El concepte de rima interior de la filologia norrena és una mica confusionari per a un catalanoparlant; per això, i per evitar possibles confusions, m'hi refereixo, de manera específica, amb el terme prorima, encunyació amb la qual tradueixo el concepte norrè de hending. Efectivament, el concepte norrè només té a veure vagament amb el nostre concepte de rima, ja que, en mètrica norrena, quan parlem de rima interior en realitat estem parlant d'una mena d'al·literació allargada -com ja he esmentat, jo li dic prorima- que consisteix en la identitat, a dues paraules d'un mateix vers, de la vocal tònica i la seva cua consonàntica -que no s'ha pas de confondre amb el concepte de cua o coda sil·làbica- o sigui, la consonant o les consonants que li segueixin fins al final de mot o fins a la vocal següent, la qual queda fora de la prorima. La prorima es pot haver originat com a influència dels versos lleonins de la litúrgia eclesiàstica sentits a l'Anglaterra anglosaxona o a les pròpies esglésies norrenes. Depenent del fet que la identitat de sons sigui parcial o total, es parla de prorima insertada o prorima assonant ("skothending", alemany Schussreim o Einschussreim) o de prorima cabdal o prorima consonant ("aðalhending"). Cal observar que, en el cas de la nostra rima assonant, les vocals dels mots que rimen han d'ésser idèntiques, mentre que les consonants varien; en el cas de la prorima assonant norrena, en canvi, ens trobem davant el fenomen invers: les vocals tòniques varien, la consonant o les consonants que li segueixen són idèntiques.

L'estrofa que rep el nom de aðalhenda o alhent consta de vuit versos al·literatius. Cada vers al·literatiu o braquistiqui presenta dues parelles unides per prorrima consonant.

Si ens fixem en els versos següents, entendrem perfectament de què es tracta. Si n'analitzem l'estructura fònica, ens n'adonarem que cada vers consta de dues parts que conformen o es constitueixen en dues parelles rimants. L'aðalhending o prorima consonant consisteix en repetir la vocal tònica i la consonant o consonants posteriors -fins a la següent vocal o, si no n'hi ha, fins a la fi de mot- de manera que l'esquema fonètic sigui idèntic a cada una de les dues parelles del braquistiqui. Mirem el primer vers de l'estrofa 44 del Háttatal:

Frama skotnar gram; gotnum = Frama skotnar + gram; gotnum

La prorima interior del primer vers és consonant i està formada per les parelles: