Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Bo-bó

       
   
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007



boddí <n. boddís, boddí>:
carrosseria f (de vehicle)
◊ boddí bílsins, sem var 2ja dyra blæjubíll, var allt úr trefjaplasti: tota la carrosseria del cotxe, que era un descapotable de dues portes, era de polièster reforçat amb fibra de vidre
boð <n. boðs, boð>:
1. (heimboð) invitació f (convit)
♦ þiggja boð: acceptar una invitació
◊ hann þáði boðið með þökkum: va acceptar la invitació donant-li'n les gràcies
♦ gera boð eftir e-m: enviar a cercar algú
2. (skilaboð) missatge m (comunicació breu)
♦ senda e-m boð: enviar un missatge a algú
3. (tilboð) oferta f (oferiment)
♦ atvinna í boði: ofertes de treball (secció d'anuncis en diaris)
♦ hafna boði: rebutjar una oferta, refusar un oferiment
♦ vörur í boði: productes en oferta
♦ þiggja boð: acceptar una oferta, acceptar un oferiment
4. (veisla) convit m (banquet festiu)
5. (skipun) ordre f (manament, comandamet)
♦ boð og bönn: manaments i prohibicions
♦ eftir boð hans: seguint una ordre seva
6. <RELIG> promesa f
♦ gera boð: fer una promesa
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona
boð·beri <m. -bera, -berar>:
missatger m, missatgera f
boðháttar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAM> oració f d'imperatiu m
♦ neikvæð boðháttarsetning: <GRAM> oració negativa d'infinitiu
boð·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAM> [mode m] imperatiu m
♦ stýfði boðhátturinn: <GRAM> imperatiu escurçat, nom que, en gramàtica islandesa, rep l'imperatiu quan s'usa pur, això és, sense el pronom personal. Així, la segona persona del singular de l'imperatiu escurçat del verb hrinda és hrind, mentre que la corresponent forma normal de l'imperatiu d'aquest mateix verb és hrintu
boði <m. boða, boðar>:
(brotsjór) rompent m, batent m (cop de mar, onada) 
boðið¹:
nom. & ac. sg. det. de → boð “oferiment, oferta; invitació”
boðið²:
nom. & ac. sg. n. de → boðinn, boðin, boðið “ofert -a; convidat -ada”
boðið³: supí de →  bjóða ‘oferir; convidar’
boðs·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f d'invitació, carta f de convit, <LIT> lletra f de convit
♦ boðsbréf í 100 ára afmælisveislu e-s: lletra de convit a la celebració del centenari de...
boðs·kort <n. -korts, -kort>:
tarja f d'invitació
♦ boðskort á sýninguna mína: tarja d'invitació a la meva exposició
boga·göng <n.pl -ganga>:
1. <ARQ> arcada f (empr. sov. en pl.: arcades)
2. <MED> canals m.pl semicirculars
boga·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
→ bogkrabbi “cranc sabater”
boga·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
[teatre m amb] amfiteatre m, [teatre m amb] tribuna f (de teatre modern o cinema)
boga·mínúta <f. -mínútu, -mínútur>:
minut m [sexagesimal] (d'arc de circumferència. Símbol: ' )
boga·sekúnda <f. -sekúndu, -sekúndur>:
segon m [sexagesimal] (d'arc de circumferència. Símbol: '' )
bogi <m. boga, bogar>:
<vopn/arma & ARQUIT & ELECT & GEOM & MÚS> arc m
♦ hvelfdi boginn: <ARQUIT> arc de mig punt
♦ → fiðlubogi “arc de violí”
♦ → hringbogi “arc (part de circumferència)”
♦ → ljósbogi “arc voltaic”
♦ → regnbogi “arc de Sant Martí”
♦ → sigurbogi “arc de triomf”
bog·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
cranc m de mar comú, cranc sabater (Mall.), cranc merder (Tarr.), cranc ver (Men.), cranc m de fang (Men.) (crustaci Carcinus maenas)
bog·maður <m. -manns, -menn>:
1. (bogaskytta) arquer m, arquera f (tirador amb arc) 
2. (merki dýrahringsins) sagitari m & f (signe d'horòscop) 
◊ ég er bogmaður: sóc sagitari
3. Bogmaðurinn: (stjörnumerki dýrahringsins) El Sagitari (constel·lació zodiacal) 
bogna <bogna ~ bognum | bognaði ~ bognuðum | bognað>:
vinclar-se
♦ betra er að bogna en bresta: <LOC FIG> millor vinclar-se que no pas trencar-se 
bog·uggi <m. -ugga, -uggar>:
àmia f  (peix Amia calva)
bola·blóm <n. -blóms, -blóm>:
llengua f de bou, buglossa f, llengua bovina  (planta Anchusa azurea syn. Anchusa italica)
boli <m. bola, bolar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) 
bolla <f. bollu, bollur>:
pasta f  (pastís petit per a esmorzar, per a menjar amb el te o cafè etc.: brioix, magdalena, croissant etc.)
bolla·par <n. -pars, -pör>:
tassa f i platet  (contituent bàsic de joc de cafè)
bolla·stell <n. -stells, -stell>:
1. servei m de cafè
2. servei m de te
bolli <m. bolla, bollar>:
tassa f 
◊ bolli af kaffi: una tassa de cafè
bolti <m. bolta, boltar>:
(knöttur) pilota f  (objecte esfèric per jugar-hi)
bolung <f. bolungar, bolungar>:
(trjábolur, viðarbolur) tronc m [d'arbre] (esp. l'arrossegat pel corrent marí fins a la costa)
bolungur <m. bolungs, bolungar>:
(viðarbunki) pila f de llenya, pila f d'astelles (esp. la tallada i destinada a ésser cremada)
bolur <m. bols, bolir>:
1. (búkur, kroppur & trjástofn) tronc m (cos sense cap ni extremitats & arbre sense arrels ni branques)
2. (ermalaus nærskyrta) samarreta f, mariol·lo m (Mall.) (peça de roba interior, sense mànegues)
3. (ermalaus upphlutur) jersei m de mànega curta (peça de roba exterior, esp. estiuenca)
4. (líkneski án höfuðs og útlima) tors m (tipus d'escultura)
bomba <f. bombu, bombur. Gen. pl.: bomba o: bombna>:
(sprengja & æsifrétt) bomba f (artefacte explosiu & notícia sensacional)
♦ Stóra bomban <f. Stóru bombunnar, no comptable>: <HIST> la Gran Bomba, afer que es va desenvolupar a Islàndia el 1930 quan el ministre de justícia i afers eclesiàstics, en Jónas Jónsson frá Hriflu, va exposar, en una carta oberta publicada el 26 de febrer del 1930 a Tíminn, l'òrgan del Framsóknarflokkur, que el metge en cap (yfirlæknir) de l'Hospital de Kleppi (Kleppsspítali), l'hospital psiquiàtric d'Islàndia, en Helgi Tómasson, li havia declarat uns dies abans que ell, el ministre, presentava símptomes de malaltia mental, cosa que l'incapacitava per a exercir de ministre i que, en conseqüència l'instava a dimitir del càrrec immediatament. En Jónas, que el 30 d'abril va destituir en Helgi Tómasson del seu càrrec de metge en cap de l'hospital psiquiàtric, va sortir políticament enfortit de l'afer, obtenint una gran victòria electoral a les eleccions que es van celebrar aquell mateix any
bomsa <f. bomsu, bomsur. Gen. pl.: bomsa; emprat hab. en pl.>:
1.  (ökklahá skóhlíf) botí m <emprat hab. en pl.> (sobrecalça, calçó)
2.  (stígvél fyrir konur) botina f <emprat hab. en pl.> (calçat femení que arriba poc més amunt del turmell)
◊ nýjar bomsur: botines noves
3.  (stígvél fyrir karlmenn) bota f [baixa] <emprat hab. en pl.> (calçat masculí que arriba poc més amunt del turmell)
bor <m. bors, borar>:
1. <GEN> trepant m
2. (skurðlæknisins) trepà m (de cirurgià)
3. (tannlæknisins) fresa f (de dentista)
bora <f. boru, borur. Gen. pl.: bora>:
1. <PEJOR = þröngt rými> forat m, cofurna f (estatge o cambra minúscula i dolenta)
2. <PEJOR = rassgat> forat m del cul (trau del cul)
♦ eiga ekki bót fyrir boruna (o: rassinn) á sér: <LOC FIG> anar amb una mà davant i una altra darrere (no tenir res, ésser molt pobre)
bora <bora ~ borum | boraði ~ boruðum | borað>:
1. <GEN> fer un forat (amb un trepant, perforadora etc.)
◊ ég boraði með eigin borvél: vaig fer un forat amb el meu propi trepant
♦ bora e-ð: perforar una cosa
♦ bora gat á e-ð: fer un forat a... 
♦ bora gat á hauskúpu: <MED> trepanar un crani, fer un forat a un crani
2. <eftir e-u>: fer una perforació cercant cosa (petroli, aigua potable etc.)
♦ bora eftir olíu: fer un perforació cercant petroli
3. <í e-ð>: fer una perforació a una cosa 
♦ bora í tönn: (tannlæknir) fresar una dent (dentista, per a obturar-la)
♦ bora í nefið: <LOC> ficar-se el dit al nas, punyir-se el nas amb el dit
4. <[í] gegnum e-ð>: travessar una cosa, traspassar una cosa (perforar una cosa de banda a banda)
♦ bora í gegnum fjallið: fer un túnel, perforar un tínel a través del puig
borð <n. borðs, borð>:
1.  <GEN> taula f
♦ á borð við e-ð: del tipus..., com ara...
♦ ‘Dúkað Borð’ eftir Josef Karo frá Toledo: <RELIG JUD> La Taula Parada o Xulħan Aruc’h de Josep Caro de Toledo (codificació, feta de forma entenedora, de la halacà practicada en el ritu sefardita, sense indicació de fonts ni argumentada) (שֻׁלְחָן עָרוּךְ)
♦ kalt borð: bufet fred
♦ koma á borð e-s: <LOC FIG> plantejar-se a..., aparèixer a...
♦ leggja á borð: parar taula
◊ leggja á borð fyrir þrjá: parar taula per a tres
♦ ryðja borð: fer taula rasa
♦ sitja yfir borðum (o: sitja til borðs): seure a taula
◊ er þetta borð laust?: que està lliure aquesta taula? 
◊ ég mundi vilja fá borð við gluggann: voldria una taula devora la finestra 
◊ ég ætla að panta borð fyrir tvo í kvöld: voldria reservar una taula per a dos per aquest vespre 
◊ mig vantar borð fyrir einn: voldria una taula per a una sola persona 
◊ mig vantar borð fyrir tvo ~ þrjá ~ fjóra ~ fimm ~ sex: voldria una taula per a dues ~ tres ~ quatre ~ cinc ~ sis persones 
♦ yfir borð og bekki: per taules i bancs
♦ flóa (o: flæða) yfir borð og bekki: inundar taules i bancs, vessar-se per taules i bancs
◊ með blikandi sverðum hlaupa þeir upp að hallardyrunum og brjótast inn. Borðum og vínkerum er velt um koll. Vínið flóir yfir borð og bekki. Dauðadrukknir menn og konur geta enga vörn sér veitt: amb les espases espurnejants envesteixen les portes del palau i hi irrompen a dins. Tomben taules i gerres de vi. El vi inunda taules i bancs. Homes i dones, embriagats fins a la inconsciència, no hi poden oferir resistència
2.  (skákborð) escaquer m (tauler d'escacs)
3.  (lúdóborð, dammtaflborð eða dammborð, “gæsaspilaborð” o.s.fr.) tauler m (de parxís, de jugar a dames, del joc de l'oca etc.)
4.  (planki & strauborð) post f (planxa de fusta & post de planxar)
5.  <MAR> bord m (costat de vaixell & contorn superior de vaixell & situació dins el vaixell)
♦ fara um borð: pujar a bord
◊ hvenær á ég að vera kominn ~ komin um borð?: a quina hora he d'ésser a bord?
6.  <MAR = skjólborðsbrún> borda f (vorada de vaixell arran de coberta)
♦ detta (o: falla) fyrir borð: caure per la borda
borða <borða ~ borðum | borðaði ~ borðuðum | borðað>:
1. <absolut>: <GEN = neyta matar & snæða ~ matast> menjar (ingerir un aliment sòlid & fer un àpat)
◊ hvar er hægt að borða vel og ódýrt?: on es pot menjar bo i barat?
◊ ég er búinn að borða: ja he menjat
♦ fara út að borða á kvöldin: sortir a sopar [els vespres]
2. <e-ð>: menjar una cosa 
◊ við erum ekki matvandir: við skulum borða hvað sem er: no som pas triats, menjarem del que hi hagi
◊ ég borða ekki kjöt: no menjo pas carn
♦ borða e-ð upp til agna: menjar-se tota una cosa (acabar-se totalment una cosa que hom ha menjat)
◊ borða hádegismat: dinar
◊ borða hádegisverð: dinar
◊ borða kvöldmat: sopar
◊ borða kvöldverð: sopar
◊ borða miðdegismat: dinar
◊ borða morgunmat: esmorzar, berenar (Mall.) 
borða·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
rivetat -ada, enrivetat -ada
borð·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:
vaixella f, servei m de taula (conjunt de plats i gots que es posen a taula abans de fer-hi un àpat)
borð·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
tovalles f.pl, estovalles f.pl
♦ ‘Borðdúkurinn’ eftir Moses Isserles: <RELIG JUD> ‘Les Estovalles o Mappat Xulhan’ de Móses Ísserles (codificació de lleis religioses jueves aixquenazites del segle XVI) (מַפַּת שֻׁלְחָן, מַפַּת הַשֻּׁלְחָן)
borð·hald <n. -halds, pl. no hab.>:
àpat m, menjada f (i, de man. esp., la festiva o solemne)
♦ við borðhaldið: a taula, durant l'àpat
borð·lampi <m. -lampa, -lampar>:
llum m (o: làmpada f) de taula
borð·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
post (o: superfície) f de taula
borð·salt <n. -salts, no comptabe>:
sal f de taula, sal fina
borð·stofa <f. -stofu, -stofur>:
menjador m
borðstofu·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de menjador
borðstofu·sett <n. -setts, -sett>:
conjunt m de menjador
borð·stokkur <m. -skokks, -stokkar>:
1.  <MAR> orla f, borda f (barana de vaixell o altra embarcació)
2.  <MAR á timburskipum> macarrons m.pl, regala f (orla de barca o vaixell de fusta)
borði <m. borða, borðar>:
rivet m (cinta, orla)
borð·tennis <m. -tenniss, pl. no hab.>:
ping-pong m, tennis m de taula
borðtennis·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de ping-pong
borðtennis·spaði <m. -spaða, -spaðar>:
paleta f de ping-pong
borðtennis·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
pilota f de ping-pong
borð·tuska <f. -tusku, -tuskur>:
1.  (klútur til að þurrka af borðinu, vaskinn o.s.fr.) drap m (o: pedaç m -Mall.- ) d'eixugar la taula
2.  (klútur til að þurrka upp) drap m d'eixugar els plats, pedaç m d'eixugar l'escurada (Mall.) 
borg <f. borgar, borgir>:
1.  (bær, staður) ciutat f (vila important; a Islàndia, trad. només Reykjavík)
♦ Forboðna borgin: la Ciutat Prohibida (palau de l'emperador a Beijing)
2.  (kastali, virki) castell m [roquer] (fortalesa, esp. medieval)
3.  (brött klettahæð) puig en forma de mola i costats formats per espadats verticals, com ara el Puig d'Alaró
4.  (byrgi) borja f, barraca f [de pedra] (barracó o refugi de pedra per soplujar-s'hi)
5.  (í leikjum barna) mare f (en jocs d'infants, l'indret on un infant es pot "refugiar" del qui l'encalça i, així, "salvar-se")
  Nota: Els topònims que acompanyin el mot borg en islandès van en el mateix cas que vagi borg. Verbi gràcia, borgin Barselóna, borgin Pálma ‘la ciutat DE Barcelona’ o ‘la ciutat DE Palma’, però hægja á allri umferð inn í borgina Valensíu ‘alentir tot el trànsit d'entrada a la ciutat de València’.  
borga <borga ~ borgum | borgaði ~ borguðum | borgað>:
I. 
1. <absolut>: pagar
◊ get ég borgað með evrum?: que puc pagar amb euros?
◊ get ég borgað með kreditkorti?: que puc pagar amb tarja de crèdit?
◊ við viljum borga í sitt hvoru lagi: els comptes, per separat, si us plau (cadascú paga el que ha consumit al restaurant)
◊ við viljum borga hver fyrir sig: els comptes, per separat, si us plau (cadascú paga el que ha consumit al restaurant)
◊ ætlarðu að borga með [kredit]korti eða staðgreiða?: voldrà pagar amb targeta o en metàl·lic?
2. <e-ð>: pagar una cosa 
◊ ég borgaði reikninginn: vaig pagar la factura
3. <e-m e-ð fyrir e-ð>: pagar a algú una quantitat per una cosa
◊ hvað borguðu Bandaríkjamenn fyrir Alaska þegar þeir keyptu það?: què van pagar els nord-americans per Alasca quan la van comprar?
4. <e-ð fyrirfram>: pagar una cosa per endavant
II. <sig>
1. ♦ borga sig: <& FIG> pagar la pena
◊ það borgar sig ekki: no s'ho paga, no s'ho val
III. <amb adverbis & preposicions>
1. ♦ borga fyrir e-ð: pagar per una cosa
2. ♦ borga með e-u: subvencionar una cosa
3. ♦ borga [e-ð] út í hönd: pagar [una cosa] al comptat
IV. <locucions>
1. ♦ borga alla súpuna: <LOC FIG> pagar [tota] la festa
2. ♦ borga e-m e-ð í sömu mynt: <LOC FIG> pagar a algú una cosa amb la mateixa moneda
3. ♦ borga e-m undir borðið: <LOC FIG> pagar a algú sense fer factura
4. ♦ borga með barni: <LOC FIG> pagar la manutenció d'un infant, pagar aliments
borga·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia urbana
borgara·lega <adv.>:
civilment 
♦ giftast borgaralega: casar-se civilment, contreure matrimoni civil
borgara·legur, -leg, -legt <adj.>:
1.  <GEN & JUR & ekki hernaðarlegur> civil (GEN & JUR & no militar)
♦ borgaralegar flugvélar: avions civils
♦ borgaraleg gifting: casament m civil
♦ borgaraleg hjónavígsla: matrimoni civil
2.  (borgarastéttar) burgès -esa (propi de la classe social de la burgesia & ideològicament)
♦ borgaraleg skáldsaga: la novel·la burgesa 
♦ borgaraleg leikritun: dramatúrgia burgesa, teatre burgès
borgara·réttindi <n.pl>:
drets m.pl civils
borgara·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
burgesia f
borgara·varðlið* <n. -varðliðs, sense plural>:
guàrdia f civil
borgara·varðliði* <m. -varðliða, -varðliðar>:
guarda m,f civil
  En els mitjans islandesos, p.e., al diari Morgunblaðið, hom usa el terme þjóðvarðliði com a equivalent de guarda civil; al meu entendre, l'equiparació no és pas correcta, ja que converteix la guàrdia civil en una guàrdia nacional. El mot islandès equipara, sempre al meu entendre, el cos espanyol a, per exemple, la National Guard nord-americana. És per això que goso recomanar que es tradueixi el terme guarda civil amb borgaravarðliði.  
     
borgaravarðliðs·maður* <m. -manns, -menn>:
guarda m civil
borgar·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
<JUR> borgardómari, que, literalment es pot traduir com a “jutge municipal”, equival, a grans trets, al jutge de primera instància de l'Estat Espanyol. És un càrrec específic de Reykjavík
borgar·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
regidor m, regidora f
borgar·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m ciutat
borgar·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
portal m (o: porta f) de castell, ciutat o fortalesa
borgar·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
barri m, barriada f (Mall.)
borgar·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
districte m municipal 
borgari <m. borgara, borgarar>:
1. (þegn, meðborgari) ciutadà m, ciutadana f (membre d'un estat, conciutadà)
♦ eldri borgarar: els nostres conciutadans majors, la gent major
2. (borgarbúi) veí m de la ciutat, veïna f de la ciutat (habitant de ciutat, especialment de la mateixa ciutat del parlant)
3. (burgeis) burgès m, burgesa f (membre de la burgesia)
♦ fínni borgarar Barselónu: la gent guapa de Barcelona, la gent distingida i elegant de Barcelona
4. (óbreyttur) civil m & f (en oposició a militar)
♦ óbreyttur borgari: civil m & f
borgar·ísjaki <m. -ísjaka, -ísjakar>:
iceberg m
◊ allt í einu birtist ægistór borgarísjaki fyrir framan skipið: de cop i volta va aparèixer un iceberg gegantí davant el vaixell
borgar·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m de ciutat
◊ ég þarf að kaupa borgarkort: he de comprar un mapa de la ciutat
borgar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>:
policia f municipal
borgar·múr <m. -múrs, -múrar>:
muralla f, murada m (Mall.)
borgar·mörk <n.pl -marka>:
límits m.pl municipals, límits m.pl de la ciutat 
borgar·skjalasafn <n. -skjalasafns, -skjalasöfn>:
arxiu m municipal 
♦ borgarskjalasafn Reykjavíkur: arxiu municipal de Reykjavík
borgar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
alcalde m, batle m (Mall.)
borgar·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
consistori m municipal, ajuntament m 
♦ fundur borgarstjórnar: ple m municipal
borgarstjórnar- <constituent determinant en compostos>:
municipal
borgar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea urbana
borga·veðurfar <n. -veðurfars, no comptable>:
<METEO> clima urbà
borg·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<HIST> ciutat f estat
◊ borgríki Forngrikkja: les ciutats estat dels antics grecs
◊ hin grísku borgríki: les ciutats estat gregues
bor·króna <f. -krónu, -krónur>:
broca f (per a perforar-hi)
bor·pallur <m. -palls, -pallar>:
1. <GEN> torre f de perforació (de pou de petroli)
2. (á sjó) plataforma m petroliera (a la mar)
borrelía <f. borrelíu, borrelíur>:
 <ZOOL> borrèlia f (nom de diferents espècies de bacteris del gènere Borrelia i llurs individus)
borrelíósa* <f. borrelíósu, no comptable>:
 <MED> borreliosi f de Lyme (malaltia de Lyme)
boru·brattur, -brött, -bratt <adj.>:
fatxenda, gallet -a (fanfarró, que braveja & jactanciós)
◊ “Borubrattur hermaður” eftir Plátus: “Miles gloriosus” d'en Plaute
bor·vél <f. -vélar, -vélar>:
1. <GEN> trepant m (elèctric)
2. (á námugreftri, til að bora eftir jarðolíu o.s.fr.) perforadora f (en mines, extracció petroliera)
3. (gangaborvél) tuneladora f (en construcció de túnels)
Bosnía <f. Bosníu, no comptable>:
Bòsnia f
♦ Bosnía og Hersegóvína: Bòsnia i Hercegovina f
Bosnía-Hersegóvína <f. Bosníu-Hersegóvínu, no comptable>:
Bòsnia-Hercegovina f
Bosníu·maður <m. -manns, -menn>:
bosnià m, bosniana f
bosníska <f. bosnísku, no comptable>:
bosnià m (llengua de Bòsnia-Hercegovina)
bosnískur, bosnísk, bosnískt <adj.>:
bosnià -ana
Bosporus·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m d]el Bòsfor m
  A l'Edat Mitjana, es coneixia amb el nom de Sjáviðarsund o Sæviðarsund. Val a dir, però, que Snorri utilitza aquest terme a la seva Heimskringla per a designar la Banya d'Or o  τὸ κέρας τὸ Βυζαντίων, islandès modern hið gullna horn.  
bossi <m. bossa, bossar>:
1. <GEN> anques f.pl, darreres m.pl (Mall.), panera f (Mall.) (mig eufemístic o jocós per dir “cul”)
2. (barnabossi) culet m, anquetes f.pl (mig eufemístic o jocós per anomenar el “cul” d'un infant)
botn <m. botns, botnar>:
1. <GEN> fons m (esp. el marí)
♦ gefa í botn: <LOC FIG> pitjar a fons l'accelerador, donar gas
2. (rass & neðsti hluti) cul m (anques & part inferior d'objecte)
◊ botn í íláti: el cul del recipient
◊ annars getið þið kysst botninn á mér: altrament em podeu besar el cul
3. (tunnubotn) cul m, fon m, sòl m (de bóta)
4. (fjarðar- og Miðjarðarhafsbotn) extrem m interior (part de fiord o de la Mediterrània oposada a la seva entrada per mar)
botna <botna ~ botnum | botnaði ~ botnuðum | botnað>:
1. <e-ð>: (setja botn) posar cul (o: fon; o: sòl) a... (posar el cul a un recipient, esp. de fusta)
◊ botna tunnu: posar el cul a una bóta
2. <e-ð>: <LITER ISL> en literatura islandesa, hom designa amb el verb botna la composició del botn, els dos darrers versos d'una quarteta. En els certàmens poètics o ‘vísnakeppni’, sovint fa el botn un poeta diferent del qui ha compost els dos primers versos de la quarteta.
◊ Karl Bjarnason á Sauðárkróki, sem orti undir nafninu Stjúmann, botnaði (segueixen els dos versos creats per ell): en Karl Bjarnason de Sauðárkrókur, que componia amb el nom de Stjúmann (‘Stewman’), va completar la quarteta amb els versos...
3. <í e-u>: (ná til botns) tocar el fons, topar amb el fons
◊ hún botnaði í grunnu lauginni: a la piscina infantil ella tocava el terra amb els peus
4. <e-ð í e-u>: (komast að botni í e-u) descobrir el que hi ha [amagat] en el fons d'una cosa (esp. entendre o desxifrar el que s'amaga darrere un text, una pel·lícula etc. de significat fosc)
◊ botnarðu eitthvað í orðsendingunni?: que entens res d'aquest missatge?, que creus que pot voler dir aquest missatge?
◊ ég sá þessa mynd fyrst þegar ég var 15 ára og botnaði voða lítið í henni: la primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula tenia 15 anys i en vaig entendre ben boca cosa
botn·fall <n. -falls, pl. no hab.>:
solatge m, pòsit m
botn·gata <f. -götu, -götur>:
carreró m sense sortida, cul-de-sac m
botnlanga·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MED> operació f d'apendicitis
♦ fara í [opna] botnlangaaðgerð: ésser operat -ada d'apendicitis
botnlanga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> apendicitis f
botnlanga·kast <n. -kasts, -köst>:
<MED> atac m d'apendicitis
♦ fá botnlangakast: tenir un atac d'apendicitis
botnlanga·taka <f. -töku, -tökur>:
<MED> apendicectomia f
botn·langi <m. -langa, -langar>:
1. <MED = botnristill> [budell m] cec m
2. <MED = botnlangatota> apèndix m [vermiforme  (o: cecal)]
botn·skrið <n. -skriðs, no comptable>:
<GEOL> transport m fluvial de [sediment com a] càrrega de fons, arrossegament m de càrrega de fons
botn·varpa <f. -vörpu, -vörpur>:
bou m, xarxa f  (o: art m) de ròssec, xarxa f d'arrossegament
boxara·nef <n. -nefs, -nef>:
nas m de boxador
bófaflokka·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f entre bandes de gàngsters
bófa·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
banda f de gàngsters
bófi <m. bófa, bófar>:
1. <GEN> malfactor m, malefactor m (criminal que actua tot sol)
2. (meðlimur í skipulagðri glæpastarfsemi) gàngster m (criminal membre de banda)
bóg·eitill <m. -eitils, -eitlar>:
<MED = briskirtill> pàncrees m
bógur <m. bógs, bógar>:
1. (á dýri) espatlla f, espatla f (Val., Bal.) (d'animal)
2. (á skipi) mura f (de vaixell)
3. (hlið) costat m (banda, flanc, cantó)
♦ á báða bóga: per tots dos costats
♦ á hinn bóginn: d'altra banda
♦ austur á bóginn: [cap] a la banda de llevant, cap a llevant
4. (HIST = byssubógur) martell m (peça d'arma de foc antiga)
5. (aðalatriði, kjarni málsins) el més rellevant (l'essencial, el més important)
bók¹ <f. bókar (o: <†>  bækur), bækur>:
llibre m
♦ bera saman bækur sínar: <LOC FIG> intercanviar impressions 
♦ bók hinna dauðu: <EGIPT> Llibre dels Morts
♦ bók í gylltum sniðum: <ARTS GRAF> llibre amb el tall daurat 
♦ innbundin bók: llibre enquadernat en cartoné, <FAM> llibre m de tapes dures (en oposició a → kilja)
♦ kunna e-ð utan bókar: saber-se una cosa de cor
♦ lítil bók: llibret m
♦ læra e-ð utan bókar: aprendre una cosa de cor
♦ setja e-n til bókar (o:<†> til bækur): <LOC FIG> donar de lletra a algú, ensenyar algú de llegir i escriure, donar instrucció a algú
♦ það er allt á eina (o: sömu) bókina lært: <LOC FIG> “s'ha pastat en el mateix mal motlle“ (és igual de dolent que una situació anterior, uns fets anteriors etc. Lit.: “s'ha après en el mateix llibre”)
♦ það stendur eins og stafur á bók: <LOC FIG> com si estigués escrit (o:  hi pots ben pujar de peus)
<†>  bók² <f. bókar, bækur>:
(beykitré) faig m (arbre Fagus sylvaticus)
<†>  bók³ <f. bókar, bækur>:
(rúmábreiða eða klæði með myndvefnaði eða útsaumi) vànova brodada (o: recamada), cobrellit brodat (o: recamat) (cobertor de llit; coixinera brodada ?)
◊ 49. ‘Nú scolo ganga, ǀ þeir er gull vili ǁ oc minna því ǀ at mér þiggia; ǁ ec gef hverri ǀ um hroðit sigli, ǁ bóc oc blæio, ǀ biartar váðir’: 49. ‘Que ara s'acostin els qui vulguin rebre de mi or -i coses de menor vàlua que ell-. Dono a cadascuna un sigli ornamentat, una vànova brodada i un parell de llençols (o, si ho preferim: llençols, roba de llit) i robes lluentes’ (vocabulari: #1. því: El segon terme de la comparació, en la llengua medieval, pot trobar-se en datiu sense ésser introduït per la partícula: en; #2. hroðinn: ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 101: hroðinn (ags. hroden) part. prt. geschmückt, goldverziert (? — Sg. 49); vgl. *gull-hroðinn. ⇒ En Bosworth/Toller 1898, p. 562: hroden; pp. of hréoðan Laden, laden with ornaments, ornamented, adorned: — Brýd béaga hroden a bride adorned with rings,   Exon. 12a; Th. 18,31; Cri. 292. Ðá wæs heal hroden féonda feorum then was the hall burdened with the lives of his foes [filled with the slain], Beo. Th. 2307; B. 1151.   Hroden ealowæge the ornamented ale-cup, 995; B. 495:2048; 1022. [Cf. Icel. hroðian in hroðit sigli.]   v. béag-, ge-, gold- sinc-hroden; on-hréoðan; #3. bók: ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 30: bóc f. ‘buch’, tuch mit eingewebten oder gestickten figuren (ursprünglich wohl: bilderhandschrift — Sg. 49, Ghv. 4, Hm. 7). ⇒ En Hjalmar Falk: Altwestnordische Kleiderkunde mit besonderer Berücksichtigung der Terminologie. Kristiania: in Kommission bei Jacob Dybwad, 1919, pp. 23-25 i 205, li dóna el significat de: besticktes Bettstück ‘peça de llit brodada o recamada’ (pp. 23-24: <...> Sig. Fáfn. III, 49: bók ok blæju, bjartar váðir. Daß bók an diesen Stellen ein Bettstück bezeichnet, ist ohne weiteres klar; da bók von blæja unterschieden wird, ist nur zwischen »Bettdecke« und »Zieche« die Wahl. Wahrscheinlich handelt es sich um die bestickte Zieche des Kopfkissens: mit blá mǫrk besticktes Leinen wird auch sonst erwähnt, vgl. Laxd. Kap. 55: blæja með mǫrk blá, ok trǫf fyrir enda; <...> [p. 24] <...> Diese Anwendung des Wortes bók ist offenbar den farbigen Zeichnungen der Manuskripte entnommen, i p. 205: bók kommt zweimal vor (Guðr.hvǫt 4, Hamð. 7) beidemal in der Verbindung bláhvítar bǿkr. Die Bedeutung ist besticktes Bettstück: siehe S. 23f.. ⇒ En Gering 1903, col. 118, li dóna el significat de: bók 3) überhaupt ein mit figuren versehener gegenstand, insbesondere ein mit stickereien versehener teppich: sg. acc. ek gef hverre ... bók ok blǽjo Sg 48⁴ <...>. ⇒ En Sijmons i en Gering 1931, p. 267, revisen llur opinió anterior: 48⁴. bók in der hier anzusetzenden bedeutung ‘gestickte decke’ oder ‘gestickes bettuch’ findet sich sonst nur noch Ghv. 4⁴ Hm. 7¹; #4. blæja: ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 30: blæia f. bettdecke <...>; ⇒ En Hjalmar Falk: Altwestnordische Kleiderkunde mit besonderer Berücksichtigung der Terminologie. Kristiania: in Kommission bei Jacob Dybwad, 1919, pp. 63 i 204, li dóna el significat de: Bettlaken ‘llençols’. P. 63: <...> das Wort blæja »Bettlaken« (germ. Grundform *blahjōn), das mit mhd. blahe »grobes Leinenzug« verwandt ist. ⇒ En Gering 1903, col. 117, li dóna el significat de: blǽja <...> 1) betttuch, bettdecke: <...> acc. ek gef hverre ... bók ok blǽjo Sg 48⁴ <...>. ⇒ Tanmateix, el mot blæja no pot tenir el significat llençol, llevat que assumim que, a l'Edat mitjana només se'n posava un als llits. El mot aquí ha de tenir, per això, el significat de l'alemany modern Bettwäsche ‘roba de llit, llençols, i tradueixo en conseqüència; )
 
◊ 7. Bœcr vóro þínar, ǀ inar bláhvíto, ǁ ofnar vǫlondom, ǀ fluto í vers dreyra. ǁ Svalt þá Sigurðr, ǀ saztu yfir dauðom, ǁ glýia þú né gáðir, ǀ Gunnarr þér svá vildi: 7. Les teves vànoves recamades, les blanc-i-blaves (o potser les d'un blanc blavenc?. En Nedoma : les d'un blanc esclatant, les blanquíssimes), teixides per hàbils artesans, nedaven en la sang del teu home. En Sigurðr va morir llavors, tu vetllares el seu cos sense parar esment de cap alegria (lit.: d'alegries). En Gunnar t'ho havia volgut (vocabulari: #1. bláhvítr: ⇒ En Gering 1903, col. 113, li dóna el significat de: blá-hvítr, adj. bläulich weiss: f. pl. nom. bǿkr ... enar bláhvíto Ghv 4⁴, Hm 7¹. ⇒ En Hjalmar Falk: Altwestnordische Kleiderkunde mit besonderer Berücksichtigung der Terminologie. Kristiania: in Kommission bei Jacob Dybwad, 1919, pp. 23-25, comenta: Wahrscheinlich handelt es sich um die bestickte Zieche des Kopfkissens: mit blá mǫrk besticktes Leinen wird auch sonst erwähnt, vgl. Laxd. Kap. 55: blæja með mǫrk blá, ok trǫf fyrir enda; DI. (häufig): blámerktr dúkr (blámerk klæði, altarisklkæði); [p. 24] Rígsmál 29: serk bláfáan Diese Ausdròcke scheinen darauf zu deuten, daß die Schwarzstickerei früher in die Mode kam als die Weißstickerei (vgl. adän. blaasydde duge); möglich wäre jedoch, daß blá- ursprünglich als terminus technicus das ags. bléo »Farbe« (vgl. bléocræft oben) wiedergibt, in welchem Falle bláfár dem ags. bléofáh entsprechen würde <...>. ⇒ En Sijmons i en Gering 1931, pàgs. 415-416, comenten el mot així: enar bláhvíto: das adj. (nur hier und in der parallelstelle der Hm vorkommend) bedeutet gewiß nicht ‘blau und weiß (oder gar schwarz und weiß) [p. 416] gestreift’, sondern ‘weiß mit einem stich ins blaue, bläulich weiß’ so auch nisl. ‘blåhvid, blålig hvid’: Blöndal, I, 84. Reprenen, doncs, la interpretació d'en ⇒ Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 59b: BLÁHVÍTR, adj., caeruleo-albus, ex caerulo albicans, (blár, hvítr) , de stragulis acupictis, Ghv. 4, Hm. 6; ⇒ En Finnur Jónsson 1931², pàg. 51b, fa: bláhvítr, adj, sort-hvid, vistnok hvid med sorte striber, bláhvítar bœkr Ghv 4, Hamð 7. És interessant de constatar que en Finnur interpreta el color blár com a negre. ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 29, per la seva banda: blá-hvítr adj. blauweiß, blau und weiß gestreift <...>. Per al Kuhn, doncs, el mot no té caràcter anticipatori de la mort d'en Sigurd . ⇒ En Robert Nedoma 2014, pàgs. 70-71, per la seva banda, interpreta el constituent blá- com a prefixoide elatiu amb el significat de sehr weiß, strahlend (leuchtend) weiß (Robert Nedoma: “Miscellanea Eddica: bláhvítr, Ysia und ǫgur-/ógurstund”. Dins: Erzählen im mittelalterlichen Skandinavien II. Herausgegeben von Robert Nedoma. Wien: Praesens Verlag, 2014, pàgs. 68-86) ; #2. vǫlund: ⇒ Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 232: *vǫl-und (= val-und ?) todeswunde (? — Hm. 7). ⇒ En Sijmons i en Gering 1931, pàgs. 430-431, comenten profusament aquest mot: 7². roþnar valundom (besser: valundom roþnar) ist eine unbedingt notwendige besserung¹⁾ von Bugge für das überlieferte «ofnar vꜹlondō», die durch die parallelstelle der Ghv völlig sicher gestellt wird. Stände in der handschrift: [p. 431] bǿkr þínar Guþrún!      enar bláhvíto, ǁ ofnar vǫlundom,       fluto í vers dreyra, so wäre die erklärung von 2ᵃ ‘von künstlern (nicht: ‘künstlerinnen’!) gewebt’ allenfalls möglich (vgl. jedoch Zs. f. d. ph. 48, 1 anm.), aber das vǫ́ro in z. 1 beweist, daß zwei parallel laufende sätze von ähnlichem inhalt beabsichtigt waren, daß wir es also mit einer von den beliebten und oft bezeugten variationen des ausdrucks zu tun haben. — valund ist zwar ἅπ. λεγ., aber genau dasselbe wie valdreyre: daß und geradezu ‘blut’ bedeuten kann, beweist die kenning jǫtons hals under ‘meer’ in Egels Sonat. 3⁵⁻⁶ (Sk. B I, 34). Finnur Jónsson (der übrigens im Lex. poet.² geneigt ist, zu der hsl. lesung zurückzukehren) hatte also nicht nötig, valundom in valblóþe zu ändern. [Hrafn Ǫnundarson träumt, daß Helgas bett von seinem blute gerötet sei (Gunnl. s.c. 14,5 = Sk. B I, 188 fg.).]]. ⇒ [¹⁾ Ernst Kocks versuch, die hsl. überlieferung zu retten (Not. norr. § 62) ist m.e. völlig mißlungen (vǫlundar = vapensmeder = stridsmän, vǫlundom ofnar = vävda af stridsmän = färjade i blod!).]. ⇒ En Gering 1903, col. 1074, ja li dóna el mateix significat de: *val-und, f. todeswunde: pl. dat. bǿkr vǫ́ro þínar enar bláhvíto roþnar valundom (ofnar vꜹlondom R) Hm 7². ⇒ L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 895b, interpreta el nostre mot d'una manera molt diferent: VÖLUNDR, m., Volundus, Finnus, insignis artifex, Völk.   Hinc Epos Scyld. 36, Welandes geweorc opus Daedaleum. — 2) artifex: ofnar völondom ab artificibus contextae, concinnatae, Hm. 6; völundr rómu artifex belli, auctor pugnae, Ha. 194 (SE. II 184, 2); völundarhús labyrinthus, Lil 92; ⇒ En Finnur Jónsson 1931², pàg. 628b, reprèn aquesta interpretació: Vǫlundr, m, berömt sagn-smed, hovedpersonen i Vǫl (passim). — smed, kunstner, i alm., ofnar v-um Hamð 7 vǫlundr rómu, Odin, SnSt. 4, 4, kómu til smíðar spakir [p. 629a] vǫlundar Merl II 7. Jfr Erik Brate, ›Der Name Wielant‹, Zs. f. deut. Wortf. X (1908/09), 173-181; #3. svelta: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 197: svelta <...> 2. sterben <...>; #4. glý: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 77: glý (ags. gleo) n. freude (Hm. 7); #5. gá: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 68: gá (ð) swv. auf etwas (e-s) achten, sich um etwas kümmern (<...> Hm. 7); )
 
◊ 4. Þá qvað þat Hamðir, ǀ inn hugomstóri: ǁ ‘Lítt mundir þú ǀ leyfa dáð Hǫgna, ǁ þá er Sigurð vǫcþo ǀ svefni ór; ǁ bœcr vóro þínar, ǀ inar bláhvíto, ǁ roðnar í vers dreyra, ǀ fólgnar í valblóði: 4. aleshores en Hamðir, el molt coratjós (el magnànim ?), va parlar dient això: "Deus haver lloat ben poc el fet d'en Hǫgni quan han despert en Sigurðr del seu son. Les teves vànoves recamades, les blanc-i-blaves (o potser les d'un blanc blavenc?. En Nedoma : les d'un blanc esclatant, les blanquíssimes) (= d'un blanc de mort; el color de les vànoves era premonitori de l'assassinat que s'hi cometria o que ja s'hi havia comès. Millor que no pas veure-hi un les teves vànoves blau-blanques) , estaven envermellides de la sang del teu home, mullades (= xopes) en la sang del mort (vocabulari: #1. fela: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 53: fela <...> eintauchen (Ghv. 4); #2. valblóð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 212: val-blóð n. blut der walstatt (Ghv 4 sowie Hm. 7 app.). En Sijmons i en Gering 1931, pàg. 416, comenten i tradueixen: folgnar í valblóþi ‘getaucht in leichenblut’; fela ist in dieser verbindung sonst nicht nachzuweisen. En Gering 1903, col. 1070, ja li dóna el mateix significat: val-blóþ, n. blut eines getöteten: sg. dat. bǿkr vǫ́ro þínar ... roþnar í vers dreyra, folgnar í valblóþe Ghv 4⁵; )
bóka·búð <f. -búðar, -búðir>:
llibreria f
bóka·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>:
biblioteca f (cambra de casa particular destinada a biblioteca)
bóka·kaupstefna <f. -kaupstefnu, -kaupstefnur>:
fira f del llibre
◊ bókakaupstefnan í Frankfurt: la fira del llibre de Frànkfurt
bóka·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m del llibre
bóka·messa <f. -messu, -messur>:
fira f del llibre
◊ bókamessan í Frankfurt: la fira del llibre de Frànkfurt
bókar·korn <n. -korns, -korn>:
llibret m (llibre petit, de poca extensió)
bóka·safn <n. -safns, -söfn>:
biblioteca f
◊ hún situr flesta daga yfir skræðunum á bókasafninu: passa la major part de dies asseguda a la biblioteca ajupida damunt els vells patracols
bókasafns·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
biblioteconomia f
bókasafns·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
diplomat m -ada f en biblioteconomia
bókasafns·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
carnet m de biblioteca
bóka·skápur <m. -skáps, -skápar>:
1. armari m de llibres (prestatgeria per a llibres en forma d'armari)
2. biblioteca f (prestatgeria per a llibres)
bóka·skrá <f. -skrár, -skrár>:
catàleg f de llibres
bóka·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur>:
(bókaforlag) editorial f
bóka·útgefandi <m. -útgefanda, -útgefendur>:
editor m, editora f
bóka·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
llibreria f
bóka·vörður <m. -varðar, -verðir>:
bibliotecari m, bibliotecària f
bók·fell <n. -fells, -fell>:
pergamí m, plegamí m (Mall., ekki ritm./no lleng. escr.) (pell preparada per a escriure-hi)
bók·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
bibliografia f (ciència que s'ocupa de l'estudi de les edicions, dates d'aparició etc. de llibres i manuscrits)
bók·hald <n. -halds, -höld>:
1. <GEN> comptabilitat f (esp. comptes d'empresa)
♦ rafrænt bókhald: comptabilitat electrònica
2. (bókhaldsdeild í fyrirtæki o.s.fr.) [departament m de] comptabilitat f, comptadoria f
bókhalds·gagn <n. -gagns, -gögn>:
anotació f comptable, assentament m (en llibre de comptabilitat)
bókhalds·kerfi <n. -kerfis, -kervi>:
<ECON> sistema m comptable, règim m comptable
♦ rafrænt bókhaldskerfi: sistema comptable electrònic, SCE m
bók·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður>:
1. (bókasafn) biblioteca f (edifici on hi ha una biblioteca)
2. (bókageymsla) magatzem m de llibres
3. (bókabúð) llibreria f
bókhlöðu·verð <f. -verðs, -verð>:
preu m de venda en llibreria (preu final de llibre)
bók·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
fajol m, blat negre, cairat m (cereal Fagopyrum esculentum syn. Fagopyrum sagittatum syn. Polygonum fagopyrum)
bók·mál <n. -máls, no comptable>:
dano-noruec m, bokmål m (una de les dues llengües oficials de Noruega)
bókmennta- <en compostos>:
literari -ària
bókmennta·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>:
llegat literari
bókmennta·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
[ciència f de la] literatura f, estudis literaris (part de la filologia que estudia la literatura)
♦ almenn bókmenntafræði: literatura general
♦ → samanburðarbókmenntafræði: literatura comparada
bókmennta·gagnrýni <f. -gagnrýni, -gagnrýnir>:
crítica literària  (judici emès sobre una obra literària)
bókmennta·gagnrýnandi <m. -gagnrýnanda, -gagnrýnendur>:
crític literari, crítica literària 
bókmennta·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi literària
bókmennta·heimur <m. -heims, no comptable>:
món literari
bókmennta·horn <n. -horns, -horn>:
racó literari
bókmennta·rýni <f. -rýni, -rýnir>:
crítica literària  (judici emès sobre una obra literària)
bókmennta·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de la literatura 
bókmennta·texti <m. -texta, -textar>:
text literari
bókmennta·verðlaun <n.pl -verðlauna>:
guardó literari, premi m de literatura
♦ bókmenntaverðlaun Nóbels: premi Nòbel de literatura
bókmennta·verk <n. -verks, -verk>:
obra literària
bók·menntir <f.pl -mennta>:
literatura f 
◊ katalónskar (o: katalanskar) bókmenntir: [la] literatura catalana
◊ katalónsku (o: katalönsku) bókmenntirnar: la literatura catalana (construcció molt rara: el mot bókmenntir es construeix gairebé sempre sense article)
♦ sköpun bókmennta: creació literària
♦ túlkun bókmennta: interpretació literària
bók·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. (skráð saga) història llibresca (relat transmès per escrit, en llibres, en oposició als relats transmesos oralment)
2. (saga bókarinnar, saga bókagerðar, söguleg bókfræði) història f del[s] llibre[s] (història librària, història del llibre a través del temps)
bók·sali <m. -sala, -salar>:
llibreter m, llibrer m, llibretera f, llibrera f
bókstaf·lega <adv.>:
literalment, al peu de la lletra, a la lletra
bókstaf·legur, -leg, -legt <adj.>:
literal
bókstafs·trúarmaður <m. -trúarmanns, -trúarmenn>:
<RELIG> fonamentalista m & f
bók·stafur <m. -stafs, -stafir>:
lletra f (caràcter alfabètic)
bókun <f. bókunar, bókanir>:
reserva f (comanda de certs productes o prestacions: viatges, cambra d'hotel etc.)
bókunar·dagsetning <f. -dagsetningar, -dagsetningar>:
data f de reserva
ból <n. bóls, ból>:
<† o LIT> 1. (aðsetur, dvalarstaður) estatge m, residència f, sojorn m (lloc de residència)
♦ → heimsból “[casal del] món”
<† o LIT> 2. (bólstaður, jörð) mas m, possessió f (Mall.) (lloc de residència en el camp i terres que hi pertanyen)
♦ hvergi á byggðu bóli: enlloc del món [habitat], absolutament enlloc
♦ taka ból: posar un mas, establir una possessió (Mall.)
3. (bæli) cau m (amagatall, cova o catau de bèstia)
4. (rúm) jaç m (llit)
♦ það stendur illa í bólið hans : <LOC FIG> s'ha aixecat amb el peu esquerre, està que mossega
bóla <f. bólu, bólur>:
1. (loftbóla, vatnsbóla) bambolla f, bombolla f, bufolla f (Tarr.) (bola d'aire, esp. en líquid)
♦ það er ekki ný bóla : <LOC FIG> això no és res de nou
♦ þetta er [nú] engin ný bóla : <LOC FIG> això no és res de nou (això no és cap novetat, això no és la primera vegada que passa, líquid)
♦ þetta er bara bóla : <LOC FIG> això no és res de l'altre món (i aviat hom deixarà de parlar-ne)
2. (blaðra á húðina) butllofa f, bufolla f (Tarr.), bòfia f (Tarr., Lleida), bòfega f (Mall., Eiv.), bufoga f (Men.) (vesícula a la pell)
3. (bólusótt) verola f, pigota f (Val., Bal.)
♦ látast úr bólu: <MED> morir de verola
♦ stóra bóla : #1. <MED = illkynjuð bólusótt> gran verola, verola f major, pigota f major (variola major). #2. <HIST> la Gran Verola, epidèmia de pigota major que va assolar Islàndia entre 1707 i 1709, a conseqüència de la qual va morir aprox. un terç de la població islandesa d'aleshores, unes divuit-mil persones.
♦ vægari bóla : <MED = góðkynjuð bólusótt> petita verola, verola petita, alastrim m, verola blanca, verola menor, verola atenuada, verola de Sanaga, paraverola f, ronya cubana, pigota f menor (variola minor)
♦ → apabóla “verola simiana, verola del simi”
♦ → fjárbóla “verola ovina”
♦ → hestabóla “verola equina”
♦ → kúabóla “verola bovina”
4. (graftarbóla, nabbi) granet m (barb, pústula petita)
♦ → unglingabólur “acne f juvenil”
5. (teiknibóla) xinxeta f (clau petitet)
6. (söðulbóla, skjaldarbóla) tatxó m (de sella, d'escut)
7. (hattbóla) bombí m (part semiesfèrica de barret de bolet & barret de bolet)
8. (skjaldarbunga) umbó m, cóp m, copa f d'escut, broquer m (cassoleta de metall enmig d'escut)
◊ Halli lagði til Ljóts í skjöldinn og kom í bóluna svo hart að sverðið festi: en Halli va colpir l'escut d'en Liot i va endevinar-ne la cópa amb tanta de força, que l'espasa l'hi va quedar clavada
bóla <bólar | bólaði | bólað ║ ekki á e-u. Impersonal unipersonal>:
[començar a] despuntar, començar a veure's, llucar
♦ það bólar á e-u : una cosa comença a despuntar, una cosa va apareixent a poc a poc a la llum
♦ það bólar ekki á honum : <LOC FIG> no hi ha cap senyal d'ell, ha desaparegut sense deixar ni rastre (no se'l veu penlloc, no se'n sap res)
ból·félagi <m. -félaga, -félagar>:
amant m & f, company m de llit, companya f de llit
◊ þú ert besti bólfélagi sem ég hef átt: ets el millor amant que he tingut
bólga <f. bólgu, bólgur>:
1. <MED = þrútnun> inflor f
2. <MED = þroti> inflamació f
3. <MED = constituent determinat en compostos mèdics> -itis f
bólginn, bólgin, bólgið <adj.>:
inflat -ada, inflamat -ada 
◊ bólgnir liðir: articulacions inflamades
bólgna <bólgna ~ bólgnum | bólgnaði ~ bólgnuðum | bólgnað>:
1. <MED> inflar-se, inflamar-se
◊ höndin bólgnaði: la mà es va inflar
2. <FIG> créixer
◊ áin bólgnar: el riu creix, el riu s'infla
bólgu·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
<MED> antiinflamatori -òria
♦ bólgueyðandi lyf: antiinflamatori m
bólgu·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>:
<MED> granuloma m
bólgu·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
<MED> [formació f d']inflamació f, cascada inflamatòria
bólm·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
jusquiam negre, herba f d'era, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)
bólna·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<†> variant arcaica de → bólusótt “pigota [major]”
bólstra·berg <n. -bergs, -berg, pl. no hab.>:
lava f de (o: en) coixins
bólu·efni <n. -efnis, -efni>:
vacuna f, (†) vaccí m  (substància, preparat)
♦ bóluefni gegn hundaæði: vacuna contra la ràbia, vacuna antiràbica, vaccí antiràbic 
♦ bóluefni gegn kóleru: vacuna contra el còlera, vacuna anticolèrica, vaccí anticolèric 
bólu·grafinn, -grafin, -grafið <adj.>:
(með ör á húðinni eftir bólur) ratat -ada de verola, tacat -ada de verola, ferit -ida de pigota (Mall.) 
bólu·hagkerfi <n. -hagkerfis, -hagkerfi>:
<ECON> economia f de bombolla
bólu·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ settum | -sett>:
1. <absolut>: vacunar, (†) vaccinar
2. <e-n>: vacunar algú
3. <e-n gegn e-u>: vacunar algú contra una malaltia
♦ láta bólusetja sig gegn e-u: fer-se vacunar contra... 
bólu·setning <f. -setningar, -setningar>:
vacunació f, vacuna f, (†) vaccinació f  (acte de vacunar)
♦ bólusetning gegn hundaæði: vacuna contra la ràbia 
Bólusetningaráætlun í Katalóníu og á Baleareyjum
contra
diftèria - tètanus - catarro acel·lular
poliomielitis (intramuscular)
haemophilus influenzae tipus b
meningocòccica conjugada del grup C
xarampió - rubèola - parotiditis (“triple vírica”)
hepatitis B
tètanus i diftèria de tipus adult
edat
2 mesos
x
x
x
x
-
x
-
4 mesos
x
x
x
x
-
x
-
6 mesos
x
x
x
x
-
x
-
15 mesos
-
-
-
-
x
-
-
18 mesos
x
x
x
-
-
-
-
4
anys
-
-
-
-
x
-
-
4-6 anys
x
x
-
-
-
-
-
14-16 anys (i cada 10 anys)
-
-
-
-
-
-
x
gegn
barnaveiki - stífkrampa - kíghósta með frumulausu (hreinsuðu) bóluefni
mænusótt (m. sprautu í vöðva)
haemophilus influenzae af hjúpgerð B
meningókokkum af hjúpgerð C með blönduðu (samtengdu) bóluefni
mislingum - hettusótt - rauðum hundum (“MHR”)
lifrarbólgu B
stífkrampa og barnaveiki með bóluefni af tegundinni “handa fullorðnum”
aldur
2
mánaða
x
x
x
x
-
x
-
4
mánaða
x
x
x
x
-
x
-
6
mánaða
x
x
x
x
-
x
-
15
mánaða
-
-
-
-
x
-
-
18
mánaða
x
x
x
-
-
-
-
4
ára
-
-
-
-
x
-
-
4-6
ára
x
x
-
-
-
-
-
14-16
ára
(og á 10 ára fresti)
-
-
-
-
-
-
x
bólu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MED> verola f, pigota f (Val., Bal.)
bóm·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m d'oliva de pinyolada
bóm·ull <f. -ullar, no comptable>:
cotó m (tipus de fibra tèxtil & cotó fluix)
bómullar·bolur <m. -bols, -bolir>:
samarreta f de cotó
bómullar·nærbuxur <f.pl -buxna>:
calces f.pl (o: calcetes f.pl) de cotó, bragues f de cotó (Mall.) (peça de roba interior femenina)
bón <n. bóns, no comptable>:
llustre m, cera f (substància per a enllustrar o encerar, per a donar brillantor a un objecte)
bónaður, bónuð, bónað <adj.>:
(bíll, gólf, flísagólf) encerat -ada, enllustrat -ada (cotxe, trespol, trespol de ratjoles)
bónda·býli <n. -býlis, -býli>:
mas m, possessió f (Mall.) 
bónda·bær <m. -bæjar, -bæir>:
mas m, possessió f (Mall.) 
bónda·hugsun <f. -hugsunar, no comptable>:
(hugsunarháttur bænda) mentalitat f de pagès
bónda·hús <n. -húss, -hús>:
casa f de pagès, casa f de mas
bónda·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f de la Mare de Déu, rosa albardera, rosa f de muntanya, peònia f de muntanya, llampoina f, ampoina f (Val.) (planta Paeonia officinalis)
bónda·tunga* <f. -tungu, -tungur>:
herba f de les puces, herba pucera, saragatona f, llavor f de puça, afrontallauradors m (Tortosa) (planta Plantago psyllium syn. Plantago afra)
bóndi <m. bónda, bændur>:
1. <GEN> pagès m (a Cat.: propietari de mas; a Mall.: senyor de possessió que hi viu i en viu)
2. (eiginmaður) marit m (home, espòs)
bónító <m. bónító (o: bónítós), bónító>: 
bacoreta ratllada, bonítol m de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (→ randatúnfiskur)
bónító·bróðir <m. -bróður, -bræður>: 
*melva llisa, *bísol m (peix Auxis thazard syn. Auxis thazard thazard) (→ barðamakríll; → freigátumakríll)
  Recomanam d'emprar melva llisa o bísol per a l'espècie Auxis thazard thazard i reservar melva o melva vera per a l'espècie Auxis rochei.

En el cas de melva llisa, es tracta d'una encunyació nostra; pel que fa al mot bísol, proposam de ressuscitar, a fi i efecte d'emprar-lo en aquest sentit, el mot bísol, que, segons el DCVB, designava antigament l'espècie Scomber japonicus ‘bis’.

En català, la tònica general és d'emprar el mot melva tant per a l'espècie Auxis rochei com per a l'espècie Auxis thazard (Cf., per exemple, B.O.E., en versió catalana, de dilluns, 17 de febrer del 2003, p. 1190: ORDRE APA/62/2003, de 20 de gener, per la qual es regula l’exercici de l’activitat pesquera amb art d’almadrava i la concessió de les llicències.)		  
bór <n. bórs, no comptable>:
bor m (metal·loide B)
bórax <n./m. bórax, no comptable>:
bòrax m
bór·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid bòric 
bót <f. bótar, bætur>:
1. (bati) remei m (cura)
♦ allra meina bót: panacea f
♦ e-ð stendur til bóta: es millorarà una cosa, es posarà remei a una cosa
♦ e-ð verður til bóta: ésser (o: representar) una millora
♦ fá bót meina sinna: ésser guarit -ida dels seus mals
♦ lofa bót og betrun: prometre millorar i remeiar una cosa
♦ ráða bætur á e-u: posar remei a una cosa, remeiar una cosa
2. (afsökun) disculpa f (excusa)
♦ mæla e-u ~ e-m bót: disculpar una cosa ~ algú (parlar en favor d'algú o d'una cosa per disculpar-lo o excusar-la)
3. (á fat) pedaç m (petit bocí de roba)
♦ eiga ekki bót fyrir rassinn á sér : ésser més pobre que una rata
4. <bætur f.pl bóta>: (endurgjald) rescabalament m, indemnització f (reparació econòmica, compensació)
bóta·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
pagament m d'indemnització, pagament m de compensació [econòmica]
bóta·þegi <m. -þega, -þegar>:
beneficiari m, beneficiària f (perceptor de pensió, d'assegurança, d'indemnització)
 
El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 27/12/2014