Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

TU

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
„Einstœð em ec     orðin sem ǫsp í holti,
fallin at frœndom     sem fura at qvisti,
vaðin at vilia     sem viðr at laufi,
þá er in qvistscœða     kømr um dag varman“
 
       


tuddi <m. tudda, tuddar>:
(bolakálfurjònec m

tuga·brot <n. -brots, -brot>:
<MATfracció f decimal, decimal m

tugginn, tuggin, tuggið <adj.>: mastegat -ada, rovegat -ada (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

tugur <m. tugar, tugir>:
desena f
♦ á annan tug <+ Gen.>[aproximadament] una desena i mitja de...
◊ á annan tug látnir eftir ofsaveður: aproximadament una desena i mitja de morts després de tempesta violenta
◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous
♦ hátt á annan tug: una desena i mitja i escaig
♦ tugum saman: per desenes, a desenes

tug·þúsundir <f.pl -þúsunda>:
milers i milers
◊ tugþúsundir beina: milers i milers d'ossos

tundur·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUT MILllanxa torpedinera

tundur·dufl <n. -dufls, -dufl>: <MIL> mina submarina

tundurdufla·slæðari <m. -slæðara, -slæðarar>:
<NÀUT MIL[vaixell m] dragamines m

tundur·skata  <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>: vaca tremolosa (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)

tundur·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>: torpedo m (arma)

tundur·spillir <m. -spillis, -spillar>:
<NÀUT MILdestructor m

tunga <f. tungu, tungur>:
(líffæri & tungumál & nesllengua f (òrgan del cos & llenguatge & llengua de terra)
◊ Mohamed Choukri er einn af helstu rithöfundum arabískrar tungu: en Mohamed Choukri és un dels escriptors més importants en llengua àrab
♦ blaðra tungunni: 
en þá báru þeir hann til skips og fóru til bæjar þess er heitir á Sæheimruð og lentu þar. Þeir sendu mann til bæjarins að segja að prestur lá þar að skipi á ströndu. Meðan sá maður var upp farinn er sendur var þá spurðu þeir ef prestur mætti mæla en hann blaðraði tungunni og vildi við leita að mæla
gengur Vilhjálmur nú upp á landið og þangað sem honum þótti líkast til að hellarnir mundu staðið hafa og var þeim öllum umsnúið. Sá hann víða tröllin niður í bjargrifurnar og voru þau dauð. Svelnir var kominn upp úr jörðunni allt að mjöðmum og lá hann áfram og blaðraði tungunni og var mállaus. Vilhjálmur brá þá Samiron og hjó höfuð af honum en síðan gengur hann þangað sem af hellirinn hafði verið og gengur hann þar í niðurgang og fann þar glugg lítinn en hann spurði hvort þar væri nokkuð lífs inni en honum var svarað að eigi varnaði alls um það. Hann spurði hvort þeir vildu í burt þaðan en þeir spurðu hversu hægt það myndi því gluggurinn var lítill
♦ bráðna á tungunni: fondre's a la boca (p.e., xocolata i d'altres menjar d'aquesta mena)
♦ brenna sig á tungunni: cremar-se la llengua (menjant o bevent alguna cosa massa calenta)
♦ Dagur íslenskrar tungu: Dia de la Llengua Islandesa (16 de novembre)
♦ gæta tunga sína: tenir molta cura del que diu, controlar-se [molt] en el parlar
♦ e-ð leikur á tveim[ur] tungum: hi ha diverses opinions sobre un fet, no hi ha unaminitat d'opinions sobre una cosa
♦ það leikur ekki á tveim tungum: no n'hi ha el més mínim dubte, és absolutament cert
♦ e-m liggur laus tunga: algú no sap tenir la boca tancada, ésser llengut -uda, tenir la llengua massa llarga
♦ reka út úr sér tunguna: treure la llengua
♦ reka út úr sér tunguna framan í e-n: treure-li la llengua a algú, fer-li la llengota a algú, fer-li llengotes a algú, fer moms a algú (Men.
♦ skæðar tungur: males llengües
♦ e-m vefst tunga um tönn: algú no sap què respondre, algú queda sense poder parlar
♦ það er tungunni tamast, sem hjartanu er kærast: de l'abundància del cor parla la boca (af gnægð hjartans mælir munnurinn; tungutamur)

tungl <n. tungls, tungl>:
<1. astre m 
2. (mánilluna f (satèl·lit de la terra & d'altres planetes)
á þessum degi, þegar Drottinn framseldi Amoríta fyrir augliti Ísraelsmanna, talaði Jósúa við Drottin og sagði við hann í návist Ísraelsmanna: Sól, statt þú kyrr yfir Gíbeon og þú, tungl (ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ:   wə-ʝāˈrēaħ   bə-ˈʕēmɛq   ʔai̯ʝāˈlōn,   וְיָרֵחַ, בְּעֵמֶק אַיָּלוֹן), yfir Ajalondal. Og sólin stóð kyrr og tunglið (ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ:   wə-ʝāˈrēaħ   ʕāˈmāδ,   וְיָרֵחַ עָמָד) stöðvaðist uns þjóðin hafði hefnt sín á óvinum sínum. Þetta er skráð í Bók hins réttláta. Sólin stóð kyrr á miðjum himni og nær heill dagur leið þar til hún settist: el dia que el Senyor va lliurar els amorreus davant els (a les mans dels) israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència dels israelites, va dir: «Sol, atura't a Gabaon (Guibon)! I tu, lluna, atura't a la vall d'Aialon». I el sol es va aturar, i la lluna es va aturar, fins que el poble no es va haver venjat dels seus enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al mig del cel i va passar gairebé un dia sencer fins que no es va pondre
enn hef ég fleiru frá að greina, er þrunginn þekkingu eins og tungl (ἡ διχομηνία -ίας:   ἔτι διανοηθεὶς ἐκδιηγήσομαι καὶ ὡς διχομηνία ἐπληρώθην) í fyllingu: encara tinc moltes de més coses a contar, curull com n'estic, igual que la lluna en el seu ple
en þegar eftir þrengingu þessara daga mun sólin sortna og tunglið (ἡ σελήνη -ήνης:   καὶ ἡ σελήνη οὐ δώσει τὸ φέγγος αὐτῆς) hætta að skína. Stjörnurnar munu hrapa af himni og festingin mun riðlast: i, immediatament després de la tribulació d'aquests dies, el sol s'ennegrirà i la lluna cessarà de lluir. Els estels cauran del cel i el firmament es desgavellarà
♦ fasar tunglsins: les fases de la lluna (kvartilaskipti tunglsins)
♦ braut tunglsins: òrbita f lunar, òrbita f de la lluna
♦ fullt tungl: lluna plena, pleniluni m
♦ á fullu tungli: en lluna plena
♦ gígar á tunglinu: els cràters de la lluna
♦ → góutungl “lluna de Góa” (darrera lluna nova abans del mes de góa -lluna nova de febrer-)
♦ → hálfmáni “mitja lluna”
♦ hálfvaxið tungl: quart creixent
♦ [hálft] minnkandi tungl: quart minvant
♦ hlið tunglsins: cara f de la lluna, costat m de la lluna
♦ dökk hlið tunglsins: el costat fosc de la lluna
♦ upplýst hlið tunglsins: el costat il·luminat de la lluna, la cara il·luminada de la lluna
♦ → fjærhlið tunglsins “la cara oculta de la lluna”
♦ → nærhlið tunglsins “la cara visible de la lluna”
♦ → jólatungl “lluna [nova] de Nadal” (primera lluna nova després de nadal)
♦ kvartil tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna
♦ fyrsta kvartil tungls[ins]: primer quart de la lluna
♦ annað kvartil tungls[ins]: segon quart de la lluna (el pleniluni, la lluna plena)
♦ þriðja kvartil tungls[ins]: tercer quart de la lluna
♦ fjórða kvartil tungls[ins]: darrer quart de la lluna (el noviluni, la lluna nova)
♦ kvartilaskipti tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna
♦ landslag á tunglinu: paisatge m lunar
♦ lenda á tunglinu: allunar, aterrar a la lluna
♦ lending á tunglinu: allunatge m, aterratge m a la lluna
♦ → nið “[lluna en] quart minvant, interluni entre la lluna plena i la lluna nova”
♦ → “[lluna en] quart creixent, interluni entre la lluna nova i la lluna plena”
♦ nýkveikt tungl: lluna nova, noviluni m
♦ nýkviknað tungl: lluna nova, noviluni m
♦ nýtt tungl: lluna nova, noviluni m
þetta er eldfórn, þekkur ilmur handa Drottni auk brennifórnar við nýtt tungl (ˈħɔδɛʃ ~ חֹדֶשׁ:   mi-llə-ˈβaδ   ʕɔˈlaθ   ha-ˈħɔδɛʃ,   מִלְּבַד עֹלַת הַחֹדֶשׁ) með kornfórn sem henni heyrir til og hinnar daglegu brennifórnar með kornfórn sem henni heyrir til og þeim dreypifórnum sem þeim heyra til, samkvæmt reglunum um þær: aquesta és una ofrena consumida pel foc, [de] flaire agradable a Jahvè, a més a més de l'holocaust de la lluna nova amb l'oblació de gra que en forma part i a més de l'holocaust diari amb la corresponent oblació de gra i les libacions corresponents, segons les regles prescrites
♦ → páskatungl “lluna pasqual” (darrera lluna nova abans de la festa de Pasqua)
♦ → sumartungl “lluna d'estiu, lluna f estival” (primera lluna nova després de la festa de Pasqua. Això vol dir que, malgrat el nom, sol tractar-se del mes d'abril)
♦ tungl í fyllingu: lluna plena, pleniluni m
♦ tunglið er vaxandi: la lluna creix, la lluna està en quart creixent
♦ tunglið er minnkandi: la lluna minva, la lluna està en quart minvant
♦ tungl kviknar: hi ha lluna nova
♦ tungl rés: la lluna surt
♦ tungl sest: la lluna es pon
♦ [hálft] vaxandi tungl: quart m creixent
♦ → vetrartungl “lluna nova d'hivern” (primera lluna nova d'hivern)
♦ yfirborð tunglsins: la superfície lunar, la superfície de la lluna
♦ þverrandi tungl: quart m minvant
♦ → þorratungl “lluna de Þorri” (darrera lluna nova abans del mes de þorri -lluna nova de gener-; la festa de Pasqua sol ésser 9-10 setmanes després)

tungla·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
degoteig m de llet en els pits de l'embarassada (segregació de calostre en els mesos anteriors al part

tungl·ár <n. -árs, -ár>:
any m lunar (<FAMllunar

tungl·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
amb lluna (cel nocturn, nit etc. il·luminat per la claror de la lluna)

tungl·braut <f. -brautar, -brautir>:
òrbita f lunar (<FAMllunar), òrbita f de lluna

tungl·far <n. -fars, -för>:
mòdul m lunar (<FAMllunar)

tungl·fari <m. -fara, -farar>:
selenonauta m & f (astronauta o cosmonauta que ha anat a la lluna)

tungl·ferja <f. -ferju, -ferjur>:
transbordador m lunar (<FAMllunar), mòdul m lunar (<FAMllunar)

tungl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
bot m, peix m lluna (peix Mola mola)

tungl·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:
coet m lunar (<FAMllunar)
♦ mönnuð tunglflaug: coet lunar tripulat
♦ ómönnuð tunglflaug: coet lunar no tripulat

tungl·fylling <f. -fyllingar, pl. no hab.>:
llunació f

tungl·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:
curs m de la lluna

tungl·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
llunària f (planta Botrychium lunaria)

tungl·koma <f. -komu, pl. no hab.>:
(nýtt tungl[inici m de la] lluna nova (noviluni)
♦ við næstu tunglkomu: a la propera lluna, amb l'arribada de la nova lluna

tungl·kringla <f. -kringlu, -kringlur>:
disc m lunar (<FAMllunar)

tungl·kveiking <f. -kveikingar, -kveikingar>:
(nýtt tungl[inici m de la] lluna nova (noviluni)

tungl·landslag <n. -landslags, -landslög>:
<GEN & FIGpaisatge m lunar
◊ stíga fæti á frægt 'tungllandslag' Íslands: posar un peu en el famós 'paisatge lunar' d'Islàndia

tungl·lending <f. -lendingar, -lendingar>:
allunatge m (aterratge a la lluna)

tungl·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m lunar (<FAMllunar), <ASTRONmes sinòdic (sólhorfsmánuður)

tungl·mein <n. -meins, -mein>:
1. <(tunglsýki, flogaveiki, niðurfallssýkimorbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)
2. <(tíðir kvennamorbus menstruus (les sangs, menstruació, dies menstruals)

tungl·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:
eclipsi m lunar (<FAMllunar), eclipsi m de lluna

tungls·geisli <m. -geisla, -geislar>:
raig m de lluna

tungl·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<llunàtic -a (epilèptic)
◊ Herra, miskunna þú syni mínum. Hann er tunglsjúkur (σεληνιάζεται) og illa haldinn. Oft fellur hann á eld og oft í vatn: Senyor, tingues pietat de mon fill, que és llunàtic (= epilèptic) i pateix cruelment; sovint cau dins el foc i sovint dins l'aigua
◊ orðstír hans barst um allt Sýrland, og menn færðu til hans alla, sem þjáðust af ýmsum sjúkdómum og kvölum, voru haldnir illum öndum, tunglsjúka menn (σεληνιαζομένους) og lama: la seva anomenada es va estendre per tota Síria i li duien tots els qui patien de malalties i de dolors de diverses menes, els posseïts per mals esperits, els llunàtics (= epilèptics) i els paralítics

tungl·skin <n. -skins, pl. no hab.>:
claror f de la lluna, clar m de lluna
♦ í tunglskini: a la claror de la lluna

Tunglskins·sónatan <f. -sónötunnar, pl. no hab.>:
<MÚSsonata f [al] clar de lluna
♦ María leikur píanó-sónötu númer 14 í cís-moll (Tunglskinssónötuna) eftir Beethoven: na Maria toca la sonata per a piano nş 14 en do sostingut menor (la "Sonata al Clar de Lluna") de Beethoven

tungls·ljós <n. -ljóss, pl. no hab.>:
claror f de la lluna
♦ í tunglsljósinu: a la claror de la lluna

tungl·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:
<(tunglamein, flogaveiki, niðurfallssýkimorbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

tungl·æði <n. -æðis, pl. no hab.>:
<(tunglsýki, flogaveiki, niðurfallssýkimorbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

tungl·ær, -ær, -ært <adj.>:
<llunàtic -a (epilèptic)

tungl·öld <f. -aldar, -aldir>:
cicle m lunar (19 anys)

tungu·band <n. -bands, -bönd>:
tel m de la llengua, frenet m (o: fre m) de la llengua, lligarnó m (Tort.) (tunguhaft)

tungu·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDos m hioide (málbein)

tungu·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>:
1. (framtungapredors m (de llengua)
2. (tungubrodduràpex m (de llengua)

tungu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
embarbussament m, travallengua m (cast., ekki ritm./no lit.)

tungubrodd·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
<LINGapical

tungu·broddur <m. -brodds, -broddar>:
punta f de la llengua, <MED & LINGàpex m de la llengua, <MED & LINGàpex m lingual

tungudals·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
 <MEDglàndula f sublingual

tungu·eitill <m. -eitils, -eitlar>:
 <MEDtonsil·la f lingual

tungu·flúra <f. -flúru, -flúrur>:
1. (einstaklingur innan þessarar ættarcinoglòssid m (qualsevol individu pertanyent a un dels gèneres de què consta aquesta família de peixos)
2. tunguflúrur <f.pl -flúra>: (ætt[família f dels] cinoglòssids m.pl

tungu·færi <n. -færis, -færi>:
variant antiquada de málfæri ‘òrgan de la veu’

tungu·haft <n. -hafts, -höft>:
tel m de la llengua, frenet m (o: fre m) de la llengua, lligarnó m (Tort.)
♦ losa (o: liðka) um tunguhaftið [á e-m]: destravar (o: deslligar) la llengua [a algú], fer parlar [a algú]

tungu·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:
mordaç, de llengua esmolada (de llengua punyent, incisiva)

tungu·koss <m. -koss, -kossar>:
petó m de llengua

tungu·langur, -löng, -langt <adj.>:
que no té pèls a la llengua

tungu·mál <n. -máls, -mál>:
llengua f (llenguatge)
♦ Dagur tungumála í Evrópu: Dia Europeu de les Llengües
♦ dauðvona tungumál: llengües moribundes
♦ erlend tungumál: llengües estrangeres
♦ erlent tungumál: llengua estrangera
♦ kunna mörg tungumál: saber moltes de llengües

tungumála·árið <n. -ársins, pl. no hab.>:
any m de les llengües
♦ Evrópska tungumálaárið: l'Any Europeu de les Llengües

tungumála·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m de llengües estrangeres, professora f de llengües estrangeres

tungumála·kennsla <f. -kennslu, pl. no hab.>:
ensenyament m de llengües estrangeres

tungumála·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m de llengües, mapa lingüístic

tungumála·maður <m. -manns, -menn>:
poliglot m, poliglota f

tungumála·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m de recursos lingüístics
♦ Tungumálamiðstöð H. Í.: el Servei Lingüístic de la Universitat d'Islàndia

tungumála·nám <n. -náms, pl. no hab.>:
aprenentatge m de llengües estrangeres

tungumála·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m de llengües [estrangeres]

tungu·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
disert -a, de llengua àgil, que parla bé i amb facilitat
♦ vera tungumjúkur: tenir facilitat de paraula

tungu- og kok·taug <f. -taugar, -taugar>:
 <MEDnervi glossofaringi

tungu·rót <f. -rótar, -rætur>:
arrel f de la llengua, base f de la llengua

tungurótar·skjaldkirtill <m. -skjaldkirtils, -skjaldkirtlar>:
 <MED[glàndula] tiroide f lingual, glàndula tiroide accessòria

tungurótar·taug <f. -taugar, -taugar>:
 <MEDnervi hipoglòs

tungu·skæður, -skæð, -skætt <adj.>:
de llengua que fa mal, de llengua viperina

tungu·tak <n. -taks, pl. no hab.>:
forma f de parlar, llengua f
◊ með annarlegu tungutaki (ἐν ἑτερογλώσσοις) og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa...: amb paraules estrangeres i amb llavis estrangers parlaré a aquesta gent...
◊ æ, Drottinn, aldrei hefi ég málsnjall maður verið, hvorki áður fyrr né heldur síðan þú talaðir við þjón þinn, því að mér er tregt um málfæri (כְבַד-פֶּה) og tungutak (וּכְבַד לָשׁוֹן)ai, Senyor! mai no he estat eloqüent: ni ho era abans ni ho sóc pas ara, després que hàgiu parlat amb [mi,] el vostre servent, perquè sóc feixuc de boca i feixuc de llengua
♦ hafa liðugt (o: mjúkt) tungutak: tenir facilitat de paraula, tenir facúndia (posseir una elocució fàcil i abundant)

tungu·tal <n. -tals, no comptable>:
<RELIGglossolàlia f, xenoglòssia f

tungu·tamur, -töm, -tamt <adj.>:
mot emprat en la locució:
♦ e-m er e-ð tungutamt: algú esmenta sovint una cosa, algú parla sovint d'una cosa (a algú li revé sovint parlar d'una cosa)

tungu·tota <f. -totu, -totur>:
 <MEDpapil·la f lingual

tungu·varp <n. -varps, -vörp>:
<(lausmælgiincontinència f verbal, logorrea f

tunna <f. tunnu, tunnur>:
bóta f, barril m
♦ neðst í tunnunni: en el cul de la bóta, en el fons de la bóta

tunnu·hvelfing* <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:
<ARQUITvolta f de canó (o: cilíndricao: de mig punt

turn <n. túns, tún>:
1. <GENtorre f
♦ → fílabeinsturn “torre d'ivori”
♦ → Babelsturninn “la Torre de Babel”
♦ → Eiffelsturninn “la Torre Eiffel”
2. (klukkuturncampanar m (cloquer)
3. <HISTtorrassa f, torrelló f

turniment <n. turniments, turniment>:
<HISTtorneig m, lluita de dues colles de cavallers a l'Edat mitjana
♦ burtreiðir og turniment: <HISTborns i torneigs
en er váraði býst Gibbon til ferða at vilja hitta Florentio, konungsdóttir ok með honum Martínus konungsson ok þeirra lið, ok er eigi getit um þeirra ferðir fyrr en þeir koma til þeirrar hǫfuðborgar er frú Flórentía réð fyrir. Eskupart býðr þeim til vegligrar veizlu, er hann veit þeirra þarkomu. Þat liggja þeir ok eru þar um nóttina í góðum fagnaði, um morgininn vill Martínus konungsson hitta systir sína ok ganga þeir Gibbon með honum ok inn í þá hǫll er frúin sitr í. Fagnar hún allvel sínum bróður, ok býðr þeim Gibbon til sætis it næsta sér, en þeir þiggja þat, ok er þau hǫfðu drukkit ǫll saman um hríð, þá hefr Gibbon upp orð sín ok biðr konungsdóttir Florentio sér til handa með mjǫk vitrligri orðsnilli sem þar til heyrði, en hún svaraði øngvu til hans málaflutnings ok sendi eptir frænda sínum Alanius en þeir fóstbrœðr dvǫldust þar á meðan ok hǫfðu burtreiðir ok turniment hvárn dag af ǫðrum, sér til skemtunar

turn·ugla <f. -uglu, -uglur>:
òliba f, meuca f, xibeca f, babeca f, xuta f, xupa f, òbila f (Val.), moixa f (Val.), moixeta f (Val.) (ocell Tyto alba)

turtil·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
tórtora f (ocell Streptopelia turtur)

tusk <n. tusks, no comptable>:
batussa f (esp. la brega o baralla feta per diversió o per descarregar tensions)
♦ vera til í tuskið: <LOC FIGestar a punt (o: preparat -ada) per a la baralla

tuttugasti, tuttugasta, tuttugasta: vintč -ena
	tuttugasti og fyrsti: vint-i-unč -ena
	tuttugasti og annar: vint-i-dosč -ena

tuttugu: vint (20)
	tuttugu og einn: vint-i-uns
	tuttugu og tveir: vint-i-dos

tú beab-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f (o: commeració) f del Tu be-Av, festa f del 15 d'av (ט"וּ בְּאָב, חֲמִשָּׁה עָשָׂר בְּאָב) (ab)

tú bísebat-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f del Tu bi-Xevat, festa f del 15 de xevat (ט"וּ בִּשְׁבָט, חֲמִשָּׁה עָשָׂר בִּשְׁבָט) (sebat)

túba <f. túbu, túbur. Gen. pl.: túba>: tub m

túberósa <f. túberósu, túberósur>:
nard m, vara f de Jessè (planta Polianthes tuberosa)

túbu·laga <adj. inv.>:
tubiforme

túff <n. túffs, túff>: <GEOL> tuf volcànic

túlka <túlka ~ túlkum | túlkaði ~ túlkuðum | túlkaðe-ð ~ e-n>:
interpretar una cosa ~ algú (donar una interpretació & fer una traducció oral)
♦ túlka jafnóðum: fer interpretació simultània
♦ túlka orð ~ svip e-s svona að <+ subj.>, ~ þannig að <+ subj.>, ~ á þann veg að <+ subj.>interpretar les paraules ~ l'expressió facial d'algú en el sentit que <+ ind.>
♦ túlkað forritunarmál: <INFORMllenguatge m [de programació] interpretat

túlkun <f. túlkunar, túlkanir>:
interpretació f (traducció oral & exegesi d'una obra & representació de paper per actor)

túlkur <m. túlks, túlkar>: 1. intèrpret m & f (torsimany)
		get ég fengið að tala við túlk?: que podria parlar amb un intèrpret?
	2. <INFORM> programa m intèrpret

tún <n. túns, tún>:
1. (afgirt beitiland umhverfis bæiquintana f, tanca f, clova f (Mall.(closa o pleta propera o situada al voltant de casa de pagès o mas i que servia de pastura al bestiar i per sembrar-hi fenàs)
◊ hey af túni nefnist taðael fenàs de les quintanes es diu taða
2. <(girðing, afgirt svæðiclos m, tanca f (lloc circumdat de tanca)
◊ Nóatún: el Clos de les Naus (nom de la residència del déu Niord)
3. <HIST(=bær umluktur virkisgarðipoblat circumdat de terraplè coronat per palissada o estacada

tún·bendill* <m. -bendils, -bendlar>:
herba passarella, herba vermella, arenària f (Mall.(planta Spergularia rubra)

tún·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tonyina f (peix Thunnus thynnus syn. Thunnus thynnus thynnus)
	hvíti túnfiskur: bacora f, ullada f (peix Thunnus alalunga)
	litli túnfiskur: (leturskerkir) bacoreta f (peix Euthynnus alletteratus)
	lítill túnfiskur: (smátúnfiskur) golfàs m, tonyinola f (Mall.)

tún·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
pixallits m.pl, pixacans m.pl, lletsons m.pl d'ase, bufallums m.pl, apagallums m.pl, llumenetes f.pl, angelets m.pl, rellotges m.pl, dent f de lleó, queixals m.pl de vella (Mall., Men.(planta Taraxacum officinalis syn. Taraxacum dens-leonis)

tún·garður <m. -garðs, garðar>:
tanca f de pleta, tanca f de quintana

Túnis <n. Túnis, no comptable>:
1. (landTunísia f (país)
2. (TúnisborgTunis f (capital)

Túnis·borg <f. -borgar, no comptable>:
Tunis f

Túnis·búi <m. -búa, -búar>:
tunisià m, tunisiana f

Túnis·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m de Tunísia

Túnisi <m. Túnisa, Túnisar>:
tunisià m, tunisiana f

Túnis·maður <m. -manns, -menn>:
tunisià m, tunisiana f

túniskur, túnisk, túniskt <adj.>:
tunisià -ana

túnískur, túnísk, túnískt <adj.>:
variant de túniskur, túnisk, túniskt "tunisià -ana"

tún·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
melva f, baldufa f, mèlvera f (Mall., Men.(peix Auxis rochei)

tún·riða <f. -riðu, -riður. Gen. pl.: -riðna>:
túnriða f, tunrida f, ‘cavalca-tanques’ f La interpretació tradicional d'aquest terme és que designa un dels tipus de bruixa del folclore medieval norrè. El mot, tanmateix, és un hàpax legòmenon que només apareix als Hávamál 155 1,b, raó per la qual possiblement només sigui una variant, condicionada pel constrenyiment al·literatiu, de kveldriða. Jo hi veig una designació, condicionada pel metre al·literariu, del concepte dels manna hugir: esperits d'homes que han abandonat llurs cossos adoptant, en aquest cas, la forma d'un animal volador. L'efecte del desè eixarm consisteix en impedir que puguin tornar a llurs cossos es trobin on es trobin
◊ þat kann ec it tíunda, ef ec sé túnriðor ǁ leica lopti á: ǁ ec svá vinn’c, at þeir villir fara ǁ sinna heimhama, ǁ sinna heimhuga: en sé un de desè: si veig les cavalca-tanques volant en l'aire (cf. Kuhn 1968³, pàg. 125: mehrfach bezeichnet leica nur die leichte, spielende bewegung: der durch die luft fahrenden hexen (Háv. 155), des sich im sattel wiegenden reiters (Hm. 14), der unruhigen meereswellen (HH II 13), der züngelnden flammen (Vsp. 57, Ls. 65, Fm. 43), des gelüsts, das einen ankommt <...>) [amb ell] reïsc a fer (cf. Kuhn 1968³, pàg. 228: ec svá vinnc ich bringe es dahin (Háv. 155)) que es perdin i ja no puguin trobar llurs heimhamir -llurs formes corporals romases a casa-, llurs heimhugir -l'esma per trobar el camí de tornada a casa- (cf. Kuhn 1968³, pàg. 91: *heim-hamr m. heimatliche, das ist eigentliche gestalt; *heim-hugr m. wunsch, nach hause zu kommen (alles Háv. 155 app.))

tún·súra <f. -súru, -súrur>:
agrella f, vinagrella f (Mall., Men.(planta Rumex acetosa)

túrban·lilja <f. -lilju, -liljur>:
marcòlic m (planta Lilium martagon)

túrkís <m. túrkíss, túrkísar>:
turquesa f, <cal·laïta f, <turquesa f oriental (pedra semipreciosa)

túrkís·blár, -blá, -blátt <adj.>:
[d'un blau] turquesa (color)

túrkís·steinn <m. -steins, -steinar>:
turquesa f, <cal·laïta f, <turquesa f oriental (pedra semipreciosa)

túrmalín <n. túrmalíns, túrmalín>:
<GEOLturmalina f

túrmerik <n. túrmeriks, túrmerik>:
(kúrkúma = espícia, gullinrót = plantacúrcuma f (planta Curcuma longa & espícia obtinguda de la seva arrel)
♦ hvítt túrmerik: zedoària f (planta Curcuma zedoaria)

túr·tappi <m. -tappa, -tappar>:
tampó m (tíðatappi)

túr·verkir <m.pl -verkja>:
<MEDdolor m,f menstrual, menstruació dolorosa

tveir, tvćr, tvö: dos dues

tvenna <f. tvennu, tvennur>:
1. (parparell m (dos objectes que van plegats)
2. (pókerparella f (pòquer)

tvennd <f. tvenndar, tvenndir>:
parell m (conjunt de dos objectes etc. que van plegats)

tvenndar·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTdoble mixt (competició, p.e., de tennis, en què s'enfronten parelles)

tvenndar·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
<ESPORTdoble mixt (competició, p.e., de tennis, en què s'enfronten parelles)

tvenning <f. tvenningar, no comptable>:
dualitat f

tvenns·slags <adj. inv.>:
de dues menes

tvennur, tvenn, tvennt <adj.>:
1. (parparell m (grup de dos objectes)
♦ í tvennu lagi: en dues parts
♦ með tvennu móti: de dues maneres diferents
♦ skipta e-u í tvennt: migpartir una cosa en dues, xepar una cosa en dues
♦ tvenns konar: de dues menes [diferents]
♦ tvenns konar brauð: pa de dues menes [diferents], dues menes [diferents] de pa
♦ það fer tvennum sögum (o: sögunum) um það: corren dues versions diferents d'aquesta història
♦ af tvennu illu skal taka það skárra: <LOC FIGde dos mals cal prendre'n el menys dolent; posats a triar, trio el que no és tan dolent
♦ fara  (o: detta) í tvennt: #1. <LOC = fara í tvo hlutatrencar-se en dos ~ dues (un objecte, esp. en caure)#2. <LOC FIG = ala barn tenir l'infant (haver infantat una dona prenys; lit.: deixar d'ésser una i ésser ja dos ~ dues)
♦ tvennir eru tímarnir: <LOC FIGels temps han canviat, els temps ja no sóns els mateixos
2. tvennir, tvennar, tvenn: (tvö pördos parells de (dos grups de parells)
♦ tvennar buxur: dos parells de pantalons (= quatre camals = dos pantalons)
♦ tvennir skór: dos parells de sabates (= quatre sabates)
♦ tvennir sokkar: dos parells de mitjons (= quatre mitjons)
♦ fara í tvenna sokka: posar-se dos parells de mitjons
♦ fara í tvennt: posar-se dos parells de mitjons
♦ vera í tvennu: dur posats dos parells de mitjons
♦ tvenn gleraugu: dos parells d'ulleres (= quatre vidres = dues ulleres)

tvinna·kefli <n. -keflis, -kefli>: rodet m de fil

tvinni <m. tvinna, tvinnar>: fil m (de cosir)
	nál og tvinni: fil i agulla

tvisvar <adv.>: dues vegades
	tvisvar á dag: dues vegades cada dia (o: per dia)
	tvisvar til ţrisvar sinnum: dues o tres vegades

tví- <en compostos>:
bi-, di-

tvíblaða·lilja <f. -lilju, -liljur>:
escil·la bifòlia (planta Scilla bifolia)

tví·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
lístera cordifòlia, lístera f cordiforme (planta Listera cordata)

tví·bletta <f. -blettu, -blettur>:
marieta f de dos punts (insecte Adalia bipunctata)

tví·broddur <m. -brodds, -broddar>:
1. (‘gaflbroddur’ yfir sérhljóðaaccent circumflex  (^)
2. (tvöfaldur punktur yfir sérhljóðatrema m, dièresi f (símbol diacrític ¨ col·locat damunt una vocal, v.g., ö) (tvídepill)

tvíbura·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
bessó m
◊ þeir voru tvíburabræður: eren bessons

tvíbura·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
<ASTRONsigne m dels Bessons

tvíbura·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
estudi f [de recerca] sobre bessons, recerca f sobre bessons

tvíbura·systir <f. -systur, -systur>:
bessona f
◊ þær voru tvíburasystur: eren bessones

tví·buri <m. -bura, -burar>:
1. <GENbessó m
◊ Rómúlus og Remus voru tvíburar: en Ròmul i en Rem eren bessons
♦ eineggja tvíburar: bessons idèntics, bessons homozigòtics, bessons univitel·lins
♦ samtengdir tvíburar: bessons conjunts, bessons siamesos
♦ átósitískur (o: átósískursamtengdur tvíburi: bessó conjunt autòsit
♦ ósamhverfir samtengdir tvíburar: bessons conjunts asimètrics
♦ samhverfir samtengdir tvíburar: bessons conjunts simètrics
♦ samtengdur sníkilstvíburi: bessó conjunt paràsit
♦ → síamstvíburar “bessons siamesos”
♦ tvíeggja tvíburar: bessons fraterns, bessons dizigòtics, bessons bivitel·lins
2. Tví·burarnir <m.pl -buranna>(stjörnumerki & merki dýrahringsinsels Bessons  (constel·lació & signe del zodíac)

tví·depill <m. -depils, -deplar>:
(tvöfaldur punktur yfir sérhljóðatrema m, dièresi f (símbol diacrític ¨ col·locat damunt una vocal, v.g., ö)
i með tvídepli: i amb dièresi (ï)

tví·fari <m. -fara, -farar>:
doble m & f, sòsia m & f
♦ vera tvífari e-s: ésser el doble d'algú, ésser el sòsia d'algú

tví·flokkun <f. -flokkunar, -flokkunar>:
<MAT & ESTADdicotomia f

tvíflokkunar·breyta <f. -breytu, -breytur>:
variable binària

tví·heimar <m.pl -heima>:
diàspora f

tví·hverfa <f. -hverfu, no comptable>: simetria f

tví·hverfur, -hverf, -hverft: simètric -a

tvíkorn·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
pisana f [bessona], espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

tví·kvćni <n. -kvænis, no comptable>: bigŕmia f

tví·kvæntur, -kvænt, -kvænt: bígam -a

tví·lyftur, -lyft, -lyft: de dos pisos, de dues plantes (edifici)

tví·menningur¹ <m. -mennings, -menningar>:
1. (frændi í annan liðcosí m [germà] (parent masculí de segon grau)
2. (frænka í annan liðcosina f [germana] (parent femení de segon grau)
♦ hún er tvímenningur við hann: és cosina [germana] seva
♦ þau eru tvímenningar: són cosins [germans] (dit de grup de parents masculins i femenins o de grup de parent masculí i femení de segon grau)

tví·menningur² <m. -mennings, -menningar>:
1. (tveir menn saman, tveggja manna flokkur[grup m de] dues persones (conjunt de dues persones que fan alguna cosa plegats)
♦ drekka tvímenning: <LOC HISTbeure emparellats o per parelles, forma de beure en societat en la qual dues persones compartien la mateixa banya o la mateixa copa. Aquesta forma de beure per parelles s'oposava a beure cadascú de la seva banya o copa o → einmenningur
þeir komu um kveldið við land. Sat konungur og hans menn í snæðingi. Kormákur sat utar við dyr í tjaldinu og drakk tvímenning á Steingerði. Og meðan hann gerði þetta stal maður frá Kormáki dálki til spotts er hann hafði lagt af sér feldinn og er hann skyldi til taka var úr dálkurinn: al vespre varen arribar a terra. El rei i els seus homes seien a taula menjant. En Kormákur seia dins el tendal a la part de més a fora, ja a surran de la porta, i hi bevia tvímenning amb la Steingerður, ço és, alternant-se amb ella a fer un glop de la mateixa banya. I mentre feia això, algú li va robar la fíbula del mantell per befar-lo, ja que s'havia llevat el mantell i quan el se va voler tornar a posar, la fíbula ja no hi era
það var eitt haust, að þar var gildi fjölmennt, og voru þeir Björgólfur feðgar í gildinu göfgastir menn; þar var hlutaður tvímenningur á öftnum, sem siðvenja var til. En þar að gildinu var sá maður, er Högni hét; hann átti bú í Leku; hann var maður stórauðigur, allra manna fríðastur sýnum, vitur maður og ættsmár og hafði hafist af sjálfum sér. Hann átti dóttur allfríða, er nefnd er Hildiríður. Hún hlaut að sitja hjá Björgólfi. Töluðu þau margt um kveldið; leist honum mærin fögur. Litlu síðar var slitið gildinu: una tardor es va celebrar un gildi (una festa), molt concorreguda, [al mas d'en Björgólfur]. En aquesta festa, en Björgólfur i son fill hi foren apreciadíssims. Varen sortejar qui beuria amb qui de la mateixa banya cada vespre [de la festa] com era costum. A aquella festa també hi havia anat un home que nomia Högni. Tenia el seu mas a Leka. Era un home riquíssim i bellíssim, un home llest (savi) que, essent de baix llinatge, s'havia ‘alçat’ a ell mateix. Tenia una filla bellíssima que nomia Hildiríður. A ella li va tocar de seure amb en Björgólfur. Durant el vespre varen estar parlant molt. Ell trobava bella aquella fadrina. Poc després la festa va acabar [i de moment, tothom se'n tornà a ca seva]
og um kveldið er full skyldi drekka þá var það siðvenja konunga, þeirra er að löndum sátu eða veislum er þeir létu gera, að drekka skyldi á kveldum tvímenning, hvor sér karlmaður og kona svo sem ynnist, en þeir sér er fleiri væru saman. En það voru víkingalög þótt þeir væru að veislum að drekka sveitardrykkju. Hásæti Hjörvarðs konungs var búið gagnvart hásæti Granmars konungs og sátu allir hans menn á þann pall. Þá mælti Granmar konungur við Hildigunni dóttur sína að hún skyldi búa sig og bera öl víkingum. Hún var allra kvinna fríðust: i [a l'època que] al vespre s'havia de beure un copa plena [en recordança dels parents morts], era costum dels reis que regnaven i que presidien els banquets que havien fet fer, que aquells vespres es begués per parelles, un home i una dona, cada parella entre si, fins allà on n'hi hagués. I els qui quedessin sense poder formar parella bevien plegats [a part cadascun] per a si. En canvi era llei dels viquings de beure en grup encara que estiguessin participant en un banquet. El sitial del rei Hjörvarður s'havia col·locat davant el sitial del rei Granmar i tots els homes d'ell seien [també] en aquell pallur. Aleshores el rei Granmar va dir a la Hildigunnur, sa filla, que es preparés a portar la cervesa als viquings. La Hildigunnur era la dona més bella que un es pugui imaginar (vocabulari: #1. vinnast: Cf. Baetke 19874, pàg. 745: <...> skyldi drekka saman karlmaðr ok kona svá sem til ynnisk en þeir sér er fleiri væri soweit die Paare reichten, solange es aufging. En Marius Nygaard 1905, pàg. 100, escriu sobre aquesta construcció: Anm. 4. sér bruges stundom i betydn. «for sig selv, serskilt» (især i forb. hvárr sér, hverr sér hver for sig, einn sér for sig alene). <...> var þat siðvenja, at drekka skyldi á kveldum tvímenning, hvárr sér karlmaðr ok kona, svá sem ynnist, en þeir sér, er fleiri væri saman (Hkr. 33,14); #2. sitja að löndum: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: <...> sitja at lǫndum (über e. Land) herrschen, regieren; )
♦ ríða tvímenning: cavalcar plegats el mateix cavall, anar qualcant dues persones a dalt de la mateixa bístia
Halldór frá Kvennabrekku kom fyrst og bað hann Sturlu hafa þol við og bíða manna sinna en eiga eigi allt undir óvinum sínum. Í því komu þeir Hallur Arason níu saman með Magnúsi. Fóru þeir Sturla þá og voru sextán og höfðu átta hesta og riðu öllum tvímenning (SS I, cap. 234, pàg. 336): el primer en arribar fou en Halldór de Kvennabrekka i va demanar a l'Sturla que tingués paciència i esperés els seus homes i que no es posés a mercè dels seus enemics. En l'entretant varen arribar en Hallur Arason i en Magnús amb els seus homes. En total eren nou homes. Llavors, l'Sturla i els seus acompanyants, setze homes en total, es posaren en marxa. Tenien vuit cavalls, de manera que a dalt de cada cavall n'hi anaven dos
þá hljóp Svarthöfði af hesti sínum og bað Björn bróður sinn á bak stíga: „Eg sé að oss dugir eigi lengur tvímenning en við Þórður Bjarnarson munum forða okkur sem verða má“ (SS II, cap. 317, pàg. 479): l’Svarthöfði va saltar del seu cavall i demanà al [Kægil-]Björn, son germà, que muntés [i se n'anés d'allà]: “Veig que no ens duu enlloc continuar cavalcant tots dos el mateix cavall. [Vés-te'n i posa't en lloc segur, que] en Þórður Bjarnarson i jo ja farem de salvar-nos tan bé com puguem”
2. (í briddslínia f (parella en el joc del bridge)
3. tví·menningar <m.pl -menninga>: (tveggja manna bandalag[parella f de] dos companys, colla f (Mall., Men.) (grup de dos companys, col·legues, còmplices etc.)

tví·punktur <m. -punkts, -punktar>:
dos punts (signe gràfic :)

tvíranda·flekkur <m. -flekks, -flekkar>:
verada f, variada f (Bal.) (peix Diplodus vulgaris)

tví·ríki <n. -ríkis, -ríki>:
<MATcategoria f dual, categoria oposada (nykurríki)

tví·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
1. (kvíslagreiningdicotomia f (diferència entre dues idees o coses totalment oposades)
2. (tvígreiningbipartició f (divisió en dues parts)

tvístefnuaksturs·vegur <m. -vegar, -vegir>: via f amb doble sentit de circulació

tvístrun <f. tvístrunar, no comptable>:
diàspora f

tví·tala <f. -tölu, -tölur>:
<GRAM[nombre] dual m

tví·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
repetició f doble
♦ óþörf tvítekning: <LITERtautologia f

tvítugur, tvítug, tvítugt <adj.>:
que té vint anys, de vint anys, vintanyer -a (cast., ekki ritm./no lit.
♦ hann á tvítugan son: té un fill de vint anys
♦ hún á tvítuga dóttur: té una filla de vint anys
♦ frá tvítugu til þrítugs: [que té] de vint a trenta anys
♦ fyrir innan tvítugt: que encara no té vint anys
♦ hún er enn fyrir innan tvítugt: encara no té vint anys
♦ um tvítugt: amb vint anys, als vint anys
♦ hann hefur sex um tvítugt: té vint-i-sis anys
Amón hafði tvo um tvítugt, þá er hann varð konungur, og tvö ár ríkti hann í Jerúsalem
Rósa í Niðurkotinu hafði sex um tvítugt þegar hún giftist
♦ vera tvítugur: tenir vint anys
♦ hún er tvítug: té vint anys
♦ verða tvítugur: fer vint anys
♦ hún verður tvítug: fa vint anys
♦ yfir tvítugt: amb més de vint anys
♦ hún er yfir tvítugt: té més de vint

tví·tyngdur, -tyngd, -tyngt: bilingüe

tví·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: bilingüisme m

tvítölu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: codi binari, sistema binari (→ tvíundarkerfi)

tvíundar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: codi binari, sistema binari

tví·vegis <adv.>:
en dues ocasions, dues vegades

tví·þekja <f. -þekju, -þekjur. Gen. pl.: -þekja>:
biplà m

tvæ·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAMafricada f (affríkati)

tvæ·vetur, -vetur, -veturt <adj.>:
1. <GENbihiemal
2. (tveggja ára gamalt dýrde dos anys (animal)
♦ tvævetur sauður: primal m, primala f
♦ tvævetur ær: primala f

tvö·faldur, -föld, -falt <adj.>:
doble
♦ tvöfaldur vodka ~ koníak ~ viskí: un vodka ~ conyac ~ whisky doble

tvö·feldni <f. -feldni, pl. no hab.>:
duplicitat f

tweed <m. tweed, no comptable>:
<TÈXTtweed m
♦ úr tweed: de tweed
♦ hattur úr tweed: un barret de tweed

tyggjó <n. tyggjós, tyggjó>: xiclet m

tylft <f. tylftar, tylftir>: dotzena f
	hálf tylft: mitja dotzena
		kaupa hálfa tylft af eggjum: comprar mitja dotzena d'ous
	tylft af X: una dotzena de...
		kaupa [heila] tylft af eggjum: comprar una dotzena d'ous
	tylft <+ Gen>: una dotzena de
		tylft kvenna: una dotzena de dones

typpi <n. typpis, typpi>: <FAM> xigala f, pardal m (Mall.)

Tyrki <m. Tyrkja, Tyrkir (o: Tyrkjar)>:
turc m, turca f

Tyrkja:
casos oblics del sg. i gen. pl. de Tyrki “turc”

tyrkja·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau turquí (inv.) (color)

tyrkja·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m d'Orient, cascall m de jardí (planta Papaver orientale)

Tyrkja·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
Imperi Turc

Tyrkjum:
dat. pl. de Tyrki “turc”

Tyrk·land <n. -lands, no comptable>:
Turquia f

tyrkneska <f. tyrknesku, no comptable>:
turc m, llengua turca

tyrkneskur, tyrknesk, tyrkneskt <adj.>:
turc -a

Tyrrena·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Tirrena

týna <týni ~ týnum | týndi ~ týndum | týnte-u>: perdre una cosa (orientació, vida & objectes)
	týna leiðinni: perdre el camí
	týna lífinu: perdre la vida
	týna lyklunum ~ bók: perdre les claus ~ un llibre
	týna e-u niður: oblidar una cosa (que hom havia après)
	týna sjálfum sér: matar-se (suïcidar-se)
ekki á hann marga vini, en þeir, sem eru, þá sparir hann við hvárki fé né fullting, ok fyrir þessa skuld er hann Heimir kallaðr, ok týnt hefir hann sínu nafni réttu, því at einn ormr heitir svá ok er grimmari en aðrir ormar, ok við hann eru allir ormar hræddir, þeir sem nær koma hans byggð; fyrir því fekk Studas hans nafn, at honum er þar til jafnat, ok því kalla Væringjar hann Heimi. Honum er gefinn einn hestr af inu góða stóði, grár ok allra hesta beztr ok mestr af ǫllum hestum, ok inn gamli Studas hefir hann vandan, ok heitir Rispa: no tenia gaire amics, però, amb els pocs que tenia no estalviava ni béns ni auxili i a causa d'aquest fet va perdre el seu nom real i li digueren Heimir, perquè hi ha un drac (un orm) que es diu així i que és més ferotge que tots els altres dracs (que tots els altres orms) i tots els dracs que s'acosten al seu cau, li tenen por. Per tal com l'Studas se li assemblava (lit.: per tal com hom el comparava amb aquest drac), hom li va posar el nom del drac, i per això els varingis l'anomenen Heimir. Li van donar un cavall d'aquella magnífica eguassada. Era un cavall gris i el millor dels cavalls i més gros que tots els altres cavalls, i el vell Studas el va aregar ell mateix. Aquest cavall cavall es diu Rispa

týnast <týnist ~ týnumst | týndist ~ týndumst | týnst>: 1. perdre’s
		hafa týnst: haver-se perdut
		týnast í þokunni: perdre's en la boira
	2. (um skip: farast) naufragar (vaixell)
		skipið týndist í hafi: el vaixell va naufragar en alta mar

týndur, týnd, týnt: 1. perdut -uda
		ég er týndur ~ týnd: m’he perdut ~ perduda
		týndi hlekkurinn: la baula perduda, l'esglaó perdut
		týndur kettlingur: gatet perdut
		týndur í skóginum: perdut en el bosc
	2. <RELIG & FIG> pròdig -a
		týndi sonurinn: el fill pròdig
	3. (horfinn) desaparegut -uda, absent (que no se sap on és, en parador desconegut)
		nakti maðurinn enn týndur: l'home nu continua desaparegut

tæja <tæ ~ tæjum | táði ~ táðum | táiðe-ð>:
(greiða úrcardar una cosa
♦ tæja ull: cardar llana

tæja <tæi ~ tæjum | tæði ~ tæðum | táðe-u ~ e-m>:
1. (styðja, hjálpaajudar a una cosa ~ algú  (donar suport a)
♦ tæja máli e-s: donar suport a la causa d'algú
♦ tæja e-m: donar suport a algú, ajudar algú
2. (neytaemprar una cosa (fer ús d'una cosa)
3. (tjámostrar una cosa (deixar veure)
♦ tæja tanna: <LOC FIGdeixar veure les dents (somriure i/o parlar)
◊ hún mornaði öll og þornaði og tæði aldrei síðan tanna og lifði þó mjög lengi við þessi óhægindi: tota ella sencera es va anar decandint i assecant i mai més no va tornar a mostrar les dents (això és, a somriure i parlari tanmateix, amb aquests patiments hi visqué molt de temps

tæki <n. tækis, tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
1. (verkfæriinstrument m  (eina, utensili)
2. (áhaldestri m (atuell)
3. (vélaparell m (dispositiu, màquina de treball)
4. (tækifæriocasió f (possibilitat, oportunitat)
♦ hafa tæki til e-s <o: á e-u>tenir l'ocasió de...

tæki·færi <n. -færis, -færi>:
1. <GENocasió f
♦ við tækifæri: quan se'n presenta l'ocasió, ocasionalment, si se'n presenta l'oportunitat
2. (hagstæðuroportunitat f (ocasió favorable)
♦ þetta er gott tækifæri fyrir okkur öll: és una bona oportunitat per a tots nosaltres
♦ gefa e-m tækifæri á því að <+inf.>: donar a algú l'oportunitat de <+inf.>

tækifæris·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
oportunisme m

tæk·ling <f. -lingar, -lingar>:
<ESPORTplacatge m

tækni <f. tækni, no comptable>:
1. (verkkunnáttatecnologia f (conjunt de coneixements tècnics & conjunt de materials tècnics desenvolupats)
♦ öld tækninnar: l'era tecnològica
♦ tæknin færir okkur í hendur möguleika á að <+ inf.>la tecnologia ens posa a les mans l'oportunitat de <+ inf.
2. (starfsaðferðtècnica f (mètode, metodologia)

tækni·fræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria tècnica

tækni·maður <m. -manns, -menn>:
tècnic m, tècnica f

tækni·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer tècnic, enginyera tècnica

tækni·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola tècnica superior
♦ Tækniskóli Íslands: E.T.S. d'Islàndia

tæla <tæli ~ tælum | tældi ~ tældum | tælde-n>:
(ginna, draga á tálarseduir algú

tæma <tæmi ~  tæmum | tæmdi ~ tæmdum | tæmt>: buidar
	tæma e-ð: buidar una cosa
	tæma e-ð í e-ð: buidar una cosa [abocant-la] dins una altra

tæpi·tunga <f. -tungu, -tungur>:
1. (smámæltur maðurpapissot m, papissota f, xafallós m, xafallosa f (persona sarfallosa, que parla confús i pronuncia malament esp. les ss)
2. (smámæliparla xafallosa (pronunciació que palpissoteja)
3. (barnamálparla xafallosa i confosa dels infants
♦ tala tæpitungu: parlar xafallosament, parlar papissot, papissotejar
4. <FIG#1. (það að gefa í skyn, dylgjurinsinuacions f.pl, indirectes f.pl (paraules amb què hom dóna a entendre una cosa, sense dir-la clarament)#2. (óljós orð, óskýr orðparaules vagues (que no expressen clarament res)

tæpitungu·laust <adv.>:
sense taps, sense embuts
♦ segja e-ð tæpitungulaust: dir una cosa sense embuts

tæp·lega <adv.>:
a penes

tæra <tæri ~ tærum | tærði ~ tærðum | tærte-ð>:
corroir una cosa

tærast <tærist ~ tærumst | tærðist ~ tærðumst | tærstupp>:
consumir-se
◊ hann er að tærast upp: s'està consumint

tæta <tæti ~ tætum | tætti ~ tættum | tætte-ð>:
esquinçar una cosa, estripar una cosa, esbocinar una cosa
♦ tæta e-ð upp: esqueixar una cosa, esquinçar una cosa
♦ tæta e-ð sundur esqueixar [de dalt a baix] una cosa
♦ tæta sig úr fötunum: treure's la roba d'una estrebada

töflu·púði <m. -púða, -púðar>: esborradora f de pissarra

töfra <töfra ~ töfrum | töfraði ~ töfruðum | töfraðe-n>:
encantar algú, encisar algú
◊ en hví skyldir þú, son minn, láta léttúðarkonu töfra þig, og faðma barm lauslátrar konu?: i per què, fill meu, hauries de deixar-te encantar per la dona frívola i abraçar el si de la dona esgarriada?
◊ girnst eigi fríðleik hennar í hjarta þínu og lát hana eigi töfra þig með augnahárum sínum: no cobegis pas la seva bellesa en el teu cor, no deixis pas que t'encanti amb les parpelles dels seus ulls

töfra- <en compostos>:
1. (sem töfrar -eða töframáttur- fylgja, sem töfrar eru tengdir viðmàgic -a (que té efectes màgics o està relacionat amb la màgia)
2. (töfraðurencantat -ada (sota els efectes d'un encanteri)

töfra·flauta <f. -flautu, -flautur>:
flauta màgica

töfra·formáli <m. -formála, -formálar>:
fórmula màgica

töfra·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENobjecte màgic
2. (verndargripuramulet m (objecte amb virtut màgica protectora)

töfra·grös <n.pl -grasa>:
orquis m de Fuchs, orquídia rosada, herbes f.pl d'encanteris (planta Dactylorhiza fuchsii) (ástagrös)

töfra·land <n. -lands, -lönd>:
país encantat

töfra·læknir <m. -læknis, -læknar>:
bruixot m (remeier de tribu africana, ameríndia etc.)

töfra·maður <m. -manns, -menn>:
1. (galdramaðurmag m, fetiller m (que practica la màgia)
eitur þeirra er eins og höggormseitur, þeir eru eins og dauf naðra, sem lokar eyrunum til þess að heyra ekki raust særingamannsins né hins slungna töframanns
þeir eru eitraðir sem slanga, eins og heyrnarlaus eiturnaðra sem lokar eyrum sínum og hlustar ekki á rödd slöngutemjarans, hins slungna töframanns
2. (sjónhverfingamaðurmag m (prestidigitador)

töfrandi, töfrandi, töfrandi <adj.>:
encisador -a

töfra·orð <n. -orðs, -orð>:
mot màgic, paraula màgica

töfrar <m.pl töfra>:
1. (galdurmàgia f (bruixeria)
♦ heilla e-n með töfrum: encantar algö amb la màgia
♦ leggja stund á töfra: practicar la màgia
2. (álög, töfraþulursortilegis m.pl (encanteris, maleficis, fetilleries)
◊ töfrar og særingar: encanteris i conjurs
3. (eitthvað heillandiencís m, encant m (atractiu especial d'una persona, d'una contrada etc.)

töfra·spegill <m. -spegils, -speglar>:
mirall màgic

töfra·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
vareta màgica

töfra·veldi <n. -veldis, -veldi>:
poder màgic
♦ töfraveldi lífsins: la màgia de la vida

töku·orđ <n. -orðs, -orð>: xenisme m, manlleu m [lingüístic] (paraula agafada d’una altra llengua)

töku·vél <f. -vélar, -vélar>:
càmera f de vídeo, videocàmera f

töl·fræði <f. -fræði, no comptable>:
estadística f
♦ líffræðileg tölfræði: bioestadística f

tölfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
estadístic -a

tölu·gildi <n. -gildis, -gildi>:
valor numèric
♦ nákvæmt tölugildi: valor numèric exacte

tölu·settur, -sett, -sett <adj.>:
numerat -ada
♦ þetta eintak er tölusett nr. 175: aquest exemplar està numerat amb el número 175

tölu·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<MATdígit m (caràcter numèric)

tölu·vert <adv.>:
considerablement, notablement, significativament

tölva <f. tölvu, tölvur>: ordinador m (→ örtölva)

tölvu·banki <m. -banka, -bankar>: banc m de dades (→ gagnagrunnur)

tölvunar·frćđi <f>: informŕtica f

tölvu·póst <n. -pósts, -póst>: ímeil m, correu electrònic
	og ef ykkur langar ađ ná sambandi viđ mig sendiđ tölvupóst á mrr@tinet.fut.es: si desitgeu de posar-vos en contacto amb mi, envieu-me un correu electrònic a mrr@tinet.fut.es 

tölvu·póstfang <n. -póstfangs, -póstföng>: adreça electrňnica

tölvu·skrá <f. -skrár, -skrár>: <INFORM> arxiu m

tönn <f. tannar, tennur (o: tannir; o: tönnur)>: 1. <GEN & framtennur & augntennur) dent f (GEN & incisives & ullals)
	2. (framjaxlar & jaxlar & afturjaxlar) queixal m (premolars & molars & terceres molars)
	3. brjóta úr sér tönn: trencar-se una dent
	bursta tennur[nar]: rentar-se les dents
	draga út tönn: extreure una dent, arrabassar una dent (Mall.)
	draga tönn úr e-m: extreure una dent a algú, arrabassar-li una dent a algú (Mall.)
	fá tennur: sortir-li les dents a un infant
	fylla tönn: empastar una dent
		það verður að fylla þessa tönn: caldrŕ empastar-li aquesta dent
	kljúfa á sér tönn: trencar-se una dent (en dues parts)
	laus tönn: dent que es mou (que no està fixa del tot)
	mikilvćgt er ađ bursta tennur tvisvar á dag međ flúortannkremi: és important netejar-se les dents dos cops al dis amb un dentifrici fluorat
	níu tennur eru međ fyllingu: nou dents estan empastades
	rótfylla tönn: matar el nervi i fer una obturació radicular, fer una endodòncia
	setja fyllingu í tönn: obturar (o: empastar) una dent
	skemmd tönn: dent corcada
	taka tennur: sortir-li les dents a un infant
	taka tönn: extreure una dent, arrabassar una dent (Mall.)
		það verður að taka þessa tönn: caldrà extreure-li aquesta dent

tönnlast <tönnlast ~ tönnlumst | tönnlaðist ~ tönnluðumst | tönnlastá e-u>:
repetir la mateixa cosa una i una altra vegada

tösku·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: bou m de mar (crustaci Cancer pagurus)



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009