Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SKJ-SKÖ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Ἐπάμεροι· τί δέ τις; τί δ’ οὔ τις; σκιᾶς ὄναρ / ἄνθρωπος.
 
   
Criatures d'un sol dia! Què és una qualsevol de vosaltres? Què no és? L'home és el somni d'una ombra.
 
   
Píndar, VIII Pítica, v. 95-96
 
       

skjaddi <m. skjadda, skjaddar>:
saboga saborosa, saboga sapidíssima (peix Alosa sapidissima)

skjaðak <n. skjaðaks, pl. no hab.>:
jull m, zitzània f  (planta Lolium temulentum) (akurrýgresi)
◊ mungát blezaði hann þat er skjaðak var í, ok var þaðan í frá vel drekkanda, ok margt annat þessu líkt bar honum til handa, þótt ek greini nú ekki svá sérhvat þat sem hann gjǫrði ok hinum vitrustu{m} mǫnnum þóttu hinir mestu kraptar fylgja: va beneir una mungát en què hi havia jull (això és, grans de jull s'havien barrejat amb els de l'ordi a l'hora de fer el malti a partir d'aquell instant es va poder beure sense que fes cap mal; i moltes de més coses d'aquesta mena li van succeir encara que ara no enumeraré pas cadascuna d'aquestes coses que ell va fer i que als homes més savis els semblaven que anaven acompanyades de les màximes virtuts (això és, el que feia els semblava que donava fe de la màxima virtut
◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyadaés en el cel: les tempestes el fan malbé tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que el fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo

skjal <n. skjals, skjöl>:
<GEN & INFORMdocument m
♦ koma til skjalanna: <LOC FIGentrar en escena (plantejar-se, aparèixer, sortir a col·lació)

skjala·fals <n. -fals, no comptable>:
falsedat f documental

skjala·falsari <m. -falsara, -falsarar>:
falsificador m de documents, falsificadora f de documents

skjala·fölsun <f. -fölsunar, -falsanir>:
falsificació f documental, falsificació f de document[s]

skjala·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>:
magatzem m documental (lloc de dipòsit dels fons d'un arxiu)

skjala·hirsla <f. -hirslu, -hirslur. Gen. pl.: -hirslna>:
arxiu m (moble & lloc destinats a arxivar-hi documents)

skjala·mappa <f. -möppu, -möppur. Gen. pl.: -mappa>:
cartera f portafulls, cartera f dossiers

skjala·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
1. paper m qualitat arxiu, paper apte per a l'ús com a document d'arxiu (paper ISO-11.108)
2. paper m permanent (paper ISO-9706) (gagnapappír)

skjalari <m. skjalara, skjalarar>:
1. (gortari, raupari, grobbarifanfarró m, fanfarrona f (fatxenda, faroner)
2. (lygaritroler m, trolera f (mentider)

< skjala·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
notari m, notària f (lögbókandi)

skjala·safn <n. -safns, -söfn>:
arxiu m
♦ skjalasafn borgarinnar: arxiu municipal (borgarskjalasafn)
♦ → þjóðskjalasafn “arxiu nacional”

skjalasafn·fræði <f. -fræði, no comptable>:
arxivística f (skjalfræði)

skjala·skápur <m. -skáps, -skápar>:
moble arxivador

skjala·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
maletí m

skjala·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
[activitats f.pl d']arxiu m, manteniment m i gestió f de fons documental d'arxiu

skjala·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:
(lítil, þunn skjalataskacartera f portadossiers

skjala·vistun <f. -vistunar, no comptable>:
tractament arxivístic

skjalavistunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
arxivística f (skjalfræði)

skjala·vörður <m. -varðar, -verðir>:
arxiver m, arxivera f

skjala·þýðandi <m. -þýðanda, -þýðendur>:
1. (opinber sýslunarmaður í Katalóníu sem annast þýðingu skjala, sem hafa réttarlegt gildi, frá og í katalónskutraductor m, traductora f (persona que tradueix per escrit, en document)
♦ eiðsvarinn skjalaþýðandi: traductor jurat, traductora jurada
♦ löggiltur skjalaþýðandi: traductor jurat, traductora jurada
2. (opinber sýslunarmaður á Spáni sem annast túlkun fyrir dómi frá og í spænsku og þýðingu skjala, sem hafa réttarlegt gildi, frá og í spænsku = skjalaþýðari + dómtúlkurintèrpret m & f (persona que interpreta, que tradueix oralment)
♦ löggiltur skjalaþýðandi: intèrpret jurat, intèrpret jurada

skjala·þýðari <m. -þýðara, -þýðarar>:
variant obsoleta de skjalaþýðandi ‘traductor, traductora; intèrpret’
♦ löggiltur skjalaþýðari: intèrpret jurat, intèrpret jurada (löggiltur skjalaþýðandi)

skjala·þýðing <f. -þýðingar, -þýðingar>:
traducció f oficial (o: jurada) (traducció de documents amb validesa jurídica)
♦ löggilt skjalaþýðing: traducció jurada

skjaldar·bunga <f. -bungu, -bungur. Gen. pl.: -bungna>:
cóp m d'escut, copa f d'escut, broquer m, umbó m

skjaldar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
escut m [d'armes], blasó m [familiar] (skjaldmerki)

skjaldar·rönd <f. -randar, -rendur>:
<HISTcèrcol (o: cércol, Val., Mall.) m d'escut, vorera circular de ferro dels escuts, emprada per donar-los major consistència
♦ bíta í skjaldarröndina: mossegar el cèrcol de l'escut, part del ritual immediatament previ a l'inici d'una batalla ensems amb l'inici del crit de batalla
◊ berserkurinn fann nú undandrátt í málinu. Tók hann þá að grenja hátt og beit í skjaldarröndina og setti skjöldinn upp í munn sér og gein yfir hornið skjaldarins og lét allólmlega. Grettir varpaði sér um völlinn. Og er hann kemur jafnfram hesti berserksins slær hann fæti sínum neðan undir skjaldarsporðinn svo hart að skjöldurinn gekk upp í munninn svo að rifnaði kjafturinn en kjálkarnir hlupu ofan á bringuna. Hann hafði þá allt eitt atriðið að hann þreif í hjálminn vinstri hendi og svipti víkinginum af baki en hægri hendi brá hann saxinu er hann var gyrður með og setti á hálsinn svo af tók höfuðið: el berserc va trobar que volien anar allargant la cosa amb excuses (Baetke 19874, pàg. 678 undan-dráttr m. das Sich-einer-Sache-Entziehen, Ausweichen, Ausflucht, Ausrede <...> hann fann undandrátt í svǫrum jarls er merkte, daß der Jarl Ausflüchte machte, ausweichen wollte). Per això, va començar a braolar fort i va mossegar el cèrcol de l'escut. Després, es va enfonyar la vorera de l'escut dins la seva boca [tant com va poder], i l'estirava, badant-la tant com podia, part damunt la vorera de l'escut i gesticulava i mirava tot furiosament. En Grettir va travessar rabent el camp, i quan va haver arribat ben devora el cavall del berserc, va pegar una coça tan forta amb el seu peu a la punta baixa de l'escut que la vorera superior de l'escut se li va entaforar amb tanta de força dins la boca del berserc que li va esqueixar la mandíbula, de manera que la mandíbula [inferior] li va quedar penjant fins al pit. Aleshores en Grettir va fer dues coses alhora: d'una banda, li va agafar l'elm amb la mà esquerra, [i pegant-l'hi estrebada,] va tomar del cavall el viquing, mentre amb la dreta desembeinava el sax que s'havia cenyit, i l'hi colpia el coll [amb tanta de força] que el cap li va rodolar separat del cos

skjald- <en compostos>:
escuti-, aspido-

skjald·baka <f. -böku, -bökur. Gen. pl.: -baka o: -bakna>:
tortuga f (qualsevol representant del gènere Testudo)

skjald·brjósk <n. -brjósks, pl. no hab.>:
<MEDtiroide m, cartílag m tiroide

skjald·burkni <m. -burkna, -burknar>:
polístic pirinenc (planta Polystichum lonchitis)

skjaldböku·blóm <n. -blóms, -blóm>:
xulpa f, penstèmon m genciana (planta Penstemon gentianoides syn. Chelone gentianoides)

skjaldböku·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
closca f de tortuga

skjaldböku·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINsopa f de tortuga

skjald·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
estegosaure ungulat (dinosaure Stegosaurus ungulatus)

skjald·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gobiesòcid m (peix de la família dels Gobiesòcids)
♦ skjaldfiskar: gobiesòcids m.pl

skjald·flétta <f. -fléttu, -fléttur. Gen. pl.: -fléttna o: -flétta>:
caputxina f, bequera f (Mall.), llaguera f, morrissŕ m (Mall.), morritort d'Índies (planta Tropaeolum majus)

skjald·hormón <n. -hormóns, -hormón>:
<MEDhormona f tiroïdal (skjaldvaki)

skjald·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula f tiroide, cos m tiroide, tiroide f
♦ ofstækkun f skjaldkirtils: hipertròfia f de la tiroides
♦ ofvirkni f skjaldkirtils: hipertiroïdisme m
♦ ofvöxtur m skjaldkirtils: hiperplàsia f de la tiroides
♦ vanstarfsemi (o: vanvirkni) f skjaldkirtils: hipotiroïdisme m

skjaldkirtils- <en compostos>:
<MEDtiro-, tireo-, tiroide, tiroïdal

skjaldkirtils·auki <m. -auka, -aukar>:
<MEDgoll m (keppur)

skjaldkirtils·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDtiroïditis f

skjaldkirtils·brestur <m. -brests, pl. no hab.>:
<MEDhipotiroïdisme m (skjaldvakabrestur)

skjaldkirtils·hormón <n. -hormóns, -hormón>:
<MEDhormona f tiroïdal (skjaldvaki)

skjaldkirtils·óhóf <n. -óhófs, pl. no hab.>:
<MEDhipertiroïdisme m (skjaldvakaofseyting)

skjaldkirtils·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
<MEDtrastorn m de la tiroides

skjaldkirtils·stækkun <f. -stækkunar, -stækkanir>:
<MEDhiperplàsia f tiroïdal (skjaldvaki)

skjald·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
[cranc m] decàpode m (ordre de crustacis)

skjald·laga <adj. inv.>:
1. <GENescutiforme, aspidomorf -a
2. <BOTpeltat -ada
♦ skjaldlaga blað: fulla peltada

skjald·liði <m. -liða, -liðar>:
<HIST ANThoplita m (hoplíti)

skjald·maður <m. -manns, -menn>:
1. <HIST ANThipaspista m (hypaspisti)
2. <HIST MEDIEVescuder m (skjaldsveinn)

skjald·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
escut m [d'armes], blasó m

skjaldmerkja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
heràldica f

skjaldmeyja·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
grup m de donzelles d'escut, tropa f de donzelles d'escut
◊ fundusk þeir þar, er heitir Frekasteinn. Ok tóksk þar hörð orrosta. Helgi gengr fram í gegnum fylkingar. Þar varð mikit mannfall. Þá sá þeir skjaldmeyjaflokk mikinn, svá sem í loga sæi. Þar var Sigrún konungsdóttir. Helgi konungr sótti í mót Hǫðbroddi konungi ok fellir hann undir merkjum: totes dues hosts es van trobar a l’indret anomenat Frekasteinn -la Penya del Llop- i la batalla fou terrible. En Helgi anava al capdavant de la càrrega que va envestir els rengles de l’enemic. Hi hagué un gran carnatge. Els combatents van veure una gran tropa de donzelles d'escut que semblaven flames ardents. I amb elles hi anava la Sigrún, la filla de rei. El rei en Helgi es va llançar contra el rei en Hǫðbroddr i el va matar sota el seu propi estendard

skjald·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
1. <HISTskjaldmær f, donzella f d'escut, verge guerrera . Originàriament sembla que així s'anomenaven les noies que s'estimaven més de no casar-se i, en canvi, seguir l'ofici d'armes. El mot mær, per tant, no s'hi ha d'entendre en el sentit de ‘noia amb l'himen intacte’, sinó en el sentit de ‘noia núbil, fadrina’; el sentit ‘noia amb l'himen intacte’ és una concretització del significat original del mot que el mot va adoptar a partir de la introducció del cristianisme, quan mær s'hi va convertir en l'equivalent norrè del llatí cristià uirgo; el mot mær de skjaldmær s'ha d'entendre, doncs, en el sentit tradicional precristià del mot -que de fet, també continuarà retrobant-se a molts de textos després de la introducció del cristianisme- de ‘noia núbil fadrina’, o, simplement, ‘fadrina’. L'arribada del cristianisme comportà no només un canvi de significat del mot mær, sinó també la desaparició de les donzelles d'escut. A la Història de l'Oddr fletxes, una obra del segle XIV, hi veiem com se les despretigia a través de la ridiculització, mentre que a l'obra d'en Saxo Grammaticus, de finals del segle XII, l'autor s'hi refereix encara en uns termes que traspuen admiració i respecte. El terme donzella d'escut va perdurar més enllà de la introducció del cristianisme, però no en conec cap atestació del segle XV o posterior (fins a l'arribada del Romanticisme, moviment que va reviscolar el mot), i goso aventurar l'afirmació que el mot va desaparèixer de la llengua al llarg del segle XIV. Contra el que afirmen molts de pretesos medievalistes, el nom és extremadament rar a les fonts escrites medievals i no hi és pas emprat com a sinònim de valquíria -contra el que també s'afirma sovint-, encara que algunes valquíries puguin aparèixer descrites actuant com a donzelles d'escut: a les fonts medievals, el mot skjaldmær sempre hi designa una dona no casada que es dedica a l'ofici de les armes, no pas un ésser mitològic. La major part de la informació que tenim sobre les donzelles d'escut no prové de fonts escrites en norrè, sinó que prové d'una font en llatí, el Llibre VII, cap. 6:8 de les Gesta danorum d'en Saxo grammaticus i de la descripció del bellum Brawicum continguda en el llibre VIII de la mateixa obra. En Saxo les anomena, simplement, uirgines o feminae -en alguna ocasió, com ara VIII,4:6, puellae-; així, anomena la Wisna, femina rei militaris perita; la seva narració sembla recolzar-se en l'anada de la reina Talestris a veure l'Alexandre Magne, descrita per Quintus Curci, Lib. VI, cap. 5:26, "protinus facta potestate ueniendi, ceteris iussis subsistere, trecentis feminarum comitata processit". Na Hilda Ellis Davidson 1981:40 hi remarca que l'actuació i mort de la uirgo Webiorga o Weghbiorg, al llibre VIII, recorda la de l'amàzona Camilla de l'Eneida. De la donzella d'escut Lathgerda, en Saxo Lib. IX, cap. IV:2 en diu: Lathgertha, perita bellandi femina, quae virilem in virgine animum gerens, immisso humeris capillitio, prima inter promptissimos dimicabat. Cuius incomparabilem operam admirantibus cunctis - quippe caesaries tergo involare conspecta feminam esse prodebat. Totes les fonts medievals no llatines, anteriors al 1500, en les quals apareix aquest mot es presenten a sota
◊ eigi er þat skipat, at vit búim saman. Ek em skjaldmær, ok á ek með herkonungum hjálm. Ok þeim mun ek at liði at verða, ok ekki er mér leitt at berjask: no ens ha estat concedit de poder compartir la vida. Jo sóc una donzella d'escut i porto elm amb els reis d'hosts per fer-los costat (= entro a les batalles amb ells i lluito a llur costat, faig la guerra al costat dels reis [que em contracten]. La locució eiga hjálm sembla haver volgut dir formar part del comandament d'una host , atès el substantiu hilmir ‘portador d'elm’ = ‘comandant d'exèrcit; rei’o entrar en combat atesa la locució fara und hjálm que sembla haver tingut aquest significat) i no em fa pas basarda de combatre [amb ells]
◊ þessir kappar váru með Haraldi konungi: Sveinn, Sámr, Gnepi inn gamli, Garðr, Brandr, Blængr, Teitr, Tyrfingr, Hjalti; þeir váru skáld Haralds konungs ok kappar. Þeir váru heiman ór hirð Haralds konungs: Hjörtr, Borgarr, Beli, Barri, Beigaðr, Tóki. Þar var skjaldmærin Visma ok önnur Heiðr, ok hefir hvártveggi komit með mikinn her til Haralds konungs. Visma bar merki hans. Með henni váru þessir kappar: Kári ok Milva. Vébjörg hét enn skjaldmær, er kom til Haralds konungs með mikinn her sunnan af Gotlandi, ok fylgdu henni margir kappar. Af þeim ǫllum var mestr ok ágætastr Ubbi inn fríski, Bratr írski, Ormr enski, Búi Brámuson, Ari eineygi, Geirálfr. Vismu skjaldmeyju fylgdi mikill Vindaherr. Váru þeir auðkenndir; þeir höfðu löng sverð ok buklara, en þeir hǫfðu ekki langa skjǫldu sem aðrir menn. Ok í annan fylkingararm Haralds konungs var Heiðr skjaldmær með sínu merki, ok hefir hún með sér hundrað kappa. Þeir váru berserkir hennar: Grímr, Geirr, Hólmsteinn, Eysǫðull, Heðinn mjóvi, Dagr lífski, Haraldr Óláfsson. Þar váru margir höfðingjar með Heiði í arminn. Í annan fylkingararm var sá höfðingi, er hét Haki höggvinkinni, ok váru fyrir honum merki borin. Margir váru konungar ok kappar með honum. Þar váru þeir Alfarr ok Alfarinn, synir Gandálfs konungs, er þá hǫfðu áðr verit hirðmenn ok heimilismenn Haralds konungs. Haraldr konungr var í vagni, því at hann var eigi vápnfærr, svá at hann mætti í orrostu ganga: es conta que a l'exèrcit del rei Haraldr hi havia un cabdill que nomia Brúni. En Brúni era el més savi de tots els homes que servien en Haraldr. El rei va manar al Brúni que disposés l'exèrcit en formació de combat i que distribuís els oficials sota els estendards. L'estendard del rei Haraldr era al bell mig de la formació de batalla i la seva hirð -la seva guàrdia personal- envoltava el seu estendard. Aquests campions servien a la host del rei Haraldr: l'Sveinn, en Sámr, en Gnepi el vell, en Garðr, en Brandr, en Blængr, en Teitr, en Tyrfingr i en Hjalti. Eren campions i escaldes del rei. De la hirð del rei Haraldr hi havia aquests campions: en Hjörtr, en Borgarr, en Beli, en Barri, en Beigaðr i en Tóki. També hi havia dues donzelles d'escut, una era la Visma i l'altra la Heiðr, i totes dues s'havien posat a les ordres del rei Haraldr amb un gran exèrcit. La Visma portava l'estendard reial. A les ordres d'ella hi lluitaven aquests campions: En Kári i la Milva. Vébjǫrg nomia una tercera donzella d'escut que també va acudir amb un gran exèrcit des del sud de Gotlàndia per a lluitar al costat del rei Haraldr. Anava acompanyada de molts de campions. Els més grans i magnífics d'ells eren l'Ubbi el frisó, en Bratr l'irlandès, l'Ormr l'anglès, en Búi fill d'en Bráma, l'Ari el borni i en Geirálfr. Un gran exèrcit de vendes seguia la donzella d'escut Visma. Els guerrers vendes eren bons de reconèixer per llurs llargues espases i llurs broquers per comptes dels escuts allargassats que tenien els altres. Una de les ales de la formació de combat de l'exèrcit del rei Haraldr era comandada per la donzella d'escut Heiðr que portava el seu propi estendard i a les seves ordres hi havia cent campions. Aquests eren els seus bersercs: en Grímr, en Geirr, en Hólmsteinn, l'Eysǫðull, en Heðinn el prim, en Dagr el livonià i en Haraldr Óláfsson. A l'ala que comandava la Heðinn hi havia molts de cabdills. L'altra ala era comandada pel cabdill que nomia Haki Galtes-tallades i els estendards es portaven al seu davant. L'acompanyaven molts de reis i campions: l'Alfarr i l'Alfarinn, els fills del rei Gandálfr, que antigament havien estat domèstics i membres de la hirð del rei Haraldr. El rei Haraldr anava a dalt d'un carro, car no estava en condicions de combatre, raó per la qual no podria entrar a la batalla
◊ ok á þeiri stundu sótti Vébjörg skjaldmær mjök á hendr Svíum ok Gautum. Hún sótti fram at þeim kappa, er hét Sóknar-Sóti, ok svá hefir hún vant sik með hjálmi ok brynju ok sverði, at hún var framarla í riddaraskap, sem Störkuðr inn gamli segir. Hún fær stór högg kappanum ok sækir lengi. Ok eitt högg höggr hún á kinnina ok sneið sundr kjálkann ok af hökuna. Hann drap í munn sér skegginu ok beit á ok helt svá upp at sér hökunni. Ok hún vinnr mörg stór verk í herinum. Litlu síðar mætir henni Þorkell þrái, kappi Hrings konungs, ok eigast þau við harða sókn, ok áðr en létti, drap hann hana með mörgum sárum ok mikilli hugprýði: i en aquell mateix moment, la donzella d'escut Vébjǫrg va escometre violentament els suecs i els gautes: va avançar fins a llur campió que nomia Sóknar-Sóti, i estava tan avesada a dur elm, cuirassa i espasa, que era excel·lent en els usatges de cavalleria, com diu l'Stǫrkuðr el vell. La Vébjǫrg assestava a aqueix campió forts cops d'espasa i el va escometre molt de temps i [assús-suaixí] li va pegar un cop d'espasa que el va endevinar a la galta que li va fer un xap a la barra i li va tallar del tot el mentó, però ell es va ficar a la boca la barba i mossegant-la es va mantenir aferrat el mentó al cos. La Vébjǫrg va acomplir moltes i grans proeses a l'exèrcit. Poc després, en Þorkell el Caparrut, un campió del rei Hringr, l'encontrà i s'escometeren amb gran vehemència, i abans que llur combat perdés intensitat, ell la va matar infligint-li moltes de ferides i amb gran coratge
◊ nú sækir Störkuðr fram á hendr Dönum. Hann ræðst í móti þeim kappa, er Húnn hét, ok eigast þeir við orrostu, ok lýkr svá, at Störkuðr drepr hann ok litlu síðar þann, er hans vill hefna, er Ella hét. Ok þá sótti hann at þeim, er Borgarr hét, ok áttu hart víg saman, ok lýkr svá, at hann drap þann. Störkuðr hleypr nú um fylkingar með brugðit sverð ok höggr hvern at öðrum. Ok því næst hjó hann þann, er Hjörtr hét, ok þá mætti honum Visma skjaldmær, er bar merki Haralds konungs. Störkuðr sækir at henni fast: llavors l'Stǫrkuðr va escometre els danesos i els atacà el campió que nomia Húnn i entaularen un combat que va acabar que l'Stǫrkuðr el va matar, i poc després, també en va matar un que va voler venjar en Húnn i que nomia Ella. I després va atacar-ne un que nomia Borgarr i es tingueren un combat aferrissat que va acabar que l'Stǫrkuðr també el va matar. L'Stǫrkuðr aleshores va córrer al voltant de les formacions de combat brandint l'espasa i abatent-'hi guerrers un darrere l'altre; de primer de tot en va abatre un que nomia Hjǫrtr. I aleshores s'hi enfrontà la donzella d'escut Visma, la qual portava l'estendard del rei Haraldr. L'Stǫrkuðr la va atacar violentament. Aleshores, ella li va dir: “S'ha emparat de tu el desig de morir. Doncs ara moriràs, tursó!!!”. “Abans” li va contestar, “et forçaré a abaixar l'estendard del rei Haraldr”, i havent dit això, va brandir la seva espasa tan hàbilment que d'un cop li tallà a ella la mà esquerra
◊ maðr er nefndr Þvari ok var kallaðr Bryn-Þvari. Hann bjó skammt frá konungs atsetum. Hann hafði verit víkingr mikill inn fyrri hlut ævi sinnar, ok þá er hann var í víkingu, mætti hann skjaldmey einni, er Brynhildr hét. Hún var dóttir Agnars konungs ór Nóatúnum. Þau börðust, ok bárust sár á Brynhildi, þangat til at hún var óvíg. Tók Þvari hana þá til sín ok mikinn fjárhlut með henni. Hann lét græða hana at heilu, ok var hún síðan hnýtt ok bömluð, ok var hún því kölluð Brynhildr baga. Þvari gerði brúðlaup til hennar, ok sat hún á brúðbekk með hjálm ok brynju, en þó váru ástir þeira góðar. Lagði Þvari þá af hernað ok settist í bú, ok áttu tvá sonu: això era un home que nomia Þvari, de mal nom, Bryn-Þvari, ‘en rebenta-armadures’. En Þvari vivia a poca distància de la residència del rei. Havia estat un gran viquing en el bo i millor de la seva vida i en una de les seves expedicions com a viquing s'havia trobat amb una donzella d'escut que nomia Brynhildr que era filla del rei Agnarr de Nóatún. Varen lluitar i la Brynhildr va rebre tantes de ferides fins que va deixar de trobar-se en condició de continuar combatent. En Þvari se l'emportà a ca seva i amb ella, un gran botí. En Þvari la va fer curar fins que es va haver restablert totalment de les seves ferides, encara que ella va romandre bonyeguda i esguerrada (atorgo aquest significat als adjectius hnýttr o knýttr i bamlaðr. Baetke 19874 no dóna pas entrada a bamlaðr; pàg. 333 atorga a knýttr els significats knotig, höckerig, gekrümmt, verkrüppelt), i aquesta és la raó per la qual li digueren, de llavors ençà, Brynhildr la torta. En Þvari la va prendre per esposa i durant el refresc de noces ella va seure al banc nupcial amb la cuirassa i l'elm posats però tanmateix, la relació que hi hagué entre ells dos en el matrimoni fou bona. En Þvari llavors va deixar l'ofici de la guerra i es va establir a un mas; ell i la Brynhildr hi tingueren dos fills
◊ en Skjaldmeyjar-Einar fór til Íslands og drukknaði á Breiðafirði, og heita þar af því Skáleyjar, að þar rak skálirnar á land, þær sem jarl gaf honum: l'Einar ‘Donzella d'escut’ va anar a viure a Islàndia i es va ofegar al fiord de Breiðafjörður, i les illes que hi ha es diuen, de llavors ençà les Illes dels Platerets (Skáleyjar) perquè la mar hi escopí els platerets que el iarl li havia donat (enlloc no s'explica la raó del malnom d'aquest Einar Helgason, només en sabem que era islandès, que era escalda del iarl Hákon Sigurðarson (937-995)i que aquest li havia fet present d'uns platerets màgics que anunciaven el resultat d'una decisió important. Intepreto el malnom en el sentit que aquest escalda havia servit a un vaixell que es deia donzella d'escut, però es pura especulació meva, el malnom, en realitat, pot tenir qualsevol altre origen. A les històries de la literatura norrena hom el coneix amb el nom i malnom d' Einar skálaglamm Helgason) 
◊ Magnús konúngr hafði Skeggjann, en Ormr konúngsbróðir Skjaldmeyna; Nikolás kúfúngr hafði Erkisúðina, er erkibiskup hafði gefit honum, þat var tvítugsessa; Munan Gautsson hafði Hreininn, gestirnir hǫfðu Fleyit mikla, þat var austrfararskip: el rei Magnús capitanejava ‘El Barbut’, l'Ormr, el germà del rei, el ‘Donzella d'Escut’, en Nicolau Cornet[-marí] capitanejava l'‘Arxi-quaderna’, que l'arquebisbe li havia donat i que era una nau de vint bancs de remers. En Munan Gautsson capitanejava ‘El ren’ i els hostes (Baetke 19874, pàg. 194 en dóna la següent definició: gestir eine besondere Gruppe des königlichen Gefolges, eine Art Leibwache oder Polizeitruppe) capitanejaven el ‘Gran nau’, que era un navili construït per a fer-hi viatges a la Mar Bàltica
◊ ok er nú þetta mál birt fyrir konungi, en hvárt sem rætt er um þetta fleira eða færa, þá urðu þau málalok, at Oddr skyldi fara för þessa at heimta skattinn, ok ef hann kemr fram ferðinni ok fær skattinn, þá skal hann eignast konungsdóttur, ok er honum heitit konunni við margra manna vitni. Nú býst Oddr til ferðar, ok er nú lið saman dregit, sem hann vill hafa, ok er hann er búinn, þá leiðir konungr hann á götu. Þeir skyldu landveg fara. "Hér er gripr sá," sagði konungr, "at ek vil gefa þér." "Hvat er þat?" sagði Oddr. "Þat er skjaldmær, er lengi hefir mér fylgt," sagði konungr, "ok verit brjóst fyrir mér í hverjum bardaga." Oddr brosti ok mælti: "Þar hefi ek hvergi komit, at konur hafi verit brjóst fyrir mér, en þó skal þetta þiggja, alls at þú þykkist vel bjóða." Þeir konungr ok Oddr skilja nú, ok ferr Oddr til þess, at hann kom at feni einu miklu, ok skopar at skeið ok hleypr yir fenit. Skjaldmærin var it næsta honum, ok varð henni bilt, er hún kom at feninu: i llavors aquest afer fou exposat davant el rei i, tant si el discutiren molt o poc, la conclusió del cas fou que l'Oddr faria aquest viatge per anar a recaptar-hi el tribut i que, si feia aquest viatge i recaptava el tribut, es casaria amb la filla del rei. Hom l'hi prometé en presència de nombrosos testimonis. L'Oddr, així i doncs, es va preparar per a dur a terme l'expedició: es va fer l'aplec de la tropa que ell volia tenir-hi, i quan això estigué fet, el rei el va acompanyar fins al camí ral ja que havien de fer el camí per terra. “Vet ací”, li va dir el rei, “un objecte molt valuós que vull donar-te”. “Què és?”, li va preguntar l'Oddr. “os una donzella d'escut que ha estat al meu costat molt de temps“, li va dir el rei, “i m'ha parapetat a totes les batalles”. L'Oddr va somriure i li digué: “Encara no he anat enlloc on les dones m'hagin estat un parapet. Tanmateix, accepto el teu present, ja que em sembla que me'l fas de bona fe”. El rei i l'Oddr s'acomiadaren llavors i l'Oddr va fer camí fins que va arribar a una gran marjal. Aleshores l'Oddr va prendre fua i va passar d'un bot l'indret de la marjal. La donzella d'escut anava immediatament darrere ell, però quan va arribar a la marjal, li va fallar el coratge i es va fer enrere de saltar-hi per sobre
◊ var mér skjaldmeyju skipat it næsta, þá er orrostu eiga skyldum; veitk, at ýtar í Anþekju andrán biðu, en vér auð fjár: tot seguit, quan haguérem de lliurar batalla, em van assignar una donzella d'escut [perquè m'hi fes costat]. Sé que els homes d'Anþekja hi perderen l'alè de la vida, nosaltres, emperò, hi guanyarem grans riqueses
◊ Heiðrekr konungr lætr þá efna til veislu mikillar ok gengr at eiga dóttur Garðakonungs. Dóttir þeira hét Hervör. Hún var skjaldmær ok fæddist upp í Englandi með Fróðmari jarli: el rei Heiðrekr aleshores féu preparar-ho tot per a un gran banquet i anà a casar-se amb la filla del rei de Garðaríki. Llur filla es digué Hervör i fou donzella d'escut. La van pujar a Anglaterra, a la cort del iarl Fróðmarr
◊ nú er þar til að taka að sendimenn fóru þeir er Hlégunnur sendi. Það voru skjaldmeyjar. Þær fóru á konungs fund og báru upp sín erindi fyrir konunginn: ara cal reprendre la nostra història en el moment en què les missatgeres, que la Hlégunnur havia enviat, hi varen arribar. Eren donzelles d'escut. Es presentaren davant el rei i li transmeteren el missatge de la Hlégunnur
◊ og þegar þeir voru búnir til ferðar fóru þeir með skipaflotann til þess er þeir komu við höfðann og hittist þar allt lið konungs og lögðu síðan fram í sundin Síldasund. Þá er og sagt að þar var komin Hlégunnur skjaldmær og lá þar fyrir í sundunum með skipaflota sinn og hafði ógrynni liðs og albúin til orustu: i quan estigueren aparellats per a la travessia, salparen amb la flota i singlaren fins a arribar al cap marí i allà tota l'esquadra del rei s'hi va reagrupar i d'allà prosseguiren la singladura fins a l'estret que es diu Freu dels Arengs. També es diu que la donzella d'escut Hlégunnur ja hi havia arribat i que s'hi trobava ancorada amb la seva flota i que tenia una flota immensament vasta, tota preparada per a lliurar batalla
◊ betr hefðir þú, bróðir, ǀ at þú í brynio{m} fœrir, ǁ sem hiálmom aringreypom, ǀ at siá heim Atla; ǁ sætir þú í sǫðlom ǀ sólheiða daga, ǁ nái nauðfǫlva ǀ létir nornir gráta, ǁ Húna scialdmeyiar ǀ herfi kanna, ǁ enn Atla siálfan ǀ létir þú í ormgarð koma; ǁ nú er sá ormgarðr ǀ yccr um fólginn": germà, hauria valgut millor que tu i els teus us haguéssiu posat tant les cuirasses com els elms adornats d'àguiles (? No se sap pas què poden ésser aquests aringreypir hjálmar. Adopto la interpretació (“Adlerhelm”) d'en Heinrich Beck, “Einige vendelzeitliche Bilddenkmäler und die literarische Überlieferung”. Dins: Sitzungeberichte der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, phil.-hist. Klasse 1964 (Heft 6), esp. pàgs. 27-31. La interpretació tradicional hi veu uns elms penjats al voltant de la llar de foc. Un problema addicional és, al meu entendre, la diferència de nombre existent entre el singular brynio d'una banda -que és la lliçó del manuscrit- i els plurals aringreypir hjálmar i sǫðlar de l'altra. Podríem pensar que amb el singular brynia Guðrún interpel·la únicament el seu germà Gunnarr, mentre que amb els plurals aringreypir hjálmar i sǫðlar interpel·la en Gunnarr, els seus altres germans que l'acompanyen i la resta de guerrers que van amb ells. Tanmateix, al meu entendre aquesta alternança de singular i plurals és desconcertant. Per això he arribat a la conclusió que, en realitat, no hi ha pas alternança de singular i plurals, com es pretén, sinó que som davant una sèrie de tres plurals: la solució consisteix, al meu entendre, en assumir que no hem de llegir pas el datiu singular brynio, com es fa tradicionalment, ans el datiu plural bryniom: la solució del misteri fóra llavors molt simple: passaria per assumir que el copista medieval senzillament va oblidar-se de posar damunt la -o final l'esperable símbol d'abreviació de consonant nasal ͡   ) per venir a visitar la llar de l'Atli. Ara, tu i els teus acompanyants atacaríeu a cavall en dies assolellats i lluminosos (? ignoro què volen dir exactament aquests dos versos; la meva traducció, és, per tant, interpretació. Literalment, el text original fa: tu seuries (sg.) en lluminosos dies de sol a selles (pl.). Entenc que el verb sitja fa referència al rei Gunnarr i tota la tropa que l'acompanya i tradueixo en conseqència. A més a més, entenc que la locució sitja á sǫðlom fa referència a combatre muntat a cavall, amb avantatge, doncs), faries (o: faríeu) plorar a les nornes els cadàvers forçadament pàl·lids (interpreto el constituent nauð- com a prefixoide elatiu: molt, extremadament, exageradament), faries  (o: faríeu) conèixer l'esterrossador a les donzelles d'escut dels huns (és a dir, les convertiríeu en esclaves i les destinaríeu a fer feixugues feines agrícoles, humiliant-les addicionalment en obligar-les a estirar els esterrossadors enlloc d'emprar-hi bous o bísties) i faries (o: faríeu) portar el mateix Atli a la fossa de les serps. Ara, emperò, aquesta fossa us està reservada a vosaltres dos (cf. Kuhn 1968³, pàg. 53: fela <...> 2. (as. bi-felhan jmdm. etwas (e-m e-t) zudenken
◊ eldi gaf hon þá alla, ǀ er inni vǫ́ro ǁ oc frá morði þeira Gunnars ǀ komnir vǫ́ro ór Myrcheimi; ǁ forn timbr fello, ǀ fiarghús ruco, ǁ bœr Buðlunga, ǀ brunno oc scialdmeyiar ǁ inni, aldrstamar, ǀ hnigo í eld heitan: al foc lliurà tots els qui eren dedins i que havien tornat de Myrkheimr, de l'assassinat d'en Gunnarr, en Hǫgni i els seus. L'antic bigam va caure, els cossos (hi ha tres interpretacions tradicionals d'aquest mot fjarghús: #1. = angl. feorhhús, feorghús = líkami = ‘cos’; #2. = isl. hof, goðahús = ‘temple [pagà]’; #3. = isl. féhirsla, gripabúr = ‘cambra del tresor’. Kuhn 1968³, pàg. 54, prioritza, amb cautela -en indicar-lo amb un interrogant entre parèntesis-, el significat schatzhaus (?). Árni Böðvarsson 1993², pàg. 210, en canvi, prioritza el significat goðhús, hof. Jo, pel meu compte, entenc que timbr i fjarghús s'han d'entendre com els dos constituents de què consta el bœr Buðlunga, o sigui: els edificis (representats per les bigues que s'ensorren enceses) i els habitants del mas o la ciutadella (els cossos dels quals es desfan en fum). D'acord amb aquesta interpretació, prioritzo el significat cos humà) es desferen en fumera (interpreto, per tant, el verb ruco = brunnu með miklum reyk), la ciutadella dels Buðlungar [es va cremar tota sencera] i amb ella es cremaren les donzelles d'escut que hi havia dedins, les travades de vida (cf. Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-stamr adj. ‘im leben gehemmt’: tot (Akv. 42)), s'enfonsaren en el foc abrusador
♦ skjóma skerðandi: <LIToscador d'espases llambrejants (= el guerrer)
♦ skjaldmeyja skjóma skerðandi: el guerrer de les donzelles d'escut (= el guerrer que lluita a les ordres de o per a donzelles d'escut)
◊ ok skjaldmeyja skjóma skerðendr svá gerðu, at varfærir Véar í vág fyrir lágu. Gátu ljónar líta leiðangrs flota breiðan. Hilmis fór und hjálmi, hirð, sú's vǫrn of firrðist: els cautes Véis (Véi = nom de déu, el germà de l'Odin = guerrer), els guerrers de les donzelles d'escut, també feren d'esperar-los a la badia [cadascun al seu post de combat]. Els homes pogueren veure a llur davant la vasta flota de lleva. La hirð del rei, que s'havia mantingut allunyada del combat, es posà els elms (Finnur Jónsson, que esmena el genitiu plural skjaldmeyja en un nominatiu plural skjaldmeyjar, tradueix el poema d'aquesta manera: og skjoldmøerne og krigerne havde indrettet sig således, at de forsigtige mænd væntede i bugten; mændene (de) kunde se den brede ledingsflåde; fyrstens hird, som undgik fejl, kom der hjælmbedækket; d'aquesta manera, el subjecte del verb passa a ésser un subjecte copulatiu les donzelles d'escut i els guerrers [llurs])
2. <MITOL GRECamazona f (o encara millor: amàzona)
◊ þrim nóttum eptir þetta þing, er fyrr var frá sagt, kemr Alexander með her sinn í þat land, er Hyrcánía heitir. Ok síðan er hann fekk unnit þat land, ok sá vándi svikari Nabarzánés varð handtekinn, er svikit hafði Daríum, en eigi drepinn, svá kom hann orðum fyrir sik, þá kemr til herbúða konungs dróttning sú af Amázonia, er Caléstris heitir, ok tvau hundruð meyja þeira með henni, er á danska tungu megu vel heita skjaldmeyjar. Þessi dróttning réð lǫndum allt í millum þess mikla fjalls, er Caucasus heitir, ok ár þeirar, er Phásis heitir. Sá var hennar búningr, er hon kom fyrir konung, at hon hafði tvau skeyti í hǿgri hendi en ǫrvamǽl á vinstri, klǽði með slíkri gerð, sem aðrar Amázonés eru vanar at hafa, svá stutt, at eigi taka betr en á kné. Þat brjóst, er þǽr ala meybǫrn á, þau ein vilja þǽr upp fǿða, hafa þǽr jafnan bert. En annat svíða þǽr framan, til þess at þat skyli styttra vera ok þǽr megi hógligarr við komask, en ella myndi at skjóta ok benda boga sína. Caléstris dróttning starir á konunginn lengi ok undraðisk mjǫk, er hann var sjalfr eigi svá mikill vǫxtum, sem frǽgð hans var mikil, ok hugsaði með sér, hvar sá mikli kraptr, er hann hafði hlotit, mǽtti leynask eða rúm hafa með eigi meira manni: tres nits després de l’assemblea de què hem parlat adés, l’Alexandre va envair amb el seu exèrcit el país que s’anomena Hircània i després que l’hagué conquerit i que el malvat traïdor Nabarzanes, que havia traït Darius, fos capturat, però no pas executat, tant així es va defensar amb les seves paraules, es va presentar al campament del rei la reina d’Amazònia que es deia Calestris (= Talēstris), acompanyada de dues-centes donzelles (Quintus Curci trecentis feminarum comitata ‘acompanyada de tres-centes dones’) que, en llengua danesa, es poden ben bé dir donzelles d’escut. Aquesta reina governava les terres just entre la gran serralada que es diu Caucas i el riu que es diu Fasis. Quan es va presentar davant el rei, anava vestida d’aquesta manera: duia dues sagetes a la mà dreta i un buirac a l’esquerra. La seva roba era d’idèntica factura a la que solen portar les altres amàzones i que és tan curta que no va més enllà dels genolls. El pit amb què elles alleten llurs filles -ja que només les volen alimentar a elles-, sempre el porten nu, mentre que es cremen l’altre per la seva part anterior perquè sigui més curt i elles puguin aconseguir que així els resulti més fàcil que de cap altra manera tibar i disparar llurs arcs. La reina Calestris va mirar de fit a fit el rei una estona i es va meravellar fort perquè l'estatura del seu cos no es corresponia pas amb la grandesa de la seva fama i va considerar on devia amagar-se aquella gran força que ell havia rebut, i si realment li podia caber tota dedins a un home tan menut com aquell
◊ „Var ek mækis með mærum reynum; lèða-k liðveizlu lýðum þeima; þat var tíð þann, er þrymvanar svifu skjaldmeyjar á skilfíngs eingi“. „Váru þó hvergi hersveitir þær fráneygum glíkar fyrðum þeima“: em vaig trobar entre aquells ínclits provadors d'espasa, [car] vaig prestar socors a aquella gent: això fou a l'època en què les amàzones, avesades al fragor, hi creuaven el camp de l'espasa (o: hi envairen el terrer del rei. El mot skilfingr significa tant rei com espasa). Tanmateix, enlloc aquelles tropes no eren pas semblants [en nombre o força] a les dels barons d'ulls flamejants (= 188. καὶ γὰρ ἐγὼν ἐπίκουρος ἐὼν μετὰ τοῖσιν ἐλέχθην ǁ ἤματι τῷ ὅτε τ' ἦλθον Ἀμαζόνες ἀντιάνειραι: ǁ ἀλλ' οὐδ' οἳ τόσοι ἦσαν ὅσοι ἑλίκωπες Ἀχαιοί)
◊ „Vág hann it þriðja inar vergildu Skjaldmeyjar skjóma gyrðar. En er aptr kom kappi síðan, valdi vél aðra vísir honum: en tercer lloc va matar les amàzones, les cenyides d'espasa llambrejant, tan vàlides com qualsevol home. I després, quan l'heroi va tornar, el rei li va ordir un altre parany (= 186. τὸ τρίτον αὖ κατέπεφνεν Ἀμαζόνας ἀντιανείρας ǁ τῷ δ' ἄρ'ἀνερχομένῳ πυκινὸν δόλον ἄλλον ὕφαινε: ǁ )
♦ skjaldmær Drottins: <RELIGamàzona f de Déu
◊ en af þeirra frásǫgn þá kom mǫnnum í hug, hvat hon hafði opt áðr talat; því fara menn skyndiliga til þess staðar, sem konurnar hǫfðu til berjanna farit, ok fundu þar skjaldmey dróttins vápnaða með bœnum ok búna til bardaga móti Fjandanum ok hans flokkum, ok brynjaða með heilagri trú, en hjálmaða með váninni, ok skjaldaða með psálma sǫngvum. Hon hafði þar þá gjǫrt sér eitt lítit skyggni af hellum, ok hafði hon lesit sér mikil ber til fœðslu (Jóns saga helga. Viðbætir, cap. 2, pàg. 204): a partir del que contaren, a la gent els va venir a la ment el que ella havia contat abans espesses vegades. Aleshores alguns homes es dirigiren a tota pressa a l'indret on les dones havien anat a collir baies i allà hi trobaren l'amàzona del senyor, armada amb pregàries i preparada per al combat amb l'Arxienemic i els seus sequaços: la seva armadura era la santa fe, el seu elm era l'esperança, i el seu escut, els cants de psalms. S'havia construït un petit aixopluc amb lloses i hi havia aplegat una gran quantitat de baies per a alimentar-se'n (l'encunyació skjaldmær drottins, sembla voler ésser la designació norrena del llatí Ămāzon (o Ămāzŏnis) Dŏmĭnī ~ Dĕī, bellātrix Dŏmĭnī, la contrapartida femenina del mīlĕs Dŏmĭnī masculí. Cf.: amazzona del Signore, amazone de Dieu, amazona del señor [de los ejércitos], amazona de Dios, amazona de Cristo etc.. Aquestes reflexions són necessàries de cara a interpretar el mot norrè correctament; d'acord amb el que he exposat adés, l'interpreto en el sentit d'amàzona de Déu)

skjald·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<HISTescuder m

skjaldvaka- <en compostos>:
<MEDde les hormones tiroïdals

skjaldvaka·brestur <m. -brests, pl. no hab.>:
<MEDhipotiroïdisme m

skjaldvaka·ofseyting <f. -ofseytingar, pl. no hab.>:
<MEDtirotoxicosi f, hipertiroïdisme m

skjald·vaki <m. -vaka, -vakar>:
<MEDhormona f tiroïdal

skjald·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
èlitre m

skjal·fræði <f. -fræði, no comptable>:
arxivística f

skjall¹ <n. skjalls, skjöll>:
(egghimna undir skurninnitel m [interior] de closca d'ou

skjall² <n. skjalls, no comptable>:
adulació f, afalac m

skjalla <skjalla ~ skjöllum | skjallaði ~ skjölluðum | skjallaðe-n>:
adular algú
◊ ég ætla ekki að draga taum neins, og ég ætla engan að skjalla (ʔăχanˈnɛh, אֲכַנֶּה). Því að ég kann ekki að skjalla (ʔăχanˈnɛh, אֲכַנֶּה), ella kynni skapari minn bráðlega að kippa mér burt [úr heiminum]: no vull abraçar el partit de ningú ni adular cap home car no sé parlar amb afalacs: altrament, el meu faedor em suprimiria aviat

skjal·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (skjalfesturdocumental (que està posat per escrit, en document)
♦ skjallegar heimildir: fonts documentals
2. (trúverðugurfidedigne -a (absolutament verídic i digne de crèdit)

skjanna·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
blanc -a resplendent (o: esplendent) 

skjanna·legur, -leg, -legt <adj.>:
de trets [facials] pronunciats

skjanni <m. skjanna, skjannar>:
1. (vangi, kinngalta f (part de la cara)
2. (andlitcara f (faç, rostre)
3. (hátt, hvítt ennifront ample i blanc (front molt alt i blanc)
4. (egghimnatel m de closca d'ou (membrana interior de closca d'ou)
5. (höfuðkúpa, hauskellaclosca f de cap (crani)

skjarr, skjörr, skjarrt <adj.>:
(stygguresquiu -iva (animal)

skjatti <m. skjatta, skjattar>:
1. (smápoki, lítill böggullbossa f, feixina f (farcell o fardell petit)
2. <MEDutricle m, sàcul m (posi)
♦ → hvekkskjatti “utricle prostàtic”
3. (nýfleygur kríuungixatrac àrtic (acabat de sortir del niu)

skjá·kort <n. -korts, -kort>:
<INFORMtarja f de vídeo

skjálfa <skelf ~ skjálfum | skalf ~ skulfum | skolfið>:
tremolar
◊ konungur brá litum og varð svo óttasleginn (wə-raʕi̯ɔˈnɔ-hī   ʝəβahălūnˈnē-ḥ, וְרַעְיֹנֹהִי יְבַהֲלוּנֵּהּ) að fætur hans (wə-qiˈŧrēi̯   ħarˈt͡sē-ḥ, וְקִטְרֵי חַרְצֵהּ) kiknuðu (miʃtāraˈʝin, מִשְׁתָּרַיִן) og hnén skulfu (ˈdāʔ   lə-ˈδāʔ   nāqəˈʃān, דָּא לְדָא נָקְשָׁן)el rei mudà de color, i s'emparà d'ell un espant tan fort que les cames se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre
♦ skjálfa af hræðslu ~ ótta: tremolar de por
♦ skjálfa af kulda: tremolar de fred
♦ hendur hennar skulfu: les mans li tremolaven
♦ jörðin skalf: la terra va tremolar
♦ skjálfa á beinunum: <LOC FIGtremolar-li els genolls a algú (patir gran ansietat, por, nerviosisme)
♦ skjálfa eins og hrísla: <LOC FIGtremolar com una fulla de poll (tremolar molt intensament)

skjálf·hentur, -hent, -hent <adj.>:
que li tremolen les mans, que té les mans tremolososes, que té tremolor a les mans

< skjálfra <skjálfra ~ skjálfrum | skjálfraði ~ skjálfruðum | skjálfrað>:
tremolar [contínuament]
◊ hann stóð nú með skjálfandum beinum, ok ugg ok ótta, at hann myndi falla ór þeim stað með beinbroti eða bráðum bana, ok beið svá hǫrmuliga síns dauða, ok kallaði á konung ok hans menn, at þeir hjálpaði honum. En annarr stóð nǫkkvoru neðarr, ok hafði sá eigi loptmegin til at ganga hæra, ok skjálfraði allr, ok fékk þó borgit sér nauðuliga (Óláfs saga Tryggvasonar, cap. 45, pàg. 314): llavors va romandre dret allà dalt, amb els genolls que li tremolaven, ple de por i temor que cauria per avall i es trencaria tots els ossos del cos o [pitjor i tot, que hi] moriria a l'acte, i d'aquesta manera esperava míserament la seva mort, i cridava al rei i els seus homes, que l'ajudessin. Quant a l'altre, es trobava una mica més avall, i no tenia la força per anar més amunt, i tremolava tot sencer. Així i tot, tanmateix, va aconseguir salvar-se amb feines i treballs

skjálf·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:
que li tremola la veu, que té la veu tremolosa

skjálfta·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó sísmic

skjálfta·flóðbylgja <f. -flóðbylgju, -flóðbylgjur. Gen. pl.: -flóðbylgna o: -flóðbylgja>:
tsunami m

skjálfta·laus, -laus, -laust <adj.>:
que no tremola pas

skjálfta·miðja <f. -miðju, -miðjur. Gen. pl.: -miðja>:
epicentre m (de terratrèmol)

skjálfta·rit <n. -rits, -rit>:
sismograma m (jarðskjálftarit)

skjálfta·upptök <n.pl -upptaka>:
hipocentre m, focus m (de terratrèmol)

skjálfti <m. skjálfta, skjálftar>:
1. <GENtremolor m, tremolament m
2. (jarðskjálftiterratrèmol m (tremolor de la terra)
3. (kuldahrollurcalfred m (esgarrifança de fred del cos)

skjálgi <m. skjálga, skjálgar>:
rèmol tacat, rèmol m d'una taca (peix Zeugopterus punctatus syn. Pleuronectes punctatus)

skjáta <f. skjátu, skjátur. Gen. pl.: skjáta>:
1. (smáskinn, skinnpjatlatros m de pell assecada (bocí de pell assecada)
2. (óþæg, horuð skepnaovella magra i caparruda (ovella prima i que vol anar a la seva)
3. (lauslát konadona lleugera (coqueta, noia fresca, llicenciosa)

skjátlast <skjátlast | skjátlaðist | skjátlastverb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:
equivocar-se, anar errat -ada
♦ okkur skjátlast: ens estem equivocant
♦ mér skjátlaðist: m'equivocava, anava errat
◊ ...eins og það heitir á latínu, ef mér skjátlast ekki: ...tal i com es diu en llatí, si no vaig errat
◊ mér gæti skjátlast, en ef svo er ekki?: podria estar equivocat, però, i si no hi estic?

skjóða <f. skjóðu, skjóður. Gen. pl.: skjóða o: skjóðna>:
1. saquet m [de cuir], bossa f [de cuir]
♦ leysa frá skjóðunni: <LOC FIGparlar [clar i] sense embuts, buidar el pap
2. <ZOOLmarsupi m (poki)
3. <MEDutricle m (posi)
♦ → nýr[n]askjóða “pelvis renal”
♦ → hvekkskjatti “utricle prostàtic”

skjóðu·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
<MEDmarsupialització f

skjóðun <f. skjóðunar, no comptable>:
<MEDmarsupialització f

skjól <n. skjóls, skjól>:
1. (afdreprefugi m, cobro m (Bal.) (recer, abric, redós)
♦ leita skjóls [hjá e-m]: <LOC GEN & FIGcercar refugi [vora...]
♦ leita skjóls fyrir óveðri í helli: arrecerar-se d'una tempesta dins una cova
♦ skáka í því skjólinu: <LOC FIGescudar-se en una cosa (utilitzar una cosa com a pretext o excusa)
♦ skáka í því skjóli þess að <+ ind.>s'escuda en el fet que <+ ind.>, s'amaga darrere el fet que <+ ind.
♦ standa í skjóli: <LOC GEN & FIGestar a recer
♦ þá er fokið í flest skjól: <LOC FIGaleshores és que la situació és desesperada
2. (verndresguard m (protecció)
♦ vera í skjóli e-s: <LOC FIGestar sota la protecció d'algú
♦ það er lítið skjól í þessu: això no resguarda gaire

skjóla <f. skjólu, skjólur. Gen. pl.: skjólna o: skjóla>:
galleda f [de fusta], poal m [de fusta] (Val., Bal.)

skjól·garður <m. -garðs, -garðar>:
tanca protectora
◊ hefir þú ekki lagt skjólgarð (ˈɕaχtā, שַׂכְתָּ) um hann og hús hans og allt, sem hann á, hringinn í kring?: que no has aixecat una tanca protectora al seu voltant i la seva casa i tot el que ell té entorn seu?

skjól·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. <GENarrecerat -ada, que arrecera bé
♦ skjólgóður staður: un lloc arrecerat
2. (fötque abriga bé (roba)
♦ skjólgóð föt: roba calenta, roba que abriga [bé]

skjól·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense refugi, mancat -ada d'aixopluc, exposat -ada [als elements]
◊ verða gegndrepa í fjallaskúrunum og híma skjóllausir (ū-mi-bbəˈlī   maħˈsɛh, וּמִבְּלִי מַחְסֶה) utan í klettunum: el ruixat de les muntanyes els deixa calats i romanen, mancats d'aixopluc, a fora, a les roques

skjól·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de recer

skjól·samur, -söm, -samt <adj.>:
que abriga o resguarda

skjóls·hús <n. -húss, -hús>:
[casa f] refugi m
mot emprat especialment a la locució:
♦ skjóta skjólshúsi yfir e-n: #1. (hýsa e-n nauðstaddan & veita e-m athvarfdonar refugi a algú (concedir recer, aixopluc, estatge provisional & acollir algú, esp. fugitiu o que es troba en un destret)#2. (halda skjólshendi yfir e-m, verndaagafar (o: prendre) algú sota la seva protecció, emparar algú (protegir algú)
◊ hann hrópaði til Drottins og sagði: „Drottinn, Guð minn, ætlar þú að senda það böl yfir ekkjuna, sem skotið hefur yfir mig skjólshúsi (ʔăʃɛr־ʔăˈnī   miθgōˈrēr   ʕimˈmāḥ, אֲשֶׁר-אֲנִי מִתְגּוֹרֵר עִמָּהּ), að svipta son hennar lífi?“: després va invocar Jahvè tot dient: «Jahvè, Déu meu! ¿realment vols enviar la desgràcia a aquesta vídua que m'ha acollit, de fer-li morir el seu fill?»

skjóls·hönd <f. -handar, pl. no hab.>:
mà protectora
mot emprat especialment a les locucions:
♦ halda skjólshönd yfir e-m: <LOC FIGprotegir algú, mantenir la seva mà protectora sobre algú, agafar algú sota la seva protecció
♦ skjóta skjólshendi yfir e-n: <LOC FIGprotegir algú, agafar algú sota la seva protecció

skjól·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
protecció f

skjól·stæðingur <m. -stæðings, -stæðingar>:
protegit m, protegida f (el mot té un espectre d'ús més vast en islandès: pot designar des del client d'un advocat a una persona dependent atesa per un cuidador etc.)

skjól·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
arrecerat -ada, que arrecera bé
♦ skjólsæll staður: un lloc [ben] arrecerat

skjóna <f. skjónu, skjónur. Gen. pl.: skjóna>:
egua clapada (egua blanca amb clapes que poden ésser negres, falbes, baies, etc.)

skjóni <m. skjóna, skjónar>:
cavall clapat (egua blanca amb clapes que poden ésser negres, falbes, baies, etc.)

skjór <m. skjós (o: skjórs), skjóar (o: skjórar>:
garsa f (ocell Pica pica)

skjóta <skýt ~ skjótum | skaut ~ skutum | skotiðe-u>:
I. <absolut & amb complement nominal en datiu -objecte disparat- i en acusatiu -objecte al qual es dispara- & amb complement preposicional>:
1. <GENdisparar
◊ skutu Birkibeinar jafnan undan húsveggjum at Böglum [ok] Baglar þorðu eigi at vera í bænum fyrir áhlaupunum Birkibeina: els Cames-de-Beç disparaven sense cessar als Crosses (partidari del bàndol favorable a l'església -d'aquí el seu nom de ‘Els Crosses’, que fa referència a la crossa episcopal- contra els Cames-de-beç o ‘Birkibeinar’ durant el llarg període de guerra civil de Noruega del segle XII-XIII (1197-1240)) des de sota de les parets de les cases, de manera que els Crosses no gosaven romandre a la vila davant els atacs dels Cames-de-Beç
♦ skjóta á e-n: disparar contra algú
♦ skjóta e-n: disparar-li a algú
♦ skjóta e-n af e-u: pegar-li un tir a algú amb una cosa
♦ skjóta e-n í fótinn: pegar-li un tir a algú a la cama
♦ skjóta kúlum: disparar amb munició real
♦ skjóta púðri: disparar amb bales de fogueig
♦ skjóta til marks: tirar al blanc
♦ skjóta af boga ~ úr skammbyssu: disparar amb un arc ~ amb una pistola
♦ skjóta af byssu upp í loftið: disparar en l'aire, pegar un tir a l'aire
♦ skjóta einu skoti af byssu: disparar un tir amb l'escopeta
♦ svá sem kólfi skýti: <LOC FIGtan ràpid -a com una fletxa
♦ skýtur í tvö horn um e-ð: <LOC FIGno estar gens d'acord en una cosa, tenir opinions completament diferents sobre una cosa
◊ en er þeir bjuggust frá skipi, Breiðfirðingarnir, þá skaust þar mjög í tvö horn um búnað þeirra Snorra og Þorleifs kimba: i quan els breidafiordesos es van disposar a anar-se'n del vaixell, es va veure una gran diferència entre l'armadura de l'Snorri i la d'en Þorleifur kimbi
◊ "þá skýtur í tvö horn með okkur," segir Þórður. "Mér þætti því betur er þú kæmir þar síður er fjölmennt væri og vil eg hvergi fara": "Aleshores tu i jo pensem diferent", li va dir en Þórður. "A mi em semblaria millor que no anessis on hi hagi d'haver molta de gent i, pel que fa a mi, jo no hi aniré pas"
♦ skjóta eldi í e-ð: <LOC FIGcalar foc a una cosa
◊ en ég vil skjóta eldi í borgir hans, og eldurinn skal eyða skrauthýsum hans: calaré foc a les seves ciutats i el foc devorarà les seves edificacions esplèndides
♦ skjóta e-m ref fyrir rass: <LOC FIG#1. (verða fyrri til e-sdonar-li voltes a algú, passar a algú la mà per la cara [en intel·ligència i astúcia], ésser molt més llest -a i astut -a que algú (avantatjar molt algú)#2. (leika á e-njugar-li una passada a algú (enganyar, fer una mala partida)
♦ skjóta skildi fyrir e-n: <LOC FIGprendre algú sota la seva protecció
◊ "ekki mundi Höskuldur hafa skotið skildi fyrir hann," segir Njáll, "ef þú hefðir drepið hann þá er þér var ætlað": si tu haguessis matat en Lýtingur quan se't va dir, en Höskuldur no l'hauria pogut protegir
♦ skjóta skjóli (o: skjólhúsi) yfir e-n: <LOC FIGconcedir aixopluc a algú, aixoplugar algú
◊ þeir segjast, nafnar báðir, munu skjóta skjóli yfir hann með þeim hætti að þeir létu eigi fé sitt fyrir þá sök: li diuen que tots dos homònims li concediran aixopluc a condició que no hi arrisquin llurs béns
2. <ESPORTxutar
♦ skjóta að marki: xutar a la porteria
♦ skjóta í stöngina á marki: xutar al post de la porteria
♦ skjóta föstu skoti: xutar un xut fulminant
3. <e-ð ~ e-n>(drepa með skotimatar una cosa ~ algú (disparant-li)
♦ skjóta dýr: matar un animal d'un tret
♦ skjóta e-n til bana: #1. <GENmatar algú a trets; #2. (aftökuaðferðafusellar algú (forma d'execució)
4. <e-u>(spjóti, kesjullançar una cosa a algú, tirar una cosa a algú  (Bal.) (arma llancívola o de tret, com ara una llança o a una persona)
♦ skjóta kesju: llançar una javelina
♦ skjóta spjóti að e-m (o: til e-s): tirar-li una llança a algú
♦ hann skaut honum at hǫfði í keldu eina: el va tirar de cap a un fanguissar
5. <e-u>(ýta, hrindaempènyer una cosa  (impel·lir, impulsar cap endavant)
♦ skjóta báti fram (o: út): empènyer un bot per a avarar-lo, avarar un bot empenyent-lo cap a dins l'aigua
♦ skjóta e-u í ofninn: ficar una cosa a dins el forn empenyent-l'hi
♦ skjóta loku frá dyrum: treure el forrellat
♦ skjóta lokum (o: loku) fyrir dyr: posar (o: passar) el forrellat
◊ síðan gekk Ehúð út í gegnum forsalinn og lukti dyrunum á þaksalnum á eftir sér og skaut loku fyrir: Ehod va sortir per l'avantsala i després va tancar darrere seu amb el forrellat les portes de la sala de sota la teulada
♦ skjóta stokki á dyr: barrar la porta amb una barra de fusta
♦ ekki er loku fyrir það skotið: <LOC FIGaixò encara no està del tot decidit, això encara no es pot dir que ja estigui totalment exclòs
6. <e-m>(flytja, ferjaposar algú a...  (fer passar algú a través del bosc, a l'altra riba d'un riu, a terra etc.)
♦ skjóta e-m á land [upp]: desembarcar algú, deixar algú a terra
♦ skjóta e-m yfir á: passar algú ràpidament a l'altra banda d'un riu
7. <e-ð>(greiðadesembutxacar una cosa (pagar, satisfer pagament)
◊ hann skaut ok einn fyrir sveitunga sína alla þá er þeir sátu í skytningum: va pagar les consumicions de tots els seus homes quan eren a la taverna
8. <e-u>(reisadreçar una cosa, parar una cosa (preparar, aixecar)
♦ skjóta skjaldborg um e-n: enrevoltar algú protegint-los amb els escuts, dreçar una paret d'escuts al voltant d'algú
♦ skjóta tjaldi: aixecar una tenda
9. <e-u>(hreyfa, bregðamoure una cosa (una part del cos amb rapidesa)
♦ skjóta fœti sínum til e-s: pegar una puntada de peu a una cosa
♦ skjóta hendi við: repel·lir amb la mà
♦ skjóta niðr knjánum: (krjúpa á knéclavar els genolls a terra per no caure, rodolar etc.
◊ Hallkell hleypur þá upp á melbakkann og kemst eigi á upp annan veg en hann skýtur niður knjánum: aleshores en Hallkell va voler pujar corrents la riba costeruda recoberta de sègol marí però no va poder fer res més que anar-la pujant ajudant-se amb els genolls per no caure
♦ skjóta ǫxl við e-m: girar l'esquena a algú, tractar-lo amb indiferència o fredor
◊ Gríma tók við honum með miklu gleðibragði en Þórdís reigðist nokkuð svo við honum og skaut öxl við Þormóði sem konur eru jafnan vanar þá er þeim líkar eigi allt við karla: la Gríma el va rebre amb grans senyals d'alegria, però la Þórdís s'hi va mostrar desdenyosa i arrogant i girava l'esquena al Þormóður com les dones solen fer amb els homes que no els agraden pas
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <>
1. <skjóta e-m að [um e-ð]><fer participar algú [en una cosa], involucrar algú [en una cosa], incloure algú [en una cosa]
2. <skjóta e-u að e-m>donar a algú un senyal sobre una cosa
 
⟶ <af>
1. <skjóta e-u af>enderrocar una cosa, tirar una cosa a terra
♦ skjóta brú af: destruir un pont
◊ en er Sveinn konungr kom til Randaróss, þá hafði Valdimarr konungr látit skjóta af brúnni, ok mátti þá eigi yfir ána komaz, ok varð því ekki af orrostunni: però quan el rei Sveinn va arribar a Randarós, el rei Valdimarr havia fet destruir el pont, de manera que Sveinn no pogué passar el rei i per això, no es va entaular la batalla
 
⟶ <á>
1. <skjóta á e-n>disparar contra algú
♦ skjóta sínu máli á e-n: <LOC FIGremetre a algú la decisió sobre un afer, posar en mans d'algú la resolució d'un afer (skjóta sínu máli til e-s)
◊ "ekki þykir mér við konungserindi rekið hafa," segir Ásgautur. "Vil eg fara á fund Ólafs konungs digra, þó skjóta bændur þangað sínu máli": "No em sembla pas que hàgim complert la missió que ens va encomanar el rei", digué l'Ásgautur, "així que aniré a veure el rei Ólau el Gras, al capdavall, és a ell a qui els pagesos han remès llur afer"
◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi: aquests neguits li venien sovint al cap i ell posava aquells temes en mans de Déu pregant-li que li manifestés el que ell veiés que li havia de resultar més útil i profitós
2. <skjóta e-u á>disposar o fer una cosa amb rapidesa, de pressa, a correcuita etc.
♦ skjóta erendi á: <prendre la paraula i fer un parlament o discurs
◊ stóð Sigmundr upp ok skaut á lǫngu erendi ok sagði frá því, er hann hafði verit austr til Noregs á fund Óláfs konungs Tryggvasonar, sagði ok: aleshores en Sigmundr es va posar dret i va fer un llarg parlament contant que havia anat a Noruega a trobar-se amb el rei Óláfr Tryggvason, també va dir
♦ skjóta (o: slá) e-u á frest: ajornar una cosa, postposar una cosa
♦ skjóta á fundi: convocar [a corre-cuita] una reunió
♦ skjóta fylking á: <HISTdisposar-se en formació de combat
♦ skjóta skjaldborg á: <HISTformar els guerrers un anell de protecció amb llurs escuts, dreçar una paret d'escuts [al voltant d'algú]
♦ skjóta þingi á: <HISTconvocar i celebrar un þing, disposar la celebració d'un þing
 
⟶ <brott>
1. <skjóta e-m í (o: á) brott (o: skjóta e-m burt)>deixar fugir algú
◊ ekki var Óspakr við þetta, en er hann varð varr við, skaut hann braut Dungaði, bróður sínum, en tók Duggal, bróður sinn, í sína gæzlu: l'Óspakr no hi havia participat, i quan se n'assabentà, féu fugir en Dungaðr, el seu germà, i va posar el seu altre germà, en Duggal, sota la seva pròpia custòdia
◊ þeir fǫrunautar Þórðar hǫfðu þar tekit þjóf, ok ætluðu at festa upp; en Hallr ok synir hans skutu honum í brott: els companys d'en Þórðr [Sturluson] havien agafat un lladre i el volien penjar, però en Hallr [Arason] i els seus fills el deixaren fugir d'amagat
◊ Bǫðvarr hjó þá í hǫfuð honum, ok var þat banasár; báðir unnu þeir á honum. Þau Helga ok Þórálfr skutu þeim á brott. Varð Kolbeinn eigi fyrr varr við, en þeir vóru svá langt komnir, at þeir urðu eigi áhendir: en Bǫðvarr llavors li va pegar un cop [d'espasa] al cap i li feu una ferida mortal. En Bjarni i en Bǫðvarr l'havien ferit tots dos, però la Helga i en Þórálfr els van deixar fugir. En Kolbeinn no se n'assabentà fins que ells dos [=els empaitats] ja eren tan lluny que ja no els podia atrapar
◊ þeir fóru norður til Geirmundar, og gaf Þorsteinn honum sex tigu silfrs til, að hann skyti Hrolleifi á braut. Þeir röktu spor hans norðan um hálsa til Vatnsdals. Þorsteinn sendi húskarl sinn í Ás á njósn; hann kvað tólf vísur, áður til dura var gengið, og sá fatahrúgu á bröndum, og kom undan rautt klæði. Þorsteinn kvað þar verið hafa Hrolleif, "og mun Ljót hafa blótað til langlífis honum." Þeir fóru í Ás, og vildi Þorsteinn sitja yfir durum og náði eigi fyrir Jökli, því að hann vildi þar vera. Maður gekk út og sást um; þá leiddi annar Hrolleif eftir sér. Jökull brást við og felldi ofan skíðahlaða, en gat kastað kefli til bræðra sinna: es van dirigir al nord a cal Geirmundur [Sæmundarson] i en Þorsteinn li va donar seixanta marcs d'argent perquè engegués en Hrolleifur. Varen resseguir les petjades d'en Hrolleifur des del nord passant pels colls en direcció al Vatnsdalur. En Þorsteinn va enviar un missatge seu al mas d'Oddsás, perquè hi espionés. El missatge va [tenir-hi temps de] declamar dotze estrofes abans que algú no anés a la porta [a obrir-li] i hi va veure un caramull de roba damunt [la pila d]els tions, de dessota del qual guaitava a fora un tros de roba de color vermell. En Þorsteinn va dir que hi devia haver hagut en Hrolleifur, "i en Ljót deu haver fet un sacrifici per assegurar-li una llarga vida". Es van dirigir a Ás on en Þorsteinn va voler pujar damunt la llinda de la porta, però no ho va aconseguir perquè abans s'hi va enfilar en Jökull, que també s'hi havia volgut apostar. Un home va sortir a fora i va mirar a banda i banda; després en va sortir un altre que conduïa en Hrolleifur. En Jökull va reaccionar[, va perdre l'equilibri] i va caure de dalt de la llinda a dalt d'una pila de tions asclats, fent-la rodolar, però va aconseguir tirar als seus germans el corronet de fusta [convingut]
2. <skjóta e-u á brott>despendre una cosa d'amagat
◊ ef kona skýtr fé bóanda síns á brott ok á hann heimting til þess enda á hann orði at ráða við hinn er við tekr: si una dona despèn [d'amagat] diners del seu marit, aquest té el dret de reclamar que hom els hi torni i pot decidir quina acció judicial vol emprendre contra aquell que els hagi acceptat o rebut
 
⟶ <fram>
1. <skjóta skipi fram>avarar una nau (posar en mar una embarcació)
♦ skjóta báti fram (o: út): avarar un bot empenyent-lo cap a dins l'aigua
2. <skjóta fram hökunni>aixecar la barbeta, alçar el mentó (esp. com a gest de superioritat o orgull)
3. <skjóta fram stöku>compondre ràpidament un epigrama (o: un breu poema), improvisar uns versos
4. <skjóta e-u fram>(reka áframfer avançar una cosa, fer enllestir una cosa a corre-cuita
5. <skjóta e-u fram>(inn í samtaldeixar anar sobtadament una cosa dins la conversa, amollar assús-suaixí una cosa dins la conversa (Mall.
 
⟶ <fyrir>
1. <skjóta e-u fyrir  + Ac.>
♦ skjóta máli fyrir æðra dómstól: apel·lar una sentència (remetent la causa a un tribunal superior) (skjóta máli til æðra dómstóls)
♦ skjóta orði fyrir e-n: <LOC FIGintercedir (o: intervenir) en favor d'algú
♦ hann skaut skildinum fyrir: es va protegir amb l'escut, es va posar l'escut al davant
♦ skjóta skildi fyrir e-n: <LOC FIGprendre algú sota la seva protecció, defensar algú
♦ skjóta skildi fyrir sig: <LOC FIGprevenir un atac
♦ ekki er loku fyrir það skotið: <LOC FIGencara és possible, encara no s'ha descartat
 
⟶ <inn í>
1. <skjóta e-u inn í e-ð>interpolar una cosa dins...
♦ skjóta orðum eða greinum inn í rit annarra: interpolar paraules o períodes propis en els escrits d'altri
 
⟶ <í>
1. <skjóta e-u í e-ð>insertar (o: ficar) una cosa dins una altra
♦ skjóta e-u í ofninn: ficar una cosa a dins el forn empenyent-l'hi
♦ skjóta eldi í e-ð: calar foc a una cosa
♦ skjóta orðum í tǫluna e-s: <interrompre algú cridant
♦ skjóta e-u í brjóst e-m: <LOC FIGsuggerir una cosa a algú
♦ e-m skýtur skelk í bringu: <impers.> <LOC FIG una persona se sent presa del pànic, el pànic s'apodera d'algú
♦ skjóta sig í e-m: <LOC FIGenamorar-se perdudament d'algú
2. <e-m skýtur e-u í hug>a algú li ve sobtadament una cosa al cap, a algú li revé sobtadament una cosa
 
⟶ <niður>
1. <skjóta e-u niður>engegar algú, fer fora algú, foragitar algú
◊ ef maðr skýtr niðr ómaga sínum eða fœrir í hrepp annan, en ómaginn eigi at vera, þá varðar honum þat III marka sekt: si un home fa fora el freturós que en depengui o el duu a un altre hreppr que no sigui el propi, que pagui una multa de III marcs
◊ ef maðr lætr ganga sinn ómaga í hrepp eða skýtr niðr eða fœrir í hrepp annan enn vera eiga, eða hleypz frá ok varðar III marka sekt ok skal honum fœra enn láta eigi ganga með húsum: si un home deixa que l'indigent que depèn d'ell vagi a captar pel hreppr o si el foragita o si el duu a un altre hreppr diferent seu propi o si li fuig, que pagui una multa de III marcs i que el se'n torni a dur a casa seva i que no li deixi pas captar
2. <skjóta e-u niður í e-ð>clavar una cosa (que hom ha tingut abans en l'aire) a dins una altra
◊ síðan skýtur hann stönginni niður í bjargrifu og lét þar standa; hann sneri og höfðinu inn á land, en hann reist rúnar á stönginni, og segja þær formála þenna allan: llavors va clavar la branca en un crivell d'aquell penyal i la va deixar allà. Va girar-hi el cap de cavall de manera que quedés mirant cap a terra ferma i va gravar runes a la branca i va tornar a pronunciar la pregària d'imprecació tota sencera
◊ í þeirri svipan skaut Þórður niður merkistönginni svo hart að stöngin stóð. Þá hafði Þórður fengið banasár og féll hann þar undir merkinu: en aquell precís moment, en Þórður va clavar en terra amb tanta de força l'asta de l'estendard que l'asta va quedar dreta. En Þórður acabava de rebre una ferida mortal i va caure sota l'estendard
◊ Gunnar skaut fyrir skildinum en Hallbjörn lagði í gegn um skjöldinn. Gunnar skaut svo fast niður skildinum að hann stóð fastur í jörðunni en tók til sverðsins svo skjótt að eigi mátti auga á festa og hjó með sverðinu og kom á höndina Hallbirni fyrir ofan úlflið svo að af tók: en Gunnar es va protegir del cop amb l'escut però en Hallbjörn va travessar l'escut [amb la seva llança]. En Gunnar llavors va pitjar amb tanta de força l'escut en terra que hi va quedar clavat dret; llavors, va agafar la seva espasa amb tanta de rapidesa que un ull no ho hauria pogut veure i va pegar un cop amb ella i va ferir l'avantbraç d'en Hallbjörn per damunt el canell de manera que li va tallar la mà
3. <skjóta niðr knjánum>clavar els genolls a terra per no caure
◊ Hallkell hleypur þá upp á melbakkann og kemst eigi á upp annan veg en hann skýtur niður knjánum: aleshores en Hallkell va voler pujar corrents la riba costeruda recoberta de sègol marí però no va poder fer res més que anar-la pujant ajudant-se amb els genolls per no caure
 
⟶ <saman>
1. <skjóta fé saman>fer una col·lecta (reunir o recaptar diners)
 
⟶ <til>
1. <skjóta e-u til e-s>:sotmetre una cosa a la decisió d'algú
♦ skjóta e-u til úrskurðar e-s: <HIST JURsotmetre una cosa a la decisió d'algú
◊ Kálfur Árnason eggjaði mjög að sækja til Þrándheims og berjast við Hákon jarl þótt liðsmunur væri mikill. Því ráði fylgdu margir aðrir en sumir löttu. Var þá skotið til úrskurðar konungs: en Kálfur Árnason instava molt a atacar Þrándheimur i a lluitar-hi contra el iarl Hákon encara que hi hagués una gran diferència numèrica entre totes dues tropes. Molts s'inclinaven a seguir aquest consell, mentre que alguns ho desaconsellaven; aleshores es va sotmetre l'afer a la decisió al rei
♦ skjóta máli til þings: <HIST JURpromoure (o: suscitar) un plet davant el þing, portar una causa al þing
◊ og er Egill sá, að Önundur vildi engan hlut greiða um þetta mál, þá stefnir Egill honum þing og skýtur málinu til Gulaþingslaga: i quan l'Egil va veure que l'Önundur no volia fer res per arribar a un acord i solucionar aquell afer, el va citar a comparèixer davant el þing i que aquell plet es jutgés d'acord amb les lleis del Þing de Gula
◊ Snorri goði mælti svo: "Nú erum vér hér tólf dómendur er málum þessum er til skotið. Vil eg nú biðja yður alla að vér höfum enga trega í málum þessum svo að þeir megi eigi sáttir verða": el godó Snorri va parlar d'aquesta manera: "vet-nos reunits aquí, dotze jutges, a qui s'ha sotmès la decisió de tot aquest plet. Ara us vull demanar a tots vosaltres que no hi posem cap obstacle que impedeixi que les dues parts arribin a un acord"
♦ skjóta úrskurði til laga þings: <HIST JURremetre una decisió [reial] als legisladors d'un þing perquè la integrin a la legislació per la qual es regeix aquest þing com a precedent, integrar una decisió reial com a precedent en la legislació judicial d'un þing
◊ Emundur skírskotaði þessum úrskurði undir þá menn alla er þar voru ríkastir til og skaut til þeirra laga er gengu á Uppsalaþingi. Eftir það heilsaði hann á konung og gekk út síðan. En þá hófu aðrir menn sínar kærslur fyrir konungi og sat hann lengi dags yfir málum manna: l'Emundur va prendre com a testimonis d'aquesta decisió [del rei] tots els homes més poderosos que es trobaven allà i remeté la decisió del rei al þing d'Uppsalir perquè hi servís de precedent en el marc de la legislació que s'hi aplicava. Després, va saludar el rei i sortí tot seguit a fora. I aleshores els altres homes presentaren llurs queixes al rei i aquest va romandre allà fins ben tard dirimint llurs assumptes
♦ skjóta máli til æðra dómstóls: (áfrýjarecórrer una sentència, presentar un recurs a un tribunal superior
♦ því skýt ek til guðs!: <HISTposo a Déu per testimoni!
♦ því skýt ek til guðs at ek aldri skal <+ inf.>poso a Déu per testimoni que mai més no <+ fut.
◊ en þeir sem í lǫgréttu eru nefndir, skulu eið sverja áðr þeir gangi í lǫgréttu með þeim eiðstaf: at hann skýtr því til Guðs, at svá skal hann til allra manna mála leggja sem hann veit sannast fyrir Guði eptir lǫgum ok sinni samvizku, svá með sǫkuðum sem með sifjuðum, ok svá skal hann jafnan gera, þegar hann er í lǫgréttu nefndr. Fyrstunni skal hann þenna eið sverja, er hann gengr í lǫgréttu, en eigi optarr, þótt hann sé nefndr: i aquells que siguin nomenats membres de la lǫgrétta, ço és, el Consell Suprem Legislatiu i Judicial de l'Alþingi, hauran de jurar un jurament abans d'actuar en la lǫgrétta amb el següent tenor del jurament: que ell posa a Déu per testimoni que en tots els casos [que s'hagin de sotmetre a sentència] s'hi pronunciarà d'acord amb el que sàpiga que s'ajusta més a la veritat davant Déu, d'acord amb el que marca la Llei i segons la seva pròpia consciència i que actuarà d'idèntica manera tant amb els encausats com amb els seus parents afins i que sempre ho farà així cada vegada que sigui nomenat per a ésser membre de la lǫgrétta. La primera vegada que algú hagi d'actuar a la lǫgrétta cal que juri aquest jurament, però no cal que el torni a jurar baldament torni a ésser-hi nomenat (la traducció danesa de l'Egel Thorhallsen, de Copenhaguen, del 1763, pàg. 11, fa: de som til Lavretten blive udnævne skulle førend de gaaer til Lavretten, aflegge Eed for Lavmanden med denne Eedsform: At det vidner han til Gud, at han skal saaledes kiende udi enhver Mands Sag, saavel den Skyldiges som den Uskyldiges (1. Saaledes findes disse Ord i Christ. IV. N.L. Tingf. B. 3 Cap., ellers betyder det Ord Sifiadur, som her staaer i den Islandske Text, den som er i Svogerskab med en anden, og burdte derfor maaskee oversættes saaledes: At han skal kiende i hver Mands Sag, saavel den skyldiges som besvogredes, eller (som nogle ville) dens som er ham paarørende enten ved Slægtskab eller Svogerskab, som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed. Dette Ord forekommer siden i samme Meening, Konge-Arv 10. Tyve B. 19 Cap. og en Kong Erichs Rette-Bod, bag ved Lov-Bogen), som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed, og saaledes vil han altid giøre, naar han bliver i Lavretten udnævnet. Den første Gang han bliver til Lavretten udnævnet, skal han denne Eed aflegge, men ey oftere, skiønt han siden bliver udnævnet. La traducció danesa d'en Haus Paus, de Copenhaguen, del 1751, pàg. 10, fa: end skulle de, som til Laugrettesmænd blive udmældte, sværge saadan Eed, at det skyder han til Gud, at han skal saaledes kiende udi alle Folkets Sager, som ham synes sandest for Gud efter Loven og sin Samvittighed saa vel for den Skyldige som Uskyldige, og saaledes skal han altid giøre; naar han bliver udnævnt i Laugrettet. Den første gang han gaaer i Laugrettet skal han sværge den Eed, men ikke oftere, endskønt han bliver fleere gange udnævnt. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió leggja til máls e-s. A la pàg. 368 hi dóna entrada a leggja mál til dóms Rechtssachen einem Urteil unterwerfen, el significat de la qual és proper o sembla ésser proper al de l'expressió del Codi Johanneu. Com hem vist, les dues traduccions daneses, de les quals desconec en quina interrelació es troben realment, tradueixen totes dues la locució al danès com a kende [ud] i ‘dœma’. Li dono el significat de pronunciar-se en una causa, procedir com a [co]jutge en una causa. La formulació svá með sǫkuðum sem með sifjuðum no té pas sentit. Perquè adquireixi ple sentit, al meu parer, s'hauria d'esmenar en með sǫkuðum svá með skyldum sem með sifjuðum o svá með skyldum sǫkuðum sem með sifjuðum, ço és ...amb els escausats, tant si són parents de sang com si són parents afins d'ell)
 
⟶ <undan>
1. <skjóta e-u undan>sostreure una cosa, fer desaparèixer una cosa
◊ skjóta undan peningum: sostreure diners
2. <skjóta e-m undan>deixar fugir algú
 
⟶ <undir>
1. <skjóta e-u undir e-n>procurar una cosa a algú
♦ skjóta hesti undir e-n: proporcionar immediatament un cavall a algú, procurar un cavall a algú
♦ skjóta ráðum undir e-n: procurar-se el[s] consell[s] d'algú
2. <skjóta e-u undir úrskurð e-s>:sotmetre una cosa a la decisió d'algú
 
⟶ <upp>
1. <skjóta e-u ~ e-m upp>
♦ skjóta eldflaug upp (o: skjóta eldflaug á loft): <MILdisparar un coet
♦ skjóta flugeldi (o: rakettu) upp: tirar un coet, amollar un coet
♦ skjóta manni upp: [deixar] desembarcar algú a terra, deixar saltar algú a terra
♦ skjóta óvænt upp kollinum: <LOC FIGsortir inesperadament a la llum
♦ skjóta vitum upp: encendre alimares
♦ skjóta ǫndu (o: öndinni) upp: fer una alenada forta, fer una glopada d'aire (p.e., algú que ha estat submergit, un infant quan neix etc.)
◊ svo bar að eina nótt að Álfhildi stóð sótt. Var þar fátt manna viðstatt, konur nokkurar og prestur og Sighvatur skáld og fáir aðrir. Álfhildur var þunglega haldin og gekk henni nær dauða. Hún fæddi sveinbarn og var það um hríð er þau vissu óglöggt hvort líf var með barninu. En er barnið skaut öndu upp og allómáttulega þá bað prestur Sighvat fara að segja konungi: i així es va esdevenir que una nit l'Álfhildur es va posar de part. Hi havia poca gent: algunes dones, el prevere i l'escalda Sighvatur i pocs més. l'Álfhildur va patir moltíssim i va estar a prop de la mort. Va infantar un nen i durant uns instants no van saber amb certesa si el nen era viu, però quan l'infant va fer la seva primera alenada d'aire, i encara que la fés molt feblement, el prevere va demanar a en Sighvatur que anés a dir-ho al rei
2. <e-m ~ e-u skýtur upp><impers.algú ~ una cosa surt a la superfície [de l'aigua], algú ~ una cosa emergeix
3. <e-u skýtur upp><impers.una cosa sorgeix
♦ sjúkdóminum skaut upp á mörgum stöðum: la malaltia va apareèixer a molts d'indrets
 
⟶ <út>
1. <skjóta e-m út>enviar a corre-cuita algú a fora
◊ þau skutu konu einni út í Hvamm at segja Sturlu; en konur ok karlar þeir er þar vóru héldu þeim Einari: van enviar de seguida una dona a Hvammr perquè ho digués a l'Sturla, mentre les dones i els homes que hi havia allà retenien l'Einarr i els seus
2. <skjóta e-u út>allargar una cosa [sobtadament, bruscament] cap endavant
◊ hún skaut höfðinu út og saug upp í nefið og blés og saug aftur: allargava bruscament el cap cap endavant i xuclava l'aire pels narius i l'exhalava i el tornava a inspirar
 
⟶ <við>
1. <skjóta e-u við>escapar-li a algú una cosa (dir sense voler)
♦ hann skýtur þessu orði við: deixa escapar aquestes paraules
◊ og er Halldóri kom sjá orðsending konungs þá er sagt að hann skyti því orði við í fyrstu: "Eldist árgalinn nú," sagði hann en sendi honum belgi: i quan aquest missatge del rei va arribar al Halldór, conten que la seva primera reacció fou deixar anar aquestes paraules: "el gall matiner s'està fent vell", va dir, però li va enviar les pells [de guineu]
2. <þetta skýtur skökku við>això hi desentona, això no s'hi adiu, això no hi pega
 
⟶ <yfir>
1. <skjóta e-u yfir e-n>
♦ skjóta skjóli (o: skjólhúsi) yfir e-n: <LOC FIGdonar aixopluc a algú
♦ skjóta e-m yfir á: ajudar algú a passar [ràpidament] un riu
 
III. <impersonal>:
1. <e-m ~ e-u skýtur upp><impers.algú ~ una cosa surt a la superfície [de l'aigua], algú ~ una cosa emergeix
♦ manninum skaut einu sinni upp: l'home va sortir una vegada a la superfície
2. <e-u skýtur upp><impers.una cosa sorgeix
♦ sjúkdóminum skaut upp á mörgum stöðum: la malaltia va apareèixer a molts d'indrets
 
IV. <reflexiu>:
1. <skjóta sig>pegar-se un tret
2. <skjóta sig í e-m>enamorar-se perdudament d'algú
3. <skjóta sér út>esquitllar-se a fora
♦ hann skaut sér út hjá þeim: es va esmunyir a fora passant per devora ells (i sense que ells ho notessin)

skjótast <skýst ~ skjótumst | skaust ~ skutumst | skotist>:
I. <absolut o amb complement nominal en datiu>:
1. <GENdisparar-se l'un a l'altre, intercanviar dispars o trets
2. <GENmoure's ràpidament, anar-se'n amb la rapidesa d'un llamp
◊ maður einn skaust að og ætlaði að höggva fót undan Kára og komst á hlið honum. Björn hjó af þessum manni höndina og skaust aftur síðan að baki Kára og fengu þeir honum engan geig gervan. Kári slæmdi til þessa manns sverðinu og hjó hann í sundur í miðju: un home va saltar cap a ell; volia tallar una cama al Kári i s'hi va posar al costat, però en Björn li va tallar el braç a aquest home i acte seguit, va tornar a posar-se ràpidament darrere en Kári, de manera que els altres li no pogueren fer cap mal. En Kári va descarregar un cop d'espasa contra aquell home (a qui en Björn acabava de tallar el braç i el va tallar en dos per la meitat
3. <e-m>: abandonar d'improvís algú, deixar a l'estacada a...
◊ Eiríkur bauð og liði út um mitt land og varð honum illt til liðs því að ríkismenn margir skutust honum ok fórum til móts við Hákon: l'Eiríkur també va fer una lleva d'homes per a la seva tropa en el centre del país, però n'hi va arreplegar pocs perquè molts de ríkismenn el van abandonar per anar a posar-se del costat del Hákon
♦ skýzk þeim mǫrgum vísdómrinn sem betri ván er at: la intel·ligència deixa a molts a l'estacada de qui un hauria esperat coses millors
 
II. <amb complement preposicional & adverbial>:
⟶ <á>
1. <skjótast á>disparar-se mútuament, disparar-se l'un a l'altre
♦ skjótast á fótum: <LOC FIGcaminar arrossegant els peus
◊ hann var mikill vexti ok nokkut við aldr, ok skauzk á fótum, ok þó hinn karlmannligisti ok svá leizk mér sem fullr væri upp harms ok óyndis ok skaprauna ok svá var hann reiðr at hann gáði eigi hvar hann fór: era alt i gros i començava a tenir els seus anys i caminava arrossegant els peus, i tanmateix, feia un posat molt baronívol, i també em va semblar que era ple de tristesa, malenconia i pesar com també de ràbia de manera que no parava esment cap on estava anant
♦ skjótast á fætur: aixecar-se d'un bot, posar-se dret -a d'un salt
♦ skjótast á orðum: <LOC FIGtenir-se-les, tenir unes paraules
◊ hann kvað þá þetta þá er Ástríður drottning og Álfhildur konungsmóðir höfðu skotist á orðum nokkurum: un dia que que la reina Ástríður i l'Álfhildur, la mare del rei, havien tingut algunes paraules, va compondre aquests versos
 
⟶ <á brott>
1. <skjótast á brott (o: skjótast burt)>guillar, tocar el dós (d'esquitllentes, esquitllar-se)
◊ konungr leitaði ráða við hann. Kali [Sæbjarnarson] mælti: "er eigi þat nú, herra, at á brott skjótizt vinir yðrir, fleiri en Þér hafit orlof til gefit?". Konungr kvaðst ætla at eigi mun þat vera. Kali bað hann eiga vápnastefnu ok kanna svá lið sitt. Konungr gerði svá, saknaði hann þá margra manna ok sagði Kala: el rei li va demanar consell. En Kali [Sæbjarnarson] li va dir: "ara mateix, que per ventura no és el cas, Senyor, que dels vostres amics són molts més els qui s'esquitllen d'aquells a qui Vós heu donat comiat per anar-se'n? El rei li va dir que no creia que una tal cosa fos possible. En Kali li va pregar que passés revista a la tropa per poder-ne fer d'aquesta manera el recompte. El rei ho va fer i llavors va trobar a faltar molts d'homes i ho va dir a en Kali
 
⟶ <frá>
1. <skjótast frá e-m>deixar algú, abandonar algú
◊ eptir þar hélt Magnús konungr vǫrð á, at menn hans skytizk eigi frá honum. Þess getr Gísl, at þeir menn sigldu austr til Nóregs um haustit, er Magnús konungr gaf orlof til heimferðar: després d'això, el rei Magnus va vetllar perquè els seus homes no li fugissin. En Gísl [Illugason] esmenta [amb aquests versos] que aquells, a qui el rei Magnus donà llicència per a tornar a casa, van singlar a la tardor cap a Noruega
 
⟶ <inn í>
1. <skjótast inn í e-ð:>esmunyir-se a dins l'interior de, entrar inadvertidament a dins...
◊ hann skaust inn í næstu búð: es va esmunyir a dins la propera botiga
 
⟶ <í>
1. <skjótast við e-n í trúnaðinum:>faltar a la lleialtat deguda a algú
◊ senda þau þá orð inum stœrrum bóndum fyrir norðan Ísafjǫrð ok ǫllum þeim, er í friði vildu hafa fé sitt ok fjǫr, þá skyldi allir koma til móts við Kolbein ok sverja honum trúnaðareiða. Skutuzk þá margir við Þórð í trúnaðinum ok fóru til fundar við Kolbein; en sumir lágu úti á fjǫllum með bú sín, svá at aleyða vóru bœirnir eptir: aleshores van enviar un missatge als pagesos més importants que hi havia al nord de l'Isafiord i a tots aquells que volguessin disposar en pau de llurs béns i de llur vida, que tots ells vinguessin a trobar-se amb en Kolbeinn i li juressin juraments de fidelitat. Molts foren els qui van renegar de la fidelitat que devien a en Þórðr i anaren a veure en Kolbeinn, però alguns van romandre a les muntanyes amb llur bestiar, deixant enrere llurs masos completament abandonats
 
⟶ <niður>
1. <skjótast niður e-m>cedir trencant-se de cop
♦ þiljan skauzt niðr undir honum: la post de la coberta va cedir sobtadament sota seu
◊ ok er hann kom fram um siglu, þá skauzk niðr þilja undir fótum honum, ok fell hann í rúmit, en menn hljópu svá þykkt yfir hann at hann mátti eigi upp standa, ok dvalði þat ferð hans mjǫk langa stund meðan menn hljópu þykkast yfir hann: però quan va haver passat pel costat de l'arbre de la nau, vet ací que una de les posts de la coberta va cedir sota els seus peus i ell va caure a dins el buc de la nau, però eren tants els homes que passaven corrents pel seu damunt que ell no podia aixecar-se, de manera que això el va fer estar aturat molta d'estona, mentre els seus homes passaven corrents en gran quantitat pel seu damunt
 
⟶ <undan>
1. <skjótast undan>esquivar apartant-se sobtadament
◊ nú hǫggr konungs son til ins heiðna konungs ok af honum inum vinstra megin alt ofan frá augunum, svá at staðar nam í hǫkubeininu, ok mundi þá alt hafa af gengit, ef eigi hefði hann undan skotiz: llavors el fill del rei va pegar un cop d'espasa al rei pagà que li va tallar un bon tros de la part esquerra de la cara, des dels ulls fins a l'os del mentó i l'hi hauria tallat tot si l'altre no s'hagués apartat [en el darrer instant]
◊ Grettir sér nú hvar stóðu ullkambar í setinu, tekur upp kambinn og lætur ganga ofan eftir baki Ásmundar. Hann hljóp upp og varð óður við og vildi ljósta Gretti með staf sínum en hann skaust undan. Þá kom húsfreyja að og spurði hvað þeir áttust við: en Grettir va veure on eren les cardes al replà lateral que servia per seure-hi i dormir-hi, en va agafar una i la va passar per tota l'esquena de l'Ásmundur; aquest es va posar dret d'un bot, tot enrabiat, i va intentar pegar a en Grettir amb el seu gaiato, però ell li va esquivar el cop. Aleshores va entrar la mestressa de la casa i els va demanar quines se les tenien
◊ "Hvað þykir þér líklegast hvert hann mun riðið hafa?" og kemur í hug að hann mun skotist hafa undan og vilja ei fara. En ei bar svo raun vitni að hann hefði undan skotist: "Cap a on et sembla més probable que se'n degui haver anat?" [li demanen] en la creença que ell els devia haver defugit i no se'n volien anar, però ell, tal i com es va manifestar realment, no els havia defugit pas
 
⟶ <úr>
1. <skjótast úr>sortir disparat -ada
 
⟶ <yfir>
1. <skjótast yfir>passar per alt una cosa, badar en una cosa
♦ e-m skýzk yfir um e-ð: algú comet un error en una cosa per badada o inadvertència
◊ Hrútur Herjólfsson gaf frelsi þræli sínum þeim er Hrólfur hét og þar með fjárhlut nokkurn og bústað að landamæri þeirra Höskulds og lágu svo nær landamerkin að þeim Hrýtlingum hafði yfir skotist um þetta og höfðu þeir settan lausingjann í land Höskulds. Hann græddi þar brátt mikið fé: en Hrútur Herjólfsson va donar la llibertat al seu esclau Hrólfur i amb ella, li va donar alguns béns i un lloc on establir-hi un mas allà on les seves terres feien partió amb les d'en Höskuldur, però els límits de les terres eren tan a prop [de llur mas] que en Hrútur i els seus fills havien badat ferm i havien posat el llibert en terres d'en Höskuldur. El llibert aviat hi va haver amassat una considerable riquesa
♦ mér skaust yfir þetta: m'ha passat per alt, he badat
 

skjót·búinn, -búin, -búið <adj.>:
ràpidament preparat -ada
♦ verða skjótbúinn til e-s: quedar ràpidament preparat per a una cosa

skjót·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
ràpid -a, fàcil
♦ skjótfenginn gróði: guanys fàcils

skjót·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
falaguer -a de peu, lleuger -a de peu

skjót·lega <adv.>:
ràpidament, aviat

skjót·legur, -leg, -legt <adj.>:
ràpid -a

skjót·leiki <m. -leika, no comptable>:
rapidesa f

skjót·orður, -orð -ort <adj.>:
que parla massa aviat, que es precipita en parlar

skjót·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
ràpidament decidit -ida
♦ það er of skjótráðið að ætla að <+ inf.>: s'ha decidit massa precipidament voler <+ inf.>

skjót·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
1. (snarræðurresolut -uda, decidit -ida (que té un caràcter resolt)
2. (fljótfærdesconsiderat -ada (inconsiderat)

skjót·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
precipitació f (decisió precipitada)

skjót·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
ràpid -a, fàcil
♦ skjóttekinn gróði: guanys fàcils

skjóttur, skjótt, skjótt <adj.>:
(um hestaclapat -ada (dit del cavall de color blanc amb clapes d'un altre color)

skjótur, skjót, skjótt <adj.>:
veloç
♦ sem skjótast: tan ràpidament (o: aviat) com sigui possible
♦ í skjótri svipan: <LOC FIGen una exhalació, en un instant, en un tres i no-res

skjót·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
efectiu -iva

skjögra <skjögra ~ skjögrum | skjögraði ~ skjögruðum | skjögrað>:
caminar tentinejant, tentinejar (esp. per efecte de l'embriaguesa, la debilitat física, el cansament)

skjökta <skjökta ~ skjöktum | skjöktaði ~ skjöktuðum | skjöktað>:
1. (staulastcaminar amb passes petites [i vacil·lants] (p.e., com ho fa una persona vella)
2. (ríða hægt & ríða stuttan spölanar xino-xano (recórrer, qualcant amb una bístia, una distància curta i anant a poc a poc)

skjöldóttur, skjöldótt, skjöldótt <adj.>:
clapat -ada (o: clapejat -ada), virat -ada (bestiar vaccí)
♦ skjöldótt kýr: una vaca clapada [de blanc i negre o de blanc i roig]

skjöldur <m. skjaldar, skildir>:
(til varnar & skjaldarmerkiescut m (arma defensiva & blasó)
◊ hann hafði hjálm á höfði og skjöld fyrir sér, sverð í hendi: espasa en mà, es protegia el cap amb un casc i el cos amb un escut
♦ bera skjöld fyrir sig: <LOC FIGprotegir-se, defensar-se
♦ bregða skildi yfir e-n: <LOC FIGprotegir algú com un escut, fer-li d'escut a algú, emparar algú sota les seves ales
♦ ganga fram fyrir skjöldu: #1. (eiga frumkvæði að e-uprendre la iniciativa (d'una cosa)#2. (í e-uportar la batuta, anar al capdavant (dirigir, guiar en una cosa)#3. (láta til sín takafer-se valer, plantar cara (fer front i saber defensar els propis interessos, les pròpies opinions o conviccions esp. davant algú més poderós, de caràcter intractable etc., reafirmar-se davant els altres)
♦ hafa hreinan skjöld: <LOC FIGno tenir res a reprotxar-se, tenir la consciència ben tranquil·la, tenir les mans ben netes
♦ vera með hreinan skjöld: no tenir res a reprotxar-se, no haver-se fet culpable de res
♦ vera ekki með hreinan skjöld: tenir alguna cosa a reprotxar-se, haver-se fet culpable d'alguna cosa, haver-ne fet una de dolenta
♦ hafa skjöld á hlið: protegir-se el costat amb un escut
◊ Helgi ræður nú til þar sem honum þykir vænst og hefur í hendi öxi mikla. Gísli var svo búinn að hann hafði í hendi öxi og gyrður sverði og skjöld á hlið; hann var í kufli gráum og hafði gyrt að sér með reipi. Nú skopar Helgi skeið og hleypur upp á kleifarnar að Gísla. Hann snarar í móti Helga og reiðir upp sverðið og rekur á lendarnar svo að í sundur tók manninn í miðju og fellur sér hvor hluturinn ofan fyrir kleifarnar. Eyjólfur komst upp annars staðar og kom þar Auður í móti honum og lýstur á hönd honum með lurki svo að úr dró allt aflið úr og hratar hann ofan aftur: en Helgi llavors va córrer cap a l'indret per on creia que tindria més possibilitats d'atènyer la victòria. Duia una gran destral a la mà. En Gísli anava equipat de la següent manera: a la mà hi duia una destral, també duia una espasa cenyida i un escut al costat. Duia posada una cogulla grisa que se cenyia al cos amb una corda. Llavors, en Helgi va agafar fua i es va posar a córrer per pujar aquelles penyes escarpades amb la força de l'embranzida i fent d'anar en direcció de cap al Gísli. Aquest es va girar cap al Helgi, va brandir l'espasa i li descarregà un cop tan fort als costats que va xepar l'home en dos i cadascuna de les dues parts va rodolar de dalt de les penyes per avall. L'Eyjólfur va pujar a dalt per un altre indret i a ell li va sortir a l'encontre l'Auður i li pegà un cop al braç amb la seva clava de manera que el braç li va quedar sense força per usar-lo i llavors va baixar de rodolons de dalt d'aquelles penyes escarpades
♦ halda skildi fyrir e-m: #1. (á hólmgöngusostenir-li un escut a algú al davant (en el marc de les regles que regien la hólmganga o duel ritualitzat de la Norrènia medieval)#2. (taka málstað e-sdonar suport a la causa d'algú, defensar la causa d'algú (perorar en favor de la causa d'algú)#3. (halda uppi vörnum fyrir e-ndonar la cara per algú (parlar a favor d'algú davant el qui l'ataca verbalment, defensar-lo de paraula)
◊ sinn maður skal halda skildi fyrir hvorum þeim er berst. Sá skal gjalda hólmlausn er meir verður sár, þrjár merkur silfurs í hólmlausn. Þorgils hélt skildi fyrir bróður sínum en Þórður Arndísarson fyrir Bersa. Bersi hjó fyrri og klauf skjöld Kormáks. Hann hjó til Bersa með slíkum hætti. Hjó hvor þrjá skjöldu fyrir öðrum til ónýts: si un dels dos duelistes trepitjava amb un peu fora de l'àrea delimitada per les branques d'avellaner, es deia que feia una reculada, però si hi trepitjava amb tots dos peus, es deia que havia fuit. Davant cada duelista hi havia d'haver un home, triat per ell, que li sostingués l'escut al davant. El qui restés més nafrat de tots dos, s'havia de rescatar a si mateix pagant a l'altre la hólmlausn o rescat del duel per la quantitat de tres marcs d'argent. [En aquell duel,] en Þorgils era el qui sostenia l'escut davant son germà, i en Þóður Arndísarson ho feia davant en Bersi. En Bersi va pegar el primer cop d'espasa fenent l'escut d'en Kormákur i en Kormákur va pegar un cop d'espasa igual al Bersi. Cadascun d'ells li va destrossar d'aquesta manera els tres escuts [disponibles] a l'altre adversari
♦ koma e-m í opna skjöldu: #1. <LOC MILatacar algú pel seu flanc desprotegit#2. <LOC FIGagafar algú totalment per sorpresa
◊ sagði Annis þá kappa mikla Hrólf ok Stefni ok nú mundi ráða við þurfa, - "er þat mitt ráð at senda til Skotlands til Melans jarls, mágs þíns, ok hann komi til liðs við þik. Þú skalt ok gera boð til Dungals konungs, at hann sendi þér lið, ok þegar Hrólfr kemr við land, skaltu senda þeim mann at hasla þeim völl ok bjóða þeim til orrostu. Mega þeir þá eigi herja at réttum víkingalögum. Orrostustaðinn skal setja við Ásatún norðr frá Kanaskógum. Þar er landsleg mest ok verst flótta við at koma, en í skóginum skaltu vera láta helming liðs várs, til þess at þeir veiti þeim bakslettur, ok koma þeim í opna skjöldu. Skulum vér þá kringja um þá ok láta engan með lífi burt komast" (GHS, cap. 36): l'Annis va dir que en Hrólfr i l'Stefnir eren uns grans campions i que el moment requeria una minuciosa planificació - "i el meu consell és que enviïs un missatger a Escòcia al iarl Melans, el teu sogre, perquè vingui i reforci el teu exèrcit. Envia també un missatge al rei Dungall perquè t'enviï tropes i quan en Hrólfr arribi a terra [i desembarqui], envia-li un home perquè fixi el camp de batalla i l'hi convidi a lliurar-te batalla". Aleshores, i d'acord amb les legítimes lleis dels viquings, ell i els seus homes no podran pas devastar ni saquejar [el teu regne]. El lloc de la batalla s'ha de fixar a Ásatún, al nord dels boscos de Kana. Allà el terreny ens hi serà molt favorable, alhora que a ells els hi resultarà molt difícil d'emprendre-hi la fugida; ara bé, dins el bosc, hi apostaràs la meitat de les nostres tropes perquè ataquin en Hrólfr i els seus pel darrere agafant-los així [per sorpresa] pel seu flanc desprotegit. Aleshores els encerclarem i no deixarem que ningú n'escapi amb vida
◊ þetta kom henni í opna skjöldu: això la va agafar totalment desprevinguda, això la va agafar totalment per sorpresa
♦ leika tveimur skjöldum: <LOC FIGjugar a dues bandes, jugar un doble joc
♦ vera sverð og skjöldur e-s: <LOC FIGésser l'escut i la llança que protegeix algú (cf. la locució alemanya j-s Schild und Schwert sein. Potser d'origen bíblic: מָגֵן עֶזְרֶךָ, חֶרֶב גַּאֲוָתֶךָ, o מָגֵן וְחֶרֶב. En el nou testament hi tenim: ἐν πᾶσιν ἀναλαβόντες τὸν θυρεὸν τῆς πίστεως, ἐν ᾧ δυνήσεσθε πάντα τὰ βέλη τοῦ πονηροῦ [τὰ] πεπυρωμένα σβέσαι: καὶ τὴν περικεφαλαίαν τοῦ σωτηρίου δέξασθε, καὶ τὴν μάχαιραν τοῦ πνεύματος, ὅ ἐστιν ῥῆμα θεοῦ)
♦ skjóta skildi fyrir e-n: #1. (verja e-n, taka málstað e-s, biðja fyrir e-ndonar suport a la causa d'algú, defensar la causa d'algú (perorar en favor de la causa d'algú, intervenir per protegir algú)#2. (koma e-m til hjálparacudir en defensa d'algú (acórrer en socors d'algú)
◊ "Ekki mundi Höskuldur hafa skotið skildi fyrir hann," segir Njáll, "ef þú hefðir drepið hann þá er þér var ætlað": “en Höskuldur avui no hauria pogut intercedir pel Lýtingur si tu l'haguessis mort, quan se t'oferí l'oportunitat de fer-ho”, li va dir en Njáll
♦ slá skildi fyrir e-n: <LOC FIGsortir en defensa d'algú, donar la cara per algú
♦ hann varð laus skjöldurinn: va pedre l'escut
◊ Þorgrími skruppu fæturnir og varð laus skjöldurinn og hrataði hann ofan af þekjunni: al Þorgrímur li van relliscar els peus, va perdre l'escut i va caure de rodolons del sostre
♦ vera e-m skjöldurinn: <LOC FIGésser un escut que protegeix o empara algú
◊ skjöldur er hann öllum þeim, sem leita hælis hjá honum: és un escut per a tots els qui cerquen refugi en ell ( מָגֵן הוּא לְכֹל הַחֹסִים בּוֹ ...‘que confien en ell’)
◊ hann er skjöldur þeim, er leita hælis hjá honum: és un escut per als qui cerquen refugi en ell (מָגֵן הוּא לַחֹסִים בּוֹ ...‘que confien en ell’)
◊ vegur Guðs er lýtalaus, orð Drottins er hreint, skjöldur er hann öllum þeim sem leita hælis hjá honum: els camins de Déu són perfets, la paraula de Jahvè és pura: ell és un escut per a tots els qui cerquen refugi en ell (הָאֵל, תָּמִים דַּרְכּוֹ: אִמְרַת-יְהוָה צְרוּפָה; מָגֵן הוּא, לְכֹל הַחֹסִים בּוֹ ...‘que confien en ell’)
♦ hann kom skildi fyrir sig: es va protegir amb l'escut
♦ hann klauf skjöldinn e-s: va fendre l'escut d'algú
♦ skjöldurinn klofnaði: l'escut es va fendre

skjön <f. skjön, no comptable>:
(skakki, skjáibiaix m, inclinació f, declivi m, declivitat f (obliqüitat de terreny, de superfície, amb relació a un pla horitzontal)
Mot emprat especialment a les locucions:
♦ á skjön: (á ská, út á hliðde través, de biaix, esbiaixadament, de gairell, obliquament, de gaidó (Val.)
♦ á ská (o: skakk) og skjön: tort i de biaix, de gairell i obliquament (variant emfàtica de l'anterior)
♦ á skjön við e-ð: <LOC FIGen contra d'una cosa, en conflicte amb una cosa
♦ fara (o: ganga) á skjön við e-ð: anar en la direcció oposada a una cosa, anar en contra de, estar en conflicte amb
♦ ganga (o: hlaupa; o: fara) út á skjön: sortir malament una cosa, anar malament una cosa
♦ koma á skjön við e-ð: entrar en conflicte amb una cosa
♦ vera á skjön við e-ð: anar en contra de, estar en conflicte amb
◊ þetta er á skjön við anda laganna: això va en contra de l’esperit de la llei

skjöplast <skjöplast | skjöplaðist | skjöplastverb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:
equivocar-se, anar errat -ada
♦ e-m skjöplast: algú fa una equivocació, algú s'equivoca

sko¹ <adv. & part. mod.>:
senzillament (una traducció 1:1 no és pas possible. El millor és dur a terme una traducció de situació que respongui a la pregunta ‘com es diria en català en la mateixa situació comunicativa?’ . Sol servir per a reforçar l'expressió que una cosa crida d'alguna manera l'atenció, que resulta ostentosa, sorprenent, cridanera o vistosa. En algunes oracions connota, al meu entendre, el desig del parlant de treure importància a un fet que, de per si, podria resultar intranquil·litzador)
♦ það er sko þannig!: el cas és senzillament així, la cosa és senzillament així
♦ það er sko þannig að <+ ind.>la cosa senzillament és que <+ ind.>, el cas és senzillament que <+ ind.>

sko² <interj.>:
1. (sjáðuguaita!, mira! (exclamació de sorpresa)
♦ nei, sko!: guaita, guaita!
♦ sko manninn!: mî-te'l ell!
♦ sko til!: guaiteu allà! mireu allà! (el temps verbal s'adapta a l'interlocutor a qui hom s'adreci: guaita!, guaiti!, guaiteu!, mira!, miri!,mireu!)
♦ sko þarna er hann!: mira, és allà!
2. (sem sagtdoncs bé, per tant, realment (serveix per a introduir o reprendre un discurs)
♦ sko, svona á að stilla sjónvarpstækið: doncs bé, així és com se sintonitza el televisor

skoða <skoða ~ skoðum | skoðaði ~ skoðuðum | skoðaðe-n ~ e-ð>:
1. (horfa áobservar algú ~ una cosa (contemplar, esguardar)
♦ skoða landslag: contemplar el paisatge
♦ skoða sig um: mirar al voltant, fer un cop d'ull
2. (heimsækjavisitar una cosa, anar a veure una cosa (monument, museu, ciutat)
◊ skoða borg: visitar una ciutat
◊ skoða safn: visitar un museu
3. (kannaexaminar una cosa, inspeccionar una cosa (estudiar, escrutar)
♦ skoða e-ð í krók og kring: examinar detingudament una cosa, estudiar una cosa de dalt a baix
4. (velta fyrir sérconsiderar una cosa (pensar sobre, reflexionar sobre)
◊ við verðum að skoða málið frá öllum hliðum: haurem de considerar l'assumpte des de tots els angles possibles

skoðana·ágreiningur <m. -ágreinings, no comptable>:
divergència f d'opinions

skoðana·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
coreligionari m, coreligionària f

skoðana·fangi <m. -fanga, -fangar>:
presoner m de consciència, presonera f de consciència (samviskufangi)

skoðana·frelsi <n. -frelsi, no comptable>:
llibertat f d'opinió

skoðana·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:
enquesta f d'opinió

skoðana·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f d'opinions

skoðana·skipti <n.pl -skipta>:
intercanvi m d'opinions (o: de parers)

skoðast <skoðast ~ skoðumst | skoðaðist ~ skoðuðumst | skoðast>:
1. (rannsakastésser investigat -ada, investigar-se (estudiar-se, examinar-se)
2. (virða fyrir sércontemplar-se (veure's, contemplar-se)
3. (álítast sem, halda að e-ð sé..., líta á e-ð sem e-ðésser considerat -ada, considerar-se, ésser tingut -uda per... (ésser valorat d'una manera determinada)
♦ skoðast sem...: veure's com..., considerar-se...
4. (skímast, svipast, horfa ámirar (esguardar, guaitar)
♦ skoðast um: (skímast ummirar tot al seu voltant, guaitar tot al seu voltant
◊ gáttir allar, ǀ áðr gangi fram, ǁ um scoðaz scyli, ǁ um scygnaz scyli; ǁ þvíat óvíst er at vita, ǀ hvar óvinir ǁ sitia á fleti fyrir: abans de passar cap endins, a tots els portals mireu al vostre voltant i pareu esment, car no es pot pas saber del cert on al vostre davant, en els bancs dins la casa, hi seuen els [vostres] enemics (cf. Kuhn 1968³, pàg. 57: flet <...> n. der teil des wohnhauses, wo die bänke und tische stehn u. wo auch geschlafen wird <...>; meist inbegriff des hauses. En Kuhn 1968³, pàg. 104, interpreta l'adverbi hvar com a conjunció condicional: ob da. Al meu entendre, no n'hi ha necessitat; considero que l'anònim poeta no parla de la possibilitat que hi hagi enemics, sinó que afirma que, en els banquets i convits, sempre n'hi ha. El vers um scoðaz scyli falta a la versió d'aquesta estrofa continguda en el cap. 2 de la Gylfaginning.)

skoðun <f. skoðunar, skoðanir>:
1. (það að skoðaobservació f (contemplació visual, estudi)
♦ skoðun náttúru: l'observació de la natura
2. (álitopinió f (parer)
♦ hafa ranga skoðun á e-u: tenir una opinió errònia sobre una cosa
♦ skipta um skoðun: canviar d'opinió
♦ skiptast á skoðunum [um e-n ~ e-ð]: intercanviar opinions [sobre algú ~ una cosa]
♦ vera á þeirri skoðun að <+ subj.>ésser de l'opinió que <+ ind.>
♦ ég er á þeirri skoðun að við ættum að tala við Norðmenn: sóc de l'opinió que hauríem de parlar amb els noruecs
♦ vera þeirrar skoðunar að <+ subj.>ésser de l'opinió que <+ ind.>
♦ ég er þeirrar skoðunar að Eiffel-turninn sé 400 m hár: sóc de l'opinió que la Torre Eiffel fa 400 metres d'alçària
3. (athuguninspecció f (control, examen, verificació)
♦ [ástands]skoðun fasteigna: inspecció tècnica d'edificis (o: d'habitatges)
♦ fara [með bílinn] í skoðun: portar el cotxe a l'ITV
♦ bíllinn þarf að fara í skoðun: el cotxe s'ha de portar a l'ITV
♦ fara í skoðun til læknis: anar a cal metge a fer-se fer una revisió
♦ reglubundin skoðun: una inspecció reglamenterària (o: periòdica), una revisió de rutina (o: rutinària)
♦ reglubundin skoðun leiddi í ljós að <+ ind.>una inspecció reglamenterària va descobrir que <+ ind.>
4. (læknisskoðunrevisió f (mèdica)

skoðunar·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<RELIGpa m d'ofrena, pa m de proposició, lèhem m panim (o: ha-panim) (לֶחֶם פָּנִים)

skoðunar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
volta f [turística], visita f [guiada]
♦ skoðunarferð í verksmiðju með leiðsögn: visita guiada a una fàbrica
♦ skoðunarferð um e-ð: una volta [turística] per...
♦ hin hefðbundna skoðunarferð um Pálmu [með leiðsögn] hefst við Plaça de Cort: la visita tradicional per Palma [amb guia] comença a la Plaça de Cort

skoðunar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
inspecció f
♦ skoðunargerð á e-u: inspecció d'una cosa

skoðunar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENrevisor m
♦ skoðunarmaður ársreikninga: auditor m [de comptes anuals], auditora f [de comptes anuals]
♦ skoðunarmaður reikninga: interventor m [de comptes], interventora f [de comptes]
2. (bifreiða-, fasteigna- og veiðaskoðunarmaðurinspector m [tècnic], inspectora f [tècnica] (controlador de l'estat de vehicles, d'edificis o que fa inspeccions d'una cosa. L'inspector de policia, emperò, s'hi diu -a Islàdia són dos càrrecs-, aðalvarðstjóri/lögreglufulltrúi. Alguns personatges de ficció que ocupen aquest càrrec hi són traduïts de la següent manera: Clouseau lögregluforingi ‘inspector Clouseau’, Lási lögga ‘inspector Gadget’, rannsóknarlögreglumaður Columbo ‘inspector Columbo’)
♦ skoðunarmaður bifreiðaeftirlitsins: inspector tècnic de vehicles, inspectora tècnica de vehicles
♦ skoðunarmaður fasteigna: #1. <GENinspector tècnic d'edificis, inspectora tècnica d'edificis#2. (við kaup og sölu á fasteigna[perit] taxador m d'immobles, [perita] taxadora f d'immobles (en operacions de compra-venda d'immobles)
♦ skoðunarmaður veiða: inspector m de pesca [marítima], inspectora f de pesca [marítima]
♦ viðurkenndur skoðunarmaður: inspector [tècnic] qualificat, inspectora [tècnica] qualificada

skoðunar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
oficina f d'inspecció [tècnica], servei m d'inspecció [tècnica]

skoðunar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat m d'inspecció [tècnica]
♦ skoðunarvottorð ökutækis: certificat m de la inspecció tècnica del vehicle

skokk <n. skokks, no comptable>:
1. (um fólkfúting m (de persona)
2. (um hestatrot m (de cavall)
♦ fara á skokki: anar al trot

skokka <skokka ~ skokkum | skokkaði ~ skokkuðum | skokkað>:
1. (um hestatrotar, anar al trot (cavall)
2. (um fólkfer fúting (o: jòguing) (persona)

skokkur <m. skokks, skokkar>:
jersei m faldilla (peça de roba femenina, d'una sola peça)

skol <n. skols, skol>:
1. (skolvatnaigua f d'esbandir (o: d'esbaldir), aigua f del passar (Mall., Men.) (aigua clara emprada per a llevar la sabonera de la roba o de la vaixella després de la rentada o escurada)
2. (skolherbergisala f de buidat, rentat i desinfecció de paelles i orinals (sala d'hospital, residències i anàlegs destinada a netejar i esbandir les paelles o ‘cunyes’, les botelles d'orinar)
3. (hárliturtintatge m (de cabells)

skola <skola ~ skolum | skolaði ~ skoluðum | skolað>:
esbaldir, rabejar (Mall., Men.)
◊ viltu skola?: [que] vol glopejar una mica d'aigua?, [que] vol esbaldir-se la boca?, [que] es vol rabejar la boca? (Mall., Men.)
◊ skola og spýta: glopejar i escopir
♦ skola e-ð af sér: netejar-se una cosa del cos esbandint-la amb aigua [corrent]
♦ skola innan á sér munninn: glopejar aigua [dins la boca], esbaldir-se la boca, rabejar-se la boca (Mall., Men.)
♦ skola kverkarnar (o: hálsinn) [með e-u]: fer gargarismes [amb una cosa], gargaritzar [amb una cosa]
♦ skola þvott: esbaldir (o: esbandir) la roba, rabejar la roba en aigua clara (Mall., Men.)
♦ skola e-u niður með e-u: empassar-se una cosa amb l'ajut d'un líquid
◊ ég skolaði niður nokkrum verkjastillandi með vatni: vaig empassar-me alguns calmants amb aigua
♦ e-u skolar [upp] á land (o: upp á strönd)<loc. impers.la mar escup una cosa a la vorera

skola·vatn <n. -vatns, no comptable>:
variant de skolvatn ‘aigua d'esbandir’

skol·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
1. (meú grábrúnar augabrúnir, skolbrýnnde celles gris-brunes (que té les celles de color gris-bru)
2. (loðbrýndurcellut -uda (que té les celles grosses o molt espesses)
3. (sambrýndurcellajunt -a (que té les celles que es toquen una amb l'altra)
4. (ljósbrúnn, brúnleitur, grábrúnngris-bru -una (de color brunenc gris)

skol·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
sala f de buidat, rentat i desinfecció de paelles i orinals (sala d'hospital, residències i anàlegs destinada a netejar i esbandir les paelles o ‘cunyes’, les botelles d'orinar)

skol·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de cabells de color ros mel

skolíósa <f. -skolíósu, no comptable>:
<MEDescoliosi f (hryggskekkja)

Skoll <m. Skolls, no comptable>:
<MITOLSkǫll f, Skoll m, nom del llop que segueix el sol a la seva posta. Sembla que la parella formada per Skalli, Skoll o Skǫll i Hatti o Hati siguin, en realitat, teromorfismes de l'Estel del Vespre i l'Estel del Matí (Skalli; Skoll; skólkinni)
◊ Scǫll heitir úlfr, ǀ er fylgir ino scírleita goði ǁ til varna viðar; ǁ enn annarr Hati, ǀ hann er Hróðvitnis sonr, ǁ sá scal fyr heiða brúði himins: Skǫll és com es diu el llop que segueix la deessa [de rostre] resplendent fins a la protecció del bosc, mentre que l'altre [llop], en Hati, el fill d'en Hróðvitnir, precedirà [la sortida de] l'enlluernadora senyora del cel (a les llengües germàniques, el sol hi és un mot de gènere femení i per tant hi és personificat com a dona. El poema degué sorgir en un entorn geogràfic allunyat de la mar, ja que la posta del sol hi és descrita entrant el sol en els grans boscos, on hi passarà segur la nit)
◊ þá mælti Gangleri: "Skjótt ferr sólin, ok nær svá sem hon sé hrædd, ok eigi myndi hon þá meirr hvata gǫngunni, at hon hræddiz bana sinn." Þá svarar Hár: "Eigi er þat undarligt, at hon fari ákafliga. Nær gengr sá, er hana sœkir, ok øngan útveg á hon, nema renna undan." Þá mælti Gangleri: "Hverr er sá, er henni gerir þann ómaka?" Hár segir: "Þat eru tveir úlfar, ok heitir sá, er eptir henni ferr, Skoll. Hann hræðiz hon, ok hann mun taka hana. En sá heitir Hati Hróðvitnisson, er fyrir henni hleypr, ok vill hann taka tunglit, ok svá mun verða": aleshores va dir en Gangleri: “el sol va ràpid [pel cel], i ho fa gairebé com si estigués espantat [d'alguna cosa] i no podria pas accelerar més el seu curs si temia la seva mort”. En Hár li va respondre: “No té res d'astorador que corri molt: Aprop d'ell hi va el qui l'encalça i el sol no té cap altre més remei que córrer per fugir-ne”. Aleshores li va dir en Gangleri: “Qui li causa aquest fastidi?”. En Hár li digué: “Són dos llops; el qui va darrere el sol es diu Skoll; el sol li té por i un dia el llop l'aglapirà. El qui corre davant el sol es diu Hati i és fill d'en Hróðvitnir. Un dia aglapirà la lluna (? El mot tungl en la llengua antiga també pot designar el sol). Així és com passarà”
◊ Gestumblindi mælti: "Hvat er þat [undra], er [úti sák ǁ fyr Dellings durum,] lýðum lýsir, ǁ en logi gleypir ǁ ok keppast of þat vargar ávallt? ǁ Heiðrekr konungr, ǁ hygg þú at gátu." "Góð er gáta þín. Þat er sól. Hún lýsir lönd öll ok skínn yfir alla menn, en Skalli ok Hatti heita vargar; þat eru úlfar, er annarr þeira ferr fyrir, en annarr eptir sólu": “quina és la meravella que fa claror als homes, l'engoleix una gran flamarada i sempre lluiten llops per ella? Rei Heiðrekr! Medita l'endevilla [a veure si l'endevines]!”. “bona és la teva endevinalla[, Gestumblindi, però ja l'he endevinada]: és el sol, que il·lumina totes les terres i lluu sobre tots els homes, i Skalli i Hatti es diuen els llops que corren amb el sol, un darrere ell, l'altre, davant ell

< skolla <skolli ~ skollum | skolldi ~ skolldum | skollað>:
1. (dingla til, vaggastgronxolar-se, gronsar-se, engronsar-se (moure's un objecte penjat o un penjat a la forca)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)
2. (svífa, sveimaplanar (surar en l'aire, estar immòbil i suspès en l'aire o lliscar per l'aire sense moure's)
◊ erat svá maðr hár, at þic af hesti taki, né svá ǫflugr, at þic neðan scióti, þar er þú scollir við scý uppi: no hi ha home tan alt que et pugui fer tombar del cavall, ni home tan fort que et pugui abatre des de terra amb un dispar [d'arc], a tu, que planes ben amunt entre els núvols

skolla·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
pelabou m de Suècia (planta Chamaepericlymenum suecicum syn. Cornus suecica i les seves baies)

skolla·eyru <n.pl -eyrna>:
orelles f.pl de marxant, orelles f.pl de sord -a
♦ skella skollaeyrunum við e-u: fer-se el desentès ~ la desentesa a una cosa, fer orelles de sord ~ de sorda a una cosa, fer com si sentís ploure a una cosa, fer[-se] l'orni a una cosa, fer l'orella sorda [a una cosa], fer orelles sordes [a una cosa], fer orelles de cònsol [a una cosa] (o: de marxant; o: de mercader)
◊ heyri vitur maður hyggilegt orð hælir hann því og eykur við öðru. Heyri heimskinginn þau lætur hann sér fátt um finnast og skellir við þeim skollaeyrum (ἀποστρέφω τινα ὀπίσω τοῦ νώτου αὐτοῦ, καὶ ἀπέστρεψεν αὐτὸν ὀπίσω τοῦ νώτου αὐτοῦ)quan el llest seny sent una paraula sàvia, la lloa i n'hi ajunta alguna altra; però si les sent un nici, no hi repara i se les tira a l'esquena

skolla·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
selago f, licopodi m selago, hupèrzia f (planta Huperzia selāgo syn. Lycopodium selāgo)

skolla·fótur <m. -fótar, -fætur>:
cua de cavall petita (planta Equisetum arvense)

skolla·hráki <m. -hráka, -hrákar>:
vorm m (Mall.), grumer m (Mall., Men.), bòrn m (Men., Empordà), medusa f (individu de la classe dels escifozous)
♦ skollahrákar: grumers m.pl, meduses f.pl, [classe f dels] escifozous m.pl

skolla·koppur <m. -kopps, -koppar>:
garota verda (equinoderm Strongylocentrotus droebachiensis)

skolla·leikur <m. -leiks, no comptable>:
(blindingsleikurgallina cega, gallina orba (Mall., Men.) (joc)
♦ leika skollaleik: jugar a la gallina cega

skolla·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
cua f de rata, flèum alpí (planta Phleum alpinum)

skolla·rót <f. -rótar, -rætur>:
jusquiam negre, herba f d'era, gotets m.pl, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)

skolla·skyrpa <f. -skyrpu, -skyrpur. Gen. pl.: -skyrpna o: -skyrpa>:
variant lèxica de skollahráki ‘grumer, medusa’

skolla·þvengur <m. -þvengs (o: -þvengjar), -þvengir. Gen. pl.: -þvengja; dat.pl.: -þvengjum>:
trena f de sirena (alga comestible) (alga bruna Chorda filum)

skolli¹ <m. skolla, skollar>:
1. (refurguineu f, guilla f, rabosa f (Val., Bal.), raboa f (Mall.) (mamífer Vulpes vulpes)
2. (í skollaleikgallina cega, persona f amb els ulls embenats (en el joc de la gallina cega)

skolli² <m. skolla, skollar>:
1. (kölskidimoni m (diable)
♦ skolli <+ adj.><part. elativa> endimoniadament <+ adj.>, endiabladament <+ adj.>, <adj. +>-íssim -a 
◊ já, þetta er skolli góður hnífur, Danni: sí, Danni, aquest és un ganivet molt i molt bo
♦ hvert skollinn!: <exclam.> diantre!
2. (í golfiboguey (o: bogey) m, un m sobre par (en el joc del golf)

skollið:
supí de → skella “abatre's, caure”
◊ myrkur var skollið á, og Jesús var ekki enn kominn til þeirra: ja s'havia fet fosc i Jesús encara no se'ls havia ajuntat

skol·litur, -lit, -litt <adj.>:
de color castany clar

skollur <m. skolls, skollar>:
maula f, engany m, falsia f, arteria f (astúcia, raboseria, artifici per a enganyar o trair algú)
◊ Sveinn konungr sagði, at hann hefði spurt, at þeir Knútr konungr vildi eigi um heilt búa við hann; „eða hví er hann nú eigi hér? Vilda ek ok svá gæta lífs míns ok manna minna, ef þér byggið um nǫkkurn skoll við oss: el rei Sveinn va dir que se n'havia assabentat que el rei Canut i els seus no volien jugar net amb ell, [i li va preguntar:] “o sinó, per què no és aquí? M'agradaria salvaguardar tant la meva pròpia vida com la dels meus homes si és que esteu tramant alguna maula contra Nós i nosaltres”
◊ en þann dag er þingit skyldi vera, kómu þar þeir, er farit hǫfðu at taka bú Ǫzurar. Var þá meira konungs lið en bónda, urðu þeir þá ǫllu því at já, sem konungr vildi, at væri. Var þá kallat, at þeir væri sáttir. En þó reyndiz sem fyrr, at nǫkkurr skollr var í skapi bónda: el mateix dia que s'havia de celebrar el þing, van arribar-hi els qui havien anat a capturar el mas de l'Ǫzurr. El rei llavors va disposar de més homes que no pas els pagesos terratinents, i aquests hagueren, aleshores, d'acceptar tot el que rei va considerar oportú d'imposar-los. Llavors es va anunciar que tots ells, el rei i els pagesos, s'havien reconciliat, però, igual que ja s'havia esdevingut en el passat, els fets van demostrar que els pagesos encara maquinaven alguna traïció en llur ànim

skoll·vís, -vís, -víst <adj.>:
<LITmaquinador -a, intrigant, arter -a

skol·mórauður, -mórauð, -mórautt <adj.>:
de color castany vermellenc, de color vermell castany

skolóttur, skolótt, skolótt <adj.>:
de color gris-bru, de color gris-castany

skolp <n. skolps, no comptable>:
aigües f.pl residuals (o: negres; o: fecals)

skolp·hreinsistöð <f. -hreinsistöðvar, -hreinsistöðvar>:
depuradora f [d'aigües residuals]’

skolp·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:
depuradora f [d'aigües residuals]’

skolp·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>:
claveguera f

skolp·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigües f.pl residuals (o: negres; o: fecals)

skolt·bein <n. -beins, -bein>:
os m de la mandíbula, [os] maxil·lar m

skoltur <m. skolts, skoltar>:
1. (kjálkimandíbula f (maixella)
2. (trýnimorros m.pl (musell)

skol·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f d'esbandir, aigua f de l'esbandida, aigua f del repàs (Bal.) (aigua per llevar el sabó dels plats escurats o fer l'esbandida de la roba)

skonnorta <f. skonnortu, skonnortur. Gen. pl.: skonnorta>:
<NÀUTgoleta f

skonsa <f. skonsu, skonsur. Gen. pl.: skonsa>:
1. <GENcafurna f
2. <CULINskonsa f, pastisset fet amb farina de blat i frit en una paella. Se'n poden fer de diferents menes

skop <n. skops, no comptable>:
1. (háð, spottbefa f, burla f (mofa, escarn, trufa) (la llengua medieval empra la variant skaup)
2. (spaugbroma f (facòcia per divertir-se)
3. (fyndnidiversió f (humor, comicitat)

skopa¹ <skopa ~ skopum | skopaði ~ skopuðum | skopað[að e-u]>:
(hlaupacórrer [pegant saltirons] (cf. la variant skoppa)
◊ nú koma þeir á mýrina og þegar hleypur Kýlan upp úr einum runni og sótti að Mávi í ákafa. Askmaður skopar um hið ytra og vildi krækja af honum skjöldinn: llavors varen arribar a l'aiguamoll i immediatament en Kýlan va sortir corrents de darrere una mata i va atacar en Már amb abrivament. L'Askmaður corria al voltant de tots dos i volia pegar-li enganxada a l'escut al Már per llevar-l'hi
♦ skopa (o: skapa) skeið: <LOCprendre embranzida [i posar-se a córrer], agafar fua (Bal.)
◊ nú skopar Helgi skeið og hleypur upp á kleifarnar að Gísla. Hann snarar í móti Helga: aleshores en Helgi va prendre fua i va començar a enfilar-se per aquelles penyes escarpades per atacar en Gísli
◊ hann vill eigi lengr bíða ok reiðir upp gaddakylfuna ok rekur í hausinn á bola, svá at allir sukku gaddarnir, en hann hristist við ok skekr höfuðit ok lét ólmliga, svá at Hörðr missti kylfuna, ok hraut hún langt á völlinn, en uxinn skopar nú skeið at garðinum ok flensar tungunni eptir Herði ok dró hann at sér: no vol esperar més: aixeca la clava amb pues i l'hi descarrega al cap de manera que totes les pues hi queden clavades. El brau es sacseja i remena el cap i brama d'una manera esfereïdora de manera que en Hörður amolla la clava la qual[, amb una remenada de cap del brau,] vola per l'aire i va a caure un bon tros enfora en aquell camp on eren. Llavors el brau pren embranzida cap a la tanca, hi aferra el Hörður amb la seva llengua i l'atreu cap a si
◊ stundum hlupu þeir svá saman at þeir skopuðu á skeið ok leituðu höggstaðar ok ruddust um svá fast at víða heyrði gný af þeirra atgangi: en þeirra hlífar dugðu svá vel at þær hjálpuðu þeirra lífi: ...adés s'escometien corrent de tal manera que agafaven embranzida i es colpien cercant-se les parts més vulnerables i colpien a dreta i esquerra amb tanta de fermesa que de lluny se sentia el fragor de llurs atacs: però llurs proteccions aguantaren tan bé que els salvaren llurs vides
◊ Jökull kom þá að honum og kvað hann vera mikla mannfýlu og illmenni en þó engan þróttinn í. Jökull hjó hann þá banahögg. Þorsteinn sótti að virkinu því að þeir illvirkjarnir voru þá aftur komnir. Jökull skopar að skeið og komst í virkið. Og er þeir sjá það er í virkinu voru óttuðust þeir og hljópu undan honum tveir í nestangann og drap hann þá báða: aleshores en Jökull s'hi acostà i li digué que era un miserable i un canalla però tanmateix, sense cap mena de fermesa interior, i tot seguit, en Jökull li donà el cop mortal. En Þorsteinn va atacar la fortalesa perquè els malfactors hi havien tornat. En Jökull va agafar embranzida i va entrar corrents a dins la fortalesa. I quan els de dins ho van veure, els va agafar la por i dos d'ells van fugir de davant ell fins a la punta del cap marí però allà ell els va matar a tots dos
◊ nú skiljaz þeir Oddr ok konungr; ferr Oddr nú þar til er hann kemr at feni einu miklu; hann skapar at skeið ok hleypr yfir fenit. Skjaldmærin ferr honum it næsta, ok verðr henni bilt, er hún kemr at feninu. Þá spyrr Oddr: "Hví hljóptu eigi eptir mér?": aleshores l'Oddr i el rei es van acomiadar; l'Oddr va marxar fins que va arribar davant un gran redol pantanós; va prendre embranzida i hi va saltar per damunt. La donzella d'escut, que li anava tot just al darrere, va perdre el valor quan va arribar davant aquell indret pantanós. Aleshores l'Oddr li va preguntar: "Per què no has saltat darrere meu?"
♦ skopa undan e-m: apartar-se d'un salt de davant algú
◊ kóngrinn hafði sér í hendi eitt mikit fjaðrspjót með digru skapti ok knýr nú sinn hest með sporum ok hleypir fram í milli manna ok skopa þeir undan honum ok nú leggr hann til Grimaldus, en hann kom fyrir sik skildinum en hann var svá þykkr ok þungr at hann brast eigi né bognaði, en þó kiknaði kappinn við, en því fell hann eigi at spjótskaptit vannsk eigi til: el rei tenia a la mà una llança de fulla llarga i ampla i asta gruixuda i llavors va punyir el seu cavall amb els esperons i es llançà endavant entre els homes i aquests s'apartaven del seu davant saltant a dreta i esquerra i llavors escometé el Grimaldus, però aquest s'emparà darrere el seu escut i aquest era tan gruixut i feixuc que ni es va esberlar ni es va abonyegar, encara que, tanmateix, el campió va cedir [per l'impacte] cap enrere, però no va arribar a caure [de la sella] perquè l'asta de la llança no fou prou llarga per aconseguir-ho

skopa² <skopa ~ skopum | skopaði ~ skopuðum | skopað>:
1. (spaugafer broma (bromejar)
2. (gera gys að e-m, hæðast að e-mvariant de skopast ‘burlar-se de, riure-se'n de’ (la llengua medieval empra la variant skeypa)

skopast <skopast ~ skopumst | skopaðist ~ skopuðumst | skopastað e-u ~ e-m>:
burlar-se de, riure-se'n de

skop·dálkur <m. -dálks, -dálkar>:
tira còmica (columna de diari)
♦ skopdálkur í blaði: tira còmica en un diari

skopla <f. skoplu, skoplur. Gen. pl.: skoplna>:
vodevil m, revista f

skop·legur, -leg, -legt <adj.>:
còmic -a, que fa riure
◊ skoplegar sögur: històries divertides, històries jocoses
◊ vængjablak strútshænunnar er skoplegt, verður vængjum hennar líkt við flugfjaðrir storks og fálka?: el batec de les ales de l'estruç és graciós, però, per ventura s'assemblaran per això les rèmiges de la cigonya i el falcó a les de les seves ales?

skop·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
actor còmic, actora còmica

skopleikja·skáld <n. -skálds, -skáld>:
(gleðileikjaskáldautor m de comèdies
♦ forngrísku skopleikjaskáldin: els autors grecs antics de comèdies

skop·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
1. (skoplegur eða háðkenndur leikurfarsa bufa (obra dramàtica de contingut esp. satíric)
2. (skrípaleikurfarsa f, sainet m (obra dramàtica humorística o còmica)
3. (gamanleikur, gleðileikurcomèdia f (obra dramàtica còmica)
♦ forngrísku skopleikirnir: les comèdies gregues antigues
4. (skopla, revíarevista f (tipus d'espectacle)

skop·mynd <f. -myndar, -myndir>:
caricatura f (tipus de dibuix)
♦ gera skopmynd af e-m: fer una caricatura d'algú

skopmynda·teiknari <m. -teiknara, -teiknarar>:
caricaturista m & f (dibuixant de caricatures)

skopp <n. skopps, no comptable>:
saltironeig m
♦ hopp og skopp: salts i saltirons, bots i salts (p.e., d'infant jugant)

skoppa <skoppa ~ skoppum | skoppaði ~ skoppuðum | skoppað>:
córrer i salt[iron]ar (cf. la variant skopa)
◊ hoppfǫgr ekkja skalat skoppa ǫldrukkin af því, at hyggjak á kvíðu; ek veit, at hrafn gat beitu af hræva efni: hér's komin stríð fjón ljóna; hræva haukr unir hǫrðum hjǫrdǫggvarleiki: la vídua, bella en el ball, no hauria de botar ( = ballar; no crec pas que aquí el verb skoppa hi tingui el significat d'skeypa ‘riure-se'n de, fer befa de’) [d'alegria] estant èbria de cervesa perquè jo no pugui apartar l'angoixa de la meva ment: sé que el corb s'ha nodrit de l'esca dels ja moribunds, aquí s'ha entaulat una acarnissada enemistat dels homes (fjón ‘odi, enemistat’ + ljónar m.pl ‘homes’ = fjón ljóna = batalla); l'astor dels cadàvers (hræva haukr ‘astor de[ls] cadàvers’ = corb) està content amb el dur joc de la rosada de les espases (hjǫrdǫgg ‘rosada d'espasa’ = sang; hjǫrdǫggvarleikr = batalla)
◊ skoptak enn uppi á sundi, þá's heimskr hrókr -hans rassaklof gandi undarligt- dó við klœki; leitk alla goðfjón á hugargløggum eggveðrs Ulli; gaurr setti sjónir við mér ok glotti: espeternegava per surar en l'aigua (atribueixo al verb skoppa aquí el significat de moure les cames i els braços per mantenir-se amb el cap fora de l'aigua) quan aquell espingarda ximplet (= en Falgeirr) va tenir una mort vergonyant: la regata del seu cul va [aflorar a la superfície de la mar] badar-se (gana aquí = gapa ‘badar-se’. O cal entendre el verb amb el seu significat normal de variant d'ana amb el significat de ‘va sortir amb força a la superfície de la mar’?) d'una manera estranya: Vaig veure al coratjós (interpreto l'adjectiu hugargløggr o hugar gløggr com a sinònim de vel hugaðr o hugdjarfr i no pas, com se sol fer, com a sinònim de huglítill poc coratjós) Ullr de la tempesta de les espases (eggveðr = tempesta d'espases = batalla; el déu Ullr de les batalles = el guerrer) tot l'odi dels déus (goðfjón ‘l'enemistat dels déus, l'odi dels déus’ aquí possiblement s'hagi d'entendre com a el que causa gran repugnància als déus , euf. per li vaig veure el trau del cul); el pellanga (vulgueu entendre: el seu cul, les seves anques) va fixar els seus ulls en mi amb un somrís sorneguer (la regata del cul semblava que el mirava fent una rialla sorneguera)
♦ [hoppa og] skoppa [í] kringum e-n: saltar i botar al voltant de...
◊ börnin skoppuðu í kringum foreldra: els infants saltironaven al voltant dels pares
♦ skoppa út: sortir botant, rebotar fora
◊ hoppa og skoppa út um allar trissur, um allar sveitir: botar i saltar en totes direccions i pertot arreu
◊ boltinn skoppaði út en línuvörðurinn dæmdi samt réttilega mark: la pilota va rebotar fora però el linier, tanmateix, va declarar [el tir] correctament com a gol
◊ boltinn skoppaði út á veginn: la pilota va sortir botant al camí

skoppara·kringla <f. -kringlu, -kringlur. Gen. pl.: -kringla o: -kringlna>:
baldufa f

skopra <f. skopru, skoprur. Gen. pl.: skopra>:
baldufa f

skopra <skopra ~ skoprum | skopraði ~ skopruðum | skoprað>:
1. <GENrodolar pegant botets
◊ kúlan skopraði eftir gólfinu: la bola va rodolar pegant botets pel trespol
◊ trúlofunarhringurinn skopraði yfir borðið: l'anell de promesa va rebotar damunt la taula
♦ skopra e-u af stað: fer rodolar una cosa
2. (um hesttoltar, anar al tolt (cavall islandès) (tölta)

skop·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. (spottleg sagahistòria còmico-satírica (històrica d'escarn o mofa)
2. (gamansaganarració burlesca (comèdia, històrica còmica)

skop·skyn <n. skyns, no comptable>:
[sentit m de l']humor m,f

skop·stæla <-stæli ~ -stælum | -stældi ~ -stældum | -stælte-ð>:
parodiar una cosa

skop·stæling <f. -stælingar, -stælingar>:
caricatura f (paròdia)
◊ “Skopstælingin” eftir Arthur Adamov: “La paròdia” de l'Arthur Adamov

< skopt <n. skopts, skopt>:
trossa f, tannara f, monyo m (cast.) 
◊ undr's, hví stáls élbǫrvar kendu mik eigi gǫrva á máli ok et svarta skopt -hefk mart mark-; burgumk, þvít Tý langs þremja svells drífu vas skapat lengra líf, en aldrtili þeim seima þolli: resulta estrany per què els arbres de les tempestes d'acer (bǫrr ‘arbre’; stálél ‘calamarsada d'acer’ = la batalla, a causa del ruixat de fletxes i d'altres projectils que hi cau; els arbres de la calamarsada d'acer = ‘els guerrers = ’els homes) no m'han pas reconegut ni per la meva forma de parlar (o cal entendre, per la meva veu?) ni per la meva negra trossa (és a dir, pels meus [famosos] cabells negres) -molts són els trets que em distingeixen-; m'he salvat perquè al Týr del torb del llarg caramell amb talls (þremjar f.pl ‘talls, fils [d'espasa]’; þremja svell ’caramell de talls’ = espasa; el torb de la llarga espasa ‘la batalla’; el déu Týr de la batalla = el guerrer = el poeta, que parla en tercera persona) li estava destinada una vida més llarga, però [en canvi] a aquell arbre d'or (þollr ‘arbre’; seimr ‘or, riqueses’; seima þollr = l'arbre de l'or, és a dir, ‘l'home’, perquè, quan està dret sembla un arbre que, amb els seus joiells, sembla que tingui fruits d'or = l'home = el guerrer [que ha combatut amb mi] = Þorgrímr) li estava destinada la fi de la vida

skop·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
xot m, cornudet m (Val.), corneta f (Val.), mussolet m (Mall.) (ocell Otus scops)

skop·vísa <f. -vísu, -vísur. Gen. pl.: -vísna>:
poema burlesc, poema còmico-satíric

skop·yrði <n.pl -yrða>:
paraules f.pl de befa, paraules f.pl de burla
◊ ég hef hlýtt á háðsyrði Móabs og skopyrði Ammónsbúa sem lítilsvirtu þjóð mína og hreyktu sér yfir landi hennar: he sentit les burles de Moab i les befes dels ammonites que han desdenyat el meu poble i s'han escampat pel seu territori

< skor¹ <f. skorar, skorar>:
variant arcaica de → skor² “departament etc.”
◊ MCCC. fœdd jungfrú Ingibjǫrg, dóttir Hákonar konungs. Θ[άνατος] Bárðar kanziler, [ok] herra Snorra Ingimundarsonar, [ok] Odds Þorvarðarsonar. Brennd kona ór þýðversku [landi] á Norðnesi [sú er sagðiz vera dóttir Eiríks konungs Magnússonar ok heita Margrét] ok hálshǫggvinn bóandi hennar. Hernaðr Lok[u]lands í Suðreyjum. [Hann] drap Jón fóstbróður sinn ok konu hans ok sunu tvá ok ellefu skorar af karlmǫnnum ok sjau skorar af bǫrnum, en fjǫgur hundruð eru í skor, ok brenndi margar byggðir. Játvarðr Englakonungr stríddi á Skotland. Sén cometa víða bæði á Íslandi ok í Nóregi. Mannfall fyrir norðan land fyrir jól ok eptir ok fellu eigi færa en fimm hundruð. Skriða hljóp í Dýrafirði ok létuz sex menn: Any de MCCC. Nascuda la princesa Ingibjǫrg, filla del rei Hákon. Θ[άνατος] d'en Bárðr el canceller, i del senyor Snorri Ingimundarson i de l'Oddr Þorvarðarson. Cremada a Norðnes una dona de nació alemanya que havia dit que era filla del rei Eiríkr, fill del rei Magnús, i que es deia Margrét, i decapitat el seu marit. Guerra d'en Lauchlann (?) a les Illes Hèbrides. Hi va matar en Jón, el seu fóstbróðir, i la seva dona, i dos fills i 11 skorar d'homes i 7 skorar d'infants, i dins una skor n'hi ha 400, i va cremar diverses contrades. El rei Eduard d'Anglaterra va guerrejar contra Escòcia. Vist un cometa a molts d'indrets tant d'Islàndia com de Noruega. Pesta en el nord d'Islàndia abans i després de Nadal que hi ha matat no pas menys de cinc-centes [persones]. Una esllavissada s'ha estimbat al Dýrafjǫrðr i hi han mort sis persones

skor² <f. skorar, skorir>:
1. (í skóla og háskoladepartament m (part de facultat universitària i/o escola)
2. (400 af e-uquatre centenars m.pl, quatre centenes f.pl (400 unitats)
3. (í her Rómverjacohort f (desena part d'una legió, 600 homes)
4. (vik inn í klett eða kletta, klettaskorafesa f, fenedura f, clivella f (crivell, esquerda o escletxa de roca o penya)
◊ hann gat litið upp yfir sig í bergið að skor var því líkust sem höggvin væri með berghöggi: va poder veure que a la penya hi havia més amunt una fenedura que era just just com si l'hi haguessin tallada amb un uixol
◊ og í þessu stígur jötunninn upp í skoruna bjargsins þá sem Þorvaldur hafði séð, en öðrum fæti á flesin og varð hann eigi votskór. Og sá hann að til þess var þessi skor að jötunninn vildi eigi vaða. En í þessu kemur Þorvaldur að og hleypur inn undir hann en jötunninn breiðir frá sér lámana og ætlaði að taka Þorvald. En í því höggur Þorvaldur til hans og kom á mitt lærið jötunsins og tók af fótinn vinstra fyrir ofan kné en hinn hægra fyrir neðan kné og kom sverðið í sandinn niður: amb això, l'ètun va ficar un peu dins l'esquerda de la penya que en Þorvaldur havia vist i l'altre peu a la llosa i d'aquesta manera, les seves sabates no es varen mullar. I va veure que hi havia aquella esquerda allà perquè l'ètun no volia ficar-se en el gual. I amb això en Þorvaldur l'escomet corrent cap a dessota de l'ètun i aquest allarga les seves arpes volent capturar-hi en Þorvaldur i aquest, en aquell instant, li enverga un cop d'espasa i el fér a mitjan cuixa tallant-li la cama esquerra part damunt el genoll i la cama dreta part davall el genoll, i amb la força del cop, l'espasa es va clavar dins la sorra
◊ önnur ráð eru mér heyriligri til at leggja en þat faðir minn sé sveltr inni sem refr í skor eða melrakki í greni. Hefir mik svá dreymt, at hann muni skammt ófriðar missa: D'altres consells em resulten més apropiats per donar que el de deixar morir de fam mon pare dins la seva höll com una guineu dins una crivella o una guineu polar dins el seu cau. [A més a més,] he somniat que d'aquí a poc ell perdrà la guerra (? No acabo de copsar el sentit de la locució missa ófriðar)
◊ kann það oft verða að þeir menn lifa langan aldur er með orðum eru vegnir. En veit eg hvað þú munt þér ætla. Þú munt ætla þér átta menn og er það þó minna en það er þú vóst þá sjö í skorinni og fórst í festi ofan til þeirra. En yður frændum er svo háttað að þér viljið yður allt til ágætis gera. Nú mun eg eigi minna að gera en vera hjá þér til frásagnar. Skulum við nú og tveir einir eftir ríða því að eg sé að þú hefir svo til ætlað: sovint pot passar que aquells a qui hom ja ha matat de paraula, acaben tenint una llarga vida i sé perfectament què és el que et proposes: enfrontar-te a vuit homes, una empresa que, malgrat tot, és inferior a aquella en què vares matar set homes a l'escletxa entre les penyes, on hi vares baixar fins a ells amb una corda. Tu i els de la teva família teniu un tarannà tal que sempre voleu fer coses destacades. Ara almenys m'estaré al teu costat per poder contar després el que passi. Marxem ara a cavall i anem-los tu i jo tot sols al darrere a cavall, perquè veig que és així com ho havies planejat
♦ nú er genginn refur úr skorum: <LOC FIGla guineu ja ha sortit de l'escletxa entre les roques (produir-se un fet llargament esperat, com el de la guineu sortint finalment de l'esquerda on s'havia refugiat fugint dels caçadors que l'empaitaven i que els ha obligat a esperar que la fam li'n fés sortir. Cf. la frase seint er þó at tryggja slíkar konurnar sem þú ert, ok viltu nú brenna mik inni sem melrakka í greni ‘tanmateix, resulta difícil confiar en dones com tu: el que vols és cremar-me viu aquí dins com una guineu polar dins el seu cau’)
◊ Sturlaugr mælti: "Nú er genginn refr ór skorum. Skaltu nú drekka brullaup til hennar ok fara í skrúða minn inn besta. Mun hún hyggja ek sé, því at vit erum menn mjök líkir at öllu áliti": L'Sturlaugr va dir: "la guineu ja ha sortit de l'esquerda entre les roques. Ara cal que celebris les noces amb ella posant-te els meus millors abillaments; [d'aquesta manera] ella creurà que sóc jo, perquè tu i jo, físicament, ens assemblem molt
4. (skurðurentalla f, séc m (incisió de poca fondària feta per provar l'autenticitat d'una peça d'or o d'argent)
◊ Eyvindur orti drápu um alla Íslendinga en þeir launuðu svo að hver bóndi gaf honum skattpening. Sá stóð þrjá peninga silfurs vegna og hvítur í skor. En er silfrið kom fram á alþingi þá réðu menn það af að fá smiða til og skíra silfrið. Síðan var ger af feldardálkur en þar af var greitt smíðarkaupið. Þá stóð dálkurinn fimm tigu marka. Hann sendu þeir Eyvindi en Eyvindur lét höggva í sundur dálkinn og keypti sér bú með: l'Eyvindur va compondre una drápa en llaor de tots els islandesos i ells l'hi recompensaren fent que cada bóndi li donés una moneda en contribució o skattpeningur que havia de valer tant com tres monedes de plata pesada (entenc el concepte de vegið silfur en el sentit que la moneda que havien de pagar havia de tenir el pes de tres monedes d'argent) i blanca a l'entalla. I quan tot aquest argent es va haver dut a l'Alþingi, els assistents hi van decidir que contractarien uns orfebres perquè el purifiquessin i en fessin un afiblall de feldur o abric folrat de pell, després de quedar-se'n una part en paga per llur feina. Quan ho hagueren fet, l'afiblall encara valia cinquanta marcs d'argent. Varen enviar l'afiblall a l'Eyvindur però aquest el va fer trossejar i el va usar per comprar-se bestiar
♦ skapa skor: <LOC FIGposar condicions que solucionin un afer d'una manera definitiva
◊ það er vort erindi hingað að skapa skor og jafna ójafnað. Vér viljum gera yður tvo kosti. Annaðhvort að þér gangið hér frá fé yðru öllu því er þér hafið ranglega fengið og kaupið yður þann veg líf, eða þér verjið féið með karlmennsku meðan yður endist líf til: hem vingut aquí amb la intenció de solucionar de manera definitiva aquest afer i redreçar el que està tort. Us donarem dues opcions per triar: o bé lliureu tot el cabal que us heu fet vostre de manera il·lícita, rescatant d'aquesta manera les vostres vides, o el defenseu amb homenia mentre us quedi vida per fer-ho

skora <f. skoru, skorur. Gen. pl.: skora>:
1. (rispa, rák, raufentalla f, séc m (incisió, tall)
2. (klettaskorafesa f, fenedura f, clivella f (crivell, esquerda o escletxa de roca o penya)
3. (mjór og grunnur skurðurestria f (canal o solc relativament estret i no gaire profund)
4. (laut,lág[petita] depressió f, cóma f (en terreny)

skora¹ <skora ~ skorum | skoraði ~ skoruðum | skoraðe-ð>:
1. (gera skoru eða rispu í e-ðentallar una cosa, fer una entalla a una cosa (fer séc, incisió, mòssa, osca, tall o estria a una cosa)
◊ Ásbjǫrn Íllugason hjó til Þormóðar með sverðinu Níðingi, ok af hónum fótinn í ristarliðnum við fjǫrugrjótinu, ok skoraði mjǫk {á} annan. Þormóðr féll þá, var hann særðr banasárum, ok lá hann þar í fjǫrunni, ok var þó eigi dauðr; hann fékk síðan alla þjónustu: l'Ásbjǫrn Íllugason va ferir en Þormóðr amb l'espasa Níðingr, tallant-li la cama part damunt el turmell sobre els còdols i palets de la vorera de la mar i fent-li un bon tall (o: séc) a l'altra cama. Tot seguit, en Þórmóðr va caure, estava ferit de mort i va restar allà, estirat en terra a la vorera de la mar; i tanmateix, [i com que] encara no era pas mort, va rebre seguidament l'extrema unció
◊ því næst taka Grikkir þat ráð at sumir skulu hlífa sér ok ǫðrum, en sumir ganga at með boløxar ok skora fœtr á fílunum þar til, er þeir falla, ok svá þeir er þeim hǫfðu á baki setit: de seguida després, els grecs varen prendre la decisió que els uns es protegirien a si mateixos i a d'altres mentre que els altres atacarien els elefants amb destrals de fer llenya i els pegarien cops de destral a les potes fins que caurien i amb ells, els qui anaven dalt de llur esquena
♦ skora fönn fyrir sér: obrir-se un caminoi dins la neu
◊ eigi rann eg. Því fór eg aðra leið að eg þurfti eigi að skora fönn fyrir mér en nú mun eg eigi renna undan yður". Þorgeir stendur þá á brekkubrúninni en Butraldi skorar fönnina... no he fugit corrents perquè [en realitat] he agafat un altre camí perquè no em calgués anar obrint-me camí a través de la neu, i [creu-me si et dic que] ara no fugiré corrents de tu". En Þorgeir s'estava en aquells moments a dalt de tot de la carena del pendís, mentre en Butraldi l'anava pujant, obrint-s'hi camí per la neu
♦ skora að e-u: fer talls a una cosa
◊ sá atburðr varð um várit páskanótt, þar sem þeir váru í dýflizunni Sveinn ok Ástráðr. Þeir hǫfðu þá haft áðr náliga enga fœzlu, ok hǫfðu menn þá nýliga ekki komit til þeira; váru þeir máttlitlir bæði af máttleysi ok járnagangi, þvíat járnin skoruðu þá mjǫk at beini, er brann undir þeim: a la primavera, una nit de Pasqua, es va esdevenir aquest fet quan l'Sveinn i l'Ástráðr estaven tancats a una tàvega. Abans gairebé no havien rebut gens de menjar i feia temps que ningú havia anat a veure'ls. Es trobaven debilitats tant per la fam com pel fet d'anar engrillonats, perquè els ferros els encetaven molt la cama i els causaven una cremor a l'indret de sota allà on els tenien
♦ skora e-ð af: tallar una cosa
◊ síðan fór hann ok komst yfir sundit. Þá sá hann, at ormrinn hafði skriðit til vatns. Þar skorti eigi gull, ok allr viðr var þar sem á gull sæi, ok þar sá hann fagran sprota ok at þar hafði verit skorat af. Síðan ræðr hann til ok skorar af tvau hepti, ok nú ætlaði hann at hafa meira. Þá heyrði hann gný til ormsins, ok fleygir hann sér út á vatnit ok lagðist á sund. En er ormrinn kom aptr, hvæsti hann illsliga ok þóttist vita, at maðr hafði komit til byggða hans, ok reis á sporðinn. Hann saknaði þess, er á bruttu var, ok lagðist eptir honum, ok dró skjótt saman með þeim. Þá hét hann á inn helga Óláf konung, ok þá sá hann, at ormrinn lagðist í hring, sem hann sæi ekki, ok fór síðan til eyjarinnar, en Íslendingrinn komst á land, ok fann nú engan mann: després va partir i va travessar el braç d'aigua que el separava de l'illa. Aleshores va veure que el drac serpentiforme se n'havia anat llac endins. En aquell illot hi havia or a balquena i era com si tots els arbres estiguessin coberts d'or. Va reparar en un bell arbritxol del qual n'havien tallat un bocí. Es va posar a la feina i en va tallar un bocí prou llarg com per fer-ne dos mànecs de ganivet i ja tenia la intenció de tallar-ne més quan va sentir el terrabastall del drac [que tornava] i es va llançar de cap a l'aigua i es va posar a nedar. I quan el drac va haver tornat, va xiular d'una manera esfereïdora ja que li semblava saber que un home havia entrat en els seus estatges. Es va posar dret damunt la cua i va trobar a faltar el que l'islandès havia tallat i es va posar a empaitar-lo i aviat s'escurçà la distància entre empaitat i empaitador. Aleshores l'islandès va invocar l'ajut del rei Sant Olau i va veure que el drac començava a nedar fent cercles com si no el pogués veure a ell i finalment va tornar al seu illot. L'islandès va arribar a l'altra riba i no hi va trobar ningú
◊ lǫgðu þeir þá hendr á Órœkju ok kvaddi Sturla til Þorstein langabein at meiða hann. Þeir skoruðu af spjótskapti ok gerðu af hæl; bað Sturla hann þar með ljósta út augun, en Þorsteinn lézk ekki kunna við þat: varen subjectar l'Órœkja amb les mans i l'Sturla va manar al Þorsteinn Cames-llargues que el ferís [per donar-li, així, turment]. Varen tallar un bocí d'asta de llança i en feren un punxó (?). l'Sturla li va ordenar que li buidés els ulls, però en Þorstein va declarar que no el sabia fer anar
♦ skora e-ð [í] sundur: xepar una cosa amb talls, badar a còpia de talls [esp. de destral]
◊ borgarmenn boða nú Grikkjum út af vegginum þau tíðendi at konungr þeira sé fallinn, en þeim bregðr eigi svá við þessa tíðindasǫgn sem opt kann verða, þá er menn missa hǫfðingja sinna at þeir felmti fyrir ótta sakir, heldr keppast þeir við at meirr at brjóta vegginn sem skjótast, ok skora hann í sundr með boløxum en gefa engi gaum háskanum er hekk yfir hǫfði þeim. Fá þeir nú brotit vegginn ok komast í borgina: de dalt de la muralla els habitants de la ciutat anuncien als grecs la notícia que llur rei ha caigut, però aquests, quan senten a dir aquesta notícia, no reaccionen com sovint és el cas quan els homes perden llur cabdill: que a causa de la por que senten els entra el pànic, sinó que competeixen entre ells encara més per veure qui aconseguirà derruir la murada al més aviat, badant-la a cops de destral i sense parar esment en el perill que penja sobre llurs caps. Aconsegueixen finalment obrir una bretxa a la muralla i entren dins la ciutat
◊ þeir Hrólfr ok Grímr hörfuðu ór fylkingunni ok börðust með miklu kappi, þar til er Hrólfr skoraði sundr mæki Gríms í miðju með Hreggviðarnaut: en Hrólfr i en Grímr sortiren de les formacions respectives i es varen batre amb gran abrivament fins que en Hrólfr va partir pel mig el mækir d'en Grímr amb un cop de la seva espasa Hreggviðarnaut
♦ skora manntal: fer recompte dels homes d'una tropa o host
◊ kom þá brátt saman lið mikið og réðu þeir til skipa og var þá skorað manntal og var nær fimmtán hundruðum manna. Fóru þeir með það lið og komu sunnudaginn í Körmt á Ögvaldsnes og gengu upp til bæjar með öllu liðinu og komu í þann tíma er lokið var guðspjalli, gengu þegar upp að kirkjunni og tóku Ásbjörn og var brotinn fjötur af honum: aleshores s'hi va aplegar ràpidament una gran host, la qual va fer cap als vaixells [per embarcar-s'hi] i allà en feren recompte i varen comptar uns mil cinc-cents homes. Es varen posar en marxa amb aquesta tropa i el diumenge varen arribar a [l'illa de] Körmt, a l'Ögvaldsnes, i pujaren fins a l'alqueria amb tota la host i hi arribaren en el moment en què havien acabat de llegir l'evangeli. Varen pujar sens dilació fins a l'església i hi agafaren l'Ásbjörn i li trencaren els grillons
◊ þá komu til þeirra synir Guðrúnar af Saltnesi, Jón kettlingur, Sigurður og Vilhjálmur. Þeir fóru upp úr Niðarósi til Orkadals, þá voru skoruð þar nær tuttugu hundruð manna, fóru svo til Upplanda og þá út um Þótn og Haðaland, þá á Hringaríki: aleshores se'ls hi afegiren els fills de la Guðrún de Saltnes: en Jón Gatet, en Sigurður i en Vilhjálmur. De Niðarós pujaren cap a l'Orkadalur on el recompte que hi feren va donar que ja eren gairebé dos mil homes. D'allà continuaren cap a les Terres Altes i d'allà passaren per Þótn i Haðaland i d'allà feren cap a Hringaríki
◊ um einn hest og einn skjöld voru tveir menn. Þá er skorað var liðið þá var nær þrettán hundruð manna: tocava a un cavall i un escut per cada dos homes. Quan feren recompte a la tropa, el nombre d'homes fou d'uns mil tres-cents
♦ skora mál við e-n:
◊ og nú er þau Haraldur jarl og dóttir hans Þyri spyrja til fara Gorms konungs og hans fyrirætlan, þá senda þau menn í móti honum og bjóða honum til veizlu virðilegrar, og það þiggur hann, og situr hann þar nú að málum sínum með vegsemd. Og er hann hefir upp borið sín örendi fyrir jarl, þá veitir hann þau annsvör, að hún skyldi sjálf fyrir ráða, "þvíað hún er miklu vitrari en eg." Og nú er konungur skorar þetta mál við hana sjálfa, þá svarar hún svo: i quan el iarl Haraldur i la seva filla Þyri, se n'assabentaren de la vinguda del rei Gormur i del propòsit d'aquesta visita seva, enviaren homes al seu encontre i el convidaren a un magnífic banquet i ell va acceptar la invitació i mentre seia allà amb gran honor, va anar exposant les seves intencions, i quan hagué acabat d'exposar el motiu de la seva vinguda al iarl, aquest li va donar la resposta que era sa filla la qui havia de decidir sobre aquell tema "per tal com ella és molt més entenimentada que jo". I quan el rei li va exposar aquesta qüestió a ella mateixa, ella li va respondre així...
2. (setja skilyrði & ákveða, tiltaka[im]posar una cosa com a condició, posar condicions (imposar circumstàncies limitatòries & fixar, determinar [com a condició])
◊ ok þess varnaði Þorgils eigi, at Hafliði gǫrði fé slíkt til sœmðar sér, sem hann vildi, en undan væri skilðar mannsektir allar ok goðorð ok staðfesta; ok stóð í því um helgina, at Hafliði vill einn ráða óskorat, ok þykkir þá beggja vinum vant á milli at ganga: i en Þorgils no rebutjava que en Hafliði fixés la indemnització que vulgués en esguard del seu honor, llevat de qualsevol mena de pena de bandejament, de pena que afectés un godonat o un dret d'estatge. Així s'estigué la cosa aquell dia de festa que en Hafliði volia decidir totsol i sense condicions i als amics de tots dos els semblava difícil d'intervenir-hi com a intermediaris
◊ urðu þar þær málalyktir, at Þorvaldr skyldi hafa sjalfdœmi; en menn allir lífs grið ok lima. Loptr skildi undan í fyrstu goðorð sítt ok staðfestu, ok lengr en þrjá vetr útan at vera; en Þorvaldr skoraði þat ímót, at Loptr skyldi þegar ganga á vald þeirra, ok Haraldr sonr Sæmundar, Guðlaugr, Ingibjǫrn, Ámundi, Andreas Þorsteinssynir: el plet que es tenien va acabar atorgant al Þorvaldr el dret a dictar-hi sentència tot sol però que es repectaria vida i membres a tots els homes; a més a més, en Loptr ja d'entrada va exceptuar de la sentència res que afectés el seu godonat i els seus estatges i que una pena de desterrament no seria superior als tres anys. A canvi, en Þorvaldr va exigir que en Loptr es lliurés immediatament a llur poder, i amb ell en Haraldr, el fill d'en Sæmundr, en Guðlaugr, l'Ingibjǫrn, l'Ámundi i l'Andreas, els fills d'en Þorsteinn
◊ biskup fór nú á milli, ok bauð Órœkja í hans dóm ǫll málin óskoruð; en Gizurr bauð í dóm Hákonar konungs ǫll mál, ok utanferð sína þegar um sumarit, ok gengu við þat aptr gíslarnir: el bisbe hi va intervenir i l'Órœkja va oferir de sotmetre a la decisió del bisbe, sense cap mena de reserva ni condició, totes les qüestions del plet mentre que en Gizurr va oferir de sotmetre tot el plet al judici del rei Hákon i de viatjar de seguida a Noruega aquell mateix estiu i amb aquesta oferta els hostatges se'n tornaren [cadascun amb els seus]
◊ gengu þeir Sturla þá til Órœkju ok var talat um sættir. Ok var á þat sætzk, sem Órœkja bauð, at biskup einn skyldi gøra um ǫll óskoruð mál. Þessi sætt játar Gizurr: aleshores l'Sturla i els seus anaren a veure l'Órœkja i parlaren d'arribar a un acord. I convingueren el que l'Órœkja proposava: que el bisbe tot sol decidís, sense condicions ni limitacions, en totes les qüestions d'aquell litigi. En Gizurr acceptà aquest acord
◊ var þat þá ráðs tekit, at Bǫðvarr reið norðr; ok var áðr skorat, at hverjum [kostum] Þórðr vildi ganga: aleshores es va prendre la decisió que en Bǫðvarr partiria a cavall cap al nord, i abans de la partida es van concertar les condicions que en Þórðr estaria disposat a acceptar
3. <ESPORTmarcar una cosa (cosa = gol)
♦ skora mark: fer (o: marcar) un gol
◊ skora tvö ~ þrjú ~ fjögur mörk: fer dos ~ tres ~ quatre gols
♦ skora úr vítaspyrnu: fer (o: marcar) un gol de penal, transformar un penal [en gol]
♦ skora jöfnunarmark úr vítaspyrnu: fer el gol de l'empat amb un penal

skora² <skora ~ skorum | skoraði ~ skoruðum | skoraðá e-n til e-s>:
1. (hvetja, biðja kappsamlega umrequerir una cosa d'algú, instar algú a una cosa (comminar)
◊ það er sagt að um vorið kemur sá maður til Þorgils er Ketill hét og skorar á hann til viðtöku og ásjá. Hann var vestfirskur og sekur. Þorgils mælti: „Þú munt verða fátt undir höfuð að leggja ef eg skal við þér taka": conten que un dia de primavera va arribar un home que nomia Ketill a cal Þorgils i li va demanar amb insistència que l'acollís i l'ajudés. Procedia dels fiords de ponent i havia estat declarat culpable a dreta llei. En Þorgils li va dir: "Si vols que t'aculli a casa meva, poques coses podràs deixar de fer de les que et mani"
◊ er þetta fólk væri undir minni stjórn, skyldi ég ekki vera lengi að reka Abímelek burt. Ég mundi skora á (וַיֹּאמֶרAbímelek: "Fylktu (רַבֶּהog gakktu fram!": si aquesta gent estigués a les meves ordres, no trigaria pas a fer fugir l'Abimèlec. Requeriria a l'Abimèlec: "Posa't en ordre de batalla i avança!"
◊ skoraði hann þá enn af nýju á Þorgils til liðveizlu fyrir hǫnd Þorvarðs: va instar un cop més en Þorgils perquè prestés ajut al Þorvarðr
◊ eptir þessa atburði for Þorvaldr til fundar við Hrafn, ok skoraði á hann til viðtǫku; þvíat hann var þá félauss ok ráðstafalauss; en Hrafn var góðr viðtakna við mǫnnum, ok skyldr at frændsemi Þorvaldi, manni firnari en næsta-brœðri. Hrafn tók við Þorvaldi vel, ok hafði með sér nǫkkura vetr, ok var til hans sem hann væri hans son eða bróðir: després d'aquest esdeveniment, en Þorvaldr anà a veure en Hrafn instant-lo que l'acollís perquè no tenia ni llar ni cabal. I com que en Hrafn era hospitalari amb la gent i parent de prop d'en Þorvaldr, ja que eren cosins bons, en Hrafn va acollir en Þorvaldr a ca seva i l'hi va tenir uns quants anys i en Þorvaldr era per ell talment un fill o un germà
◊ ok er Þorgils vissi, at þar váru sumir menn vápnlausir komnir, þá skoraði hann á Geir inn auðga, at hann mundi ór ráða við hann um vápn, ok fara sjálfr með honum: quan en Þorgils va saber que alguns dels homes que hi havien arribat anaven desarmats, va instar en Geirr el ric que li remeiés la seva falta d'armes (cf. Baetke 1987:469 ráða ór ‘einen Ausweg (aus einer Schwierigkeit) finden’. Interpreto el passatge, doncs, en el sentit que en Þorgils demana al Geirr que l'ajudi pagant l'adquisició o fabricació de les armes necessàries perquè tots els seus partidaris vagin armats) i que l'hi acompanyés
♦ skora á e-n að <+ inf.>instar algú a <+ inf.
◊ var skorað á þá að þeir gæfust upp: foren comminats a rendir-se
♦ skora á yfirvöld að <+ inf.>instar les autoritats a <+ inf.>
2. (storkareptar algú (desafiar) (áskorun)
♦ skora [e-n] á e-ð: reptar [algú] a..., desafiar algú a...
♦ skora e-n á hólm: desafiar algú a un duel
♦ skora á örlögin: desafiar el destí (storka örlögunum; ögra örlögunum)
♦ skora á e-n til hólmgöngu: <LOC HISTreptar algú a una hólmganga
♦ skora e-m (o: e-n) á hólmgöngu: <LOC HISTreptar algú a una hólmganga

skorar·formaður <m. -formanns, -formenn>:
cap m de departament (de departament universitari)

skorast <skorast ~ skorumst | skoraðist ~ skoruðumst | skorastundan e-u>:
refusar una cosa, declinar una cosa
◊ "forsending má það heita herra," segir Gestur, "en eigi mun eg undan skorast ef þér búið ferð mína eftir því sem þér vitið mér á liggja": "Senyor", li va dir en Gestur, "es pot dir que és una missió ben perillosa, però no l'eludiré pas si vós aparelleu la meva expedició segons el que vós sabeu que m'hi espera"
♦ skorast undan [því] að <+ inf.>evitar de <+ inf.>, refusar [de] <+ inf.>, declinar <+ inf.> (p.e., acceptar una oferta de càrrec)
◊ og er Edóm skoraðist undan að leyfa Ísrael yfirför um land sitt, þá sneri Ísrael af leið frá honum: i quan Edom va refusar de permetre a Israel el pas pel seu territori, Israel va haver de fer voltera
♦ sættin skorask í sundr: l'arranjament no es du a terme, no s'arriba a l'acord
◊ fara nú sendimenn norðr, ok segja þessi svǫr Órœkju. Ormr vill eigi ok svá sættask, at Gizurr væri eigi við. Skorask með því móti sundr sættin: aleshores els missatgers es dirigiren al nord per transmetre-hi aquestes respostes de l'Órœkja; l'Ormr tampoc no va voler acceptar l'arranjament ofert en aquests termes, ja que en Gizurr no hi participaria i, d'aquesta manera, l'arranjament no es va arribar a dur a terme

skor·bíldur <m. -bílds, -bíldar. Dat. sg.: -bíldi o: -bíld>:
<HISTskorbíldur m, tipus de destral emprada per a fer una senya als arbres que hom havia de tallar
♦ skorbíldar ganga í fé e-s: <LOC FIGel bestiar i el cabal d'algú minven
◊ margir menn mæltu það að nokkuð mundu ganga skorbíldar í fé Höskulds ef hann skyldi vandlega út gjalda móðurarf hans: eren molts els qui deien que el cabal d'en Höskuldur minvaria força si hagués de pagar al seu germà la part de l'herència de sa mare que era d'aquest darrer

skor·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<ZOOLinsecte m
♦ fullvaxta skordýrimago m, [insecte] adult m

skordýra·bit <n. -bits, -bit>:
picada f d'insecte

skordýra·eitur <n. -eitur, no comptable>:
(skordýraeyðir, efni sem drepur skordýrinsecticida f (verí per a insectes)

skordýra·fræði <f. -fræði, no comptable>:
entomologia f

skordýrafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
entomològic -a

skordýra·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
entomòleg m, entomòloga f

skordýra·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
picada f d'insecte

skorða <f. skorðu, skorður. Gen. pl.: skorða o: skorðna>:
<NÀUTescora f
♦ allt var í sömu skorðum: <LOC FIGtot estava exactament igual, no havien tocat ni canviat res
♦ falla í sömu skorður og fyrr: <LOC FIGtornar [a estar] com era abans
♦ fara úr skorðum: <LOC FIGdesmanegar-se, sortir de mare, degenerar, sortir de botador (Mall.)
♦ ganga úr skorðum: (raskast, fara úr lagidesmanegar-se, desballestar-se, petar (sortir de polleguera, trastornar-se)
♦ reisa (o: setja) skorður við e-u: <LOC FIGposar fre (o: fi) a una cosa, aturar una cosa
♦ setja e-u skorður: posar (o: imposar; o: introduir) restriccions a una cosa
♦ setja e-m þröngar skorður: <LOC FIGtenir algú [ben] a ratlla, fermar curt -a algú (Mall.)
♦ setja e-ð úr skorðum: <LOC FIGdesbaratar una cosa
♦ setja skorður undir skip: <LOC NÀUTescorar un vaixell, fixar un vaixell amb escores, aguantar dret un vaixell amb escores
♦ vera í föstum skorðum: <LOC FIGésser fix -a i inamovible, ésser immutable

skorða <skorða ~ skorðum | skorðaði ~ skorðuðum | skorðaðe-ð>:
1. <MARescorar una cosa
♦ skora skip: <MARescorar un vaixell, posar escores a un vaixell perquè s'aguanti dret
◊ "vargynior vǫ́ro þær, ǀ enn varla konor, ǁ sceldo scip mitt, ǀ er ec scorðat hafðac, ǁ œgðo mér iárnlurki, ǀ enn elto Þiálfa. ǁ Hvat vanntu meðan, Hárbarðr?": a penes eren dones: llobes eren! Feren estelles del meu vaixell, que jo havia subjectat amb escores, a mi em van amenaçar amb claves de ferro i encalçaren en Þjálfi [per arruixar-lo]. I tu, què feies tu mentrestant, Hárbarðr?
2. (festa, styðjacol·locar una cosa (subjectant-la de tal manera pels seus costats que no pugui caure o moure's)

skorið:
supí de → skera “tallar”

skorinn, skorin, skorið <adj.>:
1. <GENtallat -ada
◊ Þorbjörn þyna vaknaði við mælgi þeirra og hljóp upp þegar og til hurðar þeirrar er var fyrir skálanum og sá út um glugg einn er á var skorinn hurðunni að fornum sið og kenndi Austmennina að þeir voru komnir í virkið og gekk inn aftur: en Þorbjörn Prim es va despertar quan va sentir llurs veus i, llevant-se immediatament, va córrer cap a la porta de la part del frontis de l'skáli i va mirar pel finestrell que, com se solia fer per antic, s'havia tallat a la porta, i va reconèixer que els noruecs ja havien entrat dins la fortalesa. Tot seguit se'n tornà enrere
♦ eittvað er af skornum skammti: <LOC FIGuna cosa va escassa, hi ha escassetat d'una cosa
♦ til þess voru refirnir skornir: <LOC FIGprecisament per això estem jugant aquest joc, precisament d'això va la cosa (precisament d'això es tracta, precisament d'això va la cosa)
2. (útskorinnentallat -ada en fusta (gravat, esculpit en fusta)
◊ Ólafur konungur hafði það skip er kallað var Karlhöfði. Þar var á framstafni skorið konungshöfuð. Hann sjálfur hafði það skorið. Það höfuð var lengi síðan haft í Noregi á skipum þeim er höfðingjar stýrðu: el rei Olau tenia el vaixell que es deia Karlhöfði, ço és, Cap d'Home. A la proa hi havia esculpit el cap del rei. Ell mateix l'havia entallat. A partir de llavors i durant molt de temps, a Noruega es posava aquest cap als vaixells governats per höfðingjar

skorðaður, skorðuð, skorðað <adj.>:
fermament fixat -ada

skorin·orðinn, -orðin, -orðið <adj.>:
que parla amb franquesa, que parla clarament i francament
♦ skýrt og skorinort: <LOCsense ambages, clar i català

skor·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
insecte m

skorningur <m. skornings, skorningar>:
1. (lækjarskorningurglera f (rec de torrent o rierol, llit estret i no gaire profund de torrent o rierol)
2. (þúfuskorningurconcavitat f [entre dos tossals] (pas entre dos tossals no gaire elevats)
3. (mjótt og þröngt far eftir hjólrodera f, ginya f (Bal.) (rastre que deixa el pas de la roda d'un vehicle, carrilada, carrerany)
4. (mjór og þröngur vegurcorriol m, caminoi m (Bal.) (camí estret i fressat)

skorpa <f. skorpu, skorpur. Gen. pl.: skorpna o: skorpa>:
1. (brauðskorpacrosta f (de pa)
♦ skorpa á brauði: crosta del pa (brauðskorpa)
2. (jarðskorpaescorça f (terrestre)
3. (átak, snörp átakslotapanxada f [de feina], esdernec m [de feina] f, esprint m (esforç de durada curta però molt intens, tongada intensa)
4. (vinnutilþrif sem standa nokkra stundtemporada f, tongada f (feina que es fa de manera intensa [en una mateixa cosa] unes hores, unes setmanes o uns mesos)
♦ í skorpum: a batzegades, de manera intermitent, intermitentment, amb discontinuïtat, a tongades, a ràfegues, a ratxes
♦ vinna í skorpum: treballar a tongades, treballar en treball de temporada

skorpinn, skorpin, skorpið <adj.>:
1. (þurr og harðursec -a i arrugat -ada (rígid, contret o encongit i arrugat per haver-se assecat o tornat vell, p.e., un objecte fet de cuir)
◊ í því sá hann, hvar kerling ein stór óð út at honum ok var í skorpnum skinnstakki. Hann var síðr í fyrir en stuttr á bak Hún var stórskorin mjök ok heldr grepplig í ásjónu ok gekk at honum ok greip hann ór sjónum ok mælti: "Viltu þiggja líf af mér, Þorsteinn?": amb això va veure que una vella, de gran estatura, entrava dins l'aigua i es dirigia cap a ell. Duia un gipó de cuiro ressec i arrugat que pel davant era llarg i curt pel darrere. Era una dona enorme i força lletja de cara. Va anar fins allà on ell era i, agafant-lo, el va treure de dins la mar i li va dir: “Þorsteinn, vols deure'm la vida?”
♦ oft koma skilin orð úr skorpnum belg: <LOC FIGd'un bot arrugat sovint en surten paraules judicioses (de la boca arrugada d'un vell sovint en solen sortir paraules assenyades)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)
2. (hrukkótturencongit -ida i arrugat -ada (de pell arrugada per l'edat)
◊ skorpnar kerlingar, skorpnir öldungar: velles [encongides i] arrugades, vells [encongits i] arrugats (skorpinskinna)

skorpna <skorpna ~ skorpnum | skorpnaði ~ skorpnuðum | skorpnað>:
1. (herpast, verða skorpinn, skreppa samanencongir-se i arrugar-se (assecar-se i contreure's una cosa, p.e., cuir, durant o a causa d'un procés d'assecament i/o envelliment)
◊ frækornin liggja skorpnuð (ˌʕāβəˈʃū, עָבְשׁוּ) undir moldarkökkunum, forðabúrin eru eydd, kornhlöðurnar niðurrifnar, því að kornið er uppskrælnað (hoˈβīʃ, הֹבִישׁ) Ó, hversu skepnurnar stynja, nautahjarðirnar rása ærðar (nāˈβoχū, נָבֹכוּ), af því að þær hafa engan haga, sauðahjarðirnar þola og nauð: les llavors s'han assecat sota els terrossos; els graners són buits, els magatzems s'han esbucat, car no hi ha gens de gra. Oh! com gemeguen els animals! Els ramats de bous estan consternats per tal com no tenen pastures i els ramats de bens també pateixen destret
◊ líkami minn er þakinn ormum og moldarskánum, húð mín skorpnar (rāˈɣaʕ, רָגַע) og rifnar upp aftur (wa-i̯ʝimmāˈʔēs, וַיִּמָּאֵס)el meu cos és cobert de cucs i una crosta de terra, la meva pell [es resseca i] s'arruga i es recrivella
◊ þú skalt smyrja galli fisksins í augu hans. Lyfið mun láta himnurnar á augunum skorpna (διατρίβω, καὶ δηχθεὶς διατρίψει?) og flagna af og faðir þinn mun fá sjónina aftur og geta séð ljósið: unta-li els ulls amb el fel del peix i el remei farà que els tels blancs dels ulls s'encogeixin (o: s'assequin i contreguin) i li cauran dels ulls com escates. Ton pare recobrarà la vista i podrà veure la llum
◊ og er þeir heyra þetta kasta þeir hrífunum og hlaupa til klæða sinna. Og er þeir skyldu taka skóna höfðu þeir skorpnað í skininu. Þeir stigu í ofan sem skjótast svo að þegar gekk skinnið af hælunum. Og er þeir komu heim voru skórnir fullir af blóði: i quan varen sentir-ho, van llançar llurs rampins i corregueren allà on havien deixat llur roba. I quan intentaren posar-se les botes, el cuiro se n'hagué ressecat i encongit. Se les varen posar empenyent els peus amb tanta de força que feren passar per ui el cuiro dels talons i quan varen arribar a cases, llurs botes eren plenes de sang
◊ Hjalti spurði Kára hvar Njáll mundi undir liggja en Kári vísaði þeim til og var þar mikilli ösku af að moka. Þar fundu þeir undir húðina og var sem hún væri skorpnuð við eld. Þeir tóku upp húðina og voru þau bæði óbrunnin undir. Allir lofuðu guð fyrir það og þótti stór jartegn í vera. Síðan var tekinn sveinninn er legið hafði í millum þeirra og var af honum brunninn fingurinn einn er hann hafði rétt upp undan húðinni. Njáll var út borinn og svo Bergþóra. Síðan gengu til allir menn að sjá líkami þeirra: en Hjalti va demanar al Kári on devia ésser en Njáll sota les restes de la casa cremada i en Kári li va indicar el lloc. Varen llevar-ne una gran quantitat de cendra i dessota hi trobaren la pell i era com si s'hagués neulit amb el foc. Varen aixecar la pell. Davall, hi havia en Njáll i la Berg-Þóra i els cossos no estaven cremats. Tots varen lloar Déu per aquell fet i ho consideraren un gran miracle. Després, varen aixecar el vailet que s'havia ajagut entre tots dos, només tenia cremat el dit que havia tret fora de la pell. Varen treure a fora en Njáll i [després] la Berg-Þóra i després, tots hi anaren a veure llurs cossos
♦ [það] skorpnar að e-m: <loc. impers.algú comença trobar-se en un gran destret o a patir gran fretura
◊ mér er sagt, at þar sé hallæri mikit með yðr Gautum. Berr þat mjök til, að Gautland er óvítt ok lítit aftektum, en mannfjöldi mikill. Þér fæðið jafnan mikinn her á yðrum kostnaði ok eruð örlátir ok góðir af yðru, meðan til er. Nú þykkjumst ek vita, at þér mun þykkja mjök at skorpna, ok munu þér því hafa heiman farit, at yðr mun þykkja illt at þola sult ok harðrétti: m'han dit, gautes, que en el vostre país hi ha una gran carestia. S'esdevé que el Gautland és un territori poc vast i de migrats recursos, però en canvi, té una gran població. Manteniu permanentment, i a compte vostre, un gran exèrcit. Sou generosos i despresos amb ço vostre mentre n'hi ha. Ara, tanmateix, crec saber que heu començat a trobar-vos en una gran estretor i que deveu haver abandonat el vostre país perquè us deu semblar mal de fer patir fam i penalitats
2. (brauðassecar-se, tornar sec (pa)

skorpu·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
<MEDcirrosi f [hepàtica]

skorta <skortir | skorti | skort. Verb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
mancar, faltar
◊ eigi skorti matvæli: els queviures no escassejaven pas, els queviures no mancaven pas
♦ mig skortir e-ð: em manca una cosa
♦ það sem á skorti, var...: el que mancava era...

skor·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
hemípter m
♦ skortítur <f.pl -íta>[ordre m dels] hemípters m.pl

skortur <m. skorts, no comptable>:
manca f
♦ skortur á e-u: la manca de...
♦ búa (o: lifa) við skort [á e-u]: : patir privacions [d'una cosa]
♦ vegna skorts á e-u: per manca de...

skoru·þörungar <m.pl -þörunga>:
dinofícies f.pl (dinoflagel·lats Dinophyceae)

skoska <f. skosku, pl. no hab.>:
escocès m (llengua cèltica & dialecte anglès)

skoskur, skosk, skoskt <adj.>:
escocès -esa
♦ skoskt viskí: whisky escocès

skot <n. skots, skot>:
1. (af byssu & bogitret m, tir m (disparament d'arma de foc ~ d'arc & projectil disparat & en soroll que fa en disparar-se)
◊ skjóta þrjá fugla í einu skoti: matar tres ocells d'un sol tret
♦ drepa e-n með skoti: matar algú d'un tret
♦ eins og skot: <loc. adv.> com una fletxa
♦ skot úr byssu: un tret de pistola
♦ skot reið af, það reið af skot: va sonar un tret, es va sentir un tret
2. (útskotracó m (de cambra, de sala etc.)
3. (skúmaskotracó fosc [i apartat] (esp. idoni per passar-hi desapercebut)
4. (málskotapel·lació f (a instància superior)
5. (mjór gangur milli þils og veggjarcorredor estret (espai estret situat entre la paret de la casa i l'empostissat o paret d'una cambra interior)
◊ þá tók Egill vopn sín og klæði og reið heim til Borgar um kveldið, og þegar hann hafði af baki stigið, gekk hann inn og í skot, er var um eldahúsið, en dyr voru fram úr skotinu að setum innanverðum: aleshores l'Egill va agafar la seva roba i al vespre va tornar a cavall a Borg. Tan bon punt va desmuntar del cavall, va córrer cap a dins la casa i es va ficar pel corredor estret situat a tocar de la sala-dormitori; una porta duia d'aquell corredor als seients de l'interior [on la gent seia i dormia]
♦ ekki er skot til hans: <LOC FIGla vàlua d'algú no és gaire gran
◊ ekki skal þann hinn digra mann konung kalla hér í minni hirð og er til hans miklu minna skot en margir láta yfir og mun þér svo þykja ef eg segi þér að sú mægð megi eigi makleg vera því að eg em hinn tíundi konungur að Uppsölum, svo að hver hefir eftir annan tekið vorra frænda og verið einvaldskonungur yfir Svíaveldi og yfir mörgum öðrum stórum löndum og verið allir yfirkonungar annarra konunga á Norðurlöndum: val més que no es digui ‘rei’ a aquest gras aquí, a la meva hirð (“guàrdia personal”): la vàlua d'aqueix home és molt inferior al que molts pretenen; a tu també t'ho semblarà si et dic que aquest parentiu polític [amb ell, que tu proposes,] no em pot escaure, car jo sóc el desè rei d'Upsala de manera que cadascun dels meus parents ha pres la successió del seu antecessor i ha estat sobirà únic de tota Suècia i de molts d'altres països, de manera que tots ells i jo hem estat reis sobirans de tots els altres reis dels Països Norrens

Skota·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f d'Escòcia
♦ María Stúart Skotadrottning: Maria Stuart, reina d'Escòcia

skotald <n. skotalds, skotöld>:
calaix m

skota·pils <n. -pils, -pils>:
quilt (o: kilt) m, falda escocesa

skota·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
acudit m d'escocesos

skota·skuld <f. -skuldar, no comptable>:
(ógreidd skuld, vanskilaskulddeute impagat o de pagament insegur
♦ e-m verður ekki skotaskuld úr því að <+ inf.><LOC FIGa algú no li representa cap dificultat [de] <+ inf.>, a algú li és bufar i fer ampolles <+ inf.>

skot·bardagi <m. -bardaga, -bardagar>:
tiroteig m, intercanvi m de trets

skot·eldur <m. -elds, -eldar>:
1. <HISTfoc grec
2. skoteldar <m.pl -elda>: (flugeldarfocs m.pl d'artifici (coets)

skot·fimi <f. -fimi, no comptable>:
1. <GENprecisió f de tir, bona punteria
2. <ESPORTtir m [esportiu]
♦ skotfimi á ólympíuleikunum: tir olímpic

skot·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
d'alta precisió de tir, de tir precís (tirador de bona punteria)
♦ skotfimur maður: un bon tirador, tirador de gran precisió de tir, expert tirador

skot·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix arquer (peix Toxotes jaculator)

skot·fræði <f. -fræði, no comptable>:
balística f

skot·færi <n. -færis, -færi>:
1. (skotmálabast m de tir (distància efectiva de dispar)
◊ síðan hlaupa þeir á skip og róa eftir þeim og falla fast við árar. Þeir geta að líta að þau eru komin langt inn á sund og sækja nú hvorirtveggja fast róðurinn. Rennir það skipið meira sem mennirnir voru fleiri á og leggst svo nærri um síðir að þá er Börkur kominn í skotfæri er þau eru komin að landi: després varen córrer cap al vaixell i es posaren a perseguir-los remant amb briu. Pogueren veure que ells ja es trobaven ben endins en el freu i llavors, tant els uns com els altres redoblaren els esforços als rems, però corria més el vaixell en el qual hi havia més remers i al final es va apropar tant a l'altre que en Börkur ja era a la distància d'un tir d'arc, que ells dos van arribar a terra
◊ hinir sjá það og snúa þegar að þeim. Gunnar bendir upp bogann og tekur örvarnar og steypir niður fyrir sig og skýtur þegar er þeir komu í skotfæri. Særði Gunnar við það mjög marga menn en drap suma: aquells ho varen veure i immediatament els envestiren. En Gunnar va fixar la corda al seu arc, va agafar les fletxes, les va escampar davant seu i les va començar a disparar tan bon punt els altres se li posaren a tir. Fent això en Gunnar en va ferir moltíssims i en va matar alguns
◊ "sækjum við nú eftir þeim," segir Kolskeggur, "og tak þú bogann og örvarnar og munt þú komast í skotfæri við Þorgeir Starkaðarson": “Perseguim-los!”, va dir en Kolskeggur, “agafa l'arc i les fletxes: en Þorgeir Starkaðarson se't deurà posar a tir [en algun moment]”
◊ Guðleifur leitar nú Galdra-Héðins og finnur hann á heiðinni og eltir hann ofan að Kerlingardalsá og komst í skotfæri við hann og skýtur til hans spjóti og í gegnum hann: aleshores en Guðleifur es va posar a cercar en Héðinn el Mag i el va trobar a l'altiplà. El va empaitar fins al riu de Kerlingardalsá i allà el va tenir a tir. Li va disparar la seva llança i el va travessar
♦ vera í skotfæri: estar a tir (de dispar d'arma llancívola & d'arma de foc & d'artilleria)
2. <(fallbyssacanó m  (peça d'artilleria)
3. skotfæri <n.pl -færa>: (skotföngmunicions f.pl i pertrets m.pl  (material per a disparar)

skot·garður <m. -garðs, -garðar>:
<MILreducte m, fortificació f (alemany Schanze)
◊ eins og siður var til, stóð kastalinn efst uppi á draganum og hin háreistu íbúðarhús í bænum hnipruðu sig að fótum hans, eins og til að leita sér skjóls og verndar. Á draganum voru víggirðingar á öllum þeim stöðum, er aðgengilegir voru, skotgarðarnir og turnarnir voru í ágætu standi og vel skipaðir að liði og skotfærum, þeim beztu, er til voru á því breytingar-tímabili, því um þær mundir voru menn teknir að nota fallbyssur jafnhliða hinum gömlu hernaðartólum, og liðsveitirnar voru þanning búnar að vopnum, að sumir höfðu krossboga en aðrir byssuhólka: el castell, com era habitual, es dreçava en el punt més alt del morrot, i les altes cases de la vila s'arraulien als seus peus, com cercant-hi el seu aixopluc i protecció. Tot el morrot estava fortificat a tots els punts pels quals fos accessible: les cortines (interpreto aquí el mot skotgarður en el sentit de cortina, llenç de muralla comprès entres dues torres de castell i tradueixo en conseqüència) i les torres es trobaven en un estat excel·lent i ben fornides amb guarnició i peces d'artilleria -les millors que hi havia en aquell període de grans canvis-, car en aquella època els homes estaven començant a emprar els canons al costat dels antics ginys de guerra, i els destacaments anaven armats de tal manera que alguns hi duien ballestes i d'altres arcabussos

skotgrafa·hernaður <m. -hernaðar, no comptable>:
<MIL & FIGguerra f de trinxeres

skotgrafa·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f de trinxeres

skot·gröf <f. -grafar, -grafir>:
trinxera f

skot·heldur, -held, -helt <adj.>:
a prova de bales, antibales
♦ skothelt vestiarmilla antibales

skot·hending <f. -hendingar, -hendingar>:
<LITERskothending f, prorrima ‘intercalada’ (segons el norrenista Klaus von See, el terme deriva del verb skjóta inn “intercalar, interposar; incloure, insertar”), també prorrima interior assonant o prorrima curta (em demano si el motskothending no és pas una forma sorgida de *sko[r]thending). Es tracta d'un tipus de rima interior en el qual només hi rimen les consonants o la consonant que segueixin o que segueixi IMMEDIATAMENT un ictus o síl·laba accentuada. Se solia emprar a les estrofes compostes en metre dróttkvætt i, més concretament, als versos senars (p.e., 1, 3, 5 i 7) de cada estrofa, alternant amb l'aðalhending o prorrima interior consonant dels versos parells. A tall d'exemple: En el cinquè vers foldar rauð ok feldi ǀ Freyr í manna dreyra ǁ sverð, vas sigr of orðinn, ǀ seggi mækis eggiar ‘el Freyr del camp d'espases (= el Freyr dels escuts = el guerrer) va envermellir el tall de l'espasa en la sang dels homes i abaté els [prous] guerrers. S'obtingué la victòria’, de la segona estrofa de la Gráfeldardrápa de l'escalda Glúmr Geirason, composta vers el 970, el mot foldar hi rima amb el mot feldi amb skothending o prorrima interior assonant, mentre que en el vers sisè, Freyr hi rima amb dreyra amb aðalhending o prorrima interior consonant, i el mateix s'esdevé en el vers setè, on el mot sve hi rima amb el mot oinn també amb prorrima interior assonant, mentre que en el vers vuitè, la rima entre seggi i eggiar hi és prorrima interior consonant

skot·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)>:
1. (kúlnaregndescàrrega f [de trets] (foc granejat de fuselleria o artilleria: canonades, salves de metralladora, d'artilleria, de fuselleria, pluja de bales etc. &, a l'Edat mitjana, pluja de projectils: fletxes i/o llances)
◊ nú slær í orrostu harða, ok er fyrst skothríð. Ok nú koma fyrir Guðrúnu tíðendin. Ok er hon heyrir þetta, verðr hon við gneip ok kastar af sér skikkjunni. Eptir þat gekk hon út ok heilsaði þeim, er komnir váru, ok kyssti brœðr sína ok sýndi þeim ást. Ok þessi var þeira kveðja in síðasta: aleshores va esclatar una dura batalla i la va encetar una pluja de fletxes. La notícia arribà llavors a les orelles de la Guðrún. I quan ho va sentir, es va corroçar (o: n'estigué molt consirosa) i es va llevar, d'una revolada, la seva skikkja -el seu mantell sense mànegues-. Després d'això, va sortir a fora i saludà els qui acabaven d'arribar, besà els seus germans i els mostrà el seu amor i aquesta fou la darrera salutació que es feren (per a més detalls sobre el significat de l'adjectiu gneipr, remeto a l'entrada gneipur)
◊ ég heyrði yfir höfði mér einskonar snark, eða smelli, sem urðu stundum svo hvellir, að þeir líktust stöðugri skothríð. Þetta var stórfelld rigning, sem dundi á yfirborðinu. Var þetta, með öðru fleira merki þess, hve glögt hljóð heyrist gegnum vatn. Mér flaug í hug sem snöggvast, að nú mundi ég verða holdvotur í rigningunni. En svo hló ég að sjálfum mér. Ég hafði gleymt því í svipinn, að ég var staddur niðri í vatni í vatnsheldum kafarafötum: vaig sentir una mena de crepitació o espetegament damunt el meu cap, un soroll que de vegades es redoblava de tal manera que s'assemblava a una mena de descàrrega de fuselleria. Es tractava d'una pluja forta que queia violentament a la superfície de les ones. Aquesta era un indicatiu, juntament amb molts més, de la claredat amb què els sons es transmeten a través de l'aigua. Instintivament em va venir el pensament que sota aquella pluja quedaria xop! No vaig poder estar-me'n de riure-me'n de mi mateix. Havia oblidat en aquells precisos moments que em trobava sota la superfície de l'aigua vestit amb una escafandra estanca
skothríðin jókst ákaft; en kúlurnar lentu í sjónum og hittu ekki Sæfarann. Okkur furðaði á því að Númi kom ekki upp. Var þó skothriðin orðin allhættuleg Sæfaranum, því herskipið var komið mjög nærri okkur: la violència del canoneig va augmentar, però les bales dels canons queien a la mar sense endevinar el Nàutilus. Ens estranyava que en Nemo no pugés a la plataforma de coberta. Les salves dels canons havien tornat molt perilloses per al Nàutilus, car el vaixell de guerra que ens atacava se'ns havia aproximat molt
◊ ég stóð á þilfarinu þangað til klukkan fimm um morguninn. Skipið nálgaðist óðum. Hóf það skothríðina á ný, þegar fór að birta af degi. Næstráðandi kom nú upp á þilfar og nokkrir menn með honum. Tóku þeir upp handriðið, sem var utan með þilfarinu. Turninum sem ljóskerið var í, var hleypt niður í skipið. Sömuleiðis þeim, sem var yfir stýrishjólinu og byrgt yfir opin vandlega. Var þá skipið orðið alveg ójöfnulaust að utan. Ég fór niður í aðalsalinn. Það var farið að birta. Morgunroðinn brotnaði í bárugjálpinu og sendi öðru hvoru rauðan bjarma inn um gluggann til okkar. Þetta var 2. júní,—dagur sem mér líður aldrei úr minni. Sæfarinn hægði skriðinn. Þóttist ég nú vita að stundin væri komin. Skothríðin jókst ákaft. Kúlurnar ristu sjóinn svo hvein við: vaig romandre a la plataforma del pont fins a les sis de la matinada. El vaixell de guerra s'acostava ràpidament. El canoneig va tornar a començar amb les primeres clarors del dia. El segon de bord va pujar a la plataforma del pont acompanyat de nombrosos mariners. Varen retirar la balustrada o barana que hi havia al voltant del pont. També van fer entrar en el buc del navili la gàbia, dins la qual hi havia el fanal, i també la gàbia dins la qual hi havia el timó, i les [respectives] obertures foren tancades amb cura. [Amb aquestes disposicions,] la superfície exterior del navili ja no oferia ni un sol sortint. Vaig tornar al saló del Nàutilus. Havia començat a clarejar. L'aurora es trencava en el clapoteig de les ones i de tant en tant ens feia arribar per la finestra la roentor del sol ixent. Era el dos de juny, un dia que mai no oblidaré. El Nàutilus va moderar la seva velocitat. Vaig comprendre llavors que havia arribat l'hora. Les canonades varen augmentar violentament. Els projectils llauraven l'oceà amb un xiulet singular
2. (skotbardagitiroteig m (intercanvi de trets)

skot·hvellur <m. -hvells, -hvellir>:
tret m (so o soroll produït per un dispar)
◊ ég heyrði ópin og skothvellina: sentia els crits i els trets

skot·hylki <n. -hylkis, -hylki>:
beina f (part de cartutx on hi ha la pólvora i el fulminant)

Skoti <m. Skota, Skotar>:
escocès m, escocesa f

skotið:
supí de → skjóta “disparar”

skotinn, skotin, skotið <adj.>:
1. <GENdisparat -ada
2. <FIGenamorat -ada perdudament
♦ skotinn ~ skotin í e-m ~ e-i: enamorat -ada perdudament de...

Skot·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Escòcia f

skot·maður <m. -manns, -menn>:
1. (bogaskyttaarquer m, arquera f (assagetador)
◊ mennirnir voru oss yfirsterkari og voru komnir í móti oss út á bersvæði. Fyrir því urðum vér að sækja að þeim allt að borgarhliðinu. En þá skutu skotmennirnir (wa-i̯ʝoʔˈrū, וַיֹּראוּ) á þjóna þína niður af borgarveggnum, og féllu þá nokkrir af mönnum konungs, og þjónn þinn, Úría Hetíti, lét og lífið: és que aquella gent ens han atacat a camp obert. Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. Però llavors els arquers han començat a tirar contra els teus servents des de la muralla, i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu servent Uries, l'hitita
2. (skytta & ESPORT = skotfímitirador m, tiradora f (qui tira o dispara projectils amb arma de foc & ESPORT = tir [olímpic])
♦ gður skotmaður: un bon tirador
3. (í körfuboltaencistellador m, encistelladora f (ESPORT = bàsquet)
4. (í fótboltaxutador m, xutadora f (ESPORT = futbol)

skot·mark <n. -marks, -mörk>:
1. <MILobjectiu m [d'atac], blanc m [d'atac]
2. (skotskífarodella m (fitó)

skotmarks·gildi <n. -gildis, -mörk>:
<MILvalor estratègic
◊ skotmarksgildi flugvallarins: el valor estratègic de l'aeroport

skot·mál <n. -máls, -mál>:
abast m de tir
♦ koma[st] í skotmál: posar-se a tir (de dispar d'arma llancívola & d'arma de foc & d'artilleria)
◊ hann var afburðamaður í iðn sinni. Hann var sjóngóður, snarráður, ófyrirleitinn og hugrakkur, hverjum manni fremur. Og svo fimur var hann að beita skutli, að fáum hvölum var undankomu auðið, sem hann komst í skotmál við: era un home notable en l'exercici del seu ofici. Tenia bons ulls, presència d'esperit, audàcia i coratge, en un grau superior al de qualsevol altre home i era tan hàbil fent anar l'arpó que eren poques les balenes que se li posessin a l'abast, a què els fos possible fugir-ne
◊ hásetarnir þrifu árarnar og reru þangað sem duflið flaut. Þegar skutullinn var kominn upp í bátinn var farið að elta dýkinginn. Hann var ekki særður til muna, því hann synti hratt. Hásetarnir lögðust á árarnar af öllum mætti. Við komumst í skotmál hvað eftir annað, og Ned Land var að því kominn að kasta skutlinum, en þá fór dýkingurinn jafnan í kaf, svo að við mistum hans: els mariners varen agafar els rems i es posaren a remar cap allà on hi havia la boia flotant. Un cop hagueren pujat l'arpó a bord del bot, es van posar a perseguir el dugong. No devia estar considerablement ferit car nedava amb rapidesa. Els mariners remaven amb totes llurs forces. Una vegada darrere l'altra s'hi acostavenen a la distància de tir i en Ned Land cada vegada cuidava disparar l'arpó quan el dugong es capbussava sempre de manera que ens era impossible de capturar-lo
♦ skríða út úr skotmáli: sortir de tir (de dispar d'arma llancívola & d'arma de foc & d'artilleria)
◊ þegar ég var kominn niður í klefann minn fór Sæfarinn af stað og skreið út úr skotmáli: quan vaig haver tornat a la meva cambra, el Nàutilus es posà en marxa i es va posar fora de l'abast de les bales dels canons del vaixell
♦ vera í skotmáli: estar a tir (de dispar d'arma llancívola & d'arma de foc & d'artilleria)

skot·pallur <m. -palls, -pallar>:
1. <GENplataforma f de tir
◊ söfnuðust allir til umsáturs, smíðuðu skotpalla (ἡ βελόστασις -εως, βελοστάσεις) og umsátursvélar og settust um virkið. Var það árið eitt hundrað og fimmtíu: es varen reunir tots plegats per al setge, construïren plataformes de tir [per a balistes] i màquines de setge i començaren el setge de la ciutadella. Això fou l'any cent cinquanta
◊ síðan settist hann um helgidóminn. Stóð umsátrið lengi. Reisti hann þar skotpalla (ἡ βελόστασις -εως, βελοστάσεις) og umsátursvélar, eldvörpur, grjótvörpur, örvaþeyta (τὸ σκορπίδιον -ιδίου, σκορπίδια [εἰς τὸ βάλλεσθαι βέλη]) og valslöngvur (ἡ σφενδόνη -όνης, σφενδόνας). Hinir umsetnu smíðuðu einnig vígvélar gegn umsátursvélum óvinanna og stríðið dróst á langinn: tot seguit va acampar durant molts de dies tot al voltant del santuari i hi construïren plataformes de tir i màquines de setge, i llançafocs, llançapedres, escorpins llançadards i catapultes. Els [jueus] assetjats també feren màquines de guerra contra les màquines de setge de llurs enemics i la lluita s'allargà molts de dies
2. (til að skjóta geimskipiplataforma (o: rampa) f de llançament (p.e., de coets i naus espacials)

skotra <skotra ~ skotrum | skotraði ~ skotruðum | skotrað>:
mirar furtivament
♦ skotra til hliðar: <LOC FIGmirar furtivament de costat (o: cap a un costat), mirar de reüll (o: de cua d'ull)
♦ skotra augunum [til e-s]: <LOC FIGllançar mirades furtives [a algú ~ a una cosa], mirar de cua d'ull [algú ~ una cosa]
◊ hórkonu má þekkja á uppliti augna og á því hvernig hún skotrar augum (τὸ βλέφαρον -εφάρου, ἐν τοῖς βλεφάροις αὐτῆς ‘pel seu parpelleig’)hom reconeix [la impudicícia d']una puta pel desvergonyiment del seu esguard (lit. per la forma com aixeca la mirada) i per les seves mirades furtives

skot·rauf <f. -raufar, -raufar>:
espitllera f

skot·sár <n. -sárs, -sár>:
ferida f per arma de foc

skot·silfur <n. -silfurs, no comptable>:
diners m.pl en metàl·lic, efectiu m

skot·skarð <n. -skarðs, -skörð>:
tronera f

skot·skífa <f. -skífu, -skífur. Gen. pl.: -skífa o: -skífna>:
rodella f, fitó m

skot·spjót <n. -spjóts, -spjót>:
venable m

skot·spónn <m. -spóns (o: -spónar), -spænir>:
rodella f (fitó)
◊ hann hefir leitt mig afleiðis og tætt mig sundur, hann hefir látið mig eyddan, hann hefir bent boga sinn og reist mig að skotspæni (ka-mmaŧŧāˈrāʔ, כַּמַּטָּרָא) fyrir örina, hefir sent í nýru mín sonu örvamælis síns: 
◊ hafi ég syndgað - hvað get ég gert þér, þú vörður manna? Hvers vegna hefir þú mig þér að skotspæni (ˈlā-māh   ɕamˈtā-nī   lə-miφˈgāʕ   ˈlā-χə, לָמָה שַׂמְתַּנִי לְמִפְגָּע לָךְ), svo að ég er sjálfum mér byrði?: 
◊ ég lifði áhyggjulaus, þá braut hann mig sundur, hann þreif í hnakkann á mér og molaði mig sundur og reisti mig upp sér að skotspæni (wa-ʝəqīˈmē-nī   lō   lə-maŧŧāˈrāh, ˈוַיְקִימֵנִי לוֹ לְמַטָּרָה)
♦ hafa e-n að skotspæni: <LOC FIGtenir algú en el punt de mira
♦ heyra (o: frètta) e-ð [eins og] á skotspónum: <LOC FIGrebre vagues notícies d'una cosa, sentir a dir una cosa

skott <n. skotts, skott>:
1. (rófacua f, coa f (Val., Bal.(de gos, gat i guineu, per bé que la cua del gat també rep el nom de stýri, i la cua la guineu també el de tæfill)
♦ hundurinn dillar skottinu: el gos remena la cua, el ca remena la coa (Bal.
♦ elta (o: eltast við) skottið á sjálfum sér: #1. (hundurdonar voltes sobre ell mateix [com un boig] intentant mossegar-se la cua (gos)#2. <LOC FIG = í fánýtum tilgangi, verða lítið úr verkimirar d'on ve el vent, mirar ploure, comptar mosques, pensar en el sexe dels àngels (perdre o desaprofitar el temps fent coses que no porten a res)#3. (koma aftur og aftur að því sama, fara í hring í rökræðumdonar voltes, encallar-se (repetir-se en un debat o discussió sense avançar realment, restant sempre a les mateixes posicions)
♦ leggja niður skottið [í e-u]: <LOC FIGrendir-se, plegar veles, abaixar la cua [en una cosa] (abandonar, tirar la tovallola [en una cosa])
♦ ná í skottið á e-m: <LOC FIGenxampar algú [pels pèls], [aconseguir] agafar algú (atrapar o capturar algú que hom ha estat empaitant)
♦ stíga á skottið á e-m: <LOC FIGtrepitjar-li la cua a algú
♦ vera með skottið á milli lappanna: <LOC FIGanar amb la cua entre [les] cames
2. (farangursgeymslamaleter m (de cotxe)
♦ settu dótið í skottið: posa l'equipatge al maleter
3. (gæluorðpetitonet m, petitoneta f, cuquet m, cuqueta f, butzeta f, fiteu m (Bal.(hipocoreuma d'infant menut)

skott-a <n. -a (o: -as), -a>:
arrova (o: rova) f (símbol @)

skotta <f. skottu, skottur. Gen. pl.: skotta>:
skotta f, noia f fantasma, dona f fantasma, fantasma de noia o de dona, associada, normalment, a un indret específic: així hi ha la Mývatnsskotta, la Hítardalsskotta, la Húsavíkurskotta, la Hvítárskotta, l'Eyjafjarðarskotta etc. Més informació sobre elles es pot trobar a les Íslenzkar Þjóðsögur og Ævintýri d'en Jón Árnason, així com a les Isländische Volkssagen d'en Konrad Maurer i al seu informe Íslandsferð, traduït a l’islandès pel Baldur Hafstað (1997). L'original alemany encara no s'és publicat

skottast <skottast ~ skottastumst | skottaðist ~ skottuðumst | skottast>:
fer tombarelles i saltirons

skott·háfur <m. -háfs, -háfar>:
guineu f, rabosa f, pestiu f de coa llarga, peix m guilla (peix Alopias vulpinus)

skott·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:
<FOLCLskotthúfa f, mena de barretina de llana fina ‘amb cua’ de color negre o blau fosc. Peça de la vestimenta tradicional islandesa. Fins al segle XVIII només la portaven els homes. A partir d'aleshores, s’integrà també com a part dels vestits tradicionals de les dones anomenats peysuföt i upphlutur -en realitat, upphlutsbúningur- (de fet, també del faldbúningur). L’skotthúfa dels homes és diferent de la de les dones i la d'aquestes presenta dos tipus: la llarga o djúp skotthúfa i la curta o grunn skotthúfa. Les skotthúfur consten de tres parts: el casquet, l’skúfhólkur, i l’skúfur. L’skúfhólkur és un cilindre d'argent que serveix per a fixar-hi l’skúfur o borla llarga, que, d'ençà del segle XIX sol ésser de seda. Actualment s’empra sobretot en el marc de l’ús d'aquesta indumentària tradicional (peysuföt, upphlutur)

skufhólkar.jpg

skotthufa.jpg file2550470.jpg
P1110990.JPG
P1100672.JPG

Fotos 1 i 2: http://www.islandia.org.pl/artykuly/2001/islandzkie_kobiece_stroje_ludowe.html

Foto 3: http://www.buningurinn.is/?i=23&ord=2550280

Fotos 4 i 5: http://rodprjonar.blogspot.com.es/2012/07/heimilisinaarsafni-textile-museum-el.html (fotos procedents del Museu Tčxtil de Blönduós)

 


skott·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:
mallerenga cuallarga, cuallarg m, mallerenga f de cua llarga, senyoreta f (Val., Bal.(ocell Aegithalos caudatus)

skottu·læknir <m. -læknis, -læknar>:
curandero m, curandera f, xarlatà m, xarlatana f, medicastre m, medicastra f

skot·túr <m. -túrs, -túrar>:
escapada f [ràpida] (volta, passeig o excursió ràpids & viatge ràpid)
♦ fara í skottúr til e-s staðar: fer una escapada [ràpida] a un indret

skot·veiðar <f.pl -veiða>:
caça f amb escopeta

skot·vígi <n. -vígis, -vígi>:
<MILbateria f

skot·vopn <n. -vopns, -vopn>:
1. <GENarma f de foc
♦ einskota skotvopn: arma [de foc de] tir a tir
♦ handhlaðin fjölskota skotvopn: armes de repetició
♦ hálfsjálfvirkt skotvopn: arma semiautomàtica
♦ létt skotvopn: arma de foc lleugera
♦ löng skotvopn: armes de foc llargues, armes d'espatlla
♦ ráðnúmer skotvopns: número de sèrie d'arma de foc
♦ sala skotvopna: venda d'armes de foc
♦ sjálfvirkt skotvopn: arma [de foc] automàtica
♦ stutt skotvopn: arma [de foc] curta, arma de puny
2. <HISTarma llancívola

skotvopna·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
posseïdor m d'arma de foc, posseïdora f d'arma de foc
♦ skráður skotvopnaeigandi: posseïdor d’arma de foc amb la corresponent llicència

skotvopna·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís (fl./pl.: permisos) m d'armes (cf. també byssuleyfi)

skóa <skóa ~ skóum | skóaði ~ skóuðum | skóaðe-n~e-ð>:
1. (útbúa e-n með skóproveir algú de calçat (equipar amb sabates)
2. (hesturferrar una bístia (posar ferradures a una bístia)

skóari <m. skóara, skóarar>:
1. (maður sem smíðar skósabater m, sabatera f (persona que fa sabates i n'adoba d'espatllades)
2. (skóviðgerðarmaðurataconador m, ataconadora f (persona que només adoba calçat espatllat)

skó·áburður <m. -áburðar, -áburðir>:
betum m
♦ brúnn skóáburður: betum marró, crema per al calçat de color marró

skó·burstari <m. -burstara, -burstarar>:
enllustrador m, enllustradora f (persona que neteja i enllustra professionalment sabates)

skó·bursti <m. -bursta, -burstar>:
raspall m per a les sabates, raspall m d'embetumar

skó·búð <f. -búðar, -búðir>:
sabateria f (botiga on hom ven sabates)

skó·bætari <m. -bætara, -bætarar>:
(skóviðgerðarmaðurataconador m, ataconadora f ([sabater] pegot, sabater que només adoba calçat espatllat)

skóf <f. skófar, skófir. Gen. pl.: skófna>:
1. (fléttaliquen m (organisme que, p.e., creix a les pedres)
2. (flasa í háricaspa f (que creix al cap, arna)
♦ skóf á höfði[nu] ~ í hársverði[num] hjá nýfæddum börnum: #1. crostes làcties, crostes f.pl de llet (Crustae lacteae)#2. (flösuhúðbólga ungbarnadermatitis seborreica del lactant (dermatitis seborrhoeica lactantis)
3. (mykjuskóf[capa f de] floridura f (capa de florit)
4. (það sem skefst afrascadura f (rasclum)
5. skófir <f.pl skófna>: (í pottbotnitel m o pel·lícula f que queda aferrada al fons de la paella quan hom hi prepara un plat a base de llet com ara farinetes de civada, creps, panqueics etc.

skóf:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skafa “rascar, rasclar, raspar”

skó·fatnaður <f. -fatnaðar, no comptable>:
calçat m

skófla <f. skóflu, skóflur. Gen. pl.: skóflna o: skófla>:
(verkfæri & leikfangpala f (eina per a cavar-hi & joguina)
◊ og öll fellin, sem nú eru stungin upp með skóflu (ba-mmaʕˈdēr, בַּמַּעְדֵּר) - þangað skal enginn maður koma af hræðslu við þyrna og þistla. Nautpeningi verður hleypt þangað og sauðfénaður látinn traðka þau niður: a totes les muntanyes que són cavades amb la fanga (o: palafanga), no hi podrà anar ningú per por dels esbarzers i dels cards. Hom hi aviarà els bous i deixarà que les ovelles els trepitgin
♦ → fægiskófla “pala de recollir les agranadures”
♦ → varpskófla “pala de ventar”

skóflu·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
palada f

skóga·brenna <f. -brennu, -brennur. Gen. pl.: -brenna>:
crema f de boscos, incendi forestal provocat
◊ þat varð til tíðenda eitt haust, at Ölkofri fór í skóg þann, er hann átti, ok ætlaði at brenna kol, sem hann gerði. Skógr sá var upp frá Hrafnabjörgurn ok austr frá Lönguhlíð. Hann dvalðist þar nökkura daga ok gerði til kola ok brenndi síðan viðinn ok vakði um nótt yfir gröfunum. En er á leið nóttina, þá sofnaði hann, en eldr korn upp í gröfunum ok hljóp í limit hjá, ok logaði þat brátt. Því næst hljóp eldr í skóginn. Tók hann þá at brenna. Þá gerist á vindr hvass. Nú vaknaði Ölkofri ok varð því feginn, at hann gæti sér forðat. Eldrinn hljóp í skóginn. Brann sá skógr fyrst allr, er Ölkofri átti, en síðan hljóp eldr í þá skóga, er þar váru næstir, ok brunnu skógar víða um hraunit. Er þar nú kallat á Sviðningi. Þar brann skógr sá, er kallaðr var Goðaskógr. Hann áttu sex goðar. Einn var Snorri goði, annarr Guðmundr Eyjólfsson, þriði Skafti lögsögumaðr, fjórði Þorkell Geitisson, fimmti Eyjólfr, sonr Þórðar gellis, sétti Þorkell trefill Rauða-Bjarnarson. Þeir höfðu keypt skóga þá til þess at hafa til nytja sér á þingi. Eftir kolbrennu þessa fór Ölkofri heim. En tíðendi þessi spurðust víða um heruð ok kómu fyrst til Skafta þeira manna, er fyrir sköðum höfðu orðit. Um haustit sendi hann orð norðr til Eyjafjarðar með þeim mönnum, er ferð áttu milli heraða, ok lét segja Guðmundi skógabrennuna ok þat með, at þat mál var févænligt. Slík erendi fóru ok vestr í heruð til þeira manna, er skóga höfðu átt. Fóru þá sendiboð um vetrinn eftir milli þeira allra ok þat með, at goðar þeir sex skyldu hittast á þingi ok vera allir at einu ráði, en Skafti skyldi mál til búa, því at hann sat næst. En er vár kom ok stefnudagar, þá reið Skafti til með marga menn ok stefndi Ölkofra um skógabrennuna ok lét varða skóggang. Ölkofri var málóði ok heldr stórorðr, lét þess ván, ef vinir hans kæmi til þings, at Skafti myndi eigi jafnstórliga láta. Skafti svaraði fá ok reið á brott: una tardor es va esdevenir que l'Ǫlkofri va anar al bosc que tenia amb la intenció de fer-hi carbó, com solia fer. El bosc era més amunt dels Hrafnabjǫrg i a llevant de Lǫnguhlíð. Hi va romandre alguns dies preparant les carboneres i després, les va encendre, i aquella nit va romandre allà vetllant les sitges, però quan es va fer molt tard, es va adormir i el foc va escapar de les sitges i va atènyer la rama que hi havia a prop i aviat va fer flamarada. Després, el foc es va escampar pel bosc que es va encendre. En aquells instants, va començar a bufar un fort vent. L'Ǫlkofri es va despertar i va estar content de poder-se salvar. El foc es va escampar pel bosc. Primer de tot va cremar el bosc que era propietat de l'Ǫlkofri, però després, el foc va atènyer els boscos veïns i [finalment,] es varen cremar els boscos d'arreu al voltant del hraun o camp de lava. Per aquesta raó, aquest terreny ara es diu á Svíðningi o terra socarrada. Un dels boscos que hi varen cremar fou el bosc anomenat Bosc dels Godons [i es deia així perquè] era propietat de sis godons: un era el godó Snorri, l'altre en Guðmundr Eyjólfsson, el tercer l'Skafti el recitador de la llei, el quart en Þorkell Geitisson, el cinquè l'Eyjólfr, el fill d'en Þórður anomenat el Cridot i el sisè en Þorkell Rauða-Bjarnarson, de malnom Trefill. Havien comprat les sis partions del bosc per a poder-ne aprofitar la llenya durant els þings. Després d'haver fet el carbó, l'Ǫlkofri va tornar a cases, però la notícia es va anar escampant arreu per les comarques i finalment va arribar a orelles del homes que havien sofert el perjudici. El primer d'ells que la va sentir fou l'Skafti, el recitador de la llei. A la tardor l'Skafti va enviar un missatge al nord, al fiord d'Eyjafjǫrðr per mitjà d'uns homes que viatjaven entre comarca i comarca, i va fer que donessin notícia al Guðmundr Eyjólfsson de la crema dels boscos i que li diguessin que l'afer prometia ésser lucratiu per a ells. Missatges similars també foren enviats a l'oest, als districtes dels homes que havien estat els propietaris d'aquelles partions de bosc. Durant l'hivern tots ells es varen intercanviar missatges amb els quals varen acordar que els sis godons es trobarien al þing i que planificarien i presentarien plegats (Baetke 19874, pàg. 479: vera at einu ráði gemeinsam (planen und) vorgehen, zusammenhalten) [una acció penal contra l'Ǫlkofri] i que l'Skafti prepararia la demanda perquè d'ells era el qui vivia més a prop de l'indret del fet. Quan va arribar la primavera i per tant també els stefnudagar o dies hàbils per a dur a terme les citacions, l'Skafti va anar [a ca l'Ǫlkofri] acompanyat de nombrosos homes i el va citar a termini per la crema dels boscos dient-li que demanarien per a ell la pena de proscripció a perpetuïtat. L'Ǫlkofri va reaccionar violentament i força fanfarró mentre expressava la seva esperança que, si els seus amics assistien al þing, l'Skafti no s'hi comportaria tan arrogantment. L'Skafti va balbucejar una resposta i se'n va anar d'allà

skógar- <en compostos>:
1. forestal, de bosc[os]
2. silvestre, boscà -ana
3. silvi-, hilo-, hil-, hile-, drimo-, drim-

skógar·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària f de bosc, rèvola f de bosc (planta Stellaria nemorum)

skógar·auðlind <f. -auðlindar, -auðlindir>:
recurs m forestal

skógar·braut <f. -brautar, -brautir>:
camí m forestal, camí m que travessa un bosc
◊ en er vor kom bjóst Hróar við tólfta mann til haugs Sóta. Þeir riðu um skóg þykkvan. Og í einhverjum stað sá Hörður hvar lá af skógarbrautinni lítill leynistigur. Hann ríður þenna stig þar til er hann kemur í eitt rjóður. Þar sér hann standa eitt hús bæði mikið og skrautlegt. Maður stóð úti fyrir húsinu í blárendri heklu. Hann heilsar Herði með nafni: quan va arribar la primavera, en Hrór es va preparar per anar, amb dotze homes més, al túmul d'en Sóti. Marxaren a cavall per un bosc espès. I a un cert indret, en Hörður hi va veure que un viarany ocult partia del vial principal del camí que travessava el bosc. Va seguir aquest caminoi fins que va arribar a una clariana. Allà hi va veure un casal, gran i ricament adornat. Defora, davant el casal, hi havia un home amb una hekla, un capot acabat en caputxa, viat de blau. Va saludar en Hörður pel seu nom

skógar·bredda <f. -breddu, -breddur. Gen. pl.: -bredda o: -breddna>:
mosca f de bosc (insecte Platypalpus ecalceatus)

skógar·bruni <m. -bruna, -brunar>:
incendi m forestal (skógareldur)

skógar·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m del bosc, <LITsilvícola m & f, <LIThilònom m, hilònoma f

skógar·byngill* <m. -byngils, -bynglar>:
melcoratge m de bosc, melcoratge m mascle, malcoratge m de bosc, malcoratge m mascle (planta Mercurialis perennis)

skógar·dís <f. -dísar, -dísir>:
1. <MITOLdríada f
2. neftitis f (planta Nephthytis afzelii)

skógar·dúfa <f. -dúfu, -dúfur. Gen. pl.: -dúfna>:
xixella f (ocell Columba oenas)

skógar·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
cua f de cavall (planta Equisetum sylvaticum)

skógar·eldur <m. -elds, -eldar>:
incendi m forestal

skógar·epli <n. -eplis, -epli>:
poma borda, poma f de bosc (fruit de l'arbre Malus sylvestris [ssp. sylvestri])

skógar·fax <n. -fax, -föx>:
fenàs m de bosc, fenàs boscà (planta Brachypodium sylvaticum)

skógar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
excursió f al bosc

skógar·fura <f. -furu, -furur. Gen. pl.: -fura>:
pi roig, pi m rojal, pi m melis m (planta Pinus sylvestris)

skógar·geit <f. -geitar, -geitur>:
(eyðimerkurgasella = t͡səˈβī, צְבִי) gasela f, ceví f (mamífer Gazella dorcas)
◊ bæði óhreinn maður og hreinn mega eta það, sem væri það skógargeit (=צְבִי) eða hjörtur: en podrà menjar com si fos gasela o cérvol tant l'home pur com el qui es trobi legalment impur
◊ hirtir, skógargeitur, dáhirtir, steingeitur, fjallageitur, antílópur og gemsur: ...el cérvol, la gasela, la daina, la cabra salvatge, l'àddax, l'antílop i l'isard. אַיָּל וּצְבִי, וְיַחְמוּר; וְאַקּוֹ וְדִישֹׁן, וּתְאוֹ וָזָמֶר.
◊ snú þú aftur, unnusti minn, og líkst þú skógargeitinni eða hindarkálfi: retorna, estimat meu, i fes-te semblant a una gasela o a un cérvol jove

skógar·goð <n. -goðs, -goð>:
variant de skógarguð ‘divinitat dels boscos i les selves’
◊ sýnilegt er, að Benedikt er hér að lýsa sálarástandi því, sem Grikkir kölluðu paník og kenndu músik eða hljóðum Pans á næturþeli, en Pan var skógargoð og paník því skógarvilla: és evident que en Benedikt aquí està descrivint l'estat anímic que els grecs anomenaven pànic i atribuïen a la música o als sons o crits que en Pan feia de nit, però en Pan era el déu dels boscos i pànic, per tant, és esgarriar-se pel bosc

skógar·guð <m. -guðs, -guðir>:
<MITOLsilvà m, divinitat f dels boscos i les selves
◊ guðinn Pan var skógarguð með Grikkjum, og seinna varð hann að guði náttúrunnar yfirleitt: el déu Pan era el déu dels boscos entre els grecs i posteriorment s'hi acabà convertint en el déu de la natura

skógar·hagfræði <f. -hagfræði, no comptable>:
economia f forestal

skógar·hár <n. -hárs, -hár>:
esparreguera f de jardí (planta Asparagus densiflorus)

skógar·högg <n. -höggs, no comptable>:
1. <GENtalla (o: tallada f; o: tall m) f [d'arbres], abatiment m [d'arbres], tala f [d'arbres] (cast.)
◊ skal ég greiða þér kaup fyrir þjóna þína, slíkt er þú sjálfur tiltekur. Því að þú veist sjálfur, að með oss er enginn maður, er kunni að skógarhöggi ([ʝoˈδēaʕ] li-χərāθ־ʕēˈt͡sīm, יֹדֵעַ] לִכְרָת-עֵצִים]) sem Sídoningar: 
2. (réttur til að höggva tré, skógarítak[dret m de] forestatge m (dret a fer llenya i fusta a un bosc)

skógarhöggs·maður <m. -manns, -menn>:
llenyataire m & f, boscater m, boscatera f

skógar·jaðar <m. -jaðars, -jaðrar>:
vorera f de bosc, límit m de bosc, marge m de bosc, partió f del bosc

skógar·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:
cerfull bord (planta Anthriscus sylvestris syn. Chaerophyllum sylvestre)

skógar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m rocambola, all boscà, all m de bosc (planta Allium scorodoprasum)

skógar·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTproscrit m a perpetuïtat, proscrita f a perpetuïtat
◊ þær eru lǫgsektir þrjár á landi váru, ef maðr er gørr skógarmaðr óferjandi eða fjǫrbaugsmaðr, en sú in þriðja at auka svá fjǫrbaugssekt, at hann skyli eigi eiga fœrt út hingat (Grágás I, cap. XL, pàg. 119): aquestes són les tres sektir -proscripcions- legals que hi ha en el nostre país: [la primera és] si un home és fet skógarmaðr óferjandi, ço és, que hom el declari proscrit a perpetuïtat sense dret a ésser transportat per ningú, [la segona és la proscripció menor] del fjǫrbaugsmaðr o home d'anell de vida, i la tercera [consisteix] en agreujar la condemna a la proscripció menor d'anell de vida o fjǫrbaugr de manera que el reu no pugui pas tornar [mai més] a Islàndia
◊ ef kona gefr frelsi þræli sínum, til þess, at hon vill ganga með hánum ok eiga hann, þá er þat barn ok eigi arfgengt, er þau geta. Sá maðr heitir hornungr. Þat barn er ok eigi arfgengt,er sá maðr getr er sekr er orðinn skógarmaðr þóat hann geti við konu sjálfs. Sá maðr heitir vargdropi. Þat barn er ok eigi arfgengt er sú kona getr, er sek er orðin skógarmaðr, þóat hon geti við bóanda sínum ósekjum, ok heitir sá maðr bæsingr (Grágás I, cap. IV, pàg. 178): si una dona manumet el seu esclau per a poder conviure [maritalment] amb ell i prendre'l com a marit, l'infant que engendrin no serà successible. Aquest infant es diu hornungr, ço és, fill raconer. Tampoc no serà successible el fill d'un home que hagi estat condemnat a proscripció a perpetuïtat, encara que l'hagi engendrat amb la seva legítima esposa. Aquest infant es diu vargdropi, ço és, gota de llop. Tampoc no tindrà dret a la successió el fill d'una dona que hagi estat proscrita a perpetuïtat, encara que l'hagi engendrat amb el seu legítim marit i aquest no hagi estat proscrit. Aquest fill es diu bæsingr, ço és, fill de vaqueria

skógar·malva <f. -mölvu, -mölvur. Gen. pl.: -malva>:
malva f [de cementiri], malva f major, vauma f (Mall.) (planta Malva sylvestris ssp. sylvestris)

skógar·mark <n. -marks, -mörk>:
[línia f del] límit m forestal

skógar·maur <n. -maurs, -maur (Impròpiament, masc.:  -maurs, -maurar)>:
paparra f (àcar Ixodes ricinus)

skógar·mús <f. -músar, -mýs>:
ratolí f [de rostoll] d'Islàndia (mamífer Apodemus sylvaticus grandiculus, subespècie islandesa de l'Apodemos sylvaticus)

skógar·mörður <m. -marðar, -merðir>:
mart m (mamífer Martes martes)

skógar·púki <m. -púka, -púkar>:
<MITOLfaune m (fán)
◊ “Völundarhús skógarpúkans” eftir Guillermo del Toro: “El laberint del faune” de Guillermo del Toro

skógar·rjóður <n. -rjóðurs, -rjóður>:
clariana f

skógar·rós* <f. -rósar, -rósir>:
(Alsírmalva ?malva f d'Alger (planta Malva sylvestris ssp. mauritiana syn. Malva sylvestris var. mauritiana)

skógar·runnur <m. -runns, -runnar>:
bosquina f, bosquetó m, talladís m (bosc o bosquet d'arbustos)
◊ því að hið óguðlega athæfi brennur eins og eldur, eyðir þyrnum og þistlum og kveikir í þykkum skógarrunnum (bə-siβˈχēi̯   ha-i̯ˈʝaʕar, בְּסִבְכֵי הַיַּעַר), svo að þeir hvirflast upp í reykjarmökk: 
◊ hann ryður skógarrunnana (siβˈχēi̯   ha-i̯ˈʝaʕar, סִבְכֵי הַיַּעַר) með öxi, og Líbanon fellur fyrir Hinum volduga: 
◊ heyr kvein hirðanna og óp leiðtoga hjarðarinnar, af því að Drottinn eyðir haglendi þeirra, og hin friðsælu beitilönd eru gjöreydd orðin fyrir hinni brennandi reiði Drottins. Hann hefir yfirgefið skógarrunn sinn (sukˈk-ō, סֻכּוֹ), eins og ljónið, já, að auðn varð land þeirra fyrir hinu vígfreka sverði og fyrir hans brennandi reiði: 
◊ hann gjörir fyrirsát í fylgsninu eins og ljón í skógarrunni (βə-sukˈkoh, בְסֻכֹּה); hann gjörir fyrirsát til þess að ná hinum volaða, hann nær honum í snöru sína, í net sitt: 
◊ svá tok hann við þeim ok lét í eitt jarðhús, ok váru þar optast á nætr, en á daginn viðruðu þeir út um skógarrunna karls, því at eyin var hálf skógi vaxin, ok skiljast þeir svá við Regin: 
◊ þat var einn morgin snimma, at karlinn Vífill vaknar við ok mælir: "Margt er kynligt á ferð ok flug, ok miklar fylgjur ok máttugar eru hingat komnar í eyna. Standið upp, Hálfdanar synir, Hróarr ok Helgi, ok haldið ykkr í skógarrunnum mínum í dag": 
◊ en sem hann er ákafastr at höggva niðr liðit, kemr svá mikit león upp ór jörðunni, at öllum stóð felmtr af ógn þeiri. Snerist leónit þá brátt í móti Högna ok laust sínum hala á hest hans svá hart, at Högni hraut langt í burt ok í einn skógarrunna. Nú spratt Högni fljótt ok fimliga á fætr ok höggr í móti dýrinu, en þat var sem ógert, því at eigi beit it minnsta á leónit, ok tók þat við hverju hans lagi. Nú snarar Högni sínu sverði, ræðr í móti dýrinu, ok sviptast nú harðliga, svá at allt gekk ór lagi, þat sem fyrir varð, jafnvel eikrnar af stofnunum. Stóð þessi glíma um heilar þrjár stundir. Neytti þá konungsson orku ok ills kraptar, tók dýrit upp á bringu sér ok slengdi því niðr við einn eikarstofn, svá at í sundr fór í því hryggrinn, en við þetta spýr dýrit eitri með ógurligum frýsingum ok dimmri svælu, en skyrtunnar dugnaðr hlífði konungssyni, at hann sakaði ekki, en þó leið hann í ómegin ofan á leónit. Erlingr konungr sér nú þetta ok ríðr þangat, sem Högni lá, ok hjó þvert urn herðar hans þrjú högg, en eigi at heldr beit á hann sverðit: 

skógar·skriðla <f. -skriðlu, -skriðlur. Gen. pl.: -skriðlna>:
sargantana vivípara (rèptil Lacerta vivipara)

skógar·slæða <f. -slæðu, -slæður. Gen. pl.: -slæða o: -slæðna>:
haquètia f (planta Hacquetia epipactis)

skógar·smári <m. -smára, -smárar>:
trèvol mitjà (planta Trifolium medium)

skógar·snípa <f. -snípu, -snípur. Gen. pl.: -snípna o: -snípa>:
becada f, becassa f (Ross.), cega f (Bal.(ocell Scolopax rusticola)

skógar·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
rosella borda, rosella f de bosc, buixol m [blanc] (planta Anemone nemorosa)

skógar·tröll <n. -trölls, -tröll>:
<MITOLsàtir m (satíri)
◊ urðarkettir (צִיִּים) og sjakalar skulu koma þar saman og skógartröll (וְשָׂעִיר) mæla sér þar mót: els gats de pedregar s'hi trobaran amb els xacals i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre (Bíblia de Montserrat: les genetes hi toparan amb les hienes i un sàtir es tossarà amb l'altre
◊ strútsfuglar skulu halda þar til og skógartröll (וּשְׂעִירִים) stökkva þar um: 

skógar·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:
corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.(planta Aquilegia vulgaris)

skógar·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guarda m forestal, guarda f forestal, guardabosc m & f

skógar·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:
tord ala-roig, tord calandrol (Men.), tord cellard (Mall.) (ocell Turdus iliacus)

skógar·þykkni <n. -þykknis, no comptable>:
espessor f [d'un bosc], boscúria f

skó·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
fabricació f de calçat

skóg·fjóla <f. -fjólu, -fjólur. Gen. pl.: -fjólna o: -fjóla>:
viola f de Riví, viola f de puig (planta Viola riviniana syn. Viola sylvestris subsp. riviniana)

skóg·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ciències f.pl forestals, hilologia f

skóg·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
[enginyer] tècnic m forestal, [enginyera] tècnica f forestal

skóg·gangur <m. -gangs, no comptable>:
<HIST JURproscripció f a perpetuïtat (fjörbaugsgarður; útlegð)
◊ skóggangur var upprunninn í Noregi og var þyngst refsinga fyrir afbrot. Skóggangur svipti hinn seka réttarvernd og útskúfaði honum úr þjóðfélaginu svo hann varð að leita í skóga eða óbyggðir og nefndist skógarmaður. Skógarmenn voru griðlausir og réttdræpir: la proscripció a perpetuïtat havia sorgit a Noruega i era una de les penes més severes que s’imposava per un delicte. La proscripció a perpetuïtat privava el condemnat de la protecció legal i judicial i el bandejava de la societat de manera que s’havia de refugiar en els boscos o en les zones despoblades i es deia skógarmaður. Els skógarmenn o proscrits a perpetuïtat eren bandejats sense cap mena de drets (→ griðlaus) i se’ls podia matar sense conseqüències legals (→ réttdræpur)
◊ ef maður mígur á mann og varðar það fjörbaugsgarð enn skóggang varðar ef maður skítur á mann: si hom es pixa a sobre d’algú, serà castigat amb un desterrament de tres anys (→ fjörbaugsgarður), però amb la proscripció perpètua si es caga a sobre d’algú
Grágás § 238 (“um skáldskap”)
Finsen Ib (1852), 183; Finsen II (1879), 392-393
skóggang varðar, ef maðr yrkir um mann hálfa vísu, þá er löstr er í eða háðung eða lof þat, er hann yrkir til háðungar. Ef hann kveðr þat eða kennir öðrum manni, ok er þat önnur sök ok varðar skóggang; svá varðar ok hverjum, er nemr.
si un home compon mitja estrofa sobre un altre home, i aquesta mitja estrofa conté blasme o escarn o una lloança que en realitat sigui una befa, sia castigat amb el bandejament. Si declama [en públic] la mitja estrofa o l'ensenya a un altre home, sia això segon motiu de demanda i sia [també] castigat amb el bandejament; així sia castigat també el qui aprengui [de cor] la mitja estrofa.

  Els conceptes de skóggangr i fjǫrbaugsgarðr o fjǫrbaugssekt foren abandonats quan Islàndia passà a formar part del regne de Noruega. Ni la Járnsíða del 1271 ni el Codi Johanneu o Jónsbók del 1281 no coneixen aquestes penes, sinó únicament la de útlegð ‘bandejament, desterrament’, al costat de la qual s'imposen penes de multa, i, en ultra, es produeix la introducció a Islàndia de la pena de mort que fins aleshores no hi havia existit de forma oficial, encara que les sagues donen testimonis d'execucions que en podríem dir oficioses.  
  Per a més detalls remeto a:
Breisch, Agneta: Frid od Fredlöshet - sociala band och utanförskap på Island under äldre medeltid. Uppsala: Universitet/Stockholm: Almqvist & Wiksell, 1994 (Acta universitas upsaliensis. Studia historica upsaliensia 174)
i
Strauch, Dieter: “Waldgänger”. Dins: Reallexikon der germanischen Altertumskunde 33 (2006), pp. 122-129.
 
     

skóg·land <n. -lands, -lönd>:
terres cobertes de bosc, regió coberta de bosc[os]
◊ Hrafnkell færði nú bú sitt austur yfir Fljótsdalsheiði og um þveran Fljótsdal fyrir austan Lagarfljót. Við vatnsbotninn stóð einn lítill bær, sem hét að Lokhillu. Þetta land keypti Hrafnkell í skuld, því að eigi var kosturinn meiri en þurfti til búshluta hafa. Á þetta lögðu menn mikla umræðu, hversu hans ofsi hafði niður fallið, og minnist nú margur á fornan orðskvið, að skömm er óhófs ævi. Þetta var skógland mikið og mikið merkjum, vont að húsum, og fyrir það efni keypti hann landið litlu verði. En Hrafnkell sá ekki mjög í kostnað og felldi mörkina, því að hún var stór, og reisti þar reisilegan bæ, þann er síðan hét á Hrafnkelsstöðum: en Hrafnkell llavors va traslladar el seu mas a ponent, a l'altra banda de l'altiplà de la vall de Fljótsdalur i, un cop travessada la vall de Fljótsdalur, a l'est de l'estany de Lagarfljót. A prop del cap de l'estany hi havia un mas petit que es deia Lokhilla. En Hrafnkell va comprar aquest mas quedant-lo a deure, ja que no tenia res més que el necessari per als aparells del mas (Baetke 19874, pàg. 75: bús-hlutir m.pl Wirtschaftsgegenstände, Hausrat). La gent parlava molt de com li havia fuit la seva arrogància i molts recordaven el vell proverbi que fa “la intemperància té una vida ben curta”. El territori del mas estava format per una gran regió de boscos, molt vasta, però els edificis del mas eren dolents i per aquesta raó havia comprat aquelles terres a baix preu. En Hrafnkell, tanmateix, no estava gaire capficat pel que li havia costat (o potser millor: En Hrafnkell, tanmateix, no va reparar en esforços). Va tallar el bosc perquè era tan gran, i amb la fusta s'hi va construir un magnífic mas, que, de llavors enç, s'ha dit Hrafnkelsstaðir

skóg·lendi <n. -lendis, no comptable>:
contrada coberta de bosc, regió f de boscos

skóg·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
1. (ræktun skógasilvicultura f, conreu m forestal i reforestació f (conreu de boscos, esp. per a llur aprofitament & plantació de nous boscos)
Skógrækt ríkisinsOficina (o: Consell) Nacional de Boscos d'Islàndia, Serveis Forestals d'Islàndia, l'equivalent islandès del SEFOCAT
2. (uppgræðslareforestació f (repoblació forestal)

skóg·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:
silvicultor m, silvicultora f

skógræktar- <en compostos>:
1. forestal
2. silvicultor -a (relatiu a la silvicultura)

skógræktar·félag <n. -félags, -félög>:
associació f forestal (o: silvicultora)
Skógræktarfélag ÍslandsUnió Forestal d'Islàndia, Federació Islandesa d’Associacions Silvicultores, l'equivalent islandès del Consorci Forestal de Catalunya
Skógræktarfélag ReykjavíkurAssociació Silvicultora de Reykjavík

skógræktar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m general de l'Oficina Nacional de Boscos d'Islàndia, directora f general de l'Oficina Nacional de Boscos d'Islàndia

skógur <m. skógar (o: skógs), skógar>:
1. <bosquet m, bosquitxol m
2. bosc m, <LIT forest f  (originàriament: bosquet, bosc de dimensions reduïdes)
◊ áhrif skóga á vistkerfi: la influència dels boscos sobre els ecosistemes
♦ áætlun Evrópusambandsins um skóga: pla [estratègic] forestal de la Unió Europea
♦ endurræktun skóga: reforestació f
♦ ganga ekki heill til skógar: <LOC FIGno acabar d'estar bé, no acabar d'estar bo -ona (Mall.) (no acabar de recuperar-se realment del tot d'accident, malaltia etc.)
♦ heittempraður skógur: bosc m subtropical, selva f subtropical
♦ sjá ekki skóginn fyrir trjám: <LOC FIGels arbres li impedeixen veure el bosc, els arbres li amaguen el bosc
♦ skógi vaxinn: cobert -a de bosc
♦ þéttur, dimmur skógur: un bosc fosc i espès
♦ → Amazon-regnskógur “selva amazònica”
♦ → barrskógur “bosc de coníferes”
♦ → frumskógur “selva [verge]”
♦ → hitabeltisregnskógur “selva pluvial tropical”
♦ → [makkí]kjarr “sotabosc, bosquina, màquia”
♦ → kjarrskógur “garriga”
♦ → laufskógur “bosc d'arbres caducifolis, bosc d'arbres de fulla caduca, bosc caducifoli, bosc decidu”
♦ → lárviðarskógur “laurisilva”
♦ → mörk “bosc espès i vast, selva”
♦ → regnskógur “selva pluvial”
♦ → skýjaskógur “selva nebulosa, bosc mesòfil de muntanya, bosc de boira”
♦ → Svartiskógur “Selva Negra”
♦ → þokuskógur “selva nebulosa, bosc mesòfil de muntanya, bosc de boira”

skógi·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
variant aglutinada de skógi vaxinn, vaxin, vaxið ‘cobert -a de bosc’

skóg·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
boscós -osa

skó·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:
xancle m [de goma], galotxa f [de goma]

skó·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
soroll m de sabates

skó·horn <n. -horns, -horn>:
calçador m, passador m (Bal.)

skók:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skaka “sacsejar, espolsar”

skó·kassi <m. -kassa, -kassar>:
capsa f de sabates

skókum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → skaka “sacsejar, espolsar”

skóla <skóla ~ skólum | skólaði ~ skóluðum | skólað>:
1. <e-n til>: (agadisciplinar algú (inculcar disciplina)
♦ skóla e-n til með hörku: disciplinar algú amb rigor
2. <e-ð>: (þjálfaeducar una cosa (fomentar el desplegament degut d'una facultat i entrenar-la)
♦ skóla rödd: educar la veu

skóla·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f escolar
♦ á skólaaldri: en edat escolar

skóla·ár <n. -árs, -ár>:
1. <GENcurs m escolar, any acadèmic
♦ skólaárið 1984-1985: el curs 1984-1985
2. (námsárinanys m.pl escolars (temps, en la vida d'una persona, que aquesta va anar a escola)
♦ á skólaárum mínum: quan anava a escola
♦ minningar frá skólaárum mínum: records dels meus anys d'anar a escola

skóla·ball <n. -balls, -böll>:
festa f escolar, ball m escolar

skóla·barn <n. -barns, -börn>:
escolar m & f

skóla·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
1. (til að sitja ábanc m d'escola (per a seure-hi)
♦ setjast aftur á skólabekk: <LOC FIGtornar [a anar] a escola (per haver-la deixada uns anys o per fer algun curs d'adult)
2. (bekkjardeildclasse f (conjunt d'alumnes)

skóla·bíll <m. -bíls, -bílar>:
autobús (fl./pl.: autobusos) m escolar (microbús per a 5-15 persones; altrament skólarúta)

skóla·borð <n. -borðs, -borð>:
pupitre m

skóla·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m de text
♦ útgáfufyrirtæki skólabóka: editorial (o: editora) f de llibres de text, editorial f escolar

skólabóka·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<FIGexemple paradigmàtic

skólabóka·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
editorial (o: editora) f de llibres de text, editorial f escolar

skóla·bragur <m. -brags (o: -bragar), no comptable>:
ambient m escolar
♦ góður skólabragur: un bon ambient escolar

skóla·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
company m de col·legi

skóla·búningur <m. -búnings, -búningar>:
uniforme m escolar

skóla·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
edifici m escolar, edifici m de l'escola

skóla·dagheimili <n. -dagheimilis, -dagheimili>:
guarderia m per a escolars en horari extraescolar, centre m de permanències, centre m d'activitats extraescolars (centre on hom té esment dels infants, un cop acabades les classes o fins i tot abans de començar-les, fins que els nens poden tornar a casa o els poden passar a recollir)

skóla·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de col·legi

skóla·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
escolar m, col·legial m

skóla·félagi <m. -félaga, -félagar>:
company m de col·legi

skóla·félagsráðgjöf <f. -félagsráðgjafar, no comptable>:
treball m social en el mitjà escolar

skóla·félagsráðgjafi <m. -félagsráðgjafa, -félagsráðgjafar>:
treballador social en el mitjà escolar, treballadora social en el mitjà escolar

skóla·fólk <n. -fólks, no comptable>:
alumnat m, escolars m.pl

skóla·frí <n. -frís, -frí. Dat. sg.: -fríi; gen. pl.: -fría; dat.pl.: -fríum>:
vacances f.pl [escolars]

skóla·ganga <f. -göngu, no comptable>:
assistència f a l'escola
♦ hefja skólagöngu sex ára: començar a anar a escola als sis anys

skóla·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. (skólalóðrecinte m escolar, recinte m de l'escola
2. (með matjurtum og blómumhortet m escolar (terreny perquè els alumnes hi conrin verdures, flors etc.)

skóla·genginn, -gengin, -gengið <adj.>:
que ha anat a escola, amb instrucció escolar

skóla·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
[taxes f.pl de] matrícula f

skóla·hérað <n. -héraðs, -héruð>:
districte m escolar

skóla·hús <n. -húss, -hús>:
[edifici m de l']escola f

skóla·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
recinte m escolar, terreny m de l'escola

skóla·mál <n.pl -mála>:
ensenyament m, política educativa, sistema m escolar

skóla·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
director m de centre escolar, directora f de centre escolar (de manera específica, sol designar el director o directora d'institut)

skóla·mötuneyti <n. -mötuneytis, -mötuneyti>:
menjador m escolar

skóla·nám <n. -náms, no comptable>:
estudis m.pl escolars
♦ vera í skólanámi: anar a escola, cursar estudis escolars

skóla·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
junta f escolar, consell m escolar, junta f de centre

skóla·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULINskolaost m, *formatge m d'escola (tipus de formatge islandès de color groc-clar o blanc, de pasta dura i de gust molt suau, elaborat amb llet de vaca, presenta forats petits i rodons a la pasta; se'l sol comparar sovint alGouda neerlandès.)

skóla·piltur <m. -pilts, -piltar>:
escolar m, col·legial m, alumne m

skóla·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
normativa f escolar

skóla·rúta <f. -rútu, -rútur. Gen. pl.: -rúta>:
autobús (fl./pl.: autobusos) m escolar (amb capacitat per a cinquanta escolars o més; altrament skólabíll)

skóla·setning <f. -setningar, -setningar>:
[cerimònia f d']inici m del curs escolar

skóla·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m escola

skóla·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
escolarització f obligatòria, ensenyament [escolar] obligatori

skóla·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
en edat escolar
◊ skólaskyldualdur barna í skólahéraði Vestmannaeyja hefur verið lengdur um 2 ár, þannig að öll börn á aldrinum 8 ára til 14 ára verða hér eftir skólaskyld. Þau börn teljast skólaskyld, sem verða orðin 8 ára n. k. nýjár. - Skólagjöld verða ekki reiknuð. Umsóknir um undanþágu frá skólagöngu komi skriflega til skólanefndar fyrir 25. sept. Umsóknir er síðar koma, verður ekki sinnt: l'edat escolar dels infants del districte escolar de les Illes de la Gent de Ponent ha estat allargada en dos anys més, de manera que tots els infants en edats compreses entre els 8 anys i els 14 anys, per aquesta nova disposició s'han d'escolaritzar obligatòriament. Es compten com a infants en edat escolar els infants que hagin complert els vuit anys el proppassat u de gener. No es cobraran taxes escolars. Les sol·licituds d'exempció d'escolarització s'han de presentar per escrit al comitè escolar abans del 25 de setembre. Les sol·licituds que es presentin passada aquesta data, no es tindran pas en compte

skóla·slit <n.pl -slita>:
[cerimònia f de] clausura f del curs escolar, fi f de curs

skóla·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
bata f (d'escola)

skóla·speki <f. -speki, no comptable>:
<HIST FIL[filosofia] escolàstica f

skóla·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:
<HIST FILescolàstic m, escolàstica f

skóla·stelpa <f. -stelpu, -stelpur. Gen. pl.: -stelpna>:
col·legiala f

skólastelpu·búningur <m. -búnings, -búningar>:
disfressa f de col·legiala

skóla·stig <n. -stigs, -stig>:
cicle m escolar

skóla·stjóri <n. -stjóra, -stjórar>:
director m d'escola, directora f d'escola

skóla·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
1. (embætti skólastjóra & það að stjórna skóladirecció f del centre escolar (òrgan individual de govern d'escola)
2. (stjórnarráð eða -nefndconsell m escolar, junta f de centre (òrgan de direcció d'escola format pel director, el vicedirector, representants dels alumnes i representants dels professors)

skóla·stjórnendur <m.pl -stjórnenda>:
equip directiu d'escola, direcció f de centre escolar

skóla·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
aula f, classe f

skóla·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
centre m escolar, centre m d'ensenyament

skóla·strákur <m. -stráks, -strákar>:
escolar m, col·legial m, alumne m

skóla·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
col·legiala f

skóla·stýra <f. -stýru, -stýrur. Gen. pl.: -stýra>:
directora f d'escola

skóla·sund <n. -sunds, no comptable>:
natació f escolar, classe f de natació

skóla·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
escolar m, col·legial m, alumne m

skóla·systir <f. -systur, -systur>:
companya f de col·legi

skóla·systkin <n.pl -systkina>:
companys m.pl de col·legi

skóla·systkini <n.pl -systkina>:
variant de skólasystkin ‘companys de col·legi’

skóla·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
pissarra f

skóla·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
cartera f

skóla·tími <m. -tíma, -tímar>:
horari m escolar
♦ eftir skólatíma: després de classe[s]

skóla·uppsögn <f. -sagnar, -sagnir>:
fi f de curs

skó·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense calçat, sense sabates
◊ og hann sagði við þá: "Þegar ég sendi yður út án pyngju og mals og skólausa, brast yður þá nokkuð?": i els va dir: «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró, ni calçat, ¿que us va mancar res?»

skóla·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f escolar

skóla·vegur <m. -vegar, -vegir>:
1. (leið til skólacamí m de l'escola (camí d'anar a escola)
2. (menntabrautestudis m.pl  (instrucció)
♦ ganga (o: fara) skólaveginn: <LOC FIGestudiar, donar-se uns estudis

skóla·vist <f. -vistar, no comptable>:
anys m.pl d'escola (tot el temps que hom va a escola, escolaritat)
♦ fá skólavist: ésser admès -esa a una escola, trobar plaça a una escola
♦ umsókn um skólavist: sol·licitud f d'escolarització, sol·licitud f d'admissió (o: de preinscripció) a una escola

skóla·vörur <f.pl -vara>:
material m escolar

skóla·æska <f. -æsku, no comptable>:
escolars m.pl, nois i noies que van a escola, jovent m escolar

skó·leppur <m. -lepps, -leppar>:
(innleggssóliplantilla f de sabata

skóli <m. skóla, skólar>:
1. <GENescola f, col·legi m
♦ byrja í skóla: començar a anar a escola
♦ skólinn byrjar klukkan níu: l'escola comença a les nou
♦ fara í skóla: anar a escola
♦ fara úr skóla: acabar l'escola
♦ hafa frí frá skóla[num]: no haver-hi escola
♦ hvernig gengur [þér] í skólanum?: com [et] va a escola?
♦ hætta í skóla: deixar l'escola
♦ kenna við skóla: fer classes a l'escola [primària]
♦ leið í skólann: el camí de l'escola, el camí d'anar a escola
♦ reka e-n [tímabundið] úr skóla[num] fyrir að <+ inf.>expulsar [temporalment] algú de l'escola per <+ inf.>
♦ segja upp skóla: posar punt
♦ setja skóla: començar l'escola
◊ skólinn verður settur á mánudaginn: l'escola comença dilluns qui ve
♦ setja e-n í skóla: fer anar algú a escola
♦ skrópa [í skólanum]: fer campana, fullar (Mall.), fer un full (Mall.) (no anar a escola)
♦ vera í skóla: anar a escola
◊ hann er enn í skóla: encara va a escola
♦ það er enginn skóli á morgun ~ á helgidögum: dem ~ els dies de festa no hi ha escola
♦ það er frí í skólanum í dag: avui no hi ha escola
♦ → málaskóli “escola d'idiomes”
♦ → myndlistarskóli “escola de belles arts, escola d'arts plàstiques”
♦ → leikskóli “C.E.P., centre educatiu preescolar, centre de preescolar”
♦ → grunnskóli “escola primària”
♦ → framhaldsskóli “escola secundària”
♦ → menntaskóli “I.E.S., institut”
♦ → fjölbrautaskóli “escola polivalent”
♦ → iðnskóli “escola de formació professional”
♦ → sérskóli “C.E.E., centre d'educació especial, escola per a infants amb discapacitats”
2. <FIGescola f
♦ af gamla skólanum: de la vella escola

skólkinni <m. skólkinna, skólkinnar>:
<LITllop m

skólp <n. skólps, no comptable>:
variant de skolp ‘aigües residuals’

skólp·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
infusori f

skólp·rör <n. -rörs, -rör>:
variant de skolprör ‘canonada de desguàs’

skólp·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>:
variant de skolpræsi ‘claveguera’

skólp·vatn <n. -vatns, no comptable>:
variant de skolpvatn ‘aigües residuals’
◊ hefurðu drukkið skólpvatn?: [que] has begut aigües fecals?

skólp·hreinsistöð <f. -hreinsistöðvar, -hreinsistöðvar>:
variant de skolphreinsistöð ‘depuradora [d'aigües residuals]’

skólp·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:
variant de skolphreinsunarstöð ‘depuradora [d'aigües residuals]’

skó·nál <f. -nálar, -nálar>:
alena f

skór <m. skós, skór>:
1. <GENsabata f
◊ hélstu ég keypti skó á mitt barn sem strax væru orðnir of litlir?: creus per ventura que li compraria sabates al meu fill que de seguida li seran massa petites?
◊ á svona skóm gánga ekki nema fínustu börn ytra: a fora [d'Islàndia], amb unes sabates així només hi van els nens de les millors famílies
◊ þveginn ok mettr ǀ ríði maðr þingi at, ǁ þótt hann sé-t væddr til vel; ǁ skúa ok bróka ǀ skammiz engi maðr, ǁ né hests in heldr, ǀ þótt hann hafi-t góðan: que hom vagi al þing havent-se rentat i ben atipat, encara que no vagi ben vestit: que ningú no s'avergonyeixi dels seus calçons o calçat i tampoc del seu cavall, encara que no en tingui un de bo
♦ ég er bundinn í báða skó [vegna e-s]: <LOC FIGtinc les mans lligades [a causa d'una cosa], no puc fer-hi res [a causa d'una cosa], estar lligat -ada de mans i peus [a causa d'una cosa]
♦ bursta skóna sína: enllustrar (o: llustrar) les seves sabates
♦ fara úr skónum: treure's (o: llevar-se, Bal.) les sabates
♦ hælaháir skór: sabates de tacons alts
♦ eitt par af skóm: un parell de sabates
♦ fara í skó (o: skóna) e-s: <LOC FIGpoder fer igual que algú, les sabates d'algú són massa grosses perquè se les pugui posar un altre (s'empra per a realçar el caràcter excepcional o un fet excepcional d'algú que els altres no poden imitar o atènyer)
♦ ganga eftir e-m með grasið í skónum: <LOC FIGanar-li al darrere a algú [perquè faci una cosa], anar de genollons darrere algú [per obtenir-ne una cosa]
♦ gera e-u skóna: <LOC FIGdonar una cosa per descomptada, comptar amb una cosa, donar per feta una cosa
♦ gera því skóna að <+ subj.>donar per descomptat que <+ fut.>, comptar que <+ fut.>, donar per fet que <+ fut.>
♦ hafa þröngan skó [á fæti]: <LOC FIGdur el cinturó ben estret, anar estret -a de diners
♦ háhælaðir skór: sabates de tacó alt
♦ níða (o: troða) skóinn ofan (o: niður) af e-m: <LOC FIG(ófrægja e-ndenigrar algú (difamar o calumniar algú, sovint a causa de l'enveja, i amb la intenció de rebaixar-ne la bona consideració o fama)
♦ pissa í skóinn sinn: <LOC FIGfer-se un magre favor (s'empra per a indicar que hom fa una cosa que a curt termini porta a millor, però que, tanmateix, al cap d'un temps, encara ho empitjora més tot)
♦ plata (o: töfra; o: heilla) e-n upp úr skónum: <LOC FIGdeixar encisat -ada algú, deixar fascinat -ada algú
♦ pússa skóna sína: netejar les seves sabates
♦ tvenir skór: dos parells de sabates
♦ skórinn kreppir: la sabata m'estreny
♦ skórinn kreppir að mér: la sabata m'estreny, em mossega
♦ skórinn kreppir að mér: <LOC FIGles passo magres, estic en un mal pas
♦ skórnir eiga fyrir sér að blotna: <LOC FIG
♦ gerið svo vel að sóla skóna: que podria arreglar[-me] la sola de les sabates?
♦ vaða ofan í e-n með skítuga skóna (o: með skítinn á skónum; o: á skítugum skónum)<LOC FIGtrepitjar algú (tractar algú amb insolència, desvergonyiment i/o arrogància, abusar d'algú en la forma de tractar-lo)
♦ láta ekki vaða ofan í sig á skítugum skónum: no deixar-se trepitjar, no deixar-se tractar com un drap brut
♦ mig vantar skó: necessitaria unes sabates, voldria unes sabates
♦ → inniskór “sabatilla”
♦ → tréskór “esclop”
2. (ilskór, sandalisandàlia f (calçat amb l'empenya feta de llenques de cuiro)
3. (íþróttaskórsabatilla f d'esport, espardenya f d'esport (Bal.) (per a practicar-hi esport)
4. (skíðaskórbota f  (d'esquiar)
5. (leðurskór eða skinnskór & strigaskórespardenya f  (calçat de roba gruixuda amb la sola de cànyom o d'espart & calçat totalment de cuiro)
♦ varpa (o: verpa) skó: cosir la vorera o rivet de la botina o sabata islandesa, enrivetar la botina o sabata islandesa
♦ íslenskur [sauð-/sel-]skinnsskór: sabata (o: espardenya; o: botina) tradicional islandesa, de pell de be o foca

skó·reim <f. -reimar, -reimar>:
cordó f de sabata
♦ skóreimin slitnaði: el cordó de la sabata s'ha esquinçat

skó·síður, -síð, -sítt <adj.>:
que arriba fins als peus (peça de roba)

skó·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
1. (maður sem smíðar skósabater m, sabatera f (persona que fa sabates i n'adoba d'espatllades)
2. (skóviðgerðarmaðuratacadonador m, ataconadora f (persona que només adoba calçat espatllat)

skósmíða·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
mestre sabater

skósmíða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
sabateria f (obrador de sabater)

skó·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
sabateria f (ofici o indústria de sabater)

skó·sóli <m. -sóla, -sólar>:
sola f de sabata

skó·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
número m de calçat

skó·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<GEN & FIGlacai m, lacaia f

skó·sverta <f. -svertu, no comptable>:
betum m [negre]

skó·tau <n. -taus, no comptable>:
calçat m

skó·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f de calçat (o: sabates)

skó·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
sabateria f (obrador de sabater)

skó·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
sabateria f (botiga on hom ven sabates)

skó·þvengur <m. -þvengs (o: -þvengjar), -þvengir. Gen. pl.: -þvengja; dat.pl.: -þvengjum>:
1. (í skinnskóskóþvengur m, corretgí de la sabata o espardenya islandesa de cuir; es tracta d'una tira prima i estreta de cuir per lligar l'espardenya islandesa de cuir als turmells. Fa la mateixa funció que les vetes de l'espardenya catalana, però mentre que les vetes són de teixit, els skóþvengir són de cuir. En alguns tipus de sabates islandeses de cuir, el mot en designa els cordons de cuir amb què es lliguen
♦ binda ekki skóþvengi sína (o: skóþveng sinn) lengi e-s staðar: <LOC FIGno desfer les maletes per gaire temps, romandre poc temps a un indret
2. (í ilskócorretja f de sandàlia
◊ Drottinn reisir hermerki fyrir fjarlæga þjóð og blístrar á hana frá ystu landsálfu, og sjá, hún kemur fljót og frá. Enginn er þar móður og engum skrikar fótur, enginn blundar né tekur á sig náðir, engum þeirra losnar belti frá lendum, og ekki slitnar skóþvengur (ɕəˈrōχə nəʕāˈlāu̯, שְׂרוֹךְ נְעָלָיו) nokkurs þeirra: Jahvè alça el seu gonfanó per a una nació llunyana, li fa un xiulet [perquè vingui] des dels confins més extrems de la terra, i heus-la aquí, que arriba de pressa i corrents. En ella no hi ha ningú cansat ni ningú que rellisqui, ni ningú que hi dormisquegi o que hi descansi, cap d'ells no s'afluixa la corretja dels lloms, ni a cap d'ells se li esquinça la corretja de les sandàlies
◊ ég tek hvorki þráð né skóþveng (ɕəˌrōχə־ˈnaʕal, שְׂרוֹךְ-נַעַל) , né nokkuð af öllu sem þér tilheyrir, svo að þú skulir ekki segja: ,Ég hefi gjört Abram ríkan.' Ekkert handa mér! Aðeins það, sem sveinarnir hafa neytt, og hlut þeirra manna, sem með mér fóru, Aners, Eskols og Mamre: ni un fil ni una corretja de sandàlia prendré de tot el que et pertany, perquè no puguis dir: «He enriquit Abram». No res per a mi. Tan sols allò que han menjat els joves i la part dels homes que han vingut amb mi, Aner, Escol i Mambré
hedeby_har_skor2.jpg heidabaer_lagur_skor2.jpg oseberg.jpg
skóþvengir. Reproduccions modernes de sabates medievals
Font: http://www.fva.is/harpa/sagnavefur/klaednadur/skor/skor.html

skraddara·karpi <m. -karpa, -karpar>:
bouer m (peix Rhodeus sericeus syn. Rhodeus amarus)

skraddari <m. skraddara, skraddarar>:
sastre m

skraf <n. skrafs, no comptable>:
conversa f, xerrada f
◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér, þú hefir heyrt smánanir þeirra, Drottinn, allt ráðabrugg þeirra í gegn mér, skraf mótstöðumanna minna og hinar stöðugu ráðagjörðir þeirra gegn mér: 
◊ norðanvindurinn leiðir fram regn og launskraf reiðileg andlit: 
♦ til skrafs og ráðagerða: per a consultar-se i deliberar amb ell[s]

skrafa <skrafa ~ skröfum | skrafaði ~ skröfuðum | skrafað >:
fer-la petar, conversar
◊ og sem þau höfðu nokkura stund skrafað þá mælti Sigríður...: i quan ja hagueren xerrat una estona, la Sigríður va dir...
◊ eigi var lukkan fráhorfin Hǫgna, er hann náði einum þvílíkum, sem þú ert, þvíat mǫrgum mundi miðr (= minnr) fara at flytja erindi herra síns en þér. Skrafar þú eigi hug ór oss norskum með stóryrðum þínum ok drembilæti. Væri þat makligast, ek léti hengja þik á gálga fyrir djǫrfung þína, ok kenndi þér svá, at leika (= mæla?) eigi þvílíkt við fleiri: fortuna no ha pas abandonat en Högni quan n'ha trobat un com tu, perquè serien molts els qui haurien estat menys disposats que tu a complir l'encàrrec de llur senyor. A nosaltres, noruecs, no ens treus pas el coratge amb la teva xerrameca, amb les teves paraules altisonants i amb la teva arrogància. El més escaient fóra que et fes penjar a la forca pel teu atreviment, ensenyant-te així a no tractar ningú més [de la manera com ens has tractat a nosaltres]
♦ skrafa e-ð um e-n: murmur[ej]ar una cosa sobre algú, xerrar (o: enraonar) una cosa d'algú
◊ farísear heyrðu, að fólk var að skrafa þetta um hann (γογγύζω, γογγύζοντος περὶ αὐτοῦ ταῦτα), og æðstu prestar og farísear sendu þjóna að taka hann höndum: els fariseus van sentir que la gent enraonava aquestes coses d'ell i ells i els summes sacerdots varen enviar guardes perquè l'agafessin
♦ skrafa við e-n: fer-la petar amb algú, conversar amb algú
♦ skrafa saman: conversar, xerrar

skrafast <skrafast ~ skröfumst | skrafaðist ~ skröfuðumst | skrafast við>:
fer-la petar, conversar
◊ skiljast þeir nú, ok ferr Bǫðvarr leið sína, til þess at hann kom til Gautlands, ok var Þórir konungr hundsfótr eigi heima. Þeir váru menn svá líkir, at hvárigan mátti þekkja frá ǫðrum, ok ætluðu landsmenn, at Þórir mundi heim kominn, ok er hann þar settr í hásæti ok þjónat jafnt sem konungi at ǫllum hlutum ok skipat í rekkju hjá drottningu, því at Þórir var kvángaðr. Bǫðvarr vill eigi liggja undir þeiri blæju, sem hon hefir. Þetta þótti henni undarligt, þvíat hon hugði þat sannliga bœnda sinn, en Bǫðvarr sagði henni allt, hvernig háttat er. Hon lét þá ekki á sér finna. Ok svá breyttu þau hverja nótt ok skrǫfuðust svá við, fram til þess Þórir kom heim, ok verða menn þá at þekkja, hverr maðrinn er. Verðr þá fagnaðarfundr með þeim brœðrum. Segir Þórir, at engum mundi hann svá ǫðrum trúa at byggja næri drottningu sinni: aleshores es varen acomiadar i en Böðvarr va fer el seu camí fins que va arribar al Gautland. Allà, el rei Þórir peu-de-ca no hi era a casa. Ell i en Böðvarr eren tan iguals que no els podien distingir un de l'altre, i la gent del país varen creure que en Þórir devia haver tornat a casa. Assegueren, així doncs, en Böðvarr al tron d'en Þórir i el serviren en tot com si fos el rei i fins i tot li prepararen el lloc en el llit al costat dela reina, car en Þórir era casat. En Böðvarr no va voler jeure sota el tapament que ella tenia. Això la va astorar a ella perquè creia de veres que era el seu marit, però en Böðvarr li ho va contar tot, i com era la cosa. Ella no ho va destapar i cada nit es captingueren de la mateixa manera i les passaren conversant fins que en Þ6#243;rir va tornar a casa i la gent aleshores va haver de reconèixer quin era cadascun d'ells dos. La trobada entre els dos germans fou d[e gran]'alegria. En Þórir va dir que no confiaria en cap altre per jeure al costat mateix de la seva reina

skraf·finnur <m. -finns, -finnar>:
xerraire m
◊ meðan Páll beið þeirra í Aþenu, var honum mikil skapraun að sjá, að borgin var full af skurðgoðum. Hann ræddi þá í samkundunni við Gyðinga og guðrækna menn, og hvern dag á torginu við þá, sem urðu á vegi hans. En nokkrir heimspekingar, Epíkúringar og Stóumenn, áttu og í orðakasti við hann. Sögðu sumir: "Hvað mun skraffinnur sá hafa að flytja?": 

skraf·hreifinn, -hreifin, -hreifið <adj.>:
xerraire, enraonador -a, parlaire

skrambi <m. skramba, skrambar>:
1. ([fj]ári, skratti, fjandidimoni m (diable)
♦ skrambi <+ adj.>fotudament <+ adj.> (en aquest ús, és a dir, davant adjectius, el seu valor sol ésser el de simple adverbi intensificador o elatiu)
♦ þetta var skrambi gott!: va ser fotudament bo
2. (vægt blótsyrðidiantre (renec suau)
♦ hver skrambinn!:  [que] punyetes! (o: [que] diantre!)
♦ já hver skrambinn hvað heimurinn er lítill!: diantre! que petit que és el món!

skran <n. skrans, no comptable>:
galindaines f.pl, endergues f.pl

skransa <skransa ~ skrönsum | skransaði ~ skrönsuðum | skransað>:
1. (skrensa, renna tilderrapar (relliscar o patinar un vehicle, esp. lateralment i com a conseqüència d'una frenada)
♦ skransa niður brekkuna ~ á brekkunni: lliscar lateralment amb els esquís pendent avall
2. (vera að falli kominn, t.d. veggurhaver caigut -uda, haver-se ensulsiat -ada (esp. paret, mur)

skrapa <f. skröpu, skröpur. Gen. pl.: skrapna o: skrapa>:
1. (skafarasqueta f, rascador m (eina per a rascar-hi o raspar-hi)
2. (hringlasonall m, sonalla f (joguina consistent en un mànec acabat en una esfera que conté pedres seques i que fa soroll quan hom l'agita & mena de maçoles per espantar els cavalls)
♦ → hrossaskrapa “espanta-cavalls”

skrapa¹ <skrapa ~ skröpum | skrapaði ~ skröpuðum | skrapað (o: skrapi ~ skröpum | skrapti ~ skröptum | skrapað)e-ð>:
1. (skafarascar una cosa, rasclar una cosa (Ross.(raspar, llevar una cosa rascant)
♦ skrapa botninn [á pönnunni ~ pottinum] [með sleikju]: rascar el cul [de la paella ~ de l'olla] [amb un cullerot] (per deixar-lo ben escurat, en el sentit continental del mot)
♦ skrapa botninn: <LOC FIGtocar fons
♦ skrapa burt e-ð: treure una cosa rascant-la (o: raspant), llevar una cosa rascant-la (o: raspant) (Val., Bal.
♦ skrapa e-ð af e-u: treure una cosa rascant-la (o: raspant), llevar una cosa rascant-la (o: raspant) (Val., Bal.
♦ skrapa málningu af e-u: rascar la pintura d'una cosa, llevar la pintura d'una cosa rascant-la (Val., Bal.
♦ skrapa saman ljána: <LOC AGRICarreplegar el fenàs segat [rasclant], rasclar el fenàs segat
♦ skrapa saman aura: <LOC FIGanar arreplegant diners, esgarrapar [uns quants] diners d'ací d'allà
2. (skrölta laus[t], gjögtaclaquetejar, espetegar (ressonar o fer soroll una cosa que no està fixa, cascavellejar, fer clap-clap o trac-trac)
◊ Ögmundr mælti þá: "Nú þætti mér þér, Oddr, betra hafa verit, at vit hefðum sætzt, sem ek bauð, því at nú hefir þú fengit þann mannskaða af mér, at þú munt aldri bætr bíða, þar sem Vignir er dauðr, sonr þinn, sá maðr, at ek hygg fræknastan ok sterkastan orðit hafa á Norðrlöndum, því at hann var nú tíu vetra gamall, ok hefði hann mik yfir unnit, ef ek væri alþýðligr maðr, en nú em ek eigi síðr andi en maðr. En svá hefir hann hart kreist búk minn, at hann hefir náliga brotit í mér hvert bein, svá at þau skrapa öll innan í skinninu, svá at ek væra dauðr, ef ek hefða eðli til þess. En engan mann hræðumst ek í veröldunni nema þik, ok af þér mun ek nokkut illt hljóta, hvárt þat verðr fyrr eða síðar, enda áttu nú þín í at hefna": aleshores l'Ögmundr li va dir: "Oddr, no et sembla, doncs, que hauria estat millor que ens haguéssim reconciliat, tal com et vaig oferir que féssim, perquè ara t'he infligit la pèrdua de la qual no et recuperaràs mai, ja que en Vignir, ton fill, és mort, l'home que crec que s'hauria convertit en el més fort i més famós dels Països Norrens, car ara [que només] deu anys m'hauria vençut si jo hagués estat un home qualsevol, però jo sóc tant esperit com home [mortal]. I m'ha estret tan fort el cos que gairebé m'hi ha trencat tots i cadascun dels meus ossos, de manera que tots ells espeteguen sota la meva pell, de manera que jo seria mort si la meva natura fos la d'un mortal. Però no temo ningú en el món, llevat de tu, i de tu en patiré algun mal, sigui tard o sigui d'hora, i a més a més, ara [també] t'has de venjar [per la mort de ton fill]"
♦ hann skrapir í skinninu (o: beinin skrapa í skinninu)<LOC FIGés pell i ossos
3. (hringladringar (ressonar o fer soroll una cosa metàl·lica, com ara monedes, fer dring-dring)
◊ peningar skrapa lítt í pungi: la bossa sona poc (no hi ha gaire diners a dins)
4. (losna í sundur á samskeytumdesfer-se [per les juntures ~ per les costures] (separar-se els trossos que conformen una cosa)
◊ skórinn skrapir í ilinni: la sola de la sabata s'està desferrant
5. (skrafa, masaxerrar (Mall., Men.(rallar)

< skrapa¹ <skrapi ~ skröpum | skrapti ~ skröptum | skrapaðe-ð>:
variant antiquada de → skrapa¹ “rasclar, gratar etc.”
◊ skórinn skrapir í ilinni: la sola de la sabata s'està desferrant

skrapa·tól <n. -tóls, -tól>:
carraca f, trasto vell (cast., ekki ritm./no lit.) (andròmina, objecte aldà, atrotinat)

skrapdaga·kerfi <n. -kerfis, no comptable>:
sistema m dels dies de rasclar, designació popular del sistema de gestió de la pesca del bacallà basat en dies de pesca permesa i dies de pesca vedada i vigent entre 1977 i 1983. El 1984 fou substituït pel sistema de quotes. El nom del sistema era sóknarmarkskerfi o sóknarmark, i també es va conèixer amb els noms de sóknardagakerfi i banndagakerfi. Aquest sistema imposava als vaixells de pesca de bacallà un màxim de cent-cinquanta dies de pesca de bacallà per any i l'obligació d'haver de pescar d'altres espècies que no fossin bacallà durant una quantitat determinada de dies. En aquests dies, coneguts amb el nom popular de skrapdagar -que varen anar augmentant al llarg dels anys-, el bacallà capturat pels vaixells de ròssec o togarar no podia pas superar el 15% del total de les captures fetes

skrapp:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skreppa “pegar un bot a, anar un moment a; fer una visita breu a; relliscar; encongir-se”

skratti <m. skratta, skrattar>:
1. (seiðmaður, galdrakarl, skrattakarlbruixot m (fetiller) (seiðskratti)
◊ XX. Rǫgnvaldr reykill, er sumir kalla Ragnarr, er var sonr Finnkonu einnar, er kǫlluð Snjófríðr, dóttir Svása Finnkonungs, ok brá hónum til móður sinnar; var hann kallaðr seiðmaðr, þat er spámaðr, ok var staðfastr á Haðalandi, ok síddi þar ok var kallaðr skratti: el vintè fou en Rǫgnvaldr reykill, a qui alguns anomenaven Ragnarr. Era fill d'una lapona que nomia Snjófríðr i que era filla de l'Svási, rei dels lapons, i va sortir a sa mare. D'ell es deia que era un seiðmaðr (un fetiller que sabia fer el seiðr), això és, un endeví, i va viure al Haðaland, on hi practicava el seiðr i li deien skratti, bruixot
◊ Helgi svarar: "Láttu mig lausan. Ekki mein hef eg gert honum. Eigi fyrir því, slíkur skratti er hann sem þú og eigi ætla eg hann sé betri": en Helgi li va contestar: "Deixa'm anar. Jo no li he fet cap mal [a ton germà], i no pas perquè no sigui un bruixot (o: monstre en sentit metafòric? El mot aquí fa referència al godó de Borgarfiord, en Gunnsteinn, i son germà Sveinungur) com tu ni perquè cregui que sigui millor que tu"
♦ e-ð kemur eins og skrattinn úr sauðarleggnum: <LOC FIGuna cosa passa totalment de sobte i inesperadament (totalment d'improvís)
♦ mála skrattinn á vegginn: <LOC FIGimaginar-se sempre el pitjor (veure les coses malament fins i tot quan no ho són)
♦ þar hitti skrattinn ömmu sína: <LOC FIGha trobat sabata de son peu, el dimoni [hi] ha trobat en Satanàs (trobar algú algú igual que ell o pitjor)
2. (illvættur, meinvætturescrató m, trol m (ogre gegantesc amb poders màgics; tanmateix, proposo que adaptem el mot al català sota la forma escrató per tal com, realment, no té equivalent a la nostra cultura)
◊ þá mælti Oddr:„Gef þú allra manna armastr byr!“ [Oddr] tekr nú eina af Gusisnautum ok skýtr at honum, en hann heyrir hvininn, ok bregz við sem harðast, en ǫrin fló í auga honum, leið síðan undir hǫnd flagðkonunni ok út undir aðra, en hon hljóp upp við. Ǫr fló á byrlann ok reytti hann. Þá hljópu upp úvættir á báða bekki ok veittu hvárutveggja; þat mátti segja, at þar var skratta atgangr (els editors de l'Ordbog over det norrøne prosasprog consideren que es tracta d'un compòsit skrattaatgangr)aleshores l'Oddr li va dir: “siguis el més miserable per aquest vent!” L'Oddr, aleshores, va agafr una de les fletxes Gusisnautar i l'hi va disparar, però ell en va sentir el xiulet, va pegar revinclada / va reaccionar tan ràpidament com va poder, però[, així i tot,] la flexa el va endevinar a l'ull, i tot seguit es va clavar a la flagðkona pel costat, per la part de l'aixella, i li va sortir per l'altre costat, es va posar dreta totd'una [d'una revinclada]. La fletxa va volar cap al coper i el va fregar (si assumim que el subjecte de fló i reytti és la flagðkona , d'acord amb l'edició del Boer, aleshores hem de traduir: ella, la flagðkona, va córrer cap al coper i el va fregar). Aleshores, els monstres que seien a tots dos bancs es varen posar totd'una drets i els ajudaren tots dos, a ell i ella; es pogué dir que hi hagué una pressada [fora mida] d'escratons per socórrer-los  (cf. Möbius, altnordisches Glossar, 1866, pàg. 21: at-gangr <...> aufeinander losgehen; Baetke,19874, pàg. 30, només hi indica: <...> 2. Hilfe. És obvi que hem d'entendre aquí el mot atgangr com a deverbatiu d'un verb de significat acórrer, córrer cap a un indret per donar ajut a algú, per socórrer-lo. D'aquí la meva traducció) (cap. XII, pàg. 25 de l'edició Halle an der Saale d'en Boer; en comparació: al cap.VI de l'Ǫrvar-Odds saga, pàg. 185, ed. del Carl Christian Rafn, que pren com a manuscrit-guia de l'edició el testimoni A, hi llegim: Oddr tók þá eina af þeim Gusisnautum ok leggr á streng ok vill launa honum byrinn. En er hann heyrði hvininn, at ǫrin fór at honum, bregðr hann við ok rekr sik upp á bjargit, en ǫrin kom undir hǫnd konunni ok út undan annarri, en hún hleypr upp við ok flýgr á jǫtuninn ok reytir hann. Trǫllin hlaupa upp á báða bekki, ok veita sumir honum, en sumir henni. Oddr skaut annarri af Gusisnautum í auga jǫtninum ok fór eptir þat til skipa, ok fagna þeir brœðr þeim Oddi vel, - "eða hvert fórtu it lengsta, Oddr?" sagði Guðmundrl'Oddr aleshores va agafar una de les Gusisnautar i la va posar a la corda de l'arc amb la intenció de pagar-l'hi el bon vent [que l'ètun li volia donar perquè se'n tornés per on era vingut], però quan l'ètun va sentir el xiulet de la fletxa volant cap a ell, la va esquivar girant-se bruscament i pegant-se un cop contra la roca [de la cova], però la fletxa va endevinar la seva dona per sota del braç i li va sortir per l'altre costat. Aleshores ella es va posar dreta d'un bot, es llançà cap on hi havia l'ètun[, el seu marit,] i l'aferrà. Els trols s'aixecaren dels dos bancs [on seien] i mentre l'ajudaven a ell, d'altres ajudaven la seva dona. L'Oddr va disparar la segona de les fletxes Gusisnautar a l'ull de l'ètun i després d'això, va tornar als vaixells. En Guðmundr i els germans els reberen amb mostres d'alegria a ell i l'Ásmundr. En Guðmundr li va demanar: ‘fins on has anat, Oddr?’)
3. (skrambi, djöfull & vægt blótsyrðidèmon m, dimoni m (diable & renec suau)
◊ "Eltak ásu ǀ ørhjartaða tvá, ǁ sem fyr úlfi geitr ǀ argar rynni; ǁ illt er at eiga Óðin ǀ at einkavin; ǁ skalt eigi lengr ǀ skratta blóta": he encalçat els dos ansos de poc coratge, [i ha estat] com si dues cabres porugues correguessin fugint d'un llop. ‘És mala cosa tenir l'Odin per únic amic’; ja no sacrificaràs als dimonis (o: trols? L'autor, emprant aquest mot per a referir-se als dos ansos Freyr i Odin ens fa palès el seu cristianisme)!
♦ hver skrattinn!:  [que] punyetes! (o: [que] diantre!)
4. (jötunheitiSkratti m (nom d'ètun. Apareix com a tal a les nafnaþulur sota la forma Skrati)

skraufa <skraufa ~ skraufum | skraufaði ~ skraufuðum | skraufað>:
variant de skrjáfa ‘fressejar, fer fru-fru’

skrauf·þurr, -þurr, -þurrt <adj.>:
ben sec -a, àrid -a (skrælþurr; skráþurr)

skraut <n. skrauts, skraut>:
adorn m, ornament m
♦ til skrauts: d'adorn

skraut- <en compostos>:
ornamental

skraut·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
malma f, salvelí m del Pacífic (peix Salvelinus malma)

skraut·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f ornamental

skraut·búinn, -búin, -búið <adj.>:
ricament vestit -ida, esplèndidament abillat -ada

skraut·fjöður <f. -fjaðrar, -fjaðrir>:
ploma f d'adorn
♦ e-ð er skrautfjöður í hatt e-s: una cosa és la flor al trau de la solapa d'algú

skraut·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
donat -ada al fast, donat -ada a l'ostentòs -osa

skraut·girni <f. -girni, pl. no hab.>:
magnificència f, gust m pel luxe, fastuositat f, ostentació f
◊ Steinn var með Knúti konungi um hríð ok var afburða-maðr mikill at vápnum ok klæðum, ok var hann þá kallaðr Steinn hinn prúði. Svá hafa sagt fornir frœðimenn, at Steinn gerði svá mikit offors, at hann skipaði hest sinn með gull, ok bjó hófinn fyrir ofan. Knúti konungi þótti hann keppast um skrautgirni við sik, ok því fór Steinn í braut frá honum. Steinn var í förum síðan. Enn þau urðu æfilok hans, at hann braut skip sitt við Jótlands-síðu, ok komst einn á land. Hann var þá enn skrautliga búinn, ok hafði mikit fé á sér, ok var dasaðr mjök. Kona nökkur fann hann, er fór með klæði til þváttar. Hon hafði vífl í hendi. Hann var máttlítill ok lá í brúki, Hon sá, at hann hafði mikit fé á sér. Síðan fór hon til, ok barði hann í hel með víflinni, ok myrti hann til fjár, at því er menn segja eðr hyggja um. Gafst honum svá af ofmetnaði ok óhlýðni við Ólaf konung: l'Steinn va romandre un temps amb el rei Knútr; era un home que es feia notar molt tant per les seves armes com per la seva forma de vestir, raó per la qual l'anomenaven l'Steinn l'elegant. Els antics erudits i versats en història conten que la seva ostentació va arribar a tal punt que va fer ferrar el seu cavall amb ferradures d'or i adornar (cf. Baetke 19874, pàg. 75: búa <...> 3. <...> verzieren (e-u, með e-u)) la part de dalt dels unglots. El rei Knútr creia que l'Steinn rivalitzava amb ell en ostentació i per això l'Steinn se n'anà de la seva cort. De llavors ençà, l'Steinn va passar la seva vida viatjant. I la seva mort va succeir així: el seu vaixell va naufragar davant la costa de Jutlàndia i ell va atènyer tot sol la terra. Quan ho va fer encara anava ricament vestit i[, a més a més,] portava molts de diners amb ell, i estava totalment exhaust. Allà el va trobar una dona que portava la seva roba a rentar. Duia amb la mà un picador o pala de picar la roba en rentar-la. Ell estava ajagut damunt un caramull d'algues, totalment extenuat. Ella va veure que ell portava molts de diners. S'hi acostà i el matà a cops de picador de la roba: el va assassinar pels seus diners, segons el que conten o creuen. Aquest fou el guardó que va rebre pel seu urc i per la seva desobediència envers el rei Olau

skraut·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
que estima el fast, ostentòs -osa, magnificent

skraut·glitnir <m. -glitnis, -glitnar>:
dragó m [ver], guineu f, caro m, fardatxo m, dragonet m (peix Callionymus lyra)

skrautgripa·sali <m. -sala, -salar>:
joier m, joiera f

skrautgripa·skrín <n. -skríns, -skrín>:
joier m, cofrenet m de les joies (skartgripasali)

skrautgripa·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
joieria f (skartgripaverslun)

skraut·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENobjecte m d'adorn, figureta f d'adorn, <GALbibelot m
2. (skartgripurjoia f (joiell)
♦ skrautgripir <skrautgripa>joies
3. (gimsteinnpedra preciosa (gemma)

skraut·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de glòria (o: d'honor), cavall gloriós
◊ gegn hirðunum er reiði mín upptendruð og forustusauðanna skal ég vitja. Því að Drottinn allsherjar hefir litið til hjarðar sinnar, Júda húss, og gjört þá að skrauthesti sínum (kə-ˈsūs hōˈδ-ō, כְּסוּס הוֹדוֹ) í stríðinu: 

skraut·hvörf < <n.pl -hvarfa>:
<LING>: eufemisme m

skraut·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
edifici sumptuós (o: esplèndid), palau m
◊ Ísrael gleymdi skapara sínum og reisti sér hallir, og Júda byggði margar víggirtar borgir, en ég vil skjóta eldi í borgir hans, og eldurinn skal eyða skrauthýsum hans (ʔarmənoˈθɛi̯-hā, אַרְמְנֹתֶיהָ)

skraut·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dýrlegur, gljæsileguresplèndid -a, magnific -a
◊ vatn bað hann um, mjólk gaf hún, í skrautlegri skál (bə-ˈsēφεl ʔaddīˈrīm, בְּסֵפֶל אַדִּירִים) rétti hún honum rjóma: ell li demanava aigua, i llet li ha donat ella, li ha donat la nata en una copa senyorial
◊ gullepli í skrautlegum (el text hebreu només diu: bə-maɕkīi̯ˈʝōθ ˈkāsɛφ, בְּמַשְׂכִּיּוֹת כָּסֶף) silfurskálum - svo eru orð í tíma töluð: [com] pomes d'or en [cisellades] fruiteres d'argent... així són unes paraules dites a temps (o: en el moment oportú)
2. (skrýtinnestrambòtic -a (estrafolari, extravagant, rar i divertit)

skraut·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-ð>:
il·luminar una cosa (cosa = manuscrit, còdex)
♦ skrautlýsa handrit: il·luminar un manuscrit

skraut·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
1. (handritail·luminació f (de manuscrits)
♦ skrautlýsing handrita: la il·luminació de manuscrits
2. (með ljósaperumil·luminació f ornamental (amb bombetes)

skraut·málaður, -máluð, -málað <adj.>:
amb pintures ornamentals, adornat -ada amb pintures

skraut·menni <n. -mennis, -menni>:
persona f amant dels fastos
◊ fyrir því vex græðgi Heljar og hún glennir ginið sem mest hún má, og skrautmenni (hăδāˈrā-ḥ, הֲדָרָהּ ? ‘la seva esplendor, la seva glòria’) landsins og svallarar, hávaðamennirnir og gleðimennirnir steypast niður þangað: per això creixerà l'aviditat del Xeol i badarà la seva gola tant com podrà i s'hi precipitaran per avall els amants del luxe i els llibertins, els barrilaires i els vividors

skraut·mjóri <m. -mjóra, -mjórar>:
licodi m de Ross (peix Lycodes rossi)

skraut·munur <m. -munar, -munir>:
objecte m d'adorn i decoració

skraut·nál <f. -nálar, -nálar>:
caps blancs m.pl, sempre-en-flor m, barba blanca, herba blanca, pixanera f, terrera f, xuclamel m, herba gafarronera (Tarr.), morrissà bord (Men.), salivetes f.pl del Bon Jesús (Men.(planta Lobularia maritima syn. Alyssum maritimum)

skraut·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
planta f ornamental

skraut·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
mill m de bosc, fenàs estès (planta Milium effusum)

skraut·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
cal·lígraf m, cal·lígrafa f

skraut·ritun <f. -ritun, no comptable>:
cal·ligrafia f

skraut·skikkja <f. -skikkju, -skikkjur. Gen. pl.: -skikkna o: -skikkja>:
mantell fastuós (o: esplèndid)
◊ koma mun ódaunn fyrir ilm, reiptagl fyrir belti, skalli fyrir hárfléttur, aðstrengdur hærusekkur í stað skrautskikkju (pəθīˈɣīl, פְּתִיגִיל), brennimerki í stað fegurðar: 

skraut·stafur <m. -stafs, -stafir>:
caplletra f (Lletra grossa i sovint ornamentada, emprada com a inicial del primer mot de llibre, capítol, paràgraf)

skraut·steinn <m. -steins, -steinar>:
pedra fina (pedra ornamental, menys preada que la preciosa)
♦ eðalsteinar og skrautsteinar: pedres precioses i pedres fines

skraut·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f de luxe

skraut·vasi <m. -vasa, -vasar>:
gerro m ornamental

skrá¹ <f. skrár (o: skráar), skrár. Gen. pl.: skráa; dat.pl.: skrám>:
1. <(þurrt og skorpið skinnpell seca i arrugada ([retalls de] cuir)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)
2. (pergament & skinnbók, skinnhandrit & skjal á skinnipergamí m, plegamí m (Mall., Men.(pell adobada per a poder escriure-hi & qualsevol llibre, títol o document escrit sobre pergamí)
♦ í þessari skrá: en aquest pergamí
♦ setja [e-ð] á skrá: escriure [una cosa] en pergamí, posar [una cosa] en un pergamí
3. (efnisyfirlitíndex m (fl./pl.: índexs) (taula de continguts)
◊ að bókarlokum eru þrennskonar skrár: al final del llibre hi ha tres [tipus d']índexs
♦ → efnisskrá “índex temàtic”
4. (bannskráíndex m (catàleg de llibres prohibits per l'Església catòlica)
♦ setja bók á skrá bannaðra bóka: incloure un llibre a l'índex de llibres prohibits
5. (tölvuskrá & skjalamappaarxiu m (dossier & d'ordinador)
♦ ég gat ekki opnað skrána: no vaig poder obrir l'arxiu
♦ halda skrár yfir e-n: mantenir arxius sobre algú
♦ → lögregluskrár “arxius de la policia”
♦ → öryggisskrár “arxiu de seguretat”
6. (listi, upptalningllistat m (llista, relació indexada de nom)
♦ skrá um kjósendur: llista f electoral
♦ skrá yfir byrkninga á Íslandi: llista de falgueres islandeses, índex de falgueres islandeses
7. (spjaldskráfitxer m (catàleg de fitxes)
8. (áhafnarskrárol m (registre de membres de tripulació de vaixell)
9. (opinber skráregistre m (llista oficial)
♦ færa e-ð á skrá: registrar una cosa, inscriure una cosa en registre
♦ → fasteignaskrá “registre de la propietat”
♦ → firmaskrá “registre mercantil”
♦ → lóðaskrá “registre de la propietat”
♦ → þjóðskrá “registre civil i cens de població”
10. (manntalcens m (registre de població)
♦ → kjörskrá “cens electoral, padró”
♦ skrá sig á kjörskrá: empadronar-se, inscriure's en el cens electoral
♦ → ættarskrá “cens genealògic, registre genealògic; genealogia”

skrá² <f. skrár (o: skráar), skrár. Gen. pl.: skráa; dat.pl.: skrám>:
1. <(járnplataplaca f de ferro (bocí o tros de ferro pla i més o menys quadrat)
2. (lás, læsingpany m (estri per tancar en fort)

skrá <skrái ~ skráum | skráði ~ skráðum | skráðe-n ~ e-ð>:
1. <GENregistrar una cosa, anotar una cosa en registre
♦ það er skráð í árbókum Engilsaxa að...: està registrat (o: consignat) en els annals dels anglosaxons que...
2. (bíll & nemimatricular una cosa (cotxe & estudiant)
♦ skrá e-n í háskóla: matricular algú a la universitat
♦ skrá sig í háskóla: matricular-se a la universitat
♦ skrá sig í katalónsku: matricular-se de català
♦ skrá sig á katalónskunámskeið: matricular-se a un curs de català
♦ skrá sig í hlaupið: inscriure's a la cursa, apuntar-se a la cursa
♦ skrá sig í [sumar]búðirnar: inscriure's a les colònies d'estiu, apuntar-se a les colònies d'estiu
♦ skrá sig inn: registrar-se, inscriure's
3. (skrifa hjá séranotar una cosa (prendre nota d'una cosa, apuntar una cosa)
4. <NÀUT & MILallistar algú, enrolar algú (contractar com a membre de la tripulació & entrar a l'exèrcit)
♦ skrá e-n á skip: inscriure algú en el rol de la tripulació d'un vaixell
♦ skrá skipshöfn: contractar la tripulació d'un vaixell
♦ skrá sig í herinn: enrolar-se [a l'exèrcit]

skráar·gat <n. -gats, -göt>:
forat m de pany
♦ kíkja gegnum skráargatið: guaitar pel forat del pany
♦ gægjast (o: kíkja; o: horfa) inn um skráargatið: mirar pel forat del pany

skráma <f. skrámu, skrámur. Gen. pl.: skrámna o: skráma>:
1. (skeina, rispaesgarrapada f, esgarrinxada f, escarrinxada f (Mall., Men.) (causada per plantes espinoses, per una caiguda etc.)
♦ fá skrámur í leik: fer-se unes esgarrapades jugant
2. (af völdum klónna eða naglanna, kattarklóresgarrapada f, rapinyada f (causada per ungles, p.e., les d'un gat)
3. (ör eftir sárcrostera f (després d'esgarrapada & cicatriu llarguera d'esgarrapada)

skráma <skráma ~ skrámum | skrámaði ~ skrámuðum | skrámaðe-n ~ e-ð>:
1. <GENesgarrapar algú ~ una cosa, rapinyar algú ~ una cosa (Bal.)
◊ kötturinn skrámaði á mér hendina: el gat m'ha esgarrapat la mà, el moix m'ha rapinyat la mà (Bal.)
♦ skráma sig: fer-se una esgarrapada, fer-se una escarrinxada (Bal.)
◊ barnið datt og skrámaði sig á hnénu: l'infant ha caigut i s'ha fet una esgarrapada al genoll
2. (skína sterktenlluernar (lluir o brillar fort)
◊ ljósið skrámaði í augu mín: la llum m'enlluerna

skráning <f. skráningar, skráningar>:
1. (skrásetningassentament m, registrament m (o: enregistrament) m (entrada, anotació o inscripció en registre)
2. <NÀUT & MILenrolament m
3. (nemendamatrícula[ció] f (d'estudiants i participants en curs)
♦ skráning á námskeiðið: matrícula f del curs

skráninga·númer <n. -númers, -númer>:
variant de skráningarnúmer ‘número de registre; número de matrícula’

skráningar·dagsetning <f. -dagsetningar, -dagsetningar>:
<AUTOMdata f de matriculació

skráningar·eyðublað <n. -eyðublaðs, -eyðublöð>:
formulari m d'inscripció

skráningar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
taxa f d'inscripció

skráningar·númer <n. -númers, -númer>:
1. (skrásetningnúmero m de registre (número d'inscripció en registre)
♦ skráningarnúmer ökutækis: número m de matrícula del vehicle
2. (nemendanúmero de matrícula[ció]  (número d'inscripció en curs o estudis)

skráningar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
<AUTOMpermís m de circulació

skráningar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de donar part (obligació d'informar autoritats, policia etc.)

skráp·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
equinoderm m

skráp·flúra <f. -flúru, -flúrur. Gen. pl.: -flúra>:
palaieta f del Canadà, palaí raspós (peix Hippoglossoides platessoides)

skráp·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>:
variant de skrápflúra ‘palaieta del Canadà, palaí raspós’

skráp·koli <m. -kola, -kolar>:
limanda f (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)

skráp·sítróna <f.-sítrónu, -sítrónur. Gen. pl.: -sítróna>:
poncem m, poncir m (fruit de l'arbre Citrus medica) (súkkatsítróna)

skrápsítrónu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
poncemer m, poncirer m (arbre Citrus medica)

skrá·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð ~ e-n>:
1. (færa á skrá & lista & manntalregistrar una cosa ~ algú (inscriure en registre, llista i/o cens)
◊ en það bar til um þessar mundir, að boð kom frá Ágústus keisara, að skrásetja skyldi alla heimsbyggðina. Þetta var fyrsta skrásetningin og var gjörð þá er Kýreníus var landstjóri á Sýrlandi. Fóru þá allir til að láta skrásetja sig, hver til sinnar borgar. Þá fór og Jósef úr Galíleu frá borginni Nasaret upp til Júdeu, til borgar Davíðs, sem heitir Betlehem, en hann var af ætt og kyni Davíðs, að láta skrásetja sig ásamt Maríu heitkonu sinni, sem var þunguð: 
◊ skrásetjið þennan mann barnlausan, mann, sem ekki mun verða lángefinn um dagana, því að engum af niðjum hans mun auðnast að sitja í hásæti Davíðs og ríkja framar yfir Júda: 
♦ skrásetja þátttakendur í hlaupinu: inscriure els participants de la cursa
♦ skrásetja alla Frakka sem búa í landinu: fer un cens de tots els francesos que viuen al país
2. (færa á bókaskrá á safni eða safngripaskrácatalogar una cosa (incloure llibre o objectes de col·lecció o museu en catàleg & fer una llista completa)
♦ skrásetja bækur: catalogar llibres
3. (skrifa niður, færa í leturanotar una cosa (escriure, fixar per escrit)
◊ á fyrsta ríkisári Belsasars konungs í Babýlon dreymdi Daníel draum, og sýnir bar fyrir hann í rekkju hans. Síðan skrásetti hann drauminn og sagði frá aðalatriðunum: 
◊ Mordekai skrásetti þessa viðburði og sendi bréf til allra Gyðinga í öllum skattlöndum Ahasverusar konungs, bæði nær og fjær, til þess að gjöra þeim að skyldu að halda árlega helgan fjórtánda og fimmtánda dag adarmánaðar - eins og dagana, sem Gyðingar fengu hvíld frá óvinum sínum, og mánuðinn, er hörmung þeirra snerist í fögnuð og hryggð þeirra í hátíðisdag - með því að gjöra þá að veisludögum og fagnaðar og senda þá hver öðrum matgjafir og fátækum ölmusu: 
♦ skrásetja merkustu atriði ævi sinnar: anotar els principals esdeveniments de la seva vida

skrá·setning <f. -setningar, -setningar>:
1. (skráningassentament m, registrament m (o: enregistrament) m (entrada, anotació o inscripció en registre)
2. (það að færa á skrá/listacatalogació f (entrada, anotació o inscripció en catàleg)
3. (ættarskrácens m (fogatge, recompte de famílies, de població etc.)
◊ þá blés Guð minn mér því í brjóst að kalla saman aðalsmennina, embættismennina og almenning til skrásetningar (lə-hiθjaˈħēɕ, לְהִתְיַחֵשׂ) eftir fjölskyldum þeirra. Ég fann skrá (ˈsēφɛr ha-i̯ˈʝaħaɕ, סֵפֶר הַיַּחַשׂ) yfir fjölskyldur þeirra sem fyrst höfðu haldið heim og þar var skráð (kāˈθūβ, כָּתוּב)Déu em va posar al cor de convocar els nobles, els magistrats i el poble per fer-ne un cens. Vaig trobar un registre genealògic dels qui havien arribat de primer i hi vaig veure escrit el que segueix
◊ en það bar til um þessar mundir, að boð kom frá Ágústus keisara, að skrásetja skyldi alla heimsbyggðina. Þetta var fyrsta skrásetningin (ἡ ἀπογραφή -ῆς, ἀπογραφή) og var gjörð þá er Kýreníus var landstjóri á Sýrlandi. Fóru þá allir til að láta skrásetja sig, hver til sinnar borgar: per aquells dies, sortí un edicte del Cèsar August que fessin el cens de tot el món. Aquest cens fou el primer cens i fou fet quan en Quirini era governador de la Síria. I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva població
◊ eftir hann kom fram Júdas frá Galíleu á dögum skrásetningarinnar (ἡ ἀπογραφή -ῆς, ἀπογραφή) og sneri fólki til fylgis við sig: després d'ell, va aparèxer en Judes el Galileu, en els dies de l'empadronament, i va atreure gent del poble rere seu

skrá·veifa <f. skrámu, skrámur. Gen. pl.: -veifa o: -veifna>:
1. (fuglahræðaespantaocells m, homo m de bulto (Mall., Men., ekki ritm./no lit.) (espantall)
2. (hrekkur, grikkurmala passada (mala jugada, malifeta)
♦ gera e-m skráveifu: fer-li una mala passada a algú
♦ verða fyrir (o: þola) skráveifu: ésser víctima d'una mala passada
3. (áfall, tiltölulega meinlaust tjón eða skaðidany m (pèrdua, mal o perjudici relativament innocus)

skrá·þurr, -þurr, -þurrt <adj.>:
ben sec -a, àrid -a (skrælþurr; skraufþurr)

skref <n. skrefs, skref>:
1. <GENpassa f, pas m (fl./pl.: passos)
◊ þeir játuðu honum því ok báðu, at hann skyldi á land ganga. Síðan hljóp hann ór ánni níu feta í einu skrefi: i havent dites aquestes paraules, tots tres desmuntaren de llurs cavalls i s'acostaren a peu al riu. En Viðga, emperò, havia sentit perfectament bé tot el que ells havien dit i els va contestar: "Doneu-me pau i deixeu-me sortir a la vorera i podreu veure llavors si sóc més nan que qualsevol de vosaltres o si porto el meu cap més baix que cadascun dels que m'heu anomenat nan". Ells li ho atorgaren i li manaren que s'acostés a la vorera del riu. Aleshores ell va saltar a fora del riu i va fer nou peus amb una sola de les seves passes
♦ á hlaupanda skrefi: en ple galop
◊ ven þú hest þinn góðan um at kasta á hlaupanda skrefi ok haf hann hvárttveggja vel at holdum ok hreinan, skúa þú hann vel ok fastliga með sterkjum ok fǫgrum ǫllum hestbúnaði: avesa el teu cavall a ésser bo a frenar i canviar de direcció quan vagi a tot galop, mantén-lo ben alimentat i net, ferra'l bé i de manera que les ferradures no se li moguin, i guarneix-lo amb tots els arreus bonics i forts
♦ e-ð er skref í rétta átt: una cosa és una passa en la direcció correcta
♦ ganga skrefi lengra: anar una passa més enllà
♦ ganga skrefi of langt: passar-se, anar massa lluny
♦ nokkrum skrefum frá e-u er...: a algunes passes de... hi ha...
♦ næsta skref þitt er...: el següent pas que has de fer és...
♦ skref aftur á bak: una passa enrere
♦ e-ð er skref aftur á bak: una cosa és una passa enrere
♦ skref fyrir skref: pas a pas, passa a passa
♦ stíga skref: fer una passa
♦ stíga fyrsta skrefið: fer la primera passa
♦ stíga skrefið til fulls: anar fins al final
♦ taka (o: stika) löng skref: marxar a grans passes
♦ taka eitt skref í einu: anar per parts, fer una passa i després l'altra
2. (klofentrecuix m (enforcadura)
3. (í símtalipas m (de telèfon)
4. (í lífi eða þróun e-netapa f, pas m (en l'evolució & vida d'algú)

skrefa <skrefa ~ skrefum | skrefaði ~ skrefuðum | skrefað>:
caminar fent gambades, marxar a grans passes
♦ skrefa e-ð: (mæla í skrefumamidar una distància a passes

skref·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:
de passes curtes

skreið <f. skreiðar, skreiðir>:
estocafix m, peixopalo m (esp. bacallà assecat a l'aire, però sense salar)

skreið:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skríða “arrossegar-se,reptar”

skreiðast <skreiðist ~ skreiðumst | skreiddist ~ skreiddumst | skreiðst>:
reptar, arrossegar-se
◊ á þeim degi munu menn kasta fyrir moldvörpur og leðurblökur silfurgoðum sínum og gullgoðum, er þeir hafa gjört sér til að falla fram fyrir, en skreiðast sjálfir inn í klettagjár og hamarskorur fyrir ógnum Drottins og fyrir ljóma hátignar hans, þegar hann rís upp til þess að skelfa jörðina: aquest dia, els homes llençaran als talps i a les rates pinyades llurs ídols d'argent i llurs ídols d'or que s'havien fet per a adorar-los, i es ficaran arrossegant-se a dins les clivelles de les roques i a dins les esquerdes de les penyes per evitar el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majesstat, quan s'aixecarà per fer tremolar la terra
♦ skreiðast áfram: <LOC FIGanar avançant a poc a poc, arrossegar-se cap envant, moure's amb dificultat
♦ skreiðast [fram] úr rúminu: <LOC FIGsortir del llit com es pot, llevar-se com es pot

skreiðungur <m. skreiðungs, skreiðungar>:
mòllera f, capellà m (Mall.(peix Trisopterus minutus syn. Gadus minutus) (dvergþorskur)

skreppa <f. skreppu, skreppur. Gen. pl.: skreppa o: skreppna>:
taleca f
◊ og þeir færðu Davíð úr þessu, en hann tók staf sinn í hönd sér og valdi sér fimm hála steina úr gilinu og lét þá í smalatöskuna (bi-χəˈlī hā-roˈʕīm, בִּכְלִי הָרֹעִים), sem hann hafði með sér, í skreppuna (ū-βa-i̯ʝalˈqūŧ, וּבַיַּלְקוּט), og tók sér slöngvu í hönd og gekk á móti Filistanum: i ells els hi llevaren, i en David va agafar el seu bastó, es va triar al torrent cinc palets [ben] llisos i els va ficar dins la seva taleca, dins el seu sarró. Després, amb la bassetja a la mà, s'avançà cap al filisteu

skreppa <skrepp ~ skreppum | skrapp ~ skruppum | skroppið>:
1. (renna, hrasa, skrikarelliscar, esvarar (Val.), llenegar (Bal.) (lliscar, resquitllar)
♦ honum skruppu fætur: els seus peus li relliscaren
◊ en er þeir komu að bænum vissu þeir eigi hvort Gunnar mundi heima vera. Gissur mælti að nokkur skyldi fara heim á húsin og vita hvað af kannaði en þeir settust niður á völlinn meðan. Þorgrímur austmaður gekk upp á skálann. Gunnar sér að rauðan kyrtil ber við glugginum og leggur út með atgeirinum á hann miðjan. Þorgrími skruppu fæturnir og varð laus skjöldurinn og hrataði hann ofan af þekjunni. Gengur hann síðan að þeim Gissuri þar er þeir sátu á vellinum: i quan es varen apropar al mas, no sabien si en Gunnar seria o no a les cases. En Gissur va dir que algú anés a les cases del mas i que hi esbrinés el que pogués, mentre els altres l'esperessin asseguts en terra. En Þorgrímur el Noruec va pujar a dalt del sostre de l'skáli del mas. En Gunnar va veure que per davant la finestra hi passava un kyrtill vermell i [sense repensar-s'hi] va colpir-hi al bell mig amb una atzagaia. Al Þorgrímur li va relliscar el peu, va perdre l'escut i va caure del sostre a baix. Aleshores va tornar allà on en Gissur i els altres l'esperaven d'asseguts en terra
♦ þetta skrapp fram úr honum (o: upp úr honum)<LOC FIGli va escapar això (va dir sense voler)
♦ það skrapp úr höndum hans (o: úr höndunum á honum)<LOC FIGli va escapar de les mans, li va relliscar de les mans
2. (skjótast, smeygja séresmunyir-se (anar-se'n d'esquitllentes, fugir d'amagat)
◊ affaradag jólanna lagði Haraldr konungr at bœnum ǫllum her sínum, ok hǫmluðu þeir skipunum at Norðnesi. En Magnús konungr hafði fylkingar sínar úti í Hólmi, ok þá hugðu þeir Magnús konungr, at þeir Haraldr konungr vildu upp ganga í Norðnesi, ok vendi aptr þá Magnús konungr ǫllu liði sínu inn eptir bœnum, ok þá er þeir kómu inn í Vágsbotninn, þá sá þeir at Haraldr konungr hafði lagt ǫllum skipum sínum inn at Hólmi, ok lið hans var þá allt á land komit. Sótti þá Haraldr konungr utan eptir bœnum, en margir bœjarmenn skruppu inn í garða sína ok í hús, þá er Magnús konungr fór inn eptir bœnum ok var þá eigi gott til þeirra at taka: el darrer dia de les festes de Nadal, ço és, el setè de gener del 1184, el rei Haraldr va enviar tot el seu exèrcit a la vila i va fer que els seus vaixells fessin com si es dirigissin cap al Cap de Norðnes [mentre que en realitat es dirigien cap a Hólmr enfilant-lo amb les popes]. El rei Magnús, emperò, que tenia les seves formacions a Hólmr, quan ell i els seus [varen caure en l'estratagema i varen] creure que el rei Haraldr i els seus [realment] volien desembarcar al Cap de Norðnes, aleshores el rei Magnús va fer tornar tota la seva host cap enrere, passant de nou per la vila, i quan varen arribar al fons del Vágrinn, varen veure que el rei Haraldr havia dirigit tots els seus vaixells cap a Hólmr, i que llavors totes les seves tropes ja havien desembarcat. Un cop hi hagué desembarcat, el rei Haraldr va avançar a través de la vila i molts dels vilatans varen esmunyir-se dins llurs garðar i cases, de manera que quan el rei Magnús va entrar i passar per la vila i no li fou gens fàcil de capturar-los
3. (fara snögga ferðanar un moment a, pegar un bot a (Bal.) (fer una sortida ràpida, un viatge ràpid, una visita ràpida etc. a un indret, a ca algú)
♦ skreppa á pósthúsið: anar un moment a correus, pegar un bot a correu
♦ skreppa inn: entrar per un moment
♦ skreppa til e-s: anar a veure un moment algú, pegar un bot a ca qualcú (Mall., Men.)
♦ skreppa út: sortir per un moment, esmunyir-se a fora per un moment
♦ skrepptu eftir hestinum: vés a cercar [ràpid] el cavall, pega un bot a cercar el cavall
4. (hlaupaencongir-se (Bal.) (tornar [més] petit o estret, empetitir-se)
♦ skreppa saman: encongir-se
◊ ef þér hlýðið ekki raust minni þá mun þessi háværi aragrúi manna sannarlega skreppa saman í lítinn hóp (ἀποστρέφω, ἀποστρέψει εἰς μικράν) hjá þjóðunum sem ég mun dreifa þeim á meðal: si no escolteu la meva veu, aquesta sorollosa multitud tan immensa en veritat es reduirà a un petit grupet enmig de les nacions on els dispersaré
◊ þeir eru hafnir til vegs eitt andartak, svo er öllu lokið, þeir verða beygðir og skreppa saman (ʝiqqāφəˈt͡sūn, יִקָּפְצוּן) eins og malurt, visna eins og ax á kornstöng: han estat enaltits un moment fins a l'honor però així que tot hagi acabat, seran doblegats i s'encongiran com el donzell i es marciran com una espiga al cap de la tija

skreyju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós parasimpàtic

skreyta <skreyti ~ skreytum | skreytti ~ skreyttum | skreytte-ð>:
1. <GENadornar una cosa, decorar una cosa, <LITornar una cosa
◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar! Þér hlaðið upp grafir spámannanna og skreytið leiði hinna réttlátu: 
♦ skreyta e-ð e-u: adornar una cosa amb una cosa
◊ Og ég fćrđi ţig í glitklćđi og fékk ţér skó af höfrungaskinni, faldađi ţér međ hvítu líni og huldi ţig silkiblćju. Ég skreytti ţig skarti, spennti armbaugum um handleggi ţína og festi um háls ţinn. Ég lét á ţig nefhring og eyrnagull og veglega kórónu á höfuđ ţér. Ţú varst prýdd gulli og silfri, og klćđnađur ţinn var úr hvítu líni, silki og glitvefnađi: 
2. (klæðaabillar algú (engalanar)
♦ skreyta e-n e-u: abillar algú amb una cosa
◊ þar var kominn Álfvini skreyttr hinum beztum klæðum, ok allir váru þeir hǫfðingjar ok ríkismenn vel búnir: l'Álfvini hi havia comparegut abillat amb els seus millors vestits i tots els cabdills i prohoms també anaven ben vestits (lliçó alternativa: var þar kominn Álfvini ok búinn með hinum beztum klæðum, ok margir aðrir váru þar vel búnir)
♦ skreyta sig: abillar-se
◊ skart yðar sé ekki ytra skart, hárgreiðslur, gullskraut og viðhafnarbúningur, heldur sé það hinn huldi maður hjartans í óforgengilegum búningi hógværs og kyrrláts anda. Það er dýrmætt í augum Guðs. Þannig skreyttu sig einnig forðum hinar helgu konur, er settu von sína til Guðs: 
♦ skreyta sig með e-u: abillar-se amb una cosa, engalanar-se amb una cosa
3. (bókil·luminar una cosa (llibre)
♦ skreyta bók: il·luminar un còdex

skreytari <m. skreytara, skreytarar>:
(bóka, handritail·luminador m, il·luminadora f (persona que il·luminava llibres)

skreyti <f. skreyti, no comptable>:
(skrök, skreytnimanca f de veracitat, embelliment m [dels fets]

skreyti <n. skreytis, skreyti>:
decoració f

skreyting <f. skreytingar, skreytingar>:
decoració f

skreytinga·maður <m. -manns, -menn>:
decorador m, decoradora f

skreytinn, skreytin, skreytið <adj.>:
no veraç, fictici -ícia, no verídic -a (que no correspon a la veritat per embelliment dels fets, exageració o simple fabulació)

skreytni <f. skreytni, no comptable>:
manca f de veracitat, embelliment m [de paraules] (no correspondència amb els fets per exageració o fabulació)

skreyttur, skreytt, skreytt <adj.>:
1. <GENadornat -ada, decorat -ada, <LITornat -ada
♦ skreyttur e-u: adornat amb una cosa
◊ Múr hennar var byggđur af jaspis og borgin af skíra gulli sem skćrt gler vćri. Undirstöđusteinar borgarmúrsins voru skreyttir alls konar gimsteinum: 
2. (klæddur, búinnabillat -ada (engalanat)
♦ skreyttur e-u: abillat amb una cosa
◊ þar var kominn Álfvini skreyttr hinum beztum klæðum, ok allir váru þeir hǫfðingjar ok ríkismenn vel búnir: l'Álfvini hi havia comparegut abillat amb els seus millors vestits i tots els cabdills i prohoms també anaven ben vestits (lliçó alternativa: var þar kominn Álfvini ok búinn með hinum beztum klæðum, ok margir aðrir váru þar vel búnir)
3. (bókil·luminat -ada (llibre, còdex)

skrið <n. skriðs, no comptable>:
1. <GENlliscament m [cap envant]
♦ vera á skriði: <LOC FIGtrotar (estant malalt i havent de fer llit)
♦ komast á skrið: <LOC FIGtornar a brandar, tornar anar al trot (després de malaltia)
2. (um barngateig m (anar un infant de quatre grapes abans d'aprendre a caminar)
3. <NÀUTvelocitat f [de vaixell], [bona] marxa f [de vaixell]

skriða <f. skriðu, skriður. Gen. pl.: skriðna o: skriða>:
1. (aur-, jarð- & grótskriðaesllavissada f, ensulsiada f (de terra i roques)
2. (snjóskriðaallau f (de neu)
3. (fjallshlíð þakin lausu grjótirosseguera f, tartera f (vessant de puig cobert amb les pedres i roques d'una esllavissada)

skrið·belti <n. -beltis, -belti>:
eruga f  (cinta de tracció de certs vehicles per compte de rodes)

skrið·buxur <f.pl -buxna>:
pelele m (pantalonets d'infant)

skrið·bytta <f. -byttu, -byttur. Gen. pl.: -byttna o: -bytta>:
fanal m, llanterna f

skrið·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
escudets m.pl (planta Veronica scutellata)

skrið·dreki <m. -dreka, -drekar>:
tanc m  (vehicle cuirassat de combat)

skrið·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
rèptil m
◊ Ţeir sem helga sig og hreinsa sig til ţess ađ fara inn í fórnarlundana, bak viđ einhvern, sem fyrir miđju er, sem eta svínakjöt, viđurstyggileg skriđdýr og mýs - ţeir skulu allir undir lok líđa - segir Drottinn: 

skriðdýrs·háttur <m. -háttar, no comptable>:
servilisme m, llagoteria f

skrið·grani <m. -grana, -granar>:
clàrid m (individu & família dels Clariidae)

skrið·horaður, -horuð, -horað <adj.>:
[que està] en els ossos, pell i ossos  (extremadament prim o magre)

skrið·hraði <m. -hraða, no comptable>:
velocitat f de desplaçament (de glacera)

skriði:
1ª & 3ª pers. sg. pret. subj. de → skríða “lliscar; relliscar”

skriðið:
supí de → skríða “lliscar; relliscar”

skrið·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:
1. <GEN GEOLglacera f [de vall]
2. (tota á jökli, hluti af jökli sem rennur út úr meginjöklinumllengua f de glacera (part de la glacera oposada al circ)

skrið·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
rèptil m  (skriðdýr)
◊ lofið Drottin af jörðu, þér sjóskrímsl og allir hafstraumar, eldur og hagl, snjór og reykur, stormbylurinn, sem framkvæmir orð hans, fjöllin og allar hæðir, ávaxtartrén og öll sedrustrén, villidýrin og allur fénaður, skriðkvikindin og fleygir fuglar, konungar jarðarinnar og allar þjóðir, höfðingjar og allir dómendur jarðar, bæði yngismenn og yngismeyjar, öldungar og ungir sveinar!: 
◊ og á þeim degi gjöri ég fyrir þá sáttmála við dýr merkurinnar og fugla himinsins og skriðkvikindi jarðarinnar, og eyði bogum, sverðum og bardögum úr landinu og læt þá búa örugga: 

skrið·língresi <n. -língresis, pl. no hab.>:
agrostis blanca, agrostis estolonífera (planta Agrostis stolonifera)

skrið·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
fanal m
◊ Í ţann tíma mun ég rannsaka Jerúsalem međ skriđljósum og vitja ţeirra manna, sem liggja á dreggjum sínum, ţeirra er segja í hjarta sínu: "Drottinn gjörir hvorki gott né illt": 

skrið·mispill <m. -mispils, -misplar>:
cotoneàster pitjat (planta Cotoneaster adpressus)

skrið·mót <n.pl -móta>:
<ARQUITencofrat m lliscant

skrið·mura* <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:
cinc-en-rama m, gram negre, gram porquí, peu m de Crist (Mall.), peucrist m (Val.), mà f de Crist (Men.), mà f de Maria (planta Potentilla reptans)

skriðmæli·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
<NÀUTsàgola f de corredora

skrið·mælir <m. -mælis, -mælar>:
<NÀUTcorredora f

skriðna <skriðna ~ skriðnum | skriðnaði ~ skriðnuðum | skriðnað>:
1. <GENrelliscar
◊ nærri lá, að fætur mínir hrösuðu, lítið vantaði á, að ég skriðnaði í skrefi, því að ég fylltist gremju út af hinum hrokafullu, þegar ég sá gengi hinna guðlausu: 
♦ e-m skriðna fætur ~ e-m skriðnar fótur (o: e-r skriðnar fæti ~ fótum)<LOCa algú li rellisca el peu
◊ á sleipum steinum í árfarvegi skriðnar þér fótur. Þú úthelltir drykkjarfórn handa þeim, færðir þeim matfórn. Átti ég að una slíku?: 
◊ lít til, svara mér, Drottinn, Guð minn, hýrga augu mín, að ég sofni ekki svefni dauðans, að óvinur minn geti ekki sagt: "Ég hefi borið af honum!" að fjandmenn mínir geti ekki fagnað yfir því, að mér skriðni fótur: 
2. (slitnaesquinçar-se (estripar-se, esp. la roba & FIG)
◊ ok þegar um morguninn kvaddi hann þings ok segir nú á þinginu, at ber eru orðin svik við sik af ráðum Sveins jarls ok mest ván, “at við þetta skriðni (skriðni í sundr Flat. III, 307³³) várt félag ok mun ek eigi hafa hamingju til sem líkligt er þars hann svarði trúnaðareiði Magnúsi konungi ok rauf þann” (Saga Magnúss góða ok Haralds Harðráða, p. 91): i de bon matí va convocar una assemblea i hi digué que s'havia destapat la traïció ordida contra ell a instigació del iarl Sveinn, afegint "que no hi veig cap altra possibilitat més que donar per esquinçada amb aquest fet la nostra mútua aliança. No dec haver tinguda prou sort per mantenir-la, tal com[, de fet,] era previsible, atès el fet que el iarl [és un perjur ja que un dia també] va jurar un jurament de fidelitat al rei Magnús que després va trencar”

skriðna·blóm <n. -blóms, -blóm>:
àrabis alpina  (planta Arabis alpina)

skrið·perla <f. -perlu, -perlur. Gen. pl.: -perla o: -perlna>:
cervellina f, banya f de cérvol, banya f de bou (Bal.), cornicelis m (Men.), cervina f, herba f de sang  (planta Coronopus squamatus syn. Plantago coronopus)

skrið·renningur <m. -rennings, -renningar>:
rufaga f [de neu], torb m (skafrenningur)

skrið·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
botons m.pl d'or reptants, francesilla f reptant  (planta Ranunculus repens)

skrið·stör <f. -starar, -starir>:
càrex m de Noruega (planta Carex mackenziei syn. Carex norvegica var. isostachya)

skrið·sund <n. -sunds, no comptable>:
<ESPORTcrol m

skriðu·fall <n. -falls, -föll>:
esllavissada f (de fang, llot, terra, roques)

skriðu·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. <GEOLcolada detrítica, allau f de derrubis
2. variant de skriðufall ‘esllavissada’

skriðu·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell m anual (planta Sedum annuum)

skriðull, skriðul, skriðult <adj.>:
<BOTreptant

skriðum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → skríða “lliscar; relliscar”

skriður <m. skriðs, no comptable>:
1. <GENlliscament m
◊ nú vinda þeir á. Tók skipið skjótan skrið og mikinn fram á fjörðinn. En svo sem þeir komu aðallega fram á fjörðinn og á djúpið hægðist veðrið svo að þótti aldrei of hvasst. Komu þeir um kveldið er rökkvað var inn til Drangeyjar: aleshores varen hissar la vela. El vaixell va agafar de seguida una bona marxa i va sortir del fiord i quan ja foren a fora del fiord, en alta mar, el vent va minvar de manera que ja no els va tornar semblar prou fort [durant la resta de la travessia per mantenir la velocitat inicial]. Al vespre, quan ja s'havia fet fosc, varen arribar a Drangey
◊ um þá sǫmu nótt géngu þeir Haraldr at þeim herbergjum, er María svaf í, ok taka hana í brott með valdi. Síðan géngu þeir til galeiða Væringja ok tóku tvær galeiðrnar; reru síðan inn í Sjáviðarsund. En er þeir kómu þar, er járnrekendr lágu um þvert sundit, þá mælti Haraldr, at menn skyldi skipast til ára á hvárritveggju galeiðinni, en þeir menn, er eigi reru, skyldu allir hlaupa aptr í galeiðina, ok hafa hverr húðfat sitt í faðmi sér; rendu svá galeiðrnar upp á járnrekendr; þegar er festi ok skriðinn tók af, þá bað hann alla menn hlaupa fram í. Þá steypði galeið þeiri, er Haraldr var á, og stǫkk sú af járnum við riðinn, en ǫnnur sprakk, er reið á járnum, ok týndisk þar mart, en sumt var tekit af sundi. Með þessu komsk Haraldr út af Miklagarði; fór svá inn í Svartahaf. En áðr en hann sigldi frá landi, setti hann upp á land jungfrúna ok fékk henni gott fǫruneyti aptr til Miklagarðs; bað hana segja Zoe, frændkonu sinni, hversu mikit hon hafði vald á Haraldi, eða hvárt nǫkkut hafði dróttningar ríki fyrir staðit, at hann mætti fá jungfrúna. Þá sigldi Haraldr norðr í Ellipalta; fór þaðan alt um Austrríki: aquella mateixa nit, en Haraldr i els seus homes varen anar a les estances on dormia la Maria[, la neboda de l'emperadriu,] i la s'emmenaren per la força. Tot seguit feren cap allà on hi havia les galeres dels varingis i en prengueren dues. Amb elles varen entrar al rem a dins el Corn d'Or i quan varen arribar-hi a l'indret on hi havia les cadenes de ferro tancant de través l'entrada del port, en Haraldr va ordenar als seus homes que agafessin els rems [i remessin amb totes les seves forces] alhora que els qui no haguessin de remar, que es dirigissin tots a la popa de les naus, sostenint cadascun entre els seus braços el seu sac de dormir. D'aquesta manera varen aconseguir fer pujar les galeres part damunt les cadenes de ferro; tan bon punt les galeres varen quedar-hi immobilitzades i ja no podien continuar avançant, aleshores va manar a tots els homes que corressin a la proa. D'aquesta manera, la galera a bord de la qual hi anava en Haraldr va bascular cap envant alliberant-se de la cadena amb aquest balanceig; però l'altra galera va quedar enganxada a la cadena de ferro en lliscar-hi per sobre i es va partir en dues, i molts dels qui hi anaven a bord s'anegaren, encara que una part d'ells foren rescatats. Fou d'aquesta manera com en Haraldr va aconseguir fugir de Constantinoble i entrar dins la Mar Negra, però abans de fer-se mar endins, va desembarcar la donzella a terra, donant-li un bon seguici que l'acompanyés [estàlvia] a Constantinoble; li va pregar que li digués a la seva tia Zoe si realment era tan gran el poder que ella tenia sobre ell i si el poder de l'emperadriu havia estat suficient per impedir-li d'emmenar-se'n la donzella. Després, en Haraldr posà rumb cap al nord, cap a l'Ellipaltar, la desembocadura del Dniepr o Mar d'Asov, i d'aquí va navegar per totes les terres dels regnes orientals
2. <FIGprogressos m.pl, moviment m
♦ koma skriði á e-ð: <LOC FIGhaver-hi progressos en una cosa
♦ það er kominn skriður á málið: hi va havent avenços en l'afer, l'afer va avançant, l'afer marxa bé
♦ vera kominn á fullan skrið: <LOC FIGanar a tota màquina
♦ vera á miklu skriði: <LOC FIGfer grans progressos

skrið·þungi <m. -þunga, no comptable>:
1. <FÍSmoment m lineal [d'un cos], quantitat f de moviment
2. <FIGimpuls m, pistonada f
♦ missa skriðþungann: <LOC FIGperdre l'impuls

skrif <n. skrifs, skrif>:
escrit m

skrifa <skrifa ~ skrifum | skrifaði ~ skrifuðum | skrifað>:
I. <personal>:
1. <absolut> (o:) <e-ð>: <GENescriure (traçar lletres de l'alfabet & redactar o compondre text)
◊ ég sá hana skrifa: la vaig veure que escrivia, la vaig veure escrivint
♦ kunna að skrifa: saber escriure
♦ kunna að lesa og skrifa: saber llegir i escriure
♦ skrifa e-ð: escriure una cosa
◊ skrifa bók: escriure un llibre
◊ skrifa nafn sitt: escriure el seu nom
◊ hvernig er þetta orð skrifað?: com s'escriu aquesta paraula?
♦ skrifa e-ð með e-u: escriure una cosa amb una cosa (amb una cosa = llapis, bolígraf, ploma etc.)
◊ eitthvað til að skrifa með!: una cosa per escriure-hi!
♦ skrifa e-ð með ritvél: escriure una cosa a màquina (amb una màquina d'escriure)
♦ skrifa e-m e-ð: escriure una cosa a algú
♦ skrifa e-m bréf: escriure una carta a algú
♦ skrifa e-m: escriure a algú
♦ skrifa e-ð á e-n: <LOC FIGatribuir una cosa a algú
♦ skrifa góða hönd: <LOC FIGtenir bona lletra
♦ skrifa fína kvenhönd: tenir una lletra [de dona] elegant
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <á>
1. <á e-ð>escriure a una cosa (a una cosa = sobre una superfície determinada)
♦ skrifa e-ð á blaðið: escriure una cosa al full
♦ skrifa e-ð á töfluna: escriure una cosa a la pissarra
♦ skrifa e-ð á vegginn: escriure una cosa a la paret
♦ ekki skrifa á veggina!: no guixeu les parets!
2. <á e-ð>(undirritasignar una cosa (posar la signatura a una cosa)
3. <á e-n>atribuir a algú (culpa, error, fallada etc.)
♦ skrifa e-ð á e-n: <LOC FIG(gefa e-m sökina á e-uatribuir una cosa a algú
 
B. <eftir>
1. <skrifa eftir e-u>escriure copiant una cosa (escriure seguint un model)
♦ skrifa eftir upplestri: escriure (o: fer) un dictat
◊ nemendurnir skrifa eftir upplestri: els alumnes escriuen (o: fan) un dictat
 
C. <hjá>
1. <skrifa e-ð hjá sér [til minnis]>anotar una cosa (prendre nota d'una cosa, apuntar-la, per no oblidar-la)
◊ Þorgeir skorargeir kom að þar er fyrir var Hallbjörn hinn sterki. Þorgeir lagði til hans svo fast með annarri hendi að Hallbjörn féll fyrir og komst nauðulega á fætur og sneri þegar undan. Þá mætti Þorgeir Þorvaldi Þrum-Ketilssyni og hjó þegar til hans með öxinni Rimmugýgi er átt hafði Skarphéðinn. Þorvaldur kom fyrir sig skildinum. Þorgeir hjó í skjöldinn og klauf allan en hyrnan sú hin fremri rann í brjóstið og gekk á hol og féll Þorvaldur þegar og var dauður:
2. <skrifa e-ð hjá e-m>anotar una cosa al compte d'algú (a pagar posteriorment, quan hom ho hagi convingut)
 
D. <niður>
1. <skrifa e-ð niður>anotar (o: apuntar) una cosa (posar una cosa per escrit & protocolitzar)
 
E. <ofan>
1. <skrifa ofan í e-ð><INFORMsobreescriure una cosa
 
F. <undir>
1. <skrifa undir e-ð>signar una cosa
♦ skrifa undir samning: signar un contracte
 
G. <upp>
1. <skrifa e-ð upp>(rita á ný, afritacopiar una cosa (fer una còpia & plagiar)
◊ munkar skrifuðu upp gömlu handritin: els monjos van copiar els vells manuscrits
◊ skrifarar gerðu oft villur er þeir skrifuðu upp texta: els amanuenses sovint feien faltes quan copiaven un text
♦ skrifa [e-ð] upp eftir öðrum: copiar [una cosa] d'un altre (p.e., en un examen)
2. <skrifa e-ð upp>(skrifa niðuranotar una cosa (apuntar-la)
◊ skrifa upp bílnúmerið: apuntar la matrícula [del cotxe]
♦ skrifa e-ð orðrétt upp: anotar (o: copiar) una cosa literalment (exactament igual com s'ha dit, peraula per paraula)
 
H. <upp á>
1. <skrifa upp á e-ð>#1. (setja undirskriftsignar una cosa (indicar que hom està d'acord amb una cosa o que ratifica una cosa estampant-hi la seva signatura)#2. <COMendossar una cosa (lletra, xec)#3. <MEDprescriure una cosa (medicament)
♦ skrifa upp á framlengingu á samkomulaginu: signar la prorrogació del tractat
♦ skrifa upp á skuld: avalar un préstec amb la seva signatura
♦ skrifa upp á sýklalyf: prescriure un antibiòtic, receptar un antibiòtic
♦ skrifa upp á víxil: endossar una lletra de canvi
 
I. <upp eftir>
1. <skrifa e-ð upp eftir e-m ~ e-u>copiar una cosa (escriure una cosa que algú ha dit, va dient o ha escrit a un altre lloc)
◊ skrifarar á 14du öld skrifuðu upp texta eftir gömlu handriti: els copistes del segle XIV van copiar els textos d'un vell manuscrit
♦ skrifa e-ð upp eftir e-m: escriure una cosa que algú va dient, anar copiant el que un va dient
♦ skrifa e-ð upp eftir minni: escriure una cosa [que ha dit algú altre] de memòria
2. <skrifa [e-ð] upp eftir öðrum>copiar [una cosa] d'un altre (plagiar, p.e., en un examen)
 
J. <upp úr>
1. <skrifa upp úr e-u><GENcopiar una cosa [traient-la] d'una cosa (plagiar, p.e., el contingut d'un llibre & obtenir una informació, p.e., del contingut d'un llibre)
♦ skrifa e-ð upp úr e-u: copiar una cosa [traient-la] de...
♦ skrifa [e-ð] upp úr bók: copiar [una cosa] d'un llibre
 
K. <utan>
1. <skrifa utan á bréf>escriure l'adreça a un sobre
◊ engir skrifuðu Ísafjörður í nefnifalli utan á bréf nema kannski útlendingar: ningú no escrivia Ísafjörður en nominatiu a l'adreça d'un sobre, llevat, potser, d'un estranger
 
 
III. <reflexiu>:
1. <skrifa sig>subscriure's a
♦ skrifa sig fyrir e-u: #1. (heita að kaupa, gerast áskrifandi að e-usubscriure's a una cosa (revista & llibre que s'ha de publicar)#2. (hlutur, hlutabréfsubscriure una cosa (accions, participacions en una empresa)
♦ skrifa sig fyrir tímaritinu: subscriure's a una revista
♦ skrifa sig fyrir hlutum: subscriure participacions de...

skrifaður, skrifuð, skrifað <adj.>:
1. <GEN> escrit -a
◊ skáldsagan er vel skrifuð: la novel·la està ben escrita
2. <(skreyttur) adornat -ada

skrifandi, skrifandi, skrifandi <adj.>:
que sap escriure
♦ hann er ekki skrifandi: no sap escriure
♦ vera læs (o: lesandi) og skrifandi: saber llegir i escriure

skrifara·blók <f. -blókar, -blækur>:
escrivà m de poca monta, escrivanutxo m (Mall.
◊ ensk skrifarablók þvældist með dönskum soldátum um Eystrasaltslönd: un escrivà anglès de poca monta errava d'ací d'allà pels Països Bàltics amb soldats danesos

skrifari <m. skrifara, skrifarar>:
1. <HIST> escrivà m, escrivent m 
2. (skrifstofumaður) oficinista m & f (empleat d'oficina)
3. escuraflascons becfí (ocell Phalaropus lobatus) (óðinshani)
4. vaca serrana (peix Serranus scriba)

skrifast <skrifast ~ skrifumst | skrifaðist ~ skrifuðumst | skrifastá við e-n>:
escriure's amb algú, mantenir correspondència amb algú

skrif·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
bloc m de notes

skrif·borð <n. -borðs, -borð>:
escriptori m, taula f d'oficina

skrifborðs·lampi <m. -lampa, -lampar>:
làmpada f d'escriptori

skrifborðs·stóll <m. -stóls, -stólar>:
cadira f d'oficina

skrif·bók <f. -bókar, -bækur>:
quadern m
◊ “Gullna skrifbókin” eftir Doris Lessing: “El quadern daurat” de la Doris Lessing

skrif·finnska <f. -finnsku, pl. no hab.>:
burocràcia f

skriffinnsku·legur, -leg, -legt <adj.>:
burocràtic -a

skrif·finnur <m. -finns, -finnar>:
buròcrata m & f

skrif·færi <n. -færis, -færi>:
utensili m. per a escriure, material m d'oficina (ritfæri)

skrif·föng <n.pl -fanga>:
articles m.pl de papereria (o: d'escriptori) (ritföng)

skrif·lega <adv.>:
per escrit

skrif·legur, -leg, -legt <adj.>:
escrit -a
♦ skrifleg atkvæðagreiðsla: votació per escrit
♦ skriflegt próf: examen escrit

skrif·letur <n. -leturs, -letur>:
caràcter manuscrit (en oposició als caràceters d'impremta o prentletur)

skrifli <n. skriflis, skrifli>:
1. (slitinn hlutur, vél, verkfæri) tartana f, antigalla f, carraca f (cosa -moble, màquina, eina- aldana, vella i gastada per l'ús i mig inservible)
2. (heilsuveill maður) carcassa f (vell xaruc, decrèpit, persona vella, atrotinada, que ja no serveix)

skriflis·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o: -kista>:
caixa f d'andròmines [velles]

skrif·pappír <m. -pappírs, pl. no hab.>:
paper m d'escriure

skrif·púlt <n. -púlts, -púlt>:
[moble] escriptori m

skrif·ræði <n. -ræðis, pl. no hab.>:
burocràcia f, burocrativisme m (skriffinnska)

skrif·stafur <m. -stafs, -stafir>:
lletra manuscrita, lletra f de carta, lletra cursiva (lletra que hom escriu amb la mà, en oposició als diferents tipus de lletra d'impremta, impressora o màquina d'escriure)
♦ læra að skrifa skrifstafi: aprendre a escriure amb la mà, aprendre a fer les lletres [amb la mà] (un infant, a escola)
♦ skrifa með skrifstöfum: escriure amb caràcters cursius, escriure amb lletra manuscrita
  El mot skrifstafur fa referència a la lletra manuscrita; la cursiva d'impremta s'hi diu skáletur (i derivats: skáletraður, skáletrun, skáletra). La cursiva, com a tipus paleogràfic de lletra, s'hi designa amb el terme snarhönd, kasthönd o latínuhönd -la cursiva llatina o humanística-, , léttiskrift (gotnesk léttiskrift) o léttaskrift -la cursiva gòtica-, la bastarda [hanseàtica] s'hi designa amb el terme fljótaskrift, i la cursiva alemanya [moderna] amb el terme síðfljótaskrift o þýsk fljótaskrift, de vegades dönsk fljótaskrift.  
     

skrif·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
1. <HIST> escrivania f 
2. (vinnustofa eða stofnun) despatx m, oficina f (lloc de treball en administracions d'empresa, estatals etc.)
♦ vinna á skrifstofu: treballar a unes oficines

skrifstofu·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
bloc m d'oficines

skrifstofu·blók <f. -blókar, -blækur>:
pixatinters m & f, oficinista m & f de poca monta, trist -a oficinista

skrifstofu·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
edifici m d'oficines

skrifstofu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
oficinistes m.pl, empleats m.pl d'oficines

skrifstofu·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>:
local m per a oficines, oficines f.pl

skrifstofu·maður <m. -manns, -menn>:
auxiliar administratiu, oficinista m

skrifstofu·starf <n. -starfs, -störf>:
feina f d'oficina

skrifstofu·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de negociat

skrifstofu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
cadira f d'oficina (o: d'escriptori), seient giratori

skrifstofu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
auxiliar administrativa, oficinista f, secretària f

skrifstofu·tími <m. -tíma, no comptable>:
horari m d'oficina

skrifstofu·veldi <n. -veldis, -veldi. Pl. no hab.>:
burocràcia f

skrifstofu·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m d'oficina

skrifstofu·vörur <f.pl -vara>:
materials m.pl d'oficina

skrift <f. skriftar, skriftir>:
(það að skrifa & rithönd) lletra f (forma peculiar d'escriure & coneixença de l'escriptura, capacitat d'escriure i llegir)
♦ falleg¹ ~ máð² skrift: una lletra descolorida² ~ bonica¹
♦ kenna lestur og skrift: ensenyar a llegir i a escriure
♦ kunna skrift: saber de lletra, saber [llegir i] escriure
♦ læra lestur og skrift í skólanum: aprendre de llegir i escriure a escola, aprendre de lletra a escola
♦ þekkja skriftina e-s: reconèixer la lletra d'algú
♦ → skriftir “confessió; feina d'oficina; feina d'escriptor”

skrifta <skrifta ~ skriftum | skriftaði ~ skriftuðum | skriftað>:
1. <e-ð>: <RELIG CATOL = skriftberaconfessar una cosa (declarar un pecat o pecats)
♦ skrifta syndir sínar: confessar els seus pecats
♦ skrifta e-ð fyrir e-m: confessar una cosa a algú
2. <e-m>: <RELIG CATOL = heyra skriftamál e-sconfessar algú (oir de confessió)
3. <e-m e-ð>: <RELIG CATOL = koma yfirbót áimposar una cosa a un confessat com a penitència (imposar una pena el confessor al penitent com a expiació dels pecats confessats)
♦ skrifta e-m að <+ inf.>imposar a algú com a penitència que <+ subj.>

skrifta·barn <n. -barns, -börn>:
<RELIG CATOLfill m espiritual, filla f espiritual, penitent m & f, <fill m de confessió, <filla f de confessió

skrifta·faðir <m. -föður, -feður>:
<RELIG CATOLconfessor m

skrifta·ganga <f. -göngu, no comptable>:
<RELIG CATOLconfessió f (acció d'anar a confessar-se)

skrifta·gangur <m. -gangs, no comptable>:
<RELIG CATOLconfessió f (acció d'anar a confessar-se)

skrifta·mál <n.pl -mála>:
<RELIG CATOLconfessió f (punts de què consta, matèria confessada)
♦ heyra skriftamál e-s: <RELIGconfessar algú, prendre la confessió a algú

skriftast <skriftast ~ skriftumst | skriftaðist ~ skriftuðumst | skriftast>:
<RELIG CATOLconfessar-se
♦ skriftast við e-n: confessar-se amb algú

skrifta·stóll <m. -stóls, -stólar>:
confessionari m

skriftir <f.pl skrifta>:
1. <RELIG CATOLconfessió f (acció d'anar a confessar-se)
2. (ritstörf) feina f d'escriure, escriptura f (acció d'escriure com a escriptor)
3. (skrifstofuvinna) feina f d'oficina (acció d'escriure fent feina d'oficina)

< skrift·lærður, -lærð, -lært <adj.>:
<RELIGescriba m (fræðimaður)

skrika <skrikar | skrikaði | skrikað. Verb impersonal>:
relliscar, llenegar (o: patinar) (Bal.)
♦ mér skrikar fótur: faig una relliscada, rellisco, em rellisca el peu, llenec (Bal.)
◊ "ógæfan er fyrirlitleg" - segir hinn öruggi, "hún hæfir þeim, sem skrikar fótur" (lə-ˈmōʕăˌδēi̯ ˈrāɣɛl, לְמוֹעֲדֵי רָגֶל)“l'infortuni és menyspreable”, diu el feliç, “colpeix aquell que rellisca”
◊ Drottinn reisir hermerki fyrir fjarlæga þjóð og blístrar á hana frá ystu landsálfu, og sjá, hún kemur fljót og frá. Enginn er þar móður og engum skrikar fótur (wə-ʔēi̯n־ˈkōʃēl, וְאֵין-כּוֹשֵׁל), enginn blundar né tekur á sig náðir, engum þeirra losnar belti frá lendum, og ekki slitnar skóþvengur nokkurs þeirra: Jahvè alça el seu gonfanó per a una nació llunyana, li fa un xiulet [perquè vingui] des dels confins més extrems de la terra, i heus-la aquí, que arriba de pressa i corrents. En ella no hi ha ningú cansat ni ningú que rellisqui, ni ningú que hi dormisquegi o que hi descansi, cap d'ells no s'afluixa la corretja dels lloms, ni a cap d'ells se li esquinça la corretja de les sandàlies

skrimta <skrimti ~ skrimtum | skrimti ~ skrimtum | skrimt>:
vegetar, portar una vida molt senzilla
♦ skrimta af laununum sínum: anar sobrevivint amb el seu sou

skringi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (skrýtinn, kyndugurestrany -a (rar & estrafolari)
2. (spaugilegurgraciós -osa (divertit, faceciós)

skríða <skríð ¦ skreið - skriðum ¦ skriðið>:
arrossegar-se, reptar
◊ segðu mér söguna af því <...> þegar þú skreiðst undir girðinguna á rósuhústúninu: conta'm la història [de] quan et vas esmunyir per dessota de la tanca del prat del Rósuhús (una casa de fusta, de dues plantes, coneguda així per la Rósa Grímsdóttir, mare del famós pastor, reverend Oddur V. Gíslason)
◊ þær munu sleikja duft eins og höggormur, eins og kvikindi, sem skríða á jörðinni, skjálfandi skulu þær koma fram úr fylgsnum sínum, líta hræddar til Drottins, Guðs vors, og óttast þig: 
◊ fyrir harki riddaranna og bogmannanna er hver borg á flótta. Menn skríða inn í runna og stíga upp á kletta. Allar borgir eru yfirgefnar og enginn maður býr framar í þeim: 
◊ rödd þess er orðin eins og þruskið í höggorminum, sem skríður burt, því með herliði bruna þeir áfram og með öxum ryðjast þeir inn á það, eins og viðarhöggsmenn: 
◊ þeir klekja út hornormseggjum og vefa köngulóarvefi. Hverjum sem etur af eggjum þeirra er dauðinn vís, og verði eitthvert þeirra troðið sundur, skríður úr því eiturormur: 
◊ þótt þeir séu megraðir af hungri og tærðir af sýki og eitraðri sótt, þá mun ég hleypa tönnum villidýranna á þá, ásamt eitri þeirra, er í duftinu skríða: 
◊ þessi skulu vera yður óhrein á meðal skriðkvikindanna, sem skríða á jörðinni: 
◊ áin skal mora af froskum. Þeir skulu fara á land upp og skríða inn í höll þína og í svefnherbergi þitt og upp í rekkju þína, inn í hús þjóna þinna og upp á fólk þitt, í bakstursofna þína og deigtrog: 
◊ og froskarnir skulu skríða upp á þig og fólk þitt og upp á alla þjóna þína": 
◊ Páll tók saman hrísvöndul og lagði á eldinn. Skreið þá út naðra undan hitanum og festi sig á hönd hans: 
◊ en leó snýr þegur upp á sér maganum ok skreið at hánum sem hann vildi biðja sér friðar með tárum, ok gaf sik svá í vald herra Ívent. En hann tók því glaðliga ok þakkaði Guði, er hann hafði sent hánum þvílíka fylgd: però el lleó es va posar a l'instant de panxa enlaire i es va arrossegar fins a ell com un que volia demanar pau per a si, amb llàgrimes als ulls i es va posar així en les mans de Senyor Ívent. I aquest el va rebre amb alegria i regracià Déu perquè li havia enviat aital escorta (vulgueu veure a sota l'exemple extret de la Konráðs saga keisarasonar, a l'entrada skreið á)
◊ "vandhæfi mun þér á þykja meðferðinni," segir Skeggi. "Pungur fylgir og skaltu hann kyrran láta. Eigi skal sól skína á hið efra hjaltið. Eigi skaltu og bera það nema þú búist til vígs. En ef þú kemur á vettfang sit einn saman og bregð þar, rétt fram brandinn og blás á. Þá mun skríða yrmlingur undan hjaltinu. Halla sverðinu og ger honum hægt að skríða undir hjaltið": l'Skeggi li va dir: “el seu maneig et semblarà difícil: amb aquesta espasa hi va una bossa: deixa-la estar[, no la toquis]. El sol no ha tocar-ne mai el guardamà de l'espasa. A més a més, no la podràs portar llevat que vagis a un combat, i si l'hi duus, quan arribis al lloc del combat, vés a un lloc on hagis d'estar totsol i desembeina-la allà, mantén-ne la fulla dreta davant teu i bufa-hi: aleshores sortirà una serpeta del pom. Inclina l'espasa i fes que la serpeta pugui tornar a ficar-se dins el mantí”
◊ nú er þar til að taka er Atli liggur undir kleggjanum. Og er hann sér að þeir eru undan landi skríður hann undan kleggjanum og er hann þá svo stirður og kalinn að hann má varla upp standa, dragnar síðan heim að búrinu. Og er hann kemur inn skelfur hann svo mjög að glamrar í honum hver tönn og gnötrar. Hann rekur upp sjónirnar og sér að rutt er búrið: ara cal que tornem a l'Atli que havia quedat ajagut sota el munt de fenàs. Quan va veure que ja eren lluny de terra, va reptar fora del fenàs i estava tan enravenat de fred que a penes podia mantenir-se dret. Es va arrossegar com va poder cap a les cases, cap al rebost-magatzem i quan hi va entrar, tremolava tant tant que cada dent li petava i li clacava. Va aixecar la vista i va veure que havien buidat el rebost-magatzem
◊ hann kvaðst ætla að hann mundi eigi skríða undir skegg þeim. Hrolleifur fór út í dalinn og móðir hans og bjuggu þar. Síðan er þar kallaður Hrolleifsdalur: En Hrolleifur va dir que no estava disposat a arrossegar-se servilment davant els seus parents. Ell i sa mare se n'anaren a a aquella vall i s'hi establiren. De llavors ençà, aquella vall es diu Hrolleifsdalur, Vall d'en Hrolleifur
◊ hann kom þar að er þrælar konungs vildu draga klæði af Sigurði jarli og var hann eigi með öllu örendur og vissi þó ekki. Hann hafði fólgið sverð sitt í umgerð og lá það hjá honum. Erlingur tók það upp og laust með þrælana, bað þá [á] braut skríða: va anar allà on uns esclaus del rei volien llevar-li la roba al cos del iarl Sigurður. Aquest encara no era mort, però estava inconscient. Havia ficat la seva espasa a la beina i aquesta es trobava en terra al seu costat. L'Erlingur va agafar la beina i va pegar amb ella als esclaus manant-los que toquessin el dós
◊ mun nú at því koma, sem Þér rituðut til vár í haust, herra erkibyskup, er Þér komut í land, at hvárigir váru annarra vinir, kórsbrœðr ok Þér allir samt: at sœkjast (= safnast) sér um líkir, saman skríða níðingar: ara es farà realitat el que ens vau escriure a la tardor, senyor arquebisbe, quan vau arribar al regne, que tant els canonges com vós i tots els altres no éreu amics entre vosaltres: [realment, és ben ver allò que es diu] que els iguals se cerquen i que els canalles s'arrepleguen
◊ Þá gengu sumir eftir at hlífa við áföllum, ok burgust þeir svá til lands, at þá dró út at útsogum, en á skreið, þá er brimit hratt at, ok kómust á land með hann; þá hallar skipinu frá landi, ok skolar til hafs allt ór skipinu, en skipit brýtr í spán, en lítit kemr á land af fjárhlut.: aleshores alguns d'ells s'hi varen posar darrere per a protegir-los de les onades que els queien al damunt i intentaren salvar-se enfilant la terra, retrocedint amb la ressaga de l'aigua quan aquesta ho feia, i avançant una mica [més], quan l'embat tornava a envestir la vorera. Finalment, aconseguiren arribar a la vorera de la mar. Aleshores, el vaixell va escorar apartant-se de la vorera i tot els que hi havia a bord fou arrossegat per les onades a dins la mar i el vaixell es va trencar i [només] una petita part de les mercaderies [que transportava] foren escopides per la mar a la vorera
◊ hann sá þat, at drekinn hafði undir sér dýrit óarga. Hann þóttiz þat helzt ætla, at hann hefði flogit þangat með dýrit, þvíat hann hafði hremsurnar í bógum dýrsins, en hala sínum vafit um þat mitt, ok vildi fljúga með þat eða draga upp í fjallit. En í skriðu þeirri var mjǫk viðbrekkt, ok þá er drekinn herði at fljúga með dýrit, þá skreið á allítt, en er dýrit spyrndi við, þá fór drekinn á hæl, ok stóð þá í stað, er hann kom at ok hafði hann til ins óarga dýrs heyrt þessi læti. Hann ríðr þangat at ok bregðr sverði ok høggr lykkjuna drekans fyrir utan dýrit ok hana í sundr, ok lét drekinn rakna dýrit annars staðar, en hremsurnar váru fastar í bógum dýrsins, ok hjó Konráðr þær af fyrir ofan klœrnar, ok leysti hann þær ór holdi dýrsins, sem hann mátti hógligast. En dýrit var svá fegit, at þat skreið at Konráði. Hann mælti: “Þat er sagt, at þú kunnir manns máli, ok þú sér allra dýr vitrastr. Nú mun ek bjóðaz til at vera lánardróttinn þinn ok grœða þik; en þú skalt mér fylgja ok þjóna trúliga!” Þat felldi tár sem maðr ok skreið at honum ok sneri upp maganum ok friðaðiz: va veure que el drac tenia agraponat sota seu un lleó. Va considerar que el més probable era que el drac hi hagués volat amb el lleó [agraponat] -car tenia les urpes clavades a les espatlles del lleó i la seva cua enrevoltillada al voltant de la seva cintura- i que havia volgut endur-se'l volant a dalt de la muntanya o traginar-l'hi. El vessant de la muntanya, cobert per una tartera o rosseguera, era molt rost, i [va pensar que] quan el drac havia volgut aixecar el vol (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió herða at fljúga. Entenc l'expressió en el sentit de maldar per envolar-se, obrir les ales i intentar emprendre el vol, és a dir, com a sinònima de l'expressió beina flug die Flügel zum Flug ausbreiten, zu fliegen beginnen d'acord amb en Baetke 19874, pàg. 43) amb el lleó, només havia avançat una mica, i que quan el lleó s'havia aferrat amb les potes [a alguna cosa] (cf. Baetke, pàg. 593: spyrna við e-t mit dem Fuß gegen etwas stoßen, den Fuß gegen etwas stemmen, el drac havia caigut cap enrere i s'havia quedat allà on era primer. I que el soroll que havia sentit, havia procedit del lleó. S'hi va dirigir a dalt del seu cavall i, brandint l'espasa, va tallar la rosca de la serp al voltant del lleó, de manera que en va fer dos trossos. El drac, emperò, encara que havia hagut de deixar anar el lleó que tenia agafat amb la cua, continuava agraponant-lo fermament amb les seves urpes, ben clavades a les espatlles del lleó. En Konráðr va tallar les urpes del drac des de dalt, i després les va treure tan bé com va poder de dins la carn del lleó i aquest estigué tan content, que es va arrossegar fins al Konráðr. Aquest li va dir: “Diuen que entens el llenguatge dels homes i que ets el més savi dels animals. T'ofereixo d'ésser el teu amo i guarir-te i tu, a canvi, m'acompanyaràs i em serviràs lleialment”. El lleó va vessar llàgrimes com un humà i s'arrossegà cap a a ell i s'hi posà d'esquena mostrant-li la panxa i va regnar la pau (en comparació: a la Vilhjálms saga sjóðs, cap. XIII, pàg. 26, hi llegim: ...ok er hann kom at grjótskriðu einni, sér hann hvar ferr einn flugdreki ok hefir dýrit óarga í klóm sér ok hefir fest þær í bógum dýrsins, ok er drekinn beinir flugin, heldr dýrit sér í eikrnar ok verðr þá allt upp at ganga, ok fara þeir með þessu upp í fjallshlíðina ok nú kemr Vilhjálmr at ok høggr til drekans ok kemr á lykkjuna er hann hafði vafit um dýrit ok tók þar í sundr. Drekinn steyptiz þá áfram ok gaus eldr úr nǫsum hans ok munni, en Vilhjálmr hjó nú á háls drekanum .iii. hǫgg áðr af tók hǫfuðit; síðan hjó hann af hremsur drekans við bógunum dýrsins, en þat skreið til Vilhjálmi ‘i quan va arribar a la rosseguera, hi va veure per on hi anava un drac volador que tenia un lleó agafat amb les urpes. El drac tenia les urpes clavades fermament a les espatlles del lleó. Quan el drac va voler envolar-se'n, el lleó es va aferrar als roures i els arrabassava a mesura que hi passaven. Mentre s'enfilen pel costat de la muntanya, en Guillem hi va pujar, i clava un cop d'espasa a la baga de la cua amb què el drac tenia enrevoltillat el lleó. El drac es va abalançar cap a ell mentre li brollava foc pels narius i per la boca, i en Guillem li hagué de pegar tres cops d'espasa al coll per poder tallar-l'hi. Després va tallar les urpes que el drac tenia clavades a les espatlles del lleó, i el lleó es va arrossegar fins al Guillem)
♦ skal til skarar skríða: s'arriba a una liquidació definitiva, es passarà comptes d'una vegada per totes, s'arribarà al desenllaç definitiu
◊ og það sama kveld kömur þar Haraldur bróðir hans með níu skipum eða tíu; hann var kominn úr Eystra-Salti, og hafði hann þar legið í víking um sumarið. Nú verður Haraldur var við að þar var Knútur fyrir bróðir hans þrem skipum, og minnist nú á þokka þann allan er gerzt hafði milli þeirra bræðra. Og biður nú menn sína herklæðast og brjóta upp vopn sín, - "og skal nú," segir hann, "til skarar skríða með okkur Knúti bróður mínum." Knútur verður og var við tiltekju Haralds bróður síns og fyrirætlan, og vill hann verjast, þótt þeir hefði lið minna. Taka þeir vopn sín og búast til varnar, og eggjar Knútur lið sitt: i aquell mateix vespre hi va arribar el seu germà Haraldur amb nou o deu naus, que venia de la Mar Bàltica on hi havia estat ‘viquinguejant’ durant l'estiu. Doncs bé, en Haraldur se'n va adonar que el seu germà Knútur li barrava el pas amb tres vaixells i va tenir present tot el malestar (þokki aquí = óþokki, cf. Baetke 19874, pàg. 777: þokki <...> 3. Mißstimmung, Unfreundlichkeit, Uneinigkeit) que hi havia hagut entre ells. Aleshores va manar als seus homes que es posessin els arnesos i preparessin llurs armes: "I ara", els va dir, "mon germà Knútur i jo passarem comptes d'una vegada per totes". En Knútur també se'n va adonar del pla i les intencions de son germà Haraldur i es disposà a defensar-se encara que la seva host era més petita. Prenen llurs armes i es prepararen per a la defensa. En Knútur va encoratjar la seva host
♦ láta til skarar skríða: passar a l'acció, intervenir
♦ skríðr í skarð: 
◊ Broddi svarar: "Þurfa muntu þess Skafti að taka meira á öðrum sakferlum ef skríða skal í það skarð er Ormur frændi þinn reytti af þér fyrir mansöngsdrápu er þú ortir um konu hans. Var það illa gert enda var það illa goldið": en Broddi li va contestar: “Skafti, et caldrà treure'n més d'altres plets si esperes omplir el buit que et va quedar per tot el que el teu parent Ormur et va arrabassar [en compensació] per la mannsöngsdrápa o cançó d'amor que tu li havies compost a la seva dona. Féres mal fet i l'hagueres de rescabalar de mala manera"
♦ skip skríðr: el vaixell llisca [sobre les ones], el vaixell fa via lliscant sobre les ones
◊ hér set eg grið," segir hann, "allra manna á millum, einkanlega þeim sama Gest til nefndum er hér situr, og að undir skildum öllum goðorðsmönnum og gildum bændum og allrar alþýðu vígra manna og vopnfærra og allir aðrir héraðsmenn í Hegranessþingi eða hvaðan sem hvorir eru að komnir, nefndra manna eða ónefndra, handsölum grið og fullan frið komumanni hinum ókunna er Gestur nefnist, til gamans, glímu og gleði allrar, til hérvistar og heimferðar hvort er hann þarf að fara á legi eða landi eða flutningi. Skal hann hafa grið í öllum stöðum, nefndum og ónefndum, svo lengi sem hann þarf til heillar heimkomu að höldnum tryggðum. Set eg þessi grið fyrir oss og vora frændur, vini og venslamenn, svo konur sem karla, þýjar og þræla, sveina og sjálfráða menn. Sé sá griðníðingur er griðin rýfur eða tryggðum spillir, rækur og rekinn frá guði og góðum mönnum, úr himinríki og frá öllum helgum mönnum og hvergi hæfur manna í milli, og svo frá öllum út flæmdur sem víðast varga reka eða kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldur brennur, jörð grær, mælt barn móður kallar og móðir mög fæðir, aldir elda kynda, skip skríður, skildir blika, sól skín, snæ leggur, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag og standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður og vindur veitir vötn til sjóvar, þrælar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, heiðna hölda, hús og hella, heim hvern nema helvíti. Nú skulum vér vera sáttir og sammála hver við annan í huga góðum hvort sem vér finnumst á fjalli eða fjöru, skipi eða skíði, jörðu eða jökli, í hafi eða á hests baki, svo sem vin sinn í vatni finni eða bróður sinn á braut finni, jafnsáttir hver við annan sem sonur við föður eða faðir við son í samförum öllum. Nú leggjum vér hendur saman og allir vér og höldum vel griðin og öll orð töluð í tryggðum þessum að vitni guðs og góðra manna og allra þeirra er orð mín heyra eða nokkurir eru nær staddir": va dir: “Amb aquestes paraules i aquí imposo la pau i la inviolabilitat entre tots els homes, i de manera especial imposo la pau i la inviolabilitat per a l'esmentat Gestur que seu aquí, i inclosos tot els godons i els bændur distingits i tota la generalitat dels homes aptes i en condicions de dur armes i combatre i tots els altres homes del districte que pertanyin a la partida del Hegranessþing o d'on que sigui que hagin vingut, tant si els he esmentat pel nom com si no: prometem i garantitzem pau i plena seguretat al foraster desconegut que es diu Gestur, per als jocs, les lluites de glíma i les diversions de tota mena, durant la seva estada aquí i en el moment de la seva partida, tant si ho ha de fer per per mar o per terra, a peu o qualcant. Serà inviolable pertot arreu, a tots els indrets, tant els esmentats com els no esmentats mentre li calgui per a una tornada estàlvia en compliment d'aquestes fermances. Imposo aquesta pau i inviolabilitat a tots nosaltres i els nostres parents, amics i parents polítics, tant si són homes com si són dones, esclaves o esclaus, al·lots o homes fets i condrets. Sia tingut per traïdor a la pau el qui infringeixi aquesta pau i trenqui la treva i sia bandejat i expulsat de la comunió de Déu i de tots els homes probes, del cel i de la companyia de tots els sants i que no sigui capaç de viure enlloc entre persones: sia exclòs i foragitat de tots i de pertot mentre es cacin llops (Cf. Baetke 1987, p. 492: reka varga ‘Wölfe jagen’) o hi hagi cristians que vagin a l'església, pagans que facin sacrificis als temples, foc que cremi, terra que verdegi, un infant que ja sàpiga parlar que cridi sa mare i una mare que infanti un fill, i mentre els homes encenguin foc, un vaixell llisqui sobre la mar, els escuts lluïn, el sol brilli, la neu caigui i s'aferri, un lapó llisqui sobre els seus esquís, un pi creixi, un falcó voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, la terra estigui habitada, el vent empenyi els corrents d'aigua cap a la mar i els serfs sembrin gra. Que el qui violi aquesta pau i inviolabilitat no s'acosti pas a les esglésies i als cristians, als pagans, a casa i a cova, i a qualsevol llar llevat de l'infern. Siam tots i cadascun de nosaltres concordes i d'acord en bona entesa amb tots i cadascun de nosaltres, tant si quan ens trobem és a la muntanya o a la vorera de la mar, tant si quan ens trobem és a bord d'un vaixell o esquiant, tant si quan ens trobem ho fem trepitjant terra o trepitjant glaç, tant si quan ens trobem ho fem a la mar o qualcant a dalt d'un cavall, [exactament] igual com un ho faria si es trobava amb el seu amic passant un gual o amb son germà anant pel camí. Siam concordes els uns amb els altres com un fill ho és amb son pare i un pare amb son fill en tots llurs tractes. I ara, donem-nos les mans, tots nosaltres, en senyal que observarem bé aquesta pau i inviolabilitat i tot el que s'hagi dit en aquest acord, essent-ne testimonis Déu, els homes prous i tots aquells qui sentin ara les meves paraules, així com tots els qui no les senten però són avui aquí a prop"
♦ skríða fram: avançar arrossegant-se, avançar [molt] lentament
♦ skríða á höndum og fótum (o: á fjórum fótum)anar de [quatre] grapes, gatejar, arrossegar-se de quatre grapes
♦ skríða á prófi: <LOC FIGtenir un aprovat pelat, aprovar un examen pels pèls
♦ skríða fyrir e-m: <LOC FIGarrossegar-se als peus d'algú, humiliar-se [servilment] davant algú
♦ skríða saman: <LOC FIG#1. (jafna sig eftir veikindirefer-se, guarir-se (restablir-se)#2. (ljúkaquedar enllestit -ida (acabar-se de fer, confeccionar-se, confegir-se etc.)
♦ skríða úr egginu: <LOCnéixer, sortir de l'ou (pollet)
♦ skríða yfir e-ð: <LOC FIGfregar una cosa (superar de poc una cosa)
◊ hlutfall kvenna á Alþingi skreið yfir fjörutíu prósentin: el percentatge de dones al parlament islandès a penes superava el quaranta percent
◊ Níðuðr hét konungr í Svíðjóð. Hann átti tvá sono ok eina dóttur; hon hét Bǫðvildr. Brœðr vóro þrír, synir Finnakonungs. Hét einn Slagfiðr, annarr Egill, þriði Vǫlundr. Þeir skriðo ok veiddo dýr. Þeir kvómo í Úlfdali ok gerðo sér þar hús. Þar er vatn, er heitir Úlfsjár. Snemma of morgin fundo þeir á vatnsstrǫndo konor þrjár, ok spunno lín. Þar vǫ́ro hiá þeim álptarhamir þeira. Þat vǫ́ro valkyrior. Þar vǫ́ro tvær dœtr Hlǫðvés konungs, Hlaðguðr svanhvít ok Hervǫr alvitr; in þriðja var Ǫlrún, Kiársdóttir af Vallandi. Þeir hǫfðo þær heim til skála með sér. Fekk Egill Ǫlrúnar, enn Slagfiðr Svanhvítar, enn Vǫlundr Alvitrar. Þau bjuggo sjau vetr. Þá flugo þær at vitia víga ok kvómo eigi aptr. Þá skreið Egill at leita Ǫlrúnar. Enn Slagfiðr leitaði Svanhvítar. Enn Vǫlundr sat í Úlfdǫlom. Hann var hagastr maðr, svá at menn viti, í fornom sǫgom. Níðuðr konungr lét hann hǫndom taka, svá sem hér er um kveðit: Això era un rei a Suècia que nomia Níðuðr. Tenia dos fills i una filla que nomia Bǫðvildr. Això eren també tres germans, tots ells fills del rei dels lapons, un nomia Slagfiðr, el segon Egill i el tercer Vǫlundr. Caçaven animals amb llurs esquís. Van arribar a les Valls del Llop, Úlfdalir, i s'hi feren una casa. Allà hi havia un estany que nom Estany del Llop. Molt de matí s'hi trobaven a la vorera tres dones que filaven lli. Devora elles hi deixaven llurs hamir de cigne. Eren valquíries. Dues d'elles, la Hlaðguðr Blancacigne i la Hervǫr Totasàvia, eren filles del rei Hlǫðvér. La tercera era l'Ǫlrún, la filla del tsar de Romania. Els tres germans se les emmenaren a casa, a llur skáli: l'Egill es va quedar amb l'Ǫlrún, l'Slagfiðr amb la Hlaðguðr Blancacigne i en Vòlundr amb la Hervǫr Totasàvia. Varen viure-hi plegats durant set anys. Passat aquest temps, aquelles dones se n'anaren volant per a cercar els camps de batalla i ja no tornaren pus. L'Egill va sortir a cercar l'Ǫlrún amb els esquís, l'Slagfiðr va cercar la Blancacigne i en Vǫlundr va romandre a Úlfdalir, les Valls del Llop. Era l'home més hàbil del que tenen notícia els homes a les històries antigues. El rei Niðuðr el va fer capturar com es conta en els versos següents
◊ kom þar af veiði veðreygr skyti; [Vǫlundr, líðandi ǀ um langan veg, ǁ] Slagfiðr ok Egill, sali fundo auða; gengo út ok inn ok um sáz. Austr skreið Egill at Ǫlrúno, enn suðr Slagfiðr at Svanhvíto: el tirador de vista aguda[, Vǫlundr, fent un llarg camí,] va tornar de la caça, l'Slagfiðr i l'Egill trobaren buida la casa. Entraren i sortiren i escorcollaren amb la vista tot el seu voltant. L'Egill va marxar amb els seus esquís cap a llevant cercant-hi l'Ǫlrún, l'Slagfiðr va marxar cap al sud per trobar-hi la Blancacigne

◊ hann er safarík skríðandi flétta í sólskini (raˈŧoβ ˈhūʔ li-φənēi̯־ˈʃānɛʃ, רָטֹב הוּא לִפְנֵי-שָׁמֶשׁ?), sem teygir jarðstöngla sína um garðinn og vefur rótum sínum um grjóthrúgur og læsir sig milli steinanna: [el malvat] és una heura que repta, tota plena de saba, al sol, que estén le seves arrels pel jardí i entrellaça les seves arrels pels caramulls de pedres i penetra entre les pedres

skríkja <skríki ~ skríkjum | skríkti ~ skríktum | skríkt>:
1. (hlæja) riure [entre dents, amb una rialla sufocada o per sota el nas]
2. (hrína, hvína, skrækja) cridar, xisclar (de manera estrident, com fan els infants quan juguen)
3. (tísta, kvaka) xericar (refilar estridentment, xerrotejar estridentment els ocells)

skríll <m. skríls, no comptable>:
xusma f, gentalla f

skríl·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
govern m del populatxo, xusmocràcia f, oclocràcia f

skrímsli <n. skrímslis, skrímsli>:
1. (ófreskja & FIG) monstre m (ésser de ficció monstruós & FIG)
2. <(vofa) bubota f (espectre)

skrín <n. skríns, skrín>:
escriny m

skrín·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
posar una cosa en un escriny o reliquiari (cosa = relíquies, ossos de sant)

skrípa·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
farsa f, bufonada f

skrípa·læti <n.pl -læta>:
pallassades f.pl, bufonades f.pl

skrípa·mynd <f. -myndar, -myndir>:
caricatura f (dibuix còmic)
♦ teikna skrípamyndir af e-m: dibuixar caricatures d'algú

skrípi <n. skrípis, skrípi>:
1. (ófreskjamonstre m (criatura esgarrifosa, horrorosa, ésser monstruós)
2. (skopleg persónabufó m, pallasso m (persona estrafolària, ridícula, que fa riure)
3. skrípi <n.pl skrípa>: (grettur, andlitsfetturganyotes f.pl (carusses)
4. <> (sjónhverfing, blekkingar, glapsýnibubota f, visió fantasmagòrica (fantasmagoria, ésser o aparició estranya i fruit d'una il·lusió o confusió visual i mental provocada per l'acció d'algú amb poders)
◊ Grettir kvað ekki batnað hafa um lyndisbragðið og sagðist nú miklu verr stilltur en áður og allar mótgerðir verri þykja. Í því fann hann mikla muni að hann var orðinn maður svo myrkfælinn að hann þorði hvergi að fara einn saman þegar myrkva tók. Sýndist honum þá hvers kyns skrípi. Og það er haft síðan fyrir orðtæki að þeim ljái Glámur augna eða gefi glámsýni er mjög sýnist annan veg en er: en Grettir va dir que el seu gènit no havia millorat pas i va afegir que ara fins i tot es dominava molt més malament que abans i que totes les ofenses també li semblaven pitjors. En un punt [també] hi trobava una gran diferència amb abans: havia tornat un home tan poruc de la foscor que no gosava anar totsol enlloc quan començava a fer-se fosc. Creia veure llavors tota mena de bubotes. De llavors ençà s'usa la dita que "en Glámur deixa els seus ulls" o que "dóna la visió d'en Glámur" a aquells que "hi veuen" coses molts diferents de les que hi ha (Cf. Baetke 19874, pàg. 605: vera illa stiltr unbeherrscht sein. Cf. Baetke 19874, pàg. 428: mótgerð f. was man einem antut, das Auftreten gegen jmd.; Zuwiderhandlung; Kränkung. Cf. Baetke 19874, pàg. 565: skrípi n. seltsames, ungeheuerliches Wesen; Phantom, Sinnestäuschung)
◊ Svanur tók geitskinn eitt og veifði yfir höfuð sér og mælti: „Verði þoka ǁ og verði skrípi ǁ og undr öllum þeim ǁ er eftir þér sækja.“ Nú er frá því að segja að þeir ríða á hálsinn Ósvífur og hans förunautar. Þá kom þoka mikil í mót þeim. Ósvífur mælti: "Þessu mun Svanur valda og væri vel ef eigi fylgdi meira illt." Litlu síðar brá svo miklum sorta fyrir augu þeim að þeir sáu ekki og féllu þeir þá af baki og týndu hestunum og gengu í fen ofan sjálfir en sumir í skóginn svo að þeim hélt við meiðingar. Þeir töpuðu af sér vopnunum: l'Svanur va agafar una pell de cabra i, fent-la voleiar al voltant del seu cap, va dir: “Que surti boira, que apareguin bubotes i portents [estranys] a tots els qui t'encalcen” Ara cal contar que quan l'Ósvífur i els seus acompanyants ja arribaven al coll de la muntanya, els en va sortir a l'encontre una boira espessa. L'Ósvífur va dir: “això deu ésser obra de l'Svanur. Podem estar contents si darrere no ens hi ve res de pitjor”. Poc després, es va abatre sobtadament sobre ells una foscor tan absoluta que no hi veien gens. Varen caure de les selles i perderen llurs cavalls, i uns anaren a raure als aiguamolls i d'altres al bosc i va anar de poc que no hi prenguessin mal. També varen perdre les armes (Cf. Baetke 19874, pàg. 226: <...> unp. heldr við (e-u, e-t) es ist nahe an, grenzt an; e-m heldr við (e-t) jmd. ist nahe an, am Rande von)

skrítinn, skrítin, skrítið <adj.>:
variant ortogràfica de → skrýtinn, skrýtin, skrýtið “estrany, rar”
◊ skrítin hugsun: una idea estrafolària (o: rara), una pensada estrafolària (o: rara)
◊ svei mér þá ef Rómverjar eru ekki skrítnir: que em matin si els romans no són rars
◊ það er ekkert skrítið að...: no hi ha res d'estrany que...

skrítla <f. skrítlu, skrítlur. Gen. pl.: skrítlna>:
facècia f, anècdota f [divertida]

skrjáf <n. skrjáfs, no comptable>:
fressa f, cruixit m [suau], soroll m de fregadissa
♦ jafnvel skrjáfið í visnuðu laufi (ˈqōl ʕāˈlɛh nidˈdāφ, קוֹל עָלֶה נִדָּף) mun reka þá á flótta og þeir munu flýja eins og þeir sem flýja undan sverði þó að enginn reki flóttann: la fressa de la fullaca seca els farà fugir i fugiran com qui fuig de l'espasa encara que ningú no encalci els qui fugen
♦ þá talaði ég af guðmóði, eins og mér var boðið. Og er ég mælti af guðmóði, kom þytur (wa-ʝəhī־ˈqōl, וַיְהִי-קוֹל) og skrjáf (wə-hinnēh־ˈraʕaʃ, וְהִנֵּה-רַעַשׁ) heyrðist, og beinin færðust saman, hvert að öðru: vaig profetitzar tal com se'm manava, i mentre profetitzava se sentí una remor i una fressa i els ossos es varen ajuntar, l'un amb l'altre

skrjáfa <skrjáfar | skrjáfaði | skrjáfaðí e-u. Verb impersonal>:
1. (þurrt lauf, pappírfressar (o: fressejar), cruixir [lleument], fer soroll de fregadissa (paper, fullaca seca)
2. (klæðifer fru-fru (roba)

skrjála <skrjálar | skrjálaði | skrjálaðí e-u. Verb impersonal>:
fressar, fer fressa (roba, paper, fullaca seca) (skrjáfa)
♦ það skrjálar í laufinu ~ kjól ~ pappírunum: la fullaca ~ el vestit ~ els papers fa[n] fressa

skrjóður <m. skrjóðs, skrjóðar>:
1. (skræðapatracol m (llibre vell)
2. (bílskrjóður & gamall maðurcarraca f (cotxe vell i atrotinat & vell decrèpit)

skrofa <f. skrofu, skrofur. Gen. pl.: -skrofa o: -skrofna>:
baldriga f pufí (ocell Puffinus puffinus)

skrokk·langa <f. -löngu, -löngur. Gen. pl.: -langna o: -langa>:
escolà gros (peix Molva molva)

skroppið:
supí de → skreppa “pegar un bot a, anar un moment a; fer una visita breu a; relliscar; encongir-se”

skrópa <skrópa ~ skrópum | skrópaði ~ skrópuðum | skrópað>:
1. (látast vera veikurfer el malalt ~ la malalta (simular malaltia)
2. (mæta ekki í kennslustundfer campana, fer safrà (Val.), anar al safrà (Ross.), fullar (Mall.), fer un full (Mall.) (no anar a escola)
♦ skrópa í skólanum: fer campana a l'escola
♦ skrópa úr tímum: faltar a classes
3. (mæta ekki á vinnustað, svíkjast frá e-uescaquejar-se, fer-se bandigo (Mall.) ([simular malaltia] per no anar a la feina, a una reunió etc.)
♦ skrópa á fundinum: escaquejar-se de la reunió

skrudda <f. skruddu, skruddur. Gen. pl.: skrudda o: skruddna>:
llibre m (vell i desgastat, vell patracol)

skrugga <f. skruggu, skruggur. Gen. pl.: skrugga>:
[retruny m de] tro m

skruggu·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
retrò m, retruny m de tro

skruggu·veður <n. -veðurs, no comptable>:
tronada f

skrukka <f. skrukku, skrukkur. Gen. pl.: skrukka o: skrukkna>:
jaia f

skruma <skruma ~ skrumum | skrumaði ~ skrumuðum | skrumað ║ [með e-ð]>:
1. (gorta, raupagallejar [una cosa], fardar [amb una cosa], fanfarronejar [sobre una cosa] (vantar-se, jactar-se, gloriar-se)
♦ skruma um e-ð: fanfarronejar sobre una cosa, bravejar d'una cosa (Bal.)
♦ skruma mikið af því að <+ inf.>vantar-se molt de <+ inf.>
♦ seigt veitir svöngum að skruma: <LOC FIGel qui passa gana poques vegades pot bravejar
2. (skrafafer-la petar (garlar, xerrar)

skruppum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → skreppa “pegar un bot a, anar un moment a; fer una visita breu a; relliscar; encongir-se”

skrúð·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
senet bord, coronil·la boscana  (planta Coronilla emerus syn. Hippocrepis emerus)

skrúð·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
xoriguer americà  (ocell Falco sparverius)

skrúð·fylgd <f. -fylgdar, -fylgdir>:
seguici m [solemne], comitiva f [solemne]

skrúð·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
1. <GENdesfilada f
2. (á hestbaki & með hestvögnumcavalcada f (desfilada a cavall & amb carros)
3. <RELIGprocessó f
♦ → páskaskrúðganga “processó de setmana santa”

skrúð·gosi <m. -gosa, -gosar>:
senet bord, coronil·la boscana  (planta Coronilla emerus syn. Hippocrepis emerus)

skrúð·hús <n. -húss, -hús>
sagristia f (o: sacristia f
◊ skrúðhús dómkirkjunnar: la sagristia de la seu

skrúfa <f. skrúfu, skrúfur. Gen. pl.: skrúfna o: skrúfa>:
1. <GENcargol m, vis m (fl./pl.: visos), grampó m (Bal.)
♦ festa e-ð með skrúfu: fixar una cosa amb un cargol
♦ losa skrúfu: afluixar un cargol
♦ hann er með lausa skrúfa: <LOC FIGté un cargol fluix, li manca un bull
2. (skrúfa með flötum oddipern m (amb la punta plana)
3. (skipsskrúfa, loftskrúfahèlix f (fl./pl.: hèlixs), hèlice f (de vaixell, d'avió)

skrúfa <skrúfa ~ skrúfum | skrúfaði ~ skrúfuðum | skrúfaðe-ð>:
1. (krani & FIGfer girar una cosa (obrir o tancar una aixeta & FIG)
♦ skrúfa frá krananum: obrir l'aixeta
♦ skrúfa frá gasinu: obrir [l'aixeta d]el gas
♦ skrúfa frá sturtunni: obrir [l'aixeta de] la dutxa
♦ skrúfa fyrir kranann: tancar l'aixeta
♦ orkufyrirtæki skrúfaði fyrir rafmagn á heimili hennar: la companyia elèctrica li va tallar el subministrament elèctric de casa seva
2. (skrúftappi, skrúflokenroscar una cosa (tap o tapadora de rosca)
♦ skrúfa peruna [í perustæðið]: enroscar la bombeta [al portabombetes]
♦ skrúfa af lokið: desenroscar la tapadora
3. (festa með skrúfucargolar una cosa, gramponar una cosa (Bal.) (fixar o subjectar amb vis o visos)
♦ skrúfa e-ð fast: cargolar fort una cosa, engramponar una cosa estrenyent els grampons
♦ skrúfa frá e-u: descargolar una cosa, desengramponar una cosa (Bal.)
♦ skrúfa e-ð saman: ajuntar dues coses amb cargols
♦ skrúfa e-ð á: fixar una cosa amb visos, subjectar una cosa amb visos
♦ skrúfa e-ð af: descargolar una cosa, desengramponar una cosa (Bal.)

skrúfast <skrúfast ~ skrúfumst | skrúfaðist ~ skrúfuðumst | skrúfast>:
cargolar-se, enroscar-se

skrúf·blýantur <m. -blýants, -blýantar>:
portamines m (fl. óbreyt./pl. inv.)

skrúf·bolti <m. -bolta, -boltar>:
tirafons m (fl. óbreyt./pl. inv.), pern m

skrúf·gangur <m. -gangs, -gangar>:
rosca f, caragol m [de pern o vis]

skrúfu·járn <n. -járns, -járn>:
tornavís m (fl./pl.: tornavisos), desengramponador m (Mall.

skrúfu·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
clau fixa [de cargolar]

skrúfu·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m d'hèlix (o: vaixell a hèlice)

skrúfu·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
avió turbohèlix m (fl./pl.: avions turbohèlix)

skrýddur, skrýdd, skrýtt <adj.>:
1. <GENengalanat -ada, guarnit -ida
◊ Þormóðr hét prestr sá, er Óláfr konungr hafði fengit þeim Hjalta ok Gizuri. Hann söng messu um daginn eftir á gjábakka upp frá búð Vestfirðinga. Þaðan gengu þeir til Lögbergs. Þar váru sjau menn skrýddir. Þeir hofðu krossa tvá, þá er nú eru í Skarðinu eystra. Merkir annarr hæð Óláfs konungs, annarr hæð Hjalta Skeggjasonar: Þormóðr nomia el prevere que el rei Olau havia donat al Hjalti i al Gizurr [perquè els acompanyés a Islàndia]. L'endemà, en Þormóðr va dir missa a la vorera del cingle part damunt la tenda dels dels fiords de ponent. D'allà anaren al Lǫgberg, la penya de la llei. Eren set homes molt ben abillats. Portaven les dues creus que ara es guarden a l'[alqueria d']Skarð de llevant. Una d'elles simbolitzava l'altesa del rei Olau, l'altra, l'altesa d'en Hjalti Skeggjason
◊ um morgininn veitti Þangbrandr tíðir í tjaldi sínu, en Hallr gekk ok hjón hans at sjá athœfi þeira ok heyrðu klukknahljóð ok kenndu ilm af reykelsi ok sá menn skrýdda guðvef ok purpura. Hallr spurði hjón sín hversu þeim þoknaðist athœfi kristinna manna, en þau létu vel yfir: al matí, en Brandr va oficiar l'ofici a la seva tenda, i en Hallr i la seva casada anaren a veure llurs ritus i escoltaren el repic de les campanes i la flaire de l'encens i véren els homes abillats amb vellut i porpra. En Hallr va demanar als de la seva casada si els ritus dels cristians els havien agradat i ells li expressaren llur aprovació
2. <RELIGabillat -ada amb els ornaments
◊ þá sendi hann þá heim Hrafn Oddsson og Teit Styrmisson að vita hvort bændur væru í sama skapi um sættir sem fyrr eða hversu þeim litist á umbúnað þeirra hve torsóttlegir þeir væru. En er þeir komu heim þá var biskup skrýddur og þrír tigir klerka með honum og sagðist þegar skyldu bannsetja Þórð er atganga tækist og alla hans menn: aleshores va enviar en Hrafn Oddsson i en Teitur Styrmisson a les cases perquè esbrinessin si els bændur continuaven pensant el mateix que abans sobre els acords o per fer-se una opinió dels dispositius de defensa que havien preparat i si serien difícils de superar en un atac. I quan arribaren a les cases, hi trobaren el bisbe revestit de tots els seus ornaments episcopals i amb ell trenta preveres i el bisbe els va anunciar solemnement que excomunicaria en Þórðr i tots els seus homes tan bon punt l'atac comencés

skrýða <skrýði ~ skrýðum | skrýddi ~ skrýddum | skrýtte-ð>:
1. (prýða, skreyta, búa skrúðiengalanar una cosa, guarnir una cosa  (ornar o adornar)
♦ skrýða altarið: guarnir l'altar
♦ skrýða e-ð með blómum: adornar (o: guarnir) una cosa amb flors
2. (færa prestinn í messuklæðiposar a algú els ornaments  (vestir o revestir el prevere dels ornaments de dir missa)

skrýðast <skrýðist ~ skrýðumst | skrýddist ~ skrýddumst | skrýðste-u>:
1. (klæðast hátíðabúningi, þjóðbúningiabillar-se amb una cosa, revestir-se d'una cosa  (vestir-se de manera mudada, p.e., posar-se vestit festiu, vestit nacional)
♦ skrýðast hátíðabúningi: endiumenjar-se, abillar-se amb el vestit dels dies de festa
♦ skrýðast þjóðbúningi: abillar-se amb el vestit nacional
2. (klæðast messuklæðumposar-se els ornaments  (de dir missa)

skrýfa <skrýfi ~ skrýfum | skrýfði ~ skrýfðum | skrýft>:
1. <e-ð>: (stakkaamuntegar una cosa (cosa = espigues)
♦ skrýfa korn: amuntegar les espigues de gra, acaramullar les espigues de gra (després d'haver-les segades, perquè s'acabin d'eixugar i també d'assecar. Després, quan ja eren ben seques, es procedia a batre-les i separar el gra de l'espiga i la palla)
◊ Ey liggur í Hítará, gagnauðig bæði að selveri og eggveri, og þar voru sláttur í og sæði. "Nú munu karlar og konur fara til að skrýfa korn," segir hann, "en þú verður að vera heima því að sauður mun heim rekinn í dag og verður þú nú við að leita að mjólka þótt þú sért óvön": en el riu Hitará hi ha una illa molt bona tant per a caçar-hi foques com per a aplegar-hi ous. A més a més, també s'hi segava fenàs i era bona per fer-hi sementer. "Ara", li va dir", "tant els homes com les dones hi aniran per amuntegar-hi les espigues [perquè s'acabin d'assecar], però tu romandràs a casa perquè avui menaran el bestiar i hauràs d'ocupar-te de munyir-lo encara que no estiguis avesada a fer-ho"
2. <e-u>: (hárfer un skrúf amb una cosa’ (cosa = cabells: fixar-los de tal manera que s'assemblin a la base plana amb parets laterals d'un skrúf o assecador d'espigues segades)
♦ skrýfa hárinu: fer un paneret amb els cabells, agençar els cabells per manera que restin drets per les voreres i més plans en el centre, com una safata, una plàtera, un niu etc.
◊ þá mælti konungur: "Eftir því munu þá verða hallkvæmleg laun kvæðisins sem vér njótum þess. Sestu nú niður og mun eg láta hella silfri í höfuð þér og haf það síðan er í hárinu loðir." Hann lést þá verða að ganga á braut líttað fyrir nauðsynja sakir og svo gerir hann og fékk sér tjöru og bar í höfuð sér og skrýfði hárinu sem mest og gekk þegar aftur í stofuna og settist niður og kvað sér títt of ferðina. Konungur lét þá það gera er hann hét að hellt var silfrinu í höfuð honum og loddi þar nú í góður fengur fjár. En kvæði þetta var endilausa ein og kvað hann það fram af munni sér. Fór Halli síðan til skips: aleshores el rei li va dir: "el guardó serà escaient al guany que Nós tenim del teu poema. Asseu-te i faré que t'aboquin [monedes d']argent damunt el teu cap. Podràs quedar-te totes les que restin enganxades als teus cabells". [En Halli] aleshores va dir que havia de sortir per a fer les seves necessitats i així ho va fer i va agafar brea dels calafats i se la va posar als cabells i els va disposar de tal manera que quedessin drets pels costats i plans al mig, com un paneret. Tot seguit, va tornar a entrar dins l'stofa, s'hi va asseure i va dir que estava frisós d'emprendre el viatge. El rei aleshores va fer que ho fessin i va manar que li aboquessin [monedes d']argent damunt el cap i hi va quedar enganxat un bon munt de diners. El seu poema, però, encara no estava acabat i ell l'havia declamat tal com li havia rajat de la boca. Després, en Halli se n'anà allà on hi havia els vaixells (Baetke 19874, pàg. 650: <...> 3. lieb, erwünscht, angenehm, am Herzen liegend: hann vissi hvé títt vera mátti hans kvámu til síns stóls; e-m er títt (til e-s, um e-t) jmd. ist daran gelegen, ist darum zu tun, jmd. ist eifrig bedacht auf, hat Lust zu etw.)

skrýtinn, skrýtin, skrýtið <adj.>:
1. (skringilegur, kynlegur, undarlegurestrany -a, rar -a  (curiós; dit de persona, comportament o gent: que resulta [molt] peculiar o curiós & que té rareses)
♦ en skrýtið!: que curiós!
♦ hann er skrýtinn: està ben boig
♦ hann er orðinn eitthvað skrýtinn: fa unes rareses! ha tornat ben boig!
♦ skrýtin frétt: una notícia curiosa
♦ skrýtinn náungi: un tipus estrany
♦ skrýtnir taktar: comportament estrany, maneres estranyes
♦ það er skrýtið að <+ inf.>resulta estrany [de] <+ inf.>
2. (spaugilegur, skemmtilegur[sorprenent i] divertit -ida  (graciós)

skræfa <f. skræfu, skræfur. Gen. pl.: skræfa o: skræfna>:
poltró m, poltrona f, dropo m, dropa f

skræk·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
dragó m, anacà f (אֲנָקָה)
◊ þessi skulu vera yður óhrein á meðal skriðkvikindanna, sem skríða á jörðinni: hreysivislan, músin (ʕaχˈbār, עַכְבָּר) og eðlukynið (wə-ha-t͡sˈt͡saβ lə-mīˈnē-hū, וְהַצָּב לְמִינֵהוּ), skrækeðlan, kóah-eðlan (ˈkoaħ, כֹּחַ), leta-eðlan (ləŧāˈʔāh, לְטָאָה), salamandran (ˈħomɛŧ, חֹמֶט) og kamelljónið (tinˈʃāmɛθ, תִּנְשָׁמֶת)aquestes són, d'entre les bestioles que s'arrosseguen per terra, les que tindreu per impures: la mostela, el ratolí, les diverses menes de llangardaix: el dragó, el llangardaix còah, el llangardaix letaà, la salamandra i el camaleó (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: Aquestes són, d'entre les bestioles que s'arrosseguen per terra, les que tindreu per més impures: la mostela, la rata, les diverses especies de llangardaix, la musaranya, el camaleó, la salamandra, la tortuga i el talp; la de la Bíblia interconfessional: De les bestioles que s'arrosseguen per terra, considerareu impures les següents: la mostela, la rata, les diverses varietats de llangardaix; la musaranya, la salamandra, la sargantana, el dragó i el camaleó)

skrækja <skræki ~ skrækjum | skrækti ~ skræktum | skrækt>:
1. <GENxisclar, giscar (Mall.), guiscar (Men., Ross.), gisclar (Llei.)
♦ skrækja af gleði: xisclar d'alegria
2. (fuglcridar, grallar  (ocell)
◊ og í því bili fló fugl því líkastur sem álkuungi og skrækti við illilega: i en aquells moments va passar volant un ocell que s'assemblava molt a un gavot jove i els va xisclar d'una manera que feia basarda
◊ í því fló fugl, því líkastur sem álkuungi, burt frá skipinu og skrækti við. Þorgils hellti síðan útbyrðis úr auskerinu. Síðan róa þeir og sjá vatn renna og taka af sér til gagns og var það síð dags. Þessi fugl flaug í norðurátt frá skipinu. Þorgils mælti: "Seint hefir fugl þessi við oss skilið og taki nú allar gramir við honum. En við það megum vér una að hann kom eigi því á leið sem hann vildi": en aquell mateix moment un ocell, molt semblant a un gavot jove, s'allunyà volant del vaixell xisclant cap a ells. Aleshores en Þorgils va abocar per la borda el contingut de la galleda d'exhaurir aigua i tot seguit no varen deixar de remar fins que varen albirar un corrent d'aigua [dolça a la costa]. L'ocell en qüestió es va allunyar del vaixell volant cap al nord. En Þorgils va dir: "Tard s'ha separat aquest ocell de nosaltres, que tots els gramir el se'n duguin. Podem estar agraïts que no va dur a terme el que pretenia

skræk·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
corriol cua-roig, picaplatges coa-roig (Mall.), passa-rius m coa-roig (Men.) (ocell Charadrius vociferus)

skræk·róma <adj. inv.>:
de veu estrident

skræktun <f. skræktunar, no comptable>:
esgarips m.pl, giscos m.pl (Bal.)
◊ þá mælti Hǫgni, sem færum er títt, þá er í mannraun koma, [at] hann árnaði þrælinum lífs, ok kvezk eigi vilja skræktun [heyra]. Kvað sér minna fyrir at fremja þenna leik. Þrællinn varð [lauss ok] þá fjǫrit: aleshores en Hǫgni els va dir -com només solen fer els més pocs quan es troben en una gran prova- intercedint per la vida de l'esclau i dient que no volia sentir més la seva xiscladissa i va afegir que a ell li resultaria més fàcil jugar a aquell joc. L'esclau fou deslligat i li fou concedida la vida (Ebel 1997, pàg. 94, esmenta: Blatt 46 der Hs. läuft am unteren Ende keilförmig zu. Die letzten fünf Zeilen sind auf das bereits vor der Beschriftung beschädigte Blatt geschrieben. Nur die fünftletzte Zeile ist am äußersten Rand später geringfügig beschädigt worden (von ‘oddsins’ auf p. 46r fehlt ein Teil des ‘-n-’ und das Schluß-‘s’; von ‘band |ingjan’ auf p. 46v  fehlt das ‘-i-’ und ein Teil des auf das ‘-i-’ folgenden ‘-n-’). Die Edd. seit B irren, wenn sie für die letzten vier Zeilen eine nachträgliche Zerstörung der Hs. ansetzen und vermeintlich fehlende Wörter ergänzen)
◊ tóco þeir brás Buðla ǀ oc brugðo til knífi, ǁ øpþi illþræli, ǀ áðr odds kendi; ǁ tóm léz at eiga, ǀ teðia vel garða, ǁ vinna iþ vergasta, ǀ ef hann við rétti; ǁ feginn léz þó Hialli, ǀ at hann fiǫr þægi. ║ Gættiz þess Hǫgni ǀ - gørva svá færi -, ǁ at árna ánauðgom, ǀ at undan gengi: ǁ "Fyrir qveð ec mér minna, ǀ at fremia leic þenna, ǁ hví mynim hér vilia ǀ heyra á þá scræcton?": varen agafar el cuiner d'en Buðli i brandiren una ganiveta contra ell, bramava el míser esclau abans i tot de sentir la punta [de la ganiveta]: deia que trobaria temps lliure per adobar bé amb fems els garðar (tanques, camps envoltats de tanca), que faria les feines més brutes si salvava la vida: En Hjalli cridava que seria feliç si li regalaven la vida. En Hǫgni es va preocupar -ben pocs ho haurien fet!- d'intercedir per l'esclau a fi que en sortís escàpol: "us dic que a mi em seria més fàcil jugar a aqueix joc, per què[, doncs,] hem de continuar sentint aquesta xiscladissa aquí?"

skrækur <m. skræks, skrækir. Gen. pl.: skrækja; dat.pl.: skrækjum>:
esgarip m
◊ Snýr bóndi þá utar eftir hlöðunni og ætlaði út að ganga. Í því höggur Þormóður eftir honum. Það högg kom á bakið og hjó hann af honum báða þjóhnappana. "Styn þú eigi nú," kvað Þormóður. Bóndi kvað við hátt með miklum skræk og þreif til þjóhnappanna báðum höndum: el pagès es va girar amb la intenció de sortir del graner i, quan ho feia, en Þormóður li va pegar un cop [de destral], el cop el va endevinar per la part de l'esquena i li va tallar les dues anques. "A veure si ara no gemegues, tu". L'home cridava fort, amb grans esgarips, i s'agafava les anques amb les dues mans
◊ það var þó lengra steinkast en Þorbjörn ætlaði að nokkur maður mundi kasta. Við það kom upp skrækur mikill. Hafði steinninn komið á þjólegg kerlingar svo að í sundur gekk: en tirar la pedra, aquesta va arribar més lluny del que en Þorbjörn hauria cregut mai possible que llancés cap home. Es va sentir un fort esgarip. La pedra havia endevinat la cuixa de la vella de manera que li havia trencat el fèmur
◊ hún seildist nú hendinni í brunninn. Hjálmþér brá sverðinu ok hjó af henni höndina í úlfliðnum. Hún rak upp skræk mikinn ok leit í stúfinn ok mælti: "Lítit framaverk er þetta einum ágætum konungssyni at leynast at mér, en þat hlægir mik, at hefnt muni þessa verks, ok mun eigi langt til": va enfonsar el braç dins la font. En Hjálmþér va brandar la seva espasa i li va tallar el braç a l'alçada del colze. Ella va deixar anar un fort esgarip i mirant-se el monyó li va dir: "Poca proesa és per a un excel·lent príncep d'amagar-se [per atacar-me furtivament], però em fa riure que aquesta acció serà venjada i no passarà gaire temps que ho sigui"
◊ svo hétu örvar Ketils. Hann lagði ör á streng og skaut að henni, en hún brást í hvalslíki og steyptist í sjóinn, en örin kom undir fjöðrina. Þá heyrði Ketill skræk mikinn. Þá sá hann gríði og tók til orða: "Rennt mun nú þeim sköpunum, að Forað eigi jarlinn, og ógirnilig er nú rekkja hennar": així és com es deien les fletxes d'en Ketill. Va posar una fletxa a la corda de l'arc i l'hi va disparar, però ella es va transformar en balena i es llançar a dins la mar, però la fletxa li va endevinar sota l'aleta [de la cua] (cal entendre que la fletxa li endevina la vulva. Només així s'entenen les paraules finals d'en Ketill). Aleshores en Ketill va sentir un gran esgarip. Llavors va veure la gríður i va dir: "[amb això] es deu haver impedit el destí que la Forað es maridi amb el iarl: el seu llit ja no és pas desitjable"

skrækur, skræk, skrækt <adj.>:
(röddestrident, penetrant, xeremell -a (veu)

skræla <skræli ~ skrælum | skrældi ~ skrældum | skrælte-ð>:
1. (afhýðapelar una cosa (llevar la pell a un fruit o a una verdura)
2. (gera visinn af þurrkiressecar una cosa, eixarreir una cosa (assecar una planta, el sòl etc.)
◊ sólin skrælir jörðina: el sol resseca la terra

skrælingi <m. skrælingja, skrælingjar>:
1. (villimaður & vansiðaður maður, ruddibàrbar m, bàrbara f (membre de poble no civilitzat & persona toixarruda, sense cultura ni refinament)
2. <PEJOR(Eskimói, frumbyggi Grænlandsesquimal (o: esquimó) m & f (designació tradicional dels Inuits de Grenlàndia)
3. <PEJOR(Indíáni, frumbyggi Ameríkuíndi m, índia f (designació medieval dels indis nord-americans)

skrælingja·blettur <m. -bletts, -blettir>:
estigma m de la barbàrie, taca f de la incultura
♦ þvo skrælingjablettina af þjóðinni: esborrar de la nació els estigmes de la incultura

skrælingja·háttur <m. -háttar, -hættir. Pl. no hab.>:
barbàrie f, incultura f

skrælna <skrælna ~ skrælnum | skrælnaði ~ skrælnuðum | skrælnað>:
assecar-se, eixarreir-se

skræl·þurr, -þurr, -þurrt <adj.>:
àrid -a, completament sec -a

skræma <skræmi ~ skræmum | skræmdi ~ skræmdum | skræmte-ð>:
desfigurar una cosa, espatllar una cosa [enlletgint-la] (afskræma)

skræmt <n. skræmts, no comptable>:
piu m (murmuri, so articulat o emès per una persona)

skræmta <skræmti ~ skræmtum | skræmti ~ skræmtum | skræmt ║ [í e-m]>:
<FIGpiular, badar boca, obrir la boca
♦ æmta hvorki né skræmta: <LOC FIGno dir ni una paraula, no dir ni piu, no dir ni aquesta boca és meva
♦ án þess að æmta né skræmta: <LOC FIGsense dir ni piu, sense piular, sense dir absolutament res

skræpóttur, skræpótt, skræpótt <adj.>:
[cridanerament] bigarrat -ada, [vistosament] virolat -ada, de colors variats

skröggur <m. skröggs, skröggar>:
vell xaruc (o: arrossinat o: decrèpit)
◊ en það bar saman að þeir riðu frá Grímsstöðum og maður gekk út í Reykjaholti sá er Koðrán hét og var kallaður skröggur. Hann sá ríða marga menn vopnaða eftir götunni frá Grímsstöðum og riðu heldur mikinn. Hann hljóp inn og sagði Egli að fjöldi vopnaðra manna reið að garði. Hljóp Egill þá upp og geymdi eigi að klæðast: i es va esdevenir que alhora que ells sortien a cavall de Grímsstaðir, un home sortia de Reykjaholt. Es deia Koðrán i de mal nom li deien Vellardo. Aquest va veure molts d'homes armats cavalcant pel camí procedent de Grímsstaðir i ho feien a regna batuda. Va córrer a dins les cases per dir a l'Egill que un tot d'homes armats s'acostava a cavall a la tanca del mas. L'Egill es va aixecar i no va tenir esma de vestir-se
◊ Aleinn hét maðr ok var jarl í Skotlandi, son Rollants jarls af Galvei. Hann var inn mesti hermaðr þann tíma. Hann hafði fjǫlda skipa með miklum her ok herjaði bæði um Suðreyjar ok Írland ok gerði mikinn hernað víða um Vestrlǫnd. Þá var Óláfr Guðraðar son konungr í Mǫn ok helt dreingiliga þat ríki fyrir jarli með miklum trúleik við Hákon konung, en Suðreyjakonungar þeir, sem váru Sumarliðaættar, váru mjǫk ótrúir Hákoni konungi. Þeir váru konungar í Suðreyjum, Duggáll skrǫggr ok Dungaðr, bróðir hans, faðir Jóns, er síðan var konungr. Þeir váru synir Dufgáls Sumarliðasonar: a Escòcia hi havia un iarl que es deia Aleinn i era fill del iarl Rollan de Galloway. Era un dels més grans guerrers d'aquells temps. Tenia molts de vaixells i un gran exèrcit i feia estralls per les Hèbrides i Irlanda i duia a terme moltes d'incursions a molts d'indrets de les Terres de l'Oest. En aquells temps el rei de Man era l'Olau, fill d'en Guðrøðr i defensava estrènuament aquest regne davant el iarl, mantenint sempre una gran lleialtat envers el rei Hákon, però els reis de les Illes Hèbrides que pertanyien a la nissaga d'en Sumarliði eren molt deslleials envers el rei Hákon. Els reis de les Hèbrides eren en Duggall vellardo i en Dungaðr, el seu germà, el pare d'en Jón que després seria rei. Eren fills d'en Dufgáll, fill d'en Sumarliði
grýlu heiti: skolli, slapparðr ok skaufhali, skollr, melrakki, skaufi, grýla, enn er refr ok skrǫggr, ǫldungr, dáinn, laufafettir, fóa, brunnmigi: noms de guilla: garneua, renard i cua-tofuda, garneua, guineu polar, tofa-estufada, guilla, i encara hi ha rabosa i vellarda (s'ha de sobreentendre del bosc?), anciana (s'ha de sobreentendre del bosc?), morta, trepitjafullaraca, volp, pixafonts

Skröggur¹ <m. Skröggs, no comptable>:
(sögupersóna DickensScrooge m (personatge dickensià)
◊ Ebeneser Skröggur: Ebenèzer Scrooge

Skröggur² <m. Skröggs, no comptable>:
(sonur Leppalúða og LúpuSkröggur m (fill del Leppalúði i la seva minyona Lúpa. Aquest fet sembla deixar entreveure que es tractava d'una criatura mig guillot-mig llop. L'Skröggur es va casar amb l'Skjóða i es va establir a Eyrarhyrna; van tenir vint-i-dos fills)

Skröggur³ <m. Skröggs, no comptable>:
(lögmaður tröllannaSkröggur m (lögmaður dels trols a la Història de l'Egill el Manxol i l'Ásmundr matador de bersercs)

Skröggur4 <m. Skröggs, no comptable>:
(jötunnSkröggur m (ètun, germà de l'Skrámur i fill de la Mella)
◊ í því hlaupa út jǫtnar tveir. Þat váru synir Mellu. Nefndi Lófarr þá Skrǫgg ok Skrám. Lófarr hljóp í fylgsni, en Illugi gekk at Skrám ok lagði til hans djarfliga. Lagit kom á hann miðjan ok gekk í gegnum hann. Skrǫggr hefir járnfork í hendi ok slær til Illuga, ok stefndi a hǫfuð hánum. Lófarr varp þá steini, ok kom á miðjan forkinn, svá hǫggit bar af Illuga, en forkrinn brast í tvá hluti. Þá hjó Illugi á ǫxl Skrǫggi ok klauf hann at nafla: amb això en surten corrents dos ètuns. Eren els fills de la Mella. En Lófarr els va anomenar Skrǫggr i Skrámr. En Lófarr va córrer a amagar-se, però l'Illugi va escometre l'Skrámr i li va pegar un cop de pica amb coratgia. La pica el va endevinar pel mig i el va travessar. L'Skrǫggr tenia una forca de ferro en la mà i hi va escometre l'Illugi dirigint el cop cap al seu cap. Aleshores en Lófarr li va tirar una pedra i aquesta va endevinar el centre de la forca de manera que aquella pedrada la va apartar de l'Illugi i la va trencar en dos bocins. Aleshores l'Illugi va colpir l'Skrǫggr a l'espatlla i el va fendre fins al llombrígol

skrök <n. skröks, no comptable. Dat. sg.: skröki (o: < skrökvi)>:
faula f, mentida f, mena f (Bal.) (història inventada, falsetat[s], falòrnia, bola, guatlla)
◊ en er Haraldur hinn hárfagri var konungur í Noregi þá byggðist Ísland. Með Haraldi konungi voru skáld og kunna menn enn kvæði þeirra og allra konunga kvæði, þeirra er síðan hafa verið að Noregi, og tökum vér þar mest dæmi af því er sagt er í þeim kvæðum er kveðin voru fyrir sjálfum höfðingjunum eða sonum þeirra. Tökum vér það allt fyrir satt er í þeim kvæðum finnst um ferðir þeirra eða orustur. En það er háttur skálda að lofa þann mest er þá eru þeir fyrir en eigi mundi það þora að segja sjálfum honum þau verk hans er allir þeir er heyrðu vissu að hégómi væri og skrök og svo sjálfur hann. Það væri þá háð en eigi lof: i fou quan en Haraldur bells-cabells era rei de Noruega, que Islàndia es va colonitzar. Amb el rei Haraldur hi havia escaldes i la gent [avui] encara sap de cor llurs poemes i els poemes que [els escaldes] han compost de llavors ençà sobre tots els reis que després d'ell hi ha hagut a Noruega, i atorguem la màxima credibilitat al que es troba dit en aquests poemes que foren declamats davant els mateixos cabdills o llurs fills. Considerem ver tot el que es troba dit en aquests poemes sobre llurs viatges o batalles. És la manera dels escaldes de lloar amb les màximes paraules el [senyor] que tenen al davant: però cap d'ells no gosaria pas cantar-li proeses seves que tots els qui escoltessin, i amb ells també el mateix senyor, sapiguessin que només eren xerrameca vana i ficció fabulada: això hauria estat escarn [d'ell] i no pas lloança (cf. Baetke 19874, pàg. 98: taka dœmi af e-u einer Sache Gewicht beilegen, ein Beispiel nehmen von, an etw.. Segons això, entenc la frase og tökum vér þar mest dæmi af því er sagt er í þeim kvæðum en el sentit de donem la màxima importància = credibilitat al contingut dels poemes que foren declamats)
◊ austr réð allvaldr rista ǁ ótála haf stáli. ǁ Varð at vitja Garða ǁ vígmóðr Haralds bróðir. ǁ En um iðnir manna ǁ emkak tamr at samna ǁ skrǫkvi. At skilnað ykkarn ǁ skjótt lézt Knút um sóttan: el sobirà -[us ho dic] sense engany- manà solcar la mar amb la rella de la nau, amb rumb cap a l'est: el germà, valent en el combat, d'en Haraldr es veia forçat a visitar Garðaríki. Tanmateix, [en els meus poemes] no tinc per costum de fer aplec de falsetats sobre els fets dels homes: quan [tu i el rei Olau] us vau haver acomiadat, tu[, Kálfur Árnarson,] corregueres ràpidament a trobar en Knútr [Sveinsson] (solució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson B,I:363: allvaldr réð ótála rísta austr haf stáli; vígmóðr bróðir Haralds varð at vitja Garða; emkat enn tamr at samna skrǫkvi of íðnir manna; lézt skjótt, at skilnað ykkarn, of sóttan Knút) (ótála, lit. = sense engany; rísta haf, lit. = gravar la mar, entallar la mar; rella de la nau = la proa; stál = part de la carena que s'aixeca a la roda de proa; cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 534: stál, n, den del af kølen, der rejser sig i skibets forstavn, skibsstavn; samna skrǫk, lit. = fer aplec de falòrnies; vera tamr: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 564: emka tamr at samna skrǫkvi, jeg er ikke vant til, det ligger ikke for mig, BjH 3)
miraculum virðuligs Óláfs konungs. Mart hefi ek sagt frá jarteignum þeim, er drottinn vár hefir gert fyrir sakir hins helga Óláfs konungs, en þetta sýnist mér all háleitt vera, er mjǫk vekr upp hug margra guðs vinna; at sǫnnu svá sem sál hvers kristins manns er ágætari at øðlisskapan enn líkaminn, svá er ok hennar dauði hættari ok þyngri, ok svá heilsan dýrðligri, en óvinr alls mannkyns léttir aldregi af at vinna slíkt við oss á hverjum degi, sem hann vann í Paradíso forðum, hug ok sálu hvers manns vill hann æ spilla, ok tæla hvern mann með svikfullri flærð; því skrøkvi biðr hann trúa, er hann telr fyrir, en guðs reiði ok boðorða brot, segir hann, lítils verð vera, veraldar virðing heitr hann, ok svíkr með því margan mann, en guðs dóms ok helvítis kvalar kveðr hann ǫngan mann hræðast þurfa; með þeirri villu sveik hann hinn fyrsta mann, þarmeð blekkir hann hvern dag hans afsprengi, til þess at hann gleymi ǫllum guðs boðorðum, svá sem hann gerði við mann einn, þann er hann sveik með svá banvænum drykk af djǫfulsins áblæstri; en sá hinn vesli maðr var í því héraði ofdrambsfullr, þvíat óvinrinn hafði hann blindat svá, at í móti munúð sinni ok veraldar girnd virði hann einskis annars heims píslir, er hann gafst í fjandans vald, til þess at fá sínar rangar fýstir, ok sagði sik svá or ǫllu samneyti heilagra manna; síðan hlífði hann messudegi hins blezaða Óláfs konungs: miraculum del venerable rei Olau. Moltes són les coses que ja he relatat en relació amb els miracles que Nostre Senyor ha fet per la intercessió del rei sant Olau, però aquest [que referiré adés] em sembla que és enterament sublim i apropiat per a deixondir [i edificar] el cor de mants amics de Déu. Veritablement, de la mateixa manera que l'ànima de tot cristià és d'una natura més noble que no pas el seu cos, així també la seva mort (= damnació eterna) és més danyosa i més dura i la seva salvació més gloriosa. Ara bé: l'enemic de tot el gènere humà no desisteix mai d'obrar cada dia contra nosaltres el que antany va obrar al Paradís, de manera que sempre vol corrompre el cor i l'ànima de tot home seduint tothom amb astúcies enganyoses i demanant que hom cregui les mentides que ell diu: que l'ira de Déu i la transgressió dels seus manaments -això diu- són insignificants, i[, a més a més,] promet [a qui l'escolta] la glòria del món i amb tals paraules sedueix mant home, [i també] diu que a cap home li cal témer ni el judici de Déu ni els turments de l'infern. Amb aquesta falsa il·lusió va enganyar el primer home i amb ella enganya cada dia els seus descendents fins que aquests obliden tots els manaments de Déu, tal com va fer amb un home que va enganyar amb una beguda molt letal d'inspiració diabòlica, car, aquest míser era, en la contrada [on vivia], presumptuós, ja que l'arxienemic l'havia enlluernat de tal manera que tenia en no-res els turments de l'altre món a canvi de la satisfacció dels seus plaers i apetits mundanals, i es va lliurar a les mans de l'arxienemic a fi de veure satisfets els seus desigs concupiscents i així es va excloure de la comunió dels sants; però més endavant ell va respectar la festa del benaurat rei Olau
◊ hon svarar: „Hverr sagði þér þetta, herra minn, svá at þú vitir þat víst, þar sem þú hefir enga menn hitt á landinu nú? En mér þykkir illt at rekast suðr yfir heiði til engis." Byskup mælti: „Sé ek, at þú ætlar, at ek bera skrǫk fyrir þik um þetta, ok þykkir mér þú lítt lokka mik til, at ek gera þér gott. Nú mun ek kaupa at þér, at þú trúir því, er ek segi þér, at ek mun eigi af þér taka þessa tíu aura, er nú fæ ek þér í hendr, en ek skal fá þér aðra kvígu, ef þú fær eigi þessa, sem ek vísa þér til!": ella li va respondre: "Qui us ha contat això, senyor, que ho sapigueu del cert, ja que encara no us heu topat amb ningú en el país? A mi em sembla malament de travessar per no-res l'altiplà cap a migjorn". El bisbe li va dir: "Veig que creus que t'estic enredant amb això, i em sembla que poc m'empenys / em temptes a fer-te un bé. Doncs bé, et compraré amb diners que creguis el que t'he dit: si no aconsegueixes aquesta jònega que t'indico, te'n procuraré una altra i[, a més a més,] aquests deu aurar que ara et donaré, no te'ls reclamaré pas
◊ "þú vart vǫlva ǀ í Varinseyio, ǁ scollvís kona, ǀ bartu scrǫc saman; ǁ qvaztu engi mann eiga vilia, ǁ segg bryniaðan, ǀ nema Sinfiotla: a Varinsey hi eres una volva, una dona artera, les teves paraules no eren més que un aplec de mentides: [també] hi deies que no volies maridar-te amb cap home, amb cap baró amb cuirassa, llevat que fos en Sinfjǫtli
♦ → draumskrök “despropòsits producte d'un somni, despropòsits somiats”

< skrök·berandi <m. -beranda, -berendur>:
(ósannindamaðurfalsari m (persona que diu falsetats)
◊ emk hraðkvæðr ǁ hilmi at mæra, ǁ en glapmáll ǁ of gløggvinga, ǁ opinspjallr ǁ of jǫfurs dǫ́ðum, ǁ en þagmælskr ǁ of þjóðlygi, ║ skaupi gnœgðr ǁ skrǫkberǫndum, ǁ emk vilkvæðr ǁ of vini mína; ǁ sótt hefk mǫrg ǁ mildinga sjǫt ǁ með grunlaust ǁ grepps of œði: sóc ràpid a l'hora de fer versos per a lloar un príncep, però oblido la llengua amb els gasius, parlo obertament de les proeses d'un cabdill, però callo si només són mentides com a cabassos ║ vaig ben proveït d'escarn amb els falsaris, [però] gustosament faig versos [de lloança] sobre els meus amics: són molts els estatges de prínceps que he visitat amb el límpid art de l'escalda (hraðkvær; cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 276: adj. som taler rask, digter rask, emk h. hilmi at mæra, med hensyn til Hǫfuðlausn, Arbj. 1; gløggvingr: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 191: m. karrig person; glapmáll: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 187: adj. som glemmer, undlader, at tale; þagmælskr: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 635: adj, tavs (som kan afholde sig fra at tale, når det gælder); þjóðlygi: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 641: f, folke-lögn, lögn som spredes blandt hele folket. Jo, emperò, interpreto el constituent þjóð- com a equivalent norrè del prefixoide elatiu saxó thiod- ‘gran’ que trobem molt ben atestat al Hêliand; gnœgðr: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 194: rigelig forsynet med; skaup: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 503: n, spot; vilkvæðr: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 616: digtende med lyst; greppr: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 203: m, <...> digter, skjald (det er usikkert, hvilken betydning, mand eller digter, er den primære); œði grepps: cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 657: en skjalds sind med dets kundskaber, Arbj. 2)

< skrök·laus, -laus, -laust <adj.>:
que no és inventat o fabulat, que no és pas una mentida, que és ben cert
◊ þat er skrǫklaust ǁ at Skúli var ǁ frægðar maðr ǁ í frǫmu lífi, ǁ þótt hvarbrigð ǁ á hann sneri ǁ aldar gipt ǁ auðnu hvéli, ║ Þás ofrausn ǁ ǫfgu heilli ǁ randa rjóðr ǁ reisa knátti ǁ ok ólágt ǁ jǫfra bági ǁ ǫðlings nafn ǁ á Eyrum tók: no és pas inventat que l'Skúli fou un home de renom en la seva vida prominent, encara que la [sempre] voluble sort de l'home va fer girar la roda de la fortuna en contra d'ell quan l'envermellidor de cèrcols d'escut va escometre en mala hora una empresa excessivament agosarada i l'adversari de prínceps va prendre l'alt títol de rei al þing d'Eyrar (la traducció llatina de la historia regis Hakonis Hakonidae de l'Sveinbjörn Egilsson del 1840, p. 362, fa: Sine uanitate potest praedicari, Skulium excellentem uirum fuisse, etsi fallacissima fortuna humana, inter uitam gloriosam, rotam suam in eum conuertit: Cum infector clypeorum sinistro omine immodica affectaret, et excellens procerum aduersarius regium nomen Eyris sumeret; la traducció danesa del Finnur Jónsson B,II, del 1973², p. 120, fa: det er sandhed, at Skule var en berömt mand i sit fremragende liv, uagtet menneskenes altid svigefulde lykke vendte lykkens hjul imod ham, dengang krigeren til sin ulykke påtog sig en alt for stor gærning og fyrsternes modstander tog sig kongens höje navn på Øre(ting); reisa ofrausn: Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², p. 437: foretage sig noget, der overgår ens kraft, Sturl 4,11)

< skrök·mál <n.pl -mála>:
falsetats f.pl, històries inventades
♦ flýta skrökmál: (fara með lygaranar mentint, inventar-se coses, anar contant històries inventades
◊ rauf við randa stýfi, ǁ — rétt innik þat, — svinnan ǁ allt, þvít oss hefr vélta, ǁ Óðinn, þats hét góðu. ǁ Skaut, sás skrǫkmál flýtir, ǁ — skilk, hvat gramr mun vilja, ǁ Gautr unni sér sleitu, — ǁ slœgr jarl við mér bœgi (SS II, cap. 326, pàg. 259)L'Odin ha incomplert amb el savi tallador dels cèrcols d'escut tot el que ens havia promès de bo, car ens ha traït — dono compte que és veritat—. El qui va contant mentides, el iarl garneu, m'ha avorrit; comprenc què deu voler el iarl: en Gautr s'ha cercat brega (svinnr stýfir randa = el savi tallador de cèrcols d'escut = el destructor d'escuts (pars pro toto) = el guerrer = l'escalda Sturla Þórðarson; véla = svíkjatrair; inna = tjá, hermareferir, donar compte de, informar de; bógr = hönd’, skjóta bœgi við e-mapartar algú de si amb la mà, foragitar algú, avorrir algú; gramr = konungur = jarlel iarl Gizurr Þorvaldsson; sleita = deila, rifrildi; fjandskapurdisputa, dissensió; enemistat, hostilitat’, unna sér sleitu = sich Streit gönnenno poder-se'n estar d'encetar una brega. La traducció danesa del Finnur Jónsson B,II, del 1973², p. 136, fa: Oden (=Gizur) brød overfor den kloge mand (mig) sit ord i alt hvad han lovede af godt, ti han har bedraget os; det er sandt hvad jeg siger; den listige jarl, som udklækker usandhed, stødte mig fra sig; jeg forstår hvad det er hövdingen vil; Gautr (ɔ: Oden = Gizur) undte sig strid)

< skrökmála·samur, -söm, -samt <adj.>:
fabulaire, que inventa o fabula històries
◊ Sigurðr, vart eigi, ǁ er á Sælundi felldak ǁ brœðr bǫðharða, ǁ Brand ok Agnar, ǁ Ásmund, Ingjald, ǁ Álfr var inn fimmti; ǁ en þú heima látt ǁ í hǫll konungs, ǁ skrǫkmálasamr, ǁ skauð hernumin": Sigurðr, no eres pas a Sælundr quan vaig abatre els germans, ardits en la batalla: en Brandr i l'Agnarr, l'Ásmundr i l'Ingjaldr, i l'Álfr -que fou el cinquè-, sinó que jeies [mandrejant] a casa, al palau del rei, fabulant històries inventades, [com] un cony (= dona, doneta = marieta = covard?) captiu

skrök·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història fabulada, història fantàtisca (o: fantasiosa), narració fictícia (història, narració, relat etc. concebuda per la imaginació i la fantasia del seu autor i que, per tant, no descriu uns fets reals)
◊ ekki fylgdum vér uppspunnum skröksögum, er vér kunngjörðum yður mátt og komu Drottins vors Jesú Krists, heldur vorum vér sjónarvottar að hátign hans: no ha estat seguint faules enganyoses que us hem donat a conèixer la puixança i la vinguda de nostre Senyor Jesucrist, sinó després d'haver contemplat amb els nostres propis ulls la seva majestat
◊ Minocentaurum segja þeir nafn hafa tekit af manni ok griðungi, fyrir þá sǫk at hann sé svá orðinn sem allt saman graðungr ok maðr, hvílíkt dýr er hinir fyrri menn sǫgðu í sínum skrǫksǫgum inni byrgt í laborintho, hvert er sumir menn kalla Vǫlundar hús: diuen que el minocentaurus ha pres el seu nom d'un home i un brau a causa del fet que fou creat alhora com a brau i com a home, i d'aquesta bèstia els antics en deien, a llurs narracions fictícies, que estava tancada en el laborinthus, que alguns homes anomenen casa d'en Vǫlundr
La traducció del grec neotestamentari μῦθος / llatí fābŭlă a l'islandès
1.
1 Tim 1:4
ævintýri
μηδὲ προσέχειν μύθοις καὶ γενεαλογίαις ἀπεράντοις, αἵτινες ζητήσεις παρέχουσι μᾶλλον ἢ οἰκονομίαν Θεοῦ τὴν ἐν πίστει·
neque intenderent fabulis, et genealogiis interminatis: quæ quæstiones præstant magis quam ædificationem Dei, quæ est in fide
og gæfir öngvan gaum að þeim ævintýrum og ættartölusögum sem öngvan enda taka, þær meir afla spurninga en betrunar til Guðs í trúnni
og gefa sig ekki að ævintýrum og endalausum ættartölum, er fremur efla þrætur en trúarskilning á ráðstöfun Guðs
og gefa sig ekki að kynjasögum og endalausum ættartölum er fremur efla þrætur en trúarskilning á ráðstöfun Guðs
og ikke å gi sig av med eventyr og endeløse ættetavler, som mere fører til stridigheter enn til å tjene som Guds husholdere i troen - så ber jeg dig også nu
2.
1 Tim 4:7
kerlingaævintýri
τοὺς δὲ βεβήλους καὶ γραώδεις μύθους παραιτοῦ, γύμναζε δὲ σεαυτὸν πρὸς εὐσέβειαν·
Ineptas autem, et aniles fabulas devita: exerce autem te ipsum ad pietatem
En aldraðra kvenna skröksögur forðast þú. En sjálfan þig heldur vekra til mildinnar.
en hafna þú vanheilögum kerlingaævintýrum, og æf sjálfan þig í guðhræðslu
En hafna þú vanheilögum hégiljum og æf sjálfan þig í guðrækni
Men vis fra dig de vanhellige og kjerringaktige eventyr; øv dig derimot i gudsfrykt!
3.
2 Tim 4:4
ævintýri
καὶ ἀπὸ μὲν τῆς ἀληθείας τὴν ἀκοὴν ἀποστρέψουσιν, ἐπὶ δὲ τοὺς μύθους ἐκτραπήσονται.
et a veritate quidem auditum avertent, ad fabulas autem convertentur.
og munu eyrunum í frá sannleiknum venda og sér snúa til lygi
Þeir munu snúa eyrum sínum burt frá sannleikanum og hverfa að ævintýrum.
Þeir munu snúa eyrum sínum burt frá sannleikanum og hverfa að kynjasögum
og de skal vende øret bort fra sannheten og vende sig til eventyr.
4.
Titus 1:14
gyðingaævintýri
μὴ προσέχοντες ἰουδαϊκοῖς μύθοις καὶ ἐντολαῖς ἀνθρώπων ἀποστρεφομένων τὴν ἀλήθειαν.
non intendentes judaicis fabulis, et mandatis hominum, aversantium se a veritate.
og gef öngvar gætur að þeim gyðingslegum ævintýrum og mannaboðorðum sem í burt snúa frá sannleiknum
og gefi sig ekki að gyðingaævintýrum og boðum manna, sem fráhverfir eru sannleikanum.
og gefi sig ekki að bábiljum Gyðinga og boðum manna sem fráhverfir eru sannleikanum
så de ikke gir sig av med jødiske eventyr og bud av mennesker som vender sig bort fra sannheten
5.
2 Pere 1:16
skröksaga
οὐ γὰρ σεσοφισμένοις μύθοις ἐξακολουθήσαντες ἐγνωρίσαμεν ὑμῖν τὴν τοῦ Κυρίου ἡμῶν Ἰησοῦ Χριστοῦ δύναμιν καὶ παρουσίαν, ἀλλ' ἐπόπται γενηθέντες τῆς ἐκείνου μεγαλειότητος.
Non enim doctas fabulas secuti notam fecimus vobis Domini nostri Jesu Christi virtutem et præsentiam: sed speculatores facti illius magnitudinis.
því að eigi höfum vér þeim dæmafróðum frásögum eftirfylgt þá vér gjörðum yður kunnan kraft og hingaðkomu vors Drottins Jesú Kristi, heldur höfum vér sjálfir séð hans dýrð
Ekki fylgdum vér uppspunnum skröksögum, er vér kunngjörðum yður mátt og komu Drottins vors Jesú Krists, heldur vorum vér sjónarvottar að hátign hans.
Ekki notaði ég uppspunnar skröksögur er ég kunngjörði ykkur mátt og komu Drottins vors Jesú Krists heldur hafði ég verið sjónarvottur að hátign hans
For ikke var det kløktig uttenkte eventyr vi fulgte da vi kunngjorde eder vår Herre Jesu Kristi makt og gjenkomst, men vi hadde vært øienvidner til hans storhet.

skrök·samur, -söm, -samt <adj.>:
mendaç, mentider -a

skrök·semd <f. -semdar, no comptable>:
mendacitat f, manca f de veracitat, fenta f
◊ þessi formáli sættar ok samþykkis líkaði hinum heilaga Magnúsi harðla vel, svá sem fullkomnum heilhuga ok skærrar samvizku, án allra grunsemda. En Hákon jarl hafði á þessu þingi skreytt sína undirhyggju ok hult með skýi skrǫksemdarinnar, þvíat þetta sáttmál hafði hann gjǫrt með flærð ok prettum ok fullurn svikum, sem síðan reyndist, þvíat á þeim tíma blésu þeir Hákon, er réttliga kallast ‘fésjóðr fólgins glœps’, ok hans hinir údyggu þrælar, saman ráð sinnar illsku til dráps ok dauða hins heilaga Magnúss: els termes d'aquest [primer] acord i reconciliació varen complaure moltíssim sant Magnús, car era una persona completament honrada i sincera, de consciència pura i sense cap mena de desconfiança. El iarl Hákon, en canvi, en aquest þing havia dissimulat la seva traïdoria i l'havia coberta amb el núvol de la falsetat, perquè havia fet aquest acord de reconciliació amb perfídia i arteries i absolut engany tal com es va palesar més endavant, perquè en aquells moments, en Hákon i els seus sequaços -que ben a dret són anomenats tresor o súmmum de maldat amagada-, ensems amb els seus esclaus indignes, ja s'havien conjurat i pres plegats la resolució, dictada per llur maldat, de matar i assassinar sant Magnús

skröks·maður <m. -manns, -menn>:
mentider m, falsari m
◊ eitthvert sinn kom Steinn að máli við Þorbjörn búa sinn og mælti: "Þanninn er farið að þú hefir búið í grennd við mig tvo vetur og hefir okkar verið í milli heldur vel en illa en þú ert kallaður maður ekki vinsæll af alþýðu. Hefi eg önga raun af þér haft né þinni eign allt hingað til. En nú leggst fé þitt í engjar mínar og beitast þær. Nú vil eg að þú látir skipast við mína umræðu og látir betur geyma fjárins en hér til hefir verið. Kann og vera, þar sem eg er engi skröksmaður, að til verði einnhver að trúa mínum orðum þeir er þig deili málum. Má eg þá slíkt fram bera að eigi hefir þú mér sýnt ójafnað eða mitt með röngu ágirnst": un cop, l'Steinn va anar a parlar amb el seu veí, en Þorbjörn i li va dir: “la cosa està així: fa dos anys que ets el meu veí i ens hem entès millor que pitjor, encara que la gent diuen de tu que ets un home malagradós. Fins aquí no havia tingut cap perjudici per culpa teva o per culpa del teu bestiar, però ara el teu bestiar entra a les meves prades i hi pastura. Doncs bé, vull que facis cas del que ara et diré i que facis guardar millor el teu bestiar del que ho has fet fins ara. També podria passar que, ja que jo no sóc cap mentider, a algun dels qui pledegen amb tu li passés pel cap de donar crèdit a les meves paraules. I llavors i donat el cas, jo podria declarar que tu no has comès cap iniquitat contra meu ni has cobejat a tort ço que és meu” ([láta] skipask við e-t: Baetke 19874, pàg. 555: <...>, auf etw. eingehen, sich nach etw. richten)

skrökva <skrökva ~ skrökvum | skrökvaaði ~ skrökvuðum | skrökvað>:
mentir, dir una mentida [petita]
◊ "ég hló ekki", skrökvaði (wa-təχaˈħēʃ ... lē-ʔˈmor, וַתְּכַחֵשׁ ... לֵאמֹר) Sara því að hún var hrædd: "no he rigut pas", va mentir la Sara, perquè tenia por
♦ skrökva að e-m: mentir-li a algú, contar-li una bola a algú
◊ en hún mælti: "Nei, herra minn, þú guðsmaður, skrökva þú eigi (ʔal־təχazˈzēβ, אַל-תְּכַזֵּב) að ambátt þinni." En konan varð þunguð og ól son næsta ár í sama mund, eins og Elísa hafði heitið henni: ella digué: «No, senyor meu, home de Déu, no, enganyis la teva serventa». Però la dona quedà embarassada i va tenir un fill, l'any següent, a la mateixa època, tal com l'Eliseu li havia promès
♦ skrökva e-u: inventar-se una cosa (mentir dient una cosa, fabular-la)
♦ skrökva sér e-u til skemmtanar: inventar-se una cosa com a entreteniment, fabular una cosa com a entreteniment
◊ þessi saga hefzt eigi af lokleysu þeirri, er kátir menn skrökva sér til skemmtanar ok gamans með ófróðligum setningum, heldr sannar hún sik sjálf með réttum ættartölum ok fornum orðzkviðum, er menn hafa iðuliga af þeim hlutum, er í þessu æfintýri eru skrifaðir: aquesta història no es basa en les bajanades que els homes alegres s'inventen per a llur entreteniment i diversió amb propòsits vans, sinó que prova la seva pròpia veracitat amb genealogies certes i antics proverbis que la gent obté contínuament de les coses que es troben escrites a aquesta faula

skrök·vottur <m. -votts, -vottarar>:
<JUR †fals testimoni
◊ þat er sagt, at nokkurir mikils háttar menn í Englandi urðu til þess at rægja Hrólf konung Gautreksson við Ellu konung ok sögðu hann búa um svikræði við hann. Váru at þessu óráði fyrirmenn tveir jarlar ok margir aðrir ríkir menn. Þeir sögðu, at Hrólfr konungr ætlaði at komast at ríkinu, hvat sem hann ynni til. Ella konungr vildi þessu ekki trúa, ok fór svá fram nokkura stund, at þeir kærðu þetta í hljóði fyrir konunginum. Konungr helt uppteknum hætti við Hrólf konung um alla gleði ok kvað þetta mundu vera ina mestu lygi. Hér kom um síðir, at konunginn grunaði, því at þeir sönnuðu þetta með mörgum skrökvottum. Fundu menn þá brátt, at skipti lyndi konungsins, ok gerðist hann fár við Hrólf konung hjá því, sem verit hafði. Hrólfr konungr gaf sér ekki at, ok liðu svá enn nokkurar stundir: conten que alguns prohoms es varen posar a calumniar el rei Hrólfr Gautreksson davant el rei Ella a Anglaterra, tot dient-li que estava tramant traïció contra ell. Al capdavant d'aquest malfer hi havia dos iarls i molts d'altres homes poderosos. Li deien que el rei Hrólfr tenia la intenció d'apoderar-se el seu regne a qualsevol preu. El rei Ella no ho va voler creure i per espai d'un cert temps, passaren a presentar en secret llurs acusacions davant el rei. El rei [Ella] va continuar tractant el rei Hrólfr de la manera com ho havia fet fins llavors, amb tota l'alegria, i els deia que allò havia d'ésser la màxima mentida, però a la llarga es va esdevenir que el rei va començar a tenir sospites, car ells ho adveraven amb molts de falsos testimonis. Aleshores la gent va adonar-se'n ben aviat del canvi d'humor del rei i que tractava el rei Hrólfr amb fredor en comparació a la manera com l'havia tractat abans. El rei Hrólfr no hi parà esment i així encara va passar un cert temps (cf. Baetke 19874, pàg. 260: í, af hljóði in der Stille, insgeheim. Baetke 19874, pàg. 188: gefa sér ekki at (e-m, e-u) sich nicht kümmern um, nicht achten auf. Baetke 19874, pàg. 125 no dóna pas entrada a l'expressió gerast fár við e-n, però sí a la variant vera fár við e-n, til e-s sich kühl, unfreundlich verhalten gegenüber jmd)

skrölt <n. skrölts, no comptable>:
1. (hringl, glamurdring m  (dringadissa, esp. la metàl·lica)
2. (hringingtritlleig m  (tamborineig o repiqueteig, p.e., de sonall, d'objecte metàl·lic no fix etc.)
3. (gnýr, skark, vagn- og hjólaskröltestrèpit m  (brogit, fragor, esp. de cotxes, carros & rodes en moviment)
◊ sjá, vatn kemur streymandi úr norðri og verður að á, sem flæðir yfir. Það flóir yfir landið og það, sem í því er, yfir borgir og íbúa þeirra, svo að menn æpa hátt og allir íbúar landsins hljóða vegna dynsins af hófastappi hesta hans, vegna skröltsins í vögnum hans og glymsins í hjólum hans: 
◊ heyr, svipusmellir! Heyr, hjólaskrölt! Hestar stökkva, vagnar þjóta! Riddarar geisa fram! Blikandi sverð, leiftrandi spjót! Fjöldi valfallinna manna og aragrúi af líkum, mannabúkarnir eru óteljandi, þeir hrasa um búkana: 
4. (næturröltparranda f [nocturna]  (sortida nocturna per fer una volta o per anar de copes i anar-se'n a dormir molt tard)

skrölta <skrölti ~ skröltum | skrölti ~ skröltum | skrölt>:
1. <GENespetegar (fer un soroll sec a intervals regulars)
2. (vélpicar (fer el seu soroll un motor)
3. (skrifvélrepicar (fer el seu soroll una màquina d'escriure)
4. (málmurdringar (sonar amb un soroll metàl·lic)
♦ skrölta í skinninu: <LOC FIGestar amb la pell i els ossos
5. (hurðpegar portades (porta maltancada o objecte mogut pel vent)
♦ hurðin skröltir: la porta pega portades (per haver-hi corrent d'aire i estar maltancada)
6. (flakkaanar de parranda (divertir-se, esp. fins ben entrada la nit)
7. <FAM = fara, labbaanar, marxar
◊ ég skrölti heim þegar líða fór á kvöldið eftir að hafa þambað nokkra öl: 

skrölt·ormur <m. -orms, -ormar>:
serp f de cascavell
◊ skröltormur beit hann í hálsinn: una serp de cascavell li va picar al coll

skröpur <f.pl skrapa (o: skrapna)>:
sonall m, sonalla f

skrönglast <skrönglast ~ skrönglumst | skrönglaðist ~ skröngluðumst | skrönglastáfram>:
avançar penosament, arrossegar-se (anar a un lloc amb dificultat, penosament, a poc a poc)
♦ skrönglast í gegnum hraunið: avançar penosament a través d'un camp de lava [petrificada]
♦ skrönglast í vinnuna: arrossegar-se fins al treball

Skugga·baldur <m. -baldurs, -baldrar>:
Skuggabaldur m, criatura fabulosa de la criptofauna islandesa. És el creuament d'un gat i una guilla (a segons quins indrets, però, d'un gat i una gossa) i té l'aspecte d'un gat negre, gros i pelut. Atacava les ovelles (els bruixots podien utilitzar-los per atacar el bestiar dels masos i fer-los mal d'aquesta manera) i no se’l podia matar amb cap arma de foc, només clavant-li una arma blanca. Al seu costat existia l’skoffín, bèstia resultant de l’encreuament d’un guillot i una gata

skugga·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
1. (húshlið sem er í skuggacostat m de l'ombra (costat d'un edifici que té ombra o que és [més] obac & obaga)
2. (gallahliðcostat m dolent (costat negatiu o fosc, defectes)
♦ skuggahliðar lífsins: els aspectes negatius de la vida, la cara fosca de la vida
♦ skuggahliðar klámiðnaðarins: les ombres de la indústria de la pornografia

skugga·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
barriada f marginal, barri deprimit

skugga·land <n. -lands, no comptable>:
terra f d'ombres
◊ sú þjóð, sem í myrkri sat, sá mikið ljós. Þeim er sátu í skuggalandi dauðans (ἐν χώρᾳ καὶ σκιᾷ θανάτου), er ljós upp runnið: aquest poble, que seia dins les tenebres, ha vist una gran llum; i sobre els qui seien a la regió i l'ombra de la mort, ha resplendit una llum

skugga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem boðar vont veðurrúfol -a (que presagia mal temps)
♦ skuggalegt loft: un cel rúfol
2. (svipdimmurtèrbol -a, ombriu -iva (d'aspecte desagradable, dubtós, sospitós)
◊ þeir hlupu í skóginn. Nú fór þetta eptir því, sem karl gat til, at sendimenn Fróða konungs kómu á eyna ok leita þeira hvarvetna, sem þeim kemr í hug, ok finna hvergi sveinana. Þeim sýnist karl vera heldr skuggaligr, fara þó í burt við svá búit ok segja konungi, at þeir kunni þá ekki at finna: corregueren a amagar-se dins el bosc, i llavors, tot va passar tal com el vell havia endevinat: que els enviats del rei Fróði varen arribar a l'illa i els hi cercaren pertot on se'ls va ocórrer, però no trobaren els vailets enlloc. Els semblava que el vell era força sorrut, i, un cop acabada d'escorcollar l'illa, se'n tornaren i digueren al rei que no els hi havien pogut trobar
◊ með kóngi og drottningu tókust góðar ástir, og þegar fram liðu stundir, fór drottning að gildna undir belti. Var það þá einn dag, að kóngur og hirðmenn hans flestir fóru út á skóg, að skemmta sér, en drottning var heima, því hún var ófrísk. Kemur þá stór maður vexti, heldur skuggalegur með síðan hatt á höfði til kóngs og biður hann veturvistar: entre el rei i la reina va prendre la flama de l'amor, i al cap d'un cert temps, el ventre de la reina va començar a engrossir-se. Un dia va passar que el rei i la major part dels seus cortesans se n'anaren al bosc a divertir-se caçant, però la reina va romandre a casa perquè estava embarassada. Aleshores va arribar-hi un home de complexió gran, però més aviat sorrut, amb un capell d'ales llargues al cap, es va acostar fins allà on era el rei i li va demanar estatge per aquell hivern
♦ skuggalegur á svip: de mala cara, de mirada llòbrega, malcarat -ada
♦ skuggalegur svipur: una mala cara, una cara ombriva, un semblant llòbrec
♦ skuggalegur maður: un home que fa mala espina, un home d'aspecte amenaçador
3. (ískyggilegur, ógnandillòbrec -ega, lúgubre (inquietant & amenaçador & pèrfid & depriment)
♦ skuggalegt húsasund: un carreró tètric (o: llòbrec)
♦ skuggaleg áform: uns plans sinistres
♦ skuggalegt hverfi: una barriada tètrica

skugga·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
[espectacle m d']ombres xineses

skugga·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
(skuggsællombriu -iva (ombrós, ombrívol, aombrat, enfosquit)
◊ en Ásbjörn gengur þar til er hann kemur að hellinum Brúsa og snarar þegar inn í. Honum var nokkuð dimmt fyrir augum en skuggamikið var í hellinum. Hann verður eigi fyrr var við en hann er þrifinn á loft og færður niður svo hart að Ásbirni þótti furða í. Verður hann þess þá var að þar er kominn Brúsi jötunn og sýndist heldur mikillegur: l'Ásbjörn va caminar fins que fa arribar davant l'entrada de la cova d'en Brúsi i hi va entrar immediatament. Li costava de veure-hi perquè la cova estava sumida en una penombra tènue. Abans que se'n pogués adonar, li varen pegar grapada, l'aixecaren enlaire i l'estavellaren tot seguit contra el terra amb tanta de força que en va quedar esbalaït. Va comprendre que havia estat l'ètun Brúsi que, pel que semblava, [realment] era força gros

skugga·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. (hliðarmynd & útlínursilueta f (dibuix & objecte, p.e., muntanya, vist en els seus contorns contra fons clar)
2. (skyggnadiapositiva f (foto transparent)
3. <HISTimatge f de llanterna màgica, projecció lluminosa de llanterna màgica
4. (vofaombra f [de fantasma], imatge fantasmagòrica (espectre, entitat sobrenatural)
5. skuggamyndir <f.pl -mynda>: ombres xineses

skuggamynda·vél <f. -vélar, -vélar>:
1. <HISTllanterna màgica
2. (skyggnusýningarvélprojector m de diapositives (dispositiu per a veure-hi diapositives)

skugga·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m a l'ombra, ministra f a l'ombra

skugga·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
gabinet m [ministerial] a l'ombra, ministeri m a l'ombra

skugga·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
obac -aga, ombrívol -a

skuggi <m. skugga, skuggar>:
<GEN & FIG & forsælaombra f
♦ berjast við skuggann sinn: <LOC FIGcombatre la seva ombra, lluitar amb la seva pròpia ombra (lluitar una lluita inútil o impossible de vèncer contra una cosa)
♦ falla (o: hverfa) í skuggann af e-u: <LOC FIGrestar a l'ombra d'una cosa, restar enfosquit -ida per una [altra] cosa
♦ fylgja e-m eins og skuggi: <LOC FIGseguir algú com la seva ombra
♦ ganga úr skugga um e-ð: <LOC FIGassegurar-se d'una cosa, sortir de dubtes sobre una cosa, verificar una cosa
◊ með því að yfirheyra hann mátt þú sjálfur ganga úr skugga um öll sakarefni vor gegn honum: tu mateix, interrogant-lo, podràs assegurar-te de [la veracitat de] totes les nostres acusacions contra ell
◊ þú getur og gengið úr skugga um, að ekki eru nema tólf dagar síðan ég kom upp til Jerúsalem að biðjast fyrir: te'n pots assegurar que no fa més de dotze dies que vaig pujar a adorar a Jerusalem
♦ ganga úr skugga um hvort <+ subj.>sortir de subtes sobre si <+ ind.>
farið yfir til stranda (ʔī ~ אִי:   kī   ʕiβˈrū   ʔīˈʝēi̯   χittīˈʝīm   ū-rəˈʔū,   כִּי עִבְרוּ אִיֵּי כִתִּיִּים, וּרְאוּ) Kitta og gangið úr skugga um, og sendið til Kedars og hyggið vandlega að. Gangið úr skugga um, hvort slíkt hafi nokkurn tíma við borið!: feu la travessia fins a les costes de Quetim i assegureu-vos-en, i envieu cap a Quedar i observeu detingudament. Constateu si si s'ha donat cap vegada res de semblant!
♦ halda sig í skugga: <LOC FIGmantenir-se a l'ombra
♦ kasta skugga á e-n: <LOC FIGdeixar algú a l'ombra, eclipsar algú
♦ kasta (o: varpa) skugga á e-ð: <LOC FIGentelar una cosa
♦ lifa [lífinu] sem skuggi: <LOC FIGviure [la vida] com una ombra
◊ því að hver veit, hvað gott er fyrir manninn í lífinu, alla daga hans fánýta lífs, er hann lifir sem skuggi? (ka-t͡sˈt͡sēl, כַּצֵּל). Því að hver segir manninum, hvað bera muni við eftir hans dag undir sólinni?: car, qui sap allò que és bo per a l'home en la vida, al llarg dels dies de la seva vida fugissera que viu com una ombra? Car, qui informarà l'home sobre el que hi haurà després d'ell sota el sol?
♦ setja e-n í skugga: <LOC FIGarraconar algú, deixar algú de banda
♦ skugga ber á e-ð: <LOCl'ombra cobreix una cosa
♦ skuggi dauðans: <RELIGles ombres de la mort (σκιὰ θανάτου, τὸ σκιὰ τοῦ θανάτου)
♦ standa í skugga e-s: <LOC FIGestar (o: restar) a l'ombra d'algú
♦ undir skugga þaks míns: a l'ombra de la meva teulada
♦ varpa löngum skuggum: <LOC FIGtenir una ombra allargada
♦ veita skugga: fer ombra
♦ vera ekki nema skugginn af sjálfum sér: <LOC FIGésser només una ombra de si mateix, ésser només una ombra del que era, no ésser ni l'ombra del que era

skugg·sjá <f. -sjár, -sjár>:
<LITmirall m, espill m (Val. & LIT)
◊ nú sjáum vér svo sem í skuggsjá (τὸ εἴσοπτρον/ἔσοπτρον -ου, δι' ἐσόπτρου), í ráðgátu, en þá munum vér sjá augliti til auglitis: ara hi veiem com per mitjà d'un mirall, en enigma, però aleshores hi veurem cara a cara

skugg·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
(hálfdimmurllostre -a (que fosqueja, que comença a fer fosca, crepuscular)
♦ það er farið að verða skuggsýnt: comença a fer fosca
♦ það er orðið skuggsýnt: ja s'ha fet fosc

skugg·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
variant de skugga·sæll, -sæl, -sælt ‘obac -aga; ombrívol’

skuld <f. skuldar, skuldir>:
1. <GENdeute m
♦ ég borgaði allar mínar skuldir!: ja he pagat tots els meus deutes!
♦ eiga fyrir skuld: ésser solvent
♦ gefa upp skuldar: condonar (o: remetre) deutes
♦ gef oss upp skuldir vorar, svo sem vér og höfum gefið upp skuldunautum vorum: perdona'ns els nostres deutes, així com nosaltres també hem perdonat els nostres deutors
♦ greiða upp skuld: saldar un deute
♦ heimta inn skuldir: cobrar deutes
♦ hleypa sér í skuldir: contreure deutes, endeutar-se
♦ innheimta skuld: cobrar un deute
♦ kaupa e-ð í skuld: comprar una cosa a crèdit
♦ krefja e-n um skuld: reclamar a algú el pagament d'un deute
♦ ljúka skuldunni: saldar el deute, pagar el deute
♦ niðurfærla skulda: condonació (o: remissió) f de deutes
♦ safna skuldum: fer deutes
♦ stofna sér í skuldir: fer deutes
♦ sökkva sér í skuldir: ficar-se en deutes
♦ taka e-ð upp í skuld: prendre una cosa a compte sobre un deute
♦ útistandandi skuld: deute pendent [de pagament]
♦ vera í botnlausum skuldum: estar cosit de deutes
♦ vera í skuld við e-n: #1. <GENestar endeutat -ada amb algú, deure diners a algú, tenir deutes amb algú#2. <FIGestar en deute amb algú
♦ vera skuldum vafinn: estar carregat de deutes, anar ofegat de deutes
♦ skuldir <skulda>passiu m (d'empresa
2. (sök,ábyrgðculpa f (responsabilitat, culpabilitat)
♦ skella skuldinni á e-n: donar la culpa a algú, carregar els neulers a algú
3. (ástæða)&n