F <n. F, F>:

<MÚS> fa m (nom de nota)

♦ F-ið: el fa

♦ F dúr (o: F-dúr): fa major

♦ í F-dúr: en fa major

♦ f moll (o: f-moll): fa menor

♦ í f-moll: en fa menor

♦ → Fís “fa sostingut”

Facebook·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:

pàgina f de Facebook, compte m de Facebook

faðernis·próf <n. -prófs, -próf>: test m de paternitat
        gangast undir faðernispróf: sotmetre's a un test de paternitat

faðir <m. föður, feður>:

1. <GEN & RELIG> pare m

♦ Guð faðir: <RELIG> Déu pare

♦ hinn heilagi faðir: <RELIG> el Sant pare

♦ virðulegi faðir!: <RELIG> reverend pare!

♦ hinn virðulegi faðir F.: el reverend pare F.

♦ vera e-m sem faðir: ésser-li [com] un pare a algú

◊ Walter, þú hefur verið mér sem faðir: Walter, has estat [com] un pare per a mi

♦ → húsfaðir “pare de família”

♦ → kirkjufeðurnir “pares de l'Església”

2. feður <m.pl feðra>: (forfeður) pares m.pl (avantpassats)

♦ ganga (o: horfa) á vit feðra sinna: <LOC FIG> anar a visitar els seus pares (passar a millor vida, tornar al creador, abandonar aquest món, morir, anar a la casa del Pare)

♦ safnast til feðra sinna: <LOC FIG> reunir-se amb els seus pares (passar a millor vida, tornar al creador, abandonar aquest món, morir, anar a la casa del Pare)

3. (frumkvöðull) pare m (ideador i creador, artífex, iniciador, promotor)

faðma <faðma ~ föðmum | faðmaði ~ föðmuðum | faðmað ║ e-n>:

abraçar algú

◊ ég þrái að faðma þig: em deleixo per abraçar-te

♦ faðma e-n að sér: estrènyer algú contra seu [amb els braços]

faðm·lag <n. -lags, -lög>:

abraçada f

◊ og nú hefur fólkið (gens omnis) allt setið að hátíðarveislu (epulata) í níu daga og fórnir verið færðar við ölturu: þýð veður (placidi uenti) höfðu stillt hafflötinn, sunnanvindur tekur að blása og kallar mennina enn að nýju á haf út. Þá upphefst mikill grátur við víkina; þau dveljast þar enn eina nótt og einn dag, í faðmlögum (complexi inter se:   exoritur procurua ingens per littora fletus; ǁ complexi inter se noctemque diemque morantur): i ja el poble havia segut en el festí per espai de nou dies i s'havien portat ofrenes als altars: uns vents dolços havien calmat la superfície de la mar, s'havia posat a bufar un vent de migjorn, cridant els homes de bell nou a sortir a la mar. Aleshores es va alçar un gran -plor a la badia. Hi van romandre encara una nit i un dia més, abraçant-se els uns amb els altres

♦ sofna í faðmlögum: adormir-se entre els braços l'un de l'altre, adormir-se abraçats l'un a l'altre

faðmur <m. faðms, faðmar>:

1. <HIST> braça f (uns 167 centímetres)

◊ hún stóð fimm faðma frá mér: s’estava a cinc braces de mi

2. <HIST = málfaðmur> braça f gran (uns 195 centímetres)

3. (tuttugu hestar af signu heyi) vint somades de fenc ja sec (vint càrregues de fenc segat i ja assecat a bístia de bast)

4. (útbreiddir armar, fang) els braços oberts (espai entre els braços oberts com quan hom vol abraçar algú)

◊ ég hefi gefið ambátt mína þér í faðm: jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços

♦ breiða út faðminn: estendre els braços

♦ faðma e-n í faðm sinn: agafar a algú en braços

♦ hann féll grátandi í faðm hennar: va caure plorant en els seus braços

♦ fallast í faðma: #1. (faðmast) abraçar-se (agafar-se i cenyir-se amb els braços); #2. (standast á) compensar-se mútuament (quedar compensada una cosa per una altra, esp. assassinats i altres delictes)

◊ svo var sett málum að í faðma féllst víg Klængs og Þorvalds úr Haga: ees va arribar a l’acord que l’homei d’en Klængur es compensava amb el d’en Þorvaldur, el de la Prada

♦ hafa barn í faðmi: tenir un nen en braços

♦ sofa~sofna í faðmi e-m / e-s: dormir ~ adormir-se entre els braços d’algú

◊ Guðrún var sofnuð í faðmi Sigurðar: la Guðrún s’havia adormit en braços d’en Sigurður

5. (skaut, barmur) si m, sina f (part anterior del pit & falda, concavitat formada pel tros del cos i les cuixes d'una persona asseguda)

♦ faðmur Abrahams: <RELIG> el si d'Abraham (sinus Abrahae, ὁ κόλπος Ἀβραάμ)

◊ og báru hann englar í faðm Abrahams (ὁ κόλπος Ἀβραάμ:   καὶ ἀπενεχθῆναι αὐτὸν ὑπὸ τῶν ἀγγέλων εἰς τὸν κόλπον Ἀβραάμ): i els àngels el van portar en el si d’Abraham

♦ faðmur föðurins: <RELIG> el si del pare (sinus Patris, ὁ κόλπος τοῦ Πατρός)

◊ sonurinn eini, Guð, sem er í faðmi föðurins (ὁ κόλπος τοῦ Πατρός:   μονογενὴς θεὸς ὁ ὢν εἰς τὸν κόλπον τοῦ πατρὸς ἐκεῖνος ἐξηγήσατο), hann hefur birt hann: el seu únic fill, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat

♦ halda jólin í faðmi fjölskyldunnar: celebrar Nadal en el si de la família

fag <n. fags, fög>: 1. (EDUC = námsgrein) assignatura f
        2. (sérgrein) especialitat f
        3. (iðn) ram m (branca de la indústria o els negocis)

fagna <fagna ~ fögnum | fagnaði ~ fögnuðum | fagnað>:

1. <e-u>: alegrar-se d'una cosa, acollir amb alegria una cosa

◊ eins eruð þér nú hryggir, en ég mun sjá yður aftur, og hjarta yðar mun fagna (χαίρειν ~ χαρήσεσϑαι:   καὶ χαρήσεται ὑμῶν ἡ καρδία), og enginn tekur fögnuð (ἡ χαρά -ᾶς:   ϰαὶ τὴν χαρὰν ὑμῶν οὐδεὶς αἴρει ἀφʹ ὑμῶν) yðar frá yður: talment esteu ara tristos, però jo us tornaré a veure, i el vostre cor s'alegrarà, i ningú no us prendrà l'alegria

♦ fagna sumri: alegrar-se de l'arribada de l'estiu

2. <e-m>: donar la benvinguda a algú

♦ fagna e-m vel: fer una bona rebuda a algú, rebre bé algú  (alegrar-se de l'arribada d'algú i saludar-lo efusivament a tall de benvinguda)

3. <e-u>: (halda hátíðlegan) celebrar una cosa (fer una festa o participar en una per una victòria, un èxit etc.)

♦ fagna e-u með vinum sínum: celebrar una cosa amb els seus amics

fagnaðar·ár <n. -árs, -ár>:

1. <RELIG CRIST> any m jubilar, any m de jubileu

2. <RELIG JUD> xenàt m ha-yovèl (שְׁנַת הַיּוֹבֵל)

fagnaðar·boðskapur <m. -boðskapar, pl. no hab.>:

<RELIG> bona nova  (evangeli)

fagnaðar·óp <n. -óps, -óp>:

crit m d'alegria (o: de goig; o: de joia; o: de gaubança)

fagnaður <m. fagnaðar, no comptable>:

variant de → fögnuður “joia, gran alegria; <RELIG> joia eterna”

fagra·hvél <n. -hvéls, hvél>:

<MITOL> Bella-Roda (designació del sol)

♦ hverfandi hvel og fagrahvel: <MITOL> Roda-que-gira i Roda-Bella (designacions, respect., de la Lluna i el Sol, a la mitologia norrena)

◊ sól heitir með mǫnnom, enn sunna með goðom, kalla dvergar Dvalins leica, eygló iotnar, álfar fagrahvél, alscír ása synir: Sol es diu entre els homes, Solell (el mot Sunna de l'original islandès és el terme per a designar el sol en el germànic meridional; el mot islandès pot entendre's, des d'aquesta perspectiva, com a préstec lingüístic agafat d'una llengua germànica meridional tot i que -encara que al meu entendre fóra menys probable- també es podria assumir que es tracta d'un arcaisme poètic) entre els déus, els nans en diuen Joguina de Dvalinn, els gegants Sempre-Roent, els albs Bella-Roda i Tot-Esclat els fills dels ansos

fagur, fögur, fagurt: bonic -a, bell -a

fagur·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

belles lletres, [alta] literatura

fagur·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

margaridoia f [perenne], botonets m.pl, pasqüeta f  (planta Bellis perennis)

fagur·grænn, -græn, -grænt <adj.>:

verd -a lluent

fagur·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:

acònit (o: aconit) m càmar (cultivar Aconitum x cammarum syn. Aconitum x stoerkianum)

fagur·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:

gratabous m (planta Centaurea scabiosa)

fagur·lim <n. -lims, -lim>:

1. boix m  (planta Buxus sempervirens var. rotundifolia)

♦ balerískt (o: langblaða) fagurlim: boix m [baleàric] (Mall.) (planta Buxus balearicus syn. Buxus longifolia syn. Buxus sempervirens var. longifolia)

2. <○ = skógur> forest f  (lit. “bell brancam”)

fagur·lind <f. -lindar, -lindir>:

tell m de fulla grossa  (planta Tilia platyphyllos)

falast <falast ~ fölumst | falaðist ~ föluðumst | falast ║ eftir e-u>:

demanar una cosa, sol·licitar una cosa

faldur <m. falds, faldar>:

1. (brydding) vora f, orla f (fímbria, rivet)

2. (höfuðbúnaður) faldur m, fald m, toca blanca de lli portada per les senyores islandeses. Aquest ornament del cap es va deixar de dur a finals del segle XIX, inicis del segle XX. En les traduccions filològiques recomano que aquest culturalisme s'adapti al català amb la forma fald m; en la resta de traduccions es podria traduir per toca f. Per al concepte de còfia → [koll]húfa, [kvenna]húfa, així com el danicisme/baix-alemanyisme → kappi

3. (dyrafaldur) marc m, bastiment m (de porta)

-faldur, -föld, -falt <sufix>:

-[u]ple  (sufix emprat en la formació de numerals multiplicatius)

♦ ferfaldur, ferföld, ferfalt: quàdruple -a

♦ fimmfaldur, fimmföld, fimmfalt: quíntuple -a

♦ sexfaldur, sexföld, sexfalt: sèxtuple -a

falinn, falin, falið <adj.>: amagat -ada

fall <n. falls, föll>: 1. <GEN> caiguda f
           hrapa í frjálsu falli: caure en caiguda lliure, caure en picat
        2. <FIG> mort f en combat
        3. <LING & tilfelli> cas m
           í versta falli: en el pitjor dels casos
           í öllu falli: en tot cas, de totes maneres, sigui com sigui, de totes totes
           → nefnifall “nominatiu”
           → ávarpsfall “vocatiu”
           → þolfall “acusatiu”
           → eignarfall “genitiu”
           → þágufall “datiu”
           → sviptifall “ablatiu”
           → tækisfall “instrumental”
           → verkfærisfall “instrumental”
           → staðarfall “locatiu”
        3. (á prófi) suspès m (en un examen)
        4. (í kosningum) desfeta f (en unes eleccions)
        6. <MAT> funció f
           talnafræðilegt fall: funció aritmètica
           →  veldisfall “funció exponencial”
           →  veldisvísisfall “funció exponencial”
           →  vísisfall “funció exponencial”
        8. vera komin að falli: haver trencat aigües, estar a punt de parir (en la llengua antiga,
           es deia de dones i animals femella; en la llengua moderna, es diu sobretot 
           parlant de dones; parlant d’animals →  burður 2.)

falla <fell ~ föllum | féll ~ féllum | fallið>: 1. <GEN> caure
     2. falla niður: suspendre's, no fer-se, no haver-hi
     3. falla saman: #1. (gerast samtímis e-u & passa) coincidir (encaixar o concordar, 
        solapar-se, esp. en el temps i/o espai); #2. (hrynja) esfondrar-se, esbucar-se 
        (ensulsiar-se un edifici)
        e-ð fellur saman við e-ð: una cosa coincideix amb una cosa
     4. falla inn í e-ð: caure dins una cosa
        falla vel inn í hlutverk e-s: <LOC FIG> ficar-se (o: jugar) bé el paper de...

fall·barátta <f. -baráttu, no comptable>:

<ESPORT> lluita f per evitar el descens

fall·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: canó m (arma)

fallegur, falleg, fallegt: bell -a, bonic -a, guapo -a (Mall. & col·l.)

fall·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paracaigudes m
        fallhlífin opnaðist ekki: el paracaigudes no es va obrir
        hún neyddist til að stökkva út í fallhlíf: va haver de saltar amb paracaigudes

fall·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:

<GEOL> glacera f marginal (glacera en forma d'apèndix d'una altra de major)

fall·valtur, -völt, -valt <adj.>:

1. (óstöðugur, hverfull) inconstant (inestable)

2. (skammvinnur, skammær) efímer -a (caduc)

fall·velti <n. -veltis, no comptable>: efimeritat f, caducitat f (caràcter transitori 
        de la vida, bellesa etc.)
        fallvelti fegurðarinnar: la caducitat de la bellesa
        fallvelti lífsins: l'efimeritat de la vida

fall·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent catabàtic

♦ kaldur fallvindur: vent catabàtic fred (→ [kaldur] fjallvindur)

♦ hlýr fallvindur: vent catabàtic tebi (→ [hlýr] hnúkaþeyr)

fall·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:

<HIST> guillotina f

♦ enda daga sína ~ ævina undir (o: í) fallöxinni: acabar els seus dies ~ la seva vida a la guillotina

♦ fara undir fallöxina: ésser guillotinat -ada, anar a la guillotina

♦ hálshöggvinn ~ hálshöggvin ~ hálshöggvið með fallöxi: decapitat -ada a la guillotina

◊ 1793 var konungur dæmdur fyrir landráð og hálshöggvinn með fallöxi: el 1793 el rei fou condemnat per alta traïció i decapitat amb la guillotina

♦ láta lífið undir (o: í) fallöxinni: morir guillotinat -ada, morir a la guillotina

♦ lenda undir (o: í) fallöxinni: acabar a la guillotina

♦ taka e-n af lífi með fallöxi: guillotinar algú, executar algú a la guillotina

falsa <falsa ~ fölsum | falsaði ~ fölsuðum | falsað ║ e-ð>:

falsificar una cosa

♦ falsa peninga ~ skjal ~ undirskrift: falsificar diners ~ un document ~ una signatura

♦ falsa rithönd: falsificar la lletra d'algú

falsaður, fölsuð, falsað <adj.>:

falsificat -ada, falsejat -ada

fals·vinur <m. -vinar, -vinir>:

<LING> fals amic

falur, föl, falt <adj.>:

venal, en venda

♦ láta e-ð falt [við e-n fyrir e-ð]: [voler] vendre una cosa [a algú per ~ a canvi de....]

◊ þegar Jesebel heyrði, að Nabót hefði grýttur verið og væri dauður, þá sagði hún við Akab: "Rís nú á fætur og kasta eign þinni á víngarð Nabóts Jesreelíta, sem hann vildi eigi láta falan við þig fyrir peninga (—: —. ʔăˈʃɛr   mēˈʔēn   lā-ˌθɛθ־lə-ˈχā   βə-ˈχɛsɛφ, אֲשֶׁר מֵאֵן לָתֶת-לְךָ בְכֶסֶף), því að Nabót er nú ekki á lífi, heldur er hann dauður: quan la Jezabel va sentir que en Nabot havia estat lapidat i que era mort, digué a l'Acab: «Aixeca't i pren possessió de la vinya d'en Nabot, el jezraelita, que no et va voler vendre a canvi de diners, car en Nabot ja no és viu sinó mort»

◊ þeir komu í lið víkinga og var spurt hvað manna þeir væru. Þeir kváðust vera matgerðarmenn og létu síld fala og spurðu hvar höfðinginn væri Sokki, "mun honum eigi hent að kaupa til vista yður?" Menn svöruðu að hann væri eigi vanur að fara einn saman að síldakaupum "og fer hann jafnan við fjóra tigu manna." Óttar svarar: "Hví sæta varleikar þessir eða hvar sefur hann á nóttum, liggur hann á skipi eða landi?" Þeir kváðu hann í lofti einu sofa "því að hann á sökótt við menn og lætur log bera fyrir sér og ganga ekki allnær og eigi mun hann ganga að síldakaupum á kveldum." Þeir Óttar gengu í brott og sátu um eigi að síður. Sokki lét læsa dyr hvert sinn er hann gekk á burt eða hann var þar og gætti sjálfur lukla og trúði sjálfum sér best en lét standa þrjá tigu manna fyrir skemmudyrum: varen anar a trobar-se amb la host dels viquings i aquests els preguntaren qui eren [i què volien]. Ells els varen dir que eren cuiners, afegint que volien vendre'ls arengs i els preguntaren on era llur cabdill, en Sokki, [i] “per ventura no li escauria comprar quèviures per a vosaltres?”. Els homes els respongueren que en Sokki no solia anar totsol a comprar arengs “i sempre hi va amb quaranta homes”. L'Óttar els va contestar: “Què signifiquen aquestes mesures de cautela, i on dorm ell a les nits, que jeu a un vaixell o en terra?” Ells li digueren que dormia a un loft “perquè està enemistat amb [molts d']homes i fa portar una torxa davant ell i que no marxi massa a prop d'elli de nits no anirà a comerciar amb arengs”. L'Óttar i els seus acompanyants se n'anaren i, nogensmenys, es posaren a l'aguait. En Sokki feia barrar la porta cada vegada que se n'anava o quan hi era a dins i guardava ell mateix les claus, confiant molt en ell mateix, i feia que hi hagués trenta homes davant les portes de la skemma

fang <n. fangs, föng>:

1. (herfang, veiðifang, ránsfengur, afli) botí m (de guerra & de caça & de pesca & de robatori)

2. (afli) captures f.pl (de pesca)

3. (faðmur) abraçada f (espai entre els dos braços, espai abastat pels dos braços oberts)

♦ fá fang á e-m: <LOC FIG> enxampar algú, agafar algú, atrapar algú

♦ færast (o: takast) e-ð í fang: <LOC FIG> emprendre quelcom de difícil, fer-se càrrec d'una comesa difícil, escometre una empresa difícil

♦ færast mikið í fang: escometre una gran feina

♦ hafa e-n í fanginu: sostenir algú en braços

♦ hafa veðrið í fangið: tenir el vent de cara, tenir el vent en contra

♦ hafa (o: eiga) fullt í fangi að gera e-ð: <LOC FIG> tenir feina a fer una cosa

♦ eiga fullt í fangi með e-ð: costar déu i esforç fer una cosa, poder dur a penes a terme una cosa

♦ halda á e-u í fanginu: sostenir una cosa en braços

♦ taka e-n í fang sér: agafar (o: estrènyer) algú entre els seus braços

♦ taka e-n í fangið: abraçar algú, agafar algú entre els braços

♦ taka sér e-ð í fang: agafar una cosa entre els seus braços

♦ taka fang við e-n: <LOC FIG> arribar a les mans amb algú

4. (faðmfylli af e-u) braçat m, braçada f (porció d'una cosa que es pot dur entre els dos braços, esp. manat de fenàs o de llenya)

5. (glíma) lluita f (forcejant amb als braços, agafant-se els dos contrincants amb els braços)

♦ taka fang við e-n: barallar-se amb algú, abraonar-se amb algú, agarbonar-se amb algú

6. (fangbrögð) aferrada f, estreta f, agafada f (forma d'agafar-se amb els braços durant la lluita)

7. (fóstur) fetus m (d'animal)

♦ kýrin lét fangi: la vaca ha perdut el vedell, la vaca ha tengut un gastament

8. föng <n.pl fanga>: (aðför, vistir, aðdrættir) provisions f.pl, vitualles f.pl (queviures)

9. föng <n.pl fanga>: (farangur) equipatge m (fato que cadascú porta)

10. föng <n.pl fanga>: (ráð) mitjans m.pl (recursos)

♦ hafa föng á e-u: <LOC FIG> [poder] permetre's de fer una cosa, tenir possibilitats de fer una cosa, estar en condicions de fer una cosa

♦ ég hef ekki föng á því: no estic en condicions de fer-ho, no puc permetre'm de fer-ho, no tinc mitjans per fer-ho

11. föng <n.pl fanga>: (tækifæri) avinentesa f (ocasió, oportunitat)

♦ eftir föngum: <LOC FIG> segons les possibilitats, sempre que sigui possible, en la mesura que sigui possible

♦ eins og föng eru: <LOC FIG> segons les possibilitats, sempre que sigui possible

♦ þegar föng eru á: <LOC FIG> si se'n presenta l'ocasió

fanga <f. föngu, föngur. Gen. pl.: fangna>:

<HIST> captiva f

fanga <fanga ~ föngum | fangaði ~ fönguðum | fangað ║ e-ð ~ e-n>:

1. (höndla) agafar una cosa ~ algú (capturar & capturar, prendre pres)

◊ hlýðið, börn, á orð mín um taumhald á tungu, sá sem þess gætir fellur eigi í gildru. Af orðum sínum er syndarinn fangaður (καταλαμβάνειν, καταληφθήσεται) og hrokafullum lastara (ὁ λοίδορος -όρου, καὶ λοίδορος καὶ ὑπερήφανος) verða þau til falls: infants, escolteu les meves paraules sobre refrenar la llengua: el qui ho observarà, no caurà pas en parany. Per les seves paraules serà enxampat el pecador i elles seran la caiguda del maldient orgullós

◊ þá voru þjóðir sendar gegn honum frá löndunum umhverfis, þær þöndu út net fyrir hann, hann var fangaður (niθˈpāɕ, נִתְפָּשׂ) í gryfju þeirra (bə-ʃaħˈtā-m, בְּשַׁחְתָּם): aleshores els pobles dels països del voltant foren enviats contra ell, estengueren sobre ell una xarxa, fou pres en llur fossa

◊ hver getur blindað hann og fangað (bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   ʝiqqāˈħɛ-nnū, בְּעֵינָיו יִקָּחֶנּוּ), sett króka í nasir hans?: qui, doncs, el podrà capturar i cegar, clavar-li ganxos als narius?

◊ gyðjan (wə-hut͜sˈt͜saβ, וְהֻצַּב) er fönguð (gulləˈθāh, גֻּלְּתָה), útskúfuð (hɔʕăˈlāθāh, הֹעֲלָתָה), ambáttir hennar kveina, líkt og dúfan barmar sér, og berja sér á brjóst: la deessa ha estat capturada, és deportada, les seves serventes gemeguen, talment com la coloma es plany, i es donen cops al pit

◊ misgjörðir hins óguðlega fanga (ʝilkəδuˈ-nō, יִלְכְּדֻנוֹ) hann, og hann verður veiddur í snörur synda sinna: les malifetes de l'impiu l'agafen, i és caçat en els llaços dels seus pecats

♦ fanga [hey] upp: <AGRIC> fer manats de fenàs, aplegar i acaramullar el fenàs en munts o manats, petits i manejables, a mesura que hom el va segant que després es carregaran al carro o camió per portar-los al fenasser. L'expressió també existeix en alemany: das Heu auffangen und auch heimführen

2. (athygli) captar una cosa (interès, atenció d'algú, detalls d'una cosa)

♦ fanga sem mest af e-u: treure el màxim profit d'una cosa

◊ menn ættu að hafa með sér sjónauka til að fanga sem mest af fjarlægðunum og menn ættu engu síður að hafa með sér smásjá til að kynnast hinu fjölbreytta lífi landsins í sverði jarðar. Smáger gróður og dýralíf í grassverðinum fer allmjög framhjá auganu, þó rýnt sé, sem fáir munu þó gera: hom hauria de portar uns prismàtics per a captar tantes de coses com sigui possible de les llunyanies i, tanmateix, [també] hauria de portar un microscopi per a [arribar a] conèixer la variada vida del nostre país que existeix en un terròs de terra amb el seu herbei. La vegetació i la fauna microscòpiques que hi ha en un terròs amb herbei passen inobservades al nostre ull per més que hom l'examini atentament, cosa que, així i tot, només deuen fer pocs

♦ fanga e-ð á ljósmynd: captar una cosa en una foto

fanga·búðir <f.pl -búða>: camp m de concentració

fanga·klefi <m. -klefa, -klefar>: cel·la f de presó

fangavarða·félagið <n. -félagsins, no comptable>:

associació f de funcionaris i funcionàries de presons

fanga·vörður <m. -varðar, -verðir>:

guarda m & f de presó, funcionari m de presons, funcionària de presons

♦ kvenkyns fangelsisvörður: guarda f de presó, funcionària f de presons

fang·brögð <n.pl -bragða>:

lluita f lliure

♦ japönsk fangbrögð: sumo m

♦ í fangbrögðum: entrellaçats en una lluita cos a cos

fangelsi <n. fangelsis, fangelsi>: presó f
        sitja í fangelsi: complir condemna, estar tancat -ada a la presó
        ævilangt fangelsi: cadena perpètua
        þeir geta ekki haldið okkur í fangelsum um allan aldur: no ens poden pas tenir 
           sempre tancats a les seves presons

fangelsis·dómur <m. -dóms, -dómar>: pena f de presó

fangelsis·garður <m. -garðs, -garðar>:

pati m de presó

fangelsis·hlið <n. -hliðs, -hlið>:

porta f de la presó

◊ fram hjá Efraímshliði, Jesanahliði, Fiskhliði, Hananelturni og Hundraðmannaturni og að Sauðahliði og staðnæmdumst við Fangelsishliðið (ˈʃaʕar   ha-mmatˁtˁāˈrāh ~ שַׁעַר הַמַּטָּרָה:   wə-ʕāməˈδū   bə-ˈʃaʕar   ha-mmatˁtˁāˈrāh,   וְעָמְדוּ, בְּשַׁעַר הַמַּטָּרָה): passant per la porta d'Efraïm, la porta de Ieixanà, la porta dels Peixos, la torre d'Hananeel (Ħananel) i la torre dels Cent Homes i [d'aquí] fins a la porta dels Bens, i ens aturàrem a la porta de la Presó

Fangelsismála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:

Serveis Penitenciaris [d'Islàndia]

fangelsis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director f de centre penitenciari, directora f de
           centre penitenciari

fangelsis·vörður <m. -varðar, -verðir>:

guarda m de presó

♦ kvenkyns fangelsisvörður: guarda f de presó

fangi <m. fanga, fangar>:

pres m, presa f, presoner m, presonera f

♦ aðstandendur fanga[nna]: els familiars dels presos

♦ pólitískur fangi: pres polític

♦ frelsi fyrir alla pólitíska fanga: llibertat per a tots els presos polítics

♦ → refsifangi “pres comú, presa comuna”

♦ → samviskufangi “pres de consciència, presa de consciència”

♦ → stríðsfangi “presoner de guerra, presonera de guerra”

fanginn, fangin, fangið: captiu -iva, captivat -ada
        halda e-m föngnum: <LOC FIG> tenir algú presoner -a, tenir algú captiu -iva
        vera fanginn af e-u: estar captivat -ada per una cosa
        eftirvæntingin heldur huga mínum föngnum: l'expectació acapara els meus pensaments

fann·fergi <n. -fergis, no comptable>:

variant de → fannfergja ‘gran nevàs; gran nevada’

fann·fergja <f. -fergju, no comptable>:

1. (mikill snjór) gran nevàs m (amàs de neu, gran massa de neu amuntegada)

2. (mikill snjókoma) gran nevada f (forta caiguda de neu)

fantasía <f. fantasíu, fantasíur>:

<MÚS> fantasia f (composició musical)

◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart

fantasíu·forleikur <m. -forleiks, -forleikir. Gen. pl.: -forleikja; dat.pl.: -forleikjum>:

<MÚS> obertura f fantasia

fara <fer ~ förum | fór ~ fórum | farið>:   1. anar
                sem betur fer: <loc. adv.> per sort, afortunadament
        2. fara af: (straumur) anar-se'n (la llum, haver-hi una apagada)
                rafmagn (o: straumur) fór af: hi ha hagut una apagada, la llum se n'ha anat
                fara af stað: partir (anar-se'n)
                fara af veginum: sortir del camí
                ekki fara sögur af því: no es té notícia d'això
                það fer gott orð af honum: gaudeix d'un bon renom (o: d'una bona reputació)
        3. fara á fætur: llevar-se, aixecar-se (Bal.)
        4. fara með her ~ lið á hendur e-m: atacar algú amb un exèrcit ~ amb tropes
        5. fara burt: anar-se’n
                ég fer burt í kvöld: partiré al vespre / aquest vespre, avui vespre (Mall.)
                ég fer burt í fyrramálið: partiré demà al matí / demà de matí (Mall.)
        6. e-ð fer fram: una cosa té lloc (es duu a terme, s'esdevé)
                læknisskoðun vegna dvalarleyfis á að fara fram á
                stofnunum sem eru staðsettar í Reykjavík: la revisió mèdica
                pel permís de residència ha d'efectuar-se a les dependències
                situades a Reykjavík
        7. fara fram á e-ð: demanar una cosa, sol·licitar una cosa, requerir una cosa
                   bréfin sem ég fór fram á... hafið þér skrifað þau?: les
                   cartes que us vaig pregar que escrivíssiu, que les
                    heu escrites ja?
                fara fram á skilnað: demanar el divorci
                fara fram á að <+ subj.>: demanar que <+ subj.>
                   greifinn hefur farið fram á að ég sé hér í mánuð: el comte
                   m'ha pregat que romangui aquí un mes més
        8. fara framhjá: passar (per un lloc)
                fara fram hjá e-m: passar pel costat d'algú
        9. fara fram úr: llevar-se, aixecar-se [del llit]
        9b. fara fram úr e-u: ultrapassar una cosa, superar una cosa, excedir una cosa
                jólaverslunin fór fram úr vonum kaupmanna: el comerç nadalenc ha superat
                les expectatives dels comerciants
        9c. fara fram úr e-m: passar davant algú
        9d. fara fram úr e-m [í e-u]: superar algú [en una cosa], sobrepassar algú [en una cosa]
                listamaðurinn fór fram úr sjálfum sér: l'artista s'ha superat a si mateix
        10. fara fram yfir e-ð: excedir una cosa, ultrapassar una cosa, depassar una cosa
                fara fram yfir þrjá daga: excedir els tres dies
                fara fram yfir frest: depassar un termini
        11. fara frá e-m: deixar algú (abandonar)
                fyrsta konan mín fór frá mér á þínum aldri: la meva primera dona em va deixar 
                   quan tenia la teva edat
        12. fara hjá: passar (per un lloc, sense aturar-s'hi)
                hann fór hjá fyrir skömmu: ha passat per aquí no fa gaire
        12b. fara hjá sér: <LOC> voler-se fondre, estar (o: sentir-se) avergonyit -ida, 
                estar (o: sentir-se) molt empegueït -ïda (Bal.)
        13. fara inn: pujar (a un vehicle)
        14. fara inn: entrar (dins edifici)
        15. fara í e-ð: posar-se una cosa (cosa = peça de roba & sabates)
                fara í fötin: vestir-se, posar-se la roba
                fara í gang: (vél) posar-se en marxa (motor, màquina)
                fara í nýja kjólinn: posar-se el vestit nou
                fara í skóna: posar-se les sabates
        16. fara nánar í e-ð: entrar en detall en una cosa, ocupar-se amb detall d'una cosa
        17. fara niður: baixar (descendir)
        17b. fara niður: anar a caure
        18. fara upp: pujar (muntar)
        18b. fara upp: pujar (o: anar) a dalt (anar al pis de dalt)
        19. fara utan: anar a l'estranger
        20. fara úr e-u: treure's una cosa, llevar-se una cosa (Val., Bal.) (peça de roba)
                fara úr fötunum: treure's la roba, despullar-se
        21. fara út: baixar, davallar (d’un vehicle)
                viljið þér segja mér hvenær ég á að fara út? Que em podria dir 
                   quan he de davallar / baixar?
        21b. fara út: sortir (d’edifici)
        21c. fara út: sortir (a divertir-se)
                ég fer ekki út með kúnnunum: no surto pas amb els clients
                mér datt í hug að við gætum farið út að borða í kvöld: se m'ha ocorregut 
                   que anit podríem sortir a sopar [fora]
                hún getur ekki farið út í kvöld: anit no podrà sortir
        21d. fara út fyrir e-ð: <FIG> anar més enllà de, superar una cosa (límits, òrbita etc.)
           verðbólga fór út fyrir þolmörkin: la inflació ha superat els límits tolerables
        21e. fara út í e-ð: entrar en (detalls, menudències etc.)
           fara út í einstök atriði (o: smáatriði): entrar en [els] detalls
        22. fara vel með e-ð: anar bé amb una cosa
              fara vel með sig: <LOC FIG> cuidar-se, no forçar el cos (dit a malalt en fase de recuperació)
              farðu vel með þig!: <LOC FIG> cuida't molt! (a malalt en fase de recuperació)
        23. farðu [þvert] yfir e-ð: travessar una cosa, creuar una cosa
           fara yfir brautarteinana: travessar les vies del tren
           fara yfir landamæri: travessar la frontera
           fara yfir e-ð: <FIG> llegir detingudament una cosa
              fara yfir bókina: llegir detingudament el llibre
              fara yfir reikninginn ~ pöntun: repassar detingudament la factura ~ la comanda
              fara yfir útreikningana: repassar detingudament els càlculs
              fara yfir verkefnin: corregir les redaccions (els deures)
           fara yfir á reikningi: <ECON> deixar un compte al descobert, tenir un descobert al comtpe
        24. vera að fara að + <inf.>: estar a punt de + <inf.>

farald <n. faralds, no comptable>:

variant de → faraldur ‘epidèmia’

faralds·fótur <m. -fótar, no comptable>:

de camí (viatjant cap a)

♦ vera á faraldsfæti til e-s: (á leiðinni til e-s) estar sempre viatjant cap a..., estar sempre de viatge cap a....

faralds·fræði <f. -fræði, no comptable>:

epidemiologia f

faraldur <m. faraldurs, faraldrar>:

1. <GEN> epidèmia f, passa f

♦ → heimsfaraldur “pandèmia”

♦ → landfarsótt “pandèmia”

3. <FIG> onada f

♦ faraldur innbrota: una onada de robatoris a les cases

farangur <m. farangurs, pl. no hab.>: equipatge m
        farangurinn minn er í bílnum: el meu equipatge és a dins el cotxe
        gerið svo vel að sækja farangurinn minn: que podria recollir-me l’equipatge, sisplau?
        get ég geymt farangurinn minn hér?: que podria guardar-me el meu equipatge aquí?
        má ég skilja farangurinn minn eftir hér?: que podria deixar el meu equipatge aquí?
        setja ~ láta farangurinn í geymlsu: deixar l'equipatge [guardat] a la consigna
        setja farangurinn í geymslu í skáp í flugstöðvarbyggingunni: deixar l'equipatge 
                a una consigna de la terminal de l'aeroport
        skilja farangurinn eftir á flugvellinum ~ hótelinu: deixar l'equipatge 
                [guardat] a l'aeroport ~ l'hotel

farangurs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: facturació f 
                d’equipatge (a estacions, aeroports etc.)

farangurs·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: 1. (geymsluklefi fyrir farangur á
                járnbrautarstöðvum) consigna f
     2. <AUTOM = farangursrými, skott> maleter m
        flytjið þér farangurinn minn í farangursgeymsluna: porti el meu equipatge 
                al maleter del cotxe

farangurs·geymsluhólf <n. -geymsluhólfs, -geymsluhólf>: consigna automàtica

farangurs·grind <f. -grindar, -grindur>: baca f de cotxe, portaequipatges m

farangurs·miði <m. -miða, -miðar>: resguard m d'equipatge (de consigna o d'haver lliurat 
                l’equipatge al mostrador de facturació de l'aeroport)

farangurs·rými <n. -rýmis, -rými>: <AUTOM> maleter m

farangurs·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>: assegurança f d'equipatge

faraó <m. faraós, faraóar>:

faraó m

farar·broddur <m. -brodds, pl. no hab.>:

avantguarda f (de tropa, d'exèrcit)

♦ vera í fararbroddi í e-u: <LOC FIG> ésser capdavanter -a en una cosa, marxar al capdavant en una cosa

farar·greiði <m. -greiða, -greiðar>: provisions i equipament per a un viatge
        Sigmundi konungi var hvarvetna sett torg og annar farargreiði: pertot es feia mercat
                per al rei Sigmundur (perquè s'hi pogués reavituallar) i se li posava
                a disposició tot allò que li pogués facilitar el viatge

farar·heill <f. -heillar, pl. no hab.>: 1. bon viatge
           hafa fararheill: tenir un bon viatge
           óska einhverjum fararheillar: desitjar un bon viatge a algú
        2. presagi m de bon viatge
           fall er fararheill: caure és un presagi que el viatge serà bo

farast <ferst ~ förumst | fórst ~ fórumst | farist>:
        1. (drepast) morir (perir)
        2. farast fyrir: no fer-se (no tenir lloc, no dur-se a terme, no realitzar-se, no succeir,
                no passar etc.)
           það fórst fyrir vegna sviplegs andláts forsætisráðherra: no es va dur pas a terme
                a causa del sobtat traspàs del primer ministre
           það fórst fyrir hjá mér: no ho tinc pas fet, no ho he fet, no m'ha llegut de fer-ho (Bal.)
           láta e-ð farast fyrir (o: fyrirfarast): deixar una cosa sense fer
        3. e-m ferst vel við e-n: algú actua (o: obra; o: es comporta) amb noblesa 
              i magnanimitat amb algú
        4. þeim fórst vel: el viatge els ha anat bé

farði <m. farða, farðar>: (andlitsfarði) fons m de maquillatge, 
        base f de maquillatge (tipus de maquillatge)

farflugs·hraði <m. -hraða, no comptable>:

velocitat f de creuer

farfugla·heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. <GEN> alberg m per a excursionistes
        2. (fyrir æskumenn) alberg m de joventut

farg <n. fargs, förg>:

1. <GEN> pes m (o: objecte feixuc) per a pitjar-hi una cosa o premsar-la

♦ þungt farg: <FIG> pes feixuc, pòndol m

♦ það léttur af mér þungu fargi: em treu un bon pes de sobre

2. (snjófarg) capa f de neu (feixuga i gruixuda)

♦ sjötíu sentímetra þykkt farg: una capa gruixuda de neu de setanta centímetres

far·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:

barquer m, barquera f

(= Gulath. 417; Oca cendrosa cap. 184, pàg. 93)

◊ 45. Um brúargerð ok ferjur. Ef á skilr lǫnd manna, þá skal sá er brú vill gera, bjóða hinum er til móts á ǫðrum megin land, fyrst at gera brú [saman], ef hann vill. En ef hann vill eigi, þá má hann báðum megin grafa torf til at frjálsu. Nú verðr hinum mein at gǫtum þeim er þar geraz af brú þeiri, þá skal sá er brú gerði, þar sem eigi hefir fyrr verit, bœta skaða þann allan landnámslaust þeim er til móts á. Nú vill sá brú gera er hvárigum megin á land, þá bjóði þeim fyrst, er þar eigu lǫnd við, at gera, ok ef þeir taka eigi til innan næstu tólf mánaða, þá má hann gera at úsekju ok taka torf ok grjót til báðum megin, ok bœta landnámslaust þeim er jǫrð á, ef mein verðr at gǫtum þeim. Hann skal gera skilorð á brúnni þat sem hann vill, ok lýsa því á þingi; sekiz sá eptir lǫgum er af bregðr. Hvárgi má banna ǫðrum þeira, er lǫnd eigu við ána, at hafa skip á. Rétt er þeim manni at hafa skip á ánni er hvárigum megin á land við, ef hann vill at þar sé skipit jafnan meðan þíð er á, ok meta eigi leigu; svá er þar um gǫtur sem fyrr segir. Ef maðr varðveitir brú eða skip þat er fé er til lagit, þá sekiz hann, ef hann efnir eigi þann skildaga er þar er á gerr. Nú fyrniz skip svá at eigi er fœrt, fái til annat innan þriggja nátta sá er ferju varðveitir, ef hann skal skipinu halda; en ef brotnar í vǫtnum eða veðrum, fái til sem fyrst má hann. Eigi ábyrgiz sá almenningsfar er fluttr er. Nú metr farhirðir þar leigu, sem leigulaust skal flytja, þá er synjat fars. Nú neyðir hann vegferla til meiri leigu en skyld er, þá er [p. 154] synjat fars[. Sú er ǫnnur sǫk]. Sú er hin þriðja sǫk, ef hann synjar manni þeim [fars], er fulla leigu býðr. Sú er hin fjórða sǫk, ef þess fars missir dœgri lengr, þar sem skylt er at flytja. Ok ef farhirðir verðr at þessu kunnr ok sannr, þat heitir vegarfall, ok er hann sekr hálfri mǫrk við konung, ok bœti þeim, er fars missir, fyrir farartálma hans, [ok fyrir] skaða þann [allan], sem af verðr ok tvá aura í þokkabót. Nú ef maðr lætr flytja naut á skipi, komi kaupi sem hann má. En ef maðr gengr á skip farhirðis [ólofat], eða tekr fyrir hendr honum, þat er fornæmi, sekr mǫrk sá er þat gerir, hálfri við konung, en hálfri við farhirði. Nú er farhirðir eigi skyldr lengr at flytja [á sumar] en til þess er sólu er sett, ok eigi fyrri en sól kemr upp, því at sól skal flutningi ráða um sumar, en dagr um vetr. En ef farhirðir flytr [sekan] þjóf yfir [á] úduldr, þá hefir hann fyrirgert húð sinni ok heitir þjófsnautr. Nú er brúarhald skylt á hǫnd (ɔ: hendr) manni, ok skylt eigi gørr, þá skal hann at gera svá, at [brú sé ørugg], ok hún haldi[ist] fyrir fyrnsku [sakir], en gera [skal hann aðra] sem fyrst [má hann] ef áin brýtr [brú af] — Cap.XLV. Om broe giøren og Færge-Steder. Om en Aae deeler imellem Jorder, da skal den som vil giøre Broe derover, byde den der eyer Land paa den anden Side imod ham, at giøre Broe om han vil. Vil den ikke, da maa han angerløs grave Tørv paa begge Sider. Fanger den anden Skade af de Grave som giøres ved dette Broe-Arbeide, da skal den som giorde Broen der hvor den ikke tilforn har været, bøde for ald den Skade som af de Grave paakommer, uden Landnam til den som eyer Jord imod ham. Nu vil den giøre Broe, som Landet paa ingen af Siderne tilhører, da tilbyde han dem først at giøre Broen der eye Landet paa begge Sider, begynde de ikke derpaa inden de næste 12 Maaneder, da maa han sagesløs giøre Broe og tagedertil Tørv og Steene paa begge Sider, og bøde siden uden Landnam til den som Jorden eyer, hvis Skade der kommer af de Grave han giør. Han skal giøre de Vilkaar han vil angaaende Broen, og lyse det paa Herrets-Tinget; Hvo som giør derimod, bøde efter Loven. Ingen af dem som eye Land ved Siderne af Aaen, maa forbyde hinanden at have Skib derpaa. Det er og enhver tilladt at have Skib paa Aaen, endskiønt han eyer ikke Land paanogen af Siderne, om han vil lade Skibet blive der saa længe Aaen er flydende, og tage ingen Leye. Det samme er og om Veye, (1 M.S. Det samme er og om Broe, som rc.) [222] eftersom fører sagt. Har man i Forvaringen Broe eller Skib, hvor til Penge ere lagte, da bliver han skyldig, hvis han ikke holder den Accord som derom er giort. Nu raadner det Skib af Alder, (1. M. Nu brækkes det Skib, saa rc.) som Penge vare tillagte, saa det bliver ikke brugbart, da skal den som har den Færge under Hænde, skaffe inden 3 Nætter et andet Skib, eller den som bøt holde Færge paa det Sted. (2. Her staaer i Texten: ella sá er skipinu skal halda og er uden Tvivl feyl sadt; thi baade nærværende og alle andre Membranæ (som Paul Widalin, i hans Anmærkning over Sessum at telia, bevidner) have, ef hann á skipinu at halda. Det er: om han bør holde Færgen vedlige) Men brækkes Færgen af Vand eller Vind, da skal han skaffe en anden, det første ham er mueligt. Den bør ikke staae til Ansvar for den almindelige Færge som bliver flyttet. Begiærer Færge-Manden der Løn hvor uden Løn bør flyttest, da nægter han Flytning. Nøder han den Veyfarende til at give mere Leye end den som er accorderet, da nægter han Flytning. Den tredie Sag er om han nægter den Flytning, som byder fuld Betaling. Den fierde Sag, om der hvor flyttest bør fattes Flytning en Dag (eller 12 Timer). Bliver Færge-Manden det overbeviset, at have forhindret Reisen, da skal han bøde en halv Mark til Kongen, og til den som mister Flytningen, for Ophold og ald den Skade han deraf vederfares, og 2 Øre til Venne-Bod. [223] Man flytte Nød paa Skibet, da accordere derom som han kand, men gaaer han udi Baaden uden Færge-Mandens Tilladelse eller overfalder ham med Magt, det er Fornærmelse (i Texten Fornæme) hvo det gior, bøde en Mark halv til Kongen og halv til Færge-Manden. Færge-Manden er ikke skyldig at overføre om Sommeren efter at Solen er nedgaaen og ikke før Soel staaer op, thi Solen skal raade for Flytning om Sommeren og Dagen om Vinteren. Om Færge-Manden flytter videndes en dømt Tyv over, da miste sin Huud og hede Tyvens Stalbroder. Om een er paalagt at holde en Broe ved Magt, og derom er giort Accord (2. M. og M.S. og derom er ikke videre bleven accorderet), da skal han saa vedligeholde den Broe, at den er sikker og bliver vedlige for Alders Skyld, og om Aaen brækker den samme, da skal han det første ham er mueligt giøre en anden (Codi Johanneu. Landsleigubálkr. 45.Um brúargjörð ok ferjur):  si un riu separa les terres de dos homes, el qui d'ells vulgui fer un pont ha d'oferir primer al qui viu al seu davant de fer-lo plegats, si [el seu veí] vol. I si l'altre no vol, ell pot excavar (grafa) torba i gleves de terra a discreció [per a la construcció del pont] tant a la seva vorera del riu com a la vorera del seu veí. Si al veí se li fa mal [a les terres] pels [nous] viaranys que sorgeixen per arribar al pont o des del pont, el qui hagi construït el pont, allà on abans no n'hi havia cap, li ha de rescabalar tot el mal ocasionat sense pagar-li, emperò, cap indemnització per la intromissió dins les seves terres. Posat que vulgui fer un pont una persona,les terres del qual no es troben ni a una banda ni a l'altra del riu, primer ha d'oferir a aquells que tenen les terres contigües al riu que facin el pont i si aquests no n'emprenen la construcció en el termini de dotze mesos, el qui vol construir el pont el pot fer impunement i extreure torba i gleves i pedres [per a la construcció del pont] a totes dues voreres del riu i, si el propietari de les terres pateix danys pels [nous] viaranys [cap al nou pont], el constructor del pont l'indemnitzarà per aquests danys però no per la intromissió dins les seves terres. [El constructor del pont] pot fixar (establir) qualssevol condicions [d'ús] que vulgui sobre el pont i exposar-les a un þing. [A partir d'aquest moment,] qualsevol que les contravingui incorre a dreta llei en sanció. Cap dels veïns les terres dels quals són separades pel riu pot prohibir a l'altre que tingui una barca al riu. Pel que fa a un home que no té terres contigües al riu, és a dreta llei que tingui una barca al riu si permet (vol) que la barca romangui sempre al riu tot el temps que aquest sigui lliure de glaç i no cobri preu pel passatge. El mateix és vàlid per als viaranys que hi hagi, tal com ja s'ha dit abans. Si un home guarda [i protegeix] un pont o una barca i s'han aportat diners [perquè ho faci], aquest home es fa sancionable si no compleix pas les estipulacions de l'acord fet. Posat que una barca es faci vella de manera que deixi d'estar en condicions per a ésser usada, que la persona que guarda [i protegeix] la barca se'n procuri una altra en el termini de tres dies si ha de mantenir [en bon estat] la barca. Si, emperò, la barca s'estavella per culpa de les rierades o les tempestes, que se'n procuri una altra tan aviat com podrà. El qui és transportat [de vorera a vorera] no és pas responsable de la barca que que s'empri per a fer passatges públics (=el qui empri una barca pública no es fa responsable de l'estat en què la barca es trobi). Si el barquer exigeix que hom li pagui el passatge quan hauria de fer el passatge de franc, aquest fet es considera refús de passatge. Si força un passatger a pagar un preu més alt del que està obligat a pagar [per ésser passat a l'altra vorera], aquest fet es considera refús de passatge i és la segona infracció. La tercera infracció és si el barquer refusa el passatge a l'home que li ofereix el preu exigit sencer. La quarta infracció és si el viatger és forçat a patir un retard en el seu viatge de més d'un dia a partir del moment en què el barquer està obligat a transportar-lo. Si s'identifica el barquer i es prova que el retard és per culpa d'ell, el delicte comès s'anomena vegarfall o entorpiment de camí. [El barquer que sigui provat culpable d'aquest delicte], que pagui una multa de mig marc al rei i rescabali [amb l'altre mig marc] el qui no ha tingut passatge [en el temps degut] pel retard sofert i per tots els danys i perjudicis que se'n derivin i que, a més a més, li pagui dos aurar en concepte de þokkabót o compensació per les molèsties sofertes. Si un home vol fer transportar bestiar d'una riba a una altra en una barca, [per poder fer-ho] ha d'arribar a un acord, del tipus que sigui, amb el barquer. Si un home puja a bord de la barca del barquer [sense el seu permís] o l'hi pren, comet delicte de fornæmi o sigui, ús sense permís de propietat aliena. El qui sigui declarat culpable d'aquest delicte serà castigat amb una multa d'un marc, mig marc per a la corona i l'altre mig per al barquer. Un barquer no està obligat a fer transports de riba a riba [en estiu] després de la posta del sol ni abans de l'eixida del sol, ja que el sol prescriu (determina, fixa) els transports de riba a riba durant l'estiu i durant l'hivern la claror del dia . Si el barquer transporta, sabent-ho, un lladre [declarat culpable], perd la pell (= serà assotat)i és anomenat þjófsnautr o company i encobridor de lladre. Si el manteniment d'un pont és posat a les mans d'un home, i no es concreta més exactament, [el responsable del pont] farà el manteniment del pont de tal manera que el pont sigui segur i es mantigui sense amenaçar ruïna pel pas del temps i, si el riu trenca el pont, en farà un altre tan aviat com podrà (vocabulari: #1. landnámslaust: En Baetke 19874, pàg. 360, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Els traductors del text al danès el tradueixen com a uden Landnam. En Baetke 19874, pàg. 360, tradueix el mot landnám de la següent manera: landnám n. das Besitzergreifen von herrenlosem Land, Landnahme; in Besitz genommenes Land, significats que no escauen pas al mot en el nostre context. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 258-259, tradueix el mot com a Landeingriff i, loco citato, tradueix el compost landnámslaust per aber ohne Buße für Landeingriff. Amb altres paraules: aber der geschehene Landeingriff ist nicht zu büßen. Adopto aquesta interpretació del mot en la meva traducció; #2. almenningsfar: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Els traductors del text al danès el tradueixen com a almindelige Færge. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 294-295, tradueix el mot com a Jedermanns Überfuhr; #3. fyrnska: Cf. Oca Cendrosa II, XVI Kapituli: Of brúargörð ok ferjuhald - Titulus XVI: De ponte faciundo et cymba habenda, pàg. 268ab: Nú er brúarhald mælt á hendr manni, ok skilit eigi gørr, þá skal hann at gøra svá at haldi fyrir fyrnsku, en gøra sem fyrst, ef áin brýtr, ok skal sœkja, sem áðr var tínt, ef hann órœkiz. Þat eru allt stefnu sakar, ok skal kveðja til heimilisbúa níu til fjǫrbaugssaka, en fimm til útlegðar — At pontis custodia alicui iniungitur, conditionibus in caeterum accurtius non definitis, tum eam ita reficiat, ut uetustatis causa durare possit. Si amnis pontem fregerit, quam primum denuo imponatur. Si officia sua (custos pontis) neglexerit, actione infestetur modo iam definito. Omnibus hisce causis adhibeatur citatio, in causis exilii nouem, in multaticiis quinque domicilii accolis euocatis; )

farmiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>: 1. <GEN> venda f de bitllets
	2. taquilla f, guixeta f (de bitllets de tren, autobús etc.)

farmiða·sjálfssali <m. -sjálfssala, -sjálfssalar>: màquina f de vendre bitllets, 
                màquina expenedora de bitllets, taquilla automàtica

far·miði <m. -miða, -miðar>: bitllet m (d'autobús, avió, vaixell, etc.)
        farmiði aðra leið: bitllet només d’anada
        farmiði báðar leiðir: bitllet d'anada i tornada
        farmiði fram og aftur: bitllet d’anada i tornada

far·móður, -móð, -mótt <adj.>:

cansat -ada del viatge

farnast <farnast | farnaðist | farnast ║ e-m. Verb impersonal unipersonal>:

anar, provar, sortir-se'n

♦ e-m farnast vel ~ illa: a algú li va bé ~ malament

◊ hann telur sig sælan meðan hann lifir: "Menn lofa þig, af því að þér farnast (kī־θējˈŧīβ lā-χ, כִּי-תֵיטִיב לָךְ) vel...: es considera feliç mentre viu: “la gent et lloa per tal com les coses et van bé...

faró <m. farós, faróar>:

faraó m

far·rými <n. -rýmis, -rými>: classe f (categoria de viatge en transport públic)
        [far]miði á fyrsta farrými: un bitllet de primera classe
        [far]miði á öðru farrými: un bitllet de segona classe
        ferðast á fyrsta farrými: viatjar en primera classe

fars <n. fars, pl. no hab.>:

<CULIN> trinxat m, picat m, capolat m

♦ → fiskfars “peix trinxat fi, pasta de peix”

♦ → kjötfars “carn trinxada fina, carn capolada fina”

♦ → pylsufars “carn trinxada fina per a embotit, carn capolada fina per a embotit”

farsi <m. farsa, farsar>:

<LITER & FIG> farsa f

♦ þetta er algjör farsi!: això no és res més que una burda farsa!

farsíma·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:

<TÈCN> antena f de telefonia mòbil 

♦ sótt er um leyfi til að setja upp farsímaloftnet á þaki fjölbýlishússins nr. 30 við Austurberg: se sol·licita autorització per instal·lar una antena de telefonia mòbil a la teulada de la casa plurifamiliar situada al n. 30 de l'Austurberg

far·sími <m. -síma, -símar>: 1. <GEN> telèfon m de cotxe
        2. (gemsi) mòbil m (tipus de telèfon)

farsíma·númer <n. -númers, -númer>: número m de mòbil

far·skrá <f. -skrár, -skrár>: llista f de passatgers

far·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:

<MED> epidèmia f, passa f

♦ útbreidd farsótt: pandèmia f

♦ → landfarsótt “pandèmia”

far·sæld <f. -sældar, no comptable>:

benanança (o: benaurança) f, prosperitat f, èxit m, benestar m

◊ fyrir því skuluð þér hvorki gefa dætur yðar sonum þeirra né taka dætur þeirra sonum yðar að konum, og um aldur og ævi skuluð þér ekki leitast við að efla farsæld þeirra og velgengni (wə-lɔʔ־θiδrəˈʃū   ʃəlɔˈmā-m   wə-tˤōβāˈθā-m   ʕal־ʕōˈlām, וְלֹא-תִדְרְשׁוּ שְׁלֹמָם וְטוֹבָתָם, עַד-עוֹלָם), til þess að þér eflist og fáið að njóta landsins gæða og megið láta börnum yðar það eftir í arf um aldur og ævi': per això no doneu en matrimoni les vostres filles a llurs fills ni prengueu llurs filles per mullers dels vostres fills i mai mai no cerqueu d'afavorir llur prosperitat i benanança per tal que sigueu forts i pugueu fruir del millor de la terra i la pugueu deixar després als vostres fills en heretatge per sempre»

◊ en Hiskía sagði við Jesaja: "Gott er það orð Drottins, er þú hefir talað." Því að hann hugsaði: "Farsæld og friður (kī   ʝiˈhi̯ɛh   ʃāˈlōm   wɛ-ʔĕˈmɛθ   bə-ʝāˈmāi̯, כִּי יִהְיֶה שָׁלוֹם וֶאֱמֶת בְּיָמָי) helst þó meðan ég lifi" (Isaïes 39:8): i l’Ezequies va dir a l’Isaïes: “La paraula de Jahvè, que has parlat, és bona”. Car pensava: “La prosperitat i la pau es mantindran mentre visqui”

◊ en Hiskía sagði við Jesaja: "Gott er það orð Drottins, er þú hefir talað." Því að hann hugsaði: "Farsæld og friður helst þó meðan ég lifi" (II Reis 20:19): i l’Ezequies va dir a l’Isaïes: “La paraula de Jahvè, que has parlat, és bona”. Car pensava: “La prosperitat i la pau es mantindran mentre visqui”

◊ og þú munt sjá ofsjónum yfir þeirri farsæld (wə-hibbatˤətˈtā   ˈt͡sar   māˈʕōn   bə-ˈχɔl, וְהִבַּטְתָּ צַר מָעוֹן בְּכֹל), sem Ísrael mun hlotnast, og aldrei framar skal nokkur verða gamall í húsi þínu: i estaràs gelós de tota la benaurança que caurà sobre Israel, i mai més ningú no tornarà a fer-se vell al teu casal

◊ Drottinn Guð, þú einn ert Guð. Orð þín munu rætast. Þú hefur heitið mér, þjóni þínum, þessari farsæld (ʔɛθ־ha-tˤtˤōˈβāh   ha-zˈzɔʔθ, אֶת-הַטּוֹבָה, הַזֹּאת): Senyor Déu, tu totsol ets Déu. Les teves paraules s'acompliran. Tu m'has promès, a mi, el teu servidor, aquest bé

◊ þú skalt aldrei alla ævi þína láta þér annt um farsæld þeirra (ʃəlɔˈmā-m   wə-tˤɔβāˈθā-m, שְׁלֹמָם, וְטֹבָתָם) og velgengni: no tinguis esment mai de la vida de llur prosperitat ni de llur benestar

◊ Guð býr hinum einmana heimili, leiðir hina fjötruðu til farsældar (mōˈt͡sīʔ   ʔăsīˈrīm   ba-kkōʃāˈrōθ, מוֹצִיא אֲסִירִים, בַּכּוֹשָׁרוֹת) en uppreisnarseggir skulu búa í hrjóstrugu landi: Déu prepara una llar al solitari, mena els encadenats a la prosperitat, però els rebels habitaran en una terra pedregosa i desolada

◊ um daga hans mun hinn réttláti blómstra og friður og farsæld (wə-ˈrɔβ   ʃāˈlōm, וְרֹב שָׁלוֹם) uns tunglið er ekki framar til: als seus dies el just florirà i [també ho faran] la pau i la prosperitat fins que ja no hi hagi la lluna

◊ hefur þú hafnað Júda algjörlega? Hefur þú fengið andstyggð á Síon? Hvers vegna hefur þú sært oss sári sem ekki verður grætt? Vér væntum farsældar (qau̯ˈwēh   lə-ʃāˈlōm   wə-ˈʔēi̯n   tˤōβ, קַוֵּה לְשָׁלוֹם וְאֵין טוֹב) en ekkert gott kom, tíma endurreisnar en lítið á: aðeins skelfing!: has rebutjat completament Judà? Sents aversió per Sió? Per què ens has ferit amb una ferida que no es guareix? Esperàvem prosperitat però no ha arribat res de bo[, esperàvem] un temps de restabliment. Però mireu!: només terror!

◊ Guð láti þetta verða þér til ævarandi sæmdar og veiti þér farsæld (τὰ ἀγαθά -ῶν, τοῦ ἐπισκέψασθαί σε ἐν ἀγαθοῖς) fyrir að hætta lífinu þegar þjóð vor var í nauðum og fyrir að hindra að vér færumst. Þú hefur gengið réttan veg frammi fyrir Guði vorum.“ Og allt fólkið sagði: „Amen, amen!“: que Déu faci que això et sigui un honor etern i et concedeixi la prosperitat per haver arriscat la teva vida quan el nostre poble es trobava en [grans] destrets i per haver impedit que períssim. Tu has marxat pel camí dret davant el nostre Déu». I tot el poble digué: «Amén, amén»

◊ því næst kallaði Ragúel á Söru dóttur sína og kom hún til hans. Hann tók hönd hennar og afhenti Tóbíasi hana með þessum orðum: „Tak hana þér til eignar samkvæmt lögmálinu og ákvæðum Mósebókar sem gefa þér hana að eiginkonu. Megir þú eiga hana og leiða heilu og höldnu til föður þíns. Himinsins Guð veiti ykkur farsæld og frið (εὐοδοῦν + ἡ εἰρήνη -ήνης, καὶ ὁ θεὸς τοῦ οὐρανοῦ εὐοδώσαι ὑμῖν εἰρήνην ) á för ykkar“: tot seguit en Ragüel va cridar la seva filla Sara i ella va anar a ca ell. Ell va agafar la seva mà i la lliurà al Tobies amb aquestes paraules: «Pren-la en possessió segons la llei i les prescripcions del llibre d'en Moïsès que te la donen per muller. Tingues-la i mena-la a ca ton pare sana i estàlvia. Que el Déu del cel us concedeixi benanança i pau en el vostre viatge»

◊ þegar í sólarupprás laust herjunum saman. Annar batt traust sitt við að Drottinn mundi veita farsæld (ἡ εὐημερία -ίας, οἱ μὲν ἔγγυον ἔχοντες εὐημερίας καὶ νίκης μετὰ ἀρετῆς) og frækinn sigur en hinn lét stjórnast af geðofsa sínum og vígamóði í bardaganum: quan va sortir el sol, els exèrcits es llançaren l'un contra l'altre. Un va lligar la seva confiança en [la seva fe] que el Senyor li atorgaria l'èxit i una victòria estrènua, i l'altre es deixava menar pel seu esperit violent (per la seva violència - per la seva fúria) i pel seu ardor guerrer en la batalla

◊ ok endist svá sjá saga ǁ at vár herra gefi oss alla góða daga ǁ ok vér megum fá þann frið, ǁ allt gott gangi oss í lið. ǁ Geymi oss Máría móðir ǁ ok mektugir englar góðir. ǁ Leiði lausnarinn þjóðir ǁ lífs á himnaslóðir. ǁ Ljúfstr mun oss minn lávarð senda ǁ - mér lífit gott án enda, - ǁ í frið fyrir farsæld venda. ǁ Amen. Ad eterne ǁ {gaudia vite (duc) fer me, ǁ Iesu mite, et ibi ǁ iungant se tibi ǁ } et mi pater et mater, ǁ bona soror et frater: i així acaba aquesta història. ǁ Que Nostre Senyor ens doni només bons dies ǁ i que puguem atènyer la pau [eterna]; ǁ Que tots els béns s'ajuntin a nosaltres. ǁ Que Maria mare ens guard ǁ i els bons àngels poderosos. ǁ Que el Redemptor meni les gents ǁ pels camins celestials de la vida [eterna]. ǁ El meu Senyor ens enviarà [a nosaltres el seu] amor ǁ -a mi la vida bona sense fi, ǁ [i] ens capgirarà a la pau abans de la benaurança [eterna] (?), ǁ amén. Porta'm als gaudis de la vida eterna i que allà s'ajuntin a mi mon pare i ma mare, ma bona germana i mon germà (vocabulari: #1. ljúfstr: Aquesta forma a primera vista hauria d'ésser un nominatiu singular masculí fort de superlatiu de l'adjectiu ljúfr; atès, emperò, que totes les formes fortes de superlatiu atestades d'aquest adjectiu són regulars (i per tant: ljúfastr, ljúfust, ljúfast) m'inclino a creure que ens trobem davant un substantiu deadjectival ljúfstr encunyat a imitació del baix-alemany mitjà lêvede, lêfde, mot que s'arrenglera al costat de l'alt-alemany (antiquat) Liebde[n] i el neerlandès liefde i tradueixo en conseqüència; #2. mi pater: Aquest vocatiu, atès el context, no té cap mena de sentit. Crec que la millor opció és la d'assumir que entre ad ęternę i et mi hi manquen dos versos com a mínim, versemblantment tres versos. Altrament el text no té sentit. La restitució que en faig és provisional )

♦ friður og farsæld: pau i benaurança

♦ óska e-m farsæld: desitjar-li a algú que tot li vagi bé, expressar-li a algú tots els seus millors desigs, desitjar-li a algú tot lo millor (Mall., ekki ritm./no lit.) 

◊ son minn, gleym eigi kenning minni, og hjarta þitt varðveiti boðorð mín, því að langa lífdaga og farsæl ár (ū-ʃəˈnōθ   ħai̯ˈʝīm, וּשְׁנוֹת חַיִּים) og velgengni munu þau veita þér í ríkum mæli: i

◊ og ég lét boða þar föstu við fljótið Ahava, til þess að vér skyldum auðmýkja oss fyrir Guði vorum til að biðja hann um farsællega ferð (lə-βaqˈqēʃ   mimˈmɛ-nnū   ˈdɛrɛχ   ʝəʃāˈrāh, לְבַקֵּשׁ מִמֶּנּוּ דֶּרֶךְ יְשָׁרָה) fyrir oss, börn vor og allar eigur vorar: i

far·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:

ordinador m portàtil

farþega·skip <n. -skips, -skip>: vaixell m de passatgers

farþega·sæti <n. -sætis, -sæti>:

seient m de passatger

farþega·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m de passatgers

far·þegi <m. -þega, -þegar> passatger m, passatgera f

fasismi <m. fasisma, no comptable>:

feixisme m

fasisti <m. fasista, fasistar>:

feixista m & f

fasistískur, fasistísk, fasistískt <adj.>:

feixista

fasta <f. föstu, föstur. Gen. pl.: fastna o: fasta>: dejuni m

fasta·fjármunir <m.pl -fjármuna>:

(fastafé) actiu fix, capital fix, actiu immobilitzat, capital tècnic

fasta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f permanent

fasta·svefn <m. -svefns, no comptable>:

son profund

◊ Jael, kona Hebers, þreif tjaldhæl og tók hamar í hönd sér og gekk hljóðlega inn til Sísera sem fallinn var í fastasvefn ([rāˈδam ~ רָדַם]:   wə-ˌhūʔ־nirˈdām   wa-i̯ˈʝāʕaφ   wa-iˈ̯ʝāmɔθ,   וְהוּא-נִרְדָּם וַיָּעַף, וַיָּמֹת) því að hann var þreyttur. Hún rak hælinn gegnum gagnauga hans svo að hann gekk í jörð niður. Varð þetta hans bani: la Jael, la dona d'en Ħèver, va agafar una piqueta de la tenda, prengué en mà el martell, i s'acostà sigilosament al Sisserà que havia caigut en un son profund car estava retut de cansament. Li travessà la templa amb la piqueta i l'hi enfonsà fins a quedar clavada a la terra. Aquesta fou la seva mort

◊ Jael, kona Hebers, þreif tjaldhæl og tók hamar í hönd sér og gekk hljóðlega inn til hans og rak hælinn gegn um þunnvangann, svo að hann gekk í jörð niður, en Sísera var sofnaður fastasvefni ([rāˈδam ~ רָדַם]:   wə-ˌhūʔ־nirˈdām   wa-i̯ˈʝāʕaφ   wa-iˈ̯ʝāmɔθ,   וְהוּא-נִרְדָּם וַיָּעַף, וַיָּמֹת), því að hann var þreyttur. Varð þetta hans bani: la Jael, la dona d'en Ħèver, va agafar una piqueta de la tenda, prengué en mà el martell, se li acostà sigilosament, i li clavà la piqueta a la templa, i li enfonsà la piqueta fins a la terra. En Sisserà estava profundament adormit, car estava retut de cansament. Aquesta fou la seva mort

◊ sá sem fræðir heimskingja er líkur þeim sem límir brotið ker eða rífur upp mann af fastasvefni (βαθὺς ὕπνος:   συγκολλῶν ὄστρακον ὁ διδάσκων μωρόν, ἐξεγείρων καθεύδοντα ἐκ βαθέος ὕπνου): el qui ensenya a un beneit és com el qui enganxa terrissa trencada o desperta un home que dorm profundament

fast·eign <f. -eignar, -eignir>: immoble m
        fasteignir f.pl: [béns] immobles m.pl

fasteigna·blað <n. -blaðs, -blöð>: 

full m (o: revista f) del mercat immobiliari

fasteigna·gjöld <n.pl -gjalda>: 

I.B.I. m, impost m sobre (o: de) béns immobles

fasteigna·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>: 

mercat immobiliari

fasteigna·mat <n. -mats, -möt (pl. no hab.)>: taxació f del preu d’un immoble

fasteigna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

[agència] immobiliària f

fasteigna·sali <m. -sala, -salar>: API m & f

fasteigna·skattur <m. -skatts, -skattar>: 

I.B.I. m, impost m sobre (o: de) béns immobles, contribució urbana, contribució de la propietat [rústica i] urbana

fasteigna·veð <n. -veðs, -veð>: hipoteca f [immobiliària]

fasteigna·viðskipti <n.pl -viðskipta>: 

transaccions immobiliàries, mercat immobiliari

fast·mæli <n.pl -mæla>: 

compromís ferm

◊ meir hugðu þeir jafnan að fremd þessa heims lífs en að dýrð annars heims fagnaðar. Því tóku þeir það ráð með fastmælum að sá þeirra skyldi hefna annars er lengur lifði. En þó að þá væru menn kristnir kallaðir þá var þó í þann tíð ung kristni og mjög vanger svo að margir gneistar heiðninnar voru þó þá eftir og í óvenju lagðir. Hafði sú siðvenja verið höfð frægra manna, þeirra er það lögmál settu sín í milli, að sá skyldi annars hefna er lengur lifði. Þá skyldu þeir ganga undir þrjú jarðarmen og var það eiður þeirra. Sá leikur var á þá lund að rista skyldi þrjár torfur úr jörðu langar. Þeirra endar skyldu allir fastir í jörðu og heimta upp lykkjurnar svo að menn mættu ganga undir. Þann leik frömdu þeir Þormóður og Þorgeir í sínum fastmælum: contínuament estaven pensant més en el bon renom (Cf. Baetke 19874 p. 161: fremd f. (Vergrößerung von jmds.) Ruhm, Ehre) en aquesta vida que en la magnificència de l'alegria [eterna] de l'altre món; per això van comprometre's fermament que el qui d'ells dos sobrevisqués l'altre, el venjaria. I, encara que en aquell temps la gent ja es deia cristiana, la veritat és que el cristianisme encara era jove i molt imperfet, de manera que encara romanien molts de calius del paganisme que es palesaven en [forma de] malcostums. Havia estat el costum dels homes famosos que fixaven aquest compromís entre ells —ço és, que el qui d'ells sobrevisqués vengés l'altre— passar per davall de tres garlandes de terra i això constituïa [el segellament de] llur jurament. Aquestes "garlandes de terra" es feien retallant tres trinxes llargues de terra amb l'herbei corresponent. Els extrems quedaven[,sense tallar ] fixats al sòl i n'alçaven la part central de manera que els homes hi poguessin passar per sota. En Þormóður i en Þorgeir també varen fer aquest procediment en [el marc de] llur compromís

♦ binda e-ð fastmælum: arribar a un acord ferm sobre una cosa, emparaular una cosa, pactar una cosa, comprometre's fermament a una cosa

fastur, föst, fast <adj.>: 

1. <GEN> fix -a

♦ föst laun: sou fix

♦ fast verð: preu fix

♦ binda e-n fastan: lligar algú

◊ og getur þú bundið hann fastan fyrir smámeyjar þínar?: i que el pots lligar [amb un cordill] per a les teves filletes?

♦ fastur á fé: moderat en les despeses (molt estalviador, sovint eufem. per ‘garrepa’)

♦ slá e-u föstu <LOC FIG> donar una cosar per feta (o: segura)

♦ það má slá því föstu að <+ subj.>: es pot donar per cosa feta que <+ futur ind.>

♦ standa fastur: estar fix (estar ben subjecte, clavat etc. de manera que no pot moure's)

◊ örin klauf loftið og <...> stóð föst í trénu fyrir ofan höfuð drengsins: la fletxa va fendre l'aire i <...> va quedar clavada a l'arbre just part damunt el cap del vailet

♦ standa fastur á e-u: restar aferrat a una cosa, insistir en una cosa

◊ hann stóð fastur á þeirri trú: s'aferrava a aqueixa creença

♦ standa fastur á því að <+ subj.>: perseverar [en el fet] que <+ ind.>

♦ taka e-n fastan: detenir algú (arrestar la policia algú)

◊ lögreglukonan sem tók hann fastan rökstuddi aðgerðina með því að...: la policia que el va detenir va justificar l'operació argumentant que...

2. (ekki fljótandi) sòlid -a (no líquid)

◊ í föstu formi: en estat sòlid

3. (sem getur ekki hreyft sig [úr stað]) encallat -ada  (que no pot pas moure's de lloc)

♦ vera fastur í sama farinu: estar empantanegat (estar aturat en el mateix lloc, no poder avançar & no tenir idees noves)

4. (þéttur, harður & staðfastur) ferm -a (compacte, consistent, fort & FIG)

♦ fastur í sér: ferm -a

◊ veggurinn þarf að vera sléttur og fastur í sér: la paret ha d'ésser llisa i ferma

◊ þótt sandurinn sé fastur í sér á einum stað þá...: encara que la sorra sigui ferma en un indret...

♦ standa fastur fyrir: parar (o: mantenir-se) ferm -a (estar decidit i segur de voler fer una cosa, entestar-se & romandre ferm, no cedir pas)

◊ en Eleasar Dódóson stóð fastur fyrir og barði á Filistum, uns hann varð þreyttur í hendinni: però Elazar, fill de Dodó, va parar ferm i lluità amb els filisteus fins que la mà li quedà cansada

◊ ...og ef hann stendur fastur fyrir og segir...: però si ell es manté decidit [a fer-ho] i diu...

5. (sem getur ekki losað sig) enganxat -ada, aferrat -ada  (que no pot pas alliberar-se o desprendre's)

♦ fastur á e-u: enganxat a una cosa, aferrat a una cosa

◊ þá varð Abraham litið upp, og hann sá hrút bak við sig, sem var fastur á hornunum í hrísrunni: Aleshores Abraham va alçar els ulls i veié al seu darrere un be que havia quedat aferrat a un arbust per les banyes

fat¹ <n. fats, föt>: (fatnaður) → föt ‘vestit, roba’

fat² <n. fats, föt>: (ílát) ribella f
        kringlótt fat: ribella rodona
        kantað fat: ribella quadrada

fata <f. fötu, fötur. Gen. pl.: fatna o: fata>: galleda f, poal m (Bal.)

fata·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de roba, espalmador (Mall.) de roba

fata·fella <f. -fellu, -fellur. Gen. pl.: -fellna o: -fella>:

ballarina f d'estriptís

fata·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: guarda-roba m 
                (a restaurants, teatres etc.)

fata·hengi <n. -hengis, -hengi>:

guarda-roba m

fata·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:

tintoreria f

fata·lús <f. -lúsar, -lýs>:

poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

fata·mölur <m. -möls, -melir>:

arna f de la roba (insecte Tineola bisselliela)

fata·skápur <m. -skáps, -skápar>: guarda-roba m, armari m [de roba]

fata·skipti <n.pl -skipta>: muda f [de roba]
        hafa fataskipti: mudar-se de roba

fata·slá <f. -slár, -slár>:

[barra f] penja-robes m

fata·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f de roba

fatlast <fatlast ~ fötlumst | fatlaðist ~ fötluðumst | fatlast>:

<GEN> quedar invàlid -ida, quedar discapacitat -ada (per causa de malaltia, accident, etc.) (→ bæklast)

◊ ljósið í myrkrinu - lífssaga konu sem fatlaðist á miðjum aldri: claror dins la foscor - biografia d'una dona que va quedar invàlida a mitjana edat

♦ e-m fatlast við e-ð: <LOC FIG> no tenir possibilitats en una cosa

◊ mér fatlast við e-ð: no hi tinc possibilitats

fatlaður, fötluð, fatlað <adj.>:

discapacitat -ada, impedit -ida, invàlid -a (que pateix de discapacitat física -esp. a causa d'accident o malaltia- o mental)

♦ bifreiðastæði fyrir fatlaða: [lloc d']aparcament per a discapacitats

♦ ferlimál fatlaðra: accés per a discapacitats

◊ líkamlega fatlaðir: discapacitats físics

◊ → geðfatlaður ‘discapacitat mental’

◊ ég óska engum þess að verða fatlaður en mér finnst alveg ...: no li desitjo pas a ningú que quedi baldat, però trobo completament...

fatta <fatta ~ föttum | fattaði ~ föttuðum | fattað ║ e-ð>:

<FAM = skilja> copsar una cosa, captar una cosa

◊ fattarðu?: ho captes?

◊ fattarðu hvað ég meina?: entens el que vull dir?

fax·númer <n. -númers, -númer>: número m de fax

fax·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; Dat. pl.: -tækjum>: aparell m de fax

fá <fæ ~ fáum | fékk ~ fengum | fengið ║ e-ð>: 1. (ná) rebre una cosa
        fá bréf: rebre una carta
        fá e-ð fré e-m: rebre una cosa d'algú
     2. (afhenda) donar (o: lliurar) una cosa a algú
        fá e-m e-ð á hendur: fer una cosa a mans d'algú
     3. (telja e-n á) donar (o: lliurar) una cosa a algú
        fá e-n til e-s: aconseguir trobar algú per fer una cosa
        fá e-n til að fallast á e-ð: [aconseguir] convèncer algú perquè accedeixi a fer una cosa
     4. (bera á borð, kaupa, útvega) desitjar una cosa (a botiga, bar, restaurant etc.)
        fá sér bíl: comprar-se un cotxe
        ég ætla að fá e-ð: voldria...
           ég ætla að fá bjór: voldria una cervesa
        get ég fengið...? doni’m...
           get ég fengið blýant?: que em pot donar un llapis?
        hvað mikið viljið þér fá? què li dec?
        hvar fæ ég...? on puc comprar...?
        látið mig fá... (láta einhvern fá eittvað): doni’m..., porti’m un/una..., voldria un/una...
        ég vil fá mat dagsins fyrir átta hundruð peseta: voldria el menú del dia per 800 pesetes
        fá sér í staupinu: <LOC> xumar-li, xarumbar
        fá sér neðan í því: <LOC> fer un glop

fá·breytni <f. -breytni, no comptable>:

uniformitat f

♦ fábreytni atvinnuvega: uniformitat dels sectors de l'economia, monocultiu m [econòmic]

fádæma- <en compostos>:

excepcional, increïble, molt poc comú -una, inusitat -ada

fá·dæmi <n.pl -dæma>:

fet m excepcional

♦ vera með fádæmum: ésser excepcional, tenir un caràcter excepcional

fá·farinn, -farin, -farið: poc transitat -ada, poc freqüentat -ada, 
                poc visitat -ada (camí, viarany, carretera)

fá·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

ignorant

♦ vera fáfróður um e-ð: ésser ignorant en matèria de...

fá·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ignorància f

fága <fága ~ fágum | fágaði ~ fáguðum | fágað ║ e-ð>:

1. <GEN> polir una cosa, brunyir una cosa, forbir una cosa

♦ fága e-ð upp: renovar una cosa (donar nou espledor o aspecte de nou a un indret)

2. <e-ð>: <FIG> polir una cosa, depurar una cosa (retocar una obra acabada, donar els darrers tocs a una obra acabada)

3. <e-n>: <FIG> refinar algú

fágaður, fáguð, fágað <adj.>:

refinat -ada (de conducta i hàbits molt ben educats)

fágun <f. fágunar, no comptable>:

refinament m (bona educació, hàbits exquisits etc.)

fá·gæti <n. -gætis, no comptable>:

raresa f, raritat f (cosa o objecte rar, difícil de trobar)

fá·gætur, -gæt, -gætt <adj.>:

rar -a, excepcional (gens comú o habitual)

fá·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:

de què hom sent a parlar rarament

fá·keppni <f. -keppni, no comptable>:

oligopoli m

fákur <m. fáks, fákar>:

<LIT> destrer m

◊ ...að hafi Heilagur Jakob birzt á hvítum fáki í orrustunni við Clavijo nærri Logroño í Ebró-dalnum: ...que sant Jaume va aparèixer a dalt d'un destrer blanc a la batalla de Clavijo, a prop de Logronyo, a la vall de l'Ebre

fá·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (þögull, fámáll) taciturn -a (silenciós, callat & poc xerrador a causa de tristesa o depressió, llangorós)

◊ spyr þú konunginn eftir því hann er svo fálátur: pregunta-li al rei per què està sempre tan callat

◊ hví eruð þér svo fálátir? Þessi skipan þín harmar oss og þína vini: per què esteu tan callada? el vostre estat d'ànim ens afligeix a mi i als vostres amics

2. (kaldlyndur) reservat -ada (tancat, fred i distant en el tracte)

fálki <m. fálka, fálkar>:

girfalc m d'Islàndia, grifó m d'Islàndia (ocell Falco rusticolus islandicus)

♦ → hvítfálki “girfalc de Grenlàndia”

fálma <fálma ~ fálmum | fálmaði ~ fálmuðum | fálmað>:

anar a les palpentes, palpejar

♦ fálma eftir e-u: cercar una cosa a les palpentes

fálmari <m. fálmara, fálmarar>:

antena f (d'insecte)

fá·læti <n. -lætis, no comptable>:

1. (fályndi, fámæli) taciturnitat f (caràcter callat)

◊ óhæfilegt fálæti: una taciturnitat descortesa, un silenci descortès

◊ mér hafði hingað til staðið á sama um fálæti hans og fáskifti, ég hafði hugsað mest um rannsóknir mínar og bóklestur: fins aleshores m'havien resultat indiferents la seva taciturnitat i la seva reserva, havia pensat sobretot en les meves recerques i en llegir llibres

2. (kaldlyndi, fáskipti) reserva f (fredor en el tracte)

3. (depurð, deyfð) apatia f, desinterès m (manca d'interès, taciturnitat deguda a decaïment, a manca d'alegria i delit & estat depressiu, depressió)

◊ fálæti og áhugaleysi?: apatia i desinterès?

fá·máll, -mál, -mált <adj.>:

1. (þögull) taciturn -a (que parla poc)

2. (fámæltur, gagnorður) lacònic -a (que s'expressa amb el mínim de paraules necessàries, molt concís)

fá·málugur, -málug, -málugt <adj.>:

variant de → fá·máll, -mál, -mált ‘lacònic -a; taciturn -a’

fá·menni <n. -mennis, no comptable>:

poca gent

fámennis·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:

oligopoli m (→ fákeppni)

fámennis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

oligarca m & f (þátttakandi í fámennisstjórn)

fámennis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

oligarquia f

fámennis·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:

llengua f de demografia reduïda (llengua amb un nombre de parlants reduït)

fá·mennur, -menn, -mennt <adj.>:

1. (fáliðaður) poc nombrós -osa (de poques persones)

♦ fámennur hópur: un grup poc nombrós

♦ það er fámennt hér: hi ha poca gent aquí, no hi ha vingut gaire gent aquí

♦ [það er] fámennt hér en góðmennt: <LOC FIG> pocs, però els millors

2. (með fáum íbúum) escassament poblat -ada (de pocs habitants)

♦ það er fámennt hér: hi ha poca gent aquí, no hi ha gaire gent aquí

fá·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

de poques paraules, que parla poc, taciturn -a

♦ dulur og fámæltur: reservat i de poques paraules

fán <m. fáns, fánar>:

<MITOL> faune m (→ skógarpúki)

fána <f. fánu, fánur. Gen. pl.: fána>:

fauna f

fána·beri <m. -bera, -berar>:

1. <GEN> portabandera m & f, banderer m, banderera f

2. (merkisberi) portaestendard m & f (portador d'estendard)

3. <HIST = höfuðmerkisberi konungs> senyaler m

4. <HIST> alferis (o: alferes) m

5. <HIST = merkisberi Frakkakonunga> portaoriflames m

6. <FIG> banderer m, banderera f, capdavanter m, capdavantera f

fána·borg <f. -borgar, -borgir>:

niu m de banderes; grup de banderes col·locades de manera atapeïda una al costat de l'altra, sovint formant un cercle, tot al voltant d'un cadafal, d'una tribuna d'orador o com a ornament a frec d'una paret

fána·dagur <m. -dags, -dagar>:

Dia m de la Bandera; se celebra cada any el 14 de maig

fána·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (glópslegur) beneit -a (idiota, estúpid)

2. (geysistór) descomunal (gegantesc)

fána·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:

asta f de bandera, pal m de bandera

fáni <m. fána, fánar>:

1. <GEN> bandera f

♦ draga upp fánann: hissar la bandera

♦ draga fána í hálfa stöng: arriar la bandera a mitja hasta

♦ draga fána að hún (o: húni): hissar la bandera

♦ draga fána á stöng: hissar la bandera

♦ fáninn blakti [í vindinum] [við hún ~ á stönginni]: la bandera onejava [al vent] [a l'asta ~ al pal]

♦ flagga láglenska fánanum: navegar sota pavelló neerlandès

♦ gera e-ð undir fána e-s: <LOC FIG> fer una cosa pretextant..., fer una cosa en nom de...

♦ sigla undir belgískum fána (o: undir belgísku flaggi): <MAR> navegar sota pavelló belga

♦ sigla undir fölskum fána (o: undir fölsku flaggi): <LOC FIG> #1. <MAR HIST> disfressar el navili (arborar una bandera que no és la pròpia, esp. com a maniobra militar); #2. (villa á sér heimildir, gefa upp rangt nafn) amagar la seva identitat (donar una informació errònia sobre un mateix per no ésser reconegut, donar un nom que no és el propi); #3. (þykjast vera annan en maður er) fer-se passar per un altre (dir d'ésser un altre de qui realment és, esp. amb intenció dolosa)

♦ sigla undir fölskum fána sem læknir: fer-se passar per metge

♦ taka (o: draga) niður fánann: arriar la bandera

♦ draga fána af hún (o: húni): arriar la bandera, abaixar la bandera

♦ taka fána af fánastöng: arriar la bandera, abaixar la bandera

♦ veifa fánanum: fer voleiar la bandera

2. <BOT> estendard m (pètal superior gros i evident de les corol·les papilionàcies)

fá·nýti <n. -nýtis, -nýti. 1. i 2. no comptable>:

1. (gagnsleysi) futilitat f (inutilitat, buidor)

◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו): a Efraïm el dret hi és sotmès a tirania i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)

2. (lítil gagnsemi) poca utilitat (poca vàlua o profit)

3. (smáræði, smámunir, ónýtur hlutur) futilitat f, bagatel·la f (fotesa, minúcia)

◊ Samúel sagði við lýðinn: "Óttist ekki. Þér hafið að vísu framið þessa misgjörð, en víkið nú ekki frá Drottni og þjónið Drottni af öllu hjarta yðar og eltið ekki fánýtin (ha-tˈtohū, הַתֹּהוּ), sem að engu liði eru og eigi frelsa, því að fánýt (kī־ˈθohū, כִּי-תֹהוּ) eru þau: en Samuel va dir al poble: "No tingueu gens de por. Vosaltres heu fet tot aquest mal, però, malgrat tot, no us aparteu de Jahvè, ans serviu Jahvè de tot cor i no aneu al darrere de futilitats, les quals no són gens profitoses ni alliberen, perquè són coses vanes

fá·nýtur, -nýt, -nýtt <adj.>:

1. (tómur, ónýtur, gagnslaus, hégómlegur) fútil, va -ana (inútil & sense valor)

♦ fánýt von: vana esperança

♦ fánýtar skemmtanir: fútils diversions, vanes diversions

2. (ekki mjög nýtur, lítils nýtur, gagnslítill) poc útil (de poca utilitat)

fá·orður, -orð, -ort <adj.>:

variant de → fá·máll, -mál, -mált ‘lacònic -a; taciturn -a’

fár <n. fárs, no comptable>:

1. (tjón) adversitat f (desgràcia, calamitat)

2. (drepsótt) plaga f (pestilència, pesta)

fár, fá, fátt <adj.>:

1. <GEN> poc -a (poc nombrós)

♦ fátt fólk: poca gent

♦ í fáum (o: fám) orðum: <LOC> en poques paraules

♦ fár hernuminn er frækn til vígs: pocs presoners de guerra són prou valents per a matar un home

2. (fáorður, fálátur & dapur) taciturn -a (callat, reservat & melangiós, trist)

◊ var Kjartan heldur fár um veturinn. Nutu menn lítt tals hans: durant tot l'hivern en Kjartan va estar més aviat taciturn. No participava gaire en les converses

◊ Þorvaldur varð um fár. Fær Þórólfur ekki af þeim að sinni: en Þorvaldur no hi va dir res. En Þórólfur, de moment, no en va obtenir res d'ells

♦ vera fátt við e-n: <LOC FIG> tenir poques paraules amb algú, tractar algú fredament

◊ Höskuldur svaf hjá húsfreyju sinni hverja nótt síðan hann kom heim en hann var fár við frilluna: en Höskuldur, d'ençà que havia tornat a casa, dormia cada nit amb la seva dona i no li feia gaire cas a la seva concubina

◊ ...og elskaði hún hann mjög en hann var heldur fár við hana og varð hún oft af því skapstygg: ...ella l'estimava molt, però ell es mantenia més aviat reservat amb ella i per aquesta raó ella sovint estava irritable

◊ nú með því að Helgi létti enn eigi af heldur var hann kostgæfur á rógið þá kom svo um síðir að konungur gerðist fár við Þorvald: i ara i pel fet que en Helgi no va cessar en les seves difamacions, sinó que més aviat es va entestar encara més a continuar dient-les, al final es va esdevenir que el rei es va distanciar d'en Þorvaldur

3. fáir, fáar, fá <pl.>: alguns -unes, uns pocs unes poques, un parell de (Mall.) 

◊ og er þeir höfðu fár nætur verið í Tungu þá ber Þorkell upp bónorðsmálin og mælir til mægðar við Snorra fyrir hönd Bolla en til samfara við Þórdísi dóttur hans: quan ja hagueren passat unes quantes nits a Tunga, en Þorkell va plantejar la qüestió de la petició de mà, expressant el seu desig que l'Snorri i ell es convertissin en parents a través del casament d'en Bolli amb la Þórdís, la filla de l'Snorri

4. fátt <ac. sg. nt. emprat amb valor adverbial> <+ gen.>: poc -a (poc nombrós)

♦ finnast fátt um e-ð: <LOC> no estar especialment entusiasmat -ada amb una cosa

♦ láta sér fátt finnast um [e-ð]: no deixar-se impressionar [per una cosa], no deixar-se notar res a la cara [com a reacció a una cosa]

♦ fátt bendir til þess að <+ subj.>: <LOC FIG> no hi ha gaire que indiqui que <+ subj.>

♦ þar var fátt manna: hi havia poca gent (literalment: ‘poc de gent’) 

♦ og var fátt manna heima: i a casa gairebé no hi havia ningú

♦ svara e-u fáu: <LOC> respondre escaridament a una cosa

♦ lítið fátt í fimmtíu: <LOC> uns cinquanta si fa no fa (no arribaven als cinquanta, però gairebé)

♦ [það] var fátt með þeim: <LOC FIG> no s'entenien gaire, no es parlaven gaire, hi havia molta de fredor entre ells

fár, fá, fátt <pronom. Observi's l'ús del singular allà on el català empraria hab. el plural>:

[pràcticament] ningú -una (gairebé ningú)

♦ fár er vamma vanur: <LOC> poca gent hi ha que no tingui defectes

♦ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: <LOC> i pocs són valents de vell si de nen han estat covards

♦ fár einn, fá ein, fátt eitt: gairebé ningú, pocs poques

◊ augu hans voru svo snör að fár einn þorði að líta undir hans brún: la seva mirada era tan penetrant que gairebé ningú no gosava mirar-lo directament als ulls

fáráð·legur, -leg, -legt <adj.>:

ximplet -a, babau -ava

fáráðlings·legur, -leg, -legt <adj.>:

babau -a, toix -a

fáráð·lingur <m. -lings, -lingar>:

poc entenimentat, poc entenimentada, ximple m, nici m, ximpla f, nícia f

◊ enginn sem óhreinn er, skal hana ganga. Hún er fyrir þá eina. Enginn sem hana fer, mun villast, jafnvel ekki fáráðlingar (wɛ-ʔĕwīˈlīm, וֶאֱוִילִים): per ella no hi anirà ningú que sigui impur. Ella serà per a ells tots sols. Ningú que hi vagi no s'hi perdrà, ni tan sols els mancats de seny

◊ nei, hann sér, að vitrir menn deyja, að fífl (kəˈsīl, כְּסִיל) og fáráðlingar (wā-ˈβaʕar, וָבַעַר) farast hver með öðrum og láta öðrum eftir auðæfi sín: no, ell veu que els savis moren, que els beneits i els nicis moren un darrere l'altre i deixen als altres llurs riqueses

◊ þegar beiskja var í hjarta mínu (ləβāˈβī, לְבָבִי) og kvölin nísti hug minn (wə-χiljōˈθai̯, וְכִלְיוֹתַי), þá var ég fáráðlingur (wa-ʔănī־ˈβaʕar, וַאֲנִי-בַעַר) og vissi ekkert, var sem skynlaus skepna gagnvart þér: quan l'amargor era dins el meu cor i el dolor em traspassava les entranyes, jo era estúpid i no sabia res, era com una bèstia privada de raó davant teu

◊ fíflið eitt (ʔīʃ־ˈbaʕar, אִישׁ-בַּעַר) skilur eigi, og fáráðlingurinn einn (ū-χəˈsīl, וּכְסִיל) skynjar eigi þetta: l'estúpid no entén pas això i l'insensat no ho percep pas

◊ takið eftir, þér hinir fíflsku (boʕăˈrīm, בֹּעֲרִים) meðal lýðsins, og þér fáráðlingar (ū-χəsīˈlīm, וּכְסִילִים), hvenær ætlið þér að verða hyggnir?: enteneu-ho, estúpids d'entre el poble! i vosaltres, insensats, quan voldreu ésser savis?

fá·ráður <m. -ráðs, -ráðar>:

ximple m, nici m, ximpla f, nícia f

fá·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:

ximple -a

◊ hann svarar: "Eg á draumkonur tvær," sagði hann, "og er önnur vel við mig en önnur segir mér það nokkuð jafnan er mér þykir verr en áður og spáir mér illt eina. En það dreymdi mig nú að eg þóttist ganga að húsi einu eða skála og inn þóttist eg ganga í húsið og þar kenndi eg marga inni, frændur mína og vini. Þeir sátu við elda og drukku og voru sjö eldarnir, sumir voru mjög brunnir en sumir sem bjartastir. Þá kom inn draumkona mín hin betri og sagði að það merkti aldur minn hvað eg ætti eftir ólifað og hún réð mér það meðan eg lifði að láta leiðast fornan sið og nema enga galdra né forneskju og vera vel við daufan og haltan og fátæka og fáráða. Eigi var draumurinn lengri": ell li va respondre: “tinc dues draumkonur”, li va dir, “una és bona amb mi, però l'altra sempre només em diu coses dolentes i cadascuna d'elles em sembla pitjor que l'anterior: sí, no em prediu més que coses dolentes. El que he somniat adés era que en el somni entrava dins una casa o un skáli i que un cop a dins hi reconeixia molts dels meus parents i amics. Seien a la vora del foc i bevien i hi havia set focs, uns ja estaven gairebé apagats però d'altres encara feien bona flamarada. Aleshores també hi va entrar la meva draumkona bona i em va dir que aquells focs volien dir la meva vida: la part ja viscuda i els anys que encara em restaven fins a la meva mort i em va aconsellar que, mentre visqués, abandonés el forn siðr, la vella religió, i que no hi aprengués [ni practiqués] pus encanteris ni forneskja, arts màgiques, i[, que, en canvi,] procurés portar-me bé amb els sords i els rancs, els pobres i els ximples. I llavors m'he despert”

◊ karl sagði honum mundi þat vel hent, - "því at ek sé þú ert mikill maðr ok sterkr, en þeir þykkjast vera garpar miklir." Ok við þetta grætr kerling hástöfum, þá þeir geta Hrólfs konungs ok kappa hans í Hleiðargarði. "Hvat grætr þú, fáráð kerling?" segir Böðvarr. Kerling mælti: "Við karl minn áttum einn son, þann Höttr hét. Ok einn dag fór hann til borgarinnar at skemmta sér, en þeir glettust við hann konungsmenninir, ok þat stóðst hann illa. Síðan tóku þeir hann ok settu í beina sorp. En þat er háttr þeira um matmál ok svá sem af er etit hverju beini, þá kasta þeir til hans. Fær hann af því stundum stór mein, ef á hann kemr, ok ekki veit ek, hvárt hann er lífs eða dauðr. En þau laun vilda ek af þér hafa fyrir minn beinleika, at þú kastaðir til hans minna beini heldr en meira, ef hann er ekki dauðr út af": el vell li va dir que li esqueia - “car veig que tu ets un home gros i fort, i ells es consideren uns campions aguerrits i foguejats”. I en sentir aquestes paraules la vella va esclafir a plorar fort com solia fer sempre que esmentaven al seu davant el rei Hrólfr i els seus campions de Hleiðargarðr. En Böðvarr li va dir: “per què plores, vella ximpleta?” La vella li va respondre: “El meu home i jo teníem un fill que nomia Höttr. Un dia que se n'era anat a la ciutadella a divertir-se, els homes del rei es burlaren d'ell i ell s'ho va prendre malament i no hi volgué consentir. Aleshores el varen agafar i el posaren enmig del caramull dels ossos i les deixalles, i ara, als àpats, s'han acostumat, quan han acabat de rosegar un os, de tirar-l'hi. [I estic segura que] de vegades li han de fer molt de mal de precís quan l'endevinen, i no sé si és viu o mort. I en paga per la meva hospitalitat, vull que[, quan hi seràs,] li tiris els ossos més petits més que no pas els grossos si és que encara és viu”

fárast <fárast ~ fárumst | fáraðist ~ fáruðumst | fárast ║ yfir e-u (o: út af e-u)>:

posar el crit en el cel per una cosa, enfilar-se per les parets contra una cosa, reputegar contra una cosa (protestar, queixar-se etc. exclamant-se, fent crits o amb exaltació d'una cosa)

fárán·lega <adv.>:

absurdament, grotescament

◊ við vitum hve fáránlega það hljómar: sabem com d'absurd sona això

fárán·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (fjarstæður) absurd -a (il·lògic, sense sentit)

◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques

◊ þetta mál er fáránlegt frá upphafi til enda: aquest afer és absurd de cap a peus

2. (gróteskur, hlægilegur, fjarstæðukenndur) ridícul -a (grotescament absurd, grotesc)

fáránleika·leikhús <n. -leikhúss, no comptable>:

teatre m de l'absurd

fáránleika·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

filòsof m de l'absurd, filòsofa f de l'absurd

fáránleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

[filosofia f de l']absurd m

fárán·leiki <m. -leika, no comptable>:

absurd m

♦ niðursöllun í fáránleika: reducció f a l'absurd, reductio f ad absurdum

fár·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

greument malalt -a

fár·veikur, -veik, -veikt <adj.>:

greument malalt -a

fár·viðri <n. -viðris, -viðri>:

huracà m (temporal a partir del grau 12 de l'escala de Beaufort)

fár·yrði <n.pl -yrða>:

injúries f.pl, invectives f.pl

◊ hann steig þegar fram yfir borðið og nefndi sér votta og sagði skilið við Þórhildi "vil eg eigi hafa flimtan hennar né fáryrði yfir mér": en Þráinn va saltar a l'instant per damunt la taula, va nomenar testimonis del que diria i va declarar [solemnement] que quedava divorciat de la Þórhildur: “no vull aguantar pus les seves pulles i invectives”

◊ þá spratt Þorkell upp af mikilli reiði og þreif sax sitt og mælti: "Þetta sax fékk eg í Svíþjóðu og drap eg til hinn mesta kappa en síðan vó eg margan mann með. Og þegar er eg næ til þín skal eg reka það í gegnum þig og skalt þú það hafa fyrir fáryrði þín": aleshores en Þorkell, pres d'una gran ira, es va posar dret, va agafar el seu coltellàs i va dir: “vaig aconseguir aquest coltellàs a Suècia i per heure'l vaig haver de matar un dels més grans guerrers i de llavors ençà hi he matat mant home. I tan bon punt et tingui prou a prop, te'l clavaré de banda a banda del cos i aquesta serà la recompensa per les teves injúries”

fá·séður, -séð, -séð <adj.>:

insòlit -a, vist -a rares vegades

♦ fáséður gripur: una raresa

fá·sinna <f. -sinnu, no comptable>:

follia f, bogeria f

fá·sinni <n. -sinnis, no comptable>:

solitud f (qualitat de sol & lloc desert)

♦ fásinnið í sveitinni: la solitud del camp

♦ hérna í fásinninu: aquí, en aquest indret solitari

fá·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

poc comprensible, accessible a pocs (tipus de coneixement o saber abqualitat de sol & lloc desert)

fá·skiptinn, -skiptin, -skiptið <adj.>:

poc comunicatiu -iva

fá·skrúðugur, -skrúðug, -skrúðugt <adj.>:

desproveït -ïda d'ornament

fást <fæst ~ fáumst | fékkst ~ fengumst | fengist>:

1. (vera fáanlegur) heure's (ésser obtenible & obtenir-se)

♦ fæst hér...?: que tenen...?

♦ þetta fæst hérna ekki: no ho tenim això aquí

♦ vera að fást (o: fá): estar en venda

♦ það fæst ekki lengur: ja no es pot aconseguir, ja està exhaurit

2. <til e-s>: (tilbúinn að gera e-ð) estar disposat a fer una cosa (estar d'acord a fer una cosa, esp. per a algú)

♦ hún fæst til þess: està disposada a fer-ho, si li ho demanes, ho farà

3. <um e-ð>: (kvarta um e-ð) fer enrenou per una cosa, fer esvalot per una cosa (queixar-se armant rebombori)

4. <við>: dedicar-se [a], fer una cosa (escometre, abordar un assumpte & treballar en & tenir a veure amb & ocupar-se amb o de)

◊ hvað hyggst ég fást við þegar ég verð eldri?: què vull fer quan seré gran?

◊ það sem konur á Íslandi eru að hugsa og fást við: el que les dones islandeses pensen i fan

♦ fást við e-ð: fer una cosa, treballar en una cosa, dedicar-se a una cosa; tenir-se-les a veure amb...

♦ fást við e-n: heure-se-les amb algú

◊ við erum ekki að fást við dóphausa lengur heldur harðsvíraða glæpamen: ja no ens les tenim a veure amb drogates sinó amb criminals despietats

◊ hefurðu hugmynd við hvern þú ert að fást?: té idea amb qui està parlant vostè?

fát <n. fáts, no comptable>:

[estat m d']agitació f, trasbals m (anímica, gran nerviosisme o excitació)

fá·tíður, -tíð, -títt <adj.>:

poc freqüent, ocasional, infreqüent, rar -a

fátæk·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (hlutir) pobre -a (objecte, roba, llar, situació, ornamentació etc.)

2. (naumur, rýr) escàs -assa, pobre -a (migrat, no abundant)

fátæk·lingur <m. -lings, -lingar>:

pobre m, pobra f

fátækra·framfæri <n. -framfæris, no comptable>:

beneficència pública, caritat pública

fátækra·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:

síndic m municipal de beneficència, síndica f municipal de beneficència

fátækra·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:

barriada pobra (o: marginal) (sol designar les barriades més pobres, p.e., amb barraques)

♦ fátækrahverfi borgarinnar: les barriades més pobres de la ciutat

fátækra·hæli <n. -hælis, -hæli>:

asil m de pobres, casa (o: llar) f de beneficència

fá·tækt <f. -tæktar, no comptable>:

pobresa f

♦ andleg fátækt: pobresa d'esperit

fá·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

pobre -a

♦ fátækur í anda: pobre d'esperit

◊ sælir eru fátækir í anda, því að þeirra er himnaríki: benaurats els pobres d'esperit perquè d'ells és el Regne del cel

♦ það er engin skömm að vera fátækur: no és cap vergonya ésser pobre

fá·viska <f. -visku, no comptable>:

1. (fáfræði) ignorància f (manca de coneixements, desconeixença)

2. (heimska) estupidesa f (beneiteria, niciesa)

◊ ó að þér vilduð umbera dálitla fávisku (= ἀφροσύνη, μικρόν τι ἀφροσύνης) hjá mér! Jú, vissulega umberið þér mig: oh, tant de bo vulguéssiu suportar una miqueta de beneiteria en mi! I sí, ben cert que em suporteu!

3. (vangefni) idiòcia f (retard mental)

fávita·hæli <n. -hælis, -hæli>:

hospici m per a retardats mentals (terme avui en dia tabuïtzat, però emprat amb normalitat si fa no fa fins a mitjan segle XX)

fá·viti <m. -vita, -vitar>:

1. (vangefinn) idiota m & f, retardat m mental, retardada f mental (terme, avui en dia tabuïtzat, per a designar el qui pateix d'idiòcia. Hom l'ha substituït per → vangefinn)

2. (bjáni) idiota m & f (imbecil, beneit, estúpid)

fá·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

1. (fáfróður, fákunnandi) ignorant (mancat de coneixements, que no sap)

◊ ég vil ekki hegna dætrum yðar fyrir það að þær drýgja hór, né yðar ungu konum fyrir það að þær hafa fram hjá, því að þeir ganga sjálfir afsíðis með portkonum og fórna sláturfórnum með hofskækjum, og fávitur lýðurinn (wə-ˈʕām loʔ־ʝāˈβīn, וְעָם לֹא-יָבִין) steypir sér í glötun: no castigaré pas les vostres filles perquè es prostitueixin, ni les vostres nores perquè siguin adúlteres, car ells mateixos[, els sacerdots,] se'n van a part amb prostitutes i fan sacrificis amb les hieròdules, les prostitutes sagrades. El poble ignorant corre cap a la seva perdició

2. (fábjánalegur, heimskur) estúpid -a, idiota (nici, mancat d'intel·ligència)

fá·vís, -vís, -víst <adj.>:

(fáfróður, óvitandi) ignorant

◊ því að fráhvarf (məʃūˈβaθ, מְשׁוּבַת) fávísra (pəθāˈʝīm, פְּתָיִם) drepur þá, og uggleysi heimskingjanna (kəsīˈlīm, כְּסִילִים) tortímir þeim: car als ignorants els mata llur apostasia i als beneits els destrueix llur [falsa] seguretat

◊ fávísi maður (= κενός, -ή, -όν, ὦ ἄνθρωπε κενέ)! Vilt þú láta þér skiljast, að trúin er ónýt án verkanna?:

◊ hafið því nákvæma gát á, hvernig þér breytið, ekki sem fávísir (= ἄσοφος, -ον, ἄσοφοι), heldur sem vísir:

◊ allir saman eru þeir óskynsamir (ʝiβəˈʕārū, יִבְעֲרוּ) og fávísir (wə-ʝiχˈsālū, וְיִכְסָלוּ), þeir þiggja fræðslu hinna fánýtu guða, sem eru úr tré:

♦ fávísu meyjarnar fimm: <RELIG> les cinc fadrines de poc seny

◊ þá er líkt um himnaríki og tíu meyjar, sem fóru til móts við brúðgumann með lampa sína. Fimm þeirra voru fávísar (= μωρός, -ά, -όν, μωραί), en fimm hyggnar. Þær fávísu (= μωρός, -ά, -όν, αἱ μωραί) tóku lampa sína, en höfðu ekki olíu með sér, en hinar hyggnu tóku olíu með á könnum ásamt lömpum sínum. Nú dvaldist brúðgumanum, og urðu þær allar syfjaðar og sofnuðu. Um miðnætti kvað við hróp: ,Sjá, brúðguminn kemur, farið til móts við hann.' Þá vöknuðu meyjarnar allar og tóku til lampa sína. En þær fávísu (= μωρός, -ά, -όν, αἱ μωραί) sögðu við þær hyggnu...:

fá·vísi <f. -vísi, no comptable>:

1. (fáfræði, fákunnátta) ignorància f (mancança de coneixements)

◊ hversu lengi ætlið þér, fávísir (pəθāˈʝīm, פְּתָיִם), að elska fávísi (ˈpɛθī, פֶּתִי) og hinir háðgjörnu að hafa yndi af háði og heimskingjarnir að hata þekkingu?: fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els burlaners us complaureu en les burleries i els beneits odiareu el coneixement?

2. (heimska, aulaskapur) estupidesa f (niciesa, estupiditat, mancança d'intel·ligència)

fávís·legur, -leg, -legt <adj.>:

estúpid -a, idiota

febrúar <m. febrúar (o: <†> febrúars), febrúarmánuðir>:

febrer m

feðgar <m.pl feðga>: 1. (faðir og sonur) pare i fill
       2. (faðir og synir) pare i fills

feðgin <n.pl feðgina>: 1. (faðir og dóttir) pare i filla
       2. (faðir og dætur) pare i filles

fegin·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:

alegria f

feginn, feginn, fegið <adj.>:

content -a

◊ hvað ég er feginn að þú komst: quina alegria que hagis vingut!

♦ fegnari en frá megi segja: <LOC> més content del que es podria dir

♦ það vil ég feginn [gera]: <LOC> ho faré gustosament

♦ vera feginn e-u: alegrar-se d'una cosa, estar content d'una cosa

◊ ég er því feginn: me n'alegro

◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ illo feginn ǀ verðu aldregi, ǁ enn lát þér at góðo getið: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te n'alegris mai del mal [d'altri] i[, en canvi,] alegra't del bé [que li passi] (o: fes que t'agradi el bé [que li passi a un altre]) (cf. Kuhn 1968³, pàg. 74: lát þér at góðo getið laß dir das gute gefallen (Háv. 128))

♦ verða feginn e-u: posar-se content d'una cosa, alegrar-se d'una cosa

◊ Jónatan sendi þrjú þúsund vaska hermenn til konungs í Antíokkíu. Varð Demetríus feginn komu þeirra: Jonatàs va enviar tres mil guerrers valents al rei, a Antioquia. Demetri s'alegrà de llur arribada

♦ feginn..., en...: prou que... però...

◊ feginn vildi ég hafa haldið honum hjá mér, til þess að hann í þinn stað veitti mér þjónustu í fjötrum mínum vegna fagnaðarerindisins, en án þíns samþykkis...: prou que volia retenir-lo al meu costat perquè em fes servei en lloc teu en les cadenes que suporto per la Bona Nova, però sense el teu consentiment...

◊ ...og hefði hann feginn viljað seðja sig á drafinu (ἀπὸ τῶν κερατίων) er svínu átu, en enginn gaf honum: ...i prou que hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava

fegins- <en compostos>:

d'alegria, alegre

fegin·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

(feginsfrétt) feliç notícia, bona notícia (que causa alegria sentir-la)

◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.

fegin·samlega <adv.>:

de gust, gustosament, amb molt de gust, amb plaer

fegins·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:

feliç notícia f (→ gleðifrétt)

fegins·hönd <f. -handar, pl. no hab.>:

mot emprat en la locució:

♦ taka e-u (o: við e-u) feginshendi, þiggja (o: grípa) e-ð feginshendi: <LOC FIG> acceptar gustosament una cosa

fegins·tár <n. -társ, -tár>:

llàgrima f d'alegria (→ gleðitár)

fegra <adv. en grau comparatiu>:

més bellament

fegur <adv. en grau comparatiu>:

variant de → fegra ‘més bellament’

fegurð <f. fegurðar, pl. no hab.>: bellesa f

fegurðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: ideal m de bellesa

fegurðar·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:

concurs f de bellesa

fegursti, fegursta, fegursta <adj.>:

Formes febles del grau superlatiu de → fagur, fögur, fagurt “bell -a”

fegurstur, fegurst, fegurst <adj.>:

Formes fortes del grau superlatiu de → fagur, fögur, fagurt “bell -a”

feigur, feig, feigt <adj.>:

[que es troba] a les portes de la mort

♦ vilja e-n feigan ~ e-a feiga: desitjar la mort a algú ~ alguna

feiki-: prefix elatiu molt
	feikigamall: vellíssim
	feikivel: molt bé, beníssim

feiki·stór, -stór, -stórt <adj.>:

immens -a

feilast <feilast | feilaðist>: 1. fracassar, fallar
           lagið feilaðist: la cançó va ser un fracàs
           en nei það feilaðist allt hjá greyið stelpunni!: però no, tot li va sortir malament 
                a la pobre desgraciada!
     2. (†) acoquinar-se, acovardir-se, emporuguir-se
          láta sér ekki feilast: no vacil·lar, no titubejar
           en Sinfjǫtli lét sér ekki feilast ok bregðr sverði ok drepr hvárttveggja barnit: però 
                en Sinfiotli no va vacil·lar pas: va desembeinar l’espasa i 
                matà els dos infants

feill <m. feils, feilar>: error m,f

feiminn, feimin, feimið: tímid -a, empegueïdor -a (Mall.)

feiti <f. feiti, feitir>: greix m (esp. el ja elaborat, amb ús culinari, 
                com a lubrificant, per a greixar etc.)
        feiti og olíur: greixos i olis

feit·laginn, -lagin, -lagið: obès -esa

feitur, feit, feitt: 1. <GEN> gras -assa
        2. (fitumikill) greixós -osa (que conté molt de greix)
           feit súpa: una sopa greixosa
        3. (feitletraður) en negreta (tipus de lletra)
           þetta er feitt letur: això està en caràcters en negreta

fela¹ <fel ~ felum | fól ~ fólum  (o:)  <†>  fal ~ fálum | falið║ e-m e-ð>:

1. (láta annast) encarregar una cosa a algú (encomanar)

♦ fela e-m að gera e-ð: encarregar a algú de fer una cosa

♦ fela e-m e-ð á hendur: confiar una cosa a algú (fent-l'hi a mans perquè la guardi)

♦ fela e-m e-ð á hendi: encomanar una cosa a algú

◊ Faðir, í þínar hendur fel ég anda minn!: Pare, en tes mans encomano el meu esperit!

♦ fela sig e-m á hendi: encomanar-se a algú

◊ fálu sig og sálir sínar guði almáttkum á hendi: van encomanar-se a si mateixos i les seves ànimes a Déu totpoderós

◊ Þorkell máni <...> fal sig á hendi þeim guði, er sólina hafði skapað: Þorkell máni (abans de morir) <...> va encomanar-se al déu que havia creat el sol

2. <fela í sér>: (merkja, taka yfir eitthvað) adonar-se d'una cosa (fer-se'n càrrec, témer-se'n)

fela² <fel ~ felum | faldi ~ földum | falið ║ e-ð ~ e-n>: 1. amagar una cosa ~ algú 
                (perquè hom no els trobi pas)
        2. fela sig: amagar-se

felast¹ <felst ~ felumst | faldist ~ földumst | falist>: 1. (fela sig) amagar-se
        2. (liggja í e-u) estar implícit -a en, trobar-se contingut -uda en
           það fólst í orðum hans: estava implícit en les seves paraules
        3. felast í e-u: (vera fólginn í e-u) consistir en una cosa
           það felst í því, að <+ inf.>: consisteix en <+ inf.>

felast² <felst ~ felumst | fólst ~ fólumst | falist ║ [í e-u]>:

variant de → felast¹ ‘amagar-se, estar amagat -ada; estar comprès o inclòs [implícitament] en’

feldur <m. feldar, feldir>:

1. (á loðdýrum) pelatge m (esp. el dels animals la pell dels quals hom empra en pelleteria)

2. (loðfeldur, pels) abric m de pells (esp. el portat per les dones)

3. <HIST> pellissa f (sense braços, portat únicament pels homes)

4. <HERÀLD> camp m (part llisa de l'escut heràldic damunt la qual hom hi fa el dibuix etc.)

fell <n. fells, fell>: pujol isolat i, tot sovint, de cim aplatat

fella <felli ~ fellum | felldi ~ felldum | fellt ║ e-n ~ e-ð>:: 1. <GEN> fer caure algú ~ una cosa,
                abatre algú ~ una cosa
        fella e-n: (í bardaga) matar algú (en combat)
        fella fé: <LOC> deixar morir de gana el bestiar a l'hivern per manca de menjar
     2. fella e-ð niður: #1. (aflýsa) anul·lar una cosa (cancel·lar); #2. (nema burt) ometre una cosa
                (deixar de banda); #3. (um stafi) ometre una lletra, deixar-se una lletra (elidir-la);
                #4. <JUR> denegar una causa
                fella niður spillingarmál gegn (o:á hendur) e-m: desestimar (o: retirar) els càrrecs de corrupció contra algú
     3. fella saman: (skeyta saman) connectar una cosa, afegir una cosa (ajuntar fent coincidir)
        þau felldu hugi saman: <FIG> s'agradaven, es van enamorar
     4. fella e-ð úr: ometre una cosa, passar per alt una cosa
     5. fella e-ð undan: ometre una cosa, passar per alt una cosa (no dir, no contar)

felli·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:

1. (á Miðvestur-Atlantshafi og á Austur-Kyrrahafi) huracà m (a l'Atlàntic occidental)

2. (á suðvestanverðu Kyrrahafi og í Indlandshafi) cicló m (en el Pacífic sudoccidental i a l'Oceà Índic)

3. (á norðvestanverðu Kyrrahafi) tifó m (en el Pacífic nordoccidental)

felling <f. fellingar, fellingar>:

1. (stór hrukka) arruga f, rua f (Val., Bal.) (plec a la pell, esp. de la cara)

2. (brot á fati) plec m (tavella)

3. <GEOL> plec m, plegament m

4. (botnfelling) precipitació f  (de partícules en suspensió en líquid al fons del recipient)

fellinga·fjallamyndun <f. -fjallamyndunar, pl. no hab.>:

orogènesi tèrmica, orogènesi ortotectònica

fellingar·hvörf <n.pl -hvarfa>:

<QUÍM> reacció f de precipitació

fellu·járn <n. -járns, -járn>:

<SIDER> pastilla f de ferro, a la farga tradicional norrena, cadascun dels bocins en què es xepava l'esponja de ferro o masser un cop s'havia netejada d'escòries i d'altres residus a còpia de cops de mall i rescalfament. A Dinamarca el masser se solia dividir en dues pastilles de ferro, a Noruega i Islàndia, en quatre. Aquestes pastilles es convertien posteriorment en làmines de ferro o varetes de ferro que rebien el nom de teint járn

felmtur <n. felmturs, no comptable>:

espant m

◊ felmtur (rəʕāδāh, רְעָדָה) greip þá samstundis, angist (ḥīl, חִיל) sem jóðsjúka konu: a l'instant s'ha apoderat d'ells l'espant, una angoixa com la que s'apodera de la dona que infanta (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor, com a la dona quan infanta; la de la Bíblia interconfessional: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor com a la dona quan infanta)

felu·blóm <n. -blóms, -blóm>:

buguenvíl·lia f (o: buguenvíl·lea f) (planta Bougainvillea glabra)

felu·búa <-bý ~ -buum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-ð>:

<MIL> camuflar una cosa

felu·búningur <m. -búnings, -búningar>: <MIL> uniforme m de camuflatge

felu·leikur <m. -leiks, no comptable>:

conillons m.pl d'amagat  (joc infantil)

♦ vera í feluleik: jugar a conillons d'amagat

felu·lita <adj. inv.>: de camuflatge

felu·lita <-lita ~ -litum | -litaði ~ -lituðum | -litað ║ e-ð>: <MIL> camuflar una cosa (amb colors
             o pintures de camuflatge)

felu·litur <m. -litar, -litir. Emprat hab. en pl.>: color m,f de camuflatge

felu·mála <-mála ~ -málum | -málði ~ -máluðum | -málað ║ e-ð>: <MIL> pintar una cosa
            amb amb colors o pintures de camuflatge

felu·málun <f. -málunar, -málanir>: camuflatge m (acció de camuflar)

felu·uxi <m. -uxa, -uxar>:

saolà m (fl./pl.: saolàs) m (mamífer Pseudoryx nghetinhensis)

femínismi <m. femínisma, no comptable>:

feminisme m

femínisti <m. femínista, femínistar>:

feminista m & f

femínískur, femínísk, femínískt <adj.>:

feminista

fen <n. fens, fen. Gen. pl.: fenja; dat.pl.: fenjum>:

aiguamoll m, pantà m, sanya f (Ross.) (terreny pantanós, molt aigualós, amb grans superfícies cobertes d'aigua)

Fen·eyjar <f.pl -eyja>:

Venècia f

♦ í Feneyjum: a Venècia

♦ tvíæringurinn í Feneyjum: la biennal de Venècia

Feneyja·tvíæringur <m. -tvíærings, -tvíæringar>:

biennal f de Venècia

♦ Feneyjatvíæringurinn: la biennal de Venècia

fengi <n. fengis, fengi. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:

<†> variant arcaica de → fengur “botí”

♦ → hraðfengi “ràpid botí”

fenginn, fengin, fengið <adj.>:

agafat -ada

♦ illa fenginn: obtingut amb males maneres (il·legalment, d'una manera no neta)

feng·rani <m. -rana, -ranar>:

silur m (peix Silurus glanis)

fengur <m. fengs (o: fengjar), fengir. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:

1. (fiskveiði) pesca f (captures obtingudes, quantitat de peix capturada)

2. (dýraveiði) presa f (animal capturat en cacera)

3. (vinningur) guany[s] m.pl (beneficis, profit)

♦ illur fengur: guanys bruts, guanys obtinguts de mala manera

♦ óvæntur fengur: benefici caigut del cel

4. <FIG = ávinningur> benefici m (profit que hom obté d'un llibre, una conversa etc.)

5. (stríðsfengur & ránsfengur, þýfi) botí m (de guerra & de robatori)

◊ fengur hans fer á undan honum: els seus trofeus el precedeixen

◊ krækja í góðan feng: obtenir un bon botí

fenja- <en compostos>:

palustre, palúdic -a, helo-, telmato-

fenja·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúmmí·tré <n. -trés, -tré>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúm·viður <m. -viðar, -viðir>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjóttur, fenjótt, fenjótt <adj.>:

pantanós -osa

fenna <fennir | fennti | fennt ║ verb impers.>: nevar, fer neu (Mall.)
        það fennir: neva, fa neu (Mall.)

fennika <f. fenniku, pl. no hab.>: fonoll m (planta Foeniculum vulgare)

fennikka <f. fennikku, pl. no hab.>: variant de → fennika “fonoll”

fennill <m. fennils, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)

fenníka <f. fenníku, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)

fenól <n. fenóls, no comptable>:

<QUÍM> fenol m (C6H5OH)

fer-: quadrat -ada

ferð <f. ferðar, ferðir>:

1. <GEN> viatge m 

◊ en í vanstilli þessu, er á honum var ok hann var á ferðina kominn, þá sá hann son sinn ok drap hann þegar: i en aquella intemperància que s'havia emparat d'ell, i quan ja havia emprès el seu viatge, va veure el seu fill i el va matar a l'acte

◊ nú fara þeir ferðar sinnar og gefur þeim vel byri og taka Víkina í Noregi. Þeir koma að síð aftans: llavors comencen llur travessia i tenen bon vent i arriben a Víkin de Noruega ben entrat el vespre

♦ á ferð og flugi: <LOC FIG> no para mai, sempre està viatjant d'un lloc a l'altre, sempre està en moviment

♦ búa ferð sína: preparar el seu viatge

♦ búast til ferðar: aparellar-se per al viatge, preparar-se per a[ fer e]l viatge

♦ enn eina ferðina (o: ferð): <LOC FIG> un cop més (cf. danès endnu en gang) 

♦ fara ferð: fer un viatge

♦ fara í ferð: sortir de viatge

♦ ferð út í bláinn: un viatge a l'atzar, un viatge sorpresa (en què hom no sap ben bé on anirà)

♦ góða ferð!: bon viatge! (→ fararheill)

♦ fara allra ferða sinna: <LOC FIG = fara & gera að vild sinni> fer la seva via, anar fent la seva via, fer a discreció

♦ fá fyrir ferðina: <LOC FIG> rebre el càstig merescut, pagar-la

♦ ráða ferðinni: <LOC FIG> tenir la paella pel mànec, remenar les cireres, decidir, imposar el seu parer

♦ ráðast í ferð með e-m: emprendre un viatge amb algú

◊ það er sagt einn tíma að Gísli ræðst í ferð með þeim Bárði og Þorkatli: es diu que un dia en Gísli va emprendre un viatge amb en Bárðr i en Þorkell

♦ skipa ferð: disposar els preparatius d'un viatge

◊ skipaði konungur þá ferð sína og gerðu bændur veislur í móti honum: aleshores el rei va disposar que es fessin els preparatius per al seu viatge i els grans pagesos feren banquets en honor seu

♦ snúa á ferð: emprendre un viatge, posar-se en camí

◊ eftir það stíga þeir á bak og snúa á ferð og víkur Þórður á götu með þeim og spurði enn ef nokkuð væri nýtt að segja: després d'això, pugen a dalt de llurs cavalls i es posen en camí i en Þórður els va acompanyar una bona tirada i els va preguntar si hi havia cap novetat

♦ takast ferð á hendur: emprendre un viatge

♦ vera á ferð: estar de viatge, estar de camí

♦ vera á ferð með e-m: estar de viatge amb algú

♦ vera á ferðum: <LOC FIG> estar succeint una cosa, estar fent-se una cosa

♦ hvað er á ferðum hér?: què diantre està passant aquí?, de què va tot això?

♦ vera í ferð með e-m: estar de viatge amb algú

♦ → brúðferð “viatge del nuvi al poble de la núvia per anar-l'hi a cercar”

♦ → kaupferð “viatge de comerç, expedició comercial”

♦ → útferð “viatge a l'estranger”

♦ → viðskiptaferð “viatge de negocis”

2. (skoðunarferð, skemmtiferð) excursió f  (sortida curta)

♦ snögg ferð: excursió f

3. (strætóferð, leigubílsferð, járnbrautarferð o.s.fr.) viatge m, trajecte m  (de taxi, autobús, metro etc.)

♦ eiga enn langa ferð fyrir höndum: quedar encara una bona tirada de camí per fer

♦ ferð fram og til baka (o: tilbaka): viatge d'anada i tornada

♦ er nokkur fljótari ferð?: no hi ha[uria] una combinació més ràpida? (per anar a un lloc determinat)

♦ hvert er ferðinni heitið?: cap on vol anar?

4. (sjóferð, flugferð) travessia f  (per mar & per aire)

◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

5. (ferðahraði) marxa f  (velocitat a què hom va)

♦ fulla ~ hálfa ferð áfram!: a tota ~ mitja màquina!

♦ á (o: með) fullri ferð!: a tota màquina!, a tota velocitat!

♦ hægja ferðina: alentir la marxa

6. (leiðangur, sendiferð) expedició f  (militar, de saqueig)

♦ ráðast til ferðar við e-n (o: með e-m): unir-se a l'expedició d'algú

ferða·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:

xec m de viatge

ferða·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>: guia f d'itineraris i horaris (d'autocars, vaixells etc.)

ferða·bók <f. -bókar, -bækur>:

<LITER> llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)

ferða·heildsali <m. -heildsala, -heildsalar>:

tour operator m

ferða·lag <n. -lags, -lög>:

1. <GEN> viatge m 

♦ fara í ferðalag: fer un viatge

♦ vera á ferðalagi í Afríku: estar de viatge per Àfrica

♦ verða á ferðalagi: anar-se'n de viatge

2. (skoðunarferð, skemmtiferð) excursió f  (sortida curta)

♦ fara í ferðalag: sortir d'excursió [amb cotxe]

◊ í dag er laugardagur og þau Páll og Dísa ákveða að fara í ferðalag með börnum sínum: avui és dissabte, i en Páll i la Dísa decideixen de fer una excursió [amb cotxe] amb els seus fills

ferða·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> viatger m, viatgera f

2. (tómstundaferðamaður, í fríi) turista m & f (viatger de lleure, durant vacances)

ferðamanna- <en compostos>:

de turistes, turístic -a

ferðamanna·bíll <m. -bíls, -bílar>: autobús m de turistes (viatge discrecional)

ferðamála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:

ministre m de turisme, ministra f de turisme

ferðamála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:

ministeri m de turisme

ferða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

turisme m

♦ sjálfbær ferðamennska: turisme sostenible

♦ vistvæn ferðamennska: ecoturisme

ferða·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

<LITER> relat m de viatge, llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)

ferða·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

fons m [estalviat i disponible] per a viatges, bossa f de viatges

♦ safna í ferðasjóði: estalviar per a fer un viatge

ferða·skrifstofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -skrifstofa>: agència f de viatges

ferða·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>: maleta f

ferða·tékki <m. -tékka, -tékkar>:

xec m de viatge

ferða·veður <n. -veðurs, -veður>:

temps apropiat per a sortir d'excursió o viatjar

ferða·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>:

[sector m del] turisme m (branca d'activitat econòmica d'un país)

ferðaþjónustu·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:

operador turístic, empresari m del turisme, agent turístic, operadora turística, empresària f del turisme, agent turística

ferðaþjónustu·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:

variant de → ferðaþjónustuaðili¹ ‘operador turístic’

fer·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

<GEOM> quadrilàter m, tetràgon m, quadrangle m

ferill <m. ferils, ferlar>:

1. (braut, leið) camí m  (viarany, corriol)

♦ á ferli: (á ferðinni)  en moviment, en marxa

♦ vera á ferli: <LOC FIG> ja ésser (o: ja campar-li) pel món (haver-se llevat i ja haver sortit de casa)

♦ vera ekki á ferli: no sortir o no haver sortit [encara] de casa, haver-se quedat -ada a casa

♦ hvað er hér á ferli?: <LOC FIG>  què està passant aquí?

2. (drefjar, slóð) rastre m  (pista, petjades, traces etc.)

♦ rekja feril: seguir un rastre

◊ rekja feril sendingar á netinu: resseguir l'estat d'una tramesa a través d'internet

3. (æviferill) currículum m vitae (trajectòria vital i laboral)

♦ náms- og starfsferill: currículum vitæ

4. (braut í gegnum loftið eða himingeiminn) trajectòria f  (línia descrita en l'espai per un cos mòbil)

♦ ferill byssukúlunnar: la trajectòria de la bala

◊ útreikna feril byssukúlunnar: calcular la trajectòria de la bala

♦ ferill stjörnunnar: la trajectòria de l'estrella

5. <GEOM> corba f

♦ einfaldur lokaður ferill: corba tancada simple

♦ Jordan ferill: corba de Jordan

ferja <f. ferju, ferjur. Gen. pl.: ferja>:

1. (á sjó, t.d., á sundum) ferri m, transbordador m (a mar)

2. (á ám, vötnum) transbordador m, corredora f, bac m (a riu, canal, llac etc.)

ferju·maður <m. -manns, -menn>:

barquer m  (persona que duu gent d'una riba a l'altra)

◊ ferjumaðurinn Karon: el barquer Caront

fer·kílómetri <m. -kílómetra, -kílómetrar>:

quilòmetre quadrat

fer·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:

1. <GRAM> de quatre síl·labes, tetrasíl·lab -a, tetrasil·làbic -a

♦ ferkvætt orð: <GRAM> una paraula de quatre síl·labes, un tetrasíl·lab

2. <LITER> de quatre versos

♦ ferkvæður bragarháttur, ferkvætt erindi: <LITER> estrofa de quatre versos

ferli <n. ferlis, ferli>:

1. <GEN> trajecte m, trajectòria f 

2. <FIG> procés m (seqüència d'esdeveniments, procediment)

♦ stöðugt ferli: procés estable

fer·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; dat.pl.: -líkjum>:

1. (geysistór, fyriferðamikil vera) monstre m (monstruositat, ésser monstruós gros i voluminós)

◊ að því mæltu reis hið afar stóra ferlíki (τὸ πέλωρ, indecl.:   ἦ, καὶ ἀπ᾽ ἀκμοθέτοιο πέλωρ αἴητον ἀνέστη ǁ χωλεύων) upp frá steðjaþrónni. Hann haltraði, en þó hreyfðu sig fljótt hans máttvönu (ἀραιαί) fótleggir. Hann lét eldblístrurnar (φύσας <...> ἀπάνευθε <...> πυρός) sér, tíndi upp öll smíðatólin og lét þau niður í silfurkistu. Þá tók hann njarðarvött og þurrkaði um andlit sér og báðar hendur, hinn þrekna háls og hið loðna brjóst. Þá fór hann í kyrtil (χιτῶν᾽ [χιτῶνα]) og tók digran staf (σκῆπτρον) í hönd sér, og gekk út haltrandi: havent dit això, aquell monstre colossal es va aixecar de l'enclusa. Coixejava, però, tanmateix, les seves cames mancades de força es movien amb rapidesa. Va deixar les manxes, va recollir les eines de forjar i les va desar dins una caixa d'argent. Tot seguit va agafar una esponja i s'hi va torcar la cara i totes dues mans, el seu coll vigorós i el seu pit pilós. Després es va posar un quitó, va agafar en una mà un bastó gruixut i, coixejant, va sortir a fora

◊ og er hann mælti þetta skaut hann þungu spjóti sínu af heljarafli í síðuna og inn í kviðarhol ferlíkisins (ferus -i:   inque feri curuam compagibus aluum). Þar stóð það fast og skalf við, vömbin hristist, úr hvelfingunum bárust hol hljóð og stunur: i quan hagué dites aquestes paraules, li va disparar amb força infernal (=amb totes les seves forces) la seva feixuga llança als costats que penetrà el ventre del monstre. Hi va quedar clavada i fremint, el ventre es va estremir i de l'interior de les seves voltes arribaren sons buits i gemecs (l'original fa: Sic fatus, ualidis ingentem uiribus hastam ǁ in latus inque feri curuam compagibus aluum ǁ contorsit. Stetit illa tremens, uteroque recusso, ǁ insonuere cauae gemitumque dedere cauernae)

◊ sjálfur rekur hann sig í hinar háu stjörnur — guðir, afmáið slíkt ferlíki af jörðu! — og ekki er neinum létt að líta á hann né varpa á hann orðum: ell mateix s'estén [amb la seva estatura] fins als alts estels (Déus! esborreu de la faç de la terra aquest monstre!) i a ningú no li resulta lleuger (fàcil) ni mirar-lo ni adreçar-li la paraula (l'original fa: ipse arduus, altaque pulsat ǁ sidera (Di, talem terris auertite pestem!), ǁ nec uisu facilis, nec dictu affabilis ulli)

◊ en þegar keisarinn heyrir það, vendir hann þangað sínum her, og sem hann kemur í nánd borginni, halda konungarnir út í móti honum um þrjár mílur og fylkja þar. Frammi fyrir liðinu skipa þeir fótgangandi menn búna mjög undarlega. Höfðu þeir svört skegg og síð; af þeirra höfðum stóðu horn hvervetna. Þeir voru illilegir, hvar sem þá leit, svo að líkari váru þeir djöflum eða öðrum hræðilegum skrímslum en mönnum. Þessir sérhverjir höfðu í sínum höndum stórar trumbur og holar bumbur, þar með hljóðbjöllur, smáar og hvellar. Svo bíða þessir keisarans. En þegar hann kemur svo nærri sem mátulegt þótti, skipar hann þrjár fylkingar af sínum her, setjandi fyrstu fylking af fræknustu mönnum og ungum og góðum hestum; aðra gerir hann af fótgangandi mönnum, þriðju af riddurum. Og er fyrstu fylkingar hvorra megin koma saman, taka greindir heiðingjar til sinnar þjónustu, hlaupa fram móti Franzeisum með miklu ópi og blístran, grenjan, bölvan og alls konar illum lætum, berjandi á sínar bumbur, hristandi hljóðbjöllur, þeyta þar með horn og trumbur, en berja á tabúr. Og svo sem hestar kristinna manna heyrðu svo bölvuð læti þessara skrímsla ok litu þeirra hræðilegu ásjánur, kasta þeir sér um þegar í stað og flýja sem ærir og galnir, svo að riddarar fengu þeim með engu móti aftur snúið til bardagans. Og svo gera þessir óvinir mikið af sér, að hver og einn maður, er á hesti situr, verður nú að flýja, þótt nauðigur, því að svo hræðilegan gný og hark ok háreysti gerðu þessir bölvuðu óvinsins limir, að engi þóttist þvílíkt undur hafa fyrrum heyrt. En hvað þarf hér lengra um að gera, en svo reka heiðingjar þrjár fylkingar Karlamagnús, að aldri er hann svo gildur og mikill fyrir sér, að né eina mótstöðu megi nú veita, og svo elta Saraceni Franzeisa sem aðra flóttamenn upp á það fjall, er stendur tvær mílur brott frá borginni. Gerðu þá kristnir menn fjallið sér að vígi og bjuggust til viðtöku, ef heiðingjar vildu að þeim sækja. Og er það sá Saraceni, vendu þeir aftur til borgarinnar. Settu kristnir menn eftir það landtjöld sín í fjallinu og biðu svo morguns. En svo hafði guð og heilagur Jacobus geymt sinna manna, að engi lét sitt líf á þeim degi fyrir heiðingjum. Um morguninn árla kallar keisarinn saman hina vitrustu ráðgjafa og spyr þá eftir, hvað nú sé til ráða. En allir segja, að eigi sýnist þeim margt til útvega, en kveðst því öllu skulu gjarna hlýða, sem hann vill til leggja. Keisarinn býður, að allir ríðandi menn í herinum láti vefja höfuð á hestum með líndúkum léttum, að eigi megi þeir sjá fásén býsn ok ljót ferlíki Saracenorum, — „en þar með skuluð þér fylla eyru hestanna með vaxi eða einhverju öðru, svo að eigi heyri þeir hark heiðingja ok ill læti“: i quan l'emperador va sentir això, va dirigir-hi el seu exèrcit, i quan va arribar a les proximitats de la ciutat, els reis li sortiren a l'encontre fins a una distància de tres milles i allà es varen disposar en ordre de batalla. Al capdavant de llur exèrcit hi disposaren els peons (soldats que anaven a peu), abillats de manera molt astoradora: Tenian barbes llargues i negres i de llurs caps en sortien banyes pertot. Eren d'aspecte horrible se'ls mirés per on se'ls mirés, de manera que semblaven més dimonis o d'altres monstres esfereïdors que no pas homes. Cadascun d'ells tenia a les mans grans trombes (trumbur) y bombos (bumbur) buits (? retronants?), amb campanetes (hljóðbjöllur) petites i estridents. I així es posaren a esperar l'emperador. I quan l'emperador hi va haver arribat tan a prop com li va semblar convenient, va disposar el seu exèrcit en tres cossos (fylkingar), establint un primer cos format pels homes més valorosos i joves i bons cavalls. Va formar el segon cos d'exèrcit amb els soldats que anaven a peu, i el tercer amb els cavallers. I quan varen topar el primer cos de cada exèrcit, els pagans designats per a fer-ho compliren amb llur comesa: corregueren cap a l'encontre dels francesos amb grans crits i xiulos i brams (giscos), proferint flastomies i tota mena de sons espantosos, i alhora, batent llurs bombos i fent dringar les campanetes, bufant els corns i les trombes, i picant els estambors. I quan els cavalls dels cristians varen sentir tot aquell xivarri tan remaleït d'aquells monstres i veren llur aspecte esfereædor, li estrenyeren a córrer fugint d'allà com si haguessin embogit o estiguessin fora de si (encantats), de manera que llurs genets de cap manera no varen poder (no podien pas) fer-los tornar a la batalla. I aquests enemics feren tan bé llur comesa que tots i cadascun dels genets que estiguessin muntant un cavall hagueren de fugir, encara que ho fessin constrets, car aquests maleïts membres de l'exèrcit de l'enemic feren una cridòria, esvalot i enrenou tan esfereïdors que que semblava que mai abans no s'hagués sentit res d'igual. Però no cal dedicar-hi més paraules aquí, ras i curt: els pagans feren fugir (foragitaren) els tres cossos d'exèrcit d'en Carlemany, de manera que no hi hagué [en ells] ningú que fos tan capaç (gildr) o gran que hagués pogut (que pogués oposar-los resistència i, així, els sarraïns varen percaçar els francesos, com els altres fugitius, fins a una muntanya que hi ha a dues milles de distància de la ciutat. Els cristians, llavors, fortificaren la muntanya (convertiren la muntanya en una fortalesa) i es prepararen per a defensar-la (per a oferir-hi resistència), si els pagans volien atacar-los-hi. Però quan els sarraïns veren això, se'n tornaren a la ciutat. Els cristians, després d'això, varen dreçar llurs tendes a la muntanya i, esperaren així l'arribada del matí. Però Déu i sant Jaume havien guardat tan bé llurs homes, que aquell dia cap d'ells no va hi va deixar la seva vida davant els pagans. L’endemà de bon matí l'emperador va convocar els seus consellers més savis i els va demanar què aconsellaven que es fes llavors. Però tots ells digueren que no els semblava que hi hagués gaire sortides (possibilitats de sortir-se'n), però, tanmateix, tots ells digueren que escoltarien gustosament el que ell volgués proposar. L'emperador [aleshores] va manar que tots els homes del seu exèrcit que anessin a cavall fessin embolcallar els caps de llurs cavalls amb draps lleugers de lli a fi que els cavalls no poguessin veureu l'extraordinari portent ni els lleigs monstres dels sarraïns, “i en fer-ho, tapeu les orelles dels [vostres] cavalls amb cera o qualsevol altra cosa, de manera que no sentin l'enrenou (el rebombori, l'estrèpit) dels pagans ni llurs mals crits (ni llur mala cridòria)” (en aquest exemple, el mot ferlíki hi apareix usat en variació del mot skrímsli, tot i que, en aquest cas, es tracti de soldats abillats d'una manera molt estranya i astoradora, búnir mjög undarlega)

◊ "Furðu ólíkar máttu þit verða," segja þeir, "svá illilig sem þú ert. En vér hǫfum eigi jafnvæna mey sét, ok enga sjám vér hana hafa þína mynd, því at þú ert it mesta ferlíki": “Extraordinàriament diferents deveu ésser tu i ella”, li varen dir, “tan espantosa com ets tu, i en canvi, pel que fa a ella, no hem vist mai una noia tan bella i no som capaços de veure que ella i tu us tingueu cap retirança perquè major monstre (espantall) que tu no n'hi ha” (en aquest exemple, el mot ferlíki s'aplica, en sentit figurat, a una dona molt lletja, una ‘monstruositat de dona’ a causa de la seva lletjor, contraposada a l'absoluta bellesa de sa filla)

2. (e-ð geysistórt, fyrirferðamikið) colós m (fl./pl.: colossos) (cosa gegantina i voluminosa, estimbori gros)

fer·metri <m. -metra, -metrar>:

metre quadrat

ferming <f. fermingar, fermingar>:

<RELIG CATOL & EV.-LUT.> confirmació f

fern, fern, fernt <adj.>:

(fjórir) quatre parells de (davant noms col·lectius & indicant quatre grups que constitueixen un tot)

♦ fernar buxur: quatre [parells de] pantalons

♦ fernir sokkar: quatre parells de mitjons

♦ fernir tugir: quatre desenes

♦ fernt: quatre coses

fernings·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MAT> arrel quadrada

fernings·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

<MAT> nombre quadrat, quadrat m d'un nombre

ferningur <m. fernings, ferningar>:

<GEOM> quadrat m

ferritín <n. ferritíns, no comptable>:

<MED> ferritina f

fer·sentimetri <m. -sentimetra, -sentimetrar>:

centímetre quadrat