Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

A

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
       
línia

© Macià Riutort i Riutort, 2007

linia

Vulgueu veure també el nostre vocabulari de fruites del bosc

linia

   
Orðabókargerð er ávallt þreytandi verk, ávöxtur sést ekki fyrr en eftir langa mæðu og að loknu verki eru útásetningar vísar, því að þegar fága þarf svo óendanlega marga fleti, má búast við, að ekki verði allir jafnvel skyggðir.
 
   
La feina de fer un diccionari és una feina eternament cansada, el seu fruit només es veu després de molts fatics i, un cop conclosa l'obra, les crítiques a les seves mancances són segures, car, de la mateixa manera que en cal polir interminablement manta superfície, es pot ben esperar que no totes quedin igual de lluents
 
   
Jón Helgason
 
       
   
de multis paruis, grandis aceruus erit
 
   
un sac de blat s'umpl amb molts de grans
 
       
   
L'autor d'aquest vocabulari vol agrair expressament l'ajut prestat per na Sigríður Hlynsdóttir de Reykjavík qui, amatentment, ha resolt molts de dubtes sorgits durant la seva elaboració
   
a <n. as (o: a), a>:
a f (nom de lletra)
◊ a-ið: la a
◊ a-ins: de la a
◊ a-inu: a la a
◊ a-in: les as
◊ eg em A og O, upphaf og endi, <...>, sá sem er og sá eð var og sá sem koma mun: jo sóc l'alfa i l'omega, el principi i la fi, <...>, el qui és, el qui era i el qui vindrà
A <n. A, A>:
<MÚSla m (nom de nota)
♦ A-ið: el la
♦ A dúr: (o: A-dúr)la major
◊ í A-dúr: en la major
♦ a moll (o: a-moll)la menor
◊ í a-moll: en la menor
♦ → Aís “la sostingut”
♦ → As “la bemoll”
♦ hækkað A: la sostingut (Aís)
♦ lækkað A: la bemoll (As)
AA-fundur <m. -fundar, -fundir>:
trobada f dels Alcohòlics Anònims
AA-samtökin <n.pl -samtakanna>:
Alcohòlics Anònims (organització)
ab <m. abs (o: ab), no comptable>:
[mes m d']av (o: ab) m (אָב) (ab-mánuður)
♦ fimmtándi ab, fimmtándi mánaðarins ab: el quinze d'ab
♦ níundi ab, níundi mánaðarins ab: el nou d'ab
♦ sjöundi ab, sjöundi mánaðarins ab: el set d'ab
♦ tisja beab-hátíð[ahald]: festa (o: commemoració) f del Tixà be-Av (תִּשְׁעָה בְּאָב)
♦ tú beab-hátíð[ahald]: festa f del Tu be-Av (ט"וּ בְּאָב)
abbadís <f. abbadísar, abbadísir>:
<RELIGabadessa f
abbast <abbast ~ öbbumst | abbaðist ~ öbbuðumst | abbastupp á e-n>:
amoïnar algú, molestar algú, ficar-se amb algú
◊ við öbbumst ekki upp á ykkur og þið ekki okkur: nosaltres no us molestem i vosaltres no ens ho feu a nosaltres
ab·bindi <n. -bindis, no comptable>:
1. <(harðlífi, hægðatepparestrenyiment (o: restrenyement) m (constipació del ventre)
2. <(blóðsóttdisenteria f (inflamació del budell gros amb diarrea sanguinolenta)
3. <(garnakveisa, endaþarmskveisatenesme m (espasme dolorós dels budells i anus acompanyat de la necessitat imperiosa de defecar)
  Al meu entendre, l'accepció 3. tenesme no està pas justificada i es deu a un error de traducció dels autors del Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose (cf. http://www.onp.hum.ku.dk/webart/a/ab/35art.htm) que defineixen el mot com a: tenesmi, stoltvang (symptom på dysenteri) ‖ symptoms of dysentery (lat. tenesmus). Doncs bé, el danès stoltvang, si manté el significat del baix-alemany stooldwang, neerlandès stoeldwang i alt-alemany Stuhlzwang, no significa pas tenesme amb el significat que aquest mot té actualment, sinó amb el significat que aquest mot tenia als segles XVII i XVIII. En aquests segles, el mot s'emprava per a designar el mal de ventre provocat per les ganes de defecar i la impossibilitat de fer-ho a causa d'anar restret i no pas el tenesme rectal, símptoma de la disenteria. En paraules dels germans Grimm: schmerzhafter trieb zum stuhlgang, namentlich der ohne genügenden erfolg: tenesmus. Segons això, podem dir que el mot en qüestió no pot significar res més que restrenyement. L'accepció 3. es deu, per tant, a una mala traducció d'un terme danès emprat realment per a definir l'accepció 1.. Quant a l'exemple que aporta l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose, tak oxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun batna við abbindi, aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del , aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del Llibre de Receptes, pàg. 112 del Ms. Royal Irish Academy 23 D 43, editat a Oslo el 1931 per Henning Larsen, que fa: tak uxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun aptr snúaz. Aquí, emperò, el remei s'aplica al prolapse rectal (“ef endaþarmr snýz”): “agafa fel de bou i frega-la per l'anus i aleshores aquest tornarà al seu lloc natural”. Interessant per nosaltres, emperò, és que, poc abans, en aquest mateix manuscrit, la fel de bou hi és descrita com a purgant (“er maðr má eigi þurftar sinnar ganga”): ítem uxagall ok smyr um endaþarmsrauf, ço és: ítem la fel de bou: unta-la al voltant de l'anus . No hi ha dubte, al meu entendre, que el mot abbindi de la cita aportada per l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose s'hi ha d'entendre en el sentit de restrenyement i no pas en el de tenesme rectal en cas de disenteria.  
     
Abel <m. Abels, pl. no hab.>:
Abel m, Hèbel m (הֶבֶל)
♦ Kain og Abel: Caín i Abel
Abessíni <m. Abessína, Abessínar>:
abissini m, abissínia f
Abessínía <f. Abessíníu, no comptable>:
Abissínia f
abessínskur, abessínsk, abessínskt <adj.>:
abissini -ínia
Abígail <f. Abígail, pl. no hab.>:
Abigail f (אֲבִיגַיִל)
◊ þá brá Abígail við og tók tvö hundruð brauð og tvo vínlegla (נִבְלֵי-יַיִן), fimm tilreidda sauði og fimm mæla af bökuðu korni, hundrað rúsínukökur (צִמֻּקִיםog tvö hundruð fíkjukökur og klyfjaði með asna: aleshores Abigail es va afanyar i prengué dos-cents pans, dos barrals de vi (Bíblia de Montserrat: dos odres de vi), cinc moltons a punt per menjar, cinc mesures de gra torrat, cent coques de panses (Bíblia de Montserrat: raïms de pansesi dos-cents pans de figues seques, i ho va carregar tot a dalt dels ases
Abjatar <m. Abjatars, no comptable>:
Abiatar m, Ebiatar m (אֶבְיָתָר)
Abkasi <m. Abkasa, Abkasar>:
abkhaz m (fl./pl.: abkhazos), abkhaz f (fl./pl.: abkhazes)
Abkasía <f. Abkasíu, no comptable>:
Abkhàzia f
abkasíska <f. abkasísku, no comptable>:
abkhaz m (llengua abkhaza)
abkasískur, abkasísk, abkasískt <adj.>:
abkhaz
ab-mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>
[mes m d']av (o: ab) m (אָב)
AB-mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
<CULINllet acidòfila  (llet fermentada mitjançant un cultiu de lactobacil acidòfil)
aborri <m. aborra, aborrar>:
perca f (peix Perca fluviatilis)
♦ → vatnaborri “íd.”
Abraham <m. Abrahams, pl. no hab.>:
Abraham m (אַבְרָהָם)
◊ því skalt þú eigi lengur nefnast Abram, heldur skalt þú heita Abraham, því að föður margra þjóða gjöri ég þig: per això ja no et diran més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, ja que jo et faig pare d'una multitud de nacions
Abram <m. Abrams, pl. no hab.>:
Abram m (אַבְרָם)
◊ þetta er saga Tara: Tara gat Abram, Nahor og Haran, en Haran gat Lot: aquesta és la història de Taré: Taré engendrà Abram, Nahor i Haran. Haran engendrà Lot
Absalon <m. Absalons, pl. no hab.>:
Absalom m (אַבְשָׁלוֹם)
◊ nú segir frá því, að Absalon sonur Davíðs átti fríða systur, sem hét Tamar, og Amnon sonur Davíðs felldi hug til hennar: després es conta que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar i Amnon, fill de David, n'estava enamorat
♦ Absalon erkibiskup: l'arquebisbe Absalom [de Lund]
◊ svá er lesit at í Danmǫrku sat einn erkibiskup, Absalon at nafni, í nafnfrægum stað er Lundr hét. Hann var merkiligr maðr ok mikill skǫrungr í mǫrgu lagi, en mjǫk ágjarn til fjár, sem lýsiz í sǫgunni: llegim que a Dinamarca hi havia un arquebisbe que es deia Absalom i residia a la famosa ciutat de Lund. Era un home remarcable i una gran eminència en molts d'aspectes, però [també] molt cobdiciós, com se'ns descriu en aquesta història
abstrakt <adj. inv.>:
1. <ART & óhlutstæðurabstracte -a
2. (óhlutbundinnimmaterial (no material)
♦ abstrakt hlutir: coses immaterials
abstrakt·expressjónismi <m. -expressjónisma, no comptable>:
<ARTexpressionisme abstracte
abstrakt·list <f. -listar, no comptable>:
art abstracte
abstrakt·listamaður <m. -manns, -menn>:
artista abstracte, artista abstracta
abstrakt·málari <m. -málara, -málarar>:
pintor m [d'art] abstracte, pintora f d'art abstracte, pintora abstracta
abstrakt·málverk <n. -málverks, -málverk>:
<ARTpintura abstracta, quadre abstracte
Adam <m. Adams, pl. no hab.>:
Adam  (אָדָם)
♦ Adam og Eva: Adam i Eva
♦ Adam frá Brimum: Adam de Bremen
Adams·klæði <n.pl -klæða>:
<LOC FIGvestit m d'Adam (tot nu) (Evuklæði)
♦ vera í Adamsklæðum: anar tot nu
adams·nál <f. -nálar, -nálar>:
iuca filamentosa (planta Yucca filamentosa)
adar <m. adar, no comptable>:
<RELIGadar m (אֲדָר)
◊ í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar: l'any dotzè del regnat de l'Assuer, el primer mes, que és el mes de nissan, es llançà el «pur», és a dir, les sorts, en presència de l'Aman, [per a fixar el dia i el mes] i es llançà dia per dia i mes per mes, fins que el «pur» caigué sobre el dia tretze del mes dotzè, que és el mes d'adar
adar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
<RELIG[mes m d']adar m (חֹדֶשׁ אֲדָר)
◊ hinn þrettánda dag adarmánaðar, og þeir tóku sér hvíld hinn fjórtánda og gjörðu hann að veislu- og gleðidegi. En Gyðingar þeir, sem bjuggu í Súsa, höfðu safnast saman bæði hinn þrettánda og hinn fjórtánda mánaðarins, og tóku þeir sér hvíld hinn fimmtánda og gjörðu hann að veislu- og gleðidegi. Fyrir því halda Gyðingar í sveitunum, þeir er búa í sveitaþorpunum, hinn fjórtánda dag adarmánaðar sem gleði-, veislu- og hátíðisdag og senda þá hver öðrum matgjafir. Mordekai skrásetti þessa viðburði og sendi bréf til allra Gyðinga í öllum skattlöndum Ahasverusar konungs, bæði nær og fjær, til þess að gjöra þeim að skyldu að halda árlega helgan fjórtánda og fimmtánda dag adarmánaðar - eins og dagana, sem Gyðingar fengu hvíld frá óvinum sínum, og mánuðinn, er hörmung þeirra snerist í fögnuð og hryggð þeirra í hátíðisdag - með því að gjöra þá að veisludögum og fagnaðar og senda þá hver öðrum matgjafir og fátækum ölmusu: això fou el dia tretze del mes d'adar. El dia catorze reposaren i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. Per als jueus de Susa, que s'havien reunit els dies tretze i catorze, el dia quinze fou el dia de repòs, i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. És per això que els jueus del camp que habiten pobles no fortificats, celebren el dia catorze del mes d'adar amb alegria i amb convits com un dia de festa, i s'envien porcions els uns als altres. En Mardoqueu consignà per escrit tots aquests esdeveniments. Després envià cartes a tots els jueus que habitaven les províncies del rei Assuer, tant als de prop com als més allunyats, ordenant-los que celebressin cada any els dies catorze i quinze del mes d'adar, perquè aquests dies els jueus quedaren tranquils de llurs seus enemics, i aquest mes l'aflicció se'ls tornà alegria, i el plany, dia de festa. Determinaren, doncs fer-ne dies de convits i d'alegria, obsequiar-se mútuament amb porcions i fer donatius als pobres
Adonæ <m. Adonæs, no comptable>:
Adonai m (ʔăδoˈnāi̯, אֲדֹנָי)
adrenalín <n. adrenalíns, no comptable>:
adrenalina f, epinefrina f (C9H13NO3)
♦ magn adrenalíns í blóði: nivell d'adrenalina a la sang
  Entre els termes encunyats per a designar en islandès aquesta hormona destaquem: nýrilmergvaki, mergvaki i hettuvaki.  
     
adrenalín·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:
addicte m a l'adrelanina, addicta f a l'adrenalina
adrenalín·flæði <n. -flæðis, pl. no hab.>:
descàrrega f d'adrenalina
adrenalín·kikk <n. -kikks, -kikk>:
<FAMdescàrrega f d'adrenalina, xut m d'adrenalina
Adría·flói <m. -flóa, no comptable>:
golf Adriàtic
◊ Svartahaf [er] því nær 7 og Adríaflói því nær 6 fetum hærri en Miðjarðarhaf: la mar Negra [és] gairebé 7 peus més alta que no la Mediterrània, i el golf Adriàtic ho és gairebé 6 peus
Adría·haf <n. -hafs, no comptable>:
mar Adriàtica
Adríanus <m. Adríanusar, pl. no hab.>:
variant de Hadríanus ‘Adrià’
adúlar·steinn* <m. -steins, -steinar>:
<GEOLadulària f
¹:
I. prep. + dat.
1. (um stað / local [fins] a  (expressa el moviment en direcció cap a un objecte fins a col·locar-se al seu costat)
♦ hann gekk að dyrunum: va anar fins a la porta (al final del moviment, la porta queda al costat de qui hi anava)
♦ hann gekk að húsinu: va anar fins a la casa (la casa queda al seu costat)
♦ hún dró sængina upp að höku:  va estirar el tapament fins a la barbeta
♦ hann gekk upp tröppurnar að húsinu og hringdi bjöllunni: va pujar l'escala fins a la casa i va tocar el timbre 
♦ hann kemur að veitingahúsi og ákveður að setjast inn og fá sér kaffibolla: arriba a un restaurant i decideix entrar-hi a fer-hi una tassa de cafè
2. (um tíma / temporal a, en, durant
♦ að ári: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)
♦ að lokum: al final 
♦ að nýju: de bell nou 
♦ að skilnaði: en el comiat, a tall de comiat 
♦ að undanförnu: darrerament
♦ þegar líður að hádegi: poc abans de migdia
II. S'empra, especialment amb participis de passat, en la formació del datiu absolut.
♦ að afloknu námi: un cop acabada la carrera
♦ að fyrirlestri loknum: un cop acabada la conferència
♦ að honum lifandi: en vida seva
♦ að illa hugsuðu máli: havent planejat malament la cosa, sense haver meditat bé la cosa
♦ að vel hugsuðu máli: havent planejat bé la cosa, després d'haver-se rumiat bé la cosa
III. Apareix en nombroses locucions i frases fetes:
♦ ég kom að henni: he anat a casa seva
♦ að minnsta kosti: almenys
♦ hvað er að honum?: què té? (o: què li passa?)
♦ hvað er að?: 1. <GENquè passa?  # 2. (hjá lækni / a cal metgequè li passa? 
² <conjunció completiva>: que
³ <partícula>:
Partícula d'ús obligatori que apareix davant la major part d'infinitius. Normalment es tradueix mitjançant la nostra preposició de o no es tradueix. Equival, en l'ús, a la partícula anglesa <to> i a l'alemanya <zu> davant infinitiu.
♦ að annast er að mannast: <LOC FIGtenir cura dels altres és fer-se persona
aðal <n. aðals, pl. no hab. Dat. sg.: aðali>:
1. (eðlisfarnatura f (tarannà, caràcter)
2. (einkennitret distintiu (característica, atribut específic)
aðal- <prefixoide>:
1. principal
2. central
3. troncal
aðal·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
punt m principal, qüestió f principal 
♦ aðalatriðið er að <+ subj.>l'essencial és que <+ subj.
♦ í aðalatriðum: principalment, essencialment, en essència
aðal·atvinnuvegur <m. -atvinnuvegs (o: -atvinnuvegar), -atvinnuvegir>:
activitat econòmica principal 
aðal·áhersla <f. -áherslu, -áherslur. Gen. pl.: -áherslna>:
1. <GRAMaccent m principal 
◊ aðaláhersla er táknuð með „höggi“ ['] á undan atkvæðinu sem ber áhersluna: ['hestur]; aukaáhersla er táknuð með höggi niðri við línu [']: ['bíla ' röð]: l'accent principal se simbolitza amb mitja barra vertical o ['] davant la síl·laba que porta l'accent: ['hestur]; l'accent secundari amb mitja barra vertical sotascrita o [']: 'bíla ' röð
♦ fá [ekki] aðaláherslu: [no] ésser tònica, [no] portar l'accent [principal]
♦ aðaláhersla kemur á fyrsta atkvæði: l'accent principal va sobre la primera síl·laba
◊ í íslensku er svo til alltaf aðaláhersla á fyrsta atkvæði orðs (['hestur], ['mús]) og mjög oft aukaáhersla á þriðja atkvæði ('rabbar'bari, 'músar'ungi): en islandès sempre hi ha un accent principal a la primera síl·laba d'un mot (['hestur], ['mús]), i molt sovint un accent secundari a la tercera (['rabbar'bari], ['músar'ungi])
2. <FIGespecial èmfasi m, accent m principal
♦ leggja aðaláherslu á e-ð: <LOC FIGposar especial èmfasi en una cosa
♦ aðaláhersla er lögð á...: es posarà especial èmfasi en...
aðal·áhrif <n.pl -áhrifa>:
1. <GENprincipal f influència, principal m influx
2. (aðalverkunprincipal m efecte, efecte m principal (principal resultat de l'acció d'una causa)
3. (aðalhughrifimpressió f principal (principal efecte sobre l'ànim)
Aðal·bergur <m. -bergs, pl. no hab.>:
Aðalbergur m, Adalberg m (andrònim)
Aðal·björg <f. -bjargar, pl. no hab.>:
Aðalbjörg f, Adalbiorg f (ginecònim)
Aðal·björn <m. -bjarnar, pl. no hab.>:
Aðalbjörn m, Adalbiorn m (andrònim)
Aðal·björt <m. -bjartar, pl. no hab.>:
Aðalbjört m, Adalbiort m, Albert m (andrònim)
aðal·bláber <n. -blábers, -bláber. Gen. pl.: -bláberja; dat.pl.: -bláberjum>:
nabiu m, avajó m, naió m, mirtil m (fruit de la planta Vaccinium myrtillus)
aðal·bláberjalyng <n. -bláberjalyngs, pl. no hab.>:
nabinera f, nabissera f, avajonera f, naionera f, nabiu m, mirtil m (planta Vaccinium myrtillus)
Aðal·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
Aðalborg f, Adalborg f (ginecònim)
aðal·borinn, -borin, -borið <adj.>:
1. (af aðalsætt[d'ascendència social] noble, de noble llinatge (nascut de família noble)
2. (skilgetinnlegítim -a (nascut dins el matrimoni)
aðal·ból <n. -bóls, -ból>:
mas m pairal
Aðal·brandur <m. -brands, pl. no hab.>:
Aðalbrandur m, Adalbrand m (andrònim)
aðal·braut <f. -brautar, -brautir>:
carretera f preferent (carretera en què hom té prioritat de pas)
aðalbrautar·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
preferència f de pas
aðal·brautarstöð <f. -brautarstöðvar, -brautarstöðvar>:
estació f central, estació f terme
aðal·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:
residència f principal
aðal·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
edifici m principal, seu f central, dependències f.pl centrals 
aðal·deild <f. -deildar, -deildir>:
1. <GENunitat f central, secció f principal
2. <JURsecció f, sala f
♦ þriðja aðaldeild dómstólsins: sala tercera del tribunal, secció tercera del tribunal
Aðal·dís <f. -dísar, pl. no hab.>:
Aðaldís f, Adaldís f (ginecònim)
aðal·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
tret m principal
♦ í aðaldráttum: <LOC FIGa grans trets
aðal·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:
<RELIGvirtut f cardinal (→ höfuðdyggð “íd.”)
◊ kristilegu aðaldyggðirnar fjórar eru hyggindi, réttlæti, staðfesta og hófsemi: les quatre virtuts cardinals cristianes són prudència, justícia, fortitud (“hugprýði”) i temprança.
aðal·dyr <f.pl -dyra>:
porta f (o: entrada f) principal, porta f de[l] davant, porta gran
aðal·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (umræðuefniargument m principal (de llibre, pel·lícula, discurs etc.)
♦ fara beint á aðalefni: <LOC FIGanar directament al gra
♦ koma sér [beint] að aðalefninu: <LOC FIGanar directament al gra
♦ snúa sér að aðalefninu: <LOC FIGpassar a [tractar] la qüestió principal
2. (frumefniingredient m principal (base, matèria principal)
aðal·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:
<ESCOLAnota mitjana, [nota] mitjana f final
aðal·fag <n.-fags, -fög>:
1. <GENàrea de coneixement principal
2. (aðalnámsgrein, aðalgreincarrera principal, primera especialitat, especialitat principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukafag)
aðal·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:
director m general, directora f general 
Aðal·fríður <f. -fríðar, pl. no hab.>:
Aðalfríður f, Adalfrid f (ginecònim)
aðal·fundur <m. -fundar, -fundir>:
assemblea f general
♦ árlegur aðalfundur hluthafa: assemblea general anual d'accionistes
aðal·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
carrer m major
Aðal·geir <m. -geirs, pl. no hab.>:
Aðalgeir m, Adalgeir m (andrònim)
aðal·gerandi <m. -geranda, -gerendur>:
1. <GENcausant m principal
2. <JURautor m principal, autora f principal
Aðal·gerður <f. -gerðar, pl. no hab.>:
Aðalgerður f, Adalgarda f (ginecònim)
aðal·grein <f. -greinar, -greinir>:
(aðalfag carrera principal, primera especialitat, especialitat principal  (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukagrein)
Aðal·gunnur <f. -gunnar, pl. no hab.>:
Aðalgunnur f, Adalgunda f (ginecònim)
Aðal·heiður <f. -heiðar, pl. no hab.>:
Adelaida f, Adela f, Alícia f (ginecònim)
aðal·henda <f. -hendu, -hendur. Gen. pl.: -hendna o: -henda>:
<LITERadalhenda f. En mètrica islandesa rep aquest nom l'estrofa de vuit versos al·literatius amb dues parelles de mots amb prorrima interior consonant per vers. Exemple
♦ minni aðalhenda: <LITERadalhenda f menor, estrofa islandesa de vuit versos al·literatius amb prorrima interior assonant en els versos senars (skothendingar) i prorrima interior consonant (aðalhendingar) en els versos parells. Exemple.
aðal·hending <f. -hendingar, -hendingar>:
<LITERprorrima f interior consonant. En mètrica islandesa rep aquest nom la prorrima consonant entre dos mots d'un mateix braquistiqui. La prorrima consonant consisteix en la identitat fònica de la vocal tònica d'aquests mots i la consonant o les consonants que li segueixen fins a final de mot o fins a la següent vocal
aðal·her <m. -hers, -herir>:
<MILgros m de l'exèrcit
aðal·hlutverk <n. -hlutverks, -hlutverk>:
paper m principal
♦ leika aðalhlutverk í e-u: jugar el paper principal a...
♦ vera í aðalhlutverki í e-u: jugar el paper principal a..., ésser el ~ la protagonista de...
aðal·inngangur <m. -inngangs, -inngangar>:
entrada f principal
Aðaljón <m. Aðaljóns, pl. no hab.>:
Aðaljón m, Adalion m (andrònim)
aðal·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor encarregat (o: coordinador), professora encarregada (o: coordinadora)
aðal·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
1. (meginhluti kirkju, aðalskipnau f principal (part principal d'església, en oposició a l'atri i capelles laterals)
2. (helsta kirkja í sóknesglésia f principal (en oposició a unaannexía “església sufragània”)
aðall <m. aðals, pl. no hab. Dat. sg.: aðli>:
noblesa f (classe social, aristocràcia)
aðal·lega <adv.>:
principalment
aðal·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna>:
línia f principal
aðal·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
actor m principal, actriu f principal
aðal·leikkona <f. -leikkonu, -leikkonur. Gen. pl.: -leikkvenna>:
actriu f principal
aðal·loki <m. -loka, -lokar>:
clau f [de pas] principal (aixeta mestra que talla o obre el pas d'aigua o gas a un edifici o a un pis)
aðal·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
clau mestra
aðal·maður <m. -manns, -menn>:
personatge m clau, figura f central
Aðal·mundur <m. -mundar, pl. no hab.>:
Aðalmundur m, Adalmund m, Almon m (andrònim)
aðal·námsgrein <f. -námsgreinar, -námsgreinir>:
(aðalfag, aðalgrein, aðalnámsleiðcarrera f principal, primera especialitat, especialitat f principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukanámsgrein)
aðal·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m principal, protagonista m & f
Aðal·ráður <m. -ráðs, pl. no hab.>:
Aðalráður m, Adalrad m (andrònim)
aðal·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
norma f
aðal·réttur <m. -réttar, -réttir>:
plat m principal
aðal·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
secretari m general, secretària f general, segretari m general (Mall.), segretària f general (Mall.)
♦ aðalritari Sameinuðu þjóðanna: secretari general de les Nacions Unides
aðal·rofi <m. -rofa, -rofar>:
<ELECTRinterruptor m principal, interruptor m general 
Aðal·rós <f. -rósar, pl. no hab.>:
Aðalrós f, Adalrós f (ginecònim)
aðal·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:
cònsol m & f general
aðalræðismanns·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
consolat m general
aðal·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
trama f principal  (de novel·la, pel·lícula etc.)
aðal·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMoració f principal 
aðals·frú <f. -frúar, -frúr>:
noble f, aristòcrata f
aðal·skip <n. -skips, -skip>:
<ARQnau f central (d'església)
aðal·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
central f, oficines f.pl centrals
aðals·maður <m. -manns, -menn>:
noble m & f, aristòcrata m & f
aðals·stétt <f. -stéttar, pl. no hab.>:
estament m de la noblesa, classe f social de la noblesa
aðal·starf <n. -starfs, -störf>:
feina f principal
aðal·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
activitat f principal
aðals·tign <f. -tignar, no comptable>:
dignitat nobiliària
♦ veita e-m aðalstign: concedir la dignitat nobiliària a algú
aðals·titill <m. -titils, -titlar>:
títol nobiliari
♦ sæma e-n aðalstitli: concedir el títol nobiliari a algú, donar títol de noblesa a algú
aðal·stræti <n. -strætis, -stræti>:
avinguda f principal 
aðal·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>:
1. <MILquarter m general (höfuðstöðvar)
2. (á lögreglucomissaria f central (de policia)
3. (aðalskrifstofa, meginaðsetur[seu f] central f (d'empresa, d'institució) (miðstöð)
4. (aðalbrautarstöstð, endastöðestació f central (estació terminal)
aðal·stöðvar <f.pl -stöðva>:
central f
aðals·veldi <n. -veldis, no comptable>:
aristocràcia f (forma de govern de l'antiga Grècia)
aðals·ætt <f. -ættar, -ættir>:
família f noble, llinatge m noble
♦ af aðalsætt: de família noble
♦ gamlar aðalsættir: vells llinatges nobles, velles famílies noble
aðal·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAMverb m principal 
aðal·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAMconjunció coordinativa
aðal·tilgangur <m. -tilgangs, pl. no hab.>:
objectiu m principal, finalitat f principal
aðal·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
tronc m [d'arbre] (en oposició a branques i rama)
♦ sjaldan verða kvistir betri en aðaltré: <LOC FIGels fills poques vegades són millors que els pares
aðal·umboð <n. -umboðs, -umboð>:
<COMERdelegació f principal 
aðal·umferðartími <m. -umferðartíma, -umferðartímar>:
hora f punta
aðal·útgangur <m. -útgangs, -útgangar>:
sortida f principal, eixida f principal (Val.
aðal·valmynd <f. -valmyndar, -valmyndir>:
<INFORMmenú m principal 
aðal·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
principal m problema, problema m principal
aðal·var <n. -vars, -vör>:
<ELECTRfusible m principal, tallacircuit m principal, <FAMploms m.pl 
aðal·vatnsleiðsla <f. -vatnsleiðslu, -vatnsleiðslur. Gen. pl.: -vatnsleiðslna>:
canonada f principal de conducció de l'aigua (conducte principal d'abastament d'aigua)
aðal·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir:>
carretera f nacional
Aðal·veig <f. -veigar, pl. no hab.>:
Aðalveig f, Adalveig f (ginecònim)
aðal·verk <n. -verks, -verk>:
treball m principal
aðal·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:
<COMERcontractista m & f principal 
aðal·vinningur <m. -vinnings, -vinningar>:
grossa f, primer premi
♦ fá aðalvinninginn: treure el primer premi, treure la grossa
aðal·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
(lokaæfing leikhúsverksassaig m general (d'espectacle & cerimònia)
að·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:
<GRAMpreaspirat -ada
að·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
<GRAMpreaspiració f 
  En islandès, els grups consonàntics pp, tt, kk, quan van en posició intervocàlica, seguits de les consonants l, n, r i v, i en posició final de mot i també els grups consonàntics formats per p, t, k seguides de l o n, es pronuncien amb preaspiració.

Segons això, cal pronunciar un mot com ara
epli “poma” com a ['εhplI].

Les vocals que precedeixen una consonant preaspirada són sempre breus.
 
     
að·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
(blóðsókncongestió f de sang
♦ aðblæði að höfðinu: congestió de sang al cap
að·búð <f. -búðar, no comptable>:
1. (aðbúnaðurcondicions f.pl (circumstàncies en les quals hom viu, creix, alimentàries etc.)
◊ góð ~ ill aðbúð: bones ~ males condicions
2. (framfærslaaliment m, manteniment m (alimentació)
að·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
1. (kjörcondicions f.pl (circumstàncies en les quals hom viu, creix etc.)
◊ alast upp við illan aðbúnað: créixer en condicions difícils
◊ búa við illan aðbúnað: viure en condicions dolentes [d'habitatge]
◊ lifa við illan aðbúnað: viure precàriament
2. (aðhlynningesment m, cura f (atenció o assistència a malalt, vell, invàlid etc.)
◊ njóta góðs aðbúnaðar: fruir d'una bona atenció
3. (á gististaðallotjament m (condicions del parament o equipament d'hotel, hostal etc.)
◊ allur aðbúnaður á hótelinu er látlaus: l'allotjament que ofereix l'hotel és senzill
4. (búnaðurequipament m (parament, equip)
að·dáandi <m. -dáanda, -dáendur>:
1. <GENadmirador m, admiradora f
2. (knattspyrnuaðdáandi, knattspyrnuáhangandifan m (afeccionat d'equip de futbol)
aðdáan·lega <adv.>:
admirablement
aðdáan·legur, -leg, -legt <adj.>:
admirable
aðdáenda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f d'admirador (o: d'admiradora)
aðdáenda·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m d'admiradors (o: d'admiradores)
að·dáun <f. -dáunar, no comptable>:
admiració f
♦ lýsa aðdáun sinni á e-u ~ e-m: expressar la seva admiració per una cosa ~ per algú
aðdáunar·fullur, -full, -full:
ple -ena d'admiració, ple -ena d'entusiasme
aðdáunar·verður, -verð, -vert:
admirable
aðdjúpur, -djúp, -djúpt <adj.>:
molt profund -a, molt fondo -a (dit d'indret marí a prop de la costa)
að·dragandi <m. -draganda, pl. no hab.>:
1. (undangengnar orsakirantecedents m.pl, causes f.pl precedents (causes no immediates d'un fet)
◊ Samband ungra jafnaðarmanna (útgefandi): “Sannleikurinn um Sósíalistaflokkinn - Þættir úr sögu Kommúnismans á Íslandi. Spánn. Októberuppreisnin og aðdragandi hennar” 1934: Lliga de Joves Socialdemòcrates (editora): “la veritat sobre el Partit Socialista. Episodis de la història del comunisme a Islàndia. Espanya. La revolució d'octubre i les seves causes”. 1934
♦ það á sér langan aðdraganda: les causes en són llargues de contar; és una història molt llarga
2. (undirbúningurpreparatius m.pl (preliminars)
♦ án aðdraganda: sense preliminars, bruscament, tot d'un plegat
aðdráttar·afl <n. -afls, no comptable>:
1. <FÍS & GEN[força f d']atracció f
♦ aðdráttarafl jarðar: la força de la gravetat de la terra
2. <FIGatractiu m
♦ hafa aðdráttarafl á e-n: resultar atractiu a algú, atreure algú
aðdráttar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m d'aprovisionament
aðdráttar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f d'aprovisionament
aðdráttar·linsa <f. -linsu, -linsur. Gen. pl.: -linsa>:
teleobjectiu m
aðdráttar·maður <m. -manns, -menn>:
home m que manté el seu mas proveït de tot el necessari
◊ Þorgils var aðdráttarmaður mikill og fór á Strandir hvert ár. Aflaði hann þar hvala og annarra fanga: en Þorgils era un home que mantenia molt ben proveït el seu mas i cada any anava a Strandir on s'hi aprovisionava de carn de balena i d'altres provisions
◊ Ölviður var mikill maður vexti, allra manna málgastur, ósvinnur og óvinsæll, heimskur og illgjarn, og í öllu ójafnaðarmaður. Hann var aðdráttarmaður mikill að búinu bæði af fjörðum neðan og af fjöllum ofan: L'Ölviður era un home de gran estatura, el més garlaire que un es pugui imaginar, un ignorant i una persona que no gaudia de les simpaties de la gent, beneit i malèvol i un cercabregues en tot. Era un bon proveïdor del mas de tot el necessari, tant de productes dels fiords de baix com de productes de les muntanyes de dalt
◊ Þorsteinn þorskabítur gerðist hinn mesti rausnarmaður. Hann hafði með sér jafnan sex tigu frelsingja. Hann var mikill aðdráttamaður og var jafnan í fiskiróðrum. Hann lét fyrst reisa bæinn að Helgafelli og færði þangað bú sitt og var þar hinn mesti hofstaður í það mund. Hann lét og bæ gera þar í nesinu, nær því sem þingið hafði verið. Þann bæ lét hann og mjög vanda og gaf hann síðan Þorsteini surt, frænda sínum. Bjó hann þar síðan og varð hinn mesti spekingur að viti. Þorsteinn þorskabítur átti son er kallaður var Börkur digri: en Þorsteinn þorskabítur es va convertir en l'home més magnificent[, que vivia sense estar-se de res]: tenia sempre seixanta lliberts al seu voltant, s'ocupava amb zel i esforç de tenir el seu mas ben proveït i contínuament era a la mar a pescar. De primer va fer construir un mas a les rodalies del Helgafell i s'hi va establir. Aquí també hi havia el santuari més important d'aquell temps. També va fer construir un altre mas en el promontori, a prop de l'indret on antigament s'hi havia celebrat el þing. Va fer equipar curosament aquest mas i posteriorment el va traspassar al Þorsteinn el negre, parent d'ell. A partir d'aquell moment, aquest hi va viure sempre; era un home d'una intel·ligència fora mida. En Þorsteinn þorskabítur tenia un fill que nomia Börkur el gras
að·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
1. <FÍSatracció f
2. aðdrættir <m.pl -drátta>: (það að sjá sér fyrir eða flytja heim til sínaprovisionament m, abastament m
3. aðdrættir <m.pl -drátta>: (vistir, birgðirprovisions f.pl, reserves f.pl
að·dróttun <f. -dróttunar, -dróttanir>:
insinuació f
að·dýpi <n. -dýpis, no comptable>:
indret m molt profund (indret marí situat a prop de la costa on la mar assoleix una gran profunditat)
að·eins <adv.>:
només
að·fall <n. -falls, -föll>:
flux m (pujada del nivell de la mar amb la marea alta)
♦ aðfall og útfall: flux i reflux
aðfanga·dagur <m. -dags, -dagar>:
dissabte m, vigília f, vetlla f (dia anterior a certes festes
♦ aðfangadagur jóla: dissabte m de Nadal, vigília f de Nadal, vetlla f de Nadal (dia vint-i-quatre de desembre
♦ aðfangadagur páska: dissabte m de Pasqua
aðfangadags·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
nit f de Nadal, vespre m de Nadal
♦ aðfangadagskvöld jóla: vespre m de Nadal
aðfanga·listi <m. -lista, -listar>:
llistat m de noves adquisicions
♦ aðfangalisti bókasafns: llistat de noves adquisicions de la biblioteca
aðfanga·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
catàleg m de noves adquisicions
aðfara·nótt <f. -nætur, -nætur>:
dissabte m, vigília f, vetlla f (nit precedent
♦ aðfaranótt sunnudagsins: la nit de dissabte a diumenge, dissabte a la nit
aðfarar·dómur <m. -dóms, -dómar>:
<JURsentència executòria
aðfarar·frestur <m. -frests, no comptable>:
ajornament m de l'embargament de béns
aðfarar·nám <n. -náms, -nám>:
curs introductori, curs propedèutic
að·farir:
nom. & ac. pl. de → aðför “execució judicial; embargament; forma de comportar-se”
að·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
1. (fenginn annars staðar að, innflutturimportat -ada (fet venir d'una altra banda, dut d'una altra banda)
2. (lánaður, fenginn að lánimanllevat -ada (agafat en préstec)
♦ aðfengnir peningar: diners manllevats
3. <MEDpassiu -iva
♦ aðfengið ónæmi: immunitat passiva
4. (aðkeyptur, aðsótturadquirit -ida (comprat & procurat de qualsevol altra manera)
að·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (verklag, hátturmètode m (procediment)
◊ “Orðræða um aðferð” eftir René Descartes: “El Discurs del Mètode” d'en René Descartes
♦ aðferð til að <+ inf.>: mètode per a <+ inf.
♦ gild aðferð: mètode vàlid
♦ vísindaleg aðferð: mètode científic
♦ → aðleiðsluaðferð “mètode inductiu”
♦ → afleiðsluaðferð “mètode deductiu”
♦ → greiningaraðferð “mètode analític”
2. <(framferði, framgangsmátimode m d'actuar (manera d'obrar o de procedir)
♦ hafa aðferð: actuar d'una determinada manera
3. <(árásatac mf (assalt)
4. <(kjarkur, framtakssemiempenta m (coratge, intrepidesa, abrivament)
aðferða·fræði <f. -fræði, no comptable>:
metodologia f
< aðferðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'empenta
◊ eigi sýnist mér meðalatferðarleysi í er vér höfum ekki að um komur þessa manns og hættum vér oss meir á unga aldri þá er eg barðist við Kolbein og hafði eg hinn hærra hlut og er hann höfðingi og mikils ráðandi en sjá gengur einn til að vinna oss ósæmd: no em sembla que sigui una manca normal d'empenta la que ens ha dut a no fer res pel que fa a les vingudes d'aquest home; quan érem joves, ens vam arriscar més, com quan vaig lluitar amb en Kolbeinn i el vaig vèncer i això que és un höfðingi i té molt de poder, mentre que aquest ve només per a cobrir-nos de deshonra
að·finnanlegur, finnanleg, -finnanlegt <adj.>:
reprensible, censurable
að·finning <f. -finningar, -finningar>:
retret m, crítica f
að·finnsla <f. -finnslu, -finnslur. Gen. pl.: -finnsla o: -finnslna>:
retret m, crítica f
að·flug <n. -flugs, -flug>:
maniobra f d'aproximació a la pista d'aterratge
aðflutnings- <en compostos>:
d'importació
aðflutnings·bann <n. -banns, -bönn>:
prohibició f d'importació
aðflutnings·höft <n.pl -hafta>:
restricció f a la importació, restriccions f.pl a la importació
aðflutnings·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
aranzel m d'importació
aðflutnings·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:
declaració duanera [d'importació], declaració aranzelària, [document m duaner de] liquidació f de drets de duana
aðflutnings·tollur <m. -tolls, -tollar>:
aranzels m.pl d'importació, drets m.pl d'importació, tarifa f d'importació
að·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
importació f
að·fluttur, -flutt, -flutt <adj.>:
1. (um hlutiimportat -ada (coses)
2. (um manneskjurimmigrat -ada (persones)
♦ aðfluttir íbúar landsins: la població immigrant, els immigrants del país
að·framkominn, -framkomin, -framkomið <adj.>:
al límit de les seves forces, totalment exhaust -a, més mort -a que no viu -iva
að·frjóvgun <f. -frjóvgunar, -frjóvganir>:
<BOTal·logàmia f, xenogàmia f
að·fyndinn, -fyndin, -fyndið <adj.>:
que sempre troba a dir
að·fyndni <f. -fyndni, no comptable>:
esperit m de crítica, tarannà m de crítica
að·för <f. -farar, -farir>:
1. <JUR = fjárnám[execució f d']embargament m judicial [de béns]
♦ að viðlagðri aðför að lögum: <JUR GERen aplicació de la pena prevista per la llei
2. (árásatac m [directe] (agressió)
3. aðfarir <f.pl -fara>: (framferði, hegðunarhátturmanera f de comportar-se (comportament, conducta)
♦ þetta eru ljótar aðfarir!: <LOC FIGés una autèntica vergonya el teu comportament! això són maneres de comportar-se?!
að·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:
1. (aðgangurentrada f (aðgangur)
2. (aðgengiaccés f (aðgangur)
♦ aðganga að e-u: accés a...
aðgangs·bann <n. -banns, -bönn>:
exclusió f (prohibició expressa d'accedir a un lloc, no-accés, accés restringit)
aðgangs·eyrir <m. -eyris, no comptable>:
1. <GENpreu m d'entrada (esp. a local d'espectacles com ara cinema)
♦ innheimta aðgangseyri að e-u exigir el pagament d'entrada per entrar a...
2. (miðasölutekjurrecaptació f d'entrada (diners pagats per accedir a espectacle)
◊ 1,5 milljarður í aðgangseyri 2006: 1,5 miliards de recaptació a l'any 2006
aðgangs·orð <n. -orðs, -orð>:
<INFORMpassword m, contrasenya f
◊ hvert er aðgangsorðið?: quin és el password?
að·gangur <m. -gangs, -gangar>:
1. (inngangur, inngangaentrada f
♦ aðgangur bannaður: prohibida l'entrada, prohibit el pas
♦ ókeypis aðgangur: entrada lliure (o: gratis
2. (aðgengi & INFORMaccés f
♦ hafa aðgang að e-u: tenir accé a...
◊ og 70% hefur ekki aðgang að hreinu vatni: i el setanta per cent no tenen pas accés a aigua potable
♦ aðgangur óheimill: accés denegat (o: refusat
♦ óheimill aðgangur: accés no autoritzat
♦ neitaður aðgangur: accés denegat (o: refusat
♦ aðgangur veittur: accés concedit (o: autoritzat; o: permès
♦ veita e-m aðgang: donar accés a algú, deixar passar algú
♦ veittur aðgangur að: accés concedit (o: autoritzat; o: permès
að·gát <f. -gátar, no comptable>:
precaució f (cautela, compte)
að·gengi <n. -gengis, no comptable>:
1. <GEN accés m
2. (auðveld aðganga accessibilitat f
aðgengi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENaccessible
2. (sanngjarnacceptable (assumible, raonable)
♦ aðgengileg kjör: condicions acceptables
aðgengi·leiki <m. -leika, no comptable>:
accessibilitat f
að·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. <GEN & MEDoperació f
♦ fara í aðgerð: <MEDoperar-se
2. (viðgerðreparació f, adobament m (Mall.(acció de reparar quelcom d'espatllat)
3. (á fiskineteja f (de peix)
4. aðgerðir <f.pl -gerða>: (ráðstafanirmesures f.pl (passos que hom fa per solucionar un afer)
♦ fljótar aðgerðir: mesures promptes
♦ hér þarf fljótra aðgerða: cal prendre promptes mesures, calen promptes mesures
♦ grípa til aðgerða: prendre mesures
♦ skjótar aðgerðir: mesures d'urgència
aðgerða·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENinactiu -iva, ociós -osa
♦ vera aðgerðalaus: estar mans plegades, no fer res 
2. (meinlausanodí -ina, en calma, calmós -osa (temps atmosfèric)
♦ aðgerðalaust veður: un temps anodí
aðgerða·leysi <n. -leysis, no comptable>:
inactivitat f, ociositat f, inacció f
aðgerðar·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de netejar peix
aðgerðar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
activista m & f
að·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greinte-ð>:
1. (skilja sundurseparar una cosa (dividir)
♦ aðgreina e-ð frá e-u: separar una cosa d'una altra
2. (greina aðdiferenciar una cosa (distingir, discernir)
♦ aðgreina e-ð [frá e-u]: diferenciar una cosa [d'una altra]
◊ aðgreina tvo flokka: diferenciar dos grups, discernir dos grups
að·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj.>:
distintiu -iva, característic -a
að·greindur, -greind, -greint <adj.>:
1. (sundurskilinnseparat -ada (dividit, partit, tallat)
2. (þekktur í sundurdistint -a (diferenciat -ada, que es pot distingir bé)
að·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
1. (sundurgreiningseparació f (divisió, partició, esgrellament)
2. (það að aðgreinadistinció f (diferenciació, discerniment)
♦ til aðgreiningar frá e-u: per a diferenciar-lo de...
aðgreiningar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m de puntuació (greinarmerki)
að·grunnur, -grunn, -grunnt <adj.>:
som -a, poc profund -a (dit de les aigües, a prop de la costa, amb molt poca fondària)
að·grynni <n. -grynnis, no comptable>:
baix m, seca f (indret poc profund a prop de la costa)
að·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:
1. (eftirtektatenció f (esment, cura)
2. (varfærniprudència f (cautela)
3. (eftirlitvigilància f (control)
aðgæslu·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (eftirtektarlausinatent -a (esment, cura)
2. (óvar, óvarkár & hirðulausnegligent (imprudent & descurat)
aðgæslu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (eftirtektarleysiinatenció f (manca d'atenció)
2. (skortur á varfærni & hirðuleysinegligència f (manca de cautela, de prudència & manca de cura)
að·gæta <-gæti ~ -gætum | -gætti ~ -gættum | -gætte-ð>:
1. (taka eftir, hafa gaum aðremarcar una cosa, reparar en una cosa (observar, parar esment en, posar atenció a)
2. (gæta aðestar atent -a a una cosa (vigilar, vetllar)
3. (athuga, rannsakaexaminar una cosa (controlar, inspeccionar, examinar)
að·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:
1. (varkárprevingut -uda, caut -a (que actua amb cautela)
2. (eftirtektarsamuratent -a (curós, que actua amb cura & que posa atenció)
3. (sparsamurparsimoniós -osa (que va amb compte amb les despeses)
að·gætni <f. -gætni, no comptable>:
prudència f, cautela f
aðgöngu·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
porta f d'accés
aðgöngu·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f d'accés
aðgöngumiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
venda f d'entrades (acció de vendre entrades & punt de venda d'entrades)
aðgöngu·miði <m. -miða, -miðar>:
entrada f (tíquet d'accés a pel·lícula, museu, concert etc.)
aðgöngumiða á e-ð (o: að e-u): una entrada per a...
að·hafast <-hefst ~ -höfumst | -hafðist ~ -höfðumst | -hafste-ð>:
fer una cosa, estar fent una cosa, estar ocupat -ada fent una cosa
◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: nosaltres ho som amb justícia i rebem el que mereixem pels nostres actes, però aquest no ha fet res de dolent
◊ hann hefir ekki meira vald í þessu húsi en ég, og hann fyrirmunar mér ekkert nema þig, með því að þú ert kona hans. Hvernig skyldi ég þá aðhafast þessa miklu óhæfu og syndga á móti Guði"?: ell mateix no és pas més gran que jo en aquesta casa: no em refusa res fora de tu, perquè ets la seva dona. Com podria fer, doncs, un mal tan gran i pecar contra Déu?"
◊ ég ætla því að stíga niður þangað til þess að sjá, hvort þeir hafa fullkomlega aðhafst það, sem hrópað er um. En sé eigi svo, þá vil ég vita það: és per això que vull davallar-hi per veure si han obrat enterament segons el clam que m'ha arribat, i si no és pas així, jo ho sabré
♦ hafa eitthvað / ekkert að aðhafast í e-u: no tenir res a veure en una cosa ~ tenir alguna cosa a veure en una cosa (hafa eitthvað / ekkert með e-ð að gera)
◊ skömmu eftir aftökuna voru þau horfin. Í skjölum hins röggsama yfirvalds í Hvammi , Björns Blöndals, er hvergi stafur um þetta, eða að hann hafi eitthvað aðhafst í því máli: Els caps, poc després de l'execució, van haver desaparegut. En els documents d'en Björn Blöndal, l'enèrgica autoritat de Hvammur, no s'hi troba ni una sola paraula al respecte ni tampoc que hi hagués fet res en aquest afer
♦ hvað ertu að aðhafast?: què fas?, què estàs fent?
♦ þeir aðhafast ekkert: no estan fent res
að·hald <n. -halds, no comptable>:
1. (stuðningursuport m (recolzament, sosteniment)
2. (taumhaldcontrol m (fre, i, de manera especial, fre a les desespeses, austeritat)
♦ aðhald í útlánum: retallada dels crèdits, control creditici
♦ aðhald í efnahagsmálum: restriccions econòmiques, mesures d'austeritat en matèria econòmica
♦ beita aðhaldi við e-n: posar algú sota control, lligar curt algú
aðhalds·aðgerðir <f.pl -aðgerða>:
mesures f.pl d'austeritat, accions f.pl d'estalvi
að·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:
1. (það að hlæja að einhverju) irrisió f (fet de riure-se'n d'una cosa; rialles, esp. de befa o mofa)
2. (aðhlátursefni[objecte m de la] riota f
♦ verða að aðhlátri: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota
♦ verða sér til aðhláturs: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota
aðhláturs·efni <n. -efnis, no comptable>:
riota f
♦ vera aðhlátursefni: ésser la riota
að·hlynning <f. -hlynningar, no comptable>:
1. (umönnunesment m (cura, atenció, sol·licituds amb o envers)
♦ aðhlynning að e-u: la cura d'una cosa
2. (stuðningurfoment m (suport)
♦ aðhlynning að skáldskap: foment de la poesia
að·hlægi <n. -hlægis, no comptable>:
riota f
að·hyllast <-hyllist ~ -hyllumst | -hylltist ~ -hylltumst | -hyllste-ð>:
1. (taka trúabraçar una cosa (unir-se, adherir-se o seguir una fe, religió, corrent artístic o literari, idea, creença, posar-se del costat d'un moviment ideològic o polític etc.)
◊ fyrir því aðhyllist lýðurinn þá og teygar (ʝimˈmāt͡sū, יִמָּצוּ) gnóttir vatns: vet ací la raó per la qual el poble es posa de llur costat i beu [llur] aigua abundantment [i amb avidesa] (l'original fa: lāˈχēn   ʝāˈʃīβ   (ʝāˈʃūβ)   ʕamˈmō   hăˈlom;   ū-ˈmēj   māˈlēʔ   ʝimˈmāt͡sū   ˈlā-mō, לָכֵן יָשִׁיב (יָשׁוּב) עַמּוֹ הֲלֹם; וּמֵי מָלֵא יִמָּצוּ לָמוֹ)
♦ aðhyllast skoðun: unir-se a una opinió
♦ aðhyllast trú: abraçar una nova fe
2. (um dýrðlingprofessar devoció a algú, venerar algú (sant, santa)
◊ látum oss því skyldra þykkja hann at athyllast, sem vér heyrum fleira dýrðligt frá honum sagt, bæði af lífi hans ok jartegnagjǫrð, hversu almáttigr Guð lét sér sóma hans dýrð at birta fyrir mǫnnum: Considerem-nos més obligats encara a professar-li la nostra devoció així com sentim a contar-ne moltes de coses glorioses, tant referents a la seva vida com als miracles que ha fet - la forma com Déu totpoderós ha cregut oportú (cf. Baetke 1987, pàg. 587: láta sér e-t sóma ‘für sich passend, angemessen finden, sich in etwas finden, sich etwas gefallen lassen’) mostrar la glòria de Sant Jón davant els homes
að·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæfte-ð>:
adequar una cosa, adaptar una cosa
♦ aðhæfa e-ð að e-u: adaptar una cosa a...
að·hæfing <f. -hæfingar, no comptable>:
adequació m, adaptament m
aðild <f. aðildar, aðildir>:
qualitat f de membre (o: soci; o: afiliat)
aðildar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m membre
aðildar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:
<JURtractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés
aðili¹ <m. aðilja, aðiljar>:
variant de aðili² ‘soci, membre’
aðili² <m. aðila, aðilar>:
1. <GEN soci m, sòcia f, afiliat m, afiliada f, membre m & f
2. <JURpart f
að·kall <n. -kalls, -köll>:
demanda f, reclamació
♦ gera aðkall til e-s: reclamar una cosa
að·kallandi, -kallandi, -kallandi <adj.>:
urgent, que és de la màxima importància
♦ það er ekki aðkallandi: això no urgeix pas, això no és urgent (pot esperar)
♦ það er aðkallandi að <+ inf.>urgeix [de] <+ inf.>, és urgent [de] <+ inf. (cal fer-se, és peremptori)
að·kast <n. -kasts, -köst>:
crítiques f.pl, atacs m.pl [de reprovació] (sovint en forma de befes o burles)
♦ verða fyrir aðkasti í skóla vegna...: ésser l'objecte d'atacs de burla a l'escola a causa de...
aðkasts·horn <n. -horns, -horn>:
<FÍSangle m d'incidència
að·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
ram m, principi m (de malaltia)
♦ aðkenning að (o: af) köldu: una mica de febre amb calfreds
♦ fá aðkenningu að (o: af) slaginu: va tenir un lleuger atac de feridura
að·koma <f. -komu, no comptable>:
arribada f (de visitant, d'hoste)
♦ það var ljót aðkoma: <LOC FIGla visió que se'ls oferia a la vista era desastrosa (el que hom hi podia veure, p.e., a l'indret d'un accident, era desatrós)
að·komandi <m. -komanda, -komendur>:
foraster m, forastera f
að·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
foraster -a
að·kominn, -komin, -komið <adj.>:
foraster -a
aðkomu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
visitant f (hoste)
aðkomu·maður <m. -manns, -menn>:
visitant m & f (hoste)
að·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
1. (þrýstingpressió f (força que prem)
♦ aðkreppa að e-u: pressió sobre una cosa
2. (þrengsliestretor f (manca de lloc)
3. (vandræðidestret m, pressura f (dificultat, problema)
að·krepptur, -kreppt, -kreppt <adj.>:
1. (þröngurestret -a (premut)
2. (innilukturtancat -ada en un espai clos (confinat, reclús)
3. (í vandræðumen un destret, en dificultats (aclaparat, en estretors)
4. (um aðstæðurmolt compromès -esa, molt difícil, molt apurat -ada (cast., ekki ritm./no lit. (circumstàncies, situació)
aðla <aðla ~ öðlum | aðlaði ~ öðluðum | aðlaðe-n>:
ennoblir algú
að·laðandi, -laðandi, -laðandi <adj.>:
1. (þekkilegur) atractiu -iva (de bon veure, agradós)
◊ þú ert sú sem þeir leita að: ung, gáfuð, aðlaðandi, og eins og við vitum bæði, með góða kímnigáfu: ets la qui cerquen: jove, llesta, atractiva, i, com tots dos sabem, amb bon sentit de l'humor
2. (geðfelldur) agradable, simpàtic -a (encantador, afable)
að·laga <-laga ~ -lögum | -lagaði ~ -löguðum | -lagaðe-ð að e-u>:
advertir algú contra una cosa
♦ aðlaga aðferð að verkefni: adaptar un mètode a un projecte
♦ aðlaga sig e-u: adaptar-se a una cosa
að·lagast <-lagast ~ -lögumst | -lagaðist ~ -löguðumst | -lagaste-u>:
adaptar-se a una cosa
að·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:
inducció f
aðleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode inductiu
að·liggjandi, -liggjandi, -liggjandi <adj.>:
colindant
að·líðandi, -líðandi, -líðandi <adj.>:
que fa una baixada suau, baixant en pendent suau
að·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
contigu -igua
að·löðun <f. -löðunar, no comptable>:
atractiu m (encant)
að·lögun <f. -lögunar, pl. no hab.>:
1. <GENadaptació f
2. (að félagiintegració f (social)
♦ [virk] aðlögun að samfélaginu: integració [activa] a la societat
♦ félagsleg aðlögun: integració social
3. (lagfæring, stillingajustament m (ajust, ajustatge)
♦ aðlögun að gæðum: ajustament de la qualitat
4. (að nýju loftslagi, landi o.s.fr.aclimatació m (aclimatament)
aðlögunar·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
procés m (fl./pl.: processos) d'adaptació
aðlögunar·geta <f. -getu, pl. no hab.>:
capacitat f d'adaptació
aðlögunar·gildi <n. -gildis, -gildi>:
valor adaptatiu
aðlögunar·hæfni <f. -hæfni, pl. no hab.>:
adaptabilitat f
aðlögunar·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
adaptable
aðlögunar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
període m d'adaptació
aðlögunar·vanda <m. -vanda, -vandar>:
dificultat f d'adaptació
aðlögunar·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema m d'integració
aðmíráll <m. aðmíráls, aðmírálar>:
almirall m
að·njótandi, -njótandi, -njótandi <adj.>:
que frueix de l'ús d'una cosa
♦ verða aðnjótandi e-s: fruir d'una cosa
◊ í þessu trausti var það ásetningur minn að koma fyrst til yðar, til þess að þér skylduð verða tvöfaldrar gleði aðnjótandi: amb aquesta confiança era el meu propòsit de venir primer a trobar-vos, perquè fruíssiu d'una doble alegria
aðra:
ac. f. sg. & ac. m. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”
aðrar:
nom. & ac. f. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”
að·rein <f. -reinar, -reinar>:
carril m d'accés (o: incorporació)
að·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:
afluent m
að·rétta <f. -réttu, pl. no hab.>:
1. (skammirinjúries f.pl, invectives f.pl, atabuix m (Mall. (renyada forta)
2. (gjöf, það sem einhver réttir að e-mlliurament m (regal, present & allò que es dóna a algú)
◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el cos que li acabaven de lliurar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior), la ruenesa va esclatar en plors, de manera que se la veia molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol
aðrir:
nom. m. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”
að·sendur, -send, -sent <adj.>:
tramès -esa, enviat -ada
að·setur <n. -seturs, -setur>:
[lloc m de] residència f (domicili
♦ tilkynna um aðsetur til bæjarskrifstofunnar: donar-se d'alta en el padró municipal 
aðseturs·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de residència
aðseturs·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
empadronament m (alta en el padró d’una ciutat o vila
♦ eyðublöð fyrir aðseturstilkynningar: formularis d'empadronament 
að·sig <n. -sigs, -sig>:
[lent] acostament m 
♦ vera í aðsigi: ésser imminent 
að·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:
parsimoniós -osa, ranci rància (en les despeses)
að·sjálni <f. -sjálni, pl. no hab.>:
parsimònia f (en les despeses)
að·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>
separat -ada   (apartat, segregat)
◊ aðskilin herbergi: cambres separades
◊ tveggja manna herbergi með aðskildum rúmum: habitació doble amb llits separats
að·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skiliðe-ð ~ e-n>:
separar una cosa ~ algú
♦ ...í blíðu og stríðu uns dauðinn aðskilur ykkur: ...en l'alegria i la tristesa fins que la mort no us separi
♦ aðskilja e-ð frá e-u: separar una cosa de...
aðskiljan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem skilja má aðseparable (escindible, divisible d'un tot)
2. aðskiljanlegir, aðskiljanlegar, aðskiljanleg(mismunandi, ýmiskonardiversos -es, diferents (múltiples, varis)
aðskilnaðar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
(í þjóðfræðiritu m de separació (en etnologia)
aðskilnaðar·klettur <m. -kletts, no comptable>:
<RELIGroca f de les separacions (ˈsεlaʕ hammaḥləˈqōθ, סֶלַע הַמַּחְלְקוֹת)
aðskilnaðar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
1. <HIST = kynþáttaaðskilnaðurapartheid m
2. (í Bandaríkjumsegregacionisme m (als Estats Units)
að·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:
1. <GENseparació f
◊ og ég vil gjöra aðskilnað milli míns fólks og þíns fólks. Á morgun skal þetta tákn verða: separaré el meu poble del teu poble. Demà serà aquest prodigi
♦ aðskilnaður e-s bæjarsvæðis frá bæjarfélaginu: separació d'una cosa d'una altra
♦ aðskilnaður e-s bæjarsvæðis frá bæjarfélaginu: segregació d'un territori d'un municipi
♦ aðskilnaður frá Guði: apartament de Déu, separació de Déu
♦ aðskilnaður grunnnets frí Símanum: la separació de Síminn de la seva xarxa telefònica bàsica
♦ aðskilnaður ríkis og kirkju: separació estat i església (o: entre l'estat i l'església)
♦ aðskilnaður kynþátta: segregació racial
2. (hjónaskilnaðurseparació f (de matrimoni o parella)
að·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
cenyit -ida (molt ajustat al cos)
að·sniðinn, -sniðin, -sniðið <adj.>:
[fet -a] a mida (tallat de manera que s'ajusti bé al cos)
aðskota·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
intrús m, intrusa f, estrany m, estranya f
aðskota·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
cos estrany
aðskota·orð <n. -orðs, -orð>:
mot intrús, barbarisme m
aðskota·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història interpolada (o: incisa; o: intercalada) (innskotssaga)
að·sókn <f. -sóknar, pl. no hab.>:
afluència f (de públic, de visitants, de turistes etc.)
♦ aðsókn að e-u: afluència a... (cinema, espectacle, acte etc.)
♦ mikil aðsókn: una gran afluència de públic, una gentada
aðsóps·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
imponent, imposant (esp. de figura, de posat, de bella estampa)
að·spurður, -spurð, -spurt <adj.>:
interrogat -ada  (sobre un tema concret)
♦ aðspurður um e-ð: interrogat sobre una cosa
♦ aðspurður um það sagðist hann... <+ inf.>interrogat sobre això, va declarar que... <+ ind.
að·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
1. (staða & það hvernig e-r stendur að e-u eða e-mposició f (situació, relació, actitud o postura davant algú o davant un afer, una qüestió etc.)
2. (aðstæðurposició f, circumstàncies f.pl (condicions)
♦ eiga hæga aðstöðu: estar en una bona posició, trobar-se ben situat -ada
♦ eiga [óvenju] örðugt aðstöðu: estar en una posició [inusitadament] difícil
♦ vera í örðugri aðstöðu: trobar-se en una posició difícil
að·staðið <supí>:
mot emprat en la locució:
♦ geta aðstaðið e-ð: #1. (geta annastpoder fer una cosa (veure's amb cor i forces per a acabar-la o fer-la)#2. (standast, umbera, þolapoder sofrir una cosa (poder-la resistir, aguantar)
♦ ég get ekki aðstaðið þetta lengur: no ho puc sofrir per més temps
að·standandi <m. -standanda, -standendur>:
1. <GENparent m, familiar m
2. (sá sem stendur að e-uorganitzador m (persona que organitza una cosa)
að·steðjandi, -steðjandi, -steðjandi <adj.>:
que s'acosta ràpidament, que plana (perill)
að·stoð <f. -stoðar, pl. no hab.>:
ajut m
◊ vantar þig aðstoð?: que li cal ajut?
♦ koma e-m til aðstoðar [í e-u]: assistir algú [en una cosa], ajudar algú [en una cosa]
♦ þurfa á aðstoð að halda: haver de menester ajut
að·stoða <-stoða ~ -stoðum | -stoðaði ~ -stoðuðum | -stoðaðe-n>:
ajudar algú  (assistir)
◊ get ég aðstoðað? - nei, takk, ég er bara að skoða: que el puc ajudar? - no, gràcies, només estic mirant
♦ aðstoða við e-ð: col·laborar en una cosa, participar en una cosa
aðstoðar·flugmaður <m. -flugmanns, -flugmenn>:
copilot m (d'avió)
aðstoðar·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:
sotsdirector m, sotsdirectora f 
aðstoðar·framkvæmdastjóri <m. -framkvæmdastjóra, -framkvæmdastjórar>:
subdirector executiu, subdirectora executiva
aðstoðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge assistent m & f
aðstoðar·maður <m.-manns, -menn>:
1. <GENassistent m
2. (í ráðuneyticonseller m ministerial, assessor m ministerial (referendari a ministeris etc.)
3. (í sendiráðiagregat m, agregada f (d'ambaixada)
♦ → deildarstjóri menningarmála “agregat cultural, conseller de cultura” (a ambaixada, consolat)
aðstoðar·prestur <m. -prests, -prestar>:
vicari m
aðstoðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
viceministre m, viceministra f 
aðstoðar·varðstjóri <m. -varðstjóra, -varðstjórar>:
sotsinspector m, sotsinspectora f 
að·streymi <n. -streymis, -streymi>:
afluència f 
♦ aðstreymi fólks: afluència de gent 
♦ aðstreymi lofts: afluència d'aire 
að·stæður <f.pl -stæðna>:
circumstàncies f.pl, condicions f.pl
♦ aðstæður sem auka á saknæmi: <JURcircumstàncies agreujants
♦ við þessar aðstæður: amb aquestes circumstàncies
♦ hagnýta sér aðstæður (o: aðstæðurnar)aprofitar-se de la situació
aðstöðu·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
1. (skattur á rekstrargjöldimpost m a les despeses operatives [de l'empresa] (impost municipal suprimit el 1993)
2. (notkunargjaldtaxa f d'ús (taxa que hom ha de pagar per utilitzar un determinat servei, un producte, unes instal·lacions etc.)
að·súgur <m. -súgs, pl. no hab.>:
(árásatac m [massiu] (esp. escomesa d'una multitud)
◊ og sem þeir komu að tröppunni, hlutu stríðsmennirnir að bera hann fyrir aðsúg fólksins því að mikill fólksfjöldi fylgdi eftir og kölluðu: Af skaf þú þennan: i quan van arribar als esglaons, els soldats hagueren de portar-lo a causa de l'atac de la turba, perquè una gran multitud els seguia cridant: Mata'l!
♦ gera aðsúg að e-m: atacar en massa algú
að·svif <n. -svifs, no comptable>:
(yfirliðesvaniment m, acubament m (Mall.
♦ fá aðsvif: tenir un desmai
að·taug <f. -taugar,-taugar>:
cable m d'alimentació, cable m de connexió
♦ aðtaug hitatækisins: el cable de connexió de l'aparell de calefacció
að·var, -vör, -vart <adj.>:
[en estat d']alerta, alertat -ada
♦ gera e-m aðvart: advertir algú, posar algú en guàrdia, avisar algú
að·vara <-vara ~ -vörum | -varaði ~ -vöruðum | -varaðe-n við e-u>:
advertir algú d'una cosa, alertar algú d'una cosa, avisar algú d'una cosa, prevenir algú contra una cosa
♦ ég aðvara þig: t'ho adverteixo, et previnc
að·varaður, -vöruð, -varað <adj.>:
advertit -ida, avisat -ada, posat -ada en guàrdia
aðventa <f. aðventu, aðventur; pl. poc hab.>:
advent m
♦ jólafasta hefst: fyrsti [sunnudagur] í aðventu: comença l'advent: primer diumenge d'advent
♦ annar [sunnudagur] í aðventu: segon diumenge d'advent
♦ þriðji [sunnudagur] í aðventu: tercer diumenge d'advent
♦ fjórði [sunnudagur] í aðventu: darrer diumenge d'advent
aðventu·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:
calendari m d'advent (jóladagatal; → súkkulaði-dagatal)
aðventu·kerti <n. -kertis, -kerti>:
ciri m d'advent
Els quatre ciris d'advent: han d'ésser de cera d'abella i de color diferent. Cada diumenge se n'encén un, de manera que el dia de Nadal tots quatre estan encesos. Els seus noms són:
spádómskertið el ciri de la profecia
Betlehemskertið el ciri de Betlem
Hirðakertið el ciri dels pastors
Englakertið el ciri dels àngels
aðventu·krans <m. -krans, -kransar>:
corona f d'advent
að·vífandi, -vífandi, -vífandi <adj.>:
mot emprat en la locució:
♦ koma óvífandi: sorgir del no-res i inesperadament, aparèixer d'improvís i com per art de màgia, arribar [totalment] d'improvís
að·vörun <f. -vörunar, -varanir>:
advertiment m, advertència f, avís m
        Aðvörun!: Compte! (o: Atenció!)
aðvörunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
1. <GENsenyal m d'advertència
2. <FIGsenyal m d'alarma (símptoma indicatiu que es pot produir una cosa)
að·þrengdur, -þrengd, -þrengt <adj.>:
en greus dificultats, en un greu destret
af <preposició + datiu>:
de
af hverju?:
per què?
af því að <conjunció causal>:
perquè, ja que, (literari, ritmál) car
afar- <prefixoide adjectival intensificador. En l'ortografia actual s'escriu separat de l'adjectiu, com a mot autònom>:
molt <+ Adj.>, particularment <+ Adj.>, <Adj.> -íssim -a
◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs barst Daníel, sem kallaður var Beltasar, vitrun. Vitrunin var sönn en afar torskilin. Skilning á henni fékk hann í sýn: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat però molt difícil d'entendre. La va comprendre en una visió
afar·mikinn, -mikin, -mikið <adj.>:
ingent, molt gros -ossa
afar·stór, -stór, -stórt <adj.>:
1. (rými, herbergiimmens -a (espai, recinte)
◊ í henni er nýfundinn hellir afarstór: en ella hi ha una cova immensa, acabada de descobrir
2. (hluturenorme (objecte, cosa)
◊ sumar tegundir eru með afarstór augu: algunes espècies tenen uns ulls enormes
af·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -boriðe-ð>:
suportar una cosa, aguantar una cosa
◊ ég afbar ekki sársaukann: no suportava el dolor
♦ ég get ekki afborið þetta: ja no ho aguanto més [això]
af·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
persona f o cosa f que excel·leix
♦ hann er [mikið] afbragð annarra manna: sobresurt [de molt] per damunt els altres homes
◊ satt er það að mikið afbragð er Grettir annarra manna, þeirra er nú er kostur á voru landi, og seint mun hann sóttur vopnum verða ef hann er heill: és ver que en Grettir sobresurt per damunt els altres homes que ara es poden trobar a la nostra terra, i, si està bé i sa, serà difícil vèncer-lo amb les armes
◊ en ær mókollótt var þar með dilki sú er honum þótti mest afbragð í vera fyrir vaxtar sakir: allà hi havia una ovella de cap gris brunenc amb la seva anyella que, per la seva estatura, semblava sobresortir part damunt totes les altres del ramat
afbragðs- <en compostos>:
magnífic -a, excepcional, esplèndid -a
afbragðs·góður, -góð, -gott <adj.>:
superb -a, magnífic -a, excel·lent
afbragðs·maður <m. -manns, -menn>:
persona preeminent
◊ það hefi eg spurt," sagði hann, "að Grettir væri afbragðsmaður fyrir hreysti sakir og hugar en það vissi eg aldrei að hann væri svo fjölkunnigur sem nú sé eg því að þar falla hálfu fleiri sem hann horfir bakinu við: he sentit a dir, va dir, que en Grettir és un home excel·lent pel que fa a valor i coratge, però el que mai no havia sabut és que fos tan versat en màgia com puc veure perquè a la seva esquena en cauen el doble més que al seu davant
◊ hugðu menn að hann mundi afbragðsmaður verða en hann andaðist sextán vetra og er engi saga af honum: la gent creia que seria un home magnífic però va morir quan només tenia setze anys i d'ell no n'hi ha cap saga
afbrigðar·tré <n. -trés, no comptable>:
<RELIGarbre m de transgressió, arbre m de prevaricació (lignum praevaricationis, lignum transgressionis
◊ andstyggð þeiri allri ok óhrǿsi ok leiðendum er þú fékkt fyr afbrigðartréit, þá hefir þú nú gǫrsamliga týnt fyr krosstréit ok mun ǫll gleði þín fyrirfaraz: tota la repulsió i immundícia i fàstic que vas obtenir per l'arbre de la transgressió, ara les has perdudes completament per l'arbre de la creu i tota la teva alegria perirà
af·brigði <n. -brigðis, -brigði>:
varietat f (lingüística etc.)
♦ afbrigði af e-u: una varietat de...
♦ með afbrigðum <+ adj.><adj. +> amb diferència
♦ með afbrigðum góður: de primera, boníssim
af·brigðilegur, -brigðileg, -brigðilegt <adj.>:
1. <GENdivergent
♦ afbrigðilegar skoðanir: opinions divergents
2. (óvenjuleguranormal (que s'aparta del normal, anòmal)
♦ deyja afbrigðilegum dauðdaga: morir de mort no natural
3. (óeðlileguraberrant, pervers -a (que s'aparta del que és natural, antinatural)
♦ afbrigðileg kynhegðun: un comportament sexual aberrant
afbrigði·leiki <m. -leika, no comptable>:
(frábrigðianomalia f
♦ meðfæddur afbrigðileiki á nefskipt: desviació congènita de l'envà nasal
af·brot <n. -brots, -brot>:
1. <GENtransgressió f, falta f
◊ þér voruð dauðir sökum afbrota yðar og umskurnarleysis. En Guð lífgaði yður ásamt honum, þegar hann fyrirgaf oss öll afbrotin: éreu morts a causa de les vostres faltes i de la vostra incircumcisió, però Déu us va fer reviure juntament amb ell, després de perdonar-nos totes les nostres faltes
2. (lögbrotdelicte m (infracció de llei)
♦ gerast sekur um afbrot: cometre un delicte, fer-se culpable d'un delicte
afbrota·fræði <f. -fræði, no comptable>:
criminologia f
afbrota·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
criminòleg m, criminòloga f
afbrota·maður <m. -manns, -menn>:
malfactor m, malfactora f
♦ → síafbrotamaður “delinqüent habitual”
af·brýði <f. -brýði, no comptable>:
gelosia f
afbrýði·samur, -söm, -samt <adj.>:
gelós -osa
♦ vera afbrýðisamur út í e-n: estar gelós d'algú
♦ vera afbrýðisamur [við e-n] vegna e-s: estar gelós [d'algú] per una cosa ~ algú
afbrýði·semi <f. -semi, no comptable>:
gelosia f
♦ drepast úr afbrýðisemi: morir-se de gelosia
♦ þjást af afbrýðisemi: tenir atacs de gelosia, patir de gelosia
af·dalur <m. -dals, -dalir>:
vall remota i apartada, vall aïllada
afdráttar·laus, -laus, -laust <adj.>:
absolut -a
afdrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
greu, de greus conseqüències (p.e., acte)
af·fall <n. -falls, -föll>:
1. (afrás vatnsfalls, kvísl úr öðru straumvatni) curs secundari (corrent lateral que neix d'un riu o d'un corrent més important)
2. (úrgangur) deixalles f.pl (desperdicis, i, esp., els qui es poden donar de menjar als animals del mas)
affalla·laust <adv.>:
sense pèrdues ni perjudicis, sense dany ni menyscapte
af·ferma <-fermi ~ -fermum | -fermdi ~ -fermdum | -fermte-ð>:
descarregar un vaixell (i, per extensió, qualsevol altre vehicle)
♦ afferma skip: descarregar un vaixell
af·ferming <f. -fermingar, pl. no hab.>:
descàrrega f (de vaixell)
af·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
(rógur, bakmæli) maldiença f (denigració, difamació)
affríkati <m. affríkata, affríkatar>:
<GRAMafricada f (tvæhljóð)
af·frysta <-frysti ~ -frystum | -frysti ~ -frystum | -fryste-ð>:
descongelar una cosa
◊ affrysta frystihólfið: descongelar el congelador
af·föll <n.pl -falla>:
1. (afsláttur, lækkun á verði, frádráttur) rebaixa f (descompte)
2. (tap) pèrdues f.pl (danys, menyscapte, esp. de tipus econòmic)
♦ selja e-ð með afföllum: vendre una cosa perdent-hi (vendre a un preu rebaixat, per dessota del preu de cost)
◊ "þú munt gera ambáttina ódýra," sagði Karl. Brynjúlfur sagði: "Ei nenni eg að selja hana með afföllum, heldur mun eg kvelja hana til dauða": "ven-me barata l'esclava", va dir en Karl. En Brynjúlfur li va replicar: "no tinc cap gana de vendre-la perdent-hi, abans la torturaré fins a matar-la"
3. (af verðbréfum) caiguda f, baixada f (minusvàlua, al final de la jornada borsària, resultant de la diferència entre el valor nominal i el valor de mercat final d'accions borsàries, lletres de canvi etc. & pèrdua del valor econòmic d'una cosa)
♦ afföll á húsbréfum (o: afföll húsbréfa; o: afföll af húsbréfum)caiguda de les accions immobiliàries
4. (endar á uppistöðuþræði) serrells m.pl de l'ordit (caps dels fils d'ordit que s'han de retallar fins a la voraviu de la tela un cop acabada de fer aquesta al teler tradicional)
♦ láta e-ð mæta afföllum: <LOC FIG = láta e-ð sitja á hakanumdesentendre's d'una cosa, <FAMdeixar aparcada una cosa
af·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
(afargamall) vellíssim -a (ancià, entrat en anys)
◊ Kolbjörn átti móður er Skrukka hét. Hún var hið mesta tröll og þá þó afgömul. Vildi Kolbjörn ekki að hún væri í þys þeirra og ónáðum. Var hún í afhelli einum: en Kolbjörn tenia una mare que es deia Skrukka. Era la trol més gran que hi havia, encara que llavors ja era vellíssima. En Kolbjörn no volia que ella fos en aquell xivarri i avalot d'ells, de manera que ella romania a una cova lateral
◊ slíkt er illa mælt að sneiða honum afgömlum er engi hefir áður til orðið dugandi maður. Megið þér og það vita að hann er karlmaður því að hann hefir sonu átt við konu sinni. Hafa fáir vorir frændur legið óbættir hjá garði vorum svo að vér höfum eigi hefnt: no està bé parlar d'aquesta manera i fer befa d'ell que ja és ancià i ningú que hagi estat un home condret ho havia fet mai abans. Podeu estar-ne ben segurs que ell és un home, car ha tingut fills amb la seva dona i pocs han estat els nostres parents que han restat estesos al nostre mas i a qui nosaltres no hàgim venjat si quedaven sense reparació
◊ er hér hestur fyrir ofan garð er þeir sveinarnir kalla Dött. Hann er grár að lit, afgamall og baksár og hefir jafnan legið afvelta hingað til. En nú hefir hann verið á moðum nokkura daga og ætla eg hann batnað hafa. Far þú heim með hestinn ef þú vilt og eig: assuquinos, just davant la tanca del nostre camp de fenàs, hi ha un cavall que els missatges anomenen Döttur. Té la capa de color gris, és vellíssim i té l'esquena nafrada i fins ara ha estat incapaç de tornar-se a aixecar, però s'ha estat alimentant durant un parell de dies de roïssos de palla i fenàs i crec que deu haver-se recuperat. Si vols, te'n pots anar a casa amb aquest cavall i quedar-te'l
◊ en ek ræð þér, rytta afgǫmul, at þú farir eigi þangat, ok ver heldr heima at gæta Parísborgar ok annarra borga þinna ok svá kastala, svá at hvárki fljúgi þar í kráka né pía, ok eigi aðrir úhreinir fuglar, fyrir því at þat sé ek á þér, at aldri muntu orrostu halda síðan né snildarbrǫgð gera: i t'aconsello, criatura vellarda i inútil, que no hi vagis, sinó que et quedis a casa vigilant i guardant París i les teves altres ciutats i castells, de manera que no hi entrin volant ni cornelles ni pigues ni d'altres ocellots impurs perquè quan et miro veig en tu que a partir d'ara ja mai més no tornaràs a entaular batalla ni a dur a terme proeses
af·gangs <adv. & prefixoide>:
(umfram, að leyfum, aflögum) de sobra, de més, de sobres (excedent, sobrer, sobrancer, sobrant, que sobra)
♦ hafa e-ð afgangs: sobrar una cosa a algú, tenir una cosa sobrera
◊ frá því er byrjað var á að færa gjafir í musteri Drottins, höfum vér etið oss sadda og haft þó afar mikið afgangs, því að Drottinn hefir blessað lýð sinn, svo að vér höfum þessi kynstur afgangs: des que es va començar a portar les ofrenes al temple de Jahvè, hem menjat fins a atipar-nos i encara ens ha sobrat moltíssim de menjar, perquè Jahvè ha beneït el seu poble, de manera que tenim aquí aquesta enorme quantitat que en resta
◊ en er þeir mældu það í gómer-máli (= בָעֹמֶר) עֹמֶר)), hafði sá ekkert afgangs, sem miklu hafði safnað, og þann skorti ekki, sem litlu hafði safnað, heldur hafði hver safnað eftir því sem hann þurfti sér til fæðu: i quan ho mesuraren amb el gómor, i, ni als qui n'havien aplegat molt els en sobrava, ni als qui n'havien aplegat poc els en faltava, sinó que cadascú n'havia aplegat segons el que li calia per nodrir-se
♦ vera afgangs: sobrar, restar sobrant, quedar (present i passat)
◊ helmingnum af því brenndi ég í eldi, ég bakaði brauð við glæðurnar, steikti kjöt og át; og svo ætti ég að fara að búa til andstyggilegt líkneski af því, sem afgangs er, og falla á kné fyrir trédrumbi!: n'he cremat la meitat al foc, he cuit el pa damunt el caliu, he rostit la carn i l'he menjada, i amb el que n'ha sobrat prepararé una efígie abominable i em prosternaré davant un bocí de fusta!
◊ lét fólkið þá af að færa gjafir. Var þá gnógt verkefni (= וְהַמְּלָאכָה) מְלָאכָה)fyrir þá til alls þess, er gjöra þurfti, og jafnvel nokkuð afgangs: i llavors el poble va deixar de portar-hi ofrenes, ja que n'hi havia prou material per a ells, i de sobres i tot, per a fer tot el treball que calia fer-hi
♦ verða afgangs: sobrar, restar sobrant, quedar (futur i futur en el passat)
◊ sjá, það sem afgangs varð, er nú sett fyrir þig. Et, því að á hinum ákveðna tíma (= לַמּוֹעֵדvar það geymt þér, þá er sagt var: Ég hefi boðið fólkinu!: guaita: el que va sobrar, se t'ha posat al teu davant. Menja, car t'ho varen estotjar per a tu al moment assenyalat, quan es va dir: he convidat la gent!
afgangs·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:
romanent m
af·gangur¹ <m. -gangs, -gangar>:
1. <GEN> restes f.pl
◊ ég spyr ekki aftur: hvar er afgangurinn af fjölskyldu þinni?: no t'ho tornaré a preguntar: on és la resta de la teva família?
♦ afgangur af matnum: restes del menjar
2. (ofgnótt) excedent m (sobrant, quantitat sobrera)
♦ eigðu afganginn: queda't amb la resta
♦ afgangurinn er þitt mál: <LOC FIGla resta és cosa teva
♦ með afgöngum: en abundor, en abundància
◊ þá kom vetur mikill svo að gerði jarðbönn en Stórólfur hafði fénaðar mart og tók þá að draga fast að heyjum hans er á leið svo að hann þóttist sjá fyrir að hann mundi fella fénað sinn ef öngra bragða væri í leitað því að hey kunni hvergi að fá í byggðinni utan Dufþakur hafði hey með afgöngum og vildi við öngan af standa: l'hivern que va arribar va ésser un hivern tan rigorós que les pastures es varen congelar, de manera que el bestiar no hi podia anar a pasturar. L'Stórólfur tenia molt de bestiar, de manera que les seves reserves de fenàs varen començar a minvar ràpidament a mesura que anava passant el temps fins que ja va veure arribat el moment que hauria d'escorxar el seu bestiar tret que hi pogués trobar cap solució, ja que en tota la comarca era impossible de trobar més fenàs tret del d'en Dufþakur, que en tenia en abundància però que no volia vendre'n ni donar-ne a ningú
< af·gangur² <m. -gangs, pl. no hab.>:
(dauði) traspàs m
Afgani <m. Afgana, Afganar>:
afganès m, afganesa f
Afganistan <n. Afganistan (o: Afganistans), no comptable>:
[l']Afganistan m
Afganistan·stríðið <n. -stríðsins, no comptable>:
la guerra de l'Afganistan
afganskur, afgönsk, afganskt <adj.>:
afganès -esa
af·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
1. (afstigur) carrer lateral (no principal: adjacent, que neix d'un carrer més important)
2. (villistigur) camí secundari (via, camí, carrer apartat, mig amagat etc.)
af·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gerte-ð>:
1. (fullráða, fastráða) decidir una cosa (determinar, resoldre)
2. <(fremja) cometre una cosa (falta, crim etc.)
3. <(misgera) actuar malament (faltar contra o transgredir)
af·gerandi, -gerandi, -gerandi <adj.>:
(sem ræður úrslitum) decisiu -iva (determinant)
♦ afgerandi augnablik: moment decisiu
♦ á afgerandi augnablik[i]: en el moment decisiu
♦ afgerandi áhrif: una influència crucial
♦ afgerandi meirihluti: una majoria decisiva (o: determinant)
♦ afgerandi nei: un no categòric (o: rotund)
♦ afgerandi sönnun: una prova concloent
♦ afgerandi vilji þjóðarinnar: la categòrica voluntat de la nació
♦ hafa afgerandi forystu: tenir una neta capdavantera
♦ taka afgerandi forystu í e-u: aconseguir una posició capdavantera determinant
♦ vera með afgerandi forystu í e-u: tenir una rotunda capdavantera en una cosa
♦ vera afgerandi fyrir e-n: ésser decisiu per a algú, ésser de vital importància per a algú
af·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (ranglæti, móðgun o.s.fr.) tort m (de particular a particular)
◊ Bergur kvaðst eigi mundu fébætur taka og því að eins sættast að Jökull gengi undir þrjú jarðarmen sem þá var siður eftir stórar afgerðir "og sýna svo lítillæti við mig": en Bergur va dir que no acceptaria pas diners com a compensació, i que només donaria el cas per finiquitat si en Jökull passava per dessota de tres garlandes d'herbei aixecat (és a dir, que es posés de quatre grapes davant ell, ja que no era possible passar d'una altra manera per dessota de l'herbei aixecat tal com era costum després de grans ofenses "mostrant-me així la seva humilitat envers mi"
2. (afbrot, lagabrot) delicte m (infracció contra les lleis)
◊ rǫ́ð ok reiðiorð Egða grams stóðusk á ýmsum borðum Jórdánar; þat rann svikum manna; þjóð fekk enn vísan váða fyr sanna afgørð - [þjóð] gat illa frá stilli. [klofastef]: Hafi ǫnd ríks Haralds vist um aldr með Kristi ofar lǫndum þars vel líkar: el control i les paraules d'ira del rei dels agderesos es van imposar a banda i banda del Jordà. Això va acabar amb la traïció dels homes. El poble encara hi va rebre un inevitable estrall (= com a càstig del reipel delicte provat - hi va rebre mal del rei. [klofastef]: que l'ànima del poderós Haraldr tingui un estatge per sempre amb Crist sobre les terres (= al cel), on l'existència és plaent
afgiftar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<HISTbutlla f d'indulgència, breu m d'indulgències
af·girða <-girði ~ -girðum | -girti ~ -girtum | -girte-ð>:
tancar un espai amb un clos, posar una tanca al voltant d'una cosa
af·girtur, -girt, -girt <adj.>:
1. <GEN> clos -a amb una tanca
2. <FIG> envoltat -ada, enrevoltat -ada (Bal.), <LIT circumdat -ada
♦ vera afgirtur e-u: estar envoltat de... (o: per...)
◊ dalurinn er umgirtur háum fjöllum: la vall està envoltada d'altes muntanyes
3. (einangraður) aïllat -ada (isolat, tancat, clos)
♦ vera afgirtur: estar aïllat
◊ dalurinn er afgirtur á vetrum vegna snjóa: la vall resta aïllada a l'hivern a causa de la neu
♦ verða afgirtur: quedar aïllat
af·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
1. (skattur) contribució f (exacció o tributació)
♦ greiða afgjaldið: pagar la contribució
2. (jarðarafgjald, ábúðareyrir) renda f, terratge m (quantitat que hom paga per l'arrendament de mas, terra etc.)
♦ árlegt afgjald: una renda anual
af·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
que frissa per anar-se'n
♦ afgjarnt verður öfundarfé: <LOC FIGels béns envejats d'un home frissen per passar a mans d'altri
◊ hann kveðst leyna mundu. Án sagði: "Hér mun sannast þat, er sagt er: "Afgjarnt verðr öfundar fé"; týnt er nú hringinum": ell va dir que ho mantindria en secret. L'Án li va respondre: "aquí es farà vera aquella dita que fa ‘els béns envejats d'un home frissen per fugir-li’. Ja podem donar per perdut l'anell"
af·glapi <m. -glapa, -glapar>:
ximple m & f, nici m, nícia f
♦ ómæt eru afglapa orð: <LOC FIGa paraules de nici, orella sorda (lit.: les paraules d'un ximple no tenen cap valor
◊ "hvað er um vinur," segir hann, "hvort hefir Helgi af Skeiði sýnt fólsku mikla við þig? Vil eg biðja að þér leggið niður fyrir mín orð og virðið það engis því að ómæt eru þar afglapa orð": "què està passant, amic meu", li diu, "que potser en Helgi af Skeiði ha demostrat amb tu la seva gran niciesa? Et vull demanar explícitament que retiris el plet i que no li donis gens d'importància [al que t'hagi dit], perquè ‘a paraules de nici, orella de sord’"
af·glöp <n.pl -glapa>:
1. <GEN> disbarats m.pl, bestieses f.pl
2. (miklar yfirsjónir, reginvillur) disbarat m, badada f greu (error, equivocació, falta greu, negligència)
♦ gera afglöp: fer un disbarat
♦ gerast sekur um afglöp í starfinu: cometre una gran badada en la seva feina, <FAM cagar-la (o: espifiar-la) en la seva feina
af·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
1. (viðskiptavinur) atès -esa, despatxat -ada (client)
♦ sjá um afgreiðslu: despatxar, ocupar-se de despatxar als clients
2. (varningur) despatxat -ada (mercaderia, gènere)
3. (mál) enllestit -ida (afer)
af·greiða <-greiði ~ -greiðum | -greiddi ~ -greiddum | -greitt>:
1. <e-n>: (um viðskiptavini) atendre algú, despatxar algú (clients)
♦ afgreiða viðskiptavin: atendre un client
♦ afgreiða á kassa: fer de caixer -a (a supermercat o botiga)
♦ afgreiða í búð: despatxar a una botiga, fer de dependent a una botiga
2. <e-ð>: (um varning) repartir una cosa (fer la distribució o repartiment de mercaderia comanada o adquirida)
♦ afgreiða sendingu: lliurar una tramesa
♦ afgreiða pöntun: servir una comanda
3. <e-ð>: (ganga frá) enllestir una cosa (afer)
♦ afgreiða mál: enllestir un afer
♦ málið er afgreitt: l'afer està tancat, la qüestió està resolta
4. <e-ð>: (lagafrumvarp o.s.fr.) aprovar una cosa (amb votació)
♦ afgreiða tillögu: aprovar una proposta, votar una proposta
♦ málið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei fou aprovat a la tercera votació
af·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
1. (þjónusta) atenció f al client (despatx al client, servei als clients a les botiques i negocis)
♦ sjá um afgreiðslu: despatxar, ocupar-se de despatxar als clients
2. (varnings) repartiment m  (distribució & lliurament de mercaderia comanada)
♦ → flutningsafgreiðsla “expedició de mercaderies”
3. (meðhöndlun) despatx m  (enllestiment d'afer pendent)
♦ afgreiðsla máls: despatx d'un afer (o: assumpte)
♦ e-ð bíður afgreiðslu: una cosa està pendent de resolució, una cosa està en tràmit
4. (afgreiðslulúga) finestreta f  (de segretaria, negociat, caixa etc.)
♦ í afgreiðslunni: a la finestreta
5. (afgreiðsluskrifstofa) secretaria f, segretaria f (Mall.) (enllestiment d'afer pendent)
♦ afgreiðsla háskólans: la segretaria de la universitat
afgreiðslu·borð <n. -borðs, -borð>:
1. finestreta f (a banc, a correus)
2. taulell m, barra f (a bar)
3. mostrador m, taula f d'atenció al públic (a botiga)
afgreiðslu·frestur <m. -frests, pl. no hab.>:
termini m de lliurament, data f de lliurament
afgreiðslu·gjöld <n.pl -gjalda>:
despeses f.pl de lliurament
afgreiðslu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. <GEN> dependenta f
2. (í banka) caixera f  (a supermercats, bancs & caixes)
afgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:
dependent m (a botiga)
afgreiðslu·númer <n. -númers, -númer>:
número m (en una cua)
afgreiðslu·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
oficina f de distribució
afgreiðslu·staður <m. -staðar, -staðir. Dat. pl.: -stöðum>:
[oficina f de] despatx m, oficina f de distribució
afgreiðslu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
1. <GEN> dependenta f
2. (í banka) caixera f  (a supermercats, bancs & caixes)
♦ afgreiðslustúlka sem vinnur (o: er) á kassanum: la caixera
afgreiðslu·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
albarà m de lliurament
afgreiðslu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
1. (opnunartími) horari m d'atenció al client (hores de despatx a les botiques)
2. (afhendingartími) horari m de repartiment (hores de lliurament de mercaderia comanada)
af·guð <m. -guðs, -guðir>:
<RELIG> ídol m, fals déu
af·hellir <m. -hellis, -hellar>:
(hliðarhellir) cova f lateral (cova més petita que neix a la galeria d'una de més grossa)
◊ Kolbjörn átti móður er Skrukka hét. Hún var hið mesta tröll og þá þó afgömul. Vildi Kolbjörn ekki að hún væri í þys þeirra og ónáðum. Var hún í afhelli einum: en Kolbjörn tenia una mare que es deia Skrukka. Era la trol més gran que hi havia, encara que llavors ja era vellíssima. En Kolbjörn no volia que ella fos en aquell xivarri i avalot d'ells, de manera que ella romania a una cova lateral
af·henda <-hendi ~ -hendum | -henti ~ -hentum | -hente-ð>:
lliurar una cosa (fer el lliurament d'una cosa)
◊ hvenær færðu afhent verðlaunin?: quan et faran lliurament del premi?
af·hending <f. -hendingar, -hendingar>:
lliurament m, entrega f (cast.)
afhendingar·dagur <m. -dags, -dagar>:
data f de lliurament
afhendingar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
termini m de lliurament (de comanda)
af·hjúpa <-hjúpa ~ -hjúpum | -hjúpaði ~ -hjúpuðum | -hjúpaðe-ð>:
1. (taka hjúp afdestapar una cosa ~ algú (llevar el vel o la roba que la ~ el tapa, deixar-la / -lo al descobert o nu)
◊ en af því að ég sjálfur afhjúpa Esaú, gjöri ber fylgsni hans, svo að hann getur ekki falið sig, þá verða niðjar hans unnir og frændþjóðir hans og nábúar, og úti er um hann: i perquè sóc jo qui deixo nu Esaú, descobreixo els seus amagatalls, de manera que no pugui ocultar-s'hi; serà vençut pel braç dels seus germans i veïns, i no existirà més
2. (um styttu, minnismerkiinaugurar una cosa (descobrir estàtua, monument)
◊ afhjúpa styttu¹ ~ minnismerki²: inaugurar una estàtua¹ ~ un monument²
3. (láta í ljós, sýnarevelar una cosa (desvelar, palesar, fer visible, donar a conèixer)
♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIGles adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae
4. (fletta ofan af e-u, ljóstra e-u upp umdesemmascarar algú ~ una cosa (posar al descobert, revelar, posar en evidència, destapar escàndol, mentida, crim etc.)
◊ himinninn afhjúpar misgjörð hans, og jörðin gjörir uppreisn í móti honum: els cels descobreixen la seva iniquitat i s'aixeca contra ell la terra
♦ afhjúpa hræsni: <LOC FIGdesemmascarar la hipocresia
af·hvarf <n. -hvarfs, -hvöf>:
1. (fráhvarfdesviació f (apartament, allunyament)
♦ afhvarf frá Guði: allunyament de Déu
2. <(krókurvoltera f (torta, marrada)
◊ afhvarf mikit ǀ er til ills vinar, ǁ þótt á brauto búi; ǁ enn til góðs vinar ǀ liggia gagnvegir, ǁ þótt hann sé firr farinn: gran voltera és la que mena sempre a cal mal amic baldament visqui arran mateix del camí ral; en canvi els camins per anar a cal bon amic són sempre ben drets i curts encara que se n'hagi anat a viure lluny
af·höfða <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðaðe-n>:
decapitar algú
◊ og hann afhöfðaði hann í myrkvastofunni og bar hans höfuð á diski og fékk það stúlkunni, en stúlkan fékk það móður sinni: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare
af·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir >:
decapitació f
◊ síðan voru honum feingin hermannaklæði hans uppverkuð og stígvél þau blaunkuð sem honum hafði tekist að halda fyrir Jóni Marteinssyni. Því næst var látinn koma bartskerasveinn úr staðnum og klippa hár hans og skegg með fínni snikkan uns bóndinn leit út einsog staðarhaldari á messudegi. Hér hlaut að vera vönduð og fögur afhöfðun í vændum í augsýn stórlátra gesta og tignarmanna: després, li van donar la seva roba de soldat, neta i arranjada, i les seves botes, enllustrades, les que ell havia aconseguit de mantenir fora de l'abast d'en Jón Marteinsson. A continuació, feren venir un mosso de barber de l'indret perquè li tallés amb un tall polit els cabells i la barba fins que el pagès tingués l'aspecte d'un ecònom eclesiàstic en un dia de festa. Pel que semblava, s'esperava que la seva fos una decapitació bella i acuradament agençada, en presència d'il·lustres assistents i de gent honorable
afi <m. afa, afar>:
avi m, padrí m (esp. Bal.)
        afi og amma: l'avi i l'àvia, els avis, es padrí i sa padrina  (Bal.)
A4-blaðsíða <f. -blaðsíðu, -blaðsíður>:
DIN-A4 f (FAM fl./pl.: DIN-A quatres)
◊ fyrir prentun á A4-blaðsíðu öðru megin: per a impressió en DIN-A4 per una sola cara
◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4
◊ ég fyllti til dæmis 4 A4-blaðsíður í stærðfræðiprófinu: a l'examen de matemàtiques, per exemple, he omplert 4 DIN-A4
◊ hún skrifaði örugglega 3 A4-blaðsíður: escrivint va omplir amb certesa 3 DIN-A4
◊ hver er lágmarksfjöldi A4 blaðsíðna, meò 12 punkta Times New Roman letri til að verkið geti talist bók?: quina és la quantitat mínima requerida de DIN-A4, escrites amb Times New Roman de 12 punts, perquè l'obra es pugui considerar [un] ‘llibre’?
afkasta·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi¹ <adj.>:
incentivador -a de la producció
afkasta·mesti, -mesta, -mesta <adj.>:
formes febles del superlatiu de afkastamikill, -mikil, -mikið “prolífic; eficient; productiu”
afkasta·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:
1. (höfundur, vísindamaður, listamaðurprolífic -a (escriptor, investigador, artista)
2. (verkfæri, vinnumaður & FIGeficient (eina, treballador & FIG)
◊ góð og afktastamikið skattkerfi: un sistema tributari bo i eficient
◊ vera afkastamikill í vinnu sinni: ésser eficient en la seva feina
3. (vinna, vinnudagurproductiu -iva, profitós -osa (treball, dia de treball)
◊ erfiður en afktastamikill vinnudagur: un dia de treball feixuc però productiu
4. (vélde grans prestacions (màquina)
◊ afktastamikill prentari: una impressora de grans prestacions
5. (uppskeracopiós -osa, abundant (collita)
afkasta·rýr, -rýr, -rýrt <adj.>:
improductiu -iva, de resultats magres
af·kár, -kár, -kárt <adj.>:
1. (fáránlegurestrambòtic -a (estrafolari & rar, estrany)
◊ æ er hér nokkut afkárt inni, ok mun ek taka á mik róðrarhanzka minn: sigui com sigui aquí dins hi ha quelcom d'estrany (hirsut [al tacte](?). Cf. l'arcaic → kár “rull”, agafaré els meus guants de remar (per agafar-ho millor i poder comprovar què és)
2. (vægðarlausferéstec -ega, salvatge (ferotge, que fa feredat, despietat, implacable, cruel)
afkára·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (undarlegur, kynlegurestrambòticament rar -a, grotesc -a (extravagant, estrafolari & rar, estrambòtic)
2. (ósamkvæmur, fáránlegurabsurd -a (incongruent, incoherent)
af·kimi <m. -kima, -kimar>:
racó m, enfonyall m
af·klippa <f. -klippu, -klippur. Gen. pl.: -klippa o: -klippna>:
retall m (de diari)
af·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætte-n>:
desvestir algú, despullar algú
af·klæðast <-klæðist ~ -klæðumst | -klæddist ~ -klæddumst | -klæðst>:
desvestir-se, despullar-se
af·koma <f. -komu, no comptable>:
1. (arðurrendiment m (profit)
2. (efnahaguringressos m.pl (situació econòmica, mitjans econòmics)
af·komandi <m. -komanda, -komendur>:
descendent m & f
♦ skilja ekki eftir sig afkomendur: no deixar descendents, morir sense deixar descendents
afkomu·horfur <f.pl -horfa>:
perspectives f.pl de benefici[s]
af·kvæmi <n. -kvæmis, -kvæmi>:
descendència f
af·kynjun <f. -kynjunar, no comptable>:
1. (úrkynjundegeneració f (fet o acció de degenerar)
2. (það að gera ófrjóa eða ófrjóanesterilització f (conversió en estèril)
af·köst <n.pl -kasta>:
producció f, rendiment m
♦ mikil ~ lítil afköst: alt ~ baix rendiment
afl <m. afls, aflar>:
(eldstæði í smiðjufornal m
♦ bregða e-u fyrir aflinn: posar roenta una cosa escalfant-la a la fornal
afl <n. afls, öfl>:
1. <GENforça f (tant la de les persones com les de la natura & violència, força bruta)
♦ af öllu afli: amb totes les seves forces
♦ rammur í afli: forcegut -uda, de gran força física
♦ öfl náttúrunnar: les forces de la natura
♦ taka e-ð með afli: prendre (o: agafar) una cosa per la força
2. <FÍSpotència f (unitat d'energia, mesurada en watts)
♦ nýta afl fossa: aprofitar la potència de les cascades
♦ → hestafl “cavall de vapor”
afla <afla | aflaði>:
1.<absolut> pescar
        þeir öfluðu vel í dag: avui han tingut bona pesca
2. <e-s> adquirir una cosa (propietats, coneixements)
af·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<RELIGabsolució f
♦ synda aflausn: absolució dels pecats
afláts·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<RELIGbreu m d'indulgència, butlla f d'indulgència
af·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
<GRAMderivat -ada
♦ afleitt orð: [mot] derivat m
af·leiða <f. -leiðu, -leiður. Gen. pl.: -leiðna>:
1. <QUÍM & ECONderivat m
2. <MATquocient m diferencial
afleiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:
deduïble
af·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:
conseqüècia f
♦ afleiðing e-s (o: af e-u)conseqüència de... 
♦ afleiðing þess er sú að <ind.>la conseqüència n'és que <+ ind.>, n'és conseqüència que <+ ind.
♦ afleiðing þess er [sú] að það <ind.>la conseqüència n'és que <+ ind.>, n'és conseqüència que <+ ind.
♦ afleiðingar þess að <inf.> eru: les conseqüències de <+ inf.són...
♦ sem afleiðing e-s: com a conseqüència d'una cosa
♦ eðlileg afleiðing: conseqüència natural (o: lògica)
♦ hafa slæmar afleiðingar: tenir males conseqüències
♦ hafa mikilvægar afleiðingar: tenir greus conseqüències
♦ hafa andstyggilegar ~ óþægilegar afleiðingar: tenir conseqüències desagradables
♦ kenna á afleiðingum e-s: patir les conseqüències d'una cosa
♦ með ófyrirsjáanlegar afleiðingar: amb conseqüències imprevisibles
afleiðingar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMoració consecutiva
afleiðingar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAMconjunció consecutiva
af·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
1. (ályktundeducció f (inferència lògica)
♦ afleiðsla og tilleiðsla: deducció i inducció
♦ rökleg afleiðsla: deducció lògica
2. <GRAM = orðmyndun með for- eð viðskeytumderivació f (formació de mots amb prefixos o sufixos)
♦ afleiðsla orða með viðskeytum: derivació de mots amb sufixos
♦ afleiðsla og samsetning orða: derivació i composició de mots
3. <GRAM = viðskeytt orðderivat m (mot no primitiu)
4. <TÈCN = vatnsafveitaevacuació f (d'aigües)
afleiðslu-¹ <en compostos>:
deductiu -iva
afleiðslu-² <en compostos>:
<GRAMderivatiu -iva
afleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode deductiu
afleiðslu·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:
inferència deductiva
afleiðslu·ending <f. -endingar, -endingar>:
[morfema] derivatiu m
afleiðslu·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:
prefix derivatiu
afleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:
raonament deductiu
afleiðslu·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:
demostració deductiva
afleiðslu·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
sufix derivatiu
afleysinga·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m suplent, professora f suplent
af·létta <-létti ~ -léttum | -létti ~ -léttum | -létte-u>:
<JURfer cessar una cosa
♦ aflétta banni á e-u: suspendre la prohibició d'una cosa
♦ aflétta leynd af e-u: aixecar el secret [oficial] sobre una cosa
♦ aflétta neyðarlögunum: suspendre la llei d'emergència
♦ aflétta sköttum: llevar impostos, reduir impostos
♦ aflétta umsátrinu: aixecar el setge
♦ e-u afléttir: <imp.> una cosa minva, una cosa cessa
◊ veðrinu afléttir: la tempesta amaina
afl·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
mecànica f
♦ aflfræði Newtons: la mecànica de Newton
afl·geymir <m. -geymis, -geymar>:
<TÈCN & ELECTRacumulador m
afl·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
1. <GENfont f d'energia
2. (í ~ fyrir rafmagnstækifont f d'alimentació (d'aparell elèctric)
3. (í ~ fyrir tölvuSAI m (per a pujades/baixades de tensió o apagades de llum)
afli <m. afla, no comptable>:
1. (fiski, veiði & veiddur fiskurpesca f (quantitat de peix capturat)
♦ fá góðan afla: tenir bona pesca, fer bones captures
2. (afrakstur, ávinningurprofit m (guany)
3. (hernaðarfengurbotí m (de guerra)
4. (birgðir, forðiprovisió f (abastament)
♦ mikill afli af matvælum: una gran provisió de queviures
5. (það að aflaadquisició f (fet o acte d'adquirir una cosa)
6. (liðsaflitropes f.pl (forces militars)
♦ draga afla að e-m: reunir (o: aplegar) tropes contra algú
af·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limaðe-ð>:
1. <e-ð>: <MEDamputar una cosa
◊ aflima fót [af legg]: amputar un peu
2. <e-n>: (limlestamutilar algú
◊ jarl kveðst eigi til þeira vita, en Sóti lést mundu aflima hann, ef hann vildi eigi segja til barnanna: el iarl va declarar que ell no en sabia res dels infants, però en Sóti li va dir que el faria mutilar si no li volia dir on eren els infants
◊ franskur lögregluþjónn aflimaði elskhuga eiginkonunnar: un policia francès ha mutilat l'amant de la seva dona
3. <e-ð>: <AGRIpodar una cosa
♦ aflima tré: podar un arbre
af·limun <f. -limunar, -limanir>:
1. <MEDamputació f 
2. <AGRIpoda f 
afl·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
braó m
af·lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýste-u>:
cancel·lar (o: anul·lar una cosa
◊ öllu innanlandsflugi hefur verið aflýst í dag: avui s'han cancel·lat tots els vols nacionals
af·má <-mái ~ -máum | -máði ~ -máðum | -máð>:
1. <e-ð>: <GENesborrar una cosa
♦ afmá e-ð úr huga sér: esborrar una cosa de la seva ment
2. <e-n>: (útrýmaeliminar algú, exterminar algú (anorrear)
♦ afmá e-n [af jörðinni]: esborrar algú de la faç (o: superfície) de la terra
◊ með því að Haman Hamdatason Agagíti, fjandmaður allra Gyðinga, hafði hugsað það ráð upp gegn Gyðingum að eyða þeim og varpað púr, það er hlutkesti, til að afmá þá og eyða þeim, en konungur hafði fyrirskipað með bréfi, þá er Ester gekk fyrir hann, að hið vonda ráð, er hann hafði upphugsað gegn Gyðingum, skyldi honum sjálfum í koll koma og hann og synir hans skyldu festir á gálga, fyrir því voru þessir dagar kallaðir púrím, eftir orðinu púr. Þess vegna - vegna allra orða þessa bréfs, bæði vegna þess, er þeir sjálfir höfðu séð, og hins, er þeir höfðu orðið fyrir - gjörðu Gyðingar það að skyldu og lögleiddu það sem venju, er eigi mætti út af bregða, bæði fyrir sig og niðja sína og alla þá, er sameinuðust þeim, að halda þessa tvo daga helga árlega, samkvæmt fyrirskipuninni um þá og á hinum ákveðna tíma, og að þessara daga skyldi verða minnst og þeir helgir haldnir af hverri kynslóð og hverri ætt, í hverju skattlandi og í hverri borg, svo að þessir púrímdagar skyldu eigi líða undir lok meðal Gyðinga og minning þeirra aldrei í gleymsku falla hjá niðjum þeirra. Og Ester drottning, dóttir Abíhaíls, og Mordekai Gyðingur rituðu bréf og beittu þar öllu valdi sínu til þess að gjöra að lögum þetta annað bréf um púrím. Og hann sendi bréf til allra Gyðinga í skattlöndin hundrað tuttugu og sjö, um allt ríki Ahasverusar, friðar- og sannleiksorð, til þess að lögleiða þessa púrímdaga á hinum ákveðna tíma, eins og Mordekai Gyðingur og Ester drottning höfðu lögleitt þá fyrir þá, eins og þeir höfðu lögleitt ákvæðin um föstur og harmakvein, er þeim skyldi fylgja, fyrir sig og niðja sína. Og skipun Esterar gjörði púrímákvæði þessi að lögum, og var hún rituð í bók: car l'Aman, fill de l'Amadata, l'agagita, enemic de tots els jueus, havia tramat el pla contra els jueus de fer-los perir i havia llançat el pur, és a dir, les sorts a fi d'eliminar-los i exterminar-los, però el rei ordenà [per escrit] amb una carta, per tal com l'Ester s'hi havia presentat al davant, que es fes recaure damunt el cap de l'Aman el malvat pla que ell havia forjat contra els jueus i que hom el pengés, a ell i sos fills, a la forca, i és per aquesta raó que hom anomenà aquests dies purim, de la paraula pur. I és per això -pel contingut d'aquesta carta, així com pel que ells mateixos havien vist i el que els havia passat- que els jueus convertiren en precepte i adoptaren com a costum d'observació obligada, per a ells i per a llurs descendents i per a tots aquells que s'hi unissin [com a prosèlits], de celebrar cada any aquests dos dies, segons el mode que es prescrivia [en aquesta carta] i al temps que s'hi fixava i aquests dies s'havien de recordar i s'havien de celebrar de generació en generació, en el si de cada família, a cada província i a cada vila, de manera que aquests dies de purim no havien de desaparèixer d'entre els jueus ni esvanir-se'n el record entre llurs descendents. La reina Ester, filla de l'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, escriviren una [segona] carta i esmerçaren tota llur autoritat a fi de convertir en llei el contingut d'aquesta segona carta sobre els Purim. I s'enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies del reialme de l'Assuer que contenien paraules [plenes] de pau i de sinceritat perquè adoptessin la celebració preceptiva d'aquests dies de purim al temps fixat, talment com els havien establert el jueu Mardoqueu i la reina Ester per a ells i llur posteritat, igual que feien adoptar les disposicions sobre els dejunis i les lamentacions que els havien d'acompanyar. I l'ordre de l'Ester convertí en llei aquestes disposicions sobre els purim i es va posar per escrit en un llibre
af·mæli <n. -mælis, -mæli>:
aniversari m, natalici m, anys m.pl (Bal.)
        ég á afmæli í dag: avui faig anys
        ég á afmæli [þann] 4. nóvember: faig els anys el 4 de novembre
        fara í afmæli: anar a una festa d'aniversari
        hvenær áttu afmæli?: quan és el teu aniversari? quan fas anys? (Bal.)
        Til hamingju með afmælið! per molts anys! molts d'anys! (Bal.)
♦ hundrað (o: eitt hundraðára afmæli: centenari m
♦ á hundrað afmæli e-s: en el centenari de
♦ fagna eitt hundrað afmæli <= Dat.> e-s: celebrar el [primer] centenari de
♦ í tilefni af hundrað ára afmæli e-s: en ocasió del centenari de...
♦ tvö hundruð ára afmæli: bicentenari m
♦ tveggja alda afmæli: bicentenari m
♦ þrjú hundruð ára afmæli: tricentenari m
♦ þriggja alda afmæli: tricentenari m
◊ Pétursborg fagnar þriggja alda afmæli sínu: Sant Petersburg celebra el seu tricentenari
♦ fjögur hundruð ára afmæli: quadricentenari m
♦ fjögurra alda afmæli: quadricentenari m
afmælis·dagur <m. -dags, -dagar>:
1. dia m del naixement
♦ afmælisdagur er 21-05-68: vaig néixer el 21 del 05 de 1968
2.el dia del natalici, el dia de l'aniversari, es dia que un fa anys (Bal.)
♦ afmælisdagur pabba er [þann] 8. 04.: l'aniversari de mon pare és el 8 d'abril
afmælis·gjöf <f.-gjafir>:
regal d'aniversari
afmælis·hátíð <f. - hátíðar, - hátíðir>
festa f d'aniversari
afmælis·partý, <n. -partýs, -partý>:
festa f d'aniversari
◊ þér er boðið í afmælispartý!: estàs convidat -ada a una festa d'aniversari!
afmælis·veisla <f. -veislu, -veislur>:
festa f d'aniversari
♦ óvænt afmælisveisla: festa sorpresa d'aniversari
af·mennskast <-mennskast ~ -mennskumst | -mennskaðist ~ -mennskuðumst | -mennskast>:
deshumanitzar-se
af·mennskun <f. -mennskunar, no comptable>:
deshumanització f
af·nám <n. -náms, pl. no hab.>:
1. (um lögabolició f, derogació f (de llei)
◊ afnám laga: derogació d'una llei
◊ afnám dauðarefsingar: abolició de la pena de mort
◊ afnám þrælahalds: abolició de l'esclavitud
2. (um skattsupressió f, eliminació f (d'impost)
◊ afnám skatts: supressió d'un impost
3. (um konungs- eða keisaradæmisupressió f (de monarquia o imperi)
◊ afnám konungdæmis: supressió de la monarquia
af·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitaðe-u ~ e-m>:
1. (hafnarenegar d'una cosa, abjurar d'una cosa (renunciar a una cosa)
♦ afneita e-u með eiði: abjurar una cosa (o: d'una cosa)
2. (neita að kannast við, vilja ekki kannast viðrepudiar algú, renegar d'algú (negar-se a mantenir la coneixença o el tracte amb algú, p.e., un membre de la família)
◊ áður en hani galar í dag, muntu þrisvar afneita mér: abans que no canti el gall avui, em negaràs tres vegades
◊ en þeim sem afneitar mér fyrir mönnum, mun afneitað verða fyrir englum Guðs: però aquell qui em negui davant els homes, serà negat davant dels àngels de Déu
♦ afneita sjálfum sér: negar-se a si mateix
◊ hver sem vill fylgja mér, afneiti sjálfum sér: qui em vulgui seguir, que es negui a si mateix
3. <RELIGrenegar [d']una cosa
◊ ...og afneitaði af sömu ákefð kristinni trú: ...i, amb el mateix ímpetu, va renegar [d]el cristianisme
◊ ...og hann skal vera vitni gegn yður, til þess að þér afneitið ekki Guði yðar: ...i ella us farà, doncs, de testimoni, no fos cas que reneguéssiu el vostre Déu
af·neitun <f. -neitunar, -neitanir>:
1. <GENrenúncia f, renunciació f, renunciament m
♦ afneitun með eiði: abjuració f
2. (það að neita að kannast viðnegació f (denegació o desmentiment de conèixer algú o de tenir-hi tracte)
♦ afneitun Péturs: les negacions de Sant Pere
af·nema <-nem ~ -nemum | -nam ~ -námum | -numiðe-ð>:
<JURabolir una cosa, derogar una cosa
◊ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort
◊ afnema lög: abolir una llei, derogar una llei
◊ afnema þrælahald: abolir l'esclavitud
af·not <n.pl -nota>:
1. (gagn, nytjarutilització f (ús)
♦ hafa afnot af e-u: utilitzar una cosa
2. (afnotaréttur af fast- eða landareignumusdefruit m (esp. de béns immobles)
♦ hafa afnot af e-u: tenir l'usdefruit d'una cosa
afnota·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
cànon m d'ús, taxa f d'ús
♦ afnotagjald Ríkisútvarpsins: cànon per la recepció de la ràdio i televisió estatals
afnota·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
[dret m d']usdefruit m, dret m d'ús
♦ eiga afnotarétt af e-u: tenir l'usdefruit d'una cosa
af·numinn, -numin, -numið <adj.>:
derogat -ada, abolit -ida
af·panta <-panta ~ -pöntum | -pantaði ~ -pöntuðum | -pantaðe-ð>:
cancel·lar la comanda d'una cosa, anul·lar la comanda d'una cosa
♦ afpanta flugmiða: cancel·lar un bitllet d'avió
♦ afpanta leikhúsmiða: anul·lar la reserva d'un bitllet de teatre
af·plána <-plána | -plánaði>:
1.   complir (càstig, condemna)
♦ afplána dóm | hegningu: complir una condemna | un càstig
2.  pagar (multa)
♦ afplána sekt: pagar una multa
Afríka <f. Afríku, no comptable>:
Àfrica f
♦ Afríka sunnan Sahara: l'Àfrica subsahariana
Afríki <m. Afríka, Afríkar>:
<variant arcaica de → Afríkumaður “africà, africana”
◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Affríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confinsEspanya
afríku- <en compostos>:
africà -ana
Afríku·búi <m. -búa, -búar>:
africà m, africana f
Afríku·maður <m. -manns, -menn>:
africà m, africana f
afrísk-amerískur, -amerísk, -amrerískt <adj.>:
afro-americà -ana
afrískur, afrísk, afrískt <adj.>:
africà -ana
Afrodite <f. Afrodite, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → Afródíta “Afrodita”
◊ hinn stóri miðreitur sýndi París dæmandi Afrodite eplið: el gran requadre central mostrava Paris atorgant a Afrodita la poma
Afródíta <f. Afródítu, pl. no hab.>:
Afrodita f (Ἀφροδίτη)
af·saka <-saka | -sakaði>:
(biðjast afsökunar & mæla einhverju bótdisculpar, excusar (demanar disculpes & justificar no fer una cosa, assistir a reunió etc.)
◊ hafðu mig afsakaðan: disculpa['m] un segon, sisplau
♦ afsakið: perdoni (o: disculpi
♦ afsakaðu, mér þykir það [svo] leitt: perdoni, em sap [tant de] greu (o: perdoni, ho sento [molt]
♦ ekkert að afsaka!: de res!; a Déu sien dades (Pla de Mall.; no entre les generacions joves (fórmula de resposta a "gràcies!")
♦ afsaka e-ð: disculpar una cosa, excusar una cosa
◊ við getum ekki bent á neitt tilefni, sem gæti afsakað slík ólæti: no podem mostrar cap motiu que pugui disculpar aquest esvalot
♦ afsaka e-ð við e-n: demanar disculpes a algú per una cosa
♦ afsaka sig: disculpar-se, excusar-se
◊ en þeir tóku allir að afsaka sig einum munni: però tots igualment començaren a excusar-se
♦ afsaka sig fyrir e-ð: excusar-se per una cosa
♦ afsaka sig fyrir að <+ inf.>excusar-se per <+ inf.
◊ aldrei gæti ég skammast mín vegna slíks föður né finn ég neina þörf, líkt og margir, til að afsaka mig fyrir að vera sonur leysingja: mai no podria avergonyir-me d'haver tingut un pare així ni sento cap necessitat, a diferència de molts d'altres, de disculpar-me per ésser el fill d'un llibert
♦ afsaka sig fyrir e-m: disculpar-se davant algú
♦ afsaka sig með e-u: disculpar-se al·legant una cosa, excusar-se amb una cosa (adduint-la a tall d'excusa)
◊ afsaka sig með frámunalélegum afsökunum: disculpar-se amb excuses extraordinàries
♦ afsaka sig undan e-u: excusar-se per no poder fer una cosa
♦ biðja e-n að hafa sig afsakaðan [í smástund]: demanar a algú que el disculpi [una estoneta]
◊ ég bið þig, haf mig afsakaðan: et prego que em vulguis excusar
af·sala <-sala ~ -sölum | -salaði ~ -söluðum | -salaðsér e-u>:
renunciar a una cosa
af·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltaðe-ð>:
dessalinitzar una cosa
af·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:
dessalinitzat -ada
◊ afsaltað sjávarvatn: aigua de mar dessalinitzada
afskap·lega <adv. elatiu>:
terriblement, increïblement, extremadament, -íssim -a (emprat davant adjectius)
afskap·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (feiknamikillenorme (ingent, molt gros, immens)
2. (ógurlegurespantós -osa (terrible, esfereïdor)
af·skekktur, -skekkt, -skekkt <adj.>:
apartat -ada, allunyat -ada, remot -a
◊ afskekktur staður, afskekkt eyja: un indret apartat, una illa remota
afskipta·laus, -laus, -laust <adj.>:
indiferent (passiu davant o no afectat per uns fets)
afskipta·leysi <n. -leysis, no comptable>:
indiferència f
◊ andstæða kærleikans er ekki hatrið heldur afskiptaleysið: el contrari de l'amor no és pas l'odi, sinó la indiferència
af·skipti <n.pl -skipta>:
intromissió f, intervenció f
♦ hafa afskipti af e-u: ficar-se en..., entremetre's en, intervenir en...
♦ vara e-n við afskiptum: advertir algú que no es fiqui on no li demanen
af·skrifa <-skrifa ~ -skrifum | -skrifaði ~ -skrifuðum | -skrifaðe-ð>:
1. (afritacopiar una cosa (text)
2. (fyrnaamortitzar una cosa (capital)
3. (um viðskiptakröfurcancel·lar una cosa (deute)
♦ afskrifa lán: cancel·lar un préstec
4. <FIGdonar una cosa per perduda, deixar de comptar amb una cosa
af·skrifaður, -skrifuð, -skrifað <adj.>:
desvaloritzat -ada (o: desvalorat -ada), depreciat -ada
♦ afskrifað samtals: total desvalorització (uppsafnaðar afskriftir)
♦ afskrifaðar tapaðar kröfur: despeses d'acceptacions impagades, despesa comptabilitzada per deutes incobrables, pèrdues per incobrabilitat
af·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
1. (afritcòpia f (de text)
2. (skuldacancel·lació f (anul·lació de deute)
3. (um óáþreifanlegar eigniramortització f (de bé no tangible)
♦ skattalegar afskriftir: deduccions fiscals, amortització a compte dels impostos
4. (um áþreifanlegar eignirdepreciació f, desvalorització (o: desvaloració) f (de bé tangible)
♦ uppsafnaðar afskriftir: desvalorització acumulada
5. (um náttúruauðlindirreducció f, disminució f, minva f (de recursos naturals)
6. afskriftir <f.pl -skrifta>: (fjármunanotkunconsum m de capital [fix], depreciació f del capital (deterioració en la rendibilitat del capital)
afskriftar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m d'amortització
afskriftar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m d'amortització
♦ afskriftarreikningur viðskiptakrafna: [fons de] reserva per a deutes incobrables, reserva f per a incobrables (o: insolvències)
afskriftar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m d'amortització
♦ afskriftarsjóður útlána: [fons de] provisió per a préstecs incobrables
afskriftar·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
base f amortitzable, valor m d'amortització, base f [de referència] d'amortització, base f de depreciació
afskriftar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
coeficient m d'amortització
afskriftar·tími <m. -tíma, no comptable>:
vida f útil d'amortització, vida f útil d'actiu financer, vida f útil amortitzable (o: depreciable)
af·skræma <-skræmi ~ -skræmum | -skræmdi ~ -skræmdum | -skræmte-ð>:
1. (lögundeformar una cosa (forma)
2. (andlitdesfigurar una cosa (cara)
◊ hláturinn er djöfullegur vindur sem afskræmir andlitsdrættina og fær menn til að líkjast öpum: les rialles són un vent diabòlic que deforma les faccions facials i fa que els homes s'assemblin a micos
3. <FIG = rangfæra, skrumskæladistorsionar una cosa (falsejar, tergiversar)
af·skræmdur, -skræmd, -skræmt <adj.>:
deformat -ada
◊ afskræmd antlit: cares desfigurades
af·skræmi <n. -skræmis, -skræmi>:
esguerro m, monstre m de la natura
afskræmis·legur, -leg, -legt <adj.>:
[de cos] esguerrat -ada, [de cos] estrafet -a, [físicament] monstruós -osa
afsl. <abrev. de afsláttur>:
desc. (= descompte)
af·sláttur <m. -sláttar, pl. no hab.>:
descompte m
♦ bjóða e-m e-ð með rúmlega 50% afslætti: oferir una cosa a algú amb un descompte de més del 50%
◊ er afsláttur fyrir börn?: que fan descompte per a infants?
◊ er afsláttur fyrir námsmenn?: que fan descompte als estudiants?
af·staða <f. -stöðu, no comptable>:
1. (lega & viðhorf, skoðunposició f (situació geogràfica & actitud & parer)
♦ taka afstöðu til e-s: prendre posició sobre algú ~ una cosa, posicionar-se sobre algú ~ una cosa
♦ hver er afstaða þín til þessa?: quin és el teu parer al respecte?
♦ skýra frá afstöðu sinni: clarificar la seva posició
2. (samskipti, sambúð, tengslcontactes m.pl (relacions)
♦ afstaða íslensku[nnar] við önnur tungumál: els contactes de l'islandès amb d'altres llengües
3. (í þráttarhyggjutesi f (en dialèctica) (tesa)
♦ afstaða, andstaða og niðurstaða: tesi, antítesi i síntesi
af·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
dimissió f
♦ afhenda afsögn sína: lliurar (o: presentar) la seva dimissió
♦ biðjast afsagnar: sol·licitar la [seva] dimissió
♦ boða afsögn sína: anunciar la seva dimissió
♦ draga afsögn sína til baka: retirar la seva dimissió
♦ krefjast afsagnar e-s: exigir la dimissió d'algú
♦ tilkynna [um] afsögn sína: anunciar la seva dimissió
♦ → segja af sér “presentar la seva dimissió, dimitir”
af·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:
1. (fyrirgefningarbóndisculpa f
♦ biðja e-n afsökunar á e-u: demanar disculpes a alg. per una cosa, demanar perdó a alg. per una cosa
◊ bið þig afsökunar á að <+ inf.>: et demano perdó per <+ inf.
♦ biðjast afsökunar á e-u: demanar disculpes per una cosa, demanar perdó per una cosa
2. (málsbót) excusa f
♦ ég hef enga afsökun: no tinc cap excusa
af·söltun <f. -söltunar, no comptable>:
dessalinització f
◊ afsöltun sjós: dessalinització d'aigua marina
afsöltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
[planta f] dessalinitzadora f
af·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
1. (líflátexecució f (ajusticiament)
♦ aftaka e-s: l'execució d'algú
♦ fresta aftöku: ajornar una execució
♦ aftaka hans fór fram í siðustu víku: la seva execució va tenir lloc la setmana passada
♦ aftaka með hálsjárnakyrkingu: engarrotament m, execució amb el garrot vil
♦ aftaka með raflosti: electrocució f
♦ aftaka í rafmagnsstól: electrocució f, execució a la cadira elèctrica
2. (aflimunamputació f (acte de tallar part del cos)
♦ aftaka limar: amputació d'un membre
3. <(drápmort f (acció de matar algú, homei)
◊ þeir Sigtryggur og Hallvarður höfðu sendiferðir konungs allar bæði innan lands og utan lands og höfðu margar ferðir þær farið, er háskasamlegar voru, bæði til aftöku manna eða fé upp að taka fyrir þeim mönnum, er konungur lætur heimferðir veita: els germans Sigtryggur i Hallvarður havien dut a terme fins llavors tots els encàrrecs que els havia encomanat fer el rei, tant a dins com a fora del país; ja havien fet molts i atzarosos viatges tant per a matar gent com per a agafar el bestiar i els béns d'aquells a qui el rei havia fet assaltar a llurs cases
◊ ...því að hann mælti svo eftir aftöku Bárðar, að hann vildi ekki, að Egill væri hér í landi: ...perquè després de la mort d'en Bard havia dit que no volia pas que l'Egil s'estigués al país
4. <(tjónmenyscapte m (dany, pèrdua)
5. aftökur <f.pl>: (aftakaveðurmaltempsada f (mal temps, temps molt dolent)
af·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið>:
1. <e-ð>: (þverneitarefutar categòricament una cosa (negar o rebutjar rotundament)
2. <e-ð>: (afnemaabolir una cosa (suprimir una cosa)
♦ aftaka e-ð með lögum: abolir legalment una cosa
3. <e-n>: (taka e-n af lífiexecutar algú (ajusticiar)
4. <impers.>: ♦ sem aftekur: amb totes les seves forces
♦ hann æpti hvað aftók cridava que semblava que l'escorxaven
♦ hann reið allt hvað aftók va cavalcar a regna batuda
aftan <adv.:>
1. <um stefnu / expressant direcció> pel darrere, per darrere (Mall.)
♦ koma að aftan (o: aftan frá; o: aftan að): arribar per darrere, venir per darrere
♦ keyra aftan á e-ð: envestir una cosa pel darrere
♦ ráðast aftan að e-m (o: ráðast á e-n aftan frá; o: sækja að e-m aftan frá): atacar algú pel darrere
2. <aftanvert / expressant lloc on> al darrere, darrere (Mall.)
♦ fyrir aftan: al darrere, darrere (Mall.)
♦ fyrir aftan e-ð~e-n: <prep. + ac.darrere [de], darrere (Mall.)
aftaná·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>:
col·lisió f contra la part del darrere del vehicle que circula al davant
aftaní·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
<AUTOMremolc m
aftanmáls·grein <f. -greinar, -greinir>:
nota f final (a llibre, en escrit científic etc.)
<LIT aftann <m. aftans, aftnar>:
vespre m
<LIT aftan·skæra <f. -skæru, -skærur. Gen. pl.: -skæra>:
crepuscle m
aftan·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<RELIGvespres f.pl
aftra <aftra ~ öftrum | aftraði ~ öftruðum | aftrað>:
1. <e-u>: impedir una cosa
◊ þannig var þeim ljúft að reika um, þeir öftruðu ekki fótum sínum, en Drottinn hafði enga þóknun á þeim. Nú minnist hann misgjörðar þeirra og vitjar synda þeirra: d'aquesta manera a ells els agradava anar errant d'un lloc a l'altre, no retenien llurs peus i Jahvè no es complaïa pas en ells. Ara se'n recorda de llurs crims i castiga llurs pecats
◊ eins og villiasna, sem vön er eyðimörkinni, stendur hún á öndinni í girndarbruna sínum, - hver fær aftrað losta hennar? Þeir sem hennar leita, þurfa engir að þreyta sig, þeir finna hana í mánuði hennar: com un onagre que estava avesat al desert, panteixa en l'ardor de la seva passió: qui li impedirà de satisfer la seva voluptat? Tots els qui la cerquen no cal que es fatiguin: la troben en el seu mes
2. <e-m>: impedir algú de fer una cosa
◊ frá skipun vara hans hefi ég ekki vikið, hefi varðveitt í brjósti mér orð munns hans. En hann er samur við sig - hver aftrar honum? Ef hann girnist eitthvað, gjörir hann það: no m'he apartat [mai] de les ordres dels seus llavis i [sempre] he guardat al cor les paraules de sa boca. I ell no canvia mai de parer: qui li'n pot dissuadir? Si desitja fer una cosa, la fa
♦ aftra e-m frá e-u: dissuadir algú d'una cosa, treure una cosa del cap a algú
aftur <adv.>:
1. cap enrere
♦ dragast aftur úrrestar (o: romandre; o: quedar) enrere
♦ líta afturmirar cap enrere
♦ aftur á bak: a reculons
♦ falla aftur á bak: caure d'esquena
♦ fara aftur á bak: anar a reculons
♦ aftur á móti: per contra
♦ aftur og afturrepetides vegades, repetidament, un cop i un altre, manta vegada
♦ aftur og framenvant i enrere, d'un costat a l'altre (fram og aftur)
◊ henni þótti sér það helst ró að hún sæti á hestsbaki en Þórður leiddi undir henni aftur og fram: trobava que el que més sossec (als seus dolors i patimentsli donava era seure a la gropa del cavall i en Þórður la duia amunt i avall, menant el cavall de les regnes
♦ fram og afturenvant i enrere (aftur og fram)
♦ ganga fram og aftur: caminar amunt i avall, anar d'un costat a l'altre
♦ reiða e-n fram og aftur: empènyer algú envant i enrere
◊ en þeir reiddu hann aftur og fram eftir vellinum og rifu af honum klæðin: però ells el van empènyer envant i enrere pel camp i li van arrabassar els vestits
♦ snúa afturtornar enrere (al punt del qual hom ha partit, recular)
♦ vera aftur(lokaðurésser (o: estar) tancat -ada
♦ glugginn er aftur: la finestra és tancada
♦ láta aftur gluggana: tancar les finestres
♦ láttu aftur: tanca la porta
♦ hvað heitir hann [nú] aftur?: <LOC FIGcom es deia?, com era que es deia? (intentant de fer memòria)
2. Pot indicar que l'acció del verb es torna a repetir. En tals casos, cal traduir-se per: tornar a <inf.
♦ við reynum aftur á morgun: ho tornarem a provar demà
♦ ganga aftur<FOLCLtornar a caminar (sortir un mort de la seva tomba) (afturganga)
♦ gerðu það aftur!torna-ho a fer!
♦ aftur! aftur!: una altra vegada! una altra vegada!
♦ opna e-ð afturtornar a obrir una cosa, reobrir una cosa
♦ sofna afturtornar-se a adormir
♦ það rignir afturtorna a ploure
3. Amb alguns verbs, especialment de moviment, la traducció es fa amb tornar
♦ koma afturtornar (a l'indret d'on hom se'n va o se n'ha anat & tornar a visitar)
♦ skila e-u afturtornar (el que hom havia manllevat)
afturábak·gír <m. -gírs, -gírar>:
<AUTOMmarxa f enrere
aftur·bati <m. -bata, pl. no hab.>:
convalescència f
♦ vera í afturbata: estar convalescent
aftur·beygður, -beygð, -beygt <adj.>:
<GRAMreflexiu -iva
♦ afturbeygð sögn: verb reflexiu
♦ afturbeygt fornafn: pronom reflexiu
aftur·beygilegur, -beygileg, -beygilegt <adj.>:
<GRAMreflexiu -iva (afturbeygður)
♦ afturbeygileg sögn: verb reflexiu
aftur·boginn, -bogin, -bogið <adj.>:
torçut -uda  (o: torçat -ada) cap enrere
afturbols- <en compostos>:
<ZOOLabdominal
aftur·bolur <m. -bols, -bolir>:
<ZOOLabdomen m
aftur·elding <f. -eldingar, pl. no hab.>:
[primeres clarors de l']alba f
♦ í (o: undir) afturelding: a trenc d'alba
aftur·endi <m. -enda, -endar>:
1. (bakhlutidarrere m (part posterior)
2. (rassdarreres m.pl, anques f.pl (panera, cul)
aftur·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
recobrat -ada
aftur·fótur <m. -fótar, -fætur>:
<ZOOLpota f de darrere
♦ ganga á afturfótunum hjá e-m: <LOC FIGanar-se'n a rodar, anar-se'n en orris
♦ það gekk allt á fótunum hjá mér: tot m'ha anat guerxo
♦ reisa sig á afturfæturna: #1. <GENposar-se dret -a damunt les potes del darrere#2. <FIGalçar la cresta, rebel·lar-se, posar-se gallet, protestar
♦ standa upp á afturfótunum: aguantar-se dret -a damunt les potes del darrere
♦ það kom allt á afturfótunum út úr honum: <LOC FIGtot el que deia era un galimaties
afturfóta·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
<MEDpart m en què el fetus neix amb els peus pel davant, no pas amb el cap
aftur·för <f. -farar, no comptable>:
1. (hnignundeteriorament m (empitjorament, declivi)
♦ í afturför: <FIGde baixada, en declivi, de capavallada (Mall.
2. (afturferðretrocés m (fl./pl. retrocessos), regressió f (anada cap enrere, reculada, involució)
aftur·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
1. (afturgangurafturganga, terme que, en les creences populars, designa la sortida d'un mort fora de la seva tomba o del seu túmul, normalment per fer mal als vius o per molestar-los. A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinguda
◊ en sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: i uns quants en van fugir a causa de les aparicions de fantasmes i de les revingudes de morts malmorts [que hi havia] (a causa dels morts que tornaven de llurs tombes)
◊ og eftir það tókust af allar afturgöngur að Fróðá og reimleikar: i després d’això, van desaparèixer del mas de Fróðá totes les revingudes de morts malmorts i les aparicions de fantasmes
2. (afturgöngumaðurafturganga, terme que, en les creences populars, designa el mort malmort, això és, el mort que torna de la seva tomba o del seu túmul per fer mal als vius o molestar-los A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinent o [mort] malmort
aftur·gangur <m. -gangs, -gangar>:
<FOLCLafturgangur, aparició d'un mort malmort. A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinguda
◊ tók þá að minnka afturgangur meðan sólargangur var mestur: a mesura que els dies s'anaven allargant (això és, fins al solstici d’estiu), les aparicions del mort s'anaven fent més escadusseres 
◊ ...því að Garði veldur öllum afturgöngum sem hér hafa orðið í vetur: ......per tal com totes les aparicions que hi ha hagut aquí aquest hivern han estat causades pen Garði
aftur·genginn, -gengin, -gengið <adj.>:
<FOLCLrevinent, revingut -uda, malmort -a, dit del mort que surt de la seva tomba i visita els vius
afturgöngu·maður <m. -manns, -menn>:
<FOLCLrevinent m, mort malmort 
aftur·hald <n. -halds, no comptable>:
<POLÍTreacció f (ultraconservadorisme intransigent)
afturhalds·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit reaccionari
afturhalds·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTreaccionari m, reaccionària f (intransigentment ultraconservador)
afturhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:
<POLÍTreaccionari -ària (intransigentment ultraconservador)
afturhalds·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:
retrògrad m, retrògada f, reaccionari m, reaccionària f
aftur·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
roda f del darrere, roda f posterior
aftur·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
revers m (part posterior de moneda, medalla, full)
aftur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
1. <GEN> part f del darrere, part f de darrere (Mall.) (part posterior)
2. (á dýrigropa f, anques f.pl (part posterior de l'esquena d'un animal)
aftur·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:
aleta m posterior (de foca)
aftur·hvarf <n. -hvarfs, no comptable>:
1. (iðrun, viðsnúningur) [re]conversió f (penediment i canvi de forma de vida)
◊ afturhvarf og fyrirgefning synda sinna: la conversió i el perdó dels seus pecats
2. (trúskipti) conversió f (canvi de religió)
◊ og vitnaði bæði fyrir Gyðingum og Grikkjum um afturhvarf til Guðs og trú á Drottin vorn Jesú: i instava grecs i jueus a la conversió a Déu i a creure en el nostre senyor Jesús
◊ og sögðu frá afturhvarfi heiðingjanna og vöktu mikinn fögnuð meðal allra bræðranna: i contaren la conversió dels pagans causant una gran alegria a tots els germans
3. (afturkoma) retorn m  (tornada)
◊ var þá sem oft kann verða, þótt menn séu fræknir og vopndjarfir, ef slög stór fá og komi á flótta, að flestir verða illir afturhvarfs: aleshores va passar el que sovint pot passar si uns homes són derrotats i es donen a la fuga, per més valerosos i ardits amb les armes que hagin pogut ésser: que molts d'ells difícilment poden tornar enrere (i reprendre el combat)
♦ afturhvarf til fortíðar: retorn al passat
aftur·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:
<MEDtercera molar
♦ afturjaxlarnir: les terceres molars
aftur·kalla <-kalla ~ -köllum | -kallaði ~ -kölluðum | -kallaðe-ð>:
1. <GENrevocar una cosa
2. (um leyfi, pöntun o.s.fr.anul·lar una cosa (permís, comanda etc.)
aftur·kast <n. -kasts, no comptable>:
1. <GENfeedback m 
♦ jákvætt ~ neikvætt afturkast: feedback positiu ~ negatiu
2. (endurkast, skopprebot m (acció de rebotar)
3. (endurskinreflexió f (reflex, refracció)
4. <POLÍTreacció f 
aftur·kembdur, -kembd, -kembt <adj.>:
amb els cabells pentinats cap enrere
aftur·kerrtur, -kerrt, -kerrt <adj.>:
1. <GENamb el cap estirat cap enrere
2. (drembinn, fatturestirat -ada (engallat, altiu)
aftur·kippur <m. -kipps, -kippir>:
1. (kippur aftur á bakreculada f (moviment cap enrere, retrocés)
2. (stöðvunaturada f (alto)
♦ afturkippur í sölu: estancament de les vendes
3. (hikindecisió f (dubte, hesitació)
♦ þá kom afturkippur í mig: me n'han vingut dubtes, m'ho he repensat
aftur·koma <f. -komu, no comptable>:
retorn m 
aftur·kræfni <f. -kræfni, no comptable>:
irreversibilitat f 
aftur·kræfur, -kræf, -kræft <adj.>:
recuperable
aftur·kvæmt <adv.>:
que pot tornar
♦ eiga afturkvæmt: #1. <HIST JURtenir permís per a tornar de l'exili#2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives[no] poder tornar (al lloc d'on hom prové, a casa, a la feina etc.)
◊ ævi vor líður hjá eins og skuggi og dauða vorn ber aðeins einu sinni að. Innsigli er þrýst á og enginn á afturkvæmt: la nostra vida passa com una ombra i la nostra mort no torna enrere: queda closa amb segell i ningú no en retorna
◊ því að fá ár munu líða uns ég fer þá för sem enginn á afturkvæmt úr: car pocs anys passaran fins que me'n vagi pel camí del qual ningú no retorna
◊ Agnes og Friðrik voru dæmd til lífláts eins og vitað er, en Sigríður, Þorbjörg Halldórsdóttir, móðir Friðriks, og Daníel Guðmundsson, vinnumaður á Geistaskarði og fyrrum ástmaður Agnesar, voru dæmd til hegningarhúsavinnu í Kaupmannahöfn, en aðeins Þorbjörg átti þaðan afturkvæmt, hin dóu þar bæði eins og fjöldamargir aðrir Íslendingar : l'Agnes i en Friðrik foren condemnats a mort com ja s'ha indicat, però la Sigríður, la Þorbjörg Halldórsdóttir, la mare d'en Friðrik, i en Daníel Guðmundsson, missatge de Geistaskarð i antic amant de l'Agnes, foren condemnats a treballs forçats a Copenhaguen, i d'ells, només en va poder tornar la Þorbjörg, els altres dos hi varen morir, com moltíssims d'altres islandesos més
aftur·köllun <f. -köllunar, no comptable>:
1. <GENrevocació f 
2. (um leyfiretirada f (de permís)
3. (um pöntunanul·lació f, cancel·lació f (de comanda etc.)
aftur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
llum m del darrere
aftur·löpp <f. -lappar, -lappir>:
pota f del darrere 
aftur·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:
amb la part posterior fina, estreta i punteguda
aftur·partur <m. -parts, -partar>:
gropa f, anques f (part posterior d'esquena d'animal, especialment de quadrúpede)
aftur·reka <adj. inv.>:
fet -a romandre enrere, empès -esa cap enrere
♦ gera e-n afturreka: fer tornar enrere algú per on ha vengut, fer girar cua a algú amb les mans buides(refusar d'ajudar-lo, de donar-li el que demana o sol·licita etc.)
◊ sá sem ónýtir tákn lygaranna og gjörir spásagnamennina að fíflum, sem gjörir vitringana afturreka og þekking þeirra að heimsku: [jo sóc] el qui desbarato els senyals dels engalipadors i torno boigs els endevins; [jo sóc] el qui fa recular els savis i faig tornar folla llur ciència
♦ verða afturreka<LOC NÀUTésser empès -esa pel vent o el corrent marí cap enrere
◊ á því fór Flosi utan og varð afturreka í Öxarfjörð: amb ell (amb aquest vaixells'hi va fer a la mar, però la mar el va tornar a empènyer cap a l'Öxarfjörður (fiord de la destral
◊ Refur varð afturreka, og lét konungur drepa hann, en Eyvindur kom í Vopnafjörð og nam fjörðinn allan frá Vestradalsá og bjó í Krossavík hinni iðri; hans son var Þorbjörn: la mar va fer tornar enrere en Refur i el rei el va fer matar, però l'Eyvindur [el roig] va arribar al Vopnafjörður (fiord de les armesi va prendre possessió de tota la part del fiord a partir de la Vestradalsá (Riu de la Vall de l'Oest i va viure a la part més interior de la Krossavík (badia de les creus); el seu fill fou en Þornbjörn
aftur·rúða <f. -rúðu, -rúður. Gen. pl.: -rúðna o: -rúða>:
vidre m del darrere
aftur·rækur, -ræk, -rækt <adj.>:
no admès -esa
♦ gera e-ð afturrækt<LOCfer tornar enrere una cosa, no deixar entrar una cosa
♦ verða afturrækur við próf<LOCno ésser admès a un examen
aftur·segl <n. -segls, -segl>:
<NÀUT[vela f de] messana f, mitjana f
aftur·sigla <f. -siglu, -siglur. Gen. pl.: -siglna>:
<NÀUTpal m de messana
aftur·stafn <m. -stafns, -stafnar>:
<NÀUTpopa f
aftur·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m del darrere
aftur·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
revocable, invalidable
aftur·virkni <f. -virkni, no comptable>:
retroactivitat f 
aftur·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
retroactiu -iva
aftur·þilfar <n. -þilfars, -þilför>:
<NÀUTpont m de popa
af·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
1. (útilokaðurexclòs -osa (no possible)
♦ það er alveg aftækt að gera þettafer això està fora de tota possibilitat, és absolutament impossible fer això
2. <GRAMprivatiu -iva
ó- er aftækt forskeyti: ó- és un prefix privatiu
3. <(lastverður, ámælisverðurreprensible (blasmable)
♦ fátt er aftækt um skapsmuni e-spoca cosa hi ha a dir del caràcter d'algú, poca cosa es pot vituperar del caràcter d'algú
◊ þá spurði konungr Dag: "hvern sér þú skaplǫst minn?" "eigi fæ ek, herra! þat séð, en þóat ek geipi nǫkkut um hversdagliga menn, þá er þat nǫkkut ǫðruvísa, en ek hefi hvárki til vit né skilning; er þat ok ætlan mín, at fátt muni vera aftœkt um yðra skapsmuni...": aleshores el rei li va demanar al Dagr: "quin defecte de caràcter em veus?"; "senyor"[, li va respondre en Dagr,] "això és una cosa que no puc percebre, ja que, per més que pugui dir-hi alguna cosa sobre el d'un home comú, això [que em demaneu] és una cosa força diferent, per a la qual no tinc ni el seny ni el criteri; a més a més tinc per mi que poc és el que un pugui tenir a dir del vostre caràcter
af·tök <n.pl -taka>:
1. (ákveðin neitunrefús categòric, denegació rotunda (rebuig ferm)
♦ hafa aftök um e-ðrefusar categòricament una cosa
2. (hörkufrostforta gelada (temperatures extremament baixes)
aftöku·deild <f. -deildar, -deildir>:
corredor m de la mort
aftöku·pallur <m. -palls, -pallar>:
cadafal m (per a execucions públiques)
aftöku·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GENlloc m de l'execució
2. (aftökupallurpatíbul m (cadafal)
3. (aftökukleficambra f d'execucions (cel·la on es duen a terme execucions)
4. (áningarstaðurparada f (indret on hom s'aturava a descansar i on hom descarregava la somada de les bísties)
aftöku·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
escamot m d'afusellament
af·undinn, -undin, -undið <adj.>:
1. (önuguresquerp -a, sorrut -uda, malcarat -ada, malambrós -osa (Mall.) (aspre de tracte)
◊ gagnvart hreinum ert þú hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert ţú afundinn: ets pur amb el pur però malamorós amb el pervers
2. (fúllyndur, fúllrondinaire, botzinaire, botzinador -a, remugador -a (Bal.) (perpètuament malhumorat, que sempre remuga)
3. (fráhverfurdesafecte -a, desafeccionat -ada  (desencantat amb & oposat, contrari a)
♦ vera afundinn við e-n<LOCfer mala cara a algú
af·urð <f. -urðar, -urðir>:
producte m
♦ afurðir <f.pl>: productes agrícoles i ramaders
af·vanur, -vön, -vant <adj.>:
desacostumat -ada, desavesat -ada
♦ afvanur e-u: desacostumat a una cosa
af·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnaðe-ð>:
posar una cosa en remull (per dessalar-la: carn, bacallà, dulse)
◊ afvatna saltfisk: dessalar bacallà posant-lo en remull, posar bacallà en remull per dessalar-lo
◊ afvatna sölin: posar dulse en remull per dessalar-lo
af·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
dessalat -ada (Mall.) (aliment conservat en sal)
af·vega <adv.>:
fora del camí
♦ elta e-ð afvega: emmenar-se una bèstia (p.e., una ovella)
◊ hét annar Björn en annar Sigurður og mislíkaði Klaufa fjárreksturinn því hann átti á eina með og líkaði honum illa er hún var elt afvega: un es deia Björn i l'altre Sigurður i al Klaufi li va desplaure molt la forma com havien aplegat la guarda d'ovelles perquè ell a la cleda hi tenia una ovella pasturant i el va molestar que ells la se n'haguessin emmenada
♦ fara afvega: apartar-se del bon camí
♦ leiða e-n afvega: apartar algú del bon camí, esgarriar algú
◊ þér hafið fært mér þennan mann og sagt hann leiða fólkið afvega: m'heu dut aquest home dient que subverteix el poble
♦ leiðast afvega: apartar-se del bon camí
afvega·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
apartat -ada del bon camí, esgarriat -ada
afvega·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitte-n>:
apartar algú del bon camí, esgarriar algú
afvega·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
seductor m, seductora f, esgarriador m, esgarriadora f
afvega·leiðast <-leiðist ~ -leiðumst | -leiddist ~ -leiddumst | -leiðst>:
apartar-se del bon camí, esgarriar-se
af·vegur <m. -vegar, -vegir>:
1. <FIGmal camí m
2. (hliðarvegurdesviació f (camí secundari, amagat)
af·velta <adj. inv.>:
tombat -ada i caigut -uda
♦ liggja afvelta: estar estès -esa (pel terra, en el llit etc. i sense poder-se tornar aixecar o fent el gandul)
◊ ef þú sér asna eða uxa bróður þíns liggja afvelta á veginum, þá skalt þú ekki ganga fram hjá þeim: si veus l'ase o el bou de ton germà caigut pel camí, no te'n desentenguis
◊ liggja afvelta í rúminu ~ á gólfinu ~ í sófanum: estar estès -esa damunt el llit ~ pel terra ~ al sofà
af·vikinn, -vikin, -vikið <adj.>:
apartat -ada, retirat -ada (indret)
af·vopna <-vopna ~ -vopnum | -vopnaði ~ -vopnuðum | -vopnaðe-n>:
desarmar algú
◊ afvopna her: desarmar un exèrcit
af·vopnast <-vopnast ~ -vopnumst | -vopnaðist ~ -vopnuðumst | -vopnast>:
desarmar-se
af·vopnun <f. -vopnunar, pl. no hab.>:
desarmament m
afvopnunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f per al desarmament
afvopnunar·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur. Gen. pl.: -ráðstefna>:
conferència f per al desarmament
afvopnunar·viðræður <f.pl -viðræðna ( o: -viðræða)>:
negociacions f.pl per al desarmament
af·vötnun <f. -vötnunar, no comptable>:
1. (það að afvatnadessalatge m (posada en remull de carn, peix o dulse per dessalar-los)
2. (um áfengissjúklingcura f d'abstinència (o: de desintoxicació) (d'alcohòlic)
af·þakka <-þakka ~ -þökkum | -þakkaði ~ -þökkuðum | -þakkaðe-ð>:
declinar una cosa agraint-la
◊ afþakka boð: declinar una invitació tot regraciant-la
♦ ég verð að afþakka: ho agraeixo però em veig obligat a no poder-ho acceptar
< af·þerra¹ <-þerra ~ -þerrum | -þerraði ~ -þerruðum | -þerraðe-ð>:
eixugar una cosa, torcar una cosa (Bal.
◊ afþerra tárin: eixugar les llàgrimes, torcar les llàgrimes (Bal.
< af·þerra² <-þerri ~ -þerrum | -þerrði ~ -þerrðum | -þerrte-ð>:
variant de afþerra¹ ‘eixugar, torcar’
af·þreying <f. -þreyingar, no comptable>:
entreteniment m
♦ hafa e-ð sér til afþreyingar: entretenir-se (o: distreure's) amb una cosa, passar el temps entretenint-se amb una cosa
afþreyingar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura f d'entreteniment (o: d'evasió)
af·þreyttur, -þreytt, -þreytt <adj.>:
descansat -ada (que s'ha recuperat del seu cansament)
◊ útsofinn og afþreyttur: recuperat del cansament i de la son, descansat i amb la son acabada
af·þyrstur, -þyrst, -þyrst <adj.>:
amb la set calmada
af·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
paràsit m, paràsita f
♦ afætur þjóðfélagsins: els paràsits de la societat
♦ vera afæta: viure de la gorra
aga¹ <aga ~ ögum | agaði ~ öguðum | agaðe-n>:
1. <GENdisciplinar algú
2. (refsacastigar algú (a escola, tupant-lo amb canyaferla o verga)
3. (temjadomar (o: domtar; o: adondar) una bèstia (aregar)
aga² <aga ~ ögum | agaði ~ öguðum | agað>:
(vætlatraspuar, eixumorar (líquid)
♦ hér agar öllu saman: <LOC FIGquin desori que hi ha aquí, quin poti-poti que hi ha aquí
aga·blautur, -blaut, -blautt <adj.>:
[completament] xop -a
aga·brot <n. -brots, -brot>:
acte m d'indisciplina, [acte m d']insubordinació f
agaður, öguð, agað <adj.>:
disciplinat -ada
aga·laus, -laus, -laust <adj.>:
indisciplinat -ada
aga·legur, -leg, -legt <adj.>:
terrible, horrorós -osa
aga·leysi <n. -leysis, no comptable>:
indisciplina f, manca f de disciplina
aga·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (refsingarsamurrígid -a, sever -a (que manté la disciplina amb severitat, que castiga amb severitat)
2. (stjórnsamurhàbil a mantenir la disciplina (que sap governar)
3. (ófriðlegur, ófriðsamurturbulent (revoltós)
agat <m. agats, agatar>:
1. <GEOL = frá latínu achātēs í g. dönsku agatàgata f
2. <<GEOL = úr dönsku e. þýsku gagat frá lat. gagātēs, frá gr. γαγάτηςatzabeja f  ( svartaraf)
◊ agat hinn svarti: la negra atzabeja
agat <n. agats, agatsteinar>:
<<GEOLatzabeja f
◊ svarta agatið: la negra atzabeja
Agata <f. Ögutu, pl. no hab.>:
Àgueda f, Àgata f
agat·steinn <m. -steins, -steinar>:
<<GEOLatzabeja f
aga·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
(refsingarvöndurcanya f de castigar, verga f de castigar
agða <f. ögðu, ögður. Gen. pl.: agða>:
trematode m
agg <n. aggs, no comptable>:
(þrætaraons f.pl, baralla f, brega f
aggaða <f. aggöðu, aggöður>:
(rabbínískar kenningar, rabbínískur lærdómuragadà f (fl./pl agadàs og/i agadot(ensenyaments rabínics, אַגָּדָה, אגדה)
◊ halaka og aggaða: halacà i agadà
aggar·steinn <m. -steins, -steinar>:
<<GEOLatzabeja f
agi¹ <m. aga, no comptable>:
disciplina f
♦ hafa [góðan] aga: tenir [una bona] disciplina
♦ halda [uppi] aga: mantenir la disciplina
♦ járnharður¹ ~ harður² agi: una disciplina fèrria¹ ~ dura²
♦ e-m skortir aga [og vilja] til að <+ inf.a algú li manca la suficient disciplina [i la voluntat] per a <+ inf.
♦ → heragi “disciplina militar”
agi² <m. aga, no comptable>:
1. (vætamullena f, moll m, moller m (humitat del sòl)
2. (mýrlendur jarðvegurzona humida (sòl palustre, terreny molt fangós o paludós)
agn <n. agns, ögn>:
esquer m 
agnar·smár, -smá -smátt <adj.>:
minúscul -a, diminut -a
agn·dofa <adj. inv.>:
perplex -a, atònit -a
♦ agndofa yfir e-u: perplex per (o: davantuna cosa
♦ gera e-n agndofa: deixar perplex algú
agn·hald <n. -halds, -höld>:
llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)
agnúi <m. agnúa, agnúar>:
llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)
♦ það eru ýmsir agnúar á þessu: <LOC FIGla cosa té vàries pegues, la cosa té diversos inconvenients
agúrka <f. agúrku, agúrkur. Gen. pl.: agúrkna o: agúrka>:
cogombre m  (fruit de la planta Cucumer sativus, i, esp. el de mena llarga)
Ahasía <m. Ahasía, pl. no hab.>:
Ocozies m (אֲחַזְיָהוּ
Ahasverus <m. Ahasverusar, pl. no hab.>:
Assuer m (אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ)
◊ það bar til á dögum Ahasverusar - það er Ahasverusar þess, er ríkti frá Indlandi til Blálands yfir hundrað tuttugu og sjö skattlöndum - í þá daga er Ahasverus konungur sat á konungsstóli sínum í borginni Súsa, á þriðja ríkisári hans, að hann hélt veislu öllum höfðingjum sínum og þjónum: va succeir en temps d'Assuer, aquell Assuer que regnà des de l'Índia fins a l'Etiòpia sobre cent vint-i-set províncies, aquells dies, doncs, quan el rei Assuer havia pres possessió del seu tron reial a la ciutadella de Susa, l'any tercer del seu regnat, féu un banquet presidit per ell a tots els seus grans oficials i ministres
aín <n. aíns (o: aín), aín>:
ain f,m (lletra hebrea עי"ן ,עַיִן, ע)
aís <n. aíss, pl. no hab.>:
<MÚSla sostingut (nom de nota)
♦ aís dúr (o: aís-dúr)la sostingut major
◊ í aís-dúr: en la sostingut major
♦ aís moll (o: aís-moll)la sostingut menor
◊ í aís-moll: en la sostingut menor
♦ → a “la”
♦ → as “la bemoll”
aka <ek ~ ökum | ók ~ ókum | ekið>:
1. <GENcircular, anar (anar o desplaçar-se amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)
♦ akið hljóðlega: prohibit tocar la bocina! (lit.: circuleu en silenci)
♦ akið hægt: aneu a poc a poc!
♦ akið varlega: conduïu amb compte!; precaució!
♦ kanntu að aka?: saps conduir?; saps menar cotxe? (Mall.
♦ þér megið ekki aka hér: aquí no es pot anar amb cotxe; la circulació amb cotxe en aquesta zona està prohibida
♦ þú ert alveg úti að aka: <LOC FIGno estàs gaire canari (Mall.)
♦ það á ekki úr að aka fyrir honum: <LOC FIGles coses no li volen rutllar
♦ honum á ekki úr að aka: no té mai sort en el que fa, res no li vol rutllar
2. <e-m>portar algú (amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)
◊ ég væri stoltur ef þú ækir mér í leigubíl: estaria orgullós que em portessis amb el teu taxi
♦ aka sér: agitar-se, regirar-se
3. <e-u>conduir un vehicle, menar un vehicle (Mall.) (menar un cotxe o un altre vehicle a motor determinat)
♦ ég ek bíl: condueixo un cotxe, men un cotxe (Mall.
♦ ég ek bílnum: condueixo el cotxe, men el cotxe (Mall.
♦ ég ek bláum Volvo: tinc un volvo blau
4. aka á e-ð: topar amb una cosa, xocar amb una cosa
♦ aka á e-n: topar frontalment amb algú, trepitjar algú amb el cotxe (Mall.
5. aka eftir e-u: circular per...(resseguir una carretera o un camí amb el vehicle)
6. aka fram: anar [al] davant (ésser el primer d'un grup de vehicles)
7. aka framúr [e-u]: avançar, fer un avançament
♦ aka framúr öðrum ökutækjum: avançar d'altres vehicles
♦ bannað að aka framúr: prohibit avançar
8. aka kringum e-ð: evitar una cosa, esquivar una cosa (fer voltera amb el vehicle per no passar per un indret o topar amb una cosa)
9. aka e-ð um koll: atropellar una cosa, tomar una cosa amb el cotxe (Mall.(passar-hi pel damunt amb el cotxe)
10.<aka undan(hörfa [undan e-u]retrocedir lentament, recular lentament
11. aka undan e-u(sleppa, komast undanfugir d'una cosa (amb vehicle)
◊ ók undan lögreglu á 180 km hraða og henti dópi út úr bílnum: va fugir de la policia a 180 km/hora i llençà droga per la finestra del cotxe
12. aka uppremuntar un riu; anar riu amunt (amb barca)
◊ síðan ók hann upp með ánni Rín til móts viđ Ásmund: després, va anar Rin amunt a l'encontre de l'Ásmundr
13. aka útaf [veginum]: sortir de la carretera (esp., com a accident)
14. aka yfir e-n: atropellar algú, trepitjar un cotxe algú (Mall.
Akab <m. Akabs, no comptable>:
Acab m  (אַחְאָב)
◊ Akab (o: Ahab) skipstjóri: el capità Acab
akademískur, akademísk, akademískt <adj.>:
acadèmic -a
♦ akademískt kortér: quart m [d'hora] acadèmic
♦ akademísk menntun: formació universitària
akarn <n. akarns, akörn>:
aglà m,f, gla f,m
akasíu·lím <n. -líms, no comptable>:
goma aràbiga
akasíu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
acàcia f
ak·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. (hluti vegar sem ætlaður er fyrir umferð ökutækjacalçada f (part de carretera destinada a circulació de vehicles)
2. (akreincarril m (divisió de calçada)
ak·feitur, -feit, -feitt <adj.>:
obès -esa
ak·fær, -fær, -fært <adj.>:
transitable, practicable (camí, carretera, calçada)
Akkea <f. Akkeu, no comptable>:
Acaia f
◊ frumgróði Akkeu: les primícies de l'Acaia
akkeri <n. akkeris, akkeri>:
àncora f
♦ draga upp akkeri: llevar àncores, llevar l'àncora
♦ leggjast við akkeri: ancorar
♦ liggja við akkeri: estar ancorat -ada
♦ varpa akkeri: tirar (o: sorgir) l'àncora
♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora
akkeris·festi <f. -festar, -festar>:
cadena f d'àncora
akkeris·lægi <n. -lægis, -lægi. Gen. pl.: -lægja; dat.pl.: -lægjum>:
ancoratge m (indret)
akkeris·spil <n. -spils, -spil>:
argue m
akkeris·vinda <f. -vindu, -vindur>:
cabrestant m
Akkiles <m. Akkilesar, no comptable>:
<MITOLAquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)
Akkilesar·hæll <m. -hæls, -hælar>:
<MITOL & FIGtaló m d'Aquil·les
Akkilles <m. Akkilless (o: Akkillesar), pl. no hab.>:
<MITOLAquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)
◊ kveð þú, saunggyðja, of sollna reiði Akkilless, prúðlynds Peleifs arfa, ríka ok raunsvára, er hún rekka varp óöld akkneska ok ótal raunum: canta, deessa del cant, la còlera desenfrenada d'Aquil·les, l'hereu del magnífic Peleu, la qual, poderosa i gràvida d'afliccions, llençà un temps de penúria i innombrables afliccions sobre els herois aqueus
akkneskur, akknesk, akkneskt <adj.>:
aqueu -ea
akkorð <n. akkorðs, no comptable>:
escarada f, escar m, preufet m (forma de treball)
♦ vera í akkorði: treballar a escarada
akkur <m. akkurs (o: akks), no comptable>:
(ávinningur, hagurguany m, profit m
♦ mér er enginn akkur í þessu: amb això no em fas precisament cap favor, amb això jo hi perdo, no hi guanyo res jo amb això
Akk·verji <m. -verja, -verjar>:
aqueu m, aquea f
Akra·nes <n. -ness, no comptable>:
Akranes m, promontori i llogaret homònim situats a la costa occidental d'Islàndia, a la boca nord del Hvalfjörður o fiord de les balenes, a la Borgarfjarðarsýsla
◊ Það bar að einn vetur að Jöður og húskarlar hans fóru út á Akranes að mjölkaupum: un hivern es va esdevenir que en Jöður i els seus húskarlar anaren a Akranes a comprar-hi farina
ak·rein <f. -reinar, -reinar>:
(hluti akbrautarcarril m (divisió de calçada)
Akrópólis <f. Akrópólis, pl. no hab.>:
acròpoli f
♦ á Akrópólis í Aþenu: a l'acròpoli d'Atenes
Akrópólis·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
turó m de l'Acròpoli
♦ á Akrópólishæð í Aþenu: al turó de l'Acròpoli d'Atenes
akstur <m. aksturs, no comptable>:
1. <GENtrànsit f, circulació f [rodada] (pas de vehicles per un lloc)
♦ allur akstur bannaður: circulació prohibida
♦ of hraður akstur: excés de velocitat
♦ útaf akstur: sortida f de la carretera (esp. com a accident) (útafakstur)
2. (það að akaconducció f (acció i forma de conduir)
♦ akstur utan vega bannaður: prohibida la conducció camp a través, prohibit circular amb el cotxe fora dels límits dels camins
aksturs·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
tarifa f de transport
♦ aktursgjald leigubíls: preu m de carrera de taxi
♦ dagpeningar og aktursgjald: dietes f.pl i preu pel desplaçament
aksturs·hraði <m. -hraða, no comptable>:
velocitat f de circulació
aksturs·lag <n. -lags, -lög>:
forma f de conduir, conducció f
akur <m. akurs, akrar>:
camp m de conreu, conró m
♦ plægja akurinn: llaurar el camp
♦ eins og logi yfir akur: <LOC FIGcom [una] reguera de pólvora, com un llamp
akur·arfi <m. -arfa, -arfar>:
rèvola menuda (planta Stellaria graminea)
Akur·eyri <f. -eyrar, no comptable>:
Akureyri m
á Akureyri: a Akureyri
frá Akureyri: d'Akureyri
Lystigarður Akureyrar: Jardí Botànic d'Akureyri
Akur·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:
akureyriès m, akureyriesa f (nadiu d'Akureyri)
akur·eyrskur, -eyrsk, -eyrskt <adj.>:
akureyriès -esa, akureyrià -ana
akur·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
veça f  (planta Vicia sativa)
akur·frú <f. -frúar, -frúr>:
boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis)
akur·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:
camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.) (planta Anthemis arvensis)
akur·hafri <m. -hafra, -hafrar; emprat hab. en pl.>:
civada f  (planta Avena sativa)
akur·hali <m. -hala, -halar>:
marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)
akur·hetta <f. -hettu, -hettur>:
agròcibe f  (qualsevol bolet del gènere Agrocybe)
akur·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
forment m, xeixa f (esp. Bal.), blat m candial (planta Triticum aestivum)
akur·hæna <f. -hænu, -hænur>:
perdiu xerra, perdiu grisa  (ocell Perdix perdix)
akur·hæra* <f. -hæru, -hærur>:
lúzula f campestre (planta Luzula campestris)
akur·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f, corriola f (Bal.(planta Convolvulus arvensis)
akur·lendi <n. -lendis, pl. no hab.>:
conronada f, camps m.pl de conreu
akur·máni <m. -mána, -mánar>:
serverola f, agrimònia f, agrimoni m, herba f de Sant Antoni, herba f de Sant Guillem (cast.(planta Agrimonia eupatoria)
akur·mynta <f. -myntu, -myntur>:
menta f de camp, menta f campestre, menta f dels camps  (planta Mentha arvensis)
akur·rýgresi <n. -rýgresis, pl. no hab.>:
jull m, zitzània f  (planta Lolium temulentum) (en la llengua antiga skjaðak)

Mateu: Paràbola del blat i el jull
  Grec Alemany (Luter) Islandès Català
13,25 ἐν δὲ τῶ καθεύδειν τοὺς ἀνθρώπους ἦλθεν αὐτοῦ ὁ ἐχθρὸς καὶ ἐπέσπειρεν ζιζάνια ἀνὰ μέσον τοῦ σίτου καὶ ἀπῆλθεν. Da aber die Leute schlieffen, kam sein Feind, vnd seete Vnkraut zwisschen den Weitzen, vnd gieng dauon. En er menn voru í svefni, kom óvinur hans, sáði illgresi meðal hveitisins og fór síðan. Mentre tothom dormia, vingué el seu enemic i va sembrar jull enmig del blat, i se'n va anar.
13,26 ὅτε δὲ ἐβλάστησεν ὁ χόρτος καὶ καρπὸν ἐποίησεν, τότε ἐφάνη καὶ τὰ ζιζάνια. Da nu das Kraut wuchs, vnd Frucht bracht, Da fand sich auch das Vnkraut. Þegar sæðið spratt upp og tók að bera ávöxt, kom illgresið og í ljós. Quan la llavor va créixer i es va formar l'espiga, aleshores aparegué també el jull.
13,30 ἄφετε συναυξάνεσθαι ἀμφότερα ἕως τοῦ θερισμοῦ· καὶ ἐν καιρῶ τοῦ θερισμοῦ ἐρῶ τοῖς θερισταῖς, συλλέξατε πρῶτον τὰ ζιζάνια καὶ δήσατε αὐτὰ εἰς δέσμας πρὸς τὸ κατακαῦσαι αὐτά, τὸν δὲ σῖτον συναγάγετε εἰς τὴν ἀποθήκην μου. Lasset beides mit einander wachsen, bis zu der Erndte. Vnd vmb der erndte zeit, wil ich zu den Schnittern sagen, Samlet zuuor das Vnkraut, vnd bindet es in Bündlin, das man es verbrenne, Aber den Weitzen samlet mir in meine Schewren. Látið hvort tveggja vaxa saman fram að kornskurði. Þegar komin er kornskurðartíð, mun ég segja við kornskurðarmenn: 'Safnið fyrst illgresinu og bindið í bundin til að brenna því, en hirðið hveitið í hlöðu mína.' Deixeu créixer l'un i l'altre fins a la sega, i al temps de la sega diré als segadors: "colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, aplegueu-lo al meu graner".

akur·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:
corretjola f, corriola f (Bal.(planta Convolvulus arvensis)
akur·vindill <m. -vindils, -vindlar>:
corretjola f, corriola f (Bal.(planta Convolvulus arvensis)
akur·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:
agricultura f (landbúnaður)
akur·þistill <m. -þistils, -þistlar>:
calcida f, calciga f (Mall.(planta Cirsium arvense)
akvamarín <n. akvamaríns, akvamarín>:
<GEOLaiguamarina f
  Sembla que l'encunyació sævötnungur no s'hagi pogut imposar com a designació islandesa d'aquesta pedra preciosa.  
     
ak·vegur <m. -vegar, -vegir>:
calçada f
al- <prefixoide>:
1. (alveg, fullkomlegatotal, absolut -a (complet, del tot)
♦ → albati “curació completa”
♦ → algæska “bondat infinita”
2. (sem gerir, getur, étur/etur allt o.s.fr.omni- (que ho fa, pot fer, menja tot etc.)
♦ → almáttugur “omnipotent, totpoderós”
♦ → alæta “omnívor”
3. (alveg, fullkomlegapan-, panto- (en préstecs del grec)
♦ → algyðistrú “panteisme”
♦ → alvaldur “pantocràtor”
♦ → alvæpni “panòplia”
4. (hjá íðorðumholo-, hol- (en terminologia científica) (heil-)
ala <el ~ ölum | ól ~ ólum | aliðe-ð ~ e-n>:
1. (fóðra dýralimentar un animal (amb pinso o farratge, no deixant que vagi a lloure)
♦ ala hest einn vetur: tenir el cavall a l'establa tot l'hivern sense deixar que pasturi a lloure
♦ ala dýr á mjólk: criar un animal alimentant-lo amb llet (d'una altra femella que no sa mare, amb biberó etc.)
◊ Amalþeia er í grískri goðafræði geitin sem ól Seif á mjólk sinni á Ídafjalli á Krít: a la mitologia grega, Amaltea és la cabra que amb la seva llet va alletar Zeus al puig de l'Ida a Creta
2. (ala dýr til slátrunarengreixar un animal (criar un animal i fer-lo tornar gras per matar-lo)
3. (næra [á mat], veita fæðinodrir algú, alimentar algú (GEN = donar aliment & FIG = mantenir)
◊ gestr var ek ok óluð þér mik: hoste vaig ésser i vosaltres em vau donar menjar
♦ ala sig vel ~ illa: alimentar-se bé ~ malament
♦ ala aldur sinn: <LOC FIGviure, passar els seus dies, passar la seva vida
♦ ala e-ð með sér: <LOC FIGrumiar una cosa, portar-ne una dins el cap, no treure's una cosa del cap
♦ ala harm ~ sút ~ hatur í brjósti sér: <LOC FIGalimentar una pena ~ una aflicció ~ un odi en el seu si, mantenir viva en el seu cor una pena ~ una aflicció ~ un odi
♦ ala manninn: <LOC FIGviure, passar els seus dies, passar la seva vida
♦ hvar hefurðu alið manninn?: i per on li has capllevat?
♦ ala nöðru við brjóst sér: <LOC FIGcriar desagraïts, criar un escuræó
♦ ala ómaga: mantenir un indigent
♦ ala önn fyrir e-n: <LOC FIGtenir esment d'algú, tenir (o: prendre) cura d'algð, assistir algú
4. (fæða af sérparir algú (infantar)
◊ kona hans ól honum dóttur: sa dona li va infantar una filla
5. <(getaengendrar algú
♦ ala son við konu sinni: engendrar un fill amb sa dona
6. ala á e-u: (klifainsistir en una cosa, burxar insistentment una cosa, repetir una cosa (p.e., un argument)
♦ ala á eldi: no deixar que el foc s'apagui
7. ala e-ð eftir e-m: (venja e-n á e-ð, þola manni e-ðsuportar-li una cosa a algú (aguantar, sofrir, tolerar)
◊ ól hann eftir engum manni ódáðir: no suportava pas les malifetes de ningú
8. ala e-ð upp: (rækta eða ala dýr frá fæðingu til þess er fullvaxinn ercriar un animal (de petit fins que és gran)
♦ ala upp hest: criar un cavall
9. ala e-n upp: (fóstra & siða, mannacriar algú (educar)
♦ ala upp barn: criar un fill
♦ illa upp alinn: malcriat
alabastur <m. alabasturs, no comptable>:
<GEOLalabastre m
alabasturs·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:
vas m d'alabastre
◊ Þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum: aleshores hi comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu
alaska·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:
llobí m de Nootka (o: d'Alasca(planta Lupinus nootkatensis)
alaska·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:
abadejo m d'Alasca  (peix Theragra chalcogramma)
alast <elst ~ ölumst | ólst ~ ólumst | alistupp>:
criar-se, créixer, pujar
Albani <m. Albana, Albanar>:
albanès m, albanesa f
Albanía <f. Albaníu, no comptable>:
Albània f
albanska <f. albönsku, no comptable>:
albanès m (llengua albanesa)
albanskur, albönsk, albanskt <adj.>:
albanès -esa
al·bata <adj. inv.>:
completament curat -ada, <LITtotalment guarit -ida
al·bati <m. -bata, no comptable>:
curació completa, <LITguarició completa
♦ ná albata: restablir-se completament
Albigensa·krossferð <f. -krossferðar, no comptable>:
<HIST RELIGcroada albigesa
Albigensi <m. Albigensa, Albigensar>:
<HIST RELIGalbigès m, albigesa f (Katari)
al·búinn, -búin, -búið <adj.>:
totalment preparat -ada
albúm <n. albúms, albúm>:
àlbum m
alda <f. öldu, öldur. Gen. pl.: alda o: aldna>:
ona f
♦ á öldum ljósvakans: <LOC FIGper l'èter
♦ láta ölduna brotna á sér: <LOC FIGaguantar el xàfec, donar la cara (per una cosa que hom no ha pas fet)
♦ lægja öldurnar: <LOC FIGapaivagar les onades, calmar les aigües, calmar la situació
♦ öldurnar rísa hátt [út af e-u]: <LOC FIGles coses estan que cremen [a causa d'això], la mar va molt alsurada [a causa d'això]
alda·hvörf <n.pl -hvarfa>:
tomb m important (cesura o gir en el temps, en una època)
♦ valda aldahvörfum: <LOC FIGfer època, marcar època
alda·mót <n.pl -móta>:
fi m de segle
♦ um aldamótin: <LOCa cavall de tots dos segles, a l'època del canvi de segle
aldar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
1. <GEN[aniversari m del] centenari m
2. (hátíð[festa f del] centenari m (acte festiu en ocasió d'un centenari)
aldar·bil <n. -bils, -bil>:
<GEOLeonotema m
aldarfjórðungs·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
que té un quart de segle
aldar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:
quart m de segle
aldar·lilja <f. -lilju, -liljur>:
atzavara f, donarda f (Mall.(planta Agave americana)
aldin <n. aldins, aldin>:
fruit m
aldin·bori <m. -bora, -borar>:
escarabat m de maig, carlet magenc, majolí m (Mall.(escarabat Melolontha melolontha)
aldin·garður <m. -garðs, -garðar>:
1.   plantació f d'arbres fruiters
2.  <REL> Paradís m terrenal
brottrekstur Adams og Evu úr aldingarðinum: expulsió d'Adam i Eva del Paradís
aldin·mauk <n. -mauks, pl. no hab.>:
melmelada f
aldinn, aldin, aldið <adj.>:
<LITvell -a (entrat -ada en anys)
sá aldni: el vell
aldir, aldar, alin:
pl. de → alinn, alin, alið “nodrit; criat”
aldraður, öldruð, aldrað <adj.>:
vell -a (entrat -ada en anys)
aldrei <adv.>:
1. mai
♦ betra er seint en aldrei: <LOCmillor tard que mai, més val tard que mai
2.  aldrei framar: mai més, pus mai (Bal)
aldur <m. aldurs, aldrar>:
1. <GEN> edat f
♦ ala aldur sinn: <LOC FIGviure
♦ á besta aldri: en la flor de la vida
♦ á svipuðum aldri: d'edats semblants
♦ maður og kona á svipuðum aldri: un home i una dona d'edats semblants
♦ hann var á svipuðum aldri og hún: ell tenia una edat semblant a la d'ella
♦ á þrítugs aldri: en la vintena, anant cap a la trentena (en una edat situable entre els vint i els trenta anys)
♦ hár (o: stór) eftir aldri: crescut per la seva edat, gran per la seva edat
♦ skapa e-m aldur: posar fi a la vida d'algú (matar algú)
♦ öllum er skapaður aldur: tots hem de morir un dia o un altre
♦ hann stytti sér aldur: <LOC FIGes va llevar la vida
♦ um aldur og ævi: ara i sempre, pels segles dels segles
◊ þeir sem hata Drottin mundu hræsna fyrir honum og svo yrði um aldur og ævi: els qui odien Jahvè l'afalagarien amb paraules hipòcrites i així seria pels segles dels segles
♦ um langan aldur: durant molts d'anys, durant anys i panys, durant molt moltíssim de temps
♦ ungur að aldri: [encara] jove (tenint en compte l'edat que tenia)
♦ vera undir 25 ára aldri: tenir menys de 25 anys
2. (elli) vellesa f (edat madura)
♦ aldri orpinn: (†) entrat d'anys, d'edat avançada
♦ á gamals aldri: en la vellesa
♦ hniginn að aldri: entrat d'anys, d'edat avançada
aldurs·greindur, -greind, -greint <adj.>:
datat -ada
aldurs·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
datació f
aldur·hniginn, -hnigin, -hnigið:
<lit>  ancià -ana, entrat -ada en anys
aldur·tili <m. -tila, no comptable>:
mort f
♦ verða e-m að aldurtila: causar-li la mort a algú
alef <n. alef, alef>:
àlef m (lletra hebrea אל"ף, אָלֶף, א)
♦ ‘Alefið’ eftir J. L. Borges: ‘L'àlef’ per J. L. Borges
aleppo·fura <f. -furu, -furur>:
pi blanc, pi garriguenc, pi bord, sapí m (Mall.(arbre Pinus halepensis)
aleppo·rúta* <f. -rútu, -rútur>:
ruda f d'Alep (planta Ruta chalepensis ssp. chalepensis)
Alexander <m. Alexanders, no comptable>:
Alexandre m (andrònim, nom d'home)
♦ Alexander mikli <Alexanders mikla><HISTAlexandre Magne
Alexandría <f. Alexandríu, no comptable>:
Alexandria f (ciutat)
♦ Alexandría við Nílarósa: <HISTAlexandria a la desembocadura del Nil
alexandrít <n. alexandríts, alexandrítsteinar>:
<GEOLalexandrita f
alfa <f. ölfu, ölfur>:
alfa f (lletra grega Α, α)
♦ upphafið og endirinn, alfan og ómegan: el principi i la fi, l'alfa i l'omega
alfa <n. alfa, ölfu>:
alfa f (lletra grega Α, α)
♦ alfað og ómegað: l'alfa i l'omega
alfa-tókóferól <n. -tókóferóls, no comptable>:
<QUÍMα-tocoferol m, alfatocoferol m, E-307 m, vitamina E f (C29H50O2) (E-vítamín)
Algeirs·borg <f. -borgar, no comptable>:
l'Alger m (capital d'Algèria)
al·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
comú -una, habitual
al·ger, -ger, -gert <adj.>:
complet -a
al·gerlega <adv.>:
completament
al·gildi <n. -gildis, no comptable>:
validesa f universal
al·gildi <n. -gildis, -gildi>:
<MATvalor absolut (d'un nombre)
al·gildur, -gild, -gilt <adj.>:
[de validesa] general, universalment vàlid -a, absolut -a
algínat <n. algínats, algínöt>:
<QUÍMalginat m
algín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid algínic, E-400 m ((C6H8O6)n)
al·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:
total
al·gleymi <n. -gleymis, no comptable>
<RELIG BUDnirvana m  (nirvāa, nibbāna) (nirvana)
al·grím <n. -gríms, -grím>:
<MAT & LÒGalgorisme m (reiknirit)
al·gæska <f. -gæsku, pl. no hab.>:
bondat infinita
Alhambran <f. Alhömbrunnar, pl. no hab.>:
l'Alhambra f
◊ eftir að hafa grandskoðað Alhömbruna og ég fengið góðar hugmyndir fyrir höllina mína fengum við frítíma: després d'haver examinat a fons l'Alhambra i d'haver obtingut jo algunes bones idees per al meu palau, ens vam donar algunes hores de lleure
al·heimur <m. -heims, -heimar>:
univers m
al·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæfte-ð>:
generalitzar una cosa
al·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:
generalització f
ali- <en compostos>:
1. (ræktaður "í hóp" í búi, á bæ o.s.fr.de granja (criat en granja)
2. (ekki ótaminndomèstic -a (criat a casa; no salvatge)
◊ svín (alisvín og villisvín)...: els porcs (porcs domèstics i porcs senglars)...
ali·býfluga <f. -býflugu, -býflugur>:
abella f [mel·lífera] (o: d'apicultura(insecte Apis mellifera)
ali·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal domèstic
alifugla·bú <n. -bús, -bú>:
granja avícola
ali·fuglar <m.pl>:
aviram m
ali·hani <m.-hana, -hanar>:
pollastre d'engreix m, pollastre de carn f
ali·hæna <f.-hænu, -hænur>:
polla d'engreix f, polla de carn f
alin <f. álnar, álnir>:
1. <GENcolzada f  (a Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)
◊ því að Óg, konungur í Basan, var sá eini, sem eftir var af Refaítum. Sjá, líkkista hans var gjör úr járni (בַּרְזֶל og er enn til í Rabba hjá Ammónítum. Hún er níu álna (אַמּוֹת, אַמָּהlöng og fjögra álna breið eftir venjulegu alinmáli: el rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt (text islandès: de ferro): fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample (text islandès: nou colzades de llargària i quatre colzades d'amplària en colzades normals, d'home)
2. (flatarmálalna f  (Mesura agrícola. A Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)
alinn, alin, alið:
part. de pass. de → ala “nodrir; criar; infantaró”
♦ illa upp alinn: malcriat
♦ aldir og óbornir: els qui ara som i els qui seran després de nosaltres
ali·svín <n. -svíns, -svín>:
porc domèstic, porc m d'engreix
alkalí <n. alkalís, alkalí; pl. no hab.>:
àlcali m
alkalí- <en compostos>:
alcalí -ina (basa-; basískur)
alkalí·basalt <n. -basalts, -basölt>:
basalt alcalí
alkalí·málmur <m. -málms, -málmar>:
metall alcalí
alkóhól <n. alkóhóls, alkóhól>
<QUÍMalcohol m
♦ fjölgilt alkóhól: polialcohol m
alkóhólismi <m. alkóhólisma, no comptable>
alcoholisme m
alkóhólisti <m. alkóhólista, alkóhólistar>
alcohòlic m, alcohòlica f
al·kul <n. -kuls, no comptable>:
<FÍS & METEOzero absolut
all- <prefixoide adjectival i adverbial intensificador>:
1. <GENforça, bastant, notablement, considerablement <+ adj.
♦ → allmikill “força gros, força gran”
2. <molt <+ Adj.>
♦ allómáttuligamolt feblement, molt dèbilment
alla·vega <adv.>:
1. (á allan hátten tot cas, sigui com vulgui (t'ho agafis com t'ho agafis, t'ho miris com t'ho miris)
2. (að minnsta kostialmenys, almanco (Bal.) (si més no)
3. (alls konarde tota mena de, de tota casta de (Bal.) (variat, en gran varietat)
♦ allavega litur: bigarrat, de tots els colors possibles, de tota mena de colors
allegóría <f. allegóríu, allegóríur>:
al·legoria f
allegórískur, allegórísk, allegórískt <adj.>:
al·legòric -a
♦ allegórísk túlkuninterpretació al·legòrica
♦ allegórísk merkingsignificat al·legòric
Alleröð·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
<GEOLoscil·lació f [climàtica] d'Allerød, Aller÷d m
all·hraður, -hröð, -hratt <adj.>:
<MÚSde ritme al·legretto
all·hratt <adv.>:
<MÚSal·legretto
all·ódauflegur, -ódaufleg, -ódauflegt <adj.>:
gens ensopit -ida, gens avorrit -ida, gens llangorós -osa
◊ þér er, ambátt, / þessi vǫlsi / allódaufligr / innan læra: serva, aquest vit de cavall, no et serà pas, entre tes cuixes, gens avorrit
Allraheilagramessa <f. -messu, -messur>:
<REL> [festa f de / diada f de] Tots Sants
Allrasálnamessa <f. -messu, -messur>:
<REL> [commemoració f de / diada f de tots] els Feels Difunts
alls¹:
gen. sg. masc. & nt. de → allur, öll, allt “tot -a”
alls² <adv.>:
en total
◊ tíu menn alls: deu homes en total
♦ alls ekki: no... pas..., de cap manera, de cap de les maneres
♦ alls ekkert: res de res
♦ alls enginn: ningú ningú
◊ alls engin kona...: cap cap dona...
♦ ekki alls fyrir löngu: no fa pas gaire
♦ engum er alls varnað: <LOC FIGningú no està totalment desproveït de talent; d'una manera o una altra, tothom té alguna cosa bona a oferir
alls·ber, -ber, -bert <adj.>:
tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)
alls·endis <adv.>:
en tots els aspectes
alls·gáður, -gáð, -gáð <adj.>:
sobri sòbria (no embriac)
♦ halda sér allsgáðum ~ allsgáðri ~ allsgáðu: mantenir-se sobri sòbria
♦ vera allsgáður ~ allsgáð ~ allsgáð: estar sobri sòbria
alls·herjar <genitiu sing. arcaic de allr herr “tot el poble; tot l'exèrcit, tota la host”>:
Mot emprat en la locució:
♦ drottinn allsherjar: <RELIGel senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (יָהוֶה צְבָאוֹת
◊ vandlæti Drottins allsherjar mun þessu til vegar koma: el zel del senyor dels exèrcits ho farà
◊ svo sannarlega sem Drottinn allsherjar lifir, sá er ég þjóna: tan ver com que hi ha el Déu dels exèrcits, a qui jo serveixo
allsherjar- <prefixoide>:
1. (almennur, algengurgeneral (total)
2. (hnattrænnuniversal (global)
allsherjar·afvopnun <f. -afvopnunar, pl. no hab.>:
desarmament m general [i complet]
allsherjar·atkvæðagreiðsla <f. -atkvæðagreiðslu, -atkvæðagreiðslur>:
1. (meðal félagsmannavotació f, sufragi m [general] (de tots els membres d'un sindicat, d'una associació, companyia etc. per a elegir-ne certs càrrecs)
◊ samkvæmt 32. gr. laga Félags íslenskra rafvirkja skal fara fram allsherjaratkvæðagreiðsla um kjör stjórnar og trúnaðarráðs: segons l'article 32 dels estatuts de l'Associació Islandesa d'Electricistes l'elecció de la junta directiva i el consell de delegats es durà a terme mitjançant el sufragi general
2. (þjóðaratkvæðagreiðslaplebiscit m (referèndum)
allsherjar·álit <n. -álits, -álit>:
opinió f general
◊ er það eitt allsherjarálit allra kosningabærra manna í landinu?: és aquesta l'única opinió comuna de tots els homes amb dret a vot del país?
allsherjar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
1. (þingfungurple m (reunió plenària)
♦ allsherjarfundur bæjarráðsins: ple m municipal
2. (á ráðstefnumsessió plenària (a congressos)
3. (biskuparáðstefnunnarassemblea plenària (de conferència episcopal)
◊ dagana 2. til 23. október var haldinn í Róm XI. allsherjarfundur biskuparáðstefnunnar: els dies 2 - 23 d'octubre es va celebrar a Roma l'XIena assemblea plenària de la conferència episcopal
allsherjar·hreingerning <f. -hreingerningar, -hreingerningar>:
neteja f general
allsherjar·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:
tot el poble, tota la gent
◊ en um morguninn er lýsa tók og Magnús konungur sá allsherjarlið á Eyrunum þá hélt hann út úr firðinum og svo suður í Gulaþingslög: però al matí, quan va començar a clarejar i el rei Magnús va veure tota la gent congregada a les Eyrar, va fer sortir les naus del fiord i posar rumb cap al sud, cap a la comarca del Gulaþing
allsherjar·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
clau mestra (aðallykill)
allsherjar·lög <n.pl -laga>:
llei f general, llei f nacional
◊ þú skalt nefna votta hjá rekkjustokki bónda þíns og segja skilið við hann lagaskilnaði sem þú mátt framast að alþingismáli réttu og allsherjarlögum: anomena testimonis a l'espona del llit del teu home i declara-te'n divorciada a dreta llei [davant ells] tal i com pots procedir segons dreturera pàctica [jurídica] de l'Alþingi i les lleis del país
allsherjar·lögmál <n. -lögmáls, -lögmál>:
llei f [de validesa] universal
allsherjar·póstsamband <n. -póstsambands, no comptable>:
Unió f Postal Universal
allsherjar·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
<MED> revisió f general, xequeig m general, reconeixement m general
allsherjar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:
vaga f general
allsherjar·yfirhalning <f. -yfirhalningar, -yfirhalningar>:
<TÈCN> revisió f general, repàs m general
allsherjar·þing <n. -þings, -þing>:
assemblea f general
♦ Allsherjarþing Sameinuðu þjóðanna: Assemblea General de les Nacions Unides
alls·konar <adj.>:
tota mena de
alls·kostar <adv.>:
en tots els aspectes, en tots els sentits
alls·kyns <adj.>:
variant de allskonar ‘tota mena de’
alls·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense mitjans de subsistència, pobre -a com una rata, sense cap mena de recursos
◊ heldurðu að lífið sé kanski einhver leikur fyrir alslausan útlendíng útí heimi?: creus per ventura que la vida és com una mena de joc per a un estranger sense mitjans de subsistència en el món d'allà fora?
alls·nakinn, -nakin, -nakið <adj.>:
tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)
alls·nægtir <f.pl -nægta>:
opulència f
♦ lifa í allsnægtum: viure en l'opulència
alls·ráðandi, -ráðandi, -ráðandi <adj.>:
predominant, hegemònic -a
alls·staðar <adv.>:
pertot
all·stór, -stór, -stórt <adj.>:
força gros -ossa
alltaf <adv.>:
sempre
allur, öll, allt:
I.
1. tot -a
allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Bal.)
allur heimurinn: el món sencer, tot lo món (Bal.)
allir aðrir [<+ Subst.>], allar aðrar [<+ Subst.>], öll önnur [<+ Subst.>]: tots els altres [<+ Subst.>], totes les altres [<+ Subst.>] 
allir helstu <+ Subst.>, allar helstu <+ Subst.>, öll helstu <+ Subst.>: tots els <+ Subst.més notables, tots els <+ Subst.més importants, tots els principals <+ Subst.
við allir ~ allar: tots ~ totes nosaltres (tots nosaltres = només homes)
við öll: tots nosaltres (nosaltres = homes i dones)
2. með öllu: amb tots els complements
ein með öllu: una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)
kaupa sér pylsu með öllu: comprar una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)
II.
♦ allir sem einntots com un de sol, tots com un sol home
♦ allra helstsobretot, en particular, molt especialment
♦ alls ekkertgens ni mica
♦ alls ekkigens ni mica, de cap manera
♦ alls staðarvariant ortogràfica no aglutinada deallsstaðar “pertot [arreu]”
♦ allt að[de] fins a, [de] gairebé, [de] quasi
◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de gairebé vuit quilòmetres a...
♦ allt að því: gairebé, quasi
◊ allt að því hundrað: fins a cent
♦ allt að einu#1. (engu að síður, þrátt fyrir það, hvað sem því líður, samt, þótanmateix, de totes passades, sigui com vulgui, sigui com sigui, tanmateix, de tota manera #2. <(í einu og samtímistots a la una (tots ensems i de cop, simultàniament)
◊ Kristur er allt að einu boðaður, hvort sem það heldur er af uppgerð eða heilum hug: sigui com sigui, anuncien el Crist tant si ho fan de debò com per un motiu fingit
◊ þótt þeir komi allir með tölu og afar fjölmennir, þá skulu þeir allt að einu afmáðir verða og farast: baldament hagin vingut tots i siguin molt nombrosos, tanmateix seran anihilats i periran
◊ skal eg til ráða allt að einu en þú munt líkjast föður þínum og vilja vera ræningi Ljóts sem margir aðrir: vull escometre aquest assumpte i resoldre'l sigui com sigui; tu, però, pots fer igual que ton pare i tants d'altres i deixar-te robar per en Liot
◊ hver veit nema Atli hinn ragi sé brögðóttari en vér ætlum en þó skulum vér á móti þeim allt að einu: qui hauria d'haver dit que l'Atli el covard és més arterós que no crèiem! però, i sigui com sigui, ataquem-los tots a la una!
◊ eigi mun það, lifa munt þú allt að einu og heita góður maður ef þú svíkur eigi þann er þú átt bestur að vera: això no té per què passar: malgrat tot, viuràs, i de tu diran que has estat un home fet i condret, si no traeixes pas aquell amb qui t'has de portar de la millor manera (per tot el bé que ell t'ha fet a tu)
◊ Egill segir, að hann mun til þess hætta að koma þó til þings allt að einu: l'Egill diu que s'hi arriscarà i que, tanmateix i passi el que passi, anirà al þing
♦ allt afvariant ortogràfica obsoleta dealltaf “sempre”
♦ allt í einude cop i volta, cop en sec (Mall.), tot amb u (Mall., Eiv.
♦ allt til e-s<prep. temp. & loc.> fins a...
◊ allt til Þýskalands: fins a Alemanya
◊ allt til enda: fins al final
◊ allt til fyrsta árs Kýrusar konungs: fins al primer any del [regnat del] rei Cir
♦ fyrir fullt og allt#1. (að eilífuper sempre [més]  (en tot el temps a venir, sense límit de temps a partir del moment en què es diu)#2. (að fullu, endanlegadefinitivament (d'una manera definitiva)
♦ helst af ölluprimer de tot, en primer lloc, abans que (o: de) res, abans de tot
♦ út um alltpertot 
♦ með öllucompletament, totalment, sota cap concepte, del tot, enterament (en oracions negatives)
◊ reykingar eru með öllu bannaðar (o: óheimilar)fumar està terminantment prohibit
♦ öllu heldurmés aviat
◊ hún hafði orðið margt að þola hjá mörgum læknum, kostað til aleigu sinni, en engan bata fengið, öllu heldur versnað: havia sofert molt de nombrosos metges i havia despès tot el que tenia sense experimentar cap millora, sinó que més aviat havia anat a pitjor
◊ því ættuð þér nú öllu heldur að fyrirgefa honum og hugga hann til þess að hann sökkvi ekki niður í allt of mikla hryggð: per això vosaltres més aviat l'heu de perdonar i consolar, perquè no s'aclapari amb una tristesa massa gran
Alma <f. Ölmu, no comptable>:
Alma f (עַלְמָה)
almanak <n. almanaks, almanök>:
calendari m
almanaks·ár <n. -árs, -ár>:
any m de calendari, any m natural
almanna·eign <f. -eignar, -eignir, pl. no hab.>:
propietat pública, bé públic
almanna·fé <n. -fjár, pl. no hab.>:
erari públic
♦ bruðla með almannafémalbaratar els diners dels contribuents, dissipar els diners públics
almanna·færi <n. -færis, -færi>:
via pública
♦ á almannafærien públic, públicament
◊ afklæðast á almannafæri: despullar-se en públic
◊ hengja e-n á almannafæri: penjar algú en públic
♦ vera með óspektir á almannafæri: alterar l'ordre públic
almanna·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:
interès m general, interessos m de la comunitat
almanna·rómur <m. -róms, -rómar; pl. no hab.>:
vox populi f
almanna·tengsl <n.pl -tengsla>:
relacions públiques
almanna·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
1. <GENmútua f [general]
2. almannatryggingar <f.pl -trygginga>: seguretat f social
almannatrygginga·bætur <f.pl -bóta>:
indemnització f de la seguretat social
almanna·varnir <f.pl -varna>:
protecció f civil
al·máttugur, -máttug, máttugt <adj.>:
totpoderós -osa, omnipotent
◊ fyrir hann, með honum og í honum sé þér, almáttugi faðir, í einingu heilags anda, allur heiður og öll dýrð um aldir alda, amen: per ell, amb ell i en ell, Vós, Déu pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tota honor i tota glòria pels segles dels segles, amèn.
almennings- <en compostos>
públic -a
almennings·álit <n. -álits, pl. no hab.>:
opinió pública
almennings·baðstaðir <m.pl. -staða>
[establiment m de] banys públics
almennings·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>
biblioteca pública
almennings·farartæki <n. -farartækis, -farartæki>
mitjà m de transport públic
♦ nota almenningsfarartæki: emprar els mitjans de transport públic
almennings·garður <m. -garðs, -garðar>
parc públic
almennings·hlutafélag <n. -hlutafélags, -hlutafélög>:
<JUR COMsocietat anònima amb participació estatal (empresa pública que cotitza en borsa o empresa privatitzada però amb forta participació de l'estat)
almennings·salerni <n. -salernis, -salerni>
wàter públic
almenningssamgangna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>
sistema m de transport públic (♦ → almenningssamgöngukerfi “íd.”)
almenningssamgöngu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>
sistema m de transport públic 
almennings·samgöngur <f.pl. -samgangna>
transport públic
♦ Alþjóðasamband almenningssamgangna: Associació Internacional de Transport Públic
almennings·samgöngutæki <n. -samgöngutækis, -samgöngutæki>
mitjà m de transport públic (♦ → almenningsfarartæki “íd.”)
almennings·sími <m. -síma, -símar>:
telèfon públic
→ símaklefi "cabina telefònica"
almennings·vagn <m. -vagns, -vagnar>
bus m, autobús m municipal
al·mennur, -menn, -mennt <adj.>:
1. <GENgeneral
◊ “Almenna stóra list” eftir Ramon Llull: “Art magna general” de Ramon Llull
♦ almennt kirkjuþing: <RELIGconcili general, concili ecumènic
2. (sameiginlegur & algengurcomú -una (freqüent & de tots)
3. <MATordinari -ària
♦ almennt brot: fracció ordinària
♦ umrita tugabrot sem almennt brot: reduir una fracció decimal a fracció ordinària
4. <MEDsistèmic -a
♦ almenn einkenni: símptomes sistèmics
almugavir* <m. almugavirs, almugavirar>:
<HISTalmogàver m (المغاوير, pl.)
almúga·fólk <n. -fólks, no comptable>:
el poble baix, el poble menut, la gent senzilla
almúga·legur, -leg, -legt <adj.>:
ordinari -ària
almúga·maður <m. -manns, -menn>:
home m del poble baix, <HIST & PEJORplebeu m, plebea f
♦ almúgamenn: el poble baix, el poble menut, la gent senzilla
al·múgi <m. -múga, no comptable>:
poble baix
al·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:
eclipsi m total
♦ almyrkvi á tungli: eclipsi total de lluna
al·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
en boca de tothom
♦ það er almælt að <+ subj.>: és (o: està) en boca de tothom que <+ ind.
al·mætti <n. -mættis, no comptable>:
1. <GENomnipotència f 
2. <RELIGomnipotència divina
al·nánd <f. -nándar, no comptable>:
omnipresència f, ubiqüitat f
al·næmi <n. -næmis, no comptable>:
<MED> sida f
♦ 31 þúsund börn undir 15 ára aldri eru smituð af alnæmi: 31 mil infants menors de quinze anys tenen la sida
→ eyðni
alnæmis·smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:
<MED> seropositiu -iva, infectat -ada amb el virus de la sida
→ HIV-smitaður
→ sermijákvæður
Alpa- <en compostos>:
alpí -ina
Alpa·fjöll <n.pl -fjalla>:
Alps m.pl
alpa·húfa <f. -húfu, -húfur>:
<& MIL> boina f
alpa·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:
panical alpí (planta Eryngium alpinum)
alpa·svölungur <m. -svölungs, -svölungar>:
ballester m, avió m, falcia f de panxa blanca (Val.), falzia (o: valzia) f reial (Bal.) (ocell Tachymarptis melba syn. Apus melba)
alpa·þistill <m -þistils, -þistlar>:
variant de alpasveipþyrnir ‘panical alpí’
alpa·þyrnir <m -þyrnis, -þyrnar>:
variant de alpasveipþyrnir ‘panical alpí’
alríkis- <en compostos>:
de l'estat central (i no pas, per exemple, d'una autonomia)
alríkis·lögga <f. -löggu, -löggur>:
1. (á Spánipolicia m & f nacional (a Espanya)
2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku[agent m & f] federal m & f (als Estats Units d'Amèrica)
al·rím <n. -ríms, -rím, pl. no hab.>:
<LITERrima f consonant
al·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
dictadura f (com a sistema polític, totalitarisme)
♦ alræði öreigannala dictadura del proletariat
alræðis- <en compostos>:
totalitari -ària
alræðis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
totalitarisme m
al·ræmdur, -ræmd, -ræmt <adj.>:
que té mala fama, tristament famós -osa, tristament cèlebre, infame
◊ þá var þar alræmdur bandingi í haldi, Barabbas að nafni: hi havia llavors allà un pres famós que es deia Barrabàs
♦ alræmdur þjófurun cèlebre lladre
♦ vera alræmdur fyrir e-ð: tenir mala fama per una cosa
Alsír <n. Alsír, no comptable>:
Algèria f
Alsír·búi <m. -búa, -búar>:
algerià m, algeriana f
Alsír·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m d'Algèria
Alsíringur <m. Alsírings, Alsíringar>:
algerià m, algeriana f
Alsír·maður <m. -manns, -menn>:
algerià m, algeriana f
alsírskur, alsírsk, alsírskt <adj.>:
algerià -ana
al·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
barba poblada (o: serrada), bona barba (Mall.
al·skýjaður, -skýjuð, -skýjað <adj.>:
fortament ennuvolat -ada, encapotat -ada, completament (o: totalment) cobert -a (o: tapat -ada), fortament ennigulat -ada (Mall.
alsælu·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
pastilla f d'èxtasi
alt <m. alts, altar>:
<MÚScontralt m & f (cantant)
altari <n. altaris, ölturu>
altar m
♦ ganga til altaris: <LOCanar a combregar
♦ gengið var til altaris: es va anar a combregar, es va combregar
♦ vera til altaris: <LOCcombregar
♦ hún var til altaris: va [anar a] combregar
♦ fórna e-ð á altari e-s: <LOC FIGsacrificar una cosa en ares de...
  El mot altari designa l'altar cristià; el terme pagà era stallr o stalli, amb les variants blótstallr ~ blótstalli i fórnarstallr.  
     
altaris·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
tovalles f.pl d'altar
altaris·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<RELIGpa m d'àngel
altaris·brík <f. -bríkar, -bríkur>:
<(altaristaflaretaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)
altaris·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:
paraments m.pl d'altar
altaris·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
tovalles f.pl d'altar
altaris·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGsacrifici m de l'altar, sant sacrifici, sacrifici incruent (eucaristia, celebració de la missa)
altaris·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:
comunió f
altaris·kerti <n. -kertis, -kerti>
ciri m d'altar
altaris·klæði <n. -klæðis, -klæði>
tovalles f.pl d'altar
altaris·sakramenti <n. -sakramentis, no comptable>:
<RELIG LUTsagrament m de l'altar, sagrament m de l'Eucaristia
altaris·staður <m. -staðar, -staðir>
indret m de l'altar
◊ en það er sögn manna, að Þórdís hafi látið flytja Egil til kirkju, og er það til jartegna, að síðan er kirkja var gerð að Mosfelli, en ofan tekin að Hrísbrú sú kirkja, er Grímur hafði gera látið, þá var þar grafinn kirkjugarður. En undir altarisstaðnum, þá fundust mannabein; þau voru miklu meiri en annarra manna bein. Þykjast menn það vita af sögn gamalla manna, að mundu verið hafa bein Egils: conten que la Þórdís va fer traslladar les restes mortals de l'Egill a aquesta església i n'és una prova que temps després, quan varen fer una nova església a Mosfell, i varen esbucar l'església vella, la que havia fet fer-hi en Grímur a prop, a Hrísbrú, varen traslladar els ossos del cementiri vell al nou i a l'indret mateix de davall l'altar [de l'església vella] hi varen trobar ossos humans. Eren molt més grossos que no els dels altres i, pels relats dels vells, la gent va creure saber que aquells ossos devien haver estat els de l'Egill
altaris·steinn <m. -steins, -steinar>:
<RELIGara f
altaris·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
variant de altarisstjaki ‘cirial’
altaris·stjaki <m. -stjaka, -stjakar>
cirial m, cirier m
altaris·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
retaule m
♦ altaristafla með þremur vængjum (o: álmum)tríptic m 
♦ altaristafla með [tveimur] vængjum (o: álmum)díptic m 
altaris·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
<RELIGofici m
alt·rödd <f. -raddar, -raddir>:
<MÚScontralt m & f
al·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
general, universal
alur <m. als, alir>:
alena f
♦ leika á als oddi: <LOC FIGestar de molt bon humor, estar exultant
alúð <f. alúðar, no comptable>:
(vingjarnleiki) cordialitat f
alúðar·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur. Variant ortogràfica: alúðar kveðja>:
salut cordial m, salutació cordial m
◊ með alúðarkveðjum (o: alúðarkveðju): ben cordialmet (fórmula oficial d'acabament de carta)
  Aparentment, en els darrers decennis tant með alúðarkveðju com með alúðarkveðjum han quedat arraconats, com a fórmula de comiat de les cartes no privades, per með bestu kveðjum o með bestu kveðju; a llur costat també s'empren molt, amb idèntica funció, els simples kveðjur o kveðja. En cartes de to molt solemne o oficial, el terme més emprat, hi és virðingarfyllst.  
alúð·legur, -leg, -legt <adj.>:
(vingjarnlegur) cordial, amable, agradable
al·valdur, -völd, -valt <adj.>:
totpoderós -osa
al·vara <f. -vöru, no comptable>:
seriositat f
♦ er þér alvara?: <LOC[que] ho dius de debò?
♦ gera alvöru úr því: <LOC FIGtirar pel dret en un afer, anar de debò en un afer
♦ í alvörunni: <LOCde debò, seriosament, en sèrio (cast., ekki ritm./no lit.
♦ mér er fúlasta alvara: <LOCho dic totalment de debò
al·varlega <adv.>:
seriosament
al·varlegur, -varleg, -varlegt <adj.>:
seriós -osa, greu
♦ alvarlegt vandamál: un problema greu
♦ alvarlegur á svip: amb posat seriós, amb cara seriosa
al·varleiki <m. -varleika, no comptable>:
gravetat f, seriositat f
◊ alvarleiki sjúkdómsins: la gravetat de la malaltia
al·veg <adv.>:
totalment, completament
◊ alveg forviða: totalment astorat, totalment estafaril·lat
♦ alveg eins og....: <LOCexactament igual que...
♦ ég er alveg bit: <LOCestic absolutament sorprès
♦ það er alveg dottið úr mér: <LOCme n'havia oblidat complement, ho havia oblidat completament
♦ það er alveg sama: <LOCés completament igual, és absolutament el mateix
al·vera <f. -veru, -verur>:
àloe vera, atzavara vera  (planta Aloe vera)
alveru·safi <m. -safa, -safar>:
sèver m 
al·viska <f. -visku, no comptable>:
omnisciència f 
al·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
omniscient
alvöru- <en compostos>:
1. <GENseriós -osa
2. (sannur, ekta, ósvikinnde debò (de veritat, autèntic)
♦ alvöru-... plat-...: ...de debò ...de pega
alvöru·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
seriós -osa
alvöru·laus, -laus, -laust <adj.>:
poc seriós -osa
alvöru·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de seriositat
alvöru·orð <n. -orðs, -orð>:
paraula seriosa
alvöru·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat seriós
Alzheimer·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:
malaltia f d'Àlzheimer, àlzheimer (o: alzhèimer) m
♦ vitglöp í Alzheimersjúkdómi: demència f en la malaltia d'Àlzheimer
Alzheimer·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
malalt m d'Àlzheimer, malalta f d'àlzheimer
al·þekktur, -þekkt, -þekkt <adj.>:
conegut -uda de tothom, [públic -a i] notori -òria
Al·þingi <n. -þingis, no comptable>:
<ADMIN> Alþingi m (nom del parlament islandès)
Alþingis·húsið <n. -hússins, no comptable>:
<ADMIN> edifici m de l'Alþingi
alþingis·kona <n. -konu, -konur>:
<ADMIN> diputada f (al parlament islandès)
alþingis·maður <n. -manns, -menn>:
<ADMIN> diputat m (al parlament islandès)
alþjóða- <en compostos>:
internacional
alþjóða·flugvöllur <m. -flugvallar, -flugvellir>:
aeroport m internacional
Alþjóða·gjaldeyrissjóður <m. -gjaldeyrissjóðs, no comptable>:
Fons Monetari Internacional 
♦ Alþjóðagjaldeyrissjóðurinn: el Fons Monetari Internacional
Alþjóða·heilbrigðismálastofnun <f. -heilbrigðismálastofnunar, no comptable>:
Organització f Mundial de la Salut
♦ Alþjóðaheilbrigðismálastofnunin: L'Organització Mundial de la Salut
Alþjóða·knattspyrnusambandið <n. -knattspyrnusambandssins, no comptable>:
F.I.F.A. f, Federació f Mundial de Futbol
Alþjóða·ólympíunefndin <f. -ólympíunefndarinnar, no comptable>:
<ESPORTComitè Olímpic Internacional, C.O.I. m
Alþjóða·póstsambandið <n. -póstsambandsins, no comptable>:
Unió f Postal Universal
alþjóða·samfélag <n. -samfélags, pl. no hab.>:
societat f internacional
alþjóða·samskipti <n.pl -samskipta>:
relacions f.pl internacionals
Alþjóðasiglingamála·stofnunin <f. -stofnunarinnar, no comptable>:
Organització Marítima Internacional
alþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:
internacional
al·þýða <f. -þýðu, no comptable>:
comú m [del poble]
♦ alþýða manna: el comú del poble, la gent comuna
alþýðu- <en compostos>:
popular
alþýðu·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
<POLÍTrepública f popular
♦ Alþýðulýðveldið Kína: República Popular de la Xina
♦ Þýska alþýðulýðveldið: República Democràtica Alemanya
alþýðu·maður <m. -manns, -menn>:
<FIGhome m del carrer (ciutadà comú)
alþýðu·menning <f. -menningar, -menningar>:
cultura f popular
alþýðu·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir>:
música f popular
al·æta <f. -ætu, -ætur>:
[animal m] omnívor m
♦ vera alæta: <BIOLésser omnívor -a
♦ vera alæta á e-ð: <LOC FIGno tenir predilecció especial per una cosa
◊ ég er alæta á kvikmyndir og tónlist: en música i cinema m'agrada tot
ama <ama ~ ömum | amaði ~ ömuðum | amaðe-m>:
I. <personal>
1. (angra, þjaka, kveljaturmentar algú (neguitejar fortament, inquietar & vexar)
◊ illir draumar ömuðu honum: el turmentaven mals somnis
◊ margt amar vesælum: moltes són les coses que turmenten el míser
2. (agnúast við e-nmolestar algú, amoïnar algú (importunar)
◊ fólk amaði henni: la gent l'importunava
3. ama að e-m: (angra, þjáneguitejar algú (afligir espiritualment, causar neguit)
◊ hvað amar að þér?: què tens?, què és el que t'amoïna?
4. ama e-m af: (geta framkvæmd e-ð með naumindumpoder dur a terme una cosa amb prou feines (fer una cosa a còpia de grans esforços)
II. <impersonal>
1. + til:
♦ það amar til: el vent neteja la neu
2. + upp:
♦ það amar upp: els núvols s'esclareixen, el cel s'esclareix
amaba <f. amöbu, amöbur>:
ameba f (♦ → amöba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)
ama·legur, -leg, -legt <adj.>:
gens dolent -a, gens malament (s'usa sempre negat: ekki amalegt)
♦ það er ekki amalegt: no està gens malament
Amalþeia <f. Amalþeiu, pl. no hab.>:
Amaltea f (Ἀμάλθεια)
Amasón- <en compostos>:
amazònic -a
Amasóna <f. Amasónu, Amasónur. Gen. pl.: Amasóna>:
<MITOLamazona f (Ἀμαζών, Ἀμαζόνες)
Amasón·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
[el riu] Amazones m
Amasón·svæðið <n. -svæðisins, no comptable>:
l'Amazònia f
♦ regnskógarnir á Amasónsvæðinu: les selves amazòniques
amast <amast ~ ömumst | amaðist ~ ömuðumst | amast>:
1. við e-m: (hafa horn í síðu e-stenir-li ràbia a algú, tenir-l'hi jurada a algú, anar per algú (menar animadversió contra algú, voler-se'n desempallegar etc.)
2. við e-n: (gremjast, láta í ljós óánægju sína með e-nindignar-se amb algú (posar-se felló contra algú, enutjar-se amb, mostrar el seu disgust amb)
◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella
ambátt <f. ambáttar, ambáttir>:
<HIST> serva f, esclava f (þý)
amboð <n. amboðs, amboð>:
1. eina f d'ús agrícola
2. amboð <n.pl amboða>: utillatge agrícola, eines f.pl del camp, estris i eines agrícoles
ambra <f. ömbru, no comptable>:
ambre gris
ambrín <n. ambríns, no comptable>:
ambreïna f
ambúlant <adj. inv.>:
<MEDambulant
♦ ambúlant sjúklingur: malalt ambulant
♦ ambúlant eða inniliggjandi: ambulant o ingressat
amen <interj.>:
amén, amèn (Mall., Men.(אָמֵן, ἀμήν)
Ameríka <f. Ameríku, Ameríkur>:
Amèrica f
♦ Rómanska Ameríka <Rómönsku Ameríku>Amèrica llatina, Iberoamèrica
♦ → Norður-Ameríka “Amèrica del Nord”
♦ → Mið-Ameríka “Mesoamèrica”
♦ → Suður-Ameríka “Amèrica del Sud”
Ameríkani <m. Ameríkana, Ameríkanar>:
americà m, americana f
Ameríku- <en compostos>:
americà -ana
Ameríku·humar <m. -humars, -humrar. Dat. sg.: -humri>:
llamàntol americà (crustaci Homarus americanus)
Ameríku·mjósi <m. -mjósa, -mjósar>:
loqueta americana (peix Macrozoarces americanus)
Ameríku·platan <m. -platans, -platanar>:
plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)
amerískur, amerísk, amerískt <adj.>:
americà -ana
ametyst <n. ametysts, ametyst>:
<GEOLametista f
◊ “Fjall ametystanna” eftir Guerau de Liost: “La Muntanya d'Ametistes” de Guerau de Liost
ametýst <n. ametýsts, ametýst>:
ametista f 
◊ þriðja röðin: hýasint, agat og ametýst (ʔaħ'lāmāh, אַחְלָמָה)al tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista;
◊ fimmti [undirstöðusteinninn var] sardónyx, sjötti sardis, sjöundi krýsólít, áttundi beryll, níundi tópas, tíundi krýsópras, ellefti hýasint, tólfti ametýst: la cinquena [pedra que ornava el basament de la muralla era el], sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, crisopras; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista
Ametýst·fjallið <n. -fjallsins,, pl. no hab.>:
1. (í KatalóníuMuntanya f d'Ametista (el Montseny)
2. (í MarokkóGebel Lekst (جبل لكست)
amfetamín <n. amfetamíns, no comptable>:
amfetamina f
♦ eitt hundrað grömm af amfetamíni: cent grams d'amfetamines
amfíból <n. amfíbóls, amfíból. ( Emprat hab. en pl.)>:
<GEOLamfíbol m
ami <m. ama, no comptable>:
(leiðindiincordi m
♦ vera e-m til ama: incordiar algú, ésser-li un incordi a algú
a.m.k.:
abrev. deað minnsta kostialmenys
amma <f. ömmu, ömmur>:
àvia f, padrina f (esp. Bal.), iaia f (fam)
◊ ó hvað eyrun á þér eru löng amma! -Þá heyri ég betur til þín ljúfan mín!: oh, àvia, quines orelles més llargues que tens! -Són per sentir-te millor, estimada meva!
ammón·ál <n. -áls, no comptable>:
<QUÍM = öflugt sprengiefniamonal m (potent explosiu)
ammóníak <n. ammóníaks, no comptable>:
<QUÍMamoníac m (NH3)
ammóníaks- <en compostos>:
<QUÍMamoniacal
ammóníaks·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
<QUÍMamoniacal
♦ ammóníaksbundið köfnunarefni: nitrogen m amoniacal
ammóníum <n. ammóníums, no comptable>:
<QUÍMamoni m (NH4)
♦ fjórgreint (o: fjórgiltammóníum: amoni quaternari
ammóníum- <en compostos>:
<QUÍMamònic -a, d'amoni
ammóníum·algínat <n. -algínats, no comptable>:
<QUÍMalginat m d'amoni, E-403 m
ammóníum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:
<QUÍMbicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3) (ammóníumvetniskarbónat)
ammóníum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:
<QUÍMhidròxid m d'amoni
ammóníum·jón <f. -jónar, -jónir>:
<QUÍMm amoni
ammóníum·nítrat <n. -nítrats, no comptable>:
<QUÍMnitrat amònic, nitrat m d'amoni
ammóníum·salt <n. -salts, -sölt>:
<QUÍMsal f d'amoni
♦ fjórgreind (o: fjórgildammóníumsölt: sals d'amoni quaternari
ammóníum·samband <n. -sambands, -sambönd>:
<QUÍMcompost m d'amoni
♦ fjórgreint (o: fjórgiltammóníumsamband: compost d'amoni quaternari
ammóníum·vetniskarbónat <n. -vetniskarbónats, no comptable>:
<QUÍMbicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3)
ampli <m. ampla, amplar>:
<RELIG við messucanadella f
♦ → ömpull “íd.”
amstrast <amstrast ~ ömstrumst | amstraðist ~ ömstruðumst | amstrastí e-u>:
escarrassar-se molt amb una cosa
amstur <n. amsturs, no comptable>:
(vafsturpenes f.pl i problemes m.pl (esp. els derivats de la vida)
♦ daglegt amstur: les penes i els problemes diaris, els problemes i les angoixes del dia a dia, els tràfecs i quefers diaris
♦ stress í amstri dagsins: <LOC FIGl'estrès quotidià, l'estrès dels quefers diaris
amöba <f. amöbu, amöbur>:
ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)
analsím <n. analsíms, no comptable>:
<GEOLanalcima f 
ananas <m. ananass, ananasar>:
pinya tropical f, ananàs f
◊ dós ananas: llauna de pinya tropical f
ananas·dós <f. -dósar, -dósir>:
llauna de pinya tropical f
ananas·hringur <m. -hrings, -hringir>:
rodanxa de pinya tropical f
anarkía <f. anarkíu, pl. no hab.>:
anarquia f (stjórnleysi)
anarkískur, anarkísk, anarkískt <adj.>:
<PEJORanàrquic -a
anarkismi <m. anarkisma, pl. no hab.>:
anarquisme m (stjórnleysisstefna)
anarkisti <m. anarkista, anarkistar>:
anarquista m & f (stjórnleysingi)
anarkistískur, anarkistísk, anarkistískt <adj.>:
anarquista
anatólískur, anatólísk, anatólískt <adj.>:
anatòlic -a
♦ anatólísk tungumál: llengües anatòliques
Anatólíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:
Península f d'Anatòlia
and- <prefix>:
anti-
anda:
gen. pl. de önd “alè; ànima & ànec”
anda <anda ~ öndum | andaði ~ önduðum | andað>:
1. respirar, alenar (esp. Bal.)
♦ anda e-u: respirar una cosa
2. anda að sér: inspirar (inhalar l'aire)
♦ a. einhverju að sér: inhalar una cosa
3. anda frá sér: expirar (expulsar l'aire)
♦ a. einhverju frá sér: exhalar una cosa
4. (LOC) anda léttar[a]: respirar alleugerit -ida (o: alleujat -ada)
anda·bringa <f. -bringu, -bringur>:
<CULINpit m d'ànec, pitrera f d'ànnera (Mall.
andaður, önduð, andað:
finat -ada, traspassat -ada, mort -a
anda·gift <f. -giftar, no comptable>:
inspiració f (vena per a crear, profetitzar o predir etc.)
♦ mæla (o: tala) af spámannlegri andagift: parlar amb inspiració profètica, profetitzar
♦ tala af andagift: parlar inspiradament, parlar mogut per la inspiració
anda·heimur <m. -heims, pl. no hab.>:
món m insensible (o: immaterial; o: sobrenatural; o: invisible [a l'ull]), món m dels esperits
anda·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
animisme m
andakt <f. andaktar, andaktir>:
1. (helgistund & fjálgleikidevocions f.pl  (estona de recolliment i devoció al matí -morgunandakt- i al vespre -kvöldandakt- & cerimònia religiosa d'andakt comú)
2. (eftirtekttotal atenció f (dels sentits, fervor en l'acte de veure o escoltar una cosa)
♦ sitja með andakt: estar assegut -uda i totalment absort -a
♦ hlusta með andakt á e-n: escoltar algú amb total atenció
andaktugur, andaktug, andaktug <adj.>:
1. (guðrækilegurpietós -osa, devot -a  (ple de devoció o religiositat)
2. (fullur lotningar, furðu lostinnabsort -a  (totalment atent)
Andalúsía <f. Andalúsíu, no comptable>:
Andalusia f
andalúsíska <f. andalúsísku, no comptable>:
andalús m (dialecte del castellà)
andalúsískur, andalúsísk, andalúsískt:
andalús -usa
Andalúsíu·búi <m. -búa, -búar>:
andalús m, andalusa f (nadiu o habitant d'Andalusia)
Andalúsíu·kona <f. -konu, -konur>:
andalusa f
Andalúsíu·maður <m. -manns, -menn>:
andalús m
anda·lækningar <f.pl -lækninga>:
cures iatromàgiques, cures mèdiques (practicades per curandero & bruixot, xaman o iatromag)
anda·læknir <m. -læknis, -læknar>:
1. <GENsaludador m, saludadora f, guaridor m, guaridora f, curandero m, curandera f, remeier m, remeiera f
2. (seiðmaður, töfralæknirxaman m  (bruixot iatromag)
3. (galdralæknir hjá Indíönum og frumstæðum þjóðflokkumbruixot m  (de tribus primitives & indis)
and·ameríkanismi <m. -ameríkanisma, no comptable>:
antiamericanisme m
and·amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:
antiamericà -ana
andan <f. andanar, no comptable>:
<variant arcaica de → öndun “respiració”
andans·maður <m. -manns, -menn>:
home m de lletres, lletraferit m
andar:
gen. sg. de önd “alè; ànima & ànec”
andar·bliki <m. -blika, -blikar>:
(andarstegguranegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)
andar·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
1. (andialè m, alenada f  (aire que hom inspira o expira)
2. (öndunrespiració f  (acte d'alenar)
andar·egg <n. -eggs, -egg>:
ou m d'ànec (o: < ànet), ou m d'ànnera (Mall.), ou m d'àneda (Men.
andar·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:
balena becuda boreal, balena f amb bec boreal, zífid m cap d'olla boreal (mamífer Hyperoodon ampullatus)
andar·slitur <n.pl -slitra>:
(dauðastríðagonia f  (darrers sospirs abans de morir)
♦ liggja í andarslitrunum: estar agonitzant, agonitzar
andar·steggur <m. -steggs, -steggir>:
anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)
andar·tak <n. -taks, -tök>:
(augnablikinstant m, alenada f (moment molt breu)
◊ andartaki síðar: un instant després
◊ bíddu andartak!: espera un segon!
andar·teppa <f. -teppu, pl. no hab.>:
1. (andnauð, andþrengsliofec m, ofegor f  (dispnea, dificultat per a alenar)
2. (kafmæði, asmakastofegó m, [atac m d']asma f  (embufec durant atac d'asma)
andar·ungi <m. -unga, -ungar>:
aneguet m, anedó mannereta f (Mall.), anedeta f (Men.) (poll d'ànec)
◊ ‘Litli ljóti andarunginn’ eftir Andersen: ‘L'aneguet lleig’ de n'Andersen
andast <andast ~ öndumst | andaðist ~ önduðumst | andast>:
expirar (morir)
anda·særing <f. -særingar, -ætur>:
invocació f d'esperits, nigromància f
andasæringar·maður <m. -manns, -menn>:
nigromant m & f, nigromàntic m, nigromàntica f
anda·trú <f. -trúar, no comptable>:
1. (spíritismiespiritisme m (creença que hom pot contactar amb els morts per via d'un mèdium)
2. (andahyggja, animismianimisme m  (tipus de religió)
andatrúar·maður <m. -manns, -menn>:
(spíritistiespiritista m & f
anda·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] anàtids m.pl
and·bandarískur, -bandarísk, -bandarískt <adj.>:
antinord-americà -ana
and·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
1. (andibuf m (alè, alenada)
◊ en - það er andinn í manninum og andblástur hins Almáttka, sem gjörir þá vitra: però és l'esperit que hi ha dins l'home i el buf del Totpoderós qui els fa savis
◊ andi Guðs hefir skapað mig, og andblástur hins Almáttka gefur mér líf: l'esperit de Déu m'ha creat, i el buf del Totpoderós em vivifica
2. (andstaða, mótspyrnaoposició f (resistència)
♦ eiga að stríða við mikinn andblástur: haver d'enfrontar-se amb una gran oposició
♦ andblástur gegn e-u ~ e-m: oposició a una cosa ~ contra algú
♦ vekja andblástur gegn e-m: despertar l'oposició contra algú
and·blær <m. -blærs (o: -blæjar), no comptable>:
alè m [d'aire], buf m, ventijol m
and·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:
contrarevolució f
and·byr <m. -byrs (o: -byrjar), -byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: -byrjum>:
vent m en contra, vent contrari
and·býlingur <m. -býlings, -býlingar>:
veïnat m del davant (ja sia a l'altra banda del carrer, ja sia a l'altra banda del corredor)
and·dyri <n. -dyris, -dyri>:
vestíbul m
and·efni <n. -efnis, no comptable>:
<FÍSantimatèria f
and·eind <f. -eindar, -eindir>:
<FÍSantipartícula f
Andes·fjöll <n.pl -fjalla>:
Andes m.pl
andesít <n. andesíts, no comptable>:
<GEOLandesita f
♦ basaltískt andesít: andesita basàltica
and·fasismi <m. -fasisma, no comptable>:
antifeixisme m
and·fasisti <m. -fasista, -fasistar>:
antifeixista m & f
and·fasískur, -fasísk, -fasískt <adj.>:
antifeixista
and·félagslegur, -félagsleg, -félagslegt <adj.>:
antisocial
♦ andfélagsleg hegðun: comportament antisocial
and·fúll, -fúl, -fúlt <adj.>:
<MEDhalitòsic -a  (que té l'alè pudent)
and·fýla <f. -fýlu, pl. no hab.>:
<MEDhalitosi f
◊ ...sem var eins og sambland af andfýlu og úldnuðu kjöti: ...que era com una barreja d'alè pudent i carn podrida
and·fælur <f.pl -fælna>:
esglai m
♦ vakna (o: hrökkva upp) með andfælum: despertar-se sobresaltat -ada
and·færi <n. -færis, -færi>:
òrgan respiratori (öndunarfæri)
and·fætingur <m. -fætings, -fætingar>:
variant de andfætlingur ‘antípoda’
and·fætlingur <m. -fætlings, -fætlingar>:
antípoda m & f
andheita·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:
diccionari m de sinònims
♦ sam- og andheitaorðabók: diccionari de sinònims i antònims
and·heiti <n. -heitis, -heiti>:
antònim m
♦ andheiti e-s (X) er Y: l'antònim d'X és Y
and·hetja <f. -hetju, -hetjur>:
antiheroi m, antiheroïna f
and·histamín <n. -histamíns, -histamín>:
[fàrmac m] antihistamínic m
and·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
balena f amb bec boreal (mamífer Hyperoodon rostratus syn. Hyperoodon ampullatus) (andarnefja)
and·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:
1. <MAT GEN[element] invers m, [element] oposat m
♦ vinstri andhverfa (o: andhverfa frá vinstri)invers a l'esquerra
2. <MAT = andhverft fall, andhverfa fallsfunció inversa
3. <MAT = andhverft fylkimatriu inversa
4. <GEOLanticlinal m
and·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
1. <GENinvers -a
2. <GEOLanticlinal
andi <m. anda, andar>:
1. (loft sem menn anda að sér og fráalè m  (hàlit)
♦ draga andann: prendre alè, alenar, respirar
♦ draga andann djúpt: alenar fondo, respirar fondo
♦ halda [niðri] í sér andanum: contenir la respiració
♦ ná andann: prendre alè
2. (kul, golabrisa f, alenada f [de vent]  (oratjol, buf suau de vent)
3. (vofa & vínandi & inntak & sál & hugsunarhátturesperit m  (ànima & paràclit & alcohol & fantasma & ésser immaterial & intenció & mode de pensar)
♦ andar framliðinna: els esperits dels difunts
♦ andi aldarinnar: (tíðarandil'esperit de l'època
♦ andi laganna: l'esperit de la llei
♦ heilagur andi: <RELIGl'Esperit Sant
♦ illur andi: esperit maligne, mal esperit  (dèmon)
♦ óhreinn andi: esperit impur  (dèmon)
♦ gefa upp andann: expirar, exhalar l'esperit  (finar)
◊ faðir, í þínar hendur fel ég anda minn: pare, a les teves mans encomano (o: lliuroel meu esperit.
◊ í nafni Guðs föður og sonar og heilags anda: en nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant
◊ [Prestur:] Drottinn sé með yður! - [Svar:] Og með þínum anda!: [Prevere:] El Senyor sigui amb vosaltres! - [Resposta:] I amb el teu esperit!
4. (arabísk ólíkamleg verageni m  (ésser de rondalles àrabs)
♦ andi í lampanum: el geni de la llàntia
5. (hugurment f  (pensa, intel·lecte, raó)
♦ andans maður: # (andlegur maðurun home d'esperit  (home espiritual o amb una gran força espiritual); # (menntamaðurhome m de lletres, intel·lectual m (pensador, lletraferit)
♦ sjá e-ð í anda[num]: imaginar-se una cosa vivament
6. <FIG = loftrúm, andrúmsloftclima m (ambient, atmosfera)
◊ góður andi í skólanum: bon ambient a l'escola
and·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
fresc -a (vent, oratge, temps)
and·kommúnismi <m. -kommúnisma, no comptable>:
anticomunisme m
and·kommúnisti <m. -kommúnista, -kommúnistar>:
anticomunista m & f
and·kommúnískur, -kommúnísk, -kommúnískt <adj.>:
anticomunista
and·kul <n. -kuls, pl. no hab.>:
<METEOoratjol fresc, brisa fresca
and·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:
antinode m, ventre m (d'ona estacionària)
and·köf <n.pl -kafa>:
ofec m, ofegor f, asfíxia f, <MED> dispnea f (respiració dificultosa i penosa)
♦ taka andköf: cercar aire, panteixar, bleixar (respirar dificultosament, intentar respirar en ofegar-se o quedar sense aire)
♦ taka andköf af aðdáun: quedar sense alè (o: respiració) per l'admiració que se sent, deixar l'admiració a alg. sense alè hún tók andköf af gleði: l'alegria li va fer ofegar un crit
and·lag <n. -lags, -lög>:
objecte m (complement de verb & focus de l'atenció)
♦ frumlægt andlag: GRAMobjecte en funció de subjecte, en gramàtica islandesa es designa amb aquest terme el subjecte lògic en acusatiu o datiu d'un verb impersonal. El pronom mig és el frumlægt andlag a l'oració <mig vantar vatn> "necessito aigua". També rep el nom de frumlagsígildi
♦ sagnir tveggja andlaga: GRAMverbs bipolars, en gramàtica islandesa es designen amb aquest terme els verbs que es construeixen amb dos complements (per exemple, un en acusatiu i l'altre en datiu)
andlags·fall <n. -falls, -föll>:
cas oblic (qualsevol cas tret del nominatiu)
and·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sálarlausinanimat -ada, exànime  (sense vida, sense hàlit vital)
2. (án andríkisinsuls -a  (sense gràcia, no inspirat)
♦ andlaus ræða: un discurs insuls
and·lát <n. -láts, -lát>:
traspàs m, òbit m
♦ í andlátinu: en el moment de morir
♦ til minnis vegna andláts samstarfsmanns: en memòria d'un company de feina traspassat
♦ skömmu aður fyrir andlátið: poc abans de morir
andláts·bæn <f. -bænar, -bænir>:
oració f de la bona mort (pregària del moribund mentre agonitza, pregària en l'hora de la mort)
andláts·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
esquela mortuòria
and·lega <adv.>:
1. (í hugsunintel·lectualment  (mentalment, pel que fa a la ment)
♦ andlega fatlaður: discapacitat intel·lectualment, mentalment discapacitat, deficient mental
2. (trúarlegaespiritualment  (pel que fa a la religió)
and·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hugrænn, vitsmunalegur, sem varðar andannintel·lectual  (fet amb l'intel·lecte o que té a veure amb l'intel·lecte)
♦ andleg auðn: desolació intel·lectual, buidor f intel·lectual
♦ andleg og líkamleg vinna: treball intel·lectual i físic
2. (geð-, hug[a]-mental  (fet amb la ment o que té a veure amb la ment)
♦ andlegt atgervi: dots m.pl mentals (o: intel·lectuals), dons m.pl mentals (o: intel·lectuals), talent m mental (o: intel·lectual) (d'una persona)
♦ andlegt erfiði: treball m mental, treball m de cap, esforç m mental
3. (trúarlegur & yfirnátúrlegurespiritual  (religiós & relacionat amb l'esperit & sobrenatural)
♦ andleg íhugun: meditació f, contemplació f [interior]
♦ andleg vera: ésser m espiritual, esperit m
♦ andlegar hugleiðingar: meditacions espirituals, reflexions espirituals
♦ andlegur leiðtogi: líder m espiritual
♦ andlegt líf: vida f espiritual
♦ andlegar æfingar: exercicis m.pl espirituals
4. (um tónlistsacre -a  (música)
♦ andleg tónlist: música sacra 
♦ andlegir söngvar: càntics sacres (o: espirituals)
5. (kirkjulegurclerical  (eclesiàstic, del clergat)
♦ hin andlega stétt (o: andlega stéttin)l'estament eclesiàstic, el clergat
♦ andlegrar stéttar maður: un clergue, un home del clergat
6. (um ofbeldipsicològic -a, emocional  (violència)
♦ andlegt ofbeldi: violència psicològica (o: emocional)
7. (um kreppude valors, espiritual  (crisi)
♦ fjárhagsleg (o: efnahagsleg) og andleg kreppa: crisi econòmica i de valors 
and·leysi <n. -leysis, no comptable>:
insulsesa f, manca f d'inspiració, fadesa f, manca f de gràcia
and·lit <n. -lits, -lit>:
cara f
♦ beint í andlitið: <GEN & FIGen plena cara, ben a la cara
♦ halda andlitinu: <LOC FIGsalvar la cara
♦ missa andlitið: <LOC FIGperdre la cara
♦ vera sem skrifað í andlit e-s: <LOC FIGdur-ho escrit al front
andlits·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
vel islàmic integral
andlits·drættir <m. -drátta>:
trets m.pl facials
andlits·fall <n. -falls, -föll>:
fesomia f
andlits·farði <m. -farða, no comptable>:
maquillatge m
andlits·fettur <f.pl -fetta>:
ganyotes f.pl, barbarotes f.pl, carusses f.pl (Mall., Men.) (gests amb la cara)
andlits·kippur <m. -kipps, -kippir>:
tic m facial 
andlits·krem <n. -krems, -krem>:
crema f facial, crema f per a la cara
andlits·litur <m. -litar, -litir>:
color m,f de la cara
andlits·lyfting <f. -lyftingar, -lyftingar>:
lífting f facial
♦ fá andlitslyftingu: <LOC FIGfer-se la cirurgia estètica, ésser sotmès -esa a una profunda renovació (edifici, habitatge, despatx etc.)
andlits·mynd <f. -myndar, -myndir>:
retrat m
andlits·nudd <n. -nudds, -nudd>:
massatge m facial
andlits·púður <n. -púðurs, pl. no hab.>:
pólvores f.pl per a la cara (maquillatge)
andlits·roði <m. -roða, no comptable>:
rubor m,f, vermellor f de cara
andlits·skapnaður <m. -skapnaðar, no comptable>:
figura f del rostre
◊ það voru sömu verurnar, sem ég hafði séð undir Ísraels Guði við Kebarfljótið, og ég þekkti, að það voru kerúbar. Þeir höfðu fjögur andlit og fjóra vængi hver, og undir vængjum sér eitthvað, sem líktist mannshöndum. Og hvað andlitsskapnaðinn (ū-δəˈmūθ   pənēi̯-ˈhɛm, וּדְמוּת פְּנֵיהֶם) snerti, þá voru það sömu andlitin, sem ég hafði séð við Kebarfljótið; þeir gengu hver fyrir sig beint af augum fram: eren els mateixos éssers que havia vist sota el Déu d'Israel a la vora del riu Quebar, i vaig reconèixer que eren querubins. Cadascun tenia quatre cares, i quatre ales cadascun, i sota les ales hi tenien quelcom que semblava mans humanes. I pel que fa a la figura de llurs rostres, eren les mateixes cares que havia vist a la vora del riu Quebar; tots ells caminaven tot drets
◊ því að ef einhver er heyrandi orðsins og ekki gjörandi, þá er hann líkur manni, er skoðar andlitsskapnað sinn (τὸ πρόσωπον -ώπου, τὸ πρόσωπον τῆς γενέσεως αὐτοῦ) í spegli; því að hann skoðar sjálfan sig, fer burt og gleymir jafnskjótt, hvernig hann var. En sá sem skyggnist inn í hið fullkomna lögmál frelsisins og heldur sér við það, og ekki er orðinn gleyminn heyrandi, heldur gjörandi verksins, hann mun sæll verða af framkvæmdum sínum: car, si algú escolta la paraula però no la compleix, és com un home que contempla la figura del seu rostre en un mirall; car, es mira, se'n va i oblida a l'instant com era. Però el qui s'endinsa amb la seva mirada en la llei perfecta de la llibertat i hi persevera sense ésser-ne un oient oblidadís, sinó que fa la seva pràctica, aquest serà feliç per les seves actuacions
andlits·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:
massatge m facial
♦ ég ætla að fá andlitssnyrtingu: voldria un massatge facial
andlits·svipur <m. -svips, -svipir>:
[aspecte m de la] cara f, expressió f de la cara
◊ ef ég segi: <...> ég ætla að breyta andlitssvip mínum og vera kátur, þá...: si dic: <...> vull canviar el meu posat i fer cara alegre, aleshores...
and·lífi <n. -lífis, no comptable>:
antibiosi f
and·menning <f. -menningar, pl. no hab.>:
contracultura f
◊ andmenning sjöundaáratugsins: la contracultura dels anys setanta
and·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælte-u>:
1. (gagnmælareplicar a una cosa (contestar una cosa, el que ha proposat algú etc.)
♦ án þess að andmæla: sense replicar
2. (mótmælaprotestar contra una cosa (refusar, rebutjar o condemnar uns fets, una afirmació etc.)
3. (vera á mótioposar-se a una cosa (estar-hi en contra, ésser-ne adversari, resistir-s'hi)
◊ en þegar Kefas kom til Antíokkíu, andmælti ég honum upp í opið geðið, því hann var sannur að sök: però quan en Quefes va venir a Antioquia, me li vaig oposar ben obertament, perquè era notòriament reprensible
4. (mæla á móti, gera athugasemdirposar objeccions a una cosa (objectar, posar emperons a una cosa)
and·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:
1. (mótmæliadversari m, adversària f (opositor, contrari, oponent)
◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica
2. (við doktorsvörncontrarelator m, contrarelatora f (doctor que fa d'advocat del diable a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islŕndia com a d'altres països)
andmæla·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
dret m de rèplica
andmæla·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
(við doktorsvörncontraexposició f (duta a terme pel contrarelator o per la contrarelatora a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islŕndia com a d'altres països escandinaus)
and·mæli <n.pl -mæla>:
1. (mótmælirèplica f (contestació per a desmentir, objectar o contradir una cosa, objecció)
◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica
2. (mótbáraprotesta f (refús o condemna d'uns fets, contra una afirmació etc.)
♦ hreyfa andmælum [við e-u]: protestar [contra una cosa], presentar una protesta [contra una cosa]
3. (misklíð, þræturdiferències f.pl (dissensió, discrepància, discussions)
◊ menn sverja eið við þann, sem æðri er, eiðurinn er þeim staðfesting og bindur enda á öll andmæli (πάσης αὐτοῖς ἀντιλογίας, omnis controuersiae eorum)els homes juren per un de més gran que no ells, i el jurament els és una garantia que posa fi a totes llurs diferències
4. (gagnmæli, mótsögncontradicció f (acció de contradir el que ha dit o diu algú)
and·nauð <f. -nauðar, pl. no hab.>:
dificultats respiratòries, <MEDdispnea f
and·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
<variant antiquada de → andheiti “antònim”
and·op <n. -ops, -op>:
1. (hjá sniglumespiracle m (orifici respiratori dels gastròpodes)
2. (hjá liðfætlumestigma m (orifici respiratori dels artròpodes)
Andorra¹ <f. Andorru, no comptable>:
Andorra f
◊ spurning: hvaða tungumál er töluð í Andorru? svar: þar er töluð katalanska: pregunta: quina llengua es parla a Andorra? resposta: s'hi parla català
Andorra² <n. Andorra, no comptable>:
Andorra f
◊ Andorra er m.a. gagnrýnt fyrir það að hafa ekki staðfest...: Andorra és criticada, entre d'altres coses, per no haver ratificat...
◊ smygla sígarettum frá Andorra: passar d'Andorra cigarretes de contraban
◊ í Andorra: a Andorra
Andorra·búi <m. -búa, -búar>:
andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)
Andorra·kona <f. -konu, -konur>:
andorrana f (nadiua o habitant d'Andorra)
Andorra·maður <m. -manns, -menn>:
andorrà m (nadiu o habitant d'Andorra)
Andorri <m. Andorra, Andorrar>:
andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)
andorrískur, andorrísk, andorrískt:
andorrà -ana (andorrskur, andorrsk, andorrskt)
andorrskur, andorrsk, andorrskt:
andorrà -ana
andoxunar·efni <n. -efnis, -efni>:
<BIOL & QUÍMantioxidant m
and·óf <n. -ófs, pl. no hab.>:
<POLÍTdissidència f
andófs·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTdissident m, dissidenta f 
◊ ...þau fangelsi sem hýstu pólitíska andófsmenn: ...les presons que allotjaven dissidents polítics
and·páfi <m. -páfa, -páfar>:
<HIST RELIGantipapa m
and·rafeind <f. -rafeindar, -rafeindir>:
<FÍSantielectró m (jáeind)
and·rafögn <f. -rafagnar, -rafagnir>:
<variant antiquada de → andrafeind “positró”
and·rammur, -römm, -rammt <adj.>:
<MEDhalitòsic -a  (que té l'alè pudent)
and·rá <f. -rár, -rár>:
instant m 
♦ í sömu andrá (o: andránni)en el mateix instant, en aquell mateix instant
and·remma <f. -remmu, pl. no hab.>:
<MEDhalitosi f
Andrés <m. Andrésar, pl. no hab.>:
Andreu m
♦ Andrés önd <Andrésar andar>: l'ànec Donald
and·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
enginy m, gràcia f, inspiració f
and·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ple -ena d'enginy, enginyós -osa, brillant (persona & escrit, poema, pel·lícula etc.)
and·róði <m. -róða, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → andróður “acció de remar a contravent”
◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord
and·róður <f. -róðurs (o: -róðrar), pl. no hab.>:
1. <GENacció f de remar a contravent
2. (andstaðaoposició f (fet de mostrar-se advers o contrari a algú o a una cosa)
♦ andróður gegn e-m: oposició contra algú
Andrómakka <f. Andrómökku, pl. no hab.>:
Andròmaca f (Ἀνδρομάχη)
♦ Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax
Andrómeda <f. Andrómedu, pl. no hab.>:
Andròmeda f (Ἀνδρομέδα)
Andrómeda og Perseifur: Andròmeda i Perseu
stjörnmerkið Andrómeda: <ASTRONla constel·lació d'Andròmeda
Andrómeda-vetrarbrautin <f. Andrómedu-vetrarbrautarinnar, no comptable>:
<ASTRONla galàxia d'Andròmeda
andrómedu·urt <f. -urtar, -urtir>:
1. <GENandròmeda f (designació de les plantes del gènere homònim de brucs de la família de les ericàcies)
2. andròmeda polifòlia (planta Andromeda polifolia) (ljósalyng )
andrúms·loft <n. -lofts, -loft>:
atmosfera f (massa gasosa que envolta la terra; aire d'un local; <fig.> ambient)
and·samsíða <adj. inv.>:
antiparal·lel -a
and·setinn, -setin, -setið <adj.>:
posseït -ïda
♦ vera andsetinn af djöflinum: estar posseït pel dimoni
♦ vera andsetinn af illum anda: estar posseït per un mal esperit
and·skoti <m. -skota, -skotar>:
< 1. (andstæðinguradversari m (contrari, enemic)
♦ hinn forni andskoti: <RELIGel vell adversari, el vell enemic (el dimoni)
2. (djöfulldimoni m, diable m (Satanàs)
♦ andskotans!: <exclam.a fer punyetes!
♦ andskotans <+ Subst.>: <adj.puto -a <+ Subst.>, [re-]condemnat -ada <+ Subst.>, maleït -ïda <+ Subst.>, dimoni de <+ Subst.>
♦ farðu burt frá mér, andskoti!: <LOCvade retro, Satanàs!
♦ fara til andskotans: <LOC FIGanar-se'n en orris, anar-se'n a fer punyetes Er allt að fara til andskotans í þessu landi?!: que se n'estŕ anant tot a fer punyetes en aquest país?!
♦ óska einhverjum til andskotans: <LOC FIGdesitjar que algú se'n vagi a ca una puta
♦ til andskotans með e-ð: <LOC FIGa ca una puta amb..., a la merda amb...
and·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:
hostil, contrari -ària, adversari -ària, oponent
♦ vera andsnúinn e-u ~ e-m: estar en contra d'una cosa ~ d'algú, ésser contrari a una cosa ~ a algú, oposar-se a una cosa ~ a algú
◊ rúmlega 90% Spánverja voru andsnúin stríðinu í Írak: més del 90% dels espanyols estaven en contra de la guerra amb l'Irac
◊ Egill segist lítið gefa fyrir félag annarra þó þeir séu ekki andsnúnir honum. En nú er sonur hans og Ásgerðar kominn til Valhallar: l'Egill hi diu que no n'està gaire de la companyia dels altres, per més que no li siguin hostils; però ara, son fill i de l'Ásgerðr ja és a la Valhal·la
and·spyrna <f. -spyrnu, pl. no hab.>:
<POLÍTresistència f
♦ veita andspyrnu: oposar resistència
andspyrnu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
<POLÍTmoviment m de la resistència
andspyrnu·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTmembre m & f de la resistència
and·spænis <prep. loc. & FIG + dat.>:
enfront de, davant per davant de, ben davant (gegnt)
◊ hún sat andspænis honum: seia al seu davant, seia davant ell (Bal.
◊ andspænis húsinu er verslun: davant la casa hi ha una botiga
◊ því að hvernig ætti ég að fara öðruvísi að andspænis illsku (מִפְּנֵי בַּת-עַמִּי) þjóðar minnar?: perquè, com hauria d'actuar altrament davant el mal del meu poble?
♦ andspænis hvor öðrum : ben cara a cara, un davant l'altre
♦ þar andspænis: [just] allà davant, [just] al seu davant
and·staða <f. -stöðu, no comptable>:
oposició f (fet d'estar en contra d'algú o d'una cosa)
♦ e-ð er í [hróplegri] andstöðu við e-ð: una cosa es troba en [evident] oposició a...
♦ þetta er algjörlega í andstöðu við skoðanir mínar: això s'oposa totalment a les meves conviccions, això va totalment en contra dels meus principis
♦ andstaða við e-ð: oposisició a una cosa
♦ andstaða við klerka (o: klerkastéttina; o: kirkjuvald): anticlericalisme m
♦ andstaða við ríkisstjórn[ina]: [el sentiment d']oposició al govern (entre la població)
♦ lýsa andstöðu sinni gegn e-u: declarar-se contrari a una cosa, expressar la seva oposició a una cosa
♦ andstaða gegn sameiningu: separatisme m
♦ → stjórnarandstaða “oposició [parlamentària] al govern”
♦ leiðtogi [stjórnar]andstöðunnar: el cap de l'oposició [parlamentària]
and·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
sentit contrari (o: oposat), contradirecció f
♦ í andstefnu við e-ð: contràriament a..., al contrari de..., en oposició a..., en contra de...
♦ vera í andstefnu við e-ð: estar en oposició a... (andstæður)
◊ þessi niðurstaða er í andstefnu við margar eldri rannsóknir sem bentu til að manneskjan sé eina dýrategundin sem...: aquest resultat es troba en oposició a d'altres estudis anteriors que indicaven que l'home és l'única espècie animal que...
< and·stefna <-stefni ~ -stefnum | -stefndi ~ -stefndum | -stefnt>:
1. <e-m>: (svararespondre a algú (esp. donar una resposta a una petició d'algú)
◊ þykjumst vér hafa haft við langa þolinmæði, þá harma er oss voru gervir, og fengum þar í mót spott og háð þá er oss var andstefnt þá er vér beiddum bóta fyrir frændur vora: ens sembla que vam tenir molta de paciència atesos els danys que ens havien fets, i a canvi, només vam rebre befa i escarni per tota resposta quan vam demanar una compensació per als nostres parents
2. <eftir e-u>: (samþykkjaacceptar [de fer] una cosa (no negar-s'hi pas, dir-hi que sí)
◊ nú skaltu, næst er vit finnumst, bregðast eigi ókunnigr við, hvat sem ek mæli, ok andstefna eftir því, sem ek bý í hendr þér: la propera vegada que tu i jo ens trobem, no t'astoraràs pas pel que pugui dir ni t'oposaràs a allò que jo disposi per a tu
and·streymi <n. -streymis, no comptable>:
adversitat f
♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIGles adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae
♦ andstreymi lífsins: les adversitats de la vida
and·streymis <adv.>:
contra corrent, a contracorrent
and·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:
sense alè, esbufegant
♦ vera andstuttur: estar sense alè, panteixar
♦ verða andstuttur: quedar sense alè
and·styggð <f. -styggðar, -styggðir, pl. no hab.>:
1. (viðbjóðurfàstic m, oi m (Bal.), repugnància f (aversió)
♦ hafa andstyggð á e-u: sentir fàstic per una cosa, fer sentir fàstic una cosa a alg.
2. (viðurstyggðabominació f (horror, fet molt execrable)
◊ þeir vöktu vandlæti hans með útlendum guðum, egndu hann til reiði með andstyggðum: despertaven la seva gelosia tot adorant déus estrangers, encenien la seva ira amb abominacions
◊ ...af því að þeir hafa <...> fyllt óðal mitt andstyggðum sínum: ...per tal com han <...> emplenat el meu heretatge de les seves abominacions
andstyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENrepulsiu -iva, repugnant
2. (viðurstyggilegurabominable, execrable (costum)
♦ andstyggilegar venjur: costums abominables
and·stæða <f. -stæðu, -stæður>:
1. (mótsetningcontrari m (que constitueix una oposició o una antítesi a)
◊ andstæða ljóss er myrkur, andstæða hita er kuldi og andstæða friðar er stríð eða styrjöld: el contrari de la llum és la foscor, el contrari de la calor és el fred i el contrari de la pau és la guerra
2. (mótspyrna) contrast m (oposicions, diversitat)
♦ land andstæðna: un país de contrastos
♦ mynda andstæður við e-ð: contrastar amb..., formar contrast amb...
3. (í mælskufræði) antítesi f (en retòrica)
4. andstæður <f.pl>: <TÈCN> contrast m
◊ birta, andstæður, litur og skerpa: brillantor, contrast, color i nitidesa (imatge de televisió)
and·stæði <n. -stæðis, pl. no hab.>:
contrast m (andstæða)
♦ andstæði litanna: contrast dels colors
◊ andstæði litanna í þeim (= tilfinningum vorumhverfur æ meir og meir út í óendanlegan geiminn: el contrast de colors en ells (= els sentimentsva desapareixent gradualment per a passar a ésser un espai infinit
♦ vera andstæði e-u: ésser contrari -ària a...
and·stæðingur <m. -stæðings, -stæðingar>:
1. <GENantagonista m & f, oponent m & f
♦ helsti andstæðingur e-s: el màxim oponent de..., el major enemic de...
2. <ESPORTcontrincant m
andstæðu·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:
<GRAMaccent m d'èmfasi, accent m d'insistència
andstæðu·lögmál <n. -lögmáls, pl. no hab.>:
<FÍSprincipi m de complementarietat
and·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
<GEN & FIGcontrari -ària, oposat -ada
♦ andstæður vindur: vent contrari
♦ andstæður e-u ~ e-m: contrari a una cosa ~ a algú
♦ andstæður klerkum (o: klerkastéttinni)anticlerical
♦ andstæður yfirvaldi: antiautoritari
♦ vera andstæður ríkisstjórninni: estar en contra del govern
♦ það er andstætt mínum hugsjónum: això va en contra de les meves conviccions
and·svar <n. -svars, -svör>:
1. <GENrèplica f, contesta f, contestació f
2. <POLÍTrèplica f
3. (rabbínaresponsa f
4. (svörun, viðbragðresposta f  (reacció)
5. (ákvörðundecisió f  (resolució)
6. andsvör <n.pl -svara>: (ábyrgðresponsabilitat f  (acció de respondre d'una cosa davant altri)
and·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svarað>:
replicar, contestar (svara)
◊ og einn af öldungunum andsvaraði og sagði til mín: aleshores un dels vells va replicar tot dient-me
♦ andsvara e-m: replicar a algú, contestar a algú
◊ en er Pétur sá það, andsvaraði hann fólkinu: quan Pere va veure això, va replicar al poble
and·sælis <adv.>:
1. (gagnstætt sólargangi; andr.: réttsælisen sentit contrari al del curs del sol, amb la cara cap al sol (en la direcció oposada a la del curs del sol, de ponent a llevant)
◊ hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar: fa un parell de voltes al voltant de la casa, caminant en la direcció contrària a la del curs del sol, ensuma en totes les direccions i dreça els oronells
◊ hann seilist til birkirafts eins og kippir brott úr húsinu, ríður síðan andsælis um húsin með loganda brandinn og mælti: allarga la mà i agafa una llata de beç, d'una batzegada l'arrenca de la casa i després, cavalca tot al voltant de la casa en direcció contrària a la del curs del sol, sostenint en la mà la llata, encesa com una teia, i dient...
◊ hún gekk öfug andsælis um tréið og hafði þar yfir mörg römm ummæli: camina aleshores, anant d'esquena i en direcció contrària a la del curs del sol, tot al voltant de la rabassa i mentre ho fa, li adreça moltes i poderoses fórmules màgiques
2. (á móti sól, í sólar birtu; andr.: forsælisal sol  (no a resguard del sol, no a l'ombra)
and·tákni <m. -tákna, -táknar>:
anticodó m
and·tesa <f -tesu, -tesur>:
variant de antitesa ‘antítesi’
andúð <f. andúðar, no comptable>:
[sentiment m d']antipatia f
♦ fyrirfram andúð: antipatia preconcebuda, aversió preconcebuda, prevenció f
♦ sýna andúð [sína] á e-u ~ e-m: palesar la seva antipatia vers una cosa ~ algú, mostrar-se hostil vers una cosa ~ algú
♦ vekja andúð: suscitar aversió
and·vaka <f. -vöku, -vökur>:
insomni m
and·vaka <adj. inv.>:
insomne
♦ vera andvaka: tenir insomni
♦ liggja andvaka: estar despert -a dins el llit sense poder adormir-se
◊ ég ligg andvaka og styn eins og einmana fugl á þaki: estic desvetllat i gemego com un ocell solitari a la teulada
and·vaki <m. -vaka, -vakar>:
antihormona f
and·vana <adj. inv.>:
mort -a
(només a:)
♦ andvana fæddur: nascut mort, nat mort
♦ andvana fædd: nascuda morta, nada morta
♦ andvana fætt: nascut mort, nat mort
♦ andvana fæðing: infant nascut mort, infant nat mort
andvara·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (hugsunarlaussense neguit, despreocupat -ada (que no pateix ànsia)
2. (óvarkárdesprevingut -uda (no atent & eixelebrat, imprudent)
andvara·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (áhyggjuleysidespreocupació f (manca de neguit o d'ànsia)
2. (óvarkárni, kæruleysidesprevenció f (eixelebradesa, imprudència & manca de precaució o de cautela)
and·vari <m. -vara, no comptable>:
1. (varúðcautela f (precaució, alerta)
♦ hafa á sér andvara: estar (o: mantenir-se; o: anar) alerta, estar en guàrdia
2. (vindblærventolina f (vent de grau 1 a l'escala de Beaufort)
and·varp <n. -varps, -vörp>:
sospir m
♦ síðasta andvarp e-s: <LOC FIGel darrer sospir d'algú
and·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað>:
sospirar
and·verkandi <m. -verkanda, -verkendur>:
antagonista m & f
and·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:
antagònic -a, antagonista, d'efecte contrari, oposat -ada
◊ ...og er skýringin talin vera andverkandi áhrif hormóna eins og prógesteróns: ... i l'explicació es diu que n'és l'acció antagònica (o: efecte antagonista) d'hormones com ara la progesterona
and·verkun <f. -verkunar, pl. no hab.>:
contraefecte m, antagonisme m
◊ andverkun milli segavarnarlyfja til inntöku og K-vítamíns vegna líffræðilegrar samkeppni: antagonisme entre els fàrmacs antitrombòtics administrats per via oral i la vitamina K per competència fisiològica
and·virði <n. -virðis, no comptable>:
contravalor m,f (valor equivalent)
♦ að andvirði e-s: per un valor de... 
◊ seld voru skuldabréf að andvirði 6 milljarða króna (€ 52 milljónir): s'han venut títols borsaris per un valor de sis miliards de corones (52 milions d'euros)
andvígis·maður <m. -manns, -menns>:
adversari m, adversària f
and·vígur, -víg, -vígt <adj.>:
contrari -ària (que no va a favor d'una cosa)
♦ vera andvígur e-u: estar en contra de... 
◊ ég er andvígur þessu frumvarpi: estic en contra d'aquest projecte de llei
♦ vera andvígur því að <+ inf.>estar en contra de <+ inf.
♦ vera andvígur því að <+ subj.>estar en contra que <+ subj.
and·vægi <n. -vægis, pl. no hab.>:
contrapès m (fl./pl.: contrapesos)
andvöku·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f en blanc, nit f d'insomni
and·þrengsli <n.pl -þrengsla>:
trastorns respiratoris, dificultats respiratòries
and·þrombín <n. -þrombíns, -þrombín>:
antitrombina f
and·þyngsli <n.pl -þyngsla>:
dificultats respiratòries
and·æfa <-æfi ~ -æfum | -æfði ~ -æfðum | -æfte-u>:
lluitar contra una cosa, fer front a una cosa, combatre una cosa
anga¹:
gen. pl. de öng “estretor”
anga² <anga ~ öngum | angaði ~ önguðum | angað>:
exhalar una agradable olor, fer oloreta (Mall.
◊ rósirnar anga: les roses fan una bona oloreta
anga·lýja <f. -lýju, -lýjur>:
1. (smáspottifilet m, cordillet m (bocinet de fil, de veta o de cordill)
2. (amabaameba f (protozou)
angan <f. anganar, pl. no hab.>:
fragància f
angandi, angandi, angandi <adj.>:
fragant, flairós -osa
angan·maðra <f. -möðru, -möðrur>:
espunyidella f d'olor, espunyidera f d'olor (planta Galium odoratum syn. Asperula odorata)
angar¹:
gen. sg. de öng “estretor”
angar²:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de anga “exhalar una olor agradable”
angi <m. anga, angar>:
1. (mjó, lítil greinbranquilló m, brancó m, branquell m (branqueta tendra o prima)
♦ teygja anga sína inn í e-ð: <LOC FIGestendre les seves ramificacions per...
2. (frjóangibrot m, lluc m (Mall. (broll, plançó, rebrot)
3. (krakki, krakkaanginano m (nen petit)
4. (útlimurmembre m (extremitat)
♦ báða út öllum öngum: agitar braços i cames [en l'aire]
5. ♦ angi af e-u: (ögn, eitthvað lítiðun indici m de (o: una mica de
angist <f. angistar, angistir>:
angoixa f
◊ yfir angist mína leggst hvítur snjór gleymskunnar: sobre la meva angoixa s'hi va dipositant la blanca neu de l'oblit
angistar·auga <n. -auga, -augu>:
ull angoixat, ull m ple d'angoixa
◊ hjónin í Garðabænum horfðu á Erlend angistaraugum: el matrimoni de Garðabær mirava l'Erlend amb els ulls plens d'angoixa
angistar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
angoixat -ada, anguniós -osa, ple -ena d'angoixa
angistar·óp <n. -óps, -óp>:
crit m d'angoixa
< angistar·sveiti <m. -sveita, no comptable>:
suor freda (causada, p.e., per una forta angoixa)
angistar·vein <n. -veins, pl. no hab.>:
esgarip m [de por]
◊ ...og hún opnaði munninn og hryllilegt angistarveinið barst honum úr gröfinni: ...i ella va obrir la boca i un horrible esgarip de por li va arribar de l'interior de la tomba
◊ bæla niður angistarveinið: reprimir l'esgarip
angistar·öskur <n. -öskurs, -öskur>:
crit m de por, udol m de por (o: d'espant)
◊ í ljós hafði komið líkami karlmanns með <...> munninn opinn eins og í angistaröskri: havia aparegut el cadàver d'un home, amb <...> la boca oberta com en un crit d'espant
angóra·köttur <m. -kattar, -kettir>:
gat m d'angora, moix m d'angora (Bal.
angra <angra ~ angrum (o: öngrum) | angraði ~ angruðum (o: öngruðum) | angraðe-n>:
1. (þjaka, hrella, kveljaafligir algú, turmentar algú (causar-li forta angoixa)
◊ þá fór ríki hans mjök stjórnarlaust, meðan konung angraði mest fráfall drottningar: mentre la mort de la reina afligia sobre manera el rei, el seu regne s'enfonsava en gran desgovern
◊ ég fæ hana í hendur þeim, sem angra þig, þeim er sögðu við þig: la posaré en mans dels qui et turmenten, dels qui et deien...
◊ hversu lengi ætlið þér að angra sál mína og mylja mig sundur með orðum?: fins quan voleu turmentar la meva ànima i esclafar-me amb paraules?
◊ fékk Sighvatur þá svo mikla virðing að engi af íslenskum mönnum fékk þá slíka. Sighvat angraði mjög missir Hákonar konungs svo að honum þótti engi sér í Noregi samjafn. Magnús konungur lofaði honum eigi út að fara. Undi hann þá eigi í Noregi, og fór hann úr landi og ætlaði út í Jórsalaheim. En er hann kom í Rauðahafið, tók hann sótt og andaðist sjö nóttum fyrir Mikjálsmessu og þótti að honum mikill skaði: aleshores en Sighvatr hi va rebre uns honors tan grans com no n'ha rebut de semblants cap home de nació islandesa. La pèrdua del rei Hákon afligia molt en Sighvatur de manera que li semblava que a Noruega no hi havia ningú que s'hi igualés ni de prop. El rei Magnús no li va permetre de salpar cap a Islàndia. En Sighvatur no s'hi trobava bé a Noruega i va abandonar el país amb la intenció de dirigir-se al Regne de Jerusalem, però en arribar a la Mar Roja se li va encomanar una malaltia i va morir vuit dies abans de sant Miquel i hom fou del parer que la seva mort era una gran pèrdua (menys literalment: i hom va plànyer molt la seva mort)
2. ([gera e-m] ama & þrengja að e-mmolestar algú, amoïnar algú (importunar, empipar & punyir algú per vexar-lo & fastidiar, incomodar)
◊ látið hana í friði! Hvað eruð þér að angra hana?: deixeu-la en pau! per què l'amoïneu?
◊ en faðir hans hafði aldrei angrað hann á ævinni með því að segja við hann: "Hví hefir þú gjört þetta?": son pare no l'havia importunat mai de la seva vida dient-li: "per què ho has fet això?"
3. angra sig e-s: (iðrastpenedir-se d'una cosa (sentir contrició d'una cosa)
◊ ...því að ég vissi, að þú ert líknsamur og miskunnsamur Guð, þolinmóður og gæskuríkur og lætur þig angra hins vonda: ...perquè sabia que ets un Déu clement i misericordiós, pacient i bondadós i que te'n penedeixes del mal
angraður, angruð (o: öngruð), angrað <adj.>:
1. <GENafligit -ida, turmentat -ada
2. (sáriðraðurcontrit -a (profundament penedit)
3. (pirraðurremolest -a, disgustat -ada (frustrat i contrariat)
◊ hann er mjög angraður yfir nýju lögunum: està molt disgustat amb la nova llei
angran <f. angranar, no comptable>:
<variant arcaica de → angrun “penediment”
angrast <angrast ~ angrumst (o: öngrumst) | angraðist ~ angruðumst (o: öngruðumst) | angrast ║ [við e-u (o: af e-u)]>:
1. <GENafligir-se, turmentar-se
◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella
2. (hryggjast, þjakastcontristar-se, entristir-se profundament (sentir-se pres d'una gran aflicció, d'una gran pena)
◊ hann leit þá til þeirra með reiðisvip og angraðist viður þeirra hjartans blindleik: ell els va mirar amb cara d'ira i va sentir una gran pena a causa de la ceguesa de llurs cors
angrun <f. angrunar, no comptable>:
penediment m
< angur <m. angurs, angrar>:
fiord estret
angur <n. angurs, no comptable>:
1. (harmur, sálarsorgprofunda pena (gran dolor anímic, amargor)
◊ Hávarður <...> kvað lokið því héðan af að hann mundi hafa nokkura sorg eða angur í sínu hjarta: en Hávarður <...> va dir que la cosa havia acabada i que a partir de llavors ja no tindria ni pena ni dolor (o: ni patiments ni angoixes) al cor
2. (hryggðaflicció f (desolació anímica, profunda tristesa)
◊ heimskur sonur er föður sínum til sorgar og þeirri til angurs, er ól hann: un fill beneit és motiu de tribulació per a son pare i d'aflicció per a aquella que el va infantar
3. (sálarangistangoixes f.pl (turments anímics, profunda ànsia)
◊ ef þá einhver maður af öllum lýð þínum Ísrael ber fram einhverja bæn eða grátbeiðni, af því að hann finnur til angurs og sársauka og fórnar höndum til þessa húss, þá...: si llavors cap home o tot el teu poble d'Israel sencer, perquè sent angoixes o dolor, et fa una pregària o una súplica o un sacrifici tot estenent les mans cap a aquest temple, llavors...
4. (iðruncontrició f (profund penediment, remordiments)
5. (skapraun, gremja, óánægjadisgust m (fastidi, enuig, tort)
◊ ...til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má öðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir: ...amb la finalitat de lligar amb vós un plaer deliciós que cadascun de nosaltres dos pot procurar a l'altre seguint el manament de la natura i bandafora de qualsevol disgust o incomoditat
♦ gera e-m e-ð til angurs<infligir-li un dany [moral] a algú, fer-li una cosa a algú que li sàpiga greu
◊ lítil vizka fylgir þessu yðru orðaframkasti, ef þú vill gera Hringi konungi nokkut til angrs, þar sem...: poc seny hi ha en aquestes paraules que acabeu de deixar anar sense meditar-les, si realment li voleu fer cap mal (o: si li voleu fer rei al rei Hringr que li sàpiga greu) al rei Hringr, allà on...
♦ gera e-m angur<infligir-li un dany a algú, fer-li mal a algú, fer un tort a algú
◊ bið eg að þú gerir þér eigi angur að slíku því að svo mun eg gera: et prego que no deixis que això et causi cap disgust (o: et trastorni <?>), perquè penso fer el que t'he dit
◊ hefi eg aldrei hristi blóðorma angur gert ævi minnar: mai de la vida li he fet res al brandador de serps de sang (serp de sang = espasaque li hagi pogut saber greu
angur·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
abatut -uda, entristit -ida
angur·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
[dolça] melangia f (o: malenconia
angurblíðu·bros <n. -bross, -bros>:
somrís melangiós, somrís malenconiós
angur·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:
melangiós -osa (o: malenconiós -a
angur·fullur, -full, -fullt <adj.>:
afligit -ida, [anímicament] desolat -ada 
angur·gapi <m. -gapa, -gapar>:
1. (fífldjarfur maðurtemerari m, temerària f (eixelebradament valent)
2. (léttúðugur maðureixelebrat m, eixelebrada f (persona que actua sense reflexionar)
3. (ævintýramaðuraventurer m, aventurera f (persona que viu una vida perillosa i plena d'aventures)
angur·klökkur, -klökk, -klökkt <adj.>:
malenconiós -osa
angur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERcomplanta f
♦ angurljóð um för Faraós til undirheima: complanta per la davallada del Faraó al món dels morts 
♦ angurljóð um ungljón og vínvið: complanta pel lleó jove i el cep 
angur·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
temperament malenconiós
angur·samur, -söm, -samt <adj.>:
afligidor -a, aflictiu -iva
angur·semi <f. -semi, no comptable>:
1. (sorgaflicció f (gran pena, desolació anímica)
2. (angurblíðamalenconia f (melangia)
Angur·vaðill <m. -vaðils, no comptable>:
<MITOLAngrvaðill m, l'espasa de Kolr el geperut el qual la deixà en herència al seu fill major Bjǫrn Dent-negra que la perdé en un combat. L'espasa passà llavors a mans d'en Vífill, el qual la passà al seu fill Víkingr i aquest al seu fill Þorsteinn
◊ "Þat sé ek, "segir Sindri, "at þú ert in mesta kempa. Legg ek þat til með þér, at þú affermir öll skip þín í nótt ok berir fjárhlut á land, en hlaðir skipin af trjám ok grjóti. Síðan haf þú þik snemma at á morgin ok kom fyrr at þeim en þeir vakna. Megið þit kemba þeim ekki hagligar tjaldkúlur. Þurfið þit þess alls við, ef þér getið nokkurn bug á Faxa unnit, því at þat vil ek segja þér, at því síðr bíta hann nokkur járn, at hann bítr eigi sverðit Angrvaðill. Hér er einn tygilknífr, er Herríðr, dóttir mín, vill gefa þér ok launa þér svá gullit, ok þat ætla ek, at hann bíti á Ötunfaxa, ef þú kemr honum hagliga við...: “prou que veig”, li va dir en Sindri, “que ets el més gran dels campions. Et donaré aquest consell: que descarreguis tots els teus vaixells aquesta nit i portis totes les teves pertinences a terra, i que després carreguis els vaixells amb fustes i pedres. Demà poseu-vos-hi ben de matinada i aneu allà on són ells abans que no es despertin: d'aquesta manera, vosaltres dos els podreu sorprendre i ferir quan encaran seran dins llurs tendals (el significat de la locució kemba e-m ekki hagligar tjaldkúlur no és clar). Cal que feu tot això si voleu poder vèncer en Faxi, perquè et diré una cosa: de la mateixa manera que l'espasa Angrvaðill no el ferirà, menys encara no el podran ferir les espases comunes. Vet aquí un ganivet per dur penjat del cinyell que la meva filla Herríður vol donar-te per recompensar-te, d'aquesta manera, per l'anell d'or i sóc de l'opinió que aquest ganivet ferirà l'Ötunfaxi si el saps manejar amb habilitat
angur·vær, -vær, -vært <adj.>:
1. (angurblíðurmelangiós -osa (o: malenconiós -a (que sent una melangia suau)
2. (hryggurabatut -uda, entristit -ida (que sent pena o tristesa, trist)
angur·værð <f. -værðar, no comptable>:
1. (angurblíða[dolça] melangia f (o: malenconia) (tristesa suau, tristesa vaga, sense causa)
2. (sorgaflicció f (gran pena, abatiment, decandiment, desolació anímica)
angur·væri <f. -væri, no comptable>:
variant antiquada de angurværð ‘dolça melangia, tristesa suau’
anhydríð <n. anhydríðs, anhydríð>:
<QUÍManhídrid m
anhýdríð <n. anhýdríðs, anhýdríð>:
<QUÍManhídrid m
anís <m. aníss, anísar  (o: n. aníss, anís>:
<CULINgra m d'anís  (llavor de la planta Pimpinella anisum)
anís·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, pl. no hab.>:
anissos m.pl (confits)
anís·fræ <n. -fræs, -fræ. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:
gra m d'anís, llavor f d'anís
anís·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
matafaluga f, anís m  (planta Pimpinella anisum)
anís·líkjör <m. -líkjörs, -líkjörar>:
anís m  (licor)
anjón <f. anjónar, anjónir>:
<FÍSanió f
anjónískur, anjónísk, anjónískt <adj.>:
<FÍSaniònic -a
ankanna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (undarlegur, furðulegurestrany -a (rar, no normal & curiós)
♦ ankannalegur ilmur: una aroma estranya 
2. (öfugurequivocat -ada (erroni, incorrecte)
ann:
1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de unna “estimar”
anna:
gen. pl. de önn “ocupació, feina”
Anna <f. Önnu, no comptable>:
Anna f, Aina f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)
anna <anna ~ önnum | annaði ~ önnuðum | annaðe-u>:
donar l'abast a
◊ ég anna því ekki: no hi dono l'abast
annaðhvort... eða... <correl. disj.>:
o [bé]... o...
annar:
gen. sg. de önn “ocupació, feina”
annar, önnur, annað:
1. <num. ord.>: segon -a (que fa dos en una sèrie de tres o de més de tres. Altrament → seinni)
♦ annað hvert kvöldcada segon vespre
♦ annar maídia dos de maig
♦ í annað sinnper segona vegada
2. <adj.>: (fylgjandi, næstursegüent (esp. en expressions temporals: que segueix al primer vespre etc. que ve)
♦ annað haustla tardor qui ve no, l'altra 
♦ annað kvölddemà al vespre (o: demà vespre, Mall.
♦ annar í jólumdia f de Sant Esteve (o: sa segona festa de Nadal, Mall.
♦ annar í páskumdilluns m de Pasqua (o: sa segona festa de Pasqua, Mall.
♦ þriðjudagurinn annar en kemurdimarts qui ve no, l'altre 
3. <adj. & pron. indef.>: un altre m, una altra f 
◊ ég hef fundið annan og verð að fylgja hjartanu! Reyndu að skilja, Bárður! reyndu!: n'he trobat un altre i he de seguir el meu cor! intenta entendre-ho, Bárður, intenta-ho!
◊ erum við nú þar komnir að vist að okkur samir eigi annað en vel sé með okkur og það eitt missætti hafir hér í millum verið að lítils er virðanda og því látum nú vel vera héðan af: hem acabat per estatjar-nos a un lloc on res no ens convé més que conviure amb bones relacions; l'única desavinença que hi ha hagut entre nosaltres ha estat de poca rellevància, de manera que d'ara endavant val més que les tinguem en pau [i procurem entendre'ns bé]
♦ að öðru hverjuvariant antiquada de öðru hverju “de tant en tant”
♦ aðrir... hinir...els uns... els altres...
♦ allir aðrirtots els altres
♦ annar... hinn...[l']un... l'altre...
♦ annar hver, önnur hver, annað hvertcada segon -a
♦ annar maðurun altre home
♦ annars staðaren algun altre lloc, a una altra banda, enjondre
♦ annars þáaltrament
♦ eitthvað annað[alg]una altra cosa
♦ hitt og annaðaixò i allò
♦ hvað annað?què sinó?
◊ hvað annað getum við gert?: quina altra cosa podem fer?
♦ hvað eftir annaðuna vegada i una altra
♦ hver annarqualsevol altre
♦ hvor... annar, hvor... önnur, hvort... annaðl'un -a i l'altre -a, l'un -a a l'altre -a
◊ þau sendu hvort öðru ástarbréf: es van enviar cartes d'amor l'un a l'altre (ell i ella es van escriure mútuament cartes d'amor)
◊ þau brostu hvort til annars: es van somriure mútuament
♦ meðal annarsentre d'altres coses
♦ sumir... aðrir...els uns... els altres...
♦ öðru hverju(við og viðde tant en tant, adesiara
♦ öðru hvoru(við og við, öðru hverjude tant en tant, adesiara
4. <num. card.>: (annar af tveimurun m, una f (de dos. En aquesta accepció, el substantiu porta sempre l'article)
♦ annar maðurinnun dels [dos] homes, un de tots dos homes
♦ önnur konanuna de les dues dones, una de totes dues dones
♦ annað bréfiðuna de les dues cartes, una de totes dues cartes
♦ hálfur annarun i mig
♦ með annarri hendiamb una sola mà (o: amb una mà tota sola, Mall.
◊ hann er blindur á öðru auganu: és cec d'un ull
5. <adj.>: (breytturdiferent (distint, canviat)
♦ hann er orðið annar maðurha canviat totalment (ja no és la persona que era abans)
 
annar, önnur, annað
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N annar, <annarr   önnur, <ǫnnor   annað, <annat
A annan   aðra   annað, <annat
G annars   annarrar   annars
D öðrum, <ǫðrom   annarri, <annarre   öðru, <ǫðro
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N aðrir, <aðrer   aðrar   önnur, <ǫnnor
A aðra   aðrar   önnur, <ǫnnor
G annarra   annarra   annarra
D öðrum, <ǫðrom   öðrum, <ǫðrom   öðrum, <ǫðrom
 
annar·hver <pron. indef.. Se'n declinen tots dos components. També escrit amb separació dels components: annar hver>:
cada segon, cada segona
♦ annaðhvert árcada segon any, cada dos anys
♦ annanhvern dagcada dos dies
annar·hvor, -hvor, -hvort <pron. indef. Se'n declinen tots dos components>:
un de tots dos, una de totes dues, o l'un -a o l'altre -a
◊ ég kem annanhvorn daginn: vindré un de tots dos dies
◊ talaðu við annanhvorn þeirra: parla amb un d'ells dos
annar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (útlendurforaster -a (que no és de l'indret)
◊ með annarlegu tungutaki og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa, og eigi að heldur munu þeir heyra mig: parlaré a aquesta gent en llengües estrangeres i per llavis estrangers, però ni així no m'escoltaran
2. (kynlegurestrany -a (no habitual, rar)
◊ þú áttir að bjóða sumum mönnum að fara ekki með annarlegar kenningar...: hi havies de convidar alguns a no ensenyar doctrines estranyes
3. (annarra mannaaliè -a (no propi)
◊ ...svo að útlendir menn mettist ekki af eigum þínum og aflafé þitt lendi ekki í annarlegu húsi: ...de manera que uns estrangers no s'atipin amb els teus béns ni l'esforç del teu treball vagi a raure a casa aliena
annars¹:
gen. sg. m. & nt. → annar, önnur, annað “un altre”
annars² <adv.>:
1. (öðruvísialtrament, sinó (en cas contrari, d'altra manera)
2. (raunarper cert (d'això; ara que hi penso, a propòsit)
annars·hugar <adj. inv.>:
amb la ment a una altra banda, distret -a, esmaperdut -uda, perdut -uda en els seus pensaments
annars·konar <adv. pronominal. També escrit amb separació dels components: annars konar>:
una altra mena de, un altre tipus de, una altra casta de (Mall.
annars·staðar <adv.. També escrit amb separació dels components: annars staðar>:
a alguna altra banda, a algun altre lloc, enjondre
annars·vegar <adv.>:
Mot emprat en la locució:
♦ þegar þetta er annarsvegar: si és així, en aquest cas, si es tracta d'això
annars·vegar... hinsvegar... <correl.>:
d'una banda... de l'altra...
< annar·tveggi, -tveggja, -tveggja <pron. indef. Se'n declinaven tots dos components. El segon component, com a adjectiu feble>:
un de tots dos, una de totes dues
annast <annast ~ önnumst | annaðist ~ önnuðumst | annaste-ð ~ e-n>:
tenir cura d'una cosa ~ d'algú, ocupar-se d'una cosa ~ d'algú, encarregar-se d'una cosa ~ algú
◊ verið því óhræddir, ég skal annast yður og börn yðar: per això, no tingueu por: jo m'encarregaré de vosaltres i dels vostres infants
♦ annast um e-ð: ocupar-se d'una cosa, encarregar-se d'una cosa
anna·tími <m. -tíma, -tímar>:
1. <GENhora f punta
2. (árstímitemporada alta  (època de l'any)
annálaður, annáluð, annálað <adj.>:
cèlebre
annáll <m. annáls, annálar>:
annal m
an·nes <n. -ness, -ness. Gen. pl.: -nesja; dat.pl.: -nesjum>:
punta f de terra, cap m
◊ flæðar svá stórar Agnesarmessu, at víða braut eyjar ok annes ok féll inn í húsum sumstaðar: les inundacions del dia de santa Agnès foren tan grans que a molts d'indrets van arrasar illes i caps de terra i a alguns llocs l'aigua va entrar a dins els edificis
annexía <f. annexíu, annexíur>:
església sufragània, església f sucursal
annir:
nom. & ac. pl. de önn “ocupació, feina”
ann·marki <m. -marka, -markar>:
defecte m
♦ finna einhvern annmarka á e-m: trobar-li algun defecte a algú
♦ íhuga annmarka á e-u: considerar les mancances d'una cosa
ann·ríki <n. -ríkis. No comptable>:
feinada f, tràfec m de feina, esdernec m de feina, pressada f (Mall.
◊ mikið annríki hjá slökkviliði Akureyrar um helgina: gran activitat dels bombers d'Akureyri durant el cap de setmana
ann·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
molt atrafegat -ada, molt ocupat -ada, molt enfeinat -ada
♦ eiga annríkt: <LOCestar molt enfeinat -ada
annt <adj. inv.>:
mot emprat en la locució:
♦ e-m er annt um e-ð: estar-ne molt d'una cosa, donar molta d'importància a una cosa, tenir molt d'interès o molta de cura per una cosa
◊ mér er bara annt um velferð kúnnanna minna!: només n'estic molt del benestar dels meus clients!, només vetllo pel benestar dels meus clients!
♦ e-m er annt um að <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²: algú té un viu interès perquè <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²
♦ e-m er annt um e-n: tenir algú en molta d'estima, sentir estimació per algú
♦ láta sér annt um e-n: tenir cura d'algú, ocupar-se d'algú
◊ og hann setti hann á sinn eigin eyk, flutti hann til gistihúss og lét sér annt um hann. Daginn eftir tók hann upp tvo denara, fékk gestgjafanum og mælti: ,Lát þér annt um hann og það sem þú kostar meiru til, skal ég borga þér, þegar ég kem aftur: després, el va pujar a dalt de la seva muntura, el va portar a un hostal i prengué cura d'ell. L'endemà, es va treure dos denaris, els donà a l'hostaler i li digué: “tingues cura d'ell i el que hi despenguis de més, jo t'ho pagaré en tornar”
◊ enda er hann leiguliði og lætur sér ekki annt um sauðina: de manera que és un mercenari i no es pren la pena de tenir cura de les ovelles
◊ ekki sagði hann þetta af því, að hann léti sér annt um fátæka, heldur af því, að hann var þjófur: no deia pas això perquè es preocupés dels pobres, sinó perquè era lladre
♦ láta sér annt um e-ð: tenir cura d'una cosa, vetllar per una cosa
◊ blóðvargarnir hata hinn ráðvanda, en réttvísir menn láta sér annt um líf hans: els sanguinaris odien l'íntegre, però els rectes miren de salvar-li la vida
♦ láta sér annt um að <+ inf.>posar bon esment a <+ inf.>, posar bona cura a <+ inf.>, prendre's la pena de <+ inf.>
annögl <f. annaglar, anneglur>:
<MEDrepeló m, desenemic m, reveixí m
anorexía <f. anorexíu, anorexíur. Gen. pl.: anorexía>:
<MEDanorèxia f (lystarstol; lystarleysi)
ansa <ansa ~ önsum | ansaði ~ önsuðum | ansaðe-u ~ e-m>:
1. (andsvara, andmælareplicar a una cosa ~ a algú (donar rèplica)
2. (svararespondre a una cosa ~ a algú (donar resposata)
◊ ansaðu mér!: respon-me!
3. (skeyta um, sinnapreocupar-se d'una cosa (fer-se maldecaps per, capficar-se per)
4. (hirða umocupar-se d'una cosa (tenir o prendre cura de)
♦ ansa e-u ~ e-m ekki: ignorar una cosa ~ [el que diu] algú, no fer cas d'una cosa ~ d'algú
◊ sjá, meðan barnið lifði, töluðum vér við hann, en hann ansaði oss ekki: guaita, quan el nen encara vivia, parlàvem amb ell però ell no feia cas del que li dèiem
ansi <adv.>:
+ [adj. ~ adv.]: força + [adj. ~ adv.], bastant + [adj. ~ adv.(Bal.
♦ ansi góður: força bo
♦ ansi vel: força bé
♦ þetta er ansi hart: <LOC FIGaixò és dur d'empassar, això és molt dur, això és tota una injustícia
♦ það er ansi hart að <inf.>és dur d'empassar <inf.>
ansjósa <f. ansjósu, ansjósur. Gen. pl.: ansjósa>:
peix Engraulis encrasicolus
1. (lifandi, fersk) seitó m, aladroc m (esp. Bal. i Val.) (viu; acabat de pescar)
2. (í saltlegi, niðursoðin) anxova f (en conserva)
ansjósu·flak <n. -flaks, -flök>:
<CULINfilet m d'anxova
♦ ansjósuflök í ólífuolíu: filets d'anxova en oli d'oliva
Anteos <m Anteosar, pl. no hab.>:
variant de Antæos ‘Anteu’
♦ Anteos Jarðarson: Anteu fill de Gea
anti-íslamskur, -íslömsk, -íslamskt <adj.>:
antiislàmic -a
♦ gera anti-íslömsku bíómyndina: fer la pel·ícula antiislàmica
♦ gera anti-íslamska bíómynd: fer una pel·ícula antiislàmica
Anti-Kristur <m. -Krists, no comptable>:
<RELIGAnticrist m
Antilla-eyjaklasi <m. -eyjaklasa, no comptable>:
<GEOGarxipèlag m de les Antilles
Antilla-eyjar <f.pl -eyja>:
<GEOGles Antilles
antilópa <f. antilópu, antilópur>:
antílop m  (nom genèric de nombrosos bòvids i d'algun artiodàctil)
anti·tesa <f. -tesu, -tesur>:
(í þráttarhyggjuantítesi f (en dialèctica) (andtesa)
♦ tesa, antitesa og syntesa: tesi, antítesi i síntesi
Antígóna <f. Antígónu, pl. no hab.>:
Antígona f (Ἀντιγόνη)
antímon <n. antímons, no comptable>:
antimoni m, <estibi m (semimetall Sb)
antímon·glans <m. -glanss, no comptable>:
estibina f, antimonita f (Sb2S3)
Antíokkía <f. Antíokkíu, pl. no hab.>:
Antioquia f (Ἀντιόχεια)
Antæos <m. Antæosar, pl. no hab.>:
Anteu m (Ἀνταῖος)
anúsi* <m. anúsa, anúsar>:
anús m (אָנוּס(fl./pl.: anussos)
♦ óumskornir anúsar: anussim arelim, anussos incircumcisos (אנוסים ערלים), bené anussim (בְּנֵי אֲנוּסִים)
apa <apa ~ öpum | apaði ~ öpuðum | apaðe-ð eftir e-m>:
estrafer una cosa d'algú, escarnir algú en una cosa, contrafer una cosa d'algú (per burlar-se'n)
♦ apa orð e-s: escarnir les paraules d'algú
♦ apa e-n upp: parodiar algú
apa- <en compostos>:
simiesc -a, simià -ana, piteco-, pitec-
apa·bóla <f. -bólu, no comptable>:
<MEDverola f del simi, verola simiesca, verola simiana, pigota simiesca (Val., Bal.)
apa·hör* <m. -hörs, -hörvar>:
bugiot m (planta Thesium humifusum syn. Thesium divaricatum)
apa·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. (hermikrákaimitador m, escarnidor m, imitadora f, escarnidora f (bufó que escarneix algú)
2. (flón, maður sem lætur eins og apipetimetre m, mico m (nici, beneit que es comporta com un mico, que fa el mico)
3. (smáapi með hala sem lifir í trjámmacaco m, mico m, gat maimó m (mico petit, de cua llarga, que viu als arbres)
apaldur¹ <m. apaldurs, apaldrar>:
1. pomera f (arbre Pyrus malus) (eplatré)
2. (aldintréarbre fruiter (qualsevol arbre que faci fruita)
3. (stórt tréarbre m d'esponera (arbre gros i esponerós)
apaldur² <m. apalds, apaldar>:
variant de apaldur¹ ‘pomera etc.’
apal·grár, -grá, -grátt <adj.>:
de pèl blanc i negre (cavall, bou)
◊ fimmtadaginn reið maður að þeim Kormlöðu á apalgrám hesti og hafði í hendi pálstaf. Hann talaði lengi við þau Bróður og Kormlöðu: dijous un home va arribar fins a ell i na Kormlöð a dalt d'un cavall de pèl blanc i negre, duent una llança a la mà. Va parlar molta d'estona amb en Bróðir i na Kormlöð
◊ Ólafur pái átti marga kostgripi í ganganda fé. Hann átti uxa góðan er Harri hét, apalgrár að lit, meiri en önnur naut. Hann hafði fjögur horn: n'Olav Paó tenia més d'una peça valuosa de bestiar; posseïa un bon bou que nomia Harri, de pèl blanc i negre, més gros que no qualsevol altre bou o vaca. Tenia quatre banyes
apal·hraun <n. -hrauns, -hraun>:
<GEOLlava aa f
apa·pláneta <f. -plánetu, -plánetur. Gen. pl.: -pláneta o: -plánetna>:
planeta m,f dels simis (títol de diverses obres literàries i cinematogràfiques)
◊ “Apaplánetan” eftir Franklin J. Schaffner: “El Planeta dels Simis” del Franklin J. Schaffner
◊ “Apaplánetan” eftir Tim Burton: “El Planeta dels Simis” del Tim Burton
api <m. apa, apar>:
1. <GENmona m, <BIOL> simi m, moneia f (Mall., Men.), maimona f (Alg.), <† & LIT bugia f, < maimó m (sense cua o amb la cua curta)
♦ api er api þó af honum sé stýfður halinn: <LOC FIGla mona és sempre mona encara que vagi vestida de seda (la traducció literal del refrany islandès fa: la mona és mona encara que l'hagin escuada)
2. (með halamico m, moneia f (Mall., Men.), maimona f (Alg.), <† & LIT bugia f, < maimó m (amb cua [llarga])
3. (heimskingi, glópur, aulipetimetre m, nici m, nícia f (gamarús, beneit)
♦ hann er algjör api: <LOC FIGés un perfecte gamarús
♦ margur verður af aurum api: <LOC FIGsón molts a qui els diners converteixen en nicis
◊ veit-a hinn, ǀ er vætki veit, ǁ margr verðr af aurom api; ǁ maðr er auðigr, ǀ annarr óauðigr, ǁ skyli-t þann vítka vár: qui no sap res, [tampoc] no sap que més d'un torna un cap de fava si heu riqueses. I un és ric i l'altre pobre[, i així són les coses] i no per això s'hauria de dejectar el qui és pobre pel seu defalt
  Al meu entendre, fora de Catalunya la distinció entre mona i mico és inexistent.  
     
apó·ferritín <n. -ferritíns>:
<MEDapoferritina f
apótek <n. apóteks, apótek>:
farmàcia f, apotecaria f (esp. Bal.)
hvar er apótek?: on hi ha una farmàcia?
hvar er hér í nágrenninu apótek?: on hi hauria una farmàcia per aquí aprop?
hvar er næsta apótekið?: on cau la farmàcia més propera?
♦ → lyfjabúð
♦ apótek með kvöld-, nætur- og helgarþjónustu: farmàcia de guàrdia
♦ kvöld-, nætur- og helgarvarsla fyrir þessa viku er í Garðsapóteki: aquesta setmana la farmàcia de guàrdia és la Garðsapótek
♦ vaktir apóteka: farmàcies de guàrdia
apótekari <m. apótekara, apótekarar>:
farmacèutic m, farmacèutica f, apotecari m (Mall.), apotecària f (Mall.
apóteka·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser ver (planta Rosa gallica)
appelsín <n. appelsíns, appelsín>:
taronjada f (refresc carbonatat amb gust de taronja)
appelsína <f. appelsínu, appelsínur>:
taronja f
appelsínu·börkur <m. -barkar, -berkir>:
<CULINpell f (o: escorça f; o: pela fde taronja  (confitada, per a fer-ne confitura etc.)
appelsínu·gulur, -gul, -gult <adj.>:
[de color] taronja
appelsínu·húð <f. -húðar, -húðir>:
cel·lulitis f
appelsínu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:
pela f de taronja, clovella f de taronja (Mall.)
appelsínu·safi <m. -safa, -safar>:
suc m de taronja, taronjada f
appelsínu·tré <n. -trés, -tré>:
taronger m (arbre Citrus sinensis)
Appennína·fjöll <n.pl -fjalla>:
els Apenins m.pl
apríkósa <f. apríkósu, apríkósur>:
albercoc m
apríkósu·tré <n. -trés, -tré>:
albercoquer m
apríl <m. apríl (o: <> apríls), aprílmánuðir>:
abril m
apríl·gabb <n. -gabbs, -göbb>:
innocentada f
Apúlía <f. Apúlíu, no comptable>:
Pulla f
apynja <f. apynju, apynjur>:
mona f, moneia f (Mall.) (femella)
ar <n. ars, ör>:
gra m de pols en un raig de llum
araba- <en compostos>:
àrab
Araba·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
Lliga f Àrab
Araba·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:
cavall m àrab
♦ hreinhræktaður Arabagæðingur: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab, cavall m àrab de pura raça
Araba·heimur <m. -heims, no comptable>:
món àrab
♦ arabaheimurinn: el món àrab
Araba·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m àrab (Arabagæðingur)
♦ hreinhræktaður Arabahestur: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab
araba·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
república f àrab
♦ Sameinaða Arabalýðveldið: <HISTRepública Àrab Unida
♦ Sýrlenska Arabalýðveldið: República Àrab Siriana
Araba·lönd <n.pl -landa>:
països m.pl àrabs
Araba·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m àrab, país m àrab
♦ Bandalag Arabaríkja: Lliga d'Estats Àrabs
Arabi <m. Araba, Arabar>:
1. <GENàrab m & f
2. (Arabagæðingurcavall m àrab (de raça àrab)
♦ hreinræktaður Arabi: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab
arabiska <f. arabisku, no comptable>:
àrab m (llengua semítica) (arabíska)
arabiskur, arabisk, arabiskt <adj.>:
àrab, aràbic -iga (arabískur, arabísk, arabískt)
Arabía¹ <f. Arabíu, no comptable>:
Aràbia f
♦ hin hamingjusama Arabía: <HISTAràbia feliç, Arabia felix
♦ → Sádi-Arabía “Aràbia Saudita”
Arabía² <n. Arabía, no comptable>:
<variant arcaica de → Arabía¹ “Aràbia”
Arabía·hestur <m. -hests, -hestar>:
<variant arcaica de → Arabíuhestur “cavall àrab”
arabíska <f. arabísku, no comptable>:
àrab m, llengua àrab (llengua semítica)
arabískur, arabísk, arabískt:
àrab, aràbic -iga
♦ arabísk meri: egua àrab
♦ Arabíska eyðimörkin: el desert aràbic (o: àrab)
♦ arabískur gæðingur: cavall àrab
♦ hreinræktaður arabískur gæðingur: cavall àrab de pura raça
♦ arabískt gúmmí: goma aràbiga
♦ arabískt letur: caràcter aràbic, lletra aràbiga
♦ arabískt stafróf: alfabet aràbic
♦ arabískur markaður: soc f, assoc f
♦ arabískur stóðhestur: semental m àrab
♦ Sameinuðu Arabísku Furstadæmin: Emirats Àrabs Units
♦ tökuorðin af arabískum uppruna í katalönsku: els manlleus lexicals del català d'origen àrab
♦ arabískur tölustafur (o: arabísk tala)xifra aràbiga
♦ arabískir tölustafir: xifres aràbigues
♦ arabískar tölur: xifres aràbigues
Arabíu·haf <n. -hafs, no comptable>:
mar f,m d'Aràbia
Arabíu·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m àrab
Arabíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:
península f d'Aràbia
arabskur, aröbsk, arabskt <adj.>:
àrab, aràbic -iga (arabískur, arabísk, arabískt)
Aragóni <m. Aragóna, Aragónar>:
aragonès m, aragonesa f 
◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos
Aragónía <f. Aragóníu, no comptable>:
Aragó m
aragónít <n. aragóníts, aragónít>:
<GEOLaragonita f (carbonat de calci ròmbic)
Aragóníu·búi <m. -búa, -búar>:
aragonès m, aragonesa f (nadiu o habitant d'Aragó)
Aragóníu·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m d'Aragó
aragónska <f. aragónsku, no comptable>:
aragonès m (llengua romànica)
aragónskur, aragónsk, aragónskt:
aragonès -esa
Aragón·víglínan <f. -víglínunnar, no comptable>:
<HISTfront m d'Aragó
ara·grúi <m. -grúa, no comptable>:
1. (mikill fjöldi dýrafotimer m, xinxer m, formiguer m (gran multitud d'animals)
♦ aragrúi af engisprettum: una munió de llagosts, una gran quantitat de llagosts
2. (mikill fjöldi mannagran multitud f, gernació f [incalculable] (multitud immensa de gent, legió)
◊ fjöldi valfallinna manna og aragrúi af líkum, mannabúkarnir eru óteljandi, þeir hrasa um búkana: una gran multitud de caiguts en la batalla, masses de cadàvers, els morts són incomptables, ensopeguen amb els morts
◊ aragrúi af beinum: una gran quantitat d'ossos
♦ aragrúi af fólki: una gentada increïble, una gran multitud de gent
Aragún <n. Aragúns, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → Aragónía “Aragó”
◊ <...> en hvar sem þau komu til staða, þá riðu út [í móti þeim] júnkfrúr, riddarar ok barúnar, eptir því sem konúngrinn af Aragun (per Aragún?hafði ráð fyrir gert: <...> i allà on arribaven a una ciutat, els sortien [a l'encontre] donzelles, cavallers i barons fent segons el que havia manat el rei d'Aragó
Aram <n. Arams, no comptable>:
<HISTAram m, Aramea f
◊ Ísraelsmenn gjörðu enn að nýju það, sem illt var í augum Drottins, og dýrkuðu Baala og Astörtur, guði Arams, guði Sídonar, guði Móabs, guði Ammóníta og guði Filista, og yfirgáfu Drottin og dýrkuðu hann ekki: els israelistes tornaren a fer el que estava malament als ulls de Jahvè: reteren culte als baals i a les astartes, als déus d'Aram, als déus de Sidó, als déus de Moab, als déus dels ammonites i als déus dels filisteus i van abandonar Jahvè i ja no li reteren culte
Aramei <m. Aramea, Aramear>:
arameu m, aramea f (membre del poble arameu)
arameíska <f. arameísku, no comptable. Aquesta és l'única forma emprada en la traducció islandesa de la Bíblia>:
arameu m (aramíska)
◊ þá sögðu Kaldearnir við konunginn á arameísku: aleshores els caldeus van dir al rei en arameu...
◊ tala þú við þjóna þína á arameísku, því að vér skiljum hana, en tala eigi við oss á Júda tungu í áheyrn fólksins, sem uppi er á borgarveggnum: fes el favor de parlar als teus servents en arameu, car nosaltres l'entenem; no ens parlis en la llengua dels jueus davant del poble que és a dalt damunt les muralles
◊ en bréfið var ritað á arameísku og útlagt (ū·χǝθāβ hanništǝwān, kāθūβ ʔărāmīθ, ū·mǝθurgām ʔărāmīθ ,וּכְתָב, הַנִּשְׁתְּוָן, כָּתוּב אֲרָמִית, וּמְתֻרְגָּם אֲרָמִית)i la carta era escrita amb caràcters arameus i en llengua aramea
arameískur, arameísk, arameískt <adj.. Aquesta és l'única forma emprada en la traducció islandesa de la Bíblia>:
arameu -ea (aramískur, aramísk, aramískt)
◊ Ísak var fertugur að aldri, er hann gekk að eiga Rebekku, dóttur Betúels hins arameíska frá Paddan-aram, systur Labans hins arameíska: Isaac tenia quaranta anys quan prengué per muller Rebeca, la filla de Batuel, l'arameu de Fadan-Aram, i germana de Laban, l'arameu
aramiska <f. aramisku, no comptable>:
arameu m (llengua semítica) (aramíska)
◊ Páskar heita á aramisku פִּסְחָאPasqua, en arameu, es diu פִּסְחָא
aramiskur, aramisk, aramiskt <adj.>:
arameu -ea (aramískur, aramísk, aramískt)
aramíska <f. aramísku, no comptable>:
arameu m (llengua semítica)
aramískur, aramísk, aramískt:
arameu -a
♦ aramískt tökuorð: aramaisme m
aramísku·sletta <f. -slettu, -slettur>:
aramaisme m
Aram·land <n. -lands, no comptable>:
<HISTpaís m d'Aram
◊ þegar Jakob flýði til Aramlands, þá gjörðist Ísrael þjónn vegna konu, og vegna konu gætti hann hjarðar: quan Jacob fugí al país d'Aram, Israel serví per una dona, i per una dona guardà ramats
Aran·búi <m. -búa, -búar>:
aranès m, aranesa f (nadiu o habitant d'Aran)
aranska <f. arönsku, no comptable>:
aranès m (llengua romànica)
  Aranska er aðaltungumál í Aran-dalnum og samopinbert tungumál auk katalónsku og kastilísku.  
aranskur, arönsk, aranskt:
aranès -esa
Ararats·fjöll <n.pl -fjalla>:
muntanyes f.pl d'Ararat (hāˈrēi̯ ʔărāˈrāŧ, הָרֵי אֲרָרָט)
◊ örkin nam staðar í sjöunda mánuðinum, á seytjánda degi mánaðarins, á Araratsfjöllunum: i el mes setè, el disset del mes, l'arca es va aturar sobre les muntanyes d'Ararat
arða <f. örðu, örður>:
1. <GENbonyet m (petita rugositat o verrucositat, grop petit, aspror en superfície altrament llisa)
♦ arða á hörundi: petita rugositat a la pell  (granet, fic petit, berrugueta, petita verrucositat etc.)
♦ arða í pappír: petita rugositat a la pell  (brosseta de roba o de vegetal en un full de paper)
♦ örður á hjarni: bonys a la neu  (a causa de pedres i altres objectes que hi ha dessota i que es poden, o no, veure parcialment)
♦ örður á ísi: petites desigualtats o amuntegaments en el glaç 
♦ ekki arða (o: ekki arða): <FIGno-res, ni una engruna
◊ ég finn ekki örðu af væmni: no hi trobo el més mínim rastre d'apegalositat
2. (smáhnúðurtubercle m (nòdul)
♦ → kalkarða “cistòlit”
♦ → smáarða “col·licle”
3. (ögnpartícula f (granet, brosseta, engruneta)
arð·bær, -bær, -bært <adj.>:
lucratiu -iva, rendible
◊ arðbær sala: una venda lucrativa
◊ arðbærasta kvikmynd sögunnar: la pel·lícula més lucrativa de la història
◊ er orkusala til stóriðju arðbær?: resulta rendible la venda d'energia a la gran indústria?
arð·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur>:
càrrega f útil
arð·laus, -laus, -laust <adj.>:
no rendible
arð·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poc rendible
arð·miði <m. -miða, -miðar>:
<ECONcupó m (d'interessos o dividends)
arð·rán <n. -ráns, pl. no hab.>:
explotació f
◊ arðrán verkalýðsins: explotació dels treballadors
arð·ræna <-ræni ~ -rænum | -rændi ~ -rændum | -rænte-n>:
explotar algú
◊ arðræna starfsfólkið: explotar els treballadors
◊ fyrirtækið arðrænir starfsmenn sína: l'empresa explota els seus treballadors
arð·samur, -söm, -samt <adj.>:
rendible, lucratiu -iva, profitós -osa
arð·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
rendibilitat f
♦ arðsemi fjárfestingar: retorn m de la inversió (o: d'inversió), retorn m per inversió, ROI m, rendiment m segons inversió, rendiment m de la inversió
♦ arðsemi heildareigna: rendibilitat f sobre actius totals, ROA m
♦ arðsemi fjármagns: rendibilitat f del capital
♦ arðsemi hlutafjár: rendibilitat f del capital social
arðsemi·eftirlit <n. -eftirlits, pl. no hab.>:
control m de la rendibilitat
arður¹ <m. -arðs, pl. no hab.>:
1. <GENguanys m.pl
♦ arður[inn] rennur til góðra verka: els guanys es destinen a bones obres
◊ það dregur lítinn arð: no se'n treu gaire, no dóna gaire benefici
◊ fyrirtækið skilar arði: l'empresa dóna guanys
2. (afraksturrendiment m (guany o benefici fruit de l'activitat de l'empresa)
♦ arður af sjálfstæðum atvinnurekstri: els rendiments de l'activitat laboral com a autònom
3. (um hlutafédividend m (benefici a repartir segons participació en el capital de l'empresa)
♦ arður af hlutabréfum: benefici procedent del repartiment del dividend, benefici de les accions (ingressos obtinguts pel repartiment del dividend segons la participació en el capital de l'empresa)
♦ arður af hlutafé: dividend m, benefici del capital social
arður² <m. arðurs, arðrar>:
<HISTarada f, aladre m (Val., Lleida)<aradre m (plógur)
◊ beit þín yxn fyr arðr: juny el teus bous a l'arada
arðvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ábatasamurrendible, lucratiu -iva (econòmicament beneficiós o profitós)
2. ([vel] launaðurremuneratiu -iva, ben remunerat -ada (activitat laboral)
◊ arðvænleg¹ ~ arðbær² starfsemi: activitat remunerativa¹ ~ lucrativa²
3. (gróðavænlegur, lílegur til að gefa arð af sér, til að verða arðsamurque promet bons beneficis (que és versemblant que doni beneficis econòmics)
◊ arðvænlegt fyrirtæki: una empresa que promet ser lucrativa
Ares <m. Aresar, no comptable>:
<MITOLAres (el Mart grec)
Aresar·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
(Dómflöturinnl'Areòpag m
◊ og þeir tóku hann og fóru með hann á Aresarhæð og sögðu: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag
◊ Þá sté Páll fram á miðri Aresarhæð og tók til máls: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué
< arfa <f. örfu, örfur>:
(kvenerfingihereva f, hereua f
arfa·góss <n. -góss, pl. no hab.>:
(erfðagóssmassa hereditària (cabal hereditari)
arfa·næpa <f. -næpu, -næpur>:
nap salvatge, nap farratger d'estiu (planta Brassica rapa var. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. campestris syn. Brassica campestris)
arfa·sáta <f. -sátu, -sátur>
pila f de mala herba, caramull (Mall.) [gros] de mala herba
◊ kerling var sú ein at Bergþórshváli, er Sæunn hét; hon var fróð at mǫrgu ok framsýn <...> Þat var einn dag, at hon þreif lurk í hǫnd sér ok gekk upp um hús at arfasátu einni. Hon laust arfasátuna ok bað hana aldri þrífask, svá veslug sem hon var <...> Kerling mælti: "Þessi arfasáta mun tekin ok kveyktr við eldr, þá er Njáll er inni brenndr ok Bergþóra, fóstra mín, - ok berið þér hana á vatn," segir hon, "eða brennið hana sem skjótast": A Bergþórshváll hi havia una vella que nomia Sæunn. Era sàvia en moltíssimes de coses i podia predir el futur <...> Un dia va agafar un garrot i va donar la volta a la casa fins a un caramull gros de mala herba que hi havia a la part del darrere. Va pegar-li un cop de garrot i el va maleir desitjant-li el pitjor per ésser tan miserable <...> La vella li va dir: "Agafaran aquest caramull de mala herba i li prendran foc quan cremin en Njáll a ca seva amb la meva afillada Bergþóra. Posa'l dins aigua" va prosseguir, "o crema'l tan aviat com puguis"
arfa·spori <m. -spora, -sporar>:
paparra f, matapoll m, estafisàgria f, caparrós m (Mall.(planta Delphinium staphisagria)
arf·beri <m. -bera, -berar>:
transmissor m de malaltia hereditària, transmissora f de malaltia hereditària
arf·blendinn, -blendin, -blendið <adj.>:
heterozigot
arf·borinn, -borin, -borið <adj.>:
legitimari -ària, legítim -a (hereu)
arf·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:
(ættgengiheretabilitat f (de tret genètic, de malaltia genètica)
arf·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
hereditari -ària, heretable (malaltia)
◊ arfgengur sjúkdómur: malaltia hereditària
arf·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:
homozigot
arfi¹ <m. arfa, arfar>:
(erfingihereu m, hereva f
arfi² <m. arfa, arfar>:
1. (illgresimales herbes, mala herba (herba no útil)
reyta arfa: eixarcolar, birbar, entrecavar
2. designació de plantes dels gèneres Stellaria, Honckenya i Polygonum:
♦ → akurarfi “rèvola menuda”
♦ → bakkaarfi “rèvola de molleric, estel·lària d'aiguamoll”
♦ → broddarfi “rèvola”
♦ → haugarfi “morrons de canari”
♦ → lágarfi “estel·lària deprimida”
♦ → línarfi “estel·lària boreal”
♦ → skógararfi “rèvola de bosc”
♦ → stjörnuarfi “rèvola d'estrella”
3. morrons m.pl de canari, [herba] saginera (Mall.), picapoll m, borrissol m, morró m (emprat hab. en pl.: morrons), picagallina f (planta Stellaria media) (haugarfi)
4. arfar <m.pl arfa>: (fjöruarfaflesjurhonqueniar m (planes baixes cobertes de Honckenya peploides; fjöruarfi, berjarfi)
arf·laus, -laus, -laust <adj.>:
desheretat -ada, sense herència
gera e-n arflausan: desheretar algú
arf·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitte-n>:
instituir algú [com a] hereu
arfleiða e-n að e-u: deixar una cosa en herència a algú
arf·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
testador m, testadora f, causant m & f, atorgant m & f
arf·leiðingur <m. -leiðings, -leiðingar>:
1. (arfleiddur maðurhereu instituït, hereva instituïda (en oposició al legitimari)
2. <FIGlegatari m, legatària f
arf·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:
institució f d'hereu, institució f d'herència 
arfleiðslu·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
testament m
gera arfleiðsluskrá: fer testament, <JURatorgar testament
arf·leifandi <m. -leifanda, -leifendur>:
testador m, testadora f
arf·leifð <f. -leifðar, pl. no hab.>:
1. <JUR & FIGllegat m, deixa f 
2. (ættaróðalheretat f, terres f.pl pairals (rebudes en heretatge)
arfsals·maður <m. -manns, -menn>:
persona que renuncia als seus drets successoris a favor d'una altra a canvi que aquesta li doni estatge i el mantingui
arfskipta·þrætur <f.pl -skipta>:
disputes f.pl pel repartiment de l'herència
arf·skipti <n.pl -skipta>:
repartiment m de l'herència, <JURliquidació f de l'herència
arf·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<LITERtradició f oral
arf·taki <m. -taka, -takar>:
successor hereditari, successora hereditària, hereu m, hereva f
vera eðlilegur arftaki e-s: ésser hereu natural d'algú
arf·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
heretat -ada [d'antic], tradicional
arftekin hefð: tradició heretada [d'antic]
arf·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
amb dret a l'herència
arftöku·maður <m. -manns, -menn>:
hereu m [legitimari], hereva f [legitimària] (persona amb dret a heretar)
arftöku·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
dret m a succeir, dret m a heretar
arfur¹ <m. arfs, pl. no hab.>:
1. (eignirherència f, <LITheretatge m, <LIThereditat f (cabal hereditari, patrimoni hereditari)
fá arf: rebre una herència
2. <FIGllegat m, deixa f
arfur fortíðar: el llegat del passat
<3. (erfðaröðlínia successòria (ordre successori)
vera fyrri í arfi: ésser el primer en la línia successòria
<4. (föðurleifð, sú er aðalerfingi fær að erfðpatrimoni m pairal (herència que rebia l'hereu [universal] de la família, heretat paterna)
< arfur² <m. arfs, arfar>:
1. (nautpeningur, nautgripirvacum m, bous m.pl (bestiar boví)
2. (tarfurbou m, brau m (toro)
arf·þegi <m. -þega, -þegar>:
hereu m, hereva f 
arg <. args, pl. no hab.>:
xiscladissa f, cridadissa f estrident
arga <arga ~ örgum | argaði ~ örguðum | argað>:
1. (gargacridar (fort i de manera estrident)
2. (sigaaquissar, afuar (Mall.) (abordar amb grans crits)
arga hundum á dýrið: aquissar els gossos contra la guineu, afuar els cans a la rabosa
Argentína <f. Argentínu, pl. no hab.>:
Argentina f
Argentíni <m. Argentína, Argentínar>:
argentí m, argentina f (natural o habitant d'Argentina)
argentínskur, argentínsk, argentínskt <adj.>:
argentí -ina (propi d'Argentina)
Argentínu·kona <f. -konu, -konur>:
argentina f (natural d'Argentina)
Argentínu lýsingur <m. lýsings, lýsingar>:
lluç argentí, lluç sudamericà  (peix Merluccius hubbsi)
Argentínu·maður <m. -manns, -menn>:
argentí m (natural d'Argentina)
argentískur, argentísk, argentískt:
variant deargentínskur ‘argentí’
argentít <n. argentíts, no comptable>:
<GEOLargentita f
argnerskur, argnersk, argnerskt <adj.>:
argiu -iva
argon <n. argons, pl. no hab.>:
argó m (gas noble Ar)
Argó <f. Argóar, pl. no hab.>:
Argo f (ἡ Ἀργώ)
◊ Jason og för Argóar: Jàson i el viatge de l'Argo
Argóar·fari <f. -fara, -farar>:
argonauta m & f
Jason og Argóarfararnir fimmtíu og fimm: Jàson i els cinquanta-cinc argonautes
argur, örg, argt <adj.>:
1. (ragur) covard -a (poruc, cagacalces) (ragur, rög, ragt)
2. (vondur, meinillur) dolent -a  (canalla, malvat & ferotge)
◊ þá vegsömuðu þeir allir samhuga miskunnsaman Guð og fylltust slíkum kjarki að þeir voru þess albúnir að ráðast ekki einungis á menn heldur örgustu villidýr og járnmúra: tots junts beneïren el Déu misericordiós i s'enardiren de tal manera, que es veien capaços d'atacar no sols homes, sinó les feres més ferotges, i muralles de ferro i tot
♦ þar sannaðist fyrða fornmæli, at opt verðr ǫrgum eins vant (o: fátt) á tug (o: tøg)<LOC FIGallà s'adverava aquella antiga dita de la gent que fa: ‘sovint al malvat n'hi falta una per fer la desena’ (al canalla, per més llest que sigui, al final la darrera jugada sovint li surt malament)
3. (svivirðilegur) ignominiós -osa  (desvergonyit, vergonyós)
◊ hvé sóttheitt var hjarta þitt, segir Drottinn Guð, þegar þú gerðir allt þetta og breyttir eins og argasta hóra: quina febre passional no agitava el teu cor, oracle del Senyor Jahvè, quan cometies totes aquestes accions, dignes de la més procaç de les prostitutes
♦ argasta klám: pornografia de la pitjor mena, pornografia de la més bruta
4. (gramur) irritat -ada, felló -ona (Mall.) (empipat, enutjat)
♦ vera argur út í e-ð (o: af e-u)<LOCestar empipat per una cosa
Arg·verji <m. -verja, -verjar>:
argiu m, argiva f
arg·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
argiu -iva
ari¹ <m. ara, arar>:
(100 fermetraràrea f (100 metres quadrats)
ari² <m. ara, arar>:
(karlfuglaguilot m (àguila mascle, mascle d'àguila)
arin·hilla <f. -hillu, -hillur. Gen. pl.: -hillna o: -hilla>:
lleixa f de xemeneia, repinte (o: pinte) m de xemeneia (Mall.
arinn <m. arins, arnar>:
llar f de foc, foganya f
Aristóteles <m. Aristótelesar, no comptable>:
Aristòtil m
Aristófanes <m. Aristófanesar, no comptable>:
Aristòfanes m
aría <f. aríu, aríur>:
(einsöngslagària f
Aríadne <f. Aríadne, pl. no hab.>:
<MITOLAriadna f (Ἀριάδνη)
◊ Aríadne í völundarhúsinu: Ariadna al laberint
♦ þráður Aríadne: <MITOL & FIGfil m d'Ariadna
Aríadne·þráður <m. -þráðar, -þræðir, pl. no hab.>:
<MITOL & FIGfil m d'Ariadna
aría·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
<HISTpoble ari (pobles perses i indis)
Aríel <m. Aríels, pl. no hab.>:
Ariel m (andrònim, אֲרִיאֵל)
Aríel <f. Aríelar, pl. no hab.>:
Ariel f (vila & ginecònim, אֲרִיאֵל)
Aríi <m. Aría, Aríar>:
<HISTari m, ària f (perses & indis)
arískur, arísk, arískt <adj.>:
<HISTari ària (indoirànic)
Aríus <m. Aríusar, pl. no hab.>:
<HIST RELIGAri m, Àrrius m (Ἄρειος, Ărīus & (Prudent.) Ārĭus)
◊ kenning Aríusar: la doctrina de l'Ari
◊ trúfræði Aríusar: la doctrina religiosa de l'Ari
aríusar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<HIST RELIGarianisme (o: arrianisme) m
aríusar·villa <f. -villu, no comptable>:
heretgia ariana
aríus·trú <en compostos>:
<HIST RELIGarianisme (o: arrianisme) m
aríustrúar- <en compostos>:
<HIST RELIGarià -ana (o: arrià -ana)
aríus·trúarmaður <m. -manns, -menn>:
<HIST RELIGarià (o: arrià) m, ariana (o: arriana) f
aríus·villutrú <f. -villutrúar, pl. no hab.>:
<HIST RELIGheretgia ariana (o: arriana)
arka <arka ~ örkum | arkaði ~ örkuðum | arkað>:
(stika, röltaavançar caminant o movent-se lentament
◊ búið arki að auðnu til hvers sem draga vill: és possible que passi el que hagi de passar (que tot vagi com ho disposi el destí
Arkadi <m. Arkada, Arkadar>:
àrcade (o: arcàdic; o: arcadi) m, àrcade (o: arcàdica; o: arcàdia) f (Arcăs -ădis, Ἀρκάς -άδος)
Arkadía <f. Arkadíu, pl. no hab.>:
Arcàdia f (Ἀρκαδία)
arkadíska <f. arkadísku, no comptable>:
arcàdic m (dialecte de l'Arcàdia)
arkadískur, arkadísk, arkadískt <adj.>:
arcàdic -a
arkea <f. arkeu, arkeur>:
arqueobacteri m (♦ → fornbaktería “íd.”; ♦ → fyrna “íd.”)
arkímandríti <m. arkímandríta, arkímandrítar>:
<RELIGarximandrita m (ὁ ἀρχιμανδρίτης -ου; archĭmandrīta -ae)
Arkímedes <m. Arkímedesar, no comptable>:
Arquímedes m (andrònim, nom d'home)
♦ Arkímedes frá Sýrakúsu: <HISTArquímedes de Siracusa
♦ lögmál Arkímedesar: el principi d'Arquímedes
arma- <en compostos>:
tentacular
arm·band <n. -bands, -bönd>:
polsera f
armbands·úr <n. -úrs, -úr>:
rellotge m de polsera
arm·baugur <m. -baugs, -baugar>:
braçalet m
arm·beygja <f. -beygju, -beygjur. Gen. pl.: -beygja o: -beygna>:
flexió f [de braços] (tipus d'exercici físic)
♦ gera þrjátíu og sjö armbeygjur: fer trenta-set flexions
Armeni <m. Armena, Armenar>:
armeni m, armènia f (persona natural o habitant d'Armènia)
◊ þjóðarmorðin Tyrkja á Armenum: el genocidi dels armenis perpetrat pels turcs
Armenía <f. Armeníu, pl. no hab.>:
Armènia f
armenska <f. armensku, no comptable>:
armeni m (llengua armènia)
armenskur, armensk, armenskt <adj.>:
armeni -ènia 
armingi <m. armingja, armingjar>:
1. (fátæklingurpobre m, pobra f (miserable, persona gens acabalada)
2. (vesalingurpobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)
arm·leggur <m. -leggjar (o: -leggs), -leggir>:
(handleggur, upphandleggurbraç m  (esp. part superior del braç, corresponent a l'húmer)
◊ ok særði sveinninn hann miklu sári í armlegginn: i el vailet li féu una gran ferida al braç
arm·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:
hidra f (pòlip d'aigua dolça del gènere Hydra)
armur <m. arms, armar>:
1. <GENbraç m
♦ spenna e-n örmum: abraçar algú
♦ taka e-m [með] opnum örmum: rebre algú amb els braços oberts
♦ vefja e-n örmum [sínum]: abraçar algú
2. (veiðiarmur á kolkröbbum, smokkfiskum o.s.fr.tentacle m (de certs animals, com ara els pops, calamars etc.)
armur, örm, armt <adj.>:
mesquí -ina, roí -ïna (en tots els sentits d'aquests mots: rònec, raquític - dolent - infame, vil etc.)
♦ þú, allra manna armastur!: tu, el més mesquí de tots els homes!
◊ þá mælti Oddr fyrir munni sér: "Gef þú allra manna ok trölla armastr": aleshores l'Oddr va dir per a si: “dóna'ns-el, tu, el més roí de tots els homes i trols!” (menys literalment traduiria: dóna'ns-el, malanat més que malanat, tant si ets home com si ets trol)
◊ þá hljóp fram Áslákr fitjaskalli ok hjó með báðum hǫndum í hǫfuð hánum, svá at Erlingr féll þegar dauðr á þiljurnar niðr. Þá mælti Óláfr konungr: „Hǫgg þú allra manna armastr; nú hjótt þú Noreg ór hendi mér fyrir því,” sagði hann, „at eigi mundi Erlingr þriðja sinni véla mik, ok eigi mundi ek þurfa flýja ríki mitt, ef hann vildi vera mér trúr." Áslákr svaraði: „Þat er illa, herra, ef yðr þykki þetta illa gørt fyrir því at ek hugðisk nú hǫggva Noreg í hǫnd þér. Engi hefir jafnmikill ok jafnríkr verit þinn fjándi sem þessir¨: aleshores, l'Áslákr fitjaskalli es va afuar cap endavant i va pegar un cop de destral amb totes dues mans a l'Erlingr que va caure a l'acte mort damunt les posts de la coberta de la nau. Aleshores el rei Olau li va dir: “pega, pega cops de destral, malanat, més que malanat (Cf. Baetke 1987, p. 24: armr adj. <...>; unselig, erbärmlich, niederträchtig: hǫgg þú allra manna armastr sei verflucht für diesen Hieb): amb aquest cop de destral, acabes de tallar-me Noruega de la meva mà perquè 'Erlingr no m'hauria traït pas un tercer cop i jo no hauria d'abandonar el meu regne si tenia la seva lleialtat”. L'Áslákr li va respondre: “Senyor, està malament que cregueu que el que he fet està mal fet perquè he tingut per mi que, amb aquest cop de destral, tornava a posar Noruega dins la vostra mà, car no haveu tingut enemic major ni més poderós que aquest”
◊ þá var um rætt, hversu fara skyldi með Guðmund ok tók til orða sá maður er Bersi hét og kallaður valbráð því að kinn hans önnur var kolblá: „Hví munum vér fara með fótbrotinn mann er vér megum eigi bjarga sjálfum oss og skjóti fyrir borð." Þórarinn rosti svarar: „Mæl þú allra manna armastur og skyldi þér fyrir borð kasta ef vel væri en hér munum vér annars ráðs leita,“ hleypur þegar fyrir borð og Einar vípa: aleshores es van posar a discutir què s'havia de fer amb en Guðmundur i va prendre la paraula el qui nomia Bersi, a qui deien Valbráð, ço és, carronya, perquè tenia una galta negra com el carbó. En Bersi va dir: “per què hem de fer camí amb un home que té una cama trencada quan gairebé no podem ni salvar-nos a nosaltres mateixos, així que tirem-lo per la borda”. En Þórarinn rosti li va replicar: “mira quina en dius, malanat més que malanat, que és a tu a qui hauríem de llançar per la borda si estigués bé fer-ho. Aquí el que cal és trobar una altra solució” i, totd'una després d'haver dit això, saltà per la borda i a continuació ho va fer l'Einar, de malnom en Fredeluga
arna¹:
ac. & gen. pl. de arinn “llar de foc”
arna² <partícula emfatitzadora del pronom demostratiu>:
(áhersluliðurté significat gramatical i per tant, sovint es pot deixar sense traduir
♦ sá arna, sú arna, það arna: aquest [d'aquí], aquesta [d'aquí] (i no un altre)
arnar¹:
nom. pl. de arinn “llar de foc”
arnar²:
gen. sg. de örn “àguila”
arnar- <en compostos>:
aquilí -ina
arnar·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falguera f (planta Pteridium aquilinum syn. Pteris aquilina syn. Eupteris aquilina)
arnar·eyra <n. -eyra, -eyru>:
orella f d'àguila
♦ vera með arnareyru: sentir-hi com un gat cerval, tenir orelles de gat cerval
arnar·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
niu m d'àguila
arnar·nef <n. -nefs, -nef>:
nas aquilí (o: aguilenc
arnar·skata <f. -skötu, -skötur>:
milana f, milà m, bon-jesús m (Mall.), viuda f (Men.(peix Myliobatis aquila)
arn·páfi <m. -páfa, -páfar>:
guacamai m (designació d'ocells de diferents gèneres)
◊ bláguli arnpáfinn: guacamai m blau (ocell Ara ararauna)
◊ skarlatsrauði arnpáfinn: guacamai roig d'ales grogues (ocell Ara macao)
Aron <m. Arons, pl. no hab.>:
Aaron m, Aharon m (אַהֲרֹן)
◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual
Arragún <n. Arragúns, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → Aragónía “Aragó”
◊ þá er júnkfrúin reið til Barzalon, reið út konúngrinn af Arragún í mót henni með þrímr biskupum ok útalligum her, meirr ein þrjár mílur, ok fagnaði henni allsæmiliga: quan la princesa ja arribava a Barcelona, el rei d'Aragó va sortir al seu encontre més de tres milles, amb tres bisbes i una innombrable multitud, i li va fer un bon i molt honrós acolliment
  L'única explicació que trobo a aquesta forma, compartida també amb l'alemany medieval, és que el tràfic comercial marítim es feia en primera línia a través de Tarragona i que Arragún sigui, per tant, un creuament de Aragún amb *Tarragún.  
     
  L'escoli nº 96 de les Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum d'Adam de Bremen descriu un itinerari per viatjar des de Ripen (Flandres) fins a Terra Santa. La ciutat de Tarragona hi apareix sota la forma Arragún:
De Narvese ad Arragun quatuor diebus et quatuor noctibus, angulariter inter aquilonem et orientem. De Arragun ad Barzalun uno die, similiter inter aquilonem et orientem. De Barzalun ad Marsiliam uno die et una nocte, fere versus orientem, declinando tamen parum ad plagam australem. [In Barzalun omnes viduae contemptui habentur ab indigenis] “De l'Estret de Gibraltar fins a Tarragona s'hi arriba en quatre dies i quatre nits navegant amb rumb escalonat nord-est. De Tarragona fins a Barcelona hi ha un dia navegant igualment amb rumb nord-est. De Barcelona a Marsella hi ha un dia i una nit navegant amb rumb de llevant, per bé que fent una mica de voltera cap a migjorn. A Barcelona totes les vídues sofreixen el menyspreu dels natius”.
Font 1:
Annales Stadenses auctore Alberto, abbate conuentus Sanctae Mariae virginis in Stadio. Edente Ioan. M. Lappenberg. Dins: Monumenta Germaniae Historica. Scriptorum tomus XVI. Hannoverae: impensis bibliopolii aulici Hahniani, 1859. Pàgines 271-379. La cita presentada aquí es troba a la pàgina 340.
Font 2: http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm.
 
     
arseník <n. arseníks, no comptable>:
arsènic m
Arthúr <m. Arthúrs, no comptable>:
Artús m (Artús)
artískokka <f. artískokku, artískokkur>:
carxofa f
(Danicisme. Reemplaçar per:)
♦ → kambabolla “herbacol”
♦ → salatþistill “herbacol”
♦ → ætiþistill “carxofa”
Artúr <m. Artúrs, no comptable>:
Artús m (Artús)
Artús <m. Artúss, no comptable>:
Artús m
◊ Artús gat dregið sverðið úr steininum: n'Artús va poder treure l'espasa de la pedra
♦ Artús konungur: el rei Artús
♦ Artús konungur og riddarar hringborðsins: el rei Artús i els cavallers de la taula rodona
♦ Artús og Gunnvara: Artús i Ginebra
◊ Artús var undir lokin svikinn af eiginkonu sinni (Gunnvöru) og dó eftir mannskæðan bardaga af sárum sínum: vers el final, Artús va ésser traït per la seva dona i, després d'una mortífera batalla, va morir a conseqüència de les ferides rebudes
as <n. ass, pl. no hab.>:
<MÚSla bemoll (nom de nota)
♦ as dúr (o: as-dúr)la bemoll major
◊ í as-dúr: en la bemoll major
♦ as moll (o: as-moll)la bemoll menor
◊ í as-moll: en la bemoll menor
♦ → a “la”
♦ → aís “la sostingut”
asafetida <n. asafetida, no comptable>:
<CULIN & PERFUM & MEDasafètida f  (extracte de la planta Ferula asafoetida)
Asahel <m. Asahels, pl. no hab.>:
Asael m, Assahel m (andrònim) (עֲשָׂהאֵל)
asa·laust <adv.>:
sense cap [mena de] pressa
asbest <n. asbests, no comptable>:
amiant m
Aserbaídsjan <n. Aserbaídsjans (o: Aserbaídsjan), no comptable>:
Azerbaitjan m
aserbaídsjaníska <f. aserbaídsjanísku, no comptable>:
àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri) (aserska)
Aseri <m. Asera, Aserar>:
àzeri m & f, azerbaitjanès m, azerbaitjanesa f
aserska <f. asersku, no comptable>:
àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri)
aserskur, asersk, aserskt <adj.>:
àzeri, azerbaitjanès -esa
asesúlfam-K <n. asesúlfams-K, no comptable>:
<QUÍMacesulfam-K m, acesulfam m de potassi, acesulfam potàssic, E-950 m
asetamínófen <n. asetamínófens, no comptable>: 
acetaminofèn m, acetaminofè m
asetón <n. asetóns, no comptable>:
acetona f (en sentit propi, i, per ext., també qualsevol líquid per llevar-se la laca o la pintura d’ungles)
asetýlsalisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid acetilsalicílic
asetýl systeín <n. systeíns, no comptable>:
acetilcisteďna f
asetýl–systeín <n. -systeíns, no comptable>:asetýl systeín
asetýl systín <n. systíns, no comptable>:asetýl systeín
Aséra <f. Aséru, no comptable>:
Aixerà f (אֲשֵׁרָה) (deessa)
asi <m. asa, pl. no hab.>:
pressa f
asía¹ <f. asíu, asíur>:
<CULIN(súrsaðar meðalstórar hvítar gúrkur í ediks- og kryddlegicogombre envinagrat  (cogombres, pelats i tallats a trossos, conservats en una solució d'aigua, vinagre i herbes)
Asía² <f. Asíu, no comptable>:
Àsia f
asíu- <en compostos>:
asiàtic -a
Asíu·búi <m. -búa, -búar>:
asiàtic m, asiatica f
Asíu·maður <m. -manns, -menn>:
asiàtic m, asiatica f
asískur, asísk, asískt <adj.>:
asiàtic -a
aska <f. ösku, no comptable>:
cendra f
♦ brenna til ösku: quedar reduït -ïda a cendres
◊ húsið brann til ösku: la casa va quedar reduïda a cendres
♦ brenna e-ð til ösku: reduir una cosa a cendres (coses inanimades)
◊ hann brenndi bæinn til ösku: va reduir el mas a cendres
♦ brenna e-ð ~ e-n til ösku: incinerar una cosa ~ algú (coses animades & cadàvers)
◊ hann brenndi líkama þeirra beggja til ösku: va incinerar els cadàvers d'aquells dos
♦ bölva e-m í sand og ösku: <LOC FIGenviar algú a mal viatge, enviar algú a pastar fang
♦ fara úr öskunni í eldinn: <LOC FIGsortir del foc i caure a les brases
♦ rísa upp úr öskunni: <LOC FIGressorgir de les cendres
♦ → gosaska “cendres volcàniques”
askblaða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)
Askenasi <m. Askenasa, Askenasar>:
asquenazita (o: aixquenazitam & f (jueu centreuropeu)
askenasískur, askenasísk, askenasískt <adj.>:
asquenazita 
ask·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)
askja¹ <f. öskju, öskjur (o: eskjur). Gen. pl.: askja>:
1. (hylki) estoig m (caixa, no gaire grossa, per guardar-hi un objecte o coses)
♦ drepa í öskjur e-s: <LOC FIGdonar llenya a algú, tupar algú
♦ fá í öskjurnar: <LOC FIGrebre una bona renyada
♦ gefa e-m í öskjurnar: <LOC FIGdonar llenya a algú, tupar algú
♦ handagangur í öskjunni: gran rebombori m, esvalot m
2. (úr plasti eða pappa) capsa f (de plàstic o cartró & per a desar-hi coses)
♦ askja [hennar] Pandóru: <MITOL & FIGla capsa de la Pandora
♦ opna öskju hennar Pandóru: obrir la capsa de la Pandora
3. (sígarettukarton) cartró m (de cigarretes)
◊ hver askja inniheldur 10 pakkar x 20 sígarettur: cada cartró conté 10 paquets x 20 cigarretes
4. (tóbaksdós) tabaquera f (estoig de cigarretes o tabac)
5. (gosketill, ketilsig) caldera f (de volcà)
Askja² <f. Öskju, no comptable>:
Askja f  “La Caldera”, famós volcà islandès
askorbýl·palmitat <n. -palmitats, no comptable>:
<QUÍMpalmitat m d'ascorbil, E-304(I) m (C22H38O7)
askorbýl·sterat <n. -sterats, no comptable>:
<QUÍMestearat m d'ascorbil, E-304(II) m (C24H42O7)
askur <m. asks, askar>:
1. (evrópuaskurfreixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)
2. ♦ mjóblaða askur*: (miðjarðarhafsaskurfreixe m [de fulla petita], fleix m (Mall., Val.), freixera f (Andorra), arbre ver, estanca-sang m (arbre Fraxinus angustifolia syn. Fraxinus oxycarpa syn. Fraxinus oxyphylla)
asma <n. asma, pl. no hab.>:
asma f, ofegó m
♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)
asmi <m. asma, pl. no hab.>:
asma f, ofegó m
♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)
asna·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
ruac m  (planta Ononis tridentata)
Asnappar <m. Asnappars, no comptable>:
Asenafar m, Asenappar m, Osnapar m (אָסְנַפַּר)
asni <m. asna, asnar>:
ase m, ruc m (& insult)
Asovs·haf <n. -hafs, no comptable>:
mar f,m d'Azov
Asóvs·haf <n. -hafs, no comptable>:
variant de Asovshaf "mar d'Azov"
Asór·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Açores f.pl
aspar·akurhetta <f. -akurhettu, -akurhettur>:
pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)
aspar·hetta <f. -hettu, -hettur>:
pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)
aspar·rós* <f. -rósar, -rósir>:
malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)
aspars <m. aspars, s.pl.>:
<CULINespàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.(fruit de la planta Asparagus officinalis)
aspartam <n. aspartams, no comptable>:
<QUÍMaspartam m, APM m, E-951 m
aspas <m. aspas, s.pl.>:
<CULINespàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.(fruit de la planta Asparagus officinalis)
aspirín:
1. <n. aspiríns, no comptable> (efni; sérlyfjaheiti) aspirina f (substància; marca)
♦ pakki af Aspiríni®: capsa d'aspirines ég ætla að fá [einn] pakka / tvo pakka af aspiríni: voldria una capsa / dues capses d'aspirines
2. <f. aspirín, aspirín> (aspiríntafla) aspirina f (pastilla)
♦ taktu tvær aspirín: pren dues aspirines!
aspirín–tafla <f. -töflu, -töflur>:
aspirina f (pastilla)
♦ taktu [inn] tvær aspiríntöflur!: pren dues aspirines!
Asrael <m. Asraels, no comptable>:
(מַלְאָךְ־מָוֶת‎ ,הַמָּוֶת‎ מַלְאָךְAzrael m, Azarel m, Azriel m (עֲזַרְאֵל, עַזְרִיאֵל, عزرائیل)
♦ Asrael, engill dauðans: Azrael, l'àngel de la mort, malac hammàvet
Assýríu·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTassiri m, assíria f
♦ elsta ríki Assýríumanna: l'imperi assiri antic
♦ miðríkið Assýríumanna: l'imperi assiri mitjà
♦ síðasta ríki Assýríumanna: l'imperi assiri nou
Astarta <f. Astörtu, Astörtur, pl. no hab.>:
<MITOLAstarte f 
◊ Ísraelsmenn gjörðu enn að nýju það, sem illt var í augum Drottins, og dýrkuðu Baala og Astörtur, guði Arams, guði Sídonar, guði Móabs, guði Ammóníta og guði Filista, og yfirgáfu Drottin og dýrkuðu hann ekki: els israelistes tornaren a fer el que estava malament als ulls de Jahvè: reteren culte als baals i a les astartes, als déus d'Aram, als déus de Sidó, als déus de Moab, als déus dels ammonites i als déus dels filisteus i van abandonar Jahvè i ja no li reteren culte
◊ og þeir lögðu vopn hans í hof Astörtu, en lík hans hengdu þeir upp á borgarmúrinn í Bet San: i van dipositar les seves armes al temple d'Astarte, però el seu cadàver el van penjar a dalt de les muralles de Bet-San
Astúra·stríðið <n. -stríðsins, pl. no hab.>:
<HISTguerra f contra els asturs (Bellum Asturicum)
Astúri <m. Astúra, Astúrar>:
<HISTastur m & f
Astúría <f. Astúríu, pl. no hab.>:
Astúries f
♦ prinsinn af Astúríu: (títill ríkisarfa Spánar) el príncep d'Astúries
♦ verðlaun prinsins af Astúríu: els premis "Príncep d'Astúries"
◊ hann brá sér til heimalandsins til að taka á móti æðstu verðlaunum sem þar eru veitt fyrir íþróttaafrek, verðlaunum prinsins af Astúríu: ha fet cap al seu terrer per a rebre-hi el màxim guardó que s'hi concedeix a proeses esportives, el premi "Príncep d'Astúries"
♦ prinsessan af Astúríu: (títill eiginkonu ríkisarfa Spánar) la princesa d'Astúries
Astúrías <n. Astúrías, pl. no hab.>:
Astúries f
Astúrías·búi <m. -búa, -búar>:
asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)
astúríska <f. astúrísku, pl. no hab.>:
asturià m (llengua romànica)
astúrískur, astúrísk, astúrískt:
asturià -ana
Astúríu·búi <m. -búa, -búar>:
asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)
Astúríu·hérað <n. -héraðs, pl. no hab.>:
regió f d'Astúries
◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap
astúr·leónska <f. -leónsku, pl. no hab.>:
àstur-lleonès m (grup de parlars romànics)
Astýanax <m. Astýanaxar, pl. no hab.>:
Astíanax m (andrònim, nom d'home) (Ἀστυάναξ)
Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax
asúr·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLlapislàtzuli m
ata <ata ~ ötum | ataði ~ ötuðum | ataðe-ð ~ e-n>:
empastifar una cosa ~ algú, sollar una cosa ~ algú (Bal.)
♦ ata e-ð í e-u: embrutar una cosa amb...
♦ ata sig: embrutar-se, sollar-se
♦ ata sig í e-u: embrutar-se de...
◊ hann ataði sig í mannasaur og hengdi sjálfan sig upp í flaggstöngina: es va empastifar amb excrements humans i es va penjar del pal de la bandera
♦ ata e-ð út: embrutar una cosa [del tot], sollar [totalment] una cosa
♦ ata sig út: embrutar-se del tot, sollar-se [totalment]
♦ ata e-n auri: <LOC FIGcobrir de fang algú, tirar-li merda a algú
ataður, ötuð, atað <adj.>:
empastifat -ada, embrutat -ada, sollat -ada (Bal.)
♦ ataður [í] blóði: empastifat de sang
< atall, ötul, atalt <adj.>:
(grimmur, grimmúðugur & herskár, ófriðsamur & hrausturferotge (cf. també ötull, ötul, ötult “apte, capaç; enèrgic, viu, ple d'empenta”)
◊ inn kom þá annspilli, ǀ hvat úti drýgðo; ǁ hátt fyr hǫllo ǀ heyrðo þræl segia. ǁ Ǫtul var{ð} þá Guðrún, ǀ er hon ecca heyrði, ǁ hlaðin hálsmeniom, ǀ hreytti hon þeim gervǫllom, ǁ sløngði svá silfri, ǀ at í sundr hruto baugar: a dins [el palau] va arribar notícia del que acomplien a fora: fort davant el palau ho sentiren cridar a un esclau. La Guðrún s'enfereí quan va sentir aquella aflicció: carregada de collars, a tots, [arrencant-se'ls,] els va llençar, va tirar amb tanta de força aquells joiells d'argent que [es trencaren i] llurs anelles sortiren disparades (Kuhn 1968³, pàg. 21: atall (ags. atol) adj. schrecklich. En Kuhn atribueix, per tant, a l'adjectiu el significat de l'anglès antic atol = hræðilegur, skelfilegur, ógurlegur [ásýndum]afrós, esfereïdor, terrífic, espantós, horrorós’, potser per explicar millor l'ús del verb vera en comptes de l'esperable verða (ell, en tot cas, ell no ho explica pas). Jo, en canvi, assumeixo que realment ens trobem davant el verb verða i que la interdental final de la forma *varð es perdé en el procés de còpia per culpa de la interdental inicial del mot següent-. Segons la interpretació d'en Kuhn, doncs, la traducció fóra: Quan la Guðrún va sentir [aquella nova, causa d']aflicció, feu un posat hòrrid, ~ la seva cara va fer feredat de veure, ~ el seu aspecte fou horrible de veure. Quant al mot silfr, entenc que fa referència al material de què eren fets els hálsmen que portava penjats del coll)
◊ hann mælti svo: "Þetta fólk er atalt og illt viðskiptis og þótt vér tækjum allt það fé er í þessum stað er, þá mættum vér gefa til annað fé jafnmikið að vér hefðum eigi komið hér, svo höfum vér mikið lið látið og marga höfðingja. Og fyrst í dag, er vér tókum að berjast við kastala, þá höfðu þeir til varnar skot og spjót, því næst börðu þeir oss með grjóti og nú berja þeir oss með keflivölum sem hunda. Sé eg fyrir því að þeirra föng þverra til varnar og skulum vér enn gera þeim harða hríð og freistum þeirra": el torsimany els va dir que deia el següent: “aquesta gent és ferotge i mala de tractar-hi i [crec que hauríem de renunciar a l'atac ja que], tanta és la tropa i tants els cabdills que ja hi hem perdut, que, assumint fins i tot que acabéssim apoderant-nos de tots els béns que hi ha en aquest indret, només ho faríem perdent igual quantitat de béns nostres, de manera que al final seria igual com si no haguéssim vingut mai aquí. [Tanmateix me n'he adonat que] avui, al començament d'aquesta jornada, quan hem iniciat la lluita contra el castell, els de dins ens han disparat fletxes i llances per defensar-se, després, han lluitat contra nosaltres amb pedres i ara, finalment, ens combaten atupant-nos amb corrons, com si fóssim gossos. D'això en veig que llurs mitjans de defensa ja els escassegen, de manera que us proposo que [abans de deixar el setge,] els fem un nou [i darrer] atac, tan fort com poguem, i els posem a prova [un darrer cop llur capacitat de continuar defensant-se i resistint]”
atburða·rás <f. -rásar, -rásir>:
1. <GENcurs m dels esdeveniments
2. <LITERacció f
◊ atburðarásin í myndinni er allt önnur en hún var í raunveruleikanum: l'acció de la pel·lícula és totalment diferent de com va ésser a la realitat
◊ dramatíska atburðarásin: l'acció dramàtica
◊ einingarnar þrjár hefðbundinnar leiklistar eru eining atburðarásar, eining tímans og eining staðarins: les tres unitats del teatre tradicional són la unitat d'acció, la unitat de temps i la unitat d'espai
at·burður <m. -burðar, -burðir>:
1. (viðburður) esdeveniment m, fet m
♦ merkir atburðir: esdeveniments remarcables, fets remarcables
2. (atvik, dramatískt atriði) incident m
at·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
<variant arcaica de → aðferð “forma d'actuar”
at·geir <m. -geirs, -geirar>:
<HISTatzagaia f
at·gervi¹ <f. -gervi, pl. no hab.>:
variant de atgervi² ‘talent, dots’
at·gervi² <n. -gervis, pl. no hab.>:
(miklir hæfileikardots m.pl, dons m.pl, talent m (capacitat innata o natural, tant física com mental, per a poder fer una cosa)
at·gjörvi <n. -gjörvis, pl. no hab.>:
variant de atgervi ‘dots, dons, talent’
ath. <abrev. de athugaðu (o:athugið>:
compte! (o: atenció!)
athafna·líf <n. -lífs, no comptable>:
activitats quotidianes (anar a escola, al treball, activitat aeroportuària i transport públic etc.)
◊ míkil snjókoma lamar athafnalíf í Reykjavík: una gran nevada paralitza Reykjavík
athafna·maður <m. -manns, -menn>:
<ECONempresari m, home m de negocis, empresària f, dona