faðernis·próf <n. -prófs, -próf>: test m de paternitat
        gangast undir faðernispróf: sotmetre's a un test de paternitat

faðir <m. föður, feður>:

<GEN & RELIG> pare m

♦ Guð faðir: <RELIG> Déu pare

♦ hinn heilagi faðir: <RELIG> el Sant pare

♦ virðulegi faðir!: <RELIG> reverend pare!

♦ hinn virðulegi faðir F.: el reverend pare F.

♦ vera e-m sem faðir: ésser-li [com] un pare a algú

◊ Walter, þú hefur verið mér sem faðir: Walter, has estat [com] un pare per a mi

♦ → húsfaðir “pare de família”

♦ → kirkjufeðurnir “pares de l'Església”

faðma <faðma ~ föðmum | faðmaði ~ föðmuðum | faðmað ║ e-n>:

abraçar algú

◊ ég þrái að faðma þig: em deleixo per abraçar-te

faðm·lag <m.-lags, -lög>: abraçada f

fag <n. fags, fög>: 1. (EDUC = námsgrein) assignatura f
        2. (sérgrein) especialitat f
        3. (iðn) ram m (branca de la indústria o els negocis)

fagna <fagna ~ fögnum | fagnaði ~ fögnuðum | fagnað>:

1. <e-u>: alegrar-se d'una cosa

♦ fagna sumri: alegrar-se de l'arribada de l'estiu

2. <e-m>: donar la benvinguda a algú

♦ fagna e-m vel: fer una bona rebuda a algú, rebre bé algú  (alegrar-se de l'arribada d'algú i saludar-lo efusivament a tall de benvinguda)

fagnaðar·ár <n. -árs, -ár>:

1. <RELIG CRIST> any m jubilar, any m de jubileu

2. <RELIG JUD> xenàt m ha-yovèl (שְׁנַת הַיּוֹבֵל)

fagnaðar·boðskapur <m. -boðskapar, pl. no hab.>:

<RELIG> bona nova  (evangeli)

fagra·hvél <n. -hvéls, hvél>:

<MITOL> Bella-Roda (designació del sol)

♦ hverfandi hvel og fagrahvel: <MITOL> Roda-que-gira i Roda-Bella (designacions, respect., de la Lluna i el Sol, a la mitologia norrena)

◊ sól heitir með mǫnnom, enn sunna með goðom, kalla dvergar Dvalins leica, eygló iotnar, álfar fagrahvél, alscír ása synir: Sol es diu entre els homes, Solell (el mot Sunna de l'original islandès és el terme per a designar el sol en el germànic meridional; el mot islandès pot entendre's, des d'aquesta perspectiva, com a préstec lingüístic agafat d'una llengua germànica meridional tot i que -encara que al meu entendre fóra menys probable- també es podria assumir que es tracta d'un arcaisme poètic) entre els déus, els nans en diuen Joguina de Dvalinn, els gegants Sempre-Roent, els albs Bella-Roda i Tot-Esclat els fills dels ansos

fagur, fögur, fagurt: bonic -a, bell -a

fagur·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

belles lletres, [alta] literatura

fagur·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

margaridoia f [perenne], botonets m.pl, pasqüeta f  (planta Bellis perennis)

fagur·grænn, -græn, -grænt <adj.>:

verd -a lluent

fagur·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:

gratabous m (planta Centaurea scabiosa)

fagur·lim <n. -lims, -lim>:

1. boix m  (planta Buxus sempervirens)

♦ balerískt fagurlim: boix baleàric, boix m (Mall.) (planta Buxus balearicus)

2. <○ = skógur> forest f  (lit. “bell brancam”)

fagur·lind <f. -lindar, -lindir>:

tell m de fulla grossa  (planta Tilia platyphyllos)

faldur <m. falds, faldar>:

1. (brydding) vora f, orla f (fímbria, rivet)

2. (höfuðbúnaður) faldur m, fald m, còfia o toca blanca de lli portada per les senyores islandeses. Aquest ornament del cap es va deixar de dur a finals del segle XIX, inicis del segle XX

3. (dyrafaldur) marc m, bastiment m (de porta)

-faldur, -föld, -falt <sufix>:

-[u]ple  (sufix emprat en la formació de numerals multiplicatius)

♦ ferfaldur, ferföld, ferfalt: quàdruple -a

♦ fimmfaldur, fimmföld, fimmfalt: quíntuple -a

♦ sexfaldur, sexföld, sexfalt: sèxtuple -a

falinn, falin, falið <adj.>: amagat -ada

fall <n. falls, föll>: 1. <GEN> caiguda f
        2. <FIG> mort f en combat
        3. <LING & tilfelli> cas m
           í versta falli: en el pitjor dels casos
           í öllu falli: en tot cas, de totes maneres, sigui com sigui, de totes totes
           → nefnifall “nominatiu”
           → ávarpsfall “vocatiu”
           → þolfall “acusatiu”
           → eignarfall “genitiu”
           → þágufall “datiu”
           → sviptifall “ablatiu”
           → tækisfall “instrumental”
           → verkfærisfall “instrumental”
           → staðarfall “locatiu”
        3. (á prófi) suspès m (en un examen)
        4. (í kosningum) desfeta f (en unes eleccions)
        6. <MAT> funció f
           talnafræðilegt fall: funció aritmètica
           →  veldisfall “funció exponencial”
           →  veldisvísisfall “funció exponencial”
           →  vísisfall “funció exponencial”
        8. vera komin að falli: haver trencat aigües, estar a punt de parir (en la llengua antiga, es deia de dones i animals femella; en la llengua moderna, es diu sobretot parlant de dones; parlant d’animals →  burður 2.)

fall·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: canó m (arma)

fallegur, falleg, fallegt: bell -a, bonic -a, guapo -a (Mall. & col·l.)

fall·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paracaigudes m
        fallhlífin opnaðist ekki: el paracaigudes no es va obrir
        hún neyddist til að stökkva út í fallhlíf: va haver de saltar amb paracaigudes

fall·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:

<GEOL> glacera f marginal (glacera en forma d'apèndix d'una altra de major)

fall·valtur, -völt, -valt <adj.>:

1. (óstöðugur, hverfull) inconstant (inestable)

2. (skammvinnur, skammær) efímer -a (caduc)

fall·velti <n. -veltis, no comptable>: efimeritat f, caducitat f (caràcter transitori de la vida, bellesa etc.)
        fallvelti fegurðarinnar: la caducitat de la bellesa
        fallvelti lífsins: l'efimeritat de la vida

fall·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent catabàtic

♦ kaldur fallvindur: vent catabàtic fred (→ [kaldur] fjallvindur)

♦ hlýr fallvindur: vent catabàtic tebi (→ [hlýr] hnúkaþeyr)

fall·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:

<HIST> guillotina f

♦ enda daga sína ~ ævina undir (o: í) fallöxinni: acabar els seus dies ~ la seva vida a la guillotina

♦ fara undir fallöxina: ésser guillotinat -ada, anar a la guillotina

♦ hálshöggvinn ~ hálshöggvin ~ hálshöggvið með fallöxi: decapitat -ada a la guillotina

◊ 1793 var konungur dæmdur fyrir landráð og hálshöggvinn með fallöxi: el 1793 el rei fou condemnat per alta traïció i decapitat amb la guillotina

♦ láta lífið undir (o: í) fallöxinni: morir guillotinat -ada, morir a la guillotina

♦ lenda undir (o: í) fallöxinni: acabar a la guillotina

♦ taka e-n af lífi með fallöxi: guillotinar algú, executar algú a la guillotina

falsa <falsa ~ fölsum | falsaði ~ fölsuðum | falsað ║ e-ð>:

falsificar una cosa

♦ falsa peninga ~ skjal ~ undirskrift: falsificar diners ~ un document ~ una signatura

♦ falsa rithönd: falsificar la lletra d'algú

falsaður, fölsuð, falsað <adj.>:

falsificat -ada, falsejat -ada

fals·vinur <m. -vinar, -vinir>:

<LING> fals amic

fang <n. fangs, föng>:

1. (herfang, veiðifang, ránsfengur, afli) botí m (de guerra & de caça & de pesca & de robatori)

2. (afli) captures f.pl (de pesca)

3. (faðmur) abraçada f (espai entre els dos braços, espai abastat pels dos braços oberts)

♦ fá fang á e-m: <LOC FIG> enxampar algú, agafar algú, atrapar algú

♦ færast (o: takast) e-ð í fang: <LOC FIG> emprendre quelcom de difícil, fer-se càrrec d'una comesa difícil, escometre una empresa difícil

♦ færast mikið í fang: escometre una gran feina

♦ hafa e-n í fanginu: sostenir algú en braços

♦ hafa veðrið í fangið: tenir el vent de cara, tenir el vent en contra

♦ hafa (o: eiga) fullt í fangi að gera e-ð: <LOC FIG> tenir feina a fer una cosa

♦ eiga fullt í fangi með e-ð: costar déu i esforç fer una cosa, poder dur a penes a terme una cosa

♦ halda á e-u í fanginu: sostenir una cosa en braços

♦ taka e-n í fang sér: agafar (o: estrènyer) algú entre els seus braços

♦ taka e-n í fangið: abraçar algú, agafar algú entre els braços

♦ taka sér e-ð í fang: agafar una cosa entre els seus braços

♦ taka fang við e-n: <LOC FIG> arribar a les mans amb algú

4. (faðmfylli af e-u) braçat m, braçada f (porció d'una cosa que es pot dur entre els dos braços, esp. manat de fenàs o de llenya)

5. (glíma) lluita f (forcejant amb als braços, agafant-se els dos contrincants amb els braços)

♦ taka fang við e-n: barallar-se amb algú, abraonar-se amb algú, agarbonar-se amb algú

6. (fangbrögð) aferrada f, estreta f, agafada f (forma d'agafar-se amb els braços durant la lluita)

7. (fóstur) fetus m (d'animal)

♦ kýrin lét fangi: la vaca ha perdut el vedell, la vaca ha tengut un gastament

8. föng <n.pl fanga>: (aðför, vistir, aðdrættir) provisions f.pl, vitualles f.pl (queviures)

9. föng <n.pl fanga>: (farangur) equipatge m (fato que cadascú porta)

10. föng <n.pl fanga>: (ráð) mitjans m.pl (recursos)

♦ hafa föng á e-u: <LOC FIG> [poder] permetre's de fer una cosa, tenir possibilitats de fer una cosa, estar en condicions de fer una cosa

♦ ég hef ekki föng á því: no estic en condicions de fer-ho, no puc permetre'm de fer-ho, no tinc mitjans per fer-ho

11. föng <n.pl fanga>: (tækifæri) avinentesa f (ocasió, oportunitat)

♦ eftir föngum: <LOC FIG> segons les possibilitats, sempre que sigui possible, en la mesura que sigui possible

♦ eins og föng eru: <LOC FIG> segons les possibilitats, sempre que sigui possible

♦ þegar föng eru á: <LOC FIG> si se'n presenta l'ocasió

fanga <f. föngu, föngur. Gen. pl.: fangna>:

<HIST> captiva f

♦ japönsk fangbrögð: sumo m

♦ í fangbrögðum: entrellaçats en una lluita cos a cos

fanga·búðir <f.pl -búða>: camp m de concentració

fanga·klefi <m. -klefa, -klefar>: cel·la f de presó

fang·brögð <n.pl -bragða>:

lluita f lliure

♦ japönsk fangbrögð: sumo m

♦ í fangbrögðum: entrellaçats en una lluita cos a cos

fangelsi <n. fangelsis, fangelsi>: presó f
        ævilangt fangelsi: cadena perpètua
        þeir geta ekki haldið okkur í fangelsum um allan aldur: no ens poden pas tenir sempre tancats a les seves presons

fangelsis·dómur <m. -dóms, -dómar>: pena f de presó

fangelsis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director f de centre penitenciari, directora f de centre penitenciari

fanginn, fangin, fangið: captiu -iva, captivat -ada
        halda e-m föngnum: <FIG> captivar algú, captivar l'atenció d'algú

fantasía <f. fantasíu, fantasíur>:

<MÚS> fantasia f (composició musical)

◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart

fara <fer ~ förum | fór ~ fórum | farið>:   1. anar
        2. fara af: (straumur) anar-se'n (la llum, haver-hi una apagada)
                rafmagn (o: straumur) fór af: hi ha hagut una apagada, la llum se n'ha anat
        3. fara á fætur: llevar-se, aixecar-se (Bal.)
        4. fara burt: anar-se’n
                ég fer burt í kvöld: partiré al vespre / aquest vespre, avui vespre (Mall.)
                ég fer burt í fyrramálið: partiré demà al matí / demà de matí (Mall.)
        5. e-ð fer fram: una cosa té lloc (es duu a terme, s'esdevé)
                læknisskoðun vegna dvalarleyfis á að fara fram á
                stofnunum sem eru staðsettar í Reykjavík: la revisió mèdica
                pel permís de residència ha d'efectuar-se a les dependències
                situades a Reykjavík
        6. fara fram á e-ð: demanar una cosa, sol·licitar una cosa, requerir una cosa
                   bréfin sem ég fór fram á... hafið þér skrifað þau?: les
                   cartes que us vaig pregar que escrivíssiu, que les
                    heu escrites ja?
                fara fram á skilnað: demanar el divorci
                fara fram á að <+ subj.>: demanar que <+ subj.>
                   greifinn hefur farið fram á að ég sé hér í mánuð: el comte
                   m'ha pregat que romangui aquí un mes més
        7. fara framhjá: passar (per un lloc)
                fara fram hjá e-m: passar pel costat d'algú
        8. fara fram úr: llevar-se, aixecar-se [del llit]
        8b. fara fram úr e-u: ultrapassar una cosa, superar una cosa, excedir una cosa
                jólaverslunin fór fram úr vonum kaupmanna: el comerç nadalenc ha superat les expectatives dels comerciants
        8c. fara fram úr e-m: passar davant algú
        8d. fara fram úr e-m [í e-u]: superar algú [en una cosa], sobrepassar algú [en una cosa]
                listamaðurinn fór fram úr sjálfum sér: l'artista s'ha superat a si mateix
        9. fara fram yfir e-ð: excedir una cosa, ultrapassar una cosa, depassar una cosa
                fara fram yfir þrjá daga: excedir els tres dies
                fara fram yfir frest: depassar un termini
        10. fara frá e-m: deixar algú (abandonar)
           fyrsta konan mín fór frá mér á þínum aldri: la meva primera dona em va deixar quan tenia la teva edat
        11. fara hjá: passar (per un lloc, sense aturar-s'hi)
           hann fór hjá fyrir skömmu: ha passat per aquí no fa gaire
        11b. fara hjá sér: <LOC> voler-se fondre, estar (o: sentir-se) avergonyit -ida, estar (o: sentir-se) molt empegueït -ïda (Bal.)
        12. fara inn: pujar (a un vehicle)
        13. fara inn: entrar (dins edifici)
        14. fara í e-ð: posar-se una cosa (cosa = peça de roba & sabates)
           fara í fötin: vestir-se, posar-se la roba
           fara í nýja kjólinn: posar-se el vestit nou
           fara í skóna: posar-se les sabates
        15. fara nánar í e-ð: entrar en detall en una cosa, ocupar-se amb detall d'una cosa
        16. fara niður: baixar (descendir)
        16b. fara niður: anar a caure
        17. fara upp: pujar (muntar)
        17b. fara upp: pujar (o: anar) a dalt (anar al pis de dalt)
        18. fara úr e-u: treure's una cosa, llevar-se una cosa (Val., Bal.) (peç de roba)
           fara úr fötunum: treure's la roba, despullar-se
        19. fara út: baixar, davallar (d’un vehicle)
           viljið þér segja mér hvenær ég á að fara út? Que em podria dir quan he de davallar / baixar?
        19b. fara út: sortir (d’edifici)
        19c. fara út: sortir (a divertir-se)
           ég fer ekki út með kúnnunum: no surto pas amb els clients
           mér datt í hug að við gætum farið út að borða í kvöld: se m'ha ocorregut que anit podríem sortir a sopar [fora]
           hún getur ekki farið út í kvöld: anit no podrà sortir
        19d. fara út fyrir e-ð: <FIG> anar més enllà de, superar una cosa (límits, òrbita etc.)
           verðbólga fór út fyrir þolmörkin: la inflació ha superat els límits tolerables
        19e. fara út í e-ð: entrar en (detalls, menudènciesetc.)
           fara út í einstök atriði (o: smáatriði): entrar en [els] detalls
        20. farðu [þvert] yfir e-ð: travessar una cosa, creuar una cosa
           fara yfir brautarteinana: travessar les vies del tren
           fara yfir landamæri: travessar la frontera
        21. farðu vel með þig!: cuida't molt!
        22. vera að fara að + <inf.>: estar a punt de +<inf.>

faralds·fótur <m. -fótar, no comptable>:

de camí (viatjant cap a)

♦ vera á faraldsfæti til e-s: (á leiðinni til e-s) estar sempre viatjant cap a..., estar sempre de viatge cap a....

farangur <m. farangurs, pl. no hab.>: equipatge m
        farangurinn minn er í bílnum: el meu equipatge és a dins el cotxe
        gerið svo vel að sækja farangurinn minn: que podria recollir-me l’equipatge, sisplau?
        get ég geymt farangurinn minn hér?: que podria guardar-me el meu equipatge aquí?
        má ég skilja farangurinn minn eftir hér?: que podria deixar el meu equipatge aquí?
        setja ~ láta farangurinn í geymlsu: deixar l'equipatge [guardat] a la consigna
        setja farangurinn í geymslu í skáp í flugstöðvarbyggingunni: deixar l'equipatge a una consigna de la terminal de l'aeroport
        skilja farangurinn eftir á flugvellinum ~ hótelinu: deixar l'equipatge [guardat] a l'aeroport ~ l'hotel

farangurs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: facturació f d’equipatge (a estacions, aeroports etc.)

farangurs·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: 1. (geymsluklefi fyrir farangur á járnbrautarstöðvum) consigna f
     2. <AUTOM = farangursrými, skott> maleter m
        flytjið þér farangurinn minn í farangursgeymsluna: porti el meu equipatge al maleter del cotxe

farangurs·geymsluhólf <n. -geymsluhólfs, -geymsluhólf>: consigna automàtica

farangurs·grind <f. -grindar, -grindur>: baca f de cotxe, portaequipatges m

farangurs·miði <m. -miða, -miðar>: resguard m d'equipatge (de consigna o d'haver lliurat l’equipatge al mostrador de facturació de l'aeroport)

farangurs·rými <n. -rýmis, -rými>: <AUTOM> maleter m

farangurs·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>: assegurança f d'equipatge

faraó <m. faraós, faraóar>:

faraó m

farar·broddur <m. -brodds, pl. no hab.>:

avantguarda f (de tropa, d'exèrcit)

♦ vera í fararbroddi í e-u: <LOC FIG> ésser capdavanter -a en una cosa, marxar al capdavant en una cosa

farar·greiði <m. -greiða, -greiðar>: provisions i equipament per a un viatge
        Sigmundi konungi var hvarvetna sett torg og annar farargreiði: pertot es feia mercat per al rei Sigmundur (perquè s'hi pogués reavituallar) i se li posava a disposició tot allò que li pogués facilitar el viatge

farar·heill <f. -heillar, pl. no hab.>: 1. bon viatge
           hafa fararheill: tenir un bon viatge
           óska einhverjum fararheillar: desitjar un bon viatge a algú
        2. presagi m de bon viatge
           fall er fararheill: caure és un presagi que el viatge serà bo

farast <ferst ~ förumst | fórst ~ fórumst | farist>:
        1. (drepast) morir (perir)
        2. farast fyrir: no fer-se (no tenir lloc, no dur-se a terme, no realitzar-se, no succeir, no passar etc.)
           það fórst fyrir vegna sviplegs andláts forsætisráðherra: no es va dur pas a terme a causa del sobtat traspàs del primer ministre
           það fórst fyrir hjá mér: no ho tinc pas fet, no ho he fet, no m'ha llegut de fer-ho (Bal.)
           láta e-ð farast fyrir (o: fyrirfarast): deixar una cosa sense fer
        3. e-m ferst vel við e-n: algú actua (o: obra; o: es comporta) amb noblesa i magnanimitat amb algú
        4. þeim fórst vel: el viatge els ha anat bé

farði <m. farða, farðar>: (andlitsfarði) fons m de maquillatge, base f de maquillatge (tipus de maquillatge)

farflugs·hraði <m. -hraða, no comptable>:

velocitat f de creuer

farfugla·heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. <GEN> alberg m per a excursionistes
        2. (fyrir æskumenn) alberg m de joventut

farmiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>: 1. <GEN> venda f de bitllets
	2. taquilla f, guixeta f (de bitllets de tren, autobús etc.)

farmiða·sjálfssali <m. -sjálfssala, -sjálfssalar>: màquina f de vendre bitllets, màquina expenedora de bitllets, taquilla automàtica

far·miði <m. -miða, -miðar>: bitllet m (d'autobús, avió, vaixell, etc.)
        farmiði aðra leið: bitllet només d’anada
        farmiði báðar leiðir: bitllet d'anada i tornada
        farmiði fram og aftur: bitllet d’anada i tornada

far·móður, -móð, -mótt <adj.>:

cansat -ada del viatge

faró <m. farós, faróar>:

faraó m

far·rými <n. -rýmis, -rými>: classe f (categoria de viatge en transport públic)
        [far]miði á fyrsta farrými: un bitllet de primera classe
        [far]miði á öðru farrými: un bitllet de segona classe
        ferðast á fyrsta farrými: viatjar en primera classe

fars <n. fars, pl. no hab.>:

<CULIN> trinxat m, picat m, capolat m

♦ → fiskfars “peix trinxat fi, pasta de peix”

♦ → kjötfars “carn trinxada fina, carn capolada fina”

♦ → pylsufars “carn trinxada fina per a embotit, carn capolada fina per a embotit”

farsi <m. farsa, farsar>:

<LITER & FIG> farsa f

♦ þetta er algjör farsi!: això no és res més que una burda farsa!

farsíma·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:

<TÈCN> antena f de telefonia mòbil 

♦ sótt er um leyfi til að setja upp farsímaloftnet á þaki fjölbýlishússins nr. 30 við Austurberg: se sol·licita autorització per instal·lar una antena de telefonia mòbil a la teulada de la casa plurifamiliar situada al n. 30 de l'Austurberg

far·sími <m. -síma, -símar>: 1. <GEN> telèfon m de cotxe
        2. (gemsi) mòbil m (tipus de telèfon)

farsíma·númer <n. -númers, -númer>: número m de mòbil

far·skrá <f. -skrár, -skrár>: llista f de passatgers

farþega·skip <n. -skips, -skip>: vaixell m de passatgers

farþega·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m de passatgers

far·þegi <m. -þega, -þegar> passatger m, passatgera f

fasta <f. föstu, föstur. Gen. pl.: fastna o: fasta>: dejuni m

fasta·fjármunir <m.pl -fjármuna>:

(fastafé) actiu fix, capital fix, actiu immobilitzat, capital tècnic

fasta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f permanent

fast·eign <f. -eignar, -eignir>: immoble m
        fasteignir f.pl: [béns] immobles m.pl

fasteigna·mat <n. -mats, -möt (pl. no hab.)>: taxació f del preu d’un immoble

fasteigna·sali <m. -sala, -salar>: API m & f

fasteigna·skattur <m. -skatts, -skattar>: impost m pels béns immobles, contribució urbana, contribució de la propietat rústica

fasteigna·veð <n. -veðs, -veð>: hipoteca f [immobiliària]

fastur, föst, fast <adj.>: 

1. <GEN> fix -a

♦ föst laun: sou fix

♦ fast verð: preu fix

♦ binda e-n fastan: lligar algú

◊ og getur þú bundið hann fastan fyrir smámeyjar þínar?: i que el pots lligar [amb un cordill] per a les teves filletes?

♦ fastur á fé: moderat en les despeses (molt estalviador, sovint eufem. per ‘garrepa’)

♦ standa fastur: estar fix (estar ben subjecte, clavat etc. de manera que no pot moure's)

◊ örin klauf loftið og <...> stóð föst í trénu fyrir ofan höfuð drengsins: la fletxa va fendre l'aire i <...> va quedar clavada a l'arbre just part damunt el cap del vailet

♦ standa fastur á e-u: restar aferrat a una cosa, insistir en una cosa

◊ hann stóð fastur á þeirri trú: s'aferrava a aqueixa creença

♦ standa fastur á því að <+ subj.>: perseverar [en el fet] que <+ ind.>

♦ taka e-n fastan: detenir algú (arrestar la policia algú)

◊ lögreglukonan sem tók hann fastan rökstuddi aðgerðina með því að...: la policia que el va detenir va justificar l'operació argumentant que...

2. (ekki fljótandi) sòlid -a (no líquid)

◊ í föstu formi: en estat sòlid

3. (sem getur ekki hreyft sig [úr stað]) encallat -ada  (que no pot pas moure's de lloc)

♦ vera fastur í sama farinu: estar empantanegat (estar aturat en el mateix lloc, no poder avançar & no tenir idees noves)

4. (þéttur, harður & staðfastur) ferm -a (compacte, consistent, fort & FIG)

♦ fastur í sér: ferm -a

◊ veggurinn þarf að vera sléttur og fastur í sér: la paret ha d'ésser llisa i ferma

◊ þótt sandurinn sé fastur í sér á einum stað þá...: encara que la sorra sigui ferma en un indret...

♦ standa fastur fyrir: parar (o: mantenir-se) ferm -a (estar decidit i segur de voler fer una cosa, entestar-se & romandre ferm, no cedir pas)

◊ en Eleasar Dódóson stóð fastur fyrir og barði á Filistum, uns hann varð þreyttur í hendinni: però Elazar, fill de Dodó, va parar ferm i lluità amb els filisteus fins que la mà li quedà cansada

◊ ...og ef hann stendur fastur fyrir og segir...: però si ell es manté decidit [a fer-ho] i diu...

5. (sem getur ekki losað sig) enganxat -ada, aferrat -ada  (que no pot pas alliberar-se o desprendre's)

♦ fastur á e-u: enganxat a una cosa, aferrat a una cosa

◊ þá varð Abraham litið upp, og hann sá hrút bak við sig, sem var fastur á hornunum í hrísrunni: Aleshores Abraham va alçar els ulls i veié al seu darrere un be que havia quedat aferrat a un arbust per les banyes

fat¹ <n. fats, föt>: (fatnaður) → föt ‘vestit, roba’

fat² <n. fats, föt>: (ílát) ribella f
        kringlótt fat: ribella rodona
        kantað fat: ribella quadrada

fata <f. fötu, fötur. Gen. pl.: fatna o: fata>: galleda f, poal m (Bal.)

fata·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de roba, espalmador (Mall.) de roba

fata·fella <f. -fellu, -fellur. Gen. pl.: -fellna o: -fella>:

ballarina f d'estriptís

fata·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: guarda-roba m (a restaurants, teatres etc.)

fata·lús <f. -lúsar, -lýs>:

poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

fata·mölur <m. -möls, -melir>:

arna f de la roba (insecte Tineola bisselliela)

fata·skápur <m. -skáps, -skápar>: guarda-roba m, armari m [de roba]

fata·skipti <n.pl -skipta>: muda f [de roba]
        hafa fataskipti: mudar-se de roba

fata·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f de roba

fatlast <fatlast ~ fötlumst | fatlaðist ~ fötluðumst | fatlast>:

<GEN> quedar invàlid -ida, quedar discapacitat -ada (per causa de malaltia, accident, etc.) (→ bæklast)

◊ ljósið í myrkrinu - lífssaga konu sem fatlaðist á miðjum aldri: claror dins la foscor - biografia d'una dona que va quedar invàlida a mitjana edat

♦ e-m fatlast við e-ð: <LOC FIG> no tenir possibilitats en una cosa

◊ mér fatlast við e-ð: no hi tinc possibilitats

fatlaður, fötluð, fatlað <adj.>:

discapacitat -ada, impedit -ida, invàlid -a (que pateix de discapacitat física -esp. a causa d'accident o malaltia- o mental)

♦ bifreiðastæði fyrir fatlaða: [lloc d']aparcament per a discapacitats

♦ ferlimál fatlaðra: accés per a discapacitats

◊ líkamlega fatlaðir: discapacitats físics

◊ → geðfatlaður ‘discapacitat mental’

◊ ég óska engum þess að verða fatlaður en mér finnst alveg ...: no li desitjo pas a ningú que quedi baldat, però trobo completament...

fatta <fatta ~ föttum | fattaði ~ föttuðum | fattað ║ e-ð>:

<FAM = skilja> copsar una cosa, captar una cosa

◊ fattarðu?: ho captes?

◊ fattarðu hvað ég meina?: entens el que vull dir?

fax·númer <n. -númers, -númer>: número m de fax

fax·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; Dat. pl.: -tækjum>: aparell m de fax

fá <fæ ~ fáum | fékk ~ fengum | fengið ║ e-ð>: 1. (ná) rebre una cosa
        fá bréf: rebre una carta
        fá e-ð fré e-m: rebre una cosa d'algú
     2. (afhenda) donar (o: lliurar) una cosa a algú
        fá e-m e-ð á hendur: fer una cosa a mans d'algú
     3. (telja e-n á) donar (o: lliurar) una cosa a algú
        fá e-n til e-s: aconseguir trobar algú per fer una cosa
        fá e-n til að fallast á e-ð: [aconseguir] convèncer algú perquè accedeixi a fer una cosa
     4. (bera á borð, kaupa, útvega) desitjar una cosa (a botiga, bar, restaurant etc.)
        fá sér bíl: comprar-se un cotxe
        ég ætla að fá e-ð: voldria...
           ég ætla að fá bjór: voldria una cervesa
        get ég fengið...? doni’m...
           get ég fengið blýant?: que em pot donar un llapis?
        hvað mikið viljið þér fá? què li dec?
        hvar fæ ég...? on puc comprar...?
        látið mig fá... (láta einhvern fá eittvað): doni’m..., porti’m un/una..., voldria un/una...
        ég vil fá mat dagsins fyrir átta hundruð peseta: voldria el menú del dia per 800 pesetes
        fá sér í staupinu: <LOC> xumar-li, xarumbar
        fá sér neðan í því: <LOC> fer un glop

fádæma- <en compostos>:

excepcional, increïble, molt poc comú -una, inusitat -ada

fá·farinn, -farin, -farið: poc transitat -ada, poc freqüentat -ada, poc visitat -ada (camí, viarany, carretera)

fá·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

ignorant

♦ vera fáfróður um e-ð: ésser ignorant en matèria de...

fá·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ignorància f

fága <fága ~ fágum | fágaði ~ fáguðum | fágað ║ e-ð>:

1. <GEN> polir una cosa, brunyir una cosa, forbir una cosa

♦ fága e-ð upp: renovar una cosa (donar nou espledor o aspecte de nou a un indret)

2. <e-ð>: <FIG> polir una cosa, depurar una cosa (retocar una obra acabada, donar els darrers tocs a una obra acabada)

3. <e-n>: <FIG> refinar algú

fágaður, fáguð, fágað <adj.>:

refinat -ada (de conducta i hàbits molt ben educats)

fágun <f. fágunar, no comptable>:

refinament m (bona educació, hàbits exquisits etc.)

fá·gæti <n. -gætis, no comptable>:

raresa f, raritat f (cosa o objecte rar, difícil de trobar)

fá·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:

de què hom sent a parlar rarament

fákur <m. fáks, fákar>:

<LIT> destrer m

◊ ...að hafi Heilagur Jakob birzt á hvítum fáki í orrustunni við Clavijo nærri Logroño í Ebró-dalnum: ...que sant Jaume va aparèixer a dalt d'un destrer blanc a la batalla de Clavijo, a prop de Logronyo, a la vall de l'Ebre

fá·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (þögull, fámáll) taciturn -a (silenciós, callat & poc xerrador a causa de tristesa o depressió, llangorós)

◊ spyr þú konunginn eftir því hann er svo fálátur: pregunta-li al rei per què està sempre tan callat

◊ hví eruð þér svo fálátir? Þessi skipan þín harmar oss og þína vini: per què esteu tan callada? el vostre estat d'ànim ens afligeix a mi i als vostres amics

2. (kaldlyndur) reservat -ada (tancat, fred i distant en el tracte)

fálki <m. fálka, fálkar>:

girfalc m d'Islàndia, grifó m d'Islàndia (ocell Falco rusticolus islandicus)

♦ → hvítfálki “girfalc de Grenlàndia”

fálmari <m. fálmara, fálmarar>:

antena f (d'insecte)

fá·læti <n. -lætis, no comptable>:

1. (fályndi, fámæli) taciturnitat f (caràcter callat)

◊ óhæfilegt fálæti: una taciturnitat descortesa, un silenci descortès

◊ mér hafði hingað til staðið á sama um fálæti hans og fáskifti, ég hafði hugsað mest um rannsóknir mínar og bóklestur: fins aleshores m'havien resultat indiferents la seva taciturnitat i la seva reserva, havia pensat sobretot en les meves recerques i en llegir llibres

2. (kaldlyndi, fáskipti) reserva f (fredor en el tracte)

3. (depurð, deyfð) apatia f (taciturnitat deguda a decaïment, a manca d'alegria i delit & estat depressiu, depressió)

◊ fálæti og áhugaleysi?: apatia i desinterès?

fámennis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

oligarca m & f (þátttakandi í fámennisstjórn)

fámennis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

oligarquia f

fán <m. fáns, fánar>:

<MITOL> faune m (→ skógarpúki)

fáni <m. fána, fánar>: bandera f

fár, fá, fátt <adj.>:

1. <GEN> poc -a (poc nombrós)

♦ fátt fólk: poca gent

♦ í fáum (o: fám) orðum: <LOC> en poques paraules

♦ fár hernuminn er frækn til vígs: pocs presoners de guerra són prou valents per a matar un home

2. (fáorður, fálátur & dapur) taciturn -a (callat, reservat & melangiós, trist)

◊ var Kjartan heldur fár um veturinn. Nutu menn lítt tals hans: durant tot l'hivern en Kjartan va estar més aviat taciturn. No participava gaire en les converses

◊ Þorvaldur varð um fár. Fær Þórólfur ekki af þeim að sinni: en Þorvaldur no hi va dir res. En Þórólfur, de moment, no en va obtenir res d'ells

♦ vera fátt við e-n: <LOC FIG> tenir poques paraules amb algú, tractar algú fredament

◊ Höskuldur svaf hjá húsfreyju sinni hverja nótt síðan hann kom heim en hann var fár við frilluna: en Höskuldur, d'ençà que havia tornat a casa, dormia cada nit amb la seva dona i no li feia gaire cas a la seva concubina

◊ ...og elskaði hún hann mjög en hann var heldur fár við hana og varð hún oft af því skapstygg: ...ella l'estimava molt, però ell es mantenia més aviat reservat amb ella i per aquesta raó ella sovint estava irritable

◊ nú með því að Helgi létti enn eigi af heldur var hann kostgæfur á rógið þá kom svo um síðir að konungur gerðist fár við Þorvald: i ara i pel fet que en Helgi no va cessar en les seves difamacions, sinó que més aviat es va entestar encara més a continuar dient-les, al final es va esdevenir que el rei es va distanciar d'en Þorvaldur

3. fáir, fáar, fá <pl.>: alguns -unes, uns pocs unes poques, un parell de (Mall.) 

◊ og er þeir höfðu fár nætur verið í Tungu þá ber Þorkell upp bónorðsmálin og mælir til mægðar við Snorra fyrir hönd Bolla en til samfara við Þórdísi dóttur hans: quan ja hagueren passat unes quantes nits a Tunga, en Þorkell va plantejar la qüestió de la petició de mà, expressant el seu desig que l'Snorri i ell es convertissin en parents a través del casament d'en Bolli amb la Þórdís, la filla de l'Snorri

4. fátt <ac. sg. nt. emprat amb valor adverbial> <+ gen.>: poc -a (poc nombrós)

♦ þar var fátt manna: hi havia poca gent (literalment: ‘poc de gent’) 

♦ og var fátt manna heima: i a casa gairebé no hi havia ningú

♦ lítið fátt í fimmtíu: <LOC> uns cinquanta si fa no fa (no arribaven als cinquanta, però gairebé)

♦ var fátt með þeim: <LOC FIG> no s'entenien gaire, no es parlaven gaire, hi havia molta de fredor entre ells

fár, fá, fátt <pronom. Observi's l'ús del singular allà on el català empraria hab. el plural>:

[pràcticament] ningú -una (gairebé ningú)

♦ fár er vamma vanur: <LOC> poca gent hi ha que no tingui defectes

♦ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: <LOC> i pocs són valents de vell si de nen han estat covards

♦ fár einn, fá ein, fátt eitt: gairebé ningú, pocs poques

◊ augu hans voru svo snör að fár einn þorði að líta undir hans brún: la seva mirada era tan penetrant que gairebé ningú no gosava mirar-lo directament als ulls

fárán·lega <adv.>:

absurdament, grotescament

◊ við vitum hve fáránlega það hljómar: sabem com d'absurd sona això

fárán·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (fjarstæður) absurd -a (il·lògic, sense sentit)

◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques

2. (gróteskur, hlægilegur, fjarstæðukenndur) ridícul -a (grotescament absurd, grotesc)

fáránleika·leikhús <n. -leikhúss, no comptable>:

teatre m de l'absurd

fáránleika·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

filòsof m de l'absurd, filòsofa f de l'absurd

fáránleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

[filosofia f de l']absurd m

fárán·leiki <m. -leika, no comptable>:

absurd m

fást <fæst ~ fáumst | fékkst ~ fengumst | fengist>:

1. (vera fáanlegur) heure's (ésser obtenible & obtenir-se)

♦ fæst hér...?: que tenen...?

♦ þetta fæst hérna ekki: no ho tenim això aquí

♦ vera að fást (o: fá): estar en venda

♦ það fæst ekki lengur: ja no es pot aconseguir, ja està exhaurit

2. <til e-s>: (tilbúinn að gera e-ð) estar disposat a fer una cosa (estar d'acord a fer una cosa, esp. per a algú)

♦ hún fæst til þess: està disposada a fer-ho, si li ho demanes, ho farà

3. <um e-ð>: (kvarta um e-ð) fer enrenou per una cosa, fer esvalot per una cosa (queixar-se armant rebombori)

4. <við>: dedicar-se [a], fer una cosa (escometre, abordar un assumpte & treballar en & tenir a veure amb & ocupar-se amb o de)

◊ hvað hyggst ég fást við þegar ég verð eldri?: què vull fer quan seré gran?

◊ það sem konur á Íslandi eru að hugsa og fást við: el que les dones islandeses pensen i fan

♦ fást við e-ð: fer una cosa, treballar en una cosa, dedicar-se a una cosa

♦ fást við e-n: heure-se-les amb algú

◊ við erum ekki að fást við dóphausa lengur heldur harðsvíraða glæpamen: ja no ens les tenim a veure amb drogates sinó amb criminals despietats

fát <n. fáts, no comptable>:

[estat m d']agitació f, trasbals m (anímica, gran nerviosisme o excitació)

fá·tíður, -tíð, -títt <adj.>:

poc freqüent, ocasional, infreqüent, rar -a

fátæk·lingur <m. -lings, -lingar>:

pobre m, pobra f

fátækra·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:

barriada pobra (o: marginal) (sol designar les barriades més pobres, p.e., amb barraques)

♦ fátækrahverfi borgarinnar: les barriades més pobres de la ciutat

fá·tækt <f. -tæktar, no comptable>: pobresa f

fá·tækur, -tæk, -tækt: pobre -a

fá·vís, -vís, -víst <adj.>:

ignorant

febrúar <m. febrúar (o: <†> febrúars), febrúarmánuðir>:

febrer m

feðgar <m.pl feðga>: 1. (faðir og sonur) pare i fill
       2. (faðir og synir) pare i fills

feðgin <n.pl feðgina>: 1. (faðir og dóttir) pare i filla
       2. (faðir og dætur) pare i filles

fegin·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:

alegria f

feginn, feginn, fegið <adj.>:

content -a

◊ hvað ég er feginn að þú komst: quina alegria que hagis vingut!

♦ fegnari en frá megi segja: <LOC> més content del que es podria dir

♦ það vil ég feginn [gera]: <LOC> ho faré gustosament

♦ vera feginn e-u: estar content d'una cosa

◊ ég er því feginn: me n'alegro

♦ verða feginn e-u: posar-se content d'una cosa, alegrar-se d'una cosa

◊ Jónatan sendi þrjú þúsund vaska hermenn til konungs í Antíokkíu. Varð Demetríus feginn komu þeirra: Jonatàs va enviar tres mil guerrers valents al rei, a Antioquia. Demetri s'alegrà de llur arribada

♦ feginn..., en...: prou que... però...

◊ feginn vildi ég hafa haldið honum hjá mér, til þess að hann í þinn stað veitti mér þjónustu í fjötrum mínum vegna fagnaðarerindisins, en án þíns samþykkis...: prou que volia retenir-lo al meu costat perquè em fes servei en lloc teu en les cadenes que suporto per la Bona Nova, però sense el teu consentiment...

◊ ...og hefði hann feginn viljað seðja sig á drafinu (ἀπὸ τῶν κερατίων) er svínu átu, en enginn gaf honum: ...i prou que hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava

fegins- <en compostos>:

d'alegria, alegre

fegin·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

(feginsfrétt) feliç notícia, bona notícia (que causa alegria sentir-la)

◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.

fegin·samlega <adv.>:

de gust, gustosament, amb molt de gust, amb plaer

fegins·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:

feliç notícia f (→ gleðifrétt)

fegins·hönd <f. -handar, pl. no hab.>:

mot emprat en la locució:

♦ taka e-u (o: við e-u) feginshendi, þiggja (o: grípa) e-ð feginshendi: <LOC FIG> acceptar gustosament una cosa

fegins·tár <n. -társ, -tár>:

llàgrima f d'alegria (→ gleðitár)

fegurð <f. fegurðar, pl. no hab.>: bellesa f

fegurðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: ideal m de bellesa

fegurðar·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:

concurs f de bellesa

feigur, feig, feigt <adj.>:

[que es troba] a les portes de la mort

♦ vilja e-n feigan ~ e-a feiga: desitjar la mort a algú ~ alguna

feiki-: prefix elatiu molt
	feikigamall: vellíssim
	feikivel: molt bé, beníssim

feilast <feilast | feilaðist>: 1. fracassar, fallar
           lagið feilaðist: la cançó va ser un fracàs
           en nei það feilaðist allt hjá greyið stelpunni!: però no, tot li va sortir malament a la pobre desgraciada!
     2. (†) acoquinar-se, acovardir-se, emporuguir-se
          láta sér ekki feilast: no vacil·lar, no titubejar
           en Sinfjötli lét sér ekki feilast og bregður sverði og drepur hvorttveggja barnið: però en Sinfjotli no va vacil·lar pas: va desembeinar l’espasa i matà els dos infants

feill <m. feils, feilar>: error m,f

feiminn, feimin, feimið: tímid -a, empegueïdor -a (Mall.)

feiti <f. feiti, feitir>: greix m (esp. el ja elaborat, amb ús culinari, com a lubrificant, per a greixar etc.)
        feiti og olíur: greixos i olis

feit·laginn, -lagin, -lagið: obès -esa

feitur, feit, feitt: 1. <GEN> gras -assa
        2. (fitumikill) greixós -osa (que conté molt de greix)
           feit súpa: una sopa greixosa
        3. (feitletraður) en negreta (tipus de lletra)
           þetta er feitt letur: això està en caràcters en negreta

fela¹ <fel ~ felum | fól ~ fólum  (o:)  <†>  fal ~ fálum | falið║ e-m e-ð>:

1. (láta annast) encarregar una cosa a algú (encomanar)

♦ fela e-m að gera e-ð: encarregar a algú de fer una cosa

♦ fela e-m e-ð á hendur: confiar una cosa a algú (fent-l'hi a mans perquè la guardi)

♦ fela e-m e-ð á hendi: encomanar una cosa a algú

◊ Faðir, í þínar hendur fel ég anda minn!: Pare, en tes mans encomano el meu esperit!

♦ fela sig e-m á hendi: encomanar-se a algú

◊ fálu sig og sálir sínar guði almáttkum á hendi: van encomar-se a si mateixos i les seves ànimes a Déu totpoderós

◊ Þorkell máni <...> fal sig á hendi þeim guði, er sólina hafði skapað: Þorkell máni (abans de morir) <...> va encomanar-se al déu que havia creat el sol

2. <fela í sér>: (merkja, taka yfir eitthvað) adonar-se d'una cosa (fer-se'n càrrec, témer-se'n)

fela² <fel ~ felum | faldi ~ földum | falið ║ e-ð ~ e-n>: 1. amagar una cosa ~ algú (perquè hom no els trobi pas)
        2. fela sig: amagar-se

felast <felst ~ felumst | faldist ~ földumst | falist>: 1. (fela sig) amagar-se
        2. (liggja í e-u) estar implícit -a en
           það fólst í orðum hans: estava implícit en les seves paraules
        3. felast í e-u: (vera fólginn í e-u) consistir en una cosa
           það felst í því, að <+ inf.>: consisteix en <+ inf.>

feldur <m. feldar, feldir>:

1. (á loðdýrum) pelatge m (esp. el dels animals la pell dels quals hom empra en pelleteria)

2. (loðfeldur, pels) abric m de pells (esp. el portat per les dones)

3. <HIST> pellissa f (sense braços, portat únicament pels homes)

4. <HERÀLD> camp m (part llisa de l'escut heràldic damunt la qual hom hi fa el dibuix etc.)

fell <n. fells, fell>: pujol isolat i, tot sovint, de cim aplatat

fella <felli ~ fellum | felldi ~ felldum | fellt ║ e-n ~ e-ð>:: 1. <GEN> fer caure algú ~ una cosa, abatre algú ~ una cosa
        fella e-n: (í bardaga) matar algú (en combat)
        fella fé: <LOC> deixar morir de gana el bestiar a l'hivern per manca de menjar
     2. fella e-ð niður: #1. (aflýsa) anul·lar una cosa (cancel·lar); #2. (nema burt) ometre una cosa (deixar de banda); #3. (um stafi) ometre una lletra, deixar-se una lletra (elidir-la); #4. <JUR> denegar una causa
     3. fella saman: (skeyta saman) connectar una cosa, afegir una cosa (ajuntar fent coincidir)
        þau felldu hugi saman: <FIG> s'agradaven, es van enamorar
     4. fella e-ð úr: ometre una cosa, passar per alt una cosa
     5. fella e-ð undan: ometre una cosa, passar per alt una cosa (no dir, no contar)

felli·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:

1. (á Miðvestur-Atlantshafi og á Austur-Kyrrahafi) huracà m (a l'Atlàntic occidental)

2. (á suðvestanverðu Kyrrahafi og í Indlandshafi) cicló m (en el Pacífic sudoccidental i a l'Oceà Índic)

3. (á norðvestanverðu Kyrrahafi) tifó m (en el Pacífic nordoccidental)

felling <f. fellingar, fellingar>:

1. (stór hrukka) arruga f, rua f (Val., Bal.) (plec a la pell, esp. de la cara)

2. (brot á fati) plec m (tavella)

3. <GEOL> plec m, plegament m

4. (botnfelling) precipitació f  (de partícules en suspensió en líquid al fons del recipient)

fellinga·fjallamyndun <f. -fjallamyndunar, pl. no hab.>:

orogènesi tèrmica, orogènesi ortotectònica

fellingar·hvörf <n.pl -hvarfa>:

<QUÍM> reacció f de precipitació

fellu·járn <n. -járns, -járn>:

<SIDER> pastilla f de ferro, a la farga tradicional norrena, cadascun dels bocins en què es xepava l'esponja de ferro o masser un cop s'havia netejada d'escòries i d'altres residus a còpia de cops de mall i rescalfament. A Dinamarca el masser se solia dividir en dues pastilles de ferro, a Noruega i Islàndia, en quatre. Aquestes pastilles es convertien posteriorment en làmines de ferro o varetes de ferro que rebien el nom de teint járn

felmtur <n. felmturs, no comptable>:

espant m

◊ felmtur (rəʕāδāh, רְעָדָה) greip þá samstundis, angist (ḥīl, חִיל) sem jóðsjúka konu: a l'instant s'ha apoderat d'ells l'espant, una angoixa com la que s'apodera de la dona que infanta (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor, com a la dona quan infanta; la de la Bíblia interconfessional: els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor com a la dona quan infanta)

felu·blóm <n. -blóms, -blóm>:

buguenvíl·lia f (o: buguenvíl·lea f) (planta Bougainvillea glabra)

felu·búa <-bý ~ -buum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-ð>:

<MIL> camuflar una cosa

felu·búningur <m. -búnings, -búningar>: <MIL> uniforme m de camuflatge

felu·leikur <m. -leiks, no comptable>:

conillons m.pl d'amagat  (joc infantil)

♦ vera í feluleik: jugar a conillons d'amagat

felu·lita <adj. inv.>: de camuflatge

felu·lita <-lita ~ -litum | -litaði ~ -lituðum | -litað ║ e-ð>: <MIL> camuflar una cosa (amb colors o pintures de camuflatge)

felu·litur <m. -litar, -litir. Emprat hab. en pl.>: color m,f de camuflatge

felu·mála <-mála ~ -málum | -málði ~ -máluðum | -málað ║ e-ð>: <MIL> pintar una cosa amb amb colors o pintures de camuflatge

felu·málun <f. -málunar, -málanir>: camuflatge m (acció de camuflar)

fen <n. fens, fen. Gen. pl.: fenja; dat.pl.: fenjum>:

aiguamoll m, pantà m, sanya f (Ross.) (terreny pantanós, molt aigualós, amb grans superfícies cobertes d'aigua)

fengi <n. fengis, fengi. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:

<†> variant arcaica de → fengur “botí”

♦ → hraðfengi “ràpid botí”

feng·rani <m. -rana, -ranar>:

silur m (peix Silurus glanis)

fengur <m. fengs (o: fengjar), fengir. Gen. pl.: fengja; dat.pl.: fengjum>:

1. (fiskveiði) pesca f (captures obtingudes, quantitat de peix capturada)

2. (dýraveiði) presa f (animal capturat en cacera)

3. (vinningur) guany[s] m.pl (beneficis, profit)

♦ illur fengur: guanys bruts, guanys obtinguts de mala manera

♦ óvæntur fengur: benefici caigut del cel

4. <FIG = ávinningur> benefici m (profit que hom obté d'un llibre, una conversa etc.)

5. (stríðsfengur & ránsfengur, þýfi) botí m (de guerra & de robatori)

◊ fengur hans fer á undan honum: els seus trofeus el precedeixen

fenja- <en compostos>:

palustre, palúdic -a, helo-, telmato-

fenja·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúmmí·tré <n. -trés, -tré>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúm·viður <m. -viðar, -viðir>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjóttur, fenjótt, fenjótt <adj.>:

pantanós -osa

fenna <fennir | fennti | fennt ║ verb impers.>: nevar, fer neu (Mall.)
        það fennir: neva, fa neu (Mall.)

fennika <f. fenniku, pl. no hab.>: fonoll m (planta Foeniculum vulgare)

fennikka <f. fennikku, pl. no hab.>: variant de → fennika “fonoll”

fennill <m. fennils, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)

fenníka <f. fenníku, pl. no hab.>: fonoll m (→ fennika)

fenól <n. fenóls, no comptable>:

<QUÍM> fenol m (C6H5OH)

fer-: quadrat -ada

ferð <f. ferðar, ferðir>:

1. <GEN> viatge m 

◊ en í vanstilli þessu, er á honum var ok hann var á ferðina kominn, þá sá hann son sinn ok drap hann þegar: i en aquella intemperància que s'havia emparat d'ell, i quan ja havia emprès el seu viatge, va veure el seu fill i el va matar a l'acte

◊ nú fara þeir ferðar sinnar og gefur þeim vel byri og taka Víkina í Noregi. Þeir koma að síð aftans: llavors comencen llur travessia i tenen bon vent i arriben a Víkin de Noruega ben entrat el vespre

♦ á ferð og flugi: <LOC FIG> no para mai, sempre està viatjant d'un lloc a l'altre, sempre està en moviment

♦ búa ferð sína: preparar el seu viatge

♦ búast til ferðar: aparellar-se per al viatge, preparar-se per a[ fer e]l viatge

♦ fara ferð: fer un viatge

♦ fara í ferð: sortir de viatge

♦ ferð út í bláinn: un viatge a l'atzar, un viatge sorpresa (en què hom no sap ben bé on anirà)

♦ góða ferð!: bon viatge! (→ fararheill)

♦ fara allra ferða sinna: <LOC FIG = fara & gera að vild sinni> fer la seva via, anar fent la seva via, fer a discreció

♦ fá fyrir ferðina: <LOC FIG> rebre el càstig merescut, pagar-la

♦ ráða ferðinni: <LOC FIG> tenir la paella pel mànec, remenar les cireres, decidir, imposar el seu parer

♦ ráðast í ferð með e-m: emprendre un viatge amb algú

◊ það er sagt einn tíma að Gísli ræðst í ferð með þeim Bárði og Þorkatli: es diu que un dia en Gísli va emprendre un viatge amb en Bárðr i en Þorkell

♦ skipa ferð: disposar els preparatius d'un viatge

◊ skipaði konungur þá ferð sína og gerðu bændur veislur í móti honum: aleshores el rei va disposar que es fessin els preparatius per al seu viatge i els grans pagesos feren banquets en honor seu

♦ snúa á ferð: emprendre un viatge, posar-se en camí

◊ eftir það stíga þeir á bak og snúa á ferð og víkur Þórður á götu með þeim og spurði enn ef nokkuð væri nýtt að segja: després d'això, pugen a dalt de llurs cavalls i es posen en camí i en Þórður els va acompanyar una bona tirada i els va preguntar si hi havia cap novetat

♦ takast ferð á hendur: emprendre un viatge

♦ vera á ferð: estar de viatge, estar de camí

♦ vera á ferðum: <LOC FIG> estar succeint una cosa, estar fent-se una cosa

♦ hvað er á ferðum hér?: què diantre està passant aquí?, de què va tot això?

♦ vera í ferð með e-m: estar de viatge amb algú

♦ → brúðferð “viatge del nuvi al poble de la núvia per anar-l'hi a cercar”

♦ → kaupferð “viatge de comerç, expedició comercial”

♦ → útferð “viatge a l'estranger”

♦ → viðskiptaferð “viatge de negocis”

2. (skoðunarferð, skemmtiferð) excursió f  (sortida curta)

♦ snögg ferð: excursió f

3. (strætóferð, leigubílsferð, járnbrautarferð o.s.fr.) viatge m, trajecte m  (de taxi, autobús, metro etc.)

♦ eiga enn langa ferð fyrir höndum: quedar encara una bona tirada de camí per fer

♦ ferð fram og tilbaka: viatge d'anada i tornada

♦ er nokkur fljótari ferð?: no hi ha[uria] una combinació més ràpida? (per anar a un lloc determinat)

♦ hvert er ferðinni heitið?: cap on vol anar?

4. (sjóferð, flugferð) travessia f  (per mar & per aire)

◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

5. (ferðahraði) marxa f  (velocitat a què hom va)

♦ fulla ~ hálfa ferð áfram!: a tota ~ mitja màquina!

♦ á (o: með) fullri ferð!: a tota màquina!

♦ hægja ferðina: alentir la marxa

6. (leiðangur, sendiferð) expedició f  (militar, de saqueig)

♦ ráðast til ferðar við e-n (o: með e-m): unir-se a l'expedició d'algú

ferða·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:

xec m de viatge

ferða·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>: guia f d'itineraris i horaris (d'autocars, vaixells etc.)

ferða·bók <f. -bókar, -bækur>:

<LITER> llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)

ferða·heildsali <m. -heildsala, -heildsalar>:

tour operator m

ferða·lag <n. -lags, -lög>:

1. <GEN> viatge m 

♦ fara í ferðalag: fer un viatge

♦ vera á ferðalagi í Afríku: estar de viatge per Àfrica

♦ verða á ferðalagi: anar-se'n de viatge

2. (skoðunarferð, skemmtiferð) excursió f  (sortida curta)

♦ fara í ferðalag: sortir d'excursió [amb cotxe]

◊ í dag er laugardagur og þau Páll og Dísa ákveða að fara í ferðalag með börnum sínum: avui és dissabte, i en Páll i la Dísa decideixen de fer una excursió [amb cotxe] amb els seus fills

ferða·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> viatger m, viatgera f

2. (tómstundaferðamaður, í fríi) turista m & f (viatger de lleure, durant vacances)

ferðamanna- <en compostos>:

de turistes, turístic -a

ferðamanna·bíll <m. -bíls, -bílar>: autobús m de turistes (viatge discrecional)

ferða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

turisme m

♦ sjálfbær ferðamennska: turisme sostenible

♦ vistvæn ferðamennska: ecoturisme

ferða·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

<LITER> relat m de viatge, llibre m de viatges (narració dels fets ocorreguts durant un viatge)

ferða·skrifstofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -skrifstofa>: agència f de viatges

ferða·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>: maleta f

ferða·tékki <m. -tékka, -tékkar>:

xec m de viatge

ferða·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>:

[sector m del] turisme m (branca d'activitat econòmica d'un país)

ferðaþjónustu·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:

operador turístic, empresari m del turisme, agent turístic, operadora turística, empresària f del turisme, agent turística

ferðaþjónustu·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:

variant de → ferðaþjónustuaðili¹ ‘operador turístic’

fer·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

<GEOM> quadrilàter m, tetràgon m, quadrangle m

ferill <m. ferils, ferlar>:

1. (braut, leið) camí m  (viarany, corriol)

♦ á ferli: (á ferðinni)  en moviment, en marxa

♦ vera á ferli: <LOC FIG> ja ésser (o: ja campar-li) pel món (haver-se llevat i haver ja sortit de casa)

♦ hvað er hér á ferli?: <LOC FIG>  què està passant aquí?

2. (drefjar, slóð) rastre m  (pista, petjades, traces etc.)

♦ rekja feril: seguir un rastre

◊ rekja feril sendingar á netinu: resseguir l'estat d'una tramesa a través d'internet

3. (æviferill) currículum m vitae (trajectòria vital i laboral)

♦ náms- og starfsferill: currículum vitæ

4. (braut í gegnum loftið eða himingeiminn) trajectòria f  (línia descrita en l'espai per un cos mòbil)

♦ ferill byssukúlunnar: la trajectòria de la bala

◊ útreikna feril byssukúlunnar: calcular la trajectòria de la bala

♦ ferill stjörnunnar: la trajectòria de l'estrella

5. <GEOM> corba f

♦ einfaldur lokaður ferill: corba tancada simple

♦ Jordan ferill: corba de Jordan

ferja <f. ferju, ferjur. Gen. pl.: ferja>:

ferri m, transbordador m

ferju·maður <m. -manns, -menn>:

barquer m  (persona que duu gent d'una riba a l'altra)

◊ ferjumaðurinn Karon: el barquer Caront

fer·kílómetri <m. -kílómetra, -kílómetrar>:

quilòmetre quadrat

ferli <n. ferlis, ferli>:

1. <GEN> trajecte m, trajectòria f 

2. <FIG> procés m (seqüència d'esdeveniments, procediment)

♦ stöðugt ferli: procés estable

fer·metri <m. -metra, -metrar>:

metre quadrat

fernings·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MAT> arrel quadrada

fernings·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

<MAT> nombre quadrat, quadrat m d'un nombre

ferningur <m. fernings, ferningar>:

<GEOM> quadrat m

ferritín <n. ferritíns>:

<MED> ferritina f

fer·sentimetri <m. -sentimetra, -sentimetrar>:

centímetre quadrat

fer·skeytla <f. -skeytlu, -skeytlur. Gen. pl.: -skeytlna o: -skeytla>: quarteta f
	ferskeytlur Nostradamusar: les quartetes de Nostradamus

ferskja <f. ferskju, ferskjur. Gen. pl.: ferskna o: ferskja>: préssec m, melicotó (Mall., Men.)

ferskju·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: presseguer m, melicotoner m (Mall., Men.)

fersk·ostur <m. -osts, -ostar>: formatge tendre

ferskur, fersk, ferskt: 1. fresc -a (aliments)
           fersk egg: ous frescos
           ferskur fiskur: peix fresc
        2. dolç -a (aigua)
           ferskt vatn: aigua dolça

fersk·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua dolça

ferskvatns- <en compostos>:

d'aigua dolça

ferskvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m d'aigua dolça

ferskvatns·lind <f. -lindar, -lindir>:

font f d'aigua dolça

fer·strendingur <m. -strendings, -strendingar>:

<GEOM> quadrat m

fer·strendur, -strend, -strent <adj.>:

<GEOM> quadrat -ada

fer·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

<MAT> nombre quadrat, quadrat m d'un nombre (→ ferningstala)

fertugasti, fertugasta, fertugasta: quarantè -ena

fervika·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

(breytileikagreining) anàlisi f de la variància, ANOVA f

festa <festi ~ festum | festi ~ festum | fest ║ e-ð>:
     1. enganxar una cosa, aferrar una cosa (Bal.)
        festa e-ð með lími: enganxar una cosa amb cola
        festa plaköt upp á vegginn: enganxar cartells a la paret
     2. fixar una cosa

festast <festist ~ festumst | festist ~ festumst | fest>: encallar-se

festur, fest, fest <adj.>: #1. enganxat -ada, aferrat -ada (Bal.); #2. fixat -ada

feta <feta ~ fetum | fetaði ~ fetuðum | fetað ║ sig>:

entrar (anant amb compte, avançant pas a pas)

◊ hann fetaði sig inn í íbúðina: va entrar amb cautela dins el pis

fé <n. -fjár, -fé. Gen. pl.: fjá; dat.pl.: fjám>:

1. (peningar) diners m.pl, dobbers m.pl (Mall., Men.) (unitats monetàries)

♦ bera fé á e-n: <LOC FIG> subornar algú, pagar suborn a algú

♦ bera fé í dóm: subornar els jutges d'un judici

♦ e-ð er e-m til fjár: <LOC FIG> algú treu cabal d'una cosa

♦ hafa fé út úr e-m: <LOC FIG> treure-li els diners a algú

♦ leggja fé í e-ð: ficar diners en una cosa, invertir en una cosa

♦ leggja fé til höfuðs e-m: <LOC FIG> posar preu al cap d'algú

♦ meta e-ð fjár: <LOC FIG> fer-se pagar una cosa

♦ tapa fé: perdre diners

♦ til fjár [sér]: pels diners

♦ hafði hún verið gefin honum til fjár: l'havien casada amb ell pels diners

2. <ECON = fjármagn> capital m

♦ eigið fé: capital propi (d'una empresa)

♦ → hlutafé “capital social”

♦ → veltufé “capital circulant brut, capital de treball brut”

♦ → hreint veltufé “fons de maniobra, capital circulant net, capital de treball net”

3. (fjármunir, fjáreign) béns m.pl patrimonials (patrimoni, béns mobles i immobles)

♦ hafa (o: eiga) vel fé: <LOC FIG> ésser acabalat -ada, tenir cabal

4. (ránsfengur) botí m (fruit del pillatge etc.)

◊ eftir þetta dvǫlduz þeir Rǫgnvaldr jarl skamma stund á Galicíulandi ok heldu vestr til Spán[ar]; þeir herjuðu víða um Spánland hit heiðna ok fengu þar mikit fé: després d'això, el jarl Rǫgnvaldr i els seus homes van romandre una breu temporada a Galícia, des d'on, posant rumb cap a ponent, feren cap a Espanya; van guerrejar a molts d'indrets de l'Espanya pagana i hi van obtenir un gran botí

5. (kvikfé, búfé, sauðfé) bestiar m (conjunt d'animals que hom té i, esp., el de llana)

♦ dautt fé: bestiar mort

♦ gangandi fé: bestiar viu

♦ → búfé “bestiar [de llana] d'un mas, cabal”

♦ → kvikfé “bestiar”

♦ → sauðfé “bestiar de llana, ovelles”

fé·bætur <f.pl -bóta>: multa f

fé·fletta: estafar, timar

fé·fletting <f. -flettingar, -flettingar>: estafa f, enganyifa f

fé·glæframaður <m. -glæframanns, -glæframenn>: [mig-]estafador m, [mitja-]estafador f, estraperlista m & f, especulador m, especuladora f (→ fjárglæframaður)

félag <n. félags, félög>: 1. societat f; 2. companyia f; 3. associació f
        Félag Germanskafræðinganna var stofnað 1981: l’Associació de Germanistes es va fundar el 1981

félaga·samtök <n.pl -samtaka>: organització f social
        frjáls félagasamtök: ONG f, organització f no governamental

félagi <m. félaga, félagar>: 1. company m, companya f (de treball, de classe) 
        2. membre m & f, soci m, sòcia f (d'associació)
        3. soci m, sòcia f (de societat mercantil)

félags·fræði <f. -fræði, no comptable>:

sociologia f

félags·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

sociòleg m, sociòloga f

félags·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: socialisme m

félags·legur, -leg, -legt: social

félags·lyndur, -lynd, -lynt: sociable

félags·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: sociabilitat f

félags·mannfræði <f. -mannfræði, -no comptable>:

antropologia f social

félags- og menningar·mannfræði <f. -mannfræði, no comptable>:

antropologia f social i cultural

fé·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f

fiðla <f. fiðlu, fiðlur. Gen. pl.: fiðla>: violí m

fiðlu·bogi <m. -boga, -bogar>:

arc m de violí (per a tocar-lo)

fiðlu·leikari <m. -leikara, -leikarar>: violinista m & f

fiðrilda·blóm <n. -blóms, -blóm>:

nemèsia f (planta Nemesia strumosa)

fiðrildi <n. fiðrildis, fiðrildi>:

<ZOOL> papallona f

♦ → egg “ou”

♦ → fiðrildislirfa “eruga”

♦ → hreisturvængja “lepidòpter”

♦ → nýmfa “nimfa”

♦ → púpa “crisàlide”

♦ → púpuhýði “capoll”

♦ → tólffótungur “eruga”

fiðrildis·lirfa <f. -lirfu, -lirfur>:

<ZOOL> eruga f

fikra <fikra ~ fikrum | fikraði ~ fikruðum | fikrað ║ við e-ð>:

fregar una cosa, tocar suaument una cosa, acariciar una cosa

♦ fikra sig áfram: avançar a les palpentes, avançar temptejant el que hi ha al davant

♦ fikra sig upp tröppurnar: enfilar-se escala amunt tentinejant (a poc a poc i d'una manera insegura)

filet <m. filets, filetar>: <CULIN = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
        (de carn)

filet <n. filets, filet>: <CULIN  = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
        (de carn)
     2. stykki filet af hreindýri: dos filets de ren

filett <n. filetts, filett>: <CULIN  = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m
        (de carn)

Filippus <m. Filippusar, pl. no hab.>:

Felip m

♦ Filippus annar Spánarkonungur: Felip II d'Espanya

◊ árið 1554 giptist María Filippusi öðrum Spánarkonungi: el 1554 Maria va casar-se amb Felip II d'Espanya

filma <f. filmu, filmur. Gen. pl.: filma o: filmna>: film m, pel·lícula f (per a càmera fotogràfica o cinematogràfica)

filter·sígaretta <f. -sígarettu, -sígarettur. Gen. pl:: -sígaretta o: -sígarettna>: cigarreta f amb filtre

fimleika-: gimnàstic -a

fimleika·maður <m. -manns, -menn>: gimnasta m

fimleika·kennari <m. -kennara, kennarar>: professor m de gimnàstica, professora f de gimnàstica

fimleika·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: gimnasta f

fim·leikar <m.pl -leika>: [exercicis m.pl de] gimnàstica f

fimm <num. card.>: cinc (5)

fimma <f. fimmu, fimmur. Gen. pl.: fimma>: cinc m (de cartes, daus i número de bus o tramvia)

fimm·tán <num. card.>: quinze (15)

fimmtándi, fimmtánda, fimmtánda: quinzè -ena

fimmti, fimmta, fimmta: cinquè -ena

fimm·tíu <num. card.>: cinquanta (50)

fimmtu·dagur <m. -dags, -dagar>: dijous m

fimmtugasti, fimmtugasta, fimmtugasta: cinquantè -ena

fimmþúsundpeseta·seðill <m. -seðils, -seðlar>: bitllet m de cinc mil pessetes

fimur, fim, fimt: àgil

fingra·far <n. -fars, -för>: 

empremta f digital

◊ leita að fingraför: cercar empremptes digitals

fingur <m. fingurs (o: <†> fingrar), fingur>: dit m (de mà)
        spretta fingrum: fer espetegar els dits

fingurbjarga·blóm <n. -blóms, -blóm>:

didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria, didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)

fingur·björg <f. -bjargar, -bjargir>: 1. <GEN> didal m
        2. (fingurbjargablóm) didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria,
        didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)

finkull <m. finkuls, finklar>: fonoll m (→ fennika)

finna <finn ~ finnum | fann ~ fundum | fundið>:

1. <GEN> trobar

♦ þú finnur þegar þú hættir að leita: <LOC> quan ja no cerques és quan trobes, es troba quan [ja] no se cerca

♦ finna e-ð: trobar una cosa

♦ finna e-n: trobar algú (topar-se amb algú & tenir una trobada amb algú)

♦ finna e-ð ~ e-n fyrir: trobar-se amb una cosa ~ algú

2. <fyrir e-u>: (skynja) sentir una cosa

♦ finna fyrir vanmætti [gagnvart e-u]: sentir impotència [davant una cosa]

♦ finna fyrir mikilli reiði: sentir una gran ira

♦ fá að finna fyrir e-u: experimentar una cosa en la pròpia carn (tastar en pròpia carn una [mala] experiència o les conseqüències d'un fet)

♦ láta e-n finna fyrir gremju sinni: fer sentir a algú el seu enuig

3. <til e-s>: (kenna) sentir una cosa (emocions, sentiments, pena, dolor etc.)

♦ finna til [sársauka] [í e-u]: (kenna sársauka) sentir dolor [a un indret del cos]

◊ ég finn til í nefinu: tinc el nas adolorit, el nas em fa mal

♦ finna til ótta [gagnvart e-u]: sentir temor (o: por) [davant una cosa]

♦ finna til vanmáttar [gagnvart e-u]: sentir impotència [davant una cosa]

♦ finna til viðbjóðs [gagnvart e-u]: sentir fàstic [davant una cosa]

♦ finna til með e-m: sentir simpatia per algú (tenir sentiment envers algú que ens fa pena, sentir pena d'algú, sentir "amb algú")

♦ finna e-m allt til foráttu: posar blau a algú, deixar algú com un drap brut (blasmar algú en tot i per tot)

4. <e-ð upp>: (búa til) inventar una cosa

finnast <finnst ~ finnumst | fannst ~ fundumst | fundist>: 1. trobar-se (esp. veure's dues persones)
        2. ésser trobat -ada
        3. <impers.>: trobar una cosa (tenir un judici sobre una cosa)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)
           e-m finnst réttast að <+ inf.>: algú considera correcte [de] <+ inf.>

finnungur <m. finnungs, finnungar>:

pèl caní (planta Nardus stricta)

firnindi <n.pl firninda>:

contrada perduda (indret poc accessible i llunyà)

♦ yfir fjöll og firnindi: per valls i muntanyes

firring <f. firringar, no comptable>:

alienació f 

fis·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> neutrí m

fiska·búr <n. -búrs, -búr>: aquari m (recipient per a tenir-hi peixos &
        zoològic aquàtic)
           í gær var nýtt fiskabúr afhjúpað: ahir es va inaugurar
           el nou aquàrium

fisk·bolla <f. -bollu, bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>: → fiskibolla “mandonguilla grossa de peix”

fisk·búð <f. -búðar, -búðir>: peixateria f

fisk·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: púding m de peix

fisk·fars <n. -fars, pl. no hab.>:

<CULIN> peix trinxat fi, pasta f de peix (per a farcir-hi embotits de peix & plats preparats a base de pasta de peix)

♦ fiskhakk og fiskfars: peix trinxat i pasta de peix

♦ kalt innbakað karríkryddað fiskfars með rækjum: fiskfars al curry amb gambes, fet al forn i servit fred

fiski·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>: <CULIN> pilota f de peix (Bal.), mandonguilla grossa de peix

fiski·búð <f. -búðar, -búðir>: variant de →  fiskbúð  “peixateria”

fisk·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:

<ECON> indústria pesquera

fiski·kóngur <m. -kóngs, no comptable>:

<LITER MEDIEV> rei pescador 

♦ fiskikóngurinn: el rei pescador

fiski·meti <n. -metis, pl. no hab.>:

variant de → fiskmeti ‘peix’

fiski·skip <n. -skips, -skip>: [vaixell] pesquer m

fiski·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de peix

fiskiveiði·stjórnun <f. -stjórnunar, pl. no hab.>:

<ECON> gestió f de les pesques, gestió f de les pesqueres (gestió racional de la pesca industrial)

fiskiveiðistjórnunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

<ECON> sistema m de gestió de la pesca industrial

fiski·önd <f. -andar, -endur>: bec de serra gros, serreta grossa, ànnera peixatera
         grossa (Bal.) (ocell Mergus merganser)

fiski·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)

fisk·meti <n. -metis, pl. no hab.>:

peix m (com a plat, com a menjar)

fisk·roð <n. -roðs, -roð>: pell f de peix

fisk·sali <m. -sala, -salar>: 1. peixater m
        2. (fiskbúð) peixateria f

fisk·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: variant de →  fiskisúpa  “sopa de peix”

fisk·sölukona <f. -sölukonu, -sölukonur. Gen. pl.: -sölukvenna>: peixetera f, pescatera f

fiskur <m. fisks, fiskar>: peix m
        vaska fisk: rentar el peix, netejar el peix per fora amb aigua (p.e., a la fàbrica de conserves)

fisk·veiðar <f.pl -veiða>:

pesca f

♦ fara á fiskveiðar: sortir a pescar

fisk·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur. Gen. pl.: -vinnsla o: -vinnslna>: elaboració f [industrial] del peix
        (processament del peix, un cop capturat, per la indústria, a fi de preparar-lo per a la seva venda)

fita <f. fitu, fitur>:

greix m (sense elaborar, així com es troba a l'animal, planta etc. & lípids constituïts per àcids grassos i glicerina)

♦ einómettuð fitusýra: greix monoinsaturat

♦ fita úr jurtaríkinu: greix[os] m.[pl] [d'origen] vegetal

♦ fjölómettuð fita: greix poliinsaturat

♦ mettuð fita: greix saturat

♦ ómettuð fita: greix insaturat

fitla <fitla ~ fitlum | fitlaði ~ fitluðum | fitlað ║ við e-ð>:

entretenir-se punyint en una cosa, joguinejar amb una cosa

◊ fitla við hárið á sér: joguinejar amb els cabells, entretenir-se cargolant-se els cabells amb els dits

◊ ef þú fitlar við lýðræðið vegna þess að þér líkar ekki það sem það leiðir til, ertu að opna dyrnar fyrir þeim sem spyrja "hvers vegna lýðræði yfir höfuð?": si joguineges amb la democràcia perquè no t'agrada gaire allò a què condueix, estàs obrint-los les portes als qui diuen: "per què democràcia al cap i a la fi?"

fitu·hlunkur <m. -hlunks, -hlunkar>:

1. <GEN> pilot m de greix

2. <FIG PEJOR> bola f de sèu (persona molt grassa)

3. (vinningsnúmerið í spænskum happadrætti) grossa f (primer premi de loteria espanyola)

♦ fituhlunkurinn í spænska jólahappadrættinu (= fyrsti vinningurinn í spænska jólahappadrættinu): la grossa de [la loteria de] Nadal

fitu·klumpur <m. -klumps, -klumpar>:

1. <GEN> pilot m de greix, grumoll m de greix

2. <FIG PEJOR> bola f de sèu (persona molt grassa)

fitu·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula sebàcia

fitu·mergur <m. -mergs (o: -mergjar), no comptable>:

<MED> medul·la adiposa, medul·la greixosa, medul·la òssia groga, <†> medul·la òssia flava (→ gulur beinmergur)

fitu·sog <n. -sogs, -sog>: liposucció f

fitu·sýra <f. -sýru, -sýrur>:

<QUÍM> àcid gras

♦ einómettuð fitusýra: àcid gras monoinsaturat

♦ fjölómettuð fitusýra: àcid gras poliinsaturat

♦ mettuð fitusýra: àcid gras saturat

♦ ómettuð fitusýra: àcid gras insaturat

fífill <m. fífils, fíflar>:

pixallits m (qualsevol planta del gènere Taraxacum)

♦ mega muna sinn fífil fegri: <LOC FIG> haver conegut temps (o: dies) millors

fífl <n. fífls, fífl>:

ximple m & f, enze m (beneit)

♦ gera sig að fífli: posar-se en ridícul, fer el beneit

fífla¹ <fífla ~ fíflum | fíflaði ~ fífluðum | fíflað ║ e-n>:

seduir algú (noia o dona casada i mantenir-hi relacions)

◊ en dóttur mína hefur fíflaða Þorbrandur Íngólfsson: però en Þorbrandur Íngólfsson ha seduït ma filla

◊ Gaukur fíflaði húsfreyju á Steinólfsstöðum (nú Steinastöðum); hún var skyld Ásgrími Elliða-Grímssyni; þar af óx óþokki milli þeirra og dró til þess, að Ásgrímur drap Gauk: en Gaukur havia seduït i mantenia relacions amb una dona casada de Steinólfsstaðir (actualment Steinastaðir); ella estava emparentada amb l'Ásgrímur Elliða-Grímsson; aquest fet va fer que anés creixent l'enemistat entre tots dos i va portar que l'Ásgrímur matés en Gaukur

♦ fífla á e-a voveiflega: tocar una dona de manera libidinosa, fer tocaments impúdics a una dona

◊ nú tóku margir undir að þetta væri fullur eiður og henni væri það ekki mannlýti þó að karl hefði fíflað á henni voveiflega: molts foren llavors de l'opinió que aquell era un jurament plenament vàlid i que no era cap deshonra per a ella que un vell casualment l'hagués tocada impúdicament (el vell captaire l'havia agafada per la cuixa per podir sortir de l'aiguamoll)

fífla² <fífli ~ fíflum | fífldi ~ fífldum | fíflt ║ e-n>:

<†> variant arcaica de → fífla¹ “seduir”

◊ þat tǫluðu sumir menn, at Bárðr fífldi Þórdísi Þorbjarnardóttur; hon var bæði væn ok vitr: hi havia gent que deia que en Bárðr mantenia relacions amb la Þórdís Þorbjarnardóttir; era, alhora, bella i llesta

◊ þat þykki mér ráð at vit ríðim báðir í brott ok sém eigi heima meðan bóndi er í brott, því þat mun elligar talat at þú munir fífla húsfreyju ok mun ykkar þá mikill mannamunr þykkja vera: em sembla aconsellable que muntem i ens n'anem i que no siguem aquí mentre el pagès sigui fora perquè altrament es dirà que deus tenir una aventura amb la seva dona i llavors creuran que les diferències que hi ha entre vosaltres dos són irreconciliables (semblarà que només hi pot haver desavinences entre tots dos)

◊ það mæltu sumir menn að vingott væri með þeim Hallgerði og hann fífldi hana en sumir mæltu því í móti: alguns deien que entre ell i la Hallgerðr hi havia una gran amistat i que ell hi mantenia relacions, però d'altres ho contradeien

fíflast <fíflast ~ fíflumst | fíflaðist ~ fífluðumst | fíflast>:

fer l'enze

fífl·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:

temerari -ària

fífli¹ → fífl

fífli² → fífill

<†>  fífrildi <n. fífrildis, fífrildi>:

variant arcaica de → fiðrildi “papallona”

fíkill <m. fíkils, fíklar>: addicte m, addicta f

fíkja <f. fíkju, fíkjur. Gen. pl.: fíkna>: figa f (fruit de la figuera)

fíkjublaðs·grasker <n. -graskers, -grasker>: carabassa f de cabell d'àngel
         (fruit de la planta Cucurbita ficifolia syn. Cucurbita melanosperma)

fíkju·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>: figuera f

fíkn <f. fíknar, pl. no hab.>: 1. <GEN> deler m, anhel m (passió, desig molt fort)
           fíkn í e-ð: deler per una cosa
        2. (sjúkleg fíkn í ávanaefni) addicció f (dependència anímica d'una substància com ara l'alcohol etc.)

fíkniefna·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: brigada f d’estupefaents de la policia, brigada antidroga
        de la policia, brigada de narcòtics de la policia

fíkniefna·neysla <f. -neyslu, no comptable>: consum m d'estupefaents

fíkniefna·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m d'estupefaents, consumidora f d'estupefaents

fíkni·efni <n. -efnis, -efni>: estupefaent m, droga f

fíla·bein <n. -beins, no comptable>: ivori m

fílabeins·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:

cua f de cavall grossa, coa f de cavall grossa (Bal., Val.), coa f de rossí grossa (Mall.) (planta Equisetum telmateia syn. Equisetum maximum syn. Equisetum fluviatile)

fílabeins·turn <m. -turns, -turnar>: <FIG> torre f d’ivori

fíla·pensill <m. -pensils, -penslar>: barb m, gra m (del cos humà)

fílharmóníu·hljómsveit <f. -sveitar, -sveitir>:

orquestra filharmònica

◊ Fílharmóníuhljómsveit Berlínar: l'orquestra filharmònica de Berlín

fíll <m. fíls, fílar>:

elefant m 

◊ fílunum var sýndur lögur úr þrúgum og mórberjum til að gera þá bardagatryllta. Dýrunum var síðan skipt niður á fylkingarnar. Fylgdu hverjum fíl eitt þúsund menn búnir hringabrynjum og með koparhjálma á höfði og auk þess var fimm hundruð úrvalsriddurum skipað með hverju dýri. Þeir héldu sig þétt að dýri sínu fyrir bardagann. Gengi það fram gerðu þeir hið sama og viku ekki frá því. Hver fíll var brynvarinn og bar sterkan tréturn sem festur var með gjörðum á dýrið. Í hverjum turni voru fjórir hermenn sem þaðan börðust auk Indverjans sem stýrði: els elefants eren excitats per al combat amb suc de raïm i de móres. Les bèsties estaven repartides entre les falanges d'infanteria. Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits. Aquests s'anticipaven als moviments de la bèstia i l'acompanyaven arreu sense allunyar-se'n mai. Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sòlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l'indi que el menava

♦ indverski fíllinn: elefant indi (o: asiàtic)

♦ → Afríkufíll “elefant africà”

♦ → Asíufíll “elefant asiàtic”

♦ → sæfíll “elefant marí”

fíls·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:

1. <GEN> orella f d'elefant

2. taro m (planta Colocasia antiquorum var. esculenta)

fíls·rani <m. -rana, -ranar>:

trompa f d'elefant

fínn, fín, fínt: fi fina

fín·hakkaður, -hökkuð, -hakkað: (carn etc.) finament picat -ada
       fínhakkað kjöt: carn picada finament (o: carn finament picada), carn ben capolada (Bal.)

fín·korna <adj. inv.>: <GEOL> microcristal·lí -ina
       fínkorna berg: roca microcristal·lina

fín·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>: <GEOL> microcristal·lí -ina

físi·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:

1. (blástursbelgur) manxa f (per bufar el foc)

2. (smiðjubelgur) manxa f (o: manxes f.pl) de ferrer

fjaðra <f. fjöðru, fjöðrur. Gen. pl.: fjaðra>: donzell m (planta Artemisia absinthium) (→ malurt; → remmujurt; → grárót)

fjaðra·fok <n. -foks, pl. no hab.>:

1. <GEN> remolí m (o: terbolí m; o: remolinada f) de plomes (romboll de vent que provoca una aixecadissa de plomes)

2. <FIG> polseguera f, escàndol m, trasbals m [social]

♦ e-ð veldur fjaðrafoki: <LOC FIG> una cosa aixeca una gran polseguera

♦ það var mikið fjaðrafok: <LOC FIG> la cosa està que crema, ha estat un gran escàndol, hi ha hagut un gran esvalotament

fjaðra·kústur <m. -kústs, -kústar>:

plomall m (per llevar la pols)

♦ lítill fjaðrakústur: plomall m [petit]

fjaður·gras <n. -grass, -grös>:

pelagot m, pelaguer plomós (planta Stipa pennata)

fjaður·magn <n. -magns, no comptable>:

elasticitat f, força elàstica 

fjaður·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

elàstic -a (flexible, no rígid)

fjaður·perlulilja <f. -perlulilju, -perluliljur. Gen. pl.: -perlulilja>:

calabruixa grossa (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa) (→ fluguperlulilja)

fjaður·þríkirni <n. -þríkirnis, -þríkirni>:

triosti pinnatífid (planta Triosteum pinnatifidum syn. Triosteum rosthornii)

fjall <n. fjalls, fjöll>: muntanya f, puig m (esp. Bal.)

fjalla <fjalla ~ fjöllum | fjallaði ~ fjölluðum | fjallað ║ um e-ð>: 1. ocupar-se de, treballar amb (tractar un tema)
        hann hefur fjallað mikið um óperur Richards Wagners
     2. tractar de (versar sobre)
        bókin fjallar um...: el llibre tracta de
        bókin fjallar um það að <+ ind.>: el llibre tracta que <+ ind.>

fjalla·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:

truita alpina  (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)

fjalla·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:

pinsà mec, pinsà m mè (Bal.) (ocell Fringilla montifringilla)

fjalla·fjaðra* <f. -fjöðru, -fjöðrur. Gen. pl.: -fjaðra>:

donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)

fjalla·gasella <f. -gasellu, -gasellur. Gen. pl.: -gasella o: -gasellna>:

gasela f de muntanya  (mamífer Gazella gazella)

fjalla·geit <f. -geitar, -geitur>:

1. (steingeit) cabra f dels Alps  (mamífer Capra ibex)

2. (dīšon) àddax m (mamífer Addax nasomaculatus)

◊ hirtir, skógargeitur, dáhirtir, steingeitur (אַקּוֹ), fjallageitur (דִּישֹׁן), antílópur og gemsur: ...el cérvol, la gasela, la daina, la cabra salvatge, l'àddax, l'antílop i l'isard. אַיָּל וּצְבִי, וְיַחְמוּר; וְאַקּוֹ וְדִישֹׁן, וּתְאוֹ וָזָמֶר.

fjalla·goði <m. -goða, -goðar>:

adonis pirinenc, adonis m dels Pirineus (planta Adonis pyrenaica)

fjalla·grös <n.pl -grasa>:

liquen m d'Islàndia (planta Cetraria islandica)

fjalla·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:

laburn m dels Alps (planta Laburnum alpinum syn. Cytisus alpinus)

fjalla·hérað <n. -héraðs, -héruð>:

regió muntanyenca (o: muntanyosa) 

◊ í fjallahéruðum Mið-Evrópu: a les regions muntanyenques de l'Europa central

fjalla·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

mountain bike f, bicicleta f de muntanya

fjalla·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur. Gen. pl.: -hnyðra>:

senet m de pobre  (planta Globularia vulgaris)

fjalla·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all colombí, all m de muntanya (planta Allium senescens)

fjalla·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:

descàmpsia alpina (planta Deschampsia alpina)

fjalla·rúta* <f. -rútu, -rútur. Gen. pl.: -rúta>:

ruda f de muntanya (planta Ruta montana)

fjalla·skeiðsveppur <m. -skeiðsvepps, -skeiðsveppar (o: -skeiðsveppir) >:

pentinella f, esclata-sang m de suro (Mall.) (bolet Amanita vaginata)

fjalldala·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

gèum m de riera, meligó m de riera, benedicta f (planta Geum rivale)

fjall·drapi <m. -drapa, -drapar>:

bedoll nan (planta Betula nana)

fjall·fress <n. -fress, -fress>:

golut m (mamífer Gulo gulo)

fjall·garður <m. -garðs, -garðar>:

serralada f, cadena f de muntanyes 

fjall·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:

paràsit m cuallarg (ocell Stercorarius longicaudus)

fjall·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:

corriol m pit-roig, fuell m de collar (Mall., Men.) (ocell Charadrius morinellus syn. Eudromias morinellus)

fjall·rið <n. -riðs, -rið>:

(hjalli, stallur í fjalli) terrassa f

◊ en þeim, er yrktu Evbey fagra, Abantum málmþíngs móði þrúngnum, Eretríu, Kalkis, ok alblómgaðar hæðir vínberja Histíeu, Kerínþus-borg, á bökkum sævar, ok Díum fremstum fjallriðum á...: i als abants, inflats de coratge en el col·lotge de les armes, que conraven la bella Eubea [amb] Erètria, Calcis, els turons de vinyes, tot florits, d'Histiea, la ciutat de Cerint, arran de mar, i Díon, en terrasses encinglerades...

fjall·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur. Gen. pl.: -rjúpna>:

perdiu blanca, mussola f (ocell Lagopus mutus)

fjall·ræna <f. -rænu, pl. no hab.>:

(fjallvindur, fallvindur) vent catabàtic, vent m de les muntanyes

fjalls·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðar (o: -hlíðir)>:

vessant m de muntanya 

fjall·skarð <n. -skarðs, -skörð>:

1. <GEN> coll m (o: pas m; o:collada f; o:port m) de muntanya (pas entre dues muntanyes o puigs)

2. (gil) gorja f, congost m

fjall·skil <n.pl -skila>:

<ISL> fjallskil m.pl, quota proporcional que ha de satisfer cada propietari d'un ramat d'ovelles que hagi passat l'estiu pasturant a lloure a les muntanyes, quan els ramats s'arrepleguen a la tardor. Serveix per a pagar el cost de l'operació d'aplegar les ovelles que estan a lloure i es calcula sovint dividint el cost total de l'operació d'aplec de les ovelles per ovella propietat de l'amo del ramat

♦ niðurjöfnun fjallskila: fixació de la quantitat que cada propietari de ramat s'ha de pagar en concepte de fjallskil o aplegada de les ovelles a les muntanyes

fjallskila·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

<ISL> cost dels fjallskil d'un any

◊ heildar fjallskilakostnaður er 2.922.510.- kr. sem gerir 305 kr. á kind: el cost total dels fjallaskil puja a 2.922.510 corones que fan 305 corones per ovella

fjalls·múli <m. -múla, -múlar>:

pic m, agudell m 

fjalls·tindur <m. -tinds, -tindar>:

cim m, cimadal m (de puig o muntanya)

♦ uppi á fjallstindi: a dalt [del cim] d'un puig

fjall·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent catabàtic fred

fjandi <m. fjanda, fjendur>:

(óvinur) enemic m 

fjandi <m. fjanda, fjandar>:

(djöfull) dimoni m, diable m 

♦ fjandinn hirði hann: <LOC FIG> que el bombin!

♦ fjandinn hossi þér: <LOC FIG> vés i que et bombin!

fjara <f. fjöru, fjörur. Gen. pl.: fjara>:

1. (lágfjara) marea baixa

♦ flóð og fjara: marea alta i marea baixa

2. (landræna) fiara, zona intermareal, porció de platja o de costa que queda al descobert quan hi ha marea baixa

♦ á fjörunni: a la fiara

Fjarðar·kaup <n.pl -kaupa>: cadena de supermercats islandesa

fjarfunda·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>: equip m de videoconferència
        fjarkennsla um fjarfundabúnað: ensenyament f per videoconferència

fjar·fundur <m. -fundar, -fundir>: videoconferència f

fjar·hrif <n.pl -hrifa>:

transmissió f del pensament, telepatia f

fjar·huga <adj.inv.>:

[amb la ment] absent (distret, inatent al que es desenvolupa al seu entorn)

fjar·lægð <f. -lægðar, -lægðir>: 1. (vegalengd) distància f
           fjarlægð frá Júpíter: 262.070 mílur: distància de Júpiter: 262.072 milles
           fjarlægð til <+gen>: distància fins a...
        2. (fjarski) llunyania f
           í fjarlægð: en la distància, a (o: en) la llunyania, al lluny
           úr fjarlægð: de lluny
              séð úr fjarlægð: vist de lluny

fjarski <m. fjarska, no comptable>:

llunyania f

♦ í fjarska: a (o: en) la llunyania

◊ ...sjá fjöllin blána í fjarskanum: ...veure les blaves muntanyes a la llunyania

fjar·skipti <n.pl -skipta>:

telecomunicacions f.pl

fjar·staddur, -stödd, -statt <adj.>:

absent, no present (esp. en passar llista, en una reunió etc.)

fjar·stýring <f. -stýringar, -stýringar>:

comandament m a distància

fjar·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>: absurditat f

fjar·stæður, -stæð -stætt: absurd -a

fjar·vera <f. -veru, no comptable>:

absència f

♦ í fjarveru hennar: durant la seva absència, en absència seva

fjar·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:

absent

fjar·vist <f. -vistar, -vistir>:

absència f

♦ fjarvistir frá vinnu og skóla: absentisme laboral i escolar

♦ tíðar fjarvistir: absentisme m, absències freqüents

fjarvistar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

permís m per absentar-se

fjarvistar·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:

coartada f, <†> alibi m

♦ hafa góða fjarvistarsönnun: tenir una bona coartada

♦ vera með góða fjarvistarsönnun: tenir una bona coartada

fjár·beit <f. -beitar, -beitir>:

pastura f

fjár·bóla <f. -bólu, no comptable>:

<MED> verola ovina, pigota ovina (Val., Bal.)

fjár·dráttur <m. -dráttur, -drættir, pl. no hab.>:

desfalc m

fjár·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest>:

invertir

♦ fjárfesta [e-ð] í e-u: invertir [una cosa] en una cosa

fjár·festi <m. -festa, -festar>:

inversor m, inversora f

◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat

fjár·festing <f. -festingar, -festingar>:

inversió f

fjár·glæframaður <m. -glæframanns, -glæframenn>:

especulador fraudulent, especuladora fraudulenta

fjár·glæfrar <m.pl -glæfra>:

especulació fraudulenta

fjárhags- <en compostos>:

financer -a, econòmic -a

fjárhags·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:

ajut econòmic, ajuda econòmica

fjárhags·legur, -leg, -legt <adj.>

financer -a, econòmic -a

♦ fjárhagslegur stöðugleiki: <ECON> estabilitat financera

fjár·hagur <m. -hags, -hagir>

finances f.pl

fjár·hald <n. -halds, -höld>:

fideïcomís m (fl./pl.: fideïcomissos)

fjárhalds·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> administrador fiduciari, fideïcomissari m 

2. (fjárráðamaður) tutor m legal, tutora f legal (persona que administra els béns de menor d'edat o de persona posada sota tutelatge legal d'algú)

fjárhaldsmanns·staða <f. -stöðu, -stöður>:

administració fiduciària, fideïcomís m 

fjár·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>: pastor m (d'ovelles etc.)

fjár·hundur <m. -hunds, -hundar>:

gos m d'atura, gos m de pastor, gos m de bestiar

♦ íslenskur fjárhundur: gos m d'atura islandès

♦ mæorkskur fjárhundur: ca m de bou

♦ þýskur fjárhundur: pastor m alemany

fjári <m. fjára, fjárar>: dimoni m
        fjárans!: refotre! (o: recoi!)
        fjárinn!: <excl.> diantre! redimoni! cagondena! (Mall.)

fjár·kláði <m. -kláða, no comptable>:

escabre m, ronya f de les ovelles

fjár·kúga <-kúga ~ -kúgum | -kúgaði ~ -kúguðum | -kúgað ║ e-n>: 1. fer xantatge a algú, extorquir algú
        2. fjárkúga e-ð út úr e-m: extorquir una cosa d'algú, aconseguir una cosa d'algú mitjançant [el] xantatge

fjár·kúgari <m. -kúgara, -kúgarar>: xantatgista m & f

fjár·kúgun <f. -kúgunar, -kúganir. Pl. no hab.>: xantatge m

fjárlaga·halli <m. -halla, no comptable>:

dèficit pressupostari

fjár·lög <n.pl -laga>:

pressupostos m.pl generals de l'estat

fjár·magn <n. -magns, no comptable>:

capital m

fjár·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnað ║ e-ð>:

finançar una cosa

fjár·magnandi <m. -magnanda, -magnendur>:

patrocinador m, patrocinadora f

◊ fjármagnendur kosningabaráttu bandaríkjaforseta: els patrocinadors de la campanya electoral del president nordamericà

fjármagns- <en compostos>:

de capital[s]

fjármagns·dýpkun <f. -dýpkunar, no comptable>:

intensificació f de l'ús de capital, profundització f del capital

fjármagns·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:

inversor financer, inversora financera

fjármagns·flótti <m. -flótta, no comptable>:

fuga f de capital

fjármagns·frekur, -frek, -frekt <adj.>

de capital intensiu, amb utilització intensiva de capital

fjármagns·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

moviment m de capitals

fjármagns·höft <n.pl -hafta>:

restriccions f.pl de capital

fjármagns·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:

actiu m [disponible], saldo m de capital

fjármagns·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

1. (afborgun af lánum, vaxtakostnaður og afskriftir) despeses f.pl de capital (en comptabilitat empresarial)

2. (í fjármálafræði) cost m del capital (en finances)

fjármagns·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:

mercat m de capitals

fjármagns·streymi <n. -streymis, -streymi>:

flux m de capital

fjármagns·þörf <f. -þarfar, -þarfir>:

necessitat[s] f[.pl] de capital

fjár·mál <n.pl -mála>:

finances f.pl

fjármála·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:

bombolla financera

♦ fjármála- og byggingarbólan: la bombolla financera i immobiliària

fjármála·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema financer

♦ stöðugleiki fjármálakerfisins: l'estabilitat del sistema financer

fjármála·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:

mercat financer

fjármuna·eign <f. -eignar, pl. no hab.>:

cartera f d'actius, havers financers, detenció f d'actius

fjármuna·myndun <f. -myndunar, pl. no hab.>:

formació f de capital

fjármuna·notkun <f. -notkunar, pl. no hab.>:

consum m de capital [fix], depreciació f del capital

fjármuna·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

(fjárstofn) capital m social

fjár·munir <m.pl -muna>:

1. (einstaklingur) capital m (havers financers d'una persona, els seus béns patrimonials, esp. els financers)

◊ taka út fjármuni úr banka vegna efnahagskreppunnar: retirar dipòsits bancaris a causa de la crisi econòmica

2. (fyrirtæki) actiu m, [recursos m.pl de] capital m (esp. recursos financers invertits per empresa per a poder produir)

♦ áþreifanlegir fjármunir: (áþreifanleg eiga) actiu m material, béns [tangibles], actiu m tangible

♦ fjármunir fyrirtækisins: l'actiu de l'empresa

♦ → fastafjármunir “actiu fix”

fjár·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:

finançament m

fjármögnunar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:

financera f

fjár·pynd <f. -pyndar, -pyndir>: extorsió f

fjár·pyndari <m. -pyndara, -pyndarar>: xantatgista m & f

fjár·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f

fjár·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>: tresor m

fjár·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:

1. (fjárhagsaðstoð úr landssjóði) ajut econòmic (o: financer) (finançament parcial, esp. per part de l'estat)

♦ biðja e-n fjárstyrks: demanar un ajut econòmic a algú

2. (fjárhagslegur stuðningur, fjártillag) subsidi m (quantitat de diners donada en ajut d'algú o d'una institució)

3. (niðurgreislða) subvenció f (quantitat de diners destinada a cobrir parcialment unes despeses)

fjár·svik <n.pl -svika>: frau m, estafa f (obtenció amb enganys de diners d’altri)

fjár·veiting <f. -veitingar, -veitingar>:

1. <GEN> assignació f [econòmica]

2. (á fjárlögum) assignació pressupostària (partida dels pressupostos generals de l'estat)

fjóla <f. fjólu, fjólur. Gen. pl.: fjólna o: fjóla>: viola f, violeta f (designació de diverses plantes)

Fjóla <f. Fjólu, pl. no hab.>:

Violeta f

fjólu·mjóri <m. -mjóra, -mjórar>:

mòllera blava (peix Antimora rostrata)

fjórði, fjórða, fjórða: quart -a

fjórðungur <m. fjórðungs, fjórðungar>: 1. quart m (una quarta part)
        2. <HIST = hluti Íslands> quarter, cadascuna de les set regions tradicionals en què és dividida Islàndia, sense, però, funció administrativa
        3. <HIST = mælieining> barcella islandesa (al voltant dels cinc litres de gra, una mica menys de cinc quilos)

fjórir, fjórar, fjögur <num. card.>: 

quatre

fjórir tigir <num. card. fjǫgurra tiga>:

<†> quaranta

fjór·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:

tetrasíl·lab -a, tetrasil·làbic -a

fjór·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>: tetralogia f

fjórtán <num. card.>: catorze (14)

fjórtándi, fjórtánda, fjórtánda: catorzè -ena

fjós <n. fjóss, fjós>:

vaqueria f, bovera f (Mall.) (edifici de mas o possessió on hi dormen o hi estan les vaques, quan no pasturen a lloure)

fjúk <n. fjúks, pl. no hab.>:

rufa f, remolí m (o: terbolí m) de neu, tempesta f de vent i neu

◊ þeir Gísli og Vésteinn voru úti meir en hundruð dægra og sigla um veturnáttaskeið að Hörðalandi í miklu fjúki og ofviðri um nótt, brjóta skipið í spón en halda fé sínu og mönnum: en Gísli i en Vésteinn varen passar més de cent vint dies a la mar i, pels volts de l'inici de l'hivern, van salpar de nit cap al Hörðaland enmig d'una gran rufa i borrasca; van naufragar, però no hi van perdre ni llurs béns ni llurs homes

◊ en við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: i amb aquesta forma de fer seva (de la vella) , el temps va començar a canviar i es congria una gran rufa, seguida d'un fort desglaç de manera que una tromba d'aigua baixa pel pendent de la muntanya provocant una allau de neu que baixa cap al mas d'en Bergr, matant-hi dotze homes. Les traces de l'esllavissada encara es poden veure avui en dia

fjúka <fýk ~ fjúkum | fauk ~ fukum | fokið>:

anar-se'n volant (per l'acció del vent)

♦ hatturinn fauk: el vent s'endugué el capell

♦ hatturinn fauk af mér: el vent s'endugué el meu capell

♦ þakið fauk af húsinu: el vent s'emportà la teulada de la casa

♦ láta e-n fjúka: <LOC FIG> fer botir algú, despatxar algú

♦ nú er fokið í flest skjól: <LOC FIG> ja no es pot trobar enlloc refugi, ja no queda cap sortida

◊ en augu hinna óguðlegu daprast, fyrir þá er fokið í öll skjól, og þeirra eina von er að gefa upp andann: però els ulls dels impius llanguiran; per a ells ja no no hi haurà cap mena de sortida i llur única esperança serà exhalar l'ànima

◊ dauði, hve kærkomið er kall þitt þeim sem á bágt og brestur þrótt, er örvasa og úrræðalaus, örvæntir og finnst fokið í flest skjól: mort, que n'és de benvinguda la teva crida a aquell que pateix necessitat i té les forces exhaurides, que està decrèpit per l'edat i confús, que està desesperat i ja no li queda cap sortida

♦ það er að fjúka í mig: <LOC FIG> m’estic emprenyant de valent, m'està pujant la mosca al nas

♦ það fýkur í mig: m’estic emprenyant de valent, m'estic posant furiós

fjúk·viðri <n. -viðris, -viðri>:

rufa f, remolí m (o: terbolí m) de neu, tempesta f de vent i neu

◊ þetta var um kveld, ok var fjúkviðri, ok áin upp gengin. En er þeir kómu yfir ána, var horfinn eldrinn: s'havia fet de vespre i hi havia rufa i el riu havia crescut. I quan passaren el riu, el foc havia desaparegut

fjær·hlið <f. -hliðar, pl. no hab.>:

cara oculta, costat ocult (de lluna)

♦ fjærhlið tunglsins: la cara oculta de la lluna, el costat ocult de la lluna

fjöl- <en compostos>:

poli-, multi-

fjöl·alkóhól <n. -alkóhóls, -alkóhól>:

(fjölgilt alkóhól, pólýól) polialcohol m

fjöl·breytni <f. -breytni, pl. no hab.>:

varietat f, diversitat f

fjöl·breyttur, -breytt, -breytt: variat -ada, divers -a, múltiple
        fjölbreytt dagskrá: un programa variat

fjölbýlis·hús <n. -húss, -hús>:

casa f plurifamiliar, bloc m de pisos

fjölda·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir>:

<EDU> númerus clausus m

♦ fjöldatakmörkun í e-u: númerus clausus en...

◊ fjöldatakmörkun í lyfjafræði: númerus clausus en farmàcia

fjölda·ferðamennska <f. -ferðamennsku, no comptable>:

turisme m de masses

fjölda·framleiða <-framleiði ~ -framleiðum | -framleiddi ~ -framleiddum | -framleitt ║ e-ð>:

fabricar una cosa en sèrie

fjölda·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:

producció f en cadena (o: en sèrie)