ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SE-SF

© Macià Riutort i Riutort, 1998

sea <f. seu, seur. Gen. pl.: sea>:

seà f (fl./pl.: seàs og/i seïm) 

◊ en Elísa mælti: "Heyrið orð Drottins. Svo segir Drottinn: Á morgun í þetta mund mun ein sea (səˌʔāh־ˈsɔlɛθ, סְאָה-סֹלֶת) af fínu mjöli kosta einn sikil og tvær seur (wə-sāʔˈθaʝim, וְסָאתַיִם) af byggi (ɕəʕɔˈrīm, שְׂעֹרִים) einn sikil í borgarhliði Samaríu": i l'Eliseu va dir: «Escolteu la paraula de Jahvè: Això diu Jahvè: «Demà en aquesta hora, a la porta de Samaria, vendran una seà de flor de farina per un sicle, i dues seàs d'ordi [també] per un sicle»

Seba <m. Sebas, no comptable>:

Sebà m (סְבָא)

◊ synir Kúss: Seba, Havíla, Sabta, Raema og Sabteka. Og synir Raema: Séba og Dedan. Og Kús gat Nimrod. Hann tók að gjörast voldugur á jörðinni: fills d'en Cus: Sebà, Havilà, Sabtà, Ragmà i Sabtecà. Fills d'en Ragmà: Xebà i Dedan. I en Cus engendrà en Nimrod, que fou el primer a ser poderós a la terra

Sebaingur <m. Sebaings, Sebaingar>:

sebaïta (o: sabaïta) m & f

◊ svo segir Drottinn: Auður Egyptalands og verslunargróði Blálands (ū-səħar־ˈkūʃ, וּסְחַר-כּוּשׁ) og Sebainga (ū-səβāˈʔīm, וּסְבָאִים), hinna hávöxnu manna, skal ganga til þín og verða þín eign: així diu Jahvè[-Sabaot]: “els guanys d'Egipte i el profit dels comerciants d'Abissínia i dels sabaïtes, gent alta, passaran a tu i seran pertinença teva. Aquests pobles et seguiran, se't presentaran encadenats i es prosternaran davant teu i et suplicaran tot dient: «Déu únicament es troba al teu costat i no n'hi ha cap altre, no hi ha cap més altre déu que ell»”

sebat <m. sebats, sebatar>:

xevat m (o: xebat; o: sebat) (שְׁבָט)

◊ Á tuttugasta og fjórða degi hins ellefta mánaðar, það er mánaðarins sebat, á öðru ríkisári Daríusar, kom orð Drottins til Sakaría spámanns Berekíasonar, Iddósonar, svo hljóðandi: el dia vint-i-quatre del mes onzè, ço és, del mes de xevat, l'any segon del regnat d'en Darius, la paraula de Jahvè fou adreçada al profeta Zacaries, fill d'en Baraquies, fill de l'Idó, dient-li...

Sebóím¹ <f. Sebóímar, no comptable>:

Seboïm f, Ceboïm f (צְבֹאיִם ,צְבֹיִים)

◊ þegar Amrafel var konungur í Sínear, Aríok konungur í Ellasar, Kedorlaómer konungur í Elam og Tídeal konungur í Gojím, bar það til, að þeir herjuðu á Bera, konung í Sódómu, á Birsa, konung í Gómorru, á Síneab, konung í Adma, á Semeber, konung í Sebóím, og konunginn í Bela (það er Sóar): al temps de n'Amrafel, rei de Xinar, de n'Arioc, rei d'El·lasar, d'en Quedorlaòmer, rei d'Elam, i d'en Tidal, rei de Goïm, es va esdevenir que [aquests quatre reis] van fer la guerra a en Bera, rei de Sodoma, a en Birxà, rei de Gomorra, a en Xinab, rei d'Admà, a en Xeméber, rei de Seboïm, i al rei de Bela (això és, Çòar)

◊ landið er allt orðið að brennisteini, salti og brunaskellum (ɕərēˈφāh, שְׂרֵפָה), þar verður eigi sáð og ekkert sprettur þar og engin jurt kemur þar upp úr jörðinni, en allt er umturnað (kə-mahpēˈχaθ, כְּמַהְפֵּכַת) eins og Sódóma og Gómorra, Adma og Sebóím, er Drottinn umturnaði  (hāˈφaχ, הָפַךְ) í reiði sinni og heift: tota la terra s'haurà convertida en sofre, sal i abrasament; no hi sembraran res,ni res hi germinarà; no hi creixerà cap herba, i tot serà com Sodoma i Gomorra, Admà i Seboïm, que Jahvè va destruir en la seva ira i còlera

Sebóím² <f. Sebóímar, no comptable>:

Seboïm f, Ceboïm f (צְבֹעִים)

◊ Hadíd, Sebóím, Neballat: Hadid, Seboïm, Nebal·lat

Sebóím·dalur <m. -dals, no comptable>:

Vall f de Seboïm, Vall f de Ceboïm (גֵּי הַצְּבֹעִים)

◊ ránssveit fór út úr herbúðum Filista í þrem hópum. Einn hópurinn stefndi veginn til Ofra inn í Sjúalland, annar hópurinn stefndi veginn til Bet Hóron, og þriðji hópurinn stefndi veginn til hæðarinnar, sem gnæfir yfir Sebóímdalinn gegnt eyðimörkinni: el cos dels devastadors va sortir del campament dels filisteus en tres grups: un grup va enfilar el camí d'Ofrà cap a la regió de Xual; el segon grup va enfilar el camí de Bet-Horon, i el tercer grup el enfilar el camí del pujol que domina la Vall de Seboïm en direcció de cap al desert

sebra·dýr <f. -dýrs, -dýr>:

zebra f (nom de diversos mamífers del gènere Equus)

sebra·fiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

papallona f zebra (lepidòpter Iphiclides podalirius) (→ mjólkursuga)

sebra·háfur <m. -háfs, -háfar>:

tauró zebrat, tauró zebra m (peix Stegostoma fasciatum)

sebra·hestur <m. -hests, -hestar>:

zebra f (nom de diversos mamífers del gènere Equus)

sebra·kaktus <m. -kaktuss, -kaktusar>:

cactus m de tres cantells (planta Aloe variegata)

sebra·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

cactus m de tres cantells (planta Aloe variegata)

sebú·uxi <m. -uxa, -uxar>:

zebú m (fl./pl.: zebús) (mamífer Bos indicus)

seddi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → seðja “assaciar”

Sedekía <m. Sedekía, no comptable>:

Sedecies m, Cidquiià m, Cidquiiahu m (צִדְקִיָּהוּ, צִדקִיָּה)

◊ Sedekía var tuttugu og eins árs að aldri, þá er hann varð konungur, og ellefu ár ríkti hann í Jerúsalem. Móðir hans hét Hamútal Jeremíadóttir og var frá Líbna: Sedecies tenia vint-i-un anys quan el feren rei, i en va regnar onze a Jerusalem. Sa mare es deia Hamutal, filla de Jeremies, i era de Libnà

◊ og það kom enn fremur á dögum Jójakíms Jósíasonar, konungs í Júda, allt til ársloka hins ellefta árs Sedekía Jósíasonar, konungs í Júda, allt til herleiðingar Jerúsalembúa í fimmta mánuðinum: i ho fou també en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, fins a la fi de l'any onze de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, fins a la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè

seder·bók <f. -bókar, -bækur>:

séder m, ordre m (cadascuna de les sis divisions de la Mixnà: סֵדֶר ~ סְדָרִים) (→ skipun)

seder·diskur <m. -disks, -diskar>:

plata f de séder, safata f de séder (קערת הסדר)

seder·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:

[vespre m del] séder m

seder·kvöldverður <m. -kvöldverðar, -kvöldverðir>:

sopar m del séder (→ seder-máltíð)

seder-máltíð <f. -máltíðar, -máltíðir>:

sopar m del séder

sedrus·toppa <f. -toppu, -toppur. Gen. pl.: -toppa>:

ocell sedós dels cedres (ocell Bombycilla cedrorum)

sedrus·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

cedre m (arbre Cedrus libani)

♦ → atlassedrus “cedre de l'Atles”

♦ → himalajasedrus “cedre de l'Himàlaia”

sedrus·viður <m. -viðar, -viðir. Dat. sg.: -viði o: -við>:

cedre m (arbre Cedrus libani i la seva fusta)

sedrus·þil <n. -þils, -þil. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:

plafó m [de fusta] de cedre

◊ sedrusþilin (ˈʔɛrɛz ~ אֶרֶז:   wə-ˈʔɛrɛz   ʔɛl־ha-bˈbaʝiθ   pəˈnīmāh,   וְאֶרֶז אֶל-הַבַּיִת, פְּנִימָה) inni í húsinu voru útskorin með blómhnöppum (pəqāˈʕīm ~ פְּקָעִים) og útsprungnum blómum. Allt var úr sedrusviði (ˈʔɛrɛz ~ אֶרֶז) og sá hvergi í stein: els plafons de cedre que cobrien l'interior de l'edifici estaven decorats amb relleu de poncelles i de flors descloses. Tot era de cedre, no es veia enlloc cap pedra

◊ þar munu hjarðir liggja, allar tegundir dýra. Dvergkrákur og uglur munu gera sér náttból á súlum hennar. Uglur væla í gluggum og hrafnar krunka við þröskuldana því að sedrusþilin (ʔarˈzāh ~ אַרְזָה:   kī   ʔarˈzāh   ʕēˈrāh,   כִּי אַרְזָה, עֵרָה) hafa verið rifin: s’hi ajaçaran els ramats, totes les espècies de bèsties. Les gralles i les miules s'ajocaran a[ls capitells de] les seves columnes; les miules xotaran a les finestres i els corbs grallaran sobre els llindars perquè les posts [dels revestiments? del teginat?] de cedre hauran estat arrancades

seðill <m. seðils, seðlar>:

1. (stutt bréf ~ miði -bréfmiði ~ minnismiði- & peningaseðill & farseðill) bitllet m (paper moneda & full de paper de dimensions reduïdes & breu escrit o notícia escrit en ell & tíquet de viatge)

♦ eittþúsund króna seðill: un bitllet de mil corones

♦ fimmtíu evra seðill: un bitllet de cinquanta euros

♦ tvöþúsund króna seðill: un bitllet de dues mil corones

2. (matseðill) carta f (de restaurant)

3. (pappírssnepill) paperet m (bocí o tros de paper per a fer-hi petites anotacions)

seðja <seð ~ seðjum | saddi ~ söddum | satt ║ e-n>:

(metta) atipar algú, saciar algú, <LIT> assadollar algú

◊ eplið saddi mig: la poma em va atipar

♦ seðja hungur sitt: satisfer la seva fam, saciar la seva gana

♦ seðja hungrið: saciar la fam

♦ seðja forvitni sína: satisfer la seva curiositat

♦ seðja forvitni e-s: satisfer la curiositat d'algú

♦ seðja e-n á e-u (o: af e-u): atipar-se d'una cosa

seðjandi, seðjandi, seðjandi <adj.>:

que atipa (o: sacia) ràpidament

seðjast <seðst ~ seðjumst | saddist ~ söddumst | saðst>:

atipar-se, saciar-se, <GEN> assadollar-se

seðlabanka·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

<ECON> director m de banc central, directora f de banc central

♦ seðlabankastjóri Evrópu: el director del Banc Central Europeu, la directora del Banc Central Europeu

seðla·banki <m. -banka, -bankar>:

<ECON> banc m central

♦ Seðlabanki Íslands: Banc Central d'Islàndia

♦ Seðlabanki Bandaríkjanna: Reserva Federal [dels Estats Units d'Amèrica]

seðla·búnt <n. -búnts, -búnt>:

feix m de bitllets

seðla·fótur <m. -fótar, -fætur>:

<ECON> patró monetari

seðla·gengi <n. -gengis, no comptable>:

<ECON> tipus m de canvi

seðla·prentun <f. -prentunar, no comptable>:

<ECON> impressió m de paper moneda

seðla·safn <n. -safns, -söfn>:

<LEXICOG> cedulari m, calaixera f de fitxes lexicogràfiques

♦ Seðlasafn Orðabókar Háskólans: Calaixera Lexicogràfica del Diccionari de la Universitat d'Islàndia, Arxiu Lexicogràfic del Diccionari de la Universitat d'Islàndia

seðla·tryggingarkerfi <n. -tryggingarkerfis, -tryggingarkerfi>:

<ECON> sistema monetari

seðla·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:

impressió f de paper moneda, impressió f de diners

seðla·velta <f. -veltu, no comptable>:

<ECON> bitllets m.pl en circulació, quantitat f de diner[s] en circulació

seðla·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:

cartera f, bitlletera f

sef <n. sefs, no comptable>:

jonc m (qualsevol planta del gènere Juncus)

sef:

1ª pers. sg. pres. ind. de → sofa “dormir”

sefa <sefa ~ sefum | sefaði ~ sefuðum | sefað ║ e-n ~ e-ð>:

calmar algú ~ una cosa

◊ átu þeir og urðu vel saddir, og græðgi þeirra sefaði hann: 

◊ sjá, ég hefi sefað sál mína og þaggað niður í henni. Eins og afvanið barn hjá móður sinni, svo er sál mín í mér: 

◊ en borgarritarinn (= ὁ γραμματεύς) gat sefað (καταστέλλειν, καταστείλας) fólkið og mælti: "Efesusmenn, hver er sá maður, að hann viti ekki, að borg Efesusmanna geymir musteri hinnar miklu Artemisar og steininn helga af himni?: però el canceller va poder calmar la gernació i els digué: Efesis, qui hi ha que ignori que la vila d'Efès és la guardiana del temple de la gran Artemis i de la pedra sagrada [caiguda] del cel?

◊ þú varst vörn lítilmagnans, vörn hins vesala í nauðum hans, skjól í skúrunum, hlíf í hitanum. Þótt andgustur ofríkismannanna sé eins og kuldaskúrir, glaumkæti óvinanna eins og sólarbreiskja í ofþurrki, þá sefar þú sólarbreiskjuna með skugganum af skýinu, og sigursöngur ofríkismannanna hljóðnar: 

♦ sefa grát [e-s]: calmar el plor [d'algú], calmar les llàgrimes [d'algú], fer callar el plor [d'algú]

♦ sefa reiði e-s: calmar l'ira d'algú, <LIT> apaivagar l'ira d'algú

◊ konungsreiði er sem sendiboði dauðans, en vitur maður sefar hana: 

◊ gjöf á laun sefar reiði og múta í barmi ákafa heift: 

◊ heimskinginn úthellir allri reiði sinni, en vitur maður sefar hana að lokum: 

sefandi, sefandi, sefandi <adj.>:

tranquil·litzador -a

♦ með sefandi röddu: amb veu tranquil·litzadora

♦ sefandi lyf: <FARMA> neurolèptic m

sefan·legur, -leg, -legt <adj.>:

aplacable, que es pot aplacar

Sefarad <n. Sefarads (o: Sefarad), no comptable. Dat. sg.: Sefarad>:

Sefarad f (סְפָרַד) (→ Edóm)

◊ þeir af Ísraelsmönnum, er teknir hafa verið í vígi þessu og fluttir burt hernumdir, munu taka það til eignar, sem Kanaanítar eiga, allt til Sarefta, og þeir sem fluttir hafa verið burt hernumdir frá Jerúsalem, þeir sem eru í Sefarad, munu taka til eignar borgir Suðurlandsins: els d'Israel que hagin estat capturats en aquesta batalla i emportats captius posseïran les terres dels cananeus fins a Sarepta, i els captius de Jerusalem que són a Sefarad posseïran les viles del Nègueb (ʕāˈrēi̯   ha-nˈnɛɣɛβ, עָרֵי הַנֶּגֶב. La traducció islandesa diu, literalment, les viles -o les ciutats- del país de migjorn)

Sefardi <m. Sefarda, Sefardar>:

sefardita m & f (סְפָרַדִּים, pl.; סְפָרַדִּי)

sefardíska <f. sefardísku, no comptable>:

sefardita m, spanyolit m, lladí m (llengua romànica)

sefardískur, sefardísk, sefardískt <adj.>:

sefardita

sefari <m. sefara, sefarar>:

aplacador m, apaivagador m, aplacadora f, apaivagadora f

sefa·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

histèric -a

sefast <sefast ~ sefumst | sefaðist ~ sefuðumst | sefast>:

calmar-se

◊ allur landslýður fagnaði og borgin sefaðist (wə-hā-ˈʕīr   ʃāˈqāŧāh, וְהָעִיר שָׁקָטָה). En Atalíu (ʕăθaˈljāhū, עֲתַלְיָהוּ) drápu þeir með sverði í konungshöllinni: tot el poble del país es va alegrar i la vila es va calmar, però, quant a l'Atalia, la mataren per l'espasa al palau del rei

◊ en er hann sá hræðslu þeirra þá gekk af honum móðurinn og sefaðist hann og tók af þeim í sætt börn þeirra, Þjálfa og Röskvu, og gerðust þau þá skyldir þjónustumenn Þórs og fylgja þau honum jafnan síðan: però quan va veure llur espant, l'ira li va espassar i es va calmar i se'n va dur, en rescabalament, llurs infants, la Rǫskva i en Þjálfi. Es convertiren en els skyldir þjónustumenn, servents forçosos o obligats, del Tor i de llavors ençà l'acompanyaren sempre pertot on anés

♦ reiði hennar sefaðist: la seva ira li va espassar

◊ og er hann hafði þetta mælt, sefaðist reiði þeirra (ʔāz   rāφəˈθāh   rūˈħā-m, אָז רָפְתָה רוּחָם) við hann: i quan hagué dit això, els espassà llur ira contra ell

♦ stormurinn sefaðist: la tempesta va espassar, la tempesta es va calmar

sefa·sýki <f. -sýki, no comptable>:

histèria f

sef·gedda <f. -geddu, -geddur. Gen. pl.: -gedda o: -geddna>:

luci negre, lluè de riu mallat (peix Esox niger syn. Esox reticulatus)

sef·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

sef·goði <m. -goða, -goðar>:

cabussó gris, escabussó m gran (Val.), soterí gris (Mall., Men.) (ocell Podiceps griseigena)

sef·gresi <n. -gresis, no comptable>:

joncs m.pl

◊ svo bar við að tveim árum liðnum, að Faraó dreymdi draum. Hann þóttist standa við Níl. Og sjá, upp úr ánni komu sjö kýr, fallegar útlits og feitar á hold, og fóru að bíta sefgresið (wa-ttirˈʕɛi̯nāh   bā-ˈʔāħū, וַתִּרְעֶינָה בָּאָחוּ): al cap de dos anys, el Faraó va tenir un somni. Es trobava a la vora del Nil, i va veure pujar del Nil set vaques de bell aspecte, grasses, que es posaven a pasturar enmig dels joncs

◊ mig dreymdi, að ég stæði á árbakkanum. Og sjá, upp úr ánni komu sjö kýr, feitar á hold og fallegar útlits, og fóru að bíta sefgresið: vaig somniar que em trobava dret a la vorera del riu, i vet aquí que set vaques grasses, de bell aspecte, van pujar del riu i es van posar a pasturar enmig dels joncs

sef·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:

cobert -a de joncs

Sef·hafið <n. -hafsins, no comptable>:

la Mar f dels Joncs, Iam Suf m (יַם-סוּף)

◊ Ísraelsmenn héldu frá Hórfjalli í átt til Sefhafsins til þess að sneiða hjá Edómslandi. En þolinmæði fólksins þraut á leiðinni: els israelites van partir del puig Hor en direcció a la Mar dels Joncs per tal d'evitar el territori d'Edom. Però la paciència del poble es va esgotar tot fent camí

sef·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

bitó m [comú], abutor m, vítol m (Val.), queca f (Mall.), saluet m (Mall.) (ocell Botaurus stellaris)

sef·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

polla f d'aigua, gallineta f d'aigua, polla f de riu, polla f garau (Bal.) (ocell Gallinula chloropus)

sefi¹ <m. sefa, sefar>:

esperit m, ànim m (part afectiva de l'ànima que regeix els sentiments i el coratge)

◊ hugr einn þat veit, ǀ er býr hjarta nær, ǁ einn er hann sér um sefa: ǀ ǫng er sótt verri ǀ hveim snotrom manni, ǁ enn sér ǫngo at una: el que habita vora el cor, únicament la pensa ho sap - ben tota sola està ella amb els sentiments: per a un home savi, no hi ha pitjor patiment que desitjar i no poder satisfer el desig (interpreto el darrer vers com una referècia al desig amorós i sexual no satisfet, i tradueixo en conseqüència. Altrament, l'estrofa quedaria despenjada, quant al contingut, de la resta d'estrofes que apareixen en el seu entorn)

◊ fornjósnar augo ǀ þurfo fira synir, ǁ hvars scolo vreiðir vega; ǁ opt bǫlvísar konor ǀ sitja brauto nær, ǁ þær er deyfa sverð oc sefa: ulls previdents han de menester els fills d'home, on que hagin de combatre tot furiosos; sovint les dones que saben forjar desgràcies seuen a l'aguait arran dels camins, les qui esmussen espases i coratges

◊ meðalsnotr ǀ skyli manna hverr, ǁ æva til snotr sé; ǁ ørlǫg sín ǀ viti engi fyrir, ǁ þeim er sorgalausastr sefi: mitjanament savi hauria d'ésser tothom; que [ningú] mai no sàpiga massa! Que ningú no conegui per endavant el seu destí i així tindrà l'ànima més despreocupada (recorda la celebèrrima Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios temptaris numeros...)

◊ þat kann ec it sextánda, ǀ ef ec vil ins svinna mans ǁ hafa geð alt oc gaman: ǁ hugi ec hverfi ǀ hvítarmri kono ǁ oc sný ec hennar ǫllom sefa: en sé un de setzè si vull obtenir tot l'amor i el goig (cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: geð <...> 2. liebesverlangen; cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: gaman <...> freude durch geschlechtlichen umgang mit einer frau od. dieser umgang selbst; unna gamni liebesgenuß gewähren <...> geð oc gaman liebe und geschlechtlicher umgang (Háv. 99 und 161, Hrbl. 18)) d'una noia llesta: [amb ell] capgiro el seny de la dona de braços blancs i li tragiro tot el seu cor (cf. Kuhn 1968³, pàg. 180: sefi <...> m. sinn, gemüt)

sefi² <m. sefa, sefar>:

(sonur & ættingi & afkomandi) parent m (el mot també pot designar, de manera més específica el fill i el descendent)

♦ Surtar sefi: <LIT & MITOL> el parent del Surt (kenning del llop Fènrir)

sefi³ <m. sefa, sefar>:

(ást) amor m,f (estima)

sefíra <f. sefíru, sefírur. Gen. pl.: sefíra>:

sefirà f (סְפִירָה) (fl./pl.: sefiràs & sefirot)

sefíti <m. sefíta, sefítar>:

<ASTRON> cefeida m & f

sefja <f. sefju, sefjur. Gen. pl.: sefja>:

boira marina molt espessa

sefja <sefja ~ sefjum | sefjaði ~ sefjuðum | sefjað ║ e-n>:

1. <GEN> suggestionar algú

2. <FIG> captivar (o: fascinar) algú, embadalir algú

♦ sefja e-n með e-u: captivar algú amb una cosa

sefjandi, sefjandi, sefjandi <adj.>:

1. <PSICOL> suggestiu -iva

2. <FIG> fascinant, captivador -a

♦ hafa sefjandi áhrif á e-n: <LOC> tenir un efecte hipnòtic sobre algú

sefjun <f. sefjunar, no comptable>:

<PSICOL> suggestió f

♦ → eftirsefjun “suggestió posthipnòtica”

♦ → sjálfssefjun “autosuggestió”

sefjunar·máttur <m. -máttar, no comptable>:

poder m de suggestió

sef·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:

<MED> sistema nerviós parasimpàtic

sef·pappír <m. -pappírs, no comptable>:

1. (ritefni) papir m (material)

2. (papýrussef, papýrusreyr) papir m (planta Cyperus papyrus)

sefpappírs·handrit <n. -handrits, -handrit>:

papir manuscrit, manuscrit m en papir

sef·reyr <m. -reyrs, no comptable>:

canya f [de jonc], jonc m

◊ þá skulu allir íbúar Egyptalands viðurkenna, að ég er Drottinn, af því að þú ert Ísraelsmönnum ekki annað en stafur úr sefreyr (miʃˈʕɛnɛθ   qāˈnɛh, מִשְׁעֶנֶת קָנֶה) . Þegar þeir grípa um þig með hendinni (βa-kˈkaφχā, בַכַּפְךָ ǁ βa-kˈkaφ, בַכַּף), þá brotnar þú og fleiðrar alla höndina (kāl־kāˈθēφ, כָּל-כָּתֵף) á þeim, og þegar þeir styðjast við þig, þá brestur þú í sundur og linar þá í öllum mjöðmunum (kāl־māθəˈnāʝim, כָּל-מָתְנָיִם): i tots els habitats de l'Egipte reconeixeran que jo sóc Jahvè, per tal com tu per als israelites no ets sinó un bordó de canya [de jonc]. Quan t'agafen amb la mà, t'esquerdes i els ensates tota la mà; quan es recolzen en tu, et trenques i els esllomes completament

sef·strá <n. -strás, -strá>:

canya f [de jonc], jonc m

◊ þess vegna mun Drottinn höggva höfuð og hala af Ísrael, pálmakvistinn (kipˈpāh, כִּפָּה) og sefstráið (wə-ʔaɣˈmōn, וְאַגְמוֹן) á sama degi: per això Jahvè tallarà d'Israel cap i cua, palma i jonc el mateix dia!

◊ ekkert heppnast Egyptalandi, hvorki það sem höfuð eða hali, pálmakvistur (kipˈpāh, כִּפָּה) eða sefstrá (wə-ʔaɣˈmōn, וְאַגְמוֹן) taka sér fyrir að gjöra: i a l'Egipte, ja no li surt bé res del que volen fer el cap o la cua, la palma o el jonc

sef·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>:

tija f de jonc

sef·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:

boscarla f de canyar, corrotxí m (Val.), xitxarra f de canyar (Val.), boscarla f de canyet (Mall.), boscarla f de canyís (Men.) (ocell Acrocephalus scirpaceus)

sef·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:

repicatalons m, teuladí m de canyar (Val.), hortolà m de canyet (Mall.), sit m de canyís (Men.) (ocell Emberiza schoeniclus)

sefur:

2ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sofa “dormir”

sef·visk <f. -viskar, -viskar>:

manyoc m de joncs, manat m de joncs, manat de joncs secs, lligats, trenats o formant un bolic

◊ þrjú voru log í skálanum. Síðan tekur hann sefið af gólfinu og vefur saman, kastar síðan í ljósið eitt og slokknar það. Eftir það stendur hann og hyggur að hvort nokkur vaknar við og finnur hann það ekki. Þá tekur hann aðra sefvisk og kastar í það ljós er þar var næst og slekkur það. Þá verður hann þess var að eigi munu allir sofa því að hann sér að ungs manns hönd kemur á hið innsta ljósið og kippir ofan kolunni og kæfir ljósið. Nú gengur hann innar eftir húsinu og að lokhvílunni þar er þau Þorgrímur hvíldu og systir hans og var hnigin hurð á gátt og eru þau bæði í rekkju. Gengur hann þangað og þreifast fyrir og tekur á brjósti henni og hvíldi hún nær stokki: a l'skáli hi havia tres llums. Va agafar joncs del terra i els va trenar, i tot seguit els va llançar sobre un dels llums i el va apagar. Després d'això, va romandre dret parant esment si algú s'havia despert amb el soroll i va constatar que no. Aleshores va agafar un altre manat (grapat) de joncs i el va llançar sobre el llum que tenia més a prop i el va apagar. Aleshores se'n va adonar que no tothom dormia perquè va veure que la mà d'un jove s'acostava al tercer llum, n'agafava la llàntia i l'apagava. Després, va anar més endins de l'skáli fins a la lokhvíla, el llit de fusta tancat o llit-alcova, en el qual hi dormien en Þorgrímur i la seva germana (d'ell, no d'en Þorgrímur) i [va constatar que] les portes [del llit] estaven empeses però no pas tancades amb forrellat i que tant la seva germana com en Þorgrímur hi eren a dins dormint. S'hi va acostar palpant amb la mà [dins la foscor] i li va agafar un pit a ella (a la seva germana) ja que ella jeia al costat de l'espona (vocabulari: #1. ungur maður: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 40: 3.4. ungs manns, Nämlich Geirmunds (der in S ausdrücklich genannt wird); #2. kola: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 40: 4. kolunni, v. kola, „lampe (mit tran)“; #3. kæfa: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 40: 5. kœfir, „löscht“; #4. á gátt: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 40: 7. á gátt = aptr (S und frgm.), „geschlossen“; #5. þreifast fyrir: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 40: 8. þreifaz fyrir, „tastet vor sich her“)

sef·þvari <m. -þvara, -þvarar>:

bitó m [comú], abutor m, vítol m (Val.), queca f (Mall.), saluet m (Mall.) (ocell Botaurus stellaris) (→ sefhegri)

sef·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] juncàcies f.pl (família de plantes Juncaceae)

sef·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:

cabussó orellut, escabussó m orellut (o:burell) (Val.), soterí orellut (Mall., Men.) (ocell Podiceps auritus) (→ flórgoði)

♦ stóra sefönd: cabussó gris, escabussó m gran (Val.), soterí gris (Mall., Men.) (ocell Podiceps griseigena) (→ sefgoði)

segabláæða·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> tromboflebitis f

♦ bláæðabólga og segabláæðabólga innan höfuðkúpu og í mænugöngum: flebitis i tromboflebitis intracranials i intraraquídies

sega·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:

<MED> trombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)

♦ → bláæðasegamyndun “trombosi venosa”

♦ → kransæðarsegamyndun “trombosi coronària”

♦ → slagæðasegamyndun “trombosi arterial”

sega·rek <n. -reks, -rek>:

<MED> tromboembòlia f

segareks- <en compostos>:

<MED> tromboembòlic -a

sega·stífla <f. -stíflu, -stíflur. Gen. pl.: -stíflna o: -stífla>:

<MED> trombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)

segavarnar·efni <n. -efnis, -efni>:

<MED & FARMA> anticoagulant m

segð <f. segðar, segðir>:

1. <INFORM> expressió f

♦ reglulegar segðir: expressions regulars

2. <GRAM> enunciat m

<LIT>  seggur <m. seggs, seggir. Gen. pl.: seggja; dat.pl.: seggjum>:

baró m, home m

◊ heyri seggir, ǀ er vilja sið nema ǁ ok góð verk gera, ǁ horsklig ráð, ǀ er heiðinn maðr ǁ kendi sínum syni: que els [bons] barons que vulguin aprendre [bons] costums i fer bones obres, escoltin els savis consells que un home pagà va ensenyar a son fill (l'edició d'en Gering p. 1 fa: hlýði seggir, ǀ þeirs vilja sið lifa ǁ ok góð verk gøra, ǁ horsklig ráð, ǀ þaus heiðinn maðr ǁ kendi sínum syni ‘que els barons que vulguin viure amb virtut i fer bones obres obeeixin...’)

◊ ýmisgjarn ǀ ver þú aldrigi, ǁ sáttr ver við sjálfan þik; ǁ seggja engum ǀ verðr sá samhuga, ǁ er sundrþykkiz við sik: no siguis mai versàtil. Estigues en pau amb tu mateix. El qui està en desacord amb si mateix, no estarà mai d'acord amb cap altre home (l'edició d'en Gering p. 6 fa: ýmisgjarn ǀ vestu aldrigi, ǁ sæzk við sjálfan þik; ǁ seggja øngum ǀ verðr sá samhuga, ǁ er sundrþykkisk við sik)

segja <segi ~ segjum | sagði ~ sögðum | sagt>:

I. <personal>:

1. <e-ð>: <GEN> dir una cosa

◊ "Þorgrímur býr hér Ljótólfsson en bærinn heitir að Upsum og vill bóndi að þér gangið inn því að ei er úti vært. Bauð hann mér svo að segja yður hverjir sem úti væru": “Aquí hi viu en Þorgrímur Ljótólfsson i el mas es diu að Upsum i l'amo del mas vol que entreu per tal com el temps que fa no és per romandre defora. M'ha manat que us ho digui fóssiu qui fóssiu els qui sou defora”

♦ ég veit ei hvað skal segja: no sé pas què dir

♦ segja e-ð upphátt: dir una cosa en veu alta, dir una cosa fort (Bal.)

♦ segja e-m e-ð: dir-li una cosa a algú

♦ segðu mér það!: digues-m'ho!

♦ ég heyrði ekki hvað hann sagði: no he sentit el que ha dit

♦ hann sagði mér að fara: m'ha dit que me n'anés

♦ ég sagði henni að gera það: li he dit que ho faci

♦ segja satt: dir la veritat, dir ver

♦ það segi ég satt: t'ho ben asseguro

♦ meira að segja: [i] és més, fins i tot, <GEN>  àdhuc

◊ að þrem mánuðum liðnum var Júda sagt: "Tamar tengdadóttir þín hefir drýgt hór, og meira að segja (wə-ˈɣam   hinˈnēh, וְגַם הִנֵּה): Hún er þunguð orðin í hórdómi." Þá mælti Júda: "Leiðið hana út, að hún verði brennd": devés tres mesos després, digueren a en Judà: ”La Tamar, ta nora, s`és prostituïda, i fins i tot està embarassada [com a conseqüència] de la seva prostitució. I en Judà digué: “Traieu-la fora i que sia cremada”

◊ og Ísrael sagði við Jósef: "Ég hafði eigi búist við að sjá þig framar, og nú hefir Guð meira að segja (wə-hinˈnēh ... gam, וְהִנֵּה ... גַּם) látið mig sjá afkvæmi þitt": i l'Israel va dir al Josep: “No creia pas que et tornaria a veure, i ara Déu fins i tot m'ha fet veure la teva descendència”

♦ mér skildist þú segja..., mér skildist, að þú segðir...: vaig entendre que deies..., pel que em va semblar, deies..., em va semblar que deies...

◊ mér skildist, að þú segðir, að þú hefðir læst framdyrunum á húsi garðvarðarins, með einum af lyklunum sem þú fannst á lyklahring undir framdyra mottunni. Hvað voru margir lyklar á hringnum?": “he entès que heu dit que vau tancar en fort la porta principal de la casa del guarda del parc amb una de les claus que vau trobar al manat de claus de davall l'estora de davant la porta principal. Quantes de claus hi havia al manat?"

♦ sumir segja: n'hi ha qui diuen..., n'hi ha qui diu...

♦ hann má svo sem (o: sosum; o: það [alveg]) segja það fyrir mér: pel que a mi respecta, ho pot ben dir

♦ hvað ég vildi nú sagt hafa?: què és el que encara volia dir?

♦ hvað ég vildi sagt hafa: el que [encara] volia dir

♦ en hvað ég vildi nú sagt hafa var það að <+ ind.>: però el que [encara] volia dir era que <+ ind.>

♦ hvað ætlaði ég að segja: el que volia dir

♦ okkar á milli sagt: [dit] entre nosaltres

♦ ég hef heyrt sagt, að: he sentit a dir que

♦ mér segir svo hugur um, að: tinc el pressentiment que, pressento que

◊ "nú líða svo stundir þar til að Steinn tekur sótt. Hann lýsir yfir því að hann mundi eigi fleiri sóttir taka og kvað sér þessa mundu einhlíta til bana. Hann mælti þá við Þorgerði konu sína: "Það vildi eg að þú seldir land þitt eftir dauða minn og færir vestur á Barðaströnd til Gests bróður þíns. Segir mér svo hugur um að Þorbjörn muni ekki rór í byggðinni við þig þó að vel haf fallið á með okkur. Varir mig að honum þyki nú dælla land þitt til beitingar en þá er eg var við." Eftir það andast Steinn: va dir a la Þorgerður, sa dona: “voldria que, després de la meva mort, venguis les teves terres i te'n vagis a viure a ponent, a Barðaströnd, a cal teu germô Gestur. Tinc el pressentiment que en Þorbjörn en el futur no et serà pas un bon veí, per més que fins ara ens hàgim duit força bé. Sospito que ara trobarà més abellidores les teves terres perquè li serveixin de pastura que quan jo hi era” I havent dit això, va morir

◊ en frá því er sagt að hann tekur í sundur peninginn og selur annan hlut í hendur Vésteini og biður þá þetta hafa til jartegna, og "skulum við þetta því aðeins sendast á milli að líf annars hvors okkar liggi við. En mér segir svo hugur um að við munum þurfa að sendast á milli þó að við hittumst eigi sjálfir": i es conta que va separar les dues meitats de la moneda i que va donar-ne una al Vésteinn, pregant-li que la conservés com a senyal: i “si la vida d'un de nosaltres dos corre perill, que el que estigui en perill enviï la seva meitat a l'altre. I tinc el pressentiment que [tard o d'hora] ens caldrà que ens l'enviem encara que nosaltres mateixos no ens trobem"

◊ Þórir bað hann ráða en kveðst svo hugur um segja að þá væri best að skilja. En Þórarinn vill ekki annað en að fara eftir þeim. Reið hann heim til skips með tuttugasta mann en Þórir gekk á skip með nokkura menn. Menn Þóris voru bæði sárir og vígmóðir og gekk seint róðurinn. En Þórarinn sótti ákaft róðurinn og hans menn er þeir voru hvíldir og drógu skjótt eftir þeim Steinólfi og Kjallaki: en Þórir li va pregar que decidís, però li va dir que tenia la premonició que el millor per a tots ells seria que se separessin [i ho deixessin córrer]. En Þórarinn, emperò, no volia res més que empaitar-los. [Així que] se'n va tornar al vaixell amb dinou homes mentre en Þórir pujava a bord del seu vaixell amb alguns pocs homes. Els homes d'en Þórir estaven ferits i cansats de lluitar, de manera que remaven amb lentitud. En Þórarinn i els seus homes, emperò, que estaven descansats, remaven amb briu i aviat hagueren pràcticament atrapat l'Steinólfur i en Kjallakur

♦ mér segir þungt hugur um það að: <LOC FIG> tinc una forta premonició que...

◊ Þeir Njálssynir fóru að finna Ásgrím Elliða-Grímsson og báðu hann liðveislu. "Þess megið þér von vita," segir hann, "að eg mun yður veita að öllum hinum stærrum málum. En þó segir mér þungt hugur um málin því að margir eru til eftirmáls en víg þetta mælist allilla fyrir um allar sveitir." Nú fara Njálssynir heim: els fills d'en Njáll varen anar a veure l'Ásgrímur Elliða-Grimsson i li varen demanar el seu suport. Ell els va repondre: “Podeu comptar-hi: us donaré el meu suport en tots els litigis legals majors que tingueu. Tanmateix, en aquest litigi tinc un pressentiment molt dolent ja que són molts els qui han interposat l'acció per aquest homicidi que la gent condemna de mala manera arreu del país”. Llavors, els fills d'en Njáll se'n tornaren a casa

♦ og sagði ekki af þeim úr því: no s'ha tornat a sentir (o: saber) res més d'ells

◊ fyrir framan Fjörð í Mjóafirði er gil eitt sem kallað er Mjóafjarðargil. Þar hafðist fyrr meir við skessa sem síðan hefur verið kölluð Mjóafjarðarskessa, og var hún vön að seiða til sín í gilið prestana frá Firði. Gjörði hún það á þann hátt að hún fór til kirkjunnar þegar presturinn var uppi í stólnum og brá til annarri hendinni fyrir utan stólsgluggann. Urðu prestarnir þá ærir og sögðu: “Takið úr mér svangann og langann. ǁ Nú vil ég að gilinu ganga. ǁ Takið úr mér svilin og vilin, ǁ fram ætla ég í Mjóafjarðargilið.” Hlupu þeir að svo mæltu út úr kirkjunni fram að gilinu og sagði ekki af þeim úr því: Davant Fjörður, al Mjóifjörður, hi ha un barranc que es diu Barranc de Mjóifjörður. En aquest barranc hi vivia una skessa que temps després va rebre el nom de Skessa de Mjóifjörður. Solia atreure amb encanteris els preveres de Fjörður cap al barranc cap allà on vivia. Ho feia de la següent manera: anava a l'església quan el prevere era a la trona fent el sermó i agitava una mà defora, davant la finestra de la trona. Els preveres aleshores es posaven rabiosos i deien: “Traieu-me l'engonal i el budell cular. ǁ Vull anar al barranc. ǁ Traieu-me els senyals i els budells, ǁ vull anar fins al Barranc de Mjóifjörður”. I quan acabaven de dir aquestes paraules, sortien corrents de l'església en direcció al barranc i ja no se'n tornava a saber res més d'ells

♦ það er að segja: és a dir, ço és

♦ það er sagt, að <+ subj.>: es diu que <+ ind.>

♦ þér að segja: [dit] entre nosaltres dos, entre tu i jo

 

2. <e-ð>: (segja frá) contar una cosa (relatar, referir)

♦ hvað segirðu gott?: <LOC FIG> què contes?, què hi ha de bo? (o: nou)?

♦ segja fréttir [af e-u]: informar [sobre una cosa], donar noves [sobre una cosa]

♦ þú segir fréttir!: quina notícia!

♦ segja sögur: contar històries

♦ segðu mér sögu: conta'm una història

♦ það segir sína sögu [um e-ð] að: <LOC FIG> diu molt [sobre una cosa] el fet que..., és molt significatiu [respecte d'una cosa] el fet que...

◊ spyr bóndi Ólaf hvört hann sé ógiftur. Hann kvað það satt vera. Bóndi spyr hvörsu gamall hann væri. Ólafur kvaðst vera sex um þrítugt. Bóndi kvað sig undra að hann væri konulaus, svo gjörvuglegur maður sem hann væri. Hinn kvað vera orsök til þess. Bóndi spyr að orsökum. Segir Ólafur hönum alla söguna um hvarf unnustu sinnar og það hann hefði ekki í hyggju að kvongast framar: el pagès va preguntar a l'Olau si era fadrí. Ell li va respondre que així era. El pagès li va preguntar quants d'anys tenia. L'Olau li va dir que en tenia trenta-sis. El pagès li va dir que estava astorat que fos fadrí essent com era un home tan bo i condret. L'Olau li va dir que hi havia un motiu perquè fos així. El pagès li va preguntar quin motiu era aquell. L'Olau li va contar tota la història sobre la desaparició de la seva promesa i que ja no tenia en ment de tornar a prendre muller

◊ hann segir henni alla söguna og kvað hann vísu...: ell li va contar tota la història a ella i tot seguit li va declamar aquesta estrofa...

◊ en Pétur sagði þeim þá alla söguna (ἐκτίθημι, ἐξετίθετο) frá rótum (καθεξῆς) og mælti: llavors en Pere els contà tota la història des del començament [i punt per punt] tot dient...

♦ segja e-m allt af létta: contar-ho tot a algú ben de grat

◊ þat er sagt einhvern tíma, at Heðinn fór á skóg með hirð sinni. Hann varð staddr í rjóðri einn sinna manna. Hann sá konu sitja á stóli í rjóðrinu, mikla vexti ok fríða sjónum. Hún kvaddi Heðin kurteisliga. Hann spurði hana at nafni, en hún nefndist Göndul. Síðan talast þau við, spyrr hún hann at stórvirkjum sínum, en hann sagði henni allt af létta ok spurði hana, hvárt hún vissi nokkurn konung sér jafnan at hreysti ok harðræði, frægðum ok framkvæmdum: conten que en Heðinn un dia va anar al bosc amb la seva hirð. Quan es trobava a una clariana tot sol, sense els seus homes, va veure-hi una dona asseguda a una cadira. Era gran d'estatura i bella de veure. Ella va saludar en Heðinn cortesament. Ell li va demanar què nomia, i ella li va dir que li deien Göndul. Desprès es posaren a parlar i ella li va demanar quines proeses havia fetes i ell li ho contà tot volenters i li va demanar si ella coneixia cap rei que se li pogués igualar en coratge i ardidesa, fama i proeses

◊ þeir Hárekssynir fá njósn af að þeir Hallur liggja undir eynni, taka sér nú lítinn bát og róa þangað átta saman frá skipi sínu um nótt upp að eynni annars vegar, tala við bónda og spyrja hversu spakir kaupmenn séu eður hvert stýrimaður sé á skipi jafnan. Hann segir þeim allt af létta að þeir séu óspakir og gjöri sér miklar skemmdir á skógi sínum en Hallur banni þeim og því sé sér best til hans þokkað. Þeir láta sem þeir eigi leyndarmál við Hall að tala, slá til kaups við bónda og gefa hönum hálfa mörk silfurs ef hann geti komið Halli á sinn fund so eigi séu aðrir við staddir. Bónda grunar að hér muni prettur undir búa en þykir þó fagurt féð, tekur við og lofar þessu, fer þar eftir til Halls og hrósar góðmennsku hans er hann banni að spilla skógi sínum: conten que

♦ segja e-m allt frá rótum: contar-ho tot a algú des del començament fins al final

◊ en Pétur sagði þeim þá alla söguna (ἐκτίθημι, ἐξετίθετο) frá rótum (καθεξῆς) og mælti: llavors en Pere els contà tota la història des del començament [i punt per punt] tot dient...

♦ segja e-m sannleikann: contar-li a algú la veritat

♦ segja tíðindi [af e-u]: informar [sobre una cosa], donar noves [sobre una cosa]

◊ því heyr, menn segja tíðindi (qōl   magˈgīδ, קוֹל מַגִּיד) frá Dan og boða ógæfu frá Efraímfjöllum: car escolta: la gent diu les noves que arriben de Dan i anuncien la calamitat des de les muntanyes d'Efraïm

◊ Benjamíníti nokkur hljóp úr orustunni og kom til Síló þennan sama dag í rifnum klæðum og með mold á höfði sér. Og er hann kom, sjá, þá sat Elí á stól við hliðið og starði út á veginn, því að hann var hugsjúkur um örk Guðs. Og er maðurinn kom að segja þessi tíðindi  (lə-hagˈgīδ, לְהַגִּיד) í borginni, þá tók öll borgin að kveina. En er Elí heyrði óminn af harmakveininu, sagði hann: "Hvað merkir þessi háreysti?" Og maðurinn hraðaði sér og kom og sagði Elí tíðindin  (wa-i̯ʝagˈgēδ   lə-ʕēˈlī, וַיַּגֵּד לְעֵלִי): un benjaminita va córrer des del camp de batalla cap a Siló, on va arribar aquell mateix dia, amb els vestits esquinçats i amb terra sobre el cap. I quan va arribar, l'Elí seia a una cadira vora de les portes [de la ciutat], vigilant el camí, car era ple d'ànsia per l'arca de Déu. I quan aquell home va arribar per portar aquesta nova a la ciutat, tota la ciutat va posar-se a cridar. I quan l'Elí va sentir aquestes lamentacions, va dir: «Què significa aquesta cridòria?» I aquell home es va apressar i hi anà i va donar la nova a l'Elí

 

3. <e-ð>: (lýsa yfir & gefa til kynna) declarar una cosa

♦ segja e-u lausu: dimitir, presentar la seva dimissió

♦ segja embætti [sínu] lausu: presentar la seva dimissió, dimitir del seu càrrec

♦ segja starfi sínu lausu: presentar la seva renúncia (o: dimissió), deixar la feina

♦ segja skilið við e-n ~ e-ja: #1. (skilja við konu sína, gera hjónaskilnað) declarar-se divorciat -ada d'algú (el divorci es feia declarant en veu alta davant testimonis que hom es declarava divorciat de la dona, del marit); #2. (yfirgefa) abandonar algú, separar-se d'algú (apartar-se d'algú i deixar de fer-s'hi)

♦ segja skilið við flokk sinn: abandonar el seu partit, anar-se'n del seu partit

♦ segja skilið við e-ð: abandonar una cosa, deixar una cosa

◊ þannig getur enginn yðar verið lærisveinn minn, nema hann segi skilið við (ἀποτάσσομαι, ἀποτάσσεται) allt sem hann á: així, doncs, cap de vosaltres no pot ésser deixeble meu, tret que renunciï a tot el que té

◊ þegar þeir tóku að illmæla veginum í áheyrn fólksins, sagði Páll skilið við þá (ἀφίστημι: ἀποστάς ἀποστᾶσα ἀποστάν/ἀποστᾶσαν, ἀποστὰς ἀπ' αὐτῶν), greindi lærisveinana frá þeim, og síðan talaði hann  (διαλέγομαι: διαλεγόμενος -ένη -όμενον, διαλεγόμενος) daglega í skóla Týrannusar: i quan varen començar a malparlar del Camí davant la gent, en Pau s'apartà d'ells, va separar-ne els deixebles, i després cada dia predicava a l'escola d'un tal Tirà

◊ en nú skuluð þér segja skilið við allt þetta (ἀποτίθημι, ἀπόθεσθε καὶ ὑμεῖς τὰ πάντα): Reiði (ἡ ὀργή -ῆς, ὀργήν), bræði (ὁ θυμός -οῦ, θυμόν), vonsku (ἡ κακία -ίας, κακίαν), lastmæli (ἡ βλασφημία -ίας, βλασφημίαν), svívirðilegt orðbragð (ἡ αἰσχρολογίαν -ίας, αἰσχρολογίαν): però ara desfeu-vos també de tot això: ira, indignació, malícia, ultratges, paraules deshonestes [siguin lluny de la vostra boca] (ἐκ τοῦ στόματος ὑμῶν)

◊ því verður þú að segja skilið við  (tittəˈnī   ʃillūˈħīm   ʕal, תִּתְּנִי שִׁלּוּחִים עַל) Móreset Gat. Húsin í Aksíb reynast Ísraelskonungum svikul: per això renunciaràs a Morèixet-Gat; les cases d'Aczib seran una font d'enganys per als reis d'Israel

◊ því næst sagði Sál við Keníta: „Búist til ferðar, farið burt og segið skilið við (rəˈδū   mitˈtōχ, רְדוּ מִתּוֹךְ) Amalekíta svo að ég eyði ykkur ekki ásamt þeim. Þið komuð vel fram við Ísraelsmenn þegar þeir voru á leiðinni frá Egyptalandi.“ Kenítar sögðu þá skilið við (wa-i̯ˈʝāsar ... mitˈtōχ, וַיָּסַר ... מִתּוֹךְ) Amalekíta: a continuació, en Xaül va dir als quenites: ”prepareu-vos per al viatge, partiu i retireu-vos d'entre els amalequites, a fi que no us destrueixi amb ells. Vosaltres us vau portar bé amb els israelites quan sortiren d'Egipte”. Els quenites aleshores es van apartar d'entre els amalequites

 

II. <amb complement preposicional>:

A. <af>: 

1. (flytja frásögur af e-m) tenir referències (conèixer algú i saber com treballa o és)

♦ segja af e-m: tenir referències d'algú

♦ hafa gott ~ lítið af e-m ~ e-u að segja: tenir bones ~ poques referències d'algú ~ d'una cosa

♦ ég hef ekki nema gott eitt af honum að segja: només tinc bones referències d'ell

♦ ég hef ekki mikið af honum að segja: no tinc referències gaire bones d'ell

♦ hafa ekkert af e-u að segja: no tenir referències d'una cosa

♦ hvað segirðu af föður þínum?: <LOC FIG> com li va a ton pare?

2. (segja frá & skýra frá) contar (relatar, referir & reportar, informar, exposar fets sobre)

◊ konungur sá til hans og mætli: "Hví mælir þú slíkt, Hárekur, eða hvað kanntu þar af að segja?": el rei se'l va mirar i li va dir: “Hárekur, per què ho dius això?, o és què me'n pots dir més d'això?

♦ segja e-m undan og ofan af e-u: contar-li a algú una cosa a grans trets, sense entrar en detalls

3. <segja af eða á um e-ð>: dir sí o no a una cosa

4. <segja af sér>: #1. (hætta embættisstörfum) dimitir, presentar la seva dimissió (de càrrec públic); #2. (konungur, drottning) abdicar (rei, reina)

◊ Sigurður, segðu af þér!: Sigurður, dimiteix!

 

B. <aftur>: 

1. (endurtaka) tornar a dir (repetir)

♦ segja e-ð aftur: tornar a dir una cosa

◊ Jesús sagði aftur við hann öðru sinni (λέγειν πάλιν, λέγει αὐτῷ πάλιν δεύτερον): Jesús li tornà a dir per segona vegada

 

C. <á hendur>: 

1. <segja e-m ~ e-u stríð á hendur>: declarar-li la guerra a algú ~ a una cosa

◊ segja tóbaki stríð á hendur: declarar-li la guerra al tabac

 

D. <eftir>: 

1. (klaga) acusar algú, cuar algú (Mall., ekki ritm./no lit.)  (denunciar el que un altre ha fet, fer de cueta)

♦ segja eftir e-m: denunciar algú, dir que algú ha fet una cosa

◊ nú var sveinninn Jón svá vel kenndr, at eigi einn villdi segja eptir honum: però el deixeble Jón tenia tan bona fama [entre els seus companys] que cap [dels seus condeixebles] no el volia denunciar [al mestre]

2. (hafa e-ð upp eftir e-m) repetir una cosa que ha dit algú altre (contar o tornar a dir el que un altre ha dit)

♦ segja e-ð eftir e-m: contar una cosa segons hom l'ha sentida d'algú

♦ hún segir eftir honum að <+ subj.>: ella diu, contant el que li ha sentit a dir, que <+ ind.>

 

E. <frá>: 

1. (flytja frásögn um e-ð ~ e-n) contar (referir, relatar)

♦ segja frá e-u: contar una cosa

♦ segja e-m frá e-u: contar-li una cosa a algú, informar algú d'una cosa

♦ segja e-m frá leyndarmáli: contar-li (o: revelar-li) un secret a algú

♦ segja frá e-m: parlar d'algú

◊ lýkur þar frá Þormóði að segja: i aquí s'acaba parlar d'en Þormóður, i aquí es deixa de parlar d'en Þormóður, i aquí acaba el que havíem de contar d'en Þormóður

◊ og lýkur þar frá Geirmundi að segja: i aquí acaba el que havíem de contar d'en Geirmundur

◊ eru af þeim miklar sögur hér á landi og víðar annarstaðar. Lýkur nú hér frá þeim að segja: hi ha nombroses històries sobre ells tant aquí, en el nostre país, com enjondre arreu. Però nosaltres acabem ara aquí tot el que n'havíem de contar

◊ og lýkur þar frá Hrafnkeli að segja: i aquí s'acaba tot el que havíem de contar d'en Hrafnkell

♦ segja vel frá: ésser un bon contador d'històries

◊ Þormóður mælti: "Hvað er þar til skemmtanar?" Egill mælti: "Þorgrímur segir þar sögu." Þormóður mælti: "Frá hverjum er saga sú er hann segir?" Egill svarar: "Eigi veit eg gjörla frá hverjum sagan er en hitt veit eg að hann segir vel frá og skemmtilega og er stóll settur undir hann úti hjá búðinni og sitja menn þar umhverfis og hlýða til sögunnar." Þormóður mælti: "Kunna muntu nokkurn mann að nefna þann sem í er sögunni, allra helst er þú segir svo mikið frá að gaman sé að": en Þormóður va dir: “quina mena de diversió hi ha allà?” L'Egill li va respondre: ”És en Þorgrímur que hi està contant una saga” En Þormóður li digué: “La història que conta sobre qui va?” L'Egill li va contestar: “No sé pas sobre qui va aqueixa història, però sí que sé una cosa: que en Þorgrímur és un bon contador d'històries entretingudes i és defora la seva búð, amb un tabulet davall els peus i els homes seuen tot al seu voltant escoltant la història que conta”. En Þormóður li va dir: “Segur que deus poder esmentar-me el nom d'alguna persona que surt a la història, més que més tenint en compte que saps tan bé que és tan entretinguda”

♦ er nú þar frá að segja að...: <loc. impers.> ara es contarà que...

◊ svo er frá sagt að Hallgrímur skyldi í móti Svarti. Er þar og best frá að segja að í hvert sinn er þeir takast á þá fellur Svartur og eftir hvert fall þá fara af honum skórnir og tefst hann þar af löngum að binda á sig skóna. Fer svo lengi dags og gerðu menn hér að mikið óp og hlátur: conten que en Hallgrímur s'hagué d'enfrontar a l'Svartur, i el bo i millor que es conta d'aquest encontre és que l'Svartur, cada vegada que s'escometien, queia, i cada vegada que queia, li sortien les sabates, i després trigava força per a tornar a cordar-se-les. La cosa va continuar d'aquesta manera bona part del dia i els homes feien gran xivarri i riallades cada vegada que això passava

◊ þar er frá að segja að Miðfjarðar-Skeggi frétti norðan fall Össurar frænda síns, þykir Þórður nær sér höggvið hafa og fylltist upp við hann mikillar reiði, ber það þó upp fyrir engan mann því að hann vildi eigi að Eiður son hans og bræður Þórðar hefðu nokkurn grun af hans ráðagerðum fyrr en fram kæmi: aqué hem de contar que a l'Skeggi de Miðfjörður li arribaren noves del nord per les quals es va assabentar de la mort del seu parent Össur i fou de l'opinió que en Þórður havia descarregat el seu cop massa a prop d'ell i una gran ira es va emparar d'ell, encara que no ho va palesar davant ningú perquè no volia que l'Eiður, son fill, o els germans d'en Þórður tinguessin la menor sospita dels seus plans abans que no els dugués a terme

◊ þar er nú næst frá að segja að Þorkell sendir mann heiman um dag úr Krossavík og til Egilsstaða að hitta Þórarin. Sá maður hét Kollur er sendur var. Það var erindi Kolls að vita hversu fjölmennt væri að Hofi. Og er hann kom á Egilsstaði hitti hann Þórarin úti og sagði honum sín erindi: el primer que ara contarem és que en Þorkell va enviar un dia un home de Krossavík a Egilsstaðir perquè hi parlés amb en Þórarinn. L'home que hi va enviar nomia Kollur. [En realitat,] la missió d'en Kollur era esbrinar quants d'homes hi havia a Hof. I quan va haver arribat a Egilsstaðir, s'hi va trobar amb en Þórarinn a fora i li va contar quina era la seva comesa

◊ nú ríða þeir fóstbræður þar að er fyrirsátursmenn voru fyrir. Spruttu þeir þegar upp og tókst þar hin harðasta orusta. Rauður eggjar fast sína menn og segir það skömm mikla ef einir tveir menn kæmust úr höndum svo margra og kvað þá nú eigi skyldu frá tíðindum hafa að segja. Skiptust þeir brátt höggum við og er þar skjótt frá að segja að Þórir felldi þegar tvo menn og Ketilbjörn einn. Og svo lauk að Rauður og einn flugumanna stóð uppi. Flugumaðurinn hljóp þá sem fætur toguðu á leið til Hofstaða: els germans de jurament llavors van dirigir-se cap allà on hi havia els emboscats. Aquests es varen posar drets a l'acte i allà hi va començar una batalla aferrissadíssima. En Rauður va esperonar amb fermesa els seus homes dient-los que seria una gran vergonya si sols dos de tots aquells fugien de llurs mans i afegí que no n'havia de romandre viu ni un que contés el que havia passat. Ràpidament s'intercanviaren els cops d'espasa i arribats aquí contarem succintament que en Þórir va abatre a l'acte dos homes i en Ketillbjörn un. I el combat va acabar que només restaven drets en Rauður i un dels sicaris. El sicari aleshores es va posar a córrer tan ràpid com li ho permetien les cames en direcció a Hofstaðir

◊ skjótt er þar frá at segja. Níu nætr í samt kom sjá in sama ylgr um miðnætti ok etr einn þeira senn til bana, unz allir eru dauðir, nema Sigmundr einn er eptir: ho contarem succintament: per espai de nou nits de reng, aqueixa mateixa lloba hi anà cada nit al punt de la mitja nit i cada vegada en va devorar un d'ells fins que tots ells foren morts llevat d'en Sigmund que va quedar tot sol

♦ þó skömm sé frá að segja...: <loc. impers.> encara que faci vergonya dir-ho

 

F. <fyrir>: 

1. (stjórna, skipa fyrir) dirigir (donar ordres)

♦ segja fyrir verkum: donar ordres per al treball que s'ha de fer, dirigir un treball, anar dient com s'ha d'anar fent un treball

♦ segja fyrir um e-ð: donar ordres per a una cosa

◊ klerkrinn segir: “þín kona er ein skækja ok hefir langan tíma verit, ok þenna dag segir hon svá fyrir, at þú skalt deyja”: el clergue li va dir: “la vostra dona és una bagassa i ho és de fa molt, i avui ha donat instruccions perquè moriu”

2. (spá) predir (pronosticar)

♦ segja e-ð fyrir: predir una cosa

♦ segja fyrir óorðna hluti: predir les coses venidores

◊ "at morgni skulu menn mínir ríða," segir Goðmundr. "Veit ek, at nú lætr konungr allt við hafa. Eru nú sýndar gersemar. Lætr konungr nú bera inn horn sitt it mikla. Þat er kallat Grímr inn góði. Þat er gersemi mikil ok þó galdrafullt ok búit með gull. Mannshöfuð er á stiklinum með holdi ok munni, ok þat mælir við menn ok segir fyrir óorðna hluti ok ef þat veit ófriðar ván. Verðr þat bani vár, ef konungr veit, at kristinn maðr er með oss. Munum vér eigi þurfa at vera fésparir við hann": en Goðmundr li va dir: “Demà dematí els meus homes se n'aniran. Sé que el rei ara farà ús de tot el que tingui a mà. Ara es mostraran els objectes preciosos. El rei ara farà portar a dins la sala la seva gran banya. La banya es diu el bon Grímr. És una gran joia encara que ple de fetilleria, tot ell guarnit d'or. A la punta de la banya hi ha un cap d'home amb la seva carn i amb una boca i aquest cap parla amb la gent i els prediu les coses venidores i, si ho sap, si hi ha perspectives que esclati una guerra. Serà la nostra mort si el rep sap que hi ha un cristià entre nosaltres. Val més que no siguem parsimoniosos amb els diners amb el bon Grímr”

◊ Ólafur Tryggvason, þá er hann lá í Syllingum, spurði hann að þar í eyjunni var spámaður nokkur, sá er sagði fyrir óorðna hluti, og þótti mörgum mönnum það mjög eftir ganga. Gerðist Ólafi forvitni á að reyna spádóm manns þess. Hann sendi þann af mönnum sínum er fríðastur var og mestur og bjó hann sem veglegast og bað hann segja að hann væri konungur því að Ólafur var þá frægur orðinn af því um öll lönd, að hann var fríðari og göfuglegri og meiri en allir menn aðrir. En síðan er hann fór úr Garðaríki hafði hann eigi meira af nafni sínu en kallaði sig Óla og kvaðst vera gerskur: l'Olau Tryggvason, quan estava ancorat a les illes Syllingar, es va assabentar que a l'illa hi havia un endeví que predeia les coses futures i que eren molts els qui eren del parer que moltes de les seves profecies es complien. L'Olau va sentir curiositat de posar a prova el do de l'endevinació d'aquell home. Li va enviar aquell dels seus homes que era el més bell i el més alt d'estatura i el va fer abillar tan honorablement com va poder, pregant-li que digués a l'endeví que era ell el rei, ja que l'Olau en aquell temps s'havia fet famós arreu per tots els països perquè era més bell i de posat més noble i major en estatura que tots els altres homes, però, des que havia sortit de Garðaríki, només havia conservat una part del seu nom i es feia dir Óli i deia que era bizantí

 

G. <[í] sundur>: 

1. <segja [í] sundur friði[num]>: declarar la guerra, trencar la pau

♦ rikisstjórnin hefur einnig sagt í sundur friðinn (sic) í landinu með því að leggja frumvarpið fram: el govern també ha trencat la pau en el nostre país en presentar el projecte de llei

2. <segja sundur með sér>: trencar el prometatge (els dos promesos)

 

H. <til>: 

1. (vísa) indicar una cosa (donar indicacions sobre, mostrar)

♦ segja e-m til vegar: indicar-li el camí a algú, mostrar-li el camí a algú

♦ segja til e-s: indicar on viu algú, indicar el domicili o parador d'algú

♦ segðu til!: digues prou, ja diràs prou (indica'm quan vols que deixi d'abocar-te una cosa al got, al plat etc.)

2. (kenna, leiðbeina í e-u) instruir (informar en una cosa, ensenyar una cosa)

♦ segja e-m til [í e-u]: #1. <GEN> instruir algú [en una cosa]; #2. (hjálpa til við heimavinnuna) ajudar a fer els deures (ajudar en les tasques escolars que l'infant ha de fer a casa)

◊ segja e-m til í reikningi: fer-li a algú classes de càlcul (classes de repàs o classes casolanes)

◊ hann sagði henni til í reikningi og lestri: li va ensenyar a llegir i matemàtiques

3. (skýra e-m frá e-u) notificar (reportar, donar part, informar)

♦ segja til e-s: #1. <GEN> notificar  (o: reportar) una cosa; #2. (láta vita um dvalarstað e-s) revelar el parador d'algú (indicar on viu algú)

◊ litlu síðar komu þeir, er þar stóðu, og sögðu við Pétur: "Víst ertu líka einn af þeim, enda segir málfæri þitt til þín (ποιεῖν <+ Ac.> + δῆλος, -ήλη, -ῆλον, καὶ γὰρ ἡ λαλιά σου δῆλόν σε ποιεῖ)": poc després, els qui eren allà s'hi acostaren i digueren al Pere: «Certament que tu també ets un d'ells, perquè la teva mateixa forma de parlar et descobreix» (et delata, et traeix, et posa en evidència)

◊ nú sjá þeir er í sundinu eru að skip fara að þeim og segja Atla til: els qui eren al freu a l'aguait varen veure llavors que s'hi acostaven vaixells i ho comunicaren a l'Atli

♦ segja til komu e-s: anunciar l'arribada d'algú

♦ segja til um e-ð: #1. <GEN> donar la seva opinió sobre una cosa; #2. (tiltaka, tilgreina) constatar una cosa (determinar, comprovar, fer una estimació de); #3. (sjá fyrir, spá fyrir um, segja fyrir um) preveure una cosa, fer una previsió (o: previsions) sobre una cosa (predir, pronosticar, conjecturar pels senyals de què hom disposa)

♦ segja til um vindátt: comprovar la direcció del vent

♦ hagtölur segja til um lífsgæðin: les estadístiques econòmiques són un indicador de la qualitat de vida (o: il·lustren sobre...)...

♦ erfitt er að segja til um hversu líklegt er að þessi kvika ná upp til yfirborðs: és difícil de preveure (o: és difícil de saber a ciència certa) fins a quin punt és probable que aquest magma atenyi la superfície

♦ það er erfitt að segja til um hvort <+ ind. ~ subj.>: resulta difícil saber amb certesa si <+ ind.>

♦ of snemmt er að segja til um hvort sprengingarnar í miðborg séu hryðjuverk: és massa aviat per a determinar si les explosions que hi ha hagut al centre de la ciutat són un acte de terrorisme

♦ segja e-m til e-s: comunicar una cosa a algú (informar-lo d'una cosa)

♦ segja e-m til heimilis síns: notificar el seu domicili a algú

◊ þá er féránsdómr er áttr at fjǫrbaugsmanni, þá skal segja til heimilis hans; hann skal eiga þrjú heimili, þeirra skal eigi lengra í milli vera, en fara megi annan veg um dag. Hann skal heilagr at þeim heimilum, ok í ǫrskotshelgi á alla vega frá. Hann er ok heilagr á þeirri gǫtu ok í ǫrskotshelgi við þá gǫtu, ef [133] hann ferr eigi optarr, enn um sinn á mánaði - Exulis bonorum occupationis iudicio peracto,domicilium eius indicandumest. Tria habeat domicilia unius diei iter inuicem distantia. In his domiciliis, ut et intra terminos, domicilia circumcirca per iactum teli definitos, uitae securitate fruatur (exul). In semita, quae domicilia intercedit, et intra terminos, qui ex utroque latere per iactum teli definiuntur saluus agat, si [133] (nempe) singulis mensibus unice tantum hoc iter absoluerit (Oca Cendrosa. XLVI Kapituli: ef eigi kømr fé fram - Titulus XLVI: Si pecuniae (multaticiae) non expenduntur. Vol. I, pàgs. 132-133): quan sia tingut un féránsdómr -ço és, un judici de confiscació- contra un fjǫrbaugsmaðr -ço és, un home d'anell de vida, un home condemnat a proscripció menor-, s'ha de notificar el seu domicili. Un home d'anell de vida pot tenir tres domicilis, els quals no podran pas trobar-se a una distància major, un de l'altre, d'un dia de viatge. L'home d'anell de vida fruirà d'immunitat en aquests [tres] domicilis i també en totes direccions des d'ells fins allà on arribi una fletxa disparada amb arc. També fruirà d'immunitat en el camí que vagi d'un d'aquests domicilis a un altre i en el redol, des del camí, els límits del qual siguin fins allà on arribi una fletxa, sempre que ell no recorri el camí més d'una vegada per mes

◊ prestar skulu sér hafa grið at átta vikum sumars eða fyrr, ok segja til heimilis síns búum fimm eða at kirkjusóknum, ef þeir hafa þing. En ef prestr segir eigi til lǫgheimilis síns, þá er rétt at stefna hánom at þess bónda, er maðr vill, þeirra manna, er hann hefir lǫgtíðir haft at kirkju bóandans. Ef prestr kømr á land síðarr enn at tvímánaði, þá skal hann hafa fengit sér heimili á hálfum mánaði, þeim er hann kømr frá skipi, ef hann vill innanfjórðungs vera, en ella á þeim hálfum mánaði er hann kømr í þann fjórðung er hann skal vera - Pastores octo aestatis hebdomadibus peractis certam mansionem sibi habeant, domiciliumque suum quinque accolis, uel si parochiam habent in parochianorum conuentu indicent. Quodsi sacerdos legitimum suum domicilium non indicauerit, eum in domicilio coloni, cuiuscunque libuerit, in cuius templo sacrâ lege definita peregit, in ius uocare liceat. Sacerdos bimense inchoato e peregrinatione redux, proximo postquam nauim relinquit semimense, domicilium sibi capiat, si modo in eodem quadrante sedem figere uoluerit, sin minus primo semimense postquam in quadrantem peruenit, in quo habitet (Oca Cendrosa. LVIII Kapituli: Of prestaheimili - Titulus XLVI: De domiciliis sacerdotum. Vol. I, pàg. 471): els preveres s'han d'haver pres un domicili fix vuit setmanes abans de la fi de l'estiu, o abans, i l'han de comunicar a cinc veïns llurs o, si els preveres tenen una parròquia a llur càrrec, hauran de notificar llur domicili fix als feligresos durant la celebració dels oficis divins [els diumenges i festes de precepte]. Però, si un prevere no indica el seu domicili legal, és a dreta llei citar-lo perquè comparegui a cal bóndi que hom vulgui d'entre [tots] els homes que hagin assistit als oficins divins pactats a l'església del pagès en la qual el prevere en qüestió hagi prestat els seus serveis. Si un prevere arriba al país amb posterioritat al tvímánaðr -mes que, si fa no fa, anava de mitjan agost a mitjan setembre-, s'haurà d'haver procurat un domicili en el termini de mig mes a comptar a partir del moment que va davallar del vaixell, sempre que vulgui residir en el mateix quarter, altrament, però, en el termini de mig mes a comptar a partir del moment que hagi arribat al quarter on hagi de viure (#1. Baetke 19874 no dóna pas entrada al substantiu lǫgtíðir. En Fritzner II (1891), p. 613, per contra, entén el mot com a hores canòniques: lögtíðir, f.pl. = lat. horæ canonicæ; ef prestr segir eigi til lögheimilis síns, þá er rétt at stefna honum at þess bónda, er maðr vill, þeirra manna, er hann hefir lögtíðir haft at kirkju bóandans Grág. 269¹² (Grg. I, 13219). L'Schlegel, a la seva traducció llatina, simplement diu que el sacerdot hi hi duu a terme les tasques definidies pel dret canònic. Personalment, tinc per mi que el mot fa referència als serveis religiosos acordats i fixats en contracte de validesa legal -i, per tant, pagats d'acord amb els preus legalment estipulats per a aitals serveis- celebrat entre el prevere i els pagesos posseïdors de l'església i tradueixo en conseqüència; de tota manera, indico que considero la meva traducció provisional, ja que la frase és difícil d'inteprretar; #2. Baetke 19874, pàg. 772: þing <...> 3. (pl.) Gemeinde, Kirchspiel; #3. Baetke 19874, pàg. 28: at <...> II. mit nachfolgendem gen. 1. (unter Auslassung von húsi, heimili od. ä.) bei: gista at e-s bei jmd. einkehren; setjask at eins bónda sich als Gast bei einem Bauern aufhalten)

◊ jafnt skal varðveita hafr ok hrút at lǫgum. Of fé þat er eigi verðr eigandi at [at hinni síðustu réttinni], þá skal sá maðr er réttina varðveitir kveðja til búa fimm landeigendr þá er næstir búa réttinni þeirra manna er þangat eigu sauðum til at safna ok skipta [at lǫgum] sauðum þeim með sér til varðveizlu, er þar verðr eigi eigandi at. Þeir búar sex, er sauði þá varðveita, skulu segja til at kirkju[420]sóknum eðr at mannafundum, hve margir sauðir þar eru þeir eptir, er eigi eru eigendr at, eða svá með hverju marki eru ef hann veit - Hircus aeque ac aries e legum praescriptis custodiatur. Quoad oues in supremo septo ouili a dominis uacuas (definiunt leges): ut colonus septum custodiens, quinque, hoc circumcirca proxime habitantes, accolas praediatos, qui et oues eo coagere debent, euocet, ouesque (residuas) inter se custodiendas modo legali distribuant. Coloni isti sex ouium custodes, in templa peten[420]tium caetibus et (aliis) conuentibus declarent, quot iis sint oues dominis destitutae, notamque disiunctiuam, (quam ferunt) simul definiant. Quodsi dominus ouium eas repetens miserit, (notam suam disiunctiuam) custodi exhibeat, quo facto, modo ante solstitia, eas impune auferre potest (Oca Cendrosa. XVI Kapituli: Um hafra - Titulus XVI: De hircis. Vol. I, pàg. 419-420): bocs i marrans s'han de guardar per igual així com és prescrit per la llei. En relació al bestiar al qual no li surti cap propietari [a l'últim aplec de bestiar de la tardor], l'home que guardi i sigui responsable de la cleda n'haurà de donar part a cinc veïns que siguin propietaris de terres i que visquin al més a prop de la cleda dels homes que hi han hagut d'aplegar les ovelles i [llavors] es repartiran entre ells[, a dreta llei], per guardar-les, les ovelles a les quals no els surti cap propietari. Els sis veïns que guardin aquestes ovelles [sense amo], han de notificar a l'església[, els diumenges i festes de guardar,] o en reunions, quantes d'ovelles han quedat sense amo i també quina marca porten, si la saben (els sis propietaris de què es parla són els cinc veïns i l'amo de la cleda on s'estigui fent o s'hagi fet el darrer aplec d'ovelles de la tardor. La referència inicial a bocs i marrans molt possiblement es degui a una corruptela del text)

♦ segja e-m til sín (o: til nafns síns): #1. <LOC GEN> dir el seu nom, dir què nom (Mall.); #2. <LOC FIG = tala af sér> trair-se parlant sense voler, escapar-li a algú una cosa parlant; #2. <LOC FIG = verða merkjanlegt> començar a deixar-se sentir, començar a ésser perceptible, començar a notar-se

♦ segja e-m til syndanna (o: siðanna): <LOC FIG> pegar (o: clavar) una [bona] renyada a algú, donar un miquel a algú, clavar un sermó a algú

♦ hvað segirðu til?: què dius de nou?

4. <e-ð segir til sín>: <LOC FIG> una cosa porta cua (és important, té [un] efecte, porta o té possiblement conseqüències)

 

I. <upp>: 

1. (dómur) pronunciar una cosa (sentència)

♦ segja upp dóm: pronunciar sentència

2. (áskrift) anul·lar una cosa (donar-se de baixa de subscripció)

♦ segja upp blaði: anul·lar la subscripció a un diari, donar-se de baixa com a subscriptor -a, despuntar-se d'un diari (Mall.)

3. (húsnæði) rescindir una cosa (contracte de lloguer o arrendament)

♦ segja [e-m] upp húsnæðinu: rescindir [a algú] el contracte d'arrendament o lloguer

4. (starf, vinna) rescindir una cosa (rescindir contracte de treball)

♦ segja e-m ~ e-u upp [starfinu/vinunni]: acomiadar algú [de la feina]

♦ segja upp starfsmanni: despatxar un empleat

♦ segja upp [hjá e-m]: presentar la dimissió, acomiadar-se [de la feina a l'empresa X] (deixar un treball)

♦ segja upp vist: (um hjú) demanar el seu comiat (de la feina com a missatge o criat a un mas o com a criat o minyona a la casa on hom serveix)

◊ hún sagði upp vistinni: es va acomiadar [de minyona]

♦ segja e-m upp vist: (um húsbændur) despatxar algú (que fa de missatge o de criat a un mas o de criat o minyona a una casa)

◊ hún sagði stúlku upp vistinni: va despatxar la minyona

5. (staða) dimitir [de càrrec] (renunciar a càrrec)

♦ segja upp stöðu [sinni við við e-ð]: dimitir [del seu càrrec a..], presentar la dimissió [a...]

♦ segja e-m upp [stöðu]: [fer] dimitir algú, cessar algú (fer renunciar a un càrrec)

6. (slíta trúlofun, slíta festum við e-n ~ e-i) trencar amb algú, rompre amb algú (Bal.) (compromís o relació amb noi, noia, promès, promesa)

♦ segja e-m ~ e-i upp: trencar amb algú, rompre amb algú (Bal.)

♦ hún sagði honum upp: va trencar amb ell

♦ hún sagði honum upp trúlofuninni: va trencar el prometatge amb ell

♦ segja upp kærastanum: trencar amb el xicot

♦ segja upp unnustunni [sinni]: trencar amb la seva promesa

7. (lán) revocar una cosa (préstec)

♦ segja upp láni: revocar un préstec

8. (rekja) relatar una cosa completament (contar totalment una cosa, sense ometre'n res)

♦ segja upp alla söguna: contar tota la història [del que ha passat] de principi a fi

9. <segja upp lögin>: <LOC JUR HIST> dir en veu forta el tenor de la llei des de la Penya de la Llei

◊ kristnir menn tóku sér til lögsögumanns Hall af Síðu. En Hallur fór að finna Þorgeir goða lögsögumann frá Ljósavatni og gaf honum til þrjár merkur silfurs að hann segði upp lögin. En það var þó ábyrgðarráð er hann var heiðinn: els cristians varen designar en Hallur de Síða lögsögumaður llur, però en Hallur va anar a veure el godó Þorgeir, de Ljósavatn, que havia estat lögsögumaður, i li va donar tres marques d'argent perquè recités la Llei. Aquest fet fou un pas de gran responsabilitat ja que en Þorgeir [encara] era pagà

 

J. <úr>: 

1. (draga úr, taka úr) retirar algú de... (d'escola, organització, associació etc.)

♦ segja e-n úr skóla: retirar algú d'una escola

 

K. <við>: 

1. <segja e-ð við e-n>: dir-li (o: contar-li) una cosa a algú

◊ ég þori ekki að segja þetta við hana: no goso dir-li-ho això

2. <segja e-ð við e-u>: (andmæla, hreyfa andmælum) dir-hi una cosa a una cosa (protestar, posar-hi pegues o objeccions, ficar-se en el que fa o decideix de fer algú)

◊ við getum ekkert sagt við því þó þú farir í næsta hús og talir við Jón Jónsson og biðjir hann að dáleiða þig: no hi podrem pas dir res encara que entris a la propera casa i parlis amb en Jón Jónsson i li demanis que t'hipnotitzi

◊ Þórður er enn hjá okkur, en nú er honum frjálst að ræða við önnur lið og við getum ekkert sagt við því: en Þórður encara és amb nosaltres, però ara és lliure de parlar amb un altre equip i nosaltres no hi podem dir res

◊ við getum ekkert sagt við því ef einhver er betri og getur boðið vöru á lægra verði en það er ekki heilbrigt að menn borgi með framleiðslunni, það er alveg sama á hvaða sviði það er: no hi podem dir res si algú és millor i pot oferir la mercaderia a un preu inferior, però no és pas sa que la gent ho pagui en el procés de la producció, és absolutamen indiferent de quin camp es tracta

 

L. <yfir>: 

1. <segja yfir e-m>: (ráða yfir) tenir autoritat sobre algú

♦ hann hefur ekkert yfir mér að segja: ell no és ningú per donar-me ordres, ell no té cap mena d'autoritat sobre meu

◊ það er hennar að ákveða það og ég hef ekkert yfir henni að segja: li correspon a ella decidir-ho i jo no sóc ningú per donar-li cap ordre

 

III. <reflexiu>:

1. <sig>: declarar-se (afirmar en públic que s'adhereix a un grup o se'n retira)

♦ segja sig í flokk [með e-m]: unir-se al partit [d'algú]

♦ segja sig í þing: adherir-se a un þing i a un godonat, és a dir, declarar formalment a quin godonat hom vol pertànyer i a quin þing hom vol assistir i fer jutjar els seus litigis legals a partir d'un moment donat

◊ maðr sá er bú gørir um vár, skal segja sik í þing þar er hann vill; þat er bú er maðr hefir málnytan smala. Þó skal hann segja sik í þing, þóat hann hafi eigi málnytu, ef hann er landeigandi. Ef hann erat landeigandi, ok hefrat málnytu ok verðr hann þar í þingi, er sá bóandi er, er hann felr sik inni um. <...> Maðr skal segja sik í þing á alþingi eða á várþingi ef hann vill, við þann goða er hann vill. Hann á kost at selja ǫðrum manni þat mál, at láta segja sik í þing á alþingi, eðr á várþingi. Hann [pàg. 159] skal mælt hafa við goðann, at hann vill í þing þar fara áðr um várit, ef hann lætr sik segja á alþingi. Ef hann hefir eigi sik í þing sagðan, ok verðr hann spurðr hvar hann er í þingi, ok skal hann nefna til þann goða, er hann vill í þingi með vera, ok verðr hann þar þingfastr, ef goði vill. Ef maðr hefir eigi sik í þing sagðan á várþingi, ok skal hann sagt hafa á alþingi, áðr til dóma sé gengit. Maðr skal segjaz í þing með goða þeim er hann vill. Skulu þeir nefna sér vátta báðir hann ok goðinn, at því vætti, at hann segz þar í þing, ok hjú hans ok bú ok fé, en hinn tekr við. <...> Ef maðr segir mann í þing með ǫðrum goða, en hann bauð um, ok verðr hann þar þingfastr, er hann er sagðr, ef hann vill. En ef hann vill eigi þar hafa þingvist, ok skal hann þar segja búum þegar, er hann fregn, at hann vill hizi (= þar, þarna) í þingi vera, er hann bað sik í þing segja Tempore uerno rusticatum instituens toparchiae sese addicat cuicunque uoluerit. Rusticatus dicitur, cum quis pecora lactaria habet. Certae sese addicat toparchiae, quamuis pecora non habeat lactaria, modo uir sit praediatus. Si nec praedia ei sint nec pecora lactaria, toparchiam sequatur eandem, ac colonus in cuius domo uersatur. <...> In comitiis uel generalibus uel uernalibus coram quocunque uoluerit praetore, toparchiae sese addicat quisque, quod alteri curandum committere ei etiam liceat. Si in comitiis generalibus toparchiae sese ad[p. 159]dicere facit, uere praecedente indicare debet praetori, toparchiae, quam nominet, sese adscriptum optare. Si priusquam toparchiae sese addixerit, interrogatur quanam utatur toparchia? praetorem nominet, cum quo toparchiae particeps esse cupiat, huiusque, si concedit, toparchiam sequatur. Si comitiorum uernalium tempore toparchiae se non addixit, in comitiis generalibus, priusquam ad iudicia descenditur, hoc persequi debet. Cum praetore, quocunque lubet, toparchiae se addicere liceat; uterque uero,et toparchiae sese addicens et ipse praetor, testes antestentur ad testificandum: illum sibi ipsi familiaeque suae, pecoribus et bonis, hanc toparchiam eligere, hunc uero recipere. <...>. Siquis unum cum alio, quam hic mandauit, praetore addicit toparchiae, ei, cui addicebatur, si non renuit, adscribendus est; quam toparchiam, si sequi noluerit, factae addictionis gnarus, uicinis suis indicare debet,se ea toparchia uti uelle cui se adscribi alteri commendauit. (Oca Cendrosa. LVIII Kapituli: Um þingfesti - Titulus LVIII: De toparchiae addictione. Vol. I, pàgs. 158-159): aquell que estableixi un mas en primavera, s'ha de donar d'alta al þing al qual vol pertànyer i assistir. Per mas s'entén que un home posseeixi bestiar que li faci llet. Tanmateix, també s'haurà de donar d'alta a un þing encara que no tingui bestiar que li faci llet sempre que sigui el propietari de les terres. Si no és propietari de terres ni té bestiar que li facin llet, pertanyerà al þing al qual pertanyi el pagès al servei del qual es trobi. <...> L'home es donarà d'alta a un þing durant un Alþingi o un durant un þing de primavera, si vol, amb el godó que vulgui. L'home té l'elecció d'encarregar a un altre home la gestió de donar-se d'alta a un þing durant un Alþingi o durant un þing de primavera. Ell [pàg. 159] ha d'haver emparaulat amb el godó, a la primavera d'abans, que vol participar en aquell þing si fa que es donin d'alta per ell a un þing durant l'Alþingi. Si no s'ha inscrit a un þing, i algú li demana de quin þing és, que anomeni el godó amb qui vulgui estar al þing, i quedarà adscrit a aquell þing, si el godó hi consent. Si l'home no s'ha adscrit a un þing durant el þing de primavera, ho haurà d'haver fet durant la celebració de l'Alþingi ABANS que es passi a dictar les sentències. L'home es farà adscriure a un þing amb el godó que ell vulgui. Tots dos, ell i el godó, s'anomenaran testimonis que donin testimoni que l'home s'adscriu al þing aquell, i que aqueix þing que ell agafa, també serà jurisdicció per als seus criats i familiars que visquin al mas, per al seu mas i per al seu bestiar <...> Si un home adscriu un altre home a un þing amb un altre godó que el primer li havia manat, que aquest quedi adscrit al þing al qual ha estat donat d'alta, sempre que vulgui, però si no vol pertànyer a aqueix þing, cal que, tan bon punt s'assabenti del que ha passat, digui immediatament als seus veïns que vol estar en el þing al qual va manar que l'adscriguessin

♦ segja sig úr félagi: sortir (o: retirar-se) d'una societat, despuntar-se d'una societat (Mall.)

♦ segja sig úr skóla: sortir d'una escola, abandonar una escola

 

IV. <impersonal>:

A. <sense subjecte lògic>:

1. <sem segir í e-u>: com es diu a...

♦ eins og sagt er: com se sol dir

♦ eins og áður segir: com ja s'ha dit [abans]

♦ sem hér segir: com es diu aquí, com es diu tot seguit

♦ sem þar segir: com es diu allà

♦ sem segir í Ódysseifskviðu: com es diu a l'Odissea

♦ sem segir í sögu hans: com es conta  (o: diu) a la seva història

2. <sagt er>: es diu..., diuen...

♦ frómt frá segja: parlant amb franquesa, si he d'ésser franc -a

♦ svo er sagt: diuen..., conten...

◊ svo er sagt að þegar er náttaði ríða þeir Þorvaldur að bænum í Örnólfsdal. Voru þar þá allir menn í svefni. Þeir draga viðarköst að bænum og slá í eldi. Vakna þeir Blund-Ketill eigi fyrr en húsin loguðu yfir þeim. Blund-Ketill spurði hverjir þar kveiktu svo heitan eld. Þórir sagði hverjir voru. Blund-Ketill frétti ef nokkuð skyldi ná sáttum. Þórir sagði að engi er kostur annar en brenna. Þeir skiljast nú eigi fyrr við en hvert mannsbarn er þar inni brunnið: conten que, quan es va haver fet de nit, en Þorvaldur i els seus homes varen anar al mas de la vall d'Örnólfsdalur. Tothom ja hi dormia. Varen traginar un caramull de llenya fins a la paret del mas i li calaren foc. En Blund-Ketill i la resta de gent del mas no es varen despertar fins que les cases ja estaven enceses com una teia. En Blund-Ketill va demanar qui eren els que havien encès un foc tan abrusador. En Þórir li va dir qui eren. En Blund-Ketill va demanar si podien arribar a alguna mena d'arranjament. En Þórir li va dir que no tenia cap altra alternativa més que morir cremat. No varen abandonar l'indret fins que tot nat de dona hi va haver mort cremat

◊ svo er sagt að Vémundur skaut snærisspjóti og kom á skjaldarsporð Steins og nisti hann við rist honum skjöldinn. Steinn laust í sundur spjótskaftið með öðrum fætinum og rann til naustsins síðan sem hann mátti. Vémundur bað hann eigi renna en Steinn gaf að því engan gaum. Og nú er svo að segja að Þorvaldur son Galta úr Arnarnesi féll í naustdyrunum fyrir Steini. Og þá vildi Steinn hlaupa út á ferjuna og ætlaði að verjast þaðan en þá kemur Vémundur kögur að í því og veitti Steini þegar banasár. Og nú fara þeir Vémundur þegar á brott og hafa með sér lík Þorvalds. Ekki gera þeir að húskörlunum: es conta que en Vémundur va llançar el seu snœrisspjót i que aquest va endevinar la punta de l'escut de l'Steinn i li va clavar l'escut a l'empenya del peu. L'Steinn va trencar l'asta de la llança amb un cop de l'altre peu i tot seguit es va posar a córrer tan aviat com li era possible cap a l'escar. En Vémundur li va cridar que no corregués d'aquella manera; l'Steinn no li va prestar atenció. I ara cal contar que en Þorvaldur, el fill d'en Galti d'Arnarnes, va caure davant les portes de l'escar sota l'espasa de l'Steinn. I llavors l'Steinn va voler pujar a la ferja amb la intenció de defensar-se de dalt estant, però en aquell instant hi va arribar en Vémundur kögur, i va colpir de mort l'Steinn. I totd'una després en Vémundur i el seu serf se n'anaren d'allà, emportant-se amb ells el cos d'en Þorvaldur. Als missatges del mas no els feren res

♦ það er sagt að...: diuen que..., conten que...

◊ það er sagt að Gunnar reið til allra mannfunda og lögþinga og þorðu aldrei óvinir hans á hann að ráða. Fór svo fram nokkura hríð að hann fór sem ósekur maður: conten que en Gunnar assistia a totes les trobades i a tots els þing sense que els seus enemics gosessin mai atacar-lo. Durant algun temps es va esdevenir[, així doncs,] que es movia com si fos un home que hagués estat declarat no culpable

♦ það er hægara sagt en gert: <LOC FIG> és més fàcil dir-ho que no fer-ho

♦ það má með sanni segja: és del tot cert, és [ben] el cas de dir-ho (gal·l.)

♦ það má með sanni segja að <+ subj.>: es pot assegurar amb certesa que <+ ind.>, es pot dir sense por a equivocar-nos que <+ ind.>, es pot afirmar amb certesa que <+ ind.> 

♦ sannast (o: satt) [frá] að segja: a dir veritat, si he de dir ver, si t'he d'ésser [totalment] franc -a

♦ ef satt skal segja: a dir veritat, si he de dir ver, si t'he d'ésser franc -a

◊ "það ætla eg," segir Hárekur, "ef þú, konungur, heyrðir hvers manns orð, er menn mæla heima eftir hugþokka sínum, hver ákúrun það þykir, er þér veitið öllu mannfólki, að þér þætti ekki vel vera; en yður er það sannast að segja, konungur, að alþýðuna skortir ekki annað til mótgangs við yður en dirfð og forstjóra. En það er ekki undarlegt," sagði hann, "um slíka menn sem Þórólfur er, að hann þykist um fram hvern mann; hann skortir eigi afl, eigi fríðleik; hann hefir og hirð um sig sem konungur; hann hefir morð fjár, þótt hann hefði það eina, er hann ætti sjálfur, en hitt er meira, að hann lætur sér jafnheimilt annarra fé sem sitt. Þér hafið og veitt honum stórar veislur, og var nú búið við, að hann myndi það eigi vel launa, því að það er yður sannast frá að segja, þá er spurðist, að þér fóruð norður á Hálogaland með eigi meira liði en þér höfðuð, þremur hundruðum manna, þá var það hér ráð manna, að hér skyldi her saman koma og taka þig af lífi, konungur, og allt lið þitt, og var Þórólfur höfðingi þeirrar ráðagerðar, því að honum var það til boðið, að hann skyldi konungur vera yfir Háleygjafylki og Naumdælafylki: “crec”, li va dir en Hárekur, “que si Vós, Rei, sentíeu les paraules de tothom, quan a casa diuen els seus [vertaders] pensaments i tots consideren llavors que el que feu a tota la vostra gent és opressió, que no us complauria gaire. Però, i per a contar-vos tota la veritat, [senyor] Rei, al poble comú ja no li manca res més per a sublevar-se contra vós que valor i un cabdill. No és d'estranyar”, va prosseguir, “en un home com en Þórólfur que es creu superior a qualsevol. A ell no li manca ni força ni bona aparença. [A més a més,] també té una hirð al seu voltant com un rei. Té diners a cabassos; si només disposava del que és seu, ja en tindria prou, doncs més que més que disposa del cabal d'altres com si fos el seu propi. Vós mateix li heu atorgat grans beneficis. I ara ha anat de poc que ell no us ho pagués de mala manera, car si se us ha de dir tota la veritat, quan es va saber que us dirigíeu cap al nord, cap a Hálogaland, amb una host que no era major que la que teníeu, és a dir, amb [només] tres-cents homes, la decisió de la gent d'aquí fou d'aplegar un gran exèrcit i matar-vos, a vós, [senyor] Rei, i a tota la vosta host, i en Þórólfr era el cabdill d'aquest designi, car li havien ofert que fos rei dels fylki de Hálogaland i Naumudalur” (vocabulari: #1. hver ákúrun: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: hver usw. gehört zu dem ef-satz, und bildet eine erklärung zu hvers manns orð. ákúrun, ἀπ. λεγ.; „zwang, unterdrückung”; #2. at þér: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: at þér, ist direkte fortsetzung von þat ætla ek; #3. sagði hann: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: sagði hann, „sagte er weiter“; #4. hann skortir: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: hannn skortir, hann ist acc.; auch die folg. subst. (afl und fríðleik stehen im acc.); #5. afl: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: eigi afl, eigi, hier ist das — ungewöhnliche — asyndeton von besonderer, rhetorischer wirkung; #6. hann — konungr: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: hann — konungr, man beachte, die steigerung und den logischen zusammenhang in der ganzen rede des listigen verleumders. „Dem volke fehlt nichts als ein führer. Þórólfr dünkt sich sehr groß; er besitzt kraft und schönheit“ — kardinaltugenden eines fürsten —, „ja er hat sogar ein gefolge um sich wie ein könig“ usw. Die ganze verleumdung ist mit der größten kunst erfunden; #7. morð: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: morð, n. „ eine große menge“ ob identisch mit morð, „homicidium“? Vgl. den deutschen ausdruck „mordsviel geld“ (D. wb. VI, 2534); #8. þat eina: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: þat eina, „das allein, nur das“ die form eina ist sicher als die schwache form zu einn aufzufassen (s. Wimmer, Fornnord. form. § 99a, anm., Noreen, Altisl. gr.² §373, anm.1) und nicht als adv. (Fritzner² I, 303b); #9. er hann ætti sjálfr: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: er hann ætti sjálfr, im gegensatz zu dem, was nach der ansicht der söhne der Hildiriðr von rechtswegen anderen gehörte (nämlich ihnen selbst und dem könige); #10. meira: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: meira, „merkwürdiger, schlimmer“; #11. veizla: Baetke 19874, pàg. 710: <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi; #12. er búit við: Baetke 19874, pàg. 76: er búit við (e-u) es ist nahe daran; )

◊ hann svarar: "Gott er þar satt frá að segja því að Helgi er hið mesta stórmenni bæði um manna viðtökur og annan skörungskap": ell li va respondre: “creu-me que et dic la veritat si et dic que en Helgi és l'home més generós que hi ha tant pel que fa a donar acollida a la gent que arriba al seu mas com pel que fa a d'altres actes semblants de mena”

◊ Ingigerður og Hjalti, þá er þau töluðu, ræddu oftlega um Ólaf digra. Sagði hann henni oft frá honum og hans háttum og lofaði sem hann kunni, og var það sannast frá að segja. Hún lét sér það vel skiljast: La Ingigerður i en Hjalti, quan parlaven, sovint enraonaven de l'Olau el Gros. Ell li contava sovint coses d'ell, del seu capteniment i el lloava tant com sabia i podia, i el que en deia era tota la veritat. Ella es va deixar convèncer de grat [del contingut de les paraules d'en Hjalti sobre el rei]

♦ það er skemmst að segja: en poques paraules, amb dues paraules, resumidament

♦ það er skemmst að segja frá því að <+ ind.>: es pot dir amb dues paraules que <+ ind.>, es pot dir ras-i-curt que <+ ind.> 

♦ svo að segja: per dir-ho així

◊ því að misgjörð dóttur þjóðar minnar var meiri en synd Sódómu, sem umturnað var svo að segja á augabragði (χəmō־ˈrāɣaʕ, כְמוֹ-רָגַע), án þess að manna hendur kæmu þar nærri: car les faltes de la filla del meu poble han estat més greus que no els pecats de Sodoma, que fou destruïda com qui diu en un instant, sense que l'arribessin a tocar mans d'home

♦ vægast sagt: dit (o: expressat) amb paraules suaus

◊ hann var vægast sagt fastur á fé: era, expressat amb paraules suaus, circumspecte (o: parsimoniós) amb les despeses  (gasiu)

♦ þér að segja: [dit] entre nosaltres dos, entre tu i jo

3. <segir fátt af einum>: <LOC FIG> d'un que viatja totsol se'n senten contar poques coses si té un denou

4. <honum segir fyrir>: <LOC FIG> és a les portes de la mort

♦ honum er farið að segja fyrir: <LOC FIG> no li queda gaire, no durarà gaire (morirà d'aquí a poc)

5. <hvað skal segja?>: <LOC FIG> res a objectar-hi?

 

segjast <segist ~ segjummst | sagðist ~ sögðumst | sagst ║ <+ inf.>>:

(kveðast) dir (de si mateix, referida a si mateix)

♦ hún segist vera góður kokkur: diu que és una bona cuinera

♦ hún segist vera þreytt ~ veik: diu que està cansada ~ malalta

♦ hún segist vera læknir: diu que és metgessa

♦ hún sagðist ætla að koma: ha dit que vindrà

♦ hún sagðist ekki koma getið: diu que no pot pas venir

♦ honum sagðist vel: <loc. impers. amb el subjecte lógic en datiu> parlava ~ ha parlat ~ va parlar bé (p.e., orador, conferenciant, predicador etc.)

♦ láta sér ekki segjast: <LOC FIG> no voler escoltar ningú

♦ það segist á því: <loc. impers.> això és punible

♦ mikið segist á e-u: una cosa fa incórrer en un delicte castigat severament, la pena per fer això és alta

◊ fréttaritarinn varð auðvitað að fá sér reyk. Hann lagðist því upp í einn legubekkinn og tottaði pípuna þangað til hann valt út af í væran svefn og vaknaði ekki fyrr en eftir tólf klukkutíma. Hætt er við að fréttaritari þessi verði veslings Kínverjanum kostnaðarsamur gestur áður en lýkur, því að mikið segist á ólöglegri ópíumverzlun: el corresponsal evidentment hagué de fer una fumada. Per això es va ajeure a un jaç i va xuclar la pipa fins que va tombar en un son profund del qual no va despertar-se abans de passades dotze hores. És de témer que aquest periodista es converteixi en un hoste car per al pobre xinès abans que aquesta història acabi ja que el tràfic il·legal amb opi és castigat amb penes greus

♦ segjast í ætt sína: no desdir de la seva nova família, fer honor a la seva nova família

◊ Helgi svarar: "Vissi eg að eg var vel kvæntur og er það vel að hún sagðist í ætt sína": en Helgi li va respondre: “sabia que estava ben casat i està bé que ella hagi demostrat que és part de la seva nova família”

♦ hvorir sögðust úr lögum annarra (o: við aðra): <LOC JUR> totes dues parts es varen declarar excloses de les lleis de la part contrària (ço és, els cristians no seguirien pas les lleis dels pagans i els pagans no seguirien pas les dels cristians)

◊ um daginn eftir gengu hvorirtveggju til Lögbergs og nefndu hvorir votta, kristnir menn og heiðnir, og sögðust hvorir úr lögum annarra og varð þá svo mikið óhljóð að Lögbergi að engi nam annars mál: l'endemà tots dos grups anaren a la Penya de la Llei i cristians i pagans hi nomenaren testimonis i cada grup es va declarar exclòs de les lleis dels de l'altre grup. Aleshores es va produir un esvalot tan gran a la Penya de la Llei que ningú no podia entendre el que exposava un altre

segl <n. segls, segl>:

vela f

♦ aka seglum eftir vindi: bracejar les veles

♦ draga niður seglin: arriar (o: calar; o: abaixar; o: plegar; o: amainar) les veles

♦ draga saman segl[in]: llevar vela

♦ draga (o: setja) upp seglin: <LOC NÀUT> #1. (vinda upp segl) fer (o: donar) vela, posar vela (hissar veles); #2. (sigla í haf, leggja á haf út) fer[-se a la] vela, donar vela, prendre vela (salpar)

♦ fella segl: recollir (o: amainar; o: plegar) veles

◊ en áður en langt leið, skall á af landi ofan fárviðri, hinn illræmdi landnyrðingur. Skipið hrakti, og varð ekki beitt upp í vindinn. Slógum vér undan og létum reka. Vér hleyptum undir litla ey, sem nefnist Káda. Þar gátum vér með naumindum bjargað skipsbátnum. Þeir náðu honum upp og gripu til þeirra ráða, sem helst máttu til bjargar verða, og reyrðu skipið köðlum. Þeir óttuðust, að þá mundi bera inn í Syrtuflóa; því felldu þeir segl og létu reka. Daginn eftir hrakti oss mjög undan ofviðrinu. Þá tóku þeir að ryðja skipið. Og á þriðja degi vörpuðu þeir út með eigin höndum búnaði skipsins. Dögum saman sá hvorki til sólar né stjarna, og ekkert lát varð á ofviðrinu. Tók þá að þrjóta öll von um það, að vér kæmumst af: però no gaire temps després, un vent huracanat, el gregal, de mala fama, es va desencadenar sobre l'illa. El vaixell va quedar a mercè del vent i no es podia anar a contravent ni de bolina. En vam situar amb el vent a popa i ens vam abandonar a la deriva. Vam passar per dessota d'una illa petita anomenada Cauda i només amb prou feines i treballs vam poder salvar l'esquif; van aconseguir hissar-lo a bord, es van adoptar els mitjans de socors que podien servir millor per a salvar-nos i cintraren la nau amb cordes. Tenien por de veure's arrossegats cap al Golf de la Sirte; per això, abaixaren les veles i abandonaren la nau a la deriva. L'endemà, com que la tempesta ens continuava malmenant violentament, van tirar per la borda la càrrega de la nau i al tercer dia hi vàrem tirar amb les nostres pròpies mans els ormeigs del vaixell. Durant un parell de dies el sol i els estels no varen sortir i la tempesta va continuar essent igual de forta. Aleshores vam començar a perdre totes les esperances de sortir-ne vius

♦ hífa seglin: hissar les veles

♦ hleypa [ofan] segli: arriar la vela, amainar la vela

◊ Erlingur sigldi þá að sundinu og fundu þeir eigi fyrr að her lá fyrir þeim en þeir sáu að konungsmenn reru öllum skipunum senn að þeim. Þeir Erlingur hleyptu ofan seglinu og gripu til vopna. En konungsherinn lá öllum megin að skipinu. Tókst þar orusta og var hin snarpasta. Þá sneri mannfallinu brátt í lið Erlings. Erlingur stóð í lyftingu á skipi sínu. Hann hafði hjálm á höfði og skjöld fyrir sér, sverð í hendi: l'Erlingur va posar rumb cap al canal i no se n'adonaren que hi havia una flota davant ells fins al moment que els homes del rei, impulsant llurs naus al rem, es van dirigir tots a una contra ells. L'Erlingur i els seus van arriar veles i empunyaren llurs armes, però la flota del rei envoltava el seu vaixell de totes bandes. La batalla va esclatar i fou molt aferrissada. Aviat hi va haver moltes de baixes entre els rengles de l'Erlingur. Aquest, s'estava dret a la roda de proa. Duia posat un elm, es protegia amb un escut i tenia l'espasa a la mà

♦ koma segli við: donar vela, prendre vela, fer vela

◊ var enn fyrir skömmu það er tíðindi má kalla, að Gauti Tófason fór með fimm herskipum út eftir Gautelfi. En er hann lá í Eikureyjum þá komu þar Danir fimm kaupskipum stórum. Þeir Gauti unnu skjótt fjögur kaupskipin og létu enga menn en fengu óf fjár en hið fimmta skip komst á haf undan og komu þeir segli við. Gauti fór eftir þeim einskipa, dró fyrst eftir þeim. Þá tók veðrið að vaxa, gekk þá meira kaupskipið, sóttist þá hafið. Vildi þá Gauti aftur snúa. Þá gerði storm veðurs. Braut hann skipið við Hlésey, týndist fé allt og meiri hlutur manna. En hans förunautar skyldu bíða í Eikureyjum. Þá komu að þeim Danir fimmtán kaupskipum og drápu þá alla en tóku allt fé það er þeir höfðu áður fengið. Svo gafst þeim ágirnin: encara hi ha una cosa que es pot anomenar novetat i que ha passat no fa gaire: en Gauti Tófason va salpar amb cinc vaixells de guerra i hi va remuntar el Gautelfur i quan va recalar a les illes Eikureyjar, hi arribaren cinc vaixells mercants grans danesos. En Gauti i els seus homes es van apoderar ràpidament de quatre naus mercants sense perdre-hi un sol home i hi obtingueren un gran botí, però la cinquena nau va reeixir a fugir cap a mar oberta i prendre vela. En Gauti els va encalçar amb una sola nau i, al començament, s'hi anava acostant, però llavors la mar va començar a alçurar-se, la nau mercant va fer més via i va reeixir a arribar a alta mar. En Gauti llavors va voler tornar enrere, però va acabar esclatant una gran tempesta i va naufragar a l'illa de Hlésey amb el resultat que va perdre tot el botí que havia fet i la major part dels seus homes. Els seus altres companys l'havien d'esperar a les illes Eikureyjar, però quinze naus mercants daneses van caure sobre ells i els varen matar tots i agafaren tot el botí que ells havien fet abans. Vet ací el que obtingueren per llur cobdícia

♦ lægja (o: lækka) seglin: #1. <LOC NÀUT> llevar vela (reduir la superfície de la vela exposada al vent); #2. <LOC FIG> abaixar veles, abaixar l'estufera, abaixar el volum (abaixar els fums o l'ensuperbiment)

♦ rifa segl[in]: recollir les veles, carregar les veles

♦ setja upp segl: col·locar la vela

◊ ...nú ætla ek þann verr hafa, er til þess hættir við hann; nú leggsk ok innan eptir sundinu fjallagol nǫkkut; ræð ek þat, at vér vindim segl várt við húnboru, ok stefnim út á haf; fari Þrándr sjálfr annat sumar með ull sína, ef hann vill selja láta; en ef ek komumk í brot, þá þykki mér þess ván, at ek koma aldri síðan til Nóregs“. Þeim Færeyingum þótti þetta snjallræði; taka þeir at setja upp segl sitt ok láta ganga um nóttina í haf út, sem mest megu þeir; létta þeir eigi fyrr, en þeir koma til Færeyja ok heim í Gǫtu. Lét Þrándr illa yfir ferð þeira, þeir svǫruðu eigi vel ok váru þó heima með Þrándi: ...jo, pel que fa a mi, tinc per mi que al qui s'hi avingui, les coses li aniran maldades. Ara, procedent de les muntanyes de l'interior, bufa sobre el freu un serè favorable; [per això] el meu consell és que hissem la nostra vela i ens fem a la mar; i en Þrándr, si vol, que vingui ell mateix amb la seva llana l'estiu qui ve a vendre-la; jo, emperò, si aquesta vegada me'n surto, no em tornaré a deixar veure mai més per Noruega”. Als feringis aquest els va semblar un bon consell. Immediatament varen col·locar la vela i sortiren de nit a alta mar, singlant tan de pressa com pogueren, i no afluixaren la travessia fins que no hagueren arribat a les illes Fèriar i tornaven a ésser a Gata. En Þrándr es va prendre molt malament com havia anat aquell viatge; els feringis, per llur banda, tampoc no li varen respondre amicalment i això que eren a casa seva, a cal Þrándr

◊ en er þeir hǫfðu skilizk ok sér fór hvárr flotinn, þá kǫnnuðu konungar lið sitt ok funnu, at þeir hǫfðu ekki mannspell fengit. Þat sá þeir ok, ef þeir biði þar þess, er Knútr konungr hefði búit allan her þann, er hann hafði, ok legði síðan at þeim, at liðsmunr var svá mikill, at lítil ván var, at þeir mundu sigrask, en auðvitat, ef orrosta tœkisk, at þar myndi verða it mesta mannfall. Nú var þat ráð tekit, at róa liðinu ǫllu austr með landi. En er þeir sá, at flotinn Knúts konungs fór ekki eptir þeim, þá reistu þeir viður ok settu upp segl sín: i quan s'hagueren separat i cadascuna de les dues flotes ja seguia [el seu rumb], els reis varen passar revista a llurs tripulacions i constataren que no havien sofert grans danys en homes; d'altra banda, se n'adonaven que, si esperaven fins que el rei Canut hagués col·locat tota la seva gran esquadra en ordre de batalla i tot seguit els atacava, la superioritat numèrica d'aquest sobre ells era tan gran que les expectatives que ells obtinguessin la victòria eren migrades, i que resultava obvi que, si la batalla es reprenia, hi hauria un gran carnatge entre ells. D'aquesta manera, prengueren la decisió de posar rumb al rem cap a llevant amb tota l'esquadra, navegant al llarg de la costa. I quan varen veure que la flota del rei Canut no els empaitava pas, varen aixecar llurs pals i hi penjaren les veles

♦ sigla [fyrir] fullum seglum (o: sigla með öllum seglum): navegar a tota vela (o: a vela plena; o: a veles plenes)

♦ svipta seglum: arriar (o: abaixar) les veles

♦ taka saman segl: arriar (o: abaixar) les veles

♦ taka til segls: hissar la vela

◊ eftir það gekk Egill á skip; tóku þeir til segls og sigldu á haf út; tók þá byrinn að vaxa, og gerði veður hvasst og hagstætt; gekk þá skipið mikið: després, l'Egill va tornar al vaixell; van hissar la vela i posaren rumb a alta mar. Aleshores el vent va començar a refermar, però malgrat la mala maror, el vent els era favorable, de manera que el vaixell avançava amb bona marxa

♦ vinda upp segl: hissar veles

♦ þenja [út] seglið: desplegar la vela, mantenir la vela desplegada

◊ stögin eru slök hjá þér, þau halda ekki siglunni í skorðum og geta eigi þanið út seglið: les teves cordes s'han afluixat, ja no aguanten el suport del màstil i no poden tibar la vela

segla·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

veleria f

segl·bátur <m. -báts, -bátar>:

veler m, balandre m, balandra f

seglbretta·siglingar <f.pl -siglinga>:

windsurfisme  (o: windsurf) m

seglbretta·maður <m. -manns, -menn>:

windsurfista m & f

segl·bretti <n. -brettis, -bretti>:

post (o: planxa) f de surf de vela, post m de windsurf

segl·búinn, -búin, -búið <adj.>:

preparat -ada per a salpar

segl·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

ormeig m, eixàrcia f

segl·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:

<NÀUT> lona f [de vela], canemàs m, alona f (Bal.)

segl·festa <f. -festu, no comptable>:

camell m, alçacavall m, llast m

segl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix vela m (peix Istiophorus platypterus)

segl·garn <n. -garns, no comptable>:

llinyol m, llampera f, caramell m, cordill m, cordell m (Bal.)

segl·skip <n. -skips, -skip>:

veler m, vaixell m a la vela

segl·skúta <f. -skútu, -skútur. Gen. pl.: -skúta>:

iot m de vela

segul·afl <n. -afls, no comptable>:

magnetisme m

segul·áttaviti <m. -áttavita, -áttavitar>:

brúixola (o: búixola) magnètica

segul·band <n. -bands, -bönd>:

1. (hljómband, segulbandsspóla) cinta magnetofònica (cinta magnètica de magnetòfon)

♦ taka e-ð upp á segulband: enregistrar una cosa en cinta magnetofòfica

2. (kassetta) [cinta f de] casset m,f (cinta magnètica de casset)

3. (segulbandstæki) magnetòfon m (aparell d'enregistrament i reproducció de cintes magnètiques)

segulbands·spóla <f. -spólu, -spólur. Gen. pl.: -spólna>:

cinta magnetofònica

segulbands·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

magnetòfon m

segul·diskur <m. -disks, -diskar>:

<INFORM> disc magnètic

segul·dufl <n. -dufls, -dufl>:

mina [marina] magnètica

segul·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:

magnetosfera f

♦ segulhvolf jarðar: magnetosfera f terrestre

segul·járn <n. -járns, no comptable>:

1. (segulmagnað járn) imant m (ferro imantat)

2. (segulsteinn, seguljárnsteinn) magnetita f (Fe3O4)

segul·járnsteinn <m. -járnsteins, no comptable>:

magnetita f

segull <m. seguls, seglar>:

imant m

♦ U-laga segull: imant m en forma d'U

♦ → rafsegull “imant elèctric”

♦ → sísegull “imant permanent”

♦ → skeifusegull “imant de ferradura, imant en forma de ferradura”

segul·magn <n. -magns, no comptable>:

magnetisme m

segul·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnað ║ e-ð>:

magnetitzar una cosa, imantar una cosa

segul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

magnetitzat -ada, imantat -ada

segul·nál <f. -nálar, -nálar>:

agulla imantada

segul·norður <n. -norðurs, no comptable>:

nord magnètic

segul·ómun <f. -ómunar, -ómanir>:

<MED> ressonància magnètica [nuclear]

segul·rafall <m. -rafals, -raflar>:

(sísegulrafall) magneto f  (→ segulkveikja)

segul·ræma <f. -ræmu, -ræmur. Gen. pl.: -ræmna o: -ræma>:

1. (segulrönd) banda magnètica (de targeta de crèdit, de clau d'hotel etc.)

2. <GEOL & FÍS> franja magnètica

segul·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:

banda magnètica (de targeta de crèdit, de clau d'hotel etc.)

segul·skaut <n. -skauts, -skaut>:

pol magnètic

♦ → norðursegulskaut “pol nord magnètic”

♦ → suðursegulskaut “pol sud magnètic”

segul·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:

1. (hornið á milli segulnorðurs og kompásnorðurs) desviació (o: variació ) magnètica (angle format entre el nord magnètic (Nm) i el nord de l'agulla (Na) imantada de la brúixola)

2. (óeiginl. = hornið á milli landfræðilegs norðurs og segulnorðurs) declinació magnètica (impròpiament, esp. en documents antics) (→ misvísun)

segul·skipti <n.pl -skipta>:

inversió f de la polaritat magnètica

segul·stál <n. -stáls, -stál>:

1. (stáltegund) acer elèctric (o: magnètic) (acer per a imants, transformadors i/o generadors)

2. (segull) imant m (ferro o acer imantat)

♦ rafknúið segulstál: imant elèctric

segul·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

1. <GEN> polaritat magnètica

2. <AERO & MAR> rumb magnètic, ruta magnètica, RTM m, MC m (en navegació aèria: rumb o direcció de la trajectòria d’una aeronau expressada en graus a partir del nord magnètic)

segul·steinn <m. -steins, no comptable>:

magnetita f

segul·stöng <f. -stangar, -stangir (o: -stengur)>:

barra magnètica

segul·svið <n. -sviðs, -svið>:

camp magnètic

♦ segulsvið jarðar: camp magnètic terrestre

♦ öflugt segulsvið: camp magnètic intens

♦ → jarðsegulsvið “camp magnètic terrestre”

seið <f. seiðar, plural no atestat>:

variant de → seiður ‘seid’

seiða <seiði ~ seiðum | seiddi ~ seiddum | seitt>:

fer una encantació, fer màgia

♦ seiða seið: dur a terme un encanteri

◊ það er næst til tíðinda að Börkur kaupir að Þorgrími nef að hann seiddi seið að þeim manni yrði ekki að björg er Þorgrím hefði vegið þó að menn vildu duga honum. Uxi, níu vetra gamall, var honum gefinn til þess. Nú flytur Þorgrímur fram seiðinn og veitir sér umbúð eftir venju sinni og gerir sér hjall og fremur hann þetta fjölkynngilega með allri ergi og skelmiskap: el següent que va passar fou que en Börkur va pagar en Þorgrímur Nas perquè fes un seiður a l'home que havia mort en Þorgrímur per impedir que en pogués sortir benparat encara que hi hagués ningú que el volgués ajudar. El pagament fou un bou vell de nou anys. En Þorgrímur va acunçar el seiður: va fer-ne els preparatius com solia, es va bastir un seiðhjallur o bastida de seiður i va efectuar el seiður amb tota la malvestat i malamanya (cf. Baetke 19874, pàg. 548: skelmi-skapr m. Teufelei <...>)

♦ seiða e-ð fram: <FIG> conjurar una cosa

♦ seiða e-n: encantar algú

♦ seiða e-n til sín: <FIG> atreure algú [cap a si irresistiblement, d'una manera gairebé màgica]

♦ seiða til sín e-ð: fer aparèixer una cosa amb un encanteri

◊ hér eptir safnaz saman með Hertnið konungi mikill herr. Ok hans kona Ostacia ferr út ok hrœrði sinn gand. Þat kǫllum vér, at hon fœri at seiða, svá sem gert var í forneskju, at fjǫlkunngar konur, þær er vér kǫllum vǫlur, skyldu seiða hǫ́num seið. Svá mikit gerði hon af sér í fjǫlkynngi ok trǫllskap, at hon seiddi til sín margs konar dýr, leóna ok bjǫrnu ok flugdreka stóra. Hon tamdi þá alla, þar til at þeir hlýddu henni ok hon mátti vísa þeim á hendr sínum úvinum. Svá segir í kvæðum þýðverskum, at hennar herr væri líkr fjǫ́ndum sjǫ́lfum. Hon sjǫ́lf var ok sem einn flugdreki. Hertnið konungr flytr sinn her í gegn Ísungi konungi, ok þar, er þeir finnaz, verðr strǫng orrosta: després d'aquests fets, es va aplegar un gran exèrcit amb el rei Hertnið. La seva dona Ostacia va sortir a fora i va remenar [enlaire] la seva vara d'encantació. D'això en diem que va sortir a fora a fer una encantació tal com passava en els temps de la idolatria, que les dones enteses en màgia, que nosaltres anomenem vǫlor, feien màgia. L'Ostacia en sabia tant de màgia i de bruixeria que per encantament va fer aparèixer al seu voltant molts d'animals, com ara lleons, óssos i grans dracs alats. Els va domtar tots fins que l'obeïren i ella els pogué indicar el camí cap als seus enemics. En cançons saxones es diu que el seu exèrcit era talment [estigués fet] dels mateixos dimonis [de l'infern]. Ella mateixa també era com un drac volador. El rei Hertnið va menar el seu exèrcit contra el rei Ísungr. Quan [els dos exèrcits] es varen topar, va esclatar una aferrissada batalla

♦ seiða til: obrar un encanteri

♦ seiða til að <+ subj.>: <FIG> obrar l'encanteri que <+ subj.>

◊ nú biður Steingerður Kormák stunda til föður hennar og fá hennar og fyrir sakir Steingerðar gaf Kormákur Þorkeli góðar gjafir. Eftir þetta eiga margir menn hlut í og þar kom um síðir að Kormákur bað Steingerðar og var hún honum föstnuð og ákveðin brullaupsstefna og stendur nú kyrrt um hríð. Nú fara orð á milli þeirra og verða í nokkurar greinir um fjárfar og svo veik við breytilega að síðan þessum ráðum var ráðið fannst Kormáki fátt um. En það var fyrir þá sök að Þórveig seiddi til að þau skyldu eigi njótast mega: llavors la Steingerður va demanar al Kormákur que s'esforcés a aconseguir l'amistat o el favor de son pare perquè aquest l'hi donés per esposa i per mor de la Steingerður en Kormákur va fer bons regals al Þorkell. Després d'això, encara n'hi hagué uns quants més que varen intervenir-hi però finalment la cosa va acabar que en Kormákur va demanar la mà de la Steingerður, la qual fou promesa en matrimoni al Kormákur i es va fixar el dia de la celebració de les noces i, després d'això, no hi hagué res més de nou durant un temps. Llavors hi hagué converses entre ells i hi hagué algunes dissensions pel que fa a les qüestions de béns i diners (o sigui, relatives al dot) i, després que s'hi hagueren pres les decisions satisfactòries, es va esdevenir, per a estranyesa de tothom, que en Kormákur es va mostrar fred amb tot el que tingués a veure amb el casament. I això era perquè la Þórveig havia obrat l'encanteri que la Steingerður i en Kormákur no poguessin gaudir l'un de l'altre

♦ seiða til sín e-n: <FIG> atreure algú [cap a si irresistiblement, d'una manera gairebé màgica]

seiða·eldi <n. -eldis, no comptable>:

cria f d'alevins

seiðaeldis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

centre m de cria d'alevins

seiðandi, seiðandi, seiðandi <adj.>:

<FIG> fascinant

seið·berandi <m. -beranda, -berendur>:

bruixot m capaç de fer el seid, xaman m (?)

◊ ero vǫlor allar ǀ frá Viðólfi, ǁ vitcar allir ǀ frá Vilmeiði, ǁ enn seiðberendr ǀ frá Svarthǫfða, ǁ iǫtnar allir ǀ frá Ymi komnir: totes les volves descendeixen d'en Viðólfr, tots els fetillers d'en Vilmeiðr, i els faedors del seid d'en Svarthǫfði - tots els ètuns descendeixen de n'Ymir

seið·hjallur <m. -hjalls, -hjallar>:

<HIST> seiðhjallr m, bastida o plataforma de fusta, sovint alta, damunt la qual s'asseia la seidkona per a dur-hi a terme el ritu del seid

◊ en að áliðnum degi var henni veittur sá umbúningur sem hún skyldi til að fremja seiðinn. Bað hún fá sér konur þær sem kynnu fræði það er þyrfti til seiðinn að fremja og Varðlokur heita. En þær konur fundust eigi. Þá var að leitað um bæinn ef nokkur kynni. Þá svarar Guðríður: "Hvorki er eg fjölkunnig né vísindakona en þó kenndi Halldís fóstra mín mér á Íslandi það fræði er hún kallaði Varðlokur." Þorbjörg svaraði: "Þá ertu fróðari en eg ætlaði." Guðríður segir: "Þetta er þess konar fræði og atferli að eg ætla í öngvum atbeina að vera því að eg er kona kristin." Þorbjörg svarar: "Svo mætti verða að þú yrðir mönnum að liði hér um en þú værir þá kona ekki að verri. En við Þorkel met eg að fá þá hluti hér til er þarf." Þorkell herðir nú að Guðríði en hún kveðst mundu gera sem hann vildi. Slógu þá konur hring umhverfis en Þorbjörg sat uppi á seiðhjallinum. Kvað Guðríður þá kvæðið svo fagurt og vel að engi þóttist fyrr heyrt hafa með fegri raust kveðið sá er þar var. Spákona þakkar henni kvæðið. Hún hafði margar náttúrur hingað að sótt og þótti fagurt að heyra það er kveðið var "er áður vildu frá oss snúast og oss öngva hlýðni veita. En mér eru nú margir þeir hlutir auðsýnir er áður var bæði eg og aðrir duldir. En eg kann það að segja að hallæri þetta mun ekki haldast lengur en í vetur og mun batna árangur sem vorar. Sóttarfar það sem lengi hefir legið mun og batna vonum bráðara. En þér Guðríður skal eg launa í hönd liðsinni það sem oss hefir af staðið því að þín forlög eru mér nú öll glöggsæ. Það muntu gjaforð fá hér á Grænlandi er sæmilegast er til þó að þér verði það eigi til langæðar því að vegir þínir liggja út til Íslands og mun þar koma frá þér ættbogi bæði mikill og góður og yfir þínum ættkvíslum mun skína bjartur geisli. Enda far nú vel og heil, dóttir mín." Síðan gengu menn að vísindakonunni og frétti hver eftir því sem mest forvitni var á. Var hún og góð af frásögnum. Gekk það og lítt í tauma er hún sagði. Þessu næst var komið eftir henni af öðrum bæ og fór hún þá þangað. Þá var sent eftir Þorbirni því að hann vildi eigi heima vera meðan slík heiðni var framin. Veðrátta batnaði skjótt þegar er vora tók sem Þorbjörg hafði sagt. Býr Þorbjörn skip sitt og fer uns hann kemur í Brattahlíð. Tekur Eiríkur við honum báðum höndum og kvað það vel er hann var þar kominn. Var Þorbjörn með honum um veturinn og skuldalið hans. Eftir um vorið gaf Eiríkur Þorbirni land á Stokkanesi og var þar ger sæmilegur bær og bjó hann þar síðan: i a l'horabaixa de l'endemà, li prepararen tot el que li caldria per a fer el seid. Va pregar que hi fessin anar les dones que posseïssin els coneixements que calien per a fer el seid i que es diuen varðlokur, però no es van trobar dones que sabessin aquests cants. Aleshores cercaren pel mas per veure si hi havia algú que els sabés. La Guðríður va contestar: "No sóc pas versada en màgia ni tinc el do de la previdència, però la Halldís, la meva fóstra, em va ensenyar a Islàndia els coneixements que ella anomenava varðlokur". La Þorbjörg li va contestar: "Aleshores ets més versada en les arts màgiques que no creia". La Guðríður li va dir: "Aquesta mena de coneixements i aquest procediment en són uns en què no crec que hi pugui ésser de cap ajut perquè sóc cristiana". La Þorbjörg li va contestar: "[Si ens ajudes] ben bé podria ésser que ajudis la gent d'aquí i llavors no series una dona pitjor per haver-ho fet. D'en Þorkell espero rebre'n totes les coses que calen". En Þorkell aleshores va pressionar la Guðríður i al final ella va declarar que faria el que ell volia. Aleshores les dones formaren un cercle tot al voltant de la bastida del seid, a dalt de la qual hi seia la Þorbjörg. La Guðríður va declamar el poema tan bé i d'una manera tan bella que ningú dels que eren allò era del parer d'haver-lo sentit declamar abans amb una veu més bella. La vident [= Þorbjörg] la [= Guðríður]  va regraciar per la declamació del cant; ella [= Guðríður] havia fet acudir fins allà mants esperits elementals i "als qui abans volien girar-nos les espatlles i negar-nos tota obediència, [els] ha semblat bonic de sentir el que s'hi ha cantat. I ara em són clares moltes de les coses que abans em restaven amagades tant a mi com als altres. I ara puc dir-vos que aquesta fam no durarà més enllà d'aquest hivern i que els esplets milloraran amb l'arribada de la primavera. l'epidèmia que fa temps que va començar, també millorarà més aviat del que pensem. Pel que fa a tu, Guðríður, et recompensaré immediatament per l'ajut que ens has donat, car el teu destí ara està tot clar davant meu. Faràs un matrimoni aquí a Grenlàndia que serà honrosíssim però aquest matrimoni no durarà gaire, car els teus camins et duran cap a Islàndia on de tu en naixerà un llinatge gran i notable i sobre les branques d'aquest llinatge hi lluirà una claror brillant. I ara, filla meva, vés i tingues salut". Tot seguit, els assistents s'acostaren a la vident, i cadascun d'ells va escoltar d'ella el que més desitjava saber. Les profecies que la Þorbjörg els va fer foren bones, i molt poques foren les coses que ella els va profetitzar que no es va acomplir. Immediatament després d'això, la varen anar a cercar d'un altre mas i ella se n'hi va anar. Aleshores varen enviar gent a cercar en Þorbjörn, car s'havia negat a romandre al mas mentre s'hi fés tot aquell ritual pagà. Quan va arribar la primavera, el temps aviat va millorar tal com havia dit la Þorbjörg. En Þorbjörn va aparellar el seu vaixell i va navegar-hi fins a Brattahlíð. L'Eiríkur l'hi va rebre amb els braços oberts i digué, que estava bé que hi hagués anat. En Þorbjörn i la seva família varen passar l'hivern a ca ell. La primavera següent, l'Eiríkur va donar al Þorbjörn terres a Stokkanes, on en Þorbjörn va construir-hi un bell mas en el qual hi va viure de llavors ençà (vocabulari: #1. frœði: cf. Baetke 19874, pàg. 166: frœði <...> 2. Zauberformel, -spruch, -lied 3. Gedicht; #2. varðlokur: cf. Baetke 19874, pàg. 700: varðlokkur, varðlokur f.pl. e. Art Zaubergesang; #3. vísindakona: cf. Baetke 19874, pàg. 748: vísendakona f. eine weise Frau, Weissagerin; #4. fróðr: cf. Baetke 19874, pàg. 164: fróðr <...> 2. zauberkundig; #5. atbeini: cf. Baetke 19874, pàg. 30: vera í atbeina með e-m jmd. beistehen; #6. meta: cf. Baetke 19874, pàg. 417: meta (e-t) við e-n <...> 2. jmd. etw. (zur Ausführung) überlassen; #7. vonu[m] bráðara: cf. Baetke 19874, pàg. 694: dat. sg. vánu, dat. pl. vánum mit comp.: eigi vánu(m) seinna nicht langsamer als zu erwarten; vánu bráðara schneller als zu erwartet, über Erwarten schnell; #8. í hönd: cf. Baetke 19874, pàg. 299: (þegar) í hǫnd sogleich, sofort, auf der Stelle; #9. langæð: cf. Baetke 19874, pàg. 362: lang-æð f. lange Dauer; #10. far vel og heil: totes les fórmules de comiat nostres tenen un rerefons cristià que impedeix usar-les en aquest context. He hagut, per tant, d'improvisar una fórmula de comiat ad hoc; )

seiði <n. seiðis, seiði>:

aleví m

seið·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

<HIST> seiðkona f, seidkona f, la típica bruixa de l’Edat Mitjana islandesa i noruega

◊ kona er nefnd Heiðr. Hún var völva ok seiðkona ok vissi fyrir óorðna hluti af fróðleik sínum. Hún fór á veizlur ok sagði mönnum fyrir um vetrarfar ok forlög sín. Hún hafði með sér fimmtán sveina ok fimmtán meyjar. Hún var á veizlu skammt í burt frá Ingjaldi: hi havia una dona que nomia Heiðr. Era volva i seidkona, i, pels seus coneixements de màgia, sabia per endavant les coses encara no esdevingudes. Anava als banquests i hi presagiava a la gent el temps que faria a l'hivern i llur destí. Anava acompanyada sempre de quinze vailets i de quinze noies. Un dia era a un banquet no gaire lluny de ca l'Ingjaldr

◊ síðan gekk Ásmundr til sætis síns, en alþýða fór til seiðkonunnnar, ok sagði hún hverjum þat, sem fyrir var lagit, ok una þeir allir vel við sinn hlut. Síðan sagði hún um vetrarfar ok marga aðra þá hluti, er menn vissu eigi áðr. Ingjaldr þakkar henni sínar spásögur: tot seguit, l'Ásmundr se'n tornà al seu seient i aleshores, tota la gentada anà a veure la seidkona, i ella a cadascun li deia el que el futur li deparava i tots ells estigueren satisfets amb llur destí. Després, ella els va predir el temps que faria aquell hivern i moltes de més coses, que ningú no havia sabut abans. L'Ingjaldr la va regraciar per les seves profecies

◊ völva ein var þar komin, sem Heiðr hét. Hana bað Fróði konungr at neyta listar sinnar ok vita, hvat hún kynni at segja til sveinanna. Gerði hann þá gilda veislu í móti henni ok setti hana á seiðhjall einn háan. Konungr spyrr þá, hvat hún sæi til tíðenda, "því at ek veit," sagði hann, "at nú mun margt fyrir þik bera, ok sé ek nú mikla gæfu á þér, ok svara mér sem skjótast, seiðkona": hi havia arribat una volva que nomia Heiðr. El rei Fróði li pregà que fes ús de les seves arts i saber el que fos capaç d'esbrinar dels vailets. Va celebrar un opípar banquet en honor d'ella i la va fer seure a un seiðhjallr alt, ço és, la plataforma de fusta damunt la qual les seidkonor hi feien el seid. Aleshores el rei li va demanar quins esdeveniments propers veia, "car sé", li va dir ell a ella, "que ara se t'apareixeran al davant moltes de coses, i veig que t'acompanya una gran gæfa -bona sort concedida a una persona pel destí- i respon-me tan aviat com podràs, seidkona"

◊ Fróði konungr herðir nú at seiðkonu fast ok biðr hana segja it sanna, ef hún skuli ekki pínd verða. Hún gapir þá mjök, ok verðr erfiðr seiðrinn, ok nú kvað hún vísu: “"Sé ek, hvar sitja ǁ synir Hálfdanar, ǁ Hróarr ok Helgi, ǁ heilir báðir; ǁ þeir munu Fróða ǁ fjörvi ræna, - ǁ nema þeim sé fljótt fyrirfarit, en þat mun eigi verða," sagði hún. Ok eptir þetta stiklar hún ofan af seiðhjallinum ok kvað...: el rei Fróði llavors va pressionar amb fermesa la seidkona, a qui pregava que li digués la veritat si no volia que li donessin turment. Ella va badallar molt i el seid resultà difícil de fer, i finalment va declamar aquesta vísa: “«veig on són en Hróarr i en Helgi, els fills d'en Hálfdan, tots dos sans i estalvis. Li robaran la vida al Fróði» llevat que hom els faci morir aviat, però això no passarà”, va dir. I després de dir aquestes paraules, va botar en terra de dalt de la plataforma del seid i declamà...

◊ þess er nú við getit eitthvert sinn, þá er Signý sat í skemmu sinni, at þar kom til hennar ein seiðkona, fjǫlkunnig harla mjǫk. Þá talar Signý við hana: “Þat vildi ek,” segir hon, “at við skiptum hǫmum.” Hon segir, seiðkonan: “Þú skalt fyrir ráða.” Ok nú gerir hon svá af sínum brǫgðum, at þær skipta litum. Ok sezk seiðkonan nú í rúm Signýjar at ráði hennar ok ferr í rekkju hjá konungi um kveldit. Ok ekki finnr hann, at eigi sé Signý hjá honum. Nú er þat frá Signýju at segja, at hon ferr til jarðhúss bróður síns ok biðr hann veita sér herbergi um nóttina, “þvíat ek hefi villzk á skóginum úti. Ok veit ek eigi, hvar ek fer." Hann mælti, at hon skyldi þar vera, ok vildi eigi synja henni vistar, einni konu, ok þóttisk vita, at eigi mundi hon svá launa honum góðan beina at segja til hans. Nú ferr hon í herbergi til hans ok setjask til matar. Honum varð opt litit til hennar. Ok lízk konan væn ok fríð. En er þau eru mett, þá segir hann henni, at hann vill, at þau hafi eina rekkju um nóttina. En hon brýzk ekki við því. Ok leggr hann hana hjá sér þrjár nætr samt. Eptir þat ferr hon heim ok hittir seiðkonuna ok bað, at þær skipti aptr litum. Ok svá gerir hon: arribats a aquest punt es conta que una vegada que la Signý era a la seva skemma, va anar a veure-la-hi una seidkona que era molt molt versada en les arts màgiques. Aleshores la Signý li va dir: “Voldria”, li va dir, “que intercanviem els nostres hamir o formes”. La seidkona li va dir: “Com vulguis” I llavors, la seidkona va obrar amb les seves arts que bescanviessin les formes i va restar a les estances de la Signý -complint la voluntat expressa d’aquesta- i aquella nit se’n va anar al llit amb en Siggeirr sense que aquest se n’adonés que no era pas la Signý la qui jeia al seu costat. Pel que fa a la Signý, es conta que se n’anà a la casa semisubterrània de son germà i li va demanar que li donés cobiti per aquella nit, “perquè m’he perdut en el bosc i ja no sé per on vaig”. Ell li digué que s’hi podia quedar i que no refusaria de donar-li cobiti a ella, una dona tota sola, i ho féu creient que ella no li pagaria la seva hospitalitat revelant a altri que ell vivia allà. Així i doncs, ella entrà a dins la casa i tots dos es van asseure a taula per sopar. Sovint els ulls d’ell volaven cap a ella i li semblava una dona esvelta i bella. En havent sopat, ell li va dir que volia que aquella nit compartissin un sol jaç i ella no s’hi negà pas i per tres nits van jeure plegats. Després, ella se’n tornà a casa seva i hi va trobar la seiðkona i li demanà que tornessin a bescanviar les formes i així ho feren

◊ þá sendi Drífa eftir Huld seiðkonu en sendi Vísbur, son þeirra Vanlanda, til Svíþjóðar. Drífa keypti að Huld seiðkonu að hún skyldi síða Vanlanda til Finnlands eða deyða hann að öðrum kosti. En er seiður var framiður var Vanlandi að Uppsölum. Þá gerði hann fúsan að fara til Finnlands en vinir hans og ráðamenn bönnuðu honum og sögðu að vera mundi fjölkynngi Finna í fýsi hans. Þá gerðist honum svefnhöfugt og lagðist hann til svefns. En er hann hafði lítt sofnað kallaði hann og sagði að mara trað hann. Menn hans fóru til og vildu hjálpa honum en er þeir tóku uppi til höfuðsins þá trað hún fótleggina svo að nær brotnuðu. Þá tóku þeir til fótanna. Þá kafði hún höfuðið svo að þar dó hann. Svíar tóku lík hans og var hann brenndur við á þá er Skúta heitir. Þar voru settir bautasteinar hans: La Drífa aleshores va enviar a cercar la seiðkona Huld, mentre enviava el fill d'ella i en Vanlandi, en Vísburr, a Suècia. La Drífa va pagar a la seiðkona Huld perquè fés un seid que fés que en Vanlandi tornés a Lapònia, o, altrament, el fés morir. Quan es va fer el seid, en Vanlandi es trobava a Uppsalir. Aleshores va sentir un gran desig d'anar a Lapònia, però els seus amics i els seus consellers li prohibiren que hi anés dient-li que darrere aquell desig desficiós seu hi havia d'haver la màgia dels lapons. Aleshores es va emparar d'ell una gran somnolència i es va ajeure per dormir. I quan no feia gaire que s'era adormit, va cridar dient que una mara el trepitjava. Els seus homes hi acudiren i volgueren ajudar-lo, però quan li aixecaren el cap, la mara li va trepitjar les cames de tal manera que cuidaven trencar-se. Aleshores li agafaren les cames, però ella llavors li va pitjar tant el cap cap enrere que ell va morir. Els suecs agafaren el seu cadàver i l'incineraren a la vora del riu que es diu Skúta. A l'indret de la pira hi dreçaren les seves bautasteinar

seiðkonu·sonur <m. -sonar, -synir>:

fill m de bruixa (a la traducció de la Bíblia, seiðkona hi tradueix el participi poel hebreu onenà - עֹנְנָה de l' Isaïes 57:3. El mot wə-ʕɔnəˈnīm - וְעֹנְנִים de l' Isaïes 2:6 hi és traduït per í austurlenskum göldrum og spáförum i el mot ū-məʕōnəˈnīm - וּמְעוֹנְנִים d'en Miquees 5:11 hi és traduït per spásagnamenn. Finalment, el participi wə-ʔɛl־ʕɔnənēi̯-ˈχɛm - וְאֶל-עֹנְנֵיכֶם d'en Jeremies 27:9 hi és traduït per galdramenn. També es tradueix amb galdrakona el terme məχaʃʃēˈφāh - מְכַשֵּׁפָה d'Èxode 22:18)

◊ komið þér hingað, þér seiðkonusynir (bəˈnēi̯   ʕonəˈnāh, בְּנֵי עֹנְנָה), þú afsprengi hórkarls og skækju!: però vosaltres, feu-vos ençà, fills de la bruixa, i tu, progènie d'un adúlter i una prostituta

seið·læti <n. -lætis, -læti>:

<HIST> cançó f de seid

◊ En litlu síðar gera þau heimanferð sína Kotkell og Gríma og synir þeirra. Það var um nótt. Þau fóru á bæ Hrúts og gerðu þar seið mikinn. En er seiðlætin komu upp þá þóttust þeir eigi skilja er inni voru hverju gegna mundi. En fögur var sú kveðandi að heyra. Hrútur einn kenndi þessi læti og bað engan mann út sjá á þeirri nótt "og haldi hver vöku sinni er má og mun oss þá ekki til saka ef svo er með farið" En þó sofnuðu allir menn. Hrútur vakti lengst og sofnaði þó. Kári hét son Hrúts er þá var tólf vetra gamall og var hann efnilegastur sona Hrúts. Hann unni honum mikið. Kári sofnaði nær ekki því að til hans var leikur ger. Honum gerðist ekki mjög vært. Kári spratt upp og sá út. Hann gekk á seiðinn og féll þegar dauður niður: poc temps després, en Kotkell, na Gríma i els seus fills partiren de ca seva. Era de nit. Es dirigiren al mas d'en Hrútur i allà hi feren un gran seid. I quan les cançons de seid hi arribaren, els qui eren a dins les cases del mas no podien entendre què volia dir allò, però el cant era agradable de sentir. Només en Hrútur coneixia aquests cants i pregà que ningú no sortís a fora aquella nit a veure què passava, "i que tots els qui puguin, vetllin, i si ho fem així, no ens passarà cap mal". Així i tot, tots acabaren per adormir-se. En Hrútur fou el qui va vetllar més, però al final, també es va adormir. Un fill d'en Hrútur nomia Kári; tenia dotze anys i era el fill d'en Hrútur que més prometia. En Hrútur l'estimava molt. En Kári gairebé no es va adormir del tot, perquè l'encanteri del seid es feia contra ell. Se trobava desficiós. En Kári va saltar fora del llit i va sortir a fora a mirar. Es va dirigir cap a l'indret del seid i va caure mort en terra immediatament

seið·maður <m. -manns, -menn>:

mag expert en encanteris (o: encantacions), encantador m (a la traducció de la Bíblia hi tradueix l'hebreu [nevon] làħaix - לָחַשׁ de l' Isaïes 3:3)

◊ Guð, Drottinn allsherjar, sviptir Jerúsalem og Júda hverri stoð og styttu, allri stoð matar og allri stoð vatns, hetju og hermanni, dómara og spámanni, spásagnamanni og öldungi, liðsforingja og hirðmanni, ráðgjafa, galdramanni  (wa-ħăˈχam ħărāˈʃīm, וַחֲכַם חֲרָשִׁים) og slóttugum seiðmanni (ū-nəˈβōn   ˈlāħaʃ, וּנְבוֹן לָחַשׁ): perquè, vet aquí, que el Senyor, Jahvè dels exèrcits, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntal i suport: tota la provisió de pa i tota la reserva d'aigua, tot paladí i home de gerra, tot jutge i profeta, tot endeví i vell, tot capità de cinquanta i cortesà, tot conseller, tot fetiller i tots els mags arters

♦ → galdramaður “bruixot”

♦ → töframaður “mag”

seið·magn <n. -magns, no comptable>:

1. (töfrakraftur) [poder m de la] màgia f (força de la màgia, poder màgic)

2. <FIG = aðdráttarafl> màgia f, atractiu m, fascinació f, encant m [màgic], poder m de seducció

◊ “Seiðmagn óbyggðanna - ferðaþættir” eftir Gerði Steinþórsdóttur: “La màgia (o: fascinació) de les óbyggðir, les regions deshabitades d'Islàndia - descripcions de viatges per aquestes terres” de la Gerður Steinþórsdóttir

♦ e-ð hefur í engu dregið úr seiðmagni e-s: una cosa no ha fet disminuir en res l'encant d'una cosa

3. <FIG> aura f (o: halo m) de misteri, mística f, misticisme m

seið·rokk <n. -rokks, no comptable>:

<MÚS> rock màgic

seið·skratti <m. -skratta, -skrattar>:

<HIST> seiðskratti m, seidskratti m, bruixot de l’Edat Mitjana islandesa i noruega capaç de fer el seid

◊ maður hét Þorgrímur og var kallaður nef. Hann bjó á Nefsstöðum fyrir innan Haukadalsá. Hann var fullur af gerningum og fjölkynngi og var seiðskratti sem mestur mátti verða: hi havia un home que nomia Þorgrímur en Nas. Vivia a Nefsstaðir a la banda interior del riu Haukadalsá. Era un home ple de maleficis i de màgia i era un bruixot com no n'hi podia haver cap de més gran. En Þorgrímur i en Þorkell el varen convidar a ca ells perquè també ells hi donaven un convit. En Þorgrímur era hàbil treballant el ferro i conten que tots ells, els dos Þorgrímurs i en Þorkell, varen anar a la forja i s'hi varen tancar en fort. Aleshores varen agafar els bocins de l'espasa Grásíða que havien tocat al Þorkell quan ell i els seus germans s'havien repartit l'herència i en Þorgrímur en va fer una llança que estigué acabada de fer al vespre; a la fulla hi havia incrustacions amb símbols màgics (cf. Baetke 19874, pàg. 401: mál n.pl Verzierungen, Einlagen (an einer Waffe) i málaspjót n. Spieß mit (eingelegten) Verzierungen. Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga, del 1903, pàg. 14, en dóna la següent definició: málaspjót - geirnagla, ein mit magischen zeichen versehener speer, der so lang war, dass ein mann, wenn er auf der erde stand, mit ausgestreckter hand noch den nagel erreichen konnte, durch den das speereisen an dem schaft befestigt war; íb., pàg. 24 : mál, es war also ein málaspjót, ein speer mit magischen zeichen, s. zu c. VI, 10) i el mànec entrava un forc dins la dolla (segueixo Finnur Jónsson 1903, pàgs. 24-25: fœrt í, (scil. spjótit hepti spannarlangt, eine spanne tief steckte der griff in der tülle des speereisens“). Després tots se n'anaren a colgar

seiður <m. seiðs, seiðir>:

<HIST> seiðr m, seiður m, seid m, mena de fetilleria realitzada per les seiðkonor, una mena de bruixes medievals, amb la qual es podia afavorir o fer mal a algú, preveure el seu futur, preveure el temps que faria, esbrinar el parador d'algú etc. Si era fet per un home, l'efeminava

◊ hann reisti ölturu handa öllum himinsins her í báðum forgörðum húss Drottins. Hann lét syni sína ganga gegnum eldinn í Hinnomssonardal, stundaði galdur (wə-ʕōˈnēn, וְעוֹנֵן), spákukl (wə-niˈħēʃ, וְנִחֵשׁ) og seið (wə-χiʃˈʃēφ, וְכִשֵּׁף) og réð sér miðil og spásagnamann. Hann gerði margt sem illt var í augum Drottins og vakti reiði hans: va dreçar altars a tota la host del cel als dos atris del temple de Jahvè. Féu passar els seus fills pel foc, a la vall de Ben-Hinnom; practicava encanteris, presagis i la bruixeria, i recorria al nigromàntic i l'endeví [perquè li prediguessin el futur]. Va fer moltes de coses que eren dolentes als ulls de Jahvè i provocà la seva ira

◊ svo er sagt að Gísli var þrjá vetur í Geirþjófsfirði en stundum með Þorkatli Eiríkssyni en aðra þrjá vetur fer hann um allt Ísland og hittir höfðingja og biður sér liðs. En sakir þess tröll skapar er Þorgrímur nef hafði haft í seiðnum og atkvæða, þá verður þess eigi auðið að höfðingjar tækju við honum og þó að stundum þætti þeim eigi svo ólíklega horfa þá bar þó alls staðar nokkuð við. Hann var þó löngum með Þorkatli Eiríkssyni og hefur hann nú sex vetur verið í sektinni. Eftir þetta er hann stundum í Geirþjófsfirði á bæ Auðar en stundum í fylgsnum fyrir norðan ána er hann hafði gert sér; annað fylgsni átti hann við kleifarnar suður frá garði og var hann ýmist: diuen que en Gísli va passar tres hiverns al fiord de Geirþjófsfjörður però passant temporades a cal Þorkell Eiríksson i que durant tres hiverns més va recórrer tota Islàndia anant a trobar-se amb els höfðingjar per demanar-los ajut però, tanmateix, per causa de l'embruixament que en Þorgrímur Nas li havia fet en el seu seiður i dels maleficis [que l'hi va imposar (cf. Baetke 1987⁴, pág. 31: at-kvæði <...> 3. Verwünschung, Zauberspruch, (dadurch gewonnene) Zauberkraft)], el destí no va permetre que cap cabdill li fés costat i encara que de vegades li semblés que la cosa pintava molt bé, sempre hi havia alguna cosa que finalment ho impedia. Així i tot, romania llargues temporades amb en Þorkell Eiríksson. Així van passar sis anys del bandejament. Després d'aquest temps, de vegades era al fiord de Geirþjófsfjörður, al mas de l'Auður, i de vegades a un amagatall que s'havia fet al nord del riu; tenia un segon amagatall a les penyes rostes (Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga, del 1903, pàg. 55, en dóna la següent definició: kleifar ‘felsen, an denen man hinauf klettern kann’. Adolf Noreen 1950⁵, pàg. 261, tradueix aquest mot com a steiler abhang; Baetke 1987⁴, pág. 328, tot i donar-li entrada al seu diccionari, no tradueix el mot, sinó que, en la seva entrada, hi remet a klif ‘Klippe, Felsen, steile Anhöhe, Bergrücken’. Ens quedem, doncs, amb la definició d'en Finnur Jónsson) que hi havia al sud de la tanca del mas i de vegades era a un amagatall, de vegades a l'altre

◊ og það hafa menn mælt að Ingjaldur hafi Gísla mest veitt og það að mestu gagni orðið; og það er sagt að þá er Þorgrímur nef gerði seiðinn að hann mælti svo fyrir að Gísla skyldi ekki að gagni verða þó að menn byrgju honum hér á landi; en það kom honum eigi í hug að skilja til um úteyjar og entist því þetta hóti lengst þótt eigi yrði þess álengdar auðið: i es contava que l'Ingjaldur havia estat el qui més havia ajudat en Gísli i el qui de més utilitat li havia estat. També es contava que, quan en Þorgrímur Nas va fer el seu seiður, només hi va disposar (cf. Baetke 1987⁴, pág. 433: mæla fyrir eine (Rechts- oder Kult-)Formel vorsprechen, hersagen, einen (Zauber-)Spruch sprechen) que al Gísli no li servís de res que hi hagués ningú aquí, al país, que li donés aixopluc o ajuda, però que no li va passar pel cap d'incloure les illes exterior en la seva maledicció i que era per aquesta raó que l'ajut que [en Gísli] hi va rebre durà molt de temps, baldament que, a la llarga, el destí no va permetre pas que continués [indefinidament]

Seifur <m. Seifs, pl. no hab.>:

Zeus m (Ζεύς)

♦ sverja e-ð við Seif: jurar una cosa per Zeus

◊ nei, það sver ég við Seif: no, ho juro, per Zeus

seig:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → síga “davallar lentament [sobre]”

◊ ungmenni eitt, Evtýkus að nafni, sat í glugganum. Seig (καταφέρω : καταφερόμενος, -ένη, -όμενον, καταφερόμενος ὕπνῳ βαθεῖ) á hann svefnhöfgi, er Páll ræddi svo lengi, og féll hann sofandi ofan af þriðja lofti: un jove que es deia Eutic seia a la finestra. S'emparà d'ell un son profund com que en Pau s'allargava en el seu discurs, i, endut pel son, va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren mort

◊ ég heyrði hann tala og meðan ég hlustaði á hann seig (wa-ʔăˈnī   hāˈʝīθī   nirˈdām,וַאֲנִי הָיִיתִי נִרְדָּם) á mig djúpur svefn svo að ég féll fram á ásjónu mína á jörðinni: el vaig sentir parlant i mentre l'escoltava, s'emparà de mi un son profund, de manera que vaig caure de cara a terra

seig·fljótandi, -fljótandi, -fljótandi <adj.>:

viscós -osa

seigildi <n. seigildis, seigildi>:

substància viscosa

seigja <f. seigju, no comptable>:

viscositat f

seigla <f. seiglu, no comptable>:

tenacitat f

seiglast <seiglast ~ seiglumst | seiglaðist ~ seigluðumst | seiglast>:

1. (vera þolinn, endast) perseverar (resistir, ésser tenaç)

2. (vera seinlátur) ésser lent -a (esp. treballant o caminant)

seigur, seig, seigt <adj.>:

1. (kjöt) coriaci -àcia, estireganyós -osa (carn)

2. (leður, seymi/sin) resistent, dur -a (cuiro, tendó)

◊ af því að ég vissi, að þú ert þrjóskur (qāˈʃɛh, קָשֶׁה) og háls þinn seigur (—, —) sem járnseymi (wə-ˈɣīδ   barˈzɛl, וְגִיד בַּרְזֶל) og enni þitt hart (—, —) sem kopar, fyrir því kunngjörði ég þér það löngu fyrir og lét þig vita það áður en það kom fram, til þess að þú skyldir ekki segja: "Goð mitt hefir komið því til leiðar, og skurðgoð mitt og hið steypta líkneski mitt hefir ráðstafað því (t͡siu̯ˈwā-m, צִוָּם)": ja que sabia que ets tossut i el teu coll és resistent com un tendó de ferro i el teu front és dur com el coure, per això t'ho vaig anunciar molt de temps abans i t'ho vaig fer saber abans que no es realitzés, a fi que no diguessis: “És el meu déu qui ho ha portat a execució i el meu ídol [tallat qui ho ha fet] i la meva imatge fosa qui ha disposat que es fes”

3. (málmur) dúctil (metall)

4. (lím) viscós -osa (cola)

5. (þolinn, þrautseigur) tenaç (endurant, perseverant)

6. (duglegur) hàbil (capaç, bo [fent una cosa])

♦ vera seigur í sóknum: <LOC FIG> #1. (vera duglegur) ésser eficient [en el que fa], fer una feina bona (ésser bo o capaç, [saber] fer bé una cosa); #2. (láta ekki sitt eftir liggja) no eludir pas el seu deure o responsabilitat, no fer-se el desentès (fer-hi la seva aportació o contribució & fer el seu deure, no sustreure's pas al seu deure o obligació o a donar-hi un cop de mà)

◊ þriðji maður hafði verið í förinni með þeim Búrfellshjónum, og kenndu hann allir og sögðu: Þar er þá Þorsteinn matgoggur kominn; sá er þó lengi seigur í sóknum: una tercera persona havia acompanyat el matrimoni de Búrfell, i tots els varen reconèixer i digueren: “Ha vingut en Þorsteinn el golut; tot i això, de fa molt de temps que ha estat una persona eficient en les feines que fa”

seil <f. seilar, seilur (o: seilir; o: seilar)>:

1. <GEN> corda f (gruixuda, forta)

2. <BIOL> notocordi m

seilast <seilist ~ seilumst | seildist ~ seildumst | seilst>:

estendre (o: allargar) la mà per agafar una cosa

◊ hann seildist niður (ʝiʃˈlaħ, יִשְׁלַח) af hæðum (mi-mmāˈrōm, מִמָּרוֹם) og greip mig, dró mig upp úr hinum miklu vötnum: va estendre sa mà d'alt estant i em va agafar, em va treure de dins les grans aigües

◊ þá seildust mennirnir út (wa-i̯ʝiʃləˈħū ... ʔɛθ־ʝāˈδā-m, וַיִּשְׁלְחוּ ... אֶת-יָדָם) og drógu Lot til sín inn í húsið og lokuðu dyrunum: els homes aleshores van allargar el braç i estiraren en Lot cap a ells, fent-lo entrar dins llur casa i tancaren la porta

♦ seilast eftir e-u: estendre (o: allargar) la mà per agafar o prendre una cosa

◊ ryðstu ekki inn um hlið þjóðar minnar á degi glötunar hennar. Hlakkaðu ekki með hinum yfir óförum hennar á degi glötunar hennar, seilstu ekki (wə-ʔal־tiʃlaħˈnāh, וְאַל-תִּשְׁלַחְנָה) eftir eigum hennar (bə-ħēi̯ˈl-ō, בְחֵילוֹ) á degi glötunar hennar: no t'obris pas camí per les portes del meu poble el dia de la seva perdició, no exultis pas dels seu infortuni el dia de la seva perdició i no allarguis la mà per prendre-li les seves riqueses el dia de la seva perdició

◊ óvinurinn rétti út hönd sína, seildist eftir (ʝāˈδ-ō   pāˈraɕ, יָדוֹ פָּרַשׂ) dýrgripum hennar (ʕal   kāl־maħămadˈdɛi̯-hā, עַל כָּל-מַחֲמַדֶּיהָ). Hún sá að heiðingjarnir gengu inn í helgidóm hennar en þeim hafðir þú bannað að ganga í söfnuð þinn: l'enemic ha estès la seva mà sobre tots els objectes preciosos d'ella: ella ha vist com els pagans entraven dins el seu santuari, però vós els havíeu prohibit que entressin a la vostra assemblea

◊ því að veldissproti hins rangláta mun eigi hvíla á landi réttlátra til þess að hinir réttlátu seilist ekki með höndum sínum (lɔʔ־ʝiʃləˈħū ... ʝəδēi̯ˈhɛm, לֹא-יִשְׁלְחוּ ... יְדֵיהֶם) eftir ranglæti (bə-ʕau̯lāˈθāh, בְּעַוְלָתָה): car el ceptre de l'injust no restarà pas sobre la terra dels justos, a fi que els justos no allarguin pas les mans vers la iniquitat

◊ líkt og þegar seilst er (wa-ttimˈt͡sā ... ʝāˈδ-ī, וַתִּמְצָא ... יָדִי) í hreiður (χa-qˈqēn, כַקֵּן) greip hönd mín í auðæfi þjóðanna. Eins og yfirgefnum eggjum er safnað safnaði ég öllum heimsins löndum, enginn blakaði væng, lauk upp nefi eða tísti“: talment com quan es fica la mà dins un niu, així la meva mà ha agafat les riqueses dels pobles. Talment com s'arrepleguen els ous abandonats, així he arreplegat tots els països del món; no hi ha hagut ningú que batés les ales, que obrís el bec o piulés

◊ en eitt gjöri ég. Ég gleymi því, sem að baki er, en seilist eftir því, sem framundan er (ἐπεκτείνομαι: ἐπεκτεινόμενος, -όμενη, -όμενον, τοῖς δὲ ἔμπροσθεν ἐπεκτεινόμενος), og keppi þannig að markinu, til verðlaunanna á himnum, sem Guð hefur kallað oss til fyrir Krist Jesú: i faig només una cosa: m'oblido d'allò que he deixat darrere meu i allargo la mà vers allò que tinc al meu davant, i corro així cap a la meta, cap al premi celestial al qual Déu ens ha convocat davant el Crist Jesús

♦ seilast til e-s: allargar la mà vers una cosa [per agafar-la]

◊ þegar þú situr með mörgum til borðs, vertu þá ekki fyrstur til að seilast (ἐκτείνω, μὴ ἐκτείνῃς τὴν χεῖρά σου) til fanga (—, —): quan seuràs a taula en companyia de molts, no siguis pas el primer a allargar la mà vers els aliments

♦ → áseilast “cobejar”

seil·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

cordat m (individu i grup dels Chordata)

seiling <f. seilingar, seilingar>:

abast m

♦ vera innan seilingar: trobar-se (o: ésser) a l'abast de la mà

◊ naumlega ráðum vér í það sem á jörðu er og með herkjum finnum vér það sem er innan seilingar (τὰ ἐν χερσὶν). Hver hefur kannað það sem er á himnum?: a penes podem endevinar les coses que hi ha a la terra, i només amb esforç trobem el que és a l'abast de la nostra mà. Però, qui ha acanat les coses que són als cels?

♦ vera utan seilingar: trobar-se (o: ésser) fora de l'abast de la mà

seimur¹ <m. seims, seimar. Pl. no hab.>:

(hunangseimur) bresca f (de mel amb la mel verge que en regalima)

◊ heimi í hátíð er ný, ǁ himneskt ljós lýsir ský, ǁ liggur í jötunni lávarður heims, ǁ lifandi brunnur hins andlega seims, ǁ :/: konungur lífs vors og ljóss. :/: una nova festa hi ha al món, una llum celestial il·lumina els núvols, dins la grípia hi jeu el Senyor del món, font vivent de mel espiritual (o: font vivent [i infinita] d'or espiritual. Les dues traduccions són possibles), el rei de la llum i de la nostra vida (vocabulari: #1. hinn andlegi seimur: o bé es tracta d'una traducció del concepte llatí medieval del mel spirituale o favus spiritualis: Christus, fons vivus mellis spiritualis, o bé el sintagma és traducció d'un model *deep well of spiritual gold o *rich source of spiritual gold anglosaxó; #2. ský: el context sembla demanar, emperò, un significat cel. D'ésser així, ens trobaríem davant un anglicisme que s'arrengleraria bé al costat de lávarður heims - Lord of the World>)

seimur² <m. seims, seimar>:

(ymur af hljóði) so m [de cantarella], veu f ‘que s'arrossega’

♦ draga seiminn: (tala & syngja með langdregnum framburði) parlar i/o cantar ‘arrossegant’ amb cantarella les síl·labes, especialment les darreres síl·labes d'una frase o d'una estrofa

<LIT>  seimur³ <m. seims, no comptable>:

1. (gullþráður) fil m (d'or)

2. (gull & FIG = auðæfi) or m (or & FIG = tresor, riqueses)

sein- <en compostos>:

tardà -ana

seina·gangur <m. -gangs, no comptable>:

1. <HÍP> trot m ‘de gos’

2. <FIG> allargs m.pl, tardaneria f

♦ það er seinagangur á þessu: <LOC FIG> la cosa va per llarg

seinan <adv.>:

tard

♦ um seinan: [massa] tard

♦ það er um seinan nú: ara ja és massa tard

seinasti, seinasta, seinasta <adj. en grau superlatiu feble>:

darrer -a, últim -a (de tres o més)

♦ tuttugu árin seinustu: en els darrers vint anys

◊ það þarf ekki annað, enn að sérhver yðar skoði huga sinn um, hve margir af kunningjum hans hafi orðið eitri þessu að bráð tuttugu árin seinustu: no cal res més que cadascú mediti el seu propi cas i calculi el nombre dels seus coneguts que han caigut víctimes d'aquest verí en els darrers vint anys

♦ eftir ekki full tuttugu árin seinustu: després dels gairebé darrers vint anys

seinastur, seinust, seinast <adj. en grau superlatiu fort>:

darrer -a, últim -a (de tres o més)

sein·búinn, -búin, -búið <adj.>:

acabat -ada [de preparar], darrer -a en estar preparat -ada

◊ Hákon konungr lá við Hǫfuðey ok jarl með herinum, ok er þeir heyrðu at blés í bœnum, herklæddist allr herrinn, ok reru til bœjarins; urðu þau skipin seinbúnust, er stœrst vóru, konungsskipit ok búzurnar: el rei Hákon i el iarl [Skúli] varen ancorar, amb la host, a Hǫfuðey, l'actual Hovedøya, i quan sentiren que bufaven els anafils a la vila cridant a la batalla, tota la host [i ells] s'aparellaren per a la lluita i tot seguit remaren cap a la vila. Els darrers vaixells en estar llestos foren els qui eren més grossos: la nau del rei i les búzur

sein·fara <adj. inv.>:

de moviments lents

sein·farinn, -farin, -farið <adj.>:

poc practicable, que només es pot recórrer a poc a poc (camí, carretera)

♦ seinfarinn vegur: un camí que només es pot recórrer a poc a poc, un camí poc practicable

sein·fær, -fær, -fært <adj.>:

1. (seinfarinn) poc practicable (camí, carretera)

◊ hann brá þá sverðinu og hjó af henni járnfestina og beit svo vel að þegar tók í sundur. Hann leiðir hana þá út af hellinum. Ekki hafði hann fé í burt nema sverð. Þau ganga nú eftir mölinni og að forvaðanum. Hann fann að hún var dregin mjög því að hún var óheil. Tekur hann hana þá upp í fang sér og veður fyrir forvaðann og hafði hann nú sýnu djúpara en í fyrra sinni því að flætt var mjög. Hann gat litið upp yfir sig í bergið að skor var því líkust sem höggvin væri með berghöggi. Ekki nær hann þangað. Hann sá himintungl og var þá komið mjög að degi. Þá var hann kominn mjög á flesin. Var þá seinfært mjög og þá heyrði hann aftur til hellisins óp mikið: ell va desembeinar l'espasa i hi va tallar els seus grillons i el tall de l'espasa era tan bo que els grillons quedaren migpartits a l'instant. Després, la va menar, agafant-la de la mà, fora de la cova. No va agafar res de valor de dins la cova llevat d'aquella espasa. Llavors varen resseguir el codolar fins a arribar a l'areny que quedava inundat durant la marea alta. Ell va constatar que l'havia d'estirar molt a ella perquè estava malalta. Aleshores la va aixecar en braços i va passar així a gual aquell areny inundat que ara era ostensiblement més profund que no la primera vegada que l'havia passat perquè ja hi havia molta d'aigua de la marea alta. D'allà on era va poder veure sobre seu, a l'espadat, que hi havia una escletxa que semblava feta just just amb un uixol. No la podia atènyer [perquè li quedava massa alta]. Va mirar els estels del cel i va veure que ja era a trenc d'alba. Aleshores ja havia arribat ben a prop de la gran llosa. Passar-la fou aleshores molt lent i en aquells moments va sentir al darrere, en la direcció d'on hi havia la cova, un gran crit

2. (seinþroska) que s'ha desenvolupat tard (persona)

3. (stirður) lent -a (tardà & que marxa lentament)

◊ regn mikit hafði komit ór mjǫrkva þeim, er verit hafði, ok var jǫrðin blaut orðin mjǫk, ok fyrir því bitu vagnahvélin djúpt í jǫrðina, ok varð sein ferð þeira, er óku. Hestarnir urðu ok heldr seinfœrir, sem ætla má: d'aquella boira espessa que hi havia hagut n'havia vingut una pluja forta i la terra havia tornat molt molla; per aquesta raó, les rodes dels carros feien ginyes profundes en el fang i l'avenç dels qui menaven [els carros] esdevingué lent. Com un es pot imaginar, els cavalls també tornaren força lents [en llur marxa]

sein·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:

1. (óheppinn) desafortunat -ada (amb mala sort)

2. (gagnslaus, misheppnaður, mistekinn) malaguanyat -ada, fallit -ida (no reeixit)

3. (klaufskur) maldestre -a (graponer)

seinka <seinka ~ seinkum | seinkaði ~ seinkuðum | seinkað ║ e-u>:

retardar (o: endarrerir) una cosa

♦ seinka klukkunni: endarrerir (o: retardar) el rellotge

♦ seinka úrinu: endarrerir (o: retardar) el rellotge de butxaca

♦ seinka viðgerðinni á þakinu: endarrerir (o: ajornar) la reparació de la teulada

♦ seinka matarboðinu um viku: ajornar una setmana el sopar

♦ seinka sér: retardar-se

♦ klukkan ~ úrið seinkar sér: el rellotge ~ el rellotge de butxaca s'endarrereix

♦ e-m ~ e-u seinkar: algú ~ una cosa fa tard, algú ~ una cosa arriba tard, algú ~ una cosa es retarda

♦ hefur bílnum ~ flugvélinni ~ fluginu ~ skipinu seinkað?: que porta retard l’autobús ~ l’avió ~ el vol ~ el vaixell?

♦ greiðslunni seinkaði um mánuð: el pagament s'ha endarrerit un mes, el pagament s'ha fet amb un mes de retard

♦ mér seinkaði vegna umferðarinnar: he fet tard per culta del trànsit

seinkun <f. seinkunar, seinkanir>:

1. <GEN> retard m

♦ tveggja tíma ~ klukkustunda seinkun: un retard de dues hores

2. (klukkunnar, úrssins) endarreriment m, retardament m (de rellotge)

♦ seinkun úrssins: endarreriment del rellotge

seinlát·lega <adv.>:

lentament

sein·látur, -lát, -látt <adj.>:

lent -a

sein·lega <adv.>:

amb renitència

♦ taka e-u seinlega: <LOC FIG> agafar-se una cosa amb reticència, mostrar-se renitent a una cosa

◊ eftir þingið ríða þeir norður, Finnbogi og Þorgeir, á fund Þorgríms og hafa þessi orð frammi. Þorgrímur tók þessu máli seinlega, þótti maður ekki skörulegur þó að peningar væru nógir. Nú með því að Þorkell var skyldur mjög Möðruvellingum en þótti höfuðbenda rammleg þar sem Finnbogi var og frændur hans verður þessu keypt með ráði Þorgeirs og samþykkt þeirra mæðgna. Skyldi brullaup vera að tvímánuði sumars að Borg. Eftir þetta ríða þeir norður en Finnbogi heim til Borgar og bað Þorkel þar vera þar til er það færi fram sem ætlað er um brullaupið áður og ákveðið var: després del þing en Finnbogi i en Þorgeir es van dirigir a cavall cap al nord amb la intenció de trobar-s'hi amb en Þorgrímur per exposar-li aquesta petició. En Þorgrímur s'hi va mostrar molt reticent, considerava que aquell home no era pas imposant i d'empenta encara que hi hagués prou diners pel mig. Ara bé, com que en Þorkell estava estretament emparentat amb els de Möðruvellir, i[, per tant,] el partit, al qual pertanyien en Finnbogi i els seus parents, semblava que oferia garantia de suport ferm, es va acordar el matrimoni amb l'assessorament d'en Þorgeir i l'aquiescència de mare i filla. Les noces serien a Borg durant el tvímánaðr, a l'estiu. Després d'això, en Finnbogi i en Þorgeir prosseguiren llur viatge cap al nord i en Finnbogi tornà a casa a Borg, on va pregar al Þorkell que romangués allà fins que tingués lloc el que s'havia planejat i acordat sobre les noces (Cf. Gering 1879, pàg. 100: hǫfuð-benda, f. hilfe: þótti hǫfuðbenda ramlig, þar sem Finnbogi var ok frændr hans, die partei, welcher Finnbogi und seine verwandten angehörten, schien bürgschaft für kräftige unterstützung zu bieten)

sein·legur, -leg, -legt <adj.>:

laboriós -osa, que requereix molt de temps

♦ það er seinlegt að <+ inf.>: cal molt de temps per a <+ inf.>

♦ seinleg leiðrétting sinna harma: dreçament tardà dels seus torts

◊ Eymundr hugsar nú sitt mál ok þótti seinlig leiðrétting sinna harma ok þótti betra at bíða bráðan dauða en lifa við skemmd. Verðr nú þat hans ráð, at þá er ann varð varr við, at tólf menn af hirð konungs höfðu farit eptir skatti í þau heruð ok ríki, er faðir hans hafði átt, þá ferr hann með tólf menn á þann skóg, er leið þeira lá konungs manna, ok börðust þeir þar, ok varð þat harðr bardagi með þeim: l'Eymundr va meditar sobre l'estat de la seva situació i va considerar que el dreçament dels seus torts ja era tardà i que era millor esperar una mort sobtada que viure amb vergonya. Així doncs, va prendre la següent decisió quan es va assabentar que dotze homes de la hirð del rei havien partit a recaptar els impostos per les regions i els reialmes que havien estat de son pare: es va apostar amb dotze homes en el bosc que travessava el camí d'aquells homes del rei, i s'hi varen batre i la batalla que es tingueren entre ells fou aferrissada

◊ Eymundr hét þjónustumaðr hennar. Hann var henni hollr ok trúr í ǫllum ráðum. Þenna kallaði hon til þegar um daginn ok mælti: "Ekki mun tjá kyrru fyrir at halda. Vil ek senda þik, skaltu taka skip ok róa til eyjar þeirar, er liggr út undan Ullarakri, er Vífilsey heitir. Þar stendr bœr í eynni. Þangat skaltu fara ok koma þar annat kveld um dagsetrs skeið. Skaltu ganga inn í bœinn vestri dyrr, ok er þú kemr inn, muntu sjá, roskinn mann hvatligan ok aldraða konu. Ekki mun þar fleira manna. Son eiga þau, er Víkingr heitir. Hann er nú fimmtán vetra, manna gerviligastr. Eigi mun hann á vaðbergi vera. Annathvárt munum vér þaðan fá leiðrétting várra mála, ella þykki mér seinligt um. Láttu ekki sjá þik, en ef svá kann til at bera at þú sjáir inn þriðja manninn, þá kasta þú þessu bréfi í kné honum ok far síðan heim": el seu servent nomia Eymundr. Li era lleial i era de fiar en l'execució de tots els plans que resolia fer. El va fer cridar a l'instant aquell dia mateix i li digué: “no és pas aconsellable que ens quedem mans plegades. Vull enviar-te a una missió: prendràs una barca i hi remaràs fins a l'illa que està situada bandafora de l'Ullarakr i que es diu Vífilsey, ço és, Illa d'en Vífill. A l'illa hi ha un mas. Aniràs a aquest mas procurant arribar-hi demà vespre al punt de la posta del sol. Hi entraràs pel portal de ponent i quan hi hauràs entrat dedins, veuràs que hi ha una dona vella i un home d'edat, però encara vigorós. No hi haurà més persones. Tenen un fill que nom Víkingr. Ara té quinze anys i és l'home més hàbil i capaç que puguis imaginar-te. Ell no hi serà esperant l'arribada de ningú. [Llavors podran passar dues coses:] o bé ens en vindrà un redreçament de la nostra situació o bé crec que haurem fet tard per a procurar-nos-lo (?. La traducció sueca d'en Jacob J. Reenhielm del 1680, pàg. 9, fa: eller tycker mig sent der effter). [Amaga't i ] no deixis que cap d'ells dos t'hi vegi, però, quan s'esdevingui que hi vegis la tercera persona de qui t'he parlat, tira-li aquesta carta a la seva falda i torna tot seguit aquí” (Baetke 19874, pàg. 690: vera á vaðbergi Ausschau halten, aufpassen, in Bereitschaft sein)

◊ og litlu síðar fæddi Signý barn. Það var sveinn. ... Hann var mikill og fríður og gekk eigi fyrr en hann var þrevetur og þótti það seinlegt um hann, slíkt frágerðaefni sem hann var um annað: i poc després, la Signý va tenir un infant i fou un nen... Era un infant gros i bonic, però no va començar a caminar fins que va tenir tres anyets. Això va fer semblar que l'infant era retardat, per més extraordinàriament prometedor que fos en d'altres coses (en bellesa i en estatura)

◊ Hálfdan svarar: "Þar hefir hamhleypan Dís Kolsdóttir komit með metum sínum. Þykki mér seinligt at rétta sinn hluta á henni, þvíat hon mun þykkjast hafa hefnt Háreks járnhauss, bróður síns. Nú vil ek bjóða þér fóstbrœðralag ok vita, hvárt vit getum ekki hefnt á Dísi": en Hálfdan li va respondre: ‘La Dís Kolsdóttir, que sap canviar de forma, la t'ha jugada. Tinc per mi que ja és tard per a redreçar aquest assumpte amb ella, car ella deu creure que ha venjat la mort d'en Hárekur Capdeferro, son germà. Així i doncs, et vull oferir que ens fem germans de jurament i [després] esbrinem si tu i jo no ens podem venjar de la Dís’ (vocabulari: #1. rétta hluta e-s: cf. Baetke 19874, pàg. 262: rétta hluta e-s jmds. Angelegenheit in Ordnung bringen; #2. met: cf. Baetke 19874, pàg. 417: met n. Gewicht (für die Waage): übertr. koma sínum metum við (eig. seine eigenen Gewichte gebrauchen, in die Waagschale legen) sich Einfluß verschaffen, seinen Willen durchsetzen)

♦ seinleg vinna: una feina lenta

♦ seinlegt verk: una obra laboriosa i de factura lenta

♦ seinlegur maður: un home lent [d'esperit], un home retardat

◊ Þórður lét eftir bænum manna og reið austur til Keldna um nóttina, átti þá tal við Hálfdan mág sín og beiddi hann liðveislu. En Hálfdan var hinn seinlegasti, kallaði þá engan afla verða þó að hann stæði upp. Þórður bað hann fá sér menn til liðsemdar þótt hann sæti heima: en Þórður va fer segons els precs dels homes i a la nit anà a llevant, a Keldur, on s'entrevistà amb en Hálfdan, el seu cunyat, i en el transcurs de la conversa que es tingueren li va demanar ajut. Però en Hálfdan era l'home més lent [a deixar-se convèncer] (? = ófús, mótfallinn : es va mostrar extremadament refractari o renitent, gens inclinat; ? = hikandi : hesitant, indecís) que un es pugui imaginar i va dir que no hi hauria cap guany [per a ell] per més que s'aixequés [amb en Þórður]. En Þórður [llavors] li va demanar que li procurés homes que li fossin d'ajut, encara que ell mateix restés al seu mas [sense participar-hi directament]

◊ maður hét Sigurður. Hann bjó að Gnúpi í Vatnsdal. Véfríður hét kona hans. Hún var skyld mjög konu Finnboga. Þorkell hét son þeirra. Hann þótti seinlegur nokkuð. Fríður var hann sýnum og jafnan var hann að Borg og þótti hann þá brátt alþýðlegri fyrir sakir siðferðis. Þeir bræður Ingimundarsynir kölluðu hann fífl eða afglapa. Finnboga var vel til hans og hélt honum mjög á loft fyrir sakir konu sinnar: hi havia un home que nomia Sigurður i que vivia al peu del Gnúpur, a la vall del Vatnsdalur. Sa dona nomia Véfríður. Era parenta de prop de la dona d'en Finnbogi. Llur fill nomia Þorkell. Hom el considerava una mica retardat. Era bell de cara i contínuament era a Borg on en poc temps hom el va considerar força normal pel que fa al seu capteniment. Els fills de n'Ingimundur li deien imbecil o idiota però en Finnbogi es portava bé amb ell i el tenia en grans honors per mor de la seva dona (A la traducció alemanya d'en Frank Fischer del 1914, pàg. 171, l'adjectiu en qüestió hi és interpretat com a fent referència a la forma de moure's i caminar del vailet: Es war ein Mann, der hieß Sigurd und wohnte am Felsenriff im Seetal. Vefrid hieß sein Weib, die war mit Finnbogis Frau nah verwandt. Thorkel hieß ihr Sohn. Der schien ein wenig schwerfällig, von Aussehen war er aber hübsch. Er hielt sich stets in Borg auf. Dort galt er bald als ganz umgänglich in seiner Art, die Ingimundssöhne aber nannten ihn einen Trottel oder Halbnarren. Finnbogi behandelte ihn gut und hielt seine Partei um seiner Frau Willen)

◊ Grímur hét son þeirra, ungur og seinlegur. Snorri átti vel fé og hafði selför í Svínadal þar sem nú heita Snorrastaðir. Hann drukknaði í Sælingsdalsá þar sem nú heitir Snorravað: llur fill nomia Grímur, un home jove i lent d'esperit. L'Snorri tenia cabal i posseïa una borda-vaqueria a la vall de Svínadalur, a l'indret que actualment es diu Snorrastaðir. Es va anegar al riu de Sælingsdalsá, a l'indret que actualment es diu Gual de l'Snorri

◊ inn yngri sonr Bjarnar hét Án. Hann var snemma mikill vexti ok ekki vænn ok heldr seinligr, en um afl hans var mönnum ekki kunnigt, því at hann reyndi þat aldri. Heldr þótti hann heimsligr: el segon fill d'en Björn nomia Án. Va créixer aviat però no era bell i més aviat lent d'esperit, i, pel que fa a la seva força, ningú no en sabia res perquè no la posava mai a prova. Més aviat hom el tenia per un beneitet

♦ seinlegur í æskunni ~ í uppvexti~ í uppruna: tardà en la seva joventut, que madura tard, que ha quedat endarrerit en el seu desenvolupament [mental] respecte de l'edat que té

◊ Arngeir hét maður er nam Sléttu alla á milli Hávararlóns og Sveinungsvíkur. Hans börn vóru þau Þorgils, Oddur og Þuríður er Steinólfur í Þjórsárdal átti. Oddur var eldsætur í æsku og seinlegur og var kallaður kolbítur. Þeir Arngeir og Þorgils fóru að leita fjár í fjúki og komu eigi heim. Fór þá Oddur að leita þeirra og fann þá báða örenda. Hafði hvítabjörn drepið þá og saug úr þeim blóðið er hann kom að. Oddur drap björninn, færði heim og át allan og kvaðst þá hefna föður síns er hann drap björninn, en bróður er hann át hann. Oddur var síðan illur og ódæll við að eiga og hamramur svo mjög að hann gekk að heiman úr Hraunhöfn um kvöldið, en kom morguninn eftir í Þjórsárdal til liðs við Þuríði systur sína er Þjórsdælir vildu grýta hana í hel fyrir fjölkynngi og tröllskap: un home, que nomia Arngeir, va prendre possessió de tota la plana situada entre la llacuna de Hávararlón i la badia de Sveinungsvík. Els seus fills foren en Þorgils, l'Oddur i la Þuríður que estava casada amb l'Steinólfur de la vall de Þjórsárdalur. De jove, l'Oddur seia a la vora del foc [com un vellet] i era retardat i li acabaren posant el malnom de mossegacarbons. L'Arngeir i en Þorgils sortiren a cercar bestiar en la torbada i no tornaren a casa. Aleshores l'Oddur va sortir a cercar-los i els va trobar morts tots dos. Un ós polar els havia mort a tots dos i estava bevent la seva sang quan ell hi va arribar. L'Oddur va matar l'ós, el portà a casa i se'l va menjar sencer i aleshores declarà que havia venjat son pare quan havia mort l'ós i que havia venjat son germà quan s'havia menjat l'ós. Més endavant, l'Oddur es va convertir en una persona dolenta i aspra per tenir-hi tractes i canviava tant de forma que un vespre va sortir de ca seva a Hraunhöfn i l'endemà següent va aparèixer a Þjórsársdalur per a salvar la seva germana Þuríður, quan la gent de la vall de Þjósárdalur cuitaven lapidar-la fins a la mort, acusada de bruixeria i fetilleria

◊ Óláfr konungr hafði með sér marga íslenzka menn ok hafði þá í góðu yfirlæti ok gerði þá sína hirðmennn. Einn af þeim var Sighvatr skáld. Hann var Þórðarson. Hann var fœddr út á Íslandi á þeim bœ er at Apavatni heitir. Þar bjó sá maðr er Þorkell heitir. Hann fœddi upp Sighvat ok fóstraði. Sighvatr þótti heldr seinligr fyrst í æskunni. Í Apavatni var fiskveiðr mikil á vetrum: el rei Olau tenia molts d'islandesos a la seva cort i els tenia en gran estima i els feia membres de la seva hirð. Un d'aquests islandesos fou l'escalda Sighvatr, un fill d'en Þórðr [Sigvaldason]. Havia nascut a Islàndia, en el mas que es diu at Apavatni. Allà hi vivia l'home que es diu Þorkell. Aquest home va educar en Sighvatr i li va fer de fóstri. En Sighvatr va semblar més aviat endarrerit al començament de la seva joventut. A l'Apavatn hi havia molta de pesca a l'hivern

◊ síðan tóku þeir Þorkell og Sigmundur að óhægja Ástríði byggðina og var skipt landinu í helminga og hlutu þau Glúmur og Ástríður þann hluta landsins er ekki var húsaður og gerðu þau bú á Borgarhóli. En Glúmur skipti sér ekki af um búsýslu, þótti heldur óbráðger í uppruna. Hann var fámálugur og fálátur jafnan, hár maður vexti og nokkuð skolbrúnn (= sambrýndur eða loðbrýndur), hvítur á hár og rétthár (= slétthærður), kraklegur (= grennlulegur) og þótti heldur seinlegur maðurinn, fór ekki til mannamóta: després, en Þorkell i en Sigmundur varen començar a causar-li dificultats a l'Ástríður amb el seu mas i les terres foren dividides per la meitat i a en Glúmur i a l'Ástríður els va tocar la meitat de les terres a les quals no hi havia les cases del mas. Varen bastir un mas nou a Borgarhóll. Ara bé, en Glúmur se'n desentenia de les feines del mas i hom el considerava força endarrerit en el seu desenvolupament durant la joventut. Sempre era taciturn i de poques paraules, era alt d'estatura, i tenia les celles una mica juntes, tenia els cabells llisos i rossos, era prim com un fus i hom el considerava força retardat, de manera que no assistia a les trobades dels homes

♦ seinlegur í viðbragði: lent de moviments

◊ þau Rannveig áttu þann son er Þorsteinn hét, manna fríðastur og sterkur maður, raddmaður mikill og hár maður á vöxt og nokkuð seinlegur í viðbragði. Því var hann drómundur kallaður: la Rannveig i ell tenien un fill que es deia Þorsteinn, un home fort i bellíssim que tenia una veu preciosa. Era alt d'estatura, però una mica lent de moviments, raó per la qual li deien "en Drómundur"

sein·læti <n. -lætis, no comptable>:

lentitud f

◊ ekki er Drottinn seinn á sér með fyrirheitið, þótt sumir álíti það seinlæti (ἡ βραδυτής -ῆτος, βραδύτητα ~ βραδυτῆτα), heldur er hann langlyndur við yður, þar eð hann vill ekki að neinir glatist, heldur að allir komist til iðrunar: el Senyor no és pas lent a complir la promesa, encara que alguns ho considerin lentitud, sinó que és pacient amb vosaltres com que no vol que ningú no es perdi, sinó que tothom arribi al penediment

sein·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

que parla lentament

♦ vera seinmæltur: parlar lentament

seinn, sein, seint <adj.>:

1. (hægur) lent -a (que va a poc a poc)

♦ vera seinn að <+ inf.>: <VERB +> lentament

◊ hún er sein að hlaupa: corre lentament, no corre gaire

2. (hikandi) hesitant (indecís)

◊ en konungr ferr á braut frá herbúðunum með nokkut svá lið. ok þá er hann var kominn ór augsýn, snýr hann aptr til árinnar, ok þó svá fjarri því, sem herbúðirnar váru, at Indi mǽtti eigi sjá ferð hans. En eigi varð honum þat torvelt, því at hamingjan lét enn eigi sein at sér at tǿja honum því at nú leggr á svá mikinn mjǫrkva, at varla mátti sjá fram af tám sér: i el rei s'allunya del campament amb alguna tropa; i quan va haver perdut el campament de vista, va girar la marxa per dirigir-se de nou cap al riu, posant cura, emperò, a romandre tan lluny de l'indret on hi havia el campament que els indis no poguessin pas veure la seva trajectòria, la qual cosa no li va resultar pas difícil perquè Fortuna no va hesitar gens a ajudar-lo, car llavors es va posar una boira tan espessa, que un a penes podia veure's els dits dels peus

2. (síðkvæmur) tardà -ana (que fa tard, que arriba tard)

♦ vera seinn: retardar-se, fer tard

◊ þessir gæjar eru seinir: aquests paios fan tard

♦ vera seinn fyrir: arribar tard, arribar amb retard

♦ vera seinn til: anar endarrerit (en el seu desenvolupament)

♦ verða seinn: fer tard

◊ ég verð aðeins seinn í dag!: escolta, que avui faré tard!

♦ vera orðinn seinn: arribar tard

♦ það er ekki seinna vænna: ja és l'hora, ja no tenim més temps (per fer o si es vol fer una cosa)

seinna <adv. en grau comparatiu>:

més tard

◊ þessar urðu fyrstar samræður þeirra Indriða og Sigríðar; en eftir það sáust þau og töluðust við þar við ána á hverjum degi, og leið ekki á löngu, áður þau yrðu mestu mátar. Á morgnana, þegar þau komu með féð í hagann, gengu þau fram á klettasnasirnar sitt hvorum megin og heilsuðust og sögðu hvort öðru tíðindi; á daginn, þegar veður var gott, sátu þau og ræddust við yfir ána, sögðu hvort öðru sögur og kváðust á; hvort hafði yndi af öðru; Sigríður grét, ef Indriði kom einhverju sinni seinna en vandi var til með féð á dalinn, en hoppaði og lék af gleði, þegar hún sá hann koma. Viðlíka fór fyrir Indriða, að honum fannst hver sú stundin leið og löng, sem hann varð að sjá af Sigríði: aquesta fou la primera conversa que es varen tenir l'Indriði i la Sigríður. Després, cada dia es varen veure i parlaven plegats a la vorera del rierol, i no va passar gaire temps que s'hagueren fet molt amics. Els matins, quan arribaven amb les ovelles a la pastura, anaven fins a les cornises de la penya, cadascun al seu costat [del riu], i se saludaven, i es contaven l'un a l'altre les notícies que hi hagués; el dia que el temps era bo, seien [allà] i parlaven amb el rierol entre ells dos, es contaven històries i es declamaven poesies; cadascun d'ells dos prenia plaer de l'altre. La Sigríður plorava, si l'Indriði arribava alguna vegada més tard de l'habitual a la vall amb les seves ovelles, però saltava i ballava d'alegria quan el veia arribar. A l'Indriði li passava de manera semblant, que trobava cada hora llarga i tediosa en què no arribava a veure la Sigríður

♦ seinna meir: més tard, després

♦ kannski seinna: potser més endavant

seinni, seinni, seinna <adj.>:

1. (af tveimur) segon -a (de dos)

♦ seinni hálfleikur: <ESPORT> la segona part

♦ seinni hluti e-s: la segona part d'una cosa (de dues de què consta)

♦ Seinni heimsstyrjöldin: la Segona Guerra mundial

2. (síðari) darrer -a, últim -a (de dos)

◊ og ég veit það ekki, ég heyri, að sumir hæla honum; þó skömm sé frá að segja, hef ég ekki komið nema einu sinni til kirkju, síðan hann kom, og heyrði ég þó ekki nema seinni partinn af ræðunni, því það stóð svo á, að ég var að tala við mann, sem ég átti lítilræði hjá, úti undir kirkjuvegg: "i realment, no ho sé pas. Sento que n'hi ha que el lloen; encara que estic avergonyida de contar-ho, jo només he anat a l'església una única vegada d'ençà que va venir aquí, i en aquesta ocasió només vaig sentir la darrera part del sermó, perquè justament s'havia esdevingut que havia hagut de parlar amb un home que em devia una petitesa, defora, a l'ombra mateixa de l'església

♦ á seinni öldum: en els [dos] darrers segles

♦ í seinni tíð: en els darrers temps

3. (hægari) més lent -a (de dos)

sein·stígur, -stíg, -stígt <adj.>:

que marxa lentament

seint <adv.>:

tard

♦ betra seint en aldrei: millor tard que [no pas] mai, més val tard que mai

♦ fara seint að hátta: anar-se'n tard a descansar

♦ fara seint í rúmið: anar-se'n tard al llit

♦ koma of seint: fer tard, arribar massa tard

♦ ég kom of seint í vinnuna vegna þess að...: he fet tard a la feina per...

♦ hún kom of seint: va arribar massa tard, va fer tard

♦ seint fyllist sálin prestanna: <LOC FIG> el sac dels preveres triga molt a esser ple (es diu parlant d'un cobdiciós)

♦ þú verður of seint: faràs massa tard, arribaràs massa tard

sein·unninn, -unnin, -unnið <adj.>:

que va avançant lentament (feina)

♦ seinunnið verk: una obra que avança lentament

sein·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

1. <GEN> que treballa lentament

2. (eitur) que actua lentament (verí)

♦ seinvirkt eitur: un verí que actua lentament

sein·þreyttur, -þreytt, -þreytt <adj.>:

que es cansa [molt] lentament, infatigable, incansable

◊ og annan dag eftir gekk Halli fyrir Einar og mælti: "Það mál vil eg vekja Einar ef þú vilt nokkru bæta mér bróður minn." Einar svarar: "Þú ert seinþreyttur að og ef þú dregst ei brott þá muntu fara slíka för sem bróðir þinn eða verri": i l'endemà, en Halli es va presentar davant l'Einar i li digué: “vull abordar la qüestió, Einar, si estàs disposat a compensar-me d'alguna manera per la mort de mon germà”. L'Einar li va respondre: “ets incansable amb això, però si no toques el dós, tindràs el mateix destí que ton germà o un de pitjor i tot” (Baetke 19874, pàg. 711: <...> 4. vekja tal við e-n, vekja til máls við e-n ein Gespräch mit jmd. beginnen; hann vekr þat mál er bringt die Sache zur Sprache)

◊ og of morguninn hittir Halli Einar og ræðir þá enn sama mál. "Vil eg enn vita," segir hann, "ef þér viljið bæta mér frænda minn." Einar svarar: "Seinþreyttur ertu og ef þú dregst eigi braut muntu vera drepinn": i l'endemà de matí en Halli va anar a veure l'Einar i li va parlar de la mateixa qüestió. “Vull saber, una vegada més,”, li va dir, “si voleu compensar-me per la mort del meu parent”. L'Einar li va respondre: “Ets incansable, però si no toques el dós, t'hauré de matar”

♦ hann er seinþreyttur til vandræða: no s'altera pas fàcilment, no es deixa pas provocar amb facilitat

◊ Víkingr átti ok níu sonu: Þorsteinn hét inn elzti sonr hans, annarr Þórir, Finnr, Úlfr, Steinn, Hrómundr, Finnbogi, Eysteinn ok Þorgeirr. Váru þeir efniligir menn ok íþróttamenn miklir. Þó var Þorsteinn fyrir þeim um alla hluti. Hann var manna mestr ok sterkastr, vingóðr ok vinfastr, tryggr ok trúr í öllum hlutum, seinþreyttr til allra vandræða, en galt grimmliga, ef hans var leitat. Varla þóttust menn vita hversdagliga, hvárt honum þótti vel eða illa, þótt mót honum væri gert, en löngu síðar lét hann sem nýgert væri. Þórir var skjótlyndr ok ákafamaðr inn mesti. Svall honum allt á æði, ef honum var mein gert eða í móti skapi. Sást hann ok ekki fyrir, við hverja sem um var at eiga eða hvat eftir kom, ok lét þat allt verða fram at ganga, er honum kom í hug at gera. Allra manna var hann fimastr á alla leika ok manna sterkastr. Hann gekk næst Þorsteini, bróður sínum: en Víkingr també va tenir nou fills: el major nomia Þorsteinn, el segon Þórir, després venien en Finnr, l'Úlfr, l'Steinn, en Hrómundr, en Finnbogi, l'Eysteinn i en Þorgeirr. Tots ells foren nois molt prometedors i excel·liren en totes les disciplines i destreses que un jove noble havia de dominar; tot i així, en Þorsteinn era el qui més es distingia en tot de tots els germans. Era l'home més alt i més fort que un es pugui imaginar, era bo i lleial amb els seus amics, fidel i fiable en totes les coses, no es deixava provocar en res, però si l'atacaven, es venjava cruelment. Si li feien res, la gent a penes podia notar en ell en la seva vida quotidiana si el que li haguessin fet l'havia afectat o no li donava importància, però molt de temps després, actuava com si li ho acabessin de fer. En Þórir tenia la cua de palla i era un home d'un temperament violentíssim. Si li feien dany o si se sentia contrariat en alguna cosa, s'encenia tot ell d'ira [i aleshores] no es preocupava pas amb qui es trobava en aquells moments o quines en podrien ésser les conseqüències, i duia a terme el que li passava pel cap de fer. Era l'home més hàbil en tota mena de jocs i l'home més fort que un es pugui imaginar. Anava immediatament darrere en Þorsteinn, son germà (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot skjótlyndr. Entenc aquest mot com a sinònim del modern bráðlyndur i tradueixo en conseqüència; Baetke 19874, pàg. 538 sjásk fyrir sich vorsehen, in acht nehmen)

◊ "Það mun oft á finnast," segir Hildigunnur, "að Gunnar er seinþreyttur til vandræða en harðdrægur ef hann má eigi undan komast": la Hildigunnur els va dir: “espesses vegades veureu que en Gunnar no resulta gens fàcil de provocar, però[, en canvi], quan ja no pot pas evitar una cosa, actua amb contundència”

sein·þroska <adj. inv.>:

que madura tard

♦ hann var seinþroska: va madurar tard, es va desenvolupar amb retard

sei·sei <interj.>:

oh, sí!, es veu es veu! aha aha!

♦ [ó] seisei nei: oh, no, no!

sekans <m. sekans, sekansar>:

<MAT> secant m

♦ sekans og kósekans: secant i cosecant

sekk:

1ª pers. sg. pres. ind. de → sökkva “enfonsar-se”

sekkja·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:

<MÚS> cornamusa f, sac m de gemecs, gaita f; a la traducció de la Bíblia, aquest mot s'hi empra per a retre en islandès l'arameu sumponià, sipponià o סִיפֹּנְיָה, סוּמְפֹּנְיָה

◊ konungur, þú hefur skipað svo fyrir að jafnskjótt og hver maður heyrir hljóm hornanna (qarˈnā-ʔ, קַרְנָא), lúðranna (maʃrɔqīˈθā-ʔ, מַשְׁרֹקִיתָא), gígjanna (qīθāˈrɔs, קִיתָרֹס), harpnanna (ɕabbəˈχāʔ, שַׂבְּכָא), langspilanna (φəsantēˈrīn, פְסַנְתֵּרִין), sekkjapípnanna (wə-sīppɔˈni̯āh, וְסִיפֹּנְיָה) og allra hinna hljóðfæranna skuli hann falla fram og tilbiðja gulllíkneskið: tu, rei, has decretat que, tan bon punt hom senti el so del corn, de la trompa, de la giga, de l'arpa, de l'espineta, de la xeremia i de tots els instruments de música, s'ha de prosternar i adorar l'estàtua d'or

♦ balearsk sekkjapípa: xeremia (o: xirimia) f

♦ spila á sekkjapípuna: tocar la xeremia (o: xirimia)

sekkja·pípari <m. -pípara, -píparar>:

1. <MÚS GEN> cornamusaire m & f, gaiter m, gaitera f

2. (MÚS á Baleareyjum) xeremier (o: xirimier) m, xeremiera (o: xirimiera) f (a les Balears)

sekkja·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:

mercaderia f de sac (fins als anys 60-70 del segle passat, mercaderia que es venia a les botigues en sacs, principalment: sucre, farina, cafè, arròs)

sekk·sveppir <m.pl -sveppa>:

ascomicets m.pl (fongs Ascomycetes)

sekkur <m. sekks (o: sekkjar), sekkir. Gen. pl.: sekkja; dat.pl.: sekkjum>:

sac m

♦ kaupa köttinn í sekknum: <LOC FIG> comprar a cegues, comprar amb els ulls clucs, comprar una cosa sense haver-la vista abans

♦ klæðast sekk og ösku: <LOC FIG> vestir-se de sac i de cendra

◊ en er Mordekai varð alls þessa áskynja (ʝāˈδaʕ, יָדַע), er gjörst hafði, þá reif hann klæði sín, klæddist sekk og ösku (wa-i̯ʝilˈbaʃ   ˈɕaq   wā-ˈʔēφɛr, וַיִּלְבַּשׁ שַׂק וָאֵפֶר), gekk út í miðja borgina og kveinaði hástöfum og beisklega: però quan en Mardoqueu s'assabentà de tot el que havia passat, s'esquinçà els vestits, es vestí de sac i de cendra i se n'anà al bell mig de la ciutat, lamentant-se amargament i amb forts crits

♦ verja e-ð eins og votan sekk: <LOC FIG> defensar una cosa a capa i espasa (cast.), defensar una cosa a ultrança, defensar una cosa amb l'espasa treta

sekkur:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → sökkva “enfonsar-se”

sekt <f. sektar, sektir>:

1. (fésekt) multa f (pena pecuniària)

♦ dæma e-n til greiðslu einnar milljónar króna í sekt fyrir e-ðan: condemnar algú a pagar una multa d'un milió de corones per...

♦ fá sekt fyrir of hraðan akstur: rebre una multa per excés de velocitat

♦ fá sekt fyrir að vera 4 km. yfir hámarkshraða (o: yfir hraðamörk): rebre una multa per superar en 4 km el límit de velocitat permès

♦ greiða sekt sína: pagar una multa

♦ greiða 495 milljóna króna sekt fyrir ólöglegt verðsamráð olíufélaganna: pagar una multa de 495 milions de corones per acord il·legal de preus entre les petrolieres

♦ leggja á 370 milljóna króna sekt á e-n fyrir e-ð: imposar-li a algú una multa de 370 milions de corones per...

2. (sök) culpa f (culpabilitat)

♦ játa sekt sína: confessar la seva culpabilitat, declarar-se culpable, admetre la pròpia culpabilitat

♦ játa á sig sekt í öllum ákæruliðum: declarar-se culpable de tots els càrrecs

sekta <sekta ~ sektum | sektaði ~ sektuðum | sektað ║ e-n>:

multar algú

♦ sekta e-n [um e-ð] fyrir e-ð: multar algú per...

♦ sekta e-n um áttatíu milljónir fyrir brot á samkeppnislögum: multar algú amb vuitanta milions per una infracció de la Llei de la Competència

♦ sekta e-n fyrir að <+ inf.>: multar algú per <+ inf.>

sektaður, sektuð, sektað <adj.>:

multat -ada

♦ hann er sektaður um eitt hundrað krónur: li han imposat una multa de cent corones

sektar·boð <n. -boðs, -boð>:

imposició f de multa [menor] (fins a 100.000 corones)

♦ senda út sektarboð: emetre un avís de multa

sektar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

imposició f de multa [major] (a partir de 100.000 corones)

♦ ljúka mál með sektargerð: tancar un afer amb imposició de sanció [econòmica]

♦ senda út sektargerð: emetre un avís de multa

sektar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

sentiment[s] m[.pl] de culpabilitat (o: culpa) 

sekularisering <f. sekulariseringar, no comptable>:

secularització f

sekur, sek, sekt <adj.>:

culpable

♦ dæma e-n sekan: declarar algú culpable

♦ gera sig sekur um e-ð: tenir la culpa d'una cosa, ésser culpable d'una cosa

♦ gerast sekur um e-ð: fer-se culpable d'una cosa, cometre un acte de...

♦ lýsa sig sekan [um e-ð]: declarar-se culpable [d'una cosa]

♦ úrskurða e-n sekan [um e-ð]: declarar culpable algú [d'una cosa]

♦ vera úrskurðaður sekur ~ úrskurðuð sek um e-ð: ésser declarat -ada culpable d'una cosa

♦ vera fundinn sekur [um e-ð]: ésser declarat culpable [d'una cosa]

♦ vera sekur [um e-ð]: ésser culpable [d'una cosa]

♦ vera sekur um þjófnað: ésser culpable de robatori

sekúlarisering <f. sekúlariseringar, no comptable>:

variant de → sekularisering ‘secularització’

sekúnda <f. sekúndu, sekúndur. Gen. pl.: sekúndna>:

segon m (unitat de temps i de posicionament geogràfic)

♦ einn hundraðasti úr sekúndu: una centèsima de segon

♦ einn þúsundasti úr sekúndu: una mil·lèsima de segon

♦ einn þúsundasti part úr einni sekúndu: una mil·lèsima part d'un segon

sekúndu·brot <n. -brots, -brot>:

fracció f de segon

sekúndu·lítri <m. -lítra, -lítrar>:

litre m per segon

sekúndu·vísir <m. -vísis, -vísar>:

busca f dels segons, secundària f

sel <n. sels, sel. Gen. pl.: selja; dat.pl.: seljum>:

sel m, barraca de muntanya emprada com a vaqueria durant l'estiu, i les terres de pastura dels voltants