ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


Hadríanus <m. Hadríanusar, pl. no hab.>:
Adrià m
haf <n. hafs, höf>: 
1. <GEN> mar f,m (Bal.: f) 
♦ á haf út (o: út á haf): mar endins
♦ á hafi úti (o: úti á hafi): en alta mar, en plena mar
♦ botn hafsins: el fons de la mar
♦ fyrir vestan haf: a l'oest de la mar (d'Islàndia, i, menys habitualment, de Noruega estant) 
♦ lönd fyrir vestan haf: les terres de la mar occidental (designació col·lectiva medieval d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra, les illes Shetland, les illes Fèriar, les Òrcades i les Hèbrides) 
♦ handan hafsins: a l'altra banda de la mar, <LIT> allèn de la mar
♦ í hafi: enmig de la mar
♦ deyja í hafi: morir en alta mar, morir a la mar
♦ láta í haf: salpar, fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar, sortir a mar (Mall.) 
♦ e-ð fýkur (o: fer) í hafið: <LOC FIG> una cosa se'n va en orris, una cosa va de mal borràs, una cosa fa aigua (o: aigües)
♦ sigla í haf [út] (o: á haf [út]): salpar, fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar, sortir a mar (Mall.) 
♦ skip er lagt til hafs: una nau és apropiada per a navegar-hi en alta mar
♦ skip liggur til hafs: una nau espera està preparada per fer-se a la mar (està esperant que bufi el vent o que baixi la marea) 
♦ er fimm dœgra haf til lands: per mar, la travessia fins a terra són cinc mig-dies
♦ um haf innan: d'ací d'allà de la mar, d'una banda a l'altra de la mar, amunt i avall per la mar
◊ reiddi þá skip þeirra um haf innan: [les tempestes havien] empès llur vaixell d'ací d'allà de la mar
◊ kómu þá á fyrir honum þokur ok hafvillur, ok rakst hann um haf innan: aleshores van aparèixer al seu davant bromes que van fer que perdessin l'orientació, de manera que anaren a la deriva d'ací d'allà de la mar
◊ en er hinn voldugi landaskelfir sá það, skók hann høfuðið, og sagði í huga sér: "hrekstu nú svo um haf innan við margskyns raunir, uns þú nær fundi seifborinna manna...: i quan el puixant sacsejador de terres ho va veure, va brandar el cap i va dir per a si: "vés errabund d'ací d'allà de la mar, patint tota mena de proves, fins que aconsegueixis de trobar homes de la nissaga de Zeus...
♦ vestan um haf: de l'oest [estant] a través de la mar (amb Irlanda, Escòcia, Anglaterra o una altra part de les Illes Britàniques com a punt de partida i Islàndia com a punt d’arribada) 
◊ þá flýði hann vestan um haf: aleshores va fugir de les Illes Britànniques amb rumb cap a Islàndia
♦ vestur um haf (o: um haf vestur): cap a l’oest (o: per l'oest) a través de la mar (en la llengua antiga, Islàndia com a punt de partida i Grenlàndia o les Illes Britàniques com a destinació o bé Noruega com a punt de partida -i Islàndia com a punt de destinació; en la llengua moderna, Islàndia com a punt de partida i Amèrica com a destinació-) 
◊ hann lét búa her vestur um haf: va fer preparar una host per fer una expedició a les illes de ponent, mar enllà
◊ móðir mín lætur skína í þá von að ég komi sem fyrst vestur um haf: ma mare deixa entrellucar que té l’esperança que jo me’n vagi a Amèrica tan aviat com pugui
◊ sumir austur um Kjölu, sumir um haf vestur: alguns [se n’anaren] cap a l’est tot a través de les muntanyes de Noruega, alguns [però, féren] cap a ponent a través de la mar
◊ Önundur var víkingur mikill og herjaði vestur um haf: l’Önundur era un gran viquing que duia a terme expedicions de saqueig per les terres de l’altra banda de la mar a ponent (per tant, guerrejava per la zona d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra, les illes Zetland, les illes Fèriar, les Òrcades i les Hèbrides) 
♦ → sjór “mar”
♦ → rúmsjór: “alta mar” 
♦ → sjávarmál “nivell de la mar”
♦ → Adríahafið “la mar Adriàtica”
♦ → Asovshafið “la mar d'Azov”
♦ → Dauðahafið “la mar Morta”
♦ → Eyjahafið “la mar Egea”
♦ → Jónahafið “la mar Jònica”
♦ → Karíbahafið “la mar de les Antilles, la mar Carib”
♦ → Kaspíahafið “la mar Càspia”
♦ → Marmarahafið “la mar de Màrmara”
♦ → Miðjarðarhafið “la mar Mediterrània”
♦ → Noregshafið “la mar de Noruega”
♦ → Rauðahafið “la mar Roja”
♦ → Suður-Kínahafið “la mar de la Xina Meridional”
♦ → Svartahafið “la mar Negra”
♦ → Tyrrenahafið “la mar Tirrena”
2. (heimshaf, úthaf) oceà m  (mar oceana)
♦ → Atlantshafið “oceà Atlàntic”
♦ → Indlandshafið “oceà Índic”
♦ → Kyrrahafið “oceà Pacífic”
♦ → Norður-Íshafið “oceà Àrtic”
♦ → Suður-Íshafið “oceà Antàrtic”
3. (vænghaf) envergadura f  (d'ales d'ocell & d'avió)
  La llengua posseeix dos mots per a designar la mar: haf i sjór; aquest darrer mot és el més emprat de tots dos quan hom es refereix a la mar en general. Per a les designacions geogràfiques de les mars i oceans, hom empra exclusivament el mot haf, tret de la mar del Nord que hi és Norðursjórinn i la mar Bàltica, que hi és Eystrasaltið.

És interessant de remarcar que els noms de les mars i els oceans es poden usar tant amb l'article com sense ell, verbi gràcia: Atlantshaf o Atlantshafið, Kyrrahaf o Kyrrahafið etc.

La part de l'oceà glacial àrtic situada al nord d'Islàndia, rep el nom de Dumbshaf o Íslandshaf. Per l'est delimita amb la mar de Noruega, pel nord, amb la mar de Grenlàndia i amb l'estret de Grenlàndia -o estret de Dinamarca, si es vol- per l'oest. Aquesta regió oceànica no té, fins allà on sabem, un nom específic en català.		  
     
haf·áll <m. -áls, -álar>:
congre m (peix Conger conger) 
hafa: tenir
        hafa sitt fram: sortir amb la seva
        hafið þér...?: [que] tenen...? (a botiga)
Hafa "tenir"
 
Present d'Indicatiu
  
Sg.
1.
 hef, <†> hefi, <†> hefe tinc, tenc <Bal.>
2.
 hefur, <†> hefir, <†> hefer, <†> hefr tens
3.
 hefur, <†> hefir, <†> hefer, <†> hefr té
Pl.
1.
 höfum, <†> hǫfom, <†> hǫfum tenim
2
 hafið, <†> hafeð, <†> hafeþ, <†> hafet teniu
3.
 hafa tenen
 
Pretèrit d'Indicatiu
  
Sg.
1.
 hafði, <†> hafða, <†> hǫfðom tenia tinguí, tenguí vaig tenir he tingut, he tengut
2.
 hafðir, <†> hafðer tenies tingueres, tengueres vas tenir, vares tenir has tingut, has tengut
3.
 hafði, <†> hafðe tenia tingué, tengué va tenir ha tingut, ha tengut
Pl.
1.
 höfðum, <†> hǫfðom teníem tinguérem, tenguérem vam tenir, vàrem tenir hem tingut, havem tingut, hem tengut
2
 höfðuð, <†> hǫfðoð teníeu tinguéreu, tenguéreu vau tenir, vàreu tenir heu tingut, haveu tingut, heu tengut
3.
 höfðu, <†> hǫfðo tenien tingueren, tengueren van tenir, varen tenir han tingut, han tengut
 
Present de Subjuntiu
  
Sg.
1.
 hafi, <†> hafa tingui, tinga <Val.>, tengui <Bal.>
2.
 hafir, <†> hafer tinguis, tingues <Val.>, tenguis <Bal.>
3.
 hafi, <†> hafe tingui, tinga <Val.>, tengui <Bal.>
Pl.
1.
 höfum, <†> hafim, <†> hafem tinguem, tingam <Val.>, tenguem <Bal.>
2
 hafið, <†> hafeð, <†> hafiþ, <†> hafeþ, <†> hafit, <†> hafet tingueu, tingau <Val.>, tengueu <Bal.>
3.
 hafi, <†> hafe tinguin, tinguen <Val.>, tenguin <Bal.>
 
Pretèrit de Subjuntiu
  
Sg.
1.
 hefði, <†> hefða tingués, tinguera <Val.>, tengués <Bal.> vagi tenir hagi tingut, haja tingut <Val.>, hagi tengut <Bal.>
2.
 hefðir, <†> hefðer tinguessis, tingueres <Val.>, tengués <Bal.> vagis tenir hagis tingut, hages tingut <Val.>, hagis tengut <Bal.>
3.
 hefði, <†> hefðe tingués, tinguera <Val.>, tengués <Bal.> vagi tenir hagi tingut, haja tingut <Val.>, hagi tengut <Bal.>
Pl.
1.
 hefðum, <†> hefðim tinguéssim, tinguérem <Val.>, tenguéssim <Bal.> vàgim tenir hàgim tingut, hàgem tingut <Val.>, haguem tengut <Bal., ekki ritm./no lit.>
2
 hefðuð, <†> hefðið tinguéssiu, tinguéreu <Val.>, tenguéssiu <Bal.> vàgiu tenir hàgiu tingut, hàgeu tingut <Val.>, hagueu tengut <Bal., ekki ritm./no lit.>
3.
 hefðu, <†> hefði tinguessin, tingueren <Val.>, tenguessin <Bal.> vagin tenir hagin tingut, hagen tingut <Val.>, hagin tengut <Bal.>
 
Imperatiu
  
Sg.
2.
 hafðu!, haf þú! tingues!, tin! <Val.>, té!, ten <Bal.>, jas <Bal.>
Pl.
1.
 höfum! tinguem!, tenguem <Bal.>
2.
hafið!, hafið þið!, hafiði! tingueu!, teniu!, jau <Bal.>
Infinitiu:
 hafa tenir, tindre <ekki ritm./no lit.>
<†> Infinitiu de pretèrit:
 -  
Participi de present:
hafandi, hafandi, hafandi, <†> hafandi, hafandi, hafanda
 tenint, tinguent <ekki ritm./no lit.>, tenguent <Bal., ekki ritm./no lit.>
Participi de passat:
 hafður, höfð, haft, <†> hafðr ~ hafþr, hǫfð, haft ~ hafat tingut -uda, tengut -uda <Bal.>, <†> tenut -uda
Supí:
 haft tingut, tengut <Bal.>
haf·gufa <f. -gufu, -gufur. Gen. pl.: -gufa>:
<†> variant arcaica de → hafgúfa “monstre marí”
◊ rétt þykkir mér þér fara vit eptir vexti. Nú mun ek segja þér, at þetta eru sjóskrímsl tvau. Heitir annat hafgufa, en annat lyngbakr. Er hann mestr allra hvala í heiminum, en hafgufa er mest skrímsl skapat í sjónum. Er þat hennar náttúra, at hún gleypir bæði menn ok skip ok hvali ok allt þat hún náir. Hún er í kafi, svá at dægrum skiptir, ok þá hún skýtr upp höfði sínu ok nösum, þá er þat aldri skemmr en sjávarfall, at hún er uppi. Nú var þat leiðar sundit, er vér fórum á millum kjapta hennar, en nasir hennar ok inn neðri kjaptrinn váru klettar þeir, er yðr sýndist í hafinu, en lyngbakr var ey sjá, er niðr sökk. En Ögmundr flóki hefir sent þessi kvikvendi í móti þér með fjölkynngi sinni til þess at bana þér ok öllum mönnum þínum. Hugði hann, at svá skyldi hafa farit fleiri sem þeir, at nú drukknuðu, en hann ætlaði, at hafgufan skyldi hafa gleypt oss alla. Nú siglda ek því í gin hennar, at ek vissa, at hún var nýkomin upp. Nú höfum vér getat sét við þessum vélum Ögmundar, en þó er þat mín hyggja, at af honum hljótir þú verst allra manna": prou em sembla que el teu enginy és tant com la teva alçada. Així que ara et faré avinent que [el que has vist] han estat dos monstres marins. El primer era una hafgufa i el segon, un lyngbakr. Si un lyngbakr és la major de totes les balenes d'aquest món, la hafgufa és el monstre més gros de tots els que hi ha a la mar. La seva natura és tal que engoleix homes, naus i balenes i tot el que pugui aglapir. Durant dies es manté submergida i quan treu a fora el seu cap i els seus espiracles, mai no es manté a la superfície menys del que dura una marea. Aquest estret que acabem de passar era l'espai que hi ha entre les seves barres; els seus narius i la seva barra inferior eren les roques que heu vist a la mar, i l'illa que s'ha submergit era un lyngbakr. L'Ögmundr flóki ("en Tofa-d'herba") és qui ha enviat, amb les seves arts màgiques, aquestes criatures contra teu, a fi de matar-te a tu i a tots els teus homes. I creu-me si et dic que ell creia que aquest seria el destí de molts més dels qui s'han anegat suara i que ell volia que la hafgufa ens hagués engolit a tots nosaltres. Si adés he navegat per la seva boca ha estat perquè sabia que la hafgufa acabava de sortir a la superfície de la mar. Aquesta vegada hem pogut ullar aquestes arteries de l'Ögmundr, però, això no obstant, tinc per mi que ell et farà patir pitjor que qualsevol altre home
haf·gúa <f. -gúu, -gúur. Gen. pl.: -gúa>:
<†> variant de → hafgúfa “hafgua, monstre marí”
haf·gúfa <f. -gúfu, -gúfur. Gen. pl.: -gúfa>:
<FOLCL> hafgua f o hafguva f, un monstre marí del folklore islandès
haf·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
tauró m de Grenlàndia (peix Somniosus microcephalus) (→ hákarl)
haf·mús <f. -músar, -mýs>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (→ geirnyt)
hafn·bann <n. -banns, -bönn>:
<MIL MAR> blocatge m [de port] 
Hafn·firðingur <m. -firðings, -firðingar>: hafnarfiordès m, hafnarfiordesa f
hafn·firskur, -firsk, -firskt: hafnarfiordès -esa
hafn·saga <f. -sögu, no comptable>:
pilotatge m, practicatge m(guiatge d'un vaixell cap a fora o cap a dins del port, fet pel pràctic del port)
hafnsögu·bátur <m. -báts, -bátar>:
barca f del pràctic
hafnsögu·maður <m. -manns, -menn>:
pràctic m de port 
hafra·grjón <n.pl -grjóna>: flocs m.pl de civada
hafra·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: farina f de civada
hafrar <m.pl -hafra>: civada f (planta Avena sativa)
haf·ræna <f. -rænu, pl. no hab.>:
brisa f de la mar, brisa marina, marinada f
hafs·botn <m. -botns, -botnar>: 
1. (sjávarbotn) fons marí, fons m de la mar
♦ á hafsbotni: al fons de la mar
♦ skipið liggur á hafsbotni: el vaixell jeu al fons de la mar
2. (innsti hluti víkur eða flóa) [fons m de] golf m (part interior de badia, golf, cala, fiord)
♦ firðir og hafsbotnar: fiords i fons de fiords
<†> 3. (Norður-Íshafið, Dumbshaf) Oceà Àrtic (mar glacial àrtica, sinònim de Dumbshaf. Hom l'entenia com una vasta regió de golfs i badies formats a la paret de glaç perpetu que es creia que unia el Helluland o Illa de Baffin a l'oest i Lapònia a l'est)
◊ hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norður um Helluland og nú er kallað Dumbshaf og kennt var við Dumb konung: governava tota la zona de golfs i badies que hi ha al nord al voltant de la Terra de Lloses (Helluland = Illa de Baffin, entre el Canadà i Grenlàndia) i que ara rep el nom de Mar Bromosa (Dumbshaf) , mar que deu el seu nom a aquest rei Dumb (l'autor de la saga interpreta el nom Dumbshaf com a mar d'en Dumb) 
◊ þriggja missera björg fékk konungur Gesti. Síðan sigldi hann norður með landi og allt fyrir Hálogaland og Finnmörk til Hafsbotna: el rei va donar a en Gestur provisions per a tres mig-anys. Després, en Gestur va sortir a mar i va navegar cap al nord, tot resseguint la costa noruega, passant per davant el Hálogaland (un dels fylkis de Noruega medieval, equivalent si fa no fa als fylkes actuals de Troms i Nordland)  i la Finnmörk (una contrada molt més àmplia que no pas l'actual Finnmark noruega; equivalent, si fa no fa, a Lapònia) , fins a arribar als Hafsbotnar (Gestur navega fins a la zona de la mar Blanca) 
haf·sjór <m. -hafsjóar, pl. no hab.>:
<FIG> mar f
◊ ég hef ferðast yfir hafsjó tímans til að finna þig: he travessat oceans de temps per trobar-te
♦ hafsjór af e-u: una mar de... (una gran quantitat de)
♦ hann er hafsjór af fróðleik: és un pou de ciència, és una enciclopèdia [ambulant]
hafs·megin <n. -megins, pl. no hab.>:
vastitud f de l'oceà
◊ allmikill harmur er það er vér eigum svo langt hingað að sækja og svo meinfært, fyrst hafsmegin mikið en þá ekki friðsamt að fara um Noreg þeim mönnum er hingað vilja sækja með vináttu: grandíssimes penalitats en tenim del viatge per venir fins aquí, que ha estat tan llarg i tan perillós: primer vam haver de travessar la gran vastitud de l'oceà i després, travessar Noruega no resulta pas un viatge tranquil o segur als qui hi volen venir amb intencions amistoses
haf·svala <f. -svölu, -svölur>:
petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus)
haft <n. hafts, höft>:
1. (fjötur) lligall m (bocí de corda emprat per a fermar)
♦ halda e-n í höftum: tenir algú empresonat -ada
♦ sitja í höftum: estar empresonat -ada
2. (á skepnum) trava f (per a fermar-hi les potes d'una bèstia, esp. d'un cavall)
3. (þrep, tröppustig) graó m (d'escaler)
4. (hindrun) restricció f (límit)
♦ leggja haft á e-ð: posar restriccions a una cosa
♦ leggja haft á lausafé: embargar els bés mobles
hafta·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea restringida
haf·tyrðill <m. -tyrðils, -tyrðlar>:
gavotí m (ocell Alle alle syn. Plautus alle)
hafur <m. hafurs, hafrar>:
(karlkyns geit) boc m  (mascle del mamífer Capra hircus)
hafurs·rót <f. -rótar, -rætur>:
barba f de cabra, herba barbuda (planta Tragopogon porrifolius)
haf·örn <m. -arnar, -ernir>:
àguila marina (ocell Haliaetus albicilla)
haga·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om m (arbre Ulmus minor)
haga·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
auró blanc (o: arrugat), arrugat m, erable m campestre (arbre Acer campestre)
hag·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
economista m & f 
haggadah-frásögn <f. -frásagnar, -frásagnir>: <RELIG JUD> hagadà f [de Pèssah], hagadà f [de Pasqua](relat ritual de l'origen de la Pasqua) (הַגָּדָה, הגדה)
hag·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
1. (hagstæður) econòmicament avantatjós -osa (que representa un avantatge o benefici econòmic, profitós, rendible)
2. (heppilegur) favorable, oportú -una (idoni)
◊ á hagkvæmri tíð bænheyrði ég þig, og á hjálpræðis degi hjálpaði ég þér: en temps favorables et vaig escoltar i en el dia de salvació et vaig ajudar
◊ til þess að vér öðlumst miskunn og hljótum náð til hjálpar á hagkvæmum tíma: per tal que obtinguem misericòrdia i trobem gràcia per a un auxili en el temps oportú 
hagla·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>: escopeta f de cartutxos
        tvíhleypt haglabyssa: escopeta de cartutxos de dos canons
        afsöguð (o: afskorin) [tvíhleypt] haglabyssa: escopeta de cartutxos amb els canons retallats
hag·nýtur, -nýt, -nýtt: pràctic -a, d’utilitat pràctica
hags·bót <f. -bótar, -bætur. El mot s'usa preferentment en plural>:
benefici m (millora de la situació d'algú)
♦ til hagsbóta fyrir e-n: per a benefici d'algú, beneficiós per a algú, redundant en benefici d'algú
hagsmuna·árekstur <m. -áreksturs (o: -árekstrar), -árekstrar>: 
conflicte n d'interessos 
hagsmuna·hópur <m. -hóps, -hópar>: 
grup m d'interès 
hag·sæld <f. -sældar, no comptable>:
prosperitat f
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat
hag·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
pròsper -a
hag·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>: 
creixement econòmic 
haj·hálsmen <n. -hálsmens, -hálsmen>: <RELIG JUD = hálsmen með áletrun ‘lifðu [lengi]!’> hai m (penjoll per a cadeneta amb la inscripció ‘hai’, חַי, חי)
haka <f. höku, hökur. Gen. pl.: haka>: barra f, mentó m
        skarð í höku: clotet m del (o: en el) mentó
hakk <n. -hakks, no comptable>: trinxat m, carn picada, carn capolada (Bal.)
hakka <hakka ~ hökkum | hakkaði ~ hökkuðum | hakkað>: picar, capolar (Bal.)
        hakka kjöt: picar carn, capolar carn (Bal.)
        hakkað nautakjöt: carn de bou picada
hakka·buff <n. -buffs, -buff>: 1. raola f, bistec rus
       2. (hamborgari) hamburguesa f
hakka·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de capolar carn, capoladora f
        rafmagns hakkavél: capoladora elèctrica
halaka <f. halöku, halökur>:
(gyðingleg trúarlög samkvæmt munnlegu rabbínahefðinni) halacà f (fl./pl halacàs og/i halacot) (llei religiosa jueva segons la tradició [oral] rabínica, הֲלָכָה, הלכה)
◊ halaka og aggaða: halacà i agadà
hala·karta <f. -körtu, -körtur. Gen. pl.: -kartna o: -karta>:
cap-gros m, cullereta f, cap de bou m, cullerot m (Val.), cabot m (Mall.), cabotí m (Mall.), <†> ranapeix m
halakískur, halakísk, halakískt <adj.>:
halàquic -a (הִלְכָתִי, הֲלָכִי)
hala·klipptur, -klippt, -klippt <adj.>:
escuat -ada, escoat -ada (Bal.) 
♦ halaklipptur hundur: gos escuat
hala·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
1. <GEN> cua f, coa f (Val., Bal.) (→ hali; → rófa)
2. <FIG> fila índia
♦ ganga í halarófu: anar en fila índia
hala·snælda <f. -snældu, -snældur. Gen. pl.: -snældna o: -snælda>:
fus m (fl./pl.: fusos)
hala·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
cometa m 
halda <held ~ höldum | hélt ~ héldum | haldið>:
     I.
        1. <e-ð>:
        1.1. (hyggja) creure una cosa (considerar, pensar, ésser de l'opinió)
           ég held að...: crec que..., penso que...
           ég held það: ho crec, sóc d’aquest parer
           hvað heldur þú? Què en penses?

        2. <e-u>:
        2.1. (hafa tak á) agafar una cosa amb la mà (aferrar & aguantar)
           halda e-u föstu: aferrar una cosa amb força

        2.2. (um stefnu) mantenir una cosa (cosa = rumb)
           halda stefnu til Mæorku: mantenir el rumb cap a Mallorca

        2.3. (fara) posar rumb cap a... (partir, iniciar la travessia)
           halda til Mæorku: posar rumb cap a Mallorca, partir cap a Mallorca

        3. af stað: partir (posar-se en marxa, anar-se'n)

        3. aftur af e-m: tenir algú sota control, contenir algú, refrenar algú (retenir, deturar)

        4. á e-u: sostenir una cosa en la mà (aguantar amb la mà)
           halda á penna: sostenir una ploma en la mà
           halda á barni: sostenir un infant en braços

        5. halda áfram: continuar, no cessar, prosseguir
           hún heldur áfram og áfram: i no para i no para, i continua i continua

        6. halda e-u áfram: continuar [fent] una cosa
           halda áfram ferðinni: continuar el viatge

        7. halda e-u fast við (o: fram): insistir en una cosa

        8. halda e-u fram: afirmar una cosa (dir & sostenir, ésser del parer)

        9. halda til e-s staðar: allotjar-se a...

        10. halda undan: batre's en retirada, retirar-se

        11. halda upp á e-n: apreciar [molt] algú, tenir algú en gran estima, sentir molta de simpatia vers algú

        12. halda upp á e-ð: celebrar una cosa, festejar una cosa


     II.
        1. halda sér: #1. agafar-se (o: aferrar-se) [fort] a una cosa; #2. mantenir-se agafat -ada (o: aferrat -ada) amb força a una cosa

        2. halda sér til: endiumenjar-se, empolainar-se (anar molt ben vestit)

        3. halda sig frá e-u: mantenir-se allunyat -ada d'una cosa, abstenir-se totalment d'una cosa

        4. halda sig við e-ð: atenir-se a [estrictament] a una cosa
hali <m. hala, halar>:
cua f, coa f (Val., Bal.) (es diu, especialment, de la de les vaques, bous i animals semblants; també de la de les rates, ratolins, ases i cocodrils; cf. també → dindill o: dyndill, → rófa, → skauf, → skott, → sporður, → stél, → tagl i → stýri. El dimoni també té hali)
◊ einn greip í halann á krókódílnum: va agafar el cocodril per la cua
♦ bera halann brattan (o: bera bratt halann): <LOC FIG> anar amb la cua ben alta, estar de molt bon humor, anar més xalest -a que un pasco (Mall.) 
♦ bera halann lágt: <LOC FIG> anar amb la cua baixa, anar capcot -a
♦ draga (o: hafa) hala: <LOC FIG> tenir cua, tenir conseqüències
♦ draga halann: <LOC FIG> arrossegar la cua, estar trist -a i abatut -uda
♦ leika lausum hala: <LOC FIG> #1. (um dýr) trobar-se en llibertat, anar a lloure, estar a lloure (estar en llibertat un animal); #2. (um manneskju) campar-li al seu aire i gust (fer el que un vol sense cap mena de frens, obligacions etc. & actuar impunement, p.e., un malfactor, un lladre etc.)
◊ apa tókst að leika lausum hala í Hong Kong í tvo sólarhringa: un mico ha aconseguit mantenir-se lliure dos dies a Hong Kong
♦ vera með horn og hala: <LOC FIG> ésser el dimoni en persona
  L'ús d'aquest mot antigament era més ampli, com ho atesta com el compòsit halaklipptur “escuat (gos)” o el mot hælrófa, dit del bocí de cua tallada de xais i ovelles, aprofitada culinàriament. També es pot recordar el compòsit skaufhali, que significa “cua-peluda, cua-bossuda” amb què es designa poèticament les guilles.  
     
halla <halla ~ höllum | hallaði ~ hölluðum | hallað>:
I. <personal>
1. <e-u>: inclinar una cosa, decantar una cosa (fer que una cosa no estigui vertical, sinó de biaix)
♦ halla höfðinu til hliðar: inclinar el cap a un costat
♦ halla réttu máli: <LOC FIG> distorsionar la veritat, esbiaixar les coses
♦ halla undir flatt: <LOC FIG> reclinar el cap, decantar el cap
2. <e-u upp að e-u>: recolzar una cosa a una cosa
◊ hún hallaði stiganum upp að veggnum: va recolzar l'escala a la paret
II. <impersonal>
1. fer pendent (un terreny)
♦ landinu hallar: el terreny fa pendent
◊ landinu hallar niður að ströndinni: el terreny fa pendent fins a la costa, el terreny va baixant fins a la costa
♦ nú fer að halla undan fæti: el camí comença a fer baixada
♦ það hallar undan fæti fyrir honum: <LOC FIG> les coses li van costa avall
2. declinar, inclinar-se cap a la seva fi (dia, estació de l'any etc.)
♦ degi hallar: el dia declina
♦ sumri fer að halla: l'estiu es va acabant, l'estiu ja toca a la seva fi
III. <reflexiu>
1. estirar-se, reclinar-se (esp. estirar-se al sofà o al llit per descansar una estona, fer una dormideta etc.)
◊ taktu þér frí í dag, farðu upp og hallaðu þér: agafa't el dia lliure, puja a dalt i estira't una estona
◊ hann hallaði sér niður að höfðalaginu: es va reclinar a la coixinera del llit [i es va adormir]
♦ halla sér á eyrað: <LOC FIG> fer una becaina
♦ halla sér út af: <LOC FIG> [reclinar-se i] adormir-se
◊ halla sér út af aftur: tornar-se a adormir
◊ síðan varð hún syfjuð og hallaði sér út af við hlið hans: després li va agafar son i es va adormir al seu costat
2. <sér að e-m>: #1. (beygja sig að e-m) inclinar-se cap a algú (apropar-s'hi físicament); #2. (sér til stuðnings, styðja sig við e-n) repenjar-se en algú (recolzar-s'hi físicament); #3. (leita sér athvarf hjá e-m, styðjast við e-n) cercar el suport d'algú (cercar-ne el recolzament); #4. (fylgja e-m að málum, styðja e-n til) donar suport a algú (donar recolzament a, arrenglerar-se al costat de)
3. <sér fram>: inclinar-se cap envant
◊ hún hallaði sér fram og kyssti mig: es va inclinar cap envant i em va fer un petó
4. <sér upp að e-u>: repenjar-se a, recolzar-se a (a una paret, arbre etc. per aguantar-s'hi, p.e., amb l'esquena)
♦ hann hallaði sér upp að trénu: es va repenjar a l'arbre
♦ hún hallaði sér upp að veggnum: es va repenjar a la paret
5. <sér yfir e-n>: inclinar-se sobre algú 
hallar·dyr <f.pl -dyra (o: (†) -dura)>: 1. <HIST> porta f de höll
        2. portes f.pl de palau
hallast <hallast ~ höllumst | hallaðist ~ hölluðumst | hallast>:
1. <GEN> estar inclinat -ada, no estar ben dret -a (no estar rectament vertical)
◊ veggurinn hallast: la paret no és ben vertical
2. <að e-u>: (hafa tilhneigingu til, hneigjast að) tendir a una cosa (tenir una propensió [natural] vers...)
3. <að e-m ~ e-u>: (velja kost) inclinar-se per algú ~ una cosa (d'entre diverses opcions)
♦ ég hallast að því að <+ subj.>: <LOC FIG> m'inclino a creure que <+ ind.> 
hallelúja <interj.>:
al·leluia (הַלְּלוּיָהּ, ἁλληλουϊά, ἁλληλούϊα) 
halló: hola
hall·æri <n. -æris, -æri>:
1. (hart árferði) molt mala anyada (any amb males collites)
2. (hungursneyð, dýrtíð, óáransauki) [any m de] carestia f, [any m] de fam f (a causa de la manca d'aliments per la mala anyada)
hallæris·ár <n. -árs, ár>:
any m de fam
◊ og sjö mögru og ljótu kýrnar, sem á eftir hinum komu, merkja sjö ár, og sjö tómu öxin, sem skrælnuð voru af austanvindi, munu vera sjö hallærisár: i les set vaques magres i lletges que pujaren després d'aquelles, volen dir set anys, com també les set espigues seques i cremades pel vent de l'est: hi haurà set anys de fam 
hallæris·legur, -leg, -legt: 1. fet -a un fàstic (amb vestimenta i aspecte de passar gana)
        2. antiquat -ada (passat -ada de moda, esp. en la forma de vestir-se, de fer les coses etc.)
           hann er svo nett hallærislegur!: és tan deliciosament antiquat!
        3. cutre, xungo -a, xerec -a (de pèssima qualitat, molt dolent)
           síðasta heimildarmyndin hans er alveg hallærisleg: el seu darrer documental és força cutre
        4. hortera, coent, cursi, horrible (de [molt] mal gust, esp. en la forma de vestir-se)
hallæris·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps m de fam
◊ á hallæristímum hljóta þeir saðning: en temps de fam seran atipats
halur <m. hals, halir>:
<LIT> home m 
hamar¹ <m. hamars, hamrar>: (verkfæri) martell <m> (eina)
hamar² <m. hamars, hamrar>: (klettur) penya-segat <m>, espadat <m> (cingle)
hamar³ <m. hamars, hamrar>: tauró sardiner (peix Lamna nasus) (→ hámeri)
hamfara·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona catastròfica
♦ lýsa e-u [sem] hamfarasvæði: declarar X zona catastròfica
♦ skilgreina e-ð [sem] hamfarasvæði: declarar X zona catastròfica 
ham·farir <f.pl -fara>: catàstrofe f
        ♦ → náttúruhamfarir “catàstrofe natural”
hamingja <f. hamingju, hamingjur. Gen. pl.: hamingja>: [bona] sort f
        óska einhverjum til hamingju með eitthvað: felicitar a algú per una cosa
        ég óska þér til hamingju! Et felicito!
        það má hamingjan vita: només Déu ho sap [això]!
hamingju·hjól <n. -hjóls, no comptable>:
<MITOL> roda f de la fortuna 
hamingju·ósk <f. -óskar, -óskir. Emprat hab. en pl.>: felicitació f (expressió d'enhorabona)
hamla <hamla ~ hömlum | hamlaði ~ hömluðum | hamlað ║ e-u>:
1. (koma í veg fyrir) mirar d'impedir una cosa (obstaculitzar, posar entrebancs)
◊ hann hamlaði aðgerðum mínum: impedia les meves mesures
♦ hamla því að svo verði gert: impedir que no es faci
♦ hamla gegn e-m ~ e-u: obstaculitzar algú ~ una cosa
2. (róa aftur á bak) ciar (remar cap enrere)
♦ hamla á móti e-m: <LOC FIG> poder-se mesurar amb algú
Hammúrabí <m. Hammúrabís, no comptable>:
Hammurabi m (o: Hammu Rapī) (andrònim, nom d'home)
Hammúrabí-lögin <n.pl -laganna>:
codi m d'Hammurabi m 
hamp·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
cànem m, cànyom m (Mall., Men.) (planta Cannabis sativa)
hampur <m. hamps, hampar>:
1. cànem m, cànyom m (Mall., Men.) (planta Cannabis sativa)
2. <no comptable>: (trefjar úr hampjurtum) cànem m, cànyom m (Mall., Men.)  (fibres obtingudes de la planta cànem)
hamra·gil <n. -gils, -gil. Gen. pl.: -gilja; dat.pl.: -giljum>:
congost m, gorja f, barrancada f, cingle m, timba f
◊ þær munu allar koma og setjast að í gljúfrum og hamragiljum (ū-βi-nəqī'qēj ha-ssəlā'ʕīm, וּבִנְקִיקֵי הַסְּלָעִים), þyrnirunnum og vatnsbólum: i totes elles vindran i es posaran als congostos i a les gorges entre capserrats, a les bardisses i els abeuradors
hamra·veggur <m. -veggjar, -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:
paret f d'espadat (o: penya-segat)
hana·at <n. -ats, -öt>:
baralla f de galls, brega f de galls (Bal.) 
hana·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou m de gallimarsot
  En el folclore català, de l'ou d'un gallimarsot en neix un basilisc; en el folclore islandès, en canvi, en neix el temible skoffín o skoppín (almenys en una de les tradicions existents sobre l'origen d'aquest animal mític).  
      
handa <+dat.>: per a
handa·band <n. -bands, -bönd>:
encaixada f de mà
♦ heilsa e-m með handabandi: saludar algú donant-li la mà, saludar algú amb una encaixada de mans
♦ heilsast með handabandi: saludar-se donant-se la mà 
handa·hóf <n. -hófs, no comptable>: atzar m
        af handahófi: a l'atzar, aleatòriament



handan <prep.>: 1. <+ Gen> més enllà de
           handan góðs og ills: més enllà del bé i del mal
        2. handan við e-ð: a l'altra banda de, més enllà de
           handan við skóginn: a l'altra banda del bosc
        3. að handan: del més-enllà
           skilaboð að handan: un missatge del més-enllà



handar·kriki <m. -krika, -krikar>: aixella f
handar·tak <n. -taks, -tök>:
variant de → handtak ‘encaixada de mans’
handar·vana <adj. inv.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'una mà)
hand·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>:
biblioteca f de consulta, biblioteca f manual 
handhafa·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
xec m al portador
◊ gefið aldrei út handhafaávísun í bílaviðskiptum: no lliureu mai un xec al portador en la compra d'un cotxe
hand·járn <n. -járns, -járn>:
manilles f.pl, grillons m.pl (Bal.)
♦ setja á e-n handjárn: emmanillar algú (o: posar els grillons a qualcú -Mall.-)  
hand·klæði <n. -klæðis, -klæði>: tovallola f



hand·leggur <m. -leggjar, -leggir>: braç m

        fara úr liði á handleggnum: dislocar-se el braç, desllorigar-se el braç, torçar-se el braç (Mall.)
hand·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
<HIST> handlína f, mocador del vestit tradicional de la dona islandesa 
hand·læknir <m. -læknis, -læknar>: (skurðlæknir, kírúrg) cirurgià m, cirurgiana f



hand·málaður, -máluð, -málað: pintat -ada a mà
hand·rit <n. -rits, -rit>:
1. <GEN> manuscrit m
2. <CINEMA> guió m
handrits·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
<CINEMA> guionista m & f
hand·snyrting <f. -snyrtingar, no comptable>:
manicura f
♦ ég ætla að fá handsnyrtingu: faci’m la manicura, sisplau
hand·tak <n. -taks, -tök>:
encaixada f de mans
hand·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
detenció f
hand·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið ║ e-n>:
detenir algú 
hand·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>: batedora f de braç (estri de cuina)
hand·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:
1. (vél, blásari á almenningsklósettum) eixugadora f de mans (màquina, per comptes de tovallola, que eixuga les mans amb un corrent d'aire calent)
2. (munnþurrka) tovalló m (torcaboques)
♦ handþurrkur með sápu: tovallonets pre-ensabonats
3. (dúkur) torcamans m, eixugamans m 
hand·þvottur <m. -þvotts, -þvottar>: rentat m a mà, escurada f a mà (Bal.) (dels plats bruts)



hangi·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: carn f de xai fumada



hani <m. hana, hanar>: 1. <GEN> gall m (mascle de la gallina)
          2. (vatnskrani) aixeta f, grifó m (Mall.)



hann: ell
Paradigma del Pronom Personal de Tercera Persona
  Masculí Femení Neutre
N hann hún, (†) hon það, (†) þat
A hann hana það, (†) þat
G hans hennar þess
D honum henni því
→ þeir, þær, þau 
hannaðar: → hönnuður “dissenyador”



hans: el seu, la seva (d’ell)



hanski <m. hanska, hanskar>: guant m
hanúkka-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUD> festa f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה ,חנוכה ~ חנכה)
♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’
  La versió catalana de la Bíblia interconfessional (1998), p. 1463 catalanitza el mot com a hanucà. Per la seva banda, la GEL, vol. 5 (Fam-Hernani), p. 2528, en dóna la forma hanukà. Hem optat per donar entrada a totes dues formes.

En el món alemanyo-austríac, el mot hebreu se sol accentuar en la -u- .		   
happ <n. happs, höpp>: 1. cop m de bona sort
             einhverjum verður fyrir óvæntu happi: tenir un cop de bona sort sense esperar-la
          2. gran ocasió, gran oportunitat
happ·drætti <n. -drættis, -drætti>: loteria f
          fyrsti vinningur í happdrætti: el primer premi de la loteria
harð·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: estocafix m, peixopalo m (bacallà assecat sense salar-lo)
harðinda·ár <n. -árs, -ár>:
any m inclement i de rigor, any m de mala anyada i fam
harðindi <n.pl harðinda>:
1. (harðleikni) rigor m,f (severitat)
◊ "svo skal vera," segir konungur, "því að þann veg líst mér á þig að þú munir af sjálfs þíns hendi vilja heldur þann átrúnað niður leggja en nokkurs manns harðindum og muntu ekki öldungis giftulaus vera og vertu með oss í vetur velkominn": "que així sigui", va dir el rei, "car, veient-te, tinc la impressió que més aviat renunciaràs per pròpia voluntat a aquesta fe que no pas ho faràs mogut pel rigor d'algú altre i no seràs pas giftulaus, i ara, sigues benvingut a passar aquest hivern amb nosaltres"
◊ Bjarni kvaðst eigi nenna að rannsaka hana sem þjófa fyrir frændsemis sakir "en hefur þú maklegleika til. Viltu alls kostar illa til mín gera. Mundi eg finna hann ef eg vildi leita með harðindum því að þar mun hann vera sem eg sagði þér í nótt": En Bjarni li va dir que no la volia pas escorcollar com si fos un lladre ja que eren parents "encara que t'ho tens merescut: em vols fer mal de totes totes. El trobaria si el volgués cercar amb rigor perquè ha d'ésser allà on jo vaig dir la nit passada que era"
◊ Hákon jarl mælti: "Það munu flestir menn mæla að mér séu mislagðar hendur ef þú kemst með lífi í brott frá mér eða klakklaust en þó látum vér marga fá harðindi þó að lítið vinni til eða nær ekki: El iarl Hákon va dir: "Gairebé tothom diria que he fet les coses al revés de com les hauria d'haver fet si ara et deixo anar amb vida o indemne, allà on he castigat amb rigor molts que havien fet molt menys que tu o gairebé res
◊ þá mælti Þorgeir: "Það er hugarboð mitt Syrpa að Urðarköttur sé ekki ykkar son. Er hér ekki seinna um að gera. En annaðhvort seg sem háttað er, og hafið þar fyrir þökk og vináttu mína, ella verður þú að þola harðindi og verður þó satt að segja": llavors en Þorgeir li va dir: "tinc el pressentiment, Syrpa, que l'Urðarköttur no és pas fill teu. Ja no et val deixar-ho per més endavant: cal que ara em diguis com és la cosa realment; si ho fas, obtindràs a canvi el meu agraïment i la meva amistat, i si no, hauràs de patir el meu rigor i, tanmateix, acabaràs dient-me la veritat"
2. (langvarandi ótíð) temps [atmosfèric] inclement i fred (esp. hivern dolent, dur, de fred intens i molt llarg)
3. (harðæri) mala collita (provocada per una metereologia inclement)
4. (hallæristími) temps m de fam i carestia (temps durs provocats per un hivern especialment llarg i inclement)
harð·kol <n.pl -kola>:
antracita f
harð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>: 
de caràcter dur i rude
◊ þeir voru ofsamenn miklir í skapi, harðlyndir og ódælir. Þeir sátu yfir hlut manna: eren molt violents de temperament, de caràcter dur i despòtics. No tenien gens de respecte amb el dret dels altres
◊ "það mun ykkur eigi mjög hent," sagði Ósvífur, "hún er kona skapstór en þú ert harðlyndur og óvæginn": l'Ósvífur li va dir: “les coses no seran pas fàcils entre vosaltres dos; ella és una dona de temperament viu i tu tens un caràcter dur i inflexible”
harð·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:
<FIG> dur -a, implacable, despietat -ada
harð·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:
bullit -ida, dur -a (ou)
harð·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
tirà m, tirana f
harð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
tirania f, règim tirànic
harð·svíraður, -svíruð, -svírað <adj.>:
1. (þrár) cabut -uda, caparrut -uda (obstinat)
2. (forhertur) despietat -ada (dur & sense pietat & sense escrúpols)
harðsvíraðir glæpamen: criminals despietats
harður, hörð, hart <adj.>:
1. <GEN> dur -a
♦ harður viðkomu: dur al tacte
♦ sitja á hörðu: tenir un seient dur
2. <FIG> dur -a
◊ glaðlega mun eg hér bíða þess er þér viljið að gera, og það muntu skilja að eigi er hjarta mitt hrætt og reynt hefi eg fyrr harða hluti og var eg gjarn að þola mannraun þá er eg var ósár: esperaré aquí amb alegria el que vulgueu fer-me i aviat comprendràs que el meu cor no està espantat i que en altres temps vaig suportar dures proves i que, quan no estava ferit, [sempre] estava disposat a suportar de grat qualssevol proves que posessin a prova la meva homenia
◊ en það er mér grimmast er Gunnar var í ormgarð settur, en það harðast er úr Högna var hjarta skorið, og betur væri að Sigurður kæmi mér á móti og færi eg með honum: i el fet més cruel que he hagut de viure va ser quan varen posar en Gunnar al fossat de les serps, i el més dur, quan li varen treure el cor del pit a en Hogni, i el millor fóra que en Sigurd vingués al meu encontre i que jo me n'anés amb ell
♦ ef í hart fer: si la cosa es posa dura, si les coses van maldades
♦ harður í hjarta: de cor empedreït, dur de cor
♦ hörð orð: paraules dures
♦ koma hart niður af e-u: sortir-ne malament d'una cosa, sortir-ne malparat -ada d'una cosa
◊ en er Aðils jarl sá fall bróður síns og mannfall mikið af liði hans, en sumir flýðu, en hann þóttist hart niður koma, þá sneri hann á flótta og rann til skógarins: i quan el iarl Aðils va veure la mort del seu germà i el gran carnatge que sofria la seva host i que alguns d'ells fugien, i veient que ja no en sortiria ben parat, va emprendre la fuita corrent cap al bosc
◊ bætt hefi eg föður þinn fullum bótum, <...> og tók við föðurfaðir þinn og föðurbræður en bræður mínir voru ógildir. Og varð bæði að eg hafði illa til gert enda kom eg allhart niður": "ja he pagat la plena compensació [que se'm va exigir] per la mort de ton pare <...> i tant el teu avi com els teus oncles l'han acceptada, i[, a més a més;,] els meus germans han restat sense compensació. Han passat totes dues coses: que jo li he fet mal a algú i que n'he sortit molt malparat
♦ láta hart mæta hörðu: respondre amb duresa a la duresa (respondre amb la mateixa moneda, respondre de la mateixa manera a una provocació, a un acte [considerat] hostil, a una forma de comportament etc.)
♦ leika e-n hart: tractar malament algú, maltractar algú
♦ vera harður í horn að taka: ésser difícil d'agafar per les banyes, ésser difícil d'arreglar-se-les amb ell, ésser dur per tractar-hi
◊ nú er fram komið það er mig grunaði að vera mundi þá er vér áttum stefnu á Haðalandi og þér voruð allir ákafir að vér skyldum Ólaf hefja upp yfir höfuð oss að hann mundi verða oss harður í horn að taka þegar er hann hefði einn vald yfir landi: ara ha passat el que sospitava que passaria quan ens vam reunir a Haðaland i tots vosaltres us hi vau empenyar que havíem d'aixecar l'Olau per damunt dels nostres caps: que tan bon punt hagués aconseguit tot el poder en el país, no seria gens fàcil d'heure-nos-les amb ell
♦ vera harður við e-n: ésser dur amb algú
♦ þetta er ansi hart: <LOC FIG> això és dur d'empassar, això és molt dur, això és tota una injustícia
♦ það er ansi hart að <inf.>: és dur d'empassar <inf.>
3. (strangur) sever -a (pena, reprimenda, punició)
♦ hörð refsing: un càstig sever
4. (vetur) rigorós -osa (hivern)
♦ harður vetur: un hivern rigorós
5. (bardagi, árás, orrusta) acarnissat -ada (lluita, atac, batalla)
♦ hörð orrusta: una batalla acarnissada
6. (stál) trempat -ada (acer)
♦ hart stál: acer trempat
7. (vindur, straumur, stormur) violent -a (vent, corrent [marí]: molt fort, impetuós)
♦ hart norðanveður: <NÀUT> violenta tempesta de tramuntana
◊ þeir tóku norðanveður svo hörð að þá bar suður í haf og rak yfir myrkur svo mikið að þeir vissu eigi hvar þeir fóru og höfðu þeir útivist langa: van topar amb tempestes de tramuntana tan violentes que els van desviar cap al sud on van entrar dins una boira tan espessa que no sabien cap on anaven, de manera que van romandre molt de temps anant a la deriva
♦ koma í harðan fjörð: <LOC FIG> entrar en un fiord de forts corrents (anar a raure en una situació acuitada, de mal tràngol)
◊ Ormr enn langi kom í heldr harðan fjǫrð -dreyra reyr hnitu saman - tungl tingla tangar skǫ́rusk þá, þás (= þá's = þá er) brynflagðs reginn lagði borðmikinn Barða við síðu Fáfnis. Jarl vann hjálms hríð at hólmi: Ormr el llarg (el vaixell del rei Olau Tryggvason) va entrar en un fiord de corrents força violents (es va trobar en una situació molt acuitada) —els joncs de sang (= les espases) entrexocaren - les llunes de les estenalles dels tingl (tǫng tingla = les estenalles dels ornaments de metall de la proa = les proes; les llunes de les proes = els escuts) s'esberlaren— quan el déu de l'ogressa de les cuirasses (brynflagð = l'ogressa de les cuirasses = la destral; regin brynflagðs = el déu de la destral = el guerrer = el iarl atacant)  va col·locar el Barði (el vaixell del iarl Eiríkr)  d'alta borda al costat d'en Fáfnir (=al costat d'Ormr hinn langi, el vaixell del rei Olau Tryggvason) . El iarl va guanyar al costat de l'illot (Svolder, on té lloc la batalla)  la pluja de l'elm (hríð hjálms = la tempesta de l'elm = la batalla).
8. (djarfur, ótrauður) ardit -ida (estrenu, coratjós, intrèpid)
◊ og ekki eru Granmars synir vinir mínir en þó eru þeir harðir menn: i els fills d'en Granmar no són pas amics meus per més que tots ells siguin homes ardits
◊ til þessa hvatti mig hinn harði hugur, og stoðaði til að gert yrði þessi hin sterka hönd og þetta hið snarpa sverð er nú kenndir þú: un cor ardit m'ha mogut a fer-ho i m'hi han ajudat aquesta forta mà i aquesta espasa esmolada que tu acabes de sentir
◊ og fár er gamall harður ef hann er í bernsku blautur: pocs n'hi ha que de vells siguin valents si d'infants eren covards
9. (harðvítugur) pertinaç (obstinat, caparrut)
♦ vera harður í skapi: <LOC FIG> tenir un caràcter pertinaç
◊ kunnigt er mér um hag ykkarn en eg vil enga vél að ykkur draga að dóttir mín er hörð í skapi. En um yfirlit hennar og kurteisi megið þið sjálfir sjá: m'és coneguda la vostra situació i possibilitats; quant a mi, no us vull pas enganyar amagant-vos que la meva filla té un caràcter pertinaç; pel fa al seu aspecte i bona educació, però, us en podeu convèncer per vosaltres mateixos
◊ Gunnsteinn var manna mestur og sterkastur, búþegn góður og hinn harðasti í skapi við hvern sem hann átti: en Gunnstein era un home fortíssim i molt alt, un bon pagès i el més caparrut amb aquell amb qui tingués tractes
10. (hraður) ràpid -a (veloç)
♦ fara ~ ganga ~ hlaupa ~ ríða hart: anar ~ caminar ~ córrer ~ cavalcar ràpid (o: aviat, Mall.)
harð·æri <n. -æris, -æri>:
1. <GEN> any m amb molt mala anyada (en què hi ha fam i carestia)
2. <FIG> temps durs (temps de fam i carestia a causa de la mala o de les males anyades) 
hark <n. harks, no comptable>: xivarri m
harla <adv.>: 1. (harðla, mjög): molt (extremadament)
          2. (heldur, frekar) força (més aviat)
harma <harma ~ hörmum | harmaði ~ hörmuðum | harmað>:
1. (sakna) fer dol (plànyer la pèrdua o mort d'algú plorant, cridant, arrabassant-se cabells etc.)
◊ á þeim dögum var ég, Daníel, harmandi þriggja vikna tíma: en aquells dies, jo, Daniel, vaig estar fent el dol tres setmanes senceres
◊ reið Kári þaðan til Marðar Valgarðssonar og sagði honum tíðindin. Hann harmaði mjög: en Kári d'allà se'n va anar a cavall a ca'n Mörður Valgarðsson i li va contar el que havia passat. En Mörður va fer el dol, proferint moltes queixes i crits de dolor
2. <e-n>: (sakna e-s, syrgja e-n) plorar algú (fer dol, plànyer la pèrdua o mort d'algú)
◊ og Abraham fór til að harma Söru og gráta hana: i Abraham anà a fer el dol per Sara i la va plorar
◊ ...og harmaði son sinn langan tíma: i va plorar la mort de son fill molt de temps
3. <með e-m>: (kenna í brjósti um e-n, vorkenna) plànyer algú, complànyer-se d'algú (sentir compassió vers algú, fer pena algú a algú)
4. <e-ð>: (vera hryggur yfir e-u) lamentar una cosa, saber greu una cosa (deplorar una cosa)
♦ ég harma þetta: ho lamento (o: em sap greu)
♦ ég harma að <+ skulu en subj.> <+ inf.>: lamento que <+ subj.>
♦ ég harma að X skuli <+ inf.>: lamento que X <+ pres. subj.>
◊ ég harma að hann skuli ekki vera viðstaddur: lamento que no hi sigui present
♦ ég harma að X skuli hafa <+ part. pass.>: lamento que X <+ pret. perf. de subj.>
◊ ég harma að hann skuli ekki hafa hlustað á aðvörunarorð þeirra fjölmörgu sem hafa tjáð sig um þetta mál: lamento que no hagi prestat orella a les paraules d'advertiment dels moltíssims que han expressat llur parer sobre aquest afer
♦ ég harma að X skyldi hafa <+ part. pass.>: lamento que X <+ pret. plusquamperf. de subj.>
◊ sómalíski sjávarútvegsráðherrann harmaði að lausnargjald skyldi hafa verið greitt þar sem það ýti undir frekari sjórán: el ministre de pesca de Somàlia va lamentar que s'hagués pagat el rescat vist que això propiciarà nous actes de pirateria marina
5. ♦ e-ð harmar e-n: una cosa causa un gran dolor a algú, una cosa dol a algú
harma·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (harmaléttir) conhort m (alleujament de pena)
2. tarongina f, cidrac m, melissa f, tarongí m (Mall., Eiv.), arangí m (Men.) (planta Melissa officinalis)
harma·dalur <m. -dals, -dalir>:
<FIG> vall f de llàgrimes
harma·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
trista nova (o: notícia), notícia luctuosa
harma·grátur <m. -gráts, pl. no hab.>:
lamentacions f.pl, complanta f
♦ harmagrátur Jeremía: <RELIG> lamentacions de Jeremies (→ Harmljóðin)
harma·kvein <n. -kveins, -kvein>:
plany m de dolor, lament m de dolor, gemec m de dolor, complanta f
harma·léttir <m. -léttis, -léttar>:
conhort m, alleujament m de dolor, alleujament m de pena
harman·lega <adv.>:
<†> variant arcaica de → hörmulega “lamentablement, tristament”
harman·legur, -leg, -legt <adj.>:
<†> variant arcaica de → hörmulegur “planyívol, lamentable, deplorable, trist -a”
harma·tölur <f.pl -talna>:
lamentacions f.pl, laments m.pl
harm·dauði <adj. inv.>:
mort o morta el traspàs del qual causa molt de dolor
♦ e-r er e-m harmdauði: <LOC> la mort d'algú és molt plorada o planguda
◊ þessi tíðindi spyrjast víða og var Þorgeir mörgum mönnum harmdauði: la notícia d'aquest fet es va escampar arreu i molts foren els qui van plorar la mort d'en Þorgeir
◊ víg Gunnars spurðist og mæltist illa fyrir um allar sveitir og var hann mörgum mönnum mjög harmdauði: es va saber la notícia de la mort violenta d'en Gunnar i per totes les comarques la gent la blasmaven i no veien amb bons ulls que l'haguessin mort i molts van plorar molt la seva mort
harm·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
ple -ena de pena, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, afligit -ida
harmkvæla·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sársaukalaus) sense sofriment (o: sofrir), sense [patiment de] dolor[s] (indolor)
♦ það gekk ekki harmkvælalaust að fá því framgengt: <LOC FIG> ha costat molts d'esforços i sacrificis (o: s'ha aconseguit de fer, però hi hem suat de valent)
2. (pyntingarlaus) sense turment (sense aplicació de tortura)
harm·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITER> elegia f
harm·kvæli <n.pl -kvæla>:
1. <GEN> turments m.pl, gran patiment m (tant físic com moral)
◊ ég hefi alið hann með harmkvælum (bə-'ʕotsεβ, בְּעֹצֶב): l'he infantat amb turments (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: l'he posat al món amb dolor; la de la Bíblia interconfessional: l'he donat a llum sofrint!)
◊ blessa þú mig og auk landi við mig, og verði hönd þín með mér, og bæg þú ógæfunni frá mér, svo að engin harmkvæli (ʕāts'bī, עָצְבִּי)  komi yfir mig: beneeix-me i eixampla les meves terres i que la teva mà m'empari! I preserva'm de l'infortuni a fi que no em sobrevingui cap patiment (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: si em beneíeu plenament i augmentàveu el meu territori, si la vostra mà era amb mi i m'allunyàveu del mal, perquè visqués sense dolor...!; la de la Bíblia interconfessional: si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda'm i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi)
♦ þetta tókst með harmkvælum: <LOC FIG> ha costat molts d'esforços i sacrificis
2. (pynting) turments m.pl (com a resultat, en època antiga, de l'aplicació de la tortura)
harm·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:
variant de → harmkvæli ‘turments’
◊ skaltu nú og erindi hafa því að þú skalt hér lífið láta með svo miklum harmkvölum að það skal aðra letja að sækja mig heim með ófriði: ara hi tindràs la teva recompensa (o: la teva vinguda no haurà estat debades) perquè aquí hi deixaràs la vida enmig d'uns turments tan grossos que qualsevol altre que vulgui arribar fins aquí amb intensions hostils se'n farà enrere
harmleika·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<LITER> autor tràgic, autora tràgica
harm·leikur <m. -leiks, -leikir>:
<LITER & FIG> tragèdia f
harm·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
1. <LITER> plant m, elegia f, poema m de plany
2. <LITER POP> complanta f
3. <LITER HEBR> quinà (o: qinà) f (fl./pl.: quinàs (o: qinàs) og/i quinot (o: qinot)) (קִינָה, קִינוֹת)
4. Harmljóðin <n.pl Harmljóðanna>: <RELIG> Lamentacions f.pl (un dels llibres de la Bíblia: סֵפֶר אֵיכָה)
harmonía <f. harmoníu, harmoníur>:
<RELIG = Díatessaron> harmonia f dels Evangelis (Harmonia Euangelica, Diatessaron)
◊ “Harmonían (o: harmonía guðspjallanna)” eftir Tatían sýrlenska (o: Tatían frá Sýrlandi): “L'Harmonia dels Evangelis” de Tacià el Siríac
harmoníka <f. harmoníku, harmoníkur>:
<MÚS> acordió m
harm·saga <f. -sögu, -sögur>:
(harmafregn, sorgarfrétt) notícia luctuosa
◊ en hvað skyldir þig til að segja þessa harmsögu og fara til langan veg?: però, què és el que t'ha empès a fer aquest llarg camí per fer-me arribar aquesta tràgica notícia?
◊ hann fór heim eftir eldi og brenndi upp hofið og öll goðin og kvað þau eigi skyldu oftar segja sér harmsögur: se'n va anar a ca seva a cercar-hi foc i va calar foc al temple i a tots els déus i va dir que no tornarien a contar-li notícies de mal averany
◊ fyrir því gerði hún svo, að það var hygginna manna ráð í þann tíma, þá er harmsögur komu að eyrum mönnum, að segja eigi með orðum, og gera þá á þann veg sem nú lét hún gera: la raó, per la qual ho va fer, és perquè en aquell temps era consell d'homes prudents que quan calia fer arribar una notícia luctuosa a les orelles d'algú, no l'hi havien de dir amb paraules sinó fer-ho de la manera com ella ho havia fet ara
<†>  harms·auki <m. -auka, -aukar>:
agreujament m del dolor
◊ bregðir þú af þessu ráði mínu, verðr þat margfaldr harmsauki minn: si t'apartes d'aquest consell meu, afegiràs dolor al meu dolor
◊ var þat ok mikill harmsauki ástvinum Magnúsar konungs, er hans afspringr lifði engi eptir, nema ein dóttir á ungum aldri, er hét Ragnhildr: als amics lleials del rei Magnús el dolor que sentien es va veure agreujat pel fet que cap dels seus descendents l'havia sobreviscut tret d'una filla que es deia Ragnhildr i estava en plena joventut
<†>  harms·fullur, -full, -fullt <adj.>:
dolorós -osa, trist -a
harms·léttir <m. -léttis, -léttar>:
<†> variant arcaica de → harmaléttir “alleujament de la pena, conhort”
<†>  harm·sök <f. -sakar, -sakir>:
ofensa f, greuge m, tort m
<†>  harm·tíðendi <n.pl -tíðenda>:
(harmafregn, sorgarfrétt) trista notícia, mala notícia (→ hörmungartíðindi)
harm·tölur <f.pl -talna>:
<†> variant arcaica de → harmatölur “lamentacions”
harmur <m. harms, harmar>:
1. (sorg) pena f, dolor anímic (patiment anímic, aflicció)
◊ mikill harmur er að oss kveðinn er vér skulum svo mikla ógæfu saman eiga: el destí, fent-nos participar en aquesta desgràcia tan gran, ens ha inflingit un gran dolor
◊ vei mér, því að Drottinn bætir harmi (jā'γōn, יָגוֹן) við kvöl ([מַכְאוֹב] ~ maχəʔo'βī, מַכְאֹבִי) mína!: ai de mi, perquè el Senyor m'acumula les penes sobre els dolors!
◊ ég mun breyta sorg ([אֵבֶל] ~ ʔε'βlām, אֶבְלָם) þeirra í gleði og hugga þá og gleðja eftir harma (mīγō'nām, מִיגוֹנָם) þeirra: canviaré el seu dol en goig, els consolaré i els alegraré després de les seves penes
◊ ...og verði hann fyrir slysi á þeirri leið, sem þér farið, þá leiðið þér hærur mínar með harmi (bə-jā'γōn, בְּיָגוֹן) niður til heljar: ...i si tenia cap accident pel camí que fareu, faríeu baixar les canes de la meva vellesa amb dolor al xeol
♦ harmur er það: <LOC> és lamentable, és una llàstima
◊ harmur er það nú mikill, er öl er ekki inni, það er eg megi yður fagna sem vildi; verðið þér nú að bjargast við slíkt, sem til er: em sap molt de greu que ara no hi hagi a la casa gens de cervesa amb què poder obsequiar-vos com hauria volgut; us haureu de contentar amb el que hi ha
◊ allmikill harmur er það er vér eigum svo langt hingað að sækja og svo meinfært: grandíssimes penalitats en tenim del viatge per venir fins aquí, que ha estat tan llarg i tan perillós
♦ hyggja af harmi: <LOC> oblidar el dolor
♦ springa af harmi: <LOC> esclatar de pena, morir de pena
◊ þá var borið út á skipit lík Baldrs, ok er þat sá kona hans, Nanna Nepsdóttir, þá sprakk hon af harmi ok dó. Var hon borin á bálið ok slegið í eldi: aleshores varen treure el cadàver de Baldre per dur-lo a dalt del vaixell [mortuori] i quan la seva dona, Nanna, filla de Nepr, ho va veure, va esclatar de dolor i va morir. La van portar a dalt de la foguera funerària i li pegaren foc
♦ vera harmi sleginn: <LOC> estar afligit de dolor, estar colpit per la pena
♦ vera harmi þrunginn: <LOC> estar aclaparat de dolor
2. harmar <m.pl harma>: (móðgun, harmsök) ofensa f, tort m (humiliació, greuge)
◊ en er hann kom heim þá fannst honum það brátt í að Sigríður kona hans var heldur skapstór og taldi upp harma sína, þá er hún kallaðist fengið hafa af Ólafi konungi: però quan va arribar a casa, se li va fer palès ben aviat que la seva dona, la Sigríður, n'estava més aviat remolesta ja que li va fer recompte de tots els torts que ella considerava que havia rebut del rei Olav
♦ reka harma sína: <LOC> venjar-se de les ofenses rebudes
♦ hefna harma sinna: <LOC> venjar-se de les ofenses rebudes
◊ ...en fyrir skömmu mundi það þykja ekki líklegt, að Eiríkur konungur myndi eigi hafa til þess vilja og aðferð að hefna harma sinna á hverjum manni slíkum, sem Egill er: ...i no fa gaire no hauria semblat probable que al rei Eirik li haurien de faltar la voluntat i el coratge per venjar-se de les ofenses sofertes matant qualsevol home com ara l'Egil que els hi hagués fetes
harm·þrunginn, -þrungin, -þrungið <adj.>:
aclaparat -ada pel dolor, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, [molt] afligit -ida
◊ það segja menn að Ketilríður væri mjög harmþrungin um veturinn. Svaf hún oft lítið og vakti í saumstofu sinni um nætur: la gent deia que la Ketilríður aquell hivern estava molt aclaparada per la tristesa; sovint no podia dormir més que una mica i passava les nits vetllant a la seva saumstofa
harm·þrútinn, -þrútin, -þrútið <adj.>:
ple -ena de pena, apesarat -ada, [dolorosament] trist -a, [dolorosament] afligit -ida
harpa¹ <f. hörpu, hörpur>:
1. <MÚS> arpa f
♦ leika á hörpu: tocar l'arpa 
♦ leika (o: slá) hörpu: tocar l'arpa 
2. <MÚS MEDIEV> harpa f, instrument musical molt semblant a una lira. De fet, i per evitar confusions, recomano que el mot harpa s'adopti en català quan es tracti de traduccions de textos medievals o, altrament, que es tradueixi amb el terme lira.
3. *curculla f d'Islàndia, *xelet m d'Islàndia, *petxina f d'Islàndia, *copinya f d'Islàndia (Mall.), *escopinya f d'Islàndia (Men.) (mol·lusc Chlamys islandica syn. Pecten islandicus) (→ hörpudiskur)
4. <ASTRON> [constel·lació f de] Lira f
harpa² <f. hörpu, hörpur>:
harpa f. Desè mes i primer mes d'estiu del calendari tradicional islandès. Transcorria a cavall dels nostres mesos d'abril i maig. A l'Edda d'Snorri Sturluson hi rep els noms de gaukmánuður i sáðtíð.
Harpa³ <f. Hörpu, no comptable>:
Harpa f (ginecònim, nom de dona)
Harz·fjöll <n.pl -fjalla>:
el Harz
◊ flugmenn þessir voru í skemmtiferð í Harzfjöllum og fóru í ógáti yfir markalínuna milli hernámssvæðanna: aquests aviadors feien un viatge de plaer pel Harz i van traspassar inadvertidament la línia demarcatòria que separa eels sectors d'ocupació 
hasar·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula f d'acció, pel·lícula f d'aventures



hass <n. hass, no comptable>: haixix m (droga)
        reykja hass: fumar haixix



hassis <n. hassis, no comptable>: haixix m (droga) (→ hass)



hassis·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: reïna f d'haixix



hassis·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'haixix  (→ hassolía)



hassí <n. hassís, hassí>: 1. <culin> hâchis islandès (plat típic islandès)
        2. <culin> hassí [úr nautahakki] (eða: nautahassí) að hætti Ítala: hâchis m (o: capolat; o: morterol m) de bou a la italiana
        3. <culin> gratínerað hassí [úr nautahakki] (eða: gratínerað nautahassí) með eggaldinum: hâchis (o: capolat; o: morterol m) gratinat de bou amb albergínies
        4. <culin> hassí að hætti Parmentiers: hâchis m parmentier



hass·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'haixix
hasta <hasta ~ höstum | hastaði ~ höstuðum | hastað ║ á e-n>:
reprendre algú  (donar una reprimenda o reprensió a algú)
hattur <m. hatts, hattar>:
barret m, capell m (Bal.)
◊ með hatt sinn á höfði: amb el barret posat
♦ éta hatt sinn upp á e-ð: <LOC FIG> menjar-se el capell que passarà X (es diu per subratllar que una cosa que hom presagia passarà de totes totes)
◊ ég skal éta hattinn minn ef...ekki: em menjaré el barret si no...
♦ fá skömm í hattinn: <LOC FIG> rebre una bona estirada d'orelles
♦ hafa e-ð til að hengja hattinn sinn á: <LOC FIG> tenir munició per a disparar contra algú, tenir un bon pretext per a criticar algú
♦ hattinn ofan!: <LOC FIG> xapó!
♦ leggja hattinn frá sér: llevar-se el capell
♦ setja alla/allt undir sama / ein hatt: <LOC FIG> conciliar o posar d'acord diferents opinions, interessos etc.
♦ taka hatt sinn: llevar-se el capell
♦ taka hattinn af sér: llevar-se el capell
♦ taka hatt sinn ofan fyrir e-m: <LOC FIG> llevar-se el capell davant algú(p.e., com a senyal d'admiració i enhorabona per una cosa ben feta)
♦ setja hattinn á höfuðið: posar-se el capell
♦ setja hattinn á sér: posar-se el capell
hauður <n. hauðurs, pl. no hab.>:
<LIT> terra f
haug·arfi <m. -arfa, -arfar>:
morrons m.pl [de canari], saginera f (Mall.), tinya f (planta Stellaria media)
haugur <m. haugs, haugar>:
1. (hrúga) munt m, caramull m(Bal.) (amuntegament, pila)
2. (fjóshaugur) femer m (amuntegament de fems)
♦ berast út um hauga: <LOC FIG> anar-se'n en orris
3. (hæð) tossal m (monticle, tossal)
4. <HIST> túmul funerari
hauka·ætt <f. -ættar, pl. no hab.>:
[família f dels] accipítrids m.pl
hauk·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
busquereta esparverenca, tallarol esparverenc (ocell Sylvia nisoria)
hauk·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol esparverenc (ocell Surnia ulula)
haukur <m. hauks, haukar>:
1. girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.) (ocell Falco rusticolus) (→ valur)
♦ eiga [sér] hauk í horni [þar sem e-r er]: <LOC FIG> tenir les espatlles cobertes, tenir un protector al darrere
♦ → gáshaukur “astor”
♦ → sparrhaukur “esparver”
2. girfalc m d'Islàndia, grifó m d'Islàndia (ocell Falco rusticolus islandicus) (→ fálki) 
hauk·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila perdiuera (ocell Hieraaetus fasciatus)



haus <m. hauss, hausar>: cap m (testa, especialment la de bestiar)
haus·kúpa <f. -kúpu, -kúpur>:
calavera f, <MED> crani m, cap m de mort 
haus·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llíssera) llobarrera, cabeçut m (Val., Tortosa), llissa f de cap gros (Val.), mújol m (Bal.), cap-pla (Mall., Men.) (peix Mugil cephalus) 
haust <n. hausts, haust>: tardor f, primavera f d’hivern (Mall.), reravera f, <LIT> autumne m
        á haustin (o: á haustum): a la tardor
hausta <haustar | haustaði | haustað ║ verb impersonal unipersonal>: anar-se fent hivern (en realitat: ha arribat la tardor, la tardor ha començat)
        það haustar: arriba la tardor
haust·goði <m. -goða, -goðar>:
ull m d'àngel (planta Adonis autumnalis)
haust·jafndægur <n. -jafndægurs, -jafndægur. Emprat hab. en pl.>:
equinocci m de tardor
haust·krókus <m. -krókuss, -krókusar>:
narcís m de tardor (planta Sternbergia lutea syn. Amaryllis lutea) 
haust·lag <n. -lags, no comptable>: substantiu només emprat a la locució

        að haustlagi: pagament de deutes amb ovelles a l’arribada de la tardor.

        Sovint, però, hom empra aquesta locució amb el significat de: per la tardor, a l’arribada de la tardor
haust·legur, -leg, -legt <adj.>:
tardorenc -a, tardoral, <LIT>  autumnal
haust·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
còlquic m [ver] (planta Colchicum autumnale)
haust·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m d'aiguamoll (planta Erica tetralix)
haust·rok <n. -roks, -rok>:
tempesta f de tardor, temperi m de tardor, [forta] maltempsada f de tardor
haust·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur) 
haust·útsala <f. -útsölu, -útsölur. Gen. pl.: -útsalna o: -útsala>: rebaixes f.pl d’estiu
haust·önn <f. -annar, -annir>:
1. (vetrarönn) primer quadrimestre (de curs acadèmic)
2. haustannir <f.pl -anna>: (haustverk) feines f.pl de tardor (segar el fenàs, fer la verema etc.) 
há·degi <n. -degis, -degi>: migdia m

     eftir hádegi: aquesta tarda, avui horabaixa

        hvílast eftir hádegið: fer [la] migdiada

     fyrir hádegi: (p)els matins

     í hádeginu: a migdia

     um hádegi[ð]: a migdia

     upp úr hádegi: després de dinar, en havent dinat
hádegis·bil <n. -bils, no comptable>:
[temps m de] migdia m
♦ um hádegisbilið: pels volts del migdia 
hádegis·matur <m. -matar, pl. no hab.>: dinar m



hádegis·verður <m. -verðar, -verðir>: dinar m
háð <n. háðs, no comptable>:
1. (spott, gys) befa f, burla f (mofa, escarn)
2. (kaldhæðni) sarcasme m (ironia, sàtira)
háð·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema m de befa, poema m de mofa
◊ lít þú á, hvort sem þeir sitja eða standa, þá er ég háðkvæði þeirra: guaita: tant si seuen com si estan drets, jo sóc l'objecte de llurs cançons de mofa
◊ ég varð öllum þjóðum að athlægi, þeim að háðkvæði liðlangan daginn: m'he convertit en la riota de tot el meu poble, tot el dia sóc l'objecte de llurs cançons de burla
háðug·legur, -leg, -legt <adj.>:
variant de → háðulegur, háðuleg, háðulegt ‘vergonyós -osa; afrontós -osa, infamant’
háðu·legur, -leg, -legt <adj.>:
ignominiós -osa, vergonyant, vergonyós -osa
háður, háð, háð <adj.>:
dependent (sotmès a l'autoritat o voluntat d'algú & condicionat per un fet, una circumstància etc.)
♦ vera háður e-m ~ e-u: dependre d'algú ~ d'alguna cosa, ésser dependent d'algú ~ d'alguna cosa
há·fleygi <n. -fleygis, no comptable>:
sublimitat f
há·fleygur, -fleyg, -fleygt <adj.>:
1. <GEN> sublim (adj. inv.)
2. (belgingslegur) ampul·lós -osa (altisonant, grandiloqüent) 
háfur¹ <m. háfs, háfar>: agullat <m>, ferró <m>, quissona <f> (Bal.), mussola quissona (Bal.)  (peix Acanthias vulgaris syn. Squalus acanthias)
háfur² <m. háfs, háfar>:
1. (netpoki með skafti) salabre m, gambaner m (Bal.) (bossa de xarxa amb mànec)
2. (netpoki án skafts) bertrol m (sense mànec) 
há·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>: gratacels m
há·karl <m. -karls, -karlar>: tauró m de Grenlàndia (peix Somniosus microcephalus)
hákarla·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar. Empr. hab. en pl.>:
pesca f del tauró de Grenlàndia
hákur <m. háks, hákar>:
(ósvífinn maður [í orðum]) fatxenda m, perdonavides m, fanfarró m
◊ Þorkell mælti svo að sá væri engi á Íslandi að hann mundi eigi ganga til einvígis við eða á hæl hopa fyrir. Var hann fyrir því kallaður Þorkell hákur að hann eirði hvorki í orðum né verkum við hvern sem hann átti: en Þorkell deia que a Islàndia no n'hi havia cap amb qui ell no hagués de fer un duel o davant qui ell es fés una passa enrere. Per això li deien Þorkell Pinxo, perquè no retrocedia davant ningú, ni de paraula ni de fets, fos qui fos amb qui se les tingués a veure
hákur <m. háks, hákar>:
lluç m (designació dels peixos del gènere Merluccius) (→ kolmúli; → lýsingur)
hálabelgs·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> bursitis f
hála·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MED> bursa f, bossa serosa
há·leggur <m. -leggjar, -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat. pl.: -leggjum>:
camallarga f, camallut m, camallonga f (Val.), avisador m (Bal.) (ocell Himantopus himantopus)
hálf·búinn, -búin, -búið <adj.>:
a mitges
◊ ég var hálfbúinn að lofa honum að...: li havia mig promès que...
hálfeðal·steinn <m. -steins, -steinar>:
pedra semipreciosa
◊ eðalsteinar og hálfeðalsteinar: pedres precioses i semiprecioses
hálf·fertugur, -fertug, -fertugt <adj.>:
1. (um hluti) de trenta-cinc unitats (que consta, té etc. trenta-cinc unitats)
♦ hálffertugt skip: un vaixell de trenta-cinc bancs de remer
2. (um fólk) de trenta-cinc anys (indicant edat de persona)
hálf·geggjaður, -geggjuð, -geggjað <adj.>:
mig trastocat -ada, mig trastornat -ada
hálf·genginn, -gengin, -gengið¹ <adj.>:
mot emprat en expressions com ara:
♦ klukkan er hálfgengin X: són dos quarts d'X
◊ klukkan er hálfgengin fimm: són dos quarts de cinc
hálf·hrár, -hrá, -hrátt <adj.>:
mig cru -a
◊ hálfhrátt kjöt: carn mig crua
hálf·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
<GEOM> semicercle m
hálf·lokhljóð <n. -lokhljóðs, -lokhljóð>:
<GRAM> aproximant f (→ hálfönghljóð)
hálf·málmur <m. -málms, -málmar>:
metal·loide m
hálf·máni <m. -mána, -mánar>:
mitja lluna 
♦ Rauði hálfmáninn: Mitja Lluna Roja (الهلال الأحمر, al-Hilālu l-Aḥmar) 
hálf·nakinn, -nakin, -nakið <adj.>:
mig despullat -ada
hálf·pund <n. -punds, -pund>:
mitja lliura  (si fa no fa, un quart de quilo)
hálf·samsíðungur <m. -samsíðungs, -samsíðungar>:
<GEOM> trapezi m
hálfsmánaðar- <en compostos>:
quinzenal
hálfsmánaðar·rit <n. -rits, -rit>:
revista f quinzenal 
hálf·steiktur, -steikt, -steikt: mig fet -a (parlant esp. de carn cuinada, p.e., bistec)
hálfur, hálf, hálft <adj.>:
mig mitja
♦ [eitt] hálft ár: mig any
♦ hálft glas: mig got
♦ hálft tungl: mitja lluna (→ hálfmáni)
♦ hálfur mánuður: quinze dies, mig mes
♦ í hálfum hljóðum: a mitja veu
♦ tala í hálfum hljóðum: parlar a mitja veu, xiuxiuejar
♦ hálft í hvoru: d'alguna manera, més o menys
◊ allir voru hálft í hvoru með hugann við löngu liðinn vetur: tothom tenia els pensaments mig posats a l'hivern que ja feia temps que havia acabat
♦ hálft um hálft: més o menys, en certa manera, quasi, mitjo-mitjo
♦ með hálfum huga: <LOC FIG> volent no volent, a desgrat
♦ gera e-ð með hálfum huga: fer una cosa volent no volent
♦ hálfu <adj. en grau compar.>: el doble de...
♦ hálfu meira: dues vegades més, el doble
♦ hálfu reiðari: el doble de furiós
◊ svo reiður sem jarl var næstum þá mun hann nú vera hálfu reiðari og liggur nú við líf allra manna þeirra er á skipinu eru ef nokkur segir til Hrapps: tan furiós com estava adés el iarl, ara hi estarà el doble, i la vida de tots aquells homes que hi ha al vaixell està en perill si ningú li diu on és en Hrappur
♦ hálfu síður: la meitat menys, molt menys
◊ þá er eg var ungur og í víkingu og vann nokkuð til frama, nú veit eg eigi hvort eg mætti þá við þig jafnast en nú hálfu síður að eg em gamall og örvasi: quan era jove i participava en expedicions viquinges, vaig aconseguir una mica de fama i no sé si llavors no podria haver-me provat amb tu, però no pas ara que sóc vell i xacrós i només sóc la meitat del que vaig ésser aleshores
◊ þykir mér ekki víst hvað þér munduð á vinna þó að eg væri einn en nú hálfu síður er þessir menn fylgja mér: no em sembla segur que haguessis de guanyar tu ni encara que jo estigués tot sol, així que molt menys ara que aquests homes m'acompanyen
◊ vilda ég eigi Ála kjósa mér til bónda, þá mun ég hálfu síður kjósa þetta tröll: si no vaig voler l'Áli per marit, molt menys voldré casar-me amb aquest trol
♦ hálfu verri: pitjor que pitjor
♦ til hálfs: a mitges (la meitat & conjuntament amb una altre)
♦ drekka horn til hálfs við e-n: beure una banya [de cervesa] a mitges amb algú, compartir una banya [de cervesa] amb algú
♦ gera e-ð bara til hálfs: fer una cosa només a mitges
♦ skilja e-ð til hálfs: entendre una cosa a mitges
♦ vera hálfur: anar content -a (estar mig begut)
  El mot hálfur, hálf, hálft només es pot emprar davant substantius; altrament (p.e., davant adjectius o numerals) hom recorre a formacions amb el prefixoide hálf-, que s'aglutina a l'adjectiu o al numeral següent. Verbi gràcia: flaskan er hálftóm “la botella és mig buida” o klukkan er á slaginu hálfsex “són dos quarts de sis en punt”.

Per a indicar la combinació de numeral cardinal seguit de la indicació i mig ~ i mitja hom empra en islandès l'adjectiu hálfur, hálf, hálft seguit del numeral ordinal corresponent, observant, però, que l'islandès empra l'ordinal següent al cardinal català. Verbi gràcia:

hálfan annan tíma ‘una hora i mitja’ (literalment, però: mitja segona hora)

hálft annað ár ‘un any i mig’ (literalment, però: mig segon any). En aquest mateix aspecte, cal remarcar que l'expressió eitt hálft ár, que literalment vol dir un mig any, no significa pas un any i mig sinó mig any.

hálfur þriðji lítri ‘dos litres i mig’ (literalment, però: mig tercer litre).

hálfur sjötti milljarður ‘cinc miliards i mig’ (literalment, però: mig sisè miliard).

Quan aquest sistema s'aplica a les desenes i a les centenes, l'expressió numeral resultant equival a un cardinal català acabat en 5 en el cas de les desenes, i en 50 en el cas de les centenes. Alguns exemples d'aquest sistema fóren:

en þeir hǫfðu hálft fjórða hundrað skipa ok þar á bæði mikit lið ok frítt ’i tenien tres-cents cinquanta (literalment: mitja quarta centena) vaixells i amb ells, una tripulació tan nombrosa com ben equipada’.

síðan tóku þeir skip teinært er þar flaut við kaupskipið og bjuggust til ferðar hálfur þriðji tugur manna ‘després van agafar la nau de deu rems que hi havia ancorada devora la nau mercant i els vint-i-cinc homes (literalment: mitja tercera desena) s'aparellaren per al viatge’.

riðu þeir þá um kveldit, [einum] manni miðr en hálfr sétti tigr, suðr um Brattabrekku ok suðr yfir Karlsháls [til Hǫfða] um nóttina, ok svá upp eptir Kjarradal, ok kómu fram dróttinsmorgin í sólarroð til Fljótstungu svá at engi maðr varð varr við reið þeira um héraðit ‘llavors, al vespre, van partir a cavall, eren cinquanta-quatre homes (literalment: un home menys que mitja sisena desena), cap a migjorn pel pas de Brattabrekka i d'allà continuaren cap a migjorn i durant la nit passaren pel coll de Karlsháls [en direcció de cap a Höfði], i després pujaren tot al llarg del Kjarradalr i arribaren a la Fljótstunga a la sortida del sol de diumenge, de manera que ningú no se'n va adonar de llur cavalcada per la regió’.		  
     
hálf·þrítugur, -þrítug, -þrítugt <adj.>:
1. (um hluti) de vint-i-cinc unitats (que consta, té etc. vint-i-cinc unitats)
♦ hálfþrítugt skip: un vaixell de vint-i-cinc bancs de remer
2. (um fólk) de vint-i-cinc anys (indicant edat de persona)
hálf·önghljóð <n. -önghljóðs, -önghljóð>:
<GRAM> aproximant f (→ hálflokhljóð) 
háls <m. háls, hálsar>: coll m
háls·bein <n. -beins, -bein>:
ossos m.pl de la nuca, ansa (o: nansa) f del coll
◊ Egill hljóp upp skjótt og þar til, er blótnautið stóð, greip annarri hendi í granarnar, en annarri í hornið og snaraði svo, að fætur vissu upp, en í sundur hálsbeinið: l'Egill va pujar corrents aviat cap allà on hi havia el bou que s'havia de sacrificar, amb una mà el va agafar pel morro i amb l'altra per les banyes i li va tòrcer el cap de tal manera que els potons van quedar mirant cap enlaire i els ossos de la nuca, trencats
◊ hljóp hann þá at Vála ok greip hann upp, fœrði niðr við ísinn, svá at hálsbeinit brotnaði: aleshores escometre corrents en Váli i, agafant-lo, el va aixecar del terra per després deixar-lo anar contra el gel de manera que el va desnucar
◊ honum varð þat fyrir, at hann kastaði sverðinu, en rann undir Engilbert greifa með svá miklu skjótræði, at hann hóf greifann upp yfir hǫfuð sér ok fœrði hann á hǫfðinu niðr, svá at hálsbeinit gekk í sundr: li va succeir que va tirar l'espasa i es llançà contra el comte Engilbert amb un abrivament tan gran que el va aixecar per damunt el seu cap i el va estampar, cap per avall, contra el terra de manera que es va desnucar
◊ hann þrífur hornin sinni hendi hvort og eigast við lengi svo hart að jörðin gengur upp fyrir þeim. Svo gengur Urðarköttur að fast að hann snarar af honum höfuðið, kastar um hrygg og var þá í sundur hálsbeinið, gengur síðan á brott: L'Urðarköttur li va agafar cada banya amb una mà i ell i el brau varen lluitar durant tant de temps i amb tanta de ferotgia que aixecaven el terra del seu davant; l'Urðarköttur s'hi abrivà amb tant d'ardor que va empènyer tant cap enrere el cap de la bèstia fins que el va llançar contra l'esquena de l'animal, trencant-li els ossos de la nuca 
háls·eymsli <n.pl -eymsla>: irritació f de gola, mal m de gola, mal m de coll
        ég er með smá hálseymsli: tinc la gola una mica irritada, tinc una mica de mal de gola
        vakna með hálseymsli dauðans: despertar-se amb un mal de gola infernal



háls·festi <f. -festar, -festar>: 1. collar m (ample, penjant)
           hálsfesti úr perlum: collar de perles
        2. collaret m (cenyit al coll)
        3. (gullkeðja með merki) cadena f, cadeneta f (Mall., Men.) (joia, usualment d'or)
háls·höggning <f. -höggningar, -höggningar>:
degollament m
háls·höggva <-hegg ~ -höggvum | -hjó ~ -hjuggum | -höggvið ║ e-n>:
degollar algú 
háls-kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>: <MED> amígdala [palatina]
        bólgnir hálskirtlar: amígdales inflamades, amigdalitis



háls-klútur <m. -klúts, -klútar>: 1. mocador m de coll
        2. (stór) bufanda f, tapaboques m



háls·men <n. -mens, -men>: 1. penjoll m per a cadeneta (joia)
        2. (hálsfesti) collaret m
        3. (hálskeðja) cadeneta f



háls-, nef- og eyrnasjúkdómar <m.pl>: otorinolaringologia f
háls·nisti <n. -nistis, -nisti>:
camafeu m (joia consistent en una capseta dins la qual hom pot posar dues fotos o relleus)
háls·rígur <m. -rígs, pl. no hab.>:
torticoli m
◊ fá hálsríg á að <+inf.>: agafar torticoli de tant de... <+inf.>
háls·urt <f. -urtar, -urtir>:
herba f de l'ala (planta Inula helenium) 
háls·æð <f. -æðar, -æðar>: <MED> [vena f] jugular f
háma <háma ~ hámum | hámaði ~ hámuðum | hámað ║ e-ð í sig>:
endrapar una cosa, engolir una cosa, englotir una cosa
há·mark <n. -marks, -mörk>:
1. <GEN> màxim m
2. (hátindur) zenit m, punt m culminant (acme, súmmum)
♦ ná hámarki: <LOC> assolir el seu punt culminant
♦ vera í hámarki: <LOC> trobar-se en el seu punt culminant
hámarks- <en compostos>:
màxim -a
hámarks·hraði <m. -hraða, -hraðar. Pl. no hab.>:
velocitat màxima permesa
hámarks·verð <n. -verðs, -verð>:
preu màxim 
hámarks·hraði <m. -hraða, pl. no hab.>: velocitat limitada (velocitat màxima permesa)



há·messa <f. -messu, -messur>: missa f major, ofici m



há·meri <f. -merar, -merar>: tauró sardiner (peix Lamna nasus)
há·mús <f. -músar, -mýs>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (→ geirnyt)
há·norður <n. -norðurs, no comptable>:
nord geogràfic
há·pípa <f. -pípu, -pípur>:
oboè m (fl./pl.: oboès)
há·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
(háþýsk mállýska) alt-prussià m (dialecte alt-alemany) 
hár <n. hárs, hár>: 1. (eitt hár, einstakt hár) cabell m (un cabell)
        2.  (allt hárið) cabells m.pl (tots els cabells del cap)
           hallærislegt hár: cabells pansits i esclarissats
           þvoið hárið: renteu-me els cabells
           hárið er tekið að þynnast: els cabells comencen a esclarissar
           liðað hár: cabells arrissats
           krullað hár: cabells arrissats
           sítt hár: cabells llargs
           slétt hár: cabells llisos
           stutt hár: cabells curts
        2. (líkamshár) pèl m (del cos)
           eyða hárum: depilar-se
           eyða hárum (o: hári) af e-u: depilar-se una cosa
           fjarlægja hár af e-u: depilar una part del cos



hár, há, hátt: 1. (GEN & hávaxinn) alt -a, gran (esp. Mall.  (GEN & d'estatura)
        2. fort (so)
           hafa hátt: fer molt soroll



hára-litur <m. -litar, -litir>: color m,f dels cabells
há·rauða <f. -rauðu, no comptable>:
[color] carmesí m
há·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[de color] carmesí 
hár·depla <f. -deplu, -deplur> te m de muntanya (planta Veronica officinalis)



hár·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>: depilatori -òria
        háreyðandi krem: crema depilatòria



hár·eyðing <f. -eyðingar, -eyðingar>: depilació f
        háreyðing  með laser[tækni]: depilació amb làser
        háreyðing  með rafmagni (o: nál; o: rafstraumi): depilació elèctrica
        → vöxun “depilació a la cera”



háreyðingar·krem  <n. -krems, -krem>: crema depilatòria



hár-greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: pentinat m



hárgreiðslu-stofa <f. -stofu, -stofur>: perruqueria f (→ rakarastofa)



há-reysti <f. -reysti, no comptable>: xivarri m, renovera f (Mall.)
hár·hamur <m. -hams, -hamir>:
capa de la pell d'un xai, bou etc. on hi ha aferrat el pèl 
hár·kolla <f. -kollu, -kollur>: perruca f



hár-litun <f. -litunar, -litanir>: tint m per als cabells

        ég ætla að fá hárlitun: podria tenyir-me els cabells?
hár·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de cap, agulla f de ganxo 
hár·ormur <m. -orms, -ormar> triquina f (cuc paràsit)



hár·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>: perruqueria f (esp. com a activitat)



hár-spenna <f. -spennu, -spennur>: clip m per als cabells



hár-svörður <m. -svarðar, pl. no hab.>: pell f del crani (amb els cabells), cuir cabellut

        ég ætla að fá hársvörðinn nuddaðan: faci’m un massatge del cap



hár-vatn <n. -vatns, -vötn>: loció f capil·lar



hár-þurrka <f. -þurrku, -þurrkur>: 1. assecador m de cabells (cast.), eixugador m de cabells
        2. casc m (a perruqueries)



hár-þvottaefni <n. -þvottaefnis, -þvottaefni>: xampú m (→ sjampó)



hár-þvottalögur <m. -þvottalagar, -þvottalegir>: xampú m (→ sjampó)
hár·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MED> vas m capil·lar
háræða- <en compostos>:
<MED> capil·lar
háræða·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
<MED> hemangioma m capil·lar, hemangioma m simple
háræða·slit <n. -slits, -slit>:
aranyes f.pl vasculars, <MED> telangièctasi f d'aranya
háræða·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<MED> nevus m aracnoide, angioma estrellat
há·sin <f. -sinar, -sinar>:
<MED> tendó m d'Aquil·les, tendó calcani, tendó m del calcani
háska·för <f. -farar, -farir>:
viatge perillós (o: atzarós) (viatge ple de perills)
♦ háskaför um Suður-Ameríku <= ac.>: viatge perillós per Sud-Amèrica 
há·skata <f. -skötu, -skötur>: guitarra <f>, peix guitarra petit (peix Rhinobatos rhinobatos)
háskóla-bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>: biblioteca universitària
háskóla·kór <m. -kórs, -kórir>: coral universitària
háskólamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
comissionat m per a les universitats, comissionada f per a les universitats 
háskóla-misseri <n. -misseris, -misseri>: quadrimestre acadèmic
háskóla·nám <n. -náms, -nám>:
ensenyament universitari
♦ *undirbúningsnám fyrir háskólanám: (þetta nám var afnumið á Spáni 2006) C.O.U. m, curs m d'orientació universitària (fou suprimit del sistema educatiu espanyol el 2006)
háskóla·próf <n. -prófs, -próf>:
1. (við fimm e. fjögurra ára háskólanám) llicenciatura f (examen de final de carrera & títol obtingut en carreres de cinc o quatre anys de durada)
♦ háskólapróf í hagfræði: llicenciatura en ciències econòmiques
♦ háskólapróf í hugvísinda: llicenciatura en lletres
♦ háskólapróf í lögfræði: llicenciatura en dret
♦ háskólapróf í raunvísinda: llicenciatura en ciències
2. (við þriggja ára háskólanám) diplomatura f (examen de final de carrera & títol obtingut en carreres de tres anys de durada)
♦ háskólapróf í hjúkrun: diplomatura en infermeria
♦ háskólapróf í viðskiptafræði: diplomatura en ciències empresarials
háskóla·setur <n. -seturs, -setur>:
dependències universitàries (sucursal d'universitat a ciutat diferent d'aquella on té la seu principal)
♦ háskólasetur Vestfjarða: dependències universitàries dels fiords occidentals
háskóla·sjúkrahús <n. -sjúkrahúss, -sjúkrahús>:
<MED> hospital clínic 
há·skóli <m. -skóla, -skólar>: 1. universitat f
        2. E.T.S. f



(†) há·speki <f. -speki, no comptable>: metafísica f (→ frumspeki)



háspennu·lína <f. -línu, -línur>: línia f d'alta tensió



háspennu·vír <m. -vírs, -vírar>: cable m d'alta tensió
        snerta háspennuvír: tocar un cable d'alta tensió



há·stafur <m. -stafs, -stafir>: majúscula f (tipus de lletra)
        nafn með hástöfum: nom en majúscules



há·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>: poa comuna (planta Poa trivialis)



há·talari <m. -talara, -talarar>: altaveu m
        dynja úr hátölurunum: retrunyir des dels altaveus



há·tannafífill <m. -tannafífils, -tannafíflar>: herba f de l'esparver (planta Hieracium murorum syn. Hieracium belonodontum)
há·tindur <m. -tinds, -tindar>:
<FIG> cim m, punt m culminant 
há·tíð <f. -tíðar, -tíðir (o: -tíðar)>: festa f (festivitat, festa popular, no privada)
        hátíð ljósanna: 1. <RELIG JUD> festa f dels llums, hanucà f (→ hanúkka-hátíð)
                    2. (á Maljorku) festa f de les llànties per Sant Tomeu (hinn 24. ágúst)
hátíða·lilja <f. -lilju, -liljur>:
variant de → hátíðarlilja “narcís” 
hátíðar·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de festa
hátíðar·lilja <f. -lilju, -liljur>:
narcís m (fl./pl.: narcisos) (qualsevol planta del gènere Narcissus)
hátíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona f d'alta freqüència 
hátta: 1. (afklæða, færa e-n úr fötum) desvestir algú, despullar algú
           klæða og hátta sjúkling sem ekki getur það sjálfur: vestir i despullar un malalt que no ho pot fer per ell mateix
        2. (fara af fötum) despullar-se, desvestir-se
        3. (fara í rúmið) retirar-se a dormir
           fara að hátta: anar-se'n a dormir, anar-se'n a colgar (Mall.), ajocar-se (Val.)
háttar·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAM> verb m modal 
hátternis·fræði <f. -fræði, no comptable>: etologia f
hátt·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
ben educat -ada, de maneres polides, cortès -esa
◊ biskup á að vera óaðfinnanlegur, einkvæntur, bindindissamur, hóglátur, háttprúður (κόσμιος -ον ‘ordenat; complidor -a dels seus deures; decent’ ~ ornātus -a -um ‘elegant; ben considerat, honorable’), gestrisinn, góður fræðari: un bisbe ha d'ésser irreprensible, monògam, abstemi, temperat, ben educat, hospitalari, bo per a l'ensenyament
háttur <m. háttar, hættir>:
1. <GEN> manera f, mode m, faisó f
♦ á einhvern hátt: d'alguna manera
♦ á einn eða annan hátt: d'una manera o altra, d'una o altra manera
♦ á hvern hátt...?: de quina manera...?
♦ á sinn hátt: a la seva manera
♦ á þann hátt: d'aquesta manera
♦ með <+ adj.> hætti: de manera <+ adj.> 
♦ með áþreifanlegum hætti: de manera ostensible, de manera palpable, ontensiblement, palpablement
♦ með margvíslegum hætti: de maneres molt variades, de molt variades maneres
♦ með nýjum hætti: d'una manera nova
♦ með ósanngjörnum hætti: de manera injusta, no equitativament
♦ með sanngjarnari hætti: de manera més equitativa, més equitativament
♦ með ýmsum hætti: de diverses maneres
♦ með þessum hætti: d'aquesta manera
◊ það gerðist með þeim hætti: va succeir d'aqueixa manera
♦ með öðrum hætti: d'una altra manera
2. (venja, siður) costum m (forma de fer les coses, hàbit)
♦ góðir hættir: bons costums
♦ ná háttum: <LOC FIG> arribar abans de l'hora d'anar-se'n a dormir (a un indret)
◊ hann fór á sínum tíma árla morguns frá Svartagili í Þingvallasveit og náði háttum í Hvammi í Vatnsdal: ell, en aquell temps, va partir ben d'hora de Svartagil (Þingvallasveit) i va arribar a Hvammur (Vatnsdalur) abans de l'hora d'anar a dormir
3. (gerð) mena f, casta f (Mall.) (faiçó, tipus)
♦ hann heldur uppteknum hætti: <LOC FIG> continua igual que sempre, no millora pas, no es corregeix pas
♦ lítils háttar (també: lítilsháttar): irrellevant, insignificant, de poca importància
◊ eigi þóttu þær systur svo lítils háttar vera: i d'aquesta manera hom va deixar de considerar les germanes persones de poca importància
◊ ...ok þora eigi at berjast í móti einum lítils háttar konungi: ...i de no gosar pas combatre amb un reietó insignificant
◊ sýnist yður það lítils um vert að mægjast við konung, þar sem ég er maður fátækur og lítilsháttar?: us sembla poca cosa que sigui gendre del rei perquè sóc un home pobre i de baixa condició?
♦ meiri háttar: boníssim -a, súper bé
◊ þetta er meiri háttar lag: aquesta és una cançó boníssima
◊ þetta hefur verið meiri háttar partý!: ha estat una festa súper
♦ mikils háttar (també: mikilsháttar): [socialment] important, distingit -ida
◊ mikils háttar maður: un home important
◊ ...auk þess mikill fjöldi guðrækinna Grikkja og mikilsháttar konur eigi allfáar: ...així com una gran quantitat de grecs devots i no pas poques dones distingides
♦ og fleira þess háttar: <LOC FIG> i més de per aquest estil
♦ þess háttar: d'aquesta mena, de tal manera, d'aital manera
♦ e-ð er undarlegur í háttum: <LOC FIG> algú és rar de mena
4. (bragarháttur) metre m (tipus de vers)
5. <GRAM> mode m
♦ → boðháttur “imperatiu”
♦ → framsöguháttur “indicatiu”
♦ → lýsingarháttur “participi”
♦ → nafnháttur “infinitiu”
♦ → viðtengingarháttur “subjuntiu”
  Amb el sintagma með <+adj.> hætti s'originen construccions de sentit semblant al dels nostres adverbis modals acabats en -ment.

með svikulum hætti: traïdorament, pèrfidament.		   
hátt·virtur, -virt, -virt: molt honorable (títol de certs alts càrrecs)
        háttvirti forseti!: molt honorable president!
hátt·vís, -vís, -víst <adj.>:
amb [molt de] tacte, discret -a, considerat -ada 
◊ “Háttvísir broddborgarar” eftir Buñuel: “el discret encant de la burgesia” de Buñuel
hátt·vísi <f. -vísi, no comptable>:
1. (lægni, gætni) tacte m, discreció f  (sensibilitat, consideració, mà esquerra)
◊ eins og gullhringur í svínstrýni er fríð kona sem enga háttvísi ('ŧāʕam, טָעַם) kann: dona bella, però sense discreció, és un anell d'or a la grufa d'un porc
2. (kurteisi) cortesia f (urbanitat) 
hávaða·samur, -söm, -samt: sorollós -osa, que hi ha molt de renou (Mall.)



hávaði <m. hávaða, hávaðar>: soroll m, renou m (Mall.)

        þetta er svakalegur hávaði: hi ha un renou de mil dimonis



há·vaxinn, -vaxin, -vaxið: alt -a (d'estatura)



há·vingull <m. -vinguls, -vinglar> festuca f dels prats (planta Festuca pratensis)



há·vær, -vær, -vært: sorollós -osa



há·þýska <f. -þýsku, no comptable>: alt-alemany m (llengua germànica))



há·æruverðugur,-æruverðug, -æruverðugt: molt venerable
he <n. hes (o: he), he>:
he f,m (lletra hebrea ה, הֵא, ה"א, ה"י) 
hebreska <f. hebresku, no comptable>: hebreu m (llengua semítica)
        Ísland er אִיסְלַנְד á hebresku: en hebreu, Islàndia es diu אִיסְלַנְד



hebreskur, hebresk, hebreskt: hebreu -ea
        hebreskt letur: caràcters hebreus
        hebreska orðið קַיָּם merkir ‘sá sem til er, sá sem fyrir [hendi] er’: el mot hebreu קים significa ‘existent, que existeix’
        hebreska stafrófið: l'alfabet hebreu
heðer <m. heðers, heðerar>:
hèder m (fl./pl hèders og/i haderim) (escola elemental fins al talmud/torà o fins a la iexivà, חֶדֶר, חדר) 
hefðar·kona <f. -konu, -konur>: [gran] senyora f (dona d'alt llinatge)
hefð·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
tradicional 
hefja <hef ~  hefjum | hóf ~ hófum | hafið ║ e-ð>: començar una cosa



hefjast <hefst ~  hefjumst | hófst ~ hófumst | hafist>: començar (iniciar-se)



hefna <hefni ~  hefnum | hefndi ~ hefndum | hefnt>: 1. venjar
           hefna e-s [á e-m]: venjar-se [d'algú] per una cosa
        2. <refl.> venjar-se
           hefna sín [á e-m fyrir e-ð]: venjar-se [d'algú per una cosa]



hefnd <f. hefndar, hefndir>: venjança f, revenja f
hefni·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
venjatiu -iva
hefni·girni <f. -girni, no comptable>:
1. <GEN> set f de venjança
2. (hefndaraðgerð) [acte m de] venjança f (presa concreta de venjança)
◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér: has vist totes llurs venjances i tots llurs complots contra mi
hefting <f. heftingar, heftingar>:
1. (með fótabandi) travada f, travament m (de peus de bèstia amb trava)
2. (handtaka) detenció f (acte d'arrestar o detenir)
3. (það að hefta bók með heftivír) relligadura f, relligat m, enquadernació f (cosit de llibre, en rústica)
4. (hindrun) impediment m (trava, entravament, obstacle) 
hefti·plástur <m. -plásturs, -plástrar>: esparadrap m, tirita f
hefti·vír <m. -vírs, -vírar>:
fil [metàl·lic] per a enquadernació 
hegða sér: comportar-se, captenir-se

                hegða sér eftir einhverju: acomodar-se a una cosa
hegðun <f. hegðunar, pl. no hab.>:
comportament m, capteniment m 
hegra·nef <n. -nefs, -nef>:
curripeus m.pl  (planta Erodium cicutarium)
hegri <m. hegra, hegrar>:
1. agró m, augró m (Mall.; ekki ritm./no lit.), ugró m (Mall.; ekki ritm./no lit.) (designació genèrica dels ocells del gènere Ardea)
♦ → bjarthegri “martinet blanc”
♦ → gráhegri “bernat pescaire”
♦ → kúhegri “esplugabous”
♦ → mjallhegri “agró blanc”
♦ → nátthegri “martinet de garrofera”
♦ → rauðhegri “agró roig”
♦ → relluhegri “martinet ros”
♦ → sefhegri “bitó”
2. (krani) grua f (aparell elevador de càrregues)
heiðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ráðvandur, siðsamur) honest -a (decent)
2. (heiðvirður, valinkunnur) honorable (honrat)
heið·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
daurada f [grossa], fusell m [gros] (Val.), fuell m (Mall.), xirlot (o: cirlot) m (Men.), dauradella f (Men.) (ocell Pluvialis apricaria) 
heiði <f. heiðar, heiðar>: 1. (lyngmóar) bruguerar m, landa f
        2. (háslétta) altiplà m
        3. (fjallvegur) camí m de muntanya (pista no asfaltada)



heiður <m. heiðurs, no comptable>: honor m,f
        mér hlotnast sá heiður að...: tinc l'honor de...


heiðurs·félagi <m. -félaga, -félagar>: membre honorari



heiðurs·merki <n. -merkis, -merki>: medalla m d'honor



heiðurs·verðlaun <n.pl -verðlauna>: premi m d'honor
        rithöfundurinn Baltasar Porcel i Pujol fékk heiðursverðlaun katalönsku bókmenntanna: l'escriptor Baltasar Porcel ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes



heið·virður, -virð, -virt: honorable
heift <f. heiftar, heiftir, pl. no hab.>:
1. (áköf reiði) còlera f (ira o furor forts)
2. (ákaft hatur) odi m mortal (esquírria profunda) 
heila·blóðfall <n. -blóðfalls, -blóðföll>: atac m de feridura, atac m d’apoplexia



heila·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>: hemorràgia f cerebral



heila·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: encefalitis f
heila·brú <f. -brúar, -brýr>:
<MED> protuberància f anular (o: cerebral), pont m del cerebel, pont m de Varoli, pont troncoencefàlic 
heila·drep <n.-dreps, -drep>: <MED> (blóðþurrðarslag) infart m cerebral, trombosi f cerebral
heilag·leiki <m. -leika, no comptable>:
santedat f
♦ deyja í dýrlegum ilmi heilagleikans: <RELIG CATOL> morir en olor de santedat
heilag·leikur <m. -leiks, no comptable>:
<†> variant antiquada de → heilagleiki “santedat”
♦ heilagleiks spegill: <RELIG CATOL> mirall m de santedat
◊ þessi maðr er sannliga heilagleiks spegill ok sýnir í sinn bjarta yfirbragði þann mann, sem einkanliga er valdr af guði til heilagrar þjónustu: aquest home és veritablement un mirall de santedat i en el seu semblant lluminós s'hi pot veure un home que ha estat especialment elegit per Déu per al seu sant servei 
heilagur, heilög, heilagt: sant -a, sacre -a



heilahimnu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: meningitis f



heila·hristingur <m. -hristings, -hristingar>: commoció f cerebral
heila·hvel <n. -hvels, -hvel>:
<MED> hemisferi m cerebral
♦ hægra heilahvel: hemisferi cerebral dret
♦ vinstra heilahvel: hemisferi cerebral esquerre
♦ ríkjandi (o: ráðandi) heilahvel: hemisferi dominant 
heila- og mænu·sigg <n. -siggs, no comptable>: <MED> esclerosi f múltiple



heila·slag <n. -slags, -slög>: atac m de feridura, atac m d’apoplexia



heila·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>: activitat f cerebral



heilavefs·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>: <MED> (blæðandi slag) vessament m cerebral
heil·brigður, -brigð, -brigt <adj.>:
sa sana (que gaudeix de bona salut)
♦ heilbrigð sál í hraustum líkama: mens sana in corpore sano
heild <f. heildar, heildir>:
totalitat f
♦ í heild eða hluta: totalment o parcialment
♦ þegar á heildina er litið: vist -a globalment, vist -a en el seu conjunt, contemplat -ada en la seva totalitat
heildarhyggju- <en compostos>:
holístic -a
heildar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
holisme m 
heildar·tekjur <f.pl -tekna>: ingressos totals
        heildartekjur á árinu: total d’ingressos anuals
heildar·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
pes m total, pes brut 
heili <m. heila, heilar>: 1. <GEN> cervell m
        2. <MED> encèfal m
        blóðsegarek í heilanum (o: heilaæðunum): embòlia f cerebral
        → heilabrú “protuberància anular”
        litli heili: cerebel m
        → mænukylfa “bulb raquidi”
        → stórheili “cervell”
        stóri heilinn: cervell m
        æðagúl í heila: aneurisma m cerebral
heil·kenni <n. -kennis, -kenni>:
<MED> síndrome f
heil·kjörnungur <m. -kjörnungs, -kjörnungar>:
eucariota m
heill¹ <f. heillar, heillir. Emprat sovint en pl.>:
sort f
♦ árna e-m heilla: donar l'enhorabona a algú, felicitar algú
♦ óska e-m allra heilla: desitjar-li a algú tota la sort del món
♦ [öllum] heillum horfinn: <LOC> amb la sort d'esquena, abandonat per la fortuna, malastrugat -ada
◊ nú mæli eg það um við þig Grettir að þú sért heillum horfinn, allri gift og gæfu, og allri vörn og visku, æ því meir sem þú lifir lengur: ara et maleeixo, Grettir, i desitjo que la sort et giri l'esquena, i que també t'abandonin el teu talent i el teu bon astre, i tot el teu art per defensar-te i la teva saviesa i que, com més llarga sigui la teva vida, menys en tinguis
heill² <n. heills, no comptable>:
variant de → heill¹ ‘sort, fortuna’
♦ illu heilli: <LOC> desafortunadament, malauradament 
heill, heil, heilt: sencer -a
        heill á húfi: sa i estalvi
        vera heill heilsu: estar bé de salut
heillandi, heillandi, heillandi <adj.>:
encisador -a, encantador -a  (persona & paratge, paisatge, indret etc.) 
heilla·ósk <f. -óskar, -óskir>: felicitació f, enhorabona f
        hjartanleg heillaósk! Per molts anys! Felicitats!
heilla·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera fæddur undir heillastjörnu ~ óheillastjörnu: <LOC FIG> haver nascut amb [bona] estrella ~ estrellat
heillavæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. benèfic -a, beneficiós -osa (que és bo per a algú o alguna cosa)
◊ hjónabandið og fjölskyldan er tilhögun sem er heillavænleg fyrir hjónin og getnað og uppfræðslu barnanna: el vincle del matrimoni i la família són institucions que són beneficioses per als cònjuges i la procreació i l'educació dels fills
2. propici -ícia, favorable (de bon averany, que deixa presagiar bones coses)
◊ eigi er það heillavænlegt, mágur; en hversu skulum við skipa þingferð okkra í sumar?: això, cunyat, no sembla pas prometre res de bo; i com ens ho farem de cara a organitzar el nostre viatge al þing de l'estiu?
heil·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
1. (næring, matvæli, drykkur) sa sana, saludable (alimentació, beguda, aliments que donen bona salut, beneficiosos per a la salut)
◊ heilnæm matvæli: aliments sans
◊ heilnæmur drykkur: una beguda sana
◊ heilnæmur og náttúrulegur matur: un menjar sa i natural
2. (loftslag, svæði) salubre (clima, indret)
◊ heilnæmt loftslag: un clima salubre
heil·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
bon consell, consell assenyat
◊ “Heilræði Catos”: “Disticha Catonis”
heilsu·gæslustöð <f. -gæslustöðvar, -gæslustöðvar>:
C.A.P. m, centre m d'atenció [mèdica] primària
heil·tala <f. -tölu, -tölur>:
<MAT> nombre enter, nombre sencer (Bal.) 
heim <adv.>:
cap a casa, cap a ca meva (Bal.) (i: cap a ca teva, seva, nostra, vostra) 
♦ bjóða e-n heim: convidar algú a casa, convidar algú a ca seva (Bal.) 
♦ fara heim: anar a casa, anar a ca seva (Bal.) 
♦ fara heim til e-s: anar a casa algú, anar a ca algú (Bal.) 
♦ heim á leið: de camí [cap] a casa, de camí cap a ca seva (Bal.) 
♦ kalla e-n heim: <LOC FIG> fer tornar a casa (p.e., cridar un funcionari destinat a l'estranger, un treballador que treballa en una sucursal allunyada etc.)
♦ koma heim til e-s: anar a veure algú a casa seva, anar a ca algú (Bal.) 
♦ komdu heim til mín: vine a casa [meva], vine a ca meva (Bal.) 
♦ koma [illa ~ vel ~ mætavel] heim við e-ð: <LOC FIG> quadrar (o: encaixar) [malament ~ bé ~ perfectament bé] amb una cosa (casar, correspondre's)
♦ það kemur því mætavel heim, að <+ subj.>: això quadra perfectament amb el fet que <+ subj.> 
♦ koma heim og saman við e-ð: <LOC FIG> quadrar [malament ~ bé ~ perfectament bé] amb una cosa (casar, correspondre's)
♦ það kemur ekki heim og saman: això no quadra pas
♦ koma e-u heim og saman: <LOC FIG> fer quadrar una cosa
♦ skutla e-m heim: portar algú en cotxe a casa, acompanyar algú amb cotxe a ca seva (Bal.) 
♦ sneypast heim: anar-se'n a casa, tocar el dós cap a casa, anar-se'n a ca seva (Bal.) 
♦ sækja e-n heim: visitar algú a casa seva, visitar algú a ca seva (Bal.) 
heima <adv.>:
a casa, a ca meva (Mall.) (i: a ca nostra) 
♦ eiga heima: viure (habitar)
◊ hvar áttu heima?: on vius?
◊ ég á heima í Lækjasmára 22 í Kópavogi á neðri hæð: visc al carrer Lækjasmári 22 de Kópavogur, al pis de baix
◊ hvar áttu heima, í hvaða land?: on vius, a quin país?
◊ ég á heima í Kanada núna: ara visc al Canadà
♦ vera ekki heima: no ésser a casa
heima·hús <n. -húss, -hús>:
llar f
♦ í heimahúsum: a casa
◊ notkun þessa stafræna mynddisks er einungis heimilað í heimahúsum: només es permet l'ús d'aquest DVD a casa
heima·koma <f. -komu, pl. no hab.>:
<MED> erisipela f
heiman <adv.>:
de casa, de ca meva (Mall.) (i: de ca nostra etc.) 
♦ fara að heiman: anar-se'n de casa
◊ ég fór að heiman, þegar ég var 14 ára og fór alveg á mis við lífið: me'n vaig anar de casa quan tenia 14 anys i les coses no m'han anat mai bé a la vida
heiman·fylgja <f. -festar, pl. no hab.>:
<HIST> Amb el terme heimanfylgja es designava una mena de dot, propietat exclusiva de la núvia, que ella aportava al matrimoni. En cas de divorci, ella se l'emportava ja que era possessió exclusiva d'ella.
heima·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern autònom
♦ heimastjórnin í Katalóníu: el govern autònom de Catalunya
heima·tilbúinn, -tilbúin, -tilbúið <adj.>:
fet -a a casa, casolà -ana
heimila <heimila ~ heimilum | heimilaði ~ heimiluðum | heimilað ║ e-m e-ð>:
permetre una cosa a algú
heimilaður, heimiluð, heimilað <adj.>:
permès -esa 
heimild¹ <f. heimildar, heimildir>: 1. font f (origen d'un coneixement, d'una informació etc.)
        2. heimildir <f.pl heimilda>: bibliografia f, fonts f.pl(documentació, escrita o oral, emprada en l'elaboració d'un escrit científic)



heimild² <f. heimildar, heimildir>: (leyfi & leyfisskjal) autorització f (vist-i-plau per fer una cosa & escrit oficial d'autorització)
heimilda·myndaflokkur <m. -myndaflokks, -myndaflokkar>:
sèrie f documental (emissió televisiva en diferents capítols)
◊ breskur heimildamyndaflokkur um...: una sèrie documental britànica sobre...
heimildar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
documental m  (pel·lícula de tema monogràfic)
heimildar·númer <n. -númers, -númer>:
<ECON> número m d'autorització de transacció (en pagaments efectuats amb tarja de crèdit)
heimildar·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
documental m  (tipus de programa televisiu)
heimildnr. <abrev. de heimildarnúmer>:
n. autor., NAT (= número d'autorització de transacció) 
heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. (bústaður) domicili m, llar f (casa on hom té la seva residència)
        2. (heimilisfólk) família f, llar f (gent que viuen a una mateixa llar)
           stórt heimili: una gran família
           þungt heimili: una gran llar
heimilis·fang <n. -fangs, -föng>:
domicili m [postal], adreça f [postal] 
heimilis·fang <n. -fangs, -föng>: adreça f [postal]
heimilis·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense-sostre
♦ heimilislaus maður: un sense-sostre 
heimilis·læknir <m. -læknis, -læknar>: metge m d'espona
heimilis·matur <m. -matar, -matar>:
menjar casolà 
heimilis·ofbeldi <n. -ofbeldis, no comptable>: violència domèstica
heimill, heimil, heimilt: permès -esa
heim·kynni <n.pl -kynna>:
<FIG> arrels f.pl, llar f, terrer m 
heim·leið <f. -leiðar, no comptable>: camí m de casa
        á heimleiðinni: de camí a casa, de tornada a casa
heimsborgara·legur, -leg, -legt: cosmopolita
heims·borgari <m. -borgara, -borgarar>: ciutadà m del món, ciutadana f del món, cosmopolita m,f
heimsenda·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
escatologia f
heim·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
repartiment (o: lliurament) m a domicili, entrega f a domicili (cast. Ekki ritm./no lit.) 
heimsendingar·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de repartiment a domicili 
heims·endir <m. -endis, -endar>: fi f del món
heims·fræði <f. -fræði, no comptable>:
cosmologia f 
heims·höfnun <f. -höfnunar, no comptable>: <RELIG> renúncia f del món
heims·kringla <f. -kringlu, -kringlur. Gen. pl.: -kringla o: -kringlna>:
orbe m terrestre, calc del llatí orbis terrae o orbis terrarum. Designa el món no pas com una esfera, sinó com un disc circular enrevoltat d'un oceà exterior
◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin; ganga hǫf stór ór útsjánum inn í jǫrðina. Er þat kunnigt, at haf gengr frá Nǫrvasundum ok alt út til Jórsalalands; af hafinu gengr langr hafsbotn til landnorðrs, er heitir Svartahaf. Þá skilir heimsþriðjungana; heitir fyrir austan Ásía, en fyrir vestan kalla sumir Evrópa, en sumir Enea. En norðan at Svartahafi gengr Svíþjóð in mikla eða in kalda; Svíþjóð ina miklu kalla sumir menn eigi minni en Serkland it mikla; sumir jafna henni við Bláland it mikla; inn nørðri hlutr Svíþjóðar liggr óbyggðr af frosti ok kulða, svá sem inn syðri hlutr Blálands er auðr af sólarbruna. Í Svíþjóð eru stórheruð mǫrg; þar eru ok margs konar þjóðir ok margar tungur; þar eru risar ok þar eru dvergar, þar eru blámenn, ok þar eru margs konar undarligar þjóðir; þar eru ok dýr ok drekar furðuliga stórir. Ór norðri frá fjǫllum þeim, er fyrir utan eru byggð alla, fellr á um Svíþjóð, sú er at réttu heitir Tanais, hon var forðum kǫlluð Tanakvísl eða Vanakvísl; hon kømr til sjávar inn í Svartahaf. Í Vanakvíslum var þá kallat Vanaland eða Vanaheimr. Sú á skilr heimsþriðjungana; heitir fyrir austan Ásía, en fyrir vestan Evrópa: [les costes de] l'orbe habitat pels homes presenten nombroses cales i badies. Grans mars entren terra endins des de l'Oceà. Com se sap, una mar s'estén des de Njǫrvasund (Estret de Gibraltar), fins a Jórsalaland (Palestina). D'aquesta mar en surt una gran badia cap al nord-est. Aquesta gran badia es diu la Mar Negra i separa dues parts del món. La part oriental es diu Àsia, i l'occidental, adés s'anomena Europa, adés Enea. Al nord de la Mar Negra s'estén la Gran Suècia, dita també la Suècia Freda. Alguns consideren la Gran Suècia no pas menys gran que la Gran Aràbia (Serkland it mikla) i alguns la tenen per igual de gran que el Gran Magrib (Bláland it mikla; o bé és una simple designació d'Àfrica?). A la part septentrional de Suècia hi ha territoris deshabitats a causa del fred i el gel, d'idèntica manera que el sud del Magrib (interpreto el sud del Bláland com el Desert del Sàhara; la identificació tradicional del topònim Bláland amb Etiòpia personalment no em satisfà pas, si més no en aquest context) ho és a causa de la calor del sol. A Suècia hi ha moltes de regions. També hi ha molts de pobles i moltes de llengües. Hi ha gegants i hi ha nans, hi ha blámenn (negres?; personalment, em decanto per interpretar aquest mot amb el significat de moros? ço és, musulmans?) i hi ha moltes de menes de pobles que causen meravella. També hi ha bèsties i dracs espantosament grans. Del nord, de les muntanyes que s'alcen més enllà de totes les contrades habitades, en surt un riu que travessa Suècia, el qual es diu realment Tànaïs. Antigament l'anomenaven Tanakvísl o Vanakvísl. Desemboca a la Mar Negra. Les terres que banya es deien Vanaland o Vanaheimr. Aquest riu divideix els continents: el de l'est es diu Àsia i el de l'oest, Europa
◊ ráðandi kringlu alls heims ok máttugr herra, hinn mikli konungr Alexander, sendir Aristótili, meistara sínum, kveðju ok fullkommliga heilsu: el sobirà de l'orbe del món sencer i senyor poderós, el gran rei Alexandre, envia les seves salutacions i desigs de salut completa a Aristòtil, el seu mestre
◊ í upphafi þessa litla annálabœklings skulu vér skrifa nokkut lítit af heimskringlunni ok af þeim lǫndum, er í henni standa, ok eigi síðr <af> hǫfuðborgum, <ok> hversu þær hafa í fyrstu smíðaz (segons quin manuscrit, hafa myndaz ‘es van formar’; els supins myndaz i smíðaz poden contemplar-se, per tant, com a quasi-sinònims): a l'inici d'aquests petits annals escriurem unes breus pinzellades sobre l'orbe habitat i les terres que que hi ha i, en darrer lloc, sobre les ciutats capitals i sobre com foren creades al principi
◊ með því þú hefir varðveitt orð minnar þolinmæði, man eg einninn varðveita þig frá freistingartíma sem koma mun yfir alla heimsins kringlu (ἐπὶ τῆς οἰκουμένης; el mot οἰκουμένη, que vol dir part habitada del món és traduït per heimur a Mateu 24:14: Og þetta evangelium ríkisins mun predikað verða um allan heim til vitnisburðar yfir allar þjóðir. Og þá mun endirinn koma, i a Lluc 2:1: En það bar til á þeim dögum að það boð gekk út frá keisaranum Ágústo það heimurinn allur skyldi skattskrifast; a l'Edat Mitjana, aquest significat és expressat amb el mot heimsbyggð) til að freista þeirra sem á jörðu byggja: perquè has guardat pacientment la meva paraula, també jo et guardaré de l'hora de la temptació que ha de venir sobre tot el món per provar els habitants de la terra
◊ eigi ætla ek, segir meistari Jóhannes, at finniz svá fjarlægr staðr, eyddr eða leyniligr í allri heimsins kringlu, svá vítt sem verǫldin byggiz, at eigi hafi heyrt ok feginsamliga fregit lof ok jarteignagerð gǫfugligs herra Nicholáí (cf. la Óláfs saga helga, cap. 213, amb una formulació molt semblant a aquesta: jafngreiniliga sá ek þá staði, er ek hefi eigi fyrr sét, suma þá, er ek hefi haft spurn af, en jafnvel hina, er ek hefi eigi fyrr heyrt getit, bæði byggða ok úbyggða, svá vítt sem verǫldin er ‘he distingit ben clarament amb la vista indrets que encara no havia vists, indrets d'alguns dels quals n'havia sentit a parlar, però també indrets que mai abans no havia sentit esmentar, tant habitats com deshabitats i tan lluny fins on arriba el món’): no crec, diu mestre Joan, que en tot l'orbe terrestre es trobi un indret, per més allunyat, desèrtic o recòndit que sigui, fins on s'estén el món habitat, on no s'hi hagin sentit a dir o no s'hi hagi tingut notícia amb alegria de les lloances i els miracles fets pel magnànim senyor Nicolau
♦ um alla heimsins kringlu: per tot l'orbe habitat 
heimskur, heimsk, heimskt: beneit -a
heims·meistari <m. -meistara, -meistarar>: campió m del món
        heimsmeistari í þungavigt: campió dels pesos pesants
heims·minjar <f.pl -minja>:
(UNESCO) patrimoni m de la humanitat
heim·mynd <f. -myndar, -myndir>:
imatge f del món (forma de veure i entendre el món, visió del món)
heim·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
visita f (estada curta a ca un amic)
♦ koma í heimsókn til e-s: anar de visita a ca algú 
heim·speki <f. -speki, no comptable>: filosofia f
heimspeki·deild <f. -deildar, -deildir>: facultat f de filosofia i lletres
heims·slit <n.pl -sleita>: fi f del món
heims·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
visió f del món (esp. de filòsofs i científics)
heims·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició f universal 
heimur <m. heims, heimar>: món m
        hinn frjálsi heimur: <POLÍT> el món lliure
        í heiminn borinn: vingut al món, nat
        um allan heim: per tot el món
hein <f. heinar, heinir>: pedra f d'esmolar
heita: 1. dir-se (anomenar-se una cosa)
           hvað heitir þetta á íslensku? Com es diu això en islandès?
        2. dir-se, nòmer (Mall., Men.) (haver nom una persona, tenir una persona per nom)
           ég heiti Mjallhvít: em dic Blancaneu, me diuen Blancaneu [de nom] (Mall., Men.)
           hvað heitirðu?: com et dius?, què te diuen? (Mall., Men.), què noms? (Mall., Men.)
           hvað heitir þú? (més formal): com et dius?, què te diuen? (Mall., Men.), què noms? (Mall., Men.)
        3. (lofa) prometre (obligar-se de paraula)
           heita e-m gulli og grænum skógum: <LOC FIG>: prometre la lluna a algú, prometre el món i la bolla a algú
           ég vil greiða það er ég hefi heitið: compliré el que he promès



heitinn, heitin, heitið: (látinn) difunt -a (es postposa sempre al nom de persona que acompanya)
        afi heitinn...: l'avi al cel sia...
        Daníel heitinn Hjaltason: el difunt Daníel Hjaltason




heitur, heit, heitt: calent -a (cald)
        mér er heitt: tinc calor
hekt·ari <m. -ara, -arar>:
hectàrea f
Hektor <m. Hektors, pl. no hab.>:
Hèctor m (andrònim, nom d'home) ( Ἕκτωρ)
♦ Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax
hektó·gramm <n. -gramms, -grömm>:
hectograma m
hektó·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
hectolitre m
hektó·metri <m. -metra, -metrar>:
hectòmetre m
hel <f. heljar, pl. no hab.>:
1. <RELIG LAT & GREC> inferns m.pl
♦ stíga niður til heljar: <& RELIG> davallar als inferns
2. (dauði) mort f (cessament de la vida)
♦ berja e-n grjóti í hel: <LOC FIG> matar algú a pedrades, lapidar algú
◊ verra hefir þú gert en menn viti dæmi til og er mikil óviska í slíkum harðræðum og maklegt að þú værir á báli brennd og barin áður grjóti í hel og hefðir þú þá það er þú ferð á leið: el que has fet ha estat pitjor que qualsevol altra cosa que ningú pugui esmentar com a exemple [de crueltat], hi ha gran follia en aqueixes bestialitats i mereixeries que et cremessin en una foguera després d'haver-te lapidada: així tindries el que has estat cercant
♦ betra er líf en hel: la vida és millor que no pas la mort
◊ hann var mestr fyrir sér, ok betr vápnfœrr en aðrir menn, høggr á tvær hendr, ok þykkir eigi betra líf en hel: era el més gran i millor i més hàbil amb les armes que els altres homes i pegava cops d'espasa a mà dreta i a mà esquerra i semblava com si tant li fos viure com morir
◊ ekki þarftu að mælast undan þessu. Mér þykir verra líf en hel ef eg skil við þig: no pots demanar de deslliurar-te'n. Si em separo de tu, la vida em semblarà pitjor que no la mort
♦ bíða hel: <LOC FIG> morir
♦ bíða [e-s] úr helju: <LOC FIG> esperar [algú] en la mort
◊ minnstu nú, Sigurður, þess er við mæltum þá er við stigum á einn beð, að þú mundir mín vitja og úr helju bíða: recorda-te'n, Sigurður, del que ens vam dir quan ens vam colgar en un mateix llit: que em visitaries i que m'estaries esperant en la mort
♦ fara til heljar: <LOC FIG> morir
◊ enn dreymdi mig að haukar tveir flygju mér af hendi og væru bráðalausir og fóru til heljar: de més he somniat que dos astors s'envolaven del meu braç, però no aconseguien fer cap presa i morien
◊ sjá bardagi varð með miklu mannspelli og lýkur svo að fellur allt lið þeirra bræðra svo að þeir standa tveir upp, og fór áður margur maður til heljar fyrir þeirra vopnum: a la batalla hi hagué gran carnatge i va acabar de tal manera que hi van caure totes les tropes dels germans de manera que al final només quedaven drets ells dos, però abans [que això no passés,] mant home va morir sota els cops de llurs armes
♦ hafa e-n í helju: <LOC FIG> matar algú
◊ líða nú eigi langar stundir, áðr þessi sótt hefir konung í helju: va passar poc temps abans que aquesta malaltia no matés el rei
♦ heimta e-n úr helju: rescatar algú d'una mort imminent (o: segura), rescatar algú de les urpes de la mort
◊ hann lagði fram kesjunni, og stökk frá allt, það er fyrir stóð, og gafst honum svo rúm fram í gegnum fylkinguna; sótti hann svo ofan til manna sinna; þóttust þeir hafa hann úr helju heimtan: corria colpint cap endavant amb la seva kesja i tothom que li quedava al davant se n'apartava d'un bot, i d'aquesta manera va aconseguir obrir-se una clariana a través de la tropa en formació de combat [dels frisons] fins que va aconseguir baixar fins allà on eren els seus homes i [quan aquests el van veure,] van creure que l'havien recuperat d'una mort segura
◊ réð Hjálmþér þegar á hann, ok kómu nú með þeim harðar sviptingar ok löng köf, því at hvárr færði annan til grunna, þar til at Tóka mæddi blóðrás, ok gekk Hjálmþér af honum dauðum, kom síðan aptr til skipa sinna. Fögnuðu hans menn honum vel ok þóttust hann ór helju heimtan hafa: en Hjálmþér el va atacar immediatament i llavors varen començar a lluitar aferrissadament sota l'aigua durant molt de temps perquè cadascun d'ells dos empenyia l'altre cap al fons fins que la [forta] pèrdua de sang d'en Tóki el va cansar i en Hjálmþér se'n va apartar deixant-lo mort; vdesprés d'això, va tornar als seus vaixells i els seus homes el van rebre amb mostres d'alegria i ell creia que realment s'havia escapat de les urpes de la mort
♦ heimtur úr helju: rescatat d'una mort imminent, rescatat de les urpes (o: grapes) de la mort
♦ leysa höfuð sitt úr helju: <LOC FIG> rescatar el seu cap de la mort, alliberar-se de la mort pagant un rescat
◊ hvað er það fiska er rennur flóði í, kannat sér við víti varast? Höfuð þitt leystu helju úr og finn mér lindar loga: quin peix és aquest que neda dins l'aigua i no sap parar esment a evitar l'infortuni? Rescata el teu cap de la mort trobant-me la flama del drac (= l'or) 
♦ rasa í helina opna: llençar-se als braços de la mort
◊ vér hǫfum vafizt í flokkum um hríð; hǫfum vér jafnan látit menn vára fyrir Sverri konungi, vér hǫfum honum ok gert mikinn mannskaða; nú munum vér ok ekki rasa í helina opna, þótt Hreiðarr vill þannig oss ávísa: durant un cert temps ens hem estat movent sense rumb i fragmentats en petits grups; espesses vegades hem perdut homes nostres en les topades contra el rei Sverrir, encara que nosaltres també li hem infligit a ell grans pèrdues d'homes. Ara no correrem a abraçar la mort per més que en Hreiðarr ens commini a fer-ho
♦ nema hel skili: si la mort no ens separa
◊ þat er upphaf at sætt þessari, at þú, Þorgils, skalt fara héðan með oss at Gizuri þegar með fylgdarmenn þína. Skuldu vér binda saman lag várt ok festa þat með svardǫgum, ok eigi skiljask nema hel skili, áðr lýkr úfriði þessum, en ef vér vinnum nokkut í, skal eiga þriðjung hverr várr, en slíta ei fyrr flokkinum, en vér bíðum annat hvárt bót eðr bana: la primera part d'aquest acord és que tu, Þorgils, sortiràs ara mateix d'aquí amb nosaltres i amb els teus homes per a atacar en Gizurr. Constituïrem una aliança i la segellarem amb juraments i ens hi mantindrem units, tret que la mort no ens separi, fins a la fi d'aquesta guerra, i, si hi guanyem res, cadascun de nosaltres en tindrà un terç i no llicenciarem la nostra tropa fins que no hàgim aconseguit atènyer una d'aquestes dues coses: una compensació o la mort
♦ svelta í hel: <LOC FIG> morir de fam
♦ svelta e-n í hel: <LOC FIG> fer morir algú de fam, matar algú privant-lo de menjar
◊ þú tókst mína frændkonu og sveltir í hel og myrtir og tókst féð, og var það eigi konunglegt: vas agafar la meva parenta i la matares de fam, la vas assassinar i li prengueres el cabal i tot això no va tenir res de reial
♦ vera í helju: <LOC FIG> ésser mort -a
◊ þeir sögðu báðir, at þeir vildu honum þar til standa, ok sögðu, at þeim þótti þat vel stofnat, ok staðfesta með sér, at þeir skulu þangat fara, þegar sumar kemr, ok eigi fyrr í burtu en Grímr væri í helju, en konungr hefði fengit jungfrúnaþeir sögðu báðir, at þeir vildu honum þar til standa, ok sögðu, at þeim þótti þat vel stofnat, ok staðfesta með sér, at þeir skulu þangat fara, þegar sumar kemr, ok eigi fyrr í burtu en Grímr væri í helju, en konungr hefði fengit jungfrúna: tots dos van declarar que romandrien al seu costat i afegiren que els semblava que era una bona idea i resolgueren que, quan arribaria l'estiu, hi anirien i que no se n'anirien fins que en Grímr fos mort i el rei hagués hagut la donzella
♦ vera milli heims og heljar: <LOC FIG> ésser ja més de l'altre món que d'aquest, penjar-li la vida a algú només d'un fil, debatre's entre la vida i la mort
  L'infern cristià -un lloc de càstig i no pas la simple residència dels morts que eren els inferns en el món germànic-, es designa amb el mot helvíti o, simplement, víti (un baix-alemanyisme dels missioners saxons: el mot es remunta al baix-alemany antic hėlliwîti). Al costat d'aquests mots, hom empra també undirdjúp i eldsvíti, per bé que amb matisos lleugerament diferents. Per al terme purgatori hom hagué de recórrer a dues encunyacions: hreinsunareldr, que encara s'usa, i hreinsanastaðir, un terme que s'ha abandonat.  
     
Hel¹ <f. Heljar, pl. no hab.>:
<MITOL = dánarheimar> hel f, el regne dels morts de la mitologia norrena
♦ halda heljarinnar veislu: <LOC FIG> fer una festa de pinyol vermell
◊ hann hélt heljarinnar veislu: va celebrar una festa de pinyol vermell
  Hom creu que el germànic *xaljō (emparentat amb l'irlandès antic cuile fínda ‘celler de vi’) designava originàriamente la gran cambra funerària del *xlaiwaz o túmul funerari germànic (en norrè aquest mot fou substituït per haugr ‘monticle, tossal’), i que va acabar essent la designació dels inferns germànics a través del seu ús en força locucions. Sigui com sigui, el mot designa els inferns a totes les llengües germàniques. Dins la mitologia norrena, Hel està separada del món dels vius pel riu Gjǫll, travessat per un pont d'or, la Gjallarbrú, pont que és vigilat per la donzella Móðguðr. Després d'aquest pont, Hel és defensat per una alta tanca coneguda amb el nom de Helgrind: qui entra a Hel pel portal de la Helgrind ja no en pot tornar a sortir.

Al poema Baldrs draumar s'hi esmenta l'existència d'un ca infernal:

(Estrofa 2):
Upp reis Óðinn, | alda gautr,
oc hann á Sleipni | sǫðul um lagði;
reið hann niðr þaðan | Niflheljar til,
mœtti hann hvelpi, | þeim er ór heljo kom.
(Óðinn, el senyor dels llinatges [humans i divins], es va aixecar i va ensellar l'Slèipnir. D'allà va cavalcar per avall cap a Niflhel. Va trobar un gos que sortia de Hel.).

(Estrofa 3):
Sá var blóðugr | um brjóst framan,
oc galdrs fǫður | gó um lengi;
fram reið Óðinn, | foldvegr dunði,
hann kom at hávo | Heljar ranni.
(Aquella bèstia tenia al davant el pit sangonent; lladrà llarga estona contra el Pare dels Encanteris; Óðinn continuà cavalcant cap envant - el camí de terra retrunyia - fins que va arribar davant l'alt Casal de Hel).

Tot i que el nom d'aquest gos no s'hi esmenta pas i malgrat el fet que tampoc no sigui conegut per cap altra font, hom el sol identificar amb el gos Garmr, encadenat, segons la Vǫlospá davant la cova de Gnipahellir. Snorri, al seu torn, a la seva Edda (Gylfaginning, capítol 51) hi esmenta aquest darrer gos, Garmr, però sense donar-ne més detalls que permetessin la seva clara identificació amb el gos infernal que apareix als Baldrs draumar. L'Snorri d'aquest mític gos Garmr es limita a dir-ne que, en els ragna rǫk, “el gos Garmr, que estava fermat davant la cova de Gnipahellir també s'alliberarà. S'enfrontarà al déu Týr i es mataran l'un a l'altre”. Els Grímnismál (estrofa 44) fan constar que el gos Gramr era el més preeminent de tots els gossos (“œztr hunda”), sense dir-ne res més. Que cadascú decideixi per ell mateix si el gos infernal dels Baldrs draumar i el gos Garmr de la Gnipahellir són o no el mateix.

A tall de cloenda cal dir que mentre el constituent -hellir ‘cova’ del mot Gnipahellir hi és clar, el constituent Gnipa-, en canvi, és molt fosc d'interpretar. Al costat de Gnipahellir hom troba, segons els editors, les formes Gnípahellir i Gnúpahellir.		  
     
Hel² <f. Heljar, no comptable>:
<MITOL = gyðja> Hel f, la deessa del món dels morts
♦ blár sem Hel: blanc com un mort (lit.: blau -o sigui, negre- com Hel) 
♦ hafi þig Hel!: <LOC FIG> que Hel et prengui!, mor!
◊ en þú, Fáfnir, ligg í fjörbrotum þar er þig Hel hafi: quant a tu, Fáfnir, queda't aquí en la teva agonia fins que Hel vulgui prendre't
  La deessa Hel és filla d'en Loki Laufeyjarson i la gýgr (islandès modern: gýgur) Angrboða (islandès modern: Angurboða), i, per tant, germana del Fenrisúlfr o Llop Fènrir i del drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr. Regna sobre els nou móns de Hel, on hi viu a un palau anomenat Éljúðnir, on és atesa per un servent, Ganglati i una serventa, Ganglǫt. El marxapeu del seu palau es diu Fallanda forað ‘perill imminent’. Segons el capítol 34 de la Gylfaginning, “té mig cos de color negre i mig cos del color de la carn, de manera que resulta fàcil de reconèixer; a més a més, el seu posat és ombrívol o llòbrec (gnúpleit) i acerb (grimmlig)”.

Snorri també conta que el seu plat (diskr) es diu Hungr ‘Fam’, la seva ganiveta (knífr) Sultr ‘inanició’, el seu llit (sæng) kǫr ‘llit de malalt o de moribund’ i el cortinatge del llit (ársali) es diu blíkjanda bǫl ‘infortuni espurnejant’ o, si es vol, ‘esclat d'infortuni’.		  
      
held: →  halda



heldur <adv.>: 1. ans
        2. ekki... heldur...: no..., sinó [que]
        3. ekki... heldur...: no..., però sí...
           Sesan átti enga sonu, heldur dætur einar: A Xeixan no li van néixer fills, però sí filles
           ekki erum vér enn að mæla með sjálfum oss við yður, heldur gefum vér yður tilefni til að miklast af oss: No volem tornar a fer la nostra pròpia recomanació, però sí donar-vos l'ocasió de gloriar-vos de nosaltres
hel·för <f. -farar, pl. no hab.>:
1. <HIST> holocaust m (extermini dels jueus durant la II Guerra Mundial)
♦ helför gyðinga: <HIST> xoà f (שׁוֹאָה ‘ šōʔāh ’) 
♦ dagur helfararinnar: dia m de la xoà, iom haix-xoà (יוֹם הַשׁוֹאָה)
Isaïes 10:3
ג וּמַה-תַּעֲשׂוּ לְיוֹם פְּקֻדָּה, וּלְשׁוֹאָה מִמֶּרְחָק תָּבוֹא: עַל-מִי תָּנוּסוּ לְעֶזְרָה, וְאָנָה תַעַזְבוּ כְּבוֹדְכֶם. 3. ūmah-taʕăśū lə yōm pəquddāh, ū-l-šōʔāh mimmεrħāq tābōʔ: ʕal-mī tānūsū ləʕεzrāh, wəʔānāh taʕazbū kəbōdəkεm Hvað ætlið þér að gjöra á degi hegningarinnar og þegar eyðingin kemur úr fjarska? Til hvers viljið þér þá flýja um ásjá? Og hvar viljið þér geyma auðæfi yðar? Però, què fareu el dia del càstig, en la devastació que ha de venir de lluny? ¿Cap a qui fugireu perquè us socorri, on deixareu les vostres riqueses?
2. <HIST ARMEN> genocidi armeni [pels turcs]
♦ helför armena: <HIST ARMEN> genocidi armeni 
helgar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: viatge m per un cap de setmana
        vinna helgarferð fyrir tvo til Pálmu: guanyar un viatge per a dos per un cap de setmana a Palma



helgi <f. helgi (o: helgar), helgar>: cap m de setmana
        eftir helgina: dilluns
        löng helgi: pont m
        um helgina: [durant] aquest cap de setmana



helgi·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de festa, dia festiu



helgi·dómur <m. -dóms, -dómar>: santuari m
        mína hvíldardaga skuluð þér halda og fyrir mínum helgidómi lotningu bera: observareu els meus dissabtes i venerareu el meu santuari



hel·gríma <f. -grímu, -grímur>: màscara f mortuòria



helgi·leikur <m. -leiks, -leikir>: drama litúrgic
helgisiðar- <en compostos>:
<RELIG> ritual
helgisiða·bók <f. -bókar, -bækur>:
<RELIG> ritual m (llibre contenint els ritus)
helgisiða·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<RELIG> ritu m (conjunt de ritus definitoris d'una religió)
♦ hið býsanska helgisiðakerfi: el ritu bizantí
♦ hið gríska helgisiðakerfi: el ritu grec
helgi·siður <m. -siðar, -siðir>:
1. <RELIG GEN> ritu m (costum religiós & passos de què consta una cerimònia religiosa)
2. helgisiðir <m.pl -siða> ritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)
◊ helgisiðir og myndlist á miðöldum: rituals i arts plàstiques a l'Edat mitjana
helgi·spjöll <n.pl -spjalla>:
<RELIG & FIG> sacrilegi m
heljar·afl <n. -afls, pl. no hab.>:
força f descomunal
heljar·greip <f. -greipar, -greipar>:
<FIG> urpes f.pl mortals, urpes f.pl temibles
♦ halda e-m í heljargreip [sinni]: <LOC FIG> tenir agafat algú amb les seves urpes de ferro
heljar·menni <n. -mennis, -menni>:
persona proveïa d'una força descomunal
heljar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
descomunal
heljar·stökk <n. -stökks, -stökk>:
salt m mortal
♦ fara í heljarstökk: fer un salt mortal
♦ þrefalt heljarstökk: triple salt mortal
heljar·sút <f. -sútar, -sútir>:
angoixa f mortal
heljar·tak <n. -taks, -tök>:
estreta (o: abraçada) f mortal
heljar·tól <n. -tóls, -tól>:
instrument m homicida
heljar·þröm <f. -þramar, pl. no hab.>:
vorera f mortal
♦ á heljarþröminni: <LOC FIG> a la vorera del precipici (a punt de caure en la ruïna, de morir etc.)
heljar·þrömur <m. -þramar, -þremir>:
variant de → heljarþröm ‘vorera mortal’
♦ á heljarþreminum: <LOC FIG> a la vorera del precipici
hel·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
gelat -ada, glaçat -ada, fred -a com el gel
hel·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:
fred m mortal
hella <f. hellu, hellur. Gen. pl.: hellna o: hella>:
1. (flatur steinn) llosa f, llova f (Mall., ekki ritm./no lit.) (pedra plana)
♦ e-ð er fyrir neðan allar hellur: <LOC FIG> una cosa no té nom (ésser absolutament dolenta, ésser pèssima i de mal gust, ésser absolutament vergonyosa i llastimosa, dir-ne dolenta és parlar-ne bé)
♦ fá hellu fyrir eyrun: <LOC> tapar-se-li a algú les orelles (quedar-se passatgerament sord o amb la capacitat auditiva reduïda, p.e., quan l'avió ha d'aterrar)
♦ vera með hellu fyrir eyrum: <LOC> tenir les orelles tapades
2. (rafmagnshella) placa elètrica (placa de cuina elèctrica) (haver quedat passatgerament sord o amb la capacitat auditiva reduïda, p.e., a causa d'un constipat fort, una otitis, un cop a les orelles etc.)
3. (þakhella) llosarda f (esp. de llicorella, per a teulades de llosat) 
hella <helli ~ hellum | hellti ~ helltum | hellt ║ e-u>: 1. abocar una cosa (vessar damunt una cosa o a dins una cosa)
        hella á fyrir e-n: servir de beure a algú, servir [la] beguda a algú
        hella e-u í e-ð: abocar una cosa [a] dins...
        hella e-u niður: vessar una cosa
        hella upp á könnuna: fer cafè (a l'antiga, escaldant-lo)
        hella út blóði ~ sárum: vessar sang ~ llàgrimes
        hella e-u yfir e-m: #1. >GEN< vessar (o: abocar) una cosa sobre algú (substància líquida); #2. <LOC FIG> cobrir algú de... (deshonra, improperis etc.)
hellir <m. hellis, hellar>: cova f
helli·rigna <-rignir | -rigndi | -rignt. verb unipersonal>: ploure a bots i barrals
        það hellirignir: plou a bots i barrals, fa una bona barrumbada (Mall.)
helli·rigning <f. -rigningar, -rigningar>: ruixat fort, xàfec fort, barrumbada f (Mall.)
hellis·skúti <m. -skúta, -skútar>: cova [molt] petita, gruta f, balma f
hellna:
gen. pl. de → hella “llosa”
hellu·borð <n. -borðs, -borð>:
cuina f de plaques, placa f de cuina
♦ rafmagns helluborð: placa de cuina elèctrica, cuina de plaques elèctrica 
hellu·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell groc (o: coento: picant), herba coenta, raïms m.pl de llop, curatalls m (Val.), herba f de cremat (Mall.), reim m de moix (Mall.) (planta Sedum acre) 
hellu·hraun <n. -hrauns, -hraun>: <GEOL> lava pahoehoe f
Hellu·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m de] l'Hel·lespont m
  A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont. La designació moderna és Dardanellasund
Segons això:
Dardanellasund = Dardanels
Hellusund = Hel·lespont.		  
      
helmingur <m. helmings, helmingar>: 1. <GEN> meitat f
           til helminga: a mitges, meitat i meitat, fifty-fifty
        2. (vísuhelmingur, hálf vísa) mitja estrofa (de la mètrica tradicional islandesa, aixè és, quatre versos)
heloti <m. helota, helotar>:
<HIST> ilota m & f (εἱλώτης, εἵλως) (→ helóti)
◊ Brasídas, herforingja Spartverja, tókst þó að mynda her sem samanstóð að miklu leyti af bandalagsþjóðum Spörtu og helotum...: el general espartà Bràsides, això no obstant, va reeixir a formar un exèrcit que estava compost, en gran part, pels pobles aliats d'Esparta i per ilotes...
◊ þrátt fyrir þetta gekk Spartverjum illa í hernaðinum því hoplítarnir urðu ávallt að snúa heim til að sinna uppskerunni og vakta þræla sína, helotana, svo þeir gripu ekki til uppreisnar: malgrat això, als espartans els anava malament a la guerra perquè els hoplites sempre havien de tornar a casa per a ocupar-se de la collita i vigilar els seus esclaus, els ilotes, de manera que no es revoltessin
helóti <m. helóta, helótar>:
<HIST> ilota m & f (εἱλώτης, εἵλως)
helst <adv.>:
1. (fyrst og fremst) principalment, sobretot (especialment, de manera especial)
2. (heldur) preferentment (preferiblement)
♦ ég vildi helst að <+ pret. subj.>: m'estimaria més que <+ pret. imperf. de subj.>, preferiria que <+ pret. imperf. de subj.> 
♦ helst ekki!: millor que no!
hel·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
agonia f
♦ heyja helstríð sitt: estar agonitzant, lluitar contra la mort 
helstur, helst, helst: principal, el més important
hel·víti <n. -vítis, -víti>:
<RELIG CRIST> infern m
♦ fara til helvítis: <RELIG> anar a l'infern
♦ forgarður [hel]vítis: <RELIG CATOL, limbus, limbó> llimbs m.pl
♦ helvítið þitt!: <interj.> fill de puta!, cabronàs! (cast., Cat.), cabronarro! (cast., Mall.) (interjecció d'ofensa)
♦ helvítis!: <interj.> diantre!, cagondena!
♦ helvítis asni!: [quin] puta tros de carn batiada!, puta tros d'ase!
  Helvíti designa l'infern cristià.

Hel designa els inferns de la mitologia norrena. És el lloc d'estatge dels morts, no pas un lloc de puniment. El mot, per extensió, també s'usa per traduir l'Hades (ᾅδης) grec, els infĕri o inferna llatins i el xeol (שְׁאוֹל) hebreu a l'islandès.

Eldsvíti s'empra com a equivalent del greco-arameu Gehenna [del foc] -cf. Mt. 18:9 etc.- (γεέννα, גֵּיהִנָּם).

Undirdjúp -cf. 2 Pere 2:4- finalment, s'empra com a equivalent del llatí tartărus i el grec τάρταρος, la part més profunda i fosca de l'infern.		  
     
helvítis- <en compostos>:
<RELIG CRIST> infernal, de l'infern
helvítis·kvalir <f.pl>:
<RELIG CRIST> turments m.pl de l'infern 
hemill <m.hemlar>: fre
        stilla hemlana: ajustar els frens
        prófa hemlana: revisar els frens
<†>  hemingur <m. hemings, hemingar>:
(afturfótarskinn af hestum & nautgripum) cuiro m de la pell de les potes de darrere de cavalls i bous
Hemingur <m. Hemings, pl. no hab.>:
Héming m, Hemingur (andrònim) 
hemla: frenar
henda <hendi ~ hendum | henti ~ hentum | hent>:
I. <personal>
A. 
1. <e-ð>: (grípa) agafar una cosa [amb la mà]
♦ henda e-ð á lofti: agafar una cosa al vol
♦ henda gaman að e-u ~ e-m: <LOC FIG> fotre-se'n de quelcom ~ d'algú, riure-se'n de quelcom ~ d'algú
♦ henda reiður á e-u: <LOC FIG> copsar [el significat d']una cosa, captar [una cosa]
B. 
1. <e-u>: (kasta) llançar una cosa, tirar una cosa (Mall.) (gitar)
♦ henda boltanum: llançar la pilota
♦ henda steini: llançar una pedra
♦ henda sér í vatn: llançar-se a l'aigua
2. <e-u>: (fleygja, setja í rúslaílát) llençar una cosa (desempallegar-se'n)
♦ henda ruslinu: llençar les escombraries
♦ henda e-m út um glugga: llençar algú per la finestra, defenestrar algú
3. <e-u>: (um spil) tirar una cosa ( = cartes)
♦ henda spilum af sér: tirar les cartes
C. 
1. <e-n e-ð>: (verða fyrir) passar una cosa a algú (esdevenir-li)
♦ það henti mig: això em va passar a mi
♦ mig hefur hent mikil skömm: he passat una gran vergonya
♦ eitt það pínlegasta sem mig hefur hent: el més vergonyant que m'hagi passat mai
◊ þið tvö eruð það besta sem mig hefur hent: vosaltres dos sou el millor que m'ha passat
D. 
1. <FIG>: (fara hratt) volar (desplaçar-se amb molta rapidesa, moure's llambrinerament)
♦ henda úr einum stað í annan: volar d'un lloc a un altre
III. <impersonal>
1. <[sig]>: (koma fyrir, bera við, gerast) esdevenir-se una cosa 
♦ það hendir [sig] oft að...: Sovint s'esdevé que...
2. <e-n>: (koma fyrir e-n) esdevenir-li una cosa a algú, passar-li a algú una cosa 
♦ það getur hent flesta að <+ inf.>: a molts els pot passar que... <+ subj.> 
hendast <hendist ~ hendumst | hentist ~ hentumst | henst>:
precipitar-se (llançar-se a tota pastilla)
♦ hendast af stað: sortir llançat -ada, sortir a tota pastilla 
hengil·mæna <f. -mænu, -mænur>: inútil m, bo-per-res m
hengi·rúm <n. -rúms, -rúm>:
hamaca f  
hengi·skraut <n. -skrauts, -skraut>: penjoll m (tipus de joia)
hennar: el seu, la seva (d’ella)
henta <hentar | hentaði ~ | hentað. Verb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu i la cosa o la persona que escau en acusatiu>:
escaure' a, ésser adequat -ada a, venir a tomb per a
♦ henta til e-s: ésser (o: resultar) adient per a una cosa
♦ henta vel til e-s: ésser (o: resultar) idoni -ònia per a una cosa
♦ henta vel fyrir e-ð ~ e-n: ésser (o: resultar) idoni -ònia per a una cosa ~ algú
◊ hótelið hentar vel fyrir allskonar móttökur: l’hotel és ideal per a celebrar-hi tota mena de recepcions o refrescs
♦ henta vel til að <inf.>: ésser (o: resultar) idoni -ònia per a <inf.> 
♦ þegar þér hentar: <LOC FIG> quan et vagi bé a tu
♦ þetta hentar þér ekki: <LOC FIG> això no t'escau, això no et va bé
heppnast <heppnast ~ heppnumst | heppnaðist ~ heppnuðumst | heppnast ║ [vel]>:
reeixir, sortir bé ésser un èxit
♦ þetta heppnaðist: ha sortit bé
♦ e-m heppnast e-ð [vel]: a algú una cosa li surt bé, a algú li reïx una cosa
◊ honum heppnast allt: tot li surt bé, tot li reïx
◊ honum heppnaðist tilraunin: l'experiment li ha reeixit
◊ mér heppnaðist þetta vel: m'ha anat bé, m'ha sortit bé
♦ honum heppnaðist þetta í fyrstu tilraun: li ha sortit bé al primer intent 
heppni <f. heppni, no comptable>: èxit m
her <m. hers, herir. Gen. pl.: herja; dat. pl.: herjum>: exèrcit m
        ganga í her: enrolar-se [a l'exèrcit]
        kveðja upp her: mobilitzar un exèrcit
        allt er í hers höndum: <LOC FIG> sembla que hagi passat la marabunta, això és la marabunta
herbergi <n. herbergis, herbergi>: cambra f, habitació f
        eins manns herbergi: habitació individual
        get ég leigt herbergi? Podríem donar-me una habitació?
        hafið þér herbergi með baði og svölum? Tindria una cambra amb bany i balcó?
        hafið þér laust herbergi? Tenen habitacions lliures?
        hafið þér ekki of dýrt herbergi? Tenen habitacions no gaire cares?
        herbergi til leigu: es lloga habitació
        laga til í herberginu: endreçar la cambra
        leigja einhverjum herbergi: llogar habitació(ns)
        tveggja manna herbergi: habitació doble, habitació de matrimoni
        við höfum aðeins eitt herbergi eftir á sex þúsund peseta: només ens queda una habitació de sis mil pessetes (la nit)
herbergis·númer <n. -númers, -númer>:
número m d'habitació
herbergis·þerna <f. -þernu, -þernur>:
cambrera f (noia que, a un hotel, hi neteja les cambres i hi fa els llits)
herbergis·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>: 
servei m d'habitacions
herða·blað <n. -blaðs, -blöð>:
omòplat m
herða·púði <m. -púða, -púðar>:
musclera f
herðar <f.pl herða>:
espatlles f.pl, espatles f.pl (Val., Bal.) 
♦ hokinn í herðum: d'espatlles caigudes
herða·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; Dat. pl.: -trjám>:
penja-robes m, penjador m (Bal.), rasteller m (Men.) 
her·fang <n. -fangs, -föng>:
botí m de guerra
♦ skipta herfangi: repartir el botí, dividir el botí
herfi·lega <adv.>:
abominablement
♦ herfilega ljótur: horriblement lleig, monstruosament lleig
herfi·legur, -leg, -legt <adj.>:
abominable
◊ herfilegur staður: un indret abominable 
her·fugl <m. -fugls, -fuglar>: puput m,f (ocell Upupa epops)



her·gögn <n.pl -gagna>: pertrets m.pl militars
herja <herja ~ herjum | herjaði ~ herjuðum | herjað>:
1. (heyja stríð) guerrejar (fer la guerra & expedicions militars de saqueig)
◊ hann herjaði mjög í Austurvegu: guerrejava sovint a[les costes de]ls països bàltics
◊ fyrst var þó sá heimr í suðrhálfu, er Múspell heitir. Hann er ljóss ok heitr, sú átt er logandi ok brennandi. Er hann ok ófœrr þeim, er þar eru útlendir ok eigi eigu þar óðul. Sá er Surtr nefndr, er þar sitr á landsenda til landvarnar. Hann hefir loganda sverð ok í enda veraldar mun hann fara ok herja ok sigra ǫll goðin ok brenna allan heim með eldi: primer de tot, tanmateix, hi hagué el món, a migjorn, que es diu Múspell. És lluminós i molt calent; aquesta part de l'univers ablama i crema i també és inaccessible als que hi són forasters i no hi tenen pas terres pairals. Surtr es diu el que hi resideix en els seus confins per a defensar aquesta terra, té una espasa de flames i a la fi del món partirà i guerrejarà i vencerà tots els déus i cremarà tot el món amb foc
♦ þá er Múspells synir herja: <MITOL> quan els fills d'en Múspell surtin a guerrejar, és a dir, en el ragnaroc
◊ eigi eru goðin hallmælis verð fyrir þessa smíð. Góð brú er Bifrǫst, en engi hlutr er sá í þessum heimi er sér megi treystaz, þá er Múspells synir herja: els déus no mereixen pas aquest retret per aquesta obra. Bifrǫst és un bon pont i, tanmateix, no hi ha res en aquest món en què es pugui confiar quan els fills de Múspell surtin a guerrejar
2. <e-ð>: <GEN> devastar una cosa, assolar una cosa
♦ herja landið: assolar el país, devastar el país
3. <á e-ð>: infestar una cosa
◊ ...herjuðu ræningjar á ríki hennar: els bandits infestaven el seu país
4. <e-ð út úr e-m>: #1. <GEN> arrencar una cosa [de les mans] d'algú, arrabassar-li una cosa a algú [per la força]; #2. <FIG = ná með herkjum> aconseguir d'algú una cosa amb penes i afanys
her·lúður <m. -lúðurs, -lúðrar>:
1. <HIST> trompeta f
◊ þar fylkti liðið sér til bardaga og þeytti herlúðra: les tropes van formar en ordre de batalla i tocaren les trompetes
2. <MIL> clarí m 
herma <hermi ~ hermum | hermdi ~ hermdum | hermt>: 1. (segja frá) contar, dir (enumerar fets, narrar)
           spegill, spegill, herm þú hver hér á landi fríðust er!: mirallet, mirallet, tu que penges de la paret, digues-me qui és la més bella de l'indret!
           sagnir herma að <+ subj.>: es diu que <+ ind.>
        2. eftir e-m: (líkja eftir) escarnir algú, estrafer algú (imitar la veu, els gestos etc. d'algú esp. com a burla)
her·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GEN> soldat m & f
♦ hinn óþekkti hermaður: el soldat desconegut
♦ leiði hins óþekkta hermanns (o: leiði óþekkta hermannsins): la tomba del soldat desconegut
2. (hernaðarmaður, bardagamaður, stríðsmaður) guerrer m (militar, home d'armes)
◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella
hermi·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚS> música programàtica 
hernaðar·árás <f. -árásar, -árásir>: atac militar, atac bèl·lic



hernaðar·átök <n.pl -átaka>: conflicte militar, conflicte bèl·lic
hernaður <m. hernaðar, pl. no hab.>:
1. (ófriður, það að herja) guerra f (activitats bèl·liques, accions bèl·liques)
♦ fara með hernaði á hendur e-m: atacar algú amb accions de guerra
2. (rán) raid m, ràzzia f (incursió o expedició de saqueig i rapinya)
◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella
♦ ráðast í hernað: emprendre un raid de rapinya, prendre part a un raid de saqueig
Heródótos <m. Heródótosar, no comptable>:
Heròdot m (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνασσεύς)
♦ Heródótos frá Halikarnassos (o: Halíkarnassos): Heròdot d'Halicarnàs 
herpandi, herpandi, herpandi <adj.>: <MED> astringent
herr <m. herjar, herir. Gen. pl.: herja; dat.pl.: herjum>:
<†> variant arcaica de → her “host; exèrcit” 
herra <m. herra, herrar>: 1. <GEN> senyor m (especialment en la interpel·lació i davant el nom propi o el títol d'algú)
        2. Herrann: <RELIG> el Senyor
herra·legur, -leg, -legt: senyorial
herra·maður <m. -manns, -menn>: senyor m
her·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
relat m de les activitats bè·liques, informe m sobre el curs de la guerra
◊ þatta! <...> að eg kann að segja yður hersögu að mikill her er kominn í landið austur í Víkina og með hinum mesta ófriði og styrjöld, og það sama ætla eg þeim í skapi búa að halda slíku fram: doncs això mateix! <...> que us puc fer una exposició dels fets de la guerra: ha arribat al país un gran exèrcit que avança cap a l'est Víkin endins i que causa greus estralls i desvastació al seu pas i tinc per mi que duen de cap continuar fent-ho
her·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m militar
her·skylda <f. -skyldu, pl. no hab.>:
servei m militar
♦ uppfylla herskyldu sína: fer el servei militar
her·taka <f. -töku, -tökur>:
presa f, conquesta f militar, conquesta f per les armes
♦ hertaka Rómar þann 20. September 1870: la conquesta de Roma el 20 de setembre del 1870 
hertogi <m. hertoga, hertogar>: duc m (títol nobiliari)
hertz·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona hertziana (→ rafsegulbylgja) 
hesli <n. heslis, hesli>: avellaner m (arbre Corylus avellana)
hesli·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: avellana f
heslihnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m d'avellana (o: d'avellanes)
(†) hesli·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: avellana f
hesli·viður <m. -viðar, -viðir>: avellaner m (arbre Corylus avellana)
hesta·bóla <f. -bólu, no comptable>:
<MED> verola f equina, pigota equina (Val., Bal.) 
hesta·fræði <f. -fræði, no comptable>: hippologia f
hesta·mennska <f. -mennsku, no comptable>: equitació f, hípica f (art de cavalcar)
hest·hús <n. -húss, -hús>: estable m, establa f, establia f, pallissa f (Bal.)
hestur <m. hests, hestar>: 1. poni m (a Islàndia)
           hestarnir kljást: els cavalls es freguen entre si
           knýja hestinn sporum: esperonar el cavall
           leiða hesta sína saman: <LOC FIG> provar-se, provar forces, contendre
           spretta af hesti: desensellar un cavall, llevar la sella a un cavall
     2. cavall m (de fora d'Islàndia)
           http://www.racesautoctones.com/index.php?id=1
hetja <f. hetju, hetjur. Gen. pl.: hetja>: heroi m, (kvenhetja) heroïna f
hetta <f. hettu, hettur. Gen. pl.: hetta>: caputxa f, caperó m, caperutxa f
hettu·máfur <m. -máfs, -máfar>:
gavina f [riallera], gavina f d'hivern (Bal.) (ocell Larus ridibundus)
hettu·skrofa <f. -skrofu, -skrofur. Gen. pl.: -skrofa o: -skrofna>:
baldriga capnegra, virot capnegre (Mall.) (ocell Puffinus gravis)
hettu·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
tallarol m de casquet, busquereta f de casquet (Val.), rectoret m, busqueret m de capell (Bal.) (ocell Sylvia atricapilla)
hey <n. heys, hey. Gen. pl.: heyja; dat.pl.: heyjum>:
fenc m, fenàs m
hey·annir <f.pl -anna>:
1. <GEN> temporada f de la sega del fenàs
♦ meðan heyannir stóðu yfir: durant el temps de la sega del fenàs
2. (heyskapur, heyvinna) sega f del fenàs (herba acabada de brostar)
3. (heyannamánuður) heyannir f.pl (mes del calendari de pagès islandès: anava de finals de juliol -començava entre el 23 i el 29 del juliol nostre- fins a finals d'agost)
hey·fló <f. -flóar, -flær>:
capa f de fenc
hey·mæði <f. -mæði, no comptable>:
<MED> febre f del fenc
heyra <heyri ~ heyrum | heyrði ~ heyrðum | heyrt>:
I. <Absolut>:
1. (hafa hæfileikann til að skynja hljóð með eyrunum) sentir-hi (tenir la capacitat de percebre sons amb les orelles)
♦ heyra illa: sentir-hi malament
♦ heyra vel: sentir-hi bé
2. (hlusta á) escoltar una cosa (sentir una cosa i prestar-hi atenció)
◊ heyrðu!: escolta!
◊ heyr, Ísrael: Drottinn er vor Guð, Drottinn er einn: escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'Únic
II. <Amb complement nominal>:
1. <e-ð ~ e-n>: sentir una cosa ~ algú
◊ heyrðu mig!: que em sents?!
♦ fá að heyra e-ð frá e-m: sentir a dir una cosa d'algú
♦ heyra bæn e-s: escoltar el prec d'algú, <LIT> eixoir el prec d'algú
♦ ég vil ekki heyra neitt um það!: no en vull sentir ni a parlar [d'això]!
♦ hafa heyrt sagt e-ð: haver sentit a dir una cosa
◊ ég hef alltaf heyrt sagt að rigningin væri tár Guðs: sempre he sentit a dir que la pluja són les llàgrimes de Déu
♦ þykjast ekki heyra e-ð: fer com si no hagués sentit una cosa
♦ heyra e-ð undir væng: <LOC FIG> assabentar-se veladament (o: indirectament) d'una cosa, arribar [indirectament] una cosa a les orelles d'algú
2. <e-u ~ e-m>: correspondre a una cosa ~ a algú
♦ heiður þeim, er heiður heyrir: <LOC FIG> l'honor a qui li correspongui
III. <Amb complement preposicional>:
1. <á e-ð>: escoltar una cosa
2. <frá e-m>: tenir notícies d'algú
◊ gaman að heyra frá ykkur!: gràcies per fer-nos arribar notícies vostres!
◊ látið [nú] heyra frá ykkur: feu-nos arribar notícies vostres!
◊ við viljum heyra frá ykkur!: volem tenir notícies vostres!
◊ þú heyrir frá mér!: <FIG> tindrà notícies meves! (les coses no acabaran així)
3. <í e-m>: escoltar a algú, fer cas d'algú
♦ láta í sér heyra: fer-se escoltar
4. <til e-s>: #1. (vera hluti af e-u) formar part d'una cosa; #2. (geta greint orð e-s, heyrast [vel] til e-s) poder sentir algú; ◊ ég heyrði ekki vel til hans: no el podia sentir bé, no podia sentir bé el que deia
5. <um e-ð ~ e-n>: sentir a parlar d'una cosa ~ d'algú
◊ ég hef aldrei heyrt um hann: mai no n'he sentit a parlar [d'ell]
6. <undir e-n>: ésser cosa d'algú (ésser responsabilitat d'algú & entrar dins l'àmbit d'actuació o els deures d'algú)
IV. <Amb adverbi>:
1. <e-m til>: pertànyer a algú (ésser d'algú) (→ tilheyra)
heyrandi <m. heyranda, heyrendur>:
oïdor m, oïdora f
♦ oft er í holti heyrandi nær: <LOC FIG> les parets hi senten
heyrandi, heyrandi, heyrandi (o: <†>  heyranda ) <adj.>:
sentint[-hi]
♦ í heyranda hljóði: <LOC FIG> en veu forta [i que tothom ho pugui / pogués sentir], ben en públic 
heyran·legur, -leg, -legt: audible, oïble, sentible
heyrast <heyrist ~ heyrumst | heyrðist ~ heyrðumst | heyrst>:
1. <GEN> sentir-se (percebre's amb l'orella & sentir-se com a rumor & parlar-se'n)
♦ ekkert hefur heyrst af e-u: no s'ha sentit a dir res de...
♦ mikið hefur heyrst af e-u: s'ha sentit a parlar molt de...
♦ það heyrðist vel: se sent bé
♦ það heyrðist vel til hans (o: í honum): se'l sentia bé
2. <e-m e-ð>: (halda að hafa heyrt e-ð) semblar-li a algú haver sentit una cosa (creure haver sentit [a dir] una cosa)
♦ mér heyrist hann koma: em sembla sentir-lo venir
♦ mér heyrðist þetta: això és el que em va semblar sentir, em va semblar sentir-ho
heyrin·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
sentit -ida de tothom, de tothom notori -òria, conegut -uda de tothom
♦ gera e-ð heyrinkunnugt: <LOC FIG> proclamar una cosa en públic, donar a conèixer a tothom una cosa
heyrn <f. heyrnar, heyrnir>:
oïda f
♦ hafa góða heyrn: <GEN & MÚS> tenir bona oïda, tenir bona orella
♦ missa heyrnina: tornar sord -a
heyrnar·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
dur -a d'orella, força sord -a
heyrnar·deyfð <f. -deyfðar, pl. no hab.>:
sordesa f [parcial], duresa f d'orella 
heyrnar·laus, -laus, -laust: sord -a
heyrnar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
sordesa f
heyrnar·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
dur -a d'orella, força sord -a 
heyrnar·skerður, -skerð, -skert: →  heyrnarskertur, -skert, -skert
heyrnar·skertur, -skert, -skert: amb discapacitat auditiva

        heyrnarskert fólk: la gent amb discapacitat auditiva

        heyrnarlausir og heyrnarskertir: els sords i les persones amb la capacitat auditiva disminuïda
heyrnar·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MED> nervi auditiu
heyrnar·vottur <m. -votts, -vottar>:
<JUR> testimoni m & f auricular, testimoni m & f d'oïda, testimoni m & f de referència
♦ verða heyrnarvottur að e-u: ésser testimoni auricular d'una cosa
héðan <adv.>:
d'aquí, d'ací (Val. & LIT) 
♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda
♦ héðan í frá: d'ara endavant, a partir d'ara 
hé·gómi <m. -góma, -gómar>: vanitat f
        aumasti hégómi, aumasti hégómi, allt er hégómi: vanitat de vanitats, tot és vanitat



hégóm·legur, -leg, -legt: vanitós -osa



héla <f. hélu, no comptable>: (hrím) gebre m
hé·gilja <f. -gilju, -giljur. Gen. pl.: -gilja>:
1. (hindurvitni) superxeria f  (superstició)
2. (óvera, smáræði) bagatel·la f  (fotesa, beneiteria de no-res)
3. (hégómleg og einföld manneskja) cregudeta f  (nena vanitosa i ximpleta) 
hér <adv.>: aquí, <LIT & Val.> ací
        hér á landi: en el nostre país
        við hér við land: davant les nostres costes



hérað <n. héraðs, héruð>: comarca, regió. Se sol emprar per designar les nostres “autonomies”
héraða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:
<POLÍT> Comitè m de les Regions (aquesta designació, tot i poder-se trobar emprada amb una certa regularitat, no és pas l'oficial. → svæðinefnd) 
héri <m. héra, hérar>: llebre f



hið: →  hinn
hika <hika ~ hikum | hikaði ~ hikuðum | hikað>:
dubtar, hesitar, vacil·lar
♦ hika við að gera e-ð: dubtar a fer una cosa
♦ hún var hikandi: estava indecisa
hiksta <hiksta ~ hikstum | hikstaði ~ hikstuðum | hikstað>:
tenir singlot (o: xinglot)
hiksti <m. hiksta, hikstar>:
singlot m, xinglot m
hilla <f. hillu, hillur>:
prestatge m, lleixa f
♦ leggja e-ð á hilluna: <LOC FIG> aparcar una cosa, donar carpetada a una cosa, deixar una cosa, abandonar una cosa
♦ vera á réttri hillu: <LOC FIG> ésser la persona indicada en el lloc indicat
♦ vera á rangri hillu: <LOC FIG> no ésser la persona adequada (o: indicada) per al lloc
hillu·samstæða <f. -samstæðu, -samstæður>:
prestatgeria f
himbrimi <m. himbrima, himbrimar>:
calàbria grossa, agullat gros (Val.) (ocell Gavia immer)
himin·blár, -blá, -blátt <adj.>:
[blau] cel (inv.), de color [blau] cel (color)
himin·borinn, -borin, -borið <adj.>:
(himneskur, fæddur af himni) nascut -uda (o: nat nada) del cel (celestial, diví) 
himinn <m. himins, himnar>: 1. <GEN & RELIG> cel m
           haf, himinn og jörð: mar, cel i terra
           undir berum himni: a l'aire lliure
        2. himnar <m.pl himna> <RELIG> cel m
himin·sendur, -send, -sent <adj.>:
enviat -ada pel (o: del) cel 
himna·för <f. -farar, -farir> 1. <RELIG = uppstigning> ascensi&ó f
           himnaför Jesú Krists: l'ascensió de Jesucrist [al cel]
        2. <RELIG = uppnumning> assumpció f
           himnaför Maríu: l'assumpció de Maria [al cel]



himna·ríki <n. -ríkis, no comptable>: <RELIG> regne m dels cels
        komast í himnaríki: <RELIG> anar al cel (en morir)
           það væri himnaríki að snerta þig: tocar-te seria com esser en el cel



himneskur, himnesk, himneskt: celestial



hin: → hinn
hind <f. hindar, hindir>:
cérvola f, cerva f (femella del mamífer Cervus elaphus)
hindar·kálfur <m. -kálfs, -kálfar>:
cervatell m, cervató m (cria del mamífer Cervus elaphus) 
hind·ber <n. -bers, -ber>: gerd m
hindrun <f. hindrunar, hindranir>:
1. (tálmun) impediment m, trava f (restricció, entrebanc, destorb)
2. (fyrirstaða & ESPORT) obstacle m (entrebanc físic & ESPORT)
♦ → hindrunarhlaup “cursa d'obstacles”
3. (vegatálmi) control m de policia (a la carretera, amb obstacles)
♦ setja upp hindranir á þjóðvegum 57 og 24: posar controls de policia a les carreteres nacionals 57 i 24 
hingað <adv.> [cap] aquí (expressa desplaçament cap al lloc on es troba el parlant)
          komdu hingað!: vine aquí!
          komið öll hingað!: veniu tots aquí!



hingað til <adv. temp.>: fins ara, fins al moment



hinn, hin, hið <art. det.>: el m, la f, els m.pl, les f.pl

        Aquesta forma de l’article determinat només s’empra en la llengua escrita i en concret, quan va davant el substantiu perquè aquest va determinat per un adjectiu. Altrament, quan l’article és postposat, es perd la <h-> inicial:



        A.      nominatiu sg:   hinn    hin     hið             pl.     hinir   hinar   hin

                acusatiu sg:    hinn    hina    hið                     hina    hinar   hin

                genitiu sg:     hins    hinnar  hins                    hinna   hinna   hinna

                datiu sg:       hinum   hinni   hinu                    hinum   hinum   hinum

         

        B.      nominatiu sg:   -inn    -in     -ið             pl.     -inir   -inar   -in

                acusatiu sg:    -inn    -ina    -ið                     -ina    -inar   -in

                genitiu sg:     -ins    -innar  -ins                    -inna   -inna   -inna

                datiu sg:       -inum   -inni   -inu                    -inum   -inum   -inum



hinsegin <adv.>: 1. (öðruvísi) d'una altra manera, d'una manera diferent
        2. (undarlegur) rar -a (estrany)
           hann er eitthvað hinsegin: és una mica rar
        3. (samkynhneigður) gay (homosexual)
           hann er hinsegin: és gay
           Hinsegin Dagar í Reykjavík: dies de l'orgull gay a Reykjavík
        4. (ófrisk) embarassada (prenys)
           hún er hinsegin: està embarassada
        5. (óviðeigandi) inadequat -a (inapropiat, no escaient)
           eitthvað er hinsegin: no és pas apropiat
hinumegin <adv.>:
a l'altra banda, a l'altre costat
♦ hinumegin við götuna: a l'altra banda del carrer
hirð <f. hirðar, hirðir>:
cort f  (de rei, noble, papa, bisbe etc.)
♦ við hirðina: a la cort
hirða <hirði ~ hirðum | hirti ~ hirtum | hirt ║ <+ Ac.> >:
1. (gæta) guardar una cosa (vetllar, custodiar)
♦ hirða fé: guardar les ovelles
2. (annast um) tenir cura d'algú (tenir esment de, cuidar, atendre)
3. (halda hreinu) cuidar una cosa (arreglar-se, mantenir-se net i polit etc.)
♦ hirða sig: cuidar-se
♦ hirða hár sitt: cuidar els cabells
4. (koma ávöxtum í hlöðu) recollir la collita (entrar-la al graner)
◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyada) és en el cel: les tempestes ho fan malbé, tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que ho fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo
♦ hirða hey: entrar el fenàs collit al fenasser
5. (geyma, taka í vörslur sínar) guardar una cosa (agafar-la i estotjar-la)
◊ þetta hirti ég af götu minni: he recollit (o: arreplegat) això del terra del meu carrer
♦ hirða dót sitt: agafar les seves [quatre] coses, recollir les seves pertinences
6. (skeyta um, fást um) febre f (temperatura)
♦ hirða ekki um e-ð: no preocupar-se pas per una cosa, no perdre la son per una cosa
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls deixant que pasturessin als meus prats creient que seria un home tan roí que em preocupia per on havien estat menjant herba els teus cavalls
hirð·fífl <n. -fífls, -fífl>:
bufó m de la cort
hirð·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:
favorit m de la cort
hirðingi <m. hirðingja, hirðingjar>:
[pastor m] nòmade m, [pastora f] nòmada f
hirðingja- <en compostos>:
nòmade, nòmada
hirðingja·líf <n. -lífs, no comptable>:
nomadisme m
hirðingja·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
bucòlica f, poema m pastoral (→ hjarðljóð)
hirðingja·sinfónía <f. -sinfóníu, -sinfóníur>:
simfonia f pastoral
hirðir <m. hirðis, hirðar>:
pastor m, pastora f
◊ en í sömu byggð voru hirðar úti í haga og gættu um nóttina hjarðar sinnar: en aquella mateixa contrada hi havia pastors que passaven la nit al ras vetllant llurs ramats
hirð·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dama f de la cort
hirð·maður <m. -manns, -menn>:
cortesà m
hirð·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
donzella f de la cort, dama f de la cort, menina f 
hirsi <n. hirsis, hirsi>: mill m, blat mill m (Bal.) (planta Panicum miliaceum)



hirsi·grjón <n. -grjóns, -grjón>: gra m de mill



hirsi·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: farina f de mill



hirta <hirti ~ hirtum | hirti ~ hirtum | hirt ║ e-n>: castigar algú
<†>  Hispánía <n. Hispáníe, Hispáníe>:
Hispània f, Península Ibèrica
◊ Evrópa hefz upp ok tekr til af einni mikilsháttar á ok frægri Tanaí<s> ok gengr svá meðr no<r>ðanverðu úthafinu vestr til endimarka Hyspáníe, enn hennar austrhálfa ok hinn syðri partr byrjaz af Pontó ok gengr allt meðr hinu mikla hafi ok lyktaz viðr þær eyjar sem Gaðes heita: Europa comença i pren el seu inici en el famós i cabalós riu Tànaïs i d'aquí s'estén cap a ponent tot al llarg de l'oceà i [llavors descendeix] fins als confins d'Hispània; les seves parts oriental i meridional comencen al Pont i ressegueixen la Gran Mar i acaben a les illes que es diuen Cadis
◊ líkami minn liggr í Hispáníís, flestum mǫnnum úkunnigr í hálfum Galicíe, hver ríki nú haldast undir háðuligu valdi Saracenorum ok Moabitorum: el meu cos, desconegut de la major part dels homes, jau a les Espanyes, al mig de Galícia, el qual regne ara està subjecte al poder vergonyós dels Sarraïns i Almoràvits
◊ var á þessum tímum í Galicía þrettán borgir með Compostella, en sex ok tuttugu í Hispáníís, miðil hverra er var ein borg kallaðist Atennoa: en aquells temps a Galícia hi havia tretze ciutats comptant-hi Compostela, i vint-i-sis a les Espanyes, entre les quals hi havia una ciutat anomenada Atennoa
  El mot moabites creiem que podria fer referència als almoràvits i traduïm en conseqüència (*al-mo[r]abit-).

Pel que fa al manteniment de l'ús de la declinació llatina però canviant el gènere del mot, que passa a neutre en norrè, cf. el que hem dit sota la variant → Ispánía.		  
     
hita·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
onada f de calor 
hita·eining <f. -einingar, -einingar>: caloria f



hita·kanna <f. -könnu, -könnur>: termos m



hita·kast <n. -kasts, -köst>: accés m de febre
        hitaköst: febre f intermitent



hita·lækkandi, -lækkandi, -lækkandi: (sem dregur úr sótthita) febrífug -a, antipirètic -a (que abaixa la febre)
        hitalækkandi lyf: antipirètic m, febrífug m



hita·mælir <m. -mælis, -mælar>: termòmetre m
hita·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f d'aigua calenta 
hita·slag <n. -slags, -slög>: <MED> cop m de calor



hita·stillir <m. -stillis, -stillar>: termòstat m



hita·sótt <f. -sóttar, -sóttir>: febre f
        gul hitasótt: (mýgulusótt) febre groga
hiti <m. hita, hitar>: 
1. <GEN> calor f
♦ ég er að stikna af hita: m'estic morint de calor, em moro de calor
2. (hitasótt, köldusótt) febre f (temperatura)
3. (kapp) fervor m,f (ardor, passió, abrandament)
CALOR
1. stig: hitakrampar espames per calor
2. stig sólstingur cop de calor
3. stig hitaslag insolació
4. stig hitalost col·lapse per calor
hitna <hitna ~ hitnum | hitnaði ~ hitnuðum | hitnað>:
1. <GEN> escalfar-se, encalentir-se (Mall.) 
◊ hann hitnaði at rómu af hǫfðum hǫggvins vals: es va escalfar en el camp de batalla amb els caps (fet presoner, havia demanat que l'executessin cremant-lo en una foguera feta amb els caps tallats dels companys morts en el combat)  dels caiguts en el combat
2. <impers. + dat.>: entrar en calentor, escalfar-se, encalentir-se (Mall.)  (llevar-se el fred quan es té fred)
♦ það hitnar mér: entro en calentor
♦ e-m hitnar í skapi: <LOC FIG> perdre els estreps (o: papers), encendre's el cap (enrabiar-se)
♦ það hitnar í e-m: <LOC FIG> pujar la mosca al nas, perdre els estreps (o: papers), rescalfar-se-li el cap a algú (enrabiar-se)
♦ það hitnar í kolunum: <LOC FIG> la cosa està que crema, hi ha un ambient força acalorat
hitta <hitti ~ hittum | hitti ~ hittum | hitt ║ e-n>:
1. (finna) trobar-se amb algú (trobar-lo, tenir-hi un encontre, anar-lo a veure o a visitar)
♦ fara að hitta e-n: <LOC> anar a trobar-se amb algú
♦ hitta e-n að máli: <LOC> [anar a] veure algú per parlar-hi
♦ hitta e-n heima: <LOC> trobar algú a casa
♦ ég ætla að hitta hann: <LOC> l'he d'anar a veure, tinc una cita amb ell
♦ gaman að hitta þig: <LOC> encantat de conèixer-te
2. (hæfa) encertar algú ~ una cosa (endevinar, colpir)
♦ gaman naglann á höfuðið: <LOC FIG> encertar-la de ple, tocar-hi de mig a mig
♦ hitta í mark: #1. <GEN & FIG> fer blanc, encertar-la de ple. #2. <ESPORT> fer gol
hittast <hittist ~ hittumst | hittaðist ~ hittuðumst | hist>:
trobar-se (veure's dues persones, tenir un encontre)
♦ hittumst heil: <LOC FIG> que ens tornem a veure amb salut i alegria! (fórmula de comiat)
♦ hvenær ætluðu þið að hittast?: quan us volíeu trobar?
♦ það hittist svo á: <LOC FIG> la cosa s'ha esdevingut així
♦ það hittist svo á að <+ ind.>: <LOC FIG> <LOC FIG> s'esdevé que <+ ind.>, es dóna el cas que <+ ind.> 
♦ það hittist þannig á að <+ ind.>: <LOC FIG> [i així] s'ha esdevingut que <+ ind.>, [i d'aquesta manera] s'ha donat el cas que <+ ind.> 
hittið·fyrra <adv.>:
Mot emprat en la locució adverbial:
♦ í hittiðfyrra: l'any passat l'altre
HIV-mótefni <n. -mótefnis, -mótefni>:
anticòs m contra l'HIV, anticòs m anti-HIV (fl./pl.: anticossos)
HIV-smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:
seropositiu -iva
HIV-veira <f. -veiru, -veirur>:
virus m de la sida
híð <n. híðs, híð>:
cova f (cau emprat per certs mamífers, com ara l'ós, per a passar-hi l'hivern)
híði <n. híðis, híði>:
cova f (cau emprat per certs mamífers, com ara l'ós, per a passar-hi l'hivern)
♦ leggjast í híði: posar-se a hivernar
hjal <n. hjals, pl. no hab.>:
barbolla f, xerrameca f, parloteig m
hjalt <n. hjalts, hjölt>:
guarda & pom d'espasa
♦ efra (o: eftra) hjalt: pom m d'espasa
♦ fremra hjalt: guarda f d'espasa, guardamà m d'espasa
♦ hjöltin: la guarda i el pom de l'espasa
Hjalt·land <n. -lands, no comptable>:
Illes Shetland (o: Zetland)
Hjaltlands·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Shetland (o: Zetland)
Hjalt·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
shetlandès m, shetlandesa 
hjalt·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
shetlandès -esa 
hjara <f. hjöru, hjörur. Emprat habitualment en plural>:
galfó m, golfo m, polleguera f
♦ hurðin leikur á hjörum: la porta llisca bé en els golfos (s'obre i tanca amb facilitat i sense grinyolar)
♦ það marrar í hjörunum: la porta grinyola als golfos
hjara·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<MED> articulació f en galfó
hjarð·lilja <f. -lilju, -liljur>:
amaril·lis f, lliri m de Santa Paula (planta Amaryllis belladonna)
hjarð·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
bucòlica f, poema m pastoral
♦ próvensalskt hjarðljóð: pastorel·la f
hjarð·maður <m. -manns, -menn>:
pastor m
hjarð·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. (kvikfjárrækt) pasturatge m, ramaderia f (activitat professional del pastor)
2. (hirðingjalíf) nomadisme m (ramaderia errant)
hjarð·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
pastoreta f
hjarð·skáldskapur <m. -skáldskapar, no comptable>:
poesia f pastoral
hjari <m. hjara, hjarar>:
1. (póll) pol m (extrem d'un eix)
2. (útjaðar, útskagi) marge m [final] (voreres extremes, confins finals)
♦ á hjara veraldar: <LOC FIG> a la quinta forca, en els confins del món
hjarn <n. hjarns, hjörn>:
1. (harðfrosið snjólag) crosta f de neu glaçada (capa de neu que s'ha congelat)
2. (fannbreiða) nevera f (congesta)
hjarna- <en compostos>:
<MED> cerebral, del cervell
hjarna·hvel <n. -hvels, -hvel>:
<MED> hemisferi m cerebral
hjarni <m. hjarna, hjarnar>:
(stórheili) cervell m (part de l'encèfal) 
hjarta <n. hjarta, hjörtu>: cor m
        hið alhelga hjarta Jesú: el sagrat cor de Jesús
        hjarta mitt ann tré: mon cor estima un arbre
hjarta·aldin <n. -aldins, -aldin>:
festuc m, pistatxo m (cast.) (fruit de la planta Pistacia vera)
hjarta·áfall <n. -áfalls, -áföll>:
<MED> atac m de cor
♦ fá hjartaáfall: tenir un atac de cor
hjarta·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:
<MED> fallada cardíaca
hjarta·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
1. (hjartatvíblaðka) lístera petita (planta Listera cordata syn. Ophrys cordata)
2. (hestafífill, hrossafífill) pota f d'egua, pota f de cavall, barretera f, capellera f, mantell m de la Mare de Déu (planta Petasites officinalis syn. Petasites hybridus)
hjarta·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
<MED> trasplantació f de cor (→ hjartaígræðsla)
hjarta·fró <f. -fróar, [-frær]. Pl. no hab.>:
tarongina f, melissa f, cidrac m, tarongí m (Mall., Eiv.), arangí m (Men.) (planta Melissa officinalis)
hjarta·galli <m. -galla, -gallar>:
<MED> cardiamòrfia f, defecte cardíac, deformitat f del cor, malformació f del cor
♦ meðfæddur hjartagalli: defecte cardíac congènit
hjarta·gangráður <m. -gangráðs, -gangráðar>:
<MED> marcapassos m (fl./pl.: marcapassos)
hjarta·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m & f de cor
hjarta·glýkósíð <n. -glýkósíðs, -glýkósíð>:
glucòsid cardiotònic, glucòsid cardíac, glucòsid digitàlic
hjarta·hnoð <n. -hnoðs, -hnoð. Pl. poc hab.>:
<MED> massatge cardíac
hjarta·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur>:
<MED> trasplantació f de cor
hjarta·lind <f. -lindar, -lindir>:
tell m de fulla petita  (planta Tilia cordata) 
hjartan·legur, -leg, -legt: cordial
hjartan·lega <adv.>: cordialment
        hjartanlega velkominn: cordialment benvingut
hjarta·lífgun <f. -lífgunar, -lífganir>: reanimació cardíaca
hjarta·nudd <n. -nudds, pl. no hab.>: massatge cardíac (→ hjartahnoð)
hjarta·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
estrenu -ènua, d'ànim intrèpid, de cor valent (→ hugprúður)
◊ þá hljópu menn upp og klæddust og fóru sem skyndilegast inn á Örlygsstaði og fundu Arnkel bónda sinn dauðan og var hann öllum mönnum harmdauði því að hann hefir verið allra menna best að sér um alla hluti í fornum sið og manna vitrastur, vel skapi farinn, hjartaprúður og hverjum manni djarfari, einarður og allvel stilltur. Hafði hann og jafnan hinn hærra hlut í málaferlum við hverja sem skipta var. Fékk hann af því öfundsamt sem nú kom fram: els homes es van llevar immediatament i es vestiren i es dirigiren tan ràpidament com pogueren cap a Örlygsstaðir on hi trobaren l'Arnkell, el seu amo, mort. Tothom va plorar la mort de l'Arnkell, perquè havia estat un dels homes millors en tots els aspectes que hi havia hagut en els temps del paganisme i un home extraordinàriament llest; havia tingut un bon caràcter, era coratjós i més valent que tots els altres. Havia estat sincer i sempre havia sabut autodominar-se. Quan havia tingut disputes legals, mai no n'havia perdut cap, fos qui fos amb qui hagués tingut el plet. Això havia suscitat l'enveja d'altri, com ara s'havia palesat
◊ svo er sagt að Þorgils var fríður maður sýnum og drengilegur í viðbragði og skýrlegur, hár á vöxt og réttvaxinn, sterkur að afli, harðger og skjótráður, gegn og öruggur, örðigur og manna best vígur og hinn hraustasti í öllum mannraunum þegar honum dróst aldur sem frá mun verða sagt. Hann var stórlyndur og þó stöðugur, hjartaprúður og hugstór, stóðst vel margar mannraunir er hann hlaut að bera: conten que en Þorgils era un home maco, d'aspecte baronívol, llest, alt i amb un cos que havia crescut ben dret, posseïa una gran força física, de complexió robusta, resolut, honrat i digne de confiança, lleial, el millor en el maneig de les armes i el més coratjós en totes les proves que hagué d'endurar al llarg de la seva vida, com ja es contarà. Era generós, ferm en les seves conviccions i decisions, intrèpid i magnànim, va superar bé moltes de les proves que la vida li va fer patir
hjarta·prýði <f. -prýði, no comptable>:
intrepidesa f [de l'ànim], valentia f [del cor]
◊ Pínehas Eleasarsson varð sá þriðji að tign er hann sýndi heilaga ákefð í guðsótta og var staðfastur þegar lýðurinn féll frá sakir hugmóðs síns og hjartaprýði (προθυμία ψυχῆς). Hann friðþægði fyrir Ísrael: Finehès, fill d'Eleazar, fou el tercer en glòria per haver mostrat un zel sagrat en el temor del Senyor i restat ferm durant la defecció del poble pel seu coratge i la intrepidesa del seu cor cor. Ell va expiar per Israel
hjarta·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
balladores f.pl, bellugadís m, arracadetes f.pl de la Mare de Déu (planta Briza media)
hjart·arfi <m. -arfa, -arfar>:
sarronets m.pl, taleca f de pastor (Mall.), bosses f.pl de pastor, formatgets m.pl (Val.), pa-i-formatge m (Mall.) (planta Capsella bursa-pastoris) 
hjarta·slag <n. -slags, -slög>: 1. (hjartsláttur) pulsació f, batec m del cor
           72 hjartaslög á mínútu: 72 pulsacions per minut
        2. (hjartaáfall) atac m de cor
hjarta·stopp <n. -stopps, -stopp>:
<MED> aturada cardíaca 
hjarta·stuð <n. -stuðs, -stuð>: descàrrega f de desfibril·lador
hjartastuð·tæki <n. -tækis, -tæki>: desfibril·lador m
hjarta·tvíblaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:
lístera f cordiforme (o: cordifòlia) (planta Listera cordata)
hjarta·þel <n. -þels, pl. no hab.>:
1. (hugarþel, hjartalag) sentiments m.pl cordials (disposició anímica envers algú o una cosa)
◊ því skal míns hjartans hjartaþel heiðra þig, minn Emanúel: per això, els sentiments més íntims del meu cor t'honoraran, Emanuel meu
◊ ekki erum vér enn að mæla með sjálfum oss við yður, heldur gefum vér yður tilefni til að miklast af oss, til þess að þér hafið eitthvað gagnvart þeim, er miklast af hinu ytra, en ekki af hjartaþelinu (καὶ οὐ καρδίᾳ): no ens tornem a recomanar a vosaltres, sinó que us donem ocasió de gloriar-vos de nosaltres a fi que tingueu què respondre als qui es glorien de les aparences i no d'allò que hi ha en el cor
◊ og hjartaþel (τὰ σπλάγχνα αὐτοῦ) hans til yðar er því hlýrra sem hann minnist hlýðni yðar allra, hversu þér tókuð á móti honum með ugg og ótta. Það gleður mig, að ég get í öllu borið traust til yðar: i el cordial afecte que sent envers vosaltres, és més gran encara, quan recorda l'obediència de tots vosaltres, com el rebéreu amb temor reverencial i por. Estic content de poder comptar en tot amb vosaltres
2. <MED> endocardi m
hjartaþels·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MED> endocarditis f 
hjarta·öng <f. -angar (o: -öngvar), -öngur (o: -öngvar). Pl. no hab.>: angina f de pit
hjarta·tvíblaðka <f. -tvíblöðku, -tvíblöðkur>:
lístera petita (planta Listera cordata syn. Ophrys cordata)
hjarta·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
múscul cardíac, miocardi m 
hjart·sláttur <m. -sláttar, -slættir>: 1. ritme cardíac
        2. batec m del cor
hjart·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:
<MED> malaltia cardíaca, malaltia f del cor, cardiopatia f
hjart·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MED> malalt -a del cor, cardiòpata 
hjá: al costat de; a, en
hjá·kona <f. -konu, -konur>:
concubina f
hjálm·fura <f. -furu, -furur>:
pi bo, pi m de llei, pi m de pinyes, pi m de pinyons, pi ver (Mall.), pi campaner (Eiv.) (arbre Pinus pinea) 
hjálmur <m. hjálms, hjálmar>: casc m, <LIT> elm m
hjálp <f. hjálpar, hjálpir: ajut m, ajuda f, socors m
     biðja e-n um hjálp: demanar ajuda a algú
     fá enga hjálp: no rebre cap ajuda, no tenir cap ajuda
     kalla á hjálp: cridar demanant ajuda
     hjálp!: socors!
     hjálp í viðlögum: primers auxilis
        veita e-m hjálp í viðlögum: prestar els primers auxilis a algú
     koma e-m til hjálpar: acudir en auxili d'algú
     ná í hjálp: anar a cercar ajuda (o: socors)
        farðu og náðu í hjálp: vés a cercar socors
     neita e-m um hjálp: negar-li ajuda a algú, negar-se a ajudar algú
     reiða sig á hjálp e-s: dependre de l'ajut d'algú
     öskra á hjálp: cridar demanant ajuda
hjálpa <hjálpa ~ hjálpum | hjálpaði ~ hjálpuðum | hjálpað ║ e-m>: <GEN & Mall.> ajudar algú, <LIT & Mall.> aidar algú
        hjálpaðu okkur!: ajuda'ns
        hjálpa sér: ajudar-se a si mateix
        viljið þér hjálpa mér? ajudi’m sisplau!
        gætir þú hjálpað mér? [que] podries ajudar-me?
     hjálpa e-m um e-ð: ajudar algú deixant-li una cosa
     hjálpa e-m upp: ajudar algú a aixecar-se
     hjálpa e-m við (o: með) e-ð: ajudar algú en una cosa
     hjálpa e-u við: millorar una cosa, perfeccionar una cosa
     hjálpa til við e-ð: donar un cop de mà amb una cosa (ajudar a fer una cosa)
        hjálpa til við að <+ inf.>: ajudar a <+ inf.>, donar un cop de mà a l'hora de <+ inf.>
     hjálpa hver öðrum: ajudar-se l'un a l'altre, ajudar-se mútuament
hjálpar·gagn <n. -gagns, -gögn>:
recurs m (mitjà auxiliar disponible)
hjálpar·hönd <f. -handar, -hendur>:
<FIG> mà f [auxiliadora]
♦ rétta e-m hjálparhönd: donar un cop de mà a algú, ajudar algú
hjálpar·kall <n. -kalls, -köll>:
crit m de socors
hjálpar·laus, -laus, -laust <adj.>:
necessitat -ada d'ajuda, desemparat -ada
hjálpar·laust <adv.>:
sense ajut, sense l'ajut de ningú
hjálpar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
altruisme m, disposició f a ajudar els altres
hjálpar·lið <n. -liðs, -lið>:
forces f.pl auxiliars
hjálpar·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAM> verb m auxiliar
hjálpar·vana <adj. inv.>:
desemparat -ada, desvalgut -uda, que no té l'ajut de ningú 
hjálpast <hjálpast ~ hjálpumst | hjálpaðist ~ hjálpuðumst | hjálpast>: ajudar-se l'un a l'altre, ajudar-se mútuament
     allt hjálpaðist að við að <+ inf.>: tot va ajudar a <+ inf.>, tot va contribuir a <+ inf.>
     hjálpast [við e-ð] við: ajudar-se en una cosa
        hjálpast við að <+ inf.>: ajudar-se a &#lt;inf.>, contribuir a <inf.>
hjálp·legur, -leg, -legt <adj.>:
de [gran] ajut 
hjálpræðisherinn <m. hjálpræðishersins, no comptable>: exèrcit m de salvació
hjálp·samur, -söm, -samt <adj.>:
de [gran] ajut
hjálp·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
altruisme m, disposició f a ajudar els altres 
hjált <n. hjalts, hjölt>: mantí m, empunyadura f, puny m (d’espasa)
hjásemju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MED> sistema nerviós parasimpàtic 
hjá·trú <f. -trúar, no comptable>: superstició f
hjó:  → höggva
hjól <n. hjóls, hjól>:
1. <GEN> roda f
♦ hjól hamingjunnar: roda f de la fortuna
♦ → hamingjuhjól “íd.”
♦ → auðnuhjól “íd.”
♦ Lukkunnar hjól: <MITOL & FIG> la roda de la fortuna (→ hjól hamingjunnar)
♦ hjólin eru farin að snúast: <LOC FIG> les rodes han començat a girar, les coses comencen a rutllar
♦ snúa hjóli tímans til baka: <LOC FIG> poder tornar enrere en el temps
♦ vera á hjólum í kringum e-n: <LOC FIG> estar enganxat -ada al cul d'algú, fer la gara-gara a algú (fer la clenxa a algú, fer afalacs i compliments a algú, desviure's per tenir complagut algú)
♦ vera fimmta hjólið undir vagni: <LOC FIG> sobrar, ésser-hi de més
♦ á hverfanda hjóli: <LOC FIG> a mercè de la roda de la fortuna, canviant, inestable
◊ en til Grettis kann eg ekki að leggja því að mér þykir á hverfanda hjóli mjög um hans hagi: i pel que fa a Grettir no sabria proposar res, perquè a mi em sembla que tot el que té a veure amb ell no depèn de res més que de la fortuna
2. (reiðhjól) bici f, bicicleta f (vehicle de dues rodes i pedals)
♦ vera á hjóli: anar amb bicicleta
hjóla <hjóla ~ hjólum | hjólaði ~ hjóluðum | hjólað>:
pedalejar (o: pedalar), anar amb bicicleta
♦ hjóla á hjóli: anar amb bicicleta
♦ hjóla e-ð frá... til...: recórrer un trajecte amb bicicleta de... fins a...
♦ hjóla í e-n: <LOC FIG> escometre algú, abordar algú
♦ koma hjólandi: arribar amb bicicleta 
hjóla·leiga <f. -leigu, -leigur>: lloguer m de bicicletes
hjóla·skautar <m.pl -skauta>:
patins m.pl [de rodes] 
hjólbarða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>: taller m especialitzat en reparació de pneumàtics
hjól·barði <m. -barða, -barðar>: pneumàtic m
        bæta hjólbarðann: posar un pegat
hjól·koppur <m. -kopps, -koppar>:
<AUTO> plat m [de la roda], tapadolla m, tapaboques m
hjól·króna <f. -krónu, -krónur>:
borratja f, borraina f, pa-i-peixet m (planta Borago officinalis) 
hjólreiða·braut <f. -brautar, -brautir>: carril m per a bicicletes, carril-bici m
hjólreiða·maður <m. -manns, -menn>: ciclista m & f
hjólreiða·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre m & f de bicicletes
hjól·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
radi m, raig m, brèndola f (Mall.) 
hjóm <n. hjóms, no comptable>: 
1. (ísskán) capa prima, crosta prima  (de gel damunt líquid)
2. (þunn himna á vökva, smágerð froða) capa prima  (de tel, escuma etc. damunt líquid, esp. llet)
3. (ryk) pols f  (capa de polsim)
4. (hégómi, fánýti) bufera f  (vanitat, cosa vana, vàcua)
◊ líkneski þeirra [eru] vindur og hjóm: llurs estàtues [són] vent i buidor
hjóma <hjómar | hjómaði | hjómað ║ Subjecte lógic en acusatiu: e-ð (o: subjecte gramatical: það + superfície damunt la qual es forma la capa de glaç: á + Dat.)>:
(hema, þekjast þunnri himnu ~ ísskán) formar-se una crosta prima de glaç damunt la superfície d'un líquid
◊ sjóinn hjómar: la mar es va cobrint d'una capa prima de gel
◊ það hjómar á tjörninni: l'estany es va cobrint d'una capa prima de gel
hjón <n.pl hjóna>:
matrimoni m (parella casada entre si)
hjóna·band <n. -bands, -bönd>:
vincle m del matrimoni
♦ fyrir hjónaband: prematrimonial
♦ ganga í hjónaband: casar-se
♦ sundra hjónabandi: #1. <GEN> arruïnar un matrimoni, espatllar un matrimoni. #2. (fremja hjúskaparbrot) cometre adulteri (violar la fidelitat sexual del matrimoni)
♦ utan hjónabands: natural, [engendrat -ada] fora del matrimoni, il·legítim
hjónabands·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
conseller m matrimonial, consellera f matrimonial
hjóna·efni <n.pl -efna>:
nuvis m.pl, el nuvi i la núvia
♦ lýsa neð hjónaefnum: fer les amonestacions
hjóna·gras <n. -grass, -grös>:
*orquídia f de palla, *herba f del bon matrimoni, *orquídia blanquinosa de palla (planta Pseudorchis straminea ssp. straminea syn. Pseudorchis albida ssp. straminea syn.Leucorchis albida ssp. straminea syn. Habenaria albida)
hjóna·rúm <n. -rúms, -rúm>:
llit m de matrimoni
hjóna·skilnaður <m. -skilnaðar, -skilnaðir>:
divorci m
hjóna·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>:
[cerimònia f de] casament m, cerimònia f nupcial, núpcies f.pl
♦ borgaraleg hjónavígsla: casament civil
♦ kirkjuleg hjónavígsla: casament religiós, casament per l'església
hjú <n. hjús, no comptable>:
(vinnufólk) servents m.pl, criats m.pl
hjúkrunar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
infermera f 
hjúkrunar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: infermer m, infermera f



hjúskapar·staða <f. -stöðu, -stöður>: estat m civil (de persona: casat, fadrí etc.)
hjör <f. hjarar, hjarir. Emprat habitualment en plural>:
galfó m, golfo m, polleguera f
hjörð <f. hjarðar, hjarðir>:
ramat m, <LIT> folc m, rabera f (Val.), guarda f (Mall.) 
hjörtur <m. hjartar, hirtir>:
cérvol m, cervo m, cero m (Mall.) (mamífer Cervus elaphus) 
hlaða: carregar
hlað·arfi <m. -arfa, -arfar>:
passacamins m, corretjola f, estiravelles f, centinòdia f, tiravaques m, travacavalls m, escanyavelles m, herba f de cent nuus, corrioles f.pl (Mall.) (planta Polygonum aviculare) 
hland <n. hlands, no comptable>: orina f



hlaup <n>: gelatina



hlaupa: córrer
hlaupa·bóla <f. -bólu, no comptable>:
<MED> varicel·la f, pigota cristal·lina, pigota borda (Val., Bal.) 
hlaupa·hjól <n. -hjóls, -hjól>: patinet m



hlaup·kenndur, -kennd, -kennt: gelatinós -osa



hlaup·trektlingur <m. -trektlings, -trektlingar>: cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)
hlátur <m. hláturs (o: hlátrar), hlátrar>:
rialla f, riure m
♦ reka upp hlátur (o: springa úr hlátri): esclatar de riure, compixar-se de riure (Mall.) 
hlátur·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m hilarant
hláturs·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de riure
hleginn, hlegin, hlegið <adj.>:
rigut -uda 
hleifur <m.hleifar>: pa (especialment, la peça de pa)



hlekkur <m. hlekks (o: hlekkjar), hlekkir>: 1. baula f (de cadena & FIG)
           týndi hlekkurinn: la baula perduda (en l'evolució humana)
        2. hlekkir <m.pl hlekkja>: cadenes f.pl, grillons m.pl



hleypi·dómur <m. -dóms, -dómar>: prejudici m
hleypis·gras <n. -grass, -grös>:
viola f d'aigua (planta Pinguicula vulgaris)
hlé·drægni <f. -drægni, no comptable>:
reserva f (discreció, capacitat de saber callar les coses)
hlé·drægur, -dræg, -drægt <adj.>:
reservat -ada (discret, que sap callar) 
hlið <f. hliðar, hliðar>: costat m
     á hægri ~ vinstri hlið e-m: a la dreta ~ esquerra d'algð
     á báðar hliðar: a tots dos costats
     leggja e-ð til hliðar: posar una cosa de banda
     liggja á hægri ~ vinstri hlið[ina]: jeure (o: estar ajagut -uda) sobre el costat dret ~ esquerre
     við hliðina á e-m ~ e-u: al costat de...
hlið <n. hliðs, hlið>: 1. portaló m (p.e., de tanca de jardí)
           ég skal opna hliðið [fyrir þig]: [t']obriré el portaló
        2. porta f (de ciutat, clasta, fortalesa, cel & d'embarcament a avió o desembarcament d'avió a aeroport)
           hlið himnaríkis: les portes del cel
hliðar- <en compostos>:
lateral, col·lateral
hliðar·dyr <f.pl -dyra>:
porta f lateral 
hliðar·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna> carrer m lateral
hliðar·horn <n. -horns, -horn>:
<GEOM> angle m facial
hlið·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
lateral
hlið·sjón <f. -ssjónar, no comptable>:
compte m, consideració f
♦ hafa e-ð til hliðsjónar: tenir en compte una cosa 
♦ með hliðsjón af e-u: tenint en compte..., en consideració de..., considerant...  
hlið·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>: paral·lelisme m, analogia f
hlið·stæður, -stæð, -stætt: 1. <GEN> paral·lel -a, anàleg -àloga (comparable per la seva funció, forma etc.)
     2. <GRAM> atributiu -iva
        lýsingarorð geta verið hliðstæð eða sérstæð: els adjectius poden ésser atributius o predicatius
hlíð <f. hlíðar, hlíðar (o: hlíðir)>: 1. <GEN> pendent m (declivi, costa)
		hætta við e-ð í miðjum hlíðum: <LOC FIG> deixar una cosa a la meitat
	2. raiguer m, coster m de puig (vessant de muntanya o de pujol)
hlíðar·uppstreymi <n. -uppstreymis, -uppstreymi>:
vent anabàtic
hlífðar·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl de protecció, ulleres protectores
hljóð·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS> ona acústica, ona sonora
hljóð·færsla <f. -færslu, -færslur>:
mutació consonàntica
♦ fyrsta hljóðfærslan: primera mutació consonàntica 
♦ germanska hljóðfærslan: la mutació consonàntica del germànic 
♦ önnur hljóðfærslan: segona mutació consonàntica 
♦ háþýska hljóðfærslan: la mutació consonàntica de l'alt-alemany 
♦ → [svokallaða] málfræðilega breytingin “canvi gramatical”
♦ → Vernerslögmálið “llei de Verner”
hlínar·brá <f. -brár, -brár>:
camamilla f [d'Urgell], camamil·la f [forastera] (Mall.) (planta Matricaria chamomilla syn. Matricaria recutita syn. Chamomilla recutita) (→ kamilla; → kryddbaldursbrá) 
hljóð·kort <n. -korts, -kort>: tarja f de so
hljóð·rás <f. -rásar, -rásir>:
banda sonora (de pel·lícula, DVD, vídeo etc.)
◊ að hljóðrás meðtalinni: inclosa la banda sonora 
hljóð·riti <m. -rita, -ritar>: fonògraf m
hljóð·rof <n. -rofs, -rof>:
<LING> cop m de glotis, [consonant] oclusiva glotal sorda 
hljóður, hljóð, hljótt: en silenci, callat -ada
        sitja einmana og hljóður: seure tot sol i en silenci
        tala hljótt: parlar en veu baixa i suaument



hljóma <hljóma ~ hljómum | hljómaði ~ hljómuðum | hljómað>: 1. <GEN & FIG> sonar (bé, malament, d'una manera especial etc. & causar una determinada impressió)
           hljóma vel ~ illa: sonar bé ~ malament
        2. ressonar (eco)



hljóm·diskur <m. -disks, -diskar>: disc m (de vinil)



hljóm·fall <n. -falls, pl. no hab.>: prosòdia f (accent, to, entonació, forma de parlar)
hljóm·tæki <n.pl -tækja>:
equip m d'alta fidelitat
hljóta¹ <hlýt ~ hljótum | hlaut ~ hlutum | hlotið ║ að + inf.>:
1. (verða að, mega til að) haver de <+ inf.> (no poder ésser altrament, haver d'ésser per la força, ésser absolutament lògic i necessari)
◊ yður hlýtur að skjátlast: s'ha d'haver equivocat
◊ ég hlýt að viðurkenna að + ind.: he de reconèixer (o: admetre) que...+ ind.
2. (kunna að vera) deure <+ inf.> (ésser inferible ateses les evidències, però amb un cert grau d'incertesa)
◊ hann hlýtur að vera kominn: ja deu haver arribat
◊ líkið var af manni sem hlaut að vera um sjötugt: el cadàver era el d'un home que devia tenir una setantena d'anys
hljóta² <hlýt ~ hljótum | hlaut ~ hlutum | hlotið ║ e-ð>:
(hlotnast, fá) rebre una cosa (premi, guardó, beca, una nota determinada etc.)
◊ hljóta góða einkunn við próf: rebre una bona nota en un examen
hlunkur <m. hlunks, hlunkar>:
1. (dynkur, skellur) soroll sord (so somort, so mig apagat)
2. (holhljóð) soroll buit (so emès per un cos buit)
3. (eitthvað svert og þungt) tros gros (bocí gros i feixuc d'alguna cosa)
4. (hnullungur) palet m (còdol, pedreta)
5. (kökkur) grumoll m (grum)
6. (latur hestur) ròssa f (cavall mandrós o de moviments lents i feixucs)
7. (stirðbusi) tros m de carn batiada (persona toixarruda i malapta, enze i desastrat)
hlust <f. hlustar, hlustir>:
1. <MED> conducte auditiu, meat acústic
♦ innri hlust: conducte auditiu intern, meat acústic intern
♦ ytri hlust: conducte auditiu extern, meat acústic extern
2. (eyra á dýrum, héraeyra) orella f (de certs animals, com ara la llebre)
3. (heyrn) orella f (oïda)
◊ hefk skalla-vǫ́fur vals helsis, váfallr em ek; blautr erum (= erumr = er mér) borr (= börr = tré, viðr) bergis fótar (bergi = öl, drykkur; bergi fótar = hland, þvag), en hlust es þorrin: tinc els balandreigs del cap calb d'un perxeró del collar (el perxeró del collar = el bou junyit al jou = el vell. El coll no aguanta fermament el meu cap, ja calb, i per això aquest no deixa de balancejar com ho fan els vells); [contínuament] cuido a caure de mala manera (el meu cos ja no m'aguanta com abans i, quan camino, he d'anar amb compte a no caure i fer-me mal); [contínuament] moll és el meu arbre de la cervesa de la cama (bergi fótar = líquid de la cama, cervesa de la cama = orina; blautr <...> bergis fótar = hlandblautur, þvagblautur, síblautur af hlandi; börr b. f. = membre viril; el meu membre viril no deixa d'estar xop d'orins: pateixo d'incontinència urinària. Val a dir que aquesta interpretació és meva. La interpretació habitual, que forçosament ha de donar a l'adjectiu blautr el significat de linr ‘flàccid, tou’ és: sóc impotent) i la meva orella s'ha assecada
♦ leggja [vel] við hlustirnar: <LOC FIG> parar [bé] les orelles
♦ sitja á hlustunum: <LOC FIG> fer orelles de sord, tapar-se les orelles, fer l'orni 
hlusta <hlusta ~ hlustum | hlustaði ~ hlustuðum | hlustað ║ á e-ð ~ e-n>:
        1. escoltar una cosa ~ algú (sentir & fer cas de)
           hlusta nánar: escoltar amb més atenció
           hlustaðu á mig!: escolta'm!
           hlustaðu á mig?!: que m'estàs escoltant?!
           hlusta á útvarp (o: útvarpið): escoltar la ràdio
        2. (um sjúklinga) auscultar algú (malalts)
           hlusta sjúling: auscultar un malalt
        3. <eftir e-u>: parar orella per sentir bé una cosa, escoltar amb atenció una cosa



hlustar·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m d’orella
hlust·pípa <f. -pípu, -pípur>:
<MED> estetòfon m
hlustunar·pípa <f. -pípu, -pípur>:
<MED> estetoscopi m
♦ hlusta sjúkling með hlustunarpípu: auscultar un malalt amb un estetoscopi
hluta·félag <n. -félags, -félög>:
<ECON> societat anònima
hluta·velta <f. -veltu, -veltur>:
rifa f
hlut·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
concret -a (no abstracte & real)
hlut·fall <n. -falls, -föll>:
proporció f, relació f
hlutfalla·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
<MAT> càlcul m de percentatge, regla f de percentatge
hlutfalls·kosning <f. -kosningar, -kosningar>:
elecció f proporcional
hlutfalls·lega <adv.>:
proporcionalment, relativament
hlutfalls·legur, -leg, -legt <adj.>:
proporcional 
hluti <m. hluta, hlutar> part f
        hluti fyrir deild: pars pro toto (recurs retòric)
hlut·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sem á ekki hagsmuna) indiferent (no interessat, desinteressat)
2. (sem ekki tekur þátt) neutral, aliè -ena (imparcial, no partícep)
3. <AUTOM> mort -a
♦ hlutlaus gír: punt mort
◊ setja bílinn í hlutlausan gír: posar el cotxe en punt mort
hlut·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<MAT> subconjunt m
hlutmengis·vensl <n.pl -vensla>:
<MAT> relació f d'inclusió
hluttaks·orð <n. -orðs, -orð>:
1. <GRAM> participi m (→ lýsingarháttur)
2. <GRAM óeiginl./impr.> participi m de passat (→ lýsingarháttur þátíðar) 
hlutur <m. hlutar, hlutir>: 1. (gripur) cosa f (objecte)
        2. (hlutabréf) participació f (en empresa, acció)
        3. (erfðahlutur) porció f (d'heretat, quota, partió)
        4. (hluti) part f (bocí d'un tot)
           bera lægri hlut: <LOC FIG> endur-se'n la pitjor part (esp. en el sentit de sortir derrotat)


hluta·bréf <n. -bréfs, -bréf>: acció f (en borsa)
        hlutabréfin hækka: les accions pugen
        hlutabréfin verðfalla: les accions cauen
        hlutabréfin lækka: les accions baixen



hluta·félag <n. -félags, -félög>: societat anònima
        hlutafélag með óvirkum hluthöfum: societat en comandita, societat comanditària
        hlutafélag með takmarkaðri ábyrgð: societat [de responsabilitat] limitada (→ einkahlutabréf)



hluthafa·fundur <m. -fundar, -fundir>: junta f d'accionistes, assemblea f d’accionistes



hlut·hafi <m. -hafa, -hafar>: accionista m & f



hlut·verk <n. -verks, -verk>: paper m, rol m
        fá hlutverk sem...: rebre un paper de...
hlynur <m. hlyns, hlynir>:
1. <GEN> auró m (designació de qualsevol arbre del gènere Acer)
2. (garðahlynur) fals plàtan (o: plàtan fals), blada f (Garrotxa) (arbre Acer pseudoplatanus)
hlýða <hlýði ~ hlýðum | hlýðddi ~ hlýddum | hlýtt ║ e-m>:
1. <GEN> creure a algú, obeir a algú
◊ hann vill hlýða hvorki föður sínum né móður: no vol creure ni a son pare ni a sa mare
♦ hlýða skipum e-s: obeir ordres d'algú
2. (um reglur & lög) seguir una cosa, obeir [a] una cosa (respectar normes, regles, llei etc.)
◊ þessi sonur okkar er þrjóskur og ódæll og hlýðir ekki áminningum okkar: aquest fill nostre és caparrut i rebec i no vol seguir les nostres amonestacions
♦ hlýða reglum ~ lögum: seguir les regles ~ obeir (o: seguir; o: respectar) les lleis
♦ hlýða ráðum e-s: seguir els consells d'algú
3. (hlusta) sentir una cosa (oir)
♦ hlýða messu: oir (o: sentir) missa
♦ hlýða á e-ð (o: til e-s): sentir una cosa
♦ hlýða á e-n: sentir algú, sentir parlar algú
4. (hæfa) ésser adient, adir-se una cosa (ésser apropiat, convenir)
♦ það hlýðir: això és adient
♦ mér þótti það hlýða: a mi m'ha semblat que s'adeia
hlýðnast <hlýðnast ~ hlýðnumst | hlýðnaðist ~ hlýðnuðumst | hlýðnast ║ e-m ~ e-u>:
obeir [a] algú ~ [a] una cosa
♦ hlýðnast lögum: obeir les lleis 
hlýindi <n.pl hlýinda>: escalfor f, calor f [suau]
hlýja¹ <hlý ~ hlýjum | hlýði ~ hlýðum | hlúð ║ e-u>:
variant de → hlýja² ‘escalfar; atendre; fer minvar’
◊ ekkert hlýir úr úthafsöldunni: res no atura l'onada de l'oceà
hlýja² <hlýja ~ hlýjum | hlýjaði ~ hlýjuðum | hlýjað ║ e-u>:
1. <GEN> escalfar una cosa
♦ hlýja upp herbergið: escalfar la cambra
♦ hlýja sér á höndunum: escalfar-se les mans
2. (hlúa) atendre, tenir esment de (tenir cura de, preocupar-se de)
♦ hlýja að e-m: atendre algú, tenir cura d'algú
3. (gera hlé á e-u) [fer] disminuir una cosa, llevar força a una cosa (fer perdre intensitat, fer minvar la força de pluja, vent, onades etc.)
hlýnun <f. hlýnunar, no comptable>:
escalfament m
♦ hlýnun jarðar: l'escalfament de la terra
♦ hnattræn hlýnun: escalfament global
♦ → hnatthlýnun “escalfament global” 
hlýr, hlý, hlýtt: 1. [agradablement] calent -a
        2. (volgur) tebi tèbia (suaument calent)
        3. (veður) càlid -a (temps)
           hlýtt veður: un temps càlid
           það var um hlýjan sumarmorgun: era un càlid matí d'estiu
        4. honum er hlýtt til e-s: <LOC FIG>: X vol bé a Y, X li té afecte a Y



hlýri <m.hlýra, hlýrar>: peix llop clapat, llop de mar clapat, peix llop tacat, peix lleopard (peix Anarhichas minor)



hlýt →  hljóta
hlæ:
1ª pers. sg. del pres. ind. de → hlæja “riure”
hlægi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (afkáralegur) ridícul -a (que causa irrisió)
♦ gera e-n hlægilegan: ridiculitzar algú
2. (fyndinn) divertit -ida (graciós, còmic, que fa riure)
hlæja <hlæ ~ hlæjum | hló ~ hlógum | hlegið>:
riure
♦ hlæja að e-m: riure a algú
hlær:
3ª pers. sg. del pres. ind. de → hlæja “riure” 

 







El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.




 © 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es







  
 
     
     
     
     
  

  
 
     
     
    
    
 

  

  
 
     
     
     
     
  







Go to Vincles cap a Islàndia






Last Update 12/08/97