© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es


Pàgina inicial del diccionari

Pàgina inicial

 
El concepte de rima interior de la filologia norrena és una mica confusionari per a un catalanoparlant; per això, i per evitar possibles confusions, m'hi refereixo, de manera específica, amb el terme de prorrima (pro+rima). Efectivament, el concepte norrè només té a veure vagament amb el nostre concepte de rima, ja que, en mètrica norrena, quan parlem de rima interior en realitat estem parlant d'una mena d'al·literació allargada -com ja he esmentat, jo li dic prorrima- que consisteix en la identitat, a dues paraules d'un mateix vers, de la vocal tònica i la seva cua sil·làbica o consonants que li segueixen fins, però, a la següent vocal -aquesta queda fora de la prorrima-. La prorrima es pot haver originat com a influència dels versos lleonins de la litúrgia eclesiàstica sentits a l'Anglaterra anglosaxona o a les pròpies esglésies norrenes. Depenent del fet que la identitat de sons sigui parcial o total, es parla de prorrima assonant ("skothending") o de prorrima consonant ("aðalhending").

L'estrofa que rep el nom de aðalhenda hin minni o adalhenda menor consta de vuit versos al·literatius. Els versos senars presenten prorrima assonant i els versos parells, prorrima consonant. Cada vers al·literatiu o braquistiqui presenta, així i doncs, dues parelles unides per prorrima, consonant en els versos parells, assonant en els versos senars.

Si ens fixem en els versos següents, entendrem perfectament de què es tracta. Cada vers consta de dues parts. En els versos parells hi ha dues parelles que presenten aðalhending o prorrima consonant; en els versos senars, en canvi, tenim dues parelles amb skothending o prorrima assonant. Veiem el primer vers de l'estrofa 43 del Háttatal:

Samþykkjar fremr søkkvi = Samþykkjar + fremr søkkvi

La prorrima interior del primer vers és assonant ja que està formada per les parelles:

Prorrima assonant -am/-em:
Sam
fremr
Prorrima assonant -ykk/økk:
þykkjar
søkkvi
Font: Snorri Sturluson: Háttatal, estrofa 43
Exemple d'adalhenda menor:
1 Samþykkjar fremr søkkvi 2 l'abrivat Baldr de l'espasa els homes -am / -em ║ -ykk / -økk
2 snarr Baldr hjarar aldir ; 1 honora amb l'afonador de concòrdies. -ar / -ar ║ -ald / -ald
3 gunnhættir kann Grótta 3 L'arriscador de batalles de Grótti -unn / -ann ║ -ætt / -ótt
4 gldript hra skipta ; 4 sap repartir aviat la neu brillant. -að / -að ║ -ipt / -ipt
5 féstríðir kná Fróða 5 El desprès de riqueses sap d'en Fróði -é / -á ║ -íð / -óð
6 frbygg li tryggva ; 6 l'ordi de pau fer segur a la seva host. -ið / -ið ║ -ygg / -ygg
7 fjǫlvinjaðr hylr Fenju 7 La farina de la Fenja que hi ha a molts de prats -iǫl / -yl ║ -inj / -enj
8 falr meldr alinveldi. 8 cobreix, obtenible, el regne de les alnes. -al / -al ║ -eld / -eld
Traducció:
L'abrivat Baldr de l'espasa (=l'abrivat guerrer) honora els seus homes amb l'afonador de concòrdies (=amb or). L'arriscador de batalles sap repartir amb promptitud la neu brillant d'en Grótti (=l'or); el senyor que no té por de menyscabar les seves riqueses (=el senyor generós, el senyor desprès) sap donar a la seva host l'ordi faedor de pau que es mol al molí d'en Fróði (=l'or). La farina de la Fenja (=l'or) que hi ha a molts de prats (els prats de l'or = els braços i les mans) cobreix, obtingut, el regne de les alnes (=el regne de les mans = els braços).
Resolució d'hipèrbatons i traducció al danès per Finnur Jónsson:
snarr Baldr hjarar fremr aldri samþykkjar søkkvi; gunnhættir kann hraða skipta glaðdript Grótta; féstríðir kná tryggva liði Fróða friðbygg; fjǫlvinjaðr meldr Fenju hylr, falr, alinveldi. Den raske kriger hædrer mændene med guld; krigeren ved hurtig at uddele det skinnende guld; den gavmilde mand sikrer mandskabet guld; guldet på den smukke grund dækker, bortgivet, armene.
Finnur Jónsson, Den norsk-islandske skjalde-digtning. 1915. Andet Bind (1200-1400). B: rettet Tekst. Pàgs. 72-73.
Vocabulari:
snarr, snǫr, snart <adj.>:
ràpid, enèrgic
hjǫrr <m. hjarar, hjǫrvar>:
espasa
snarr Baldr hjarar "l'abrivat Baldr de l'espasa" = l'abrivat guerrer
fremja <v. frem ~ fremjum | framdi ~ frǫmdum | framit>:
honrar, distingir
aldir <f.pl alda>:
homes
søkkvir <m. søkkvis, søkkvar>:
afonador
samþykki <f. samþykkjar, no compt.>:
concòrdia
samþykkjar søkkvir "l'afonador de la concòrdia" = l'or
gunnhættir <m. gunnhættis, gunnhættar>:
arriscador o agosarador de batalles
= el guerrer
kunna <v. kann ~ kunnum | kunna ~ kunnum | kunnat>:
saber
hraða <adv.>:
amb rapidesa
skipta <v. skipti ~ skiptum | skipta ~ skiptum | skipt>:
repartir, distribuir
glaðdript <f. glaðdriptar, glaðdriptir>:
neu brillant, neu lluenta
glaðdript Grótta "la neu brillant d'en Grótti" = l'or
féstríðir <m. féstríðis, féstríðar>:
enemic de la riquesa
=el senyor desprès
kná <v. defectiu: kná ~ knegum | knátta ~ knǫ́ttum>:
pot
tryggva <tryggi ~ tryggjum | tryggða ~ tryggðum | tryggt>:
confiar a, assegurar a, lliurar a
lið <n. liðs, lið>:
host, exèrcit
friðbygg <n. friðbyggs, no comptable>:
ordi de pau
Fróða friðbygg "l'ordi de pau d'en Fróði" = "l'or" (el gra que dóna la pau i que és mòlt al molí d'en Fróði és l'or)
fjǫlvinjaðr, fjǫlvinjuð, fjǫlvinjat <adj.>:
que es troba a molts de prats
vin <f. vinjar, vinjar>: prat
meldr <m. meldrs (o: meldrar), no comptable>:
mòlta; (aquí, resultat de la mòlta:) farina
meldr Fenju "la farina de la Fenja"
hylja <v. hyl ~ hyljum | hulda ~ huldum | hulit>:
cobrir, tapar
falr, fǫl, falt <adj.>:
obtenible, disponible
(aquí amb significat perfectiu, de passat: obtingut, hagut)
alinveldi <n. alinveldis, no comptable>.
el regne de les alnes
= el regne de les mans = els braços