Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

F

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
ok ef þú vilt verða fullkominn í fróðleik, þá nemdu allar mállýzkur, en allra helzt latínu ok völsku, þvíat þær tungur ganga víðast, en þó týndu eigi at heldr þínu máli eða þinni tungu.
 
   
i si vols esdevenir perfecte en coneixements i erudició, aprèn totes les llengües, però primer i sobretot el llatí i el francès, car aquestes llengües són les més vastament usades; tanmateix, però, tampoc no descuris la teva parla o llengua
 
   
Konungs skuggsjá - Espill Reial. (vers el 1250). Edició de Christiania: Carl C. Werner, 1848. Cap. III, pàg. 6
 
       


F <n. F, F>:
<MÚSfa m (nom de nota)
♦ F-ið: el fa
♦ F dúr (o: F-dúr)fa major
♦ í F-dúr: en fa major
♦ f moll (o: f-moll)fa menor
♦ í f-moll: en fa menor
♦ → Fís “fa sostingut”

Facebook·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
pàgina f de Facebook, compte m de Facebook

faðernis·próf <n. -prófs, -próf>: test m de paternitat
        gangast undir faðernispróf: sotmetre's a un test de paternitat

faðir <m. föður, feður>:
<GEN & RELIGpare m
♦ Guð faðir: <RELIGDéu pare
♦ hinn heilagi faðir: <RELIGel Sant pare
♦ virðulegi faðir!: <RELIGreverend pare!
♦ hinn virðulegi faðir F.: el reverend pare F.
♦ vera e-m sem faðir: ésser-li [com] un pare a algú
◊ Walter, þú hefur verið mér sem faðir: Walter, has estat [com] un pare per a mi
♦ → húsfaðir “pare de família”
♦ → kirkjufeðurnir “pares de l'Església”
 
faðir
A. Singular
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N
faðer, faðir
  faðir  
A
fǫðor, fǫður, faður
  föður  
G
fǫðor, fǫður, faður
  föður  
D
feðr, fǫðor, fæðr, faður
  föður  
 
B. Plural:
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N
feðr, fæðr
  feður  
A
feðr, fæðr
  feður  
G
feðra, fæðra
  feðra  
D
feðrom, fæðrum
  feðrum  
 

faðma <faðma ~ föðmum | faðmaði ~ föðmuðum | faðmaðe-n>:
abraçar algú
◊ ég þrái að faðma þig: em deleixo per abraçar-te

faðm·lag <m.-lags, -lög>: abraçada f

fag <n. fags, fög>: 1. (EDUC = námsgrein) assignatura f
        2. (sérgrein) especialitat f
        3. (iðn) ram m (branca de la indústria o els negocis)

fagna <fagna ~ fögnum | fagnaði ~ fögnuðum | fagnað>:
1. <e-u>: alegrar-se d'una cosa, acollir amb alegria una cosa
♦ fagna sumri: alegrar-se de l'arribada de l'estiu
2. <e-m>: donar la benvinguda a algú
♦ fagna e-m vel: fer una bona rebuda a algú, rebre bé algú  (alegrar-se de l'arribada d'algú i saludar-lo efusivament a tall de benvinguda)
3. <e-u>: (halda hátíðlegancelebrar una cosa (fer una festa o participar en una per una victòria, un èxit etc.)
♦ fagna e-u með vinum sínum: celebrar una cosa amb els seus amics

fagnaðar·ár <n. -árs, -ár>:
1. <RELIG CRISTany m jubilar, any m de jubileu
2. <RELIG JUDxenàt m ha-yovèl (שְׁנַת הַיּוֹבֵל)

fagnaðar·boðskapur <m. -boðskapar, pl. no hab.>:
<RELIGbona nova  (evangeli)

fagnaðar·óp <n. -óps, -óp>:
crit m d'alegria (o: de goig; o: de joia; o: de gaubança)

fagnaður <m. fagnaðar, no comptable>:
variant de → fögnuður “joia, gran alegria; <RELIG> joia eterna”

fagra·hvél <n. -hvéls, hvél>:
<MITOLBella-Roda (designació del sol)
♦ hverfandi hvel og fagrahvel: <MITOLRoda-que-gira i Roda-Bella (designacions, respect., de la Lluna i el Sol, a la mitologia norrena)
sól heitir með mǫnnom, enn sunna með goðom, kalla dvergar Dvalins leica, eygló iotnar, álfar fagrahvél, alscír ása synirSol es diu entre els homes, Solell (el mot Sunna de l'original islandès és el terme per a designar el sol en el germànic meridional; el mot islandès pot entendre's, des d'aquesta perspectiva, com a préstec lingüístic agafat d'una llengua germànica meridional tot i que -encara que al meu entendre fóra menys probable- també es podria assumir que es tracta d'un arcaisme poèticentre els déus, els nans en diuen Joguina de Dvalinn, els gegants Sempre-Roent, els albs Bella-Roda i Tot-Esclat els fills dels ansos

fagur, fögur, fagurt: bonic -a, bell -a

fagur·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
belles lletres, [alta] literatura

fagur·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
margaridoia f [perenne], botonets m.pl, pasqüeta f  (planta Bellis perennis)

fagur·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
verd -a lluent

fagur·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:
gratabous m (planta Centaurea scabiosa)

fagur·lim <n. -lims, -lim>:
1. boix m  (planta Buxus sempervirens var. rotundifolia)
♦ balerískt (o: langblaða) fagurlim: boix m [baleàric] (Mall.(planta Buxus balearicus syn. Buxus longifolia syn. Buxus sempervirens var. longifolia)
2. <○ = skógurforest f  (lit. “bell brancam”)

fagur·lind <f. -lindar, -lindir>:
tell m de fulla grossa  (planta Tilia platyphyllos)

falast <falast ~ fölumst | falaðist ~ föluðumst | falasteftir e-u>:
demanar una cosa, sol·licitar una cosa

faldur <m. falds, faldar>:
1. (bryddingvora f, orla f (fímbria, rivet)
2. (höfuðbúnaðurfaldur m, fald m, còfia o toca blanca de lli portada per les senyores islandeses. Aquest ornament del cap es va deixar de dur a finals del segle XIX, inicis del segle XX
3. (dyrafaldurmarc m, bastiment m (de porta)

-faldur, -föld, -falt <sufix>:
-[u]ple  (sufix emprat en la formació de numerals multiplicatius)
♦ ferfaldur, ferföld, ferfalt: quàdruple -a
♦ fimmfaldur, fimmföld, fimmfalt: quíntuple -a
♦ sexfaldur, sexföld, sexfalt: sèxtuple -a

falinn, falin, falið <adj.>: amagat -ada

fall <n. falls, föll>: 1. <GEN> caiguda f
        2. <FIG> mort f en combat
        3. <LING & tilfelli> cas m
           í versta falli: en el pitjor dels casos
           í öllu falli: en tot cas, de totes maneres, sigui com sigui, de totes totes
           → nefnifall “nominatiu”
           → ávarpsfall “vocatiu”
           → þolfall “acusatiu”
           → eignarfall “genitiu”
           → þágufall “datiu”
           → sviptifall “ablatiu”
           → tækisfall “instrumental”
           → verkfærisfall “instrumental”
           → staðarfall “locatiu”
        3. (á prófi) suspès m (en un examen)
        4. (í kosningum) desfeta f (en unes eleccions)
        6. <MAT> funció f
           talnafræðilegt fall: funció aritmètica
           →  veldisfall “funció exponencial”
           →  veldisvísisfall “funció exponencial”
           →  vísisfall “funció exponencial”
        8. vera komin að falli: haver trencat aigües, estar a punt de parir (en la llengua antiga,
           es deia de dones i animals femella; en la llengua moderna, es diu sobretot 
           parlant de dones; parlant d’animals →  burður 2.)

falla <fell ~ föllum | féll ~ féllum | fallið>: 1. <GEN> caure
     2. falla niður: suspendre's, no fer-se, no haver-hi
     3. falla saman: #1. (gerast samtímis e-u & passa) coincidir (encaixar o concordar, 
        solapar-se, esp. en el temps i/o espai); #2. (hrynja) esfondrar-se, esbucar-se 
        (ensulsiar-se un edifici)
        e-ð fellur saman við e-ð: una cosa coincideix amb una cosa
     4. falla inn í e-ð: caure dins una cosa
        falla vel inn í hlutverk e-s: <LOC FIG> ficar-se (o: jugar) bé el paper de...

fall·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: canó m (arma)

fallegur, falleg, fallegt: bell -a, bonic -a, guapo -a (Mall. & col·l.)

fall·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paracaigudes m
        fallhlífin opnaðist ekki: el paracaigudes no es va obrir
        hún neyddist til að stökkva út í fallhlíf: va haver de saltar amb paracaigudes

fall·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:
<GEOLglacera f marginal (glacera en forma d'apèndix d'una altra de major)

fall·valtur, -völt, -valt <adj.>:
1. (óstöðugur, hverfullinconstant (inestable)
2. (skammvinnur, skammærefímer -a (caduc)

fall·velti <n. -veltis, no comptable>: efimeritat f, caducitat f (caràcter transitori 
        de la vida, bellesa etc.)
        fallvelti fegurðarinnar: la caducitat de la bellesa
        fallvelti lífsins: l'efimeritat de la vida

fall·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent catabàtic
♦ kaldur fallvindur: vent catabàtic fred ([kaldur] fjallvindur)
♦ hlýr fallvindur: vent catabàtic tebi ([hlýr] hnúkaþeyr)

fall·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:
<HISTguillotina f
♦ enda daga sína ~ ævina undir (o: í) fallöxinni: acabar els seus dies ~ la seva vida a la guillotina
♦ fara undir fallöxina: ésser guillotinat -ada, anar a la guillotina
♦ hálshöggvinn ~ hálshöggvin ~ hálshöggvið með fallöxi: decapitat -ada a la guillotina
◊ 1793 var konungur dæmdur fyrir landráð og hálshöggvinn með fallöxi: el 1793 el rei fou condemnat per alta traïció i decapitat amb la guillotina
♦ láta lífið undir (o: í) fallöxinni: morir guillotinat -ada, morir a la guillotina
♦ lenda undir (o: í) fallöxinni: acabar a la guillotina
♦ taka e-n af lífi með fallöxi: guillotinar algú, executar algú a la guillotina

falsa <falsa ~ fölsum | falsaði ~ fölsuðum | falsaðe-ð>:
falsificar una cosa
♦ falsa peninga ~ skjal ~ undirskrift: falsificar diners ~ un document ~ una signatura
♦ falsa rithönd: falsificar la lletra d'algú

falsaður, fölsuð, falsað <adj.>:
falsificat -ada, falsejat -ada

fals·vinur <m. -vinar, -vinir>:
<LINGfals amic

falur, föl, falt <adj.>:
venal, en venda
♦ láta e-ð falt [við e-n fyrir e-ð]: [voler] vendre una cosa [a algú per ~ a canvi de....]
◊ þegar Jesebel heyrði, að Nabót hefði grýttur verið og væri dauður, þá sagði hún við Akab: "Rís nú á fætur og kasta eign þinni á víngarð Nabóts Jesreelíta, sem hann vildi eigi láta falan við þig fyrir peninga (—: . ʔăˈʃɛr   mēˈʔēn   lā-ˌθɛθ־lə-ˈχā   βə-ˈχɛsɛφ, אֲשֶׁר מֵאֵן לָתֶת-לְךָ בְכֶסֶף), því að Nabót er nú ekki á lífi, heldur er hann dauður: quan la Jezabel va sentir que en Nabot havia estat lapidat i que era mort, digué a l'Acab: «Aixeca't i pren possessió de la vinya d'en Nabot, el jezraelita, que no et va voler vendre a canvi de diners, car en Nabot ja no és viu sinó mort»
◊ þeir komu í lið víkinga og var spurt hvað manna þeir væru. Þeir kváðust vera matgerðarmenn og létu síld fala og spurðu hvar höfðinginn væri Sokki, "mun honum eigi hent að kaupa til vista yður?" Menn svöruðu að hann væri eigi vanur að fara einn saman að síldakaupum "og fer hann jafnan við fjóra tigu manna." Óttar svarar: "Hví sæta varleikar þessir eða hvar sefur hann á nóttum, liggur hann á skipi eða landi?" Þeir kváðu hann í lofti einu sofa "því að hann á sökótt við menn og lætur log bera fyrir sér og ganga ekki allnær og eigi mun hann ganga að síldakaupum á kveldum." Þeir Óttar gengu í brott og sátu um eigi að síður. Sokki lét læsa dyr hvert sinn er hann gekk á burt eða hann var þar og gætti sjálfur lukla og trúði sjálfum sér best en lét standa þrjá tigu manna fyrir skemmudyrum: varen anar a trobar-se amb la host dels viquings i aquests els preguntaren qui eren [i què volien]. Ells els varen dir que eren cuiners, afegint que volien vendre'ls arengs i els preguntaren on era llur cabdill, en Sokki, [i] “per ventura no li escauria comprar quèviures per a vosaltres?”. Els homes els respongueren que en Sokki no solia anar totsol a comprar arengs “i sempre hi va amb quaranta homes”. L'Óttar els va contestar: “Què signifiquen aquestes mesures de cautela, i on dorm ell a les nits, que jeu a un vaixell o en terra?” Ells li digueren que dormia a un loft “perquè està enemistat amb [molts d']homes i fa portar una torxa davant ell i que no marxi massa a prop d'elli de nits no anirà a comerciar amb arengs”. L'Óttar i els seus acompanyants se n'anaren i, nogensmenys, es posaren a l'aguait. En Sokki feia barrar la porta cada vegada que se n'anava o quan hi era a dins i guardava ell mateix les claus, confiant molt en ell mateix, i feia que hi hagués trenta homes davant les portes de la skemma

fang <n. fangs, föng>:
1. (herfang, veiðifang, ránsfengur, aflibotí m (de guerra & de caça & de pesca & de robatori)
2. (aflicaptures f.pl (de pesca)
3. (faðmurabraçada f (espai entre els dos braços, espai abastat pels dos braços oberts)
♦ fá fang á e-m: <LOC FIGenxampar algú, agafar algú, atrapar algú
♦ færast (o: takast) e-ð í fang: <LOC FIGemprendre quelcom de difícil, fer-se càrrec d'una comesa difícil, escometre una empresa difícil
♦ færast mikið í fang: escometre una gran feina
♦ hafa e-n í fanginu: sostenir algú en braços
♦ hafa veðrið í fangið: tenir el vent de cara, tenir el vent en contra
♦ hafa (o: eiga) fullt í fangi að gera e-ð: <LOC FIGtenir feina a fer una cosa
♦ eiga fullt í fangi með e-ð: costar déu i esforç fer una cosa, poder dur a penes a terme una cosa
♦ halda á e-u í fanginu: sostenir una cosa en braços
♦ taka e-n í fang sér: agafar (o: estrènyer) algú entre els seus braços
♦ taka e-n í fangið: abraçar algú, agafar algú entre els braços
♦ taka sér e-ð í fang: agafar una cosa entre els seus braços
♦ taka fang við e-n: <LOC FIGarribar a les mans amb algú
4. (faðmfylli af e-ubraçat m, braçada f (porció d'una cosa que es pot dur entre els dos braços, esp. manat de fenàs o de llenya)
5. (glímalluita f (forcejant amb als braços, agafant-se els dos contrincants amb els braços)
♦ taka fang við e-n: barallar-se amb algú, abraonar-se amb algú, agarbonar-se amb algú
6. (fangbrögðaferrada f, estreta f, agafada f (forma d'agafar-se amb els braços durant la lluita)
7. (fósturfetus m (d'animal)
♦ kýrin lét fangi: la vaca ha perdut el vedell, la vaca ha tengut un gastament
8. föng <n.pl fanga>: (aðför, vistir, aðdrættirprovisions f.pl, vitualles f.pl (queviures)
9. föng <n.pl fanga>: (farangurequipatge m (fato que cadascú porta)
10. föng <n.pl fanga>: (ráðmitjans m.pl (recursos)
♦ hafa föng á e-u: <LOC FIG[poder] permetre's de fer una cosa, tenir possibilitats de fer una cosa, estar en condicions de fer una cosa
♦ ég hef ekki föng á því: no estic en condicions de fer-ho, no puc permetre'm de fer-ho, no tinc mitjans per fer-ho
11. föng <n.pl fanga>: (tækifæriavinentesa f (ocasió, oportunitat)
♦ eftir föngum: <LOC FIGsegons les possibilitats, sempre que sigui possible, en la mesura que sigui possible
♦ eins og föng eru: <LOC FIGsegons les possibilitats, sempre que sigui possible
♦ þegar föng eru á: <LOC FIGsi se'n presenta l'ocasió

fanga <f. föngu, föngur. Gen. pl.: fangna>:
<HISTcaptiva f

fanga <fanga ~ föngum | fangaði ~ fönguðum | fangaðe-ð ~ e-n>:
1. (höndlaagafar una cosa ~ algú (capturar & capturar, prendre pres)
◊ hlýðið, börn, á orð mín um taumhald á tungu, sá sem þess gætir fellur eigi í gildru. Af orðum sínum er syndarinn fangaður (καταλαμβάνειν, καταληφθήσεται) og hrokafullum lastara (ὁ λοίδορος -όρου, καὶ λοίδορος καὶ ὑπερήφανος) verða þau til falls: infants, escolteu les meves paraules sobre refrenar la llengua: el qui ho observarà, no caurà pas en parany. Per les seves paraules serà enxampat el pecador i elles seran la caiguda del maldient orgullós
◊ þá voru þjóðir sendar gegn honum frá löndunum umhverfis, þær þöndu út net fyrir hann, hann var fangaður (niθˈpāɕ, נִתְפָּשׂ) í gryfju þeirra (bə-ʃaħˈtā-m, בְּשַׁחְתָּם)aleshores els pobles dels països del voltant foren enviats contra ell, estengueren sobre ell una xarxa, fou pres en llur fossa
◊ hver getur blindað hann og fangað (bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   ʝiqqāˈħɛ-nnū, בְּעֵינָיו יִקָּחֶנּוּ), sett króka í nasir hans?: qui, doncs, el podrà capturar i cegar, clavar-li ganxos als narius?
◊ gyðjan (wə-hut͜sˈt͜saβ, וְהֻצַּב) er fönguð (gulləˈθāh, גֻּלְּתָה), útskúfuð (hɔʕăˈlāθāh, הֹעֲלָתָה), ambáttir hennar kveina, líkt og dúfan barmar sér, og berja sér á brjóst: la deessa ha estat capturada, és deportada, les seves serventes gemeguen, talment com la coloma es plany, i es donen cops al pit
◊ misgjörðir hins óguðlega fanga (ʝilkəδuˈ-nō, יִלְכְּדֻנוֹ) hann, og hann verður veiddur í snörur synda sinna: les malifetes de l'impiu l'agafen, i és caçat en els llaços dels seus pecats
♦ fanga [hey] upp: <AGRICfer manats de fenàs, aplegar i acaramullar el fenàs en munts o manats, petits i manejables, a mesura que hom el va segant que després es carregaran al carro o camió per portar-los al fenasser. L'expressió també existeix en alemany: das Heu auffangen und auch heimführen
2. (athyglicaptar una cosa (interès, atenció d'algú, detalls d'una cosa)
♦ fanga sem mest af e-u: treure el màxim profit d'una cosa
◊ menn ættu að hafa með sér sjónauka til að fanga sem mest af fjarlægðunum og menn ættu engu síður að hafa með sér smásjá til að kynnast hinu fjölbreytta lífi landsins í sverði jarðar. Smáger gróður og dýralíf í grassverðinum fer allmjög framhjá auganu, þó rýnt sé, sem fáir munu þó gera: hom hauria de portar uns prismàtics per a captar tantes de coses com sigui possible de les llunyanies i, tanmateix, [també] hauria de portar un microscopi per a [arribar a] conèixer la variada vida del nostre país que existeix en un terròs de terra amb el seu herbei. La vegetació i la fauna microscòpiques que hi ha en un terròs amb herbei passen inobservades al nostre ull per més que hom l'examini atentament, cosa que, així i tot, només deuen fer pocs
♦ fanga e-ð á ljósmynd: captar una cosa en una foto

fanga·búðir <f.pl -búða>: camp m de concentració

fanga·klefi <m. -klefa, -klefar>: cel·la f de presó

fang·brögð <n.pl -bragða>:
lluita f lliure
♦ japönsk fangbrögð: sumo m
♦ í fangbrögðum: entrellaçats en una lluita cos a cos

fangelsi <n. fangelsis, fangelsi>: presó f
        ævilangt fangelsi: cadena perpètua
        þeir geta ekki haldið okkur í fangelsum um allan aldur: no ens poden pas tenir 
           sempre tancats a les seves presons

fangelsis·dómur <m. -dóms, -dómar>: pena f de presó

fangelsis·garður <m. -garðs, -garðar>:
pati m de presó

fangelsis·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
porta f de la presó
fram hjá Efraímshliði, Jesanahliði, Fiskhliði, Hananelturni og Hundraðmannaturni og að Sauðahliði og staðnæmdumst við Fangelsishliðið (ˈʃaʕar   ha-mmatˁtˁāˈrāh ~ שַׁעַר הַמַּטָּרָה:   wə-ʕāməˈδū   bə-ˈʃaʕar   ha-mmatˁtˁāˈrāh,   וְעָמְדוּ, בְּשַׁעַר הַמַּטָּרָה)passant per la porta d'Efraïm, la porta de Ieixanà, la porta dels Peixos, la torre d'Hananeel (Ħananel) i la torre dels Cent Homes i [d'aquí] fins a la porta dels Bens, i ens aturàrem a la porta de la Presó

fangelsis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director f de centre penitenciari, directora f de
           centre penitenciari

fangelsis·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guarda m de presó
♦ kvenkyns fangelsisvörður: guarda f de presó

fangi <m. fanga, fangar>:
pres m, presa f, presoner m, presonera f
♦ pólitískur fangi: pres polític
♦ frelsi fyrir alla pólitíska fanga: llibertat per a tots els presos polítics
♦ → refsifangi “pres comú, presa comuna”
♦ → samviskufangi “pres de consciència, presa de consciència”
♦ → stríðsfangi “presoner de guerra, presonera de guerra”

fanginn, fangin, fangið: captiu -iva, captivat -ada
        halda e-m föngnum: <LOC FIG> tenir algú presoner -a, tenir algú captiu -iva
        vera fanginn af e-u: estar captivat -ada per una cosa
        eftirvæntingin heldur huga mínum föngnum: l'expectació acapara els meus pensaments

fantasía <f. fantasíu, fantasíur>:
<MÚSfantasia f (composició musical)
◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart

fara <fer ~ förum | fór ~ fórum | farið>:   1. anar
                sem betur fer: <loc. adv.> per sort, afortunadament
        2. fara af: (straumur) anar-se'n (la llum, haver-hi una apagada)
                rafmagn (o: straumur) fór af: hi ha hagut una apagada, la llum se n'ha anat
        3. fara á fætur: llevar-se, aixecar-se (Bal.)
        4. fara burt: anar-se’n
                ég fer burt í kvöld: partiré al vespre / aquest vespre, avui vespre (Mall.)
                ég fer burt í fyrramálið: partiré demà al matí / demà de matí (Mall.)
        5. e-ð fer fram: una cosa té lloc (es duu a terme, s'esdevé)
                læknisskoðun vegna dvalarleyfis á að fara fram á
                stofnunum sem eru staðsettar í Reykjavík: la revisió mèdica
                pel permís de residència ha d'efectuar-se a les dependències
                situades a Reykjavík
        6. fara fram á e-ð: demanar una cosa, sol·licitar una cosa, requerir una cosa
                   bréfin sem ég fór fram á... hafið þér skrifað þau?: les
                   cartes que us vaig pregar que escrivíssiu, que les
                    heu escrites ja?
                fara fram á skilnað: demanar el divorci
                fara fram á að <+ subj.>: demanar que <+ subj.>
                   greifinn hefur farið fram á að ég sé hér í mánuð: el comte
                   m'ha pregat que romangui aquí un mes més
        7. fara framhjá: passar (per un lloc)
                fara fram hjá e-m: passar pel costat d'algú
        8. fara fram úr: llevar-se, aixecar-se [del llit]
        8b. fara fram úr e-u: ultrapassar una cosa, superar una cosa, excedir una cosa
                jólaverslunin fór fram úr vonum kaupmanna: el comerç nadalenc ha superat
                les expectatives dels comerciants
        8c. fara fram úr e-m: passar davant algú
        8d. fara fram úr e-m [í e-u]: superar algú [en una cosa], sobrepassar algú [en una cosa]
                listamaðurinn fór fram úr sjálfum sér: l'artista s'ha superat a si mateix
        9. fara fram yfir e-ð: excedir una cosa, ultrapassar una cosa, depassar una cosa
                fara fram yfir þrjá daga: excedir els tres dies
                fara fram yfir frest: depassar un termini
        10. fara frá e-m: deixar algú (abandonar)
                fyrsta konan mín fór frá mér á þínum aldri: la meva primera dona em va deixar 
                   quan tenia la teva edat
        11. fara hjá: passar (per un lloc, sense aturar-s'hi)
                hann fór hjá fyrir skömmu: ha passat per aquí no fa gaire
        11b. fara hjá sér: <LOC> voler-se fondre, estar (o: sentir-se) avergonyit -ida, 
                estar (o: sentir-se) molt empegueït -ïda (Bal.)
        12. fara inn: pujar (a un vehicle)
        13. fara inn: entrar (dins edifici)
        14. fara í e-ð: posar-se una cosa (cosa = peça de roba & sabates)
                fara í fötin: vestir-se, posar-se la roba
                fara í gang: (vél) posar-se en marxa (motor, màquina)
                fara í nýja kjólinn: posar-se el vestit nou
                fara í skóna: posar-se les sabates
        15. fara nánar í e-ð: entrar en detall en una cosa, ocupar-se amb detall d'una cosa
        16. fara niður: baixar (descendir)
        16b. fara niður: anar a caure
        17. fara upp: pujar (muntar)
        17b. fara upp: pujar (o: anar) a dalt (anar al pis de dalt)
        18. fara utan: anar a l'estranger
        19. fara úr e-u: treure's una cosa, llevar-se una cosa (Val., Bal.) (peç de roba)
                fara úr fötunum: treure's la roba, despullar-se
        20. fara út: baixar, davallar (d’un vehicle)
                viljið þér segja mér hvenær ég á að fara út? Que em podria dir 
                   quan he de davallar / baixar?
        20b. fara út: sortir (d’edifici)
        20c. fara út: sortir (a divertir-se)
                ég fer ekki út með kúnnunum: no surto pas amb els clients
                mér datt í hug að við gætum farið út að borða í kvöld: se m'ha ocorregut 
                   que anit podríem sortir a sopar [fora]
                hún getur ekki farið út í kvöld: anit no podrà sortir
        20d. fara út fyrir e-ð: <FIG> anar més enllà de, superar una cosa (límits, òrbita etc.)
           verðbólga fór út fyrir þolmörkin: la inflació ha superat els límits tolerables
        20e. fara út í e-ð: entrar en (detalls, menudènciesetc.)
           fara út í einstök atriði (o: smáatriði): entrar en [els] detalls
        21. farðu [þvert] yfir e-ð: travessar una cosa, creuar una cosa
           fara yfir brautarteinana: travessar les vies del tren
           fara yfir landamæri: travessar la frontera
        22. farðu vel með þig!: cuida't molt!
        23. vera að fara að + <inf.>: estar a punt de + <inf.>

faralds·fótur <m. -fótar, no comptable>:
de camí (viatjant cap a)
♦ vera á faraldsfæti til e-s: (á leiðinni til e-sestar sempre viatjant cap a..., estar sempre de viatge cap a....

farangur <m. farangurs, pl. no hab.>: equipatge m
        farangurinn minn er í bílnum: el meu equipatge és a dins el cotxe
        gerið svo vel að sækja farangurinn minn: que podria recollir-me l’equipatge, sisplau?
        get ég geymt farangurinn minn hér?: que podria guardar-me el meu equipatge aquí?
        má ég skilja farangurinn minn eftir hér?: que podria deixar el meu equipatge aquí?
        setja ~ láta farangurinn í geymlsu: deixar l'equipatge [guardat] a la consigna
        setja farangurinn í geymslu í skáp í flugstöðvarbyggingunni: deixar l'equipatge 
                a una consigna de la terminal de l'aeroport
        skilja farangurinn eftir á flugvellinum ~ hótelinu: deixar l'equipatge 
                [guardat] a l'aeroport ~ l'hotel

farangurs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: facturació f 
                d’equipatge (a estacions, aeroports etc.)

farangurs·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: 1. (geymsluklefi fyrir farangur á
                járnbrautarstöðvum) consigna f
     2. <AUTOM = farangursrými, skott> maleter m
        flytjið þér farangurinn minn í farangursgeymsluna: porti el meu equipatge 
                al maleter del cotxe

farangurs·geymsluhólf <n. -geymsluhólfs, -geymsluhólf>: consigna automàtica

farangurs·grind <f. -grindar, -grindur>: baca f de cotxe, portaequipatges m

farangurs·miði <m. -miða, -miðar>: resguard m d'equipatge (de consigna o d'haver lliurat 
                l’equipatge al mostrador de facturació de l'aeroport)

farangurs·rými <n. -rýmis, -rými>: <AUTOM> maleter m

farangurs·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>: assegurança f d'equipatge

faraó <m. faraós, faraóar>:
faraó m

farar·broddur <m. -brodds, pl. no hab.>:
avantguarda f (de tropa, d'exèrcit)
♦ vera í fararbroddi í e-u: <LOC FIGésser capdavanter -a en una cosa, marxar al capdavant en una cosa

farar·greiði <m. -greiða, -greiðar>: provisions i equipament per a un viatge
        Sigmundi konungi var hvarvetna sett torg og annar farargreiði: pertot es feia mercat
                per al rei Sigmundur (perquè s'hi pogués reavituallar) i se li posava
                a disposició tot allò que li pogués facilitar el viatge

farar·heill <f. -heillar, pl. no hab.>: 1. bon viatge
           hafa fararheill: tenir un bon viatge
           óska einhverjum fararheillar: desitjar un bon viatge a algú
        2. presagi m de bon viatge
           fall er fararheill: caure és un presagi que el viatge serà bo

farast <ferst ~ förumst | fórst ~ fórumst | farist>:
        1. (drepast) morir (perir)
        2. farast fyrir: no fer-se (no tenir lloc, no dur-se a terme, no realitzar-se, no succeir,
                no passar etc.)
           það fórst fyrir vegna sviplegs andláts forsætisráðherra: no es va dur pas a terme
                a causa del sobtat traspàs del primer ministre
           það fórst fyrir hjá mér: no ho tinc pas fet, no ho he fet, no m'ha llegut de fer-ho (Bal.)
           láta e-ð farast fyrir (o: fyrirfarast): deixar una cosa sense fer
        3. e-m ferst vel við e-n: algú actua (o: obra; o: es comporta) amb noblesa 
              i magnanimitat amb algú
        4. þeim fórst vel: el viatge els ha anat bé

farði <m. farða, farðar>: (andlitsfarði) fons m de maquillatge, 
        base f de maquillatge (tipus de maquillatge)

farflugs·hraði <m. -hraða, no comptable>:
velocitat f de creuer

farfugla·heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. <GEN> alberg m per a excursionistes
        2. (fyrir æskumenn) alberg m de joventut

far·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
barquer m, barquera f
(= Gulath. 417; Oca cendrosa cap. 184, pàg. 93)
◊ 45. Um brúargerð ok ferjur. Ef á skilr lǫnd manna, þá skal sá er brú vill gera, bjóða hinum er til móts á ǫðrum megin land, fyrst at gera brú [saman], ef hann vill. En ef hann vill eigi, þá má hann báðum megin grafa torf til at frjálsu. Nú verðr hinum mein at gǫtum þeim er þar geraz af brú þeiri, þá skal sá er brú gerði, þar sem eigi hefir fyrr verit, bœta skaða þann allan landnámslaust þeim er til móts á. Nú vill sá brú gera er hvárigum megin á land, þá bjóði þeim fyrst, er þar eigu lǫnd við, at gera, ok ef þeir taka eigi til innan næstu tólf mánaða, þá má hann gera at úsekju ok taka torf ok grjót til báðum megin, ok bœta landnámslaust þeim er jǫrð á, ef mein verðr at gǫtum þeim. Hann skal gera skilorð á brúnni þat sem hann vill, ok lýsa því á þingi; sekiz sá eptir lǫgum er af bregðr. Hvárgi má banna ǫðrum þeira, er lǫnd eigu við ána, at hafa skip á. Rétt er þeim manni at hafa skip á ánni er hvárigum megin á land við, ef hann vill at þar sé skipit jafnan meðan þíð er á, ok meta eigi leigu; svá er þar um gǫtur sem fyrr segir. Ef maðr varðveitir brú eða skip þat er fé er til lagit, þá sekiz hann, ef hann efnir eigi þann skildaga er þar er á gerr. Nú fyrniz skip svá at eigi er fœrt, fái til annat innan þriggja nátta sá er ferju varðveitir, ef hann skal skipinu halda; en ef brotnar í vǫtnum eða veðrum, fái til sem fyrst má hann. Eigi ábyrgiz sá almenningsfar er fluttr er. Nú metr farhirðir þar leigu, sem leigulaust skal flytja, þá er synjat fars. Nú neyðir hann vegferla til meiri leigu en skyld er, þá er [p. 154] synjat fars[. Sú er ǫnnur sǫk]. Sú er hin þriðja sǫk, ef hann synjar manni þeim [fars], er fulla leigu býðr. Sú er hin fjórða sǫk, ef þess fars missir dœgri lengr, þar sem skylt er at flytja. Ok ef farhirðir verðr at þessu kunnr ok sannr, þat heitir vegarfall, ok er hann sekr hálfri mǫrk við konung, ok bœti þeim, er fars missir, fyrir farartálma hans, [ok fyrir] skaða þann [allan], sem af verðr ok tvá aura í þokkabót. Nú ef maðr lætr flytja naut á skipi, komi kaupi sem hann má. En ef maðr gengr á skip farhirðis [ólofat], eða tekr fyrir hendr honum, þat er fornæmi, sekr mǫrk sá er þat gerir, hálfri við konung, en hálfri við farhirði. Nú er farhirðir eigi skyldr lengr at flytja [á sumar] en til þess er sólu er sett, ok eigi fyrri en sól kemr upp, því at sól skal flutningi ráða um sumar, en dagr um vetr. En ef farhirðir flytr [sekan] þjóf yfir [á] úduldr, þá hefir hann fyrirgert húð sinni ok heitir þjófsnautr. Nú er brúarhald skylt á hǫnd (ɔ: hendr) manni, ok skylt eigi gørr, þá skal hann at gera svá, at [brú sé ørugg], ok hún haldi[ist] fyrir fyrnsku [sakir], en gera [skal hann aðra] sem fyrst [má hann] ef áin brýtr [brú af] — Cap.XLV. Om broe giøren og Færge-Steder. Om en Aae deeler imellem Jorder, da skal den som vil giøre Broe derover, byde den der eyer Land paa den anden Side imod ham, at giøre Broe om han vil. Vil den ikke, da maa han angerløs grave Tørv paa begge Sider. Fanger den anden Skade af de Grave som giøres ved dette Broe-Arbeide, da skal den som giorde Broen der hvor den ikke tilforn har været, bøde for ald den Skade som af de Grave paakommer, uden Landnam til den som eyer Jord imod ham. Nu vil den giøre Broe, som Landet paa ingen af Siderne tilhører, da tilbyde han dem først at giøre Broen der eye Landet paa begge Sider, begynde de ikke derpaa inden de næste 12 Maaneder, da maa han sagesløs giøre Broe og tagedertil Tørv og Steene paa begge Sider, og bøde siden uden Landnam til den som Jorden eyer, hvis Skade der kommer af de Grave han giør. Han skal giøre de Vilkaar han vil angaaende Broen, og lyse det paa Herrets-Tinget; Hvo som giør derimod, bøde efter Loven. Ingen af dem som eye Land ved Siderne af Aaen, maa forbyde hinanden at have Skib derpaa. Det er og enhver tilladt at have Skib paa Aaen, endskiønt han eyer ikke Land paanogen af Siderne, om han vil lade Skibet blive der saa længe Aaen er flydende, og tage ingen Leye. Det samme er og om Veye, (1 M.S. Det samme er og om Broe, som rc.) [222] eftersom fører sagt. Har man i Forvaringen Broe eller Skib, hvor til Penge ere lagte, da bliver han skyldig, hvis han ikke holder den Accord som derom er giort. Nu raadner det Skib af Alder, (1. M. Nu brækkes det Skib, saa rc.) som Penge vare tillagte, saa det bliver ikke brugbart, da skal den som har den Færge under Hænde, skaffe inden 3 Nætter et andet Skib, eller den som bøt holde Færge paa det Sted. (2. Her staaer i Texten: ella sá er skipinu skal halda og er uden Tvivl feyl sadt; thi baade nærværende og alle andre Membranæ (som Paul Widalin, i hans Anmærkning over Sessum at telia, bevidner) have, ef hann á skipinu at halda. Det er: om han bør holde Færgen vedlige) Men brækkes Færgen af Vand eller Vind, da skal han skaffe en anden, det første ham er mueligt. Den bør ikke staae til Ansvar for den almindelige Færge som bliver flyttet. Begiærer Færge-Manden der Løn hvor uden Løn bør flyttest, da nægter han Flytning. Nøder han den Veyfarende til at give mere Leye end den som er accorderet, da nægter han Flytning. Den tredie Sag er om han nægter den Flytning, som byder fuld Betaling. Den fierde Sag, om der hvor flyttest bør fattes Flytning en Dag (eller 12 Timer). Bliver Færge-Manden det overbeviset, at have forhindret Reisen, da skal han bøde en halv Mark til Kongen, og til den som mister Flytningen, for Ophold og ald den Skade han deraf vederfares, og 2 Øre til Venne-Bod. [223] Man flytte Nød paa Skibet, da accordere derom som han kand, men gaaer han udi Baaden uden Færge-Mandens Tilladelse eller overfalder ham med Magt, det er Fornærmelse (i Texten Fornæme) hvo det gior, bøde en Mark halv til Kongen og halv til Færge-Manden. Færge-Manden er ikke skyldig at overføre om Sommeren efter at Solen er nedgaaen og ikke før Soel staaer op, thi Solen skal raade for Flytning om Sommeren og Dagen om Vinteren. Om Færge-Manden flytter videndes en dømt Tyv over, da miste sin Huud og hede Tyvens Stalbroder. Om een er paalagt at holde en Broe ved Magt, og derom er giort Accord (2. M. og M.S. og derom er ikke videre bleven accorderet), da skal han saa vedligeholde den Broe, at den er sikker og bliver vedlige for Alders Skyld, og om Aaen brækker den samme, da skal han det første ham er mueligt giøre en anden (Codi Johanneu. Landsleigubálkr. 45.Um brúargjörð ok ferjur):  si un riu separa les terres de dos homes, el qui d'ells vulgui fer un pont ha d'oferir primer al qui viu al seu davant de fer-lo plegats, si [el seu veí] vol. I si l'altre no vol, ell pot excavar (grafa) torba i gleves de terra a discreció [per a la construcció del pont] tant a la seva vorera del riu com a la vorera del seu veí. Si al veí se li fa mal [a les terres] pels [nous] viaranys que sorgeixen per arribar al pont o des del pont, el qui hagi construït el pont, allà on abans no n'hi havia cap, li ha de rescabalar tot el mal ocasionat sense pagar-li, emperò, cap indemnització per la intromissió dins les seves terres. Posat que vulgui fer un pont una persona,les terres del qual no es troben ni a una banda ni a l'altra del riu, primer ha d'oferir a aquells que tenen les terres contigües al riu que facin el pont i si aquests no n'emprenen la construcció en el termini de dotze mesos, el qui vol construir el pont el pot fer impunement i extreure torba i gleves i pedres [per a la construcció del pont] a totes dues voreres del riu i, si el propietari de les terres pateix danys pels [nous] viaranys [cap al nou pont], el constructor del pont l'indemnitzarà per aquests danys però no per la intromissió dins les seves terres. [El constructor del pont] pot fixar (establir) qualssevol condicions [d'ús] que vulgui sobre el pont i exposar-les a un þing. [A partir d'aquest moment,] qualsevol que les contravingui incorre a dreta llei en sanció. Cap dels veïns les terres dels quals són separades pel riu pot prohibir a l'altre que tingui una barca al riu. Pel que fa a un home que no té terres contigües al riu, és a dreta llei que tingui una barca al riu si permet (vol) que la barca romangui sempre al riu tot el temps que aquest sigui lliure de glaç i no cobri preu pel passatge. El mateix és vàlid per als viaranys que hi hagi, tal com ja s'ha dit abans. Si un home guarda [i protegeix] un pont o una barca i s'han aportat diners [perquè ho faci], aquest home es fa sancionable si no compleix pas les estipulacions de l'acord fet. Posat que una barca es faci vella de manera que deixi d'estar en condicions per a ésser usada, que la persona que guarda [i protegeix] la barca se'n procuri una altra en el termini de tres dies si ha de mantenir [en bon estat] la barca. Si, emperò, la barca s'estavella per culpa de les rierades o les tempestes, que se'n procuri una altra tan aviat com podrà. El qui és transportat [de vorera a vorera] no és pas responsable de la barca que que s'empri per a fer passatges públics (=el qui empri una barca pública no es fa responsable de l'estat en què la barca es trobi). Si el barquer exigeix que hom li pagui el passatge quan hauria de fer el passatge de franc, aquest fet es considera refús de passatge. Si força un passatger a pagar un preu més alt del que està obligat a pagar [per ésser passat a l'altra vorera], aquest fet es considera refús de passatge i és la segona infracció. La tercera infracció és si el barquer refusa el passatge a l'home que li ofereix el preu exigit sencer. La quarta infracció és si el viatger és forçat a patir un retard en el seu viatge de més d'un dia a partir del moment en què el barquer està obligat a transportar-lo. Si s'identifica el barquer i es prova que el retard és per culpa d'ell, el delicte comès s'anomena vegarfall o entorpiment de camí. [El barquer que sigui provat culpable d'aquest delicte], que pagui una multa de mig marc al rei i rescabali [amb l'altre mig marc] el qui no ha tingut passatge [en el temps degut] pel retard sofert i per tots els danys i perjudicis que se'n derivin i que, a més a més, li pagui dos aurar en concepte de þokkabót o compensació per les molèsties sofertes. Si un home vol fer transportar bestiar d'una riba a una altra en una barca, [per poder fer-ho] ha d'arribar a un acord, del tipus que sigui, amb el barquer. Si un home puja a bord de la barca del barquer [sense el seu permís] o l'hi pren, comet delicte de fornæmi o sigui, ús sense permís de propietat aliena. El qui sigui declarat culpable d'aquest delicte serà castigat amb una multa d'un marc, mig marc per a la corona i l'altre mig per al barquer. Un barquer no està obligat a fer transports de riba a riba [en estiu] després de la posta del sol ni abans de l'eixida del sol, ja que el sol prescriu (determina, fixa) els transports de riba a riba durant l'estiu i durant l'hivern la claror del dia . Si el barquer transporta, sabent-ho, un lladre [declarat culpable], perd la pell (= serà assotat)i és anomenat þjófsnautr o company i encobridor de lladre. Si el manteniment d'un pont és posat a les mans d'un home, i no es concreta més exactament, [el responsable del pont] farà el manteniment del pont de tal manera que el pont sigui segur i es mantigui sense amenaçar ruïna pel pas del temps i, si el riu trenca el pont, en farà un altre tan aviat com podrà (vocabulari: #1. landnámslaust: En Baetke 19874, pàg. 360, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Els traductors del text al danès el tradueixen com a uden Landnam. En Baetke 19874, pàg. 360, tradueix el mot landnám de la següent manera: landnám n. das Besitzergreifen von herrenlosem Land, Landnahme; in Besitz genommenes Land, significats que no escauen pas al mot en el nostre context. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 258-259, tradueix el mot com a Landeingriff i, loco citato, tradueix el compost landnámslaust per aber ohne Buße für Landeingriff. Amb altres paraules: aber der geschehene Landeingriff ist nicht zu büßen. Adopto aquesta interpretació del mot en la meva traducció; #2. almenningsfar: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Els traductors del text al danès el tradueixen com a almindelige Færge. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 294-295, tradueix el mot com a Jedermanns Überfuhr; #3. fyrnska: Cf. Oca Cendrosa II, XVI Kapituli: Of brúargörð ok ferjuhald - Titulus XVI: De ponte faciundo et cymba habenda, pàg. 268ab: Nú er brúarhald mælt á hendr manni, ok skilit eigi gørr, þá skal hann at gøra svá at haldi fyrir fyrnsku, en gøra sem fyrst, ef áin brýtr, ok skal sœkja, sem áðr var tínt, ef hann órœkiz. Þat eru allt stefnu sakar, ok skal kveðja til heimilisbúa níu til fjǫrbaugssaka, en fimm til útlegðar — At pontis custodia alicui iniungitur, conditionibus in caeterum accurtius non definitis, tum eam ita reficiat, ut uetustatis causa durare possit. Si amnis pontem fregerit, quam primum denuo imponatur. Si officia sua (custos pontis) neglexerit, actione infestetur modo iam definito. Omnibus hisce causis adhibeatur citatio, in causis exilii nouem, in multaticiis quinque domicilii accolis euocatis; )

farmiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>: 1. <GEN> venda f de bitllets
	2. taquilla f, guixeta f (de bitllets de tren, autobús etc.)

farmiða·sjálfssali <m. -sjálfssala, -sjálfssalar>: màquina f de vendre bitllets, 
                màquina expenedora de bitllets, taquilla automàtica

far·miði <m. -miða, -miðar>: bitllet m (d'autobús, avió, vaixell, etc.)
        farmiði aðra leið: bitllet només d’anada
        farmiði báðar leiðir: bitllet d'anada i tornada
        farmiði fram og aftur: bitllet d’anada i tornada

far·móður, -móð, -mótt <adj.>:
cansat -ada del viatge

farnast <farnast | farnaðist | farnaste-m. Verb impersonal unipersonal>:
anar, provar, sortir-se'n
♦ e-m farnast vel ~ illa: a algú li va bé ~ malament
◊ hann telur sig sælan meðan hann lifir: "Menn lofa þig, af því að þér farnast (kī־θējˈŧīβ lā-χ, כִּי-תֵיטִיב לָךְ) vel...: es considera feliç mentre viu: “la gent et lloa per tal com les coses et van bé...

faró <m. farós, faróar>:
faraó m

far·rými <n. -rýmis, -rými>: classe f (categoria de viatge en transport públic)
        [far]miði á fyrsta farrými: un bitllet de primera classe
        [far]miði á öðru farrými: un bitllet de segona classe
        ferðast á fyrsta farrými: viatjar en primera classe

fars <n. fars, pl. no hab.>:
<CULINtrinxat m, picat m, capolat m
♦ → fiskfars “peix trinxat fi, pasta de peix”
♦ → kjötfars “carn trinxada fina, carn capolada fina”
♦ → pylsufars “carn trinxada fina per a embotit, carn capolada fina per a embotit”

farsi <m. farsa, farsar>:
<LITER & FIGfarsa f
♦ þetta er algjör farsi!: això no és res més que una burda farsa!

farsíma·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:
<TÈCNantena f de telefonia mòbil 
♦ sótt er um leyfi til að setja upp farsímaloftnet á þaki fjölbýlishússins nr. 30 við Austurberg: se sol·licita autorització per instal·lar una antena de telefonia mòbil a la teulada de la casa plurifamiliar situada al n. 30 de l'Austurberg

far·sími <m. -síma, -símar>: 1. <GEN> telèfon m de cotxe
        2. (gemsi) mòbil m (tipus de telèfon)

farsíma·númer <n. -númers, -númer>: número m de mòbil

far·skrá <f. -skrár, -skrár>: llista f de passatgers

far·sæld <f. -sældar, no comptable>:
benanança (o: benaurança) f, prosperitat f, èxit m, benestar m
fyrir því skuluð þér hvorki gefa dætur yðar sonum þeirra né taka dætur þeirra sonum yðar að konum, og um aldur og ævi skuluð þér ekki leitast við að efla farsæld þeirra og velgengni (wə-lɔʔ־θiδrəˈʃū   ʃəlɔˈmā-m   wə-tˤōβāˈθā-m   ʕal־ʕōˈlām, וְלֹא-תִדְרְשׁוּ שְׁלֹמָם וְטוֹבָתָם, עַד-עוֹלָם), til þess að þér eflist og fáið að njóta landsins gæða og megið láta börnum yðar það eftir í arf um aldur og ævi': per això no doneu en matrimoni les vostres filles a llurs fills ni prengueu llurs filles per mullers dels vostres fills i mai mai no cerqueu d'afavorir llur prosperitat i benanança per tal que sigueu forts i pugueu fruir del millor de la terra i la pugueu deixar després als vostres fills en heretatge per sempre»
en Hiskía sagði við Jesaja: "Gott er það orð Drottins, er þú hefir talað." Því að hann hugsaði: "Farsæld og friður (kī   ʝiˈhi̯ɛh   ʃāˈlōm   wɛ-ʔĕˈmɛθ   bə-ʝāˈmāi̯, כִּי יִהְיֶה שָׁלוֹם וֶאֱמֶת בְּיָמָי) helst þó meðan ég lifi" (Isaïes 39:8): i l’Ezequies va dir a l’Isaïes: “La paraula de Jahvè, que has parlat, és bona”. Car pensava: “La prosperitat i la pau es mantindran mentre visqui”
en Hiskía sagði við Jesaja: "Gott er það orð Drottins, er þú hefir talað." Því að hann hugsaði: "Farsæld og friður helst þó meðan ég lifi" (II Reis 20:19): i l’Ezequies va dir a l’Isaïes: “La paraula de Jahvè, que has parlat, és bona”. Car pensava: “La prosperitat i la pau es mantindran mentre visqui”
og þú munt sjá ofsjónum yfir þeirri farsæld (wə-hibbatˤətˈtā   ˈt͡sar   māˈʕōn   bə-ˈχɔl, וְהִבַּטְתָּ צַר מָעוֹן בְּכֹל), sem Ísrael mun hlotnast, og aldrei framar skal nokkur verða gamall í húsi þínu: i estaràs gelós de tota la benaurança que caurà sobre Israel, i mai més ningú no tornarà a fer-se vell al teu casal
Drottinn Guð, þú einn ert Guð. Orð þín munu rætast. Þú hefur heitið mér, þjóni þínum, þessari farsæld (ʔɛθ־ha-tˤtˤōˈβāh   ha-zˈzɔʔθ, אֶת-הַטּוֹבָה, הַזֹּאת)Senyor Déu, tu totsol ets Déu. Les teves paraules s'acompliran. Tu m'has promès, a mi, el teu servidor, aquest bé
þú skalt aldrei alla ævi þína láta þér annt um farsæld þeirra (ʃəlɔˈmā-m   wə-tˤɔβāˈθā-m, שְׁלֹמָם, וְטֹבָתָם) og velgengni: no tinguis esment mai de la vida de llur prosperitat ni de llur benestar
Guð býr hinum einmana heimili, leiðir hina fjötruðu til farsældar (mōˈt͡sīʔ   ʔăsīˈrīm   ba-kkōʃāˈrōθ, מוֹצִיא אֲסִירִים, בַּכּוֹשָׁרוֹת) en uppreisnarseggir skulu búa í hrjóstrugu landi: Déu prepara una llar al solitari, mena els encadenats a la prosperitat, però els rebels habitaran en una terra pedregosa i desolada
um daga hans mun hinn réttláti blómstra og friður og farsæld (wə-ˈrɔβ   ʃāˈlōm, וְרֹב שָׁלוֹם) uns tunglið er ekki framar til: als seus dies el just florirà i [també ho faran] la pau i la prosperitat fins que ja no hi hagi la lluna
hefur þú hafnað Júda algjörlega? Hefur þú fengið andstyggð á Síon? Hvers vegna hefur þú sært oss sári sem ekki verður grætt? Vér væntum farsældar (qau̯ˈwēh   lə-ʃāˈlōm   wə-ˈʔēi̯n   tˤōβ, קַוֵּה לְשָׁלוֹם וְאֵין טוֹב) en ekkert gott kom, tíma endurreisnar en lítið á: aðeins skelfing!: has rebutjat completament Judà? Sents aversió per Sió? Per què ens has ferit amb una ferida que no es guareix? Esperàvem prosperitat però no ha arribat res de bo[, esperàvem] un temps de restabliment. Però mireu!: només terror!
Guð láti þetta verða þér til ævarandi sæmdar og veiti þér farsæld (τὰ ἀγαθά -ῶν, τοῦ ἐπισκέψασθαί σε ἐν ἀγαθοῖς) fyrir að hætta lífinu þegar þjóð vor var í nauðum og fyrir að hindra að vér færumst. Þú hefur gengið réttan veg frammi fyrir Guði vorum.“ Og allt fólkið sagði: „Amen, amen!“: que Déu faci que això et sigui un honor etern i et concedeixi la prosperitat per haver arriscat la teva vida quan el nostre poble es trobava en [grans] destrets i per haver impedit que períssim. Tu has marxat pel camí dret davant el nostre Déu». I tot el poble digué: «Amén, amén»
því næst kallaði Ragúel á Söru dóttur sína og kom hún til hans. Hann tók hönd hennar og afhenti Tóbíasi hana með þessum orðum: „Tak hana þér til eignar samkvæmt lögmálinu og ákvæðum Mósebókar sem gefa þér hana að eiginkonu. Megir þú eiga hana og leiða heilu og höldnu til föður þíns. Himinsins Guð veiti ykkur farsæld og frið (εὐοδοῦν + ἡ εἰρήνη -ήνης, καὶ ὁ θεὸς τοῦ οὐρανοῦ εὐοδώσαι ὑμῖν εἰρήνην ) á för ykkar“: tot seguit en Ragüel va cridar la seva filla Sara i ella va anar a ca ell. Ell va agafar la seva mà i la lliurà al Tobies amb aquestes paraules: «Pren-la en possessió segons la llei i les prescripcions del llibre d'en Moïsès que te la donen per muller. Tingues-la i mena-la a ca ton pare sana i estàlvia. Que el Déu del cel us concedeixi benanança i pau en el vostre viatge»
þegar í sólarupprás laust herjunum saman. Annar batt traust sitt við að Drottinn mundi veita farsæld (ἡ εὐημερία -ίας, οἱ μὲν ἔγγυον ἔχοντες εὐημερίας καὶ νίκης μετὰ ἀρετῆς) og frækinn sigur en hinn lét stjórnast af geðofsa sínum og vígamóði í bardaganum: quan va sortir el sol, els exèrcits es llançaren l'un contra l'altre. Un va lligar la seva confiança en [la seva fe] que el Senyor li atorgaria l'èxit i una victòria estrènua, i l'altre es deixava menar pel seu esperit violent (per la seva violència - per la seva fúria) i pel seu ardor guerrer en la batalla
ok endist svá sjá saga ǁ at vár herra gefi oss alla góða daga ǁ ok vér megum fá þann frið, ǁ allt gott gangi oss í lið. ǁ Geymi oss Máría móðir ǁ ok mektugir englar góðir. ǁ Leiði lausnarinn þjóðir ǁ lífs á himnaslóðir. ǁ Ljúfstr mun oss minn lávarð senda ǁ - mér lífit gott án enda, - ǁ í frið fyrir farsæld venda. ǁ Amen. Ad eterne ǁ {gaudia vite (duc) fer me, ǁ Iesu mite, et ibi ǁ iungant se tibi ǁ } et mi pater et mater, ǁ bona soror et frater: i així acaba aquesta història. ǁ Que Nostre Senyor ens doni només bons dies ǁ i que puguem atènyer la pau [eterna]; ǁ Que tots els béns s'ajuntin a nosaltres. ǁ Que Maria mare ens guard ǁ i els bons àngels poderosos. ǁ Que el Redemptor meni les gents ǁ pels camins celestials de la vida [eterna]. ǁ El meu Senyor ens enviarà [a nosaltres el seu] amor ǁ -a mi la vida bona sense fi, ǁ [i] ens capgirarà a la pau abans de la benaurança [eterna] (?), ǁ amén. Porta'm als gaudis de la vida eterna i que allà s'ajuntin a mi mon pare i ma mare, ma bona germana i mon germà (vocabulari: #1. ljúfstr: Aquesta forma a primera vista hauria d'ésser un nominatiu singular masculí fort de superlatiu de l'adjectiu ljúfr; atès, emperò, que totes les formes fortes de superlatiu atestades d'aquest adjectiu són regulars (i per tant: ljúfastr, ljúfust, ljúfast) m'inclino a creure que ens trobem davant un substantiu deadjectival ljúfstr encunyat a imitació del baix-alemany mitjà lêvede, lêfde, mot que s'arrenglera al costat de l'alt-alemany (antiquat) Liebde[n] i el neerlandès liefde i tradueixo en conseqüència; #2. mi pater: Aquest vocatiu, atès el context, no té cap mena de sentit. Crec que la millor opció és la d'assumir que entre ad ęternę i et mi hi manquen dos versos com a mínim, versemblantment tres versos. Altrament el text no té sentit. La restitució que en faig és provisional )
♦ friður og farsæld: pau i benaurança
♦ óska e-m farsæld: desitjar-li a algú que tot li vagi bé, expressar-li a algú tots els seus millors desigs, desitjar-li a algú tot lo millor (Mall., ekki ritm./no lit.

son minn, gleym eigi kenning minni, og hjarta þitt varðveiti boðorð mín, því að langa lífdaga og farsæl ár (ū-ʃəˈnōθ   ħai̯ˈʝīm, וּשְׁנוֹת חַיִּים) og velgengni munu þau veita þér í ríkum mæli: i

og ég lét boða þar föstu við fljótið Ahava, til þess að vér skyldum auðmýkja oss fyrir Guði vorum til að biðja hann um farsællega ferð (lə-βaqˈqēʃ   mimˈmɛ-nnū   ˈdɛrɛχ   ʝəʃāˈrāh, לְבַקֵּשׁ מִמֶּנּוּ דֶּרֶךְ יְשָׁרָה) fyrir oss, börn vor og allar eigur vorar: i

far·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
ordinador m portàtil

farþega·skip <n. -skips, -skip>: vaixell m de passatgers

farþega·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m de passatgers

far·þegi <m. -þega, -þegar> passatger m, passatgera f

fasismi <m. fasisma, no comptable>:
feixisme m

fasisti <m. fasista, fasistar>:
feixista m & f

fasistískur, fasistísk, fasistískt <adj.>:
feixista

fasta <f. föstu, föstur. Gen. pl.: fastna o: fasta>: dejuni m

fasta·fjármunir <m.pl -fjármuna>:
(fastaféactiu fix, capital fix, actiu immobilitzat, capital tècnic

fasta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f permanent

fasta·svefn <m. -svefns, no comptable>:
son profund
Jael, kona Hebers, þreif tjaldhæl og tók hamar í hönd sér og gekk hljóðlega inn til Sísera sem fallinn var í fastasvefn ([rāˈδam ~ רָדַם]:   wə-ˌhūʔ־nirˈdām   wa-i̯ˈʝāʕaφ   wa-iˈ̯ʝāmɔθ,   וְהוּא-נִרְדָּם וַיָּעַף, וַיָּמֹת) því að hann var þreyttur. Hún rak hælinn gegnum gagnauga hans svo að hann gekk í jörð niður. Varð þetta hans bani: la Jael, la dona d'en Ħèver, va agafar una piqueta de la tenda, prengué en mà el martell, i s'acostà sigilosament al Sisserà que havia caigut en un son profund car estava retut de cansament. Li travessà la templa amb la piqueta i l'hi enfonsà fins a quedar clavada a la terra. Aquesta fou la seva mort
Jael, kona Hebers, þreif tjaldhæl og tók hamar í hönd sér og gekk hljóðlega inn til hans og rak hælinn gegn um þunnvangann, svo að hann gekk í jörð niður, en Sísera var sofnaður fastasvefni ([rāˈδam ~ רָדַם]:   wə-ˌhūʔ־nirˈdām   wa-i̯ˈʝāʕaφ   wa-iˈ̯ʝāmɔθ,   וְהוּא-נִרְדָּם וַיָּעַף, וַיָּמֹת), því að hann var þreyttur. Varð þetta hans bani: la Jael, la dona d'en Ħèver, va agafar una piqueta de la tenda, prengué en mà el martell, se li acostà sigilosament, i li clavà la piqueta a la templa, i li enfonsà la piqueta fins a la terra. En Sisserà estava profundament adormit, car estava retut de cansament. Aquesta fou la seva mort
sá sem fræðir heimskingja er líkur þeim sem límir brotið ker eða rífur upp mann af fastasvefni (βαθὺς ὕπνος:   συγκολλῶν ὄστρακον ὁ διδάσκων μωρόν, ἐξεγείρων καθεύδοντα ἐκ βαθέος ὕπνου)el qui ensenya a un beneit és com el qui enganxa terrissa trencada o desperta un home que dorm profundament

fast·eign <f. -eignar, -eignir>: immoble m
        fasteignir f.pl: [béns] immobles m.pl

fasteigna·gjöld <n.pl -gjalda>
I.B.I. m, impost m sobre (o: de) béns immobles

fasteigna·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>
mercat immobiliari

fasteigna·mat <n. -mats, -möt (pl. no hab.)>: taxació f del preu d’un immoble

fasteigna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
[agència] immobiliària f

fasteigna·sali <m. -sala, -salar>: API m & f

fasteigna·skattur <m. -skatts, -skattar>
I.B.I. m, impost m sobre (o: de) béns immobles, contribució urbana, contribució de la propietat [rústica i] urbana

fasteigna·veð <n. -veðs, -veð>: hipoteca f [immobiliària]

fasteigna·viðskipti <n.pl -viðskipta>
transaccions immobiliàries, mercat immobiliari

fast·mæli <n.pl -mæla>
compromís ferm
◊ meir hugðu þeir jafnan að fremd þessa heims lífs en að dýrð annars heims fagnaðar. Því tóku þeir það ráð með fastmælum að sá þeirra skyldi hefna annars er lengur lifði. En þó að þá væru menn kristnir kallaðir þá var þó í þann tíð ung kristni og mjög vanger svo að margir gneistar heiðninnar voru þó þá eftir og í óvenju lagðir. Hafði sú siðvenja verið höfð frægra manna, þeirra er það lögmál settu sín í milli, að sá skyldi annars hefna er lengur lifði. Þá skyldu þeir ganga undir þrjú jarðarmen og var það eiður þeirra. Sá leikur var á þá lund að rista skyldi þrjár torfur úr jörðu langar. Þeirra endar skyldu allir fastir í jörðu og heimta upp lykkjurnar svo að menn mættu ganga undir. Þann leik frömdu þeir Þormóður og Þorgeir í sínum fastmælumcontínuament estaven pensant més en el bon renom (Cf. Baetke 19874 p. 161: fremd f. (Vergrößerung von jmds.) Ruhm, Ehre) en aquesta vida que en la magnificència de l'alegria [eterna] de l'altre món; per això van comprometre's fermament que el qui d'ells dos sobrevisqués l'altre, el venjaria. I, encara que en aquell temps la gent ja es deia cristiana, la veritat és que el cristianisme encara era jove i molt imperfet, de manera que encara romanien molts de calius del paganisme que es palesaven en [forma de] malcostums. Havia estat el costum dels homes famosos que fixaven aquest compromís entre ells —ço és, que el qui d'ells sobrevisqués vengés l'altre— passar per davall de tres garlandes de terra i això constituïa [el segellament de] llur jurament. Aquestes "garlandes de terra" es feien retallant tres trinxes llargues de terra amb l'herbei corresponent. Els extrems quedaven[,sense tallar ] fixats al sòl i n'alçaven la part central de manera que els homes hi poguessin passar per sota. En Þormóður i en Þorgeir també varen fer aquest procediment en [el marc de] llur compromís
♦ binda e-ð fastmælum: arribar a un acord ferm sobre una cosa, emparaular una cosa, pactar una cosa, comprometre's fermament a una cosa

fastur, föst, fast <adj.>
1. <GENfix -a
♦ föst laun: sou fix
♦ fast verð: preu fix
♦ binda e-n fastan: lligar algú
◊ og getur þú bundið hann fastan fyrir smámeyjar þínar?: i que el pots lligar [amb un cordill] per a les teves filletes?
♦ fastur á fé: moderat en les despeses (molt estalviador, sovint eufem. per ‘garrepa’)
♦ slá e-u föstu <LOC FIGdonar una cosar per feta (o: segura)
♦ það má slá því föstu að <+ subj.>es pot donar per cosa feta que <+ futur ind.>
♦ standa fastur: estar fix (estar ben subjecte, clavat etc. de manera que no pot moure's)
◊ örin klauf loftið og <...> stóð föst í trénu fyrir ofan höfuð drengsins: la fletxa va fendre l'aire i <...> va quedar clavada a l'arbre just part damunt el cap del vailet
♦ standa fastur á e-u: restar aferrat a una cosa, insistir en una cosa
◊ hann stóð fastur á þeirri trú: s'aferrava a aqueixa creença
♦ standa fastur á því að <+ subj.>: perseverar [en el fet] que <+ ind.>
♦ taka e-n fastan: detenir algú (arrestar la policia algú)
◊ lögreglukonan sem tók hann fastan rökstuddi aðgerðina með því að...: la policia que el va detenir va justificar l'operació argumentant que...
2. (ekki fljótandisòlid -a (no líquid)
◊ í föstu formi: en estat sòlid
3. (sem getur ekki hreyft sig [úr stað]encallat -ada  (que no pot pas moure's de lloc)
♦ vera fastur í sama farinu: estar empantanegat (estar aturat en el mateix lloc, no poder avançar & no tenir idees noves)
4. (þéttur, harður & staðfasturferm -a (compacte, consistent, fort & FIG)
♦ fastur í sér: ferm -a
◊ veggurinn þarf að vera sléttur og fastur í sér: la paret ha d'ésser llisa i ferma
◊ þótt sandurinn sé fastur í sér á einum stað þá...: encara que la sorra sigui ferma en un indret...
♦ standa fastur fyrir: parar (o: mantenir-seferm -a (estar decidit i segur de voler fer una cosa, entestar-se & romandre ferm, no cedir pas)
◊ en Eleasar Dódóson stóð fastur fyrir og barði á Filistum, uns hann varð þreyttur í hendinni: però Elazar, fill de Dodó, va parar ferm i lluità amb els filisteus fins que la mà li quedà cansada
◊ ...og ef hann stendur fastur fyrir og segir...: però si ell es manté decidit [a fer-ho] i diu...
5. (sem getur ekki losað sigenganxat -ada, aferrat -ada  (que no pot pas alliberar-se o desprendre's)
♦ fastur á e-u: enganxat a una cosa, aferrat a una cosa
◊ þá varð Abraham litið upp, og hann sá hrút bak við sig, sem var fastur á hornunum í hrísrunni: Aleshores Abraham va alçar els ulls i veié al seu darrere un be que havia quedat aferrat a un arbust per les banyes

fat¹ <n. fats, föt>: (fatnaður) → föt ‘vestit, roba’

fat² <n. fats, föt>: (ílát) ribella f
        kringlótt fat: ribella rodona
        kantað fat: ribella quadrada

fata <f. fötu, fötur. Gen. pl.: fatna o: fata>: galleda f, poal m (Bal.)

fata·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de roba, espalmador (Mall.) de roba

fata·fella <f. -fellu, -fellur. Gen. pl.: -fellna o: -fella>:
ballarina f d'estriptís

fata·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: guarda-roba m 
                (a restaurants, teatres etc.)

fata·hengi <n. -hengis, -hengi>:
guarda-roba m

fata·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:
tintoreria f

fata·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

fata·mölur <m. -möls, -melir>:
arna f de la roba (insecte Tineola bisselliela)

fata·skápur <m. -skáps, -skápar>: guarda-roba m, armari m [de roba]

fata·skipti <n.pl -skipta>: muda f [de roba]
        hafa fataskipti: mudar-se de roba

fata·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f de roba

fatlast <fatlast ~ fötlumst | fatlaðist ~ fötluðumst | fatlast>:
<GENquedar invàlid -ida, quedar discapacitat -ada (per causa de malaltia, accident, etc.) (bæklast)
◊ ljósið í myrkrinu - lífssaga konu sem fatlaðist á miðjum aldri: claror dins la foscor - biografia d'una dona que va quedar invàlida a mitjana edat
♦ e-m fatlast við e-ð: <LOC FIGno tenir possibilitats en una cosa
◊ mér fatlast við e-ð: no hi tinc possibilitats

fatlaður, fötluð, fatlað <adj.>:
discapacitat -ada, impedit -ida, invàlid -a (que pateix de discapacitat física -esp. a causa d'accident o malaltia- o mental)
♦ bifreiðastæði fyrir fatlaða: [lloc d']aparcament per a discapacitats
♦ ferlimál fatlaðra: accés per a discapacitats
◊ líkamlega fatlaðir: discapacitats físics
◊ → geðfatlaður ‘discapacitat mental’
◊ ég óska engum þess að verða fatlaður en mér finnst alveg ...: no li desitjo pas a ningú que quedi baldat, però trobo completament...
  Consideram que el millor equivalent català del mot fatlaður és discapacitat. Tanmateix, creiem que en traduccions de textos que no siguin actuals, és millor recórrer a sinònims com ara baldat, esguerrat o invàlid. Valguin, a tall d'exemple, les traduccions dels segúents textos bìblics:  
     
  menn komu til hans hópum saman og höfðu með sér halta menn og blinda, fatlaða, mállausa og marga aðra og lögðu þá fyrir fætur hans, og hann læknaði þá: la gent se li acostava en grups, duent amb ells coixos i cecs, esguerrats, muts i molts d'altres; i els hi ajeien als seus peus i ell els guaria. Mateu XV, 30  
     
  fólkið undraðist, þegar það sá mállausa mæla, fatlaða heila, halta ganga og blinda sjá: la gent quedava meravellada quan veia que els muts parlaven, que els esguerrats estaven guarits, que els coixos caminaven i que els cecs hi veien. Mateu XV, 31  
     
  látið fætur yðar feta beinar brautir, til þess að hið fatlaða vindist ekki úr liði, en verði heilt: feu que els vostres peus fressin camins planers a fi que el baldat no es desllorigui sinó que, més aviat, es posi bo. Hebreus XII, 13  

fatta <fatta ~ föttum | fattaði ~ föttuðum | fattaðe-ð>:
<FAM = skiljacopsar una cosa, captar una cosa
◊ fattarðu?: ho captes?
◊ fattarðu hvað ég meina?: entens el que vull dir?

fax·númer <n. -númers, -númer>: número m de fax

fax·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; Dat. pl.: -tækjum>: aparell m de fax

fá <fæ ~ fáum | fékk ~ fengum | fengiðe-ð>: 1. (ná) rebre una cosa
        fá bréf: rebre una carta
        fá e-ð fré e-m: rebre una cosa d'algú
     2. (afhenda) donar (o: lliurar) una cosa a algú
        fá e-m e-ð á hendur: fer una cosa a mans d'algú
     3. (telja e-n á) donar (o: lliurar) una cosa a algú
        fá e-n til e-s: aconseguir trobar algú per fer una cosa
        fá e-n til að fallast á e-ð: [aconseguir] convèncer algú perquè accedeixi a fer una cosa
     4. (bera á borð, kaupa, útvega) desitjar una cosa (a botiga, bar, restaurant etc.)
        fá sér bíl: comprar-se un cotxe
        ég ætla að fá e-ð: voldria...
           ég ætla að fá bjór: voldria una cervesa
        get ég fengið...? doni’m...
           get ég fengið blýant?: que em pot donar un llapis?
        hvað mikið viljið þér fá? què li dec?
        hvar fæ ég...? on puc comprar...?
        látið mig fá... (láta einhvern fá eittvað): doni’m..., porti’m un/una..., voldria un/una...
        ég vil fá mat dagsins fyrir átta hundruð peseta: voldria el menú del dia per 800 pesetes
        fá sér í staupinu: <LOC> xumar-li, xarumbar
        fá sér neðan í því: <LOC> fer un glop

fád·breytni <f. -breytni, no comptable>:
uniformitat f
♦ fábreytni atvinnuvega: uniformitat dels sectors de l'economia, monocultiu m [econòmic]

fádæma- <en compostos>:
excepcional, increïble, molt poc comú -una, inusitat -ada

fá·farinn, -farin, -farið: poc transitat -ada, poc freqüentat -ada, 
                poc visitat -ada (camí, viarany, carretera)

fá·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
ignorant
♦ vera fáfróður um e-ð: ésser ignorant en matèria de...

fá·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ignorància f

fága <fága ~ fágum | fágaði ~ fáguðum | fágaðe-ð>:
1. <GENpolir una cosa, brunyir una cosa, forbir una cosa
♦ fága e-ð upp: renovar una cosa (donar nou espledor o aspecte de nou a un indret)
2. <e-ð>: <FIGpolir una cosa, depurar una cosa (retocar una obra acabada, donar els darrers tocs a una obra acabada)
3. <e-n>: <FIGrefinar algú

fágaður, fáguð, fágað <adj.>:
refinat -ada (de conducta i hàbits molt ben educats)

fágun <f. fágunar, no comptable>:
refinament m (bona educació, hàbits exquisits etc.)

fá·gæti <n. -gætis, no comptable>:
raresa f, raritat f (cosa o objecte rar, difícil de trobar)

fá·gætur, -gæt, -gætt <adj.>:
rar -a, excepcional (gens comú o habitual)

fá·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:
de què hom sent a parlar rarament

fá·keppni <f. -keppni, no comptable>:
oligopoli m

fákur <m. fáks, fákar>:
<LITdestrer m
◊ ...að hafi Heilagur Jakob birzt á hvítum fáki í orrustunni við Clavijo nærri Logroño í Ebró-dalnum: ...que sant Jaume va aparèixer a dalt d'un destrer blanc a la batalla de Clavijo, a prop de Logronyo, a la vall de l'Ebre

fá·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (þögull, fámálltaciturn -a (silenciós, callat & poc xerrador a causa de tristesa o depressió, llangorós)
◊ spyr þú konunginn eftir því hann er svo fálátur: pregunta-li al rei per què està sempre tan callat
◊ hví eruð þér svo fálátir? Þessi skipan þín harmar oss og þína vini: per què esteu tan callada? el vostre estat d'ànim ens afligeix a mi i als vostres amics
2. (kaldlyndurreservat -ada (tancat, fred i distant en el tracte)

fálki <m. fálka, fálkar>:
girfalc m d'Islàndia, grifó m d'Islàndia (ocell Falco rusticolus islandicus)
♦ → hvítfálki “girfalc de Grenlàndia”

fálma <fálma ~ fálmum | fálmaði ~ fálmuðum | fálmað>:
anar a les palpentes, palpejar
♦ fálma eftir e-u: cercar una cosa a les palpentes

fálmari <m. fálmara, fálmarar>:
antena f (d'insecte)

fá·læti <n. -lætis, no comptable>:
1. (fályndi, fámælitaciturnitat f (caràcter callat)
◊ óhæfilegt fálæti: una taciturnitat descortesa, un silenci descortès
◊ mér hafði hingað til staðið á sama um fálæti hans og fáskifti, ég hafði hugsað mest um rannsóknir mínar og bóklestur: fins aleshores m'havien resultat indiferents la seva taciturnitat i la seva reserva, havia pensat sobretot en les meves recerques i en llegir llibres
2. (kaldlyndi, fáskiptireserva f (fredor en el tracte)
3. (depurð, deyfðapatia f, desinterès m (manca d'interès, taciturnitat deguda a decaïment, a manca d'alegria i delit & estat depressiu, depressió)
◊ fálæti og áhugaleysi?: apatia i desinterès?

fá·máll, -mál, -mált <adj.>:
1. (þögulltaciturn -a (que parla poc)
2. (fámæltur, gagnorðurlacònic -a (que s'expressa amb el mínim de paraules necessàries, molt concís)

fá·málugur, -málug, -málugt <adj.>:
variant de fá·máll, -mál, -mált ‘lacònic -a; taciturn -a’

fá·menni <n. -mennis, no comptable>:
poca gent

fámennis·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
oligopoli m (fákeppni)

fámennis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
oligarca m & f (þátttakandi í fámennisstjórn)

fámennis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
oligarquia f

fá·mennur, -menn, -mennt <adj.>:
1. (fáliðaðurpoc nombrós -osa (de poques persones)
♦ fámennur hópur: un grup poc nombrós
♦ það er fámennt hér: hi ha poca gent aquí, no hi ha vingut gaire gent aquí
♦ [það er] fámennt hér en góðmennt: <LOC FIGpocs, però els millors
2. (með fáum íbúumescassament poblat -ada (de pocs habitants)
♦ það er fámennt hér: hi ha poca gent aquí, no hi ha gaire gent aquí

fá·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
de poques paraules, que parla poc, taciturn -a
♦ dulur og fámæltur: reservat i de poques paraules

fán <m. fáns, fánar>:
<MITOLfaune m (skógarpúki)

fána <f. fánu, fánur. Gen. pl.: fána>:
fauna f

fána·beri <m. -bera, -berar>:
1. <GENportabandera m & f, banderer m, banderera f
2. (merkisberiportaestendard m & f (portador d'estendard)
3. <HIST = höfuðmerkisberi konungssenyaler m
4. <HISTalferis (o: alferes) m
5. <HIST = merkisberi Frakkakonungaportaoriflames m
6. <FIGbanderer m, banderera f, capdavanter m, capdavantera f

fána·borg <f. -borgar, -borgir>:
niu m de banderes; grup de banderes col·locades de manera atapeïda una al costat de l'altra, sovint formant un cercle, tot al voltant d'un cadafal, d'una tribuna d'orador o com a ornament a frec d'una paret

fána·dagur <m. -dags, -dagar>:
Dia m de la Bandera; se celebra cada any el 14 de maig

fána·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (glópslegurbeneit -a (idiota, estúpid)
2. (geysistórdescomunal (gegantesc)

fána·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
asta f de bandera, pal m de bandera

fáni <m. fána, fánar>:
1. <GENbandera f
♦ draga upp fánann: hissar la bandera
♦ draga fána í hálfa stöng: arriar la bandera a mitja hasta
♦ draga fána að hún (o: húni)hissar la bandera
♦ draga fána á stöng: hissar la bandera
♦ fáninn blakti [í vindinum] [við hún ~ á stönginni]: la bandera onejava [al vent] [a l'asta ~ al pal]
♦ flagga láglenska fánanum: navegar sota pavelló neerlandès
♦ gera e-ð undir fána e-s: <LOC FIGfer una cosa pretextant..., fer una cosa en nom de...
♦ sigla undir belgískum fána (o: undir belgísku flaggi)<MARnavegar sota pavelló belga
♦ sigla undir fölskum fána (o: undir fölsku flaggi)<LOC FIG#1. <MAR HISTdisfressar el navili (arborar una bandera que no és la pròpia, esp. com a maniobra militar)#2. (villa á sér heimildir, gefa upp rangt nafnamagar la seva identitat (donar una informació errònia sobre un mateix per no ésser reconegut, donar un nom que no és el propi)#3. (þykjast vera annan en maður erfer-se passar per un altre (dir d'ésser un altre de qui realment és, esp. amb intenció dolosa)
♦ sigla undir fölskum fána sem læknir: fer-se passar per metge
♦ taka (o: draga) niður fánann: arriar la bandera
♦ draga fána af hún (o: húni)arriar la bandera, abaixar la bandera
♦ taka fána af fánastöng: arriar la bandera, abaixar la bandera
♦ veifa fánanum: fer voleiar la bandera
2. <BOTestendard m (pètal superior gros i evident de les corol·les papilionàcies)

fá·nýti <n. -nýtis, -nýti. 1. i 2. no comptable>:
1. (gagnsleysifutilitat f (inutilitat, buidor)
◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו)a Efraïm el dret hi és sotmès a tirania i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)
2. (lítil gagnsemipoca utilitat (poca vàlua o profit)
3. (smáræði, smámunir, ónýtur hluturfutilitat f, bagatel·la f (fotesa, minúcia)
◊ Samúel sagði við lýðinn: "Óttist ekki. Þér hafið að vísu framið þessa misgjörð, en víkið nú ekki frá Drottni og þjónið Drottni af öllu hjarta yðar og eltið ekki fánýtin (ha-tˈtohū, הַתֹּהוּ), sem að engu liði eru og eigi frelsa, því að fánýt (kī־ˈθohū, כִּי-תֹהוּ) eru þau: en Samuel va dir al poble: "No tingueu gens de por. Vosaltres heu fet tot aquest mal, però, malgrat tot, no us aparteu de Jahvè, ans serviu Jahvè de tot cor i no aneu al darrere de futilitats, les quals no són gens profitoses ni alliberen, perquè són coses vanes

fá·nýtur, -nýt, -nýtt <adj.>:
1. (tómur, ónýtur, gagnslaus, hégómlegurfútil, va -ana (inútil & sense valor)
♦ fánýt von: vana esperança
♦ fánýtar skemmtanir: fútils diversions, vanes diversions
2. (ekki mjög nýtur, lítils nýtur, gagnslítillpoc útil (de poca utilitat)

fá·orður, -orð, -ort <adj.>:
variant de fá·máll, -mál, -mált ‘lacònic -a; taciturn -a’

fár <n. fárs, no comptable>:
1. (tjónadversitat f (desgràcia, calamitat)
2. (drepsóttplaga f (pestilència, pesta)

fár, fá, fátt <adj.>:
1. <GENpoc -a (poc nombrós)
♦ fátt fólk: poca gent
♦ í fáum (o: fám) orðum: <LOCen poques paraules
♦ fár hernuminn er frækn til vígs: pocs presoners de guerra són prou valents per a matar un home
2. (fáorður, fálátur & dapurtaciturn -a (callat, reservat & melangiós, trist)
◊ var Kjartan heldur fár um veturinn. Nutu menn lítt tals hans: durant tot l'hivern en Kjartan va estar més aviat taciturn. No participava gaire en les converses
◊ Þorvaldur varð um fár. Fær Þórólfur ekki af þeim að sinni: en Þorvaldur no hi va dir res. En Þórólfur, de moment, no en va obtenir res d'ells
♦ vera fátt við e-n: <LOC FIGtenir poques paraules amb algú, tractar algú fredament
◊ Höskuldur svaf hjá húsfreyju sinni hverja nótt síðan hann kom heim en hann var fár við frilluna: en Höskuldur, d'ençà que havia tornat a casa, dormia cada nit amb la seva dona i no li feia gaire cas a la seva concubina
◊ ...og elskaði hún hann mjög en hann var heldur fár við hana og varð hún oft af því skapstygg: ...ella l'estimava molt, però ell es mantenia més aviat reservat amb ella i per aquesta raó ella sovint estava irritable
◊ nú með því að Helgi létti enn eigi af heldur var hann kostgæfur á rógið þá kom svo um síðir að konungur gerðist fár við Þorvald: i ara i pel fet que en Helgi no va cessar en les seves difamacions, sinó que més aviat es va entestar encara més a continuar dient-les, al final es va esdevenir que el rei es va distanciar d'en Þorvaldur
3. fáir, fáar, fá <pl.>: alguns -unes, uns pocs unes poques, un parell de (Mall.
◊ og er þeir höfðu fár nætur verið í Tungu þá ber Þorkell upp bónorðsmálin og mælir til mægðar við Snorra fyrir hönd Bolla en til samfara við Þórdísi dóttur hans: quan ja hagueren passat unes quantes nits a Tunga, en Þorkell va plantejar la qüestió de la petició de mà, expressant el seu desig que l'Snorri i ell es convertissin en parents a través del casament d'en Bolli amb la Þórdís, la filla de l'Snorri
4. fátt <ac. sg. nt. emprat amb valor adverbial<+ gen.>: poc -a (poc nombrós)
♦ finnast fátt um e-ð: <LOCno estar especialment entusiasmat -ada amb una cosa
♦ láta sér fátt finnast um [e-ð]: no deixar-se impressionar [per una cosa], no deixar-se notar res a la cara [com a reacció a una cosa]
♦ fátt bendir til þess að <+ subj.><LOC FIGno hi ha gaire que indiqui que <+ subj.>
♦ þar var fátt manna: hi havia poca gent (literalment: poc de gent
♦ og var fátt manna heima: i a casa gairebé no hi havia ningú
♦ svara e-u fáu: <LOCrespondre escaridament a una cosa
♦ lítið fátt í fimmtíu: <LOCuns cinquanta si fa no fa (no arribaven als cinquanta, però gairebé)
♦ [það] var fátt með þeim: <LOC FIGno s'entenien gaire, no es parlaven gaire, hi havia molta de fredor entre ells
 
fár, fá, fátt
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N fár   fá, <fǫ́   fátt
A fáan, <fán   fáa, <   fátt
G fás   fárrar, <fárar   fás
D fáum, <fám, <fǫ́m   fárri<fárre<fáre   fáu, <fá, <fǫ́
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N fáir<fáer   fáar<fár   fá, <fǫ́
A fáa<   fáar<fár   fá, <fǫ́
G fárra<fára   fárra<fára   fárra<fára
D fáum, <fám, <fǫ́m   fáum, <fám, <fǫ́m   fáum, <fám, <fǫ́m
 

fár, fá, fátt <pronom. Observi's l'ús del singular allà on el català empraria hab. el plural>:
[pràcticament] ningú -una (gairebé ningú)
♦ fár er vamma vanur: <LOCpoca gent hi ha que no tingui defectes
♦ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: <LOCi pocs són valents de vell si de nen han estat covards
♦ fár einn, fá ein, fátt eitt: gairebé ningú, pocs poques
◊ augu hans voru svo snör að fár einn þorði að líta undir hans brún: la seva mirada era tan penetrant que gairebé ningú no gosava mirar-lo directament als ulls

fáráð·legur, -leg, -legt <adj.>:
ximplet -a, babau -ava

fáráð·lingur <m. -lings, -lingar>:
poc entenimentat, poc entenimentada, ximple m, nici m, ximpla f, nícia f
◊ enginn sem óhreinn er, skal hana ganga. Hún er fyrir þá eina. Enginn sem hana fer, mun villast, jafnvel ekki fáráðlingar (wɛ-ʔĕwīˈlīm, וֶאֱוִילִים)per ella no hi anirà ningú que sigui impur. Ella serà per a ells tots sols. Ningú que hi vagi no s'hi perdrà, ni tan sols els mancats de seny
◊ nei, hann sér, að vitrir menn deyja, að fífl (kəˈsīl, כְּסִיל) og fáráðlingar (wā-ˈβaʕar, וָבַעַר) farast hver með öðrum og láta öðrum eftir auðæfi sín: no, ell veu que els savis moren, que els beneits i els nicis moren un darrere l'altre i deixen als altres llurs riqueses
◊ þegar beiskja var í hjarta mínu (ləβāˈβī, לְבָבִי) og kvölin nísti hug minn (wə-χiljōˈθai̯, וְכִלְיוֹתַי), þá var ég fáráðlingur (wa-ʔănī־ˈβaʕar, וַאֲנִי-בַעַר) og vissi ekkert, var sem skynlaus skepna gagnvart þér: quan l'amargor era dins el meu cor i el dolor em traspassava les entranyes, jo era estúpid i no sabia res, era com una bèstia privada de raó davant teu
◊ fíflið eitt (ʔīʃ־ˈbaʕar, אִישׁ-בַּעַר) skilur eigi, og fáráðlingurinn einn (ū-χəˈsīl, וּכְסִיל) skynjar eigi þetta: l'estúpid no entén pas això i l'insensat no ho percep pas
◊ takið eftir, þér hinir fíflsku (boʕăˈrīm, בֹּעֲרִים) meðal lýðsins, og þér fáráðlingar (ū-χəsīˈlīm, וּכְסִילִים), hvenær ætlið þér að verða hyggnir?: enteneu-ho, estúpids d'entre el poble! i vosaltres, insensats, quan voldreu ésser savis?

fá·ráður <m. -ráðs, -ráðar>:
ximple m, nici m, ximpla f, nícia f

fá·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
ximple -a
◊ hann svarar: "Eg á draumkonur tvær," sagði hann, "og er önnur vel við mig en önnur segir mér það nokkuð jafnan er mér þykir verr en áður og spáir mér illt eina. En það dreymdi mig nú að eg þóttist ganga að húsi einu eða skála og inn þóttist eg ganga í húsið og þar kenndi eg marga inni, frændur mína og vini. Þeir sátu við elda og drukku og voru sjö eldarnir, sumir voru mjög brunnir en sumir sem bjartastir. Þá kom inn draumkona mín hin betri og sagði að það merkti aldur minn hvað eg ætti eftir ólifað og hún réð mér það meðan eg lifði að láta leiðast fornan sið og nema enga galdra né forneskju og vera vel við daufan og haltan og fátæka og fáráða. Eigi var draumurinn lengri": ell li va respondre: “tinc dues draumkonur”, li va dir, “una és bona amb mi, però l'altra sempre només em diu coses dolentes i cadascuna d'elles em sembla pitjor que l'anterior: sí, no em prediu més que coses dolentes. El que he somniat adés era que en el somni entrava dins una casa o un skáli i que un cop a dins hi reconeixia molts dels meus parents i amics. Seien a la vora del foc i bevien i hi havia set focs, uns ja estaven gairebé apagats però d'altres encara feien bona flamarada. Aleshores també hi va entrar la meva draumkona bona i em va dir que aquells focs volien dir la meva vida: la part ja viscuda i els anys que encara em restaven fins a la meva mort i em va aconsellar que, mentre visqués, abandonés el forn siðr, la vella religió, i que no hi aprengués [ni practiqués] pus encanteris ni forneskja, arts màgiques, i[, que, en canvi,] procurés portar-me bé amb els sords i els rancs, els pobres i els ximples. I llavors m'he despert”
◊ karl sagði honum mundi þat vel hent, - "því at ek sé þú ert mikill maðr ok sterkr, en þeir þykkjast vera garpar miklir." Ok við þetta grætr kerling hástöfum, þá þeir geta Hrólfs konungs ok kappa hans í Hleiðargarði. "Hvat grætr þú, fáráð kerling?" segir Böðvarr. Kerling mælti: "Við karl minn áttum einn son, þann Höttr hét. Ok einn dag fór hann til borgarinnar at skemmta sér, en þeir glettust við hann konungsmenninir, ok þat stóðst hann illa. Síðan tóku þeir hann ok settu í beina sorp. En þat er háttr þeira um matmál ok svá sem af er etit hverju beini, þá kasta þeir til hans. Fær hann af því stundum stór mein, ef á hann kemr, ok ekki veit ek, hvárt hann er lífs eða dauðr. En þau laun vilda ek af þér hafa fyrir minn beinleika, at þú kastaðir til hans minna beini heldr en meira, ef hann er ekki dauðr út af": el vell li va dir que li esqueia - “car veig que tu ets un home gros i fort, i ells es consideren uns campions aguerrits i foguejats”. I en sentir aquestes paraules la vella va esclafir a plorar fort com solia fer sempre que esmentaven al seu davant el rei Hrólfr i els seus campions de Hleiðargarðr. En Böðvarr li va dir: “per què plores, vella ximpleta?” La vella li va respondre: “El meu home i jo teníem un fill que nomia Höttr. Un dia que se n'era anat a la ciutadella a divertir-se, els homes del rei es burlaren d'ell i ell s'ho va prendre malament i no hi volgué consentir. Aleshores el varen agafar i el posaren enmig del caramull dels ossos i les deixalles, i ara, als àpats, s'han acostumat, quan han acabat de rosegar un os, de tirar-l'hi. [I estic segura que] de vegades li han de fer molt de mal de precís quan l'endevinen, i no sé si és viu o mort. I en paga per la meva hospitalitat, vull que[, quan hi seràs,] li tiris els ossos més petits més que no pas els grossos si és que encara és viu”

fárast <fárast ~ fárumst | fáraðist ~ fáruðumst | fárastyfir e-u (o: út af e-u)>:
posar el crit en el cel per una cosa, enfilar-se per les parets contra una cosa, reputegar contra una cosa (protestar, queixar-se etc. exclamant-se, fent crits o amb exaltació d'una cosa)

fárán·lega <adv.>:
absurdament, grotescament
◊ við vitum hve fáránlega það hljómar: sabem com d'absurd sona això

fárán·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (fjarstæðurabsurd -a (il·lògic, sense sentit)
◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques
◊ þetta mál er fáránlegt frá upphafi til enda: aquest afer és absurd de cap a peus
2. (gróteskur, hlægilegur, fjarstæðukenndurridícul -a (grotescament absurd, grotesc)

fáránleika·leikhús <n. -leikhúss, no comptable>:
teatre m de l'absurd

fáránleika·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
filòsof m de l'absurd, filòsofa f de l'absurd

fáránleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
[filosofia f de l']absurd m

fárán·leiki <m. -leika, no comptable>:
absurd m
♦ niðursöllun í fáránleika: reducció f a l'absurd, reductio f ad absurdum

fár·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
greument malalt -a

fár·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
greument malalt -a

fár·viðri <n. -viðris, -viðri>:
huracà m (temporal a partir del grau 12 de l'escala de Beaufort)

fár·yrði <n.pl -yrða>:
injúries f.pl, invectives f.pl
◊ hann steig þegar fram yfir borðið og nefndi sér votta og sagði skilið við Þórhildi "vil eg eigi hafa flimtan hennar né fáryrði yfir mér": en Þráinn va saltar a l'instant per damunt la taula, va nomenar testimonis del que diria i va declarar [solemnement] que quedava divorciat de la Þórhildur: “no vull aguantar pus les seves pulles i invectives”
◊ þá spratt Þorkell upp af mikilli reiði og þreif sax sitt og mælti: "Þetta sax fékk eg í Svíþjóðu og drap eg til hinn mesta kappa en síðan vó eg margan mann með. Og þegar er eg næ til þín skal eg reka það í gegnum þig og skalt þú það hafa fyrir fáryrði þín": aleshores en Þorkell, pres d'una gran ira, es va posar dret, va agafar el seu coltellàs i va dir: “vaig aconseguir aquest coltellàs a Suècia i per heure'l vaig haver de matar un dels més grans guerrers i de llavors ençà hi he matat mant home. I tan bon punt et tingui prou a prop, te'l clavaré de banda a banda del cos i aquesta serà la recompensa per les teves injúries”

fá·séður, -séð, -séð <adj.>:
insòlit -a, vist -a rares vegades
♦ fáséður gripur: una raresa

fá·sinna <f. -sinnu, no comptable>:
follia f, bogeria f

fá·sinni <n. -sinnis, no comptable>:
solitud f (qualitat de sol & lloc desert)
♦ fásinnið í sveitinni: la solitud del camp
♦ hérna í fásinninu: aquí, en aquest indret solitari

fá·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
poc comprensible, accessible a pocs (tipus de coneixement o saber abqualitat de sol & lloc desert)

fá·skiptinn, -skiptin, -skiptið <adj.>:
poc comunicatiu -iva

fá·skrúðugur, -skrúðug, -skrúðugt <adj.>:
desproveït -ïda d'ornament

fást <fæst ~ fáumst | fékkst ~ fengumst | fengist>:
1. (vera fáanlegurheure's (ésser obtenible & obtenir-se)
♦ fæst hér...?: que tenen...?
♦ þetta fæst hérna ekki: no ho tenim això aquí
♦ vera að fást (o: fá)estar en venda
♦ það fæst ekki lengur: ja no es pot aconseguir, ja està exhaurit
2. <til e-s>: (tilbúinn að gera e-ðestar disposat a fer una cosa (estar d'acord a fer una cosa, esp. per a algú)
♦ hún fæst til þess: està disposada a fer-ho, si li ho demanes, ho farà
3. <um e-ð>: (kvarta um e-ðfer enrenou per una cosa, fer esvalot per una cosa (queixar-se armant rebombori)
4. <við>: dedicar-se [a], fer una cosa (escometre, abordar un assumpte & treballar en & tenir a veure amb & ocupar-se amb o de)
◊ hvað hyggst ég fást við þegar ég verð eldri?: què vull fer quan seré gran?
◊ það sem konur á Íslandi eru að hugsa og fást við: el que les dones islandeses pensen i fan
♦ fást við e-ð: fer una cosa, treballar en una cosa, dedicar-se a una cosa; tenir-se-les a veure amb...
♦ fást við e-n: heure-se-les amb algú
◊ við erum ekki að fást við dóphausa lengur heldur harðsvíraða glæpamen: ja no ens les tenim a veure amb drogates sinó amb criminals despietats
◊ hefurðu hugmynd við hvern þú ert að fást?: té idea amb qui està parlant vostè?

fát <n. fáts, no comptable>:
[estat m d']agitació f, trasbals m (anímica, gran nerviosisme o excitació)

fá·tíður, -tíð, -títt <adj.>:
poc freqüent, ocasional, infreqüent, rar -a

fátæk·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hlutirpobre -a (objecte, roba, llar, situació, ornamentació etc.)
2. (naumur, rýrescàs -assa, pobre -a (migrat, no abundant)

fátæk·lingur <m. -lings, -lingar>:
pobre m, pobra f

fátækra·framfæri <n. -framfæris, no comptable>:
beneficència pública, caritat pública

fátækra·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
síndic m municipal de beneficència, síndica f municipal de beneficència

fátækra·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
barriada pobra (o: marginal) (sol designar les barriades més pobres, p.e., amb barraques)
♦ fátækrahverfi borgarinnar: les barriades més pobres de la ciutat

fátækra·hæli <n. -hælis, -hæli>:
asil m de pobres, casa (o: llar) f de beneficència

fá·tækt <f. -tæktar, no comptable>:
pobresa f
♦ andleg fátækt: pobresa d'esperit

fá·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
pobre -a
♦ fátækur í anda: pobre d'esperit
◊ sælir eru fátækir í anda, því að þeirra er himnaríki: benaurats els pobres d'esperit perquè d'ells és el Regne del cel
♦ það er engin skömm að vera fátækur: no és cap vergonya ésser pobre

fá·viska <f. -visku, no comptable>:
1. (fáfræðiignorància f (manca de coneixements, desconeixença)
2. (heimskaestupidesa f (beneiteria, niciesa)
◊ ó að þér vilduð umbera dálitla fávisku (= ἀφροσύνη, μικρόν τι ἀφροσύνης) hjá mér! Jú, vissulega umberið þér mig: oh, tant de bo vulguéssiu suportar una miqueta de beneiteria en mi! I sí, ben cert que em suporteu!
3. (vangefniidiòcia f (retard mental)
  A banda de la cita ja aportada a dalt, el vocable grec ἀφροσύνη del Nou Testament, té les següents equivalències islandeses:  
⇒  það sem ég tala nú, þegar ég tek upp á að hrósa mér, tala ég ekki að hætti Drottins, heldur eins og í heimsku (ἐν ἀφροσύνῃ). II Cor 11:17.  
⇒  ég segi það mér til minnkunar, að í þessu höfum vér sýnt oss veika. En þar sem aðrir láta drýgindalega, - ég tala fávíslega (ἐν ἀφροσύνῃ) -, þar gjöri ég það líka . II Cor 11:21.  
⇒  hórdómur, ágirnd, illmennska, sviksemi, taumleysi, öfund, lastmælgi, hroki, heimska (ἀφροσύνη). Marc 7:22.  
  A la traducció de l'Antic Testament, el vocable islandès fáviska apareix emprat a:  
⇒  7Þess vegna er ég hingað kominn þó að ég hafi verið sviptur þeirri tign sem ég á arfborinn rétt á, það er æðstaprestsembættinu, 8að ég er framar öðru knúinn af hugheilli umhyggju fyrir málefnum konungs og einnig fyrir hag landa minna. Því að það er fyrir fávisku (τῇ [...] ἀλογιστίᾳ) þessara áðurnefndu manna sem þjóðin öll má líða stórum. II Macabeus 14:8.  


fávita·hæli <n. -hælis, -hæli>:
hospici m per a retardats mentals (terme avui en dia tabuïtzat, però emprat amb normalitat si fa no fa fins a mitjan segle XX)

fá·viti <m. -vita, -vitar>:
1. (vangefinnidiota m & f, retardat m mental, retardada f mental (terme, avui en dia tabuïtzat, per a designar el qui pateix d'idiòcia. Hom l'ha substituït per vangefinn)
2. (bjániidiota m & f (imbecil, beneit, estúpid)

fá·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
1. (fáfróður, fákunnandiignorant (mancat de coneixements, que no sap)
◊ ég vil ekki hegna dætrum yðar fyrir það að þær drýgja hór, né yðar ungu konum fyrir það að þær hafa fram hjá, því að þeir ganga sjálfir afsíðis með portkonum og fórna sláturfórnum með hofskækjum, og fávitur lýðurinn (wə-ˈʕām loʔ־ʝāˈβīn, וְעָם לֹא-יָבִין) steypir sér í glötun: no castigaré pas les vostres filles perquè es prostitueixin, ni les vostres nores perquè siguin adúlteres, car ells mateixos[, els sacerdots,] se'n van a part amb prostitutes i fan sacrificis amb les hieròdules, les prostitutes sagrades. El poble ignorant corre cap a la seva perdició
2. (fábjánalegur, heimskurestúpid -a, idiota (nici, mancat d'intel·ligència)

fá·vís, -vís, -víst <adj.>:
(fáfróður, óvitandiignorant
◊ því að fráhvarf (məʃūˈβaθ, מְשׁוּבַת) fávísra (pəθāˈʝīm, פְּתָיִם) drepur þá, og uggleysi heimskingjanna (kəsīˈlīm, כְּסִילִים) tortímir þeim: car als ignorants els mata llur apostasia i als beneits els destrueix llur [falsa] seguretat
◊ fávísi maður (= κενός, -ή, -όν, ὦ ἄνθρωπε κενέ)! Vilt þú láta þér skiljast, að trúin er ónýt án verkanna?:
◊ hafið því nákvæma gát á, hvernig þér breytið, ekki sem fávísir (= ἄσοφος, -ον, ἄσοφοι), heldur sem vísir:
◊ allir saman eru þeir óskynsamir (ʝiβəˈʕārū, יִבְעֲרוּ) og fávísir (wə-ʝiχˈsālū, וְיִכְסָלוּ), þeir þiggja fræðslu hinna fánýtu guða, sem eru úr tré:
♦ fávísu meyjarnar fimm: <RELIGles cinc fadrines de poc seny
◊ þá er líkt um himnaríki og tíu meyjar, sem fóru til móts við brúðgumann með lampa sína. Fimm þeirra voru fávísar (= μωρός, -ά, -όν, μωραί), en fimm hyggnar. Þær fávísu (= μωρός, -ά, -όν, αἱ μωραί) tóku lampa sína, en höfðu ekki olíu með sér, en hinar hyggnu tóku olíu með á könnum ásamt lömpum sínum. Nú dvaldist brúðgumanum, og urðu þær allar syfjaðar og sofnuðu. Um miðnætti kvað við hróp: ,Sjá, brúðguminn kemur, farið til móts við hann.' Þá vöknuðu meyjarnar allar og tóku til lampa sína. En þær fávísu (= μωρός, -ά, -όν, αἱ μωραί) sögðu við þær hyggnu...:

fá·vísi <f. -vísi, no comptable>:
1. (fáfræði, fákunnáttaignorància f (mancança de coneixements)
◊ hversu lengi ætlið þér, fávísir (pəθāˈʝīm, פְּתָיִם), að elska fávísi (ˈpɛθī, פֶּתִי) og hinir háðgjörnu að hafa yndi af háði og heimskingjarnir að hata þekkingu?: fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els burlaners us complaureu en les burleries i els beneits odiareu el coneixement?
2. (heimska, aulaskapurestupidesa f (niciesa, estupiditat, mancança d'intel·ligència)

fávís·legur, -leg, -legt <adj.>:
estúpid -a, idiota

febrúar <m. febrúar (o: <> febrúars), febrúarmánuðir>:
febrer m

feðgar <m.pl feðga>: 1. (faðir og sonur) pare i fill
       2. (faðir og synir) pare i fills

feðgin <n.pl feðgina>: 1. (faðir og dóttir) pare i filla
       2. (faðir og dætur) pare i filles

fegin·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
alegria f

feginn, feginn, fegið <adj.>:
content -a
◊ hvað ég er feginn að þú komst: quina alegria que hagis vingut!
♦ fegnari en frá megi segja: <LOCmés content del que es podria dir
♦ það vil ég feginn [gera]: <LOCho faré gustosament
♦ vera feginn e-u: alegrar-se d'una cosa, estar content d'una cosa
◊ ég er því feginn: me n'alegro
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ illo feginn ǀ verðu aldregi, ǁ enn lát þér at góðo getið: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te n'alegris mai del mal [d'altri] i[, en canvi,] alegra't del bé [que li passi] (o: fes que t'agradi el bé [que li passi a un altre]) (cf. Kuhn 1968³, pàg. 74: lát þér at góðo getið laß dir das gute gefallen (Háv. 128))
♦ verða feginn e-u: posar-se content d'una cosa, alegrar-se d'una cosa
◊ Jónatan sendi þrjú þúsund vaska hermenn til konungs í Antíokkíu. Varð Demetríus feginn komu þeirra: Jonatàs va enviar tres mil guerrers valents al rei, a Antioquia. Demetri s'alegrà de llur arribada
♦ feginn..., en...: prou que... però...
◊ feginn vildi ég hafa haldið honum hjá mér, til þess að hann í þinn stað veitti mér þjónustu í fjötrum mínum vegna fagnaðarerindisins, en án þíns samþykkis...: prou que volia retenir-lo al meu costat perquè em fes servei en lloc teu en les cadenes que suporto per la Bona Nova, però sense el teu consentiment...
◊ ...og hefði hann feginn viljað seðja sig á drafinu (ἀπὸ τῶν κερατίων) er svínu átu, en enginn gaf honum: ...i prou que hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava

fegins- <en compostos>:
d'alegria, alegre

fegin·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(feginsfréttfeliç notícia, bona notícia (que causa alegria sentir-la)
◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.

fegin·samlega <adv.>:
de gust, gustosament, amb molt de gust, amb plaer

fegins·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
feliç notícia f (gleðifrétt)

fegins·hönd <f. -handar, pl. no hab.>:
mot emprat en la locució:
♦ taka e-u (o: við e-u) feginshendi, þiggja (o: grípa) e-ð feginshendi: <LOC FIGacceptar gustosament una cosa

fegins·tár <n. -társ, -tár>:
llàgrima f d'alegria (gleðitár)

fegra <adv. en grau comparatiu>:
més bellament

fegur <adv. en grau comparatiu>:
variant de fegra ‘més bellament’

fegurð <f. fegurðar, pl. no hab.>: bellesa f

fegurðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: ideal m de bellesa

fegurðar·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
concurs f de bellesa

fegursti, fegursta, fegursta <adj.>:
Formes febles del grau superlatiu de fagur, fögur, fagurt “bell -a”

fegurstur, fegurst, fegurst <adj.>:
Formes fortes del grau superlatiu de fagur, fögur, fagurt “bell -a”

feigur, feig, feigt <adj.>:
[que es troba] a les portes de la mort
♦ vilja e-n feigan ~ e-a feiga: desitjar la mort a algú ~ alguna

feiki-: prefix elatiu molt
	feikigamall: vellíssim
	feikivel: molt bé, beníssim

feiki·stór, -stór, -stórt <adj.>:
immens -a

feilast <feilast | feilaðist>: 1. fracassar, fallar
           lagið feilaðist: la cançó va ser un fracàs
           en nei það feilaðist allt hjá greyið stelpunni!: però no, tot li va sortir malament 
                a la pobre desgraciada!
     2. (†) acoquinar-se, acovardir-se, emporuguir-se
          láta sér ekki feilast: no vacil·lar, no titubejar
           en Sinfjǫtli lét sér ekki feilast ok bregðr sverði ok drepr hvárttveggja barnit: però 
                en Sinfiotli no va vacil·lar pas: va desembeinar l’espasa i 
                matà els dos infants

feill <m. feils, feilar>: error m,f

feiminn, feimin, feimið: tímid -a, empegueïdor -a (Mall.)

feiti <f. feiti, feitir>: greix m (esp. el ja elaborat, amb ús culinari, 
                com a lubrificant, per a greixar etc.)
        feiti og olíur: greixos i olis

feit·laginn, -lagin, -lagið: obès -esa

feitur, feit, feitt: 1. <GEN> gras -assa
        2. (fitumikill) greixós -osa (que conté molt de greix)
           feit súpa: una sopa greixosa
        3. (feitletraður) en negreta (tipus de lletra)
           þetta er feitt letur: això està en caràcters en negreta

fela¹ <fel ~ felum | fól ~ fólum  (o: < fal ~ fálum | faliðe-m e-ð>:
1. (láta annastencarregar una cosa a algú (encomanar)
♦ fela e-m að gera e-ð: encarregar a algú de fer una cosa
♦ fela e-m e-ð á hendur: confiar una cosa a algú (fent-l'hi a mans perquè la guardi)
♦ fela e-m e-ð á hendi: encomanar una cosa a algú
◊ Faðir, í þínar hendur fel ég anda minn!: Pare, en tes mans encomano el meu esperit!
♦ fela sig e-m á hendi: encomanar-se a algú
◊ fálu sig og sálir sínar guði almáttkum á hendi: van encomar-se a si mateixos i les seves ànimes a Déu totpoderós
◊ Þorkell máni <...> fal sig á hendi þeim guði, er sólina hafði skapað: Þorkell máni (abans de morir) <...> va encomanar-se al déu que havia creat el sol
2. <fela í sér>: (merkja, taka yfir eitthvaðadonar-se d'una cosa (fer-se'n càrrec, témer-se'n)

fela² <fel ~ felum | faldi ~ földum | falið ║ e-ð ~ e-n>: 1. amagar una cosa ~ algú 
                (perquè hom no els trobi pas)
        2. fela sig: amagar-se

felast¹ <felst ~ felumst | faldist ~ földumst | falist>: 1. (fela sig) amagar-se
        2. (liggja í e-u) estar implícit -a en, trobar-se contingut -uda en
           það fólst í orðum hans: estava implícit en les seves paraules
        3. felast í e-u: (vera fólginn í e-u) consistir en una cosa
           það felst í því, að <+ inf.>: consisteix en <+ inf.>

felast² <felst ~ felumst | fólst ~ fólumst | falist ║ [í e-u]>:
variant de felast¹ ‘amagar-se, estar amagat -ada; estar comprès o inclòs [implícitament] en’

feldur <m. feldar, feldir>:
1. (á loðdýrumpelatge m (esp. el dels animals la pell dels quals hom empra en pelleteria)
2. (loðfeldur, pelsabric m de pells (esp. el portat per les dones)
3. <HISTpellissa f (sense braços, portat únicament pels homes)
4. <HERÀLDcamp m (part llisa de l'escut heràldic damunt la qual hom hi fa el dibuix etc.)

fell <n. fells, fell>: pujol isolat i, tot sovint, de cim aplatat

fella <felli ~ fellum | felldi ~ felldum | fellte-n ~ e-ð>:: 1. <GEN> fer caure algú ~ una cosa,
                abatre algú ~ una cosa
        fella e-n: (í bardaga) matar algú (en combat)
        fella fé: <LOC> deixar morir de gana el bestiar a l'hivern per manca de menjar
     2. fella e-ð niður: #1. (aflýsa) anul·lar una cosa (cancel·lar); #2. (nema burt) ometre una cosa
                (deixar de banda); #3. (um stafi) ometre una lletra, deixar-se una lletra (elidir-la);
                #4. <JUR> denegar una causa
     3. fella saman: (skeyta saman) connectar una cosa, afegir una cosa (ajuntar fent coincidir)
        þau felldu hugi saman: <FIG> s'agradaven, es van enamorar
     4. fella e-ð úr: ometre una cosa, passar per alt una cosa
     5. fella e-ð undan: ometre una cosa, passar per alt una cosa (no dir, no contar)

felli·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:
1. (á Miðvestur-Atlantshafi og á Austur-Kyrrahafihuracà m (a l'Atlàntic occidental)
2. (á suðvestanverðu Kyrrahafi og í Indlandshaficicló m (en el Pacífic sudoccidental i a l'Oceà Índic)
3. (á norðvestanverðu Kyrrahafitifó m (en el Pacífic nordoccidental)

felling <f. fellingar, fellingar>:
1. (stór hrukkaarruga f, rua f (Val., Bal.) (plec a la pell, esp. de la cara)
2. (brot á fatiplec m (tavella)
3. <GEOLplec m, plegament m
4. (botnfellingprecipitació f  (de partícules en suspensió en líquid al fons del recipient)

fellinga·fjallamyndun <f. -fjallamyndunar, pl. no hab.>:
orogènesi tèrmica, orogènesi ortotectònica

fellingar·hvörf <n.pl -hvarfa>:
<QUÍMreacció f de precipitació

fellu·járn <n. -járns, -járn>:
<SIDERpastilla f de ferro, a la farga tradicional norrena, cadascun dels bocins en què es xepava l'esponja de ferro o masser un cop s'havia netejada d'escòries i d'altres residus a còpia de cops de mall i rescalfament. A Dinamarca el masser se solia dividir en dues pastilles de ferro, a Noruega i Islàndia, en quatre. Aquestes pastilles es convertien posteriorment en làmines de ferro o varetes de ferro que rebien el nom de teint járn

felmtur <n. felmturs, no comptable>:
espant m
◊ felmtur (rəʕāδāh, רְעָדָה) greip þá samstundis, angist (ḥīl, חִיל) sem jóðsjúka konu: a l'instant s'ha apoderat d'ells l'espant, una angoixa com la que s'apodera de la dona que infanta (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor, com a la dona quan infanta; la de la Bíblia interconfessional: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor com a la dona quan infanta)

felu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
buguenvíl·lia f (o: buguenvíl·lea f(planta Bougainvillea glabra)

felu·búa <-bý ~ -buum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-ð>:
<MILcamuflar una cosa

felu·búningur <m. -búnings, -búningar>: <MIL> uniforme m de camuflatge

felu·leikur <m. -leiks, no comptable>:
conillons m.pl d'amagat  (joc infantil)
♦ vera í feluleik: jugar a conillons d'amagat

felu·lita <adj. inv.>: de camuflatge

felu·lita <-lita ~ -litum | -litaði ~ -lituðum | -litað ║ e-ð>: <MIL> camuflar una cosa (amb colors
             o pintures de camuflatge)

felu·litur <m. -litar, -litir. Emprat hab. en pl.>: color m,f de camuflatge

felu·mála <-mála ~ -málum | -málði ~ -máluðum | -málað ║ e-ð>: <MIL> pintar una cosa
            amb amb colors o pintures de camuflatge

felu·málun <f. -málunar, -málanir>: camuflatge m (acció de camuflar)

fen <n. fens, fen. Gen. pl.: fenja; dat.pl.: fenjum>:
aiguamoll m, pantà m, sanya f (Ross.(terreny pantanós, molt aigualós, amb grans superfícies cobertes d'aigua)

Fen·eyjar <f.pl -eyja>:
Venècia f
♦ í Feneyjum: a Venècia

fengi <n. fengis, fengi. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:
<variant arcaica de → fengur “botí”
♦ → hraðfengi “ràpid botí”

fenginn, fengin, fengið <adj.>:
agafat -ada
♦ illa fenginn: obtingut amb males maneres (il·legalment, d'una manera no neta)

feng·rani <m. -rana, -ranar>:
silur m (peix Silurus glanis)

fengur <m. fengs (o: fengjar), fengir. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:
1. (fiskveiðipesca f (captures obtingudes, quantitat de peix capturada)
2. (dýraveiðipresa f (animal capturat en cacera)
3. (vinningurguany[s] m.pl (beneficis, profit)
♦ illur fengur: guanys bruts, guanys obtinguts de mala manera
♦ óvæntur fengur: benefici caigut del cel
4. <FIG = ávinningurbenefici m (profit que hom obté d'un llibre, una conversa etc.)
5. (stríðsfengur & ránsfengur, þýfibotí m (de guerra & de robatori)
◊ fengur hans fer á undan honum: els seus trofeus el precedeixen
◊ krækja í góðan feng: obtenir un bon botí

fenja- <en compostos>:
palustre, palúdic -a, helo-, telmato-

fenja·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúmmí·tré <n. -trés, -tré>:
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúm·viður <m. -viðar, -viðir>:
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjóttur, fenjótt, fenjótt <adj.>:
pantanós -osa

fenna <fennir | fennti | fenntverb impers.>: nevar, fer neu (Mall.)
        það fennir: neva, fa neu (Mall.)

fennika <f. fenniku, pl. no hab.>: fonoll m (planta Foeniculum vulgare)

fennikka <f. fennikku, pl. no hab.>: variant de → fennika “fonoll”

fennill <m. fennils, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)

fenníka <f. fenníku, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)

fenól <n. fenóls, no comptable>:
<QUÍMfenol m (C6H5OH)

fer-: quadrat -ada

ferð <f. ferðar, ferðir>:
1. <GENviatge m 
◊ en í vanstilli þessu, er á honum var ok hann var á ferðina kominn, þá sá hann son sinn ok drap hann þegar: i en aquella intemperància que s'havia emparat d'ell, i quan ja havia emprès el seu viatge, va veure el seu fill i el va matar a l'acte
◊ nú fara þeir ferðar sinnar og gefur þeim vel byri og taka Víkina í Noregi. Þeir koma að síð aftans: llavors comencen llur travessia i tenen bon vent i arriben a Víkin de Noruega ben entrat el vespre
♦ á ferð og flugi: <LOC FIGno para mai, sempre està viatjant d'un lloc a l'altre, sempre està en moviment
♦ búa ferð sína: preparar el seu viatge
♦ búast til ferðar: aparellar-se per al viatge, preparar-se per a[ fer e]l viatge
♦ enn eina ferðina (o: ferð)<LOC FIGun cop més (cf. danès endnu en gang
♦ fara ferð: fer un viatge
♦ fara í ferð: sortir de viatge
♦ ferð út í bláinn: un viatge a l'atzar, un viatge sorpresa (en què hom no sap ben bé on anirà)
♦ góða ferð!: bon viatge! (fararheill)
♦ fara allra ferða sinna: <LOC FIG = fara & gera að vild sinnifer la seva via, anar fent la seva via, fer a discreció
♦ fá fyrir ferðina: <LOC FIGrebre el càstig merescut, pagar-la
♦ ráða ferðinni: <LOC FIGtenir la paella pel mànec, remenar les cireres, decidir, imposar el seu parer
♦ ráðast í ferð með e-m: emprendre un viatge amb algú
◊ það er sagt einn tíma að Gísli ræðst í ferð með þeim Bárði og Þorkatli: es diu que un dia en Gísli va emprendre un viatge amb en Bárðr i en Þorkell
♦ skipa ferð: disposar els preparatius d'un viatge
◊ skipaði konungur þá ferð sína og gerðu bændur veislur í móti honum: aleshores el rei va disposar que es fessin els preparatius per al seu viatge i els grans pagesos feren banquets en honor seu
♦ snúa á ferð: emprendre un viatge, posar-se en camí
◊ eftir það stíga þeir á bak og snúa á ferð og víkur Þórður á götu með þeim og spurði enn ef nokkuð væri nýtt að segja: després d'això, pugen a dalt de llurs cavalls i es posen en camí i en Þórður els va acompanyar una bona tirada i els va preguntar si hi havia cap novetat
♦ takast ferð á hendur: emprendre un viatge
♦ vera á ferð: estar de viatge, estar de camí
♦ vera á ferð með e-m: estar de viatge amb algú
♦ vera á ferðum: <LOC FIGestar succeint una cosa, estar fent-se una cosa
♦ hvað er á ferðum hér?: què diantre està passant aquí?, de què va tot això?
♦ vera í ferð með e-m: estar de viatge amb algú
♦ → brúðferð “viatge del nuvi al poble de la núvia per anar-l'hi a cercar”
♦ → kaupferð “viatge de comerç, expedició comercial”
♦ → útferð “viatge a l'estranger”
♦ → viðskiptaferð “viatge de negocis”
2. (skoðunarferð, skemmtiferðexcursió f  (sortida curta)
♦ snögg ferð: excursió f
3. (strætóferð, leigubílsferð, járnbrautarferð o.s.fr.viatge m, trajecte m  (de taxi, autobús, metro etc.)
♦ eiga enn langa ferð fyrir höndum: quedar encara una bona tirada de camí per fer
♦ ferð fram og tilbaka: viatge d'anada i tornada
♦ er nokkur fljótari ferð?: no hi ha[uria] una combinació més ràpida? (per anar a un lloc determinat)
♦ hvert er ferðinni heitið?: cap on vol anar?
4. (sjóferð, flugferðtravessia f  (per mar & per aire)
◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules
5. (ferðahraðimarxa f  (velocitat a què hom va)
♦ fulla ~ hálfa ferð áfram!: a tota ~ mitja màquina!
♦ á (o: með) fullri ferð!: a tota màquina!, a tota velocitat!
♦ hægja ferðina: alentir la marxa
6. (leiðangur, sendiferðexpedició f  (militar, de saqueig)
♦ ráðast til ferðar við e-n (o: með e-m)unir-se a l'expedició d'algú

ferða·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
xec m de viatge

ferða·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>: guia f d'itineraris i horaris (d'autocars, vaixells etc.)

ferða·bók <f. -bókar, -bækur>:
<LITERllibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)

ferða·heildsali <m. -heildsala, -heildsalar>:
tour operator m

ferða·lag <n. -lags, -lög>:
1. <GENviatge m 
♦ fara í ferðalag: fer un viatge
♦ vera á ferðalagi í Afríku: estar de viatge per Àfrica
♦ verða á ferðalagi: anar-se'n de viatge
2. (skoðunarferð, skemmtiferðexcursió f  (sortida curta)
♦ fara í ferðalag: sortir d'excursió [amb cotxe]
◊ í dag er laugardagur og þau Páll og Dísa ákveða að fara í ferðalag með börnum sínum: avui és dissabte, i en Páll i la Dísa decideixen de fer una excursió [amb cotxe] amb els seus fills

ferða·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENviatger m, viatgera f
2. (tómstundaferðamaður, í fríiturista m & f (viatger de lleure, durant vacances)

ferðamanna- <en compostos>:
de turistes, turístic -a

ferðamanna·bíll <m. -bíls, -bílar>: autobús m de turistes (viatge discrecional)

ferða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
turisme m
♦ sjálfbær ferðamennska: turisme sostenible
♦ vistvæn ferðamennska: ecoturisme

ferða·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERrelat m de viatge, llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)

ferða·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m [estalviat i disponible] per a viatges, bossa f de viatges
♦ safna í ferðasjóði: estalviar per a fer un viatge

ferða·skrifstofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -skrifstofa>: agència f de viatges

ferða·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>: maleta f

ferða·tékki <m. -tékka, -tékkar>:
xec m de viatge

ferða·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>:
[sector m del] turisme m (branca d'activitat econòmica d'un país)

ferðaþjónustu·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
operador turístic, empresari m del turisme, agent turístic, operadora turística, empresària f del turisme, agent turística

ferðaþjónustu·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de ferðaþjónustuaðili¹ ‘operador turístic’

fer·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
<GEOMquadrilàter m, tetràgon m, quadrangle m

ferill <m. ferils, ferlar>:
1. (braut, leiðcamí m  (viarany, corriol)
♦ á ferli: (á ferðinni en moviment, en marxa
♦ vera á ferli: <LOC FIGja ésser (o: ja campar-lipel món (haver-se llevat i haver ja sortit de casa)
♦ hvað er hér á ferli?: <LOC FIG què està passant aquí?
2. (drefjar, slóðrastre m  (pista, petjades, traces etc.)
♦ rekja feril: seguir un rastre
◊ rekja feril sendingar á netinu: resseguir l'estat d'una tramesa a través d'internet
3. (æviferillcurrículum m vitae (trajectòria vital i laboral)
♦ náms- og starfsferill: currículum vitæ
4. (braut í gegnum loftið eða himingeiminntrajectòria f  (línia descrita en l'espai per un cos mòbil)
♦ ferill byssukúlunnar: la trajectòria de la bala
◊ útreikna feril byssukúlunnar: calcular la trajectòria de la bala
♦ ferill stjörnunnar: la trajectòria de l'estrella
5. <GEOMcorba f
♦ einfaldur lokaður ferill: corba tancada simple
♦ Jordan ferill: corba de Jordan

ferja <f. ferju, ferjur. Gen. pl.: ferja>:
1. (á sjó, t.d., á sundum) ferri m, transbordador m (a mar)
2. (á ám, vötnum) transbordador m, corredora f, bac m (a riu, canal, llac etc.)

ferju·maður <m. -manns, -menn>:
barquer m  (persona que duu gent d'una riba a l'altra)
◊ ferjumaðurinn Karon: el barquer Caront

fer·kílómetri <m. -kílómetra, -kílómetrar>:
quilòmetre quadrat

ferli <n. ferlis, ferli>:
1. <GENtrajecte m, trajectòria f 
2. <FIGprocés m (seqüència d'esdeveniments, procediment)
♦ stöðugt ferli: procés estable

fer·metri <m. -metra, -metrar>:
metre quadrat

fern, fern, fernt <adj.>:
(fjórirquatre parells de (davant noms col·lectius & indicant quatre grups que constitueixen un tot)
♦ fernar buxur: quatre [parells de] pantalons
♦ fernir sokkar: quatre parells de mitjons
♦ fernir tugir: quatre desenes
♦ fernt: quatre coses

fernings·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MATarrel quadrada

fernings·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre quadrat, quadrat m d'un nombre

ferningur <m. fernings, ferningar>:
<GEOMquadrat m

ferritín <n. ferritíns, no comptable>:
<MEDferritina f

fer·sentimetri <m. -sentimetra, -sentimetrar>:
centímetre quadrat

fer·skeytla <f. -skeytlu, -skeytlur. Gen. pl.: -skeytlna o: -skeytla>: quarteta f
	ferskeytlur Nostradamusar: les quartetes de Nostradamus

ferskja <f. ferskju, ferskjur. Gen. pl.: ferskna o: ferskja>: préssec m, melicotó (Mall., Men.)

ferskju·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: presseguer m, melicotoner m (Mall., Men.)

fersk·ostur <m. -osts, -ostar>: formatge tendre

ferskur, fersk, ferskt: 1. fresc -a (aliments)
           fersk egg: ous frescos
           ferskur fiskur: peix fresc
        2. dolç -a (aigua)
           ferskt vatn: aigua dolça

fersk·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua dolça

ferskvatns- <en compostos>:
d'aigua dolça

ferskvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m d'aigua dolça

ferskvatns·lind <f. -lindar, -lindir>:
font f d'aigua dolça

fer·strendingur <m. -strendings, -strendingar>:
<GEOMquadrat m

fer·strendur, -strend, -strent <adj.>:
<GEOMquadrat -ada

fer·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre quadrat, quadrat m d'un nombre (ferningstala)

fertugasti, fertugasta, fertugasta: quarantè -ena

fervika·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
(breytileikagreininganàlisi f de la variància, ANOVA f

festa <festi ~ festum | festi ~ festum | feste-ð>:
     1. enganxar una cosa, aferrar una cosa (Bal.)
        festa e-ð með lími: enganxar una cosa amb cola
        festa plaköt upp á vegginn: enganxar cartells a la paret
     2. fixar una cosa

festast <festist ~ festumst | festist ~ festumst | fest>: encallar-se

festur, fest, fest <adj.>: #1. enganxat -ada, aferrat -ada (Bal.); #2. fixat -ada

feta <feta ~ fetum | fetaði ~ fetuðum | fetaðsig>:
entrar (anant amb compte, avançant pas a pas)
◊ hann fetaði sig inn í íbúðina: va entrar amb cautela dins el pis

<n. -fjár, -fé. Gen. pl.: fjá; dat.pl.: fjám>:
1. (peningardiners m.pl, dobbers m.pl (Mall., Men.) (unitats monetàries)
♦ bera fé á e-n: <LOC FIGsubornar algú, pagar suborn a algú
♦ bera fé í dóm: subornar els jutges d'un judici
♦ e-ð er e-m til fjár: <LOC FIGalgú treu cabal d'una cosa
♦ hafa fé út úr e-m: <LOC FIGtreure-li els diners a algú
♦ leggja fé í e-ð: ficar diners en una cosa, invertir en una cosa
♦ leggja fé til höfuðs e-m: <LOC FIGposar preu al cap d'algú
♦ meta e-ð fjár: <LOC FIGfer-se pagar una cosa
♦ tapa fé: perdre diners
♦ til fjár [sér]: pels diners
♦ hafði hún verið gefin honum til fjár: l'havien casada amb ell pels diners
2. <ECON = fjármagncapital m
♦ eigið fé: capital propi (d'una empresa)
♦ → hlutafé “capital social”
♦ → veltufé “capital circulant brut, capital de treball brut”
♦ → hreint veltufé “fons de maniobra, capital circulant net, capital de treball net”
3. (fjármunir, fjáreignbéns m.pl patrimonials (patrimoni, béns mobles i immobles)
♦ hafa (o: eiga) vel fé: <LOC FIGésser acabalat -ada, tenir cabal
4. (ránsfengurbotí m (fruit del pillatge etc.)
◊ eftir þetta dvǫlduz þeir Rǫgnvaldr jarl skamma stund á Galicíulandi ok heldu vestr til Spán[ar]; þeir herjuðu víða um Spánland hit heiðna ok fengu þar mikit fé: després d'això, el jarl Rǫgnvaldr i els seus homes van romandre una breu temporada a Galícia, des d'on, posant rumb cap a ponent, feren cap a Espanya; van guerrejar a molts d'indrets de l'Espanya pagana i hi van obtenir un gran botí
5. (kvikfé, búfé, sauðfébestiar m (conjunt d'animals que hom té i, esp., el de llana)
♦ dautt fé: bestiar mort
♦ gangandi fé: bestiar viu
♦ → búfé “bestiar [de llana] d'un mas, cabal”
♦ → kvikfé “bestiar”
♦ → sauðfé “bestiar de llana, ovelles”

fé·bætur <f.pl -bóta>: multa f

fé·fletta: estafar, timar

fé·fletting <f. -flettingar, -flettingar>: estafa f, enganyifa f

fé·girnd <f. -girndar, no comptable>:
variant de fégirni ‘set de diners, amor als diners’
fégirndin (ἡ φιλαργυρία -ίας:   ῥίζα γὰρ πάντων τῶν κακῶν ἐστιν ἡ φιλαργυρία) er rót alls ills: la set de diners és l'arrel de tots els mals

fé·girni <f. -girni, no comptable>:
cobdícia f, set f de diners, amor m,f dels diners
sýnið enga fégirni (ἀφιλάργυρος -άργυρον:   ἀφιλάργυρος ὁ τρόπος) í hegðun yðar, en látið yður nægja það, sem þér hafið. Guð hefur sjálfur sagt: "Ég mun ekki sleppa af þér hendinni né yfirgefa þig": no mostreu set de diners en la vostra conducta ans acontenteu-vos amb el que teniu. Déu mateix ha dit: “No apartaré la meva mà de tu ni t'abandonaré”

fé·glæframaður <m. -glæframanns, -glæframenn>: [mig-]estafador m, [mitja-]estafador f,
                estraperlista m & f, especulador m, especuladora f (→ fjárglæframaður)

fé·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
1. (gjaldkeritresorer m (custodi dels diners d'un príncep, d'una comunitat etc.)
♦ → ríkisféhirðir “tresorer de l'estat, tresorer de l'erari públic”
2. <(fjárhirðirpastor m (d'ovelles)
Skírnir reið í Iǫtunheima til Gymis garða. Þar vóro hundar ólmir, ok bundnir fyrir skíðgarðs hliði, þess er um sal Gerðar var. Hann reið at, þar er féhirðir sat á haugi, ok kvaddi hann: l'Skírnir va entrar en els Iǫtunheimar i s'hi dirigí al mas d'en Gymir. Davant el portal de la palissada que envoltava l'estatge de la Gerðr hi havia lligats uns gossos rabiosos. L'Skírnir va fer cap a un túmul (tossal), a dalt del qual hi havia assegut un pastor i el va saludar (escometre [amb aquetes paraules])...
Hárbarðr kvað: "Ása-Þórs ǀ hugða ek aldregi mundo ǁ glepia féhirði farar": en Hárbarðr li digué: “Mai no hagués pensat que un pastor impediria els viatges de l'Ása-Þórr, (d'en Tor dels ansos)”

félag <n. félags, félög>: 1. societat f; 2. companyia f; 3. associació f
        Félag Germanskafræðinganna var stofnað 1981: l’Associació de Germanistes es va fundar el 1981

félaga·samtök <n.pl -samtaka>: organització f social
        frjáls félagasamtök: ONG f, organització f no governamental

félagi <m. félaga, félagar>: 1. company m, companya f (de treball, de classe) 
        2. membre m & f, soci m, sòcia f (d'associació)
        3. soci m, sòcia f (de societat mercantil)

félags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sociologia f

félags·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
sociòleg m, sociòloga f

félags·fundur <m. -fundar, -fundir>:
assemblea f
♦ almennur félagsfundur: assemblea f general

félags·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: socialisme m

félags·legur, -leg, -legt: social

félags·lyndur, -lynd, -lynt: sociable

félags·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: sociabilitat f

félags·mannfræði <f. -mannfræði, -no comptable>:
antropologia f social

félags·mál <n.pl -mála>:
[matèria f d']afers m.pl socials

félags- og menningar·mannfræði <f. -mannfræði, no comptable>:
antropologia f social i cultural

félags·ráðgjöf <f. -ráðgjafar, no comptable>:
treball m social

félagsráðgjafa·félag <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
associació f de treballadors i treballadores socials
♦ Félagsráðgjafafélag Íslands: Associació f de Treballadors i Treballadores Socials d'Islàndia

félags·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
treballador social, treballadora social

félags·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis m.pl socials

fé·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f

af ágirnd munu þeir með uppspunnum orðum hafa yður að féþúfu (ὑμᾶς ἐμπορεύσονται). En dómurinn yfir þeim er löngu felldur og fyrnist ekki og glötun þeirra blundar ekki

fiðla <f. fiðlu, fiðlur. Gen. pl.: fiðla>: violí m

fiðlu·bogi <m. -boga, -bogar>:
arc m de violí (per a tocar-lo)

fiðlu·leikari <m. -leikara, -leikarar>: violinista m & f

fiðlu·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
<MÚSlutier m & f

fiðrilda·blóm <n. -blóms, -blóm>:
nemèsia f (planta Nemesia strumosa)

fiðrildi <n. fiðrildis, fiðrildi>:
<ZOOLpapallona f, babaiana f (Sóller
♦ → egg “ou”
♦ → fiðrildislirfa “eruga”
♦ → hreisturvængja “lepidòpter”
♦ → nýmfa “nimfa”
♦ → púpa “crisàlide”
♦ → púpuhýði “capoll”
♦ → tólffótungur “eruga”

fiðrildis·lirfa <f. -lirfu, -lirfur>:
<ZOOLeruga f

fikra <fikra ~ fikrum | fikraði ~ fikruðum | fikraðvið e-ð>:
fregar una cosa, tocar suaument una cosa, acariciar una cosa
♦ fikra sig áfram: avançar a les palpentes, avançar temptejant el que hi ha al davant
♦ fikra sig upp tröppurnar: enfilar-se escala amunt tentinejant (a poc a poc i d'una manera insegura)

filet <m. filets, filetar>: <CULIN = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
        (de carn)

filet <n. filets, filet>: <CULIN  = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
        (de carn)
     2. stykki filet af hreindýri: dos filets de ren

filett <n. filetts, filett>: <CULIN  = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
        (de carn)

Filippus <m. Filippusar, pl. no hab.>:
Felip m
♦ Filippus annar Spánarkonungur: Felip II d'Espanya
◊ árið 1554 giptist María Filippusi öðrum Spánarkonungi: el 1554 Maria va casar-se amb Felip II d'Espanya

filma <f. filmu, filmur. Gen. pl.: filma o: filmna>: film m, pel·lícula f (per a
             càmera fotogràfica o cinematogràfica)

filter·sígaretta <f. -sígarettu, -sígarettur. Gen. pl:: -sígaretta o: -sígarettna>: cigarreta f amb filtre

fimleika-: gimnàstic -a

fimleika·maður <m. -manns, -menn>: gimnasta m

fimleika·kennari <m. -kennara, kennarar>: professor m de gimnàstica, professora f de gimnàstica

fimleika·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: gimnasta f

fim·leikar <m.pl -leika>: [exercicis m.pl de] gimnàstica f

fimm <num. card.>:
cinc (5, V, ε´, Π, ה)
nú kann fimm (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה:   ʔūˈlai̯   ʝaħsəˈrūn   ħămiʃˈʃīm   ha-sˁsˁaddīˈqim   ħămiʃˈʃāh,   אוּלַי יַחְסְרוּן חֲמִשִּׁים הַצַּדִּיקִם, חֲמִשָּׁה) að skorta á tölu fimmtíu (חֲמִשִּׁים) réttlátra. Ætlarðu þá að tortíma allri borginni vegna þeirra fimm (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה:   hă-θaʃˈħīθ   ba-ħămiʃˈʃāh   ʔɛθ־kāl־hāˈʕīr,   הֲתַשְׁחִית בַּחֲמִשָּׁה, אֶת-כָּל-הָעִיר)?“ Hann svaraði: „Ég mun ekki tortíma borginni ef ég finn þar fjörutíu og fimm (אַרְבָּעִים וַחֲמִשָּׁה)“: doncs potser n'hi mancaran cinc a la xifra de cinquanta justos. ¿Exterminareu tota la vila per aquests cinc?» Ell li respongué: «No destruiré la vila si n'hi trobo quaranta-cinc»
hann mældi austurhliðina með mælistikunni, hún var fimm hundruð (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה:   māˈδaδ   ˈrūaħ   ha-qqāˈδīm   bi-qəˈnēh   ha-mmidˈdāh   ħămēʃ־mēˈʔōθ   qāˈnīm   bi-qəˈnēh   ha-mmidˈdāh   sāˈβīβ,   מָדַ֛ד ר֥וּחַ הַקָּדִ֖ים בִּקְנֵ֣ה הַמִּדָּ֑ה חֲמֵשׁ־מֵאֹ֥ות קָנִ֛ים בִּקְנֵ֥ה הַמִּדָּ֖ה סָבִֽיב׃) álnir mæld með mælistikunni: amidà el costat oriental amb la canya d'amidar i feia cinc-centes colzades, amidades amb la canya d'amidar
á þeim degi verður kanversk tunga töluð í fimm (ħāˈmēʃ, ħămiʃˈʃāh ~ חָמֵשׁ ,חֲמִשָּׁה:   ħāˈmēʃ   ʕāˈrīm,   חָמֵשׁ עָרִים) borgum í Egyptalandi og þær munu sverja Drottni allsherjar hollustu. Ein þeirra mun nefnd Sólarborg: aquell dia, la llengua cananea es parlarà al país d'Egipte hi haurà a cinc ciutats del país d'Egipte i juraran fidelitat a Jahvè-Cebaot. Una d'aquestes ciutats es dirà «Ciutat del sol»

fimma <f. fimmu, fimmur. Gen. pl.: fimma>: cinc m (de cartes, daus i número de bus o tramvia)

fimm·tán <num. card.>: quinze (15)

fimmtándi, fimmtánda, fimmtánda: quinzè -ena

fimmti, fimmta, fimmta: cinquè -ena

fimm·tíu <num. card.>: cinquanta (50)

fimmtu·dagur <m. -dags, -dagar>: dijous m

fimmtugasti, fimmtugasta, fimmtugasta: cinquantè -ena

fimmþúsundpeseta·seðill <m. -seðils, -seðlar>: bitllet m de cinc mil pessetes

fimur, fim, fimt: àgil

fingra·far <n. -fars, -för>
empremta f digital
◊ leita að fingraför: cercar empremptes digitals

fingur <m. fingurs (o: <†> fingrar), fingur>: dit m (de mà)
        lyfta upp einum fingri: aixecar un dit (indicant quantitat única)
        spretta fingrum: fer espetegar els dits
        stinga fingri inn í e-ð: ficar un dit dins...

fingurbjarga·blóm <n. -blóms, -blóm>:
didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria, didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)

fingur·björg <f. -bjargar, -bjargir>: 1. <GEN> didal m
        2. (fingurbjargablóm) didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria,
        didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)

finkull <m. finkuls, finklar>: fonoll m (→ fennika)

finna <finn ~ finnum | fann ~ fundum | fundið>:
1. <GENtrobar
♦ þú finnur þegar þú hættir að leita: <LOCquan ja no cerques és quan trobes, es troba quan [ja] no se cerca
♦ finna e-ð: trobar una cosa
♦ finna e-n: trobar algú (topar-se amb algú & tenir una trobada amb algú)
♦ finna e-ð ~ e-n fyrir: trobar-se amb una cosa ~ algú
2. <fyrir e-u>: (skynjasentir una cosa
♦ finna fyrir vanmætti [gagnvart e-u]: sentir impotència [davant una cosa]
♦ finna fyrir mikilli reiði: sentir una gran ira
♦ finna sjálfur fyrir reiðinni í samfélaginu: sentir en un mateix l'ira de la societat
♦ fá að finna fyrir e-u: experimentar una cosa en la pròpia carn (tastar en pròpia carn una [mala] experiència o les conseqüències d'un fet)
♦ láta e-n finna fyrir gremju sinni: fer sentir a algú el seu enuig
3. <til e-s>: (kennasentir una cosa (emocions, sentiments, pena, dolor etc.)
♦ finna til [sársauka] [í e-u]: (kenna sársaukasentir dolor [a un indret del cos]
◊ ég finn til í nefinu: tinc el nas adolorit, el nas em fa mal
♦ finna til ótta [gagnvart e-u]: sentir temor (o: por) [davant una cosa]
♦ finna til vanmáttar [gagnvart e-u]: sentir impotència [davant una cosa]
♦ finna til viðbjóðs [gagnvart e-u]: sentir fàstic [davant una cosa]
♦ finna til með e-m: sentir simpatia per algú (tenir sentiment envers algú que ens fa pena, sentir pena d'algú, sentir "amb algú")
♦ finna e-m allt til foráttu: posar blau a algú, deixar algú com un drap brut (blasmar algú en tot i per tot)
4. <e-ð upp>: (búa tilinventar una cosa

finnast <finnst ~ finnumst | fannst ~ fundumst | fundist>: 1. trobar-se (esp. veure's dues persones)
        2. ésser trobat -ada
        3. <impers.>: trobar una cosa (tenir un judici sobre una cosa)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)
           e-m finnst réttast að <+ inf.>: algú considera correcte [de] <+ inf.>

finnungur <m. finnungs, finnungar>:
pèl caní (planta Nardus stricta)

firnindi <n.pl firninda>:
contrada perduda (indret poc accessible i llunyà)
♦ yfir fjöll og firnindi: per valls i muntanyes

firring <f. firringar, no comptable>:
alienació f 

fis·eind <f. -eindar, -eindir>:
<FÍSneutrí m

fiska·búr <n. -búrs, -búr>: aquari m (recipient per a tenir-hi peixos &
        zoològic aquàtic)
           í gær var nýtt fiskabúr afhjúpað: ahir es va inaugurar
           el nou aquàrium

fisk·bolla <f. -bollu, bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>: → fiskibolla “mandonguilla grossa de peix”

fisk·búð <f. -búðar, -búðir>: peixateria f

fisk·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: púding m de peix

fisk·fars <n. -fars, pl. no hab.>:
<CULINpeix trinxat fi, pasta f de peix (per a farcir-hi embotits de peix & plats preparats a base de pasta de peix)
♦ fiskhakk og fiskfars: peix trinxat i pasta de peix
♦ kalt innbakað karríkryddað fiskfars með rækjum: fiskfars al curry amb gambes, fet al forn i servit fred

fiski·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>: <CULIN> pilota f de peix (Bal.), mandonguilla
             grossa de peix

fiski·búð <f. -búðar, -búðir>: variant de →  fiskbúð  “peixateria”

fisk·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:
<ECONindústria pesquera

fiski·kóngur <m. -kóngs, no comptable>:
<LITER MEDIEVrei pescador 
♦ fiskikóngurinn: el rei pescador

fiski·meti <n. -metis, pl. no hab.>:
variant de fiskmeti ‘peix’

fiski·skip <n. -skips, -skip>: [vaixell] pesquer m

fiski·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
1. <GENfitora f
◊ stingir á fiskistönginni gerðu hana líka spjóti tilsýndar: les dents de la fitora de lluny la feien semblant a una llança
◊ Ógerla sá eg til en húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no hi he mirat amb exactitud però crec que era un missatge de l'Önundur de Meðaldalur. Duia posada la capa d'en Gísli però els arreus del cavall eren els de l'Önundur i a la mà hi duia una fitora i a l'extrem superior, de la punta en sortien uns veðrar
2. (veiðistöngcanya f (de pescar)

fiski·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de peix

fiskiveiði·stjórnun <f. -stjórnunar, pl. no hab.>:
<ECONgestió f de les pesques, gestió f de les pesqueres (gestió racional de la pesca industrial)

fiskiveiðistjórnunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<ECONsistema m de gestió de la pesca industrial

fiski·önd <f. -andar, -endur>: bec de serra gros, serreta grossa, ànnera peixatera
         grossa (Bal.) (ocell Mergus merganser)

fiski·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)

fisk·meti <n. -metis, pl. no hab.>:
peix m (com a plat, com a menjar)

fisk·roð <n. -roðs, -roð>: pell f de peix

fisk·sali <m. -sala, -salar>: 1. peixater m
        2. (fiskbúð) peixateria f

fisk·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: variant de →  fiskisúpa  “sopa de peix”

fisk·sölukona <f. -sölukonu, -sölukonur. Gen. pl.: -sölukvenna>: peixetera f, pescatera f

fiskur <m. fisks, fiskar>: peix m
        vaska fisk: rentar el peix, netejar el peix per fora amb aigua (p.e., a la fàbrica de conserves)

fisk·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f
♦ fara á fiskveiðar: sortir a pescar

fiskveiði·stjórnunarlög <n.pl -stjórnunarlaga>:
legislació f en matèria de pesca

fisk·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur. Gen. pl.: -vinnsla o: -vinnslna>: elaboració f [industrial] del peix
        (processament del peix, un cop capturat, per la indústria, a fi de preparar-lo per a la seva venda)

fita <f. fitu, fitur>:
greix m (sense elaborar, així com es troba a l'animal, planta etc. & lípids constituïts per àcids grassos i glicerina)
♦ einómettuð fitusýra: greix monoinsaturat
♦ fita úr jurtaríkinu: greix[os] m.[pl] [d'origen] vegetal
♦ fjölómettuð fita: greix poliinsaturat
♦ mettuð fita: greix saturat
♦ ómettuð fita: greix insaturat

fitla <fitla ~ fitlum | fitlaði ~ fitluðum | fitlaðvið e-ð>:
entretenir-se punyint en una cosa, joguinejar amb una cosa
◊ fitla við hárið á sér: joguinejar amb els cabells, entretenir-se cargolant-se els cabells amb els dits
◊ ef þú fitlar við lýðræðið vegna þess að þér líkar ekki það sem það leiðir til, ertu að opna dyrnar fyrir þeim sem spyrja "hvers vegna lýðræði yfir höfuð?": si joguineges amb la democràcia perquè no t'agrada gaire allò a què condueix, estàs obrint-los les portes als qui diuen: "per què democràcia al cap i a la fi?"

fitu·hlunkur <m. -hlunks, -hlunkar>:
1. <GENpilot m de greix
2. <FIG PEJORbola f de sèu (persona molt grassa)
3. (vinningsnúmerið í spænskum happadrættigrossa f (primer premi de loteria espanyola)
♦ fituhlunkurinn í spænska jólahappadrættinu (= fyrsti vinningurinn í spænska jólahappadrættinu)la grossa de [la loteria de] Nadal

fitu·klumpur <m. -klumps, -klumpar>:
1. <GENpilot m de greix, grumoll m de greix
2. <FIG PEJORbola f de sèu (persona molt grassa)

fitu·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula sebàcia

fitu·mergur <m. -mergs (o: -mergjar), no comptable>:
<MEDmedul·la adiposa, medul·la greixosa, medul·la òssia groga, <medul·la òssia flava (gulur beinmergur)

fitu·sog <n. -sogs, -sog>: liposucció f

fitu·sýra <f. -sýru, -sýrur>:
<QUÍMàcid gras
♦ einómettuð fitusýra: àcid gras monoinsaturat
♦ fjölómettuð fitusýra: àcid gras poliinsaturat
♦ mettuð fitusýra: àcid gras saturat
♦ ómettuð fitusýra: àcid gras insaturat

fífill <m. fífils, fíflar>:
pixallits m (qualsevol planta del gènere Taraxacum)
♦ mega muna sinn fífil fegri: <LOC FIGhaver conegut temps (o: dies) millors

fífl <n. fífls, fífl>:
ximple m & f, enze m (beneit)
♦ gera sig að fífli: posar-se en ridícul, fer el beneit

fífla¹ <fífla ~ fíflum | fíflaði ~ fífluðum | fíflaðe-n>:
seduir algú (noia o dona casada i mantenir-hi relacions)
◊ en dóttur mína hefur fíflaða Þorbrandur Íngólfsson: però en Þorbrandur Íngólfsson ha seduït ma filla
◊ Gaukur fíflaði húsfreyju á Steinólfsstöðum (nú Steinastöðum); hún var skyld Ásgrími Elliða-Grímssyni; þar af óx óþokki milli þeirra og dró til þess, að Ásgrímur drap Gauk: en Gaukur havia seduït i mantenia relacions amb una dona casada de Steinólfsstaðir (actualment Steinastaðir); ella estava emparentada amb l'Ásgrímur Elliða-Grímsson; aquest fet va fer que anés creixent l'enemistat entre tots dos i va portar que l'Ásgrímur matés en Gaukur
♦ fífla á e-a voveiflega: tocar una dona de manera libidinosa, fer tocaments impúdics a una dona
◊ nú tóku margir undir að þetta væri fullur eiður og henni væri það ekki mannlýti þó að karl hefði fíflað á henni voveiflega: molts foren llavors de l'opinió que aquell era un jurament plenament vàlid i que no era cap deshonra per a ella que un vell casualment l'hagués tocada impúdicament (el vell captaire l'havia agafada per la cuixa per podir sortir de l'aiguamoll)

fífla² <fífli ~ fíflum | fífldi ~ fífldum | fíflte-n>:
<variant arcaica de → fífla¹ “seduir”
◊ þat tǫluðu sumir menn, at Bárðr fífldi Þórdísi Þorbjarnardóttur; hon var bæði væn ok vitr: hi havia gent que deia que en Bárðr mantenia relacions amb la Þórdís Þorbjarnardóttir; era, alhora, bella i llesta
◊ þat þykki mér ráð at vit ríðim báðir í brott ok sém eigi heima meðan bóndi er í brott, því þat mun elligar talat at þú munir fífla húsfreyju ok mun ykkar þá mikill mannamunr þykkja vera: em sembla aconsellable que muntem i ens n'anem i que no siguem aquí mentre el pagès sigui fora perquè altrament es dirà que deus tenir una aventura amb la seva dona i llavors creuran que les diferències que hi ha entre vosaltres dos són irreconciliables (semblarà que només hi pot haver desavinences entre tots dos)
◊ það mæltu sumir menn að vingott væri með þeim Hallgerði og hann fífldi hana en sumir mæltu því í móti: alguns deien que entre ell i la Hallgerðr hi havia una gran amistat i que ell hi mantenia relacions, però d'altres ho contradeien

fíflast <fíflast ~ fíflumst | fíflaðist ~ fífluðumst | fíflast>:
fer l'enze

fífl·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
temerari -ària

fífli¹ → fífl

fífli² → fífill

fíflska <f. fíflsku, no comptable>:
estupidesa f, niciesa f

< fífrildi <n. fífrildis, fífrildi>:
variant arcaica de → fiðrildi “papallona”

fíkill <m. fíkils, fíklar>: addicte m, addicta f

fíkja <f. fíkju, fíkjur. Gen. pl.: fíkna>: figa f (fruit de la figuera)

fíkjublaðs·grasker <n. -graskers, -grasker>: carabassa f de cabell d'àngel
         (fruit de la planta Cucurbita ficifolia syn. Cucurbita melanosperma)

fíkju·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: figuera f

fíkn <f. fíknar, pl. no hab.>: 1. <GEN> deler m, anhel m (passió, desig molt fort)
           fíkn í e-ð: deler per una cosa
        2. (sjúkleg fíkn í ávanaefni) addicció f (dependència anímica d'una substància com ara l'alcohol etc.)

fíkniefna·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: brigada f d’estupefaents de la policia, brigada antidroga
        de la policia, brigada de narcòtics de la policia

fíkniefna·neysla <f. -neyslu, no comptable>: consum m d'estupefaents

fíkniefna·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m d'estupefaents,  consumidora f d'estupefaents

fíkniefna·sali <m. -sala, -salar>:
traficant m & f d'estupefaents (o: de drogues), venedor m d'estupefaents, venedora f d'estupefaents

fíkni·efni <n. -efnis, -efni>: estupefaent m, droga f

fíla·bein <n. -beins, no comptable>: ivori m

fílabeins·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
cua f de cavall grossa, coa f de cavall grossa (Bal., Val.), coa f de rossí grossa (Mall.(planta Equisetum telmateia syn. Equisetum maximum syn. Equisetum fluviatile)

fílabeins·turn <m. -turns, -turnar>: <FIG> torre f d’ivori

fíla·pensill <m. -pensils, -penslar>: barb m, gra m (del cos humà)

fílharmóníu·hljómsveit <f. -sveitar, -sveitir>:
orquestra filharmònica
◊ Fílharmóníuhljómsveit Berlínar: l'orquestra filharmònica de Berlín

fíll <m. fíls, fílar>:
elefant m 
◊ fílunum var sýndur lögur úr þrúgum og mórberjum til að gera þá bardagatryllta. Dýrunum var síðan skipt niður á fylkingarnar. Fylgdu hverjum fíl eitt þúsund menn búnir hringabrynjum og með koparhjálma á höfði og auk þess var fimm hundruð úrvalsriddurum skipað með hverju dýri. Þeir héldu sig þétt að dýri sínu fyrir bardagann. Gengi það fram gerðu þeir hið sama og viku ekki frá því. Hver fíll var brynvarinn og bar sterkan tréturn sem festur var með gjörðum á dýrið. Í hverjum turni voru fjórir hermenn sem þaðan börðust auk Indverjans sem stýrði: els elefants eren excitats per al combat amb suc de raïm i de móres. Les bèsties estaven repartides entre les falanges d'infanteria. Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits. Aquests s'anticipaven als moviments de la bèstia i l'acompanyaven arreu sense allunyar-se'n mai. Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sòlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l'indi que el menava
♦ indverski fíllinn: elefant indi (o: asiàtic)
♦ → Afríkufíll “elefant africà”
♦ → Asíufíll “elefant asiàtic”
♦ → sæfíll “elefant marí”

fíls·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:
1. <GENorella f d'elefant
2. taro m (planta Colocasia antiquorum var. esculenta)

fíls·rani <m. -rana, -ranar>:
trompa f d'elefant

fín·hakkaður, -hökkuð, -hakkað: (carn etc.) finament picat -ada
       fínhakkað kjöt: carn picada finament (o: carn finament picada), carn ben capolada (Bal.)

fín·korna <adj. inv.>: <GEOL> microcristal·lí -ina
       fínkorna berg: roca microcristal·lina

fín·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>: <GEOL> microcristal·lí -ina

fín·legur, -leg, -legt <adj.>:
fi fina (suau & delicat & d'excel·lent qualitat: pluja, randes o puntes, porcellana, treball etc.)

fínn, fín, fínt: fi fina (dividit en partícules molt petites & molt prim & elegant:
		 sorra, pols & agulla & fil & persona educada i elegant)
	fínt veður: bon temps
	fína fólkið: la gent guapa

Fís <n. Fís (o: Físs), Fís. Dat. sg.: Fís o: Físi>:
<MÚSfa m sostingut (nom de nota)
♦ Fís-dúr: fa sostingut major
♦ í Fís-dúr: en fa sostingut major
♦ fís-moll: fa sostingut menor
♦ í fís-moll: en fa sostingut menor

físi·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
1. (blástursbelgurmanxa f (per bufar el foc)
2. (smiðjubelgurmanxa f (o: manxes f.plde ferrer

fjaðra <f. fjöðru, fjöðrur. Gen. pl.: fjaðra>: donzell m (planta Artemisia absinthium) (→ malurt;
             → remmujurt; → grárót)

fjaðra·fok <n. -foks, pl. no hab.>:
1. <GENremolí m (o: terbolí m; o: remolinada fde plomes (romboll de vent que provoca una aixecadissa de plomes)
2. <FIGpolseguera f, escàndol m, trasbals m [social]
♦ e-ð veldur fjaðrafoki: <LOC FIGuna cosa aixeca una gran polseguera
♦ það var mikið fjaðrafok: <LOC FIGla cosa està que crema, ha estat un gran escàndol, hi ha hagut un gran esvalotament

fjaðra·kústur <m. -kústs, -kústar>:
plomall m (per llevar la pols)
♦ lítill fjaðrakústur: plomall m [petit]

fjaður·gras <n. -grass, -grös>:
pelagot m, pelaguer plomós (planta Stipa pennata)

fjaður·magn <n. -magns, no comptable>:
elasticitat f, força elàstica 

fjaður·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
elàstic -a (flexible, no rígid)

fjaður·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur. Gen. pl.: -perlulilja>:
calabruixa grossa (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa) (fluguperlulilja)

fjaður·þríkirni <n. -þríkirnis, -þríkirni>:
triosti pinnatífid (planta Triosteum pinnatifidum syn. Triosteum rosthornii)

fjall <n. fjalls, fjöll>: muntanya f, puig m (esp. Bal.)

fjalla <fjalla ~ fjöllum | fjallaði ~ fjölluðum | fjallaðum e-ð>: 1. ocupar-se de,
        treballar amb (tractar un tema)
                hann hefur fjallað mikið um óperur Richards Wagners
     2. tractar de (versar sobre)
        bókin fjallar um...: el llibre tracta de
        bókin fjallar um það að <+ ind.>: el llibre tracta que <+ ind.>
     3. dissertar sobre (conferenciant, ponent)

fjalla·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
truita alpina  (peix Salvelinus alpinus) (silungur)

fjalla·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:
pinsà mec, pinsà m mè (Bal.(ocell Fringilla montifringilla)

fjalla·fjaðra* <f. -fjöðru, -fjöðrur. Gen. pl.: -fjaðra>:
donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)

fjalla·gasella <f. -gasellu, -gasellur. Gen. pl.: -gasella o: -gasellna>:
gasela f de muntanya  (mamífer Gazella gazella)

fjalla·geit <f. -geitar, -geitur>:
1. (steingeitcabra f dels Alps  (mamífer Capra ibex)
2. (dīšonàddax m (mamífer Addax nasomaculatus)
◊ hirtir, skógargeitur, dáhirtir, steingeitur (אַקּוֹ), fjallageitur (דִּישֹׁן), antílópur og gemsur: ...el cérvol, la gasela, la daina, la cabra salvatge, l'àddax, l'antílop i l'isard. אַיָּל וּצְבִי, וְיַחְמוּר; וְאַקּוֹ וְדִישֹׁן, וּתְאוֹ וָזָמֶר.
  Consideram errònia la forma addax emprada, per exemple, per la GLC I (1990) A-ballestrinca, pàg. 56, i per la GEC (l'IEC no dóna pas entrada a aquest mot).

La forma llatina corresponent és
addax (Nom.) addācis (Gen.). Segons això, l'única accentuació possible del mot en català és àddax.
 

fjalla·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis pirinenc, adonis m dels Pirineus (planta Adonis pyrenaica)

fjalla·grös <n.pl -grasa>:
liquen m d'Islàndia (planta Cetraria islandica)

fjalla·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:
laburn m dels Alps (planta Laburnum alpinum syn. Cytisus alpinus)

fjalla·hérað <n. -héraðs, -héruð>:
regió muntanyenca (o: muntanyosa
◊ í fjallahéruðum Mið-Evrópu: a les regions muntanyenques de l'Europa central

fjalla·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
mountain bike f, bicicleta f de muntanya

fjalla·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur. Gen. pl.: -hnyðra>:
senet m de pobre  (planta Globularia vulgaris)

fjalla·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all colombí, all m de muntanya (planta Allium senescens)

fjalla·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
descàmpsia alpina (planta Deschampsia alpina)

fjalla·rúta* <f. -rútu, -rútur. Gen. pl.: -rúta>:
ruda f de muntanya (planta Ruta montana)

fjalla·skeiðsveppur <m. -skeiðsvepps, -skeiðsveppar (o: -skeiðsveppir>:
pentinella f, esclata-sang m de suro (Mall.(bolet Amanita vaginata)

fjalla·skæruliði <m. -skæruliða, -skæruliðar>:
guerriller m de muntanya, guerrillera f de muntanya

fjalldala·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
gèum m de riera, meligó m de riera, benedicta f (planta Geum rivale)

fjall·drapi <m. -drapa, -drapar>:
bedoll nan (planta Betula nana)

fjall·fress <n. -fress, -fress>:
golut m (mamífer Gulo gulo)

fjall·garður <m. -garðs, -garðar>:
serralada f, cadena f de muntanyes 

fjall·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:
paràsit m cuallarg (ocell Stercorarius longicaudus)

fjall·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
corriol m pit-roig, fuell m de collar (Mall., Men.(ocell Charadrius morinellus syn. Eudromias morinellus)

fjall·rið <n. -riðs, -rið>:
(hjalli, stallur í fjalliterrassa f
◊ en þeim, er yrktu Evbey fagra, Abantum málmþíngs móði þrúngnum, Eretríu, Kalkis, ok alblómgaðar hæðir vínberja Histíeu, Kerínþus-borg, á bökkum sævar, ok Díum fremstum fjallriðum á...: i als abants, inflats de coratge en el col·lotge de les armes, que conraven la bella Eubea [amb] Erètria, Calcis, els turons de vinyes, tot florits, d'Histiea, la ciutat de Cerint, arran de mar, i Díon, en terrasses encinglerades...

fjall·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur. Gen. pl.: -rjúpna>:
perdiu blanca, mussola f (ocell Lagopus mutus)

fjall·ræna <f. -rænu, pl. no hab.>:
(fjallvindur, fallvindurvent catabàtic, vent m de les muntanyes

fjalls·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðar (o: -hlíðir)>:
vessant m de muntanya 

fjall·skarð <n. -skarðs, -skörð>:
1. <GENcoll m (o: pas m; o:collada f; o:port mde muntanya (pas entre dues muntanyes o puigs)
2. (gilgorja f, congost m

fjall·skil <n.pl -skila>:
<ISLfjallskil m.pl, quota proporcional que ha de satisfer cada propietari d'un ramat d'ovelles que hagi passat l'estiu pasturant a lloure a les muntanyes, quan els ramats s'arrepleguen a la tardor. Serveix per a pagar el cost de l'operació d'aplegar les ovelles que estan a lloure i es calcula sovint dividint el cost total de l'operació d'aplec de les ovelles per ovella propietat de l'amo del ramat
♦ niðurjöfnun fjallskila: fixació de la quantitat que cada propietari de ramat s'ha de pagar en concepte de fjallskil o aplegada de les ovelles a les muntanyes

fjallskila·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
<ISLcost dels fjallskil d'un any
◊ heildar fjallskilakostnaður er 2.922.510.- kr. sem gerir 305 kr. á kind: el cost total dels fjallaskil puja a 2.922.510 corones que fan 305 corones per ovella

fjalls·múli <m. -múla, -múlar>:
pic m, agudell m 

fjalls·tindur <m. -tinds, -tindar>:
cim m, cimadal m (de puig o muntanya)
♦ uppi á fjallstindi: a dalt [del cim] d'un puig

fjall·vákur <m. -váks, -vákar>:
aligot calçat, busaroca f (ocell Buteo lagopus syn. Falco lagopus)
  Segons el DCVB, la busaroca és aquest ocell; en canvi, segons el DIEC, la busaroca és l'ocell Strix aluco.  
     

fjall·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent catabàtic fred

fjandi <m. fjanda, fjendur>:
(óvinurenemic m 

fjandi <m. fjanda, fjandar>:
(djöfulldimoni m, diable m 
♦ fjandinn hirði hann: <LOC FIGque el bombin!
♦ fjandinn hossi þér: <LOC FIGvés i que et bombin!
♦ það er allt að fara til fjandans út um allt: <LOC FIGmiris on miris tot se n'està anant en orris, tot se n'està anant a ca una puta per tot

fjara <f. fjöru, fjörur. Gen. pl.: fjara>:
1. (lágfjaramarea baixa
♦ flóð og fjara: marea alta i marea baixa
2. (landrænafiara, zona intermareal, porció de platja o de costa que queda al descobert quan hi ha marea baixa
♦ á fjörunni: a la fiara

fjara <fjara ~ fjörum | fjaraði ~ fjöruðum | fjarað>:
1. <GENminvar, baixar (la mar en el procés de la marea baixa)
♦ það fjarar: la marea baixa (o: està baixant)
♦ fjara uppi: encallar (quedar sobre el fons una nau quan baixa la marea)
♦ skip hans fjaraði uppi: el seu vaixell va tocar fons (va quedar encallat en baixar la marea i retirar-se la mar)
2. <e-ð>: abandonar la mar un terreny (durant la marea baixa)
3. <e-ð>: minvar (balcar, cedir, anar disminuint el cabal d'aigua d'un riu, riuada etc.)
4. <undan [e-u ~ e-m]>: <v. impers.#1. <GEN NÀUTanar acostant-se gradualment al fons marí (nau, en baixar la marea); #2. <FIGanar acabant [gradualment] [una cosa], perdre pistonada [una cosa ~ algú]
♦ það fjarar undan skipi: el nivell de l'aigua minva sota la nau (per culpa de la marea que baixa, de manera que la carena del vaixell es va acostant gradualment al fons marí)
♦ smám saman fjaraði undan dráttarvélaframleiðslu fyrirtækisins: lentament va anar decaiguent la producció de tractors de l'empresa
♦ smám saman fjaraði undan dráttarvélaframleiðslu fyrirtækisins: lentament va anar decaiguent la producció de tractors de l'empresa
♦ [það] fjarar undan Oddlaugu: l'Oddlaug va perdent suport
♦ [það] fjarar undan stuðningi við Oddlaugu: l'Oddlaug va perdent suport
5. <út>: ( minvar (o: anar minvant), remetre (anar espassant la passa d'una malaltia, baixant la febre, anar disminuint un soroll etc.)
6. <út>: (hljóðanar disminuint (un soroll, gradualment)
♦ tónlistin fjaraði hægt út: la música va anar va anar disminuint lentament
7. <út>: (myndanar-se apagant lentament (o: anar-se fonent) (fer una fosa, anar desapareixent la llum o la imatge)
8. <út>: (bros, lífanar-se apagant lentament (somrís, vida)

Fjarðar·kaup <n.pl -kaupa>: cadena de supermercats islandesa

fjarfunda·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>: equip m de videoconferència
        fjarkennsla um fjarfundabúnað: ensenyament f per videoconferència

fjar·fundahald <n. -halds, -höld>:
videoconferència f

fjar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
videoconferència f (fjarfundahald)

fjar·hrif <n.pl -hrifa>:
transmissió f del pensament, telepatia f

fjar·huga <adj.inv.>:
[amb la ment] absent (distret, inatent al que es desenvolupa al seu entorn)

fjar·lægð <f. -lægðar, -lægðir>: 1. (vegalengd) distància f
           fjarlægð frá Júpíter: 262.070 mílur: distància de Júpiter: 262.072 milles
           fjarlægð til <+gen>: distància fins a...
        2. (fjarski) llunyania f
           í fjarlægð: en la distància, a (o: en) la llunyania, al lluny
           úr fjarlægð: de lluny
              séð úr fjarlægð: vist de lluny

fjarski <m. fjarska, no comptable>:
llunyania f
♦ í fjarska: (o: en) la llunyania
◊ ...sjá fjöllin blána í fjarskanum: ...veure les blaves muntanyes a la llunyania

fjar·skipti <n.pl -skipta>:
telecomunicacions f.pl

fjar·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
absent, no present (esp. en passar llista, en una reunió etc.)

fjar·stýring <f. -stýringar, -stýringar>:
comandament m a distància

fjar·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>: absurditat f

fjar·stæður, -stæð -stætt: absurd -a

fjar·vera <f. -veru, no comptable>:
absència f
♦ í fjarveru hennar: durant la seva absència, en absència seva

fjar·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:
absent

fjar·vist <f. -vistar, -vistir>:
absència f
♦ fjarvistir frá vinnu og skóla: absentisme laboral i escolar
♦ tíðar fjarvistir: absentisme m, absències freqüents

fjarvistar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m per absentar-se

fjarvistar·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:
coartada f<alibi m
♦ hafa góða fjarvistarsönnun: tenir una bona coartada
♦ vera með góða fjarvistarsönnun: tenir una bona coartada

fjáður, fjáð, fjáð <adj.>:
ric -a, acabalat -ada
♦ fjáður vel: [molt] acabalat

fjálg-legur, -leg, -legt <adj.>:
1. molt cerimoniós o circumspecte en la parla 2. ple d’eloqüència i zel, ple d’eloqüència ardent 3. ple de zel religiós, devot, fervorós, ple de fervor

fjálg·leikur <m. -leiks, no comptable>:
1. (háfleygt taldiscurs altisonant (retòrica encesa)
2. (ákefðarmælskaeloqüència fervorosa (o: ardent) (retòrica encesa)
3. (andaktdevoció f (fervor piadós)

þann dag, er þú stóðst andspænis honum, þann dag, er aðkomnir menn fluttu burt fjárafla hans hertekinn og útlendingar brutust inn um borgarhlið hans og urpu hlutkesti um Jerúsalem, varst þú sem einn af þeim
ryðst ekki inn um hlið þjóðar minnar á glötunardegi þeirra, horf þú ekki líka með ánægju á óhamingju hennar á glötunardegi hennar og rétt þú ekki út höndina eftir fjárafla hennar á glötunardegi hennar
rís upp og þresk, dóttirin Síon, því að ég gjöri þér horn af járni og klaufir af eiri, svo að þú skalt sundur merja margar þjóðir. Og þú munt helga Drottni ránsfeng þeirra og fjárafla þeirra honum, sem er Drottinn allrar jarðarinnar
en er fram gekk mjög kvikfé Skalla-Gríms, þá gekk féð upp til fjalla allt á sumrum; hann fann mikinn mun á, að það fé varð betra og feitara, er á heiðum gekk, svo það, að sauðfé hélst á vetrum í fjalldölum, þótt eigi verði ofan rekið. Síðan lét Skalla-Grímur gera bæ uppi við fjallið og átti þar bú; lét þar varðveita sauðfé sitt; það bú varðveitti Grís, og er við hann kennd Grísartunga. Stóð þá á mörgum fótum fjárafli Skalla-Gríms
þeir bræður, Ölvir hnúfa og Eyvindur lambi, dvöldust um hríð á Sandnesi; létu þeir búa um val þann, er þar hafði fallið; bjuggu þeir um lík Þórólfs eftir siðvenju, svo sem títt var að búa um lík göfugra manna; settu eftir hann bautasteina. Þeir létu græða sjúka menn; þeir skipuðu og til bús með Sigríði; var þar eftir allur fjárafli, en mestur hafði inni brunnið húsbúnaður og borðbúnaður og klæðnaður manna
jǫtunninn sýndi Tristram fé sitt, ok virði hann alllítils; því at ekki var hugr hans mjǫk á fjárafla á þeim tímum . Ok mælti hann þá við jǫtuninn, at hann vill ekki meira hafa af fé hans, en hann þarf. Sem jǫtunninn var hánum eiðbundinn, þá lét hann Tristram ráða fé sínu ok hirða í kastala sínum — ok gørðu þá nýjan formála, at jǫtunninn skal gøra hvatvetna þat sem Tristram vill beiða: l'ètun va mostrar al Tristram el seu tresor, però en Tristram no hi va parar gaire esment perquè, en aquells temps, no tenia posada la seva pensa en l'adquisició de riqueses. Va dir a l'ètun que només li agafaria el que necessitava. Llavors l'ètun va quedar obligat a ell amb un jurament de fidelitat i en Tristram li va manar que vigilés la seva part del tresor i la guardés en el seu castell. I llavors varen fer un nou pacte pel qual l'ètun es comprometia a fer qualsevol cosa que en Tristram li volgués demanar

fjár·aukalög <n.pl -aukalaga>:
complement m als pressupostos generals de l'estat, pressupostos [generals de l'estat] complementaris (fjárlög)

fjár·beit <f. -beitar, -beitir>:
pastura f

fjár·bóla <f. -bólu, no comptable>:
<MEDverola ovina, pigota ovina (Val., Bal.)

fjár·dráttur <m. -dráttur, -drættir, pl. no hab.>:
desfalc m

fjár·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
ramader m, ramadera f, propietari m de ramats, propietària f de ramats
Mesa, konungur í Móab, var fjáreigandi (nōˈqēδ ~ נוֹקֵד:   ū-mēi̯ˈʃaʕ   ˌmɛlɛχ־mōˈʔāβ   hāˈʝāh   nɔˈqēδ,   וּמֵישַׁע מֶלֶךְ-מוֹאָב, הָיָה נֹקֵד). Hann varð að greiða Ísraelskonungi hundrað þúsund lömb og ull af hundrað þúsund hrútum í skatt: en Mesà (Meixà), rei de Moab, era un bon ramader. [Cada any] havia de pagar al rei d'Israel cent mil anyells i la llana de cent mil moltons com a tribut

fjár·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest>:
invertir
♦ fjárfesta [e-ð] í e-u: invertir [una cosa] en una cosa

fjár·festi <m. -festa, -festar>:
inversor m, inversora f
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat

fjár·festing <f. -festingar, -festingar>:
inversió f

fjárfestingarábyrgðar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
agència f de garantia de les inversions
♦ Fjölþjóðlega fjárfestingarábyrgðarstofnunin: l'agència f multilateral de garantia de les inversions, MIGA f

fjárfestingar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
acord m sobre inversions
♦ fjölþjóðlegur fjárfestingarsamningur: acord m multilateral sobre inversions

fjár·fúlga <f. -fúlgu, -fúlgur. Gen. pl.: -fúlgna o: -fúlga>:
gran quantitat f de diners
Hatak gekk út til Mordekaí á torgið fyrir framan hallarhliðið og Mordekaí greindi honum frá öllu sem fyrir hann hafði komið og einnig fjárfúlgunni (pārāˈʃaθ   ha-kˈkɛsɛφ ~ פָּרָשַׁת הַכֶּסֶף:   wəˈʔēθ   pārāˈʃaθ   ha-kˈkɛsɛφ,   וְאֵת פָּרָשַׁת הַכֶּסֶף), sem Haman hafði lofað að leggja í sjóði (ˈgēnɛz, ginˈzēi̯ ~ גֵּנֶז, גִּנְזֵי:   ha-kˈkɛsɛφ   ʔăˈʃɛr   ʔāˈmar   hāˈmān   li-ʃəˈqōl   ʕal־ginˈzēi̯   ha-mˈmɛlɛχ   ba-i̯ʝəhūδīˈʝīm   lə-ʔabbəˈδ-ām,   הַכֶּסֶף, אֲשֶׁר אָמַר הָמָן לִשְׁקוֹל עַל-גִּנְזֵי הַמֶּלֶךְ בַּיְּהוּדִיִּים--לְאַבְּדָם) konungs, yrði honum leyft að tortíma Gyðingum: l’Atac (Hatac’h) va sortir a trobar en Mardoqueu (Mordec’hai) a la plaça de davant el portal del palau [reial] i en Mardoqueu (Mordec’hai) el va posar al corrent de tot el que li havia passat i també de la quantitat de diners que l’Aman (Haman) havia promès d'ingressar al tresor reial si[, a canvi,] li era permès d'exterminar els jueus (A Ezequiel 27:24, els traductors han omès la traducció de וּבְגִנְזֵי בְּרֹמִים: Þeir versluðu fyrir þig með skrautklæði, bláar purpurakápur, glitvefnað, וּבְגִנְזֵי בְּרֹמִים {og} þétt fléttuð reipi)

fjár·glæframaður <m. -glæframanns, -glæframenn>:
especulador fraudulent, especuladora fraudulenta

fjár·glæfrar <m.pl -glæfra>:
especulació fraudulenta

fjárhags- <en compostos>:
financer -a, econòmic -a

fjárhags·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut econòmic, ajuda econòmica, injecció econòmica

fjárhags·ákvæði <n.pl -ákvæða>:
disposicions financeres

fjárhags·ár <n. -árs, -ár>:
exercici m comptable

fjárhags·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla [econòmic i] financer, pressupost m, planificació financera

fjárhags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
economia política (þjóðhagfræði)

fjárhags·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
economista m & f (þjóðhagfræðingur)

fjárhags·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
crisi financera

fjárhags·lega <adv.>
financerament, econòmicament
♦ fjárhagslega sjálfstæður: econòmicament independent

fjárhags·legur, -leg, -legt <adj.>
financer -a, econòmic -a
♦ fjárhagsleg ábyrgð: responsabilitat financera
♦ fjárhagsleg áhrif: impacte financer
♦ fjárhagsleg áhætta: risc financer
♦ fjárhagslegur stöðugleiki: <ECONestabilitat financera

fjárhags·staða <f. -stöðu, no comptable>:
situació financera, situació f de les finances, síntesi financera

fjárhags·stuðningur <m. -stuðnings, no comptable>:
suport financer

fjárhags·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m comptable

fjárhags·úttekt <f. -úttektar, -úttektir>:
auditoria financera

fjárhags·vandræði <n.pl -vandræða>:
problemes econòmics

fjárhags·yfirlit <n. -yfirlits, -yfirlit>:
balanç m de situació [financera]

fjárhags·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
dificultats financeres, problemes econòmics
♦ lenda í fjárhagsörðugleikum: tenir problemes econòmics

fjár·hagur <m. -hags, -hagir>
finances f.pl (situació o posició econòmica, estat financer)

fjár·hald <n. -halds, -höld>:
fideïcomís m (fl./pl.: fideïcomissos)

fjárhalds·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENadministrador fiduciari, fideïcomissari m 
2. (fjárráðamaðurtutor m legal, tutora f legal (persona que administra els béns de menor d'edat o de persona posada sota tutelatge legal d'algú)

fjárhaldsmanns·staða <f. -stöðu, -stöður>:
administració fiduciària, fideïcomís m 

fjár·heimta <f. -heimtu, -heimtur. Gen. pl.: -heimta o: -heimtna>:
reclamació f de diners [deguts]
nokkurum nóttum síðar bjóst Grímur heiman og sagðist eiga fjárheimtu að þeim manni er Þorgrímur hét og bjó í Hjarðarhaga í Jökulsdal: alguns dies després en Grímur es va preparar per partir dient que volia reclamar uns diners a un home [que els hi devia i] que es deia Þorgrímur i que vivia al Hjarðarhagi, a la vall de Jökulsdalur

fjár·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
pastor m [d'ovelles], pastora f [d'ovelles] (persona que mena les ovelles a pasturar i les vetlla)
Amos svaraði Amasía og sagði: „Ég er ekki spámaður og ekki lærisveinn spámanns, heldur fjárhirðir (bōˈqēr ~ בּוֹקֵר:   ˌkī-βōˈqēr   ʔăˈnɔχī   ū-βōˈlēs   ʃiqˈmīm,   כִּי-בוֹקֵר אָנֹכִי, וּבוֹלֵס שִׁקְמִים) og rækta mórber (שִׁקְמִים). En Drottinn sótti mig til hjarðarinnar (הַצֹּאן) og Drottinn sagði við mig: Farðu og starfaðu sem spámaður fyrir þjóð mína, Ísrael: l’Amós respongué a l'Amasies tot dient-li: «Jo no sóc ni profeta, ni aprenent de profeta, sinó oveller i conro móres. Però Jahvè em va venir a cercar estant a la vora del ramat i Jahvè em va dir: Vés i treballa de profeta per al meu poble d'Israel
orð Amosar, eins af fjárhirðunum (nōˈqēδ ~ נוֹקֵד:   diˈβrēi̯   ʕāˈmōs   ʔăˌʃɛr־hāˈʝāh   βa-nnɔqəˈδīm   mi-ttəˈqōaʕ,   דִּבְרֵי עָמוֹס, אֲשֶׁר-הָיָה בַנֹּקְדִים מִתְּקוֹעַ) í Tekóa, sem honum vitraðist um Ísrael á dögum Ússía Júdakonungs og á dögum Jeróbóams Jóassonar, Ísraelskonungs, tveimur árum fyrir jarðskjálftann (הָרָעַשׁ)paraules de l'Amós, un dels ovellers de Tecuè (Tecoa) que li foren revelades sobre Israel en el dies de l'Ozies (Uzià), rei de Judà, i d'en Jeroboam (Iaraveam, Iarovam), fill d'en Joàs (Ioaix), rei d'Israel, dos anys abans del terratrèmol

fjár·hirsla <f. -hirslu, -hirslur. Gen. pl.: -hirslna>:
1. (geymslustaður eða varðveislumöguleiki eigna e-slloc m on guardar una cosa (p.e., les pertinences d'algú)
ef maðr berr klyfjar þváttdag ok vill hann heim þreyta ok á hann at bera til þess [unz] er sól er skapthá. Ef hann má eigi þreyta heim, þá skal hann tekit hafa sér gisting[ar] ok ofan lagðar klyfjar, þá er sól er í vestri, útlagr er bóndi þrím mǫrkum, ef hann synjar honum vistar, hann skal bera klyfjar til ens næsta bœjar er á leið er ok biðja þar vistar, útlagr er búandi ef hann synjar. Hinn skal fara til ens þriðja bónda áleiðis ok leggja ofan klyfjar ok biðja sér vistar þar ok fjárhirzlu. Ef bóndi synjar honum vistar [o: varnar honum] ok verðr hann útlagr um þat, enda ábyrgiz hann klyfjarnar ef hinn lætr eptir liggja er á þar í túni hans [o: þó hinn láti þar eptir liggja úti í túni er átti] — siquis cum onustis equis die lauationis domum uenire nitatur, sarcinas ferre ei licet, dum sol hastile altus sit. Si domum assequi non possit, tum oportet ut hospitiium sibi acquisiuerit, equosque oneribus leuauerit, sole in puncto occidentis constituto, hospitium illi denegans tribus marcis mulctetur, tumque ad proximam uillam recta pergat, ibique hospitium petat; deneganti mulcta imponatur, ille uero ad tertiam uillam recta tendat, sarcinas deponat, sibique hospitium, et rebus suis custodiam exposcat, denegans mulctae obnoxius sit, quinimo sarcinas, si eas ibi alter in area uillae relinquat, indemnes praestetsi un home tragina en dissabte coses amb les beaces i vol fer via fins arribar a casa seva, pot fer la seva via fins que el sol es trobi a l'altura d'una asta. Si fins llavors no ha arribat a casa, haurà d'haver cercat allotjament i descarregat les beaces abans que el sol no es trobi a ponent. El bóndi que li denegui l'allotjament serà castigat amb una multa de tres marcs. [Si hom li ha denegat l'allotjament,] el traginer portarà les seves beaces fins al proper mas que hi hagi en el seu camí i demanarà allà allotjament. El bóndi del mas, si l'hi denega, serà castigat [amb una multa de tres marcs]. El traginer llavors continuarà la seva via fins al tercer mas i allà descarregarà les beaces i demanarà allotjament i lloc per a guardar-hi les seves pertinences. Si el bóndi l'hi denega, també serà multat [amb tres marcs]. El bóndi es reponsabilitza de les beaces [i de llur contingut] si (var.: encara que) [llur propietari] les deixi a fora de les cases del mas, al tún, o prat tancat del mas
2. (dýrgripa- og peningabúr, geymslustaður peningatresor m (cambra o edifici on es guarda el tresor) (féhirsla)
en þá er norðanvindr saknar þeirrar blíðu, er hann fékk af sunnanvindi, ok mildligra vingjafa, þá leitar hann at sínum fjárhirzlum ok hrósar þá þeim auð, er hann hefir gnógastan til, ok leiðir fram døkkvan skima með gljánda frosti, setr á hǫfuð sér ískaldan hjálm yfir jǫkluðu skeggi, blæss stríðliga at haglsfullum skýfjǫllum. En kaldr landnyrðingr sitr reiðugliga með snjódrifnu skeggi ok gustar kaldliga vindþrotnum nǫsum, eitlar [p. 53] augum undir hrímfrosnum brúnum, snerkir kinnr undir kaldskýjuðu enni, hvetr hvápta með ískaldri tungu, blæss af þjósti með smogligu rennidrifi (Espill, cap. 22, pàgs. 52-53): i quan el vent del nord enyora l'afabilitat i els dolços presents d'amistat que rebia del vent del sud, va a cercar els seus tresors i es vanta de les riqueses que posseeix en gran abundància i en treu una claror fosca amb gelades relluents, es posa un elm glacial, les galteres i la visera del qual li cobreixen la barba glaçada i bufa impetuosament les muntanyes de núvols, inflades de pedregada. Però el fred gregal seu [allà] amb posat enfurismat, amb la barba nevada i esbufega fredament pels narius unflats de vent, llampuga amb els seus ulls sota les celles gebrades, corruga les galtes sota el front cobert de freds núvols, esmola les barres amb la llengua glaçada, bufa amb gran violència la barrufada que s'esmuny per tot
að svo mæltu fékk Davíð Salómon, syni sínum, grunnmynd af forsalnum og musterishúsinu ásamt fjárhirslum þess (ganˈzaχ, ganzakˈkīm ~ גַּנְזַךְ, גַּנְזַכִּים:   wə-ɣanzakˈkā-u̯,   וְגַנְזַכָּיו), loftherbergjum, innri herbergjum og hásæti náðarinnar: havent parlat així, en David va donar al Salomó, son fill, l'esbós del vestíbul i de l'edifici del temple, ensems amb les cambres del tresor, les seves cambres altes, els compartiments interiors i el tron de la gràcia
annað, sem þörf kann að vera fyrir í húsi Guðs þíns og þú þarft að kaupa, skaltu greiða úr fjárhirslum (ˈbēi̯θ   ginˈzēi̯ ~ בֵּית גִּנְזֵי:   dī   ˌʝippɛl־ˈl-āχ   lə-minˈtan   tinˈtēn   min־ˈbēi̯θ   ginˈzēi̯   malˈk-āʔ,   דִּי יִפֶּל-לָךְ, לְמִנְתַּן--תִּנְתֵּן, מִן-בֵּית גִּנְזֵי מַלְכָּא) konungs: qualsevol altra cosa que es pugui necessitar al temple del teu Déu, i que tu hagis de comprar, ho pagaràs de la tresoreria reial
þóknist konungi má leita í hinum konunglegu fjárhirslum (bēi̯θ   ginzai̯ˈʝ-āʔ ~ בֵּית גִּנְזַיָּא:   ʝiθbaqˈqar   bə-ˈβēi̯θ   ginzai̯ˈʝ-āʔ   ˌdī-malˈk-āʔ   ˈθammāh   dī   bə-βāˈβɛl,   יִתְבַּקַּר בְּבֵית גִּנְזַיָּא דִּי-מַלְכָּא תַמָּה דִּי בְּבָבֶל) í Babýlon hvort til er heimild með fyrirmælum Kýrusar konungs um að endurreisa þetta hús Guðs í Jerúsalem. Konungur ætti síðan að senda greinargerð um vilja sinn í þessu máli: si al rei li plau, doncs, es pot anar a cercar en els tresors reials de Babilònia si es va autoritzar, mitjançant decrets donats pel rei Cir, de reconstruir aquesta casa de Déu a Jerusalem. Després, que el rei ens enviï una declaració sobre la seva voluntat en aquest afer»
þá tók Jóas Júdakonungur allar helgigjafirnar sem Jósafat, Jóram og Ahasía, konungar Júda, forfeður hans, höfðu gefið. Auk þess tók hann sínar eigin helgigjafir, ásamt öllu gulli sem fannst í fjárhirslunum (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר:   wə-ˈʔēθ   kāl־ha-zzāˈhāβ   ha-nnimˈt͡sāʔ   bə-ʔɔt͡səˈrōθ   ˌbēi̯θ־ʝəˈhwāh   ū-ˈβēi̯θ   ha-mˈmɛlɛχ,   וְאֵת כָּל-הַזָּהָב הַנִּמְצָא בְּאֹצְרוֹת בֵּית-יְהוָה, וּבֵית הַמֶּלֶךְ) í musteri Drottins og konungshöllinni, og sendi til Hasaels, Aramskonungs. Hann hélt þá á brott frá Jerúsalem: llavors en Joàs (Iehoaix), rei de Judà, prengué totes les ofrenes sagrades que els seus ancestres, en Josafat (Iehoixafat), en Joram (Iehoram) i l'Ocozies (Aħazià), reis de Judà, havien donat. A més a més, prengué les seves pròpies ofrenes sagrades, amb tot l'or que es trobà als tresors del temple de Jahvè i del palau reial, i ho va enviar a l'Hazael (Ħazael), rei d'Aram. Llavors, aquest es va retirar de Jerusalem
Hiskía lét síðan af hendi allt það silfur sem fannst í musteri Drottins og fjárhirslum (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר:   ū-βə-ʔɔt͡səˈrōθ   bēi̯θ   ha-mˈmɛlɛχ,   וּבְאֹצְרוֹת, בֵּית הַמֶּלֶךְ) konungshallarinnar: l’Ezequies (en Ħisquià) va donar tot seguit tot l'argent que hi havia al temple de Jahvè i als tresors del palau reial
þá tók Asa silfur og gull úr fjárhirslum (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר:   wa-i̯ʝɔˈt͡sēʔ   ʔāˈsāʔ   ˈkɛsɛφ   wə-zāˈhāβ   mē-ʔɔt͡səˈrōθ   bēi̯θ   ʝəˈhwāh   ū-ˈβēi̯θ   ha-mˈmɛlɛχ,   וַיֹּצֵא אָסָא כֶּסֶף וְזָהָב, מֵאֹצְרוֹת בֵּית יְהוָה--וּבֵית הַמֶּלֶךְ) húss Drottins og konungshallarinnar. Hann sendi það til Benhadads Aramskonungs sem sat í hásætinu í Damaskus og lét flytja honum þessi boð: llavors l'Asà (Assà) prengué plata i or dels tresors del temple de Jahvè i del palau reial i ho envià al Ben-Hadad, rei d'Aram, que residia a Damasc, amb aquest missatge
og Drottinn gaf Jójakím Júdakonung á vald hans og nokkuð af áhöldum Guðs húss, og hann flutti þau til Sínearlands í musteri guðs síns, og áhöldin flutti hann í fjárhirslu (bēi̯θ   ʔōˈt͡sār ~ בֵּית אוֹצָר:   wə-ˌʔɛθ־ha-kkēˈlīm   hēˈβīʔ   bēi̯θ   ʔōˈt͡sar   ʔɛ̆lɔˈhā-u̯, וְאֶת-הַכֵּלִים הֵבִיא, בֵּית אוֹצַר אֱלֹהָיו) guðs síns: el Senyor (Adonai) lliurà en Joaquim (Iehoiaquim), rei de Judà, a les seves mans i una part dels estris de la casa de Déu, i ell els transportà al país de Senaar (Xinar), al temple del seu déu, i portà els estris al tresor del seu déu
þessi orð mælti Jesús hjá fjárhirslunni (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου:   ταῦτα τὰ ῥήματα ἐλάλησεν ἐν τῷ γαζοφυλακίῳ διδάσκων ἐν τῷ ἱερῷ) þegar hann var að kenna í helgidóminum. Enginn lagði hendur á hann því stund hans var enn ekki komin: aquestes paraules, Jesús les pronuncià a la sala del tresor, quan estava ensenyant al temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no era arribada la seva hora
Jesús settist gegnt fjárhirslunni (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου:   καὶ καθίσας κατέναντι τοῦ γαζοφυλακίου) og horfði á fólkið leggja peninga í hana (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου:   ἐθεώρει πῶς ὁ ὄχλος βάλλει χαλκὸν εἰς τὸ γαζοφυλάκιον). Margir auðmenn lögðu þar mikið. Þá kom ekkja ein fátæk og lét þar tvo smápeninga, eins eyris virði. Og Jesús kallaði til sín lærisveina sína og sagði við þá: „Sannlega segi ég ykkur, þessi fátæka ekkja gaf meira en allir hinir er lögðu í fjárhirsluna (τὸ γαζοφυλάκιον -ίου:   ἡ χήρα αὕτη ἡ πτωχὴ πλεῖον πάντων ἔβαλεν τῶν βαλλόντων εἰς τὸ γαζοφυλάκιον). Allir gáfu þeir af allsnægtum sínum en hún gaf af skorti sínum allt sem hún átti, alla björg sína“: es trobava assegut davant la sala del tresor, i mirava com la gent hi tirava diners; i molts de rics hi tiraven molt. S'hi presentà una vídua pobra i va tirar-hi dues peces menudes, que fan un quadrant (codrant, κοδράντης). Llavors va cridar els deixebles, i els digué: «Us asseguro que aquesta vídua pobra hi ha tirat més que tots els qui tiren al tresor; perquè tots hi han tirat d'allò que els sobra; ella, en canvi, de la seva indigència, hi ha tirat tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure»
3. (kistill, skrín, fjársjóðahirsla, dýrgripakistaarca f (arquella, caixa [de cabals], cofre[net] [de joies])
þeir gengu inn í húsið og sáu barnið og Maríu, móður þess, féllu fram og veittu því lotningu. Síðan luku þeir upp fjárhirslum (ὁ θησαυρός -οῦ:   καὶ ἀνοίξαντες τοὺς θησαυροὺς αὐτῶν) sínum og færðu því gjafir, gull, reykelsi og myrru: entraren dins la casa i veieren l'infant i la Maria, sa mare, es prosternaren i li testimoniaren llur respecte. Després, obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra
4. (ríkisféhirslatresor (o: erari) públic (cabals de què disposa l'estat) (féhirsla)
Mardokaí sagði honum frá því sem gerst hafði og að Haman hefði heitið konungi tíu þúsund talentum í fjárhirsluna (ἡ γάζα -άζης:   καὶ τὴν ἐπαγγελίαν, ἣν ἐπηγγείλατο Ἀμὰν τῷ βασιλεῖ εἰς τὴν γάζαν ταλάντων μυρίων) fyrir að fá að eyða Gyðingum: en Mardoqueu (Mordec’hai) li contà el que li havia passat i que l'Aman havia promès al rei deu mil talents per al tresor reial per a poder exterminar els jueus
5. (sjóðurtresoreria f (caixa d'empresa o institució) (féhirsla)

fjár·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
béns m.pl i diners, possessió[-ons] f.[pl]
með styrk handar minnar hefi ég þessu til leiðar komið og með hyggindum mínum, því að ég er vitsmunamaður. Ég hefi fært úr stað landamerki þjóðanna, rænt fjárhlutum þeirra (ʕăθīˈδōθ ~ עֲתִידוֹת:   wa-ʕăθīδɔθēi̯-ˈhɛm   ʃōˈɕēθī,   וַעֲתִידֹתֵיהֶם שׁוֹשֵׂתִי) og sem alvaldur steypt af stóli drottnendum þeirra. Hönd mín náði í fjárafla þjóðanna (ˈħaʝil ~ חַיִל:   wa-timˈt͡sā   χa-qˈqēn   ʝāˈδ-ī   lə-ˈħēi̯l   hā-ʕamˈmīm,   וַתִּמְצָא כַקֵּן יָדִי, לְחֵיל הָעַמִּים), sem fuglshreiður væri. Eins og menn safna eggjum, sem fuglinn er floginn af, svo hefi ég safnað saman öllum löndum, og hefir enginn blakað vængjum, lokið upp nefinu né tíst: amb la força de la meva mà ho he dut a terme i amb la meva saviesa, car sóc intel·ligent. He fet recular les fronteres dels pobles; i he saquejat llurs tresors (possessions); i com a totpoderós [que sóc] he destronat llurs regents. La meva mà ha abastat les riqueses dels pobles com si fossin nius d'ocell. Talment com els homes arrepleguen ous que l'ocell ha abandonats, així he arreplegat tots els païos, i, ningú no hi ha hagut que batés les ales, que obrís el bec ni piulés

fjár·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m d'atura, gos m de pastor, gos m de bestiar
♦ íslenskur fjárhundur: gos m d'atura islandès
♦ mæorkskur fjárhundur: ca m de bou
♦ þýskur fjárhundur: pastor m alemany

fjár·hús <n. -húss, -hús>:
corral m [cobert] d'ovelles

fjár·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
suma f (import, quantitat de diners)

fjár·hæli <n. -hælis, -hæli>:
refugi financer

fjárhættu·spil <n. -spils, -spil>:
joc m d'atzar

fjárhættu·spilari <m. -spilara, -spilara>:
jugador m, jugadora f (de jocs d'atzar)

fjári <m. fjára, fjárar>:
1. (ári, fjandidimoni m (diable)
2. (veikt blótsyrðidiantre (renec suau) (sunnar)
♦ fjárans!: diantre! (o: [re]cony!; o: recoi!; o: refotre!)
♦ fjárans <+ nafnorð>puto -a <+ subst.>
♦ fjári er hann sniðugur!: déu-n'hi do com és de llest!
♦ fjárinn!: diantre! (o: recoi!; o: refotre!; o: redimoni!), cagondena! (Mall.
♦ fjárinn hafi það!: a ca una puta!
♦ fjárinn sjálfur!: collons!
♦ hvað í fjárarum ertu að gera?: què diantre estàs fent?
♦ hver fjárinn...?: què diantre...?

fjárkláða·maur <m. -maurs, -maurar>:
àcar m de la ronya de les ovelles (àcars Psoroptes ovis i Sarcoptes ovis, així com el Chorioptes bovi)

fjár·kláði <m. -kláða, no comptable>:
escabre m, ronya f de les ovelles

fjár·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa>:
1. <GENreclamació financera, reclamació f de diners (fjárheimta)
um heimstefnu ok fjárkrǫfur. Nú er þat því næst, ef maðr á fé at manni, þat er váttar vitu, þá skal stefna hánum heim til krǫfu ok váttasǫgu, bóanda í ǫndvegi sitt, en drengmanni til erfingja síns, ef hann býr innan fylkis ellar þar sem hann var nóttina helgu. Skal svá skǫmmum sem hann vill fyrir fimtán nóttum hit lengsta. Nú skal svá mæla at hann sé heima er sá kemr þar. Allr dagr at stefnu með þeim, hvárt sem hann kemr fyrr dags eða síðarr í ljósi ok úfólginn. Þá skal hann láta bera heimstefnuvitni þar þegar, en síðan skal hann leiða vátta til fjár svá mikils sem hann á at hánum. En ef hann vill eigi þá reiða, þá skal krefja hann ok leggja hánum rán við, nema hann reiði hánum þá. Nú, ef hann svarar því, at „ek kann eigi lǫg, en ek læt uppi hvetvetna þat, er þingmenn kalla lǫg,“ þá má hann stefna hánum til þings fimm nóttum hit skemsta ok fimm fimtum hit lengsta, ef hann veit, nær þing skal vera. En ef hann veit eigi, þá verðr þess bíða (o biða?), er hann veit þat. En sá skal þing kenna, er þarf, ef hann vill þat. En ef á þing kemr þeirra mál, þá skal sœkjandi láta bera þingstefnuvitni, þá eigu þingmenn um at dœma, ok dœma hánum fé sitt. En ef þeir vilja ekki um dœma, þá eru þeir sekir fimtán mǫrkum, ef hinn krefr þá dóms. Nú, ef þeir verða eigi allir á eitt sáttir á fjórðungsþingi, þá má skjóta máli með vátta tvá á fylkisþing. En ef þeirra, er þá þykkist enn eigi lǫg fá, þá má því at eins skjóta af fylkisþingi til Gulaþings, ef fjórðungr manna gengr af þingi ok kalla þat lǫg, er hann segir, þá verðr skot fullt en ellar eigi. En hvervitna þess, er allir verða á eitt sáttir, at maðr hefir sótt fé sitt ok fullnast hánum vitni til, þá eigu þeir at dœma hánum fé sitt. En ef hann bauð eigi þingmannadóm fyri krǫfu, þá sekist hann baugi við konung, en hinum eykr hǫ́lfu sitt fé. En ef maðr skýtr máli sínu til þingmannadóms, þá fellir hann baug með því; þá skal hann á þing leiða heyringja sína, at hann hefir þat fé at lǫgum sótt; þá er vel, ef hann vill þat fé á þingi reiða eða gerir stefnu til ok lýkr því þar. En ef hann vill eigi þá reiða, þá skal krefja þingmenn, þá er á þingi eru, at fara til, ok svá ármann konungs ok bœndr svá marga, sem hann þykkist þurfa, er fé sitt hefir sótt at lǫgum, at fara til ok taka hǫ́lfu meira en hann sótti, ok konungi baug til handa. Sá skal hafa sex aura at [p. 22] harðafangi, er sótti. Nú standa menn fyri ok verja með oddi ok eggju, þá falla þeir útlagir ok úhelgir allir, er fyri standa, en hinir allir friðhelgir, er til sœkja, ok laga vilja gæta. En þó at þeir falli eigi, þá er hǫfðingi sekr at fjórum tigum marka en hverr annarra at þrim mǫrkum. En sá er hǫfðingi, er sœkjandi vill kalla. En ef menn synja hánum, at fara til af þingi, at taka fé sótt, þá er hverr þeirra sekr at þrim aurum við konung. En ef ármaðr vill eigi til fara, þá er hann af því, er við liggr (Lleis gula-thingenses, cap. 35, pàg. 21): de la citació a la llar i de les reclamacions de diners [deguts]. Ara el que ve a continuació és: si un home té diners pendents de tornar (o de cobrar) d' un altre, la qual cosa hi ha testimonis que la saben, presentarà una citació al deutor a la seva llar per fer-li la reclamació dels diners i escoltar la declaració dels testimonis [del deute], si [el deutor] és un bóndi [el citarà] davant el seu ǫndvegi o setial, i si és un drengmaðr o fadrí, a cal seu hereu, si [aquest] viu en el fylki, i, sinó, al lloc on hagi passat la nit de Nadal. [El creditor] li donarà un termini de pagament del deute que serà tan curt com ell vulgui però fins a un màxim de quinze dies. [Quan s'hagi fixat el termini de pagament, el deutor] dirà que serà a ca seva quan el creditor hi anirà. Tot lo dia és bo per a la cita, tant si el creditor va a cal deutor a primera hora del dia o més tard, sempre que ho faci mentre faci claror i arribi a cara descoberta (i no hi vagi d'amagat). Llavors, immediatament es donarà testimoni de la citació a la llar del creditor i tot seguit, el creditor aportarà testimonis de la quantitat de diners que el deutor li deu. I si llavors el deutor no els hi vol pagar, li farà un requeriment formal a pagar la quantitat deguda i, llevat que el deutor li pagui immediatament la quantitat deguda, interposarà una denúncia contra ell davant el þing per robatori. Ara bé, si el creditor li respon que “No conec pas la llei, però estaré conforme amb el que els þingmenn decidiran que és a dreta llei", llavors el creditor podrà citar el deutor a comparèixer davant el þing cinc dies abans de la seva celebració com a termini de citació més breu i vint-i-cinc dies com a termini més llarg, si sap quan serà el proper þing. Si no ho sap pas, haurà d'esperar fins a saber-ho [per a poder citar-hi el deutor]. I qualsevol que ho hagi de menester, podrà convocar un þing, si ho vol. I quan llur cas (és a dir, del creditor i dels seus testimonis) s'hagi de presentar davant el þing, la part actora presentarà [de primer] els seus testimonis de la citació [que ha presentat al creditor] a comparèixer davant el þing; després, els þingmenn hauran de pronunciar sentència sobre el cas i reconèixer el seu dret a cobrar els seus diners. Però, si no volen pronunciar-hi sentència, seran multats amb una multa de quinze marcs [d'argent], si la part actora exigeix una sentència. Ara bé, si no s'arriba a cap acord en el þing del quarter, el cas podrà ser promogut, amb dos testimonis, davant el þing del fylki o þing comarcal, i si una de les parts considera que encara no se li ha fet justícia, només podrà recórrer del þing del fylki al Gulaþing, si un quart dels homes se'n va del þing declarant que és a dreta llei el que diu (és a dir, si una quarta part dels þingmenn estan en desacord amb la resta). Només en aquest supòsit l'apel·lació serà a dreta llei i en cap altre cas. Però en el cas que els þingmenn estiguin tots d'acord que la part actora va efectuar la reclamació dels seus diners [segons la manera estipulada per la llei] i que ha aportat els testimonis [requerits per la llei que donin fe que així fou,] els þingmenn li han de reconèixer el dret a cobrar els diners reclamats. I si el deutor no va oferir la sentència dels þingmenn com a requisit (és a dir, si no va contestar a la reclamació amb l'oferta d'acatar la sentència dels þingmenn), haurà de pagar al rei un baugr i la quantitat de diners a percebre pel creditor passaran a ésser el doble. Si el deutor, emperò, sotmet el seu cas a la sentència dels þingmenn, deixa sense efecte la multa del baugr pagador al rei. Llavors el creditor farà comparèixer davant el þing els seus heyringjar o testimonis auriculars que li varen sentir reclamar els seus diners segons el que marca la llei. Llavors el correcte serà que el deutor accepti de pagar els diners en el þing o que[, altrament,] fixi un dia per a fer-ho i hi conclou el cas. Però si[, malgrat tot,] no vol pagar llavors [els diners que deu], el creditor, si ha reclamat els seus diners segons el que dicta la llei, pregarà als homes þingmenn que hi hagi al þing,així com al batlliu reial i a tants de bœndr com consideri necessaris, que vagin al deutor i li prenguin el doble del que ell li hagi reclamat i un baugr pagador al rei. I la part actora tindrà sis aurar en concepte de harðafang, és a dir, per l'execució forçosa o coactiva. I si hi ha homes que s'hi oposen i hi fan front a tall d'espasa, tots [els qui d'ells caiguin en la topada] cauran com a proscrits i tots els qui s'hi oposin quedaran fora de la llei, mentre que tots aquells que els ataquin volent fer observar la llei actuaran a l'empara de la llei. I, encara que [els partidaris del deutor] no caiguin en la topada, llur cabdill serà castigat amb una multa de quaranta marcs [d'argent] i tots i cadascun dels altres [que sobrevisquin] ho serà amb una multa de tres marcs. I serà llur cabdill aquell que el creditor designi com a tal. I si hi ha homes que es neguen a anar amb el creditor de del lloc del þing a cobrar els diners reclamats, cadascun d'ells serà castigat amb una multa de tres aurar pagadors al rei, i, si el batlliu reial no vol anar amb el creditor [a cobrar els diners del deutor], perdrà els diners que li corresponguin (vocabulari: #1. til krǫfu ok váttasǫgu: En Baetke 19874, pàgs. 345 i 704, no dóna pas entrada a aquesta fórmula jurídica, tanmateix transparent: es fa una citació al deutor en el marc de la qual el creditor pugui reclamar-li formalment els diners que el deutor li deu després de sentir els testimonis que donen fe que deu aquests diners; #2. bóanda... drengmanni...: dos datius depenents del pronom hánum: si el deutor és un bóndi, el creditor el citarà a un termini en el mas del deutor, davant l'ǫndvegi. Si el deutor, emperò, és un drengmaðr, el creditor farà la citació a la llar de l'hereu del creditor, o sigui, on hi tingui el familiar que l'ha d'heretar; #3. krefja: Cf. en Maurer 1907,2, pàg. 89: berichtigt aber der Gegner daraufhin nicht sofort die Schuld, so ist dieserhalb eine förmliche Aufforderung (krafa) an ihn zu richten, und ihm für den Fall fortgesetzter Zahlungssaumsal die Behandlung eines Mannes in Aussicht zu stellen, der sich widerrechtlich fremdes Gut angeeignet hat (þá skal krefja hann, ok leggja honum rán við). Erfolgt auch jetzt noch keine Zahlung, so ist am Ding Klage zu stellen, und braucht der Kläger hier nur durch seine Zeugen (heyringjar) nachzuweisen, daß er die gesetzlichen Formen in seinem bisherigen Verfahren vollständig eingehalten habe; #4. láta e-t uppi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 364: láta e-t uppi 1. in etwas einwilligen; etwas zugestehen, gewähren, erweisen (e-m, við e-n); #5. fimmt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 138: fimt f. <...> Zeitraum von fünf Tagen; #6. biða, bíða: Totes dues formes són possibles. Cf. en Baetke 19874, pàg. 50; #7. kenna: En Baetke 19874, pàgs. 322-323 i 771-772, no dóna pas entrada ni a la locuciókenna þing, ni a la seva variant kanna þing; la locució és sinònima de stefna þing ‘convocar un þing’; #8. dœma e-t e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 98: dœma e-t e-m, e-m á hendr,e-m til handa jmd. etwas (durch Urteilsspruch) zusprechen, zuerkennen <...>; #9. fjórðungsþing: Cf. en Baetke 19874, pàg. 142: fjórðungs-þing n. Viertelsthing. Cada fylki estava, doncs, dividit en quatre fjórðungar o quarters; #10. skjóta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 560: skjóta til skjóta e-u til e-s jmd. die Entscheidung in einer Sache zuschieben, überlassen, jmd. etwas anheimstellen; skjóta máli til þings eine Sache beim Thing anhängig machen; #11. ránbaugr: En Baetke 19874, pàg. 485, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. En Frederik Brandt 2 (1883), pàg. 108 li dóna el valor de dotze aurar: Derfor bødedes 12 Ører (ránbaugr) til Kongen; #12. heyringi: En Baetke 19874, pàg. 252, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal, amb el qual es designen els testimonis que donen fe del que han sentit a dir. Tradueixo, doncs, el terme com a: testimoni auricular; #13. lúka: Cf. en Baetke 19874, pàg. 392: <...> 2. beenden, abschlißen, zu Ende bringen (e-u): lúka málum eine (Gerichts-)Sache zum Abschluß, zur Entscheidung bringen <...>; #14. ármaðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 23: ár-maðr m. 1. Verwalter, Vogt, Oberaufseher (besonders auf den königlichen Gütern in Norwegen). El DCVB defineix el mot batlliu com a: govenador; funcionari que exerceix autoritat per delegació. Empro aquest mot per a traduir el càrrec medieval de ármaðr; #15. harðafang: En Baetke 19874, pàgs. 233, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. En Maurer 1907:2, pàg. 89, diu: Wird auch nach gefälltem Spruche noch nicht gezahlt, so kann der Kläger sofort zur gewaltsamen Vollstreckung schreiten, und die Dingleute sowohl als des Königs Vogt müssen ihm auf Verlangen zu dieser Beihilfe leisten; er selber erhält aber über den Betrag hinaus, auf welchen das Urteil lautete, noch eine Geldbuße im Betrage von sechs aurar „at harðfangi“, d.h. dafür, daß ihm das Eintreiben seiner Forderung so widerrechtlich erschwert wurde³ ³) In ähnlicher Anwendung kommt das harðafang auch im isländischen Rechte vor, Festaþ. 59/384; Kaupab. 6/398 und 35/438; vgl. Kgsbk. 221/145 und 164/63-4; dann auch im späteren norwegischen Rechte, Járns., Kaupab. 4; Landsl., Kaupab. 3; Norges gamle Love, III, 52/133. La traducció llatina dels Gulaþingslög, 1817, pàg. 479, tradueix la locució al llatí com a pro executione: oc tvá aura þeim at harða fangi er sótti. et duas oras actori pro executione. add. 62. H.R.)
2. <ECONactiu financer
♦ → eiginfjárkrafa “capital regulador, requeriment de capital”

fjár·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
crisi financera
♦ → lausafjárkreppa “crisi de liquiditat”
♦ → lánsfjárkreppa “limitacions creditícies”

fjár·kúga <-kúga ~ -kúgum | -kúgaði ~ -kúguðum | -kúgaðe-n>:
<GENfer xantatge a algú, extorquir algú (kúga út úr e-m fé)
♦ fjárkúga e-n [með e-u]: xantatjar diners a algú [amb una cosa]

fjár·kúgari <m. -kúgara, -kúgarar>:
xantatgista m & f

fjár·kúgun <f. -kúgunar, no comptable>:
xantatge m, extorsió f
♦ stunda fjárkúgun [á e-m]: fer xantatge [a algú]

fjár·kví <f. -kvíar, -kvíar>:
pleta f, cleda f, corral m d'ovelles, <LITovil m

fjár·kyn <n. -kyns, -kyn. Gen. pl.: -kynja; dat.pl.: -kynjum>:
(sauðfjárkynraça ovina, raça f d'ovelles

fjárlaga- <en compostos>:
pressupostari -ària

fjárlaga·afgangur <m. -afgangs, no comptable>:
superàvit pressupostari

fjárlaga·ár <n. -árs, -ár>:
any pressupostari

fjárlaga·frumvarp <n. -frumvarps, -frumvörp>:
projecte m de pressupostos generals de l'estat

fjárlaga·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
elaboració f de pressupost, procediment pressupostari, pressupostació f

fjárlaga·halli <m. -halla, no comptable>:
dèficit pressupostari

fjárlaga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió pressupostària

fjárlaga·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política pressupostària

fjárlaga·tillögur <f.pl -tillagna (o: -tillaga)>:
proposta f de projecte de pressupostos generals de l'estat

fjár·legur, -leg, -legt <adj.>:
pecuniari -ària

fjár·lög <n.pl -laga>:
pressupostos m.pl generals de l'estat (fjáraukalög)
♦ ræða fjárlög ríkisins: debatre els pressupostos generals de l'estat
♦ ræða fjárlög sjálfstjórnarhéraðsins: debatre els pressupostos de la comunitat autònoma

fjár·maður <m. -manns, -menn>:
pastor m, pastora f (d'ovelles)
Davíð svaraði Sál: „Þjónn þinn hefur verið fjármaður (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   rɔˈʕɛh   hāˈʝāh   ʕaβdə-ˈχā   lə-ʔāˈβī-u̯   ba-t͡sˈt͡sɔʔn,   רֹעֶה הָיָה עַבְדְּךָ לְאָבִיו בַּצֹּאן) hjá föður sínum. Þegar ljón eða björn kom og tók lamb úr hjörðinni elti ég hann og felldi og reif síðan lambið úr gini hans. En ef dýrið réðst á mig greip ég í makkann á því og drap það. Þjónn þinn hefur bæði drepið ljón og birni og eins mun fara fyrir þessum óumskorna Filistea vegna þess að hann hefur hæðst að hersveitum hins lifandi Guðs“: en David li va dir: «El teu servent era pastor del ramat de son pare. Quan venia un lleó o un ós i s'emportava un anyell del ramat, jo l'empaitava, i l'abatia i li prenia l'anyell de la gola. I si la bèstia s'abraonava contra mi, l'agafava pel coll i el matava. El teu servent ha matat lleons i óssos, i igualment em desfaré d'aquest filisteu incircumcís perquè ha fet befa dels rengles del Déu vivent»

fjár·magn <n. -magns, no comptable>:
capital m

fjár·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnaðe-ð>:
1. <GENfinançar una cosa
♦ fjármagna e-ð með e-u: finançar una cosa amb una cosa
♦ fjármagna húsnæðiskaupin með veðláni ~ bankaláni: finançar la compra d'un habitatge amb una hipoteca ~ crèdit bancari
2. (kosta, veita fjárstyrkpatrocinar una cosa (esponsoritzar)

fjár·magnandi <m. -magnanda, -magnendur>:
patrocinador m, patrocinadora f
◊ fjármagnendur kosningabaráttu bandaríkjaforseta: els patrocinadors de la campanya electoral del president nordamericà

fjármagns- <en compostos>:
de capital[s]

fjármagns·dýpkun <f. -dýpkunar, no comptable>:
intensificació f de l'ús de capital, profundització f del capital

fjármagns·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
inversor financer, inversora financera

fjármagns·flótti <m. -flótta, no comptable>:
fuga f de capital

fjármagns·frekur, -frek, -frekt <adj.>
de capital intensiu, amb utilització intensiva de capital

fjármagns·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m de capitals

fjármagns·höft <n.pl -hafta>:
restriccions f.pl de capital

fjármagns·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
actiu m [disponible], saldo m de capital

fjármagns·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
1. (afborgun af lánum, vaxtakostnaður og afskriftirdespeses f.pl de capital (en comptabilitat empresarial)
2. (í fjármálafræðicost m del capital (en finances)

fjármagns·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
arrendament financer, lísing m (fjármögnunarleiga)

fjármagns·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
mercat m de capitals

fjármagns·streymi <n. -streymis, -streymi>:
flux m de capital

fjármagns·þörf <f. -þarfar, -þarfir>:
necessitat[s] f[.pl] de capital

fjár·mál <n.pl -mála>:
finances f.pl
en ekki voru fjörutíu dagar liðnir þegar tveir sona Sanheríbs drápu hann. Flýðu þeir til Araratfjalls en Asarhaddon sonur hans tók ríki eftir hann. Hann setti Akíkar, son Anaels bróður míns, yfir öll fjármál (ἡ ἐκλογιστία -ίας:   καὶ ἔταξεν Ἀχιάχαρον τὸν Ἀναὴλ τὸν τοῦ ἀδελφοῦ μου υἱὸν ἐπὶ πᾶσαν τὴν ἐκλογιστίαν τῆς βασιλείας αὐτοῦ καὶ αὐτὸς εἶχεν τὴν ἐξουσίαν ἐπὶ πᾶσαν τὴν διοίκησιν) ríkis síns og fól honum alla stjórnsýsluna: encara no havien passat quaranta dies, que dos dels fills d'en Sennaquerib el van assassinar, i van fugir cap a les muntanyes d'Ararat. El va succeir en el tron el seu fill Assarhaddon. Aquest va posar l'Aquiacar, fill del meu germà Anael, al capdavant de tota la comptabilitat del seu reialme i li encomanà tota l'administració [del regne]

fjármála·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
bombolla financera
♦ fjármála- og byggingarbólan: la bombolla financera i immobiliària

fjármála·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control financer
♦ Fjármálaeftirlitið: <ÍSLFjármálaeftirlitið m, Supervisió Financera d'Islàndia, organisme islandès equivalent de l'espanyol Comissió Nacional del Mercat de Valors

fjármála·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
gerent m & f de finances, responsable m & f de finances

fjármála·geiri <m. -geira, no comptable>:
sector financer, sector m de les finances

fjármála·heimur <m. -heims, no comptable>:
món m de les finances

fjármála·hneyksli <n. -hneykslis, -hneyksli>:
escàndol financer

fjármála·hrun <n. -hruns, -hrun>:
col·lapse financer, sector m de les finances

fjármála·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema financer
♦ stöðugleiki fjármálakerfisins: l'estabilitat del sistema financer

fjármála·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
crisi financera

fjármála·maður <m. -manns, -menn>:
financer m, financera f

fjármála·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
mercat financer

fjármála·misferli <n. -misferlis, no comptable>:
irregularitats financeres

fjármála·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
1. <GENassessor financer, assessora financera
2. (fjármálaráðherra í spænskri sjálfstjórnarsýsluconseller m d'economia i finances, consellera f d'economia i finances (ministre autonòmic)

fjármála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m d'economia i hisenda, ministra f d'economia i hisenda

fjármála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m d'economia i hisenda

fjármála·staða <f. -stöðu, no comptable>:
situació financera, situació f de les finances, síntesi financera

fjármála·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat financera, activitats financeres

fjármála·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política financera

fjármála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de finances, directora f de finances, director financer, directora financera

fjármála·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
administració financera, gestió econòmica

fjármála·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
entitat (o: institució) financera

fjármála·stöðugleiki <m. -stöðugleika, no comptable>:
estabilitat financera

fjármála·umsýsla <f. -umsýslu, no comptable>:
administració financera

fjármála·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
enginyeria financera

fjármála·vit <n. -vits, no comptable>:
sentit m [comú] de l'economia, seny econòmic, sentiment m pels diners

fjármála·yfirlit <n. -yfirlits, -yfirlit>:
resum [general] econòmic

fjármála·ævintýri <n. -ævintýris, no comptable>:
aventura econòmica (o: financera)

fjármála·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis financers

fjár·missir <m. -missis, no comptable>:
1. (búfjármissir) pèrdua f d’ovelles  (pèrdua o pèrdues de bestiar oví)
2. (peningatap) pèrdua econòmica  (pèrdua o pèrdues de diners)

fjármuna·eign <f. -eignar, pl. no hab.>:
cartera f d'actius, havers financers, detenció f d'actius

fjármuna·myndun <f. -myndunar, pl. no hab.>:
formació f de capital

fjármuna·notkun <f. -notkunar, pl. no hab.>:
consum m de capital [fix], depreciació f del capital

fjármuna·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
(fjárstofncapital m social

fjár·munir <m.pl -muna>:
1. (eigur, eignirbéns m.pl [mobles] (propietats, possessions)
hann sneri við svo búið heim aftur með allar eigurnar (rəˈχuʃ ~ רְכֻשׁ:   ˌkāl־hā-rəˈχuʃ,   כָּל-הָרְכֻשׁ) og Lot frænda sinn og fjármuni hans (rəˈχuʃ ~ רְכֻשׁ:   wə-ˈɣam   ʔɛθ־ˈlōtˁ   ʔāˈħī-u̯   ū-rəχuˈʃ-ō   hēˈʃīβ,   וְגַם אֶת-לוֹט אָחִיו וּרְכֻשׁוֹ הֵשִׁיב), konur og vinnufólk: havent acabat de fer això, se'n va tornar a casa amb totes les possessions i també amb en Lot, el seu germà, i amb els seus béns, i les dones i els treballadors
í bréfunum veitti konungur Gyðingum í sérhverri borg heimild til að safna liði til sjálfsvarnar, eyða, deyða og tortíma liðsafla hverrar þeirrar þjóðar eða héraðs, sem veittist gegn þeim, jafnvel börnum og konum, og hafa fjármuni þeirra (ʃāˈlāl ~ שָׁלָל:   ū-ʃəlāˈl-ām   lā-ˈβōz,   וּשְׁלָלָם, לָבוֹז) að ránsfeng á tilteknum degi í öllum héruðum ríkis Xerxesar konungs, þrettánda degi tólfta mánaðar, mánaðarins adar: el rei concedia als jueus de cada ciutat permís per a aplegar una troba d'autodefensa, per a destruir, matar i anorrear les tropes de qualsevol d'aquelles nacions o províncies que els ataquessin, fins i tot infants i dones, i de posseir llurs béns com a botí un dia determinat, el tretze del mes dotzè, el mes d'adar, a totes les províncies de l'imperi del rei Xerxes
... til þess að fara með rán og rifs, til þess að leggja hönd þína á borgarrústir, sem aftur eru byggðar orðnar, og á þjóð, sem saman söfnuð er frá heiðingjunum, sem aflar sér búfjár og fjármuna (qiˈnjān ~ קִנְיָן:   ʕɔˈɕɛh   miqˈnɛh   wə-qiˈnjān,   עֹשֶׂה מִקְנֶה וְקִנְיָן), á menn, sem búa á nafla jarðarinnar: ... per anar-hi a fer botí i pillatge, per posar la teva mà contra les ruïnes ara repoblades i contra un poble aplegat d'enmig dels pagans, que adquireix bestiar i propietats i contra la gent que habita en el melic de la terra
það voru þær María, kölluð Magdalena, er sjö illir andar höfðu farið úr, Jóhanna, kona Kúsa, ráðsmanns Heródesar, Súsanna og margar aðrar. Þær hjálpuðu þeim með fjármunum sínum (ὑπάρχειν ~ ὑπάρχων ὑπάρχουσα ὑπάρχον ~ τὰ ὑπάρχοντα τῶν ὑπαρχόντων:   αἵτινες διηκόνουν αὐτοῖς ἐκ τῶν ὑπαρχόντων αὐταῖς)hi havia la Maria, l'anomenada Magdalena, de qui havien sortit set mals esperits, la Joana, la dona d'en Cuzàs, l'administrador (intendent) de l'Herodes, la Susanna i moltes d'altres. Elles els ajudaven amb llurs béns
2. (peningar einstaklingshaver m, capital m (havers financers d'una persona, els seus béns patrimonials, esp. els financers)
◊ taka út fjármuni úr banka vegna efnahagskreppunnar: retirar dipòsits bancaris (o: els havers) a causa de la crisi econòmica
þeim sem halda í hernað skulu ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir (τὸ ἀργύριον -ίου:   καὶ τοῖς πολεμοῦσιν οὐ δώσουσιν οὐδὲ ἐπαρκέσουσιν σῖτον, ὅπλα, ἀργύριον, πλοῖα, ὡς ἔδοξεν Ῥώμῃ·) eða skip samkvæmt ákvörðun Rómar. Gyðingar skulu halda skilmálana án endurgjalds. Hið sama skal gilda ef ófrið ber fyrr að höndum þjóðar Gyðinga. Þá munu Rómverjar veita þeim afdráttarlausan stuðning eftir því sem aðstæður krefja. Þá hefur verið afráðið í Róm að óvinum Gyðinga skuli ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir (τὸ ἀργύριον -ίου:   καὶ τοῖς συμμαχοῦσιν οὐ δοθήσεται σῖτος, ὅπλα, ἀργύριον, πλοῖα, ὡς ἔδοξεν Ῥώμῃ) eða skip. Skilmálar þessir skulu haldnir svikalaust: i als combatents no els donaran ni queviures ni armes, ni diners, ni vaixells segons la decisió de Roma. Els jueus compliran les condicions [del tractat] sense cap compensació (sense rebre'n res). I el mateix valdrà si esclata una guerra contra el poble dels jueus. En tal cas, els romans els ajudaran sense restriccions (amb tota l'ànima), segons el que requereixin les circumstàncies. A Roma s'ha resolt que no donaran queviures, ni armes, ni diners ni vaixells als enemics dels jueus. Aquestes condicions (estipulacions) es compliran sense engany
3. (fyrirtækisactiu m, [recursos m.pl de] capital m (esp. recursos financers invertits per empresa per a poder produir)
♦ áþreifanlegir fjármunir: (áþreifanleg eigaactiu m material, béns [tangibles], actiu m tangible
♦ fjármunir fyrirtækisins: l'actiu de l'empresa
♦ → fastafjármunir “actiu fix”

fjár·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:
finançament m
♦ fjármögnun fyrirtækis: capitalització f d'empresa

fjármögnunar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m de finançament

fjármögnunar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
[entitat] financera f

fjármögnunar·lausnir <f.pl -lausna>:
solucions f.pl de finançament

fjármögnunar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
instrument financer

fjármögnunar·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
arrendament financer, lísing m

fjármögnunar·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei[s] m[.pl] de finançament

fjár·nám <n. -náms, no comptable>:
embargament m [de béns], execució f judicial de béns
♦ gera fjárnám í búinu: executar l'embargament dels béns
♦ taka e-ð fjárnámi: embargar una cosa

fjárplógs·maður <m. -manns, -menn>:
estafador m, estafadora f (pers. que no dubta a obtenir guanys encara que sigui amb mètodes fraudulents)

fjárplógs·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
estafa f

fjár·pynd <f. -pyndar, -pyndir>:
extorsió f
og er hljóð fékkst mælti Árni biskup: „Nú hafið þér heyrt bréf Jóns erkibiskups andlegs föðurs yðars og hans undirbiskupa og megið skilja hversu mikið á greinir bókina þá sem vér erum beðnir að lögleiða og hans boð. Því vil eg ljósan gera mig að eg mun öngvum hlutum játa þeim í mót [pàg. 814] standa hans vilja og svo þeir sem mínum ráðum fylgja vilja. Er það fyrst um valveiðar og lögmannskapítula og um sáttargerðir þeirra Magnúss konungs og erkibiskups, því að þar stendur í að biskup skal lög segja en ei leikmenn yfir öllum sökum þeim sem heyra til heilagri kirkju, prófa þær og dæma og svo það að virðuglegur Magnús konungur gaf kirkjunni undan sér og sínum örfum og öllum eftirkomendum ef hann eða hans fyrirfarendur, formenn Noregsríkja, hefðu haft eða sýndust hafa sakir nokkrar hefðar landslaga, nokkuð vald eða hald slíkra hluta. Hann veitti og kirkjunni það prívilégium (sérréttindi) að konungar skyldu ei mega breyta eða snúa fornum lögum fósturlandsins eða eign kirkjunnar í fjárpynd eða leikmenn eða lærdóminn til þvinganar og ófrelsis, svo og að forn frelsi kirkjunnar skyldi haldast um fálkaveiðar. Svo viljum vér og með öngvu móti þola að heilög kirkja tapi því frelsi á það greinir guðs lög og landslög ráði jafnan guðs lög eftir því sem löngu var lögtekið hér í lögréttu yfir allt vort land með góðu samþykki allra landsmanna.“ Og er hann hafði það talað rómaði múgurinn stórum vel það er hann vildi að kirkjan eða alþýðan týndi ei sínu frelsi (SS II, ÁSB, cap. 46, pàgs. 813-814): i quan es va fer el silenci, el bisbe Árni va dir: “Acabeu de sentir la carta de l'arquebisbe Jón, el vostre pare espiritual, i dels seus bisbes sufraganis, i ja podeu entendre quines grans diferències hi ha entre el codi que en han demanat d'adoptar [com a fonament de la nostra ordinació jurídica] i les seves ordres (de l'arquebisbe). Per això, vull deixar clar que no aprovaré res que vagi en contra de la voluntat de l'arquebisbe i el mateix faran els qui vulguin seguir els meus consells. Per començar [el que acabo de dir és aplicable] als capítols [del codi] sobre el lögmaður i sobre la caça amb girfalcs així com sobre els tractats conclosos entre el rei Magnús i l'arquebisbe, car en ells s'hi estipula que, en totes les coses que concerneixin la santa església, és el bisbe el qui ha d'instruir-les, jutjar-les i pronunciar-hi sentència, i no pas els llecs, més que més que l'honorable rei Magnús va renunciar a favor de l'Església, en nom propi i dels seu hereus i de tots els seus descendents, qualsevol poder o dret en tals coses que ell o els seus predecessors, els formenn dels regnes de Noruega, haguessin tingut o haguessin semblat tenir per causa d'alguna tradició ancorada a les lleis del país. El rei Magnús també va concedir a l'Església el privilegi que els reis [de Noruega] no podrien canviar o modificar les lleis antigues del fósturlandið ni [modificar] la propietat de l'Església, en una exacció forçosa de diners, ni moure llecs i clergat a constrenyiment i privació de llurs drets (ófrelsi), i per la mateixa raó s'hauria de mantenir l'antic frelsi (privilegi) de l'Església pel que fa a la falconeria. I així, tampoc no tolerarem de cap manera que la santa Església perdi aquest frelsi (privilegi): que quan les lleis de Déu i les lleis del regne estiguin en desacord sempre han de prevaler les lleis de Déu segons el que fa molt de temps fou adoptat com a llei en aquesta lögrétta per a tot el nostre país amb el bon vist-i-plau de tots els landsmenn, els compaïsans [que hi assistiren]”. I quan el bisbe va haver acabat de parlar, la massa dels assistents a l'assemblea va manifestar clamorosament la seva aprovació que no volia que ni l'església ni el poble [llec] perdessin llur frelsi (vocabulari: #1. greina á: En Baetke 19874, pàg. 209: <...> trennen, scheiden, unterscheiden, erkennen: unp. greinir lǫg þau ok hin die Gesetze weichen voneinander ab; greinir menn á (e-t) die Leute sind uneins, entzweien, streichen sich (wegen einer Sache); #2. segja lög: En Baetke 19874, pàgs. 358 i 521, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Interpreto el mot com a pronunciar sentència. La locució significaria, literalment, dir, en un cas, el que és conforme a dret; #3. prófa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 478: prófa () prüfen, untersuchen (u. feststellen) <...>; #4. frelsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 161: <...> Vorrecht, Sonderrecht (z.B. der Kirche); #5. í fjárpynd: en Baetke 19874, pàgs. 131 i 583-584, no dóna pas entrada a aquesta locució. Sembla un calc del llatí in extorsione pecuniae. Interpreto el sintagma com a: extorquint-los diners per la força, arrencant-los diners per la força, amb violència o intimidació. A la mateixa SS II, ÁSB, cap. 87, pàgs. 851-852, s'hi empra el doblet fépynd: Jafnskjótt sem Árni biskup sá þetta bréf og síra Guðmundur kom með það í Skálaholt, sinnaði hann konungserindi sem mest fékk hann með öllum greiðskap og sönnum skynsemdum, ei fyrir það að enginn letti hann þessa ífangs, að létta þeim meinum sem kirkjunni þrengdu í mörgu. Sú var [pàg. 852] önnur sök hví hann var þessa lattur að þetta hafði aldrei fyrr orðið að konungr beiddist útboðs af Íslandi. Hin var hin þriðja að menn hugðu þetta ráð diktat ei fyrir liðsþörf heldur fyrir fépynd. Og er biskup fann það talaði hann opinberlega hvar sem þetta mál var upp haft og svaraði fyrst hinni fyrstu grein en þar eftir hinum síðurum og mælti svo: „Þótt minn herra Eiríkur konungur hefði mig kallað til [um]ráða eða meðalgöngu í þessa ferð ætti eg ei að neita. Sýnist mér eiga konungur þegnum sínum að ráða eða hversu mættuð þér hans fulltings krefja ef yður kynni nauðsyn á landvörn vera ef þér viljið nú ei stoða annarra nauðsyn. Og svo sem jarðlegur konungur veitir mönnum stundlegan mála fyrir stundlegt starf svo þiggjum vér af himneskum konungi gjöf hins eilífa lífs. Því má enginn sá trúr vera jarðlegum konungi sem ótrúr er himneskum konungi, að guðsást er fylling laganna. En þar sem þér trúið þetta fépynd vera, hví má sá ei, ef nauðsyn fullkomin, kallar að skynsamlegra krefja fépennings er manninn má réttilega leiða í hættu lífsins og þar á ofan á maðurinn fyrir sameiginlegt starf, vos og vökur til varðhalds yfir sínum höfðingja sér og sínu hyski til friðar og fullra náða. Og maklega þarfnast sá öllum þessum velgerningum af öðrum, er þvílíks varnar öðrum, og heitir drottinssviki og níðingur og bleyðimaður. Konungur á í góðum friði vanan skatt eða leiðangur en í nauðsyn því meira sem nauðsyn er meiri þar til er öll hans eign ok hans þegna er þeim sameiginleg“ ‘tan bon punt mossèn Guðmundur va haver arribat a Skálaholt amb aquesta carta i el bisbe Árni la va haver vista, va donar el seu suport a l'ordre del rei amb el màxim zel de què era capaç i posant-hi tota la seva bona voluntat i veritable enteniment. I ho féu malgrat que n'hi havia que li desaconsellaven que hi intervingués a favor per diverses raons: [en primer lloc] per a alleugerir els mals que afeixugaven en molts d'aspectes l'Església [d'Islàndia]. En segon lloc perquè mai abans no s'era esdevingut que un rei hagués reclamat que es fes una lleva d'homes (l'útboð o uppkvöð era la convocatòria del leiðangur, el servei a la flota reial) a Islàndia [per a la flota reial]. En tercer lloc, perquè hom creia que aquella resolució havia estat dictada no pas per necessitat d'homes per a les tripulacions sinó per a extorquir diners als islandesos. I quan el bisbe sentia aquestes objeccions, parlava públicament [sobre aquest tema] pertot arreu allà on hom plantejava aquesta qüestió i responia de primer a l[es consideracions del] primer punt i després a la resta de la següent manera: «Si hagués estat a mi que el rei Eiríkur, el meu senyor, s'hagués adreçat demanant-me consell i que participés en aquesta expedició, jo no hauria refusat de fer-ho. A mi em sembla que el rei ha de regnar sobre els seus súbdits o, com podríeu requerir el seu socors si mai poguéssiu haver de menester defensar el país si ara no voleu pas subvenir a la necessitat dels altres? De la mateixa manera que el rei terrenal dona als seus homes una paga temporal per una feina temporal, així nosaltres rebrem [en paga] del rei celestial el regal de la vida eterna. Ningú que sigui infidel amb el rei celestial, no pot ésser fidel al rei terrenal, car la caritat (dilectio Dei, l'amor de Déu, estimar Déu) és la plenitud de la Llei (plenitudo legis = qui estima Déu, compleix del tot les lleis). Però com que creieu que realment es tracta d'una exacció forçosa de diners, per què, si és absolutament necessari, no ha de poder reclamar [el rei] diners de manera força raonable que a bon dret podran ajudar l'home en perill mortal? I a més a més [de fer-ho amb una contribució econòmica], l'home [també] ha de vetllar per la salvaguarda dels seus caps contribuint-hi amb treball comunal i endurant intempèries i vetlles, a fi d'aconseguir i mantenir [així] la pau i una tranquil·litat absoluta per a si mateix i per a la seva família i casada. Perquè, el qui [ara] farà tenir necessitat a d'altres d'aquesta [necessària] defensa, merescudament tindrà necessitat [en algun moment] de tots aquests benifets [en el futur] (=el qui ara priva altri d'aquesta defensa es veurà merescudament privat per d'altres d'aquests benifets en el futur) i mereix que li diguin traïdor al rei, infame i covard. Que el rei tingui[, doncs,] en temps de pau els seus acostumats (habituals) impostos o la lleva (el leiðangur), però [que els tingui] més que més en temps de necessitat i [en major mesura] com major sigui la necessitat en la mesura que tota la possessió d'ell i la dels seus súbdits els és comuna». Pel que fa a les darreres paraules del bisbe, cf. Hirðskrá, cap. 14: þat er hit þriðja, er vitrum mǫnnum sýniz mest, at snotrir konungar hafa optliga funnit óeinǫrð jarlanna stundum til sín en stundum til sinna foreldra, ok því er þat réttast, at konungr hafi í sínu valdi, at sœma þann mest af sinni fǫðurleifð ok fremja þann, sem hann finnr sér hollastan ok sik vill mest við leggja hans boðskap at gera bæði innan lands ok utan, þvíat hans eign ok óðal er allt landit, ok eigi er handselt, at betr gefiz þó, at annars sé á freistat ‘la tercera [raó perquè un iarlat no sigui hereditari], -[raó] que els vitrir menn o homes savis consideren la més important-, és que els reis intel·ligents sovint han constatat la falsedat dels iarlar, de vegades contra ell mateixos i de vegades contra llurs avantpassats, i per aquesta raó el més correcte [i just] és que el rei tingui el poder d'honorar màximament i exalçar-lo, fent-li donació de part del seu patrimoni, aquell que ell trobi que li és el més lleial i que està més disposat a dur a terme el que ell mani tant a l'interior com a l'exterior del país, ja que tot el país és la seva propietat i el seu óðal, i no és segur que vagi millor si s'intenta res de diferent’)
þá hafði í lögum verið um skeið að íslendíngar skyldu kristnir heita, og höfðu fyrirmenn undirbundíst með sáttmálum við útlenda höfðíngja og kaupmenn að láta skíra landsmúginn; til þess starfs vóru keyptir lausaklerkar og farandbiskupar sem kaupmenn hittu staðfestulausa í öðrum löndum. Þá hafði páfi látið gera að Ísland heyrði Brimastóli. En þá var lítt tíðkað á Norðurlöndum að umboðsmenn færi með bréfum, enda niðurfall mikið orðið í bréfagerð af páfans hendi, kunnu og ossir landar enn eigi látínumannastafróf, og vissu fáir að segja með sanni hvern stuðil klerkar þeir sem kaupmenn fluttu með sér af erlendum torgum ætti í erkibiskupsstóli eða herra páfanum; týði lítt þótt menn þessir bæri fram bréfajartegnir að sanna sögu sína, því að bæði var að flest bréf vóru fölsuð er í milli fóru landa í þann tíð enda feingu fáir ráðið; var og kristniboð meir stundað af kynjamönnum og tilhættíngarfíflum á þessari öld, sem laungum oftar, en af sönnum ármönnum heilagrar kirkju. Var íslendíngum sá grænstur að taka förumenn trúanlega eða vera óskírðir. Ósjaldan reyndust guðsmenn þessir vígamenn og þjófar og bannsettir menn, vóru sumir enskir eða írskir, aðrir saxneskir, en nokkrir kölluðu sig ermska menn, þeir vóru svartir og ljótir og höfðu með hverri konu er þeir náðu. Er það og mál manna að þeir hafi verið villumenn. Höfðu klerkar þessir tíðum flokk ribbalda sér til aðstoðar við skírn og saung og þær fjárpyndir eða mannvíg og aðrar búsifjar sem þar fylgdu. Fór þessu fram uns gildir menn í Borgarfirði létu setja klerkaskóla að Bæ og feingu til Hróðólf úr Rúðu, einn franseis og dándimann, að læra klerka innlenda á bókvísi og saunglist: per aquell temps ja s'havia fixat a les lleis del país que els islandesos fossin cristians almenys de nom, i els fyrirmenn o prohoms del país s'havien compromès amb tractats signats amb mercaders i prínceps estrangers de fer batejar la població del país. A tal fi foren contractats clergues sense parròquia ni bisbat i bisbes itinerants que els mercaders [islandesos] trobaven a d'altres països sense un càrrec estable (?). En aquell temps el papa havia fet decretar que Islàndia pertangués a l'arquebisbat de Bremen. Però en aquell temps era poc usual en els països del nord que els umboðsmenn o legats apostolis (?) viatgessin amb breus o cartes, especialment perquè, pel que fa al papa, s'havia produït una gran cessament en la redacció de breus i cartes papals i els nostres compatriotes encara no estaven familiaritzats amb l'alfabet llatí i pocs eren els qui sabrien dir amb certitud quin respatlle tenien [realment] a l'arquebisbat [de Bremen] o a la cúria papal els clergues que els mercaders portaven amb ells de mercats estrangers. Tampoc no ajudava gaire que aquests homes presentessin documents per a acreditar llur missatge (declaració) per tal com en aquell temps la major part de breus que circulaven entre països eren falsificacions i, a més a més, eren pocs els qui les podien llegir. Les missions per proclamar el cristianisme també eren fetes homes estranys i aventurers, com va estar passant sovint durant molt de temps, més que no pas per veritables missioners de la santa església. Els islandesos llavors podien triar entre considerar dignes de fe els vagants o bé romandre sense batejar. No pas poques vegades aquests homes de Déu resultaven ésser homeiers i lladres i excomunicats. Alguns d'ells eren anglesos o irlandesos, d'altres saxons i alguns es deien armenians. Aquests tenien els cabells negres i eren lleigs i s'ho feien amb qualsevol dona que poguessin aglapir. També es diu que eren salvatges. Aquests clergues freqüentment tenien un grup de ribalds a llur voltant perquè els ajudessin en llurs bateigs i misse i les extorsions o assassinats i d'altres brivallades per l'estil que els acompanyaven. Aquest situació es va perllongar fins que els gildir menn o persones respectables del fiord de Borgarfjörður varen crear al mas de Bær una escola de clergues i varen aconseguir que en Rudolf de Rouen, francès i home honest, hi instruís i formés els clergues indígenes en música i erudició llatina (vocabulari: #1. tilhættingarfífl: Cf. l'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 1044: ævintýramaður, glanni; #2. grænn: Cf. l'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 315: <...> góður: sá [kostur] mun(di) grænstur; )
þar var geymd vara þeirra í grjótbyrgjum litlum eða laupum úr rekaviði: feitselur, reingi, lýsi; svo og vaðmál nokkur er þeir höfðu tekin af bændum með fjárpynd; fisk og selkjöt þurkuðu þeir á klettum eða heingdu á trönur: llur mercaderia fou guardada a petites bordes o borges de pedra o a cabanes fetes amb fusta escopida per la mar: xuia de foca, carn de balena, oli [de fetge de bacallà i de balena]. També el burell que havien pres dels pagesos amb extorsió. Assecaren peix i carn de foca a les roques o penjant-los a les bastides d'assecar

fjár·pyndari <m. -pyndara, -pyndarar>:
extorsionador m, extorsionadora f

fjár·ráð <n.pl -ráða>
1. <GENrecursos financers, disponibilitat f de capital
♦ hafa góð ~ mikil ~ rúm fjárráð: disposar de bons ~ grans ~ vastos recursos econòmics
♦ hafa lítil ~ takmörkuð fjárráð: disposar de petits ~ limitats recursos econòmics
2. (forræði yfir eignumcapacitat f legal per a diposar dels seus béns (facultat de poder disposar lliurement dels seus béns per haver assolit la majoria d'edat als divuit anys o per no haver estat incapacitat legalment per a fer-ho)
♦ svipta e-n fjárráðum: incapacitar algú

fjár·ráða <adj.>
capacitat -ada legalment per a diposar dels seus béns (dit de persona que té la facultat de poder disposar lliurement dels seus béns per haver assolit la majoria d'edat als divuit anys o per no haver estat incapacitat legalment per a fer-ho)

fjárráða·maður <m. -manns, -menn>
tutor m, tutora f

fjár·reiður <f.pl -reiðna (o: -reiða)>:
afers pecuniaris
og um vorið eftir páska fór Sturla norður til Öxarfjarðar að fjárreiðum sínum. En er hann var í Skagafirði að Vallalaug kom þar Brandur prestur Úlfhéðinsson og heimti Sturla hann á mál og spurði ef hann væri sannur að björg við manninn: „Viljum vér leita eftir með stillingu við þig“ (SS I, cap. 48, pàg. 55): i a la primavera, passat Pasqua, l'Sturla va partir cap al fiord d'Öxarfjörður, en el nord, per a ocupar-s'hi dels seus afers de diners. Però mentre era al fiord de Skagafjörður, a Vallalaug (‘Fontscaldes de les Planes’), hi va arribar el prevere Brandur Úlfhéðinsson, i l'Sturla el va convidar a veure's per parlar i li va preguntar si era era ver que havia ajudat l'home (=l'Aðalríkur Gunnvarðsson que l'any anterior havia mort d'un cop de destral al cap l'Skeggi Gamlason) [amb allotjament i manutenció]: “Volem emprendre una acció judicial contra tu”
Hrútur átti enn ferð vestur í fjörðu að fjárreiðum sínum og lýsti yfir því að hann mundi eigi til alþingis ríða. Unnur talaði fátt um. Hrútur fór þá er hann var til þess búinn: en Hrútur va haver de tornar emprendre un viatge als fiords [de ponent] per atendre-hi els seus afers pecuniaris i declarà que [aquella vegada] no aniria a l'alþingi. L'Unnur[, la seva dona,] no hi va fer cap comentari. En Hrútur va partir tan bon punt va haver fet les seves preparacions per a fer-ho
Vali mælti: "Forða þér vesall maður því að Oddur er skammt frá garði og ætlar að drepa þig. Send konu þína á fund Odds og segi hún að við séum sáttir og hafir þú gengið við málinu en eg sé farinn að fjárreiðum mínum út í dali": en Vali li va dir: “Vés amb compte, miserable, perquè l'Oddur no és lluny del garður i té la intenció de matar-te. Val més que enviïs la teva dona a l'encontre de l'Oddur i que li digui que tu i jo hem arribat a un acord i que tu has admès el fet (=el robatori de les ovelles) i que jo ja me n'he anat a atendre els meus afers pecuniaris a la vall”

fjár·rétt <f. -réttar, -réttir>:
<ÍSLfjárrétt f, cleda o pleta on, entre finals d'agost i inicis d'octubre, es tanquen les ovelles que fins llavors han pasturat a lloure. Aquest temps rep el nom de les réttir i s’assembla, fins a un cert punt, a les nostres fires, amb parades de venda, curses etc.
♦ fjár- og stóðréttir: réttir d'ovelles i cavalls

fjár·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
(fjárforræðicapacitació f (possessió de la capacitat legal per a diposar dels seus béns, facultat de poder disposar lliurement dels seus béns per haver assolit la majoria d'edat als divuit anys o per no haver estat incapacitat legalment per a fer-ho)
♦ svipta e-n fjárræði: incapacitar algú

fjárræðis·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:
<JURincapacitació f

fjár·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
cria f d'ovelles

fjár·sekt <f. -sektar, -sektir>:
multa f
en neiti faðir hennar að gifta honum hana skal hann greiða fjársekt ([ˈkɛsɛφ ~ כֶּסֶף]:   ˈkɛsɛφ   ʝiʃˈqɔl   kə-ˈmɔhar   ha-bbəθūˈlɔθ,   כֶּסֶף יִשְׁקֹל, כְּמֹהַר הַבְּתוּלֹת) sem samsvarar brúðarverði yngismeyjar: però si son pare d'ella es nega a donar-la-hi per muller, [el seductor de la noia] haurà de pagar [al pare] una multa per la suma equivalent del preu d'una núvia que sigui verge
♦ fullnusta fjársekta: execució de multes

fjársjóðs·leit <f. -leitar, no comptable>:
cerca f del tresor

fjár·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
tresor m
hann fékk honum einnig uppdrætti af öllu sem honum hafði verið blásið í brjóst, uppdrætti af forgörðum húss Drottins og af öllum herbergjunum umhverfis þá. Þau voru fyrir fjársjóðina (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר:   lə-ʔɔt͡səˈrōθ   bēi̯θ   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   לְאֹצְרוֹת בֵּית הָאֱלֹהִים), sem heyrðu til húsi Guðs, og helgigjafirnar (ʔōˈt͡sār ~ אוֹצָר:   ū-lə-ʔɔt͡səˈrōθ   ha-qqɔ̆δāˈʃīm,   וּלְאֹצְרוֹת הַקֳּדָשִׁים), einnig þjónustuflokka prestanna og Levítanna, alla þjónustu í húsi Drottins og öll áhöld til þjónustunnar í húsi Drottins: també li donà els plànols de tot el que li havia estat insuflat en el cor: els plànols dels atris del temple de Jahvè i els de totes les sales del voltant, les quals eren per als tresors que pertanyien al temple de Déu, i per a les santes ofrenes, i també per als grups de servei dels sacerdots i dels levites, per a totes les obres del servei del temple de Jahvè i tots els utensilis del servei del temple de Jahvè

fjárskipta·samningur <m. -samnings, -samningar>
<JURcontracte m [pre]matrimonial de separació de béns (o: patrimonis), capítols m.pl matrimonials de separació de béns

fjárskipta·svæði <n. -svæðis, -svæði>
zona (o: àrea) f de canvi i reemplaçament del bestiar

fjár·skipti <n.pl -skipta>
1. <JURseparació f de béns (o: patrimonis)
♦ gera með sér fjárskipti: dur a terme la separació de béns
2. (það að skipta um fjárstofnrenovació f de bestiar (separació i substitució del bestiar d'un indret a fi, p.e., d'eradicar una malaltia)

fjár·skjól <n. -skjóls, -skjól>:
refugi financer

fjár·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de diners

fjár·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
passiu financer
♦ gjaldkræf fjárskuld: passiu financer amb característiques d'exigibilitat immediata
♦ skuld sem er ekki fjárskuld: passiu no financer

fjárskuld·binding <f. -bindingar, -bindingar>:
compromís financer
♦ lánsviðskipti, réttur til skuldajöfnunar, tryggingar, fullnustuábyrgðir eða aðrar fjárskuldbindingarcrèdits, drets de compensació, garanties, garanties de pagament o d'altres compromisos financers
♦ inneignir hjá fjármálastofnunum eða öðrum rekstrareiningum, inneignir á reikningum, skuldir og fjárskuldbindingardipòsits a institucions financeres o d'altres entitats, saldos a comptes, deutes i obligacions de deute
♦ þessu takmarki verður náð því að á móti framangreindri einföldun á varúðareftirlitskerfinu, sem gildir fyrir rafeyrisstofnanir, vega strangari ákvæði en gilda um aðrar lánastofnanir, einkum að því er varðar takmarkanir á þeirri viðskiptastarfsemi sem rafeyrisstofnunum er heimilt að stunda og varúðarmörk fyrir fjárfestingar þessara stofnana, til að öruggt sé að fjárskuldbindingar þeirra vegna útistandandi rafeyris séu ávallt tryggðar með nægilegu lausafé með lítilli áhættu: aquest objectiu s'ateny sempre que els aspectes menys onerosos del règim de supervisió cautelar aplicable a les entitats de diners electrònics estiguin compensats per disposicions més restrictives que les aplicables a les altres entitats de crèdit, especialment en allò que es refereix a la limitació de les activitats comercials que poden dur a terme les entitats de diners electrònics i, particularment, a les limitacions dictades per la prudència imposades a llurs inversions, la finalitat de les quals és de garantir que llurs obligaciones financeres relacionades amb els diners electrònics en circulació estiguin cobertes en tot moment per actius de baix risc i amb un grau de liquidesa suficient
♦ af sömu ástæðum skal gerð, lögmæti, gildi, fullnustuhæfi eða gildi samnings um fjárhagslega tryggingarráðstöfun sem sönnunargagns eða framlagning fjárhagslegrar tryggingar á grundvelli slíks samnings ekki bundin formlegri framkvæmd <...> eða lögð fram gögn á tilteknu formi til vitnis um dagsetningu á framkvæmd skjals eða gernings, fjárhæð viðkomandi fjárskuldbindinga eða öðrum málum: per les mateixes raons, la constitució, validesa, conclusió, executabilitat o admissibilitat com a prova d'un acord de garantia financera, o la prestació de garantia financera en virtut d'un acord de garantia financera <...> o l'aportació, en una forma determinada, de proves sobre la data d'execució d'un document o instrument, l'import de les obligacions financeres corresponents o qualsevol altre aspecte

fjár·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
que disposa de recursos econòmics sòlids

fjár·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
1. (sauðfjáreign) cabanya f [d'ovelles]  (conjunt de bestinar de llana que una persona posseeix)
2. (sauðfjárkyn) raça f d’ovelles  (raça ovina)
3. (höfuðstóll félags, fjármunastofn) [fons] capital m (de societat)

fjár·streymi <n. -streymis, no comptable>:
flux financer, flux m de capital

fjár·stuðningur <m. -stuðnings, no comptable>:
1. <GENsuport financer
2. (frá ríkisubvenció f [econòmica] (ajut econòmic de l'estat)
♦ fá fjárstuðning frá ráðuneytinu: rebre una subvenció del ministeri

fjár·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
1. (fjárhagsaðstoð úr landssjóðiajut econòmic (o: financer) (finançament parcial, esp. per part de l'estat)
♦ biðja e-n fjárstyrks: demanar un ajut econòmic a algú
2. (fjárhagslegur stuðningur, fjártillagsubsidi m (quantitat de diners donada en ajut d'algú o d'una institució)
3. (niðurgreislðasubvenció f (quantitat de diners destinada a cobrir parcialment unes despeses)

fjár·svik <n.pl -svika>:
frau m, estafa f (obtenció amb enganys de diners d’altri)

fjár·sýsla <f. -sýslu, -sýslur. Gen. pl.: -sýslna>:
gestió f de finances
Seðlabanki Evrópu skal hafa réttarstöðu lögaðila. Hann einn getur heimilað útgáfu á evrum. Hann skal vera sjálfstæður við beitingu valds síns og við fjársýslu sína. Stofnanir, aðilar, skrifstofur og sérstofnanir Sambandsins og ríkisstjórnir aðildarríkjanna skulu virða þetta sjálfstæði: el Banc Central Europeu tindrà personalitat jurídica. Li correspondrà en exclusiva autoritzar l'emissió de l'euro. Serà independent en l'exercici de les seves competències i en la gestió de les seves finances. Les institucions, orgues i organismes de la Unió i els Governs dels Estats membres respectaran aquesta independència
♦ Fjársýsla ríkisins: Autoritat [estatal] en matèria de gestió financera

fjár·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
recollida f de diners (aplec o col·lecta de fons, subscripció popular per a recollir fons)

fjár·tjón <n. -tjóns, no comptable>:
danys econòmics, pèrdues f.pl [econòmiques]

fjár·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:
suma f [de diners] (import, quantitat de diners)

fjár·útlát <n.pl -útláta>:
despeses f.pl [pecuniàries]

fjár·veiting <f. -veitingar, -veitingar>:
1. <GENassignació f [econòmica]
2. (á fjárlögumassignació pressupostària (partida dels pressupostos generals de l'estat)

fjárveitinga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè pressupostari, comissió pressupostària

fjárveitinga·vald <n. -valds, -völd>:
autoritat pressupostària

fjár·þröng <f. -þröngar, no comptable>:
problemes econòmics, dificultats econòmiques
♦ lenda í fjárþröng: caure en dificultats econòmiques
♦ vera í fjárþröng: tenir problemes econòmics, anar escanyat -ada [de diners]

fjár·þurfi <adj. inv.>:
que té necessitat de diners

fjár·þörf <f. -þarfar, no comptable>:
necessitat f de diners

fjár·öflun <f. -öflunar, no comptable>:
1. (útvegun fjárfinançament m (proveïment de capital)
2. (fjársöfnunrecollida f de diners (aplec o col·lecta de fons)

fjáröflunar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
font f de finançament

fjóla <f. fjólu, fjólur. Gen. pl.: fjólna o: fjóla>: viola f, violeta f (designació de diverses plantes)

Fjóla <f. Fjólu, pl. no hab.>:
Violeta f

fjólu·mjóri <m. -mjóra, -mjórar>:
mòllera blava (peix Antimora rostrata)

fjórði, fjórða, fjórða: quart -a

fjórðungur <m. fjórðungs, fjórðungar>: 1. quart m (una quarta part)
        2. <HIST = hluti Íslands> quarter, cadascuna de les set regions tradicionals en què és dividida
                Islàndia, sense, però, funció administrativa
                í öllum fjórðungum landsins: a totes les regions d'Islàndia
        3. <HIST = mælieining> barcella islandesa (al voltant dels cinc litres de gra, una mica menys
                de cinc quilos)

fjórir, fjórar, fjögur <num. card.>: 
quatre (4, IV, δ´, ǀǀǀǀ, ד)
hann fékk niðjum Gersons tvo vagna og fjögur (ʔarbāˈʕāh, ʔarˈbaʕ ~ אַרְבָּעָה ,אַרְבַּע:   ʔēθ   ʃətˈtēi̯   hā-ʕăɣālɔθ   wə-ˈʔēθ   ʔarbaˈʕaθ   ha-bbāˈqār   nāˈθan  li-βəˈnēi̯   gērəˈʃōn   kə-ˈφī   ʕăβɔδāˈθ-ām,   אֵת שְׁתֵּי הָעֲגָלוֹת, וְאֵת אַרְבַּעַת הַבָּקָר--נָתַן, לִבְנֵי גֵרְשׁוֹן: כְּפִי, עֲבֹדָתָם) naut til starfa sinna: va donar als descendents d'en Guerxon dos carros i quatre bous per a llurs feines
þið megið ekki eta nokkurt dýr sem skríður á kviðnum eða gengur á fjórum (ʔarbāˈʕāh, ʔarˈbaʕ ~ אַרְבָּעָה ,אַרְבַּע:   wə-ˈχɔl   hōˈlēχ   ʕal־ʔarˈbaʕ,   וְכֹל הוֹלֵךְ עַל-אַרְבַּע) fótum eða fjölmörgum fótum, yfirleitt einskis dýrs sem skríður á jörðinni því að þau eru viðurstyggð: no us és pas permès de menjar cap bèstia que s'arrossegui sobre el ventre o que camini a quatre potes o sobre un gran nombre de potes, en suma, cap bèstia que s'arrossegui per terra, car són una abominació
en hann sagði: „Samt sé ég fjóra (ʔarˈbaʕ ~ אַרְבַּע:   ˌhāʔ־ʔăˈnāh   ħāˈzēh   guˈβrīn   ʔarbəˈʕāh   ʃəˈraʝin   mahləˈχīn   bə-ˌɣōʔ־nūˈrā-ʔ,   הָא-אֲנָה חָזֵה גֻּבְרִין אַרְבְּעָה שְׁרַיִן מַהְלְכִין בְּגוֹ-נוּרָא) menn ganga óbundna og óskaddaða inni í eldinum og er hinn fjórði (רְבִיעָיָא) líkastur guðdómlegri veru að sjá“: però ell digué: «Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats i incòlumes enmig del foc, i el quart té un aspecte molt semblant al d'un ésser diví»
síðan hafði Júdít búið ekkja í húsi sínu í þrjú ár og fjóra (τέσσαρες -έσσαρα:   καὶ ἦν Ἰουδὶθ ἐν τῷ οἴκῳ αὐτῆς χηρεύουσα ἔτη τρία καὶ μῆνας τέσσαρας) mánuði: i després d'això, la Judit va viure [com a] vídua a ca seva tres anys i quatre mesos
 
fjórir, fjórar, fjögur
Paradigma:
  Masculí   Femení   Neutre
N fjórir,
<fiórer
  fjórar, <> fiórar   fjögur, <fiogor, <fiugur, <fjǫgur
A fjóra, <fióra   fjórar, <fiórar   fjögur, <fiogor, <fiugur, <fjǫgur
G fjögurra, fjögra, <fiogorra, <fiugurra, <fjǫgurra
D fjórum, <fiórom
 
 

fjórir tigir <num. card. fjǫgurra tiga>:
<quaranta
 
El numeral cardinal QUARANTA
A. Llengua antiga - Declinable
  Paradigma  
N fjórir tigir  
A fjóra tigu  
G fjǫgurra tiga  
D fjórum tigum  
El substantiu determinat per aquest numeral va en genitiu, v.g.: fjórir tigir manna "quaranta homes" 
 
B. Llengua antiga - indeclinable
  Forma única  
N, A, G, D fjǫrutigi  
Aquesta forma es comporta com un adjectiu i, per tant, el substantiu determinat per aquest numeral va en el cas que la sintaxi de la frase li determini, v.g.: fjǫrutigi menn "quaranta homes".
D'aquesta forma fjǫrutigi en sortirà la forma de la llengua moderna, fjörutíu
 

fjór·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
tetrasíl·lab -a, tetrasil·làbic -a

fjór·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>: tetralogia f

fjórtán <num. card.>: catorze (14)

fjórtándi, fjórtánda, fjórtánda: catorzè -ena

fjós <n. fjóss, fjós>:
vaqueria f, bovera f (Mall.(edifici de mas o possessió on hi dormen o hi estan les vaques, quan no pasturen a lloure)

fjúk <n. fjúks, pl. no hab.>:
rufa f, remolí m (o: terbolí m) de neu, tempesta f de vent i neu
◊ þeir Gísli og Vésteinn voru úti meir en hundruð dægra og sigla um veturnáttaskeið að Hörðalandi í miklu fjúki og ofviðri um nótt, brjóta skipið í spón en halda fé sínu og mönnum: en Gísli i en Vésteinn varen passar més de cent vint dies a la mar i, pels volts de l'inici de l'hivern, van salpar de nit cap al Hörðaland enmig d'una gran rufa i borrasca; van naufragar, però no hi van perdre ni llurs béns ni llurs homes
◊ en við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: i amb aquesta forma de fer seva (de la vella, el temps va començar a canviar i es congria una gran rufa, seguida d'un fort desglaç de manera que una tromba d'aigua baixa pel pendent de la muntanya provocant una allau de neu que baixa cap al mas d'en Bergr, matant-hi dotze homes. Les traces de l'esllavissada encara es poden veure avui en dia

fjúka <fýk ~ fjúkum | fauk ~ fukum | fokið>:
anar-se'n volant (per l'acció del vent)
♦ hatturinn fauk: el vent s'endugué el capell
♦ hatturinn fauk af mér: el vent s'endugué el meu capell
♦ þakið fauk af húsinu: el vent s'emportà la teulada de la casa
♦ láta e-n fjúka: <LOC FIGfer botir algú, despatxar algú
♦ nú er fokið í flest skjól: <LOC FIGja no es pot trobar enlloc refugi, ja no queda cap sortida
◊ en augu hinna óguðlegu daprast, fyrir þá er fokið í öll skjól, og þeirra eina von er að gefa upp andann: però els ulls dels impius llanguiran; per a ells ja no no hi haurà cap mena de sortida i llur única esperança serà exhalar l'ànima
◊ dauði, hve kærkomið er kall þitt þeim sem á bágt og brestur þrótt, er örvasa og úrræðalaus, örvæntir og finnst fokið í flest skjól: mort, que n'és de benvinguda la teva crida a aquell que pateix necessitat i té les forces exhaurides, que està decrèpit per l'edat i confús, que està desesperat i ja no li queda cap sortida
♦ það er að fjúka í mig: <LOC FIGm’estic emprenyant de valent, m'està pujant la mosca al nas
♦ það fýkur í mig: m’estic emprenyant de valent, m'estic posant furiós

fjúk·viðri <n. -viðris, -viðri>:
rufa f, remolí m (o: terbolí m) de neu, tempesta f de vent i neu
◊ þetta var um kveld, ok var fjúkviðri, ok áin upp gengin. En er þeir kómu yfir ána, var horfinn eldrinn: s'havia fet de vespre i hi havia rufa i el riu havia crescut. I quan passaren el riu, el foc havia desaparegut

fjær·hlið <f. -hliðar, pl. no hab.>:
cara oculta, costat ocult (de lluna)
♦ fjærhlið tunglsins: la cara oculta de la lluna, el costat ocult de la lluna

fjöl- <en compostos>:
poli-, multi-

fjöl·alkóhól <n. -alkóhóls, -alkóhól>:
(fjölgilt alkóhól, pólýólpolialcohol m

fjöl·breytilegur, -breytileg, -breytileg <adj.>:
variat -ada, heterogeni -ènia

fjöl·breytni <f. -breytni, pl. no hab.>:
varietat f, diversitat f

fjöl·breyttur, -breytt, -breytt: variat -ada, divers -a, múltiple
        fjölbreyttur áhorfendahópur: un públic variat (o: heterogeni)
        fjölbreytt dagskrá: un programa variat

fjölbýlis·hús <n. -húss, -hús>:
casa f plurifamiliar, bloc m de pisos

fjölda·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir>:
<EDUnúmerus clausus m
♦ fjöldatakmörkun í e-u: númerus clausus en...
◊ fjöldatakmörkun í lyfjafræði: númerus clausus en farmàcia

fjölda·ferðamennska <f. -ferðamennsku, no comptable>:
turisme m de masses

fjölda·framleiða <-framleiði ~ -framleiðum | -framleiddi ~ -framleiddum | -framleitte-ð>:
fabricar una cosa en sèrie

fjölda·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f en cadena (o: en sèrie)

fjölda·sefasýki <f. -sefasýki, no comptable>:
<MED & PSICOLhistèria col·lectiva, histèria f de masses

fjölda·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre m cardinal

fjöldi <m. fjölda, no comptable>:
1. (magnquantitat f (nombre)
2. (mannfjöldi, þrönggentada f, gernació f (pressada de persones, gran quantitat de persones)
♦ fjöldi e-s: un gran nombre de...
♦ fjöldi manna ~ fólks: una gran gentada, una gran multitud, una gran gernació

fjöl·földun <f. -földunar, -faldanir. Pl. no gaire empr.>:
1. <GENcòpia f, reproducció f 
♦ hvers konar óheimil fjölföldun: qualsevol reproducció no autoritzada
2. <TIPOreproducció f 

fjölgun <f. fjölgunar, fjölganir>: increment m, augment m
        búist er við fjölgun í deildinni: s’espera un augment (del nombre d’estudiants) a la facultat

fjöl·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
versat -ada en màgia
◊ kona hét Gríma, er bjó á bœ þeim er í Ǫgri heitir. Hon var ekkja ok vel fjáreigandi. Þat var mælt um Grímu, at hon kynni sér mart, ok þat tǫluðu menn, at hon væri fjǫlkunnig. Nú fyrir því at kristni var ung ok vanger, þá sýndist þat mǫrgum mǫnnum atgervi, at maðr væri fjǫlkunnigr: hi havia una dona que es deia Gríma i que vivia al mas que es diu í Ǫgri. Era vídua i molt acabalada. De la Gríma es deia que era entesa en manta cosa i la gent en deia que era versada en arts màgiques. Doncs bé, com que el cristianisme encara era jove i imperfet, a moltes de persones els semblava tot un do que un home fos versat en la màgia

fjöl·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: (í ástarmálum) promiscuïtat f

fjöl·lyndur, -lynd, -lynt: 1. (í ástarmálum) promiscu -íscua
        2. (hviklyndur, óstöðugur í lund) voluble (inconstant)

fjöl·margur, -mörg, -margt <adj.>:
molt nombrós -osa

fjöl·mála <adj. inv.>:
multilingüe

fjöl·menning <f. -menningar, pl. no hab.>: multiculturalisme m

fjölmenningar- <en compostos>:
multicultural

fjölmiðla·viðtal <n. -viðtals, -viðtö>:
entrevista concedida als mitjans de comunicació

fjöl·miðlar <m.pl -miðla>: mitjans m.pl de comunicació
        komast í fjölmiðla: arribar [fins] als mitjans de comunicació

fjöl·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
molt apreciat -ada, molt estimat -ada
◊ út í Miklagarði var einn beitir sóta bræddra barða, sá er kunni veita firum unnleyg: fjǫlmætr hlés fúrbrigðir vann sér aflat frægðar ok ágætis við hirðiásu hafleygjar: a Constantinoble hi vivia un cotxer de cavalls de voreres calafatades (= patró de vaixellque va saber donar als homes el foc de les onades (= tot l'or que tenia). Aquell molt respectat escampador de foc de mar (= donador d'orva adquirir (vinna aflat sér frægðar= afla sér frægðar[així] fama i bona reputació entre els ansos custodis del foc de l'oceà (= els homes guardadors d'or = els homes, la gent

fjöl·skylda <f. -skyldu, -skyldur. Gen. pl.: -skyldna>: família f
        framfleyta fjölskyldu: mantenir una família
        framfleyta fjölskyldu sinni: mantenir la seva família
        stofna fjölskyldu: fundar una família

fjölskyldu·harmleikur <m. -harmleiks, -harmleikir>:
tragèdia f familiar 

fjölskyldu·maður <m. -manns, -menn>: home m de família

fjölbýlis·hús <n. -húss, -hús>: casa f (o: edifici m) de pisos

fjölþjóða- <en compostos>:
multinacional

fjölþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:
<POLÍTmultinacional
◊ viðurkenning á fjölþjóðlegum veruleika Spánar: reconeixement de la realitat multinacional d'Espanya

fjölþjóða·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: [empresa f] multinacional f

fjör <n. fjörs, no comptable. Dat. sg.: fjöri o: <fjörvi>:
1. (lífsaflvitalitat f (vigor, vigoria, força vital, ardor)
◊ hann (= úlfrun llop) fyllist fjörvi feigra manna: [hi ha un llop que] s'atipa amb la força vital dels que són a punt de morir (vocabulari: #1. fyllast: si entenem que l'acció es desenvolupa en el futur: que s'omplirà, que s'atiparà; #2. feigir menn: possible referència als guerrers destinats a morir en la batalla. El llop es nodreix amb llurs vides. Tenint en compte aquesta interpretació el concepte es podria traduir per dels qui són destinats a morir; )
nú er frá því að segja að Grettir var svo sjúkur að hann mátti eigi á fætur standa. Sat Illugi yfir honum en Glaumur skyldi halda vörð. Hann hafði þá enn mörg orð í móti og kvað þeim svo þykja sem falla mundi fjör úr þeim þó að ekki bæri til. Nú fór hann út úr skálanum og allnauðigur
♦ andlegt fjör: vitalitat f espiritual
♦ augun leiftra af fjöri: els ulls li brillen de vitalitat
♦ vera með fullu fjöri: mantenir tota la vitalitat, ésser (o: estar) en la plenitud de les forces
þá sagði hann við mig: ,Kom þú hingað til mín og deyð þú mig, því að mig sundlar, og þó er ég enn með fullu fjöri
◊ það er gott þú ert í fullu fjöri!: està bé que et trobis totalment en forma!
♦ það er mikið fjör í henni: és (o: està) plena de vida
2. (lífvida f (vigor, vigoria, força vital, ardor)
þá mæltu kaupmenn: "Mæl þú alls vesall. Hverja vörn munum vér veita? Og er fé fjörvi firra
<fara fjörvi e-s: matar algú
♦ forða fjöri sínu: salvar la seva vida
bogmaðurinn skal eigi fá staðist, hinn frái eigi fá komist undan og riddarinn ekki forða mega fjörvi sínu
ofurdramb mun grípa hann þegar liðið verður numið burt. Hann mun verða tugþúsundum að fjörtjóni en þó ekki fara með sigur af hólmi
þannig fer öllum þeim, sem fíknir eru í rangfenginn gróða: fíknin verður þeim að fjörlesti
♦ eiga fótum fjör að launa: salvar-se cames ajudeu-me
♦ eiga fótum fjör að launa að <+ inf.>haver-ho d'agrair a les cames [de] <+ inf.> 
◊ þú hefur átt fótum fjör að launa að komast frá Las Vegas: ho pots ben agrair a les teves cames haver pogut fugir de Las Vegas
<láta fjörvi (o: fjör) e-s: perdre la vida
þá mælti Þorsteinn: "Eigi er einsætt Lambi að skerast svo skjótt undan ferðinni því að hér eiga stórir menn í hlut og þeir er mikils eru verðir en þykjast lengi hafa setið yfir skörðum hlut. Er mér sagt um sonu Bolla að þeir séu þroskavænlegir menn og fullir ofurkapps en eiga mikils að reka. Megum vér ekki annað ætla en leysast af nokkuru eftir slík stórvirki. Munu menn og mér mest til ámælis leggja þetta fyrir sakir tengda með okkur Helga. Þykir mér og sem svo verði flestum gefið að allt láti fjörvi fyrri. Verður því vandræði fyrst að hrinda er bráðast kemur að höndum"
♦ vera frekur til fjörsins: <LOC FIG = vera fyrirferðarmikill; vilja láta til sín takaestimar-se la vida
3. (gleðskapurambient m (animació, alegria, vivacitat)
♦ halla uppi fjöri (o: fjörinu) á e-u: mantenir animada una cosa, no deixar que una cosa (p.e., una festa, un ball) decaigui
♦ iða af fjöri (o: lífi)pul·lular de moviment, estar pletòric -a de vida (subjecte = ciutat, mercat, carrer, edifici etc.)
♦ það er mikið fjör hérna: hi ha molt d'ambient aquí, està molt animat això
♦ það færist fjör í leikinn: la cosa s'anima, comença a haver-hi ambient
♦ það var geggjað fjör á ballinu: hi havia un ambient increïble a la festa

fjörður <m. fjarðar, firðir>: 1. fiord m
        2. tota la comarca que enrevolta un fiord
♦ inn eftir firðinum: cap a l'interior del fiord [resseguint-ne una vorera]
◊ þeir Steinþór gengu inn í Þingskálanes og drógu skipið úr naustinu. Þeir tóku bæði árar og þiljur úr skipinu og lögðu þar eftir á ísnum og svo klæði sín og vopn þau er þyngst voru. Síðan drógu þeir skipið inn eftir firðinum og svo út yfir eiðið til Hofstaðavogs og allt út að skörinni. Síðan gengu þeir inn eftir klæðum sínum og öðrum föngum. Og er þeir gengu inn aftur á Vigrafjörð sáu þeir að sex menn gengu innan úr Þingskálanesi og fóru mikinn út eftir ísnum og stefndu til Helgafells: l’Steinþór i els seus homes varen anar al cap de Þingskálanes on varen treure la nau de dins l'escar. Varen agafar-ne els rems i les posts de coberta i les varen deixar damunt el glaç com tambés la roba i les armes que eren al més feixugues. Tot seguit varen estirar la nau fiord endins [resseguint-ne la vorera] i després travessaren l'istme en direcció a l'oceà fins arribar a la badia de Hofstaðavogur i aquí fins allà on acabava el glaç i començava la mar líquida. Després tornaren enrere per a anar a cercar llur roba i els altres objectes. I quan ja tornaven a arribar al fiord de Vigrafjörður varen veure que sis homes també s'hi dirigien des del cap de Þingskálanes i ho feien cuitant el pas sobre el glaç i [pel que es veia] es dirigien a Helgafell
♦ innan eftir firðinum: tot al llarg del fiord en direcció cap a la mar oberta (vist des de la perspectiva d'algú que es troba a fora del fiord, en mar oberta)
◊ Ólafur konungur hélt liði sínu norður með landi og kristnaði allt fólk þar sem hann fór. En er hann kom norður að Salpti ætlaði hann að fara inn í fjörðinn og finna Rauð en hregg veðurs og stakastormur lá innan eftir firðinum og lá konungur þar til viku og hélst hið sama hreggviðri innan eftir firði en hið ytra var blásandi byr að sigla norður með landi. Sigldi þá konungur allt norður í Ömd og gekk þar allt fólk undir kristni. Síðan snýr konungur ferð sinni aftur suður: el rei Olau llavors es va dirigir amb la seva flota cap al nord tot costejant i cristianitzava tothom per on passava. I quan va arribar a[l fiord de] Salpti, en el nord, va planejar d'entrar en el fiord i anar a veure en Rauður, però un temporal de pluja i vent i una forta tempesta que descarregavan al llarg del fiord cap a la mar oberta varen fer que el rei hagués de romandre allà una setmana, i com que[, passada aquesta setmana,] aquest mateix temporal de pluja i vent que descarregava tot al llarg del fiord en direcció a la mar oberta no volia cessar, mentre que a la part exterior del fiord (és a dir, en mar oberta) hi bufava un vent favorable per a singlar cap al nord tot costejant, el rei va decidir de prosseguir la singladura fins molt al nord, fins a l'illa d'Ömd, on tothom s'hi convertí al cristianisme. Després, el rei virà el rumb i emprengué de nou el viatge de tornada al sud
♦ utan eftir firðinum: tot al llarg del fiord en direcció al seu fons des de la mar oberta o l'oceà (vist des de la perspectiva d'algú que es troba al fiord)
◊ þeir koma aftan dags á einn fjörð mikinn og krækti ýmsa vega í landið. Og þar kom að hann bytndi. Þeir lögðu skipi sínu um nóttina í vík eina. Bárður rær til lands á báti. Hann gekk upp á höfða þann er var við fjarðarmynnið og litast um. Þá var ljós nótt. Vindgul lítið lá utan eftir firðinum. Hann sá hvar þangflota rak utan eftir og að botninum. Þá hvarf hann allur. Þetta undrar Bárður mjög og gekk hann allt á framanverðan höfðann. Hann sá hvar annar fjörður hófst upp mikill og langur og þar sá hann dal ganga upp að fjöllum fagran og mikinn. Hann gengur nú aftur til skipsins og leggst niður: un vespre varen arribar a l'entrada d'un gran (és a dir, ample) fiord que s'endinsava en el país amb molts de revolts i girants i llavors ja arriba a l'enfront (és a dir, acabava). Varen ancorar llur nau durant la nit a una badia. En Bárður va desembarcar amb una barca. Va pujar a un promontori que hi havia a l'entrada del fiord i va mirar en totes direccions. Feia una nit clara. De l'oceà bufava un oratge suau fiord endins. Va veure que una massa d'algues era portada pel corrent de la mar des de l'entrada del fiord fins a l'enfront interior del fiord i que allà desapareixia tota ella. Això el va astorar molt i va caminar fins l'extrem capdavanter del promontori. Va veure que just allà hi començava un segon fiord que era ample i llarg i [també] hi va veure una vall, gran i bella, que s'estenia fins a les muntanyes. Llavors va tornar al vaixell i s'hi va colgar
♦ út eftir firðinum: cap a l'exterior del fiord [resseguint-ne una de les voreres, costejant-ne una de les voreres]
◊ þeir Steinþór höfðu grun af að þar mundu fara Þorbrandssynir og mundu ætla til jólavistar til Helgafells. Tóku þeir Steinþór þá ferð mikla út eftir firðinum til klæða sinn og vopna þeirra sem þar voru. En þetta var, sem Steinþór gat, að þar voru Þorbrandssynir. Og er þeir sáu að menn hljópu innan eftir firðinum þóttust þeir vita hverjir þar mundu vera og hugðu að Eyrbyggjar mundu vilja sækja fund þeirra. Tóku þeir þá og ferð mikla og stefndu til skersins og hugðu sér þar til viðurtöku og fórust þeir þá mjög svo í móti og komust þeir Þorbrandssynir í skerið: l’Steinþór i els seus suposaren que aquells homes devien ésser els fills d'en Þorbrandur anant cap al convit dels iól de Helgafell, així que l’Steinþór i els seus es varen posar a córrer cap a la boca del fiord, cap a l'indret on havien deixat llur roba i armes. I realment eren els fills d'en Þorbrandur, com l’Steinþór havia suposat. I quan els fills d'en Þorbrandur varen veure que uns homes s'endinsaven en el fiord [des del seu inici] resseguint-ne la costa, consideraren qui devien ésser i conclogueren que la gent d'Eyri devien cercar de topar-se amb ells per batre-s'hi. Així i doncs, es posaren a cuitar el pas [tant com podien] i es diririgren cap a l'sker (penyal submarí que sobresurt, escull, niell) [envoltat de la mar congelada] en la creenç que allà hi podrien resistir [i defensar-se millor]. Els uns i els altres corrien tant com podien a l'encontre mutu però foren els fills d'en Þorbrandur els qui varen arribar primer al penyal
◊ Gunnar og hans menn sáu að Refur sigldi út eftir firðinum. Þóttist hann þá vita að sá einn mundi hafa orðið fundur þeirra Bárðar er hann mundi ekki orð eftir senda. Bað hann þá sína menn flýta sér til skipsins og komast fyrir fjarðarmynnið. Þeir gera svo. Tók nú að líða dagurinn: en Gunnar i els seus homes varen veure que en Refur singlava cap a la sortida del fiord [costejant-ne la vorera]. Deduïren que la topada entre en Bárður i en Refur devia haver anat d'una manera que en Bárður ja no en podria enviar missatge [per notificar-ne el resultat] (és a dir, hi devia haver mort). En Gunnar va manar llavors als seus homes que s'apressessin a arribar al vaixell i que es posessin davant la boca del fiord [per així barrar-la]. I així ho feren. Llavors va començar a llostrejar
◊ litlu áður hafði jarl tekið konu manns þess er Brynjólfur hét og var það verk allmjög óþokkað og var þá við sjálft að her mundi upp hlaupa. Eftir örboði hljóp upp múgi manns og sótti til Meðalhúsa. En jarl fékk njósn og fór af bænum með lið sitt og í dal djúpan, þann er nú er kallaður Jarlsdalur síðan, og leyndust þeir þar. Eftir um daginn hafði jarl njósn allt af bóndaherinum. Bændur tóku vegu alla og ætluðu helst að jarl mundi hafa farið til skipa sinna en fyrir skipunum réð þá Erlendur sonur hans, hinn mannvænsti maður. En er náttaði dreifði jarl liðinu og bað fara markleiði út til Orkadals: "Engi maður mun yður mein gera ef eg em hvergi í nánd. Gerið orð Erlendi að hann fari út eftir firðinum og hittumst við á Mæri. Eg mun vel fá leynt mér fyrir bóndum": poc abans, el iarl li havia pres la dona a un home que nomia Brynjólfur, un fet aquest que havia una indignació general i havia anat de poc que la host [dels bændur] no s'hagués alçat en armes, però després de la crida a les armes [feta per l'Ormur], es va aplegar una gran multitud d'homes que marxà contra Meðalhús. Però el iarl en fou ennovat i abandonà l'alqueria amb la seva host per dirigir-se a una vall pregona -que de llavors ençà es diu Jarlsdalur, la vall del iarl- i allà s'hi amagaren [ell i els seus]. L'endemà, els espies del iarl l'ennovaren de tots els moviments de l'exèrcit dels bændur: els bændur havien pres tots els camins i creien que el més versemblant era que el iarl es devia haver dirigit a l'indret on es trobaven els seus vaixells, al capdavant dels quals hi havia posat l'Erlendur, son fill, l'home més prometedor que un es pugi imaginar. I quan es va fer de nit, el iarl va dispersar les seves tropes ordenant-los que, encaminant-s'hi per camins boscans, anessin a la vall d'Orkadalur: “Ningú no us farà cap mal si jo no sóc enlloc en la vostra proximitat. Porteu-li a l'Erlendur el missatge que surti a la mar costejant la vorera del fiord i que ens trobarem a Mæri. Jo em mantindré [aquí fins llavors] ben amagat dels bændur
♦ út eftir firði: cap a l'exterior del fiord [resseguint-ne una de les voreres, costejant-ne una de les voreres]
◊ Hákon jarl spyr þessi tíðindi, að ófriður var suður um Mæri. Réð jarl þá til skipa og lét skera upp herör, býst sem hvatlegast og hélt út eftir firði. Varð honum gott til liðs: el iarl va sentir la notícia que hi havia guerra al sud, tot al voltant de Sunn-Mæri. El iarl aleshores va aparellar els seus vaixells i va fer tallar la fletxa de la guerra (va convocar els habitants del país a les armes), es va preparar tan ràpidament com li fou possible i salpà cap a la sortida del fiord. Havia pogut fer aplec d'una nombrosa host
◊ um veturinn eftir var Eiríkur með Þorleifi fóstra sínum en um vorið snemma fékk Eiríkur sér sveit manna. Þorleifur gaf honum skútu, fimmtánsessu með öllum reiða, tjöldum og vistum. Hélt Eiríkur þá út eftir firði og síðan suður á Mæri. Tíðinda-Skofti fór með fimmtánsessu skipaða millum búa sinna en Eiríkur leggur til móts við hann og til bardaga. Þar féll Skofti en Eiríkur gaf grið þeim mönnum er þá stóðu upp: l’Eiríkur va passar l’hivern següent a ca son fósturfaðir, en Þorleifur, i a l'inici de la primavera l'Eiríkur va aplegar una host. En Þorleifur li va proporcionar una skúta de quinze bancs de remers ensems amb tot l'equipament, tendes i vitualles necessaris. L’Eiríkur aleshores va posar rumb cap a l'embocadura del fiord i després[, un cop a l'oceà,], posà rumb cap al sud, cap a Mæri. L’Skofti de les notícies estava anant amb una nau de quinze bancs, amb la tripulació completa, entre les seves possessions, i l’Eiríkur [el va afinar i] va posar rumb cap a ell per a batre-s'hi. L’Skofti va caure en aquesta batalla però l'Eiríkur va perdonar els homes que encara restaven drets
  D'aquests exemples infereixo que la navegació medieval a l'interior dels fiords es feia sempre pels costats dels fiords, resseguint-ne doncs la línia costanera, i no pas pel centre del fiord, com es fa i es veu a les pel·lícules  
     

fjör·efni <n. -efnis, -efni>: vitamina f (→ vítamín)

fjör·baugsgarður <m. -baugsgarðs, no comptable>:
<HIST JURfjörbaugsgarður m, proscripció f (o: bandejament m) menor, desterrament o exil limitat a un període de tres anys

Urðu augu hans þá aftur fjörleg
Jónatan svaraði: "Faðir minn leiðir landið í ógæfu. Sjáið, hversu fjörleg augu mín eru, af því að ég bragðaði ögn af þessu hunangi
og ég mun snúa við högum Egyptalands og flytja þá aftur inn í landið Patrós, landið þar sem þeir eru upprunnir, og þar munu þeir vera lítilfjörlegt ríki. Það mun verða lítilfjörlegra en hin ríkin og ekki framar hefja sig upp yfir þjóðirnar, og ég gjöri þá fámenna, til þess að þeir geti ekki drottnað yfir þjóðunum

fjörsungur <m. fjörsungs, fjörsungar>: 1. aranya blanca, 
           aranya monja f (Bal.) (peix Trachinus draco)
        2. litli fjörsungur: aranyó m (peix Trachinus vipera syn. Echiichthys vipera)

fjöru·arfi <m. -arfa, -arfar>:
honquènia f [de mar] (planta Honckenya peploides syn. Alsine peploides)

fjöru·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
*bavosa cofada (peix Blennius pholis syn. Lipophrys pholis)

fjöru·grös <n.pl -grasa>:
molsa f d'Irlanda (alga comestible) (alga vermella Chondrus crispus)

fjörugur, fjörug, fjörugt <adj.>:
1. vital, [molt] actiu -iva (persona plena de vida i activitat)
2. animat -ada (vetllada, ball, reunió, vida nocturna)
3. actiu -iva (vida social, vida sexual)

fjöru·kál <n. -káls, -kál>:
caquile àrtica, ravenissa f de mar àrtica, ravenet m de mar àrtic (planta Cakile arctica syn. Cakile maritima ssp. islandica)

fjöru·tíu <adj. num. inv.>:
quaranta (40)

fjörvi <n. fjörvis, fjörvi>:
vitamina f ( vítamín)

fjötur <m. fjöturs, fjötrar>:
cadena f, grillons m.pl (per a tenir-hi lligat un presoner, lligall)
◊ Kálfr ok Steinólfr váru ór fjǫtrum leystir eptir bardagann, ok ruddu þeir til líkagraptrarins við Sléttukarla. Þeir varðveittu varning þann er á skipinu var þar til er Illugi kom til skips. Nú þó at kristni væri ung í þenna tíma hér á landi, þá var þar þó eigi siðr til þess at taka fé veginna manna. Illugi fór utan þat sumar norðr á Sléttu: en Kálfr i l'Steinólfr foren alliberats de llurs cadenes després de la batalla i ajudaren els homes d'Slétta a enterrar els cadàvers. Varen vetllar i guardar les mercaderies que hi havia a bord del vaixell fins que l'Illugi hi va arribar. En aquells temps i baldament el cristianisme encara fos jove aquí en el nostre país, no era pas costum d'agafar els béns dels qui haguessin resultat morts [en una batalla]. L'Illugi va salpar [d'Islàndia] aquell estiu des de Slétta amb rumb cap al nord
◊ þat kann ec it fiórða, ǀ ef mér fyrðar bera ǁ bǫnd at bóglimom: ǁ svá ec gel, ǀ at ec ganga má, ǁ sprettr mér af fótom fiǫturr, ǁ enn af hǫndom hapt: en sé un de quart: si els homes em lliguen les extremitats amb lligams canto [l'eixarm] de manera que puc caminar - les cadenes em salten dels turmells i els grillons dels canells
♦ hneppa einhvern í fjötra: encadenar algú
♦ setja einhvern í fjötra: encadenar algú

flaga <f. flögu, flögur. Gen. pl.: flagna o: flaga>:
1. (helluflagallosa f (pedra plana, prima i cairada, placa de pedra)
2. (brýnisflaga[pedra] esmoladora f (pedra d'esmolar petita, prima i plana)
3. (þunnt lagcapa prima (gruix tènue)
♦ → moldarflaga “capa prima de terra”
4. (flöt sneið eða flaskilàmina f, llenca f (tallada prima i plana d'una cosa)
♦ → beinflaga <MED“làmina òssia”
♦ → eldiviðarflaga “tova de cremar”
♦ → móflaga “llenca cairada de torba”
♦ → taðflaga “llenca cairada de fems secs”
5. (þunnt stykkiderna f (bocinet, fragment)
♦ → eldflaga “espira de foc”
6. (knippi af heyifarcell m, manat gros (de fenàs)
◊ Sveinungur fer nú upp á heyið, leggur Austmanninn niður á stálið innanvert, vefur nú að honum flögu mikla og þurra, veltir nú öllu saman út af stálinu og lætur liggja flögurnar. Og er hann er að velta hinni þriðju flögunni þá hafa þeir uppi vindaugað og var þá ljóst í hlöðunni. Þá sjá þeir að þar eru öngvir afkimar: L'Sveinungur llavors s'enfilà a dalt del paller de fenàs, posà el noruec una mica més endins del fenàs i l'embolicà amb un gran farcell de fenàs sec i després ho va fer rodolar tot de dalt del caramull de fenàs per avall deixant a baix els farcells. I quan ja estava fent rodolar per avall el tercer farcell, el homes dels fills de la Droplaug van acabar d'obrir la finestra, la claror va entrar dins el graner de manera que s'hi podia veure. Aleshores van veure que no hi havia enfonyalls per amagar-s'hi
◊ þá stendur Sveinungur upp af heyinu og mælti: "Nú hafið þér séð hér fylgsni öll. Er nú að leita í heyinu og fletta öllu upp í flögum: aleshores l'Sveinungur es va aixecar i guaitant part defora el caramull de fenàs els va dir: "Ara ja heu vist tots els amagatalls que hi ha aquí dins. Només us queda cercar-lo dins el fenàs i el podeu desfer tot en manats
◊ en þegar þeir Droplaugarsynir eru á braut þá tekur Sveinungur Austmanninn á braut en lætur liggja flögurnar: i tan bon punt els fills de la Droplaug i els qui els acompanyaven se n'hagueren anat, l'Sveinungur va treure el noruec de sota el fenàs deixant estar els farcells de fenàs
◊ það get eg að hann hafi verið í flögu þeirri er þú veltir fyrst, sú valt þunglegast: no vull que ens sorprenguin amb un atac d'improvís [o amb un assalt], si resulta que n'hi ha alguns d'ells que es veuen amb cor de tornar a la vila quan els sembli que els nostres homes hagin d'estar-hi escorxant el gat
◊ flögur þrjár velti Sveinungur utar af heyinu. En mér þótti sem sú fyrsta væri þyngst en þá var myrkt að og þá sagði hann að eg skyldi til ganga: l'Sveinungur va fer rodolar tres farcells de dalt del caramull de fenàs. Crec que el primer era més feixuc que no els altres, però no hi havia gaire claror i llavors ell em va dir que hi anés [a inspeccionar-lo, si volia]
7. (lágt og lítið skerillot pla (tenassa, escull pla)
8. (á hattsveppilamel·la f (de bolet)
9. <INFORMxip m (örflaga)
10. ràlfsia f (alga bruna Ralfsia fungiformis)

flaga <f. flögu, flögur. Gen. pl.: flagna o: flaga. Emprat hab. en pl.>:
1. (kornflagafloc m (de cereals)
2. (kartöfluflagapatata frita, patatilla f (Mall., ekki ritm./no lit.(làmina de patata fregida)

flaga <f. flögu, flögur. Gen. pl.: flagna o: flaga>:
(óvænt árás, skyndiárásassalt m (atac sobtat)
◊ vil ek at vér fáim enga flǫgu af þeim [eðr hlaupum þeirra], ef nokkorir eru þeir, er nenna aptr at hverfa til bœjarins, þegar þeim þykkir þess ván, at menn liggi í drykkju í bœnum: no vull que ens sorprenguin amb un atac d'improvís [o amb un assalt], si resulta que n'hi ha alguns que es veuen amb cor de tornar a la vila quan els sembli que els nostres homes hagin d'estar-hi escorxant el gat

flak <n. flaks, flök>: filet m de peix

flaki <m. flaka, flakar>:
<HISTencanyissat m de vímet emprat de defensa

flanni <m. flanna, flannar>:
(getnaðarlimur karlmannsmembre m viril, pardal m (Mall.

flaska <f. flösku, flöskur. Gen. pl: flaskna>: ampolla f, botella f (Bal.)
        full¹ ~ tóm² ~ hálftóm³ flaska: una ampolla plena¹ ~ buida² ~ mig buida³
        full flaska af viskíi: una ampolla plena de whisky
        viskíflaska: una ampolla de whisky buida
        lítil flaska: una ampolla petita
        drekka beint úr flöskunni: beure de la botella
        setja e-ð á flöskur: embotellar una cosa
        flaska með víni “ampolla de vi” (contenint vi)
        → vínflaska “ampolla de vi” (específica per a vi)

flatar·mál <n. -máls, -mál>:
<GEOMàrea f

flatarmáls·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<GEOMgeometria f

flatar·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
dibuix planimètric (o: bidimensional), dibuix dièdric

flat·botnaður, -botnuð, -botnað <adj.>:
de quilla plana (vaixell, barcassa etc.)

flat·brjósta <adj. inv.>:
de pit pla (noia, dona)

flat·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix pla (designació genèrica de peixos com ara pelaia, rèmol etc.)

flat·fótur <m. -fótar, -fætur>:
peu pla (peu no corbat)

flat·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
de peus plans, que té els peus plans, amb els peus plans

flat·kjafta <f. -kjöftu, -kjöftur>:
alicates f.pl [de boca plana & universals]

flat·lús <f. -lúsar, -lýs>:
cabra f, poll m del pubis, gadella f (Mall.), lladella f (Bal., Val.(insecte Phthirus pubis)

flat·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
camús -usa

flat·nefur <f. -nefs, -nefir>:
becplaner m (ocell Platalea leucorodia)

flatur, flöt, flatt <adj.>:
1. <GENpla -ana, llis -a
◊ flatur skjáir: pantalla plana
2. <GEOMpla -ana
3. (endilangurestès -esa [de per llarg] (allargat en terra)
◊ þegar hann var að koma, slengdi illi andinn honum flötum og teygði hann ákaflega: quan ja s'hi acostava, el dimoni el tirà per terra i li causava violentes convulsions
◊ og allir þeir, sem smánuðu þig, munu fleygja sér flötum fyrir fætur þér: i tots els qui et menyspreen, es prosternaran als teus peus
4. ♦ falla flatur: <LOC FIGcaure de bocaterrosa (o: caure tan llarg com s'és
5. ♦ fara flatt á e-u: <LOC FIGpunxar en una cosa, fracassar en..., no reeixir en..., sortir-li malament una cosa a algú
6. ♦ fara flatt fyrir e-m: <LOC FIGsofrir un fracàs [fort], estavellar-se, haver de suportar un bon daltabaix
◊ það fór flatt fyrir honum: va patir un gran fracàs
7. ♦ kasta sér flötum niður fyrir fætur e-m: <LOC FIGprosternar-se als peus d'algú
8. ♦ e-ð kemur flatt upp á e-n: <LOC FIGuna cosa agafa algú de sorpresa (o: una cosa li arriba a algú sense esperar-se-la
◊ það kom flatt upp á mig: em va agafar totalment de sorpresa
9. ♦ halla undir flatt: <LOC FIGinclinar el cap [cap a un costat] (o: decantar el cap
10. ♦ liggja flatt: <LOCquedar estès -esa de per llarg en terra 
◊ og komst hún alla leið að tjaldinu og rakst á það, svo að það féll, og kollvelti því, svo að tjaldið lá flatt: i va rodolar del dret cap a la nostra tenda i hi va topar, de manera que la tenda va caure i la va capgirar tota damunt-davall, i després la tenda va quedar totalment estesa en terra
11. ♦ bátnum slær flötum: <LOC NÀUTla barca s'inclina cap a un costat, la barca s'escora cap a un costat

flauel <n. -flauels, no comptable>: vellut m

flauels·buxur <f.pl -buxna>: pantalons m.pl de vellut, calçons m.pl de vellut (Bal.)
        rifflaðar flauelsbuxur: pantalons de pana acanalada (o: en pana de canalé), 
                pantalons de vellut acanalat (Bal.)

flaum·rænn, -ræn, -rænt: <INFORM> analògic -a
        flaumrænt merki: senyal analògic

flaut <n. flauts, flaut>:
1. (með munnixiulet m, siulo m (Mall., Men.) (amb la boca
2. (með flautuxiulada f, xiuletada f, siulada f (Mall., Men.) (amb xiulet
3. (á bifreiðtoc m (o: cop m) de clàxon (o: de botzina) (de vehicle

flauta <f. flautu, flautur. Gen. pl.: flautna o: flauta>:
1. (hljóðpípa, hljóðfæriflauta f (instrument musical
♦ leika á flautu: tocar una flauta
♦ → blokkflauta “flauta dolça”
♦ → panflauta “flauta de Pan, siringa”
♦ → pikkólóflauta “flautí”
♦ → þverflauta “flauta travessera”
2. (blístraxiulet m (utensili
♦ blása í flautuna: tocar el xiulet, fer sonar el xiulet
♦ → dómaraflauta “xiulet d'àarbitre”
3. (bílflautaclàxon m, botzina f (de vehicle
♦ ýta á flautuna: tocar el clàxon
4. (skipsflautasirena f (de vaixell

flauta <flauta ~ flautum | flautaði ~ flautuðum | flautaðe-n>:
1. <GENxiular, siular (Mall., Men.)
2. (með flaututocar el xiulet (fer sonar un xiulet
♦ flauta leikinn af: xiular la fi del partit
♦ flauta brot: pitar una falta
♦ flauta til leiksloka: pitar el final del partit
♦ flauta vítaspyrnu: pitar un penalti, xiular un penal
3. (með bílflaututocar la botzina, sonar (o: tocar) el clàxon (de vehicle

flautu·konsert <m. -konserts, -konsertar>:
<MÚSconcert m per a flauta

flautu·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
<MÚSflautista m & f

flautu·sóló <n. -sólós, -sóló>:
<MÚSsolo m de flauta
♦ flautusólóið: el solo de flauta

fláka·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
cumulostratus m (fl./pl.: cumulostratus)

fláki <m. fláka, flákar>:
plana extensa, planúria vasta

flá·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
fals -a (pèrfid, que enganya, falsari)

flá·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
falsedat f (perfidia, falsia & qualitat de persona falsa)

fleiðra <f. fleiðru, fleiðrur>:
<MEDpleura f

fleiður <n. fleiðurs, fleið>:
excoriació f, pelada f [a la pell], rascada f

fleigbeins·skúti <m. -skúta, -skútar>:
<MEDsi m esfenoïdal

fleinn <m. fleins, fleinar>:
<HISTfleinn m, una mena de javelina
◊ eftir það bjó hann sig til ferðar og var fáklæddur og gyrti sig með saxinu en hafði ekki fleiri vopn. Síðan hljóp hann af bjarginu og niður í fossinn. Sá prestur í iljar honum og vissi síðan aldrei hvað af honum varð. Grettir kafaði undir fossinn og var það torvelt því að iða var mikil og varð hann allt til grunns að kafa áður en hann kæmist upp undir fossinn. Þar var forberg mikið og komst hann inn þar upp á. Þar var hellir mikill undir fossinum og féll áin fram af berginu. Hann gekk þá inn í hellinn og var þar eldur mikill á bröndum. Grettir sá að þar lá jötunn ógurlega mikill. Hann var hræðilegur að sjá. En er Grettir kom að honum hljóp jötunninn upp og greip flein einn og hjó til þess er kominn var því að bæði mátti höggva og leggja með því: després d'això, es va preparar per al viatge, duia poca roba i es va cordar el coltellàs a la cintura; a banda del coltellàs no va agafar més armes. Després, va saltar de l'espadat cascada avall. El prevere va veure les seves soles i després, ja no va saber més què se n'havia fet. En Grettir es va capbussar sota el salt d'aigua, la qual cosa era mala de fer a causa del gran remolí que hi havia i li va caldre capbussar-se fins al fons per poder passar a l'altra banda del salt d'aigua. Darrere la cortina d'aigua hi havia un gran sortint de roca i ell hi va pujar. En aquell sortint que hi havia darrere el sallent, hi va trobar l'entrada d'una gran cova i el riu queia des de la vorera de l'espadat [de manera que aquesta cova quedava totalment amagada]. Va entrar a dins la cova. Hi havia un gran foc de tions. En Grettir va veure que allà hi havia assegut un ètun terriblement gros que feia feredat de veure. Quan en Grettir s'hi va acostar, l'ètun va pegar un bot, va agafar un fleinn i va pegar-hi un cop cap al nouvingut perquè amb aquella arma tant es podia pegar com clavar-la
◊ Hörðr tók í sem hann gat. En á meðan þeir höfðu við talazt, hafði hann reyrt sik við steininn með kaðli. Jötunninn rykkti á mjök fast. Hörðr mælti: "Tak þú á fastara ok betr, félagi. Ekki er ek allléttr." Jötunninn reiddist ok rak fleininn niðr í bjargit ok rykkir svá fast til, at hann sökk í hamarinn allt at bróklinda, en Herði var við því búit, at hann mundi slitna í sundr bein frá beini: en Hörðr s'hi va agafar tan fort com va poder, però mentre havien estat parlant l'un amb l'altre, ell s'havia estat lligant amb una corda a una penya. L'ètun hi va pegar una bona estirada. En Hörðr li va dir: "Company, estira més fort i millor, que jo no sóc pas gens lleuger". L'ètun es va enrabiar i va clavar el seu fleinn, una mena de javelina, a la penya i va començar a pegar unes estirades tan fortes [a la seva perxa] que [amb la força que feia] es va anar enfonsant a dins el terra del penya-segat fins a l'alçada del seu cinyell, i, pel que fa a en Hörðr, li va faltar ben poc perquè el seu cos no s'esqueixés en dos bocins i tots els ossos se li deslloriguessin
◊ þat kann ec it fimmta, ǀ ef ec sé af fári scotinn ǁ flein í fólki vaða: ǁ flýgr-a hann svá stinnt, ǀ at ec stǫðvig-a-c, ǁ ef ec hann siónom of sé’c: en sé un de cinquè: si veig un fleinn, disparat amb [sentiment d']odi, entrar volant en la pinya dels combatents: no volarà pas amb tanta de força que jo no l'aturi sempre que l'afini amb els ulls

fleiri, fleiri, fleira¹ <adj.; comparatiu supletiu de margur, mörg, margt “mant -a”; s'empra normalment en plural. En sg. només se'n sol emprar el neutre>:
[alguns] més, [algunes] més (quan va davant substantiu, recomano que es tradueixi, senzillament, per mitjà de l'adverbi més)
♦ fleiri menn: més homes
♦ fleiri <+ substantiu> en <+ substantiu>més <substantiu> que [no pas] <+ substantiu>
þýska stjórnlagadómstólinn skipuðu og skipa vissulega fleiri íhaldsmenn en fjálslyndir: certament, entre els qui designen [els membres del] tribunal constitucional alemany hi ha més conservadors que [no pas] liberals

fleiri, fleiri, fleira² <pron.>:
més [nombrosos], més [nombroses]
◊ þá skellir Oddr upp ok hlær ok mælti þetta við: "Eigi er þat fleira um hríð, at vel hefir at farit, þá skal því fagna. Nú skulu þau njótast dauð, er þau máttu eigi lífs": aleshores l'Oddr va esclafir a riure i rient va dir això: “De moment no hi ha gaire més coses que hagin anat bé; cal que ens n'alegrem [d'una que passa]. Ara fruiran de morts del que no han pogut fruir de vius” (vocabulari: Cf. R. C. Boer 1892, pàg. 60: 21. skella upp, laut auflachen, auch sonst in verbindung mit hlæja: Forns. suðrl. 2740: Hirðin skeldi upp ok hló. Dass männer vor grimm, oder schmerz in gelächter ausbrechen, wird öfter erzählt, z.b. von Skarphéðinn in der Njála (c. 36 u.ö). 22. skula þau njótaz dauð, sie werden im tode freude von einander haben, d.i. einander besitzen; )
♦ hinir voru fleiri: els altres eren més [nombrosos]
♦ koma ekki fleiri?: [que] no vindrà ningú més?
♦ fleira: més [coses]
◊ eigi sagði hann fleira: ja no va dir res més
♦ og fleira þess háttar: i més coses semblants, i més coses de per aquest estil
♦ það er ekki fleira: no hi ha res més
♦ búast (o: eiga) von á fleiru: esperar alguna cosa de més

fleir·tala <f. -tölu, no comptable>:
<LINGplural m

fleirtölu·ending <f. -endingar, -endingar>:
<LINGterminació f de plural

fleka <fleka ~ flekum | flekaði ~ flekuðum | flekaðe-m>:
1. (tælaseduir algú (dit hab. de noies i dones
◊ fleka stúlku: seduir una noia
2. (prettaengalipar algú, entabanar algú (enganyar algú per aconseguir-ne alguna cosa
♦ fleka e-ð út úr e-m: aconseguir una cosa d'algú engalipant-lo
♦ fleka e-n til að <+ inf.>convèncer algú amb enganys perquè <+ subj.>, induir algú amb enganys a <+ inf.
◊ ...jafnvel þó ríkið sé flekað til að greiða styrki og bjargráðalán til þessara hluta: ...encara que es ginyi l'estat perquè pagui subvencions o préstecs de rescat d'aquestes accions
3. (veiða sjófugla á trjáflekacaçar ocells marins amb un fleki (fusta, amb llaços, que es deixa surar a l'aigua

fleki <m. fleka, flekar>:
1. <GENrai m
♦ fara á fleka niður á: baixar un riu amb rai
2. <GEOLplaca tectònica
3. (til sjófuglaveiðafleki m (fusta, amb llaços, que es deixa surar a l'aigua i s'empra per a caçar-hi ocells marins

flekka <f. flekku, flekkur>:
llentilla f, piga f, <MEDlentigen m (taqueta a la pell de forma lenticular)

flekkja·glitnir <m. -glitnis, -glitnar>:
dragó maculat, dragó m de banda negra, guineu vermella, fardatxo vermell (peix Callionymus fasciatus syn. Callionymus maculatus)

flekkja·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gatvaire m (peix Scyliorhinus stellaris)

flekkja·lyfjurt* <f. -lyfjurtar, -lyfjurtir>:
herba freixurera, pulmonària f de fulla ampla, llet f de Maria, herba f de la freixura (planta Pulmonaria affinis)

flekkja·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada tacada (peix Raja polystigma)

flekkja·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguado ocel·lat, llengua f de Sant Pau, palaia f de Sant Pau (Mall.(peix Microchirus ocellatus)

flekku·grípur <m. -gríps, -grípar>:
papamosques blanquet, mastegatatxes m [negre], blanqueta f (Val.), papamosques negre (Mall.), menjafigues m (Men.(ocell Muscicapa atricapilla syn. Ficedula hypoleuca)

flenni·stór, -stór, -stórt <adj.>:
enorme, gegantesc -a

flensa <f. flensu, no comptable>: <MED> grip f, grip m (Mall.)

flensa <flensa ~ flensum | flensaði ~ flensuðum | flensaðe-ð>:
1. (hjóma yfir e-ð, slá óvandlegasegar una cosa d'una manera poc acurada (p.e., tallar fenàs, alfals etc. descarregant-hi el cop de la falç o de la dalla una mica pegui on pegui, per fer via)
2. (þvo af, skola innan úr ílátiesbandir l'interior d'una cosa, fer net l'interior d'un recipient rabejant-lo (Mall., Men.) (netejar l'interior d'un recipient fent-hi moure aigua)
3. (skera spik af hvaldesxuiar un animal (animal = mamífer marí, esp. balena(tallar la balena pescada a trossos llevant-li la xuia)
♦ flensa hval: desxuiar una balena
◊ Hollendingar við Svalbarða flensuðu þannig hval við skipshlið en bræddu spikið í landi fram yfir miðja 17. öld: així, els holandesos de Svalbard desxuiaven la balena al flanc del vaixell i feien el saïm a terra fins després de mitjan segle XVII
◊ á þriðja áratug aldarinnar var fundin upp aðferð til að flensa hval við skipshlið og bræða spikið um borð: en els anys trenta d'aquell segle es va desenvolupar un procediment per a desxuiar una balena al flanc del vaixell i fer-ne el saïm a bord
4. (sleikja upp með tungunnillepar una cosa (torcar o agafar una cosa [llepant-la] amb la llengua)
♦ flensa tungunni eftir e-m ~ e-u: allargar la llengua per llepar algú o arreplegar-hi una cosa
◊ ...svá at Hörðr missti kylfuna, ok hraut hún langt á völlinn, en uxinn skopar nú skeið at garðinum ok flensar tungunni eptir Herði ok dró hann at sér: ...de manera que en Hord va perdre la clava, que va volar una bona tirada pel camp, i el bou llavors s'afuà, a la carrera, contra la tanca i [quan hi va arribar,] va allargar la llengua cap a en Hord i [arrambant-lo amb ella,] el se va acostar cap a si
<5. (kjassa, kyssapetonejar algú abraçant-lo i acariciant-lo (acariciar i petonejar)

flensu·faraldur <m. -faraldurs, -faraldrar>:
epidèmia f de grip

flensu·veira <f. -veiru, -veirur>:
virus m de la grip

flesk <n. flesks, pl. no hab.>:
cansalada f [viada], xuia f (Bal.
♦ e-m fellur flesk í kál: <LOC FIG(einhverjum verður fyrir óvæntu happiaixò li ve a les mil meravelles (cast.(o: això li ve de perillacast.), això li va de primera mel (o: això li ve com l'anell al dito: això li ve d'allò més bé)

flesk·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>: tallada f de xuia

- , - , flest·allt <adj. defectiu; s'empra normalment en plural: flestallir, flestallar, flestöll>:
la majoria [de]

flestur, flest, flest <adj.; formes fortes del superlatiu supletiu de margur, mörg, margt “mant -a”; s'empra normalment en plural: flestir, flestar, flest. Aquest superlatiu no té formes febles>:
la major part de..., la majoria de...
♦ flestir menn: la majoria dels homes
♦ nú er fokið í flest skjól: <LOC FIGja no hi ha remei, ja no hi ha sortides, ja no té cap porta on trucar (fjúka)
♦ nú er fokið í flest skjól fyrir honum: no té escapatòria, té totes les sortides barrades

flet¹ <n. flets, flet>:
(lélegt rúmllitotxa f, jaç m, catre m (llit molt senzill)

fleti¹<dat. sg. & ac. pl.> de → flötur “superfície”

fleti²<dat. sg.> de → flet “llitotxa”

fletta <fletti ~ flettum | fletti ~ flettum | flett>:
1. <e-u upp [í bókinni]>: (gá að e-u í bókconsultar una cosa (en un llibre o text escrit)
♦ ég á mjög góða bók um þetta sem ég gæti flett þessu upp í: tinc un llibre molt bo sobre el tema que podria consultar
♦ fletta e-u upp í orðabók: cercar una cosa a un diccionari
♦ fletta upp orði í orðabókinni: consultar una paraula al diccionari
2. <e-u>: (blaða í bókfullejar una cosa (cosa = llibre, revista, diari)
♦ fletta bók ~ blöðunum: fullejar un llibre ~ els diaris
♦ fletta upp bók: obrir un llibre
eldur streymdi frá honum, þúsundir þúsunda þjónuðu honum, tugþúsundir tugþúsunda stóðu frammi fyrir honum. Réttur var settur og bókum flett upp (pəˈθaħ ~ פְּתַח:   wə-siφˈrīn   pəˈθīħū,   וְסִפְרִ֥ין פְּתִֽיחוּ)[un riu de] foc brollava d'ell, milers de milers el servien, miríades de miríades s'estaven al seu davant. El tribunal es va constituir i els llibres foren oberts
♦ fletta við blaðinu: passar full, girar pàgin
♦ það er engum blöðum um það að fletta: <LOC FIGno hi ha cap dubte al respecte, això és indubtable
3. <e-n e-u> (o:) <e-m af e-u> : despullar algú d'una cosa (per la força, esp. per a robar-l'hi o espoliar-l'hi)
♦ fletta e-n klæðum: despullar algú de la seva roba, llevar-li a algú la roba
annars fletti ég hana klæðum (pāˈʃatˤ ~ פָּשַׁט:   pen־ʔaφʃīˈtˤɛ-nnāh   ʕărumˈmāh,   פֶּן-אַפְשִׁיטֶנָּה עֲרֻמָּה) og skil hana eftir nakta eins og daginn sem hún fæddist, ég læt hana verða eins og eyðimörk, geri hana eins og skrælnað land og læt hana deyja úr þorsta: altrament la despullaré i la deixaré tota nua com el dia que va néixer, faré que torni com un desert, en faré com una terra àrida i la deixaré morir de set
því svaraði Jesús svo: "Maður nokkur fór frá Jerúsalem ofan til Jeríkó og féll í hendur ræningjum. Þeir flettu (ἐκδύειν ~ ἐκδύσας ἐκδύσασα ἔκδυσαν:   οἳ καὶ ἐκδύσαντες αὐτὸν καὶ πληγὰς ἐπιθέντες ἀπῆλθον ἀφέντες ἡμιθανῆ) hann klæðum og börðu hann, hurfu brott síðan og létu hann eftir dauðvona: Jesús hi va reprendre així: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure a les mans d'uns lladres. Aquests el despullaren i baldaren a cops, i després se'n van anar deixant-lo mig mort
múgurinn réðst og gegn þeim, og höfuðsmennirnir létu fletta (περιῤῥηγνύναι ~ περιρήξας -ήξασα -ῆξαν:   καὶ οἱ στρατηγοὶ περιρήξαντες αὐτῶν τὰ ἱμάτια ἐκέλευον ῥαβδίζειν) þá klæðum og skipuðu að húðstrýkja þá: també la gent els van atacar, i els pretors els feren despullar i ordenaren que els assotessin
♦ fletta e-n vopnum: arrabassar-li a algú les seves armes, espoliar les armes d'algú
hann fletti (ἀπεκδύεσθαι ~ ἀπεκδυσάμενος -ένη -άμενον:   ἀπεκδυσάμενος τὰς ἀρχὰς καὶ τὰς ἐξουσίας) vopnum tignirnar og völdin, leiddi þau opinberlega fram til háðungar og hrósaði sigri yfir þeim í Kristi: i va despullar de llurs armes els dignataris i les potestats, i els va exposar públicament a les burles i s'emportà la victòria sobre ells en el Crist
♦ fletta val ~ lík: espoliar els cadàvers (dels caiguts durant la batalla)
4. <e-u af>: (flá afescorçar una cosa (arrencar l'escorça d'un arbre)
♦ fletta berki af [tré]: llevar l’escorça d’un arbre, deixar un arbre despullat
raust Drottins lætur hindirnar bera, flettir (ħāˈɕaφ ~ חָשַׂף:   wa-i̯ʝɛħĕˈɕɔφ   ʝəʕāˈrōθ,   וַיֶּחֱשֹׂף יְעָרוֹת) berki af trjánum og allt í helgidómi hans segir: Dýrð!: la veu de Jahvè fa parir les cérvoles i escorça els arbres [de les boscúries]. I al seu santuari tot diu: «Glòria!»
vínviði mínum hefur hún eytt og tætt sundur fíkjutré mín. Hún hefur flett (ħāˈɕaφ ~ חָשַׂף:   ħāˈɕɔφ   ħăɕāˈφā-ḥ   wə-hiʃˈlīχ,   חָשֹׂף חֲשָׂפָהּ וְהִשְׁלִיךְ) berkinum af þeim og varpað burt, hvítar greinar þeirra blasa við: ha destruït el meu cep i escorçat les meves figueres. Els ha llevat l'escorça i n'ha llençat els trossos, llurs blanques rames es drecen davant els meus ulls
5. <e-u [af]>: (taka [ofan] af, sviptaarrencar [estirant] una cosa (pelar la superfície d'una cosa, llevar la part superior d'una cosa)
faðir hans fletti (ἀπολεπίζειν:   καὶ ἀπελέπισεν ἑκατέραις ταῖς χερσὶν αὐτοῦ ἀπὸ τῶν κανθῶν τῶν ὀφθαλμῶν αὐτοῦ, καὶ ἔπεσεν ἐπὶ τὸν τράχηλον αὐτοῦ καὶ ἔκλαυσεν καὶ εἶπεν αὐτῷ· «Εἶδόν σὲ, τέκνον, τὸ φῶς τῶν ὀφθαλμῶν μου») himnunni úr augnkrókunum með báðum höndum. Að því búnu féll hann um háls sonar síns, grét og sagði: „Ég sé þig, barn, augasteinninn minn“: son pare es va llevar (‘va pelar’) els tels de les cues dels seus ulls amb totes dues mans. I havent-ho fet, va abraçar son fill plorant i bo i dient-li “Et veig, fill meu, nineta dels meus ulls”
í ofurdrambi (ἐν ὑπερηφανίᾳ) sínu gekk hann inn í helgidóminn og tók gullaltarið og ljósastikuna og allt sem henni heyrði, skoðunarbrauðaborðið, dreypifórnarbollana, skálarnar, gullreykelsiskerin og fortjaldið. Krönsunum og allri gullskreytingunni á forhlið musterisins lét hann fletta af (λεπίζειν:   καὶ τοὺς στεφάνους καὶ τὸν κόσμον τὸν χρυσοῦν τὸν κατὰ πρόσωπον τοῦ ναοῦ καὶ ἐλέπισεν πάντα)en el seu arrogant orgull va entrar al santuari i se n'emportà l'altar d'or i el lampadari i tots els seus accessoris, la taula dels pans d'ofrena, els vasos de les libacions, les copes, els encensers d'or i els cortinatges. I va fer arrencar les corones i tots els ornaments d'or de la façana del temple
6. <ofan af e-u>: <FIGdestapar una cosa, desvelar una cosa
á bak við hurð og dyrastaf settir þú tákn þitt, fráhverf mér flettir þú ofan af hvílunni (gāˈlah ~ גָּלַה:   kī   mē-ʔītˈt-ī   gilˈlīθ   wa-ttaʕăˈlī,   כִּי מֵאִתִּי גִּלִּית וַתַּעֲלִי), steigst upp í og rýmkaðir þar til. Þú keyptir þér hvílunauta sem þú girntist, horfðir á nekt þeirra: darrere la porta i els muntants has instal·lat el teu emblema, lluny de mi, has destapat el teu jaç, hi has pujat i l'has eixamplat. T'has comprat companys de llit que desitjaves, has esguardat llur nuesa
eigið engan hlut í verkum myrkursins, sem ekkert gott hlýst af, heldur flettið (ἐλέγχειν,   καὶ μὴ συγκοινωνεῖτε τοῖς ἔργοις τοῖς ἀκάρποις τοῦ σκότους, μᾶλλον δὲ καὶ ἐλέγχετε) miklu fremur ofan af þeim: no tingueu part a les obres de les tenebres de les quals no en sorgeix res de bo, més aviat traieu-les a la llum de totes totes
♦ fletta ofan af e-m: desemmascarar algú
♦ fletta ofan af fjársvikamálinu: posar al descobert un cas de desfalc
♦ fletta ofan af hneykslinu: destapar un escàndol
7. <e-u upp>: destapar una cosa
♦ fletta upp ábreiðu: aixecar una manta (destapant així la persona que hi jeu al dessota)
bölvaður er sá sem leggst með konu föður síns því að hann hefur flett upp ábreiðu (gāˈlah ~ גָּלַה:   kī   gilˈlāh   kəˈnaφ   ʔāˈβī-u̯,   כִּי גִלָּה, כְּנַף אָבִיו) föður síns. Allt fólkið skal segja: Amen: maleït el qui jegui amb la dona de son pare, car ha alçat la flassada amb què son pare la cobrí. Que tot el poble respongui: Amén
enginn má kvænast stjúpu sinni því að hann má ekki fletta upp ábreiðu (gāˈlah ~ גָּלַה:   wə-ˈlɔʔ   ʝəɣalˈlɛh   kəˈnaφ   ʔāˈβī-u̯,   וְלֹא יְגַלֶּה, כְּנַף אָבִיו) föður síns: ningú no es podrà casar amb la seva madrastra car [cap home] no pot alçar la flassada amb què son pare la cobrí
8. <upp af e-u>: (bretta upparromangar[-se] una cosa (replegar una màniga cap amunt)
Flosi stóð þá upp og svo Bjarni og allir þeir. Gengu þeir Flosi og Bjarni hvor til sinnar búðar en Eyjólfur gekk til búðar Snorra goða og settist niður hjá honum. Þeir töluðust við margt. Snorri goði þreif til handarinnar Eyjólfi og fletti upp af erminni og sér að hann hafði gullhring mikinn á hendi: en Flosi llavors es va aixecar per anar-se'n i també ho va fer en Bjarni i finalment, tots. En Flosi i en Bjarni es dirigiren cadascun a la seva búð, però l'Eyjólfur va anar a la búð del godó Snorri i s'hi va asseure al seu costat. El godó i ell es posaren a parlar de moltes de coses. El godó Snorri li va agafar el braç a l'Eyjólfur i li arromangà (en realitat, li va estirar cap amunt deixant l'avantbraç al descobert) la màniga i veié que duia al braç un gran braçalet d'or
9. <e-u upp um e-n>: despullar algú d'una peça de roba, d'una armadura
♦ fletta brynjunni upp um e-n: despullar algú de la seva cuirassa (per poder-lo ferir de mort)
Nikulás mǫndull var allramannasterkastr ok hafði trausta brynju ok brynhosur, svá at ekki vápn festi á. Hann hjó báðum hǫndum ok stóð einnmanna upp um hríð. Hann varð svá móðr, at hann féll. Þá flettu Birkibeinar upp um hann brynjunni ok drápu hann svá: en Nikulás Fuell era un home fortíssim i duia posats unes gamberes i una cuirassa tan fortes que no hi havia cap arma que les pogués traspassar. Ell, descarregava els seus cops a destra i sinistra i per una estona fou el darrer home [del rei Magnús] que quedava dret. Va quedar tan exhaust que va caure. Aleshores els Cames-de-beç el despullaren de la seva cuirassa i així el pogueren matar
á mót þeim kom Þórður og fylgðarmannasveit hans og mikil sveit önnur. Varð þá af nýju hið harðasta él. Þá varð Gegnir fráskila sínum félögum. Sóttu hann þá þrír eða fjórir en hann varðist vel og drengilega. Varð hann móður mjög er hann hafði brynju þunga og féll hann fyrir þeim en þeir flettu upp um hann brynjunni og drápu hann svo (SS II, cap. 351, pàg. 540): aleshores els varen atacar en Þórður, la tropa dels seus seguidors i molts d'altres més. Va recomençar de nou una batalla aferrissadíssima. Aleshores en Gegnir fou separat dels seus companys. Tres o quatre [dels seus adversaris] l'atacaren llavors, però ell es va defensar bé i baronívolament. Aleshores va quedar exhaust perquè duia una cuirassa feixuga i va caure davant ells i ells el despullaren de la seva cuirassa i un cop ho hagueren fet, el mataren (o: i així el mataren, i així el pogueren matar)

flettingur <m. flettings, flettingar>:
cordonera f, pixota vermella, veta f, lligacames m, cinta f, anguileta f de mar, flàmula f  (peix Cepola macrophthalma syn. Cepola rubescens)

fleyga <fleyga ~ fleygum | fleygaði ~ fleyguðum | fleygaðe-ð>:
1. (kljúfatasconar una cosa (clavar-hi una falca perquè s'esqueixi)
♦ fleyga e-ð í sundur: esqueixar un objecte tasconant-lo, xepar un objecte amb una falca (asclar o esberlar clavant-hi una falca)
2. <FIGinserir una cosa
♦ fleyga e-ð inn í e-ð: inserir una cosa en..., insertar una cosa en... (cast., ekki ritm./no lit.

fleygaður, fleyguð, fleygað <adj.>:
1. <GENtasconat -ada, falcat -ada
2. <FIGinserit -ida
3. <FIG = nákvæmur og fasturexacte -a (ben ajustat)
♦ fleygað lest: <MAT & INFORMseqüència exacta

fleyg·bein <n. -beins, -bein>:
<MED[os m] esfenoide m

fleygbeins·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
<MEDsi m esfenoïdal

fleygboga·braut <f. -brautar, -brautir>:
<GEOMtrajectòria parabòlica

fleyg·bogi <m. -boga, -bogar>:
paràbola f (tipus de corba)
♦ sporbaugur, fleygbogi og breiðbogi: el·lipse, paràbola i hipèrbola

fleyg·ger, -ger, -gert <adj.>:
<GEOMparabòlic -a

fleygja <fleygi ~ fleygjum | fleygði ~ fleygðum | fleygte-u>:
llençar una cosa, tirar una cosa
◊ fleygja rusli: llençar les escombrarires
◊ fleygja í ruslið: llençar a les escombrarires
♦ fleygja eldi í e-ðcalar foc a una cosa
♦ fleygja sér fram af 23. hæð af hóteli (og lifa af)llançar-se des del pis 23 d'un hotel (i sobreviure)
♦ fleygja sér niðurllançar-se en terra
♦ fleygja sér ofan á e-nllançar-se sobre algú
♦ fleygja sér uppaixecar-se d'un bot
♦ fleygja útfotre fora (treure fora)
♦ fleygja e-m út úr lestinni: llançar a algú fora del tren
♦ fleygja sér út úr bílnum: llançar-se a fora del cotxe
♦ e-u fleygir fram <impers.>una cosa va avançant a grans passos

fleyg·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
<GEOMparabòlic -a

fleygur¹ <m. fleygs, fleygar>:
falca f, tascó m

fleygur² <m. fleygs, fleygar>:
petaca f (ampolla de butxaca per a dur-hi una beguda alcohòlica)

fleygur, fleyg, fleygt <adj.>:
1. (sem getur flogiðque ja sap volar (amb la capacitat per a volar ja desenvolupada)
2. (frægurfamós -osa (dita, aforisme, sentència etc.)
♦ fleyg orð: dita sentenciosa, frase proverbial (frase encunyada per un autor a un dels seus llibres i esdevinguda cèlebre, proverbial)
♦ fleygustu ummælin: la declaració més famosa (que ha fet algú i que s'ha citat o repetit sovint)

flétta <f. fléttu, fléttur. Gen. pl.: fléttna o: flétta>:
1. <GENtrena f, trunyella f
2. (atburðarás, söguþráðurtrama f (de novel·la, pel·lícula etc.)
3. (skófliquen m (alga i fong en simbiosi)

flétta <flétta ~ fléttum | fléttaði ~ fléttuðum | fléttaðe-ð>:
1. <GENtrenar una cosa
2. (binda saman, tengja samanentrellaçar una cosa (entreteixir, enllaçar una cosa amb una altra)
♦ flétta e-ð og e-ð saman: entrellaçar una cosa amb una altra
♦ flétta e-ð og e-ð saman í e-u: entrellaçar una cosa amb una altra en un tot

fléttast <fléttast ~ fléttumst | fléttaðist ~ fléttuðumst | fléttastsaman>:
entrellaçar-se
♦ fléttast inn í e-ð: integrar-se en..., incorporar-se a... (passar a formar part, restar inclòs a)
◊ gerið nánar grein fyrir hlutverki sveitarfélagsins, þar á meðal hvernig verkefnið tengist stjórnskipulagi og fléttast inn í aðrar aðgerðir sveitarfélagsins í loftslags- og orkumálum: exposi de manera detallada el paper del municipi [en el projecte], especificant, entre d'altres, la forma com el projecte està integrat en l'organització municipal i com ha quedat inclòs en la resta d'actuacions municipals a les àrees d'energia i clima

flibbi <m. flibba, flibbar>: coll m (de camisa)
        ekki stífa flibbann: no emmidoni el coll

flím <n. flíms, pl. no hab.>:
1. (háðkveðskapurversos m.pl de befa (poema o poesia de contingut derisori)
◊ Skarphéðinn mælti til Sigmundar: "Tak vopn þín og ver þig. Er það nú meiri nauðsyn en kveða flím um oss bræður": L'Skarphéðinn va dir al Sigmundur: "Agafa les teves armes i defensa't. T'és més peremptori que no pas fer versos de befa contra meu i els meus germans"
2. (skop, flimtanbefa f (burla)

flís <f. flísar, flísar>:
1. (gólfflís, veggflísrajola f (rajol, material de construcció)
♦ falla eins og flís við rass: anar com l'anell al dit, escaure's perfectament
2. (þakflís, þakflagateula f (de teulada)
3. (stór tréflísestella f (grossa, ascla)
♦ kljúfa e-ð í flísar: estellar una cosa, asclar una cosa, fer estelles d'una cosa
♦ sneiða e-ð í flísar: fer estelles d'una cosa
4. ([ör]lítil tréflísestella f, estarranc m (Mall.), escarràs m (Mall.(petita, punxeta clavada a la pell)
♦ það stakkst flís í fingurinn: es va clavar una estella al dit
♦ töng til að ná flís úr holdi: unes pincetes per a treure estelletes de la carn
5. (járnflísesberla f (resquill de ferro)
6. (þunn sneiðllonza f (tallada prima, esp. de carn)
♦ flís af kjöt: llonza de carn

flís·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
(flíspeysajaqueta f de folre polar

fljót <n. fljóts, fljót>:
riu m (gran, cabalós)
◊ fljót (wə-nāˈhār, וְנָהָר) rann frá Eden til að vökva aldingarðinn, og þaðan kvíslaðist það og varð að fjórum stórám (rāʔˈʃīm, רָאשִׁים)un riu sortia de l'Eden per regar el jardí, i d'allà es dividia en quatre braços
◊ á þriðja ríkisári Belsasars konungs birtist mér, Daníel, sýn, eftir þá, sem áður hafði birst mér. Og ég horfði í sýninni, og var þá, er ég horfði, sem ég væri í borginni Súsa, sem er í Elamhéraði, og ég horfði í sýninni og var ég staddur við Úlaífljótið (ʕal־ʔūˈβal   ʔūˈlāi̯, עַל-אוּבַל אוּלָי)l'any tercer del regnat del rei Baltasar, una visió m'aparegué a mi, Daniel, després d'aquella que m'havia aparegut al començament. Vaig veure en la visió i, tot veient, em vaig trobar a la plaça forta de Susa que hi ha a la província d'Elam; i, veient la visió, em vaig trobar vora el riu Ulai
◊ þá hóf ég upp augu mín og leit hrút nokkurn standa fram við fljótið (hā-ʔuˈβāl, הָאֻבָל)aleshores vaig alçar els ulls i vaig veure un marrà que estava davant el riu
♦ rás fljótsins: el curs del riu

fljót·fær, -fær, -fært: impulsiu -iva

fljót·lega <adv.>:
ràpidament

fljót·legur, -leg, -legt: ràpid -a (que es fa o prepara ràpidament)
        ég vil fá eitthvað mjög fljótlegt: podria servir-me alguna cosa ràpida?
        það er fljótlegt: es fa de seguida, es fa en dos segons (molt ràpidament)

fljóts·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
riba f de riu
◊ ...eða líki trés sem varp forsælu á fljótsbakkanum: ...o la forma d'un arbre que feia ombra a la riba d'un riu

fljótt <adv.>: ràpid, aviat (Bal.)
     fljótt á litið: al primer cop d'ull
     líða fljótt: passar volant (temps & espai de temps)

fljótur, fljót, fljótt: ràpid -a
     fljótur á sér: esverat -ada, irreflexiu -iva
     vertu fljótur: afanya't, fés via! (Bal.)
     fljótur til e-s: prompte a...
        vera fljótur til að <+ inf.>: ésser prompte a <+ inf.>, cuitar a <+ inf.>

fljúga <flýg ~ fljúgum | flaug ~ flugum | flogið>: volar (ocells, avió)
	fljúga burt: anar-se'n volant (ocell)
	fljúga til baka: tornar volant, tornar amb avió
	fljúga upp: #1. emprendre el vol (ocell); #2. enlairar-se (coet, OVNI)
	fljúga yfir e-ð: sobrevolar una cosa
	fljúga á e-n: <FIG> llançar-se sobre algú
	fljúga út: <FIG> vendre's com a pa beneït, vendre's fàcilment
		bókin flýgur út: el llibre es ven com a pa beneït
	e-ð flýgur fjöllunum hærra: <LOC> una cosa està en boca de tothom
	fljúga í hug ~ í minni: venir sobtadament al cap ~ a la memòria
		mér flaug það í hug: <LOC> se'm va acudir això, em va venir això al cap
  El verb fljúga presenta dues formes per al singular del pretèrit d'indicatiu. D'una banda, hi ha les formes degudes a l'evolució regular de la llengua, que són: ég fló, þú flóst, hann ~ hún ~ það fló. De l'altra, formes degudes a l'analogia i que sonen: ég flaug, þú flaugst, hann ~ hún ~ það flaug. Les formes no-analògiques són, actualment, rares.  

fljúgast <flýgst ~ fljúgumst | flaugst ~ flugumst | flogistá við e-n>: barallar-se amb algú,
              arribar a les mans amb algú

flog¹ <n. flogs, flog>:
1. <GENcrisi epilèptica, atac m d'epilèpsia
♦ ljósnæmt flok: atac [epilèptic] fotogènic
♦ → krampaflog “gran mal”
♦ → ráðvilluflog “crisi epilèptica parcial complexa”
2. (kramparconvulsions f.pl (accés convulsiu, eclàmpsia, espasmes)
♦ → barnaflog “eclàmpsia infantil”
3. (áfall, kastaccés m (fl./pl.: accessos) (atac de dolor, de ràbia)
♦ ég fékk flog: <LOC FIGem vaig espantar, em vaig esverar [molt], vaig tenir un bon retgiró (Mall.
4. (hláturkastatac m de riure (panxada de riure)
♦ fá flog: <LOC FIGtenir un atac de riure, pixar-se de riure, fer una panxada de riure (Mall.
5. (flogaverkur, snöggur verkurdolor agut sobtat (dolor intens)
6. (gigtarflogatac m de gota (atac agut de dolor a les articulacions)

flog² <n. flogs, flog>:
(hengiflug, hamraveggurestimball m, precipici abrupte, espadat m

floga·gigt <f. -gigtar, pl. no hab.>:
<HIST MEDartritis vaga (o: planètica), gota vaga (o: volant), reumatisme follet (designacions obsoletes del reumatisme articular agut)

floga·gull <n. -gulls, pl. no hab.>:
1. (glópagullor m de beneit, or m de boig (designació no científica de la pirita i de la calcopirita)
2. (glitrandi gullor lluent (or brillant, refulgent)

floga·heilkenni <n. -heilkennis, -heilkenni>:
síndrome epilèptica

floga·veiki <f. -veiki, no comptable>:
epilèpsia f
♦ sjálfvakin flogaveiki: epilèpsia idiopàtica
♦ sjúkdómsvakin flogaveiki: epilèpsia simptomàtica
♦ staðbundin flogaveiki: epilèpsia focal
♦ → kippaflogaveiki “epilèpsia mioclònica”
♦ → störuflogaveiki “petit mal”
  Les designacions actuals de l'epilèpsia en islandès són flogaveiki i niðurfallssýki. A l'Edat Mitjana hom emprava el terme brottfallssótt.  
     

flogaveiki·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
antiepilèptic m

flogaveiki·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
epilèptic m, epilèptica f

floga·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
1. <GENdolor agut i sobtat
2. (flogagigtartritis vaga (o: planètica), gota vaga (o: volant), reumatisme follet (designacions obsoletes del reumatisme articular agut)

flogið¹:
nom. & ac. sg. determ. de → flog¹ “crisi epilèptica” i de → flog² “espadat”

flogið²:
nom. & ac. sg. nt. de → floginn, flogin, flogið “volat -ada”

flogið³ <supí de>: → fljúga “volar”
◊ geta flogið: poder volar

floginn, flogin, flogið <adj.>:
volat -ada (GEN & FIG = desaparegut, esvanit)
◊ eins og fugl, floginn úr hreiðri, svo er maður sem flúinn er af heimili sínu: com un ocell que ha fugit del niu, així és l'home que ha fuit de casa

flokka·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
facció f (escissió o divisió entre els membres d'un grup & grup escindit)
◊ en ég áminni yður, bræður, í nafni Drottins vors Jesú Krists, að þér séuð allir samhuga og ekki séu flokkadrættir á meðal yðar: i jo us exhorto, germans, en nom del nostre Senyor, Jesucrist, que estigueu tots units en un mateix pensament i que no hi hagi escissions entre vosaltres
◊ í fyrsta lagi heyri ég, að flokkadráttur eigi sér stað á meðal yðar: en primer lloc, sento a dir que entre vosaltres hi ha una escissió
◊ ...deilur, metingur, reiði, eigingirni, tvídrægni, flokkadráttur, öfund: discòrdies, gelosies, indignacions, disputes, dissensions, divisions, enveges

flokka·samband <n. -sambands, -sambönd>:
coalició f entre partits [polítics]

flokk·pólitískur, -pólitísk, -pólitískt <adj.>:
partidista (de política de partit, originat, condicionat o fet pels interessos polítics dels partits)

flokkunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
taxonomia f

flokkunarfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
taxonòmic -a

flokkunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de classificació [taxonòmica]
Vísindaleg flokkunarkerfi lífvera - Classificació taxonòmica dels éssers vivents
lén n
domini m
ríki n
regne m
fylking f
fílum m
<BOT> divisió f
<ZOOL> embrancament m
undirfylking f
subfílum m
<BOT> subdivisió f
<ZOOL> subembrancament m
yfirflokkur m
superclasse f
flokkur m
classe f
undirflokkur m
subclasse f
deiliflokkur m
infraclasse f
yfirættbálkur m
superordre m
ættbálkur m
ordre m
undirættbálkur m
subordre m
yfirætt f
superfamília f
ætt f
família f
undirætt f
subfamília f
yfirættflokkur m
supertribu m
ættflokkur m
tribu f
undirættflokkur m
subtribu f
ættkvísl f
gènere m
tegund f
espècie f
undirtegund f
subespècie f
afbrigði n
varietat f
stofn m
soca f
tilbrigði n
forma f especial


flokkur <m. flokks, flokkar>:
1. <GENgrup m
♦ fylla flokk e-s: arrenglerar-se amb algú, engrossir les files d'algú
♦ rekast illa í flokki: no saber fer les coses en grup
♦ skiptast í flokki e-s: entrar al grup d'algú
♦ vera fremstur í flokki: ésser el primer de la colla, ésser el millor del grup
2. (stjórnmálaflokkurpartit m (polític)
◊ flokkurinn tapaði fylgi: el partit ha perdut suport [a les urnes]
♦ Flokkurinn “Borgarar”: el partit “Ciutadans”
♦ Flokkurinn “Við Getum”: el partit “Podem”
♦ hægri flokkur: partit de dretes
♦ vinstri flokkur: partit d'esquerres
3. (gæðaflokkurcategoria f (indicador de la qualitat d'una mercaderia)
♦ fyrsta flokks: de primera categoria, de primera qualitat
4. <BIOLclasse f (flokkunarkerfi lífvera)
5. <GRAMcategoria f gramatical (orðflokkur)
6. <LITERflokk m, poema breu en dróttkvætt però sense tornades (“stef”) i compost en honor d'algú
◊ Sighvatr orti flokk um fall Erlings ok er þessi vísa þar í: Sighvatr, l’escalda, va compondre un flokk sobre la mort en combat d’Erlingr al qual pertany aquesta estrofa
7. <(farrýmiclasse f (categoria en què hom viatja, s'allotja etc.)
♦ fyrsta flokks: de primera classe
♦ annars flokks: de segona classe
♦ þriðja flokks: de tercera classe
8. <(liðtropa f [no gaire nombrosa] (host, mainada) (fólk 3.)
♦ eyða flokki: desfer una host, anorrear una host
♦ hefja ~ efla ~ reisa flokk: reunir una petita host, aplegar una petita host
  Tinc per mi dos fets: 1. que els mots flokkur i fólk estan emparentats; 2. que aquests mots mantenen entre si la mateixa relació que la que existeix entre els mots catalans floc i folc. Cal tornar-hi.  
     

flos <n. floss, no comptable>:
1. <GENpeluix m
2. (flauelvellut m

flos·teppi <n. -teppis, -teppi>:
catifa vellutada

flot·meisa <f. -meisu, -meisur>: mallerenga carbonera, capferrerico m (Mall.), 
        totestiu m (Val.) (ocell Parus major)

flottur, flott, flott <adj.>:
1. <GENfi -ina, bo -ona, xul·lo -a, guai (descrivint impressió visual d'un objecte)
♦ flott peysa: un jersei maco (o: elegant) 
♦ flott!: [que] maco! ~ bo bo
♦ flott er!: estupend! ~ fantàstic!
♦ þetta er virkilega flott!: això és realment estupend!
♦ flottur bíll: un cotxe xul·lo
2. (um mannelegant, de bon gust  (persona)
♦ flott kona: una dona elegant
♦ vera alltaf mjög flott klæddur: anar sempre molt ben vestit
♦ vera flottur á því: <LOC FIGésser generós en les despeses, no mirar-s'hi gaire en les despeses

fló¹ <f. flóar, flær>:
capa f (gruix, estrat)
◊ svá er sagt, at konungr sá, er Hǫlgi er nefndr, er Hálogaland er við kennt, var faðir Þorgerðar Hǫlgabrúðar. Þau váru bæði blótuð, ok var haugr Hǫlga kastaðr, ǫnnur fló af gulli eða silfri - þat var blótféit - en ǫnnur fló af moldu ok grjóti: es diu que un rei que es deia Hǫlgi, de qui pren nom el Hálogaland, era el pare de la Torgerda Holgabrud. Tant a un com a l'altra la gent els oferia sacrificis. El túmul funerari de l'Holgi es va construir dipositant successivament una capa d'or o d'argent -aquest era el cabal que hom els havia ofert en ofrena- i una capa de terra i grava
♦ → heyfló “capa de fenàs”
♦ → myglufló “capa de floridura”

fló² <f. flóar, flær (o: < flœr; o: < flǿr)>:
puça f (designació de diferents insectes)
◊ hann ferr þá innar at sænginni Freyju ok skynjar þá, at hún hefir menit á hálsi sér ok at nistin horfðu niðr á. Loki verðr þá at einni fló. Hann sezk á kinn Freyju ok hǫggr svá, at Freyja vaknar ok snerisk við ok sofnar aptr. Þá dregr Loki af sér flóar haminn, lokkar þá af henni menit, lýkr þá upp skemmunni ok ferr í burt ok fœrir Óðni: aleshores s'endinsa més dins l'skemma fins al llit de la deessa Freyja i observa que ella porta el men posat al coll (el mític Brísingamen) però que els gafets havien quedat davall el seu coll; en Loki llavors torna una puça, es posa damunt la galta de la deessa i la pica de tal manera que ella es desperta, es gira i es torna a adormir. Aleshores en Loki es lleva el seu hamr de puça, li descorda el men del coll, obre la skemma, se'n va i duu el men a l'Odin

< fló¹:
1ª i 3ª pers. sg. arcaics del pretèrit ind. de fljúga “volar”. Modern: flaug
◊ segjǫndum fló sagna snótar ulfr at móti í gemlis ham gǫmlum glamma ó- fyr -skǫmmu: no fa pas poc que el llop de la Senyora (= el raptador de la deessa Idun = l'ètun Tiassi o Tessó), [vestit] amb un vell hamr d'àguila, s'envolà cridant (o cal entendre glammi més aviat com a “amb sorollosos batecs [d'ala]”?per anar a l'encontre dels cabdills de les hosts (segjendr sagna “caps d'hosts”
◊ brátt fló fǫlr randa íss und iljar bjarga gæti; bǫnd ollu því: ímun-dísir vildu svá: ràpid volà el blanc escut (íss randa = panna de gel amb cèrcols = escut. La pàl·lida panna de glaç amb cèrcols = l'escut blanc o l'escut sense pintar o l'escut lluent) sota els peus de l'ètun (bjarga gætir = el guardià dels espadats = bergbúi = jǫtunn). Els déus ho disposaren, les dises del combat (= les valquíriesaixí també ho volgueren

< fló²:
1ª i 3ª pers. sg. arcaics del pretèrit ind. de flýja “fugir”. Modern: flúði o flýði

flóa·fræ* <f. -fræs, -fræ>: herba f de les puces, herba pucera, saragatona f, llavor f de puça,
        afrontallauradors m (planta Plantago psyllium syn. Plantago afra)

flóa·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró gris (peix Carcharhinus plumbeus)

flóa·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: herba presseguera, herba f de la mala bua, 
        herba felera, presseguera vera (planta Polygonum persicaria syn. Persicaria maculata)

flóa·kempa* <f. -kempu, -kempur>: herba f de les puces, herba pucera, saragatona f, llavor f de puça,
        afrontallauradors m (planta Plantago psyllium syn. Plantago afra)

flóa·mynta <f. -myntu, -myntur>:
poliol m (o: poniol[negre], poliol m (o: poniold'aigua, herba cuquera, herba f de Sant Ponç, periol m (Mall.), poriol m (Men.(planta Mentha pulegium syn. Pulegium vulgare)

flóar·bit <n. -bits, -bit>: picada f de puça

flóa·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
cloïssa caterina (mol·lusc Argopecten irradians)

flóð <n. flóðs, flóð>:
1. (háflóðmarea alta (plenamar)
♦ flóð og fjara: marea alta i marea baixa
2. (vatnsflóðinundació f (submersió, negament de superfície)
♦ flóðið mikla: <RELIGel diluvi universal (הַמַּבּוּל, ha·mmab'būl

flóða·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
pebre m d'aigua, glicèria f (planta Glyceria fluitans)

flóð·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
tsunami m 
◊ flóðbylgjan gekk yfir 200 km strandlengju og náði allt að tvo kílómetra inn í landið: el tsunami va atènyer una franja de costa de més de 200 quilòmetres d'ampla i va arribar fins a dos quilòmetres terra endins

flóð·garður <m. -garðs, -garðar>: dic m (mur de contenció)

flóð·gátt <f. -gáttar, -gáttir (o: -gættir)>:
comporta f [de resclosa]
◊ á sexhundraðasta aldursári Nóa, í öðrum mánuðinum, á seytjánda degi mánaðarins, á þeim degi opnuðust allar uppsprettur hins mikla undirdjúps og flóðgáttir himinsins lukust upp: l'any sis-cents de la vida de Noè, el segon mes, el dia disset del mes, exactament aquell dia s'esbotzaren totes les fonts del gran oceà i s'obriren les rescloses del cel
◊ og uppsprettur undirdjúpsins luktust aftur og flóðgáttir himinsins, og steypiregninu úr loftinu linnti: les fonts del gran oceà i les rescloses del cel es van tornar a cloure, s'acabà la pluja que queia del cel

flóð·hestur <m. -hests, -hestar>:
hipopòtam m (mamífer Hippopotamus amphibius)

flóð·ljós <n. -ljóss, pl. no hab.>:
il·luminació f amb projectors

flóð·miga <f. -migu, -migur>: <MED> diabetis insípida
        nefrógen flóðmiga: diabetis insípida nefrogènica
        sentral flóðmiga: diabetis insípida central

flói <m. flóa, flóar>: golf m (badia ampla)

flókinn, flókin, flókið: 1. (margbrotinn & ) complicat -ada (complex & envitricollat, embullat)
           flókið kerfi: un sistema intricat
           löng og flókin setning: una frase llarga i envitricollada
           þetta er flókið mál: és un afer complicat
        2. (flæktur) embolicat -ada, embullat -ada, agarbuixat -ada (que forma garbuix o garbull)
           flókið garn: un fil embullat
           flókið hár: cabells embullats

flóra <f. flóru, flórur. Gen. pl.: flóra>:
flora f

flór·goði <m. -goða, -goðar>:
cabussó orellut, soterí orellut (Mall., Men.(ocell Podiceps auritus)

flóri <m. flóra, flórar>:
cabussó orellut, soterí orellut (Mall., Men.(ocell Podiceps auritus)

flór·sykur <m. -sykurs, no comptable>: sucre m en pols

flótta·maður <m. -manns, -menn>: 1. fugitiu m, fugitiva f 
           (persona que fuig o ha fuit, esp. de la presó)
           pólitískur flóttamaður: un fugitiu polític
        2. (landflótta maður) refugiat m, refugiada f 
           (persona que fuig del seu país per motius polítics)
           pólitískur flóttamaður: un refugiat polític

flóttamanna·búðir <f.pl -búða>:
camp m de refugiats

flótta·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>: intent m de fuga

flótti <m. flótta, flóttar>: fuga f, fugida f (de presoner)
        við hröktum hann á flótta: l'hem fet fugir
        leggja á flótta: fugar-se, evadir-se
        vera á flótta: trobar-se evadit -ida, anar fugitiu -iva

fluga <f. flugu, flugur. Gen. pl.: flugna>: mosca f

flug·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
1. <GENpla m de vol
2. (brottfarar- og komutímar flugvélahorari m de vols (hores d'arribada i sortida dels avions)

flug·braut <f. -brautar, -brautir>: 1. (flugvöllur fyrir smærri flugvélar) aeròdrom m
        2. (flugtaks- & lendingarbraut) pista f (d'enlairament & d'aterratge)

flug·dreki <m. -dreka, -drekar>:
1. (fljúgandi dreki, dreki sem flýgurdrac volador (drac que vola)
◊ en við þetta högg brá honum svá, at hann varð at flugdreka ok spjó eitri yfir skipit, ok fengu margir menn bana: i davant aquest cop va reaccionar de tal manera que es va convertir en un drac volador i va escopir verí damunt el vaixell i molts d'homes hi van morir
2. (leikfangestel m (joguina voladora)

flug·eldur <m. -elds, -eldar>:
1. (skoteldurcoet m (enginy pirotècnic)
2. flugeldar <m.pl -elda>: (flugeldasýningfocs m.pl d'artifici

flug·farmiði <m. -farmiða, -farmiðar>: bitllet m d'avió

flug·félag <n. -félags, -félög>: companyia aèria
        Flugfélag Íslands: nom islandès de Icelandair. (→ Loftleiðir). 
           El 1973 es fusionà amb les Loftleiðir, tot i que continuïn funcionant 
           amb noms diferents

flug·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix volador, orenol m  (peix Exocoetus volitans)

flug·hani <m. -hana, -hanar>: xoriguer m, ase m (peix Dactylopterus volitans)

flug·hermir <m. -hermis, -hermar>:
simulador m de vol

flug·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
trajectòria f de vol

flug·rás <f. -rásar, -rásir>: freqüència aèria (canal emprat pels avions 
           per comunicar-se entre si i terra)

flug·slóð <f. -slóðar, -slóðir>: estela f de condensació (estela blanca 
           que deixa un avió quan vola)

flug·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: terminal f (d'aeroport)

flugstöðvar·bygging <f. -byggingar, -byggingar>: edifici m de la terminal (d'aeroport)

flug·tak <n. -taks, -tök>: enlairament m (d'avió)

flug·turn <m. -turns, -turnar>: torre f de control (d'aeroport)

flugu·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri m d'ase, all m, de colobra, calabruixa grossa (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa) (fluguperlulilja)

flugu·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur>:
lliri m d'ase, all m, de colobra, calabruixa grossa, barralets m.pl, cap m de moro (Mall.), pipius blaus (Mall.), coll m de colom (Men.), allassa blava (Men.(planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa syn. Hyacinthus comosus)

flugu·sveppur <m. -svepps, -sveppar o -sveppir>: amanita f (qualsevol bolet del gènere Amanita)
        roðnandi flugusveppur: cua f de cavall (bolet Amanita rubescens)

flug·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en avió)

flug·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
marejat -ada (en avió)
♦ poki fyrir flugveika: bossa f per al mareig

flug·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m
        koma um borð í flugvélina: pujar a bord de l'avió

flugvéla·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
combustible m d'avió, fuel m d'aviació

flug·völlur <m. -vallar, -vellir>: aeroport m
        hvenær á ég að vera kominn / komin á flugvöllinn?: A quina hora he d’ésser a l’aeroport?
        geturðu farið með okkur á flugvöllinn?: que ens podria portar fins a l’aeroport?

flug·þreyta <f. -þreytu, no comptable>: jetlag m

flundra <f. flundru, flundrur. Gen. pl.: flundra>:
plana f, rèmol m de riu (peix Platichthys flesus)

flutninga·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
transportista m & f, camioner m, camionera f

flutnings·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>:
expedició f de mercaderies, transport m de mercaderies

flutnings·gjöld <n.pl -gjalda>: despeses f.pl de tramesa

flúor <n. flúors, no comptable>:
fluor m (metal·loide F)

flúoríð <n. flúoríðs, flúoríð>:
1. <GENfluorur m
2. (í tannkremifluor m (de dentifrici)

flúor·sýra <f. -sýru, no comptable>:
variant antiquada de flússýra ‘àcid fluorhídric’

flúr <m. flúrs, no comptable>:
fluor m (metal·loide F)

flúr <n. flúrs, no comptable>:
fluor m (metal·loide F)

flúraður, flúuað, flúrað <adj.>:
fluorat -ada

flúr·ljós <n. -ljóss, -ljós>: fluorescent m (tipus de llum)

flúr·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
fluorescent m

flús·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid fluorhídric (HF)

flysja <flysja ~ flysjum | flysjaði ~ flysjuðum | flysjaðe-ð>:
pelar una cosa
◊ flysja kartöflur: pelar patates
♦ flysja e-ð burt: <FIGtreure algú [d'un grup]
◊ treystu mér! Þegar búið er að flysja burt alla hálfvitana og landbyggðarfólkið situr þú eftir með bara 14% af venjulegu fólki: creu-me! quan n'hagis tret tots els caps de fava i els provincians, et quedaràs amb només un 14% de gent normal

flytja <flyt ~ flytjum | flutti ~ fluttum | flutt>: 1. mudar-se, canviar de casa

        flytja úr landi: emigrar

        flytja úr landi til e-s: emigrar a...

        2. flytja e-ð ~ e-n: transportar una cosa ~ algú

        3. flytja e-ð inn: importar una cosa

        4. flytja e-ð út: exportar una cosa

flytjandi <m. flytjanda, flytjendur>: intèrpret m & f (persona que canta una obra, cançó etc.)

flýja <flý ~ flýjum | flýði ~ flýðum (o: flúði ~ flúðum| flúið>:
1. fugir, escapar
2. <e-ð>fugir de, escapar de 
◊ flýja landið ~ fangelsið: fugir del país ~ de la presó

flykkjast <flykkist ~ flykkjumst | flykktist ~ flykktumst | flykkst>:
aglomerar-se, amuntegar-se, <LITatropar-se, aboldronar-se (Mall.

flýta <flýti ~ flýtum | flýtti ~ flýttum | flýtt>:
1. <sér>: afanyar-se, apressar-se, donar-se pressa, donar-se ànsia, cuitar, fer via (Mall.
◊ flýttu þér!: afanya't!, fé via! (Mall.
♦ ég er að flýta mér: tinc pressa
2. <e-u>: avançar una cosa
◊ flýta klukkunni: avançar el rellotge
3. <fyrir e-u>: fer avançar una cosa, accelerar una cosa
◊ Herkvíin um Berlín árin 1948 og 1949 flýtti fyrir gerð samningsins: el blocatge de Berlín dels anys 1948 a 1949 va accelerar [el procés de] la redacció del tractat

flýti·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
<ADMIN> procediment m d'urgència
♦ fá flýtimeðferð: fer-se per via d'urgència, fer-se per via de constrenyiment

flýtir <m. flýtis, no comptable>:
pressa f, via f (Mall.
♦ í flýti: a cuita-corrents
♦ í öllu falli hafði verið flýtir á gestinum: en tot cas, l'hoste portava pressa

flæða <flæði ~ flæðum | flæddi ~ flæddum | flætt>:
I. <ús personal>:
créixer, pujar (el nivell de l'aigua, p.e., d'un riu)
◊ hver sem heyrir þessi orð mín og breytir eftir þeim, sá er líkur hyggnum manni, er byggði hús sitt á bjargi. Nú skall á steypiregn, vatnið flæddi, stormar blésu og buldu á því húsi, en það féll eigi, því það var grundvallað á bjargi. En hver sem heyrir þessi orð mín og breytir ekki eftir þeim, sá er líkur heimskum manni, er byggði hús sitt á sandi. Steypiregn skall á, vatnið flæddi, stormar blésu og buldu á því húsi. Það féll, og fall þess var mikið: qualsevol que senti aquestes paraules meves i actuï seguint-les, serà semblant a un home prudent que hagi bastit la seva casa sobre una roca. El xàfec li ha caigut a sobre, ha crescut la riera i els vendavals han bufat i s'han llançat contra aquesta casa, però ella no ha caigut perquè tenia els fonaments a la roca. Però el qui senti aquestes paraules meves i no en faci cas, serà semblant a un beneit que hagi bastit la seva casa damunt la sorra. Li ha caigut a sobre el xàfec, ha crescut la riera, els vendavals han bufat i s'han llançat contra aquesta casa: i la casa s'ha esbucada i el seu esfondrament ha estat gran
♦ flæða yfir e-ð: inundar una cosa, anegar una cosa
♦ áin flæðir yfir [bakka sína]: el riu es desborda
◊ sjá, vatn kemur streymandi úr norðri og verður að á, sem flæðir yfir. Það flóir yfir landið og það, sem í því er, yfir borgir og íbúa þeirra, svo að menn æpa hátt og allir íbúar landsins hljóða vegna dynsins af hófastappi hesta hans, vegna skröltsins í vögnum hans og glymsins í hjólum hans: guaita, l'aigua arribarà en tromba del nord convertint-se en un riu que es desbordarà: inundarà el país i el que hi ha en ell, inundarà les ciutats i llurs habitants, de manera que la gent cridaran fort i tots els habitants del país cridaran de dolor a causa del fragor dels unglots dels seus cavalls, a causa de l'estrèpit dels seus carros i del fragor de les seves rodes
II. <ús impersonal amb objecte lògic en acusatiu i subjecte gramatical facultatiu það>:
pujar la marea
◊ hann leiðir hana þá út af hellinum. Ekki hafði hann fé í burt nema sverð. Þau ganga nú eftir mölinni og að forvaðanum. Hann fann að hún var dregin mjög því að hún var óheil. Tekur hann hana þá upp í fang sér og veður fyrir forvaðann og hafði hann nú sýnu djúpara en í fyrra sinni því að flætt var mjög. Hann gat litið upp yfir sig í bergið að skor var því líkust sem höggvin væri með berghöggi. Ekki nær hann þangað. Hann sá himintungl og var þá komið mjög að degi. Þá var hann kominn mjög á flesina. Var þá seinfært mjög og þá heyrði hann aftur til hellisins óp mikið: aleshores la va conduir fins a l'exterior de la cova. Del seu interior no se'n va dur cap altre objecte preciós més que aquella espasa. [Un cop a fora de la cova,] van resseguir els còdols fins al baixest. Se'n va adonar que ella, a causa del seu mal estat de salut, estava molt exhausta. La va prendre en braços i la va dur així per l'aigua del baixest que ara era força més fonda que abans perquè la marea ja havia pujat molt. Va poder afinar a la penya, per damunt el seu cap, una escletxa que tenia l'aparença que l'hi havien tallat a pic, però no la va poder atènyer. Aleshores va mirar la lluna i els estels i va veure que ja s'estava fent de dia. En aquells moments ja s'havia acostat molt a la tenassa. En aquells moments, avançava molt a poc a poc [dins l'aigua] i aleshores va sentir al seu darrer, procedent de la cova, un gran crit
♦ það flæðir að: la marea està pujant
♦ það flæðir út: la marea està baixant
♦ það flæddi inn um dyrnar [hjá okkur]: la [tromba d]'aigua [ens] va entrar per la porta
♦ hrútana flæðir á skeri: la marea, en pujar, se n'ha emportat els marrans que pasturaven a un faralló
◊ þetta er miklu ráðlegast að þær gymlur muni hafa tekið við honum því að þær hafa ráð undir hverju rifi. Eg á þar fé mart inni og hefi eg byrgt en ef þér látið hrófið upp þá fel eg yður alla ábyrgð á hendi því að fénaður er þegar í fjöru en nú er hafrænlegt. Kann hér jafnan það á að verða í Borgarfirði að flæði féð sem áður er kunnugt. Nú ef þér látið út féð en eigi inn þá ætla eg yður að ábyrgjast bæði við hríðum og sjávargangi. Eg á þar skip inni er eg hvelfdi að hausti. Það eitt er þar fylgsni. Nú munuð þér það verða úr stað að færa ef þér viljið þar rannsaka. Nú fel eg yður þar slíka ábyrgð á hendi sem öðru ef nokkuð verður að": l'Sveinungur li va dir: “el més versemblant de bon trosés és que les anyelles l'hi hagin acollit amb elles com que dessota de cada costella (si entenem el mot com a variant de reyfi, el significat fóra llavors: dessota de cada toisó, de cada tofa de llana. Un significat dessota de cada costella hi tenen un consell o una sortida no em sembla pas apropiat aquí, on s'aplicaria a ovelles -en no esser que l'Sveinungur ho digui irònicament, és clar-, però és el significat de la locució hafa ráð undir hverju rifi) hi tenen una escapatòria. Allà dins hi tinc tancades moltes d'ovelles i les hi he tancades en fort, però si obriu l'escar, us faré totalment responsables [del que els pugui passar] perquè les ovelles se n'aniran immediatament cap a la platja i avui hi ha marinada. Aquí, al Borgarfjörður sempre pot passar -com ja se sap que s'ha esdevingut en el passat- que la marea se'n dugui les ovelles [que estiguin pasturant a un lloc que la marea tapa quan puja]. Per tant, si deixeu sortir les ovelles de l'escar i no les hi torneu a fer entrar, us penso fer-vos responsables del que els pugui passar durant les tempestes [que s'acosten] i la plena mar. Allà dins hi tinc una embarcació que vaig deixar girada damunt-davall a la tardor. És l'únic amagatall que hi ha allà dins. L'haureu de canviar de posició i lloc si voleu escorcollar-la, però us en faig responsables si li passa alguna cosa”

flæðar:
gen. sg. & nom. & ac. pl. de → flæður “inundació”

flæði·gos <n. -goss, -gos>:
erupció efusiva, erupció magmàtica, erupció f de tipus hawaiià (tipus d'erupció volcànica caracteritzada pel fet que el volcà només expulsa lava)

flæður <f. flæðar, flæðar>:
1. (flóðinundació f (arribada d'una gran massa d'aigua a terra seca)
2. (mýrlendi við sjávarkambamaresme m (aiguamoll marí)

flækja¹ <f. flækju, flækjur>: 1. (benda & flókið band) garbuix m, embolic m, embull m (garbull)
        2. (vafningur & flókin tengsl) complicació f (complexitat, envitricollament & LITER)

flækja² <f. flækju, flækjur>: veça borda, veça f de bardissa (planta Vicia angustifolia)

flækja³ <f. flækju, flækjur>: <MED> plexe m

flækjast <flækist ~ -flækjumst | flæktist ~ flæktumst | flækst>:
1. <GENerrar, anar d'un costat a l'altre (nomadejar, vagabundejar, vagarejar)
♦ flækjast fyrir e-m: <LOC FIGfer nosa a algú, borinotejar davant algú
♦ flækjast víða [um heim]: viatjar lluny i per molts de llocs, trescar molt de món, córrer món
2. (flækja sigenredar-se (quedar atrapat)
◊ þjóðir (ɣōˈʝim,   גוֹיִם) féllu í þá gryfju sem þær grófu, fótur þeirra flæktist (lāˈχaδ ~ לָכַד:   bə-ˌrɛʃɛθ־ˈzū   tˤāˈmānū   nilkəˈδāh   raɣˈlā-m,   בְּרֶשֶׁת-זוּ טָמָנוּ, נִלְכְּדָה רַגְלָם) í netinu sem þær lögðu. (Strengjaleikur. Sela): els pobles [pagans] han caigut dins la fossa que ells han cavat, llur peu ha quedat enredat a la xarxa que havien parat (Interludi. Pausa)
◊ orð vara þeirra eru synd munns þeirra, lát þá flækjast (lāˈχaδ ~ לָכַד:   wə-ʝillāχəˈδū   βi-ɣəʔōˈn-ām,   וְיִלָּכְדוּ בִגְאוֹנָם) í eigin hroka vegna þeirra formælinga og lyga er þeir tala: les paraules de llurs llavis són el pecat de llur boca. Que s'enredin en llur propi orgull per les malediccions i mentides que diuen
◊ því mun orð Drottins koma til þeirra: Boð á boð ofan, skipun á skipun ofan, nú þetta, þá hitt svo að þeir fari og falli aftur á bak, beinbrotni, flækist í snörunni (ʝāˈqɔʃ ~ יָקֹשׁ:   wə-niʃˈbārū   wə-ˌnōqəˈʃū   wə-nilˈkāδū,   וְנִשְׁבָּרוּ, וְנוֹקְשׁוּ, וְנִלְכָּדוּ) og verði teknir til fanga: per això la paraula de Jahvè vindrà a ells [dient-los així]: «Precepte sobre precepte, regla sobre regla, ara això, ara allò», a fi que caminin, caiguin d'esquena, es trenquin un os, s'enredin en el parany i hi quedin presos

flækju·maðra <f. -möðru, -möðrur>: espunyidella f de bardissa (planta Galium album) (→ ljósamaðra)

flærður, flærð, flært: 1. pèrfid -a (ple d’engany)
	2. adulterat -ada (que amaga traïdoria)
        hann tekur við horninu og mælti: "Flærður er drykkurinn": agafà la banya (plena de cervesa)
           i digué: "aquesta beguda amaga perfídia" (ha estat enverinada)

flærð <f. flærðar, flærðir>: perfídia f

flærðar·orð <n.pl -orða>: paraules f.pl plenes de perfídia
        mörg flærðarorð hefir þú mælt, og ertu illúðug kona: has dit moltes i pèrfides fal·làcies,
           i ets una dona dolenta

flögu·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLllicorella f
♦ oftast er talað um þrjár gerðir flögubergs: leirskífur, fyllít og glimmerskífur: sovint es parla de tres tipus de llicorella: lutita físsil, fil·lita i micasquist

flögu·steinn <m. -steins, -steinar>: esquist m

flökku·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
rumor m, rumrum m, xerroteria f (orðrómur)

flökku·nýra <n. -nýra, -nýru>:
<MEDronyó m mòbil, ronyó caigut, ronyó m flotant, nefrospasi f, nefroptosi f

flösu·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
anticaspa
◊ besta flösueyðandi sjampóið: el millor xampú anticaspa

flösu·sjampó <n. -sjampós, -sjampó>:
xampú m anticaspa

flötur¹ <m. flatar, fletir>:
1. (stórt flatt svæði & GEOMpla m (planúria gran, extensió plana i gran de terreny & GEOM)
2. (lítið flatt svæðiplana f (planúria petita, extensió plana no gaire gran de terreny)
3. (grunnur, baksviðfons m (de rètol, escut, imatge etc.)
◊ táknið er hvítt á bláum fleti með hvítum jaðri: el senyal és blanc sobre fons blau i amb les voreres [igualment] blanques
4. (grund, flötredol m [de terra] (bocí de terra)
5. (á máliaspecte m (de qüestió)
6. (GEOM = yfirborðsuperfície f (magnitud geomètrica que consta només de llargària i amplària)
◊ fága flöt: polir una superfície
◊ þar af skal falla undir helgidóminn ferhyrndur flötur, fimm hundruð álna á hvern veg, og fimmtíu álna teigur skal vera kringum hann: en correspondrà al santuari una superfície quadrada de cinc-centes alnes per cinc-centes, i cinquanta alnes [més] com a empriu tot al voltant d'això
◊ marklínu hefir hann dregið hringinn í kring á haffletinum, þar sem mætast ljós og myrkur: va traçar un cercle a la superfície de la mar, a l'indret on topen la llum i les tenebres
♦ flatur flötur: superfície llisa
♦ hallandi flötur: superfície inclinada
♦ skyggður flötur: superfície polida
♦ sléttur flötur: superfície plana
7. (GEOM = hliðcara f (costat d'una cosa, esp. de políedre, cub etc.)
◊ á fleti haldara hans og á speld hans gróf hann kerúba, ljón og pálma: a les cares dels seus perns i als seus plafons hi havia gravats querubins, lleons i palmes

fnasa <fnasa ~ fnösum | fnasaði ~ fnösuðum | fnasað>:
esbufegar (cavall)
♦ fnasa af reiði: <LOC FIGtremolar d'ira

fnyk·bomba <f. -bombu, -bombur>:
bomba fètida

fnyk·títa <f. -títu, -títur>:
bernat m pudent, xinxa verda (insecte Nezara viridula

fnykur <m. -fnyks, pl. no usual>:
tufera f, pudor f, sentor f

fnýsa <fnýsi ~ fnýsum | fnýsti ~ fnýstum | fnýst>:
<variant arcaica de → fnæsa “esbufegar”
♦ fnýsa blóði: escopir sang, vomitar sang
♦ fnýsa eitri ~ eldi: escopir verí ~ foc

fnæsa <fnæsi ~ fnæsum | fnæsti ~ fnæstum | fnæst>:
esbufegar, runflar, bleixar
♦ fnæsa e-u: escopir una cosa (vomitar foc un drac, escopir verí una serp etc.)
♦ fnæsa eitri ~ eldi: escopir verí ~ foc
◊ ég verð að liggja meðal ljóna, er eldi fnæsa: jauré envoltat de lleons que escupen foc

fok <n. foks, pl. no hab.>:
1. (það að fjúkaventada f, tràmpol m (vent fort, que s'emporta o fa volar les coses)
2. (það sem fýkurmatèria f flotant en el vent (matèria que el vent s'emporta o fa volar per l'aire i que sovint impedeix la visibilitat)
♦ → fjaðrafok “plomes arremolinades pel vent”
♦ → fokjörð “terra arrossegada pel vent”
♦ → foksandur “sorra arrossegada pel vent”
♦ → moldarfok “gran polseguera”
♦ → sandfok “tempesta de sorra”
3. (löður, fok af sjóescuma f (de mar, creada per l'acció del vent)
4. <(bylur, hríðrufaga f, torb m (tempesta de neu amb forts remolins o regolfs de vent i amb poca visibilitat) (snjófok)

fok·heldur, -held, -helt <adj.>:
a prova de vendavals, resistent a les ventades 
♦ fokhelt hús: casa ja enllestida per fora, casa amb el buc ja acabat

fok·jörð <f. -jarðar, pl. no hab.>:
terra arremolinada, terra arrossegada pel vent (terra flotant en l'aire per acció del vent & acumulació de terra arrossegada per la ventada)

fok·sandur <m. -sands, pl. no hab.>:
sorra arremolinada, sorra arrossegada pel vent (sorra flotant en l'aire per acció del vent & acumulació de sorra arrossegada per la ventada)

folald <n. folalds, folöld>: poltre m

for <f. forar, forir>: (leðja) fang m

fordóma·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de prejudicis
♦ vera fordómafullur gagnvart e-m: estar ple de prejudicis sobre algú
♦ fordómafullt orð: un mot carregat de prejudicis

fordóma·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense prejudicis

fordóma·laust <adv.>:
sense prejudicis

for·dómar <m.pl -dóma>:
prejudici[s] m.[pl]
♦ fordómar í garð e-s: prejudicis contra algú
♦ fordómar gagnvart e-m: prejudicis sobre algú

for·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
exemple m (model)
♦ fylgja fordæmi e-s: seguir l'exemple d'algú
♦ ganga á undan með góðu fordæmi: mostrar el camí a seguir donant un bon exemple, marxar al capdavant donant un bon exemple

forða <forða ~ forðum | forðaði ~ forðuðum | forðaðe-m frá e-u>: salvar algú d'una cosa
        forða sér undan e-u: salvar-se d'una cosa (& posar-se a lloc segur d'una cosa)
◊ fégirni rangri ǀ skalt firra þik, ǁ ljót er líkams munúð; ǁ orðstír betra ǀ getr maðr aldrigi ǁ en við syndum sjá: allunya't de la cobdícia injusta; lletja és la concupiscència del cos. Un home no aconseguirà mai millor fama que capguardant-se d'aquests dos pecats (el manuscrit AM 624º i el manuscrit AM 148 8vox (148x) ofereixen la lliçó firra þik; el manuscrit Lbs 1199 4º, en canvi, forða þér ‘resguarda't de..., guarda't de...’. La diferència de sentit, és, doncs, nul·la)

forðast <forðast ~ forðumst | forðaðist ~ forðuðumst | forðaste-ð>: evitar una cosa

forði <m. forða, forðar>:
provisió f, reserva f
◊ og vistirnar skulu vera forði (piqqāˈδōn, ‘dipòsit’ פִּקָּדוֹן = wə-hāˈʝāh   hā-ˈʔɔχɛl   lə-φiqqāˈδōn, וְהָיָה הָאֹכֶל לְפִקָּדוֹן) fyrir landið á sjö hallærisárunum (lə-ˈʃɛβaʕ   ʃəˈnēi̯   hā-rāˈʕāβ, לְשֶׁבַע שְׁנֵי הָרָעָב), sem koma munu yfir Egyptaland, að landið farist eigi af hungrinu: i les provisions seran una reserva per al país pels set anys de fam que vindran sobre Egipte a fi que el país no pereixi per la fam

forðum <adv.>:
fa molt de temps
♦ forðum tíð: en temps [ja] llunyans

foreldra·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>:
llarn paterna, domicili patern, habitatge patern

foreldra·laus, -laus, -laust: orfe òrfena (sense pare ni mare)

for·eldrar <m.pl -eldra>:
pares m.pl, pare i mare

foreldra·sími <m. -síma, -símar>:
telèfon m d'atenció als pares

for·faðir <m. -föður, -feður>:
avantpassat m, ancestre m (ekki ritm./no lit.
♦ forfeður vorir: els nostres avis, els nostres pares, els nostres majors

forgangs- <en compostos>:
preferencial

forgangs·röðun <f. -röðunar, no comptable>:
priorització f

forgangs·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
llengua f preferencial

for·gangur <m. -gangs, -gangar>:
1. <GENprioritat f
♦ þetta hefur forgang: això té prioritat
2. (á vegipreferència f de pas (en carretera)
♦ hafa forgang: tenir preferència [de pas] 

forgarðs·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
<ARQportal m d'atri, entrada f d'atri 
◊ ...og hins vegar, báðumegin við forgarðshliðið...: i a l'altre [costat], a banda i banda de l'entrada de l'atri...

for·garður <m. -inngarðs, -inngarðar>:
<ARQatri m 
◊ innri forgarðurinn: l'atri interior
◊ ytri forgarðurinn: l'atri exterior

for·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
<MED = í hjarta, gáttaurícula f, atri m (de cor)

for·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDprepuci m
♦ ofaukin forhúð: prepuci m redundant

forhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MEDpostitis f
♦ húfu- og forhúðarbólga: balanopostitis f

forhúðar·haft <n. -hafts, -höft>:
<MEDfre m (o: vincle mdel prepuci

forhúðar·þrengsl <n.pl -þrengsla>:
variant de forhúðarþrengsli ‘fimosi’

forhúðar·þrengsli <n.pl -þrengsla>:
<MEDfimosi f

forhúðar·þröng <f. -þröngar, pl. no hab.>:
<MEDfimosi f
♦ lífeðlisfræðileg forhúðarþröng : fimosi fisiològica

forlaga·lilja <f. -lilju, -liljur>:
bella f de dia  (planta Hosta fortunei)

for·maður <m. -manns, -menn>: president m, presidenta f (d'associació, partit polític etc.)

formalín <f. formalíns, no comptable>:
<QUÍMformol m
◊ geymdur í formalíni: conservat en formol

formála·laust <adv.>:
sense preàmbuls, anant [directament] al gra, a les seques

for·máli <m. -mála, -málar>:
1. <GENpròleg m, introducció f, proemi m
♦ formáli að bókinni: pròleg del llibre
♦ án nokkurs formála: <LOC FIGsense preàmbuls
2. <MAT & QUÍMfórmula f  (formúla)

for·mennska <f. -mennsku, -no comptable>:
presidència f

< Forminterra <f. Forminterru, pl. no hab.>:
Formentera f

Forminterra·búi <m. -búa, -búar>: formenter m, formentera f, formenterer m, formenterera f

forminterrskur, forminterrsk, forminterrskt: formenter -a, formenterer -a, formenterenc -a

formúla <f. formúlu, formúlur. Gen. pl.: formúlna o: formúla>:
1. (táknun reglufórmula f (expressió de regla algebraica o de composició de substànciambria en matemàtiques, química etc.)
♦ formúla fyrir e-ð: fórmula de...
♦ formúla fyrir lausn á hliðruðu jöfnunni: fórmula per obtenir la solució de l'equació no homogènia
2. (forskriftrecepta f (instruccions de preparació)
♦ eftir gamalli formúlu: segons una vella recepta

for·mælingar <f.pl -mælinga>:
execració (o: maledicció; o: imprecació) f 

forn, forn, fornt <adj.>:
antic -iga
♦ að fornu fari: <LOCantigament, per antic
♦ til forna: <LOCantigament, antany, en temps antics
♦ fornt mál: <LOCuna vella dita, un vell refrany
◊ en þat var fornt mál þann tíma, at maðr væri borinn með vápnum eða hestum: però en aquells temps hi havia una vella dita que deia que un home o bé naixia amb armes o bé ho feia amb cavalls
◊ "það er fornt mál", segir Grettir, "að svo skal böl bæta að bíða annað meira: hi ha una vella dita que diu que la millor manera de superar un infortuni és passant-ne una de pitjor
◊ "það er fornt mál, að blóðnætur eru hverjum bráðastar, og mun þeim þykja lítils vert um er frá líður": hi ha una vella dita que diu que les nits de sang són les més ràpides, però quan haurà passat un cert temps, no els semblarà tan important (la venjança de sang se solia dur a terme quan la mort del parent encara era recent)
◊ "þat er fornt mál, herra, at opt verðr villr sá er geta skal”: “hi ha una vella dita, senyor, que diu que el qui suposa sovint s'equivoca”
◊ "gerðu það eigi því að það er fornt mál að oft hlýst illt af illum og vil eg eigi að þú eigir við hann": no ho facis pas perquè hi ha una vella dita que diu que de la gent dolenta [només] en vénen coses dolentes, i jo no vull pas que tinguis res a veure amb ell

for·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<GRAMpronom m

fornaldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERsaga llegendària (sagues l'acció de les quals s'esdevé en un passat mític, sovint pagà. Solen contenir molts d'elements fantàstics i mitològics)

forn·baktería <f. -bakteríu, -bakteríur>:
arquebacteri m (♦ → arkea “íd.”; ♦ → fyrna “íd.”)

forn·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m d'època

fornbíla·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m de cotxes d'època
fornbílaklúbbur ÍslandsClub de Cotxes d'Època d'Islàndia

fornbóka·sala <f. -sölu, -sölur>:
llibreria f de vell

fornbóka·sali <m. -sala, -salar>:
llibreter m de vell, llibretera f de vell

forneskja <f. forneskju, pl. no hab.>:
1. (fornir tímarantigor f, antiguitat f (els temps antics, el passat)
◊ konu skal kenna til alls kvennbúnaðar, gulls ok gimsteina, ǫls eða víns eða annars drykkjar, þess er hon selr eða gefr, svá ok til ǫlgagna ok allra þeira hluta, er henni samir at vinna eða veita. Rétt er at kenna hana svá at kalla hana selju eða lóg þess, er hon miðlar, en selja eða lág, þat eru tré. Fyrir því er kona kǫlluð til kenningar ǫllum kvennkenndum viðarheitum. En fyrir því er kona kennd til gimsteina eða glersteina, at þat var í forneskju kvinnabúnaðr, er kallat var steinasørvi, er þær hǫfðu á hálsi sér. Nú er svá fœrt til kenningar, at konan er nú kennd við stein ok við ǫll steinsheiti. Kona er ok kennd við allar ásynjur eða valkyrjur eða nornir eða dísir. Konu er ok rétt at kenna við alla athǫfn sína eða við eign eða ætt: es pot designar una dona per mitjà de tots els abillaments femenins, per mitjà de l'or i les pedres precioses o els joiells, la cervesa o el vi o de qualsevol altra beguda que ella sol servir o donar, i també per mitjà dels recipients emprats per a beure-hi cervesa i per totes aquelles coses que es considera escaients que una dona faci o dispensi. És adient d'anomenar-la metonímicament dient-li selja, ço és, dispensadora, o lóg, ço és, empriu del que ella reparteix o dóna, però una selja, ço és, un gatsaule, i un lág, ço és, el tronc d'un arbre tallat, són arbres. D'aquí ve que les dones siguin anomenades en els kennings per mitjà de tots els noms d'arbre que siguin de sexe femení. I la raó per la qual una dona és anomenada metonímicament mitjançant gemmes o granadures és que en l'antiguitat hi havia un adorn de dona que es deia "collar de granisses", que portaven al voltant de llurs colls. I ara aquest fet s'empra per a designar la dona amb kennings, de manera que una dona ara també es designa amb una pedra i tots els noms de pedra. Les dones també es designen amb els noms de les ansínies i les valquíries o nornes o dísir, les Senyores. os normal de designar una dona per qualsevol de les seves ocupacions o per una de les seves possessions o per algú del seu llinatge
◊ konungar ok jarlar hafa til fylgðar með sér þá menn, er hirðmenn heita ok húskarlar, en lendir menn hafa ok sér handgengna menn, þá er í Danmörku ok í Svíðjóð eru hirðmenn kallaðir, en í Nóregi húskarlar, ok sverja þeir þó eiða svá sem hirðmenn konungum. Húskarlar konunga váru mjök hirðmenn kallaðir í forneskju: els reis i iarls tenen [a llur servei] en llurs seguicis els homes que es diuen hirðmenn i húskarlar, però els lendir menn també tenen a llur servei homes que es diuen hirðmenn a Dinamarca i a Suècia, però húskarlar a Noruega, els quals els presten juramet de la mateixa manera que els hirðmenn ho fan als reis. Els húskarlar dels reis en l'antiguitat se solien anomenar hirðmenn
2. (galdurbruixeria f (màgia)
◊ Rauðgrani taldi heiðni og forneskju fyrir mönnum Gests og taldi það best að blóta til heilla sér: en Rauðgrani instava els homes de Gestr a seguir el paganisme i els costums antics i els deia que el millor era fer sacrificis per a assegurar-se així bona fortuna
◊ þá kom inn draumkona mín hin betri og sagði að það merkti aldur minn hvað eg ætti eftir ólifað og hún réð mér það meðan eg lifði að láta leiðast fornan sið og nema enga galdra né forneskju og vera vel við daufan og haltan og fátæka og fáráða. Eigi var draumurinn lengri: Llavors hi va entrar la meva dona dels somnis, la bona, i em va dir que allò volia dir els anys que encara em quedaven de vida i em va aconsellar que, mentre visqués, deixés de seguir l'antic costum (= l'antiga fe, el paganismei d'aprendre eixarms ni arts màgiques i que fos bo amb els sords i amb els baldats, amb els pobres i els ximplets. Aquí és on va acabar el meu somni
◊ síðan vandi Dofri hann á alls kyns íþróttir og ættvísi og vígfimi og eigi var traust að hann næmi eigi galdra og forneskju svo að bæði var hann forspár og margvís því að Dofri var við þetta slunginn: després, en Dofri li va ensenyar tota mena d'habilitats físiques (íþróttir = les destreses físiques pròpies d'un senyor: saber muntar a cavall etc.), genealogia i la destresa en l'ús de les armes i no és segur que no n'aprengués també eixarms ni d'altres arts màgiques ja que ell va ésser tant vident com mag (margvíss = el qui sap moltes de coses, eufemisme per el mag, el bruixotcar Dofri era entès en aquestes coses
♦ fara með forneskju: <LOCpracticar els ritus pagans de l'antigor
◊ þá var í Svíþjóð ung kristni; vǫ́ru þá margir menn, þeir er fóru með forneskju ok þóttust af því verða fróðir ok vísir margra hluta, þeirra er eigi vǫ́ru fram komnir. Ingi konungr var vel kristinn maðr ok vǫ́ru hǫ́num leiðir allir forneskjumenn; lagði hann mykla stund á at eyða óvenjum þeim, er lengi hǫfðu fylgt heiðninni: en aquell temps el cristianisme encara era jove a Suècia; encara hi havia molta de gent que practicava els ritus pagans en la creença que fent-ho adquiririen saviesa i coneixement de moltes coses que encara no havien passat. El rei Ingi era un bon cristià i tots els idòlatres li resultaven detestables; posava gran punya a abolir els costums immorals que durant molt de temps havien acompanyat el paganisme
  A l'Edat mitjana, els cristians designaven amb aquest mot els temps antics, els quals, des de llur perspectiva, eren, òbviament, el temps del paganisme. El mot, en un sentit més ampli, també podia designar tant els fets esdevinguts durant els vells temps pagans com els costums pagans o les pràctiques i ritus propis del paganisme, les quals, des de l'òptica cristiana, havien d'ésser forçosament pràctiques de bruixeria o de màgia. D'aquí l'aparent disparitat de significats que aquest mot va acabar tenint. El cristianisme, doncs, va acabar convertint tres conceptes diferents, antigor, paganisme/ritus del paganisme i màgia o bruixeria en sinònims; d'aquí ve també que un mot com ara forneskjumaður, que literalment és “home de l'antigor”, signifiqui pagà i, a més a més, bruixot, mag. En alguns textos com ara la Marteins saga byskups i la Ǫnnu saga el mot hi significa idolatria.  
     

forn·frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic antic (nom que abasta totes les formes frànciques anteriors al segle VIII)

forn·fræði <f. fræði, no comptable>:
antiguitats f.pl
♦ klassísk fornfræði: antiguitats de la Roma i Grècia antigues, klassische Altertumskunde, klassische Altertumswissenschaft
♦ safna og halda til haga alls konar fornfræði frá fyrri öldum: recollir i guardar tota mena d'antiguitats dels segles precedents

forn·gríska <f. -grísku, no comptable>:
grec antic (llengua grega parlada a l'antiguitat)

forn·helgur, -helg, -helgt <adj.>:
pristinament sagrat -ada

forn·kveðinn, -kveðin, -kveðið <adj.>:
dit -a antigament (aquest mot només se sol usar en fórmules introductòries de refranys i dites)
♦ þá sannaðist það er fornkveðið mál er að mörg eru konungs eyru: aleshores es va adverar la vella dita que fa: moltes són les orelles del rei
♦ en optast sigraz þeim verr, er fleiri eru [ok allir] saman jafnríkir, heldr en hinum, er einn er oddviti fyri liðinu, ok sannaz þar it fornkveðna, at ‘sitt ráð tekr hverr, er í svǫrfun ferr’ (Fornmanna søgur IV, capítol 73, pàg. 147, llig: ...er í svörfinn ferr)i força sovint els resulta pitjor endur-se'n la victòria a aquells que són molts i iguals de poderosos [en el comandament] que a aquell que acabdilla totsol la host, i en això s'hi advera la vella dita que fa: “segueix el seu propi criteri (o: fa la seva, fa allò que li dóna la gana) el qui es fica dins un garbull”
♦ satt er hið fornkveðna: <LOCvera és la vella dita, ver és el vell refrany
♦ satt er hið fornkveðna: án er ills gengis nema heiman hafi: vera és la vella dita que diu: la dissort es cria a casa
♦ satt er hið fornkveðna: svo ergist hver sem eldist: vera és la vella dita que diu: qui es fa vell, torna poruc
♦ hér sannast hið fornkveðna að <+ ind.><LOCaquí es verifica la vella dita que diu que <ind.
♦ þat munn sannast it fornkveðna: at hǫrð verða óyndisórræðin ok mun ek þann kost kjósa at eiga þik: ben ver és allò que diuen d'antic que “la decisió presa a desgrat és ben dolenta”; bé, triaré l'opció de casar-me amb tu
♦ nú með því, at hér mun sannast it fornkveðna, at eigi má gera tvá mága at einni dóttur, þá vil ek nú, at þú kjósir þér hlut til handa, hvárn þeira at þú vilt eiga: atès que ara se'ns advera la vella dita que diu que un no pot pas tenir dos gendres amb una única filla, vull que siguis tu la qui triï i digui quin d'ells vols per marit

fornleifa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
arqueologia f

fornleifa·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
arqueòleg m, arqueòloga f

fornleifa·fundur <m. -fundar, -fundir>:
troballa arqueològica

fornleifa·staður <m. -staðar, -staðir>:
jaciment arqueològic

fornleifa·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
institut arqueològic
Fornleifastofnun Íslands<LOC FIGInstitut Islandès d'Arqueologia, Institut Arqueològic d'Islàndia

fornleifa·uppgröftur <m. -uppgraftrar (o: -uppgraftar), -uppgreftrir (o: -uppgreftir)>:
excavació arqueològica

fornletur·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
paleografia f

fornletur·fræðingur <m. -fræðings, --fræðingar>:
paleògraf m, paleògrafa f

forn·mæli <n. -mælis, -mæli>:
dita antiga (adagi antic)
◊ “Safn af íslenzkum orðskviðum, fornmælum, heilræðum, snilliyrðum, sannmælum og málsgreinum” eftir Guðmund Jónsson: “Recull de proverbis, dites antigues, bons consells, dites agudes, veritats comunes i sentències” per Guðmundur Jónsson

forn·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
dit -a antigament (aquest mot només se sol usar en fórmules introductòries de refranys i dites)
♦ sannast hér hið fornmælta að eigi má ófeigum bella og skeindist Gestur lítið: amb això s'advera aquella vella dita que fa: ‘no es pot fer mal al qui encara no està destinat a morir’, de manera que en Gestur només en va resultar lleument ferit

fornrita·félag <n. -félags, no comptable>
Societat f per a l'Edició dels Textos Medievals (fou fundada el 1928 i ha editat la major part de les grans obres de la literatura islandesa medieval. Per la comesa és una societat paral·lela a la nostra col·lecció ‘Els Nostres Clàssics’)
◊ Hið Íslenzka Fornritafélag nýtur styrks úr ríkissjóði [Íslands] til útgáfu þessarar: la Societat Islandesa per a l'Edició de Textos Medievals gaudeix d'una subvenció de l'erari públic [islandès] per a aquesta edició

forn·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
(baltnesk málprussià antic (llengua bàltica extingida)

forn·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERsaga f de l'antigor, història f de l'antigor, saga antiga (sagues l'acció de les quals s'esdevé en un passat mític, sovint pagà. Solen contenir molts d'elements fantàstics i mitològics)
◊ hann var skrifaður fornsögum, en allt milli skriftanna voru lagðar yfir spengur af gulli, og settur steinum: estava adornat amb motius extrets de les sagues de l'antigor i entre aquestes imatges [entallades] hi havia xapes d'or i incrustacions de gemmes
◊ þetta sverð er frægt í öllum fornsögum: aquesta espasa és famosa a totes les sagues de l'antigor
◊ Hreiðar sat við fornsögu til þess er liðið var dagsetur: en Hreiðar va seure fins després d'haver-se fet fosc embrancat en la lectura d'una saga de l'antigor

forn·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
1. (fornt orðarcaisme m (mot arcaic, obsolet)
2. (fornt vísuorðvers antic (vers propi de la poesia anterior a la poesia escàldica)
3. fornyrði <n.pl -yrða>: (fornmæli, málsháttur, máltækiproverbi m [antic] (parèmia)
◊ þá svaraði honum lærissveinninn: "svá er þat sagt ok fram sett í gǫmlum fornyrðum, at þeir hryggjaz eigi af jǫfnum sǫkum, sá er grætr um erfiði ok hinn er þyngdr er af líkamliga sárleika. Eigi elskaði ok sǫgusveinninn svá mikit kónginn sem þú elskar mik. Hann vildi blekkja kóng meðr sǫgunum sínum, en þér munut eigi þat gjǫra viðr mik: el deixeble li va replicar: "en un vell proverbi s'hi diu i fa avinent que el qui plora per la feina que ha de fer té una aflicció diferent de la de qui està apesarat pel dolor que li causa el seu propi cos. El contador d'històries no estimava tant el seu rei com vós m'estimeu a mi. Volia seduir el rei amb les seves històries, però vós no ho fareu pas amb mi
◊ nú heyrði sunrinn at svá fór þeim er félagann sinn vildu svíkja ok urðu sjálfir sviknir af sjálfra sinna brǫgðum. Sunrinn svaraði: “svá fór sem í fornyrðum mælt var áðr af þeim gǫmlum vísum mǫnnum: ‘sá er allt vildi, hann týndi ǫllu’. Þat er hunda náttúra at hverr etr mikit frá ǫðrum...: el seu fill va sentir llavors que allò era el que els havia passat als qui havien volgut enganyar llur company de viatge i havien estat víctimes de llurs pròpies maquinacions. El fill li va respondre: "Va passar talment com ja s'havia dit abans als proverbis dels vells savis: "qui tot ho vol, tot ho perd". Aquesta és la natura dels gossos: cadascun d'ells, quan menja, intenta llevar-los als altres tot el menjar que pot...
  En el significat proverbi, sembla que ens trobem davant un calc del llatí prouerbium: for-prō- i -yrði-uerbium. El pas de for- a forn- s'hauria fet sota la influència d'adjectius com ara fornmælt o fornkveðit.  
     

fornyrðis·lag <n. -lags, pl. no hab.>:
<HIST LITERfornyrðislag m, fornyrdislag m, mode de les cançons antigues. El fornyrdislag és un dels tipus d'estrofa de la poesia islandesa medieval i és l'estrofa èddica per excel·lència. Aquesta estrofa consta de vuit versos i cada vers conté dos ictus i sol presentar un ritme trocaic (tipus: arsi + tesi). L'estrofa pot contenir versos que vagin introduïts per una anacrusi. El nombre de síl·labes de cada vers és irrellevant. Aquestes característiques, que fóren les més genèriques, poden presentar lleugeres variacions
Snorri Sturluson presenta el fornyrðislag així al
Háttatal, la tercera part de què consta la seva Edda
96. (Fornyrðislag)  
1.
ort's of ræsi
Vet aquí un poema en honor del cabdill
2.
þann's rýðr granar
que enrogeix els morros
3.
vargs ok ylgiar
de llops i llobes
4.
ok vǫ́pn litar.
i tenyeix de vermell les armes.
5.
Þat mun æ lifa,
Per sempre perduraran
6.
nema ǫld farisk,
les lloances dels prínceps
7.
bragninga lof,
llevat que l'home s'extingeixi
8.
eða bili heimar.
o s'enfonsi el món.
<...>
sú er grein milli þessa hátta, at í fornyrðislagi eru í fyrsta ok þriðja vísuorði einn stuðill, en í ǫðru ok fjórða vísuorði þá stendr hǫfuðstafr í miðju orði, en í stikkalagi eru tveir stuðlar, en hǫfuðstafr í miðju orði; en í bálkarlagi standaz stuðlar ok hǫfuðstafr sem í dróttkvæðu. La diferència existent entre aquests tipus d'estrofes és que en el metre dels versos antics o fornyrdislag, el primer i tercer vers només tenen un únic stuðill i el segon i quart versos tenen el hǫfuðstafr en interior de vers, mentre que en l'stikkalag hi ha dos stuðlar i el hǫfuðstafr es troba igualment en interior de vers. Quant al bálkarlag, els stuðlar i el hǫfuðstafr s'hi troben disposats igual que en el dróttkvætt

for·rafaelíti <m. -rafaelíta, -rafaelítar>:
prerafaelita m & f

for·rafaelítismi <m. -rafaelítisma, pl. no hab.>:
prerafaelitisme m

for·réttur <m. -réttar, -réttir. Empr. hab. en pl.>: entrant m 
           (plat que es menja abans del primer plat)

for·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
riquíssim -a, molt ric -a 

for·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
<JURguarda f i custòdia, tutela f (dels fills, p.e., en cas de divorci)
♦ fá ~ hafa [fullt] forræði yfir barni~börnum: obtenir ~ tenir la guarda i custòdia de l'infant ~ dels infants
♦ sameiginlegt forræði yfir börnum: guarda i custòdia compartida dels infants

forræðis·deila <f. -deilu, -deilur. Gen. pl.: -deilna>:
disputa f per la guàrdia i custòdia dels fills

for·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna. 1 & 2: no comptable>:
1. <HISTprehistòria f
2. (forsendaantecedents m.pl, precedents m.pl (relació dels fets anteriors, allò que precedeix una cosa)
♦ forsaga málsins er sú að: els antecedents del cas són que...
3. (undanfariantecedent m (història anterior a una altra, esp. en el cinema, literatura i drama)
◊ það er ekki hægt að vera að fara út í smáatriði og forsögur á fullu: no és pas possible estar entrant en tot i per tot en detalls i històries anteriors

for·sala <f. -sölu, -sölur. Gen.pl: -salna & -sala>: venda anticipada
        hvenær byrjar forsalan?: Quan s’obre la venda anticipada d’entrades?
        miðasala með forsölu: venda anticipada d'entrades

for·senda <f. -sendu, -sendur. Gen. pl.: -sendna o: -senda>:
<MAT & LÒGpremissa f

forseta·kosningar <f.pl -kosninga>: eleccions f.pl presidencials

for·seti <m. -seta, -setar>: president m, presidenta f
        forseti Alþingis: [el] president del parlament
        forseti Íslands: [el] president d'Islàndia

for·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
1. (dagblaðsprimera pàgina, primera plana (de diari)
2. (heimasíðupàgina f principal (de pàgina web)

for·sjá <f. -sjár, no comptable>:
<RELIGprovidència f 
♦ guðdómleg forsjá: la divina providència
♦ Guðs forsjá: la divina providència

for·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:
(ráðspakurprudent, provident

for·sjálni <f. -sjálni, no comptable>:
prudència f
♦ með forsjálni og stöðuglyndi: amb prudència i constància

for·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
(forsjá & RELIG) providència f (facultat de previsor o provident & RELIG)
♦ guðleg forsjón: la providència divina

for·skalaður, -sköluð, -skalað <adj.>:
1. <GENempostissat -ada
2. <FIG FAMressacós -osa

for·skaut <n. -skauts, -skaut>:
<ELECTRànode m

for·skáli <m. -skála, -skálar>:
<ARQ HISTforskáli m, mena de vestíbul de les cases antigues. De vegades pot designar també un passadís o corredor lateral en un edifici o bé un passatge cobert entre dos edificis relativament propers
◊ Órækja gekk sunnan á húsin með meginliðið, sóttu svo norður eftir forskálanum þeim sem til kirkju er. Þeir Gissur höfðu borið vatn á forskálann og var hált á þekjunni. Flestir Órækju menn höfðu skóbrodda en máttu fáir jafnfram ganga. Gengu þeir fyrstir Sigmundur Gunnarsson og Jón Ófeigsson, Játvarður Guðlaugsson. Þeir gengu vestan eftir forskálanum. Gísli af Sandi gekk austan að forskálanum. Hann var í brynju og grám kúfli og hafði gyrðan sig með álu: l'Órækja es va dirigir cap a les cases des del sud amb el gros de la tropa; també les varen atacar des del nord resseguint el passatge cobert que menava de les cases del bisbe fins a l'església. En Gissur i els seus homes havien vessat aigua damunt el passatge cobert, de manera que el sostre relliscava. La major part dels homes de l'Órækja portaven sabates amb grampons [per anar pel gel], però no podien avançar igual de ràpids tots. Els primers, els qui anaven al cap davant, eren en Sigmundur Gunnarsson, en Jón Ófeigsson i en Játvarður Guðlaugsson. Resseguiren el passatge des de l'oest. En Gísli de Rauðasandur es va acostar al passatge cobert des de l'est. Portava una cuirassa i una cogulla grisa i s'havia cenyit amb una corretja de cuiro

for·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
<GRAMprefix m

for·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:
<GRAMprefixat -ada

for·skilvitlegur, -skilvitleg, -skilvitlegt <adj.>:
transcendental
♦ hin forskilvitlega hughyggja: <FILl'idealisme transcendental
♦ hin forskilvitlega rökfræði: <FILla lògica transcendental
♦ hin forskilvitlega díalektík: <FILla dialèctica transcendental
♦ forskilvitleg þekking: <FILconeixement transcendental
♦ Kant kenndi að þekking væri ekki tvennskonar heldur þrennskonar: reynsluþekking, rökþekking og forskilvitleg (transzendental) þekking. Röklegar skilgreiningar væru fyrirfram (a priori) greinandi (analytische) rökhæfingar (analytische Urteile a priori), t.d. allir piparsveinar eru ógiftir. Reynsluþekking væri eftir á (a posteriori) skeytingar (synthetische Urteile a posteriori) t.d. þetta hús er grænt. Forskilvitleg þekking væru alhæfingar byggðar á reynslu þ.e. fyrirfram (a priori) skeytingar (synthetische Urteile a priori): en Kant va ensenyar que no hi havia dues menes de coneixement, sinó tres: el coneixement derivat de l'experiència, el coneixement derivat de l'activitat lògico-racional i el coneixement transcendental. Les definicions lògico-racionals serien els judicis analítics a priori, p.e., tots els fadrins són solters. El coneixement basat en l'experiència fóren els judicis sintètics a posteriori, p.e., aquesta casa és verda. El coneixement transcendental fóren els judicis de validesa universal [i necessària] basats en l'experiència, ço és, judicis sintètics a priori

for·skot <n. -skots, -skot>:
avantatge m (distància, en sentit real i figurat, que hom va avançat respecte d'un altre)
♦ hafa forskot á e-n: portar-li avantatge a algú, avantatjar algú
♦ missa forskotið: perdre l'avantatge
♦ ná forskoti: agafar avantatge
♦ taka forskot [á e-n]: <LOC FIGaconseguir un avantatge [sobre algú]
♦ ná tveggja marka forskoti: aconseguir dos gols d'avantatge
♦ saxa á forskotið: <LOC FIGescurçar (o: reduir) l'avantatge
♦ taka [út] forskot á sæluna: <LOC FIGgaudir de la felicitat per endavant, fer un tast anticipat de la felicitat (gaudir d'una cosa abans del degut o del que s'espera que toca, gaudir d'una cosa de manera immediata, abans d'hora. Immediatament després de dir aquesta locució, hom sol afegir-hi a què va referida en cada cas concret)
♦ þau eru komin með gott forskot: <LOC FIGhan aconseguit [en l'entretant] un considerable avantatge

for·skóli <m. -skóla, -skólar>:
centre m d'educació preescolar, parvulari m

for·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
1. (fyrirmæli, reglareglament m (directriu[s], instruccions)
2. (teikni- & textafyrirmyndplantilla f (de text, de dibuix)

for·skrúfaður, -skrúfuð, -skrúfað <adj.>:
<FIGque té un cargol fluix

forstöðu·maður <m. -manns, -menn>: 1. <GEN> encarregat m, encarregada f
        2. <ECON> gerent m,f
        3. (de comitè, institució etc.) director m, directora f

for·sæla <f. -sælu, no comptable>:
ombra f (que tapa el sol)
◊ ...eða líki trés sem varp forsælu á fljótsbakkanum: ...o la forma d'un arbre que feia ombra a la riba d'un riu

forsætis·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
<POLÍTprimer ministre, primera ministra (president o presidenta del govern)

forsætisráðherra·stóll <m. -stóls, -stólar>:
<POLÍT & FIGcadira f de primer ministre ǀ de primera ministra
♦ sitja á forsætisráðherrastóli: <LOC FIGocupar la cadira de[l] primer ministre ǀ de [la] primera ministra; ocupar el càrrec de primer ministre ǀ de primera ministra

forsögu·legur, -leg, -legt <adj.>:
prehistòric -a

fortaks·laust <adv.>:
sense reserves, incondicionalment

for·tíð <f. -tíðar, -tíðir. Pl. no hab.>:
(liðinn tími & GRAMpassat m
◊ kemur fortíðinni ekkert við heldur þvert á móti nútíðinni: això no té res a veure amb el passat, sinó ben al contrari, amb el present

fortíðar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>
nostàlgia f (fortíðarþrá)

fortíðar·vandi <m. -vanda. Pl. no hab.>:
<FIG[difícil (o: feixuga)] herència f del passat (situació problemàtica a nivell social, econòmic etc. heretada d'així com s'han fet les coses en temps passats)
◊ sögulegt minni og fortíðarvandi: memòria històrica i herència del passat

fortíðar·þrá <f. -þrár, no comptable>
nostàlgia f

Fortígal <n. Fortígal (o: Fortígals), no comptable>:
Portugal m (Portúgal)
◊ kóngar fimm heiðnir, sendir af Soddán Serkjakóngi, komu til Galiciam með úvígjan her, en kóngr af Fortígal ok kóngr af Galicia risu móti með svá mikinn liðsmun, at átta heiðnir voru um einn kristinn eptir því sem sagðiz ok er bardaginn hafði litla stund staðit, flýðu kristnir menn. Þá birtiz þeim auðsýniliga Jakobus postoli svá talandi: "Snúið aptr! Óttiz ekki! Ek skal frammi standa með yðr! Þér skuluð sigr fá!" Við þessa vitran styrktuz kristnir menn ok sneru móti fulldjarfliga en heiðingjar flýðu fullir hræðslu; voru teknir kóngar allir ok drepnir ok sá mikli her, er þeim hafði fylgt, en kristnir menn áttu sigri hrósa er gjǫrðiz anno Domini M.CCC.XL: cinc reis pagans, enviats per Soldà, el rei dels sarraïns, van entrar dins Galícia amb un exèrcit imbatible, però el rei de Portugal i el rei de Galícia els oferiren resistència amb una gran diferència de forces, ja que eren vuit pagans per cada un dels cristians segons el que s'ha contat, i quan la batalla no feia gaire que havia començat, els cristians van emprendre la fuita. Aleshores se'ls va manifestar l'Apòstol Jaume, el qual els va parlar així: "Torneu enrere! No tingueu gens de por! Jo em posaré al vostre capdavant i hi obtindreu la victòria!" Amb aquesta aparició els cristians es varen enfortir i tornaren tot enardits a la batalla i els pagans fugiren plens de por. Tots els reis [pagans] foren presos i morts, així com el gran exèrcit que els hi havia acompanyat, però els cristians cantaren victòria, la qual ha tingut lloc l'any del Senyor de 1340 (fragments dels Annals de Skálholt, de 1337 a 1340. Pàg. 221 )

fortölu·hæfni <f. -hæfni, no comptable>: dots f de persuasió

for·tölur <f.pl -talna>: persuasió f

for·vera <f. -veru, -verur. Gen. pl.: -vera>:
antecessor m, antecessora f

for·vitinn, -vitin, -vitið <adj.>:
curiós -osa (que sent curiositat, tafaner)
♦ forvitnum augum: amb ulls tafaners

for·vitnast <-vitnast ~ -vitnumst | -vitnaðist ~ -vitnuðumst | -vitnastum e-ð>:
tafanejar sobre una cosa

for·vitni <f. -vitni, no comptable>:
curiositat f (ganes de saber, tafaneria)
♦ forvitni drap köttinn: la curiositat va matar el gat
♦ fyrir forvitni sakir: per mor de la curiositat, a causa de la curiositat
♦ mér er forvitni á að vita: tinc curiositat per saber-ho
♦ sjúkleg forvitni: una curiositat malaltissa

forvitni·legur, -leg, -legt <adj.>:
interessant, curiós -osa

for·vitringur <m. -vitrings, -vitringar>:
<molt savi m, molt sàvia f
◊ eg prísa þig faðir, herra himins og jarðar, að þú duldir þetta fyrir spekingum (ὁ σοφός -οῦ, ἀπὸ σοφῶν) og forvitringum (ὁ συνετός -οῦ, ἀπὸ ... συνετῶν) og opinberaðir það smælingjum (νήπιος, νήπια, νήπιον, νηπίοις) (Mat. 11:25)et lloo, pare, senyor del cel i de la terra perquè has amagat aquestes coses als savis i presavis, i les has revelades a la gent insignificant
◊ eg prísa þig faðir, Drottinn himins og jarðar, að þú huldir þetta fyrir spekingum og forvitringum og opinberaðir það smælingjum (Lluc 10:21)et lloo, Pare, Senyor del cal i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als senzills

for·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
1. <(mjög viturmolt savi sàvia (persapĭens, praedĭtus magnā sapientiā)
2. (forspárprescient (profètic, que pot veure el que passarà en el futur, praesāgus, praescĭus)
3. <?(sem kann margt fyrir sér, fjölkunnugurmolt versat -ada en arts màgiques (expert o entès en màgia, fetiller)

forvígis·maður <m. -manns, -menn>:
pioner m, pionera f

for·vörður <m. -varðar, -verðir>:
1. <MILpost avançat, sentinella avançat
2. <FIGpaladí m, paladina f
♦ forvörður siðgæðisins: paladí de la moral
3. <ARTrestaurador m, restauradora f

forynja <f. forynju, forynjur. Gen. pl.: forynja>:
monstre m

forysta <f. forystu, no comptable>:
direcció f, conducció m
♦ með forystu í verkalýðsbyltingu: amb el seu guiatge en la revolució de la classe obrera, al capdavant de tot en la revolució de la classe obrera

for·æði <n. -æðis, -æði>:
1. (fen, mýriaiguamoll m, pantà m, mullera f, marjal f (Mall., Men.) (terreny pantanós)
2. ([lítið] bleytu- eða forarkennt svæðifangar m, fanguer m, fanguissar m (terreny fangós)
3. (for, leðjafang m (llot, terra barr. amb aigua)

foss <m. foss, fossar>: cascada f, salt m d'aigua, sallent m, saltant m, fall m (Vallès)

fóarn <n. fóarns, fóörn>:
pedrer m, morella f (Val.), ventrell m (Bal.(estómac d'ocell & aviram)
◊ í þann tíma var Þorgeir vestur í Ísafirði. Víg Hávars spurðist skjótt víða um héruð og er Þorgeir spurði víg föður síns þá brá honum ekki við þá tíðindasögn. Eigi roðnaði hann því að eigi rann honum reiði í hörund. Eigi bliknaði hann því að honum lagði eigi heift í brjóst. Eigi blánaði hann því að honum rann eigi í bein reiði. Heldur brá hann sér engan veg við tíðindasögnina því að eigi var hjarta hans sem fóarn í fugli. Eigi var það blóðfullt svo að það skylfi af hræðslu heldur var það hert af hinum hæsta höfuðsmið í öllum hvatleik: en aquells moments, en Þorgeir es trobava a les terres de ponent, a l'Ísafjörður. La notícia de la mort d'en Hávar es va escampar amb rapidesa arreu dels districtes i quan en Þorgeir es va assabentar de la mort de son pare, no se li va notar cap reacció en sentir contar la notícia: no va tornar vermell, perquè l'ira no li va pujar a flor de pell, ni va tornar blanc perquè l'odi no li va inflar el pit, ni va tornar blau perquè l'ira no li corregué pels ossos, sinó que no va mostrar cap reacció en el moment de contar-li el fet perquè el seu cor no era pas com el ventrell d'un ocell: no era ple de sang, de manera que tremolés de por, sinó que el màxim creador l'hi havia trempat en tota la fermesa [i bravor] (Cf. Baetke 19874 p. 285: hvatleikr m. rasches, forsches Auftreten, Tatkraft, Tapferkeit)

fóðra <fóðra ~ fóðrum | fóðraði ~ fóðruðum | fóðraðe-ð>:
1. <GENdonar de menjar a un animal (donar-li pinso, farratge etc.)
2. (með silki, með loðskinnifolrar una cosa (posar folradura a peça de roba)
♦ fóðra e-ð með e-u: folrar d'X l'interior d'una peça de roba, posar una folradura d'X a una peça de roba

fóður <n. fóðurs, fóður. Dat. sg.: fóðri>:
1. (náttúrulegt dýrafóðurfarratge m (menjar natural d'animals)
♦ vera léttur á fóðrum: no sortir per gaire, costar poc
2. (kjarnfóður, tilbúið fóðurpinso m (menjar d'animals sintètic)
3. <FIGaliment m, nodriment m
◊ Guðs orð er lífs fóður: la paraula de Déu és aliment de vida
4. (á flíkfolre m, forro m (folradura de peça de roba)

fóður·bætir <m. -bætis, -bætarurs>:
pinso m d'engreix

fóður·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
veça f (planta Vicia sativa)

fóður·næpa <f. -næpu, -næpur. Gen. pl.: -næpna & -næpa>:
(næpukálnap farratger, nap rodó, napicol m (planta Brassica campestris ssp. rapifera syn. Brassica rapa ssp. rapa syn. Brassica rapa var. rapifera syn. Brassica campestris var. rapa)

fóður·repja <f. -repju, -repjur. Gen. pl.: -repja>:
colza f (planta Brassica napus oleifera)

fóðurrepju·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de colza (repjuolía)

fólginn, fólgin, fólgið <adj.>:
1. <variant arcaica de → falinn, falin, falið “amagat -ada” (fela)
2. amagat -ada, ocult -a (abscons)
◊ fólgin sannindi: veritat oculta
◊ fólginn fjársjóður: un tresor amagat
♦ vera fólginn, fólgin, fólgið í e-u: estar contingut -uda dins..., estar comprès -esa o inclòs -osa dins..., consistir en...
◊ auðgunarbrot í því fólgið að...: delicte econòmic consistent en el fet que...

fólk <n. fólks, no comptable>:
1. <GENgent f
◊ uxinn þekkir eiganda sinn og asninn jötu húsbónda síns, en Ísrael þekkir ekki, mitt fólk (ˈʕam, עַם = ʕamˈm-ī, עַמִּי) skilur ekki. Vei hinni syndugu þjóð, þeim lýð (ˈʕam, עַם = ˈʕam, עַם), sem misgjörðum er hlaðinn, afsprengi illræðismannanna, spilltum sonum! Þeir hafa yfirgefið Drottin, smáð Hinn heilaga í Ísrael og snúið baki við honum: el bou coneix el seu propietari i l'ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix [res], el meu poble no entén [res]. Ai de la nació pecadora, del poble carregat d'iniquitats, del llinatge de malvats, dels fills corromputs! Han abandonat Jahvè, han menyspreat el Sant d'Israel i s'hi han girat d'esquena!
♦ fólkið segir að <+ subj.>la gent diu (o: diuen) que <+ ind.
♦ margs konar fólk: tota mena de gent
♦ það er margt fólk þar: hi ha molta de gent allà
2. (skyldmenni, ættingjarparents m.pl (persones emparentades)
3. <(liðtropa f (host, mainada)

-fólk <n. -fólks, no comptable>:
Sufixoide emprat en la formació de plurals que designen grups, no individus. El singular d'aquests mots és un compòsit amb el constituent -maður:
fjölkynngismaður “bruixot”: fjölkynngisfólk “bruixots”
huldumaður “alb”: huldufólk “albs”
slökkviliðsmaður “bomber”: slökkviliðsfólk “bombers”
vinnumaður “treballador”: vinnufólk “treballadors”

fólksfjölda·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f de la població

fólks·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
població f (nombre d'habitants)

fólks·fjölgun <f. -fjölgunar, -fjölganir. Pl. poc hab.>:
creixement m (o: augment mde la població
♦ náttúrleg fólksfjölgun: creixement natural de la població
♦ skyndileg fólksfjölgun: explosió demogràfica

fólks·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>
1. <GENtransport m de persones
2. fólksflutningar <m.pl>:  (inn- og útflutningur fólksmigració f (de persones d'un país a un altre o a una altra contrada diferent de la pròpia)
♦ Alþjóðastofnunin um fólksflutninga: Organització Internacional per a les Migracions
♦ evrópsk stefna um hælisveitingar og fólksflutninga: política europea en matèria d'immigració i [concessió d']asil

fólska <f. fólsku, no comptable>:
1. (heimskaniciesa f, estupidesa f (estultícia)
◊ gígja syngr, þars menn ganga grípa til pípu; bleikir leikarar fœra fram stóra fólsku: undr's, hvé augum vendir um sá's þýtr í trumbu; lít'k kníðan kjapt á kauða ok blásna hvapta: sona la viola quan els homes comencen a tocar el flabiol; els músics de cara blanca interpreten una gran bajanada; és tota una meravella veure com fa rodar els ulls el