
♦ → eirkló “urpa d'aram”
♦ → rándýrskló “urpa de depredador”
2. (á ránfugli & spendýrum, fuglskló & spendýrsklóarpa f (d'ocell rapinyaire & de mamífer)
3. (humarkló, krabbaklópinça f, mordala f (Mall., Men. (de cranc, llagosta etc.)
4. (rafmagnskló, tengiklóendoll m [mascle] (clavilla connectora a corrent elèctric)
5. (seglklópuny baix (de vela)
♦ slaka á klónni: <LOC FIGafluixar, cedir, amollar la presa

klóak <n. klóaks, klóök>
cloaca f

klóak·rör <n. -rörs, -rör>
canonada f de la cloaca

klókur, klók, klókt <adj.>:
1. (slóttugurastut -a  (astuciós, astutament llest)
2. (hygginnviu viva  (llest, espavilat)
3. (slunginngarneu -eva, murri múrria (negativament astut)

klór <n. klórs, no comptable>: 1. <QUÍM> clor m (tákn / símbol: Cl)
         2. (sótthreinsandi vökvi) lleixiu m, lleixivet m (Bal. (producte de neteja)

klóra <klóra ~ klórum | klóraði ~ klóruðum | klórað>:
         1. rascar, gratar (Bal.)
           ég klóraði á mér kinnina: em vaig gratar la galta
         2. klóra sér: rascar-se, gratar-se (Bal.) (amb les ungles)
           oft klóraði hann sér svo mikið að það byrjaði að blæða: sovint es gratava tant que
             li començava a fer sang
         3. (köttur) rapinyar  (gat, moix)
           kötturinn klóraði mig: el gat m'ha rapinyat

klór·blandaður, -blönduð, -blandað: clorat -ada
        klórblandað kranavatn: aigua clorada de l'aixeta

klósett <n. klósetts, klósett>: wàter m (o: vàter), lavabo m, excusat m (Mall.)
        fara á klósettið: anar al vàter, anar a l'excusat (Mall.)
        hvar er klósettið: on és el vàter?
        vera á klósettinu: ésser al vàter

klósett·bursti <m. -bursta, -burstar>:
escombreta f del vàter, granereta f del vàter 

klósett·pappír <m. -pappírs, no comptable>: paper m de vàter, paper m d’excusat (Mall.)

klósettpappírs·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>: rotlle m de paper de vàter,
       rotlo m de paper d’excusat (Mall.)

klósett·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>: rotlle m de paper de vàter,
       rotlo m de paper d’excusat (Mall.)

klósettrúllu·haldari <m. -haldara, -haldarar>: suport m per a paper de vàter,
       porta-rotlles m per a paper higiènic

kló·sigar <m.pl -siga>:
<METEOcirrus m (fl./pl.: cirrus)

kló·þang <n. -þangs, no comptable>:
goemó negre, ascofil·la nuosa (alga comestible) (alga bruna Ascophyllum nodosum)

klukka <f. klukku, klukkur. Gen. pl.: klukkna>: 1. <GEN> campana f
        2. rellotge m (de cloquer, de paret, d'ajuntament)
           flýta klukkunni: avançar el rellotge
           seinka klukkunni: retardar el rellotge
           seinka klukkunni um klukkutíma: retardar una hora el rellotge
           klukkan seinkar sér: el rellotge es retarda
           klukkan flýtir sér: el rellotge s’avança
           → vekjaraklukka “despertador”
        3. hora f (en indicació del temps en què un hom es troba)
           hvað er klukkan? Quina hora és?
           geturðu sagt mér hvað klukkan er? Que em pots / em pot dir quina hora és?
           klukkan er eitt: són la una
           klukkan er að ganga fimm: són quarts de cinc
           klukkan er rúmlega fjögur: passen de les quatre
           klukkan er tvö: són les dues
           klukkan er þrjú: són les tres
           klukkan er hálf þrjú: són dos quarts de tres
           klukkan ellefu: a les onze
           klukkan fimm: a les cinc
           klukkan fjögur seinni partinn: a les quatre de la tarda
           klukkan tólf: a les dotze
           klukkan hálf eitt í nótt: a dos quarts d’una de la nit
           klukkan hálf eitt eftir miðnætti: a dos quarts d’una de la nit


L'HORA
hvað er klukkan? quina hora és?
klukkan er tólf són les dotze
klukkan er korter yfir ellefu és un quart de dotze
klukkan er hálf tólf són dos quarts de dotze
klukkuna vantar ~ er korter í tólf són tres quarts de dotze
klukkan vantar ~ er fimmtán ~ tíu ~ fimm mínútur í tólf són tres quarts de dotze ~ les dotze menys deu ~ les dotze menys cinc
klukkan er fimm ~ tíu ~ tuttugu ~ tuttugu og fimm mínútur yfir tólf són les dotze i cinc ~ i deu ~ i vint ~ i vint-i-cinc
klukkan er korter yfir tólf són un quart d'una
klukkan er tíu mínútur gengin í eitt són les dotze i deu
klukkan er tuttugu og fimm mínútur í tólf són dos quarts i cinc de dotze
falten vint-i-cinc per les dotze
són les dotze menys vint-i-cinc
   
klukkan hvað? a quina hora?
klukkan tólf a les dotze
klukkan eitt a la una
klukkan tvö a les dues
klukkan þrjú a les tres

klukkna·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
porta f del sagrat (portal dels antics cementiris situats al voltant de les esglésies) (klukknaport)

klukkna·port <n. -ports, -port>:
portal m de cementiri amb campanes, porta f de cementiri amb campanes  (Lit. ‘portal de les campanes’. Quan no tenia campana o campanessáluhlið)

klukku·jólarós <f. -jólarósar, -jólarósir>:
marxívol m, marxívols m.pl, hel·lèbor m (planta Helleborus foetidus)

klukku·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
1. bruc m d'aiguamoll (planta Erica tetralix) (haustlyng)
2. bruc m de neu (planta Erica herbacea syn. Erica carnea) (vorlyng)

klukku·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
klukkustrengur m, tirador m de campaneta, corda f de campaneta, actualment es designa amb aquest terme una tira de tapisseria que, penjada a la paret, es fa servir d'ornament

klukku·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora f

klukku·tími <m. -tíma, -tímarr>:
hora f

klumbu·spyrðill <m. -spyrðils, -spyrðlar>: gírgola f de bruc (bolet Lyophyllum decastes)

klunna·lega <adv.>:
de manera maldestra o malapta

klunna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (klaufskurgraponer -a, negat -ada (maldestre, malapte, desmanyotat)
2. (luralegurtosc -a (bast, groller, sense finor)
◊ stór klunnaleg hönd: una mà grossa i tosca
3. (þunglamalegurfeixuc -uga, sorrer -a, sompo -a (de moviments lents)

klúbbur <m. klúbbs, klúbbar>: club m

klúður <n. klúðurs, no comptable>:
merder m, caos m, embolic f, pasterada f

klúðra <klúðra ~ klúðrum | klúðraði ~ klúðruðum | klúðraðe-u>: cagar-la en una cosa, 
        espifiar una cosa
           ég klúðraði þessu: l'he cagada

klúka <klúki ~ klúkum | klúkti ~ klúktum | klúkt>:
seure inclinat -ada cap endavant i/o amb les anques posades al caire del seient

klúr, klúr, klúrt: 1. (klæminn) groller -a (esp. en la forma de parlar)
           klúr til orðs og æðis: groller de paraula i maneres
        2. (grófgerður) grosser -a (bast)
        3. (ruddalegur, grófur) grosser -a, toixarrut -uda (Mall.) (ordinari, no delicat)

klútur <m. klúts, klútar>:
1. <GENmocador m
♦ → pappírsvasaklútur “mocador de paper”
♦ → vasaklútur “mocador [de butxaca]”
2. (hálsklúturmocador m de coll, fulard m (per al coll)
3. (tuskadrap m, pedaç m (Bal.) (p.e., per a eixugar-hi els plats, torcar les taules etc.)

klykkja <klykki ~ klykkjum | klykkti ~ klykktum | klykktút með e-u>:
dir una cosa a tall d'acabament, concloure dient una cosa
♦ e-u klykkir út með e-u: una cosa acaba amb...

Klýtemnestra <f. Klýtemnestru, no comptable>:
Clitemnestra f (Cly̆taemnēstra -ae, Κλυταιμνήστρη -ήστρης ~ Κλυταιμνήστρα -ήστρας)
◊ þar lét hann ófám ǁ Agamemnons ǁ glapit glysmálum ǁ göfga konu. ǁ Lét þó fyrst kostsöm ǁ Klýtemnestra (δῖα Κλυταιμνήστρη) (góða hafði hún ǁ hyggju þegit) ǁ sett syn fyrir, ǁ né sinna vildi ǁ vondslegu verki ǁ ok vansæmanda: ell, allà seduïa la noble dona de l'Agamèmnon amb no poques belles i afectades paraules. Tot i així, l'excelsa Clitemnestra de primer -restava callada per la seva honrada pensa- va interposar-hi el seu rebuig i no volgué pensar a fer una obra malvada i deshonrosa (l'Sveinbjörn Egilsson tradueix els adjectius grecs δῖος, δῖα, δῖον i ἀντίθεος, -έη, -ίθεον amb kostsamur, kostsöm, kostsamt)

klæða <klæði ~ klæðum | klæddi ~ klæddum | klætte-n>:
vestir algú
♦ klæða sig: vestir-se
♦ klæða sig hlýlega: vestir-se amb roba calenta

klæða·burður <m. -burðar, no comptable>: roba f, vestimenta f, 
        vestits m.pl (forma d’anar vestit o vestida)
        hann / hún leggur mikið upp úr klæðaburði: s’ho mira molt 
          amb la forma d’anar vestit ~ vestida, li dóna molta d’importància 
          a la roba que es posa

klæðast <klæðist ~ klæðumst | klæddist ~ klæddumst | klæðst>:
vestir-se

klæðskera·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
sastreria f

klæð·skeri <m. -skera, -skerar>: sastre m

klæja <klæjar | klæjaði | klæjaðe-nverb impers. unipers.>: picar (tenir picor)
        mig klæjar: tinc picor, em pica
        mig klæjar á bakinu: tinc picor a l'esquena, em pica l'esquena
        e-n klæjar í fingurna að <+ inf.>: algú estar frisós per <+ inf.>

leikr sá var mǫnnum tíðr, er ófagrligr er, at kveðast skyldu at: karlmaðr at konu, en kona at karlmanni, klækiligar vísur ok hæðiligar ok óáheyriligar, en þat lét hann af takast ok bannaði með ǫllu at gera. Mansǫngskvæði eða -vísur vildi hann eigi heyra kveðin ok eigi láta kveða, þó fékk hann því eigi með ǫllu af komit: entre la gent hi havia [en aquell temps] un joc popular que no era pas bonic i que consistia en cantar-se gloses alternant-se homes i dones: ara un home a una dona, ara una dona a un home, gloses infames i de befa i inescoltables. Però el bisbe Jón les va fer abolir (suprimir) i va prohibir terminantment de fer-ne. No volia sentir cantades o declamades cançons o gloses d'amor ni fer-les declamar o cantar, encara que no va reeixir a suprimir-les del tot

klækur <m. klæks, klækir. Gen. pl.: klækja; dat.pl.: klækjum. Empr. hab. en pl.>:
vilania f, baixesa f

Klængur <m. Klængs, no comptable>:
Klængur m (andrònim)

klökkna <klökkna ~ klökknum | klökknaði ~ klökknuðum | klökknað ║ [við e-ð]>:
perdre el coratge
◊ Svanhvít klökknaði við ok fór heim til Hrómundar: en sentir això, la Svanhít es va omplir de gran neguit i se'n va anar a cal Hromund
♦ líkami klökknar: <LOC FIGdefallir, perdre totalment el coratge (p.e., a causa d'un gran patiment, i veure-se'n les conseqüències en el cos: tenir la veu plorosa, la cara trasbalsada, les cames que fan figa etc.)

klökkur, klökk, klökkt <adj.>:
1. (sveigjanlegurflexible (elàstic, dúctil)
◊ mik fló málmr hinn klökkvi, magni keyrðr, í gegnum: el dúctil metall, que travessava l'aire menat per la força, m'ha traspassat (m'ha ferit una fletxa disparada amb força
2. (gagntekinn af sorg, gráthrærðurvivament commogut -uda, plorós -osa de l'emoció, commogut -uda fins a les llàgrimes (amb els ulls plens de llàgrimes per la viva emoció, emocionat fins a les llàgrimes, escomogut)
♦ verða klökkur af e-u: estar vivament emocionat per una cosa, tenir els ulls plorosos a causa de l'emoció per una cosa
3. (titrandi röddu, grátklökkuramb veu trèmula (o: tremolosa), amb veu trencada per l'emoció, amb veu plorosa (p.e., a causa d'una forta emoció)
4. (auðsveipurmassa complaent (dòcilment deferent, submís, que es doblega fàcilment als desigs o voluntat d'altri)
5. (mjúkur, meyrtou -ova (blan, esp. una cosa que abans ha estat dura, com p.e., la neu o el glaç; també en sentit sexual, si més no, a l'Edat mitjana)
◊ hrynja hart á dýnur hlǫð Eykyndils vǫðva, meðan vel stinna vinnum –veldr nøkkvat því– kløkkva, skíð verðk skriðar beiða skorðu, ǫ́r á borði (= "vǫðva hlǫð" Eykyndils hrynja hart á dýnur, meðan vinnum vel stinna ǫ́r kløkkva á borði - nøkkvat veldr því; verðk beiða skíð skorðu skriðar): les piles de músculs d'Eykyndill (= les grans anques de la donacauen picant els marfegons amb duresa, mentre fem tornar tou el ben enravenat rem (= depenent com resolguem el violent hipèrbaton, també ho podem entendre al revés: ...i mentre, maldo, a la borda estant, d'enravenar bé el tou rem, car alguna cosa fa que no el pugui enravenar; personalment em decanto per la segona solució: el poeta, per tant, es queixa de no poder tenir una ereccióa la borda del vaixell - alguna cosa ho fa; he de desitjar que el fust d'escora (= ‘el vaixell’, però també es pot entendre com a el fust de la dona = el penisllisqui [bé] endavant
6. (kvíðafullur, hræddurangoixat -ada (espantat, neguitós)
◊ hann verður við þetta klökkur mjög og ríður þegar á fund Höskulds og segir honum til vandræða sinna: això va fer que es posés molt inquiet, de manera que va sortir d'allà a cavall per anar a ca'n Höskuldur a qui informa de les seves dificultats
7. <(kjarklaus & hræðslugjarn, deigurmancat -ada de coratge, temorenc -a (poruc, que es deixa intimidar amb facilitat, pusil·lànime & intimidat, descoratjat, que ha perdut el valor)
◊ kafsunnu réð kennir kløkkr í fjall at støkkva (= kennir kafsunnu, klökkr, réð að stökkva í fjall)el coneixedor del sol de la mar es va disposar a fugir, mancat de coratge, cap a les muntanyes

< klökkva <klekk ~ klökkvum | klökk ~ klukkum | klokkið ║ [af e-u]>:
gemegar planyívolament [a causa d'alguna cosa], plorar planyívolament
◊ mjǫk drekkr á mik; mær mun kløkkva, ef ek skal søkkva í svana brekkumolt me n'aboca a mi (= la mar llença grans onades sobre el vaixell i sobre mi); la noia sanglotarà planyívolament si m'enfonso en el pendís dels cignes (= la terra dels cignes = la mar: ...si m'anego a la mar
◊ en dimmraddað hafið þá knúðist að klett, það klökk ei né stundiperò la mar de fosca veu llavors es va batre contra l'espadat, no gemegant ni sospirant 

klökkvandi, klökkvandi, klökkvandi <adj.>:
amb veu plorosa

klöpp <f. klappar, klappir>:
roca baixa i de superfície superior plana, roca f amb forma de sòcol
◊ austan undir því miðju hér um bil eru klappir tvær sín hvoru megin Þjórsár ekki allháar og upp úr ánni milli klappanna standa tveir klettar ámóta háir og klappirnar, svo að áin fellur þar í þrem kvíslum. Þessar stillur er sagt, að tröllkonan úr Búrfelli hafi sett í Þjórsá, svo að hún þyrfti ekki að væta sig í fæturna, er hún fór að finna systur sína, og stokkið þar yfir ána í þremur hlaupum. Heita nú klettar þessir síðan Tröllkonuhlaup: si fa no fa vers la meitat del seu raiguer per la banda de l'est hi ha dues roques planes, no gaire altes, a costat i costat del riu Þjórsá, i entre aquestes dues roques, però ja dins el riu, es drecen dues penyes, si fa no fa tan altes com elles, de manera que el riu s'hi trenca en tres braços. Conten que va ser la dona trol de Búrfell la qui va posar dins el Þjórsá aquestes tres roques aïllades per no haver de mullar-se els peus quan anava a veure la seva germana, travessant-lo amb tres bots. Les roques que sobresurten del riu de llavors ençà es coneixen amb el nom de Tröllkonuhlaup, els ‘bots de la dona trol’ o ‘el salt de la dona trol’

knatt·borð <n. -borðs, -borð>: (biljarðborð) taula f de billar m

knattborðs·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; Dat. pl.: -leikjum>: 
        1. <GEN> billar m (→ biljarður)
        2. (kappleikur) partida f de billar (joc, matx)

knattborðs·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: [saló m de] billar m

knatt·lodda <f. -loddu, -loddur. Gen. pl.: -lodda o: -loddna>:
panerola f, catalineta blava (Mall.), aranya f del Bon-Jesús  (Mall.) (crustaci Armadillidium depressum)

knatt·spyrna <f. -spyrnu, no comptable>: futbol m
        heimsmeistarakeppni í knattspyrnu: mundial m de futbol
        meistarakeppni í knattspyrnu: campionat m de futbol
        undankeppni HM í knattspyrnu: classificatori m del mundial de futbol
        riðlakeppni HM í knattspyrnu: fase f de grups del mundial de futbol

knattspyrnu·áhugamaður <m. -áhugamanns, -áhugamenn>: afeccionat m al futbol, 
        afeccionada f al futbol

knattspyrnu·deild <f. -deildar, -deildir>: lliga f de futbol

knattspyrnu·dómari <m. -dómara, -dómarar>: àrbitre m [de futbol], àrbitra f de futbol

knattspyrnu·félag <n. -félags, -félög>: club m de futbol

knattspyrnu·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; Dat. pl.: -leikjum: 
        partit m de futbol, matx m de futbol

knattspyrnu·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>: estadi m de futbol

knattspyrnu·lið <n. -liðs, -lið>: equip m de futbol

knattspyrnu·maður <m. -manns, -menn>: futbolista m & f, jugador m de futbol, 
        jugadora f de futbol

knattspyrnu·mót <n. -móts, -mót>: torneig m de futbol

knattspyrnu·samband <n. -sambands, -sambönd>: federació f de futbol
        → Alþjóðaknattspyrnusambandið “F.I.F.A. f

knattspyrnu·völlur <m. -vallar, -vellir>: camp m de futbol

knár, kná, knátt <adj.>:
robust -a, vigorós -osa

kné <n. knés, kné. Gen. pl.: knjáa; dat.pl.: knjám>:
variant antiquada o literària de hné ‘genoll’

knjá·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
dantònia f (planta Danthonia decumbens syn. Sieglingia decumbens)

knosa <knosa ~ knosum | knosaði ~ knosuðum | knosaaðe-ð ~ e-n>:
esclafar una cosa ~ algú
◊ ungbörn þeirra munu knosuð verða (ʝərutˤtˤəˈʃū, יְרֻטְּשׁוּ) fyrir augum þeirra, hús þeirra verða rænd og konur þeirra smánaðar (tiʃʃāˈɣalnāh, תִּשָּׁגַלְנָה)llurs infants seran esclafats davant llurs ulls. Llurs cases seran saquejades, i llurs dones ultratjades
◊ Drottinn hefir hafnað hetjum mínum, öllum þeim, er í mér voru, hann hefir boðað hátíð gegn mér til þess að knosa (li-ʃəbˈbɔr, לִשְׁבֹּר) æskumenn mína. Drottinn hefir troðið vínlagarþró meynni Júda-dóttur: el Senyor ha rebutjat (o: refusat) els meus herois, tots ells, que hi havia dintre meu. Ha proclamat contra meu una festa per esclafar el meu jovent. El Senyor ha trepitjat al cup la verge filla de Judà
◊ sá sem oftlega hefir ávítaður verið, en þverskallast þó, mun skyndilega knosaður verða (ʝiʃʃāˈβēr, יִשָּׁבֵר), og engin lækning fást: el qui ha estat reprovat sovint, i a despit d'aquest fet fa el rebec, serà esclafat de sobte i no disposarà de cap remei
◊ ræn eigi hinn lítilmótlega, af því að hann er lítilmótlegur, og knosa (wə-ʔal־təδakˈkēʔ, וְאַל-תְּדַכֵּא) eigi hinn volaða í borgarhliðinu: no despullis pas l'humil perquè és humil ni esclafis el miserable a les portes de la ciutat
◊ en á dögum þessara konunga mun Guð himnanna hefja ríki, sem aldrei skal á grunn ganga, og það ríki skal engri annarri þjóð í hendur fengið verða. Það mun knosa (tadˈdiq, תַּדִּק) og að engu gjöra öll þessi ríki, en sjálft mun það standa að eilífu: i als dies d'aquests reis, el Déu del cel suscitarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no passarà a mans d'un altre poble sinó que serà ell el qui farà miques i anorrearà tots aquells regnes, i ell mateix subsistirà eternament
◊ þá vildi ég fá áreiðanlega vitneskju um fjórða dýrið, sem var ólíkt öllum hinum dýrunum, ógurlegt mjög, með járntönnum og eirklóm, sem át, knosaði (maddăˈqāh, מַדֲּקָה) og sundur tróð með fótunum það, sem það leifði: aleshores vaig voler saber exactament el que feia referència a la quarta bèstia, que era diferent de totes les altres, extraordinàriament terrible, amb dents de ferro i urpes de bronze; que menjava i triturava, i amb els peus trepitjava el que restava
◊ þú knosaðir (δikˈkiʔθā, דִכִּאתָ) skrímslið (ˈrāhaβ, רָהַב) eins og veginn mann, með þínum volduga armi tvístraðir þú óvinum þínum : vau esclafar el monstre [Ràhav] com un home mort, i amb el vostre poderós braç vau dispersar els vostres enemics
◊ Drottinn er þér til hægri handar, hann knosar (māˈħat͡s, מָחַץ) konunga á degi reiði sinnar. Hann heldur dóm meðal þjóðanna, fyllir allt líkum, hann knosar (māˈħat͡s, מָחַץ) höfuð um víðan vang: El Senyor és al teu costat dret, esclafa els reis el dia de la seva ira. Judica els pobles, ho omple tot de cadàvers, esclafa caps arreu d'un vast redol

knurrari <m. knurrara, knurrarar>: lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)

knurri <m. knurra, knurrar>: 1. lluerna rossa, lluerna vera, oriola f (Bal.) 
        (peix Trigla lucerna)
        2. (knurrari) lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)

knús <n. knúss, knús>: abraçada f

knúsa <knúsa ~ knúsum | knúsaði ~ knúsuðum | knúsaðe-n>: abraçar algú

knýja <kný ~ knýjum | knúði ~ knúðum | knúiðá e-ð>:
1. (berjapicar una cosa, tustar una cosa (pegar cops a una cosa)
♦ knýja á dyr (també: knýja dyr)trucar a la porta, tocar a la porta
◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran
◊ hann knúði hurð fordyrisins, og stúlka að nafni Róde gekk til dyra: va trucar a la porta de l'entrada i hi anà a obrir una minyona que es deia Roda
♦ knýja dyra (?)
◊ og verið líkir þjónum, er bíða þess, að húsbóndi þeirra komi úr brúðkaupi og þeir geti lokið upp fyrir honum um leið og hann kemur og knýr dyra: i sigueu com aquells servents que estan esperant que llur amo torni de les noces per poder-li obrir de seguida quan arribi i truqui
2. (þvingaobligar a (constrènyer, forçar)
♦ knýja e-n til að <+ inf.>obligar algú a <inf.
◊ og nú er ég á leið til Jerúsalem, knúinn af andanum: i ara, obligat per l'esperit, me'n vaig a Jerusalem
3. (þrýsta, ganga fast á e-nempènyer algú (atabuixar, acuitar & pressionar)
◊ þá knúði andinn hann út í óbyggðina: aleshores l'esperit el va empènyer cap al desert
◊ tafarlaust knúði hann lærisveina sína að fara í bátinn og halda á undan yfir til Betsaídu, meðan hann sendi fólkið brott: tot seguit, manà als deixebles que pugessin a la barca i comencessin a passar cap a Bet-Saida, mentre ell acomiadava tota aquella multitud
◊ því að aldrei var nokkur spádómur borinn fram að vilja manns, heldur töluðu menn orð frá Guði, knúðir af heilögum anda: perquè no ha estat mai per una voluntat humana que ha vingut la profecia, sinó que ha estat enduts per l'Esperit Sant que els homes han parlat de part de Déu
◊ og andi Drottins tók að knýja hann í herbúðum Dans millum Sorea og Estaól: i l'esperit de Déu el va començar a agitar en el campament de Dan, entre Saraà i Estaol
♦ knýja á [e-n] um að <+ subj.>empènyer [algú] perquè <subj.
4. (hreyfafer anar una cosa (fer funcionar)
♦ vélin er knúin rafmagni: la màquina funciona amb electricitat
♦ skipið er knúið gufuafli: el vaixell va a[l] vapor
♦ knýja áfram e-ð: propulsar una cosa, impel·lir una cosa
◊ skipið er knúið áfram af gufuafli: el vaixell és propulsat pel vapor

<eða ritm. knýjast <knýst ~ knýjumst | knúðist ~ knúðumst | knúist (o: knúðst)>:
(berjast viðbatre's (pegar-se, combatre)
◊ en dimmraddað hafið þá knúðist að klett, það klökk ei né stundiperò la mar de fosca veu llavors es va batre contra l'espadat, no gemegant ni sospirant 

knörr <m. knarrar, knerrir>:
◊ sannarlega mun dagur Drottins allsherjar upp renna. Hann kemur yfir allt það, sem dramblátt er og hrokafullt, og yfir allt, er hátt gnæfir, - það skal lægjast - og yfir öll hin hávöxnu og gnæfandi sedrustré á Líbanon, og yfir allar Basanseikur, og yfir öll há fjöll og allar gnæfandi hæðir, og yfir alla háreista turna og yfir alla ókleifa múrveggi, og yfir alla Tarsisknörru og yfir allt ginnandi glys: veritablement sortirà el dia de Jahvè Sabaot. Vindrà contra tot el que és arrogant i inflat d'orgull, i sobre tot el que s'eleva ben alt (tot això serà abaixat) i contra tots els cedres del Líban, alts i elevats, i contra totes les alzines deBasan, i contra totes les altes muntanyes i tots els turons elevats, i contra les torres altes i contra totes les muralles insuperables, i contra totes les oniiot de Tarsis i contra tot l'oripell ensarronador

Kobbi <m. Kobba, no comptable>:
Jaumet m, hipocoreuma de l'andrònim Jakob ‘Jaume; Jacob’
♦ Kviðristu Kobbi (o: Kobbi kviðrista)en Jack l'esbudellador (o: l'esquarterador) 

kobra·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
cobra f

kodda·ver <n. -vers, -ver>:
coixinera f

koddi <m. kodda, koddar>: coixí m

kofi <m. kofa, kofar>: cabana f, cabanya f (Bal.)

koffín <n. koffíns, no comptable>:
cafeïna f

koffín·eitrun <f. -eitrunar, no comptable>:
intoxicació f per cafeïna, cafeïnisme m

kofri <m. kofra, kofrar>: gorra f de pell

koheni* <f. kohena, kohenar>:
<RELIGcoén m (fl./pl.coens og/i coanim(sg.: כֹּהֵן ‘koˈhēn’; pl.: כֹּהֲנִים ‘kohăˈnīm’

koja <f. koju, kojur. Gen. pl.: koja>:
llitera f
♦ sofa í efri ~ neðri koju: dormir en el llit superior ~ inferior de la llitera
♦ þriggja hæða kojur: lliteres de tres pisos

kok <n. koks, kok>:
faringe f
♦ vera alveg búinn ~ búin ~ búið að fá upp í kok: <LOC FIGestar-ne fins al capdamunt de tot d'una cosa, estar-ne fins a la coroneta d'una cosa, estar-ne més que tip -a d'una cosa

kokkáll <m. kokkáls, kokkálar>:
banyut m<cuguç m 

kokkur <m. kokks, kokkar>: cuiner m, cuinera f, coc m, xef m & f

kokteil·hristari <m. -hristara, -hristarar>: coctelera f

kol <n.pl kola>: carbó m

kol-: <QUÍM> carbònic -a, de carboni

kola·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>: mina f de carbó

kol·bíldur <m. -bílds, -bíldar>:
malacost negre (peix Malacosteus niger syn. Malacosteus choristodactylus)

kol·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
mossega-calius m (jove o persona en edat de treballar però malfenera i asseguda constantment a la vora del foc)

kol·díoxíð <n. -díoxíðs, no comptable>: anhídrid carbònic, diòxid de carboni (CO2)

kol·efnasamband <n. -efnasambands, -efnasambönd>:
1. <GENcompost m de carboni
♦ hringrás kolefnasambanda [á jörðu og í lofti]: cicle m del carboni
2. (kolvetni, vetniskolhidrocarbur m (banquet celebrat pel rei o en honor del rei)
♦ fjölhringa arómatísk kolefnasambönd: hidrocarburs aromàtics policíclics

kol·efni <n. -efnis, no comptable>: carboni m (metal·loide C)
        kolefni-14: carboni 14

kolefnis·laus, -laus, -laust <adj.>:
lliure de carboni
♦ kolefnislaus orkubúskapur: producció d'electricitat de base sense emissió de diòxid de carboni

kolefnis·spor <n. -spors, no comptable>:
empremta (o: petjada) f de carboni

kol·hýdrat <n. -hýdrats, -hýdröt>: carbohidrat m, hidrat m de carboni, glícid m, glúcid m

koli <m. kola, kolar>: (skarkoli) palaia f [anglesa] (peix Pleuronectes platessa)

kol·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: cefalòpode m (individu)
        kolkrabbar: celalòpodes m.pl (grup de mol·luscs)

kolku·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
iòldia f (mol·lusc Yoldia hyperborea)

kolla <f. kollu, kollur. Gen. pl.: kollna o: kolla>:
èider m femella, femella f d'èider 
♦ kollan og blikinn: el mascle i la femella de la colla d'èiders

kollagen <n. kollagens, kollagen>: col·lagen m

koll·heiður, -heið, -heitt <adj.>:
sense núvols (part de dalt del cel, encara que, als costats estigui ennuvolat o hi hagi núvols baixos)
◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs
♦ himinninn var kollheiðurla part de dalt del cel estava totalment sense núvols

koll·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>: <RELIG> quipà f (fl./pl.: quipot
        & quipàs) (כִּיפָּה, כִּפָּה)

kollóttur, kollótt, kollótt: escornat -ada, sense banyes (p.e., bou, vaca)
        kæra sig kollóttan: <LOC FIG> fotre'se-n d'una cosa, ésser absolutament igual
           ég kæri mig kollóttan um það: se me’n fot absolutament això, no en som res jo d’això

kol·lunga <n. -lunga, no comptable>:
<MEDantracosi f

kollur <m. kolls, kollar>:
1. (lítill stólltamboret m, escambell m (Mall.), taburet m (Mall.), tabulet m (Mall.) (petit seient)
♦ sitja á [háum] kolliseure a un tamboret [alt]
2. (ávalur hnúkurcim m [arrodonit] (no punxegut sinó rodonenc, convex)
3. (efsti hluti höfuðsclosca f (part superior o ‘cim’ del cap)
♦ gera e-m koll: <LOC FIGpelar algú (tallar-li els cabells ben arran)
◊ ek mun láta gera henni koll ok ríða í tjöru ok öðru, er vænst er, at síst komi hár upp: li pelaré el cap i l’hi empastifaré de brea i d'altres coses de les quals s’espera que facin que els cabells no li tornin a créixer [de seguida després]
♦ hafa dálítið í kollinum: <LOC FIGanar una mica begut -uda
♦ koma e-m í koll: <LOC FIGpagar algú per una cosa (expiar)
♦ láta e-ð koma e-m í koll: <LOC FIGfer pagar una cosa a algú (fer expiar)
♦ það kemur honum í koll: ho pagarà això
♦ kinka kolli: fer que sí amb el cap, fer un gest afirmatiu amb el cap
♦ kinka kolli til: fer que sí amb el cap a algú
♦ koll af kolli: un darrere l'altre
♦ og svo (o: þannig) koll af kolli: i així successivament
♦ snúast í kollinum: <LOC FIGvoltar pel cap (no deixar de pensar-hi)
◊ margar hugsanir snérust í kollinum mínum: em voltaven molts pensaments pel cap
4. (höfuðcap m sense banyes (testa)
5. (óhyrnt karldýrbèstia f sense banyes (qualsevol mascle, marrà, bou, brau etc. escornat, sense banyes)
6. <BOTcapítol m (karfa)
um koll
El sintagma preposicional um koll té significat gramatical. Afegit a verbs de moviment, indica que aquests passen a expressar la idea de “bolcar”, “trabucar”, “ensorrar-se” etc.; en suec li correpon l'adverbi omkull i en danès omkuld.
  aka: conduir
  aka e-ð ~ e-n um koll: atropellar una cosa ~ algú amb un vehicle
     
  detta: caure
  detta um koll: caure de morros, caure cap per avant, caure a terra
     
  falla: caure
  falla um koll: caure bolcant-se, bolcar
  en strákur hefur farið heldur óvarlega, því að þrífóturinn sem hann stendur upp á er kominn langleiðina með að falla alveg um koll og þá er ég hræddur um að hann fái skell á rassinn el noi s'ha mogut força imprudentment, perquè l'escambell damunt el qual s'està, està a punt de trabucar del tot i tinc por que no li tupin les anques per això
     
  hlaupa: córrer
  hlaupa e-n um koll: atropellar algú corrent o en córrer
     
  hrinda: empènyer
  hrinda e-m ~ e-u um koll: tirar a terra algú ~ una cosa amb una empenta o amb un cop
  Hálfdan reif fótinn undan geltinum ok rak hann við eyra spellvirkjanum, svá at hann fell á kné. Hálfdan hljóp þá at honum ok hratt hann um koll en Hálfdan li va arrabassar la pota al verro sanat i amb ella va pegar un cop a l'orella del brètol, de manera que aquest va caure sobre els seus genolls. En Hálfdan llavors el va escometre corrents i el va estassar
  er auðugur mælir þegja allir og hefja orð hans til skýjanna. Er fátækur talar er sagt: „Hver er nú þetta?“ Hnjóti hann er honum hrundið um koll quan el ric parla, tots callen, i posen als núvols les seves paraules; però quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?», i si s'entrebanca, l'empenyen per fer-lo caure
     
  keyra: menar
  keyra um koll: bolcar, trabucar
  þá ætlaði allt um koll að keyra tot va sortir de mare, tot es va descontrolar
     
  ríða: anar a cavall
  ríða e-m um koll: atropellar algú amb el cavall
     
  rjúka: fer fum
  rjúka um koll: caure sobtadament, desplomar-se
     
  róta: cavar gratant
  róta e-u um koll: bolcar una cosa
  róta taflinu um koll bolcar un escaquer
     
  sigla: singlar
  sigla um koll: sotsobrar
     
  slá: pegar, batre, colpir
  slá e-n um koll: abatre a cops
  um þúsund manna hópur mótmælenda réðist á laugardagskvöld á lögreglustöðina í Portadown (um 50 km frá Belfast) eftir að hafa sært alvarlega lögregluþjón. Hann var sleginn um koll og margsparkað í hann liggjandi, áður en honum tókst að stugga burt skrílnum með því að skjóta í loftið. Múgurinn kom úr skrúðgöngum sem mótmælendur höfðu efnt til un grup de manifestants d'un miler de persones van atacar dissabte al vespre una comissaria de policia de Portadown (a uns 50 km de Belfast) després d'haver ferit greument un agent de policia. Fou abatut a cops i, un cop a terra, va rebre nombroses guitzes abans d'aconseguir espantar la turba disparant a l'aire. La turbamulta procedia de les desfilades que els manifestants havien organitzat
     
  steypa: posar de cap per avall
  steypa e-u um koll: [fer] bolcar una cosa, [fer] trabucar una cosa
  þeir leystu skip eitt ór flotanum ok vildu fara fram fyrir önnur skipin, en þess var eigi kostr, því at vindr kom í móti þeim, ok rak þá aftr um öll skipin, ok þat sá hann til þeira síðast, at einn stór hrosshvalr kom at þeim ok steypti skipinu um koll van separar una nau de la flota i la volgueren posar davant les altres naus, però no n'hi haguè l'oportunitat perquè es va alçar un [fort] vent en contra que va empènyer la nau darrere totes les altres i la darrera cosa que va veure fou un gran hrosshvalr que es va dirigir cap a ells i féu sotsobrar la nau
  þar eru illvirkjarnir fallnir, þeim er steypt um koll og fá ekki risið upp aftur vet-los caiguts, els qui van amb males arts, se'ls ha tirat a terra i no poden tornar-se a aixecar
  steypa borði um koll bolcar o trabucar una taula
     
  varpa: llançar
  varpa e-m um koll: tirar algú a terra; fer fugir, foragitar
  lát þá verða sem sáðir fyrir vindi, þegar engill Drottins varpar þeim um koll que siguin com llavors a mercè del vent quan l'àngel de Jahvè els faci fugir foravia
  þar eru illgjörðamennirnir fallnir, þeim er varpað um koll og þeir fá eigi risið upp aftur ja han caigut els qui cometen iniquitats; han estat tirats a terra i no es poden tornar a aixecar
  hún hefir eytt víntré mín og brotið fíkjutré mín, hún hefir flegið allan börk af þeim og varpað þeim um koll, greinar þeirra urðu hvítar ha devastat la meva vinya, ha trencat les meves figueres, els ha llevades totes les escorces i les ha tirades a terra; els sarments han tornat blancs
     
  velta: capgirar
  velta um koll: caure [rodó] a terra
  velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer caure a terra una cosa, trabucar una cosa
  því að það sem aðrar þjóðir óttast er aðeins vindgustur, aðeins trjástofn <...> skreytt silfri og gulli, fest með nöglum og hamri svo það velti ekki um koll car, el que els altres pobles temen en realitat no és res més que una bufada de vent, només el tronc d'un arbre <...> embellit amb plata i amb or i fixat amb claus i amb martells perquè no trabuqui
  ég steypi hásætum konungdæmanna og kollvarpa stórveldum þjóðanna. Ég velti stríðsvögnunum og eklum þeirra um koll, hestar skulu hnjóta og reiðmenn falla hver fyrir annars sverði bolcaré els trons dels reialmes i anorrearé el poder de les nacions [estrangeres]. Bolcaré els carros de guerra i els qui els menen, els cavalls s'entrebancaran i els cavallers cauran, abatuts cadascun per l'espasa de l'altre
     
Si aquest sintagma adverbial s'empra davant el verb, aleshores s'hi aglutina i perd l'element um. D'aquesta manera sorgeixen doblets com ara:
  kollsigla sigla um koll
  kollsteypa steypa um koll
  kollvarpa varpa um koll
  kollvelta velta um koll

kol·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>: 
        1. (sandkoli) limanda f (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)
        2. (skarkoli) palaia f [anglesa] (peix Pleuronectes platessa)

kol·mónoxíð <m. -mónoxíðs, sense pl.>: monòxid m de carboni (CO)

kolmó·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
roig -oja negrenc -a
◊ kolmórauð, freyðandi þeytist hún þá, og þokar fram stórbjörgum gilinu frá, sem kastast í ólgandi straumfalli stríðu: es precipita llavors roig-negrenca i escumejant, fent avançar grans penyes barrancada avall que es llancen en la caiguda de l'impetuós, borbollejant corrent

kol·munni <m. -munna, -munnar>: maire <f>, llúcera <f>, mare de lluç <f>, lluça <f>,
    peix rei m (peix Micromesistius poutassou)

kol·múli <m. -múla, -múlar>: lluç <m> (peix Merluccius merluccius)

kol·sýra <f. -sýru, no comptable>: àcid carbònic (H2CO3)
        án kolsýru: sense gas (aigua mineral, refresc)

kol·sýrður, -sýrð, -sýrt: carbonatat -ada (que conté àcid carbònic)
        kolsýrt vatn: aigua carbonatada

kol·sýringur <m. -sýrings, no comptable>: monòxid m de carboni (CO)

kol·tjara <f. -tjöru, no comptable>:
quitrà f d'hulla
♦ hrá koltjara: quitrà d'hulla cru
♦ hreinsuð koltjara: quitrà d'hulla refinat

kol·tvísýringur <m. -tvísýrings, no comptable>: diòxid m de carboni, anhídrid carbònic (CO2)

kol·vatnsefni <n. -vatnsefnis, -vatnsefni>:
hidrocarbur m
♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringjakolvatnsefni: hidrocarburs policíclics aromàtics

kolvetna·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en carbohidrats

kolvetna·snauður, -snauð, -snautt <adj.>:
baix -a en carbohidrats

kol·vetni <n. -vetnis, -vetni>:
1. <GEN QUÍMhidrocarbur m
2. (í næringarfræðicarbohidrat m (en nutrició)

koma <f. komu, komur. Gen. pl.:  koma o: komna>: 1. <GEN> vinguda f
           takk fyrir komuna: gràcies per haver vingut
        2. (á áætlunarstað)arribada f (autobusos, trens, avions, vaixells)
           koma / brotför: arribades / sortides

koma <kem ~ komum | kom ~ komum | komið>:
I. <absolut>:
        1. venir
           kom, sá, sigraði: vēni, vīdi, vīci
           ég kem fljótlega!: de seguida vinc!
           ég get ekki komið í kvöld: aquest vespre no podré [pas] venir
           komdu hingað!: vine aquí!
        2. arribar
        3. koma e-m á óvart [með e-u]: sorprendre algú [amb una cosa]
           það kemur mér ekki á óvart: no em sorpèn pas
           hann kom konunni sinni á óvart með blómum: va sorprendre la seva dona amb unes flors
        4. koma að óvörum: arribar (una cosa) per sorpresa, agafar algú desprevingut -uda
           bankahrunið kom ekki alveg að óvörum: l'esfondrament dels banc no va arribar d'una
               manera totalment inesperada
        5. koma e-m að óvörum við e-ð: sorprendre algú fent una cosa (enxampar)

II. <amb complement nominal en datiu>:
        1. koma e-u: portar una cosa (fins a un lloc)
           koma e-u í lag: posar una cosa en ordre
        2. koma e-m: portar algú (fins a un lloc), fer arribar algú (a un indret)
           koma e-m yfir ána: passar algú a l'altra banda del riu
           koma e-m til að hlægja: fer riure algú

III. <amb complement preposicional>:
A. <>:
        1. koma að hendi e-m: passar a algú, succeir a algú
          unz elli og dauði koma þér að hendi: fins que la vellesa i la mort t'arribin

B. <af>:
        1. koma af e-m: descendir de
          vera kominn ~ komin ~ komið af e-m: descendir de, ésser descendent -a de
          það kemur af því: d'aquí ve això, això n'és la causa

C. <af stað>:
        1. koma af stað e-u: donar lloc a una cosa, causar una cosa, originar una cosa

D. <aftur>:
        1. koma aftur: tornar
          ég kem aftur eftir klukkutíma: tornaré en una hora
          ég kem aftur eftir tvo tíma: tornaré en dues hores

E. <á>:
        1. koma e-u á: instaurar (o: introduir; o: establir) una cosa

F. <á undan>:
        1. koma á undan: arribar primer (p.e., en cursa)

G. <fram>:
        1. koma fram: #1. (rætast) realitzar-se (complir-se); #2. (birtast) aparèixer (sorgir);
          #3. (taka eftir) desprendre's (constatar-se)
        2. koma e-u fram: realitzar una cosa, dur una cosa a [bon] terme
        3. koma fram með: al·legar, adduir

H. <frá>:
        1. koma frá: procedir de, ésser de, provenir de

I. <fyrir>:
        1. koma fyrir: esdevenir-se, succeir, passar
        2. koma e-u fyrir: trobar un lloc per posar-hi o instal·lar-hi una cosa
        3. koma e-u ekki fyrir sig: no poder-se recordar d'una cosa, no caure en una cosa
        4. koma e-m fyrir sig: reconèixer algú (poder recordar-se de qui és una persona)

J. <heim>:
        1.koma heim: tornar a casa
        2.koma heim og saman: reconciliar-se

K. <inn>:
        1.koma inn: entrar
          [vinsamlegast] láttu mig koma inn: deixa'm entrar [sisplau]
        2.koma inn fyrir: entrar, passar cap endins
        3.koma sér inn í: entrar
          Wagner kom sér svo vel inn í heimildirnar: en Wagner va accedir a les fonts

L. <í veg fyrir>:
        1. koma í veg fyrir e-ð: impedir una cosa, evitar una cosa

M. <niður>:
        1. koma e-ð niður: baixar, davallar (escala)
          hann kom niður stigann: va baixar [per] l'escala
          hann kom niður tröppurnar í náttfötunum: va baixar l'escala en pijama

N. <niður á>:
        1. e-ð kemur [hart] niður á e-m: algú pateix les conseqüències d'una cosa,
          una cosa repercuteix [durament] sobre algú

O. <ofan í>:
        1. koma eggi ofan í flösku án þess að brjóta nokkuð: ficar un ou dins una botella sense trencar res
        2. vatnið er vel volgt svo að þér er óhætt að koma ofan í: l'aigua és tèbia de manera que t'hi pots ficar sense por
        2. Ég er sokkinn niður í botnlausa leðju
           og hefi enga fótfestu,
           ég er kominn ofan í vatnadjúp
           og bylgjurnar ganga yfir mig: m'enfonso en un fangar sense fons
           i no tinc on posar els peus;
           he caigut dins el profund abisme marí
           i les onades m'engoleixen (em colguen) 

P. <saman>:
        1. koma sér saman um e-ð: posar-se d'acord en una cosa, acordar una cosa

Q. <til>:
        1. koma til: arribar
          hvenær komum við til Pálmu? Quan arribarem a Ciutat?

R. <undan>:
        1. koma e-u undan: posar una cosa fora de perill o en lloc segur
          koma undan sínum dýrum auð: salvar les seves precioses riqueses
          koma undan vetri ~ snjó: anar deixant enrere l'hivern ~ la neu, 
             anar sortint de l'hivern ~ la neu
        2. koma e-u undan: (peningar) sostreure una cosa (diners)
          koma peningunum undan: malversar diners, desfalcar diners
        3. koma e-m undan: ajudar algú a escapar
        4. koma sér undan e-u: defugir una cosa
          koma sér undan herþjónustu: evitar de fer el servei militar
          koma sér undan því að <+inf.>: defugir de <+ inf.>, evitar de <+ inf.>

S. <undir>:
        hér er mest undir því komið, að <+ subj.>: ara tot depèn (o: dependrà) que <+ subj.>
        það er undir honum komið: això depèn d'ell

T. <upp>:
        1. koma upp: sorgir
        2. koma upp: sortir (sol)
          sólin kemur upp: el sol surt
        3. koma upp um e-n ~ e-ð: desemmascarar algú
          símreikningur kom upp um framhjáhald: una factura de telèfon 
             va posar l'adulteri al descobert
        4. koma upp úr + <Dat.>: sortir de...
          koma upp úr tjörninni og hverfa í hana aftur: sortir de l'estany i tornar-hi a desaparèixer
        6.koma sér upp e-u: procurar-se una cosa (fent-la o comprant-la)
          koma sér upp lítilli myllu í bæjarlæknum: construir-se un petit molí fariner a la vora del torrent del mas


U. <út>:
        1. koma út: sortir
          koma út úr svefnherberginu: sortir del dormitori
          komdu út þaðan!: fora d'aquí [dins]!
          viltu koma út með mér?: [que] vols sortir amb mi?
        2. koma út: (bók) sortir publicat -ada (llibre)
          um áramótin kom út hjá Sölku bókina ‘XXX’: per cap d'any va sortir publicat
             a l'editorial Salka el llibre ‘XXX’
        3. koma út [hingað]: venir a Islàndia de Noruega o Dinamarca

V. <við>:
        1. koma við e-ð: tocar una cosa, fregar una cosa
        2. koma við á e-m: passar a veure algú, passar per ca algú,
             fer una breu visita a algú
        3. koma við á e-u (o: e-s staðar): passar per un indret, fer parada a un indret
        4. koma við í e-u: #1. <GEN> fer parada a un lloc (en passar-hi); #2. fer escala a,
             recalar a (vaixell)
          skipið kemur við í Barselónu: el vaixell fa escala a Barcelona


IV. <reflexiu>:
A. <sér>:
        1. e-ð kemur sér vel fyrir e-ð ~ e-n: anar-li bé a una cosa ~ algú (afavorir, beneficiar,
          revelar-se com un avantatge per a, repercutir en profit de)

komast <kemst ~ komumst | komst ~ komumst | komist>:
I. <absolut>:
        1. <GEN> anar, venir, arribar (pervenir a un indret, atènyer un indret)
           ég komst ekki fyrir illviðri: no vaig venir pel mal temps

II. <amb complement preposicional>:
A. <>:
        1. komast að því að <+ ind.>: (leyndarmál) assabentar-se que <+ ind.>, descobrir que <+ ind.> (fets secrets)


B. <af>:
        1. komast af e-u: escapar amb vida de, fugir amb vida de

C. <af stað>:
        1. komast af stað: partir

D. <eftir>:
        1. komast eftir e-u: arribar a descobrir una cosa

E. <hjá>:
        1. komast hjá e-u: evitar una cosa
           komast hjá því að <+ inf.>: [poder] evitar de <+ inf.>
            ég hef ekki komist hjá að <+ inf.>: no he pogut evitar (o impedir) de <+inf.>

F. <til>:
        1. komast til e-s: arribar a un indret
           hvernig kemst ég til...: com es va fins a...
           hvernig kemst ég best til...? quina és la millor combinació per anar fins a...
        2. komast til e-s: aconseguir posar-se a fer una cosa,
             trobar el temps i l'ocasió per fer una cosa
        3. komast til e-s staðar: arribar a ca algú

G. <undan>:
        1. komast undan: escapar, fugir
        2. komast undan e-m: escapar d'algú

H. <undir>:
        1. komast fótum undir [í ríki sínu] (o: koma fótum undir sik [í ríki sínu]; modern: 
        koma [á] fótunum undir sig): consolidar el poder en el seu regne, afermar la seva posició
        com a nou rei
              ok nú, er hann þykkisk hafa fótum undir komizk í ríki sínu, þá minnisk hann 
              á þær sakir er hann átti við móðurbrœðr sína, er drepit hǫfðu fǫður hans: i llavors,
              quan li va semblar que ja havia consolidat el seu regnat, se'n recordà
              dels comptes pendents que encara tenia amb els germans de sa mare
              que li havien mort son pare
        2. komast hóndunum undir: trobar una ocasió
        3. komast undir manna hendur: ésser (o: acabar) detingut -uda

I. <upp>:
        1. komast upp um e-n: revelar-se sobre algú, destapar-se sobre algú, 
             sortir a la llum sobre algú

J. <við>:
        1. komast við: commoure's, emocionar-se

kominn, komin, komið <adj.>:
1. <GENvingut -uda (koma)
♦ ég var hætt kominnvaig estar en perill, em vaig trobar en perill
♦ hann er að þrotum kominnestà extenuat
♦ rétt kominnacabat d'arribar
♦ það er kominn tími til að <+ inf.>ja és hora de <+ inf.
◊ það er kominn tími til að fara: [ja] és hora d'anar-se'n
♦ þarna ertu lifandi kominnaixò é pastat tu, se t'assembla moltíssimi
2. ♦ vera að því kominn að gera e-ð: estar a punt de fer una cosa
♦ ég er kominn að þessu: això és la propera cosa que faré
3. ♦ vera kominn undir e-udependre d'una cosa (estar condicionat per una cosa)
◊ það er undir þér komið: això depèn de tu
◊ það er undir okkur sjálfum komið hvernig...: depèn de nosaltres mateixos com...
◊ það er undir þeim komið að  <+ inf.>depèn d'ells [de]... <+ inf.
4. ♦ vera kominn upp á e-ndependre d'algú (ésser decisió d'algú)

komma <f. kommu, kommur. Gen. pl.: komma>:
coma f (signe gràfic ,)
♦ átta komma fimmvuit coma cinc (8,5)

kommi <m. komma, kommar>:
<POLÍT FAM o PEJpsuquer[o] m, psuquera f

kommóða <f. kommóðu, kommóður. Gen. pl.: kommóða o: kommóðna>:
còmoda f, calaixera f, canterano m (Mall.

kommóðu·skúffa <f. -skúffu, -skúffur. Gen. pl.: -skúffa o: -skúffna>:
calaix m de còmoda

kommúnismi <m. kommúnisma, no comptable>:
<POLÍTcomunisme m

kommúnista- <en compostos>:
<POLÍTcomunista

Kommúnistaávarpið <n. Kommúnistaávarpsins>:
<POLÍTEl Manifest Comunista, El Manifest del Partit Comunista (títol islandès de l'obra de Marx i Engels del 1848)

kommúnista·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit m comunista
♦ Kommúnistaflokkurinn: el Partit Comunista
♦ Kommúnistaflokkur Íslands: el Partit Comunista d'Islàndia
  El Partit Comunista d'Islàndia fou fundat el 29 -segons quines fonts, el 30- de novembre del 1930 a Reykjavík. Va cessar d'existir formalment el 1938. En aqueix any, i en el marc d'una assemblea que tingué lloc entre els dies 24 i 27 d'octubre del 1938, es va refundar com a Partit Unificat del Poble - Partit Socialista o Sameiningarflokkur alþýðu - Sósíalistaflokkurinn, després de fusionar-se amb una fracció de l'Alþýðuflokkurinn. El nou partit va existir fins al 4 d'abril del 1956, en què es va convertir en l'Alþýðubandalagið o Aliança Popular, en tornar-se a fondre's amb una nova fracció de l'Alþýðuflokkurinn, el Partit Popular islandès.  

kommúnista·ríki <n. -ríkis, -rík. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
país m comunista
◊ kommúnistaríkin: els paísos comunistes

kommúnisti <m. kommúnista, kommúnistar>:
<POLÍTcomunista m & f

kommúnistískur, kommúnistísk, kommúnistískt <adj.>:
<POLÍTcomunista

kommúnískur, kommúnísk, kommúnískt <adj.>:
<POLÍTcomunista

komodo·dreki <m. -dreka, -drekar>:
dragó m de Komodo (rèptil Varanus komodoensis) (cf. també la variantkómódódreki)

kompa <f. kompu, kompur. Gen. pl.: kompa o: kompna>: cambra f de mals endreços, traster m (cast.)

kompás <m. kompáss, kompásar>: brúixola f, búixola f

kompott <n. kompotts, kompott>: compota f
         → ávaxtakompott “compota de fruites”

komu·áritun <f. -áritunar, -áritanir>: visat m d'entrada

komu·tími <m. -tíma, -tímar. Pl. no hab.>: hora f d’arribada

kona <f. konu, konur. Gen. pl.: kvenna>:
(kvenmaður & eiginkonadona f (persona de sexe femení & esposa)
♦ giftar¹ ~ einhleypar² ~ fráskildar³ konur: dones divorciades³ ~ solteres² ~ casades¹
♦ hún var kvenna fríðust: era la més bella de les dones
♦ finna sér konu: trobar [una] dona
♦ leita að konu: cercar dona
♦ → ekkja “vídua (o: viuda)

konfekt <n. konfekts, no comptable>: xocolatines f.pl

konfekt·kassi <m. -kassa, -kassar>:
capsa f de xocolatines

Konfúsíus <m. Konfúsíusar, no comptable>:
Confuci m, mestre Kong

Konfúsíusismi <m. Konfúsíusisma, no comptable>:
confucianisme m

koníak <n. koníaks, no comptable>: conyac m

koníaks·glas <n. -glass, -glös>: got m de conyac (per a beure-hi conyac)

konjak[k] <n. konjak[k]s, no comptable>: conyac m

konkret·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema concret

konsept·list <f. -listar, -listir>:
art m,f conceptual

konsept·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
artista m & f conceptual

konsept·ljóðlist <f. -ljóðlistar, pl. no hab.>:
poesia f conceptual

konsert <m. konserts, konsertar>:
(tónverk & tónleikarconcert m (peça musical & sessió musical)
♦ Brandenburgarkonsertar Bachs: els concerts de Brandenburg de Bach
♦ konsert fyrir tvær flautur og hljómsveit: concert per a dues flautes i orquestra

kontra·aðmíráll <m. -aðmíráls, -aðmírálar>:
contraalmirall m
◊ kontraaðmíráll Kúmani stýrði skipaliðinu, og réði fyrir landgaungu þessari: el contraalmirall Kumani comandava la força naval i va dirigir aquest desembarcament

kontra·bassi <m. -bassa, -bassar>:
contrabaix m (instrument musical)

konu·efni <n. -efnis, -efni>:
promesa f (futura muller)

konu·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de dona, ginecònim m

konunga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERsaga f reial, saga f de reis, història (o: crònica) f de reis (o: reial), subgènere de les sagues. Es tracta de sagues o cròniques que contenen la biografia d'un rei. Equivalen, en el marc de la història de la literatura catalana, a les nostres cròniques reials. El recull de sagues reials més famós és la Heimskringla de l'Snorri

konung·borinn, -borin, -borið <adj.>:
d'ascendència reial, de nissaga reial

konung·dómur <m. -dóms, pl. no hab.>:
reialesa f

konung·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
lleial al rei

konung·kjörinn, -kjörin, -kjörið <adj.>:
elegit -ida pel rei

konung·legur, -leg, -legt <adj.>:
<GEN & FIG = digne de reireial

konung·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
reialista, monàrquic -a

konung·menni <n. -mennis, -menni>:
persona f de sang reial, príncep m 
◊ "Móðir mín," sagði hið unga konungmenni, "með þeim hætti get eg þó bezt sýnt og sannað, af hvaða ættstofni eg er kominn, að eg láti mér farast eins og góðum syni við þá konu, er gekk mér í móðurstað, þegar eg var ómálga barn: "Ma mare," va dir el jove príncep, "d'aquesta forma i a despit de tot, podré mostrar i demostrar de la millor manera de quin llinatge descendeixo: comportant-me amb noble generositat amb la dona que em va fer de mare quan jo era un infant d'enguè

konungs·boð <n. -boðs, -boð>:
1. (konungsskipunordenança f reial (manament, prescrit, disposició, ordre etc. dictada pel rei)
◊ og þeir fengu jörlum konungs og landstjórunum í héraðinu hinumegin Fljóts konungsboðin: i van trametre les ordres del rei als comtes i als governadors de la regió situada a aquest costat del riu
(Cf. també, en el pla religiós, el concepte de páfaboð)
2. (veisla hjá konungibanquet m reial (banquet celebrat pel rei o en honor del rei)
  Podríem dir que el konungsboð i el konungsbréf eren les dues cares de la mateixa moneda: el primer (això és, el konungsboð) era l'edicte o manament proclamat de viva veu, el segon (el konungsbréf), per escrit; en aquest darrer cas, a més a més, solia tractar-se d'una resolució reial a la consulta d'un determinat afer.  
     

konungs·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f del rei, taula f reial (menjar-hi era signe d'especial distinció, ja que pressuposava que, qui ho feia, gaudia del favor reial)
◊ fyrir því hefir hann ekki komið að konungsborði: és per això que no ha vingut a dinar a la taula del rei
◊ og konungur ákvað þeim daglegan skammt frá konungsborði og af víni því, er hann sjálfur drakk: i el rei els assignava una ració diària del que es menjava a la seva taula i del vi que ell mateix bevia
◊ skoða síðan yfirbragð vort og yfirbragð sveina þeirra, er eta við konungsborð: mira després el nostre semblant i el semblant dels vailets que mengen a la taula del rei

Konungs·bók <f. -bókar, -bækur>:
<LITER GENcòdex m reial
  Tots els còdexs del fons de l'antiga col·lecció reial de la Biblioteca Reial de Copenhaguen porten l'etiqueta de còdex reial.

N'hi ha un, tanmateix, que se sol conèixer de manera específica amb aquest nom. Es tracta del còdex que porta la signatura
MS GkS 2365 4to. Les sigles corresponen a Gammel kongelig Samling o Antiga col·lecció reial.

Aquest còdex és el qui conté l'
Edda poètica o Edda en vers, raó per la quan en islandès hom també l'anomena Konungsbók Eddukvæða, això és, còdex reial dels poemes èddics.

Entre el 1662 i el 1971 es va estotjar a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El 21 d'abril del 1971 fou retornat a Islàndia, on actualment es guarda a la biblioteca de l'
Stofnun Árna Magússonar í íslenskum fræðum.

El 2001 se'n publicà una edició facsímil:

Guðvarður Már Gunnlaugsson, & Vésteinn Ólason (curadors), Konungsbók eddukvæða. Codex regius. Stofnun Árna Magnússonar á Íslandi Gl. kgl. sml. 2365 4to. Vésteinn Ólason ritaði inngang. Guðvarður Már Gunnlaugsson ritstýrði textum. Reykjavík: Lögberg-bókaforlag í samvinnu við Stofnun Árna Magnússonar, 2001 (íslensk miðaldahandrit -Manuscripta Islandica medii Aevi. Bd./Vol. III.). http://v.edda.is/.
 

konungs·bókhlaða <f. -bókhlöðu, -bókhlöður. Gen. pl.: -bókhlaðna o: -bókhlaða>: biblioteca f reial
        Konungsbókhlaða í Kaupmannahöfn: la Biblioteca Reial de Copenhaguen

konungs·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
1. <GENcarta f del rei, lletra f del rei, missiva f reial 
2. <HIST = konungsúrskurðurrescripte m reial

konungs·bær <m. -bæjar, -bæir>:
ciutadella f reial
◊ ...og hjuggu svo, að ekki var fært, því að þeir sáu mannför ofan frá konungsbænum: ...i els varen pegar tants de cops de destral que cap d'ells (= vaixellsva continuar estant en condicions de navegar perquè [l'Ölvir i els seus] havien vist sortir un estol d'homes de la ciutadella reial que baixaven [cap al llac]
◊ ...leggr skipum sínum í leynivág nokkurn ok gengr á land ok einn maðr með honum, ok koma um nótt á konungsbæinn ok venda at skemmu þeiri, er kona hans var vön at sofa í: ...ancora els seus vaixells a una cala amagada i baixa a terra amb un sol home d'escorta i arriben a la nit a la ciutadella reial i es dirigeixen cap a la skemma on la seva dona hi solia dormir
◊ Aðils konungur og menn hans runnu upp til konungsbæjar og rændu þar: el rei Aðils i els seus homes van córrer costa amunt cap a la ciutadella reial i hi varen fer pillatge

konungs·dóttir <f. -dóttur, -dætur>: filla f de rei, princesa f

konungs·efni <n. -efnis, -efni>:
hereu m de la corona

konungs·fasani <m. -fasana, -fasanar>:
faisà venerat (ocell Syrmaticus reevesii)

konungs·fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur. Gen. pl.: -fjölskyldna>:
família f reial

konungs·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>:
[els membres m.pl de la] família f reial

konungs·fundur <m. -fundar, -fundir>:
audiència f amb el rei

konungs·garður <m. -garðs, garðar>:
1. (garður konungsjardí m del rei, jardins m.pl reials (jardins o parc de palau reial o originàriament del rei)
◊ ... þá var brotið skarð inn í borgina. Og konungur og allir hermennirnir flýðu um nóttina gegnum hliðið milli beggja múranna, sem er hjá konungsgarðinum...: ...aleshores van fer una bretxa a la muralla de la ciutat, i el rei va fugir de nit amb tots els seus homes de guerra per la porta d'entre els dos murs que hi ha davant els jardins reials...
◊ og [er] allir hermennirnir sáu þetta, flýðu þeir og fóru um nóttina út úr borginni, veginn sem liggur út að konungsgarðinum: i [quan] tots els guerrers van veure això, van fugir i, de nit, van sortir de la ciutat pel camí [que passa a la vora] dels jardins del rei
2. (konungsbærciutadella f reial (palau reial circumdat de murada, castell reial tancat de paret o palissada)
◊ en er hann kom þar þá fór hann í konungsgarð og var þar að herberginu og dvaldist þar öndverðan vetur: i quan hi va arribar, va anar a la ciutadella reial i hi va prendre estatge i s'hi va estatjar tot el començament de l'hivern
◊ hann hélt sjö langskipum í vök þíðri fyrir konungsgarði í Nið: a un indret del riu Nið situat davant la ciutadella reial i lliure de gel, hi tenia set vaixells de guerra

konungs·hjón <n.pl -hjóna>:
el rei i la reina, el matrimoni reial, els reis

konungs·hylli <f. -hylli, pl. no hab.>:
favor m,f del rei

konungs·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m del rei, palau m reial

konungs·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
<BOTmarduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana)

konungs·krýning <f. -krýningar, -krýningar; pl. no hab.>:
coronament m del rei, coronació f reial

konungs·rann <n. -ranns, -rönn>:
Casa f Reial
◊ bókin var lesin yfir í konungsranni, eftir því sem höfundur hennar segir: el llibre s'havia repassat a la Casa Reial, segons el que afirma la seva autora

konungs·ríki <m. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
regne m<LITreialme m
♦ Konungsríkið Spánn: el regne d'Espanya
♦ spænska konungsríkið: el regne d'Espanya

konungs·samband <n. -sambands, pl. no hab.>:
unió dinàstica, unió f personal (fet que dos o més estats comparteixin un mateix rei)

konungs·setur <n. -seturs, -setur>:
residència f reial

konungs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
reialista m & f, monàrquic m, monàrquica f (partidari de la monarquia)

konungs·sonur <m. -sonar, -synir>:
príncep m, fill m de rei

konungs·stirtla* <f. -stirtlu, -stirtlur. Gen. pl.: -stirtla>: sorella f (peix Caranx
        rhonchus syn. Decapterus rhonchus)

konungs·stjórn <f. -stjórnar, pl. no hab.>:
monarquia f (forma de govern)
♦ stjórnarskrárbundin konungsstjórn: monarquia constitucional
♦ þingbundin konungsstjórn: monarquia parlamentària

konungs·tign <f. -tignar, no comptable>:
reialesa f, dignitat f reial

konungs·úrskurður <m. -úrskurðar, -úrskurðir>:
decret m real
♦ með konungsúrskurði 12. apríl...: mitjançant decret reial del 12 d'abril...

konungs·veldi <n. -veldis, -veldi>: monarquia f

konungs·þegn <m. -þegns, -þegnar>:
vassall m reial, vassall m del rei
en er Haraldur konungur hinn hárfagri ruddi ríki fyrir sér þá stökk enn fyrir honum fjöldi manns úr landi, Þrændir og Naumdælir, og gerðust þá enn byggðir austur um Jamtaland og sumir fóru allt í Helsingjaland. Helsingjar höfðu kaupferðir sínar til Svíþjóðar og voru þannug lýðskyldir að öllu en Jamtur voru mjög alls í millum og gaf engi að því gaum fyrr en Hákon setti frið og kaupferðir til Jamtalands og vingaðist þar við ríkismenn. Þeir sóttu síðan austan á hans fund og játuðu honum hlýðni sinni og skattgjöfum og gerðust hans þegnar (depenent de l'edició: ...ok gerðusk konungsþegnar) því að þeir spurðu gott til hans. Vildu þeir heldur þýðast undir hans konungdóm en undir Svíakonung því að þeir voru af Norðmanna ætt komnir en hann setti þeim lög og landsrétt. Svo gerðu og allir Helsingjar þeir er æskaðir voru um Kjöl norðan: i quan el rei Haraldur Bells-cabells va haver eliminat els seus adversaris i aconseguit per a si tot el poder sobre Noruega, una gran quantitat de gent, [sobretot] els habitats dels Þrændalög i del Naumudalur, abandonà, fugint d'ell, llurs terres per establir-se a l'est, pel Jamtaland, i n'hi hagué que fins i tot arribaren al Helsingjaland. Els helsingjalandesos feien viatges de comerç cap a Suècia (mantenien estretes relacions comercials amb Suècia) i d'aquesta manera mantenien en tot una relació de vassallatge [amb el rei de Suècia], però els jamtalandesos es trobaven al bell mig dels dos reis i ningú no els prestà atenció fins que en Hákon va haver fet la pau i va iniciar viatges comercials al Jamtaland i va entaular-hi amistat amb els prohoms. Posteriorment, aquests prohoms es presentaren davant el rei i li prometeren llur obediència i el pagament de tributs i es feren llurs vassalls, car havien sentit a parlar bé d'ell. Per tal com eren d'ascendència noruega, s'estimaven més aviat d'estar sotmesos al seu regne que no pas al rei de Suècia, i el rei Hákon els va donar lleis i un dret territorial propi. Així feren també tots els helsingjalandesos que eren oriünds de les contrades situades al nord de la serralada de Kjöl
tókust þá meðalgöngur. Tjáðu menn þá fyrir jarli hver ófæra honum var í að gera svo mikið hervirki á konungsþegnum og í konungslandi. Kom þá svo fyrir jarli að hann mundi taka sjálfdæmi (SS II, cap. 384, pàg. 584): llavors s'emprengueren intents de mediació (o: intercessió): hom va palesar al iarl en quina perillosa situació es trobaria causant una tan gran devastació als vassalls del rei i a terres reials. El iarl[, finalment,] s'avingué [a no calar foc al mas] sempre que els altres acceptessin el seu sjálfdæmi sobre aquell cas (vocabulari: #1. meðalganga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 411: <...> das Dazwischentreten zwischen zwei streitende Parteien, Vermittlungsversuch; #2. tjá: Cf. en Baetke 19874, pàg. 658: <...> tjá e-t fyrir e-m   jmd. etwas zeigen; #3. ófæra: Cf. en Baetke 19874, pàg. 454: <...> 2. gefährliche, ausweglose Lage; gefahrvolles Unternehmen, Wagnis, Risiko <...>; #4. hervirki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 248: <...> Verheerung; #5. kemur svo fyrir e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 335: kemr svá fyrir e-m, at   es kommt jmd. so vor, jmd. hält es für richtig; )
allan þenna vetur fóru þau orð frá herra Hrafni að honum þótti Árni biskup gera ódæmi á konungsþegnum í því er hann bannsetti mótgangsmenn kristninnar, [pàg. 861] svo Sveinbjörn Súðvíking og aðra fyrirgangandi menn í Vestfirðingafjórðungi. Hann kallaði biskup rjúfa öll þeirra sáttmál og því leitaði hann það kall (= tilkall) með verki að fylla sem áður var út sent af munninum. Hann heitaðist að halda biskupstíundum og láta biskup eigi ná yfir land að fara utan hann léti staðamenn hafa það í friði sem hvorir þóttust vald eiga yfir að hafa (SS II, ÁBS, cap. 98 860-861): tot aquell hivern es va sentir a dir del senyor Hrafn que considerava que el bisbe Árni havia comès un acte escandalós i inaudit contra uns vassalls del rei com ara l'Sveinbjörn de Súðavík i d'altres homes que li han anat al davant (que l'han precedit) del quarter dels fiords de ponent, excomunicant-los com a adversaris del cristianisme. Clamava que el bisbe havia trencat tots llurs pactes i [que] per això cercava (intentava) de fer realitat la reclamació que fins llavors només s'havia formulat de paraula (tractat verbalment). [En Hrafn] amenaçava de retenir els delmes episcopals i de no deixaar que el bisbe pogués anar a fer cap visita pastoral per la seva diòcesi, llevat que deixés que els staðamenn tinguessin en pau allò del que totes dues parts (clergat i llecs) consideraven que tenien el domini (vocabulari: #1. fyrirgangandi: En Baetke 19874, pàg. 174, no dóna pas entrada a aquest mot. L'interpreto com a que va davant, que precedeix = previs a ell, ja que hi veig un calc del llatí praeiens praeeuntis; #2. kall: Cf. en Baetke 19874, pàg. 316: <...> = tilkall. Íd, pàg. 655: <...> Anspruch, Forderung; l’Ordbog over det norrøne prosasprog tradueix el passatge així: han agtede at lade den bekendtgørelse/trussel ske fyldest, som tidligere var udtalt mundtligt? (nemlig at tilbageholde biskopstiende); #3. senda út: En Baetke 19874, pàg. 526, no dóna entrada a aquest verb ni a aquesta locució. El model sembla baix-alemany. Cf. l'alemany seine Worte wurden von seinem Mund ausgesandt; o llatí quod ex ore missum erat; #4. fara yfir land: En Baetke 19874, pàgs. 126-128 i 359, no dóna entrada a aquesta accepció. Entenc el verb en el sentit de: fer una visita pastoral o visites pastorals; #5. staðamenn: aquest mot designa els terratinents islandesos que no acceptaven la reclamació del clergat sobre les esglésies i terrenys adjacents que es trobaven a terres propietat d'ells; )
þá leituðu Jamtr sér griða, ok fengu konungi gísla, ok sættust við hann; ok lagði konungr á þá {mikit} gjald, ok þá játuðu þeir at gerast konungsþegnar, ok hann fengi sýslumenn yfir sakeyri ok aðrar skyldur. Þeir festu þat mál (= sáttmál) með mǫrgum eiðum; ok þá er þetta gjald var út gengit, skildust þeir við svá búit — tunc pacem ueniamque petentes Iamti, datis Regi obsidibus, ad pactionem accedebant. Ingenti igitur pecunia mulctati, imperium Regis, et quos ille mulctis criminalibus, aliisque reditibus publicis exigendis praefecerit, quaestores se accepturos spospondere; quae deditio ab ipsis multorum hominum iuramentis fuit confirmanda. Rebus ita compositis, ubi mulctam imperatam Iamti expendissent, utrique discesseruntllavors els jamtalandesos demanaren una treva, i lliuraren hostatges al rei i acordaren la pau amb ell. I el rei els va imposar una {gran} multa (gjald) i llavors ells acceptaren de fer-se vassalls del rei i que ell designés veguers (sýslumenn) per a cobrar el sakeyrir o multes pagadores al rei i d'altres exaccions degudes. Varen segellar aquest pacte amb mants juraments, i quan el gjald que el rei els havia imposat va haver estat pagat del tot, se separaren quedant les coses així
gestir eru ok skyldir, þar sem þeir eru í byggðum, at veita liðsinni lendum mǫnnum ok sýslumǫnnum til allra réttra konungsmála, þar þeir verða til krafðir, þó at þeir sé eigi sveitfastir. Lendir menn ok sýslumenn eru ok þeim skyldir at fylgja þeim til réttra mála svá sem sínum lǫgunautum, hvarvetna þar, sem þeir eru jafnaðarmenn við aðra konungsþegna: els gestir també estan obligats, sigui on sigui on es trobin al regne, a prestar llur auxili als lendir menn i veguers (sýslumenn) en tots els afers reials legals per als quals siguin requerits, encara que no estiguin assignats a una sveit (secció, unitat, destacament) [determinada]. Els lendir menn i els veguers (sýslumenn)[, per llur banda,] també estan obligats de donar-los suport, com si fossin camarades d'ells, en els afers legals [que tinguin] amb d'altres vassalls del rei, onsevulla que [els gestir] siguin jafnaðarmenn (és a dir, a ajudar-los, sempre que els gestir es mostrin com a homes equitatius i justos en les accions legals en què es trobin immersos contra d'altres vassalls del rei) (vocabulari: #1. fylgja ~ hjálpa ~ veita atstoð til réttra mála e-m: En Baetke 19874, pàgs. 32, 169, 256, 401-402 i 709, no dóna entrada a aquesta locució, en cap de les seves diferents variants. Potser: donar suport a algú en afers legals; #2. réttr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: <...> rechtmäßig, gesetzmäßig; #3. lǫgunautr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 398: <...> Genosse, Kamerad)

konungs·ætt <f. -ættar, -ættir>:
dinastia f reial

konungur <m. -konungs, -konungar>
rei m 
◊ þegar konungurinn ríkir með réttlæti, þá verður hann sem hlé fyrir vindi og skjól fyrir skúrum: quan el rei regna amb justícia, aleshores és com un recer contra el vent i un aixopluc contra el ruixat
♦ eta við borð konungs: menjar a la taula del rei

konu·pungur <m. -pungs, -pungar>:
ascidi m [comú]  (ascidiaci Ascidia mentula)

konur¹ <m. konar, konir>
1. <LIT = sonur, afkomandifill m (descendent, plançó)
2. <LIT = maðurbaró m (home)

konur²:
nom. & ac. pl. de kona “dona”

konu·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
Mot emprat en la locució:
♦ búa við konuríki: <LOC FIGviure sota el regiment de la dona, tenir una ginecocràcia a casa
♦ hafa (o: eiga) konuríki: <LOC FIGviure dominat per la dona, tenir una ginecocràcia a casa

konu·þras <n. -þrass, pl. no hab.>:
discussió f amb la dona, baralla m [verbal] amb la dona, escridassada f amb la dona
♦ konuþras er sífelldur þakleki: <LOC FIGles baralles amb la dona són [com] una gotera contínua
heimskur sonur steypir föður sínum í glötun, konuþras (miδjəˈnēi̯   ʔiʃˈʃāh ~ מִדְיְנֵי אִשָּׁה:   wə-ˈδɛlɛφ   tˁɔˈrēδ   miδjəˈnēi̯   ʔiʃˈʃāh,   וְדֶלֶף טֹרֵד, מִדְיְנֵי אִשָּׁה) er sem sífelldur þakleki: un fill beneit és una calamitat per al seu pare, i una gotera contínua, són les querelles d'una dona
  L'hebreu מִדְיָנִים és traduït amb þras a Proverbis 19:13, Proverbis 21:19, Proverbis 21:9 = Proverbis 25:24 i a Proverbis 27:15. A Proverbis 26:21 és traduït amb þræta. Altrament és traduït amb deila.  
     

konventa <f. konventu, konventur. Gen. pl.: konventa>:
1. <RELIG = klausturconvent m
2. <RELIG = samkomacapítol m

kopar <m. kopars, no comptable>:
1. <GENcoure m (metall Cu)
♦ úr kopar: de coure
2. (plata, áhöld, vara o.s.fr. unnin úr þeim málmiaram m (coure ja treballat)
♦ úr kopar: d'aram

kopar- <en compostos>:
1. de coure
2. cúpric -a
3. cupro-, cupri-, cupr-
4. calco-, calc-

kopar·blý <n. -blýs, pl. no hab.>:
cupro-plom m

kopar·grýti <n. -grýtis, pl. no hab.>:
mineral m de coure

kopar·græna <f. -grænu, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

kopar·kís <m. -kíss, -kísar>:
calcopirita f, pirita f de coure

kopar·melmi <n. -melmis, -melmi>:
aliatge m de coure

kopar·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f de coure

kopar·peningur <m. -penings, peningar>:
<HIST & NUMISmoneda f de coure

kopar·rör <n. -rörs, -rör>:
tub m de coure, canonada f de coure

kopar·sement <n. -sements, pl. no hab.>:
coure m de cementació
♦ koparsement eða felldur kopar: coure de cementació o coure precipitat
  Cf. DOGC núm. 4857 de 05 / 04 / 2007, pàg. 12.571.  
     

kopar·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
courer m, courera f, calderer m, calderera f

kopar·steinn <m. -steins, -steinar>:
mata f de coure 

kopar·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
calcografia f

kopar·vír <m. -vírs, -vírar>:
fil m de coure, fil m d'aram

kopar·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
fil m de coure, fil m d'aram (koparvír)

kopar·þynna <f. -þynnu, -þynnur. Gen. pl.: -þynna>:
fulla f de coure, làmina f de coure

koppa·blóð <n. -blóðs, pl. no hab.>:
<HIST MEDsang f de sagnia (sang extreta del cos per mitjà de sagnia)
♦ taka koppablóð: <MED HISTfer una sagnia a algú

koppur <m. kopps, koppar>:
1. (gréla, hlandkoppur, náttpotturorinal m (bacineta, berenguera, gibrelleta)
♦ setja barn á kopp: <LOCasseure un infant damunt l'orinal
♦ koma e-u á koppinn: <LOC FIGengegar una cosa, posar en marxa una cosa
2. <HIST = lítið ker, bollibol m (recipient petit, rodó i sense anses, tassa grossa sense anses)
 ♦ vera innsti koppi í búri hjá e-m: <LOC FIGésser la nineta dels ulls d'algú, gaudir del favor d'algú
 ♦ vera með nefið ofan í hvers manns koppi: <LOC FIGficar el nas on no li demanen
3. (smurkoppurgreixador m (dispositiu emprat per greixar o lubricar una determinada part d'un mecanisme o d'una roda)
4. (hjólkoppurgreixador m [de boixa o cub de roda] (dispositiu que greixa o lubrica l'extrem de l'eix)
5. (spékoppurclotet m (al mig de la galta)
6. <MED = blóðkoppurventosa hemàtica (o: escarificada; o: humida; o: tallada) (ventosa aplicada per a recollir la sang durant una sagnia)
♦ setja e-m koppa: fer una sagnia a algú, sagnar algú
7. (lélegt skipbanyera f (vaixell petit i xerec)
8. (eggjakoppur, tóm eggskurnclosca buida [d'ou] (closca d'ou trencada que queda després que el pollet n'hagi sortit)
9. (fjarki í spilum‘copa’ f (el número quatre en certs jocs de cartes)
10. <HIST = á hjálmicofa f de casc (calota o part del casc on va el cap)
◊ Ívarr hjó til Hálfdanar, ok kom á hjálminn utanverðan ok tók af þat, er nam, en þat var kopprinn fyrir ofan höfuðit, ok rakaði um höfuðit á Hálfdani: l'Ívarr va pegar un cop al Hálfdan i el va ferir a l'extrem superior del casc, tallant-li'n tot allò amb què [l'espasa] va topar i que era la cofa del damunt del cap i li va afaitar el cap al Hálfdan
11. (stúka í býflugnabúicel·la f (compartiment de rusc)

Kopti <m. Kopta, Koptar>:
copte m, copta f (egipci no musulmà)

koptíska <f. koptísku, pl. no hab.>:
copte m (llengua d'Egipte)

koptískur, koptísk, koptískt <adj.>:
copte -a
◊ koptísk list: art copte
◊ koptíska stafrófið: l'alfabet copte
◊ koptískur munkur: un monjo copte
◊ koptískt biblíuhandrit: un manuscrit copte de la Bíblia
♦ Koptíska kirkjan í Egyptalandi: l'Església copta d'Egipte

koptverska <f. koptversku, pl. no hab.>:
copte m (llengua d'Egipte) (koptíska)

korði <m. korða, korðar>:
sabre m (tipus d'espasa)

korfi <m. korfa, korfar>:
corball m de roca, corba f (Tarr., Eiv., Cast.), escorball m (Mall., Men.(peix Sciaena umbra syn. Corvina nigra)

korgugur, korgug, korgugt <adj.>:
tèrbol -a (dit de líquid, enterbolit per la presència d'empòsit)

korgur <m. korgs, pl. no hab.>:
pòsit m (o: empòsit m) de cafè, borra f de cafè

Korinta <f. Korintu, pl. no hab.>:
Corint f (Κόρινθος)

korintískur, korintísk, korintískt <adj.>:
corinti -íntia
♦ korintísk súla: <ARTcolumna coríntia
♦ korintískt súlnahöfuð: <ARTcapitell corinti

Korintu·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<RELIGepístola f als corintis
♦ Fyrra Korintubréf: Primera Carta als Corintis
♦ Síðara Korintubréf: Segona Carta als Corintis

Korintu·flói <m. -flóa, no comptable>:
Golf m de Corint

Korintu·maður <m. -manns, -menn>:
corinti m, coríntia f (nadiu o habitant de Corint)
♦ Fyrra bréf Páls til Korintumanna: <RELIGPrimera epístola de Sant Pau als Corintis
♦ Síðara bréf Páls til Korintumanna: <RELIGSegona epístola de Sant Pau als Corintis

kork <n. korks, kork>:
suro m (matèria & escorça d'alzina surera)

kork·eik <f. -eikur (o: -eikar), -eikur>:
[alzina] surera f (arbre Quercus suber)

kork·flá <f. -flár, -flár>:
suro m de xarxa (flotador de xarxa)

korkna <korkna ~ korknum | korknaði ~ korknuðum | korknað>:
neulir-se

kork·tappi <m. -tappa, -tappar>: tap m de suro

kork·trekkjari <m. -trekkjara, -trekkjarar>:
tirabuixó m, llevataps m (Bal.) (tappatogari)

korkur <m. korks, korkar>:
1. variant de kork ‘suro’
2. (á netisuro m de xarxa (flotador de xarxa)

korn <n. korns, korn>:
1. <GENgra m (llavor de cereal)
♦ e-ð er kornið sem fyllir mælinn<LOCuna cosa és la gota que fa vessar el got
2. (byggordi m (tipus de cereal)
3. (hveitiblat m (tipus de cereal)
4. (ögngranet m (de pols, de sorra)
♦ ekki korn: ni un granet, absolutament no-res
♦ það fór korn upp í augað á mér: m'ha entrat un granet a l'ull
♦ → rykkorn “granet de pols”
♦ → sandkorn “granet de sorra”
♦ → snjókorn “floc de neu”
  A l'Edat mitjana el mot designa genèricament l'ordi; modernament, en canvi, el blat.  
     

-korn <n. -korns, -korn>:
sufixoide emprat en la formació de mots amb significat diminutiu; vindria a indicar que el substantiu al qual s'afegeix és tan gran com un simple granet; sovint es pot traduir mitjançant l'ús de doble sufix diminutiu
♦ → barnkorn “ninet petitonet”
♦ → húskorn “casetona”
♦ → sannleikskorn “gra[net] de veritat”

korna·barn <n. -barns, -börn>:
nounat m, nounada f, nodrissó m

korn·akur <m. -akurs, -akrar>:
1. <GENcamp m de cereals
2. (hveitiakur, hveitiekrablader m (de blat)

korn·ax <n. -ax, -öx>:
espiga f de gra

korn·barn <n. -barns, -börn>:
infant m de bolquers

korn·blóm <n. -blóms, -blóm>:
blauet m (planta Centaurea cyanus)

korn·brennivín <n. -brennivíns, -brennivín>:
(snafsaiguardent m de blat

Kornbreta·land <n. -lands, pl. no hab.>:
<Cornualla f

Korn·breti <m. -breta, -bretar>:
<cornuallenc m, cornuallenca f (nadiu de Cornualla)

korn·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:
càries f (malaltia de cereals)

korn·flögur <f.pl -flagna (o: -flaga)>:
[flocs m.pl de] cereals m.pl (esp. com a esmorzar)
  Aquesta encunyació purista no reïx a imposar-se sobre el xenisme kornflex.  
     

korn·forðabúr <n. -forðabúrs, -forðabúr>:
<FIGgraner m
◊ Egiftaland var kornforðabúr rómverska ríkisins: Egipte era el graner de l'Imperi romà

korn·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gutxo brut, ullàs m (Mall., Men.(fl./pl.: ullassos) (peix Centrophorus granulosus)

korn·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:
graner m<eða/o ritm./lit. eða/o l'Alguerorri m

korn·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
guatlla f, guatla f (Val.), guàtlera f (Bal.(ocell Coturnix coturnix)

korn·mölur <m. -möls, -melir>:
cuc m del blat, falsa tinya (lepidòpter Tinea granella)

korn·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
granulat -ada

korn·poki <m. -poka, -pokar>:
sac f de gra

korn·rækt <f. -ræktar, pl. no hab.>:
conreu m de cereal[s]

korn·sali <m. -sala, -salar>:
comerciant m & f de cereals

korn·sáld <n. -sálds, -sáld>:
garbell m

korn·sigð <f. -sigðar, -sigðir>:
falç f (fl./pl.: falçs) de segar

korn·skera <f. -skeru, -skerur. Gen. pl.: -skera>:
messes f.pl, sega f, collita f de cereal (kornuppskera)
◊ að sönnu er kornskeran mikil, en verkmennirnir fáir: la collita és abundant, però els segadors són pocs
◊ fyrir því biðjið herrann kornskerunnar að hann sendi verkmenn í sína kornskeru: per això pregueu a l'amo de les messes que enviï segadors a les seves messes

kornskeru·maður <m. -manns, -menn>:
segador m, segadora f (kornuppskerumaður)

kornskurðar·maður <m. -manns, -menn>:
segador m, segadora f

kornskurðar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
temps m de les messes, temps m de la sega

kornskurðar·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina segadora-batedora, batedora f (Mall., Men.

korn·skurður <m. -skurðar, pl. no hab.>:
sega f, messes f.pl

korn·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
bistorta vivípara (planta Polygonum viviparum syn. Bistorta vivipara)

korn·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
[tipus m de] cereal m

korn·ungur, -ung, -ungt <adj.>:
joveníssim -a

korn·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m fet a base de cereals (designació de qualsevol producte fet a partir d'un cereal: pa, panet, coca, croassant etc.)

korn·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:
conreu m de cereals

korpórall <m. korpórals, korpóralar>:
<RELIGcorporal m

korp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec fosc, morell m de mar fosc (Val.), ànnera fosca (Mall.), àneda fosca (Men.(ocell Melanitta fusca)

korr <n. korrs, pl. no hab.>:
ranera f

korra <korrar | korraði | korrað. Verb impers. unipersonal>:
tenir ranera
♦ það korrar í honum: té ranera

korríró <Expressió emprada per adormir infant>:
noninó
◊ sofðu, korríró: dorm, noninó

Korsíka <f. Korsíku, no comptable>:
Còrsega f

korsíkanska <f. korsíkönsku, no comptable>:
cors m (dialecte o dialectes italians de Còrsega)

korsíkanskur, korsíkönsk, korsíkanskt <adj.>:
cors -a

Korsíku·búi <m. -búa, -búar>:
cors m, corsa f (Korsíkumaður)

Korsíku·maður <m. -manns, -menn>:
cors m, corsa f

korsíska <f. korsísku, no comptable>:
cors m (dialecte o dialectes italians de Còrsega) (korsíkanska)

korsískur, korsísk, korsískt <adj.>:
cors -a (korsíkanskur, korsíkönsk, korsíkanskt)

kort <n. korts, kort>: 1. (greiðslakort) targeta f de crèdit (mitjà de pagament electrònic)
        takið þér / þið Visa-kort?: [que] accepten / [que] accepteu la visa?
        → debetkort “targeta de dèbit”
        → kreditkort “targeta de crèdit”
      2. (gatnakort, landakort) mapa m (representació cartogràfica)
        viljið þér sýna mér það á kortinu? M’ho podria mostrar sobre el mapa?
        kort af Indlandi: un mapa de l'Índia
        e-ð er út úr kortinu (o: korti): <LOC FIG> una cosa no està prevista, una cosa no entra en
            consideració, una cosa "no toca"
        komast á kortið: #1. <GEN> sortir al mapa; #2. <LOC FIG = minna á sig> fer-se notar, 
           fer-se visible, entrar en escena (atreure l'atenció de la gent o d'algú sobre si);
            #3. <LOG FIG = láta til sín taka> fer-se valer, afirmar-se 
            (defensar les opinions, interessos i/o vàlua propis)
      3. (bréfspjald) [targeta f] postal f (tipus de tramesa postal)
      4. <INFORM> tarja f
        → hljóðkort “tarja de so”
        → myndvinnslukort “tarja de gràfics, tarja gràfica”
        → skjákort “tarja de vídeo”
      5. (strætókort) abonament m mensual (per a mitjans de transport públics 
           d'àrea metropolitana de Reykjavík)
      6. (skírteini) carta f (document oficial acreditatiu de certes coses)
        græna kortið: carta verda (assegurança internacional de vehicle
           & permís de residència i treball permanent
           a Islàndia & permís d'immigració als Estats Units d'Amèrica)
        rauða kortið: carta roja (permís de residència i treball no permanent a Islàndia)

kort <n.pl korta>: cartes f.pl, naips m.pl

korta·sími <m. -síma, -símar>:
telèfon m de targeta (o: tarja) (telèfon públic que funciona amb tarja)

kortér <n. kortérs, kortér>: quart m d’hora
        [klukkan er] kortér fyrir eitt: [són] tres quarts d’una
        [klukkan er] kortér yfir eitt: [és] un quart de dues
        klukkuna vantar kortér í eitt: són tres quarts d'una
        klukkuna vantar kortér í tvö: són tres quarts de dues
        klukkuna vantar korter í þrjú: són tres quarts de tres
        klukkuna vantar korter í fjögur: són tres quarts de quatre

kort·hafi <m. -hafa, -hafar>: titular m,f de la targeta de crèdit
        eintak korthafa: exemplar per al titular de la targeta

kortísón <n. kortísóns, no comptable>:
cortisona f

kort·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
cartografiar una cosa

kort·númer <n. -númers, -númer>: número m de la targeta de crèdit

kosninga-: electoral

kosninga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: sistema m electoral

kosninga·skrá <f. -skrár, -skrár>: cens m electoral

kosning <f. kosningar, kosningar>:
1. <GENtria f, elecció f
♦ kosning Páfa: l'elecció del Papa
◊ kosning um bestu íslensku plötu allra tíma: l'elecció del millor disc islandès de tots els temps
♦ ná kosningu: resultar elegit -ida, guanyar l'elecció
♦ óhlutbundin kosning: escrutini majoritari
2. kosningar <f.pl kosninga><POLÍTeleccions f.pl
♦ almennar kosningar: eleccions generals
♦ boða til kosninga: convocar eleccions
♦ frjálsar kosningar: eleccions lliures
♦ kosningar til Alþingis: eleccions a l'Alþingi
♦ tapa miklu fylgi í kosningum til e-s: perdre molts de vots a les eleccions per al...
♦ tapa stórt í kosningunum: patir una gran desfeta electoral
♦ vinna góðan sigur í kosningunum: obtenir una gran victòria electoral
♦ Alþingiskosningar: eleccions a l'Alþingi
♦ aukakosningar: eleccions parcials
♦ forkosningar: eleccions primàries
♦ forsetakosningar: eleccions presidencials
◊ í síðari umferð frönsku forsetakosninganna: a la segona ronda de les eleccions presidencials franceses
♦ fylkiskosningar: (í Frakklandieleccions departamentals
♦ héraðskosningar: (á Spánieleccions autonòmiques
♦ sveitarstjórnarkosningar: eleccions municipals
♦ þingkosningar: eleccions al parlament

Kosovo <n. Kosovo, no comptable>:
Kósovo m
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat
◊ Sameinuðu þjóðirnar ættu að hætta að skipta sér af beinni efnahagsstjórnun og beina kröftum sínum að mikilvægri stofnanamótun, svo sem uppbyggingu innanríkisráðuneytis Kosovo með þátttöku allra þjóðernishópa: Les Nacions Unides haurien de cessar d'immiscir-se en la gestió directa de les qüestions econòmiques i[, per contra,] concentrar llurs esforços en tasques essencials de reforçament de les institucions cabdals, com ara la creació d'un Ministeri de l'Interior de Kósovo amb participació de tots els grups ètnics [kosovars]

koss <m. koss, kossar>: petó m, besada f (Mall. & LIT), <LIT> òscul m
        gefa e-m koss: fer-li un petó a algú
        → rembingskoss “petó amb espetec”

kossa·geit <f. -geitar, -geitur. Pl. no hab.>:
<MEDimpetigen m

kossa·sótt <f. -sóttar, pl. no hab.>:
<MEDimpetigen m

kosta <kosta ~ kostum | kostaði ~ kostuðum | kostaðe-n>:
        1. <GEN> costar, valer
           e-ð kostar e-n e-ð: una cosa li costa a algú X
              það hefur kostað hann mikið að <+ inf.>: <inf.> li ha costat molt
           hvað kostar farið til...? què val el bitllet fins a... / de...?
           hvað kostar herbergi með morgunverði?: què val una habitació amb esmorzar?
           hvað kostar það?: què val això?
           hvað kostar þetta?: què val això?
           hversu mikið kostar það?: què val això? què valdrà?

        2. <FIG> costar
           hvað sem það kostar: costi el que costi
           það kostar líf hans: això li costarà la vida
           það kostar hann lífið: això li costarà la vida
           þetta kostar mig mikið: això em costarà car

        3. <til e-s>: (greiða kostnað) finançar una cosa (fer-se càrrec de les despeses de, sufragar, esponsoritzar)
           kosta e-n til náms: pagar-li els estudis a algú
           kosta miklu til e-s: desemborsar una gran quantitat per a una cosa, pagar molt per una cosa
              hann hefur engu til kostað: li ha sortit de franc, això no li ha costat res
              hann hefur miklu til kostað: li ha sortit car, li ha costat molt
           fá e-ð kostað [í gegnum e-ð]: pagar-li una cosa [a través de], fer-se càrrec
              de les despeses [a través de] (no pagar un mateix)

        4. <e-s>: esforçar-se per una cosa (escarrassar-se, maldar fort)
           kosta kapps um e-ð: fer tots els possibles per..., esforçar-se al màxim per...

kost·maría <f. -maríu, -maríur. Gen. pl.: -maría>:
cost m (Mall., Men.(planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

kostnaðar·verð <n. -verðs, pl. no hab.>:
preu m de cost
♦ á kostnaðarverði: a preu de cost

kostnaður <m. kostnaðar, no comptable>: 1. <GEN> cost m
        áætlaður kostnaður: cost estimat ~ costos estimats
     2. (útlát, gjöld, útgjöld) despeses f.pl, despesa f (quantitat despesa)
        á kostnað e-s: a costa de...
        draga úr kostnaði: rebaixar les despeses
        standa undir kostnaði [við e-ð]: assumir les despeses ~ el[s] cost[os] [d'una cosa]
        standa ekki undir kostnaðinum: no assumir les despeses ~ els costos 

<LIT kost·samur, -söm, -samt <f. -sóttar, pl. no hab.>:
esplèndid -a

kostu:
<ac. pl. arcaic de → kostur “opció, alternativa etc.”

kostur <m. kostar, kostir>:
1. (valkosturopció f, alternativa f (tria o elecció entre dues o més possibilitats)
♦ að minnsta kosti: almenys, almanco (Mall., Men.
♦ að öðrum kosti: si no, altrament
♦ alls kostar: enterament, des de totes les perspectives
♦ eiga alls kostar við e-n: tenir algú totalment en el seu poder, tenir agafat algú per totes bandes, poder fer amb algú a plaer
♦ bjóða e-m tvo kosti: oferir-li a triar a algú entre dues alternatives
◊ buðu þeir honum nú marga kosti, bæði með fégjöfum og fögrum heitum, en Grettir neitti öllu og fóru bændur á burt við svo búið og undu illa við sinn hlut: llavors li feren moltes d'ofertes acompanyant-les tant amb diners com amb belles promeses, però en Grettir ho va rebutjar tot, de manera que els pagesos se'n tornaren sense haver aconseguit res i no se sentien gens satisfets amb llur sort
♦ eiga engan annan kost: no tenir cap altra alternativa
♦ gefa kost á sér: ésser candidat -a, presentar-se a unes eleccions
♦ með öngum kosti: de cap manera, de cap de les maneres, en cap cas
◊ hefi eg og svo mikið til unnið að fram kæmist hefndin að mér er með öngum kosti líft: m'he esforçat tant perquè es fes venjança [per la mort del nostre pare] que no m'és lícit de cap de les maneres de continuar vivint
♦ nú eru tveir kostir fyrir hendi...: podem triar entre dues alternatives..., tenim dues opcions...
◊ voru þá tveir kostir fyrir hendi, að eg mundi þeim verða að giftast sem hann vildi eða vera án alls fjár og hans vináttu: llavors va caldre triar entre dues opcions: permetre que em casés amb qui ell volgués o perdre el meu cabal i la seva amistat
♦ setja e-m tvo kosti: donar-li a triar a algú entre dues alternatives
♦ sjá sinn kost: veure com a única opció
◊ Ingjaldur sér sinn kost þann hinn besta að verða á brottu sem fyrst og gerir hann svo og léttir eigi ferð sinni fyrr en hann kemur heim og unir illa við sína ferð: l'Ingjaldur va veure que la millor opció que li quedava era anar-se'n tan aviat com pogués;, cosa que va fer i no es va aturar fins que va haver arribat a casa seva i se sentia molt insatisfet amb aquesta [fallida] empresa
◊ en þó að hún svaraði á annan veg þeirra erindum en þeir vildu, þá sá þeir engan sinn kost til þess að sinni, að þeir mundu hana í brottu hafa nema hennar vilji væri til þess og búast þeir þá ferðar sinnar: i, per més que ella havia donat una resposta a llur petició diferent de la que ells haurien volgut, veieren que per aquella vegada no els quedava cap possibilitat d'acomplir la missió encarregada, i que no se l'endurien amb ells a no ser que ella ho volgués; així i doncs, es van aparellar per partir
♦ taka upp kost: acceptar una elecció, acatar una decisió
◊ nú eru mínir frændur allir dauðir og muntu nú einn við mig ráða. Mun eg nú þenna kost upp taka og látum gera mikla veislu og vil eg nú erfa bræður mína og svo þína frændur: ara tots els meus parents són morts de manera que tu sol decidiràs sobre mi; acceptaré llavors el que hagis elegit per a mi; ara, però, fem un gran banquet funerari car vull celebrar els funerals dels meus germans i les dels teus parents
◊ varð hinn kostur upp tekinn að ganga til konungs og hlýða því er hann bauð: hom es va decidir per presentar-se davant el rei i acatar el que ordenés
♦ það er ekki annars kostur: no hi ha més possibilitats, no hi ha cap altra alternativa
2. (tækifærioportunitat f (ocasió, possibilitat)
♦ eiga kost á að gera e-ð: tenir l'ocasió (o: l'oportunitat) de fer una cosa
♦ gefa e-m kost á að gera e-ð: donar-li a algú l'ocasió (o: l'oportunitat) de fer una cosa
3. (góður eiginleikibona qualitat (mèrit, excel·lència, vàlua)
♦ hafa marga góða kosti: tenir moltes de bones qualitats
♦ segja kost og löst á e-m: enumerar les qualitats i els defectes d'algú
♦ taka e-m með kostum og kynjum: acollir algú amb els braços oberts
4. (gæðifertilitat f ([bona] qualitat del sòl)
♦ kostur jarðvegar: la fertilitat de la terra, la fertilitat del sòl
♦ → jarðkostur “fertilitat del mas”
♦ → landakostur “fertilitat de la terra”
♦ → landkostur “fertilitat de la terra”
♦ → landskostur “fertilitat de la terra”
5. (úrræðiresolució f (decisió)
6. (kjörcondició f (per a fer una cosa)
♦ búa við lítinn kost: viure enmig de privacions, viure en l'estretor
♦ búa við þröngan kost: passar-les estretes, viure estret -a, viure en l'estretor
♦ setja e-m harða kosti: imposar dures condicions a algú
7. (viðurværi, fæðimenjar m (aliments)
◊ kveður þann dag illan vera er hann skal deyja frá sínum góðum kostum og svínageymslu: deia que aquell era un mal dia en què moriria deixant les seves guardes de porcs i els seus bons menjars
♦ kostur og tæring: allotjament i pensió
♦ setjast á (o: í) kosti e-s: apalancar-se a casa d'algu per ésser mantingut -uda per ell
♦ vera á kosti e-s: ésser mantingut -uda per algú
♦ vera kominn á kost e-s: ésser mantingut -uda per algú
8. (karlkostur, kvenkosturpartit m (per a un home o una dona que es vol casar)
♦ hún er góður kostur: és un bon partit
♦ ráða [fyrir] kosti konu: decidir les condicions del casament d'una dona
◊ nú uni eg allvel við minn kost og stór heiður er að verða fyrir yðrum góðvilja en það stendur mér í hug er Finnan hefir mér spáð um ráðabreytni því að eg vildi að það sannaðist eigi að eg færi af ættjörðum mínum: en aquests moments estic molt satisfet amb el meu casament i és un gran honor per a mi d'ésser l'objecte de la vostra bon voluntat però em ve al cap allò que la lapona em va profetitzar sobre possibles canvis en la meva vida perquè no voldria pas que es fés realitat que me n'hagués d'anar del meu mas pairal
♦ → ráðakostur “partit”
9. (góss, efni, ráðmitjans m.pl, cabal m (béns, recursos que hom utilitza amb una finalitat determinada)
◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlufengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
♦ eiga allan kost (o: alla kosti) undir sér: disposar de tots els mitjans
♦ gefa kost til að <+ inf.>maldar a <+ inf.>, esforçar-se per <+ inf. (kostgæfa)
♦ leggja mikinn kost þar til í fégjöfum: fer gran dispendi en regals
◊ konungur lagði þar til mikinn kost í fégjöfum og annarri sæmd: el rei hi féu gran dispendi en regals i d'altres honors
♦ leita annarra kosta til að <+ inf.>maldar per trobar la manera de <+ inf.>, esforçar-se per <+ inf.
10. (kostnaðurdespeses f (compte, costos)
♦ á (o: af) yðrum kosti: per compte vostre, a costa vostra
11. kostir <m.pl>: (skeiðgangur hestademble m, [pas m d']ambladura f (un dels passos d'un cavall)
♦ fara á kostum: #1. (takast með ágætumreeixir a fer una cosa d'una manera excel·lent (que aconsegueix de fer les coses molt bé)#2. (um hestanar al demble (cavall)
♦ vera laus á kostunum: #1. (vera léttúðugurésser frívol -a (ésser eixelebrat, irreflexiu & imprudent)#2. (um hestque li agrada canviar de pas, que li agrada córrer (cavall)

kota·sæla <f. -sælu, pl. no hab.>: <CULIN> kotasæla, mena de formatge amatonat

kóbalt <n. kóbalts, no comptable>:
cobalt m (metall Co)

kóbalt·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau cobalt (inv.), de color blau cobalt (color)

kóbolt <n. kóbolts, no comptable>:
cobalt m (metall Co) (kóbalt)

kóbolt·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau cobalt (inv.), de color blau cobalt (color) (kóbaltblár)

kóbra·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
cobra f

kóð <n. kóðs, kóð>: (smáseiði) aleví m (cria de peix)

kókaín <n. kókaíns, no comptable>:
cocaïna f
♦ háður kókaíni: addicte a la cocaïna
♦ sjúga kókaín upp í nös: esnifar cocaïna
♦ taka línu af kókaíni beint í nösina: esnifar una ratlla de cocaïna directament pel nariu

kókos·feiti <f. -feiti, no comptable>: mantega f de coco, palmín® m

kókos·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: coco m

(†) kókos·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: coco m

kókos·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de coco

kókos·pálmi <m. -pálma, -pálmar>: cocoter m (arbre Cocos nucifera)

kókó <n. kókós, no comptable>: cacau m (beguda) (→ kakó)

kólera <f. kóleru, no comptable>: <MED> còlera m

kóleru·bóluefni <n. -bóluefni, -bóluefni>: <MED> vacuna (o: vaccina) f
        contra el còlera, vacuna (o: vaccina) anticolèrica (substància)

kóleru·bólusetning <f. -bólusetningar, -bólusetningar>: <MED> vacuna[ció] (o:
         vaccinació) f contra el còlera, vacuna[ció] (o:
         vaccinació) anticolèrica

kólesteról <n. kólesteróls, kólesteról>: colesterol m
        slæma kólesterólið: colesterol dolent (colesterol LDL)
        góða kólesterólið: colesterol bo (colesterol HDL)

kólf·hirsi <n. -hirsis, -hirsi>:
panís m, mill italià, dacsa vera (planta Setaria italica)

kólf·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xibec m, sivert m (Val.), becvermell m (Bal.(ocell Netta rufina)

kólga <f. kólgu, kólgur. Gen. pl.: kólgna o: kólga>:
1. (aldaona f (de mar encrespada)
hvernig skal sæ kenna? Svá, at kalla hann Ymis blóð, heimsœkir goðanna, verr Ránar, faðir Ægisdœtra, þeira er svá heita Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Bára, Kólga, land Ránar ok Ægisdœtra ok skipa ok sæskips heita, kjalar, stála, súða, sýju, fiska, ísa, sækonunga leið ok brautir, eigi síðr hringr eyjanna, hús sanda ok þangs ok skerja, dorgar land ok sæfugla, byrjar. Svá sem kvað Ormr Barreyjarskáld <...>: com es pot designar la mar amb una kenning? Anomenant-la sang de l'Ýmir, visitant dels déus, home de la Rán, pare de les [nou] filles de l'Ægir (els noms de les quals són Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Bára i Kólga), país de la Rán i de les filles de l'Ægir i de les naus i de qualsevol nom de navili fet per a navegar per la mar, de la carena, dels gaons, dels bordatges, de la filada, dels peixos, dels icebergs, camí dels reis de la mar, viaranys dels reis de la mar, tant com cèrcol de les illes, casal dels arenys i de les algues i de les tenasses, terra dels filats de pescar i dels ocells marins, país del vent favorable, tal i com ho va cantar l'Ormr, l'escalda de l'illa de Barrey <...>
2. (óveðurskýnuvolada f de tempesta (núvols de pluja i fred)
3. (kuldablærvent fluixet i fred (brisa freda)

kólgu·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir. Gen. pl.: -flekkja; dat.pl.: -flekkjum>:
besuc m de la taca (o: de fonera), goràs m (Mall.), ullot m (Men.), boga-ravell m (peix Pagellus bogaraveo syn. Pagellus centrodontus)

kólgu·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
de color verd tempesta (una tonalitat de verd fosc, verd maragda)
úti á kólgugrænu hafi: allà fora, a la mar d'un verd tempesta

kólgu·sjór <m. -sjóar, no comptable>:
mar encrespada (o: agitada) (ólgusjór)

kólibrí·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
<ZOOLcolibrí m

kólí·gerill <m. -gerils, -gerlar>:
<ZOOLbacteri m del coli

kólna <kólna ~ kólnum | kólnaði ~ kólnuðum | kólnað>:
    I. <personal>
       1. refredar-se (tornar freda una cosa: GEN & FIG)
         kaffið kólnaði: el cafè es va refredar
         vináttan kólnaði: la seva amistat es va refredar
       2. començar a refrescar (el temps)
         veðrið tekur að kólna: el temps comença a refrescar
    II. <impersonal>
       1. començar a fer fred
         það kólnar úti: defora comença a fer fred, defora comença a refrescar
         það kólnar [í veðrinu]: fa més fred, el temps es refreda
         það hefur kólnað [í veðrinu]: el temps ha refrescat
       2. agafar fred, començar a tenir fred
         það kólnar mér: tinc fred (començo a sentir fred)
         mér kólnar: tinc fred (començo a sentir fred)

Kólombía <f. Kólombíu, pl. no hab.>:
variant de Kólumbía ‘Colòmbia’

kólombískur, kólombísk, kólombískt <adj.>:
variant de kólumbískur, kolumbísk, kolumbískt ‘colombià -ana’

Kólombíu·maður <m. -manns, -menn>:
variant de Kólumbíumaður ‘colombià, colombiana’

Kólumbi <m. Kólumba, Kólumbar>:
colombià m, colombiana f

Kólumbía <f. Kólumbíu, pl. no hab.>:
Colòmbia f

kólumbískur, kólumbísk, kólumbískt <adj.>:
colombià -ana

Kólumbíu·maður <m. -manns, -menn>:
colombià m, colombiana f

Kólumbusar- <en compostos>:
colombí -ina

Kólumbus <m. Kólumbusar, pl. no hab.>:
<HISTColom m
♦ Kristófer Kólumbus: Cristòfor Colom

Kómódó·dreki <m. -dreka, -drekar>:
variant de Komododreki ‘dragó de Komodo’

kónga·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
berrugada f guineu (peix Menticirrhus saxatilis)

kónga·kóbra <f. -kóbru, -kóbrur. Gen. pl.: -kóbra>:
cobra f reial (rèptil Ophiophagus hannah)

kónga·krydd <n. -krydds, no comptable>:
<CULINmarduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana emprada com a condiment culinari)

kónga·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó m reial (peix Oncorhynchus tschawytscha)

kónga·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
verat m reial (peix Scomberomorus cavalla syn. Cybium acervum)

kónga·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
nas aquilí (o: aguilenc

kónga·sæbjúga <n. -sæbjúga, -sæbjúgu. Gen. pl.: -sæbjúgna>:
espardenya de marf, pardal m de moro (Mall.(equinoderm holoturioïdeu Stichopus regalis)

kónga·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:
<QUÍMaigua règia

kóngs·sveppur <m. -svepps, -sveppir o -sveppar>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m,
        siuró m (bolet Boletus edulis)

kóngu·ló <f. -lóar, -lær>: aranya f

kóngulóa·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
lliri m de Sant Bru (planta Anthericum liliago)

kóngulóar·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; Dat. pl.: -vefjum> teranyina f

kóngur <m. kóngs, kóngar>: rei m
         lifa eins og kóngur: <LOC FIG> viure com un rei

kóni <m. kóna, kónar>:
1. (þorpari, náungibergant m (brivall, brètol)
2. (kani, lítill askurbol m de fusta (per a sopa i d'altres aliments semblants)
3. ós rentador (mamífer Procyon lotor) (þvottabjörn)

kópera <kópera ~ kóperum | kóperaði ~ kóperuðum | kóperaðe-ð>:
copiar una cosa

Kóperníkus <m. Kóperníkusar, no comptable>:
Copèrnic m

kóp·síld <f. -síldar, no comptable>:
areng m de l'Atlàntic  (peix Clupea harengus)

kópur <m. kóps, kópar>:
cadell m de foca

kór <f. m. kórs, kórar>:
1. <ARQ & MÚS RELIGcor (o: chor) m
2. (pallur í kirkjuambó m, trona f (per a la lectura de l'evangeli, per a predicar)
ok sem þeir eru upp komnir, svá at guðspjall er hátíðliga lesit, grípsk súbdjákninn upp í andliga sýn, sjándi fram yfir kórinn yfir durum kirkjunnar, hvar fjándinn sitr á þrepi einu. Hann er þá bǫlvaðr í apamynd, hafandi blekhorn stórliga mikit upp hjá eyranu, penna digran hefir hann í klóinni hœgri, ok skrifar í fastafari: i quan hagueren pujat a dalt de l'ambó o trona a fi que l'evangeli fos llegit solemnement, al sotsdiaca li va sobrevenir una visió (lit.: una visió espiritual) i va veure que l'Arxienemic seia a un relleix a l'altra banda davant per davant de l'ambó (trona) just damunt la porta de la catedral. El maleït estava en forma de bugiot (de manera que el sotsdiaca no el va poder reconèixer immediatament com el dimoni que era) i tenia un tinter enorme al costat de l'orella i un ploma gruixuda a la grapa esquerra i hi escrivia sense cessar (vocabulari: #1. fastafar: En Baetke 19874, pàgs. 125 i 129, no dóna pas entrada a aquest mot, sí que ho fa, emperò, en Fritzner: fastafar, n. kun i Dat. fastafari (=í fasta fari Stj. 291¹¹) dvs. uafbrudt, stadigen. Stj. 26418, 28715, 29434)
3. (leikur söngflokkurcoral f (societat coral laica, grup coral laic)

kóraíta·maskíl <m. -maskíls, -maskílar>:
masquil m dels fills de Corè (li-βənēj־ˈqoraħ maɕˈkīl, לִבְנֵי-קֹרַח מַשְׂכִּיל)

kóraíta·sálmur <m. -sálms, -sálmar>:
psalm m dels fills de Corè (li-βənēj־ˈqoraħ mizˈmōr, לִבְנֵי-קֹרַח מִזְמוֹר)

kóral <n. kórals, kórul>: corall m, coral m

kóral·dýr <n.pl -dýra>:
coral·laris m.pl

kóral·kirsuber <n. -kirsubers, -kirsuber. Gen. pl.: -kirsuberja; Dat. pl.: -kirsuberjum>: 
        capsicastre m, tomacó m de Nadal, cirera f de Nadal (fruit de la planta Solanum
        capsicastrum)

kórall <m. kórals, kóralar>: corall m, coral m

kóral·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; Dat. pl.: -rifjum>: escull m de corall, banc m
        de corall, barrera f de corall

kórallur <m. kóralls, kórallar>: corall m, coral m

Kóran <m. Kórans, pl. no hab.>:
Alcorà m  (القرآن)
♦ Kóraninn: l'Alcorà

kór·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
noi cantor

Kórea <f. Kóreu, Kóreur>:
Corea f

kóreska <f. kóresku, no comptable>:
coreà m, llengua coreana

kóreskur, kóresk, kóreskt <adj.>:
coreà -ana

Kóreu·maður <m. -manns, -menn>:
coreà m, coreana f

Kóreu·skagi <m. -skaga, no comptable>:
Península f de Corea

Kóreu·stríðið <n. -stríðsins, no comptable>:
Guerra f de Corea

kóríander <n. kóríanders, pl. no hab.>:
coriandre m, celiandre m

kórréttur, kórrétt, kórrétt <adj.>:
1. (algert réttur[absolutament] correcte -a (lliure d'errors & d'acord amb les regles)
♦ pólitískt kórréttur: políticament correcte
2. (nákvæmur, óaðfinnanlegurimpecable (acurat, precís)

kórs·bróðir <m. -bróður, -bræður>: canonge m
        regla hinna almennu kórsbræðra: orde m dels canonges regulars

kór·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: 1. director m de cor
       2. director m de coral

kór·verk <n. -verks, -verk>: [obra f] coral f

kósí <adj. inv.>:
acollidor -a, confortable, agradable

kóteletta <f. kótelettu, kótelettur. Gen. pl.: koteletta>: <CULIN>: costella f

kótiletta <f. kótilettu, kótilettur>: <CULIN> variant de → kóteletta ‘costella’

krabba·mein <n. -meins, -meins>: càncer m (malaltia)

krabbameins-: oncològic -a

krabbameins·fræði <f. -fræði, no comptable>: oncologia f

krabbameins·læknir <m. -læknis, -læknar>: oncòleg m, oncòloga f

krabbameins·valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>: cancerigen -ígena

krabbi <m. krabba, krabbar>:
1. <GENcranc m
2. (krabbameincàncer m (malaltia) (krabbamein)
3. (stjörnumerkiCranc m (constel·lació)
♦ Krabbinn: <ASTRONel Cranc (constel·lació)
4. (merki dýrahringsinscranc m (signe de zodíac)
♦ í hvaða stjörnumerki ertu? - ég er krabbi: quin és el teu signe del zodíac? - sóc cranc

krafa <f. kröfu, kröfur. Gen. pl.: krafna o: krafa>: 1. (heimtufrekja) exigència f
           gera kröfur til e-s: exigir molt a algú
           verða við kröfur e-s: satisfer les exigències d'algú
        2. (skilyrði) requisit m (condició indispensable)
           uppfylla kröfur e-s: complir els requisits exigits per...
           hún uppfyllir allar kröfur e-s: compleix tots els requisits
        3. (réttmæt heimting á e-u) reclamació f (demanda, reivindicació)
           kröfur verkamanna: les reclamacions dels treballadors, 
           les reivindicacions dels treballadors

krafsa <krafsa ~ kröfsum | krafsaði ~ kröfsuðum | krafsað>:
         1. (rífa) esgratinyar, escarbar [amb les potes] (cast., ekki ritm./no lit.), 
        escatinyar, gratar amb les potes (Bal.)
           hesturinn krafsaði og hneggjaði: el cavall esgratinyava i renillava
           hundurinn krafsaði í hurðina: el gos rascava la porta
           krafsa sig fram úr e-u: <LOC FIG> sortir-se'n d'un pèl d'una cosa
        2. (pára) gargotejar (guixar, fer borratxos)

krafta·verk <n. -verks, -verk>: <RELIG> miracle m

kraftaverka·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.:  -leikja; Dat. pl.: -leikjum>: <LITER> 
       consueta f, misteri m, representació f, (drama litúrgic en el qual es dramatitzen
        els miracles d'un sant o d'una santa, de la Mare de Déu etc.)

kraft·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa> <CULIN> consomé m  (fl./pl.: consomés)

kraftur <m. kraftar (o: krafts), kraftar>: força f
        ná upp kröftum [aftur]: recuperar forces
        reyna af öllum sínum kröftum að <+inf.>: intentar amb totes les seves forces de <+ inf.> 
        safna kröftum: reunir forces

kraft·vægi <n. -vægis, -vægi. Gen. pl.: -vægja; dat.pl.: -vægjum>:
<FÍSmoment m d'una força, parell m de forces

kragi <m. kraga, kragar>: coll m (de vestit o peça de roba)

Kraká <m. Kraká, pl. no hab.>:
(KrakáborgCracòvia f
♦ til Krakácap a Cracòvia
♦ í Krakáa Cracòvia

Kraká·búi <m. búa, -búar>:
cracovià m, cracoviana f

kraki <m. kraka, krakar>: pop m (mol·lusc Octopus vulgaris)

krakki <m. krakka, krakkar>: marrec m, galifardeu m, nen m, noiet m
        lítill krakki: un marrec
        krakkarnir <m.pl>: els nanos

kraminn, kramin, kramið <adj.>:
esclafat -ada, aixafat -ada
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona

krampa- <en compostos>:
espasmòdic -a

krampa·flog <n. -flogs, -flog>:
1. <MEDaccés convulsiu
♦ fá krampaflogtenir un accés convulsiu, tenir convulsions
2. (flogaveikigran mal m (epilèpsia amb crisis convulsives tònico-clòniques) (síkrampaflog)

krampafloga·kast <n. -kasts, -köst>:
(flogakrampar, flogaveikikastatac m de gran mal, atac epilèptic acompanyat de grans convulsions (atac de convulsions epilèptiques, crisi epilèptica convulsiva)

krampa·hálssveigur <m. -hálssveigs (o: -hálssveigar), -hálssveigar>:
<MEDtorticoli espasmòdic

krampa·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
antiespasmòdic m, espasmolític m

krampi <m. krampa, krampar>:
<MEDespasme m, convulsió f

krana·bíll <m. -bíls, -bílar>: grua f (de remolcar cotxes)

krana·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua f de l'aixeta

krani <m. krana, kranar>: 1. (vatnskrani) aixeta f, grifó m (Mall.)
        2. (lyftikrani) grua f (aparell per aixecar coses)

krankur, krönk, krankt <adj.>:
1. (sjúkurmalalt -a  (afectat de malaltia)
◊ Helgi sagði: "Skyldur og fús væri eg að fara þessa ferð en krankur er eg og mun eg heima vera": en Helgi li va respondre: "Estaria disposat i obligat a acompanyar-te en aquest viatge, però estic malalt i hauré de romandre a casa"
◊ Arneiður mælti: "Gakk til skips og seg Katli að hann komi til mín því að mér er krankt": Arneiður li va dir: "vés al vaixell i digues al Ketill que vingui a ca meva perquè estic malament"
◊ vel mun þér það fara frændi en eg mun ríða heim aftur því að mér er krankt: bé va que ho facis, fill meu, però jo me'n tornaré a casa perquè em trobo malament
♦ e-m er krankt í fœti: algú té una cama malalta, algú té mal a una cama, algú està malament d'una cama
2. (veiklulegurdelicat -ada de salut (malaltís)
◊ fyrir því eru svo margir sjúkir og krankir  (ἀσθενεῖς καὶ ἄῤῥωστοι) á meðal yðar, og allmargir deyja: és per això que entre vosaltres hi ha molts de malalts i dèbils, i un bon nombre moren

krans·æð <f. -æðar, -æðar>: [artèria ] coronària f

kransæða[r]- <en compostos>: <MED> coronari -ària

kransæða·stífla <f. -stíflu, -stíflur. Gen. pl.: -stíflna o: -stífla>: infart m de miocardi

kransæða·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
malalt m de les artèries coronàries, malalta f de les artèries coronàries

krap <n. kraps, kröp>:
fang m de neu (neu mig fosa i bruta)

krapa·snjór <m. -snjós (o: -snjóar), -snjóar (o: -snjóvar)>:
neu mig fosa

krapa·stífla <f. -stíflu, -stíflur. Gen. pl.: -stíflna o: -stífla>:
dic m de neu mig fosa (embús de corrent d'aigua degut a una acumulació de neu mig fosa i aigua de pluja)

krappur, kröpp, krappt <adj.>:
estret -a, angost -a (camí, revolt, carretera etc.)
kröpp var þá Guðrún: la Guðrún llavors es va mostrar impenetrable (ningú no podia pas entreveure quines eren les seves veritables intencions)
♦ koma í krappan [stað]: <LOC FIGveure's en dificultats
þangað sóttu og meðal annarra nokkrir Reykvíkingar, og voru þeir Víkurmenn allir vopnaðir, ýmist með byssum eða lagvopnum eða hverju öðru, er hendi var næst og að vörn eða gagni mætti verða, ef í krappan kæmitambé hi feren cap, entre d'altres, alguns reiquiaviquesos, i tots els reiquiaviquesos anaven armats, uns amb escopetes, els altres amb armes blanques o qualsevol altra cosa que havien tingut a mà i que podria servir-los per a defensar-se o per ésser-los d'utilitat en cas que les coses arribessin a anar maldades
♦ komast í hann krappan: <LOC FIGanar maldades les coses per a algú ficar-se en un mal pas, caure en un mal tràngol
ég hef verið á sífelldum ferðalögum, komist í hann krappan í ám ([περιπίπτειν] κινδύνοις τινός:   ὁδοιπορίαις πολλάκις, κινδύνοις ποταμῶν), lent í háska af völdum ræningja, í háska af völdum samlanda og af völdum útlendinga. Ég hef lent í háska í borgum og í óbyggðum, á sjó og meðal falsbræðra: he fet incessants viatges,, i hi he passat mal tràngols als rius i m'hi he vist en perill a causa de lladres, en perill a causa de compatriotes i en perill a causa d'estrangers. M'he exposat a perills a ciutats i en despoblats, a la mar i entre els falsos germans
♦ krappir kostir: <FIGdures condicions
♦ krappur krókur [á fljóti]: meandre m [de riu]
♦ krappur sjór: mar alçurada (o: brava)  
♦ sigla krappan sjó: <LOC FIGpassar per un mal tràngol, passar-les estretes
♦ kröpp (o: hvöss) beygja ~ bugða: un revolt tancat
við hana verður kröpp beygja á brautinni, því að síðan er stefnt aftur í átt til áhorfenda: a la columna que marca la meta la pista fa un revolt sec, car, tot seguit els aurigues tornen a enfilar els espectadors [que es troben a la sortida de la cursa]
þaðan lágu landamærin í kröppum sveig ( ~ :   wə-θāˈʔar   ha-ggəˈβūl   wə-nāˈsaβ   li-φəˌʔaθ־ˈʝām   ˈnɛɣb-āh   min־hā-ˈhār   ʔăˈʃɛr <...>,   וְתָאַר הַגְּבוּל וְנָסַב לִפְאַת-יָם נֶגְבָּה, מִן-הָהָר) að vestanverðu við fjallið og til suðurs frá fjallinu, sem er gegnt Bet Hóron að sunnanverðu, og þaðan til Kirjat Baal, það er Kirjat Jearím, sem er borg í eigu Júdamanna. Þetta voru vesturlandamærin: d’allà la frontera es dirigia, formant un gir sec (una corba seca), vers l'oest passant arran de la muntanya i cap al sud de la muntanya que és davant Bet Ħoron, vers el sud, i d'aquí es dirigia cap a Quiriat Bàal -que és Quiriat Iearim-, que és una ciutat posseïda pels fills de Judà. Aquesta era la frontera occidental
♦ kröpp kjör: <FIG[condicions f.pl d']estretor f
ávinn traust náunga þíns meðan hann er fátækur svo að þú fáir glaðst þegar hann auðgast. Veit honum stoð er að honum sverfur svo að þú fáir hlutdeild í happi hans. Ekki skyldi ætíð fyrirlíta kröpp kjör (ἡ περιγραφή -ῆς:   οὐ καταφρονητέον γὰρ ἀεὶ τῆς περιγραφῆς, οὐδὲ θαυμαστὸς πλούσιος νοῦν οὐκ ἔχων) og ekki skyldi dá auðmann sé hann heimskur: guanya't la confiança del teu pròxim mentre és pobre per tal que puguis alegrar-te quan s'enriqueixi. Dóna-li el teu ajut quan la tribulació l'oprimeixi per tal que puguis ésser partícep de la seva sort. No menyspreïs mai l'estretor ni admiris el ric si és beneit (Cf. Siràcida 10:23 que fa: Rangt er að fyrirlíta vitran fátækling - οὐ δίκαιον ἀτιμάσαι πτωχὸν συνετόν)
♦ alast upp við kröpp kjör: créixer en l'estretor, créixer en condicions d'estretor
♦ búa ~ lifa við kröpp kjör: viure en l'estretor, passar-les estretes
♦ kröpp leið: un c