Macià Riutort i Riutort
ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ
F
© Macià Riutort i Riutort, 1998
|
|
ok ef þú vilt verða fullkominn í fróðleik, þá nemdu allar mállýzkur, en allra helzt latínu ok völsku, þvíat þær tungur ganga víðast, en þó týndu eigi at heldr þínu máli eða þinni tungu. |
|
|
|
i si vols esdevenir perfecte en coneixements i erudició, aprèn totes les llengües, però primer i sobretot el llatí i el francès, car aquestes llengües són les més vastament usades; tanmateix, però, tampoc no descuris la teva parla o llengua |
|
|
|
Konungs skuggsjá - Espill Reial. (vers el 1250). Edició de Christiania: Carl C. Werner, 1848. Cap. III, pàg. 6
|
|
|
|
|
|
-
F <n. F, F>:
-
<MÚS> fa m (nom de nota)
-
♦ F-ið: el fa
-
♦ F dúr (o: F-dúr): fa major
-
♦ í F-dúr: en fa major
-
♦ f moll (o: f-moll): fa menor
-
♦ í f-moll: en fa menor
-
♦ → Fís “fa sostingut”
-
Facebook·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
-
pàgina f de Facebook, compte m de Facebook
faðernis·próf <n. -prófs, -próf>: test m de paternitat
gangast undir faðernispróf: sotmetre's a un test de paternitat
-
faðir <m. föður, feður>:
-
1. <GEN & RELIG> pare m
-
♦ Guð faðir: <RELIG> Déu pare
-
♦ hinn heilagi faðir: <RELIG> el Sant pare
-
♦ virðulegi faðir!: <RELIG> reverend pare!
-
♦ hinn virðulegi faðir F.: el reverend pare F.
-
♦ vera e-m sem faðir: ésser-li [com] un pare a algú
-
◊ Walter, þú hefur verið mér sem faðir: Walter, has estat [com] un pare per a mi
-
♦ → húsfaðir “pare de família”
-
♦ → kirkjufeðurnir “pares de l'Església”
-
2. feður <m.pl feðra>: (forfeður) pares m.pl (avantpassats)
-
♦ ganga (o: horfa) á vit feðra sinna: <LOC FIG> anar a visitar els seus pares (passar a millor vida, tornar al creador, abandonar aquest món, morir, anar a la casa del Pare)
-
♦ safnast til feðra sinna: <LOC FIG> reunir-se amb els seus pares (passar a millor vida, tornar al creador, abandonar aquest món, morir, anar a la casa del Pare)
-
3. (frumkvöðull) pare m (ideador i creador, artífex, iniciador, promotor)
|
faðir |
A. Singular |
|
Llengua antiga |
|
Llengua moderna |
|
N |
faðer, faðir |
|
faðir |
|
A |
fǫðor, fǫður, faður |
|
föður |
|
G |
fǫðor, fǫður, faður |
|
föður |
|
D |
feðr, fǫðor, fæðr, faður |
|
föður |
|
|
B. Plural: |
|
Llengua antiga |
|
Llengua moderna |
|
N |
feðr, fæðr |
|
feður |
|
A |
feðr, fæðr |
|
feður |
|
G |
feðra, fæðra |
|
feðra |
|
D |
feðrom, fæðrum |
|
feðrum |
|
|
|
-
faðma <faðma ~ föðmum | faðmaði ~ föðmuðum | faðmað ║ e-n>:
-
abraçar algú
-
◊ ég þrái að faðma þig: em deleixo per abraçar-te
-
♦ faðma e-n að sér: estrènyer algú contra seu [amb els braços]
-
faðm·lag <n. -lags, -lög>:
-
abraçada f
-
◊ og nú hefur fólkið (gens omnis) allt setið að hátíðarveislu (epulata) í níu daga og
fórnir verið færðar við ölturu: þýð veður (placidi uenti) höfðu stillt hafflötinn,
sunnanvindur tekur að blása og kallar mennina enn að nýju á haf
út. Þá upphefst mikill grátur við víkina; þau dveljast þar enn eina
nótt og einn dag, í faðmlögum (complexi inter se: exoritur procurua ingens per littora fletus; ǁ complexi inter se noctemque diemque morantur): i ja el poble havia segut en el festí per espai de nou dies i s'havien portat ofrenes als altars: uns vents dolços havien calmat la superfície de la mar, s'havia posat a bufar un vent de migjorn, cridant els homes de bell nou a sortir a la mar. Aleshores es va alçar un gran -plor a la badia. Hi van romandre encara una nit i un dia més, abraçant-se els uns amb els altres
-
♦ sofna í faðmlögum: adormir-se entre els braços l'un de l'altre, adormir-se abraçats l'un a l'altre
-
faðmur <m. faðms, faðmar>:
-
1. <HIST> braça f (uns 167 centímetres)
-
◊ hún stóð fimm faðma frá mér: s’estava a cinc braces de mi
-
2. <HIST = málfaðmur> braça f gran (uns 195 centímetres)
-
3. (tuttugu hestar af signu heyi) vint somades de fenc ja sec (vint càrregues de fenc segat i ja assecat a bístia de bast)
-
4. (útbreiddir armar, fang) els braços oberts (espai entre els braços oberts com quan hom vol abraçar algú)
-
◊ ég hefi gefið ambátt mína þér í faðm: jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços
-
♦ breiða út faðminn: estendre els braços
-
♦ faðma e-n í faðm sinn: agafar a algú en braços
-
♦ hann féll grátandi í faðm hennar: va caure plorant en els seus braços
-
♦ fallast í faðma: #1. (faðmast) abraçar-se (agafar-se i cenyir-se amb els braços); #2. (standast á) compensar-se mútuament (quedar compensada una cosa per una altra, esp. assassinats i altres delictes)
-
◊ svo var sett málum að í faðma féllst víg Klængs og Þorvalds úr Haga: ees va arribar a l’acord que l’homei d’en Klængur es compensava amb el d’en Þorvaldur, el de la Prada
-
♦ hafa barn í faðmi: tenir un nen en braços
-
♦ sofa~sofna í faðmi e-m / e-s: dormir ~ adormir-se entre els braços d’algú
-
◊ Guðrún var sofnuð í faðmi Sigurðar: la Guðrún s’havia adormit en braços d’en Sigurður
-
5. (skaut, barmur) si m, sina f (part anterior del pit & falda, concavitat formada pel tros del cos i les cuixes d'una persona asseguda)
-
♦ faðmur Abrahams: <RELIG> el si d'Abraham (sinus Abrahae, ὁ κόλπος Ἀβραάμ)
-
◊ og báru hann englar í faðm Abrahams (ὁ κόλπος Ἀβραάμ: καὶ ἀπενεχθῆναι αὐτὸν ὑπὸ τῶν ἀγγέλων εἰς τὸν κόλπον Ἀβραάμ): i els àngels el van portar en el si d’Abraham
-
♦ faðmur föðurins: <RELIG> el si del pare (sinus Patris, ὁ κόλπος τοῦ Πατρός)
-
◊ sonurinn eini, Guð, sem er í faðmi föðurins (ὁ κόλπος τοῦ Πατρός: μονογενὴς θεὸς ὁ ὢν εἰς τὸν κόλπον τοῦ πατρὸς ἐκεῖνος ἐξηγήσατο), hann hefur birt hann: el seu únic fill, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat
-
♦ halda jólin í faðmi fjölskyldunnar: celebrar Nadal en el si de la família
fag <n. fags, fög>: 1. (EDUC = námsgrein) assignatura f
2. (sérgrein) especialitat f
3. (iðn) ram m (branca de la indústria o els negocis)
-
fagna <fagna ~ fögnum | fagnaði ~ fögnuðum | fagnað>:
-
1. <e-u>>: alegrar-se d'una cosa, acollir amb alegria una cosa
-
◊ eins eruð þér nú hryggir, en ég mun sjá yður aftur, og hjarta yðar mun fagna (χαίρειν ~ χαρήσεσϑαι: καὶ χαρήσεται ὑμῶν ἡ καρδία), og enginn tekur fögnuð (ἡ χαρά -ᾶς: ϰαὶ τὴν χαρὰν ὑμῶν οὐδεὶς αἴρει ἀφʹ ὑμῶν) yðar frá yður: talment esteu ara tristos, però jo us tornaré a veure, i el vostre cor s'alegrarà, i ningú no us prendrà l'alegria
-
♦ fagna sumri: alegrar-se de l'arribada de l'estiu
-
2. <e-m>>: donar la benvinguda a algú
-
♦ fagna e-m vel: fer una bona rebuda a algú, rebre bé algú (alegrar-se de l'arribada d'algú i saludar-lo efusivament a tall de benvinguda)
-
3. <e-u>>: (halda hátíðlegan) celebrar una cosa (fer una festa o participar en una per una victòria, un èxit etc.)
-
♦ fagna e-u með vinum sínum: celebrar una cosa amb els seus amics
-
fagnaðar·ár <n. -árs, -ár>:
-
1. <RELIG CRIST> any m jubilar, any m de jubileu
-
2. <RELIG JUD> xenàt m ha-yovèl (שְׁנַת הַיּוֹבֵל)
-
fagnaðar·boðskapur <m. -boðskapar, pl. no hab.>:
-
<RELIG> bona nova (evangeli)
-
fagnaðar·óp <n. -óps, -óp>:
-
crit m d'alegria (o: de goig; o: de joia; o: de gaubança)
-
fagnaður <m. fagnaðar, no comptable>:
-
variant de → fögnuður “joia, gran alegria; <RELIG> joia eterna”
-
fagra·hvél <n. -hvéls, hvél>:
-
<MITOL> Bella-Roda (designació del sol)
-
♦ hverfandi hvel og fagrahvel: <MITOL> Roda-que-gira i Roda-Bella (designacions, respect., de la Lluna i el Sol, a la mitologia norrena)
-
◊ sól heitir með mǫnnom, enn sunna með goðom, kalla dvergar Dvalins leica, eygló iotnar, álfar fagrahvél, alscír ása synir: Sol es diu entre els homes, Solell (el mot Sunna de l'original islandès és el terme per a designar el sol en el germànic meridional; el mot islandès pot entendre's, des d'aquesta perspectiva, com a préstec lingüístic agafat d'una llengua germànica meridional tot i que -encara que al meu entendre fóra menys probable- també es podria assumir que es tracta d'un arcaisme poètic) entre els déus, els nans en diuen Joguina de Dvalinn, els gegants Sempre-Roent, els albs Bella-Roda i Tot-Esclat els fills dels ansos
fagur, fögur, fagurt: bonic -a, bell -a
-
fagur·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
-
belles lletres, [alta] literatura
-
fagur·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
-
margaridoia f [perenne], botonets m.pl, pasqüeta f (planta Bellis perennis)
-
fagur·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
-
verd -a lluent
-
fagur·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
-
acònit (o: aconit) m càmar (cultivar Aconitum x cammarum syn. Aconitum x stoerkianum)
|
En català s'ha generalitzat la pronunciació errònia acònit, per comptes de la correcta aconit, atès el llatí ăcŏnītum -ī (← grec ἀκόνῑτον). Pel que fa a càmar ← llatí cammărum -ī, Plini el Vell (← grec κάμμᾰρον -άρου [κάμμορον, κάμμᾰρος, κάμᾰρος], Dioscòrides, Hipòcrates).
|
|
|
|
|
-
fagur·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:
-
gratabous m (planta Centaurea scabiosa)
-
fagur·lim <n. -lims, -lim>:
-
1. boix m (planta Buxus sempervirens var. rotundifolia)
-
♦ balerískt (o: langblaða) fagurlim: boix m [baleàric] (Mall.) (planta Buxus balearicus syn. Buxus longifolia syn. Buxus sempervirens var. longifolia)
-
2. <○ = skógur> forest f (lit. “bell brancam”)
-
fagur·lind <f. -lindar, -lindir>:
-
tell m de fulla grossa (planta Tilia platyphyllos)
-
falast <falast ~ fölumst | falaðist ~ föluðumst | falast ║ eftir e-u>:
-
demanar una cosa, sol·licitar una cosa
-
faldur <m. falds, faldar>:
-
1. (brydding) vora f, orla f (fímbria, rivet)
-
2. (höfuðbúnaður) faldur m, fald m, toca blanca de lli portada per les senyores islandeses. Aquest ornament del cap es va deixar de dur a finals del segle XIX, inicis del segle XX. En les traduccions filològiques recomano que aquest culturalisme s'adapti al català amb la forma fald m; en la resta de traduccions es podria traduir per toca f. Per al concepte de còfia → [koll]húfa, [kvenna]húfa, així com el danicisme/baix-alemanyisme → kappi
-
3. (dyrafaldur) marc m, bastiment m (de porta)
-
-faldur, -föld, -falt <sufix>:
-
-[u]ple (sufix emprat en la formació de numerals multiplicatius)
-
♦ ferfaldur, ferföld, ferfalt: quàdruple -a
-
♦ fimmfaldur, fimmföld, fimmfalt: quíntuple -a
-
♦ sexfaldur, sexföld, sexfalt: sèxtuple -a
falinn, falin, falið <adj.>: amagat -ada
fall <n. falls, föll>: 1. <GEN> caiguda f
hrapa í frjálsu falli: caure en caiguda lliure, caure en picat
2. <FIG> mort f en combat
3. <LING & tilfelli> cas m
í versta falli: en el pitjor dels casos
í öllu falli: en tot cas, de totes maneres, sigui com sigui, de totes totes
→ nefnifall “nominatiu”
→ ávarpsfall “vocatiu”
→ þolfall “acusatiu”
→ eignarfall “genitiu”
→ þágufall “datiu”
→ sviptifall “ablatiu”
→ tækisfall “instrumental”
→ verkfærisfall “instrumental”
→ staðarfall “locatiu”
3. (á prófi) suspès m (en un examen)
4. (í kosningum) desfeta f (en unes eleccions)
6. <MAT> funció f
talnafræðilegt fall: funció aritmètica
→ veldisfall “funció exponencial”
→ veldisvísisfall “funció exponencial”
→ vísisfall “funció exponencial”
8. vera komin að falli: haver trencat aigües, estar a punt de parir (en la llengua antiga,
es deia de dones i animals femella; en la llengua moderna, es diu sobretot
parlant de dones; parlant d’animals → burður 2.)
falla <fell ~ föllum | féll ~ féllum | fallið>: 1. <GEN> caure
2. falla niður: suspendre's, no fer-se, no haver-hi
3. falla saman: #1. (gerast samtímis e-u & passa) coincidir (encaixar o concordar,
solapar-se, esp. en el temps i/o espai); #2. (hrynja) esfondrar-se, esbucar-se
(ensulsiar-se un edifici)
e-ð fellur saman við e-ð: una cosa coincideix amb una cosa
4. falla inn í e-ð: caure dins una cosa
falla vel inn í hlutverk e-s: <LOC FIG> ficar-se (o: jugar) bé el paper de...
-
fall·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
-
<ESPORT> lluita f per evitar el descens
fall·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: canó m (arma)
fallegur, falleg, fallegt: bell -a, bonic -a, guapo -a (Mall. & col·l.)
fall·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paracaigudes m
fallhlífin opnaðist ekki: el paracaigudes no es va obrir
hún neyddist til að stökkva út í fallhlíf: va haver de saltar amb paracaigudes
-
fall·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:
-
<GEOL> glacera f marginal (glacera en forma d'apèndix d'una altra de major)
-
fall·valtur, -völt, -valt <adj.>:
-
1. (óstöðugur, hverfull) inconstant (inestable)
-
2. (skammvinnur, skammær) efímer -a (caduc)
fall·velti <n. -veltis, no comptable>: efimeritat f, caducitat f (caràcter transitori
de la vida, bellesa etc.)
fallvelti fegurðarinnar: la caducitat de la bellesa
fallvelti lífsins: l'efimeritat de la vida
-
fall·vindur <m. -vinds, -vindar>:
-
vent catabàtic
-
♦ kaldur fallvindur: vent catabàtic fred (→ [kaldur] fjallvindur)
-
♦ hlýr fallvindur: vent catabàtic tebi (→ [hlýr] hnúkaþeyr)
-
fall·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:
-
<HIST> guillotina f
-
♦ enda daga sína ~ ævina undir (o: í) fallöxinni: acabar els seus dies ~ la seva vida a la guillotina
-
♦ fara undir fallöxina: ésser guillotinat -ada, anar a la guillotina
-
♦ hálshöggvinn ~ hálshöggvin ~ hálshöggvið með fallöxi: decapitat -ada a la guillotina
-
◊ 1793 var konungur dæmdur fyrir landráð og hálshöggvinn með fallöxi: el 1793 el rei fou condemnat per alta traïció i decapitat amb la guillotina
-
♦ láta lífið undir (o: í) fallöxinni: morir guillotinat -ada, morir a la guillotina
-
♦ lenda undir (o: í) fallöxinni: acabar a la guillotina
-
♦ taka e-n af lífi með fallöxi: guillotinar algú, executar algú a la guillotina
-
falsa <falsa ~ fölsum | falsaði ~ fölsuðum | falsað ║ e-ð>:
-
falsificar una cosa
-
♦ falsa peninga ~ skjal ~ undirskrift: falsificar diners ~ un document ~ una signatura
-
♦ falsa rithönd: falsificar la lletra d'algú
-
falsaður, fölsuð, falsað <adj.>:
-
falsificat -ada, falsejat -ada
-
fals·vinur <m. -vinar, -vinir>:
-
<LING> fals amic
-
falur, föl, falt <adj.>:
-
venal, en venda
-
♦ láta e-ð falt [við e-n fyrir e-ð]: [voler] vendre una cosa [a algú per ~ a canvi de....]
-
◊ þegar Jesebel heyrði, að Nabót hefði grýttur verið og væri dauður, þá sagði hún við Akab: "Rís nú á fætur og kasta eign þinni á víngarð Nabóts Jesreelíta, sem hann vildi eigi láta falan við þig fyrir peninga (—: —. ʔăˈʃɛr mēˈʔēn lā-ˌθɛθ־lə-ˈχā βə-ˈχɛsɛφ, אֲשֶׁר מֵאֵן לָתֶת-לְךָ בְכֶסֶף), því að Nabót er nú ekki á lífi, heldur er hann dauður: quan la Jezabel va sentir que en Nabot havia estat lapidat i que era mort, digué a l'Acab: «Aixeca't i pren possessió de la vinya d'en Nabot, el jezraelita, que no et va voler vendre a canvi de diners, car en Nabot ja no és viu sinó mort»
-
◊ þeir komu í lið víkinga og var spurt hvað manna þeir væru. Þeir kváðust vera matgerðarmenn og létu síld fala og spurðu hvar höfðinginn væri Sokki, "mun honum eigi hent að kaupa til vista yður?"
Menn svöruðu að hann væri eigi vanur að fara einn saman að síldakaupum "og fer hann jafnan við fjóra tigu manna."
Óttar svarar: "Hví sæta varleikar þessir eða hvar sefur hann á nóttum, liggur hann á skipi eða landi?"
Þeir kváðu hann í lofti einu sofa "því að hann á sökótt við menn og lætur log bera fyrir sér og ganga ekki allnær og eigi mun hann ganga að síldakaupum á kveldum."
Þeir Óttar gengu í brott og sátu um eigi að síður. Sokki lét læsa dyr hvert sinn er hann gekk á burt eða hann var þar og gætti sjálfur lukla og trúði sjálfum sér best en lét standa þrjá tigu manna fyrir skemmudyrum: varen anar a trobar-se amb la host dels viquings i aquests els preguntaren qui eren [i què volien]. Ells els varen dir que eren cuiners, afegint que volien vendre'ls arengs i els preguntaren on era llur cabdill, en Sokki, [i] “per ventura no li escauria comprar quèviures per a vosaltres?”. Els homes els respongueren que en Sokki no solia anar totsol a comprar arengs “i sempre hi va amb quaranta homes”. L'Óttar els va contestar: “Què signifiquen aquestes mesures de cautela, i on dorm ell a les nits, que jeu a un vaixell o en terra?” Ells li digueren que dormia a un loft “perquè està enemistat amb [molts d']homes i fa portar una torxa davant ell i que no marxi massa a prop d'elli de nits no anirà a comerciar amb arengs”. L'Óttar i els seus acompanyants se n'anaren i, nogensmenys, es posaren a l'aguait. En Sokki feia barrar la porta cada vegada que se n'anava o quan hi era a dins i guardava ell mateix les claus, confiant molt en ell mateix, i feia que hi hagués trenta homes davant les portes de la skemma
-
fang <n. fangs, föng>:
-
1. (herfang, veiðifang, ránsfengur, afli) botí m (de guerra & de caça & de pesca & de robatori)
-
2. (afli) captures f.pl (de pesca)
-
3. (faðmur) abraçada f (espai entre els dos braços, espai abastat pels dos braços oberts)
-
♦ fá fang á e-m: <LOC FIG> enxampar algú, agafar algú, atrapar algú
-
♦ færast (o: takast) e-ð í fang: <LOC FIG> emprendre quelcom de difícil, fer-se càrrec d'una comesa difícil, escometre una empresa difícil
-
♦ færast mikið í fang: escometre una gran feina
-
♦ hafa e-n í fanginu: sostenir algú en braços
-
♦ hafa veðrið í fangið: tenir el vent de cara, tenir el vent en contra
-
♦ hafa (o: eiga) fullt í fangi að gera e-ð: <LOC FIG> tenir feina a fer una cosa
-
♦ eiga fullt í fangi með e-ð: costar déu i esforç fer una cosa, poder dur a penes a terme una cosa
-
♦ halda á e-u í fanginu: sostenir una cosa en braços
-
♦ taka e-n í fang sér: agafar (o: estrènyer) algú entre els seus braços
-
♦ taka e-n í fangið: abraçar algú, agafar algú entre els braços
-
♦ taka sér e-ð í fang: agafar una cosa entre els seus braços
-
♦ taka fang við e-n: <LOC FIG> arribar a les mans amb algú
-
4. (faðmfylli af e-u) braçat m, braçada f (porció d'una cosa que es pot dur entre els dos braços, esp. manat de fenàs o de llenya)
-
5. (glíma) lluita f (forcejant amb als braços, agafant-se els dos contrincants amb els braços)
-
♦ taka fang við e-n: barallar-se amb algú, abraonar-se amb algú, agarbonar-se amb algú
-
6. (fangbrögð) aferrada f, estreta f, agafada f (forma d'agafar-se amb els braços durant la lluita)
-
7. (fóstur) fetus m (d'animal)
-
♦ kýrin lét fangi: la vaca ha perdut el vedell, la vaca ha tengut un gastament
-
8. föng <n.pl fanga>: (aðför, vistir, aðdrættir) provisions f.pl, vitualles f.pl (queviures)
-
9. föng <n.pl fanga>: (farangur) equipatge m (fato que cadascú porta)
-
10. föng <n.pl fanga>: (ráð) mitjans m.pl (recursos)
-
♦ hafa föng á e-u: <LOC FIG> [poder] permetre's de fer una cosa, tenir possibilitats de fer una cosa, estar en condicions de fer una cosa
-
♦ ég hef ekki föng á því: no estic en condicions de fer-ho, no puc permetre'm de fer-ho, no tinc mitjans per fer-ho
-
11. föng <n.pl fanga>: (tækifæri) avinentesa f (ocasió, oportunitat)
-
♦ eftir föngum: <LOC FIG> segons les possibilitats, sempre que sigui possible, en la mesura que sigui possible
-
♦ eins og föng eru: <LOC FIG> segons les possibilitats, sempre que sigui possible
-
♦ þegar föng eru á: <LOC FIG> si se'n presenta l'ocasió
-
fanga <f. föngu, föngur. Gen. pl.: fangna>:
-
<HIST> captiva f
-
fanga <fanga ~ föngum | fangaði ~ fönguðum | fangað ║ e-ð ~ e-n>:
-
1. (höndla) agafar una cosa ~ algú (capturar & capturar, prendre pres)
-
◊ hlýðið, börn, á orð mín um taumhald á tungu, sá sem þess gætir fellur eigi í gildru. Af orðum sínum er syndarinn fangaður (καταλαμβάνειν, καταληφθήσεται) og hrokafullum lastara (ὁ λοίδορος -όρου, καὶ λοίδορος καὶ ὑπερήφανος) verða þau til falls: infants, escolteu les meves paraules sobre refrenar la llengua: el qui ho observarà, no caurà pas en parany. Per les seves paraules serà enxampat el pecador i elles seran la caiguda del maldient orgullós
-
◊ þá voru þjóðir sendar gegn honum frá löndunum umhverfis, þær þöndu út net fyrir hann, hann var fangaður (niθˈpāɕ, נִתְפָּשׂ) í gryfju þeirra (bə-ʃaħˈtā-m, בְּשַׁחְתָּם): aleshores els pobles dels països del voltant foren enviats contra ell, estengueren sobre ell una xarxa, fou pres en llur fossa
-
◊ hver getur blindað hann og fangað (bə-ʕēi̯ˈnā-u̯ ʝiqqāˈħɛ-nnū, בְּעֵינָיו יִקָּחֶנּוּ), sett króka í nasir hans?: qui, doncs, el podrà capturar i cegar, clavar-li ganxos als narius?
-
◊ gyðjan (wə-hut͜sˈt͜saβ, וְהֻצַּב) er fönguð (gulləˈθāh, גֻּלְּתָה), útskúfuð (hɔʕăˈlāθāh, הֹעֲלָתָה), ambáttir hennar kveina, líkt og dúfan barmar sér, og berja sér á brjóst: la deessa ha estat capturada, és deportada, les seves serventes gemeguen, talment com la coloma es plany, i es donen cops al pit
-
◊ misgjörðir hins óguðlega fanga (ʝilkəδuˈ-nō, יִלְכְּדֻנוֹ) hann, og hann verður veiddur í snörur synda sinna: les malifetes de l'impiu l'agafen, i és caçat en els llaços dels seus pecats
-
♦ fanga [hey] upp: <AGRIC> fer manats de fenàs, aplegar i acaramullar el fenàs en munts o manats, petits i manejables, a mesura que hom el va segant que després es carregaran al carro o camió per portar-los al fenasser. L'expressió també existeix en alemany: das Heu auffangen und auch heimführen
-
2. (athygli) captar una cosa (interès, atenció d'algú, detalls d'una cosa)
-
♦ fanga sem mest af e-u: treure el màxim profit d'una cosa
-
◊ menn ættu að hafa með sér sjónauka til að fanga sem mest af fjarlægðunum og menn ættu engu síður að hafa með sér smásjá til að kynnast hinu fjölbreytta lífi landsins í sverði jarðar. Smáger gróður og dýralíf í grassverðinum fer allmjög framhjá auganu, þó rýnt sé, sem fáir munu þó gera: hom hauria de portar uns prismàtics per a captar tantes de coses com sigui possible de les llunyanies i, tanmateix, [també] hauria de portar un microscopi per a [arribar a] conèixer la variada vida del nostre país que existeix en un terròs de terra amb el seu herbei. La vegetació i la fauna microscòpiques que hi ha en un terròs amb herbei passen inobservades al nostre ull per més que hom l'examini atentament, cosa que, així i tot, només deuen fer pocs
-
♦ fanga e-ð á ljósmynd: captar una cosa en una foto
fanga·búðir <f.pl -búða>: camp m de concentració
fanga·klefi <m. -klefa, -klefar>: cel·la f de presó
-
fangavarða·félagið <n. -félagsins, no comptable>:
-
associació f de funcionaris i funcionàries de presons
-
fanga·vörður <m. -varðar, -verðir>:
-
guarda m & f de presó, funcionari m de presons, funcionària de presons
-
♦ kvenkyns fangelsisvörður: guarda f de presó, funcionària f de presons
-
fang·brögð <n.pl -bragða>:
-
lluita f lliure
-
♦ japönsk fangbrögð: sumo m
-
♦ í fangbrögðum: entrellaçats en una lluita cos a cos
fangelsi <n. fangelsis, fangelsi>: presó f
sitja í fangelsi: complir condemna, estar tancat -ada a la presó
ævilangt fangelsi: cadena perpètua
þeir geta ekki haldið okkur í fangelsum um allan aldur: no ens poden pas tenir
sempre tancats a les seves presons
fangelsis·dómur <m. -dóms, -dómar>: pena f de presó
-
fangelsis·garður <m. -garðs, -garðar>:
-
pati m de presó
-
fangelsis·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
-
porta f de la presó
-
◊ fram hjá Efraímshliði, Jesanahliði, Fiskhliði, Hananelturni og Hundraðmannaturni og að Sauðahliði og staðnæmdumst við Fangelsishliðið (ˈʃaʕar ha-mmatˁtˁāˈrāh ~ שַׁעַר הַמַּטָּרָה: wə-ʕāməˈδū bə-ˈʃaʕar ha-mmatˁtˁāˈrāh, וְעָמְדוּ, בְּשַׁעַר הַמַּטָּרָה): passant per la porta d'Efraïm, la porta de Ieixanà, la porta dels Peixos, la torre d'Hananeel (Ħananel) i la torre dels Cent Homes i [d'aquí] fins a la porta dels Bens, i ens aturàrem a la porta de la Presó
-
Fangelsismála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
-
Serveis Penitenciaris [d'Islàndia]
fangelsis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director f de centre penitenciari, directora f de
centre penitenciari
-
fangelsis·vörður <m. -varðar, -verðir>:
-
guarda m de presó
-
♦ kvenkyns fangelsisvörður: guarda f de presó
-
fangi <m. fanga, fangar>:
-
pres m, presa f, presoner m, presonera f
-
♦ aðstandendur fanga[nna]: els familiars dels presos
-
♦ pólitískur fangi: pres polític
-
♦ frelsi fyrir alla pólitíska fanga: llibertat per a tots els presos polítics
-
♦ → refsifangi “pres comú, presa comuna”
-
♦ → samviskufangi “pres de consciència, presa de consciència”
-
♦ → stríðsfangi “presoner de guerra, presonera de guerra”
fanginn, fangin, fangið: captiu -iva, captivat -ada
halda e-m föngnum: <LOC FIG> tenir algú presoner -a, tenir algú captiu -iva
vera fanginn af e-u: estar captivat -ada per una cosa
eftirvæntingin heldur huga mínum föngnum: l'expectació acapara els meus pensaments
-
fann·fergi <n. -fergis, no comptable>:
-
variant de → fannfergja ‘gran nevàs; gran nevada’
-
fann·fergja <f. -fergju, no comptable>:
-
1. (mikill snjór) gran nevàs m (amàs de neu, gran massa de neu amuntegada)
-
2. (mikill snjókoma) gran nevada f (forta caiguda de neu)
-
fantasía <f. fantasíu, fantasíur>:
-
<MÚS> fantasia f (composició musical)
-
◊ fantasía í d-moll eftir Mozart: Fantasia en re menor de Mozart
-
fantasíu·forleikur <m. -forleiks, -forleikir. Gen. pl.: -forleikja; dat.pl.: -forleikjum>:
-
<MÚS> obertura f fantasia
fara <fer ~ förum | fór ~ fórum | farið>: 1. anar
sem betur fer: <loc. adv.> per sort, afortunadament
2. fara af: (straumur) anar-se'n (la llum, haver-hi una apagada)
rafmagn (o: straumur) fór af: hi ha hagut una apagada, la llum se n'ha anat
fara af stað: partir (anar-se'n)
fara af veginum: sortir del camí
ekki fara sögur af því: no es té notícia d'això
það fer gott orð af honum: gaudeix d'un bon renom (o: d'una bona reputació)
3. fara á fætur: llevar-se, aixecar-se (Bal.)
4. fara með her ~ lið á hendur e-m: atacar algú amb un exèrcit ~ amb tropes
5. fara burt: anar-se’n
ég fer burt í kvöld: partiré al vespre / aquest vespre, avui vespre (Mall.)
ég fer burt í fyrramálið: partiré demà al matí / demà de matí (Mall.)
6. e-ð fer fram: una cosa té lloc (es duu a terme, s'esdevé)
læknisskoðun vegna dvalarleyfis á að fara fram á
stofnunum sem eru staðsettar í Reykjavík: la revisió mèdica
pel permís de residència ha d'efectuar-se a les dependències
situades a Reykjavík
7. fara fram á e-ð: demanar una cosa, sol·licitar una cosa, requerir una cosa
bréfin sem ég fór fram á... hafið þér skrifað þau?: les
cartes que us vaig pregar que escrivíssiu, que les
heu escrites ja?
fara fram á skilnað: demanar el divorci
fara fram á að <+ subj.>: demanar que <+ subj.>
greifinn hefur farið fram á að ég sé hér í mánuð: el comte
m'ha pregat que romangui aquí un mes més
8. fara framhjá: passar (per un lloc)
fara fram hjá e-m: passar pel costat d'algú
9. fara fram úr: llevar-se, aixecar-se [del llit]
9b. fara fram úr e-u: ultrapassar una cosa, superar una cosa, excedir una cosa
jólaverslunin fór fram úr vonum kaupmanna: el comerç nadalenc ha superat
les expectatives dels comerciants
9c. fara fram úr e-m: passar davant algú
9d. fara fram úr e-m [í e-u]: superar algú [en una cosa], sobrepassar algú [en una cosa]
listamaðurinn fór fram úr sjálfum sér: l'artista s'ha superat a si mateix
10. fara fram yfir e-ð: excedir una cosa, ultrapassar una cosa, depassar una cosa
fara fram yfir þrjá daga: excedir els tres dies
fara fram yfir frest: depassar un termini
11. fara frá e-m: deixar algú (abandonar)
fyrsta konan mín fór frá mér á þínum aldri: la meva primera dona em va deixar
quan tenia la teva edat
12. fara hjá: passar (per un lloc, sense aturar-s'hi)
hann fór hjá fyrir skömmu: ha passat per aquí no fa gaire
12b. fara hjá sér: <LOC> voler-se fondre, estar (o: sentir-se) avergonyit -ida,
estar (o: sentir-se) molt empegueït -ïda (Bal.)
13. fara inn: pujar (a un vehicle)
14. fara inn: entrar (dins edifici)
15. fara í e-ð: posar-se una cosa (cosa = peça de roba & sabates)
fara í fötin: vestir-se, posar-se la roba
fara í gang: (vél) posar-se en marxa (motor, màquina)
fara í nýja kjólinn: posar-se el vestit nou
fara í skóna: posar-se les sabates
16. fara nánar í e-ð: entrar en detall en una cosa, ocupar-se amb detall d'una cosa
17. fara niður: baixar (descendir)
17b. fara niður: anar a caure
18. fara upp: pujar (muntar)
18b. fara upp: pujar (o: anar) a dalt (anar al pis de dalt)
19. fara utan: anar a l'estranger
20. fara úr e-u: treure's una cosa, llevar-se una cosa (Val., Bal.) (peça de roba)
fara úr fötunum: treure's la roba, despullar-se
21. fara út: baixar, davallar (d’un vehicle)
viljið þér segja mér hvenær ég á að fara út? Que em podria dir
quan he de davallar / baixar?
21b. fara út: sortir (d’edifici)
21c. fara út: sortir (a divertir-se)
ég fer ekki út með kúnnunum: no surto pas amb els clients
mér datt í hug að við gætum farið út að borða í kvöld: se m'ha ocorregut
que anit podríem sortir a sopar [fora]
hún getur ekki farið út í kvöld: anit no podrà sortir
21d. fara út fyrir e-ð: <FIG> anar més enllà de, superar una cosa (límits, òrbita etc.)
verðbólga fór út fyrir þolmörkin: la inflació ha superat els límits tolerables
21e. fara út í e-ð: entrar en (detalls, menudències etc.)
fara út í einstök atriði (o: smáatriði): entrar en [els] detalls
22. fara vel með e-ð: anar bé amb una cosa
fara vel með sig: <LOC FIG> cuidar-se, no forçar el cos (dit a malalt en fase de recuperació)
farðu vel með þig!: <LOC FIG> cuida't molt! (a malalt en fase de recuperació)
23. farðu [þvert] yfir e-ð: travessar una cosa, creuar una cosa
fara yfir brautarteinana: travessar les vies del tren
fara yfir landamæri: travessar la frontera
fara yfir e-ð: <FIG> llegir detingudament una cosa
fara yfir bókina: llegir detingudament el llibre
fara yfir reikninginn ~ pöntun: repassar detingudament la factura ~ la comanda
fara yfir útreikningana: repassar detingudament els càlculs
fara yfir verkefnin: corregir les redaccions (els deures)
fara yfir á reikningi: <ECON> deixar un compte al descobert, tenir un descobert al comtpe
24. vera að fara að + <inf.>: estar a punt de + <inf.>
-
farald <n. faralds, no comptable>:
-
variant de → faraldur ‘epidèmia’
-
faralds·fótur <m. -fótar, no comptable>:
-
de camí (viatjant cap a)
-
♦ vera á faraldsfæti til e-s: (á leiðinni til e-s) estar sempre viatjant cap a..., estar sempre de viatge cap a....
-
faralds·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
epidemiologia f
-
faraldur <m. faraldurs, faraldrar>:
-
1. <GEN> epidèmia f, passa f
-
♦ → heimsfaraldur “pandèmia”
-
♦ → landfarsótt “pandèmia”
-
3. <FIG> onada f
-
♦ faraldur innbrota: una onada de robatoris a les cases
farangur <m. farangurs, pl. no hab.>: equipatge m
farangurinn minn er í bílnum: el meu equipatge és a dins el cotxe
gerið svo vel að sækja farangurinn minn: que podria recollir-me l’equipatge, sisplau?
get ég geymt farangurinn minn hér?: que podria guardar-me el meu equipatge aquí?
má ég skilja farangurinn minn eftir hér?: que podria deixar el meu equipatge aquí?
setja ~ láta farangurinn í geymlsu: deixar l'equipatge [guardat] a la consigna
setja farangurinn í geymslu í skáp í flugstöðvarbyggingunni: deixar l'equipatge
a una consigna de la terminal de l'aeroport
skilja farangurinn eftir á flugvellinum ~ hótelinu: deixar l'equipatge
[guardat] a l'aeroport ~ l'hotel
farangurs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: facturació f
d’equipatge (a estacions, aeroports etc.)
farangurs·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: 1. (geymsluklefi fyrir farangur á
járnbrautarstöðvum) consigna f
2. <AUTOM = farangursrými, skott> maleter m
flytjið þér farangurinn minn í farangursgeymsluna: porti el meu equipatge
al maleter del cotxe
farangurs·geymsluhólf <n. -geymsluhólfs, -geymsluhólf>: consigna automàtica
farangurs·grind <f. -grindar, -grindur>: baca f de cotxe, portaequipatges m
farangurs·miði <m. -miða, -miðar>: resguard m d'equipatge (de consigna o d'haver lliurat
l’equipatge al mostrador de facturació de l'aeroport)
farangurs·rými <n. -rýmis, -rými>: <AUTOM> maleter m
farangurs·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>: assegurança f d'equipatge
-
faraó <m. faraós, faraóar>:
-
faraó m
-
farar·broddur <m. -brodds, pl. no hab.>:
-
avantguarda f (de tropa, d'exèrcit)
-
♦ vera í fararbroddi í e-u: <LOC FIG> ésser capdavanter -a en una cosa, marxar al capdavant en una cosa
farar·greiði <m. -greiða, -greiðar>: provisions i equipament per a un viatge
Sigmundi konungi var hvarvetna sett torg og annar farargreiði: pertot es feia mercat
per al rei Sigmundur (perquè s'hi pogués reavituallar) i se li posava
a disposició tot allò que li pogués facilitar el viatge
farar·heill <f. -heillar, pl. no hab.>: 1. bon viatge
hafa fararheill: tenir un bon viatge
óska einhverjum fararheillar: desitjar un bon viatge a algú
2. presagi m de bon viatge
fall er fararheill: caure és un presagi que el viatge serà bo
farast <ferst ~ förumst | fórst ~ fórumst | farist>:
1. (drepast) morir (perir)
2. farast fyrir: no fer-se (no tenir lloc, no dur-se a terme, no realitzar-se, no succeir,
no passar etc.)
það fórst fyrir vegna sviplegs andláts forsætisráðherra: no es va dur pas a terme
a causa del sobtat traspàs del primer ministre
það fórst fyrir hjá mér: no ho tinc pas fet, no ho he fet, no m'ha llegut de fer-ho (Bal.)
láta e-ð farast fyrir (o: fyrirfarast): deixar una cosa sense fer
3. e-m ferst vel við e-n: algú actua (o: obra; o: es comporta) amb noblesa
i magnanimitat amb algú
4. þeim fórst vel: el viatge els ha anat bé
farði <m. farða, farðar>: (andlitsfarði) fons m de maquillatge,
base f de maquillatge (tipus de maquillatge)
-
farflugs·hraði <m. -hraða, no comptable>:
-
velocitat f de creuer
farfugla·heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. <GEN> alberg m per a excursionistes
2. (fyrir æskumenn) alberg m de joventut
-
farg <n. fargs, förg>:
-
1. <GEN> pes m (o: objecte feixuc) per a pitjar-hi una cosa o premsar-la
-
♦ þungt farg: <FIG> pes feixuc, pòndol m
-
♦ það léttur af mér þungu fargi: em treu un bon pes de sobre
-
2. (snjófarg) capa f de neu (feixuga i gruixuda)
-
♦ sjötíu sentímetra þykkt farg: una capa gruixuda de neu de setanta centímetres
-
far·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
-
barquer m, barquera f
-
(= Gulath. 417; Oca cendrosa cap. 184, pàg. 93)
-
◊ 45. Um brúargerð ok ferjur. Ef á skilr lǫnd manna, þá skal sá er brú vill gera, bjóða hinum er til móts á ǫðrum megin land, fyrst at gera brú [saman], ef hann vill. En ef hann vill eigi, þá má hann báðum megin grafa torf til at frjálsu. Nú verðr hinum mein at gǫtum þeim er þar geraz af brú þeiri, þá skal sá er brú gerði, þar sem eigi hefir fyrr verit, bœta skaða þann allan landnámslaust þeim er til móts á. Nú vill sá brú gera er hvárigum megin á land, þá bjóði þeim fyrst, er þar eigu lǫnd við, at gera, ok ef þeir taka eigi til innan næstu tólf mánaða, þá má hann gera at úsekju ok taka torf ok grjót til báðum megin, ok bœta landnámslaust þeim er jǫrð á, ef mein verðr at gǫtum þeim. Hann skal gera skilorð á brúnni þat sem hann vill, ok lýsa því á þingi; sekiz sá eptir lǫgum er af bregðr. Hvárgi má banna ǫðrum þeira, er lǫnd eigu við ána, at hafa skip á. Rétt er þeim manni at hafa skip á ánni er hvárigum megin á land við, ef hann vill at þar sé skipit jafnan meðan þíð er á, ok meta eigi leigu; svá er þar um gǫtur sem fyrr segir. Ef maðr varðveitir brú eða skip þat er fé er til lagit, þá sekiz hann, ef hann efnir eigi þann skildaga er þar er á gerr. Nú fyrniz skip svá at eigi er fœrt, fái til annat innan þriggja nátta sá er ferju varðveitir, ef hann skal skipinu halda; en ef brotnar í vǫtnum eða veðrum, fái til sem fyrst má hann. Eigi ábyrgiz sá almenningsfar er fluttr er. Nú metr farhirðir þar leigu, sem leigulaust skal flytja, þá er synjat fars. Nú neyðir hann vegferla til meiri leigu en skyld er, þá er [p. 154] synjat fars[. Sú er ǫnnur sǫk]. Sú er hin þriðja sǫk, ef hann synjar manni þeim [fars], er fulla leigu býðr. Sú er hin fjórða sǫk, ef þess fars missir dœgri lengr, þar sem skylt er at flytja. Ok ef farhirðir verðr at þessu kunnr ok sannr, þat heitir vegarfall, ok er hann sekr hálfri mǫrk við konung, ok bœti þeim, er fars missir, fyrir farartálma hans, [ok fyrir] skaða þann [allan], sem af verðr ok tvá aura í þokkabót. Nú ef maðr lætr flytja naut á skipi, komi kaupi sem hann má. En ef maðr gengr á skip farhirðis [ólofat], eða tekr fyrir hendr honum, þat er fornæmi, sekr mǫrk sá er þat gerir, hálfri við konung, en hálfri við farhirði. Nú er farhirðir eigi skyldr lengr at flytja [á sumar] en til þess er sólu er sett, ok eigi fyrri en sól kemr upp, því at sól skal flutningi ráða um sumar, en dagr um vetr. En ef farhirðir flytr [sekan] þjóf yfir [á] úduldr, þá hefir hann fyrirgert húð sinni ok heitir þjófsnautr. Nú er brúarhald skylt á hǫnd (ɔ: hendr) manni, ok skylt eigi gørr, þá skal hann at gera svá, at [brú sé ørugg], ok hún haldi[ist] fyrir fyrnsku [sakir], en gera [skal hann aðra] sem fyrst [má hann] ef áin brýtr [brú af] — Cap.XLV. Om broe giøren og Færge-Steder. Om en Aae deeler imellem Jorder, da skal den som vil giøre Broe derover, byde den der eyer Land paa den anden Side imod ham, at giøre Broe om han vil. Vil den ikke, da maa han angerløs grave Tørv paa begge Sider. Fanger den anden Skade af de Grave som giøres ved dette Broe-Arbeide, da skal den som giorde Broen der hvor den ikke tilforn har været, bøde for ald den Skade som af de Grave paakommer, uden Landnam til den som eyer Jord imod ham. Nu vil den giøre Broe, som Landet paa ingen af Siderne tilhører, da tilbyde han dem først at giøre Broen der eye Landet paa begge Sider, begynde de ikke derpaa inden de næste 12 Maaneder, da maa han sagesløs giøre Broe og tagedertil Tørv og Steene paa begge Sider, og bøde siden uden Landnam til den som Jorden eyer, hvis Skade der kommer af de Grave han giør. Han skal giøre de Vilkaar han vil angaaende Broen, og lyse det paa Herrets-Tinget; Hvo som giør derimod, bøde efter Loven. Ingen af dem som eye Land ved Siderne af Aaen, maa forbyde hinanden at have Skib derpaa. Det er og enhver tilladt at have Skib paa Aaen, endskiønt han eyer ikke Land paanogen af Siderne, om han vil lade Skibet blive der saa længe Aaen er flydende, og tage ingen Leye. Det samme er og om Veye, (1 M.S. Det samme er og om Broe, som rc.) [222] eftersom fører sagt. Har man i Forvaringen Broe eller Skib, hvor til Penge ere lagte, da bliver han skyldig, hvis han ikke holder den Accord som derom er giort. Nu raadner det Skib af Alder, (1. M. Nu brækkes det Skib, saa rc.) som Penge vare tillagte, saa det bliver ikke brugbart, da skal den som har den Færge under Hænde, skaffe inden 3 Nætter et andet Skib, eller den som bøt holde Færge paa det Sted. (2. Her staaer i Texten: ella sá er skipinu skal halda og er uden Tvivl feyl sadt; thi baade nærværende og alle andre Membranæ (som Paul Widalin, i hans Anmærkning over Sessum at telia, bevidner) have, ef hann á skipinu at halda. Det er: om han bør holde Færgen vedlige) Men brækkes Færgen af Vand eller Vind, da skal han skaffe en anden, det første ham er mueligt. Den bør ikke staae til Ansvar for den almindelige Færge som bliver flyttet. Begiærer Færge-Manden der Løn hvor uden Løn bør flyttest, da nægter han Flytning. Nøder han den Veyfarende til at give mere Leye end den som er accorderet, da nægter han Flytning. Den tredie Sag er om han nægter den Flytning, som byder fuld Betaling. Den fierde Sag, om der hvor flyttest bør fattes Flytning en Dag (eller 12 Timer). Bliver Færge-Manden det overbeviset, at have forhindret Reisen, da skal han bøde en halv Mark til Kongen, og til den som mister Flytningen, for Ophold og ald den Skade han deraf vederfares, og 2 Øre til Venne-Bod. [223] Man flytte Nød paa Skibet, da accordere derom som han kand, men gaaer han udi Baaden uden Færge-Mandens Tilladelse eller overfalder ham med Magt, det er Fornærmelse (i Texten Fornæme) hvo det gior, bøde en Mark halv til Kongen og halv til Færge-Manden. Færge-Manden er ikke skyldig at overføre om Sommeren efter at Solen er nedgaaen og ikke før Soel staaer op, thi Solen skal raade for Flytning om Sommeren og Dagen om Vinteren. Om Færge-Manden flytter videndes en dømt Tyv over, da miste sin Huud og hede Tyvens Stalbroder. Om een er paalagt at holde en Broe ved Magt, og derom er giort Accord (2. M. og M.S. og derom er ikke videre bleven accorderet), da skal han saa vedligeholde den Broe, at den er sikker og bliver vedlige for Alders Skyld, og om Aaen brækker den samme, da skal han det første ham er mueligt giøre en anden (Codi Johanneu. Landsleigubálkr. 45.Um brúargjörð ok ferjur):
si un riu separa les terres de dos homes, el qui d'ells vulgui fer un pont ha d'oferir primer al qui viu al seu davant de fer-lo plegats, si [el seu veí] vol. I si l'altre no vol, ell pot excavar (grafa) torba i gleves de terra a discreció [per a la construcció del pont] tant a la seva vorera del riu com a la vorera del seu veí. Si al veí se li fa mal [a les terres] pels [nous] viaranys que sorgeixen per arribar al pont o des del pont, el qui hagi construït el pont, allà on abans no n'hi havia cap, li ha de rescabalar tot el mal ocasionat sense pagar-li, emperò, cap indemnització per la intromissió dins les seves terres. Posat que vulgui fer un pont una persona,les terres del qual no es troben ni a una banda ni a l'altra del riu, primer ha d'oferir a aquells que tenen les terres contigües al riu que facin el pont i si aquests no n'emprenen la construcció en el termini de dotze mesos, el qui vol construir el pont el pot fer impunement i extreure torba i gleves i pedres [per a la construcció del pont] a totes dues voreres del riu i, si el propietari de les terres pateix danys pels [nous] viaranys [cap al nou pont], el constructor del pont l'indemnitzarà per aquests danys però no per la intromissió dins les seves terres. [El constructor del pont] pot fixar (establir) qualssevol condicions [d'ús] que vulgui sobre el pont i exposar-les a un þing. [A partir d'aquest moment,] qualsevol que les contravingui incorre a dreta llei en sanció. Cap dels veïns les terres dels quals són separades pel riu pot prohibir a l'altre que tingui una barca al riu. Pel que fa a un home que no té terres contigües al riu, és a dreta llei que tingui una barca al riu si permet (vol) que la barca romangui sempre al riu tot el temps que aquest sigui lliure de glaç i no cobri preu pel passatge. El mateix és vàlid per als viaranys que hi hagi, tal com ja s'ha dit abans. Si un home guarda [i protegeix] un pont o una barca i s'han aportat diners [perquè ho faci], aquest home es fa sancionable si no compleix pas les estipulacions de l'acord fet. Posat que una barca es faci vella de manera que deixi d'estar en condicions per a ésser usada, que la persona que guarda [i protegeix] la barca se'n procuri una altra en el termini de tres dies si ha de mantenir [en bon estat] la barca. Si, emperò, la barca s'estavella per culpa de les rierades o les tempestes, que se'n procuri una altra tan aviat com podrà. El qui és transportat [de vorera a vorera] no és pas responsable de la barca que que s'empri per a fer passatges públics (=el qui empri una barca pública no es fa responsable de l'estat en què la barca es trobi). Si el barquer exigeix que hom li pagui el passatge quan hauria de fer el passatge de franc, aquest fet es considera refús de passatge. Si força un passatger a pagar un preu més alt del que està obligat a pagar [per ésser passat a l'altra vorera], aquest fet es considera refús de passatge i és la segona infracció. La tercera infracció és si el barquer refusa el passatge a l'home que li ofereix el preu exigit sencer. La quarta infracció és si el viatger és forçat a patir un retard en el seu viatge de més d'un dia a partir del moment en què el barquer està obligat a transportar-lo. Si s'identifica el barquer i es prova que el retard és per culpa d'ell, el delicte comès s'anomena vegarfall o entorpiment de camí. [El barquer que sigui provat culpable d'aquest delicte], que pagui una multa de mig marc al rei i rescabali [amb l'altre mig marc] el qui no ha tingut passatge [en el temps degut] pel retard sofert i per tots els danys i perjudicis que se'n derivin i que, a més a més, li pagui dos aurar en concepte de þokkabót o compensació per les molèsties sofertes. Si un home vol fer transportar bestiar d'una riba a una altra en una barca, [per poder fer-ho] ha d'arribar a un acord, del tipus que sigui, amb el barquer. Si un home puja a bord de la barca del barquer [sense el seu permís] o l'hi pren, comet delicte de fornæmi o sigui, ús sense permís de propietat aliena. El qui sigui declarat culpable d'aquest delicte serà castigat amb una multa d'un marc, mig marc per a la corona i l'altre mig per al barquer. Un barquer no està obligat a fer transports de riba a riba [en estiu] després de la posta del sol ni abans de l'eixida del sol, ja que el sol prescriu (determina, fixa) els transports de riba a riba durant l'estiu i durant l'hivern la claror del dia . Si el barquer transporta, sabent-ho, un lladre [declarat culpable], perd la pell (= serà assotat)i és anomenat þjófsnautr o company i encobridor de lladre. Si el manteniment d'un pont és posat a les mans d'un home, i no es concreta més exactament, [el responsable del pont] farà el manteniment del pont de tal manera que el pont sigui segur i es mantigui sense amenaçar ruïna pel pas del temps i, si el riu trenca el pont, en farà un altre tan aviat com podrà (vocabulari: #1. landnámslaust: En Baetke 19874, pàg. 360, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Els traductors del text al danès el tradueixen com a uden Landnam. En Baetke 19874, pàg. 360, tradueix el mot landnám de la següent manera: landnám n. das Besitzergreifen von herrenlosem Land, Landnahme; in Besitz genommenes Land, significats que no escauen pas al mot en el nostre context. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 258-259, tradueix el mot com a Landeingriff i, loco citato, tradueix el compost landnámslaust per aber ohne Buße für Landeingriff. Amb altres paraules: aber der geschehene Landeingriff ist nicht zu büßen. Adopto aquesta interpretació del mot en la meva traducció; #2. almenningsfar: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Els traductors del text al danès el tradueixen com a almindelige Færge. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 294-295, tradueix el mot com a Jedermanns Überfuhr; #3. fyrnska: Cf. Oca Cendrosa II, XVI Kapituli: Of brúargörð ok ferjuhald - Titulus XVI: De ponte faciundo et cymba habenda, pàg. 268ab: Nú er brúarhald mælt á hendr manni, ok skilit eigi gørr, þá skal hann at gøra svá at haldi fyrir fyrnsku, en gøra sem fyrst, ef áin brýtr, ok skal sœkja, sem áðr var tínt, ef hann órœkiz. Þat eru allt stefnu sakar, ok skal kveðja til heimilisbúa níu til fjǫrbaugssaka, en fimm til útlegðar — At pontis custodia alicui iniungitur, conditionibus in caeterum accurtius non definitis, tum eam ita reficiat, ut uetustatis causa durare possit. Si amnis pontem fregerit, quam primum denuo imponatur. Si officia sua (custos pontis) neglexerit, actione infestetur modo iam definito. Omnibus hisce causis adhibeatur citatio, in causis exilii nouem, in multaticiis quinque domicilii accolis euocatis; )
farmiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>: 1. <GEN> venda f de bitllets
2. taquilla f, guixeta f (de bitllets de tren, autobús etc.)
farmiða·sjálfssali <m. -sjálfssala, -sjálfssalar>: màquina f de vendre bitllets,
màquina expenedora de bitllets, taquilla automàtica
far·miði <m. -miða, -miðar>: bitllet m (d'autobús, avió, vaixell, etc.)
farmiði aðra leið: bitllet només d’anada
farmiði báðar leiðir: bitllet d'anada i tornada
farmiði fram og aftur: bitllet d’anada i tornada
-
far·móður, -móð, -mótt <adj.>:
-
cansat -ada del viatge
-
farnast <farnast | farnaðist | farnast ║ e-m. Verb impersonal unipersonal>:
-
anar, provar, sortir-se'n
-
♦ e-m farnast vel ~ illa: a algú li va bé ~ malament
-
◊ hann telur sig sælan meðan hann lifir: "Menn lofa þig, af því að þér farnast (kī־θējˈŧīβ lā-χ, כִּי-תֵיטִיב לָךְ) vel...: es considera feliç mentre viu: “la gent et lloa per tal com les coses et van bé...
-
faró <m. farós, faróar>:
-
faraó m
far·rými <n. -rýmis, -rými>: classe f (categoria de viatge en transport públic)
[far]miði á fyrsta farrými: un bitllet de primera classe
[far]miði á öðru farrými: un bitllet de segona classe
ferðast á fyrsta farrými: viatjar en primera classe
-
fars <n. fars, pl. no hab.>:
-
<CULIN> trinxat m, picat m, capolat m
-
♦ → fiskfars “peix trinxat fi, pasta de peix”
-
♦ → kjötfars “carn trinxada fina, carn capolada fina”
-
♦ → pylsufars “carn trinxada fina per a embotit, carn capolada fina per a embotit”
-
farsi <m. farsa, farsar>:
-
<LITER & FIG> farsa f
-
♦ þetta er algjör farsi!: això no és res més que una burda farsa!
-
farsíma·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:
-
<TÈCN> antena f de telefonia mòbil
-
♦ sótt er um leyfi til að setja upp farsímaloftnet á þaki fjölbýlishússins nr. 30 við Austurberg: se sol·licita autorització per instal·lar una antena de telefonia mòbil a la teulada de la casa plurifamiliar situada al n. 30 de l'Austurberg
far·sími <m. -síma, -símar>: 1. <GEN> telèfon m de cotxe
2. (gemsi) mòbil m (tipus de telèfon)
farsíma·númer <n. -númers, -númer>: número m de mòbil
far·skrá <f. -skrár, -skrár>: llista f de passatgers
-
far·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
-
<MED> epidèmia f, passa f
-
♦ útbreidd farsótt: pandèmia f
-
♦ → landfarsótt “pandèmia”
-
far·sæld <f. -sældar, no comptable>:
-
benanança (o: benaurança) f, prosperitat f, èxit m, benestar m
-
◊ fyrir því skuluð þér hvorki gefa dætur yðar sonum þeirra né taka dætur þeirra sonum yðar að konum, og um aldur og ævi skuluð þér ekki leitast við að efla farsæld þeirra og velgengni (wə-lɔʔ־θiδrəˈʃū ʃəlɔˈmā-m wə-tˤōβāˈθā-m ʕal־ʕōˈlām, וְלֹא-תִדְרְשׁוּ שְׁלֹמָם וְטוֹבָתָם, עַד-עוֹלָם), til þess að þér eflist og fáið að njóta landsins gæða og megið láta börnum yðar það eftir í arf um aldur og ævi': per això no doneu en matrimoni les vostres filles a llurs fills ni prengueu llurs filles per mullers dels vostres fills i mai mai no cerqueu d'afavorir llur prosperitat i benanança per tal que sigueu forts i pugueu fruir del millor de la terra i la pugueu deixar després als vostres fills en heretatge per sempre»
-
◊ en Hiskía sagði við Jesaja: "Gott er það orð Drottins, er þú hefir talað." Því að hann hugsaði: "Farsæld og friður (kī ʝiˈhi̯ɛh ʃāˈlōm wɛ-ʔĕˈmɛθ bə-ʝāˈmāi̯, כִּי יִהְיֶה שָׁלוֹם וֶאֱמֶת בְּיָמָי) helst þó meðan ég lifi" (Isaïes 39:8): i l’Ezequies va dir a l’Isaïes: “La paraula de Jahvè, que has parlat, és bona”. Car pensava: “La prosperitat i la pau es mantindran mentre visqui”
-
◊ en Hiskía sagði við Jesaja: "Gott er það orð Drottins, er þú hefir talað." Því að hann hugsaði: "Farsæld og friður helst þó meðan ég lifi" (II Reis 20:19): i l’Ezequies va dir a l’Isaïes: “La paraula de Jahvè, que has parlat, és bona”. Car pensava: “La prosperitat i la pau es mantindran mentre visqui”
-
◊ og þú munt sjá ofsjónum yfir þeirri farsæld (wə-hibbatˤətˈtā ˈt͡sar māˈʕōn bə-ˈχɔl, וְהִבַּטְתָּ צַר מָעוֹן בְּכֹל), sem Ísrael mun hlotnast, og aldrei framar skal nokkur verða gamall í húsi þínu: i estaràs gelós de tota la benaurança que caurà sobre Israel, i mai més ningú no tornarà a fer-se vell al teu casal
-
◊ Drottinn Guð, þú einn ert Guð. Orð þín munu rætast. Þú hefur heitið mér, þjóni þínum, þessari farsæld (ʔɛθ־ha-tˤtˤōˈβāh ha-zˈzɔʔθ, אֶת-הַטּוֹבָה, הַזֹּאת): Senyor Déu, tu totsol ets Déu. Les teves paraules s'acompliran. Tu m'has promès, a mi, el teu servidor, aquest bé
-
◊ þú skalt aldrei alla ævi þína láta þér annt um farsæld þeirra (ʃəlɔˈmā-m wə-tˤɔβāˈθā-m, שְׁלֹמָם, וְטֹבָתָם) og velgengni: no tinguis esment mai de la vida de llur prosperitat ni de llur benestar
-
◊ Guð býr hinum einmana heimili, leiðir hina fjötruðu til farsældar (mōˈt͡sīʔ ʔăsīˈrīm ba-kkōʃāˈrōθ, מוֹצִיא אֲסִירִים, בַּכּוֹשָׁרוֹת) en uppreisnarseggir skulu búa í hrjóstrugu landi: Déu prepara una llar al solitari, mena els encadenats a la prosperitat, però els rebels habitaran en una terra pedregosa i desolada
-
◊ um daga hans mun hinn réttláti blómstra og friður og farsæld (wə-ˈrɔβ ʃāˈlōm, וְרֹב שָׁלוֹם) uns tunglið er ekki framar til: als seus dies el just florirà i [també ho faran] la pau i la prosperitat fins que ja no hi hagi la lluna
-
◊ hefur þú hafnað Júda algjörlega?
Hefur þú fengið andstyggð á Síon?
Hvers vegna hefur þú sært oss sári
sem ekki verður grætt?
Vér væntum farsældar (qau̯ˈwēh lə-ʃāˈlōm wə-ˈʔēi̯n tˤōβ, קַוֵּה לְשָׁלוֹם וְאֵין טוֹב) en ekkert gott kom, tíma endurreisnar en lítið á: aðeins skelfing!: has rebutjat completament Judà? Sents aversió per Sió? Per què ens has ferit amb una ferida que no es guareix? Esperàvem prosperitat però no ha arribat res de bo[, esperàvem] un temps de restabliment. Però mireu!: només terror!
-
◊ Guð láti þetta verða þér til ævarandi sæmdar og veiti þér farsæld (τὰ ἀγαθά -ῶν, τοῦ ἐπισκέψασθαί σε ἐν ἀγαθοῖς) fyrir að hætta lífinu þegar þjóð vor var í nauðum og fyrir að hindra að vér færumst. Þú hefur gengið réttan veg frammi fyrir Guði vorum.“ Og allt fólkið sagði: „Amen, amen!“: que Déu faci que això et sigui un honor etern i et concedeixi la prosperitat per haver arriscat la teva vida quan el nostre poble es trobava en [grans] destrets i per haver impedit que períssim. Tu has marxat pel camí dret davant el nostre Déu». I tot el poble digué: «Amén, amén»
-
◊ því næst kallaði Ragúel á Söru dóttur sína og kom hún til hans. Hann tók hönd hennar og afhenti Tóbíasi hana með þessum orðum: „Tak hana þér til eignar samkvæmt lögmálinu og ákvæðum Mósebókar sem gefa þér hana að eiginkonu. Megir þú eiga hana og leiða heilu og höldnu til föður þíns. Himinsins Guð veiti ykkur farsæld og frið (εὐοδοῦν + ἡ εἰρήνη -ήνης, καὶ ὁ θεὸς τοῦ οὐρανοῦ εὐοδώσαι ὑμῖν εἰρήνην ) á för ykkar“: tot seguit en Ragüel va cridar la seva filla Sara i ella va anar a ca ell. Ell va agafar la seva mà i la lliurà al Tobies amb aquestes paraules: «Pren-la en possessió segons la llei i les prescripcions del llibre d'en Moïsès que te la donen per muller. Tingues-la i mena-la a ca ton pare sana i estàlvia. Que el Déu del cel us concedeixi benanança i pau en el vostre viatge»
-
◊ þegar í sólarupprás laust herjunum saman. Annar batt traust sitt við að Drottinn mundi veita farsæld (ἡ εὐημερία -ίας, οἱ μὲν ἔγγυον ἔχοντες εὐημερίας καὶ νίκης μετὰ ἀρετῆς) og frækinn sigur en hinn lét stjórnast af geðofsa sínum og vígamóði í bardaganum: quan va sortir el sol, els exèrcits es llançaren l'un contra l'altre. Un va lligar la seva confiança en [la seva fe] que el Senyor li atorgaria l'èxit i una victòria estrènua, i l'altre es deixava menar pel seu esperit violent (per la seva violència - per la seva fúria) i pel seu ardor guerrer en la batalla
-
◊ ok endist svá sjá saga ǁ
at vár herra gefi oss alla góða daga ǁ
ok vér megum fá þann frið, ǁ
allt gott gangi oss í lið. ǁ
Geymi oss Máría móðir ǁ
ok mektugir englar góðir. ǁ
Leiði lausnarinn þjóðir ǁ
lífs á himnaslóðir. ǁ
Ljúfstr mun oss minn lávarð senda ǁ
- mér lífit gott án enda, - ǁ
í frið fyrir farsæld venda. ǁ
Amen. Ad eterne ǁ
{gaudia vite (duc) fer me, ǁ
Iesu mite, et ibi ǁ
iungant se tibi ǁ }
et mi pater et mater, ǁ
bona soror et frater: i així acaba aquesta història. ǁ Que Nostre Senyor ens doni només bons dies ǁ i que puguem atènyer la pau [eterna]; ǁ Que tots els béns s'ajuntin a nosaltres. ǁ Que Maria mare ens guard ǁ i els bons àngels poderosos. ǁ Que el Redemptor meni les gents ǁ pels camins celestials de la vida [eterna]. ǁ El meu Senyor ens enviarà [a nosaltres el seu] amor ǁ -a mi la vida bona sense fi, ǁ [i] ens capgirarà a la pau abans de la benaurança [eterna] (?), ǁ amén. Porta'm als gaudis de la vida eterna i que allà s'ajuntin a mi mon pare i ma mare, ma bona germana i mon germà
(vocabulari: #1. ljúfstr: Aquesta forma a primera vista hauria d'ésser un nominatiu singular masculí fort de superlatiu de l'adjectiu ljúfr; atès, emperò, que totes les formes fortes de superlatiu atestades d'aquest adjectiu són regulars (i per tant: ljúfastr, ljúfust, ljúfast) m'inclino a creure que ens trobem davant un substantiu deadjectival ljúfstr encunyat a imitació del baix-alemany mitjà lêvede, lêfde, mot que s'arrenglera al costat de l'alt-alemany (antiquat) Liebde[n] i el neerlandès liefde i tradueixo en conseqüència;
#2. mi pater: Aquest vocatiu, atès el context, no té cap mena de sentit. Crec que la millor opció és la d'assumir que entre ad ęternę i et mi hi manquen dos versos com a mínim, versemblantment tres versos. Altrament el text no té sentit. La restitució que en faig és provisional
)
-
♦ friður og farsæld: pau i benaurança
-
♦ óska e-m farsæld: desitjar-li a algú que tot li vagi bé, expressar-li a algú tots els seus millors desigs, desitjar-li a algú tot lo millor (Mall., ekki ritm./no lit.)
-
◊ son minn, gleym eigi kenning minni, og hjarta þitt varðveiti boðorð mín, því að langa lífdaga og farsæl ár (ū-ʃəˈnōθ ħai̯ˈʝīm, וּשְׁנוֹת חַיִּים) og velgengni munu þau veita þér í ríkum mæli: i
-
◊ og ég lét boða þar föstu við fljótið Ahava, til þess að vér skyldum auðmýkja oss fyrir Guði vorum til að biðja hann um farsællega ferð (lə-βaqˈqēʃ mimˈmɛ-nnū ˈdɛrɛχ ʝəʃāˈrāh, לְבַקֵּשׁ מִמֶּנּוּ דֶּרֶךְ יְשָׁרָה) fyrir oss, börn vor og allar eigur vorar: i
-
far·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
-
ordinador m portàtil
farþega·skip <n. -skips, -skip>: vaixell m de passatgers
-
farþega·sæti <n. -sætis, -sæti>:
-
seient m de passatger
farþega·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m de passatgers
far·þegi <m. -þega, -þegar> passatger m, passatgera f
-
fasismi <m. fasisma, no comptable>:
-
feixisme m
-
fasisti <m. fasista, fasistar>:
-
feixista m & f
-
fasistískur, fasistísk, fasistískt <adj.>:
-
feixista
fasta <f. föstu, föstur. Gen. pl.: fastna o: fasta>: dejuni m
-
fasta·fjármunir <m.pl -fjármuna>:
-
-
(fastafé) actiu fix, capital fix, actiu immobilitzat, capital tècnic
-
fasta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
-
comissió f permanent
-
fasta·svefn <m. -svefns, no comptable>:
-
son profund
-
◊ Jael, kona Hebers, þreif tjaldhæl og tók hamar í hönd sér og gekk hljóðlega inn til Sísera sem fallinn var í fastasvefn ([rāˈδam ~ רָדַם]: wə-ˌhūʔ־nirˈdām wa-i̯ˈʝāʕaφ wa-iˈ̯ʝāmɔθ, וְהוּא-נִרְדָּם וַיָּעַף, וַיָּמֹת) því að hann var þreyttur. Hún rak hælinn gegnum gagnauga hans svo að hann gekk í jörð niður. Varð þetta hans bani: la Jael, la dona d'en Ħèver, va agafar una piqueta de la tenda, prengué en mà el martell, i s'acostà sigilosament al Sisserà que havia caigut en un son profund car estava retut de cansament. Li travessà la templa amb la piqueta i l'hi enfonsà fins a quedar clavada a la terra. Aquesta fou la seva mort
-
◊ Jael, kona Hebers, þreif tjaldhæl og tók hamar í hönd sér og gekk hljóðlega inn til hans og rak hælinn gegn um þunnvangann, svo að hann gekk í jörð niður, en Sísera var sofnaður fastasvefni ([rāˈδam ~ רָדַם]: wə-ˌhūʔ־nirˈdām wa-i̯ˈʝāʕaφ wa-iˈ̯ʝāmɔθ, וְהוּא-נִרְדָּם וַיָּעַף, וַיָּמֹת), því að hann var þreyttur. Varð þetta hans bani: la Jael, la dona d'en Ħèver, va agafar una piqueta de la tenda, prengué en mà el martell, se li acostà sigilosament, i li clavà la piqueta a la templa, i li enfonsà la piqueta fins a la terra. En Sisserà estava profundament adormit, car estava retut de cansament. Aquesta fou la seva mort
-
◊ sá sem fræðir heimskingja er líkur þeim
sem límir brotið ker
eða rífur upp mann af fastasvefni (βαθὺς ὕπνος: συγκολλῶν ὄστρακον ὁ διδάσκων μωρόν, ἐξεγείρων καθεύδοντα ἐκ βαθέος ὕπνου): el qui ensenya a un beneit és com el qui enganxa terrissa trencada o desperta un home que dorm profundament
fast·eign <f. -eignar, -eignir>: immoble m
fasteignir f.pl: [béns] immobles m.pl
-
fasteigna·blað <n. -blaðs, -blöð>:
-
full m (o: revista f) del mercat immobiliari
-
fasteigna·gjöld <n.pl -gjalda>:
-
I.B.I. m, impost m sobre (o: de) béns immobles
-
fasteigna·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
-
mercat immobiliari
fasteigna·mat <n. -mats, -möt (pl. no hab.)>: taxació f del preu d’un immoble
-
fasteigna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
-
[agència] immobiliària f
fasteigna·sali <m. -sala, -salar>: API m & f
-
fasteigna·skattur <m. -skatts, -skattar>:
-
I.B.I. m, impost m sobre (o: de) béns immobles, contribució urbana, contribució de la propietat [rústica i] urbana
fasteigna·veð <n. -veðs, -veð>: hipoteca f [immobiliària]
-
fasteigna·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
-
transaccions immobiliàries, mercat immobiliari
-
fast·mæli <n.pl -mæla>:
-
compromís ferm
-
◊ meir hugðu þeir jafnan að fremd þessa heims lífs en að dýrð annars heims fagnaðar. Því tóku þeir það ráð með fastmælum að sá þeirra skyldi hefna annars er lengur lifði. En þó að þá væru menn kristnir kallaðir þá var þó í þann tíð ung kristni og mjög vanger svo að margir gneistar heiðninnar voru þó þá eftir og í óvenju lagðir. Hafði sú siðvenja verið höfð frægra manna, þeirra er það lögmál settu sín í milli, að sá skyldi annars hefna er lengur lifði. Þá skyldu þeir ganga undir þrjú jarðarmen og var það eiður þeirra. Sá leikur var á þá lund að rista skyldi þrjár torfur úr jörðu langar. Þeirra endar skyldu allir fastir í jörðu og heimta upp lykkjurnar svo að menn mættu ganga undir. Þann leik frömdu þeir Þormóður og Þorgeir í sínum fastmælum: contínuament estaven pensant més en el bon renom (Cf. Baetke 19874 p. 161: fremd f. (Vergrößerung von jmds.) Ruhm, Ehre) en aquesta vida que en la magnificència de l'alegria [eterna] de l'altre món; per això van comprometre's fermament que el qui d'ells dos sobrevisqués l'altre, el venjaria. I, encara que en aquell temps la gent ja es deia cristiana, la veritat és que el cristianisme encara era jove i molt imperfet, de manera que encara romanien molts de calius del paganisme que es palesaven en [forma de] malcostums. Havia estat el costum dels homes famosos que fixaven aquest compromís entre ells —ço és, que el qui d'ells sobrevisqués vengés l'altre— passar per davall de tres garlandes de terra i això constituïa [el segellament de] llur jurament. Aquestes "garlandes de terra" es feien retallant tres trinxes llargues de terra amb l'herbei corresponent. Els extrems quedaven[,sense tallar ] fixats al sòl i n'alçaven la part central de manera que els homes hi poguessin passar per sota. En Þormóður i en Þorgeir també varen fer aquest procediment en [el marc de] llur compromís
-
♦ binda e-ð fastmælum: arribar a un acord ferm sobre una cosa, emparaular una cosa, pactar una cosa, comprometre's fermament a una cosa
-
fastur, föst, fast <adj.>:
-
1. <GEN> fix -a
-
♦ föst laun: sou fix
-
♦ fast verð: preu fix
-
♦ binda e-n fastan: lligar algú
-
◊ og getur þú bundið hann fastan fyrir smámeyjar þínar?: i que el pots lligar [amb un cordill] per a les teves filletes?
-
♦ fastur á fé: moderat en les despeses (molt estalviador, sovint eufem. per ‘garrepa’)
-
♦ slá e-u föstu <LOC FIG> donar una cosar per feta (o: segura)
-
♦ það má slá því föstu að <+ subj.>: es pot donar per cosa feta que <+ futur ind.>
-
♦ standa fastur: estar fix (estar ben subjecte, clavat etc. de manera que no pot moure's)
-
◊ örin klauf loftið og <...> stóð föst í trénu fyrir ofan höfuð drengsins: la fletxa va fendre l'aire i <...> va quedar clavada a l'arbre just part damunt el cap del vailet
-
♦ standa fastur á e-u: restar aferrat a una cosa, insistir en una cosa
-
◊ hann stóð fastur á þeirri trú: s'aferrava a aqueixa creença
-
♦ standa fastur á því að <+ subj.>: perseverar [en el fet] que <+ ind.>
-
♦ taka e-n fastan: detenir algú (arrestar la policia algú)
-
◊ lögreglukonan sem tók hann fastan rökstuddi aðgerðina með því að...: la policia que el va detenir va justificar l'operació argumentant que...
-
2. (ekki fljótandi) sòlid -a (no líquid)
-
◊ í föstu formi: en estat sòlid
-
3. (sem getur ekki hreyft sig [úr stað]) encallat -ada (que no pot pas moure's de lloc)
-
♦ vera fastur í sama farinu: estar empantanegat (estar aturat en el mateix lloc, no poder avançar & no tenir idees noves)
-
4. (þéttur, harður & staðfastur) ferm -a (compacte, consistent, fort & FIG)
-
♦ fastur í sér: ferm -a
-
◊ veggurinn þarf að vera sléttur og fastur í sér: la paret ha d'ésser llisa i ferma
-
◊ þótt sandurinn sé fastur í sér á einum stað þá...: encara que la sorra sigui ferma en un indret...
-
♦ standa fastur fyrir: parar (o: mantenir-se) ferm -a (estar decidit i segur de voler fer una cosa, entestar-se & romandre ferm, no cedir pas)
-
◊ en Eleasar Dódóson stóð fastur fyrir og barði á Filistum, uns hann varð þreyttur í hendinni: però Elazar, fill de Dodó, va parar ferm i lluità amb els filisteus fins que la mà li quedà cansada
-
◊ ...og ef hann stendur fastur fyrir og segir...: però si ell es manté decidit [a fer-ho] i diu...
-
5. (sem getur ekki losað sig) enganxat -ada, aferrat -ada (que no pot pas alliberar-se o desprendre's)
-
♦ fastur á e-u: enganxat a una cosa, aferrat a una cosa
-
◊ þá varð Abraham litið upp, og hann sá hrút bak við sig, sem var fastur á hornunum í hrísrunni: Aleshores Abraham va alçar els ulls i veié al seu darrere un be que havia quedat aferrat a un arbust per les banyes
fat¹ <n. fats, föt>: (fatnaður) → föt ‘vestit, roba’
fat² <n. fats, föt>: (ílát) ribella f
kringlótt fat: ribella rodona
kantað fat: ribella quadrada
fata <f. fötu, fötur. Gen. pl.: fatna o: fata>: galleda f, poal m (Bal.)
fata·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de roba, espalmador (Mall.) de roba
-
fata·fella <f. -fellu, -fellur. Gen. pl.: -fellna o: -fella>:
-
ballarina f d'estriptís
fata·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: guarda-roba m
(a restaurants, teatres etc.)
-
fata·hengi <n. -hengis, -hengi>:
-
guarda-roba m
-
fata·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:
-
tintoreria f
-
fata·lús <f. -lúsar, -lýs>:
-
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)
-
fata·mölur <m. -möls, -melir>:
-
arna f de la roba (insecte Tineola bisselliela)
fata·skápur <m. -skáps, -skápar>: guarda-roba m, armari m [de roba]
fata·skipti <n.pl -skipta>: muda f [de roba]
hafa fataskipti: mudar-se de roba
-
fata·slá <f. -slár, -slár>:
-
[barra f] penja-robes m
fata·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f de roba
-
fatlast <fatlast ~ fötlumst | fatlaðist ~ fötluðumst | fatlast>:
-
<GEN> quedar invàlid -ida, quedar discapacitat -ada (per causa de malaltia, accident, etc.) (→ bæklast)
-
◊ ljósið í myrkrinu - lífssaga konu sem fatlaðist á miðjum aldri: claror dins la foscor - biografia d'una dona que va quedar invàlida a mitjana edat
-
♦ e-m fatlast við e-ð: <LOC FIG> no tenir possibilitats en una cosa
-
◊ mér fatlast við e-ð: no hi tinc possibilitats
-
fatlaður, fötluð, fatlað <adj.>:
-
discapacitat -ada, impedit -ida, invàlid -a (que pateix de discapacitat física -esp. a causa d'accident o malaltia- o mental)
-
♦ bifreiðastæði fyrir fatlaða: [lloc d']aparcament per a discapacitats
-
♦ ferlimál fatlaðra: accés per a discapacitats
-
◊ líkamlega fatlaðir: discapacitats físics
-
◊ → geðfatlaður ‘discapacitat mental’
-
◊ ég óska engum þess að verða fatlaður en mér finnst alveg ...: no li desitjo pas a ningú que quedi baldat, però trobo completament...
|
Consideram que el millor equivalent català del mot fatlaður és discapacitat. Tanmateix, creiem que en traduccions de textos que no siguin actuals, és millor recórrer a sinònims com ara baldat, esguerrat o invàlid. Valguin, a tall d'exemple, les traduccions dels segúents textos bìblics: |
|
|
|
|
|
menn komu til hans hópum saman og höfðu með sér halta menn og blinda, fatlaða, mállausa og marga aðra og lögðu þá fyrir fætur hans, og hann læknaði þá: la gent se li acostava en grups, duent amb ells coixos i cecs, esguerrats, muts i molts d'altres; i els hi ajeien als seus peus i ell els guaria. Mateu XV, 30 |
|
|
|
|
|
fólkið undraðist, þegar það sá mállausa mæla, fatlaða heila, halta ganga og blinda sjá: la gent quedava meravellada quan veia que els muts parlaven, que els esguerrats estaven guarits, que els coixos caminaven i que els cecs hi veien. Mateu XV, 31 |
|
|
|
|
|
látið fætur yðar feta beinar brautir, til þess að hið fatlaða vindist ekki úr liði, en verði heilt: feu que els vostres peus fressin camins planers a fi que el baldat no es desllorigui sinó que, més aviat, es posi bo. Hebreus XII, 13 |
|
|
-
fatta <fatta ~ föttum | fattaði ~ föttuðum | fattað ║ e-ð>:
-
<FAM = skilja> copsar una cosa, captar una cosa
-
◊ fattarðu?: ho captes?
-
◊ fattarðu hvað ég meina?: entens el que vull dir?
fax·númer <n. -númers, -númer>: número m de fax
fax·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; Dat. pl.: -tækjum>: aparell m de fax
fá <fæ ~ fáum | fékk ~ fengum | fengið ║ e-ð>: 1. (ná) rebre una cosa
fá bréf: rebre una carta
fá e-ð fré e-m: rebre una cosa d'algú
2. (afhenda) donar (o: lliurar) una cosa a algú
fá e-m e-ð á hendur: fer una cosa a mans d'algú
3. (telja e-n á) donar (o: lliurar) una cosa a algú
fá e-n til e-s: aconseguir trobar algú per fer una cosa
fá e-n til að fallast á e-ð: [aconseguir] convèncer algú perquè accedeixi a fer una cosa
4. (bera á borð, kaupa, útvega) desitjar una cosa (a botiga, bar, restaurant etc.)
fá sér bíl: comprar-se un cotxe
ég ætla að fá e-ð: voldria...
ég ætla að fá bjór: voldria una cervesa
get ég fengið...? doni’m...
get ég fengið blýant?: que em pot donar un llapis?
hvað mikið viljið þér fá? què li dec?
hvar fæ ég...? on puc comprar...?
látið mig fá... (láta einhvern fá eittvað): doni’m..., porti’m un/una..., voldria un/una...
ég vil fá mat dagsins fyrir átta hundruð peseta: voldria el menú del dia per 800 pesetes
fá sér í staupinu: <LOC> xumar-li, xarumbar
fá sér neðan í því: <LOC> fer un glop
-
fá·breytni <f. -breytni, no comptable>:
-
uniformitat f
-
♦ fábreytni atvinnuvega: uniformitat dels sectors de l'economia, monocultiu m [econòmic]
-
fádæma- <en compostos>:
-
excepcional, increïble, molt poc comú -una, inusitat -ada
-
fá·dæmi <n.pl -dæma>:
-
fet m excepcional
-
♦ vera með fádæmum: ésser excepcional, tenir un caràcter excepcional
fá·farinn, -farin, -farið: poc transitat -ada, poc freqüentat -ada,
poc visitat -ada (camí, viarany, carretera)
-
fá·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
-
ignorant
-
♦ vera fáfróður um e-ð: ésser ignorant en matèria de...
-
fá·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
ignorància f
-
fága <fága ~ fágum | fágaði ~ fáguðum | fágað ║ e-ð>:
-
1. <GEN> polir una cosa, brunyir una cosa, forbir una cosa
-
♦ fága e-ð upp: renovar una cosa (donar nou espledor o aspecte de nou a un indret)
-
2. <e-ð>: <FIG> polir una cosa, depurar una cosa (retocar una obra acabada, donar els darrers tocs a una obra acabada)
-
3. <e-n>: <FIG> refinar algú
-
fágaður, fáguð, fágað <adj.>:
-
refinat -ada (de conducta i hàbits molt ben educats)
-
fágun <f. fágunar, no comptable>:
-
refinament m (bona educació, hàbits exquisits etc.)
-
fá·gæti <n. -gætis, no comptable>:
-
raresa f, raritat f (cosa o objecte rar, difícil de trobar)
-
fá·gætur, -gæt, -gætt <adj.>:
-
rar -a, excepcional (gens comú o habitual)
-
fá·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:
-
de què hom sent a parlar rarament
-
fá·keppni <f. -keppni, no comptable>:
-
oligopoli m
-
fákur <m. fáks, fákar>:
-
<LIT> destrer m
-
◊ ...að hafi Heilagur Jakob birzt á hvítum fáki í orrustunni við Clavijo nærri Logroño í Ebró-dalnum: ...que sant Jaume va aparèixer a dalt d'un destrer blanc a la batalla de Clavijo, a prop de Logronyo, a la vall de l'Ebre
-
fá·látur, -lát, -látt <adj.>:
-
1. (þögull, fámáll) taciturn -a (silenciós, callat & poc xerrador a causa de tristesa o depressió, llangorós)
-
◊ spyr þú konunginn eftir því hann er svo fálátur: pregunta-li al rei per què està sempre tan callat
-
◊ hví eruð þér svo fálátir? Þessi skipan þín harmar oss og þína vini: per què esteu tan callada? el vostre estat d'ànim ens afligeix a mi i als vostres amics
-
2. (kaldlyndur) reservat -ada (tancat, fred i distant en el tracte)
-
fálki <m. fálka, fálkar>:
-
girfalc m d'Islàndia, grifó m d'Islàndia (ocell Falco rusticolus islandicus)
-
♦ → hvítfálki “girfalc de Grenlàndia”
-
fálma <fálma ~ fálmum | fálmaði ~ fálmuðum | fálmað>:
-
anar a les palpentes, palpejar
-
♦ fálma eftir e-u: cercar una cosa a les palpentes
-
fálmari <m. fálmara, fálmarar>:
-
antena f (d'insecte)
-
fá·læti <n. -lætis, no comptable>:
-
1. (fályndi, fámæli) taciturnitat f (caràcter callat)
-
◊ óhæfilegt fálæti: una taciturnitat descortesa, un silenci descortès
-
◊ mér hafði hingað til staðið á sama um fálæti hans og fáskifti, ég hafði hugsað mest um rannsóknir mínar og bóklestur: fins aleshores m'havien resultat indiferents la seva taciturnitat i la seva reserva, havia pensat sobretot en les meves recerques i en llegir llibres
-
2. (kaldlyndi, fáskipti) reserva f (fredor en el tracte)
-
3. (depurð, deyfð) apatia f, desinterès m (manca d'interès, taciturnitat deguda a decaïment, a manca d'alegria i delit & estat depressiu, depressió)
-
◊ fálæti og áhugaleysi?: apatia i desinterès?
-
fá·máll, -mál, -mált <adj.>:
-
1. (þögull) taciturn -a (que parla poc)
-
2. (fámæltur, gagnorður) lacònic -a (que s'expressa amb el mínim de paraules necessàries, molt concís)
-
fá·málugur, -málug, -málugt <adj.>:
-
variant de → fá·máll, -mál, -mált ‘lacònic -a; taciturn -a’
-
fá·menni <n. -mennis, no comptable>:
-
poca gent
-
fámennis·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
-
oligopoli m (→ fákeppni)
-
fámennis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
oligarca m & f (þátttakandi í fámennisstjórn)
-
fámennis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
-
oligarquia f
-
fámennis·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
-
llengua f de demografia reduïda (llengua amb un nombre de parlants reduït)
-
fá·mennur, -menn, -mennt <adj.>:
-
1. (fáliðaður) poc nombrós -osa (de poques persones)
-
♦ fámennur hópur: un grup poc nombrós
-
♦ það er fámennt hér: hi ha poca gent aquí, no hi ha vingut gaire gent aquí
-
♦ [það er] fámennt hér en góðmennt: <LOC FIG> pocs, però els millors
-
2. (með fáum íbúum) escassament poblat -ada (de pocs habitants)
-
♦ það er fámennt hér: hi ha poca gent aquí, no hi ha gaire gent aquí
-
fá·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
-
de poques paraules, que parla poc, taciturn -a
-
♦ dulur og fámæltur: reservat i de poques paraules
-
fán <m. fáns, fánar>:
-
<MITOL> faune m (→ skógarpúki)
-
fána <f. fánu, fánur. Gen. pl.: fána>:
-
fauna f
-
fána·beri <m. -bera, -berar>:
-
1. <GEN> portabandera m & f, banderer m, banderera f
-
2. (merkisberi) portaestendard m & f (portador d'estendard)
-
3. <HIST = höfuðmerkisberi konungs> senyaler m
-
4. <HIST> alferis (o: alferes) m
-
5. <HIST = merkisberi Frakkakonunga> portaoriflames m
-
6. <FIG> banderer m, banderera f, capdavanter m, capdavantera f
-
fána·borg <f. -borgar, -borgir>:
-
niu m de banderes; grup de banderes col·locades de manera atapeïda una al costat de l'altra, sovint formant un cercle, tot al voltant d'un cadafal, d'una tribuna d'orador o com a ornament a frec d'una paret
-
fána·dagur <m. -dags, -dagar>:
-
Dia m de la Bandera; se celebra cada any el 14 de maig
-
fána·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (glópslegur) beneit -a (idiota, estúpid)
-
2. (geysistór) descomunal (gegantesc)
-
fána·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
-
asta f de bandera, pal m de bandera
-
fáni <m. fána, fánar>:
-
1. <GEN> bandera f
-
♦ draga upp fánann: hissar la bandera
-
♦ draga fána í hálfa stöng: arriar la bandera a mitja hasta
-
♦ draga fána að hún (o: húni): hissar la bandera
-
♦ draga fána á stöng: hissar la bandera
-
♦ fáninn blakti [í vindinum] [við hún ~ á stönginni]: la bandera onejava [al vent] [a l'asta ~ al pal]
-
♦ flagga láglenska fánanum: navegar sota pavelló neerlandès
-
♦ gera e-ð undir fána e-s: <LOC FIG> fer una cosa pretextant..., fer una cosa en nom de...
-
♦ sigla undir belgískum fána (o: undir belgísku flaggi): <MAR> navegar sota pavelló belga
-
♦ sigla undir fölskum fána (o: undir fölsku flaggi): <LOC FIG> #1. <MAR HIST> disfressar el navili (arborar una bandera que no és la pròpia, esp. com a maniobra militar); #2. (villa á sér heimildir, gefa upp rangt nafn) amagar la seva identitat (donar una informació errònia sobre un mateix per no ésser reconegut, donar un nom que no és el propi); #3. (þykjast vera annan en maður er) fer-se passar per un altre (dir d'ésser un altre de qui realment és, esp. amb intenció dolosa)
-
♦ sigla undir fölskum fána sem læknir: fer-se passar per metge
-
♦ taka (o: draga) niður fánann: arriar la bandera
-
♦ draga fána af hún (o: húni): arriar la bandera, abaixar la bandera
-
♦ taka fána af fánastöng: arriar la bandera, abaixar la bandera
-
♦ veifa fánanum: fer voleiar la bandera
-
2. <BOT> estendard m (pètal superior gros i evident de les corol·les papilionàcies)
-
fá·nýti <n. -nýtis, -nýti. 1. i 2. no comptable>:
-
1. (gagnsleysi) futilitat f (inutilitat, buidor)
-
◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו): a Efraïm el dret hi és sotmès a tirania i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)
-
2. (lítil gagnsemi) poca utilitat (poca vàlua o profit)
-
3. (smáræði, smámunir, ónýtur hlutur) futilitat f, bagatel·la f (fotesa, minúcia)
-
◊ Samúel sagði við lýðinn: "Óttist ekki. Þér hafið að vísu framið þessa misgjörð, en víkið nú ekki frá Drottni og þjónið Drottni af öllu hjarta yðar og eltið ekki fánýtin (ha-tˈtohū, הַתֹּהוּ), sem að engu liði eru og eigi frelsa, því að fánýt (kī־ˈθohū, כִּי-תֹהוּ) eru þau: en Samuel va dir al poble: "No tingueu gens de por. Vosaltres heu fet tot aquest mal, però, malgrat tot, no us aparteu de Jahvè, ans serviu Jahvè de tot cor i no aneu al darrere de futilitats, les quals no són gens profitoses ni alliberen, perquè són coses vanes
-
fá·nýtur, -nýt, -nýtt <adj.>:
-
1. (tómur, ónýtur, gagnslaus, hégómlegur) fútil, va -ana (inútil & sense valor)
-
♦ fánýt von: vana esperança
-
♦ fánýtar skemmtanir: fútils diversions, vanes diversions
-
2. (ekki mjög nýtur, lítils nýtur, gagnslítill) poc útil (de poca utilitat)
-
fá·orður, -orð, -ort <adj.>:
-
variant de → fá·máll, -mál, -mált ‘lacònic -a; taciturn -a’
-
fár <n. fárs, no comptable>:
-
1. (tjón) adversitat f (desgràcia, calamitat)
-
2. (drepsótt) plaga f (pestilència, pesta)
-
fár, fá, fátt <adj.>:
-
1. <GEN> poc -a (poc nombrós)
-
♦ fátt fólk: poca gent
-
♦ í fáum (o: fám) orðum: <LOC> en poques paraules
-
♦ fár hernuminn er frækn til vígs: pocs presoners de guerra són prou valents per a matar un home
-
2. (fáorður, fálátur & dapur) taciturn -a (callat, reservat & melangiós, trist)
-
◊ var Kjartan heldur fár um veturinn. Nutu menn lítt tals hans: durant tot l'hivern en Kjartan va estar més aviat taciturn. No participava gaire en les converses
-
◊ Þorvaldur varð um fár. Fær Þórólfur ekki af þeim að sinni: en Þorvaldur no hi va dir res. En Þórólfur, de moment, no en va obtenir res d'ells
-
♦ vera fátt við e-n: <LOC FIG> tenir poques paraules amb algú, tractar algú fredament
-
◊ Höskuldur svaf hjá húsfreyju sinni hverja nótt síðan hann kom heim en hann var fár við frilluna: en Höskuldur, d'ençà que havia tornat a casa, dormia cada nit amb la seva dona i no li feia gaire cas a la seva concubina
-
◊ ...og elskaði hún hann mjög en hann var heldur fár við hana og varð hún oft af því skapstygg: ...ella l'estimava molt, però ell es mantenia més aviat reservat amb ella i per aquesta raó ella sovint estava irritable
-
◊ nú með því að Helgi létti enn eigi af heldur var hann kostgæfur á rógið þá kom svo um síðir að konungur gerðist fár við Þorvald: i ara i pel fet que en Helgi no va cessar en les seves difamacions, sinó que més aviat es va entestar encara més a continuar dient-les, al final es va esdevenir que el rei es va distanciar d'en Þorvaldur
-
3. fáir, fáar, fá <pl.>: alguns -unes, uns pocs unes poques, un parell de (Mall.)
-
◊ og er þeir höfðu fár nætur verið í Tungu þá ber Þorkell upp bónorðsmálin og mælir til mægðar við Snorra fyrir hönd Bolla en til samfara við Þórdísi dóttur hans: quan ja hagueren passat unes quantes nits a Tunga, en Þorkell va plantejar la qüestió de la petició de mà, expressant el seu desig que l'Snorri i ell es convertissin en parents a través del casament d'en Bolli amb la Þórdís, la filla de l'Snorri
-
4. fátt <ac. sg. nt. emprat amb valor adverbial> <+ gen.>: poc -a (poc nombrós)
-
♦ finnast fátt um e-ð: <LOC> no estar especialment entusiasmat -ada amb una cosa
-
♦ láta sér fátt finnast um [e-ð]: no deixar-se impressionar [per una cosa], no deixar-se notar res a la cara [com a reacció a una cosa]
-
♦ fátt bendir til þess að <+ subj.>: <LOC FIG> no hi ha gaire que indiqui que <+ subj.>
-
♦ þar var fátt manna: hi havia poca gent (literalment: poc de gent)
-
♦ og var fátt manna heima: i a casa gairebé no hi havia ningú
-
♦ svara e-u fáu: <LOC> respondre escaridament a una cosa
-
♦ lítið fátt í fimmtíu: <LOC> uns cinquanta si fa no fa (no arribaven als cinquanta, però gairebé)
-
♦ [það] var fátt með þeim: <LOC FIG> no s'entenien gaire, no es parlaven gaire, hi havia molta de fredor entre ells
|
fár, fá, fátt |
A. Singular |
|
Masculí |
|
Femení |
|
Neutre |
N |
fár |
|
fá, <†> fǫ́ |
|
fátt |
A |
fáan, <†> fán |
|
fáa, <†> fá |
|
fátt |
G |
fás |
|
fárrar, <†> fárar |
|
fás |
D |
fáum, <†> fám, <†> fǫ́m |
|
fárri, <†> fárre, <†> fáre |
|
fáu, <†> fá, <†> fǫ́ |
|
B. Plural: |
|
Masculí |
|
Femení |
|
Neutre |
N |
fáir, <†> fáer |
|
fáar, <†> fár |
|
fá, <†> fǫ́ |
A |
fáa, <†> fá |
|
fáar, <†> fár |
|
fá, <†> fǫ́ |
G |
fárra, <†> fára |
|
fárra, <†> fára |
|
fárra, <†> fára |
D |
fáum, <†> fám, <†> fǫ́m |
|
fáum, <†> fám, <†> fǫ́m |
|
fáum, <†> fám, <†> fǫ́m |
|
|
-
fár, fá, fátt <pronom. Observi's l'ús del singular allà on el català empraria hab. el plural>:
-
[pràcticament] ningú -una (gairebé ningú)
-
♦ fár er vamma vanur: <LOC> poca gent hi ha que no tingui defectes
-
♦ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: <LOC> i pocs són valents de vell si de nen han estat covards
-
♦ fár einn, fá ein, fátt eitt: gairebé ningú, pocs poques
-
◊ augu hans voru svo snör að fár einn þorði að líta undir hans brún: la seva mirada era tan penetrant que gairebé ningú no gosava mirar-lo directament als ulls
-
fáráð·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
ximplet -a, babau -ava
-
fáráðlings·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
babau -a, toix -a
-
fáráð·lingur <m. -lings, -lingar>:
-
poc entenimentat, poc entenimentada, ximple m, nici m, ximpla f, nícia f
-
◊ enginn sem óhreinn er, skal hana ganga. Hún er fyrir þá eina. Enginn sem hana fer, mun villast, jafnvel ekki fáráðlingar (wɛ-ʔĕwīˈlīm, וֶאֱוִילִים): per ella no hi anirà ningú que sigui impur. Ella serà per a ells tots sols. Ningú que hi vagi no s'hi perdrà, ni tan sols els mancats de seny
-
◊ nei, hann sér, að vitrir menn deyja, að fífl (kəˈsīl, כְּסִיל) og fáráðlingar (wā-ˈβaʕar, וָבַעַר) farast hver með öðrum og láta öðrum eftir auðæfi sín: no, ell veu que els savis moren, que els beneits i els nicis moren un darrere l'altre i deixen als altres llurs riqueses
-
◊ þegar beiskja var í hjarta mínu (ləβāˈβī, לְבָבִי) og kvölin nísti hug minn (wə-χiljōˈθai̯, וְכִלְיוֹתַי), þá var ég fáráðlingur (wa-ʔănī־ˈβaʕar, וַאֲנִי-בַעַר) og vissi ekkert, var sem skynlaus skepna gagnvart þér: quan l'amargor era dins el meu cor i el dolor em traspassava les entranyes, jo era estúpid i no sabia res, era com una bèstia privada de raó davant teu
-
◊ fíflið eitt (ʔīʃ־ˈbaʕar, אִישׁ-בַּעַר) skilur eigi, og fáráðlingurinn einn (ū-χəˈsīl, וּכְסִיל) skynjar eigi þetta: l'estúpid no entén pas això i l'insensat no ho percep pas
-
◊ takið eftir, þér hinir fíflsku (boʕăˈrīm, בֹּעֲרִים) meðal lýðsins, og þér fáráðlingar (ū-χəsīˈlīm, וּכְסִילִים), hvenær ætlið þér að verða hyggnir?: enteneu-ho, estúpids d'entre el poble! i vosaltres, insensats, quan voldreu ésser savis?
-
fá·ráður <m. -ráðs, -ráðar>:
-
ximple m, nici m, ximpla f, nícia f
-
fá·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
-
ximple -a
-
◊ hann svarar: "Eg á draumkonur tvær," sagði hann, "og er önnur vel við mig en önnur segir mér það nokkuð jafnan er mér þykir verr en áður og spáir mér illt eina. En það dreymdi mig nú að eg þóttist ganga að húsi einu eða skála og inn þóttist eg ganga í húsið og þar kenndi eg marga inni, frændur mína og vini. Þeir sátu við elda og drukku og voru sjö eldarnir, sumir voru mjög brunnir en sumir sem bjartastir. Þá kom inn draumkona mín hin betri og sagði að það merkti aldur minn hvað eg ætti eftir ólifað og hún réð mér það meðan eg lifði að láta leiðast fornan sið og nema enga galdra né forneskju og vera vel við daufan og haltan og fátæka og fáráða. Eigi var draumurinn lengri": ell li va respondre: “tinc dues draumkonur”, li va dir, “una és bona amb mi, però l'altra sempre només em diu coses dolentes i cadascuna d'elles em sembla pitjor que l'anterior: sí, no em prediu més que coses dolentes. El que he somniat adés era que en el somni entrava dins una casa o un skáli i que un cop a dins hi reconeixia molts dels meus parents i amics. Seien a la vora del foc i bevien i hi havia set focs, uns ja estaven gairebé apagats però d'altres encara feien bona flamarada. Aleshores també hi va entrar la meva draumkona bona i em va dir que aquells focs volien dir la meva vida: la part ja viscuda i els anys que encara em restaven fins a la meva mort i em va aconsellar que, mentre visqués, abandonés el forn siðr, la vella religió, i que no hi aprengués [ni practiqués] pus encanteris ni forneskja, arts màgiques, i[, que, en canvi,] procurés portar-me bé amb els sords i els rancs, els pobres i els ximples. I llavors m'he despert”
-
◊ karl sagði honum mundi þat vel hent, - "því at ek sé þú ert mikill maðr ok sterkr, en þeir þykkjast vera garpar miklir."
Ok við þetta grætr kerling hástöfum, þá þeir geta Hrólfs konungs ok kappa hans í Hleiðargarði.
"Hvat grætr þú, fáráð kerling?" segir Böðvarr.
Kerling mælti: "Við karl minn áttum einn son, þann Höttr hét. Ok einn dag fór hann til borgarinnar at skemmta sér, en þeir glettust við hann konungsmenninir, ok þat stóðst hann illa. Síðan tóku þeir hann ok settu í beina sorp. En þat er háttr þeira um matmál ok svá sem af er etit hverju beini, þá kasta þeir til hans. Fær hann af því stundum stór mein, ef á hann kemr, ok ekki veit ek, hvárt hann er lífs eða dauðr. En þau laun vilda ek af þér hafa fyrir minn beinleika, at þú kastaðir til hans minna beini heldr en meira, ef hann er ekki dauðr út af": el vell li va dir que li esqueia - “car veig que tu ets un home gros i fort, i ells es consideren uns campions aguerrits i foguejats”. I en sentir aquestes paraules la vella va esclafir a plorar fort com solia fer sempre que esmentaven al seu davant el rei Hrólfr i els seus campions de Hleiðargarðr. En Böðvarr li va dir: “per què plores, vella ximpleta?” La vella li va respondre: “El meu home i jo teníem un fill que nomia Höttr. Un dia que se n'era anat a la ciutadella a divertir-se, els homes del rei es burlaren d'ell i ell s'ho va prendre malament i no hi volgué consentir. Aleshores el varen agafar i el posaren enmig del caramull dels ossos i les deixalles, i ara, als àpats, s'han acostumat, quan han acabat de rosegar un os, de tirar-l'hi. [I estic segura que] de vegades li han de fer molt de mal de precís quan l'endevinen, i no sé si és viu o mort. I en paga per la meva hospitalitat, vull que[, quan hi seràs,] li tiris els ossos més petits més que no pas els grossos si és que encara és viu”
-
fárast <fárast ~ fárumst | fáraðist ~ fáruðumst | fárast ║ yfir e-u (o: út af e-u)>:
-
posar el crit en el cel per una cosa, enfilar-se per les parets contra una cosa, reputegar contra una cosa (protestar, queixar-se etc. exclamant-se, fent crits o amb exaltació d'una cosa)
-
fárán·lega <adv.>:
-
absurdament, grotescament
-
◊ við vitum hve fáránlega það hljómar: sabem com d'absurd sona això
-
fárán·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (fjarstæður) absurd -a (il·lògic, sense sentit)
-
◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques
-
◊ þetta mál er fáránlegt frá upphafi til enda: aquest afer és absurd de cap a peus
-
2. (gróteskur, hlægilegur, fjarstæðukenndur) ridícul -a (grotescament absurd, grotesc)
-
fáránleika·leikhús <n. -leikhúss, no comptable>:
-
teatre m de l'absurd
-
fáránleika·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
-
filòsof m de l'absurd, filòsofa f de l'absurd
-
fáránleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
[filosofia f de l']absurd m
-
fárán·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
absurd m
-
♦ niðursöllun í fáránleika: reducció f a l'absurd, reductio f ad absurdum
-
fár·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
-
greument malalt -a
-
fár·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
-
greument malalt -a
-
fár·viðri <n. -viðris, -viðri>:
-
huracà m (temporal a partir del grau 12 de l'escala de Beaufort)
-
fár·yrði <n.pl -yrða>:
-
injúries f.pl, invectives f.pl
-
◊ hann steig þegar fram yfir borðið og nefndi sér votta og sagði skilið við Þórhildi "vil eg eigi hafa flimtan hennar né fáryrði yfir mér": en Þráinn va saltar a l'instant per damunt la taula, va nomenar testimonis del que diria i va declarar [solemnement] que quedava divorciat de la Þórhildur: “no vull aguantar pus les seves pulles i invectives”
-
◊ þá spratt Þorkell upp af mikilli reiði og þreif sax sitt og mælti: "Þetta sax fékk eg í Svíþjóðu og drap eg til hinn mesta kappa en síðan vó eg margan mann með. Og þegar er eg næ til þín skal eg reka það í gegnum þig og skalt þú það hafa fyrir fáryrði þín": aleshores en Þorkell, pres d'una gran ira, es va posar dret, va agafar el seu coltellàs i va dir: “vaig aconseguir aquest coltellàs a Suècia i per heure'l vaig haver de matar un dels més grans guerrers i de llavors ençà hi he matat mant home. I tan bon punt et tingui prou a prop, te'l clavaré de banda a banda del cos i aquesta serà la recompensa per les teves injúries”
-
fá·séður, -séð, -séð <adj.>:
-
insòlit -a, vist -a rares vegades
-
♦ fáséður gripur: una raresa
-
fá·sinna <f. -sinnu, no comptable>:
-
follia f, bogeria f
-
fá·sinni <n. -sinnis, no comptable>:
-
solitud f (qualitat de sol & lloc desert)
-
♦ fásinnið í sveitinni: la solitud del camp
-
♦ hérna í fásinninu: aquí, en aquest indret solitari
-
fá·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
-
poc comprensible, accessible a pocs (tipus de coneixement o saber abqualitat de sol & lloc desert)
-
fá·skiptinn, -skiptin, -skiptið <adj.>:
-
poc comunicatiu -iva
-
fá·skrúðugur, -skrúðug, -skrúðugt <adj.>:
-
desproveït -ïda d'ornament
-
fást <fæst ~ fáumst | fékkst ~ fengumst | fengist>:
-
1. (vera fáanlegur) heure's (ésser obtenible & obtenir-se)
-
♦ fæst hér...?: que tenen...?
-
♦ þetta fæst hérna ekki: no ho tenim això aquí
-
♦ vera að fást (o: fá): estar en venda
-
♦ það fæst ekki lengur: ja no es pot aconseguir, ja està exhaurit
-
2. <til e-s>: (tilbúinn að gera e-ð) estar disposat a fer una cosa (estar d'acord a fer una cosa, esp. per a algú)
-
♦ hún fæst til þess: està disposada a fer-ho, si li ho demanes, ho farà
-
3. <um e-ð>: (kvarta um e-ð) fer enrenou per una cosa, fer esvalot per una cosa (queixar-se armant rebombori)
-
4. <við>: dedicar-se [a], fer una cosa (escometre, abordar un assumpte & treballar en & tenir a veure amb & ocupar-se amb o de)
-
◊ hvað hyggst ég fást við þegar ég verð eldri?: què vull fer quan seré gran?
-
◊ það sem konur á Íslandi eru að hugsa og fást við: el que les dones islandeses pensen i fan
-
♦ fást við e-ð: fer una cosa, treballar en una cosa, dedicar-se a una cosa; tenir-se-les a veure amb...
-
♦ fást við e-n: heure-se-les amb algú
-
◊ við erum ekki að fást við dóphausa lengur heldur harðsvíraða glæpamen: ja no ens les tenim a veure amb drogates sinó amb criminals despietats
-
◊ hefurðu hugmynd við hvern þú ert að fást?: té idea amb qui està parlant vostè?
-
fát <n. fáts, no comptable>:
-
[estat m d']agitació f, trasbals m (anímica, gran nerviosisme o excitació)
-
fá·tíður, -tíð, -títt <adj.>:
-
poc freqüent, ocasional, infreqüent, rar -a
-
fátæk·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (hlutir) pobre -a (objecte, roba, llar, situació, ornamentació etc.)
-
2. (naumur, rýr) escàs -assa, pobre -a (migrat, no abundant)
-
fátæk·lingur <m. -lings, -lingar>:
-
pobre m, pobra f
-
fátækra·framfæri <n. -framfæris, no comptable>:
-
beneficència pública, caritat pública
-
fátækra·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
-
síndic m municipal de beneficència, síndica f municipal de beneficència
-
fátækra·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
-
barriada pobra (o: marginal) (sol designar les barriades més pobres, p.e., amb barraques)
-
♦ fátækrahverfi borgarinnar: les barriades més pobres de la ciutat
-
fátækra·hæli <n. -hælis, -hæli>:
-
asil m de pobres, casa (o: llar) f de beneficència
-
fá·tækt <f. -tæktar, no comptable>:
-
pobresa f
-
♦ andleg fátækt: pobresa d'esperit
-
fá·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
-
pobre -a
-
♦ fátækur í anda: pobre d'esperit
-
◊ sælir eru fátækir í anda, því að þeirra er himnaríki: benaurats els pobres d'esperit perquè d'ells és el Regne del cel
-
♦ það er engin skömm að vera fátækur: no és cap vergonya ésser pobre
-
fá·viska <f. -visku, no comptable>:
-
1. (fáfræði) ignorància f (manca de coneixements, desconeixença)
-
2. (heimska) estupidesa f (beneiteria, niciesa)
-
◊ ó að þér vilduð umbera dálitla fávisku (= ἀφροσύνη, μικρόν τι ἀφροσύνης) hjá mér! Jú, vissulega umberið þér mig: oh, tant de bo vulguéssiu suportar una miqueta de beneiteria en mi! I sí, ben cert que em suporteu!
-
3. (vangefni) idiòcia f (retard mental)
|
A banda de la cita ja aportada a dalt, el vocable grec ἀφροσύνη del Nou Testament, té les següents equivalències islandeses: |
|
⇒ |
það sem ég tala nú, þegar ég tek upp á að hrósa mér, tala ég ekki að hætti Drottins, heldur eins og í heimsku (ἐν ἀφροσύνῃ). II Cor 11:17. |
|
⇒ |
ég segi það mér til minnkunar, að í þessu höfum vér sýnt oss veika. En þar sem aðrir láta drýgindalega, - ég tala fávíslega (ἐν ἀφροσύνῃ) -, þar gjöri ég það líka . II Cor 11:21. |
|
⇒ |
hórdómur, ágirnd, illmennska, sviksemi, taumleysi, öfund, lastmælgi, hroki, heimska (ἀφροσύνη). Marc 7:22. |
|
|
A la traducció de l'Antic Testament, el vocable islandès fáviska apareix emprat a: |
|
⇒ |
7Þess vegna er ég hingað kominn þó að ég hafi verið sviptur þeirri tign sem ég á arfborinn rétt á, það er æðstaprestsembættinu, 8að ég er framar öðru knúinn af hugheilli umhyggju fyrir málefnum konungs og einnig fyrir hag landa minna. Því að það er fyrir fávisku (τῇ [...] ἀλογιστίᾳ) þessara áðurnefndu manna sem þjóðin öll má líða stórum. II Macabeus 14:8. |
|
|
-
fávita·hæli <n. -hælis, -hæli>:
-
hospici m per a retardats mentals (terme avui en dia tabuïtzat, però emprat amb normalitat si fa no fa fins a mitjan segle XX)
-
fá·viti <m. -vita, -vitar>:
-
1. (vangefinn) idiota m & f, retardat m mental, retardada f mental (terme, avui en dia tabuïtzat, per a designar el qui pateix d'idiòcia. Hom l'ha substituït per → vangefinn)
-
2. (bjáni) idiota m & f (imbecil, beneit, estúpid)
-
fá·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
-
1. (fáfróður, fákunnandi) ignorant (mancat de coneixements, que no sap)
-
◊ ég vil ekki hegna dætrum yðar fyrir það að þær drýgja hór, né yðar ungu konum fyrir það að þær hafa fram hjá, því að þeir ganga sjálfir afsíðis með portkonum og fórna sláturfórnum með hofskækjum, og fávitur lýðurinn (wə-ˈʕām loʔ־ʝāˈβīn, וְעָם לֹא-יָבִין) steypir sér í glötun: no castigaré pas les vostres filles perquè es prostitueixin, ni les vostres nores perquè siguin adúlteres, car ells mateixos[, els sacerdots,] se'n van a part amb prostitutes i fan sacrificis amb les hieròdules, les prostitutes sagrades. El poble ignorant corre cap a la seva perdició
-
2. (fábjánalegur, heimskur) estúpid -a, idiota (nici, mancat d'intel·ligència)
-
fá·vís, -vís, -víst <adj.>:
-
(fáfróður, óvitandi) ignorant
-
◊ því að fráhvarf (məʃūˈβaθ, מְשׁוּבַת) fávísra (pəθāˈʝīm, פְּתָיִם) drepur þá, og uggleysi heimskingjanna (kəsīˈlīm, כְּסִילִים) tortímir þeim: car als ignorants els mata llur apostasia i als beneits els destrueix llur [falsa] seguretat
-
◊ fávísi maður (= κενός, -ή, -όν, ὦ ἄνθρωπε κενέ)! Vilt þú láta þér skiljast, að trúin er ónýt án verkanna?:
-
◊ hafið því nákvæma gát á, hvernig þér breytið, ekki sem fávísir (= ἄσοφος, -ον, ἄσοφοι), heldur sem vísir:
-
◊ allir saman eru þeir óskynsamir (ʝiβəˈʕārū, יִבְעֲרוּ) og fávísir (wə-ʝiχˈsālū, וְיִכְסָלוּ), þeir þiggja fræðslu hinna fánýtu guða, sem eru úr tré:
-
♦ fávísu meyjarnar fimm: <RELIG> les cinc fadrines de poc seny
-
◊ þá er líkt um himnaríki og tíu meyjar, sem fóru til móts við brúðgumann með lampa sína. Fimm þeirra voru fávísar (= μωρός, -ά, -όν, μωραί), en fimm hyggnar. Þær fávísu (= μωρός, -ά, -όν, αἱ μωραί) tóku lampa sína, en höfðu ekki olíu með sér, en hinar hyggnu tóku olíu með á könnum ásamt lömpum sínum. Nú dvaldist brúðgumanum, og urðu þær allar syfjaðar og sofnuðu. Um miðnætti kvað við hróp: ,Sjá, brúðguminn kemur, farið til móts við hann.' Þá vöknuðu meyjarnar allar og tóku til lampa sína. En þær fávísu (= μωρός, -ά, -όν, αἱ μωραί) sögðu við þær hyggnu...:
-
fá·vísi <f. -vísi, no comptable>:
-
1. (fáfræði, fákunnátta) ignorància f (mancança de coneixements)
-
◊ hversu lengi ætlið þér, fávísir (pəθāˈʝīm, פְּתָיִם), að elska fávísi (ˈpɛθī, פֶּתִי) og hinir háðgjörnu að hafa yndi af háði og heimskingjarnir að hata þekkingu?: fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els burlaners us complaureu en les burleries i els beneits odiareu el coneixement?
-
2. (heimska, aulaskapur) estupidesa f (niciesa, estupiditat, mancança d'intel·ligència)
-
fávís·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
estúpid -a, idiota
-
febrúar <m. febrúar (o: <†> febrúars), febrúarmánuðir>:
-
febrer m
feðgar <m.pl feðga>: 1. (faðir og sonur) pare i fill
2. (faðir og synir) pare i fills
feðgin <n.pl feðgina>: 1. (faðir og dóttir) pare i filla
2. (faðir og dætur) pare i filles
-
fegin·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
-
alegria f
-
feginn, feginn, fegið <adj.>:
-
content -a
-
◊ hvað ég er feginn að þú komst: quina alegria que hagis vingut!
-
♦ fegnari en frá megi segja: <LOC> més content del que es podria dir
-
♦ það vil ég feginn [gera]: <LOC> ho faré gustosament
-
♦ vera feginn e-u: alegrar-se d'una cosa, estar content d'una cosa
-
◊ ég er því feginn: me n'alegro
-
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ
nióta mundo, ef þú nemr, ǁ
þér muno góð, ef þú getr: ǁ
illo feginn ǀ verðu aldregi, ǁ
enn lát þér at góðo getið: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te n'alegris mai del mal [d'altri] i[, en canvi,] alegra't del bé [que li passi] (o: fes que t'agradi el bé [que li passi a un altre]) (cf. Kuhn 1968³, pàg. 74: lát þér at góðo getið laß dir das gute gefallen (Háv. 128))
-
♦ verða feginn e-u: posar-se content d'una cosa, alegrar-se d'una cosa
-
◊ Jónatan sendi þrjú þúsund vaska hermenn til konungs í Antíokkíu. Varð Demetríus feginn komu þeirra: Jonatàs va enviar tres mil guerrers valents al rei, a Antioquia. Demetri s'alegrà de llur arribada
-
♦ feginn..., en...: prou que... però...
-
◊ feginn vildi ég hafa haldið honum hjá mér, til þess að hann í þinn stað veitti mér þjónustu í fjötrum mínum vegna fagnaðarerindisins, en án þíns samþykkis...: prou que volia retenir-lo al meu costat perquè em fes servei en lloc teu en les cadenes que suporto per la Bona Nova, però sense el teu consentiment...
-
◊ ...og hefði hann feginn viljað seðja sig á drafinu (ἀπὸ τῶν κερατίων) er svínu átu, en enginn gaf honum: ...i prou que hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava
-
fegins- <en compostos>:
-
d'alegria, alegre
-
fegin·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
(feginsfrétt) feliç notícia, bona notícia (que causa alegria sentir-la)
-
◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.
-
fegin·samlega <adv.>:
-
de gust, gustosament, amb molt de gust, amb plaer
-
fegins·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
-
feliç notícia f (→ gleðifrétt)
-
fegins·hönd <f. -handar, pl. no hab.>:
-
mot emprat en la locució:
-
♦ taka e-u (o: við e-u) feginshendi, þiggja (o: grípa) e-ð feginshendi: <LOC FIG> acceptar gustosament una cosa
-
fegins·tár <n. -társ, -tár>:
-
llàgrima f d'alegria (→ gleðitár)
-
fegra <adv. en grau comparatiu>:
-
més bellament
-
fegur <adv. en grau comparatiu>:
-
variant de → fegra ‘més bellament’
fegurð <f. fegurðar, pl. no hab.>: bellesa f
fegurðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: ideal m de bellesa
-
fegurðar·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
-
concurs f de bellesa
-
fegursti, fegursta, fegursta <adj.>:
-
Formes febles del grau superlatiu de → fagur, fögur, fagurt “bell -a”
-
fegurstur, fegurst, fegurst <adj.>:
-
Formes fortes del grau superlatiu de → fagur, fögur, fagurt “bell -a”
-
feigur, feig, feigt <adj.>:
-
[que es troba] a les portes de la mort
-
♦ vilja e-n feigan ~ e-a feiga: desitjar la mort a algú ~ alguna
feiki-: prefix elatiu molt
feikigamall: vellíssim
feikivel: molt bé, beníssim
-
feiki·stór, -stór, -stórt <adj.>:
-
immens -a
feilast <feilast | feilaðist>: 1. fracassar, fallar
lagið feilaðist: la cançó va ser un fracàs
en nei það feilaðist allt hjá greyið stelpunni!: però no, tot li va sortir malament
a la pobre desgraciada!
2. (†) acoquinar-se, acovardir-se, emporuguir-se
láta sér ekki feilast: no vacil·lar, no titubejar
en Sinfjǫtli lét sér ekki feilast ok bregðr sverði ok drepr hvárttveggja barnit: però
en Sinfiotli no va vacil·lar pas: va desembeinar l’espasa i
matà els dos infants
feill <m. feils, feilar>: error m,f
feiminn, feimin, feimið: tímid -a, empegueïdor -a (Mall.)
feiti <f. feiti, feitir>: greix m (esp. el ja elaborat, amb ús culinari,
com a lubrificant, per a greixar etc.)
feiti og olíur: greixos i olis
feit·laginn, -lagin, -lagið: obès -esa
feitur, feit, feitt: 1. <GEN> gras -assa
2. (fitumikill) greixós -osa (que conté molt de greix)
feit súpa: una sopa greixosa
3. (feitletraður) en negreta (tipus de lletra)
þetta er feitt letur: això està en caràcters en negreta
-
fela¹ <fel ~ felum | fól ~ fólum
(o:)
<†>
fal ~ fálum | falið║ e-m e-ð>:
-
1. (láta annast) encarregar una cosa a algú (encomanar)
-
♦ fela e-m að gera e-ð: encarregar a algú de fer una cosa
-
♦ fela e-m e-ð á hendur: confiar una cosa a algú (fent-l'hi a mans perquè la guardi)
-
♦ fela e-m e-ð á hendi: encomanar una cosa a algú
-
◊ Faðir, í þínar hendur fel ég anda minn!: Pare, en tes mans encomano el meu esperit!
-
♦ fela sig e-m á hendi: encomanar-se a algú
-
◊ fálu sig og sálir sínar guði almáttkum á hendi: van encomanar-se a si mateixos i les seves ànimes a Déu totpoderós
-
◊ Þorkell máni <...> fal sig á hendi þeim guði, er sólina hafði skapað: Þorkell máni (abans de morir) <...> va encomanar-se al déu que havia creat el sol
-
2. <fela í sér>: (merkja, taka yfir eitthvað) adonar-se d'una cosa (fer-se'n càrrec, témer-se'n)
fela² <fel ~ felum | faldi ~ földum | falið ║ e-ð ~ e-n>: 1. amagar una cosa ~ algú
(perquè hom no els trobi pas)
2. fela sig: amagar-se
felast¹ <felst ~ felumst | faldist ~ földumst | falist>: 1. (fela sig) amagar-se
2. (liggja í e-u) estar implícit -a en, trobar-se contingut -uda en
það fólst í orðum hans: estava implícit en les seves paraules
3. felast í e-u: (vera fólginn í e-u) consistir en una cosa
það felst í því, að <+ inf.>: consisteix en <+ inf.>
-
felast² <felst ~ felumst | fólst ~ fólumst | falist ║ [í e-u]>:
-
variant de → felast¹ ‘amagar-se, estar amagat -ada; estar comprès o inclòs [implícitament] en’
-
feldur <m. feldar, feldir>:
-
1. (á loðdýrum) pelatge m (esp. el dels animals la pell dels quals hom empra en pelleteria)
-
2. (loðfeldur, pels) abric m de pells (esp. el portat per les dones)
-
3. <HIST> pellissa f (sense braços, portat únicament pels homes)
-
4. <HERÀLD> camp m (part llisa de l'escut heràldic damunt la qual hom hi fa el dibuix etc.)
fell <n. fells, fell>: pujol isolat i, tot sovint, de cim aplatat
fella <felli ~ fellum | felldi ~ felldum | fellt ║ e-n ~ e-ð>:: 1. <GEN> fer caure algú ~ una cosa,
abatre algú ~ una cosa
fella e-n: (í bardaga) matar algú (en combat)
fella fé: <LOC> deixar morir de gana el bestiar a l'hivern per manca de menjar
2. fella e-ð niður: #1. (aflýsa) anul·lar una cosa (cancel·lar); #2. (nema burt) ometre una cosa
(deixar de banda); #3. (um stafi) ometre una lletra, deixar-se una lletra (elidir-la);
#4. <JUR> denegar una causa
fella niður spillingarmál gegn (o:á hendur) e-m: desestimar (o: retirar) els càrrecs de corrupció contra algú
3. fella saman: (skeyta saman) connectar una cosa, afegir una cosa (ajuntar fent coincidir)
þau felldu hugi saman: <FIG> s'agradaven, es van enamorar
4. fella e-ð úr: ometre una cosa, passar per alt una cosa
5. fella e-ð undan: ometre una cosa, passar per alt una cosa (no dir, no contar)
-
felli·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:
-
1. (á Miðvestur-Atlantshafi og á Austur-Kyrrahafi) huracà m (a l'Atlàntic occidental)
-
2. (á suðvestanverðu Kyrrahafi og í Indlandshafi) cicló m (en el Pacífic sudoccidental i a l'Oceà Índic)
-
3. (á norðvestanverðu Kyrrahafi) tifó m (en el Pacífic nordoccidental)
-
felling <f. fellingar, fellingar>:
-
1. (stór hrukka) arruga f, rua f (Val., Bal.) (plec a la pell, esp. de la cara)
-
2. (brot á fati) plec m (tavella)
-
3. <GEOL> plec m, plegament m
-
4. (botnfelling) precipitació f (de partícules en suspensió en líquid al fons del recipient)
-
fellinga·fjallamyndun <f. -fjallamyndunar, pl. no hab.>:
-
orogènesi tèrmica, orogènesi ortotectònica
-
fellingar·hvörf <n.pl -hvarfa>:
-
<QUÍM> reacció f de precipitació
-
fellu·járn <n. -járns, -járn>:
-
<SIDER> pastilla f de ferro, a la farga tradicional norrena, cadascun dels bocins en què es xepava l'esponja de ferro o masser un cop s'havia netejada d'escòries i d'altres residus a còpia de cops de mall i rescalfament. A Dinamarca el masser se solia dividir en dues pastilles de ferro, a Noruega i Islàndia, en quatre. Aquestes pastilles es convertien posteriorment en làmines de ferro o varetes de ferro que rebien el nom de teint járn
-
felmtur <n. felmturs, no comptable>:
-
espant m
-
◊ felmtur (rəʕāδāh, רְעָדָה) greip þá samstundis, angist (ḥīl, חִיל) sem jóðsjúka konu: a l'instant s'ha apoderat d'ells l'espant, una angoixa com la que s'apodera de la dona que infanta (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor, com a la dona quan infanta; la de la Bíblia interconfessional: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor com a la dona quan infanta)
-
felu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
buguenvíl·lia f (o: buguenvíl·lea f) (planta Bougainvillea glabra)
-
felu·búa <-bý ~ -buum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-ð>:
-
<MIL> camuflar una cosa
felu·búningur <m. -búnings, -búningar>: <MIL> uniforme m de camuflatge
-
felu·leikur <m. -leiks, no comptable>:
-
conillons m.pl d'amagat (joc infantil)
-
♦ vera í feluleik: jugar a conillons d'amagat
felu·lita <adj. inv.>: de camuflatge
felu·lita <-lita ~ -litum | -litaði ~ -lituðum | -litað ║ e-ð>: <MIL> camuflar una cosa (amb colors
o pintures de camuflatge)
felu·litur <m. -litar, -litir. Emprat hab. en pl.>: color m,f de camuflatge
felu·mála <-mála ~ -málum | -málði ~ -máluðum | -málað ║ e-ð>: <MIL> pintar una cosa
amb amb colors o pintures de camuflatge
felu·málun <f. -málunar, -málanir>: camuflatge m (acció de camuflar)
-
felu·uxi <m. -uxa, -uxar>:
-
saolà m (fl./pl.: saolàs) m (mamífer Pseudoryx nghetinhensis)
-
femínismi <m. femínisma, no comptable>:
-
feminisme m
-
femínisti <m. femínista, femínistar>:
-
feminista m & f
-
femínískur, femínísk, femínískt <adj.>:
-
feminista
-
fen <n. fens, fen. Gen. pl.: fenja; dat.pl.: fenjum>:
-
aiguamoll m, pantà m, sanya f (Ross.) (terreny pantanós, molt aigualós, amb grans superfícies cobertes d'aigua)
-
Fen·eyjar <f.pl -eyja>:
-
Venècia f
-
♦ í Feneyjum: a Venècia
-
♦ tvíæringurinn í Feneyjum: la biennal de Venècia
-
Feneyja·tvíæringur <m. -tvíærings, -tvíæringar>:
-
biennal f de Venècia
-
♦ Feneyjatvíæringurinn: la biennal de Venècia
-
fengi <n. fengis, fengi. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:
-
<†> variant arcaica de → fengur “botí”
-
♦ → hraðfengi “ràpid botí”
-
fenginn, fengin, fengið <adj.>:
-
agafat -ada
-
♦ illa fenginn: obtingut amb males maneres (il·legalment, d'una manera no neta)
-
feng·rani <m. -rana, -ranar>:
-
silur m (peix Silurus glanis)
-
fengur <m. fengs (o: fengjar), fengir. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:
-
1. (fiskveiði) pesca f (captures obtingudes, quantitat de peix capturada)
-
2. (dýraveiði) presa f (animal capturat en cacera)
-
3. (vinningur) guany[s] m.pl (beneficis, profit)
-
♦ illur fengur: guanys bruts, guanys obtinguts de mala manera
-
♦ óvæntur fengur: benefici caigut del cel
-
4. <FIG = ávinningur> benefici m (profit que hom obté d'un llibre, una conversa etc.)
-
5. (stríðsfengur & ránsfengur, þýfi) botí m (de guerra & de robatori)
-
◊ fengur hans fer á undan honum: els seus trofeus el precedeixen
-
◊ krækja í góðan feng: obtenir un bon botí
-
fenja- <en compostos>:
-
palustre, palúdic -a, helo-, telmato-
-
fenja·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:
-
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)
-
fenjagúmmí·tré <n. -trés, -tré>:
-
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)
-
fenjagúm·viður <m. -viðar, -viðir>:
-
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)
-
fenjóttur, fenjótt, fenjótt <adj.>:
-
pantanós -osa
fenna <fennir | fennti | fennt ║ verb impers.>: nevar, fer neu (Mall.)
það fennir: neva, fa neu (Mall.)
fennika <f. fenniku, pl. no hab.>: fonoll m (planta Foeniculum vulgare)
fennikka <f. fennikku, pl. no hab.>: variant de → fennika “fonoll”
fennill <m. fennils, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)
fenníka <f. fenníku, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)
-
fenól <n. fenóls, no comptable>:
-
<QUÍM> fenol m (C6H5OH)
fer-: quadrat -ada
-
ferð <f. ferðar, ferðir>:
-
1. <GEN> viatge m
-
◊ en í vanstilli þessu, er á honum var ok hann var á ferðina kominn, þá sá hann son sinn ok drap hann þegar: i en aquella intemperància que s'havia emparat d'ell, i quan ja havia emprès el seu viatge, va veure el seu fill i el va matar a l'acte
-
◊ nú fara þeir ferðar sinnar og gefur þeim vel byri og taka Víkina í Noregi. Þeir koma að síð aftans: llavors comencen llur travessia i tenen bon vent i arriben a Víkin de Noruega ben entrat el vespre
-
♦ á ferð og flugi: <LOC FIG> no para mai, sempre està viatjant d'un lloc a l'altre, sempre està en moviment
-
♦ búa ferð sína: preparar el seu viatge
-
♦ búast til ferðar: aparellar-se per al viatge, preparar-se per a[ fer e]l viatge
-
♦ enn eina ferðina (o: ferð): <LOC FIG> un cop més (cf. danès endnu en gang)
-
♦ fara ferð: fer un viatge
-
♦ fara í ferð: sortir de viatge
-
♦ ferð út í bláinn: un viatge a l'atzar, un viatge sorpresa (en què hom no sap ben bé on anirà)
-
♦ góða ferð!: bon viatge! (→ fararheill)
-
♦ fara allra ferða sinna: <LOC FIG = fara & gera að vild sinni> fer la seva via, anar fent la seva via, fer a discreció
-
♦ fá fyrir ferðina: <LOC FIG> rebre el càstig merescut, pagar-la
-
♦ ráða ferðinni: <LOC FIG> tenir la paella pel mànec, remenar les cireres, decidir, imposar el seu parer
-
♦ ráðast í ferð með e-m: emprendre un viatge amb algú
-
◊ það er sagt einn tíma að Gísli ræðst í ferð með þeim Bárði og Þorkatli: es diu que un dia en Gísli va emprendre un viatge amb en Bárðr i en Þorkell
-
♦ skipa ferð: disposar els preparatius d'un viatge
-
◊ skipaði konungur þá ferð sína og gerðu bændur veislur í móti honum: aleshores el rei va disposar que es fessin els preparatius per al seu viatge i els grans pagesos feren banquets en honor seu
-
♦ snúa á ferð: emprendre un viatge, posar-se en camí
-
◊ eftir það stíga þeir á bak og snúa á ferð og víkur Þórður á götu með þeim og spurði enn ef nokkuð væri nýtt að segja: després d'això, pugen a dalt de llurs cavalls i es posen en camí i en Þórður els va acompanyar una bona tirada i els va preguntar si hi havia cap novetat
-
♦ takast ferð á hendur: emprendre un viatge
-
♦ vera á ferð: estar de viatge, estar de camí
-
♦ vera á ferð með e-m: estar de viatge amb algú
-
♦ vera á ferðum: <LOC FIG> estar succeint una cosa, estar fent-se una cosa
-
♦ hvað er á ferðum hér?: què diantre està passant aquí?, de què va tot això?
-
♦ vera í ferð með e-m: estar de viatge amb algú
-
♦ → brúðferð “viatge del nuvi al poble de la núvia per anar-l'hi a cercar”
-
♦ → kaupferð “viatge de comerç, expedició comercial”
-
♦ → útferð “viatge a l'estranger”
-
♦ → viðskiptaferð “viatge de negocis”
-
2. (skoðunarferð, skemmtiferð) excursió f (sortida curta)
-
♦ snögg ferð: excursió f
-
3. (strætóferð, leigubílsferð, járnbrautarferð o.s.fr.) viatge m, trajecte m (de taxi, autobús, metro etc.)
-
♦ eiga enn langa ferð fyrir höndum: quedar encara una bona tirada de camí per fer
-
♦ ferð fram og til baka (o: tilbaka): viatge d'anada i tornada
-
♦ er nokkur fljótari ferð?: no hi ha[uria] una combinació més ràpida? (per anar a un lloc determinat)
-
♦ hvert er ferðinni heitið?: cap on vol anar?
-
4. (sjóferð, flugferð) travessia f (per mar & per aire)
-
◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules
-
5. (ferðahraði) marxa f (velocitat a què hom va)
-
♦ fulla ~ hálfa ferð áfram!: a tota ~ mitja màquina!
-
♦ á (o: með) fullri ferð!: a tota màquina!, a tota velocitat!
-
♦ hægja ferðina: alentir la marxa
-
6. (leiðangur, sendiferð) expedició f (militar, de saqueig)
-
♦ ráðast til ferðar við e-n (o: með e-m): unir-se a l'expedició d'algú
-
ferða·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
-
xec m de viatge
ferða·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>: guia f d'itineraris i horaris (d'autocars, vaixells etc.)
-
ferða·bók <f. -bókar, -bækur>:
-
<LITER> llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)
-
ferða·heildsali <m. -heildsala, -heildsalar>:
-
tour operator m
-
ferða·lag <n. -lags, -lög>:
-
1. <GEN> viatge m
-
♦ fara í ferðalag: fer un viatge
-
♦ vera á ferðalagi í Afríku: estar de viatge per Àfrica
-
♦ verða á ferðalagi: anar-se'n de viatge
-
2. (skoðunarferð, skemmtiferð) excursió f (sortida curta)
-
♦ fara í ferðalag: sortir d'excursió [amb cotxe]
-
◊ í dag er laugardagur og þau Páll og Dísa ákveða að fara í ferðalag með börnum sínum: avui és dissabte, i en Páll i la Dísa decideixen de fer una excursió [amb cotxe] amb els seus fills
-
ferða·maður <m. -manns, -menn>:
-
1. <GEN> viatger m, viatgera f
-
2. (tómstundaferðamaður, í fríi) turista m & f (viatger de lleure, durant vacances)
-
ferðamanna- <en compostos>:
-
de turistes, turístic -a
ferðamanna·bíll <m. -bíls, -bílar>: autobús m de turistes (viatge discrecional)
-
ferðamála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
-
ministre m de turisme, ministra f de turisme
-
ferðamála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
-
ministeri m de turisme
-
ferða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
-
turisme m
-
♦ sjálfbær ferðamennska: turisme sostenible
-
♦ vistvæn ferðamennska: ecoturisme
-
ferða·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
<LITER> relat m de viatge, llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)
-
ferða·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
-
fons m [estalviat i disponible] per a viatges, bossa f de viatges
-
♦ safna í ferðasjóði: estalviar per a fer un viatge
ferða·skrifstofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -skrifstofa>: agència f de viatges
ferða·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>: maleta f
-
ferða·tékki <m. -tékka, -tékkar>:
-
xec m de viatge
-
ferða·veður <n. -veðurs, -veður>:
-
temps apropiat per a sortir d'excursió o viatjar
-
ferða·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>:
-
[sector m del] turisme m (branca d'activitat econòmica d'un país)
-
ferðaþjónustu·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
-
operador turístic, empresari m del turisme, agent turístic, operadora turística, empresària f del turisme, agent turística
-
ferðaþjónustu·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
-
variant de → ferðaþjónustuaðili¹ ‘operador turístic’
-
fer·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
-
<GEOM> quadrilàter m, tetràgon m, quadrangle m
-
ferill <m. ferils, ferlar>:
-
1. (braut, leið) camí m (viarany, corriol)
-
♦ á ferli: (á ferðinni) en moviment, en marxa
-
♦ vera á ferli: <LOC FIG> ja ésser (o: ja campar-li) pel món (haver-se llevat i ja haver sortit de casa)
-
♦ vera ekki á ferli: no sortir o no haver sortit [encara] de casa, haver-se quedat -ada a casa
-
♦ hvað er hér á ferli?: <LOC FIG> què està passant aquí?
-
2. (drefjar, slóð) rastre m (pista, petjades, traces etc.)
-
♦ rekja feril: seguir un rastre
-
◊ rekja feril sendingar á netinu: resseguir l'estat d'una tramesa a través d'internet
-
3. (æviferill) currículum m vitae (trajectòria vital i laboral)
-
♦ náms- og starfsferill: currículum vitæ
-
4. (braut í gegnum loftið eða himingeiminn) trajectòria f (línia descrita en l'espai per un cos mòbil)
-
♦ ferill byssukúlunnar: la trajectòria de la bala
-
◊ útreikna feril byssukúlunnar: calcular la trajectòria de la bala
-
♦ ferill stjörnunnar: la trajectòria de l'estrella
-
5. <GEOM> corba f
-
♦ einfaldur lokaður ferill: corba tancada simple
-
♦ Jordan ferill: corba de Jordan
-
ferja <f. ferju, ferjur. Gen. pl.: ferja>:
-
1. (á sjó, t.d., á sundum) ferri m, transbordador m (a mar)
-
2. (á ám, vötnum) transbordador m, corredora f, bac m (a riu, canal, llac etc.)
-
ferju·maður <m. -manns, -menn>:
-
barquer m (persona que duu gent d'una riba a l'altra)
-
◊ ferjumaðurinn Karon: el barquer Caront
-
fer·kílómetri <m. -kílómetra, -kílómetrar>:
-
quilòmetre quadrat
-
fer·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
-
1. <GRAM> de quatre síl·labes, tetrasíl·lab -a, tetrasil·làbic -a
-
♦ ferkvætt orð: <GRAM> una paraula de quatre síl·labes, un tetrasíl·lab
-
2. <LITER> de quatre versos
-
♦ ferkvæður bragarháttur, ferkvætt erindi: <LITER> estrofa de quatre versos
-
ferli <n. ferlis, ferli>:
-
1. <GEN> trajecte m, trajectòria f
-
2. <FIG> procés m (seqüència d'esdeveniments, procediment)
-
♦ stöðugt ferli: procés estable
-
fer·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; dat.pl.: -líkjum>:
-
1. (geysistór, fyriferðamikil vera) monstre m (monstruositat, ésser monstruós gros i voluminós)
-
◊ að því mæltu reis hið afar stóra ferlíki (τὸ πέλωρ, indecl.: ἦ, καὶ ἀπ᾽ ἀκμοθέτοιο πέλωρ αἴητον ἀνέστη ǁ χωλεύων) upp frá steðjaþrónni. Hann haltraði, en þó hreyfðu sig fljótt hans máttvönu (ἀραιαί) fótleggir. Hann lét eldblístrurnar (φύσας <...> ἀπάνευθε <...> πυρός) sér, tíndi upp öll smíðatólin og lét þau niður í silfurkistu. Þá tók hann njarðarvött og þurrkaði um andlit sér og báðar hendur, hinn þrekna háls og hið loðna brjóst. Þá fór hann í kyrtil (χιτῶν᾽ [χιτῶνα]) og tók digran staf (σκῆπτρον) í hönd sér, og gekk út haltrandi: havent dit això, aquell monstre colossal es va aixecar de l'enclusa. Coixejava, però, tanmateix, les seves cames mancades de força es movien amb rapidesa. Va deixar les manxes, va recollir les eines de forjar i les va desar dins una caixa d'argent. Tot seguit va agafar una esponja i s'hi va torcar la cara i totes dues mans, el seu coll vigorós i el seu pit pilós. Després es va posar un quitó, va agafar en una mà un bastó gruixut i, coixejant, va sortir a fora
-
◊ og er hann mælti þetta skaut hann þungu spjóti sínu af heljarafli í síðuna og inn í kviðarhol ferlíkisins (ferus -i: inque feri curuam compagibus aluum). Þar stóð það fast og skalf við, vömbin hristist, úr hvelfingunum bárust hol hljóð og stunur: i quan hagué dites aquestes paraules, li va disparar amb força infernal (=amb totes les seves forces) la seva feixuga llança als costats que penetrà el ventre del monstre. Hi va quedar clavada i fremint, el ventre es va estremir i de l'interior de les seves voltes arribaren sons buits i gemecs (l'original fa: Sic fatus, ualidis ingentem uiribus hastam ǁ
in latus inque feri curuam compagibus aluum ǁ
contorsit. Stetit illa tremens, uteroque recusso, ǁ
insonuere cauae gemitumque dedere cauernae)
-
◊ sjálfur rekur hann sig í hinar háu stjörnur — guðir, afmáið slíkt ferlíki af jörðu! — og ekki er neinum létt að líta á hann né varpa á hann orðum: ell mateix s'estén [amb la seva estatura] fins als alts estels (Déus! esborreu de la faç de la terra aquest monstre!) i a ningú no li resulta lleuger (fàcil) ni mirar-lo ni adreçar-li la paraula (l'original fa: ipse arduus, altaque pulsat ǁ
sidera (Di, talem terris auertite pestem!), ǁ
nec uisu facilis, nec dictu affabilis ulli)
-
◊ en þegar keisarinn heyrir það, vendir hann þangað sínum her, og sem hann kemur í nánd borginni, halda konungarnir út í móti honum um þrjár mílur og fylkja þar. Frammi fyrir liðinu skipa þeir fótgangandi menn búna mjög undarlega. Höfðu þeir svört skegg og síð; af þeirra höfðum stóðu horn hvervetna. Þeir voru illilegir, hvar sem þá leit, svo að líkari váru þeir djöflum eða öðrum hræðilegum skrímslum en mönnum. Þessir sérhverjir höfðu í sínum höndum stórar trumbur og holar bumbur, þar með hljóðbjöllur, smáar og hvellar. Svo bíða þessir keisarans.
En þegar hann kemur svo nærri sem mátulegt þótti, skipar hann þrjár fylkingar af sínum her, setjandi fyrstu fylking af fræknustu mönnum og ungum og góðum hestum; aðra gerir hann af fótgangandi mönnum, þriðju af riddurum. Og er fyrstu fylkingar hvorra megin koma saman, taka greindir heiðingjar til sinnar þjónustu, hlaupa fram móti Franzeisum með miklu ópi og blístran, grenjan, bölvan og alls konar illum lætum, berjandi á sínar bumbur, hristandi hljóðbjöllur, þeyta þar með horn og trumbur, en berja á tabúr. Og svo sem hestar kristinna manna heyrðu svo bölvuð læti þessara skrímsla ok litu þeirra hræðilegu ásjánur, kasta þeir sér um þegar í stað og flýja sem ærir og galnir, svo að riddarar fengu þeim með engu móti aftur snúið til bardagans. Og svo gera þessir óvinir mikið af sér, að hver og einn maður, er á hesti situr, verður nú að flýja, þótt nauðigur, því að svo hræðilegan gný og hark ok háreysti gerðu þessir bölvuðu óvinsins limir, að engi þóttist þvílíkt undur hafa fyrrum heyrt.
En hvað þarf hér lengra um að gera, en svo reka heiðingjar þrjár fylkingar Karlamagnús, að aldri er hann svo gildur og mikill fyrir sér, að né eina mótstöðu megi nú veita, og svo elta Saraceni Franzeisa sem aðra flóttamenn upp á það fjall, er stendur tvær mílur brott frá borginni. Gerðu þá kristnir menn fjallið sér að vígi og bjuggust til viðtöku, ef heiðingjar vildu að þeim sækja. Og er það sá Saraceni, vendu þeir aftur til borgarinnar. Settu kristnir menn eftir það landtjöld sín í fjallinu og biðu svo morguns. En svo hafði guð og heilagur Jacobus geymt sinna manna, að engi lét sitt líf á þeim degi fyrir heiðingjum. Um morguninn árla kallar keisarinn saman hina vitrustu ráðgjafa og spyr þá eftir, hvað nú sé til ráða. En allir segja, að eigi sýnist þeim margt til útvega, en kveðst því öllu skulu gjarna hlýða, sem hann vill til leggja. Keisarinn býður, að allir ríðandi menn í herinum láti vefja höfuð á hestum með líndúkum léttum, að eigi megi þeir sjá fásén býsn ok ljót ferlíki Saracenorum, — „en þar með skuluð þér fylla eyru hestanna með vaxi eða einhverju öðru, svo að eigi heyri þeir hark heiðingja ok ill læti“: i quan l'emperador va sentir això, va dirigir-hi el seu exèrcit, i quan va arribar a les proximitats de la ciutat, els reis li sortiren a l'encontre fins a una distància de tres milles i allà es varen disposar en ordre de batalla. Al capdavant de llur exèrcit hi disposaren els peons (soldats que anaven a peu), abillats de manera molt astoradora: Tenian barbes llargues i negres i de llurs caps en sortien banyes pertot. Eren d'aspecte horrible se'ls mirés per on se'ls mirés, de manera que semblaven més dimonis o d'altres monstres esfereïdors que no pas homes. Cadascun d'ells tenia a les mans grans trombes (trumbur) y bombos (bumbur) buits (? retronants?), amb campanetes (hljóðbjöllur) petites i estridents. I així es posaren a esperar l'emperador. I quan l'emperador hi va haver arribat tan a prop com li va semblar convenient, va disposar el seu exèrcit en tres cossos (fylkingar), establint un primer cos format pels homes més valorosos i joves i bons cavalls. Va formar el segon cos d'exèrcit amb els soldats que anaven a peu, i el tercer amb els cavallers. I quan varen topar el primer cos de cada exèrcit, els pagans designats per a fer-ho compliren amb llur comesa: corregueren cap a l'encontre dels francesos amb grans crits i xiulos i brams (giscos), proferint flastomies i tota mena de sons espantosos, i alhora, batent llurs bombos i fent dringar les campanetes, bufant els corns i les trombes, i picant els estambors. I quan els cavalls dels cristians varen sentir tot aquell xivarri tan remaleït d'aquells monstres i veren llur aspecte esfereædor, li estrenyeren a córrer fugint d'allà com si haguessin embogit o estiguessin fora de si (encantats), de manera que llurs genets de cap manera no varen poder (no podien pas) fer-los tornar a la batalla. I aquests enemics feren tan bé llur comesa que tots i cadascun dels genets que estiguessin muntant un cavall hagueren de fugir, encara que ho fessin constrets, car aquests maleïts membres de l'exèrcit de l'enemic feren una cridòria, esvalot i enrenou tan esfereïdors que que semblava que mai abans no s'hagués sentit res d'igual.
Però no cal dedicar-hi més paraules aquí, ras i curt: els pagans feren fugir (foragitaren) els tres cossos d'exèrcit d'en Carlemany, de manera que no hi hagué [en ells] ningú que fos tan capaç (gildr) o gran que hagués pogut (que pogués oposar-los resistència i, així, els sarraïns varen percaçar els francesos, com els altres fugitius, fins a una muntanya que hi ha a dues milles de distància de la ciutat. Els cristians, llavors, fortificaren la muntanya (convertiren la muntanya en una fortalesa) i es prepararen per a defensar-la (per a oferir-hi resistència), si els pagans volien atacar-los-hi. Però quan els sarraïns veren això, se'n tornaren a la ciutat.
Els cristians, després d'això, varen dreçar llurs tendes a la muntanya i, esperaren així l'arribada del matí. Però Déu i sant Jaume havien guardat tan bé llurs homes, que aquell dia cap d'ells no va hi va deixar la seva vida davant els pagans. L’endemà de bon matí l'emperador va convocar els seus consellers més savis i els va demanar què aconsellaven que es fes llavors. Però tots ells digueren que no els semblava que hi hagués gaire sortides (possibilitats de sortir-se'n), però, tanmateix, tots ells digueren que escoltarien gustosament el que ell volgués proposar. L'emperador [aleshores] va manar que tots els homes del seu exèrcit que anessin a cavall fessin embolcallar els caps de llurs cavalls amb draps lleugers de lli a fi que els cavalls no poguessin veureu l'extraordinari portent ni els lleigs monstres dels sarraïns, “i en fer-ho, tapeu les orelles dels [vostres] cavalls amb cera o qualsevol altra cosa, de manera que no sentin l'enrenou (el rebombori, l'estrèpit) dels pagans ni llurs mals crits (ni llur mala cridòria)” (en aquest exemple, el mot ferlíki hi apareix usat en variació del mot skrímsli, tot i que, en aquest cas, es tracti de soldats abillats d'una manera molt estranya i astoradora, búnir mjög undarlega)
-
◊ "Furðu ólíkar máttu þit verða," segja þeir, "svá illilig sem þú ert. En vér hǫfum eigi jafnvæna mey sét, ok enga sjám vér hana hafa þína mynd, því at þú ert it mesta ferlíki": “Extraordinàriament diferents deveu ésser tu i ella”, li varen dir, “tan espantosa com ets tu, i en canvi, pel que fa a ella, no hem vist mai una noia tan bella i no som capaços de veure que ella i tu us tingueu cap retirança perquè major monstre (espantall) que tu no n'hi ha” (en aquest exemple, el mot ferlíki s'aplica, en sentit figurat, a una dona molt lletja, una ‘monstruositat de dona’ a causa de la seva lletjor, contraposada a l'absoluta bellesa de sa filla)
-
2. (e-ð geysistórt, fyrirferðamikið) colós m (fl./pl.: colossos) (cosa gegantina i voluminosa, estimbori gros)
-
fer·metri <m. -metra, -metrar>:
-
metre quadrat
-
ferming <f. fermingar, fermingar>:
-
<RELIG CATOL & EV.-LUT.> confirmació f
-
fern, fern, fernt <adj.>:
-
(fjórir) quatre parells de (davant noms col·lectius & indicant quatre grups que constitueixen un tot)
-
♦ fernar buxur: quatre [parells de] pantalons
-
♦ fernir sokkar: quatre parells de mitjons
-
♦ fernir tugir: quatre desenes
-
♦ fernt: quatre coses
-
fernings·rót <f. -rótar, -rætur>:
-
<MAT> arrel quadrada
-
fernings·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
-
<MAT> nombre quadrat, quadrat m d'un nombre
-
ferningur <m. fernings, ferningar>:
-
<GEOM> quadrat m
-
ferritín <n. ferritíns, no comptable>:
-
<MED> ferritina f
-
fer·sentimetri <m. -sentimetra, -sentimetrar>:
-
centímetre quadrat
fer·skeytla <f. -skeytlu, -skeytlur. Gen. pl.: -skeytlna o: -skeytla>: quarteta f
ferskeytlur Nostradamusar: les quartetes de Nostradamus
ferskja <f. ferskju, ferskjur. Gen. pl.: ferskna o: ferskja>: préssec m, melicotó (Mall., Men.)
ferskju·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: presseguer m, melicotoner m (Mall., Men.)
fersk·ostur <m. -osts, -ostar>: formatge tendre
ferskur, fersk, ferskt: 1. fresc -a (aliments)
fersk egg: ous frescos
ferskur fiskur: peix fresc
2. dolç -a (aigua)
ferskt vatn: aigua dolça
-
fersk·vatn <n. -vatns, no comptable>:
-
aigua dolça, aigua f continental
-
ferskvatns- <en compostos>:
-
d'aigua dolça
-
ferskvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
peix m d'aigua dolça
-
ferskvatns·lind <f. -lindar, -lindir>:
-
font f d'aigua dolça
-
fer·strendingur <m. -strendings, -strendingar>:
-
<GEOM> quadrat m
-
fer·strendur, -strend, -strent <adj.>:
-
<GEOM> quadrat -ada
-
fer·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
-
<MAT> nombre quadrat, quadrat m d'un nombre (→ ferningstala)
fertugasti, fertugasta, fertugasta: quarantè -ena
-
fervika·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
-
(breytileikagreining) anàlisi f de la variància, ANOVA f
festa <festi ~ festum | festi ~ festum | fest ║ e-ð>:
1. enganxar una cosa, aferrar una cosa (Bal.)
festa e-ð með lími: enganxar una cosa amb cola
festa plaköt upp á vegginn: enganxar cartells a la paret
2. fixar una cosa
festast <festist ~ festumst | festist ~ festumst | fest>: encallar-se
festur, fest, fest <adj.>: #1. enganxat -ada, aferrat -ada (Bal.); #2. fixat -ada
-
feta <feta ~ fetum | fetaði ~ fetuðum | fetað ║ sig>:
-
entrar (anant amb compte, avançant pas a pas)
-
◊ hann fetaði sig inn í íbúðina: va entrar amb cautela dins el pis
-
fé <n. -fjár, -fé. Gen. pl.: fjá; dat.pl.: fjám>:
-
1. (peningar) diners m.pl, dobbers m.pl (Mall., Men.) (unitats monetàries)
-
♦ bera fé á e-n: <LOC FIG> subornar algú, pagar suborn a algú
-
♦ bera fé í dóm: subornar els jutges d'un judici
-
♦ e-ð er e-m til fjár: <LOC FIG> algú treu cabal d'una cosa
-
♦ hafa fé út úr e-m: <LOC FIG> treure-li els diners a algú
-
♦ leggja fé í e-ð: ficar diners en una cosa, invertir en una cosa
-
♦ leggja fé til höfuðs e-m: <LOC FIG> posar preu al cap d'algú
-
♦ meta e-ð fjár: <LOC FIG> fer-se pagar una cosa
-
♦ tapa fé: perdre diners
-
♦ til fjár [sér]: pels diners
-
♦ hafði hún verið gefin honum til fjár: l'havien casada amb ell pels diners
-
2. <ECON = fjármagn> capital m
-
♦ eigið fé: capital propi (d'una empresa)
-
♦ → hlutafé “capital social”
-
♦ → veltufé “capital circulant brut, capital de treball brut”
-
♦ → hreint veltufé “fons de maniobra, capital circulant net, capital de treball net”
-
3. (fjármunir, fjáreign) béns m.pl patrimonials (patrimoni, béns mobles i immobles)
-
♦ hafa (o: eiga) vel fé: <LOC FIG> ésser acabalat -ada, tenir cabal
-
4. (ránsfengur) botí m (fruit del pillatge etc.)
-
◊ eftir þetta dvǫlduz þeir Rǫgnvaldr jarl skamma stund á Galicíulandi ok heldu vestr til Spán[ar]; þeir herjuðu víða um Spánland hit heiðna ok fengu þar mikit fé: després d'això, el jarl Rǫgnvaldr i els seus homes van romandre una breu temporada a Galícia, des d'on, posant rumb cap a ponent, feren cap a Espanya; van guerrejar a molts d'indrets de l'Espanya pagana i hi van obtenir un gran botí
-
5. (kvikfé, búfé, sauðfé) bestiar m (conjunt d'animals que hom té i, esp., el de llana)
-
♦ dautt fé: bestiar mort
-
♦ gangandi fé: bestiar viu
-
♦ → búfé “bestiar [de llana] d'un mas, cabal”
-
♦ → kvikfé “bestiar”
-
♦ → sauðfé “bestiar de llana, ovelles”
fé·bætur <f.pl -bóta>: multa f
fé·fletta: estafar, timar
fé·fletting <f. -flettingar, -flettingar>: estafa f, enganyifa f
-
fé·girnd <f. -girndar, no comptable>:
-
variant de → fégirni ‘set de diners, amor als diners’
-
◊ fégirndin (ἡ φιλαργυρία -ίας: ῥίζα γὰρ πάντων τῶν κακῶν ἐστιν ἡ φιλαργυρία) er rót alls ills: la set de diners és l'arrel de tots els mals
-
fé·girni <f. -girni, no comptable>:
-
cobdícia f, set f de diners, amor m,f dels diners
-
◊ sýnið enga fégirni (ἀφιλάργυρος -άργυρον: ἀφιλάργυρος ὁ τρόπος) í hegðun yðar, en látið yður nægja það, sem þér hafið. Guð hefur sjálfur sagt: "Ég mun ekki sleppa af þér hendinni né yfirgefa þig": no mostreu set de diners en la vostra conducta ans acontenteu-vos amb el que teniu. Déu mateix ha dit: “No apartaré la meva mà de tu ni t'abandonaré”
fé·glæframaður <m. -glæframanns, -glæframenn>: [mig-]estafador m, [mitja-]estafador f,
estraperlista m & f, especulador m, especuladora f (→ fjárglæframaður)
-
fé·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
-
1. (gjaldkeri) tresorer m (custodi dels diners d'un príncep, d'una comunitat etc.)
-
♦ → ríkisféhirðir “tresorer de l'estat, tresorer de l'erari públic”
-
2. <†> (fjárhirðir) pastor m (d'ovelles)
-
Skírnir reið í Iǫtunheima til Gymis garða. Þar vóro hundar ólmir, ok bundnir fyrir skíðgarðs hliði, þess er um sal Gerðar var. Hann reið at, þar er féhirðir sat á haugi, ok kvaddi hann: l'Skírnir va entrar en els Iǫtunheimar i s'hi dirigí al mas d'en Gymir. Davant el portal de la palissada que envoltava l'estatge de la Gerðr hi havia lligats uns gossos rabiosos. L'Skírnir va fer cap a un túmul (tossal), a dalt del qual hi havia assegut un pastor i el va saludar (escometre [amb aquetes paraules])...
-
Hárbarðr kvað:
"Ása-Þórs ǀ hugða ek aldregi mundo ǁ
glepia féhirði farar": en Hárbarðr li digué: “Mai no hagués pensat que un pastor impediria els viatges de l'Ása-Þórr, (d'en Tor dels ansos)”
félag <n. félags, félög>: 1. societat f; 2. companyia f; 3. associació f
Félag Germanskafræðinganna var stofnað 1981: l’Associació de Germanistes es va fundar el 1981
félaga·samtök <n.pl -samtaka>: organització f social
frjáls félagasamtök: ONG f, organització f no governamental
félagi <m. félaga, félagar>: 1. company m, companya f (de treball, de classe)
2. membre m & f, soci m, sòcia f (d'associació)
3. soci m, sòcia f (de societat mercantil)
-
félags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
sociologia f
-
félags·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
sociòleg m, sociòloga f
-
félags·fundur <m. -fundar, -fundir>:
-
assemblea f
-
♦ almennur félagsfundur: assemblea f general
félags·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: socialisme m
félags·legur, -leg, -legt: social
félags·lyndur, -lynd, -lynt: sociable
félags·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: sociabilitat f
-
félags·mannfræði <f. -mannfræði, -no comptable>:
-
antropologia f social
-
félags·mál <n.pl -mála>:
-
[matèria f d']afers m.pl socials, qüestions f.pl socials
-
félags- og menningar·mannfræði <f. -mannfræði, no comptable>:
-
antropologia f social i cultural
-
félags·ráðgjöf <f. -ráðgjafar, no comptable>:
-
treball m social
-
félagsráðgjafa·félag <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
-
associació f de treballadors i treballadores socials
-
♦ Félagsráðgjafafélag Íslands: Associació f de Treballadors i Treballadores Socials d'Islàndia
-
félags·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
-
treballador social, treballadora social
-
félags·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
-
serveis m.pl socials
fé·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f
-
af ágirnd munu þeir með uppspunnum orðum hafa yður að féþúfu (ὑμᾶς ἐμπορεύσονται). En dómurinn yfir þeim er löngu felldur og fyrnist ekki og glötun þeirra blundar ekki
fiðla <f. fiðlu, fiðlur. Gen. pl.: fiðla>: violí m
-
fiðlu·bogi <m. -boga, -bogar>:
-
arc m de violí (per a tocar-lo)
fiðlu·leikari <m. -leikara, -leikarar>: violinista m & f
-
fiðlu·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
-
<MÚS> lutier m & f
-
fiðrilda·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
nemèsia f (planta Nemesia strumosa)
-
fiðrildi <n. fiðrildis, fiðrildi>:
-
<ZOOL> papallona f, babaiana f (Sóller)
-
♦ → egg “ou”
-
♦ → fiðrildislirfa “eruga”
-
♦ → hreisturvængja “lepidòpter”
-
♦ → nýmfa “nimfa”
-
♦ → púpa “crisàlide”
-
♦ → púpuhýði “capoll”
-
♦ → tólffótungur “eruga”
-
fiðrildis·lirfa <f. -lirfu, -lirfur>:
-
<ZOOL> eruga f
-
fiður <n. fiðurs, no comptable>:
-
plomes f.pl, plomatge m, plomissol m (conjunt de plomes que donen escalfor a un ocell i el resguarden de la intempèrie, en oposició als flugfjaðrir, les plomes que li serveixen per volar)
-
fik <n. fiks, fik>:
-
moviment hàbil i cautelós
-
◊ bláu vínirberin mín ǁ baugalínur upp á grín ǁ Hárs á dýnu fik með fín ǁ finna og tína í ílát sín: els meus blaus nabius ǁ les donzelles, fent broma, ǁ troben sobre la màrfega d'en Hár ǁ i collint-los amb àgils i gràcils moviments [els van dipositant] en llurs cistellets (per agafar una cosa) (vocabulari: #1. vínirber: encunyació d'en Halldór Kiljan Laxness per *vínber; #2. baugalína: pel correcte: baugahlín: la Hlín / la línia de les tumbagues = la dona; #3. Hárs dýna = la màrfega d'en Hár = l'esposa de l'Odin = la deessa Jörð = la terra; )
-
fikra <fikra ~ fikrum | fikraði ~ fikruðum | fikrað ║ við e-ð>:
-
fregar una cosa, tocar suaument una cosa, acariciar una cosa
-
♦ fikra sig áfram: avançar a les palpentes, avançar temptejant el que hi ha al davant
-
♦ fikra sig upp tröppurnar: enfilar-se escala amunt tentinejant (a poc a poc i d'una manera insegura)
filet <m. filets, filetar>: <CULIN = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
(de carn)
filet <n. filets, filet>: <CULIN = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
(de carn)
2. stykki filet af hreindýri: dos filets de ren
filett <n. filetts, filett>: <CULIN = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
(de carn)
-
Filippus <m. Filippusar, pl. no hab.>:
-
Felip m
-
♦ Filippus annar Spánarkonungur: Felip II d'Espanya
-
◊ árið 1554 giptist María Filippusi öðrum Spánarkonungi: el 1554 Maria va casar-se amb Felip II d'Espanya
filma <f. filmu, filmur. Gen. pl.: filma o: filmna>: film m, pel·lícula f (per a
càmera fotogràfica o cinematogràfica)
filter·sígaretta <f. -sígarettu, -sígarettur. Gen. pl:: -sígaretta o: -sígarettna>: cigarreta f amb filtre
fimleika-: gimnàstic -a
fimleika·maður <m. -manns, -menn>: gimnasta m
fimleika·kennari <m. -kennara, kennarar>: professor m de gimnàstica, professora f de gimnàstica
fimleika·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: gimnasta f
fim·leikar <m.pl -leika>: [exercicis m.pl de] gimnàstica f
-
fimm <num. card.>:
-
cinc (5, V, ε´, Π, ה)
-
◊ nú kann fimm (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה: ʔūˈlai̯ ʝaħsəˈrūn ħămiʃˈʃīm ha-sˁsˁaddīˈqim ħămiʃˈʃāh, אוּלַי יַחְסְרוּן חֲמִשִּׁים הַצַּדִּיקִם, חֲמִשָּׁה) að skorta á tölu fimmtíu (חֲמִשִּׁים) réttlátra. Ætlarðu þá að tortíma allri borginni vegna þeirra fimm (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה: hă-θaʃˈħīθ ba-ħămiʃˈʃāh ʔɛθ־kāl־hāˈʕīr, הֲתַשְׁחִית בַּחֲמִשָּׁה, אֶת-כָּל-הָעִיר)?“ Hann svaraði: „Ég mun ekki tortíma borginni ef ég finn þar fjörutíu og fimm (אַרְבָּעִים וַחֲמִשָּׁה)“: doncs potser n'hi mancaran cinc a la xifra de cinquanta justos. ¿Exterminareu tota la vila per aquests cinc?» Ell li respongué: «No destruiré la vila si n'hi trobo quaranta-cinc»
-
◊ hann mældi austurhliðina með mælistikunni, hún var fimm hundruð (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה: māˈδaδ ˈrūaħ ha-qqāˈδīm bi-qəˈnēh ha-mmidˈdāh ħămēʃ־mēˈʔōθ qāˈnīm bi-qəˈnēh ha-mmidˈdāh sāˈβīβ, מָדַ֛ד ר֥וּחַ הַקָּדִ֖ים בִּקְנֵ֣ה הַמִּדָּ֑ה חֲמֵשׁ־מֵאֹ֥ות קָנִ֛ים בִּקְנֵ֥ה הַמִּדָּ֖ה סָבִֽיב׃) álnir mæld með mælistikunni: amidà el costat oriental amb la canya d'amidar i feia cinc-centes colzades, amidades amb la canya d'amidar
-
◊ á þeim degi verður kanversk tunga töluð í fimm (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה: ħāˈmēʃ ʕāˈrīm, חָמֵשׁ עָרִים) borgum í Egyptalandi og þær munu sverja Drottni allsherjar hollustu. Ein þeirra mun nefnd Sólarborg: aquell dia, la llengua cananea es parlarà al país d'Egipte hi haurà a cinc ciutats del país d'Egipte i juraran fidelitat a Jahvè-Cebaot. Una d'aquestes ciutats es dirà «Ciutat del sol»
fimma <f. fimmu, fimmur. Gen. pl.: fimma>: cinc m (de cartes, daus i número de bus o tramvia)
-
Fimmtar·dómur <m. -dóms, no comptable>:
-
<JUR HIST> tribunal m de la pèntada, tribunal quinari, cinquè tribunal. L'Schlegel I (1829) el tradueix amb els termes iudicium quinionis i iudicium quinarium. Designació del tribunal superior de l'Alþingi medieval (entre el 1004 i el 1270 si fa no fa), destinat a jutjar en darrera instància uns casos molt específics, en concret: perjuri, suborn de jutges i prestació d'auxili a bandejats (skógarmenn) d'una banda i servir com a instància superior a la qual recórrer qualsevol sentència d'un → fjórðungsdómur (tot i que, en aquest darrer cas, la causa s'hi tornava a jutjar com si no s'hagués jutjat ja al fjórðungsdómur). En el moment de la seva fundació, cada godó hi nomenava un jutge, de manera que el Cinquè Tribunal constava d'un total de quaranta-vuit jutges (per a més detalls, vulgueu veure l' Oca cendrosa. Þingskapaþáttr - De iudiciis ordinandis, XXIV Kapítuli - Titulus XXIV: Um fimtardóm - De quinionis iudicio, pàgs. 72-73 de l'edició de l'Schlegel. En Vilhjálmur Finsen III (1883), pàg. 605, explica el concepte així: fimtardómr, den femte Domstol, saaledes kaldet i Modsætning til de fire Fjerdingsdomstole. Den bestod af 48 af Goderne paa hvert Aars Althing udnævnte Dommere, hvoraf dog kun 36 skulde dømme, idet i hver Sag Parterne skulde udskyde 12 Dommere, Ia, 77, 82. Femterretten paakjendte de ved Fjerdingsretterne anlagte Sager, som formedelst Uenighed mellem disses Medlemmer (véfang) ikke der vare blevne afgjorte; den var altsaa forsaavidt en Slags Appelinstants. Fremdeles paadømte den som første Instants nogle enkelte til den særlig henviste Sager; saaledes Spørgsmaal, om Kvidudsagn eller andre Bevidnelser, afgivne ved Fjerdingsretterne, vare falske (i hvilke Tilfælde Hovedsagens Afgjørelse ved Fjerdingsretten synes at være bleven udsat, indtil den fremkomne Indsigelse mod Bevismidlerne var paakjendt ved Femterretten, Ia, 73²⁹); endvidere Sager om Bestikkelser, der fandt Sted paa Althinget, o.s.v., Ia, 77 — 78. Dens Domme afsagdes efter Stemmeflerhed, Ia, 83. Om den der anvendte stærkere Ed end den sædvanlige, s. eiðr. Fra Femterretten fandt ingen Appel Sted). Segons l'Íslendingabók, cap. 8 de l'Ari hinn fróði, el Cinquè Tribunal fou iniciativa del recitador de la llei Skapti Þóroddsson (recitador de la llei entre el 1004 i 1030). En canvi a la Brennu-Njáls saga, cap. 97, la iniciativa és d'en Njáll Þorgeirsson i la seva proposta de creació del Cinquè Tribunal és acceptada per l'Skapti Þóroddsson. Per tant, i sigui com sigui, la creació d'aquest tribunal ha d'ésser posterior al 1004. En Finnur Jónsson 1908, pàg. 221, escriu al respecte: „fimtardómr, das wort kann wol nichts anderes bedeuten, als was die saga selbst sagt: enn fimti dómr, „das fünfte gericht“. fimt, eigentlich „eine pentade“. er — fjórðungsdómr, dieser zwischensatz hebt den engen zusammenhang zwischen den viertelgerichten und der anzahl der goden (36+3, von denen die drei überschüssigen goden des Nordlandes nicht in betracht kamen) hervor“
fimm·tán <num. card.>: quinze (15)
fimmtándi, fimmtánda, fimmtánda: quinzè -ena
fimmti, fimmta, fimmta: cinquè -ena
fimm·tíu <num. card.>: cinquanta (50)
fimmtu·dagur <m. -dags, -dagar>: dijous m
fimmtugasti, fimmtugasta, fimmtugasta: cinquantè -ena
fimmþúsundpeseta·seðill <m. -seðils, -seðlar>: bitllet m de cinc mil pessetes
fimur, fim, fimt: àgil
-
fingra·far <n. -fars, -för>:
-
empremta f digital
-
◊ leita að fingraför: cercar empremptes digitals
fingur <m. fingurs (o: <†> fingrar), fingur>: dit m (de mà)
lyfta upp einum fingri: aixecar un dit (indicant quantitat única)
spretta fingrum: fer espetegar els dits
stinga fingri inn í e-ð: ficar un dit dins...
vera með græna fingur: <LOC FIG> tenir bona mà per a l'hort
i la jardineria, tenir ‘el polze verd’
-
fingurbjarga·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria, didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)
fingur·björg <f. -bjargar, -bjargir>: 1. <GEN> didal m
2. (fingurbjargablóm) didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria,
didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)
finkull <m. finkuls, finklar>: fonoll m (→ fennika)
-
finna <finn ~ finnum | fann ~ fundum | fundið>:
-
1. <GEN> trobar
-
♦ þú finnur þegar þú hættir að leita: <LOC> quan ja no cerques és quan trobes, es troba quan [ja] no se cerca
-
♦ finna e-ð: trobar una cosa
-
♦ finna e-n: trobar algú (topar-se amb algú & tenir una trobada amb algú)
-
♦ finna e-ð ~ e-n fyrir: trobar-se amb una cosa ~ algú
-
2. <fyrir e-u>: (skynja) sentir una cosa
-
♦ finna fyrir vanmætti [gagnvart e-u]: sentir impotència [davant una cosa]
-
♦ finna fyrir mikilli reiði: sentir una gran ira
-
♦ finna sjálfur fyrir reiðinni í samfélaginu: sentir en un mateix l'ira de la societat
-
♦ fá að finna fyrir e-u: experimentar una cosa en la pròpia carn (tastar en pròpia carn una [mala] experiència o les conseqüències d'un fet)
-
♦ láta e-n finna fyrir gremju sinni: fer sentir a algú el seu enuig
-
3. <til e-s>: (kenna) sentir una cosa (emocions, sentiments, pena, dolor etc.)
-
♦ finna til [sársauka] [í e-u]: (kenna sársauka) sentir dolor [a un indret del cos]
-
◊ ég finn til í nefinu: tinc el nas adolorit, el nas em fa mal
-
♦ finna til ótta [gagnvart e-u]: sentir temor (o: por) [davant una cosa]
-
♦ finna til vanmáttar [gagnvart e-u]: sentir impotència [davant una cosa]
-
♦ finna til viðbjóðs [gagnvart e-u]: sentir fàstic [davant una cosa]
-
♦ finna til með e-m: sentir simpatia per algú (tenir sentiment envers algú que ens fa pena, sentir pena d'algú, sentir "amb algú")
-
♦ finna e-m allt til foráttu: posar blau a algú, deixar algú com un drap brut (blasmar algú en tot i per tot)
-
4. <e-ð upp>: (búa til) inventar una cosa
finnast <finnst ~ finnumst | fannst ~ fundumst | fundist>: 1. trobar-se (esp. veure's dues persones)
2. ésser trobat -ada
3. <impers.>: trobar una cosa (tenir un judici sobre una cosa)
finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)
e-m finnst réttast að <+ inf.>: algú considera correcte [de] <+ inf.>
-
finnungur <m. finnungs, finnungar>:
-
pèl caní (planta Nardus stricta)
-
firna·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
-
<FIG> increïblement fort -a (fenomenal, meravellós, prodigiós en el que fa, en el seu ofici etc.)
-
firnindi <n.pl firninda>:
-
contrada perduda (indret poc accessible i llunyà)
-
♦ yfir fjöll og firnindi: per valls i muntanyes
-
firring <f. firringar, no comptable>:
-
alienació f
-
fis·eind <f. -eindar, -eindir>:
-
<FÍS> neutrí m
fiska·búr <n. -búrs, -búr>: aquari m (recipient per a tenir-hi peixos &
zoològic aquàtic)
í gær var nýtt fiskabúr afhjúpað: ahir es va inaugurar
el nou aquàrium
fisk·bolla <f. -bollu, bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>: → fiskibolla “mandonguilla grossa de peix”
fisk·búð <f. -búðar, -búðir>: peixateria f
fisk·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: púding m de peix
-
fisk·fars <n. -fars, pl. no hab.>:
-
<CULIN> peix trinxat fi, pasta f de peix (per a farcir-hi embotits de peix & plats preparats a base de pasta de peix)
-
♦ fiskhakk og fiskfars: peix trinxat i pasta de peix
-
♦ kalt innbakað karríkryddað fiskfars með rækjum: fiskfars al curry amb gambes, fet al forn i servit fred
fiski·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>: <CULIN> pilota f de peix (Bal.), mandonguilla
grossa de peix
-
fiskibollu·dós <f. -dósar, -dósir>:
-
<CULIN> llauna f amb mandonguilles de peix
fiski·búð <f. -búðar, -búðir>: variant de → fiskbúð “peixateria”
-
fisk·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:
-
<ECON> indústria pesquera
-
fiski·kóngur <m. -kóngs, no comptable>:
-
<LITER MEDIEV> rei pescador
-
♦ fiskikóngurinn: el rei pescador
-
fiski·meti <n. -metis, pl. no hab.>:
-
variant de → fiskmeti ‘peix’
-
fiski·olía <f. -olíu, no comptable>:
-
oli m de peix
fiski·skip <n. -skips, -skip>: [vaixell] pesquer m
-
fiski·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
-
1. <GEN> fitora f
-
◊ stingir á fiskistönginni gerðu hana líka spjóti tilsýndar: les dents de la fitora de lluny la feien semblant a una llança
-
◊ Ógerla sá eg til en húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no hi he mirat amb exactitud però crec que era un missatge de l'Önundur de Meðaldalur. Duia posada la capa d'en Gísli però els arreus del cavall eren els de l'Önundur i a la mà hi duia una fitora i a l'extrem superior, de la punta en sortien uns veðrar
-
2. (veiðistöng) canya f (de pescar)
fiski·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de peix
-
fiskiveiði·stjórnun <f. -stjórnunar, pl. no hab.>:
-
<ECON> gestió f de les pesques, gestió f de les pesqueres (gestió racional de la pesca industrial)
-
fiskiveiðistjórnunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
<ECON> sistema m de gestió de la pesca industrial
fiski·önd <f. -andar, -endur>: bec de serra gros, serreta grossa, ànnera peixatera
grossa (Bal.) (ocell Mergus merganser)
fiski·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)
-
fisk·meti <n. -metis, pl. no hab.>:
-
peix m (com a plat, com a menjar)
fisk·roð <n. -roðs, -roð>: pell f de peix
fisk·sali <m. -sala, -salar>: 1. peixater m
2. (fiskbúð) peixateria f
fisk·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: variant de → fiskisúpa “sopa de peix”
fisk·sölukona <f. -sölukonu, -sölukonur. Gen. pl.: -sölukvenna>: peixetera f, pescatera f
fiskur <m. fisks, fiskar>: peix m
vaska fisk: rentar el peix, netejar el peix per fora amb aigua (p.e., a la fàbrica de conserves)
-
fisk·veiðar <f.pl -veiða>:
-
pesca f
-
♦ fara á fiskveiðar: sortir a pescar
-
fiskveiði·stjórnunarlög <n.pl -stjórnunarlaga>:
-
legislació f en matèria de pesca
fisk·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur. Gen. pl.: -vinnsla o: -vinnslna>: elaboració f [industrial] del peix
(processament del peix, un cop capturat, per la indústria, a fi de preparar-lo per a la seva venda)
-
fita <f. fitu, fitur>:
-
greix m (sense elaborar, així com es troba a l'animal, planta etc. & lípids constituïts per àcids grassos i glicerina)
-
♦ einómettuð fitusýra: greix monoinsaturat
-
♦ fita úr jurtaríkinu: greix[os] m.[pl] [d'origen] vegetal
-
♦ fjölómettuð fita: greix poliinsaturat
-
♦ mettuð fita: greix saturat
-
♦ ómettuð fita: greix insaturat
-
fitla <fitla ~ fitlum | fitlaði ~ fitluðum | fitlað ║ við e-ð>:
-
entretenir-se punyint en una cosa, joguinejar amb una cosa
-
◊ fitla við hárið á sér: joguinejar amb els cabells, entretenir-se cargolant-se els cabells amb els dits
-
◊ ef þú fitlar við lýðræðið vegna þess að þér líkar ekki það sem það leiðir til, ertu að opna dyrnar fyrir þeim sem spyrja "hvers vegna lýðræði yfir höfuð?": si joguineges amb la democràcia perquè no t'agrada gaire allò a què condueix, estàs obrint-los les portes als qui diuen: "per què democràcia al cap i a la fi?"
-
fitu·hlunkur <m. -hlunks, -hlunkar>:
-
1. <GEN> pilot m de greix
-
2. <FIG PEJOR> bola f de sèu (persona molt grassa)
-
3. (vinningsnúmerið í spænskum happadrætti) grossa f (primer premi de loteria espanyola)
-
♦ fituhlunkurinn í spænska jólahappadrættinu (= fyrsti vinningurinn í spænska jólahappadrættinu): la grossa de [la loteria de] Nadal
-
fitu·klumpur <m. -klumps, -klumpar>:
-
1. <GEN> pilot m de greix, grumoll m de greix
-
2. <FIG PEJOR> bola f de sèu (persona molt grassa)
-
fitu·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
-
<MED> glàndula sebàcia
-
fitu·mergur <m. -mergs (o: -mergjar), no comptable>:
-
<MED> medul·la adiposa, medul·la greixosa, medul·la òssia groga, <†> medul·la òssia flava (→ gulur beinmergur)
fitu·sog <n. -sogs, -sog>: liposucció f
-
fitu·sýra <f. -sýru, -sýrur>:
-
<QUÍM> àcid gras
-
♦ einómettuð fitusýra: àcid gras monoinsaturat
-
♦ fjölómettuð fitusýra: àcid gras poliinsaturat
-
♦ mettuð fitusýra: àcid gras saturat
-
♦ ómettuð fitusýra: àcid gras insaturat
-
fífa <f. fífu, fífur. Gen. pl.: fífa o: fífna>:
-
cotonera f, eriòfor m (qualsevol planta del gènere Eriophorum)
-
fífill <m. fífils, fíflar>:
-
pixallits m (qualsevol planta del gènere Taraxacum)
-
♦ mega muna sinn fífil fegri: <LOC FIG> haver conegut temps (o: dies) millors
-
fífl <n. fífls, fífl>:
-
ximple m & f, enze m (beneit)
-
♦ gera sig að fífli: posar-se en ridícul, fer el beneit
-
fífla¹ <fífla ~ fíflum | fíflaði ~ fífluðum | fíflað ║ e-n>:
-
seduir algú (noia o dona casada i mantenir-hi relacions)
-
◊ en dóttur mína hefur fíflaða Þorbrandur Íngólfsson: però en Þorbrandur Íngólfsson ha seduït ma filla
-
◊ Gaukur fíflaði húsfreyju á Steinólfsstöðum (nú Steinastöðum); hún var skyld Ásgrími Elliða-Grímssyni; þar af óx óþokki milli þeirra og dró til þess, að Ásgrímur drap Gauk: en Gaukur havia seduït i mantenia relacions amb una dona casada de Steinólfsstaðir (actualment Steinastaðir); ella estava emparentada amb l'Ásgrímur Elliða-Grímsson; aquest fet va fer que anés creixent l'enemistat entre tots dos i va portar que l'Ásgrímur matés en Gaukur
-
♦ fífla á e-a voveiflega: tocar una dona de manera libidinosa, fer tocaments impúdics a una dona
-
◊ nú tóku margir undir að þetta væri fullur eiður og henni væri það ekki mannlýti þó að karl hefði fíflað á henni voveiflega: molts foren llavors de l'opinió que aquell era un jurament plenament vàlid i que no era cap deshonra per a ella que un vell casualment l'hagués tocada impúdicament (el vell captaire l'havia agafada per la cuixa per podir sortir de l'aiguamoll)
-
fífla² <fífli ~ fíflum | fífldi ~ fífldum | fíflt ║ e-n>:
-
<†> variant arcaica de → fífla¹ “seduir”
-
◊ þat tǫluðu sumir menn, at Bárðr fífldi Þórdísi Þorbjarnardóttur; hon var bæði væn ok vitr: hi havia gent que deia que en Bárðr mantenia relacions amb la Þórdís Þorbjarnardóttir; era, alhora, bella i llesta
-
◊ þat þykki mér ráð at vit ríðim báðir í brott ok sém eigi heima meðan bóndi er í brott, því þat mun elligar talat at þú munir fífla húsfreyju ok mun ykkar þá mikill mannamunr þykkja vera: em sembla aconsellable que muntem i ens n'anem i que no siguem aquí mentre el pagès sigui fora perquè altrament es dirà que deus tenir una aventura amb la seva dona i llavors creuran que les diferències que hi ha entre vosaltres dos són irreconciliables (semblarà que només hi pot haver desavinences entre tots dos)
-
◊ það mæltu sumir menn að vingott væri með þeim Hallgerði og hann fífldi hana en sumir mæltu því í móti: alguns deien que entre ell i la Hallgerðr hi havia una gran amistat i que ell hi mantenia relacions, però d'altres ho contradeien
-
fíflast <fíflast ~ fíflumst | fíflaðist ~ fífluðumst | fíflast>:
-
fer l'enze
-
fífl·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
-
temerari -ària
-
fífli¹ → fífl
-
fífli² → fífill
-
fíflska <f. fíflsku, no comptable>:
-
estupidesa f, niciesa f
- <†>
fífrildi <n. fífrildis, fífrildi>:
-
variant arcaica de → fiðrildi “papallona”
fíkill <m. fíkils, fíklar>: addicte m, addicta f
fíkja <f. fíkju, fíkjur. Gen. pl.: fíkna>: figa f (fruit de la figuera)
fíkjublaðs·grasker <n. -graskers, -grasker>: carabassa f de cabell d'àngel
(fruit de la planta Cucurbita ficifolia syn. Cucurbita melanosperma)
fíkju·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: figuera f
fíkn <f. fíknar, pl. no hab.>: 1. <GEN> deler m, anhel m (passió, desig molt fort)
fíkn í e-ð: deler per una cosa
2. (sjúkleg fíkn í ávanaefni) addicció f (dependència anímica d'una substància com ara l'alcohol etc.)
fíkniefna·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: brigada f d’estupefaents de la policia, brigada antidroga
de la policia, brigada de narcòtics de la policia
fíkniefna·neysla <f. -neyslu, no comptable>: consum m d'estupefaents
fíkniefna·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m d'estupefaents, consumidora f d'estupefaents
-
fíkniefna·sali <m. -sala, -salar>:
-
traficant m & f d'estupefaents (o: de drogues), venedor m d'estupefaents, venedora f d'estupefaents
fíkni·efni <n. -efnis, -efni>: estupefaent m, droga f
fíla·bein <n. -beins, no comptable>: ivori m
-
fílabeins·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
-
cua f de cavall grossa, coa f de cavall grossa (Bal., Val.), coa f de rossí grossa (Mall.) (planta Equisetum telmateia syn. Equisetum maximum syn. Equisetum fluviatile)
fílabeins·turn <m. -turns, -turnar>: <FIG> torre f d’ivori
fíla·pensill <m. -pensils, -penslar>: barb m, gra m (del cos humà)
-
fílharmóníu·hljómsveit <f. -sveitar, -sveitir>:
-
orquestra filharmònica
-
◊ Fílharmóníuhljómsveit Berlínar: l'orquestra filharmònica de Berlín
-
fíll <m. fíls, fílar>:
-
elefant m
-
◊ fílunum var sýndur lögur úr þrúgum og mórberjum til að gera þá bardagatryllta. Dýrunum var síðan skipt niður á fylkingarnar. Fylgdu hverjum fíl eitt þúsund menn búnir hringabrynjum og með koparhjálma á höfði og auk þess var fimm hundruð úrvalsriddurum skipað með hverju dýri. Þeir héldu sig þétt að dýri sínu fyrir bardagann. Gengi það fram gerðu þeir hið sama og viku ekki frá því. Hver fíll var brynvarinn og bar sterkan tréturn sem festur var með gjörðum á dýrið. Í hverjum turni voru fjórir hermenn sem þaðan börðust auk Indverjans sem stýrði: els elefants eren excitats per al combat amb suc de raïm i de móres. Les bèsties estaven repartides entre les falanges d'infanteria. Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits. Aquests s'anticipaven als moviments de la bèstia i l'acompanyaven arreu sense allunyar-se'n mai. Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sòlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l'indi que el menava
-
♦ indverski fíllinn: elefant indi (o: asiàtic)
-
♦ → Afríkufíll “elefant africà”
-
♦ → Asíufíll “elefant asiàtic”
-
♦ → sæfíll “elefant marí”
-
fíls·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:
-
1. <GEN> orella f d'elefant
-
2. taro m (planta Colocasia antiquorum var. esculenta)
-
fíls·rani <m. -rana, -ranar>:
-
trompa f d'elefant
fín·hakkaður, -hökkuð, -hakkað: (carn etc.) finament picat -ada
fínhakkað kjöt: carn picada finament (o: carn finament picada), carn ben capolada (Bal.)
fín·korna <adj. inv.>: <GEOL> microcristal·lí -ina
fínkorna berg: roca microcristal·lina
fín·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>: <GEOL> microcristal·lí -ina
-
fín·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
fi fina (suau & delicat & d'excel·lent qualitat: pluja, randes o puntes, porcellana, treball etc.)
fínn, fín, fínt: fi fina (dividit en partícules molt petites & molt prim & elegant:
sorra, pols & agulla & fil & persona educada i elegant)
fínt veður: bon temps
fína fólkið: la gent guapa
-
Fís <n. Fís (o: Físs), Fís. Dat. sg.: Fís o: Físi>:
-
<MÚS> fa m sostingut (nom de nota)
-
♦ Fís-dúr: fa sostingut major
-
♦ í Fís-dúr: en fa sostingut major
-
♦ fís-moll: fa sostingut menor
-
♦ í fís-moll: en fa sostingut menor
-
físi·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
-
1. (blástursbelgur) manxa f (per bufar el foc)
-
2. (smiðjubelgur) manxa f (o: manxes f.pl) de ferrer
fjaðra <f. fjöðru, fjöðrur. Gen. pl.: fjaðra>: donzell m (planta Artemisia absinthium) (→ malurt;
→ remmujurt; → grárót)
-
fjaðra·fok <n. -foks, pl. no hab.>:
-
1. <GEN> remolí m (o: terbolí m; o: remolinada f) de plomes (romboll de vent que provoca una aixecadissa de plomes)
-
2. <FIG> rebombori m, polseguera f, escàndol m, trasbals m [social]
-
♦ e-ð veldur [miklu] fjaðrafoki: <LOC FIG> una cosa aixeca una gran polseguera, una cosa ocasiona un gran rebombori
-
♦ það var mikið fjaðrafok: <LOC FIG> la cosa està que crema, ha estat un gran escàndol, hi ha hagut un gran esvalotament
-
fjaðra·kústur <m. -kústs, -kústar>:
-
plomall m (per llevar la pols)
-
♦ lítill fjaðrakústur: plomall m [petit]
-
fjaður·gras <n. -grass, -grös>:
-
pelagot m, pelaguer plomós (planta Stipa pennata)
-
fjaður·magn <n. -magns, no comptable>:
-
elasticitat f, força elàstica
-
fjaður·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
-
elàstic -a (flexible, no rígid)
-
fjaður·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur. Gen. pl.: -perlulilja>:
-
calabruixa grossa (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa) (→ fluguperlulilja)
-
fjaður·þríkirni <n. -þríkirnis, -þríkirni>:
-
triosti pinnatífid (planta Triosteum pinnatifidum syn. Triosteum rosthornii)
fjall <n. fjalls, fjöll>: muntanya f, puig m (esp. Bal.)
fjalla <fjalla ~ fjöllum | fjallaði ~ fjölluðum | fjallað ║ um e-ð>: 1. ocupar-se de,
treballar amb (tractar un tema)
hann hefur fjallað mikið um óperur Richards Wagners
2. tractar de (versar sobre)
bókin fjallar um...: el llibre tracta de
bókin fjallar um það að <+ ind.>: el llibre tracta que <+ ind.>
3. dissertar sobre (conferenciant, ponent)
-
fjalla·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
-
truita alpina (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)
-
fjalla·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
-
poble m de muntanya
-
fjalla·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:
-
pinsà mec, pinsà m mè (Bal.) (ocell Fringilla montifringilla)
-
fjalla·fjaðra* <f. -fjöðru, -fjöðrur. Gen. pl.: -fjaðra>:
-
donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)
-
fjalla·gasella <f. -gasellu, -gasellur. Gen. pl.: -gasella o: -gasellna>:
-
gasela f de muntanya (mamífer Gazella gazella)
-
fjalla·geit <f. -geitar, -geitur>:
-
1. (steingeit) cabra f dels Alps (mamífer Capra ibex)
-
2. (dīšon) àddax m (mamífer Addax nasomaculatus)
-
◊ hirtir, skógargeitur, dáhirtir, steingeitur (אַקּוֹ), fjallageitur (דִּישֹׁן), antílópur og gemsur: ...el cérvol, la gasela, la daina, la cabra salvatge, l'àddax, l'antílop i l'isard. אַיָּל וּצְבִי, וְיַחְמוּר; וְאַקּוֹ וְדִישֹׁן, וּתְאוֹ וָזָמֶר.
|
Consideram errònia la forma addax emprada, per exemple, per la GLC I (1990) A-ballestrinca, pàg. 56, i per la GEC (l'IEC no dóna pas entrada a aquest mot).
La forma llatina corresponent és addax (Nom.) addācis (Gen.). Segons això, l'única accentuació possible del mot en català és àddax. |
|
-
fjalla·goði <m. -goða, -goðar>:
-
adonis pirinenc, adonis m dels Pirineus (planta Adonis pyrenaica)
-
fjalla·grös <n.pl -grasa>:
-
liquen m d'Islàndia (planta Cetraria islandica)
-
fjalla·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:
-
laburn m dels Alps (planta Laburnum alpinum syn. Cytisus alpinus)
-
fjalla·hélukrans <m. -hélukrans, -hélukransar>:
-
malroig blanc, malrubí m de muntanya (planta Marrubium supinum)
-
fjalla·hérað <n. -héraðs, -héruð>:
-
regió muntanyenca (o: muntanyosa)
-
◊ í fjallahéruðum Mið-Evrópu: a les regions muntanyenques de l'Europa central
-
fjalla·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
-
mountain bike f, bicicleta f de muntanya
-
fjalla·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur. Gen. pl.: -hnyðra>:
-
senet m de pobre (planta Globularia vulgaris)
-
fjalla·laukur <m. -lauks, -laukar>:
-
all colombí, all m de muntanya (planta Allium senescens)
-
fjalla·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
-
descàmpsia alpina (planta Deschampsia alpina)
-
fjalla·rúta* <f. -rútu, -rútur. Gen. pl.: -rúta>:
-
ruda f de muntanya (planta Ruta montana)
-
fjalla·skeiðsveppur <m. -skeiðsvepps, -skeiðsveppar (o: -skeiðsveppir) >:
-
pentinella f, esclata-sang m de suro (Mall.) (bolet Amanita vaginata)
-
fjalla·skæruliði <m. -skæruliða, -skæruliðar>:
-
guerriller m de muntanya, guerrillera f de muntanya
-
fjalla·þinur <m. -þins, -þinir>:
-
avet subalpí, avet m de les Rocalloses (arbre Abies lasciocarpa)
-
fjalla·þorp <n. -þorps, -þorp>:
-
poble m de muntanya
-
fjalldala·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
-
gèum m de riera, meligó m de riera, benedicta f (planta Geum rivale)
-
fjall·drapi <m. -drapa, -drapar>:
-
bedoll nan (planta Betula nana)
-
fjall·fress <n. -fress, -fress>:
-
golut m (mamífer Gulo gulo)
-
fjall·garður <m. -garðs, -garðar>:
-
serralada f, cadena f de muntanyes
-
fjall·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:
-
paràsit m cuallarg (ocell Stercorarius longicaudus)
-
fjall·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
-
<CULTURA> fjallkóngur m, el rei de la muntanya és el nom que es dóna a la persona que dirigeix la baixada de les ovelles de les pastures de muntanya al final de l'estiu
-
fjall·lendi <n. -lendis, no comptable>:
-
regió (o: contrada) muntanyosa
-
fjall·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
-
corriol m pit-roig, fuell m de collar (Mall., Men.) (ocell Charadrius morinellus syn. Eudromias morinellus)
-
fjall·rið <n. -riðs, -rið>:
-
(hjalli, stallur í fjalli) terrassa f
-
◊ en þeim, er yrktu Evbey fagra, Abantum málmþíngs móði þrúngnum, Eretríu, Kalkis, ok alblómgaðar hæðir vínberja Histíeu, Kerínþus-borg, á bökkum sævar, ok Díum fremstum fjallriðum á...: i als abants, inflats de coratge en el col·lotge de les armes, que conraven la bella Eubea [amb] Erètria, Calcis, els turons de vinyes, tot florits, d'Histiea, la ciutat de Cerint, arran de mar, i Díon, en terrasses encinglerades...
-
fjall·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur. Gen. pl.: -rjúpna>:
-
perdiu blanca, mussola f (ocell Lagopus mutus)
-
fjall·ræna <f. -rænu, pl. no hab.>:
-
(fjallvindur, fallvindur) vent catabàtic, vent m de les muntanyes
-
fjalls·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðar (o: -hlíðir)>:
-
vessant m de muntanya
-
fjall·skarð <n. -skarðs, -skörð>:
-
1. <GEN> coll m (o: pas m; o:collada f; o:port m) de muntanya (pas entre dues muntanyes o puigs)
-
2. (gil) gorja f, congost m
-
fjall·skil <n.pl -skila>:
-
<ISL> fjallskil m.pl, quota proporcional que ha de satisfer cada propietari d'un ramat d'ovelles que hagi passat l'estiu pasturant a lloure a les muntanyes, quan els ramats s'arrepleguen a la tardor. Serveix per a pagar el cost de l'operació d'aplegar les ovelles que estan a lloure i es calcula sovint dividint el cost total de l'operació d'aplec de les ovelles per ovella propietat de l'amo del ramat
-
♦ niðurjöfnun fjallskila: fixació de la quantitat que cada propietari de ramat s'ha de pagar en concepte de fjallskil o aplegada de les ovelles a les muntanyes
-
fjallskila·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
-
<ISL> cost dels fjallskil d'un any
-
◊ heildar fjallskilakostnaður er 2.922.510.- kr. sem gerir 305 kr. á kind: el cost total dels fjallaskil puja a 2.922.510 corones que fan 305 corones per ovella
-
fjalls·múli <m. -múla, -múlar>:
-
pic m, agudell m
-
fjalls·tindur <m. -tinds, -tindar>:
-
cim m, cimadal m (de puig o muntanya)
-
♦ uppi á fjallstindi: a dalt [del cim] d'un puig
-
fjall·vákur <m. -váks, -vákar>:
-
aligot calçat, busaroca f (ocell Buteo lagopus syn. Falco lagopus)
|
Segons el DCVB, la busaroca és aquest ocell; en canvi, segons el DIEC, la busaroca és l'ocell Strix aluco. |
|
|
|
|
-
fjall·vindur <m. -vinds, -vindar>:
-
vent catabàtic fred
-
fjanda·fæla <f. -fælu, -fælur. Gen. pl.: -fælna o: -fæla>:
-
gnafali noruec, arruixa-dimonis m (planta Gnaphalium norvegicum syn. Omalotheca norvegica)
|
Aquesta planta, totalment desconeguda aquí, rep el seu nom fjandafæla pels poders apotropeics que hom li atribueix en el folklore islandès. Efectivament, se li atribueix el poder d'arruixar fantasmes, revinents, mals esperits, dimonis etc.. Mentre es van portar strútur -una mena de tapaboques que també podia cobrir el cap-, per comptes de capells, hi havia gent que portaven amagat un arruixa-dimonis a l'strútur, però els capells que es van introduir i generalitzar posteriorment no eren adequats per a amagar-hi una d'aquestes plantes. L'efecte de l'arruixa-dimonis era al més fort si ningú, llevat del propietari de l'strútur, sabia que en portava un d'amagat. De cara a la traducció de textos literaris i folklòrics he encunyat el mot arruixa-dimonis. En aquesta mena de textos, gnafali noruec no hi escau gens. Un exemple del que dic podria ésser el poema Fjandafæla, compost el 1611, de l'escriptor Jón Guðmundsson l'erudit, que va viure a cavall dels segles XVI i XVII. Una traducció del títol com a Arruixa-dimonis s'adiu al contingut i a la mena de text, no pas, emperò, una traducció Gnafali, en la seva assèptica botanicitat.
|
|
|
|
|
-
fjandi <m. fjanda, fjendur>:
-
(óvinur) enemic m
-
fjandi <m. fjanda, fjandar>:
-
(djöfull) dimoni m, diable m
-
♦ fjandinn hirði hann: <LOC FIG> que el bombin!
-
♦ fjandinn hossi þér: <LOC FIG> vés i que et bombin!
-
♦ það er allt að fara til fjandans út um allt: <LOC FIG> miris on miris tot se n'està anant en orris, tot se n'està anant a ca una puta per tot
-
fjand·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
enemiga f
-
fjand·maður <m. -manns, -menn>:
-
enemic m
-
fjandmanna- <en compostos>:
-
enemic -iga
-
fjandsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
hostil
-
fjara <f. fjöru, fjörur. Gen. pl.: fjara>:
-
1. (lágfjara) marea baixa
-
♦ flóð og fjara: marea alta i marea baixa
-
2. (landræna) fiara, zona intermareal, porció de platja o de costa que queda al descobert quan hi ha marea baixa
-
♦ á fjörunni: a la fiara
-
fjara <fjara ~ fjörum | fjaraði ~ fjöruðum | fjarað>:
-
1. <GEN> minvar, baixar (la mar en el procés de la marea baixa)
-
♦ það fjarar: la marea baixa (o: està baixant)
-
♦ fjara uppi: encallar (quedar sobre el fons una nau quan baixa la marea)
-
♦ skip hans fjaraði uppi: el seu vaixell va tocar fons (va quedar encallat en baixar la marea i retirar-se la mar)
-
2. <e-ð>: abandonar la mar un terreny (durant la marea baixa)
-
3. <e-ð>: minvar (balcar, cedir, anar disminuint el cabal d'aigua d'un riu, riuada etc.)
-
4. <undan [e-u ~ e-m]>: <v. impers.> #1. <GEN NÀUT> anar acostant-se gradualment al fons marí (nau, en baixar la marea); #2. <FIG> anar acabant [gradualment] [una cosa], perdre pistonada [una cosa ~ algú]
-
♦ það fjarar undan skipi: el nivell de l'aigua minva sota la nau (per culpa de la marea que baixa, de manera que la carena del vaixell es va acostant gradualment al fons marí)
-
♦ smám saman fjaraði undan dráttarvélaframleiðslu fyrirtækisins: lentament va anar decaiguent la producció de tractors de l'empresa
-
♦ smám saman fjaraði undan dráttarvélaframleiðslu fyrirtækisins: lentament va anar decaiguent la producció de tractors de l'empresa
-
♦ [það] fjarar undan Oddlaugu: l'Oddlaug va perdent suport
-
♦ [það] fjarar undan stuðningi við Oddlaugu: l'Oddlaug va perdent suport
-
5. <út>: ( ) minvar (o: anar minvant), remetre (anar espassant la passa d'una malaltia, baixant la febre, anar disminuint un soroll etc.)
-
6. <út>: (hljóð) anar disminuint (un soroll, gradualment)
-
♦ tónlistin fjaraði hægt út: la música va anar va anar disminuint lentament
-
7. <út>: (mynd) anar-se apagant lentament (o: anar-se fonent) (fer una fosa, anar desapareixent la llum o la imatge)
-
8. <út>: (bros, líf) anar-se apagant lentament (somrís, vida)
Fjarðar·kaup <n.pl -kaupa>: cadena de supermercats islandesa
fjarfunda·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>: equip m de videoconferència
fjarkennsla um fjarfundabúnað: ensenyament f per videoconferència
-
fjar·fundahald <n. -halds, -höld>:
-
videoconferència f
-
fjar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
-
videoconferència f (→ fjarfundahald)
-
fjar·hrif <n.pl -hrifa>:
-
-
transmissió f del pensament, telepatia f
-
fjar·huga <adj.inv.>:
-
[amb la ment] absent (distret, inatent al que es desenvolupa al seu entorn)
fjar·lægð <f. -lægðar, -lægðir>: 1. (vegalengd) distància f
fjarlægð frá Júpíter: 262.070 mílur: distància de Júpiter: 262.072 milles
fjarlægð til <+gen>: distància fins a...
2. (fjarski) llunyania f
í fjarlægð: en la distància, a (o: en) la llunyania, al lluny
úr fjarlægð: de lluny
séð úr fjarlægð: vist de lluny
-
fjar·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
-
llunyà -ana, llunyedà -ana
-
fjarri, fjarri, fjarra¹ <adj.>:
-
1. més llunyà -ana, més llunyedà -ana. Formes de comparatiu d'un adjectiu en grau positiu no existent. Es tracta d'una creació adjectival analògica, sorgida a partir de l'adverbi de lloc en grau comparatiu firr, fjarr, ferri, fjarri "més lluny". Aquestes formes adjectivals ‘analògiques’ coexistiren en la llengua antiga amb els doblets: Comparatiu → firri, firri, firra i → firnari, firnari, firnara "més llunyà -ana", i la forma de superlatiu → firstr, first, first "el la més llunyà -ana"
-
2. llunyà -ana, llunyedà -ana. Formes de grau positiu al costat de les quals hi ha les formes de comparatiu i de superlatiu: Comparatiu → fjærri, fjærri, fjærra "més llunyà -ana". Superlatiu → fjærstur, fjærst, fjærst "el la més llunyà -ana". Aquest significat és el comú d'aquest adjectiu en la llengua moderna
-
fjarri² <prep. + <Dat.>:
-
lluny de, enfora de (Mall., Men.)
-
◊ sæll er sá sem fjarri skyldustörfum, eins og hið forna kyn dauðlegra manna, ræktar jörð feðranna með uxum sínum, laus við alla skuld, hvorki vakinn eins og hermaður af hvellum lúðri, né óttast hinn reiða sjó og hann forðast torgið og drambláta þröskulda valdameiri borgara: feliç aquell qui, allunyat de deures i obligacions, com l'antic llinatge dels mortals, conrea la terra dels pares amb els seus bous, lliure de tot deute, ni és despertat, com ho és el soldat, per la sonora trompeta, ni tem la mar embravida i evita el mercat i els llindars altius dels ciutadans poderosos
-
◊ leikkonan lifir rólegu lífi fjarri sviðsljósinu: l’actriu mena una vida tranquil·la lluny dels escenaris
-
◊ kofinn stendur fjarri mannabyggðum: la cabana es troba lluny de qualsevol zona habitada
-
◊ Sigurðr mælti: “Bregðr þú mér, at ek væra fjarri mínum frændum. En þótt ek væra hernuminn, þá var ek þó eigi heptr. Ok þat fanntu, at ek var lauss”: en Sigurðr li va dir: “M’estàs retraient que estigui lluny dels meus parents (és a dir, em retreus que sigui o un proscrit -exiliat- o un captiu de guerra -i per tant, un esclau-), però, encara que hagi estat captiu de guerra, mai no he estat encadenat i prou que has comprovat que sóc un home lliure”
-
◊ ver eigi fjarri mér (rāˈħaq ~ רָחַק: ʔal־tirˈħaq mimˈm-ɛnnī, אַל-תִּרְחַק מִמֶּנִּי), því að neyðin (sˤāˈrāh, צָרָה) er nærri, og enginn hjálpar: no t’allunyis pas de mi perquè el destret (çarà) és a prop i no tinc qui m'ajudi
-
◊ ekki ætla eg það fjarri landslögum, að þú eignaðist fé það...: no crec pas que sigui lluny de les lleis del país (=sóc del parer que no aniria en contra de les lleis del país) que aquests béns passessin a ser teus...
-
♦ e-ð er fjarri sanni: una cosa és lluny de la veritat
-
♦ ekki fjarri [öllu] lagi: <LOC FIG> podria ésser, no és desenraonat
-
♦ ekki fjarri því sem Gautaborg er nú: no gaire lluny d'allà on ara es troba Göteborg
-
♦ fara fjarri e-u: <LOC FIG> caure lluny d'una cosa
-
♦ fjarri fer því, það fer fjarri því: ben lluny d'això! (de cap de les maneres és així)
-
◊ eigi hefir því fjarri farið, <...>, sem eg sagði þér, þá er þú...: la cosa, Þórólfur, no ha anat gaire diferent d'així com et vaig dir que aniria quan...
-
◊ ... ef þér hefðuð allan þann, sem þér áttuð, en nú fór það fjarri: ... si tinguéssiu (=si us haguessin lliurat, si haguéssiu rebut) tot el que us pertocava rebre, però aquest no ha estat, ni de bon tros (ni de lluny) el cas
-
♦ fjarri skapi e-s: <LOC FIG> contra la voluntat d'algú (‘lluny del pensament d'algú’, ‘lluny de la ment d'algú’)
-
♦ e-m er e-ð fjarri skapi: una cosa va contra la voluntat d'algú, una cosa desagrada o desplau a algú
-
◊ skáldinu er fjarri skapi að verkum hans sé haldið á lofti: és ben lluny de la voluntat del poeta que les seves obres siguin famoses
-
♦ vera fjarri góðu gamni: <LOC FIG> no ésser-hi, no prendre-hi part o assistir-hi
-
fjarri³ <adv. Les formes de comparatiu i superlatiu són: Comparatiu → fjærri "més llunyà". Superlatiu → fjærst "al més llunyà". A l'Edat mitjana aquesta forma té significat de grau comparatiu. N'existeixen quatre doblets: firr, fjarr, ferri, fjarri "més lluny". Aquestes formes adverbials de comparatiu -i sense les corresponents formes en grau positiu- en la llengua antiga compten amb el superlatiu: → first o firrst "al més lluny">:
-
lluny, enfora (Mall., Men.)
-
◊ var þá lítt séð eftir um skattlöndin, þau er fjarri lágu: en aquells temps poc es preocupaven de les terres més llunyanes que havien de pagar tributs (lit.: de les terres que havien de pagar tribut que es trobaven lluny)
-
◊ hún var fjarri þegar gesturinn kom: no estava localitzable quan va arribar l'hoste
-
◊ nú tekr Sigurðr sitt sverð Gram ok þerrir á grasinu ok mælti til Regins: “Fjarri gekk þú þá, er ek vann þetta verk ok ek reynda þetta snarpa sverð með minni hendi, ok mínu afli atta ek við orms megin, meðan þú látt í einum lyngrunni, ok vissir þú [eigi], hvárt er var himinn eða jǫrð”: en Sigurðr llavors va agafar la seva espasa Gramr, la va torcar fregant-la amb l’herba i va dir al Reginn: “Te n’has anat lluny mentre jo duia a terme aquesta proesa i provava aquesta esmolada espasa amb la meva mà, mesurant la meva força contra la força del drac, mentre tu romanies ajagut dins una mata de bruc sense saber ni on era la terra ni on el cel” (vocabulari: #1. etja e-u við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 117: <...> 2. in Gang, Bewegung setzen, anwenden, gebrauchen: etja hamingju (við e-n) sein Glück versuchen (im Kampf gegen jmd.); etja kappi við e-n mit jmd. anbinden, streiten, es mit jmd. aufnehmen <...>)
-
♦ halda sig fjarri [e-m ~ e-u]: mantenir-se lluny [d'algú ~ d'una cosa]
-
♦ taka e-u fjarri: <LOC FIG> (neita e-u algerlega, þverneita e-u) refusar una cosa en rodó (rebutjar una cosa completament, estar o mostrar-se totalment en contra d'una cosa)
-
♦ vera e-m [ekki] fjarri: <LOC FIG> una cosa [no] està lluny [del pensament] d'algú
-
♦ vera illa fjarri: <LOC FIG> brillar per la seva absència
-
fjarski <m. fjarska, no comptable>:
-
llunyania f
-
♦ í fjarska: a (o: en) la llunyania
-
◊ ...sjá fjöllin blána í fjarskanum: ...veure les blaves muntanyes a la llunyania
-
fjar·skipti <n.pl -skipta>:
-
telecomunicacions f.pl
-
fjar·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
-
-
absent, no present (esp. en passar llista, en una reunió etc.)
-
fjar·stýring <f. -stýringar, -stýringar>:
-
comandament m a distància
fjar·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>: absurditat f
fjar·stæður, -stæð -stætt: absurd -a
-
fjar·vera <f. -veru, no comptable>:
-
absència f
-
♦ í fjarveru hennar: durant la seva absència, en absència seva
-
fjar·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:
-
absent
-
fjar·vist <f. -vistar, -vistir>:
-
absència f
-
♦ fjarvistir frá vinnu og skóla: absentisme laboral i escolar
-
♦ tíðar fjarvistir: absentisme m, absències freqüents
-
fjarvistar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
-
permís m per absentar-se
-
fjarvistar·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:
-
coartada f, <†> alibi m
-
♦ hafa góða fjarvistarsönnun: tenir una bona coartada
-
♦ vera með góða fjarvistarsönnun: tenir una bona coartada
-
fjáður, fjáð, fjáð <adj.>:
-
ric -a, acabalat -ada
-
♦ fjáður vel: [molt] acabalat
-
fjálg-legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. molt cerimoniós o circumspecte en la parla
2. ple d’eloqüència i zel, ple d’eloqüència ardent
3. ple de zel religiós, devot, fervorós, ple de fervor
-
fjálg·leikur <m. -leiks, no comptable>:
-
1. (háfleygt tal) discurs altisonant (retòrica encesa)
-
2. (ákefðarmælska) eloqüència fervorosa (o: ardent) (retòrica encesa)
-
3. (andakt) devoció f (fervor piadós)
-
þann dag, er þú stóðst andspænis honum, þann dag, er aðkomnir menn fluttu burt fjárafla hans hertekinn og útlendingar brutust inn um borgarhlið hans og urpu hlutkesti um Jerúsalem, varst þú sem einn af þeim
-
ryðst ekki inn um hlið þjóðar minnar á glötunardegi þeirra, horf þú ekki líka með ánægju á óhamingju hennar á glötunardegi hennar og rétt þú ekki út höndina eftir fjárafla hennar á glötunardegi hennar
-
rís upp og þresk, dóttirin Síon, því að ég gjöri þér horn af járni og klaufir af eiri, svo að þú skalt sundur merja margar þjóðir. Og þú munt helga Drottni ránsfeng þeirra og fjárafla þeirra honum, sem er Drottinn allrar jarðarinnar
-
en er fram gekk mjög kvikfé Skalla-Gríms, þá gekk féð upp til fjalla allt á sumrum; hann fann mikinn mun á, að það fé varð betra og feitara, er á heiðum gekk, svo það, að sauðfé hélst á vetrum í fjalldölum, þótt eigi verði ofan rekið. Síðan lét Skalla-Grímur gera bæ uppi við fjallið og átti þar bú; lét þar varðveita sauðfé sitt; það bú varðveitti Grís, og er við hann kennd Grísartunga. Stóð þá á mörgum fótum fjárafli Skalla-Gríms
-
þeir bræður, Ölvir hnúfa og Eyvindur lambi, dvöldust um hríð á Sandnesi; létu þeir búa um val þann, er þar hafði fallið; bjuggu þeir um lík Þórólfs eftir siðvenju, svo sem títt var að búa um lík göfugra manna; settu eftir hann bautasteina. Þeir létu græða sjúka menn; þeir skipuðu og til bús með Sigríði; var þar eftir allur fjárafli, en mestur hafði inni brunnið húsbúnaður og borðbúnaður og klæðnaður manna
-
jǫtunninn sýndi Tristram fé sitt, ok virði hann alllítils; því at ekki var hugr hans mjǫk á fjárafla á þeim tímum . Ok mælti hann þá við jǫtuninn, at hann vill ekki meira hafa af fé hans, en hann þarf. Sem jǫtunninn var hánum eiðbundinn, þá lét hann Tristram ráða fé sínu ok hirða í kastala sínum — ok gørðu þá nýjan formála, at jǫtunninn skal gøra hvatvetna þat sem Tristram vill beiða: l'ètun va mostrar al Tristram el seu tresor, però en Tristram no hi va parar gaire esment perquè, en aquells temps, no tenia posada la seva pensa en l'adquisició de riqueses. Va dir a l'ètun que només li agafaria el que necessitava. Llavors l'ètun va quedar obligat a ell amb un jurament de fidelitat i en Tristram li va manar que vigilés la seva part del tresor i la guardés en el seu castell. I llavors varen fer un nou pacte pel qual l'ètun es comprometia a fer qualsevol cosa que en Tristram li volgués demanar
-
fjár·aukalög <n.pl -aukalaga>:
-
complement m als pressupostos generals de l'estat, pressupostos [generals de l'estat] complementaris (→ fjárlög)
-
fjár·beit <f. -beitar, -beitir>:
-
pastura f
-
fjár·bóla <f. -bólu, no comptable>:
-
<MED> verola ovina, pigota ovina (Val., Bal.)
-
fjár·dráttur <m. -dráttur, -drættir, pl. no hab.>:
-
desfalc m
-
fjár·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
-
ramader m, ramadera f, propietari m de ramats, propietària f de ramats
-
◊ Mesa, konungur í Móab, var fjáreigandi (nōˈqēδ ~ נוֹקֵד: ū-mēi̯ˈʃaʕ ˌmɛlɛχ־mōˈʔāβ hāˈʝāh nɔˈqēδ, וּמֵישַׁע מֶלֶךְ-מוֹאָב, הָיָה נֹקֵד). Hann varð að greiða Ísraelskonungi hundrað þúsund lömb og ull af hundrað þúsund hrútum í skatt: en Mesà (Meixà), rei de Moab, era un bon ramader. [Cada any] havia de pagar al rei d'Israel cent mil anyells i la llana de cent mil moltons com a tribut
-
fjár·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest>:
-
invertir
-
♦ fjárfesta [e-ð] í e-u: invertir [una cosa] en una cosa
-
fjár·festi <m. -festa, -festar>:
-
inversor m, inversora f
-
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat
-
fjár·festing <f. -festingar, -festingar>:
-
inversió f
-
fjárfestingarábyrgðar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
-
agència f de garantia de les inversions
-
♦ Fjölþjóðlega fjárfestingarábyrgðarstofnunin: l'agència f multilateral de garantia de les inversions, MIGA f
-
fjárfestingar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
-
acord m sobre inversions
-
♦ fjölþjóðlegur fjárfestingarsamningur: acord m multilateral sobre inversions
-
fjár·fúlga <f. -fúlgu, -fúlgur. Gen. pl.: -fúlgna o: -fúlga>:
-
gran quantitat f de diners
-
◊ Hatak gekk út til Mordekaí á torgið fyrir framan hallarhliðið og Mordekaí greindi honum frá öllu sem fyrir hann hafði komið og einnig fjárfúlgunni (pārāˈʃaθ ha-kˈkɛsɛφ ~ פָּרָשַׁת הַכֶּסֶף: wəˈʔēθ pārāˈʃaθ ha-kˈkɛsɛφ, וְאֵת פָּרָשַׁת הַכֶּסֶף), sem Haman hafði lofað að leggja í sjóði (ˈgēnɛz, ginˈzēi̯ ~ גֵּנֶז, גִּנְזֵי: ha-kˈkɛsɛφ ʔăˈʃɛr ʔāˈmar hāˈmān li-ʃəˈqōl ʕal־ginˈzēi̯ ha-mˈmɛlɛχ ba-i̯ʝəhūδīˈʝīm lə-ʔabbəˈδ-ām, הַכֶּסֶף, אֲשֶׁר אָמַר הָמָן לִשְׁקוֹל עַל-גִּנְזֵי הַמֶּלֶךְ בַּיְּהוּדִיִּים--לְאַבְּדָם) konungs, yrði honum leyft að tortíma Gyðingum: l’Atac (Hatac’h) va sortir a trobar en Mardoqueu (Mordec’hai) a la plaça de davant el portal del palau [reial] i en Mardoqueu (Mordec’hai) el va posar al corrent de tot el que li havia passat i també de la quantitat de diners que l’Aman (Haman) havia promès d'ingressar al tresor reial si[, a canvi,] li era permès d'exterminar els jueus
(A
Ezequiel 27:24, els traductors han omès la traducció de וּבְגִנְזֵי בְּרֹמִים: Þeir versluðu fyrir þig með skrautklæði, bláar purpurakápur, glitvefnað, וּבְגִנְזֵי בְּרֹמִים {og} þétt fléttuð reipi)
-
fjár·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna o: -gata>:
-
carrerada f, canyada f, camí m de bestiar
-
fjár·glæframaður <m. -glæframanns, -glæframenn>:
-
especulador fraudulent, especuladora fraudulenta
-
fjár·glæfrar <m.pl -glæfra>:
-
especulació fraudulenta
-
fjárhags- <en compostos>:
-
financer -a, econòmic -a
-
fjárhags·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
-
ajut econòmic, ajuda econòmica, injecció econòmica
-
fjárhags·ákvæði <n.pl -ákvæða>:
-
disposicions financeres
-
fjárhags·ár <n. -árs, -ár>:
-
exercici m comptable
-
fjárhags·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
-
pla [econòmic i] financer, pressupost m, planificació financera
-
fjárhags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
economia política (→ þjóðhagfræði)
-
fjárhags·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
economista m & f (→ þjóðhagfræðingur)
-
fjárhags·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
-
crisi financera
-
fjárhags·lega <adv.>
-
financerament, econòmicament
-
♦ fjárhagslega sjálfstæður: econòmicament independent
-
fjárhags·legur, -leg, -legt <adj.>
-
financer -a, econòmic -a
-
♦ fjárhagsleg ábyrgð: responsabilitat financera
-
♦ fjárhagsleg áhrif: impacte financer
-
♦ fjárhagsleg áhætta: risc financer
-
♦ fjárhagslegur stöðugleiki: <ECON> estabilitat financera
-
fjárhags·staða <f. -stöðu, no comptable>:
-
situació financera, situació f de les finances, síntesi financera
-
fjárhags·stuðningur <m. -stuðnings, no comptable>:
-
suport financer
-
fjárhags·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
-
període m comptable
-
fjárhags·úttekt <f. -úttektar, -úttektir>:
-
auditoria financera
-
fjárhags·vandræði <n.pl -vandræða>:
-
problemes econòmics
-
fjárhags·yfirlit <n. -yfirlits, -yfirlit>:
-
balanç m de situació [financera]
-
fjárhags·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
-
dificultats financeres, problemes econòmics
-
♦ lenda í fjárhagsörðugleikum: tenir problemes econòmics
-
fjár·hagur <m. -hags, -hagir>
-
finances f.pl (situació o posició econòmica, estat financer)
-
fjár·hald <n. -halds, -höld>:
-
-
fideïcomís m (fl./pl.: fideïcomissos)
-
fjárhalds·maður <m. -manns, -menn>:
-
-
1. <GEN> administrador fiduciari, fideïcomissari m
-
2. (fjárráðamaður) tutor m legal, tutora f legal (persona que administra els béns de menor d'edat o de persona posada sota tutelatge legal d'algú)
-
fjárhaldsmanns·staða <f. -stöðu, -stöður>:
-
-
administració fiduciària, fideïcomís m
-
fjár·heimta <f. -heimtu, -heimtur. Gen. pl.: -heimta o: -heimtna>:
-
reclamació f de diners [deguts]
-
◊ nokkurum nóttum síðar bjóst Grímur heiman og sagðist eiga fjárheimtu að þeim manni er Þorgrímur hét og bjó í Hjarðarhaga í Jökulsdal: alguns dies després en Grímur es va preparar per partir dient que volia reclamar uns diners a un home [que els hi devia i] que es deia Þorgrímur i que vivia al Hjarðarhagi, a la vall de Jökulsdalur
-
fjár·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
-
pastor m [d'ovelles], pastora f [d'ovelles] (persona que mena les ovelles a pasturar i les vetlla)
-
◊ Amos svaraði Amasía og sagði: „Ég er ekki spámaður og ekki lærisveinn spámanns, heldur fjárhirðir (bōˈqēr ~ בּוֹקֵר: ˌkī-βōˈqēr ʔăˈnɔχī ū-βōˈlēs ʃiqˈmīm, כִּי-בוֹקֵר אָנֹכִי, וּבוֹלֵס שִׁקְמִים) og rækta mórber (שִׁקְמִים). En Drottinn sótti mig til hjarðarinnar (הַצֹּאן) og Drottinn sagði við mig: Farðu og starfaðu sem spámaður fyrir þjóð mína, Ísrael: l’Amós respongué a l'Amasies tot dient-li: «Jo no sóc ni profeta, ni aprenent de profeta, sinó oveller i conro móres. Però Jahvè em va venir a cercar estant a la vora del ramat i Jahvè em va dir: Vés i treballa de profeta per al meu poble d'Israel
-
◊ orð Amosar, eins af fjárhirðunum (nōˈqēδ ~ נוֹקֵד: diˈβrēi̯ ʕāˈmōs ʔăˌʃɛr־hāˈʝāh βa-nnɔqəˈδīm mi-ttəˈqōaʕ, דִּבְרֵי עָמוֹס, אֲשֶׁר-הָיָה בַנֹּקְדִים מִתְּקוֹעַ) í Tekóa, sem honum vitraðist um Ísrael á dögum Ússía Júdakonungs og á dögum Jeróbóams Jóassonar, Ísraelskonungs, tveimur árum fyrir jarðskjálftann (הָרָעַשׁ): paraules de l'Amós, un dels ovellers de Tecuè (Tecoa) que li foren revelades sobre Israel en el dies de l'Ozies (Uzià), rei de Judà, i d'en Jeroboam (Iaraveam, Iarovam), fill d'en Joàs (Ioaix), rei d'Israel, dos anys abans del terratrèmol
-
fjár·hirsla <f. -hirslu, -hirslur. Gen. pl.: -hirslna>:
-
1. (geymslustaður eða varðveislumöguleiki eigna e-s) lloc m on guardar una cosa (p.e., les pertinences d'algú)
-
◊ ef maðr berr klyfjar þváttdag ok vill hann heim þreyta ok á hann at bera til þess [unz] er sól er skapthá. Ef hann má eigi þreyta heim, þá skal hann tekit hafa sér gisting[ar] ok ofan lagðar klyfjar, þá er sól er í vestri, útlagr er bóndi þrím mǫrkum, ef hann synjar honum vistar, hann skal bera klyfjar til ens næsta bœjar er á leið er ok biðja þar vistar, útlagr er búandi ef hann synjar. Hinn skal fara til ens þriðja bónda áleiðis ok leggja ofan klyfjar ok biðja sér vistar þar ok fjárhirzlu. Ef bóndi synjar honum vistar [o: varnar honum] ok verðr hann útlagr um þat, enda ábyrgiz hann klyfjarnar ef hinn lætr eptir liggja er á þar í túni hans [o: þó hinn láti þar eptir liggja úti í túni er átti] — siquis cum onustis equis die lauationis domum uenire nitatur, sarcinas ferre ei licet, dum sol hastile altus sit. Si domum assequi non possit, tum oportet ut hospitiium sibi acquisiuerit, equosque oneribus leuauerit, sole in puncto occidentis constituto, hospitium illi denegans tribus marcis mulctetur, tumque ad proximam uillam recta pergat, ibique hospitium petat; deneganti mulcta imponatur, ille uero ad tertiam uillam recta tendat, sarcinas deponat, sibique hospitium, et rebus suis custodiam exposcat, denegans mulctae obnoxius sit, quinimo sarcinas, si eas ibi alter in area uillae relinquat, indemnes praestet: si un home tragina en dissabte coses amb les beaces i vol fer via fins arribar a casa seva, pot fer la seva via fins que el sol es trobi a l'altura d'una asta. Si fins llavors no ha arribat a casa, haurà d'haver cercat allotjament i descarregat les beaces abans que el sol no es trobi a ponent. El bóndi que li denegui l'allotjament serà castigat amb una multa de tres marcs. [Si hom li ha denegat l'allotjament,] el traginer portarà les seves beaces fins al proper mas que hi hagi en el seu camí i demanarà allà allotjament. El bóndi del mas, si l'hi denega, serà castigat [amb una multa de tres marcs]. El traginer llavors continuarà la seva via fins al tercer mas i allà descarregarà les beaces i demanarà allotjament i lloc per a guardar-hi les seves pertinences. Si el bóndi l'hi denega, també serà multat [amb tres marcs]. El bóndi es reponsabilitza de les beaces [i de llur contingut] si (var.: encara que) [llur propietari] les deixi a fora de les cases del mas, al tún, o prat tancat del mas
-
2. (dýrgripa- og peningabúr, geymslustaður peninga) tresor m (cambra o edifici on es guarda el tresor) (→ féhirsla)
-
◊ en þá er norðanvindr saknar þeirrar blíðu, er hann fékk af sunnanvindi, ok mildligra vingjafa, þá leitar hann at sínum fjárhirzlum ok hrósar þá þeim auð, er hann hefir gnógastan til, ok leiðir fram døkkvan skima með gljánda frosti, setr á hǫfuð sér ískaldan hjálm yfir jǫkluðu skeggi, blæss stríðliga at haglsfullum skýfjǫllum. En kaldr landnyrðingr sitr reiðugliga með snjódrifnu skeggi ok gustar kaldliga vindþrotnum nǫsum, eitlar [p. 53] augum undir hrímfrosnum brúnum, snerkir kinnr undir kaldskýjuðu enni, hvetr hvápta með ískaldri tungu, blæss af þjósti með smogligu rennidrifi (Espill, cap. 22, pàgs. 52-53): i quan el vent del nord enyora l'afabilitat i els dolços presents d'amistat que rebia del vent del sud, va a cercar els seus tresors i es vanta de les riqueses que posseeix en gran abundància i en treu una claror fosca amb gelades relluents, es posa un elm glacial, les galteres i la visera del qual li cobreixen la barba glaçada i bufa impetuosament les muntanyes de núvols, inflades de pedregada. Però el fred gregal seu [allà] amb posat enfurismat, amb la barba nevada i esbufega fredament pels narius unflats de vent, llampuga amb els seus ulls sota les celles gebrades, corruga les galtes sota el front cobert de freds núvols, esmola les barres amb la llengua glaçada, bufa amb gran violència la barrufada que s'esmuny per tot
-
◊ að svo mæltu fékk Davíð Salómon, syni sínum, grunnmynd af forsalnum og musterishúsinu ásamt fjárhirslum þess (ganˈzaχ, ganzakˈkīm ~ גַּנְזַךְ, גַּנְזַכִּים: wə-ɣanzakˈkā-u̯, וְגַנְזַכָּיו), loftherbergjum, innri herbergjum og hásæti náðarinnar: havent parlat així, en David va donar al Salomó, son fill, l'esbós del vestíbul i de l'edifici del temple, ensems amb les cambres del tresor, les seves cambres altes, els compartiments interiors i el tron de la gràcia
-
◊ annað, sem þörf kann að vera fyrir í húsi Guðs þíns og þú þarft að kaupa, skaltu greiða úr fjárhirslum (ˈbēi̯θ ginˈzēi̯ ~ בֵּית גִּנְזֵי: dī ˌʝippɛl־ˈl-āχ lə-minˈtan tinˈtēn min־ˈbēi̯θ ginˈzēi̯ malˈk-āʔ, דִּי יִפֶּל-לָךְ, לְמִנְתַּן--תִּנְתֵּן, מִן-בֵּית גִּנְזֵי מַלְכָּא) konungs: qualsevol altra cosa que es pugui necessitar al temple del teu Déu, i que tu hagis de comprar, ho pagaràs de la tresoreria reial
-
◊ þóknist konungi má leita í hinum konunglegu fjárhirslum (bēi̯θ ginzai̯ˈʝ-āʔ ~ בֵּית גִּנְזַיָּא: ʝiθbaqˈqar bə-ˈβēi̯θ ginzai̯ˈʝ-āʔ ˌdī-malˈk-āʔ ˈθammāh dī bə-βāˈβɛl, יִתְבַּקַּר בְּבֵית גִּנְזַיָּא דִּי-מַלְכָּא תַמָּה דִּי בְּבָבֶל) í Babýlon hvort til er heimild með fyrirmælum Kýrusar konungs um að endurreisa þetta hús Guðs í Jerúsalem. Konungur ætti síðan að senda greinargerð um vilja sinn í þessu máli: si al rei li plau, doncs, es pot anar a cercar en els tresors reials de Babilònia si es va autoritzar, mitjançant decrets donats pel rei Cir, de reconstruir aquesta casa de Déu a Jerusalem. Després, que el rei ens enviï una declaració sobre la seva voluntat en aquest afer»
-
◊ þá tók Jóas Júdakonungur allar helgigjafirnar sem Jósafat, Jóram og Ahasía, konungar Júda, forfeður hans, höfðu gefið. Auk þess tók hann sínar eigin helgigjafir, ásamt öllu gulli sem fannst í fjárhirslunum (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר: wə-ˈʔēθ kāl־ha-zzāˈhāβ ha-nnimˈt͡sāʔ bə-ʔɔt͡səˈrōθ ˌbēi̯θ־ʝəˈhwāh ū-ˈβēi̯θ ha-mˈmɛlɛχ, וְאֵת כָּל-הַזָּהָב הַנִּמְצָא בְּאֹצְרוֹת בֵּית-יְהוָה, וּבֵית הַמֶּלֶךְ) í musteri Drottins og konungshöllinni, og sendi til Hasaels, Aramskonungs. Hann hélt þá á brott frá Jerúsalem: llavors en Joàs (Iehoaix), rei de Judà, prengué totes les ofrenes sagrades que els seus ancestres, en Josafat (Iehoixafat), en Joram (Iehoram) i l'Ocozies (Aħazià), reis de Judà, havien donat. A més a més, prengué les seves pròpies ofrenes sagrades, amb tot l'or que es trobà als tresors del temple de Jahvè i del palau reial, i ho va enviar a l'Hazael (Ħazael), rei d'Aram. Llavors, aquest es va retirar de Jerusalem
-
◊ Hiskía lét síðan af hendi allt það silfur sem fannst í musteri Drottins og fjárhirslum (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר: ū-βə-ʔɔt͡səˈrōθ bēi̯θ ha-mˈmɛlɛχ, וּבְאֹצְרוֹת, בֵּית הַמֶּלֶךְ) konungshallarinnar: l’Ezequies (en Ħisquià) va donar tot seguit tot l'argent que hi havia al temple de Jahvè i als tresors del palau reial
-
◊ þá tók Asa silfur og gull úr fjárhirslum (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר: wa-i̯ʝɔˈt͡sēʔ ʔāˈsāʔ ˈkɛsɛφ wə-zāˈhāβ mē-ʔɔt͡səˈrōθ bēi̯θ ʝəˈhwāh ū-ˈβēi̯θ ha-mˈmɛlɛχ, וַיֹּצֵא אָסָא כֶּסֶף וְזָהָב, מֵאֹצְרוֹת בֵּית יְהוָה--וּבֵית הַמֶּלֶךְ) húss Drottins og konungshallarinnar. Hann sendi það til Benhadads Aramskonungs sem sat í hásætinu í Damaskus og lét flytja honum þessi boð: llavors l'Asà (Assà) prengué plata i or dels tresors del temple de Jahvè i del palau reial i ho envià al Ben-Hadad, rei d'Aram, que residia a Damasc, amb aquest missatge
-
◊ og Drottinn gaf Jójakím Júdakonung á vald hans og nokkuð af áhöldum Guðs húss, og hann flutti þau til Sínearlands í musteri guðs síns, og áhöldin flutti hann í fjárhirslu (bēi̯θ ʔōˈt͡sār ~ בֵּית אוֹצָר: wə-ˌʔɛθ־ha-kkēˈlīm hēˈβīʔ bēi̯θ ʔōˈt͡sar ʔɛ̆lɔˈhā-u̯, וְאֶת-הַכֵּלִים הֵבִיא, בֵּית אוֹצַר אֱלֹהָיו) guðs síns: el Senyor (Adonai) lliurà en Joaquim (Iehoiaquim), rei de Judà, a les seves mans i una part dels estris de la casa de Déu, i ell els transportà al país de Senaar (Xinar), al temple del seu déu, i portà els estris al tresor del seu déu
-
◊ þessi orð mælti Jesús hjá fjárhirslunni (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου: ταῦτα τὰ ῥήματα ἐλάλησεν ἐν τῷ γαζοφυλακίῳ διδάσκων ἐν τῷ ἱερῷ) þegar hann var að kenna í helgidóminum. Enginn lagði hendur á hann því stund hans var enn ekki komin: aquestes paraules, Jesús les pronuncià a la sala del tresor, quan estava ensenyant al temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no era arribada la seva hora
-
◊ Jesús settist gegnt fjárhirslunni (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου: καὶ καθίσας κατέναντι τοῦ γαζοφυλακίου) og horfði á fólkið leggja peninga í hana (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου: ἐθεώρει πῶς ὁ ὄχλος βάλλει χαλκὸν εἰς τὸ γαζοφυλάκιον). Margir auðmenn lögðu þar mikið. Þá kom ekkja ein fátæk og lét þar tvo smápeninga, eins eyris virði. Og Jesús kallaði til sín lærisveina sína og sagði við þá: „Sannlega segi ég ykkur, þessi fátæka ekkja gaf meira en allir hinir er lögðu í fjárhirsluna (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου: ἡ χήρα αὕτη ἡ πτωχὴ πλεῖον πάντων ἔβαλεν τῶν βαλλόντων εἰς τὸ γαζοφυλάκιον). Allir gáfu þeir af allsnægtum sínum en hún gaf af skorti sínum allt sem hún átti, alla björg sína“: es trobava assegut davant la sala del tresor, i mirava com la gent hi tirava diners; i molts de rics hi tiraven molt. S'hi presentà una vídua pobra i va tirar-hi dues peces menudes, que fan un quadrant (codrant, κοδράντης). Llavors va cridar els deixebles, i els digué: «Us asseguro que aquesta vídua pobra hi ha tirat més que tots els qui tiren al tresor; perquè tots hi han tirat d'allò que els sobra; ella, en canvi, de la seva indigència, hi ha tirat tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure»
-
3. (kistill, skrín, fjársjóðahirsla, dýrgripakista) arca f (arquella, caixa [de cabals], cofre[net] [de joies])
-
◊ þeir gengu inn í húsið og sáu barnið og Maríu, móður þess, féllu fram og veittu því lotningu. Síðan luku þeir upp fjárhirslum (ὁ θησαυρός -οῦ: καὶ ἀνοίξαντες τοὺς θησαυροὺς αὐτῶν) sínum og færðu því gjafir, gull, reykelsi og myrru: entraren dins la casa i veieren l'infant i la Maria, sa mare, es prosternaren i li testimoniaren llur respecte. Després, obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra
-
4. (ríkisféhirsla) tresor (o: erari) públic (cabals de què disposa l'estat) (→ féhirsla)
-
◊ Mardokaí sagði honum frá því sem gerst hafði og að Haman hefði heitið konungi tíu þúsund talentum í fjárhirsluna (ἡ γάζα -άζης: καὶ τὴν ἐπαγγελίαν, ἣν ἐπηγγείλατο Ἀμὰν τῷ βασιλεῖ εἰς τὴν γάζαν ταλάντων μυρίων) fyrir að fá að eyða Gyðingum: en Mardoqueu (Mordec’hai) li contà el que li havia passat i que l'Aman havia promès al rei deu mil talents per al tresor reial per a poder exterminar els jueus
-
5. (sjóður) tresoreria f (caixa d'empresa o institució) (→ féhirsla)
-
fjár·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
-
béns m.pl i diners, possessió[-ons] f.[pl]
-
◊ með styrk handar minnar hefi ég þessu til leiðar komið og með hyggindum mínum, því að ég er vitsmunamaður. Ég hefi fært úr stað landamerki þjóðanna, rænt fjárhlutum þeirra (ʕăθīˈδōθ ~ עֲתִידוֹת: wa-ʕăθīδɔθēi̯-ˈhɛm ʃōˈɕēθī, וַעֲתִידֹתֵיהֶם שׁוֹשֵׂתִי) og sem alvaldur steypt af stóli drottnendum þeirra. Hönd mín náði í fjárafla þjóðanna (ˈħaʝil ~ חַיִל: wa-timˈt͡sā χa-qˈqēn ʝāˈδ-ī lə-ˈħēi̯l hā-ʕamˈmīm, וַתִּמְצָא כַקֵּן יָדִי, לְחֵיל הָעַמִּים), sem fuglshreiður væri. Eins og menn safna eggjum, sem fuglinn er floginn af, svo hefi ég safnað saman öllum löndum, og hefir enginn blakað vængjum, lokið upp nefinu né tíst: amb la força de la meva mà ho he dut a terme i amb la meva saviesa, car sóc intel·ligent. He fet recular les fronteres dels pobles; i he saquejat llurs tresors (possessions); i com a totpoderós [que sóc] he destronat llurs regents. La meva mà ha abastat les riqueses dels pobles com si fossin nius d'ocell. Talment com els homes arrepleguen ous que l'ocell ha abandonats, així he arreplegat tots els païos, i, ningú no hi ha hagut que batés les ales, que obrís el bec ni piulés
-
fjár·hundur <m. -hunds, -hundar>:
-
-
gos m d'atura, gos m de pastor, gos m de bestiar
-
♦ íslenskur fjárhundur: gos m d'atura islandès
-
♦ mæorkskur fjárhundur: ca m de bou
-
♦ þýskur fjárhundur: pastor m alemany
-
fjár·hús <n. -húss, -hús>:
-
-
corral m [cobert] d'ovelles
-
♦ → jólafjárhús “pessebre, betlem”
-
fjár·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
-
suma f (import, quantitat de diners)
-
fjár·hæli <n. -hælis, -hæli>:
-
refugi financer
-
fjárhættu·spil <n. -spils, -spil>:
-
joc m d'atzar
-
fjárhættu·spilari <m. -spilara, -spilara>:
-
jugador m, jugadora f (de jocs d'atzar)
-
fjári <m. fjára, fjárar>:
-
1. (ári, fjandi) dimoni m (diable)
-
2. (veikt blótsyrði) diantre (renec suau) (→ sunnar)
-
♦ fjárans!: diantre! (o: [re]cony!; o: recoi!; o: refotre!)
-
♦ fjárans <+ nafnorð>: puto -a <+ subst.>
-
♦ fjári <+ adj.>: <+ adj.> -íssim -a
-
♦ fjári er hann sniðugur!: déu-n'hi do com és de llest!
-
♦ uppskriftin er bara fjári góð!: déu-n'hi do com és de bona la recepta!, la recepta és boníssima, la recepta és increïblement bona
-
♦ fjárinn!: diantre! (o: recoi!; o: refotre!; o: redimoni!), cagondena! (Mall.)
-
♦ fjárinn hafi það!: a ca una puta!
-
♦ fjárinn sjálfur!: collons!
-
♦ hvað í fjárarum ertu að gera?: què diantre estàs fent?
-
♦ hver fjárinn...?: què diantre...?
-
fjárkláða·maur <m. -maurs, -maurar>:
-
àcar m de la ronya de les ovelles (àcars Psoroptes ovis i Sarcoptes ovis, així com el Chorioptes bovi)
-
fjár·kláði <m. -kláða, no comptable>:
-
escabre m, ronya f de les ovelles
-
fjár·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa>:
-
1. <GEN> reclamació financera, reclamació f de diners (→ fjárheimta)
-
◊ um heimstefnu ok fjárkrǫfur. Nú er þat því næst, ef maðr á fé at manni, þat er váttar vitu, þá skal stefna hánum heim til krǫfu ok váttasǫgu, bóanda í ǫndvegi sitt, en drengmanni til erfingja síns, ef hann býr innan fylkis ellar þar sem hann var nóttina helgu. Skal svá skǫmmum sem hann vill fyrir fimtán nóttum hit lengsta. Nú skal svá mæla at hann sé heima er sá kemr þar. Allr dagr at stefnu með þeim, hvárt sem hann kemr fyrr dags eða síðarr í ljósi ok úfólginn. Þá skal hann láta bera heimstefnuvitni þar þegar, en síðan skal hann leiða vátta til fjár svá mikils sem hann á at hánum. En ef hann vill eigi þá reiða, þá skal krefja hann ok leggja hánum rán við, nema hann reiði hánum þá. Nú, ef hann svarar því, at „ek kann eigi lǫg, en ek læt uppi hvetvetna þat, er þingmenn kalla lǫg,“ þá má hann stefna hánum til þings fimm nóttum hit skemsta ok fimm fimtum hit lengsta, ef hann veit, nær þing skal vera. En ef hann veit eigi, þá verðr þess bíða (o biða?), er hann veit þat. En sá skal þing kenna, er þarf, ef hann vill þat. En ef á þing kemr þeirra mál, þá skal sœkjandi láta bera þingstefnuvitni, þá eigu þingmenn um at dœma, ok dœma hánum fé sitt. En ef þeir vilja ekki um dœma, þá eru þeir sekir fimtán mǫrkum, ef hinn krefr þá dóms. Nú, ef þeir verða eigi allir á eitt sáttir á fjórðungsþingi, þá má skjóta máli með vátta tvá á fylkisþing. En ef þeirra, er þá þykkist enn eigi lǫg fá, þá má því at eins skjóta af fylkisþingi til Gulaþings, ef fjórðungr manna gengr af þingi ok kalla þat lǫg, er hann segir, þá verðr skot fullt en ellar eigi. En hvervitna þess, er allir verða á eitt sáttir, at maðr hefir sótt fé sitt ok fullnast hánum vitni til, þá eigu þeir at dœma hánum fé sitt. En ef hann bauð eigi þingmannadóm fyri krǫfu, þá sekist hann baugi við konung, en hinum eykr hǫ́lfu sitt fé. En ef maðr skýtr máli sínu til þingmannadóms, þá fellir hann baug með því; þá skal hann á þing leiða heyringja sína, at hann hefir þat fé at lǫgum sótt; þá er vel, ef hann vill þat fé á þingi reiða eða gerir stefnu til ok lýkr því þar. En ef hann vill eigi þá reiða, þá skal krefja þingmenn, þá er á þingi eru, at fara til, ok svá ármann konungs ok bœndr svá marga, sem hann þykkist þurfa, er fé sitt hefir sótt at lǫgum, at fara til ok taka hǫ́lfu meira en hann sótti, ok konungi baug til handa. Sá skal hafa sex aura at [p. 22] harðafangi, er sótti. Nú standa menn fyri ok verja með oddi ok eggju, þá falla þeir útlagir ok úhelgir allir, er fyri standa, en hinir allir friðhelgir, er til sœkja, ok laga vilja gæta. En þó at þeir falli eigi, þá er hǫfðingi sekr at fjórum tigum marka en hverr annarra at þrim mǫrkum. En sá er hǫfðingi, er sœkjandi vill kalla. En ef menn synja hánum, at fara til af þingi, at taka fé sótt, þá er hverr þeirra sekr at þrim aurum við konung. En ef ármaðr vill eigi til fara, þá er hann af því, er við liggr (Lleis gula-thingenses, cap. 35, pàg. 21): de la citació a la llar i de les reclamacions de diners [deguts]. Ara el que ve a continuació és: si un home té diners pendents de tornar (o de cobrar) d' un altre, la qual cosa hi ha testimonis que la saben, presentarà una citació al deutor a la seva llar per fer-li la reclamació dels diners i escoltar la declaració dels testimonis [del deute], si [el deutor] és un bóndi [el citarà] davant el seu ǫndvegi o setial, i si és un drengmaðr o fadrí, a cal seu hereu, si [aquest] viu en el fylki, i, sinó, al lloc on hagi passat la nit de Nadal. [El creditor] li donarà un termini de pagament del deute que serà tan curt com ell vulgui però fins a un màxim de quinze dies. [Quan s'hagi fixat el termini de pagament, el deutor] dirà que serà a ca seva quan el creditor hi anirà. Tot lo dia és bo per a la cita, tant si el creditor va a cal deutor a primera hora del dia o més tard, sempre que ho faci mentre faci claror i arribi a cara descoberta (i no hi vagi d'amagat). Llavors, immediatament es donarà testimoni de la citació a la llar del creditor i tot seguit, el creditor aportarà testimonis de la quantitat de diners que el deutor li deu. I si llavors el deutor no els hi vol pagar, li farà un requeriment formal a pagar la quantitat deguda i, llevat que el deutor li pagui immediatament la quantitat deguda, interposarà una denúncia contra ell davant el þing per robatori. Ara bé, si el creditor li respon que “No conec pas la llei, però estaré conforme amb el que els þingmenn decidiran que és a dreta llei", llavors el creditor podrà citar el deutor a comparèixer davant el þing cinc dies abans de la seva celebració com a termini de citació més breu i vint-i-cinc dies com a termini més llarg, si sap quan serà el proper þing. Si no ho sap pas, haurà d'esperar fins a saber-ho [per a poder citar-hi el deutor]. I qualsevol que ho hagi de menester, podrà convocar un þing, si ho vol. I quan llur cas (és a dir, del creditor i dels seus testimonis) s'hagi de presentar davant el þing, la part actora presentarà [de primer] els seus testimonis de la citació [que ha presentat al creditor] a comparèixer davant el þing; després, els þingmenn hauran de pronunciar sentència sobre el cas i reconèixer el seu dret a cobrar els seus diners. Però, si no volen pronunciar-hi sentència, seran multats amb una multa de quinze marcs [d'argent], si la part actora exigeix una sentència. Ara bé, si no s'arriba a cap acord en el þing del quarter, el cas podrà ser promogut, amb dos testimonis, davant el þing del fylki o þing comarcal, i si una de les parts considera que encara no se li ha fet justícia, només podrà recórrer del þing del fylki al Gulaþing, si un quart dels homes se'n va del þing declarant que és a dreta llei el que diu (és a dir, si una quarta part dels þingmenn estan en desacord amb la resta). Només en aquest supòsit l'apel·lació serà a dreta llei i en cap altre cas. Però en el cas que els þingmenn estiguin tots d'acord que la part actora va efectuar la reclamació dels seus diners [segons la manera estipulada per la llei] i que ha aportat els testimonis [requerits per la llei que donin fe que així fou,] els þingmenn li han de reconèixer el dret a cobrar els diners reclamats. I si el deutor no va oferir la sentència dels þingmenn com a requisit (és a dir, si no va contestar a la reclamació amb l'oferta d'acatar la sentència dels þingmenn), haurà de pagar al rei un baugr i la quantitat de diners a percebre pel creditor passaran a ésser el doble. Si el deutor, emperò, sotmet el seu cas a la sentència dels þingmenn, deixa sense efecte la multa del baugr pagador al rei. Llavors el creditor farà comparèixer davant el þing els seus heyringjar o testimonis auriculars que li varen sentir reclamar els seus diners segons el que marca la llei. Llavors el correcte serà que el deutor accepti de pagar els diners en el þing o que[, altrament,] fixi un dia per a fer-ho i hi conclou el cas. Però si[, malgrat tot,] no vol pagar llavors [els diners que deu], el creditor, si ha reclamat els seus diners segons el que dicta la llei, pregarà als homes þingmenn que hi hagi al þing,així com al batlliu reial i a tants de bœndr com consideri necessaris, que vagin al deutor i li prenguin el doble del que ell li hagi reclamat i un baugr pagador al rei. I la part actora tindrà sis aurar en concepte de harðafang, és a dir, per l'execució forçosa o coactiva. I si hi ha homes que s'hi oposen i hi fan front a tall d'espasa, tots [els qui d'ells caiguin en la topada] cauran com a proscrits i tots els qui s'hi oposin quedaran fora de la llei, mentre que tots aquells que els ataquin volent fer observar la llei actuaran a l'empara de la llei. I, encara que [els partidaris del deutor] no caiguin en la topada, llur cabdill serà castigat amb una multa de quaranta marcs [d'argent] i tots i cadascun dels altres [que sobrevisquin] ho serà amb una multa de tres marcs. I serà llur cabdill aquell que el creditor designi com a tal. I si hi ha homes que es neguen a anar amb el creditor de del lloc del þing a cobrar els diners reclamats, cadascun d'ells serà castigat amb una multa de tres aurar pagadors al rei, i, si el batlliu reial no vol anar amb el creditor [a cobrar els diners del deutor], perdrà els diners que li corresponguin (vocabulari: #1. til krǫfu ok váttasǫgu: En Baetke 19874, pàgs. 345 i 704, no dóna pas entrada a aquesta fórmula jurídica, tanmateix transparent: es fa una citació al deutor en el marc de la qual el creditor pugui reclamar-li formalment els diners que el deutor li deu després de sentir els testimonis que donen fe que deu aquests diners; #2. bóanda... drengmanni...: dos datius depenents del pronom hánum: si el deutor és un bóndi, el creditor el citarà a un termini en el mas del deutor, davant l'ǫndvegi. Si el deutor, emperò, és un drengmaðr, el creditor farà la citació a la llar de l'hereu del creditor, o sigui, on hi tingui el familiar que l'ha d'heretar; #3. krefja: Cf. en Maurer 1907,2, pàg. 89: berichtigt aber der Gegner daraufhin nicht sofort die Schuld, so ist dieserhalb eine förmliche Aufforderung (krafa) an ihn zu richten, und ihm für den Fall fortgesetzter Zahlungssaumsal die Behandlung eines Mannes in Aussicht zu stellen, der sich widerrechtlich fremdes Gut angeeignet hat (þá skal krefja hann, ok leggja honum rán við). Erfolgt auch jetzt noch keine Zahlung, so ist am Ding Klage zu stellen, und braucht der Kläger hier nur durch seine Zeugen (heyringjar) nachzuweisen, daß er die gesetzlichen Formen in seinem bisherigen Verfahren vollständig eingehalten habe; #4. láta e-t uppi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 364: láta e-t uppi 1. in etwas einwilligen; etwas zugestehen, gewähren, erweisen (e-m, við e-n); #5. fimmt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 138: fimt f. <...> Zeitraum von fünf Tagen; #6. biða, bíða: Totes dues formes són possibles. Cf. en Baetke 19874, pàg. 50; #7. kenna: En Baetke 19874, pàgs. 322-323 i 771-772, no dóna pas entrada ni a la locuciókenna þing, ni a la seva variant kanna þing; la locució és sinònima de stefna þing ‘convocar un þing’; #8. dœma e-t e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 98: dœma e-t e-m, e-m á hendr,e-m til handa jmd. etwas (durch Urteilsspruch) zusprechen, zuerkennen <...>; #9. fjórðungsþing: Cf. en Baetke 19874, pàg. 142: fjórðungs-þing n. Viertelsthing. Cada fylki estava, doncs, dividit en quatre fjórðungar o quarters; #10. skjóta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 560: skjóta til skjóta e-u til e-s jmd. die Entscheidung in einer Sache zuschieben, überlassen, jmd. etwas anheimstellen; skjóta máli til þings eine Sache beim Thing anhängig machen; #11. ránbaugr: En Baetke 19874, pàg. 485, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. En Frederik Brandt 2 (1883), pàg. 108 li dóna el valor de dotze aurar: Derfor bødedes 12 Ører (ránbaugr) til Kongen; #12. heyringi: En Baetke 19874, pàg. 252, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal, amb el qual es designen els testimonis que donen fe del que han sentit a dir. Tradueixo, doncs, el terme com a: testimoni auricular; #13. lúka: Cf. en Baetke 19874, pàg. 392: <...> 2. beenden, abschlißen, zu Ende bringen (e-u): lúka málum eine (Gerichts-)Sache zum Abschluß, zur Entscheidung bringen <...>; #14. ármaðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 23: ár-maðr m. 1. Verwalter, Vogt, Oberaufseher (besonders auf den königlichen Gütern in Norwegen). El DCVB defineix el mot batlliu com a: govenador; funcionari que exerceix autoritat per delegació. Empro aquest mot per a traduir el càrrec medieval de ármaðr; #15. harðafang: En Baetke 19874, pàgs. 233, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. En Maurer 1907:2, pàg. 89, diu: Wird auch nach gefälltem Spruche noch nicht gezahlt, so kann der Kläger sofort zur gewaltsamen Vollstreckung schreiten, und die Dingleute sowohl als des Königs Vogt müssen ihm auf Verlangen zu dieser Beihilfe leisten; er selber erhält aber über den Betrag hinaus, auf welchen das Urteil lautete, noch eine Geldbuße im Betrage von sechs aurar „at harðfangi“, d.h. dafür, daß ihm das Eintreiben seiner Forderung so widerrechtlich erschwert wurde³ ³) In ähnlicher Anwendung kommt das harðafang auch im isländischen Rechte vor, Festaþ. 59/384; Kaupab. 6/398 und 35/438; vgl. Kgsbk. 221/145 und 164/63-4; dann auch im späteren norwegischen Rechte, Járns., Kaupab. 4; Landsl., Kaupab. 3; Norges gamle Love, III, 52/133. La traducció llatina dels Gulaþingslög, 1817, pàg. 479, tradueix la locució al llatí com a pro executione: oc tvá aura þeim at harða fangi er sótti. et duas oras actori pro executione. add. 62. H.R.)
-
2. <ECON> actiu financer
-
♦ → eiginfjárkrafa “capital regulador, requeriment de capital”
-
fjár·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
-
crisi financera
-
♦ → lausafjárkreppa “crisi de liquiditat”
-
♦ → lánsfjárkreppa “limitacions creditícies”
-
fjár·kúga <-kúga ~ -kúgum | -kúgaði ~ -kúguðum | -kúgað ║ e-n>:
-
<GEN> fer xantatge a algú, extorquir algú (→ kúga út úr e-m fé)
-
♦ fjárkúga e-n [með e-u]: xantatjar diners a algú [amb una cosa]
-
fjár·kúgari <m. -kúgara, -kúgarar>:
-
xantatgista m & f
-
fjár·kúgun <f. -kúgunar, no comptable>:
-
xantatge m, extorsió f
-
♦ stunda fjárkúgun [á e-m]: fer xantatge [a algú]
-
fjár·kví <f. -kvíar, -kvíar>:
-
pleta f, cleda f, corral m d'ovelles, <LIT> ovil m
-
fjár·kyn <n. -kyns, -kyn. Gen. pl.: -kynja; dat.pl.: -kynjum>:
-
(sauðfjárkyn) raça ovina, raça f d'ovelles
-
fjárlaga- <en compostos>:
-
pressupostari -ària
-
fjárlaga·afgangur <m. -afgangs, no comptable>:
-
superàvit pressupostari
-
fjárlaga·ár <n. -árs, -ár>:
-
any pressupostari
-
fjárlaga·frumvarp <n. -frumvarps, -frumvörp>:
-
projecte m de pressupostos generals de l'estat
-
fjárlaga·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
-
elaboració f de pressupost, procediment pressupostari, pressupostació f
-
fjárlaga·halli <m. -halla, no comptable>:
-
dèficit pressupostari
-
fjárlaga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
-
comissió pressupostària
-
fjárlaga·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
política pressupostària
-
fjárlaga·tillögur <f.pl -tillagna (o: -tillaga)>:
-
proposta f de projecte de pressupostos generals de l'estat
-
fjár·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
pecuniari -ària
-
fjár·lög <n.pl -laga>:
-
pressupostos m.pl generals de l'estat (→ fjáraukalög)
-
♦ ræða fjárlög ríkisins: debatre els pressupostos generals de l'estat
-
♦ ræða fjárlög sjálfstjórnarhéraðsins: debatre els pressupostos de la comunitat autònoma
-
fjár·maður <m. -manns, -menn>:
-
pastor m, pastora f (d'ovelles)
-
◊ Davíð svaraði Sál: „Þjónn þinn hefur verið fjármaður (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה: rɔˈʕɛh hāˈʝāh ʕaβdə-ˈχā lə-ʔāˈβī-u̯ ba-t͡sˈt͡sɔʔn, רֹעֶה הָיָה עַבְדְּךָ לְאָבִיו בַּצֹּאן) hjá föður sínum. Þegar ljón eða björn kom og tók lamb úr hjörðinni elti ég hann og felldi og reif síðan lambið úr gini hans. En ef dýrið réðst á mig greip ég í makkann á því og drap það. Þjónn þinn hefur bæði drepið ljón og birni og eins mun fara fyrir þessum óumskorna Filistea vegna þess að hann hefur hæðst að hersveitum hins lifandi Guðs“: en David li va dir: «El teu servent era pastor del ramat de son pare. Quan venia un lleó o un ós i s'emportava un anyell del ramat, jo l'empaitava, i l'abatia i li prenia l'anyell de la gola. I si la bèstia s'abraonava contra mi, l'agafava pel coll i el matava. El teu servent ha matat lleons i óssos, i igualment em desfaré d'aquest filisteu incircumcís perquè ha fet befa dels rengles del Déu vivent»
-
fjár·magn <n. -magns, no comptable>:
-
capital m
-
fjár·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnað ║ e-ð>:
-
1. <GEN> finançar una cosa
-
♦ fjármagna e-ð með e-u: finançar una cosa amb una cosa
-
♦ fjármagna húsnæðiskaupin með veðláni ~ bankaláni: finançar la compra d'un habitatge amb una hipoteca ~ crèdit bancari
-
2. (kosta, veita fjárstyrk) patrocinar una cosa (esponsoritzar)
-
fjár·magnandi <m. -magnanda, -magnendur>:
-
patrocinador m, patrocinadora f
-
◊ fjármagnendur kosningabaráttu bandaríkjaforseta: els patrocinadors de la campanya electoral del president nordamericà
-
fjármagns- <en compostos>:
-
de capital[s]
-
fjármagns·dýpkun <f. -dýpkunar, no comptable>:
-
intensificació f de l'ús de capital, profundització f del capital
-
fjármagns·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
-
inversor financer, inversora financera
-
fjármagns·flótti <m. -flótta, no comptable>:
-
fuga f de capital
-
fjármagns·frekur, -frek, -frekt <adj.>
-
de capital intensiu, amb utilització intensiva de capital
-
fjármagns·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
-
moviment m de capitals
-
fjármagns·höft <n.pl -hafta>:
-
restriccions f.pl de capital
-
fjármagns·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
-
actiu m [disponible], saldo m de capital
-
fjármagns·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
-
1. (afborgun af lánum, vaxtakostnaður og afskriftir) despeses f.pl de capital (en comptabilitat empresarial)
-
2. (í fjármálafræði) cost m del capital (en finances)
-
fjármagns·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
-
arrendament financer, lísing m (→ fjármögnunarleiga)
-
fjármagns·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
-
mercat m de capitals
-
fjármagns·streymi <n. -streymis, -streymi>:
-
flux m de capital
-
fjármagns·þörf <f. -þarfar, -þarfir>:
-
necessitat[s] f[.pl] de capital
-
fjár·mál <n.pl -mála>:
-
finances f.pl
-
◊ en ekki voru fjörutíu dagar liðnir þegar tveir sona Sanheríbs drápu hann. Flýðu þeir til Araratfjalls en Asarhaddon sonur hans tók ríki eftir hann. Hann setti Akíkar, son Anaels bróður míns, yfir öll fjármál (ἡ ἐκλογιστία -ίας: καὶ ἔταξεν Ἀχιάχαρον τὸν Ἀναὴλ τὸν τοῦ ἀδελφοῦ μου υἱὸν ἐπὶ πᾶσαν τὴν ἐκλογιστίαν τῆς βασιλείας αὐτοῦ καὶ αὐτὸς εἶχεν τὴν ἐξουσίαν ἐπὶ πᾶσαν τὴν διοίκησιν) ríkis síns og fól honum alla stjórnsýsluna: encara no havien passat quaranta dies, que dos dels fills d'en Sennaquerib el van assassinar, i van fugir cap a les muntanyes d'Ararat. El va succeir en el tron el seu fill Assarhaddon. Aquest va posar l'Aquiacar, fill del meu germà Anael, al capdavant de tota la comptabilitat del seu reialme i li encomanà tota l'administració [del regne]
-
fjármála·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
-
bombolla financera
-
♦ fjármála- og byggingarbólan: la bombolla financera i immobiliària
-
fjármála·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
-
control financer
-
♦ Fjármálaeftirlitið: <ÍSL> Fjármálaeftirlitið m, Supervisió Financera d'Islàndia, organisme islandès equivalent de l'espanyol Comissió Nacional del Mercat de Valors
-
fjármála·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
-
gerent m & f de finances, responsable m & f de finances
-
fjármála·geiri <m. -geira, no comptable>:
-
sector financer, sector m de les finances
-
fjármála·heimur <m. -heims, no comptable>:
-
món m de les finances
-
fjármála·hneyksli <n. -hneykslis, -hneyksli>:
-
escàndol financer
-
fjármála·hrun <n. -hruns, -hrun>:
-
col·lapse financer, sector m de les finances
-
fjármála·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
sistema financer
-
♦ stöðugleiki fjármálakerfisins: l'estabilitat del sistema financer
-
fjármála·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
-
crisi financera
-
fjármála·maður <m. -manns, -menn>:
-
financer m, financera f
-
fjármála·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
-
mercat financer
-
fjármála·misferli <n. -misferlis, no comptable>:
-
irregularitats financeres
-
fjármála·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
-
1. <GEN> assessor financer, assessora financera
-
2. (fjármálaráðherra í spænskri sjálfstjórnarsýslu) conseller m d'economia i finances, consellera f d'economia i finances (ministre autonòmic)
-
fjármála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
-
ministre m d'economia i hisenda, ministra f d'economia i hisenda
-
fjármála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
-
ministeri m d'economia i hisenda
-
fjármála·staða <f. -stöðu, no comptable>:
-
situació financera, situació f de les finances, síntesi financera
-
fjármála·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
-
activitat financera, activitats financeres
-
fjármála·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
política financera
-
fjármála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
director m de finances, directora f de finances, director financer, directora financera
-
fjármála·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
-
administració financera, gestió econòmica
-
fjármála·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
-
entitat (o: institució) financera
-
fjármála·stöðugleiki <m. -stöðugleika, no comptable>:
-
estabilitat financera
-
fjármála·umsýsla <f. -umsýslu, no comptable>:
-
administració financera
-
fjármála·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
-
enginyeria financera
-
fjármála·vit <n. -vits, no comptable>:
-
sentit m [comú] de l'economia, seny econòmic, sentiment m pels diners
-
fjármála·yfirlit <n. -yfirlits, -yfirlit>:
-
resum [general] econòmic
-
fjármála·ævintýri <n. -ævintýris, no comptable>:
-
aventura econòmica (o: financera)
-
fjármála·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
-
serveis financers
-
fjár·missir <m. -missis, no comptable>:
-
1. (búfjármissir) pèrdua f d’ovelles (pèrdua o pèrdues de bestiar oví)
-
2. (peningatap) pèrdua econòmica (pèrdua o pèrdues de diners)
-
fjármuna·eign <f. -eignar, pl. no hab.>:
-
-
cartera f d'actius, havers financers, detenció f d'actius
-
fjármuna·myndun <f. -myndunar, pl. no hab.>:
-
-
formació f de capital
-
fjármuna·notkun <f. -notkunar, pl. no hab.>:
-
-
consum m de capital [fix], depreciació f del capital
-
fjármuna·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
-
-
(fjárstofn) capital m social
-
fjár·munir <m.pl -muna>:
-
1. (eigur, eignir) béns m.pl [mobles] (propietats, possessions)
-
-
◊ hann sneri við svo búið heim aftur með allar eigurnar (rəˈχuʃ ~ רְכֻשׁ: ˌkāl־hā-rəˈχuʃ, כָּל-הָרְכֻשׁ) og Lot frænda sinn og fjármuni hans (rəˈχuʃ ~ רְכֻשׁ: wə-ˈɣam ʔɛθ־ˈlōtˁ ʔāˈħī-u̯ ū-rəχuˈʃ-ō hēˈʃīβ, וְגַם אֶת-לוֹט אָחִיו וּרְכֻשׁוֹ הֵשִׁיב), konur og vinnufólk: havent acabat de fer això, se'n va tornar a casa amb totes les possessions i també amb en Lot, el seu germà, i amb els seus béns, i les dones i els treballadors
-
◊ í bréfunum veitti konungur Gyðingum í sérhverri borg heimild til að safna liði til sjálfsvarnar, eyða, deyða og tortíma liðsafla hverrar þeirrar þjóðar eða héraðs, sem veittist gegn þeim, jafnvel börnum og konum, og hafa fjármuni þeirra (ʃāˈlāl ~ שָׁלָל: ū-ʃəlāˈl-ām lā-ˈβōz, וּשְׁלָלָם, לָבוֹז) að ránsfeng á tilteknum degi í öllum héruðum ríkis Xerxesar konungs, þrettánda degi tólfta mánaðar, mánaðarins adar: el rei concedia als jueus de cada ciutat permís per a aplegar una troba d'autodefensa, per a destruir, matar i anorrear les tropes de qualsevol d'aquelles nacions o províncies que els ataquessin, fins i tot infants i dones, i de posseir llurs béns com a botí un dia determinat, el tretze del mes dotzè, el mes d'adar, a totes les províncies de l'imperi del rei Xerxes
-
◊ ... til þess að fara með rán og rifs, til þess að leggja hönd þína á borgarrústir, sem aftur eru byggðar orðnar, og á þjóð, sem saman söfnuð er frá heiðingjunum, sem aflar sér búfjár og fjármuna (qiˈnjān ~ קִנְיָן: ʕɔˈɕɛh miqˈnɛh wə-qiˈnjān, עֹשֶׂה מִקְנֶה וְקִנְיָן), á menn, sem búa á nafla jarðarinnar: ... per anar-hi a fer botí i pillatge, per posar la teva mà contra les ruïnes ara repoblades i contra un poble aplegat d'enmig dels pagans, que adquireix bestiar i propietats i contra la gent que habita en el melic de la terra
-
◊ það voru þær María, kölluð Magdalena, er sjö illir andar höfðu farið úr, Jóhanna, kona Kúsa, ráðsmanns Heródesar, Súsanna og margar aðrar. Þær hjálpuðu þeim með fjármunum sínum (ὑπάρχειν ~ ὑπάρχων ὑπάρχουσα ὑπάρχον ~ τὰ ὑπάρχοντα τῶν ὑπαρχόντων: αἵτινες διηκόνουν αὐτοῖς ἐκ τῶν ὑπαρχόντων αὐταῖς): hi havia la Maria, l'anomenada Magdalena, de qui havien sortit set mals esperits, la Joana, la dona d'en Cuzàs, l'administrador (intendent) de l'Herodes, la Susanna i moltes d'altres. Elles els ajudaven amb llurs béns
-
2. (peningar einstaklings) haver m, capital m (havers financers d'una persona, els seus béns patrimonials, esp. els financers)
-
◊ taka út fjármuni úr banka vegna efnahagskreppunnar: retirar dipòsits bancaris (o: els havers) a causa de la crisi econòmica
-
◊ þeim sem halda í hernað skulu ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir (τὸ ἀργύριον -ίου: καὶ τοῖς πολεμοῦσιν οὐ δώσουσιν οὐδὲ ἐπαρκέσουσιν σῖτον, ὅπλα, ἀργύριον, πλοῖα, ὡς ἔδοξεν Ῥώμῃ·) eða skip samkvæmt ákvörðun Rómar. Gyðingar skulu halda skilmálana án endurgjalds. Hið sama skal gilda ef ófrið ber fyrr að höndum þjóðar Gyðinga. Þá munu Rómverjar veita þeim afdráttarlausan stuðning eftir því sem aðstæður krefja. Þá hefur verið afráðið í Róm að óvinum Gyðinga skuli ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir (τὸ ἀργύριον -ίου: καὶ τοῖς συμμαχοῦσιν οὐ δοθήσεται σῖτος, ὅπλα, ἀργύριον, πλοῖα, ὡς ἔδοξεν Ῥώμῃ) eða skip. Skilmálar þessir skulu haldnir svikalaust: i als combatents no els donaran ni queviures ni armes, ni diners, ni vaixells segons la decisió de Roma. Els jueus compliran les condicions [del tractat] sense cap compensació (sense rebre'n res). I el mateix valdrà si esclata una guerra contra el poble dels jueus. En tal cas, els romans els ajudaran sense restriccions (amb tota l'ànima), segons el que requereixin les circumstàncies. A Roma s'ha resolt que no donaran queviures, ni armes, ni diners ni vaixells als enemics dels jueus. Aquestes condicions (estipulacions) es compliran sense engany
-
3. (fyrirtækis) actiu m, [recursos m.pl de] capital m (esp. recursos financers invertits per empresa per a poder produir)
-
♦ áþreifanlegir fjármunir: (áþreifanleg eiga) actiu m material, béns [tangibles], actiu m tangible
-
♦ fjármunir fyrirtækisins: l'actiu de l'empresa
-
♦ → fastafjármunir “actiu fix”
-
fjár·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:
-
finançament m
-
♦ fjármögnun fyrirtækis: capitalització f d'empresa
-
fjármögnunar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
-
pla m de finançament
-
fjármögnunar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
-
[entitat] financera f
-
fjármögnunar·lausnir <f.pl -lausna>:
-
solucions f.pl de finançament
-
fjármögnunar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
-
instrument financer
-
fjármögnunar·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
-
arrendament financer, lísing m
-
fjármögnunar·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
-
servei[s] m[.pl] de finançament
-
fjár·nám <n. -náms, no comptable>:
-
embargament m [de béns], execució f judicial de béns
-
♦ gera fjárnám í búinu: executar l'embargament dels béns
-
♦ taka e-ð fjárnámi: embargar una cosa
-
fjárplógs·maður <m. -manns, -menn>:
-
estafador m, estafadora f (pers. que no dubta a obtenir guanys encara que sigui amb mètodes fraudulents)
-
fjárplógs·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
-
estafa f
-
fjár·pynd <f. -pyndar, -pyndir>:
-
extorsió f
-
◊ og er hljóð fékkst mælti Árni biskup: „Nú hafið þér heyrt bréf Jóns erkibiskups andlegs föðurs yðars og hans undirbiskupa og megið skilja hversu mikið á greinir bókina þá sem vér erum beðnir að lögleiða og hans boð. Því vil eg ljósan gera mig að eg mun öngvum hlutum játa þeim í mót [pàg. 814] standa hans vilja og svo þeir sem mínum ráðum fylgja vilja. Er það fyrst um valveiðar og lögmannskapítula og um sáttargerðir þeirra Magnúss konungs og erkibiskups, því að þar stendur í að biskup skal lög segja en ei leikmenn yfir öllum sökum þeim sem heyra til heilagri kirkju, prófa þær og dæma og svo það að virðuglegur Magnús konungur gaf kirkjunni undan sér og sínum örfum og öllum eftirkomendum ef hann eða hans fyrirfarendur, formenn Noregsríkja, hefðu haft eða sýndust hafa sakir nokkrar hefðar landslaga, nokkuð vald eða hald slíkra hluta.
Hann veitti og kirkjunni það prívilégium (sérréttindi) að konungar skyldu ei mega breyta eða snúa fornum lögum fósturlandsins eða eign kirkjunnar í fjárpynd eða leikmenn eða lærdóminn til þvinganar og ófrelsis, svo og að forn frelsi kirkjunnar skyldi haldast um fálkaveiðar.
Svo viljum vér og með öngvu móti þola að heilög kirkja tapi því frelsi á það greinir guðs lög og landslög ráði jafnan guðs lög eftir því sem löngu var lögtekið hér í lögréttu yfir allt vort land með góðu samþykki allra landsmanna.“
Og er hann hafði það talað rómaði múgurinn stórum vel það er hann vildi að kirkjan eða alþýðan týndi ei sínu frelsi (SS II, ÁSB, cap. 46, pàgs. 813-814): i quan es va fer el silenci, el bisbe Árni va dir: “Acabeu de sentir la carta de l'arquebisbe Jón, el vostre pare espiritual, i dels seus bisbes sufraganis, i ja podeu entendre quines grans diferències hi ha entre el codi que en han demanat d'adoptar [com a fonament de la nostra ordinació jurídica] i les seves ordres (de l'arquebisbe). Per això, vull deixar clar que no aprovaré res que vagi en contra de la voluntat de l'arquebisbe i el mateix faran els qui vulguin seguir els meus consells. Per començar [el que acabo de dir és aplicable] als capítols [del codi] sobre el lögmaður i sobre la caça amb girfalcs així com sobre els tractats conclosos entre el rei Magnús i l'arquebisbe, car en ells s'hi estipula que, en totes les coses que concerneixin la santa església, és el bisbe el qui ha d'instruir-les, jutjar-les i pronunciar-hi sentència, i no pas els llecs, més que més que l'honorable rei Magnús va renunciar a favor de l'Església, en nom propi i dels seu hereus i de tots els seus descendents, qualsevol poder o dret en tals coses que ell o els seus predecessors, els formenn dels regnes de Noruega, haguessin tingut o haguessin semblat tenir per causa d'alguna tradició ancorada a les lleis del país. El rei Magnús també va concedir a l'Església el privilegi que els reis [de Noruega] no podrien canviar o modificar les lleis antigues del fósturlandið ni [modificar] la propietat de l'Església, en una exacció forçosa de diners, ni moure llecs i clergat a constrenyiment i privació de llurs drets (ófrelsi), i per la mateixa raó s'hauria de mantenir l'antic frelsi (privilegi) de l'Església pel que fa a la falconeria. I així, tampoc no tolerarem de cap manera que la santa Església perdi aquest frelsi (privilegi): que quan les lleis de Déu i les lleis del regne estiguin en desacord sempre han de prevaler les lleis de Déu segons el que fa molt de temps fou adoptat com a llei en aquesta lögrétta per a tot el nostre país amb el bon vist-i-plau de tots els landsmenn, els compaïsans [que hi assistiren]”. I quan el bisbe va haver acabat de parlar, la massa dels assistents a l'assemblea va manifestar clamorosament la seva aprovació que no volia que ni l'església ni el poble [llec] perdessin llur frelsi (vocabulari: #1. greina á: En Baetke 19874, pàg. 209: <...> trennen, scheiden, unterscheiden, erkennen: unp. greinir lǫg þau ok hin die Gesetze weichen voneinander ab; greinir menn á (e-t) die Leute sind uneins, entzweien, streichen sich (wegen einer Sache); #2. segja lög: En Baetke 19874, pàgs. 358 i 521, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Interpreto el mot com a pronunciar sentència. La locució significaria, literalment, dir, en un cas, el que és conforme a dret; #3. prófa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 478: prófa (að) prüfen, untersuchen (u. feststellen) <...>; #4. frelsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 161: <...> Vorrecht, Sonderrecht (z.B. der Kirche); #5. í fjárpynd: en Baetke 19874, pàgs. 131 i 583-584, no dóna pas entrada a aquesta locució. Sembla un calc del llatí in extorsione pecuniae. Interpreto el sintagma com a: extorquint-los diners per la força, arrencant-los diners per la força, amb violència o intimidació. A la mateixa SS II, ÁSB, cap. 87, pàgs. 851-852, s'hi empra el doblet fépynd: Jafnskjótt sem Árni biskup sá þetta bréf og síra Guðmundur kom með það í Skálaholt, sinnaði hann konungserindi sem mest fékk hann með öllum greiðskap og sönnum skynsemdum, ei fyrir það að enginn letti hann þessa ífangs, að létta þeim meinum sem kirkjunni þrengdu í mörgu. Sú var [pàg. 852] önnur sök hví hann var þessa lattur að þetta hafði aldrei fyrr orðið að konungr beiddist útboðs af Íslandi. Hin var hin þriðja að menn hugðu þetta ráð diktat ei fyrir liðsþörf heldur fyrir fépynd. Og er biskup fann það talaði hann opinberlega hvar sem þetta mál var upp haft og svaraði fyrst hinni fyrstu grein en þar eftir hinum síðurum og mælti svo: „Þótt minn herra Eiríkur konungur hefði mig kallað til [um]ráða eða meðalgöngu í þessa ferð ætti eg ei að neita. Sýnist mér eiga konungur þegnum sínum að ráða eða hversu mættuð þér hans fulltings krefja ef yður kynni nauðsyn á landvörn vera ef þér viljið nú ei stoða annarra nauðsyn. Og svo sem jarðlegur konungur veitir mönnum stundlegan mála fyrir stundlegt starf svo þiggjum vér af himneskum konungi gjöf hins eilífa lífs. Því má enginn sá trúr vera jarðlegum konungi sem ótrúr er himneskum konungi, að guðsást er fylling laganna. En þar sem þér trúið þetta fépynd vera, hví má sá ei, ef nauðsyn fullkomin, kallar að skynsamlegra krefja fépennings er manninn má réttilega leiða í hættu lífsins og þar á ofan á maðurinn fyrir sameiginlegt starf, vos og vökur til varðhalds yfir sínum höfðingja sér og sínu hyski til friðar og fullra náða. Og maklega þarfnast sá öllum þessum velgerningum af öðrum, er þvílíks varnar öðrum, og heitir drottinssviki og níðingur og bleyðimaður. Konungur á í góðum friði vanan skatt eða leiðangur en í nauðsyn því meira sem nauðsyn er meiri þar til er öll hans eign ok hans þegna er þeim sameiginleg“ ‘tan bon punt mossèn Guðmundur va haver arribat a Skálaholt amb aquesta carta i el bisbe Árni la va haver vista, va donar el seu suport a l'ordre del rei amb el màxim zel de què era capaç i posant-hi tota la seva bona voluntat i veritable enteniment. I ho féu malgrat que n'hi havia que li desaconsellaven que hi intervingués a favor per diverses raons: [en primer lloc] per a alleugerir els mals que afeixugaven en molts d'aspectes l'Església [d'Islàndia]. En segon lloc perquè mai abans no s'era esdevingut que un rei hagués reclamat que es fes una lleva d'homes (l'útboð o uppkvöð era la convocatòria del leiðangur, el servei a la flota reial) a Islàndia [per a la flota reial]. En tercer lloc, perquè hom creia que aquella resolució havia estat dictada no pas per necessitat d'homes per a les tripulacions sinó per a extorquir diners als islandesos. I quan el bisbe sentia aquestes objeccions, parlava públicament [sobre aquest tema] pertot arreu allà on hom plantejava aquesta qüestió i responia de primer a l[es consideracions del] primer punt i després a la resta de la següent manera: «Si hagués estat a mi que el rei Eiríkur, el meu senyor, s'hagués adreçat demanant-me consell i que participés en aquesta expedició, jo no hauria refusat de fer-ho. A mi em sembla que el rei ha de regnar sobre els seus súbdits o, com podríeu requerir el seu socors si mai poguéssiu haver de menester defensar el país si ara no voleu pas subvenir a la necessitat dels altres? De la mateixa manera que el rei terrenal dona als seus homes una paga temporal per una feina temporal, així nosaltres rebrem [en paga] del rei celestial el regal de la vida eterna. Ningú que sigui infidel amb el rei celestial, no pot ésser fidel al rei terrenal, car la caritat (dilectio Dei, l'amor de Déu, estimar Déu) és la plenitud de la Llei (plenitudo legis = qui estima Déu, compleix del tot les lleis). Però com que creieu que realment es tracta d'una exacció forçosa de diners, per què, si és absolutament necessari, no ha de poder reclamar [el rei] diners de manera força raonable que a bon dret podran ajudar l'home en perill mortal? I a més a més [de fer-ho amb una contribució econòmica], l'home [també] ha de vetllar per la salvaguarda dels seus caps contribuint-hi amb treball comunal i endurant intempèries i vetlles, a fi d'aconseguir i mantenir [així] la pau i una tranquil·litat absoluta per a si mateix i per a la seva família i casada. Perquè, el qui [ara] farà tenir necessitat a d'altres d'aquesta [necessària] defensa, merescudament tindrà necessitat [en algun moment] de tots aquests benifets [en el futur] (=el qui ara priva altri d'aquesta defensa es veurà merescudament privat per d'altres d'aquests benifets en el futur) i mereix que li diguin traïdor al rei, infame i covard. Que el rei tingui[, doncs,] en temps de pau els seus acostumats (habituals) impostos o la lleva (el leiðangur), però [que els tingui] més que més en temps de necessitat i [en major mesura] com major sigui la necessitat en la mesura que tota la possessió d'ell i la dels seus súbdits els és comuna»’. Pel que fa a les darreres paraules del bisbe, cf. Hirðskrá, cap. 14: þat er hit þriðja, er vitrum mǫnnum sýniz mest, at snotrir konungar hafa optliga funnit óeinǫrð jarlanna stundum til sín en stundum til sinna foreldra, ok því er þat réttast, at konungr hafi í sínu valdi, at sœma þann mest af sinni fǫðurleifð ok fremja þann, sem hann finnr sér hollastan ok sik vill mest við leggja hans boðskap at gera bæði innan lands ok utan, þvíat hans eign ok óðal er allt landit, ok eigi er handselt, at betr gefiz þó, at annars sé á freistat ‘la tercera [raó perquè un iarlat no sigui hereditari], -[raó] que els vitrir menn o homes savis consideren la més important-, és que els reis intel·ligents sovint han constatat la falsedat dels iarlar, de vegades contra ell mateixos i de vegades contra llurs avantpassats, i per aquesta raó el més correcte [i just] és que el rei tingui el poder d'honorar màximament i exalçar-lo, fent-li donació de part del seu patrimoni, aquell que ell trobi que li és el més lleial i que està més disposat a dur a terme el que ell mani tant a l'interior com a l'exterior del país, ja que tot el país és la seva propietat i el seu óðal, i no és segur que vagi millor si s'intenta res de diferent’)
-
◊ þá hafði í lögum verið um skeið að íslendíngar skyldu kristnir heita, og höfðu fyrirmenn undirbundíst með sáttmálum við útlenda höfðíngja og kaupmenn að láta skíra landsmúginn; til þess starfs vóru keyptir lausaklerkar og farandbiskupar sem kaupmenn hittu staðfestulausa í öðrum löndum. Þá hafði páfi látið gera að Ísland heyrði Brimastóli. En þá var lítt tíðkað á Norðurlöndum að umboðsmenn færi með bréfum, enda niðurfall mikið orðið í bréfagerð af páfans hendi, kunnu og ossir landar enn eigi látínumannastafróf, og vissu fáir að segja með sanni hvern stuðil klerkar þeir sem kaupmenn fluttu með sér af erlendum torgum ætti í erkibiskupsstóli eða herra páfanum; týði lítt þótt menn þessir bæri fram bréfajartegnir að sanna sögu sína, því að bæði var að flest bréf vóru fölsuð er í milli fóru landa í þann tíð enda feingu fáir ráðið; var og kristniboð meir stundað af kynjamönnum og tilhættíngarfíflum á þessari öld, sem laungum oftar, en af sönnum ármönnum heilagrar kirkju. Var íslendíngum sá grænstur að taka förumenn trúanlega eða vera óskírðir. Ósjaldan reyndust guðsmenn þessir vígamenn og þjófar og bannsettir menn, vóru sumir enskir eða írskir, aðrir saxneskir, en nokkrir kölluðu sig ermska menn, þeir vóru svartir og ljótir og höfðu með hverri konu er þeir náðu. Er það og mál manna að þeir hafi verið villumenn. Höfðu klerkar þessir tíðum flokk ribbalda sér til aðstoðar við skírn og saung og þær fjárpyndir eða mannvíg og aðrar búsifjar sem þar fylgdu. Fór þessu fram uns gildir menn í Borgarfirði létu setja klerkaskóla að Bæ og feingu til Hróðólf úr Rúðu, einn franseis og dándimann, að læra klerka innlenda á bókvísi og saunglist: per aquell temps ja s'havia fixat a les lleis del país que els islandesos fossin cristians almenys de nom, i els fyrirmenn o prohoms del país s'havien compromès amb tractats signats amb mercaders i prínceps estrangers de fer batejar la població del país. A tal fi foren contractats clergues sense parròquia ni bisbat i bisbes itinerants que els mercaders [islandesos] trobaven a d'altres països sense un càrrec estable (?). En aquell temps el papa havia fet decretar que Islàndia pertangués a l'arquebisbat de Bremen. Però en aquell temps era poc usual en els països del nord que els umboðsmenn o legats apostolis (?) viatgessin amb breus o cartes, especialment perquè, pel que fa al papa, s'havia produït una gran cessament en la redacció de breus i cartes papals i els nostres compatriotes encara no estaven familiaritzats amb l'alfabet llatí i pocs eren els qui sabrien dir amb certitud quin respatlle tenien [realment] a l'arquebisbat [de Bremen] o a la cúria papal els clergues que els mercaders portaven amb ells de mercats estrangers. Tampoc no ajudava gaire que aquests homes presentessin documents per a acreditar llur missatge (declaració) per tal com en aquell temps la major part de breus que circulaven entre països eren falsificacions i, a més a més, eren pocs els qui les podien llegir. Les missions per proclamar el cristianisme també eren fetes homes estranys i aventurers, com va estar passant sovint durant molt de temps, més que no pas per veritables missioners de la santa església. Els islandesos llavors podien triar entre considerar dignes de fe els vagants o bé romandre sense batejar. No pas poques vegades aquests homes de Déu resultaven ésser homeiers i lladres i excomunicats. Alguns d'ells eren anglesos o irlandesos, d'altres saxons i alguns es deien armenians. Aquests tenien els cabells negres i eren lleigs i s'ho feien amb qualsevol dona que poguessin aglapir. També es diu que eren salvatges. Aquests clergues freqüentment tenien un grup de ribalds a llur voltant perquè els ajudessin en llurs bateigs i misse i les extorsions o assassinats i d'altres brivallades per l'estil que els acompanyaven. Aquest situació es va perllongar fins que els gildir menn o persones respectables del fiord de Borgarfjörður varen crear al mas de Bær una escola de clergues i varen aconseguir que en Rudolf de Rouen, francès i home honest, hi instruís i formés els clergues indígenes en música i erudició llatina (vocabulari: #1. tilhættingarfífl: Cf. l'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 1044: ævintýramaður, glanni; #2. grænn: Cf. l'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 315: <...> góður: sá [kostur] mun(di) grænstur; )
-
◊ þar var geymd vara þeirra í grjótbyrgjum litlum eða laupum úr rekaviði: feitselur, reingi, lýsi; svo og vaðmál nokkur er þeir höfðu tekin af bændum með fjárpynd; fisk og selkjöt þurkuðu þeir á klettum eða heingdu á trönur: llur mercaderia fou guardada a petites bordes o borges de pedra o a cabanes fetes amb fusta escopida per la mar: xuia de foca, carn de balena, oli [de fetge de bacallà i de balena]. També el burell que havien pres dels pagesos amb extorsió. Assecaren peix i carn de foca a les roques o penjant-los a les bastides d'assecar
-
fjár·pyndari <m. -pyndara, -pyndarar>:
-
extorsionador m, extorsionadora f
-
fjár·ráð <n.pl -ráða>
-
1. <GEN> recursos financers, disponibilitat f de capital
-
♦ hafa góð ~ mikil ~ rúm fjárráð: disposar de bons ~ grans ~ vastos recursos econòmics
-
♦ hafa lítil ~ takmörkuð fjárráð: disposar de petits ~ limitats recursos econòmics
-
2. (forræði yfir eignum) capacitat f legal per a diposar dels seus béns (facultat de poder disposar lliurement dels seus béns per haver assolit la majoria d'edat als divuit anys o per no haver estat incapacitat legalment per a fer-ho)
-
♦ svipta e-n fjárráðum: incapacitar algú
-
fjár·ráða <adj.>
-
capacitat -ada legalment per a diposar dels seus béns (dit de persona que té la facultat de poder disposar lliurement dels seus béns per haver assolit la majoria d'edat als divuit anys o per no haver estat incapacitat legalment per a fer-ho)
-
fjárráða·maður <m. -manns, -menn>
-
tutor m, tutora f
-
fjár·reiður <f.pl -reiðna (o: -reiða)>:
-
afers pecuniaris
-
◊ og um vorið eftir páska fór Sturla norður til Öxarfjarðar að fjárreiðum sínum. En er hann var í Skagafirði að Vallalaug kom þar Brandur prestur Úlfhéðinsson og heimti Sturla hann á mál og spurði ef hann væri sannur að björg við manninn: „Viljum vér leita eftir með stillingu við þig“ (SS I, cap. 48, pàg. 55): i a la primavera, passat Pasqua, l'Sturla va partir cap al fiord d'Öxarfjörður, en el nord, per a ocupar-s'hi dels seus afers de diners. Però mentre era al fiord de Skagafjörður, a Vallalaug (‘Fontscaldes de les Planes’), hi va arribar el prevere Brandur Úlfhéðinsson, i l'Sturla el va convidar a veure's per parlar i li va preguntar si era era ver que havia ajudat l'home (=l'Aðalríkur Gunnvarðsson que l'any anterior havia mort d'un cop de destral al cap l'Skeggi Gamlason) [amb allotjament i manutenció]: “Volem emprendre una acció judicial contra tu”
-
◊ Hrútur átti enn ferð vestur í fjörðu að fjárreiðum sínum og lýsti yfir því að hann mundi eigi til alþingis ríða. Unnur talaði fátt um. Hrútur fór þá er hann var til þess búinn: en Hrútur va haver de tornar emprendre un viatge als fiords [de ponent] per atendre-hi els seus afers pecuniaris i declarà que [aquella vegada] no aniria a l'alþingi. L'Unnur[, la seva dona,] no hi va fer cap comentari. En Hrútur va partir tan bon punt va haver fet les seves preparacions per a fer-ho
-
◊ Vali mælti: "Forða þér vesall maður því að Oddur er skammt frá garði og ætlar að drepa þig. Send konu þína á fund Odds og segi hún að við séum sáttir og hafir þú gengið við málinu en eg sé farinn að fjárreiðum mínum út í dali": en Vali li va dir: “Vés amb compte, miserable, perquè l'Oddur no és lluny del garður i té la intenció de matar-te. Val més que enviïs la teva dona a l'encontre de l'Oddur i que li digui que tu i jo hem arribat a un acord i que tu has admès el fet (=el robatori de les ovelles) i que jo ja me n'he anat a atendre els meus afers pecuniaris a la vall”
-
fjár·rétt <f. -réttar, -réttir>:
-
<ÍSL> fjárrétt f, cleda o pleta on, entre finals d'agost i inicis d'octubre, es tanquen les ovelles que fins llavors han pasturat a lloure. Aquest temps rep el nom de les réttir i s’assembla, fins a un cert punt, a les nostres fires, amb parades de venda, curses etc.
-
♦ fjár- og stóðréttir: réttir d'ovelles i cavalls
-
fjár·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
-
(fjárforræði) capacitació f (possessió de la capacitat legal per a diposar dels seus béns, facultat de poder disposar lliurement dels seus béns per haver assolit la majoria d'edat als divuit anys o per no haver estat incapacitat legalment per a fer-ho)
-
♦ svipta e-n fjárræði: incapacitar algú
-
fjárræðis·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:
-
<JUR> incapacitació f
-
fjár·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
-
cria f d'ovelles
-
fjár·sekt <f. -sektar, -sektir>:
-
multa f
-
◊ en neiti faðir hennar að gifta honum hana skal hann greiða fjársekt ([ˈkɛsɛφ ~ כֶּסֶף]: ˈkɛsɛφ ʝiʃˈqɔl kə-ˈmɔhar ha-bbəθūˈlɔθ, כֶּסֶף יִשְׁקֹל, כְּמֹהַר הַבְּתוּלֹת) sem samsvarar brúðarverði yngismeyjar: però si son pare d'ella es nega a donar-la-hi per muller, [el seductor de la noia] haurà de pagar [al pare] una multa per la suma equivalent del preu d'una núvia que sigui verge
-
♦ fullnusta fjársekta: execució de multes
-
fjársjóðs·leit <f. -leitar, no comptable>:
-
cerca f del tresor
-
fjár·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
-
tresor m
-
◊ hann fékk honum einnig uppdrætti af öllu sem honum hafði verið blásið í brjóst, uppdrætti af forgörðum húss Drottins og af öllum herbergjunum umhverfis þá. Þau voru fyrir fjársjóðina (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר: lə-ʔɔt͡səˈrōθ bēi̯θ hā-ʔɛ̆lɔˈhīm, לְאֹצְרוֹת בֵּית הָאֱלֹהִים), sem heyrðu til húsi Guðs, og helgigjafirnar (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר: ū-lə-ʔɔt͡səˈrōθ ha-qqɔ̆δāˈʃīm, וּלְאֹצְרוֹת הַקֳּדָשִׁים), einnig þjónustuflokka prestanna og Levítanna, alla þjónustu í húsi Drottins og öll áhöld til þjónustunnar í húsi Drottins: també li donà els plànols de tot el que li havia estat insuflat en el cor: els plànols dels atris del temple de Jahvè i els de totes les sales del voltant, les quals eren per als tresors que pertanyien al temple de Déu, i per a les santes ofrenes, i també per als grups de servei dels sacerdots i dels levites, per a totes les obres del servei del temple de Jahvè i tots els utensilis del servei del temple de Jahvè
-
fjárskipta·samningur <m. -samnings, -samningar>
-
<JUR> contracte m [pre]matrimonial de separació de béns (o: patrimonis), capítols m.pl matrimonials de separació de béns
-
fjárskipta·svæði <n. -svæðis, -svæði>
-
zona (o: àrea) f de canvi i reemplaçament del bestiar
-
fjár·skipti <n.pl -skipta>
-
1. <JUR> separació f de béns (o: patrimonis)
-
♦ gera með sér fjárskipti: dur a terme la separació de béns
-
2. (það að skipta um fjárstofn) renovació f de bestiar (separació i substitució del bestiar d'un indret a fi, p.e., d'eradicar una malaltia)
-
fjár·skjól <n. -skjóls, -skjól>:
-
refugi financer
-
fjár·skortur <m. -skorts, no comptable>:
-
manca f de diners
-
fjár·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
-
passiu financer
-
♦ gjaldkræf fjárskuld: passiu financer amb característiques d'exigibilitat immediata
-
♦ skuld sem er ekki fjárskuld: passiu no financer
-
fjárskuld·binding <f. -bindingar, -bindingar>:
-
compromís financer
-
♦ lánsviðskipti, réttur til skuldajöfnunar, tryggingar, fullnustuábyrgðir eða aðrar fjárskuldbindingar: crèdits, drets de compensació, garanties, garanties de pagament o d'altres compromisos financers
-
♦ inneignir hjá fjármálastofnunum eða öðrum rekstrareiningum, inneignir á reikningum, skuldir og fjárskuldbindingar: dipòsits a institucions financeres o d'altres entitats, saldos a comptes, deutes i obligacions de deute
-
♦ þessu takmarki verður náð því að á móti framangreindri einföldun á varúðareftirlitskerfinu, sem gildir fyrir rafeyrisstofnanir, vega strangari ákvæði en gilda um aðrar lánastofnanir, einkum að því er varðar takmarkanir á þeirri viðskiptastarfsemi sem rafeyrisstofnunum er heimilt að stunda og varúðarmörk fyrir fjárfestingar þessara stofnana, til að öruggt sé að fjárskuldbindingar þeirra vegna útistandandi rafeyris séu ávallt tryggðar með nægilegu lausafé með lítilli áhættu: aquest objectiu s'ateny sempre que els aspectes menys onerosos del règim de supervisió cautelar aplicable a les entitats de diners electrònics estiguin compensats per disposicions més restrictives que les aplicables a les altres entitats de crèdit, especialment en allò que es refereix a la limitació de les activitats comercials que poden dur a terme les entitats de diners electrònics i, particularment, a les limitacions dictades per la prudència imposades a llurs inversions, la finalitat de les quals és de garantir que llurs obligaciones financeres relacionades amb els diners electrònics en circulació estiguin cobertes en tot moment per actius de baix risc i amb un grau de liquidesa suficient
-
♦ af sömu ástæðum skal gerð, lögmæti, gildi, fullnustuhæfi eða gildi samnings um fjárhagslega tryggingarráðstöfun sem sönnunargagns eða framlagning fjárhagslegrar tryggingar á grundvelli slíks samnings ekki bundin formlegri framkvæmd <...> eða lögð fram gögn á tilteknu formi til vitnis um dagsetningu á framkvæmd skjals eða gernings, fjárhæð viðkomandi fjárskuldbindinga eða öðrum málum: per les mateixes raons, la constitució, validesa, conclusió, executabilitat o admissibilitat com a prova d'un acord de garantia financera, o la prestació de garantia financera en virtut d'un acord de garantia financera <...> o l'aportació, en una forma determinada, de proves sobre la data d'execució d'un document o instrument, l'import de les obligacions financeres corresponents o qualsevol altre aspecte
-
fjár·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
-
que disposa de recursos econòmics sòlids
-
fjár·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
-
1. (sauðfjáreign) cabanya f [d'ovelles] (conjunt de bestinar de llana que una persona posseeix)
-
2. (sauðfjárkyn) raça f d’ovelles (raça ovina)
-
3. (höfuðstóll félags, fjármunastofn) [fons] capital m (de societat)
-
fjár·streymi <n. -streymis, no comptable>:
-
flux financer, flux m de capital
-
fjár·stuðningur <m. -stuðnings, no comptable>:
-
1. <GEN> suport financer
-
2. (frá ríki) subvenció f [econòmica] (ajut econòmic de l'estat)
-
♦ fá fjárstuðning frá ráðuneytinu: rebre una subvenció del ministeri
-
fjár·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
-
1. (fjárhagsaðstoð úr landssjóði) ajut econòmic (o: financer) (finançament parcial, esp. per part de l'estat)
-
♦ biðja e-n fjárstyrks: demanar un ajut econòmic a algú
-
2. (fjárhagslegur stuðningur, fjártillag) subsidi m (quantitat de diners donada en ajut d'algú o d'una institució)
-
3. (niðurgreislða) subvenció f (quantitat de diners destinada a cobrir parcialment unes despeses)
-
fjár·svik <n.pl -svika>:
-
frau m, estafa f (obtenció amb enganys de diners d’altri)
-
fjár·sýsla <f. -sýslu, -sýslur. Gen. pl.: -sýslna>:
-
gestió f de finances
-
◊ Seðlabanki Evrópu skal hafa réttarstöðu lögaðila. Hann einn getur heimilað útgáfu á evrum. Hann skal vera sjálfstæður við beitingu valds síns og við fjársýslu sína. Stofnanir, aðilar, skrifstofur og sérstofnanir Sambandsins og ríkisstjórnir aðildarríkjanna skulu virða þetta sjálfstæði: el Banc Central Europeu tindrà personalitat jurídica. Li correspondrà en exclusiva autoritzar l'emissió de l'euro. Serà independent en l'exercici de les seves competències i en la gestió de les seves finances. Les institucions, orgues i organismes de la Unió i els Governs dels Estats membres respectaran aquesta independència
-
♦ Fjársýsla ríkisins: Autoritat [estatal] en matèria de gestió financera
-
fjár·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
-
recollida f de diners (aplec o col·lecta de fons, subscripció popular per a recollir fons)
-
fjár·tjón <n. -tjóns, no comptable>:
-
danys econòmics, pèrdues f.pl [econòmiques]
-
fjár·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:
-
suma f [de diners] (import, quantitat de diners)
-
fjár·útlát <n.pl -útláta>:
-
despeses f.pl [pecuniàries]
-
fjár·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
-
<ECON> fideïcomís m
-
fjár·veiting <f. -veitingar, -veitingar>:
-
1. <GEN> assignació f [econòmica]
-
2. (á fjárlögum) assignació pressupostària (partida dels pressupostos generals de l'estat)
-
fjárveitinga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
-
comitè pressupostari, comissió pressupostària
-
fjárveitinga·vald <n. -valds, -völd>:
-
autoritat pressupostària
-
fjár·þröng <f. -þröngar, no comptable>:
-
problemes econòmics, dificultats econòmiques
-
♦ lenda í fjárþröng: caure en dificultats econòmiques
-
♦ vera í fjárþröng: tenir problemes econòmics, anar escanyat -ada [de diners]
-
fjár·þurfi <adj. inv.>:
-
que té necessitat de diners
-
fjár·þörf <f. -þarfar, no comptable>:
-
necessitat f de diners
-
fjár·öflun <f. -öflunar, no comptable>:
-
1. (útvegun fjár) finançament m (proveïment de capital)
-
2. (fjársöfnun) recollida f de diners (aplec o col·lecta de fons)
-
fjáröflunar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
-
font f de finançament
fjóla <f. fjólu, fjólur. Gen. pl.: fjólna o: fjóla>: viola f, violeta f (designació de diverses plantes)
-
Fjóla <f. Fjólu, pl. no hab.>:
-
Violeta f (ginecònim)
-
fjólu·blá, -blá, -blátt <adj.>:
-
[de color] violeta, [de color] violat -ada
-
fjólu·mjóri <m. -mjóra, -mjórar>:
-
mòllera blava (peix Antimora rostrata)
fjórði, fjórða, fjórða: quart -a
-
fjórðungs·dómur <m. -dóms, -dómsar>:
-
<HIST JUR> tribunal m de quarter. A la Islàndia medieval, designació dels quatre tribunals de l'Alþingi, un per cada quarter de l'illa, competents per a jutjar les causes del seu quarter. Per tant, hi havia un tribunal de quarter per a l'Austfirðingafjórður, un per al Sunnlendingafjórður (també anomenat Rangæingafjórður), un per al Vestfirðingafjórður i un per al Norðlendingafjórður. Els godons en designaven els jutges que, versemblantment, devien ésser en nombre de trenta-sis, tot i que el tribunal es podia constituir si hi havia un mínim de sis jutges. Les sentències s'havien de prendre per unanimitat, però si hi havia almenys sis vots que dissentien de la resta, la causa se sobreseia. Aquesta situació rebia el nom de vefang o véfang [í fjórðungsdómi].
|
En Vilhjálmur Finsen, Grágás — Stykker, som findes i det Arnamagnæanske Haandskrift Nr. 351 fol., Skálholtsbók og en Række andre Haandskrifter tilligemed et Ordregister til Grágás, Oversigter over Haandskrifterne og Facsimiler af de vigtigste Membraner udgivet af Kommissionen for det Arnamagnæanske Legat. Kjøbenhavn: Gyldendalske Boghandel / S. L. Møllers Bogtrykkeri, 1883, pàgs. 606-608, descriu així aquest tribunal:
fjórðungr, Betegnelsen for hver af de 4 Fjerdinger, hvori Island var inddelt: austfirðinga-, rangæinga- (sunnlendinga-), vestfirðinga- og norð-[p. 607]lendinga-fjórðungr, Ia, 19, II, 22, III, 20, 69. De 3 førstnævnte hørte til Skálholts, det sidste til Hóla Bispedømme, l.c. Inddelingen i Fjerdingere var territorial; om deres Grændser s. Maurer, Island, S. 155 o.s.v. og Kålund, Bidrag til en hist. topografisk Beskrivelse af Island (de i Realregistret anførte Citater). Lovretten bestod af lige mange Medlemmer fra hver Fjerding, Ia, 211, og ved Valg af Lovsigemænd betragtedes den tildels som bestaaende af fire Afdelinger, en for hver Fjerding, Ia, 208, jfr. ogsaa 209, 214 (medens den iøvrigt tog Beslutning som Helhed). Ligeledes skulde Femterretten bestaae af lige mange Dommere (12) fra hver Fjerding, Ia, 77, og af de 4 Fjerdingsretter paa Althinget var en for hver Fjerding, Ia 38, s. fjórðungsdómar; jfr. ogsaa fjórðungaþing. Fjerdingen vara i nogle Tilfælde Fattigforsorgelseskreds, s. framfœrsla, og Fjerdingsmændene kunde i denne Henseende skifte Fjerdingen i mindre Dele, Ia, 87.
fjórðungsdómar, de fire Fjerdingsdomstole paa Althinget, en for hver Fjerding; de dannedes hvergang Althinget samledes ved at Goderne blandt deres paa Thinge tilstedeværende Thingmænd udnævnte dem, der skulde have Sæde i disse Domstole, Ia, 38; hver Fjerdingsrete benævnedes efter den Fjerding, for hvilken den var Domstol, Ia,72. Naar undtages Bødesager (Bagatelsager), der i Alm. skulde anlægges ved det locale Vaarthing, kunde man vælge, om man vilde anlægge Sag ved Vaarthinget eller ved Fjerdingsretten, Ia, 99; den af to Søgsmaalsberettigede, der vilde anlægge Sagen ved Fjerdingsretten, skulde raade, II, 356. Hver Fjerdingsret var Værnething for den bestemte Fjerding: Sagen skulde anlægges ved Fjerdingsretten for den Fjerding, i hvilken den Sagsøgte var, Ia, 40-42, cfr. II, 356, 386; eller hvor den Jordeiendom var beliggende, som Sagen angik, Ib, 76, II, 411, III, 436; eller, naar Sagen angik Drab eller Saar, hvor Drabet var begaaet eller Saarene tilføiede, Ia, 175, II, 345, III, 452. Fjerdingsretterne vare fremdeles en Slags anden Instants i Sager, der vare anlagte ved Vaarthingsretterne, men paa Grund af Uenighed mellem Dommerne (véfang) ikke der bleve afgjorte; Sagen maatte da indstevnes til Fjerdingsretten for den Fjerding, hvori Vaarthinget var, Ia, 101; paa lignende Maade forholdtes ved Spørgsmaal, der ikke bleve afgjorte ved skuldadómr, engidómr, afréttardómr (s. dómr); Indstevning skete da til Fjerdingsretten for den Fjerding, hvor de nævnte særlige Retter vare blevne afholdte, Ib, 86, 152, II, 228, 458 — 60, 492, 493. Blev Sagen anlagt ved en anden Fjerdingsret end den rigtige, kunde Indstevnte herpaa støtte sit Forsvar (vörn), Ia, 42. — Antallet a Dommerne i hver Fjerdingsret er ikke udtrykkelig anført; der siges alene, at hver Gode, som har fuldt og gammelt Godedømme (ɔ: 9 [p. 608] Goder i hver Fjerding), skal udnævne en Mand til Dommer (nefna mann í dóm), Ia, 38. Dette er af Flere, deriblandt mig, AnO. 1873, S. 174 — 176, Víkverji, 1873, S. 153 — 155, forstaaet saaledes, at hver Fjerdingsrete skulde bestaae af 9 Dommere, tilsammen, for alle 4 Retter, 36, hvorimod Andre — deriblandt Páll Melsted, Nýar athugasemdir, S. 108 — 110 og Maurer, Quellenzeugnisse über das erste Landrecht und über die Bezirksverfassung des isländischen Freistaates, S. 80 — 82 og S. 100 — 101, samt Entsteh., S. 177 — 178, isl. Overs., S. 160 — 161 — have antaget, at hver Gode skulde udnævne 4 Dommere, en til hver af de fire Fjerdingsretter, saaledes at hver Fjerdingsret bestod af 36 Dommere; for denne Mening taler bl. A., at Vaarthingsdomstolene bestod af 36 Dommere, men den har ikke Hjemmel i de anførte Udtryk i Grágás, og vilde, da der efter denne Opfattelse i hver Domstol vilde være lige mange Dommere for hver Fjerding (9 for Nordfjerdingen, 9 for Østfjerdingen o.s.v.), ikke harmonere med, at hver Fjerdingsret efter Grág. repræsenterede sin bestemte Fjerding, eller med den Vægt, der efter det Anførte lagdes paa, at Sager fra den enkelte Fjerding netop paadømtes ved Fjerdingsretten for denne Fjerding; s. ogs. fjórðungr. Et Antal af 9 Dommere stemmer ogsaa bedst med den Regel, at medens Fjerdingsretten saavidt mulig skjulde være fuldtallig, naar Dom afsagdes, Ia, 73, var det dog, for at Behandlingen eller Dommen skulde være gyldig, tilstrækkeligt, at 6 Medlemmer vare tilstede eller deltoge deri, Ia, 53, 74, 75. Naar der i en Fjerdingsret var Uenighed med Hensyn til Dommen, maatte Sagen indbringes for Femterretten, Ia, 77, s. véfang |
|
|
|
|
fjórðungur <m. fjórðungs, fjórðungar>: 1. quart m (una quarta part)
2. <HIST = hluti Íslands> quarter, quartó, cadascuna de les quatre regions tradicionals en què és dividida
Islàndia, sense, però, funció administrativa
í öllum fjórðungum landsins: a totes les regions d'Islàndia
3. <HIST = mælieining> barcella islandesa (al voltant dels cinc litres de gra, una mica menys
de cinc quilos)
|
Islàndia fou dividida l'any 965 en quatre quartons o quarters: el vestfirðingafjórðungur o quartó dels dels fiords occidentals -també conegut amb el nom de Breiðfirðingafjórðungur o quartó dels del fiord de Breiðafjörður-, l'austfirðingafjórðungur o quartó dels dels fiords orientals, el sunnlendingafjórðungur o quartó dels de les terres de migjorn -també, conegut amb el nom de Rangæingafjórðungur o quartó dels dels Rangárvellir-, i, finalment, el norðlendingafjórðungur o quartó dels de les terres del nord, -també, conegut amb el nom d'Eyfirðingafjórðungur o quartó dels del fiord d'Eyjafjörður-. El terme continua usant-se en el llenguatge parlat, però en el llenguatge adminitratiu es parla de landshlutar o partions del país. |
|
|
|
|
-
fjórir, fjórar, fjögur <num. card.>:
-
quatre (4, IV, δ´, ǀǀǀǀ, ד)
-
◊ hann fékk niðjum Gersons tvo vagna og fjögur (ʔarbāˈʕāh, ʔarˈbaʕ ~ אַרְבָּעָה ,אַרְבַּע: ʔēθ ʃətˈtēi̯ hā-ʕăɣālɔθ wə-ˈʔēθ ʔarbaˈʕaθ ha-bbāˈqār nāˈθan li-βəˈnēi̯ gērəˈʃōn kə-ˈφī ʕăβɔδāˈθ-ām, אֵת שְׁתֵּי הָעֲגָלוֹת, וְאֵת אַרְבַּעַת הַבָּקָר--נָתַן, לִבְנֵי גֵרְשׁוֹן: כְּפִי, עֲבֹדָתָם) naut til starfa sinna: va donar als descendents d'en Guerxon dos carros i quatre bous per a llurs feines
-
◊ þið megið ekki eta nokkurt dýr sem skríður á kviðnum eða gengur á fjórum (ʔarbāˈʕāh, ʔarˈbaʕ ~ אַרְבָּעָה ,אַרְבַּע: wə-ˈχɔl hōˈlēχ ʕal־ʔarˈbaʕ, וְכֹל הוֹלֵךְ עַל-אַרְבַּע) fótum eða fjölmörgum fótum, yfirleitt einskis dýrs sem skríður á jörðinni því að þau eru viðurstyggð: no us és pas permès de menjar cap bèstia que s'arrossegui sobre el ventre o que camini a quatre potes o sobre un gran nombre de potes, en suma, cap bèstia que s'arrossegui per terra, car són una abominació
-
◊ en hann sagði: „Samt sé ég fjóra (ʔarˈbaʕ ~ אַרְבַּע: ˌhāʔ־ʔăˈnāh ħāˈzēh guˈβrīn ʔarbəˈʕāh ʃəˈraʝin mahləˈχīn bə-ˌɣōʔ־nūˈrā-ʔ, הָא-אֲנָה חָזֵה גֻּבְרִין אַרְבְּעָה שְׁרַיִן מַהְלְכִין בְּגוֹ-נוּרָא) menn ganga óbundna og óskaddaða inni í eldinum og er hinn fjórði (רְבִיעָיָא) líkastur guðdómlegri veru að sjá“: però ell digué: «Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats i incòlumes enmig del foc, i el quart té un aspecte molt semblant al d'un ésser diví»
-
◊ síðan hafði Júdít búið ekkja í húsi sínu í þrjú ár og fjóra (τέσσαρες -έσσαρα: καὶ ἦν Ἰουδὶθ ἐν τῷ οἴκῳ αὐτῆς χηρεύουσα ἔτη τρία καὶ μῆνας τέσσαρας) mánuði: i després d'això, la Judit va viure [com a] vídua a ca seva tres anys i quatre mesos
|
fjórir, fjórar, fjögur |
Paradigma: |
|
Masculí |
|
Femení |
|
Neutre |
N |
fjórir, <†> fiórer |
|
fjórar, <†> fiórar |
|
fjögur, <†> fiogor, <†> fiugur, <†> fjǫgur |
A |
fjóra, <†> fióra |
|
fjórar, <†> fiórar |
|
fjögur, <†> fiogor, <†> fiugur, <†> fjǫgur |
G |
fjögurra, fjögra, <†> fiogorra, <†> fiugurra, <†> fjǫgurra |
D |
fjórum, <†> fiórom |
|
|
|
-
fjórir tigir <num. card. fjǫgurra tiga>:
-
<†> quaranta
|
El numeral cardinal QUARANTA |
A. Llengua antiga - Declinable |
|
Paradigma |
|
N |
fjórir tigir |
|
A |
fjóra tigu |
|
G |
fjǫgurra tiga |
|
D |
fjórum tigum |
|
El substantiu determinat per aquest numeral va en genitiu, v.g.: fjórir tigir manna "quaranta homes" |
|
|
|
B. Llengua antiga - indeclinable |
|
Forma única |
|
N, A, G, D |
fjǫrutigi |
|
Aquesta forma es comporta com un adjectiu i, per tant, el substantiu determinat per aquest numeral va en el cas que la sintaxi de la frase li determini, v.g.: fjǫrutigi menn "quaranta homes". D'aquesta forma fjǫrutigi en sortirà la forma de la llengua moderna, fjörutíu |
|
|
-
fjór·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
-
tetrasíl·lab -a, tetrasil·làbic -a
fjór·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>: tetralogia f
fjórtán <num. card.>: catorze (14)
fjórtándi, fjórtánda, fjórtánda: catorzè -ena
-
fjós <n. fjóss, fjós>:
-
vaqueria f, bovera f (Mall.) (edifici de mas o possessió on hi dormen o hi estan les vaques, quan no pasturen a lloure)
-
fjósa·konurnar <f.pl -kvennanna, no comptable>:
-
<ASTRON> Cinturó m d'Orió
-
fjósa·systurnar <f.pl -systranna>:
-
<ASTRON> Cinturó m d'Orió
-
fjúk <n. fjúks, pl. no hab.>:
-
rufa f, remolí m (o: terbolí m) de neu, tempesta f [forta] de vent i neu
-
◊ þeir Gísli og Vésteinn voru úti meir en hundruð dægra og sigla um veturnáttaskeið að Hörðalandi í miklu fjúki og ofviðri um nótt, brjóta skipið í spón en halda fé sínu og mönnum: en Gísli i en Vésteinn varen passar més de cent vint dies a la mar i, pels volts de l'inici de l'hivern, van salpar de nit cap al Hörðaland enmig d'una gran rufa i borrasca; van naufragar, però no hi van perdre ni llurs béns ni llurs homes
-
◊ en við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: i amb aquesta forma de fer seva (de la vella) , el temps va començar a canviar i es congria una gran rufa, seguida d'un fort desglaç de manera que una tromba d'aigua baixa pel pendent de la muntanya provocant una allau de neu que baixa cap al mas d'en Bergr, matant-hi dotze homes. Les traces de l'esllavissada encara es poden veure avui en dia
-
◊ en er þau sækja upp á heiðina, þá tekur veðrið að vaxa og kólna, þar til er fjúk gerir. Veðrið var á móti þeim, vestanveður, og tók þá að kólna liði þeirra, og seinkaðist förin, því að margt var lið þeirra, börn og konur, klæðfátt og ófrátt. Veðrið gerir og hvasst og svo illt, að varla máttu karlar ganga í mót. Þá gerir og svo myrkt fjúk, að ekki sá af tám fram, og þá tekur að nátta: però quan varen pujar a l'altiplà, el vent va refermar i començà a fer més i més fred fins que va esclatar una tempesta de neu i vent. Bufava un vent de llevant i els venia de cara. I llavors varen començar a refredar-se llurs extremitats i la marxa es va alentir car molta de la gent que anava amb ells, infants i dones, anava vestida amb poca roba i[, a més a més,] no eren pas forts. La ventada llavors es va fer tan forta i ferma que el homes a penes podien avançar en contra d'ella. Llavors la barrufada es va fer tan espessa que no s'hi veia a un pam davant els ulls i llavors es va començar a fer de nit
-
fjúka <fýk ~ fjúkum | fauk ~ fukum | fokið>:
-
anar-se'n volant (per l'acció del vent)
-
♦ hatturinn fauk: el vent s'endugué el capell
-
♦ hatturinn fauk af mér: el vent s'endugué el meu capell
-
♦ þakið fauk af húsinu: el vent s'emportà la teulada de la casa
-
♦ láta e-ð fjúka: <LOC FIG> deixar anar una cosa, amollar una cosa (Mall.) (dir una cosa sense pensar en les possibles conseqüències, dir una cosa tot de cop, tal com raja, sense pensar que potser hauria estat millor callar o retenir-la per a si)
-
♦ lét þá fjúka í kviðlingum: va improvisar quartets, esp. de contingut còmic o divertit
-
◊ og gátu sumir látið fjúka í kveðlingum, hver um annan, eða um vandræði sín, eða lífsháska, eða náttúruna, eða þær vonir um sæmilega daga sem ekki rætast fyrr en á himnum, já jafnvel um ástina (klámvísur): i alguns podien improvisar quartets de to jocós sobre algú altre o sobre les seves pròpies dificultats, o sobre un perill de mort, o sobre la natura, o sobre les esperances d'uns dies passables que no es faran pas realitat abans d'entrar al cel, sí, i fins i tot sobre l'amor (estrofes libidinoses)
-
♦ láta e-n fjúka: <LOC FIG> fer botir algú, despatxar algú
-
♦ nú er fokið í flest skjól: <LOC FIG> ja no es pot trobar enlloc refugi, ja no queda cap sortida
-
◊ en augu hinna óguðlegu daprast, fyrir þá er fokið í öll skjól, og þeirra eina von er að gefa upp andann: però els ulls dels impius llanguiran; per a ells ja no no hi haurà cap mena de sortida i llur única esperança serà exhalar l'ànima
-
◊ dauði, hve kærkomið er kall þitt þeim sem á bágt og brestur þrótt, er örvasa og úrræðalaus, örvæntir og finnst fokið í flest skjól: mort, que n'és de benvinguda la teva crida a aquell que pateix necessitat i té les forces exhaurides, que està decrèpit per l'edat i confús, que està desesperat i ja no li queda cap sortida
-
♦ það er að fjúka í mig: <LOC FIG> m’estic emprenyant de valent, m'està pujant la mosca al nas
-
♦ það fýkur í mig: m’estic emprenyant de valent, m'estic posant furiós
-
fjúk·burður <m. -burðar, no comptable>:
-
rufa m, nevada f acompanyada de brisaina o vent suau
-
fjúk·renningur <m. -rennings, -renningar>:
-
vent arremolinat que escombra o arregussa la neu arran de terra (→ skarfjúkrenningur)
-
◊ þar kom sá maður er Ólafur hét og var kallaður tjörskinn en var vistum með Kolbeini Tumasyni. Hann sat á þverpalli en er lokið var leik sneri hann að Runólfi og hjó á hönd honum svo að hann var einhendur síðan. Þá komst Ólafur fram úr stofunni og eigi út. Þeir Langhlíðingar komust fyrir dyrin og hélt þar maður á manni. Konur urðu þar við riðnar og gátu komið Ólafi í búr og þar út í vindauga en á var úti fjúkrenningur neðan eftir dal (SS I, cap. 108, pàg. 147): hi va anar un home que es deia Olau i a qui la gent deia Tjörskinn, ço és, en Pell-enquitranada, el qual s'estatjava a cal KIolbeinn Tumason. Seia al → þverpallur, i, quan els jocs varen haver acabat, va dirigir un cop de destral cap al Rúnólfur i li va tallar una mà de manera que, de llavors ençà, va quedar manxol. L'Olau Pell-Enquitranada va aconseguir sortir de la → stofa, però no pas a fora de l'edifici. Aleshores, els de Langahlíð es posaren davant la porta i cada home en va aferrar un altre (és a dir, varen començar una brega home amb home). Les dones hi varen intervenir (s'hi ficaren pel mig) i pogueren fer sortir l'Olau al rebost i d'allà, pel finestró, a l'exterior de l'edifici, però a fora les ràfegues arremolinades de vent escombraven la neu cap a l'interior de la vall
-
fjúk·viðri <n. -viðris, -viðri>:
-
rufa f, remolí m (o: terbolí m) de neu, tempesta f de vent i neu
-
◊ þetta var um kveld, ok var fjúkviðri, ok áin upp gengin. En er þeir kómu yfir ána, var horfinn eldrinn: s'havia fet de vespre i hi havia rufa i el riu havia crescut. I quan passaren el riu, el foc havia desaparegut
-
fjær·hlið <f. -hliðar, pl. no hab.>:
-
cara oculta, costat ocult (de lluna)
-
♦ fjærhlið tunglsins: la cara oculta de la lluna, el costat ocult de la lluna
-
fjöl- <en compostos>:
-
poli-, multi-
-
fjöl·alkóhól <n. -alkóhóls, -alkóhól>:
-
(fjölgilt alkóhól, pólýól) polialcohol m
-
fjöl·breytilegur, -breytileg, -breytileg <adj.>:
-
variat -ada, heterogeni -ènia
-
fjölbreyti·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
diversitat f, multiplicitat f, [gran] varietat f
-
♦ fjölbreytileiki landsins: la diversitat del territori, la diversitat f territorial
-
♦ líffræðilegur fjölbreytileiki: biodiversitat f
-
♦ lífrænn og landslagslegur fjölbreytileiki: diversitat paisatgística i biològica
-
fjöl·breytni <f. -breytni, pl. no hab.>:
-
varietat f, diversitat f
-
♦ klínísk fjölbreytni (o: klínískur fjölbreytileiki): diversitat clínica
fjöl·breyttur, -breytt, -breytt: variat -ada, divers -a, múltiple
fjölbreyttur áhorfendahópur: un públic variat (o: heterogeni)
fjölbreytt dagskrá: un programa variat
-
fjölbýlis·hús <n. -húss, -hús>:
-
casa f plurifamiliar, bloc m de pisos
-
fjölda·mótmæli <n.pl -mótmæla>:
-
manifestació multitudinària
-
fjölda·samkoma <f. -samkomu, -samkomur. Gen. pl.: -samkoma o: -samkomna>:
-
assemblea multitudinària
-
fjölda·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir>:
-
<EDU> númerus clausus m
-
♦ fjöldatakmörkun í e-u: númerus clausus en...
-
◊ fjöldatakmörkun í lyfjafræði: númerus clausus en farmàcia
-
fjölda·ferðamennska <f. -ferðamennsku, no comptable>:
-
turisme m de masses
-
fjölda·framleiða <-framleiði ~ -framleiðum | -framleiddi ~ -framleiddum | -framleitt ║ e-ð>:
-
fabricar una cosa en sèrie
-
fjölda·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
-
producció f en cadena (o: en sèrie)
-
fjölda·sefasýki <f. -sefasýki, no comptable>:
-
<MED & PSICOL> histèria col·lectiva, histèria f de masses
-
fjölda·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
-
<MAT> nombre m cardinal
-
fjöldi <m. fjölda, no comptable>:
-
1. (magn) quantitat f (nombre)
-
2. (mannfjöldi, þröng) gentada f, gernació f (pressada de persones, gran quantitat de persones)
-
♦ fjöldi e-s: un gran nombre de...
-
♦ fjöldi manna ~ fólks: una gran gentada, una gran multitud, una gran gernació
-
fjöl·földun <f. -földunar, -faldanir. Pl. no gaire empr.>:
-
1. <GEN> còpia f, reproducció f
-
♦ hvers konar óheimil fjölföldun: qualsevol reproducció no autoritzada
-
2. <TIPO> reproducció f
-
fjölga <fjölga ~ fjölgum | fjölgaði ~ fjölguðum | fjölgað ║ e-u>:
-
<GEN> incrementar (o: augmentar) [el nombre d']una cosa
-
♦ fjölga kúm sínum: augmentar el nombre de les seves vaques
-
♦ fjölga sér: créixer en nombre [ràpidament], multiplicar-se, proliferar
-
♦ það er fjölgað: <LOC FIG> la família ha crescut (hi ha hagut un nou naixement)
-
♦ það fjölgar í fjölskyldunni: <LOC FIG> la família [aviat] creixerà (hi haurà un nou naixement)
-
♦ e-u fjölgar <impers.>: augmentar en nombre, acréixer-se
-
♦ auk þess fjölgar stöðugt þeim Íslendingum sem...: en ultra augmenta constantment el nombre d’islandesos que...
-
◊ þjóðinni fjölgar: la població augmenta
fjölgun <f. fjölgunar, fjölganir>: increment m, augment m
búist er við fjölgun í deildinni: s’espera un augment (del nombre d’estudiants) a la facultat
-
fjöl·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
-
versat -ada en màgia
-
◊ kona hét Gríma, er bjó á bœ þeim er í Ǫgri heitir. Hon var ekkja ok vel fjáreigandi. Þat var mælt um Grímu, at hon kynni sér mart, ok þat tǫluðu menn, at hon væri fjǫlkunnig. Nú fyrir því at kristni var ung ok vanger, þá sýndist þat mǫrgum mǫnnum atgervi, at maðr væri fjǫlkunnigr: hi havia una dona que es deia Gríma i que vivia al mas que es diu í Ǫgri. Era vídua i molt acabalada. De la Gríma es deia que era entesa en manta cosa i la gent en deia que era versada en arts màgiques. Doncs bé, com que el cristianisme encara era jove i imperfet, a moltes de persones els semblava tot un do que un home fos versat en la màgia
fjöl·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: (í ástarmálum) promiscuïtat f
fjöl·lyndur, -lynd, -lynt: 1. (í ástarmálum) promiscu -íscua
2. (hviklyndur, óstöðugur í lund) voluble (inconstant)
-
fjöl·margur, -mörg, -margt <adj.>:
-
molt nombrós -osa
-
fjöl·mála <adj. inv.>:
-
multilingüe
fjöl·menning <f. -menningar, pl. no hab.>: multiculturalisme m
-
fjölmenningar- <en compostos>:
-
multicultural
-
fjölmiðla·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
periodista f de mitjans de comunicació
-
fjölmiðla·maður <m. -manns, -menn>:
-
periodista m de mitjans de comunicació
-
fjölmiðla·viðtal <n. -viðtals, -viðtö>:
-
entrevista concedida als mitjans de comunicació
fjöl·miðlar <m.pl -miðla>: mitjans m.pl de comunicació
komast í fjölmiðla: arribar [fins] als mitjans de comunicació
-
fjöl·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
-
molt apreciat -ada, molt estimat -ada
-
◊ út í Miklagarði var einn beitir sóta bræddra barða, sá er kunni veita firum unnleyg: fjǫlmætr hlés fúrbrigðir vann sér aflat frægðar ok ágætis við hirðiásu hafleygjar: a Constantinoble hi vivia un cotxer de cavalls de voreres calafatades (= patró de vaixell) que va saber donar als homes el foc de les onades (= tot l'or que tenia). Aquell molt respectat escampador de foc de mar (= donador d'or) va adquirir (vinna aflat sér frægðar= afla sér frægðar) [així] fama i bona reputació entre els ansos custodis del foc de l'oceà (= els homes guardadors d'or = els homes, la gent)
-
fjöl·skylda <f. -skyldu, -skyldur. Gen. pl.: -skyldna>:
-
família f
-
♦ barnmörg ~ fjölmenn fjölskylda: família nombrosa
-
♦ eiga fjölskyldu: tenir família
-
♦ fara ásamt fjölskyldunni sinni í frí yfir helgina á tjaldsvæði: anar-se'n d'acampada amb la seva família durant el cap de setmana
-
♦ fjögurra manna fjölskylda: una família de quatre membres (o: persones)
-
♦ framfleyta fjölskyldu (= Dat.): mantenir una família
-
♦ framfleyta fjölskyldunni með kaupinu sínu: mantenir la seva família amb el seu sou
-
♦ framfleyta fjölskyldu sinni : mantenir la seva família
-
♦ haldast innan fjölskyldunnar: <LOC FIG> quedar-se en [la] família, no sortir fora de la família
-
♦ höfuð fjölskyldunnar: <FIG> cap m de família
-
♦ koma úr góðri fjölskyldu: <LOC FIG> ésser de bona família
-
♦ stofna fjölskyldu: fundar una família
-
♦ stór fjölskylda: família extensa, gran família
-
♦ vanvirk fjölskylda: família desestructurada
-
♦ vera einn úr fjölskyldunni: ésser [un membre] de la família
-
♦ viðbót við fjölskylduna: augment m de la família
-
♦ eiga von á viðbót við fjölskylduna undir loks árs: esperar el naixement d'un fill per finals d'any
-
♦ þetta liggur (o: er) í fjölskyldunni: <LOC FIG> això és cosa de família
-
♦ → barnafjölskylda “família amb nens, família amb infants”
-
♦ → kjarnafjölskylda “família nuclear”
-
♦ → stórfjölskylda “família extensa, gran família”
-
fjölskyldu- <en compostos>:
-
familiar
-
fjölskyldu·aðstæður <f.pl -aðstæðna>:
-
circumstàncies f.pl familiars, condicions f.pl familiars, situació f familiar
-
fjölskyldu·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir. Empr. hab. en sg.>:
-
responsabilitats f.pl familiars
-
fjölskyldu·áætlanir <f.pl -áætlana>:
-
planificació f familiar
-
fjölskyldu·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir. Empr. hab. en pl.>:
-
planificació f familiar
-
fjölskyldu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
-
cotxe m familiar, automòbil m familiar, brec m, combi m
-
fjölskyldu·boð <n. -boðs, -boð>:
-
reunió f familiar
-
fjölskyldu·bætur <f.pl -bóta>:
-
prestacions f.pl familiars, ajuts m.pl a la família
-
fjölskyldu·bönd <n.pl -banda>:
-
vincles m.pl familiars, llaços m.pl familiars
-
fjölskyldu·dagheimili <n. -dagheimilis, -dagheimili>:
-
mainaderia f, mare mainadera, guarderia privada portada per una mainadera autoritzada
-
fjölskyldu·faðir <m. -föður, -feður>:
-
pare m de família
-
fjölskyldu·[flug]fargjald <n. -[flug]fargjalds, -[flug]fargjöld>:
-
preu m de bitllet familiar (preu de bitllet d'avió per a família: dos adults i infants de dos a dotze anys)
-
fjölskyldu·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
-
empresa f familiar
-
fjölskyldu·garður <m. -garðs, -garðar>:
-
parc f familiar (parc destinat a l’esbargiment d’una família amb nens petits)
-
fjölskyldu·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
-
tipus m de família
-
fjölskyldu·gildi <n.pl -gilda>:
-
valors m.pl familiars
-
fjölskyldu·grafreitur <m. -grafreits, -grafreitir>:
-
tomba f de la família
-
fjölskyldu·greiðslur <f.pl -greiðslna>:
-
prestacions f.pl familiars, assignacions f.pl familiars
-
fjölskyldu·hagir <m.pl -haga>:
-
situació f familiar (condicions en què viu una família)
-
fjölskyldu·harmleikur <m. -harmleiks, -harmleikir>:
-
tragèdia f familiar
-
fjölskyldu·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
celebració f familiar, festa f familiar
-
fjölskyldu·hús <n. -húss, -hús>:
-
casa f (o: edifici m) de pisos, habitatge m plurifamiliar
-
fjölskyldu·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>:
-
pel·lícula f familiar
-
fjölskyldu·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
-
afecció f familiar (afecció patida per molts de membres d'una mateixa família)
-
fjölskyldu·líf <n. -lífs, no comptable>:
-
vida f de família, vida f familiar
-
♦ samræma fjölskyldulíf og atvinnu: conciliar vida laboral i familiar
-
fjölskyldu·maður <m. -manns, -menn>:
-
1. <GEN> home m de família
-
2. (maður sem á maka og börn, fkjölskyldufaðir) home m amb família (pare de família, home amb dona i fills)
-
fjölskyldu·meðferð <f. -meðferðar, no comptable>:
-
teràpia f familiar, teràpia f de família
-
fjölskyldu·meðlimur <m. -meðlims, -meðlimir>:
-
membre m de família
-
fjölskyldu·módel <n. -módels, -módel>:
-
model m familiar, model m de família
-
♦ hefðbundið fjölskyldumódel: model familiar tradicional, model m tradicional de família
-
fjölskyldu·mót <n. -móts, -mót>:
-
trobada (o: reunió) f de família, trobada (o: reunió) f familiar
-
fjölskyldu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
1. (ljósmynd af fjölskyldu) retrat m (o: foto f) de família, retrat m (o: foto f) familiar (foto de grup dels membres d'una família)
-
2. (kvikmynd fyrir fjölskyldu) pel·lícula f familiar (pel·lícula pensada per a agradar tant als adults com als infants) (→ fjölskyldukvikmynd)
-
fjölskyldu·mynstur <n. -mynsturs, -mynstur>:
-
estructura f familiar (sovint en plural: estructures f.pl familiars), estructura f de la família
-
♦ eðlilegt fjölskyldumynstur: estructura familiar natural
-
♦ fjölbreytt fjölskyldumynstur: estructura familiar variada
-
♦ fjölskyldumynstur barnabóka: l'estructura familiar dels llibres infantils
-
♦ fjölskyldumynstur og hlutverkaskipting: estructura familiar i repartiment de rols [a la llar]
-
♦ hefðbundið ~ óhefðbundið fjölskyldumynstur [í rómverskri fjölskyldu]: estructures familiars tradicionals ~ no tradicionals [dins la família romana]
-
fjölskyldu·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
-
assessor m familiar, assessora f familiar, terapeuta m & f de família, terapeuta m & f
-
fjölskyldu·ráðgjöf <f. -gjafar, no comptable>:
-
assessorament m familiar, teràpia f de família
-
fjölskyldu·réttur¹ <m. -réttar, no comptable>:
-
<JUR> dret m de família
-
fjölskyldu·réttur² <m. -réttar, -réttir>:
-
(matur) plat m familiar (plat pensat per a agradar tant als adults com als infants)
-
fjölskyldu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
1. <GEN> història f de [la] família
-
2. <MED> historial m familiar
-
fjölskyldu·sameining <f. -sameiningar, -sameiningar>:
-
reunificació f familiar, reagrupament m familiar
-
fjölskyldu·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
-
malaltia f familiar (malaltia que apareix a molts de membres d'una mateixa família)
-
fjölskyldu·skemmtun <f. -skemmtunar, -skemmtanir>:
-
entreteniment m per a tota la família, diversió f familiar
-
fjölskyldu·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
-
estat m civil, estat m familiar, situació f familiar (→ hjúskaparstaða)
-
fjölskyldu·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
política f familiar
-
♦ opinber fjölskyldustefna: polífica familiar pública
-
fjölskyldu·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
-
grandària f de la família
-
fjölskyldu·tengsl <n.pl -tengsla>:
-
lligams m.pl de família, lligams m.pl familiars
-
fjölskyldu·umhverfi <n. -umhverfis, no comptable>:
-
ambient m familiar, entorn m familiar
-
♦ flóið fjölskylduumhverfi: ambient familiar complicat
-
♦ heilbrigt fjölskylduumhverfi: ambient familiar intacte
-
♦ kyrrlátt ~ rólegt fjölskylduumhverfi: ambient familiar tranquil
-
♦ spennuþrungið fjölskylduumhverfi: ambient familiar tens
-
♦ vanvirkt fjölskylduumhverfi: ambient familiar desestructurat
-
fjölskyldu·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
-
plus m familiar
-
fjölskyldu·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
-
banquet m familiar, banquet m de família
-
fjölskyldu·vinur <m. -vinar, -vinir>:
-
amic m de la família, amiga f de la família
-
fjölskyldu·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
-
familiar (escaient a família amb infants)
-
♦ fjölskylduvænar [kvik]myndir: pel·lícules f.pl familiars
-
♦ fjölskylduvænar skemmtanir: entreteniments m.pl familiars
-
fjölskyldu·ættleiðing <f. -ættleiðingar, -ættleiðingar>:
-
adopció f per familiar (adopció d'un infant per un familiar)
-
♦ alþjóðleg fjölskylduættleiðing: adopció internacional d'infant per un familiar seu que viu a Islàndia mentre l'infant, en el moment de l'adopció, viu en el país d'origen de la família
-
fjöl·sykra <f. -sykru, -sykrur. Gen. pl.: -sykra>:
-
polisacàrid m
-
fjöl·sykrungur <m. -sykrungs, -sykrungar>:
-
polisacàrid m
-
fjöl·sóttur, -sótt, -sótt <adj.>:
-
molt concorregut -uda (o: freqüentat -ada), que atreu molta de gent
-
fjöltengi·mál <n. -máls, -mál>:
-
<LING> llengua polisintètica
-
fjöl·val <n. -vals, no comptable>:
-
<EDU & INFORM> elecció f múltiple
-
fjölvals·próf <n. -prófs, -próf>:
-
prova f d'elecció múltiple, PEM f, prova f tipus test
-
fjölvals·spurning <f. -spurningar, -spurningar>:
-
pregunta f d'elecció múltiple
-
fjölþjóða- <en compostos>:
-
multinacional
-
fjölþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
<POLÍT> multinacional
-
◊ viðurkenning á fjölþjóðlegum veruleika Spánar: reconeixement de la realitat multinacional d'Espanya
fjölþjóða·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: [empresa f] multinacional f
-
fjör <n. fjörs, no comptable. Dat. sg.: fjöri o: <†> fjörvi>:
-
1. (lífsafl) vitalitat f (vigor, vigoria, força vital, ardor)
-
◊ hann (= úlfr ‘un llop’) fyllist fjörvi feigra manna: [hi ha un llop que] s'atipa amb la força vital dels que són a punt de morir (vocabulari: #1. fyllast: si entenem que l'acció es desenvolupa en el futur: que s'omplirà, que s'atiparà; #2. feigir menn: possible referència als guerrers destinats a morir en la batalla. El llop es nodreix amb llurs vides. Tenint en compte aquesta interpretació el concepte es podria traduir per dels qui són destinats a morir; )
-
nú er frá því að segja að Grettir var svo sjúkur að hann mátti eigi á fætur standa. Sat Illugi yfir honum en Glaumur skyldi halda vörð. Hann hafði þá enn mörg orð í móti og kvað þeim svo þykja sem falla mundi fjör úr þeim þó að ekki bæri til. Nú fór hann út úr skálanum og allnauðigur
-
♦ andlegt fjör: vitalitat f espiritual
-
♦ augun leiftra af fjöri: els ulls li brillen de vitalitat
-
♦ vera með fullu fjöri: mantenir tota la vitalitat, ésser (o: estar) en la plenitud de les forces
-
þá sagði hann við mig: ,Kom þú hingað til mín og deyð þú mig, því að mig sundlar, og þó er ég enn með fullu fjöri
-
◊ það er gott þú ert í fullu fjöri!: està bé que et trobis totalment en forma!
-
♦ það er mikið fjör í henni: és (o: està) plena de vida
-
2. (líf) vida f (vigor, vigoria, força vital, ardor)
-
þá mæltu kaupmenn: "Mæl þú alls vesall. Hverja vörn munum vér veita? Og er fé fjörvi firra
-
♦ e-m er lítið ~ mikið til fjörs: <LOC> manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira
-
◊ þeir taka at skjóta á hann, er ágætastir váru af þeim Þilunum, Haddr harði ok Hróaldr tá, ok váru svá ágætir menn at skotum, at þeir skutu at honum tvennum tylftum ǫrva ok í brjóst honum, ok eigi var honum lítit til fjǫrs. Þessir menn veittu honum bana, ok áðr hafði hann drepit sex kappa, en um fram veitt stór sár ellefu kǫppum, en drepit sextán menn af Svíum ok Gautum, er framarla stóðu í fylkingu — Incipiunt in illum sagittas mittere, qui ex Thelamarkensibus excellentissimi erant, Haddus durus et Hroaldus taus, qui arte sagittandi adeo excellebant, ut binas sagittarum dodecades in eum mitterent et pectori eius infigerent, adeo non paruum ei erat uitae necisque discrimen; hi homines necem ei intulerunt, cum antea sex athletas interfecissete, et adhaec grauia uulnera undecim athletis inflixisset, sedecim uero homines ex Suionibus ac Gothis, qui in primore acie steterant, morte affecisset: els més excel·lents dels telamarquesos, en Haddr l'Ardit i en Hróaldr Dit-del-peu, es posaren a disparar-li [fletxes] i eren tan excel·lents disparant-les que li dispararen dues dotzenes de fletxes que l'endevinaren al pit, ja que va caldre no pas poc per llevar-li la vida (ja que no fou gens fàcil llevar-li la vida). Aquests dos homes li donaren [així] la mort, [però ho feren] després que ell hagués mort sis campions, i, a més a més, hagués infligit greus ferides a onze campions i mort setze homes dels suecs i gautes que es trobaven en primeríssima línia de llur formació de batalla
-
◊ Hrólfr konungr bregðr nú sverðinu. Konungr þrífr upp kefli eitt ok gengr at sænginni djarfliga ok flettir af honum klæðum, ok sýndist harðla trǫllsligr. Konungr leggr sverðinu svá fast, at þegar gengr í gegnum hann, undir hǫndina vinstri, ok jafnskjótt fœrði Ásmundr járnteininn í augu honum. Eptir þat skunduðu þeir innar um sængina. Hrólfr konungr kastaði keflinu utar til dyranna, ok kom í skíðahlaðann ok skall hátt við. Risinn hljóp upp skjótt ok hart utar til dyranna ok fálmaði hǫndunum ok ætlaði at grípa þá ok kreista með engri vægð, en með greypiligum sárum ok miklu umfangi fellr hann út á hurðina, svá at hún brotnaði í smá mola. Þeir gengu þá at ok bǫrðu risann með stórtrjám, þar til er hann var dauðr, ok var honum þó heldr mikit til fjǫrs. Eptir þat fœrðu þeir hann út ór skálanum, ok urðu þeir at lima hann í sundr, áðr þeir kómu honum út: el rei Hrólfr llavors va brandar l'espasa. El rei va agafar del terra un tió i es va acostar coratjosament al llit i va retirar el tapament i [el gegant] es va mostrar molt trǫllsligr [a llur vista]. El rei [llavors] li va assestar un cop d'espasa tan fort que va traspassar immediatament el cos del gegant per l'aixella esquerra i igual de ràpidament l'Ásmundr li va clavar el contier roent als ulls. Després d'això el rei i l'Ásmundr s'afanyaren a córrer més endins [de la sala de l'skáli del gegant], donant la volta al llit. El rei Hrólfr va llançar el tió rodó cap a la porta, el qual va anar a raure al caramull d'estelles i en fer-ho es va produir un gran renou. El gegant es va aixecar d'un bot i es va dirigir ràpidament cap a la porta palpejant amb les mans [com fan els cecs] amb la intenció d'agafar-los i esclafar-los sense miraments, però a causa de les terribles ferides [que li havien infligit] i els moviments (?) va caure de cap contra la porta que es va trencar en bocins petits. Aleshores el rei i l'Ásmundr s'acostaren al gegant i l'atuparen amb grans ascles fins que va ésser mort, tot i que els va resultar força mal de matar (ewls va costar molt matar-lo). Després d'això, el varen portar fora de l'skáli però varen haver de mutilar-lo (desmembrar-lo) per poder-lo treure a fora (revisar)
-
♦ <†> fara fjörvi e-s: matar algú
-
♦ forða fjöri sínu: salvar la seva vida
-
bogmaðurinn skal eigi fá staðist, hinn frái eigi fá komist undan og riddarinn ekki forða mega fjörvi sínu
-
ofurdramb mun grípa hann þegar liðið verður numið burt. Hann mun verða tugþúsundum að fjörtjóni en þó ekki fara með sigur af hólmi
-
þannig fer öllum þeim, sem fíknir eru í rangfenginn gróða: fíknin verður þeim að fjörlesti
-
♦ eiga fótum fjör að launa: salvar-se cames ajudeu-me
-
♦ eiga fótum fjör að launa að <+ inf.>: haver-ho d'agrair a les cames [de] <+ inf.>
-
◊ þú hefur átt fótum fjör að launa að komast frá Las Vegas: ho pots ben agrair a les teves cames haver pogut fugir de Las Vegas
-
♦ <†> láta fjörvi (o: fjör) e-s: perdre la vida
-
þá mælti Þorsteinn: "Eigi er einsætt Lambi að skerast svo skjótt undan ferðinni því að hér eiga stórir menn í hlut og þeir er mikils eru verðir en þykjast lengi hafa setið yfir skörðum hlut. Er mér sagt um sonu Bolla að þeir séu þroskavænlegir menn og fullir ofurkapps en eiga mikils að reka. Megum vér ekki annað ætla en leysast af nokkuru eftir slík stórvirki. Munu menn og mér mest til ámælis leggja þetta fyrir sakir tengda með okkur Helga. Þykir mér og sem svo verði flestum gefið að allt láti fjörvi fyrri. Verður því vandræði fyrst að hrinda er bráðast kemur að höndum"
-
♦ vera frekur til fjörsins: <LOC FIG = vera fyrirferðarmikill; vilja láta til sín taka> estimar-se la vida
-
3. (gleðskapur) ambient m (animació, alegria, vivacitat)
-
♦ halla uppi fjöri (o: fjörinu) á e-u: mantenir animada una cosa, no deixar que una cosa (p.e., una festa, un ball) decaigui
-
♦ iða af fjöri (o: lífi): pul·lular de moviment, estar pletòric -a de vida (subjecte = ciutat, mercat, carrer, edifici etc.)
-
♦ það er mikið fjör hérna: hi ha molt d'ambient aquí, està molt animat això
-
♦ það færist fjör í leikinn: la cosa s'anima, comença a haver-hi ambient
-
♦ það var geggjað fjör á ballinu: hi havia un ambient increïble a la festa
fjörður <m. fjarðar, firðir>: 1. fiord m
2. tota la comarca que enrevolta un fiord
-
♦ inn eftir firðinum: cap a l'interior del fiord [resseguint-ne una vorera]
-
◊ þeir Steinþór gengu inn í Þingskálanes og drógu skipið úr naustinu. Þeir tóku bæði árar og þiljur úr skipinu og lögðu þar eftir á ísnum og svo klæði sín og vopn þau er þyngst voru. Síðan drógu þeir skipið inn eftir firðinum og svo út yfir eiðið til Hofstaðavogs og allt út að skörinni. Síðan gengu þeir inn eftir klæðum sínum og öðrum föngum. Og er þeir gengu inn aftur á Vigrafjörð sáu þeir að sex menn gengu innan úr Þingskálanesi og fóru mikinn út eftir ísnum og stefndu til Helgafells: l’Steinþór i els seus homes varen anar al cap de Þingskálanes on varen treure la nau de dins l'escar. Varen agafar-ne els rems i les posts de coberta i les varen deixar damunt el glaç com tambés la roba i les armes que eren al més feixugues. Tot seguit varen estirar la nau fiord endins [resseguint-ne la vorera] i després travessaren l'istme en direcció a l'oceà fins arribar a la badia de Hofstaðavogur i aquí fins allà on acabava el glaç i començava la mar líquida. Després tornaren enrere per a anar a cercar llur roba i els altres objectes. I quan ja tornaven a arribar al fiord de Vigrafjörður varen veure que sis homes també s'hi dirigien des del cap de Þingskálanes i ho feien cuitant el pas sobre el glaç i [pel que es veia] es dirigien a Helgafell
-
♦ innan eftir firðinum: tot al llarg del fiord en direcció cap a la mar oberta (vist des de la perspectiva d'algú que es troba a fora del fiord, en mar oberta)
-
◊ Ólafur konungur hélt liði sínu norður með landi og kristnaði allt fólk þar sem hann fór. En er hann kom norður að Salpti ætlaði hann að fara inn í fjörðinn og finna Rauð en hregg veðurs og stakastormur lá innan eftir firðinum og lá konungur þar til viku og hélst hið sama hreggviðri innan eftir firði en hið ytra var blásandi byr að sigla norður með landi. Sigldi þá konungur allt norður í Ömd og gekk þar allt fólk undir kristni. Síðan snýr konungur ferð sinni aftur suður: el rei Olau llavors es va dirigir amb la seva flota cap al nord tot costejant i cristianitzava tothom per on passava. I quan va arribar a[l fiord de] Salpti, en el nord, va planejar d'entrar en el fiord i anar a veure en Rauður, però un temporal de pluja i vent i una forta tempesta que descarregavan al llarg del fiord cap a la mar oberta varen fer que el rei hagués de romandre allà una setmana, i com que[, passada aquesta setmana,] aquest mateix temporal de pluja i vent que descarregava tot al llarg del fiord en direcció a la mar oberta no volia cessar, mentre que a la part exterior del fiord (és a dir, en mar oberta) hi bufava un vent favorable per a singlar cap al nord tot costejant, el rei va decidir de prosseguir la singladura fins molt al nord, fins a l'illa d'Ömd, on tothom s'hi convertí al cristianisme. Després, el rei virà el rumb i emprengué de nou el viatge de tornada al sud
-
♦ utan eftir firðinum: tot al llarg del fiord en direcció al seu fons des de la mar oberta o l'oceà (vist des de la perspectiva d'algú que es troba al fiord)
-
◊ þeir koma aftan dags á einn fjörð mikinn og krækti ýmsa vega í landið. Og þar kom að hann bytndi. Þeir lögðu skipi sínu um nóttina í vík eina. Bárður rær til lands á báti. Hann gekk upp á höfða þann er var við fjarðarmynnið og litast um. Þá var ljós nótt. Vindgul lítið lá utan eftir firðinum. Hann sá hvar þangflota rak utan eftir og að botninum. Þá hvarf hann allur. Þetta undrar Bárður mjög og gekk hann allt á framanverðan höfðann. Hann sá hvar annar fjörður hófst upp mikill og langur og þar sá hann dal ganga upp að fjöllum fagran og mikinn. Hann gengur nú aftur til skipsins og leggst niður: un vespre varen arribar a l'entrada d'un gran (és a dir, ample) fiord que s'endinsava en el país amb molts de revolts i girants i llavors ja arriba a l'enfront (és a dir, acabava). Varen ancorar llur nau durant la nit a una badia. En Bárður va desembarcar amb una barca. Va pujar a un promontori que hi havia a l'entrada del fiord i va mirar en totes direccions. Feia una nit clara. De l'oceà bufava un oratge suau fiord endins. Va veure que una massa d'algues era portada pel corrent de la mar des de l'entrada del fiord fins a l'enfront interior del fiord i que allà desapareixia tota ella. Això el va astorar molt i va caminar fins l'extrem capdavanter del promontori. Va veure que just allà hi començava un segon fiord que era ample i llarg i [també] hi va veure una vall, gran i bella, que s'estenia fins a les muntanyes. Llavors va tornar al vaixell i s'hi va colgar
-
♦ út eftir firðinum: cap a l'exterior del fiord [resseguint-ne una de les voreres, costejant-ne una de les voreres]
-
◊ þeir Steinþór höfðu grun af að þar mundu fara Þorbrandssynir og mundu ætla til jólavistar til Helgafells. Tóku þeir Steinþór þá ferð mikla út eftir firðinum til klæða sinn og vopna þeirra sem þar voru. En þetta var, sem Steinþór gat, að þar voru Þorbrandssynir. Og er þeir sáu að menn hljópu innan eftir firðinum þóttust þeir vita hverjir þar mundu vera og hugðu að Eyrbyggjar mundu vilja sækja fund þeirra. Tóku þeir þá og ferð mikla og stefndu til skersins og hugðu sér þar til viðurtöku og fórust þeir þá mjög svo í móti og komust þeir Þorbrandssynir í skerið: l’Steinþór i els seus suposaren que aquells homes devien ésser els fills d'en Þorbrandur anant cap al convit dels iól de Helgafell, així que l’Steinþór i els seus es varen posar a córrer cap a la boca del fiord, cap a l'indret on havien deixat llur roba i armes. I realment eren els fills d'en Þorbrandur, com l’Steinþór havia suposat. I quan els fills d'en Þorbrandur varen veure que uns homes s'endinsaven en el fiord [des del seu inici] resseguint-ne la costa, consideraren qui devien ésser i conclogueren que la gent d'Eyri devien cercar de topar-se amb ells per batre-s'hi. Així i doncs, es posaren a cuitar el pas [tant com podien] i es diririgren cap a l'sker (penyal submarí que sobresurt, escull, niell) [envoltat de la mar congelada] en la creenç que allà hi podrien resistir [i defensar-se millor]. Els uns i els altres corrien tant com podien a l'encontre mutu però foren els fills d'en Þorbrandur els qui varen arribar primer al penyal
-
◊ Gunnar og hans menn sáu að Refur sigldi út eftir firðinum. Þóttist hann þá vita að sá einn mundi hafa orðið fundur þeirra Bárðar er hann mundi ekki orð eftir senda. Bað hann þá sína menn flýta sér til skipsins og komast fyrir fjarðarmynnið. Þeir gera svo. Tók nú að líða dagurinn: en Gunnar i els seus homes varen veure que en Refur singlava cap a la sortida del fiord [costejant-ne la vorera]. Deduïren que la topada entre en Bárður i en Refur devia haver anat d'una manera que en Bárður ja no en podria enviar missatge [per notificar-ne el resultat] (és a dir, hi devia haver mort). En Gunnar va manar llavors als seus homes que s'apressessin a arribar al vaixell i que es posessin davant la boca del fiord [per així barrar-la]. I així ho feren. Llavors va començar a llostrejar
-
◊ litlu áður hafði jarl tekið konu manns þess er Brynjólfur hét og var það verk allmjög óþokkað og var þá við sjálft að her mundi upp hlaupa. Eftir örboði hljóp upp múgi manns og sótti til Meðalhúsa.
En jarl fékk njósn og fór af bænum með lið sitt og í dal djúpan, þann er nú er kallaður Jarlsdalur síðan, og leyndust þeir þar. Eftir um daginn hafði jarl njósn allt af bóndaherinum. Bændur tóku vegu alla og ætluðu helst að jarl mundi hafa farið til skipa sinna en fyrir skipunum réð þá Erlendur sonur hans, hinn mannvænsti maður.
En er náttaði dreifði jarl liðinu og bað fara markleiði út til Orkadals: "Engi maður mun yður mein gera ef eg em hvergi í nánd. Gerið orð Erlendi að hann fari út eftir firðinum og hittumst við á Mæri. Eg mun vel fá leynt mér fyrir bóndum": poc abans, el iarl li havia pres la dona a un home que nomia Brynjólfur, un fet aquest que havia una indignació general i havia anat de poc que la host [dels bændur] no s'hagués alçat en armes, però després de la crida a les armes [feta per l'Ormur], es va aplegar una gran multitud d'homes que marxà contra Meðalhús. Però el iarl en fou ennovat i abandonà l'alqueria amb la seva host per dirigir-se a una vall pregona -que de llavors ençà es diu Jarlsdalur, la vall del iarl- i allà s'hi amagaren [ell i els seus]. L'endemà, els espies del iarl l'ennovaren de tots els moviments de l'exèrcit dels bændur: els bændur havien pres tots els camins i creien que el més versemblant era que el iarl es devia haver dirigit a l'indret on es trobaven els seus vaixells, al capdavant dels quals hi havia posat l'Erlendur, son fill, l'home més prometedor que un es pugi imaginar. I quan es va fer de nit, el iarl va dispersar les seves tropes ordenant-los que, encaminant-s'hi per camins boscans, anessin a la vall d'Orkadalur: “Ningú no us farà cap mal si jo no sóc enlloc en la vostra proximitat. Porteu-li a l'Erlendur el missatge que surti a la mar costejant la vorera del fiord i que ens trobarem a Mæri. Jo em mantindré [aquí fins llavors] ben amagat dels bændur”
-
♦ út eftir firði: cap a l'exterior del fiord [resseguint-ne una de les voreres, costejant-ne una de les voreres]
-
◊ Hákon jarl spyr þessi tíðindi, að ófriður var suður um Mæri. Réð jarl þá til skipa og lét skera upp herör, býst sem hvatlegast og hélt út eftir firði. Varð honum gott til liðs: el iarl va sentir la notícia que hi havia guerra al sud, tot al voltant de Sunn-Mæri. El iarl aleshores va aparellar els seus vaixells i va fer tallar la fletxa de la guerra (va convocar els habitants del país a les armes), es va preparar tan ràpidament com li fou possible i salpà cap a la sortida del fiord. Havia pogut fer aplec d'una nombrosa host
-
◊ um veturinn eftir var Eiríkur með Þorleifi fóstra sínum en um vorið snemma fékk Eiríkur sér sveit manna. Þorleifur gaf honum skútu, fimmtánsessu með öllum reiða, tjöldum og vistum. Hélt Eiríkur þá út eftir firði og síðan suður á Mæri. Tíðinda-Skofti fór með fimmtánsessu skipaða millum búa sinna en Eiríkur leggur til móts við hann og til bardaga. Þar féll Skofti en Eiríkur gaf grið þeim mönnum er þá stóðu upp: l’Eiríkur va passar l’hivern següent a ca son fósturfaðir, en Þorleifur, i a l'inici de la primavera l'Eiríkur va aplegar una host. En Þorleifur li va proporcionar una skúta de quinze bancs de remers ensems amb tot l'equipament, tendes i vitualles necessaris. L’Eiríkur aleshores va posar rumb cap a l'embocadura del fiord i després[, un cop a l'oceà,], posà rumb cap al sud, cap a Mæri. L’Skofti de les notícies estava anant amb una nau de quinze bancs, amb la tripulació completa, entre les seves possessions, i l’Eiríkur [el va afinar i] va posar rumb cap a ell per a batre-s'hi. L’Skofti va caure en aquesta batalla però l'Eiríkur va perdonar els homes que encara restaven drets
|
D'aquests exemples infereixo que la navegació medieval a l'interior dels fiords es feia sempre pels costats dels fiords, resseguint-ne doncs la línia costanera, i no pas pel centre del fiord, com es fa i es veu a les pel·lícules |
|
|
|
|
fjör·efni <n. -efnis, -efni>: vitamina f (→ vítamín)
-
fjör·baugsgarður <m. -baugsgarðs, no comptable>:
-
<HIST JUR> fjörbaugsgarður m, proscripció f (o: bandejament m) menor, desterrament o exil limitat a un període de tres anys
-
Urðu augu hans þá aftur fjörleg
-
Jónatan svaraði: "Faðir minn leiðir landið í ógæfu. Sjáið, hversu fjörleg augu mín eru, af því að ég bragðaði ögn af þessu hunangi
-
og ég mun snúa við högum Egyptalands og flytja þá aftur inn í landið Patrós, landið þar sem þeir eru upprunnir, og þar munu þeir vera lítilfjörlegt ríki. Það mun verða lítilfjörlegra en hin ríkin og ekki framar hefja sig upp yfir þjóðirnar, og ég gjöri þá fámenna, til þess að þeir geti ekki drottnað yfir þjóðunum
fjörsungur <m. fjörsungs, fjörsungar>: 1. aranya blanca,
aranya monja f (Bal.) (peix Trachinus draco)
2. litli fjörsungur: aranyó m (peix Trachinus vipera syn. Echiichthys vipera)
-
fjöru·arfi <m. -arfa, -arfar>:
-
honquènia f [de mar] (planta Honckenya peploides syn. Alsine peploides)
-
fjöru·doppa <f. -doppu, -doppur. Gen. pl.: -doppa o: -doppna>:
-
caragolí comú(mol·lusc gastròpode marí Littorina littorea)
-
fjöru·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
*bavosa cofada (peix Blennius pholis syn. Lipophrys pholis)
-
fjöru·grös <n.pl -grasa>:
-
molsa f d'Irlanda (alga comestible) (alga vermella Chondrus crispus)
-
fjörugur, fjörug, fjörugt <adj.>:
-
1. vital, [molt] actiu -iva (persona plena de vida i activitat)
-
2. animat -ada (vetllada, ball, reunió, vida nocturna)
-
3. actiu -iva (vida social, vida sexual)
-
fjöru·karl <m. -karls, -karlar>:
-
bàlan m del nord (crustaci marí Balanus balanoides syn. Semibalanus balanoides)
-
fjöru·kál <n. -káls, -kál>:
-
caquile àrtica, ravenissa f de mar àrtica, ravenet m de mar àrtic (planta Cakile arctica syn. Cakile maritima ssp. islandica)
-
fjöru·tíu <adj. num. inv.>:
-
quaranta (40)
-
fjörvi <n. fjörvis, fjörvi>:
-
vitamina f (→ vítamín)
-
fjötur <m. fjöturs, fjötrar>:
-
cadena f, grillons m.pl (per a tenir-hi lligat un presoner, lligall)
-
◊ Kálfr ok Steinólfr váru ór fjǫtrum leystir eptir bardagann, ok ruddu þeir til líkagraptrarins við Sléttukarla. Þeir varðveittu varning þann er á skipinu var þar til er Illugi kom til skips. Nú þó at kristni væri ung í þenna tíma hér á landi, þá var þar þó eigi siðr til þess at taka fé veginna manna. Illugi fór utan þat sumar norðr á Sléttu: en Kálfr i l'Steinólfr foren alliberats de llurs cadenes després de la batalla i ajudaren els homes d'Slétta a enterrar els cadàvers. Varen vetllar i guardar les mercaderies que hi havia a bord del vaixell fins que l'Illugi hi va arribar. En aquells temps i baldament el cristianisme encara fos jove aquí en el nostre país, no era pas costum d'agafar els béns dels qui haguessin resultat morts [en una batalla]. L'Illugi va salpar [d'Islàndia] aquell estiu des de Slétta amb rumb cap al nord
-
◊ þat kann ec it fiórða, ǀ ef mér fyrðar bera ǁ
bǫnd at bóglimom: ǁ
svá ec gel, ǀ at ec ganga má, ǁ
sprettr mér af fótom fiǫturr, ǁ
enn af hǫndom hapt: en sé un de quart: si els homes em lliguen les extremitats amb lligams canto [l'eixarm] de manera que puc caminar - les cadenes em salten dels turmells i els grillons dels canells
-
♦ hneppa einhvern í fjötra: encadenar algú
-
♦ setja einhvern í fjötra: encadenar algú
-
flaga <f. flögu, flögur. Gen. pl.: flagna o: flaga>:
-
1. (helluflaga) llosa f (pedra plana, prima i cairada, placa de pedra)
-
2. (brýnisflaga) [pedra] esmoladora f (pedra d'esmolar petita, prima i plana)
-
3. (þunnt lag) capa prima (gruix tènue)
-
♦ → moldarflaga “capa prima de terra”
-
4. (flöt sneið eða flaski) làmina f, llenca f (tallada prima i plana d'una cosa)
-
♦ → beinflaga <MED> “làmina òssia”
-
♦ → eldiviðarflaga “tova de cremar”
-
♦ → móflaga “llenca cairada de torba”
-
♦ → taðflaga “llenca cairada de fems secs”
-
5. (þunnt stykki) derna f (bocinet, fragment)
-
♦ → eldflaga “espira de foc”
-
6. (knippi af heyi) farcell m, manat gros (de fenàs)
-
◊ Sveinungur fer nú upp á heyið, leggur Austmanninn niður á stálið innanvert, vefur nú að honum flögu mikla og þurra, veltir nú öllu saman út af stálinu og lætur liggja flögurnar. Og er hann er að velta hinni þriðju flögunni þá hafa þeir uppi vindaugað og var þá ljóst í hlöðunni. Þá sjá þeir að þar eru öngvir afkimar: L'Sveinungur llavors s'enfilà a dalt del paller de fenàs, posà el noruec una mica més endins del fenàs i l'embolicà amb un gran farcell de fenàs sec i després ho va fer rodolar tot de dalt del caramull de fenàs per avall deixant a baix els farcells. I quan ja estava fent rodolar per avall el tercer farcell, el homes dels fills de la Droplaug van acabar d'obrir la finestra, la claror va entrar dins el graner de manera que s'hi podia veure. Aleshores van veure que no hi havia enfonyalls per amagar-s'hi
-
◊ þá stendur Sveinungur upp af heyinu og mælti: "Nú hafið þér séð hér fylgsni öll. Er nú að leita í heyinu og fletta öllu upp í flögum: aleshores l'Sveinungur es va aixecar i guaitant part defora el caramull de fenàs els va dir: "Ara ja heu vist tots els amagatalls que hi ha aquí dins. Només us queda cercar-lo dins el fenàs i el podeu desfer tot en manats
-
◊ en þegar þeir Droplaugarsynir eru á braut þá tekur Sveinungur Austmanninn á braut en lætur liggja flögurnar: i tan bon punt els fills de la Droplaug i els qui els acompanyaven se n'hagueren anat, l'Sveinungur va treure el noruec de sota el fenàs deixant estar els farcells de fenàs
-
◊ það get eg að hann hafi verið í flögu þeirri er þú veltir fyrst, sú valt þunglegast: no vull que ens sorprenguin amb un atac d'improvís [o amb un assalt], si resulta que n'hi ha alguns d'ells que es veuen amb cor de tornar a la vila quan els sembli que els nostres homes hagin d'estar-hi escorxant el gat
-
◊ flögur þrjár velti Sveinungur utar af heyinu. En mér þótti sem sú fyrsta væri þyngst en þá var myrkt að og þá sagði hann að eg skyldi til ganga: l'Sveinungur va fer rodolar tres farcells de dalt del caramull de fenàs. Crec que el primer era més feixuc que no els altres, però no hi havia gaire claror i llavors ell em va dir que hi anés [a inspeccionar-lo, si volia]
-
7. (lágt og lítið sker) illot pla (tenassa, escull pla)
-
8. (á hattsveppi) lamel·la f (de bolet)
-
9. <INFORM> xip m (→ örflaga)
-
10. ràlfsia f (alga bruna Ralfsia fungiformis)
-
flaga <f. flögu, flögur. Gen. pl.: flagna o: flaga. Emprat hab. en pl.>:
-
1. (kornflaga) floc m (de cereals)
-
2. (kartöfluflaga) patata frita, patatilla f (Mall., ekki ritm./no lit.) (làmina de patata fregida)
-
flaga <f. flögu, flögur. Gen. pl.: flagna o: flaga>:
-
(óvænt árás, skyndiárás) assalt m (atac sobtat)
-
◊ vil ek at vér fáim enga flǫgu af þeim [eðr hlaupum þeirra], ef nokkorir eru þeir, er nenna aptr at hverfa til bjarins, þegar þeim þykkir þess ván, at menn liggi í drykkju í bnum: no vull que ens sorprenguin amb un atac d'improvís [o amb un assalt], si resulta que n'hi ha alguns que es veuen amb cor de tornar a la vila quan els sembli que els nostres homes hagin d'estar-hi escorxant el gat
-
flagga <flagga ~ flöggum | flaggaði ~ flögguðum | flaggað>:
-
1. (blakta, flökta, hafa flagg uppi) onejar (voleiar al vent)
-
♦ flagga í hálfa stöng: onejar a mitja asta
-
2. <e-u>: (draga upp) arborar (o: enarborar) una cosa (agitar o fer onejar una bandera, estendard, pavelló etc.)
-
◊ stykkishólmshöfn er fyrsta höfn landsins sem flaggar slíkum fána, sem...: el port de Stykkishólmur és el primer port del país que arbora aquesta mena de bandera que...
-
♦ flagga láglenska fánanum: navegar sota pavelló neerlandès
-
3. <FIG> mostrar (o: ensenyar) una cosa
-
◊ yfirvöldin flagga venjulega þeim rannsóknum sem...: les autoritats normalment només mostren aquelles investigacions que...
flak <n. flaks, flök>: filet m de peix
-
flaki <m. flaka, flakar>:
-
<HIST> encanyissat m de vímet emprat de defensa
-
flangsa <flangsa ~ flangsum (o: flöngsum) | flangsaði ~ flangsuðum (o: flöngsuðum) | flangsað ║ við e-n>:
-
(káfa á e-n, þrífa [laust] í e-n | e-ð, þukla á e-m) ficar mà a algú (tocar algú o una part d'algú amb intencions sexuals)
-
♦ flangsa utan í stúlkuna ~ stúlkunni: palpar (o: tocar; o: grapejar; o: magrejar) una noia, fer acostaments [físics] o un acostament [físic] a una noia
-
♦ láta flangsa utan í sér: deixar-se toquejar
-
flanni <m. flanna, flannar>:
-
(getnaðarlimur karlmanns) membre m viril, pardal m (Mall.)
-
flapur <n. flapurs, no comptable>:
-
1. (vindflapur, óstöðug gola) embat m (vent fluix i de poca durada, inestable)
-
♦ → kuldaflapur “vent fluix de poca durada i fred”
-
♦ → norðanflapur “tramuntana fluixa i de poca durada”
-
♦ → vindflapur “vent fresc”
-
2. (fleipur, munnflapur) xerrameca f (garola, xerrada per xerrar, fet d'enraonar per mer passatemps, vèrbola)
-
♦ tómt flapur: xerrameca vana (o: buida; o: vàcua), xerrameca f sense substància
-
♦ → kjaftaflapur “xerrameca, taral·la, barbolla, claca”
-
♦ → munnflapur “xerrameca, vèrbola, verbositat”
-
♦ → orðaflapur “devessall de paraules, xerrameca, verbositat”
-
3. (meiningarlaust flangs) xerroles f.pl (flirteig sense importància, per mer passatemps, p.e., durant una vetllada, un descans a l'oficina etc.)
flaska <f. flösku, flöskur. Gen. pl: flaskna>: ampolla f, botella f (Bal.)
full¹ ~ tóm² ~ hálftóm³ flaska: una ampolla plena¹ ~ buida² ~ mig buida³
full flaska af viskíi: una ampolla plena de whisky
viskíflaska: una ampolla de whisky buida
lítil flaska: una ampolla petita
drekka beint úr flöskunni: beure de la botella
setja e-ð á flöskur: embotellar una cosa
flaska með víni “ampolla de vi” (contenint vi)
→ vínflaska “ampolla de vi” (específica per a vi)
-
flatar·mál <n. -máls, -mál>:
-
<GEOM> àrea f
-
flatarmáls·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
<GEOM> geometria f
-
flatar·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
-
dibuix planimètric (o: bidimensional), dibuix dièdric
-
flat·botnaður, -botnuð, -botnað <adj.>:
-
de quilla plana (vaixell, barcassa etc.)
-
flat·brjósta <adj. inv.>:
-
de pit pla (noia, dona)
-
flat·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
peix pla (designació genèrica de peixos com ara pelaia, rèmol etc.)
-
flat·fótur <m. -fótar, -fætur>:
-
peu pla (peu no corbat)
-
flat·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
-
de peus plans, que té els peus plans, amb els peus plans
-
flat·kjafta <f. -kjöftu, -kjöftur>:
-
alicates f.pl [de boca plana & universals]
-
flat·lús <f. -lúsar, -lýs>:
-
cabra f, poll m del pubis, gadella f (Mall.), lladella f (Bal., Val.) (insecte Phthirus pubis)
-
flat·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
-
camús -usa
-
flat·nefur <f. -nefs, -nefir>:
-
becplaner m (ocell Platalea leucorodia)
-
flatur, flöt, flatt <adj.>:
-
1. <GEN> pla -ana, llis -a
-
◊ flatur skjáir: pantalla plana
-
2. <GEOM> pla -ana
-
3. (endilangur) estès -esa [de per llarg] (allargat en terra)
-
◊ þegar hann var að koma, slengdi illi andinn honum flötum og teygði hann ákaflega: quan ja s'hi acostava, el dimoni el tirà per terra i li causava violentes convulsions
-
◊ og allir þeir, sem smánuðu þig, munu fleygja sér flötum fyrir fætur þér: i tots els qui et menyspreen, es prosternaran als teus peus
-
4. ♦ falla flatur: <LOC FIG> caure de bocaterrosa (o: caure tan llarg com s'és)
-
5. ♦ fara flatt á e-u: <LOC FIG> punxar en una cosa, fracassar en..., no reeixir en..., sortir-li malament una cosa a algú
-
6. ♦ fara flatt fyrir e-m: <LOC FIG> sofrir un fracàs [fort], estavellar-se, haver de suportar un bon daltabaix
-
◊ það fór flatt fyrir honum: va patir un gran fracàs
-
7. ♦ kasta sér flötum niður fyrir fætur e-m: <LOC FIG> prosternar-se als peus d'algú
-
8. ♦ e-ð kemur flatt upp á e-n: <LOC FIG> una cosa agafa algú de sorpresa (o: una cosa li arriba a algú sense esperar-se-la)
-
◊ það kom flatt upp á mig: em va agafar totalment de sorpresa
-
9. ♦ halla undir flatt: <LOC FIG> inclinar el cap [cap a un costat] (o: decantar el cap)
-
10. ♦ liggja flatt: <LOC> quedar estès -esa de per llarg en terra
-
◊ og komst hún alla leið að tjaldinu og rakst á það, svo að það féll, og kollvelti því, svo að tjaldið lá flatt: i va rodolar del dret cap a la nostra tenda i hi va topar, de manera que la tenda va caure i la va capgirar tota damunt-davall, i després la tenda va quedar totalment estesa en terra
-
11. ♦ bátnum slær flötum: <LOC NÀUT> la barca s'inclina cap a un costat, la barca s'escora cap a un costat
-
flauel <n. flauels, no comptable>:
-
vellut m
-
♦ úr flaueli: de vellut
-
flauels- <en compostos>:
-
de vellut
flauels·buxur <f.pl -buxna>: pantalons m.pl de vellut, calçons m.pl de vellut (Bal.)
rifflaðar flauelsbuxur: pantalons de pana acanalada (o: en pana de canalé),
pantalons de vellut acanalat (Bal.)
-
flauels·púði <m. -púða, -púðar>:
-
coixí m de vellut
flaum·rænn, -ræn, -rænt: <INFORM> analògic -a
flaumrænt merki: senyal analògic
-
flaut <n. flauts, flaut>:
-
1. (með munni) xiulet m, siulo m (Mall., Men.) (amb la boca)
-
2. (með flautu) xiulada f, xiuletada f, siulada f (Mall., Men.) (amb xiulet)
-
3. (á bifreið) toc m (o: cop m) de clàxon (o: de botzina) (de vehicle)
-
flauta <f. flautu, flautur. Gen. pl.: flautna o: flauta>:
-
1. (hljóðpípa, hljóðfæri) flauta f (instrument musical)
-
♦ leika á flautu: tocar una flauta
-
♦ → blokkflauta “flauta dolça”
-
♦ → panflauta “flauta de Pan, siringa”
-
♦ → pikkólóflauta “flautí”
-
♦ → þverflauta “flauta travessera”
-
2. (blístra) xiulet m (utensili)
-
♦ blása í flautuna: tocar el xiulet, fer sonar el xiulet
-
♦ → dómaraflauta “xiulet d'àarbitre”
-
3. (bílflauta) clàxon m, botzina f (de vehicle)
-
♦ ýta á flautuna: tocar el clàxon
-
4. (skipsflauta) sirena f (de vaixell)
-
flauta <flauta ~ flautum | flautaði ~ flautuðum | flautað ║ e-n>:
-
1. <GEN> xiular, siular (Mall., Men.)
-
2. (með flautu) tocar el xiulet (fer sonar un xiulet)
-
♦ flauta leikinn af: xiular la fi del partit
-
♦ flauta brot: pitar una falta
-
♦ flauta til leiksloka: pitar el final del partit
-
♦ flauta vítaspyrnu: pitar un penalti, xiular un penal
-
3. (með bílflautu) tocar la botzina, sonar (o: tocar) el clàxon (de vehicle)
-
flautu·konsert <m. -konserts, -konsertar>:
-
<MÚS> concert m per a flauta
-
flautu·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
-
<MÚS> flautista m & f
-
flautu·sóló <n. -sólós, -sóló>:
-
<MÚS> solo m de flauta
-
♦ flautusólóið: el solo de flauta
-
flá <f. flár, flár>:
-
1. (rústamýri) aiguamoll m amb palses (marjal amb presència de palses)
-
2. (skáhallur flötur) pendent m (superfície inclinada, terreny que fa baixada)
-
3. (korkstykki sem halda netum sá floti) flotador m de xarxa de pesca (tradicionalment de suro, modernament d'altres materials)
-
fláka·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
-
cumulostratus m (fl./pl.: cumulostratus)
-
fláki <m. fláka, flákar>:
-
plana extensa, planúria vasta
-
flá·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
-
fals -a (pèrfid, que enganya, falsari)
-
flá·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
-
falsedat f (perfidia, falsia & qualitat de persona falsa)
-
fleiðra <f. fleiðru, fleiðrur. Gen. pl.: fleiðra>:
-
<MED> pleura f
-
fleiðru·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
-
<MED> pleuresia f, pleuritis f
-
fleiður <n. fleiðurs, fleið>:
-
excoriació f, pelada f [a la pell], rascada f
-
fleigbeins·skúti <m. -skúta, -skútar>:
-
<MED> si m esfenoïdal
-
fleinn <m. fleins, fleinar>:
-
<HIST> fleinn m, una mena de javelina
-
◊ eftir það bjó hann sig til ferðar og var fáklæddur og gyrti sig með saxinu en hafði ekki fleiri vopn. Síðan hljóp hann af bjarginu og niður í fossinn. Sá prestur í iljar honum og vissi síðan aldrei hvað af honum varð. Grettir kafaði undir fossinn og var það torvelt því að iða var mikil og varð hann allt til grunns að kafa áður en hann kæmist upp undir fossinn. Þar var forberg mikið og komst hann inn þar upp á. Þar var hellir mikill undir fossinum og féll áin fram af berginu. Hann gekk þá inn í hellinn og var þar eldur mikill á bröndum. Grettir sá að þar lá jötunn ógurlega mikill. Hann var hræðilegur að sjá. En er Grettir kom að honum hljóp jötunninn upp og greip flein einn og hjó til þess er kominn var því að bæði mátti höggva og leggja með því: després d'això, es va preparar per al viatge, duia poca roba i es va cordar el coltellàs a la cintura; a banda del coltellàs no va agafar més armes. Després, va saltar de l'espadat cascada avall. El prevere va veure les seves soles i després, ja no va saber més què se n'havia fet. En Grettir es va capbussar sota el salt d'aigua, la qual cosa era mala de fer a causa del gran remolí que hi havia i li va caldre capbussar-se fins al fons per poder passar a l'altra banda del salt d'aigua. Darrere la cortina d'aigua hi havia un gran sortint de roca i ell hi va pujar. En aquell sortint que hi havia darrere el sallent, hi va trobar l'entrada d'una gran cova i el riu queia des de la vorera de l'espadat [de manera que aquesta cova quedava totalment amagada]. Va entrar a dins la cova. Hi havia un gran foc de tions. En Grettir va veure que allà hi havia assegut un ètun terriblement gros que feia feredat de veure. Quan en Grettir s'hi va acostar, l'ètun va pegar un bot, va agafar un fleinn i va pegar-hi un cop cap al nouvingut perquè amb aquella arma tant es podia pegar com clavar-la
-
◊ Hörðr tók í sem hann gat. En á meðan þeir höfðu við talazt, hafði hann reyrt sik við steininn með kaðli. Jötunninn rykkti á mjök fast. Hörðr mælti: "Tak þú á fastara ok betr, félagi. Ekki er ek allléttr." Jötunninn reiddist ok rak fleininn niðr í bjargit ok rykkir svá fast til, at hann sökk í hamarinn allt at bróklinda, en Herði var við því búit, at hann mundi slitna í sundr bein frá beini: en Hörðr s'hi va agafar tan fort com va poder, però mentre havien estat parlant l'un amb l'altre, ell s'havia estat lligant amb una corda a una penya. L'ètun hi va pegar una bona estirada. En Hörðr li va dir: "Company, estira més fort i millor, que jo no sóc pas gens lleuger". L'ètun es va enrabiar i va clavar el seu fleinn, una mena de javelina, a la penya i va començar a pegar unes estirades tan fortes [a la seva perxa] que [amb la força que feia] es va anar enfonsant a dins el terra del penya-segat fins a l'alçada del seu cinyell, i, pel que fa a en Hörðr, li va faltar ben poc perquè el seu cos no s'esqueixés en dos bocins i tots els ossos se li deslloriguessin
-
◊ þat kann ec it fimmta, ǀ ef ec sé af fári scotinn ǁ
flein í fólki vaða: ǁ
flýgr-a hann svá stinnt, ǀ at ec stǫðvig-a-c, ǁ
ef ec hann siónom of sé’c: en sé un de cinquè: si veig un fleinn, disparat amb [sentiment d']odi, entrar volant en la pinya dels combatents: no volarà pas amb tanta de força que jo no l'aturi sempre que l'afini amb els ulls
-
fleipra <fleipra ~ fleiprum | fleipraði ~ fleipruðum | fleiprað ║ [e-ð]>:
-
barbollar
-
♦ sá lýgur mörgu sem margt fleiprar: <LOC FIG> molt inventa (o: menteix) qui xerra molt
-
fleiri, fleiri, fleira¹ <adj.; comparatiu supletiu de → margur, mörg, margt mant -a; s'empra normalment en plural. En sg. només se'n sol emprar el neutre>:
-
[alguns] més, [algunes] més (quan va davant substantiu, recomano que es tradueixi, senzillament, per mitjà de l'adverbi més)
-
♦ fleiri menn: més homes
-
♦ fleiri <+ substantiu> en <+ substantiu>: més <substantiu> que [no pas] <+ substantiu>
-
◊ þýska stjórnlagadómstólinn skipuðu og skipa vissulega fleiri íhaldsmenn en fjálslyndir: certament, entre els qui designen [els membres del] tribunal constitucional alemany hi ha més conservadors que [no pas] liberals
-
fleiri, fleiri, fleira² <pron.>:
-
més [nombrosos], més [nombroses]
-
◊ þá skellir Oddr upp ok hlær ok mælti þetta við: "Eigi er þat fleira um hríð, at vel hefir at farit, þá skal því fagna. Nú skulu þau njótast dauð, er þau máttu eigi lífs": aleshores l'Oddr va esclafir a riure i rient va dir això: “De moment no hi ha gaire més coses que hagin anat bé; cal que ens n'alegrem [d'una que passa]. Ara fruiran de morts del que no han pogut fruir de vius” (vocabulari: Cf. R. C. Boer 1892, pàg. 60: 21. skella upp, laut auflachen, auch sonst in verbindung mit hlæja: Forns. suðrl. 2740: Hirðin skeldi upp ok hló. Dass männer vor grimm, oder schmerz in gelächter ausbrechen, wird öfter erzählt, z.b. von Skarphéðinn in der Njála (c. 36 u.ö). 22. skula þau njótaz dauð, sie werden im tode freude von einander haben, d.i. einander besitzen; )
-
♦ hinir voru fleiri: els altres eren més [nombrosos]
-
♦ koma ekki fleiri?: [que] no vindrà ningú més?
-
♦ fleira: més [coses]
-
◊ eigi sagði hann fleira: ja no va dir res més
-
♦ og fleira þess háttar: i més coses semblants, i més coses de per aquest estil
-
♦ það er ekki fleira: no hi ha res més
-
♦ búast (o: eiga) von á fleiru: esperar alguna cosa de més
-
fleir·tala <f. -tölu, no comptable>:
-
<LING> plural m
-
fleirtölu- <en compostos>:
-
<LING> [de] plural
-
fleirtölu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
<LING> forma f de plural
-
fleirtölu·ending <f. -endingar, -endingar>:
-
<LING> terminació f de plural
-
fleka <fleka ~ flekum | flekaði ~ flekuðum | flekað ║ e-m>:
-
1. (tæla) seduir algú (dit hab. de noies i dones)
-
◊ fleka stúlku: seduir una noia
-
2. (pretta) engalipar algú, entabanar algú (enganyar algú per aconseguir-ne alguna cosa)
-
♦ fleka e-ð út úr e-m: aconseguir una cosa d'algú engalipant-lo
-
♦ fleka e-n til að <+ inf.>: convèncer algú amb enganys perquè <+ subj.>, induir algú amb enganys a <+ inf.>
-
◊ ...jafnvel þó ríkið sé flekað til að greiða styrki og bjargráðalán til þessara hluta: ...encara que es ginyi l'estat perquè pagui subvencions o préstecs de rescat d'aquestes accions
-
3. (veiða sjófugla á trjáfleka) caçar ocells marins amb un fleki (fusta, amb llaços, que es deixa surar a l'aigua)
-
fleki <m. fleka, flekar>:
-
1. <GEN> rai m
-
♦ fara á fleka niður á: baixar un riu amb rai
-
2. <GEOL> placa tectònica
-
3. (til sjófuglaveiða) fleki m (fusta, amb llaços, que es deixa surar a l'aigua i s'empra per a caçar-hi ocells marins)
-
flekka <f. flekku, flekkur>:
-
llentilla f, piga f, <MED> lentigen m (taqueta a la pell de forma lenticular)
-
flekkja·glitnir <m. -glitnis, -glitnar>:
-
dragó maculat, dragó m de banda negra, guineu vermella, fardatxo vermell (peix Callionymus fasciatus syn. Callionymus maculatus)
-
flekkja·háfur <m. -háfs, -háfar>:
-
gatvaire m (peix Scyliorhinus stellaris)
-
flekkja·lyfjurt* <f. -lyfjurtar, -lyfjurtir>:
-
herba freixurera, pulmonària f de fulla ampla, llet f de Maria, herba f de la freixura (planta Pulmonaria affinis)
-
flekkja·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
-
rajada tacada (peix Raja polystigma)
-
flekkja·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
-
llenguado ocel·lat, llengua f de Sant Pau, palaia f de Sant Pau (Mall.) (peix Microchirus ocellatus)
-
flekk·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
<LIT & RELIG> immaculat -ada
-
♦ hin flekklausi getnaður Maríu meyjar: <RELIG> la immaculada concepció de Maria (el 8 de desembre)
-
flekku·grípur <m. -gríps, -grípar>:
-
papamosques blanquet, mastegatatxes m [negre], blanqueta f (Val.), papamosques negre (Mall.), menjafigues m (Men.) (ocell Muscicapa atricapilla syn. Ficedula hypoleuca)
-
flenni·stór, -stór, -stórt <adj.>:
-
enorme, gegantesc -a
flensa <f. flensu, no comptable>: <MED> grip f, grip m (Mall.)
-
flensa <flensa ~ flensum | flensaði ~ flensuðum | flensað ║ e-ð>:
-
1. (hjóma yfir e-ð, slá óvandlega) segar una cosa d'una manera poc acurada (p.e., tallar fenàs, alfals etc. descarregant-hi el cop de la falç o de la dalla una mica pegui on pegui, per fer via)
-
2. (þvo af, skola innan úr íláti) esbandir l'interior d'una cosa, fer net l'interior d'un recipient rabejant-lo (Mall., Men.) (netejar l'interior d'un recipient fent-hi moure aigua)
-
3. (skera spik af hval) desxuiar un animal (animal = mamífer marí, esp. balena) (tallar la balena pescada a trossos llevant-li la xuia)
-
♦ flensa hval: desxuiar una balena
-
◊ Hollendingar við Svalbarða flensuðu þannig hval við skipshlið en bræddu spikið í landi fram yfir miðja 17. öld: així, els holandesos de Svalbard desxuiaven la balena al flanc del vaixell i feien el saïm a terra fins després de mitjan segle XVII
-
◊ á þriðja áratug aldarinnar var fundin upp aðferð til að flensa hval við skipshlið og bræða spikið um borð: en els anys trenta d'aquell segle es va desenvolupar un procediment per a desxuiar una balena al flanc del vaixell i fer-ne el saïm a bord
-
4. (sleikja upp með tungunni) llepar una cosa (torcar o agafar una cosa [llepant-la] amb la llengua)
-
♦ flensa tungunni eftir e-m ~ e-u: allargar la llengua per llepar algú o arreplegar-hi una cosa
-
◊ ...svá at Hörðr missti kylfuna, ok hraut hún langt á völlinn, en uxinn skopar nú skeið at garðinum ok flensar tungunni eptir Herði ok dró hann at sér: ...de manera que en Hord va perdre la clava, que va volar una bona tirada pel camp, i el bou llavors s'afuà, a la carrera, contra la tanca i [quan hi va arribar,] va allargar la llengua cap a en Hord i [arrambant-lo amb ella,] el se va acostar cap a si
-
<†> 5. (kjassa, kyssa) petonejar algú abraçant-lo i acariciant-lo (acariciar i petonejar)
-
flensu·faraldur <m. -faraldurs, -faraldrar>:
-
epidèmia f de grip
-
flensu·veira <f. -veiru, -veirur>:
-
virus m de la grip
-
flesk <n. flesks, pl. no hab.>:
-
cansalada f [viada], xuia f (Bal.)
-
♦ e-m fellur flesk í kál: <LOC FIG> (einhverjum verður fyrir óvæntu happi) això li ve a les mil meravelles (cast.) (o: això li ve de perilla, cast.), això li va de primera mel (o: això li ve com l'anell al dit; o: això li ve d'allò més bé)
flesk·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>: tallada f de xuia
-
- , - , flest·allt <adj. defectiu; s'empra normalment en plural: flestallir, flestallar, flestöll>:
-
la majoria [de]
-
flestur, flest, flest <adj.; formes fortes del superlatiu supletiu de → margur, mörg, margt mant -a; s'empra normalment en plural: flestir, flestar, flest. Aquest superlatiu no té formes febles>:
-
la major part de..., la majoria de...
-
♦ flestir menn: la majoria dels homes
-
♦ nú er fokið í flest skjól: <LOC FIG> ja no hi ha remei, ja no hi ha sortides, ja no té cap porta on trucar (→ fjúka)
-
♦ nú er fokið í flest skjól fyrir honum: no té escapatòria, té totes les sortides barrades
-
flet¹ <n. flets, flet>:
-
(lélegt rúm) llitotxa f, jaç m, catre m (llit molt senzill)
-
fleti¹: <dat. sg. & ac. pl.> de → flötur “superfície”
-
fleti²: <dat. sg.> de → flet “llitotxa”
-
fletta <fletti ~ flettum | fletti ~ flettum | flett>:
-
1. <e-u upp [í bókinni]>: (gá að e-u í bók) consultar una cosa (en un llibre o text escrit)
-
♦ ég á mjög góða bók um þetta sem ég gæti flett þessu upp í: tinc un llibre molt bo sobre el tema que podria consultar
-
♦ fletta e-u upp í orðabók: cercar una cosa a un diccionari
-
♦ fletta upp orði í orðabókinni: consultar una paraula al diccionari
-
2. <e-u>: (blaða í bók) fullejar una cosa (cosa = llibre, revista, diari)
-
♦ fletta bók ~ blöðunum: fullejar un llibre ~ els diaris
-
♦ fletta síðunum: fullejar les pàgines
-
♦ fletta upp bók: obrir un llibre
-
◊ eldur streymdi frá honum,
þúsundir þúsunda þjónuðu honum,
tugþúsundir tugþúsunda stóðu frammi fyrir honum.
Réttur var settur
og bókum flett upp (pəˈθaħ ~ פְּתַח: wə-siφˈrīn pəˈθīħū, וְסִפְרִ֥ין פְּתִֽיחוּ): [un riu de] foc brollava d'ell, milers de milers el servien, miríades de miríades s'estaven al seu davant. El tribunal es va constituir i els llibres foren oberts
-
♦ fletta við blaðinu: passar full, girar pàgina
-
♦ það er engum blöðum um það að fletta: <LOC FIG> no hi ha cap dubte al respecte, això és indubtable
-
3. <e-n e-u> (o:) <e-m af e-u> : despullar algú d'una cosa (per la força, esp. per a robar-l'hi o espoliar-l'hi)
-
♦ fletta e-n klæðum: despullar algú de la seva roba, llevar-li a algú la roba
-
◊ annars fletti ég hana klæðum (pāˈʃatˤ ~ פָּשַׁט: pen־ʔaφʃīˈtˤɛ-nnāh ʕărumˈmāh, פֶּן-אַפְשִׁיטֶנָּה עֲרֻמָּה) og skil hana eftir nakta
eins og daginn sem hún fæddist,
ég læt hana verða eins og eyðimörk,
geri hana eins og skrælnað land
og læt hana deyja úr þorsta: altrament la despullaré i la deixaré tota nua com el dia que va néixer, faré que torni com un desert, en faré com una terra àrida i la deixaré morir de set
-
◊ því svaraði Jesús svo: "Maður nokkur fór frá Jerúsalem ofan til Jeríkó og féll í hendur ræningjum. Þeir flettu (ἐκδύειν ~ ἐκδύσας ἐκδύσασα ἔκδυσαν: οἳ καὶ ἐκδύσαντες αὐτὸν καὶ πληγὰς ἐπιθέντες ἀπῆλθον ἀφέντες ἡμιθανῆ) hann klæðum og börðu hann, hurfu brott síðan og létu hann eftir dauðvona: Jesús hi va reprendre així: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure a les mans d'uns lladres. Aquests el despullaren i baldaren a cops, i després se'n van anar deixant-lo mig mort
-
◊ múgurinn réðst og gegn þeim, og höfuðsmennirnir létu fletta (περιῤῥηγνύναι ~ περιρήξας -ήξασα -ῆξαν: καὶ οἱ στρατηγοὶ περιρήξαντες αὐτῶν τὰ ἱμάτια ἐκέλευον ῥαβδίζειν) þá klæðum og skipuðu að húðstrýkja þá: també la gent els van atacar, i els pretors els feren despullar i ordenaren que els assotessin
-
♦ fletta e-n vopnum: arrabassar-li a algú les seves armes, espoliar les armes d'algú
-
◊ hann fletti (ἀπεκδύεσθαι ~ ἀπεκδυσάμενος -ένη -άμενον: ἀπεκδυσάμενος τὰς ἀρχὰς καὶ τὰς ἐξουσίας) vopnum tignirnar og völdin, leiddi þau opinberlega fram til háðungar og hrósaði sigri yfir þeim í Kristi: i va despullar de llurs armes els dignataris i les potestats, i els va exposar públicament a les burles i s'emportà la victòria sobre ells en el Crist
-
♦ fletta val ~ lík: espoliar els cadàvers (dels caiguts durant la batalla)
-
4. <e-u af>: (flá af) escorçar una cosa (arrencar l'escorça d'un arbre)
-
♦ fletta berki af [tré]: llevar l’escorça d’un arbre, deixar un arbre despullat
-
◊ raust Drottins lætur hindirnar bera,
flettir (ħāˈɕaφ ~ חָשַׂף: wa-i̯ʝɛħĕˈɕɔφ ʝəʕāˈrōθ, וַיֶּחֱשֹׂף יְעָרוֹת) berki af trjánum
og allt í helgidómi hans segir: Dýrð!: la veu de Jahvè fa parir les cérvoles i escorça els arbres [de les boscúries]. I al seu santuari tot diu: «Glòria!»
-
◊ vínviði mínum hefur hún eytt
og tætt sundur fíkjutré mín.
Hún hefur flett (ħāˈɕaφ ~ חָשַׂף: ħāˈɕɔφ ħăɕāˈφā-ḥ wə-hiʃˈlīχ, חָשֹׂף חֲשָׂפָהּ וְהִשְׁלִיךְ) berkinum af þeim
og varpað burt, hvítar greinar þeirra blasa við: ha destruït el meu cep i escorçat les meves figueres. Els ha llevat l'escorça i n'ha llençat els trossos, llurs blanques rames es drecen davant els meus ulls
-
5. <e-u [af]>: (taka [ofan] af, svipta) arrencar [estirant] una cosa (pelar la superfície d'una cosa, llevar la part superior d'una cosa)
-
◊ faðir hans fletti (ἀπολεπίζειν: καὶ ἀπελέπισεν ἑκατέραις ταῖς χερσὶν αὐτοῦ ἀπὸ τῶν κανθῶν τῶν ὀφθαλμῶν αὐτοῦ, καὶ ἔπεσεν ἐπὶ τὸν τράχηλον αὐτοῦ καὶ ἔκλαυσεν καὶ εἶπεν αὐτῷ· «Εἶδόν σὲ, τέκνον, τὸ φῶς τῶν ὀφθαλμῶν μου») himnunni úr augnkrókunum með báðum höndum. Að því búnu féll hann um háls sonar síns, grét og sagði: „Ég sé þig, barn, augasteinninn minn“: son pare es va llevar (‘va pelar’) els tels de les cues dels seus ulls amb totes dues mans. I havent-ho fet, va abraçar son fill plorant i bo i dient-li “Et veig, fill meu, nineta dels meus ulls”
-
◊ í ofurdrambi (ἐν ὑπερηφανίᾳ) sínu gekk hann inn í helgidóminn og tók gullaltarið og ljósastikuna og allt sem henni heyrði, skoðunarbrauðaborðið, dreypifórnarbollana, skálarnar, gullreykelsiskerin og fortjaldið. Krönsunum og allri gullskreytingunni á forhlið musterisins lét hann fletta af (λεπίζειν: καὶ τοὺς στεφάνους καὶ τὸν κόσμον τὸν χρυσοῦν τὸν κατὰ πρόσωπον τοῦ ναοῦ καὶ ἐλέπισεν πάντα): en el seu arrogant orgull va entrar al santuari i se n'emportà l'altar d'or i el lampadari i tots els seus accessoris, la taula dels pans d'ofrena, els vasos de les libacions, les copes, els encensers d'or i els cortinatges. I va fer arrencar les corones i tots els ornaments d'or de la façana del temple
-
6. <ofan af e-u>: <FIG> destapar una cosa, desvelar una cosa
-
◊ á bak við hurð og dyrastaf
settir þú tákn þitt,
fráhverf mér flettir þú ofan af hvílunni (gāˈlah ~ גָּלַה: kī mē-ʔītˈt-ī gilˈlīθ wa-ttaʕăˈlī, כִּי מֵאִתִּי גִּלִּית וַתַּעֲלִי), steigst upp í
og rýmkaðir þar til.
Þú keyptir þér hvílunauta sem þú girntist,
horfðir á nekt þeirra: darrere la porta i els muntants has instal·lat el teu emblema, lluny de mi, has destapat el teu jaç, hi has pujat i l'has eixamplat. T'has comprat companys de llit que desitjaves, has esguardat llur nuesa
-
◊ eigið engan hlut í verkum myrkursins, sem ekkert gott hlýst af, heldur flettið (ἐλέγχειν, καὶ μὴ συγκοινωνεῖτε τοῖς ἔργοις τοῖς ἀκάρποις τοῦ σκότους, μᾶλλον δὲ καὶ ἐλέγχετε) miklu fremur ofan af þeim: no tingueu part a les obres de les tenebres de les quals no en sorgeix res de bo, més aviat traieu-les a la llum de totes totes
-
♦ fletta ofan af e-m: desemmascarar algú
-
♦ fletta ofan af fjársvikamálinu: posar al descobert un cas de desfalc
-
♦ fletta ofan af hneykslinu: destapar un escàndol
-
7. <e-u upp>: destapar una cosa
-
♦ fletta upp ábreiðu: aixecar una manta (destapant així la persona que hi jeu al dessota)
-
◊ bölvaður er sá sem leggst með konu föður síns því að hann hefur flett upp ábreiðu (gāˈlah ~ גָּלַה: kī gilˈlāh kəˈnaφ ʔāˈβī-u̯, כִּי גִלָּה, כְּנַף אָבִיו) föður síns. Allt fólkið skal segja: Amen: maleït el qui jegui amb la dona de son pare, car ha alçat la flassada amb què son pare la cobrí. Que tot el poble respongui: Amén
-
◊ enginn má kvænast stjúpu sinni því að hann má ekki fletta upp ábreiðu (gāˈlah ~ גָּלַה: wə-ˈlɔʔ ʝəɣalˈlɛh kəˈnaφ ʔāˈβī-u̯, וְלֹא יְגַלֶּה, כְּנַף אָבִיו) föður síns: ningú no es podrà casar amb la seva madrastra car [cap home] no pot alçar la flassada amb què son pare la cobrí
-
8. <upp af e-u>: (bretta upp) arromangar[-se] una cosa (replegar una màniga cap amunt)
-
◊ Flosi stóð þá upp og svo Bjarni og allir þeir. Gengu þeir Flosi og Bjarni hvor til sinnar búðar en Eyjólfur gekk til búðar Snorra goða og settist niður hjá honum. Þeir töluðust við margt. Snorri goði þreif til handarinnar Eyjólfi og fletti upp af erminni og sér að hann hafði gullhring mikinn á hendi: en Flosi llavors es va aixecar per anar-se'n i també ho va fer en Bjarni i finalment, tots. En Flosi i en Bjarni es dirigiren cadascun a la seva búð, però l'Eyjólfur va anar a la búð del godó Snorri i s'hi va asseure al seu costat. El godó i ell es posaren a parlar de moltes de coses. El godó Snorri li va agafar el braç a l'Eyjólfur i li arromangà (en realitat, li va estirar cap amunt deixant l'avantbraç al descobert) la màniga i veié que duia al braç un gran braçalet d'or
-
9. <e-u upp um e-n>: despullar algú d'una peça de roba, d'una armadura
-
♦ fletta brynjunni upp um e-n: despullar algú de la seva cuirassa (per poder-lo ferir de mort)
-
◊ Nikulás mǫndull var allramannasterkastr ok hafði trausta brynju ok brynhosur, svá at ekki vápn festi á. Hann hjó báðum hǫndum ok stóð einnmanna upp um hríð. Hann varð svá móðr, at hann féll. Þá flettu Birkibeinar upp um hann brynjunni ok drápu hann svá: en Nikulás Fuell era un home fortíssim i duia posats unes gamberes i una cuirassa tan fortes que no hi havia cap arma que les pogués traspassar. Ell, descarregava els seus cops a destra i sinistra i per una estona fou el darrer home [del rei Magnús] que quedava dret. Va quedar tan exhaust que va caure. Aleshores els Cames-de-beç el despullaren de la seva cuirassa i així el pogueren matar
-
◊ á mót þeim kom Þórður og fylgðarmannasveit hans og mikil sveit önnur. Varð þá af nýju hið harðasta él. Þá varð Gegnir fráskila sínum félögum. Sóttu hann þá þrír eða fjórir en hann varðist vel og drengilega. Varð hann móður mjög er hann hafði brynju þunga og féll hann fyrir þeim en þeir flettu upp um hann brynjunni og drápu hann svo (SS II, cap. 351, pàg. 540): aleshores els varen atacar en Þórður, la tropa dels seus seguidors i molts d'altres més. Va recomençar de nou una batalla aferrissadíssima. Aleshores en Gegnir fou separat dels seus companys. Tres o quatre [dels seus adversaris] l'atacaren llavors, però ell es va defensar bé i baronívolament. Aleshores va quedar exhaust perquè duia una cuirassa feixuga i va caure davant ells i ells el despullaren de la seva cuirassa i un cop ho hagueren fet, el mataren (o: i així el mataren, i així el pogueren matar)
-
flettingur <m. flettings, flettingar>:
-
cordonera f, pixota vermella, veta f, lligacames m, cinta f, anguileta f de mar, flàmula f (peix Cepola macrophthalma syn. Cepola rubescens)
-
fleyga <fleyga ~ fleygum | fleygaði ~ fleyguðum | fleygað ║ e-ð>:
-
1. (kljúfa) tasconar una cosa (clavar-hi una falca perquè s'esqueixi)
-
♦ fleyga e-ð í sundur: esqueixar un objecte tasconant-lo, xepar un objecte amb una falca (asclar o esberlar clavant-hi una falca)
-
2. <FIG> inserir una cosa
-
♦ fleyga e-ð inn í e-ð: inserir una cosa en..., insertar una cosa en... (cast., ekki ritm./no lit.)
-
fleygaður, fleyguð, fleygað <adj.>:
-
1. <GEN> tasconat -ada, falcat -ada
-
2. <FIG> inserit -ida
-
3. <FIG = nákvæmur og fastur> exacte -a (ben ajustat)
-
♦ fleygað lest: <MAT & INFORM> seqüència exacta
-
fleyg·bein <n. -beins, -bein>:
-
<MED> [os m] esfenoide m
-
fleygbeins·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
-
<MED> si m esfenoïdal
-
fleygboga·braut <f. -brautar, -brautir>:
-
<GEOM> trajectòria parabòlica
-
fleyg·bogi <m. -boga, -bogar>:
-
paràbola f (tipus de corba)
-
♦ sporbaugur, fleygbogi og breiðbogi: el·lipse, paràbola i hipèrbola
-
fleyg·ger, -ger, -gert <adj.>:
-
<GEOM> parabòlic -a
-
fleygja <fleygi ~ fleygjum | fleygði ~ fleygðum | fleygt ║ e-u>:
-
llençar una cosa, tirar una cosa
-
◊ fleygja rusli: llençar les escombrarires
-
◊ fleygja í ruslið: llençar a les escombrarires
-
♦ fleygja eldi í e-ð: calar foc a una cosa
-
♦ fleygja sér fram af 23. hæð af hóteli (og lifa af): llançar-se des del pis 23 d'un hotel (i sobreviure)
-
♦ fleygja sér niður: llançar-se en terra
-
♦ fleygja sér ofan á e-n: llançar-se sobre algú
-
♦ fleygja sér upp: aixecar-se d'un bot
-
♦ fleygja út: fotre fora (treure fora)
-
♦ fleygja e-m út úr lestinni: llançar a algú fora del tren
-
♦ fleygja sér út úr bílnum: llançar-se a fora del cotxe
-
♦ e-u fleygir fram <impers.>: una cosa va avançant a grans passos
-
fleyg·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
-
<GEOM> parabòlic -a
-
fleygur¹ <m. fleygs, fleygar>:
-
falca f, tascó m
-
fleygur² <m. fleygs, fleygar>:
-
petaca f (ampolla de butxaca per a dur-hi una beguda alcohòlica)
-
fleygur, fleyg, fleygt <adj.>:
-
1. (sem getur flogið) que ja sap volar (amb la capacitat per a volar ja desenvolupada)
-
2. (frægur) famós -osa (dita, aforisme, sentència etc.)
-
♦ fleyg orð: dita sentenciosa, frase proverbial (frase encunyada per un autor a un dels seus llibres i esdevinguda cèlebre, proverbial)
-
♦ fleygustu ummælin: la declaració més famosa (que ha fet algú i que s'ha citat o repetit sovint)
-
flétta <f. fléttu, fléttur. Gen. pl.: fléttna o: flétta>:
-
1. <GEN> trena f, trunyella f
-
2. (atburðarás, söguþráður) trama f (de novel·la, pel·lícula etc.)
-
3. (skóf) liquen m (alga i fong en simbiosi)
-
flétta <flétta ~ fléttum | fléttaði ~ fléttuðum | fléttað ║ e-ð>:
-
1. <GEN> trenar una cosa
-
2. (binda saman, tengja saman) entrellaçar una cosa (entreteixir, enllaçar una cosa amb una altra)
-
♦ flétta e-ð og e-ð saman: entrellaçar una cosa amb una altra
-
♦ flétta e-ð og e-ð saman í e-u: entrellaçar una cosa amb una altra en un tot
-
fléttast <fléttast ~ fléttumst | fléttaðist ~ fléttuðumst | fléttast ║ saman>:
-
entrellaçar-se
-
♦ fléttast inn í e-ð: integrar-se en..., incorporar-se a... (passar a formar part, restar inclòs a)
-
◊ gerið nánar grein fyrir hlutverki sveitarfélagsins, þar á meðal hvernig verkefnið tengist stjórnskipulagi og fléttast inn í aðrar aðgerðir sveitarfélagsins í loftslags- og orkumálum: exposi de manera detallada el paper del municipi [en el projecte], especificant, entre d'altres, la forma com el projecte està integrat en l'organització municipal i com ha quedat inclòs en la resta d'actuacions municipals a les àrees d'energia i clima
flibbi <m. flibba, flibbar>: coll m (de camisa)
ekki stífa flibbann: no emmidoni el coll
-
flík¹ <f. flíkur, flíkar>:
-
variant antiquada de → flík² ‘vestit’
-
flík² <f. flíkar, flíkur>:
-
vestit m (peça de roba)
-
♦ prjónuð flík: un vestit de punt fet a mà
-
♦ ganga í stolnum flíkum: <LOC FIG> fer-se seu el mèrit d'altri
-
flím <n. flíms, pl. no hab.>:
-
1. (háðkveðskapur) versos m.pl de befa (poema o poesia de contingut derisori)
-
◊ Skarphéðinn mælti til Sigmundar: "Tak vopn þín og ver þig. Er það nú meiri nauðsyn en kveða flím um oss bræður": L'Skarphéðinn va dir al Sigmundur: "Agafa les teves armes i defensa't. T'és més peremptori que no pas fer versos de befa contra meu i els meus germans"
-
2. (skop, flimtan) befa f (burla)
-
flís <f. flísar, flísar>:
-
1. (gólfflís, veggflís) rajola f (rajol, material de construcció)
-
♦ falla eins og flís við rass: anar com l'anell al dit, escaure's perfectament
-
2. (þakflís, þakflaga) teula f (de teulada)
-
3. (stór tréflís) estella f (grossa, ascla)
-
♦ kljúfa e-ð í flísar: estellar una cosa, asclar una cosa, fer estelles d'una cosa
-
♦ sneiða e-ð í flísar: fer estelles d'una cosa
-
4. ([ör]lítil tréflís) estella f, estarranc m (Mall.), escarràs m (Mall.) (petita, punxeta clavada a la pell)
-
♦ það stakkst flís í fingurinn: es va clavar una estella al dit
-
♦ töng til að ná flís úr holdi: unes pincetes per a treure estelletes de la carn
-
5. (járnflís) esberla f (resquill de ferro)
-
6. (þunn sneið) llonza f (tallada prima, esp. de carn)
-
♦ flís af kjöt: llonza de carn
-
flísa·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
-
enrajolat -ada
-
♦ flísalagt gólf: terra enrajolat, trispol enratjolat (Bal.)
-
flís·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
-
(flíspeysa) jaqueta f de folre polar
-
fljóð <n. fljóðs, fljóð>:
-
<LIT> dona f
-
fljót <n. fljóts, fljót>:
-
riu m (gran, cabalós)
-
◊ fljót (wə-nāˈhār, וְנָהָר) rann frá Eden til að vökva aldingarðinn, og þaðan kvíslaðist það og varð að fjórum stórám (rāʔˈʃīm, רָאשִׁים): un riu sortia de l'Eden per regar el jardí, i d'allà es dividia en quatre braços
-
◊ á þriðja ríkisári Belsasars konungs birtist mér, Daníel, sýn, eftir þá, sem áður hafði birst mér. Og ég horfði í sýninni, og var þá, er ég horfði, sem ég væri í borginni Súsa, sem er í Elamhéraði, og ég horfði í sýninni og var ég staddur við Úlaífljótið (ʕal־ʔūˈβal ʔūˈlāi̯, עַל-אוּבַל אוּלָי): l'any tercer del regnat del rei Baltasar, una visió m'aparegué a mi, Daniel, després d'aquella que m'havia aparegut al començament. Vaig veure en la visió i, tot veient, em vaig trobar a la plaça forta de Susa que hi ha a la província d'Elam; i, veient la visió, em vaig trobar vora el riu Ulai
-
◊ þá hóf ég upp augu mín og leit hrút nokkurn standa fram við fljótið (hā-ʔuˈβāl, הָאֻבָל): aleshores vaig alçar els ulls i vaig veure un marrà que estava davant el riu
-
♦ rás fljótsins: el curs del riu
fljót·fær, -fær, -fært: impulsiu -iva
-
fljót·lega <adv.>:
-
ràpidament
fljót·legur, -leg, -legt: ràpid -a (que es fa o prepara ràpidament)
ég vil fá eitthvað mjög fljótlegt: podria servir-me alguna cosa ràpida?
það er fljótlegt: es fa de seguida, es fa en dos segons (molt ràpidament)
-
fljóts·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
-
riba f de riu
-
◊ ...eða líki trés sem varp forsælu á fljótsbakkanum: ...o la forma d'un arbre que feia ombra a la riba d'un riu
fljótt <adv.>: ràpid, aviat (Bal.)
fljótt á litið: al primer cop d'ull
líða fljótt: passar volant (temps & espai de temps)
fljótur, fljót, fljótt: ràpid -a
fljótur á sér: esverat -ada, irreflexiu -iva
vertu fljótur: afanya't, fés via! (Bal.)
fljótur til e-s: prompte a...
vera fljótur til að <+ inf.>: ésser prompte a <+ inf.>, cuitar a <+ inf.>
fljúga <flýg ~ fljúgum | flaug ~ flugum | flogið>: volar (ocells, avió)
fljúga burt: anar-se'n volant (ocell)
fljúga til baka: tornar volant, tornar amb avió
fljúga upp: #1. emprendre el vol (ocell); #2. enlairar-se (coet, OVNI)
fljúga yfir e-ð: sobrevolar una cosa
fljúga á e-n: <FIG> llançar-se sobre algú
fljúga út: <FIG> vendre's com a pa beneït, vendre's fàcilment
bókin flýgur út: el llibre es ven com a pa beneït
e-ð flýgur fjöllunum hærra: <LOC> una cosa està en boca de tothom
fljúga í hug ~ í minni: venir sobtadament al cap ~ a la memòria
mér flaug það í hug: <LOC> se'm va acudir això, em va venir això al cap
|
El verb fljúga presenta dues formes per al singular del pretèrit d'indicatiu. D'una banda, hi ha les formes degudes a l'evolució regular de la llengua, que són: ég fló, þú flóst, hann ~ hún ~ það fló. De l'altra, formes degudes a l'analogia i que sonen: ég flaug, þú flaugst, hann ~ hún ~ það flaug. Les formes no-analògiques són, actualment, rares. |
|
fljúgast <flýgst ~ fljúgumst | flaugst ~ flugumst | flogist ║ á við e-n>: barallar-se amb algú,
arribar a les mans amb algú
-
flog¹ <n. flogs, flog>:
-
1. <GEN> crisi epilèptica, atac m d'epilèpsia
-
♦ ljósnæmt flok: atac [epilèptic] fotogènic
-
♦ → krampaflog “gran mal”
-
♦ → ráðvilluflog “crisi epilèptica parcial complexa”
-
2. (krampar) convulsions f.pl (accés convulsiu, eclàmpsia, espasmes)
-
♦ → barnaflog “eclàmpsia infantil”
-
3. (áfall, kast) accés m (fl./pl.: accessos) (atac de dolor, de ràbia)
-
♦ ég fékk flog: <LOC FIG> em vaig espantar, em vaig esverar [molt], vaig tenir un bon retgiró (Mall.)
-
4. (hláturkast) atac m de riure (panxada de riure)
-
♦ fá flog: <LOC FIG> tenir un atac de riure, pixar-se de riure, fer una panxada de riure (Mall.)
-
5. (flogaverkur, snöggur verkur) dolor agut sobtat (dolor intens)
-
6. (gigtarflog) atac m de gota (atac agut de dolor a les articulacions)
-
flog² <n. flogs, flog>:
-
(hengiflug, hamraveggur) estimball m, precipici abrupte, espadat m
-
floga·gigt <f. -gigtar, pl. no hab.>:
-
<HIST MED> artritis vaga (o: planètica), gota vaga (o: volant), reumatisme follet (designacions obsoletes del reumatisme articular agut)
-
floga·gull <n. -gulls, pl. no hab.>:
-
1. (glópagull) or m de beneit, or m de boig (designació no científica de la pirita i de la calcopirita)
-
2. (glitrandi gull) or lluent (or brillant, refulgent)
-
floga·heilkenni <n. -heilkennis, -heilkenni>:
-
síndrome epilèptica
-
floga·veiki <f. -veiki, no comptable>:
-
epilèpsia f
-
♦ sjálfvakin flogaveiki: epilèpsia idiopàtica
-
♦ sjúkdómsvakin flogaveiki: epilèpsia simptomàtica
-
♦ staðbundin flogaveiki: epilèpsia focal
-
♦ → kippaflogaveiki “epilèpsia mioclònica”
-
♦ → störuflogaveiki “petit mal”
|
Les designacions actuals de l'epilèpsia en islandès són flogaveiki i niðurfallssýki. A l'Edat Mitjana hom emprava el terme brottfallssótt. |
|
|
|
|
-
flogaveiki·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
-
antiepilèptic m
-
flogaveiki·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
-
epilèptic m, epilèptica f
-
floga·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
-
1. <GEN> dolor agut i sobtat
-
2. (flogagigt) artritis vaga (o: planètica), gota vaga (o: volant), reumatisme follet (designacions obsoletes del reumatisme articular agut)
-
flogið¹:
-
nom. & ac. sg. determ. de → flog¹ “crisi epilèptica” i de → flog² “espadat”
-
flogið²:
-
nom. & ac. sg. nt. de → floginn, flogin, flogið “volat -ada”
-
flogið³ <supí de>: → fljúga “volar”
-
◊ geta flogið: poder volar
-
floginn, flogin, flogið <adj.>:
-
volat -ada (GEN & FIG = desaparegut, esvanit)
-
◊ eins og fugl, floginn úr hreiðri, svo er maður sem flúinn er af heimili sínu: com un ocell que ha fugit del niu, així és l'home que ha fuit de casa
-
flokka <flokka ~ flokkum | flokkaði ~ flokkuðum | flokkað ║ e-ð sem e-ð>:
-
ordenar una cosa classificant-la en grups
-
♦ flokka ávexti: triar fruita
-
♦ flokka sorp (o: rusl) [sitt]: separar la [seva] brossa, fer la selecció de la [seva] brossa
-
♦ flokka e-ð sem e-ð: classificar una cosa com a...
-
♦ flokka e-ð ~ e-n eftir e-u: classificar una cosa ~ algú per...
-
♦ flokka e-ð ~ e-n til e-s: integrar una cosa ~ algú en un grup, agrupar una cosa ~ algú amb...
-
flokka·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
-
facció f (escissió o divisió entre els membres d'un grup & grup escindit)
-
◊ en ég áminni yður, bræður, í nafni Drottins vors Jesú Krists, að þér séuð allir samhuga og ekki séu flokkadrættir á meðal yðar: i jo us exhorto, germans, en nom del nostre Senyor, Jesucrist, que estigueu tots units en un mateix pensament i que no hi hagi escissions entre vosaltres
-
◊ í fyrsta lagi heyri ég, að flokkadráttur eigi sér stað á meðal yðar: en primer lloc, sento a dir que entre vosaltres hi ha una escissió
-
◊ ...deilur, metingur, reiði, eigingirni, tvídrægni, flokkadráttur, öfund: discòrdies, gelosies, indignacions, disputes, dissensions, divisions, enveges
-
flokka·samband <n. -sambands, -sambönd>:
-
coalició f entre partits [polítics]
-
flokk·pólitískur, -pólitísk, -pólitískt <adj.>:
-
partidista (de política de partit, originat, condicionat o fet pels interessos polítics dels partits)
-
flokkunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
taxonomia f
-
flokkunarfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
taxonòmic -a
-
flokkunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
sistema m de classificació [taxonòmica]
Vísindaleg flokkunarkerfi lífvera - Classificació taxonòmica dels éssers vivents |
lén n |
domini m |
ríki n |
regne m |
fylking f |
fílum m |
<BOT> divisió f |
<ZOOL> embrancament m |
undirfylking f |
subfílum m |
<BOT> subdivisió f |
<ZOOL> subembrancament m |
yfirflokkur m |
superclasse f |
flokkur m |
classe f |
undirflokkur m |
subclasse f |
deiliflokkur m |
infraclasse f |
yfirættbálkur m |
superordre m |
ættbálkur m |
ordre m |
undirættbálkur m |
subordre m |
yfirætt f |
superfamília f |
ætt f |
família f |
undirætt f |
subfamília f |
yfirættflokkur m |
supertribu m |
ættflokkur m |
tribu f |
undirættflokkur m |
subtribu f |
ættkvísl f |
gènere m |
tegund f |
espècie f |
undirtegund f |
subespècie f |
afbrigði n |
varietat f |
stofn m |
soca f |
tilbrigði n |
forma f especial |
|
-
flokkur <m. flokks, flokkar>:
-
1. <GEN> grup m
-
♦ fylla flokk e-s: arrenglerar-se amb algú, engrossir les files d'algú
-
♦ rekast illa í flokki: no saber fer les coses en grup
-
♦ skiptast í flokki e-s: entrar al grup d'algú
-
♦ vera fremstur í flokki: ésser el primer de la colla, ésser el millor del grup
-
2. (stjórnmálaflokkur) partit m (polític)
-
◊ flokkurinn tapaði fylgi: el partit ha perdut suport [a les urnes]
-
♦ Flokkurinn “Borgarar”: el partit “Ciutadans”
-
♦ Flokkurinn “Við Getum”: el partit “Podem”
-
♦ hægri flokkur: partit de dretes
-
♦ vinstri flokkur: partit d'esquerres
-
3. (gæðaflokkur) categoria f (indicador de la qualitat d'una mercaderia)
-
♦ fyrsta flokks: de primera categoria, de primera qualitat
-
4. <BIOL> classe f (→ flokkunarkerfi lífvera)
-
5. <GRAM> categoria f gramatical (→ orðflokkur)
-
6. <LITER> flokk m, poema breu en dróttkvætt però sense tornades (“stef”) i compost en honor d'algú
-
◊ Sighvatr orti flokk um fall Erlings ok er þessi vísa þar í: Sighvatr, l’escalda, va compondre un flokk sobre la mort en combat d’Erlingr al qual pertany aquesta estrofa
-
7. <†> (farrými) classe f (categoria en què hom viatja, s'allotja etc.)
-
♦ fyrsta flokks: de primera classe
-
♦ annars flokks: de segona classe
-
♦ þriðja flokks: de tercera classe
-
8. <†> (lið) tropa f [no gaire nombrosa] (host, mainada) (→ fólk 3.)
-
♦ eyða flokki: desfer una host, anorrear una host
-
♦ hefja ~ efla ~ reisa flokk: reunir una petita host, aplegar una petita host
|
Tinc per mi dos fets: 1. que els mots flokkur i fólk estan emparentats; 2. que aquests mots mantenen entre si la mateixa relació que la que existeix entre els mots catalans floc i folc. Cal tornar-hi. |
|
|
|
|
-
flos <n. floss, no comptable>:
-
1. <GEN> peluix m
-
2. (flauel) vellut m
-
flos·teppi <n. -teppis, -teppi>:
-
catifa vellutada
-
flot·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:
-
mallerenga carbonera, estiverola f, capferrerico (o: ferrerico) m (Mall.), totestiu m (Val.), primavera f (ocell Parus maior)
-
flottur, flott, flott <adj.>:
-
1. <GEN> fi -ina, bo -ona, xul·lo -a, guai (descrivint impressió visual d'un objecte)
-
♦ flott peysa: un jersei maco (o: elegant)
-
♦ flott!: [que] maco! ~ bo bo
-
♦ flott er!: estupend! ~ fantàstic!
-
♦ þetta er virkilega flott!: això és realment estupend!
-
♦ flottur bíll: un cotxe xul·lo
-
2. (um mann) elegant, de bon gust (persona)
-
♦ flott kona: una dona elegant
-
♦ vera alltaf mjög flott klæddur: anar sempre molt ben vestit
-
♦ vera flottur á því: <LOC FIG> ésser generós en les despeses, no mirar-s'hi gaire en les despeses
-
fló¹ <f. flóar, flær>:
-
capa f (gruix, estrat)
-
◊ svá er sagt, at konungr sá, er Hǫlgi er nefndr, er Hálogaland er við kennt, var faðir Þorgerðar Hǫlgabrúðar. Þau váru bæði blótuð, ok var haugr Hǫlga kastaðr, ǫnnur fló af gulli eða silfri - þat var blótféit - en ǫnnur fló af moldu ok grjóti: es diu que un rei que es deia Hǫlgi, de qui pren nom el Hálogaland, era el pare de la Torgerda Holgabrud. Tant a un com a l'altra la gent els oferia sacrificis. El túmul funerari de l'Holgi es va construir dipositant successivament una capa d'or o d'argent -aquest era el cabal que hom els havia ofert en ofrena- i una capa de terra i grava
-
♦ → heyfló “capa de fenàs”
-
♦ → myglufló “capa de floridura”
-
fló² <f. flóar, flær (o: <†> flr; o: <†> flǿr)>:
-
puça f (designació de diferents insectes)
-
◊ hann ferr þá innar at sænginni Freyju ok skynjar þá, at hún hefir menit á hálsi sér ok at nistin horfðu niðr á. Loki verðr þá at einni fló. Hann sezk á kinn Freyju ok hǫggr svá, at Freyja vaknar ok snerisk við ok sofnar aptr. Þá dregr Loki af sér flóar haminn, lokkar þá af henni menit, lýkr þá upp skemmunni ok ferr í burt ok frir Óðni: aleshores s'endinsa més dins l'skemma fins al llit de la deessa Freyja i observa que ella porta el men posat al coll (el mític Brísingamen) però que els gafets havien quedat davall el seu coll; en Loki llavors torna una puça, es posa damunt la galta de la deessa i la pica de tal manera que ella es desperta, es gira i es torna a adormir. Aleshores en Loki es lleva el seu hamr de puça, li descorda el men del coll, obre la skemma, se'n va i duu el men a l'Odin
-
<†>
fló¹:
-
1ª i 3ª pers. sg. arcaics del pretèrit ind. de → fljúga “volar”. Modern: flaug
-
◊ segjǫndum fló sagna snótar ulfr at móti í gemlis ham gǫmlum glamma ó- fyr -skǫmmu: no fa pas poc que el llop de la Senyora (= el raptador de la deessa Idun = l'ètun Tiassi o Tessó), [vestit] amb un vell hamr d'àguila, s'envolà cridant (o cal entendre glammi més aviat com a “amb sorollosos batecs [d'ala]”?) per anar a l'encontre dels cabdills de les hosts (segjendr sagna “caps d'hosts”)
-
◊ brátt fló fǫlr randa íss und iljar bjarga gæti; bǫnd ollu því: ímun-dísir vildu svá: ràpid volà el blanc escut (íss randa = panna de gel amb cèrcols = escut. La pàl·lida panna de glaç amb cèrcols = l'escut blanc o l'escut sense pintar o l'escut lluent) sota els peus de l'ètun (bjarga gætir = el guardià dels espadats = bergbúi = jǫtunn). Els déus ho disposaren, les dises del combat (= les valquíries) així també ho volgueren
-
<†>
fló²:
-
1ª i 3ª pers. sg. arcaics del pretèrit ind. de → flýja “fugir”. Modern: flúði o flýði
flóa·fræ* <f. -fræs, -fræ>: herba f de les puces, herba pucera, saragatona f, llavor f de puça,
afrontallauradors m (planta Plantago psyllium syn. Plantago afra)
-
flóa·háfur <m. -háfs, -háfar>:
-
tauró gris (peix Carcharhinus plumbeus)
flóa·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: herba presseguera, herba f de la mala bua,
herba felera, presseguera vera (planta Polygonum persicaria syn. Persicaria maculata)
flóa·kempa* <f. -kempu, -kempur>: herba f de les puces, herba pucera, saragatona f, llavor f de puça,
afrontallauradors m (planta Plantago psyllium syn. Plantago afra)
-
flóa·mynta <f. -myntu, -myntur>:
-
poliol m (o: poniol) [negre], poliol m (o: poniol) d'aigua, herba cuquera, herba f de Sant Ponç, periol m (Mall.), poriol m (Men.) (planta Mentha pulegium syn. Pulegium vulgare)
flóar·bit <n. -bits, -bit>: picada f de puça
-
flóa·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
-
cloïssa caterina (mol·lusc Argopecten irradians)
-
flóð <n. flóðs, flóð>:
-
1. (háflóð) marea alta (plenamar)
-
♦ flóð og fjara: marea alta i marea baixa
-
2. (vatnsflóð) inundació f (submersió, negament de superfície)
-
♦ flóðið mikla: <RELIG> el diluvi universal (הַמַּבּוּל, ha·mmab'būl)
-
flóða·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
-
pebre m d'aigua, glicèria f (planta Glyceria fluitans)
-
flóð·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
-
tsunami m
-
◊ flóðbylgjan gekk yfir 200 km strandlengju og náði allt að tvo kílómetra inn í landið: el tsunami va atènyer una franja de costa de més de 200 quilòmetres d'ampla i va arribar fins a dos quilòmetres terra endins
flóð·garður <m. -garðs, -garðar>: dic m (mur de contenció)
-
flóð·gátt <f. -gáttar, -gáttir (o: -gættir)>:
-
comporta f [de resclosa]
-
◊ á sexhundraðasta aldursári Nóa, í öðrum mánuðinum, á seytjánda degi mánaðarins, á þeim degi opnuðust allar uppsprettur hins mikla undirdjúps og flóðgáttir himinsins lukust upp: l'any sis-cents de la vida de Noè, el segon mes, el dia disset del mes, exactament aquell dia s'esbotzaren totes les fonts del gran oceà i s'obriren les rescloses del cel
-
◊ og uppsprettur undirdjúpsins luktust aftur og flóðgáttir himinsins, og steypiregninu úr loftinu linnti: les fonts del gran oceà i les rescloses del cel es van tornar a cloure, s'acabà la pluja que queia del cel
-
flóð·hestur <m. -hests, -hestar>:
-
hipopòtam m (mamífer Hippopotamus amphibius)
-
flóð·ljós <n. -ljóss, pl. no hab.>:
-
il·luminació f amb projectors
flóð·miga <f. -migu, -migur>: <MED> diabetis insípida
nefrógen flóðmiga: diabetis insípida nefrogènica
sentral flóðmiga: diabetis insípida central
flói <m. flóa, flóar>: golf m (badia ampla)
flókinn, flókin, flókið: 1. (margbrotinn & ) complicat -ada (complex & envitricollat, embullat)
flókið kerfi: un sistema intricat
löng og flókin setning: una frase llarga i envitricollada
þetta er flókið mál: és un afer complicat
2. (flæktur) embolicat -ada, embullat -ada, agarbuixat -ada (que forma garbuix o garbull)
flókið garn: un fil embullat
flókið hár: cabells embullats
-
flóra <f. flóru, flórur. Gen. pl.: flóra>:
-
flora f
-
flór·goði <m. -goða, -goðar>:
-
cabussó orellut, soterí orellut (Mall., Men.) (ocell Podiceps auritus)
-
flóri <m. flóra, flórar>:
-
cabussó orellut, soterí orellut (Mall., Men.) (ocell Podiceps auritus)
flór·sykur <m. -sykurs, no comptable>: sucre m en pols
flótta·maður <m. -manns, -menn>: 1. fugitiu m, fugitiva f
(persona que fuig o ha fuit, esp. de la presó)
pólitískur flóttamaður: un fugitiu polític
2. (landflótta maður) refugiat m, refugiada f
(persona que fuig del seu país per motius polítics)
pólitískur flóttamaður: un refugiat polític
-
flóttamanna·búðir <f.pl -búða>:
-
camp m de refugiats
flótta·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>: intent m de fuga
flótti <m. flótta, flóttar>: fuga f, fugida f (de presoner)
við hröktum hann á flótta: l'hem fet fugir
leggja á flótta: fugar-se, evadir-se
vera á flótta: trobar-se evadit -ida, anar fugitiu -iva
fluga <f. flugu, flugur. Gen. pl.: flugna>: mosca f
-
flug·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
-
1. <GEN> pla m de vol
-
2. (brottfarar- og komutímar flugvéla) horari m de vols (hores d'arribada i sortida dels avions)
flug·braut <f. -brautar, -brautir>: 1. (flugvöllur fyrir smærri flugvélar) aeròdrom m
2. (flugtaks- & lendingarbraut) pista f (d'enlairament & d'aterratge)
-
flug·dreki <m. -dreka, -drekar>:
-
1. (fljúgandi dreki, dreki sem flýgur) drac volador (drac que vola)
-
◊ en við þetta högg brá honum svá, at hann varð at flugdreka ok spjó eitri yfir skipit, ok fengu margir menn bana: i davant aquest cop va reaccionar de tal manera que es va convertir en un drac volador i va escopir verí damunt el vaixell i molts d'homes hi van morir
-
2. (leikfang) estel m (joguina voladora)
-
flug·eldur <m. -elds, -eldar>:
-
1. (skoteldur) coet m (enginy pirotècnic)
-
2. flugeldar <m.pl -elda>: (flugeldasýning) focs m.pl d'artifici
flug·farmiði <m. -farmiða, -farmiðar>: bitllet m d'avió
flug·félag <n. -félags, -félög>: companyia aèria
Flugfélag Íslands: nom islandès de Icelandair. (→ Loftleiðir).
El 1973 es fusionà amb les Loftleiðir, tot i que continuïn funcionant
amb noms diferents
flug·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix volador, orenol m (peix Exocoetus volitans)
flug·hani <m. -hana, -hanar>: xoriguer m, ase m (peix Dactylopterus volitans)
-
flug·her <m. -hers, -herir. Gen. pl.: -herja; dat.pl.: -herjum>:
-
exèrcit m de l'aire, forces aèries
-
♦ þýski flugherinn: la luftwaffe
-
flug·hermir <m. -hermis, -hermar>:
-
simulador m de vol
-
flug·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
1. (stýrikona á flugvél) pilot f, pilotessa f, pilota f d'avió (conductora d'aeronau & dona que practica l'aviació)
-
2. (áhafnarmeðlimur flugvélar) aviadora f (dona és membre de la tripulació d'una aeronau)
-
flug·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
-
trajectòria f de vol
-
flug·maður <m. -manns, -menn>:
-
1. (stýrimaður & -kona á flugvél) pilot m & f, pilotessa f, pilota f d'avió (conductor & conductora d'aeronau, & home & dona que practica l'aviació)
-
2. (áhafnarmeðlimur flugvélar) aviador m, aviadora f (home i/o dona que és membre de la tripulació d'una aeronau)
flug·rás <f. -rásar, -rásir>: freqüència aèria (canal emprat pels avions
per comunicar-se entre si i terra)
flug·slóð <f. -slóðar, -slóðir>: estela f de condensació (estela blanca
que deixa un avió quan vola)
-
flug·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
comandant m & f d'avió
flug·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: terminal f (d'aeroport)
flugstöðvar·bygging <f. -byggingar, -byggingar>: edifici m de la terminal (d'aeroport)
flug·tak <n. -taks, -tök>: enlairament m (d'avió)
flug·turn <m. -turns, -turnar>: torre f de control (d'aeroport)
-
flugu·lilja <f. -lilju, -liljur>:
-
lliri m d'ase, all m, de colobra, calabruixa grossa (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa) (→ fluguperlulilja)
-
flugu·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur>:
-
lliri m d'ase, all m, de colobra, calabruixa grossa, barralets m.pl, cap m de moro (Mall.), pipius blaus (Mall.), coll m de colom (Men.), allassa blava (Men.) (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa syn. Hyacinthus comosus)
-
flugu·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>:
-
amanita f (qualsevol bolet del gènere Amanita) (→ reifasveppur; → serkur)
-
♦ roðnandi flugusveppur: cua f de cavall (bolet Amanita rubescens)
-
♦ → berserkjasveppur “reig bord (Amanita muscaria)”
-
♦ → keisarasveppur “reig (Amanita caesarea)”
-
flug·veiki <f. -veiki, no comptable>:
-
mareig m (en avió)
-
flug·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
-
marejat -ada (en avió)
-
♦ poki fyrir flugveika: bossa f per al mareig
flug·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m
koma um borð í flugvélina: pujar a bord de l'avió
-
flugvéla·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
-
combustible m d'avió, fuel m d'aviació
-
flugvélar·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
-
<AERO> ala f d'avió
flug·völlur <m. -vallar, -vellir>: aeroport m
hvenær á ég að vera kominn / komin á flugvöllinn?: A quina hora he d’ésser a l’aeroport?
geturðu farið með okkur á flugvöllinn?: que ens podria portar fins a l’aeroport?
flug·þreyta <f. -þreytu, no comptable>: jetlag m
-
flundra <f. flundru, flundrur. Gen. pl.: flundra>:
-
plana f, rèmol m de riu (peix Platichthys flesus)
-
flutninga·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
-
transportista m & f, camioner m, camionera f
-
flutnings·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>:
-
expedició f de mercaderies, transport m de mercaderies
flutnings·gjöld <n.pl -gjalda>: despeses f.pl de tramesa
-
flúða·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>:
-
xampinyó m (bolet Agaricus bisporus, tant la variant blanca com la brunenca: Agaricus hortensis, Agaricus brunnescens) (→ matkempa; → matkumbur; → ætisveppur; → matkempingur)
-
flúor <n. flúors, no comptable>:
-
fluor m (metal·loide F)
-
flúoríð <n. flúoríðs, flúoríð>:
-
1. <GEN> fluorur m
-
2. (í tannkremi) fluor m (de dentifrici)
-
flúor·sýra <f. -sýru, no comptable>:
-
variant antiquada de → flússýra ‘àcid fluorhídric’
-
flúr <m. flúrs, no comptable>:
-
fluor m (metal·loide F)
-
flúr <n. flúrs, no comptable>:
-
fluor m (metal·loide F)
-
flúraður, flúuað, flúrað <adj.>:
-
fluorat -ada
flúr·ljós <n. -ljóss, -ljós>: fluorescent m (tipus de llum)
-
flúr·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
-
fluorescent m
-
flús·sýra <f. -sýru, no comptable>:
-
àcid fluorhídric (HF)
-
flygildi <n. flygildis, flygildi>:
-
dron m, aeronau no tripulada
-
flysja <flysja ~ flysjum | flysjaði ~ flysjuðum | flysjað ║ e-ð>:
-
pelar una cosa
-
◊ flysja kartöflur: pelar patates
-
♦ flysja e-ð burt: <FIG> treure algú [d'un grup]
-
◊ treystu mér! Þegar búið er að flysja burt alla hálfvitana og landbyggðarfólkið situr þú eftir með bara 14% af venjulegu fólki: creu-me! quan n'hagis tret tots els caps de fava i els provincians, et quedaràs amb només un 14% de gent normal
-
flyti:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → fljóta “flotar, surar”
flytja <flyt ~ flytjum | flutti ~ fluttum | flutt>: 1. mudar-se, canviar de casa
flytja úr landi: emigrar
flytja úr landi til e-s: emigrar a...
2. flytja e-ð ~ e-n: transportar una cosa ~ algú
3. flytja e-ð inn: importar una cosa
4. flytja e-ð út: exportar una cosa
flytjandi <m. flytjanda, flytjendur>: intèrpret m & f (persona que canta una obra, cançó etc.)
-
flýja <flý ~ flýjum | flýði ~ flýðum (o: flúði ~ flúðum) | flúið>:
-
1. fugir, escapar
-
2. <e-ð>: fugir de, escapar de
-
◊ flýja landið ~ fangelsið: fugir del país ~ de la presó
-
flykkjast <flykkist ~ flykkjumst | flykktist ~ flykktumst | flykkst>:
-
aglomerar-se, amuntegar-se, <LIT> atropar-se, aboldronar-se (Mall.)
-
flýta <flýti ~ flýtum | flýtti ~ flýttum | flýtt>:
-
1. <sér>: afanyar-se, apressar-se, donar-se pressa, donar-se ànsia, cuitar, fer via (Mall.)
-
◊ flýttu þér!: afanya't!, fé via! (Mall.)
-
♦ ég er að flýta mér: tinc pressa
-
2. <e-u>: avançar una cosa
-
◊ flýta klukkunni: avançar el rellotge
-
3. <fyrir e-u>: fer avançar una cosa, accelerar una cosa
-
◊ Herkvíin um Berlín árin 1948 og 1949 flýtti fyrir gerð samningsins: el blocatge de Berlín dels anys 1948 a 1949 va accelerar [el procés de] la redacció del tractat
-
flýti·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
-
<ADMIN> procediment m d'urgència
-
♦ fá flýtimeðferð: fer-se per via d'urgència, fer-se per via de constrenyiment
-
flýtir <m. flýtis, no comptable>:
-
pressa f, via f (Mall.)
-
♦ í flýti: a cuita-corrents
-
♦ í öllu falli hafði verið flýtir á gestinum: en tot cas, l'hoste portava pressa
-
flæða <flæði ~ flæðum | flæddi ~ flæddum | flætt>:
-
I. <ús personal>:
-
créixer, pujar (el nivell de l'aigua, p.e., d'un riu)
-
◊ hver sem heyrir þessi orð mín og breytir eftir þeim, sá er líkur hyggnum manni, er byggði hús sitt á bjargi. Nú skall á steypiregn, vatnið flæddi, stormar blésu og buldu á því húsi, en það féll eigi, því það var grundvallað á bjargi. En hver sem heyrir þessi orð mín og breytir ekki eftir þeim, sá er líkur heimskum manni, er byggði hús sitt á sandi. Steypiregn skall á, vatnið flæddi, stormar blésu og buldu á því húsi. Það féll, og fall þess var mikið: qualsevol que senti aquestes paraules meves i actuï seguint-les, serà semblant a un home prudent que hagi bastit la seva casa sobre una roca. El xàfec li ha caigut a sobre, ha crescut la riera i els vendavals han bufat i s'han llançat contra aquesta casa, però ella no ha caigut perquè tenia els fonaments a la roca. Però el qui senti aquestes paraules meves i no en faci cas, serà semblant a un beneit que hagi bastit la seva casa damunt la sorra. Li ha caigut a sobre el xàfec, ha crescut la riera, els vendavals han bufat i s'han llançat contra aquesta casa: i la casa s'ha esbucada i el seu esfondrament ha estat gran
-
♦ flæða yfir e-ð: inundar una cosa, anegar una cosa
-
♦ áin flæðir yfir [bakka sína]: el riu es desborda
-
◊ sjá, vatn kemur streymandi úr norðri og verður að á, sem flæðir yfir. Það flóir yfir landið og það, sem í því er, yfir borgir og íbúa þeirra, svo að menn æpa hátt og allir íbúar landsins hljóða vegna dynsins af hófastappi hesta hans, vegna skröltsins í vögnum hans og glymsins í hjólum hans: guaita, l'aigua arribarà en tromba del nord convertint-se en un riu que es desbordarà: inundarà el país i el que hi ha en ell, inundarà les ciutats i llurs habitants, de manera que la gent cridaran fort i tots els habitants del país cridaran de dolor a causa del fragor dels unglots dels seus cavalls, a causa de l'estrèpit dels seus carros i del fragor de les seves rodes
-
II. <ús impersonal amb objecte lògic en acusatiu i subjecte gramatical facultatiu það>:
-
pujar la marea
-
◊ hann leiðir hana þá út af hellinum. Ekki hafði hann fé í burt nema sverð. Þau ganga nú eftir mölinni og að forvaðanum. Hann fann að hún var dregin mjög því að hún var óheil. Tekur hann hana þá upp í fang sér og veður fyrir forvaðann og hafði hann nú sýnu djúpara en í fyrra sinni því að flætt var mjög. Hann gat litið upp yfir sig í bergið að skor var því líkust sem höggvin væri með berghöggi. Ekki nær hann þangað. Hann sá himintungl og var þá komið mjög að degi. Þá var hann kominn mjög á flesina. Var þá seinfært mjög og þá heyrði hann aftur til hellisins óp mikið: aleshores la va conduir fins a l'exterior de la cova. Del seu interior no se'n va dur cap altre objecte preciós més que aquella espasa. [Un cop a fora de la cova,] van resseguir els còdols fins al baixest. Se'n va adonar que ella, a causa del seu mal estat de salut, estava molt exhausta. La va prendre en braços i la va dur així per l'aigua del baixest que ara era força més fonda que abans perquè la marea ja havia pujat molt. Va poder afinar a la penya, per damunt el seu cap, una escletxa que tenia l'aparença que l'hi havien tallat a pic, però no la va poder atènyer. Aleshores va mirar la lluna i els estels i va veure que ja s'estava fent de dia. En aquells moments ja s'havia acostat molt a la tenassa. En aquells moments, avançava molt a poc a poc [dins l'aigua] i aleshores va sentir al seu darrer, procedent de la cova, un gran crit
-
♦ það flæðir að: la marea està pujant
-
♦ það flæðir út: la marea està baixant
-
♦ það flæddi inn um dyrnar [hjá okkur]: la [tromba d]'aigua [ens] va entrar per la porta
-
♦ hrútana flæðir á skeri: la marea, en pujar, se n'ha emportat els marrans que pasturaven a un faralló
-
◊ þetta er miklu ráðlegast að þær gymlur muni hafa tekið við honum því að þær hafa ráð undir hverju rifi. Eg á þar fé mart inni og hefi eg byrgt en ef þér látið hrófið upp þá fel eg yður alla ábyrgð á hendi því að fénaður er þegar í fjöru en nú er hafrænlegt. Kann hér jafnan það á að verða í Borgarfirði að flæði féð sem áður er kunnugt. Nú ef þér látið út féð en eigi inn þá ætla eg yður að ábyrgjast bæði við hríðum og sjávargangi. Eg á þar skip inni er eg hvelfdi að hausti. Það eitt er þar fylgsni. Nú munuð þér það verða úr stað að færa ef þér viljið þar rannsaka. Nú fel eg yður þar slíka ábyrgð á hendi sem öðru ef nokkuð verður að": l'Sveinungur li va dir: “el més versemblant de bon trosés és que les anyelles l'hi hagin acollit amb elles com que dessota de cada costella (si entenem el mot com a variant de reyfi, el significat fóra llavors: dessota de cada toisó, de cada tofa de llana. Un significat dessota de cada costella hi tenen un consell o una sortida no em sembla pas apropiat aquí, on s'aplicaria a ovelles -en no esser que l'Sveinungur ho digui irònicament, és clar-, però és el significat de la locució hafa ráð undir hverju rifi) hi tenen una escapatòria. Allà dins hi tinc tancades moltes d'ovelles i les hi he tancades en fort, però si obriu l'escar, us faré totalment responsables [del que els pugui passar] perquè les ovelles se n'aniran immediatament cap a la platja i avui hi ha marinada. Aquí, al Borgarfjörður sempre pot passar -com ja se sap que s'ha esdevingut en el passat- que la marea se'n dugui les ovelles [que estiguin pasturant a un lloc que la marea tapa quan puja]. Per tant, si deixeu sortir les ovelles de l'escar i no les hi torneu a fer entrar, us penso fer-vos responsables del que els pugui passar durant les tempestes [que s'acosten] i la plena mar. Allà dins hi tinc una embarcació que vaig deixar girada damunt-davall a la tardor. És l'únic amagatall que hi ha allà dins. L'haureu de canviar de posició i lloc si voleu escorcollar-la, però us en faig responsables si li passa alguna cosa”
flæðar:
gen. sg. & nom. & ac. pl. de → flæður “inundació”
-
flæðar·mál <n. -máls, no comptable>:
-
estran m, zona f de marees (porció del litoral que queda submergida durant la marea alta)
-
◊ Grímr hét fóstbróðir hans ok kallaðr ægir. Maðrinn var sterkr ok at ǫllu illr. Ekki vissu menn kynferði hans eða ætt, því at Gróa vǫlva hafði fundit hann í flœðarmáli í Hlésey, en hon var móðir Þórðar ok hafði Grím fóstrat ok upp fœddan ok kenndi honum svá alla fjǫlkynngi, at engi á Norðrlǫndum var hans líki, því at hans eðli var ólíkt allra annarra manna náttúru. Þat er sumra manna ætlun, at móðir Gríms muni sjógýgr nǫkkur verit hafa, því at hann mátti bæði fara í sjó ok vatni, ef hann vildi. Var hann því ægir kallaðr. Hann át hrátt ok drakk blóð bæði ór mǫnnum ok fénaði. Hann brásk ok opt í ýmissa kvikenda líki ok skipti hǫmum svá skjótt, at varla festi auga á. Hans andi var svá heitr, at menn þóttusk brenna, þó at herklæddir væri. Hann spjó ok ýmist eitri eða eldi á menn ok deyddi með því bæði menn ok hesta, ok því stóðu honum engvir. Eirekr konungr hafði mikit traust á honum ok ǫllum þeim. Spǫrðu þeir ok ekki illt at vinna: el seu fóstbróðir es deia Grímr i [de malnom] li deien ægir (‘oceà’). Aquest home era fort i dolent fins al moll dels ossos. La gent no en sabien res dels seus orígens i llinatge perquè la volva Gróa l'havia trobat a l'estran de l'illa de Hlésey. La volva Gróa era la mare d'en Þórðr i pujat en Grímr, fent-li de de fóstrmóðir i li havia ensenyat tota la fetilleria de manera que, en tots els països norrens no hi tenia el seu igual, més que més que la seva natura era diferent de la de tots els altres homes. N'hi ha qui pensa que la mare d'en Grímr devia haver estat una gígia de mar (una sjógýgr) per tal com en Grímr, si és que volia, podia viure dins la mar o un llac (tant en aigua dolça com en aigua salada). Per això li deien [de malnom] ægir, oceà. Tot el que menjava ho menjava cruu, i bevia la sang tant la d'éssers humans com la del bestiar. Sovint també adoptava la forma de diverses bèsties i canviava de hamr (forma exterior) tan ràpidament que l'ull a penes tenia temps de veure-ho. El seu alè era tan abrusador que els homes [que s'enfrontaven amb ell] creien que s'estaven cremant encara que portessin posada una armadura. També escopia adés verí adés foc contra els homes i hi matava homes i cavalls (cavalls i cavallers), i per això no hi havia ningú que li resistís. El rei Eirekr tenia gran confiança en ell i en tots ells, els quals tampoc no podien estar-se'n de fer el mal
-
flæði <n. flæðis, no comptable>:
-
flux m (de líquid, llum etc.)
-
♦ flæði upplýsinga: flux informatiu, flux m d'informació
-
♦ flæði vinnuafls: mobilitat f de treballadors, flux m de treballadors
-
♦ → gosflæði “flux eruptiu, descàrrega eruptiva”
-
♦ → greiðsluflæði “flux de caixa”
-
♦ → hraunflæði “flux m de lava, projecció f de lava, descàrrega f de lava”
-
♦ → ljósflæði “flux lluminós”
-
♦ → rafflæði “flux elèctric”
-
♦ → segulflæði “flux magnètic”
-
flæði·gos <n. -goss, -gos>:
-
erupció efusiva, erupció magmàtica, erupció f de tipus hawaiià (tipus d'erupció volcànica caracteritzada pel fet que el volcà només expulsa lava)
-
flæður <f. flæðar, flæðar>:
-
1. (flóð) inundació f (arribada d'una gran massa d'aigua a terra seca)
-
2. (mýrlendi við sjávarkamba) maresme m (aiguamoll marí)
flækja¹ <f. flækju, flækjur>: 1. (benda & flókið band) garbuix m, embolic m, embull m (garbull)
2. (vafningur & flókin tengsl) complicació f (complexitat, envitricollament & LITER)
flækja² <f. flækju, flækjur>: veça borda, veça f de bardissa (planta Vicia angustifolia)
flækja³ <f. flækju, flækjur>: <MED> plexe m
-
flækjast <flækist ~ -flækjumst | flæktist ~ flæktumst | flækst>:
-
1. <GEN> errar, anar d'un costat a l'altre (nomadejar, vagabundejar, vagarejar)
-
Við tveir skulum drekka hér og sitja að mat inni í bæ, og skemmta okkur með því að segja hvorr öðrum raunir okkar (κήδεσιν ... λευγαλέοισι), því hverr maður, sem margt (μάλα πολλὰ) hefir reynt (πάθῃ), og víða flækzt (καὶ πόλλ’ ἐπαληθῇ), hann hefir jafnvel gaman af raunum sínum eftir á (μετὰ ... ἄλγεσι τέρπεται). Nú vil eg segja þér frá því, sem þú spurðir mig að, og þér er forvitni að heyra
-
♦ flækjast fyrir e-m: <LOC FIG> fer nosa a algú, borinotejar davant algú
-
♦ flækjast víða [um heim]: viatjar lluny i per molts de llocs, trescar molt de món, córrer món
-
2. (flækja sig) enredar-se (quedar atrapat)
-
◊ þjóðir (ɣōˈʝim, גוֹיִם) féllu í þá gryfju sem þær grófu,
fótur þeirra flæktist (lāˈχaδ ~ לָכַד: bə-ˌrɛʃɛθ־ˈzū tˤāˈmānū nilkəˈδāh raɣˈlā-m, בְּרֶשֶׁת-זוּ טָמָנוּ, נִלְכְּדָה רַגְלָם) í netinu sem þær lögðu. (Strengjaleikur. Sela): els pobles [pagans] han caigut dins la fossa que ells han cavat, llur peu ha quedat enredat a la xarxa que havien parat (Interludi. Pausa)
-
◊ orð vara þeirra eru synd munns þeirra,
lát þá flækjast (lāˈχaδ ~ לָכַד: wə-ʝillāχəˈδū βi-ɣəʔōˈn-ām, וְיִלָּכְדוּ בִגְאוֹנָם) í eigin hroka
vegna þeirra formælinga og lyga er þeir tala: les paraules de llurs llavis són el pecat de llur boca. Que s'enredin en llur propi orgull per les malediccions i mentides que diuen
-
◊ því mun orð Drottins koma til þeirra:
Boð á boð ofan, skipun á skipun ofan, nú þetta, þá hitt
svo að þeir fari og falli aftur á bak,
beinbrotni, flækist í snörunni (ʝāˈqɔʃ ~ יָקֹשׁ: wə-niʃˈbārū wə-ˌnōqəˈʃū wə-nilˈkāδū, וְנִשְׁבָּרוּ, וְנוֹקְשׁוּ, וְנִלְכָּדוּ) og verði teknir til fanga: per això la paraula de Jahvè vindrà a ells [dient-los així]: «Precepte sobre precepte, regla sobre regla, ara això, ara allò», a fi que caminin, caiguin d'esquena, es trenquin un os, s'enredin en el parany i hi quedin presos
flækju·maðra <f. -möðru, -möðrur>: espunyidella f de bardissa (planta Galium album) (→ ljósamaðra)
-
flæmi <n. flæmis, no comptable>:
-
comarca (o: contrada) vasta i extensa, gran extensió de terra
-
♦ → landflæmi “gran extensió de terra”
flærður, flærð, flært: 1. pèrfid -a (ple d’engany)
2. adulterat -ada (que amaga traïdoria)
hann tekur við horninu og mælti: "Flærður er drykkurinn": agafà la banya (plena de cervesa)
i digué: "aquesta beguda amaga perfídia" (ha estat enverinada)
flærð <f. flærðar, flærðir>: perfídia f
flærðar·orð <n.pl -orða>: paraules f.pl plenes de perfídia
mörg flærðarorð hefir þú mælt, og ertu illúðug kona: has dit moltes i pèrfides fal·làcies,
i ets una dona dolenta
-
flögu·berg <n. -bergs, -berg>:
-
<GEOL> llicorella f
-
♦ oftast er talað um þrjár gerðir flögubergs: leirskífur, fyllít og glimmerskífur: sovint es parla de tres tipus de llicorella: lutita físsil, fil·lita i micasquist
flögu·steinn <m. -steins, -steinar>: esquist m
-
flökku·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
rumor m, rumrum m, xerroteria f (→ orðrómur)
-
flökku·nýra <n. -nýra, -nýru>:
-
<MED> ronyó m mòbil, ronyó caigut, ronyó m flotant, nefrospasi f, nefroptosi f
-
flösku:
-
casos oblics del sg. de → flaska “ampolla”
-
flösku·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
-
[de color] verd botella (adj. inv.)
-
flöskur:
-
nom. & ac. pl. de → flaska “ampolla”
-
flösu·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
-
anticaspa
-
◊ besta flösueyðandi sjampóið: el millor xampú anticaspa
-
flösu·sjampó <n. -sjampós, -sjampó>:
-
xampú m anticaspa
-
flösu·þref² <n. -þrefs, no comptable>:
-
<MED> èczema seborreic, dermatitis seborreica
-
flötur¹ <m. flatar, fletir>:
-
1. (stórt flatt svæði & GEOM) pla m (planúria gran, extensió plana i gran de terreny & GEOM)
-
2. (lítið flatt svæði) plana f (planúria petita, extensió plana no gaire gran de terreny)
-
3. (grunnur, baksvið) fons m (de rètol, escut, imatge etc.)
-
◊ táknið er hvítt á bláum fleti með hvítum jaðri: el senyal és blanc sobre fons blau i amb les voreres [igualment] blanques
-
4. (grund, flöt) redol m [de terra] (bocí de terra)
-
5. (á máli) aspecte m (de qüestió)
-
6. (GEOM = yfirborð) superfície f (magnitud geomètrica que consta només de llargària i amplària)
-
◊ fága flöt: polir una superfície
-
◊ þar af skal falla undir helgidóminn ferhyrndur flötur, fimm hundruð álna á hvern veg, og fimmtíu álna teigur skal vera kringum hann: en correspondrà al santuari una superfície quadrada de cinc-centes alnes per cinc-centes, i cinquanta alnes [més] com a empriu tot al voltant d'això
-
◊ marklínu hefir hann dregið hringinn í kring á haffletinum, þar sem mætast ljós og myrkur: va traçar un cercle a la superfície de la mar, a l'indret on topen la llum i les tenebres
-
♦ flatur flötur: superfície llisa
-
♦ hallandi flötur: superfície inclinada
-
♦ skyggður flötur: superfície polida
-
♦ sléttur flötur: superfície plana
-
7. (GEOM = hlið) cara f (costat d'una cosa, esp. de políedre, cub etc.)
-
◊ á fleti haldara hans og á speld hans gróf hann kerúba, ljón og pálma: a les cares dels seus perns i als seus plafons hi havia gravats querubins, lleons i palmes
-
fnasa <fnasa ~ fnösum | fnasaði ~ fnösuðum | fnasað>:
-
esbufegar (cavall)
-
♦ fnasa af reiði: <LOC FIG> tremolar d'ira
-
fnyk·bomba <f. -bombu, -bombur>:
-
bomba fètida
-
fnyk·títa <f. -títu, -títur>:
-
bernat m pudent, xinxa verda (insecte Nezara viridula)
-
fnykur <m. -fnyks, pl. no usual>:
-
tufera f, pudor f, sentor f
-
fnýsa <fnýsi ~ fnýsum | fnýsti ~ fnýstum | fnýst>:
-
<†> variant arcaica de → fnæsa “esbufegar”
-
♦ fnýsa blóði: escopir sang, vomitar sang
-
♦ fnýsa eitri ~ eldi: escopir verí ~ foc
-
fnæsa <fnæsi ~ fnæsum | fnæsti ~ fnæstum | fnæst>:
-
esbufegar, runflar, bleixar
-
♦ fnæsa e-u: escopir una cosa (vomitar foc un drac, escopir verí una serp etc.)
-
♦ fnæsa eitri ~ eldi: escopir verí ~ foc
-
◊ ég verð að liggja meðal ljóna, er eldi fnæsa: jauré envoltat de lleons que escupen foc
-
fok <n. foks, pl. no hab.>:
-
1. (það að fjúka) ventada f, tràmpol m (vent fort, que s'emporta o fa volar les coses)
-
2. (það sem fýkur) matèria f flotant en el vent (matèria que el vent s'emporta o fa volar per l'aire i que sovint impedeix la visibilitat)
-
♦ → fjaðrafok “plomes arremolinades pel vent”
-
♦ → fokjörð “terra arrossegada pel vent”
-
♦ → foksandur “sorra arrossegada pel vent”
-
♦ → moldarfok “gran polseguera”
-
♦ → sandfok “tempesta de sorra”
-
3. (löður, fok af sjó) escuma f (de mar, creada per l'acció del vent)
-
4. <†> (bylur, hríð) rufaga f, torb m (tempesta de neu amb forts remolins o regolfs de vent i amb poca visibilitat) (→ snjófok)
-
fok·heldur, -held, -helt <adj.>:
-
a prova de vendavals, resistent a les ventades
-
♦ fokhelt hús: casa ja enllestida per fora, casa amb el buc ja acabat
-
fok·jörð <f. -jarðar, pl. no hab.>:
-
terra arremolinada, terra arrossegada pel vent (terra flotant en l'aire per acció del vent & acumulació de terra arrossegada per la ventada)
-
fok·sandur <m. -sands, pl. no hab.>:
-
sorra arremolinada, sorra arrossegada pel vent (sorra flotant en l'aire per acció del vent & acumulació de sorra arrossegada per la ventada)
folald <n. folalds, folöld>: poltre m
for <f. forar, forir>: (leðja) fang m
-
fordóma·fullur, -full, -fullt <adj.>:
-
ple -ena de prejudicis
-
♦ vera fordómafullur gagnvart e-m: estar ple de prejudicis sobre algú
-
♦ fordómafullt orð: un mot carregat de prejudicis
-
fordóma·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
sense prejudicis
-
fordóma·laust <adv.>:
-
sense prejudicis
-
for·dómar <m.pl -dóma>:
-
prejudici[s] m.[pl]
-
♦ fordómar í garð e-s: prejudicis contra algú
-
♦ fordómar gagnvart e-m: prejudicis sobre algú
-
for·dæða <f. -dæðu, -dæður. Gen. pl.: -dæðna o: -dæða>:
-
bruixa f. Aquest mot possiblement sigui un calc del llatí malefica o uenefica
-
fordæðu·skapur <m. -skapar, no comptable>:
-
bruixeria f
-
for·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
-
exemple m (model)
-
♦ fylgja fordæmi e-s: seguir l'exemple d'algú
-
♦ ganga á undan með góðu fordæmi: mostrar el camí a seguir donant un bon exemple, marxar al capdavant donant un bon exemple
forða <forða ~ forðum | forðaði ~ forðuðum | forðað ║ e-m frá e-u>: salvar algú d'una cosa
forða sér undan e-u: salvar-se d'una cosa (& posar-se a lloc segur d'una cosa)
-
♦ forða árekstri: evitar una topada (o: un accident)
-
◊ fégirni rangri ǀ
skalt firra þik, ǁ
ljót er líkams munúð; ǁ
orðstír betra ǀ
getr maðr aldrigi ǁ
en við syndum sjá: allunya't de la cobdícia injusta; lletja és la concupiscència del cos. Un home no aconseguirà mai millor fama que capguardant-se d'aquests dos pecats (el manuscrit AM 624º i el manuscrit AM 148 8vox (148x) ofereixen la lliçó firra þik; el manuscrit Lbs 1199 4º, en canvi, forða þér ‘resguarda't de..., guarda't de...’. La diferència de sentit, és, doncs, nul·la)
forðast <forðast ~ forðumst | forðaðist ~ forðuðumst | forðast ║ e-ð>: evitar una cosa
-
forði <m. forða, forðar>:
-
provisió f, reserva f
-
◊ og vistirnar skulu vera forði (piqqāˈδōn, ‘dipòsit’ פִּקָּדוֹן = wə-hāˈʝāh hā-ˈʔɔχɛl lə-φiqqāˈδōn, וְהָיָה הָאֹכֶל לְפִקָּדוֹן) fyrir landið á sjö hallærisárunum (lə-ˈʃɛβaʕ ʃəˈnēi̯ hā-rāˈʕāβ, לְשֶׁבַע שְׁנֵי הָרָעָב), sem koma munu yfir Egyptaland, að landið farist eigi af hungrinu: i les provisions seran una reserva per al país pels set anys de fam que vindran sobre Egipte a fi que el país no pereixi per la fam
-
forðum <adv.>:
-
fa molt de temps
-
♦ forðum tíð: en temps [ja] llunyans
-
foreldra·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>:
-
llarn paterna, domicili patern, habitatge patern
foreldra·laus, -laus, -laust: orfe òrfena (sense pare ni mare)
-
for·eldrar <m.pl -eldra>:
-
pares m.pl, pare i mare
-
foreldra·sími <m. -síma, -símar>:
-
telèfon m d'atenció als pares
-
for·eldri <n. -eldris, no comptable>:
-
pare m i/o mare f, progenitor m, progenitora f
-
♦ einstætt foreldri: família f monoparental
-
for·faðir <m. -föður, -feður>:
-
avantpassat m, ancestre m (ekki ritm./no lit.)
-
♦ forfeður vorir: els nostres avis, els nostres pares, els nostres majors
-
forgangs- <en compostos>:
-
preferencial, prioritari -ària
-
forgangs·mál <n. -máls, -mál>:
-
qüestió prioritària
-
forgangs·röðun <f. -röðunar, no comptable>:
-
priorització f
-
forgangs·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
-
llengua f preferencial
-
for·gangur <m. -gangs, -gangar>:
-
1. <GEN> prioritat f
-
♦ þetta hefur forgang: això té prioritat
-
2. (á vegi) preferència f de pas (en carretera)
-
♦ hafa forgang: tenir preferència [de pas]
-
forgarðs·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
-
<ARQ> portal m d'atri, entrada f d'atri
-
◊ ...og hins vegar, báðumegin við forgarðshliðið...: i a l'altre [costat], a banda i banda de l'entrada de l'atri...
-
for·garður <m. -inngarðs, -inngarðar>:
-
<ARQ> atri m
-
◊ innri forgarðurinn: l'atri interior
-
◊ ytri forgarðurinn: l'atri exterior
-
for·grunnur <m. -grunns, no comptable>:
-
<FIG> primer pla
-
♦ vera í forgrunni [e-s]: <LOC FIG> trobar-se en primer pla (o: primera línia) [d'una cosa]
-
for·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
-
<MED = í hjarta, gátt> aurícula f, atri m (de cor)
-
for·húð <f. -húðar, -húðir>:
-
<MED> prepuci m
-
♦ ofaukin forhúð: prepuci m redundant
-
forhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
-
<MED> postitis f
-
♦ húfu- og forhúðarbólga: balanopostitis f
-
forhúðar·haft <n. -hafts, -höft>:
-
<MED> fre m (o: vincle m) del prepuci
-
forhúðar·þrengsl <n.pl -þrengsla>:
-
variant de → forhúðarþrengsli ‘fimosi’
-
forhúðar·þrengsli <n.pl -þrengsla>:
-
<MED> fimosi f
-
forhúðar·þröng <f. -þröngar, pl. no hab.>:
-
<MED> fimosi f
-
♦ lífeðlisfræðileg forhúðarþröng : fimosi fisiològica
-
foringi <m. foringja, foringjar>:
-
1. <GEN> cap m & f
-
2. (í stjörnmálaflokki, flokksforingi) secretari m general, secretària f general (líder de partit polític)
-
♦ Foringinn: (í nasisma) el führer (en el nacionalsocialisme)
-
2. (í hernum) oficial m & f (militar de grau)
-
◊ hinn 20. júlí 1944 mistókst uppreisn foringja í þýzka hernum: el 20 de juliol del 1944 va fracassar un aixecament d’oficials que es va produir en el si de l’exèrcit alemany
-
♦ foringi í her (o: foringi hers): oficial m & f de l'exèrcit
-
♦ → flokksdeildarforingi “cap de secció, comandant de secció”
-
♦ → flotaforingi “contraalmirall, contraalmirallessa”
-
♦ → fylkisforingi “tinent coronel, tinent coronela”
-
♦ → yfirfylkisforingi “coronel, coronela”
-
♦ → yfirsveitarforingi “tinent”
-
forlaga·lilja <f. -lilju, -liljur>:
-
bella f de dia (planta Hosta fortunei)
-
form <n. forms, form>:
-
1. <GEN> motlle m
-
2. (lögun; & háttur & líkamlegt ástand) forma f (aparença externa & faisó & condició física)
-
♦ halda sér í formi: mantenir-se en forma
-
♦ í formi e-s: en forma d'una cosa
-
♦ mismunandi form og litir: diferents formes i colors
-
♦ vera í [góðu] formi: estar en [bona] forma
-
3. (bygging ritverks) estructura f (d'un text)
for·maður <m. -manns, -menn>: president m, presidenta f (d'associació, partit polític etc.)
-
formalín <f. formalíns, no comptable>:
-
<QUÍM> formol m
-
◊ geymdur í formalíni: conservat en formol
-
formála·laust <adv.>:
-
sense preàmbuls, anant [directament] al gra, a les seques
-
for·máli <m. -mála, -málar>:
-
1. <GEN> pròleg m, introducció f, proemi m
-
♦ formáli að bókinni: pròleg del llibre
-
♦ án nokkurs formála: <LOC FIG> sense preàmbuls
-
2. <MAT & QUÍM> fórmula f (→ formúla)
-
for·mennska <f. -mennsku, -no comptable>:
-
presidència f
-
for·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
-
1. <MÚS> accident m, signe m d'alteració, [♯] sostingut, diesi ~ hækkunarmerki, [𝄪] doble sostingut ~ tvíhækkunarmerki, [♭] bemoll ~ lækkunarmerki, [𝄫] doble bemoll ~ tvílækkunarmerki, [♮] becaire ~ afturköllunarmerki, riftimerki
-
♦ föst formerki: <MÚS> [signes d']alteracions constitutives, armadura f
-
♦ laus formerki: <MÚS> [signes d']alteracions accidentals
-
2. <MAT> signe m [+] (positiu), [-] (negatiu)
-
♦ gagnstætt formerki: <MAT> signe oposat
-
♦ jákvætt formerki: <MAT> signe m de més (+)
-
♦ neikvætt formerki: <MAT> signe m de menys (-)
-
3. (forsendur) premisses f.pl (condicions prèvies)
-
♦ með öfugum formerkjum: <LOC FIG> a l'inrevés, en sentit contrari
-
4. (auðkenni) tret m, característica f (marca distintiva, senyal característic)
-
5. (fyrirboði) presagi m (auspici, auguri, senyal premonitori)
-
♦ undir formerkjum e-s: <LOC FIG> sota els auspicis de...; #2. sota l'emblema (o: la bandera; o: el segell) de...
-
formerkis·fall <n. -falls, -föll>:
-
<MAT> funció f signe
-
formerkis·próf <n. -prófs, -próf>:
-
<MAT> test m dels signes
-
formerkja·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
-
<MAT> regla f dels signes
-
formerkja·skipti <n.pl -skipta>:
-
<MAT> canvi m de signes
-
formerkja·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
-
<MAT> signatura f de forma quadràtica
-
<†>
Forminterra <f. Forminterru, pl. no hab.>:
-
Formentera f
Forminterra·búi <m. -búa, -búar>: formenter m, formentera f, formenterer m, formenterera f
forminterrskur, forminterrsk, forminterrskt: formenter -a, formenterer -a, formenterenc -a
-
formúla <f. formúlu, formúlur. Gen. pl.: formúlna o: formúla>:
-
1. (táknun reglu) fórmula f (expressió de regla algebraica o de composició de substànciambria en matemàtiques, química etc.)
-
♦ formúla fyrir e-ð: fórmula de...
-
♦ formúla fyrir lausn á hliðruðu jöfnunni: fórmula per obtenir la solució de l'equació no homogènia
-
2. (forskrift) recepta f (instruccions de preparació)
-
♦ eftir gamalli formúlu: segons una vella recepta
-
for·mælingar <f.pl -mælinga>:
-
execració (o: maledicció; o: imprecació) f
-
forn, forn, fornt <adj.>:
-
antic -iga
-
♦ að fornu fari: <LOC> antigament, per antic
-
♦ til forna: <LOC> antigament, antany, en temps antics
-
♦ fornt mál: <LOC> una vella dita, un vell refrany
-
◊ en þat var fornt mál þann tíma, at maðr væri borinn með vápnum eða hestum: però en aquells temps hi havia una vella dita que deia que un home o bé naixia amb armes o bé ho feia amb cavalls
-
◊ "það er fornt mál", segir Grettir, "að svo skal böl bæta að bíða annað meira: hi ha una vella dita que diu que la millor manera de superar un infortuni és passant-ne una de pitjor
-
◊ "það er fornt mál, að blóðnætur eru hverjum bráðastar, og mun þeim þykja lítils vert um er frá líður": hi ha una vella dita que diu que les nits de sang són les més ràpides, però quan haurà passat un cert temps, no els semblarà tan important (la venjança de sang se solia dur a terme quan la mort del parent encara era recent)
-
◊ "þat er fornt mál, herra, at opt verðr villr sá er geta skal”: “hi ha una vella dita, senyor, que diu que el qui suposa sovint s'equivoca”
-
◊ "gerðu það eigi því að það er fornt mál að oft hlýst illt af illum og vil eg eigi að þú eigir við hann": no ho facis pas perquè hi ha una vella dita que diu que de la gent dolenta [només] en vénen coses dolentes, i jo no vull pas que tinguis res a veure amb ell
-
for·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
-
<GRAM> pronom m
-
fornaldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
<LITER> saga llegendària (sagues l'acció de les quals s'esdevé en un passat mític, sovint pagà. Solen contenir molts d'elements fantàstics i mitològics)
-
forn·baktería <f. -bakteríu, -bakteríur>:
-
arquebacteri m (♦ → arkea “íd.”; ♦ → fyrna “íd.”)
-
forn·bíll <m. -bíls, -bílar>:
-
cotxe m d'època
-
fornbíla·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
-
club m de cotxes d'època
-
♦ fornbílaklúbbur Íslands: Club de Cotxes d'Època d'Islàndia
-
fornbóka·búð <f. -búðar, -búðir>:
-
llibreria f de vell
-
fornbóka·sala <f. -sölu, -sölur>:
-
llibreria f de vell
-
fornbóka·sali <m. -sala, -salar>:
-
llibreter m de vell, llibretera f de vell
-
forneskja <f. forneskju, pl. no hab.>:
-
1. (fornir tímar) antigor f, antiguitat f (els temps antics, el passat)
-
◊ konu skal kenna til alls kvennbúnaðar, gulls ok gimsteina, ǫls eða víns eða annars drykkjar, þess er hon selr eða gefr, svá ok til ǫlgagna ok allra þeira hluta, er henni samir at vinna eða veita. Rétt er at kenna hana svá at kalla hana selju eða lóg þess, er hon miðlar, en selja eða lág, þat eru tré. Fyrir því er kona kǫlluð til kenningar ǫllum kvennkenndum viðarheitum. En fyrir því er kona kennd til gimsteina eða glersteina, at þat var í forneskju kvinnabúnaðr, er kallat var steinasørvi, er þær hǫfðu á hálsi sér. Nú er svá fœrt til kenningar, at konan er nú kennd við stein ok við ǫll steinsheiti. Kona er ok kennd við allar ásynjur eða valkyrjur eða nornir eða dísir. Konu er ok rétt at kenna við alla athǫfn sína eða við eign eða ætt: es pot designar una dona per mitjà de tots els abillaments femenins, per mitjà de l'or i les pedres precioses o els joiells, la cervesa o el vi o de qualsevol altra beguda que ella sol servir o donar, i també per mitjà dels recipients emprats per a beure-hi cervesa i per totes aquelles coses que es considera escaients que una dona faci o dispensi. És adient d'anomenar-la metonímicament dient-li selja, ço és, dispensadora, o lóg, ço és, empriu del que ella reparteix o dóna, però una selja, ço és, un gatsaule, i un lág, ço és, el tronc d'un arbre tallat, són arbres. D'aquí ve que les dones siguin anomenades en els kennings per mitjà de tots els noms d'arbre que siguin de sexe femení. I la raó per la qual una dona és anomenada metonímicament mitjançant gemmes o granadures és que en l'antiguitat hi havia un adorn de dona que es deia "collar de granisses", que portaven al voltant de llurs colls. I ara aquest fet s'empra per a designar la dona amb kennings, de manera que una dona ara també es designa amb una pedra i tots els noms de pedra. Les dones també es designen amb els noms de les ansínies i les valquíries o nornes o dísir, les Senyores. os normal de designar una dona per qualsevol de les seves ocupacions o per una de les seves possessions o per algú del seu llinatge
-
◊ konungar ok jarlar hafa til fylgðar með sér þá menn, er hirðmenn heita ok húskarlar, en lendir menn hafa ok sér handgengna menn, þá er í Danmörku ok í Svíðjóð eru hirðmenn kallaðir, en í Nóregi húskarlar, ok sverja þeir þó eiða svá sem hirðmenn konungum. Húskarlar konunga váru mjök hirðmenn kallaðir í forneskju: els reis i iarls tenen [a llur servei] en llurs seguicis els homes que es diuen hirðmenn i húskarlar, però els lendir menn també tenen a llur servei homes que es diuen hirðmenn a Dinamarca i a Suècia, però húskarlar a Noruega, els quals els presten juramet de la mateixa manera que els hirðmenn ho fan als reis. Els húskarlar dels reis en l'antiguitat se solien anomenar hirðmenn
-
2. (galdur) bruixeria f (màgia)
-
◊ Rauðgrani taldi heiðni og forneskju fyrir mönnum Gests og taldi það best að blóta til heilla sér: en Rauðgrani instava els homes de Gestr a seguir el paganisme i els costums antics i els deia que el millor era fer sacrificis per a assegurar-se així bona fortuna
-
◊ þá kom inn draumkona mín hin betri og sagði að það merkti aldur minn hvað eg ætti eftir ólifað og hún réð mér það meðan eg lifði að láta leiðast fornan sið og nema enga galdra né forneskju og vera vel við daufan og haltan og fátæka og fáráða. Eigi var draumurinn lengri: Llavors hi va entrar la meva dona dels somnis, la bona, i em va dir que allò volia dir els anys que encara em quedaven de vida i em va aconsellar que, mentre visqués, deixés de seguir l'antic costum (= l'antiga fe, el paganisme) i d'aprendre eixarms ni arts màgiques i que fos bo amb els sords i amb els baldats, amb els pobres i els ximplets. Aquí és on va acabar el meu somni
-
◊ síðan vandi Dofri hann á alls kyns íþróttir og ættvísi og vígfimi og eigi var traust að hann næmi eigi galdra og forneskju svo að bæði var hann forspár og margvís því að Dofri var við þetta slunginn: després, en Dofri li va ensenyar tota mena d'habilitats físiques (íþróttir = les destreses físiques pròpies d'un senyor: saber muntar a cavall etc.), genealogia i la destresa en l'ús de les armes i no és segur que no n'aprengués també eixarms ni d'altres arts màgiques ja que ell va ésser tant vident com mag (margvíss = el qui sap moltes de coses, eufemisme per el mag, el bruixot) car Dofri era entès en aquestes coses
-
♦ fara með forneskju: <LOC> practicar els ritus pagans de l'antigor
-
◊ þá var í Svíþjóð ung kristni; vǫ́ru þá margir menn, þeir er fóru með forneskju ok þóttust af því verða fróðir ok vísir margra hluta, þeirra er eigi vǫ́ru fram komnir. Ingi konungr var vel kristinn maðr ok vǫ́ru hǫ́num leiðir allir forneskjumenn; lagði hann mykla stund á at eyða óvenjum þeim, er lengi hǫfðu fylgt heiðninni: en aquell temps el cristianisme encara era jove a Suècia; encara hi havia molta de gent que practicava els ritus pagans en la creença que fent-ho adquiririen saviesa i coneixement de moltes coses que encara no havien passat. El rei Ingi era un bon cristià i tots els idòlatres li resultaven detestables; posava gran punya a abolir els costums immorals que durant molt de temps havien acompanyat el paganisme
|
A l'Edat mitjana, els cristians designaven amb aquest mot els temps antics, els quals, des de llur perspectiva, eren, òbviament, el temps del paganisme. El mot, en un sentit més ampli, també podia designar tant els fets esdevinguts durant els vells temps pagans com els costums pagans o les pràctiques i ritus propis del paganisme, les quals, des de l'òptica cristiana, havien d'ésser forçosament pràctiques de bruixeria o de màgia. D'aquí l'aparent disparitat de significats que aquest mot va acabar tenint. El cristianisme, doncs, va acabar convertint tres conceptes diferents, antigor, paganisme/ritus del paganisme i màgia o bruixeria en sinònims; d'aquí ve també que un mot com ara forneskjumaður, que literalment és “home de l'antigor”, signifiqui pagà i, a més a més, bruixot, mag. En alguns textos com ara la Marteins saga byskups i la Ǫnnu saga el mot hi significa idolatria.
|
|
|
|
|
-
forn·frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
-
fràncic antic (nom que abasta totes les formes frànciques anteriors al segle VIII)
-
forn·fræði <f. fræði, no comptable>:
-
antiguitats f.pl
-
♦ klassísk fornfræði: antiguitats de la Roma i Grècia antigues, klassische Altertumskunde, klassische Altertumswissenschaft
-
♦ safna og halda til haga alls konar fornfræði frá fyrri öldum: recollir i guardar tota mena d'antiguitats dels segles precedents
-
forn·gríska <f. -grísku, no comptable>:
-
grec antic (llengua grega parlada a l'antiguitat)
-
forn·helgur, -helg, -helgt <adj.>:
-
pristinament sagrat -ada
-
forn·kveðinn, -kveðin, -kveðið <adj.>:
-
dit -a antigament (aquest mot només se sol usar en fórmules introductòries de refranys i dites)
-
♦ þá sannaðist það er fornkveðið mál er að mörg eru konungs eyru: aleshores es va adverar la vella dita que fa: moltes són les orelles del rei
-
♦ en optast sigraz þeim verr, er fleiri eru [ok allir] saman jafnríkir, heldr en hinum, er einn er oddviti fyri liðinu, ok sannaz þar it fornkveðna, at ‘sitt ráð tekr hverr, er í svǫrfun ferr’ (Fornmanna søgur IV, capítol 73, pàg. 147, llig: ...er í svörfinn ferr): i força sovint els resulta pitjor endur-se'n la victòria a aquells que són molts i iguals de poderosos [en el comandament] que a aquell que acabdilla totsol la host, i en això s'hi advera la vella dita que fa: “segueix el seu propi criteri (o: fa la seva, fa allò que li dóna la gana) el qui es fica dins un garbull”
-
♦ satt er hið fornkveðna: <LOC> vera és la vella dita, ver és el vell refrany
-
♦ satt er hið fornkveðna: án er ills gengis nema heiman hafi: vera és la vella dita que diu: la dissort es cria a casa
-
♦ satt er hið fornkveðna: svo ergist hver sem eldist: vera és la vella dita que diu: qui es fa vell, torna poruc
-
♦ hér sannast hið fornkveðna að <+ ind.>: <LOC> aquí es verifica la vella dita que diu que <ind.>
-
♦ þat munn sannast it fornkveðna: at hǫrð verða óyndisórræðin ok mun ek þann kost kjósa at eiga þik: ben ver és allò que diuen d'antic que “la decisió presa a desgrat és ben dolenta”; bé, triaré l'opció de casar-me amb tu
-
♦ nú með því, at hér mun sannast it fornkveðna, at eigi má gera tvá mága at einni dóttur, þá vil ek nú, at þú kjósir þér hlut til handa, hvárn þeira at þú vilt eiga: atès que ara se'ns advera la vella dita que diu que un no pot pas tenir dos gendres amb una única filla, vull que siguis tu la qui triï i digui quin d'ells vols per marit
-
fornleifa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
arqueologia f
-
fornleifa·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
arqueòleg m, arqueòloga f
-
fornleifa·fundur <m. -fundar, -fundir>:
-
troballa arqueològica
-
forn·leifar <f.pl -leifar>:
-
restes arqueològiques
-
fornleifa·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
-
recera arqueològica, recerques arqueològiques
-
fornleifa·staður <m. -staðar, -staðir>:
-
jaciment arqueològic
-
fornleifa·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
-
institut arqueològic
-
♦ Fornleifastofnun Íslands: <LOC FIG> Institut Islandès d'Arqueologia, Institut Arqueològic d'Islàndia
-
fornleifa·uppgröftur <m. -uppgraftrar (o: -uppgraftar), -uppgreftrir (o: -uppgreftir)>:
-
excavació arqueològica
-
fornletur·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
-
paleografia f
-
fornletur·fræðingur <m. -fræðings, --fræðingar>:
-
paleògraf m, paleògrafa f
-
fornmuna·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
-
mercat m d'antiguitats
-
fornmuna·sali <m. -sala,-salar>:
-
1. <GEN> antiquari m, antiquària f
-
2. (sá sem selur hluti sem eru minna en hundrað ára gamlir) brocanter m, brocantera f (venedor d'antiguitats que no tenen més de cent anys)
-
forn·mæli <n. -mælis, -mæli>:
-
dita antiga (adagi antic)
-
◊ “Safn af íslenzkum orðskviðum, fornmælum, heilræðum, snilliyrðum, sannmælum og málsgreinum” eftir Guðmund Jónsson: “Recull de proverbis, dites antigues, bons consells, dites agudes, veritats comunes i sentències” per Guðmundur Jónsson
-
forn·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
-
dit -a antigament (aquest mot només se sol usar en fórmules introductòries de refranys i dites)
-
♦ sannast hér hið fornmælta að eigi má ófeigum bella og skeindist Gestur lítið: amb això s'advera aquella vella dita que fa: ‘no es pot fer mal al qui encara no està destinat a morir’, de manera que en Gestur només en va resultar lleument ferit
-
forn·prent <n. -prents, -prent. Pl. no hab.>:
-
incunable m (llibre imprès abans del 1500. En els països norrens, emperò, llibre imprès abans del 1550) (→ vögguprent)
-
♦ skrá um fornprent: catàleg d'incunables
-
forn·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
-
(baltnesk mál) prussià antic (llengua bàltica extingida)
-
fornrita·félag <n. -félags, no comptable>:
-
Societat f per a l'Edició dels Textos Medievals (fou fundada el 1928 i ha editat la major part de les grans obres de la literatura islandesa medieval. Per la comesa és una societat paral·lela a la nostra col·lecció ‘Els Nostres Clàssics’)
-
◊ Hið Íslenzka Fornritafélag nýtur styrks úr ríkissjóði [Íslands] til útgáfu þessarar: la Societat Islandesa per a l'Edició de Textos Medievals gaudeix d'una subvenció de l'erari públic [islandès] per a aquesta edició
-
forn·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
<LITER> saga f de l'antigor, història f de l'antigor, saga antiga (sagues l'acció de les quals s'esdevé en un passat mític, sovint pagà. Solen contenir molts d'elements fantàstics i mitològics)
-
◊ hann var skrifaður fornsögum, en allt milli skriftanna voru lagðar yfir spengur af gulli, og settur steinum: estava adornat amb motius extrets de les sagues de l'antigor i entre aquestes imatges [entallades] hi havia xapes d'or i incrustacions de gemmes
-
◊ þetta sverð er frægt í öllum fornsögum: aquesta espasa és famosa a totes les sagues de l'antigor
-
◊ Hreiðar sat við fornsögu til þess er liðið var dagsetur: en Hreiðar va seure fins després d'haver-se fet fosc embrancat en la lectura d'una saga de l'antigor
-
forn·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
-
1. (fornt orð) arcaisme m (mot arcaic, obsolet)
-
2. (fornt vísuorð) vers antic (vers propi de la poesia anterior a la poesia escàldica)
-
3. fornyrði <n.pl -yrða>: (fornmæli, málsháttur, máltæki) proverbi m [antic] (parèmia)
-
◊ þá svaraði honum lærissveinninn: "svá er þat sagt ok fram sett í gǫmlum fornyrðum, at þeir hryggjaz eigi af jǫfnum sǫkum, sá er grætr um erfiði ok hinn er þyngdr er af líkamliga sárleika. Eigi elskaði ok sǫgusveinninn svá mikit kónginn sem þú elskar mik. Hann vildi blekkja kóng meðr sǫgunum sínum, en þér munut eigi þat gjǫra viðr mik: el deixeble li va replicar: "en un vell proverbi s'hi diu i fa avinent que el qui plora per la feina que ha de fer té una aflicció diferent de la de qui està apesarat pel dolor que li causa el seu propi cos. El contador d'històries no estimava tant el seu rei com vós m'estimeu a mi. Volia seduir el rei amb les seves històries, però vós no ho fareu pas amb mi
-
◊ nú heyrði sunrinn at svá fór þeim er félagann sinn vildu svíkja ok urðu sjálfir sviknir af sjálfra sinna brǫgðum. Sunrinn svaraði: “svá fór sem í fornyrðum mælt var áðr af þeim gǫmlum vísum mǫnnum: ‘sá er allt vildi, hann týndi ǫllu’. Þat er hunda náttúra at hverr etr mikit frá ǫðrum...: el seu fill va sentir llavors que allò era el que els havia passat als qui havien volgut enganyar llur company de viatge i havien estat víctimes de llurs pròpies maquinacions. El fill li va respondre: "Va passar talment com ja s'havia dit abans als proverbis dels vells savis: "qui tot ho vol, tot ho perd". Aquesta és la natura dels gossos: cadascun d'ells, quan menja, intenta llevar-los als altres tot el menjar que pot...
|
En el significat proverbi, sembla que ens trobem davant un calc del llatí prouerbium: for- ← prō- i -yrði ← -uerbium. El pas de for- a forn- s'hauria fet sota la influència d'adjectius com ara fornmælt o fornkveðit. |
|
|
|
|
-
fornyrðis·lag <n. -lags, pl. no hab.>:
-
<HIST LITER> fornyrðislag m, fornyrdislag m, mode de les cançons antigues. El fornyrdislag és un dels tipus d'estrofa de la poesia islandesa medieval i és l'estrofa èddica per excel·lència. Aquesta estrofa consta de vuit versos i cada vers conté dos ictus i sol presentar un ritme trocaic (tipus: arsi + tesi). L'estrofa pot contenir versos que vagin introduïts per una anacrusi. El nombre de síl·labes de cada vers és irrellevant. Aquestes característiques, que fóren les més genèriques, poden presentar lleugeres variacions
Snorri Sturluson presenta el fornyrðislag així al Háttatal, la tercera part de què consta la seva Edda |
96. |
(Fornyrðislag) |
|
1. |
ort's of ræsi |
Vet aquí un poema en honor del cabdill |
2. |
þann's rýðr granar |
que enrogeix els morros |
3. |
vargs ok ylgiar |
de llops i llobes |
4. |
ok vǫ́pn litar. |
i tenyeix de vermell les armes. |
5. |
Þat mun æ lifa, |
Per sempre perduraran |
6. |
nema ǫld farisk, |
les lloances dels prínceps |
7. |
bragninga lof, |
llevat que l'home s'extingeixi |
8. |
eða bili heimar. |
o s'enfonsi el món. |
<...> |
sú er grein milli þessa hátta, at í fornyrðislagi eru í fyrsta ok þriðja vísuorði einn stuðill, en í ǫðru ok fjórða vísuorði þá stendr hǫfuðstafr í miðju orði, en í stikkalagi eru tveir stuðlar, en hǫfuðstafr í miðju orði; en í bálkarlagi standaz stuðlar ok hǫfuðstafr sem í dróttkvæðu. |
La diferència existent entre aquests tipus d'estrofes és que en el metre dels versos antics o fornyrdislag, el primer i tercer vers només tenen un únic stuðill i el segon i quart versos tenen el hǫfuðstafr en interior de vers, mentre que en l'stikkalag hi ha dos stuðlar i el hǫfuðstafr es troba igualment en interior de vers. Quant al bálkarlag, els stuðlar i el hǫfuðstafr s'hi troben disposats igual que en el dróttkvætt |
|
-
for·rafaelíti <m. -rafaelíta, -rafaelítar>:
-
prerafaelita m & f
-
for·rafaelítismi <m. -rafaelítisma, pl. no hab.>:
-
prerafaelitisme m
-
for·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
-
1. (stjórn) administració f (acció i efecte de menar un mas, una casa, una hisenda)
-
♦ kunna fótum sínum forráð: <LOC FIG> ésser capaç de tenir cura de si mateix, saber per on trepitjar, acostar-se a una cosa amb precaució
-
◊ einfaldur maður trúir öllu en hygginn maður kann fótum sínum forráð (ʔāˈʃur ~ אָשֻׁר: wə-ʕāˈrūm ʝāˈβīn la-ʔăʃuˈr-ō, וְעָרוּם, יָבִין לַאֲשֻׁרוֹ): el ximple ho creu tot, però el llest s'hi mira, a fer un pas (BMonts. = però el discret s'hi mira, a fer un pas; BInterc. = qui té seny sap per on passa; BEvang. = el llest medita tots els seus actes)
-
♦ forráð búsins ~ hússins: l'administració (o: el menatge; o: el menament) del mas (de la hisenda) ~ de la casa
-
2. (forræði) tutela f (de menor o persona incapacitada legalment)
-
forráða·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
1. (stjóri, yfirráðakona) administradora f, responsable f (dels afers d'una hisenda, un mas, una llar etc.)
-
2. (lögráðandi) tutora f (de menor o persona incapacitada legalment)
-
forráða·maður <m. -manns, -menn>:
-
1. (stjóri, yfirráðamaður) administrador m, responsable m (intendent, gerent, prepòsit, encarregat dels afers d'hisenda, mas etc.)
-
◊ Lýsías ráðsherra, sem var frændi konungs og forráðamaður (ὁ ἐπὶ τῶν πραγμάτων: Λυσίας ἐπίτροπος τοῦ βασιλέως καὶ συγγενὴς καὶ ἐπὶ τῶν πραγμάτων) hans, undi því sem orðið var hið versta: en Lísies, el ministre del rei, que era parent seu i encarregat dels afers [del regne] (posat al capdavant dels afers del regne), suportava molt malament el que havia passat
-
2. (lögráðamaður) tutor m (de menor o persona incapacitada legalment)
-
forréttinda- <en compostos>:
-
privilegiat -ada
-
for·réttindi <n.pl -réttinda>:
-
privilegi m
-
♦ njóta forréttinda: gaudir d'un privilegi
-
♦ njóta þeirra forréttinda að <+ inf.>: beneficiar-se del privilegi de <+ inf.>
-
♦ segja forréttindi að <+ inf.>: dir que <+ inf.> és un privilegi
for·réttur <m. -réttar, -réttir. Empr. hab. en pl.>: entrant m
(plat que es menja abans del primer plat)
-
for·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
-
riquíssim -a, molt ric -a
-
for·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
-
<JUR> guarda f i custòdia, tutela f (dels fills, p.e., en cas de divorci)
-
♦ fá ~ hafa [fullt] forræði yfir barni~börnum: obtenir ~ tenir la guarda i custòdia de l'infant ~ dels infants
-
♦ sameiginlegt forræði yfir börnum: guarda i custòdia compartida dels infants
-
forræðis·deila <f. -deilu, -deilur. Gen. pl.: -deilna>:
-
disputa f per la guàrdia i custòdia dels fills
-
for·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna. 1 & 2: no comptable>:
-
1. <HIST> prehistòria f
-
2. (forsenda) antecedents m.pl, precedents m.pl (relació dels fets anteriors, allò que precedeix una cosa)
-
♦ forsaga málsins er sú að: els antecedents del cas són que...
-
3. (undanfari) antecedent m (història anterior a una altra, esp. en el cinema, literatura i drama)
-
◊ það er ekki hægt að vera að fara út í smáatriði og forsögur á fullu: no és pas possible estar entrant en tot i per tot en detalls i històries anteriors
for·sala <f. -sölu, -sölur. Gen.pl: -salna & -sala>: venda anticipada
hvenær byrjar forsalan?: Quan s’obre la venda anticipada d’entrades?
miðasala með forsölu: venda anticipada d'entrades
-
for·senda <f. -sendu, -sendur. Gen. pl.: -sendna o: -senda>:
-
<MAT & LÒG> premissa f
forseta·kosningar <f.pl -kosninga>: eleccions f.pl presidencials
for·seti <m. -seta, -setar>: president m, presidenta f
forseti Alþingis: [el] president del parlament
forseti Íslands: [el] president d'Islàndia
-
for·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
-
1. (dagblaðs) primera pàgina, primera plana (de diari)
-
2. (heimasíðu) pàgina f principal (de pàgina web)
-
for·sjá <f. -sjár, no comptable>:
-
<RELIG> providència f
-
♦ guðdómleg forsjá: la divina providència
-
♦ Guðs forsjá: la divina providència
-
for·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:
-
(ráðspakur) prudent, provident
-
for·sjálni <f. -sjálni, no comptable>:
-
prudència f
-
♦ með forsjálni og stöðuglyndi: amb prudència i constància
-
for·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
-
(forsjá & RELIG) providència f (facultat de previsor o provident & RELIG)
-
♦ guðleg forsjón: la providència divina
-
for·skalaður, -sköluð, -skalað <adj.>:
-
1. <GEN> empostissat -ada
-
2. <FIG FAM> ressacós -osa
-
for·skaut <n. -skauts, -skaut>:
-
<ELECTR> ànode m
-
for·skáli <m. -skála, -skálar>:
-
<ARQ HIST> forskáli m, mena de vestíbul de les cases antigues. De vegades pot designar també un passadís o corredor lateral en un edifici o bé un passatge cobert entre dos edificis relativament propers
-
◊ Órækja gekk sunnan á húsin með meginliðið, sóttu svo norður eftir forskálanum þeim sem til kirkju er. Þeir Gissur höfðu borið vatn á forskálann og var hált á þekjunni. Flestir Órækju menn höfðu skóbrodda en máttu fáir jafnfram ganga. Gengu þeir fyrstir Sigmundur Gunnarsson og Jón Ófeigsson, Játvarður Guðlaugsson. Þeir gengu vestan eftir forskálanum. Gísli af Sandi gekk austan að forskálanum. Hann var í brynju og grám kúfli og hafði gyrðan sig með álu: l'Órækja es va dirigir cap a les cases des del sud amb el gros de la tropa; també les varen atacar des del nord resseguint el passatge cobert que menava de les cases del bisbe fins a l'església. En Gissur i els seus homes havien vessat aigua damunt el passatge cobert, de manera que el sostre relliscava. La major part dels homes de l'Órækja portaven sabates amb grampons [per anar pel gel], però no podien avançar igual de ràpids tots. Els primers, els qui anaven al cap davant, eren en Sigmundur Gunnarsson, en Jón Ófeigsson i en Játvarður Guðlaugsson. Resseguiren el passatge des de l'oest. En Gísli de Rauðasandur es va acostar al passatge cobert des de l'est. Portava una cuirassa i una cogulla grisa i s'havia cenyit amb una corretja de cuiro
-
for·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
-
<GRAM> prefix m
-
for·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:
-
<GRAM> prefixat -ada
-
for·skilvitlegur, -skilvitleg, -skilvitlegt <adj.>:
-
transcendental
-
♦ hin forskilvitlega hughyggja: <FIL> l'idealisme transcendental
-
♦ hin forskilvitlega rökfræði: <FIL> la lògica transcendental
-
♦ hin forskilvitlega díalektík: <FIL> la dialèctica transcendental
-
♦ forskilvitleg þekking: <FIL> coneixement transcendental
-
♦ Kant kenndi að þekking væri ekki tvennskonar heldur þrennskonar: reynsluþekking, rökþekking og forskilvitleg (transzendental) þekking. Röklegar skilgreiningar væru fyrirfram (a priori) greinandi (analytische) rökhæfingar (analytische Urteile a priori), t.d. allir piparsveinar eru ógiftir. Reynsluþekking væri eftir á (a posteriori) skeytingar (synthetische Urteile a posteriori) t.d. þetta hús er grænt. Forskilvitleg þekking væru alhæfingar byggðar á reynslu þ.e. fyrirfram (a priori) skeytingar (synthetische Urteile a priori): en Kant va ensenyar que no hi havia dues menes de coneixement, sinó tres: el coneixement derivat de l'experiència, el coneixement derivat de l'activitat lògico-racional i el coneixement transcendental. Les definicions lògico-racionals serien els judicis analítics a priori, p.e., tots els fadrins són solters. El coneixement basat en l'experiència fóren els judicis sintètics a posteriori, p.e., aquesta casa és verda. El coneixement transcendental fóren els judicis de validesa universal [i necessària] basats en l'experiència, ço és, judicis sintètics a priori
-
for·skot <n. -skots, -skot>:
-
avantatge m (distància, en sentit real i figurat, que hom va avançat respecte d'un altre)
-
♦ hafa forskot á e-n: portar-li avantatge a algú, avantatjar algú
-
♦ missa forskotið: perdre l'avantatge
-
♦ ná forskoti: agafar avantatge
-
♦ taka forskot [á e-n]: <LOC FIG> aconseguir un avantatge [sobre algú]
-
♦ ná tveggja marka forskoti: aconseguir dos gols d'avantatge
-
♦ saxa á forskotið: <LOC FIG> escurçar (o: reduir) l'avantatge
-
♦ taka [út] forskot á sæluna: <LOC FIG> gaudir de la felicitat per endavant, fer un tast anticipat de la felicitat (gaudir d'una cosa abans del degut o del que s'espera que toca, gaudir d'una cosa de manera immediata, abans d'hora. Immediatament després de dir aquesta locució, hom sol afegir-hi a què va referida en cada cas concret)
-
♦ þau eru komin með gott forskot: <LOC FIG> han aconseguit [en l'entretant] un considerable avantatge
-
for·skóli <m. -skóla, -skólar>:
-
centre m d'educació preescolar, parvulari m
-
for·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
-
1. (fyrirmæli, regla) reglament m (directriu[s], instruccions)
-
2. (teikni- & textafyrirmynd) plantilla f (de text, de dibuix)
-
for·skrúfaður, -skrúfuð, -skrúfað <adj.>:
-
<FIG> que té un cargol fluix
forstöðu·maður <m. -manns, -menn>: 1. <GEN> encarregat m, encarregada f
2. <ECON> gerent m,f
3. (de comitè, institució etc.) director m, directora f
-
for·sæla <f. -sælu, no comptable>:
-
ombra f (que tapa el sol)
-
◊ ...eða líki trés sem varp forsælu á fljótsbakkanum: ...o la forma d'un arbre que feia ombra a la riba d'un riu
-
forsætis·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
-
<POLÍT> primer ministre, primera ministra (president o presidenta del govern)
-
forsætisráðherra·stóll <m. -stóls, -stólar>:
-
<POLÍT & FIG> cadira f de primer ministre ǀ de primera ministra
-
♦ sitja á forsætisráðherrastóli: <LOC FIG> ocupar la cadira de[l] primer ministre ǀ de [la] primera ministra; ocupar el càrrec de primer ministre ǀ de primera ministra
-
forsögu·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
prehistòric -a
-
fortaks·laust <adv.>:
-
sense reserves, incondicionalment
-
for·tíð <f. -tíðar, -tíðir. Pl. no hab.>:
-
(liðinn tími & GRAM) passat m
-
◊ kemur fortíðinni ekkert við heldur þvert á móti nútíðinni: això no té res a veure amb el passat, sinó ben al contrari, amb el present
-
fortíðar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
-
nostàlgia f (→ fortíðarþrá)
-
fortíðar·vandi <m. -vanda. Pl. no hab.>:
-
<FIG> [difícil (o: feixuga)] herència f del passat (situació problemàtica a nivell social, econòmic etc. heretada d'així com s'han fet les coses en temps passats)
-
◊ sögulegt minni og fortíðarvandi: memòria històrica i herència del passat
-
fortíðar·þrá <f. -þrár, no comptable>:
-
nostàlgia f
-
Fortígal <n. Fortígal (o: Fortígals), no comptable>:
-
Portugal m (→ Portúgal)
-
◊ kóngar fimm heiðnir, sendir af Soddán Serkjakóngi, komu til Galiciam með úvígjan her, en kóngr af Fortígal ok kóngr af Galicia risu móti með svá mikinn liðsmun, at átta heiðnir voru um einn kristinn eptir því sem sagðiz ok er bardaginn hafði litla stund staðit, flýðu kristnir menn. Þá birtiz þeim auðsýniliga Jakobus postoli svá talandi: "Snúið aptr! Óttiz ekki! Ek skal frammi standa með yðr! Þér skuluð sigr fá!" Við þessa vitran styrktuz kristnir menn ok sneru móti fulldjarfliga en heiðingjar flýðu fullir hræðslu; voru teknir kóngar allir ok drepnir ok sá mikli her, er þeim hafði fylgt, en kristnir menn áttu sigri hrósa er gjǫrðiz anno Domini M.CCC.XL: cinc reis pagans, enviats per Soldà, el rei dels sarraïns, van entrar dins Galícia amb un exèrcit imbatible, però el rei de Portugal i el rei de Galícia els oferiren resistència amb una gran diferència de forces, ja que eren vuit pagans per cada un dels cristians segons el que s'ha contat, i quan la batalla no feia gaire que havia començat, els cristians van emprendre la fuita. Aleshores se'ls va manifestar l'Apòstol Jaume, el qual els va parlar així: "Torneu enrere! No tingueu gens de por! Jo em posaré al vostre capdavant i hi obtindreu la victòria!" Amb aquesta aparició els cristians es varen enfortir i tornaren tot enardits a la batalla i els pagans fugiren plens de por. Tots els reis [pagans] foren presos i morts, així com el gran exèrcit que els hi havia acompanyat, però els cristians cantaren victòria, la qual ha tingut lloc l'any del Senyor de 1340 (fragments dels Annals de Skálholt, de 1337 a 1340. Pàg. 221 )
fortölu·hæfni <f. -hæfni, no comptable>: dots f de persuasió
for·tölur <f.pl -talna>: persuasió f
-
for·vera <f. -veru, -verur. Gen. pl.: -vera>:
-
antecessor m, antecessora f
-
for·vitinn, -vitin, -vitið <adj.>:
-
curiós -osa (que sent curiositat, tafaner)
-
♦ forvitnum augum: amb ulls tafaners
-
for·vitnast <-vitnast ~ -vitnumst | -vitnaðist ~ -vitnuðumst | -vitnast ║ um e-ð>:
-
tafanejar sobre una cosa
-
for·vitni <f. -vitni, no comptable>:
-
curiositat f (ganes de saber, tafaneria)
-
♦ forvitni drap köttinn: la curiositat va matar el gat
-
♦ fyrir forvitni sakir: per mor de la curiositat, a causa de la curiositat
-
♦ mér er forvitni á að vita: tinc curiositat per saber-ho
-
♦ sjúkleg forvitni: una curiositat malaltissa
-
forvitni·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
interessant, curiós -osa
-
for·vitringur <m. -vitrings, -vitringar>:
-
<†> molt savi m, molt sàvia f
-
◊ eg prísa þig faðir, herra himins og jarðar, að þú duldir þetta fyrir spekingum (ὁ σοφός -οῦ, ἀπὸ σοφῶν) og forvitringum (ὁ συνετός -οῦ, ἀπὸ ... συνετῶν) og opinberaðir það smælingjum (νήπιος, νήπια, νήπιον, νηπίοις) (Mat. 11:25): et lloo, pare, senyor del cel i de la terra perquè has amagat aquestes coses als savis i presavis, i les has revelades a la gent insignificant
-
◊ eg prísa þig faðir, Drottinn himins og jarðar, að þú huldir þetta fyrir spekingum og forvitringum og opinberaðir það smælingjum (Lluc 10:21):
et lloo, Pare, Senyor del cal i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als senzills
-
for·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
-
1. <†> (mjög vitur) molt savi sàvia (persapĭens, praedĭtus magnā sapientiā)
-
2. (forspár) prescient (profètic, que pot veure el que passarà en el futur, praesāgus, praescĭus)
-
3. <?> (sem kann margt fyrir sér, fjölkunnugur) molt versat -ada en arts màgiques (expert o entès en màgia, fetiller)
-
forvígis·maður <m. -manns, -menn>:
-
pioner m, pionera f
-
for·vörður <m. -varðar, -verðir>:
-
1. <MIL> post avançat, sentinella avançat
-
2. <FIG> paladí m, paladina f
-
♦ forvörður siðgæðisins: paladí de la moral
-
3. <ART> restaurador m, restauradora f
-
forynja <f. forynju, forynjur. Gen. pl.: forynja>:
-
monstre m
-
forysta <f. forystu, no comptable>:
-
direcció f, conducció m
-
♦ með forystu í verkalýðsbyltingu: amb el seu guiatge en la revolució de la classe obrera, al capdavant de tot en la revolució de la classe obrera
-
for·æði <n. -æðis, -æði>:
-
1. (fen, mýri) aiguamoll m, pantà m, mullera f, marjal f (Mall., Men.) (terreny pantanós)
-
2. ([lítið] bleytu- eða forarkennt svæði) fangar m, fanguer m, fanguissar m (terreny fangós)
-
3. (for, leðja) fang m (llot, terra barr. amb aigua)
foss <m. foss, fossar>: cascada f, salt m d'aigua, sallent m, saltant m, fall m (Vallès)
-
fóarn <n. fóarns, fóörn>:
-
pedrer m, morella f (Val.), ventrell m (Bal.) (estómac d'ocell & aviram)
-
◊ í þann tíma var Þorgeir vestur í Ísafirði. Víg Hávars spurðist skjótt víða um héruð og er Þorgeir spurði víg föður síns þá brá honum ekki við þá tíðindasögn. Eigi roðnaði hann því að eigi rann honum reiði í hörund. Eigi bliknaði hann því að honum lagði eigi heift í brjóst. Eigi blánaði hann því að honum rann eigi í bein reiði. Heldur brá hann sér engan veg við tíðindasögnina því að eigi var hjarta hans sem fóarn í fugli. Eigi var það blóðfullt svo að það skylfi af hræðslu heldur var það hert af hinum hæsta höfuðsmið í öllum hvatleik: en aquells moments, en Þorgeir es trobava a les terres de ponent, a l'Ísafjörður. La notícia de la mort d'en Hávar es va escampar amb rapidesa arreu dels districtes i quan en Þorgeir es va assabentar de la mort de son pare, no se li va notar cap reacció en sentir contar la notícia: no va tornar vermell, perquè l'ira no li va pujar a flor de pell, ni va tornar blanc perquè l'odi no li va inflar el pit, ni va tornar blau perquè l'ira no li corregué pels ossos, sinó que no va mostrar cap reacció en el moment de contar-li el fet perquè el seu cor no era pas com el ventrell d'un ocell: no era ple de sang, de manera que tremolés de por, sinó que el màxim creador l'hi havia trempat en tota la fermesa [i bravor] (Cf. Baetke 19874 p. 285: hvatleikr m. rasches, forsches Auftreten, Tatkraft, Tapferkeit)
-
fóðra <fóðra ~ fóðrum | fóðraði ~ fóðruðum | fóðrað ║ e-ð>:
-
1. <GEN> donar de menjar a un animal (donar-li pinso, farratge etc.)
-
2. (með silki, með loðskinni) folrar una cosa (posar folradura a peça de roba)
-
♦ fóðra e-ð með e-u: folrar d'X l'interior d'una peça de roba, posar una folradura d'X a una peça de roba
-
fóður <n. fóðurs, fóður. Dat. sg.: fóðri>:
-
1. (náttúrulegt dýrafóður) farratge m (menjar natural d'animals)
-
♦ vera léttur á fóðrum: no sortir per gaire, costar poc
-
2. (kjarnfóður, tilbúið fóður) pinso m (menjar d'animals sintètic)
-
3. <FIG> aliment m, nodriment m
-
◊ Guðs orð er lífs fóður: la paraula de Déu és aliment de vida
-
4. (á flík) folre m, forro m (folradura de peça de roba)
-
fóður·bætir <m. -bætis, -bætarurs>:
-
pinso m d'engreix
-
fóður·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
-
veça f (planta Vicia sativa)
-
fóður·næpa <f. -næpu, -næpur. Gen. pl.: -næpna & -næpa>:
-
(næpukál) nap farratger, nap rodó, napicol m (planta Brassica campestris ssp. rapifera syn. Brassica rapa ssp. rapa syn. Brassica rapa var. rapifera syn. Brassica campestris var. rapa)
-
fóður·repja <f. -repju, -repjur. Gen. pl.: -repja>:
-
colza f (planta Brassica napus oleifera)
-
fóðurrepju·olía <f. -olíu, no comptable>:
-
oli m de colza (→ repjuolía)
-
fólginn, fólgin, fólgið <adj.>:
-
1. <†> variant arcaica de → falinn, falin, falið “amagat -ada” (→ fela)
-
2. amagat -ada, ocult -a (abscons)
-
◊ fólgin sannindi: veritat oculta
-
◊ fólginn fjársjóður: un tresor amagat
-
♦ vera fólginn, fólgin, fólgið í e-u: estar contingut -uda dins..., estar comprès -esa o inclòs -osa dins..., consistir en...
-
◊ auðgunarbrot í því fólgið að...: delicte econòmic consistent en el fet que...
-
fólk <n. fólks, no comptable>:
-
1. <GEN> gent f
-
◊ uxinn þekkir eiganda sinn og asninn jötu húsbónda síns, en Ísrael þekkir ekki, mitt fólk (ˈʕam, עַם = ʕamˈm-ī, עַמִּי) skilur ekki. Vei hinni syndugu þjóð, þeim lýð (ˈʕam, עַם = ˈʕam, עַם), sem misgjörðum er hlaðinn, afsprengi illræðismannanna, spilltum sonum! Þeir hafa yfirgefið Drottin, smáð Hinn heilaga í Ísrael og snúið baki við honum: el bou coneix el seu propietari i l'ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix [res], el meu poble no entén [res]. Ai de la nació pecadora, del poble carregat d'iniquitats, del llinatge de malvats, dels fills corromputs! Han abandonat Jahvè, han menyspreat el Sant d'Israel i s'hi han girat d'esquena!
-
♦ fólkið segir að <+ subj.>: la gent diu (o: diuen) que <+ ind.>
-
♦ margs konar fólk: tota mena de gent
-
♦ það er margt fólk þar: hi ha molta de gent allà
-
2. (skyldmenni, ættingjar) parents m.pl (persones emparentades)
-
3. <†> (lið) tropa f (host, mainada)
-
-fólk <n. -fólks, no comptable>:
-
Sufixoide emprat en la formació de plurals que designen grups, no individus. El singular d'aquests mots és un compòsit amb el constituent -maður:
-
fjölkynngismaður “bruixot”: fjölkynngisfólk “bruixots”
-
huldumaður “alb”: huldufólk “albs”
-
slökkviliðsmaður “bomber”: slökkviliðsfólk “bombers”
-
vinnumaður “treballador”: vinnufólk “treballadors”
-
fólksfjölda·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
-
geografia f de la població
-
fólks·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
-
població f (nombre d'habitants)
-
fólks·fjölgun <f. -fjölgunar, -fjölganir. Pl. poc hab.>:
-
creixement m (o: augment m) de la població
-
♦ náttúrleg fólksfjölgun: creixement natural de la població
-
♦ skyndileg fólksfjölgun: explosió demogràfica
-
fólks·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>
-
1. <GEN> transport m de persones
-
2. fólksflutningar <m.pl>: (inn- og útflutningur fólks) migració f (de persones d'un país a un altre o a una altra contrada diferent de la pròpia)
-
♦ Alþjóðastofnunin um fólksflutninga: Organització Internacional per a les Migracions
-
♦ evrópsk stefna um hælisveitingar og fólksflutninga: política europea en matèria d'immigració i [concessió d']asil
-
fólska <f. fólsku, no comptable>:
-
1. (heimska) niciesa f, estupidesa f (estultícia)
-
◊ gígja syngr, þars menn ganga grípa til pípu; bleikir leikarar fœra fram stóra fólsku: undr's, hvé augum vendir um sá's þýtr í trumbu; lít'k kníðan kjapt á kauða ok blásna hvapta: sona la viola quan els homes comencen a tocar el flabiol; els músics de cara blanca interpreten una gran bajanada; és tota una meravella veure com fa rodar els ulls el qui bufa la trompa. Miro les galtes botinflades i les barres ben premudes del bergant
-
2. (heimskuleg bræði) rampell m de ràbia (arravatament, accés immotivat d'ira o ràbia)
-
fórn <f. fórnar, fórnir>:
-
1. <RELIG = blóðfórn, sláturfórn> immolació f, sacrifici m (cruent)
-
♦ binding Ísaks: lligadura f (o: lligament m) de l'Isaac, aquedà f, aquedat f Içhac, (í kristilegri hefð) sacrifici m de l'Isaac (o: de l'Abraham)
-
♦ fórn Ísaks (o: Abrahams): el sacrifici de l'Isaac (o: de l'Abraham), (í gyðinglegri hefð) lligadura f (o: lligament m) de l'Isaac, aquedà f, aquedat f Içhac
-
♦ færa e-m e-ð til fórnar (o: að fórn): sacrificar un animal a algú
-
2. <RELIG = offur> ofrena f (incruent)
-
3. <RELIG = dýr sem fórnað er> víctima f (animal a sacrificar o ja sacrificat)
-
♦ bera fram fórnir: oferir sacrificis
-
♦ færa fórn: sacrificar un animal
-
fórna <fórna ~ fórnum | fórnaði ~ fórnuðum | fórnað ║ e-u>:
-
<RELIG & FIG> sacrificar una cosa
-
◊ fórna lífi sínu: sacrificar la seva vida
-
♦ fórna e-u fyrir e-ð: <& RELIG> sacrificar una cosa per una cosa (= per allò que es vol heure, per un ideal etc.)
-
◊ fórnuðu Karþagómenn virkilega börnum?: els cartaginesos, realment sacrificaven infants?
-
♦ fórna sér: <& RELIG> sacrificar-se
-
♦ fórna sér fyrir aðra: sacrificar-se per altri (o: pels altres)
-
♦ ...um hverju má fórna -og hverju verður að fórna- fyrir e-ð: <FIG> ...sobre allò que es pot sacrificar -i que cal sacrificar- per...
-
♦ fórna [upp] höndum: <LOC FIG> (lyfta upp höndunum) protegir-se aixecant les mans
-
fórnan·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
<FIG> sacrificable, prescindible
-
fórnar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
-
<RELIG> cerimònia f sacrificial (o: del sacrifici)
-
fórnar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
-
<RELIG & GEN> ofrena f
-
fórnar·gripur <m. -grips, -gripir>:
-
<RELIG> animal m sacrificial (animal sacrificat o per sacrificar)
-
fórnar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
<RELIG MUSL> festa f del sacrifici, festa f de l'anyell, festa f del xai, la gran festa, Aïd al-Adhà, Aïd al-Quibir (Kurban Bayramı, عيد الكبير & عيد الأضحى)
-
fórnar·prestur <m. -prests, -prestar>:
-
<RELIG> [sacerdot m] immolador m (sacerdot que executa el sacrifici)
-
fórnar·veisla <f. -veislu, -veislur>:
-
<RELIG> banquet m sacrificial (banquet amb els animals sacrificats als déus)
-
♦ bjóða e-m til fórnarveislunnar: convidar algú al banquet sacrificial
-
fórn·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-u ~ e-m>:
-
<RELIG & FIG> sacrificar una cosa ~ algú
-
♦ fórnfæra sjálfum sér [fyrir e-n]: <& RELIG> sacrificar-se a si mateix [per algú], autoimmolar-se [per algú]
-
fórn·færing <f. -færingar, -færingar>:
-
<RELIG> immolació f, sacrifici m [cruent]
-
fórur <f.pl fóra; el gen. és extremadament inusual>:
-
amagatall m
-
♦ hafa (o: eiga) e-ð í fórum sínum: <LOC FIG> tenir guardada una cosa [d'amagat], estar en possessió d'una cosa
-
fóstur¹ <n. fósturs, fóstur>:
-
<MED> fetus m, embrió humà
-
♦ eyða fóstri: <MED> avortar
-
♦ láta fóstri: <MED> perdre el fetus, tenir un avortament, tenir un gastament (Mall.)
-
♦ missa fóstur: <MED> perdre el fetus, tenir un avortament, tenir un gastament (Mall.)
-
fóstur² <n. fósturs, no comptable>:
-
1. (uppeldi ættleiðing) acolliment m i educació f (d'infant)
-
♦ setja barn í fóstur hjá e-m: posar un infant a càrrec d'uns pares d'acollida
-
♦ taka barn í fóstur: acollir un infant [per a criar-lo i pujar-lo com a propi]
-
♦ vera í fóstri hjá e-m: trobar-se en una família d'acollida, haver estat acollit -ida un infant per algú [per a criar-lo i pujar-lo com a propi]
-
2. <HIST> fóstur m, criança i educació d’un infant (que no és el propi). La criança i educació de l'infant acabava quan aquest complia els setze anys. La persona que l'acollia a la seva llar ho feia en el marc d'un acord verbal amb el pare de l'infant a canvi de diners o de suport, ajut etc. de l'altre. També es designava amb el compòsit → barnfóstur. El fóstur només era possible entre famílies que gaudissin de la mateixa posició social i econòmica, encara que es considerava que la família que acollia l'infant era una mica inferior a la família del nen
-
♦ [e-m] bregður fjórðungi til fósturs: <LOC FIG> una quarta part del caràcter d'un home la fa el seu fósturfaðir
-
◊ "Eigi skal það," segir Sigmundur, "þess skulum vér njóta að vér erum fleiri. En eigi er kynlegt að Skarphéðinn sé hraustur því að það er mælt að fjórðungi bregði til fósturs": “No ho faré pas”, va dir en Sigmundur, “aprofitem-nos del fet que som més. I no té res d'estrany que l'Skarphéðinn sigui abrivat (hraustur) perquè es diu que una quarta part del caràcter d'un home la fa el seu fósturfaðir”
-
♦ vera sendur í fóstur til e-s: <HIST> ésser enviat a ca algú per ésser-hi criat i educat
-
♦ vera að fóstri hjá e-m: <HIST> créixer i educar-se en una llar que no és la pròpia
-
◊ Ari var sendur í fóstur til Halls þegar hann var sjö vetra: l’Ari va ser enviat a can Hallr quan tenia set anys perquè hi fos criat
-
fóstur·eyðing <f. -eyðingar, -eyðingar>:
-
<MED> avortament m
-
♦ fara í fóstureyðingu: <MED> avortar
-
♦ [láta] framkvæma fóstureyðingu: <MED> [fer] practicar un avortament
-
fóstur·fita <f. -fitu, no comptable>:
-
untet sebaci, vèrnix caseosa
-
fóstur·jörð <f. -jarðar, no comptable>:
-
pàtria f
-
fóstur·land <n. -lands, -lönd>:
-
pàtria f
-
fóstur·láð <n. -láðs, -láð>:
-
pàtria f
-
fóstur·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
-
<MED> [temps m de] gestació f
-
fóstur·vísir <m. -vísis, -vísar>:
-
<MED & VETER> embrió m
-
◊ frjóvgað egg, fósturvísir og fóstur: òvul fecundat, embrió i fetus
-
fóta·brík <f. -bríkar, -bríkur>:
-
post f dels peus d'un llit, respatlle m inferior de llit, peuer m (peça de fusta, col·locada verticalment, que limita la part inferior -corresponent a la dels peus- d'un llit)
-
fóta·lúinn, -lúin, -lúið <adj.>:
-
de peus cansats, exhaust -a de peus (es diu esp. de gent, que, a causa de l'edat, ja no és falaguera de cames o camina molt a poc a poc)
-
fótar·mein <n. -meins, -mein>:
-
mal m a la cama
-
◊ Þórhallur Ásgrímsson tók fótarmein svo mikið að fóturinn fyrir ofan ökkla var svo digur og þrútinn sem konulær og mátti hann ekki ganga nema við staf: Þórhallur Ásgrímsson tenia un mal tan gros a la cama que la cama se li va inflamar tant part damunt el turmell que la tenia tan gruixuda com una cuixa de dona i no podia caminar si no era amb gaiato
-
fótbolta·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
-
mite m del futbol
-
fótbolta·leikur <m. -leiks, -leikir>:
-
partit m de futbol (→ knattspyrnuleikur)
-
fótbolta·maður <m. -manns, -menn>:
-
futbolista m & f, jugador m de futbol, jugadora f de futbol (→ knattspyrnumaður)
-
fótbolta·völlur <m. -vallar, -vellir>:
-
camp m de futbol (→ knattspyrnuvöllur)
-
fótbolta·þjálfari <m. -þjálfara, -þjálfarar>:
-
entrenador m [d'equip] de futbol, entrenadora f [d'equip] de futbol
-
fót·bolti <m. -bolta, -boltar>:
-
1. (knöttur) pilota f [de futbol] (cos esfèric per jugar-hi)
-
2. (leikur) futbol m (joc) (→ knattspyrna)
-
♦ spila (o: leika) fótbolta: jugar a futbol
-
fót·festa <f. -festu, no comptable>:
-
variant de → fótfesti ‘peu ferm’
-
fót·festi <f. -festar, no comptable>:
-
<FIG> peu ferm
-
♦ ná stöðugri (o: fastri) fótfesti: <LOC FIG> consolidar-se, arrelar, prendre peu
-
fót·gangandi <m. -ganganda, -gangendur>:
-
vianant m & f, transeünt m & f
-
fót·gangandi, -gangandi, -gangandi <adj.>:
-
[que va] a peu
-
fótgöngu·lið <n. -liðs, -lið>:
-
infanteria f
-
fótgöngu·liði <m. -liða, -liðar>:
-
<MIL> infant m, soldat m d'infanteria
fót·leggur <m. -leggjar, -leggir>: cama m
fót·raki <m. -raka, no comptable>: suor f de peus
fót·snyrting <f. -snyrtingar, pl. no hab.>: pedicura f
ég ætla að fá fótsnyrtingu: faci’m la pedicura, sisplau
fótur <m. fótar, fætur>: 1. <GEN> peu m
á fjórum fótum: de quatre grapes, a quatre potes (Mall.)
fara á fætur: llevar-se, aixecar-se [del llit]
fara úr liði á fæti: dislocar-se el peu, torçar-se el peu (Mall.)
e-ð fær á fæturna: una cosa es difon (o: s'escampa) amb rapidesa
það vast á mér fóturinn: m’he torçat el peu
gefa einhverjum undir fótinn: donar esperances, no dir que no (una noia a un noi)
koma e-u á fót: crear (o: instituir; o: fundar) una cosa
koma undir sig fótunum: fer-se una existència sòlida
(trobar una bona feina i una bona dona/home)
setja e-ð á fót: <LOC FIG> crear una cosa, fundar una cosa
snúa fótinn á sér: torçar-se el peu, tòrcer-se el peu
snúa sig á fæti: torçar-se el peu, tòrcer-se el peu
stappa fætinum: picar el terra amb el peu, pegar una potada (Bal.)
stappa niður öðrum fætinum: picar el terra
amb un dels [dos] peus, picar el terra amb un peu
stappa fótum: picar el terra amb els peus, pegar potades (Bal.)
stappa niður fótunum af kulda: fer potades per llevar-se el fred,
picar el terra amb els peus pel fred
spretta á fætur: posar-se dret d'un salt, aixecar-se d'un bot
2. (fótleggur) cama f
krossleggja fæturna: creuar les cames
mér er illt í fætinum: la cama em fa mal, em fa mal a la cama (Bal.)
-
♦ frár á fæti: <LOC FIG> veloç, amb peu rabent, falaguer -a de peu
-
◊ hann mun hefja upp gunnfána fyrir þjóð í fjarlægð og flauta til hennar að koma frá ystu mörkum jarðar. Og þarna kemur hún, fljót og frá á fæti (qal ~ קַל: wə-hinˈnēh məhēˈrāh qal ʝāˈβōʔ, וְהִנֵּה מְהֵרָה, קַל יָבוֹא): aixecarà el gonfanó per a un poble en la distància (per a un poble llunyà), li farà un xiulet perquè vingui des dels confins extrems de la terra. I heus-la aquí arribant ràpida, veloç
-
♦ slá fæturna undan e-m ~ e-u: <LOC FIG> fer desaparèixer el terra sota els peus d'algú ~ d'una cosa, llevar-li el terra que l'aguanta a algú ~ una cosa
-
Frakka·furða <f. -furðu, pl. no hab.>:
-
Francfurt f (nom de diverses ciutats alemanyes)
-
frakka·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
-
francòfob -a (que sent fòbia a tot el que sigui francès)
-
frakka·fælni <f. -fælni, no comptable>:
-
francofòbia f (fòbia a tot el que sigui francès)
-
Frakki¹ <m. Frakka, Frakkar>:
-
francès m, francesa f (natural o habitant de França)
-
◊ Frakkar tala frönsku eða frakknesku, Frankar töluðu frankísku: els francesos parlen francès, els francs parlaven fràncic
-
Frakki² <núm. Frakka, Frakkar>:
-
<†> variant arcaica de → Franki “franc, franca”
-
◊ ...og þó yfirráð Frakka næði þar eigi stöðugri fótfesti í það sinn, þá varð sú herferð Karls tilefni til þess, að Frakka náðu undir sig norðausturhluta Spánar, er kallað var "hin spánska mörk": i encara que aquell cop el domini dels francs no s'hi va consolidar, l'expedició militar de Carlemany va donar ocasió que els francs s'apoderessin del nord-est d'Hispània que es va anomenar "la marca hispànica"
-
frakki³ <m. frakka, frakkar>:
-
1. (yfirhöfn GEN) abric m, jaca f, geca f (peça de roba exterior, norm. d'home)
-
♦ hengja upp frakkann: penjar l'abric
-
2. (regnfrakki) gavardina f (abric prim i llarg fins als genolls)
-
3. (rykfrakki) trinxera f (tipus sofert de gavardina)
-
4. (lafafrakki) frac m (peça de roba, norm. masculina, acabada en dos faldons pel darrere)
-
5. (hermannafrakki) capot m (de soldat)
Frakk·land <n. -lands>: França f
-
frakklands·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
-
francòfob -a (que sent fòbia a tot el que sigui francès)
-
frakklands·fælni <f. -fælni, no comptable>:
-
francofòbia f (fòbia a tot el que sigui francès)
-
frakklands·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:
-
francofòbia f (fòbia a tot el que sigui francès)
-
frakkneska <f. frakknesku, no comptable>:
-
francès m, llengua francesa (→ franska)
-
frakkneskur, frakknesk, frakkneskt <adj.>:
-
francès -esa (→ franskur, frönsk, franskt)
fram!: endavant!
Fram, fram, búandmenn!: endavant, endavant, pagesos! (crit de combat de l'exèrcit pagès
en entrar a la batalla d'Stiklastaðir, el 29 de juliol del 1030, contra
les tropes del rei Óláfr II Haraldsson "el Corpulent")
Fram, fram, kristsmenn, krossmenn, konungsmenn!: endavant, endavant,
homes de Crist, homes de la Creu, homes del Rei! (crit de combat
dels homes del rei Óláfr II Haraldsson "el Corpulent"
en entrar a la batalla d'Stiklastaðir, el 29 de juliol del 1030)
-
♦ fram á <+ Ac.>: <Prep. temp.> fins ben avançat -ada (o: entrat -ada) el ~ la<+ subst.>
-
♦ [allt] fram á þennan dag: fins a aquest dia, fins al dia d'avui
-
♦ fram á kvöld: fins entrat el vespre, fins al vespre
-
♦ fram á nótt: fins entrada la nit
-
♦ langt fram á nótt: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit
-
♦ fram á rauða nótt: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit
-
♦ fram á sumar: fins ben entrat l'estiu
-
♦ [langt] fram á tuttugastu öld: fins ben entrat el segle vint
fram og til baka (o: tilbaka): 1. [d']anada i tornada (= fram og aftur)
2. envant i enrere
ræða [um] e-ð fram og til baka: discutir i rediscutir una cosa
ræða það fram og til baka hvort <+ subj.>: discutir i rediscutir si <+ ind.>
fram að: fins [a]
allt fram um 1850
(átján hundruð fimmtíu): fins pels volts del 1850 (mil
nou-cents cinquanta)
allt fram yfir miðja nítjándu öld: fins després de mitjan segle dinou
fram að jóla: fins a Nadal
fram að nú: fins ara, fins al moment
fram að þessu: fins a aquests fets
-
framan <adv.>:
-
de[l] davant
-
1. framan <+ prep. / + adv.>:
-
♦ koma framan að e-m: anar tot dret -a cap a algú
-
♦ hér að framan: vid. supr., vulgueu veure més amunt, vegi's més amunt
-
♦ hér að framan bls. 103: vid. supr. pàg. 103
-
♦ vera eins og að framan er sagt: ésser com ja s'ha dit més amunt
-
♦ framan af e-u: a la primeria de
-
♦ framan af bókinni: a l'inici del llibre
-
♦ framan af sumri ~ vetri: a la primeria de l'estiu ~ de l'hivern
-
♦ framan á: de front
-
♦ keyra framan á e-ð: topar frontalment amb
-
◊ keyra framan á annan bíl: topar frontalment amb un altre cotxe
-
♦ framan á e-u: a la part del davant d'una cosa
-
♦ framan frá: de cara, de[l] davant
-
♦ framan í andlitið: de cara
-
♦ fá framan í sig: rebre una estirada d'orelles, ésser renyat -ada
-
♦ gretta sig framan í e-n: fer-li carusses a algú (Bal.)
-
♦ hampa e-u framan í e-n: fer-li denteta d'una cosa a algú, fer-li goles a algú (Bal.)
-
♦ horfa (o: líta) framan í e-n: mirar-li algú a la cara
-
♦ framan til: cap a la part de[l] davant
-
♦ framan úr sér: de la cara
-
♦ þurrka e-ð framan úr sér: torcar-se una cosa de la cara
-
◊ hann þurrkaði svitann framan úr henni: li va torcar la suor de la cara
-
◊ hún þurrkaði svitann framan úr sér: es va torcar la suor de la cara
-
♦ framan við: a l'inici
-
♦ bæta e-u framan við: afegir una cosa a l'inici
-
♦ framan við e-ð: davant una cosa
-
2. <adv.> + framan :
-
♦ að framan: pel davant, per davant
-
◊ fráhnepptur að framan: desembotonat pel davant, descordat pel davant
-
◊ séð að framan: vist de[l] davant
-
◊ það kom að framan (o: framan að): ha vingut de davant
-
♦ fyrir framan: [al] davant
-
♦ fyrir framan e-ð: davant una cosa
-
♦ í framan: [a] la cara
-
♦ fölur í framan: blanc de cara, amb la cara blanca
-
♦ kipra sig í framan: contreure la cara
-
♦ [vera] náfölur í framan: [estar] blanc com un mort
-
♦ [vera] óhreinn í framan: tenir la cara bruta
-
♦ rjóður í framan: vermell de cara, amb la cara vermella
-
♦ þurrka sér í framan: torcar-se la cara
-
♦ þvo sér í framan: rentar-se la cara
-
framandi, framandi, framandi <adj.>:
-
1. <GEN> estranger -a
-
♦ í framandi landi: a un país estranger
-
2. <FIG> exòtic -a
-
♦ framandi heimur mexíkómanna: el món exòtic dels mexicans
-
framar <adv.>:
-
més [cap] endavant
-
◊ hann stendur framar í biðröðinni en ég: és davant meu a la cua
-
♦ aldrei framar: mai més, pus mai (Mall.)
-
♦ ég mun aldrei gera það framar, ég geri þetta aldrei framar: no ho tornaré a fer mai més
-
♦ ekki framar: mai més, pus mai (Mall.)
-
◊ hann gekk rétt á eftir kistunni og gat nú ekki framar fengið að sjá föður sinn góða: anava immediatament darrere el taüt i ja no podria tornar a veure mai més el seu bon pare
-
◊ konan má ekki stíga fæti inn á krána framar: a partir d’ara la dona ja no podrà tornar a posar el peu a dins el bar
-
♦ feti framar!: un pas endavant!
-
♦ framar í munninn: a la part de més al davant dela boca, a la part més anterior de la boca
-
♦ framar öllu [öðru]: sobretot, primer de tot, en primer lloc, abans de tot
-
♦ venju framar: més de l'habitual
-
♦ vera framar öðrum: destacar per sobre els altres, sobresortir part damunt els altres
-
♦ þessa saga var framar væntingum: aquesta novel·la ha superat les meves expectatives
-
♦ mæting á fundinn var framar björtustu vonum: la participació a la reunió ha ultrapassat les previsions més optimistes
-
◊ nú sjá þeir og kváðu sker vera. Hann sá því framar en þeir að hann sá menn í skerinu: llavors ells hi miraren i digueren que era un illot (sker, escull, tenassa). Ell hi veia millor que ells més que més que veia que a l'illot (escull, tenassa) hi havia gent
-
◊ Knútur konungur segir að það mál vissi allt annan veg við. "Hefi eg nú," segir hann, "sent menn og jartegnir mínar til Danmerkur til Sveins sonar míns og það með að eg hefi honum heitið ríki í Noregi. En eg vil halda við þig vináttu. Skaltu hafa þvílíkar nafnbætur af mér sem þú hefir burði til og vera lendur maður en hafa veislur miklar og vera því framar en aðrir lendir menn sem þú ert meiri framkvæmdarmaður en aðrir lendir menn": el rei Canut li va contestar que aquell assumpte ara es presentava d'una manera molt diferent. “Adés he enviat”, va prosseguir, “missatgers amb lletres i objectes de creença a Dinamarca a l'Sveinn, mon fill, prometent-li el regne de Noruega. D'altra banda, vull mantenir la teva amistat. Tindràs de mi, doncs, títols tals que es tanyin a la teva alta naixença i seràs lendur maður i tindràs grans beneficis i seràs tant més distingit sobre els altres lendir menn com que tu ets un home més eficient i capaç que no pas els altres lendir menn” (vocabulari: #1. vita við: Cf. Baetke 19874, pàg. 750: þat veit annan veg við es sieht anders aus damit, die Sache verhält sich anders; #2. jartegn: Una creença era, segons el DCVB éra un Document en què s'acredita la personalitat del portador i es demana que li donin fe; a l'Edat mitjana norren les jartegnir sovint no eren lletres o cartes, sinó objectes, d'aquí la meva traducció; #3. lendur maður: Cf. Baetke 19874, pàg. 376: lendr maðr Lehensmann, Adliger (in Norwegen); #4. framkvæmdarmaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 159: framkvæmdar-maðr m. tüchtiger, erfolgreicher Mann; )
-
◊ þá var Ólafur einvaldskonungur yfir öllu því ríki er haft hafði Haraldur hinn hárfagri og því framar að hann var einn konungur yfir landi. Hann hafði þá fengið með friði og sætt þann hluta lands er áður hafði haft Ólafur Svíakonungur. En þann hluta lands er Danakonungur hafði haft tók hann með valdi og réð fyrir þeim hluta slíkt sem annars staðar í landi: el rei Olau aleshores era sobirà absolut de tot el reialme que havia posseït en Haraldur Bells-cabells i això més que més perquè era rei únic del país. Aleshores havia obtingut, pacíficament i mitjançant un tractat, aquella part del país que abans havia posseït el rei Olau de Suècia, mentre que s'havia apoderat per la força d'aquella part del país que havia tingut el rei de Dinamarca i [llavors] la governava com qualsevol altra part del país (vocabulari: #1. einvaldskonungur: Cf. Baetke 19874, pàg. 105: einvalds-konungr m. alleinherrschender König; és a dir, doncs sobirà absolut; )
-
◊ þá spyr Útgarða-Loki hvað sá hinn ungi maður kunni leika. En Þjálfi segir að hann mun freista að renna skeið nokkur við einhvern þann er Útgarða-Loki fær til. Hann segir, Útgarða-Loki, að þetta er góð íþrótt og kallar þess meiri von að hann sé vel að sér búinn of skjótleikinn ef hann skal þessa íþrótt inna, en þó lætur hann skjótt þessa skulu freista. Stendur þá upp Útgarða-Loki og gengur út, og var þar gott skeið að renna eftir sléttum velli. Þá kallar Útgarða-Loki til sín sveinstaula nokkurn er nefndur er Hugi og bað hann renna í köpp við Þjálfa. Þá taka þeir hið fyrsta skeið, og er Hugi því framar að hann snýst aftur í móti honum að skeiðsenda: aleshores l'Útgarða-Loki va demanar quin joc podria jugar l'altre jove. I en Þjálfi li va contestar que es provaria a córrer amb qualsevol que l'Útgarða-Loki hi fes anar. L'Útgarða-Loki li va replicar que saber córrer era una bona destresa i afegí que, si ell, en Þjálfi, sabia practicar aquella destresa, les expectatives que estigués ben preparat quant a velocitat, havien d'ésser les més grans, però anuncià que, nogensmenys, aquelles habilitats s'havien de provar immediatament. Aleshores l'Útgarða-Loki es va posar dret i sortí a fora i allà, en un camp pla, hi havia un bon cós per a córrer-hi. Aleshores l'Útgarða-Loki va cridar un sveinstauli, un mosset, que nomia Pensament i li va pregar que es provés a córrer amb en Þjálfi. Aleshores varen córrer el primer cós i en Pensament va prendre una davantera tan gran que va sortir a rebre en Þjálfi quan aquest va arribar a la fi del cós
fram·bjóðandi <m. -bjóðanda, -bjóðendur>: candidat m, candidata f
-
fram·boð <n. -boðs, -boð>:
-
1. (í viðskiptum) oferta f (en comerç)
-
♦ framboð og eftirspurn: l'oferta i la demanda
-
♦ lögmál um framboð og eftirspurn (o: lögmál framboðs og eftirspurnar): la llei de l'oferta i la demanda
-
♦ → offramboð “oferta excedentària, excés en l'oferta”
-
♦ → peningaframboð “oferta monetària”
-
2. <POLÍT> candidatura f
-
♦ draga framboð sitt til Alþingis til baka: retirar la seva candidatura al parlament islandès
-
♦ framboð til Alþingis: candidatura al parlament islandès
-
♦ framboð “Saman fyrir Jáinu”: candidatura “Junts pel Sí”
-
♦ Framboð Alþýðueiningar: Candidatura d'Unitat Popular, C.U.P. f
-
♦ vera í framboði: ésser candidat ~ candidata
-
♦ fara í framboð: presentar-se com a candidat ~ candidata
-
♦ ætla sér í framboð: presentar-se com a candidat ~ candidata
-
fram·broddur <m. -brodds, -broddar>:
-
<GRAM> accent agut (´)
-
framburðar·galli <m. -galla, -gallar>:
-
defecte m de pronúncia
fram·burður <m. -burðar, no comptable>: 1. <LING> pronúncia f
2. <um ræður> pronunciació f (de discurs)
framburður ræðu: pronunciació d'un discurs
3. <GEOL> dipòsit m, al·luvi m
framburður fljóts: dipòsit al·luvial
4. <JUR> declaració f
framburður vitnis: declaració de testimoni
-
fram·búð <f. -búðar, no comptable>:
-
utilitat duradora
-
♦ til frambúðar: durable, durador -a, que té durada
-
♦ vera til frambúðar: ésser durador
-
♦ það verður ekki til frambúðar: això no durarà gaire
framfara- <en compostos>: progressista
fram·farir <f.pl -fara>: progrés m (fl./pl.: progressos)
framfarir í tækni: el progrés tecnològic
taka framförum: progressar
-
fram·færi <n. -færis, no comptable>:
-
manteniment m, sosteniment m
-
♦ hann er kominn á framfæri (o: til framfæris): ja es guanya la vida, ja es pot guanyar el pa
-
♦ vera á framfæri e-s: ésser mantigut -uda per algú
-
♦ koma e-u á framfæri: <LOC FIG> fer progressar una cosa, afavorir una cosa, treballar en favor d'una cosa, alimentar una cosa
-
♦ koma e-u á framfæri við e-n: <LOC FIG> fer avinent una cosa a algú
-
♦ koma sér á framfæri: <LOC FIG> progressar, prosperar, fer-se notar
-
fram·færsla <f. -færslu, no comptable>:
-
manteniment m, sosteniment m
-
◊ en af ávextinum skuluð þér skila Faraó fimmta hluta, en hina fjóra fimmtuhlutana skuluð þér hafa til þess að sá akrana, og yður til viðurlífis og heimafólki yðar og börnum yðar til framfærslu: i de la collita en donareu la cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts us serviran per a la sembra del camp i per a aliment vostre i manteniment dels membres de les vostres famílies i de la vostra mainada
-
fram·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
-
Mot emprat en locucions com ara:
-
♦ e-u verður [vel] framgengt: s'aconsegueix una cosa, una cosa va bé, una cosa reïx
-
♦ fá e-u framgengt: aconseguir [fer] una cosa, dur a cap una cosa
-
♦ fá því framgengt að <+ subj.>: aconseguir [fer] que <+ subj.>, reixir a fer que <+ subj.>
fram·hald <n. -halds, -höld>: continuació f
framhald af e-u: continuació de...
gera framhald af e-u: fer una continuació de..., fer una segona part de...
e-ð er rökrétt framhald af e-u: una cosa és [una] continuació lògica d'una cosa
framhalds-: avançat -ada
-
framhalds·menntun <f. -menntunar, no comptable>:
-
educació contínua
-
framhalds·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
-
curs avançat
-
♦ framhaldsnámskeið í e-u: curs avançat de...
-
framhalds·saga <f. -sögu, -sögur>:
-
novel·la f de fulletó (→ neðanmálssaga)
framhalds·skóli <m. -skóla, -skólar>: institut m d'ensenyament secundari (d’E.S.O. o de F.P.)
-
fram·herji <m. -herja, -herjar>:
-
<FUTBOL> davanter m
-
♦ hægri framherji: davanter dret
-
♦ vinstri framherji: davanter esquerre
framhjá·hald <n. -halds, -höld>: adulteri m
-
fram·hlið <f. -hliðar -hliðar>:
-
1. <GEN> anvers m
-
2. (á mynt) cara f, anvers m (part anterior de moneda)
-
3. (á húsi) façana f, frontis m (part anterior d'edifici)
-
fram·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
-
1. <MED = í hjarta, forhólf> aurícula f, atri m (de cor)
-
2. <MED = í auga> cambra f anterior (d'ull)
-
fram·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:
-
<MED> premolar f
-
♦ framjaxlarnir: les premolars
-
fram·kalla <-kalla ~ -köllum | -kallaði ~ -kölluðum | -kallað ║ e-ð>:
-
1. (ljósmynd) revelar una cosa (cosa = negatiu de rodet de fotos)
-
◊ viljið þér framkalla þessa filmu?: Que em podria revelar aquest rodet?
-
2. (orsaka) donar lloc a una cosa, provocar una cosa (causar, produir)
-
fram·koma <f. -komu, no comptable>:
-
1. (hegðun) comportament m (forma de comportar-se, maneres, conducta)
-
◊ öllum viðstöddum fannst þessi framkoma hlægileg: tots els presents van trobar ridícul aquell comportament
-
◊ nemandinn fann með sjálfum sér að framkoma sín hafði verið ljót: l'alumne mateix va trobar que el seu comportament havia estat lleig
-
♦ fáðug framkoma: un comportament refinat
-
2. (koma) aparició f (forma de presentar-se o aparèixer en públic)
-
♦ fyrsta framkoma á sviði: debut m teatral, primera aparició en escena
-
fram·kominn, -komin, -komið <adj.>:
-
realitzat -ada, dut -a a terme, acomplert -a
-
◊ Sigurðr svarar: "Góðr vinr, heyr, hvat ek hugsa! Minn haukr fló á einn turn, ok er ek tók hann, sá ek eina fagra konu. Hon sat við einn gulligan borða ok las þar á mín liðin ok framkomin verk": en Sigurðr li va respondre: "Bon amic, escolta el que ocupa els meus pensaments: el meu astor va volar a una torre i quan l'hi vaig anar a cercar, hi vaig veure una bella dona. Estava asseguda fent un tapís brocat d'or i hi brodava (Cf. Baetke 19874, pàg.376: lesa <...> 3. Figuren einweben oder sticken: hon sat við einn gulligan borða ok las þar á) els meus fets passats i ja duts a terme
-
fram·krókar <m.pl -króka>:
-
esforços m.pl
-
♦ leggja sig í framkróka um að <+ inf.>: fer esforços per <+ inf.>, maldar per <+ inf.>, esforçar-se per <+ inf.>
-
fram·kvæma <-kvæmi ~ -kvæmum | -kvæmdi ~ -kvæmdum | -kvæmt ║ e-ð>:
-
dur a terme una cosa, realitzar una cosa
-
framkvæmda·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
-
comitè executiu (fl./pl.: comitès executius)
-
framkvæmdar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
inacció f
-
framkvæmda·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
1. (stjórnarformaður fyrirtækis) director m general, directora f general (president d'empresa)
-
2. director m en cap, directora f en cap, director executiu, directora executiva (encarregat de l'administració d'una empresa, entre el seu president i els diferents directors generals)
-
3. (forstjóri) director administratiu, directora administrativa (director [general] d'administració, director gerent)
-
4. secretari m general, secretària f general, segretari m general (Mall.), segretària f general (Mall.) (d'organisme públic)
-
♦ framkvæmdastjóri Evrópuráðsins: secretari general del Consell d'Europa
-
♦ framkvæmdastjóri NATO: secretari general de l'OTAN
-
♦ framkvæmdastjóri Sameinuðu þjóðanna, framkvæmdastjóri SÞ: secretari general de les Nacions Unides
-
framkvæmda·vald <n. -valds, no comptable>:
-
poder executiu
-
fram·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
-
fabricant m & f, productor m, productora f
-
fram·leiðinn, -leiðin, -leiðið <adj.>:
-
productiu -iva, eficient, rendible
-
fram·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:
-
1. <GEN> productivitat f
-
2. (skilvirkni, dugnaður) rendiment m (eficiència)
-
fram·leiðsla <f. -leiðslu, no comptable>:
-
fabricació f, producció f
-
♦ mistök í framleiðslu: defectes de fabricació
-
framleiðslu·raðnúmer <n. -raðnúmers, -raðnúmer>:
-
número m de sèrie
-
fram·lenging <f. -lengingar, -lengingar>:
-
1. <GEN> allargament m
-
2. <ESPORT> pròrroga f
-
3. (um samning) renovació f (de contracte)
-
♦ framlenging samnings: renovació de contracte
-
framlengingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
-
clàusula f de prorrogació (o: renovació)
-
framlengingar·snúra <f. -snúru, -snúrur>:
-
cable m d'allargament, <FAM> allargo m
-
fram·lengja <-lengi ~ -lengjum | -lengdi ~ -lengdum | -lengt ║ e-ð>:
-
allargar una cosa
-
◊ framlengja líf sitt: allargar la seva vida
-
fram·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
-
finat -ada, traspassat -ada, difunt -a
frammi fyrir <Prep. + Dat>: davant [de]
-
frammi·staða <f. -stöðu, no comptable>:
-
1. (afrek, árangur) compliment (o: acompliment) m, realització f (consecució o acabament de tasca, de feina etc.)
-
♦ frammistaða í starfi: resultats de la feina feta
-
♦ góð frammistaða!: bona feina!
-
2. (í veislu) servei m (persona o persones que serveixen a restaurant, cafè etc.)
-
3. <†> (greiði) favor m,f (ajut, servei)
frammistöðu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>: cambrera f (restaurant, cafè etc.)
-
fram·orðið <adv.>:
-
tard
-
♦ hvað er framorðið?: quina hora és?, quina hora s'ha feta ja? (Mall., Men.)
-
♦ það er orðið framorðið: ja s'ha fet tard
fram·reiðsla <f. -reiðslu, no comptable>: servei m (atenció al client, esp. en restaurants)
-
fram·rist <f. -ristar, -ristir>:
-
<MED> metatars m
-
♦ aðskeif framrist: metatars var
-
framristar·bein <n. -beins, -bein>:
-
<MED> [os m] metatarsià m (→ ristarbein)
-
♦ brot á framristarbeini: fractura f de metatarsià
-
♦ brot á fimmta framristarbeininu: fractura f del cinquè metatarsià
-
fram·rúða <f. -rúðu, -rúður>:
-
parabrisa m
-
framsögu·háttur <m. -háttar, -hættir>:
-
<GRAM> [mode m] indicatiu m
-
fram·sal <n. -sals, -söl>:
-
1. <JUR> extradició f
-
2. <COM> endós m
-
framsals·skjal <n. -skjals, -skjöl>:
-
documents m.pl de l'extradició
-
fram·sókn <f. -sóknar, no comptable>:
-
progrés m, avenç m
-
framsóknar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
-
1. <GEN> partit progressista
-
2. (á Íslandi) Partit del Progrés (partit polític islandès de tendència social-liberal)
|
El Partit del Progrés islandès fou fundat el 16 de desembre del 1916. Els seus equivalents fóren Convergència Democràtica de Catalunya (a Catalunya), Unió Mallorquina (a Mallorca) o el Partit Liberal d'Andorra (a Andorra). Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.framsokn.is/. |
|
-
fram·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
-
la pedania (‘sveit’) del davant
-
◊ þótt Bjartur hefði alið aldur sinn á höfuðbóli frá únglíngsárum, átti hann helst kunníngja í hópi kotúnganna úr framsveitinni, kindamenn einsog hann, menn sem strituðu baki brotnu fyrir skepnum sínum alla daga ársins, uns þeir dóu, án þess að hafa rekið spákaupmensku: per més que en Bjartur, d'ençà dels seus anys d'adolescència, havia passat la seva vida a una gran heretat, la major part dels seus coneguts es trobaven en el grup de petits pagesos de la pedania del davant, pastors com ell, homes que es trencaven l'esquena tots els dies de l'any per llurs ovelles fins que morien sense haver arribat a especular mai
-
fram·sýni <f. -sýni, no comptable>:
-
1. <GEN> previsió f
-
♦ af framsýni: previsorament
-
2. (skyggni) presciència f (pre-visió del futur, coneixença de les coses futures)
-
fram·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
-
1. <GEN> previsor -a, provident
-
2. (skyggn) prescient, prevident (que preveu o pot preveure el futur, que posseeix el do de la presciència)
-
fram·sæti <n. -sætis, -sæti>:
-
seient m del davant
-
framsögu·erindi <n. -erindis, -erindi>:
-
discurs m d'obertura, ponència f d'obertura
-
framsögu·háttur <m. -háttar, -hïttir>:
-
<GRAM> [mode m] indicatiu m
-
framsögu·maður <m. -manns, -menn>:
-
ponent m & f, conferenciant m & f
-
framsögu·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
-
discurs m inaugural, ponència f inaugural
-
fram·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
-
<GEN & GRAM> futur m (עֳתִיד)
-
♦ skapa sér framtíð: llaurar-se (o: forjar-se; o: fer-se) un futur
-
♦ ósamsett (o: einföld) framtíð: futur simple (tipus: faré)
-
♦ samfelld framtíð: futur continu (tipus: estaré fent)
-
♦ samsett framtíð: futur compost (o: perfet; o: anterior) (tipus: hauré fet)
-
♦ עֳתִיד - Framtíð: עֳתִיד - Futur
-
♦ → þáframtíð “futur anterior (o: perfet; o: compost)” (tipus: hauré fet)
-
framtíðar·horfur <f.pl -horfa>:
-
perspectives f.pl per al futur
-
framtíðar·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
-
visió f de futur
-
fram·tönn <f. -tannar, -tennur>:
-
<MED> [dent f] incisiva f
-
♦ framtennur: dents incisives
-
fram·undan <adv.>:
-
I. <local>:
-
al davant
-
♦ land framundan!: terra a la vista!
-
II. <temporal>:
-
1. (a döfinni) imminent (molt a prop, en perspectiva, pràcticament ja a la vista)
-
♦ það er hætta framundan: hi ha un perill imminent, el perill és imminent
-
♦ það eru erfiðir tímar framundan: ens esperen temps difícils
-
♦ hvað er framundan?: <LOC FIG> quin és el programa? què ve ara?
-
♦ það er margt framundan: <LOC FIG> tenim molta feina pel davant
-
2. (á undan, á eftir, seinna) després (més endavant)
-
♦ það er nægur tími framundan: encara ens queda prou temps
-
♦ enginn veit hvað er framundan: <LOC FIG> ningú no sap el que el futur li oferirà
-
framur, fröm, framt <adj.>:
-
1. (ágætur, öðrum fremri) [pre]eminent (superior, que excel·leix sobre els altres, prominent)
-
2. (PEJOR = sem tranar sér fram) importú -una, carregós -osa (molest o pesat perquè es fica massa, agressivament o enutjosament intrús, fatxenda)
-
3. (PEJOR = vogaður & ósvífinn) atrevit -ida (arriscadament audaç & impertinent)
-
framúr·skarandi, -skarandi, -skarandi <adj.>:
-
que excel·leix, excel·lent, eminent, destacat -ada (que sobresurt part damunt els altres)
framúr·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>: avantguarda f, avantguardisme m
(moviment artístic i ideològic)
módernismi og framúrstefna: modernisme i avantguarda
framúrstefnu-: avantguardista, d'avantguarda
framúrstefnu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>: moviment m avantguardista (o: d'avantguarda)
framúrstefnu·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>: autor m avantguardista, autora f avantguardista
framúrstefnu·legur, -leg, -legt: avanguardista, d'avantguarda
framúrstefnu·list <f. -listar, -listir>: art m,f d'avantguarda
framúrstefnu·maður <m. -manns, -menn>: avantguardista m & f
-
fram·vegis <adv.>:
-
en el futur, d'avui en endavant
-
♦ og svo framvegis: etcètera
fram·vinda <f. -vindu, no comptable>: progrés m, avenç m (descabdellament de feina, projecte etc.)
-
framvindu·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:
-
informe m de seguiment
fram·vísa: presentar, mostrar
-
fram·vísi <f. -vísi, no comptable>:
-
presciència f, coneixement m de les coses futures, do m de la profecia
-
framþróunar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
-
zona f de desenvolupament
franki <m. franka, frankar>: 1. franc m (moneda)
belgískur franki: franc belga
franskur franki: franc francès
svissneskur franki: franc suís
2. <HIST> franc m, franca f (membre del poble dels francs)
-
frankíska <f. frankísku, frankískur>:
-
fràncic m (qualsevol dels idiomes parlats pels francs)
-
♦ → austur-frankíska “fràncic oriental”
-
♦ → fornfrankíska “fràncic antic”
-
♦ → miðfrankíska “fràncic central”
-
♦ → rínarfrankíska “fràncic renà”
-
♦ → vestur-frankíska “fràncic occidental”
-
frankískur, frankísk, frankískt <adj.>:
-
fràncic -a (propi del poble dels francs)
-
Frans <m. Frans, no comptable>:
-
Francesc m
-
♦ regla Frans frá Assisi: orde m dels franciscans
fransiskana·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>: convent franciscà
fransiskana·munkur <m. -munks, -munkar>: <RELIG> [monjo] franciscà m
fransiskana·regla <f. -reglu, -reglur>: <RELIG> orde franciscà, orde m de Sant Francesc
fransiskani <m. fransiskana, fransiskanar>: <RELIG> [monjo] franciscà m
fransisku·munkur <m. -munks, -munkar>: <RELIG> [monjo] franciscà m
fransisku·nunna <f. -nunnu, -nunnur>: <RELIG> [monja] franciscana f
fransiskus·munkur <m. -munks, -munkar>: <RELIG> [monjo] franciscà m
fransiskus·nunna <f. -nunnu, -nunnur>: <RELIG> [monja] franciscana f
franska <f. frönsku, no comptable>: francès m (llengua francesa)
fransk·brauð <n. -brauðs, -brauð>: baguet f
franskur, frönsk, franskt: francès -esa
franskar [kartöflur]: patates frites
-
frauð <n. frauðs, no comptable>:
-
1. (froða) escuma f (massa de bombolles)
-
2. (hluti beins) teixit esponjós (part d'os)
-
3. (mjög meyr ís) gel esponjós (glaç abans de fondre's totalment)
-
4. <CULIN> suflé m
-
5. (frauður, lélegur mergur) moll m d'os pansit (moll d'os, sec i pansit, d'animals que estaven molt prims o anaven famolencs)
-
frauð·bein <n. -beins, -bein>:
-
<MED> os esponjós (teixit esponjós d'os)
-
frauð·búðingur <m. -búðings, -búðingar>:
-
<CULIN> mus f, mousse f
-
frauð·gúm <n. -gúms, -no comptable>:
-
1. (efni unnið úr mjólkursafa) escuma f de làtex, escuma f de cautxú (goma obtinguda de la saba de certs arbres)
-
2. <PLÀST> goma-escuma f
-
frauð·ís <m. -íss, -ísar>:
-
<CULIN> sorbet m (tipus de gelat)
-
frauð·plast <n. -plasts, -plöst>:
-
<PLÀST> poliestirè m
-
frauð·steypa <f. -steypu, no comptable>:
-
formigó escumós (o: cel·lular) (tipus de formigó)
-
frauð·tifa <f. -tifu, -tifur>:
-
cigala escumosa (insecte Philaenus spumarius)
-
frauð·vefur <m. -vefjar, -vefir>:
-
<MED> teixit esponjós (p. ex. d'os)
-
frauð·vörtur <f.pl -vartna (o: -varta)>:
-
<MED> mol·lusc contagiós, molluscum contagiosum (infecció cutània)
frá <prep.+dat>: de
ég er frá Mæorku: som de Mallorca
frá því í maí 1990: d'ençà del maig del 1990
frá og með tólfta desember til tuttugasta og fjórða desember: del dotze de desembre (inclòs) fins al vint-i-quatre de desembre
skammt frá <+ Dat.>: a poca distància de..., no gaire lluny de...
frá → fregna²
frá því: des que
-
frá·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:
-
diferent
-
♦ frábreyttur e-u: diferent de
-
frá·brugðinn, -brugðin, -brugðið <adj.>:
-
diferent
-
♦ frábrugðinn e-u: diferent de
-
frá·bær, -bær, -bært <adj.>:
-
excel·lent, magnífic -a
-
frábær·lega <adv.>:
-
de manera excel·lent, magníficament, extraordinàriament
-
frá·dráttur <m. -dráttar, no comptable>:
-
1. <MAT> subtracció f, resta f
-
♦ vera e-m til frádráttar: <LOC FIG> anar en detriment (o: perjudici) d'algú
-
2. <FISC> retenció f [fiscal], deducció f [del sou brut]
-
frá·drægur, -dræg, -drægt <adj.>:
-
<FOTO> subtractiu -iva
-
♦ frádrægur¹ ~ viðlægur² litur: color subtractiu¹ ~ additiu²
-
frá·fall <n. -falls, -föll>:
-
1. (dauði, fall) mort f, caiguda f (decés)
-
◊ ...og varð aldrei glaður, svo þótti honum mikið um fráfall Ólafs konungs, og hvorki nam hann yndi á Íslandi né í Noregi: ...i tant de greu li sabia la mort del rei Olaf que ja no va tornar a tenir delit de res i no se sentia bé ni a Islàndia ni a Noruega
-
2. (útfall) baixada f de l'aigua (amb l'inici de la marea baixa)
-
◊ í fráfalli sjóvarins: amb la marea baixa
-
fráhvarfs·heilkenni <n. -heilkennis, -heilkenni>:
-
<MED> síndrome f d'abstinència
-
frá·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
-
1. (fjarstæður) absurd -a (desenraonat, que no té sentit & il·lusori, fantàstic, increïble)
-
◊ því það líst mér fráleitt að senda fanga og tjá eigi um leið sakargiftir gegn honum: perquè em sembla absurd d'enviar un pres sense indicar alhora les acusacions que hi ha contra ell
-
♦ þetta er alveg fráleitt: això és absolutament absurd
-
2. (afleitur, mjög slæmur) molt dolent -a (xerec, pèssim, de baixa qualitat)
-
♦ þetta er alveg fráleitt: això no farà pas al cas; això es totalment inservible
-
3. (frábitinn) oposat -ada a (contrari a, no propens a, ple d'animadversió vers)
-
♦ fráleitur e-u: #1. no inclinat -ada vers una cosa, mal disposat -ada envers una cosa (persona). #2. incompatible amb una cosa (cosa)
-
frá·munalega <adv.>:
-
terriblement, espantosament (extraordinàriament, molt molt, exageradament, extremadament)
-
<†>
frán·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
-
d'ulls espurnejants
-
<†>
frán·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
-
d'ulls espurnejants
-
<†>
fránn <m. fráns, fránir>:
-
drac m
-
<†>
fránn, frán, fránt <adj.>:
-
1. (leiftrandi, ormfránn) espurnejant (guspirejant)
-
◊ þá kømr inn dimmi dreki fliúgandi, naðr fránn, neðan frá Niðafiǫllom; berr sér í fiǫðrom flýgr vǫll yfir , Niðhǫggr, nái. Nú mun hon søcqvaz: arriba volant el drac fosc, la vibra refulgent, pujant (el punt de partida del vol del drac s'ha de situar a l'inframón) des de les Muntanyes de la Foscor. Niðhǫggr duu els cadàvers entre les plomes sobrevola l'esplanada (Óskópnir o Vígríðr, de qui Snorri (igual que els Vafðrúðnismál, estrofa 18) afirma vǫllrinn Vígríðr er hundrað rasta víðr á hvern veg). És l'hora en què ella (hom ignora qui és aquest ella. Al meu entendre, Niðhǫggr és un drac femella i, per tant, aquest ella hi fa referència: després de recollir els morts de què es nodrirà xuclant-los la sang, la vibra torna a enfonsar-se en el submón) s'enfonsarà
-
♦ frán augu: ulls espurnejants
-
♦ ormfrán augu: ulls espurnejants com els d'un drac
-
2. (hvass, eggfránn) [de tall] esmolat -ada (afilat)
-
3. (hugdjarfur) valent (intrèpid, coratjós)
-
frá·rein <f. -reinar, -reinar>:
-
sortida f (de carretera, autopista, autovia)
-
frárennslis·rör <n. -rörs, -rör>:
-
tub m de desguàs
-
frá·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
relat m, narració f (→ frásögn)
-
◊ “sönn frásaga af spanskra manna skiptbrotum og slagi” eftir Jón Guðmundsson lærða: “Relació verídica dels naufragis dels espanyols i de llur matança” per Jón Guðmundsson el lletraferit
-
♦ e-ð er ekki í frásögur færandi: <LOC FIG> una cosa és tan poc important que no s'ho paga de parlar-ne, això no s'ho paga d'esmentar-ho
-
frásagnar·list <f. -listar, pl. no hab.>:
-
narrativa f
-
frásagnar·tækni <f. -tækni, no comptable>:
-
<LITER> tècnica narrativa
-
♦ hafa góð tök á frásagnartækninni: tenir un bon domini de la tècnica narrativa
-
frásagnar·verður, -verð, -vert <adj.>:
-
digne -a d'ésser narrat -ada, mereixedor -a d'ésser narrat -ada
-
frá·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
-
divorciat -ada
-
frá·skilnaður <m. -skilnaðar, pl. no hab.>:
-
1. (aðskilnaður) separació f
-
◊ en það voru mikil fagnaðarlæti þegar við sáumst í gær eftir 4 vikna fráskilnað: hi va haver una explosió d'alegria quan ahir ens vam tornar a veure després de 4 setmanes de separació
-
2. (dauði) desaparició f
-
◊ misstum mann í gær, efa ekki að allar manneskjur sem þekktu hann taki fráskilnað hans nærri sér: ahir vam perdre un home; no tinc cap mena de dubte que tothom que el va conèixer, haurà sentit la seva desaparició
-
3. (um hjón) divorci m
-
◊ ...á meðan 35% af fólki yfir 35 ára áttu engann elskhuga fyrsta árið eftir fráskilnað: ...mentre que un 35% de la gent de més de 35 anys no va tenir cap amant el primer any després del divorci
-
frá·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
-
1. <GEN> relat m, història f, narració f, <LIT> relació f
-
♦ áhrifamikil frásögn: un relat impressionant (o: que causa una gran impressió)
-
♦ frásögn af e-u: relat de...
-
♦ heyra safaríka frásögn af e-m: sentir a contar una història ben sucosa sobre algú
-
2. (skýrsla) relació f (informe, exposició d'uns fets, narració detallada d'uns fets)
-
♦ vera einn til frásagnar af e-u: <LOC FIG> ésser l'únic que conta una cosa, ésser l'únic testimoni d'una cosa
-
fráveitu·vatn <n. -vatns, no comptable>:
-
aigües f.pl residuals
-
frá·vita <adj. inv.>:
-
(vitstola) que ha perdut el cap (o: seny) (que ha perdut el senderi, el judici)
-
◊ þú ert örvita: has perdut el seny, t'has tornat boig
-
◊ því að hvort sem vér höfum orðið frávita, þá var það vegna...: perquè, si havíem perdut el seny, era per...
-
◊ þótt ég vildi hrósa mér, væri ég ekki frávita, því að ég mundi segja sannleika: encara que, si volgués glorificar-me, no seria pas un home sense seny, car diria la veritat
-
◊ ég hef gjörst frávita: þér hafið neytt mig til þess: m'he tornat boig: [però vosaltres] m'hi haveu constret
-
freð·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:
-
(túndra) tundra f
fregna¹ <fregna ~ fregnum | fregnaði ~ fregnuðum | fregnað ║ e-ð>: sentir a dir una cosa,
assabentar-se d'una cosa, esbrinar una cosa, [arribar a] saber una cosa
(†) fregna² <fregn ~ fregnum | frá ~ frágum | fregið ║ e-ð>: variant arcaica o literària de
→ fregna¹ “assabentar-se de, sentir a dir”
-
freigátu·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
-
*melva llisa, *bísol m (peix Auxis thazard syn. Auxis thazard thazard) (→ barðamakríll; → bónítóbróðir)
|
Recomanam d'emprar melva llisa o bísol per a l'espècie Auxis thazard thazard i reservar melva o melva vera per a l'espècie Auxis rochei.
En el cas de melva llisa, es tracta d'una encunyació nostra; pel que fa al mot bísol, proposam de ressuscitar, a fi i efecte d'emprar-lo en aquest sentit, el mot bísol, que, segons el DCVB, designava antigament l'espècie Scomber japonicus ‘bis’.
En català, la tònica general és d'emprar el mot melva tant per a l'espècie Auxis rochei com per a l'espècie Auxis thazard (Cf., per exemple, B.O.E., en versió catalana, de dilluns, 17 de febrer del 2003, p. 1190: ORDRE APA/62/2003, de 20 de gener, per la qual es regula l’exercici de l’activitat pesquera amb art d’almadrava i la concessió de les llicències.) |
|
-
freista <freista ~ freistum | freistaði ~ freistuðum | freistað ║ e-s>:
-
temptar algú ~ una cosa
-
♦ freista gæfunnar: temptar la sort
-
♦ freista þess að <+ inf.>: fer la temptativa de <+ inf.>, provar de <+ inf.>, tractar de <+ inf.>
-
freistandi, freistandi, freistandi <adj.>:
-
temptador -a
-
freistast <freistast ~ freistumst | freistaðist ~ freistuðumst | freistast>:
-
veure's temptat -ada
-
♦ láta freistast: deixar-se temptar
freisting <f. freistingar, freistingar>: temptació f
falla fyrir freistingunni: caure en la temptació
standast freistinguna: resistir la temptació
stansast freistinguna: aturar la temptació
-
freistni <f. freistni, no comptable>:
-
temptació f
-
♦ leiða e-n í freistni: induir algú a temptació
-
◊ og eigi leið þú oss í freistni, heldur frelsa oss frá illu: i no ens deixis caure en la temptació, ans deslliura'ns del mal
frekar <adv.>: 1. (heldur) més aviat, més tost (Men.)
frekar en...: al contrari que..., a diferència de...
ekki frekar en...: [exactament] igual que...
vilja frekar e-ð [en e-ð annað]: estimar-se més una cosa [que no una altra], preferir
una cosa [a una altra]
ég vil frekar...: m'estimo (o: estimaria) més...
—mér datt í hug að við gætum farið út að borða í kvöld. —ég held,
ég vilji frekar vera heim, fyrirgefðu: se m'ha ocorregut que aquest vespre
podríem sortir a sopar fora. —crec que m'estimo més de romandre a casa, disculpa
2. (fremur) força, bastant
frekar <+ adj.>: força <+adj.>
3. (nánar) més [extensament]
eitthvað frekar: una mica més [extensament]
ekkert frekar: res més
ég vil ekkert frekar: no vull res més
frekari, frekari, frekara: ulterior
ekkert frekara: res més, res pus (Mall.)
frekari upplýsingar um e-ð: més informació (o: ressenyes) sobre una cosa
frekast: més aviat
-
frekna <f. freknu, freknur>:
-
piga f, <MED> efèlide f (taqueta a la pell)
frekur, frek, frekt: 1. amb empenta, emprenedor -a (agressiu per fer coses)
2. atrevit -ida (descarat, impertinent, fresc)
3. cobejós -osa, delerós -osa (desitjós)
vera frekur til fjörsins: <LOC> estimar la vida
frelsi <n. frelsis, no comptable>: llibertat f
glata frelsinu: perdre la llibertat
þér voruð, bræður, kallaðir til frelsis: vosaltres, germans,
heu estat cridats a la llibertat
öðlast frelsið: obtenir la llibertat
-
-
◊ leggist maður með konu, sem er ambátt og heitbundin öðrum manni en hefur ekki enn verið keypt frjáls eða gefið frelsi (ħuφˈʃāh ~ חֻפְשָׁה: wə-hāφədˈdēh lɔʔ niφˈdāθāh ʔō ħuφˈʃāh lɔʔ nittan־ˈlā-ḥ, וְהָפְדֵּה לֹא נִפְדָּתָה, אוֹ חֻפְשָׁה לֹא נִתַּן-לָהּ), liggur refsing við. Þau skulu þó ekki líflátin af því að hún hafði ekki fengið frelsi (ħāˈφaʃ ~ חָפַשׁ: kī־ˈlɔʔ ħupˈpāʃāh, כִּי-לֹא חֻפָּשָׁה): si un home jeu amb una dona que és una serva i promesa d'un altre home, i que encara no ha estat remuda ni li ha donat llibertat, serà castigat. Tanmateix, no seran executats, ja que ella no havia rebut la llibertat
-
frelsis·elskandi, -elskandi, -elskandi <adj.>:
-
amant de la llibertat
frelsun <f. frelsunar, frelsanir. Pl. poc hab.>: <esp. POLÍT> liberació f,
alliberament m, alliberació f
-
fremd <f. fremdar, no comptable>:
-
(vegsauki) [augment m de l']honor m,f (reforçament o increment de la reputació o renom)
fremja <frem ~ fremjum | framdi ~ frömdum | framið ║ e-ð>: cometre una cosa, perpetrar una cosa
fremja glæp: cometre un crim
(†) fremjast <fremst ~ fremjumst | framdist ~ frömdumst | framist ║ vel>: obtenir
gran distinció en la vida, fer-se o ésser gran, assolir gran fama
-
fremri, fremri, fremra <adj. formes febles del grau comparatiu de → framur, fröm, framt>:
-
el més al capdavant de dos, el més endavant de dos, el primer de dos ~ la primera de dues (GEN & FIG)
-
♦ fremri röðin: la filera del davant
-
♦ vera fremri e-m: ésser superior a algú
-
fremur <adv. comp. de frammi >:
-
1. <GEN> més aviat, més tost (Men.)
-
♦ engu fremur en...: tan poc com...
-
♦ enn fremur: en ultra, a més a més
-
♦ fremur en...: abans que [no]..., més aviat que [no]...
-
◊ hann vill kók fremur en pepsi: s'estima més coca-cola que no pas pepsi
-
◊ markaðir stjórnast af hvatvísi fremur en rökvísi: els mercats es regeixen més aviat per l'impuls arrauxat que no pas per la lògica analítica
-
♦ og það því fremur: i això, més que més
-
♦ venju fremur: poc habitual, no gaire freqüent
-
♦ öðru fremur: preferentment, amb preferència
-
2. <+ adj. o + adv.>: força <+ adj. o + adv.>
-
◊ fremur góður: força bo, no pas dolent
-
◊ fremur viðvaningslega gerður: fet força afeccionadament
-
fremsti, fremsta, fremsta <adj. formes febles del grau superlatiu de → framur, fröm, framt>:
-
el més al capdavant de tots (GEN & FIG)
-
fremstur, fremst, fremst <adj. formes fortes del grau superlatiu de → framur, fröm, framt>:
-
el més al capdavant de tots (GEN & FIG)
-
♦ allra fremstur: el primer de tots
-
♦ fremstur í röð skálda: el més preeminent dels poetes
-
♦ fremstur í röðinni: el primer de la fila
-
frera·vingull <m. -vinguls, -vinglar>:
-
ussona f polar, pèl m de guilla polar, festuca fpolar (planta Festuca hyperborea)
-
freska <f. fresku, freskur. Gen. pl.: freskna>:
-
<ART> fresc m
fress <m. fress, fressar> i <n. fress, fress>: gat mascle, moix mascle (Bal.)
-
frestur <m. frests, frestir>:
-
termini m
-
♦ á <+ indicació de temps> fresti: cada <+ indicació de temps.>
-
♦ á klukkutíma fresti: cada hora
-
♦ á hálfsmanaðar fresti: cada quinze dies
-
♦ á hálftíma fresti: cada mitja hora
-
♦ á korters fresti: cada quart [d'hora], cada quinze minuts
-
♦ frestur rennur út fyrsta ~ annað ~ þriðja ~ fjórða ágúst: el termini acaba el primer d'agost ~ el dos d'agost ~ el tres d'agost ~ el quatre d'agost
-
♦ slá (o: skjóta) e-u á frest: ajornar una cosa
freta¹ <freta ~ fretum | fretaði ~ fretuðum | fretað>: fer un pet (fer una ventositat, petar-se)
(†) freta² <fret ~ fretum | frat ~ frátum | fretið>: variant arcaica de → freta¹ “fer un pet”
-
freyða <freyði ~ freyðum | freyddi ~ freyddum | freytt>:
-
fer escuma, escumejar
-
freyði <n. freyðis, freyði>:
-
(slýjulegur mergur) moll m d'os [d'animal] (de textura o consistència llimosa)
freyði·vín <n. -víns, -vín>: cava m, vi escumós
-
freyju·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
acònit (o: aconit) m (qualsevol planta del gènere Aconitum) (→ bláhjálmur; → fagurhjálmur; → ljóshjálmur; → snoðhjálmur; → sólhjálmur; → venusvagn; → þórshjálmur)
|
En català s'ha generalitzat la pronunciació errònia acònit, per comptes de la correcta aconit, atès el llatí ăcŏnītum -ī (← grec ἀκόνῑτον). |
|
|
|
|
freyju·brá <f. -brár, -brár>: 1. (planta) margaridera f de prat, margaridera vera, margalidera f
[de camp](Bal.) (planta Chrysanthemum leucanthemum syn. Leucanthemum vulgare)
2. (blóm) margarida f [de prat], margarida vera, margalida f [de camp](Bal.) (flor
de la planta Chrysanthemum leucanthemum syn. Leucanthemum vulgare)
frétt <f. frettar, fréttir>: 1. notícia f
fá fréttir af e-m: tenir notícies d'algú
frétt um e-ð: notícia sobre (o: de) una cosa
[þurfa að] færa [e-m] vondar fréttir: [haver de] donar[-li a algú] males notícies
góð frétt ~ góðar fréttir: bona notícia ~ bones notícies
slæmar fréttir: males notícies, notícies dolentes
þú segir fréttir!: això sí que és una notícia!
2. Fréttir: les telenotícies (programa de televisió)
3. reportatge m (informació de mitjans de comunicació sobre fet, situació etc.)
frétt með fréttaljósmyndun: reportatge gràfic
gera frétt um e-ð: fer un reportatge sobre una cosa
frétta <frétti ~ fréttum | frétti ~ fréttum | frétt>:
1. <e-ð>: 1. (fá að vita) sentir a dir una cosa, ennovar-se d'una cosa
hvað er að frétta?: <LOC> Que hi ha de nou?
2. <e-s>: (spyrja) preguntar per una cosa, ennovar-se d'una cosa preguntant
frétta tíðinda: demanar notícies noves
3. <[e-ð] af e-m>: sentir notícies d'algú
ég frétti af honum: he tingut notícies d'ell
-
frétta·bann <n. -banns, -bönn>:
-
bloqueig informatiu
-
frétta·blað <n. -blaðs, -blöð>:
-
1. <GEN> butlletí m de notícies
-
2. (dagblað) diari m (periòdic)
-
frétta·burður <m. -burðar, pl. no hab.>:
-
xafarderies f.pl
-
frétta·flutningur <m. -flutnings, no comptable>:
-
cobertura informativa, [emissió f de] notícia f, reportatge m
-
◊ einungis takmarkaður fréttaflutningur í útvarpi: només determinades emissions de notícies per la ràdio
-
frétta·ljósmyndari <m. -ljósmyndara, -ljósmyndarar>:
-
reporter gràfic, reportera gràficva
-
frétta·maður <m. -manns, -menn>:
-
reporter m, reportera f
-
frétta·ljósmyndun <f. -ljósmyndunar, -ljósmyndanir>:
-
il·lustració gràfica de notícia o reportatge
-
frétta·mynd <m. -myndar, -myndir>:
-
reportatge m
-
frétta·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
-
corresponsal m & f (cast.) [de notícies], corresponent m & f [de notícies]
-
frétta·skrifari <m. -skrifara, -skrifarar>:
-
redactor m [de notícies], redactora f [de notícies]
-
frétta·snati <m. -snata, -snatar>:
-
reporter m, reportera f
fréttast <fréttist ~ fréttumst | fréttist ~ fréttumst | frést: assabentar-se de
það fréttist að...: se sent a dir que..., es parla que...
það hefur frést að...: s'ha sabut que..., ha corregut la notícia que...
-
frétta·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
-
agència f de notícies
-
frétta·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
-
butlletí informatiu [d'última hora]
-
frétta·tímarit <n. -tímarits, -tímarit>:
-
revista f de notícies
-
frétta·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
-
noticiari m, programa m de notícies
-
frétta·þula <f. -þulu, -þulur. Gen. pl.: -þulna o: -þula>:
-
presentadora f del telenotícies
-
frétta·þulur <m. -þular, -úulir>:
-
presentador m del telenotícies
friðar·boð <n. -boðs, -boð>: oferta f de pau, proposta f de pau
friðar·fundur <m. -fundar, -fundir>: conferència f per la pau
friðar·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>: marxa f per la pau
friðar·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>: moviment m pacifista
friðar·kostir <m.pl -kosta>: condicions f.pl de pau
-
friðar·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
-
espatifil·le m, lliri m de la pau, bandera blanca (planta Spathiphyllum wallisii)
friðar·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur>: conferència f per la pau
friðar·samningur <m. -samnings, -samningar>: tractat m de pau
friðar·tímar <m.pl -tíma>: temps m.pl de pau
á friðartímum: en temps de pau
friðar·umleitanir <f.pl -umleitana>: negociacions f.pl per la pau
friðar·verðlaun <n.pl -verðlauna>: premi m per la pau
friðarverðlaun Nóbels: premi nòbel de la pau
friðar·viðræður <f.pl -viðræðna o: -viðræða>: converses f.pl de pau
-
friðar·þel <n. -þels, no comptable>:
-
sentiment[s] m.[pl] de pau, esperit m de pau
-
◊ hann er sá sem byggja mun musteri Drottins, og hann mun tign hljóta, svo að hann mun sitja og drottna í hásæti sínu, og prestur mun vera honum til hægri handar, og friðarþel (וַעֲצַת שָׁלוֹם) mun vera milli þeirra beggja: ell és el qui bastirà el temple de Jahvè pel qual n'obtindrà la glòria: s'asseurà en el seu tron i hi governarà, i hi haurà un sacerdot a la seva dreta i entre tots dos hi regnarà un esperit de pau
-
frið·helgi <f. -helgi, no comptable>:
-
inviolabilitat f
-
♦ friðhelgi alþingismanna: immunitat parlamentària
-
♦ friðhelgi diplómata: immunitat diplomàtica
-
frið·semd <f. -semdar, no comptable>:
-
1. <GEN> concòrdia f (caràcter pacífic i conciliador & estat de pau & amor de la pau)
-
2. (friðsæld, ró) quietud f, pau f, tranquil·litat f (calma, placidesa)
-
friðsemdar·maður <m. -manns, -menn>:
-
persona pacífica, persona f de pau
-
◊ syndugur maður spillir vináttu og vekur upp fjandskap hjá friðsemdarmönnum (= ἀνὰ μέσον εἰρηνευόντων): el pecador destrueix l'amistat i desperta l'enemistat entre la gent de pau
-
frið·sæld <f. -sældar, no comptable>:
-
1. <GEN> caràcter pacífic
-
2. (kyrrð og ró) quietud f, pau f (placidesa, tranquil·litat)
-
frið·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
-
1. <GEN> pacífic -a
-
2. (kyrrlátur, rólegur) plàcid -a (quiet, tranquil)
-
friður <m. friðar, no comptable>:
-
1. (friðarástand & ró, næði & RELIG) pau f (absència de guerra & tranquil·litat, quietud & RELIG)
-
♦ friður Drottins sé með yður: que la pau del Senyor sia amb vosaltres
-
♦ —friður sé með þér / (svar) —og með þér: —la pau sigui amb tu / (resposta) —i amb tu
-
♦ friður [sé] með ykkur: que la pau sigui amb vosaltres
-
♦ Ó, þú Guðs lamb Kristur, þú sem sem burt ber heimsins synd. Gef oss þinn frið: anyell de Déu que llevau el pecat del món, donau-nos la pau
-
♦ kaupa sér friður: <LOC FIG> fer alguna cosa perquè hom el deixi a un en pau, fer els possibles perquè a un el deixin en pau
-
♦ láta e-n vera í friði: deixar algú en pau, deixar tranquil algú
-
♦ rómverski friðurinn : <HIST> la Pau Romana
-
♦ semja frið: concloure la pau, fer la pau
-
♦ vera [aldrei] til friðs: <LOC FIG> donar sempre guerra, no donar ni un moment de pau, [no] estar [mai] tranquil -il·la, [no] parar [mai] quiet -a
-
♦ vopnaður friður: pau armada
-
♦ Westfalski friðurinn: <HIST> la Pau de Westfàlia
-
♦ það er aldrei friður, alltaf verið að blessa: <LOC FIG> é que no puc tenir ni un moment de tranquil·litat!
-
2. <†> (vinátta, ást, velvild, góðfýsi) amistat f (amicícia; afecte, amor, simpaties)
-
◊ eldi heitari ǀ brennr með illom vinom ǁ
friðr fimm daga; ǁ
enn þá sloknar, ǀ er inn sétti kømr, ǁ
ok versnar allr vinskapr: més ardent que el foc crema entre els mals amics l'amistat durant cinc dies, però llavors, quan arriba el sisè dia, tota aqueixa amistat s'apaga i va de mal a pitjor
-
3. <†> (lagavernd ?, lögsögn ?) ordinament jurídic, ordinacions f.pl (furs, garanties jurídiques del rei vers els súbdits <?>)
-
♦ gera frið fyrir land sitt: <HIST JUR> renovar la pau <?>, renovar l'ordinament jurídic <?>, renovar els furs <?>, renovar les ordinacions <?>
-
◊ það varð til tíðinda um sumarið öndvert að konungur fór í stefnuleiðangur austur í Brenneyjar og gerði frið fyrir land sitt eftir því sem lög stóðu til hið þriðja hvert sumar. Sá fundur skyldi vera lagður höfðingja í milli að setja þeim málum er konungar áttu um að dæma. Það þótti skemmtileg för að sækja þann fund því að þangað komu menn nær af öllum löndum þeim er vér höfum tíðindi af: quan ja s'anava acostant l'estiu, es va esdevenir que el rei es va dirigir, amb la flota que havia fet aplegar, cap a l'est, cap a les illes Brenneyjar, amb la intenció de renovar els furs per als seus dominis, tal com s'havia de fer cada tres estius d'acord amb el que prescrivia la llei. Aquesta trobada entre els grans del país es concertava per tal que es poguessin solucionar els afers sobre els quals [només] tenien potestat de decisió els reis. Poder assistir a aquesta trobada es considerava una [autèntica] diversió, ja que s'hi podia trobar gent de gairebé tots els països de què tenim notícia (Kr. Kalund 1896, pàg. 22, anota: fór í stefnuleiðangr, „unternahm einen zug mit dem kriegsheer, nach der angesetzten zusammenkunft (stefna)“. Ueber den leiðangr vgl. zu Egilssaga 9, 1, i pàg. 23: gerði frið, „erneuerte den frieden“, i el passatge que ve a continuació: eptir því sem lǫg stóð til, „der beschaffenheit des gesetzes gemäss“, d. h. infolge der vertragsmässigen bestimmungen (nämlich dass der friede jeden dritten sommer erneuert werden sollte). Quant a les illes Brenneyjar, indica que es tracta d'un petit arxipèlag situat davant la costa de Suècia. Una de les illes, situada davant la desembocadura del riu Göta älv, a prop de Göteborg, continua portant en l'actualitat el nom de Brännö. Finalment, interpreta setja þeim málum com a „diese sachen abmachen“)
frið·þæging <f. -þægingar, -þægingar>: <RELIG> expiació f
friðþægingar-: expiatori -òria
-
friðþægingar·dagur <f. -dags, -dagar>:
-
<RELIG JUD> dia m de l'expiació, dia m del gran perdó, iom m quipur, iom m kippur (יוֹם כִּפּוּר) ( → jóm kippúr)
-
♦ friðþægingardagurinn: <RELIG JUD> el dia del gran perdó
-
◊ tíunda dag þessa hins sjöunda mánaðar er friðþægingardagurinn: el desè dia d'aquest setè mes serà el dia de l'expiació
friðþægingar·dauði <m. -dauða, -dauðar>: mort expiatòria
friðþægingardauði Krists: la mort expiatòria de Jesucrist
-
friðþægingar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
<RELIG JUD> festa f de l'expiació, festa f del gran perdó, festa f del iom quipur, festa f del iom kippur (יוֹם כִּפּוּר) ( → jóm kippúr)
-
♦ hin mikla friðþægingarhátíð: <RELIG JUD> la festa del gran perdó
friðþægingar·musteri <n. -musteris, -musteri>: temple expiatori
friðþægingarmusteri hinnar heilögu fjölskyldu í Barselónu: el temple
expiatori de la Sagrada Família de Barcelona
-
frið·þægja <-þægi ~ -þægjum | -þægði ~ -þægðum | -þægt ║ fyrir e-ð>:
-
expiar una cosa
-
◊ friðþægja fyrir syndirnar: expiar els pecats
-
Frigg <f. Friggjar, no comptable>:
-
<MITOL> Frigg f, Frigga f, d'un germànic ← *Frii̯ʝō ← pregermànic *Prii̯ʝā, forma paral·lela a la del sànscrit Priyā́ ‘estimada’. Deessa ansínia, filla d'en Fjǫrgynn, esposa de l'Odin i mare del déu Bàlder. En la interpretatio germanica fou assimilada a la deessa romana Venus, de manera que el dies Veneris dels romans fou traduït com a Frii̯ʝōz daɣaz ‘dia de Frii̯ʝō
-
friggjar·gras <n. -grass, -grös>:
-
*platantera hiperbòria, *herba f de Venus (planta Platanthera hyperborea syn. Habenaria hyperborea)
friggjar·skel <f. -skeljar, -skeljar>: escopinya f, venus cambrera
(mol·lusc Circomphalus casinus syn. Venus casina)
-
fritta <f. frittu, frittur. Gen. pl.: fritta>:
-
fura f (mamífer Mustela putorius furo)
frí <n. frís, frí>: vacances f.pl
hún tók sér nokkura daga frí: ha agafat uns quants dies de descans
taktu þér frí í dag: agafa't el dia lliure
frí·dagur <m. -dags, -dagar>: [dia m de] festa f (en oposició a dia fener)
frídagur verkamanna: primer de maig, la festa del treball o dels treballadors
-
fríð·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
beutat f, bellesa f
fríður, fríð, frítt: bell -a
frí·merki <n. -merkis, -merki>: segell m (de correus)
ég ætla að fá frimerki á þetta: necessito segells per aquestes coses
-
Frísi <m. Frísa, Frísir (o: Frísar)>:
-
frisó m, frisona f
-
Frís·land <n. -lands, -lönd>:
-
Frísia f
-
♦ → Austur-Frísland “Frísia Oriental”
-
♦ → Norður-Frísland “Frísia Septentrional, Frísia f del Nord”
-
♦ → Vestur-Frísland “Frísia Occidental”
-
Frís·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
-
frisó m, frisona f
-
frísneska <f. frísnesku, frísneskur>:
-
frisó m, llengua frisona
-
♦ → austurfrísneska “frisó oriental”
-
♦ → norðurfrísneska “frisó septentrional”
-
♦ → vesturfrísneska “frisó occidental”
-
frísneskur, frísnesk, frísneskt <adj.>:
-
frisó -ona
-
◊ Frísnesku eyjarnar: Illes Frisones
-
frístunda- <en compostos>:
-
afeccionat -ada, aficionat -ada (cast., ekki ritm./no lit.)
-
frístunda·hús <n. -húss, -hús>:
-
segon habitatge, casa f de cap de setmana
-
frí·verslun <f. -verslunar, no comptable>:
-
lliure comerç m
-
fríverslunar·samtök <n.pl -samtaka>:
-
associació f de lliure comerç
-
♦ Fríverslunarsamtök Evrópu: Associació Europea de Lliure Comerç
-
♦ samningur um stofnun Fríverslunarsamtaka Evrópu: convenció [d'Estocolm] sobre la creació de l'Associació Europea de Lliure Comerç
-
fríverslunar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
-
àrea f de lliure comerç
-
♦ fríverslunarsvæði Ameríku: Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques
frjáls, frjáls, frjálst: lliure
frjáls félagasamtök: ONG f, organització no-governamental
-
frjáls·borinn, -borin, -borið <adj.>:
-
nascut -uda lliure, nat nada lliure
-
frjáls·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
-
liberalisme m
-
frjálshyggju-anarkismi <m. -anarkisma, pl. no hab.>:
-
liberalisme m anarquista, anarcocapitalisme m
-
frjálshyggju-anarkisti <m. -anarkista, -anarkistar>:
-
liberal anarquista m & f, anarcocapitalista m & f
-
frjálshyggju-anarkískur, -anarkísk, -anarkískt <adj.>:
-
liberal anarquista, anarcocapitalista
-
frjálshyggju·maður <m. -manns, -menn>:
-
<POLÍT> liberal m & f
-
frjáls·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
liberal
-
frjáls·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
llibertat f (→ frelsi)
-
frjáls·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
-
liberalisme m
frjáls·lyndur, -lynd, -lynt: <GEN & POLÍT> liberal
-
Frjálslyndi Flokkurinn <Frjálslynda Flokksins>:
-
(á Íslandi) Partit Liberal (partit polític islandès de tendència liberal-conservadora, però molt més centrista que no pas el Partit de la Independència)
|
El Partit Liberal islandès o Frjálslyndi Flokkurinn fou fundat el 26 de novembre del 1998 per gent que dissentia del programa del Sjálfstæðisflokkurinn. El seu equivalent a Catalunya fóra Unió Democràtica de Catalunya. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.xf.is/. |
|
-
frjáls·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
-
llibertat f de moviment[s], llibertat f d'acció
frjó·angi <m. -anga, -angar>: borró m, ull m (brot tendre de planta)
-
frjó·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:
-
1. <AGRIC GEN> esqueix m
-
2. <AGRIC vínviðar> murgó m, capficada f, colgat m, capficó m (de cep)
-
frjó·næmi <n. -næmis, no comptable>:
-
<MED> febre f del fenc
-
frjór, frjó, frjótt <adj.>:
-
fèrtil
-
frjósa <frýs ~ frjósum | fraus ~ frusum | frosið>:
-
congelar-se
-
♦ frjósa í hel: morir congelat -ada, morir de fred
-
frjó·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
1. <GEN> fèrtil, fructífer -a
-
2. (um dýr) fecund -a, prolífic -a (animal)
-
frjóvgun <f. frjóvgunar, frjóvganir>:
-
<ZOOL & BOT> fecundació f
-
frjó·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
-
<BOT> filament m estaminal
-
froða <f. froðu, no comptable>:
-
escuma f, sabonera f (Bal.)
-
froðu·fall <n. -falls, -föll>:
-
(froða um munninn) escuma f al voltant de la boca (símptoma de la ràbia en gos, de l'epilèpsia etc.)
-
froðu·snakk <n. -snakks, no comptable>:
-
(marklaust kjaftæði, þvaður) xerrameca f
-
froðu·snakkur <m. -snakks, -snakkar>:
-
1. (hégilja) superxeria f (creences irracionals de la gent, imaginacions de la gent)
-
2. (ímyndun) imaginacions f.pl (fruit de la imaginació, però que no és pas real)
froskur <m. frosks, froskar>: granota f, granot m (Bal.)
-
frost <n. frosts, frost>:
-
1. <<FÍS & METEO> gelada f
-
♦ fimm stiga frost: <LOC> cinc graus sota zero
-
♦ frostið hefur mælst þrjátíu og þrjú stig í nótt: anit s'han mesurat trenta-tres graus sota zero
-
♦ frostið var tuttugu og tvö stig [í logni]: ha fet vint-i-dos graus sota zero [en albaïna]
-
2. frost <n.pl frosta>: temps m de les gelades, gelades persistents i continuades
-
frost·harka <f. -hörku, -hörkur. Gen. pl.: -harkna o: -harka>:
-
fred rigorós (o: glacial; o: intens)
-
♦ miklar frosthörkur: freds molt intensos
-
frost·lögur <m. -lagar, no comptable>:
-
anticongelant m
-
frost·mark <n. -marks, -mörk>:
-
punt m de congelació
-
frost·vara <f. -vöru, pl. no hab.>:
-
congelats m.pl (secció de supermercat)
-
fróa <fróa ~ fróum | fróaði ~ fróuðum | fróað ║ e-m>:
-
1. (hugga) aconhortar algú, confortar algú (donar consol, consolar)
-
2. (friða, róa) tranquil·litzar algú (calmar, apaivagar)
-
3. fróa sér: masturbar-se (lit. ‘alleugerir-se’)
-
◊ veit konan þín að þú fróar þér?: la teva dona ja sap que et masturbes?
-
fróð·hugaður, -huguð, -hugað <adj.>:
-
de ment preclara
-
◊ [Atli qvað:] "Mundo við Atla, ǀ Iðmundar son, ǁ
fugl fróðhugaðr, ǀ fleira mæla?"
[Fuglinn qvað:] "Mun ec, ef mic buðlungr blóta vildi, ǁ
oc kýs ec, þatz ec vil, ór konungs garði": [l'Atli li va dir:] “ocell de ment preclara, que vols dir-li més coses encara a l'Atli, el fill de l'Iðmundr?” [L'ocell li contestà:] “Ho faré si el príncep estava disposat a fer-me ofrenes, i si trio el que vull de la ciutadella del rei”
-
◊ þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ
ok vammalauss vera; ǁ
fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ
rœk þína alla ætt: sigues humil i agraït i sens blasme davant el teu Déu; tu, [fill meu] de ment preclara, estima ton pare i ta mare. Tingues cura de tota la teva família (l'edició d'en Gering p. 1 fa: þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ
ok vammalauss vesa; ǁ
fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ
rœk þína alla ætt)
-
◊ fǫður ok móður ǀ reiðz eigi fróðhugaðr, ǁ
er með ávítum aga; ǁ
reiðr er þér betri, ǀ er þik rœkja vill, ǁ
en hrekkvíss í hugum: [fill meu] molt llest!, no t'enfurismis amb ton pare i ta mare quan et disciplinin amb renyades: és millor que s'enfurismi amb tu el qui vol tenir cura de tu que no pas el qui et duu malícia en els seus pensaments (l'edició d'en Gering p. 31 fa: fǫður ok móður ǀ gremskat fróðhugaðr, ǁ
es með ávítum aga; ǁ
reiðr ’s þér betri, ǀ sás þik rœkja vill, ǁ
an hrekkvíss í hugum)
-
◊ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr ǁ
ok jǫfnum ástarhug. ǁ
Hvárkis þeira ǀ rœki maðr hylli svá, ǁ
at týni annars ást: [fill meu] molt llest!, estima ton pare i ta mare i fes-ho amb igual afecte; que hom no conreï el favor [i l'estima d'un] perdent l'amor de l'altre (l'edició d'en Gering p. 29 fa: fǫður ok móður ǀ unni fyrða hverr ǁ
jǫfnum ástarhug; ǁ
hvárskis þeira ǀ rœki hann hylli svá, ǁ
at hann týni annars ást)
-
◊ hǫfðum vér allir ǁ
haukmanna lið, ǁ
hvar sem fróðhugaðr ǁ
frama kostaði. ǁ
Gengum vér í gøgnum ǁ
með grá hjálma ǁ
fullstór ǫll ǁ
fóstrlǫnd níu: tots hem tingut l'ajut de guerrers valents (‘d'homes astor’) onsevulla que el molt llest hagi posat a prova la nostra bravura. Hem travessat, amb els elms grisos [posats], tots els nou grandíssims països patris
-
fróð·leikur <m. -leiks, no comptable>:
-
coneixements varis, informació variada (informació que conté la saviesa popular, les tradicions etc. existents al voltant d'un tema determinat)
-
◊ en er konan sá, að tréð var gott að eta af, fagurt á að líta og girnilegt til fróðleiks (wə-nɛħˈmāδ hā-ˈʕēt͡s lə-haɕˈkīl, וְנֶחְמָד הָעֵץ לְהַשְׂכִּיל), þá tók hún af ávexti þess og át, og hún gaf einnig manni sínum, sem með henni var, og hann át: la dona va veure que [el fruit de] l'arbre era bo per menjar i agradable a la vista, i que era desitjable pels coneixements [que proporcionava]; ella va collir-ne un fruit i en menjà; també en donà al seu marit, que era devora ella, i ell en menjà
-
◊ nú með því at þér báðuð at nema þá hluti, ok kǫlluðuð fróðleik í, ef numit yrði; enda skil ek eigi áðr en ek heyri gørr skilat fyrir mér, enda veit ek engan þann vísan meistara, er jafngóðan vilja mun hafa til at læra mik um þá hluti sem sjálfa yðr; fyrir því vil ek með leyfi biðja ydr at þér lengit með því þessa rœðu, at ek yrða nǫkkut fróðari um þá hluti, hversu þverr eda vex birting lopts eða gangr himintungla, dœgrafar eða eyktaskipan, ok allra helzt um úkyrrleik sævar, hvat er veldr hans mislyndi, at hann sýnisk stundum í svá mikilli blíðu, at manninn girnir til við hann at leika misserum heilum; en því næst sýnir hann svá mikla reiði ok illsku, at hann þrætir til fjár ok til lífs þeirra, er við hann skipta: doncs bé, amb això m'haveu pregat que aprengui aquestes coses i heu dit que, si s'aprenen, hi haurà la sapiència; però realment no ho entendré fins que no senti que m'ho expliquen de manera més completa, i tampoc no conec cap mestre savi que mostri una voluntat d'ensenyar aquestes coses tan bona com vós mateix. Per això, vull demanar-vos amb el vostre permís que allargueu el vostre parlament sobre aquestes coses, a fi que jo esdevingui més ric en coneixements al respecte: sobre com augmenta o disminueix la claror de l'aire o com funciona el curs dels cossos celestes o com es produeix la successió del dia i la nit o com es fa el canvi de les hores del dia (?), però i sobretot, perquè m'ensenyeu el motiu de la intranquil·litat de la mar, què és el que causa els seus canvis d'humor, de manera que de vegades es mostra en una dolçor tan gran que l'home desitjaria jugar-hi tot l'any, i tot seguit mostra una fúria i una maldat tan grans que posa en perill els béns i la vida d'aquells que hi tenen a veure (que hi tenen tracte) (En Baetke 19874, no dóna pas entrada al mot eyktaskipan; l'Unger 1863, pàg. 139, el tradueix: eyktaskipan, f. Vexling af Dagens Tider. Adopto aquesta traducció [danesa] a la meva traducció [al català])
-
♦ bók full af fróðleik: un llibre ple d'erudició [instructiva] (→ fróðleiksbók)
-
♦ mikill fróðleikur: grans coneixements
-
◊ þá mælti Gangleri: "Geysimörg heiti hafið þér gefið honum! Og það veit trúa mín að þetta mun vera mikill fróðleikur sá er hér kann skyn og dæmi hverjir atburðir hafa orðið sér til hvers þess nafns!"
Þá segir Hár: "Mikil skynsemi er að rifja vandlega það upp. En þó er þér það skjótast að segja að flest heiti hafa verið gefin af þeim atburð að svo margar sem eru greinir tungnanna í veröldinni, þá þykjast allar þjóðir þurfa að breyta nafni hans til sinnar tungu til ákalls og bæna fyrir sjálfum sér. En sumir atburðir til þessara heita hafa gerst í ferðum hans, og er það fært í frásagnir, og muntu eigi mega fróður maður heita ef þú skalt eigi kunna segja frá þeim stórtíðindum": aleshores va parlar en Gangleri i va dir: “li heu donat una feredat de noms i, veritablement, deuen ésser grans coneixements [els vostres] si us hi enteneu i podeu donar exemples sobre tots els esdeveniments que han menat a aquests noms”. Aleshores en Hÿrr li va contestar: “cal molt d'enteniment per a explicar-ho amb cura, però et diré breument que la major part dels noms s'han posat perquè tots els pobles són del parer (com tantes de llengües hi ha al món) que han de traduir el seu nom a llur llengua per tal de poder-lo invocar i pregar-li. Però alguns esdeveniments, que varen menar a aquest nom, es varen esdevenir durant els seus viatges, esdeveniments sobre els quals s'ha referit, i de tu no diran que siguis un home savi si no saps referir res d'aquests esdeveniments”
-
♦ til fróðleiks: per a més informació
-
fróður, fróð, frótt <adj.>:
-
1. (sérfræðingur, vel heima í, auðugur að þekkingu) versat -ada (expert, que té coneixements molt vastos en una cosa, ric en coneixements)
-
◊ vitur maður er betri en sterkur og fróður maður (wə-ˌʔīʃ־ˈdaʕaθ, וְאִישׁ-דַּעַת) betri en aflmikill: l’home savi és molt més fort que el fort i l’home expert molt més poderós que el poderós
-
◊ og konungur bauð Aspenasi hirðstjóra að velja meðal Ísraelsmanna, bæði af konungsættinni og af höfðingjunum, sveina nokkra, er engin líkamslýti hefðu og væru fríðir sýnum, vel að sér í hvers konar vísindum (ū-maɕkīˈlīm bə-χāl־ħāχəˈmāh, וּמַשְׂכִּלִים בְּכָל-חָכְמָה), fróðir (wə-ʝɔδəˈʕēi̯ ˈδaʕaθ, וְיֹ֤דְעֵי דַעַת) og vel viti bornir (ū-məβīˈnēi̯ madˈdāʕ, וּמְבִינֵי מַדָּע) og hæfir til að þjóna í konungshöllinni, og kenna þeim bókmenntir og tungu Kaldea: el rei ordenà a Asfenez, el cap de la cort, que triés d'entre els israelites, tant de nissaga reial com de famílies nobles, alguns nois que no tinguessin cap tara física i que fossin de bell aspecte, iniciats en tota saviesa, versats en les ciències, i llestos i idonis per a servir al palau del rei, i ensenyar-los la literatura i la llengua dels caldeus
-
♦ vera fróður í e-u: ésser expert en una cosa
-
◊ Esra presti, fræðimanninum (lə-ʕɛzˈrāh ha-kkɔˈhēn ha-ssɔˈφēr, לְעֶזְרָא הַכֹּהֵן, הַסֹּפֵר), sem fróður (ha-ssɔˈφēr, סֹפֵר) var í ákvæðum boðorða Drottins og í lögum hans: Esdres, sacerdot, mestre de la Llei, que era versat en els manaments i decrets donats pel Senyor
-
◊ allt það, er Esra prestur, sá er fróður (ʕɛzˈrāh χāhăˈnāʔ sāˈφar, עֶזְרָא כָהֲנָא סָפַר) er í lögmáli Guðs himnanna, biður yður um, það skal kostgæfilega í té látið: a l'Esdres, sacerdot, que és versat en la llei de Déu dels cels, li proporcionareu curosament tot el que ell us demani
-
◊ þessir voru ætthöfðingjarnir á dögum Jójakíms Jósúasonar, Jósadakssonar, og á dögum Nehemía landstjóra og Esra prests hins fróða (wə-ʕɛzˈrāh ha-kkɔˈhēn ha-ssɔˈφēr, וְעֶזְרָא הַכֹּהֵן הַסּוֹפֵר): aquests foren els caps de casal o raixei avot en els dies d'en Joaquim, fill d'en Josuè, fill d'en Jossadac, i en els dies d'en Nehemies, el governador, i de l'Esdres, el sacerdot versat [en la llei]
-
♦ að sögn fróðra manna: segons els experts, segons diuen els qui se n'entenen
-
♦ vera fróður um e-ð: posseir uns vastos coneixements sobre una cosa, ésser un gran entès ~ una gran entesa en una cosa
-
◊ nú með því at þér báðuð at nema þá hluti, ok kǫlluðuð fróðleik í, ef numit yrði; enda skil ek eigi áðr en ek heyri gørr skilat fyrir mér, enda veit ek engan þann vísan meistara, er jafngóðan vilja mun hafa til at læra mik um þá hluti sem sjálfa yðr; fyrir því vil ek með leyfi biðja ydr at þér lengit með því þessa rœðu, at ek yrða nǫkkut fróðari um þá hluti, hversu þverr eda vex birting lopts eða gangr himintungla, dœgrafar eða eyktaskipan, ok allra helzt um úkyrrleik sævar, hvat er veldr hans mislyndi, at hann sýnisk stundum í svá mikilli blíðu, at manninn girnir til við hann at leika misserum heilum; en því næst sýnir hann svá mikla reiði ok illsku, at hann þrætir til fjár ok til lífs þeirra, er við hann skipta: doncs bé, amb això m'haveu pregat que aprengui aquestes coses i heu dit que, si s'aprenen, hi haurà la sapiència; però realment no ho entendré fins que no senti que m'ho expliquen de manera més completa, i tampoc no conec cap mestre savi que mostri una voluntat d'ensenyar aquestes coses tan bona com vós mateix. Per això, vull demanar-vos amb el vostre permís que allargueu el vostre parlament sobre aquestes coses, a fi que jo esdevingui més ric en coneixements al respecte: sobre com augmenta o disminueix la claror de l'aire o com funciona el curs dels cossos celestes o com es produeix la successió del dia i la nit o com es fa el canvi de les hores del dia (?), però i sobretot, perquè m'ensenyeu el motiu de la intranquil·litat de la mar, què és el que causa els seus canvis d'humor, de manera que de vegades es mostra en una dolçor tan gran que l'home desitjaria jugar-hi tot l'any, i tot seguit mostra una fúria i una maldat tan grans que posa en perill els béns i la vida d'aquells que hi tenen a veure (que hi tenen tracte) (En Baetke 19874, no dóna pas entrada al mot eyktaskipan; l'Unger 1863, pàg. 139, el tradueix: eyktaskipan, f. Vexling af Dagens Tider. Adopto aquesta traducció [danesa] a la meva traducció [al català])
-
2. (fjölvís, fjölvitur, lærður, menntaður) erudit -a, savi sàvia (docte i savi, savi en coneixements adquirits, instruït, lletrat, lletraferit)
-
◊ Jónatan, föðurbróðir Davíðs, var ráðgjafi. Var hann vitur maður (ʔīʃ־mēˈβīn, אִישׁ-מֵבִין) og fróður (wə-sōˈφēr, וְסוֹפֵר): en Jonatan, oncle d'en David, era conseller. Era un home intel·ligent i lletrat
-
◊ heyrið, þér vitrir menn (ħăχāˈmīm, חֲכָמִים), orð mín, og þér fróðir menn (wə-ʝɔδəˈʕīm, וְיֹדְעִים), hlustið á mig: Vosaltres, savis, escolteu les meves paraules, i vosaltres, homes doctes, pareu l’orella!
-
◊ þar var vitur maður og fróður, Guðmundur kárhöfði. Hann mælti er sveinninn kvað við nýfæddur að hann lést engis barns rödd slíka heyrt hafa og kvaðst víst vita að það barn mundi afbragð verða annarra manna ef lífi héldi og kallaði sér bjóða ótta mikinn er hann heyrði til (SS I, cap. 82, p. 102): hi havia allà un home savi i posseïdor de grans coneixements, en Guðmundur cabells-rulls. Quan l'infant va fer el seu primer crit en acabat de néixer, aquest Guðmundur va dir que mai no havia sentit una veu d'infant com aquella i afegí que sabia ben del cert [per aquella veu] que aquell infant sobresortiria part damunt els altres si no moria, i va dir que un gran esfereïment s'havia emparat d'ell quan l'havia sentit plorar
-
◊ allra manna fróðastur: l'home més erudit de tots
-
◊ flestum mönnum fróðari: més lletraferit que la majoria d’homes
-
◊ ég er einn göngumaður, fastur á fótum, og er eg kallaður Lúsa Oddi, nenningarlaus maður og eigi alllyginn, fróður nakkvað og hefi jafnan gott af góðum mönnum eða hvað heitir þú?: jo sóc un rodamon, no m’és llegut de deixar aquesta comarca, i em diuen l’Oddi Pollós; sóc mandrós però no pas mentider, sé algunes coses (menys literal: he après algunes coses en la vida) i la bona gent sempre m'ha tractat bé; i tu com et dius?
(Baetke 19874, pàg. 129: fastr á fótum unfrei, nicht freizügig (von Sklaven))
-
◊ margar frásagnir hafa menn saman sett til skemmtanar mönnum, sumar eftir fornskræðum eða fróðum mönnum ok stundum eftir fornum bókum, er í fyrstu hafa settar verit með stuttu máli, en síðan orðum fyldar, því at flest hefir seinna verit en sagt er: hom ha compost mants relats per a diversió de la gent, alguns a partir de manuscrits antics o d’homes erudits i de vegades, a partir de llibres antics que originàriament es degueren escriure o compondre de manera succinta per a ésser engrandits més endavant, per tal com la major part de coses que s’hi conten es van esdevenir amb posterioritat al que s’hi diu
-
◊ en þessa sǫgu hǫfum vér heyrt ok ritat eptir forsǫgn þeirar bœkr, at Oddr munkr inn fróði hafði gera látit at forsǫgn fróðra manna, þeira er hann segir sjálfr í bréfi sínu, því er hann sendi Jóni Loptssyni ok Gizuri Hallssyni. En þeir, er vita þykkjast innvirðuligar, auki við, þar sem nú þykkir á skorta. Þessa sǫgu segist Oddr munkr heyrt hafa segja þann prest, er Ísleifr hét, ok annan Glúm Þorgeirsson, ok inn þriði hefir Þórir heitit. Af þeira frásǫgn hafði hann þat, er honum þótti merkiligast. En Ísleifr sagðist heyrt hafa Yngvars sǫgu af einum kaupmanni, en sá kveðst hafa numit hana í hirð Svíakonungs. Glúmr hafði numit at fǫður sínum, en Þórir hafði numit af Klǫkku Sámssyni, en Klakka hafði heyrt segja ina fyrri frændr sína: i hem sentit -i després escrit- aquesta història [a partir] del relat contingut en un llibre que el monjo Oddr el docte va fer fer a partir del relat d'homes erudits que ell mateix esmenta a la seva carta que va enviar al Jón Loptsson i al Gizurr Hallsson. I aquells que considerin que en saben més detalls, que l'augmentin amb el que creguin que hi manca. El monjo Oddr va dir haver sentit aquesta història de tres persones: la primera vegada, del prevere que nomia Ísleifr, després, d'en Glúmr Þorgeirsson i, la tercera ocasió d'un que nomia Þórir. De llur relat ell en va agafar el que li va semblar més important. L'Ísleifr va dir que havia sentit la història de l'Yngvarr de boca d'un mercader, el qual, al seu torn, li va dir que l'havia apresa a la cort del rei de Suècia. En Glúmr la va aprendre de son pare i en Þórir ho havia fet d'en Klakka Sámsson, i en Klakka l'havia sentida contar dels seus parents més vells
-
◊ hann sá þrjú hásæti og hvert upp frá öðru og sátu þrír menn, sinn í hverju. Þá spurði hann hvert nafn höfðingja þeirra væri. Sá svarar er hann leiddi inn að sá er í hinu neðsta hásæti sat var konungur og heitir Hár, en þar næst sá er heitir Jafnhár, en sá ofarst er Þriðji heitir. Þá spyr Hár komandann hvort fleira er erindi hans, en heimill er matur og drykkur honum sem öllum þar í Hávahöll. Hann segir að fyrst vill hann spyrja ef nokkur er fróður maður inni. Hár segir að hann komi eigi heill út nema hann sé fróðari, og
"[og] stattu fram ǀ meðan þú fregn, ǁ
sitja skal sá er segir": va veure tres sitials situats l'un al damunt de l'altre i a cadascun hi havia assegut un home. Aleshores va demanar què nomia llur capitost. El qui l'havia menat a dins, li va respondre que el rei era el qui seia al sitial de més avall i que nomia Alt i que el qui seia al sitial de més amunt nomia Igual-d'Alt, i el qui seia al sitial de damunt del tot nomia Terç. Aleshores l'Alt va demanar al nouvingut si el motiu de la seva arribada era un o si eren diversos [indicant-li] que el menjar i beure li eren permesos de la mateixa manera que ho eren a tothom que hi havia dins la hǫll de l'Alt. [En Gangleri-Gylfi] li va dir que primer volia demanar si allà dins hi havia ningú que fos sapient. L'Alt li va respondre que no sortiria sa i estalvi d'allà dins llevat que ell[, en Gylfi,] fos més sapient [que no pas ell mateix], i afegí: “Roman dret al nostre davant mentre inquireixes i que segui el qui estigui contant (= et respongui)!” (cf. en Wilkin 1913², vol. II, pàg. 42: — Plur. G. hvárt fleira sé erenda hans ob er mehr der Geschäfte habe, ob er noch etwas weiter wolle)
-
♦ Ari Þorgilsson [hinn] fróði, Ari fróði Þorgilsson: <HIST> l'Ari Þorgilsson el Sapient (1067-9 de novembre de 1148), el pare de la historiografia islandesa, autor del Llibre dels Islandesos
-
♦ Styrmir prestur [hinn] fróði, Styrmir fróði, Styrmir Kárason hinn fróði: <HIST> l'Styrmir Kárason el Sapient (vers el 1170-20 de febrer del 1245), primer prior del monestir de l'Orde dels Canonges Regulares de Sant Agustí de Viðeyjarklaustur, fundat l'any 1225 o 1226. La seva obra només s'és conservada fragmentàriament. Hom li atribueix l'autoria de la Harðar saga og Hólmverja
-
♦ Sæmundur fróði Sigfússon: <HIST> en Sæmundur Sigfússon el Sapient (1056-22 de maig del 1133), prevere d'Oddi. Tota la seva obra s'és perduda. En Sæmundur apareix a nombroses rondalles islandeses, en les quals hom li atribueix popularment una erudició gairebé incomparable. Durant molts d'anys hom li va atribuir l'autoria de l'Edda poètica, raó per la qual hom coneix aquesta obra com a Edda d'en Sæmundur Sapient (Sæmundar Edda). A la plaça de davant la Universitat d'Islàndia es dreça una estàtua d'ell
-
♦ verða margs fróðari: <LOC FIG> assabentar-se de moltes de coses
-
3. <†> (vitur) savi -àvia (que posseeix o té ciència, molts de coneixements)
-
4. <†> (fjölkunnugur, margfróður) versat -ada en les arts màgiques (màgic, que sap de màgia i l'exerceix)
-
◊ en að áliðnum degi var henni veittur sá umbúningur sem hún skyldi til að fremja seiðinn. Bað hún fá sér konur þær sem kynnu fræði það er þyrfti til seiðinn að fremja og Varðlokur heita. En þær konur fundust eigi. Þá var að leitað um bæinn ef nokkur kynni.
Þá svarar Guðríður: "Hvorki er eg fjölkunnig né vísindakona en þó kenndi Halldís fóstra mín mér á Íslandi það fræði er hún kallaði Varðlokur."
Þorbjörg svaraði: "Þá ertu fróðari en eg ætlaði."
Guðríður segir: "Þetta er þess konar fræði og atferli að eg ætla í öngvum atbeina að vera því að eg er kona kristin."
Þorbjörg svarar: "Svo mætti verða að þú yrðir mönnum að liði hér um en þú værir þá kona ekki að verri. En við Þorkel met eg að fá þá hluti hér til er þarf."
Þorkell herðir nú að Guðríði en hún kveðst mundu gera sem hann vildi. Slógu þá konur hring umhverfis en Þorbjörg sat uppi á seiðhjallinum. Kvað Guðríður þá kvæðið svo fagurt og vel að engi þóttist fyrr heyrt hafa með fegri raust kveðið sá er þar var.
Spákona þakkar henni kvæðið. Hún hafði margar náttúrur hingað að sótt og þótti fagurt að heyra það er kveðið var "er áður vildu frá oss snúast og oss öngva hlýðni veita. En mér eru nú margir þeir hlutir auðsýnir er áður var bæði eg og aðrir duldir. En eg kann það að segja að hallæri þetta mun ekki haldast lengur en í vetur og mun batna árangur sem vorar. Sóttarfar það sem lengi hefir legið mun og batna vonum bráðara. En þér Guðríður skal eg launa í hönd liðsinni það sem oss hefir af staðið því að þín forlög eru mér nú öll glöggsæ. Það muntu gjaforð fá hér á Grænlandi er sæmilegast er til þó að þér verði það eigi til langæðar því að vegir þínir liggja út til Íslands og mun þar koma frá þér ættbogi bæði mikill og góður og yfir þínum ættkvíslum mun skína bjartur geisli. Enda far nú vel og heil, dóttir mín."
Síðan gengu menn að vísindakonunni og frétti hver eftir því sem mest forvitni var á. Var hún og góð af frásögnum. Gekk það og lítt í tauma er hún sagði. Þessu næst var komið eftir henni af öðrum bæ og fór hún þá þangað. Þá var sent eftir Þorbirni því að hann vildi eigi heima vera meðan slík heiðni var framin.
Veðrátta batnaði skjótt þegar er vora tók sem Þorbjörg hafði sagt. Býr Þorbjörn skip sitt og fer uns hann kemur í Brattahlíð. Tekur Eiríkur við honum báðum höndum og kvað það vel er hann var þar kominn. Var Þorbjörn með honum um veturinn og skuldalið hans. Eftir um vorið gaf Eiríkur Þorbirni land á Stokkanesi og var þar ger sæmilegur bær og bjó hann þar síðan: i a l'horabaixa de l'endemà, li prepararen tot el que li caldria per a fer el seid. Va pregar que hi fessin anar les dones que posseïssin els coneixements que calien per a fer el seid i que es diuen varðlokur, però no es van trobar dones que sabessin aquests cants. Aleshores cercaren pel mas per veure si hi havia algú que els sabés. La Guðríður va contestar: "No sóc pas versada en màgia ni tinc el do de la previdència, però la Halldís, la meva fóstra, em va ensenyar a Islàndia els coneixements que ella anomenava varðlokur". La Þorbjörg li va contestar: "Aleshores ets més versada en les arts màgiques que no creia". La Guðríður li va dir: "Aquesta mena de coneixements i aquest procediment en són uns en què no crec que hi pugui ésser de cap ajut perquè sóc cristiana". La Þorbjörg li va contestar: "[Si ens ajudes] ben bé podria ésser que ajudis la gent d'aquí i llavors no series una dona pitjor per haver-ho fet. D'en Þorkell espero rebre'n totes les coses que calen". En Þorkell aleshores va pressionar la Guðríður i al final ella va declarar que faria el que ell volia. Aleshores les dones formaren un cercle tot al voltant de la bastida del seid, a dalt de la qual hi seia la Þorbjörg. La Guðríður va declamar el poema tan bé i d'una manera tan bella que ningú dels que eren allò era del parer d'haver-lo sentit declamar abans amb una veu més bella. La vident [= Þorbjörg] la [= Guðríður] va regraciar per la declamació del cant; ella [= Guðríður] havia fet acudir fins allà mants esperits elementals i "als qui abans volien girar-nos les espatlles i negar-nos tota obediència, [els] ha semblat bonic de sentir el que s'hi ha cantat. I ara em són clares moltes de les coses que abans em restaven amagades tant a mi com als altres. I ara puc dir-vos que aquesta fam no durarà més enllà d'aquest hivern i que els esplets milloraran amb l'arribada de la primavera. l'epidèmia que fa temps que va començar, també millorarà més aviat del que pensem. Pel que fa a tu, Guðríður, et recompensaré immediatament per l'ajut que ens has donat, car el teu destí ara està tot clar davant meu. Faràs un matrimoni aquí a Grenlàndia que serà honrosíssim però aquest matrimoni no durarà gaire, car els teus camins et duran cap a Islàndia on de tu en naixerà un llinatge gran i notable i sobre les branques d'aquest llinatge hi lluirà una claror brillant. I ara, filla meva, vés i tingues salut".
Tot seguit, els assistents s'acostaren a la vident, i cadascun d'ells va escoltar d'ella el que més desitjava saber. Les profecies que la Þorbjörg els va fer foren bones, i molt poques foren les coses que ella els va profetitzar que no es va acomplir. Immediatament després d'això, la varen anar a cercar d'un altre mas i ella se n'hi va anar. Aleshores varen enviar gent a cercar en Þorbjörn, car s'havia negat a romandre al mas mentre s'hi fés tot aquell ritual pagà.
Quan va arribar la primavera, el temps aviat va millorar tal com havia dit la Þorbjörg. En Þorbjörn va aparellar el seu vaixell i va navegar-hi fins a Brattahlíð. L'Eiríkur l'hi va rebre amb els braços oberts i digué, que estava bé que hi hagués anat. En Þorbjörn i la seva família varen passar l'hivern a ca ell. La primavera següent, l'Eiríkur va donar al Þorbjörn terres a Stokkanes, on en Þorbjörn va construir-hi un bell mas en el qual hi va viure de llavors ençà (vocabulari: #1. frœði: cf. Baetke 19874, pàg. 166: frœði <...> 2. Zauberformel, -spruch, -lied 3. Gedicht; #2. varðlokur: cf. Baetke 19874, pàg. 700: varðlokkur, varðlokur f.pl. e. Art Zaubergesang; #3. vísindakona: cf. Baetke 19874, pàg. 748: vísendakona f. eine weise Frau, Weissagerin; #4. fróðr: cf. Baetke 19874, pàg. 164: fróðr <...> 2. zauberkundig; #5. atbeini: cf. Baetke 19874, pàg. 30: vera í atbeina með e-m jmd. beistehen; #6. meta: cf. Baetke 19874, pàg. 417: meta (e-t) við e-n <...> 2. jmd. etw. (zur Ausführung) überlassen; #7. vonu[m] bráðara: cf. Baetke 19874, pàg. 694: dat. sg. vánu, dat. pl. vánum mit comp.: eigi vánu(m) seinna nicht langsamer als zu erwarten; vánu bráðara schneller als zu erwartet, über Erwarten schnell; #8. í hönd: cf. Baetke 19874, pàg. 299: (þegar) í hǫnd sogleich, sofort, auf der Stelle; #9. langæð: cf. Baetke 19874, pàg. 362: lang-æð f. lange Dauer; #10. far vel og heil: totes les fórmules de comiat nostres tenen un rerefons cristià que impedeix usar-les en aquest context. He hagut, per tant, d'improvisar una fórmula de comiat ad hoc; )
-
5. (hygginn, gætinn) assenyat -ada (prudent, que obra amb seny, que té la integritat del seny)
-
6. (snjáll) intel·ligent (llest)
-
7. (fræðandi, vísinda-) instructiu -iva (que instrueix, que forma)
-
♦ fróðar bækur: : #1. (fræðandi bækur) llibres instructius (llibres que instrueixen i formen); #2. (fróðleiksbækur) llibres erudits (llibres plens d'erudició)
|
La traducció del mot fróðr és molt més difícil que no sembla a primera vista. El Diccionari de la Llengua Catalana defineix el mot sapient com a “que sap, que és docte i savi”. Si no fos perquè és un mot amb una freqüència d'ús molt migrada, la millor traducció de la parella vitr ok fróðr fóra, doncs, savi i sapient.
|
|
|
|
|
-
fróð·yrki <m. -yrkja, -yrkjar>:
-
<INFORM> infobot m
-
frón <n. fróns, frón>:
-
1. (jörð, land) terra f (terrer, país etc.)
-
2. Frón: <LITER & HIPOCOR> Islàndia (la ‘terra’, la ‘roqueta’)
-
♦ heima á Fróni: a casa a Frón (a Islàndia)
-
frón·band <n. -bands, no comptable>:
-
<LITER> mar f, oceà m (literalment: el lligall de Frón)
-
frón·bauga <f. -baugu, -baugur>:
-
*cíngula f d'Islàndia (mol·lusc marí Cingula islandica)
-
frón·búi <m. -búa, -búar>:
-
<LITER> islandès m, islandesa f
-
frón·patti <m. -patta, -pattar>:
-
*amauropsi f d'Islàndia (mol·lusc marí Amauropsis islandica syn. Natica helicoides)
-
fróns·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
-
*herba f de l'esparver islandesa, hieraci islandès (planta Hieracium islandiciforme)
-
frónskur, frónsk, frónskt <adj.>:
-
<LITER> islandès -esa
-
frón·verji <m. -verja, -verjar>:
-
<LITER> islandès m, islandesa f
-
fróun <f. fróunar, no comptable>:
-
1. (hugfróun, huggun) consolació f (aconhortament)
-
◊ byrg ekki eyra þitt, kom mér til fróunar, kom mér til hjálpar: no et tapis pas les orelles, vine i sigues-me un conhort, vine i sigues-me un ajut!
-
2. (friðun, sefun, linun) calma f, tranquil·litat f (apaivagament)
-
◊ orð míns herra konungsins skulu verða mér til fróunar, því að...: les paraules del meu senyor, el rei, em seran traquil·litzadores, ja que...
-
3. (svölun) refresc m (alleugeriment)
-
fruma <f. frumu, frumur>:
-
<BIOL> cèl·lula f
-
frum·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
-
fonament m, element bàsic
-
frumburðar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
-
<JUR> dret m de primogenitura
-
frum·byggi <m. -byggja, -byggjar>:
-
1. <GEN> indígena m & f, nadiu m, nadiva f, habitant autòcton
-
♦ frumbyggjarnir: els primers habitants, els indígenes
-
2. (á Ástralíu) aborigen m & f (a Austràlia)
-
frumbyggja·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
-
1. <GEN> llengua f indígena, llengua dels pobles indígenes
-
2. (á Ástralíu) llengua f aborigen, llengua dels pobles aborígens (a Austràlia)
-
frum·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
-
protist m, protozou m
-
frum·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
-
protist m, protozou m
-
<LIT>
frum·glæðir <m. -glæðis, no comptable>:
-
(fyrsti ljóskveikir) primer enllumenador, encenedor de la llum (lux auctor luminis, lumen donator luminis, conditor claritatis)
-
◊ heims um ból, helg eru jól, ǁ
signuð mær son Guðs ól, ǁ
frelsun mannanna, frelsisins lind, ǁ
frumglæði ljóssins, en gjörvöll mannkind ǁ
:/: meinvill í myrkrunum lá :/: arreu del món és el sant Nadal: la humanitat entera es trobava totalment perduda dins les tenebres, però la verge beneïda va infantar el fill de Déu, liberació dels homes, deu de la llibertat, primer donador de la llum (vocabulari: #1. frumglæðir: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 224: frum-glæðir <...> förste Tænder, Skaber ‘primer encenedor; creador’. L'epítet recorda els versos ambrosians Splendor paternae gloriae, ǁ de luce lucem proferens, ǁ lux lucis et fons luminis, ǁ dies dierum inluminans, ǁ uerusque sol inlabere, ǁ micans nitore perpeti, ǁ iubarque sancti Spiritus ǁ infunde nostris sensibus. o la fórmula, de la Benedicció del Ciri pasqual Deus qui iacentem mundum in tenebris luce perspicua retexisti
; #2. meinvillur: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 539: mein-villur <...> a. hildet i en fordærvelig Vildfarelse ‘atrapat en un error perniciós’: ...gjörvöll mannkind | meinvill í myrkrunum lá)
-
◊ goðsagan segir frá því þegar veiðimaðurinn Akteon villist með hunda sína í skóginum og kemur óvart að lindinni þar sem veiðigyðjan Díana er að baða sig nakin ásamt hirðmeyjum sínum. Díana var jafnframt gyðja næturinnar og tunglsins sem endurvarpar birtunni frá bróður hennar, Apollon, sem er hinn sanni frumglæðir ljóssins. Hún var verndari hinna hreinu meyja og gyðja hinnar villtu náttúru þar sem hún ferðaðist um skóginn með dísum sínum vopnuð boga og örvum. Þær lifðu í ströngu skírlífi og við því lá blátt bann að karlmenn fengju að líta gyðjuna augum, hvað þá sjá hana nakta. Því bregst Díana illa við er Akteon birtist í rjóðri hennar og hún umbreytir honum tafarlaust í veiðibráð. Akteon fær höfuð og hnegg hjartarins og þegar hundar hans sjá hann og heyra halda þeir að hann sé villibráð og drepa húsbónda sinn: el mite conta què va passar quan el caçador Actèon es va perdre amb els seus gossos al bosc i va arribar d'improvís a la deu en la qual la deessa caçadora Diana s'estava banyant tota nua ensems amb les seves nimfes. La Diana era alhora deessa de la nit i de la lluna que reflecteix la claror d'Apol·lo, son germà, que és el vertader portador de la llum. La Diana era protectora de les donzelles castes i la deessa de la natura salvatge atès que recorria el bosc amb les seves nimfes, armada d'arc i sagetes. Vivien en estricta castedat i estava terminantment prohibit que els homes veiessin la deessa amb llurs ulls, i no diguem ja veure-la tota nua. Per això, la Diana va reaccionar malament quan l'Actèon va aparèixer a la seva clariana i ella el va metamorfosejar immediatament en presa de caça. L'Actèon va rebre el cap i els brams del cèrvol i quan els seus gossos el varen veure i sentir, varen creure que era un animal salvatge i varen matar llur amo
-
frum·gæði <n.pl -gæða>:
-
qualitat bàsica (o: primària), qualitat[s] elemental[s]
-
frum·kristilegur, -kristileg, -kristilegt <adj.>:
-
<RELIG> paleocristià -ana
-
♦ frumkristilegt minjasafn: museu paleocristià
-
frum·kristinn, -kristin, -kristið <adj.>:
-
<RELIG> paleocristià -ana
-
♦ frumkristin list: art paleocristià
-
frum·kristni <f. -kristni, no comptable>:
-
<RELIG> paleocristianisme m, cristianisme primitiu
-
frum·kvæði <n. -kvæðis, no comptable>:
-
<GEN & ESCACS> iniciativa f
-
♦ að eigin frumkvæði: de pròpia iniciativa
-
♦ eiga frumkvæði að e-u: tenir la suficient iniciativa per escometre una cosa
-
♦ fyrir frumkvæði félagsins: a iniciativa de l’associació
-
♦ með frumkvæði sínu: amb la seva iniciativa
-
♦ skortur á frumkvæði: manca d’iniciativa
-
frum·kvöðull <m. -kvöðuls, -kvöðlar>:
-
1. <GEN> pioner m, pionera f
-
2. <ECON> [empresari] emprenedor m, [empresària] emprenedora f
-
frum·lag <n. -lags, -lög>:
-
<GRAM> subjecte m
-
frumlags·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
<GRAM> manca f de subjecte
-
frum·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. <GEN> original
-
♦ frumlegt skáld: un poeta original
-
♦ frumleg skáldsaga: una novel·la original
-
2. (frumstæður) primitiu -iva (rètol)
-
♦ frumlegt líf: vida primitiva
-
frum·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
originalitat f
-
frum·leikur <m. -leiks, no comptable>:
-
variant de → frumleiki ‘genialitat’
-
frum·mál <n. -máls, -mál>:
-
llengua f original
-
♦ frummál og viðtökumál: llengua de partida i llengua d'arribada
frum·rit <n. -rits, -rit>: original m (de factura, d'escrit, de text etc.)
-
frum·senda <f. -sendu, -sendur>:
-
postulat m
-
frum·setning <f. -setningar, -setningar>:
-
<MAT & LÒG> axioma m
-
frum·skógur <m. -skógar, -skógar>:
-
selva f [verge]
-
♦ fara um frumskóga: travessar selves
frum·speki <f. -speki, no comptable>: metafísica f
-
frum·stig <n. -stigs, -stig>:
-
1. <GRAM> grau positiu (en oposició al grau comparatiu i al grau superlatiu)
-
2. (byrjunarstig) estadi m inicial (inicis)
-
♦ sjúkdómurinn var á frumstigi: la malaltia es trobava en les seves fases inicials
-
frum·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
-
1. <GEN> primitiu -iva
-
♦ frumstæður maður: un home primitiu
-
♦ frumstæð menning: una cultura primitiva
-
2. (óheflaður, grófur) tosc -a (que encara li manca l'acabat final, en brut, no polit del tot)
-
frum·sýna <-sýna ~ -sýnum | -sýndi ~ -sýndum | -sýnt ║ e-ð>:
-
estrenar una cosa (obra de teatre, òpera, pel·lícula etc.)
-
♦ frumsýna myndina: estrenar la pel·lícula
-
frum·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
-
<MAT> nombre primer
-
frum·texti <m. -texta, -textar>:
-
text m original
-
♦ frumtexti og marktexti: text font i text meta
-
frumtalna·tvíburar <m.pl -tvíbura>:
-
<MAT> parell m de nombres primers bessons, doblet m de nombres primers bessons
-
frumu- <en compostos>:
-
cito-, cit-, cel·lular, cític -a
-
frumu·át <n. -áts, no comptable>:
-
<BIOL> fagocitosi f
-
frumu·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
-
<BIOL> alteració f cel·lular, canvi m [a nivell] cel·lular
-
frumu·eyðing <f. -eyðingar, no comptable>:
-
<BIOL> citòlisi f
-
frumu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
<BIOL> citologia f
-
frumu·rannsóknir <f.pl -rannsókna>:
-
<BIOL> citologia f, recerques citològiques
-
frumuskipta·hamlandi, -hamlandi, -hamlandi <adj.>:
-
<BIOL> citostàtic -a
-
frumu·skipti <n. -skiptis, -skipti>:
-
<BIOL> divisió f cel·lular
-
frumu·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
-
<BIOL> mitosi f
-
frum·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
-
primera edició (de llibre)
-
♦ frumútgáfa af...: primera edició de...
-
frum·varp <n. -varps, -vörp>:
-
projecte m de llei
-
♦ frumvarp til laga: <JUR> projecte de llei
-
♦ mæla fyrir frumvarpi [til laga] um e-ð: <LOC JUR> presentar un projecte de llei sobre una cosa
-
frum·verund <f. -verundar, -verundir>:
-
<FIL> substància f simple (o: primària), mònada f
-
frumvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
-
<ECON> sector primari
-
frunsa <f. frunsu, frunsur. Gen. pl.: frunsa>:
-
<MED> herpes m
frú <f. frúar, frúr>: senyora f
-
frúktósa·síróp <n. -síróps, no comptable>:
-
<QUÍM> xarop m de fructosa
-
frúktósi <m. frúktósa, no comptable>:
-
fructosa f (→ ávaxtasykur)
-
frygð <f. frygðar, no comptable>:
-
1. (unaður) goig m (delit)
-
◊ litlu síðarr sá þeir, at upp lukuz port kastalans. Ok þar gekk út margt fólk með allra handa sǫngfœrum, hǫrpum ok gígjum, simfón ok saltéríum ok bumbum. Sumir léku organ, aðrir timpanistría, sumir pípuðu. Ok svá listuliga var þat leikit, at aldri fyrr sá þeir né heyrðu slíka frygð: poc després varen veure que les portes del castell s'obrien i que una gran gentada en sortia amb tota mena d'instruments musicals: arpes i gigues (violins), samfoines i saltiris i estambors. N'hi havia que tocaven orgue, d'altres un tempe (alduf) i alguns feien sonar el flabiol. I tocaven tan melodiosament que mai abans no havien vist i sentit un goig com aquell
-
◊ þvíat þat mátti með sǫnnu segja, at aldri var svá sorgarfullr maðr, at eigi mundi burt hans angr ok tregi allr, ef hann næði, þessa frú at líta, en fengi í mót gleði ok frygð í sínu hjarta meðr æru ok elsku: per tal com es podria afirmar sense faltar a la veritat que mai cap home que, estant afligit, no hauria perdut les seves afliccions i penes en veure aquella dama i, en lloc d'elles, el seu cor s'hauria omplert de goig i alegria (lit.: hauria rebut en lloc d'elles goig i alegria en el seu cor) amb honra i estimació
-
2. (lostasemi, munaður, girnd) desig (o: apetit) m [carnal], lascívia f, concupiscència f [dels sentits]
-
◊ þú ert léttfætt úlfaldahryssa sem rásar um, stekkur síðan út í eyðimörkina og frýsar af frygð (ʔau̯ˈwāh ~ אָוַּה: bə-ʔau̯ˈwaθ naφˈʃ-ō ʃāʔăˈφāh ˈrūaħ, בְּאַוַּת נַפְשָׁוּ שָׁאֲפָה רוּחַ): ets una camella de peu àgil que vaga tota embalada (desbocada) i després fuig corrents cap al desert, esbufegant de desig (BMonts. = aspira l'aire per la passió; BInterc. = en temps de zel ensuma el vent; BEvang. = ple de desig, ensuma l'aire)
-
◊ svá byrjar þetta æfintýr, at út í Franz í einu byskupsdœmi, er Afgeian kallaz, bjó einn mikill maður. Hann var ríkr maðr, bæði í landi ok lausum aurum. Eina kvinnu átti hann góða ok fulla af miskunnsemi. Þau áttu eina dóttur, ina vænstu, er verða mátti skǫpuð af holdi ok blóði. Þat kom til, at hennar faðir varð henni meir unnandi en vera átti, svá at verndaðiz í holdliga frygð sem verða kann milli karls ok kvinnu: aquesta aventura comença que a França, a un bisbat que es diu Afgeia, hi vivia un home de grans possesions. Era un home ric, tant en terres com en diners. Tenia una dona, bona i plena de misericòrdia (és a dir, feia sovint almoines). Tenien una filla, la més bella que podia haver estat creada de carn i sang. Es va esdevenir que son pare va començar a sentir per ella un amor més fort del que havia d'ésser, de manera que va concebre per ella un desig carnal com pot haver-hi entre home i dona (vocabulari: #1. verndask í e-t: En Baetke 19874, pàg. 724, no dóna pas entrada a aquest verb. El context sembla indicar un significat sich hineinversetzen in, sich hineinsteigern in, posar-se en)
-
frymi <n. frymis, frymi>:
-
<BIOL> protoplasma m
-
frysi:
-
1ª i 3ª pers. sg. del pret. subj. de → frjósa “gelar-se”
-
frysti·hús <n. -húss, -hús>:
-
magatzem frigorífic
frystur, fryst, fryst: congelat -ada (aliments)
-
frýja¹ <frýja ~ frýjum | frýjaði ~ frýjuðum | frýjað ║ e-m e-s>:
-
retreure a algú la manca de...
-
♦ frýja e-m hugar: retreure a algú la manca de coratge (o: valor)
-
frýja² <frý ~ frýjum | frýði ~ frýðum | frýð ║ e-m e-s>:
-
<†> variant arcaica de → frýja¹ “retreure a algú la manca de”
-
frýs:
-
1ª i 3ª pers. sg. del pres. ind. de → frjósa “gelar-se”
-
fræði¹ <f. fræði, no comptable>:
-
1. <GEN> instrucció f, ensenyament m
-
2. fræðin <f. fræðinnar>: <RELIG LUTER> la Instrucció, nom del petit catecisme luterà
-
fræði² <n.pl fræða>:
-
1. <GEN> ciència f, erudició f
-
♦ vera vel að sér í fornum fræðum: ésser entès -esa en coneixements de l'antigor
-
2. (fræðigrein á háskóla) estudis m.pl (titulació acadèmica universitària)
-
♦ íslensk fræði: estudis islandesos
-
♦ þýsk fræði: estudis alemanys
-fræði <f. -fræði, no comptable>: -logia f
-
fræði·grein <f. -greinar, -greinar>:
-
article científic, article m d'especialitat
-
fræði·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
erudita f
fræði·maður <m. -manns, -menn>: erudit m, erudita f
fræði·mennska <f. -mennsku, no comptable>: 1. <GEN> erudició f
2. (iðja fræðimanns) treball acadèmic (feina acadèmica, estudis acadèmics)
-
fræði·rit <n. -rits, -rit>:
-
escrit m d'especialitat
-
fræðsla <f. fræðslu, fræðslur>:
-
instrucció f, formació f
-
♦ Fræðsla og forvarnir: Informació i prevenció (Organisme islandès de lluita contra la drogoaddicció. Designació, a partir de l'u de març del 2008, de l'antiga → fræðslumiðstöð í fíknivörnum)
-
fræðslu·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
-
centre m de formació, centre m d'instrucció
-
♦ fræðslumiðstöð í fíknivörnum: centre m d'informació per a la prevenció de les drogodependències (A partir de l'u de març del 2008, aquesta institució passa a anomenar-se oficialment→ Fræðsla og forvarnir)
fræðslu·stefna <f. -stefnu, no comptable>: <FIL> racionalisme m
-
frægð <f. frægðar, no comptable>:
-
1. (orðstír) renom m (anomenada, fama, celebritat, reputació)
-
2. (sæmd, heiður) glòria f (honor, admiració i fama acordada pel consentiment general a una persona o cosa)
-
◊ fyrst mun Drottinn frelsa tjöld Júda, til þess að frægð Davíðs húss (tiφˈʔɛrɛθ bēi̯θ־dāˈwīδ, תִּפְאֶרֶת בֵּית-דָּוִיד) og frægð Jerúsalembúa (wə-tiφˈʔɛrɛθ ʝɔˈʃēβ ʝərūʃāˈlai̯m, וְתִפְאֶרֶת יֹשֵׁב יְרוּשָׁלִַם) verði ekki meiri en Júda: de primer Jahvè alliberarà les tendes de Judà, a fi que la glòria de la casa de David i la glòria dels habitants de Jerusalem no esdevinguin majors que no la de Judà
-
frægðar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
1. (saga um það hvernig maður þráir og nær frægð) història f de glòria (o: d'èxit), història gloriosa (relat sobre l'èxit o èxits d'algú o sobre com algú ha pervingut a la fama)
-
2. (PEJOR - montsaga, gortsaga) història f de glorietes, gloriosa història (PEJOR = fanfarroneria, fanfarronada amb què hom es glorieja)
-
◊ hann hefur yndi af því að segja frægðarsögur af sjálfum sér: es complau a contar les historietes de les seves glòries
frægur, fræg, frægt: famós -osa, cèlebre
-
frækinn, frækin, frækið <adj.>:
-
1. (hraustur, sterkur og fimur) fort -a i ferm -a (robust)
-
2. (hugrakkur) valerós -osa, ardit -ida (valent, coratjós)
-
◊ og frá hinum himnesku vitrunum sem birtust hinum fræknu hetjum (ἀνδραγαθεῖν, τοῖς ὑπὲρ τοῦ ᾿Ιουδαϊσμοῦ φιλοτίμως ἀνδραγαθήσασιν) sem börðust fyrir gyðingdóminn og auðnaðist að vinna aftur landið allt, þótt fáliðaðir væru, og hrekja hersveitir útlendinganna á brott: i de les aparicions (visions) celestials que aparegueren als valerosos herois que lluitaren coratjosament pel judaisme i reeixiren a reconquerir tot el país tot i que tenien poques tropes, i foragitaren les hosts dels estrangers
-
◊ Jósúa Núnsson var frækinn í bardaga (κραταιός -ή -όν, κραταιὸς ἐν πολέμῳ) og var eftirmaður Móse sem spámaður. Hann varð það sem nafn hans merkir, máttugur frelsari hinum útvöldu Drottins, og hegndi óvinum er þeir gerðu árás svo að Ísrael mætti ná landi sínu: en Josuè, fill d'en Navè (Nun), fou valent en el combat i successor d'en Moïsès com a profeta. Esdevingué el que vol dir el seu nom: un puixant alliberador per als elegits del Senyor, i castigà els enemics que l'havien atacat a fi que Israel pogués heure la seva terra
-
◊ þegar í sólarupprás laust herjunum saman. Annar batt traust sitt við að Drottinn mundi veita farsæld og frækinn sigur (ἡ νίκη -ίκης μετ’ ἀρετῆς, οἱ μὲν ἔγγυον ἔχοντες εὐημερίας καὶ νίκης μετὰ ἀρετῆς) en hinn lét stjórnast af geðofsa sínum og vígamóði í bardaganum: quan va sortir el sol, els exèrcits es llançaren l'un contra l'altre. Un va lligar la seva confiança en [la seva fe] que el Senyor li atorgaria l'èxit i una victòria estrènua, i l'altre es deixava menar pel seu esperit violent (per la seva violència - per la seva fúria) i pel seu ardor guerrer en la batalla
-
frækn·leikur <m. -leiks, no comptable>:
-
1. (afl og fimi) força i agilitat (habilitat i destresa unides a força)
-
2. (hreysti) intrepidesa f (valentia, bravesa)
-
◊ allir ágættu hans vörn, þeir er vissu hversu hraustlega hann varðist, og mæltu allir eitt um hans vörn og fræknleik að menn þóttust eigi hans jafningja fundið hafa. Þorgeir hjó hart og tíðum af miklu afli og öruggum hug og var honum sjálfum hugur sinn bæði fyrir skjöld og brynju og þykjast menn eigi vita þvílíka vörn sem Þorgeir hafði. Almáttigur er sá sem svo snart hjarta og óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri og eigi var hans hugprýði af mönnum ger né honum í brjóst borin heldur af hinum hæsta höfuðsmið. Nú fyrir því að þeim Þorgrími reyndist meiri mannraun að sækja Þorgeir heldur en klappa um maga konum sínum þá sóttist þeim seint og varð þeim hann dýrkeyptur því að Þormóður hefir svo um ort að Þorgeir yrði fjórtán manna bani áður hann féll en tveir eru nefndir í Þorgeirsdrápu þeir er hann vó þar: tots els qui han sabut com d'ardidament es va defensar, han exalçat la manera com ho va fer, i tots ells han dit unívocament respecte de la seva defensa i la seva bravesa que a tothom li semblava que enlloc no es trobava ningú que li fos el seu igual. Els cops que en Þorgeir va assestar, els va assestar ardidament i tot sovint amb gran força i ferm coratge i el seu coratge li fou alhora escut i cuirassa i els homes foren del parer que no coneixien cap altre exemple d'una defensa com la que havia presentat en Þorgeir. Fou el Totpoderós el qui va infondre al pit d'en Þorgeir un cor tan valent i intrèpid: el seu coratge no provenia dels homes ni li era innat (Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: e-ð er e-m í brjóst borið. L'interpreto en el sentit de: dur una cosa a les venes) ans provenia de l'artífex suprem. I llavors, per tal com al Þorgrímur i als seus els va resultar una prova força més àrdua atacar en Þorgeir que no pas tustar a la panxa de llurs dones (en Baetke 19874, pàg. 328, interpreta aquest mot com a: tätscheln, streicheln: klappa um kviðinn á konu, és a dir, com a acariciar; tustar, pegar copets amb la mà plana. Personalment, trobo que la locució és obscena, ja que, al meu entendre, fa referència al ‘soroll’ dels cossos durant el coit; en la meva interpretació, doncs, aquesta locució tustar a la panxa de les dones s'ha d'entendre com a sinònim eufemístic de la locució, pertanyent al registre vulgar, fotre un clau), van trigar molt a veure llur atac coronat per l’èxit (Baetke 19874, pàg. 637: e-m sœkisk seint jmd. kommt langsam voran, hat nur geringen Erfolg (z.B. bei einem Angriff, beim Rudern)) i ho feren pagant un alt preu, car en Þormóður ha cantat [a la seva lloa en honor d'en Þorgeir] que en Þorgeir hi va matar catorze homes abans de caure ell i dos, dels que ell hi va matar allà, s'esmenten pel nom a la Þorgeirsdrápa
frænd·fólk <n. -fólks, no comptable>: parents m.pl (propers)
-
frænd·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
-
<GEOM> angle suplementari
-
frænd·hygli <f. -hygli, no comptable>:
-
nepotisme m
-
frændi <m. frænda, frændur>:
-
1. (bræðrungur, systrungur) cosí m (fill d'oncle o tia)
-
2. (föður-, móðurbróðir) oncle m (germà de pare o mare)
-
frænd·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
parenta f
-
frænd·systkin <n.pl -systkina>:
-
cosins i cosines
-
fræni <m. fræna, frænar>:
-
<BOT> estigma m
-
frænka <f. frænku, frænkur. Gen. pl.: frænka o: frænkna>:
-
1. (bræðrunga, systrunga) cosina f (filla d'oncle o tia)
-
2. (föður-, móðursystir) tia f (germana de pare o mare)
-
3. (systkinadóttir) neboda f (filla de germana o de germà)
-
fræva <f. frævu, frævur. Gen. pl.: fræva>:
-
<BOT> pistil m
-
frævill <m. frævils, frævlar>:
-
<BOT> estam m
-
frævu- <en compostos>:
-
pistil·lar
-
frævun <f. frævunar, no comptable>:
-
<BOT> pol·linització f
-
frævu·stíll <m. -stíls, -stílar>:
-
<BOT> estil m de pistil, estil m pistil·lar
-
fröken <f. frökenar, frökenar>:
-
1. (ungfrú) senyoreta f (dona no maridada)
-
2. (veitingastúlka) cambrera f (com a mot per a cridar-la a un bar, restaurant etc.)
-
frömuður <m. frömuðar, frömuðir>:
-
promotor m, promotora f
-
♦ frömuður lista og vísinda: promotor de les arts i les ciències
-
fuð <f. fuðar, fuðar>:
-
cony m, fufa f (Bal.)
-
fuð·flogi <m. -floga, -flogar>:
-
<JUR HIST> fuðflogi m , home que es negava a casar-se amb la seva promesa. El terme jurídic vol dir cunnífug, fugitiu del cony
-
fugl <m. fugls, fuglar>:
-
1. <GEN> ocell m, aucell m (Mall., Men.)
-
♦ þetta er hvorki fugl né fiskur: <LOC FIG> això no és ni carn ni peix
-
2. (fuglakjöt) carn f d'aviram
-
3. ♦ beinlausir fuglar: <CULIN> lit. “ocells desossats”. Plat fet a base de carn de xai, cavall o bou enrevoltillada amb cansalada, salpebrada, rossejada i bullida
-
4. <FAM = getnaðarlimur> ocellet m, busqueta f (Mall.) (membre viril en lleng. familiar)
-
fugla·búr <n. -búrs, -búr>:
-
gàbia f
-
fugla·fóður <n. -fóðurs, -fóður>:
-
menjar m d'ocell, menjar m per ocells
-
fugla·gras <n. -grass, -grös>:
-
1. (kvennafró) api bord, àpit bord (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit bord (Men., ekki ritm./no lit.) (planta Apium graveolens var. silvestris)
-
2. (umfeðmingur) garlanda craca, veça craca, pèsol m de gripau (planta Vicia cracca)
-
fugla·hræða <f. -hræðu, -hræður>:
-
espantaocells m
-
fugla·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
-
carn f d'aviram
-
fullnusta <f. fullnustu, no comptable>:
-
perfecció f
-
♦ til fullnustu: a la perfecció, completament
-
fullnustu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
sistema penitenciari
-
full·orðinn, -orðin, -orðið <adj.>:
-
1. <GEN = sem er kominn á fullorðins aldur> adult -a (que ja ha atès la majoria d'edat)
-
♦ hin fullorðnu: els adults
-
2. (roskinn, sem er kominn yfir miðjan aldur) madur -a, granat -ada (Mall., Men.) (que passa de mitjana edat, més a prop de la vellesa que no pas de la joventut)
-
fullorðins·tönn <f. -tannar, -tennur>:
-
<MED> dent f permanent, dent f d'adult
-
♦ fullorðinstennurnar: les dents permanents
-
fulltingi <n. fulltingis, no comptable>:
-
ajut m, socors m
-
◊ og er hann hefur sagt Ref tíðindin skorar Gísli á hann til fulltingis, "og munu þeir koma hér brátt," sagði Gísli, "og ekur nú að mjög en fáir verða til liðveislu": i quan en Gísli hagué contat les noves que hi havia a en Ref, l'insta a prestar-li ajut, "aviat seran aquí", li diu en Gísli, "em trobo en un gran destret i pocs hi ha a qui pugui demanar ajuda"
-
♦ heita á e-n til fulltingis að <+ inf.>: adreçar-se a algú demanant-li ajut per a <+ inf.>, recórrer a algú en demanda d'ajuda per a <+ inf.>
-
♦ með Guðs fulltingi: amb l'ajut de Déu
-
♦ veita e-m fulltingi: prestar auxili a algú, socórrer algú
-
♦ vænta fulltingis af himni: esperar l'ajut del cel
-
fulltrúa·lýðræði <n. -lýðræðis, no comptable>:
-
democràcia representtiva
-
full·trúi <m. -trúa, -trúar>:
-
representant m & f
-
♦ kjörnir fulltrúar: els representants elegits
-
♦ fulltrúi með fullt umboð: plenipotenciari m, plenipotenciària m
-
♦ viðurkenndur fulltrúi: representant autoritzat
|
El mot pot tenir una sèrie de significats que, de moment, només puc assenyalar: delegat, comissari, comissionat etc. |
|
|
|
|
-
fullur, full, fullt <adj.>:
-
1. <GEN & FIG> ple -ena
-
♦ fullt umboð: plens poders
-
♦ fullur trúnaður: plena confiança
-
◊ í fyllsta trúnaði: amb la màxima confidencialitat
-
♦ fullur e-s [= abstracte]: ple de...
-
◊ fullur lotningar: ple de profund respecte
-
◊ heil sért þú María, full náðar: ave Maria, plena de gràcia
-
♦ fullur af e-u [= concret]: ple de...
-
◊ baðkerið er fullt af vatni: la banyera és plena d'aigua
-
2. (drukkinn) borratxo -a, gat -a (Mall., Men.) (embriac)
-
3. (fullkominn, fullgildur, alger) sencer -a (complet)
-
♦ full klukkustund: una hora sencera
-
♦ fullur fjandskapur: enemistat total
-
♦ full vissa: certesa absoluta
-
♦ borga fullt verð: pagar el preu sencer (o: íntegre)
-
4. (saddur) ple -ena, tip -a (sadoll)
-
5. locucions:
-
♦ að fullu: completament, enterament
-
◊ það reið honum að fullu: això va acabar del tot amb ell
-
♦ eiga fullt í fangi við e-ð: poder fer front a una cosa només amb penes i treballs (costar-li molt de dominar una cosa, situació etc., gairebé no sortir-se'n)
-
♦ fullt af e-u: tot de... (una gran quantitat de)
-
♦ fyrir fullt og allt: per sempre (d'una manera definitiva)
-
♦ hafa í fullu tré við e-n: estar a l'alçada d'algú (ésser-li igual en tot, no tenir-li res a envejar)
-
♦ til fulls: completament, enterament
-
full·valda <adj. inv.>:
-
<POLÍT> sobirà -ana
-
♦ fullvalda ríki: un estat sobirà
-
full·valdur <m. -valds, -valdar>:
-
<POLÍT> sobirà m, sobirana f
-
full·veldi <n. -veldis, -veldi>:
-
[plena] sobirania f, sobirania f nacional
-
♦ fullveldið hvílir hjá þjóðinni: la sobirania nacional resideix en el poble
-
fullveldis·dagur <m. -dags, -dagar>:
-
dia m de la independència [d'Islàndia]
|
Se celebra l'u de desembre i s'hi rememora la recuperació de la plena sobirania d'Islàndia esdevinguda l'u de desembre del 1918.
Fins al 17 de juny del 1944, Islàndia va continuar essent formalment una monarquia, en unió personal amb Dinamarca. El 17 de juny del 1944 va trencar unilateralment aquest darrer lligam amb Dinamarca convertint-se en una república. Aquest fet es recorda cada 17 de juny en la Lýðveldishátíðin ‘festa de la República’ o Lýðveldisdagurinn ‘dia de la [fundació de la] República’. |
|
-
fullveldis·fagnaður <m. -fagnaðar, pl. no hab.>:
-
celebracions f.pl del dia de la independència [d'Islàndia]
-
full·yrða <-yrði ~ -yrðum | -yrti ~ -yrtum | -yrt ║ e-ð>:
-
declarar una cosa, afirmar una cosa, asseverar una cosa
-
♦ það má fullyrða það að <+ subj.>: es pot afirmar que <+ ind.>
-
full·yrðing <f. -yrðingar, -yrðingar>:
-
declaració f, afirmació f, asserció f
-
fundar·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
-
sala f de reunions
-
fundur <m. fundar, fundir>:
-
1. (samkoma) reunió f
-
◊ í fundinum var samþykkt að setja skuldaþak á héruðin: a la reunió es va acordar de fixar un límit d'endeutament a les regions
-
♦ bjóða til fundar: convocar una reunió
-
♦ eiga fund með sér: estar reunit -ida
-
♦ fara á fund við e-n: anar a una reunió amb algú
-
♦ fara (o: ganga) á fund e-s: reunir-se amb algú, tenir una reunió amb algú
-
♦ fundurinn fór fram í Petru: la reunió es va celebrar a Petra
-
♦ sniðganga fund með e-n: eludir una reunió amb algú
-
♦ setja fund: obrir una reunió, encetar una reunió
-
♦ sitja fund: assistir a una reunió
-
♦ slíta fund: aixecar una reunió
-
2. (þing) assemblea f (reunió política, de societat etc.)
-
♦ halda fund: celebrar una assemblea
-
♦ sækja fund: anar a una assemblea, assistir a una assemblea
-
♦ → aðalfundur “assemblea general”
-
♦ → ársfundur “assemblea anual”
-
3. (stjórnmálaflokks) míting m (de partit polític)
-
4. (mót, hittingur) trobada f (encontre)
-
♦ eiga fund: trobar-se
-
♦ eiga fund við e-n: tenir una cita amb algú
-
♦ fara til fundar við e-n: anar a veure algú, anar a trobar-se amb algú
-
♦ kalla e-n á sinn fund: citar algú
-
♦ man ég okkar fyrri fund: me'n recordo de la nostra anterior trobada
-
5. (uppgötvun) descobriment m (descoberta)
-
♦ fundur Ameríku: el descobriment d'Amèrica
-
5. (það sem finnst) troballa f (allò que es troba)
-
♦ sá á fund, sem finnur: el qui ho troba, s'ho queda
|
El mot pot designar en islandès diferents tots els tipus de trobades: reunió, sessió, encontre, míting, assemblea, topada, etc. És gairebé impossible donar una equivalència motivada del mot islandès a cada un d'aquests mots i, sobretot, repetir en totes les equivalències la majoria de col·locacions, que sovint funcionen per a tots els diferents significats. |
|
|
|
|
-
fun·heitur, -heit, -heitt <adj.>:
-
molt escalfat -ada
-
♦ það er funheitt í stofunni ~ í íbúðinni: l'habitació ~ el pis sembla una estufa (o: sembla un forn de calç), a l'habitació ~ al pis hi fa una estubor [que mareja]
-
♦ mér er funheitt: m'acub de calor [que tenc] (Bal.)
-
fura <f. furu, furur. Gen. pl.: fura>:
-
1. (tré) pi m (terme col·lectiu per a tots els arbres del gènere Pinus)
-
♦ þrístofna furan: <SÍMB HIST> el pi de les tres branques
-
2. (furuviður) fusta f de pi
-
furða <f. furðu, furður. Gen. pl.: furða o: furðna>:
-
1. (fyrirboði) averany m (omen, presagi o averany bo o funest)
-
♦ góðs furða: un bon presagi
-
♦ góð furða: un bon averany
-
♦ ills furða: un mal presagi (o: un mal averany)
-
♦ ill furða: un mal averany
-
2. (feigðarboði) presagi m de mort imminent (presagi ominós, averany funest)
-
◊ ...að þetta muni furða nokkurs þess manns er hér er: ......que això no sigui un mal averany per a algú dels qui som aquí
-
3. (undrun & undrunarefni) esbalaïment m, astorament m (Bal.) (meravellament o perplexitat a causa d'[una gran] sorpresa & cosa que causa [una gran] sorpresa)
-
♦ okkur til mikillar furðu: per a gran sorpresa nostra
-
♦ verða furðu lostinn [yfir e-u]: <LOC FIG> quedar esbalaït -ïda [per una cosa], quedar meravellat -ada [per una cosa], quedar astorat -ada [per una cosa] (Bal.)
-
◊ urðu þeir furðu lostnir (πίμπλασθαι θάμβους: καὶ ἐπλήσθησαν θάμβους καὶ ἐκστάσεως ἐπὶ τῷ συμβεβηκότι αὐτῷ) og frá sér numdir af því, sem fram við hann hafði komið: quedaren astorats i plens d'admiració pel que li havia passat
-
♦ það er engin furða: no hi ha res de sorprenent (o: no hi ha res d’estrany)
-
♦ það er mesta furða: això és molt sorprenent, això deixa astorat -ada (Bal.)
-
♦ það gegnir furðu: <LOC FIG> causa admiració (o: esbalaïment; o: astorament), és sorprenent
-
♦ það vekur furðu: <LOC FIG> causa esbalaïment (o: estranyesa)
-
◊ annar silast (ἔστιν νωθρὸς) og er hjálparþurfi, vanmegna er hann og örbjarga. En augu Drottins hvíla á honum til góðs, hann hefur hann upp og lætur hann bera höfuðið hátt, mörgum vekur það furðu (ἀποθαυμάζειν: καὶ ἀπεθαύμασαν ἐπ᾽ αὐτῷ πολλοί): es mou sense energia i està necessitós d'ajuda, és feble i desvalgut. Però els ulls del Senyor reposen en ell per a bé, ell l'aixeca i i el fa anar amb el cap alt i molts se n'admiren
-
♦ furður <f.pl>: meravelles f.pl
-
♦ furður Guðs: les meravelles de Déu
-
furðu·fljótur, -fljót, -fljótt <adj.>:
-
sorprenentment ràpid -a
-
furðu·góður, -góð, -gott <adj.>:
-
sorprenentment bo -ona, boníssim -a
-
furðu·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
-
objecte no identificat, O.N.I.
-
♦ fljúgandi furðuhlutur: O.V.N.I. m, plat volador
-
furðu·lega <adv.>:
-
sorprenentment, extraordinàriament (d'una manera que deixa astorat, molt sorprès)
-
furðu·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
sorprenent, esbalaïdor -a, extraordinari -ària (prodigiós, que deixa meravellat, astorat, molt sorprès)
-
furðu·nálægur, -nálæg, -nálægt <adj.>:
-
sorprenentment proper -a
-
furðu·saga <f. -sögu, -s.gur. Gen. pl.: -sagna>:
-
novel·la f de fantasia (història o novel·la del gènere ‘fantasia’)
-
furðusagna·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
-
animal fabulós
-
furðu·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:
-
criatura fabulosa (o: fantàstica)
-
furðu·skýr, -skýr, -skýrt <adj.>:
-
sorprenentment nítid -a
-
furðu·stjarna <f. -stjörnu, -stj&246;rnur. Gen. pl.: -stjarna>:
-
estel meravellós
-
furðu·stór, -stór, -stórt <adj.>:
-
sorprenentment gran, immens -a
-
furðu·vera <f. -veru, -verur. Gen. pl.: -vera>:
-
ésser fabulós, criatura fabulosa
-
fursta·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
-
principat m (territori regit per un príncep)
-
♦ furstadæmið Andorra: principat d'Andorra
-
♦ furstadæmið Katalónía: principat de Catalunya
-
fursti <m. fursta, furstar>:
-
príncep m (títol nobiliari; per a designar el fill de rei, hom empra → prins)
-
♦ → meðfursti: copríncep
-
furu·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
-
rovelló m, esclata-sang m de bruc, vinader m, esclata-sang m [de pi] (Mall., Men.), esclata-sang vermell (Mall., Men.) (bolet Lactarius sanguifluus)
-
furu·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
-
pinyó m (fruit de l'arbre Pinus pinea)
-
furu·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
-
rovelló m, esclata-sang m de bruc, vinader m, esclata-sang m [de pi] (Mall., Men.), esclata-sang vermell (Mall., Men.) (bolet Lactarius sanguifluus)
-
furu·nál <f. -nálar, -nálar>:
-
agulla f de conífera o pinàcia, <BOT> acícula f
-
furu·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
-
pinar m, pineda f
-
furu·skrúðgönguspunamölur* <m. -skrúðgönguspunamöls, -skrúðgönguspunamelir>:
-
papallona f de la processionària del pi (arna de l'insecte Thaumetopoea pityocampa syn. Cnethocampa pityocampa syn. Gastropacha pityocampa)
-
furu·skrúðgönguspunaormur* <m. -skrúðgönguspunaorms, -skrúðgönguspunaormar>:
-
processionària f del pi (eruga de l'insecte Thaumetopoea pityocampa syn. Cnethocampa pityocampa syn. Gastropacha pityocampa)
-
furu·spunafiðrildi* <m. -spunafiðrildis, -spunafiðrildi>:
-
papallona f de la processionària del pi (arna de l'insecte Thaumetopoea pityocampa syn. Cnethocampa pityocampa syn. Gastropacha pityocampa)
-
furu·spunaormur* <m. -spunaorms, -spunaormar>:
-
processionària f del pi (eruga de l'insecte Thaumetopoea pityocampa syn. Cnethocampa pityocampa syn. Gastropacha pityocampa)
-
furu·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
-
molleric m de calceta, pinetell m de calceta, molleric calçat (bolet Suillus luteus)
-
furu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
-
conífera f, pinàcia f
-
furu·vaxsveppur <m. -vaxsvepps, -vaxsveppir (o: -vaxsveppar)>:
-
llenega negra, mocosa f [negra], carlet negre (Mall.) (bolet Hygrophorus latitabundus)
-
furu·viður <m. -viðar, -viðir>:
-
1. <no comptable>: (viður furunnar) fusta f de pi
-
♦ úr furuviði: de [fusta de] pi
-
2. (beykitré) faig m (arbre Fagus sylvaticus)
-
fussa <fussa ~ fussum | fussaði ~ fussuðum | fussað>:
-
arrufar el nas
-
♦ fussa með fyrirlitningu: arrufar el nas amb desdeny
-
♦ fussa og sveia: manifestar la seva desaprovació amb gestos, sorolls i murmuris de rebuig
-
♦ fussa við e-u: fer bu a una cosa, fer uix a una cosa
-
♦ fussa yfir e-u ~ e-m: fer comentaris, gestos o sorolls de desaprovació sobre una cosa ~ algú
-
fúa·dý <n. -dýs, -dý>:
-
aiguamoll m, marjal f (Mall., Men.) (amb molta de matèria en estat de putrefacció, miasmàtic)
-
fúi <m. fúa, no comptable>:
-
podridura f
-
fúka·lyf <n. -lyfs, -lyf>:
-
antibiòtic m
-
fúkka·lyf <n. -lyfs, -lyf>:
-
variant de → fúkalyf “antibiòtic m”
-
fúl·egg <n. -eggs, -egg>:
-
ou m nial
-
fúlga <f. fúlgu, fúlgur. Gen. pl.: fúlgna o: fúlga>:
-
pagament m pel manteniment i cura d'un infant o de bestiar
-
◊ ef at síðustu rétt verðr fé þat eptir, er eigi verðr eigandi at, þá skal bóndi sá, er réttina varðveittir, ok fimm aðrir þeir er næst búa réttum, ok þangat eiga sauðum til at safna, skipta þeim sauðum ok annast sem sitt fé, ok segja til at sóknarkirkju sinni eðr samkundu, hversu margir sauðir þar eru at hans, ok með hverju marki þeir eru. Ok svá skal hverr bóndi gøra, er á jǫrðu býr, ef sauðir koma í fé manns eptir vetrnætr: þá skal hann hafa sagt til innan næsta hálfs mánaðar. Nú kemr sá til, er sauði á, eðr hans lǫgligr umboðsmaðr áðr tveir mánuðir eru af vetri, þá skal hann sauði í burt hafa fyrir enga fúlgu, ok sýna þeim áðr er á jǫrðu býr. En ef hann tekr svá í burt, at hann sýnir eigi áðr þar, gjaldi hálfa mǫrk, hálft konungi, en hálft þeim er á jǫrðu býr. En ef maðr kemr síðan eptir fénu en tveir mánuðir eru af vetri, þá skal hinn hafa slíka fúlgu sem þar væri til sumars, ok láta eigi laust fé fyrri en hann hefr fúlgu í hendi eðr vǫrzlu fyrir, ef hann vill (R.B.E.K. Nú kemr engi eptir fé því fyrir miðjan vetr, er bóndi veit eigi hverr á, ok hefr þar verit hálfan mánuð síðan sagt var til, þá er honum rétt á fyrstu viku þorra at láta virða fé þat sex skynsama menn. Þeir skulu svá virða féit sem þá er vert er þeir virða. Eigi skal þess kyns fé virða fyrr né síðarr. Standa skal þá fé með marki hinu sama. Hann skal segja til fjár ok marks þrjú sumur hin næstu á þingi; hann eignast á þriðja hausti, ef áðr kemr eigi eigandi eptir, nema hann lýsi eigi áðr at lǫgum, þá tvígildi þeim er fé á, en konungi hálfa mǫrk. Nú kemr eigandi eðr hans umboðsmaðr eptir því fé áðr þrjú sumur eru úti, ok eigi er virt, þá hafi hann í burt fé sitt, en hinn skal hafa fyrir fúlgu mjólk ok kálfa undan kúm, lǫmb ok ull af sauðum, kið ok nyt undan geitum, ok bœti engu fyrir, þó at þat sé meira vert, ok annist sem sitt fé, en ábyrgist at engu: si, en el darrer aplec de les ovelles hi queden ovelles sense propietari, el bóndi que té cura de l'ovil, ensems amb els cinc altres bændur que visquin més a prop dels ovils -els qui hagin d'aplegar les ovelles per portar-les-hi (a l'ovil en qüestió)- es repartiran aquestes ovelles sense amo i en tindran esment com si fossin bestiar propi, i anunciaran a l'església de la seva parròquia o a una altra reunió, quantes d'ovelles s'ha quedat cadascun d'ells i quina marca porten les ovelles. Qualsevol bóndi que visqui a un mas, també farà el mateix si ovelles [d'altri] es barregen amb el bestiar de l'home en qüestió passades les vetrnætr, ço és, els dies que marquen el començament de l'hivern norrè (per l'octubre), el qual ho haurà d'haver anunciat en els quinze dies següents. Si hi va l'home de qui són les ovelles, o el seu representant legal (apoderat) abans que no hagin passat dos mesos d'hivern, pot endur-se les ovelles sense haver de pagar res per llur manteniment i, abans d'endur-se-les, les mostra al bóndi del mas. Però, si les agafa i se les enduu, sense haver-les-hi mostrades abans, aleshores que pagui una multa de mitja mǫrk, la meitat de la qual serà per a la corona i l'altra meitat per al bóndi del mas. Si, emperò, l'home de quin són les ovelles, va a cercar-les-hi passats dos mesos d'hivern, el bóndi que n'hagi tingut esment rebrà per llur manteniment la mateixa quantitat com si les ovelles haguessin quedat al seu esment fins a l'estiu, i, si així ho vol, no lliurarà pas les ovelles a llur propietari fins que aquest li n'hagi pagat el manteniment o li hagi donar una garantia (penyora, aval) que l'hi pagarà. [R.B.E.K: Si, abans de mitjan hivern, ningú no es presenta a cercar les ovelles, de les quals el bóndi [que en tingui esment] no sap qui n'és el propietari, i les ovelles han estat al seu mas (o sota la seva cura) quinze dies a comptar després que ell hagi anunciat que les té, té el dret de fer que sis homes assenyats taxin el valor de les ovelles durant la primera setmana del mes de þorri. Aquests taxaran el preu de les ovelles segons el valor que tinguin [a llur parer] en el moment de fer-ne la taxació. El bestiar d'aquesta mena no es valorarà ni abans ni després (o potser el significat era aquí: ni pel preu que hagi pogut tenir abans ni pel que pugui tenir després ?). Les ovelles[, un cop se n'hagi taxat el valor,] restaran [sota l'esment del bóndi que les tingui] sense modificació de la marca que porten (lit.: amb la mateixa marca). El bóndi que les tingui sota la seva cura anunciarà al þing que té les ovelles i les marques que tenen durant els tres estius següents, i si llur propietari continua sense presentar-se després d'això, a la tercera tardor les ovelles esdevindran propietat del bóndi que les té en esment, llevat que aquest no ho hagi fet saber (no ho hagi fet públic) de la manera com prescriu la llei: si es dóna aquest cas, que pagui a llur propietari el doble del valor fixat, i una multa de mitja mǫrk a la corona. Si el propietari de les ovelles[, cabres o vaques,] o el seu apoderat es presenten a cercar les ovelles abans que hagin passat tres estiu i les ovelles no han estat taxades, podrà endur-se-les, però el bóndi que n'hagi tingut esment, tindrà, en pagament per llur manteniment, llet i vedells de les vaques, anyells i llana de les ovelles, cabrits i llet de les cabres, i no li pagarà cap compensació, encara que les ovelles ara tinguin un valor major i l'altre n'hagi tingut cura com si hagués estat el seu propi bestiar, però no serà responsable [de qualsevol cosa que els pugui haver passat] (Cal corregir la traducció en el sentit que, el final del paràgraf indica que, per fé, cal entendre les ovelles, les cabres i les vaques que, fins a l'arribada de la tardor, han pasturat a lloure, i no només les ovelles, com es desprèn en principi de la seva assimilació en el text a sauðr)
-
fúll, fúl, fúlt <adj.>:
-
1. (daunill lykt) pudent (olor: fètida)
-
2. (vatn) podrit -ida (dit de l'aigua que ha tornat dolenta per estar estancada)
-
♦ fúlt vatn: aigua podrida
-
3. (egg) nial -a (ou)
-
4. (veður) fastigós -osa (temps atmosfèric)
-
♦ fúlt veður: un temps horrible
-
5. (í vondi skapi & reiður) malhumorat -ada (de mal humor & malacarós & enutjat)
-
♦ vera fúll í skapi: ésser molt malcarat -ada, tenir molt mal caràcter
-
♦ vera fúll við e-n: putejar algú, tractar algú de mala manera
-
◊ hann var mjög oft fúll við konuna sína: tractava malament la seva dona molt sovint
-
♦ verða fúll við e-n: putejar algú, tractar algú de mala manera
-
◊ Jói var orðinn ferlega fúll við mig, og ég við hann: een Jói havia començat a tractar-me molt malament i jo a ell
-
♦ vera fúll yfir e-u: estar molt emprenyat (o: enfadat, cast. ekki ritm./no lit.) amb una cosa
-
♦ það er fúlt (= leiðinlegt) að <+ inf.>: <LOC FIG> és una llàstima <+ inf.>
-
♦ mér er fúlasta alvara [með e-u]: <LOC FIG> parlo totalment en sèrio (cast. ekki ritm./no lit.) [pel que fa a això], ho dic ben seriosament [pel que fa a això]
-
6. <†> (maður) roí -ïna (vil, mesquí, brut (moralment), corromput, miserable)
-
fúmar·sýra <f. -sýru, no comptable>:
-
<QUÍM> àcid fumàric
-
Fúsi <m. Fúsa, no comptable>:
-
hipocoreuma de → Vigfús ‘Vigfús, andrònim’
-
Fútúrismi <m. Fútúrisma, no comptable>:
-
<ART> futurisme m
-
Fútúristaávarpið <n. Fútúristaávarpsins>:
-
<ART> El Manifest Futurista (de Marinetti)
-
Fútúristi <m. Fútúrista, Fútúristar>:
-
<ART> futurista m & f
-
fyl <n. fyls, fyl. Gen. pl.: fylja; dat.pl.: fyljum>:
-
(folald) poltre m (es diu esp. del poltre encara no nat)
-
♦ hryssa með fyl: una egua que va plena
-
♦ ef maður gefur fylfullri meri [volgt] fjósmoð, þá lætur hún fylinu: <LOC> si hom dóna de menjar les restes de fenc [tebi] d'un estable a una egua prenyada, perdrà el poltre
-
<†>
fyla <f. fylu, fylur. Gen. pl.: fylna>:
-
(mertrippi) mina f (egua d'un a quatre anys) (→ fylja)
-
fylgdar·lið <n. -liðs, -lið>:
-
1. (lið sem veitir vörn, verndarlið) escorta f (acompanyants protectors)
-
2. (lið sem fylgir forseta, konungi o.s.fr.) seguici m (acompanyants de mandatari)
-
fylgdar·maður <m. -manns, -menn>:
-
1. (leiðsögumaður) guia m & f (persona que n'acompanya una altra per ensenyar-li el camí en un viatge, excursió etc.)
-
2. (sá sem fylgir e-m) acompanyant m (persona que n'acompanya una altra durant un viatge, una excursió etc.)
-
fylgdar·skip <n. -skips, -skip>:
-
vaixell m d'escorta
-
fylgi <n. fylgis, pl. no hab.>:
-
1. (stuðningur) adhesió f (a una idea política, una causa, una religió, un corrent etc.)
-
♦ snúast til fylgis við e-ð ~ e-n: adherir-se a
-
2. (atkvæði) vots m.pl (suport donat a un partit en el moment de les eleccions)
-
♦ flokkurinn tapaði fylgi: el partit ha perdut vots
-
3. (kapp) zel m (ardor)
-
fylgi·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
1. <FIG> rèmora f, acompanyant m
-
♦ gleymska er fylgifiskur ellinnar: la desmemòria és una rèmora de la vellesa
-
♦ kuldinn er fylgifiskur vetrarins: el fred és un acompanyant de l'hivern
-
2. (fylgismaður) seguidor m, seguidora f (partidari)
-
fylgi·skjal <n. -skjals, -skjöl>:
-
1. <GEN> document adjunt, annex m
-
2. (fylgirit) carta f de port (en transports de mercaderies)
-
fylgja <f. fylgju, fylgjur. Gen. pl.: fylgna>:
-
<MED> secundines f.pl
-
♦ föst fylgja: placenta adherent
-
♦ gegngróin (o: gegnumgróin; o: niðurgróin) fylgja: placenta percreta
-
♦ inngróin fylgja: placenta increta
-
♦ viðgróin fylgja: placenta accreta
-
fylgja <fylgi ~ fylgjum | fylgdi ~ fylgdum | fylgt>:
-
1. <e-u ~ e-m>: <GEN & styðja> seguir una cosa ~ algú <GEN & donar suport a>
-
♦ fylgja e-m [að málum]: donar suport a algú, fer costat a algú, prendre partit per algú
-
2. <e-m [til e-s]>: (fara með) acompanyar algú [a un lloc] (menar o guiar fins a un lloc)
-
♦ fylgja e-m til dyra: acompanyar algú [fins] a la porta
-
♦ fylgja e-m til grafar: acompanyar [el cos d']algú [fins] al lloc del seu darrer sojorn, retre els darrers honors a algú
-
3. <e-m>: (til verndar, til varnar) escortar algú (donar protecció a algú durant un viatge, trajecte etc.)
-
4. <[með] e-u>: (senda með, láta fylgja) adjuntar una cosa (afegir o annexar documents a un escrit)
-
♦ láta e-ð fylgja e-u: adjuntar una cosa a...
-
♦ eftirfarandi skal fylgja með umsókninni: s’ha d’acompanyar la sol·licitud amb les següents coses...
-
5. <e-u eftir>: (slaka ekki á) prosseguir [amb] una cosa (no deixar-la)
-
6. ♦ láta kné fylgja kviði: actuar sense cap mena de miraments, actuar despietadament
-
fylgjandi, fylgjandi, fylgjandi <adj.>:
-
que està a favor de
-
♦ vera fylgjandi e-u: estar a favor d'una cosa
-
◊ ég er fylgjandi þessari tillögu: estic en favor d'aquesta proposta
-
♦ vera fylgjandi því að <+ subj.>: estar a favor que <+ subj.>
-
fylgjast <fylgist ~ fylgjumst | fylgdist ~ fylgdumst | fylgst>:
-
1. <að>: anar plegats (alhora)
-
2. <með>: parar esment al que està passant (prestar atenció al que s'esdevé)
-
◊ Spidey fylgdist með því að allt færi vel fram: L'Spiderman parava esment que tot anés pel bon camí
-
♦ fylgjast með e-m: acompanyar algú (ésser amb algú, seguir-lo de molt a prop o costat per costat)
-
◊ ég fylgdist með unga manninum ganga að gálganum og ég sá hann hengdan. Hræðileg sjón: vaig seguir el jove fins a la forca i l'hi vaig veure penjat. Una visió esfereïdora
-
◊ maður nokkur ungur fylgdist með honum. Hann hafði línklæði eitt á berum sér: un cert jove el seguia, embolcallat amb un llenæl sobre el cos nu
-
♦ fylgjast með e-u: resseguir [amb atenció] una cosa, estar [sempre] al corrent d'una cosa, estar atent -a a una cosa (observar amb atenció un assumpte, les aventures o peripècies d'algú a la televisió etc.)
-
◊ fylgjast með baráttu hans við pillufíknina: resseguir la seva lluita contra la seva addicció a les pastilles
-
♦ fylgjast með tímanum: ésser un fill del seu temps
-
fylgsni <n. fylgsnis, fylgsni>:
-
amagatall m
-
fylja <f. fylju, fyljur. Gen. pl.: fylja>:
-
1. (ungmeri, mertrippi) egua jove (poltra d'un a quatre anys)
-
♦ ek vil fá þér fylju er þú fær mér fola: <LOC FIG> si tu em dónes un poltre, jo et donaré una poltra (si tu me'n fas una, jo te'n faré una d'igual)
-
2. (fylfull hryssa) egua plena (egua prenyada)
-
fylki <n. fylkis, fylki>:
-
1. <stjórnsýslueining á Spáni> província f (d'Espanya)
-
2. <~ í Katalóníu> comarca f (de Catalunya)
-
3. <~ í Sviss> cantó m (→ kantóna) (de Suïssa)
-
4. <~ í Frakklandi> departament m (de França)
-
5. <HIST & stjórnsýslueining í Noregi> fylki, comarca o districte de l’antiga i moderna Noruega
-
6. <ríki Bandaríkjanna> estat m (constituent dels Estats Units d'Amèrica)
-
7. <MAT & TECN> matriu f
-
◊ Fylkið: Màtrix (títol de pel·lícula)
|
Fylki en realitat designa qualsevol unitat territorial adminitrativa. Això vol dir que aquest mot, aplicat a Espanya, hi designaria una província; aplicat, però, a Catalunya, hi designaria una comarca etc. En cas de necessitat, proposaríem, amb força cautela, les següents equacions: sjálfsstjórnarhérað = regió autonòmica, autonomia f hérað = regió fylki = província amt = vegueria sýsla = comarca |
|
ELS FYLKI DE LA NORUEGA MEDIEVAL I MODERNA |
Nom medieval |
Nom modern islandès |
Nom modern noruec |
Habitant |
Finnmǫrk |
Finnmörk |
Finnmark |
Finnur (pl: Finnar) |
|
|
Troms |
|
|
|
Nordland |
|
Hálogaland |
|
- |
Háleygur (pl: Háleygir) |
Naumdœlafylki |
|
- |
Naumdælur (pl: Naumdœlir) |
Mœrr: Norðmœrr i Sunnmœrr |
Mæri: Norðmæri i Sunnmæri |
Møre |
Mær (pl: Mærir) |
Þrándheimr |
Þrændalög: Norður-Þrændalög i Suður-Þrændalög |
Trøndelag: Nord-Trøndelag i Sør-Trøndelag |
Þrændur (pl: Þrændir) |
Raumsdalr |
Raumsdalur |
Romsdal |
Romsdælur (pl: Romsdælir) |
Firðafylki |
Firðafylki |
Fjordane |
Firðingur (pl: Firðingar) |
Upplǫnd |
Upplönd |
Oppland |
Upplendingur (pl: Upplendingar) |
Sogn |
Sogn |
Sogn |
Sygnur (pl: Sygnir) |
Hǫrðaland |
Hörðaland |
Hordaland |
Hörður (pl: Hörðar) |
Rogaland Rygjafylki |
Rogaland Rygjafylki |
Rogaland |
Rygur (pl: Rygir) |
Hringaríki |
Buskerud-fylki, Buskerud-hérað |
Buskerud |
|
Raumaríki |
|
Akershus |
|
Heiðmǫrk |
Heiðmörk |
Hedmark |
Heinir m.pl, heinskr, heinverskr |
Þelamǫrk |
Þelamörk |
Telemark |
Þilur (pl: Þilir) |
Agðir Egðafylki: Austragðir Norðragðir |
Agðir Egðafylki: Austur-Agðir Vestur-Agðir (Norður-Agðir) |
Agder: Aust-Agder (Øst-Agder) Vest-Agder |
Egður (pl: Egðir) |
Víkin |
Víkin (terme històric per l'actual Fold) |
Viken |
Víkingur (?) (pl: Víkingar) |
Fold |
Fold: |
Fold: Vestfold Østfold |
Víkingur (?) (pl: Víkingar) |
|
ELS FYLKI DE LA SUÈCIA MEDIEVAL |
A l'Óláfs saga hins helga, capítol 77, n'Snorri ens hi dóna notícia que Suècia estava dividida en onze districtes, que, tanmateix, ell no anomena pas fylki, sinó hlutir: 1. Gautland Occidental (Vest-Götland), 2. Vermaland (Värmland), 3. Markir, 4. Gautland Oriental (Öst-Götland), 5. Gotland, 6. Eyland (Öland), 7. Suðurmannaland, 8. Vestmannaland o Fjaðryndaland, 9. Tíundaland, 10. Áttundaland i 11. Sjáland |
Svíaveldi liggur í mörgum hlutum. |
Suècia es divideix en moltes parts: |
Einn hlutur er Vestra-Gautland og Vermaland og Markir og það er þar liggur til og er það svo mikið ríki að undir þeim biskupi er þar er yfir eru ellefu hundruð kirkna. |
La primera està formada pel Gautland Occidental -o Vest-Götland-, el Vermaland -o Värmland- i les Markir -o territori dels grans boscos, situat entre Noruega i Suècia- i tots els territoris que els pertanyen i és un territori tan gros que del seu bisbe en depenen mil cent esglésies. |
Annar hlutur lands er Eystra-Gautland. Þar er annar biskupdómur. Þar fylgir nú Gotland og Eyland og er það allt saman miklu meira biskupsveldi. Í Svíþjóð sjálfri er einn hluti lands er heitir Suðurmannaland. Það er einn biskupdómur. Þá heitir Vestmannaland eða Fjaðryndaland. Það er einn biskupdómur. |
La segona part del país és la formada pel Gautland Oriental -o Öst-Götland-. Aquí hi ha la segona diòcesi de Suècia. També està formada pel Gotland i l'Eyland -o Öland-, i, totes dues ensems conformen un bisbat encara molt més gran. A la Suècia pròpiament dita hi ha una part del país que es diu Suðurmannaland -o Södermannland- i que també té diòcesi; [una altra part] es diu Vestmannaland o Fjaðryndaland i també és una diòcesi. |
Þá heitir Tíundaland hinn þriðji hlutur Svíþjóðar. |
La tercera part de Suècia es diu Tíundaland. |
Þá heitir hinn fjórði Áttundaland. |
La quarta part es diu Áttundaland. |
Þá er hinn fimmti Sjáland og það er þar liggur til hið eystra með hafinu. |
La cinquena part es diu Sjáland i hi pertany tota la contrada que hi ha a l'est tot al llarg de la costa. |
Tíundaland er göfgast og best byggt í Svíþjóð. Þangað lýtur til allt ríkið. Þar eru Uppsalir. Þar er konungsstóll og þar er erkibiskupsstóll og þar er við kenndur Uppsalaauður. Svo kalla Svíar eign Svíakonungs, kalla Uppsalaauð. |
El Tíundaland és la part més poblada i rica de Suècia. Tot el regne l'obeeix. Al Tíundaland hi ha Uppsala. A Uppsala hi ha la seu del rei i de l'arquebisbe [de Suècia] i el que es coneix com a "Riquesa d'Uppsala" que és com els suecs anomenen les propietats del rei de Suècia. |
|
◊ Vagn Ákason lagði svá fast fram at liði Sveins Hákonarsonar, at Sveinn lét á hǫmlu síga ok helt við flótta. Þá lagði þangat til Eiríkr iarl, bróðir hans, ok fram í fylkingu móti Vagni. Lét Vagn þá undan síga, en þó barðiz hann með mikilli hreysti ok allir hans menn ok drap margan mann. Þá felldi hann Ármóð, ríkan mann ok mikinn kappa, er var með Eiríki. Þess getr Bjarni byskup <...> (Óláfs saga Tryggvasonar, cap. 90, pàg. 172) — Vagn Aagesøn satte saa haardt ind paa Svend Hakonssøns Flaade, at Svend lod fire paa Skødene, og var ikke langt fra at flye; da lagde hans Broder Erik Jarl did og frem i Fylkingen mod Vagn, saa at Vagn igjen maatte trække sig tilbage, men dog stred saavel han selv som alle hans Mænd med megen Tapperhed, og mange faldt for dem. Da fældte Vagn ogsaa den mægtige Mand og store Kæmpe Armod, som fulgde Erikk; derom taler Biskop Bjarne — Vagn Akii filius copiis Sveinis Hakonis filii adeo acriter institit, ut Svein puppes auerteret et fugam meditaretur; tunc eo se conuertit Eirikus dynasta, frater eius, atque in acie Vagni se opposuit. Tum Vagn puppem auertit, magna tamen pugnauit fortitudine suique omnes, et multos homines occidit; in his Armodum, uirum potentem et insignem bellatorem, qui cum Eiriko erat, prostrauit. Huius rei mentionem facit Bjarnius episcopus:
-
fylkingar·armur <m. -arms, -armar>:
-
<MIL> ala f d'exèrcit (flanc de tropa disposada en formació de combat)
-
♦ halda sig í hægri fylkingararminum: mantenir-se a l'ala dreta [de la formació de batalla]
-
♦ með [þeim] hægri fylkingararm hersins: amb l'ala dreta de l'exèrcit
-
♦ þeir sem voru í vinstri fylkingararmi: els qui eren a l'ala esquerra [de l'exèrcit]
-
fylkingar·brjóst <n. -brjósts, -brjóst>:
-
<MIL> front m d'exèrcit (front de tropa en formació de combat)
-
fylkingar·broddur <m. -brodds, -broddar>:
-
<MIL> capdavant m d'exèrcit (punta de tropa marxant o ja disposada en formació de combat)
-
fylkingar·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
-
<MIL> flanc m (de tropa)
-
fylkingar·skipun <f. -skipunar, no comptable>:
-
ordre m de batalla
-
fylkingar·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
-
<MIL> ala f d'exèrcit (flanc de tropa disposada en formació de combat) (→ fylkingararmur)
-
fylla <fylli ~ fyllum | fyllti ~ fylltum | fyllt ║ e-ð>:
-
I. <personal>:
-
1. omplir una cosa
-
◊ fylla glas: omplir un got
-
♦ fylla e-ð af (o: með) e-u: omplir una cosa de... (o: amb...)
-
◊ ég fyllti glasið af vatni: vaig omplir d'aigua el got
-
◊ ég fyllti glasið með sódavatni: vaig omplir de soda el got
-
◊ fylla lungun af lofti: omplir d'aire els pulmons
-
♦ fylla e-ð e-u: omplir una cosa de... (o: amb...)
-
♦ fylla e-ð aftur: reomplir una cosa
-
♦ fylla e-ð á ný: tornar a omplir una cosa
-
◊ fylltu könnuna á ný!: torna a omplir la tetera!
-
♦ fylla flokk e-s: <LOC FIG> posar-se del costat de algú, prendre partit per algú (arrenglerar-se amb algú, adherir-se al bàndol d'algú etc.)
-
♦ fylla töluna: completar el nombre (arribar al nombre desitjable previst)
-
♦ fylla tönn: empastar (o: obturar) una dent
-
2. <fylla e-n>: <FIG> emborratxar algú, engatar algú (Bal.)
-
3. <fylla á e-ð>: omplir un recipient (reomplir un recipient amb un líquid & recarregar & reposar existències a prestatges de supermercats etc.)
-
◊ fylla á bílinn: omplir el dipòsit del cotxe
-
◊ fylla á flöskuna: [tornar a] omplir l'ampolla
-
◊ fylla á tankinn: omplir el dipòsit (de combustible)
-
4. <fylla inn e-ð>: emplenar una cosa (esp. un imprès, un formulari)
-
◊ ég fyllti inn eyðublöðin fyrir námslán í gær: ahir vaig emplenar els formularis per demanar el préstec estudis
-
♦ fylla inn í eyður e-s: emplenar les caselles d'un formulari
-
◊ ég hringdi í Tómas og hann fyllti inn í eyðurnar fyrir mig: vaig trucar en Tomàs i ell em va omplir les caselles del formulari
-
5. <fylla í e-ð>: emplenar una cosa (esp. els buits d'un imprès)
-
♦ fylla í eyður e-s: emplenar les caselles d'un formulari
-
◊ þegar þið hafið lokið við að fylla í allar eyður smellið þið á Skoða til að sjá árangurinn: quan hàgiu acabat d'emplenar totes les caselles, pitgeu Veure per veure els resultats
-
6. <fylla upp í e-ð>: omplir [del tot] una cosa (forat, sot, clot fins a tapar-lo etc.)
-
◊ fylla upp í holurnar: omplir els clots
-
7. <fylla út e-ð>: omplir [del tot] una cosa, emplenar una cosa [del tot] (fulla de paper, sol·licitud, etc.)
-
◊ hann fyllti út dánarvottorðið og síðan negldi hann lokið á kistuna: va emplenar el certificat de defunció i després va clavar la tapadora del taüt
-
◊ fylla út eyðublað: emplenar un formulari
-
◊ fylla út umsókn um að <+ inf.>: emplenar una sol·licitud per a <+ inf.>
-
8. <fylla út í e-ð>: omplir totalment l'espai d'una cosa (p.e., seient)
-
◊ hann var svo feitur að hann fyllti út í stólinn: era tan gras que cobria totalment el seient de la cadira
-
II. <reflexiu>:
-
1. <fylla sig>: <FIG> omplir-se [de peix] (un vaixell que ha sortit a pescar)
-
◊ báturinn fyllti sig í einu kasti: la barca es va omplir de peix amb una sola calada de les xarxes
-
III. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
-
1. ♦ bátinn fyllir: <LOC FIG> el bot fa aigua (té una via d'aigua i s'omple d'aigua)
-
fyllast <fyllist ~ fyllumst | fylltist ~ fylltumst | fyllst ║ e-u>:
-
1. omplir-se d'una cosa
-
◊ fyllast gleði: omplir-se d'alegria
-
◊ fyllast örvæntingu: omplir-se de desesperació
-
♦ fyllast út úr (o: að) dyrum: <LOC FIG> omplir-se de gom a gom
-
◊ salurinn fylltist út úr dyrum af áhorfendum: la sala es va omplir d'espectadors de gom a gom
-
2. <fyllast út>: omplir-se, emplenar-se (casella de formulari, sol·licitud, etc.)
-
◊ fyllist út ef það er fyrir hendi: empleni's si es coneix (si es disposa d'aquesta dada)
-
fylli·bytta <f. -byttu, -byttur>:
-
<FAM> borratxo m, gató m (Mall.)
-
fylling <f. fyllingar, fyllingar>:
-
1. <GEN> plenitud f (qualitat de ple)
-
♦ í fyllingu tímans: en la plenitud dels temps
-
2. <CULIN> farciment m
-
♦ setja fyllingu á deigið: posar el farciment dins la massa de pasta
-
3. <MED> obturació f, empaste m (cast., ekki ritm./no lleng. lit.) (de dent o queixal corcats)
-
♦ missa fyllingu: perdre un empaste, caure-li un empaste a algú
-
◊ ég hef misst fyllingu: he perdut un empaste, m'ha caigut un empaste
-
♦ setja fyllingu í tönnina: empastar una dent
-
♦ það er skemmd undir fyllinguni sem datt úr: hi ha una càries sota l'empaste que li ha caigut
-
4. (í kúlupenna, grafít í blýanti o.s.fr.) mina f (de llapis, de bolígraf)
-
5. (tróð, stopp & í skurðum) rebliment m, farciment m (de coixí, matalàs, porta, síquies etc.)
-
6. (brjósta- og varafylling) emplenament m, ompliment m (de llavis, pits etc., p.e., amb silicona)
-
fylli·raftur <m. -rafts, -raftar>:
-
<FAM> borratxo m, gató m (Mall.)
-
fyllirí <n. -fyllirís, no comptable>:
-
<FAM> beguda f, alcoholisme m
-
◊ í fyrsta lagi að hætta öllu fylliríi og í öðru lagi að reyna að bæta að einhverju leyti þann viðskilnað sem ég hafði hér síðast: en primer lloc, que deixaria totalment la beguda i, en segon lloc, que intentaria, fins on pogués, de reparar les coses així com les vaig deixar aquí en anar-me'n
-
fylli·svín <n. -svíns, -svíns>:
-
<FAM PEJOR> xumador m, borratxo m, de la tòria m, gató m (Mall.)
-
fylltur, fyllt, fyllt <adj.>:
-
1. <GEN> omplert -a, omplit -ida (Bal.)
-
2. (um eyður og eyðublað) emplenat -ada, omplit -ida (Bal.) (casella, formulari)
-
3. <CULIN> farcit -ida
-
♦ fylltur með e-u: farcit de...
-
◊ fyllt eggaldin: albergínies farcides
-
4. <BOT> de molts [de] pètals
-
◊ rauð fyllt rós: una rosa vermella d'abundants pètals
-
fyndinn, fyndin, fyndið <adj.>:
-
1. (skemmtilegur, hlægilegur) graciós -osa (divertit, que fa gràcia)
-
◊ ef þetta er brandari þá er hann ekki fyndinn og ég veit hvað er fyndið: si això és un acudit, no és gens graciós, i jo sé prou bé què és graciós
-
2. (hnyttinn) enginyós -osa, agut -uda (faceciós, ocurrent, salat, divertit en les seves dites o pel seu contingut)
-
fyndni <f. fyndni, pl. no hab.>:
-
1. (kímni, gamansemi) gràcia f (humor, jocositat, comicitat, diversió)
-
2. (skrýtla) agudesa f, dita enginyosa, acudit f [ocurrent] (ocurrència, dita ocurrent, facècia aguda)
-
3. (hnyttni) agudesa f, enginy m, sal f (qualitat d'ocurrència de les paraules d'algú)
-
fyndust:
-
3ª pers. pl. pret. subj. de → finnast “trobar-se”
-
<LIT>
fyrðar <m.pl fyrða>:
-
homes m.pl, gent f
-
◊ meðalsnotr ǀ skyli manna hverr, ǁ
æva til snotr sé; ǁ
þeim er fyrða ǀ fegrst at lifa, ǁ
er vel mart vito: mitjanament savi hauria d'ésser tothom; que [ningú] mai no sàpiga massa! A aquells dels homes que només saben el que els cal i prou, els resulta més bell de viure
-
(†)
fyri <n. fyris, fyri>:
-
pinar m, pineda f
fyrir: per (a)
þetta er fyrir yður: això és per a vostè
fyrir framan: al davant, davant (Bal.)
fyrir framan <+ Ac.>: davant de, davant (Bal.)
fyrir aftan: al darrere, darrere (Bal.)
fyrir neðan <adv.>: a sota, a baix (Bal.)
fyrir neðan <+ Ac.>: al dessota de, davall (Bal.)
fyrir neðan eldúsgluggann okkar: al dessota de la finestra de la nostra cuina
þeir riðu fyrir neðan bæinn: van passar part davall el mas (el camí estava situat
sota el mas, van passar a baix del mas)
þeir riðu fyrir neðan Ármannsfell: van passar al peu de l'Ármannsfell
fyrir utan <+ Ac.>: 1. (utar en e-ð) al defora de, defora (Bal.)
2. (að e-u undanskildu): llevat de, tret de (Bal.), a excepció de
-
♦ fyrir sextán árum: fa setze anys
-
fyrir·boði <m. -boða, -boðar>:
-
premonició f, presagi m
-
fyrirbura·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
-
part prematur
-
fyrir·buri <m. -bura, -burar>:
-
infant prematur (infant nat abans d'hora)
-
fyrir·byggjandi, -byggjandi, -byggjandi <adj.>:
-
preventiu -iva
-
♦ á fyrirbyggjandi hátt: de manera preventiva, preventivament
-
fyrir·bæri <n. -bæris, -bæri>:
-
fenomen m
-
fyrir·fara <-fer ~ -förum | -fór ~ -fórum | -farið ║ sér>:
-
suïcidar-se
-
fyrir·farast <-ferst ~ -förumst | -fórst ~ -fórumst | -farist>:
-
1. (farast, glatast, tortímast) perir (ésser destruït, anihilat)
-
◊ en tortíming kemur yfir alla illræðismenn og syndara, og þeir, sem yfirgefa Drottin, skulu fyrirfarast: però la ruïna sobrevindrà a tots els malfactors i pecadors, i aquells que abandonin el senyor, periran
-
2. (gleymast, farast fyrir) descuidar-se, oblidar-se (no fer-se una cosa per oblit o descurança)
-
♦ láta e-ð fyrirfarast: no fer una cosa (ometre o negligir de fer una cosa, descuidar-se de fer una cosa)
-
fyrir·farinn, -farin, -farið <adj.>:
-
1. (tortímdur) destruït -ïda
-
2. (fyrri, undanfarinn) anterior (previ)
-
♦ að fyrirförnu: anteriorment, prèviament
-
fyrirferðar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
-
1. (sem mikið fer fyrir, sem tekur mikið pláss) voluminós -osa (molt gros, que ocupa molt de lloc pel seu volum, que fa embalum & gros en extensió, important, preponderant)
-
2. (sem er með gauragang, fyrirgangsmikill) esvalotador -a (truiós, renouer, tabolaire)
-
fyrir·finnast <-finnst ~ -finnumst | -fannst ~ -fundumst | -fundist>:
-
trobar-se, ésser trobat -ada
-
fyrirfram·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
-
1. <GEN> pagament m per endavant
-
2. (afborgun af láni) pagament m a compte, acompte m, dipòsit m a compte (pagament, esp. parcial, per endavant de quota de préstec etc.)
-
3. (vinnulauna eða kaups) avançament m (de sou)
-
4. (á talsíma- og internetþjónustu) prepagament m (de telèfon públic, de mòbil)
-
fyrirframgreiðslu·kort <n. -korts, -kort>:
-
(símakort fyrir farsíma og símaklefa) targeta f de prepagament (per a telèfons públics, per a mòbil)
-
fyrir·gangur <m. -gangs, no comptable>:
-
1. (hamagangur) rebombori m, xivarri m (esvalot)
-
2. (hið fremsta) primacia f (el que va al davant de tot)
-
◊ hann er höfuð líkamans sem er söfnuðurinn, hver að er upphafið og hinn frumgetni frá dauðum upp á það hann hafi í öllum hlutum fyrirgang: ell és també el cap del cos que és l'Església; el qui és el principi i el primer nascut d'entre els morts abans de tot altre, a fi que en tot tingui la primacia
-
fyrir·gefa <-gef ~ -gefum | -gaf ~ -gáfum | -gefið>:
-
perdonar
-
♦ fyrirgefðu: perdona (ho sento & disculpa)
-
♦ fyrirgefið: perdoneu (ho sento & disculpeu)
-
♦ fyrirgefa e-ð: perdonar una cosa
-
♦ fyrirgefa e-m e-ð: perdonar una cosa a algú
-
fyrir·gefning <f. -gefningar, -gefningar>:
-
perdó m
-
♦ biðja e-n fyrirgefningar [á e-u]: demanar perdó a algú [per una cosa]
-
◊ ég bið yður fyrirgefningar: us demano perdó
-
♦ fyrirgefning syndanna: el perdó dels pecats
-
fyrir·heit <n. -heitss, -heit>:
-
promesa f
-
♦ fyrirheit um e-ð: la promesa de....
-
♦ gefa e-m fyrirheitið að <+ subj.>: fer a algú la promesa de.... <+ inf.>
-
♦ fögur fyrirheit: <GEN & FIG> belles promeses
-
fyrir·heitinn, -heitin, -heitið <adj.>:
-
promès -esa
-
♦ fyrirheitna landið: <GEN & RELIG> la Terra promesa
-
fyrir·huga <-huga ~ -hugum | -hugaði ~ -huguðum | -hugað ║ e-ð>:
-
1. (ráðgera) projectar una cosa (planejar, fer plans)
-
2. <e-n ~ e-n e-m>>: (ákveða) tenir pensat -ada una cosa ~ algú per a algú (destinar, resoldre)
-
◊ ,drekk þú, og ég vil líka brynna úlföldum þínum,' - hún sé sú, sem þú hefir fyrirhugað þjóni þínum Ísak, og af því mun ég marka, að þú auðsýnir miskunn húsbónda mínum: "beu, i també abeuraré els teus camells", - aquesta serà la que li has destinat al teu servent Isaac, i en això coneixeré que has tingut benevolença amb el meu amo
-
◊ og þá mun svo fara, að ég mun gjöra svo við yður sem ég hafði fyrirhugað að gjöra við þá: i acabarà passant que faré amb vosaltres el mateix que tenia pensat de fer amb ells
-
fyrir·hugaður, -huguð, -hugað <adj.>:
-
projectat -ada, planejat -ada, previst -a
-
fyrir·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
-
1. (forsjálni) previsió f (facultat de previsor o provident)
-
2. (aðgæsla) prudència f (precaució)
-
3. <†> (fyrirframætlun) providència f (de Déu)
-
♦ fyrirhyggja Guðs: la providència divina
-
fyrirhyggju·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
no previsor -a, desprevingut -uda
-
fyrirhyggju·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
imprevisió f, desprevenció f
-
fyrirhyggju·maður <m. -manns, -menn>:
-
home previsor
-
fyrirhyggju·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
previsor -a, provident, previngut -uda
-
fyrir·höfn <f. -hafnar, pl. no hab.>:
-
dificultat f, esforç m, pena f
-
♦ kosta fyrirhöfn: costar esforç
-
♦ spara hvorki fé né fyrirhöfn [til að <+ inf.>]: no estalviar ni diners ni esforços [per a <+ inf.>]
-
fyrir·koma <-kem ~ -komum | -kom ~ -komum | -komið ║ e-m>:
-
1. <e-u>: (tortíma, steypa) destruir una cosa (anorrear, fer malbé, tombar o fer caure, malmetre una cosa)
-
◊ vilja þeir nú fyrirkoma kappi Völsunga: volgueren llavors anorrear l'empenta i ardor dels volsungs
-
♦ fyrirkoma ósköpum: trencar un malefici, desfer (o: capgirar) un malfat provocat amb arts màgiques
-
◊ hafði eg nú ætlað að fyrirkoma þeim ósköpum er Þórveig hafði á lagt ykkur Steingerði og mættuð nú njótast ef eg skæri hina þriðju gásina svo að engi vissi: la meva intenció era de trencar el malefici que la Þórveig ha llançat sobre tu i l'Steingerð i hauríeu pogut gaudir l'un de l'altre si jo hagués matat la tercera oca sense que ningú ho hagués arribat a saber
-
2. <e-m>: (drepa, gera út af við e-n) matar algú (desempallegar-se o desfer-se d'algú fent-lo perir)
-
◊ allir eru þeir glóandi eins og ofn, svo að þeir fyrirkoma (וְאָכְלוּ אֶת־שֹׁפְטֵיהֶם) yfirmönnum sínum: tots ells estan escalfats com a forns de manera que fan perir (la traducció islandesa substitueix el devoren, mengen de l'original per maten) els qui els regeixen
-
◊ og lát oss ekki gjalda þess, svo sem vér hefðum fyrirkomið saklausum manni: ni ens feu pagar a nosaltres per haver mort un home innocent
-
fyrirkomu·lag <n. -lags, no comptable>:
-
ordenament m (arranjament, disposició, sistema segons el qual es fa una cosa)
-
♦ samkvæmt fyrirkomulagi e-s: segons l'ordenament de...
-
fyrir·lestur <m. -lestrar (o: -lesturs), -lestrar>:
-
1. <GEN> lectura f [pública] (en veu alta, davant auditori)
-
2. (erindi) conferència f (discurs davant auditori sobre tema científic etc.)
-
3. (í háskóla) lliçó f magistral (classe a la universitat)
-
fyrir·litinn, -litin, -litið <adj.>:
-
menyspreat -ada
-
♦ vera fyrirlitinn fyrir e-ð: ésser menyspreat per una cosa
-
fyrir·litning <f. -litningar, no comptable>:
-
menyspreu m
-
♦ hlæja af fyrirlitningu: riure amb menyspreu (o: desdenyosament)
-
fyrir·líta <-lít ~ -lítum | -leit ~ -litum | -litið ║ e-n>:
-
menysprear algú
-
fyrir·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
model m, exemple m
-
♦ verða til fyrirmyndar: convertir-se en un model a seguir
-
fyrirmyndar- <en compostos>:
-
ideal, modèlic -a, exemplar
-
fyrirmyndar·faðir <m. -föður, -feður>:
-
pare modèlic, pare m exemplar
-
fyrir·mæli <n.pl -mæla>:
-
1. <GEN> instruccions f.pl
-
♦ fylgja fyrirmælum: seguir les instruccions
-
2. <MIL> ordre f (→ skipun)
-
♦ fylgja fyrirmælum: executar les ordres
-
3. (boð) precepte m (manament o recomanació ferma, esp. d'una llei)
-
♦ fyrirmæli laganna: els preceptes de la llei
-
♦ fullnægja fyrirmælum lögmálsins: acomplir els preceptes de la llei
-
fyrir·rúm; <n. -rúm;s, no comptable>:
-
primer pla (o: plànol) m
-
♦ hafa e-ð í fyrirrúmi: <LOC FIG> atorgar prioritat a una cosa, posar una cosa en primer pla, donar especial rellevància a una cosa
-
♦ vera í fyrirrúmi: <LOC FIG> tenir prioritat, ésser prioritari -ària
-
fyrir·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
-
sisme m precursor (o: premonitori) (terratrèmol secundari precedent a un de principal)
-
fyrir·sláttur <m. -sláttar, -slættir>:
-
pretext m, justificació f
-
fyrir·sæta <f. -sætu, -sætur. Gen. pl.: -sæta o: -sætna>:
-
model m & f (de pintor, fotògraf, escultor & moda)
-
fyrir·sögn <f. -sagnar -sagnir>:
-
1. (í blaði) capçalera f (encapçalament, en diari, de notícia o d'article)
-
2. (kafla) epígraf m (títol)
fyrir·tæki <n. -tækis, -tæki>: empresa f (societat mercantil)
fjölþjóðlegt fyrirtæki: empresa multinacional
fyrirvara·laust <adv.>: sobtadament, d'improvís
fyri·skógur <m. -skógar, -skógar>: → furuskógur “pinar, pineda”
-
fyrnd <f. fyrndar, no comptable>:
-
antigor f
-
♦ í fyrndinni: <LOC> en temps antics, antany, antigament, en el passat
-
fyrna <f. fyrnu, fyrnur>:
-
arqueobacteri m
fyrningar·dagsetning <f. -dagsetningar, -dagsetningar>: data f de caducitat
fyrr <adv.>: abans, amb anterioritat
ekki fyrr en...: no [pas] abans que...
ávöxtur sést ekki fyrr en eftir langa mæðu: els fruits no es veuen més que després de llargs fatics
ekki fyrr en núna: no fins ara
fyrr en af veit: sobtadament, abans de ni adonar-se'n
oft er bráðreiði runnin fyrr en af veit
fyrr meir: antigament, en altres temps
hefurðu fyrr komið til Mæorku?: que ja havia vingut abans a Mallorca?
hvorki fyrr né síðar: ni ara ni mai
-
♦ fyrr á tíð: en el passat
-
fyrir hana fengu mennirnir fyrr á tíðum góðan vitnisburð
-
Vakna þú, vakna þú, íklæð þig styrkleika, armleggur Drottins!
Vakna þú, eins og fyrr á tíðum, eins og í árdaga!
Varst það eigi þú, sem banaðir skrímslinu og lagðir í gegn drekann?
-
Hann var ekki birtur mannanna sonum fyrr á tímum. Nú hefur hann verið opinberaður heilögum postulum hans og spámönnum í andanum
-
♦ fyrr má nú vera!: <LOC FIG> és de bojos! Déu n'hi do! Quina cosa! (o: quines coses!) (locució emprada quan el parlant s'astora d'una cosa)
-
♦ fyrr má nú vera <+ subst.>: quin -a <+ subst.>
-
♦ fyrr má nú rota en dauðrota!: <LOC FIG> no cal anar tan lluny! No cal arribar a aquest[s] extrem[s]! (locució emprada per expressar que el parlant s'astora negativament d'una cosa)
fyrra·haust <n. -hausts. Pl. no hab.>: tardor passada
í fyrrahaust: la tardor passada
fyrra·kvöld <n. -kvölds. Pl. no hab.>: vespre m d'abans d'ahir
í fyrrakvöld: abans d’ahir al vespre, despusahir vespre (Bal.)
fyrra·mál <n. -máls. Pl. no hab.>: demà a primera hora
í fyrramálið: demà a primera hora del matí, demà ben de matí (Mall.) (tot indicant temps quan)
fyrra·morgunn <m. fyrramorguns, fyrrramorgnar>: matí m d'abans d'ahir
í fyrramorgun: abans d'ahir al matí, despusahir dematí (Bal.)
fyrra·sumar <n. -sumars. Pl. no hab.>: estiu passat
í fyrrasumar: l’estiu passat
fyrravetur: → fyrrivetur ‘hivern passat’
fyrra·vor <n. -vors, -vor>: primavera passada
í fyrravor: la primavera passada
fyrri, fyrri, fyrra: 1. primer -a (de dos)
Fyrri heimsstyrjöldin: la primera guerra mundial
2. passat -ada (anterior al que hi ha ara)
í fyrra: l’any passat
í hitt eð fyrra: l’any passat l’altre, fa dos anys
hittið fyrra: l’any passat l’altre, fa dos anys
verða fyrri til e-s: avançar-se (o: anticipar-se) en una cosa
verða einhverjum fyrri að einhverju: avançar-se a algú en una cosa
-
fyrridagur <m. fyrradags, no comptable>:
-
mot emprat, de manera gairebé exclusiva, en la locució:
-
♦ í fyrradag: abans-d'ahir, despús-ahir (Val., Bal.)
fyrri·dagur <m. fyrradags, pl. no hab. A tots els casos oblics: fyrra->: dia m d'abans d'ahir
í fyrradag: abans d’ahir, despusahir (Bal., Val.)
fyrri·morgunn <m. fyrramorguns, fyrramorgnar. A tots els casos oblics: fyrra->: matí m d'abans d'ahir
í fyrramorgun: abans d'ahir al matí, despusahir dematí (Bal.)
fyrri·nótt <f. -nætur. Pl. no hab.>: nit f d'abans d'ahir
í fyrrinótt: abans d’ahir a la nit, anit passada l'altra (Mall.)
fyrri·vetur <m. fyrravetrar. Pl. no hab. A tots els casos oblics: fyrra->: hivern passat
í fyrravetur: l'hivern passat
-
fyrr·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
-
1. (áðurgreindur af tveim) esmentat -ada primer (anomenat primer, de dues persones o coses que s'esmenten)
-
♦ hinn fyrrnefndi: l'esmentat primer
-
2. (áðurgreindur, áðurnefndur) susdit -a (dessús dit, damunt dit, propdit, esmentat abans)
fyrrum <adv.>: antigament, antany
-
fyrr·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:
-
1. <GEN> precedent (antic, anterior)
-
2. (fyrir framan titla, embætti, nafnbætur o.s.fr.) ex- (prefix anteposat a títol, càrrec, termes que designen estat civil etc.)
-
♦ fyrrverandi forseti: expresident
-
3. (fyrrverandi eiginkona, maður o.s.fr.) ex m & f (antic home, xicot, xicota, dona etc.)
-
◊ farðu að púðra þig meðan ég tala við þinn fyrrverandi: vés a empolvorar-te mentre parlo amb el teu ex
fyrst <adv.>: primer[ament]
fyrst... en síðan: de primer (o: al començament)... però després...
fyrst fram af: al començament de tot, en els seus inicis
fyrst og fremst: en primer lloc, per damunt de tot, sobretot, abans de res
fyrst í stað: d'antuvi, de primer
-
fyrst <conj. causal>:
-
ja que, <LIT> puix que, <LIT> atès que
-
◊ er ég þá Guð, er deytt geti og lífgað, fyrst hann gjörir mér orð um að losa mann við líkþrá hans? Megið þér þar sjá og skynja, að hann leitar saka við mig": és que per ventura sóc un déu que pot fer morir i fer viure, ja que s'adreça a mi perquè guareixi un home de la seva llepra? Vegeu i compreneu que està cercant raons amb mi
fyrsti, fyrsta, fyrsta <adj. Formes febles>: primer -a (de tres o més)
Jóhannes Karl fyrsti Spánarkonungur: Joan Carles I, rei d'Espanya
vera með hinum fyrstu: trobar-se entre els primers, estar entre els primers
fyrstur, fyrst, fyrst <adj. Formes fortes>: primer -a (de tres o més)
sem sé í fyrstu: <LOC FIG> d'entrada, d'antuvi, de bell antuvi
-
fyrtinn, fyrtin, fyrtið <adj.>:
-
[fàcilment] irritable, que s'irrita o indigna fàcilment
-
fýla <f. fýlu, fýlur. Gen. pl.: fýlna o: fýla>:
-
1. (vond lykt) pudor f (sentor)
-
◊ skal fararbroddur hans lenda í austurhafinu og halaflokkurinn í vesturhafinu, þar skal fýla (bəˈʔɔʃ ~ בְּאֹשׁ: wə-ʕāˈlāh βɔ̆ʔˈʃ-ō, וְעָלָה בָאְשׁוֹ) og illur daunn (t͡saħăˈnāh ~ צַחֲנָה: wə-ˈθaʕal t͡saħănāˈθ-ō, וְתַעַל צַחֲנָתוֹ) upp af honum stíga, því að hann hefir unnið stórvirki (הִגְדִּיל): la seva avantguarda anirà a raure a la mar oriental i la rereguarda ho farà a la mar occidental, allà en pujarà pudor i mala olor, ja que ell haurà obrat grans coses
-
2. (ólund) mala lluna, emmurriament m (mal humor, sorrudesa, mala bava, mala llet, mala jeia, malombror)
-
♦ fara í fýlu: <LOC FIG> empipar-se, [posar-se a] fer morros
-
♦ ég fór í fýlu út í sjálfang mig: em vaig empipar amb mi mateix
-
♦ vera í fýlu: <LOC FIG> estar de mala jeia, estar emmurriat -ada
-
3. (hráköld þoka) temps bromós, humit i fred (boira gelada, boira molt freda i humida)
-
4. (fýluför) viatge m [fet] debades (sense aconseguir-hi el que l’ha motivat)
-
♦ fara fýlu: <LOC FIG> fer un viatge debades
-
Fýlaka <f. Fýlaku (o: Fýlöku), no comptable>:
-
Fílace (o:Fílaca) f (Phylăcē -ēs, Φυλάκη -άκης)
-
◊ þeim er Fýlaku ǁ foldveg byggðu, ǁ ok Pýrasus ǁ prúðblómgvat láð, ǁ þar er Demetru ǁ dýran kveða ǁ helgan lund ǁ hauðrs kindir; ǁ Ok þeims Ítónu ǁ ítrir byggðu, ǁ þar er lamba fjöld ǁ fóðri gæðist; ǁ ok Antrón, allnærri ǁ ægis djúpum, ǁ ok Pteleu eingi ǁ in iðja-grænu: ǁ þeim réði prúðr (ἀρήιος -ήια -ήιον, ἀρήιος) ǁ Prótesílás, ǁ Aresar ættstafr ǁ eljunhraustr: els qui habitaven el sòl de Fílace i Pires, la terra florida, on els fills de la terra diuen que hi ha el gloriós bosc sagrat de la Demèter, i els qui, magnífics, habitaven Itona, on pastura un gran nombre d'anyells, i Antró, arran dels abismes marins, i les prades de Ptèlea, les sempre verdes: tots aquests comandava l'ardit Protesilau, l'estrenu plançó del llinatge de l'Ares (L'original fa: Οἳ δ’ εἶχον Φυλάκην καὶ Πύρασον ἀνθεμόεντα ǁ
Δήμητρος τέμενος, Ἴτωνά τε μητέρα μήλων, ǁ
ἀγχίαλόν τ’ Ἀντρῶνα ἰδὲ Πτελεὸν λεχεποίην, ǁ
τῶν αὖ Πρωτεσίλαος ἀρήιος ἡγεμόνευε)
-
◊ auk þeirra ól hún kvenskörunginn (ἰφθίμην) Peró, er allir menn dáðust að; urðu (μνώοντο) menn úr öllum nálægum ríkjum til að biðja hennar, en Neleifur vildi engum gefa hana, nema þeim, er rændi burt úr Fýlöku hinum bjúghyrndu (ἕλικας), krúnubreiðu (εὐρυμετώπους), — (ἀργαλέας ) nautum Ífikless hins sterka: a més a més d'ells va infantar [també] la magnífica Pero, que tots els homes admiraven. De tots els regnes veïns hi havia homes disposats a demanar la seva mà, però en Neleu no la volia donar a ningú per muller més que al qui robés de Fílace les vaques de banyes corbades i d'ample tòs de l'Íficle el fort (L'original fa: τοῖσι δ’ ἐπ’ ἰφθίμην Πηρὼ τέκε, θαῦμα βροτοῖσι, ǁ
τὴν πάντες μνώοντο περικτίται· οὐδέ τι Νηλεὺς ǁ
τῷ ἐδίδου, ὃς μὴ ἕλικας βόας εὐρυμετώπους ǁ
ἐκ Φυλάκης
ἐλάσειε βίης Ἰφικληείης ǁ
ἀργαλέας)
-
Fýlaks·borg <f. -borgar, no comptable>:
-
Fílace (o:Fílaca) f (Phylăcē -ēs, Φυλάκη -άκης)
-
◊ Eneas vó Medon og Jasus; Medon var launsonur (νόθος υἱός, νόθος υἱὸς) hins ágæta (θεῖος -ία -ῖον, θεΐοιο) Öyleifs og bróðir Ajants; hann hafði vegið mann, frænda (ὁ γνωτός -οῦ, γνωτὸν) stjúpmóður sinnar, Eríópisar, er Öyleifur átti, og varð því að fara úr föðurlandi sínu, og bjó í Fýlaksborg[, langt frá ættjörðu sinni]; en Jasus var fyrirliði Aþenumanna, og var kallaður son Sfeluss Búkolssonar: l'Enees va matar en Medont i l'Ies; en Medont era fill bord del magnífic Oïleu i germà de l'Aiant; ell havia mort un home, parent [germà] de sa madrastra Eriòpide, que l'Oileu tenia [per dona]; i per això hagué de marxar de la seva pàtria i viure a la ciutat de Fílaca. I l'Ies era cabdill dels atenesos i es deia fill de l'Esfel, a son torn fill d'en Búcol (L'original fa: Αἰνείας δὲ Μέδοντα καὶ Ἴασον ἐξενάριξεν. ǁ
ἤτοι ὃ μὲν νόθος υἱὸς Ὀιλῆος θεΐοιο ǁ
ἔσκε Μέδων Αἴαντος ἀδελφεός· αὐτὰρ ἔναιεν ǁ
ἐν Φυλάκῃ γαίης ἄπο πατρίδος ἄνδρα κατακτὰς ǁ
γνωτὸν μητρυιῆς Ἐριώπιδος, ἣν ἔχ' Ὀιλεύς· ǁ
Ἴασος αὖτ' ἀρχὸς μὲν Ἀθηναίων ἐτέτυκτο, ǁ
υἱὸς δὲ Σφήλοιο καλέσκετο Βουκολίδαο)
-
◊ en fyrir Fiðjumönnum (ὁ Φθῖος -ίου ~ οἱ Φθῖοι -ίων, πρὸ Φθίων) Medon og hinn herdjarfi (μενεπτόλεμος -όλεμον, μενεπτόλεμός) Podarkes; var Medon bróðir Ajants, en launsonur hins ágæta Öyleifs; hann hafði vegið mann, bróður stjúpmóður sinnar Eríópisar, er Öyleifur átti, og fyrir því bjó hann í Fýlaksborg, langt frá ættjörðu sinni. En Podarkes var sonur Ifíkluss Fýlakssonar: i al capdavant dels ftians hi havia en Medont i en Podarces, brau a la guerra. En Medont era germà de l'Aiant i fill bord del magnífic Oïleu. Havia mort un home, un germà de l'Eriopis, sa madrastra, que l'Oïleu tenia per dona, i per això vivia a la ciutat de Fílaca, lluny de la seva pàtria terra. I en Podarces era fill de l'Íficle, a son torn fill d'en Fílac (L'original fa: πρὸ Φθίων δὲ Μέδων τε μενεπτόλεμός τε Ποδάρκης. ǁ
ἤτοι ὃ μὲν νόθος υἱὸς Ὀιλῆος θεΐοιο ǁ
ἔσκε Μέδων Αἴαντος ἀδελφεός· αὐτὰρ ἔναιεν ǁ
ἐν Φυλάκῃ γαίης ἄπο πατρίδος ἄνδρα κατακτὰς ǁ
γνωτὸν μητρυιῆς Ἐριώπιδος, ἣν ἔχ' Ὀιλεύς· ǁ
αὐτὰρ ὃ Ἰφίκλοιο πάις τοῦ Φυλακίδαο)
-
fýla·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
-
psitacosi f (→ páfagaukaveiki)
-
fýll <m. fýls, fýlar>:
-
fulmar m (ocell Fulmarus glacialis)
-
fýlu·horn <n. -horns, -horn>:
-
ou m del diable, bolet pudent (bolet Phallus impudicus) (→ ballbelgur)
-
fýsn <f. fýsnar, fýsnir>:
-
Gefstu ei fýsnum þínum á vald,
þær munu tæta mátt þinn sem mannýgt naut
-
Þess vegna hefur Guð látið fýsnir þeirra til saurlífis ná valdi yfir þeim svo að þeir svívirtu líkami sína hver með öðrum
-
Því að þeir voru tímarnir að við vorum einnig óskynsöm, óhlýðin, villuráfandi, í ánauð hvers konar fýsna og lostasemda. Við ólum aldur okkar í illsku og öfund, vorum andstyggileg, hötuðum hvert annað
-
Úr hópi þeirra eru mennirnir sem smeygja sér inn á heimilin og véla kvensniftir sem syndum eru hlaðnar og leiðast af margvíslegum fýsnum
-
fæddur, fædd, fætt <adj.>:
-
nascut -uda, nat nada
-
♦ vera fæddur ~ fædd ~ fætt: haver nascut -uda, ésser nat nada
-
♦ hún er fædd á Akureyri 2004: va néixer el 2004 a Akureyri
-
♦ ég er fæddur á Siglufirði [þann] 21. Febrúar 1934: va néixer a 21 de febrer del 1934 al Siglufiord
-
♦ fæddur til að <+ inf.>: nascut per a <+ inf.>
-
fæð <f. fæðar, fæðir>:
-
1. (fáleikar, óvild) fredor f, malvolença f (manca d'afabilitat o amabilitat envers algú)
-
♦ leggja fæð á e-n: tornar-se hostil envers algú, mostrar-se fred -a i reservat -ada amb algú
-
◊ þess vegna lagði Heródías fæð á Jóhannes (ἐνέχω, ἐνεῖχεν αὐτῷ) og vildi deyða hann, en gat ekki, því að Heródes hafði beyg af honum og verndaði hann, þar eð hann vissi, að hann var maður réttlátur og heilagur. Hann komst í mikinn vanda (ἀπορέω, πολλὰ ἠπόρει. La locució komast í [mikinn] vanda vol dir, emperò, passar angúnies, veure's molt amoïnat -ada), þegar hann hlýddi á mál hans (ἀκούω, καὶ ἀκούσας αὐτοῦ), en þó var honum ljúft að hlusta á hann: per aquesta raó l'Herodies tenia animadversió envers en Joan i volia fer-lo matar, però no podia, perquè l'Herodes sentia temor d'en Joan i el protegia, ja que sabia que era un home just i sant; després d'escoltar els seus parlaments, es quedava molt perplex, i tanmateix, l'escoltava de bon grat
-
2. (þegjandaskapur, þögli) taciturnitat f (qualitat o caràcter de reservat, callat)
-
fæða <fæði ~ fæðum | fæddi ~ fæddum | fætt ║ e-n>:
-
1. (fóðra) alimentar algú, donar de menjar a algú (nodrir, péixer)
-
2. (ala) parir algú, <LIT & Mall.> infantar algú (parturir, donar a llum)
-
♦ fæða án deyfilyfja | deyfingar ~ með deyfilyfjum | deyfingu: parir amb ~ sense anestèsics | anestèsia
-
♦ fæða án gass ~ með gas: parir amb ~ sense Entonox
-
♦ fæða án mænurótardeyfingar ~ með mænurótardeyfingu: parir amb ~ sense [anestèsia] epidural
-
♦ fæða dreng ~ stúlku: donar a llum un nen ~ una nena, tenir un nin ~ una nina (Mall.)
-
fæðandi, fæðandi, fæðandi <adj.>:
-
parturient -a
-
♦ fæðandi kona: parturienta f
-
fæðast <fæðist ~ fæðumst | fæddist ~ fæddumst | fæðst>:
-
néixer, <† & LIT & Lleida, Val.> nàixer
-
◊ ég fæddist í Petru 27. nóvember 1959: vaig néixer a Petra a 27 de novembre del 1959
fæði <n. fæðis, fæði>: 1. aliment m, menjar m
fast fæði: aliment sòlid
gott fæði: bons aliments, bon menjar
ég er á sérstöku fæði: faig règim
2. pensió f (règim d'allotjament a hotel etc. El mot <fæði> tot sol ja denota el concepte de
“pensió completa”. Així i tot, hom empra també:)
fullt fæði: pensió completa
hálft fæði: mitja pensió
fæði og húsnæði (o: húsnæði og fæði): allotjament i menjar
húsnæði og hálft fæði: allotjament i mitja pensió
-
fæðing <f. fæðingar, fæðingar>:
-
1. (það að fæðast) naixement m, <LIT> naixença f (vinguda al món)
-
♦ blindur ~ blind frá fæðingu: cec ~ cega de naixement
-
♦ árgang með lága tíðni fæðinga: any f de natalitat baixa
-
♦ fækkun f fæðinga: baixada f del nombre de naixements
-
♦ e-ð er í fæðingu: <LOC FIG> una cosa està a punt de sortir a la llum
-
♦ kæfa e-ð í fæðingu: <LOC FIG> sufocar una cosa en el seu origen
-
2. (það að fæða) part m, <LIT & Mall.> infantament m (posada al món)
-
♦ eðlileg fæðing: part natural
-
♦ erfið fæðing: part difícil
-
♦ framkölluð fæðing: part provocat, part induït
-
♦ fæðing fyrir tímann: part prematur
-
♦ fæðing um legháls: part vaginal
-
♦ gangsetning fæðingar: part induït, inducció f del part
-
♦ verður faðirinn viðstaddur fæðinguna?: [que] hi assistirà el pare al part?
-
♦ við fæðingu: durant el part
-
♦ → áhaldafæðing “part instrumental”
-
♦ → barnsfæðing “part, infantament”
-
♦ → vatnsfæðing “part dins aigua”
-
♦ → keisaraskurður “part per cesària”
-
fæðingar- <en compostos>:
-
1. de naixement
-
2. natal
-
3. natiu -iva
-
fæðingar·ár <n. -árs, -ár>:
-
any m de naixement
-
fæðingar·blettur <m. -bletts, -blettir>:
-
enveja f, desig m, taca f de naixement, <MED> nevus m (taqueta a la pell)
-
fæðingar·dagur <m. -dags, -dagar>:
-
dia m de naixement, data f de naixement
-
♦ á fæðingardegi hans, 8. desember: el dia del seu aniversari, el 8 de desembre
-
♦ fæðingardagar merkra kvenna um allan heim: les dates del naixement de dones notables de tot el món
-
♦ fæðingardagur og -ár: data f de naixement
-
♦ fæðingardagur dáins manns: aniversari m del naixement (de persona ja traspassada)
-
♦ settur fæðingardagur: data del part
-
fæðingar·deild <f. -deildar, -deildir>:
-
secció f de maternitat
-
fæðingar·gangur <m. -gangs, -gangar>:
-
<MED> corredor m de [la secció de] maternitat
-
fæðingar·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
-
casa f de maternitat, clínica f obstètrica
-
fæðingar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
-
<MED> assistència f [mèdica] en el part
-
fæðingar·hríðir <f.pl -hríða>:
-
<MED> contraccions f.pl del part, dolors m.pl,f.pl del part
-
♦ vera með fæðingarhríðir: estar de part, tenir les contraccions, <LIT> parturir
-
fæðingar·læknir <m. -læknis, -læknar>:
-
<MED> [metge] obstètric m, [metgessa] obstètrica f, <FAM> obstetra m & f
-
fæðingar·krampi <m. -krampa, no comptable>:
-
<MED> contraccions m del part
-
fæðingar·laug <f. -laugar, -laugar>:
-
<MED> banyera f per a parts dins aigua
-
fæðingar·orlof <n. -orlofs, -orlof>:
-
1. (móðir) permís m (fl./pl.: permisos) de (o: per) maternitat (mare)
-
2. (faðir) permís m (fl./pl.: permisos) de (o: per) paternitat (pare)
-
fæðingar·staður <m. -staðar, -staðir>:
-
lloc m de naixement, <LIT> lloc m de naixença
-
fæðingar·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>:
-
<MED> tètanus m puerperal, tètan m puerperal, tètanus uterí
-
fæðingar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
-
<MED> sala f de maternitat, sala obstètrica, <FAM> sala f de parts
-
fæðingar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
-
clínica f de maternitat, hospital-casa m de maternitat, institut obstètric
-
fæðingar·styrkur <m. -styrks, -styrkir>:
-
[prestació f de] subsidi m per maternitat
-
fæðingar·tala <f. -tölu, -tölur>:
-
índex m de natalitat
-
♦ há fæðingartala: alt índex de natalitat
-
fæðingar·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>:
-
taxa f de natalitat
-
◊ talið er að fæðingartíðni hjá e-m sé...: es diu que la taxa de natalitat entre els ... és...
-
fæðingar·tími <m. -tíma, -tímar>:
-
hora f del naixement
-
fæðingar·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>:
-
<MED> fòrceps m (óbr. fl./pl. inv.: fòrceps)
-
fæðingar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
-
certificat m de naixement
-
fæðingar·þunglyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
-
variant de → fæðingaþunglyndi ‘depressió postpart’
-
fæðinga·þunglyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
-
<MED> depressió f postpart, depressió f postnatal
-
fæðingja·réttur <m. -réttar, no comptable>:
-
<JUR> ius soli m, ius loci m (dret a la ciutadania per haver nascut al país)
-
fæðu·braut <f. -brautar, -brautir>:
-
cadena alimentària, cadena tròfica (→ fæðukeðja)
-
◊ þess vegna er fæðubrautin táknuð sem pýramídi: per això la cadena alimentària és representada en forma de piràmide
-
fæðu·hjalli <m. -hjalla, -hjallar>:
-
nivell tròfic
-
fæðu·keðja <f. -keðju, -keðjur>:
-
cadena alimentària, cadena tròfica
-
fæðu·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
-
<MED> al·lèrgia alimentària
-
fæðu·óþol <n. -óþols, no comptable>:
-
<MED> intolerància alimentària
-
fæðu·pýramídi <m. -pýramída, -pýramídar>:
-
piràmide alimentària, piràmide tròfica
-
fæðu·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
-
[tipus m d']aliment m
-
fæðu·þrep <n. -þreps, -þrep>:
-
nivell tròfic
fægi·lögur <m. -lagar, -legir>: líquid brunyidor (de metalls)
fægi·skúffa <f. -skúffu, -skúffur>: pala f (per a recollir-hi el que hom ha agranat)
fægður, fægð, fægt: polit -ida, brunyit -ida, llustrat -ada
-
fækkandi, fækkandi, fækkandi <adj.>:
-
minvant (o: reduint-se; o: decreixent)
-
♦ e-m ~ e-u fer fækkandi: algú ~ una cosa va disminuint, algú ~ una cosa es va reduint
fækkun <f. fækkunar, no comptable>: disminució f
-
fær, fær, fært <adj.>:
-
1. (duglegur, leikinn) capacitat -ada, competent (destre per a fer una cosa)
-
♦ e-m er ekki fært [um] að <+ inf.>: <LOC> un no està en condicions de <inf.>
-
♦ fær í flestan sjó [í e-u]: <LOC FIG> amb capacitat per a fer-ho gairebé tot [en un àmbit determinat]
-
♦ telja sig færan ~ færa í flestan sjó: afirmar estar capacitat per a sortir-se'n bé fent o enfrontant-se amb gairebé qualsevol cosa
-
♦ vera fær í flestan sjó: estar capacitat per a fer gairebé qualsevol cosa, ésser bo bona en gairebé tot, sortir-se'n bé en gairebé tot
-
◊ ...heldur erum við færir í flestan sjó í söng og dansi: ...sinó que ens en sortim prou bé en tot el que té a veure amb la cançó i el ball
-
♦ sjá sér ekki fært [um] að <+ inf.>: <LOC> no sentir-se en condicions de <inf.>
-
♦ vera fær í e-u: ésser bo en una cosa
-
♦ vera fær um e-ð: ésser capaç d'una cosa, estar perfectament capacitat per a fer una cosa, reunir les condicions necessàries per [poder] fer una cosa
-
♦ vera fær um að gera e-ð: ésser capaç de fer una cosa
-
♦ það er ekki öllum fært: no tothom ho pot fer això (cal saber-ne molt per a poder fer-ho, no és una cosa fàcil de fer encara que ho sembli)
-
2. (hraðbraut, aðalvegur, þjóðvegur) transitable (no tallat, passable: carretera, autovia, autopista)
-
♦ gera e-m e-ð fært: <LOC FIG> fer possible una cosa a algú, possibilitar una cosa a algú
-
♦ honum eru allir vegir fær: <LOC FIG> té tots els camins oberts al seu davant (disposa de prou recursos per fer el que vulgui o més li agradi)
-
◊ vegurinn er fær: la carretera no està tallada
-
3. (stígur, vegur, leið) practicable (no tallat, passable: camí, sendera)
-
4. (á) travessable [a gual] (passable: riu)
-
5. (veður) favorable, idoni (temps atmosfèric)
-
♦ fært veður og illfært veður: temps favorable i temps advers (per a sortir a fora, anar-se'n de viatge, salpar etc.)
færa: moure, posar a un altre lloc
-
♦ færa orð e-s á verra veg: <LOC FIG> interpretar (o: prendre's) de la pitjor manera les paraules d'algú (Cf. Lexicon islandico-latino-danicum Biörnonis Haldorsonii I (1814), pàg. 263b: færa á verra veg, in peiorem partem rapere, tage ilde op, udlægge til det værste)
-
◊ biskup mælti: "Það var lítil þolraun þó að þeir lygju það að þú ættir börn en þú hefir fært orð þeirra á verra veg því að vel mætti eg bera börn þín ef þú ættir nokkur. Eigi skyldi kristinn maður sjálfur leita að hefna sín þó að hann væri haturlega smáður heldur þola fyrir guðs sakir brigsli og meingerðir": el bisbe li va dir: “Aquesta prova d'endurança ha estat una prova petita per més que hagin mentit dient que tens fills, però t'has pres de la pitjor manera llurs paraules perquè bé hauria pogut parir els teus fills si tu n'haguessis tingut cap. Un cristià no hauria de cercar de venjar-se ell mateix encara que hagi estat ultratjat de mala manera, sinó que hauria de sofrir (endurar) retrets i malifetes per amor de Déu”
-
♦ færa e-m e-ð á silfurfati: <LOC FIG> servir una cosa a algú en safata de plata
-
♦ færa [e-ð] upp úr pottinum: treure les tallades de dins l'olla un cop cuites
-
færast <færist ~ færumst | færðist ~ færðumst | færst>:
-
1. <GEN> bellugar-se, moure's [lleugerament]
-
2. <færast í aukana>: cobrar força (anar en augment)
-
3. <færast e-ð í fang>: fer-se càrrec d'una cosa (esp. acceptar o assumir una tasca)
-
4. <færast í vöxt>: fer-se més i més freqüent, augmentar, veure's de cada cop més
-
◊ eitthvað færist í vöxt: una cosa va en augment
-
5. <færast mikið í fang>: començar una gran cosa, escometre un gran projecte
-
6. <færast til>: moure's [de lloc], córrer-se [de lloc], desplaçar-se
-
7. <færast undan e-u>: negar-se a una cosa, no prestar-se a una cosa
-
◊ hann færðist undan að skrifa undir: es va negar a signar
-
◊ hann færðist undan því: s'hi va negar
-
◊ Bíleam færðist undan að fara með oss: Balaam s'ha negat a venir amb nosaltres
-
◊ og eftir þetta bar svo til, að kona húsbónda hans renndi augum til Jósefs og mælti: “Leggstu með mér!” En hann færðist undan : després d'aquests fets, succeí que la dona del seu amo posà els ulls en Josep i li digué: «dorm amb mi!». Però ell s'hi negà.
-
8. <færast upp>: aixecar-se
-
◊ þannig unnum vér að verkinu, <...>, frá því er morgunroðinn færðist upp á himininn og þar til er stjörnurnar komu fram: així treballàvem des de trenc d'alba fins que apuntaven les primeres estrelles
-
♦ mér þykir skörin vera farin að færast upp í bekkinn: <LOC FIG> això ja és massa (o: això és la gota que va vessar el got)
-
9. <færast yfir [e-n]>: passar (esp. l'edat, el temps etc. per a algú)
-
◊ þegar árin færast yfir...: a mesura que els anys van passant...
-
Fær·eyjar <f.pl -eyja>:
-
Illes f.pl Fèriar
-
Fær·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:
-
feringi m, feríngia f
-
færeyska <f. færeysku, no comptable>:
-
ferisc m, llengua ferisca
-
fær·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:
-
ferisc -a
-
færi <n. færis, færi>:
-
(fiskilína) llinya f, ginya f (Mall.) (fil de pescar)
-
◊ ...en í þeirri flugu leyndist svolítill öngull, og við hann var fest örmjótt færi, og við hinn endann á því færi var veiðistöng: ...i dins aquella mosca s'hi amagava un petit ham que tenia fixada una llinya finíssima, a l'extrem de la qual hi havia la canya de pescar
-
◊ ...og dró færið að sér gætilega, og silungurinn með upp á þurrt land: ...i va estirar, amb precaució, la llinya cap a si, i amb ella va treure a terra la truita
-
færi·band <n. -bands, -bönd>:
-
cadena f de fabricació (o: muntatge)
-
♦ vinna við færiband: treballar en la cadena
-
færi·breyta <f. -breytu, -breytur>:
-
paràmetre m
-
færri, færri, færra <adj.>:
-
formes de comparatiu → fár, fá, fátt “poc -a”
færsla <f. færslu, færslur>: 1. (í bókhaldi) assentament m (anotació, inscripció,
entrada etc. en llibre de comptes)
2. (í tölvumáli) intro m
3. (í orðabók & dagbók) entrada f (en diccionari, en diari)
-
færslunr. <abrev. de færslunúmer>:
-
cod. oper. (= codi de l'operació)
-
færslu·númer <n. -númers, -númer>:
-
<ECON> codi m d'operació (p.e., en pagaments efectuats amb tarja de crèdit)
-
fært¹:
-
nom. i ac. sg. nt. de → fær, fær, fært “apte, amb capacitat; transitable, passable (camí)”
-
fært²:
-
nom. i ac. sg. nt. de → færður, færð, fært “portat -ada”
-
fært³:
-
supí de → færa “portar, dur”
-
fæsti, fæsta, fæsta <adj.>:
-
formes febles del superlatiu de → fár, fá, fátt “poc -a”
-
fæstur, fæst, fæst <adj.>:
-
formes fortes del superlatiu de → fár, fá, fátt “poc -a”
föðmun <f. föðmunar, faðmanir>: abraçada f
-
föður·afi <m. -afa, -afar>:
-
avi patern, avi m per part de pare
föður·bróðir <m. -bróður, -bræður>: oncle m (germà de pare)
-
föður·land <n. -lands, -lönd>:
-
pàtria f
-
föðurlands·ást <f. -ástar, pl. no hab.>:
-
patriotisme m
-
föðurlands·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
-
guerra patriòtica
-
♦ Föðurlandsstríðið mikla (o: hið mikla föðurlandsstríð): <HIST> la Gran Guerra Pàtria (Вели́кая Отечестве́нная война́)
-
föðurlands·svikari <m. -svikara, -svikarar>:
-
traïdor m a (o: de) la pàtria, traïdora f a (o: de) la pàtria
-
föðurlands·vinur <m. -vinar, -vinir>:
-
patriota m & f
-
föður·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
-
consell patern, consell m de pare
-
föður·systir <f. -systur, -systur>:
-
tia f [per part de pare] (germana de pare)
-
föður·ætt <f. -ættar, -ættir>:
-
família paterna, família f per part de pare
-
fögnuður <m. fögnuðar (o: fagnaðar; o: fagnaðs), fögnuðir. Gen. pl.: fögnuða o: fagnaða>:
-
[gran] alegria f, [gran] goig m (→ fagnaður)
-
◊ eins eruð þér nú hryggir, en ég mun sjá yður aftur, og hjarta yðar mun fagna (χαίρειν ~ χαρήσεσϑαι: καὶ χαρήσεται ὑμῶν ἡ καρδία), og enginn tekur fögnuð (ἡ χαρά -ᾶς: ϰαὶ τὴν χαρὰν ὑμῶν οὐδεὶς αἴρει ἀφʹ ὑμῶν) yðar frá yður: talment esteu ara tristos, però jo us tornaré a veure, i el vostre cor s'alegrarà, i ningú no us prendrà l'alegria
-
föl·blár, -blá, -blátt <adj.>:
-
de color cel, de color blau pàl·lid (o: blau clar)
-
föl·grár, -grá, -grátt <adj.>:
-
de color gris clar
-
föl·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
-
de color verd clar
-
föl·gulur, -gul, -gult <adj.>:
-
de color groc pàl·lid (o: groc clar)
-
föl·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
blancor f, pal·lidesa f
-
föl·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
-
pàl·lid -a, blanc -a (pell, cara)
-
◊ hún var fölleit og guggin á svip: tenia un aspecte pàl·lid i malaltís
-
♦ fölleitur í andliti: de cara pàl·lida
-
föl·skinni <m. -skinna, -skinnar>:
-
rostre pàl·lid (no indi)
-
fölskva·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
sincer -a (no fingit)
-
föl·svölungur <m. -svölungs, -svölungar>:
-
falcillot (o: falciot) pàl·lid, falcilla (o: falcia) pàl·lida, falzia (o: valzia) pàl·lida (Bal.) (ocell Apus pallidus)
-
fölur, föl, fölt <adj.>:
-
pàl·lid -a, blanc -a, esblaimat -a (cara)
-
◊ andlitið var fölt: tenia la cara blanca
-
◊ hann var fölur [í andliti]: estava blanc
-
fölvi <m. fölva, no comptable>:
-
blancor f, pal·lidesa f
-
föngnum:
-
dat. m. & n. sg. & dat. m. & f. & n. pl. de → fanginn, fangin, fangið “presoner -a, captiu -iva”
-
Fönikía <f. Fönikíu, no comptable>:
-
Fenícia f
-
◊ þeir, sem dreifst höfðu vegna ofsóknarinnar, sem varð út af Stefáni, fóru allt til Fönikíu, Kýpur og Antíokkíu: els qui s'havien dispersat a causa de la persecució que va seguir a le mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia
-
◊ söfnuðurinn bjó síðan ferð þeirra, og fóru þeir um Fönikíu og Samaríu og sögðu frá afturhvarfi heiðingjanna og vöktu mikinn fögnuð meðal allra bræðranna: la comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge, i mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans
-
fönikíska <f. fönikísku, pl. no hab.>:
-
fenici m, llengua fenícia
-
fönikískur, fönikísk, fönikískt <adj.>:
-
fenici -ícia
-
Fönikíu·maður <m. -manns, -menn>:
-
fenici m, fenícia f
-
fönískur, fönísk, fönískt <adj.>:
-
fenici -ícia
-
fönn <f. fannar, fannir>:
-
nevàs m, arreplec m de neu, munt m de neu, amàs m de neu
-
◊ dysjar síðan líkit í snjófǫnn <...> fær mann til at leita hans, ok lýkr svá leitinni, at þeir fundu hann í skafli einum, ok mælti Skaði, at þann skafl skyldi kalla Breðafǫnn heðan af, ok hafa menn nú þat eptir síðan ok kalla svá hverja fǫnn, er mikill er: després, va soterrar el cadàver en un nevàs <...> troba un home per a cercar-lo i la recerca acaba que el trobaren en un amuntegament de neu i l'Skaði va dir que aquell amuntegament de neu de llavors ençà es digués el Nevàs d'en Breði i la gent així ho fan de llavors ençà i anomenen així ("breði") qualsevol munt de neu que sigui gros
-
föru·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
-
falcó pelegrí, tagarot m (ocell Falco peregrinus)
-
föru·neyti <n. -neytis, -neyti>:
-
1. <GEN> companyia f durant el viatge, acompanyament m
-
♦ ásamt (o: með) fögru föruneyti: bellament acompanyat -ada
-
2. (fylgdarlið) seguici m (acompanyants de mandatari, rei etc. en un viatge)
-
◊ í för með honum voru vagnar og riddarar, og var það stórmikið föruneyti: amb ell anaven també carros i cavallers que componien un seguici molt considerable
-
◊ þá hvarf hann aftur til guðsmannsins og allt hans föruneyti, og er hann kom þangað, gekk hann fyrir hann og mælti: aleshores va tornar a ca l'home de Déu amb tot el seu seguici i quan hi va arribar, es va presentar davant ell i va dir...
-
◊ hún kom til Jerúsalem með mjög miklu föruneyti: va arribar a Jerusalem portant un seguici molt considerable
-
◊ hélt hún síðan heimleiðis og fór í land sitt með föruneyti sínu: després, ella se'n va tornar al seu país amb el seu seguici
-
fössari <m. fössara, fössarar>:
-
<COL·LO> divendres m (→ föstudagur)
-
♦ svartur fössari: <COMERÇ> black friday m
föstu·dagur <m. -dags, -dagar>: divendres m
föstudagurinn langi: divendres sant
-
föstu·inngangur <m. -inngangs, pl. no hab.>:
-
inici m de quaresma, carnaval m (diumenge, dilluns i dimarts abans del dimecres de cendra)
-
föstu·ígangur <m. -ígangs, pl. no hab.>:
-
<†> variant antiquada de → föstuinngangur “carnaval”
föt <n.pl fata>: roba f (vestit, peça de roba)
bursta föt: espalmar (Mall.) / passar el raspall per un vestit / trajo
fara af fötunum: despullar-se
fara í föt: vestir-se
skipta um föt: canviar-se de roba
fækka föt: despullar-se
fara úr fötunum: despullar-se
færa e-n úr fötum: despullar algú, desvestir algú (ajudar a algú que no pot fer-ho per ell mateix,
a despullar-se)
það fer enginn í fötin hans: <LOC FIG> (ningú no se li pot pas comparar)
-
fötlun <f. fötlunar, fatlanir>:
-
discapacitat f, minusvalidesa f
©
1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles
cap a Islàndia
Last Update 14/04/2008