© Macià Riutort i Riutort, 1998

Nabatei <m. Nabatea, Nabatear>:

nabateu m, nabatea f

◊ en Júdas Makkabeus og Jónatan bróðir hans fóru yfir Jórdan og héldu þrjár dagleiðir inn í auðnina. Þar hittu þeir Nabatea (ὁ Ναβαταίος -ίου, τοῖς Ναβαταίοις) sem tóku þeim vel og skýrðu þeim frá öllu sem hent hafði Ísraelsmenn (τοῖς ἀδελφοῖς αὐτῶν) í Gíleað (ἐν τῇ Γαλααδίτιδι): mentrestant, Judes Macabeu i el seu germà Jonatan van passar el Jordà. I després de tres dies de marxa pel desert, es van trobar amb els nabateus, que els van rebre en so de pau i els contaren tot el que els havia passat als seus germans [israelites] a[l país] de Galaad

◊ Jónatan hafði sent Jóhannes bróður sinn, sem var foringi þeirra sem ekki báru vopn, til vina sinna, Nabatea (ὁ Ναβαταίος -ίου, τοὺς Ναβαταίους), til að biðja þá um að geyma farangur þeirra sem var mikill: llavors en Jonatàs envià el seu germà Joan, que comandava els qui no duien armes, a demanar als seus amics, els nabateus, que els guardessin el bagatge, que era força considerable

nabateískur, nabateísk, nabateískt <adj.>:

nabateu -ea (ναβαταϊκός, -ή, -όν)

nabba- <en compostos>:

<MED> papular, pàpulo-, pàpul-

nabba·lag <n. -lags, -lög>:

<MED> estrat m papil·lar, capa f papil·lar (capa superficial del derma)

nabba- og hreistur- <en compostos>:

<MED> pàpulo-escatós -osa, pàpulo-esquamós -osa

♦ aðrar nabba- og hreisturraskanir: d'altres desordres pàpulo-escatosos

◊ húðbólga, exem og nabba- og hreisturraskanir: dermatitis, èczemes i desordres pàpulo-escatosos

nabba·þýfi <n. -þýfis, no comptable>:

petits amuntegaments, petites protuberàncies (petites elevacions en el terreny)

nabbi <m. nabba, nabbar>:

1. (smáþúfa) tuva petita, petit bony del terreny, petita protuberància punteguda (petita elevació, eminència o excrescència, esp. de forma punxeguda)

2. (steinnibba) pedra cantelluda (pedra punteguda)

3. <MED> pàpula f

♦ → Gottronsnabbar “pàpules de Gottron”

◊ graftarbólur og nabbar: pústules i pàpules

4. <BOTAN> papil·la f

5. (lýti) defecte m (mancança)

naddverskur, naddversk, naddverskt <adj.>:

natzarè -ena (de Natzaret)

◊ Jesús naddverski: Jesús natzarè

naðra <f. nöðru, nöðrur>:

1. (slanga & snákur) serp f (ofidi & colobra)

◊ þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka: passaràs sobre escurçons i serps, trepitjaràs amb els peus lleons i dracs

2. (eiturnaðra) escurçó m (víbria)

◊ að síðustu bítur það sem höggormur og spýtir eitri sem naðra: al final, pica com una serp i escup verí com un escurçó

3. <FIG = tunguhvass maður> persona f de llengua viperina (persona de llengua punyent o incisiva i plena de malícia)

4. <FIG = slægur maður> serp f (persona astuta i intrigant)

5. <FIG = rógberi> difamador m, difamadora f (calumniador, persona de llengua plena de maldiença no justificada)

naður <m. naðurs, naðrar>:

1. (naðra) serp f (ofidi)

2. (sverð) espasa f (entesa com l'eina que “pica”)

3. (lyngormur) vibra f, víbria f (drac)

◊ þá kømr inn dimmi dreki fliúgandi, naðr fránn, neðan frá Niðafiǫllom; berr sér í fiǫðrom — flýgr vǫll yfir —, Niðhǫggr, nái. Nú mun hon søcqvaz: arriba volant el drac fosc, la vibra refulgent, pujant (el punt de partida del vol del drac s'ha de situar a l'inframón) des de les Muntanyes de la Foscor. Niðhǫggr duu els cadàvers entre les plomes —sobrevola l'esplanada (Óskópnir o Vígríðr, de qui Snorri (igual que els Vafðrúðnismál, estrofa 18) afirma vǫllrinn Vígríðr er hundrað rasta víðr á hvern veg)—. És l'hora en què ella (hom ignora qui és aquest ella. Al meu entendre, Niðhǫggr és un drac femella i, per tant, aquest ella hi fa referència: després de recollir els morts de què es nodrirà xuclant-los la sang, la vibra torna a enfonsar-se en el submón) s'enfonsarà

naður·kollur <m. -kolls, -kollar>:

llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)

naður·tunga <f. -tungu, -tungur>:

llengua f de serp, llança f de Crist (planta Ophioglossum vulgatum var. polyphyllum syn. Ophioglossum azoricum)

Naður·valdi <m. -valda, pl. no hab.>:

(stjörnumerki) Serpentari m, Ofiüc m (constel·lació)

♦ Naðurvaldinn: el Serpentari, l'Ofiüc 

naðverskur, naðversk, naðverskt <adj.>:

natzarè -ena (de Natzaret)

◊ ...svo það uppfylltist hvað sagt er fyrir spámennina að hann skyldi naðverskur kallast: ...per tal que es complís l'oracle dels profetes que deia que l'anomenarien Natzarè

nafar <m. nafars, nafrar>:

1. (lítill handbor) barrina f, trebinella f, tribana f (petit)

2. (meðalstór) trepant m [de mà] (mitjà)

3. (stór) triba f, tribe m, barrobí m (Mall.) (barrina grossa)

4. (handbor með sveifli) filaberquí m, villamarquí m (Val.), berbiquí m (Mall., Men.) (barrina relativament grossa de fuster amb mànec amb forma de pom)

nafars·rauf <f. -raufar, -raufar>:

forat m fet amb barrina, barrobí etc.

nafla- <en compostos>:

umbilical, omfalo-, omfal-, del melic

nafla·appelsína <f. -appelsínu, -appelsínur>:

taronja f nàvel

nafla·gras <n. -grass, -grös>:

quenígia f d'Islàndia, verdolaga f d'Islàndia (planta Koenigia islandica)

nafla·haull <m. -hauls, -haular>:

hèrnia f umbilical

nafla·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

barretets m.pl, llombrígol m de Venus, melic m (Val.), capellets m.pl [de teulada] (Mall., Men.), papellides f.pl (Mall.) (planta Umbilicus rupestris syn. Umbilicus pendulinus)

nafla·kviðslit <n. -kviðslits, -kviðslit. Pl. no hab.>:

hèrnia f umbilical (→ naflahaull)

nafla·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:

cordó m umbilical

♦ klippa á naflastrenginn: tallar el cordó umbilical

nafla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

regió f umbilical

nafli <m. nafla, naflar>:

melic m, llombrígol m (Bal.), guixa f (Mall.) 

♦ nafli heimsins: <FIG> el melic del món (a Delfos & FIG = centre del món)

♦ horfa aðeins í eigin nafla: <LOC FIG> mirar-se al melic

♦ skoða (o: sjá) aðeins eigin nafla: <LOC FIG> no veure res més que el propi melic (no pensar més que en un mateix i en els propis interessos)

nafn <n. nafns, nöfn>:

nom m

♦ að nafni: <LOC> de nom (nom de fonts que un hom porta)

◊ Íri nokkur að nafni Murphy: un irlandès, de nom Murphy

◊ maður að nafni Tófi: un home, de nom Tófi

♦ spyrja e-n að nafni: <LOC> preguntar algú pel seu nom, demanar a qualcú què li diuen (Mall.) 

♦ að nafninu til: <LOC> de nom, nominalment (pel títol que hom es dóna, però no pas forçosament pel que hom és)

◊ einungis að nafninu til: només en teoria

◊ konungar Vesturgota voru að nafninu til undirkonungar sem ríktu í nafni Rómarkeisara: els reis visigots eren, nominalment, sots-reis que governaven en nom dels emperadors romans

♦ bera nafn: portar un nom

◊ skólinn ber nafn hans: l'escola porta el seu nom

♦ falskt nafn: nom fals, pseudònim m (nom emprat per no ésser reconegut)

♦ undir fölsku nafni: amb nom fals

♦ skrifa undir fölsku nafni: escriure amb pseudònim

♦ gefa e-u nafn: posar nom a una cosa, etiquetar una cosa de

♦ í nafni e-s: <LOC> en [el] nom de...

◊ í Guðs nafni: en nom de Déu

♦ lesa upp nöfn: passar llista

♦ nefna hlutina réttu nafni: <LOC FIG> dir les coses pel seu nom

♦ skapa sér nafn [erlendis]: <LOC FIG> fer-se un nom [a l'estranger]

♦ standa ekki undir nafni: <LOC FIG> no fer pas honor al seu nom

♦ vera nafnið tómt: <LOC FIG> ésser-ne només el nom, no ésser res més que el nom

♦ vitja nafns hjá e-m: <LOC> requerir a algú que posi el seu nom a un infant

◊ þegar hún gekk með barni í fyrra skiftið vitraðist landnámsfrömuður Íslands henni í draumi, Íngólfur Arnarson, mælti við hana um búskap fögrum orðum og vitjaði nafns hjá henni: durant el seu primer embaràs li va aparèixer en un somni l'Íngólfur Arnarson, el promotor de la colonització d'Islàndia, va parlar amb ella amb belles paraules de la vida agrícola i la va requerir a posar el seu nom al fill [que havia de tenir]

♦ öðru nafni: àlies (per altre nom, també conegut amb el nom de)

♦ öllu má nú nafn gefa: <LOC FIG> se li pot dir com un vulgui, l'hi pots dir com vulguis

nafna <f. nöfnu, nöfnur>:

homònima f (noia, dona que es diu igual que una altra)

♦ hún er nafna mín: es diu com jo (parlant una dona)

nafna·fræði <f. -fræði, no comptable>:

onomàstica f

nafna·kall <n. -kalls, -köll>:

crida f pel nom, crida f de nom (en veu forta, per exemple, tot passant llista o durant una votació)

♦ atkvæðagreiðsla með nafnakalli: votació f nominal

♦ viðhafa nafnakall: passar llista

♦ fara fram [á] nafnakall: <LOC> sol·licitar que es passi llista

nafna·listi <m. -lista, -listar>:

1. <GEN> llista f de noms

2. (nafnaskrá) índex m de noms, registre m de noms (relació de noms de persona i/o de lloc, p.e., a final de llibre)

nafna·skrá <f. -skrár, -skrár>:

1. (skrá yfir staðarnöfn, örnefni, yfir nöfn meðlima samtaka o.s.fr. í bókformi) nomenclàtor m (llista o catàleg de noms de persona & de noms de lloc en forma de llibre)

2. (listi í lok bókar) índex m de noms propis (relació de noms de persona i/o de lloc, p.e., a final de llibre)

♦ orða- og nafnaskrá: índex m de noms i de persones

3. <INFORM> mailing list f

nafna·þula <f. -þulu, þulur>:

<HIST> Una nafnathula o ‘catàleg de mots’, és una llarga llista de sinònims poètics per a ús d'escaldes. L'interés de les nafnathulor per al filòleg rau en la inclusió de nombrosíssims arcaismes.

nafn·bót <f. -bótar, -bætur>:

títol m (portat per persona)

♦ hann er doktor að nafnbót: té el títol de doctor

nafnbótar- <en compostos>:

titular

nafnbótar·biskup <m. -biskups, -biskupar>:

<RELIG CATOL> bisbe m titular

nafn·festi <f. -festar, pl. no hab.>:

<HIST> Amb el nom de nafnfesti es coneixia la cerimònia d'imposició de nom al nadó. La imposició de nom solia anar acompanyada d'un present que podia anar des d'algun objecte senzill, com ara un anell o un altre tipus de joia, a un regal important com ara un bocí de terra o una casa. Amb la introducció del cristianisme aquest present va anar essent substituït per la skírnargjöf o ‘present de bateig’. Entre adults, el nom s'emprava per a designar la imposició d'un malnom a algú.

♦ fá e-ð í nafnfesti [frá e-m]: rebre X [d'algú] en la nafnfesti

♦ gefa e-m e-ð að nafnfesti: regalar una cosa a algú després de la nafnfesti

◊ Sigmundur var þá kominn frá orrustu og gekk með einum lauk í mót syni sínum og hér með gefur hann honum Helga nafn og þetta að nafnfesti: Hringstaði og Sólfjöll og sverð: en aquells moments, en Sigmundur acabava d'arribar d'una batalla i se n'anà a veure son fill amb una ceba i amb ella li va posar Helgi de nom i li donà, com a present de nafnfesti, Hringstaðir (l'actual Ringsted, Dinamarca), els Sólfjöll (o Puigs del Sol) i una espasa

nafn·fræði <f. -fræði, no comptable>:

onomàstica f

nafnfræði·félag <n. -félags, -félög>:

societat f [d']onomàstica

nafnfræði·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur>:

congrés m d'onomàstica

◊ alþjóðleg nafnfræðiráðstefna: congrés internacional d'onomàstica

nafn·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:

1. (frægur) cèlebre (famós, de gran anomenada)

◊ og hann var nafnfrægur með öllum þjóðum umhverfis: i la seva fama s'estenia per totes les nacions dels voltants

2. (frægur vegna embættis eða ætternis síns) il·lustre (de gran renom pel seu origen familiar, pel seu càrrec etc.)

nafn·gift <f. -giftar, -giftir>:

1. <GEN>denominació f, designació f

2. (nafnbót, virðingartitill) concessió f de títol, rang i privilegis (per part del rei a vassall)

◊ muntu ráða, konungur, nafngiftum við mig og veislum þínum, en sveitunga mína mun eg ekki af hendi láta, meðan mér endast föng til, þótt eg véli um mína kosti eina: rei, vós decidireu quins títols i rang voleu atorgar-me i governareu els vostres feus, però jo no renunciaré pas als homes de la meva host mentre pugui mantenir-los fins i tot si me les he d'arreglar únicament amb els meus propis recursos

nafn·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð ~ e-n>:

anomenar una cosa ~ algú, esmentar una cosa ~ algú pel seu nom

◊ ...og þeir gáfu eftir hlutkesti [...] þessar borgir, sem þeir nafngreindu: ...i donaren en sort aquestes ciutats que van designar per llur noms

nafn·greindur, -greind, -greint <adj.>:

anomenat -ada, esmentat -ada pel nom

nafn·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

menció f [expressa] pel nom

nafnháttar·auki <m. -auka, -aukar>:

<GRAM> gerundi m

◊ lýsingarháttur nútíðar og nafnháttarauki: participi de present i gerundi

♦ einfaldur nafnháttarauki: gerundi simple

♦ samsettur nafnháttarauki: gerundi compost

nafnháttar·merki <. -merkis, -merki>:

<GRAM> nom que, en gramàtica islandesa, es dóna a la partícula að que precedeix els infinitius verbals i els infinitius substantivats

◊ það að gera: el fer

◊ það að ljúga: el mentir

◊ Hamlet spurði sig: ‘að vera eða að vera ekki - það er spurningin’: en Hamlet es va preguntar: ésser o no ésser - aquesta és la qüestió

◊ orðið varðandi er að uppruna lýsingarháttur af sögninni ‘að varða’: el mot varðandi originàriament és el participi del verb varða

nafnháttar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f d'infinitiu

nafn·háttur <m. -háttar, -hættir>:

<GRAM> infinitiu m

◊ í nafnhætti: en infinitiu

♦ einfaldur nafnháttur: infinitiu simple

♦ samsettur nafnháttur: infinitiu compost

nafn·hvörf <n.pl -hvarfa>:

metonímia f

nafn·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

nominalisme m

nafni <f. nafna, nafnar>:

homònim m (noi, home que es diu igual que un altre)

♦ hann er nafni minn: es diu com jo (parlant un home)

nafn·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

famós -osa, cèlebre

nafn·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:

famós -osa, cèlebre, de renom

nafn·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:

famós -osa, cèlebre, de renom

nafn·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense nom, anònim -a

nafn·leynd <f. -leyndar, no comptable>:

anonimat m

♦ í skjóli nafnleyndar: protegit -ida per l'anonimat

♦ óska nafnleyndar: desitjar l'anonimat

♦ undir nafnleynd: anònimament, emparant-se en l'anonimat

nafn·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

<GRAM> sintagma m nominal

nafn·númer <n. -númers, -númer>:

número m personal

nafn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> substantiu m, nom m

♦ fleirtala nafnorða: plural dels substantius

♦ nafnorð sem getur staðið í fleirtölu: substantiu que pot anar en plural

♦ óhlutstætt nafnorð: nom abstracte

♦ óteljanlegt nafnorð: substantiu no comptable

♦ teljanlegt nafnorð: substantiu comptable

nafnorða·beyging <f. -beygingar, -beygingar>:

<GRAM> declinació f dels substantius

nafn·skilti <n. -skiltis, -skilti>:

placa f amb el nom (p.e., a la porta, al portal etc.)

nafn·skipti <n.pl -skipta>:

metonímia f

nafn·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

carnet m d'identitat

nafn·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:

1. (nafnskilti) placa f amb el nom (p.e., a la porta, al portal etc.)

2. (nafnseðill) targeta f (o: tarja f) de visita (tarja de paper a efectes de presentació)

nafn·togaður, -toguð, -togað <adj.>:

1. (frægur) cèlebre (famós, de gran anomenada)

◊ þeir skulu verða eins nafntogaðir og vínið frá Líbanon: tindran tanta anomenada com el vi del Líban

2. (frægur vegna embættis eða ætternis síns) il·lustre (de gran renom pel seu origen familiar, pel seu càrrec etc.)

◊ ...allt saman fríða æskumenn, jarla og landstjóra, tóma liðsforingja og nafntogaða menn, ríðandi hestum: tots ells joves bells, comtes i governadors, senzills capitans i homes il·lustres, tots ells muntats a cavall

nafn·verð <n. -verðs, -verð>:

valor m,f nominal

♦ á nafnverði: a la par, pel seu valor nominal

♦ undir nafnverði: sota par, per dessota del seu valor nominal

♦ yfir nafnverði: sobre par, per damunt del seu valor nominal

nafn·yrðing <f. -yrðingar, -yrðingar>:

<GRAM> substantivització f

nafta <n. nafta, no comptable>:

nafta f

Naftalí <m. Naftalís, no comptable>: 

Neftalí  (נַפְתָּלִי)

naftalín <n. naftalíns, no comptable>:

naftalina f

naga <naga ~ nögum | nagaði ~ nöguðum | nagað ║ e-ð>:

rosegar una cosa, rovegar una cosa (Mall., ekki ritm./no lit.), <†> roure una cosa

◊ naga bein: rosegar un os

♦ naga á sér neglurnar: mossegar-se les ungles, menjar-se les ungles, rosegar-se les ungles

♦ naga í e-ð: pegar mossegadetes a una cosa (encetar una cosa mossegant-la o rosegant-la)

♦ naga í e-n: <FIG> calumniar algú, denigrar algú

♦ naga sig í handarbökin út af e-u: <LOC FIG> rosegar-se les entranyes (o: els punys) per una cosa, posar-se d'una cosa pedres en el fetge

nag·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

<ZOOL> rosegador m

nagg <n naggs, no comptable>:

1. (rifrildi) bronca f, mullader m  (baralla, sonora discussió)

2. (nöldur) rondinament m, rondinada f (murmuris de remugueig)

nag·grís <m. -gríss, -grísir>:

conill porquí, conillet m d'Índies, cobai m, conill m de rata (Bal.) (mamífer Cavia porcellus)

nagl <m. nagls, negl>:

<†> variant arcaica de → nögl “ungla”

nagla¹:

casos oblics del sg. i ac./gen. pl. de → nagli “tatxa; clau”

nagla²:

gen. pl. de → nögl “ungla”

nagla- <en compostos>:

de claus, de tatxes ( → nagli “clau; tatxa”)

nagla- <en compostos>:

onico-, onic-, ungui-, unguial, d'ungles ( → nögl “ungla”)

nagla·band <n. -bands, -bönd>:

1. <MED> cutícula f

2. (óeiginlegt) eponiqui m (→ annögl)

naglabanda·krem <n. -krems, -krem>:

crema f cuticular

nagla·bursti <m. -bursta, -burstar>:

raspall m d'ungles

nagla·haus <m. -hauss, -hausar>:

cabota f (de clau & de tatxa)

nagla·klippur <f.pl -klippa>:

1. (naglaskæri) tallaungles m 

2. (til að klippa málm með) cisalles f.pl (estisores de tallar metall)

nagla·lakk <n. -lakks, -lökk>:

esmalt m d'ungles

naglalakks·leysir <m. -leysis, -leysar>:

dissolvent m d'esmalt d'ungles, acetona f, llevaesmalt m (cast.; ekki ritm./no lit.)

nagla·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (smásmugulegur) mesquí -ina (mancat de generositat moral, estret)

2. (nískur) taquí -ina, mesquí -ina, garrepa, cagamiques (avar, gasiu)

3. (kvikindislegur) roí -ïna (dolent, vil, malèvol)

4. (einfeldnislegur) ximple (enze)

naglar:

gen. sg. de → nögl “ungla”

nagla·skapur <m. -skapar, no comtpable>:

1. (níska) mesquinesa f, mesquineria f (gasiveria)

2. (kvikindisháttur) roïnesa f, roïndat f (vilesa)

nagla·skæri <n.pl -skæra>:

estisores f.pl (o: tisores f.pl) d'ungles, estidoretes f.pl d'ungles (Bal.) 

nagla·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur>:

claveteria f 

nagla·smiður <f. -smiðs, -smiðir>:

claveter m, clavetera f, clavetaire m & f 

nagla·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:

cura f de les ungles, unguicura f (part de la manicura o de la toaleta personal en la qual hom tracta les ungles)

nagla·þjöl <f. -þjalar, -þjalir>:

llima f d'ungles 

nagl·beður <m. -beðs (o: -beðjar), -beðir>:

<MED> llit m unguial, llit m de l'ungla, lèctul m (o: lèctulum m) unguial

nagl·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:

estenalles f.pl (o: tenalles f.pl)

nagl·bolur <m. -bols, -bolir>:

<MED> cos m de l'ungla, cos m unguial

nagl·fastur, -föst, -fast <adj.>:

1. <GEN> clavat -ada, fixat -ada amb claus 

2. <FIG> clavat -ada i ben clavat -ada, ben fort -a (que no es mou gens, totalment fix)

nagli <m. nagla, naglar>:

1. (stór) clau m (gros)

♦ hitta naglann á höfuðið: <LOC FIG> encertar-la de ple, endevinar-la ben endevinada (Mall., Men.) 

2. (meðalstór & lítill) tatxa f (mitjà & petit)

nagl·máni <m. -mána, -mánar>:

<MED> lúnula f unguial

nagl·mót <n. -móts, -mót>:

<MED> matriu f de l'ungla, part f posterior del llit unguial

nagl·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MED> arrel f de l'ungla (→ naglsrót)

nagls·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MED> arrel f de l'ungla

Nahúm <m. Nahúms, no comptable>: 

Nahum m  (נַחוּם)

Nahúms·bók <f. -bókar, no comptable>: 

[Llibre m de] Nahum m  (סֵפֶר נַחוּם)

naíf <adj. inv.>:

1. <ART> naïf naïve

♦ naíf (o: næf) list: art m naïf (→ utangarðslist)

♦ naíf málaralist: pintura f naïve

♦ naíf malari: pintor naïf, pintora naïve

♦ naíf málverk: quadre m naïf, pintura f naïve

2. (grunnhygginn) ingenu -ènua  (naïf, bondadosament ximple o crèdul)

naívismi <m. naívisma, no comptable>:

1. (í málaralist) art m naïf (en arts plàstiques) (→ utangarðslist)

2. (í bókmenntum) literatura f naïve  (en literatura)

naívisti <m. naívista, naívistar>:

1. <ART> pintor naïf, pintora naïve

2. (grunnhygginn maður) ingenu m, ingènua f  (persona naïva)

nakinn, nakin, nakið <adj.>:

1. (menn: klæðlaus; tré: blaðlaus) nu -a, nuu nua (Andorra, Mall.)  (persona: despullada; arbre: sense fulles)

♦ neyðin kennir naktri konu að spinna: <LOC FIG> la necessitat és la mare de la indústria 

2. (gróðurlaus) pelat -ada  (no cobert de vegetació)

3. (einber) pur -a, nu -a, cru -a, escarit -ida  (relat, descripció de fet: tal i com és, no embellit)

♦ naktar staðreyndir: els fets tal i com són 

<†>  nakinn, nökt, nakt <adj.>:

variant arcaica de → nakinn, nakin, nakið “nu”

nakin·tálkni <m. -tálkna, -tálknar>:

1. nudibranqui m (individu de l'ordre dels nudibranquis)

2. nakintálknar <m.pl>: nudibranquis m.pl (ordre de mol·luscos gastròpodes)

nakkvar, nökkur, nakkvart:

formes arcaiques de → nokkur, nokkur, nokkurt “algun -a”

Nallinn <m. Nallans, no comptable>:

<MÚS> (designació col·loquial - afectuosa de la cançó del moviment obrer) [la] Internacional f

nam:

pret. ind. sg. de → nema “aprendre; estudiar”

Namib·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:

desert m del Namib, desert m de Namíbia

Namibi <m. Namiba, Namibar>:

namibià m, namibiana f, namibi m, namíbia f

Namibía <f. Namibíu, no comptable>:

Namíbia f

namibískur, namibísk, namibískt <adj.>:

namibià -ana, namibi -íbia

Namibíu·maður <m. -gínea, -gínear>:

namibià m, namibiana f, namibi m, namíbia f

Namibíu·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:

desert m de Namíbia, desert m del Namib

namm <interj.>:

mmm, bo bo, nyam-nyam (onomatopeia del llenguate infantil per indicar que un menjar és molt bo o sembla molt apetitós)

nammi <n. nammis, no comptable>:

llaminadures f.pl, llepolies f.pl (Bal.), xutxes f.pl (cast.; ekki ritm./no lit.)

namm-namm <adj. inv.>:

bo-bo, mmm, boníssim -a, per llepar-se els dits, que fa[n] goig (onomatopeia del llenguatge infantil per indicar que un menjar és molt bo o sembla molt apetitós & per animar un infant que mengi)

◊ namm-namm gulrætur: pastanagues bones-bones, pastanagues mmm

nandú <m. nandús, nandúar>:

nyandú m (fl./pl.: nyandús) (ocell sudamericà del gènere Rhea)

Nanna <f. Nönnu, no comptable>:

<MITOL & ginecònim> Nanna f, segons Snorri, filla de Nepr o Nefr i dona del déu Baldre. Al Hyndluljóð 20,1 hi apareix esmentada com a filla de Nǫkkvi i Saxo Grammàticus la fa filla de *Gevarr (Saxo Grammaticus, Història dels Danesos, llibre III 2.2.: Gevari filia)

◊ slíkt sama ásynjur: Frigg, Freyja, Gefjun, Iðunn, Gerðr, Sigyn, Fulla, Nanna: igualment les ansesses: Frigg, Freyja, Gefjun, Iðunn, Gerðr, Sigyn, Fulla, Nanna

◊ þá var borið út á skipit lík Baldrs, ok er þat sá kona hans, Nanna Nepsdóttir, þá sprakk hon af harmi ok dó. Var hon borin á bálið ok slegið í eldi: aleshores varen treure el cadàver de Baldre per dur-lo a dalt del vaixell [mortuori] i quan la seva dona, Nanna, filla de Nepr, ho va veure, va esclatar de dolor i va morir. La van portar a dalt de la foguera funerària i li pegaren foc

nanó- <en compostos>:

nano-

nanó·plastögn <f. -plastagnar, -plastagnir. Empr. hab. en pl.>:

nanoplàstic m (Empr. hab. en pl.: nanoplàstics)

nanó·rafeindatækni <f. -rafeindatækni, no comptable>:

nanoelectrònica f

nanó·sekúnda <f. -sekúndu, -sekúndur>:

nanosegon m

nanó·tækni <f. -tækni, no comptable>:

nanotecnologia f

nanó·þjarki <m. -þjarka, -þjarkar>:

nanorobot m, nanobot m (→ dvergþjarki)

Nantes·tilskipun <f. -tilskipunar, no comptable>:

<HIST> edicte m de Nantes

◊ Nantestilskipunin veitti húgenottum trúfrelsi: l'Edicte de Nantes va atorgar als hugonots la llibertat de culte

Naomí <f. Naomí, no comptable>: 

Noemí  (נָעֳמִי)

napalm <n. napalms, no comptable>:

napalm m 

napalm·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:

bomba f de napalm 

Napolí <n,f. Napolí, no comptable>:

variant de → Napólí ‘Nàpols’

Napóleon Bónaparte <m. Napóleons Bónaparte, no comptable>:

<HIST> Napoleó Bonaparte

napóleons·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

napóleonskur, napóleonsk, napóleonskt <adj.>:

napoleònic -a

Napóleons·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

<HIST> guerra napoleònica

Napóleons·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:

<HIST> guerra napoleònica

♦ Napóleonsstyrjöldin 1808-1814: la Guerra del Francès 1808-1814

♦ Napóleons-styrjaldirnar: les Guerres Napoleòniques

Napólí <n,f. Napólí, no comptable>:

Nàpols m

Napólí·búi <m. -búa, -búar>:

napolità m, napolitana f

Napólí·flói <m. -flóa, no comptable>:

golf m de Nàpols

napólískur, napólísk, napólískt <adj.>:

napolità -ana

napólskur, napólsk, napólskt <adj.>:

napolità -ana

nappa <nappa ~ nöppum | nappaði ~ nöppuðum | nappað ║ e-n>:

1. <e-u>: (hnupla) pispar una cosa (rampinyar, rapissar)

◊ ...þegar þær læddust upp, nöppuðu kexpakka og borðuðu hann upp til agna: ...quan elles s'hi van esmunyir, van pispar un paquet de galetes i se'l van cruspir tot sencer

♦ nappa e-u úr vinnu: pispar una cosa a la feina

2. <e-u>: (hrifsa, grípa) arrambar amb una cosa, pegar grapada a una cosa (agafar una cosa amb un moviment ràpid o aprofitant el moment)

♦ nappa e-u úr e-u: arreplegar (o: pescar; o: agafar; o: arrambar) una cosa de...

3. <e-n>: (handtaka & grípa e-n við e-ð) enxampar algú, embotonar algú (Mall.) (detenir algú sorprès en acte delictiu o llargament cercat)

◊ og hvað haldiði, löggan birtist með væli og bláum ljósum, höfðu legið í leyni og nöppuðu mig: i què creieu que va passar, doncs que la policia va aparèixer amb sirena i llums blaus -havien estat a l'aguait- i em van embotonar

♦ nappa e-n við að <+ inf.>: enxampar algú <+ part. pres.>

♦ nappa sjálfa sig á að <+ inf.>: enxampar-se a si mateix <+ part. pres.>

napur, nöpur, napurt <adj.>:

1. (nístingskaldur) gèlid -a (d'un fred punyent i penetrant)

♦ napur vindur: un vent gèlid i penetrant, un celistre m (Mall.) 

◊ ó hve létt er þitt skóhljóð og hve lengi ég beið þín, það er vorhret á glugga, napur vindur sem hvín, en ég veit eina stjörnu, eina stjörnu sem skín, og nú loks ertu kominn, þú ert kominn til mín: oh, que lleuger que és el soroll de les teves sabates i quant de temps que t'he esperat! A la finestra hi ha neu de primavera, [i] un celistre gelat que xiula, però jo conec un estel, un estel que brilla, i tu, a la fi, ja has arribat, has tornat amb mi

2. (bituryrtur) mordaç, agut -uda (sarcàstic, càustic, biliós)

♦ nöpur hæðni: burla f (o: ironia f) mordaç

♦ svara napurt: respondre mordaçment

3. (særandi í framkomu) ofensiu -iva (en el comportament i la manera de fer)

napur·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (nístingskuldi) fred m punyent, fred m tallant (fred molt intens i penetrant)

2. (beiskja) aspror f, aspresa f (acrimònia)

napur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:

1. (kaldhæðni) [paraules f.pl de] sarcasme m (acrimònia, causticitat)

2. (sáryrði) paraules feridores (punyents, punxants, que volen fer mal o ofendre)

<†>  nara <nari ~ nörum | narði ~ nörðum | narað>:

portar (o: menar) una vida trista i miserable, malviure

◊ með þursi þríhǫfðoðom þú scalt æ nara, eða verlaus vera: amb un gegant de tres caps portaràs per sempre més una vida trista i miserable o[, si no,] et quedaràs sense home

nardus·gras <n. -grass, -grös>:

1. citronel·la f, citronella f de Ceilan (planta Cymbopogon nardus syn. Andropogon nardus)

2. espicanard m (planta Nardostachys jatamansi)

◊ frjóangar þínir eru lystirunnur af granateplatrjám með dýrum ávöxtum, kypurblóm og nardusgrös (nərādīm, נְרָדִים), nardus ('nērəd, נֵרְדְּ) og krókus, kalamus og kanel, ásamt alls konar reykelsisrunnum...: els teus recs són vergers de magraners carregats de fruits exquisits, plens d'alquena i espicanards, d'espicanards i safrà, de canya aromàtica i cinamom, i de tots els arbres que donen l'encens...

nardus·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

espicanard m (planta Nardostachys jatamansi)

nardus·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>:

ungüent m d'espicanard

◊ meðan konungurinn hvíldi á legubekk sínum, lagði ilminn af nardussmyrslum (nirdī, נִרְדִּי) mínum: mentre el rei jeia estirat al seu uniclini, s'estenia el perfum dels meus nards (el text de la traducció catalana parla de nard; la traducció islandesa, en canvi, d'ungüents de nard) 

◊ þá tók María pund af ómenguðum, dýrum nardussmyrslum og smurði fætur Jesú og þerraði með hári sínu fætur hans: aleshores Maria prengué una lliura de perfum de nard pur, de molt de preu, n'ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells (el text de la traducció catalana parla de perfum de nard; la traducció islandesa, d'ungüent de nard) 

◊ þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum. Hún braut buðkinn og hellti yfir höfuð honum: aleshores comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard pur, de gran preu, va trencar el vas i l'hi vessà damunt el cap (el text de la traducció catalana parla de perfum de nard; la traducció islandesa, d'ungüent de nard) 

narkisismi <m. narkisisma, no comptable>:

narcisisme m (→ sjálfsdýrkun)

narkólepsía <f. narkólepsíu, no comptable>:

<MED> narcolèpsia f (→ drómasýki)

narra <narra ~ nörrum | narraði ~ nörruðum | narrað ║ e-n>:

rifar-se algú, prendre el pèl a algú de mala manera, engalipar algú

♦ narra e-ð inn á e-n: <LOC FIG> encolomar una cosa a algú (entabanar algú perquè adquireixi, es quedi etc. amb una cosa)

♦ við nörruðum hann úr fylgsninu: <FIG> l'hem ginyat perquè sortís del seu amgatall

narsissa <f. narsissu, narsissur>:

narcís m (fl./pl.: narcisos) (qualsevol planta del gènere Narcissus) (→ hátíðarlilja)

nart <n. narts, no comptable>:

mossegó m, mossegadeta f, rosec m 

narta <narta ~ nörtum | nartaði ~ nörtuðum | nartað ║ í e-ð>:

1. (mýr, rottur, kanínur) rautar una cosa, rosegar una cosa (rosegar superficialment una cosa tal i com fan les rates, ratolins o conills)

◊ mýsnar hafa nartað í ístertuna: els ratolins han rosegat la tarta gelada

◊ rotturnar hafa nartað í ostinn: les rates han rautat el formatge

♦ narta af e-u: espipellar una cosa (anar arrancant bocinets d'una cosa i menjar-se'ls)

2. (smakka eða borða yfirborðslega) menjar sense ganes una cosa, espipellar una cosa (Mall.) (tastar superficialment una cosa & menjar amb desgana, pegar només un rosec)

◊ þannig að eftir að hafa nartað með hálfum huga í grillsteik kvöldsins skreið ég undir sæng: de manera que després d'haver tastat una mica i sense gaire entusiasme el bistec torrat, em vaig esmunyir a dins el llit

nasa¹:

gen. pl. de → nös “nariu”

nasa² <nasa ~ nösum | nasaði ~ nösuðum | nasað ║ í e-ð o af e-u>:

ensumar una cosa, flairar una cosa (olorar una cosa, aspirar aire amb el nas per sentir una olor, com fan, per exemple, els gossos)

♦ nasa í átt[ina] að e-u: ensumar en direcció de cap a...

♦ nasa út í loftið: ensumar l'aire

nasa- <en compostos>:

1. mictero-, micter-, del nariu

2. rino-, rin-, del nas

nasa·hol <n. -hols, -hol>:

forat m del nas

nasa·læti <n.pl -læta>:

ruflet[s] m.[pl] (soroll de respiració pel nas)

nasa·múll <m. múls, -múlar>:

muserola alemanya (o: articulada)

nasar¹:

gen. sg. de → nös “nariu”

nasar²:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → nasa “ensumar”

Nasareni <m. Nasarena, Nasarenar>:

<ART> natzarè m, natzarena f

♦ Nasarenarnir: els [pintors] natzarens

♦ kristsmyndir Nasarenanna: els crists dels natzarens

nasarenismi <m. Nasarenisma>:

<ART> natzarenisme m

Nasaret <f. Nasaret, no comptable>: 

Natzaret f  (Ναζαρέτ, נָצְרַת, נצרת, الناصرة)

♦ Jesús frá Nasaret, konungur gyðinga: <RELIG> Jesús de Natzaret, rei dels jueus; I.N.R.I.

nasa·sjón <f. -sjónar, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ hafa nasasjón af e-u: <LOC FIG> tenir uns coneixements molt limitats d'una cosa

nasa·veira <f. -veiru, -veirur. Gen. pl.: -veira>:

<BIOL & INFORM> rinovirus m

nasa·vængur <m. -vængs, -vængir>:

ala f (emprat gairebé sempre en plural: ales f.pl) del nas, aleta f nasal, lòbul m nasal

♦ nasavængir hans titruðu: <LOC FIG> els narius li fremien (com a senyal d'indignació, ràbia profunda, ira etc.), tremolava d'indignació

nas·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:

de geni curt, que s'exalta amb facilitat 

◊ hann var einhleypingr, mikill maðr vexti, rammr at afli, ljótr í ásjónu, harðfengr í skaplyndi, vígamaðr mikill, nasbráðr ok heiptúðigr: era un home solitari, sense família ni llar, de complexió grossa, dotat d'una gran força física, lleig de cara, ardit d'ànim, un gran homeier, de geni curt i venjatiu

nashyrnings·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:

escarabat m rinoceront

nashyrnings·eðla <f. -eðlu, -eðlur>:

triceratops m (fl./pl.: triceratops) 

nas·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

rinoceront m (nom de diferents espècies de mamífers)

♦ [afríski] hvíti nashyrningurinn: rinoceront blanc [africà] (mamífer Ceratotherium simum)

♦ [afríski] svarti nashyrningurinn: rinoceront negre [africà] (mamífer Diceros bicornis)

♦ indverski (o: asíski) nashyrningurinn: rinoceront de l'Índia, rinoceront asiàtic (mamífer Rhinoceros unicornis)

♦ Jövu nashyrningurinn: rinoceront de Java, rinoceront de la Sonda (mamífer Rhinoceros sondaicus)

♦ Súmötru nashyrningurinn: rinoceront de Sumatra (mamífer Didermocerus sumatrensis)

nasi <m. nasa, nasar>:

*escolar narigut (peix Nesiarchus nasutus)

nasir:

nom. i ac. pl. de → nös “nariu”

nasírea·tími <m. -tíma, -tímar>: 

<RELIG> temps m de nazireat m  (ʝəˈmēi̯   [ˈnɛδɛr]   nizˈrō יְמֵי נִזְרוֹ ,יְמֵי נֶדֶר נִזְרוֹ)

nasírei <m. nasírea, nasírear>: 

<RELIG> nazireu m  (nāˈzīr נָזִיר)

♦ Jesús nasírei, konungur gyðinga: Jesús el nazireu, rei dels jueus

nasískur, nasísk, nasískt <adj.>:

nazi

nasismi <m. nasisma, no comptable>:

nazisme m

nasisti <m. nasista, nasistar>:

nazi m & f (♦ → þjóðernisjafnaðarmaður “íd.”)

nasjónal·sósíalismi <m. -sósíalisma, no comptable>:

nacionalsocialisme m (♦ → þjóðernisjafnaðarstefna “íd.”)

nasjónal·sósíalisti <m. -sósíalista, -sósíalistar>:

nacionalsocialista m & f (♦ → þjóðernisjafnaðarmaður “íd.”; → þjóðernissósíalisti “íd.”)

nasjónal·sósíaliskur, -sósíalisk, -sósíaliskt <adj.>:

nacionalsocialista

nasjónal·sósíalistískur, -sósíalistísk, -sósíalistískt <adj.>:

variant de → nasjónal·sósíaliskur, -sósíalisk, -sósíaliskt ‘nacionalsocialista’

◊ sérdómstóllinn í Siegen hefir dæmt katólska prestinn Wilhelm Ochse í átta mánaða fangelsi, vegna þess að hann »hefir látið sér um munn fara ummæli, sem fela í sér alvarlegar árásir á hið ‘nasjónalsósíalistíska’ ríki«: el tribunal d'excepció [de Dortmund, reunit] a Siegen hi ha condemnat el prevere catòlic Wilhelm Ochse a vuit mesos de presó perquè »va deixar anar unes declaracions que contenen seriosos atacs contra el Reich nacionalsocialista«

naskur, nösk, naskt <adj.>:

1. (laginn) hàbil (destre)

2. (glöggur) enginyós -osa, manyós -osa (llest i traçut)

nasl <n. nasls, no comptable>:

1. (snarl, snitta) mos m, mossada f, queixalada f (menjada lleugera, refrigeri, piscolabis)

♦ fá smá nasl: fer un mos, fer una mossada, fer una queixalada, berenar una mica

♦ nasl á milli mála: picada entre menjars

2. (smáréttir) plat[s] petit[s], canapès m.pl, tapes f.pl (plat presentat o servit en racions petites, esp. per picar durant un refrigeri)

♦ hvað er uppáhalds naslið þitt?: quin és el teu canapè preferit?

nasla <nasla ~ nöslum | naslaði ~ nösluðum | naslað ║ e-ð>:

1. <GEN> rosegar una cosa, rautar una cosa (esp. l'herba petita, com fan les ovelles, els cavalls, les cabres etc. en pasturar)

2. <FIG> picar una cosa, fer una espipelladeta d'alguna cosa (Mall.) 

◊ en hann naslaði nú eitthvað í allan dag: ....però ell rosegava alguna cosa tot el dia

♦ nasla í e-ð: anar rosegant una cosa

<†>  nas·raufar <f.pl -raufa>:

forat m del nas

◊ hár hans fell, enni hans hrokknaði, augun um snørusk, nasraufar byrgðusk, varrar bliknuðu: els seus cabells van caure, el seu front es va omplir d'arrugues, els ulls se li van girar del revés, els forats del nas se li van cloure, els seus llavis es van descolorir

◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà

Nassaríta·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m nassarita

Nassaríta·konungsætt <f. -konungsættar, no comptable>:

dinastia [reial] f nassarita

Nassaríta·list <f. -listar, no comptable>:

art m nassarita

Nassaríti <m. Nassaríta, Nassarítar>:

nassarita m & f (dinastia reial de Granada) (بنو نصر ,النصريون)

nassarískur, nassarísk, nassarískt <adj.>:

nassarita

♦ nassaríska byggingarlistin: <ARQ> l'arquitectura nassarita

♦ nassarískir innangarðar: <ARQ> patis nassarites

♦ nassarísku soldánarnir: <HIST> els soldans nassarites

Natal <n. Natals, no comptable>:

Natal m (província de Sud-Àfrica)

◊ talið er að þeir hafið komið frá Natal á 15. eða 16. öld og búið hér í tiltölulega góðum friði við aðra Nguni ættbálka: es diu que hi van arribar procedents del Natal en el segle XV o XVI i que [de llavors ençà] hi han conviscut de manera relativament pacífica amb d'altres tribus Nguni

Natan <m. Natans, no comptable>: 

Natan m  (נָתָן)

◊ “Natan hinn vitri” eftir Gotthold Ephraím Lessing: “Natan el savi” de Gotthold Ephraim Lessing

natinn, natin, natið <adj.>:

1. (umhyggjusamur) sol·lícit -a (ple de deferència, amatent)

♦ vera natinn við e-n: <LOC> ésser considerat amb, ésser amatent amb, tractar algú o un animal amb molt de compte

◊ hann var natinn við skepnur: era amatent amb els animals, tractava els animals amb consideració

2. (nákvæmur) meticulós -osa (minuciós, escrupolós)

♦ vera natinn við e-ð: <LOC> ésser molt primmirat amb una cosa

♦ vera natinn við að gera e-ð: <LOC> mirar-s'hi molt fent una cosa

3. (iðjusamur) industriós -osa (laboriós, treballador, diligent)

natni <f. natni, no comptable>:

1. (umhyggja) sol·licitud f (cura amatent, assistència)

2. (nákvæmni) meticulositat f (minuciositat, escrupolositat)

3. (vinnusemi, iðni) laboriositat f (diligència, zel)

natrín <n. natríns, no comptable>:

sodi m (metall Na) (→ natríum)

natríum <n. natríums, no comptable>:

sodi m (metall Na)

natríum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m de sodi, E-401 m

natríum·askorbat <n. -askorbats, no comptable>:

ascorbat sòdic, E-301 m (NaC6H7O6)

natríum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

bicarbonat m de sodi, bicarbonat sòdic, hidrogencarbonat m (o: hidrogenocarbonat m) de sodi, E-500(II) m (NaHCO3 o CO3HNa) (→ matarsódi)

natríum·hýpóklórít <n. -hýpóklóríts, no comptable>:

hipoclorit m de sodi (NaClO)

natríum·klóríð <n. -klóríðs, no comptable>:

clorur m de sodi, clorur sòdic (NaCl)

natríum·lútur <m. -lúts (o: -lútar), no comptable>:

sosa càustica, hidròxid de sodi, lleixiu m de sosa (NaOH)

natríum·nítrít <n. -nítríts, no comptable>:

nitrit m de sodi, nitrit sòdic, E-250 m (NaNO2)

natríum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de sodi, sacarinat sòdic, E-954(IV) m

natríum·steróýl-2-laktýlat <n. -steróýl-2-laktýlats, no comptable>:

estearoil-2-lactilat m de sodi, estearoil-2-lactilat sòdic, estearoil-lactilat m de sodio, Di-2-estearoil-lactat m de sodi, E-481 m (C21H39O4Na)

natríum·sýklamat <n. -sýklamats, no comptable>:

<QUÍM> ciclamat m de sodi, E-952(III) m, E-6882 m

natron <n. natrons, no comptable>:

1. (‘natrún’, náttúrlegt vatnað natríumkarbónat, náttúrusódi) natró m, natrita f (carbonat decahidradat de sodi natiu, sosa natural) (Na2CO3·10H2O)

2. (óeiginlegt: matarsódi, sódaduft) bicarbonat [sòdic] (→ matarsódi)

natúralismi <m. natúralisma, no comptable>:

<LITER & ART> naturalisme m

natúralisti <m. natúralista, natúralistar>:

<LITER & ART> naturalista m & f

nauð <f. nauðar, nauðir>:

1. <GEN> destret m (cuita, pressura, situació de dificultat o greu) 

♦ ef í nauðirnar rekur: <LOC> si les coses van de mal en pitjor, si les coses van maldades

♦ með nauðum: <LOC> amb prou feines, amb [grans] dificultats

♦ vera í nauðum staddur: <LOC> tenir greus problemes, passar per grans dificultats

2. (ánauð) esclavitud f, servatge m (captivitat, esclavatge) 

♦ fólk í nauð: <†> un poble esclavitzat

♦ seldr í nauð: <†> venut com a esclau

3. nauðir <f.pl nauða>: (fjötur) grillons m.pl, cadenes f.pl

◊ hann vissi sér á höndum höfgar nauðir: a les mans va sentir forts lligalls (quan es va despertar va sentir que tenia les mans fortament lligades) 

◊ hverr felldi af mér fölvar nauðir?: qui m'ha llevat les cadenes pàl·lides [amb què estava lligada]? (cadenes pàl·lides = son. La frase vol dir tant com: Qui m'ha despert?) 

4. <TIPO HIST> naud, nom de la desena lletra de l'alfabet rúnic tradicional i de la vuitena lletra de l'alfabet rúnic escandinau. Representava el so de n 

◊ á horni skal þær rista og á handarbaki og merkja á nagli Nauð: cal que les graveu a una banya i al dors de la mà i que a una ungla hi feu una naud (una runa n) 

nauð <n. nauðs, no comptable>:

(gnauð) remor f, soroll m (del vent, de la mar) 

nauða¹ <nauða ~ nauðum | nauðaði ~ nauðuðum | nauðað ║ á e-m>:

(þrábiðja) importunar algú, donar la tabarra a algú (demanant-li insistentment una cosa)

nauða² <nauða ~ nauðum | nauðaði ~ nauðuðum | nauðað>:

(gnauða) fer remor, <sterkara/més fort> bramar (sentir-se el soroll del vent o de les ones)

nauða- <prefix elatiu>:

molt, -íssim -a 

Recomanem de traduir-lo per mitjà de comparacions del tipus: 

◊ nauðalíkir: iguals com dues gotes d'aigua

◊ nauðaljótur: lleig com un rap

nauða·líkur, -lík, -líkt <adj.>:

[absolutament] idèntic -a (molt molt semblant)

◊ það er því ekki skrýtið að eineggja tvíburar séu nauðalíkir, erfðaefni þeirra er það sama: per això no és gens estrany que els bessons univitel·lins s'assemblin com dues gotes d'aigua, llur material genètic és el mateix

◊ þá kom í ljós að sveitakettir á Íslandi eru nauðalíkir köttum á Hjaltlandseyjum, á Skáni í Svíþjóð og í Færeyjum: aleshores es va descobrir que els gats rurals islandesos són absolutament idèntics als gats de les Illes Shetland, als d'Escània (Skåne, Suècia) i als de les Illes Fèriar

nauða·ljótur, -ljót, -ljótt <adj.>:

lleig lletja com el pecat, lleig lletja com un rap

nauða·samningur <m. -samnings, -samingar>:

<JUR> conveni m concursal (conveni de l'insolvent amb els seus creditors)

nauða·sköllóttur, -sköllótt, -sköllótt <adj.>:

calb -a com una bola de billard

nauð·beit <-beitar, no comptable>:

<NÀUT> bordada f

nauð·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitt>:

<NÀUT> navegar contra vent, bordejar

nauð·beygður, -beygð, -beygt <adj.>:

forçat -ada, obligat -ada, constret -a

♦ vera nauðbeygður til að <+ inf.>: veure's forçat a <+ inf.>

◊ ég er nauðbeygður til að gera það: em veig forçat a fer-ho

nauð·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

< BIOL> obligat -ada (dependent de certes condicions mediambientals o incapaç de canviar d'estratègia per subsistir)

nauðga <nauðga ~ nauðgum | nauðgaði ~ nauðguðum | nauðgað ║ e-m ~ e-i>:

1. <GEN> violar algú, forçar algú (obligar algú a mantenir relacions sexuals)

◊ henni var ítrekað nauðgað af tveim mönnum: dos homes la van violar repetides vegades

◊ mér hefur verið nauðgað: em van violar, he estat violada

◊ mér var nauðgað í dag og vill leggja fram [formlega] kæru [á hendur e-m]: avui m'han violada i vull presentar una denúncia [contra...]

◊ mér var nauðgað í gær: ahir em van violar

◊ mér var nauðgað um daginn: em van violar fa un parell (Mall.) de dies

2. (neyða) forçar algú (obligar, constrènyer)

◊ en þó fæ eg nú varlega séð hvort Hrærekur mun fá mig nauðgaðan til eða eigi að eg láti drepa hann: i per tant, ara mateix a penes puc veure (o: discernir) si en Hrærekur em forçarà o no a fer-lo matar

◊ vísið mér til Njálssona og skal eg nauðga þeim til að þeir segi mér hið sanna: porteu-me fins als fills d’en Njáll i els forçaré a dir-me la veritat

♦ nauðga e-n til sagna: <LOC> obligar a confessar algú [amb turment]

◊ Veglágur sér að Illugi mun upp höggva kistuna ef hún væri eigi upp lokin, selur þá fram lykilinn. Illugi lýkur þá upp kistunni og finnur þar marga lykla þá er að gengu öllum lásum þeim er voru á Reykjahólum. Hann finnur þar í marga gripi þá er mönnum höfðu horfið þar. Þá þóttust menn vita að Veglágur mundi stolið hafa fénu því er horfið var. Er honum þá nauðgað til sagna. Gengur hann þá við mörgum stuldum og fylgir mönnum þar til er hann hafði féið fólgið úti í ýmsum stöðum: en Veglátur va veure que l'Illugi obriria la caixa [a cops de destral] si no l'hi obrien i llavors li'n va donar la clau. L'Illugi llavors va obrir la caixa i hi va trobar moltes de claus que entraven dins tots els panys que hi havia a Reykjahólar. També hi va trobar molts d'objectes valuosos que havien desaparegut a la gent d'allà. Aleshores els presents consideraren com a cosa certa que en Veglágur era qui havia robat els béns que havien desaparegut. Fou forçat a confessar que ell era el lladre . Aleshores va confessar els molts de robatoris i va acompanyar els homes als diversos indrets pel camp on havia amagat els béns robats

nauðgari <m. nauðgara, nauðgarar>:

violador m (que obliga algú mantenir-hi relacions sexuals)

nauðgun <f. nauðgunar, nauðganir>:

violació f (violència sexual contra algú)

♦ andlegar og líkamlegar afleiðingar nauðgunar: les seqüeles físiques i anímiques d'una violació

♦ ákæra um nauðgun: càrrecs per violació, acusació fiscal per violació

♦ ákæra e-n fyrir nauðgun: denunciar algú per violació

♦ ásökun um nauðgun: acusació de violació

♦ kæra nauðgun hjá lögreglunni ~ til lögreglunnar: denunciar una violació davant la policia

◊ hún kærði nauðgunina: va denunciar la violació

♦ kæra mann fyrir nauðgun hjá lögreglunni: denunciar un home a la policia per violació

♦ ljúga upp nauðgun: inventar-se una violació

♦ neyðarmóttaka vegna nauðgunar ~ kynferðislegs ofbeldis: centre d'atenció permanent per a víctimes de violació ~ violència sexual

◊ neyðarmóttaka nauðgana: centre d'atenció permanent per a víctimes de violació

♦ saka e-n um nauðgun: acusar algú de violació

♦ sanna nauðgun: demostrar una violació

♦ tilraun til nauðgunar: intent m de violació

nauðgunar·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:

intent m de violació

nauð·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

(löghyggja) determinisme m

♦ → umhverfisnauðhyggja “determinisme ambiental”

nauðhyggju- <en compostos>:

determinista

nauðhyggju·maður <m. -manns, -menn>:

determinista m & f

nauð·lenda <-lendi ~ -lendum | -lenti ~ -lentum | -lent ║ Subjecte = avió: á e-u; subjecte = pilot: e-u>:

fer un aterratge forçós

♦ nauðlenda á hafinu: fer un amaratge forçós

♦ þyrla nauðlenti í morgun vegna vélarbilunar á flugvellinum: aquest matí un helicòpter ha fet un aterratge forçós a l'aeroport a causa d'una fallada del motor

♦ flugmaðurinn nauðlenti flugvélinni beint framundan: el pilot va fer un aterratge forçós sense derrapar i sortint de la pista quan hi va arribar al final

nauð·lending <f. -lendingar, -lendingar>:

aterratge forçós

♦ nauðlending á vatni: amaratge forçós, amaratge m d'emergència

nauð·raka <-raka ~ -rökum | -rakaði ~ -rökuðum | -rakað ║ e-n>:

afaitar algú curosament

nauð·rakast <-rakast ~ -rökumst | -rakaðist ~ -rökuðumst | -rakast>:

afaitar-se curosament

nauð·rakaður, -rökuð, -rakað <adj.>:

afaitat -ada acuradament, ben afaitat -ada

nauð·staddur, -stödd, -statt <adj.>:

en dificultats

♦ nauðstatt skip: vaixell en perill [de sotsobrar ~ d'enfonsar-se]

♦ flytja neyðarhjálp til nauðstaddra á hamfarasvæðunum þar sem...: dur ajut humanitari als afectats de zones catastròfiques on...

nauð·syn <f. -synjar, -synjar>:

1. <GEN> necessitat f  (qualitat de necessari & fretura)

♦ af nauðsyn: per força

♦ bæta úr nauðsyn e-s: remeiar la fretura d'algú

♦ í mína nauðsyn: quan en tinc ~ tingui necessitat, quan l'he ~ hagi de menester

◊ Jöður segir: "Eigi nenni eg að dveljast að því. Mun eg nú hafa hestinn heim undir klyfjum og senda honum þegar aftur er eg hefi haft í mína nauðsyn": en Jöður va dir: “No tinc gens de ganes de retardar-me anant-hi (al mas d'en Hávar, per tornar-li el cavall que aquest li havia deixat). Em quedaré amb el seu cavall perquè porti la seva càrrega fins a casa i immediatament després l'hi enviaré quan l'hauré acabat de menester més”

♦ nauðsyn á e-u: necessitat d'una cosa

♦ nauðsyn brýtur lög: la necessitat no té llei, necessitas caret lege

♦ ef nauðsyn ber til: si cal, si resulta necessari

♦ ef nauðsyn krefur: en cas de necessitat, en el cas que sigui necessari

2. [brýnustu] nauðsynjar <f.pl -synja>: articles m.pl de primera necessitat

♦ landsins gagn og nauðsynjar: el bé públic, el patrimoni públic, els béns i interessos primaris de la nació

♦ spjalla við e-n um landsins gagn og nauðsynjar: <LOC FIG> fer-la petar amb algú sobre Déu i el dimoni, fer-la petar amb algú parlant de tot i de no-res

nauðsynja·mál <n. -máls, -mál>:

afer urgent (o: peremptori), assumpte urgent (o: peremptori)

nauðsyn·lega <adv.>:

necessàriament, forçosament, de manera apressant

♦ ég þarfnast þess nauðsynlega: m'és absolutament necessari, ho necessito amb urgència

nauðsyn·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> necessari -ària

♦ gera nauðsynlegar ráðstafanir: dur a terme les mesures necessàries

2. (sem krafist er, tilskilinn) requerit -ida (exigit com a necessari)

♦ nauðsynleg forsenda: prerequisit m

3. (ómissandi) obligat -ada, obligatori -òria (indispensable, que és d'obligació forçosa)

◊ IKEA er náttúrulega nauðsynleg stoppistöð ungra námsmeyja: IKEA és una parada obligada i natural per a tota estudiant jove

nauðugur, nauðug, nauðugt <adj.>:

no volent, forçat -ada

♦ mér er það nauðugt: ho faig a despit meu, ho faig [ben] a contracor, ho faig contra la meva voluntat

♦ mér er nauðugur einn kostur: no tinc cap altra opció, no em queda cap altre remei

♦ nauðugur viljugur: nolens volens, tant si vol com si no

♦ taka konu nauðga: forçar una dona

◊ það er enn óbótamál, ef maður tekur konu nauðga, ef þar eru til tvö lögleg vitni, að það sé satt. Nú eru eigi vitni til, en hún segist nauðug tekin, og segir hún það samdægurs, þá dæmi tólf menn hinir skynsömustu eftir því, sem þeim þykja líkindi til bera, og hvort þeirra þykir líkt til sanninda. En þótt kona geti varið sig fyrir góðkvensku sakir, svo að hann komi eigi vilja sínum fram, þá ber með engu móti, að hann hafi eigi refsingu fyrir eftir dómi, ef sannprófast, að hann hafði fullan vilja til þess, og haldi þó lífinu: també és un óbótamál -o delicte que no es pot pas expiar mitjançant el pagament d'indemnització- que un home forci una dona sempre que hi hagi dos testimonis a dreta llei que afirmin que tal fet és cert. Ara bé, si no hi ha testimonis de la violació però ella diu que l'han violada i ho diu el mateix dia que hagi passat, que els dotze homes que siguin tinguts pels més assenyats i raonables jutgin el cas segons el que els sembli el més versemblant que hagi passat i d'acord amb la part de totes dues que els sembli que s'ajusta més a la veritat. Ara bé, fins i tot en el cas que l'home no hagi pogut dur a terme el seu intent perquè la dona hagi estat capaç de defensar-se per la seva honra o bona virtut, que de cap manera no passi que l'home se'n surti sense càstig d'acord[, sinó que se'l castigui segons] sentència dictada en judici si es prova veraçment que tenia la plena intenció de forçar-la a ella; en aquest darrer cas, però, que el càstig no sigui la mort

nauðu·lega <adv.>:

amb penes i treballs, amb prou feines

♦ komast nauðulega undan: escapar amb penes i treballs

♦ vera nauðulega staddur: trobar-se en una situació compromesa

◊ var Davíð nú mjög nauðulega staddur (wa-tˈtēt͡sɛr   lə-δāˈwiδ   məˈʔɔδ, וַתֵּצֶר לְדָוִד מְאֹד), því að liðið hafði við orð að grýta hann, því að menn voru allir sárhryggir (ˌkī-māˈrāh   ˈnɛφɛʃ   ˌkāl־hā-ˈʕām, כִּי-מָרָה נֶפֶשׁ כָּל-הָעָם) vegna sona sinna og dætra. En Davíð hressti sig upp í Drottni, Guði sínum: en David es va trobar en una situació molt angoixosa, car la host parlava de lapidar-lo per tal com tots els homes [de la tropa] estaven molt abatuts per mor de llurs fills i de llurs filles. Però en David es va tornar a encoratgir en Jahvè, el seu Déu

◊ húsgoðin veittu fánýt svör, og spásagnamennirnir sáu falssýnir. Þeir kunngjöra aðeins hégómlega drauma og veita einskisverða huggun. Fyrir því héldu þeir áfram eins og hjörð, eru nú nauðulega staddir (ʝaʕăˈnū, יַעֲנוּ), af því að enginn er hirðirinn: car els terafim, els ídols familiars, han donat respostes de poca utilitat, i els cossemim, els endevins, han vist visions falses. Només anuncien somnis vans i donen consol sense valor. És per això que han anat avançant com un ramat, i ara es troben en una situació de destret, per tal com no hi ha ningú que els sigui pastor

nauðung <f. nauðungar, nauðungar>:

1. <GEN> constrenyiment m, obligació f, força f

2. <JUR. Frumlag = ríki> coerció f (constrenyiment, imposició forçosa per l'estat)

3. <þvingun & JUR - frumlag = glæpamaður> coacció f (imposició forçosa per criminal, constrenyiment social etc.)

♦ beita e-m nauðung: forçar algú, constrènyer algú

♦ gera e-m nauðung: forçar algú, constrènyer algú

♦ með (o: af) nauðung: per [la] força

♦ af félagslegri nauðung: per constrenyiment social

♦ gera e-ð með ólund eða með nauðung: fer una cosa de mal grat o per la força

nauðungar- <en compostos>:

1. <JUR lögmæt> coercitiu -iva, per via de constrenyiment

2. <JUR ólögmæt> coactiu -iva, per coacció

3. <JUR = sala, uppboð> forçós -osa, forçat -ada

nauðungar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:

<JUR> jurament compulsiu, jurament compel·lit, jurament f sota coacció

nauðungar·fólksflutningar <m.pl -fólksflutninga>:

<POLÍT> migració forçada

nauðungar·hjónaband <n. -hjónabands, -hjónabönd>:

matrimoni forçat

nauðungar·innlögn <f. -innlagnar, -innlagnir>:

<JUR> internament forçós, ingrés forçós

♦ nauðungarinnlögn á geðsjúkrahúsið: ingrés forès en un hospital psiquiàtric

nauðungar·kenning <f. -kenningar, no comptable>:

determinisme m

nauðungar·kostur <m. -kostar, -kostir>:

<JUR> condicions forçades, condicions lleonines [imposades]

nauðungar·laust <adv.>:

sense cap mena de constrenyiment

nauðungar·lög <n.pl -laga>:

<JUR> llei coactiva (o: coercitiva)

nauðungar·maður <m. -manns, -menn>:

<JUR> persona coaccionada

nauðungar·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

<JUR> venda forçosa, venda forçada (esp. d'immoble a causa d'impagament d'hipoteca, deutes etc.)

nauðungar·sætt <f. -sættar, -sættir>:

<JUR> acord obtingut per la força

◊ enga vil eg nauðungarsætt taka af konungi; bið þú konung gefa oss útgöngu; látum þá skeika að sköpuðu: no vull pas acceptar del rei cap acord forçat: demana al rei que ens deixi sortir a fora i que llavors decideixi el destí

nauðungarsölu·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:

<JUR> expedient m de venda forçosa, sol·licitud f de venda forçosa

nauðungar·uppboð <n. -uppboðs, -uppboð>:

<JUR> subhasta forçada, subhasta forçosa, subhasta judicial, subhasta necessària

nauðungar·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

1. <JUR> treball m sota coacció, treball forçat (semiesclavatge)

2. <JUR = sem refsing í betrunarhúsi> treballs forçats (càstig imposat per la llei)

♦ dæma e-n í nauðungarvinnu: condemnar algú a treballs forçats

nauðungar·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:

<JUR> confinament m, residència forçosa

♦ nauðungarvistun á geðsjúkrahúsi: confinament en un hospital psiquiàtric

nauðungar·vændi <n. -vændis, no comptable>:

<JUR> prostitució f sota coacció, tràfic m de blanques

nauður <f. nauðar, nauðir>:

necessitat f (situació de fretura)

◊ þat kann ec iþ níunda, ǀ ef mic nauðr um stendr, ǁ at biarga fari míno á floti: ǁ vind ec kyrri ǀ vági á ǁ oc svæfi ’c allan sæ: en sé un de novè si m'envolta la necessitat de salvar el meu vaixell a punt d'enfonsar-se: [amb ell hi] calmo el vent a la mar alsurada i hi poso tota la mar en calma

♦ e-n rekur enginn nauður til þess að <+ inf.>: no té cap necessitat de <+ inf.> (ho fa perquè vol)

♦ e-n rekur nauður til þess að <+ inf.>: la necessitat força algú a <+ inf.> 

♦ ef mig rekur nauður til: si m'hi veig obligat

nauð·vörn <f. -varnar, no comptable>:

<JUR> legítima defensa, defensa pròpia

♦ í nauðvörn: en legítima defensa, en defensa pròpia

nauð·þekkja <-þekki ~ -þekkjum | -þekkti ~ -þekktum | -þekkt ║ e-ð>:

conèixer molt bé una cosa, conèixer a fons una cosa

nauð·þurft <f. -þurftar, -þurftir>:

subsistència f

naumast <adv.>:

a penes, tot just

♦ það er naumast!: òndia!; carai!; renoi!; vaja! (exclamació que denota sorpresa o astorament)

naum·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<ART> minimalisme m

naumhyggju·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:

artista m & f minimalista

naumindi <n.pl nauminda>:

dificultats f.pl (per fer una cosa) 

♦ með naumindum: amb penes i treballs, amb prou feines, amb grans (o: greus) dificultats, a dures penes (cast., ekki ritm./no lit.) 

naum·lega <adv.>:

1. (varla) a penes (amb prou feines) 

◊ ef hinn réttláti naumlega frelsast, hvar mun þá hinn óguðlegi og syndarinn lenda?: i, si el just amb prou feines se salva, on aniran a raure l'impiu i el pecador?

2. (með nísku) avarament, amb gasiveria, gasivament (amb parsimònia en les despeses) 

3. (sparlega) magrament, mesquinament, pobrement (d'una manera mesquina o pobre) 

naum·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:

<GRAM> desonoritzat -ada (dit de so sonor parcialment ensordit)

naum·röddun <f. -rödduar, -raddanir>:

<GRAM> desonorització f (pèrdua, total o parcial, del tret distintiu de sonoritat)

naumt¹ <adj>:

nom. / ac. sg. nt. de → naumur, naum, naumt “escàs”

naumt² <adv.>:

escassament

♦ vera naumt staddur (o: við kominn): tenir dificultats, trobar-se en un mal pas, trobar-se en un destret, estar passant un mal tràngol

♦ verða naumt fyrir: acabar (i qualsevol altra acció: arribar etc.) en el darrer minut, tenir el temps just

♦ ég varð naumt fyrir: el temps se'm va tirar a sobre, vaig tenir el temps just, no em va sobrar gens de temps

naumur, naum, naumt <adj.>:

1. (lítill um sig) escàs -assa (estret & a penes suficient) 

◊ sálin í útlegð er, æ meðan dvelst hún hér í holdsins hreysi naumu, haldin fangelsi aumu: l'ànima, tot el temps que ha d'habitar la barraca estreta de la carn, viu a l'exili, tancada en mísera presó

2. (nískur) estret -a (gasiu, parsimoniós en les despeses) 

♦ naumur á fé: estret amb els diners

◊ ávallt er letinginn að óska sér, en hinn réttláti gefur og er ekki naumur: el peresós tothora té desigs, però el just dóna i no hi mira prim

3. (um tíma) just -a (temps) 

♦ hafa nauman tíma: tenir el temps just, no tenir gaire temps, anar curt -a de temps

◊ ...því að hann veit, að hann hefur nauman tíma: ...perquè sap que té poc temps

♦ tíminn er naumur: tenim el temps just, [ens] queda poc temps

naust <f. naustar, naustir>:

cobert m per a barques i naus, escar m, caseta f de varador 

naust <n. -nausts, -naust>:

cobert m per a barques i naus 

naut <n. nauts, naut>:

1. (tarfur) toro m, brau m (mascle de vaca no sanat) 

♦ stara eins og naut á nývirki: <LOC FIG> fer ulls d'astorament, posar ulls d'astorat -ada, mirar-se una cosa amb ulls d'embadalit, mirar-se una cosa amb la boca oberta

2. (stjörnumerki dýrahringsins & í stjörnufræði) taure m (signe de zodíac & constel·lació) 

♦ Nautið: el Taure

3. (auli) curt m de gambals, curta f de gambals, gamarús m, somera m & f  (Mall.) (tros d'ase, pec, curt d'enteniment) 

naut:

pret. de → njóta “fruir de”

nauta·at <n. -ats, -öt>:

cursa f de braus, correguda f de bous (Val.), corrida f de toros

♦ → lensuknapi “picador”

♦ → nautabani “matador”

♦ → nautabani á hesti “matador a cavall, rejoneador”

♦ → sverðsveinn “ajudant del matador, mosso d'espases (o: estocs)”

♦ → örvasveinn “banderiller”

nautaats·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:

plaça f de toros, plaça f de bous (Val., Bal.)

◊ nautaatshringurinn hrundi skyndilega niður: la plaça de toros es va ensulsiar de cop i volta

nauta·bani <m. -bana, -banar>:

matador m, matadora f (en cursa de braus) 

♦ nautabani á hesti: matador m a cavall, matadora f a cavall, rejoneador m, rejoneadora f

nauta·hakk <n. -hakks, no comptable>:

<CULIN> carn de bou picada, carn de bou capolada (Mall., Men.) 

nauta·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:

bover m, bovera f 

nauta·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu. Gen. pl.: -hjartna>:

<GEN & CULIN> cor m de bou

nauta·kjöt <n. -kjöts, -kjöt. Pl. no hab.>:

<CULIN> carn f de bou

nauta·steik <f. -steikar, -steikur>:

<CULIN> bistec m

♦ grilluð nautasteik með Bearnaisesósu: bistec torrat a les graelles amb salsa bearnesa

nauta·súlungur <m. -súlungs, -súlungar>:

molleric m de bou, pixacà m de bou (Mall.) (bolet Suillus bovinus)

nauta·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:

<GEN & CULIN> llengua f de bou

♦ reykt nautatunga: <CULIN> llengua de bou fumada

naut·fé <n. -fjár, no comptable>:

bestiar boví

nautgripa·rækt <f. -ræktar, no comptable>:

cria f de bestiar boví

nautgripa·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:

exposició f de bestiar boví

nautgripa·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:

<GEN & CULIN> llengua f de boví

nautgripa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:

lladre m & f de bestiar [boví]

naut·gripur <m. -grips, -gripir>:

1. <GEN> cap m de bestiar boví

2. nautgripir <m.pl -gripa>: (nautfé) bestiar boví (toro o brau, vaca, vedell, vedella, sense especificació de sexe) 

naut·háfur <m. -háfs, -háfar>:

1. solraig (o: salroig) clapejat, solraig m (o: salroig m) de sorra (peix Eugomphodus taurus syn. Odontaspis taurus syn. Carcharias taurus)

2. tauró camús, tauró m buldog (peix Carcharhinus leucas) (♦ → bleikháfur, strandháfur “íd.”)

naut·heimskur, -heimsk, -heimskt <adj.>:

beneit -a com un sabatot, talòs -ossa i pallús -ussa, beneitarro -a, collonera (Mall., Men.) 

naut·kind <f. -kindar, -kindur>:

cap m de bestiar boví

nautn <f. nautnar, nautnir>:

1. (notkun) ús m (fruïció que es fa d'una cosa, utilització, aprofitament) 

◊ ...sem lætur oss allt ríkulega í té til nautnar: ...que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm

2. (það að njóta & yndi) plaer m, gaudi m (goig, delit, delícia) 

♦ nautnir lîfsins: els plaers de la vida, els goigs de la vida

♦ það er hrein nautn: és un pur plaer

nautna·legur, -leg, -legt <adj.>:

sensual, sibarita, donat -ada als plaers dels sentits

nautna·maður <m. -manns, -menn>:

hedonista m, vividor m, gaudidor m de la vida, amant m dels plaers i la bona vida

nautna·seggur <m. -seggs, -seggir>:

sibarita m, vividor m, gaudidor m de la vida, amant m dels plaers i la bona vida

nautna·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

àvid -a de plaers [sensuals]

nautna·vara <f. -vöru, -vörur>:

producte m de consum, producte m de luxe (producte que no es considera de primera necessitat)

◊ svo er áfengi nautnavara en ekki nauðsyn: així, l'alcohol és un article de luxe i no pas un de primera necessitat

nautn·fús, -fús, -fúst <adj.>:

àvid -a de plaers sensuals, donat -ada als plaers sensuals

naut·peningur <m. -penings, no comptable>:

bestiar boví, vacum m 

naut·reki <m. -reka, -rekar>:

bover m, bovera f 

nauts·haus <m. -hauss, -hausar>:

1. <GEN> cap m de toro

2. (heimskingi) tros m d'ase, curt m de gambals, curta f de gambals (tros d'ase, pec) 

nauts·horn <n. -horns, -horn>:

banya f de toro

nauts·húð <f. -húðar, -húðir>:

pell f de toro, pell f de brau 

◊ ‘Nautshúðin’ eftir Salvador Espriu: ‘La Pell de Brau’ de Salvador Espriu

nauts·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (klunnalegur, klaufalegur) feixuc -uga, travat -ada (inhàbil, sompo) 

2. (heimskur) capclòs -osa, talòs -ossa, pallús -ussa (bàmbol, colló, estúpid) 

nauts·merki <n. -merkis, no comptable>:

1. (stjörnumerki dýrahringsins) signe m de Taure (segon signe del zodíac) 

2. (stjörnumerki í stjörnufræði) constel·lació f del Taure (constel·lació on es troben les Plèiades) 

nauts·peningur <m. -penings, no comptable>:

bestiar boví 

nauts·sin <f. -sinar, -sinar>:

verga f de bou

nautur <m. nauts, nautar>:

1. (félagi) camarada m & f (company) 

2. (gefandi) donador m, donant m & f (regalador) 

Navahói <m. Navahóa, Navahóar>:

navaho m & f (indi nord-americà)

Navarra <n. Navarra, no comptable>:

Navarra f

Navarra·búi <m. -búa, -búar>:

navarrès m, navarresa f 

navarra·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall navarrès, haca navarresa, poni navarrès

Navarra·maður <m. -manns, -menn>:

navarrès m, navarresa f 

◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

navarrska <f. navörrsku, no comptable>:

(baskneskur mállýskuhópur) navarrès m (agrupació dialectal basca)

♦ → norður-hánavarrska “alt-navarrès septentrional”

♦ → suður-hánavarrska “alt-navarrès meridional”

♦ → austur-lágnavarrska “baix-navarrès oriental”

♦ → vestur-lágnavarrska “baix-navarrès occidental”

navarrskur, navörrsk, navarrskt <adj.>:

navarrès -esa

ná <næ ~ náum | náði ~ náðum | náð ║ Dat.>:

1. <e-u>: <GEN> assolir una cosa, aconseguir una cosa, atènyer una cosa

◊ ná hreinum meirihluta: assolir la majoria absoluta, aconseguir la majoria absoluta

◊ ná fullkomnuninni: assolir la perfecció

◊ ná hápunktinum: assolir el punt culminant, assolir el zenit

◊ ná hátindinum: assolir el punt culminant, assolir el zenit

◊ ná takmarkinu sínu: assolir el seu objectiu

♦ ná að gera e-ð: aconseguir de fer una cosa; estar en condicions de fer una cosa

♦ ná tökum á e-m: <LOC FIG> apoderar-se d'algú (dominar un vici, una passió etc. algú)

♦ ná tökum á e-u: <LOC FIG> dominar una cosa (aprendre-la bé & superar una cosa)

2. <e-u>: (almenningsfarartæki) [aconseguir d']agafar una cosa (transport públic)

◊ ná flugvél: agafar un avió

◊ ná strætó: agafar un autobús

◊ ég náði lestinni til Sönderborg: vaig agafar el tren de cap a Sönderborg

◊ við náðum síðustu lest frá Maizuru þann 23. ágúst til Kyoto: vam agafar el darrer tren del 23 d'agost que sortia de Maizuru cap a Kyoto

3. <e-u>: (komast til) atènyer un indret (pervenir, arribar)

◊ ná heim: atènyer la casa, arribar a casa

◊ ná landi: atènyer la costa, arribar a terra

♦ ég get ekki náð svo langt: <LOC> no hi arribo, està fora del meu abast

♦ svo langt sem það nær: <LOC FIG> fins allà on és possible, en la mesura que és possible

4. <e-u>: (fá) obtenir una cosa (aconseguir)

◊ og muntu hvorki ná af mér mund né heimanfylgju: i no obtindràs de mi ni mund ni heimanfylgja

♦ ná að gera e-ð: aconseguir de fer una cosa

♦ ná lífi e-s: <LOC FIG> matar algú (cf. 1 Sam. 26:20; Psalms 56:7; Mateu 12:14; Marc 3:6; Fets 9:24;)

5. <e-u> o <complement preposicional>: (komast) arribar a (tenir un cert abast)

◊ ná tvítugsaldri: arribar als vint [anys]

◊ talan nær ekki hundraði: la xifra no arriba a cent

◊ hárið hennar nær til beltisstaðar: els seus cabells li arriben fins a la cintura

◊ kjóllinn nær niður að hnjám: la falda li arriba fins als genolls

◊ vatnið náði honum til beltisstaðar: l'aigua ja li arribava fins a la cintura

◊ vatnið náði honum upp í háls: l'aigua ja li arribava al coll

6. <e-u>: (skilja) entendre una cosa (copsar)

◊ ég næ þessu ekki: no ho copso pas

◊ náðirðu þessu?: que ho has entès tu això?

◊ ég náði því og skila því til Phoenix: ho he entès i passaré la informació a Phoenix

7. <e-u>: (um krafta) recuperar una cosa (forces, energia)

◊ ná kröftum [á ný]: recuperar forces

8. <e-u>: (standast próf) aprovar una cosa (examen, assignatura)

◊ hún náði prófinu: va aprovar l'examen

♦ ná góðum árangri í stærðfræði: aprovar matemàtiques amb bona nota

♦ ná mjög góðum árangri á prófum: superar amb èxit els exàmens, aprovar amb molt bona nota els exàmens

9. <e-m>: (hlaupa e-n uppi) agafar algú (que ha partit abans, que ens va al davant etc.)

◊ ég náði honum ekki: [ja] no el vaig poder agafar

◊ ná e-m á hlaupi: agafar algú en una cursa

10. <e-m>: (takast að handsama glæpamann) enxampar algú, atrapar algú (criminal, malfactor)

◊ ná þjófi¹ ~ morðingja² ~ bankaræningja³: atrapar un lladre¹ ~ un assassí² ~ un atracador³

11. <að e-u>: (komast) arribar [fins] a (tenir un cert abast)

◊ kjóllinn nær niður að hnjám: la falda li arriba fins als genolls

12. <e-u af [e-u]>: [aconseguir de] treure (o: llevar <Val., Bal.>) una cosa d'una altra (fer sortir una taca, eliminar una brutícia & separar una cosa que està unida a una altra)

◊ ná kaffibletti af skyrtunni: aconseguir llevar una taca de cafè de la camisa, fer sortir una taca de cafè de la camisa

◊ hvernig get ég náð þessum bletti af?: com puc llevar aquesta taca?

13. <e-u af sér>: [aconseguir de] treure's (o: llevar-se <Val., Bal.>) una cosa del damunt (desempallegar-se, eliminar, separar una cosa que ens fa nosa etc.)

◊ ertu búinn að ná af þér fleiri kílóum í dag?: has perdut uns quants quilos avui?

14. <e-m af>: [aconseguir d']atrapar algú (interceptar, aturar etc. algú)

◊ ég náði af henni áður en hún fór frá Bryn Mawr: vaig aconseguir de trobar-la abans que se n'anés de Bryn Mawr

15. <fram e-u>: realitzar una cosa (aconseguir de dur a terme, fer tirar endavant o imposar una cosa)

♦ ná fram hefnd (o: hefndum): prendre venjança, venjar-se

♦ ná fram kröfum sínum [á hendur e-m]: imposar les seves exigències [a algú]

16. <fyrir e-ð>: arribar fins a una cosa (estendre's fins a una cosa, prolongar-se fins a una cosa)

♦ ná fyrir götuhornið: estendre's per la cantonada

◊ gluggarnir ná fyrir hornið á neðri hæðinni: els finestrals es prolonguen fins passada la cantonada de la planta baixa

17. <í e-ð>: procurar-se una cosa, aconseguir una cosa (percaçar-se, aconseguir heure, obtenir, reunir, agafar, rebre etc. una cosa que hom vol, necessita etc.)

◊ hann lét kaupa allt sem í varð náð: va fer comprar tot el que es pogués heure

◊ okkar vantar ábreiður, nóg af tóbaki og eldspýtur; þegar þú ert búinn að ná í þetta, láttu okkur vita: ens calen mantes, força tabac i llumins; quan ho tinguis tot, fés-nos-ho saber

18. <í e-n>: anar a cercar algú, [anar a] trobar algú (localitzar perquè hom el necessita, el vol enxampar, per parlar-li etc.) 

◊ hann mun samt vilja ná í þig og Jósef: de tota manera, voldrà venir a cercar-te a tu i en Josep

♦ ná í lækninn: anar a veure el metge, anar al metge

◊ ég vaknaði snemma til að ná í lækninn minn og bað hann um að skrifa upp á svefntöflur fyrir mig: em vaig llevar d'hora per anar a veure el meu metge i li vaig demanar que em prescrivís pastilles per dormir

19. <niðri>: #1. (finna botn í vatni) tocar el fons (sentir, en un medi líquid, el fons sota els peus). ◊ hún nær ekki niðri: no toca pas el fons [amb els peus]. #2. (ná búfé til grass í snjó) arribar fins a l'herba colgada sota la neu (el bestiar que pastura en un indret cobert de neu)

20. <saman>: #1. (koma sér saman, verða ásáttir) posar-se d'acord (suprimir diferències de positura, arribar a un acord). ♦ ná saman um e-ð: posar-se d'acord en una cosa. ◊ kaupandi og seljandi náðu saman um verð á vöru: el comprador i el venedor es van posar d'acord sobre el preu de la mercaderia. #2. (elskendur: eigast, giftast) ajuntar-se, unir-se (convertir-se en parella & casar-se, esp. al final de novel·la o de pel·lícula). ◊ Lára og Halldór náðu saman að lokum: La Lára i en Halldór es casaren al final. #3. (snertast) [arribar a] tocar-se (ajuntar-se dues coses originàriament separades, unir-se dues coses, estar en contacte dues coses). #4. ♦ til [þess] að endar nái saman: <LOC FIG> perquè no hi hagi forats (per no fer fallida, perquè ingressos i despeses s'igualin)

21. <til e-s>: #1. (geta teygt sig í eitthvað & snerta) atènyer una cosa (arribar fins a un indret & en sentit figurat). ◊ ná til hafnar: atènyer un port; ◊ ná til ellinnar: arribar a la vellesa. #2. (komast til fundar við einhvern) trobar-se amb algú (per tenir-hi contacte, una xerrada etc. & per atzar, topar-s'hi); ♦ ég næ ekki til þess: <LOC FIG> això està fora del meu abast; ♦ það nær ekki til þess að <+ inf.>: <LOC FIG> no és pas suficient per a  <+ inf.>

♦ fyrstu rituðu heimildir um þetta keisaraveldi ná aftur til XII aldar: les primeres fonts escrites sobre aquest imperi remunten fins al segle XII

22. <e-u undir sig>: conquerir una cosa, prendre una cosa (per la força de les armes)

◊ ná hæð nr. 26 undir sig: conquerir (o: prendre) la cota nº 26

23. <upp á ~ í e-ð>: (komast) arribar fins a (una cosa baixa a una que està més alta. La preposició depèn del substantiu amb què hom designa la cosa situada en un pla més alt)

◊ hann nær upp undir: toca el sostre

◊ vatnið náði honum upp í háls: l'aigua ja li arribava al coll

♦ ná upp á yfirborðið: atènyer a la superfície, arribar [fins] a la superfície

♦ ná ekki upp í nefið á sér [fyrir reiði]: <LOC FIG> no veure-hi d'indignació, estar cec -ega de ràbia

24. <utan um e-ð>: (ná tökum á e-u) aconseguir dominar una cosa (trobar-ne o treure'n el desllorigador, donar-li solució)

♦ ná utan um vandamálið: solucionar el problema, aconseguir dominar el problema

♦ óræðir gripir sem snúið er að ná utan: objectes enigmàtics dels quals és envitricollat treure'n el desllorigador

25. <yfir e-ð>: (ábyrgð) cobrir una cosa (Subjecte = garantia)

◊ ábyrgðin nær eingöngu yfir skemmdir sem...: la garantia només cobreix desperfectes que...

II. <reflexiu>:

1. <sér>: recuperar-se (refer-se de malaltia, atac etc.)

◊ þótt slagið hafi verið lítilsháttar, virðistu hafa náð þér ótrúlega vel: encara que l'atac de feridura hagi estat lleu, sembles haver-te'n recuperat increïblement bé

2. <sér í e-ð>: agafar una cosa (encomanar-se una malaltia)

♦ ná sér í flensu: enganxar una grip, agafar una grip

♦ ná sér í kvef: enganxar un refredat, agafar un refredat

3. <sér í e-n>: lligar-se algú (aconseguir establir una relació amorosa)

♦ ná sér í konu: lligar-se una dona

4. <sér niðri á e-m>: #1. (hefna sín) venjar-se d'algú (prendre revenja). #2. (sleppa vægilega) sortir-ne ben parat -ada a costa d'algú, fer pagar els plats trencats a algú altre  (fer pagar una cosa a alg2, sortir-ne [relativament] indemne en detriment d'algú altre, caure de potes com els gats però a costa d'algú altre)