© Macià Riutort i Riutort, 1998

sybbinn, sybbin, sybbið <adj.>:

que vol fer nonetes, que té nonoi (parlant d'infants)

♦ hann er sybbinn: té soneta

syði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sjóða “bullir”

syðra <adv.>:

1. (lengra í suður) més [cap] al sud (en direcció més cap al sud) (→ sunnar)

2. (fyrir sunnan) al sud (a la part meridional) (→ sunnar)

3. (á Suðurlandi) més [cap] al sud d'Islàndia ([cap] a qualsevol punt dels territoris del sud d'Islàndia, del nord de l'illa estant)

♦ vera syðra: ésser en el sud d'Islàndia

♦ þar syðra: en el sud d'Islàndia

4. (í Reykjavík) [cap] a Reykjavík (i la comarca adjacent)

♦ vera syðra: ésser a Reykjavík

◊ Katli Eyjólfssyni elnaði nú af nýju mein það er hann hafði fengið í vörina; var hann vanur út að róa sem margir Norðlendingar, og var þá um vetur syðra í verinu að hann kynntist við skipara er lá í Hafnarfirði sem bauð honum utan með sér til lækninga, vildi Ketill sæta því en kvaðst áður verða að ná leiðarbréfi sínu að norðan og finna konu sína, ákvað þá skiparinn dag um vorið er hann skyldi aptur kominn norðan að, við það fór Ketill heim norður og varð síðbúinn, svo þá hann kom suður var skiparinn á haf kominn: llavors, el mal d'en Ketill Eyjólfsson, el que li havia sortit al llavi, va tornar a empitjorar. Com molts d'altres nordlandesos, solia sortir a pescar, i fou durant l'hivern, a l'estada que va fer a la pesquera de Reykjavík, que va fer-hi coneixença d'un patró de vaixell que havia fondejat al Hafnafjörður el qual es va oferir a portar-lo a l'estranger perquè l'hi tractessin; en Ketill va voler acceptar la invitació però va dir que abans havia d'anar a cercar de les terres del nord el passaport i trobar-s'hi amb la seva dona; aleshores el patró va fixar el dia de la primavera que en Ketill hauria d'haver tornat de les terres del nord. Tot seguit, en Ketill se'n va anar a casa seva al nord, i va fer tard enllestint els preparatius del viatge, de manera que quan va arribar al sud, el patró ja havia salpat

syðri, syðri, syðra <adj. en grau comparatiu>:

que és o està més al sud (una de dues coses que es comparen explícitament o implícitament)

◊ það er sagt að þeir brutu skip sitt síð dags undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Skipið tók í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og fé. Bátur komst og heill á land. Stafninn rak upp við hið syðra landið. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu fram tveim megin víkurinnar [en til vesturáttar væntu þeir byggðar]: diuen que un vespre varen encallar llur vaixell al peu de les glaceres de Grenlàndia a un banc de sorra d'una badia que hi havia allà. El vaixell es va xepar per la part superior de la popa (?Baetke 19874 no dóna pas entrada al terme nàutic it efra rúm. Entenc que amb aquest terme hom designava l'espai superior -és a dir, situat per damunt la línia de flotació- de la roda de popa, sense, però, que n'estigui gaire segur). Tota la tripulació es va salvar i també el bestiar que duien. L'esquif que duien també va arribar sense danys a terra. La mar se'n dugué la popa [que s'era migpartida] cap a la part més meridional d'aquella costa. Faltava una setmana perquè comencés l'hivern. A banda i banda de la badia hi entraven grans glaceres[. Van creure que la millor part de la badia on es podrien establir era vers ponent]

◊ Ólafr var þá á tvítugs aldri, er Guðröðr andaðist; en er Hálfdan bróðir hans gékk til ríkis með honum, þá skiptu þeir ríkinu með sér, hafði Ólafr hinn eystra hlut, en Hálfdan hinn syðra. Ólafr konungr hafði atsetu á Geirstöðum. Hann tók fótarverk ok andaðist þar af; ok er hann heygðr á Geirstöðum: l'Olau encara no havia fet els vint anys quan va morir en Guðröðr, i quan el seu germà Hálfdan i ell pujaren al tron, es varen repartir el regne: l'Olau es va quedar amb la part més oriental i en Hálfdan amb la part més meridional. El rei Olau va fixar la seva residència a Geirstaðir. Li va prendre mal a la cama i en va morir. Està enterrat a un túmul funerari a Geirstaðir

syðst¹:→ syðstur, syðst, syðst "que és el més al sud possible"

syðst² <adv. en grau superlatiu>:

a la part més meridional possible, al més meridional possible

syðsti, syðsta, syðsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:

que és o està a la part més meridional possible

syðstur, syðst, syðst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:

que és o està a la part més meridional possible (en la llengua medieval, → synnstur, synnst, synnst i → systur, syst, syst)

syfja <syfjar | syfjaði | syfjað ║ Verb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:

venir-li la son a algú

♦ mig syfjar: em ve son, començo a tenir son

syfjaður, syfjuð, syfjað <adj.>:

que té son, somnolent -a

♦ ég er syfjaður: tinc son

syfju·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> endormiscat -ada, abaltit -ida, amb cara de son, amb posat somnolent

♦ syfjuleg augu: uns ullets de son

2. (dauflegur á svip) ensopit -ida, somort -a  (avorrit & trist & indolent, apàtic)

♦ syfjuleg stemmning: un ambient trist, somort

♦ syfjuleg lítil þorp: pobles petits i ensopits

sygi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sjúga “xuclar”

sykki:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sökkva “enfonsar-se”

sykra <f. sykru, sykrur. Gen. pl.: sykra>:

glícid m, sacàrid m, carbohidrat m

♦ → einsykra “monosacàrid”

♦ → fásykra “oligosacàrid”

♦ → fjölsykra “polisacàrid”

♦ → tvísykra “disacàrid”

sykra <sykra ~ sykrum | sykraði ~ sykruðum | sykrað ║ e-ð>:

1. (gera sætt, láta sykur á eða í e-ð) ensucrar una cosa (endolcir amb sucre, posar sucre a)

2. (strá sykri yfir ~ á) ensalgar (o: enfarinar) de sucre una cosa (cobrir de sucre una cosa)

♦ sykra pönnuköku: ensalgar (o: enfarinar) de sucre una crep

3. (steikja í sykri) acaramel·lar una cosa (caramel·litzar, revestir un aliment de caramel)

♦ sykra kartöflur: acaramel·lar patates, caramel·litzar patates

4. (sjóða niður í sykurlegi eða sykursírópi) confitar una cosa, candir una cosa (adobar amb sucre cuit)

♦ sykra ávexti: confitar fruita, candir fruita

sykraður, sykruð, sykrað <adj.>:

1. <GEN> ensucrat -ada, amb sucre

♦ sykraðar pönnukökur: creps ensucrades, creps amb sucre

2. (um kartöflur) acaramel·lat -ada, caramel·litzat -ada (patates)

♦ sykraðar (o: brúnaðar) kartöflur: patates acaramel·lades, patates caramel·litzades

3. (um ávexti) confitat -ada, candit -ida (fruita)

♦ sykraðir ávextir: fruita confitada

sykru·fita <f. -fitu, -fitur. Gen. pl.: -fita>:

glicolípid (o: glucolípid) m (→ glýkólípíð)

sykrungur <m. sykrungs, sykrungar>:

glucòsid m

sykur¹ <m. sykurs, sykrar>:

<GEN & QUÍM> sucre m

♦ án viðbætts sykurs: sense sucre afegit

♦ brenndur sykur: sucre cremat, caramel m

♦ ein [kúf]full matskeið af sykri: una cullerada sopera de sucre [ben] curulla

♦ fínhreinsaður (o: fínunnið) sykur: sucre castor

♦ hreinsaður ~ óhreinsaður sykur: sucre refinat ~ no refinat

♦ hvítur sykur: sucre blanc

♦ setja sykur í kaffi: posar sucre al cafè

♦ setja tvær skeiðar af sykri [út í e-ð]: posar dues cullerades de sucre [a...]

♦ strá sykri yfir (o: á) e-ð: ensalgar una cosa de sucre

♦ viðbættur sykur: sucre afegit

♦ án viðbætts sykurs: sense sucre afegit

♦ → andsykur “sucre invertit”

♦ → ávaxtasykur “fructosa”

♦ → blóðsykur “glucèmia”

♦ → borðsykur “sucre de taula”

♦ → flórsykur¹ “sucre de floret”

♦ → flórsykur² “sucre de llustre, sucre glacé”

♦ → hrásykur “sucre [en] brut, sucre no refinat”

♦ → kandís[sykur] “sucre candi”

♦ → maltsykur “maltosa, sucre de malt”

♦ → mjólkursykur “lactosa, sucre de llet”

♦ → molasykur “sucre en terrossos”

♦ → [dökkt] púðursykur “sucre roig (o: morè) [fosc]”

♦ → [ljóst] púðursykur “sucre roig (o: morè) [clar]”

♦ → reyrsykur “sucre de canya”

♦ → rófusykur “sucre de bleda-rave (o: remolatxa)”

♦ → strásykur “sucre blanc, sucre refinat”

♦ → þrúgusykur “dextrosa, sucre de raïm”

sykur² <n. sykurs, sykur>:

variant de → sykur¹ ‘sucre’

sykur·baun <f. -baunar, -baunir>:

estirabec (o: estiribec) m, tirabec m (planta Pisum sativum var. saccharatum) (→ sykurerta)

sykur·berg <n. -bergs, -berg>:

<GEOL> candisita f, ferrocalcita f (varietat d'espat d'Islàndia ferrífer -òxid de ferro-, de color entre groc fosc i bru)

sykur·bráð <f. -bráðar, no comptable>:

<CULIN> glaça (o: glaçadura) f

sykur·erta <f. -ertu, -ertur. Gen. pl.: -erta o: -ertna>:

estirabec (o: estiribec) m, tirabec m (planta Pisum sativum var. saccharatum)

sykur·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

1. <GEN> fabricació f de sucre

2. (sykurgerðarhús) sucrera f, sucreria f (fàbrica de sucre)

sykur·gljáður, -gljáð, -gljáð <adj.>:

<CULIN> caramel·litzat -ada

♦ sykurgljáðar kartöflur: <CULIN> patates caramel·litzades

sykur·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

erable m de sucre, auró m de sucre (arbre Acer saccharum)

sykur·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:

refinació f (o: refinatge m) de sucre

sykur·húðaður, -húðuð, -húðað <adj.>:

recobert -a de sucre

sykur·kar <n. -kars, -kör>:

sucrera f (recipient per a sucre)

sykur·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:

sucrera f (recipient per a sucre) (→ sykurkar)

sykur·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense sucre

sykur·leðja <f. -leðju, no comptable>:

melassa f

sykur·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; dat.pl.: -líkjum>:

sacarina f

sykur·lögur <m. -lagar, no comptable>:

almívar m

♦ ein dós niðursoðnar ferskjur í sykurlegi: una llauna de préssecs en almívar

sykur·miga <f. -migu, -migur. Gen. pl.: -migna o: -miga>:

glucosúria f, sucre m a l'orina

♦ óhófleg sykurmiga: hiperglucosúria f

sykur·moli <m. -mola, -molar>:

terròs (fl./pl.: terrossos) m de sucre (dau de sucre, emprat esp. a les cafeteries)

sykur·plantekra <f. -plantekru, -plantekrur. Gen. pl.: -plantekra>:

plantació f de canya de sucre 

sykur·reyr <m. -reyrs, -reyrar. Pl. no hab.>:

canya dolça, canya f de sucre (planta Saccharum officinarum)

sykur·rófa <m. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:

bleda-rave sucrera, remolatxa sucrera (planta Beta vulgaris var. altissima)

sykur·síróp <n. -síróps, no comptable>:

almívar m [espès]

♦ ferskjur í [sykur]sírópi: préssecs en almívar

sykur·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:

diabètic m, diabètica f

sykur·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

diabètic -a

♦ Samtök Sykursjúkra: Associació Islandesa de Malalts de Diabetis

♦ → (í Katalóníu) Associació Catalana de Diabetis

♦ → (í Katalóníu) Associació de Diabètics de Catalunya

♦ → (á Menorku) ADIME, Associació de Diabètics i Diabètiques de Menorca

♦ → (á Mæorku) ADIBA, Associació de Diabètics de les Illes Balears

♦ → (í Valensíu) Associació Valenciana de Diabetis

♦ → (í Andorra) ADBA, Associació de Diabètics d'Andorra

sykur·skál <f. -skálar, -skálir (o: -skálar)>:

sucrera f (recipient per a sucre) (→ sykurkar)

sykur·skán <f. -skánar, -skánir>:

<CULIN> glaçatge m, glacejat m

sykur·skertur, -skert, -skert <adj.>:

amb baix contingut de sucre[s]

sykur·sýki <f. -sýki, [sykursýkistegundir]>:

diabetis f

♦ blóðsykurslækkunardá án sykursýki: coma hipoglucèmic no diabètic

♦ [honungssæt] sykursýki: diabetis sacarina f, diabetis mel·lita, diabetes mel·litus m, (erròniament) diabetis mel·litus

♦ insúlínháð sykursýki: diabetis mel·lita insulinodependent, diabetis [del] tipus u

♦ insúlínháð sykursýki án fylgikvilla: diabetis mel·lita insulinodependent sense complicacions

♦ insúlínháð sykursýki með dái: diabetis mel·lita insulinodependent amb coma

♦ insúlínháð sykursýki með ketónblóðsýringu: diabetis mel·lita insulinodependent amb cetoacidosi

♦ insúlínóháð sykursýki: diabetis mel·lita no insulinodependent, diabetis [del] tipus dos

♦ sykursýki af tegund eitt: diabetis mel·lita tipus u, diabetis [del] tipus u

♦ sykursýki af tegund tvö: diabetis mel·lita tipus dos, diabetis [del] tipus dos

♦ → flóðmiga “diabetis insípida”

♦ → meðgöngusykursýki “diabetis gestacional”

♦ → þvaghlaupssýki “diabetis insípida”

sykur·toppur <m. -topps, -toppar>:

<CULIN> pa m de sucre

sykur·veiki <f. -veiki, no comptable>:

<MED> diabetis f (→ sykursýki)

sykur·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:

sucrera f, sucreria f (fàbrica de sucre)

sylgi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svelgja “empassar-se, enviar-se”

sylgja <f. sylgju, sylgjur. Gen. pl.: sylgna o: sylgja>:

sivella f

◊ ok enn mælir Ekka: «Bíð mín Þiðrekr, góðr drengr. Ek hefi hér eitt sverð, er ek kann þér af at segja. Þat sverð sló inn sami dvergr Álfrekr, er þitt sverð sló, Naglhring. Hann gerði þat neðarla í jǫrðu, áðr en fullgert væri. Hann leitaði ok um níu konungsríki, áðr en hann fyndi þat vatn, er hann fengi hert þat í, ok eigi fann hann þat, áðr en hann kom þar, sem á ein var, sú er Treya heitir. Þar var hann herðr í. Hjǫlt hans ok meðalkafli er hvárttveggja af rauðu gulli slegit ok steypt, ok eftra hjaltit er skyggt sem gler, ok ǫll umgerð frá hjǫltum ok til odds er með rauðu gulli lǫgð, ok fetlar allir eru gulli lagðir ok góðum sylgjum búnir ok sprotum ok dýrum steinum settir. Brandr er vel skyggðr ok gulli merktr. Ef þú setr odd hans niðr á jǫrð, þá sýnist sem ormr renni frá oddinum ok upp til hjaltanna, litr sem gull. En ef þú heldr honum upp, þá sýnist sem sá inn sami ormr renni undan hjǫltunum ok upp á oddinn. Þat bragðar allt, sem kvikt sé, sá ormr. Hans eggjar eru svá hvassar, at fátt stál vænti ek, at því standist. Þat sverð heitir Ekkisax. Því heitir þat svá, at ekki sax né sverð var jafngott borit ór eldi, þó at leiti um alla verǫld, en ef hans jafningi finnst, þá mun allvíða áðr koma. En þat sverð var stolit ok leynt lengi, en þat gerði Álfrekr dvergr inn mikli stelari. Hann kom í þat berg, er faðir hans átti, leyniliga, ok stal hann því frá feðr sínum, ok gaf hann síðan konungi Rozeleifi. Þar var þat vel varðveitt, þar til er inn ungi Rozeleifr bar þat, ok þar með drap hann margan mann. Síðan bar hann margt konungsbarn. En ef þú fær hann af mér fyrir utan sár, þá láti guð þik vel njóta. Fyrr vil ek dauðr vera en ek vil þat spara í mína nauðsyn»: i l'Ekki va prosseguir: «Espera'm, doncs, prous cavaller. Aquí tinc una espasa de la qual també te'n puc contar algunes coses. La va forjar el mateix nan Álfrekr que també va forjar la teva espasa Naglhringr. La va fer a una gran profunditat dins l'interior de la terra, abans d'estar acabada. I llavors va cercar per nou regnes fins a trobar l'aigua en la qual poder-la trempar. No la va aconseguir trobar fins que va arribar a la vora del riu que es diu Treya. La va trempar en la seva aigua. El pom i el mantí són fets d'or vermell, batut i fos, i la guarda està polida com un mirall. Tota la beina està guarnida d'or vermell, des de la guarda i fins a la punta, i totes les correges del cinyell també estan revestides d'or i proveïdes de bones sivelles, i estan adornades amb plaquetes i incrustades amb pedres precioses. La fulla de l'espasa està ben febrida i cisellada amb or (tota ella és ben febrida i d'or cisellat). Si poses la punta de l'espasa tocant la terra, sembla com si una serp, d'un color com l'or, s'enfilés reptant per la fulla des de la punta fins al mantí. Si, emperò, aixeques l'espasa, la serp llavors sembla baixar reptant del mantí cap a la punta. Aquesta serp es mou i belluga tota ella, com si fos viva. Els talls d'aquesta espasa són tan esmolats que diria que hi ha pocs acers que els puguin resistir. Aquesta espasa es diu Ekkisax i es diu així perquè no hi ha cap altra espasa ni sax (coltellàs) que hagin sortit tan perfectes de la fornal ni encara que se cerqués per tot lo món. I, si, tot i així, se'n trobés una d'igual, abans de trobar-la, s'haurà hagut de viatjar molt. Aquesta espasa va ésser robada i va romandre amagada molt de temps i ho va fer el nan Álfrekr, el gran lladregot. Es va esmunyir d'esquitllentes dins la penya que era de son pare i la va robar a son pare i, més endavant, la va regalar al rei Rozeleifr. Aquest la va guardar bé fins que el jove Rozeleifr (és a dir, son fill) la va portar i hi va matar mant baró. Després d'ell la va portar més d'un fill de rei. I si tu la'm prens sense ferides, que Déu faci que en treguis bon profit! Però, [t'he de dir que] abans m'estimaré més ésser mort que no estalviar-la (=que deixar d'usar-la, que renunciar a usar-la) quan l'hagi de menester»

Sylgja <f. Sylgju, no comptable>:

Sylgja f (ginecònim)

<†>  syll <f. syllar, syllur>:

1. (undirstöðutré, þröskuldur) [biga f del] llindar m (peça de fusta que ocupa la part inferior d'un portal forà)

◊ Móðólfur djákni er kallaður var ganimaður fékk komist út undir syll kirkjunnar og hafði einn hamar í hendi (SS II, cap. 363, pàg. 556): en Móðólfur, el diaca, a qui la gent deia de malnom ganimaður, ço és, ‘fogós, temerari’, va aconseguir sortir per dessota de la biga del llindar de l'església. A una mà hi duia un martell

◊ 17. „Hvar vili þit, at ek láti léonit?“ segir Íven. Þeir sýndu honum einn lítinn klefa ok báðu hann læsa þar inni. Þar var sem þeir beidduz. 18. Því næst herklæddiz herra Íven ok sté upp á sinn hest; en þeir II gengu at honum ok gáfu honum svá stór hǫgg með sleggjunum, at lítil hjálp varð honum at hjálminum, brynju eða skildi, þvíat þegar þeir lustu á hjálminu, þá bilaði hann ok bognaði, ok skjǫldrinn brotnaði. 19. Leó er nú harmsfullr ok hryggr í klefanum ok vildi gjarna út komaz, ok hugði hann þá vandliga at, ef hann mætti nǫkkur út komaz, þvíat hann heyrði út hǫggin. Brauz hann þá um ok fann um síðir eina smugu undir syllina ok komz þar út. 20. En herra Íven var þá mjǫk móðr, þvíat hann hafði fengit stór hǫgg ok mǫrg af þessum djǫflasonum, [p. 101] ok í engum stað hafði hann getit skeint þá, þvíat þeir váru ofmjǫk lærðir at skylmaz; en buklarar þeira váru svá harðir, at engi stállig sverð máttu á bíta. 21. Í þessu kom leó á vígvǫllinn ok hljóp á annan þeira svá hart, at hann fell allr til jarðar, ok man aldri upp rísa, nema hann fái skjóta hjálp. Ok hljóp þá þangat félagi hans, at duga honum ok verja sjálfan sik fyrir leóninu, þvíat þat hafði af þeim slitit hǫndina í axlarliðnum, er undir honum lá. 22. Hann varð nú hræddari fyrir leóninu en herra hans, ok sneri baki við herra Íven. Sem hann sá þat, at berr var háls hans, þá hjó hann þegar á hálsinn, svá at fjarri kom niðr hǫfuðit á vǫllinn; ok sté hann þá þegar af hestinum, at taka þann af leóni, sem hann helt, ok lá hann þá dauðum líkr, þvíat hann mátti hvergi hrœra sik (ÍS, cap. XIII, pàgs. 100-101): 17. “On voleu que posi el lleó?” els va dir l'Íven. Ells li varen mostrar un recambró petit i li pregaren que l'hi tanqués dedins. Es va fer com li demanaven. 18. Tot seguit, el senyor Íven es va posar el seu arnès de batalla i va muntar a dalt del seu cavall. I aquells dos l'envestiren i li assestaven uns cops tan forts amb les claves, que el seu elm, cuirassa i escut li foren de poca ajuda per tal com, tan bon punt [aquells dos homes, grans com a ètuns,] li colpiren l'elm, aquest va cedir i es va doblegar i el seu escut es va trencar. 19. El lleó, en aquells instants, es va posar trist i apenat (anguniós) dins el recambró, i volia sortir-ne vehementment. I llavors va repensar curosament a veure si en podria sortir d'alguna manera perquè sentia els cops [dels combatents] defora. Llavors es va esforçar i va descobrir, finalment, una escletxa sota el llindar per la qual va sortir a fora. 20. En aquells moments, emperò, el senyor Íven ja es trobava molt cansat perquè havia estat rebent molts de forts cops d'aquells dos fills de dimonis [p. 101] i no els havia pogut enlloc ni una esgarrinxada perquè eren extremadament destres en l'esgrima (aquí: parant i esquivant els seus cops d'espasa?). I llurs broquers eren tan durs que cap espasa acerada no podia fer-los tall. 21. En aquell endemig el lleó va arribar al camp de la batalla i va saltar sobre un d'ells amb tanta de força que [el combatent atacat] va caure estès en terra tan llarg com era i no tornaria a posar-se dret llevat que trobés un ràpid ajut. I llavors, el seu company va córrer immediatament a socórrer-lo i a defensar-se a ell mateix del lleó perquè [mentrestant] havia arrabassat el braç per l'espatlla del qui es trobava sota ell. 22. Llavors va agafar més por del lleó que no pas del seu amo i va tornar allà on era el senyor Íven. Quan aquest va veure que [el seu atacant] tenia el coll desprotegit, al punt li va assestar un cop d'espasa tan fort al coll que el cap li va botir un bon tros enfora per aquell camp i tot seguit va desmuntar del cavall per agafar del lleó el qui aquest mantenia subjectat i que jeia estès allà com un mort ja que no podia pas moure's

2. (langtré,[efsti] bjálki) llinda f (biga travessera)

◊ nú berr svá at, at grjóti verðr slǫngt svá ákafliga yfir vígskǫrð, at menn megu eigi uti vera eða kastala verja, þá er gott at reisa upp góða stólpa af digri eik, ok síðan þar yfir leggja stórar syllr ok ramligar, ok eptir þat þilja hit efra með góðum eikiviði, ok bera síðan á þat þili mikla jǫrð, svá at eigi sé úþykkra en þriggja álna eða fjǫgurra, ok láta þar grjót á falla. Svá hit sama skal ok gera mót trékastala þeim, sem mót steinkastala vill berjask, at gera stólpa góða ok trausta, góðum mun hærri en trékastali sé. En allra þeirra lista er nú hǫfum vér um rœtt, þá er þó hǫfuðvápn bjúgr skjaldjǫtunn ryptandi með eldligum loga. En með því lúkum vér vápn at telja til varnar or kastala, at þar má ǫll kyn vápna nýta , þeirra er skjóta skal eða kasta, eða hǫggva með eða leggja, ok allar þær kynkvíslir vápna, er annathvárt má með hlífask eða sœkja (Espill, cap. XXXIX, pàg. 91): ara bé, si passa que es llancen pedres amb tanta d'intensitat sobre els merlets que els homes no poden estar-se a fora i defensar el castell, és bo de dreçar bons pilars fets de roure massís i posar-s'hi al damunt llindes, fortes i grosses, i envanar-ne la part superior amb bones posts de roure i després posar damunt aquest revestiment o envà [horitzontal] tanta de terra que, com a mínim, faci de tres a quatre colzades de gruixa, i deixar que les pedres [dels enemics] hi caiguin damunt. També s'ha de fer el mateix amb la torre de fusta que vol atacar un castell de pedra: aixecar pilars, bons i segurs, considerablement més alts que la torre de fusta. De tota manera, de tots els ginys de guerra de què ara he estat parlant, l'arma cabdal (l'arma més poderosa) és l'ètun corbat d'escuts que escup una flamarada encesa. I concloc l'enumeració de les armes que serveixen per a defensar un castell dient que s'hi poden emprar totes les menes d'armes que hom dispari o llanci o clavi o amb les quals es colpeixi i totes aquelles variants d'armes amb les quals hom es pugui defensar o atacar (vocabulari: #1. bjúgr skjaldjǫtunn: En Baetke 19874, pàg. 558, no dóna pas entrada a aquest terme. És una possible adaptació, condicionada per l'etimologia popular, d'un mot grec amb què es designava a Bizanci el giny per escupir foc grec; Cf. Hjalmar Falk: “Altnordisches Seewesen”. Dins: Wörter und Sachen 4 (1912), pp. 1-122, esp. pàgs. 114-115); En Falk es decanta per la lliçó, no esmenada, del manuscrit eitrligum per eldligum i tradueix: <...> vergl. auch Kgs, S. 91, wo eine Belagerungsmaschine als ein «krummer Schildriese, der eine verderbliche Flamme ausspeit» (bjúgr skjaldjǫtunn ryptandi með eitrligum loga) geschildert wird. Crec que la lliçó original eitrligum per l'esmenada eldligum en realitat és preferible ja que una flamarada ígnia, encara que possible, és una esmena semànticament pleonàstica i poc probable en un text no poètic com és aquest. De tota manera, cal advertir que la llengua moderna posseeix el compòsit eldslogi ‘flamarada de foc’, per bé que no excessivament emprat)

sylla <f. syllu, syllur. Gen. pl.: syllna o: sylla>:

sortint m, ressalt m

sylli:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svella “inflar-se; créixer (riu)”

sylti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svelta “patir fam”

symball <m. symbals, symbalar>:

<MÚS> plateret m  (→ málmgjall)

♦ symbalar: <MÚS> platerets m.pl (→ málmgjöll)

symbalom <n. symbaloms, symbalom>:

<MÚS> címbal hongarès

symból <n. symbóls, symból>:

símbol m (→ tákn; → ímynd; → merki)

symbólismi <m. symbólisma, no comptable>:

<LITER & ART> simbolisme m

symbólisti <m. symbólista, symbólistar>:

<LITER & ART> simbolista m & f

<†>  symja <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:

nedar

Symmachus <m. Symmachusar, no comptable>:

Símmac m (Symmăchus -ī)

synd <f. syndar, syndir>:

<RELIG> pecat m  (חַטָּאָה, חַטָּאת)

◊ og Abímelek lét kalla Abraham til sín og sagði við hann: "Hvað hefir þú gjört oss? Og hvað hefi ég misgjört við þig (ū-ˌmɛh־ħātˤˈtˤāʔθī   lā-χ, וּמֶה-חָטָאתִי לָךְ), að þú skyldir leiða svo stóra synd (ħătˤtˤāˈʔāh, חֲטָאָה) yfir mig og ríki mitt? Verk, sem enginn skyldi fremja, hefir þú framið gegn mér": l’Abimèlec va fer cridar l'Abraham, i li digué: "Què ens has fet? I, en què t'he ofès perquè hagis fet venir sobre meu i sobre el meu regne un pecat tan gran? Has comès actes contra meu que ningú no hauria pas de cometre

♦ aflausn syndanna: remissió dels pecats

♦ bæta fyrir synd: expiar un pecat

♦ drýgja synd: cometre un pecat

◊ hann drýgði allar sömu syndirnar (bə-χāl־ħatˤˈtˤɔʔu̯θ, בְּכָל-חַטֹּאות), er faðir hans hafði fyrir honum haft, og hjarta hans var ekki óskipt gagnvart Drottni, Guði hans, eins og hjarta Davíðs forföður hans: va cometre tots els mateixos pecats que son pare havia comès abans d'ell, i el seu cor no fou pas tot sencer davant Jahvè, el seu Déu, com ho havia estat el cor d'en David, el seu antecessor

♦ fremja synd: cometre un pecat

♦ friðþægja fyrir syndirnar: expiar els pecats

♦ fyrirgefa e-m syndir: perdonar-li a algú els pecats

◊ Móse lét sig þegar í stað falla til jarðar og sagði: „Hafi ég fundið náð fyrir augum þínum, Drottinn, komdu þá með okkur, Drottinn. Þótt þetta sé harðsvíruð þjóð, fyrirgefðu okkur sekt okkar og syndir (sāˈlaħ + lə- + ħatˤˈtˤāˈʔāh ~ סָלַח ל- חַטָּאָה:   wə-sālaħˈtā   la-ʕăwɔˈnē-nū   ū-lə-ħatˤtˤāʔˈθē-nū   ū-nəħalˈtā-nū,   וְסָלַחְתָּ לַעֲו‍ֹנֵנוּ וּלְחַטָּאתֵנוּ וּנְחַלְתָּנוּ) og gerðu okkur að eign þinni“: en Moïsès al punt es va tirar en terra i digué: «Senyor, si he trobat gràcia davant els teus ulls, vine amb nosaltres, Senyor. Encara que aquest sigui un poble rebel al jou, perdoneu-nos la nostra culpa i els nostres pecats, i feu de nosaltres el vostre heretatge»

◊ heyr þá í himninum. Fyrirgef synd (sāˈlaħ + lə- + ħatˤˈtˤaʔθ ~ סָלַח ל- חַטַּאת:   wə-sālaħˈtā   lə-ħatˤˈtˤaʔθ   ʕăβāˈδɛi̯-χā   wə-ʕamməˈ-χā   ʝiɕrāˈʔēl,   וְסָלַחְתָּ לְחַטַּאת עֲבָדֶיךָ וְעַמְּךָ יִשְׂרָאֵל) þjóna þinna og lýðs þíns, Ísraels, því að þú hefur vísað honum hinn góða veg sem hann á að ganga. Lát rigna á land þitt sem þú hefur fengið lýð þínum að erfðahlut: tu escolta'ls des del cel. Perdona el pecat dels teus servents i del teu poble d'Israel, car tu li has ensenyat el bon camí que ha de seguir. Fes que plogui sobre la teva terra, que vares donar en heretat al teu poble

◊ Drottinn, Drottinn, miskunnsamur og líknsamur Guð, þolinmóður, gæskuríkur og harla trúfastur, sem auðsýnir gæsku þúsundum og fyrirgefur misgjörðir, afbrot og syndir (nāˈɕāʔ + ħatˤˈtˤāˈʔāh ~ נָשָׂא חַטָּאָה:   nɔˈɕēʔ   ʕāˈwōn   wā-ˈφɛʃaʕ   wə-ħatˤtˤāˈʔāh,   נֹשֵׂא עָו‍ֹן וָפֶשַׁע וְחַטָּאָה), en lætur þeirra þó eigi með öllu óhegnt, heldur vitjar (פֹּקֵד) misgjörða feðranna á börnum og barnabörnum, já í þriðja og fjórða lið: Jahvè, Jahvè, Déu misericordiós i clement, pacient, ple de bondat i molt fidel, que mostres la teva bondat a milers i perdones la iniquitat, la transgressió i els pecats, però que, tanmateix, no els deixes pas impunits, sinó que visites les faltes dels pares en els fills i en els néts, sí, fins a la tercera i la quarta generació

◊ fyrirgef mér nú synd mína (nāˈɕāʔ + ħatˤˈtˤaʔθ ~ נָשָׂא חַטַּאת:   wə-ʕatˈtāh   ɕāʔ   nāʔ   ʔɛθ־ħatˤtˤāʔˈθ-ī,   וְעַתָּה, שָׂא נָא אֶת-חַטָּאתִי) og snú þú við með mér, svo að ég megi falla fram fyrir Drottni: ara, perdona el meu pecat i torna amb mi, a fi que jo pugui prosternar-me davant Jahvè

◊ þar sátu nokkrir fræðimenn og hugsuðu með sjálfum sér: „Hví mælir þessi maður svo? Hann guðlastar. Hver getur fyrirgefið syndir  (ἀφιέναι τὴν ἁμαρτίαν ~ τὰς ἁμαρτίας:   τίς δύναται ἀφιέναι ἁμαρτίας εἰ μὴ εἷς ὁ θεός;) nema Guð einn?“: hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»

◊ síðan sagði hann við hana: "Syndir þínar eru fyrirgefnar (ἀφιέσθαι ἡ ἁμαρτία -ίας:   ἀφέωνταί σου αἱ ἁμαρτίαι)": després digué a la dona: “els teus pecats et són perdonats”

♦ játa syndir sínar: confessar els seus pecats, confessar-se

♦ segja e-m til syndanna: <LOC FIG> cantar-li les quaranta a algú

♦ skrifta syndir sínar: <RELIG> confessar els seus pecats

♦ veita (o: gefa) e-m aflausn fyrir syndir sínar: <RELIG> absoldre algú dels seus pecats

♦ → dauðasynd “pecat mortal”

♦ → erfðasynd “pecat original”

♦ → galdrasynd “pecat de la màgia”

♦ → höfuðsynd “pecat capital”

♦ höfuðsyndirnar sjö: els set pecats capitals

♦ → smásynd “pecat venial”

♦ → stórsynd “gran pecat”

synda <syndi ~ syndum | synti ~ syntum | synt>:

nedar (cf. → sund)

[◊ ég er úrvinda af andvörpum mínum, lauga (ɕāˈħāh ~ שָׂחָה:   ʔaɕˈħɛh   βə-χāl־ˈlai̯lāh   mitˤtˤāˈθ-ī,   אַשְׂחֶה בְכָל-לַיְלָה, מִטָּתִי) rekkju mína tárum hverja nótt, væti hvílu mína táraflóði: estic exhaust dels meus sospirs, cada nit banyo el meu llit de llàgrimes, mullo el meu jaç amb un torrent de llàgrimes]

♦ fara að synda: anar a nedar

♦ synda fyrir e-ð: <LOC FIG> salvar-se d'una cosa

♦ synda yfir á: travessar un riu nedant

◊ hann mældi enn þúsund álnir og var þá vatnið orðið að fljóti sem ég gat ekki vaðið yfir. Það var orðið svo djúpt að synda varð (ˈɕāħū ~ שָׂחוּ:   ˌkī־ɣāˈʔū   ha-mˈmaʝim   mēi̯   ˈɕāħū,   כִּי-גָאוּ הַמַּיִם מֵי שָׂחוּ) yfir það. Það var orðið óvætt fljót: n’amidà encara mil colzes més i el torrent s'havia convertit llavors en un riu que no es podia travessar a gual. S'havia fet tan profund que s'havia de travessar nedant. S'havia convertit en un riu que no es podia passar a peu

synda·aflausn <f. -aflausnar, no comptable>:

remissió f dels pecats

synda·bót <f. -bótar, -bætur>:

<RELIG> penitència f

synda·fall <n. -falls, -föll>:

<RELIG> pecat m original, caiguda f de l'home

♦ syndafallið: el pecat original, la caiguda de l'home

synda·flóð <n. -flóðs, no comptable>:

<RELIG = Flóðið mikla> diluvi m universal

♦ syndaflóðið: el diluvi universal

♦ sannkallað syndaflóð: <FIG> un veritable (o: autèntic) diluvi

synda·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici m pels pecats comesos

◊ og ef misgjörðin er framin án þess söfnuðurinn viti af, þá skal allur söfnuðurinn fórna ungneyti í brennifórn til þægilegs ilms fyrir Drottin, ásamt matfórn og dreypifórn, er því fylgja, að réttum sið, og geithafri í syndafórn (ħatˤˈtˤāθ ~ חַטָּאת:   ū-ɕəˌʕīr־ʕizˈzīm   ʔɛˈħāδ   lə-ħatˤˈtˤāθ,   וּשְׂעִיר-עִזִּים אֶחָד, לְחַטָּת): i si, doncs, la falta ha estat comesa sense que la comunitat ho sàpiga, tota la comunitat oferirà un vedell en holocaust d'un perfum agradable a Jahvè, amb la seva oblació i la seva libació que l'acompanyin segons el que està establert; i[, a més,] un boc en sacrifici pel pecat

◊ en kjöt uxans, húðina og gorið skalt þú brenna í eldi fyrir utan herbúðirnar. Það er syndafórn  (ħătˤtˤāˈʔāh ~ חֲטָּאָה:   ħatˤˈtˤāʔθ   hūʔ,   חַטָּאת, הוּא): però la carn del bou, la pell i la femta dels budells, les cremaràs al foc, fora del campament. És un sacrifici pel pecat

synda·fyrirgefning <f. -fyrirgefningar, -fyrirgefningar>:

<RELIG> remissió f (o: perdó m) dels pecats

synda·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

<RELIG> pena f del pecat

◊ vei þeim, sem draga refsinguna í böndum ranglætisins og syndagjöldin (ħatˤtˤāˈʔāh, חַטָּאָה) eins og í aktaugum: ai dels qui arrosseguen llur càstig en les cadenes de la injustícia i els càstigs de llurs pecats com [si fossin] amb els arreus d'un carro

synda·játning <f. -játningar, -játningar>:

<RELIG> confessió m dels pecats

synda·lausn <f. -lausnar, no comptable>:

<RELIG> absolució f dels pecats

synda·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:

vida f de pecat

synda·líf <n. -lífs, no comptable>:

vida f de pecat

synda·líferni <n. -lífernis, no comptable>:

vida f de pecat

syndari <m. syndara, syndarar>:

pecador m, pecadora f

◊ eigi gengur á vegi syndaranna og eigi situr í hópi þeirra, er hafa Guð að háði: ni va (loʔ ʕāˈmāδ, לֹא עָמָד) pel camí (ū-βə-ˈδɛrɛχ, וּבְדֶרֶךְ) dels pecadors (ħaŧŧāˈʔīm, חַטָּאִים) ni seu (loʔ ʝāˈʃāβ, לֹא יָשָׁב) en el grup (ū-βə-mōˈʃaβ, וּבְמוֹשַׁב) dels qui fan escarn de Déu (lēˈt͡sīm, לֵצִים)

synda·sekt <f. -sektar, no comptable>:

culpa (o: culpabilitat) f del pecat

◊ og Abímelek mælti: "Hví hefir þú gjört oss þetta? Hæglega gat það viljað til, að einhver af lýðnum hefði lagst með konu þinni, og hefðir þú þá leitt yfir oss syndasekt" (ʔāˈʃām ~ אָשָׁם:   wə-hēˈβēʔθā   ʕāˈlēi̯-nū   ʔāˈʃām,   וְהֵבֵאתָ עָלֵינוּ, אָשָׁם): llavors l'Abimèlec va dir: “Per què ens has fet això? Fàcilment ha pogut passar que algú del poble hagués dormit amb la teva dona i llavors tu hauries carregat sobre nosaltres la culpa d'aquest pecat”

◊ þá játaði ég synd mína fyrir þér og fól eigi misgjörð mína. Ég mælti: "Ég vil játa afbrot mín fyrir Drottni," og þú fyrirgafst syndasekt mína (ʕăˈwɔn   ħatˤˈtˤāʔθ ~ עֲו‍ֹן חַטָּאת:   wə-ʔatˈtāh   nāˈɕāʔθā   ʕăˈwɔn   ħatˤtˤāʔˈθ-ī   ˈsɛlāh,   וְאַתָּה נָשָׂאתָ עֲו‍ֹן חַטָּאתִי סֶלָה). (Sela): llavors he confessat el meu pecat davant teu i no he amagat la meva falta (transgressió). He dit: “Confessaré la meva transgressió (falta) davant Jahvè”. I tu has perdonat la culpa del meu pecat. Sela

◊ þá játaði ég synd mína fyrir þér og duldi ekki sekt mína en sagði: „Ég vil játa afbrot mín fyrir Drottni.“ Og þú afmáðir syndasekt mína (ʕăˈwɔn   ħatˤˈtˤāʔθ ~ עֲו‍ֹן חַטָּאת:   wə-ʔatˈtāh   nāˈɕāʔθā   ʕăˈwɔn   ħatˤtˤāʔˈθ-ī   ˈsɛlāh,   וְאַתָּה נָשָׂאתָ עֲו‍ֹן חַטָּאתִי סֶלָה). (Sela): llavors he confessat davant teu el meu pecat i no he amagat la meva culpa i he dit: “Confessaré la meva falta davant Jahvè”. I tu has esborrat la culpa del meu pecat. Sela

synda·selur <m. -sels, -selir>:

1. <RELIG> gran pecador m, gran pecadora f

◊ Daníel sagði við þá: „Skiljið mennina að og hafið langt á milli þeirra. Ég ætla að yfirheyra þá.“ Þegar þeir höfðu verið aðskildir kallaði Daníel annan þeirra til sín og sagði við hann: „Gamli syndaselur (παλαιοῦν: πεπαλαιωμένος -ένη -ένος ἡμερῶν κακῶν, πεπαλαιωμένε ἡμερῶν κακῶν). Nú koma þér í koll þær syndir sem þú hefur áður drýgt: en Daniel els digué: «Separeu aquests homes i que hi hagi una bona distància entre ells. Vull interrogar-los». Un cop separats, en Daniel en va cridar un i li va dir: «Vell sac de pecats! Ara pagaràs els pecats que cometies abans»

2. (þrjótur) brètol m, <FIG> pecador m (brivall, coquí, bergant) 

syndga <syndga ~ syndgum | syndgaði ~ syndguðum | syndgað>:

pecar

♦ syndga gegn e-m: pecar contra algú

synd·getinn, -getin, -getið <adj.>:

concebut -uda en pecat

synd·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense pecat, lliure de pecat

◊ sá yðar, sem syndlaus (ἀναμάρτητος -ον, ὁ ἀναμάρτητος ὑμῶν) er, kasti fyrstur steini á hana: aquell de vosaltres que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra contra ella

synd·legur, -leg, -legt <adj.>:

pecador -a, pecaminós -osa

◊ en ef þat kann at henda, at þú spyrr þeirra manna líflát, er þér var áðr fjándskapr á, ok þú vildir víst ǫfundarverk á vinna, ef þú ættir kost á, þá skalt þú meir gleðjask við þat, er guð hefir þik frelstan af þrefaldri synd, en þú skalt gleðjask við dauða hans, er frá er fallinn, ok skalt þú því fagna, at Guð hefir frjálsat hendr þínar af syndligu verki því, er þú hafðir ætlat at gera, en hug þinn af langri reiði og ǫfund, er þú hafðir við hann, meðan hann lifði (Espill cap. 42, p. 95): si es donés el cas que tu te n'assabentes de la mort d'homes vers els quals hagis mantingut una enemistat abans de llur mort i contra els quals hagis volgut dur a terme del cert un acte d'odi, si se te'n donava l'ocasió, hauràs d'alegrar-te més del fet que Déu t'hagi alliberat d'un triple pecat; i et podràs alegrar de la mort del finat i t'hauràs d'alegrar que Déu hagi alliberat les teves mans de cometre l'obra pecaminosa que pretenies de dur a terme i hagi alliberat també el teu cor d'una ira i un odi llargs, que tu vares cobejar contra ell mentre va viure

◊ þar eru opinber skynsemdarsvǫr til, sem nú rœddum vit um, er Moises var. Jafnheilagr maðr ok réttvíss sem hann var ok allskostar hógværr, ef hann vissi, at refsing hans væri jafnsyndlig sem annat manndráp, þá gerði hann eigi þat (Espill cap, 61, p. 147): hi ha raonables respostes manifestes al que tu i jo acabem de parlar en el que fou en Moïsès. Essent com era unhome tan sant i just i mesurat en tots els aspectes, si hagués sabut que el seu càstig era tan pecaminós com qualsevol altre assassinat, ell no l'hagués pas imposat

◊ nú með því at ek gerða syndlig dœmi fyrir fólki Guðs í glœpinum, þá em ek nú búinn eptir vilja dróttins míns at þola refsingina til þeirrar viðrsýnar, at eigi falli fólkit í slíkan glœp (Espill, cap 63, p. 151): i ara, com que, amb el meu crim he donat un exemple pecaminós al poble de Déu, ara estic disposat a patir el càstig seguint la voluntat del Senyor com a admonició (o: prevenció) perquè el poble no caigui ell també en aital crim

syndsam·legur, -leg, -legt <adj.>:

pecaminós -osa

♦ syndsamleg athæfi: una conducta pecaminosa

♦ syndsamlegt líferni: una vida pecaminosa

syndugur, syndug, syndugt <adj.>:

pecador -a

syndum·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:

corromput -uda pel pecat, depravat -ada

syndur, synd, synt <adj.>:

que sap nedar

♦ vera syndur ~ synd ~ synt: saber nedar

♦ vera vel syndur: ésser un bon nedador

♦ hann er syndur eins og selur: neda com un peix

syngja <syng ~ syngjum | söng ~ sungum | sungið>:

I. <ús personal>: 

1. (menn & fuglar) cantar (persona & ocell)

♦ syngja e-ð: cantar una cosa

◊ syngja sálm: cantar un himne religiós

♦ syngja eftir nótum: cantar seguint una partitura

♦ syngja einraddað: cantar a l'uníson

♦ syngja fyrir: dirigir el cant, cantar davant els altres

♦ syngja með: acompanyar uns altres en el cant, cantar amb els altres

♦ syngja messu: <RELIG> dir una missa cantada, cantar la missa

♦ syngja tíðir: <RELIG> dir una missa cantada, cantar la missa

♦ syngja e-n til moldar: <LOC FIG> celebrar les exèquies d'algú

♦ syngja e-m lof: <LOC FIG> cantar les lloances d'algú

♦ syngja sitt síðasta: <LOC FIG> ésser a les acaballes

♦ hann er ekki enn búinn að syngja sitt síðasta: encara no ha disparat el seu darrer cartutx, encara li queda corda

♦ syngja um e-ð: cantar una cosa (celebrar una cosa en una obra en vers)

◊ ég syng um vopn og mann sem...: canto les armes i l'home que...

◊ sól og vor ég syng um: canto el sol i la primavera

2. (biðja [til Guðs] á latínu) pregar (durant l'Edat Mitjana dir el sacerdot les seves oracions en llatí i cantant)

♦ syngja messu: dir missa

♦ syngja tíðir: cantar els oficis divins

♦ syngja (o:<†>  syngva) yfir e-m: <RELIG CATOL> #1. pregar sobre algú (pregar, normalment un prevere, de dret o d'assegut, en llatí sobre el cos d'un malalt greu perquè sani); #2. extremunciar algú (dir les pregàries de l'extremunció en llatí sobre el cos del moribund); #3. cantar les absoltes (o: ensoltes) o les exèquies sobre algú (cantar el respons o les exèquies sobre el cos del difunt); #4. (syngja e-n til moldar, jarðsyngja e-n) celebrar els funerals d'algú (fer els obsequis fúnebres a un difunt, rebre un difunt els obsequis fúnebres deguts) (cf. el substantiu→ yfirsöngur)

◊ 3. Þá er þau Kálfr ok Þorgríma bjuggu í Efra-Ási í Hjaltadal, var Þorgrímu langt yfir liðit þat er tími var henni barn at fœða. Bauð síra Þórarinn Þorgrímu mágkonu sinni norðr heim á Vǫllu til sín. Tók henni at þyngja, svá at hún gat varla borit sik, ok fyrir Laurencíusmessu tók hún sótt. Lá hún á gólfi ok gat eigi fœtt. Var heitit fyrir henni mǫrgu, ok skipaðist henni eigi viðr. Á Laurencíusmessudag fyrir messu gekk síra Þórarinn inn til hennar ok sǫng yfir henni, ok með Guðs vilja fœddi hún sveinbarn. Sá engi maðr meðr þessu barni lífsmark. Þá hét síra Þórarinn at þessi piltr skyldi Laurencíus heita, ok ef hinn heilagi Laurencíus gæfi þessum pilti líf, skyldi hann ævinliga vatnfasta fyrir Laurencíusmessu, ef hann hefði aldr til ok heilsu. Ok eptir þetta heit staðfest ok upp sagt, af síra Þórarni, sást lífsmark þegar með piltinum. Var þá sveinninn skírðr með Laurencíusnafni. Fylldi hann þat heit, er hann var megandi maðr, svá síðan hann var byskup á Hólum hélt hann hátíðliga Laurencíusmessu, sjálfr fyrir syngjandi í messu, haldandi veizludag, ok gerandi margar ǫlmusur á þann sama dag: 3. Quan en Kálfr i la Þorgríma vivien a Efra-Áss, a la vall de Hjaltadalr, es va esdevenir que la Þorgríma havia sobrepassat de molt el moment que li tocava infantar. Mossèn Þórarinn va convidar la seva neboda Þorgríma a anar a ca ell a Vellir. El seu estat havia empitjorat tant que a penes podia mantenir-se dreta, i, abans del dia de sant Llorenç es va posar de part. Estava estirada en terra sense poder infantar. Es varen fer moltes de promeses perquè tingués un bon part, però el seu estat no millorà pas. El dia de sant Llorenç abans de la missa mossèn Þórarinn va entrar on la Þorgríma estava ajaguda i pregà per ella i per la voluntat de Déu ella va infantar un nen. Ningú no veia senyals de vida en aquell nen. Aleshores mossèn Þórarinn va fer la promesa que aquest nen es diria Llorenç si sant Llorenç feia que l'infant visqués [i, a més a més, que] durant tota la seva vida dejunaria a pa i aigua el dia abans de sant Llorenç un cop que tingués edat per fer-ho i si tenia salut per fer-ho. Immediatament després que mossèn Þórarinn hagué feta aquesta promesa i l'hagués feta pública, es van veure senyals de vida en el nen. Tot seguit el nen fou batejat i li posaren de nom Llorenç. I quan fou un home dret i condret (un megandi maðr) va complir la promesa feta per mossèn Þórarinn, i després de convertir-se en bisbe de Hólar va celebrar solemnement el dia de sant Llorenç, oficiant ell mateix la missa cantada, donant-hi un banquet i fent mantes almoines aquell mateix dia

◊ og er hann var að Hofi þetta haust bar svo til að hann söng yfir sjúkum manni og sofnaði hann á bæninni að því er þeim þótti er við voru og bar áður yfir hann helga dóma sína og lagðist niður hjá hinum sjúka manni. Djákn hans lá í bekk hjá honum og hné Guðmundur prestur ofan á hann er hann sofnaði. En er hann hafði skamma stund legið þá kenndi djákninn eigi að hann lægi á honum en hann sá og aðrir að hann lá þar. Það var mjög langa stund. En er hann vaknaði spurði djákninn hví hann kenndi hans eigi er hann lá á brjósti honum en hann vildi ekki frá segja (SS I, cap. 127, pàg. 179): i aquella tardor, quan [el prevere Guðmundur Arason] era a Hof[, a la vall de Vatnsdalur], es va esdevenir que va pregar sobre un malalt i es va adormir mentre li cantava la seva pregària segons el que els va semblar als qui hi eren presents i abans [d'adormir-se] havia portat sobre el malalt les seves santes relíquies i [quan es va adormir,] es va ajeure al costat del malalt. El seu diaca dormia al bekkur al costat d'ell i el prevere Guðmundur, quan es va quedar adormit, es va enfonsar sobre el cos del seu diaca. Però quan només feia una breu estona que el prevere Guðmundur jeia damunt el cos del diaca, el diaca va deixar de sentir que el prevere Guðmundur jagués damunt ell, però tant ell com d'altres veien que el prevere Guðmundur hi jeia. Aquest fet es va allargar una estona molt llarga. I quan el prevere Guðmundur es va despertar, el diaca li va preguntar perquè no l'havia sentit mentre estava ajagut sobre el seu pit, però el prevere Guðmundur no li ho va voler dir

♦ syngja [líksöng] yfir e-m: cantar les absoltes (o: ensoltes) a un mort

◊ þetta sumar fór Guðmundur prestur hinn góði til þings en af þingi buðu honum heim Sunnlendingar og Austfirðingar og fór hann af þinginu suður í Skálaholt. Þá nótt er hann var þar andaðist Ketilbjörg nunna og lét Páll biskup Guðmund prest syngja yfir líki hennar en biskup stóð yfir og Gissur Hallsson. Og var sú þjónusta svo merkileg að Gissur vottaði því í tölu sinni yfir greftinum að þeir þóttust eigi slíkan [lík]söng heyrt hafa og virti henni til heilagleiks er henni skyldi slíks söngs auðið verða (SS I, cap. 144, pàg. 196): aquell estiu, el bon prevere Guðmundur va anar al þing i, després del þing uns sudurlandesos i austfiordesos el varen convidar a anar a ca ells, de manera que el prevere Guðmundur, quan va deixar el þing, es va dirigir cap al sud, cap a Skálaholt. La nit que hi va arribar, va traspassar la monja (=ermitana) Ketilbjörg i el bisbe Pau va fer cantar al prevere Guðmundur un respons sobre el cos d'ella (així és com entenc el passatge. Una altra alternativa, al meu entendre, menys versemblant, fóra: que cantés l'ofici de morts amb l'ermitana de cos present), mentre el bisbe i en Gissur Hallsson s'estaven drets vetllant-la. I aquest servei (=respons ?; ofici de morts?) fou tan remarcable (memorable) que en Gissur va donar fe, en la seva oració fúnebre al peu de la tomba, que [el bisbe i ell] havien cregut que no havien sentit mai unes ensoltes (un himne mortuori?, un cant fúnebre ? = líksǫngr) com aquelles i considerava que la monja (=ermitana) Ketilbjörg havia mort en santedat ja que li havia estat concedit [de tenir] unes ensoltes com aquelles

◊ sá atburður varð það sama sumar nær miðju sumri að Hólum að biskup sat sunnan undir kirkju einn góðan veðurdag. En þar til staðarins var kominn Kolbeinn ungi og Kleppjárn son Halls Kleppjárnssonar. Þar var og kominn Jón Birnuson að finna biskup og stóð hann fyrir framan kirkju en Kolbeinn var í klukknahúsi og lék sér að klukkum en menn hans voru fyrir norðan kirkju og svo Kleppjárn. Þeir sáu hann Jón og hlaupa þegar að honum með vopnum. Hann ver sig og hopar undan norður um kirkjuna og svo austur um og síðan suður um sönghúsið og féll þar í hjá stoðinni og vildi upp standa. Þá hjó Kleppjárn meðal herða honum og gekk frá síðan en hann Jón gekk fá fet frá kirkjunni og féll þá niður og lifði skamma stund. Það er sögn manna að hann bæri af sér áverka við Hafur. Stoðin varð mjög blóðug. Síðan ganga þeir á brott en þeir biskup syngja yfir líkinu (SS I, cap. 224, pàg. 324): aquell mateix estiu, vers mitjan estiu, es va esdevenir aquest fet a Hólar: que el bisbe, un dia que hi feia bon temps, seia davant l'església mirant cap a migjorn. En Kolbeinn el jove i en Kleppjárn fill d'en Hallur Kleppjárnsson havien vingut a la seu episcopal. En Jón Birnuson també hi havia anat a veure el bisbe i s'estava davant l'església. En Kolbeinn el jove era al cloquer i jugava amb les campanes mentre els seus homes i en Kleppjárn eren al nord de l'església. Varen veure en Jón Birnuson i al punt corregueren contra ell amb les armes. Ell es va defensar mentre reculava cap al nord de l'església i d'aquí cap a l'est i després cap al sud donant la volta al chor i va caure allà al costat del pilar i volia posar-se dret quan en Kleppjárn li va descarregar un cop [de destral] entre les espatlles i tot seguit s'allunyà d'allà, però en Jón es va fer enfora de l'església unes poques passes i llavors va caure i només va viure una breu estona més. La gent conten que [abans de morir] va negar haver infligit les ferides al Hafur. El pilar havia quedat molt ensangonat. Poc després, se n'anaren i el bisbe i els seus cantaren les ensoltes (l'ofici de morts?) sobre el seu cos

◊ en ef prestr [p. 432] er eigi heima, þá skal {þó} lík niðr setja, en þá er prestr kømr heim þá skal staura niðr á kistu ok steypa heilǫgu vatni í en hann skal syngja yfir líksǫng (Kristinn réttr Sverris konungs, 1846, pp. 431-432): però si el prevere no és a ca seva, el difunt, tanmateix, serà enterrat, i quan el prevere torni, es clavarà una estaca al bubul i s'hi abocarà aigua beneida al dedins [pel forat de l'estaca] i el prevere cantarà [tot seguit] l'ofici de difunts sobre ell (En Baetke 19874, pàg. 600, no dóna pas entrada al verb staura. El significat, tanmateix, és clar: empalar, clavar una estaca [com a mesura apotropaica]; aquest passatge legal només és clar en apariència: quan el sacerdot torna a la rectoria, s'ha de desenterrar el mort i, per tal que no pugui sortir del taüt i fer mal als vivents, cal que hom clavi una estaca al mort a través de la fusta del taüt i abocar aigua beneida dins el taüt a través del forat de l'estaca; ara bé, si llegim aquest passatge costat per costat amb el de l'Eiríks saga rauða, cap. 6 que fa: Sá hafði háttur verið á Grænlandi síðan kristni kom út þangað að menn voru grafnir þar á bæjum, er menn önduðust, í óvígðri moldu. Skyldi setja staur upp af brjósti en síðan er kennimenn komu til þá skyldi kippa upp staurnum og hella þar í vígðu vatni og veita þar yfirsöngva þótt það væri miklu síðar ‘d'ençà de l'adopció del cristianisme s'havia convertit en costum a Grenlàndia d'enterrar els morts en terra no consagrada als masos en els quals haguessin mort. Es travessava el pit del mort amb una estaca fins a la terra i, posteriorment, quan hi anaven preveres, li arrabassaven l'estaca, hi abocaven aigua beneida pel forat i llavors li feien el funeral, per més temps que hagués passat d'ençà de la seva mort’ ens n'adonem que el passatge legal pot ésser corrupte: clavar l'estaca al taüt i al mort que hi jau dedins només pot haver tingut sentit apotropaic si hom ho feia tot just després d'haver enterrat el mort sense funeral i haver-ho d'haver fet sense beneir-lo i sense l'assistència dels ritus religiosos funeraris, per evitar que pogués sortir del taüt en el temps que anés del moment de l'enterrament fins a la tornada del prevere del seu viatge. Cal entendre, doncs, que si el prevere no era a la rectoria quan portaven el mort a l'església, hom enterrava el mort i tot seguit, hom clavava una estaca a la tomba, estaca que traspassava taüt i mort i sobressortia part defora la terra; quan el prevere tornava, hom treia l'estaca, abocava aigua beneïda pel forat que deixava, i només llavors es procedia a fer-li el ritual religiós de l'enterrament; tant aquest passatge, extret del Kristinn réttr Sverris konungs com un passatge idèntic que trobem als Gulaþingslǫg 1846, pàg. 14 (en ef prestr er eigi heima, þá skal þó lík niðr setja, en þá er prestr kemr heim, þá skal staura niðr á kistu ok steypa helgu vatni í, en hann skal syngja yfir líksǫng) presenten la lliçó skal staura niðr Á kistu; l'ús d'aquesta preposició implica, al meu entendre, que en el moment del redactat d'aquests dos codis legals, ja no es traspassava el cos del finat amb una estaca, sinó que deixaven de clavar l'estaca a la tomba en el moment que la punta de l'estaca tocava la fusta del taüt)

♦ syngja yfir hjónum: beneir el nuvi i la núvia com a acte final de la cerimònia del casament

◊ heyra skulu góðir menn jáyrði konu þeirar eðr meyjar er fest verðr ok skilorð þess er festir því at þat er fyrirboðit (forboðat) af Guðs hálfu at nokkr maðr festi sér mey eðr konu nauðga. Rétt er, at faðir eðr annarr frændi festi mey eðr konu ef þat er hennar vili þá er festar fara fram. Síðan skal prestr syngja yfir hjónum. En þegar er maðr festir konu eptir Guðs lǫgum ok með samþykkt beggja þeira, þá eru bǫrn ǫll skilgetin sem hann á með þeiri konu, hvárt sem þau váru getin fyrir festing eðr eptir — Virginis, foeminaeue sponsae affirmationem, et sponsi stipulationem uiri boni audiunto, nam canonibus cauetur, nequis inuitam uirginem uel mulierem sponset sibi. Pater, aliusue cognatus uirginem, aliamue mulierem in sponsalia, dum peraguntur consentientem legitime spondet. Posthaec pastor super iis cantet (illis benedictio [a presbytero impertiatur] / siue [illis benedicat] ?). Simul ac quis mulierem sibi mutuo eorum consensu ex praescripto canonum sponsauerit, liberi illi ex eâdem, siue ante, siue post sponsalia nati, legitimi sunto: el consentiment de la dona o de la donzella que és maridada i l'estipulació del qui s'hi casa, per tal com és prohibit per mor de Déu que un home es casi amb una donzella o amb una dona que ho faci forçada. És a dreta llei que un pare o un altre parent maridi una donzella o una dona si aquesta és la voluntat d'ell quan s'efectua el casament. A continuació el prevere ha de beneir els nuvis. I quan un home es casa amb una dona segons les lleis de Déu i [el casament s'efectua] amb el consentiment de tots dos, tots els fills que aquest home tingui amb aquesta dona seran legítims, tant si foren engendrats abans com després del casament

♦ syngja yfir e-u: pregar a quelcom (dir pregàries en llatí a un objecte, a un fenomen natural etc., perquè no faci mal, p.e., a un riu que s'és desbordat)

◊ sá atburður varð enn þar að hlaup kom í á þá er þar fellur við bæinn og braut akra og tún svo að stórum sköðum sætti. Þá bað Sigurður Guðmund prest fara til og syngja yfir ánni. Hann fór með helga dóma sína og klerka og söng lengi yfir ánni. En of myrgininn eftir var hún horfin úr þeim farveg og hafði brotið sér nýjan farveg austur um sandana (SS I, cap. 146, pàg. 198): encara s'hi va esdevenir el següent succés: que al riu, que baixa a prop del mas, hi va haver una crescuda que va fer malbé (devastar) els camps de conreu i la tanca amb el prat [petit], de manera que va causar grans danys. Aleshores en Sigurður va demanar al prevere Guðmundur que hi anés i pregués al riu. El prevere Guðmundur hi anà amb les seves santes relíquies i els clergues i va estar pregant al riu molt de temps. I l'endemà dematí, el riu es va haver retirat d'aquesta llera i s'hagué obert una nova llera a llevant, a través dels arenys

◊ byskup ok Þorvaldr váru at Giljá með Koðráni inn fyrsta vetr (anno 981 exeunte et 982 ineunte) með þrettán manna (ɔ: með þrettánda mann). Þorvaldr bað fǫður sinn skírast, en hann tók því seinliga. At Giljá stóð steinn, sá er þeir frændr hǫfðu blótat, ok kǫlluðu þar búa í ármann sinn. Koðrán lézt ei mundu fyrri skírast láta, en hann vissi hvárr meir mætti, byskup eða ármaðr í steininum. Eptir þat fór byskup til steinsins, ok sǫng yfir þar til er steinninn brast í sundr; þá þóttist Kodrán skilja at ármaðr var sigraðr. Lét Koðrán þá skíra sik, ok hjú hans ǫll, nema Ormr sun hans vildi eigi við trú taka; fór hann þá suðr í Borgarfjǫrð, ok kaupir land at Hvanneyri – prima hyeme Episcopus et Thorvaldus cum tredecim sociis in Gilia morabantur apud Kodranem. Thorvaldus patri proposuit, ut baptizari se sinerete; ille vero cunctanter annuit. In Gilia erat lapis, quem maiores eorum religiose coluerant, utpote a genio suo tutelari inhabitari tradentes. Kodran prius se baptizatum iri negauit, quam nosceret, utrum plus posset Episcopus an genius lapidis incola. Accedit Episcopus ad lapidem, et cantum super eum recitat, usque adeò, ut disrumperetur. Unde Kodran genium superatum esse concludens, baptizari se fecit cum tota sua familia, excepto Ormo filio, qui religioni nomen dare recusavit, et meridiem versus in Borgarfiord demigrans fundum Hvanneyri emit: el bisbe i en Þorvaldr s'estigueren a Giljá a cal Koðrán el primer any amb tretze homes (ɔ: amb onze homes més). En Þorvaldr va demanar a son pare que es bategés, però son pare es va mostrar reticent a fer-ho. A Giljá hi havia una penya a la qual en Þorvaldr i els seus parents havien fet sacrificis i ofrenes i de la qual afirmaven que dedins hi vivia llur esperit tutelar. En Koðrán li va dir que no es faria batejar fins que sapigués qui de tots dos, el bisbe o l'esperit dins la penya, podia més. Després d'això, el bisbe anà fins a la penya i va pregar a ella (és a dir, va entonar oracions cantades a sobre d'ella o cap a ella) fins que la penya va esclafir i es va migpartir. Aleshores en Koðrán va considerar entendre que l'esperit tutelar havia estat vençut. Aleshores en Koðrán es va fer batejar, i amb ell tota la seva casada, llevat el seu fill Ormr, que no va voler adoptar la [veritable] fe. Després d'això, l'Ormr va marxar cap al sud, cap al fiord de Borgarfjǫrðr on hi va comprar terres a Hvanneyri

♦ syngja yfir vatni: <LOC RELIG> dir pregàries [epiclètiques] sobre l'aigua (beneir l'aigua el prevere)

◊ eigi vissu menn fyrr, at hann væri lærðr fyrr en þváttdaginn fyrir páska. Þá sǫng hann yfir vatni með presti. Æ þótti þess meira um hann vert, sem hann hafði lengr verit. Ok um sumarit, áðr þeir Þorgils skildu, mælti Sigurðr, at hann skyldi kunnliga senda menn til Sigurðar slembis. Þorgils mælti: „Hvat er þér at hánum langt?“ Hann svaraði: „Ek em Sigurðr Slembidjákn ok sonr Magnúss konungs berfœtts.“ Skildu þeir at því, ok fór Sigurðr utan: la gent no varen saber que era clergue fins al dissabte de Pasqua. Aquell dia va cantar sobre l'aigua amb el prevere (=va beneir l'aigua en el marc de la litúrgia baptismal). Com més temps hi havia estat, major s'havia considerat la seva vàlua. I durant l'estiu, tot just abans que en Þorgils i ell se separessin (=abans de partir de cal Þorgils), en Sigurðr li va dir que enviés homes de la seva confiança al Sigurðr slembir. En Þorgils li va dir: “Quin interès tens en aquest home?” Ell li va respondre: “Jo sóc en Sigurðr Slembidjákn, el fill del rei Magnús Cames-nues”. I havent-ho dit, es van separar (=acomiadar) i en Sigurðr va salpar cap a Noruega

♦ syngja yfir hausamótum e-s: <LOC FIG> cantar les absoltes sobre les sutures del crani d'algú (haver-lo mort)

◊ “Herrauðr heiti ek,” segir hann, “sonr Hrings konungs af Eystra-Gautlandi, en eigi þarft þú at óttast hofgyðjuna, því at vit Bósi hǫfum sungið yfir hausamótum hennar, en til þess máttu ætla, at ek þykkjumzt sœmda af þér verðr, ef ek leysi þik heðan”: “Em dic Herrauðr”, dir, “i sóc fill del rei Hringr del Gautland oriental i, d'avui endavant, ja no hauràs de témer la sacerdotessa del temple perquè nosaltres dos, en Bósi i jo, li hem cantat les absoltes sobre les juntures del seu cap (=l'hem morta), i pots comptar que em consideraré digne d'honorables regals de tu si t'allibero d'aquí”

♦ hví syngr nú svá lítill fugl yfir þínu skipi?: <LOC FIG> per què piula tan fluix el teu ocellet? (a què ve que et presentis tan submís i humil?)

◊ Agulandus sem hann heyrir orð Uliens, talar hann: „Ulien frændi,“ segir hann, „hví syngr nú svá lítill fugl yfir þínu skipi? Hefir þat eigi vel enzt sem þú hézt oss í morgin, at þeir kristnir menn sem þú fórt móti í morgin, skyldu allir verða drepnir, áðr sólin settist. Þat kemr mér nú í hug, at þinn fagrgali ok glyslig orð muni alt til langt hafa mik í þetta mál fram leitt, ok fór ek mest til þessa lands, at ek treysta mjǫk þínum riddaraskap ok annarra þeirra sem þá sǫgðust vinna mundu hvervetna, en þat reynist mér ǫðruvís. Ok segja skal ek þér, Ulien, hverju líkt mér virðist farit hafa með okkr. Sá maðr sem trúir blautligum kvennaorðum, á eigi með réttu at stýra miklu ríki, því at konan sitr æ um þat at blekkja manninn, ok ef hon finnr hann nǫkkut eptirlátan sínum vilja, stundar hon á því meir ok léttir aldri af hans at freista, til þess at hon fær svikit hann ok í sett snǫruna. Á þenna hátt hefir farit með okkr. Þú hefir mik elskat [á] kvennalunderni, drukkit hefir þú vín mitt en etit brauð, tœmt hefir þú fésjóða mína en dregit frá mér dýrliga menn ok trygga, þú hefir spanit undir þik með mínu gózi vánda menn, en þetta alt hefir ek þolinmóðliga borit sakir mikillar frændsemi ok þess at ek hugða þik þvílíkan vera, sem þú hrósaðir optliga. En seg mér þat, Ulien frændi, sem ek man spyrja: hver er sǫk til þess, at þinn hvíti hjálmr er allr moldugr, sem þú hefðir á hǫfði staðit?“: l’Agulandus, quan va sentir les paraules de l'Ulien, va dir-li: “Parent Ulien”, li va dir, “per què canta tan fluixet avui el teu ocellet? Que per ventura no ha acabat bé el que ens has promès aquest matí, que els cristians, contra els que has sortit aquest matí, haurien estat morts tots ells abans que no es pongui el sol? Em ve ara al cap que les teves falagueries i paraules enlluernadores m'han menat (dut, dirigit) durant massa temps en aquest cas (afer) i la raó més gran per la qual vaig fer cap a aquesta terra ha estat que vaig posar una gran confiança en les teves qualitats i virtuts cavalleresques i les dels altres que deien que conqueririen pertot [on arribessin], però he constatat que ha anat altrament. I et diré, Ulien, el que em sembla que és versemblant que ens hagi passat: L'home que es creu les blanes paraules de les dones no ha de dirigir de ple dret (=no té dret a dirigir) un gran regne perquè la dona sempre malda per entabanar l'home i si troba que [l'home] és una mica doblegadís a la seva voluntat (d'ella), [la dona] encara s'hi aplica més i no desisteix mai de temptar-lo fins que aconsegueix engalipar-lo i enllaçar-lo. És d'aquesta manera com la cosa ha anat amb nosaltres dos (això és el que ens ha passat a nosaltres dos). Tu m'has estimat a la manera de les dones: has begut el meu vi i menjat el meu pa, has buidat els meus tresors i has apartat de mi homes esplèndids i fidels i amb el meu cabal has reclutat per al teu servei homes dolents i tot això ho he suportat pacientment per l'estret parentiu [que ens uneix] i pel fet que creia que eres l'home que sovint et vantaves d'ésser. Però, respon-me, parent Ulien, al que et preguntaré: quin és el motiu pel qual el teu elm lluent és tot brut de terra com si haguessis fet l'ullastre esbrancat?”

II. <ús impersonal>: 

♦ syngur í e-u: una cosa ressona, una cosa emet un so

♦ hvað syngur í honum?: <LOC FIG> què conta de nou?

syni:

dat. sg. & ac. pl. de → sonur “fill”

synir:

nom. pl. de → sonur “fill”

synja <synja ~ synjum | synjaði ~ synjuðum | synjað ║ e-s>:

1. (neita um e-ð) rebutjar una cosa (refusar una cosa, denegar una cosa)

◊ Hárbarðr kvað: „Lítið er synia, ǀ langt er at fara; ǁ stund er til stokksins, ǀ ǫnnor til steinsins, ǁ haltu svá til vinstra vegsins, ǀ unz þú hittir Verland; ǁ þar mun Fiǫrgyn ǀ hitta Þór, son sinn, ǁ ok mun hon kenna hánom áttunga brautir ǀ til Óðins landa“: en Hárbarðr va dir-li: “Refusar[-te la travessia] és [ben] poca cosa, llarg serà el [teu] camí. Hi ha una [bona] estona fins a l'stokkr (pont ?, passarel·la ?), una altra fins a la roca, No deixis el camí esquerre fins que arribis al Verland; allà la Fiǫrgyn es retrobarà amb en Tor, son fill, i ella ja li mostrarà els camins dels parents cap a les terres de l'Odin” (vocabulari: #1. stokkr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 192: stoccr m. ‘stock’ <...> in Hrbl. 56 ist die bedeutung unklar (brückensteg?). Vgl. °timbr-stoccr. El vers recorda fortament el fraseologisme alemany über Stock und Stein gehen, springen ‘travessar boscos i muntanyes’, i, en sentit figurat ‘anar camps a través’. Fóra possible que stokkr = [Myrk]viðr, mǫrk i = fjǫll. El significat del vers fóra llavors: d'aquí al bosc hi ha una bona estona i una altra fins a les muntanyes [separen els Iǫtunheimar de Midgard]; #2. stund: En Kuhn 1968³, pàg. 194: stund f. stunde, weile (Hrbl. 56, Sg. 14) <...>; #3. vegr: En Kuhn 1968³, pàg. 217: <...> til vinstra vegsins den weg nach links (Hrbl. 56) <...>; #4. halda: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 87: <...> Intrans.: eine richtung einschlagen und einhalten (eigtl. vom schiffssteuer ?), sich wohin wenden: haltu til vinstra vegsins halte dich nach links (Hrbl. 56) <...>; #5. áttungr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 22: áttungr m. verwandter oder nachkomme (Hrbl. 56). Els camins dels parents s'han d'entendre, probablement, com els camins familiars, els camins pertanyents a la família o que menen cap a la família; #6. lǫnd: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 122: <...> auch den göttern wird land zugeschrieben (Grm. 4, 12 u. 17, Hrbl. 56) )

♦ synja beiðni <= Dat.> ~ bón <= Dat.> ~ umsókn <= Dat.> (o: umsóknar): denegar una petició ~ sol·licitud

◊ hafi ég synjað bón (māˈnaʕ ~ מָנַע:   ʔim־ʔɛmˈnaʕ   mē-ˈħēφɛt͡s   dalˈlīm,   אִם-אֶמְנַע, מֵחֵפֶץ דַּלִּים) þurfandi manns og gert augu ekkjunnar döpur: si he refusat el prec del freturós, si he fet llanguir els ulls de la vídua

◊ bið ec þic, bróðir, ǀ bœnar einnar, ǁ einnar bœnar, ǀ eigi þú synia! ǁ mic scaltu veria ǀ váðom þínom, ǁ sem fiǫrsbani ǀ fár annars mun: germà, et faig un únic prec, un prec només, no me'l refusis! Vesteix-me amb els teus vestits (lit.: embolcalla'm amb la teva roba, amb els teus vestits), com pocs homeiers (=cap homeier) d'un altre [home] no ho fan

♦ synja e-m e-s (o: um e-ð): negar-li una cosa a algú, refusar-li una cosa a algú

◊ hann sagði: "Legg þú ekki hönd á sveininn og gjör þú honum ekkert, því að nú veit ég, að þú óttast Guð, þar sem þú synjaðir (ħāˈɕaχ ~ חָשַׂךְ:   wə-ˈlɔʔ   ħāˈɕaχtā   ʔɛθ־bin-ˈχā   ʔɛθ־ʝəħīδəˈχā   mimˈm-ɛnnī,   וְלֹא חָשַׂכְתָּ אֶת-בִּנְךָ אֶת-יְחִידְךָ, מִמֶּנִּי) mér ekki um einkason þinn": ell digué: «No allarguis la mà contra el minyó i no li facis res, car ara sé que tems Déu ja que no m'has refusat el teu fill únic»

◊ Jakob reiddist þá við Rakel og sagði: "Er ég þá Guð? Það er hann sem hefir synjað (māˈnaʕ ~ מָנַע:   ʔăʃɛr־māˈnaʕ   mimˈmēχ   pərī־ˈβātˤɛn,   אֲשֶׁר-מָנַע מִמֵּךְ, פְּרִי-בָטֶן) þér lífsafkvæmis": en Jacob (Iaacov) s'enfadà amb na Raquel (Raħel) i li digué: «¿Que ocupo potser el lloc de Déu, que t'ha refusat la maternitat?»

◊ hann synjar (māˈnaʕ ~ מָנַע:   lɔʔ   ˌʝimnaʕ־ˈtˤōβ   la-hɔləˈχīm   bə-θāˈmīm,   לֹא יִמְנַע-טוֹב, לַהֹלְכִים בְּתָמִים) þeim engra gæða, er ganga í grandvarleik: ell no refusa cap bé al qui viu amb integritat

◊ því að Guð synjaði henni um (nāˈʃāh ~ נָשָׁה:   kī־hiʃˈʃ-āḥ   ʔɛ̆ˈlōaḥ   ħɔ̆χˈmāh,   כִּי-הִשָּׁהּ אֱלוֹהַּ חֳכְמָה) visku og veitti henni enga hlutdeild í hyggindum: car Déu (Elóah) li ha negat la saviesa, no li ha concedit gens d'enteniment

◊ sá sem synjar (— ~ —:   la-mˈmās   mērēˈʕē-hū   ˈħāsɛδ,   לַמָּס מֵרֵעֵהוּ חָסֶד) vini um samúð (חָסֶד) er hættur að óttast Hinn almáttka: el qui refusa la compassió a un amic, ha deixat de témer Xaddai (el Totpoderós)

◊ ef þér fyrirgefið einhverjum syndirnar fyrirgefur Guð þær. Ef þér synjið (κρατεῖν:   ἄν τινων κρατῆτε κεκράτηνται) einhverjum fyrirgefningar synjar (κρατεῖν:   ἄν τινων κρατῆτε κεκράτηνται) Guð þeim: si perdoneu els pecats a algú, Déu els hi perdonarà. Si li refuseu el perdó a algú, Déu [també] l'hi refusarà

◊ þeir fóru fyrir neðan Lagarfljót og yfir heiði til Njarðvíkur. Þar bjuggu bræður tveir, Þorkell fullspakur og Þorvaldur. Þeir voru synir Ketils þryms Þiðrandasonar hins spaka, Ketilssonar þryms, Þórissonar þiðranda. Móðir þeirra Þorkels fullspaks og Þorvalds var Yngveldur Þorkelsdóttir fullspaks. Flosi hafði þar góðar viðtökur. Hann sagði þeim bræðrum deili á um erindi sín og bað þá liðveislu en þeir synjuðu áður en hann gaf þeim þrjár merkur silfurs hvorum þeirra til liðveislu. Þá játuðu þeir að veita Flosa: marxaren, passant de primer per l'extrem inferior del llac de Lagarfljót i després, travessant l'altiplà, marxaren fins a la badia de Njarðvík. Aquí hi vivien dos germans, en Þorkell el molt savi i en Þorvaldur. Eren fills d'en Ketill þrymur, el fill d'en Þiðrandi el savi, el qual era fill d'en Ketill þrymur, el fill d'en Þórir þiðrandi. La mare d'en Þorkell i en Þorvaldur era l'Yngveldur, filla d'en Þorkell el molt salvi. En Flosi hi fou ben rebut. Va dir als dos germans el motiu de la seva anada i els va demanar que l'ajudessin. Ells varen refusar de fer-ho fins que ell no els va haver donat tres marcs d'argent per llur suport a cadascun. Llavors es varen mostrar disposats a ajudar-lo

♦ synja e-m aldurs: refusar la vellesa a algú (matar-lo)

◊ “Hátt muno hlæia ǀ Hundings synir, ǁ þeir er Eylima ǀ aldrs synioðo, ǁ ef meirr tiggia ǀ munar at sœkia ǁ hringa rauða ǀ enn hefnd fǫður”: “riuran fortels fills d'en Hundingr que refusaren la vellesa a l'Eylimi, si al príncep més li abelleix d'aconseguir anells d'or vermell que no pas venjança per a son pare”

◊ “Erat svá horscr ǀ hildimeiðr, ǁ sem ec hers iaðar ǀ hyggia myndac, ǁ ef hann bróður lætr ǀ á brot komaz, ǁ enn hann ǫðrom hefr ǀ aldrs of syniat”: “L'arbre de les batalles (=el guerrer) no és tan llest com m'ho hauria imaginat d'un recer de la host (=príncep, cabdill), si deixa escapar un germà, però a l'altre li refusa la vellesa”

◊ liggr þar inn svási ǀ sonr at hǫfði, ǁ eptirerfingi, ǀ er ec eiga gat; ǁ óviliandi ǀ aldrs syniaðag: el fill estimat jeu mort prop del meu cap, l'hereu futur, que em fou donat de tenir i a qui vaig negar la vellesa a contracor (vocabulari: #1. eptirerfingi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 47: eptir-erfingi m. der ‘nacherbe’, erbe (Hild. 4), o sigui, “hereu futur, hereu darrere mi, hereu que em succeeixi”; en Finnur Jónsson nega l'existència d'aquest hàpax i esmena en at hǫfði ǁ eptir, erfingi. Cf. Finnur Jónsson, Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 340. En Finnur converteix eptir en adverbi (“enrere, darrere”) que qualifica el verb liggja. El verb liggja eptir no s'ha d'entendre literalment perquè el context deixa clar que l'episodi de la mort de son fill no acaba de passar, sinó que va passar en algun moment del passat d'en Hildibrandr. En Hildibrandr, doncs, en realitat està fent referència als vuitanta homes que hi ha ‘talðir’ al seu escut, escut que, efectivament, es troba darrere el seu cap. El seu fill és un d'aquests vuitanta homes; #2. geta: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 73: erlangen, bekommen <...> auch mit dem infin. (mit und ohne at) <...> Gunnari gatc at unna es ward mir beschieden, Gunnarr zu lieben; entenc, doncs, el verb en aquest sentit, i tradueixo en conseqüència; #3. synja: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 198: synia <...> 2. verweigern <...>; synia e-m aldrs ‘jmdm das alter verweigern’: ihn ums leben bringen (Rm. 15, Fm. 36, Hild.4); en Finnur Jónsson, ibíd., rearcaïtza la forma en synjaðak; )

♦ synja e-m fars: refusar a algú el passatge [en una embarcació]

◊ Hárbarðr kvað: „Farðu firr sundi! ǀ þér skal fars synia!“: en Hárbarðr li va dir: “Allunya't del freu! ǀ El passatge [a l'altra riba] t'és refusat!”

♦ synja e-m leyfis: denegar un permís a algú

◊ en ef þú synjar honum fararleyfis (māˈʔēn ~ מָאֵן:   wə-ʔim־māˈʔēn   ʔatˈtāh   lə-ʃalˈlēaħ,   וְאִם-מָאֵן אַתָּה, לְשַׁלֵּחַ), þá skal ég þjá allt þitt land með froskum: però si li denegues el permís per anar-se'n, afligiré tot el teu país amb granotes

♦ synja e-m ráðahagsins ~ ráðsins: rebutjar la petició de matrimoni d'algú, rebutjar un pretendent

◊ Þorgils fór kaupferð eina á Upplönd og Svíþjóð og var um veturinn hjá bónda þeim er Þrándur hét. Hann var auðigur maður og átti dóttur er Sigríður hét. Hana vildi eiga sá maður er Randviður hét. Hann var illmenni og kappi mikill. Þrándur synjaði honum ráðsins. Þá bauð Randviður Þrándi hólmgöngu þá er kölluð er kerganga. Skal þar berjast í keri og byrgja yfir ofan og hafa kefli í hendi. Þrándur vildi heldur berjast en gifta dóttur sína svo illum manni: en Þorgils va fer un viatge mercant als Upplönd i Suècia i hi va passar l'hivern a ca un bóndi que nomia Þrándur. Aquest era un home acabalat i tenia una filla que nomia Sigríður. La pretenia un home que nomia Randviður, una persona dolenta i un gran campió. En Þrándur va rebutjar la seva petició de matrimoni. Llavors en Randviður va reptar en Þrándur a una hólmganga, un duel ritualitzat a un illot, i en concret, a un tipus de hólmganga que es coneixia amb el nom de kerganga o duel dins una bóta, que consistia que els duelistes havien de lluitar ficats dins una bóta, tancada per la part de dalt i ho havien de fer amb un corró de fusta a una mà. En Þrándur es va estimar més lluitar que no pas maridar la seva filla amb un home tan dolent (vocabulari: #1. kerganga: Cf. Baetke 19874, pàg. 324: ker-ganga f. Zweikampf in einem Faß (eine besondere Art Zweikampf))

◊ frá Hiǫrvarði ok Sigrlinn. Hiǫrvarðr hét konungr. Hann átti fiórar konor. Ein hét Álfhildr, sonr þeira hét Heðinn; ǫnnor hét Særeiðr, þeira sonr hét Humlungr; in þriðia hét Sinrióð, þeira sonr hét Hymlingr. Hiǫrvarðr konungr hafði þess heit strengt, at eiga þá kono, er hann vissi vænsta. Hann spurði, at Sváfnir konungr átti dóttur allra fegrsta, sú hét Sigrlinn. Iðmundr hét iarl hans. Atli var hans sonr, er fór at biðia Sigrlinnar til handa konungi. Hann dvalðiz vetrlangt með Sváfni konungi. Fránmarr hét þar iarl, fóstri Sigrlinnar; dóttir hans hét Álǫ́f. Iarlinn réð, at meyiar var syniat, ok fór Atli heim. Atli iarls sonr stóð einn dag við lund nøkkorn; enn fugl sat í limonom uppi yfir hánom ok hafði heyrt til, at hans menn kǫlloðo vænstar konor þær, er Hiǫrvarðr konungr átti. Fuglinn kvakaði; enn Atli hlýddi, hvat hann sagði. Hann kvað <...>: d'en Hiǫrvarðr i la Sigrlinn. Hi havia un rei que nomia Hiǫrvarðr. Va tenir quatre dones. La primera es deia Álfhildr, llur fill es va dir Heðinn; la segona nomia Særeiðr, llur fill es deia Humlungr; la tercera va nòmer Sinrióð, llur fill va nòmer Hymlingr. El rei Hiǫrvarðr havia fet la promesa que posseiria la dona que sapigués que era bellíssima. Va sentir a dir que el rei Sváfnir tenia una filla bellíssima sense parió. Ella nomia Sigrlinn. El seu iarl (del rei Hiǫrvarðr) nomia Iðmundr. Son fill era l'Atli. Va partir a demanar la mà de la Sigrlinn per al rei. Va romandre un any sencer a cal rei Sváfnir. A la seva cort hi havia un iarl que nomia Fránmarr, el qual era el fóstrfaðir de la Sigrlinn. Tenia una filla que nomia Álǫ́f. El iarl va resoldre que es denegués [la mà de] la noia [al rei Hiǫrvarðr] i l'Atli se'n tornà a la seva pàtria. L'Atli, fill de iarl, un dia es trobava a la vorera d'un bosquet. A les branques que li quedaven damunt hi havia un ocell, el qual havia sentit que els homes de l'Atli deien que les dones que tenia el rei Hiǫrvarðr eren les més belles. L'ocell va piular (refilar) i l'Atli va sentir el que l'ocell anava dient. Deia <...>

2. (afneita) negar [haver fet] una cosa (dir que hom no ha pas fet una cosa & dir que una cosa no és certa, desmentir algú o una cosa). En aquesta accepció, el verb regeix genitiu a la llengua medieval, però un complement preposicional format per fyrir <+ Ac.> a la llengua moderna.

◊ “Kannka ek slíks synia, ǀ sé ek til ráð annað, ǁ hálfo hógligra ǀ — hǫfnom opt góðo —: ǁ mani mun ec þic hugga, ǀ mætom ágætom, ǁ silfri snæhvíto, ǀ sem þú siálf vilir”: “No puc pas negar tal cosa. Hi sé una altra solució, el doble d'agradable (sovint rebutgem el que és una bona cosa): t'aconsolaré amb serventes, amb magnífics objectes de gran valor, amb argent blanc com la neu, [de tot això en tindràs] tant com tu mateixa vulguis!”

◊ Ólafur konungur stefndi til sín lendum mönnum sínum og fjölmenntist mjög um sumarið því að þau fóru orð um að Knútur hinn ríki mundi fara vestan um sumarið. Þóttust menn það spyrja af kaupskipum þeim er vestan komu að Knútur mundi saman draga her mikinn á Englandi. En er á leið sumarið þá sannaði annar en annar synjaði að her mundi koma: el rei Olau durant l'estiu va convocar a la seva presència els seus lendir menn i va aplegar molta de gent perquè corria el rumor que en Canut el poderós arribaria de ponent durant l'estiu. La gent creia que uns vaixells mercants que havien arribat de ponent havien portat la notícia que en Canut aplegava un gran exèrcit a Anglaterra. Però a mesura que l'estiu anava declinant, si un deia que l'exèrcit [d'en Canut] encara arribaria, un altre ho negava

◊ “Þá muntu vilja synja þess með skynsemd,” segir Gunnar: en Gunnar li va dir: “Aleshores estaràs disposat a negar-ho amb bons arguments” (vocabulari: #1. skynsemd: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 116: 29. synja þess með skynsemð, „durch einen triftigen beweis seine unschuld dartun“. skynsemð, „vernunft, vernünftiger grund, beweise“; vgl. lat ratio. En Baetke 19874, pàg. 632, interpreta: synja e-s (með skynsemd) etwas (förmlich) in Abrede stellen, zurückweisen)

◊ “Einn veg skaltu þess synja,” segir bóndi, “að þú hafir eigi gefið góss vort né gripi”: el bóndi li va dir: “D'igual manera també declararàs que ets innocent d'haver dilapidat (donat) el nostre cabal i les nostres pertinences de valor”

◊ 13. Um váðaverk. Váðaverk eru með mikilli skynsemd greinandi, með hverjum atburðum er þau kunnu til at falla; því at þar sem maðr tekr manni blóð eða leggr eld á mann, eða þat annat með lækningu, er hvártveggi hyggr heilsubót af verða, þá er þat með ǫllu bótalaust, þó at hinn fái bana eða mein af. Ok í ǫllum stǫðum þeim er menn skulu sér til þarfenda vinna ok með mǫnnum til hagligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engin nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman, ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af, þá skal hinn bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða, ok syni vilja [p. 44] síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gørt hafa (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàgs. 43-44) — Caput XIII. De delictis culposis. Ratio, qua casus fortuitus euenerit, probe exploranda est. Etenim in omnibus casibus, ubi quis alterius uenam secat,ignemue adplicat membris, aut medicinam administrat, quibus uterque sanitati incrementum conferre sperat, nullalocum habeat poena, si uel medicinae indigens, ea re,mortem aut damnum ceperit. Etenim damnum ex improuiso ortum, dum aliquis in proprium commodum operatur, aut alii auxiliatricem ad rem acquirendam manum praestat, maiori clementia tractandum est, quam factum, cuius causa nec fuit necessaria, nec alia, quam incuria, supinaue leuitas. Si duobus una in siluam euntibus arbores caesum, unius ascia ligno excussa alterum laeserit, absque uoluntate manubrium tenentis, hic occisi mortem haeredi quadranti mulcta pro caede hominis liberi solummodo expiabit, si animum sibi a damno dato alienum fuisse seuirali iureiurando ostendere ualeat: 13. Dels accidents fortuïts. Els accidents fortuïts s'han d'examinar amb gran discerniment, a fi de constatar amb quines circumstàncies poden produir-se. Així, sempre que algú sagni un altre o apliqui foc a un altre per cauteritzar-li una ferida o li faci alguna altra cosa amb el propòsit de curar-lo i que tots dos pensin que en resultarà una millora de la salut [del malalt o ferit], llavors aquestes accions són exemptes del pagament de cap compensació ni encara que l'altre (el ferit o malalt) mori o prengui mal com a resultat del tractament. I a tots els indrets on (= sempre que) hom hagi de treballar en coses que hom ha de menester o prestant ajut a d'altres persones en coses útils, els accidents [que s'hi puguin produir] s'han de jutjar amb menor severitat que aquells que es produeixen en actes que no són motivats per una necessitat sinó que són causats per la negligència o la manca de previsió. Així, si dos homes van plegats al bosc [a fer-hi llenya] i un d'ells fereix sense voler l'altre amb la seva destral i el ferit mor a conseqüència d'aquest accident, el qui tenia pel mànec la destral de l'accident pagarà un quart del rescabalament previst per la llei a l'hereu del mort i negarà amb un jurament de sis haver tingut la voluntat de fer a dretcient aquesta acció (vocabulari: #1. leggja eld á e-n: vulgueu comparar aquest passatge amb la llei XCIV de l'Oca Cendrosa: XCIV Kapítuli: Um lækning — Titulus XCIV: De sanatione: ef maðr brennir mann eðr nemr blóð manni til heilendis hánum, ok hvatki sem [p. II,134] maðr gørir til heilendis ǫðrum manni, svá at hann vildi at hinn fengi bót af en eigi vanheilsu, ok varðar þeim þat eigi við lǫg, er lækna vildi mann, þótt hinn fái bana af eðr skaða — Si quis alterum ad sanitatem eius promouendam uel causticis suburerit, uel uenam [p. II,134] ei praesciderit, uel aliud quid tale susceperit, quo alterius sanitatem non laesionem intendit, hic, alium mederi cupiens in leges commissi criminis non tenetur, alter quamuis uel mortem uel plagam inde referret “de la sanació. Si un home en cauteritza un altre o el sagna pel bé de la seva salut, o qualsevol [altra] cosa que [p. II,134] un home faci a un altre home per la seva salut, de manera que hagi volgut que aquest n'obtingui millorança i no pas [major] pèrdua de la salut, encara que el pacient sofreixi mort o mal a conseqüència del tractament, el qui volia curar el malalt no és pas punible segons la llei”)

◊ ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at, er til nytsemdar heyrir, hvárt er menn fá af mein eðr bana, at óvilja þess er gørði, ok er þetta sektalaust við konung. En ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem er at skjóta eðr kasta yfir skip, hús eðr hæðir, eðr aðra þarfleysu at gøra, hvárt sem menn fá mein af, sár eðr bana, at óvilja þess er gørði, þá skal þat bœta hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektalaust við konung. Ekki á konungr á váðaverkum — Eandem satisfactionem debet, [dum id operantur qod ad commodum alicuius spectat] qui alii casu fortuito damnum, uulnus, aut mortem, absque animo laedendi intulit, dum operi incumbit utili: Regi autem eo capite nulla soluetur mulcta. Damni telis oscitanter supra aedes, naues, uel alia edita loca, arcu emissis aut proiectis, aut atia actione inutili, illati auctor dimidiam ob caedem hominis ingenui satisfactionem praestato, si iuramento seuirali ostendat dolum abfuisse. A mulcta Regi soluenda liber esto; siquidem illi ob damna dolo uacua Regi nihil omnino debetur (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàg. 44): també es pagarà un quart de la compensació legal en el cas dels accidents fortuïts que es produeixin pertot allà on els involucrats estiguin fent una feina d'utilitat o necessària, independentment del fet que la persona que sofreixi l'accident en resulti ferida o morta, sempre que l'accident hagi succeït [realment] de manera no intencionada. Aquests accidents no paguen multa al rei. Però tots els altres accidents fortuïts que es produeixin per disparar o llançar quelcom per damunt un vaixell, un edifici o uns tossals o per fer qualsevol altra cosa innecessària, tant si la persona que sofreixi l'accident en resulti ferida o morta, sempre que l'accident hagi succeït de manera no intencionada, la persona que l'hagi causat pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei i negarà que l'accident hagi estat intenció seva amb un jurament de sis. Aquests accidents no paguen multa al rei. El rei no obté res en els casos d'accidents fortuïts (vocabulari: #1. eiga e-ð á e-u: En Gerhard Köbler, http://www.koeblergerhard.de/ZRG128Internetrezensionen2011/Jonsbok.htm, comenta al respecte: Der Abschnitt IV. 13 (S. 54ff) behandelt das váðaverk. Frau Schulman übersetzt den Begriff immer mit „accident“, was Unfall heißt. Dies ist jedoch zu eng, denn váðaverk ist sowohl der Unfall als auch die (grobe oder leichte) Fahrlässigkeit (negligence), so dass eine zutreffende Übertragung besser in einer Verneinung bestünde: „unvorsätzliche Handlung“. Die Worte „ok er þetta sektalaust við konung, ok ekki á konungr á váðaverkum“ (und das ist bußlos gegenüber dem König und nichts hat der König bei unvorsätzlicher Tat) überträgt Frau Schulman mit „that accident is exempt from action by the king and there is no fine due to him“ so frei, dass sie hier bereits von der Übersetzung zur Auslegung übergeht. La traducció danesa de l'Egel Thorhallesen o Egill Þórhallason, del 1763, pàg. 64, fa: Til Kongen bødes i saa Fald intet; thi Kongen tilkommer intet for Vaades Gierninger. La traducció danesa de l'Árni Magnússon, publicada el 1817, pàg. 163, fa: og være sagløs for Kongen. For Vaadesgierning tager kongen aldrig Bøder. En Baetke 19874, pàg. 691, interpreta aquest terme així: váða-verk n. nicht vorsätzliche, aus Fahrlässigkeit oder durch einen unglücklichen Zufall geschehene Tat. La traducció acció no premeditada que proposa en Köbler per al terme norrè váðaverk no és fàcilment aplicable, i el mateix s'esdevé amb la traducció explicativa d'en Baetke, raó per la qual m'he decantat per traduir també el mot amb accident [fortuït])

◊ þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr hǫggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einhverjum illt gøra. [Nú heldr maðr á vápni, en annarr rasar á ok skeinist eðr meiðist þar á, bœti eptir dómi ok atvikum, ok þó aldri meira en fjórðung bóta, en minna ef svá dœmist. En ef annarr hrindr manni á vápn, bœti sá hálfum bótum, ok syni þó vilja síns með séttareiði — Siquis animo nocendi caesim punctimue quempiam petens, alium pro alio feriat, ad casum improuisum factum hoc haud pertinebit, siquidem alii nocere uoluit [manca la traducció del text norrè escrit entre claudàtors] (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàg. 44): no es pot pas anomenar accident fortuït si un home dóna un cop [d'espasa] o pega [amb la mà o el puny] a algú però és algú altre el qui rep el cop que la persona a qui aquest anava dirigit, ja que [l'agressor] volia fer mal a algú. Si un home sosté una arma [blanca] i un altre s'hi precipita i resulta ferit d'una ferida lleu, que el qui sostenia l'arma pagui al ferit la compensació que estableixi una sentència judicial segons les circumstàncies del cas, la qual no excedirà mai un quart de la compensació legal, però pot ésser menor si així ho dictamina la sentència. Però, si un altre empeny un home cap a una arma [nua], la persona que ho faci que li pagui mitja compensació, i declari amb un jurament de sis que l'empenta ha estat sense intenció

◊ en hvar sem maðr hefir komit vápni sínu, ok hefr (hafi) hann eigi sjálfr á haldit, ok sver hann þess, at hann hugði þar skyldi engum manni mein at verða, þá bœtir [hann] engu, þó at menn skemmist (skeinist) á, nema sjálft falli ofan, ef maðr hefr uppfest, þá bœti sá er uppfesti fjórðungi bóta, ok syni vilja síns. En ef annarr maðr kemr við, þá bœti sá fjórðungi bóta, ok syni þó vilja síns með séttareiði, en hinn sé við skildr, er upp festi (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàg. 44): ara bé, [si un home ha deixat la seva arma a algun lloc], sigui on sigui que hagi deixat la seva arma, de manera que[, quan es produeix l'accident,] ell mateix no la sosté amb la mà, i jura que no creia que prengués mal ningú, en tal cas que no pagui cap compensació encara que hi hagi persones que s'hi han ferit. Si un home ha desat una arma penjant-la [a la paret] i l'arma penjada cau per ella mateixa [i algú resulta ferit], que el qui la va penjar pagui un quart de la compensació i declari que no va ésser la seva intenció [que això passés]. Però si un altre home la fa caure [i algú resulta ferit], que aquesta persona pagui un quart de compensació, però juri amb un jurament de sis que no ha estat la seva intenció. [En tot cas,] al qui va penjar l'arma que no se li imposi el pagament de cap compensació

◊ nú gengr maðr til leiks, fangs eðr skinndráttar at vilja sínum, þá ábyrgiz hann sik [p. 45] sjálfr at ǫllu, þó at hann fái mein af eðr skaða. En sá sem lék við hann, skal synja vilja síns með séttareiði, eðr bœti eptir dómi — Si duo ludendi gratia inuicem nexis sponte sua congrediantur brachiis, aut pelle manibus tensa, alternis nixibus alter alterum ad se trahere conetur, uterque sibi caueat. Si alteruter laesus alterum doli suspectum habuerit, qui insimulatur, hoc factum esse absque sua uoluntate iurato (Codi Johanneu. Mannhelgi. Kap. 13: um váðaverk. Pàgs. 44-45): si un home participa en un joc, en un combat de lluita-lliure o en un joc d'estirar la corda, és responsable en tot de si mateix, tant si hi resulta ferit o hi sofreix un altre dany. Ara bé, el qui hagi jugat contra ell negarà que hagi tingut la voluntat de ferir-lo o de fer-li mal amb un jurament de sis o, altrament, que el rescabali segons el que dictamini una sentència judicial

◊ Um váðaverk. 13. Váðaverk eru með skynsemd greinandi, með hverjum hætti er þau kunnu til [at] falla; því at í ǫllum stǫðum, þeim sem menn skulu sér til þarfenda vinna ok [með] mǫnnum til þarfligra hluta lið at veita, þá eru þessi váðaverk meirr virðandi en hin, er engi nauðsyn dregr til, nema gáleysi ok mikit skammsýni. Nú þó at tveir menn fari í skóg saman ok skýzt annars øx á annan at óvilja þess er á skapti helt, ok deyr hann af því, þá skal hann bœta fjórðung bóta erfingja hins dauða ok synja vilja síns með séttareiði, at hann vildi þat verk eigi gørt hafa. Ok svá skal hvervitna þessi váðaverk bœta, ef þeir hafast þat at er til nytsemdar heyrir (fl.: horfir), hvárt sem menn fá af mein eða sár eða bana at óvilja þess er gerði. Ok er þat sektarlaust við konung (Landslǫg Magnúsar lagabœtis. IV. bálkr: Mannhelgi. kap. 13, pàg. 59): dels accidents fortuïts. 13. Els accidents fortuïts es poden distingir, amb discerniment, per la manera com poden produir-se, car, en tots els casos que hi hagi homes que hagin de treballar en coses que hom ha de menester o prestant ajut a d'altres persones en coses útils, aquests accidents [que s'hi puguin produir] s'han de jutjar amb menor severitat que aquells que es produeixen en actes que no són motivats per una necessitat sinó que són causats per la negligència o per la manca de previsió. Així, si dos homes van plegats al bosc [a fer-hi llenya] i un d'ells fereix sense voler l'altre amb la seva destral i el ferit mor a conseqüència d'aquest accident, el qui tenia la destral de l'accident pagarà un quart del rescabalament previst per la llei a l'hereu del mort i negarà amb un jurament de sis haver tingut la voluntat de fer a dretcient aquesta acció. També es pagarà un quart de la compensació legal en el cas dels accidents fortuïts que es produeixin pertot allà on els involucrats estiguin fent una feina d'utilitat o necessària, independentment del fet que la persona que sofreixi l'accident en resulti ferida o morta, sempre que l'accident hagi succeït [realment] de manera no intencionada. Aquests accidents no paguen multa al rei

◊ en ǫll ǫnnur váðaverk, svá sem at skjóta eða kasta yfir hús eða skip eða hæðr, eða aðra þarfleysu at gera, ok ef menn fá þar af mein eða sár eða bana, þá skal bœta hálfum bótum ok synja vilja síns með séttareiði, ok er þetta sektarlaust við konung ok ekki á konungr á váðaverkum (Landslǫg Magnúsar lagabœtis. IV. bálkr: Mannhelgi. kap. 13, pàg. 59): però tots els altres accidents fortuïts que es produeixin per exemple per disparar o llançar quelcom per damunt un edifici, un vaixell o uns tossals o per fer qualsevol altra cosa innecessària, tant si la persona que sofreixi l'accident en prengui mal o en resulti ferida o morta, la persona que hagi causat el mal pagarà la meitat de la compensació prevista per la llei i negarà que l'accident hagi estat intenció seva amb un jurament de sis. Aquests accidents no paguen multa al rei. El rei no obté res en els casos d'accidents fortuïts

◊ þat má eigi váðaverk kalla, ef maðr hǫggr eða lýstr til manns, þó at á annan komi en hann vildi, með því at hann vildi einshverjum illt gera. En ef maðr gengr til fangs eða skinndráttar at vilja sínum, ábyrgist sá sik sjálfr at ǫllu. En hinn sveri einseiði fyrir at eigi varð at vilja hans, þó at hann fengi mein af. Ef sá tortryggir er fyrir varð (Landslǫg Magnúsar lagabœtis. IV. bálkr: Mannhelgi. kap. 13, pàg. 59): no es pot pas anomenar accident fortuït si un home dóna un cop [d'espasa] o pega [amb la mà o el puny] a algú però és algú altre el qui rep el cop que la persona a qui aquest anava dirigit, ja que [l'agressor] volia fer mal a algú. I si un home participa voluntàriament en un combat de lluita-lliure o en un joc d'estirar la corda, és responsable en tot de si mateix. Ara bé, el qui hagi jugat contra ell que juri un jurament d'una persona que no ha tingut la voluntat de fer-li cap mal, si el lesionat ho dubta (vocabulari: #1. einseiðr, einseiði: En Baetke 19874, pàgs. 106-107, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal, altrament transparent: jurament jurat per una persona tota sola, sense co-juradors; #2. einshverr: variant de einnhverr; #3. tortryggja: Cf. Baetke 19874, pàg. 660: tor-tryggja (-tryggva) bezweifeln, in Zweifel ziehen; )

♦ allir synjuðu fyrir það: tots negaven haver-ho fet, tots ho negaven

◊ en finnist þjófurinn ekki, þá skal leiða húseigandann fram fyrir Guð, og synji hann fyrir með eiði að hann hafi lagt (— ~ —:   ʔim־ˈlɔʔ   ʃāˈlaħ   ʝāˈδ-ō   bi-məˈlɛʔχɛθ   rēˈʕē-hū,   אִם-לֹא שָׁלַח יָדוֹ, בִּמְלֶאכֶת רֵעֵהוּ) hendur á eign náunga síns: però si no es troba el lladre, que el propietari de la casa sigui menat davant Déu i declari sota jurament que és innocent d'haver posat les mans a la propietat del seu veí

◊ Jesús sagði: „Hver var það sem snart mig?“ En er allir synjuðu fyrir það (ἀρνέεσθαι, ἀρνεῖσθαι ~ ἀρνούμενος -ένη -ούμενον:   τίς ὁ ἁψάμενός μου; ἀρνουμένων δὲ πάντων) sagði Pétur: „Meistari, mannfjöldinn treðst að þér og þrýstir á“: Jesús digué: «Qui és el qui m'ha tocat?» Però, com que tothom ho negava, en Pere li digué: «Mestre, la multitud t'envolta i empeny»

♦ synja fyrir barn: negar la paternitat d'un infant

♦ synja e-s fyrir e-n: negar la culpabilitat d'algú, negar que algú ha fet una cosa

◊ enn slíks skyli ǀ synia aldri ǁ maðr fyr annan, ǀ þar er munuð deilir: però allà on l'amor hi té part, mai no es pot negar d'algú que faci una cosa així

♦ synja e-s fyrir sig: negar la pròpia culpabilitat en una cosa

◊ “Kemra nú Gunnarr, ǀ kalliga ek Hǫgna, ǁ sékka ek síðan ǀ svása brœðr; ǁ sverði myndi Hǫgni ǀ slíks harms reka, ǁ nú verð ek siálf fyr mik ǀ synia lýta”: en Gunnarr ja no vindrà, ja no cridaré en Hǫgni. Ja no veuré més els meus estimats germans. En Hǫgni venjaria amb l'espasa aquest greuge (afront). Ara sóc jo mateixa la qui s'ha de netejar de les faltes [imputades]

◊ en er konungur hætti ræðu sinni þá stóð upp Sigurður Þorláksson. Hann mælti: "Ekki hefi eg talað fyrr á þingum. Ætla eg mig munu þykja ekki orðfiman. En þó ætla eg ærna nauðsyn til vera að svara nokkuru. Vil eg þess til geta að ræða þessi er konungur hefir uppi haft muni vera komin undan tungurótum þeirra manna er miklu eru óvitrari en hann og verri, en það er ekki leynt að þeir munu fullkomlega vilja vera vorir óvinir. Er það ólíklega mælt að eg mundi vilja vera skaðamaður Þórálfs því að hann var fóstbróðir minn og góður vinur. En ef þar væru nokkur önnur efni í og væru sakir milli okkar Þórálfs þá em eg svo viti borinn að eg mundi heldur til þessa verks hætta heima í Færeyjum en hér undir handarjaðri yðrum konungur. Nú vil eg þessa máls synja fyrir mig og fyrir oss alla skipverja. Vil eg þar bjóða fyrir eiða svo sem lög yður standa til. En ef yður þykir hitt í nokkuru fullara þá vil eg flytja járnburð. Vil eg að þér séuð sjálfir við skírsluna": quan el rei va haver acabat el seu discurs, en Sigurður Þorláksson es va posar dret. Va dir: “Fins avui no havia parlat mai a un þing. Crec que no considerareu que sóc home de paraula fàcil (eloqüent). Però tanmateix, crec que hi ha prou necessitat de respondre alguna cosa [a les paraules del rei]. Vull esmentar que aquest discurs que el rei ha fet deu haver sorgit (nascut) sota l'arrel de la llengua (=deu procedir de la llengua de) d'aquells que són molt menys savis i pitjors que ell, i està clar que volen ésser de totes totes els nostres enemics. És parlar d'una manera gens verosímil dir que jo he volgut atemptar contra la vida d'en Þórálfur perquè ell era el meu fóstbróðir i un bon amic. Però, si hi hagués hagut d'altres motius en joc i hi hagués hagut comptes pendents entre en Þórálfur i jo, he nascut amb tant de seny que m'hauria arriscat més aviat a fer aquest acte a casa, a les illes Fèriar, que no pas aquí, rei, sota el vostre nas. Ara, doncs, vull declarar-me innocent a mi i tots els membres de la meva tripulació d'aquest afer. I ho refermo oferint-vos de prestar els juraments que prevegin les vostres lleis, i si us sembla que ha d'ésser una prova més ferma (plena) de la meva innocència, estic disposat a agafar i portar el ferro [roent]. I vull que vosaltres assistiu en persona a l'ordalia”

♦ það er ekki fyrir að synja að <+ subj.>: <LOC FIG> no es pot pas excloure que <+ subj.> 

synjandi, synjandi, synjandi <adj.>:

(sem hafnar) sense haver obtingut el que hom demanava o el que hom ha demanat

♦ láta e-n synjandi frá sér fara: despatxar algú sense haver-li concedit el que demanava

synjun <f. synjunar, synjanir>:

1. (það að hafna, neitun) denegació f, refús m (acció de denegar)

2. (það að afneita, afneitun) negació f (acció de negar)

synjunar·vald <n. -valds, no comptable>:

dret m de veto

<†>  synjór <m. synjórs, synjórar>:

senyor m (→ sinjórr; → senjór)

◊ Ólafur konungur var svo búinn að hann hafði hjálm gylltan á höfði en hvítan skjöld og lagður á með gulli kross hinn helgi. Í annarri hendi hafði hann kesju þá er nú stendur í Kristskirkju við altara. Hann var gyrður sverði því er Hneitir var kallað, hið bitrasta sverð og gulli vafiður meðalkaflinn. Hann hafði hringabrynju. Þess getur Sighvatur skáld: ǫld vann Áleifr felda ǁ (opt vann sigr) enn digri, ǁ gekk (sóknþorinn) sœkja ǁ synjór framm í brynju; ǁ en, þeirs austan nenna, ǁ (óx hildr) með gram mildum ǁ (mart segik bert) í bjarta ǁ blóðrǫst, Svíar, óðu: el rei Olau portava el següent parament: al cap hi duia un elm daurat; i [en una mà hi duia] un escut pintat de blanc amb la Santa Creu incrustada en or. Amb l'altra mà agafava una kesja que ara es troba al costat de l'altar de l'Església del Crist. Anava cenyit amb l'espasa que es deia Hneitir, de talls esmoladíssims, el puny de la qual anava embolcat en or. Portava una cota de malla. És el que esmenta l'escalda Sighvatur quan diu: “l'Olau el Gros abatia els homes -l'abrivat en l'escomesa sovint obtenia la victòria-. El Senyor, en cuirassa, avançava atacant, i els suecs, que venien de l'est, patollaven amb el rei generós en un riu de clara sang. La lluita va refermar. Dic manta cosa amb claredat” (en Finnur Jónsson 1931², pàg. 556, li dóna la quantitat synjór. A la seva edició de la Heimskringla del 1911, pàg. 393, també hi edita l'estrofa amb vocalisme llarg d'aquest mot: synjór, però a la seva edició de l'Erfidrápa Óláfs helga, 1912-1915, pàg. 241, li dóna la quantitat synjor, amb vocalisme breu de la o. En aquesta edició, en Finnur desfà els hipèrbatons d'aquesta manera: Áleifr enn digri vann felda ǫld -opt vann sóknþorinn sigr-, synjor gekk sœkja framm í brynju, en Svíar, þeirs nenna austan, óðu í bjarta blóðrǫst með mildum gram; hildr óx: segik mart bert = Olav den digre fældede mændene - ofte vandt den kampdjærve sejr; fyrsten trængte frem i brynjen; men Svearne, som kommer østfra, stormede ud i den klare blodström med den gavmilde konge; kampen tiltog; jeg taler altid klart. L'edició moderna online, esmena la forma del mot en sinjór: öld vann Ólafr fellda, ǁ öflgan sigr, hinn digri, ǁ gekk sóknþorinn sækja ǁ sinjór fram í brynju. ǁ En, þeir er austan nenna, ǁ óx hildr, með gram mildum, ǁ mart segi eg bert, í bjarta ǁ blóðröst, Svíar, óðu. Sense les esmenes d'en Finnur Jónsson, la resolució dels hipèrbatons d'aquest darrer text fóra: Ólafur hinn digri vann öld fellda; sóknþorinn sinjór gekk fram i brynju sækja öflgan sigr. En Svíar, þeir er nenna austan, óðu í bjarta blóðröst með mildum gram: hildur óx. Segi eg mart bert seguint en Möbius 1859, pàg. 311, la resolució dels hipèrbatons del qual és: Óláfr hinn digri vann felda ǫld, sóknþorinn sinjor gékk fram í brynju sœkja ǫflgan sigr. En Svíar þeir er nenna austan með mildum gram, óðu í bjarta blóðrǫst: mart segi ek bert, adoptant la resolució dels hipèrbatons -o coincidint-hi- d'en Peter Andreas Munch i en Carl Rikard Unger 1853, pàg. 293: Óláfr enn digri vann felda ǫld, sóknþorinn sinjor gékk fram í brynju sœkja ǫflgan sigr. En Svíar þeir er nenna austan með mildum gram, óðu í bjarta blóðrǫst; mart segi ek bert, els quals n'ofereixen la traducció: Olaf den digre fik fældet Folk, den stridsdjærve Konge gik frem i Brynje at söge vældig Seier. Men Sviarne, som vove sig östenfra med den milde Konge, vadede i den klare Blodström; mangt siger jeg rent ud )

<†>  synnstur, synnst, synnst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:

variant arcaica de → syðstur, syðst, syðst “que és o està a la part més meridional possible”

◊ eftir þessa orustu setti Hákon konungur það í lögum um allt land með sjá og svo langt upp á land sem lax gengur ofarst, að hann skipaði allri byggð og skipti í skipreiður en hann skipti skipreiðum í fylki. Var þá ákveðið hversu mörg skip voru eða hversu stór skyldi út gera úr hverju fylki þá er almenningur væri úti og skyldi almenningur vera skyldur út að gera þegar er útlendur her væri í landi. Það skyldi og fylgja útboði því að vita skyldi gera á hám fjöllum svo að hvern mætti sjá frá öðrum. Segja menn svo að á sjö nóttum fór herboðið frá hinum synnsta vita í hina nyrstu þinghá á Hálogalandi: després d'aquesta batalla, el rei Hákon va fixar per llei, vàlida per a tots els habitants de la costa i per als de totes les contrades situades terres endins fins on pogués pujar-hi un salmó des de la mar, que organitzava tota la terra habitada [de Noruega], dividint-la en skipreiður o districtes militars navals, que distribuïa en fylkis. Es va fixar [per llei] quants de vaixells hi havia d'haver a cada fylki, i com s'havia de dotar i aparellar cada vaixell quan hi hagués un almenningur, o sigui, una mobilització general per a la guerra. La mobilització i el consegüent aparellament dels vaixells es faria cada vegada que hi hagués un exèrcit enemic en el país. A més a més, també va establir que, quan tingués lloc una mobilització general de la flota, també s'haurien d'encendre alimares a les carenes de les muntanyes altes de tal manera que una pogués veure's de la següent estant. I diuen que, en set dies, la notícia de la guerra anava de la més meridional de les alimares fins a la þinghá, o districte de þing, més septentrional situat al Hálolagaland

◊ hann fór að finna Patrek biskup frænda sinn en hann bað hann sigla til Íslands "því að þangað er nú," sagði hann, "mikil sigling ríkra manna. En eg vil það leggja til með þér að þú hafir þrjá hluti. Það er vígð mold að þú látir undir hornstafi kirkjunnar og plénárium og járnklukku vígða. Þú munt koma sunnan að Íslandi. Þá skaltu sigla vestur fyrir þar til er fjörður mikill gengur vestan í landið. Þú munt sjá í fjörðinn inn þrjú fjöll há og dali í öllum. Þú skalt stefna inn fyrir hið synnsta fjall. Þar muntu fá góða höfn og þar er spakur formaður er heitir Helgi bjóla. Hann mun við þér taka því að hann er lítill blótmaður og hann mun fá þér bústað sunnan undir því fjalli er fyrr sagði eg þér frá. Þar skaltu láta kirkju gera og gefa hinum heilaga Kolumba. Far nú vel," sagði biskup, "og geym trú þinnar sem best þóttú verðir með heiðnum": va anar a veure el bisbe Patrekur, parent seu, i aquest li va pregar que anés a Islàndia, “perquè ara hi ha un gran flux d'homes poderosos cap allà i vull demanar que quan ho facis te n'hi duguis tres coses que són, terra consagrada, que posaràs davall un cornaló de l'església , un plénárium (= [euangeliarium plenarium], llibre contenint una còpia completa dels evangelis, evangeliari plenari) i una campana de ferro beneïda. Arribaràs a Islàndia per migjorn; després, resseguiràs la costa cap a ponent fins que trobaràs un fiord ample que s'endinsa dins la terra des de ponent. En aquest fiord hi veuràs tres puigs alts, amb valls entre cadascun d'ells. Navegaràs en direcció al més meridional de tots tres, allà hi trobaràs un bon port on hi viu un savi cabdill que es diu Helgi bjóla. Ell et rebrà bé, car no fa gaire sacrificis als déus pagans i ell et donarà un indret on establir-te, al sud del puig que t'acabo de dir. Allà hi faràs construir una església i la dedicaràs a Sant Columba [d'Iona]. Ara, adéu”, li va dir el bisbe, “i guarda la teva fe tan bé com puguis encara que estiguis entre pagans”

sypi:

1ª i 3ª pers. sg. del pret. subj. de → súpa “beure [a glops], fer un glop”

syrfi:

1ª i 3ª pers. sg. del pret. subj. de → sverfa “llimar”

syrgja <syrgi ~ syrgjum | syrgði ~ syrgðum | syrgt>:

1. <e-ð>: (harma) plànyer una cosa, plorar per una cosa (estar afligit i lamentar-se amb planys de la pèrdua, desaparició etc. d'una cosa)

◊ þeir syrgði fornar borgir: planyien l'esvaniment de les antigues ciutats

◊ meðan Demetra syrgði brotthvarf dóttur sinnar...: mentre Demèter planyia la desaparició de sa filla...

2. <e-n [dauðan]>: (trega) plorar algú (sentir dol per la mort d'algú, estar en dol per la mort d'algú)

♦ syrgja e-n dauðan: plorar la mort d'algú

◊ syrgja vin sinn: plorar la mort del seu amic, plorar el seu amic

syrgjandi <m. syrgjanda, syrgjendur>:

afligit m, apenat m, afligida f, apenada  (persona que sent dol)

◊ vertu öllum sem lifa mildur á gjafir og synja (ἀποκωλύειν:   ἀποκωλύσῃς) ekki heldur látnum um lið. Sneiddu eigi hjá þeim sem gráta og syrgðu (πενθεῖν:   μὴ ὑστέρει ἀπὸ κλαιόντων καὶ μετὰ πενθούντων πένθησον) með syrgjendum (πενθεῖν ~ πενθῶν πενθοῦσα πενθοῦν:   μὴ ὑστέρει ἀπὸ κλαιόντων καὶ μετὰ πενθούντων πένθησον): sigues generós en regals amb tots els qui són vius i no refusis tampoc l'ajut als morts. No fallis pas als qui ploren, i afligeix-te amb els afligits

syrgjandi, syrgjandi, syrgjandi <adj.>:

que està de dol, que plany la mort d'algú

◊ líkneski af Maríu mey syrgjandi með líkama Krists í fanginu: una estàtua de la Mare de Déu amb el Crist mort entre els braços, planyent la seva mort

syrja <f. syrju, no comptable>:

(botnfall & dreggjar) pòsit m (solatge i, esp., residus de freixura bullida en el brou & de malt en la fabricació de la cervesa) (→ sori)

syrju·legur, -leg, -legt <adj.>:

ple -ena de pòsit o solatge

syrjóttur, syrjótt, syrjótt <adj.>:

ple -ena de pòsit o solatge

syrpa <f. syrpu, syrpur. Gen. pl.: syrpna o: syrpa>:

1. <MÚS> popurri m

2. (kvæðasafn) recull m, florilegi m (de poemes)

3. (minnisbók) llibreta f [de notes] (bloc petit per a notes, apunts etc.)

4. (handrit með sundurleitu efni) manuscrit miscel·lani (manuscrit contenint escrits de temàtica diversa)

5. (sóðakvendi, subba) xaparrassa f, xarxona f (Mall.) (dona deixadota en el vestit i la higiene)

6. <†> (yrpa, tröllskessa) ogressa f, geganta f (ésser monstruós del folclore islandès)