Psalms de la Passió de mossèn Hallgrímur Pétursson: angur
Psalm 1, estrofa 4
Innra mig loksins angrið sker, æ, hvað er lítil rækt í mér. Jesús er kvalinn í minn stað, of sjaldan hef ég minnst á það.		La contrició interior finalment m'esquinça, ai las, que n'és de petita la devoció que hi ha dintre meu. Jesús fou turmentat en lloc meu; massa poques vegades ho he tingut present.
Psalm 2, estrofa 20
Jesú, þín grátleg grasgarðspín gleður örþjáða sálu mín. Þitt hjartans angur hjartað mitt við hryggð og mæðu gjörði kvitt. Því skal míns hjartans hjartaþel heiðra þig, minn Emanúel.		Jesús, el teu sofriment a l'hort, tot amarat de llàgrimes, alegra la meva ànima totalment afligida. El dolor del teu cor ha quitat el meu cor de tristesa i neguit. La disposició del meu cor, per això, sempre t'honorarà, Emanuel meu
Psalm 16, estrofa 10
Falsi og fégirnd rangri forða þér, sál mín blíð, svo mætir ei ógn né angri þá að fer dauðans tíð. Virð lítils veraldarplóg. Hver sem sér lynda lætur það lénar drottinn mætur, sá hefur allsnægta nóg.		Evita, dolça ànima meva, la falsedat i la injusta cobdícia: així no sofriràs ni espant ni aflicció quan arribi l'hora de la mort; menysprea [també] l'arada del món. El qui troba bo allò que el bon Senyor li hagi donat [en feu], ho té tot més que en escreix.
Psalm 31, estrofa 1
fólkið, sem drottni fylgdi út, fylltist margt angri hörðu. Kvinnurnar grétu sárt með sút, sem hans kvöl aumka gjörðu.		manta gent que seguia el Senyor es va omplir de dura pena. Les dones ploraven amargament amb dolor punyent: els seus turments les movien a plànyer-lo
Psalm 31, estrofa 13
Þar má nú heldur aukast af angur samvisku minnar, orsök ég til og efni gaf allrar hörmungar þinnar.		En canvi més aviat creixerà la pena de la meva consciència, [car] causa i motiu só estat de tota la teva sofrença.
Psalm 32, estrofa 7
Þó mátti ei það eðla tré angurlaust vera á jörðunni. Guðs reiðistormur geisa vann, gekk því refsingin yfir hann.		Tot i això, aquell noble arbre no podia estar a la terra sense dolor. La tempesta de l'ira de Déu es desfermà i doncs el càstig s'abaté sobre ell.
Psalm 32, estrofa 21
Tæpti ég mínum trúarstaf á tréð sem drýpur hunang af. Sjón hjartans öllu angri í upplýsist nær ég smakka á því.		Amb el bastó de la meva fe vaig tot just fregar l'arbre del qual en degota mel, i enmig de tota la meva aflicció, els ulls del meu cor es van il·luminar quan la vaig tastar.
Psalm 33, estrofa 6
Nú ég minnist á næsta nakinn þá Adam stóð við tréð með hörmung hæsta, hjartasorg, böl og móð, því verk hans voru ei góð. Innvortis angrið kvaldi, undir trjánum sig faldi. Þess galt öll heimsins þjóð.		Ara passo a recordar quan Adam s'estava, tot nu, pres de la més gran aflicció, devora l'arbre, amb el cor rosegat per la pena, amb tristesa i desventura perquè les seves obres no havien pas estat bones. A dins el seu interior, el penediment el turmentava, i entre els arbres es va amagar: tothom d'aquest món per aquest fet ha pagat.
Psalm 34, estrofa 1
Þegar kvalarar krossinn á keyra vorn herra gjörðu, flatur með trénu lagður lá lausnarinn niður á jörðu. Andlitið horfði í þeim stað og augun hans blessuð himnum að. Hann stundi af angri hörðu.		Quan els turmentadors a la creu clavaven el nostre senyor, jeia estès sobre la terra amb l'arbre el redemptor. En aquell indret la seva cara i els seus ulls beneïts van girar-se vers el cel. Va sospirar de tanta pena.
Psalm 35, estrofa 10
Handskrift var ein yfir höfði mér, hver mína sálu grætti. Önnur stóð, Jesú, yfir þér sem angrið míns hjarta bætti. Jesú, þú ert útvalinn bert. Undir kóngsstjórnan þinni árla og síð um alla tíð óhætt er sálu minni.		Una inscripció tenia damunt el meu cap que feia plorar la meva ànima. Una altra n'hi havia damunt teu, Jesús, que em va alleujar la pena del meu cor. Jesús, tu ets sens dubte, l'elegit. Sota el teu imperi la meva ànima és salva, tant de prest com de tard, ara i sempre.
Psalm 37, estrofa 5
Ekkjurnar hafa einnig hér ágætis huggun blíða. Jesús allt þeirra angur sér, aðstoð þeim veitir fríða, ef þær með hreinum hug og sið halda sig drottins pínu við og hans hjálpræðis bíða.		Les vídues tenen també aquí un dolç consol i molt bo. Jesús veu tot llur dolor, bell ajut els concedeix, si elles, amb esperit i costums purs, es mantenen devora el patiment del senyor i hi esperen la seva salvació.
Psalm 37, estrofa 6
María, drottins móðir kær, merkir Guðs kristni sanna, undir krossinum oftast nær angur og sorg má kanna. Til hennar lítur þar herrann hýrt, huggunarorðið sendir dýrt og forsjón frómra manna.		Maria, cartinguda mare del senyor, ens és un signe de la vera cristiandat de Déu: sota la creu és, gairebé sempre, on poden reconèixer-se pena i dolor. Allà el senyor la mira amb dolcesa, paraules de preuat consol li envia i la providència d'homes devots.
Psalm 37, estrofa 7
Það reynist oft í heimi hér hlutfall drottins ástvina, hörmungarsverðið sárt þá sker, sæld lífsins gleður hina, hverjir þó Kristum hæða mest. Hefur svo löngum viðgengist, lítt vill því angri lina.		Aquí, en aquest món, sovint es veu posat a prova el destí que cau en sort als vers amics del Senyor; l'espasa, dolorosa, de la desgràcia els fér [mentre] les delícies de la vida alegren aquells que, a despit de tot, més es burlen del Crist. Fa tant de temps que és així! Poca cosa alleugerirà aquesta aflicció.

Psalms de la Passió de mossèn Hallgrímur Pétursson: angra
Psalm 2, estrofa 17
Úrræðin best er auðmjúkt geð, angrað hjarta og bænin með. Hvenær sem þrengir hörmung að, hugsaðu, sál mín, vel um það. Óþolinmæði og möglun þver meiri refsingar aflar sér.		El millor remei és una ment humil i un cor contrit, i amb ells, també la pregària. Sigui quan sigui que la desgràcia et colli, tu, ànima meva, pensa-hi bé en això: la manca de paciència i el rondineig recalcitrant es guanyen un càstig encara major.
Psalm 12, estrofa 8
Sárlega samviskan sekan áklagar, innvortis auman mann angrar og nagar.		La consciència acusa, dolorosament, el culpable, turmenta i rosega pel dedins el miserable.
Psalm 14, estrofa 21
Sáð hef ég niður syndarót, svívirðing mín er mörg og ljót. Uppskerutímann óttast ég, angrast því sálin næsta mjög.		Vaig sembrar l'arrel del pecat, la meva deshonra és molta i lletja; temo el temps de la collita la meva ànima n'està turmentada fora mida
Psalm 15, estrofa 12
Víst er ég veikur að trúa, veistu það, Jesú, best, frá syndum seinn að snúa, svoddan mig angrar mest. Þó framast það ég megna þínum orðum ég vil treysta og gjarnan gegna. Gef þú mér náð þar til.		Certament sóc feble, pel que fa a la meva fe, ho saps, Jesús, millor que ningú; dels pecats [sóc] sorrer a apartar-me'n: vet ací el que més em dol. I això no obstant, fins allà on em sigui possible vull fer això: vull confiar en les teves paraules i obeir-les de grat. Concedeix-me la gràcia perquè ho pugui fer.
Psalm 32, estrofa 4
Af hverri grein draup hunang sætt, hjálpræðiskenning fékk hann rætt. Öll hans umgengni ástúðleg angraðar sálir gladdi mjög.		De cada branca en degotava dolça mel -una paràbola de salvació va contar-: tot el seu tracte afectuós molt alegrava les animes afligides
Psalm 34, estrofa 7
Upplýstu hug og hjarta mitt, herra minn, Jesú sæti, svo að ég dýrðardæmið þitt daglega stundað gæti. Þeir sem óforþént angra mig óska ég helst að betri sig svo hjá þér miskunn mæti.		Senyor, dolç Jesús, il·lumina'm pensa i cor a fi que pugui posar en pràctica dia rere dia el teu exemple gloriós. Aquells que em turmenten sense que m'ho mereixi, desitjo per damunt de tot que es millorin [perquè] així puguin trobar misèricordia vora teu.
Psalm 41, estrofa 4
Aví, hvað má ég, aumur þræll, angraður niður drúpa þá ég heyri, minn herra sæll, sú harmabylgjan djúpa gekk yfir þig þá galstu mín. Gjarnan vil ég að fótum þín feginn fram flatur krjúpa.		Ai las! què puc fer jo, un esclau miserable, si no acotar el meu cap, ple de pena, quan sento, benaurat Senyor, que aquesta profunda onada de dolor s'abaté sobre tu quan em vas redimir. De bell grat i tot content vull arrossegar-me, estirat en terra, fins als teus peus!
Psalm 48, estrofa 12
Lífsins dyr á síðu sinni setur Jesús opnar hér svo angruð sála aðstoð finni, öll þá mannleg hjálpin þverr. Hver sem hefur þar athvarf inni frá eilífum dauða leystur er.		Les portes de la vida [eterna] Jesús deixa obertes del seu costat de manera que l'ànima contrita trobi ajut quan li minvi tot l'ajut humanal. Qualsevol que a dins hi cerqui refugi serà alliberat de la mort eterna.

Psalms de la Passió de mossèn Hallgrímur Pétursson: angist
Psalm 3, estrofa 11
Sárkalda dauðans sveitabað um síðir þá mér kemur að, sárheiti dreyrasveiti þinn sefi og mýki, Jesú minn. Angistarsveita eilíft bál aldrei lát snerta mína sál.		Quan finalment m'arribi el bany, fred com el glaç, de la suor de la mort, que la teva suor de sang, calenta com el foc, l'apaivagui i endolceixi, senyor Jesús. No permetis pas que la foguera eterna de la suor de l'angoixa fregui mai la meva ànima!
Psalm 22, estrofa 15
Áfellisdómsins ógnahróp, ystu myrkranna vein og óp aldrei mun koma að eyrum mín. Eyrun blessuð því heyrðu þín kalls og háreysti kringum þig, frá kvöl og angist það frelsti mig.		Els crits d'esglai dels qui sofreixen sentència condemnatòria, ni els esgarips i els crits de les tenebres més profundes mai no arribaran a les meves orelles. És per això que les teves orelles beneïdes van sentir tot al teu voltant la cridòria i l'eixordadissa; dels turments i l'angoixa això em va alliberar.
Psalm 31, estrofa 17
Angistin sár og sorgarlát er sál helst þjáði mína, snýst í fögnuð og fegingrát fyrir þá miskunn þína.		La dolorosa angoixa i els crits de dolor que més que res han afligit la meva ànima es trasmuden en alegria i plors de joia per la teva misericòrdia.