Maci Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

H-Hl

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


Philologie als gelehrtes Studium der alten Litteratur. G. Hermann 1772-1849. betrachtete die Sprache mit dem Auge des Künstlers, namentl<ich> durch Kant angeregt. cf O. Jahn, <Gottfried Hermann.> Gedächtnißrede <Leipzig> 1849. cf. Vorrede zu acta societ<atis> gr<aecae> Lips<iae> 1836. er will die Philologie auf die Sprache beschränken. Das Ziel ist ut recte intellegantur scripta veterum.

FN, Nachgelassene Aufzeichnungen, Bd. I5 (2003), p. 196.



H <n. H, H>:
<MÚSsi m (nom de nota)
♦ H-ið: el sol
♦ H dúr (o: H-dúr)si major
♦ í H-dúr: en si major
♦ h moll (o: h-moll)si menor
♦ í h-moll: en si menor

Hadríanus <m. Hadríanusar, pl. no hab.>:
Adrià m

haf <n. hafs, höf>
1. <GENmar f,m (Bal.: f
♦ á haf út (o: út á haf)mar endins
♦ á hafi úti (o: úti á hafi)en alta mar, en plena mar
♦ botn hafsins: el fons de la mar
♦ fyrir vestan haf: a l'oest de la mar (d'Islàndia, i, menys habitualment, de Noruega estant
♦ lönd fyrir vestan haf: les terres de la mar occidental (designació col·lectiva medieval d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra, les illes Shetland, les illes Fèriar, les Òrcades i les Hèbrides
♦ handan hafsins: a l'altra banda de la mar, <LITallèn de la mar
♦ í hafi: enmig de la mar
♦ deyja í hafi: morir en alta mar, morir a la mar
♦ láta í haf: salpar, fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar, sortir a mar (Mall.
♦ e-ð fýkur (o: fer) í hafið: <LOC FIGuna cosa se'n va en orris, una cosa va de mal borràs, una cosa fa aigua (o: aigües)
♦ sigla í haf [út] (o: á haf [út])salpar, fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar, sortir a mar (Mall.
♦ skip er lagt til hafs: una nau és apropiada per a navegar-hi en alta mar
♦ skip liggur til hafs: una nau espera està preparada per fer-se a la mar (està esperant que bufi el vent o que baixi la marea
♦ er fimm dœgra haf til lands: per mar, la travessia fins a terra són cinc mig-dies
♦ um haf innan: d'ací d'allà de la mar, d'una banda a l'altra de la mar, amunt i avall per la mar
◊ reiddi þá skip þeirra um haf innan: [les tempestes havien] empès llur vaixell d'ací d'allà de la mar
◊ kómu þá á fyrir honum þokur ok hafvillur, ok rakst hann um haf innan: aleshores van aparèixer al seu davant bromes que van fer que perdessin l'orientació, de manera que anaren a la deriva d'ací d'allà de la mar
◊ en er hinn voldugi landaskelfir sá það, skók hann høfuðið, og sagði í huga sér: "hrekstu nú svo um haf innan við margskyns raunir, uns þú nær fundi seifborinna manna...: i quan el puixant sacsejador de terres ho va veure, va brandar el cap i va dir per a si: "vés errabund d'ací d'allà de la mar, patint tota mena de proves, fins que aconsegueixis de trobar homes de la nissaga de Zeus...
♦ vestan um haf: de l'oest [estant] a través de la mar (amb Irlanda, Escòcia, Anglaterra o una altra part de les Illes Britàniques com a punt de partida i Islàndia com a punt d’arribada
◊ þá flýði hann vestan um haf: aleshores va fugir de les Illes Britànniques amb rumb cap a Islàndia
♦ vestur um haf (o: um haf vestur)cap a l’oest (o: per l'oest) a través de la mar (en la llengua antiga, Islàndia com a punt de partida i Grenlàndia o les Illes Britàniques com a destinació o bé Noruega com a punt de partida -i Islàndia com a punt de destinació; en la llengua moderna, Islàndia com a punt de partida i Amèrica com a destinació-
◊ hann lét búa her vestur um haf: va fer preparar una host per fer una expedició a les illes de ponent, mar enllà
◊ móðir mín lætur skína í þá von að ég komi sem fyrst vestur um haf: ma mare deixa entrellucar que té l’esperança que jo me’n vagi a Amèrica tan aviat com pugui
◊ sumir austur um Kjölu, sumir um haf vestur: alguns [se n’anaren] cap a l’est tot a través de les muntanyes de Noruega, alguns [però, féren] cap a ponent a través de la mar
◊ Önundur var víkingur mikill og herjaði vestur um haf: l’Önundur era un gran viquing que duia a terme expedicions de saqueig per les terres de l’altra banda de la mar a ponent (per tant, guerrejava per la zona d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra, les illes Zetland, les illes Fèriar, les Òrcades i les Hèbrides
♦ → sjór “mar”
♦ → rúmsjór: “alta mar” 
♦ → sjávarmál “nivell de la mar”
♦ → Adríahafið “la mar Adriàtica”
♦ → Asovshafið “la mar d'Azov”
♦ → Dauðahafið “la mar Morta”
♦ → Eyjahafið “la mar Egea”
♦ → Jónahafið “la mar Jònica”
♦ → Karíbahafið “la mar de les Antilles, la mar Carib”
♦ → Kaspíahafið “la mar Càspia”
♦ → Marmarahafið “la mar de Màrmara”
♦ → Miðjarðarhafið “la mar Mediterrània”
♦ → Noregshafið “la mar de Noruega”
♦ → Rauðahafið “la mar Roja”
♦ → Suður-Kínahafið “la mar de la Xina Meridional”
♦ → Svartahafið “la mar Negra”
♦ → Tyrrenahafið “la mar Tirrena”
2. (heimshaf, úthafoceà m  (mar oceana)
♦ → Atlantshafið “oceà Atlàntic”
♦ → Indlandshafið “oceà Índic”
♦ → Kyrrahafið “oceà Pacífic”
♦ → Norður-Íshafið “oceà Àrtic”
♦ → Suður-Íshafið “oceà Antàrtic”
3. (vænghafenvergadura f  (d'ales d'ocell & d'avió)
  La llengua posseeix dos mots per a designar la mar: haf i sjór; aquest darrer mot és el més emprat de tots dos quan hom es refereix a la mar en general. Per a les designacions geogràfiques de les mars i oceans, hom empra exclusivament el mot haf, tret de la mar del Nord que hi és Norðursjórinn i la mar Bàltica, que hi és Eystrasaltið.

És interessant de remarcar que els noms de les mars i els oceans es poden usar tant amb l'article com sense ell, verbi gràcia:
Atlantshaf o Atlantshafið, Kyrrahaf o Kyrrahafið etc.

La part de l'oceà glacial àrtic situada al nord d'Islàndia, rep el nom de
Dumbshaf o Íslandshaf. Per l'est delimita amb la mar de Noruega, pel nord, amb la mar de Grenlàndia i amb l'estret de Grenlàndia -o estret de Dinamarca, si es vol- per l'oest. Aquesta regió oceànica no té, fins allà on sabem, un nom específic en català.
 
     

haf·áll <m. -áls, -álar>:
congre m (peix Conger conger)

hafa: tenir
        hafa sitt fram: sortir amb la seva
        hafið þér...?: [que] tenen...? (a botiga)
        hafa uppi á e-u  ~  e-m: trobar algú ~ una cosa (localitzar algú
            ~ una cosa que hom cercava)
Hafa "tenir"
 
Present d'Indicatiu
 
Sg.
1.
hef, <hefi, <hefe tinc, tenc <Bal.>
2.
hefur, <hefir, <hefer, <hefr tens
3.
hefur, <hefir, <hefer, <hefr
Pl.
1.
höfum, <hǫfom, <hǫfum tenim
2
hafið, <hafeð, <hafeþ, <hafet teniu
3.
hafa tenen
 
Pretèrit d'Indicatiu
 
Sg.
1.
hafði, <hafða, <hǫfðom tenia tinguí, tenguí vaig tenir he tingut, he tengut
2.
hafðir, <hafðer tenies tingueres, tengueres vas tenir, vares tenir has tingut, has tengut
3.
hafði, <hafðe tenia tingué, tengué va tenir ha tingut, ha tengut
Pl.
1.
höfðum, <hǫfðom teníem tinguérem, tenguérem vam tenir, vàrem tenir hem tingut, havem tingut, hem tengut
2
höfðuð, <hǫfðoð teníeu tinguéreu, tenguéreu vau tenir, vàreu tenir heu tingut, haveu tingut, heu tengut
3.
höfðu, <hǫfðo tenien tingueren, tengueren van tenir, varen tenir han tingut, han tengut
 
Present de Subjuntiu
 
Sg.
1.
hafi, <hafa tingui, tinga <Val.>, tengui <Bal.>
2.
hafir, <hafer tinguis, tingues <Val.>, tenguis <Bal.>
3.
hafi, <hafe tingui, tinga <Val.>, tengui <Bal.>
Pl.
1.
höfum, <hafim, <hafem tinguem, tingam <Val.>, tenguem <Bal.>
2
hafið, <hafeð, <hafiþ, <hafeþ, <hafit, <hafet tingueu, tingau <Val.>, tengueu <Bal.>
3.
hafi, <hafe tinguin, tinguen <Val.>, tenguin <Bal.>
 
Pretèrit de Subjuntiu
 
Sg.
1.
hefði, <hefða tingués, tinguera <Val.>, tengués <Bal.> vagi tenir hagi tingut, haja tingut <Val.>, hagi tengut <Bal.>
2.
hefðir, <hefðer tinguessis, tingueres <Val.>, tengués <Bal.> vagis tenir hagis tingut, hages tingut <Val.>, hagis tengut <Bal.>
3.
hefði, <hefðe tingués, tinguera <Val.>, tengués <Bal.> vagi tenir hagi tingut, haja tingut <Val.>, hagi tengut <Bal.>
Pl.
1.
hefðum, <hefðim tinguéssim, tinguérem <Val.>, tenguéssim <Bal.> vàgim tenir hàgim tingut, hàgem tingut <Val.>, haguem tengut <Bal., ekki ritm./no lit.>
2
hefðuð, <hefðið tinguéssiu, tinguéreu <Val.>, tenguéssiu <Bal.> vàgiu tenir hàgiu tingut, hàgeu tingut <Val.>, hagueu tengut <Bal., ekki ritm./no lit.>
3.
hefðu, <hefði tinguessin, tingueren <Val.>, tenguessin <Bal.> vagin tenir hagin tingut, hagen tingut <Val.>, hagin tengut <Bal.>
 
Imperatiu
 
Sg.
2.
hafðu!, haf þú! tingues!, tin! <Val.>, té!, ten <Bal.>, jas <Bal.>
Pl.
1.
höfum! tinguem!, tenguem <Bal.>
2.
hafið!, hafið þið!, hafiði! tingueu!, teniu!, jau <Bal.>
Infinitiu:
hafa tenir, tindre <ekki ritm./no lit.>
<Infinitiu de pretèrit:
-  
Participi de present:
hafandi, hafandi, hafandi, <hafandi, hafandi, hafanda
tenint, tinguent <ekki ritm./no lit.>, tenguent <Bal., ekki ritm./no lit.>
Participi de passat:
hafður, höfð, haft, <hafðr ~ hafþr, hǫfð, haft ~ hafat tingut -uda, tengut -uda <Bal.>, <tenut -uda
Supí:
haft tingut, tengut <Bal.>

haf·gufa <f. -gufu, -gufur. Gen. pl.: -gufa>:
<variant arcaica de → hafgúfa “monstre marí”
◊ rétt þykkir mér þér fara vit eptir vexti. Nú mun ek segja þér, at þetta eru sjóskrímsl tvau. Heitir annat hafgufa, en annat lyngbakr. Er hann mestr allra hvala í heiminum, en hafgufa er mest skrímsl skapat í sjónum. Er þat hennar náttúra, at hún gleypir bæði menn ok skip ok hvali ok allt þat hún náir. Hún er í kafi, svá at dægrum skiptir, ok þá hún skýtr upp höfði sínu ok nösum, þá er þat aldri skemmr en sjávarfall, at hún er uppi. Nú var þat leiðar sundit, er vér fórum á millum kjapta hennar, en nasir hennar ok inn neðri kjaptrinn váru klettar þeir, er yðr sýndist í hafinu, en lyngbakr var ey sjá, er niðr sökk. En Ögmundr flóki hefir sent þessi kvikvendi í móti þér með fjölkynngi sinni til þess at bana þér ok öllum mönnum þínum. Hugði hann, at svá skyldi hafa farit fleiri sem þeir, at nú drukknuðu, en hann ætlaði, at hafgufan skyldi hafa gleypt oss alla. Nú siglda ek því í gin hennar, at ek vissa, at hún var nýkomin upp. Nú höfum vér getat sét við þessum vélum Ögmundar, en þó er þat mín hyggja, at af honum hljótir þú verst allra manna": prou em sembla que el teu enginy és tant com la teva alçada. Així que ara et faré avinent que [el que has vist] han estat dos monstres marins. El primer era una hafgufa i el segon, un lyngbakr. Si un lyngbakr és la major de totes les balenes d'aquest món, la hafgufa és el monstre més gros de tots els que hi ha a la mar. La seva natura és tal que engoleix homes, naus i balenes i tot el que pugui aglapir. Durant dies es manté submergida i quan treu a fora el seu cap i els seus espiracles, mai no es manté a la superfície menys del que dura una marea. Aquest estret que acabem de passar era l'espai que hi ha entre les seves barres; els seus narius i la seva barra inferior eren les roques que heu vist a la mar, i l'illa que s'ha submergit era un lyngbakr. L'Ögmundr flóki ("en Tofa-d'herba") és qui ha enviat, amb les seves arts màgiques, aquestes criatures contra teu, a fi de matar-te a tu i a tots els teus homes. I creu-me si et dic que ell creia que aquest seria el destí de molts més dels qui s'han anegat suara i que ell volia que la hafgufa ens hagués engolit a tots nosaltres. Si adés he navegat per la seva boca ha estat perquè sabia que la hafgufa acabava de sortir a la superfície de la mar. Aquesta vegada hem pogut ullar aquestes arteries de l'Ögmundr, però, això no obstant, tinc per mi que ell et farà patir pitjor que qualsevol altre home

haf·gúa <f. -gúu, -gúur. Gen. pl.: -gúa>:
<variant de → hafgúfa “hafgua, monstre marí”

haf·gúfa <f. -gúfu, -gúfur. Gen. pl.: -gúfa>:
<FOLCLhafgua f o hafguva f, un monstre marí del folklore islandès

haf·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
tauró m de Grenlàndia (peix Somniosus microcephalus) (hákarl)

haf·mús <f. -músar, -mýs>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (geirnyt)

hafna¹ <hafna ~ höfnum | hafnaði ~ höfnuðum | hafnaðe-u>:
1. (neitarefusar una cosa  (declinar, negar-se a)
◊ lát morgundagsins áhyggjur sjá um sig, ǁ þigg sérhvern dag, er forlögin unna þér, ǁ sem vinning; hvorki ástar yndi ǁ átt þú að hafna né glöðum dansi,: deixa que els maldecaps del dia de demà tinguin esment d'ells mateixos, accepta cada dia que el destí et concedeix com un guany; no refusis ni els delits de l'amor ni les danses joioses (L'original fa: Quīd sīt | fŭtū[rūm ǁ crās, fŭgĕ | qua̅e̅rĕrĕ ͜   et // quēm fōrs | dĭē[rūm ǁ cūmquĕ dă|bīt, lŭcrō // ādpō|nĕ nēc | dūlcīs | ămō[rēs // spērnĕ, pŭ|ēr, nĕquĕ | tū chō|rēās,)
♦ e-u er hafnað: una cosa és refusada
♦ hafna boði: declinar una invitació
2. (vísa frárebutjar una cosa  (no acceptar)
◊ Drottinn hefir hafnað (silˈlāh, סִלָּה) hetjum mínum, öllum þeim, er í mér voru, hann hefir boðað hátíð gegn mér til þess að knosa (li-ʃəbˈbɔr, לִשְׁבֹּר) æskumenn mína. Drottinn hefir troðið vínlagarþró meynni Júda-dóttur: el Senyor ha rebutjat (o: refusat) els meus herois, tots ells, que hi havia dintre meu. Ha proclamat contra meu una festa per esclafar el meu jovent. El Senyor ha trepitjat al cup la verge filla de Judà
♦ hafna trú sinni: renegar de la seva fe, rebutjar la seva fe
3. (forðastevitar una cosa  (esquivar, defugir)
♦ hafna háði: evitar el ridícul

hafna² <hafna ~ höfnum | hafnaði ~ höfnuðum | hafnaðsig>:
(leggja við akkeriancorar  (fondejar a port)
♦ hafna í þriðja sæti: <ESPORTfer tercer[s]

hafnabolta·kylfa <f. -kylfu, -kylfur. Gen. pl.: -kylfa o: -kylfna>:
<ESPORTbat m de béisbol

hafna·bolti¹ <m. -bolta, -boltar>:
<ESPORTpilota f de béisbol

hafna·bolti² <m. -bolta, no comptable>:
<ESPORTbéisbol m

hafn·bann <n. -banns, -bönn>:
<MIL MARblocatge m [de port]

Hafn·firðingur <m. -firðings, -firðingar>: hafnarfiordès m, hafnarfiordesa f

hafn·firskur, -firsk, -firskt: hafnarfiordès -esa

hafn·saga <f. -sögu, no comptable>:
pilotatge m, practicatge m(guiatge d'un vaixell cap a fora o cap a dins del port, fet pel pràctic del port)

hafnsögu·bátur <m. -báts, -bátar>:
barca f del pràctic

hafnsögu·maður <m. -manns, -menn>:
pràctic m de port

hafra- <en compostos>:
de civada

hafra·grautur <m. -grautar, -grautar>:
farinetes f.pl de civada, farro m de civada, porridge m

hafra·grjón <n.pl -grjóna>: flocs m.pl de civada

hafra·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: farina f de civada

hafrar <m.pl -hafra>: civada f (planta Avena sativa)

haf·ræna <f. -rænu, pl. no hab.>:
brisa f de la mar, brisa marina, marinada f

hafs·botn <m. -botns, -botnar>
1. (sjávarbotnfons marí, fons m de la mar
♦ á hafsbotni: al fons de la mar
♦ skipið liggur á hafsbotni: el vaixell jeu al fons de la mar
2. (innsti hluti víkur eða flóa[fons m de] golf m (part interior de badia, golf, cala, fiord)
♦ firðir og hafsbotnar: fiords i fons de fiords
<3. (Norður-Íshafið, DumbshafOceà Àrtic (mar glacial àrtica, sinònim de Dumbshaf. Hom l'entenia com una vasta regió de golfs i badies formats a la paret de glaç perpetu que es creia que unia el Helluland o Illa de Baffin a l'oest i Lapònia a l'est)
◊ hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norður um Helluland og nú er kallað Dumbshaf og kennt var við Dumb konung: governava tota la zona de golfs i badies que hi ha al nord al voltant de la Terra de Lloses (Helluland = Illa de Baffin, entre el Canadà i Grenlàndiai que ara rep el nom de Mar Bromosa (Dumbshaf, mar que deu el seu nom a aquest rei Dumb (l'autor de la saga interpreta el nom Dumbshaf com a mar d'en Dumb
◊ þriggja missera björg fékk konungur Gesti. Síðan sigldi hann norður með landi og allt fyrir Hálogaland og Finnmörk til Hafsbotna: el rei va donar a en Gestur provisions per a tres mig-anys. Després, en Gestur va sortir a mar i va navegar cap al nord, tot resseguint la costa noruega, passant per davant el Hálogaland (un dels fylkis de Noruega medieval, equivalent si fa no fa als fylkes actuals de Troms i Nordland i la Finnmörk (una contrada molt més àmplia que no pas l'actual Finnmark noruega; equivalent, si fa no fa, a Lapònia, fins a arribar als Hafsbotnar (Gestur navega fins a la zona de la mar Blanca

haf·sjór <m. -hafsjóar, pl. no hab.>:
<FIGmar f
◊ ég hef ferðast yfir hafsjó tímans til að finna þig: he travessat oceans de temps per trobar-te
♦ hafsjór af e-u: una mar de... (una gran quantitat de)
♦ hann er hafsjór af fróðleik: és un pou de ciència, és una enciclopèdia [ambulant]

hafs·megin <n. -megins, pl. no hab.>:
vastitud f de l'oceà
◊ allmikill harmur er það er vér eigum svo langt hingað að sækja og svo meinfært, fyrst hafsmegin mikið en þá ekki friðsamt að fara um Noreg þeim mönnum er hingað vilja sækja með vináttu: grandíssimes penalitats en tenim del viatge per venir fins aquí, que ha estat tan llarg i tan perillós: primer vam haver de travessar la gran vastitud de l'oceà i després, travessar Noruega no resulta pas un viatge tranquil o segur als qui hi volen venir amb intencions amistoses

haf·svala <f. -svölu, -svölur>:
petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus)

haft <n. hafts, höft>:
1. (fjöturlligall m (bocí de corda emprat per a fermar)
♦ halda e-n í höftum: tenir algú empresonat -ada
♦ sitja í höftum: estar empresonat -ada
2. (á skepnumtrava f (per a fermar-hi les potes d'una bèstia, esp. d'un cavall)
3. (þrep, tröppustiggraó m (d'escaler)
4. (hindrunrestricció f (límit)
♦ leggja haft á e-ð: posar restriccions a una cosa
♦ leggja haft á lausafé: embargar els bés mobles

haftara <f. haftöru, haftörur>:
haftarà f (הַפְטָרָה) (fl./pl.: haftaràs og/i haftarot
Tóra með haftörum: Torà amb haftarot

hafta·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea restringida

haf·tyrðill <m. -tyrðils, -tyrðlar>:
gavotí m (ocell Alle alle syn. Plautus alle)

hafur <m. hafurs, hafrar>:
(karlkyns geitboc m  (mascle del mamífer Capra hircus)

hafurs·rót <f. -rótar, -rætur>:
barba f de cabra, herba barbuda (planta Tragopogon porrifolius)

haf·örn <m. -arnar, -ernir>:
àguila marina (ocell Haliaetus albicilla)

haga·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om m (arbre Ulmus minor)

haga·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
auró blanc (o: arrugat), arrugat m, erable m campestre (arbre Acer campestre)

hag·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
economista m & f

haggadah-frásögn <f. -frásagnar, -frásagnir>: <RELIG JUD> hagadà f
	[de Pèssah], hagadà f [de Pasqua](relat ritual de l'origen
	 de la Pasqua) (הַגָּדָה)

hagi <m. haga, hagar>:
pastura f (pastiu, pasturatge)
♦ halda sauðunum til haga: pasturar les ovelles
♦ halda e-u til haga: <LOC FIGguardar una cosa (estotjar una cosa, conservar una cosa: perquè no es perdi o per emprar-la en el futur)
♦ vera [staddur] úti í haga: trobar-se al ras, en plena natura
en í sömu byggð voru hirðar úti í haga (ἀγραυλεῖν ~ ἀγραυλῶν ἀγραυλοῦσα ἀγραυλοῦν:   καὶ ποιμένες ἦσαν ἐν τῇ χώρᾳ τῇ αὐτῇ ἀγραυλοῦντες) og gættu um nóttina hjarðar sinnar: i en aqueixa mateixa contrada hi havia pastors que eren a camp ras guardant de nit llur ramat

hag·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
1. (hagstæðureconòmicament avantatjós -osa (que representa un avantatge o benefici econòmic, profitós, rendible)
2. (heppilegurfavorable, oportú -una (idoni)
◊ á hagkvæmri tíð bænheyrði ég þig, og á hjálpræðis degi hjálpaði ég þér: en temps favorables et vaig escoltar i en el dia de salvació et vaig ajudar
◊ til þess að vér öðlumst miskunn og hljótum náð til hjálpar á hagkvæmum tíma: per tal que obtinguem misericòrdia i trobem gràcia per a un auxili en el temps oportú

hagla·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: escopeta f de cartutxos
        tvíhleypt haglabyssa: escopeta de cartutxos de dos canons
        afsöguð (o: afskorin) [tvíhleypt] haglabyssa: escopeta de cartutxos
           amb els canons retallats

hagnaður <m. hagnaðar, no comptable>:
benefici[s] m[.pl], guany[s] m[.pl]
♦ hagnaður af sölunni: el[s] guany[s] de la venda
♦ selja e-ð með góðum hagnaði: vendre una cosa amb un bon benefici
♦ verslunin skilar hagnaði: el negoci (o: la botiga) dóna beneficis

hag·nýtur, -nýt, -nýtt: pràctic -a, dutilitat pràctica

hag·ræðing <f. -ræðingar, no comptable>:
racionalització f

hagræðingar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
mesura f de racionalització

hags·bót <f. -bótar, -bætur. El mot s'usa preferentment en plural>:
benefici m (millora de la situació d'algú)
♦ til hagsbóta fyrir e-n: per a benefici d'algú, beneficiós per a algú, redundant en benefici d'algú

hagsmuna·árekstur <m. -áreksturs (o: -árekstrar), -árekstrar>
conflicte m d'interessos 

hagsmuna·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>
lobbiista m & f

hagsmuna·hópur <m. -hóps, -hópar>
grup m d'interès 

hag·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
institut m d'estadística
♦ Hagstofa Evrópusambandsins: Oficina d'Estadística de la Unió Europea, EUROSTAT f

hag·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
favorable (preu, condicions, temps atmosfèric)
♦ [mjög] hagstætt verð fyrir e-ð: un preu [molt] favorable per...
♦ kaupa e-ð á hagstæðu verði: comprar una cosa a un preu favorable

hag·sæld <f. -sældar, no comptable>:
prosperitat f
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat

hag·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
pròsper -a

hag·tölur <f.pl -talna>
xifres econòmiques, estadístiques econòmiques

hagur <m. hags, hagir>:
1. (ástand) estat m (condició)
♦ bágur hagur: una situació [econòmica] estreta, estretor econòmica
♦ gangi þér allt í haginn!: que tot et vagi bé!
◊ þegar allt gengur manni í hag (ἐν ἀγαθοῖς) hryggjast óvinir hans, gangi honum allt öndvert (ἐν τοῖς κακοῖς αὐτοῦ) víkur vinur jafnvel frá: quan tot li va bé a un home, els seus enemics. Si tot li va malament, fins i tot el seu amic s'aparta d'ell/se'n separa
◊ hann sagði: „Óttastu hvergi, ástmögur, allt mun ganga þér í hag (ʃāˈlōm   lā-χ, שָׁלוֹם לָךְ). Vertu hughraustur. Vertu hughraustur.“ Ég styrktist við er hann talaði við mig og sagði: „Talaðu, herra, því að þú hefur veitt mér styrk“: 
♦ góður hagur: una situació desfogada (o: una bona situació)
♦ hagurinn batnar: la situació millora
◊ ég gleðst mjög og þakka Drottni fyrir að hagur ykkar hefur loks batnað (ἀναθάλλειν, ἀνεθάλετε) svo aftur að þið gátuð hugsað til mín. Að sönnu hafið þið hugsað til mín en gátuð ekki sýnt það í verki: 
♦ hagurinn vænkast: les condicions milloren
◊ en minnstu mín þegar hagur þinn vænkast (ka-ʔăˈʃɛr   ˈʝītˤaβ   lā-χ, כַּאֲשֶׁר יִיטַב לָךְ). Sýndu mér þann vináttuvott að nefna mig við faraó og hjálpa mér þannig úr þessu húsi: però recorda-te'n de mi quan la teva situació millori. Mostra'm el testimoni d'amistat d'anomenar-me al faraó i ajudar-me, d'aquesta manera, a sortir d'aquesta casa
♦ láta sér annt um hagi e-s: 
◊ ég hef engan honum líkan sem lætur sér eins einlæglega annt um hagi ykkar (μεριμνᾶν τὰ περί τινος, ὅστις γνησίως τὰ περὶ ὑμῶν μεριμνήσει)no tinc ningú d'igual a ell que es preocupi tan sincerament de les vostres coses
♦ rétta hag e-s: dreçar la situació d'algú
◊ á þeim tíma og á þeim dögum er ég rétti hag Júda og Jerúsalem: 
♦ snúa við högum sínum: renovar la seva vida, donar un tomb [cap a millor] a la seva vida
◊ þegar Drottinn sneri við hag Síonar, þá var sem oss dreymdi: quan el Senyor va restaurar el benestar de Sió, va ser com si estiguéssim en un somni
♦ tímarnir breytast e-m í hag: els temps canvien a millor per a algú
◊ að ykkar bíður aðeins einn dómur ef þið segið mér ekki draum minn og ráðningu hans.Þið hafið komið ykkur saman um að fara með blekkingar og lygi gagnvart mér þangað til tímarnir breytast ykkur í hag. Segið mér því drauminn. Þá mun ég vita hvort þið getið ráðið merkingu hans.“ : 
♦ una hag sínum vel: estar molt satisfet -a amb la seva situació (o: amb la seva vida)
♦ það urðu mikil umskipti á högum hans: hi ha hagut un gran canvi en la seva vida
♦ vita um hagi e-s:
Týkíkus, minn elskaði bróðir og trúi aðstoðarmaður og samverkamaður í þjónustu Drottins, mun láta ykkur vita allt um mína hagi
en til þess að þið fáið einnig að vita um hagi mína, hvernig mér líður, þá mun Týkíkus, minn elskaði bróðir og trúi aðstoðarmaður í þjónustu Drottins, skýra ykkur frá öllu
en ég vona að Drottinn Jesús geri mér bráðum fært að senda Tímóteus til ykkar til þess að mér verði einnig hughægra þá er ég fæ að vita um hagi ykkar
♦ kreppan þrengdi hag bænda: la crisi va dur els pagesos a una situació molt destreta
2. (ábati, gagn) profit m (avantatge, benefici)
♦ bera hag hans fyrir brjósti: tenir cura dels seus interessos
◊ enda var Gyðingurinn Mordekaí næstur konungi að tign. Meðal Gyðinga var hann mikils metinn og vinsæll af hinum fjölmörgu ættmennum sínum því að hann bar hag þjóðar sinnar fyrir brjósti og lét sér annt um velfarnað kynstofns síns: 
♦ búa í haginn fyrir e-ð: invertir en una cosa
♦ búa í haginn fyrir framtíðina: invertir en el futur, preparar-se per al futur
♦ dómurinn fellur í hag e-m: la sentència va a favor de...
◊ uns Hinn aldni kom og dómur féll í hag hinum heilögu Hins æðsta og sá tími kom að hinir heilögu hlutu konungdæmið: 
♦ dæma e-m í hag: fer justícia a algú
◊ Þú lést mig ná rétti mínum og dæmdir mér í hag, settist í hásæti þitt sem réttlátur dómari: 
♦ e-ð er e-m í hag: una cosa afavoreix algú
◊ dómurinn er henni í hag: la sentència l'afavoreix
◊ sjálfur geng ég nú í dag veg allrar veraldar. En þið skuluð játa af öllu hjarta og allri sálu að ekkert fyrirheitanna sem voru ykkur í hag og Drottinn, Guð ykkar, gaf ykkur er óefnt, öll hafa þau ræst, ekkert þeirra hefur brugðist: 
♦ e-m gengur allt í haginn: a algú les coses li van molt bé, li va esplèndidament
♦ hafa hag af e-u: treure profit d'una cosa
♦ hirða um eigin hag: tenir cura dels [seus] propis interessos, preocupar-se dels seus propis interessos
◊ svo segir Drottinn Guð: Hlustið. Ég ætla að halda gegn hirðunum og krefjast sauða minna úr hendi þeirra. Ég læt þá hætta að hirða um fé mitt, þeir skulu ekki fá að hirða um eigin hag framar. Ég bjarga hjörð minni úr munni þeirra, hún skal ekki verða fæða þeirra framar 
♦ hugsa aðeins um eigin hag: pensar només en el seu propi profit
enginn hyggi að eigin hag heldur hag annarra
Ég fyrir mitt leyti reyni í öllu að þóknast öllum og hygg ekki að eigin hag heldur hag hinna mörgu, til þess að þeir verði hólpnir
♦ líta á eigin hag:
◊ lítið ekki aðeins á eigin hag heldur einnig annarra 
♦ sjá sér hag í e-u: veure profit en una cosa, trobar una cosa avantatjosa o profitosa per a si
◊ hann sér sér hag í samruna fyrirtækjanna: veu avantatges per a si en la fusió de les empreses
♦ sjá sér hag í að <+ inf.>trobar profitós <+ inf.>
♦ sjá hag sínum borgið með e-u: veure que una cosa és en benefici seu
◊ fyrirtækið sá hag sínum borgið með að flytja starfsemi sína út á land: l'empresa va veure que traslladar les seves activitats al camp anava en benefici seu (o: salvaguardava els seus interessos)
♦ það er honum í hag: això va en profit seu, això va en benefici seu
♦ þetta er þér ekki í hag: això va en perjudici teu
3. (efnahagur) situació econòmica (finances, economia)
◊ laun réttláts eru blessun Drottins, hagur hans blómstrar á augabragði: 
♦ e-ð eykur hag e-s: 
◊ spekin eykur hag fátæks manns og leiðir hann til sætis hjá tignarmönnum: 
♦ hagur hans stóð með blóma: la seva situació econòmica era immillorable

hag·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>:
creixement econòmic

haj·hálsmen <n. -hálsmens, -hálsmen>: <RELIG JUD = hálsmen með áletrun
    ‘lifðu [lengi]!’> hai m (penjoll per a cadeneta amb
    la inscripció ‘hai’, חַי, חי)

haka <f. höku, hökur. Gen. pl.: haka>: barra f, mentó m
        skarð í höku: clotet m del (o: en el) mentó

hakk <n. -hakks, no comptable>: trinxat m, carn picada, carn capolada (Bal.)

hakka <hakka ~ hökkum | hakkaði ~ hökkuðum | hakkað>: picar, capolar (Bal.)
        hakka kjt: picar carn, capolar carn (Bal.)
        hakkað nautakjöt: carn de bou picada

hakka·buff <n. -buffs, -buff>: 1. raola f, bistec rus
       2. (hamborgari) hamburguesa f

hakka·vl <f. -vlar, -vlar>: mquina f de capolar carn, capoladora f
        rafmagns hakkavl: capoladora elctrica

halaka <f. halöku, halökur>:
(gyðingleg trúarlög samkvæmt munnlegu rabbínahefðinnihalacà f (fl./pl halacàs og/i halacot(llei religiosa jueva segons la tradició [oral] rabínica, הֲלָכָה, הלכה)
◊ halaka og aggaða: halacà i agadà

hala·karta <f. -körtu, -körtur. Gen. pl.: -kartna o: -karta>:
cap-gros m, cullereta f, cap de bou m, cullerot m (Val.), cabot m (Mall.), cabotí m (Mall.), <ranapeix m

halakískur, halakísk, halakískt <adj.>:
halàquic -a (הִלְכָתִי, הֲלָכִי)

hala·klipptur, -klippt, -klippt <adj.>:
escuat -ada, escoat -ada (Bal.
♦ halaklipptur hundur: gos escuat

hala·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
1. <GENcua f, coa f (Val., Bal.) (hali; → rófa)
2. <FIGfila índia
♦ ganga í halarófu: anar en fila índia

hala·snælda <f. -snældu, -snældur. Gen. pl.: -snældna o: -snælda>:
fus m (fl./pl.: fusos)

hala·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
cometa m

halda <held ~ höldum | hélt ~ héldum | haldið>:
     I.
        1. <e-ð>:
        1.1. (hyggja) creure una cosa (considerar, pensar, sser de l'opini)
           ég held að...: crec que..., penso que...
           ég held það: ho crec, sóc daquest parer
           hvað heldur þú? Què en penses?

        2. <e-u>:
        2.1. (hafa tak á) agafar una cosa amb la mà (aferrar & aguantar)
           halda e-u föstu: aferrar una cosa amb força

        2.2. (um stefnu) mantenir una cosa (cosa = rumb)
           halda stefnu til Mæorku: mantenir el rumb cap a Mallorca

        2.3. (fara) posar rumb cap a... (partir, iniciar la travessia)
           halda til Mæorku: posar rumb cap a Mallorca, partir cap a Mallorca

        3. af stað: partir (posar-se en marxa, anar-se'n)

        3. aftur af e-m: tenir algú sota control, contenir algú, refrenar algú (retenir, deturar)

        4. á e-u: sostenir una cosa en la mà (aguantar amb la mà)
           halda á penna: sostenir una ploma en la mà
           halda á barni: sostenir un infant en braços
           ef ~ þegar á þarf að halda: per si cal ~ per quan calgui
           ef þeir þyrftu á að halda: en cas que l'haguessin de menester
              → biðja um hjálp ef þeir þyrftu á að
              halda: demanar ajut si els calgués
              → ekkjan bætti við að hún vonaði
              að sviplegt fráfall eiginmanns síns yrði til
              þess að aðrir leituðu sér
              þeirrar hjálpar sem þeir þyrftu
              á að halda: la vídua va afegir que tenia
              l'esperança que la tràgica mort del seu marit faria
              que d'altres cerquessin l'ajut que haguessin de menester

        5. halda áfram: continuar, no cessar, prosseguir
           hún heldur áfram og áfram: i no para i no para, i continua i continua
           haltu áfram að gera það: continua fent-ho!

        6. halda e-u áfram: continuar [fent] una cosa
           halda áfram ferðinni: continuar el viatge

        7. halda e-u fast við (o: fram): insistir en una cosa

        8. halda e-u fram: afirmar una cosa (dir & sostenir, ésser del parer)

        9. halda til e-s staðar: allotjar-se a...

        10. halda undan: batre's en retirada, retirar-se

        11. halda upp á e-n: apreciar [molt] algú, tenir algú en gran estima, sentir molta de simpatia vers algú

        12. halda upp á e-ð: celebrar una cosa, festejar una cosa


     II.
        1. halda sér: #1. agafar-se (o: aferrar-se) [fort] a una cosa; #2. mantenir-se agafat -ada (o: aferrat -ada) amb força a una cosa

        2. halda sér til: endiumenjar-se, empolainar-se (anar molt ben vestit)

        3. halda sig frá e-u: mantenir-se allunyat -ada d'una cosa, abstenir-se totalment d'una cosa

        4. halda sig við e-ð: atenir-se a [estrictament] a una cosa

hali <m. hala, halar>:
cua f, coa f (Val., Bal.) (es diu, especialment, de la de les vaques, bous i animals semblants; també de la de les rates, ratolins, ases i cocodrils; cf. també dindill o: dyndill, → rófa, → skauf, → skott, → sporður, → stél, tagl i stýri. El dimoni també té hali)
◊ einn greip í halann á krókódílnum: va agafar el cocodril per la cua
♦ bera halann brattan (o: bera bratt halann): <LOC FIGanar amb la cua ben alta, estar de molt bon humor, anar més xalest -a que un pasco (Mall.
♦ bera halann lágt: <LOC FIGanar amb la cua baixa, anar capcot -a
♦ draga (o: hafa) hala: <LOC FIGtenir cua, tenir conseqüències
♦ draga halann: <LOC FIGarrossegar la cua, estar trist -a i abatut -uda
♦ leika lausum hala: <LOC FIG#1. (um dýrtrobar-se en llibertat, anar a lloure, estar a lloure (estar en llibertat un animal)#2. (um manneskjucampar-li al seu aire i gust (fer el que un vol sense cap mena de frens, obligacions etc. & actuar impunement, p.e., un malfactor, un lladre etc.)
◊ apa tókst að leika lausum hala í Hong Kong í tvo sólarhringa: un mico ha aconseguit mantenir-se lliure dos dies a Hong Kong
♦ vera með horn og hala: <LOC FIGésser el dimoni en persona
  L'ús d'aquest mot antigament era més ampli, com ho atesta el compòsit halaklipptur “escuat (gos)” o el mot hælrófa, que designa el bocí de cua tallada de xais i ovelles, aprofitat (tradicionalment) culinàriament. També es pot recordar aquí el compòsit skaufhali, que significa “cua-peluda, cua-bossuda”, amb el qual es designa poèticament les guilles.  
     

halla <halla ~ höllum | hallaði ~ hölluðum | hallað>:
I. <personal>
1. <e-u>: inclinar una cosa, decantar una cosa (fer que una cosa no estigui vertical, sinó de biaix)
♦ halla höfðinu til hliðar: inclinar el cap a un costat
♦ halla réttu máli: <LOC FIGdistorsionar la veritat, esbiaixar les coses
♦ halla undir flatt: <LOC FIGreclinar el cap, decantar el cap
2. <e-u upp að e-u>: recolzar una cosa a una cosa
◊ hún hallaði stiganum upp að veggnum: va recolzar l'escala a la paret
II. <impersonal>
1. fer pendent (un terreny)
♦ landinu hallar: el terreny fa pendent
◊ landinu hallar niður að ströndinni: el terreny fa pendent fins a la costa, el terreny va baixant fins a la costa
♦ nú fer að halla undan fæti: el camí comença a fer baixada
♦ það hallar undan fæti fyrir honum: <LOC FIGles coses li van costa avall
2. declinar, inclinar-se cap a la seva fi (dia, estació de l'any etc.)
♦ degi hallar: el dia declina
♦ hallar að hausti: l'estiu comença a inclinar-se cap a la tardor, la tardor ja comença a sentir-se
♦ sumri fer að halla: l'estiu es va acabant, l'estiu ja toca a la seva fi
III. <reflexiu>
1. estirar-se, reclinar-se (esp. estirar-se al sofà o al llit per descansar una estona, fer una dormideta etc.)
◊ taktu þér frí í dag, farðu upp og hallaðu þér: agafa't el dia lliure, puja a dalt i estira't una estona
◊ hann hallaði sér niður að höfðalaginu: es va reclinar a la coixinera del llit [i es va adormir]
♦ halla sér á eyrað: <LOC FIGfer una becaina
♦ halla sér út af: <LOC FIG[reclinar-se i] adormir-se
◊ halla sér út af aftur: tornar-se a adormir
◊ halla sér út af á dívaninn og steinsofna í klukkutíma eða svo: reclinar-se (o: estirar-se) sobre el divà i adormir-se com un soc per una hora o això
◊ síðan varð hún syfjuð og hallaði sér út af við hlið hans: després li va agafar son i es va adormir al seu costat
2. <sér að e-m>: #1. (beygja sig að e-minclinar-se cap a algú (apropar-s'hi físicament); #2. (sér til stuðnings, styðja sig við e-nrepenjar-se en algú (recolzar-s'hi físicament); #3. (leita sér athvarf hjá e-m, styðjast við e-ncercar el suport d'algú (cercar-ne el recolzament); #4. (fylgja e-m að málum, styðja e-n tildonar suport a algú (donar recolzament a, arrenglerar-se al costat de)
3. <sér fram>: inclinar-se cap envant
◊ hún hallaði sér fram og kyssti mig: es va inclinar cap envant i em va fer un petó
4. <sér upp að e-u>: repenjar-se a, recolzar-se a (a una paret, arbre etc. per aguantar-s'hi, p.e., amb l'esquena)
♦ hann hallaði sér upp að trénu: es va repenjar a l'arbre
♦ hún hallaði sér upp að veggnum: es va repenjar a la paret
5. <sér yfir e-ð ~ e-n>: inclinar-se sobre una cosa ~ algú
♦ hún hallaði sér yfir borðið: es va inclinar sobre la taula

hallar·dyr <f.pl -dyra (o: (†) -dura)>: 1. <HIST> porta f de höll
        2. portes f.pl de palau

hallast <hallast ~ höllumst | hallaðist ~ hölluðumst | hallast>:
1. <GENestar inclinat -ada, no estar ben dret -a (no estar rectament vertical)
◊ veggurinn hallast: la paret no és ben vertical
2. <að e-u>: (hafa tilhneigingu til, hneigjast aðtendir a una cosa (tenir una propensió [natural] vers...)
3. <að e-m ~ e-u>: (velja kostinclinar-se per algú ~ una cosa (d'entre diverses opcions)
♦ ég hallast að því að <+ subj.><LOC FIGm'inclino a creure que <+ ind.

hallelúja <interj.>:
al·leluia (הַלְּלוּיָהּ, ἁλληλουϊά, ἁλληλούϊα)

halló: hola

hall·æri <n. -æris, -æri>:
1. (hart árferðimolt mala anyada (any amb males collites)
2. (hungursneyð, dýrtíð, óáransauki[any m de] carestia f, [any m] de fam f (a causa de la manca d'aliments per la mala anyada)

hallæris·ár <n. -árs, ár>:
any m de fam
◊ og sjö mögru og ljótu kýrnar, sem á eftir hinum komu, merkja sjö ár, og sjö tómu öxin, sem skrælnuð voru af austanvindi, munu vera sjö hallærisár: i les set vaques magres i lletges que pujaren després d'aquelles, volen dir set anys, com també les set espigues seques i cremades pel vent de l'est: hi haurà set anys de fam

hallæris·legur, -leg, -legt: 1. fet -a un fàstic (amb vestimenta i aspecte de passar gana)
        2. antiquat -ada (passat -ada de moda, esp. en la forma de vestir-se, de fer les coses etc.)
           hann er svo nett hallærislegur!: és tan deliciosament antiquat!
        3. cutre, xungo -a, xerec -a (de pèssima qualitat, molt dolent)
           síðasta heimildarmyndin hans er alveg hallærisleg: el seu darrer documental és força cutre
        4. hortera, coent, cursi, horrible (de [molt] mal gust, esp. en la forma de vestir-se)

hallæris·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps m de fam
◊ á hallæristímum hljóta þeir saðning: en temps de fam seran atipats

halur <m. hals, halir>:
<LIThome m

hamar¹ <m. hamars, hamrar>: (verkfæri) martell <m> (eina)

hamar² <m. hamars, hamrar>
(klettur, klettaveggurpenya-segat m, espadat m, serrat m (Mall.

hamar³ <m. hamars, hamrar>: tauró sardiner (peix Lamna nasus) (→ hámeri)

hamast <hamast ~ hömumst | hamaðist ~ hömuðumst | hamast>:
1. <FOLCL = hafa hamskiptiadoptar la forma duna bèstia determinada o duna altra persona
♦ hamast í arnarlíki: convertir-se en una àguila, adoptar la forma duna àguila
◊ "Hǫfom erfiði ǀ oc ecci ørindi; ǁ mara þraut óra ǀ á meginfialli, ǁ urðom síðan ǀ Sæmorn vaða; ǁ þá var oss syniat ǀ Sváfnis dóttur, ǁ hringom gœddrar, ǀ er vér hafa vildom." ǁ Konungr bað, at þeir scyldo fara annat sinn. Fór hann siálfr. Enn er þeir kómo upp á fiall oc sá á Svávaland lanzbruna oc ióreyki stóra, reið konungr af fiallino fram í landit oc tóc náttból við á eina. Atli helt vǫrð oc fór yfir ána. Hann fann eitt hús. Fugl mikill sat á húsino oc gætti oc var sofnaðr. Atli scaut spióti fuglinn til bana, enn í húsino fann hann Sigrlinn, konungs dóttur, oc Álǫfo, iarls dóttur, oc hafði þær báðar braut með sér. Fránmarr iarl hafði hamaz í arnarlíki oc varit þær fyr hernom með fiǫlkyngi. Hróðmarr hét konungr, biðill Sigrlinnar. Hann drap Svávakonung oc hafði rænt oc brent landit. Hiǫrvarðr konungr fecc Sigrlinnar, enn Atli Álofar. Hiǫrvarðr oc Sigrlinn átto son mikinn oc vænan. Hann ǁ var þǫgull; ecci nafn festiz við hann. Hann sat á haugi; hann sá ríða valkyrior nío, oc var ein gǫfugligust: “hem tingut els afanys però no hem pas complert la nostra missió; els nostres cavalls s'esgotaren a l'alta muntanya i després haguérem de passar a gual el [riu] Sæmorn; llavors[, arribats a la nostra destinació,] ens refusaren la filla de l'Sváfnir, la bella adornada d'anells que volíem heure”. El rei els pregà que hi anessin una segona vegada. Ell mateix els hi acompanyà [aquella vegada]. Quan varen haver arribat a dalt de tot de la muntanya, véren l'Svávavaland devastat pels incendis i encatifat de grans polsegueres de cavalls. El rei davallà de la muntanya i entrà en el país. Féu nit a la vorera d'un riu. L'Atli, que feia guàrdia, travessà aquell riu i va trobar una casa. Un gran ocell, que la vetllava, estava posat damunt la casa i s'era adormit. L'Atli va matar l'ocell tirant-li una llança, i dins la casa hi va trobar la Sigrlinn, la filla del rei [Sváfnir], i l'Álǫf, la filla del iarl [Fránmarr], i se les emportà totes dues amb ell. [Aquell gran ocell] havia estat el iarl Fránmarr, el qual havia adoptat la forma d'una àguila i les havia protegit de l'exèrcit amb màgia. Hi havia un rei que nomia Hróðmarr, pretendent de la Sigrlinn. [Era ell qui] havia mort el rei dels suavis i saquejat i cremat el país. El rei Hjǫrvarðr va prendre la Sigrlinn per esposa i l'Atli l'Álǫf. En Hjǫrvarðr i la Sigrlinn tingueren un fill, gran i bonic. Era callat. No li posaren nom. [Un dia que] seia a dalt d'un túmul funerari, va veure nou valquíries cavalcant, i una d'elles era la [criatura d'estampa] més noble
2. (ganga berserksgangésser pres de la furor dels bersercs (emparar-se d'un el paroxisme dels bersercs, in Berserkerwut geraten)
◊ Hrólfr réð undir hann. Jólgeirr tók á móti, ok urðu þar sviptingar harðar. Hamaðist hann þá á Hrólf, en hann lét berast undan ok fram at sjónum, þar til er þeir fellu báðir á kaf ofan fyrir einn hamar: en Hrólfr es va precipitar contra ell. En Jólgeirr s'hi enfrontà i la lluita fou acarnissada. Aleshores es va apoderar d'en Jólgeirr la furor dels bersercs i hi escometé en Hrólfr, però aquest l'esquivava, anant reculant cap a la mar fins que tots dos hi van caure dedins al peu d'un espadat (la traducció d'en Hermann Pálsson i en Paul Edwards a l'anglès, del 1980, interpreta el mot, pàg. 42, d'una altra manera: Hrolf went for Jolgeir, who was ready for him, and a fierce fight began between them. Jolgeir kept pressing Hrolf hard, but he retreated, backing towards the sea, until they both plunged down over a cliff and into the water)
◊ með þeim var hálfbróðir hans, er Röndólfr hét. Hann mátti vel tröll kallast fyrir vaxtar sakir ok afls Móðurætt hans var frá Áluborg í Jötunheimum ok þar hafði hann upp vaxit. Hann hafði kylfu fyrir vápn, sex álna langa ok mjök digra í annan enda. Eigi bitu flest járn á ólpu þá, er hann var í. Röndólfr var hamaðr ok grenjaði sem tröll, þegar hann reiddist: amb ell hi anava el seu mig germà que nomia Röndólfr. Li haurien pogut dir perfectament trol a causa de la seva estatura i la seva força. La família de sa mare era d'Áluborg, en els Jötunheimar, i era allà on ell s'havia fet gran. Com a arma feia anar una clava que feia sis colzades de llarga i era molt gruixuda en un dels seus extrems. La major part d'armes no tallaven o traspassaven l'ólpa que duia. En Röndólfr, quan s'enfuriava, es transformava en un berserc i udolava com un trol (la traducció d'en Hermann Pálsson i en Paul Edwards a l'anglès, del 1980, interpreta el mot, pàg. 95, d'una altra manera: and with him was his half-brother, Rondolf, so huge and powerful that he ought rightly to be called a troll. His mother's family belonged to Aluborg in Giantland, and that's where he'd been reared. The club he used for a weapon was six ells long, with a great bulge at one end. Scarcely any weapon could bite the coat he was wearing. When he grew angry, Rondolf would burst into a frenzy and howl like a troll)
◊ þeir Hrólfr ok Grímr hörfuðu ór fylkingunni ok börðust með miklu kappi, þar til er Hrólfr skoraði sundr mæki Gríms í miðju með Hreggviðarnaut. Grímr hljóp þá á Hrólf sterkliga. Varð Hrólfr þá at kasta sverðinu ok tók á móti. Grímr hamaðist þá, svá at hann óð jörðina til knjá, en Hrólfr barst undan ok varð at forða sér við föllum, Grímr spjó stundum eitri, stundum eldi á Hrólf, svá at þat hefði hans bani orðit, ef eigi hefði kápan fyrir verit eða blaka sú, er Möndull gaf honum. Var hans andi svá heitr, at hann þóttist náliga brenna í gegnum Véfreyjunaut ok herklæðin: en Hrólfr i en Grímr sortiren de les formacions de batalla i es varen batre amb gran acarnissament fins que en Hrólfr va tallar per la meitat la fulla de l'espasa d'en Grímr amb la seva espasa Hreggviðarnaut. Aleshores en Grímr es va precipitar contra en Hrólfr d'un fort bot. Llavors, en Hrólfr hagué de deixar la seva espasa i enfrontar-s'hi [amb la força dels seus braons]. La furor dels bersercs s'havia emparat aleshores d'en Grímr, de manera que [quan va tocar el terra] s'hi enfonsà fins als genolls, però en Hrólfr se sostreia [a les estretes d'en Grímr] tot parant esment de no caure. En Grímr escopia sobre en Hrólfr adés verí adés foc i hauria estat la seva mort si no hagués estat pel mantell (kápa) o el vel [de seda] (blaka) que li havia donat en Möndull. L'alè d'en Grímr era tan calent que en Hrólfr creia que cuidava travessar el mantell Véfreyjunaut i la seva armadura (la traducció d'en Hermann Pálsson i en Paul Edwards a l'anglès, del 1980, interpreta el mot, pàg. 110, d'una altra manera: Hrolf and Grim Aegir withdrew from the battle but went on fighting like heroes till Hrolf managed to cut Grim's blade through the middle with Hreggvid's sword. Grim threw all his weight against Hrolf, so Hrolf had to drop the sword and grapple with him. In his frenzy, Grim waded up to his knees in earth, but Hrolf kept backing away from him to avoid being flattered. Grim spewed venom at Hrolf one moment, and fire the next, and had Hrolf not been wearing his cloak and the scarf Mondul had given him, he could never have survived. Grim's breath was so hot, Hrolf thought his whole body was aflame, despite Vefreyja's cloak and the armour he wore)
3. (tryllastestar fora de si de ràbia, estar rabiós -osa i fora de si (encolerir-se, aïrar-se, enfurir-se)
◊ þar hætta ranglátir að hamast (ˈrɔɣɛz, רֹגֶז), þar hvílast (ʝāˈnūħū, יָנוּחוּ) og örmagnaðir: allà els impius hi deixen de moure esvalot i també hi reposen els extenuats
♦ hamast [af heift ~ af miklu offorsi] gegn (o: móti) e-u ~ e-m: arremetre contra una cosa ~ algú, desencadenar la seva ràbia contra una cosa ~ algú
◊ ég sá hann renna á hrútinn og hamast (wa-i̯ˌʝiθmarˈmar, וַיִּתְמַרְמַר) gegn honum (ʕēˈlā-u̯, אֵלָיו) af miklu offorsi ()el vaig veure envestir el marrà i enfurismar-se contra ell amb gran fúria i frenesia
◊ sagt var um mig: Hjá Drottni einum er réttlæti og styrkur. Allir sem hamast (kɔl   ha-nnɛħĕˈrīm, כֹּל הַנֶּחֱרִים) af heift () gegn honum (b-ō, בּוֹ) munu koma fyrir hann og blygðast sín: i se'm va dir: solament en en Jahvè hi ha la justícia i la força: tots els qui s'exalten aïrats contra ell, compareixeran davant ell i s'avergonyiran
◊ þar sem þú hefur hamast (hiθraggɛz-ˈχā, הִתְרַגֶּזְךָ) gegn mér (ʔēˈla-i̯, אֵלַי) og öskur þitt hefur borist mér til eyrna set ég hring í nasir þér og beisli í munn þér: Ég mun teyma þig aftur sama veg og þú komst: ja que t'has aïrat contra meu i els teus brams han arribat fins a les meves orelles, et posaré una anella al nas i una brida a la teva boca, i et menaré per la brida pel mateix camí per on has vingut (curiosament, els traductors no tradueixen pas la frase וְשִׁבְתְּךָ וְצֵאתְךָ וּבוֹאֲךָ יָדָעְתִּי; וְאֵת הִתְרַגֶּזְךָ אֵלָי del verset anterior, ço és Isaïes 37:28, de manera que només tradueixen la primera part del verset: hvort sem þú situr kyrr, gengur út eða inn, þá veit ég það)
◊ fjandmenn mínir smána mig (ħērəˈφū-nī, חֵרְפוּנִי) liðlangan daginn; þeir sem hamast gegn mér (məhōlāˈlai̯, מְהוֹלָלַי) nota nafn mitt til formælinga: els meus enemics em menystenen tot lo dia; els qui s'aïren contra meu usen el meu nom per a maleir (el mot ħērəˈφū-nī, חֵרְפוּנִי és traduït de manera diferent a Psalms 42:11 (יא בְּרֶצַח, בְּעַצְמוֹתַי-- חֵרְפוּנִי צוֹרְרָי; בְּאָמְרָם אֵלַי כָּל-הַיּוֹם, אַיֵּה אֱלֹהֶיךָ): háð fjandmanna minna nístir mig í merg og bein þegar þeir segja allan daginn: „Hvar er Guð þinn?“, però de nou amb el verb smána a Isaïes 65:7 (ז עֲו‍ֹנֹתֵיכֶם וַעֲו‍ֹנֹת אֲבוֹתֵיכֶם יַחְדָּו, אָמַר יְהוָה, אֲשֶׁר קִטְּרוּ עַל-הֶהָרִים, וְעַל-הַגְּבָעוֹת חֵרְפוּנִי; וּמַדֹּתִי פְעֻלָּתָם רִאשֹׁנָה, על- (אֶל-) חֵיקָם): “bæði fyrir sekt þeirra og sekt feðra þeirra, segir Drottinn. Þeir brenndu reykelsi á fjöllum og smánuðu mig á hæðunum. Ég mun gjalda þeim eftir verkum þeirra og endurgjalda í skaut þeirra”)
♦ hamast (o: vera; o: láta) eins og naut í flagi: <LOC FIGestar furiós osa com un toro salvatge tancat
4. (vinna af kappitreballar com un ase (treballar com un possès, matar-se a treballar en una cosa)
5. (börnmoure esvalot  (jugar esvalotadament i fent molt de truier els infants)
6. (hjartabategar amb força  (palpitar esvalotadament, agitadament)
◊ ég kvelst (ʔōˈħīlāh, אֹחִילָה), ég kvelst hið innra, engist sundur og saman. Hjartað hamast (ˌhɔmɛh־ˈl-ī   libˈb-ī, הֹמֶה-לִּי לִבִּי), berst í brjósti mér, ég get ekki þagað því að ég heyri lúðurhljóm (qōl   ʃōˈφār, קוֹל שׁוֹפָר) og heróp (tərūˈʕaθ milħāˈmāh, תְּרוּעַת מִלְחָמָה)sofreixo, sofreixo a les entranyes, em retorço. El cor em palpita amb força, s'agita en el meu pit, no puc pas callar perquè sento el so de les trompetes i el crit de guerra
7. (veður, eldfjallbramar, barrumbar  (temps atmosfèric, volcà)

hamfara·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona catastròfica
♦ lýsa e-u [sem] hamfarasvæði: declarar X zona catastròfica
♦ skilgreina e-ð [sem] hamfarasvæði: declarar X zona catastròfica

ham·farir <f.pl -fara>: catàstrofe f
        ♦ → náttúruhamfarir “catàstrofe natural”

hamingja <f. hamingju, hamingjur. Gen. pl.: hamingja>: 1. (gæfa) [bona] sort f (benastrugança, [bona] fortuna)
     freista hamingjunnar: temptar la sort
     til allrar hamingju: per fortuna, per sort, afortunadament
        2. (sæla, lán) felicitat f (benaurança)
     óska einhverjum til hamingju með e-ð: felicitar a algú per una cosa
     ég óska þér til hamingju! Et felicito!
     það má hamingjan vita: només Déu ho sap [això]!, Déu [ho] sap!

hamingju·hjól <n. -hjóls, no comptable>:
<MITOLroda f de la fortuna

hamingju·ósk <f. -óskar, -óskir. Emprat hab. en pl.>: felicitació f (expressió d'enhorabona)

hamingju·samur, -söm, -samt <adj.>:
feliç

hamín <m. hamíns, no comptable>:
<CULINħamín m, c’hamín m (חמין, חֲמִין)

hamla <hamla ~ hömlum | hamlaði ~ hömluðum | hamlaðe-u>:
1. (koma í veg fyrirmirar d'impedir una cosa (obstaculitzar, posar entrebancs)
◊ hann hamlai aðgerðum mínum: impedia les meves mesures
♦ hamla því að svo verði gert: impedir que no es faci
♦ hamla gegn e-m ~ e-u: obstaculitzar algú ~ una cosa
2. (róa aftur á bakciar (remar cap enrere)
♦ hamla á móti e-m: <LOC FIGpoder-se mesurar amb algú

Hammúrabí <m. Hammúrabís, no comptable>:
Hammurabi m (o: Hammu Rapī) (andrònim)

Hammúrabí-lögin <n.pl -laganna>:
codi m d'Hammurabi m 

hamp·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
cànem m, cànyom m (Mall., Men.(planta Cannabis sativa)

hampur <m. hamps, hampar>:
1. cànem m, cànyom m (Mall., Men.(planta Cannabis sativa)
2. <no comptable>(trefjar úr hampjurtumcànem m, cànyom m (Mall., Men. (fibres obtingudes de la planta cànem)

hamra·gil <n. -gils, -gil. Gen. pl.: -gilja; dat.pl.: -giljum>:
congost m, gorja f, barrancada f, cingle m, timba f
◊ þær munu allar koma og setjast að í gljúfrum og hamragiljum (ū-βi-nəqī'qēj ha-ssəlā'ʕīm, וּבִנְקִיקֵי הַסְּלָעִים), þyrnirunnum og vatnsbólum: i totes elles vindran i es posaran als congostos i a les gorges entre capserrats, a les bardisses i els abeuradors

hamra·gjá <f. -gjár, -gjár>:
congost m, gorja f
◊ hann var þar settr, sem nes tvau gengu fram með hávum hǫmrum; en yfir sundi þessu, er inn skarst í landit, skyldi setja þenna kastala, en gørði hamragjár fyrir ofan svá hávar, at þær máttu øngvir yfir komast, en utan at lopthúsunum þeim, er kastalinn var yfir settr, mátti at leggja stórum skipum, ok vinda upp í kastalann, ef vildi, bæði skip ok menn: [el castell] fou situat allà on dos caps marins, amb alts espadats, entraven dins la mar; i aquest castell s'havia de construir de tal manera que quedés sobre aquesta ria que[, entre cap i cap,] entrava terra endins, i al davant hi feu unes gorges tan altes en els espadats que ningú no les podia travessar. A la part exterior, arran dels magatzems (Baetke 19874, pàg. 392: lopthús n. als Schlaufraum benutztes Neben-, Vorratshaus bzw. das Obergeschoß eines solchen Hauses), sobre els quals s'havia construït el castell, hom hi podia atracar grans vaixells, i amb un torn es podien pujar al castell, si es volia, naus i homes

hamra·veggur <m. -veggjar, -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:
paret f d'espadat (o: penya-segat)

hana·at <n. -ats, -öt>:
baralla f de galls, brega f de galls (Bal.

hana·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou m de gallimarsot
  En el folclore català, de l'ou d'un gallimarsot en neix un basilisc; en el folclore islandès, en canvi, en neix el temible skoffín o skoppín (almenys en una de les tradicions existents sobre l'origen d'aquest animal mític).  
     

handa <+dat.>: per a

handa·band <n. -bands, -bönd>:
encaixada f de mà
♦ heilsa e-m með handabandi: saludar algú donant-li la mà, saludar algú amb una encaixada de mans
♦ heilsast með handabandi: saludar-se donant-se la mà

handa·hóf <n. -hófs, no comptable>: atzar m
        af handahófi: a l'atzar, aleatòriament

handan <prep.>: 1. <+ Gen> més enllà de
           handan góðs og ills: més enllà del bé i del mal
        2. handan við e-ð: a l'altra banda de, més enllà de
           handan við skóginn: a l'altra banda del bosc
        3. að handan: del més-enllà
           skilaboð að handan: un missatge del més-enllà

handar·bak <n. -baks, -bök>:
dors m de la mà

handar·kriki <m. -krika, -krikar>: aixella f

handar·tak <n. -taks, -tök>:
variant de handtak ‘encaixada de mans’

handar·vana <adj. inv.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.(mancat d'una mà)

hand·bolti <m. -bolta, -boltar>:
1. <GENpilota f de handbol
2. (íþrótt, handknattleikurhandbol m (esport)
3. (handboltaleikurpartit m de handbol (matx)

hand·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>:
biblioteca f de consulta, biblioteca f manual 

handhafa·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
xec m al portador
◊ gefið aldrei út handhafaávísun í bílaviðskiptum: no lliureu mai un xec al portador en la compra d'un cotxe

hand·járn <n. -járns, -járn>:
manilles f.pl, grillons m.pl (Bal.)
♦ setja á e-n handjárn: emmanillar algú (o: posar els grillons a qualcú -Mall.-) 

hand·klæði <n. -klæðis, -klæði>: tovallola f



hand·leggur <m. -leggjar, -leggir>: braç m

        fara úr liði á handleggnum: dislocar-se el braç, desllorigar-se el braç, torçar-se el braç (Mall.)

hand·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
<HISThandlína f, mocador del vestit tradicional de la dona islandesa

hand·læknir <m. -læknis, -læknar>: (skurðlæknir, kírúrg) cirurgià m, cirurgiana f



hand·málaður, -máluð, -málað: pintat -ada a mà

hand·rit <n. -rits, -rit>:
1. <GENmanuscrit m
2. <CINEMAguió m

handrits·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
<CINEMAguionista m & f

hand·rukkari <m. -rukkara, -rukkarar>:
cobrador m de deutes, cobradora f de deutes (esbirro o esbirra que cobra deutes per a algú emprant amenaces i violència)

hand·snyrting <f. -snyrtingar, no comptable>:
manicura f
♦ ég ætla að fá handsnyrtingu: facim la manicura, sisplau

hand·tak <n. -taks, -tök>:
encaixada f de mans

hand·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
detenció f

hand·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekiðe-n>:
detenir algú

hand·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>: batedora f de braç (estri de cuina)

hand·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:
1. (vél, blásari á almenningsklósettumeixugadora f de mans (màquina, per comptes de tovallola, que eixuga les mans amb un corrent d'aire calent)
2. (munnþurrkatovalló m (torcaboques)
♦ handþurrkur með sápu: tovallonets pre-ensabonats
3. (dúkurtorcamans m, eixugamans m

hand·þvottur <m. -þvotts, -þvottar>: rentat m a mà, escurada f a mà (Bal.) (dels plats bruts)

hanga <hangi ~ höngum | hékk ~ héngum | hangið>:
1. <GENpenjar, estar penjat -ada
◊ þá vildi svo til, að Absalon rakst á menn Davíðs. Absalon reið múl einum, og rann múllinn inn undir þétt lim mikillar eikar og festist höfuð hans í eikinni. Hékk hann (wa-i̯ʝutˈtan, וַיֻּתַּן) þar milli himins og jarðar (bēi̯n ha-ʃʃāˈmaʝim ū-ˈβēi̯n hā-ˈʔārɛt͡s, בֵּין הַשָּׁמַיִם וּבֵין הָאָרֶץ), en múllinn, sem hann reið, rann undan honum. Þetta sá maður nokkur, sagði Jóab frá því og mælti: "Sjá, ég sá Absalon hanga (tāˈlūi̯, תָּלוּי) í eik einni (bā-ʔēˈlāh, בָּאֵלָה)": va passar que l'Absalom va trobar-se davant per davant dels homes d'en David. Muntava una mula i, en ficar-se la mula sota les branques espesses d'un gran roure, i el seu cap li va quedar enganxat al roure. L'Absalom es va trobar penjat entre cel i terra, mentre la mula que qualcava s'escapava de sota seu. Un home ho va veure i n'informà en Joab dient-li: «Mira, he vist l'Absalom penjat d'un roure!»
♦ myndin hangir ekki rétt: el quadre està tort
♦ hanga á e-u: estar penjat -ada a una cosa (o: d'una cosa)
♦ myndin hangir á veggnum: el quadre està penjat a la paret
♦ bölvaður er hver sá, sem á tré hangir: maleït tot aquell qui penja d'un patíbul (κρεμάμενος, κρεμαμένη, κρεμάμενον: κρεμάννυμι, Ἐπικατάρατος πᾶς ὁ κρεμάμενος ἐπὶ ξύλου)
♦ hanga á e-u: <FIGno separar-se d'una cosa
♦ hanga (o: leika) á bláþræði: <LOC FIGpenjar d'un fil
♦ hanga á e-m: <FIGimportunar algú
♦ hanga í gálganum: estar penjat -ada a la forca
♦ hanga í símanum: <FIGestar penjat -ada del telèfon (passar-se molt de temps telefonant)
♦ hanga í e-u ~ e-m: <FIGaferrar-se a una cosa ~ algú (no deixar per res)
♦ e-r ~ e-ð rétt hangir í e-u: <FIGalgú ~ una cosa tot just arriba a una cosa (li va d'un pèl arribar a una cosa)
◊ hitastigið rétt hangir í þremur gráðum: la temperatura tot just arriba als tres graus
♦ við erum enn að hanga í því að vera með 40 prósent af veiðinni í fyrra: <LOC FIGcontinuem obtenint a penes el 40 per cent de les captures de l'any passat
♦ hanga saman: <GEN & FIGestar lligat -ada (estar relacionades dues coses entre si & subjectar-se, aguantar-se o mantenir-se unides dues coses entre si)
♦ hanga utan á e-m: <ESPORT & FIGmarcar algú (enganxar-se o aferrar-se a algú per vigilar-lo i controlar-lo)
◊ Grænfriðungar hanga utan á olíuborpalli: membres de Greenpeace s'enganxen a plataforma petroliera
♦ hanga við verk: <FIGfer una feina a disgust i lentament
♦ hanga yfir e-m: <FIGestar-li a sobre a algú (no separar-se'n gens ni mica)
♦ hanga yfir e-u: #1. <GENestar penjat -ada (o: suspès -esa) sobre una cosa (sense tocar-la)#2. <FIGestar amorrat ada a una cosa (no separar-se'n gens ni mica)
◊ lampinn hékk yfir borðinu: la làmpada esta penjada sobre la taula
◊ hann hangir allan daginn yfir sjónvarpinu: es passa tot lo dia amorrat al televisor
2. (slóraestar penjat -ada, gandulejar (estar ociós, mans-plegades, vagassejar)

hangandi, hangandi, hangandi <adj.>:
penjant
♦ gera e-ð með hangandi hendi: <LOC FIGfer una cosa de mala gana (o: a contracor), només per obligació
♦ hafa Damóklesarsverð hangandi yfir sér: <LOC FIGtenir una espasa de Dàmocles suspesa sobre seu

hangi·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: carn f de xai fumada



hani <m. hana, hanar>: 1. <GEN> gall m (mascle de la gallina)
          2. (vatnskrani) aixeta f, grifó m (Mall.)



hann: ell
Paradigma del Pronom Personal de Tercera Persona
  Masculí Femení Neutre
N hann hún, (†) hon það, (†) þat
A hann hana það, (†) þat
G hans hennar þess
D honum henni því
→ þeir, þær, þau

hannaðar: → hönnuður “dissenyador”

hans: el seu, la seva (dell)

Hansa·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
Lliga Hanseàtica, la Hansa f

Hansa·borg <f. -borgar, -borgir>:
ciutat hanseàtica

hansa·gardína <f. -gardínu, -gardínur. Gen. pl.: -gardína>:
persiana veneciana

Hansa·kaupmaður <m. -manns, -menn>:
comerciant hanseàtic

Hansa·kaupstaður <m. -kaupstaðar, -kaupstaðir>:
ciutat (o: vila) hanseàtica

hanski <m. hanska, hanskar>: guant m

hanúkka-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUDfesta f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה)
♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’
  La versió catalana de la Bíblia interconfessional (1998), p. 1463 catalanitza el mot com a hanucà. Per la seva banda, la GEL, vol. 5 (Fam-Hernani), p. 2528, en dóna la forma hanukà. Hem optat per donar entrada a totes dues formes.

En el món alemanyo-austríac, el mot hebreu se sol accentuar en la
-u- .
 

happ <n. happs, höpp>: 1. cop m de bona sort
             einhverjum verður fyrir óvæntu happi: tenir un cop de bona sort sense esperar-la
          2. gran ocasió, gran oportunitat

happ·drætti <n. -drættis, -drætti>: loteria f
          fyrsti vinningur  happdrtti: el primer premi de la loteria

harð·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: estocafix m, peixopalo m (bacallà assecat sense salar-lo)

harð·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:
insistència f, tenacitat f (perseverança, constància)
♦ af harðfylgi: a força d'insistir, a força de constància

harð·fylginn, -fylgin, -fylgið <adj.>:
tenaç, insistent (perseverant, constant en la persecució d'un objectiu)

harð·ger, -ger, -gert <adj.>:
resistent, sofert -a

harð·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:
variant de harðger ‘resistent, sofert’
sj, g reisi upp Kaldea, hina hargjru og ofsafullu j, sem fer um va verld til ess a leggja undir sig bstai, sem hn ekki

harðinda·ár <n. -árs, -ár>:
any m inclement i de rigor, any m de mala anyada i fam

harðindi <n.pl harðinda>:
1. (harðleiknirigor m,f (severitat)
◊ "svo skal vera," segir konungur, "því að þann veg líst mér á þig að þú munir af sjálfs þíns hendi vilja heldur þann átrúnað niður leggja en nokkurs manns harðindum og muntu ekki öldungis giftulaus vera og vertu með oss í vetur velkominn": "que així sigui", va dir el rei, "car, veient-te, tinc la impressió que més aviat renunciaràs per pròpia voluntat a aquesta fe que no pas ho faràs mogut pel rigor d'algú altre i no seràs pas giftulaus, i ara, sigues benvingut a passar aquest hivern amb nosaltres"
◊ Bjarni kvaðst eigi nenna að rannsaka hana sem þjófa fyrir frændsemis sakir "en hefur þú maklegleika til. Viltu alls kostar illa til mín gera. Mundi eg finna hann ef eg vildi leita með harðindum því að þar mun hann vera sem eg sagði þér í nótt": En Bjarni li va dir que no la volia pas escorcollar com si fos un lladre ja que eren parents "encara que t'ho tens merescut: em vols fer mal de totes totes. El trobaria si el volgués cercar amb rigor perquè ha d'ésser allà on jo vaig dir la nit passada que era"
◊ Hákon jarl mælti: "Það munu flestir menn mæla að mér séu mislagðar hendur ef þú kemst með lífi í brott frá mér eða klakklaust en þó látum vér marga fá harðindi þó að lítið vinni til eða nær ekki: El iarl Hákon va dir: "Gairebé tothom diria que he fet les coses al revés de com les hauria d'haver fet si ara et deixo anar amb vida o indemne, allà on he castigat amb rigor molts que havien fet molt menys que tu o gairebé res
◊ þá mælti Þorgeir: "Það er hugarboð mitt Syrpa að Urðarköttur sé ekki ykkar son. Er hér ekki seinna um að gera. En annaðhvort seg sem háttað er, og hafið þar fyrir þökk og vináttu mína, ella verður þú að þola harðindi og verður þó satt að segja": llavors en Þorgeir li va dir: "tinc el pressentiment, Syrpa, que l'Urðarköttur no és pas fill teu. Ja no et val deixar-ho per més endavant: cal que ara em diguis com és la cosa realment; si ho fas, obtindràs a canvi el meu agraïment i la meva amistat, i si no, hauràs de patir el meu rigor i, tanmateix, acabaràs dient-me la veritat"
2. (langvarandi ótíðtemps [atmosfèric] inclement i fred (esp. hivern dolent, dur, de fred intens i molt llarg)
3. (harðærimala collita (provocada per una metereologia inclement)
4. (hallæristímitemps m de fam i carestia (temps durs provocats per un hivern especialment llarg i inclement)

harð·kol <n.pl -kola>:
antracita f

harð·leikinn, -leikin, -leikið <adj.>:
rude -a

harð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>
de caràcter dur i rude
◊ þeir voru ofsamenn miklir í skapi, harðlyndir og ódælir. Þeir sátu yfir hlut manna: eren molt violents de temperament, de caràcter dur i despòtics. No tenien gens de respecte amb el dret dels altres
◊ "það mun ykkur eigi mjög hent," sagði Ósvífur, "hún er kona skapstór en þú ert harðlyndur og óvæginn": l'Ósvífur li va dir: “les coses no seran pas fàcils entre vosaltres dos; ella és una dona de temperament viu i tu tens un caràcter dur i inflexible”

harð·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:
baronívol -a, viril (d'aspecte o aparença)

harð·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitaðe-u>:
1. <GENnegar categòricament una cosa
♦ harðneita því að <+ subj.>: negar categoricament que <+ subj.
2. (hafna, færast undannegar-se a una cosa, refusar una cosa (rebutjar, declinar)
♦ hún harðneitar að trúa þessu: es nega a creure-ho
♦ hún harðneitar að losa um viðskiptahöftin nema...: es nega a suavitzar les restriccions comercials llevat que...

harð·ráður <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitaðe-u>:
1. (harðúðugurdespietat -ada (de cor dur)
Torfi svarar: "Alllítils þykja yður verðar mínar tillögur er mig skyldi ekki að spyrja slíku enda þykir mér ekki ráð þetta er þú hefir séð fyrir dóttur þinni jafnvirðulegt sem þér þykir vera. Mun Signýju þetta verða ekki mikið til yndis er maður er bæði gamall og " (=intractable)
2. (harðstjórnarlegur, ráðríkurtirànic -a (molt autoritari o imperiós, despòtic)
ég vil selja Egypta harðráðum (קָשֶׁה) drottnara á vald, og grimmur konungur skal ríkja yfir þeim - segir hinn alvaldi, Drottinn allsherjar
3. (strangurestricte -a (sever)
♦ Haraldur harðráði Sigurðarson: Harald Sigurðarson el Sever
4. (dáðrakkurple -ena d'empenta (actiu, enèrgic)
Hann svaraði því að sonur Kristínar, dótturson Sigurðar konungs, væri best ættborinn til konungdóms í Noregi: "Er þar," segir hann, "sá maður til forráða með honum er skylda ber til að vera forsjámaður fyrir honum og ríkinu, er Erlingur er faðir hans, maður vitur, harðráður og reyndur mjög í orustum og landráðamaður góður. Mun hann eigi skorta til þessa ráðs framkvæmd ef höfðingjar fylgja" (=de gran determinaci, resolt, de ferma determinaci)
Hrærekur konungur var maður forvitri og harðráður. Þótti Ólafi konungi hann ótrúlegur þótt hann gerði nokkura sætt við hann. Hann lét blinda Hrærek báðum augum og hafði hann með sér en hann lét skera tungu úr Guðröði Dalakonungi. En Hring og aðra tvo lét hann sverja sér eiða og fara í brott úr Noregi og koma aldrei aftur. En lenda menn eða bændur þá er sannir voru að þessum svikræðum rak hann suma úr landi, sumir voru meiddir, af sumum tók hann sættir

harð·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:
<FIGdur -a, implacable, despietat -ada

harð·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:
bullit -ida, dur -a (ou)

harð·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
tirà m, tirana f

harð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
tirania f, règim tirànic

harð·svíraður, -svíruð, -svírað <adj.>:
1. (þrárcabut -uda, caparrut -uda (obstinat)
2. (forherturdespietat -ada (dur & sense pietat & sense escrúpols)
harðsvíraðir glæpamen: criminals despietats

harður, hörð, hart <adj.>:
1. <GENdur -a
♦ harður viðkomu: dur al tacte
♦ sitja á hörðu: tenir un seient dur
2. <FIGdur -a
◊ glaðlega mun eg hér bíða þess er þér viljið að gera, og það muntu skilja að eigi er hjarta mitt hrætt og reynt hefi eg fyrr harða hluti og var eg gjarn að þola mannraun þá er eg var ósár: esperaré aquí amb alegria el que vulgueu fer-me i aviat comprendràs que el meu cor no està espantat i que en altres temps vaig suportar dures proves i que, quan no estava ferit, [sempre] estava disposat a suportar de grat qualssevol proves que posessin a prova la meva homenia
◊ en það er mér grimmast er Gunnar var í ormgarð settur, en það harðast er úr Högna var hjarta skorið, og betur væri að Sigurður kæmi mér á móti og færi eg með honum: i el fet més cruel que he hagut de viure va ser quan varen posar en Gunnar al fossat de les serps, i el més dur, quan li varen treure el cor del pit a en Hogni, i el millor fóra que en Sigurd vingués al meu encontre i que jo me n'anés amb ell
♦ ef í hart fer: si la cosa es posa dura, si les coses van maldades
♦ harður í hjarta: de cor empedreït, dur de cor
♦ hörð orð: paraules dures
♦ koma hart niður af e-u: sortir-ne malament d'una cosa, sortir-ne malparat -ada d'una cosa
◊ en er Aðils jarl sá fall bróður síns og mannfall mikið af liði hans, en sumir flýðu, en hann þóttist hart niður koma, þá sneri hann á flótta og rann til skógarins: i quan el iarl Aðils va veure la mort del seu germà i el gran carnatge que sofria la seva host i que alguns d'ells fugien, i veient que ja no en sortiria ben parat, va emprendre la fuita corrent cap al bosc
◊ bætt hefi eg föður þinn fullum bótum, <...> og tók við föðurfaðir þinn og föðurbræður en bræður mínir voru ógildir. Og varð bæði að eg hafði illa til gert enda kom eg allhart niður": "ja he pagat la plena compensació [que se'm va exigir] per la mort de ton pare <...> i tant el teu avi com els teus oncles l'han acceptada, i[, a més a més;,] els meus germans han restat sense compensació. Han passat totes dues coses: que jo li he fet mal a algú i que n'he sortit molt malparat
♦ láta hart mæta hörðu: respondre amb duresa a la duresa (respondre amb la mateixa moneda, respondre de la mateixa manera a una provocació, a un acte [considerat] hostil, a una forma de comportament etc.)
♦ leika e-n hart: tractar malament algú, maltractar algú
♦ vera harður í horn að taka: ésser difícil d'agafar per les banyes, ésser difícil d'arreglar-se-les amb ell, ésser dur per tractar-hi
◊ nú er fram komið það er mig grunaði að vera mundi þá er vér áttum stefnu á Haðalandi og þér voruð allir ákafir að vér skyldum Ólaf hefja upp yfir höfuð oss að hann mundi verða oss harður í horn að taka þegar er hann hefði einn vald yfir landi: ara ha passat el que sospitava que passaria quan ens vam reunir a Haðaland i tots vosaltres us hi vau empenyar que havíem d'aixecar l'Olau per damunt dels nostres caps: que tan bon punt hagués aconseguit tot el poder en el país, no seria gens fàcil d'heure-nos-les amb ell
♦ vera harður við e-nésser dur amb algú
♦ þetta er ansi hart: <LOC FIGaixò és dur d'empassar, això és molt dur, això és tota una injustícia
♦ það er ansi hart að <inf.>és dur d'empassar <inf.>
3. (strangursever -a (pena, reprimenda, punició)
♦ hörð refsing: un càstig sever
4. (veturrigorós -osa (hivern)
♦ harður vetur: un hivern rigorós
5. (bardagi, árás, orrustaacarnissat -ada (lluita, atac, batalla)
♦ hörð orrusta: una batalla acarnissada
6. (stáltrempat -ada (acer)
♦ hart stál: acer trempat
7. (vindur, straumur, stormurviolent -a (vent, corrent [marí]: molt fort, impetuós)
♦ hart norðanveður: <NÀUTviolenta tempesta de tramuntana
◊ þeir tóku norðanveður svo hörð að þá bar suður í haf og rak yfir myrkur svo mikið að þeir vissu eigi hvar þeir fóru og höfðu þeir útivist langa: van topar amb tempestes de tramuntana tan violentes que els van desviar cap al sud on van entrar dins una boira tan espessa que no sabien cap on anaven, de manera que van romandre molt de temps anant a la deriva
♦ koma í harðan fjörð: <LOC FIGentrar en un fiord de forts corrents (anar a raure en una situació acuitada, de mal tràngol)
Ormr enn langi kom í heldr harðan fjǫrð -dreyra reyr hnitu saman - tungl tingla tangar skǫ́rusk þá, þás (= þá's = þá er) brynflagðs reginn lagði borðmikinn Barða við síðu Fáfnis. Jarl vann hjálms hríð at hólmi: Ormr el llarg (el vaixell del rei Olau Tryggvason) va entrar en un fiord de corrents força violents (es va trobar en una situació molt acuitada) —els joncs de sang (= les espasesentrexocaren - les llunes de les estenalles dels tingl (tǫng tingla = les estenalles dels ornaments de metall de la proa = les proes; les llunes de les proes = els escutss'esberlaren— quan el déu de l'ogressa de les cuirasses (brynflagð = l'ogressa de les cuirasses = la destral; regin brynflagðs = el déu de la destral = el guerrer = el iarl atacant va col·locar el Barði (el vaixell del iarl Eiríkr d'alta borda al costat d'en Fáfnir (=al costat d'Ormr hinn langi, el vaixell del rei Olau Tryggvason. El iarl va guanyar al costat de l'illot (Svolder, on té lloc la batalla la pluja de l'elm (hríð hjálms = la tempesta de l'elm = la batalla).
8. (djarfur, ótrauðurardit -ida (estrenu, coratjós, intrèpid)
◊ og ekki eru Granmars synir vinir mínir en þó eru þeir harðir menn: i els fills d'en Granmar no són pas amics meus per més que tots ells siguin homes ardits
◊ til þessa hvatti mig hinn harði hugur, og stoðaði til að gert yrði þessi hin sterka hönd og þetta hið snarpa sverð er nú kenndir þú: un cor ardit m'ha mogut a fer-ho i m'hi han ajudat aquesta forta mà i aquesta espasa esmolada que tu acabes de sentir
◊ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: pocs n'hi ha que de vells siguin valents si d'infants eren covards
9. (harðvítugurpertinaç (obstinat, caparrut)
♦ vera harður í skapi: <LOC FIGtenir un caràcter pertinaç
◊ kunnigt er mér um hag ykkarn en eg vil enga vél að ykkur draga að dóttir mín er hörð í skapi. En um yfirlit hennar og kurteisi megið þið sjálfir sjá: m'és coneguda la vostra situació i possibilitats; quant a mi, no us vull pas enganyar amagant-vos que la meva filla té un caràcter pertinaç; pel fa al seu aspecte i bona educació, però, us en podeu convèncer per vosaltres mateixos
◊ Gunnsteinn var manna mestur og sterkastur, búþegn góður og hinn harðasti í skapi við hvern sem hann átti: en Gunnstein era un home fortíssim i molt alt, un bon pagès i el més caparrut amb aquell amb qui tingués tractes
10. (hraðurràpid -a (veloç)
♦ fara ~ ganga ~ hlaupa ~ ríða hart: anar ~ caminar ~ córrer ~ cavalcar ràpid (o: aviat, Mall.)

harð·úðugur, -úðug, -úðugt <adj.>:
1. (harður í hug, þrjóskurde dura cerviç (obstinat, rebec, recalcitrant)
2. (skapharður, kaldlyndur, harðgeðjadespietat -ada, dur -a de cor, de cor dur (dur & sense pietat & sense escrúpols, insensible)
3. (óþýður, harðurrude -a (esquerp, sorrut, aspre, malcarat)
"Hví ertu svo harðúðigur og illur viðskiptis frá því sem aðrir stafkarlar?"
þau áttu einn son, er Þorsteinn hét. Hann var mikill ok sterkr, harðúðigr ok óaflátssamr við hvern, sem eiga var. Engi var jafnstórr í Noregi, ok trautt fengust þær dyrr, at honum væri hægt um at ganga, ok því var hann kallaðr bæjarmagn, því at hann þótti ofmagni bera flestum húsum. Hann var óþýðr, ok fekk faðir hans honum því skip ok menn, ok var Þorsteinn þá ýmist í hernaði eða í kaupferðum, ok tókst honum hvárttveggja vel
4. (fastlyndur, fastur fyrir sérde caràcter ferm (ferm de caràcter)
◊ konu átti ek væna ok vitra, stórlynda ok harðúðga, en ekki má ek njóta hennar vizku, þvíat sjaldan váru vit sátt: tenia una dona, bella i sàvia, magnànima i de cor fort, i tanmateix, no vaig poder fruir de la seva saviesa perquè poques vegades estàvem d'acord
Annað barn átti Valbrandur. Það var dóttir er Signý hét. Hana átti Þorgeir úr Miðfelli, son Finns hins auðga Halldórssonar, Högnasonar. Hann var þá andaður er sjá saga gerðist. Grímur hét son þeirra, efnilegur maður og óx upp með móður sinni. Signý bjó á Signýjarstöðum skammt frá Breiðabólstað. Hún var skörungur mikill, skjótorð og skapstór og harðúðig í öllu (o = tenaç?)

harð·æri <n. -æris, -æri>:
1. <GENany m amb molt mala anyada (en què hi ha fam i carestia)
2. <FIGtemps durs (temps de fam i carestia a causa de la mala o de les males anyades)

Haredi <m. Hareda, Haredar>:
<RELIGharedí m & f (fl./pl haredís og/i haredim), haredita m & f (pl.: ‏חֲרֵדִים‎; sg.: חֲרֵדִי‎)

haredískur, haredísk, haredískt <adj.>:
<RELIGharedí (adj. inv. en sg.), haredita (adj. inv. en sg.)
♦ haredísk fjölskylda: una família haredí
♦ haredískur gyðingdómur: judaisme haredí (‏יַהֲדוּת חֲרֵדִית)

hark <n. harks, no comptable>: xivarri m

harla <adv.>: 1. (harðla, mjög): molt (extremadament)
          2. (heldur, frekar) força (més aviat)

harma <harma ~ hörmum | harmaði ~ hörmuðum | harmað>:
1. (saknafer dol (plànyer la pèrdua o mort d'algú plorant, cridant, arrabassant-se cabells etc.)
◊ á þeim dögum var ég, Daníel, harmandi þriggja vikna tíma: en aquells dies, jo, Daniel, vaig estar fent el dol tres setmanes senceres
◊ reið Kári þaðan til Marðar Valgarðssonar og sagði honum tíðindin. Hann harmaði mjög: en Kári d'allà se'n va anar a cavall a ca'n Mörður Valgarðsson i li va contar el que havia passat. En Mörður va fer el dol, proferint moltes queixes i crits de dolor
2. <e-n>: (sakna e-s, syrgja e-nplorar algú (fer dol, plànyer la pèrdua o mort d'algú)
◊ og Abraham fór til að harma Söru og gráta hana: i Abraham anà a fer el dol per Sara i la va plorar
◊ ...og harmaði son sinn langan tíma: i va plorar la mort de son fill molt de temps
3. <e-ð>: (vera hryggur yfir e-ðplànyer una cosa (lamentar & afligir-se per)
◊ í þessi ferð var hann lostinn svá ljótri sótt ok leiðiligri af Guði, iðraverk svá miklum, at hann fúnaði neðan ok vall mǫðkum, en svá mikill fýla stóð af honum, at riddarar hans máttu ekki nærri honum koma, ok æ því meirr sem sóttin þrøngdi honum, bað hann herinn því meirr skunda ferðinni, at hann mætti fyrr fagna dauða Gyðinga en harma sinn dauðaen aquesta expedició, fou colpit per Déu amb una malaltia tan lletja i repel·lent i amb un dolor de budells tan fort que es podria en vida i els cucs li pul·lulaven pel seu cos, i d'ell en sortia una pudor tan forta que els seus cavallers no se li podien pas acostar, i com més l'atuïa aquella malaltia, més instava ell al seu exèrcit a apressar la marxa a fi que pogués celebrar la mort dels jueus abans no lamentar la seva mort
4. <með e-m>: (kenna í brjósti um e-n, vorkennaplànyer algú, complànyer-se d'algú (sentir compassió vers algú, fer pena algú a algú)
5. <e-ð>: (vera hryggur yfir e-ulamentar una cosa, saber greu una cosa (deplorar una cosa)
♦ ég harma þetta: ho lamento (o: em sap greu)
♦ ég harma að <+ skulu en subj.> <+ inf.>: lamento que <+ subj.>
♦ ég harma að X skuli <+ inf.>lamento que X <+ pres. subj.>
◊ ég harma að hann skuli ekki vera viðstaddur: lamento que no hi sigui present
♦ ég harma að X skuli hafa <+ part. pass.>lamento que X <+ pret. perf. de subj.>
◊ ég harma að hann skuli ekki hafa hlustað á aðvörunarorð þeirra fjölmörgu sem hafa tjáð sig um þetta mál: lamento que no hagi prestat orella a les paraules d'advertiment dels moltíssims que han expressat llur parer sobre aquest afer
♦ ég harma að X skyldi hafa <+ part. pass.>lamento que X <+ pret. plusquamperf. de subj.>
◊ sómalíski sjávarútvegsráðherrann harmaði að lausnargjald skyldi hafa verið greitt þar sem það ýti undir frekari sjórán: el ministre de pesca de Somàlia va lamentar que s'hagués pagat el rescat vist que això propiciarà nous actes de pirateria marina
6. ♦ e-ð harmar e-n: una cosa causa un gran dolor a algú, una cosa dol a algú

harma·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (harmaléttirconhort m (alleujament de pena)
2. tarongina f, cidrac m, melissa f, tarongí m (Mall., Eiv.), arangí m (Men.(planta Melissa officinalis)

harma·dalur <m. -dals, -dalir>:
<FIGvall f de llàgrimes

harma·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
trista nova (o: notícia), notícia luctuosa

harma·grátur <m. -gráts, pl. no hab.>:
lamentacions f.pl, complanta f
♦ harmagrátur Jeremía: <RELIGlamentacions de Jeremies (Harmljóðin)

harma·kvein <n. -kveins, -kvein>:
plany m de dolor, lament m de dolor, gemec m de dolor, complanta f
◊ en er El heyri minn af harmakveininu, sagi hann: "Hva merkir essi hreysti?" Og maurinn hraai sr og kom og sagi El tindin: 
◊ en er eir komu til Gren-haatad, sem er hinumegin vi Jrdan, hfu eir ar harmakvein miki og htlegt mjg, og hann hlt sorgarht eftir fur sinn sj daga: 
◊ j mn, gyr ig hrusekk og velt r sku, stofna til sorgarhalds, eins og eftir einkason vri, beisklegs harmakveins, v a skyndilega mun eyandinn yfir oss koma: 
◊ sker af r hfupri na og varpa henni fr r og hef upp harmakvein skglausu hunum, v a Drottinn hefir hafna og tskfa eirri kynsl, sem hann reiddist: 
◊ taki eftir og kalli til harmkonur, a r komi, og sendi til hinna vitru kvenna, a r komi og hrai sr a hefja harmakvein yfir oss, til ess a augu vor fljti trum og vatni streymi af hvrmunum: 

harma·léttir <m. -léttis, -léttar>:
conhort m, alleujament m de dolor, alleujament m de pena

harman·lega <adv.>:
<variant arcaica de → hörmulega “lamentablement, tristament”

harman·legur, -leg, -legt <adj.>:
<variant arcaica de → hörmulegur “planyívol, lamentable, deplorable, trist -a”

harma·tölur <f.pl -talna>:
lamentacions f.pl, laments m.pl

harm·dauði <adj. inv.>:
mort o morta el traspàs del qual causa molt de dolor
♦ e-r er e-m harmdauði: <LOCla mort d'algú és molt plorada o planguda
◊ þessi tíðindi spyrjast víða og var Þorgeir mörgum mönnum harmdauði: la notícia d'aquest fet es va escampar arreu i molts foren els qui van plorar la mort d'en Þorgeir
◊ víg Gunnars spurðist og mæltist illa fyrir um allar sveitir og var hann mörgum mönnum mjög harmdauði: es va saber la notícia de la mort violenta d'en Gunnar i per totes les comarques la gent la blasmaven i no veien amb bons ulls que l'haguessin mort i molts van plorar molt la seva mort

harm·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
ple -ena de pena, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, afligit -ida

harmkvæla·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sársaukalaussense sofriment (o: sofrir), sense [patiment de] dolor[s] (indolor)
♦ það gekk ekki harmkvælalaust að fá því framgengt: <LOC FIGha costat molts d'esforços i sacrificis (o: s'ha aconseguit de fer, però hi hem suat de valent)
2. (pyntingarlaussense turment (sense aplicació de tortura)

harm·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITERelegia f

harm·kvæli <n.pl -kvæla>:
1. <GENturments m.pl, gran patiment m (tant físic com moral)
◊ ég hefi alið hann með harmkvælum (bə-'ʕotsεβ, בְּעֹצֶב)l'he infantat amb turments (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: l'he posat al món amb dolor; la de la Bíblia interconfessional: l'he donat a llum sofrint!)
◊ blessa þú mig og auk landi við mig, og verði hönd þín með mér, og bæg þú ógæfunni frá mér, svo að engin harmkvæli (ʕāts'bī, עָצְבִּי komi yfir mig: beneeix-me i eixampla les meves terres i que la teva mà m'empari! I preserva'm de l'infortuni a fi que no em sobrevingui cap patiment (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: si em beneíeu plenament i augmentàveu el meu territori, si la vostra mà era amb mi i m'allunyàveu del mal, perquè visqués sense dolor...!; la de la Bíblia interconfessional: si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda'm i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi)
♦ þetta tókst með harmkvælum: <LOC FIGha costat molts d'esforços i sacrificis
2. (pyntingturments m.pl (com a resultat, en època antiga, de l'aplicació de la tortura)

harm·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:
variant de harmkvæli ‘turments’
◊ skaltu nú og erindi hafa því að þú skalt hér lífið láta með svo miklum harmkvölum að það skal aðra letja að sækja mig heim með ófriði: ara hi tindràs la teva recompensa (o: la teva vinguda no haurà estat debades) perquè aquí hi deixaràs la vida enmig d'uns turments tan grossos que qualsevol altre que vulgui arribar fins aquí amb intensions hostils se'n farà enrere

harmleika·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<LITERautor tràgic, autora tràgica

harm·leikur <m. -leiks, -leikir>:
<LITER & FIGtragèdia f

harm·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
1. <LITERplant m, elegia f, poema m de plany
2. <LITER POPcomplanta f
3. <LITER HEBRquinà (o: qinà) f (fl./pl.: quinàs (o: qinàs) og/i quinot (o: qinot)) (קִינָה, קִינוֹת)
4. Harmljóðin <n.pl Harmljóðanna>: <RELIGLamentacions f.pl (un dels llibres de la Bíblia: סֵפֶר אֵיכָה)

harmonía <f. harmoníu, harmoníur>:
<RELIG = Díatessaronharmonia f dels Evangelis (Harmonia Euangelica, Diatessaron)
◊ “Harmonían (o: harmonía guðspjallanna)” eftir Tatían sýrlenska (o: Tatían frá Sýrlandi)“L'Harmonia dels Evangelis” de Tacià el Siríac

harmoníka <f. harmoníku, harmoníkur>:
<MÚSacordió m

harm·saga <f. -sögu, -sögur>:
(harmafregn, sorgarfréttnotícia luctuosa
◊ en hvað skyldir þig til að segja þessa harmsögu og fara til langan veg?: però, què és el que t'ha empès a fer aquest llarg camí per fer-me arribar aquesta tràgica notícia?
◊ hann fór heim eftir eldi og brenndi upp hofið og öll goðin og kvað þau eigi skyldu oftar segja sér harmsögur: se'n va anar a ca seva a cercar-hi foc i va calar foc al temple i a tots els déus i va dir que no tornarien a contar-li notícies de mal averany
◊ fyrir því gerði hún svo, að það var hygginna manna ráð í þann tíma, þá er harmsögur komu að eyrum mönnum, að segja eigi með orðum, og gera þá á þann veg sem nú lét hún gera: la raó, per la qual ho va fer, és perquè en aquell temps era consell d'homes prudents que quan calia fer arribar una notícia luctuosa a les orelles d'algú, no l'hi havien de dir amb paraules sinó fer-ho de la manera com ella ho havia fet ara

< harms·auki <m. -auka, -aukar>:
agreujament m del dolor
◊ bregðir þú af þessu ráði mínu, verðr þat margfaldr harmsauki minn: si t'apartes d'aquest consell meu, afegiràs dolor al meu dolor
◊ var þat ok mikill harmsauki ástvinum Magnúsar konungs, er hans afspringr lifði engi eptir, nema ein dóttir á ungum aldri, er hét Ragnhildr: als amics lleials del rei Magnús el dolor que sentien es va veure agreujat pel fet que cap dels seus descendents l'havia sobreviscut tret d'una filla que es deia Ragnhildr i estava en plena joventut

< harms·fullur, -full, -fullt <adj.>:
dolorós -osa, trist -a

harms·léttir <m. -léttis, -léttar>:
<variant arcaica de → harmaléttir “alleujament de la pena, conhort”

< harm·sök <f. -sakar, -sakir>:
ofensa f, greuge m, tort m

< harm·tíðendi <n.pl -tíðenda>:
(harmafregn, sorgarfrétttrista notícia, mala notícia (hörmungartíðindi)

harm·tölur <f.pl -talna>:
<variant arcaica de → harmatölur “lamentacions”

harmur <m. harms, harmar>:
1. (sorgpena f, dolor anímic (patiment anímic, aflicció)
◊ mikill harmur er að oss kveðinn er vér skulum svo mikla ógæfu saman eiga: el destí, fent-nos participar en aquesta desgràcia tan gran, ens ha inflingit un gran dolor
◊ vei mér, því að Drottinn bætir harmi (jā'γōn, יָגוֹןvið kvöl ([מַכְאוֹב] ~ maχəʔo'βī, מַכְאֹבִיmína!: ai de mi, perquè el Senyor m'acumula les penes sobre els dolors!
◊ ég mun breyta sorg ([אֵבֶל] ~ ʔε'βlām, אֶבְלָםþeirra í gleði og hugga þá og gleðja eftir harma (mīγō'nām, מִיגוֹנָםþeirra: canviaré el seu dol en goig, els consolaré i els alegraré després de les seves penes
◊ ...og verði hann fyrir slysi á þeirri leið, sem þér farið, þá leiðið þér hærur mínar með harmi (bə-jā'γōn, בְּיָגוֹן) niður til heljar: ...i si tenia cap accident pel camí que fareu, faríeu baixar les canes de la meva vellesa amb dolor al xeol
♦ harmur er það: <LOCés lamentable, és una llàstima
◊ harmur er það nú mikill, er öl er ekki inni, það er eg megi yður fagna sem vildi; verðið þér nú að bjargast við slíkt, sem til er: em sap molt de greu que ara no hi hagi a la casa gens de cervesa amb què poder obsequiar-vos com hauria volgut; us haureu de contentar amb el que hi ha
◊ allmikill harmur er það er vér eigum svo langt hingað að sækja og svo meinfært: grandíssimes penalitats en tenim del viatge per venir fins aquí, que ha estat tan llarg i tan perillós
♦ hyggja af harmi: <LOCoblidar el dolor
♦ springa af harmi: <LOCesclatar de pena, morir de pena
◊ þá var borið út á skipit lík Baldrs, ok er þat sá kona hans, Nanna Nepsdóttir, þá sprakk hon af harmi ok dó. Var hon borin á bálið ok slegið í eldi: aleshores varen treure el cadàver de Baldre per dur-lo a dalt del vaixell [mortuori] i quan la seva dona, Nanna, filla de Nepr, ho va veure, va esclatar de dolor i va morir. La van portar a dalt de la foguera funerària i li pegaren foc
♦ vera harmi sleginn: <LOCestar afligit de dolor, estar colpit per la pena
♦ vera harmi þrunginn: <LOCestar aclaparat de dolor
♦ þola harm: <LOCpatir un dolor, endurar un dolor
◊ Sigurðr svarar: "Þá frjóumsk vér mest, ef vér búum saman, ok meira er at þola þann harm, er hér liggr á, en hvǫss vápn": en Sigurðr li va respondre: “la manera com més aconhortats ens sentirem és si vivim plegats i, [creu-me,] sofrir aquest dolor que em provoca viure separats és pitjor que el del tall d'armes esmolades”
2. harmar <m.pl harma>: (móðgun, harmsökofensa f, tort m (humiliació, greuge)
◊ en er hann kom heim þá fannst honum það brátt í að Sigríður kona hans var heldur skapstór og taldi upp harma sína, þá er hún kallaðist fengið hafa af Ólafi konungi: però quan va arribar a casa, se li va fer palès ben aviat que la seva dona, la Sigríður, n'estava més aviat remolesta ja que li va fer recompte de tots els torts que ella considerava que havia rebut del rei Olav
♦ reka harma sína: <LOCvenjar-se de les ofenses rebudes
♦ hefna harma sinna: <LOCvenjar-se de les ofenses rebudes
◊ ...en fyrir skömmu mundi það þykja ekki líklegt, að Eiríkur konungur myndi eigi hafa til þess vilja og aðferð að hefna harma sinna á hverjum manni slíkum, sem Egill er: ...i no fa gaire no hauria semblat probable que al rei Eirik li haurien de faltar la voluntat i el coratge per venjar-se de les ofenses sofertes matant qualsevol home com ara l'Egil que els hi hagués fetes

harm·þrunginn, -þrungin, -þrungið <adj.>:
aclaparat -ada pel dolor, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, [molt] afligit -ida
◊ það segja menn að Ketilríður væri mjög harmþrungin um veturinn. Svaf hún oft lítið og vakti í saumstofu sinni um nætur: la gent deia que la Ketilríður aquell hivern estava molt aclaparada per la tristesa; sovint no podia dormir més que una mica i passava les nits vetllant a la seva saumstofa

harm·þrútinn, -þrútin, -þrútið <adj.>:
ple -ena de pena, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, [dolorosament] afligit -ida

harpa¹ <f. hörpu, hörpur>:
1. <MÚSarpa f
♦ leika á hörpu: tocar l'arpa 
♦ leika (o: slá) hörpu: tocar l'arpa 
2. <MÚS MEDIEVharpa f, instrument musical molt semblant a una lira. De fet, i per evitar confusions, recomano que el mot harpa s'adopti en català quan es tracti de traduccions de textos medievals o, altrament, que es tradueixi amb el terme lira.
3. *curculla f d'Islàndia, *xelet m d'Islàndia, *petxina f d'Islàndia, *copinya f d'Islàndia (Mall.), *escopinya f d'Islàndia (Men.(mol·lusc Chlamys islandica syn. Pecten islandicus) (hörpudiskur)
4. <ASTRON[constel·lació f de] Lira f

harpa² <f. hörpu, hörpur>:
harpa f. Desè mes i primer mes d'estiu del calendari tradicional islandès. Transcorria a cavall dels nostres mesos d'abril i maig. A l'Edda d'Snorri Sturluson hi rep els noms de gaukmánuður i sáðtíð.

Harpa³ <f. Hörpu, no comptable>:
Harpa f (ginecònim, nom de dona)

Harz·fjöll <n.pl -fjalla>:
el Harz
◊ flugmenn þessir voru í skemmtiferð í Harzfjöllum og fóru í ógáti yfir markalínuna milli hernámssvæðanna: aquests aviadors feien un viatge de plaer pel Harz i van traspassar inadvertidament la línia demarcatòria que separa eels sectors d'ocupació

hasar·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula f d'acció, pel·lícula f d'aventures



hass <n. hass, no comptable>: haixix m (droga)
        reykja hass: fumar haixix



hassis <n. hassis, no comptable>: haixix m (droga) (→ hass)



hassis·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: reïna f d'haixix



hassis·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'haixix  (→ hassolía)



hassí <n. hassís, hassí>: 1. <culin> hâchis islandès (plat típic islandès)
        2. <culin> hassí [úr nautahakki] (eða: nautahassí) að hætti tala: hâchis m (o: capolat; o: morterol m) de bou a la italiana
        3. <culin> gratínerað hassí [úr nautahakki] (eða: gratínerað nautahassí) með eggaldinum: hâchis (o: capolat; o: morterol m) gratinat de bou amb albergínies
        4. <culin> hassí að hætti Parmentiers: hâchis m parmentier



hass·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'haixix

hasta <hasta ~ höstum | hastaði ~ höstuðum | hastaðá e-n>:
reprendre algú  (donar una reprimenda o reprensió a algú)

hastar·lega <adv.>:
sobtadament, [de] cop en sec (Bal.)

hattur <m. hatts, hattar>:
barret m, capell m (Bal.)
◊ með hatt sinn á höfði: amb el barret posat
♦ éta hatt sinn upp á e-ð: <LOC FIGmenjar-se el capell que passarà X (es diu per subratllar que una cosa que hom presagia passarà de totes totes)
◊ ég skal éta hattinn minn ef...ekki: em menjaré el barret si no...
♦ fá skömm í hattinn: <LOC FIGrebre una bona estirada d'orelles
♦ hafa e-ð til að hengja hattinn sinn á: <LOC FIGtenir munició per a disparar contra algú, tenir un bon pretext per a criticar algú
♦ hattinn ofan!: <LOC FIGxapó!
♦ leggja hattinn frá sér: llevar-se el capell
♦ setja alla/allt undir sama / ein hatt: <LOC FIGconciliar o posar d'acord diferents opinions, interessos etc.
♦ taka hatt sinn: llevar-se el capell
♦ taka hattinn af sér: llevar-se el capell
♦ taka hatt sinn ofan fyrir e-m: <LOC FIGllevar-se el capell davant algú(p.e., com a senyal d'admiració i enhorabona per una cosa ben feta)
♦ setja hattinn á höfuðið: posar-se el capell
♦ setja hattinn á sér: posar-se el capell

hauður <n. hauðurs, pl. no hab.>:
<LITterra f

haug·arfi <m. -arfa, -arfar>:
morrons m.pl [de canari], saginera f (Mall.), tinya f (planta Stellaria media)

haugur <m. haugs, haugar>:
1. (hrúgamunt m, caramull m(Bal.(amuntegament, pila)
2. (fjóshaugurfemer m (amuntegament de fems)
♦ berast út um hauga: <LOC FIGanar-se'n en orris
3. (hæðtossal m (monticle, tossal)
4. <HISTtúmul funerari

Haukadals·skóli <m. -skóla, no comptable>:
<HISTescola m del mas de la vall de Haukadalur, escola medieval fundada pel Teitur Ísleifsson en el segle XI a Haukadalur, en el sud-oest de l'illa; en aquesta escola s'hi formà l'Ari fróði Þorgilsson, l'autor de l'Íslendingabók

hauka·ætt <f. -ættar, pl. no hab.>:
[família f dels] accipítrids m.pl

hauk·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
busquereta esparverenca, tallarol esparverenc (ocell Sylvia nisoria)

hauk·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol esparverenc (ocell Surnia ulula)

haukur <m. hauks, haukar>:
1. girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.(ocell Falco rusticolus) (valur)
♦ eiga [sér] hauk í horni [þar sem e-r er]: <LOC FIGtenir les espatlles cobertes, tenir un protector al darrere
♦ → gáshaukur “astor”
♦ → sparrhaukur “esparver”
2. girfalc m d'Islàndia, grifó m d'Islàndia (ocell Falco rusticolus islandicus) (fálki)

hauk·örn <m. -arnar, -ernir>: guila perdiuera (ocell Hieraaetus fasciatus)

haull <m. hauls, haular>:
hèrnia f

haul·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
hernioplàstia f

haul·saumur <m. -saums, -saumar>:
herniorràfia f

haus <m. hauss, hausar>: cap m (testa, especialment la de bestiar)

haus·kúpa <f. -kúpu, -kúpur. Gen. pl.: -kúpna o: -kúpa>:
calavera f, <MEDcrani m, cap m de mort 
♦ sjóræningjafáni með hauskúpu og krosslögðum beinum [fyrir neðan]: la bandera pirata amb la calavera i les tíbies creuades [a sota]

haus·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llísserallobarrera, cabeçut m (Val., Tortosa), llissa f de cap gros (Val.), mújol m (Bal.), cap-pla (Mall., Men.(peix Mugil cephalus)

haust <n. hausts, haust>: tardor f, primavera f dhivern (Mall.), reravera f, <LIT> autumne m
        á haustin (o: á haustum): a la tardor

hausta <haustar | haustaði | haustaðverb impersonal unipersonal>: anar-se fent hivern (en realitat: ha arribat la tardor, la tardor ha començat)
        það haustar: arriba la tardor

haust·blíða <f. -blíðu, -blíðu. Gen. pl.: -blíða o: -blíðna>:
(síðsumar[estiu m de la] santmiquelada f, estiu m de Sant Miquel (dies càlids a finals de setembre, inicis d'octubre que, en el clima mediterrani, troben llur contrapartida en l' estiu de sant Martí o estiuet de sant Martí, ja dins el novembre. Aquest fenomen metereològic -la presència d'uns dies força càlids entre l'estiu i l'hivern-, per tant, no té validesa universal sinó que depèn de la zona climàtica)

haust·goði <m. -goða, -goðar>:
ull m d'àngel (planta Adonis autumnalis)

haust·jafndægur <n. -jafndægurs, -jafndægur. Emprat hab. en pl.>:
equinocci m de tardor

haust·krókus <m. -krókuss, -krókusar>:
narcís m de tardor (planta Sternbergia lutea syn. Amaryllis lutea)

haust·lag <n. -lags, no comptable>: substantiu només emprat a la locució

        að haustlagi: pagament de deutes amb ovelles a larribada de la tardor.

        Sovint, però, hom empra aquesta locució amb el significat de: per la tardor, a larribada de la tardor

haust·legur, -leg, -legt <adj.>:
tardorenc -a, tardoral, <LIT autumnal

haust·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
còlquic m [ver] (planta Colchicum autumnale)

haust·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m d'aiguamoll (planta Erica tetralix)

haust·myrkur <n. -myrkurs, no comptable>:
fosca tardorenca, obscuritat f de la tardor

haust·rok <n. -roks, -rok>:
tempesta f de tardor, temperi m de tardor, [forta] maltempsada f de tardor

haust·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

haust·útsala <f. -útsölu, -útsölur. Gen. pl.: -útsalna o: -útsala>: rebaixes f.pl destiu

haust·önn <f. -annar, -annir>:
1. (vetrarönnprimer quadrimestre (de curs acadèmic)
2. haustannir <f.pl -anna>: (haustverkfeines f.pl de tardor (segar el fenàs, fer la verema etc.)

<n. há (o: hás), há. Dat. sg.: o: hái>:
<GRAMhac f (nom de la lletra h, H)

¹ <hái ~ háum | háði ~ háðum | háðe-ð>:
1. (heyja orrustalliurar una cosa (batalla, combat, lluita)
♦ há baráttu: lluitar un combat
♦ há bardaga [við e-n]: lluitar un combat [amb algú]
♦ há einvígi [um e-ð]: lluitar un duel [per una cosa]
♦ há orrustu: lluitar una batalla
2. (heyja stríðfer una cosa (cosa = guerra)
◊ annað púnverska stríðið var háð á árunum 218 201 f.Kr: la segona guerra púnica es va fer entre els anys 218 i 201 aC
♦ há ófrið ~ stríð við alla óvini sína: fer la guerra amb tots els seus enemics
♦ há kappræður við e-n: disputar [verbalment] algú, lliurar-se a disputes amb algú
3. (heyja dómfer una cosa (cosa = justícia)
♦ há dóm: impartir justícia

² <hái ~ háum | háði ~ háðum | háðe-m>:
1. (trufla, raskaamoïnar algú (destorbar, molestar)
♦ e-ð háir e-m: una cosa amoïna algú
♦ það háir mér ekki: això no m'amoïna pas
2. (hindra, tálma, bagaestar impedit -ida, ésser un obstacle  (veure's entrebancat per una malaltia, per la feina etc., ésser una malaltia, un defecte físic etc. un impediment, obstaculitzar)
♦ e-ð háir e-m: una cosa és un impediment per a ell
3. (þjaka, ama, gera örmagna, örþreytadeixar algú exhaust -a (esgotar, afeblir, deixar rebentat o exhaust)
♦ illviðrið háir kindunum: el mal temps està deixant en els ossos les ovelles
♦ margt háir auðugs fé: <LOC FIGmoltes de coses consumeixen (o: afebleixen) el cabal d'un ric

háa·loft <n. -lofts, -loft>:
golfes f.pl, sala f de més amunt (Mall.) (espai sota la teulada d'una casa per als mals endreços, guardar-hi la collita etc.)

há·degi <n. -degis, -degi>: migdia m

     eftir hádegi: aquesta tarda, avui horabaixa

        hvílast eftir hádegið: fer [la] migdiada

     fyrir hádegi: (p)els matins

     í hádeginu: a migdia

     um hádegi[ð]: a migdia

     upp úr hádegi: després de dinar, en havent dinat

hádegis·bil <n. -bils, no comptable>:
[temps m de] migdia m
♦ um hádegisbilið: pels volts del migdia

hádegis·matur <m. -matar, pl. no hab.>: dinar m
	hádegis- og kvöldmatur: dinar i sopar
		borða hádegis- og kvöldmat á hótelinu: dinar i sopar a l'hotel

hádegis·verður <m. -verðar, -verðir>: dinar m

háð <n. háðs, no comptable>:
1. (spott, gysbefa f, burla f (mofa, escarn)
2. (kaldhæðnisarcasme m (ironia, sàtira)

háð·hvörf <n.pl -hvarfa>:
ironia f

háð·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema m de befa, poema m de mofa
◊ lít þú á, hvort sem þeir sitja eða standa, þá er ég háðkvæði þeirra: guaita: tant si seuen com si estan drets, jo sóc l'objecte de llurs cançons de mofa
◊ ég varð öllum þjóðum að athlægi, þeim að háðkvæði liðlangan daginn: m'he convertit en la riota de tot el meu poble, tot el dia sóc l'objecte de llurs cançons de burla

háðs·lega <adv.>:
en to burleta

háðs·legur, -leg, -legt <adj.>:
burleta

háðug·legur, -leg, -legt <adj.>:
variant de háðulegur, háðuleg, háðulegt ‘vergonyós -osa; afrontós -osa, infamant’

háðu·legur, -leg, -legt <adj.>:
ignominiós -osa, vergonyant, vergonyós -osa

háðung <f. háðungar, no comptable>:
escarniment m

háður, háð, háð <adj.>:
dependent (sotmès a l'autoritat o voluntat d'algú & condicionat per un fet, una circumstància etc.)
♦ vera háður e-m ~ e-u: dependre d'algú ~ d'alguna cosa, ésser dependent d'algú ~ d'alguna cosa

há·fleygi <n. -fleygis, no comptable>:
sublimitat f

há·fleygur, -fleyg, -fleygt <adj.>:
1. <GENsublim (adj. inv.)
2. (belgingslegurampul·lós -osa (altisonant, grandiloqüent)

háfur¹ <m. háfs, háfar>: agullat <m>, ferró <m>, quissona <f> (Bal.), mussola quissona (Bal.)  (peix Acanthias vulgaris syn. Squalus acanthias)

háfur² <m. háfs, háfar>:
1. (netpoki með skaftisalabre m, gambaner m (Bal.) (bossa de xarxa amb mànec)
2. (netpoki án skaftsbertrol m (sense mànec)

há·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>: gratacels m

há·karl <m. -karls, -karlar>: tauró m de Grenlàndia (peix Somniosus microcephalus)

hákarla·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar. Empr. hab. en pl.>:
pesca f del tauró de Grenlàndia

hákur <m. háks, hákar>:
(ósvífinn maður [í orðum]fatxenda m, perdonavides m, fanfarró m
◊ Þorkell mælti svo að sá væri engi á Íslandi að hann mundi eigi ganga til einvígis við eða á hæl hopa fyrir. Var hann fyrir því kallaður Þorkell hákur að hann eirði hvorki í orðum né verkum við hvern sem hann átti: en Þorkell deia que a Islàndia no n'hi havia cap amb qui ell no hagués de fer un duel o davant qui ell es fés una passa enrere. Per això li deien Þorkell Pinxo, perquè no retrocedia davant ningú, ni de paraula ni de fets, fos qui fos amb qui se les tingués a veure

hákur <m. háks, hákar>:
lluç m (designació dels peixos del gènere Merluccius) (kolmúli; → lýsingur)

hálabelgs·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDbursitis f

hála·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MEDbursa f, bossa serosa

há·leggur <m. -leggjar, -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat. pl.: -leggjum>:
camallarga f, camallut m, camallonga f (Val.), avisador m (Bal.) (ocell Himantopus himantopus)

hálf·búinn, -búin, -búið <adj.>:
a mitges
◊ ég var hálfbúinn að lofa honum að...: li havia mig promès que...

hálfeðal·steinn <m. -steins, -steinar>:
pedra semipreciosa
◊ eðalsteinar og hálfeðalsteinar: pedres precioses i semiprecioses

hálf·fertugur, -fertug, -fertugt <adj.>:
1. (um hlutide trenta-cinc unitats (que consta, té etc. trenta-cinc unitats)
♦ hálffertugt skipun vaixell de trenta-cinc bancs de remer
2. (um fólkde trenta-cinc anys (indicant edat de persona)

hálf·fullur, -full, -fullt <adj.>:
mig ple -ena

hálf·geggjaður, -geggjuð, -geggjað <adj.>:
mig trastocat -ada, mig trastornat -ada

hálf·genginn, -gengin, -gengið¹ <adj.>:
mot emprat en expressions com ara:
♦ klukkan er hálfgengin X: són dos quarts d'X
◊ klukkan er hálfgengin fimm: són dos quarts de cinc

hálf·hrár, -hrá, -hrátt <adj.>:
mig cru -a
◊ hálfhrátt kjöt: carn mig crua

hálf·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
<GEOMsemicercle m

hálf·lokhljóð <n. -lokhljóðs, -lokhljóð>:
<GRAMaproximant f (hálfönghljóð)

hálf·mattur, -mött, -matt <adj.>:
semimat <adj. inv.> (entre mat i brillant)
♦ hálfmattur litur: un color semimat

hálf·málmur <m. -málms, -málmar>:
metal·loide m

hálf·máni <m. -mána, -mánar>:
mitja lluna 
♦ Rauði hálfmáninn: Mitja Lluna Roja (الهلال الأحمر, al-Hilālu l-Aḥmar

hálfnaður, hálfnuð, hálfnað <adj.>:
que ja ha arribat a la meitat
♦ dagurin er hálfnaður: ja ha passat mig dia
♦ hálfnað er verk þá hafið er: començar una feina ja és tenir-la mig feta
♦ vera hálfnaður með e-ð: trobar-se a la meitat d'una cosa, haver fet una cosa només fins a la meitat

hálf·nakinn, -nakin, -nakið <adj.>:
mig despullat -ada

hálf·pund <n. -punds, -pund>:
mitja lliura  (si fa no fa, un quart de quilo)

hálf·samsíðungur <m. -samsíðungs, -samsíðungar>:
<GEOMtrapezi m

hálfsmánaðar- <en compostos>:
quinzenal

hálfsmánaðar·rit <n. -rits, -rit>:
revista f quinzenal

hálf·steiktur, -steikt, -steikt: mig fet -a (parlant esp. de carn cuinada, p.e., bistec)

hálf·tómur, -tóm, -tómt <adj.>:
mig buit -ida

hálfur, hálf, hálft <adj.>:
mig mitja
♦ einn og hálfur, ein og hálf, eitt og hálft: un i mig una i mitja
♦ [eitt] hálft ármig any
♦ hálft glasmig got
♦ hálft í hvorud'alguna manera, més o menys
◊ allir voru hálft í hvoru með hugann við löngu liðinn vetur: tothom tenia els pensaments mig posats a l'hivern que ja feia temps que havia acabat
♦ hálft tunglmitja lluna (hálfmáni)
♦ hálft um hálftmés o menys, en certa manera, quasi, mitjo-mitjo
♦ hálfu <adj. en grau compar.>el doble de...
♦ hálfu meira: dues vegades més, el doble
♦ hálfu reiðari: el doble de furiós
◊ svo reiður sem jarl var næstum þá mun hann nú vera hálfu reiðari og liggur nú við líf allra manna þeirra er á skipinu eru ef nokkur segir til Hrapps: tan furiós com estava adés el iarl, ara hi estarà el doble, i la vida de tots aquells homes que hi ha al vaixell està en perill si ningú li diu on és en Hrappur
♦ hálfu síður: la meitat menys, molt menys
◊ þá er eg var ungur og í víkingu og vann nokkuð til frama, nú veit eg eigi hvort eg mætti þá við þig jafnast en nú hálfu síður að eg em gamall og örvasi: quan era jove i participava en expedicions viquinges, vaig aconseguir una mica de fama i no sé si llavors no podria haver-me provat amb tu, però no pas ara que sóc vell i xacrós i només sóc la meitat del que vaig ésser aleshores
◊ þykir mér ekki víst hvað þér munduð á vinna þó að eg væri einn en nú hálfu síður er þessir menn fylgja mér: no em sembla segur que haguessis de guanyar tu ni encara que jo estigués tot sol, així que molt menys ara que aquests homes m'acompanyen
◊ vilda ég eigi Ála kjósa mér til bónda, þá mun ég hálfu síður kjósa þetta tröll: si no vaig voler l'Áli per marit, molt menys voldré casar-me amb aquest trol
♦ hálfu verri: pitjor que pitjor
♦ hálfur annar, hálf önnur, hálft annað: un i mig una i mitja
♦ hálfan annan tíma: una hora i mitja
♦ hálf önnur milljón manna: un milió i mig de persones
♦ hálfur mánuðurquinze dies, mig mes
♦ í hálfum hljóðuma mitja veu
♦ tala í hálfum hljóðum: parlar a mitja veu, xiuxiuejar
♦ með hálfum huga<LOC FIGvolent no volent, a desgrat
♦ gera e-ð með hálfum huga: fer una cosa volent no volent
♦ til hálfs: a mitges (la meitat & conjuntament amb una altre)
♦ drekka horn til hálfs við e-n: beure una banya [de cervesa] a mitges amb algú, compartir una banya [de cervesa] amb algú
♦ gera e-ð bara til hálfs: fer una cosa només a mitges
♦ skilja e-ð til hálfs: entendre una cosa a mitges
♦ vera hálfur: anar content -a (estar mig begut)
  El mot hálfur, hálf, hálft només es pot emprar davant substantius; altrament (p.e., davant adjectius o numerals) hom recorre a formacions amb el prefixoide hálf-, que s'aglutina a l'adjectiu o al numeral següent. Verbi gràcia: flaskan er hálftóm “la botella és mig buida” o klukkan er á slaginu hálfsex “són dos quarts de sis en punt”.

Per a indicar la combinació de
numeral cardinal seguit de la indicació i mig ~ i mitja hom empra en islandès l'adjectiu hálfur, hálf, hálft seguit del numeral ordinal corresponent, observant, però, que l'islandès empra l'ordinal següent al cardinal català. Verbi gràcia:

hálfan annan tíma ‘una hora i mitja’ (literalment, però: mitja segona hora)

hálft annað ár ‘un any i mig’ (literalment, però: mig segon any). En aquest mateix aspecte, cal remarcar que l'expressió eitt hálft ár, que literalment vol dir un mig any, no significa pas un any i mig sinó mig any.

hálfur þriðji lítri ‘dos litres i mig’ (literalment, però: mig tercer litre).

hálfur sjötti milljarður ‘cinc miliards i mig’ (literalment, però: mig sisè miliard).

Quan aquest sistema s'aplica a les desenes i a les centenes, l'expressió numeral resultant equival a un cardinal català acabat en
5 en el cas de les desenes, i en 50 en el cas de les centenes. Alguns exemples d'aquest sistema fóren:

en þeir hǫfðu hálft fjórða hundrað skipa ok þar á bæði mikit lið ok frítt ’i tenien tres-cents cinquanta (literalment: mitja quarta centena) vaixells i amb ells, una tripulació tan nombrosa com ben equipada’.

síðan tóku þeir skip teinært er þar flaut við kaupskipið og bjuggust til ferðar hálfur þriðji tugur manna ‘després van agafar la nau de deu rems que hi havia ancorada devora la nau mercant i els vint-i-cinc homes (literalment: mitja tercera desena) s'aparellaren per al viatge’.

riðu þeir þá um kveldit, [einum] manni miðr en hálfr sétti tigr, suðr um Brattabrekku ok suðr yfir Karlsháls [til Hǫfða] um nóttina, ok svá upp eptir Kjarradal, ok kómu fram dróttinsmorgin í sólarroð til Fljótstungu svá at engi maðr varð varr við reið þeira um héraðit ‘llavors, al vespre, van partir a cavall, eren cinquanta-quatre homes (literalment: un home menys que mitja sisena desena), cap a migjorn pel pas de Brattabrekka i d'allà continuaren cap a migjorn i durant la nit passaren pel coll de Karlsháls [en direcció de cap a Höfði], i després pujaren tot al llarg del Kjarradalr i arribaren a la Fljótstunga a la sortida del sol de diumenge, de manera que ningú no se'n va adonar de llur cavalcada per la regió’.
 
     

hálf·viti <m. -vita, -vitar>:
idiota m & f

hálf·þrítugur, -þrítug, -þrítugt <adj.>:
1. (um hlutide vint-i-cinc unitats (que consta, té etc. vint-i-cinc unitats)
♦ hálfþrítugt skipun vaixell de vint-i-cinc bancs de remer
2. (um fólkde vint-i-cinc anys (indicant edat de persona)

hálf·önghljóð <n. -önghljóðs, -önghljóð>:
<GRAMaproximant f (hálflokhljóð)

hálm·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
[bri llarg de] palla f
◊ Guð minn, ger þá sem skrælnaða þistla, sem hálmleggi fyrir vindi: 
◊ Guð vor, gjör þá sem rykmökk, sem hálmleggi fyrir vindi: 
◊ Þá fór fólkið víðsvegar um allt Egyptaland að leita sér hálmleggja til að hafa í stað stráa. En verkstjórarnir ráku eftir þeim og sögðu: "Ljúkið dag hvern við yðar ákveðna dagsverk, eins og meðan þér höfðuð stráin": 
◊ og með mikilleik þinnar hátignar leggur þú mótstöðumenn þína að velli, þú útsendir þína reiði, og hún eyðir þeim eins og hálmleggjum: 
◊ varla eru þeir gróðursettir, varla niðursánir, varla hefir stofn þeirra náð að festa rætur í jörðinni fyrr en hann andar á þá, og þá skrælna þeir upp og stormbylurinn feykir þeim burt eins og hálmleggjum: 
◊ hver gjörir sverð þeirra að moldarryki og boga þeirra sem fjúkandi hálmleggi, 3svo að hann veitir þeim eftirför og fer ósakaður þann veg, er hann aldrei hefir stigið á fæti sínum?: 
◊ sjá, þeir eru sem hálmleggir, eldurinn eyðir þeim. Þeir geta ekki bjargað lífi sjálfra sín úr loganum, því það verður ekki glóð til að orna sér við eða eldur til að sitja við: 
◊ ég vil tvístra þeim eins og hálmleggjum, sem berast fyrir eyðimerkurvindi: 
◊ því sjá, dagurinn kemur, brennandi sem ofn, og allir hrokafullir og allir þeir er guðleysi fremja, munu þá vera sem hálmleggir, og dagurinn sem kemur mun kveikja í þeim - segir Drottinn allsherjar - svo að hvorki verði eftir af þeim rót né kvistur: 
◊ þótt þeir væru samflæktir sem þyrnar og votir sem vín þeirra, þá munu þeir upp brenndir verða sem skraufþurrir hálmleggir: 
◊ ásýndum eru þeir sem hestar að sjá, og þeir eru fráir sem riddarar. 5Eins og glamrandi vagnar stökkva þeir yfir fjallahnjúkana, eins og eldslogi, sem snarkar í hálmleggjum, eins og voldug þjóð, sem búin er til bardaga: 

hálm·strá <n. -strás, -strá. Gen. pl.: -stráa; dat.pl.: -stráum>:
[bri m curt de] palla f

hálmur <m. hálms, no comptable>:
1. <GENpalla f
2. (á þakisenill m  (canyet emprat de teulada de cases de mas)

háls <m. háls, hálsar>: coll m

háls·bein <n. -beins, -bein>:
ossos m.pl de la nuca, ansa (o: nansa) f del coll
◊ Egill hljóp upp skjótt og þar til, er blótnautið stóð, greip annarri hendi í granarnar, en annarri í hornið og snaraði svo, að fætur vissu upp, en í sundur hálsbeinið: l'Egill va pujar corrents aviat cap allà on hi havia el bou que s'havia de sacrificar, amb una mà el va agafar pel morro i amb l'altra per les banyes i li va tòrcer el cap de tal manera que els potons van quedar mirant cap enlaire i els ossos de la nuca, trencats
◊ hljóp hann þá at Vála ok greip hann upp, fœrði niðr við ísinn, svá at hálsbeinit brotnaði: aleshores escometre corrents en Váli i, agafant-lo, el va aixecar del terra per després deixar-lo anar contra el gel de manera que el va desnucar
◊ honum varð þat fyrir, at hann kastaði sverðinu, en rann undir Engilbert greifa með svá miklu skjótræði, at hann hóf greifann upp yfir hǫfuð sér ok fœrði hann á hǫfðinu niðr, svá at hálsbeinit gekk í sundr: li va succeir que va tirar l'espasa i es llançà contra el comte Engilbert amb un abrivament tan gran que el va aixecar per damunt el seu cap i el va estampar, cap per avall, contra el terra de manera que es va desnucar
◊ hann þrífur hornin sinni hendi hvort og eigast við lengi svo hart að jörðin gengur upp fyrir þeim. Svo gengur Urðarköttur að fast að hann snarar af honum höfuðið, kastar um hrygg og var þá í sundur hálsbeinið, gengur síðan á brott: L'Urðarköttur li va agafar cada banya amb una mà i ell i el brau varen lluitar durant tant de temps i amb tanta de ferotgia que aixecaven el terra del seu davant; l'Urðarköttur s'hi abrivà amb tant d'ardor que va empènyer tant cap enrere el cap de la bèstia fins que el va llançar contra l'esquena de l'animal, trencant-li els ossos de la nuca

háls·eymsli <n.pl -eymsla>: irritació f de gola, mal m de gola, mal m de coll
        g er me sm hlseymsli: tinc la gola una mica irritada, tinc una mica de mal de gola
        vakna me hlseymsli dauans: despertar-se amb un mal de gola infernal



háls·festi <f. -festar, -festar>: 1. collar m (ample, penjant)
           hálsfesti úr perlum: collar de perles
        2. collaret m (cenyit al coll)
        3. (gullkeðja með merki) cadena f, cadeneta f (Mall., Men.) (joia, usualment d'or)

háls·höggning <f. -höggningar, -höggningar>:
degollament m

háls·höggva <-hegg ~ -höggvum | -hjó ~ -hjuggum | -höggviðe-n>:
degollar algú

háls-kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>: <MED> amígdala [palatina]
        bólgnir hálskirtlar: amígdales inflamades, amigdalitis



háls-klútur <m. -klúts, -klútar>: 1. mocador m de coll
        2. (stór) bufanda f, tapaboques m



háls·men <n. -mens, -men>: 1. penjoll m per a cadeneta (joia)
        2. (hálsfesti) collaret m
        3. (hálskeðja) cadeneta f



háls-, nef- og eyrnasjúkdómar <m.pl>: otorinolaringologia f

háls·nisti <n. -nistis, -nisti>:
camafeu m (joia consistent en una capseta dins la qual hom pot posar dues fotos o relleus)

háls·rígur <m. -rígs, pl. no hab.>:
torticoli m
◊ fá hálsríg á að <+inf.>: agafar torticoli de tant de... <+inf.>

háls·urt <f. -urtar, -urtir>:
herba f de l'ala (planta Inula helenium)

háls· <f. -æðar, -ar>: <MED> [vena f] jugular f

háma <háma ~ hámum | hámaði ~ hámuðum | hámaðe-ð í sig>:
endrapar una cosa, engolir una cosa, englotir una cosa

há·mark <n. -marks, -mörk>:
1. <GENmàxim m
2. (hátindurzenit m, punt m culminant (acme, súmmum)
♦ ná hámarki<LOCassolir el seu punt culminant
♦ vera í hámarki<LOCtrobar-se en el seu punt culminant

hámarks- <en compostos>:
màxim -a

hámarks·hraði <m. -hraða, -hraðar. Pl. no hab.>:
velocitat màxima permesa

hámarks·verð <n. -verðs, -verð>:
preu màxim

hámarks·hraði <m. -hraða, pl. no hab.>: velocitat limitada (velocitat màxima permesa)



há·messa <f. -messu, -messur>: missa f major, ofici m



há·meri <f. -merar, -merar>: tauró sardiner (peix Lamna nasus)

há·mús <f. -músar, -mýs>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (geirnyt)

há·norður <n. -norðurs, no comptable>:
nord geogràfic

há·pípa <f. -pípu, -pípur>:
oboè m (fl./pl.: oboès)

há·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
(háþýsk mállýskaalt-prussià m (dialecte alt-alemany)

hár <n. hárs, hár>: 1. (eitt hár, einstakt hár) cabell m (un cabell)
        2.  (allt hárið) cabells m.pl (tots els cabells del cap)
           hallærislegt hár: cabells pansits i esclarissats
           þvoið hárið: renteu-me els cabells
           hárið er tekið að þynnast: els cabells comencen a esclarissar
           liðað hár: cabells arrissats
           lita á sér hárið: tenyir-se els cabells
           lita hárið á sér blátt ~ ljóst ~ rautt ~ svart: tenyir-se de blau ~ ros ~ roig ~ negre
           krullað hár: cabells arrissats
           sítt hár: cabells llargs
           slétt hár: cabells llisos
           stutt hár: cabells curts
        2. (líkamshár) pèl m (del cos)
           eyða hárum: depilar-se
           eyða hárum (o: hári) af e-u: depilar-se una cosa (cosa=part del cos)
           fjarlægja hár af e-u: depilar una part del cos



hár, há, hátt: 1. (GEN & hávaxinn) alt -a, gran (esp. Mall.  (GEN & d'estatura)
        2. fort (so)
           hafa hátt: fer molt soroll



hára-litur <m. -litar, -litir>: color m,f dels cabells

há·rauða <f. -rauðu, no comptable>:
[color] carmesí m

há·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[de color] carmesí

hár·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
te m de muntanya, herba f dels llebrosos (planta Veronica officinalis)

hár·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>: depilatori -òria
        háreyðandi krem: crema depilatòria



hár·eyðing <f. -eyðingar, -eyðingar>: depilació f
        háreyðing  með laser[tækni]: depilació amb làser
        háreyðing  með rafmagni (o: nál; o: rafstraumi): depilació elèctrica
        → vöxun “depilació a la cera”



háreyðingar·krem  <n. -krems, -krem>: crema depilatòria



hár-greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: pentinat m



hárgreiðslu-stofa <f. -stofu, -stofur>: perruqueria f (→ rakarastofa)



há-reysti <f. -reysti, no comptable>: xivarri m, renovera f (Mall.)

hár·hamur <m. -hams, -hamir>:
capa de la pell d'un xai, bou etc. on hi ha aferrat el pèl

hár·kolla <f. -kollu, -kollur>: perruca f



hár-litun <f. -litunar, -litanir>: tint m per als cabells

        ég ætla að fá hárlitun: podria tenyir-me els cabells?

hár·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de cap, agulla f de ganxo

hár·ormur <m. -orms, -ormar> triquina f (cuc paràsit)



hár·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>: perruqueria f (esp. com a activitat)



hár-spenna <f. -spennu, -spennur>: clip m per als cabells



hár-svörður <m. -svarðar, pl. no hab.>: pell f del crani (amb els cabells), cuir cabellut

        ég ætla að fá hársvörðinn nuddaðan: facim un massatge del cap



hár-vatn <n. -vatns, -vötn>: loció f capil·lar



hár-þurrka <f. -þurrku, -þurrkur>: 1. assecador m de cabells (cast.), eixugador m de cabells
        2. casc m (a perruqueries)



hár-þvottaefni <n. -þvottaefnis, -þvottaefni>: xampú m (→ sjampó)



hár-þvottalögur <m. -þvottalagar, -þvottalegir>: xampú m (→ sjampó)

hár·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MEDvas m capil·lar

háræða- <en compostos>:
<MEDcapil·lar

háræða·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
<MEDhemangioma m capil·lar, hemangioma m simple

háræða·slit <n. -slits, -slit>:
aranyes f.pl vasculars, <MEDtelangièctasi f d'aranya

háræða·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<MEDnevus m aracnoide, angioma estrellat

há·sin <f. -sinar, -sinar>:
<MEDtendó m d'Aquil·les, tendó calcani, tendó m del calcani

háska·för <f. -farar, -farir>:
viatge perillós (o: atzarós) (viatge ple de perills)
♦ háskaför um Suður-Ameríku <= ac.>viatge perillós per Sud-Amèrica

há·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -staka o: -skatna>: guitarra <f>, peix guitarra petit (peix Rhinobatos rhinobatos)

háskóla·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>: biblioteca universitària

háskóla·kór <m. -kórs, -kórir>: coral universitària

háskólamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
comissionat m per a les universitats, comissionada f per a les universitats

háskóla·misseri <n. -misseris, -misseri>: quadrimestre acadmic

háskóla·nám <n. -náms, -nám>:
ensenyament universitari
♦ *undirbúningsnám fyrir háskólanám: (þetta nám var afnumið á Spáni 2006C.O.U. m, curs m d'orientació universitària (fou suprimit del sistema educatiu espanyol el 2006)

háskóla·próf <n. -prófs, -próf>:
1. (við fimm e. fjögurra ára háskólanámllicenciatura f (examen de final de carrera & títol obtingut en carreres de cinc o quatre anys de durada)
♦ háskólapróf í hagfræði: llicenciatura en ciències econòmiques
♦ háskólapróf í hugvísinda: llicenciatura en lletres
♦ háskólapróf í lögfræði: llicenciatura en dret
♦ háskólapróf í raunvísinda: llicenciatura en ciències
2. (við þriggja ára háskólanámdiplomatura f (examen de final de carrera & títol obtingut en carreres de tres anys de durada)
♦ háskólapróf í hjúkrun: diplomatura en infermeria
♦ háskólapróf í viðskiptafræði: diplomatura en ciències empresarials

háskóla·setur <n. -seturs, -setur>:
dependències universitàries (sucursal d'universitat a ciutat diferent d'aquella on té la seu principal)
♦ háskólasetur Vestfjarða: dependències universitàries dels fiords occidentals

háskóla·sjúkrahús <n. -sjúkrahúss, -sjúkrahús>:
<MEDhospital clínic

háskóla·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
premsa universitària
♦ Háskólaútgáfan: Publicacions de la Universitat d'Islàndia

há·skóli <m. -skóla, -skólar>: 1. universitat f
        2. E.T.S. f
  Els noms de les universitats es poden designar, en islandès, de tres maneres diferents:
A] mitjançant un compòsit impropi format pel topònim en genitiu de la ciutat o lloc on hi ha la universitat com a primer constituent del compòsit i el terme
-háskóli com a segon constituent del compòsit:
Barselónuháskóli ‘universitat de Barcelona’,
Bolognaháskóli ‘universitat de Bolonya’,
Madrídarháskóli ‘universitat de Madrid’,
Hólaháskóli ‘universitat de Hólar’.
B] mitjançant un grup sintagmàtic amb el topònim introduït per una preposició á o í, depenent de la ciutat o lloc:
Háskólinn í Bologna ‘universitat de Bolonya’,
Páfaháskólinn í Róm ‘la universitat pontifícia de Roma’,
Háskólinn á Akureyri ‘la universitat d'Akureyri’,
Háskólinn á Bifröst ‘la universitat de Bifröst’,
Háskólinn á Hólum ‘la universitat de Hólar’,
Háskólinn í Reykjavík ’la universitat de Reykjavík’.
C] mitjançant un grup sintagmàtic format pel mot háskóli seguit del topònim en genitiu d'on hi ha la universitat:
Háskóli Íslands ‘la universitat d'Islàndia’,
Listaháskóli Íslands ‘Escola Tècnica Superior de Belles Arts d'Islàndia’,
Landbúnaðarháskólinn Íslands ‘l'Escola Tècnica Superior d'Agronomia d'Islàndia’.
Aquest mateix sistema s'empra quan el nom de la universitat està format per un sintagma nominal del tipus:
[kaþólski] Háskólinn hins helga hjarta ‘la universitat [catòlica] del Sagrat Cor’.
D] Quan el nom de la universitat és format per un nom propi i un nom de lloc, el nom propi se sol aglutinar al mot háskóli, el qual anirà seguit del topònim en genitiu d'on hi ha la universitat:
Rovira i Virgili-háskólinn í Tarragónu ‘la universitat Rovira i Virgili de Tarragona’,
Complutense-háskólinn í Madríd ‘la universitat complutense de Madrid’,
Westfälische Wilhelms-háskólinn í Münster ‘la universitat guilelmínica westfalesa de Münster’.
Aquest mateix sistema s'empra quan no hi hagi una indicació del topònim:
Ramon Llull-háskólinn ‘la universitat Ramon Llull’.
E] En alguns pocs casos, l'ús d'una d'aquestes possibilitats pot estar lexicalitzat. Verbi gràcia:
Parísarháskólinn = Svartiskóli = universitat de la Sorbona (fins al 1970) o universitat successora que hagi incorporat al nom l'apel·latiu Sorbona però no pas qualsevol universitat de París. Així, tenim: Háskólinn í París X í Nanterre.
 
     

(†) há·speki <f. -speki, no comptable>: metafísica f (→ frumspeki)

háspennu·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>: línia f d'alta tensió

háspennu·vír <m. -vírs, -vírar>: cable m d'alta tensió
        snerta háspennuvír: tocar un cable d'alta tensió

há·stafur <m. -stafs, -stafir>: majúscula f (tipus de lletra)
        nafn með hástöfum: nom en majúscules

há·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>: poa comuna (planta Poa trivialis)

há·talari <m. -talara, -talarar>: altaveu m
        dynja úr hátölurunum: retrunyir des dels altaveus

há·tannafífill <m. -tannafífils, -tannafíflar>: herba f de l'esparver (planta Hieracium murorum syn. Hieracium belonodontum)

há·tindur <m. -tinds, -tindar>:
<FIGcim m, punt m culminant

há·tíð <f. -tíðar, -tíðir (o: -tíðar)>: festa f (festivitat, festa popular, no privada)
        hátíð ljósanna: 1. <RELIG JUD> festa f dels llums, hanucà f (→ hanúkka-hátíð)
                    2. (á Maljorku) festa f de les llànties per Sant Tomeu (hinn 24. ágúst)

hátíða·höld <n.pl -halda>:
variant de → hátíðarhöld “actes festius”

hátíða·lilja <f. -lilju, -liljur>:
variant de → hátíðarlilja “narcís”

hátíðar·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de festa

hátíðar·höld <n.pl -halda>:
actes festius

hátíðar·lilja <f. -lilju, -liljur>:
narcís m (fl./pl.: narcisos(qualsevol planta del gènere Narcissus)

hátíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona f d'alta freqüència

há·tíska <f. -tísku, no comptable>:
alta costura

hátta: 1. (afklæða, færa e-n úr fötum) desvestir algú, despullar algú
           kla og htta sjkling sem ekki getur a sjlfur: vestir i despullar un malalt que no ho pot fer per ell mateix
        2. (fara af fötum) despullar-se, desvestir-se
        3. (fara í rúmið) retirar-se a dormir
           fara að hátta: anar-se'n a dormir, anar-se'n a colgar (Mall.), ajocar-se (Val.)

háttar·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAMverb m modal

hátternis·fræði <f. -fræði, no comptable>: etologia f

hátt·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
ben educat -ada, de maneres polides, cortès -esa
◊ biskup á að vera óaðfinnanlegur, einkvæntur, bindindissamur, hóglátur, háttprúður (κόσμιος -ον ‘ordenat; complidor -a dels seus deures; decent’ ~ ornātus -a -um ‘elegant; ben considerat, honorable’), gestrisinn, góður fræðari: un bisbe ha d'ésser irreprensible, monògam, abstemi, temperat, ben educat, hospitalari, bo per a l'ensenyament

hátt·semi <f. -semi, no comptable>:
conducta f

háttur <m. háttar, hættir>:
1. <GENmanera f, mode m, faisó f
♦ á einhvern hátt: d'alguna manera
♦ á einn eða annan hátt: d'una manera o altra, d'una o altra manera
♦ á hvern hátt...?: de quina manera...?
♦ á sinn hátt: a la seva manera
♦ á þann hátt: d'aquesta manera
♦ með <+ adj.> hætti: de manera <+ adj.
♦ með áþreifanlegum hætti: de manera ostensible, de manera palpable, ontensiblement, palpablement
♦ með margvíslegum hætti: de maneres molt variades, de molt variades maneres
♦ með nýjum hætti: d'una manera nova
♦ með ósanngjörnum hætti: de manera injusta, no equitativament
♦ með sanngjarnari hætti: de manera més equitativa, més equitativament
♦ með slíkum hætti: d'aquesta manera, d'aital manera
♦ með ýmsum hætti: de diverses maneres
♦ með þessum hætti: d'aquesta manera
◊ það gerðist með þeim hætti: va succeir d'aqueixa manera
♦ með öðrum hætti: d'una altra manera
2. (venja, siðurcostum m (forma de fer les coses, hàbit)
♦ góðir hættir: bons costums
♦ ná háttum: <LOC FIGarribar abans de l'hora d'anar-se'n a dormir (a un indret)
◊ hann fór á sínum tíma árla morguns frá Svartagili í Þingvallasveit og náði háttum í Hvammi í Vatnsdal: ell, en aquell temps, va partir ben d'hora de Svartagil (Þingvallasveit) i va arribar a Hvammur (Vatnsdalur) abans de l'hora d'anar a dormir
3. (gerðmena f, casta f (Mall.) (faiçó, tipus)
♦ hann heldur uppteknum hætti: <LOC FIGcontinua igual que sempre, no millora pas, no es corregeix pas
♦ lítils háttar (també: lítilsháttar)irrellevant, insignificant, de poca importància
◊ eigi þóttu þær systur svo lítils háttar vera: i d'aquesta manera hom va deixar de considerar les germanes persones de poca importància
◊ ...ok þora eigi at berjast í móti einum lítils háttar konungi: ...i de no gosar pas combatre amb un reietó insignificant
◊ sýnist yður það lítils um vert að mægjast við konung, þar sem ég er maður fátækur og lítilsháttar?: us sembla poca cosa que sigui gendre del rei perquè sóc un home pobre i de baixa condició?
♦ meiri háttar: boníssim -a, súper bé
◊ þetta er meiri háttar lag: aquesta és una cançó boníssima
◊ þetta hefur verið meiri háttar partý!: ha estat una festa súper
♦ mikils háttar (també: mikilsháttar)[socialment] important, distingit -ida
◊ mikils háttar maður: un home important
◊ ...auk þess mikill fjöldi guðrækinna Grikkja og mikilsháttar konur eigi allfáar: ...així com una gran quantitat de grecs devots i no pas poques dones distingides
♦ og fleira þess háttar: <LOC FIGi més de per aquest estil
♦ þess háttar: d'aquesta mena, de tal manera, d'aital manera
♦ e-ð er undarlegur í háttum: <LOC FIGalgú és rar de mena
4. (bragarhátturmetre m (tipus de vers)
5. <GRAMmode m
♦ → boðháttur “imperatiu”
♦ → framsöguháttur “indicatiu”
♦ → lýsingarháttur “participi”
♦ → nafnháttur “infinitiu”
♦ → viðtengingarháttur “subjuntiu”
  Amb el sintagma með <+adj.> hætti s'originen construccions de sentit semblant al dels nostres adverbis modals acabats en -ment.

með svikulum hætti: traïdorament, pèrfidament.
 

hátt·virtur, -virt, -virt <adj.>:
molt honorable  (títol de certs alts càrrecs)
♦ háttvirti forseti!: molt honorable president!
♦ hinn [mjög] háttvirti: el molt honorable

hátt·vís, -vís, -víst <adj.>:
amb [molt de] tacte, discret -a, considerat -ada 
◊ “Háttvísir broddborgarar” eftir Buñuel: “el discret encant de la burgesia” de Buñuel

hátt·vísi <f. -vísi, no comptable>:
1. (lægni, gætnitacte m, discreció f  (sensibilitat, consideració, mà esquerra)
◊ eins og gullhringur í svínstrýni er fríð kona sem enga háttvísi ('ŧāʕam, טָעַם) kann: dona bella, però sense discreció, és un anell d'or a la grufa d'un porc
2. (kurteisicortesia f (urbanitat)

hávaða·samur, -söm, -samt: sorollós -osa, que hi ha molt de renou (Mall.)



hávaði <m. hávaða, hávaðar>: soroll m, renou m (Mall.)

        þetta er svakalegur hávaði: hi ha un renou de mil dimonis



há·vaxinn, -vaxin, -vaxið: alt -a (d'estatura)



há·vingull <m. -vinguls, -vinglar> festuca f dels prats (planta Festuca pratensis)



há·vær, -vær, -vært: sorollós -osa



há·þýska <f. -þýsku, no comptable>: alt-alemany m (llengua germànica))



há·æruverðugur,-æruverðug, -æruverðugt: molt venerable

he <n. hes (o: he), he>:
he f,m (lletra hebrea ה, הֵא, ה"א, ה"י)

hebreska <f. hebresku, no comptable>: hebreu m (llengua semítica)
        Ísland er אִיסְלַנְד á hebresku: en hebreu, Islàndia es diu אִיסְלַנְד



hebreskur, hebresk, hebreskt: hebreu -ea
        hebreskt letur: caràcters hebreus
        hebreska orðið קַיָּם merkir ‘sá sem til er, sá sem fyrir [hendi] er’: el mot hebreu קים significa ‘existent, que existeix’
        hebreska stafrófið: l'alfabet hebreu

heðer <m. heðers, heðerar>:
hèder m (fl./pl hèders og/i haderim(escola elemental fins al talmud/torà o fins a la iexivà, חֶדֶר, חדר)

hefð <f. hefðar, hefðir>:
tradició f
♦ hér er hefð fyrir stuttum fundum: aquí hi ha la tradició de fer reunions curtes

hefðar·kona <f. -konu, -konur>: [gran] senyora f (dona d'alt llinatge)

hefð·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
tradicional

hefja <hef ~  hefjum | hóf ~ hófum | hafiðe-ð>: començar una cosa

hefjast <hefst ~  hefjumst | hófst ~ hófumst | hafist>: començar (iniciar-se)

hefla <hefla ~ heflum | heflaði ~ hefluðum | heflaðe-ð>:
<FUSTribotar (o: ribotejar) una cosa [de fusta], rebaixar una cosa de fusta passant-hi el ribot o plana

hefna <hefni ~  hefnum | hefndi ~ hefndum | hefnt>: 1. venjar
           hefna e-s [á e-m]: venjar-se [d'algú] per una cosa
        2. <refl.> venjar-se
           hefna sín [á e-m fyrir e-ð]: venjar-se [d'algú per una cosa]

hefnd <f. hefndar, hefndir>: venjança f, revenja f

hefni·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
venjatiu -iva

hefni·girni <f. -girni, no comptable>:
1. <GENset f de venjança
2. (hefndaraðgerð[acte m de] venjança f (presa concreta de venjança)
◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér: has vist totes llurs venjances i tots llurs complots contra mi

hefting <f. heftingar, heftingar>:
1. (með fótabanditravada f, travament m (de peus de bèstia amb trava)
2. (handtakadetenció f (acte d'arrestar o detenir)
3. (það að hefta bók með heftivírrelligadura f, relligat m, enquadernació f (cosit de llibre, en rústica)
4. (hindrunimpediment m (trava, entravament, obstacle)

hefti·plástur <m. -plásturs, -plástrar>: esparadrap m, tirita f

hefti·vír <m. -vírs, -vírar>:
fil [metàl·lic] per a enquadernació

hegða sér: comportar-se, captenir-se

                hegða sér eftir einhverju: acomodar-se a una cosa

hegðun <f. hegðunar, pl. no hab.>:
comportament m, capteniment m 

hegra·nef <n. -nefs, -nef>:
curripeus m.pl  (planta Erodium cicutarium)

hegri <m. hegra, hegrar>:
1. agró m, augró m (Mall.; ekki ritm./no lit.), ugró m (Mall.; ekki ritm./no lit.) (designació genèrica dels ocells del gènere Ardea)
♦ → bjarthegri “martinet blanc”
♦ → gráhegri “bernat pescaire”
♦ → kúhegri “esplugabous”
♦ → mjallhegri “agró blanc”
♦ → nátthegri “martinet de garrofera”
♦ → rauðhegri “agró roig”
♦ → relluhegri “martinet ros”
♦ → sefhegri “bitó”
2. (kranigrua f (aparell elevador de càrregues)

heiðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ráðvandur, siðsamurhonest -a (decent)
2. (heiðvirður, valinkunnurhonorable (honrat)

heiðar·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (ráðvendni, heilindihonestedat f (sinceritat & integritat)
2. (heiðvirðihonorabilitat f (respectabilitat)

heið·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
clar -a i serè -ena (cel, temps)

heið·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
daurada f [grossa], fusell m [gros] (Val.), fuell m (Mall.), xirlot (o: cirlot) m (Men.), dauradella f (Men.) (ocell Pluvialis apricaria)

heiði <f. heiðar, heiðar>: 1. (lyngmar) bruguerar m, landa f
        2. (hsltta) altiplà m
        3. (fjallvegur) camí m de muntanya (pista no asfaltada)

heiðraður, heiðruð, heiðrað <adj.>:
homenatjat -ada (honorat -ada)
♦ vera heiðraður fyrir e-ð: ésser homenatjat -ada per...
◊ hann var heiðraður fyrir ævistörf sín: fou homenatjat per tota la seva carrera (o: per la seva trajectòria vital i laboral)

heið·ríkja <f. -ríkju, no comptable>:
cel clar i serè
♦ eins ogþruma úr heiðríkju: <LOC FIGcom un tro en un cel d'estiu

heið·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
clar -a, [totalment] serè -ena, assolellat -ada (cel, temps, dia)
eins og úr blómabikar ǁ hið bláa daggartár, ǁ svo hurfu harmar mínir ǁ um heiðrík bernskuár. ǁ En nú ei þrá mín þrýtur ǁ í þrungnum (= harmþrungnum) hugarreit, ǁ hún er sem byrgður brunnur, ǁ sem birtu aldrei leit: Talment la llàgrima blava de la rosada desapareix del calze d'una flor, així també han desaparegut mes penes pels lluminosos anys de ma infantesa. Mes ara un anhel no em cessa a un indret aclaparat de mon esperit. És com una font amagada que mai no ha vist la claror del sol
◊ sá sem ríkir yfir mönnum með réttvísi, sá sem ríkir í ótta Guðs, hann er eins og dagsbirtan, þegar sólin rennur upp á heiðríkju-morgni (ˈbɔqɛr lɔʔ ʕāˈβōθ, בֹּקֶר לֹא עָבוֹת), þegar grasið sprettur í glaðasólskini eftir regn: 
◊ kerling fær ekki sofnað um nóttina, svo var henni bimbult. Veður var kalt úti og logn og heiðríkt. Hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar. En við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: 
◊ nú líður á til vetrar. Þá fer Búi einn aftan seint út í Brautarholt og var þar um nóttina. Um morguninn fyrir dag var hann á fótum. Sneri hann þá austur á holtið þar er hann sá gjörla til bæjarins að Hofi. Veður var heiðríkt og bjart. Hann sá að maður kom út snemma að Hofi í línklæðum: 
◊ þennan vetur var þung veðrátta. Voru færðir illar eftir héraðinu. Það var einn morgun snemma í ár að Helgi er á fótum og biður Grím bróður sinn upp standa. Hann gerir svo, fer í klæði sín. Síðan ganga þeir út. Þá var á hafrænt veður og heiðríkt hið efra en stóð garminn með fjöllum, frost mikið ákaflega. Helgi stefnir suður yfir gilið og ofan ás. En er þeir komu ofan á ísinn þá var ákaflega illt að fara. Nú dregur saman myrkvinn og tekur að drífa og gerir mjög fjúkanda: 

heið·skír, -skír, -skírt <adj.>:
clar -a, [totalment] serè -ena, assolellat -ada (cel, temps, dia)

heiður <m. heiðurs, no comptable>: honor m,f
        mér hlotnast sá heiður að...: tinc l'honor de...


heiðurs·félagi <m. -félaga, -félagar>: membre honorari



heiðurs·merki <n. -merkis, -merki>: medalla m d'honor



heiðurs·verðlaun <n.pl -verlauna>: premi m d'honor
        rithöfundurinn Baltasar Porcel i Pujol fékk heiðursverðlaun katalönsku bókmenntanna: l'escriptor Baltasar Porcel ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes



heið·virður, -virð, -virt: honorable

heift <f. heiftar, heiftir, pl. no hab.>:
1. (áköf reiðicòlera f (ira o furor forts)
◊ ekkert höfuð er skæðara (—, οὐκ ἔστιν κεφαλὴ ὑπὲρ κεφαλὴν ὄφεως, καὶ οὐκ ἔστιν θυμὸς ὑπὲρ θυμὸν ἐχθροῦ) höggormshöfði,engin heift brennur heitar en heift konu: no hi ha cap tan perillós com el cap de l'escurçó ni ràbia més abrusadora que la d'una dona
2. (ákaft haturodi m mortal (esquírria profunda)

heift·mögur <m. -magar, -megir>:
<LIT(óvinur, fjandmaðurenemic m
◊ þat kann ec it þriðia, ǀ ef mér verðr þǫrf mikil ǁ hapts við mína heiptmǫgo: ǁ eggiar ec deyfi ǀ minna andscota, ǁ bíta-t þeim vápn né velir: en sé un de tercer si tinc gran necessitat d'una lligadura per als meus enemics: [amb ell] esmusso el fil de les armes dels meus adversaris; [llavors ja] no féren pas ni llurs armes ni llurs artimanyes

heila·blóðfall <n. -blóðfalls, -blóðföll>: atac m de feridura, atac m dapoplexia



heila·bling <f. -blingar, -blingar>: hemorràgia f cerebral



heila·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: encefalitis f

heila·brú <f. -brúar, -brýr>:
<MEDprotuberància f anular (o: cerebral), pont m del cerebel, pont m de Varoli, pont troncoencefàlic

heila·drep <n.-dreps, -drep>: <MED> (blurrarslag) infart m cerebral, trombosi f cerebral

heilag·leiki <m. -leika, no comptable>:
santedat f
♦ deyja í dýrlegum ilmi heilagleikans: <RELIG CATOLmorir en olor de santedat

heilag·leikur <m. -leiks, no comptable>:
<variant antiquada de → heilagleiki “santedat”
♦ heilagleiks spegill: <RELIG CATOLmirall m de santedat
◊ þessi maðr er sannliga heilagleiks spegill ok sýnir í sinn bjarta yfirbragði þann mann, sem einkanliga er valdr af guði til heilagrar þjónustu: aquest home és veritablement un mirall de santedat i en el seu semblant lluminós s'hi pot veure un home que ha estat especialment elegit per Déu per al seu sant servei

heilagur, heilög, heilagt: sant -a, sacre -a



heilahimnu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: meningitis f



heila·hristingur <m. -hristings, -hristingar>: commoció f cerebral

heila·hvel <n. -hvels, -hvel>:
<MEDhemisferi m cerebral
♦ hægra heilahvel: hemisferi cerebral dret
♦ vinstra heilahvel: hemisferi cerebral esquerre
♦ ríkjandi (o: ráðandi) heilahvel: hemisferi dominant

heila- og mnu·sigg <n. -siggs, no comptable>: <MED> esclerosi f múltiple



heila·slag <n. -slags, -slög>: atac m de feridura, atac m dapoplexia



heila·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>: activitat f cerebral



heilavefs·bling <f. -blingar, -blingar>: <MED> (blandi slag) vessament m cerebral

heilbrigðis·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema sanitari

heilbrigðis·mál <n.pl -mála>:
[matèria f de] sanitat pública, [sector m de la] sanitat pública

heil·brigður, -brigð, -brigt <adj.>:
sa sana (que gaudeix de bona salut)
♦ heilbrigð sál í hraustum líkama: mens sana in corpore sano

heild <f. heildar, heildir>:
totalitat f
♦ í heild eða hluta: totalment o parcialment
♦ þegar á heildina er litið: vist -a globalment, vist -a en el seu conjunt, contemplat -ada en la seva totalitat

heildarhyggju- <en compostos>:
holístic -a

heildar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
holisme m

heildar·tekjur <f.pl -tekna>: ingressos totals
        heildartekjur á árinu: total dingressos anuals

heildar·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
pes m total, pes brut

heild·stæðni <f. -stæðni, no comptable>:
[grau m de] compleció f (fet d'ésser sencer o complet)

heild·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
inclusiu -iva
♦ heildtæk skólastefna: escolarització inclusiva (p.e., d'infants autistes i infants amb síndrome d'Asperger en centres escolars ordinaris)

heili <m. heila, heilar>: 1. <GEN> cervell m
        2. <MED> encèfal m
        blsegarek  heilanum (o: heilaunum): embòlia f cerebral
        → heilabrú “protuberància anular”
        litli heili: cerebel m
        → mænukylfa “bulb raquidi”
        → stórheili “cervell”
        stóri heilinn: cervell m
        agl  heila: aneurisma m cerebral

heilindi <n.pl heilinda>:
(hreinskilni, einlægnisinceritat f
♦ af heilindum: amb franquesa i honestedat, de manera franca i honesta

heil·kenni <n. -kennis, -kenni>:
<MEDsíndrome f

heil·kjörnungur <m. -kjörnungs, -kjörnungar>:
eucariota m

heill¹ <f. heillar, heillir. Emprat sovint en pl.>:
sort f
v a Mordekai Gyingur gekk Ahasverusi konungi nstur a vldum og var mikils virtur meal Gyinga og vinsll hj hinum mrgu ttbrrum snum, me v a hann leitai heillar jar sinnar og lagi lisyri llu kyni snu
Lt kvea fagnaarpi og glejast, er unna mr rttar, lt t segja: "Vegsamaur s Drottinn, hann sem ann jni snum heilla!"
♦ árna e-m heilla: donar l'enhorabona a algú, felicitar algú
hirðmenn konungs komu til þess að árna Davíð konungi, herra okkar, heilla og sögðu: Guð þinn geri orðstír Salómons enn meiri en þinn og efli hásæti hans enn meira en þitt. Konungur laut höfði í rúminu þessu til samþykkis
sendi T Hadram son sinn fund Davs konungs til ess a heilsa hann og rna honum heilla, er hann hafi barist vi Hadareser og unni sigur honum, v a T tti frii vi Hadareser. Og me honum sendi hann alls konar gripi af gulli, silfri og eiri
♦ óska e-m allra heilla: desitjar-li a algú tota la sort del món
♦ [öllum] heillum horfinn: <LOCamb la sort d'esquena, abandonat per la fortuna, malastrugat -ada
◊ nú mæli eg það um við þig Grettir að þú sért heillum horfinn, allri gift og gæfu, og allri vörn og visku, æ því meir sem þú lifir lengur: ara et maleeixo, Grettir, i desitjo que la sort et giri l'esquena, i que també t'abandonin el teu talent i el teu bon astre, i tot el teu art per defensar-te i la teva saviesa i que, com més llarga sigui la teva vida, menys en tinguis
og Drottinn, Guð þinn, mun veita þér ríkulega í öllu sem þú tekur þér fyrir hendur og í ávexti kviðar þíns,í ávexti búfjár þíns og í ávexti lands þíns því að Drottinn mun aftur gleðjast yfir þér, þér til heilla, eins og hann gladdist yfir forfeðrum þínum
síðan skilaði hann móður sinni þessum ellefu hundruð siklum silfurs og móðir hans sagði: „Ég helga Drottni allt silfrið úr minni hendi til heilla fyrir son minn til þess að úr því verði gert líkneski, meitlað og steypt, og því fæ ég þér það nú aftur“
er ekki ætt mín studd af Guði? Því að hann hefur gert við mig ævarandi sáttmála þar sem allt er í föstum skorðum. Já, allt sem var mér til heilla, allt sem ég óskaði, lét hann dafna
g helga a llu leyti Drottni silfri r minni hendi til heilla fyrir son minn, til ess a r v veri gjrt tskori og steypt lkneski, og fyrir v f g r a n aftur
eins og essar gu fkjur, svo lt g hina herleiddu r Jda, sem g hefi sent han til Kaldealands, eim til heilla. g beini augum mnum eim til heilla og flyt aftur inn etta land, svo a g megi byggja upp og ekki rfa niur aftur og grursetja og ekki upprta aftur

heill² <n. heills, no comptable>:
variant de heill¹ ‘sort, fortuna’
♦ illu heilli: <LOCen mala hora, desafortunadament, malauradament

heill, heil, heilt: sencer -a
        heill á húfi: sa i estalvi
        vera heill heilsu: estar bé de salut

heilla <heilla ~ heillum | heillaði ~ heilluðum | heillaðe-n>:
<GEN & FIGencantar (o: encisar; o: captivar; o: embruixar) algú
◊ dáðust þeir að fegurð hennar og að Ísraelsmönnum sakir hennar og sögðu hver við annan: „Hver getur fyrirlitið þá þjóð sem á slíkar konur sín á meðal? Ekki væri ráðlegt að þyrma einum einasta manni af slíkri þjóð. Komist þeir undan geta þeir heillað (κατασοφίζεσθαι:   κατασοφίσασθαι,   οἳ ἀφεθέντες δυνήσονται κατασοφίσασθαι πᾶσαν τὴν γῆν) allan heiminn“: admiraven la seva bellesa i, a través d'ella, [admiraven també] els israelites i es deien els uns als altres: «Qui podrà menysprear aquest poble que té unes dones així? No fóra gens aconsellable de deixar-ne, d'aital poble, ni un home totsol en vida. Si s'escapen, podran captivar tot el món»
ilskór hennar heilluðu (ἁρπάζειν,   τὸ σανδάλιον αὐτῆς ἥρπασεν ὀφθαλμὸν αὐτοῦ) auga hans, hann varð hugfanginn af fegurð hennar. Sverðið sneið háls hans: les seves sandàlies van captivar el seu ull, la seva bellesa el va corprendre. L'espasa li va tallar el seu coll
◊ gull er hrösunarhella þeim sem það heillar (ἐνθουσιάζειν:   ἐνθουσιάζων -άζουσα -άζον,   ξύλον προσκόμματός ἐστιν τοῖς ἐνθουσιάζουσιν αὐτῷ), sérhver heimskingi hrasar um hana: l'or els és una pedra d'ensopegament als qui captiva, tot ximple hi travela!

heillandi, heillandi, heillandi <adj.>:
1. (töfrandi, hrífandi, um fólkencisador -a, encantador -a  (que encisa: persona)
♦ það er mikið af heillandi fóIki hér um slóðir: hi ha molta de gent encantadora per aquí
2. (um hlutafascinant, fascinador -a  (que fascina, captivador: objecte o cosa -paratge, paisatge, indret etc.-)
♦ heillandi augnaráð: una mirada captivadora (o: encisadora)
♦ heillandi heimur jöklanna: el fascinant món de les glaceres
♦ heillandi land: un país fascinant (o: encisador)
♦ heillandi stíll: un estil captivador (o: encisador)
♦ það er heillandi!: [és] fascinant!

heilla·ósk <f. -óskar, -óskir>: felicitació f, enhorabona f
        hjartanleg heillaósk!: Per molts anys! Felicitats!
        senda e-m heillaóskir: enviar l'enhorabona a algú

heilla·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera fæddur undir heillastjörnu ~ óheillastjörnu: <LOC FIGhaver nascut amb [bona] estrella ~ estrellat

heillavæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. benèfic -a, beneficiós -osa (que és bo per a algú o alguna cosa)
◊ hjónabandið og fjölskyldan er tilhögun sem er heillavænleg fyrir hjónin og getnað og uppfræðslu barnanna: el vincle del matrimoni i la família són institucions que són beneficioses per als cònjuges i la procreació i l'educació dels fills
2. propici -ícia, favorable (de bon averany, que deixa presagiar bones coses)
◊ eigi er það heillavænlegt, mágur; en hversu skulum við skipa þingferð okkra í sumar?: això, cunyat, no sembla pas prometre res de bo; i com ens ho farem de cara a organitzar el nostre viatge al þing de l'estiu?

◊ Í þenna tíma bjó Ingibjörg dóttir Guðmundar hins dýra að Hrafnagili með sonum þeirra Halls. En sá maður var að ráðum með þeim er Hafur hét. Hann var bróðir Einars skemmings er vegið hafði Tuma son Sighvats. Þar var fátt millum húsa og Grundar. Þótti Hrafngilingum Sighvatur sitja mjög yfir sæmdum þeim er Hallur hafði haft meðan hann lifði. En þeir menn er eigi voru vinir Sighvats mæltu það að hann hefði ekki heillega farið í skiptum þeirra Kálfs Guttormssonar og Halls (SS I, cap. 193, pàg. 274): en aquell temps, l'Ingibjörg, la filla d'en Guðmundur el sant, vivia a Hrafnagil amb els fills que havia tingut amb en Hallur. I l'home que tenia cura del mas (el majoral) es deia Hafur. Era germà de l'Einar skemmingur que havia mort en Tumi, el fill d'en Sighvatur. Les relacions entre els de Hrafnagil i els de Grund eren gairebé nul·les. Els habitants de Hrafngil consideraven que en Sighvatur s'havia fets seus els honors que en Hallur havia tingut en vida. I els qui no eren pas amics d'en Sighvatur deien que no s'havia portat (havia actuat) de manera honrada (neta) en les disputes que hi havia hagut entre en Kálfur Guttormssonar i en Hallur
◊ á Pétursmessu reið herra Hrafn Oddsson til þings og með honum herra Erlendur og herra Ásgrímur og herra Jón lögmaður og fjöldi annarra manna. Var þá gengið í lögréttu og lesið bréf konungs og drottningar og aktað af leikmannahendi hversu prestar höfðu af stöðum gengið. Þótti þeim ei haldið við sig af biskupshendi eðr prestanna og eggjuðu sumir herramenn og svo margir múgamenn Hrafn og lögmennina að lögtaka allt það sem í konungsbréfi stóð og með þessu aðkalli var upp lesinn samningur sá er í Brautarholti var ger og svo bréfið og tekið höndum upp í lögréttu og staðfest þetta allt með lófataki og margt var annað talað á þessu þingi. Þessi frétt kom brátt í Skálaholt. Biskupi brá skjótt í brún og kallaði að þeir hefðu leitt inn nýjar skipanir móti frelsi kirkjunnar. Og er þessi frétt og hans upptekja kom á þingið rituðu þeir herra Hrafn og lögmennirnir og aðrir hinir bestu menn til hans, biðjandi að hann riði á þingið með ábótum og próföstum þeim, sem hann mætti ná, og að þeir endursemdu samning sinn og það sem á millum stóð. Buðu þeir að lta ei vi vera er samtal væri, Ásgrim og Erlend, að v heillegar yrði úr höggnir allir þverúðarþreskildir af beggja hendi. Og sem þessi bréf kómu til biskups sá hann að þeim herramönnunum þótti ei við sig haldið af hendi klerkanna, en [p. 830] vissi (vissu?) á sig að honum þótti ei við sig haldið það sem honum var jáð ef hann þoldi konungsboðskap. Ritaði hann að móti eftir tekið ráð af þeim mönnum sem hjá honum voru, að honum líkar vel að þeir talist við í náðum að fráskildum þeim mönnum er líklegt má þykja að ógreiði standi af og að þeir hétu honum og hans mönnum í griðum að fara á þingið og af þinginu. Skoraði því biskup þessa hluti, að honum kom leynilega sú frétt að gert mundi við hann sem við erkibiskup var gert og haldið mundi biskupstíundum og að öngvu hlýtt biskupi ef hann játaði ei að halda konungsboðskap (SS II, ÁSB cap. 63, pàgs. 829-830): el dia de Sant Pere, el senyor Hrafn Oddsson se n'anà al þing i amb ell, el senyor Erlendur i el senyor Ásgrímur i el senyor Jón, el lögmaður i un gran nombre d'altres homes. Un cop hi foren arribats, anaren a la lögrétta on fou llegida la carta del rei i de la reina i s'hi tractà, com a punt de l'ordre del dia, de la mà dels llecs, com els preveres havien abandonat els staðir. Els llecs consideraven que els bisbes o preveres no havien mantingut la paraula que els havien donada. Alguns herramenn i també mants múgamenn varen instigar en Hrafn i els lögmenn a establir com a llei tot el que hi posava a la carta reial i amb aquesta petició es va llegir [amb veu forta] l'acord o pacte que s'havia fet a Brautarholt així com també la carta del rei i [l'adopció com a llei del text de l'acord i de la carta] se sotmeté a votació a la lögrétta i tot això s'hi va ratificar aixecant el braç. I en aquest þing s'hi van debatre moltes de coses més. La notícia d'aquest fet va arribar ràpidament a Skálaholt. El bisbe se'n va dur una mala sorpresa tan bon punt la va sentir i cridà que havien introduït noves disposicions contra la llibertat de l'església. I quan la notícia [de la reacció del bisbe] va arribar al þing i hi fou debatuda, el senyor Hrafn i els lögmenn i els altres millors homes escrigueren al bisbe demanant-li que vingués al þing acompanyat dels abats i dels prebostos que pogués aconseguir per tal de renovar llur pacte i dissipar el que hi pogués ésser un obstacle. Ells [= els sotasignants de les lletres] hi proposaven (oferien) que, durant les converses, no deixarien que l'Ásgrimur i l'Erlendur hi fossin presents, a fi que totes dues parts resolguessin més que més íntegrament (sincerament. Volenters?) totes les qüestions en litigi. I quan aquestes lletres arribaren al bisbe, aquest va veure que els herramenn consideraven que els clergues no havien mantingut el que havien acordat amb ells, i que sabien que ell considerava que [els llecs] no havien mantingut el que havien acordat amb ell, si acceptava de complir l'ordre del rei (revisar). El bisbe els va contestar, després d'haver escoltat el consell dels homes que eren amb ell, que estaria complagut a parlar en pau amb ells sense els homes, la presència dels quals es podia pensar que versemblantment retardarien [l'arribada d'un acord] i [amb la condició que] li prometessin, tant a ell com als seus homes, que tindria salconduit tant per anar al þing com per anar-se'n del þing. El bisbe va exigir aquestes condicions perquè li havia arribat secretament la notícia que farien amb ell el mateix que li havien fet a l'arquebisbe i que retindrien [el pagament d]els delmes episcopals i que no obeirien en res el bisbe llevat que ell es declarés disposat a observar l'ordre reial (vocabulari: #1. akta: En Baetke 19874, pàg. 13, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. Significa tractar un tema com a punt de l'ordre del dia en el þing; #2. hǫnd: En Baetke 19874, pàgs. 298-300, no dóna pas entrada a una accepció del mot hǫnd com a , o sigui, estament. Jo entenc el mot d'aquesta manera, emperò; #3. halda við e-n: Cal entendre: halda orð við e-n; #4. herramaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 251: herra-maðr m. hochgestellter, dem Herrenstand angehöriger Mann. Es tracta, doncs, de persones a les quals el rei ha concedit el títol de herra; #5. lófatak: Cf. en Baetke 19874, pàg. 391: <...> 2. Handaufheben (als Zeichen der Zustimmung); la traducció llatina del 1778, sub uoce lófatak: his postulatis, coram recitati sunt articuli conuentionis Brautarholtii factae, in comitiis senatu frequente elatis dextris, ceu χειροτονία approbati; #6. e-m bregður í brún: Cf. en Baetke 19874, pàg. 72: <...> bregðr e-m í brún jmd. ist erstaunt, betroffen, (bös) überrascht; #7. upptekja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 684, no dóna pas entrada a cap accepció d'aquest mot que escaigui al nostre context. En canvi en Fritzner III (1896²), pàg. 799a, porta: Maade hvorpaa man udtaler sig i en Anledning (jfv. upptekt 3) <...>; #8. endursemja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 112, no dóna pas entrada a aquest mot, altrament transparent; #9. þreskjöldur, þröskuldur: En Baetke 19874, pàg. 781, no dóna pas entrada a cap accepció d'aquest mot que escaigui al context. En Baetke 19874, pàg. 793, tampoc no dóna pas entrada al mot þverúðarþreskjǫldr. En esguard del context, el significat sembla haver estat objecte de disputa, punt litigiós, qüestió litigiosa. Tradueixo en conseqüència ; )

heil·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem virðist vera heill, óskertur) aparentment intacte -a (pràcticament intacte, poc danyat, malmès o damnificat)
2. (nokkurn veginn heill) d'alguna manera enter -a (força sencer o complet, pràcticament sencer)
◊ pabbi sagði síðan einu heillegu setninguna: mon pare després va dir una única frase d'alguna manera sencera
3. (hreinskilinn, einlægur) sincer -a (franc, íntegre)
4. (ráðvandur, vandaður) honest -a (repectable, decorós)
◊ tók þá Sturla Sighvatsson til orða: „Þér var kunnigt nafni um sætt vora í Dýrafirði. En nú kom faðir minn ekki til. En svo var mælt að Órækja skyldi hafa Stafaholt og búa þar en eg hér og þykir það eigi heillegt að hann sitji svo nær við lítið efni en eg svima í fé Snorra. Er þar nú hnefað um annað ráð að eg ætla að hann skuli fara norður í Skagafjörð og þar utan og mun nú skilja yðart föruneyti“ (SS I, cap. 265, pàg. 381): l'Sturla Sighvatsson llavors va prendre la paraula i digué: “Homònim meu, estàs ennovat dels nostres acords del fiord de Dýrafjörður. Però mon pare no hi va venir. I així es va dir que l'Órækja tindria Stafaholt i hi viuria i que jo ho faria aquí. I no em sembla ben fet (honest) que ell visqui tan a prop en condicions modestes mentre que jo nedo en l'abundància dels béns de l'Snorri. Cal adoptar una altra solució: jo crec que se n'hauria d'anar al nord, al fiord d'Skagafjörður, i allà embarcar-se cap a l'estranger i que llavors la vostra societat de viatgers (föruneyti) cessi d'existir”
VI. — — — — 12. en enir tignu menn, þeir er fyrir urðu ámælinu, reidduz mjǫk ok leituðu sér fulltings við frændr sína ok vini ok Rómaborgarriddara, ok þá er þeir mætti frá spenja alþýðunni, veittu þá svá berliga mótgǫngu, at þeir drápu Tiberium fyrst en fám vetrum síðar Marcum Fulvium Flaccum ok Gáium Gracchum. Þeira ættir, er Grachii eru kallaðar, hefndu þessa með manndrápum á tignum mǫnnum. Ok hvárir á ǫðrum gjǫrðu stórverk: vóru sumir drepnir en sumir brott reknir. En heilligra hefði verið at þola meingjǫrðina, en at hefna illa ills. 13. En meirr jókz tiginna manna sveitinni af þessu ótti [p. 15] en frami ríkisins, því at sjá úfriðr týndi mǫrgum stórborgum fyrir oss, þá er vér keppðumz um, at láta aðra sigra, en ena sigruðu hefna sín. En ef ek vilda segja frá ǫllum bardǫgum þeim, þá mundi mik fyrr stundin þrjóta en efni — — — XLII. [1] Nam postquam Tiberius et Gaius Grachhus quorum maiores Punico atque aliis bellis multum rei publicae addiderant, uindicare plebem in libertatem et paucorum scelera patefacere coepere, nobilitas noxia atque eo perculsa modo per socios ac nomen Latinum, interdum per equites Romanos, quos spes societas a plebe dimouerat, Gracchorum actionibus obuiam ierat, et primo Tiberium, dein paucos post annos eadem ingredientem Gaium, tribunum alterum, alterum triumuirum coloniis deducendis cum M. Fuluio Flacco ferro necauerat. [2] Et sane Gracchis cupidine uictoriae haud satis moderatus animus fuit. [3] Sed bono uinci satius est quam malo more iniuriam uincere. [4] Igitur ea uictoria nobilitas ex lubidine sua usa multos mortalis ferro aut fuga exstinxit plusque in relicum sibi timoris quam potentiae addidit. Quae res plerumque magnas ciuitatis pessum dedit, dum alteri alteros uincere quouis modo et uictos acerbius ulcisci uolunt. [5] Sed de studiis partium et omnis ciuitatis moribus si singillatim aut pro magnitudine parem disserere, tempus quam res maturius me deseret. Quam ob rem ad inceptum redeo. El text islandès ha de tenir per força un altre origen que el text sal·lustià. Part de l'inici del capítol llatí no té correspondència en el text islandès ("Nam postquam Tiberius et Gaius Grachhus quorum maiores Punico atque aliis bellis multum rei publicae addiderant, uindicare plebem in libertatem et paucorum scelera patefacere coepere") i també manca la frase final del capítol ("Quam ob rem ad inceptum redeo"). No es tracta pas d'una llacuna sinó d'una omissió intencionada, ja sigui per motius polítics, ja sigui -cosa menys versemblant, almenys pel que fa a l'omissió de les frases inicials- per escurçar el text. (Meissner 1910, pp. 14-15 i Konráð Gíslason 1860, pp. 263-264): però els nobles que patiren llurs blasmes, s'encoleritzaren molt i cercaren l'ajut dels parents i amics i dels cavallers de Roma, i quan els pogueren separar del poble, oferiren una resistència tan oberta [als Gracs] que primer mataren en Tiberi i pocs anys després en Marc Fulvi Flac i en Gai Grac. Llurs famílies, que es deien els Gracs, els venjaren amb [gran] carnatge de nobles i tots dos bàndols s'infligiren grans revessos l'un a l'altre: [del bàndol dels Gracs] alguns foren morts i d'altres bandejats [de Roma]. I[, pelque fa al bàndol dels nobles,] hauria estat més honrós d'endurar l'ofensa que no pas de venjar el mal amb mal. Però aquests fets féren acréixer més el temor envers el partit dels nobles que no pas el prestigi de l'imperi, car una guerra d'aquesta mena ens ha perdut moltes de grans ciutats quan hem lluitat per deixar que els altres vencin i que els vençuts es vengin. Però si volgués contar totes aquestes batalles, abans se m'acabaria el temps que no pas el material (vocabulari: #1. heilligr: en Meissner 292 comenta, a dret, 14,29. Umbildung der Satzglieder; man beachte die christliche Färbung der Sentenz; #2. keppaz: el traductor islandès no va entendre el sentit de la frase Quae res plerumque magnas ciuitatis pessum dedit, dum alteri alteros uincere quouis modo et uictos acerbius ulcisci uolunt aquesta cosa habitualment ha causat la ruïna de grans ciutats, volent els uns vèncer els altres de qualsevol manera (costi el que costi) i venjar-se dels vençuts de la manera més despietada)

heil·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
1. (næring, matvæli, drykkursa sana, saludable (alimentació, beguda, aliments que donen bona salut, beneficiosos per a la salut)
◊ heilnæm matvæli: aliments sans
◊ heilnæmur drykkur: una beguda sana
◊ heilnæmur og náttúrulegur matur: un menjar sa i natural
2. (loftslag, svæðisalubre (clima, indret)
◊ heilnæmt loftslag: un clima salubre

heil·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
bon consell, consell assenyat
◊ “Heilræði Catos”: “Disticha Catonis”

heilsa <f. heilsu, no comptable>:
salut f
♦ góð heilsa: bona salut
♦ lin (o: veik) heilsa: una salut feble

heilsa <heilsa ~ heilsum | heilsaði ~ heilsuðum | heilsaðe-m>:
saludar algú
♦ heilsa e-m með handabandi ~ kossi ~ tveimur kossum: saludar algú donant-li la mà, saludar algú amb una encaixada de mans ~ amb un petó ~ amb dos petons
♦ heilsa upp á e-m: passar a saludar algú
♦ ég bið að heilsa honum: saluda'l de part meva
♦ hann biður ~ bað að heilsa þér: t'envia records
♦ en því er ~ var ekki að heilsa: <loc. impers.però malauradament, no és ~ fou així (o: però malauradament aquest no és ~ fou el cas)

heilsast <heilsast ~ heilsumst | heilsaðist ~ heilsuðumst | heilsast>:
saludar-se
♦ heilsast með handabandi ~ kossi ~ tveimur kossum: saludar-se amb una encaixada de mans ~ amb un petó ~ amb dos petons
♦ henni ~ honum heilsast illa: <loc. impers.[ella ~ ell] es troba malament de salut
♦ henni ~ honum heilsast vel: <loc. impers.[ella ~ ell] es troba bé de salut

heilsu·bót <f. -bótar, -bætur>:
millora f de l'estat de salut
◊ glatt hjarta veitir góða heilsubót (lēβ   ɕāˈmēaħ   ʝēi̯ˈtˤiβ   gēˈhāh, לֵב שָׂמֵחַ, יֵיטִיב גֵּהָה) en dapurt geð tærir beinin: un cor alegre dóna bona salut (és un bon remei per a la salut), però un esperit abatut consumeix els ossos (en comparació: la traducció vella tradueix el verb תְּיַבֶּשׁ-גָּרֶם) יָבֵשׁ) com a skrælir beinin ‘desseca els ossos’;la nova traducció, doncs, coincideix amb l'alemany ein frohes Herz tut dem Körper wohl, aber niedergeschlagnes Gemüt verzehrt das Gebein)
♦ ganga sér til heilsubótar: caminar (o: passejar) per [tenir cura de] la seva salut

heilsu·far <n. -fars, no comptable>:
estat m de salut

heilsu·gæslustöð <f. -gæslustöðvar, -gæslustöðvar>:
C.A.P. m, centre m d'atenció [mèdica] primària

heil·tala <f. -tölu, -tölur>:
<MATnombre enter, nombre sencer (Bal.

< heilyndi <n. heilyndis, no comptable>:
(góð heilsabona salut 
◊ eldr er beztr ǀ með ýta sonom ǁ ok sólar sýn, ǁ heilyndi sitt ǀ ef maðr hafa náir ǁ án við lǫst at lifa: entre els fills dels homes, vet ací que el foc [de la llar] és la millor de les coses i [amb ell,] la vista del sol i [gaudir d']una bona salut, si hom ho pot aconseguir (entenc aquesta frase com hen dia dyoin, i d'aquí la meva traducció), i viure una vida sense blasme (quatre són les coses millors que un hom pugui tenir: poder tenir un bon foc a la llar, poder sortir a fora, gaudir de bona salut i viure una vida irreprotxable, sense passar vergonya)

heim <adv.>:
cap a casa, cap a ca meva (Bal.(i: cap a ca teva, seva, nostra, vostra
♦ bjóða e-n heim: convidar algú a casa, convidar algú a ca seva (Bal.
♦ fara heim: anar a casa, anar a ca seva (Bal.
♦ fara heim til e-s: anar a casa algú, anar a ca algú (Bal.
♦ heim á leið: de camí [cap] a casa, de camí cap a ca seva (Bal.
♦ kalla e-n heim: <LOC FIGfer tornar a casa (p.e., cridar un funcionari destinat a l'estranger, un treballador que treballa en una sucursal allunyada etc.)
♦ koma heim til e-s: anar a veure algú a casa seva, anar a ca algú (Bal.
♦ komdu heim til mín: vine a casa [meva], vine a ca meva (Bal.
♦ koma [illa ~ vel ~ mætavel] heim við e-ð: <LOC FIGquadrar (o: encaixar) [malament ~ bé ~ perfectament bé] amb una cosa (casar, correspondre's)
♦ það kemur því mætavel heim, að <+ subj.>això quadra perfectament amb el fet que <+ subj.
♦ koma heim og saman við e-ð: <LOC FIGquadrar [malament ~ bé ~ perfectament bé] amb una cosa (casar, correspondre's)
♦ það kemur ekki heim og saman: això no quadra pas
♦ koma e-u heim og saman: <LOC FIGfer quadrar una cosa
♦ skutla e-m heim: portar algú en cotxe a casa, acompanyar algú amb cotxe a ca seva (Bal.
♦ sneypast heim: anar-se'n a casa, tocar el dós cap a casa, anar-se'n a ca seva (Bal.
♦ sækja e-n heim: visitar algú a casa seva, visitar algú a ca seva (Bal.

heima <adv.>:
a casa, a ca meva (Mall.(i: a ca nostra
♦ eiga heima: viure (habitar)
◊ hvar áttu heima?: on vius?
◊ ég á heima í Lækjasmára 22 í Kópavogi á neðri hæð: visc al carrer Lækjasmári 22 de Kópavogur, al pis de baix
◊ hvar áttu heima, í hvaða land?: on vius, a quin país?
◊ ég á heima í Kanada núna: ara visc al Canadà
♦ heima hjá sér: a casa seva, a ca seva (Mall.
♦ vera ekki heima: no ésser a casa

heima·hús <n. -húss, -hús>:
llar f
♦ í heimahúsum: a casa
◊ notkun þessa stafræna mynddisks er einungis heimilað í heimahúsum: només es permet l'ús d'aquest DVD a casa

heima·koma <f. -komu, pl. no hab.>:
<MEDerisipela f

heiman <adv.>:
de casa, de ca meva (Mall.(i: de ca nostra etc.
♦ fara að heiman ~ fara heim: anar-se'n de casa ~ anar-se'n a casa
◊ ég fór að heiman, þegar ég var 14 ára og fór alveg á mis við lífið: me'n vaig anar de casa quan tenia 14 anys i les coses no m'han anat mai bé a la vida

heiman·fylgja <f. -festar, pl. no hab.>:
<HISTAmb el terme heimanfylgja es designava una mena de dot, propietat exclusiva de la núvia, que ella aportava al matrimoni. En cas de divorci, ella se l'emportava ja que era possessió exclusiva d'ella.

heima·slóðir <f.pl -slóða>:
terrer m, regió f d'origen
♦ flytja á heimaslóðir í Katalóníu: mudar-se a Catalunya, el seu terrer

heima·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern autònom
♦ heimastjórnin í Katalóníu: el govern autònom de Catalunya

heimastjórnar·kosningar <f.pl -kosninga>:
eleccions autonòmiques

heimastjórnar·lög <n.pl -laga>:
estatut m d'autonomia

heimastjórnar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur. Gen. pl.: -lögreglna o: -lögregla>:
policia autonòmica

heima·tilbúinn, -tilbúin, -tilbúið <adj.>:
fet -a a casa, casolà -ana

heima·þing <n. -þings, -þing>:
parlament autonòmic

heimila <heimila ~ heimilum | heimilaði ~ heimiluðum | heimilaðe-m e-ð>:
permetre una cosa a algú

heimilaður, heimiluð, heimilað <adj.>:
permès -esa

heimild¹ <f. heimildar, heimildir>: 1. font f (origen d'un coneixement, d'una informació etc.)
        2. heimildir <f.pl heimilda>: bibliografia f, fonts f.pl(documentació, escrita o oral, emprada en l'elaboració d'un escrit científic)



heimild² <f. heimildar, heimildir>: (leyfi & leyfisskjal) autorització f (vist-i-plau per fer una cosa & escrit oficial d'autorització)

heimilda·myndaflokkur <m. -myndaflokks, -myndaflokkar>:
sèrie f documental (emissió televisiva en diferents capítols)
◊ breskur heimildamyndaflokkur um...: una sèrie documental britànica sobre...

heimildar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
documental m  (pel·lícula de tema monogràfic)

heimildar·númer <n. -númers, -númer>:
<ECONnúmero m d'autorització de transacció (en pagaments efectuats amb tarja de crèdit)

heimildar·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
documental m  (tipus de programa televisiu)

heimildnr. <abrev. de heimildarnúmer>:
n. autor., NAT (= número d'autorització de transacció)

heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. (bústaður) domicili m, llar f (casa on hom té la seva residència)
        2. (heimilisfólk) família f, llar f (gent que viuen a una mateixa llar)
           stórt heimili: una gran família
           þungt heimili: una gran llar

heimilis·fang <n. -fangs, -föng>:
domicili m [postal], adreça f [postal]

heimilis·fang <n. -fangs, -föng>: adreça f [postal]

heimilis·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense-sostre
♦ heimilislaus maður: un sense-sostre

heimilis·legur, -leg, -legt <adj.>:
casolà -ana, acollidor -a [que fa sentir com si hom fos a casa seva]

heimilis·læknir <m. -læknis, -læknar>: metge m d'espona

heimilis·matur <m. -matar, -matar>:
menjar casolà

heimilis·ofbeldi <n. -ofbeldis, no comptable>: violència domèstica

heimill, heimil, heimilt: permès -esa

heim·kynni <n.pl -kynna>:
<FIGarrels f.pl, llar f, terrer m

heim·lei <f. -leiar, no comptable>: cam m de casa
         heimleiinni: de cam a casa, de tornada a casa

heimsborgara·legur, -leg, -legt: cosmopolita

heims·borgari <m. -borgara, -borgarar>: ciutad m del mn, ciutadana f del mn, cosmopolita m,f

<LIT heims·ból <n. -bóls, no comptable>:
casal m del món, estatge m del món (cf. també heimssalur ‘jord-sal, jorden’ i heimsbyggð ‘den beboede verden (jord)’ així com sólar ból, dagból, dagbœr ‘himmel, caelum’)
♦ um heimsból allt: per tot el món, arreu del món
♦ [allvíða] heims um ból: (um allan heimper tot el món, arreu del món
◊ heims um ból, helg eru jól, ǁ signuð mær son Guðs ól, ǁ frelsun mannanna, frelsisins lind, ǁ frumglæði ljóssins, en gjörvöll mannkind ǁ :/: meinvill í myrkrunum lá :/: arreu del món és el sant Nadal: la humanitat entera es trobava totalment perduda dins les tenebres, però la verge beneïda va infantar el fill de Déu, liberació dels homes, deu de la llibertat, primer donador de la llum (vocabulari: #1. frumglæðir: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 224: frum-glæðir <...> förste Tænder, Skaber ‘primer encenedor; creador’. L'epítet recorda els versos ambrosians Splendor paternae gloriae, ǁ de luce lucem proferens, ǁ lux lucis et fons luminis, ǁ dies dierum inluminans, ǁ uerusque sol inlabere, ǁ micans nitore perpeti, ǁ iubarque sancti Spiritus ǁ infunde nostris sensibus. o la fórmula, de la Benedicció del Ciri pasqual Deus qui iacentem mundum in tenebris luce perspicua retexisti ; #2. meinvillur: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 539: mein-villur <...> a. hildet i en fordærvelig Vildfarelse ‘atrapat en un error perniciós’: ...gjörvöll mannkind | meinvill í myrkrunum lá)

heimsenda·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
escatologia f

heim·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
repartiment (o: lliurament) m a domicili, entrega f a domicili (cast. Ekki ritm./no lit.

heimsendingar·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de repartiment a domicili

heims·endir <m. -endis, -endar>: fi f del món

heims·fræði <f. -fræði, no comptable>:
cosmologia f

heims·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:
cèlebre arreu del món, de fama mundial

heims·höfnun <f. -höfnunar, no comptable>: <RELIG> renúncia f del món

heimskaður, heimskuð, heimskað <adj.>:
tractat -ada de beneit -a
♦ vera heimskaður fyrir e-ð: ésser tractat de beneit per una cosa

heims·kringla <f. -kringlu, -kringlur. Gen. pl.: -kringla o: -kringlna>:
orbe m terrestre, calc del llatí orbis terrae o orbis terrarum. Designa el món no pas com una esfera, sinó com un disc circular enrevoltat d'un oceà exterior
◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin; ganga hǫf stór ór útsjánum inn í jǫrðina. Er þat kunnigt, at haf gengr frá Nǫrvasundum ok alt út til Jórsalalands; af hafinu gengr langr hafsbotn til landnorðrs, er heitir Svartahaf. Þá skilir heimsþriðjungana; heitir fyrir austan Ásía, en fyrir vestan kalla sumir Evrópa, en sumir Enea. En norðan at Svartahafi gengr Svíþjóð in mikla eða in kalda; Svíþjóð ina miklu kalla sumir menn eigi minni en Serkland it mikla; sumir jafna henni við Bláland it mikla; inn nørðri hlutr Svíþjóðar liggr óbyggðr af frosti ok kulða, svá sem inn syðri hlutr Blálands er auðr af sólarbruna. Í Svíþjóð eru stórheruð mǫrg; þar eru ok margs konar þjóðir ok margar tungur; þar eru risar ok þar eru dvergar, þar eru blámenn, ok þar eru margs konar undarligar þjóðir; þar eru ok dýr ok drekar furðuliga stórir. Ór norðri frá fjǫllum þeim, er fyrir utan eru byggð alla, fellr á um Svíþjóð, sú er at réttu heitir Tanais, hon var forðum kǫlluð Tanakvísl eða Vanakvísl; hon kømr til sjávar inn í Svartahaf. Í Vanakvíslum var þá kallat Vanaland eða Vanaheimr. Sú á skilr heimsþriðjungana; heitir fyrir austan Ásía, en fyrir vestan Evrópa: [les costes de] l'orbe habitat pels homes presenten nombroses cales i badies. Grans mars entren terra endins des de l'Oceà. Com se sap, una mar s'estén des de Njǫrvasund (Estret de Gibraltar), fins a Jórsalaland (Palestina). D'aquesta mar en surt una gran badia cap al nord-est. Aquesta gran badia es diu la Mar Negra i separa dues parts del món. La part oriental es diu Àsia, i l'occidental, adés s'anomena Europa, adés Enea. Al nord de la Mar Negra s'estén la Gran Suècia, dita també la Suècia Freda. Alguns consideren la Gran Suècia no pas menys gran que la Gran Aràbia (Serkland it mikla) i alguns la tenen per igual de gran que el Gran Magrib (Bláland it mikla; o bé és una simple designació d'Àfrica?). A la part septentrional de Suècia hi ha territoris deshabitats a causa del fred i el gel, d'idèntica manera que el sud del Magrib (interpreto el sud del Bláland com el Desert del Sàhara; la identificació tradicional del topònim Bláland amb Etiòpia personalment no em satisfà pas, si més no en aquest context) ho és a causa de la calor del sol. A Suècia hi ha moltes de regions. També hi ha molts de pobles i moltes de llengües. Hi ha gegants i hi ha nans, hi ha blámenn (negres?; personalment, em decanto per interpretar aquest mot amb el significat de moros? ço és, musulmans?) i hi ha moltes de menes de pobles que causen meravella. També hi ha bèsties i dracs espantosament grans. Del nord, de les muntanyes que s'alcen més enllà de totes les contrades habitades, en surt un riu que travessa Suècia, el qual es diu realment Tànaïs. Antigament l'anomenaven Tanakvísl o Vanakvísl. Desemboca a la Mar Negra. Les terres que banya es deien Vanaland o Vanaheimr. Aquest riu divideix els continents: el de l'est es diu Àsia i el de l'oest, Europa
◊ ráðandi kringlu alls heims ok máttugr herra, hinn mikli konungr Alexander, sendir Aristótili, meistara sínum, kveðju ok fullkommliga heilsu: el sobirà de l'orbe del món sencer i senyor poderós, el gran rei Alexandre, envia les seves salutacions i desigs de salut completa a Aristòtil, el seu mestre
◊ í upphafi þessa litla annálabœklings skulu vér skrifa nokkut lítit af heimskringlunni ok af þeim lǫndum, er í henni standa, ok eigi síðr <af> hǫfuðborgum, <ok> hversu þær hafa í fyrstu smíðaz (segons quin manuscrit, hafa myndaz ‘es van formar’; els supins myndaz i smíðaz poden contemplar-se, per tant, com a quasi-sinònims)a l'inici d'aquests petits annals escriurem unes breus pinzellades sobre l'orbe habitat i les terres que que hi ha i, en darrer lloc, sobre les ciutats capitals i sobre com foren creades al principi
◊ með því þú hefir varðveitt orð minnar þolinmæði, man eg einninn varðveita þig frá freistingartíma sem koma mun yfir alla heimsins kringlu (ἐπὶ τῆς οἰκουμένης; el mot οἰκουμένη, que vol dir part habitada del món és traduït per heimur a Mateu 24:14: Og þetta evangelium ríkisins mun predikað verða um allan heim til vitnisburðar yfir allar þjóðir. Og þá mun endirinn koma, i a Lluc 2:1: En það bar til á þeim dögum að það boð gekk út frá keisaranum Ágústo það heimurinn allur skyldi skattskrifast; a l'Edat Mitjana, aquest significat és expressat amb el mot heimsbyggð) til að freista þeirra sem á jörðu byggja: perquè has guardat pacientment la meva paraula, també jo et guardaré de l'hora de la temptació que ha de venir sobre tot el món per provar els habitants de la terra
◊ eigi ætla ek, segir meistari Jóhannes, at finniz svá fjarlægr staðr, eyddr eða leyniligr í allri heimsins kringlu, svá vítt sem verǫldin byggiz, at eigi hafi heyrt ok feginsamliga fregit lof ok jarteignagerð gǫfugligs herra Nicholáí (cf. la Óláfs saga helga, cap. 213, amb una formulació molt semblant a aquesta: jafngreiniliga sá ek þá staði, er ek hefi eigi fyrr sét, suma þá, er ek hefi haft spurn af, en jafnvel hina, er ek hefi eigi fyrr heyrt getit, bæði byggða ok úbyggða, svá vítt sem verǫldin er ‘he distingit ben clarament amb la vista indrets que encara no havia vists, indrets d'alguns dels quals n'havia sentit a parlar, però també indrets que mai abans no havia sentit esmentar, tant habitats com deshabitats i tan lluny fins on arriba el món’)no crec, diu mestre Joan, que en tot l'orbe terrestre es trobi un indret, per més allunyat, desèrtic o recòndit que sigui, fins on s'estén el món habitat, on no s'hi hagin sentit a dir o no s'hi hagi tingut notícia amb alegria de les lloances i els miracles fets pel magnànim senyor Nicolau
♦ um alla heimsins kringlu: per tot l'orbe habitat

heims·skaut <n. -skauts, -skaut>:
pol m

heimskur, heimsk, heimskt: beneit -a

heims·meistari <m. -meistara, -meistarar>: campió m del mn
        heimsmeistari  ungavigt: campi dels pesos pesants

heims·minjar <f.pl -minja>:
(UNESCOpatrimoni m de la humanitat

heim·mynd <f. -myndar, -myndir>:
imatge f del món (forma de veure i entendre el món, visió del món)

heim·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
visita f (estada curta a ca un amic, parent etc.)
♦ fyrsta opinbera heimsókn forseta Íslands til Katalóníu: la primera visita oficial de la presidenta d'Islàndia a Catalunya
♦ koma í heimsókn: venir de visita
♦ koma í heimsókn til e-s: anar de visita a ca algú

heim·speki <f. -speki, no comptable>: filosofia f

heimspeki·deild <f. -deildar, -deildir>: facultat f de filosofia i lletres

heim·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:
filòsof m, filòsofa f, <filosop m

heims·slit <n.pl -slita>:
fi f del món

heimsslita·fræði <f. -fræði, no comptable>:
escatologia f

heimsslita·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
escatològic -a

heimsslita·kenning <f. -kenningar, no comptable>:
escatologia f

heims·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
visió f del món (esp. de filòsofs i científics)

heims·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició f universal

heims·yfirráð <n.pl -yfirráða>:
hegemonia f mundial

heimur <m. heims, heimar>: món m
        ferðast um heiminn: viatjar pel món
        halda út í heim: [abandonar la llar i] endinsar-se en el món
        hinn frjálsi heimur: <POLÍT> el món lliure
        í heiminn borinn: vingut al món, nat
        um allan heim: per tot el món

hein <f. heinar, heinir>: pedra f d'esmolar

heit <n. heits, heit>:
promesa f
♦ rjúfa heit: trencar (o: rompre) una promesa
◊ Brynhildr mælti: "Vitrligra ráð er þat, at leggja eigi trúnað sinn á konu vald þvíat þær rjúfa jafnan sín heit": la Brynhildr li va dir: “un consell prou savi és de no dipositar la seva confiança en el poder (?) d'una dona, car sempre trenquen llurs promeses”
♦ strengja heit: fer una promesa

heita <heiti ~ heitum | -hét ~ -hétum | -heitið>: 1. dir-se (anomenar-se una cosa)
           hvað heitir þetta á íslensku? Com es diu això en islandès?
        2. dir-se, nòmer (Mall., Men.) (haver nom una persona, tenir una persona per nom)
           ég heiti Mjallhvít: em dic Blancaneu, em diuen Blancaneu (Val.), me diuen Blancaneu [de nom] (Mall., Men.)
           hvað heitirðu?: com et dius?, com et diuen? (Val.), què te diuen? (Mall., Men.), què noms? (Mall., Men.)
           hvað heitir þú? (més formal): com et dius?, com et diuen? (Val.), què te diuen? (Mall., Men.), què noms? (Mall., Men.)
        3. (lofa) prometre (obligar-se de paraula)
           heita e-m gulli og grænum skógum: <LOC FIG>: prometre la lluna a algú, prometre el món i la bolla a algú
           ég vil greiða það er ég hefi heitið: compliré el que he promès

heitavatns- <en compostos>:
d'aigua calenta

heitavatns·frárennsli <n. -frárennslis, -frárennsli>:
desguàs m d'aigua calenta (eixidiu per a l'aigua calenta geotèmica amb què hom escalfa la casa)

heitavatns·geymir <m. -geymis, -geymar>:
dipòsit m d'aigua calenta

heitavatns·krani <m. -krana, -kranar>:
aixeta f d'aigua calenta, grifó m d'aigua calenta (Mall.

heitinn, heitin, heitið: (látinn) difunt -a (es postposa sempre al nom de persona que acompanya)
        afi heitinn...: l'avi al cel sia...
        Danel heitinn Hjaltason: el difunt Danel Hjaltason

heitur, heit, heitt: calent -a (cald)
        mér er heitt: tinc calor

hekt·ari <m. -ara, -arar>:
hectàrea f

Hektor <m. Hektors, pl. no hab.>:
Hèctor m (andrònim) ( Ἕκτωρ)
♦ Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

hektó·gramm <n. -gramms, -grömm>:
hectograma m

hektó·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
hectolitre m

hektó·metri <m. -metra, -metrar>:
hectòmetre m

hel <f. heljar, pl. no hab.>:
1. <RELIG LAT & GRECinferns m.pl
♦ stíga niður til heljar: <& RELIGdavallar als inferns
2. (dauðimort f (cessament de la vida)
♦ berja e-n grjóti í hel: <LOC FIGmatar algú a pedrades, lapidar algú
◊ verra hefir þú gert en menn viti dæmi til og er mikil óviska í slíkum harðræðum og maklegt að þú værir á báli brennd og barin áður grjóti í hel og hefðir þú þá það er þú ferð á leið: el que has fet ha estat pitjor que qualsevol altra cosa que ningú pugui esmentar com a exemple [de crueltat], hi ha gran follia en aqueixes bestialitats i mereixeries que et cremessin en una foguera després d'haver-te lapidada: així tindries el que has estat cercant
♦ betra er líf en hel: la vida és millor que no pas la mort
◊ hann var mestr fyrir sér, ok betr vápnfœrr en aðrir menn, høggr á tvær hendr, ok þykkir eigi betra líf en hel: era el més gran i millor i més hàbil amb les armes que els altres homes i pegava cops d'espasa a mà dreta i a mà esquerra i semblava com si tant li fos viure com morir
◊ ekki þarftu að mælast undan þessu. Mér þykir verra líf en hel ef eg skil við þig: no pots demanar de deslliurar-te'n. Si em separo de tu, la vida em semblarà pitjor que no la mort
♦ bíða hel: <LOC FIGmorir
♦ bíða [e-s] úr helju: <LOC FIGesperar [algú] en la mort
◊ minnstu nú, Sigurður, þess er við mæltum þá er við stigum á einn beð, að þú mundir mín vitja og úr helju bíða: recorda-te'n, Sigurður, del que ens vam dir quan ens vam colgar en un mateix llit: que em visitaries i que m'estaries esperant en la mort
♦ fara til heljar: <LOC FIGmorir
◊ enn dreymdi mig að haukar tveir flygju mér af hendi og væru bráðalausir og fóru til heljar: de més he somniat que dos astors s'envolaven del meu braç, però no aconseguien fer cap presa i morien
◊ sjá bardagi varð með miklu mannspelli og lýkur svo að fellur allt lið þeirra bræðra svo að þeir standa tveir upp, og fór áður margur maður til heljar fyrir þeirra vopnum: a la batalla hi hagué gran carnatge i va acabar de tal manera que hi van caure totes les tropes dels germans de manera que al final només quedaven drets ells dos, però abans [que això no passés,] mant home va morir sota els cops de llurs armes
♦ hafa e-n í helju: <LOC FIGmatar algú
◊ líða nú eigi langar stundir, áðr þessi sótt hefir konung í helju: va passar poc temps abans que aquesta malaltia no matés el rei
♦ heimta e-n úr helju: rescatar algú d'una mort imminent (o: segura), rescatar algú de les urpes de la mort
◊ hann lagði fram kesjunni, og stökk frá allt, það er fyrir stóð, og gafst honum svo rúm fram í gegnum fylkinguna; sótti hann svo ofan til manna sinna; þóttust þeir hafa hann úr helju heimtan: corria colpint cap endavant amb la seva kesja i tothom que li quedava al davant se n'apartava d'un bot, i d'aquesta manera va aconseguir obrir-se una clariana a través de la tropa en formació de combat [dels frisons] fins que va aconseguir baixar fins allà on eren els seus homes i [quan aquests el van veure,] van creure que l'havien recuperat d'una mort segura
◊ réð Hjálmþér þegar á hann, ok kómu nú með þeim harðar sviptingar ok löng köf, því at hvárr færði annan til grunna, þar til at Tóka mæddi blóðrás, ok gekk Hjálmþér af honum dauðum, kom síðan aptr til skipa sinna. Fögnuðu hans menn honum vel ok þóttust hann ór helju heimtan hafa: en Hjálmþér el va atacar immediatament i llavors varen començar a lluitar aferrissadament sota l'aigua durant molt de temps perquè cadascun d'ells dos empenyia l'altre cap al fons fins que la [forta] pèrdua de sang d'en Tóki el va cansar i en Hjálmþér se'n va apartar deixant-lo mort; vdesprés d'això, va tornar als seus vaixells i els seus homes el van rebre amb mostres d'alegria i ell creia que realment s'havia escapat de les urpes de la mort
♦ heimtur úr helju: rescatat d'una mort imminent, rescatat de les urpes (o: grapes) de la mort
♦ leysa höfuð sitt úr helju: <LOC FIGrescatar el seu cap de la mort, alliberar-se de la mort pagant un rescat
◊ hvað er það fiska er rennur flóði í, kannat sér við víti varast? Höfuð þitt leystu helju úr og finn mér lindar loga: quin peix és aquest que neda dins l'aigua i no sap parar esment a evitar l'infortuni? Rescata el teu cap de la mort trobant-me la flama del drac (= l'or
♦ rasa í helina opna: llençar-se als braços de la mort
◊ vér hǫfum vafizt í flokkum um hríð; hǫfum vér jafnan látit menn vára fyrir Sverri konungi, vér hǫfum honum ok gert mikinn mannskaða; nú munum vér ok ekki rasa í helina opna, þótt Hreiðarr vill þannig oss ávísa: durant un cert temps ens hem estat movent sense rumb i fragmentats en petits grups; espesses vegades hem perdut homes nostres en les topades contra el rei Sverrir, encara que nosaltres també li hem infligit a ell grans pèrdues d'homes. Ara no correrem a abraçar la mort per més que en Hreiðarr ens commini a fer-ho
♦ nema hel skili: si la mort no ens separa
◊ þat er upphaf at sætt þessari, at þú, Þorgils, skalt fara héðan með oss at Gizuri þegar með fylgdarmenn þína. Skuldu vér binda saman lag várt ok festa þat með svardǫgum, ok eigi skiljask nema hel skili, áðr lýkr úfriði þessum, en ef vér vinnum nokkut í, skal eiga þriðjung hverr várr, en slíta ei fyrr flokkinum, en vér bíðum annat hvárt bót eðr bana: la primera part d'aquest acord és que tu, Þorgils, sortiràs ara mateix d'aquí amb nosaltres i amb els teus homes per a atacar en Gizurr. Constituïrem una aliança i la segellarem amb juraments i ens hi mantindrem units, tret que la mort no ens separi, fins a la fi d'aquesta guerra, i, si hi guanyem res, cadascun de nosaltres en tindrà un terç i no llicenciarem la nostra tropa fins que no hàgim aconseguit atènyer una d'aquestes dues coses: una compensació o la mort
♦ svelta í hel: <LOC FIGmorir de fam
♦ svelta e-n í hel: <LOC FIGfer morir algú de fam, matar algú privant-lo de menjar
◊ þú tókst mína frændkonu og sveltir í hel og myrtir og tókst féð, og var það eigi konunglegt: vas agafar la meva parenta i la matares de fam, la vas assassinar i li prengueres el cabal i tot això no va tenir res de reial
♦ vera í helju: <LOC FIGésser mort -a
◊ þeir sögðu báðir, at þeir vildu honum þar til standa, ok sögðu, at þeim þótti þat vel stofnat, ok staðfesta með sér, at þeir skulu þangat fara, þegar sumar kemr, ok eigi fyrr í burtu en Grímr væri í helju, en konungr hefði fengit jungfrúnaþeir sögðu báðir, at þeir vildu honum þar til standa, ok sögðu, at þeim þótti þat vel stofnat, ok staðfesta með sér, at þeir skulu þangat fara, þegar sumar kemr, ok eigi fyrr í burtu en Grímr væri í helju, en konungr hefði fengit jungfrúna: tots dos van declarar que romandrien al seu costat i afegiren que els semblava que era una bona idea i resolgueren que, quan arribaria l'estiu, hi anirien i que no se n'anirien fins que en Grímr fos mort i el rei hagués hagut la donzella
♦ vera milli heims og heljar: <LOC FIGésser ja més de l'altre món que d'aquest, penjar-li la vida a algú només d'un fil, debatre's entre la vida i la mort
  L'infern cristià -un lloc de càstig i no pas la simple residència dels morts que eren els inferns en el món germànic-, es designa amb el mot helvíti o, simplement, víti (un baix-alemanyisme dels missioners saxons: el mot es remunta al baix-alemany antic hėlliwîti). Al costat d'aquests mots, hom empra també undirdjúp i eldsvíti, per bé que amb matisos lleugerament diferents. Per al terme purgatori hom hagué de recórrer a dues encunyacions: hreinsunareldr, que encara s'usa, i hreinsanastaðir, un terme que s'ha abandonat.  
     

Hel¹ <f. Heljar, pl. no hab.>:
<MITOL = dánarheimarhel f, el regne dels morts de la mitologia norrena
♦ halda heljarinnar veislu: <LOC FIGfer una festa de pinyol vermell
◊ hann hélt heljarinnar veislu: va celebrar una festa de pinyol vermell
  Hom creu que el germànic *xaljō (emparentat amb l'irlandès antic cuile fínda ‘celler de vi’) designava originàriamente la gran cambra funerària del *xlaiwaz o túmul funerari germànic (en norrè aquest mot fou substituït per haugr ‘monticle, tossal’), i que va acabar essent la designació dels inferns germànics a través del seu ús en força locucions. Sigui com sigui, el mot designa els inferns a totes les llengües germàniques. Dins la mitologia norrena, Hel està separada del món dels vius pel riu Gjǫll, travessat per un pont d'or, la Gjallarbrú, pont que és vigilat per la donzella Móðguðr. Després d'aquest pont, Hel és defensat per una alta tanca coneguda amb el nom de Helgrind: qui entra a Hel pel portal de la Helgrind ja no en pot tornar a sortir.

Al poema
Baldrs draumar s'hi esmenta l'existència d'un ca infernal:

(
Estrofa 2):
Upp reis Óðinn, | alda gautr,
oc hann á Sleipni | sǫðul um lagði;
reið hann niðr þaðan | Niflheljar til,
mœtti hann hvelpi, | þeim er ór heljo kom.
(
Óðinn, el senyor dels llinatges [humans i divins], es va aixecar i va ensellar l'Slèipnir. D'allà va cavalcar per avall cap a Niflhel. Va trobar un gos que sortia de Hel.).

(
Estrofa 3):
Sá var blóðugr | um brjóst framan,
oc galdrs fǫður | gó um lengi;
fram reið Óðinn, | foldvegr dunði,
hann kom at hávo | Heljar ranni.
(
Aquella bèstia tenia al davant el pit sangonent; lladrà llarga estona contra el Pare dels Encanteris; Óðinn continuà cavalcant cap envant - el camí de terra retrunyia - fins que va arribar davant l'alt Casal de Hel).

Tot i que el nom d'aquest
gos no s'hi esmenta pas i malgrat el fet que tampoc no sigui conegut per cap altra font, hom el sol identificar amb el gos Garmr, encadenat, segons la Vǫlospá davant la cova de Gnipahellir. Snorri, al seu torn, a la seva Edda (Gylfaginning, capítol 51) hi esmenta aquest darrer gos, Garmr, però sense donar-ne més detalls que permetin la seva clara identificació amb el gos infernal que apareix als Baldrs draumar. L'Snorri d'aquest mític gos Garmr es limita a dir-ne que, en els ragna rǫk, “el gos Garmr, que estava fermat davant la cova de Gnipahellir també s'alliberarà. S'enfrontarà al déu Týr i es mataran l'un a l'altre”. Els Grímnismál (estrofa 44) fan constar que el gos Gramr era el més preeminent de tots els gossos (“œztr hunda”), sense dir-ne res més. Que cadascú decideixi per ell mateix si el gos infernal dels Baldrs draumar i el gos Garmr de la Gnipahellir són o no el mateix.

A tall de cloenda cal dir que mentre el constituent
-hellir ‘cova’ del mot Gnipahellir hi és clar, el constituent Gnipa-, en canvi, és molt fosc d'interpretar. Al costat de Gnipahellir hom troba, segons els editors, les formes Gnípahellir i Gnúpahellir.
 
     

Hel² <f. Heljar, no comptable>:
<MITOL = gyðjaHel f, la deessa del món dels morts
♦ blár sem Hel: blanc com un mort (lit.: blau -o sigui, negre- com Hel
♦ hafi þig Hel!: <LOC FIGque Hel et prengui!, mor!
◊ en þú, Fáfnir, ligg í fjörbrotum þar er þig Hel hafi: quant a tu, Fáfnir, queda't aquí en la teva agonia fins que Hel vulgui prendre't
  La deessa Hel és filla d'en Loki Laufeyjarson i la gýgr (islandès modern: gýgur) Angrboða (islandès modern: Angurboða), i, per tant, germana del Fenrisúlfr o Llop Fènrir i del drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr. Regna sobre els nou móns de Hel, on hi viu a un palau anomenat Éljúðnir, on és atesa per un servent, Ganglati i una serventa, Ganglǫt. El marxapeu del seu palau es diu Fallanda forað ‘perill imminent’. Segons el capítol 34 de la Gylfaginning, “té mig cos de color negre i mig cos del color de la carn, de manera que resulta fàcil de reconèixer; a més a més, el seu posat és ombrívol o llòbrec (gnúpleit) i acerb (grimmlig)”.

Snorri també conta que el seu
plat (diskr) es diu Hungr ‘Fam’, la seva ganiveta (knífr) Sultr ‘inanició’, el seu llit (sæng) kǫr ‘llit de malalt o de moribund’ i el cortinatge del llit (ársali) es diu blíkjanda bǫl ‘infortuni espurnejant’ o, si es vol, ‘esclat d'infortuni’.
 
     

held: →  halda



heldur <adv.>: 1. ans
        2. ekki... heldur...: no..., sinó [que]
        3. ekki... heldur...: no..., però sí...
           Sesan tti enga sonu, heldur dtur einar: A Xeixan no li van nixer fills, per s filles
           ekki erum vr enn a mla me sjlfum oss vi yur, heldur gefum vr yur tilefni til a miklast af oss: No volem tornar a fer la nostra prpia recomanaci, per s donar-vos l'ocasi de gloriar-vos de nosaltres


Helenos <m. Helenosar, no comptable>:
Hèlen m (Hĕlĕnus ī, Ἕλενος Ἑλένου)
♦ spámaður[inn] Helenos Príamsson: l'endeví Hèlen, fill d'en Príam

hel·för <f. -farar, pl. no hab.>:
1. <HISTholocaust m (extermini dels jueus durant la II Guerra Mundial)
♦ helför gyðinga: <HISTxoà f (שׁוֹאָה ‘ šōʔāh ’
♦ dagur helfararinnar: dia m de la xoà, iom haix-xoà (יוֹם הַשׁוֹאָה)
Isaïes 10:3
ג וּמַה-תַּעֲשׂוּ לְיוֹם פְּקֻדָּה, וּלְשׁוֹאָה מִמֶּרְחָק תָּבוֹא: עַל-מִי תָּנוּסוּ לְעֶזְרָה, וְאָנָה תַעַזְבוּ כְּבוֹדְכֶם. 3. ūmah-taʕăśū lə yōm pəquddāh, ū-l-šōʔāh mimmεrħāq tābōʔ: ʕal-mī tānūsū ləʕεzrāh, wəʔānāh taʕazbū kəbōdəkεm Hvað ætlið þér að gjöra á degi hegningarinnar og þegar eyðingin kemur úr fjarska? Til hvers viljið þér þá flýja um ásjá? Og hvar viljið þér geyma auðæfi yðar? Però, què fareu el dia del càstig, en la devastació que ha de venir de lluny? ¿Cap a qui fugireu perquè us socorri, on deixareu les vostres riqueses?
2. <HIST ARMENgenocidi armeni [pels turcs]
♦ helför armena: <HIST ARMENgenocidi armeni

helgar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: viatge m per un cap de setmana
        vinna helgarferð fyrir tvo til Pálmu: guanyar un viatge per a dos per un cap de setmana a Palma



helgi <f. helgi (o: helgar), helgar>: cap m de setmana
        eftir helgina: dilluns
        löng helgi: pont m
        um helgina: [durant] aquest cap de setmana



helgi·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de festa, dia festiu



helgi·dómur <m. -dóms, -dómar>: santuari m
        mína hvíldardaga skuluð þér halda og fyrir mínum helgidómi lotningu bera: observareu els meus dissabtes i venerareu el meu santuari



hel·gríma <f. -grímu, -grímur>: màscara f mortuòria



helgi·leikur <m. -leiks, -leikir>: drama litúrgic

helgisiðar- <en compostos>:
<RELIGritual

helgisiða·bók <f. -bókar, -bækur>:
<RELIGritual m (llibre contenint els ritus)

helgisiða·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<RELIGritu m (conjunt de ritus definitoris d'una religió)
♦ hið býsanska helgisiðakerfi: el ritu bizantí
♦ hið gríska helgisiðakerfi: el ritu grec

helgi·siður <m. -siðar, -siðir>:
1. <RELIG GENritu m (costum religiós & passos de què consta una cerimònia religiosa)
2. helgisiðir <m.pl -siðaritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)
◊ helgisiðir og myndlist á miðöldum: rituals i arts plàstiques a l'Edat mitjana

helgi·spjöll <n.pl -spjalla>:
<RELIG & FIGsacrilegi m

heljar·afl <n. -afls, pl. no hab.>:
força f descomunal

heljar·dýpi <n.pl -dýpa>:
profunditats f.pl de l'avern

heljar·greip <f. -greipar, -greipar>:
<FIGurpes f.pl mortals, urpes f.pl temibles
♦ halda e-m í heljargreip [sinni]: <LOC FIGtenir agafat algú amb les seves urpes de ferro

heljar·menni <n. -mennis, -menni>:
persona proveïa d'una força descomunal

heljar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
descomunal

heljar·stökk <n. -stökks, -stökk>:
salt m mortal
♦ fara í heljarstökk: fer un salt mortal
♦ þrefalt heljarstökk: triple salt mortal

heljar·sút <f. -sútar, -sútir>:
angoixa f mortal

heljar·tak <n. -taks, -tök>:
estreta (o: abraçada) f mortal

heljar·tól <n. -tóls, -tól>:
instrument m homicida

heljar·þröm <f. -þramar, pl. no hab.>:
vorera f mortal
♦ á heljarþröminni: <LOC FIGa la vorera del precipici (a punt de caure en la ruïna, de morir etc.)

heljar·þrömur <m. -þramar, -þremir>:
variant de heljarþröm ‘vorera mortal’
♦ á heljarþreminum: <LOC FIGa la vorera del precipici

hel·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
gelat -ada, glaçat -ada, fred -a com el gel

hel·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:
fred m mortal

hella <f. hellu, hellur. Gen. pl.: hellna o: hella>:
1. (flatur steinnllosa f, llova f (Mall., ekki ritm./no lit.) (pedra plana)
♦ e-ð er fyrir neðan allar hellur: <LOC FIGuna cosa no té nom (ésser absolutament dolenta, ésser pèssima i de mal gust, ésser absolutament vergonyosa i llastimosa, dir-ne dolenta és parlar-ne bé)
♦ fá hellu fyrir eyrun: <LOCtapar-se-li a algú les orelles (quedar-se passatgerament sord o amb la capacitat auditiva reduïda, p.e., quan l'avió ha d'aterrar)
♦ vera með hellu fyrir eyrum: <LOCtenir les orelles tapades
2. (rafmagnshellaplaca elètrica (placa de cuina elèctrica) (haver quedat passatgerament sord o amb la capacitat auditiva reduïda, p.e., a causa d'un constipat fort, una otitis, un cop a les orelles etc.)
3. (þakhellallosarda f (esp. de llicorella, per a teulades de llosat)

hella <helli ~ hellum | hellti ~ helltum | hellte-u>: 1. abocar una cosa (vessar damunt una cosa o a dins una cosa)
        hella á fyrir e-n: servir de beure a algú, servir [la] beguda a algú
        hella e-u í e-ð: abocar una cosa [a] dins...
        hella e-u niður: vessar una cosa
        hella upp á könnuna: fer cafè (a l'antiga, escaldant-lo)
        hella út blóði ~ sárum: vessar sang ~ llàgrimes
        hella e-u yfir e-m: #1. >GEN< vessar (o: abocar) una cosa sobre algú (substància líquida); #2. <LOC FIG> cobrir algú de... (deshonra, improperis etc.)

hellir <m. hellis, hellar>: cova f

helli·rigna <-rignir | -rigndi | -rignt. verb unipersonal>: ploure a bots i barrals
        það hellirignir: plou a bots i barrals, fa una bona barrumbada (Mall.)

helli·rigning <f. -rigningar, -rigningar>: ruixat fort, xàfec fort, barrumbada f (Mall.)

hellis·saga <f. -sögu, no comptable>:
<LOCmite m de la caverna
♦ hellissaga Platóns: el mite de la caverna d'en Plató
♦ hellissagan í Ríkinuel mite de la caverna contingut a La República

hellis·skúti <m. -skúta, -skútar>: cova [molt] petita, gruta f, balma f

hellna:
gen. pl. de hella “llosa”

hellu·borð <n. -borðs, -borð>:
cuina f de plaques, placa f de cuina
♦ rafmagns helluborð: placa de cuina elèctrica, cuina de plaques elèctrica 

hellu·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell groc (o: coent; o: picant), herba coenta, raïms m.pl de llop, curatalls m (Val.), herba f de cremat (Mall.), reim m de moix (Mall.(planta Sedum acre)

hellu·hraun <n. -hrauns, -hraun>: <GEOL> lava pahoehoe f

hellu·roði <m. -roða, -roðar>:
<MEDlupus eritematós
♦ → rauðir úlfar “lupus eritematós sistèmic”

Hellu·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m de] l'Hel·lespont m
  A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont. La designació moderna és Dardanellasund
Segons això:
Dardanellasund = Dardanels
Hellusund = Hel·lespont.
 
     

helmingur <m. helmings, helmingar>: 1. <GEN> meitat f
           helming[ur]inn af tímanum: la meitat de [les] vegades
           til helminga: a mitges, meitat i meitat, fifty-fifty
           á fyrri helmingi ársins: a la primera meitat de l'any
        2. (vísuhelmingur, hálf vísa) mitja estrofa (de la mètrica tradicional islandesa, aixè és, quatre versos)

heloti <m. helota, helotar>:
<HISTilota m & f (εἱλώτης, εἵλως) (helóti)
◊ Brasídas, herforingja Spartverja, tókst þó að mynda her sem samanstóð að miklu leyti af bandalagsþjóðum Spörtu og helotum...: el general espartà Bràsides, això no obstant, va reeixir a formar un exèrcit que estava compost, en gran part, pels pobles aliats d'Esparta i per ilotes...
◊ þrátt fyrir þetta gekk Spartverjum illa í hernaðinum því hoplítarnir urðu ávallt að snúa heim til að sinna uppskerunni og vakta þræla sína, helotana, svo þeir gripu ekki til uppreisnar: malgrat això, als espartans els anava malament a la guerra perquè els hoplites sempre havien de tornar a casa per a ocupar-se de la collita i vigilar els seus esclaus, els ilotes, de manera que no es revoltessin

helóti <m. helóta, helótar>:
<HISTilota m & f (εἱλώτης, εἵλως)

helst <adv.>:
1. (fyrst og fremstprincipalment, sobretot (especialment, de manera especial)
2. (heldurpreferentment (preferiblement)
♦ ég vildi helst að <+ pret. subj.>m'estimaria més que <+ pret. imperf. de subj.>, preferiria que <+ pret. imperf. de subj.
♦ helst ekki!: millor que no!

hel·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
agonia f
♦ heyja helstríð sitt: estar agonitzant, lluitar contra la mort

helstur, helst, helst: principal, el més important
	hvaða helstu vandamál...? quins són els principals problemes que...?

hel·víti <n. -vítis, -víti>:
<RELIG CRISTinfern m
♦ fara til helvítis: <RELIGanar a l'infern
♦ forgarður [hel]vítis: <RELIG CATOL, limbus, limbóllimbs m.pl
♦ helvítið þitt!: <interj.fill de puta!, cabronàs! (cast., Cat.), cabronarro! (cast., Mall.) (interjecció d'ofensa)
♦ helvítis!: <interj.diantre!, cagondena!
♦ helvítis asni!: [quin] puta tros de carn batiada!, puta tros d'ase!
  Helvíti designa l'infern cristià.

Hel designa els inferns de la mitologia norrena. És el lloc d'estatge dels morts, no pas un lloc de puniment. El mot, per extensió, també s'usa per traduir l'Hades (ᾅδης) grec, els infĕri o inferna llatins i el xeol (שְׁאוֹל) hebreu a l'islandès.

Eldsvíti s'empra com a equivalent del greco-arameu Gehenna [del foc] -cf. Mt. 18:9 etc.- (γεέννα, גֵיא [בְנֵי־] בֶן־הִנֹּם, גֵּיהִנָּם).

Undirdjúp -cf. 2 Pere 2:4- finalment, s'empra com a equivalent del llatí tartărus i el grec τάρταρος, la part més profunda i fosca de l'infern.
 
     

helvítis- <en compostos>:
<RELIG CRISTinfernal, de l'infern

helvítis·kvalir <f.pl>:
<RELIG CRISTturments m.pl de l'infern

hemill <m.hemlar>: fre
        stilla hemlana: ajustar els frens
        prófa hemlana: revisar els frens

< hemingur <m. hemings, hemingar>:
(afturfótarskinn af hestum & nautgripumcuiro m de la pell de les potes de darrere de cavalls i bous

Hemingur <m. Hemings, pl. no hab.>:
Héming m, Hemingur (andrònim)

hemla: frenar

henda <hendi ~ hendum | henti ~ hentum | hent>:
I. <personal>
A. 
1. <e-ð>: (grípaagafar una cosa [amb la mà]
♦ henda e-ð á lofti: agafar una cosa al vol
♦ henda gaman að e-u ~ e-m: <LOC FIGfotre-se'n de quelcom ~ d'algú, riure-se'n de quelcom ~ d'algú
♦ henda reiður á e-u: <LOC FIGcopsar [el significat d']una cosa, captar [una cosa]
B. 
1. <e-u>: (kastallançar una cosa, tirar una cosa (Mall.(gitar)
♦ henda boltanum: llançar la pilota
♦ henda steini: llançar una pedra
♦ henda sér í vatn: llançar-se a l'aigua
2. <e-u ~ e-m>: (fleygja & setja í rúslaílátllençar una cosa (desempallegar-se'n, treure's de sobre)
♦ henda ruslinu: llençar les escombraries
♦ henda e-m út: fotre algú fora de casa, treure (o: plantar) algú al carrer, despatxar algú
♦ henda e-m út um glugga: llençar algú per la finestra, defenestrar algú
3. <e-u>: (um spiltirar una cosa ( = cartes)
♦ henda spilum af sér: tirar les cartes
C. 
1. <e-n e-ð>: (verða fyrirpassar una cosa a algú (esdevenir-li)
♦ það henti mig: això em va passar a mi
♦ mig hefur hent mikil skömm: he passat una gran vergonya
♦ eitt það pínlegasta sem mig hefur hent: el més vergonyant que m'hagi passat mai
◊ þið tvö eruð það besta sem mig hefur hent: vosaltres dos sou el millor que m'ha passat
D. 
1. <FIG>: (fara hrattvolar (desplaçar-se amb molta rapidesa, moure's llambrinerament)
♦ henda úr einum stað í annan: volar d'un lloc a un altre
III. <impersonal>
1. <[sig]>: (koma fyrir, bera við, gerastesdevenir-se una cosa 
♦ það hendir [sig] oft að...: Sovint s'esdevé que...
2. <e-n>: (koma fyrir e-nesdevenir-li una cosa a algú, passar-li a algú una cosa 
♦ það getur hent flesta að <+ inf.>a molts els pot passar que... <+ subj.

hendast <hendist ~ hendumst | hentist ~ hentumst | henst>:
precipitar-se (llançar-se a tota pastilla)
♦ hendast af stað: sortir llançat -ada, sortir a tota pastilla

hengil·mæna <f. -mænu, -mænur>: inútil m, bo-per-res m

hengi·rúm <n. -rúms, -rúm>:
hamaca f 

hengi·skraut <n. -skrauts, -skraut>: penjoll m (tipus de joia)

hengja <hengi ~ hengjum | hengdi ~ hengdum | hengte-ð>:
penjar una cosa
♦ hengja [upp] þvott: estendre la bugada
♦ hengja föt [upp] til þerris: estendre la roba perquè s'eixugui
♦ hengja e-ð á e-ð: penjar una cosa a una cosa
♦ hengja hattinn [sinn] á snaga: penjar el capell a un ganxo
♦ hengja myndina á vegginn: penjar el quadre a la paret
♦ hafa e-ð til að hengja hattinn sinn á: <LOC FIGtenir munició per a disparar contra algú, tenir un bon pretext per a criticar algú
♦ hengja frakkann inn í skáp: penjar la gavardina dins l'armari
♦ hengja upp myndina: penjar el quadre a la paret
♦ hengja e-n: <JURpenjar algú
◊ þegar maður drýgir synd (ˈħēŧə, חֵטְא), sem varðar lífláti, og hann er líflátinn og þú hengir (wə-θāˈlīθā, וְתָלִיתָ) hann á tré (ʔɔˈθ-ō   ʕal־ˈʕēt͡s, אֹתוֹ] עַל-עֵץ]), þá skal líkami hans ekki vera náttlangt á trénu, heldur skalt þú jarða hann samdægurs. Því að sá er bölvaður af Guði, sem hengdur er (tāˈlūi̯, תָּלוּי), og þú skalt ekki saurga land þitt, það er Drottinn Guð þinn gefur þér til eignar (naħăˈlāh, נַחֲלָה)quan un home comet un pecat que sigui castigat amb la mort, i és executat i el penges a un arbre, que el seu cadàver no hi quedi penjat durant la nit, ans enterra'l el mateix dia, perquè un penjat és un maleït de Déu, i no has de profanar el teu país, el que Jahvè, el teu Déu, et dóna en possessió
♦ hengja sig [í fangaklefanum sínum með belti] ~ [í fíkjutré]: penjar-se [a la seva cel·la amb un cinturó] ~ [d'una figuera]
♦ þú getur hengt þig upp á það: <LOC FIGt'hi pots jugar el coll
♦ hengja sig í smáatriði: <FIGentretenir-se en bagatel·les, quedar penjat -ada en minúcies

hennar: el seu, la seva (della)

henta <hentar | hentaði ~ | hentað. Verb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu i la cosa o la persona que escau en acusatiu>:
escaure' a, ésser adequat -ada a, venir a tomb per a
♦ henta til e-s: ésser (o: resultar) adient per a una cosa
♦ henta vel til e-s: ésser (o: resultar) idoni -ònia per a una cosa
♦ henta vel fyrir e-ð ~ e-n: ésser (o: resultar) idoni -ònia per a una cosa ~ algú
◊ hótelið hentar vel fyrir allskonar móttökur: lhotel és ideal per a celebrar-hi tota mena de recepcions o refrescs
♦ henta vel til að <inf.>ésser (o: resultar) idoni -ònia per a <inf.
♦ þegar þér hentar: <LOC FIGquan et vagi b a tu
♦ þetta hentar þér ekki: <LOC FIGaixò no t'escau, això no et va bé

heppnast <heppnast ~ heppnumst | heppnaðist ~ heppnuðumst | heppnast[vel]>:
reeixir, sortir bé ésser un èxit
♦ þetta heppnaðist: ha sortit bé
♦ e-m heppnast e-ð [vel]: a algú una cosa li surt bé, a algú li reïx una cosa
◊ honum heppnast allt: tot li surt bé, tot li reïx
◊ honum heppnaðist tilraunin: l'experiment li ha reeixit
◊ mér heppnaðist þetta vel: m'ha anat bé, m'ha sortit bé
♦ honum heppnaðist þetta í fyrstu tilraun: li ha sortit bé al primer intent

heppni <f. heppni, no comptable>: èxit m

her <m. hers, herir. Gen. pl.: herja; dat. pl.: herjum>: exèrcit m
        ganga í her: enrolar-se [a l'exèrcit]
        kveðja upp her: mobilitzar un exèrcit
        allt er í hers höndum: <LOC FIG> sembla que hagi passat la marabunta, això és la marabunta
        Rauði herinn: l'Exèrcit Roig

her- <en compostos>:
militar

herbergi <n. herbergis, herbergi>: cambra f, habitació f
        eins manns herbergi: habitació individual
        get ég leigt herbergi? Podríem donar-me una habitació?
        hafið þér herbergi með baði og svölum? Tindria una cambra amb bany i balcó?
        hafið þér laust herbergi? Tenen habitacions lliures?
        hafið þér ekki of dýrt herbergi? Tenen habitacions no gaire cares?
        herbergi til leigu: es lloga habitació
        laga til í herberginu: endreçar la cambra
        leigja einhverjum herbergi: llogar habitació(ns)
        tveggja manna herbergi: habitació doble, habitació de matrimoni
        við höfum aðeins eitt herbergi eftir á sex þúsund peseta: només ens queda una habitació de sis mil pessetes (la nit)

herbergis·númer <n. -númers, -númer>:
número m d'habitació

herbergis·þerna <f. -þernu, -þernur>:
cambrera f (noia que, a un hotel, hi neteja les cambres i hi fa els llits)

herbergis·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>
servei m d'habitacions

her·deild <f. -deildar, -deildir>:
<MILdivisió f
♦ Bláa herdeildin: <MIL HISTla Divisió Blava

herða·blað <n. -blaðs, -blöð>:
omòplat m

herða·púði <m. -púða, -púðar>:
musclera f

herðar <f.pl herða>:
espatlles f.pl, espatles f.pl (Val., Bal.
♦ hokinn í herðum: d'espatlles caigudes

herða·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>:
penja-robes m, penjador m (Bal.), rasteller m (Men.

her·fang <n. -fangs, -föng>:
botí m de guerra
♦ skipta herfangi: repartir el botí, dividir el botí

herfi·lega <adv.>:
abominablement
♦ herfilega ljótur: horriblement lleig, monstruosament lleig

herfi·legur, -leg, -legt <adj.>:
abominable
◊ herfilegur staður: un indret abominable

her·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
avió m militar

herforingja·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
<MILAlt Comandament, Quarter General

herforingja·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
<MILjunta f militar, govern mmilitar

her·fugl <m. -fugls, -fuglar>: puput m,f (ocell Upupa epops)

her·för <f. -farar, -farir>:
1. <MIL GENcampanya f
2. (innrásràtzia f, incursió f (expedició militar de càstig o per aconseguir botí)
◊ Sýrlendingar (wa-ʔăˈrām, וַאֲרָם) höfðu farið herför (ʝāt͡səˈʔū, יָצְאוּ) í smáflokkum (ɣəδūˈɣīm, גְדוּדִים) og haft burt af Ísraelslandi unga stúlku. Þjónaði hún konu Naamans: Els siris havien fet una ràtzia amb petites companyies d'homes i s'havien endut captiva del territori d'Israel una noieta. Estava al servei de la dona de Naaman

her·gögn <n.pl -gagna>: pertrets m.pl militars

herja <herja ~ herjum | herjaði ~ herjuðum | herjað>:
1. (heyja stríðguerrejar (fer la guerra & expedicions militars de saqueig)
◊ hann herjaði mjög í Austurvegu: guerrejava sovint a[les costes de]ls països bàltics
◊ fyrst var þó sá heimr í suðrhálfu, er Múspell heitir. Hann er ljóss ok heitr, sú átt er logandi ok brennandi. Er hann ok ófœrr þeim, er þar eru útlendir ok eigi eigu þar óðul. Sá er Surtr nefndr, er þar sitr á landsenda til landvarnar. Hann hefir loganda sverð ok í enda veraldar mun hann fara ok herja ok sigra ǫll goðin ok brenna allan heim með eldi: primer de tot, tanmateix, hi hagué el món, a migjorn, que es diu Múspell. És lluminós i molt calent; aquesta part de l'univers ablama i crema i també és inaccessible als que hi són forasters i no hi tenen pas terres pairals. Surtr es diu el que hi resideix en els seus confins per a defensar aquesta terra, té una espasa de flames i a la fi del món partirà i guerrejarà i vencerà tots els déus i cremarà tot el món amb foc
♦ þá er Múspells synir herja: <MITOLquan els fills d'en Múspell surtin a guerrejar, és a dir, en el ragnaroc
◊ eigi eru goðin hallmælis verð fyrir þessa smíð. Góð brú er Bifrǫst, en engi hlutr er sá í þessum heimi er sér megi treystaz, þá er Múspells synir herja: els déus no mereixen pas aquest retret per aquesta obra. Bifrǫst és un bon pont i, tanmateix, no hi ha res en aquest món en què es pugui confiar quan els fills de Múspell surtin a guerrejar
2. <e-ð><GENdevastar una cosa, assolar una cosa
♦ herja landið: assolar el país, devastar el país
3. <á e-ð>infestar una cosa
◊ ...herjuðu ræningjar á ríki hennar: els bandits infestaven el seu país
4. <e-ð út úr e-m>#1. <GENarrencar una cosa [de les mans] d'algú, arrabassar-li una cosa a algú [per la força]; #2. <FIG = ná með herkjumaconseguir d'algú una cosa amb penes i afanys

her·lið <n. -liðs, no comptable>:
tropes f.pl

her·lúður <m. -lúðurs, -lúðrar>:
1. <HISTtrompeta f
◊ þar fylkti liðið sér til bardaga og þeytti herlúðra: les tropes van formar en ordre de batalla i tocaren les trompetes
2. <MILclarí m

herma <hermi ~ hermum | hermdi ~ hermdum | hermt>: 1. (segja frá) contar, dir (enumerar fets, narrar)
           spegill, spegill, herm  hver hr  landi frust er!: mirallet, mirallet, tu que penges de la paret, digues-me qui és la més bella de l'indret!
           sagnir herma að <+ subj.>: es diu que <+ ind.>
        2. eftir e-m: (líkja eftir) escarnir algú, estrafer algú (imitar la veu, els gestos etc. d'algú esp. com a burla)

her·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENsoldat m & f
♦ hinn óþekkti hermaður: el soldat desconegut
♦ leiði hins óþekkta hermanns (o: leiði óþekkta hermannsins)la tomba del soldat desconegut
2. (hernaðarmaður, bardagamaður, stríðsmaðurguerrer m (militar, home d'armes)
◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella

hermi·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚSmúsica programàtica

hernaðar·árás <f. -árásar, -árásir>: atac m militar, atac bèl·lic

hernaðar·átök <n.pl -átaka>: conflicte m militar, conflicte bèl·lic

hernaður <m. hernaðar, pl. no hab.>:
1. (ófriður, það að herjaguerra f (activitats bèl·liques, accions bèl·liques)
♦ fara með hernaði á hendur e-m: atacar algú amb accions de guerra
2. (ránraid m, ràzzia f (incursió o expedició de saqueig i rapinya)
◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella
♦ ráðast í hernað: emprendre un raid de rapinya, prendre part a un raid de saqueig

Heródótos <m. Heródótosar, no comptable>:
Heròdot m (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνασσεύς)
♦ Heródótos frá Halikarnassos (o: Halíkarnassos)Heròdot d'Halicarnàs

her·óp <n. -óps, -óp>:
crit m de guerra

herpandi, herpandi, herpandi <adj.>: <MED> astringent

herr <m. herjar, herir. Gen. pl.: herja; dat.pl.: herjum>:
<variant arcaica de → her “host; exèrcit”

herra <m. herra, herrar>: 1. <GEN> senyor m (especialment en la interpel·lació i davant el nom propi o el títol d'algú)
        2. Herrann: <RELIG> el Senyor

herra·legur, -leg, -legt: senyorial

herra·maður <m. -manns, -menn>: senyor m

her·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
relat m de les activitats bè·liques, informe m sobre el curs de la guerra
◊ þatta! <...> að eg kann að segja yður hersögu að mikill her er kominn í landið austur í Víkina og með hinum mesta ófriði og styrjöld, og það sama ætla eg þeim í skapi búa að halda slíku fram: doncs això mateix! <...> que us puc fer una exposició dels fets de la guerra: ha arribat al país un gran exèrcit que avança cap a l'est Víkin endins i que causa greus estralls i desvastació al seu pas i tinc per mi que duen de cap continuar fent-ho

her·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m militar

her·skóli <m. -skóla, -skólar>:
acadèmia f militar

her·skylda <f. -skyldu, pl. no hab.>:
servei m militar [obligatori]
♦ uppfylla herskyldu sína: fer el servei militar

herslis·blettur <m. -bletts, -blettir>:
morfea f, esclerodèrmia localitzada

herslis·húð <f. -húðar, pl. no hab.>:
esclerodèrmia f
♦ línuleg herslishúð: esclerodèrmia f lineal

herslis·mein <n. -meins, no comptable>:
esclerosi f [sistèmica]
♦ útbreitt herslismein: esclerosi sistèmica
♦ ágengt útbreitt herslismein: esclerosi sistèmica progressiva
♦ ótilgreint útbreitt herslismein: esclerosi sistèmica no especificada
♦ útbreitt herslismein af völdum lyfja og efnavarnings: esclerosi sistèmica induïda per fàrmacs i substàncies químiques

her·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
base f militar

her·taka <f. -töku, -tökur>:
presa f, conquesta f militar, conquesta f per les armes
♦ hertaka Rómar þann 20. September 1870: la conquesta de Roma el 20 de setembre del 1870

hertogi <m. hertoga, hertogar>: duc m (títol nobiliari)

hertz·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona hertziana (rafsegulbylgja)

her·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
reactor m militar, avió m a reacció militar

hesli <n. heslis, hesli>: avellaner m (arbre Corylus avellana)

hesli·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: avellana f

heslihnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'avellana (o: d'avellanes)

(†) hesli·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: avellana f

hesli·viður <m. -viðar, -viðir>: avellaner m (arbre Corylus avellana)

hesta·bóla <f. -bólu, no comptable>:
<MEDverola f equina, pigota equina (Val., Bal.)

hesta·fólk <n. -fólks, no comptable>:
persones f.pl que es dediquen a criar cavalls o a l'equitació, cavallistes m.pl

hesta·fræði <f. -fræði, no comptable>: hippologia f

hesta·heilsa <f. -heilsu, no comptable>:
salut f de ferro
♦ vera við hestaheilsu: tenir una salut de ferro

hesta·mennska <f. -mennsku, no comptable>: equitació f, hípica f (art de cavalcar)

hest·hús <n. -húss, -hús>: estable m, establa f, establia f, pallissa f (Bal.)

hestur <m. hests, hestar>: 1. haca f (a Islàndia)
           hestarnir kljást: els cavalls es freguen entre si
           knýja hestinn sporum: esperonar el cavall
           leiða hesta sína saman: <LOC FIG> provar-se, provar forces, contendre
           spretta af hesti: desensellar un cavall, llevar la sella a un cavall
     2. cavall m (de fora d'Islàndia)
           http://www.racesautoctones.com/index.php?id=1

hetja <f. hetju, hetjur. Gen. pl.: hetja>: heroi m, (kvenhetja) heroïna f

hetju·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITERpoema heroic (o: èpic), cançó f de gesta, epopeia f

hetju·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història heroica, història f d'herois, relat heroic, relat m d'herois

hetta <f. hettu, hettur. Gen. pl.: hetta>: caputxa f, caperó m, caperutxa f

hettu·máfur <m. -máfs, -máfar>:
gavina f [riallera], gavina f d'hivern (Bal.(ocell Larus ridibundus)

hettu·skrofa <f. -skrofu, -skrofur. Gen. pl.: -skrofa o: -skrofna>:
baldriga capnegra, virot capnegre (Mall.(ocell Puffinus gravis)

hettu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDgalteres f.pl, tacó m (Ross.), paperes f.pl (Mall., Men.)

hettu·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
tallarol m de casquet, busquereta f de casquet (Val.), rectoret m, busqueret m de capell (Bal.(ocell Sylvia atricapilla)

hey <n. heys, hey. Gen. pl.: heyja; dat.pl.: heyjum>:
fenc m, fenàs m

hey·annir <f.pl -anna>:
1. <GENtemporada f de la sega del fenàs
♦ meðan heyannir stóðu yfir: durant el temps de la sega del fenàs
2. (heyskapur, heyvinnasega f del fenàs (herba acabada de brostar)
3. (heyannamánuðurheyannir f.pl (mes del calendari de pagès islandès: anava de finals de juliol -començava entre el 23 i el 29 del juliol nostre- fins a finals d'agost)

hey·fló <f. -flóar, -flær>:
capa f de fenc

hey·mæði <f. -mæði, no comptable>:
<MEDfebre f del fenc

heyra <heyri ~ heyrum | heyrði ~ heyrðum | heyrt>:
I. <Absolut>:
1. (hafa hæfileikann til að skynja hljóð með eyrunumsentir-hi (tenir la capacitat de percebre sons amb les orelles)
♦ heyra illa: sentir-hi malament
♦ heyra vel: sentir-hi bé
2. (hlusta áescoltar una cosa (sentir una cosa i prestar-hi atenció)
◊ heyrðu!: escolta!
◊ heyr, Ísrael: Drottinn er vor Guð, Drottinn er einn: escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'Únic
II. <Amb complement nominal>:
1. <e-ð ~ e-n>sentir una cosa ~ algú
◊ heyrðu mig!: que em sents?!
♦ fá að heyra e-ð frá e-m: sentir a dir una cosa d'algú
♦ heyra bæn e-s: escoltar el prec d'algú, <LITeixoir el prec d'algú
♦ ég vil ekki heyra neitt um það!: no en vull sentir ni a parlar [d'això]!
♦ hafa heyrt sagt e-ð: haver sentit a dir una cosa
◊ ég hef alltaf heyrt sagt að rigningin væri tár Guðs: sempre he sentit a dir que la pluja són les llàgrimes de Déu
♦ þykjast ekki heyra e-ð: fer com si no hagués sentit una cosa
♦ heyra e-ð undir væng: <LOC FIGassabentar-se veladament (o: indirectament) d'una cosa, arribar [indirectament] una cosa a les orelles d'algú
2. <e-u ~ e-m>correspondre a una cosa ~ a algú
♦ heiður þeim, er heiður heyrir: <LOC FIGl'honor a qui li correspongui
III. <Amb complement preposicional>:
1. <á e-ð>escoltar una cosa
2. <frá e-m>tenir notícies d'algú
◊ gaman að heyra frá ykkur!: gràcies per fer-nos arribar notícies vostres!
◊ látið [nú] heyra frá ykkur: feu-nos arribar notícies vostres!
◊ við viljum heyra frá ykkur!: volem tenir notícies vostres!
◊ þú heyrir frá mér!: <FIGtindrà notícies meves! (les coses no acabaran així)
3. <í e-m>escoltar a algú, fer cas d'algú
♦ láta í sér heyra: fer-se escoltar
4. <til e-s>#1. (vera hluti af e-uformar part d'una cosa#2. (geta greint orð e-s, heyrast [vel] til e-spoder sentir algú; ◊ ég heyrði ekki vel til hans: no el podia sentir bé, no podia sentir bé el que deia
5. <um e-ð ~ e-n>sentir a parlar d'una cosa ~ d'algú
◊ ég hef aldrei heyrt um hann: mai no n'he sentit a parlar [d'ell]
6. <undir e-n>ésser cosa d'algú (ésser responsabilitat d'algú & entrar dins l'àmbit d'actuació o els deures d'algú)
IV. <Amb adverbi>:
1. <e-m til>pertànyer a algú (ésser d'algú) (tilheyra)

heyrandi <m. heyranda, heyrendur>:
oïdor m, oïdora f
♦ oft er í holti heyrandi nær: <LOC FIGles parets hi senten

heyrandi, heyrandi, heyrandi (o: < heyranda ) <adj.>:
sentint[-hi]
♦ í heyranda hljóði: <LOC FIGen veu forta [i que tothom ho pugui / pogués sentir], ben en públic

heyran·legur, -leg, -legt: audible, oïble, sentible

heyrast <heyrist ~ heyrumst | heyrðist ~ heyrðumst | heyrst>:
1. <GENsentir-se (percebre's amb l'orella & sentir-se com a rumor & parlar-se'n)
♦ ekkert hefur heyrst af e-u: no s'ha sentit a dir res de...
♦ heyrumst!: <LOC FIGa reveure! (fórmula de comiat)
♦ mikið hefur heyrst af e-u: s'ha sentit a parlar molt de...
♦ það heyrðist vel: se sent bé
♦ það heyrðist vel til hans (o: í honum)se'l sentia bé
2. <e-m e-ð>: (halda að hafa heyrt e-ðsemblar-li a algú haver sentit una cosa (creure haver sentit [a dir] una cosa)
♦ mér heyrist hann koma: em sembla sentir-lo venir
♦ mér heyrðist þetta: això és el que em va semblar sentir, em va semblar sentir-ho

heyrin·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
sentit -ida de tothom, de tothom notori -òria, conegut -uda de tothom
♦ gera e-ð heyrinkunnugt: <LOC FIGproclamar una cosa en públic, donar a conèixer a tothom una cosa

heyrn <f. heyrnar, heyrnir>:
oïda f
♦ hafa góða heyrn: <GEN & MÚStenir bona oïda, tenir bona orella
♦ missa heyrnina: tornar sord -a

heyrnar·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
dur -a d'orella, força sord -a

heyrnar·deyfð <f. -deyfðar, pl. no hab.>:
sordesa f [parcial], duresa f d'orella

heyrnar·laus, -laus, -laust: sord -a

heyrnar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
sordesa f

heyrnar·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
dur -a d'orella, força sord -a

heyrnar·skerður, -skerð, -skert: →  heyrnarskertur, -skert, -skert

heyrnar·skertur, -skert, -skert: amb discapacitat auditiva

        heyrnarskert fólk: la gent amb discapacitat auditiva

        heyrnarlausir og heyrnarskertir: els sords i les persones amb la capacitat auditiva disminuïda

heyrnar·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MEDnervi auditiu

heyrnar·vottur <m. -votts, -vottar>:
<JURtestimoni m & f auricular, testimoni m & f d'oïda, testimoni m & f de referència
♦ verða heyrnarvottur að e-u: ésser testimoni auricular d'una cosa

héðan <adv.>:
d'aquí, d'ací (Val. & LIT
♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda
♦ héðan í frá: d'ara endavant, a partir d'ara

hé·gómi <m. -góma, -gómar>: vanitat f
        aumasti hégómi, aumasti hégómi, allt er hégómi: vanitat de vanitats, tot és vanitat
◊ aumasti hégómi, segir prédikarinn, aumasti hégómi, allt er hégómi (hăˈβēl   hăβāˈlīm | ʔāˈmar   qɔˈhɛlɛθ | hăˈβēl   hăβāˈlīm ‖ ha-kˈkɔl   ˈhāβɛl, הֲבֵל הֲבָלִים אָמַר קֹהֶלֶת, הֲבֵל הֲבָלִים הַכֹּל הָבֶל)vanitat de vanitats diu l'Eclesiastès, vanitat de vanitats. Tot és vanitat!
◊ sá sem yrkir land sitt mettast af brauði en sá sem sækist eftir hégóma (rēi̯ˈqīm, רֵיקִים. lausingi) er heimskur: el qui conrea les seves terres, s'atipa de pa, però el qui persegueix la vanitat és un beneit

hégóm·legur, -leg, -legt: vanitós -osa
♦ hégómlegir hlutir: coses vanes
◊ sá sem yrkir land sitt, mettast af brauði, en sá sem sækist eftir hégómlegum hlutum (rēi̯ˈqīm, רֵיקִים. lausingi), er óvitur: el qui conrea les seves terres, s'atipa de pa, però el qui persegueix coses vanes és un ximple

héla <f. hélu, no comptable>: (hrím) gebre m
◊ þegar döggin þornaði lá eitthvað fínkornótt yfir eyðimörkinni (עַל-פְּנֵי הַמִּדְבָּר) líkt og héla (kəˈφōr ~ כְּפוֹר:   daq   ka-kkəˈφɔr   ʕal־hā-ˈʔārɛt͡s,   דַּק כַּכְּפֹר, עַל-הָאָרֶץ) [á jörðu] (עַל-הָאָרֶץ)quan la rosada es va assecar, sobre [la faç d]el desert hi hagué una cosa fina i rodona semblant al gebre [sobre la terra]

hé·gilja <f. -gilju, -giljur. Gen. pl.: -gilja>:
1. (hindurvitnisuperxeria f  (superstició)
2. (óvera, smáræðibagatel·la f  (fotesa, beneiteria de no-res)
3. (hégómleg og einföld manneskjacregudeta f  (nena vanitosa i ximpleta)

hér <adv.>: aquí, <LIT & Val.> ací
        hér á landi: en el nostre país
        við hér við land: davant les nostres costes



hérað <n. héraðs, héruð>: regió f. Se sol emprar per designar les nostres autonomies

héraða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:
<POLÍTComitè m de les Regions (aquesta designació, tot i poder-se trobar emprada amb una certa regularitat, no és pas l'oficial. svæðinefnd)

héraðs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern f regional

héri <m. héra, hérar>: llebre f



hið: →  hinn

hika <hika ~ hikum | hikaði ~ hikuðum | hikað>:
dubtar, hesitar, vacil·lar
♦ hika við að gera e-ð: dubtar a fer una cosa
♦ hún var hikandi: estava indecisa

hiksta <hiksta ~ hikstum | hikstaði ~ hikstuðum | hikstað>:
tenir singlot (o: xinglot)

hiksti <m. hiksta, hikstar>:
singlot m, xinglot m

hilla <f. hillu, hillur>:
prestatge m, lleixa f
♦ leggja e-ð á hilluna: <LOC FIGaparcar una cosa, donar carpetada a una cosa, deixar una cosa, abandonar una cosa
♦ vera á réttri hillu: <LOC FIGésser la persona indicada en el lloc indicat
♦ vera á rangri hillu: <LOC FIGno ésser la persona adequada (o: indicada) per al lloc

hillu·samstæða <f. -samstæðu, -samstæður>:
prestatgeria f

himbrimi <m. himbrima, himbrimar>:
calàbria grossa, agullat gros (Val.) (ocell Gavia immer)

himin·blár, -blá, -blátt <adj.>:
[blau] cel (inv.), de color [blau] cel (color)

himin·borinn, -borin, -borið <adj.>:
(himneskur, fæddur af himninascut -uda (o: nat nadadel cel (celestial, diví)

himinn <m. himins, himnar>: 1. <GEN & RELIG> cel m
           haf, himinn og jörð: mar, cel i terra
           sjöundi himinn: <TEOL & FIG> el setè cel
              vera í sjöunda himni: <LOC FIG> estar al setè cel
           undir berum himni: a l'aire lliure
        2. himnar <m.pl himna> <RELIG> cel m

himin·sendur, -send, -sent <adj.>:
enviat -ada pel (o: del) cel

himna·för <f. -farar, -farir> 1. <RELIG = uppstigning> ascensi&ó f
           himnaför Jesú Krists: l'ascensió de Jesucrist [al cel]
        2. <RELIG = uppnumning> assumpció f
           himnaför Maríu: l'assumpció de Maria [al cel]



himna·ríki <n. -ríkis, no comptable>: <RELIG> regne m dels cels
        komast í himnaríki: <RELIG> anar al cel (en morir)
           það væri himnaríki að snerta þig: tocar-te seria com esser en el cel



himneskur, himnesk, himneskt: celestial



hin: → hinn

hind <f. hindar, hindir>:
cérvola f, cerva f (femella del mamífer Cervus elaphus)

hindar·kálfur <m. -kálfs, -kálfar>:
cervatell m, cervató m (cria del mamífer Cervus elaphus)

hind·ber <n. -bers, -ber>: gerd m, jordó m

hindberja·runni <m. -runna, -runnar>:
gerdera f, jordonera f  (Ll.(planta Rubus idaeus)

hindrun <f. hindrunar, hindranir>:
1. (tálmunimpediment m, trava f (restricció, entrebanc, destorb)
2. (fyrirstaða & ESPORTobstacle m (entrebanc físic & ESPORT)
♦ → hindrunarhlaup “cursa d'obstacles”
3. (vegatálmicontrol m de policia (a la carretera, amb obstacles)
♦ setja upp hindranir á þjóðvegum 57 og 24: posar controls de policia a les carreteres nacionals 57 i 24

hindur·vitni¹ <f. -vitni, no comptable>:
superstició f (en sentit concret: creença concreta irracional i parareligiosa. L'islandès coneix diferents menes de supersticions: bábilja, hégilja, hjátrú, hindurvitni)
◊ síðan stóð upp Dala-Guðbrandur og mælti: "Hvar er nú guð þinn konungur? Það ætla eg nú að hann beri heldur lágt hökuskeggið og svo sýnist mér sem minna sé karp þitt nú og þess hyrnings er þér kallið biskup og þar situr í hjá þér heldur en fyrra dag fyrir því að nú er guð vor kominn er öllu ræður og sér á yður með hvössum augum og sé eg að þér eruð nú felmsfullir og þorið varla augum upp að sjá. Nú fellið niður hindurvitni yðra og trúið á goð vort er allt hefir ráð yðart í hendi," og lauk sinni ræðu: després, en Dala-Guðbrandur es posà dret i digué: “On és ara el teu déu, rei? Crec que avui porta la seva barbeta força baixa i tinc la impressió que la teva fanfarroneria i la del banyut que vosaltres anomeneu bisbe i que seu aquí al teu costat avui serà menor que la que féreu anar ahir ja que ara ha arribat el nostre déu que ho governa tot i que us mira amb els seus ulls penetrants i veig que [tots] vosaltres ara sou plens d'espant i a penes goseu aixecar la vista. Renuncieu ara doncs a la vostra superstició i creieu en el nostre déu que té a les mans tot el poder sobre vosaltres”, i [així] va acabar el seu discurs
◊ hann svarar: "Marga hindurvitni hafið þér þá er eg sé til einskis koma. Veit eg eigi að mönnum fari nú betur að heldur en þá er menn fóru ekki með slíkt. Þótti mér þá betri siður er menn voru heiðnir kallaðir og vil eg mat minn en öngvar refjar": ell li va replicar: “Teniu manta superstició per aquí que, pel que veig, no duen a res. No sé que a la gent ara els vagi millor que no abans, quan encara no anaven amb aquestes coses. Trobava que els costums d'aleshores, quan la gent es deien pagans, eren millors. I ara vull el meu menjar i pus tracamanyes (és a dir, no em vinguis amb més excuses)” (vocabulari: #1. til einskis koma: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 124: 15.16. til enskis koma, „zu nichts taugen“, „keinen zweck haben“; #2. að heldur: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 124: 16.17. at heldr, „aus dem grunde mehr”, „desto“; #3. fara með slíkt: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 124: 17. fara með slíkt (d.h. með slíka hindrvitni), vgl. fara með dáruskap, með óspekð c. 30,2; 5,2; #4. refjur: R. C. Boer 1900, pàg. 124: 19. refjur, f.pl., „ungerechte behandlung“, però en Baetke 19874, pàg. 691: refjur f.pl Kniffe, Betrügereien)
  L'ús del pronom possessiu yð[v]arr, yður, yð[v]art i de l'indefinit margr, mǫrg, margt demostra clarament que el mot, en la llengua antiga, era de gènere femení.  
     
  El mot hindurvitni apareix aplicat, en aquestes dues cites medievals, al cristianisme vist des de l'òptica dels pagans, que consideren llur fe l'autèntica religió.  
     

hindur·vitni² <n. -vitnis, -vitni>:
superstició f (en sentit concret: creença concreta irracional i parareligiosa. L'islandès coneix diferents menes de supersticions: bábilja, hégilja, hjátrú, hindurvitni)
♦ útrýma hindurvitnum úr e-u: extirpar (o: eliminar) les supersticions de...

hingað <adv.> [cap] aquí (expressa desplaçament cap al lloc on es troba el parlant)
          komdu hingað!: vine aquí!
          komið öll hingað!: veniu tots aquí!



hingað til <adv. temp.>: fins ara, fins al moment



hinn, hin, hið <art. det.>: el m, la f, els m.pl, les f.pl

        Aquesta forma de larticle determinat només sempra en la llengua escrita 
        i en concret, quan va davant el substantiu perquè aquest 
        va determinat per un adjectiu. Altrament, quan larticle és postposat,
        es perd la <h-> inicial:



        A.      nominatiu sg:   hinn    hin     hið             pl.     hinir   hinar   hin

                acusatiu sg:    hinn    hina    hið                     hina    hinar   hin

                genitiu sg:     hins    hinnar  hins                    hinna   hinna   hinna

                datiu sg:       hinum   hinni   hinu                    hinum   hinum   hinum

         

        B.      nominatiu sg:   -inn    -in     -ið             pl.     -inir   -inar   -in

                acusatiu sg:    -inn    -ina    -ið                     -ina    -inar   -in

                genitiu sg:     -ins    -innar  -ins                    -inna   -inna   -inna

                datiu sg:       -inum   -inni   -inu                    -inum   -inum   -inum

hinn, hin, hitt <pr. dem.>:
aquell -a, l'altre -a de dos dues
♦ annar... hinn...: un... l'altre...
◊ einhvern tíma voru tveir kunningjar, annar ungur en hinn aldurhniginn: hi havia una vegada dos coneguts, un de jove i l'altre ja entrat en anys
♦ þessi... hinn...: aquest... aquell...
♦ hitt og þetta: això i allò
♦ hinir og þessir: aquests i aquells
♦ hinn <+ subst.>   <+ art.>:   l'altre [de dos], l'altra [de dues]
♦ á hinn bóginn: d'altra banda
♦ hin bókin: l'altre llibre
♦ hinn daginn: passat demà
♦ á morgun eða hinn daginn: demà o passat demà
♦ hinn maðurinn: l'altre home
♦ hitt barnið: l'altre infant
♦ hin börnin: els altres infants (en referència als infants d'un grup en relació amb els d'un altre grup)
♦ hitt kynið: l'altre sexe

hinsegin <adv.>: 1. (öðruvísi) d'una altra manera, d'una manera diferent
        2. (undarlegur) rar -a (estrany)
           hann er eitthvað hinsegin: s una mica rar
        3. (samkynhneigður) gay (homosexual)
           hann er hinsegin: s gay
           Hinsegin Dagar í Reykjavík: dies de l'orgull gay a Reykjavík
        4. (ófrisk) embarassada (prenys)
           hún er hinsegin: està embarassada
        5. (óviðeigandi) inadequat -a (inapropiat, no escaient)
           eitthvað er hinsegin: no és pas apropiat

hins·vegar <adv.>:
al contrari, en canvi; de totes maneres, d'altra banda

hinumegin <adv.>:
a l'altra banda, a l'altre costat
♦ hinumegin við götuna: a l'altra banda del carrer

hirð <f. hirðar, hirðir>:
cort f  (de rei, noble, papa, bisbe etc.)
♦ við hirðina: a la cort
♦ [ágæt] hirð dýrðar himna, himna dýrðar ágæt hirð: l'excel·lent (o: seguici) cort de la glòria celestial = els àngels. En aquesta estrofa, l'autor fa un joc de paraules amb el significat de pastor del nostre mot
◊ 45. Guð sté upp af grýttu láði ǁ gœzkufimr á bjarta himna; ǁ lofaðr sitr um aldr og æfi ǁ eilífr at (ɔ: á) veg skepnu deilir. ǁ Ítarligr kom mér á móti ǁ minn son guð með allri sinni ǁ hirð ágætri himna dýrðar; ǁ hóf mik upp á sínum lófa — 45. Gud steg op fra den stenede jord til den klare himmel, fuld af godhed; lovprist sidder i tid og evighed skabningens evige styrer i sin hæder; min herlige sön, gud, kom mig imøde med hele sin himmelske herligheds udmærkede hird, og løftede mig op med sin hånd (FJ B2, pàgs. 517-518): 45. Déu, curull de bondat, se'n pujà al cel lluminós des de la pedregosa terra. L'etern, lloat sobirà de tota cosa creada seu pels segles dels segles en la glòria. Mon fill gloriós, Déu, ha sortit al meu encontre amb tota la seva magnífica cort de la glòria celestial. Ell m'ha aixecat en el seu palmell

hirða <hirði ~ hirðum | hirti ~ hirtum | hirt<+ Ac.>:
1. (gætaguardar una cosa (vetllar, custodiar)
♦ hirða fé: guardar les ovelles
2. (annast umtenir cura d'algú (tenir esment de, cuidar, atendre)
3. (halda hreinucuidar una cosa (arreglar-se, mantenir-se net i polit etc.)
♦ hirða sig: cuidar-se
♦ hirða hár sitt: cuidar els cabells
4. (koma ávöxtum í hlöðurecollir la collita (entrar-la al graner)
◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyadaés en el cel: les tempestes ho fan malbé, tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que ho fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo
♦ hirða hey: entrar el fenàs collit al fenasser
5. (geyma, taka í vörslur sínarguardar una cosa (agafar-la i estotjar-la)
◊ þetta hirti ég af götu minni: he recollit (o: arreplegat) això del terra del meu carrer
♦ hirða dót sitt: agafar les seves [quatre] coses, recollir les seves pertinences
6. (skeyta um, fást umfebre f (temperatura)
♦ hirða ekki um e-ð: no preocupar-se pas per una cosa, no perdre la son per una cosa
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una jugada no gaire intel·ligent de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls deixant que pasturessin als meus prats en la creença que seria un home tan mesquí que realment em preocuparia d'on havien estat menjant una mica d'herba els teus cavalls

hirð·fífl <n. -fífls, -fífl>:
bufó m de la cort

hirð·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:
favorit m de la cort

hirðingi <m. hirðingja, hirðingjar>:
1. <GEN[pastor m] nòmada m, [pastora f] nòmada f
◊ akuryrkjumenn og hirðingjar (nāsəˈʕū   ba-ˈʕēδɛr ~ נָסְעוּ בַּעֵדֶר:   ʔikkāˈrīm   wə-nāsəˈʕū   ba-ˈʕēδɛr,   אִכָּרִים, וְנָסְעוּ בַּעֵדֶר) munu búa saman í landinu, í Júda og borgum þess: els agricultors i els pastors nòmades cohabitaran en el país, a Judà i les seves ciutats
◊ tókst með þeim snörp orrusta en með hjálp Guðs veitti Júdasi og mönnum hans betur og sigruðu þeir hirðingjana (οἱ νομάδες Ἄραβες) sem báðu Júdas um frið. Hétu þeir því að gefa þeim bæði búfé og liðsinna þeim á annan hátt: esclatà entre ells un aferrissat combat, però amb l'ajut de Déu en Judes i els seus homes s'imposaren i venceren els nòmades [àrabs] que demanaren la pau al Judes. Prometeren de donar-los bestiar i d'auxiliar-los d'una altra manera
◊ hvort sem það var bóndi eða hirðingi (ὁ ποιμήν -ένος:   εἴ τε γὰρ γεωργὸς ἦν τις ἢ ποιμὴν ἢ τῶν κατ’ ἐρημίαν ἐργάτης μόχθων) eða einyrki og erfiðismaður, þá skall þetta yfir hann, enginn gat vikist undan: tant si era pagès com pastor, qualsevol que treballés a despoblat, sorprès allà sense pensar-s'ho, havia d'aguantar aquell destí ineludible
2. (á Spánipastor m transhumant, pastora f transhumant (a Espanya)
3. <(hirðirpastor m, pastora f (persona que mena animals a pasturar i els vetlla)
4. <(nautahirðirbover (o: vaquer) m, bovera (o: vaquera) f (pastor de bous i vaques)
37. [...] Nú ferr allt saman hjǫrð ok hirðir, þá skal hirðir hirðingi vita, hvat af hjǫrðu verðr, ok bera um bókarvitni, ef hann er vitnisbærr um þat mál. En ef uxi stangar uxa, þat er hálfgildi, en ef uxi stangar kú, þat er algildi, ok ǫll þau naut, er yngri eru en þrjá vetr, þá er [p. 401] algildi á þeim, ok ǫllum kollóttum nautum. Nú ef naut er stangat, þá skal menn til beiða at láta sjá, ok ef þeim sýnist, at naut hafi stangat verit, þá skal hyggja at nautum þeim er með hjǫrð hafa gengit; en ef eitthvert naut hefir ben á hornum, gor eða blóð eða hár, þá er þat líkast til, ok bœti er þann fénað á, eptir því sem áðr segir. En ef hundr bítr fénað manna, eða eltir fyrir forað, bœti sá er hund á hálft fyrsta sinni, en allt jafnan síðan, ef vitni eru til. En ef eigi eru lǫglig vitni til, haldi fyrir einseiði at sinni vitund fyrir hverja grein þessa — Gregem pastor curet, oportet, unde quicquid gregi acciderit, probe nosse pastoris interest, et testimonio suo, si ei par fuerit ferendo causam casumque illustrare. Si taurus cornutus taurum laeserit, pro damno dimidium praestetur mulctae; si taurus vaccam cornu ferierit, damnum resarciatur integrum, omnibusque bubulis trimulis iunioribus damnum illatum [p. 401] plenaria reparetur mulcta, idemque de bubus incornibus ualet. si bos cornu alterius infestatus fuerit, adducti inspectores testentur de boue laeso, inuisantur nempe boues armentorum in uicinia pascentium, horum si quis boum cornua gerat e uibice maculata uel sanguine tincta, uel si pili cornibus eorum adhaereant, hunc bouem, cui tale est cornu inuentum, alteri pauperiem intulisse uero uidetur simillimum, cuius ergo bouis dominus damnum resarciat, iuxta id, quod antea memoratum est. Si uero canis dente pecora infesto laeserit, aut in loca persequendo abegerit periculosa, qui canis est dominus, prima uice dimidium soluat damni pretium, at iteratis integrum semper uicibus, si testes sufficiant: qui si defuerint, iuramento solitario pro quacunque uice probet se factum nescireFølger Hyrde Hiorden, da skal Hyrden vide hvad Qvæget vederfares, og bære derom Bogvidne, om han er vidnesfør. Nu om Oxe stanger Oxe, da betales ikkun halv Skade; men naar Oxe stanger Koe, da betales den fulde Skade, ligeledes for alle de Nød, som ere yngre end tre Aar, og for alle horn[p. 401]løse Nød betales den fulde Skade. Nu om Nød er stanget, da skal man kalde Vidner til at syne det, og om dem tykkes, at Nød har taget Skade, da skal man besee de Nød, som findes i Hiorden, hvoriblandt det beskadigede Nød haver gaaet, findes da Tegn paa noget Nøds Horn, nemlig Gor eller Blod eller Haar, da er det ligest til at have giort Skaden, og bøde da dets Eiermand, som forbemældt er. Men bide Hunde nogen Mands Qvæg, eller jager det udi Morads, da bøde den, som Hunden eier, første Gang halv Skade, men siden altid den fulde Skade, om dertil ere Vidner. Men ere dertil ingen lovlige Vidner, da værge sig med sin Eed efter sit Vidende udi enhver af disse Poster (Leges Gula-Thingenses. Landsleigubálkr. Kap. XXXVII. Pàgs. 400-401):
◊ 40. Ef naut banar nauti: Nú ferr allt saman hjǫrð ok hirðir, þá skal hirðir (ɔ: hirðingi) vita, hvat af hjǫrð verðr, ok bera þar um bókarvitni, ef hann er váttbærr um þat mál. Ef uxi stangar uxa, þat er hálfgildi. Ef uxi stangar kú, þat er algildi, ok ǫllum þeim nautum, sem yngri eru en trevetr utan graðungr, þá er algildi á þeim, ok svá á ǫllum kollóttum nautum. Nú ef naut er stangat, þá skal sá er á menn til leiða at sjá, ok ef þeim sýnist, at naut hafi stangat, þá skal hyggja af nautum ok hornum nauta þeirra, er með hafa gengit, ok ef eitthvert naut hefr ben á hornum, blóð eðr gor eðr hár, þá er þat líkast til, ok bœti sá, er þann fénað á aptr þeim, sem þat þat naut átti, eptir lǫgum sem áðr segir. Ef hundr bítr fénað manns, eðr eltir á forað, fyri bjǫrg eðr á sjó, bœti sá er hund á hálft fyrsta sinni, en allt jafnan síðan, ef vitni eru til. En ef eigi eru lǫglig vitni til, haldi fyri einseiði fyri sérhverja grein þessa at sinni vitund — Cap. XL. Om et Nød dræber et andet. Nu er Hyrde med Hiorden, da skal han vide hvad Hiorden vederfares, og bære derom Bog-Vidne, (aflegge Eed derom) hvis han er Vidnes før. Om en Oxe stanger den anden, da betales den halve Skade, men stanger en Oxe en Koe, derfor betales den hele Skade, og for alle de Nød som ere yngre end 3 Aar, undtagen Tyr, betales den fulde Skade, ligeledes for alle kullede Nød. Bliver Nød stanget, da skal Eyermanden kalde Mænd til at besee de, og om dem synes at et Nød har stanget det, da skal man besee de Nød og deres Horn, som have gaaet tilsammen, og om Tegn findes paa noget Nøds Horn, Blod, Fæ-Skarn eller Haar, da er det nærmest til at have giort det, og bør den som det eyer, bøde for det dræbte Fæ, til dets Eyermand efter Loven, som før bemeldt er. Om Hund bider nogen Mands Fæ eller jager udi Uføre, frem af Bierg, eller udi Søe, da betale den som Hunden eyer første Gang den halve, men altid siden den fulde Skade, om Vidner vide det, men er det ikke beviisligt, da værge sig med Eed, efter sit Vidende udi enhver af disse Poster (1) (1) confr. Christ. IV. N. L. Landsleye-B. Cap. Chr. V. R. L. 6 B. 10 Cap. 5 og 6 Art. (Codi Johanneu. Landsleigubálkr. Capítol 40. Pàg. 150): 40. Si un cap de bestiar boví en mata un altre. Atès que el ramat i el seu pastor van [sempre] plegats, el pastor ha de saber qualsevol cosa que li passi al ramat i[, en conseqüència,] si està facultat per a fer de testimoni, ha de donar testimoni amb un jurament, jurat sobre un llibre sagrat (la Bíblia o un evangeliari), sobre qualsevol incident que es produeixi en aquest sentit. Si un bou fereix amb les banyes un [altre] bou, [l'amo del bou banyegat] rebrà mitja compensació. Si un bou banyega una vaca, [l'amo de la vaca ferida] rebrà una compenació íntegra. I també rebrà la compensació íntegra per tot el bestiar boví [ferit o mort d'un cop o cops de banya] que tingui menys de tres anys, tret si és un toro, i el mateix amb tots els caps de bestiar sense banyes (que encara no tinguin banyes). Si un cap de bestiar és ferit o mort d'una banyada o banyades, el seu propietari anirà a cercar homes perquè ho vegin i, si consideren que el cap de bestiar [ferit o mort realment] ha estat ferit o mort a cops de banya, llavors examinaran els caps de bestiar [que hi hagi allà] i les banyes dels caps de bestiar que hagin estat pasturant amb l'animal ferit o mort, i si un toro té marques a les banyes [d'haver-n'hi ferit un altre], com ara sang o quim o pèls, llavors [es considerarà que] el més probable és que[, efectivament,] sigui aquest animal el qui ho hagi fet i que el seu propietari rescabali el propietari del bestiar ferit o mort a cops de banyes segons l'establert per la llei com s'ha dit abans. Si un gos mossega el bestiar d'un home o l'empaita i el fa entrar en un forað (aiguamoll) o el fa caure per un penya-segat o el fa ficar-se dins la mar, que l'amo del gos pagui [al propietari del bestiar] mitja compensació la primera vegada, però a partir de llavors pagui sempre la compensació íntegra, si hi ha testimonis del fet. I, si no hi ha testimonis legals del fet, que, en tots els casos d'aquesta mena, [el propietari del gos] es defensi fent una declaració jurada del que sap amb un jurament d'un (vocabulari: #1. algildi, hálfgildi: En Baetke 19874, pàgs. 14 i 227, no dóna pas entrada a aquests tecnicismes legals, altrament transparents: compensació íntegra, mitja compensació. No es tracta pas de pagar el valor de l'animal, sinó de pagar la indemnització previta per la llei per la mort de l'animal en qüestió. En Rudolf Meißner 1941, pàg. 283, tradueix aquests mots amb els termes alemanys halbe Buße i ganze Buße. Tradueixo d'acord amb ell. El traductor al llatí de les Lleis Gula-Thingenses va traduir hálfgildi com a dimidium mulctae i algildi com a plenaria mulcta; #2. stanga: mufar, sucar, banyegar, ferir a cops de banya; #3. ben á hornum: El mot no sembla tenir aquí els significats habituals (cf. Baetke 19874, pàg. 45: ben (gen. -jar) f. 1. gefährliche, tödliche Wunde 2. nicht lebensgefährliche, blutende Wunde) sinó més aviat el de senyal o marca que pugui haver quedat a la banya de l'atac de l'animal contra un altre, com tradueixen els traductors danesos del text; #4. forað: En Baetke 19874, pàg. 150: forað (pl. foruð) n. 1. gefährliche Stelle (z.B. Abgrund oder Sumpf) <...>)

hirðingja- <en compostos>:
nòmada

hirðingja·hættir <m.pl -hátta>:
nomadisme m

hirðingja·líf <n. -lífs, no comptable>:
nomadisme m

hirðingja·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
bucòlica f, poema m pastoral (hjarðljóð)

hirðingja·sinfónía <f. -sinfóníu, -sinfóníur>:
simfonia f pastoral (sveitasinfónía)

hirðingja·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble m nòmada

hirðingja·þjóðflokkur <m. -þjóðflokks, -þjóðflokkar>:
tribu f nòmada

hirðir <m. hirðis, hirðar>:
1. (hjarðmaður & RELIG = sáluhirðirpastor m, pastora f (persona que mena animals a pasturar i els vetlla & RELIG) (hjarðmaður; fjármaður; hirðingi; hjarðreki; sauðreki; sauðamaður; hjarð[ar]sveinn; smali)
◊ hirðir (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   rɔˈʕēh   ʝiɕrāˈʔēl   haʔăˈzīn-āh,   רֹעֵה יִשְׂרָאֵל, הַאֲזִינָה) Ísraels, hlýð á, þú, sem leiðir Jósef eins og hjörð (כַּצֹּאן). þú, sem ríkir yfir kerúbunum, birst þú í geisladýrð (הוֹפִיעָה) fyrir Efraím, Benjamín og Manasse: pastor d'Israel, escolta, tu que guies [els d']en Josep com un ramat, tu que regnes sobre el querubins, revela't en l'esclat radiant de la teva glòria davant l'Efraïm (Efràïm), en Benjamí (Biniamín) i en Manassès (Menaixxè)
◊ Drottinn er minn hirðir (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   ʝəˈhwāh   rɔˈʕ-ī   lɔʔ   ʔɛħˈsār,   יְהוָה רֹעִי, לֹא אֶחְסָר), mig mun ekkert bresta. Á grænum grundum lætur hann mig hvílast, leiðir mig að vötnum þar sem ég má næðis njóta [ª Orðrétt: að vötnum hvíldar] (ʕal־ˈmēi̯   mənuˈħōθ   ʝənahăˈlē-nī,   עַל-מֵי מְנֻחוֹת יְנַהֲלֵנִי)el Senyor és el meu pastor: no em mancarà res. Em fa descansar en verds prats, em mena a la vora d'aigües on puc gaudir de pau
◊ vitir þú það ekki, þú fegurst meðal kvenna, rektu þá slóð hjarðarinnar (בְּעִקְבֵי הַצֹּאן) og haltu kiðlingum þínum til beitar hjá tjöldum hirðanna (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   ū-rəˈʕī   ʔɛθ־gəδīʝɔˈθaʝi-χ   ʕal   miʃkəˈnōθ   hā-rɔˈʕīm,   וּרְעִי אֶת-גְּדִיֹּתַיִךְ, עַל, מִשְׁכְּנוֹת הָרֹעִים)i no ho saps, tu, la més bella de les dones, segueix la camada dels ramats, i pastura els teus cabrits vora les tendes dels pastors
◊ en í sömu byggð voru hirðar (ὁ ποιμήν -ένος:   ποιμένες) úti í haga og gættu um nóttina hjarðar (ἡ ποίμνη -ίμνης:   ἐπὶ τὴν ποίμνην αὐτῶν) sinnar: en aquella mateixa contrada hi havia pastors que passaven la nit al ras vetllant llurs ramats
◊ þegar hinn æðsti hirðir (ὁ ἀρχιποίμην -οίμενος:   καὶ φανερωθέντος τοῦ ἀρχιποίμενος) birtist munuð þið öðlast þann dýrðarsveig sem aldrei fölnar: quan apareixerà el pastor suprem rebreu la corona de la glòria que mai no es marceix
◊ bar ok þar raunir á skjótlega að forráðsmenn ríkissins þeir sem ráð konungsins voru kallaðir vildu að litlu hafa þær skipanir, sem nýnefndur Magnús konungur og Jón erkibiskup höfðu skipað með sönnum röksemdum, brjótandi þær niður með sínum kappsemdum. En hirðirinn sá sem er eigi var veikur heldur staðlegur stólpi sannleiksins vildi heldur sitja fyrir reiði þeirra og harðindum en þegja yfir sannindum en þeir samneyttu þeim er hann bannsetti, vanvirðandi vald heilagrar kirkju og lyklanna Péturs en gáfu honum sakir á svo búið ofan svo sem hann væri niðurbrotsmaður kónglegs valds og neyddi almúgann úr hófi en héldi lærdóminum ranglega upp á leikmennina. Laust þessi hvass hvirfilvindur fyrst hjörtu þeirra manna sem Noreg byggðu og knúði þar kappsamlega kirkjunnar formenn en dreifðist síðan til vors útskaga (SS II, ÁSB, cap. 49, pàg. 818): es va veure realment que els intendents del regne, els qui eren anomenats consell del rei, volien menystenir el compliment de les disposicions que el rei Magnús i l'arquebisbe Jón havien dictat amb vera autoritat, infringint-les amb llurs porfídies, però [l'arquebisbe Jón el Roig,] llur pastor, que no era pas feble, sinó un ferm pilar de la veritat, es va estimar més incórrer en llur ira i vexacions abans que no callar la veritat. I tanmateix, ells continuaren tenint tracte amb aquells sobre els quals l'arquebisbe havia imposat l'entredit, menyspreant així el poder de la santa església i de les claus de sant Pere i, per si amb això no n'hi hagués ja prou, acusaren a més a més l'arquebisbe d'estar infringint el poder reial i forçar el poble comú excessivament i d'imposar la doctrina en els llecs de manera il·legítima. Aquest terbolí tallant de primer va colpir els cors dels habitants de Noruega on[, de manera especial,] ferí fortament els prohoms de l'església, i després es va escampar fins a la nostra península [de Reykjanes]
◊ sá hlutur féll enn á landið í maklegu hamingjuleysi að þeir sem hirðmenn höfðu útlæga gerva misstu langan tíma hirðisins, kostar fyrir tilfelli en sums kostar fyrir vanrækt og sjálfvilja því að Narfi Björgvinjarbiskup er fyrst var til erkibiskups kosinn, sýndist ei maður til að setjast í svo háleitt sæti. Gerði prófan hans mála langa dvöl á kosningunum sem síðar mun segjast (SS II, ÁSB, cap. 71, pàg. 837): sobre el país es va abatre a més a més, en un merescut infortuni, el destí que aquells que havien bandejat els hirðmenn [del reialme], varen estar mancats de pastor durant molt de temps, en part a causa de la casualitat, en part a causa de la incúria i l'entestament en la imposició de la pròpia voluntat (?, és a dir, entenent el mot amb el significat de l'alemany Eigenwilligkeit, Starrsinn ‘tossuderia, caparrudesa’?) perquè el bisbe Narfi de Bergen que hom havia elegit primerament per arquebisbe, no es va pas mostrar com a la persona adequada per a ocupar un càrrec tan alt. L'examinació de la seva causa va retardar molt de temps l'elecció [d'un nou arquebisbe] com es relatarà més endavant
♦ allsvirðr góðr hirðir: el molt estimat bon pastor
◊ 50. Héródes bað báru ǁ brattstíganda rígu ǁ lykja flærða fíkinn ǁ fúss í myrku húsi. ǁ Samnaði saman til himna ǁ sauðum guðs af dauða ǁ andar áðr með hendi ǁ alls virðr góður hirðir — 50. Herodes bød, begærlig efter falskheds gærninger, villig til strænghed, at lukke manden inde i et mörkt hus; den udmærkede, gode hyrde [p. 557] samlede førstsammen guds får til himlen med sin hånd fra (og befride dem fra) sjælens død (FJ 1973², B2, pàgs. 556-557): 50. L'Herodes, delerós d'arteries, disposat a la severitat, va manar tancar el trepitjador de l'ona encrespada [=l'home = sant Pere] en una casa fosca [=una tàvega]; El molt apreciat bon pastor, abans[, emperò,] va reunir les ovelles de Déu [rescatant-les] amb la mà per al cel de [les urpes de] la mort de l'ànima (vocabulari: #1. ríga: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 468a: ríga, f, stivhed, strænghed, fúss rígu, om Herodes, Pét 50 (jfr masc. rígr ‘stivhed’ i lemmer); #2. brattstígandi: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 60b: brattstígandi, m, kun i brattstígandi bǫ́ru = stígandi brattrar bǫ́ru, som betræder en stejl bølge (om St Peder), Pét 50; #3. virðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 620b: virðr, adj (eller part?), hædret, æret, es virðan mik létu Ht 67, alls virðr Pét 50; virðr vellstœrir Svtjúg.)
♦ góði hirðirinn: <RELIGel bon pastor
ég er góði hirðirinn. Góði hirðirinn leggur líf sitt í sölurnar fyrir sauðina. [...] Ég er góði hirðirinn og þekki mína og mínir þekkja mig
♦ mikli hirðirinn: <RELIGel gran pastor
Guð friðarins, sem leiddi Drottin vorn, Jesú, hinn mikla hirði sauðanna,[ upp frá dauðum með blóði eilífs sáttmála, styrki yður í öllu góðu í hlýðni við vilja sinn
♦ → búfjárhirðir “pastor del bestiar d'un mas”
♦ → dýrahirðir “pastor; guardiàde zoològic”
♦ → fjárhirðir “pastor d'ovelles”
♦ → geitahirðir “cabrer”
♦ → kúahirðir “vaquer”
♦ → nautahirðir “bover”
♦ → sauðahirðir “pastor d'ovelles”
♦ → svínahirðir “porquer”
♦ → yfirhirðir “pastor major”
2. (sá sem geymir e-ð eða hirðir [um] e-ð, geymir, gætirguardià m, custodi m  (persona que guarda i vigila). En aquest sentit, em pregunto si la kenning manna hirtir (cf. Meissner 1921, pàg. 354, que remet al Finnur Jónsson BII 522, 11:5-7) no respon a la presa d'una kenning anglosaxona *manna hyrde ‘protector dels homes’ o saxona *manno hirdi ‘íd.’, on l'anglosaxó hyrde o el saxó hirdi, hauria estat erròniament interpretat com a hirtir ‘punidor’, i no pas com a hirðirguardià, protector. Fixem-nos que en Finnur Jónsson BII pàg. 522, estr. 11, tradueix la kenning en aquest sentit, o sigui, com a mænds styrer. També sóc del parer que, si es volen traduir correctament molts de passatges en els quals aquest mot hirðir apareix, cal fer-ho atribuint a aquest mot el significat de senyor, en una evolució semàntica del mot que recorda fortament la del grec antic ποιμήν
♦ dýrligra greina hirðir: el guardià d'exímia (o gloriosa) prudència = el senyor d'exímia prudència = el prevere, uir [ecclesiasticus] eximiae prudentiae
◊ móð fékk hreytir hríðar ǁ hjǫrteins i brásteinum, ǁ Ófeigr hlaut augum ǁ undrlaust í stað blunda; ǁ varð af handlaug hirðis ǁ hreins dýrligra greina ǁ hlátrar hellis Gauta ǁ heil brúna rǫf deilis: al llançador del ruixat d'espases se li havia posat un mal als ulls. Com és natural, l'Ófeigr hagué d'aclucar els ulls a l'instant. Els ambres de les celles del repartidor de rialles del gauta de cova recobraren la salut amb [l'aigua d]e la ribella del pur senyor d'exímia prudència = a un home que nomia Ófeigr se li va posar mal als ulls. Com no és d'estranyar, a partir del mateix moment que això li passava, va haver de mantenir els ulls clucs. Els ulls d'aquest home recobraren la salut quan va mullar-los amb l'aigua amb la qual el prevere, mossèn Guðmundr, s'havia rentat les mans (vocabulari: #1. móðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 412a: <...> fá móð (í augu), blive syg (i öjnene), EGils 1,14, hvis der ikke her foreligger et ntr. móð (dunkelhed) <...>; #2. hríðar hjǫrteinn: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 259b: hjǫrteinn, m, ‘sværd-tén’, hjǫrteinn hríðar = hjǫr-hríðar, sværdbygens, kampens, tén, sværd EGils 1,14. Dissenteixo d'aquesta interpretació d'en Finnur Jónsson. Per a mi, el mot és una kènning de llança (o potser de fletxa) , i, en conseqüència, hjǫrteins hríð s'ha d'entendre -sempre segons el meu parer- com a el ruixat de les llances, spydregn, encara que la interpretació final de la kènning sigui la mateixa que la que en fa en Finnur Jónsson: batalla. En Finnur Jónsson, a l'entrada hreytir sembla proposar -sense dir-ho explícitament- d'esmenar aquest hjǫrteins en hræteins ‘lig-tén’, spyd <...> (eller pile?), encara que la interpretació final de la kènning sigui la mateixa que la que en fa en Finnur Jónsson: batalla; #3. hreytir: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 281a: hreytir, m, kaster, spreder, uddeler, <...> — hreytir hræteins hríðar, som sætter kampen i bevægelse, EGils 1,14 <...>; #4. brásteinn: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 61b: brásteinn, m, ‘öjenvippernes sten’, öje, EGils 1,14 <...> ; #5. hljóta: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 264b: <...> overgangen herfra til betydn. 2) ‘at måtte, blive nødt til’ er, som man ser, let <...> — 2) blive tvungen til, nødes, (jfr ovf.; denne betydn. er vist temlig ung), segja hlýtr þrautir, man må fortælle om, <...>; #6. í stað: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: (þegar) í stað auf der Stelle, unverzüglich, sofort; #7. blunda: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 55b: blunda, <...>, lukke öjnene, sove <...> EGils 1,14 <...>; #8. brún: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 68a: <...>, brúna sǫkk, öjnene (egl. öjenhulhederne), Arbj 8,, brúna rǫf, d.s., EGils 1,14 <...>; #9. deilir: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 80b: deilir, m, 1) deler, uddeler, <...>, deilir hellis Gauta (jætternes) hlátrar (s.d.), EGils 1,14 <...>. Per tant, les rialles del gauta de la cova = les rialles de l'ètun = l'or. El repartidor d'or = el senyor ; )
 
◊ Skírnir kvað: 11 ‘Segðu þat, hirðir, ǀ er þú á haugi sitr ǁ ok varðar alla vega: ǁ hvé ek at annspilli ǀ komomk ins unga mans ǁ fyr greyiom Gymis?’ Hirðir kvað: 12 ‘Hvárt ertu feigr, ǀ eða ertu framgenginn? ǁ †...† ǁ annspillis vanr ǀ þú skalt æ vera ǁ góðrar meyiar Gymis’: L'Skírnir digué: “Digues-me això, pastor, tu que seus a dalt del túmul i vetlles tots els camins: com arribaré a parlar amb la jove malgrat les cusses d'en Gymir?” El pastor li va dir: “Que estàs cansat de viure o és que per ventura ja ets mort? †...† Sempre et serà vedat de parlar amb la filla d'en Gymir” (vocabulari: #1. andspilli, annspilli: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 16: and-spilli (ann-spilli) n. 1. gespräch <...> ; #2. man: En Kuhn 1968³, pàg. 135: man n. 1. mädchen <...>; #3. †...†: En Kuhn 19835, pàg. 72: 12 nach 2 lücke angesetzt ausgg. <...>; #4. vanr: En Kuhn 1968³, pàg. 215: <...> vera vanr e-s etwas entbehren müssen <...>. Segons això, una traducció més literal fóra: sempre et veuràs mancat d'una conversa amb la filla d'en Gymir; #5. framgenginn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 61: fram-genginn part. prt. ‘weiter gegangen’: gestorben (Vsp. 39, Skm. 12))
 
♦ gýgjar hirðir: el guardià de la gýgr, el senyor de la gýgr = el seu marit
◊ 42. Sat þar á haugi ǀ ok sló hǫrpo ǁ gýgiar hirðir, ǀ glaðr Eggþér; ǁ gól um hánom ǀ í Gaglviði ǁ fagrrauðr hani, ǀ sá er Fialarr heitir: l'Eggþér, el senyor [el guardià?, el pastor?] de la gýgr seia, alegre, dalt del túmul, tocant l'arpa. Sobre ell, al bosc de Gaglviðr, va cantar el gall Fjalarr, tot vermell (vocabulari: #1. gýgjar hirðir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 96: <...> gýgiar hirðir ‘hüter der riesin’: riese (? Vsp. 42). Vgl. *far-/fé-hirðir. En Sigurður Nordal 1980, pàg. 81, creia que aquesta gýgr i la misteriosa in aldna ‘la vella’ de l'estrofa 40 de la seva edició de la Vǫlospá són el mateix personatge. Ara bé, com escriuen en Detter i en Heinzel 1903, pàg. 58Anmerkungen: Dass die hier erwähnte gýgr mit der aldna von Str. 39 identisch sei, wird durch nichts angedeutet oder wahrscheinlich. En contra de l'opinió d'en Detter/Heinzel (Sæmundar Edda mit einem Anhang. 1903, pp. 6Text i 58Anmerkungen) -que en realitat adopten explícitament l'opinió d'en Müllenhoff, que es detalla tot seguit- i d'en Karl Müllenhoff 1908² (Erstes Buch der DA: Über die Vǫluspá), pàgs. 128-137 (Eggþêr oder Egðir), que entenia gýgiar hirðir com a el senyor de la gýgr, o sigui, el seu marit, en Sigurður Nordal interpreta la kènning literalment com a el pastor de la gýgr. La traducció de l'estrofa pel Müllenhoff, op.cit., pàgs. 80-81, fa: Es saß da auf dem hügel und schlug die harfe der riesin [p. 81] hüter, der frohe Eggþer. über ihm sang im vogelholze ein schön roter hahn, der Fialarr heißt. Diu en Müllenhoff: ... dass dies kein ‘fêhirðir’ war, wie die prosa meint, der seiner herde zu warten hatte, versteht sich von selbst und ebenso wenig kann der ‘gŷgjar hirðir’ der vǫlva ein opilio gigantidis sein, der beim hüten ihres viehes fröhlich (glaðr) die harfe schlägt, ein instrument das auch könige und helden spielten und das hirten in eigentlichem sinne kaum ansteht. der zug weist wie das ‘sitja â haugi’ darauf, dass wir es bei ihm mit einem andern zu tun haben. der ausdruck ‘gŷgjar hirðir’ lässt ihn selbst zunächst als riesen und zwar dem vorhergehenden gemäß als fürstlichen gemahl einer riesin erkennen, der ihrer und ihres [p. 133] gemeinsamen heimwesens hütet. es wird dann weiter berichtet, dass über ihm ‘î gaglviði’ oder nach B ‘î galgviði’ ein schön roter hahn sitzt, der Fialarr heißt. die doppellesart stellt zwei zum zweiten male gleich unbelegbare wörter zur wahl, die jedoch nicht schwierig scheint. wäre ‘î galgviði’ richtig, so müsste das Wort entweder nach der art, wie Gelgja in α SnE. 2, 431 oder ahd. galgraha, galgruota (Graff 2, 383, Schmeller 1², 902), ein querholz auf das sich vögel setzen, wie ndd. hanebalken, wîme oder auch ein ‘galgenholz’, ein gehölz mit vielen ästigen, zum hängen und zum sitz der vögel gleich geeigneten bäumen (vgl. Dwb. 4, 1, 1167) bedeuten. die deutung auf den galgen Oðins, den Yggdrasil ist möglichst ungereimt; was soll der weltbaum hier und was hat Viðofnir (s. 104) anderes mit Fialar gemein, als dass beide ein par hähne sind, die auf bäumen sitzen? nicht glücklicher ist die neuste, von Vigfusson 187ª vorgeschlagene erklärung der andern lesart, wonach ‘î gaglviði’ das im norden, wie es scheint, sonst unbekannte ags. gagol, deutsche gagel ‘pors, myrtenheide, wilder rosmarin’ (Dwb. 4, 1, 1141) steckte, so dass Fialarr in einem duftigen heidestrauch über dem Eggþêr auf dem hügel gesessen hätte. gagl und galg sind auch anderswo von Schreibern vertauscht (Egilsson 6ª). gagl ist nach Aasen in Norwegen die wild- und graugans, auf Island nach Biörn Haldorson und Egilsson ein gänseküchlein*, in der poetischen spräche ziemlich jeder vogel, so namentlich auch HH. 2, 7, und diese bedeutung oder eigentlich vielleicht ‘junger vogel’, mag das wort auch früh eine einschränkung auf eine bestimmte gattung und art erfahren haben, war gewis die ursprüngliche, sei es dass es bloß den laut gewisser vögel nachahmt oder ihre unruhige beweglichkeit malt (Dwb. 4, 1, 1142f. 4, 2, 2194). gaglviðr ‘vogelholz oder -baum’, wie A, die älteste hs. überliefert, hätte auf jeden fall s. 11 unter den ἅπαξ λεγομένοις der vǫlva nicht fehlen sollen; mit dem harfe schlagenden Eggþêr und dem hahn Fialar oben in seinem wipfel zusammen stellt er ein gar lustiges bild vor auge und ohr. Fialar steht zweimal (Hâvam. 14. Harb. 26) — und ein ähnlicher fall wiederholt sich kaum in den alten liedern — appellativisch für ‘iǫtun’, da wo man die beiden riesen nicht geradezu mit ihren wahren namen [p. 134] nennen will; zweimal heißt so ein zwerg, in Vsp. A 15 neben Frosti und bedeutsamer SnE. 1, 216 neben Galar, als einer von denen, die zuerst aus dem blute des Kvasir den dichtermet bereiten, der name muss darnach lange wohl verstanden sein, und das norwegische fjela ‘suchen, spähen nach etwas, auch durch zauberei aufsuchet’ (Aasen 159b) würde vortrefflich den hahn Fialar, aber auch passend die übrigen erklären, wenn es sich schon aus der älteren sprache oder sonst irgendwo belegen ließe; das ags. felgan, feolan, auch fylgja ‘folgen’ könnten den Zusammenhang mit fela got filhan schon vermitteln. der hahn Fialar ist auf jeden fall ein wecker und späher und zwar der riesen, wie Gullinkambi bei den asen und der rußfarbige in den sälen der Hel nach v. 28. so ist nun auch Eggþêr, der gŷgjar hirðir auf dem hügel, ohne zweifel der wartmann, späher und grenzhüter für sein ganzes geschlecht, wie Surt der landvamarmaðr der Muspellsleute (Gylfag. c. 4; doch s. unten s. 203 f.) und Heimdall der vǫrðr goða. er ist fröhlich und getrost der kommenden dinge, entweder weil er sie nicht kennt, oder aus Übermut und Zuversicht, wie die riesen im biersale v. 22 (s. 119 f.). La realitat és que l'escassesa de documentació impedeix de saber amb certesa què i qui era el gýgjar hirðir i, per tant, tant possible és una opinió -el senyor de la gýgr- com l'altra -el pastor de la gýgr-. El fet, emperò, que aquest hirðir toqui l'arpa, un instrument musical propi de senyors, el nom propi que l'identifica i el tenor del context general en el qual està integrada l'estrofa, fa que, en la meva traducció, em decanti per la interpretació d'en Müllenhoff i no pas per la d'en Sigurður Nordal; #2. Eggþér: cf. en Müllenhoff 1908², pàg. 130: ...und dasselbe sinkt noch mehr, wenn man bedenkt dass eggþêr, gleich ags. Ecgþéov ahd. Eggi- oder Eckideo, auch im nordischen nichts anderes bedeutet haben kann als ‘schwertknecht, schwertdegen, ein schwertmäßiger, das schwert zu tragen fähiger oder berufener junger mann’. En el Béowulf, el pare de l'heroi que dóna nom al poema, es diu, precisament Eċġþéow; #3. fagrrauðr: En Kuhn 1968³, pàg. 50: fagr-rauðr adj. schön rot (Vsp. 42); #4. um: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 208: <...> 3. über, oberhalb, auf (mit dat., selten — um steht hier an der stelle von of) <...> weiter Vsp. 42 u. 43 <...>; #5. Gaglviðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 68: gagl-viðr m. (Vsp. 42) ein nicht befriedigend erklärtes wort. (Vgl. gálg-viðr). Cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: gálg-viðr m. galgenbaum od. holz (Vsp. 42 H). Vulgueu veure les paraules d'en Müllenhoff a dalt. En tot cas, és més honrat deixar clar que, pel que fa al significat d'aquest topònim mític, som davant un enigma que no pas decantar-nos per una o l'altra interpretació. Podem fer conjectures, però versemblantment no sabrem mai què volia dir del cert aquest topònim -si és que ho és- o aquest nom comú -si no es tracta d'un topònim-. Tradicionalment, el mot gaglviðr té dues interpretacions: 1) = fuglatré; fuglaskógur. Gagl = gæsarungi = fugl. 2) = gýgjartré gýgjarskógur. Gagl = gýgr, tröllkona. Al meu entendre, la lliçó gálgviðr de la Hauksbók és un intent de donar sentit a un gagl- que s'hauria deixat d'entendre o que el copista específic del text no hauria pas entès. Lectio difficilior potior)
 
♦ himnagarðs hirðir, hirðir himnagarðs: el guardià de la ciutadella dels cels, el senyor de la ciutadella dels cels, custos caelestis aulae = Déu
◊ Hákon réð fyr hauðri, ǁ handsterkr þars guð merkði ǁ refsiþátt enn rétta ǁ rangri þjóð at angri; ǁ laust með elding œstri, ǁ alvirkr, hǫfuðkirkju, ǁ himna-garðs, at hjǫrðum, ǁ hirðir, glœpsku firðum: Traducció 1, seguint la solució dels hipèrbatons proposada pel Finnur Jónson a FJ 1973², B2, p. 232: Hákon réð fyr hauðri, þars handsterkr guð merkði enn rétta refsiþátt at angri rangri þjóð; hirðir himna-garðs, alvirkr at glœpsku firðum hjǫrðum, laust hǫfuðkirkju með æstri elding = Håkon styrede riget, da den armstærke gud viste den rigtige straffelov til bekymring for de syndende mennesker; himlens hyrde, meget omhyggelig for de for synden befriede hjorder, slog hovedkirken med et rasende lyn (FJ 1973², B2, p. 232): en Hákon governava la terra quan el déu manufort va assignar la pena justa al poble esguerrat [=pecador] pel neguit [que li causava]: el senyor de la ciutadella del cel, molt diligent amb els [seus] ramats deslliurats de la falta [=el pecat], va colpir la catedral amb el llamp furientTraducció 2, seguint la solució dels hipèrbatons proposada pels autors de l'Edda Snorroni Sturlaei 2 (1852), pàgs. 196-197: handsterkr Hákon réð fyr hauðri, þars Guð merkði enn rétta refsiþátt at angri rangri þjóð, at glœpsku hǫrðum firðum; alvirkr hirðir himna-garðs laust hǫfuðkirkju með æstri elding: en Hákon manufort governava la terra quan Déu va assignar la pena justa al poble esguerrat [=pecador] pel neguit [que li causava], als homes empedreïts per llur ofensa: l'omnipotent senyor de la ciutadella del cel va colpir la catedral amb el llamp furient (vocabulari: #1. handsterkr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 226b: handsterkr, adj, som har store håndkræfter SnE II, 196; hi ha, doncs, una discrepància entre el Finnur Jónsson de Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning, que atribueix aquest adjectiu a Guð i el Finnur del Lexicon poeticum, que no segueix el text de l'Sveinbjörn Egilsson de la primera edició, però tampoc no diu clar que el mot pugui referir-se a Déu, i, de totes totes, se separa de l'opinió dels curadors i traductors de l'edició, amb traducció llatina, de l'Edda Snorronis Sturlaei, 2 (1852):196-197, ja que aquí, pàg. 197, la traducció sona Eadem figura est, quum poëta narrat, quae res eodem tempore gestae sint, aut qui principes terris imperent, ut hoc loco: „Manu fortis Hakon terrae ǁ imperauit, quum Deus notauit ǁ iustam illam scuticam: ǁ ad puniendam prauam gentem ǁ et contumaciam sceleratorum hominum, ǁ omnipotens custos caelestis ǁ aulae templum principale ǁ concitato fulmine percussit. En aquesta mateixa edició, volum III (1880-1887), pàg. 155: 3. Handsterkr Hákon réð fyrir hauðri, þar er guð merkti hinn rétta refsiþátt: rangri þjóð ok hjörðum glæpsku firðum at angri, laust allvirkr hirðir himnagarðs höfuðkirkju með æstri elding. L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 295b, també assigna clarament handsterkr a Hákon i no pas a Guð: HANDSTERKR, adj., manu fortis, eximio manuum robore praeditus, lacertosus (hönd, sterkr), epith. regis, SE II 196,4. Paga la pena d'afegir, finalment, els següents mots dels editors de l'Edda Snorroni Sturlaei 2 (1852), pàg. 190: 1) stropha (ed. Raskii p. 337, str. 2) quae significat, templum aliquod principale, regnante Hakone, fulmine deflagrasse; quo haud dubie significatur incendium templi cathedralis Skalholtensis, anno 1309, regnante Hakone Magni filio, dicto Haleggo, de caelo tacti et flammis abumto (Vita episcopi Arnii Thorlacidae, p. 124: Hist. eccl. Isl. Tom 2. p. 57) )
 
♦ hirðir bryggju mána, mána bryggju hirðir: el guardià del moll de la lluna = el guardià del cel = el senyor del cel = el Crist (la lluna és entesa com un vaixell que solca el cel. En conseqüència, el moll entre la terra i aquest vaixell és el cel)
◊ 46. “Leiða skal ek þik, María móðir ǁ mín, í dýrð,” kvað skepnu tínir, ǁ “heiðr ok vald ok í himna prýði ǁ hæsta, skipa ek þik mér it næsta.” ǁ ‘Meiri dýrð þá ek miklu af hirði ǁ mána bryggju en nokkurt hyggi ǁ mannligt brjóst, þótt margt gott kunni.’ ǁ Mætust talar svá himnesk sœta — 46. Jeg vil føre dig, min moder Maria -sagde skabningens samler- til herlighed, til hæder og m agt og den höjeste himmelfryd; jeg giver dig plads ved siden af mig; jeg fik langt större hæder af himmelkongen, end noget menneskes bryst kan tænke sig, selv om det kender meget godt - således taler den udmærkede, himmelske kvinde (FJ 1973², B2, pàg. 518): 46. L'aplegador de tota cosa creada (o: de tota humanal criatura) va dir: “Maria, mumare, jo us menaré a la glòria, l'honor i el poder i al més alt esplendor dels cels. Allà us posaré al meu costat immediat”. Així va parlar la més preciosa dolçor celestial: “He rebut del senyor del moll de la lluna una glòria molt més gran de la que pugui imaginar qualsevol cor (pit) humà per més que conegui moltes de coses bones” (vocabulari: #1. skepnu tínir: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 569a: <...> tínir friðar, fredsherre, gud, Has 55, skepnu tínir, d.s., Mgr 46 <...>. En Finnur no explica pas el significat d'aquesta kènning per a el Crist, Déu només ve a dir -no ho diu explícitament- que vol dir el senyor de la creació: *skabningens herre. A 1973², B2, pàg. 518 tradueix la kenning per skabningens samler, el recol·lector de la creació; sense explicar què vol dir exactament aquesta metàfora; la meva interpretació fóra que expressa el concepte que totes les criatures humanals conflueixen [amb la mort] en el Crist, omnes creaturae humanae migrant ad Christum. Jo mateix, emperò, em separo d'aquesta interpretació, ja que no interpreto skepna com a creació sinó com a [humanal] criatura, o sigui, com una referència a l'home. Dues interpretacions es fan llavors possibles: el Crist com a uellicator - uellicans rerum creaturae, decerptor creaturae és a dir, el mot skepna faria referència aquí als apòstols i per tant, el deverbatiu tínir s'hauria d'entendre que fa referència a l'acte de seleccionar els apòstols, ‘collint-los’ un a un com si fossin baies. En la tercera interpretació, entenc el deverbatiu tínir com a esplugador: el Crist com a esplugador de la ‘humanal criatura’. El poll o els polls serien el pecat original o el pecat, qualsevol mena de pecat)
 
♦ hirðir himna dýrðar: el senyor de la glòria celestial
◊ 36. ‘Ǫllum hlutum er œðri ok sælli ǁ Jésús Kristr, en fé ok listir ǁ umgeypnandi (ɔ; umgaupnandi) allrar skepnu ǁ er veitandi manni hverjum. ǁ Hirðir blezar himna dýrðar ǁ hljómraddaðr á efsta dómi, ǁ — sunnudagr er þá — sínum mǫnnum;’ svá greinir það mærin hreina — 36. „Jesus Kristus er ypperligere og saligere end alt andet, og han som holder hele skabningen i sin hånd yder ethvert menneske rigdom og idrætter; den himmelske herligheds hyrde velsigner med lydelig stemme sine mænd på den yderste dag; da er det söndag“, således forklarer den rene mø (Finnur Jónsson 1973², B2, pàg. 578): 36. Jesucrist és més elevat i benaurat que qualsevol [altra] cosa i [ell,] el qui té tota la creació amb la seva mà, atorga a tothom riquesa i destreses. El senyor de la glòria celestial beneirà amb veu estentòria els seus homes el dia del Judici Final. Serà en diumenge”. Així ho explica la donzella pura
 
♦ hjǫrva hirðir: el guardià de les espases, el senyor de les espases = el guerrer (o hem d'assumir que ens trobem més aviat davant un pastor d'espases?)
◊ veitti, hjǫrva, hættir ǁ hergarða Þorvarði, ǁ norðr fór her með hirði ǁ harðr til Eyjafjarðar. ǁ Ok valkǫstu vestan, ǁ veðrbliks, liði miklu ǁ herði-Baldr að hildi ǁ hjálmfaldinn þrǫng, aldir (SS II, cap. 449, pàg. 702): [Batalla del riu Þverá. 19-20 juliol 1255] L'arriscador de les palissades de la host (o: el qui posa en perill les palissades de la host) [= en Þorgils skarði Böðvarsson] va auxiliar en Þorvarðr [Þórarinsson]. Una host ardida va marxar amb el pastor d'espases [=en Þorgils] cap al nord, cap al fiord d'Eyjafjǫrðr. I, en la batalla, el Baldr de la ben trempada, tocat d'elm, [= en Þorgils o en Þorvarðr] va curullar, amb una gran munió de guerrers de ponent, els munts dels caiguts en combat, [va forçar a recular] els barons del llampurneig de la batalla [dels fiords de ponent] (vocabulari: #1. hergarðr: la palissada de la host = l'escut. L'arriscador dels escuts = el guerrer = en Þorgils; #2. hjálmfaldinn: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 255a: hjalmfaldinn, adj, hjælmbedækket <...> Sturl 2,2 <...>; #3. herðir: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 244b: herðir, m, sværd <...>. El mot, versemblantment, fa referència al foc com a element amb el qual es forja una espasa o bé a l'espasa com a arma, l'acer de la qual ha estat trempat. Trempar l'acer o el ferro en islandès es diu, precisament herða. el Baldr de la trempada (de l'enfortidor?) = el guerrer = en Þorgils; #4. þryngva at hildi: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 649b: <...> — upersonlig, þryngr at, det trænges, trækker sig sammen til, om noget, der nærmer sig <...> men personlig, mildingr þrǫng at hildi Arn 5,17 <...>; #5. veðr: el temporal = la batalla. El llampurneig de la batalla = l'espasa. Els barons d'espasa = els guerrers; #6. lið vestan: en Þorgils curulla les pires de guerrers morts amb la gran munió de guerrers de ponent que cauen sota la seva espasa; #7. aldir: acusatiu depenent del passat þrǫng; = va vèncer o va forçar a retrocedir els guerrers de ponent)
 
♦ hringa hirðir: el guardià dels anells, el senyor dels anells = el príncep (secular i/o eclesiàstic)
◊ veitk at gullhrings gætir ǁ glaðr kveðr betr en aðrir; ǁ sjá mun hljómr í heimi ǁ hauklanda Vǫr granda; ǁ engi er hirðir hringa ǁ hvítr, svá at ek til líta; ǁ einum vann ek eiða, ǁ ann ek vel bjǫrtum manni: sé que l'alegre guardià de l'anell d'or declama [els seus versos] millor que els altres: aquest so [= el so de les seves paraules, demanant la meva mà a mon pare] farà mal a la Vǫr de les terres del falcó [= a la senyora = a mi] en aquest món; no hi ha cap guardià d'anells ros [=en Ketill de Raumaríki] que jo vulgui mirar amb afecte. A un sol home vaig fer la promesa [d'estimar-lo i casar-m'hi]: estimo l'home ros [= en Þorgrímur Eiríksson]
◊ Guðmund spurði hringa hirðir, ǁ hirð gleðjandi Fáfnis beðjum: ǁ "hví œxlar þú virða vígslur ǁ vígslu njótr lǫgum í móti?"; ǁ grœðir svaraði þegna þýðum ǁ þýðr byskupi rétt af prýði: ǁ "hætti ek gørð á drottins dýrðir ǁ dýrðar-snjalls of breytni alla: el guardià dels anells que alegra el seu seguici amb els jaços d'en Fáfnir [=l'arquebisbe Þórir II de Niðarós] va preguntar al Guðmundr: “Per què augmentes, tu, ordenat en ordes sagrats [=sacerdot], les ordenacions [sacerdotals] d'homes en contra de la llei?” L'humil guaridor dels homes va contestar a l'humil [arque]bisbe amb coratge: “Goso deixar la decisió sobre la meva forma de procedir, sobre tota la meva conducta, a la glòria del Senyor de gloriosa eloqüència” (vocabulari: #1. œxla: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 659b: <...> œxla vígslur, foretage (mange) vielser, EGils 2,5; #2. virðar: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 620a: virðar, m.pl mænd <...>; #3. vígsla: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 624a: <...> gejstlig vielse <...>; #4. njótr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 429a: njótr, m, 1) nyder, besidder, benytter <...> njótr vígslu, præst, EGils 2.5.14 <...>; #5. hætta: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 308a: hætta gjǫrð, vove at overlade afgörelsen (i en sag), EGils 1,5 <...>; #6. dýrðarsnjallr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 94a: dýrðar-snjallr, adj. herlig veltalende, EGils 2,5; )
◊ spurði hringa hirði ǁ herra ríkr at slíku; ǁ sœtu sǫgn í móti ǁ sór hann eiða stóra; ǁ Guðs fyr nýtar náðir, ǁ nefndr byskup stefndi, ǁ vænn, til vótta sinna, ǁ virkr, í Máríu kirkju: el poderós senyor va fer preguntes al guardià dels anells [=den rige mand BII 523] sobre tot això. [El ric prohom] va jurar grans juraments negant la versió de la dona. Per la benèfica gràcia de Déu, el bon bisbe dessús-dit, curós del seu deure, el va convocar a l'església de [santa] Maria [perquè respongués] davant els seus testimonis (vocabulari: #1. virkr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 620b: virkr adj, omhyggelig, kærlig, i sin virken (for en) <...> Vitn 14 <...>. Menys versemblantment = virkr [Guði] ‘estimat o apreciat per Déu’)
 
♦ jarladóms *hirðir: el guardià del iarlat, el senyor del iarlat = el iarl. Cf. Meissner 1921, pàg. 362: f. In der Bestimmung ist die Würde des Herrschers ausgedrückt: jarladóms *hirðir 212, 11, 3
◊ ár stóð eik in dýra ǁ jarladóms með blómi ǁ harðla grœn, sem Hǫrðar (emm. Finn. J. hirðar) ǁ hvert misseri vissu. ǁ Nú hefr bekkjar tré bliknat ǁ brátt Mardallar gráti ǁ (lind hefr) laufi bundit ǁ (línu jǫrð í Gǫrðum) = in dýra eik jarladóms stóð ár hvert misseri harðla grœn með blómi, sem Hǫrðar vissu. Nú hefr lind, bekkjar tré, bliknat [at] laufi. Línu-Jǫrð í Gǫrðum hefr [þat] bundit brátt Mardallar gráti: en altre temps el preciós roure del iarlat [=l'Ingigerðr Óláfsdóttir], en la flor [de la seva bellesa], fou verdíssim, tant d'estiu com d'hivern, com prou bé saben els habitants del Hǫrðaland. Ara, l'arbre del banc, el tell, ha empal·lidit en el seu fullatge. La Jǫrð de la còfia s'ha afanyat a lligar-lo amb les llàgrimes de la Mardǫll = [rerefons: el rei Olau Haraldsson de Noruega veu, en una visita que fa a Garðaríki, la princesa Ingigerðr Óláfsdóttir de Suècia, amb qui ell s'havia volgut casar. La princesa fou emperò donada en matrimoni al Jarizleifr Valdamarsson, rei de Garðaríki. Aquest fet va enfonsar el rei Olau de Noruega en una greu depressió que va superar, en bona part, casant-se amb l'Ástríðr, la germana -en realitat germanastra- de l'Ingigerðr. En aquesta visita a Nòvgorod, esmentada adés, el rei Olau de Noruega torna, doncs, a veure el seu amor de joventut i compon dos poemes, el segon dels quals és aquest] antany, quan la princesa [=l'Ingigerðr, filla del rei Olau de Suècia,] es trobava en la flor de la seva joventut, mantenia la seva bellesa any rere any, com tots els noruecs saben. Ara, els seus cabells són canosos. La maridada als Garðar ha lligat els seus cabells amb [collars d']or (o ambre?) (En comparació, la traducció al llatí d'en Sveinbjörn Egilsson del 1833, fa: Eximia illa arbor olim ǁ stetit quotannis, tota ǁ frondibus uirens, uti ǁ dynastae norunt principes. ǁ Nunc frons arboris palluit. ǁ Femina, triclinii decus, ǁ Gardis uersans, caput linigerum ǁ Mardallae lacrimis redimiuit. En Finnur Jónsson B I (1973²), pàg. 212, interpreta el poema de manera molt diferent: 11. Ár stóð en dýra eik hvert misseri harðla grœn með blómi, sem hirðar jarladóms vissu: nú hefr tré bliknat brátt laufi í Gǫrðum; bekkjar lind hefr bundit línu-jǫrð Mardallar gráti = För stod det herlige træ hvert år (vinter) friskgrönt med blomster, således som jarledömmets besiddere vidste; nu er træets løv hurtig blegnet i Garderige; kvinden har bundet et guldbånd om sit hoved. Cf., a més a més, Finnur Jónsson 1931², pàg. 252b: <...> hirðar jarladóms indehavere af, Ólhelg 11)
 
♦ sá framr (=líknframr?) hirðir Fróns: el molt misericordiós guardià (o: senyor; o: pastor?) de la terra = Déu. En aquesta estrofa, l'autor fa un joc de paraules amb el significat figurat del mot i el seu significat primari de pastor. Interpreto l'adjectiu framr com a líknframr
◊ 18. Fróns veiti sá sínum ǁ sauðum líf ept dauða ǁ hirðir framr, er himna ǁ heldr eilífu veldi. ǁ Greindr skínn orð ok andi! — 18. Sá framr fróns hirðir, er heldr eilífu veldi himna, veiti sínum sauðum líf ept dauða. Greindr andi skínn ok orð (se v. 2) = Den jordens ypperlige hyrde, som styrer himlens evige rige, give sine får liv efter døden (FJ 1973², B2, pàg. 180): que l'excel·lent senyor de la terra, el qual té l'etern reialme del cel, concedeixi a les seves ovelles una vida després de la mort. Lluen l'Esperit de saviesa i la Paraula (vocabulari: #1. ept: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 111b: <...> forholdet mellem ept og eptir som præp. er, at ept bruges som antepositiv, medens eptir bruges som postpositiv <...>; #2. framr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 150b: framr, adj 1) som er, er stillet, foran, forrest, legemlig eller åndelig; den legemlige betydning findes sjælden <...> ellers er betydningen: dygtig, udmærket, fremragende, om fyrster og kriegere <...>; #3. veldi: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 603b: <...> — 2) magtområde, rige <...> veldi himna Heilv 18 <...>; #4. greindr andi: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 202a: <...> — part. perf. greindr, forstandig, greindr andi, om den helligånd, Heilv 2. En Finnur Jónsson tradueix aquí el mot per forstandig i a B2 (1973²), pàgs. 175 i 180, pel seu sinònim indsigtsfuld)
 
♦ valserkjar veðrhirðir: el senyor del temporal de les camises del camp de batalla = el senyor del temporal de les cuirasses = el senyor de la batalla = el iarl [Hákon]
◊ ok við frost at freista ǁ fémildr konungr vildi ǁ myrk- Hlóðynjar -markar ǁ morðalfs, þess’s kom norðan, ǁ þás valserkjar virki ǁ veðrhirði bað stirðan ǁ fyr hlym-Njǫrðum hurðar ǁ Hagbarða gramr varða: el generós rei de la Hlǫðyn de la Marca Fosca va voler posar a prova, amb l'arribada del fred, l'alb d'homei que havia vingut del nord quan el rei va manar al ferm senyor del temporal de les camises del camp de batalla [=al príncep = al iarl Hákon] que defensés la muralla [de l'atac] dels niords del tumult de la porta d'en Hagbarði = el generós rei de Dinamarca, en Haraldr Blátǫnn, va voler posar a prova, a entrada d'hivern, el guerrer que havia vingut del nord, en Hákon Sigurðarson Hlaðajarl, manant-li que defensés la muralla (el Danavirki) de l'atac dels guerrers de l'Emperador Otó II (vocabulari: #1. Myrkmǫrk: Marca Fosca, la marca que separa Dinamarca de Saxònia. La Hlǫðyn de la Marca Fosca = Dinamarca. El konungr Hlǫðvinjar myrkmarkar = el rei de la terra de la Marca Fosca = el rei de Dinamarca; #2. morðálfr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 410b: morðalfr, m, ‘kamp-alv’, kriger, om Hakon jarl, Vell 27; Hl 15 a; #3. stirðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 537b: <...> — om kriger, kraftig, stirðr valserkjar veðrhirðir Vell 27 <...>; #4. Hagbarða hurð: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 220a: Hagbarði, søkonge <...>, Hagbarða hurð skjold (jfr hlym-Njǫrðr) Vell 27. El Hagbarða hurðar hlymr = el tumult de la porta d'en Hagbarði = el tumult de l'escut = la batalla. Els Niords de la batalla = els guerrers = els guerrers saxons de l'emperador)
 
♦ víðis veltireiðar hirðir, hirðir veltireiðar víðis: el guardià del carruatge bransolejant del [gran] vast = el guardià del carruatge bransolejant de la mar = el guardià del vaixell = el navegant. Interpreto l'element velti- (cf. Meissner 1921, pàgs. 58 i 318) com a que es balandreja, és a dir, com una referència al moviment alternatiu cap a una banda i l'altra dels vaixells
◊ varð of Vinða myrði ǁ vígskýs, en þat lýsik, ǁ ramr und randar himni ǁ rymr; knǫ́ttu spjǫr glymja. ǁ Hirðir stózk við harðan ǁ hnitvegg með fjǫl seggja ǁ víðis veltireiðar ǁ varghollr þrimu marga: això declaro: el clamor del núvol del carnatge es va fer aferrissat al voltant de l'homeier de vendes sota el cel del cèrcol. Les llances retentien. El guardià, propici als llops, del carruatge balandrejant del [gran] vast va resistir mantes envestides (escomeses) contra la dura paret de les topades amb un gran nombre de barons = això declaro: la batalla es va fer aferrissada al voltant del rei Olau [protegit] sota el seu escut. Les llances retentien. El navegant, matador dels seus enemics, va resistir amb una gran munió d'homes moltes d'escomeses contra la dura parets d'escuts (vocabulari: #1. Vinda myrðir: homeier de vendes, matador de vendes = el rei Olau Tryggvason; #2. randar himinn: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 251a: <...> — for skjold (jfr SnE II 428): randa(r) himinn Hfr 3,7 <...>. Per tant el cel del cèrcol = l'escut; #3. vígský: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 624b: vígský, n, ‘kamp-sky’, skjold, vígskýs rymr, kamp, Hfr 3,7. Per tant: el núvol del carnatge = l'escut. El clamor del núvol del carnatge = el clamor de l'escut = la batalla; #4. varghollr: propici als llops, perquè amb el carnatge que fa entre els vendes, el rei alimenta els llops famolencs; #5. standask: resistir; #6. þrima: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 646a: <...> 3) kamp <...> standask marga þrimu Hfr 3,7 <...>; #7. hnitveggr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 270b: hnitveggr, m, ‘sammenstøds-væg’, skjold, (hnit enten ‘kamp’, eller ordet betyder, ‘væg for, mod, sammenstød’, ɔ: med våben, og til værn mod disse), með harðan hnitvegg Hfr 3,7. Per tant: la paret de la topada = l'escut)
 
♦ → farhirðir “barquer”
♦ → féhirðir “tresorer”
♦ → klæðahirðir “guardià dels vestits (שֹׁמֵר הַבְּגָדִים, ἱματιοφύλαξ, custos vestium)”
  En Björg Þ. Blöndal, Jón Ófeigsson i en Holger Wiehe 1920-22 (1. Halvbind), pàg. 324, consideren que el mot, en l'accepció pastor d'animals, és un arcaisme emprat en la llengua literària, un arcaisme substituït, en la llengua parlada, per smali: i Nutidssprog anvendes dette Ord mest i litt. Sprog i denne Bet., i det dagl. Sprog er det erstattet af smali; derimod i Litteratursprog og navnlig Kirkesprog i den overf. Bet.  
     

hirðis·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<RELIG[carta f] pastoral f

hirðis·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense pastor

hirð·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dama f de la cort

hirð·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENcortesà m
2. <HIST MILhirðmaður m, membre de la guàrdia personal d'un rei a l'Edat Mitjana. Representa l'equivalent norrè del sătellĕs -ĭtis romà. Els hirðmenn norrens equivalen, per tant, als sătellĭtēs dels prínceps romans

hirð·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
donzella f de la cort, dama f de la cort, menina f

hirsi <n. hirsis, hirsi>: mill m, blat mill m (Bal.) (planta Panicum miliaceum)

hirsi·grjón <n. -grjóns, -grjón>: gra m de mill

hirsi·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: farina f de mill

hirta <hirti ~ hirtum | hirti ~ hirtum | hirte-n>: castigar algú

hismi <n. hismis, no comptable>:
olva f, [bolló i] pallús m
◊ hann er með varpskófluna í hendi sér og mun gjörhreinsa láfa sinn og safna hveiti sínu í hlöðu, en hismið mun hann brenna í óslökkvanda eldi: a la mà hi té la pala de ventar; hi netejarà l'era i aplegarà el seu blat al graner i cremarà la palla (pălĕās, τὸ ἄχυρον) amb un foc que no s'apaga
◊ þá molnaði niður allt í senn, járn, leir, eir, silfur og gull og fór sem hismi á þreskivelli um sumar. Vindurinn feykti því burt svo að þess sá ekki framar stað: en un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l'argila, el bronze, la plata i l'or; van quedar com el pallús (kəˈʕūr, כְּעוּר) de l'era a l'estiu, i el vent se'ls va emportar sense deixar-ne ni rastre
♦ skilja hismið frá kjarnanum: <LOC FIGseparar el gra de la palla

< Hispánía <n. Hispáníe, Hispáníe>:
Hispània f, Península Ibèrica
◊ Evrópa hefz upp ok tekr til af einni mikilsháttar á ok frægri Tanaí<s> ok gengr svá meðr no<r>ðanverðu úthafinu vestr til endimarka Hyspáníe, enn hennar austrhálfa ok hinn syðri partr byrjaz af Pontó ok gengr allt meðr hinu mikla hafi ok lyktaz viðr þær eyjar sem Gaðes heita: Europa comença i pren el seu inici en el famós i cabalós riu Tànaïs i d'aquí s'estén cap a ponent tot al llarg de l'oceà i [llavors descendeix] fins als confins d'Hispània; les seves parts oriental i meridional comencen al Pont [Euxí] i ressegueixen la Gran Mar i acaben a les illes que es diuen Cadis
◊ var á þessum tímum í Galicía þrettán borgir með Compostella, en sex ok tuttugu í Hispáníís, miðil hverra er var ein borg kallaðist Atennoa: en aquells temps a Galícia hi havia tretze ciutats comptant-hi Compostela, i vint-i-sis a les Espanyes, entre les quals hi havia una ciutat anomenada Atennoa
◊ líkami minn liggr í Hispáníís, flestum mǫnnum úkunnigr í hálfum Galicíe, hver ríki nú haldast undir háðuligu valdi Saracenorum ok Moabitorum: el meu cos, desconegut de la major part dels homes, jau a les Espanyes, al mig de Galícia, el qual regne ara està subjecte al poder vergonyós dels Sarraïns i Almoràvits
  El mot moabites creiem que podria fer referència als almoràvits (*al-mo[r]abit-) i traduesc en conseqüència.

Pel que fa al manteniment de l'ús de la declinació llatina però canviant el gènere del mot, que passa a neutre en norrè, cf. el que hem dit sota la variant
Ispánía.
 
     
Capítol IX
(“Raons per les quals l'Apòstol Jaume, guardià d'Hispània en absència de Carlemany, hi permeté l'arribada del rei Agoland”)
i
Capítol X
(Carlemany convoca les tropes)
de la part“Af Agulando Konungi” de la Karlamagnúss saga
9. En þegar þessi guðs úvinr kemr in Hispánías með sínum þjónum, gerast skjótt umskipti1, því at Karlamagnús keisari er eigi nærri en heima í Franz2, en landit hǫfðingjalaust, hvar fyrir þessir fjándans limir3 stríða upp4 á guðs hjǫrð ok hins helgasta postula Jacobi meðr miklum herskap5, brjóta niðr alla kristni, drepandi kristna menn eðr brott reka í útlegð, en skipa í staðinn svívirðigliga heiðni með djǫfulligri þjónkan6 bǫlvaðra skurðgoða. En hvat munum vér ætla7 mega fyrir hverja skynsemdargrein8 blezaðr guðs postuli Jacobus rœktar þannig geymslu Hispáníe, hverja hann viðrtók9 þann tíma er Karlamagnús fór heim í Franz, at hann lætr enn sitt land undir gefast10 vald ok yfirboð11 bannsettra12 heiðingja ok leyfir at niðr brjótist kirkjur en hof með hǫrgum upp reisist, því at gǫrla veit Jacobus, at engi sœmd veitist hans ljúfa meistara Jesú, meðan synir Heli13 yfirbjóða14? Nú þá hvat mun honum til ganga15 svá mikillar þolinmœði16, utan þat at honum þykkir Karlamagnús keisari meðr minni mœðu strítt hafa fyrir Hispáníalandi en honum virðist tilheyriligt17 þeirri krúnu, er keisarans bíðr í himinríki; þat annat, at enn hafa miklu færri gefit sitt líf fyrir frelsi Jacobí, af húsi Krists18 ok Karlamagnúss en postulinn hefir ætlat, ok því vill hann at eflist styrkar orrostur ok hann megi alla þá með sér til himinríkis laða19, sem honum líkar ok hans land verja; þat þriðja má honum vel til ganga20, at suðrhálfan21 þrøngvist22 stórliga mjǫk af fjǫld ok forzi23 bǫlvaðra heiðingja, ok því er nauðsyn, at þeir rými nǫkkut verǫldina ok sœki heim24 til helvítis vini sína Makon25 ok aðra fulltrúa26. Fyrir þvílíkar greinir guðligra skipana gerir Jacobus postuli svá ráð fyrir, at Karlamagús konungr verðr víss hins sanna27 hvat Agulandus konungr af Affríka ferr fram móti guði, ok móti þeim tíðindum skipar hann sér á þann hátt er nú skal segja.
i quan aquest enemic de Déu va arribar a Hipània amb els seus servents, s'hi va fer un canvi immediatament perquè l'emperador Carlemany no s'hi trobava a prop sinó a casa seva a Frància, de manera que el país es trobava sense un cabdill [que dirigís la seva defensa], per la qual cosa els membres de l'Arxienemic guerrejaren contra el ramat de Déu i del santíssim apòstol Jaume amb grans combats, hi esfondraren la cristiandat sencera i mataren els cristians o els empenyeren al bandejament i disposaren en lloc seu un paganisme vergonyant amb el servei diabòlic als ídols maleïts. I què hem de poder-ne pensar i creure per quina motivació Jaume, el beneït apòstol de Déu, va tenir cura d'aquesta manera de la salvaguarda d'Hispània, que ell havia rebut [sota el seu càrrec] en el moment que en Carlemany se n'era anat a casa seva, a França, tot deixant que la seva terra es posés de nou sota el poder i el domini dels condemnats pagans i permetent que les esglésies hi fossin esbucades i que s'hi erigissin temples i altars pagans? Car: en Jaume sabia perfectament que no es feia cap honor al seu estimat mestre Jesús dementre els fills d'Elí hi governessin, i [si és així,] aleshores, què el degué induir a mostrar una tan gran paciència [amb els pagans invasors] llevat que li semblés que l'emperador Carlemany havia lluitat per Hispània amb menys esforç del que a l'Apòstol li semblava propi de la corona que esperava l'emperador al cel? La segona [raó és perquè a l'apòstol li semblava] que eren molts menys els qui havien donat llurs vides per la llibertat d'en Jaume, de la Casa del Crist i d'en Carlemany del que l'apòstol hauria volgut, i que per això ell volia que es lliuressin batalles majors i més acarnissades a fi de poder convidar amb ell al cel tots aquells que defensessin la seva terra i que ell volgués [que morissin fent-ho]. La tercera raó fou ben bé que l'Àfrica havia tornat massa petita i estreta pel gran nombre i ímpetu dels maleïts pagans, i que per això s'havia fet necessari que aquests fessin el món una mica més espaiós tot anant a visitar a l'infern llurs amics: Mahon i d'altres patrons en qui tinguin dipositada llur fe i confiança. És per tals consideracions de les disposicions divines que l'apòstol Jaume determinà que el rei Carlemany tingués certesa absoluta i vera que el rei Agoland d'Àfrica avançava contra Déu i, davant aquestes noves, [el rei Carlemany] es preparà de la manera que ara es dirà.
10. Þenna tíma er þvílikir hlutir fara fram in Hispáníís, sem nú hafa verit greindir, sitr ágætr herra Karlamagnús í Aguisgranum28 í Franz, ok er hann fréttir þau hǫrmungar tíðendi hryggist hann mjǫk í sínu hjarta ok kveikist meðr miklu kappi guðligs vandlætis29, sendir þegar boð ok bréf hvervetna út í ríkit, bjóðandi at allir hǫfðingjar meðr sínum styrk30 komi til Aquisgranum sem fljótast. En sakir þeirrar miklu elsku ok sannrar hlýðni er keisarans undirmenn31 hǫfðu viðr sinn herra, flýtir32 hverr ok einn sinni ferð eptir hans boði, meiri maðr sem minni, fram í þann stað sem ákveðinn var; koma þeir fljótast er nálægastir váru. Nú sem margir stórhǫfðingjar33 Frankismanna eru samankomnir í nefndan stað, en þó hvergi nær34 þeir allir sem kallaðir váru, ríss sjálfr keisarinn upp ok talar svá: “Guð ǫmbuni35 yðr, góðir hǫfðingjar, þá auðmjúku undirvorpning36, er þeir veitit mér fyrir Guðs skyld, þvíat ek játti, at margir af yðr væri betr til fallnir en37 ek þvílíkrar tignar, sem ek stendr í, er þér gerit yðr liðuga38 nótt með degi mínum vilja ok yfirboði, svá at jafnglaðliga leggi þér fram yðvart líf fyrir Guðs ást ok vára, sem allt annat er þér hafit halda, hvat yðr gjaldi sannr Guð ǫmbunari allra góðra hluta. En fyrir hverja sǫk ek hefi nú kallat yðr saman, skal ek birta. Mikit hryggðarefni39 er at komit mínum eyrum, þvíat senniliga segist þat, at sú kristni40, er land Hispáníe -eign vinar míns, heilags Jacobí- viðr tók [af] Guði samvinnanda meðr várri atgǫngu, sé nú gǫrsamliga eydd ok fóttroðin af hundheiðnum konungi Affríce Agulandó at nafni. Ok meðr því at ek skil at blezaðr Jacobus mun svá til ætla, at ek ok mínir menn skylim enn frammi standa hans jǫrðu til lausnar, sér til sœmdar, en oss til sálubótar, þá heyrit, mínir góðu vinir, at þessum her skal ek halda til Hispáníalands ok ǫðlast, hvárt em guðlig forsjó vill skipan, fagran sigr eða skjótan dauða, þvíat ek trúi, at heilǫgum Jacobó þyki vér allvel lengi hafa haldit kyrrsetuna. Nú, þóat eigi sé allir þeir hér komnir, sem Guð mun oss til liðveizlu senda, skulum vér allt eins41 búa þetta várt lið sem bezt at hestum, vápnum ok klæðum, ok flytja várn her fram í þann stað Hispáníe, sem oss sýnist viðrkœmiligr at bíða þeirra liðsmanna, sem síðar kunna til koma. Vænti ek ok þess, ef heiðingjar frétta, at vér sém þeim nálægir, at þeir muni údjarfligar42 landit yfir ganga”. Allir, er heyrðu þvílík orð keisarans, svǫruðu sem einni rǫddu: “góði herra!”, segja þeir, “gjarna viljum vér yðrum ráðum fram fylgja í þetta sinn ok hvert annat, svá lengi sem Guð lér oss lifa, þvíat langa tíma hefir yður forsjó vel dugat bæði til andar ok líkama, ok svá trúum vér enn verða43 meðr Guðs vilja ok fulltingi heilags Jacobí postula.
En el mateix temps que aquests fets que s'han exposat adés, tenien lloc a Hispània, el magnífic senyor Carlemany es trobava a Aquisgrà a Frància, i quan li van arribar aquestes noves doloroses, es va contristar molt en el seu cor i [després,] es va inflamar amb el gran ardor de fervor diví: immediatament va enviar missatges i lletres pertot arreu del regne, manant que tots els cabdills acudissin amb llurs exèrcits a Aquisgrà tan ràpidament com els fos possible. I, per llur gran amor i la vera obediència que els súbdits de l'emperador professaven a llur senyor, cadascun d'ells -els grans ensems amb els inferiors-, seguint les ordres rebudes, es va apressar en llur viatge cap a l'indret que se'ls havia fixat. Els qui hi vivien a prop foren els qui hi arribaren al més aviat. Quan ja s'havien congregat a l'indret esmentat molts dels grans prínceps francs, i malgrat que encara eren lluny d'éser-hi tots els qui hi havien estat convocats, el mateix emperador es va aixecar i els parlà d'aquesta manera: “Que Déu us pagui, bons prínceps, l'humil sotmetiment que m'heu mostrat per mor de Déu perquè us confesso que molts de vosaltres sereu més mereixedors que no pas jo de la dignitat en què estic quan nit i dia us fareu dúctils al meu comandament i a la meva voluntat, fent per manera que doneu amb igual alegria per amor de Déu i nostra les vostres vides igual que qualsevol altra cosa que hàgiu rebut, la qual cosa us pagui el Déu vertader, dador de totes les bones coses. Ara us revelaré us he convocat a tots vosaltres: Ha arribat a les meves orelles noves que són motiu de gran aflicció, car, m'ha estat donada la notícia verídica que el cristianisme, que la terra d'Hispània -propietat del meu amic, sant Jaume- havia rebut de Déu cooperant amb el nostre ajut, ara hi està totalment destruït i trepitjat pe un rei d'Àfrica, Agoland de nom, un pagà fins al moll dels ossos. I [és] amb aquests fets que jo entenc que el beneït Jaume deu voler pretendre que jo i els meus homes tornem a anar al capdavant [de tots] per a alliberar la seva terra a honor seva i salvació de les nostres ànimes. Ara escolteu-me, bons amics meus: dirigiré aquest exèrcit cap al Hispáníaland on hi obtindré -sigui el que sigui el que la divina providència vulgui dispondre- una bella victòria o una mort ràpida, perquè crec que a Sant Jaume li semblem haver estat ociosos massa temps. Ara, i baldament no hagin arribat encara aquí tots els que Déu ens enviarà perquè ens prestin suport, nosaltres tanmateix prepararem aquesta host nostra de la millor manera quant a cavalls, armes i guarniments i avançarem amb el nostre exèrcit cap a l'indret d'Hipània que ens sembli escaient per a esperar-hi les tropes que encara puguin arribar. També espero que si els pagans se n'assabenten que som a prop d'ell, que travessin de la manera més covarda el país [i la mar]”. Tots els qui varen sentir aitals paraules de l'emperades, li respongueren a una sola veu: “Bon senyor!”, li digueren, “de grat seguirem les vostres ordres aquesta vegada i qualsevol altra vegada mentre Déu ens concedeixi viure, perquè la vostra providència ens ha servit bé molt de temps tant a l'esperit com al cos, i de la mateixa manera confiem que, amb la voluntat de Déu i l'ajut de l'apòstol sant Jaume, no ens hi passarà res”
Unger, Carl Rikard (curador): Karlamagnúss saga ok kappa hans. Fortællinger om Keiser Karl Magnus og hans Jævninger i norsk Bearbeidelse fra det trettende Aarhundrede. Christiania: trykt hos H. J. Jensen, 1860. Pàg. 137-138. http://www.archive.org/stream/karlamagnussaga00univgoog#page/n246/mode/2up

Bjarni Vilhjálmsson (curador): Karlamagnús saga og kappa hans. Annað bindi. Reykjavík: Íslendingasagnaútgáfan, 1961. Pàgs. 274-278.
1:
umskipti n.pl: “canvi [decisiu o bé profund, radical] respecte d'una situació original”.
 
2:
Franz n.: “Frància”. Compte! No s'ha de confondre amb França.
 
3:
limr m.: “membre, extremitat”.
 
4:
stríða v.fb.: “lluitar”. stríða upp á e-n ‘guerrejar contra algú, lluitar contra algú’.
 
5:
herskapr m.: “[accions de] guerra”.
 
6:
þjónkan f: “servei”.
 
7:
ætla v. fb.: “creure”.
 
8:
skynsemdargrein m.: “raciocini (=facultat o capacitat de raonar); raó (=discerniment, enteniment), capacitat de raonement. (Aquí:) raó (=motiu, motivació)”.
 
9:
viðrtaka e-ð, viðtaka e-ð v. ft.: “rebre una cosa” (el verb no se sol escriure aglutinat; per tant, l'ortografia normal en fóra: taka viðr, taka við.
 
10:
gefa sik undir e-ð v. ft.: “posar-se sota...”.
 
11:
yfirboð n.: “autoritat, domini, regiment”.
 
12:
bannsettr, -sett, -sett adj.: “excomunicat -ada, anatemitzat -ada; condemnat -ada, maleït -ïda”.
 
13:
Heli m.: “Elí (בְּנֵי עֵלִי). El terme bíblic és adoptat per a fer referència als fills d'Al·là”.
 
14:
yfirbjóða v. ft.: “governar sobre”.
 
15:
e-t gengr e-m til e-s v.ft.: “una cosa empeny algú a..., una cosa indueix algú a...”.
 
16:
þolinmœði f.: “paciència; patiment, sofriment”.
 
17:
tilheyriligr, tilheyrilig, tilheyriligt adj.: “escaient, oportú, degut”. El mot es construeix amb un datiu: vera tilheyriligr e-m / e-u
 
18:
hús Krists f.: “l'Església, la Cristiandat”.
 
19:
laða v.fb.: “(aðlaða) atreure; (bjóða heim) convidar”.
 
20:
ganga til v.ft.: “aquesta fou la tercera raó: que...”.
 
21:
suðrhálfa f.: “l'Àfrica. A les descripcions norrenes medievals del món, basades en Sant Isidor, el món s'hi divideix en tres hálfur: Europa o hálfa del nord, Àsia o hálfa de l'est i Àfrica o hálfa del sud”.
 
22:
þrøngvask v.fb.: “tornar estret, fer-se més estret”. En la llengua antiga el verb es conjugava <þrøngvist ~ þrøngvumst | þrøngðist ~ þrøngðumst | þrøngst>; en la llengua moderna, la conjugació de þrengjast segueix el paradigma <þrengist ~ þrengjumst | þrengdist ~ þrengdumst | þrengst>. Si suðrhálfa és Àfrica, el verb þrøngvask ha de tenir el significat d'estar estibat -ada de gent; si, però suðrhálfa es volgués entendre com a la part inferior del continent europeu, aleshores el verb þrøngvask es podria interpretar com a veure's constret, forçat o bé veure's subjugat, sotmès, dominat. Jo l'interpreto en el sentit de “fer-se mé estret", d'aquí la meva traducció.
 
23:
forz n.: “ímpetu, vehemència, abrivament; arravatament; ira, còlera, fúria”.
 
24:
sœkja e-n heim v.fb.: “visitar algú”.
 
25:
Makon m.: En hebreu tenim מָכוֹן “indret d'habitatge” i en grec hi ha Μήκων, dòric Μάκων que hi és la designació del cascall i, alhora, nom propi; hi ha un heroi atenenc d'aquest nom. El terme Makon de la nostra saga no sembla fer referència a cap passatge bíblic ni al personatge grec esmentat, sinó que sembla ésser una simple adaptació al norrè d'un *Ma[c]hon (*Mahuma → *Mahum → *Ma[c]houn → *Ma[c]honMakon) de l'original, una simple adaptació del nom “Mahoma”. Per això el tradueixo donant-li la forma catalana de Mahon.
 
26:
fulltrúi m.: “patró, sant, en qui hom té dipositada una plena fe i confiança”.
 
27:
verða víss hins sanna at... loc.: “assabentar-se del cert que...”. Cf. el Sǫrla þáttr: “Nú kemr Hǫgni heim, verðr nú víss ins sanna, at Heðinn hefir siglt í brott með Hildi ok drekann Hálfdanarnaut, en drottning lá dauð eptir” ‘aleshores en Hǫgni va tornar a casa i se'n va assabentar del cert que en Heðinn s'havia fet a la mar amb la Hildr i la nau-drac Hálfdanarnaut, deixant morta la reina enrere
 
28:
Aguisgranum, Aquisgranum n.: “Aquisgrà”. Es constata una certa inseguretat en l'oclusiva velar: Aguis- / Aquis-.
 
29:
vandlæti n.: “zel, fervor, entusiasme”.
 
30:
styrkr m.: “forces de guerra, forces armades, hosts”.
 
31:
undirmaðr m.: “súbdit”.
 
32:
flýta v.fb: “apressar, accelerar, cuitar”. Amb datiu: flýta ferð sinni
 
33:
stórhǫfðingjar m.pl: “grans prínceps”
 
34:
hvergi nær adv.: “lluny d'allà”
 
35:
ǫmbuna v.fb: “pagar, recompensar, guardonar”
 
36:
undirvorpning f.: “sotmetiment”. De vegades, a les obres lexicogràfiques hom troba aquest préstec del baix-alemany norrenitzat en undirorpning, la forma que s'empra en islandès modern.
 
37:
e-n er betr til fallinn at <inf.> en... loc.: “un mereix més <inf.> que no pas...”.
 
38:
gera sér e-u / e-m liðugan loc.: “fer-se dúctil a...”.
 
39:
hryggðarefni n.: “causa d'aflicció, causa de [greu] tristesa”.
 
40:
sú kristni: és el subjecte de ‘sé <...> eydd ok fóttroðin’.
 
41:
allt eins adv.: “això no obstant, tanmateix”.
 
42:
ódjarfligar adv. comp.: “més porugament, més covardament”. Cf. la Hrólfs saga kappa: “sendi hann mér lag, hvar ek kennda heljarfǫr, en ek hjó af honum hǫnd ok fót, ok kom annat hǫggit á ǫxl honum, ok klauf ek svá ofan með síðunni ok með hryggnum, en svá brá hann sér við, at hann andvarpaði eigi ok svá sem hann sofnaði um stund, en ek hugða hann dauðan, ok fáir munu slíkir finnast, ok eigi barðist hann síðr ódjarfligar en áðr, ok aldri kann ek at segja, hvat hann eflir” em va pegar una estocada amb la qual vaig sentir l'alè de la mort, però jo a ell li vaig tallar un braç i una cama i el vaig ferir amb un altre cop a l'espatlla i li vaig badar tot el costat i una part de l'esquena, i la seva manera de reaccionar fou que va deixar de panteixar i per una estona va semblar que s'hagués adormit, i jo ja vaig creure que era mort -i se'n troben ben pocs com ell!, aleshores va continuar lluitant i no ho va fer pas amb menys ardidesa que abans i mai no sabré dir com és la força que té
 
43:
oss mun enn verða loc.: “no ens passarà res, sobreviurem, restarem [amb vida]”.
 

hissa <adj. inv.>:
sorprès -esa (astorat per la sorpresa, parat)
♦ vera hissa á e-u: estar sorprès -esa per una cosa
♦ verða hissa á e-u: quedar parat -ada per una cosa, quedar astorat -ada per una cosa (Mall., Men.
♦ verða ekkert hissa á e-u: no quedar gens parat per una cosa

hita·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
onada f de calor

hita·eining <f. -einingar, -einingar>: caloria f



hita·kanna <f. -könnu, -könnur>: termos m



hita·kast <n. -kasts, -köst>: accés m de febre
        hitaköst: febre f intermitent



hita·lækkandi, -lækkandi, -lækkandi: (sem dregur úr sótthita) febrífug -a, antipirètic -a (que abaixa la febre)
        hitalækkandi lyf: antipirètic m, febrífug m



hita·mælir <m. -mælis, -mælar>: termòmetre m

hita·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f d'aigua calenta

hita·slag <n. -slags, -slög>: <MED> cop m de calor



hita·stillir <m. -stillis, -stillar>: termòstat m



hita·sótt <f. -sóttar, -sóttir>: febre f
        gul hitasótt: (mýgulusótt) febre groga

hiti <m. hita, hitar>
1. <GENcalor f
♦ ég er að stikna af hita: m'estic morint de calor, em moro de calor
2. (hitasótt, köldusóttfebre f (temperatura)
3. (kappfervor m,f (ardor, passió, abrandament)
CALOR
1. stig: hitakrampar espasmes per calor
2. stig sólstingur cop de calor
3. stig hitaslag insolació
4. stig hitalost col·lapse per calor

hitna <hitna ~ hitnum | hitnaði ~ hitnuðum | hitnað>:
1. <GENescalfar-se, encalentir-se (Mall.
◊ hann hitnaði at rómu af hǫfðum hǫggvins vals: es va escalfar en el camp de batalla amb els caps (fet presoner, havia demanat que l'executessin cremant-lo en una foguera feta amb els caps tallats dels companys morts en el combat dels caiguts en el combat
2. <impers. + dat.>: entrar en calentor, escalfar-se, encalentir-se (Mall. (llevar-se el fred quan es té fred)
♦ það hitnar mér: entro en calentor
♦ e-m hitnar í skapi: <LOC FIGperdre els estreps (o: papers), encendre's el cap (enrabiar-se)
♦ það hitnar í e-m: <LOC FIGpujar la mosca al nas, perdre els estreps (o: papers), rescalfar-se-li el cap a algú (enrabiar-se)
♦ það hitnar í kolunum: <LOC FIGla cosa està que crema, hi ha un ambient força acalorat

hitt:
nom. & ac. sg. nt. de → hinn, hin, hitt “aquell -a; l'altre -a”

hitt¹:
supí de → hitta “trobar algú”

hitt²:
2ª pers. sg. de l'imperatiu de → hitta “trobar algú”

hitta <hitti ~ hittum | hitti ~ hittum | hitte-n>:
1. (finnatrobar-se amb algú (trobar-lo, tenir-hi un encontre, anar-lo a veure o a visitar)
♦ fara að hitta e-n: <LOCanar a trobar-se amb algú
♦ hitta e-n að máli: <LOC[anar a] veure algú per parlar-hi
♦ hitta e-n heima: <LOCtrobar algú a casa
♦ ég ætla að hitta hann: <LOCl'he d'anar a veure, tinc una cita amb ell
♦ gaman að hitta þig: <LOCencantat de conèixer-te
2. (hæfaencertar algú ~ una cosa (endevinar, colpir)
♦ gaman naglann á höfuðið: <LOC FIGencertar-la de ple, tocar-hi de mig a mig
♦ hitta í mark: #1. <GEN & FIGfer blanc, encertar-la de ple#2. <ESPORTfer gol

hittast <hittist ~ hittumst | hittaðist ~ hittuðumst | hist>:
trobar-se (veure's dues persones, tenir un encontre)
♦ hittumst heil: <LOC FIGque ens tornem a veure amb salut i alegria! (fórmula de comiat)
♦ hvenær ætluðu þið að hittast?: quan us volíeu trobar?
♦ það hittist svo á: <LOC FIGla cosa s'ha esdevingut així
♦ það hittist svo á að <+ ind.><LOC FIG<LOC FIGs'esdevé que <+ ind.>, es dóna el cas que <+ ind.
♦ það hittist þannig á að <+ ind.><LOC FIG[i així] s'ha esdevingut que <+ ind.>, [i d'aquesta manera] s'ha donat el cas que <+ ind.

hittið·fyrra <adv.>:
Mot emprat en la locució adverbial:
♦ í hittiðfyrra: l'any passat l'altre

HIV-mótefni <n. -mótefnis, -mótefni>:
anticòs m contra l'HIV, anticòs m anti-HIV (fl./pl.: anticossos)

HIV-smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:
seropositiu -iva

HIV-veira <f. -veiru, -veirur>:
virus m de la sida

hí·býli <n.pl -býla>:
estatge m (domicili, lloc de residència, lloc on hom viu)
◊ þá mun þjóð mín búa í friðsælum heimkynnum, í öruggum híbýlum (miʃˈkān ~ מִשְׁכָּן:   ū-βə-miʃkəˈnōθ   miβtˤaˈħīm,   וּבְמִשְׁכְּנוֹת, מִבְטַחִים), á næðisömum hvíldarstöðum: llavors el meu poble habitarà a llars pacífiques, a residències segures, a llocs de repòs tranquils
◊ "Óðara en ég fór frá þeim fann ég þann sem sál mín elskar; ég hélt honum, sleppti honum ekki fyrr en ég hafði leitt hann í hús móður minnar, til híbýla (ˈħɛδɛr ~ חֶדֶר:   wə-ʔɛlˈ־ħɛδɛr   hōrāˈθ-ī,   וְאֶל-חֶדֶר הוֹרָתִי) hennar sem ól mig: tot just els havia deixats enrere, he trobat aquell que la meva ànima estima. L'he agafat i no el deixaré anar, fins que no l'hagi menat a la casa de ma mare, a l'estatge de la qui em va concebre
◊ stökkhérarnir eru þróttlítil þjóð og þó gera þeir sér híbýli (ˈbaʝiθ ~ בַּיִת:   wa-i̯ʝāˈɕīmū   ba-sˈsɛlaʕ   bēi̯ˈθ-ām,   וַיָּשִׂימוּ בַסֶּלַע בֵּיתָם) í klettunum: els damans són un poble desproveït de gran força, i tanmateix, fan llur estatge a les penyes
◊ þið megið ekki kveikja eld í híbýlum ykkar (mɔˈʃāβ ~ מֹשָׁב:   bə-ˈχɔl   mɔʃβɔθēi̯-ˈχɛm,   בְּכֹל מֹשְׁבֹתֵיכֶם) á hvíldardegi: a cap dels vostres estatges no hi encendreu foc el dia de repòs
◊ menn gátu hvorki séð hver annan né hreyft sig úr stað í þrjá daga. En allir Ísraelsmenn höfðu birtu í híbýlum sínum (mōˈʃāβ ~ מוֹשָׁב:   bə-mōʃβɔˈθ-ām,   בְּמוֹשְׁבֹתָם)la gent no es podia veure l'un l'altre, ni moure's moure de lloc durant tres dies. En canvi, tots els israelites tenien claror a llurs estatges
◊ hann spratt upp og steig fram yfir borðið og mælti: "Heim mun eg fara og er það maklegast að þú sennir við heimamenn þína en eigi í annarra manna híbýlum enda á eg Njáli marga sæmd að launa og mun eg ekki vera eggjanarfífl þitt": [en Gunnar] es va posar dret d'un bot i va pujar a dalt de la taula. Va dir: “Me'n vaig a casa. Fóra molt més adient que et barallessis amb els teus [a ca teva] i no pas sota el sostre d'altres. A més a més, he de agrair moltes de coses al Njáll que ell ha fet pel meu prestigi. No deixaré que m'instiguis contra ell com si fos un jovenet incaut”

híð <n. híðs, híð>:
cova f (cau emprat per certs mamífers, com ara l'ós, per a passar-hi l'hivern)

híði <n. híðis, híði>:
cova f (cau emprat per certs mamífers, com ara l'ós, per a passar-hi l'hivern)
♦ leggjast í híði: posar-se a hivernar

hjakka <hjakka ~ hjökkum | hjakkaði ~ hjökkuðum | hjakkaðe-ð>:
(höggva með hakapicar una cosa (amb una eina punxeguda com ara un pic, un ganxo, un piolet, un punxó etc.)
◊ hjakka ísinn: picar el gel
♦ hjakka í sama farinu: <LOC FIGhaver-se quedat -ada empantanegat -ada, no progressar pas, no avançar pas

hjal <n. hjals, pl. no hab.>:
barbolla f, xerrameca f, parloteig m

hjalt <n. hjalts, hjölt>:
guarda & pom d'espasa
♦ efra (o: eftra) hjalt: pom m d'espasa
♦ fremra hjalt: guarda f d'espasa, guardamà m d'espasa
♦ hjöltin: la guarda i el pom de l'espasa

Hjalt·land <n. -lands, no comptable>:
Illes Shetland (o: Zetland)

Hjaltlands·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Shetland (o: Zetland)

Hjalt·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
shetlandès m, shetlandesa 

hjalt·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
shetlandès -esa 

hjara <f. hjöru, hjörur. Emprat habitualment en plural>:
galfó m, golfo m, polleguera f
♦ hurðin leikur á hjörum: la porta llisca bé en els golfos (s'obre i tanca amb facilitat i sense grinyolar)
♦ það marrar í hjörunum: la porta grinyola als golfos

hjara·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<MEDarticulació f en galfó

Frá Vǫlsungom. Sigmundr konungr, Vǫlsungssonr, átti Borghildi af Brálundi. Þau héto son sinn Helga, oc eptir Helga Hiǫrvarðzsyni. Helga fóstraði Hagall. Hundingr hét ríkr konungr. Við hann er Hundland kent. Hann var hermaðr mikill ok átti marga sono, þá er í hernaði vóro. Ófriðr ok dylgior vóro á milli þeira Hundings konungs ok Sigmundar konungs; drápo hvárir annarra frœndr. Sigmundr konungr ok hans ættmenn héto Vǫlsungar ok Ylfingar. Helgi fór ok niósnaði til hirðar Hundings konungs á laun. Hæmingr, sonr Hundings konungs, var heima. En er Helgi fór í brot, þá hitti hann hiarðarsvein ok kvað: Dels volsungs. El rei Sigmundr, el fill d'en Vǫlsungr, era casat amb la Borghildr de Brálundr. Varen posar de nom Helgi a llur fill, el qual va fer nom pel Helgi, el fill d'en Hjǫrvarðr. En Hagall va criar en Helgi. Hi havia un rei poderós que nomia Hundingr, el qual dóna nom al Hundland. Era un gran guerrer i tenia molts de fills que sortien a fer expedicions de guerra. Entre el rei Hundingr i el rei Sigmundr hi havia guerra i hostilitats. Cadascun d'ells va matar parents de l'altre bàndol. El rei Sigmundr i els seus parents es deien volsungs i ulfings. En Helgi se'n va anar de casa i va espiar en secret la hirð (seguici) del rei Hundingr. En Hemingr, un fill del rei Hundingr, era a casa. I quan en Helgi se'n va anar, va trobar un regatxo i li va dir...

hjarð·guð <m. -guðs, -guðir>:
<MITOLdéu m dels pastors
◊ Pan er sveitaguð og hjarðguð: en Pan és un déu rural i el déu dels pastors

hjarð·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m d'atura (o: de pastor), ca m de pastor (o: de bestiar) (Mall.

hjarð·lilja <f. -lilju, -liljur>:
amaril·lis f, lliri m de Santa Paula (planta Amaryllis belladonna)

hjarð·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
bucòlica f, poema m pastoral
♦ próvensalskt hjarðljóð: pastorel·la f

hjarð·maður <m. -manns, -menn>:
pastor m
◊ síðar fæddi hún Abel, bróður hans. Abel varð hjarðmaður (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   ˌwa-ʝəhī־ˈhɛβɛl   rɔˈʕēh   t͡sɔʔn,   וַיְהִי-הֶבֶל, רֹעֵה צֹאן) en Kain akuryrkjumaður: després infantà el seu germà Abel (Hèvel). L'Abel (Hèvel) era pastor d'ovelles, i en Caín (Càiin) agricultor
◊ „Kæru bræður, hvaðan eruð þið?“ spurði Jakob hjarðmennina ( ~ ) og þeir svöruðu: „Við erum frá Harran“: en Jacob (Iaacov) preguntà als pastors: «Benvolguts germans, d'on sou?» I ells li respongueren: «Som d'Haran (de Ħaran
◊ þegar faraó spurði þá hvaða atvinnu þeir stunduðu þá svöruðu þeir: „Þjónar þínir eru hjarðmenn (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   rɔˈʕēh   t͡sɔʔn   ʕăβāˈδɛi̯-χā   gam־ʔăˈnaħnū   gam־ʔăβōˈθēi̯-nū,   רֹעֵה צֹאן עֲבָדֶיךָ), bæði við og feður okkar“: quan el Faraó els preguntà quin era llur ofici, ells li respongueren: «Els teus servents són pastors d'ovelles, tant nosaltres com els nostres pares»
◊ hann sagði: Drottinn þrumar frá Síon [Rödd Drottins er líkt við ljónsöskur, sbr. 3.8.], lætur rödd sína gjalla frá Jerúsalem svo að hagar hjarðmannanna (rɔˈʕēh ~ רֹעֵה:   wə-ʔāβəˈlū   nəˈʔōθ   hā-rɔˈʕīm,   וְאָבְלוּ נְאוֹת הָרֹעִים) visna og Karmeltindur skrælnar (וְיָבֵשׁ)digué: Jahvè rugirà de Sió [la veu de Jahvè s'assemblarà als rugits d'un lleó, cf. 3.8], farà resonar la seva veu des de Jerusalem a fi que les pastures dels pastors es mustiïn i el cim del Carmel s'assequi (torni àrid)

hjarð·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. (kvikfjárræktpasturatge m, ramaderia f (activitat professional del pastor)
2. (hirðingjalífnomadisme m (ramaderia errant)

hjarð·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
pastoreta f

En bróðir hans hét Júbal. Hann varð ættfaðir allra þeirra, sem leika á gígjur og hjarðpípur

<eða ritm. hjarð·reki <m. -reka, -rekar>:
(hjarðmaður & RELIGpastor m, pastora f (persona que mena animals a pasturar i els vetlla & RELIG). No és cap mot popular, sinó emprat en els cercles eclesiàstics. El mot s'arrenglera al costat de vocables com ara landreki, sauðreki, nautreki o ørendreki, erendreki. Sigui com sigui, el mot només apareix, en prosa, en textos de rerefons eclesiàstic, no pas populars: l’Stjórn -la traducció del Pentateuc i d'alguns llibres més de la Bíblia al norrè occidental antic-, les Vitae patrum, la Maríu saga, la Rómverja saga i la Kláruss saga -on, emperò, alterna, en la tradició manuscrita, amb nautreki-. Val a dir que la Kláruss saga, per bé que és una història de cavallers, neix també en cercles eclesiàstics, com ho deixa ben clar el pròleg de l'obra, que l'atribueix al bisbe de Skálholt Jón Halldórsson, en el segle XIV, el qual l'hauria descoberta a França en una versió redactada en llatí en vers: þar byrjum vér upp þessa frásǫgn, sem sagði virðuligr herra Jón biskup Halldórsson ágætrar áminningar, — en hann fann hana skrifaða með látínó í Franz í þat form, er þeir kalla rithmos, en vér kǫllum hendingum ‘començarem aquesta història, que el reverendíssim bisbe Jón Halldórsson, de venerable memòria, contava. Ell l'havia trobada a França, escrita en llatí, en la forma que els francesos anomenen rithmos i nosaltres hendingar. Tots els textos en què apareix aquest mot són de la segona meitat del segle XIV. En aquest temps, doncs, una part de l'estament eclesiàstic norrè va sentir la necessitat d'encunyar una paraula nova amb què designar-hi els pastors. Fins i tot fóra imaginable que tots els documents literaris en els quals apareix emprat aquest mot fossin creats per la mateixa persona i quan va morir, la seva encunyació també va morir amb ella. En tot cas, ens hem de preguntar per què hom hagué de menester aquesta paraula nova, i el primer que ens ve al cap és que aquesta encunyació podria indicar indirectament que el mot hirðir ja havia pres el significat modern majoritari de sáluhirðir, i calia un mot nou per a designar-hi el fjárhirðir
◊ þeir fyrr nefndir brœðr Rómulus ok Remus þegar þeir tóku at vaxa ok þroskaz þá sǫfnuðu þeir hjarðreka ok illvirkja með miklum fjǫlda ribbalda ok fóru með þeim her á hendr Amúlíó konungi ok drápu hann því at hann hafði á brott rekit Numitórem móðurfǫður sinn eptir því sem fyrr var ritat ok settu hann síðan aptr í ríkit. Af þessum tveim brœðrum Rómuló ok Remó er síðan Rómaborg efluð eptir þeirra fyrirsǫgn ok skipan: þessir váru niðrstígandi af ætt ok afspringi Ęnéę Trójumannahertuga: els esmentats germans Ròmul i Remus, quan creixeren i maduraren, aplegaren al seu voltant pastors i malfactors amb un gran nombre de ribalds (saltamarges) i amb aquest exèrcit es dirigiren contra el rei Amuli i el mataren perquè ell havia foragitat en Numitor, llur oncle, segons el que s'ha descrit abans, i ells el restituïren en el tron. La ciutat de Roma fou edificada posteriorment per aquests dos germans Ròmul i Remus segons llurs instruccions i disposicions. Aquests [dos bessons] eren descendents del llinatge i família de l'Enees, duc dels troians
♦ hjarðreki Dróttins: el pastor del Senyor = sant Pere
◊ 43. Sárfenginn hug særir ǁ sótt hjarðreka dróttins, ǁ eldi í gegn fyr gildan ǁ gleði tárkveiktan steðja. ǁ Ástkennis fyr innan ǁ angr hjartrótum stangaz, ǁ meistara síns at misti ǁ mætr kinnroða gætir — 43. En smærtefuld kummer sårer herrens hyrdes sjæl; han gav glædestårer for den store ... ambolt (her er teksten forvansket); sorgen stikker bittert i kærligheds-kenderens hjærterødder, fordi skamfølelsens herlige besidder mistede sin mester (FJ B2 1973², pàg. 555)Sorjen sårar Herrens herdes ǁ utav smärta fyllda sinne, ǁ jenomhettar för den jäve, ǁ hans till tårar bragta bröst (EAK,NN § 1795, pàg. 79)la pena afligeix l'apesarat pastor del Senyor. [L'aflicció] li ha afogat completament al magnífic, encès de llàgrimes [ardents], l'enclusa de l'alegria (o, no tan probl.: ...al magnífic l'enclusa, encesa amb les seves llàgrimes, de l'alegria). El dolor, per dins, travessa les arrels del cor del mestre d'amor perquè el notable possessor de l'enrojolament ha perdut el seu mestre (solució tradicional (Finnur-Bernhard Kahle-Ernst Albin Kock) d'hipèrbatons: sótt særir sárfenginn hug hjarðreka dróttins (o: sárfengin sótt særir hug hjarðreka dróttins). [Sótt] eldi í gegn fyr gildan tárkveiktan gleðisteðja. Angr stangaz hjartrótum fyr innan ástkennis [því] at mætr gætir kinnroða misti meistara síns. solució pròpia dels hipèrbatons: hugsótt særir sárfenginn hjarðreka dróttins. Vocabulari: #1. sárfenginn: En Finnur Jónsson 1973², B2, pàg. 555, esmena en sárfengin, de manera que ell interpreta sárfengin sótt særir hug hjarðdreka dróttins. En Bernhard Kahle 1898, pàg. 87, en canvi, interpreta sótt særir sárfenginn hug hjarðreka dróttins. Aquest mot només és atestat dues vegades: en aquest passatge i en un passatge de la Maríu saga: svá gengr hon inn í Maríukirkju ok fram fyrir Guðsmóðuraltari, fallandi á kné lítillátliga með sárfengnum (ɔ: sútfengnum) styn ok framfalli táranna, svá segjandi til Maríu dróttningar millum annarra hluta.... ‘i va entrar dins l'Església de [santa] Maria i anà fins a l'altar de la Mare de Déu i aquí, caiguent de genolls, humilment i amb sospirs afligits i amb vessament de llàgrimes, va dir a Maria reina, entre d'altres coses...’, en el qual el mot apareix referit al substantiu stynr#2. hugr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 485a: sárfenginn, adj, smærtefuld, sárfengin sótt (sótt = hugsótt) Pét 43. En Finnur se n'adona que l'única opció semàntica real que ell té, si vol donar sentit a la frase en la traducció, és assumint que es troba davant un hugsótt. En comptes d'això, el que ell fa, emperò, és negar que es trobi davant hugsótt, al mateix temps que dóna a sótt el significat de hugsótt. Aquesta forma de procedir em resulta incongruent per no dir directament estranya. Al meu entendre tot resulta molt senzill si assumim que ens trobem davant un vers que, desfent els hipèrbatons, queda així: hugsótt særir sárfenginn hjarðreka Dróttins; #3. eldi: Cf. Ernst Albin Kock 11 (1928), pàg. 78: I HolmgB 2 har handskriften ‘af feldi’. Istf. -f f- vid ordgränsen läses enkelt f: á feldi. På liknande sätt skulle man här istf. -s s- kunna läsa enkelt s. Det obegripliga *seldi skulle då bliva ett mycket begripligt eldi, ‘eldade’, ‘upphettade’ <...> [p. 79] Med elda gleði steðja jfr elda hjarta, elda hug FRITZNER I 317. Om den vanliga tempusväxlingen se t. ex. §§ 1410, 1755; #4. gildr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 182a: <...> 1) fuldgyldig, dygtig <...> gildir menn, fuldmodne mænd, Gd 7, om gud Pét 5; l'Ernst Abel Kock 11 (1928), pàg. 79, tradueix aquest mot per gäv; #5. tárkveiktr: En Finnur Jónsson 1973², B2, pàg. 555 edita el quart vers: gleðitár .... steðja. En Bernhard Kahle 1898, pàg. 87, en canvi: gleði tár kueiktan steðia, amb ortografia normalitzada, gleðitár kveiktan steðja. El mateix autor, op.cit., pàg. 111 comenta: 4. gleðitár ‘Freudenthräne’, vgl. Komposita wie gleðidagr Fritzn.² I,609. kueiktan steðia ‘den entflammten Ambos’ verstehe ich nicht. Confessa, doncs, que es troba en un cul-de-sac interpretatiu. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 535a, s'hi suma quan escriu: <...> — uvist hvad betyder, Pét 43; l'Ernst Albin Kock 11 (1928), pàg. 79 de les seves Notationes norrœnae. Anteckningar till Edda och skaldediktning. Elfte delen, notació 1745, proposa d'entendre: E. För begreppet ‘sinne’ stå i de angränsande långvärserna uttrycken hugr och hjarta. Ordet stedja tänker jag mig såsom huvudled i en kenning för motsvarande begrepp: gleði steði, ‘glädjens städ’, ‘järta’. Jfr. hyggju staðr, hug-steinn, geð-steinn osv. Det i upplagan med gleði hopkopplade tár blir istället led i en annan sammansättning: tárkveiktan, ‘till tårar bragt’. Jfr. §1747. <...>. La pregunta que jo em faig addicionalment és què o a qui qualifica aquest adjectiu verbal tárkveiktr ‘encès per les llàgrimes [ardents]’, si qualifica sant Pere directament -gildan- o el cor de sant Pere -gleðisteði-, perquè cal convenir amb mi que el seu significat hiperbòlic escau molt bé a una persona, però gens a una enclusa, un estri que, si una cosa aguanta molt bé, és, precisament, l'escalfor; #6. kinnroða gætir: En Finnur Jónsson 1931², pàg. 338b: kinnroði, m, rødmen, skamrødme, skamfølelse, kinnroða gætir, om st. Peder, Pét 43; ibíd., pàg. 212a : gætir, m, bevogter, beskytter, besidder, i forskellige kenninger <...> jfr. gætir kinnroða, om Petrus, Pét. 43. El mot kinnroði, deu fer referència, versemblantment, al sentiment de vergonya i culpa que es degué emparar de sant Pere quan se'n va adonar que acabava de negar tres vegades el Crist; #7. gleði steði: l'enclusa de la joia en la interpretació de l'Ernst Albin Kock 11 (1928), pàg. 79, reproduïda a dalt, a la nota 5. De tota manera, dissenteixo d'en Kock en el següent punt: la kenning no pot pas designar el cor, com defensa ell, sinó el pit. La raó n'és que una enclusa és un estri que rep els cops d'un estri bategador. I doncs, cal entendre que gleði, en la mesura que designa l'element que bat, només pot ésser una metàfora de l'[alegre] martell o mall, és a dir, del cor. I l'enclusa del cor, és el pit, entès com el lyndis láð, hyggju tún, geðvangr, hugarsess etc., és a dir, com el centre de la pensa i les emocions. Això, òbviament, si en Kock té raó en la seva conjectura, perquè així com ho veig jo, hi ha quelcom, en la seva lliçó-reconstrucció del passatge, que no acaba de quadrar)

sá maðr var enn, er svá var úskyggn, at hann sá varla handa sinna skil um langa tíma. Hann hét á sælan Þorlák byskup, at hann skyldi árna honum meiri sýnar, en innan lítils tíma var hann svá skyggn, at hann var hjarðrækr, ok vel sýslufœrr at flestu verki

hjarð·skáldskapur <m. -skáldskapar, no comptable>:
poesia f pastoral (o: bucòlica)

hjarð·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
pastoret m, regatxo m

hjarð·tík <f. -tíkur (o: -tíkar), -tíkur>:
gossa f d'atura (o: de pastor), cussa f de pastor (o: de bestiar) (Mall.

hjarð·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
1. (hirðingjaþjóðpoble m nòmada  (poble que es dedica majoritàriament al pasturatge transhumant)
◊ Samarnir eru hjarðþjóð, sem flytja sig með hreindýrahjarðir sínar langa vegu vor og haust: els samis són un poble nòmada que recorre amb els ramats de rens els seus llargs camins a la primeravera i a la tardor
◊ það er glatt a hjalla í tjöldum Samanna, þótt frost og snjór sé úti fyrir, — ekki sízt ef biðill kemur í heimsókn til heimasætunnar — ef það er hægt að tala um „heimasætu“ hjá hjarðþjóð sem alltaf er á flakki!: els samis són un poble nòmada que recorre amb els ramats de rens els seus llargs camins a la primeravera i a la tardor
þá hefir jarðv3gur landsins ávalt mikil áhrif á þjóðina, sem byggir það. Þar sem landið er einvörðungu beitiland og þjóðin hjarðþjóð, sem alls ekki yrkir jörðina, þar getur engin veruleg menning átt sér stað
2. (hirðaþjóðpoble m de pastors, poble pastor  (poble que es dedica majoritàriament al pasturatge)
3. <FIGpoble gregari
Íslendingar eru í eðli sínu hjarðþjóð, og eta umhugsunarlaust hver eftir öðrum

hjari <m. hjara, hjarar>:
1. (póllpol m (extrem d'un eix)
2. (útjaðar, útskagimarge m [final] (voreres extremes, confins finals)
♦ á hjara veraldar: <LOC FIGa la quinta forca, en els confins del món

hjarn <n. hjarns, hjörn>:
1. (harðfrosið snjólagcrosta f de neu glaçada (capa de neu que s'ha congelat)
2. (fannbreiðanevera f (congesta)

hjarna- <en compostos>:
<MEDcerebral, del cervell

hjarna·hvel <n. -hvels, -hvel>:
<MEDhemisferi m cerebral

hjarni <m. hjarna, hjarnar>:
(stórheilicervell m (part de l'encèfal)

hjarta <n. hjarta, hjörtu>: cor m
        hið alhelga hjarta Jesú: el sagrat cor de Jesús
        hjarta mitt ann tré: mon cor estima un arbre

hjarta·aldin <n. -aldins, -aldin>:
festuc m, pistatxo m (cast.) (fruit de la planta Pistacia vera)

hjarta·áfall <n. -áfalls, -áföll>:
<MEDatac m de cor
♦ fá hjartaáfall: tenir un atac de cor

hjarta·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:
<MEDfallada cardíaca

hjarta·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
1. (hjartatvíblaðkalístera petita (planta Listera cordata syn. Ophrys cordata)
2. (hestafífill, hrossafífillpota f d'egua, pota f de cavall, barretera f, capellera f, mantell m de la Mare de Déu (planta Petasites officinalis syn. Petasites hybridus)

hjarta·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
<MEDtrasplantació f de cor (hjartaígræðsla)

hjarta·fró <f. -fróar, [-frær]. Pl. no hab.>:
tarongina f, melissa f, cidrac m, tarongí m (Mall., Eiv.), arangí m (Men.(planta Melissa officinalis)

hjarta·galli <m. -galla, -gallar>:
<MEDcardiamòrfia f, defecte cardíac, deformitat f del cor, malformació f del cor
♦ meðfæddur hjartagalli: defecte cardíac congènit

hjarta·gangráður <m. -gangráðs, -gangráðar>:
<MEDmarcapassos m (fl./pl.: marcapassos)

hjarta·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MEDdonant m & f de cor

hjarta·glýkósíð <n. -glýkósíðs, -glýkósíð>:
glucòsid cardiotònic, glucòsid cardíac, glucòsid digitàlic

hjarta·hnoð <n. -hnoðs, -hnoð. Pl. poc hab.>:
<MEDmassatge cardíac

hjarta·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur>:
<MEDtrasplantació f de cor

hjarta·lind <f. -lindar, -lindir>:
tell m de fulla petita  (planta Tilia cordata)

hjartan·legur, -leg, -legt: cordial

hjartan·lega <adv.>: cordialment
        hjartanlega velkominn: cordialment benvingut

hjarta·lífgun <f. -lífgunar, -lífganir>: reanimaci cardaca

hjarta·nudd <n. -nudds, pl. no hab.>: massatge cardac (→ hjartahnoð)

hjarta·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
corprenedor -a

hjarta·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
estrenu -ènua, d'ànim intrèpid, de cor valent (hugprúður)
◊ þá hljópu menn upp og klæddust og fóru sem skyndilegast inn á Örlygsstaði og fundu Arnkel bónda sinn dauðan og var hann öllum mönnum harmdauði því að hann hefir verið allra menna best að sér um alla hluti í fornum sið og manna vitrastur, vel skapi farinn, hjartaprúður og hverjum manni djarfari, einarður og allvel stilltur. Hafði hann og jafnan hinn hærra hlut í málaferlum við hverja sem skipta var. Fékk hann af því öfundsamt sem nú kom fram: els homes es van llevar immediatament i es vestiren i es dirigiren tan ràpidament com pogueren cap a Örlygsstaðir on hi trobaren l'Arnkell, el seu amo, mort. Tothom va plorar la mort de l'Arnkell, perquè havia estat un dels homes millors en tots els aspectes que hi havia hagut en els temps del paganisme i un home extraordinàriament llest; havia tingut un bon caràcter, era coratjs i més valent que tots els altres. Havia estat sincer i sempre havia sabut autodominar-se. Quan havia tingut disputes legals, mai no n'havia perdut cap, fos qui fos amb qui hagués tingut el plet. Això havia suscitat l'enveja d'altri, com ara s'havia palesat
◊ svo er sagt að Þorgils var fríður maður sýnum og drengilegur í viðbragði og skýrlegur, hár á vöxt og réttvaxinn, sterkur að afli, harðger og skjótráður, gegn og öruggur, örðigur og manna best vígur og hinn hraustasti í öllum mannraunum þegar honum dróst aldur sem frá mun verða sagt. Hann var stórlyndur og þó stöðugur, hjartaprúður og hugstór, stóðst vel margar mannraunir er hann hlaut að bera: conten que en Þorgils era un home maco, d'aspecte baronívol, llest, alt i amb un cos que havia crescut ben dret, posseïa una gran força física, de complexió robusta, resolut, honrat i digne de confiança, lleial, el millor en el maneig de les armes i el més coratjós en totes les proves que hagué d'endurar al llarg de la seva vida, com ja es contarà. Era generós, ferm en les seves conviccions i decisions, intrèpid i magnànim, va superar bé moltes de les proves que la vida li va fer patir

hjarta·prýði <f. -prýði, no comptable>:
intrepidesa f [de l'ànim], valentia f [del cor] (אֹמֶץ לֵב)
◊ Pínehas Eleasarsson varð sá þriðji að tign er hann sýndi heilaga ákefð í guðsótta og var staðfastur þegar lýðurinn féll frá sakir hugmóðs síns og hjartaprýði (προθυμία ψυχῆς). Hann friðþægði fyrir Ísrael: Finehès, fill d'Eleazar, fou el tercer en glòria per haver mostrat un zel sagrat en el temor del Senyor i restat ferm durant la defecció del poble pel seu coratge i la intrepidesa del seu cor cor. Ell va expiar per Israel

hjarta·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
balladores f.pl, bellugadís m, arracadetes f.pl de la Mare de Déu (planta Briza media)

hjart·arfi <m. -arfa, -arfar>:
sarronets m.pl, taleca f de pastor (Mall.), bosses f.pl de pastor, formatgets m.pl (Val.), pa-i-formatge m (Mall.(planta Capsella bursa-pastoris)

hjarta·slag <n. -slags, -slög>: 1. (hjartsláttur) pulsació f, batec m del cor
           72 hjartaslög á mínútu: 72 pulsacions per minut
        2. (hjartaáfall) atac m de cor

hjarta·stopp <n. -stopps, -stopp>:
<MEDaturada cardíaca

hjarta·stuð <n. -stuðs, -stuð>: descrrega f de desfibril·lador

hjartastuð·tæki <n. -tækis, -tæki>: desfibril·lador m

hjarta·tvíblaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
lístera f cordiforme (o: cordifòlia) (planta Listera cordata)

hjarta·þel <n. -þels, pl. no hab.>:
1. (hugarþel, hjartalagsentiments m.pl cordials (disposició anímica envers algú o una cosa)
◊ því skal míns hjartans hjartaþel heiðra þig, minn Emanúel: per això, els sentiments més íntims del meu cor t'honoraran, Emanuel meu
◊ ekki erum vér enn að mæla með sjálfum oss við yður, heldur gefum vér yður tilefni til að miklast af oss, til þess að þér hafið eitthvað gagnvart þeim, er miklast af hinu ytra, en ekki af hjartaþelinu (καὶ οὐ καρδίᾳ)no ens tornem a recomanar a vosaltres, sinó que us donem ocasió de gloriar-vos de nosaltres a fi que tingueu què respondre als qui es glorien de les aparences i no d'allò que hi ha en el cor
◊ og hjartaþel (τὰ σπλάγχνα αὐτοῦ) hans til yðar er því hlýrra sem hann minnist hlýðni yðar allra, hversu þér tókuð á móti honum með ugg og ótta. Það gleður mig, að ég get í öllu borið traust til yðar: i el cordial afecte que sent envers vosaltres, és més gran encara, quan recorda l'obediència de tots vosaltres, com el rebéreu amb temor reverencial i por. Estic content de poder comptar en tot amb vosaltres
2. <MEDendocardi m

hjartaþels·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDendocarditis f

hjarta·öng <f. -angar (o: -öngvar), -öngur (o: -öngvar). Pl. no hab.>: angina f de pit

hjarta·tvíblaðka <f. -tvíblöðku, -tvíblöðkur>:
lístera petita (planta Listera cordata syn. Ophrys cordata)

hjarta·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
múscul cardíac, miocardi m

hjart·slttur <m. -slttar, -slttir>: 1. ritme cardac
        2. batec m del cor

hjart·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:
<MEDmalaltia cardíaca, malaltia f del cor, cardiopatia f

hjart·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MEDmalalt -a del cor, cardiòpata

hjá: al costat de; a, en

hjá·kátlegur, -kátleg, -kátlegt <adj.>:
1. (kátbroslegur, hlægilegurridícul -a (grotesc, absurd)
2. (skrýtinn, undarlegurestrany -a (rar, estrafolari, pintoresc)
3. (skemmtilegurcòmic -a (que fa riure, divertit, graciós)

hjá·kona <f. -konu, -konur>:
concubina f

hjákvæmi·legur, -leg, -legt <adj.>:
evitable (komast hjá e-u)

hjálm·fura <f. -furu, -furur>:
pi bo, pi m de llei, pi m de pinyes, pi m de pinyons, pi ver (Mall.), pi campaner (Eiv.(arbre Pinus pinea)

hjálmur <m. hjálms, hjálmar>: casc m, <LIT> elm m

hjálp <f. hjálpar, hjálpir>: ajut m, ajuda f, socors m
     biðja e-n um hjálp: demanar ajuda a algú
     fá enga hjálp: no rebre cap ajuda, no tenir cap ajuda
     hjálp!: socors!
     hjálp í viðlögum: primers auxilis
        veita e-m hjálp í viðlögum: prestar els primers auxilis a algú
     kalla á hjálp: cridar demanant ajuda
     koma e-m til hjálpar: acudir en auxili d'algú
     leita sér hjálpar: cercar ajut, procurar-se ajut
        finna styrk til a leita sr hjlpar: trobar la força per a cercar ajut
        finna styrk til að leita sér hjálp­ar og nauðsyn­legs stuðnings til að <inf.>:
        tenir la força per a cercar l'ajut i el suport necessari per a <inf.>
     ná í hjálp: anar a cercar ajuda (o: socors)
        farðu og náðu í hjálp: vés a cercar socors
     neita e-m um hjálp: negar-li ajuda a algú, negar-se a ajudar algú
     reiða sig á hjálp e-s: dependre de l'ajut d'algú
     öskra á hjálp: cridar demanant ajuda
◊ þinni hjálp (ˌlī-ʃūʕāθə-ˈχā, לִישׁוּעָתְךָ) treysti ég (qiūˈīθī, קִוִּיתִי), Drottinn!: he comptat amb el teu socors, Jahvè! (totes les traduccions catalanes tradueixen el mot יְשׁוּעָה amb salvació. La nova traducció fa: Ég vænti hjálpar þinnar, Drottinn! ‘he esperat o: espero el teu socors, Jahvè’)

hjálpa <hjálpa ~ hjálpum | hjálpaði ~ hjálpuðum | hjálpaðe-m>: <GEN & Mall.> ajudar algú, <LIT & Mall.> aidar algú
        hjálpaðu okkur!: ajuda'ns
        hjálpa sér: ajudar-se a si mateix
        viljið þér hjálpa mér? ajudim sisplau!
        gætir þú hjálpað mér? [que] podries ajudar-me?
     hjálpa e-m um e-ð: ajudar algú deixant-li una cosa
     hjálpa e-m upp: ajudar algú a aixecar-se
     hjálpa e-m við (o: með) e-ð: ajudar algú en una cosa
     hjálpa e-u við: millorar una cosa, perfeccionar una cosa
     hjálpa til við e-ð: donar un cop de mà amb una cosa (ajudar a fer una cosa)
        hjálpa til við að <+ inf.>: ajudar a <+ inf.>, donar un cop de mà a l'hora de <+ inf.>
     hjálpa hver öðrum: ajudar-se l'un a l'altre, ajudar-se mútuament

hjálpar·gagn <n. -gagns, -gögn>:
recurs m (mitjà auxiliar disponible)

hjálpar·hönd <f. -handar, -hendur>:
<FIGf [auxiliadora]
♦ rétta e-m hjálparhönd: donar un cop de mà a algú, ajudar algú

hjálpar·kall <n. -kalls, -köll>:
crit m de socors

hjálpar·laus, -laus, -laust <adj.>:
necessitat -ada d'ajuda, desemparat -ada

hjálpar·laust <adv.>:
sense ajut, sense l'ajut de ningú

hjálpar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
altruisme m, disposició f a ajudar els altres

hjálpar·lið <n. -liðs, -lið>:
forces f.pl auxiliars

hjálpar·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAMverb m auxiliar

hjálpar·vana <adj. inv.>:
desemparat -ada, desvalgut -uda, que no té l'ajut de ningú

hjálpast <hjálpast ~ hjálpumst | hjálpaðist ~ hjálpuðumst | hjálpast>: ajudar-se l'un a l'altre, ajudar-se mútuament
     allt hjálpaðist að við að <+ inf.>: tot va ajudar a <+ inf.>, tot va contribuir a <+ inf.>
     hjálpast [við e-ð] við: ajudar-se en una cosa
        hjálpast við að <+ inf.>: ajudar-se a &#lt;inf.>, contribuir a <inf.>

hjálp·legur, -leg, -legt <adj.>:
de [gran] ajut

hjálpræðisherinn <m. hjálpræðishersins, no comptable>: exèrcit m de salvació

hjálp·samur, -söm, -samt <adj.>:
de [gran] ajut

hjálp·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
altruisme m, disposició f a ajudar els altres

hjált <n. hjalts, hjölt>: mantí m, empunyadura f, puny m (despasa)

hjánefs·skúti <m. -skúta, -skútar>:
<MEDsi m paranasal

hjárænu·skapur <m. -skapar, no comptable>:
extravagància f, raresa f

hjásemju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós parasimpàtic

hjá·trú <f. -trúar, no comptable>:
superstició f
þú hefur hafnað ætt Jakobs, lýð þínum, því að hún er uppfull af austrænni hjátrú ( ~ :   kī   māləˈʔū   mi-qˈqɛδɛm,   כִּי מָלְאוּ מִקֶּדֶם) og spásögnum eins og Filistear iðka og handsalar samning við útlendinga: has repudiat el llinatge d'en Jacob, el teu poble, perquè és curull de superstició oriental i d'endevins com també ho practiquen els filisteus i fan pactes amb estrangers
þá áklagararnir komu til, báru þeir öngva þá sök fram um þessa hluti, hverja eg meinaði, heldur höfðu þeir nokkrar spurningar í móti honum um þeirra hjátrú (ἡ δεισιδαιμονία -ίας,   περὶ τῆς ἰδίας δεισιδαιμονίας) og af nokkrum framliðnum Jesú, hvern Páll vottar lifa: aleshores hi comparegueren els acusadors, els quals no van adduir contra ell cap acusació dels delictes que jo sospitava, sinó que tenien contra ell algunes preguntes sobre llur superstició i sobre un tal Jesús mort, que en Pau testimoniava que vivia

hjó:  → höggva

hjól <n. hjóls, hjól>:
1. <GENroda f
♦ hjól hamingjunnar: roda f de la fortuna
♦ → hamingjuhjól “íd.”
♦ → auðnuhjól “íd.”
♦ Lukkunnar hjól: <MITOL & FIGla roda de la fortuna (hjól hamingjunnar)
♦ hjólin eru farin að snúast: <LOC FIGles rodes han començat a girar, les coses comencen a rutllar
♦ snúa hjóli tímans til baka: <LOC FIGpoder tornar enrere en el temps
♦ vera á hjólum í kringum e-n: <LOC FIGestar enganxat -ada al cul d'algú, fer la gara-gara a algú (fer la clenxa a algú, fer afalacs i compliments a algú, desviure's per tenir complagut algú)
♦ vera fimmta hjólið undir vagni: <LOC FIGsobrar, ésser-hi de més
♦ á hverfanda hjóli: <LOC FIGa mercè de la roda de la fortuna, canviant, inestable
◊ en til Grettis kann eg ekki að leggja því að mér þykir á hverfanda hjóli mjög um hans hagi: i pel que fa a Grettir no sabria proposar res, perquè a mi em sembla que tot el que té a veure amb ell no depèn de res més que de la fortuna
2. (reiðhjólbici f, bicicleta f (vehicle de dues rodes i pedals)
♦ vera á hjóli: anar amb bicicleta

hjóla <hjóla ~ hjólum | hjólaði ~ hjóluðum | hjólað>:
pedalejar (o: pedalar), anar amb bicicleta
♦ hjóla á hjólianar amb bicicleta
♦ hjóla e-ð frá... til...recórrer un trajecte amb bicicleta de... fins a...
♦ hjóla í e-n<LOC FIGescometre algú, abordar algú
♦ koma hjólandi: arribar amb bicicleta

hjóla·leiga <f. -leigu, -leigur>: lloguer m de bicicletes

hjóla·skautar <m.pl -skauta>:
patins m.pl [de rodes]

hjólbarða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>: taller m especialitzat en reparació de pneumàtics

hjól·barði <m. -barða, -barðar>: pneumàtic m
        bæta hjólbarðann: posar un pegat

hjól·koppur <m. -kopps, -koppar>:
<AUTOplat m [de la roda], tapadolla m, tapaboques m

hjól·króna <f. -krónu, -krónur>:
borratja f, borraina f, pa-i-peixet m (planta Borago officinalis)

hjlreia·braut <f. -brautar, -brautir>: carril m per a bicicletes, carril-bici m

hjólreiða·maður <m. -manns, -menn>: ciclista m & f

hjólreiða·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre m & f de bicicletes

hjól·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
radi m, raig m, brèndola f (Mall.

hjóm <n. hjóms, no comptable>
1. (ísskáncapa prima, crosta prima  (de gel damunt líquid)
2. (þunn himna á vökva, smágerð froðacapa prima  (de tel, escuma etc. damunt líquid, esp. llet)
3. (rykpols f  (capa de polsim)
4. (hégómi, fánýtibufera f  (vanitat, cosa vana, vàcua)
♦ hjóm og hégomi: infatuació i vanitat
♦ hispur og hjóm: ostentació i infatuació
♦ vindur og hjóm: vent i infatuament
◊ líkneski þeirra [eru] vindur og hjóm: llurs estàtues [són] vent i buidor

hjóma <hjómar | hjómaði | hjómaðSubjecte lógic en acusatiu: e-ð (o: subjecte gramatical: það + superfície damunt la qual es forma la capa de glaç: á + Dat.)>:
(hema, þekjast þunnri himnu ~ ísskánformar-se una crosta prima de glaç damunt la superfície d'un líquid
◊ sjóinn hjómar: la mar es va cobrint d'una capa prima de gel
◊ það hjómar á tjörninni: l'estany es va cobrint d'una capa prima de gel

hjón <n.pl hjóna>:
matrimoni m (parella casada entre si)

hjóna·band <n. -bands, -bönd>:
vincle m del matrimoni
♦ fyrir hjónabandprematrimonial
♦ ganga í hjónabandcasar-se
♦ sundra hjónabandi#1. <GENarruïnar un matrimoni, espatllar un matrimoni. #2. (fremja hjúskaparbrotcometre adulteri (violar la fidelitat sexual del matrimoni)
♦ utan hjónabandsnatural, [engendrat -ada] fora del matrimoni, il·legítim

hjónabands·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
conseller m matrimonial, consellera f matrimonial

hjóna·efni <n.pl -efna>:
nuvis m.pl, el nuvi i la núvia
♦ lýsa neð hjónaefnumfer les amonestacions

hjóna·gras <n. -grass, -grös>:
*orquídia f de palla, *herba f del bon matrimoni, *orquídia blanquinosa de palla (planta Pseudorchis straminea ssp. straminea syn. Pseudorchis albida ssp. straminea syn.Leucorchis albida ssp. straminea syn. Habenaria albida)

hjóna·rúm <n. -rúms, -rúm>:
llit m de matrimoni

hjóna·skilnaður <m. -skilnaðar, -skilnaðir>:
divorci m

hjóna·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>:
[cerimònia f de] casament m, cerimònia f nupcial, núpcies f.pl
♦ borgaraleg hjónavígslacasament civil
♦ kirkjuleg hjónavígslacasament religiós, casament per l'església

hjú <n. hjús, no comptable>:
(vinnufólkservents m.pl, criats m.pl

hjúkrunar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
infermera f

hjúkrunar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: infermer m, infermera f



hjskapar·staða <f. -stöðu, -stöður>: estat m civil (de persona: casat, fadrí etc.)

hjör <f. hjarar, hjarir. Emprat habitualment en plural>:
galfó m, golfo m, polleguera f

hjörð <f. hjarðar, hjarðir>:
ramat m, <LITfolc m, rabera f (Val.), guarda f (Mall.
◊ Sturla kvað Sunnlendinga eigi skyldu vísa sér sem hjörð í haga, „hverigri lausung sem þeir slá á sik (hvor megen upålidelighed de end viste).“ Síðan segir Sturla mönnum sínum, at þeir mundu nær gangast áður hann hyrfi aftur. Sendi hann þá menn til Gissurar, að hann skyldi finna hann að Apavatni: l'Sturla va dir que els sudurlandesos no els arruixarien com si fossin un ramat en una pastura, “sigui quina sigui la falsedat que empreu amb mi”. Tot seguit, l'Sturla va dir als seus homes que abans les tindrien que ell tornar enrere. Llavors va enviar missatgers al Gissur que anés a trobar-lo a la vorera de l'estany d'Apavatn
◊ ok er sendimenn báru þeim konungsorð, þá svaraði Sigurðr ullstrengr, at Ingi konungr myndi ǫðru verða við at koma (om han vilde få dem til at forlade Borgen og drage hjem til Norge), en vísa þeim í brott í haga sem hjǫrð, ok kvað hann nær myndu áðr ganga verða. Sendimenn báru aptr þau orð til konungs (MSB, cap. 13): i quan els missatgers els portaren el missatge del rei, en Sigurðr Corda-de-llana els va contestar que el rei Ingi [aquell dia] hauria de fer alguna altra cosa que arruixar-los com si fossin un ramat de xaiets pasturant, i hi va afegir que abans, el rei Ingi se'ls hauria d'acostar molt més. Els missatgers varen dur aquelles paraules al rei

hjörtur <m. hjartar, hirtir>:
cérvol m, cervo m, cero m (Mall.(mamífer Cervus elaphus)

hlaða: carregar

hlað·arfi <m. -arfa, -arfar>:
passacamins m, corretjola f, estiravelles f, centinòdia f, tiravaques m, travacavalls m, escanyavelles m, herba f de cent nuus, corrioles f.pl (Mall.(planta Polygonum aviculare)

hlakka <hlakka ~ klökkum | hlakkaði ~ hlökkuðum | hlakkað>:
1. (örnxisclar  (fer el seu crit una àguila)
2. (fagna mjög, ráða sér eigi fyrir fögnuðiexultar (estar radiant d'alegria)
◊ segið ekki frá því í Gat, kunngjörið það eigi á Askalon-strætum, svo að dætur Filista fagni eigi (ɕāˈmaħ ~ שָׂמַח:   ˌpɛn־tiɕˈmaħnāh   bəˈnōθ   pəliʃˈtīm,   פֶּן-תִּשְׂמַחְנָה בְּנוֹת פְּלִשְׁתִּים) og dætur óumskorinna hlakki eigi (ʕāˈlaz ~ עָלַז:   ˌpɛn־taʕăˈlɔznāh   bəˈnōθ   hā-ʕărēˈlīm,   פֶּן-תַּעֲלֹזְנָה בְּנוֹת הָעֲרֵלִים)no ho conteu a Gat, no ho anuncieu pels carrers d'Aixquelon, a fi que no se n'alegrin les filles dels filisteus i que no exultin les filles dels incircumcisos
◊ Samaríubúar munu verða skelfingu lostnir út af kálfinum í Betaven, já, lýðurinn mun dapur verða út af honum, enn fremur hofgoðarnir, sem hlökkuðu (gīl + ʕal ~ גִּיל + עַל:   ū-χəmāˈrā-u̯   ʕāˈlā-u̯   ʝāˈɣīlū   ʕal־kəβōˈδ-ō,   וּכְמָרָיו עָלָיו יָגִילוּ--עַל-כְּבוֹדוֹ) yfir honum, því að dýrð hans er horfin út í buskann: els samaritans (els habitants de Xomeron) seran colpits d'espant pel vedell de Bet Aven, sí, el poble estarà contristat per ell, i a més a més, també els sacerdots del seu temple que exultaven per ell, car la seva glòria haurà desaparegut on no se sap on
♦ hlakka til e-s: (bíða fagnandi eftir e-ufer-li il·lusió a algú una cosa, alegrar-se d'una cosa (esperar una cosa amb il·lusió la qual es farà o produirà prest)
◊ vei þeim sem hlakkar (ʔāˈwah ~ אָוַה:   hōi̯   ha-mmiθʔaˈwīm   ʔɛθ־ˈʝōm   ʝəhˈwāh,   הוֹי הַמִּתְאַוִּים, אֶת-יוֹם יְהוָה) til dags Drottins. Hvað færir dagur Drottins yður? Hann færir myrkur, ekki ljós: ai dels qui estan il·lusionats per l'arribada del dia de Jahvè! Què us portarà a vosaltres el dia de Jahvè? Us portarà la fosca, no pas la llum
♦ hlakka til að <+ inf.>fer il·lusió a algú de <+ inf.>, alegrar-se de <+ inf.>
◊ hann er sem brúðguminn, er gengur út úr svefnhúsi sínu, hlakkar (ɕūɕ, ɕīɕ ~ שׂוּשׂ ,שִׂישׂ:   ʝāˈɕīɕ   kə-ɣibˈbōr   lā-ˈrūt͡s   ˈʔɔraħ,   יָשִׂישׂ כְּגִבּוֹר, לָרוּץ אֹרַח) sem hetja til að renna skeið sitt: és com un nuvi que surt de la seva alcova, està radiant com un heroi ho està de córrer la seva cursa
♦ hlakka yfir e-u: alegrar-se d'una cosa (del mal d'altri)
♦ hlakka yfir óförum annarra: alegrar-se de les desgràcies d'altri, saltar d'alegria per les desgràcies d'altri
◊ þá mun himinn og jörð og allt, sem í þeim er, hlakka (rāˈnan + ʕal ~ רָנַן + עַל:   wə-rinnəˈnū   ʕal־bāˈβɛl,   וְרִנְּנוּ עַל-בָּבֶל) yfir Babýlon, því að úr norðri brjótast eyðendurnir inn yfir hana - segir Drottinn: llavors el cel i la terra, i tot allò que hi ha en ells, es rabejaran sobre Babilònia, perquè del nord irrompran els destructors sobre ella, diu Jahvè
◊ á dögum eymdar sinnar og hraknings minnist Jerúsalem allra kjörgripa sinna er hún átti forðum daga. Þegar þjóð hennar féll í hendur kúgarans og enginn hjálpaði henni horfðu óvinirnir á hana og hlökkuðu yfir hrakförum hennar (ɕāˈħaq + ʕal ~ שָׂחַק + עַל:   ɕāħăˈqū   ʕal   miʃbatˈtɛ-hā,   שָׂחֲקוּ עַל מִשְׁבַּתֶּהָ)en els dies de la seva misèria i desgràcia, Jerusalem se'n recorda de tots béns preciosos que tenia en els dies d'antany. Quan la seva gent va caure a les mans de l'opressor i ningú no l'ajudava, els seus enemics la varen mirar i s'alegraren de la seva catàstrofe
◊ nú hafa margar þjóðir safnast gegn þér. Þær segja: „Hlökkum nú yfir óförum ( ~ :   wə-ˈθaħaz   bə-t͡sīˈʝōn   ʕēi̯ˈnēi̯-nū,   וְתַחַז בְּצִיּוֹן עֵינֵינוּ) Síonar“: ara moltes de nacions s'han aplegat contra tu. Diuen: «Rabegem-nos en la desgràcia de Sió!»
◊ til þín, Drottinn, hef ég sál mína, Guð minn, þér treysti ég. Lát mig eigi verða til skammar, lát eigi óvini mína hlakka (ʕāˈlat͡s + lə, lā ~ עָלַץ + לְ ,לָ:   ʔal־ʝaʕalˈt͡sū   ʔɔʝəˈβa-i̯   l-ī,   אַל-יַעַלְצוּ אוֹיְבַי לִי) yfir mér: a tu, Déu meu, elevo la meva ànima, en tu confio. No deixis que m'avergonyeixin. No deixis que els meus enemics s'alegrin a costa meva
◊ því að á þig, Drottinn, vona ég, þú munt svara mér, Drottinn minn og Guð minn, því að ég segi: "Lát þá eigi hlakka yfir mér (ɕāˈmaħ + lə, lā ~ שָׂמַח + לְ ,לָ:   pɛn־ˌʝiɕməħū־ˈl-ī,   פֶּן-יִשְׂמְחוּ-לִי), eigi hælast um af því, að mér skriðni fótur": car és en tu, Jahvè, Déu meu, que jo espero. Respon-me, Adonai Elohai, car jo et dic: «No deixis que s'alegrin a costa meva, que es vantin perquè el peu em rellisca!»
◊ af því veit ég, að þú hefir þóknun á mér, að óvinur minn hlakkar (ˈrūaʕ + ʕal ~ רוּעַ + עַל:   kī   lɔʔ־ʝāˈrīaʕ   ʔɔʝəˈβ-ī   ʕāˈlā-i̯,   כִּי לֹא-יָרִיעַ אֹיְבִי עָלָי) ekki yfir mér: d'això en sabré que tens complaença en mi: si el meu enemic no exulta pas a costa meva
◊ lát eigi þá sem án saka eru óvinir mínir, hlakka yfir mér (ɕāˈmaħ + lə, lā ~ שָׂמַח + לְ ,לָ:   ʔal־ˌʝiɕməˌħū־ˈl-ī   ʔɔʝəˈβai̯   ˈʃɛqɛr,   אַל-יִשְׂמְחוּ-לִי אֹיְבַי שֶׁקֶר), lát eigi þá sem að ástæðulausu hata mig, skotra augunum. <...> Dæm mig eftir réttlæti þínu, Drottinn, Guð minn, og lát þá eigi hlakka yfir mér (ɕāˈmaħ + lə, lā ~ שָׂמַח + לְ ,לָ:   ʔˌal־ʝiɕməħū־ˈl-ī,   אַל-יִשְׂמְחוּ-לִי), <...> Lát þá alla verða til skammar og hljóta kinnroða, er hlakka yfir ógæfu minni (ɕāˈmaħ ~ שָׂמַח:   ɕəmēˈħēi̯   rāʕāˈθ-ī,   שְׂמֵחֵי רָעָתִי), lát þá íklæðast skömm og svívirðing, er hreykja sér upp gegn mér: no deixis que els qui són enemics meus sense causa exultin a costa meva, no deixis que els qui m'odien sense motiu em mirin furtivament [amb desdeny] <...> Jutja'm segons la teva justícia, Jahvè, Déu meu, i no deixis que s'alegrin a costa meva <...> Fes que tots quedin coberts d'oprobi i tornin vermells de vergonya, els qui s'alegren de la meva desgràcia; fes que es revesteixin de vergonya i ignomnia els qui s'enorguelleixen contra meu
◊ ég tigna þig, Drottinn, því að þú hefir bjargað mér og eigi látið óvini mína hlakka yfir mér (ɕāˈmaħ + lə, lā ~ שָׂמַח + לְ ,לָ:   wə-lɔʔ־ɕimˈmaħtā   ʔɔʝəˈβa-i̯   l-ī,   וְלֹא-שִׂמַּחְתָּ אֹיְבַי לִי)jo t'exalço, Jahvè! car tu m'has salvat i no has deixat que els meus enemics exultin a costa meva
◊ hafi ég glaðst (ɕāˈmaħ + ~ שָׂמַח + בְּ:   ʔim־ʔɛɕˈmaħ   bə-ˈφīδ   məɕanˈʔ-ī,   אִם-אֶשְׂמַח, בְּפִיד מְשַׂנְאִי) yfir óförum fjandmanns míns og hlakkað (ʕūr ~ עוּר:   wə-hiθʕɔˈrartī   ˌkī־məˈt͡sāʔ-ō   rāʕ,   וְהִתְעֹרַרְתִּי, כִּי-מְצָאוֹ רָע) yfir því, að ógæfa kom yfir hann - nei, aldrei hefi ég leyft munni mínum svo að syndga að ég með formælingum óskaði dauða hans: si m'he alegrat de l'infortuni del meu enemic i he exultat pel fet que l'hagi atès la desgràcia - no, jo mai no he permès a la meva boca que pequi desitjant la seva mort amb imprecacions
◊ af því að þú hlakkaðir (ʔāˈmar   hɛˈʔāħ + ʔɛl ~ אָמַר הֶאָח + אֶל:   ˈʝaʕan   ʔāməˈrēχ   hɛˈʔāħ   ʔɛl־miqdāˈʃ-ī   ˌkī־niˈħāl,   יַעַן אָמְרֵךְ הֶאָח אֶל-מִקְדָּשִׁי כִי-נִחָל) yfir því, að helgidómur minn var vanhelgaður og yfir því að Ísraelsland var í eyði lagt og yfir því að Júdamenn urðu að fara í útlegð, sjá, fyrir því gef ég þig austurbyggjum til eignar, að þeir setji tjöld sín í þér og reisi búðir sínar í þér: ja que has exultat pel fet que el meu santuari hagi estat profanat i pel fete que el país d'Israel hagi estat assolat i pel fet que els homes de Judà hagin hagut d'anar a l'exili, guaita, per mor d'això jo et donaré en possessió als habitants de l'orient (benei-quèdem) per tal que aixequin llurs tendes en tu i instal·lin llurs campaments en tu
◊ "Mannsson, af því að Týrus hlakkaði (ʔāˈmar   hɛˈʔāħ + ʕal ~ אָמַר הֶאָח + עַל:   ʔăˈʃɛr־ʔāməˈrāh ͜ t͡sˈt͡sɔr   ʕal־ʝərūʃāˈlai̯m   hɛˈʔāħ,   יַעַן אֲשֶׁר-אָמְרָה צֹּר עַל-יְרוּשָׁלִַם הֶאָח) yfir Jerúsalem og sagði: ,Nú er þjóðahliðið brotið upp, hefir opnast að mér, nú vil ég fylla mig, er hún er komin í auðn!' - fyrir því segir Drottinn Guð svo <...>: fill d'home, ja que Tir ha exultat a costa de Jerusalem tot dient: «Ja està esbotzada, la porta dels pobles, s'és oberta cap a mi, ara vull omplir-me, quan ella ha quedat erma!» Per mor d'això, així parla Adonai Jahvè <...>

hland <n. hlands, no comptable>: pixats m.pl, pixat m (Bal.) (per al mot no familiar → þvag ‘orina’)

hlaup <n>: gelatina

hlaupa: 1. <GEN> córrer
        2. (um föt) encongir-se, estrènyer-se (Bal.) (roba)
        3. hlaupa e-n í jörðina: fer caure algú a terra, llançar algú a terra ()
           hlaupa sig í drasl:
◊ Jæja? Þú getur gleymt því í dag! Ég skal hlaupa þig í grasið og hanga utan á þér eins og ÚTBROT!: 
◊ svo var náttúrulega fótbolti í dag eins og alltaf á sunnudögum. Allt crazy sko, rosa mikið að gerast í fótbolta heiminum....hlaupa 3 metra....17 menn ráðast á þig á sama tíma....þú dettur.......standa up og byrja upp á nýtt.........hlaupa 2 metra......18 menn ráðast á þig og hlaupa þig í jörðina....þú dettur og er grafin undir fullt af mönnum í sokkabuxum.....repeat! heheheheehe semsagt alveg eins og seinnasta sunnudag. Sá sem sagdi að Amerískur fótbolti væri smá vitlaus....hafði rétt fyrir sér...:) venjulega hef 'eg gaman af fótboltanum en mér leidist hann eitthvað í dag, eins og þið heyrið: 

hlaupa·bóla <f. -bólu, no comptable>:
<MEDvaricel·la f, pigota cristal·lina, pigota borda (Val., Bal.)

hlaupa·hjól <n. -hjóls, -hjól>: patinet m



hlaup·kenndur, -kennd, -kennt: gelatins -osa



hlaup·trektlingur <m. -trektlings, -trektlingar>: cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)

hlátur <m. hláturs (o: hlátrar), hlátrar>:
rialla f, riure m
♦ reka upp hlátur (o: springa úr hlátri)esclatar de riure, compixar-se de riure (Mall.

hlátur·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m hilarant

hláturs·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de riure

hleginn, hlegin, hlegið <adj.>:
rigut -uda

hleifur <m.hleifar>: pa (especialment, la peça de pa)



hlekkur <m. hlekks (o: hlekkjar), hlekkir>: 1. baula f (de cadena & FIG)
           týndi hlekkurinn: la baula perduda (en l'evolució humana)
        2. hlekkir <m.pl hlekkja>: cadenes f.pl, grillons m.pl

hleypa <hleypi ~ hleypum | hleypti ~ hleyptum | hleypt>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <e-ð>: (láta þéttastfer quallar una cosa, fer prendre's una cosa (Bal.) (cosa = llet)
♦ hleypa mjólk <= Ac.>[fer] quallar la llet, fer que la llet es prengui (Bal.)
◊ hefir þú ekki hellt mér sem mjólk og hleypt mig sem ost?: no em vau abocar com llet i em vau fer prendre com per fer formatge?