ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKAFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

staðal·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: estereotip m

staðar·atviksliður <m. -atviksliðar (o: -atviksliðs) -atviksliðir>:

<GRAM> complement m circumstancial de lloc

staðar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:

<GRAM> adverbi m de lloc

staðar·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> locatiu m

staðar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> proposició f adverbial de lloc, oració f circumstancial de lloc

staðar·tími <m. -tíma, no comptable>:

hora f local

stað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

[d'abast] local

stað·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>: anestèsia f local

staðfast·legur, -leg, -legt: perseverant

stað·fastur, -föst, -fast <adj.>:

[absolutament] ferm -a, sòlid -a (determinació, voluntat, coratge etc.)

◊ von vor um yður er staðföst (βεβαία): l'esperança que tenim respecte a vosaltres és ferma (→ óhagganlegur)

stað·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest ║ e-ð>:

1. <GEN> confirmar una cosa

♦ staðfesta móttöku: acusar recepció, acusar rebut (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ staðfesta pöntun: confirmar una comanda

♦ staðfesta ráð sitt: <LOC FIG> posar seny (casar-se i dur una vida ordenada)

2. (fullgilda) ratificar una cosa (donar a quelcom plena i definitiva validesa)

3. (votta) certificar una cosa (donar fe de quelcom)

4. (ljósrit) compulsar una cosa (fotocòpia)

5. (önnur skjöl, af skjalaritara) autenticar una cosa (document, esp. per part de notari)

stað·festur, -fest, -fest: 1. <GEN> confirmat -ada
	2. autenticat -ada, compulsat -ada (còpia, fotocòpia)

stað·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>: pagament m al comptat (o: en metàl·lic)
	aðeins gegn staðgreiðslu: només al comptat
	staðgreiðsla af e-u: pagament en metàl·lic de...

stað·greiddur, -greidd, -greitt: pagat -ada al comptat

staðlaður, stöðluð, staðlað <adj.>:

estandarditzat -ada

staðlandi, staðlandi, staðlandi <adj.>:

normatiu -iva, estandarditzador -a

staðnaður, stöðnuð, staðnað: <GEN & FIG> estancat -ada

stað·reynd <f. -reyndar, -reyndir>: fet m
	horfast í augu við staðreyndir: afrontar els fets
	sögulegar staðreyndir: fets històrics

stað·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>: 1. (skipa niður) instal·lar (col·loca); #2. (setja á stað) situar (col·locar)

stað·settur, -sett, -sett <adj.>: posat -ada en el seu lloc, col·locat -ada, situat -ada

staður <m. staðar, staðir>:

1. (pláss, blettur, svæði) lloc m (indret)

◊ e-ð er á tilteknum stað: una cosa és a algun lloc concret

♦ alls staðar: a tot arreu, pertot arreu

♦ annars staðar: a algun altre lloc, a alguna altra banda, enjondre

♦ annars staðar frá: de qualsevol altra banda, de qualsevol altre lloc

♦ á réttum stað: en el lloc indicat, en el lloc correcte

♦ einhvers staðar: a alguna banda, a un lloc o altre, ontocom

♦ einhvers staðar á Englandi: en algun indret d'Anglaterra

♦ ekki neins staðar: enlloc, a cap banda

♦ nokkurs staðar: a alguna banda, a un lloc o altre, ontocom

♦ sums staðar: [per] aquí i [per] allà, ça i lla

♦ eiga sér stað: <LOC = viðgangast, koma fyrir> tenir lloc (fer-se, esdevenir-se)

♦ finna (o: færa) e-u stað: <LOC> trobar arguments en favor de, argüir en favor de

♦ fyrst í stað: d'entrada, en primer lloc

♦ færa e-ð úr stað: moure una cosa de lloc

♦ færa sig úr stað: moure's de lloc, bellugar-se

♦ í alla staði: en tots els aspectes

♦ í annan stað: d'altra banda

♦ í stað e-s: en lloc d'algú

♦ koma í stað e-s: assistir-hi en lloc d'algú, venir-hi en lloc d'algú

♦ í staðinn fyrir e-ð: en lloc de, en comptes de

♦ leggja af stað (o: á stað): posar-se en camí, partir

◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

♦ standa í stað: <LOC FIG> no fer progressos, estar empantanegat -ada, estar encallat -ada

♦ tiltaka stað og stund: fixar el dia i el lloc

♦ vera á staðnum: ésser-hi

◊ hann er á staðnum: és aquí, hi és, ha vingut

♦ vera til staðar: <LOC = vera viðstaddur> ésser-hi present

♦ það kemur í sama stað niður: <LOC FIG> [tot plegat] és el mateix (el resultat final no variarà segons que ho fem d'una manera o de l'altra)

♦ þegar í stað: immediatament, ara mateix

♦ þess sér hvergi stað: <LOC FIG> no se'n pot veure cap rastre ni senyal enlloc, no en queda cap traça enlloc

2. (kirkjustaður, prestssetur) parròquia f (indret on hi ha ecònom o rector)

♦ halda stað: ésser el rector o l'ecònom d'un indret

3. <HIST> benefici m [eclesiàstic] (mas, sovint petit, la renda produïda pel qual es lliurava totalment o parcialment a l'església)

<†> 4. (borg, bær) ciutat f, vila f (baix-alemanyisme)

stað·vindur <m. -vinds, -vindar>:

<METEO> vent alisi (emprat hab. en pl.) 

staf·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum) (→ þráðlaukur)

stafn·lé <m. -lés (o: -ljár), -léar>:

<HIST> garfi m d'abordatge

staf·róf <n. -rófs, -róf>:

alfabet m, abecedari m

stafrófs·röð <f. -raðar, no comptable>:

ordre alfabètic

♦ í stafrófsröð: per ordre alfabètic, alfabèticament

♦ raða í stafrófsröð: posar per ordre alfabètic, ordenar alfabèticament

staf·rænn, -ræn, -rænt: digital
	stafræn undirskrift: signatura digital
	stafrænt sjónvarp: televisió digital
	stafrænt jarðsjónvarp: televisió digital terrestre

stak·bláæð <f. -bláæðar, -bláæðar>: <MED> vena àziga

stalín·orgel <n.pl -orgela>:

<HIST> orgues m.pl d'Stalin

standa <stend ~ stöndum | stóð ~ stóðum | staðið>: estar-se, estar dret -a (Mall.)
		við stöndum þetta af okkur: <LOC FIG> ens en sortirem
	standa yfir: durar (estar fent-se, estar en curs de realització, prosseguir etc.)
		eldgosið stóð yfir í fimm daga: l'erupció del volcà va durar cinc dies

standandi, standandi, standandi: dret -a, <LIT> dempeus
	koma standandi niður: <LOC FIG> caure sempre dret (com els gats; no sortir-ne mai malparat)

standast: <stenst ~ stöndumst | stóðst ~ stóðumst | staðist>: 
	standast kostnað þann: sufragar aquelles despeses
	standast próf: aprovar un examen, superar amb èxit un examen

stand·pína <f. -pínu, -pínur>:

erecció f (de membre viril)

stans!: 1. alto!
	2. stop! (grafia antiquada: stanz!)

stansa: 1. aturar-se
	hvað lengi stansar skipið / bíllinn / lestin? Quin temps es queda el vaixell / l’autobús 7 el tren?
	2. stansa eitthvað: aturar

stapi <m. stapa, stapar>:

1. (móbergsstapi, kringulaga móbergsfell) [volcà m] tuya m (volcà caracteritzat per tenir una forma circular i unes parets altes i escarpades i acabar en una planúria o ‘taula’) 

2. (hár, brattur klettur, oftast sléttur að ofan) penyal alt i escarpat (i coronat sovint per una planúria o ‘taula’) 

3. (þverhnípi, hyldýpi) timba f, estimball m (balç, cingle) 

◊ ek heiti Snotra. Hefi ek því þat nafn, at ek þótta vísust allra vár. Systr mínar heita Hjǫtra ok Fjǫtra. Hér er sá hamarr við bœ várn, er heitir Gillingshamarr, ok þar í hjá er stapi sá, er vér kǫllum Ætternisstapa. Hann er svá hár ok þat flug fyrir ofan, at þat kvikendi hefir ekki líf, er þar gengr fyrir niðr. Því heitir þat Ætternisstapi, at þar með fækkum vér várt ætterni, þegar oss þykkir stór kynsl við bera, ok deyja þar allir várir foreldrar fyrir utan alla sótt ok fara þá til Óðins, ok þurfum vér af engu váru forellri þyngsl at hafa né þrjózku, því at þessi sældarstaðr hefir ǫllum verit jafnfrjáls várum ættmǫnnum, ok þurfum eigi at lifa við fjártjón eða fœzluleysi né engi ǫnnur kynsl eða býsn, þótt hér beri til handa: Em dic Snotra. La raó per la qual em dic així és que em consideren la més sàvia de totes nosaltres. Mes germanes es diuen Hjǫtra i Fjǫtra. Devora el nostre mas hi ha un penya-segat que es diu Gillingshamarr, i en ell hi ha l'estimball que anomenem Ætternisstapi, l'estimball de la família. És tan alt i el salt de dalt és tal, que cap ésser viu que en caigui de dalt a baix no pot sobreviure a la caiguda. El nom d'Ætternisstapi li'n ve del fet que és amb ell que reduïm la nostra família quan creiem que estan passant grans portents i [a més a més,] tots els nostres pares hi moren allà estimbats per a deslliurar-se així de tota mena de malalties i quan ho fan, van a l'Óðinn, i d'aquesta manera a nosaltres no ens cal haver de carregar amb el pòndol ni l'obstinació (?) d'haver de tenir esment dels nostres majors, perquè aquest indret de benaurança ha estat [i és] accessible per igual a tots els nostres parents i gràcies a ell, nosaltres no ens veiem forçats a viure en la indigència (lit.: menyscapte de béns) ni amb escassetat d'aliments ni enmig de cap altres portents o grans meravelles, encara que ens estiguin passant aquí

4. (höfði sem gengur í sjó fram) promontori marí (cap, llengua de terra) 

star·blinda <f. -blindu, pl. no hab.>:

<MED> cataracta f

starf·samur, -söm, -samt: actiu, diligent, treballador, fener
	Sturlaugs saga starfsama: <LITER> Història d'Sturlaug el fener

starf·semi <f. -semi, pl. no hab.>:

1. <GEN> activitat f

♦ andleg starfsemi: activitat f intel·lectual, treball m de cap

♦ reka starfsemi: exercir una activitat

2. (það að starfa) treball m (feina) 

♦ hvernig gengur starfsemin?: com va la feina?

starfs·fræðsla <f. -fræðslu, pl. no hab.>:

orientació f professional

starfsfræðslu·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>: comitè m de formació professional, comitè m d'educació professional
	Starfsfræðslunefnd fiskvinnslunnar: Junta Educativa de la Indústria Pesquera

starfs·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:

personal m (treballadors d'empresa) 

starfsmanna·leiga <f. -leigu, -leigur>:

agència f de treball temporal, ATT f, empresa f de treball temporal, ETT f

♦ Landssamtök starfsmannaleiga: Confederació Nacional d'Empreses de Treball Temporal

starfs·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:

beca f laboral (beca, donada hab. a artistes, escriptors etc. perquè puguin dur a terme llur activitat sense problemes durant un cert temps) 

♦ afhenda e-m starfsstyrk: fer lliurament a algú d'una beca laboral

star·goði <m. -goða, -goðar>:

cabussó (o: cabussot) collnegre, escabussó m collnegre (Val.), cabussonera f (Bal.), soterí collnegre (Men.) (ocell Podiceps nigricollis)

stari <m. stara, starar>:

estornell m (ocell Sturnus vulgaris)

startari <m. startara, startarar>:

<AUTOM> estàrter m, aire m (Mall., Men.) (→ ræsir)

start·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:

<ESPORT> estrep m de partida, bloc m de sortida

♦ í startblokkunum: en posició de sortida

staup <n. staups, staup>: got m de whiskey (got petit per beure-hi aiguardent i, esp. whiskey)

staut <n. stauts, pl. no hab.>:

1. (í lestri & vandræði, örðugleiki) dificultat f (forma de llegir a poc a poc i amb dificultats, arrossegant els sons & problema, destret) 

♦ lenda í staut með e-ð: acabar en dificultats (o: en un malpàs) amb una cosa

2. (örðug ganga) marxa lenta i dificultosa (caminada amb dificultat) 

stauta <stauta ~ stautum | stautaði ~ stautuðum | stautað>:

1. <GEN> llegir amb dificultats i esforç

♦ stauta sig [í] gegnum textann upphátt: anar llegint el text en veu forta i amb esforç

2. (staulast) caminar lentament i dificultosament (anar amb dificultat i esforç) 

♦ stauta til e-s: avançar lentament i dificultosament cap algú

3. (steyta) esclafar (dins el morter) 

♦ stauta pipar: esclafar grans de pebre dins el morter

stautur <m. stauts, stautar>:

mà f de morter

staut·læs, -læs, -læst <adj>: que sap llegir amb dificultats, que llegeix però amb esforç
	ég varð stautlæs á íslensku: he après a llegir amb dificultats l’islandès

stál <n. stáls, stál>:

acer m

♦ láta sverfa til stáls [með e-m]: <LOC FIG> combatre (o: batre's) [amb algú] a tota ultrança (a vida o mort, fins que només quedi en vida un dels dos combatents) 

◊ þá eggjaði Sigurður konungur sýr að þeir skyldu leggja að jarli og láta þá til stáls sverfa með þeim: llavors, el rei en Sirgurd "En Truja" els va esperonar a atacar el jarl i combatre-hi a tota ultrança

◊ Ingi konungur stóð upp og kallaði til klæða sinna, bað hvern mann búast er honum vildi fylgja og kvað ekki tjá að letja sig, lést lengi hafa undan ært, lét þá verða sverfa til stáls með þeim: El rei Ingi es va posar dret i va cridar que li portessin la seva cuirassa i va demanar que tothom que el volgués seguir s'aparellés i va dir que era de bades voler dissuadir-lo-en, va dir que massa vegades havia defugit d'enfrontar-s'hi, però que ara calia lluitar el combat final amb ells (els co-reis Sigurd i Eystein)

◊ "Þá skal til stáls sverfa með okkr," sagði Oddr: "aleshores es resoldrà d'una vegada per totes el nostre combat", va dir n'Oddr (feia dos dies que n'Odd i els seus homes lluitaven contra en Hiàlmar i els seus per provar-se a veure qui era més fort de tots dos)

♦ láta sverfa til stáls [í e-u]: <LOC FIG> posar punt final a una cosa

♦ stappa stálinu í e-n: <LOC FIG> donar ànims a algú, infondre coratge a algú

♦ úr ryðfríu stáli: d'acer inoxidable

stál·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria f de l'acer

stál·lunga <n. -lunga, -lungu>:

<MED> pulmó m d'acer, pulmó m artificial

stál·ormur <m. -orms, -ormar>:

noia f [de serp], vidriol m (And., Urgell), llisona f, lliseta f, serp f de vidre (rèptil Anguis fragilis)

STEF n. abr. de Samband tónskálda og eigenda flutningsréttar: SGAE f

stefáns·sól <f. -sólar, -sólir>:

rosella àrtica blanca (planta Papaver radicatum)

stefna <f. stefnu, stefnur>: <JUR> citació f judicial

stefna <stefni ~ stefnum | stefndi ~ stefndum | stefnt>:

I. <absolut & preposicional>:

1. <GEN> dirigir-se

♦ hvert stefnir [þetta]?: <LOC FIG> on [ens] portarà tot això?; on anirà a parar tot això?; com acabarà tot això?

♦ stefna hátt: <LOC FIG> apuntar alt, tenir aspiracions altes

♦ stefna máli til dóms og laga: <JUR = láta málið ganga til dóms og laga> posar una afer en mans dels tribunals, promoure una causa, entaular un plet

◊ hinn opinberi ákærandi átti að höfða sakamál og stefna honum til dóms og laga: el fiscal havia de formular l'acusació i portar-la davant els tribunals

2. <MAR> portar rumb cap a

♦ stefna í suður: dirigir-se cap al sud, anar amb rumb sud

♦ stefna að landi: dirigir-se a terra, posar rumb cap a terra

♦ stefna að e-u: <FIG> aspirar a [tenir ~ aconseguir] una cosa, lluitar per aconseguir una cosa, tendir vers una cosa, pretendre [aconseguir] una cosa

♦ stefna að því að <+ inf.>: aspirar a <+ inf.>, posar-se com a objectiu [de] <+ inf.> 

♦ stefna á e-ð: anar amb rumb directe cap a, dirigir-se cap a

♦ stefna frá landi: posar rumb mar endins

♦ stefna saman: #1. <GEN> dirigir-se l'un contra l'altre; #2. <FIG> convergir

◊ ...þá er það leikur þar sem tveir ökumenn stefna saman og sá tapar sem fyrr víkur frá: ...és el joc en què dos conductors es dirigeixen l'un contra l'altre i perd el qui s'aparta primer

♦ stefna til e-s: fer cap a, anar cap a, dirigir-se cap a

♦ stefna til fjalls: fer cap a la muntanya, anar cap a la muntanya

◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs

II. <e-m>:

1. <e-m>: (boða) convocar algú (citar-lo, fer-lo cridar)

2. <e-m saman>: (kalla til móts) convocar algú (a una reunió)

♦ stefna mönnum saman: convocar [gent a] una reunió

♦ stefna þingi saman: convocar el parlament

3. <e-m [fyrir rétt]>: <JUR> citar algú a comparèixer

stefnandi <m. stefnanda, stefnendur>:

<JUR> part demandant, part actora

stefndi, stefnda, stefnda <adj.>:

<JUR> demandat -ada

stefndur <m. stefnds, stefndir>:

<JUR> part demandada

stefnu·horn <n. -horns, -horn>:

azimut m

stefnu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

<AUTO> intermitent m

♦ setja vinstra ~ hægra stefnuljósið á: posar l'intermitent esquerre ~ dret

♦ taka af stefnuljósið: llevar l'interminent

♦ slökkva á stefnuljósinu: apagar l'intermitent

stefnu·mál <n.pl -mála>:

<POLÍT> programa polític

♦ kynna stefnumál sín: presentar el seu programa polític

◊ frambjóðendur kynna stefnumál sín í Gamla Apótekinu: els candidats presentaran llurs programes polítics a la Vella Apotecaria

♦ leggja fram stefnumál sín: presentar el seu programa polític

stefnu·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

manifest m

◊ stefnuyfirlýsing dada: el manifest dadà

◊ stefnuyfirlýsing súrrealismans: el manifest surrealista

♦ → Fútúristaávarpið “el Manifest Futurista”

♦ → Kommúnistaávarpið “el Manifest Comunista”

steik <f. steikar, steikur>: <CULIN> rostit m

steikar-hnífur <m. -hnífs, -hnífar>: ganiveta f de tallar carn

steika-teinn <m.-teinar>: ast (barra de ferro on es clava la carn que es vol cuinar)

steikja: 1. fer al forn
		steikja fisk / kjöt í ofni: fer peix / carn al forn
	2. fer a l’ast
		steikja lambakjöt á teini: fer carn de xai a l’ast
	3. fregir (en oli o saïm)
		steikja e-ð í feiti: fregir una cosa en saïm
		steikja e-ð í olífuolíu: fregir una cosa en oli d'oliva
		steiktur fiskur: peix fregit
	4. steikja e-ð á rist: torrar una cosa (amb les esgrelles)

steiktur, steikt, steikt: fregit, frit (Mall.)

stein- <prefixoide elatiu>:

super- (totalment)

steina·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur>:

munt m de pedres, corumull m de pedres (Val.), montó m de pedres (Val. cast.), caramull m de pedres (Bal.)

stein·bítur <m. -bíts, -bítar (o: -bítir)>:

peix llop m [de l'Atlàntic], llop m de mar [de l'Atlàntic] (peix Anarhichas lupus)

steind <f. steindar, steindir>:

<GEOL> mineral m

♦ bergin og steindirnar: les roques i els minerals

steinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

mineralogia f

steinda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

mineralogista m & f, mineròleg m, mineròloga f

stein·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL/ALIM> mineral m  (existent en els organismes vivents)

♦ stein- og snefilefni: minerals i oligoelements

stein·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>:

alzina f (arbre Quercus ilex)

steineikar·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:

alzinar m 

stein·geit <f. -geitar, -geitur>:

1. cabra f dels Alps (mamífer Capra ibex)

2. (stjörnuspármerki) capricorn m & f (signe d'horòscop) 

◊ ég er steingeit: sóc capricorn

3. Steingeitin: (stjörnumerki dýrahringsins) El Capricorn (constel·lació zodiacal) 

stein·gerður, -gerð, -gert <adj.>:

fossilitzat -a

steingervingafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de paleontologia

steingervinga·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

paleontòleg m, paleontòloga f

steingervingafræði·skor <f. -skorar, -skorir>:

departament f de paleontologia

steingervinga·fræði <f. -fræði, no comptable>:

paleontologia f

stein·gervingur <m. -gervings, -gervingar>:

fòssil m

stein·hús <n. -húss, -hús>:

casa f de formigó

stein·hæna <f. -hænu, -hænur>:

perdiu f de roca, perdiu grega (ocell Alectoris graeca)

steining <f. steiningar, steiningar>:

aprest m (de tela)

steinka <steinka ~ steinkum | steinkaði ~ steinkuðum | steinkað ║ e-n ~ e-ð með e-u>:

<GEN> ruixar algú ~ una cosa amb... (→ úða)

◊ hún var steinkuð með eldmaurasafa: la van ruixar amb suc de formigues de foc

◊ ég hélt að það væri í mesta lagi smá lykt sem myndi hverfa þegar ég steinkaði mig með ilmvatni : creia que això era, a tot estirar, una mica d'olor que desapareixeria quan em ruixés amb perfum

♦ steinka þvott: ruixar la roba, humitejar la roba, brufar la roba (Mall.) (per planxar-la millor)

♦ steinka sig: perfumar-se, posar-se perfum

stein·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

pavimentat -ada amb pedres

stein·mynta* <f. -myntu, -myntur>:

poliol blanc, poniol blanc, tarongí blanc (Bal.) (planta Micromeria fruticosa syn. Satureja fruticosa syn. Clinopodium fruticosum syn. Melissa fruticosa)

stein·mörður <m. -marðar, -merðir>:

fagina f (mamífer Martes foina)

steinn <m. steins, steinar>:

pedra f 

stein·olía <f. -olíu, no comptable>:

1. (jarðolía) petroli m (oli mineral inflamable)

2. (lampaolía) petroli m de cremar, querosè m (combustible de quinqué)

steinolíu·lampi <m. -lampa, -lampar>:

quinqué m (llàntia de petroli de cremar) (fl./pl.: quinqués)

stein·salt <n. -salts, -sölt>:

sal gemma, halita f (sal comuna natural)

stein·selja <f. -selju, no comptable>:

julivert m, jolivert m (Val.), juevert m (Bal.) (planta Petroselinum sativum syn. Petroselinum crispum syn. Petroselinum hortense)

stein·smári <m. -smára, -smárar>:

melilot m (qualsevol planta del gènere Melilotus)

♦ gulur steinsmári: almegó m, trèvol m d'olor (Mall., Eiv.) (planta Melilotus officinalis)

♦ hvítur steinsmári: trèvol m de Santa Maria (planta Melilotus alba)

stein·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

<MED> litiasi f, mal m de pedra

stein·spör <m. -spörs, -spörvar>:

pardal roquer  (ocell Petronia petronia)

stein·steypa <f. -steypu, no comptable>:

formigó m 

♦ járnbent steinsteypa: formigó armat, ciment armat (Mall.) 

stein·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar) >:

cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

stein·veggur <m. -veggjar, -veggir>:

1. (veggur úr múr- eða tígulsteinum) mur m de maons (mur o paret fet amb maons)

2. (veggur úr steinsteypu) mur m de formigó (mur o paret fet amb formigó)

stekkjar·vegur <m. -vegar, -vegir>:

caminoi m fins a la pleta dels anyells (caminoi que mena de la casa de la possessió fins a la pleta on hi tenen tancats els anyells)

♦ [stuttan] stekkjarveg frá e-u: <LOC FIG> a molt poca distància de X, molt a prop de X

◊ Eiríkur rauði reisti sér bústað stuttan stekkjarveg inn frá Stóra-Vatnshorni í Haukadal og þar var Leifur heppni fæddur: l'Eric el Roig es va construir un mas al Haukadalur o Vall d'Astors, a molt poca distància de l'Stóra-Vatnshorn, i és aquí on hi va néixer en Leifur el feliç

stekkur¹ <m. stekks, stekkar>:

variant de → stekkur² “tanca o pleta per a anyells”

stekkur² <m. stekkjar, stekkir>:

pleta f per a anyells, cleda f per a anyells

stela <stel ~ stelum | stal ~ stálum | stolið ║ e-u [frá  (o: af)  e-m]>:

robar una cosa [a algú]

♦ það hefur verið stolið frá mér: m'han robat això

♦ það er búið að stela [frá mér] peningaveskinu mínu: m'acaben de robar la cartera

stelkur <m. stelks, stelkar>:

gamba roja, cama-roig m, tifort m (Val.), cama-roja f (Bal.)  (ocell Tringa totanus)

stelpa <f. stelpu, stelpur. Gen. pl.: stelpna>:

1. <GEN> noia f, al·lota f (Mall.) 

2. (ung kona) jove f  (dona jove)

◊ ég er 21 árs stelpa sem flutti til Mæorku í Júní: sóc una noia de vint-i-un any[s] que va venir a viure a Mallorca pel juny

stel·sýki <f. -sýki, no comptable>:

<MED> cleptomania m

stel·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

<MED> cleptòman -a

stel·æði <n. -æðis, no comptable>:

<MED> cleptomania m

steppa <f. steppu, steppur. Gen. pl.: steppa o: steppna>:

estepa f (gran praderia eurasiàtica)

steppu·vepja <f. -vepju, -vepjur. Gen. pl.: -vepja>:

fredeluga gregària, merita gregària (Val.), juia gregària (Bal.) (ocell Vanellus gregarius)

sterkur, sterk, sterkt: fort -a

sterkur, sterk, sterkt <adj.>:

fort -a 

◊ sterkar hendur eins og þínar: mans fortes com les teves

◊ sterkur maður: un home fort

♦ sterkt áfengi: alcohol fort, beguda alcohòlica d'alta graduació

♦ hafa sterkar taugar: tenir nervis d'acer

♦ vera sterkur (o: fastur) á svellinu: ésser una persona de tremp

◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és pas una persona de tremp, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)

sterlings·pund <n. -punds, -pund>: lliura esterlina

steypa <f. steypu, steypur. Gen. pl.: steypna o: steypa>: (steinsteypa) formigó m

steypa¹ <steypi ~ steypum | steypti ~ steyptum | steypt ║ e-u>:

1. (um borð, ílát) bolcar una cosa, trabucar una cosa (taula, recipient)

♦ steypa e-u um koll: trabucar una cosa

◊ steypa borði um koll: trabucar una taula

2. (um stjórn) enderrocar una cosa  (fer caure)

◊ steypa stjórni: tombar un govern

♦ steypa e-m af stóli: <LOC FIG> tombar algú, deposar algú

♦ steypa konungi af stóli: destronar un rei

♦ steypa e-m í glötun: <LOC FIG> fer caure algú a la perdició, portar algú a la seva perdició, arruinar algú com a persona

3. (um borð, ílát) girar damunt davall una cosa (posar de l'inrevès)

◊ steypa bolla: posar una tassa damunt davall

4. (um innihald íláts) vessar una cosa (contingut de recipient trabucat)

◊ steypa út vatni: vessar aigua

5. <sér>: (stökkva, steypast) precipitar-se (llançar-se, estimbar-se)

♦ steypa sér í e-ð: precipitar-se a dins...

◊ hann steypti sér ofan í gjána: es va precipitar dins l'avenc, es va precipitar avenc avall

♦ steypa sér útbyrðis: precipitar-se per la borda

♦ fuglinn steypir sér: l'ocell es precipita vers la terra, l'ocell s'abat sobre la terra

♦ steypa sér í glötun: <LOC FIG> precipitar-se a la perdició

steypa² <steypi ~ steypum | steypti ~ steyptum | steypt ║ e-ð>:

fer una cosa (fabricar-la trabucant una substància líquida o fosa dins un motlle)

♦ steypa e-ð úr málmi: fabricar una cosa amb metall [fos]

♦ steypa hús: fer una casa amb formigó, construir una casa amb formigó

♦ steypa kerti: fer ciris

steypi·bað <n. -baðs, -böð>: dutxa f (→ sturta)

steypi·reyður <f. -reyðar, -reyðar>:

rorqual blau, balena blava (mamífer Balaenoptera musculus)

steypu·hrærivél <f. -hrærivélar, -hrærivélar>: formigonera f

stiga·handrið <n. -handriðs, -handrið>:

barana f, arrambador m (Bal.) (d'escala)

stiga·þrep <n. -þreps, -þrep>: graó m, escaló m (Bal., Val.) (d'escala)

stigi <m. stiga, stigar>: 1. (trappa) escala f
	2. (laus stigi) escaler m, escala f (Bal.) (escala portàtil, norm. de fusta o alumni)

stigur <m. stigs, stigir (o: stigar)>:

(vegur, leið) camí m (i esp. l'estret)

♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIG> fressar nous camins, recórrer senderes desconegudes

♦ stemma stigu við e-u: <LOC FIG> posar ratlla (o: límit) a una cosa

stig·veldi <n. -veldis, -veldi>:

jerarquia f

stikils·ber <n. -bers, -ber>: agrassó m, gaixiva f, grosella espinosa (baia de la planta Ribes grossularia)

stilk·sellerí <n. -sellerís, no comptable>:

api m de tija, api m de penques (planta Apium graveolens var. dulce)

stimpill <m. stimpils, stimplar>: encuny m, segell m (estri i empremta que deixa marcada en el paper)

stinga: 1. ficar
	2. punxar
	ég stakk mig á þyrni: m’he punxat amb una espina

stinga upp á e-u: proposar una cosa

stingast: punxar-se, punyir-se (Bal.)
	nálin stakkst í fingurinn á mér: m’he punxat el dit amb una agulla

stingi <m. stinga, stingar>:

(verkur, tak á líkama) punxada f, punyida f  (dolor fort i sobtat en forma de fiblada)

sting·skata <f. -skötu, -skötur>: ferrassa <f> (peix Dasyatis pastinaca)

stingur <m. stings, stingir>:

1. (verkur, tak á líkama) punxada f, punyida f  (dolor, fiblada en part del cos)

♦ stingur undir síðunni: punxada al costat 

♦ fá sting í hjarta: tenir una punxada al cor, sentir una punyida al cor 

2. (hnífstunga) ganivetada f  (punxada amb ganivet o coltell)

3. (hvass oddur) punxa f  (punta)

◊ stingir á fiskistönginni gerðu hana líka spjóti: les dents de la fitora la feien semblant a una llança

4. (nálspor) punt m  (de costura)

stinning <f. stinningar, stinningar>:

erecció f (de membre viril)

stinnings·gola <f. -golu, -golur>:

1. <GEN> celistre m

2. (fjögur vindstig á Beaufort-kvarðanum) [vent m] bonancenc m (grau quatre de l'escala de Beaufort, brisa moderada)

stinnings·kaldi <m. -kalda, pl. no usual>:

(sex vindstig á Beaufort-kvarðanum) [vent m] fresc m (grau sis de l'escala de Beaufort, brisa forta)

stinnur, stinn, stinnt <adj.>:

1. (stæltur) ferm -a (sòlid)

◊ stinn brjóst: uns pits ferms

◊ stinnir vöðvar: uns músculs ferms

2. (stífur) rígid -a (dur)

◊ stinnur getnaðarlimur: membre viril rígid

◊ þá verður getnaðarlimur mannsins stinnur og...: aleshores el membre viril torna rígid i...

3. (allhvass) fort -a (rigorós, intens, esp. vent)

◊ stinnur vindur: un vent fort

stífa: emmidonar

stíf·krampi <m. -krampa, no comptable>: <MED> tètanus m, tètan m
	bóluefni gegn stífkrampa: vaccí antitetànic
	bólusetning gegn stífkrampa: vaccinació antitetànica, vacuna antitetànica

stífla <f. stíflu, stíflur>:

caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

stíflis·skata <f. -skötu, -skötur>:

caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

stíga <stíg ~ stígum | steig († sté)~ stigum | stigið ║ verb amb què hom expressa l'acció de desplaçar-se verticalment>:
	1. pujar a
           stíga á bak: muntar (pujar a dalt d'un cavall)
           ég stíg á vigtina: pujo a la bàscula
           ég stíg inn í bílinn: pujo al cotxe
           ég steig upp í flugvélina ~ lestina ~ bílinn: vaig pujar a l'avió ~ al tren ~ al cotxe
	2. baixar de, davallar de
           stíga [út] úr bílnum ~ lestinni ~ strætónum: baixar del cotxe ~ del tren ~ del bus, davallar del cotxe ~ del tren ~ del bus (Mall.)
           stíga af hjólinu ~ mótorhjólinu: baixar de la bicicleta ~ de la moto
           strætóinn stoppar, ég stíg niður tröppurnar að aftan: el bus s'atura, baixo pels graons del darrere
           stíga af baki: baixar del cavall, desmuntar
	3. stíga á land: desembarcar (sortir a terra de dins vehicle marítim)
           stíga á skip: (fara, koma um borð í skipið) pujar a bord d'un vaixell, embarcar-se
	4. stíga [ofan] á e-ð: trepitjar una cosa
           ég stíg á bremsuna: pitjo el fre
           ég stíg á bensíngjöfina: pitjo l'accelerador

stígur <m. stígs, stígar (o: stígir)>:

1. (mjó gata, götustígur) carreró m (carrer estret i petit)

2. (göngustígur) caminoi m (viarany, sendera)

3. (fjárstígur) carrerada f (viarany de bestiar)

stíg·vél <n. -véls, -vél>: bota f

stíll <m. stíls, stílar>:

estil m

♦ gotneskur stíll: <ARQUIT> estil gòtic

♦ rómanskur stíll: <ARQUIT> estil romànic

♦ gamli stíll: el vell estil [de comptar els anys] (còmput dels anys d'acord amb el calendari julià)

♦ nýi stíll: el nou estil [de comptar els anys] (còmput dels anys després de la reforma del calendari duta a terme pel Papa Gregori XIII, el còmput del anys segons la reforma gregoriana)

♦ í stórum stíl: <LOC FIG> en gran, a gran escala

stíru·auga <n. -auga, -augu>:

ull lleganyós

stíru·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

amb ulls lleganyosos

stírur <f.pl stíra*>:

lleganya f

♦ með stírur í augunum: amb lleganyes als ulls

◊ ég er með stírur í augunum á morgnana: als matins tinc lleganyes als ulls

♦ núa stírurnar úr augunum: llevar-se les lleganyes fregant-les

◊ núið stýrurnar úr augum yðar: fregueu-vos les lleganyes dels ulls

♦ plokka stírurnar úr augunum: llevar-se les lleganyes amb l'ungla

♦ vera með stírur í augunum: tenir lleganyes

♦ þvo stírur úr augunum: rentar-se les lleganyes

stjarfi <m. stjarfa, no comptable>: 1. <MED> tètanus m, tètan m
	2. stjarfi hvítvoðunga: <MED> tètanus m neonatal, tètan m neonatal
	3. <MED = kjálkastjarfi>: trisme m
	4. <MED = burðarmálsstjarfi>: tètanus m perinatal, tètan m perinatal
	5. <MED = fæðingarstjarfi>: tètanus m puerperal, tètan m puerperal, tètanus uterí

stjarfur, stjörf, stjarft: 1. <GEN> ert -a
	2. <med> catatònic -a

stjarna¹ <f. stjörnu, stjörnur>:

estel m, estrella f, estrela (Val.), estela f (Ross. & †), estrel m (Val. & Lleida)

stjarna²:

gen. pl. de → stjarna “estel”

stjarnvísinda·félag <n. -félags, -félög>:

societat astronòmica

♦ Stjarnvísindafélag Íslands: Societat Astronòmica d'Islàndia

stjarn·vísindi <n.pl -vísinda>:

astronomia f

stjór <m. stjórs, stjórar>:

<LIT> toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (→ boli)

stjórn <f. stjórnar, stjórnir> 1. <POLÍT> govern m
           þriggja flokka stjórn: govern tripartit
		láta illa að stjórn: <LOC FIG> no deixar-se governar, ésser indòcil
		láta vel að stjórn: <LOC FIG> ésser dòcil, deixar-se dur (o: menar)
	2. (fyrirtækis & leikstjórn) direcció f (d'institució, empresa etc. & d'obra teatral o cinematogràfica) 
		stjórn félagsins: la direcció de l'empresa, el consell d'administració de l'empresa
		stjórn sjúkrahússins: la direcció de l'hospital
	3. <NÀUT> governall m, timó m (de vaixell)
		sitja við stjórn á skipi: portar el timó del vaixell
		taka við stjórn: <LOC FIG> agafar el timó
	4. (taumhald, vald) control m (fre)
		hafa enga stjórn á sér: <LOC FIG> no saber-se controlar
		missa stjórn á sér: <LOC FIG> perdre el control, perdre els estreps

stjórnandi <m. stjórnanda, stjórnendur>:

1. (hjá fyrirtækjum) directiu m, directiva f (d'empresa)

2. <MIL> comandant m

3. (forstöðumaður) dirigent m & f (persona que dirigeix o que deté la direcció o el comandament)

stjórnar·andstaða <f. -andstöðu, -andstöður>:

<POLÍT> oposició f

♦ leiðtogi stjórnarandstöðunnar: el cap de l'oposició

stjórnarandstöðu·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<POLÍT> partit m de l'oposició

stjórnar·andstæðingur <m. -andstæðings, -andstæðingar>:

<POLÍT> membre m de partit de l'oposició

stjórnar·ár <n. -árs, -ár>:

[any m del] regnat m

◊ á fjórða stjórnarári Ptólemeusar konungs og Kleópötru kom Dósiteus, sem sagðist vera prestur og Levíti, og Ptólemeus sonur hans með ofanskráð bréf um púrím. Kváðu þeir bréfið vera ófalsað og þýtt af Lýsimakkusi Ptólemeussyni í Jerúsalem: l'any quart del regnat de Ptolemeu i Cleòpatra, Dositeu, que deia que era sacerdot i levita, i Ptolemeu, el su fill, portaren la present carta sobre els purim, la qual deien que era autèntica i que havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, dels de Jerusalem

stjórnar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<POLÍT & ECON> junta f de govern, junta directiva

stjórnar·skrá <f. -skráar, -skrár>:

<POLÍT> constitució f

stjórnarskrár·brot <n. -brots, -brot>:

<POLÍT> inconstitucionalitat f

stjórnarskrár·réttur <n. -réttar, -réttir>:

<POLÍT> dret m constitucional

stjórnar·tíð <f. -tíðar, pl. no hab.>:

regnat m, govern m (temps de govern, esp. de monarca)

♦ turninn var byggður sem stjörnuathugunarstöð í stjórnartíð Kristjáns IV: la torre fou bastida com a observatori astronòmic durant el regnat de Cristià IV

stjórnar·vald <n. -valds, -völd>:

variant de → stjórnvald ‘poder de l'estat; autoritats, governants’

stjórnar·veldi <n. -veldis, no comptable>:

(myndugleiki) autoritat f

stjórn·klefi <m. -klefa, -klefar>:

<AERO> cabina f del pilot

stjórnlaga- <en compostos>:

<POLÍT> constituent

stjórnlaga·ráðið <n. -ráðsins, no comptable>:

consell m constituent

stjórnlaga·þing <n. -þings, -þing>:

<POLÍT> assemblea f constituent

stjórn·leysi <n. -leysis, no comptable>: 1. anarquia f
	2. <FIG> desgovern m, caos m [polític]

stjórn·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>: anarquista m & f

stjórnleysis·stefna <f. -stefnu, no comptable>: anarquisme m

stjórn·mál <n.pl -mála>: política f

stjórnmála- <en compostos>:

polític -a, de política

stjórnmála·áróður <m. -áróðurs, -áróðrar>: propaganda política

stjórnmála·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: partit polític

stjórnmála·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ciències polítiques

stjórnmálafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de ciències polítiques

stjórnmála·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

politòleg m, politòloga f

stjórnmála·heimspeki <f. -heimspeki, no comptable>:

filosofia política

stjórnmála·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia política

stjórnmála·legur, -leg, -legt <adj.>:

polític -a

stjórnmála·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:

líder polític, líder política

stjórnmála·maður <m. -manns, -menn>: polític m, política f (home ~ dona que es dedica a la política)

stjórnmála·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>: politburó m
	stjórnmálanefnd Kommúnistaflokksins: el politburó del partit comunista

stjórnmála·samband <n. -sambands, -sambönd>:

relacions diplomàtiques

♦ stjórnmálasamband milli ríkja: relacions diplomàtiques entre països

♦ taka upp stjórnmálasamband við e-t ríki: entaular relacions diplomàtiques amb un país

stjórnmála·samtök <n.pl -samtaka>:

organització política

stjórnmála·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

1. <GEN> tendència política, orientació política

2. (pólitískur straumur) corrent polític, força política (ideologia política)

♦ stjórnmálastefnur og hugmyndafræði: forces polítiques i ideologia

stjórnmála·umræða <f. -umræðu, -umræður>: debat polític

stjórn·pallur <m. -palls, -pallar>:

<NÀUT> pont m [de comandament]

stjórn·samur, -söm, -samt <adj.>:

autoritari -tària

stjórn·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:

institucional (instituït per o a instància del govern)

stjórn·skipulag <n. -skipulags, -skipulög>:

forma f de govern, règim m

stjórn·skipulegur, -skipuleg, -skipulegt <adj.>:

constitucional

stjórn·skipun <f. -skipunar, -skipanir>:

constitució f

stjórnskipunar·lög <n.pl -laga>:

llei f fonamental

stjórn·sýsla <f. -sýslu, -sýslur>:

administració f

stjórn·taumar <m.pl -tauma>:

<FIG POLÍT> regnes f.pl del govern

stjórn·turn <m. -turns, -turnar>:

torre f de control

stjórn·tæki <n.pl -tækja>:

controls m.pl (de dispositiu, màquina etc.)

stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:

direcció f

♦ stjórnun fyrirtækja: gestió d'empreses

stjórnunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

teoria f de direcció d'empreses

stjórnunar·ráðunautur <m. -ráðunautar, -ráðunautar>:

assessor m en gestió d'empreses, assessora f en gestió d'empreses

stjórn·vald <n. -valds, -völd>:

1. <GEN> poder m de l'estat, poder m estatal

2. stjórnvöld <n.pl -valda>: (handhafar ríkisvaldsins) autoritats f.pl (els governants, el govern)

stjórn·veldi <n. -veldis, -veldi>:

poder m, potència f

stjúpa <f. stjúpu, stjúpur>: 1. (stjúpmóðir) madrastra f
	2. (stjúpublóm) pensament m [de jardí] (planta Viola x wittrockiana)

stjúp·barn <n. -barns, -börn>:

fillastre m, fillastra f

stjúp·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

germanastre n

stjúp·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:

fillastra f

stjúp·faðir <f. -föður, -feður>: padrastre m

stjúpi <m. stjúpa, stjúpar>: padrastre m

stjúp·móðir <f. -móður, -mæður>: madrastra f

stjúpmoður·legur, -leg, -legt <adj.>:

<FIG> propi -òpia d'una madrastra dolenta

♦ vera stjúpmóðurleg við e-n: <LOC FIG> comportar-se com una madrastra dolenta amb algú

stjúpmoður·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:

llesca f [de pa] de madrastra (llesca de pa molt prima, com si hom estigués planyent el pa)

stjúp·sonur <m. -sonar, -synir>:

germanastre m

stjúp·systir <f. -systur, -systur>:

germanastra f

stjúp·systkin <n.pl -systkina>:

germanastres m.pl & f.pl

stjúpu·blóm <n. -blóms, -blóm>: pensament m [de jardí] (planta Viola x wittrockiana)

stjörf:

nom. sg. f. de → stjarfur, stjörf, stjarft “ert”

stjörnu:

ac. & gen. & dat. sg. de → stjarna “estel”

stjörnu- <en compostos>:

estel·lar, sideral

stjörnu·arfi <m. -arfa, -arfar>:

estel·lària f d'estrella, rèvola f d'estrella (planta Stellaria crassifolia)

stjörnu·athugunarstöð <f. -athugunarstöðvar, -athugunarstöðvar>:

observatori astronòmic

stjörnu·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:

estrellat -ada (o: estelat -ada)

stjörnu·fáni <m. -fána, -fánar>:

bandera estelada

stjörnu·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

versat -ada en astronomia

◊ Þórður biskup var lipurt prúðmenni, spakur í lund, vel að sér í mörgu og stjörnufróður: el bisbe Þórður era un home distingit i planer, de caràcter afable, agraciat amb molts de dons i versat en astronomia

stjörnu·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

astronomia f

stjörnufræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

astronòmic -a

stjörnu·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

astrònom m, astrònoma f

stjörnu·fullur, -full, -fullt <adj.>:

<FAM> gat -a com un suro

stjörnu·háfur <m. -háfs, -háfar>:

mussola pintada, mussola pigallada (Mall., Men.) (peix Mustelus asterias)

stjörnu·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

bitó m (ocell Botaurus stellaris) (→ sefþvari)

◊ ég vil gefa hana stjörnuhegrum (qip'poδ ,קִפֹּד) til eignar og láta hana verða að vatnsmýri: la transformaré en domini del bitó i en faré un aiguamoll

◊ pelíkanar og stjörnuhegrar (wə-qip'pōδ ,וְקִפּוֹד)  skulu fá það til eignar, náttuglur og hrafnar búa þar: el pelicà i l'eriçó se'n faran els amos, el mussol i el corb l'habitaran

◊ pelíkanar og stjörnuhegrar (gam-qip'poδ ,גַּם-קִפֹּד)  munu eiga náttból á súlnahöfðum hennar: els pelicans i els bitons s'ajocaran als seus capitells per passar-hi la nit

◊ stökkormurinn (qip'pōz ,קִפּוֹז)  skal búa sér þar hreiður og klekja þar út, verpa þar eggjum og unga þeim út í skugganum: allà la serp fuet hi farà el seu niu i hi farà eclosionar els seus ous, hi pondrà els seus ous i els hi covarà a la seva ombra

stjörnu·himinn <m. -himins, -himnar>:

cel estrellat (o: estelat)

stjörnu·hrap <n. -hraps, -hröp>:

estrella f fugaç, estel m fugaç, <ASTRON> meteor m

stjörnu·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>:

telescopi m

stjörnu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum f estel·lar

stjörnu·maðra <f. -möðru, -möðrur>:

creuera f (planta Galium cruciata syn. Cruciata laevipes)

stjörnu·merki <n. -merkis, -merki>:

<ASTRON> constel·lació f

♦ stjörnumerki dýrahringsins: constel·lació del zodíac

♦ í hvaða stjörnumerki ertu? - ég er steingeit: quin és el teu signe del zodíac? - sóc capricorn

stjörnur:

nom. & ac. pl. de → stjarna “estel”

stjörnu·rúbín <m. -rúbíns, -rúbínar>:

<GEOL> robí estrellat (o: estel·lat), ull m de gat

stjörnu·saffír <m. -saffírs, -saffírar>:

<GEOL> safir estrellat (o: estel·lat) 

stjörnu·sjónauki <m. -sjónauka, -sjónaukar>:

telescopi astronòmic

stjörnu·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada estrellada, rajada f de boca rosa, escrita f [vera], llissol m, llisol m (Mall.), grisol m (Mall.), ratjada f de Sant Pere (Mall.) (peix Raja raja asterias)

stjörnuskoðunar·félag <n. -félags, -félög>:

societat d'afeccionats a l'astronomia

♦ Stjörnuskoðunarfélag Seltjarnarness: Societat d'Afeccionats a l'Astronomia de Seltjarnarnes

stjörnu·skrúfjárn <n. -skrúfjárns, -skrúfjárn>:

tornavís m estrella (o: d'estrella), tornavís m philips (fl./pl.: tornavisos)

stjörnu·spá <f. -spár, -spár>:

1. (stjörnuspeki) astrologia f (endevinació per mitjà de l'observació dels estels)

2. (stjörnuspákort) horòscop m (prediccions horoscòpiques)

stjörnu·spámaður <m. -spámanns, -spámenn>:

astròleg m, astròloga f

stjörnu·speki <f. -speki, pl. no hab.>:

astrologia f

stjörnu·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:

astròleg m, astròloga f

stjörnu·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:

saxífraga estelada (planta Saxifraga stellaris)

stjörnu·turn <m. -turns, -turnar>:

<ASTRON> observatori m estel·lar

stjörnu·þoka <f. -þoku, -þokur>:

<ASTRON> nebulosa f

stjörnu·þyrping <f. -þyrpingar, -þyrpingar>:

<ASTRON> cúmul m d'estrelles, cúmul m estel·lar

stoð <f. stoðar, stoðir>:

1. (stólpi) pal m, post m, poste m (cast., ekki ritm./no lit.) (pal o columna isolats de suport)

2. <FIG> pilar m (puntal, suport)

♦ vera e-m stoð og stytta: ésser el puntal i suport d'algú

stoða <stoða ~ stoðum | stoðaði ~ stoðuðum | stoðað>:

ésser útil, servir

stoð·vefur <m. -vefjar, -vefir>: 1. <MED> teixit connectiu
		stoð- og bandvefur: teixit connectiu i conjuntiu
	2. <BIOL> esclerènquima m

stofa <f. stofu, stofur>: 1. saleta f d'estar
	2. bufet m (despatx d'advocat)
	mega erlendir lögfræðingar starfa á Íslandi og jafnvel opna stofu?: els advocats estrangers, que poden exercir a Islàndia i obrir-hi igualment un bufet?

stofn <m. stofns, stofnar>: (undirstaða) base f, fonament f
	setja á stofn e-ð: fundar una cosa, establir una cosa, crear una cosa

stofna <stofna ~ stofnum | stofnaði ~ stofnuðum | stofnað ║ e-ð>:

fundar una cosa

instituir una cosa

♦ stofna e-m í vanda: ficar algú en problemes, ficar algú en un embolic

♦ stofna sér í lífshættu: arriscar la vida, posar-se en perill de mort

♦ stofna skuld: contreure un deute

♦ stofna sér í skuldir: contreure deutes

♦ stofna til illinda: sembrar la zitzània

♦ stofna til kosninga: convocar eleccions

♦ stofna til vinátta: entaular amistat

stofnandi <m. stofnanda, stofnendur>: fundador m, fundadora f

stofn·fruma <f. -frumu, -frumu>:

<MED & GENET> cèl·lula f mare 

stofn·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

<GRAM> radical, del radical

stofn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> [mot m] primitiu m, paraula primitiva

stofnun <f. stofnunar, stofnanir>: fundació f (d'entitat, vila etc.)

stofnunar·ár <n. -árs, -ár>:

any m de fundació

◊ styttan af Hanníbali er frá stofnunarári Barselónu: l'estàtua d'Anníbal és de l'any de la fundació de Barcelona

stofu·gólf <n. -gólfs, -gólf>: terra m de la saleta d'estar

stofu·lilja <f. -lilju, -liljur>:

telègraf blanc, assutzena f del Japó (planta Lilium longifolium)

Stokk·hólmur <m. -hólms, no comptable>:

Estocolm m

stokk·rós <f. -rósar, -rósir>:

malva f reial, malva f doble, malva donzella, malva f de jardí, malva f de la reina, malva loca, malva vera (planta Althaea rosaea syn. Alcea rosaea syn. Alcea ficifolia syn. Althaea ficifolia)

stokk·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:

[ànec] collverd, collblau m (Bal.) (ocell Anas platyrhynchos)

stoltur, stolt, stolt <adj.>:

orgullós -osa (que sent orgull d'algú o d'una cosa)

♦ vera stoltur af því að <+ inf.>: estar orgullós de <+ inf.> 

stoppa: sarzir (Mall.), sargir
	gerið svo vel að stoppa í sokkana: podria sazir-me aquests mitjons / calcetins (Mall.)?

stoppi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parada f (de tren, metro, autobús etc.)

stoppu-garn <n>: fil de sarzir o sargir

stoppu-nál <f.-nálar>: agulla de sarzir o sargir

stopull, stopul, stopult <adj.>:

1. (fátíður og óreglulegur) irregular (intermitent)

♦ stopul vinna: un treball intermitent (o: irregular) (de poca durada, que no es fa cada dia, sinó només quan el patró en té necessitat)

◊ laun eru lág og vinna stopul: els sous són baixos i la feina irregular

2. (óviss, ótraustur) incert -a (insegur)

♦ stopult tíðarfar: condicions meteorològiques insegures

3. (sem endist skammt) curt -a (que no dura gaire)

♦ stopul gleði: una curta alegria

◊ hvort skulu augu þín hvarfla til auðsins, sem er svo stopull?: Que per ventura vols fixar els ulls en la riquesa, que és tan voluble?

storka·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>: niu m de cigonya
	storkahreiður á turninum: niu de cigonya a dalt del campanari

storku·berg <n. -bergs, -berg. Pl. no hab.>: <GEOL> roca magmàtica (o: ígnia)
	→ djúpberg “roca ígnia plutònica“
	→ gangberg “roca ígnia intermèdia, roca hipabissal, subvulcanita f, roca ígnia intrusiva”
	→ gosberg “roca ígnia extrusiva (o: efusiva)

storkun <f. storkunar, storkanir>: desafiament m, provocació f

storkunar·yrði <n. -yrðis, -yrði. Empr. hab. en pl.>: paraules f.pl de provocació

storkur <m. storks, storkar>: cigonya f

storm·hviður <f.pl -hviða (o: -hviðna)>:

turbonada f

storm·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:

baldriga mediterrània, virot m de llevant (Mall.) (ocell Puffinus yelkouan)

storm·svala <f. -svölu, -svölur>:

ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus)

stormur <m. storms, stormar>: 1. <GEN> tempesta f
		storminum slotar: la tempesta minva
		stormurinn geisaði: la tempesta bramava
	2. <meteor> temporal fort (grau 9 a l’escala de Beaufort)

stól·konungur <m. -konungs, -konungar>:

emperador m (de Constantinoble)

◊ Þá er hǫfðingjar enskir urðu vísir, at Danir vildu ekki liðsinna þeim móti Vilhjálmi -en þeir vóru ráðnir til at þeir vildu eigi undir hans ríki búa-, þá létu þeir óðul sín, ok flýðu brott af landi með mykinn her. Þar vóru fyrir þrír jarlar ok átta barúnar, var mest fyrir þeim Sigurðr jarl af Glocestr (edició de Carl Christian Rafn i Jón Sigurðsson del 1852, p. 36: Glócestr; edició de Gudbrand Vigfússon del 1887 (primer volum), p. 398: Glocestr). En þeir hǫfðu hálft fjórða hundrað skipa ok þar á bæði mikit lið ok frítt. Þeir fóru fyrst suðr um sjó, ok síðan vestr fyrir Matheusnes, ok svá út fyrir Galizuland; en þaðan fóru þeir til Nǫrvasunds, ok út yfir sundin til hǫfuðborgar þeirrar en Septem heitir. Þeir veittu atgǫngu borginni, ok fengu unnit borgina; þeir drápu [þar] fjǫlda manna heiðinna; en tóku svá mikit fé í gulli ok silfri, at þat var allt meira <fé> enn þeir hǫfðu brott ór Englandi, ok var þat stórfé, af því at þeir hǫfðu í lausafé varit ǫllum eignum þeim er þeir hǫfðu í Englandi. Þaðan halda þeir austr eptir Nǫrvasundum, ok kómu til eyjanna, ok unnu hváratveggju, Majǫrk ok Minork (edició de Carl Christian Rafn i Jón Sigurðsson del 1852, p. 38: Majork ok Minork; edició de Gudbrand Vigfússon del 1887 (primer volum), p. 398: Majörk ok Minork). Eptir þat fóru þeir til Sikileyjar. Ok er þeir vóru þar komnir, þá spurðu þeir úfrið mikinn ór Miklagarði; ok sat um staðinn heiðit fólk bæði á skipum ok á landi. Þá var stólkonungr Kirjalax inn mikli, ok hafði nýtekit við ríki. Þetta var nokkurum vetrum (XV) eptir fall Haralds [p. 399] konungs Guðinasonar: quan els cabdills anglesos tingueren la certesa que els danesos no volien donar-los llur ajut contra Guillem [el Bastard], i ja que estaven resolts a no viure sota el seu govern, van abandonar llurs terres pairals i varen fugir del país amb una gran host. Els comandaven tres iarls i vuit barons, i el més distingit d'ells era el iarl Sigurd de Glocestr (Gloucester). Tenien quatre-centes cinquanta naus i amb elles, una tripulació tan nombrosa com bona. Van salpar posant rumb de primer cap a migjorn i després cap a ponent, passant per davant el Matheusnes (Punta de Sant Mateu, a la Bretanya francesa). Després, es dirigiren mar endins i passaren per davant les costes de Galizuland (Galícia) per dirigir-se a continuació vers Nǫrvasund (Estret de Gibraltar) i, tot just després de travessar-lo, enfilaren la ciutat capital que es diu Septem (Ceuta); atacaren aquesta ciutat i la prengueren i hi mataren un gran nombre de pagans, obtenint-hi un botí tan gran en argent i or que resultava ésser fins i tot major que tot el cabal en or i argent que se n'havien endut amb ells d'Anglaterra i això que aquest era una suma enorme, ja que havien venut totes les propietats que havien posseït a Anglaterra. Després de Nǫrvasund (Estret de Gibraltar) navegaren mar endins amb rumb cap a llevant i arribaren a les illes i s'empararen de cadascuna d'elles, de Mallorca i de Menorca, i després d'això es van dirigir vers Sicília, i, quan hi hagueren arribat, foren ennovats de la gran guerra que hi havia a Miklagarðr (Constantinoble) i que els pagans l'estaven assetjant tant per mar com per terra; en aquell temps l'emperador de Constantinoble era Kirjalax (aquest nom representa l'adaptació del vocatiu grec κύριε Ἀλέξιε!; es tracta de l'emperador Aleix I Comnè) el Gran, el qual feia poc que havia pujat al tron. Tot això s'esdevenia alguns hiverns (quinze) després de la caiguda en combat del rey Haraldr Guðinason

stóll <m. stóls, stólar>: cadira f

stólpa·sund <n. -sunds, -sund>:

1. (Gíbraltarsund) estret m de Gibraltar (estret de les columnes [d'Hèrcules])

2. (gullna hornið í Miklagarði) Banya f d'Or (braç d'aigua davant Constantinoble)

stól·pípa <f. -pípu, -pípur>: 1. pera f (instrument per a lavatives)
	2. (innhelling) lavativa f, ènema m, clisteri m, ajuda f
		setja e-m stólpípu (o: dás): posar una lavativa a algú

stór, stór, stórt: gran, gros -ossa

stór·áni <m. -ána, -ánar>:

cuc m de terra (invertebrat Lumbricus terrestris)

stórborgar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

àrea metropolitana

stór·fenglegur, -fengleg, -fenglegt <adj.>:

1. <GEN> ingent, colossal

2. <FIG> imponent, imposant, estupendíssim -a, sensacional, [enormement] fantàstic -a

stór·gagnsókn <f. -gagnsóknar, -gagnsóknir>:

<MIL> contraofensiva f 

stór·glyrnir <m. -glyrnis, -glyrnar>:

boga f (peix Boops boops)

stór·glæsilegur, -glæsileg, -glæsilegt <adj.>:

[absolutament] esplèndid -a, absolutament fantàstic -a, esplendorós -osa, ple -ena de magnificència

Stóri·björn <m. Stórabjarnar (o: Stórabjörns), no comptable>:

<ASTRON> l'Óssa Major, el Carro [Gran] (constel·lació Ursa major)

stór·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:

magnanimitat f, munificiència f

stór·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

magnànim -a

◊ hann gerist stórlyndur og vinsæll og fyrir flestum mönnum öðrum að allri atgervi: es va convertir en un home magnànim i estimat de tothom que sobrepassava la majoria dels altres homes en totes les habilitats

◊ konu átti eg væna og vitra, stórlynda og harðúðga, en ekki má eg njóta hennar visku því að sjaldan vorum við sátt: tenia una dona, bella i sàvia, magnànima i de cor fort, i tanmateix, no vaig poder fruir de la seva saviesa perquè poques vegades estàvem d'acord

stórmanns·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:

govern m de notables, govern m de grans prohoms

stór·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>: 1. supermercat m
	2. centre m comercial

stór·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: meravella f, prodigi m, fet prodigiós

stór·nefjaður, nefjuð, nefjað <adj.>:

de nas gros, que té el nas gros

stór·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:

1. (sem ræðst í stórvirki) emprenedor -a de grans empreses (decidit i amb grans projectes i/o plans al cap per realitzar)

◊ Sigmundur gerist nú ríkur konungur og ágætur, vitur og stórráður: en Sigmundur llavors es va convertir en un rei poderós i magnífic, savi i gran emprenedor

2. (drottnunargjarn) autoritari -ària (dominant, imperiós)

stór·sargari <m. -sargara, -sargarar>:

sard m (peix Diplodus sargus)

stór·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

sisme m de magnitud alta

stór·streymi <n. -streymis, -streymi>:

marea viva

stór·svig <n. -svigs, pl. no hab.>: <ESPORT>: gran eslàlom

stór·sær, -sæ, -sætt <adj.>:

macroscòpic -a

stór·vesír <m. -vesírs, -vesírar>:

<POLÍT> gran visir m 

◊ Fláráður stórvesír vil verða kalífi í staðinn fyrir kalífann: el Gran Visir Iznogud vol ésser califa en lloc del califa

stór·veldi <n. -veldis, -veldi>:

<POLÍT> gran potència f

stór·þari <m. -þara, pl. no hab.>:

laminària nòrdica (alga bruna Laminaria hyperborea)

stranda·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:

laburn m, pluja f d'or, banús fals (planta Laburnum anagyroides syn. Cytisus laburnum)

strand·dögg <f. -daggar, daggir>:

romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

strand·háfur <m. -háfs, -háfar>:

tauró camús, tauró m buldog (peix Carcharhinus leucas)

strand·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all m de vinya, allassa f (La Selva), all m de colobra (Conflent), porradell m (Men.) (planta Allium vineale)

strand·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:

corriol camanegre, picaplatges camanegre (Mall.), passa-rius camanegre (Men.) (ocell Charadrius alexandrinus)

strand·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gambeta f [de roca] (crustaci Palaemon serratus)

strand·vörður <m. -varðar, -verðir>: socorrista m,f, vigilant m,f (de platja)

strang·lega <adv.>:

estrictament 

◊ útlán og opinberar sýningar á þessum stafræna mynddiski eða hluta hans er stranglega bönnuð: el manlleu i les projeccions públiques d'aquest DVD o de part d'aquest DVD estan estrictament prohibits

strang·vísindalegur, -vísindaleg, -vísindalegt <adj.>:

estrictament científic -a

strau·bolti <m. -bolta, -boltar>: planxa f (per a planxar-hi roba)

strau·borð <n. -borðs, -borð>: post f de planxar, taula f de planxar

strau·bretti <n. -brettis, -bretti>: post f de planxar

strau·frír, -frí, -frítt <adj.>: que no necessita planxar (peça de roba)

strauja <strauja ~ straujum | straujaði ~ straujuðum | straujað ║ e-ð>: planxar una cosa

strau·járn <n. -járns, -járn>: planxa f (per a planxar-hi roba)

straum·gægir <m.-gægis, -gægar>: gardí m (peix Scardinius erythrophthalmus)

straum·lalli <m. -lalla, -lallar>:

barb roig (peix Phoxinus phoxinus)

straum·læða <f. -læðu, -læður>:

llop m de riu, gallec m (peix Noemacheilus barbatulus)

straumur <m. straums, straumar>:

1. <GEN> corrent m

♦ berast með straumnum: <LOC FIG> deixar-se endur pel corrent (seguir la moda, el corrent ideològic etc. del moment)

♦ berast (o: brjótast) móti straumnum: <LOC FIG> anar contracorrent (ésser inconformista etc.)

♦ fljóta með straumnum (o: fylgja straumnum): <LOC FIG> anar seguint el corrent (ésser conformista etc.)

♦ stríður straumur: <FIG> un corrent violent, un corrent molt fort

♦ undan straumi: <FIG> seguint el corrent

2. (rafstraumur) corrent f (elèctrica)

♦ standa straum af e-m: <LOC FIG> proveir a les necessitats d'algú

♦ standa straum af e-u: <LOC FIG> pagar una cosa (fer-se càrrec de les despeses d'una cosa)

3. (koma, aðsókn) torrentada f (gran afluèencia de gent)

♦ straumur af fólki: <FIG> un flux de gent, una gentada

♦ stöðugur straumur af fólki: una afluència gran i incessant de gent

4. straumar <m.pl strauma>: (sjávarföll) marees f.pl (de la mar)

straum·vatn <n. -vatns, -vötn>:

1. (rennandi vatn) aigua f corrent (aigua no estancada, que corre)

2. (vatnsfall) riu m (corrent d'aigua)

straum·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:

ànec m arlequí (ocell Histrionicus histrionicus)

strau·sykur <m. -sykurs, no comptable>: sucre m en pols

strax: immediatament, totd’una (Mall.)
	ég kem rétt strax: vinc ara mateix

strá <strái ~ stráum | stráði ~ stráðum | stráð ║ e-u>:

escampar una cosa, espargir una cosa

◊ strá sandi á e-ð ~ yfir e-ð: escampar sorra per

♦ strá e-u út um allt: <LOC FIG> esbombar una cosa, escampar una cosa als quatre vents

strá·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: galega f, lilà francès (planta Galega officinalis)

strákur <m. stráks, strákar>: noi m, al·lot m (Bal.)
	við erum 2 23 ára strákar sem erum að flytja til Maljorku í byrjun Janúar: som dos nois de vint-i-tres anys que a començament de gener vindrem a viure a Mallorca

strákur <m. stráks, strákar>: jove m, noi m, xicot m, al·lot m (Bal.) (home jove)

streng·braut <f. -brautar, -brautir>: telefèric m

strengja·kvartett <m. -kvartetts, -kvartettar>: quartet m per a corda

strengur <m. strengs (o: strengjar), strengir>: 1. (á hljóðfæri) corda f (d'instrument musical)
	2. (rafmagnsstrengur) cable m (elèctric)
	3. (vindur) ràfega f de vent, cop m de vent (Mall.)
	4. (strengbraut) telefèric m
	5. strengur í hring: <GEOM> corda f (segment que uneix dos punts qualssevol de la circumferència)

strigi <m. striga, no comptable>:

xarpellera f, arpillera f (tela, tipus de teixit)

striga·skór <m. -skós, -skór>: vamba f, espardenya f

strik <n. striks, strik>:

ratlla f, retxa f (Mall., Men.) 

♦ draga strik yfir e-ð: passar ratlla a una cosa (invalidar un fragment escrit traçant-hi una ratlla al damunt & fer d'oblidar-se'n d'una cosa)

♦ strik í reikninginn: desbaratament m (de pla, projecte etc.)

♦ e-ð gerir (o: setur) strik í reikninginn: una cosa desbarata els plans fets

♦ fara yfir strikið: trepitjar la ratlla, anar massa lluny, superar els límits (del que és decent, adequat, socialment tolerable etc.)

♦ halda sínu striki: continuar (o: prosseguir) impertèrrit -a, no variar de rumb (continuar fent una cosa malgrat les crítiques, peticions que ho deixi de fer etc.)

♦ ná sér á strik: #1. (eftir veikindi) tornar a posar-se en forma (recuperar-se totalment físicament i mentalment). #2. (eftir kreppu) refer-se, recuperar-se (d'una crisi)

♦ vera réttum megin við strikið: ésser acabalat -ada, tenir els comptes en ordre

strika <strika ~ strikum | strikaði ~ strikuðum | strikað ║ e-ð>:

1. <GEN> traçar ratlles

♦ strika pappír: reglar (o: reglejar) [un full de] paper

♦ strikaður pappír: paper reglat

♦ strika undir e-ð: subratllar una cosa (→ undirstrika)

♦ strika út e-ð: passar ratlla a una cosa

♦ strika yfir e-ð: passar ratlla a una cosa

◊ hún strikaði yfir númerið: va passar ratlla al número

2. <ECON> barrar una cosa

♦ strika tékka: barrar un xec

♦ strikaður tékki: xec barrat

striknín <n. strikníns, no comptable>:

estricnina f

strit <n. strits, no comptable>:

(erfiði) fatiga f (treball penós, un tip de treballar, esdernec)

◊ þessi mun hugga oss í erfiði (maʕă'śεh, מַעֲשֶׂה) voru og striti (ʕitstsā'βōn, עִצָּבוֹן)  handa vorra, er jörðin, sem Drottinn bölvaði, bakar oss: aquest ens consolarà de les nostres feines i del treball de les nostres mans, que ens causa la terra que el senyor va maleir (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans quan han de cultivar la terra que Jahvè va maleir; la de la Bíblia interconfessional: aquest ens alleujarà del nostre treball i de les nostres fatigues en el conreu de la terra que el Senyor ha maleït)

♦ strit fyrir lífinu: la lluita per la vida

stríð <n. stríðs, stríð>:

1. <GEN> guerra f

♦ kvöldið sem stríðið braust út: el vespre que va esclatar la guerra

♦ nei við stríðinu (o: stríði)!: no a la guerra!

♦ föðurlandsstríðið mikla: <HIST> la Gran Guerra pàtria

♦ heilagt stríð: <RELIG> guerra santa

♦ heyja stríð [gegn e-u ~ við e-n]: lluitar una guerra [contra...], fer una guerra [contra...]

◊ Jósef II Austurríkiskeisari háði stríð við Tyrki í nafni Katrínar, keisaraynju Rússa: l'emperador d'Àustria, Josep II, va fer la guerra contra els turcs en nom de Caterina, emperadriu de Rússia

◊ Stalín háði stríðið gegn nasismanum: l'Stalin va fer la guerra contra el nazisme

♦ hundrað ára stríðið: <HIST> la guerra dels cent anys

♦ kalda stríðið: <HIST> la guerra freda

♦ réttlátt (o: réttlætanlegt) stríð: guerra justa

♦ segja e-m stríð á hendur: declarar-li la guerra a algú

♦ stríð boðorðsins: <RELIG> guerra f de manament, milhèmet f miçoà (מִלְחֶמֶת מִצְוָה) (→ skyldustríð)

♦ stríð leyfis: <RELIG> guerra f de permissió, milhèmet f ha-reixut (מִלְחֶמֶת רְשׁוּת)

♦ <†> þrjátigi ára stríðið: <HIST> la Guerra dels Trenta Anys (→ þrjátíu ára stríðið)

♦ þrjátíu ára stríðið: <HIST> la Guerra dels Trenta Anys

♦ → skyldustríð “milhèmet miçoà”

♦ → Trójustríðið “la guerra de Troia”

♦ → trúarbragðastríð “guerra de religió”

♦ → varnarstríð “guerra defensiva”

2. (sorg) aflicció f (tristesa, dol profund)

◊ engan tók Hrefna mann eptir Kjartan. Hon lifði litla hríð, síðan er hon kom norðr, ok er þat sǫgn manna, at hon hafi sprungit af stríði: la Hrefna no es va tornar a casar després de la mort d'en Kjartan. Va morir poc després d'haver-se'n anat a viure a les terres del nord. Diuen que la pena la va matar

3. (barátta) lluita f (combat)

◊ svá væpnir hon síðan alla sína limu girnandiz glaðliga í mót orminum til stríðs at ganga, eigi grjóti kastandi eða ǫrum skjótandi, heldr lítillátliga framgangandi ein samt af sínu herbergi, eigi framarr klædd en einum mǫtli: A partir d'aquell moment, arma d'aquesta manera tots els membres del seu cos, delejant joiosament d'anar a l'encontre de la serp per lluitar-hi no pas tirant-li pedres o disparant-li fletxes sinó avançant humilment cap a ella, marxant-hi tota sola des del seu habitatge i vestida únicament amb una capa

stríðnis·bros <n. -bross, -bros>:

somrís maliciós

stríðs·réttarhöld <n.pl -réttarhalda>: consell m de guerra

stríðs·skaðabætur <f.pl -skaðabóta>:

[pagament m de] reparacions f.pl de guerra

stríðs·öryrki <m. -öryrkja, -öryrkjar>:

invàlid m de guerra, invàlida f de guerra

◊ fyrir utan kirkjuna voru stríðsöryrkjar, fótalausir, og báðust ölmusu: Enn annað áfallið og ný uppgötvun: defora de l'església hi havia invàlids de guerra, homes a qui faltava una cama o un peu i que demanaven almoina: un altre sotrac interior i una nova descoberta

strípa·lingur <m. -lings, -lingar>:

<MED> exhibicionista m & f

strípi·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:

<MED> exhibicionisme m

strok <n. stroks, pl. no hab.>:

1. (flótti) fugida f, fuga f, fuita f (evasió, escapada & partida d'un indret d'amagat i sense permís)

♦ strok úr fangelsi: evasió f de la presó, fugida f de la presó

♦ strok úr her: deserció f [de l'exèrcit]

♦ samband við óvinina, strok úr her og tilraunir til þess að fá franska fanga til óhlýðni og föðurlandssvika: connivència amb l'enemic, deserció de l'exèrcit i temptatives d'induir presoners francesos a la desobediència i a l'alta traïció

2. (í hestum) [desbocament m i] fugida f (escapada de cavall o cavalls del lloc on pasturen)

♦ koma strok í hest: agafar-li a un cavall les ganes de córrer i fugir de la seva pastura

stroku·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> fugitiu m, fugitiva f (persona que ha fugit d'un indret, pels motius que siguin)

2. (strokufangi) fugitiu m, fugitiva f, fugat m, fugada f (evadit de presó)

3. (liðhlaupi) desertor m, desertora f (soldat que ha desertat)

strumpur <m. strumps, strumpar>:

barrufet m (personatge de Peyo)

◊ svarti strumpurinn: el barrufet negre

strúts·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

estruç m (ocell Struthio camellus)

◊ strútsfuglar (בְּנוֹת יַעֲנָה)  skulu halda þar til og skógartröll stökkva þar um: els estruços hi faran cap i els sàtirs hi pegaran bots (Bíblia de Montserrat: els estruços hi habitaran, els sàtirs hi dansaran) 

strútur <m. strúts, strútar>:

estruç m (ocell Struthio camellus)

<†>  stryk <n. stryks, stryk>:

accent agut (diacrític ´)

◊ þá grein vil ek enn sýna, því at hon skiptir máli ok, jafnt sem inar fyrri, ok merkja ina lǫngu með stryki frá inum skǫmmum: far, fár: Encara he volgut mostrar aquesta distinció [més] perquè canvia la parla (això és, el sentit d'un mot), exactament igual que l'anterior, i marcaré la [vocal] llarga amb un accent agut [per a distingir-la així] de la breu

strympa <f. strympu, strympur>:

(vatnskanna) gerro m d'aigua, setra f d'aigua

stræti <n. strætis, stræti>:

carrer m [ample], avinguda f

strætis·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

bus m (autobús urbà)

◊ hvenær fer næsti strætisvagn til...?: quan passa el proper autobús cap a...?

◊ missa af strætisvagninum: perdre el bus

strætó <m. strætós, strætóar>:

bus m (autobús urbà)

strætó·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:

conductor m d'autobús (d'autobús urbà)

◊ það er bannað að tala við strætóbílstjórann á keyrslu: prohibit parlar amb el conductor mentre condueixi

strætó·stopp <n. -stopps, -stopp>:

parada f de bus

strætó·stoppistöð <f. -stoppistöðvar, -stoppistöðvar>:

parada f de bus

strönd <f. strandar, strendur (o: strandir)>: 1. <GEN> costa f
	2. (baðströnd) platja f

stubba·hús <n. -húss, -hús>: buriller m, llosquer m (receptacle, a mode de paperera, en els carrers, perquè els fumadors hi tirin llurs burilles)

stubbi <m. stubba, stubbar>: burilla f, llosca f (Bal.)

stubbur <m. stubbs, stubbar>:

1. (brot af einhverju) bocí m (esp. punta, cul, darrer tros que resta d'una cosa)

♦ stubbur af e-u: bocí [final] d'una cosa

2. (sveinstauli) marrec m (galifardeu, noiet)

stuð <n>: 1. marxa
		hvar er stuðið? On hi ha marxa?
	2. (rafhögg) enrampada f, descàrrega elèctrica

stuðla: al.literar

stuðla-berg <n>: columnes de basalt, basalt en forma de columnes

stuðlun <f>: al.literació

stuðnings·hópur <m. -hóps, -hópar>:

grup m de suport

♦ stuðningshópur fyrir krabbameinssjúklinga: grup de suport per a malalts de càncer

♦ stuðningshópur kvenna með krabbamein í eggjastokkum: grup de suport de dones amb càncer als ovaris

stuðnings·maður <m. -manns, -menn>:

supòrter m & f (seguidor o afeccionat d'un club esportiu, esp. de futbol)

stuðningsmanna·hópur <m. -hóps, -hópar>:

penya f de seguidors (club o grup d'afeccionats d'un club esportiu, esp. de futbol)

♦ stuðningsmannahópur Barcelona: penya barcelonista

stuðull <m.stuðlar>: 1. columna, pilar
	2. terme propi del vers al.literatiu que designa el so al.literatiu (o sons) que serveix de “pilar”, de “politxó” al principal.  Així, en el vers al.literatiu «Sigga litla systir mín», la s de systir és l’stuðull de Sigga.
		tala í stuðlum: parlar en vers

stugga: espantar (+ við + datiu)

stuldur <m. stuldar, stuldir>:

<JUR> furt m (robatori sense violència)

◊ stuldur verðmæta úr gröf: furt d'objectes valuosos de dins una tomba

stund <f. stundar, stundir>: 1. (stutt tímabil) estona f (breu lapse de temps)
		á hverri stundu: en qualsevol moment
		ég verð enga stund: no em quedaré ni una estoneta (o: només em quedo un segon)
		ég verð enga stund á því: només em costarà una estoneta (ho enllestiré en un segon)
		fyrir stundu: fa una estona
		góða stund: una bona estona
		um stund: fa una estona, adés
	2. stundir f.pl: temps m (en referències vagues a un moment donat)
		drottning þessara stunda, þú kemur nú albjört, alvopnuð...: reina d'aquestes hores, ara vens tota brillant, armada...
		á sömu stund (o: stundu): alhora (al mateix temps)
		nú um stundir: avui en dia, actualment
		stundir liðu fram: el temps va passar
			og er fram liðu stundir fæðir Signý sveinbarn: i quan va haver passat el temps, la Signý va infantar un nen
		stytta sér stundir: passar l'estona
		þegar fram liða stundir: en el futur
		öllum stundum: tot el temps
	2. (klukkustund) hora f (60 minuts & FIG)
		stundin er komin...: ha arribat l'hora..., és hora de...
	3. (kennslustund) [hora f de] classe f
	4. (ástundun) aplicació f (dedicació a una cosa determinada)
		gera e-ð stundum saman: estar fent una cosa hores i [més] hores (o: hora rere hora)
		leggja stund á e-ð: <LOC FIG> dedicar (o: esmerçar) hores a una cosa, aplicar-se en una cosa (aprendre una cosa, estar treballant en una cosa etc.)

stunda·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

1. (við háskóla) professor associat, professora associada (universitat)

2. (við grunn- og framhaldsskóla) professor m a temps parcial, professora f a temps parcial (d'escola i institut)

stundar- <en compostos>:

momentani -ània, temporal, passatger -a

stundar·bræði <f. -bræði, pl. no hab.>:

rampell m de còlera

stundar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>: quart m d'hora (quinze minuts)

stundar·gleði <f. -gleði, -gleðir>:

alegria momentània

stundar·örðugleiki <m. -örðugleika, -örðugleikar; emprat hab. en pl.>:

dificultat momentània

stunda-tafla <f.-töflur>: horari de classes

stundum: de tant en tant
	á stundum: a estones

stund·vís, -vís, -víst <adj.>:

puntual

stund-vísi <f>: puntualitat

stundvís-lega: puntualment

sturlaður, sturluð, sturlað: 1. psicòtic -a
	2. malalt -a del cap (en general)

sturlun <f. sturlunar, sturlanir>: psicosi f

sturta <f. sturtu, sturtur>: dutxa f

sturtu·haus <m. -hauss, -hausar>: carxofa f de dutxa

stutt·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona curta

♦ á stuttbylgju: per ona curta

stutt-mynd <f.-myndir>: curtmetratge m, curt m

stutt-orður, -orð, -ort: concís -isa
	vera stuttorður, stuttorð: ésser breu i concís

stuttur, stutt, stutt: curt (oposat a síður)

stúdent <m. stúdents, stúdentar>:

estudiant m [universitari]

stúdenta·nellika <f. -nelliku, -nellikur>:

clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdenta·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdents·próf <n. -prófs, -próf>: [examen m final de] batxillerat m
	ljúka stúdentsprófi: acabar el batxillerat
		ég lauk stúdentsprófi frá Menntaskóla Ramon Llull 1976: vaig acabar el 1976 el batxillerat a l’institut Ramon Llull
	L'stúdentspróf, una mena de revàlida, dóna dret a estudiar a la universitat

stúdentsprófs·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

títol m de batxillerat, diploma m de batxillerat (títol que autoritza el seu possessor a accedir a la universitat)

stúdína <f. stúdínu, stúdínur>:

estudiant f [universitària]

stúka <f.stúkur>: llotja (teatre, òpera...)

stúlka <f. stúlku, stúlkur>: noia f, al·lota f (Mall.)

stúlku·barn <n. -barns, -börn>:

nena f, nina f (Bal.) (infant d'uè de sexe femení)

◊ þriggja mánaða gamalt stúlkubarn, sem...: una nena de tres mesos que...

stúra <f. stúru, stúrur. Gen. pl.: stúra>:

(hryggð, sorg) abatiment m, tristesa f

stúra <stúri ~ stúrum | stúrði ~ stúrðum | stúrt ║ fyrir e-u>:

capficar-se per una cosa, estar abatut -uda per una cosa

◊ stúrið eigi fyrir lífdögum yðar, hvað þér skuluð eta, og eigi fyrir líkama yðar, hverju hann skuli klæðast: no us capfiqueu per la vostra vida pensant què menjareu, ni pel vostre cos, pensant com el vestireu

◊ því ef þér orkið eigi hins minnsta hvar fyrir stúri þér þá fyrir hinu öðru?: per això, si no podeu fer la cosa més petita, per què us capfiqueu per les altres coses?

stúrinn, stúrin, stúrið <adj.>:

capcot -a, abatut -uda, deprimit -ida

stúr·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:

malenconia f, abatiment m

stúr·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

variant de → stúrinn ‘deprimit, abatut’

styðja <styð ~ styðjum | studdi ~ studdum | stutt ║ e-ð ~ e-n>:

1. (halda e-u eða e-m uppréttu eða uppréttum) aguantar una cosa ~ algú (impedir que una cosa o algú caigui)

2. <FIG> donar suport a una cosa

♦ styðja tillögu: donar suport a una proposta

♦ öll fjölskyldan studdi hann mjög vel í gegnum þetta: tota la família li va fer costat per superar-ho

♦ styðja e-n með ráðum og dáð: donar suport a algú amb fets i consells

♦ styðja e-n til e-s: donar suport a algú en una cosa

3. <á e-ð>: (þrýsta) pitjar una cosa (prémer)

♦ styðja á takka: pitjar un botó

4. <sig>: (styðjast) recolzar-se (aguantar-se en una cosa o algú per no caure, estintolar-se)

♦ styðja sig við e-ð: recolzar-se en una cosa

◊ styðja sig við vegginn: recolzar-se en la paret

♦ styðja sig við staf: <LOC FIG> caminar amb [un] gaiato

styðjast <styðst ~ styðjumst | studdist ~ studdumst | stuðst>:

1. <GEN> aguantar-se, estintolar-se, recolzar-se

◊ Sigurður stóð réttur á gólfinu og studdist á sverðshjöltin og mælti til Brynhildar: En Sigurd s'estava dret al bell mig de l'habitació, estintolant-se en el mantí de l'espasa, i va parlar a la Brynhild tot dient-li...

2. <við e-ð>: <FIG> recolzar-se en una cosa

♦ það hefur ekki við neitt að styðjast: <LOC FIG> això no té cap mena de fonament, això és totalment infundat

styrkur <m. styrks, styrkir>: 1. (námsstyrkur) beca f (borsa d'estudis)
		sækja um styrk: sol·licitar una beca
	2. (fjárstyrkur) subsidi m
	3. (styrkleiki) força f
		góður Guð, veitu mér styrk til að gera það einn: Déu meu, dóna'm força per fer-ho tot sol

Styrmir <m. Styrmis, pl. no hab.>:

Styrmir m (andrònim)

stýfa <stýfi ~ stýfum | stýfði ~ stýfðum | stýft ║ e-ð>:

1. <GEN> escurçar una cosa

♦ stýfa e-u af: escurçar una cosa, retallar una cosa (perquè sigui més petita)

♦ stýfa brauðið úr hnefa: <LOC> anar menjant el bocí de pa que sobresurt fora del puny (o de la mà amb què hom l'agafa)

♦ stýfa hausinn af e-m: tallar-li el cap a algú, escapçar algú

♦ stýfa hausinn frá bolnum: tallar-li el cap a algú, escapçar algú

2. (um væng, tagl o.s.fr.) tallar una cosa (cua, ala)

◊ stýfa taglið: tallar la cua

♦ stýfa vængi hænanna: eixalar les gallines (→ vængstýfa)

♦ api er api þó af honum sé stýfður halinn: <LOC FIG> la mona és sempre mona encara que vagi vestida de seda (la traducció literal del refrany islandès fa: la mona és mona encara que l'hagin escuada)

stýfður, stýfð, stýft <adj.>:

1. <GEN> escurçat -ada

2. (um hár, væng, tagl o.s.fr.) retallat -ada (cabells, cua, ala)

◊ stýft hár: cabells retallats

stýrax·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: estorac m (resina de l'estírax)

stýrax·tré <n. -trés, -tré>: estírax m (arbre Styrax officinalis)

stýri·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: rèmora f (peix Remora remora)

stýri·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:

míssil m de creuer 

stýri·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: <INFORM> sistema operatiu

stækkun <f.stækkanir>: ampliació (d’una foto)
	ég ætla að fá eina stækkun af hverju: voldria que m’ampliés aquestes fotos

stækur, stæk, stækt <adj.>:

1. (lykt, ódaunn) penetrant (olor, pudor)

◊ stæk lykt: una olor penetrant

2. (daunillur) pudent (que fa ferum, fètid)

◊ stækt kjöt: carn pudenta

3. (ofsafullur) furibund -a (que segueix amb gran entusiasme una idea o una persona)

4. (ofstækisfullur) fanàtic -a (empedreït)

◊ stækur einstaklingshyggjumaður: un fanàtic de l'individualisme, un individualista fanàtic (una persona que creu fermament en l'individualisme)

5. (beiskur) ressentit -ida (ple d'amargor contra algú o una cosa)

♦ vera stækur við e-n [út í e-ð]: estar ressentit amb algú [per una cosa]

stærð <f. stærðar, stærðir>:

1. (númer af skóm, fatnaði & hæð á manneskju) talla f (de roba, de sabates & alçada de persona)

♦ hann er á stærð við mig: té la mateixa talla [si fa no fa] que jo

2. (ummál: breidd, hæð, lengd, o.s.fr.) mida f (proporcions, grandària, grossària, alçada etc.)

♦ raða e-u eftir stærð: ordenar (o: classificar) una cosa per mides

♦ stærð á e-u: la mida de..., les mides de...

◊ stærðin skiptir ekki [öllu] máli: la mida no importa [pas]

3. <MAT & FIG> magnitud f

◊ stærð jarðskjálfta: la magnitud del terratrèmol

◊ stærð þeirrar ógæfu: la magnitud de la tragèdia

♦ vera miðlæg stærð í e-u: <LOC FIG> ocupar una posició central en una cosa

stærð·fræði <f. -fræði, no comptable>: matemàtiques f.pl

stærð·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

matemàtic -a

stærð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

matemàtic m, matemàtica f

stöð <f. stöðvar, stöðvar>: 1. estació f (de mitjans de transport)
		flytjið þér farangurinn minn á stöðina: porti el meu equipatge a l’estació d’autobusos
		→ bensínstöð ‘estació de servei, benzinera’
		→ bílastöð ‘parada de taxis’
		→ brautarstöð ‘estació del tren’
		→ járnbrautarstöð ‘estació de ferrocarril’
		→ rútustöð ‘estació d'autocars’
		→ strætisvagnastöð ‘estació d'autobusos’
	2. (miðstöð) central f (establiment principal i centre neuràlgic)
	3. (sjónvarpsrás) canal m (centre emissor de televisió)

stöðu·missir <m. -missis, pl. no hab.>:

pèrdua f de càrrec

♦ það getur kostað hann stöðumissi: això li pot costar el càrrec

stöðumæla·sekt <f. -sektar, -sektir>:

multa f per estacionament indegut

stöðu·mælir <m. -mælis, -mælar>:

parquímetre m

stöðu·rafmagn <n. -rafmagns, no comptable>: electricitat estàtica

stöðugur, stöðug, stöðugt <adj.>:

1. (staðfastlegur, staðfastur) constant (ferm)

♦ vera stöðugur við e-ð: ésser (o: mantenir-se) constant amb una cosa

2. (látlaus, sífelldur) incessant (continu)

stöndugur, stöndug, stöndugt <adj.>:

benestant, acabalat -ada

stöðva <stöðva ~ stöðvum | stöðvaði ~ stöðvuðum | stöðvað>: aturar-se
	stöðva e-n ~ e-ð: aturar algú ~ una cosa

stöðvar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: cap m & f d’estació

stökk·bretti <n. -brettis, -bretti>:

trampolí m

stökk·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

<BIOL> mutació f

stökk·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:

<BIOL> mutant

stökk·héri <m. -héra, -hérar>:

damà m (fl./pl.: damans) roquer , írax m (fl./pl.: íraxs) (mamífer Procavia capensis syriaca) (→ klettagreifingi)

◊ stökkhérarnir (שְׁפַנִּים)  eru þróttlítil þjóð, og þó gjöra þeir sér híbýli í klettunum: els damans són un poble feble i tanmateix es fan un estatge a les penyes (Bíblia de Montserrat: els damans, un poble poc valent, però que posa la seva casa a les roques) 

◊ hin háu fjöll eru handa steingeitunum (יְעֵלִים), klettarnir eru hæli fyrir stökkhérana (שְׁפַנִּים): les altes muntanyes són per als íbexs, les penyes són un refugi per als damans (Bíblia de Montserrat: els cabirols van per l'alta muntanya als roquissars es refugien les fagines) 

◊ stökkhérann (šāˈφān, שָׁפָן), því að hann jórtrar að sönnu, en hefir eigi klaufir; hann sé yður óhreinn: ni el damà perquè, si bé és veritat que és ruminant, no té els unglots fesos: el tindreu per impur (Bíblia de Montserrat: tampoc l'írax, perquè, tot i que és remugant, no té la peülla partida; el tindreu per impur) 

◊ úlfaldann (גָּמָל), hérann (אַרְנֶבֶת) og stökkhérann (šāˈφān, שָׁפָן), því að þeir jórtra að sönnu, en hafa eigi klaufir; þeir séu yður óhreinir: [tampoc no menjareu] ni el camell, ni la llebre ni el damà, que certament ruminen, però que no tenen pas l'unglot fes: els considerareu impurs (Bíblia de Montserrat: el camell, la llebre i el teixó, per bé que remuguen, no tenen la peülla partida; els tindreu per impurs) 

stökk·röndungur* <m. -röndungs, -röndungar>:

llissa (o: llíssera) petita, llissa f agut (Mall., Men.) (peix Liza saliens syn. Mugil saliens)

stökkull <m. stökkuls, stökklar>: [peix] mular m, roassa f (mamífer Tursiops truncatus)

stökkva <stökkvi ~ stökkvum | stökkti ~ stökktum | stökkt ║ e-m burt>: 
	1. <GEN> fer fugir algú, arruixar algú (Bal.)
		stökkva óvinum á flótta: batre (o: posar) l'enemic en fuita
	2. (skvetta) esquitxar, ruixar
		stökkva vatni á e-ð: esquitxar una cosa amb aigua
		stökkva vatni á gólfið: arruixar el terra
		stökkva vígðu vatni á e-ð: aspergir una cosa amb (o: d')aigua beneïda 

stökkva <stekk ~ stökkvum | stökk ~ stukkum | stokkið ║ e-m burt>:
	1. <GEN> saltar, botar <Bal.>
	2. (um hest) galopar (cavall)

störu·flogaveiki <f. -flogaveiki, pl. no hab.>:

<MED> petit mal

Go to Vincles cap a Islàndia