Maci Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

STU

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Sed quo gentium capessetur fuga vel hospitium quis dabit?
 
       

stubba·hrognkelsi <f. -hrognkelsis, -hrognkelsi>:
petit abraça-roques de l'Àrtic, abraça-roques m d'aleta de cuir (peix Eumicrotremus derjugine)

stubba·hús <n. -húss, -hús>:
buriller m, llosquer m (Bal.) (receptacle, a mode de paperera, en els carrers, edificis públics, oficines etc. perquè els fumadors hi tirin llurs burilles)

stubb·áll <m. -áls, -álar>:
ciema f, anguila cuacurta (peix Cyema atrum)

stubbi <m. stubba, stubbar>:
1. (tréstubbi, trjástúfursoca f (soc, part de tronc d'arbre que resta quan hom l'ha tallat)
þá er fækkaðist fólkið á skipi Vígbjóðs réðu menn Önundar til uppgöngu og hann sjálfur. Það sá Vígbjóður og eggjaði með ákafa lið sitt. Sneri hann þá í móti Önundi og stukku flestir frá. Önundur bað sína menn sjá hversu færi með þeim því að Önundur var rammur að afli. Þeir skutu stubb nokkurum undir kné Önundi og stóð hann heldur fast. Víkingurinn sótti aftan eftir skipinu allt þar til er hann kom að Önundi og hjó að Önundi með sverði og kom í skjöldinn og tók af það er nam. Síðan hljóp sverðið í stubbann þann er Önundur hafði undir knénu og varð fast sverðið. Vígbjóður laut er hann kippti að sér sverðinu. Í því hjó Önundur á öxlina svo að af tók höndina. Þá varð víkingurinn óvígur. Þá er Vestmar vissi að félagi hans var fallinn hljóp hann á það skip er yst lá og flýði og allir þeir er því náðu. Eftir það rannsökuðu þeir valinn. Vígbjóður var þá kominn að bana: quan hagueren fetes moltes de baixes entre els homes de la tripulació de la nau d'en Vígbjóður, els homes de l'Önundur, i ell mateix, abordaren la nau. En Vígbjóður ho va veure i va esperonar els seus homes amb energia. Tot seguit es va dirigir contra l'Önundur i foren molts els qui saltaren a un costat per no estar-li al davant. L'Önundur va manar als seus homes que paressin esment com aniria [la lluita] entre ells dos perquè l'Önundur era un home d'una gran força física. [Els seus homes] varen empènyer un socó sota el monyó de la cama de l'Önundur i d'aquesta manera ell quedava força ferm. El viquing va recórrer la nau de popa a proa fins que va arribar davant l'Önundur i va descarregar un cop d'espasa contra ell. L'espasa va endevinar-li l'escut i li'n va tallar la part que va endevinar de dalt a baix, i després, va quedar clavada en el socó que l'Önundur tenia sota el monyó de la seva cama. L'espasa hi va quedar fermament clavada. En Vígbjóður es va acotar per desclavar l'espasa movent-la amunt i avall i en fer-ho, l'Önundur li va descarregar un cop [de destral] a l'espatlla que li va tallar tot el braç. El viquing va quedar incapacitat per a prosseguir el combat. Quan en Vestmar se'n va adonar que el seu company havia caigut, va saltar a bord de la nau que es trobava a l'extrem de tot i va fugir i com ell ho feren tots aquells a qui els fou possible. Després, [els homes de l'Önundur] varen escorcollar els morts. En Vígbjóður estava moribund
2. (handleggsstúfur, handarstúfur, fótarstúfurmonyó m  (de mà, de peu)
3. (brot af einhverjubocí m  (i molt esp. la punta, el cul, el darrer tros que resta d'una cosa)
Oliver reið fram ok laust til heiðingja eins, þess er hét Massaron, í hǫfuð honum með staf, þeim er eptir var af spjótskapti hans, svá at [var. hefir nú í hendi spjótskaptsbrot ok laust til heiðingja eins með þeim stubba, svá hart] at bæði augu flugu or hǫfði honum, ok svá heilinn út um þunnvangan: l’Oliver avançà a dalt del seu cavall i va descarregar un cop al cap d'un pagà que es deia Massaron amb un bastó que era el que li havia quedat de l'asta de la seva llança (var.: a la mà hi tenia llavors un fragment de l'asta de la seva llança i va descarregar un cop a un pagà amb aquell bocí [d'asta] tan fort que...) [i ho va fer] amb tanta de força que els dos ulls li botiren fora de llurs conques i el cervell també per la templa [on havia rebut l'impacte del cop]
♦ stubbi af e-u: bocí [final] d'una cosa
♦ → kertisstubbi “bocí [final] d'espelma”
4. (sígarettustubburburilla f, llosca f (Bal.) (de cigarreta)
5. (sveinstauli, drengsnáðinap-buf m, marrec m, homenet m (Bal.) (infant eixerit, galifardeu, noiet, ‘bocinet de personeta’)

stubbur <m. stubbs, stubbar>:
variant de stubbi ‘soca; monyó etc.’

studdi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → styðja “sostenir, recolzar”

studdum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → styðja “sostenir, recolzar”

stuð <n. stuðs, no comptable>:
1. <ELECTRdescàrrega f [elèctrica], enrampada f (Bal.)
♦ komast í skáldlegt stuð: <LOC FIGtenir un rampell d'inspiració poètica
2. (góð stemningmarxa f (gresca, diversió)
hvar er stuðið?: on hi ha marxa?, on és la marxa?
♦ vera í stuði: <LOC FIGestar en plena forma (per a fer una cosa, p.e., sortir de festa, o per atendre algú), estar marxós -osa
♦ eru ekki allir í stuði?: tots teniu ganes de marxa?
3. (hassxocolata f (haixix)

stuða <stuða ~ stuðum | stuðaði ~ stuðuðum | stuðaðe-n>:
xocar algú (escandalitzar, consternar, causar un xoc, tenir un efecte xocant)

stuðandi, stuðandi, stuðandi <adj.>:
xocant (que deixa escandalitzat o consternat, que té un efecte xocant)

stuðari <m. stuðara, stuðarar>:
<AUTOMpara-xocs m

stuð·bolti <m. -bolta, -boltar>:
<FAMterratrèmol m, terbolí m (persona alegre i plena de vida)

stuðla¹ <stuðla ~ stuðlum | stuðlaði ~ stuðluðum | stuðlað>:
<LITERal·literar
k stuðlar við kla k al·litera amb la k
♦ þessi tvö orð stuðla saman: aquests dos mots al·literen entre si

stuðla² <stuðla ~ stuðlum | stuðlaði ~ stuðluðum | stuðlaðað e-u>:
contribuir a una cosa
þú skalt aldrei nokkru sinni, svo lengi sem þú lifir, stuðla (dāˈraʃ ~ דָּרַשׁ:   lɔʔ־θiδˈrɔʃ   ʃəlɔˈm-ām   wə-tˤɔβāˈθ-ām,   לֹא-תִדְרֹשׁ שְׁלֹמָם, וְטֹבָתָם) að velgengni þeirra og farsæld: mentre visquis, no procuris, mai de la vida, llur prosperitat ni llur benestar
gefið því ekki dætur yðar sonum þeirra og takið ekki dætur þeirra að konum handa sonum yðar. Þér megið aldrei stuðla (dāˈraʃ ~ דָּרַשׁ:   wə-lɔʔ־θiδrəˈʃū   ʃəlɔˈm-ām   wə-tˤōβāˈθ-ām,   וְלֹא-תִדְרְשׁוּ שְׁלֹמָם וְטוֹבָתָם) að farsæld þeirra og velgengni ef þér eigið að eflast og njóta gæða landsins og fá það niðjum yðar í arf um alla framtíð: per tant, no doneu pas [per mullers] les vostres filles a llurs fills ni prengueu pas per als vostres fills llurs filles. No afavoriu mai llur benestar i prosperitat si heu de fer-vos forts i gaudir dels béns d'aquesta terra i deixar-la en herència als vostres descendents per sempre"
svik eru í hjarta hins meinfýsna en sá gleðst sem stuðlar ( ~ :   ū-lə-ʝɔʕăˈt͡sēi̯   ʃāˈlōm   ɕimˈħāh,   וּלְיֹעֲצֵי שָׁלוֹם שִׂמְחָה) að friði: engany hi ha al cor del qui s'alegra del mal d'altri, però el qui fomenta la pau, sent alegria
þá sögðu höfðingjarnir við konung: „Það verður að taka þennan mann af lífi. Hann dregur úr hugrekki þeirra hermanna sem eftir eru í borginni og hugrekki alls fólksins með því að flytja þennan boðskap. Því að þessi maður stuðlar (dāˈraʃ ~ דָּרַשׁ:   kī   hā-ˈʔīʃ   ha-zˈzɛh   ʔēi̯ˈnɛ-nnū   δɔˈrɛʃ   lə-ʃāˈlōm   lā-ˈʕām   ha-zˈzɛh   kī   ˌʔim־lə-rāˈʕāh,   כִּי הָאִישׁ הַזֶּה, אֵינֶנּוּ דֹרֵשׁ לְשָׁלוֹם לָעָם הַזֶּה--כִּי אִם-לְרָעָה) ekki að velfarnaði þessa fólks heldur ófarnaði.“ Sedekía konungur svaraði: „Hann er á yðar valdi því að konungurinn getur ekki staðið gegn yður“: aleshores els prínceps (capitostos) digueren al rei: «S'ha d'executar aquest home: amb el seu missatge lleva el coratge als combatents que encara queden en aquesta ciutat i el coratge de tot el poble ja que aquest home no procura per la prosperitat d'aquest poble, sinó per la seva desgràcia». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans, perquè el rei no pot pas oposar-se a vosaltres!»
þeir áttu eftir að sjá sig um hönd og veita Ísraelsmönnum eftirför þótt þeir hefðu veitt þeim fararleyfi og stuðlað ( ~ :   καὶ μετὰ σπουδῆς προπέμψαντες αὐτοὺς) að brottför þeirra: després hagueren de canviar de parer i perseguiren els israelistes encara que [abans] els haguessin donat permís per partir i els haguessin instat a la partida
blessaður er sá viður sem stuðlar ( ~ :   εὐλόγηται γὰρ ξύλον, δι’ οὗ γίνεται δικαιοσύνη) að réttlæti þínu en bölvaður er viðurinn, sem gerður er af manna höndum, og sá sem gerði hann. Hann telgdi myndina og hið forgengilega var kallað guð: beneïda sigui la fusta que fomenta la teva justícia i maleïda la fusta que han fet mans humanes i maleït sigui qui l'ha feta. Va entallar la imatge i el que és corruptible fou anomenat déu
eftir að ég tók að ríkja yfir mörgum þjóðum og fékk vald yfir öllum heimi hef ég kappkostað að tryggja þegnum mínum friðsamt líf. Ekki er það af hroka vegna valds míns heldur sakir mildi minnar og góðvildar. Ég vil reyna að skapa ró í ríki mínu og tryggja góðar samgöngur allt til endimarka þess og stuðla ( βούλεσθαι:   ἐβουλήθην <...> ἀνανεώσασθαί τε τὴν ποθουμένην τοῖς πᾶσιν ἀνθρώποις εἰρήνην) þannig að því að sá friður komist á sem allir menn þrá: després d'haver començat a governar molts de pobles i haver obtingut el domini sobre tota la terra, m'he aplicat a assegurar als meus súbdits una vida pacífica. I això no ho he fet pas per l'orgull del meu poder, sinó per la meva clemència i benevolència. Vull intentar d'establir la calma (l'ordre) al meu reialme i garantir que hi hagi bones comunicacions fins a les seves fronteres, i contribuir d'aquesta manera que hi advingui la pau que tothom desitja
♦ stuðla að auknum vexti: promoure el creixement [econòmic]
♦ stuðla að bættu atvinnuástandi: promoure la creació de llocs de treball

stuðla·berg <n. -bergs, no comptable>:
<GEOLbasalt prismàtic

stuðlaður, stuðluð, stuðlað <adj.>:
<LITERal·literatiu -iva, que mostra al·literació, que al·litera

stuðla·setning <f. -setningar, no comptable>:
<LITERal·literació f

stuðlun <f. stuðlunar, no comptable>:
<LITERal·literació f

stuðnings·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
mesura f de suport

stuðnings·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de suport
♦ stuðningshópur fyrir krabbameinssjúklinga: grup de suport per a malalts de càncer
♦ stuðningshópur kvenna með krabbamein í eggjastokkum: grup de suport de dones amb càncer als ovaris

stuðnings·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
classes f.pl de reforç

stuðnings·maður <m. -manns, -menn>:
1. (áhangandisupòrter m & f (seguidor o afeccionat d'un club esportiu, esp. de futbol)
2. (styrktarmaðurauxiliar m & f (persona que presta la seva ajuda a una altra)
þeir munu skilja að ég er Drottinn þegar ég legg eld að Egyptalandi og allir stuðningsmenn (ʕɔˈzēr ~ עֹזֵר:   wə-niʃbəˈrū   ˌkāl־ʕɔzˈrɛi̯-hā,   וְנִשְׁבְּרוּ כָּל-עֹזְרֶיהָ) þess farast: entendran que jo sóc Jahvè, quan calaré foc a l'Egipte, i tots els seus auxiliars periran
3. (flokksmaðurpartidari m, partidària f (correligionari, persona que dóna suport a una altra en un conflicte)
þá svaraði Salómon konungur og sagði við móður sína: "Hví biður þú um Abísag frá Súnem til handa Adónía? Bið heldur um konungsríkið honum til handa, því að hann er bróðir minn mér eldri, og Abjatar prestur og Jóab Serújuson eru stuðningsmenn ( ~ :   kī   hūʔ   ʔāˈħ-ī   ha-ggaˈδōl   mimˈm-ɛnnī   wə-ˈl-ō   ū-lə-ʔɛβjāˈθār   ha-kkɔˈhēn   ū-lə-ʝōˈʔāβ   bɛn־sˤərūˈʝāh,   כִּי הוּא אָחִי הַגָּדוֹל מִמֶּנִּי; וְלוֹ וּלְאֶבְיָתָר הַכֹּהֵן, וּלְיוֹאָב בֶּן-צְרוּיָה) hans": llavors el rei Salomó respongué a sa mare dient-li: «Per què demanes l'Abisag, la sunamita, per a l'Adonies? Demana més aviat per a ell el reialme perquè ell és el meu germà gran i el sacerdot Abiatar i en Joab, el fill de na Ceruià són els seus partidaris»

stuðningsmanna·hópur <m. -hóps, -hópar>:
penya f de seguidors (club o grup d'afeccionats d'un club esportiu, esp. de futbol)
stuðningsmannahópur Barcelonapenya barcelonista

stuðnings·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
teràpia f de suport, tractament m de suport

stuðnings·úrræði <n. -úrræðis, -úrræði>:
[programa m de] recursos m.pl de suport

stuðningur <m. stuðnings, stuðningar>:
suport m, recolzament m
hann rgaist v vi herforingja sna og kappa um a hvort stfla tti uppspretturnar sem voru utan vi borgina og veittu eir honum stuning (ʕāˈzar ~ עָזַר:   ˌwa-i̯ʝaʕzəˈrū-hū,   וַיַּעְזְרוּהוּ)va deliberar per això amb els seus caps i amb els seus campions si havia d'obturar les fonts que hi havia fora de la ciutat, i ells li donaren llur suport
loks voru tilskipanir strkonungsins fengnar satrpum hans og landstjrum skattlandsins handan fljts. aan fr veittu eir jinni og hsi Gus stuning (nāˈɕāʔ ~ נָשָׂא:   wə-niɕɕəˈʔū   ʔɛθ־hā-ˈʕām   wə-ʔɛθ־ˌbēi̯θ־hā-ʔĕlɔˈhīm,   וְנִשְּׂאוּ אֶת-הָעָם, וְאֶת-בֵּית הָאֱלֹהִים)finalment les ordres del Gran Rei foren lliurades als sàtrapes i als governadors de la regió tributària de l'altra banda del riu. De llavors ençà varen oferir llur ajuda al poble i al temple de Déu
þ skapair Adam og Evu konu hans honum til hjlpar og stunings (τὸ στήριγμα -ίγματος:   σὺ ἐποίησας ᾿Αδὰμ καὶ ἔδωκας αὐτῷ βοηθὸν Εὔαν στήριγμα τὴν γυναῖκα αὐτοῦ). Fr eim bum er allt mannkyn komi. sagir: Eigi er a gott a maurinn s einsamall. Ltum oss gera hjlp honum lka: vares crear l'Adam i l'Eva, la seva dona, perquè li fos un ajut i un suport. D'ells dos en prové tot el gènere humà. Sou Vós qui diguéreu: “No és bo que l'home estigui totsol: fem-li un ajut semblant a ell”
þess manns mun sar minnst sem launar gott me gu, egar mti bls mun hann stuning (τὸ στήριγμα -ίγματος:   καὶ ἐν καιρῷ πτώσεως αὐτοῦ εὑρήσει στήριγμα) hljta: l’home que recompensa el bé amb bé serà recordat després. Quan un vent advers li bufi en contra, obtindrà ajut
setji ess vegna hvarvetna opinberum stum upp afrit af brfi essu. Leyfi Gyingum a breyta eftir eigin lgum og veiti eim stuning (συνεπισχύειν:   καὶ συνεπισχύειν αὐτοῖς) neyartma (ἐν καιρῷ θλίψεως), rettnda degi tlfta mnaarins adar, til a verjast eim sem sna eim fjandskap ann dag: fixeu per això pertot arreu en els llocs públics una còpia d'aquesta carta. Permeteu als jueus que visquin segons llur llei i ajudeu-los, en el temps marcat per a llur aflicció, el dia tretze del mes dotzè que és adar, a fi que puguin defensar-se ells mateixos dels qui aqueix dia els mostrin llur hostilitat
þ ntur hann einnig stunings (ἡ βοήθεια -ίας:   καὶ Ἄραβας μεμίσθωνται εἰς βοήθειαν αὐτοῖς) arabskra mlalia. Hefur lii komi sr fyrir handan rinnar (ὁ χειμάῤῥους -άῤῥου:   πέραν τοῦ χειμάῤῥου) og er tilbi til a halda gegn r og leggja til orrustu: també gaudeix de l'ajut de mercenaris àrabs. Les tropes estan acampades a l'altra banda del riu i a punt per a atacar-te i entaular batalla»
síðan tók hann sig upp og hélt af stað til að hegna Ísraelsmönnum. Til stuðnings (βοηθεῖν:   καὶ ἀνέβη μετ αὐτοῦ παρεμβολὴ ἀσεβῶν ἰσχυρὰ βοηθῆσαι αὐτῷ) sér hafði hann mikinn her guðleysingja: després es reagrupà i partí d'allà per a castigar els israelites. Tenia un gran exèrcit d'impius perquè l'hi ajudessin
konungsmenn beindu orðum til Mattatíasar og sögðu: „Þú ert virtur og mikils metinn leiðtogi hér í borg og nýtur stuðnings (στηρίζειν:   ἄρχων καὶ ἔνδοξος καὶ μέγας εἶ ἐν τῇ πόλει ταύτῃ καὶ ἐστηρισμένος υἱοῖς καὶ ἀδελφοῖς) sona og bræðra: els homes del rei adreçaren la paraula al Mataties tot dient-li: «Ets un cabdill apreciat i molt ben considerat en aquesta ciutat i gaudeixes del suport dels teus fills i germans
þ valdi Jdas Evplemeus Jhannesson Akkossonar og Jason Eleasarsson og sendi til Rmar til a gera vi Rmverja samning um vinttu og stuning (ἡ συμμαχία -ίας:   καὶ ἀπέστειλεν αὐτοὺς εἰς Ῥώμην στῆσαι φιλίαν καὶ συμμαχίαν) til a ltta okinu af jinni enda su eir a rki Grikkja var a hneppa srael rldm: aleshores en Judes escollí l'Eupòlem, fill d'en Joan, fill d'en Cos, i en Jasó, fill de l'Eleazar, i els envià a Roma per concloure amb els romans un tractat d'amistat i aliança, a fi d'alleugerir el jou del poble perquè veien que el reialme dels grecs cuidava reduir Israel a l'esclavitud
en beri fri fyrr a hndum Rmar ea einhvers bandamanns Rmverja einhvers staar rki eirra, skal j Gyinga veita afdrttarlausan stuning (συμμαχεῖν:   συμμαχήσει τὸ ἔθνος τῶν ᾿Ιουδαίων, ὡς ἂν ὁ καιρὸς ὑπογράφῃ αὐτοῖς, καρδίᾳ πλήρει·) eftir v sem astur krefja: però si s'aixeca primer una guerra contra Roma o contra algun aliat dels romans a alguna part de llur imperi, el poble dels jueus els donarà el seu suport sense restriccions de la manera que les circumstàncies ho requereixin
hi sama skal gilda ef fri ber fyrr a hndum jar Gyinga. munu Rmverjar veita eim afdrttarlausan stuning (συμμαχεῖν:   συμμαχήσουσιν οἱ Ῥωμαῖοι ἐκ ψυχῆς, ὡς ἂν αὐτοῖς ὁ καιρὸς ὑπογράφῃ) eftir v sem astur krefja: el mateix s'aplicarà si s'aixeca primer una guerra contra el poble dels jueus. Llavors els romans els donaran llur suport sense restriccions segons ho requereixin les circumstàncies
Demetrus frtti af essum atburum, var dapur og sagi: Hv ltum vi a henda a Alexander yri fyrri okkur til a vinna sr vinttu Gyinga og stuning (τὸ στήριγμα -ίγματος:   τί τοῦτο ἐποιήσαμεν ὅτι προέφθακεν ἡμᾶς Ἀλέξανδρος τοῦ φιλίαν καταλαβέσθαι τοῖς ᾿Ιουδαίοις εἰς στήριγμα;)?: en Demetri s'assabentà d'aquests fets, s'entristí i digué: «Com hem deixat que passi que l'Alexandre se'ns hagi avançat a guanyar-se l'amistat dels jueus i llur ajut?»
♦ lýsa yfir [skilyrðislausum] stuðningi við e-n: declarar el seu suport [incondicional] a algú

stuð·púði <m. -púða, -púðar>:
1. <FERROVtopall m
♦ nota e-ð sem stuðpúða: <LOC FIGemprar una cosa com a esmorteïdor per aturar un cop
♦ stuðpúði milli ríkjanna tveggja: <FIGcoixí (o: tampó) entre els dos estats
2. (á vegumatenuador m d'impactes (o: xocs) (dispositiu a les carreteres destinat a esmorteir la força de l'impacte d'un vehicle)
3. (loft- eða öryggispúði í bílnumairbag m (coixí de seguretat dins vehicle)

stuðst:
supí de → styðjast “recolzar-se”
þú ert von mín, Drottinn, þú, Drottinn, ert athvarf mitt frá æsku, frá móðurlífi hef ég stuðst (sāˈmaχ ~ סָמַךְ:   ʕāˈlɛi̯-χā   nisˈmaχtī   mi-bˈbɛtˤɛn,   עָלֶיךָ, נִסְמַכְתִּי מִבֶּטֶן) við þig, frá móðurskauti hefur þú verndað mig, um þig hljómar ætíð lofsöngur minn: vós, Adonai, sou la meva esperança, vós, Jahvè, sou el meu refugi des de la meva joventut. En vós m'he recolzat des del ventre de ma mare, vós m'heu defensat des de les entranyes de ma mare, la meva lloança de tu sempre ressonarà

stuðull <m. stuðuls, stuðlar>:
1. (stytta, stuðningsstólpipuntal m, pilar m [de suport] (politxó, estintol, suport)
2. (rúmstuðull, rúmstólpipilar m de llit (peu de llit)
3. <LITERstuðull m, terme propi del vers al·literatiu que designa el so al·literatiu (o sons al·literatius) que serveix o serveixen de pilar o politxó al so al·literant principal o höfuðstafur. Aix, en el vers al·literatiu meiri ok minni, ǀ mǫgo Heimdalar, la m dels mots meiri i minni és lstuðull -el ‘politxó’- del mot mǫgo, la m- del qual constitueix el höfuðstafur. El conjunt de sons que constitueixen una sèrie al·literativa es diuen ljóðstafir. El so al·literatiu principal, que és el primer so al·literant del segon braquistiqui d'un vers, es diu höfuðstafur
♦ þessi tvö orð falla í stuðla: <LITERaquestes dues paraules al·literen
♦ tala stuðlum: <LITERparlar en versos al·literatius
3. <GEOLcolumna prismàtica [de basalt]
4. <MATcoeficient m
♦ stuðull við óþekkta stærð/breytu: <MATcoeficient d'incògnita/de variable
♦ stuðull prodúkts: <MATquocient del producte
♦ → fylgnistuðull “coeficient de correlació”
♦ → fylgnistuðull Pearsons “coeficient de correlació de Pearson”
♦ → hlutfylgnistuðull “coeficient de correlació parcial”
♦ → raðfylgnistuðull “coeficient de correlació per rangs”
♦ → raðfylgnistuðull Kendalls“coeficient de correlació per rangs de Kendall”
♦ → reiknistuðull“coeficient, factor de càlcul”
♦ → virknistuðull“coeficient d'activitat”
♦ → gáfnastuðull “quocient m intel·lectual, coeficient m intel·lectual”
♦ → verðhækkunarstuðull “factor de càlcul de l'increment dels preus”

stugga <stugga ~ stuggum | stuggaði ~ stugguðum | stuggaðvið e-m>:
1. (reka frá, styggjaespantar algú, arruixar algú (Bal.) (fer fugir)
♦ stugga við kindunum: espantar les ovelles
2. <e-n stuggar við e-m ~ e-u loc. impers.>: (hafa viðbjóð á, hafa óbeit áalgú té (o: sent) aversió per algú ~ una cosa (avorrir, abominar, detestar)
alla mína alúðarvini stuggar (tāˈʕaβ ~ תָּעַב:   tiʕăˈβū-nī   ˌkāl־məˈθēi̯   sōˈδ-ī,   תִּעֲבוּנִי, כָּל-מְתֵי סוֹדִי) við mér, og þeir sem ég elskaði, hafa snúist á móti mér: tots els meus amics íntims em detesten, i aquells qui estimava se m'han caragirat
en af öllu því, sem kvikt er í vötnunum, og af öllum lifandi skepnum, sem eru í vötnunum, séu öll þau dýr í sjó eða ám, sem eigi hafa sundugga og hreistur, yður viðurstyggð. Viðurstyggð skulu þau vera yður. Ekki skuluð þér eta kjöt þeirra, og við hræjum þeirra skal yður stugga (ʃāˈqat͡s ~ שָׁקַץ:   wə-ʔɛθ־niβlāˈθ-ām   təʃaqˈqēt͡sū,   וְאֶת-נִבְלָתָם תְּשַׁקֵּצוּ). Öll lagardýr, sem ekki hafa sundugga og hreistur, skulu vera yður viðurstyggð. Af fuglunum skal yður stugga (ʃāˈqat͡s ~ שָׁקַץ:   wə-ʔɛθ־ˈʔēllɛh   təʃaqqəˈt͡sū   min־hā-ˈʕōφ,   וְאֶת-אֵלֶּה תְּשַׁקְּצוּ מִן-הָעוֹף) við þessum, - þér skuluð eigi eta þá, þeir eru viðurstyggð -: örninn, skegg-gammurinn og gammurinn, gleðan og valakynið, allt hrafnakynið, strúturinn, svalan, mávurinn og haukakynið, uglan, súlan og náttuglan, hornuglan, pelíkaninn og hrægammurinn, storkurinn og lóukynið, herfuglinn og leðurblakan: però de tot allò que es bellugui dins l'aigua i de totes les criatures vivents que hi ha dins l'aigua, que tots els animals que viuen dins la mar o els llacs i rius, que no tinguin aletes ni escates, siguin per vosaltres una abominació; que siguin per vosaltres una abominació. No menjareu llur carn i avorrireu llurs carronyes. Tots els animals que viuen a l'aigua i no tenen aletes ni escates, que us siguin una abominació. D'entre els ocells, avorrireu tots aquests: no menjareu pas aquests, són una cosa abominable!: l'àguila, el trencalòs (peres), el voltor (oznià), el milà reial i les espècies de falcons, totes les espècies de corbs, l'estruç, l'oroneta, la gavina i les espècies d'astors, el mussol, el mascarell, el gamarús, el mussol banyut, el pelicà i la miloca (raħam), les espècies de juies, el puput i el rat-penat

stugg·laust <adv.>:
sense aversió
Yggs bjlfa mun eg lfi ǁ Endils um bo senda, ǁ mr er vi stla stri ǁ stugglaust, syni Ugga, ǁ a gnskta Geitis ǁ govarg fyrir argan, ǁ ann er vi rgn um regnir, ǁ reki hann en eg annan: enviaré de part de l'Yggr de l'abric de pell de l'Endill un missatge a l'lfr, fill de l'Uggi -lluny de mi qualsevol aversió cap al timoner d'acers- que estimbi l'argr (efeminat) llop dels dus (= el missioner angbrandr), que s'aixeca ple d'arrogncia contra els rögn, per la sorollosa cova d'en Geitir. Jo hi estimbar l'altre (= en Guðleifr Arason) (vocabulari: Per a la solució i interpretació de les kènningar, segueixo l'rnlfur Thorsson 1991, p. 204-205. En Bernhard Kahle 1905, p. 23, tradueix l'estrofa així: Der krieger (d. h. ich) wird dem Ulfr, dem sohne Ugges, botschaft senden — wohlwollend gesinnt bin ich dem krieger — daß er vertreibe den weibischen götterlästerer ..., aber wir [wollen vertreiben] den andern; en la seva interpretació, doncs, l'autor de l'estrofa no esperona l'Úlfr Uggason a matar el missioner, sinó a expulsar-lo d'Islàndia, o, com a mínim, a fer-ne un bandejat. En Kahle 1905, p. 23, renuncia a intentar explicar el significat del sintagma i kènning: fyrer Geites gnýskúta, bo i dient fyrer Geites — rǫgn, diese worte haben noch keine genügende erklärung gefunden . #1. Yggr bjálfa Endils: Yggr és un dels noms de l'Odin; Endill és un rei de la mar; l'abric de pell de l'Endill és una kènning de cuirassa; l'Odin de la cuirassa és una kènning composta de guerrer; #2. stýrir stála: timoner d'acers. Kènning de guerrer; #3. goðvargr: llop dels déus. Kènning de impiu, blasfem; #4. regna: Örnólfur Thorsson 1991, p. 204: ‘formæla’, sbr. ragna: bölva; hefjast upp, rísa með ofmetaði gegn. En Rudolf Meissner, a l'article «Zur lausavísa des Þorvaldr enn veili», Zeitschrift für deutsche Philologie 48 (1920) pp. 439-443, escriu al respecte (p. 441): Ein ἅπαξ εἰρημένον kann in einer so alten strophe nicht auffällig sein. Ich verstehe rigni als konj. zu einemverbum rigna, rignaða, starr, steif werden, sich steif machen, sich aufsetzen können. Encara hi podem afegir rægja i interpretar el verb com a que renega o flastoma contra els déus, que injuria els déus; la Kristnisaga, p. 23, ed. Kahle, 1905, ofereix la lliçó of rignir; #5. gnýskúti Geitis: la balma, envoltada dels brams de les ones, d'en Geitir. Geitir és un ètun; la sorollosa balma d'en Geitir, kènning de penya-segat, espadat, ja que ètuns, risons i bergrisons hi vivien; el substantiu gnýr fa referència als bramuls de les onades que s'estavellen contínuament contra l'espadat; aquesta és la interpretació de l'Örnólfur Thorsson 1991, p. 205: skúti: hellir; gnýskúti (hellir þar sem er gnýr) Geitis (jötuns): björg, hamrar i afegeix Þessi vísa er varðveitt í sömu ritum og 6. vísa. Í henni er minnst á tvo úlfa, argan goðvarg og annan sem er Yggs bjálfa en þá væri bjálfi frekari skýring á úlfi því að hann hefur feld og fæli í sér nafn Úlfs Uggasonar og hann væri þá stála stýrir. Seinni hluti vísunnar tengist forngermönskum sið þegar mönnum var varpað fyrir björg í fórnar- eða refsingarskyni. Val a dir que aquesta interpretació de la kènning per bé que sigui molt antiga i la general, no és acceptada de tothom. Així, en Rudolf Meissner, a l'article «Zur lausavísa des Þorvaldr enn veili», Zeitschrift für deutsche Philologie 48 (1920) pp. 439-443, escriu al respecte (p. 439): gnýskúti Geitis erklärt Finnur Jónsson im Lex. poeticum 192b als eine kenning für bjarg, was mir unmöglich scheint, denn die zufügung des riesennamens erfordert statt der   e i g e n t l i c h e n   bezeichnung skúti (höhle, felsenkluft) eine   u n e i g e n t l i c h e,   etwas (dem sinne nach) skáli. Eine erklärung oder besserung der stelle kann ich nicht geben. La traducció llatina del 1828 de l’Óláfs saga Tryggvasonar en mesta, vol. II., cap. 216, p. 189, parteix d'una altra lliçó: <...> gnýfeti Geitis sonipes, i.e. equus gigantis <...> equus gigantis h.l. mihi est lupus, quamuis huius locutionis exemplum rarissime occurrat, cum fere semper lupus appelletur equus gigantidis <...> Lupo aliquem obiicere, est feris dilaniandum dare, interficere. La darrera paraula sobre aquesta kènning encara no s'ha dita. Jo tinc la sensació que el mot skúti ‘balma’ no té res a veure amb el constituent -skúti de gnýskúti i entenc la forma del constituent com la forma pròpia d'un nom d'agent; alhora entenc que geitis podria ésser el genitiu d'un nom comú geitir de significat subjacent cabrer/geitahirðir i que podria ésser una al·lusió al déu Tor, el carro del qual és estirat per dos bocs)

stuggur <m. stuggs, no comptable>:
aversió f
♦ mér stendur stuggur af e-u: una cosa em fa basarda (sento repulsa per una cosa que pot ésser una amenaça, una cosa que pot representar un possible perill m'inspira aversió)
urðu Móabítar þá næsta hræddir við lýðinn, því að hann var fjölmennur, og það stóð þeim stuggur (qūt͡s ~ קוּץ:   wa-i̯ˈʝāqāt͡s   mōˈʔāβ   mi-ppəˈnēi̯   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   וַיָּקָץ מוֹאָב, מִפְּנֵי בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) af Ísraelsmönnumels moabites s'espantaren molt amb aquell poble perquè era nombrós i sentiren una gran basarda davant els israelites

stugg·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
abominable

stukkum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → stökkva “saltar”

stuldur <m. stuldar, stuldir>:
<JURfurt m (robatori sense violència)
◊ stuldur verðmæta úr gröf: furt d'objectes valuosos de dins una tomba

stumra¹ <stumra ~ stumrum | stumraði ~ stumruðum | stumrað>:
(stultra, staulastcaminar amb passes vacil·lants (marxar amb pena i esforç, p.e., com quan hom camina per un fangar)
hún lét sem hún hugði allillt til að hann bæri hana en þó fór hún á bak honum. Stumraði hann allseint og gekk við tvær hækjur: ella va fer com si trobés molt desagradable que ell la portés [a mè-coll], però tanmateix va pujar a la seva esquena. Ell anava avançant molt lentament, amb passes vacil·lants, i s'ajudava, en fer-ho, de dues crosses
þeir hlóðu sik nú næfrum ok tóku sér lurka í hendr ok stumruðu fram at tjǫldunum. Þar var reykr mikill. Þeir settust í dyrrnar. Þeir báðu þá ór dyrunum ganga, sem inni váru: es varen cobrir el cos amb escorces de bedoll [com si fossin dos captaires], varen agafar unes claves i avançaren, caminant amb passes vacil·lants, cap a les tendes. Allà i havia molt de fum. S'assegueren en el portal. Els qui eren a dins els manaren que se n'anessin del portal
Það var aðfangskveld jóla í þann tíma er jarl var kominn í sæti og mart stórmenni er jarl hafði að sér boðið til jólaveislunnar. Karl gengur greiðlega inn í höllina en er hann kemur inn stumrar hann geysimjög og fellur fast á hækjurnar og snýr til annarra stafkarla og sest niður utarlega í hálminn. Hann var nokkuð bæginn við stafkarla og heldur harðleikinn en þeir þoldu illa er hann lét ganga á þeim stafina. Hrukku þeir undan og varð af þessu hark og háreysti svo að heyrði um alla höllina. En er jarl verður þessa var spyr hann hvað valdi óhljóði þessu. Honum er sagt að stafkarl einn sé sá þar kominn að svo sé illur og úrigur að ekki láti ógert. Jarl bað kalla hann fyrir sig og svo var og gert. En er karl kom fyrir jarl hafði hann mjög stutt um kvaðningar. Jarl spurði hann að nafni, ætt og óðali: era dissabte de Nadal, a l'hora que el iarl s'havia assegut a taula acompanyat de molts de prohoms que el iarl havia convidat al banquet de Nadal. El vell va entrar, sense que ningú no li ho impedís, al palau del iarl, però quan hi va haver entrat, es va posar a caminar sondrollant-se d'una manera exagerada i s'estintolava, en fer-ho, amb fermesa a les crosses i es va dirigir allà on eren els altres captaires i es va asseure [amb ells] a la part més exterior de la sala, sobre la palla. Es va mostrar molt bregós i força desconsiderat amb els altres captaires els quals es varen prendre molt malament que deixés anar les crosses damunt ells. Varen recular davant ell i aix va provocar un rebombori i xivarri tals que se sentia per tot el palau. Quan el iarl ho va sentir, va demanar què ocasionava aquell avalot. Li digueren que era un captaire totsol, que acabava d'arribar, i que era tan dolent i violent que les feia de tots colors. El iarl va manar que el portessin a la seva presència i així ho feren. I quan el captaire es va trobar davant el iarl, el va saludar d'una manera molt lacònica. El iarl li va demanar com es deia, de quina família era i quina era la seva terra pairal
Þorleifur var því vanur, sem mjög var fornmennis háttur, að sitja löngum úti á haugi einum eigi langt frá bænum og svo bar nú að móti er Hallfreður kom. Hallfreður gekk að hauginum. Fór hann heldur seint og stumraði mjög. Hafði karl þröngd mikla og hrækti mjög í skeggið, rengdi til augun (en Nordal 1944, p. 366 llegeix ~ renndi til augum) þó að óskyggn væri ef hann sæi nokkuð manna úti, en er hann kom að hauginum heilsaði Þorleifur honum og spurði hvað manna hann væri: per això, en Þorleifur, com era costum molt estès entre els homes de l'antigor, solia passar llargues estones assegut a fora, a dalt d'un túmul funerari que hi havia no gaire lluny del mas, i aquest va ser precisament el cas quan en Hallfreður hi va arribar. En Hallfreður es va dirigir al túmul caminant molt a poc a poc, marxant amb pena i esforç. El vell patia d'ofec molt greu i bavejava molt, de manera que les baves li mullaven la barba. Encara que tingués molt mala vista, fixava intensament la mirada per si afinava ningú. Quan en Hallfreur s'acostà al túmul, en Þorleifur el va saludar i li va demanar qui era
í þessu stumraði karl upp á hauginn til hans: i amb això, el vell captaire va pujar el túmul, amb passes vacil·lants, cap a ell

stumra² <stumra ~ stumrum | stumraði ~ stumruðum | stumraðyfir e-m>:
(leitast við að hjálpa e-m sjúkum eða slösuðansocórrer algú (ocupar-se d'un malalt o ferit, esp. amb els primers auxilis )

stuna <f. stunu, stunur. Gen. pl.: stuna>:
gemec m
úr borgunum heyrast stunur (nāˈʔaq ~ נָאַק:   mē-ˈʕīr   məˈθīm   ʝinˈʔāqū,   מֵעִיר מְתִים, יִנְאָקוּ) deyjandi manna, sálir hinna drepnu hrópa á hefnd, en Guð gefur ekki gaum að óhæfunni: de les ciutats se senten els gemecs dels moribunds, les ànimes dels morts clamen venjança, però Déu no presta atenció a aquesta atrocitat (a aquestes infàmies)
svo segir Drottinn Guð við Týrus: Munu eyjarnar ekki nötra við dynkinn af falli þínu og stunur (ʔāˈnaq ~ אָנַק:   bɛ-ʔĕˈnɔq   ħāˈlāl,   בֶּאֱנֹק חָלָל) helsærðra þegar blóðbaðið verður skefjalaust í borginni?: així parla el Senyor Jahvè a Tir: “Que no tremolaran les illes amb l'estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits moribunds quan el bany de sang es descontroli a l'interior de la ciutat?”

stund <f. stundar, stundir>:
1. (stutt tímabil, stundarkornestona f (breu lapse de temps)
við höfum átt góðar stundir saman en... þetta eru endalokin fyrir okkur! fyrirgefðu Bárður!: hem passat bones estones plegats, però això ara és el final entre nosaltres. Perdona'm, Bárður!
og er að þeirri stundu kemur segir Dalla þeim frændum að henni gast ekki að þessi ætlan "skal eg gera það veður að hvorki yður né öðrum mönnum sé úti vært": i quan es va acostar el moment [de la celebració del duel], la Dalla va dir als seus parents (al seu oncle i nebot) que aquell pla li desagradava “faré [amb les meves arts màgiques] un temps atmosfèric que ni vosaltres ni els altres pugueu estar-vos a fora[, a l'aire lliure]”
♦ af stundu: d'aquí a poc [temps], en breu
Ósvífur mælti: "Höfum vér nú ráð Snorra goða og spörum þetta verk öðrum því að skammt mun líða áður búar Kotkels munu eiga spánnýjar sakir við þá og mun sem vert er Þorleiki mest mein að þeim. Munu þeir margir hans óvinir af stundu er hann hefir áður haft stundan af. En eigi mun eg letja yður að gera slíkt mein þeim Kotkatli sem yður líkar ef eigi verða aðrir til að elta þau úr héraði eða taka af lífi með öllu um það er þrír vetur eru liðnir": l’Ósvífur els va dir: "Cenyim-nos doncs al consell del godó Snorri i deixem que siguin uns altres els qui facin aquest treball perquè no passarà gaire temps abans que els veïns d'en Kotkell tinguin amb ell i els seus plets de nova mena i el qui en patirà les pitjors conseqüències serà en orleikur, com és ben just. D'aquí a poc seran molts els seus enemics d'entre aquells de qui abans tenia el recolzament i l'ajut. Tanmateix, no us impediré que feu al Kotkell i els seus el mal que us abelleixi si, en els tres propers anys, no n'hi ha d'altres que, d'una vegada per sempre, els expulsin del districte o els matin" (vocabulari: #1. stundan: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: munu eir margir hans vinir af stundu er hann hefir r haft stundan af die sich früher um ihn bemüht, die ihm früher Hilfe, Freundschaft erwiesen haben; )
af stundu sjá þeir að sigla að þeim fimm skip. Stendur maður á mesta skipinu við siglu, mikill og fríður, í grænum kyrtli og hafði gylltan hjálm á höfði, og mælti: "Við mikinn liðsmun áttu nú að etja frændi," sagði hann "og mun það drengilegra að veita þér lið Leifur frændi": al cap de poc varen veure que cinc vaixells singlaven cap a ells. A bord del més gros d'aquelles naus hi havia dret un home, alt i bell, al costat del mast. Duia posat un kyrtill verd i portava un elm daurat al cap. Aquest home els va dir: “Parent, has de bregar amb un enemic que et supera en forces”, li va dir, “i [si això és valerós,] prestar-te ajut, parent Leifur, encara serà més baronívol”
♦ af annarri stundu: aviat, d'aquí a poc [temps], en breu
"Þá skal þetta vera fast með okkur," segir Ófeigur, "því að eg mun koma hingað til þín af annarri stundu": l’Ófeigur li va dir: “Doncs que això [que t'acabo de proposar i a què tu accedeixes] sigui ferm entre nosaltres dos, car tornaré aquí [a la teva búð] d'aquí a poc”
♦ alla stund: sempre, <LITtostemps
eptir etta fr Sturlaugr aptr til Svjar ok settist at snu rki ok var margfrr ok fjr, ok alla stund var Sturlaugr stt vi stlkonunginn Svj, ok tti konungi hann vera harfengr ǫllum raunum, v at fstbrœr hans heldu vinttu ok trygg mean eir lifu allir: després d'això, l'Sturlaugr va tornar a Suècia i prengué estatge definitiu al seu regne i hi fou molt savi i acabalat. I tostemps mantingué la pau amb el tsar de Garðaríki. El tsar va trobar l'Sturlaugr ferm i dur en totes les proves [que hagueren de superar] ja que l'Sturlaugr i els seus germans de jurament mantingueren entre si l'amistat i la lleialtat mentre visqueren (vocabulari: #1. stólkonungr í Svíþjóð: al meu entendre es refereix a Svíþjóð hin mikla, però podria tractar-se d'una confusió amb Bizanci ja que el terme stólkonungr es refereix altrament a l'emperador de Constantinoble i l'adjectiu gerzkr, girzkr designa per igual els bizantins i els gardarikesos, almenys en època tardana; #2. harðfengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 232: ... kühn, unerschrocken; )
♦ allar stundir: sempre, <LITtostemps
svo er sagt að Tófa dóttir Strút-Haralds jarls tekur til orða og mælti við Sigurð bónda sinn: "Þú munt nú fara," segir hún, "sem þú hefir ætlað; en þess vil eg þig biðja," segir hún, "attú fylgir sem bezt Búa bræður þínum og leif eftir þig orðstír sem beztan, en eg mun þín bíða, svo að engi maður skal koma í mína rekkju meðan eg spyr þig heilan og lífs. En menn eru þeir tveir, Búi," segir hún, "er eg vil þér gefa til farar þessarrar, þvíað þú hefir allar stundir vel til mín verið. Annar heitir Hávarður og er kallaður Hávarður höggvandi, en annar heitir Áslákur og er kallaður Áslákur hólmskalli. En því gaf eg þér þessa menn að mér er við þig vel, og ekki skal óeinurð við það hafa, að miklu heldur vilda eg þér hafa gefin verið en þeim er nú á eg; en þó mun það nú svo búið vera verða": conten que la Tófa, la filla del iarl Strút-Haraldur, va prendre la paraula i digué al seu marit Sigurður: “Hi aniràs”, li va dir, “com ho has volgut fer. Et vull demanar, emperò, que donis suport de la millor manera que et sigui possible a ton germà Búi i que procuris deixar darrere teu una reputació que sigui la millor possible, i jo[, mentre siguis fora,] t'esperaré de manera que cap home no es ficarà al meu llit mentre sàpiga que estàs bé i amb vida. I hi ha dos homes, Búi”, prosseguí, “ que et donaré perquè t'acompanyin en aquesta expedició, car sempre has estat bo amb mi. Un d'ells nom Hávarður i li diuen Hávarður Traspassador (estocador, abatidor [d'homes]), i l'altre nom Áslákur i li diuen Áslákur Calba-dels-illots-de-duels. I et dono aquests homes perquè em sento bé amb tu i no cal dissimular que m'hauria estimat molt més que m'haguessin donada a tu per muller que no pas al qui ara és el meu marit. Tanmateix, les coses han de restar com ara són” (vocabulari: #1. hólmskalli: Calb dels duels; les armes li rebotaven, de manera que en Vigfús Víga-Glímsson el va haver de matar clavant-li el corn d'una enclusa al cap. El seu malnom es podria circumscriure com a El calb al qual als duels rituals en un illot li reboten espases i destrals; )
♦ á einni stundu: en el mateix moment
en nú kom að þeim hátíðardegi er sá mildi konungur lét líf sitt á og allir Norðmenn héldu. Þá vildi sá hinn óvitri greifi ekki heilagt halda og bauð hann ambátt sinni að hún skyldi baka og elda ofn til brauðs á þeim degi. Vita þóttist hún æði þess greifa að hann mundi henni sárlega hefna ef hún léti eigi að því sem hann bauð henni. Gengur hún til nauðig og bakaði ofninn og kveinaði mjög meðan hún starfaði og heitaðist við Ólaf konung og kvaðst aldrei mundu á hann trúa, nema hann hefndi með nokkurri bendingu þessi ódæmi. Nú megið þér hér heyra maklegar refsingar og sannlegar jartegnir. Allt var það jafnskjótt og á einni stundu er greifi sá varð blindur báðum augum og brauð það varð að grjóti er hún hafði í ofninn skotið. Komið er af því grjóti til staðar hins helga Ólafs konungs og víða annars staðar. Síðan hefir Ólafsmessa haldin verið ávallt í Danmörk: i llavors es va acostar el dia de la festa [de sant Olau] en el qual el clement rei va haver de deixar la seva vida i que tots els noruecs celebren. Aquell dia el forassenyat comte no volia santificar aquella festa i va manar a la seva minyona que pastés pa i escalfés el forn per a coure-l'hi. Ella coneixia el caràcter violent d'aquest comte massa bé i sabia que, si no feia el que li havia manat, li ho faria pagar ben car. Així doncs, va anar a escalfar el forn per la força, però mentre feia la seva feina, es planyia i lamentava molt i pronunciava amenaces contra el rei sant Olau dient no creuria mai més en ell si no castigava amb algun senyal (portent, miracle) aquell fet inaudit. Ara sentireu contar aquí un vertader miracle i un càstig ben merescut. Just en el mateix instant [que ella proferia les seves amenaces] es va esdevenir que el comte va tornar cec de tots dos ulls, i els pans, que ella havia enfornat, es varen convertir en pedra. D'aquestes pedres se'n poden veure algunes a l'església del rei sant Olau i arreu de molts d'altres llocs. D'aquell dia ençà, el dia de sant Olau sempre s'ha celebrat a Dinamarca
♦ á hverri stundu: en qualsevol moment
♦ á lítilli stundu: en poc temps, d'aquí a poc temps,en breu, aviat
segir Snorri hann skuli ra sr s grunur a s sveinn muni einhvers staar hggva tt sna. Bera eir n lkin saman ks ar tninu, skiljast vi so bi og hraa sr burtu. Var etta ltilli stundu gjrt. Lsa vginu nsta b. Ra n upp me nni og yfir Hvtrsu og upp fr bjum, stga ar af hestum snum og taka tfang (segir sagan) og leggjast niur og hvla sig og hesta sna. Fylgjurum Snorra ykir etta viturlegt a leggjast niur grashgum skammt fr bjum. Snorri segir eigi muni til saka. Liggja eir ar fram yfir midegi og finna smalamann einn. Snorri biur hann bera kveju Borgfiringum fr Snorra goa og segja eir hafi n gjrt sr greiara fyrir en nst. Ra san vestur fjll og hver heim til sn og ykir frin vel hafa gengi: l’Snorri va dir que ell es faria com ell [en Þórður] deia encara que sospitava que de totes maneres aquell noi [que deixaven amb vida un dia] infligiria un bon tall a la seva família. Llavors dugueren els cadàvers al tún, la tanca de fenàs del mas, i els hi amuntegaren. Els deixaren allà i s'apressaren a allunyar-se d'allà. [Tot això] ho feren en poc temps. Al proper mas hi declararen que ells eren els autors d'aquelles morts. Llavors marxaren riu amunt i, creuant-lo, entraren a la Hvítársíða i aquí pujaren a la part de dalt dels masos. Baixaren dels cavalls i menjaren de les provisions (segons la saga) i s'ajagueren i descansaren, ells i els seus cavalls. Els acompanyants de l'Snorri consideraren que era imprudent ajeure's a les pastures a [tan] poca distància dels masos. L'Snorri els va dir que no els en vindria cap mal. Hi varen jeure fins passat migdia i [llavors] s'hi trobaren amb un pastor. L'Snorri li va demanar que portés salutacions del godó Snorri als de Borgarfjörður i que els digués que li ho havien posat més fàcil que la primera vegada. Després marxaren a ponent de les muntanyes i cadascun d'ells tornà a ca seva en la creença que aquell viatge havia sortit bé
Egill hafi skfaa skvengi, sem var siur til, og hafi losna annar vengurinn og dragnai skfurinn. Gekk rllinn inn forhsi. En er hann gekk aalsklann vildi hann fara hljlega v a hann s a eir Bjrn og rur stu vi eld og tlai Egill n ltilli stundu a vinna sr til vinlegs frelsis. Og er hann vildi stga yfir rskuldinn st hann vengjarskfinn ann er dragnai. Og er hann vildi hinum ftinum fram stga var skfurinn fastur og af v reiddi hann til falls og fll hann innar glfi. Var a svo mikill dynkur sem nautsbk flegnum vri kasta niur glfi: l’Egill tenia les vetes de les sabates acabades en borla, com era moda aleshores, i la baga d'una de les vetes s'havia desfeta i la borla s'arrossegava pel terra. Llavors el serf va entrar en el vestíbul [de la búð], però quan va haver d'entrar a l'estança principal de la búð, va voler fer-ho sigilosament perquè va veure que en Björn i en Þórður hi seien a la vora del foc. L'Egill s'havia proposat d'obtenir abans de no gaire la llibertat de per vida. Però quan volia travessar el llindar, va trepitjar la borla de la veta de la sabata que s'arrossegava. I quan va voler fer passar endavant l'altra cama, [la qui tenia la veta de la sabata desfeta,] va resultar que la borla havia quedada travada i per això va travelar i va caure de per llarg sobre el terra de l'estança interior. Es va produir un estrèpit tan gran en la caiguda com si hom hagués llançat al terra el cos d'un bou escorxat
♦ á samri stundu: en el mateix moment
en hver s, er eigi fellur fram og tilbiur, honum skal samri stundu (ʃāˈʕāh ~ שָׁעָה:   ˌba-ḥ־ʃaʕăˈθ-āʔ,   בַּהּ-שַׁעֲתָא) kasta vera inn brennandi eldsofn: i qualsevol que no es prosterni i l'adori, serà llançat en el mateix instant a un forn encès”
þetta gjri hn dgum saman. Pli fll a illa. Loks sneri hann sr vi og sagi vi andann: "g b r nafni Jes Krists a fara t af henni." Og hann fr t samri stundu (καὶ ἐξῆλθεν αὐτῇ τῇ ὥρᾳ)ella va fer això durant molts dies. Al Pau això el desplaïa i finalment es girà i digué a l'esperit: «Et mano en nom de Jesucrist que surtis d'ella». I en sortí al mateix instant
♦ á síðustu stundu: en el darrer moment (o: minut)
♦ alltaf á síðustu stundu: sempre en el darrer moment
hún kemur alltaf á síðustu stundu: sempre arriba en el darrer moment
♦ á skammri stundu (o: stund)en poc temps
♦ á skemmri stundu: en força poc temps, d'un moment a l'altre
hn svarar : "Eigi valdist s inn minnsti til, en eigi m vita, hvat er tenda. Kann vera rum s tlat, ok skipast m skemmri stundu, ok ver ktr, fair": ella li va respondre aleshores: “El qui s'ha decidit a ésser el meu marit no és pas el menor dels homes, però no es pot saber [mai] què passarà llavors [d'aquí a tres anys, quan s'hagin de celebrar les noces]. Podria ésser que jo estigui destinada a un altre, les coses poden canviar d'un moment a l'altre. No estiguis trist, pare”
♦ á stundinni: al moment, a l'instant
♦ á stundum: de vegades, a estones, de tant en tant (stundum)
Björn varð eftir að drottning var frá æðsti ráðgjafi kóngs og vasaði mjög í völdum eftir vild sinni enda var kóngur æði talhlýðinn við hann. Þegar fimmtánda árið var að líða eftir hvarf drottningar þóttist Björn stundum sjá úr landi reyk úti í eynni og kom á tal við kóng að það mundi vera betra að grennslast eftir hvort ekki væru komnir þjófar á eyna því auk reykjarins sem sér sýndist þar úti á stundum gæti ekki hjá því farið að hjörð kóngsins fækkaði óðum og ósjálfrátt eftir því sem sér litist til. Kóngur bað hann senda þangað skip og menn og rannsaka eyna og svo gerði Björn: en Björn, després que la reina hagué desaparegut, es va convertir en el més alt conseller del rei i s'immiscia molt i a voluntat en els afers de les autoritats, però el rei es deixava persuadir fàcilment per ell. Quan hagueren passats quinze anys de la desaparició de la reina, en Björn cregué veure de tant en tant des de terra fum a l'illa i anà a parlar amb el rei i li va dir que fóra millor d'informar-se si no haurien anat lladres a l'illa ja que a més a més del fum que de tant en tant s'hi podia veure, no podia passar-se per alt que el ramat [reial d'ovelles que hi havia a l'illa], pel que li semblava, minvava en nombre ràpidament i de manera no volguda (de manera involuntària). El rei li manà que hi enviés una nau i homes que escorcollessin l'illa, i així ho féu en Björn
♦ á sömu stund (o: stundu) alhora (en el mateix moment, al mateix temps) (samstundis)
fyrir því gengu og fram á sömu stundu (zəˈman ~ זְמַן:   ˌbē-ḥ־zimˈn-āʔ,   בֵּהּ-זִמְנָא) kaldverskir menn og ákærðu Gyðingana: per això, i al mateix temps, certs caldeus s'hi acostaren i denunciaren els jueus
á sömu stundu (ʃāˈʕāh ~ שָׁעָה:   ˌba-ḥ־ʃaʕăˈθ-āʔ,   בַּהּ-שַׁעֲתָא) komu fram fingur af mannshendi og rituðu á kalkið á veggnum í konungshöllinni, gegnt ljósastikunni, og konungurinn sá fingur handarinnar, sem ritaði: en aquell mateix moment, aparegueren els dits d'una mà d'home i escrigueren, en front del candeler, a la calç de la paret del palau reial, i el rei veié els dits d'aquesta mà que escrivia
en þá er menn draga yður fyrir rétt skuluð þér ekki hafa áhyggjur af því hvernig eða hvað þér eigið að tala. Yður verður gefið á sömu stundu (ἐν ἐκείνῃ τῇ ὥρᾳ) hvað segja skal: i quan us portaran davant el jutge, no us preocupeu de què, com o què heu de parlar. En aquella mateix instant us serà donat què heu de dir
♦ á þeirri stundu: en aquella hora (o: en aquell instant)
þá sagði Jesús við hundraðshöfðingjann: „Far þú, verði þér sem þú trúir.“ Og sveinninn varð heill á þeirri stundu (ἐν τῇ ὥρᾳ ἐκείνῃ)i Jesús digué al centurió: «Vés, que et sigui fet tal com ho has cregut». I el criat es posà bo en aquella hora
♦ á þeirri sömu stundu: en aquella mateixa hora (o: en aquell mateix instant)
á þeirri sömu stundu reri að sundinu Hákon jarl Eiríksson með skeið skipaðri og hugðu þeir vera í sundinu kaupskip tvö. Róa þeir í sundið fram milli skipanna. Nú draga þeir Ólafur konungur strengina upp undir miðjan kjöl skeiðinni og undu með vindásum. Þegar er nokkur festi, gekk upp aftur en steyptist fram svo að sjárinn féll inn um söxin, fyllti skeiðina og því næst hvelfdi. Ólafur konungur tók þar af sundi Hákon jarl og alla þá menn hans er þeir náðu handtaka en suma drápu þeir en sumir sukku niður: en aquells mateixos instants, el iarl Hákon Eiríksson es va acostar al rem al freu amb una skeið ben equipada i cregueren que les dues naus que hi havia en el freu eren dues naus mercants. Varen endinsar-se al rem en el freu i passaren per enmig de les dues naus. Llavors, el rei Olau i els seus estiraren el cable, enrotllant-lo amb el cabrestant, quan la meitat de la carena de l'skeið hi passava per damunt. Quan el cable agafà una mica de tibantor, la popa de l'skeið es va aixecar mentre la proa es precipitava cap endavant de tal manera que la mar va entrar dins la nau pels dos söx, va omplir l'skeið i tot seguit, aquesta va sotsobrar. El rei Olau va treure de dins les aigües del freu el iarl Hákon i tots aquells homes que aconseguiren agafar, però en mataren alguns i alguns s'enfonsaren (vocabulari: #1. söx: Cf. Baetke 19874, pàg. 521: söx die beiden am Vordersteven zusammenlaufenden Bordseiten und der von ihnen eingeschlossene Schiffsraum; )
♦ á þessari stundu: en aquests moments
♦ dágóða stund: força estona
♦ bíða dágóða stund: esperar-se força estona
♦ í dágóða stund: força estona
♦ drykklöng stund: una bona estona
♦ eftir drykklanga stund: al cap d'una bona estona
♦ eftir litla stund: al cap d'una estona, al cap de poc
♦ eftir stutta stund: després de molt poc, al cap d'una estoneta
♦ er stund leið: després d'un cert temps
♦ enga stund: ni una eston[et]a (o:ni un segon)
♦ ég verð enga stund: no em quedaré ni una estoneta (o: només em quedo un segon)
♦ ég verð enga stund á (o: að) því: noms em costar una estoneta (ho enllestiré en un segon, no em costarà gens)
♦ frá þeirri stund: des d'aquell instant
♦ fyrir stundu: fa una estona
Kom, kæra frú, að sjá hin frábæru afreksverk enna reiðkænu Trójumanna og hinna eirbrynjuðu Akkea. Fyrir stundu voru þeir fúsir á mannskæðan ófrið, og gerðu hvorir öðrum grátlega styrjöld á vellinum, en nú sitja þeir þegjandi, því ófriðnum er lokið; þeir styðjast fram á skjöldu sína, en hin löngu spjót standa hjá þeim í vellinum. En þeir Alexander og Menelás, ástvinur Aresar, ætla að berjast um þig með löngum spjótum, og áttú að verða kona þess, er sigurinn hlýtur“: vine, cartinguda senyora, i mira les gestes excepcionals dels troians hàbils a cavalcar i dels aqueus de cuirasses de bronze. No fa gaire estaven delerosos d'una guerra cruel i es feien els uns als altres una guerra deplorable en el camp de batalla, però ara seuen callats, car la guerra ha acabat. Es recolzen en llurs escuts i les llargues llances descansen dretes, clavades vora ells en el camp de batalla. Però l'Alexandre i en Menelau, estimadíssim de l'Ares, volen lluitar per tu amb llargues llances i tu hauràs d'ésser la dona del qui obtingui la victòria (L'original fa:   δεῦρ’ ἴθι νύμφα φίλη, ἵνα θέσκελα ἔργα ἴδηαι ǁ Τρώων θ’ ἱπποδάμων καὶ Ἀχαιῶν χαλκοχιτώνων, ǁ οἳ πρὶν ἐπ’ ἀλλήλοισι φέρον πολύδακρυν Ἄρηα ǁ ἐν πεδίῳ ὀλοοῖο λιλαιόμενοι πολέμοιο· ǁ οἳ δὴ νῦν ἕαται σιγῇ, πόλεμος δὲ πέπαυται, ǁ ἀσπίσι κεκλιμένοι, παρὰ δ’ ἔγχεα μακρὰ πέπηγεν. ǁ αὐτὰρ Ἀλέξανδρος καὶ ἀρηίφιλος Μενέλαος ǁ μακρῇς ἐγχείῃσι μαχήσονται περὶ σεῖο· ǁ τῷ δέ κε νικήσαντι φίλη κεκλήσῃ ἄκοιτις)
♦ fyrir góðri stundu: fa una bona estona
hún kom fyrir góðri stundu: ha vingut fa una bona estona
♦ góða stund: una bona estona
♦ bíða góða stund: esperar-se una bona estona
♦ í góða stund: una bona estona
♦ innan stundar: d'aquí a poc
innan stundar (məˈʕatˤ ~ מְעַט:   wə-ˈʕōδ   məˈʕatˤ,   וְעוֹד מְעַט) eru engir guðlausir til framar, þegar þú gefur gætur að stað þeirra, eru þeir horfnir: d’aquí a poc temps ja no hi haurà més impius, quan pararàs esment en llur lloc, ja hauran desaparegut
Ertu ofktr, ǁ af v af rusi bart ǁ hnefaleik ǁ hsgangsmanni? ǁ Varastu samt, ǁ at ei vaskari honum ǁ annarr upp rsi ǁ innan stundar”: Que estàs exultant perquè has vençut en el pugilat l'Iros el captaire? Vés alerta, tanmateix, que un altre de més brau que ell no s'aixequi aviat (L'original fa:   ἦ ἀλύεις ὅτι Ἶρον ἐνίκησας τὸν ἀλήτην; ǁ μή τίς τοι τάχα Ἴρου ἀμείνων ἄλλος ἀναστῇ)
♦ í dágóða stund: força estona
♦ í góða stund: una bona estona
♦ í litla stund: una estona, [per] poc temps
♦ í smá stund: una eston[et]a
♦ kyrrlát stund: una estona de calma i silenci
♦ langa stund: molt de temps
Þorgeir horfði á hann langa stund og mælti síðan við Ásbjörn: "Hver er sveinn sjá er hér er kominn?": en Þorgeir el se va estar mirant una bona estona i després va dir a l'Ásbjörn: “Qui és aquest vailet que ha vingut aquí?”
♦ litla stund: [per] poc temps, una estona
Þorkell var litla stund í brott og sagði Grími að þau hvíldu utan af seti í lokhvílu og engi hurð fyrir: en Þorkell se n'hi va anar i va tornar al cap d'una estona i digué al Grímur que en Helgi i la seva dona dormien a la part exterior del set, a la lokhvíla o recambró de fusta per a alcova i que el recambró no tenia porta
Brodd-Helgi fr heim og undi illa vi sinn hlut. Halla lifi litla stund san og var hn ndu er Geitir kom heim og var honum sagt allt svo sem fari hafi. Og er n kyrrt um hr: en Brodd-Helgi se'n tornà a ca seva i estava molt insatisfet amb la seva sort. La Halla va viure poc temps després d'això i ja era morta quan en Geitir va tornar a ca seva i li contaren tot tal com havia passat. I llavors, les coses estigueren tranquil·les per una temporada
♦ í litla stund: una estona, [per] poc temps
♦ lítilli stundu: en poc temps
♦ lítilli stundu eftir það <+ ind.>poc després que <+ ind.>
nú er að segja hvað gjörist á bæ Þorsteins. Kona hans kemur heim úr seli sama drottinsdagsmorgun, lítilli stundu eftir það þeir Snorri eru burt riðnir, og ætlar að færa þeim feðgum hreinar skyrtur. Tvær dætur hennar ungar eru með henni. Ríða þær nú að túngarðinum og stíga þar af baki og biður hún þær að bíða sín þar. Hún gengur heim að bænum og sér þar vegsummerki. Og þá hún hefur litið á hverjir þar liggja vegnir gengur hún burt og stígur strax á hest og getur ei um fyrir þeim hvers hún hafi heima var orðið. Þær spyrja hvað valdi hún komi so skjótt aftur. Hún kvað erindið eigi hafa krafið lengri dvalar, ríður nú sem skjótast til næsta bæjar sem heitir Kelda (minnir mig, heldur en Klúka eður Lækur) og hittir þar klerk einn frænda sinn sem (mig minnir) Eldjárn héti og segir hönum tíðindin. Bregður hann við strax og tekur menn með sér að sjá líkin, sendir boð á næstu bæi og flýgur nú þegar þessi viðburður um Borgarfjörð og er að vörmu spori farið að leita Snorra og þeysa vestur um Hvítársíðu þann veg er líkast þótti hann riðið hefði og hafa þeir eigi af hönum. Féll þeim nú allilla er Snorri gekk so úr greipum þeim og þá enn fremur er þeir fréttu hann hefði legið þar í búfjárhögum um daginn og virðist þeim nú Snorri helst til slægur orðið hafa. Settu þeir þá í lög sín að hver maður skyldi vera skyldur að leita strax um landeign sína að veganda ef víg væri vakið innan héraðs: ara passaré a contar què va succeir al mas d'en Þorsteinn. La seva dona hi va anar aquell mateix matí de diumenge des de la cabana del prat de la muntanya, poc després que l'Snorri i els seus se n'haguessin anat. Volia dur al seu home i fills camises netes. L'hi acompanyaven dues filles, encara jovenetes. Així i doncs, arribaren a la tanca del tún i allà baixaren dels cavalls. Va demanar a les filles que l'esperessin allà. Ella va entrar al mas i va veure les traces de la matança i quan va haver vist qui eren els morts amuntegats allà, va tornar allà on havia deixades les filles, pujà immediatament a la gropa del cavall però no esmentà a les dues filles res del que havia passat a les cases del mas. Les dues noies varen preguntar a la mare perquè havia tornat tan aviat i ella els va dir que era perquè la feina que hi havia de fer no havia requerit de més temps. Llavors cavalcaren tan apressadament com pogueren al mas veí, que es diu Kelda (si la memòria no em falla, més aviat que no pas Klúka o Lækur), i allà s'hi trobà amb un parent seu, un prevere que (si la memòria no em falla) nomia Eldjárn, i li va contar el que havia passat. L'home va reaccionar a l'instant, va prendre gent perquè l'acompanyessin a veure els cadàvers [i va partir immediatament cap al mas]. Va enviar per missatger la notícia als masos propers. D'aquesta manera la notícia d'aquest esdeveniment es va escampar per tot el fiord de Borgarfjörður i llavors resseguiren les petjades calentes en cerca de l'Snorri. Cavalcaren a regna batuda cap a ponent per la Hvítársíða resseguint el camí pel qual suposaven que era al més versemblant que haguessin marxat l'Snorri i els seus però no els aconseguiren atrapar. Llavors es varen posar molt fellons que l'Snorri els hagués pogut fugir d'aquella manera i encara s'enfelloniren més quan varen saber que havia passat el dia jaguent a les pastures de llur bestiar. Se n'adonaren llavors que l'Snorri havia estat massa astut per ells. Llavors introduïren això a llurs lleis: que, si es produïa una mort violenta al districte, tothom estava obligat a recórrer immediatament les seves terres en cerca de l'autor de la mort
♦ nokkra (o: nokkura) stund: una estona
þá þagði Njáll nokkura stund og mælti síðan: "Hugsað hefi eg málið og mun það duga: <...>": aleshores en Njáll va callar una estona i després va dir: “He rumiat la cosa i anirà així: <...>” (vocabulari: #1. duga: Cf. Baetke 19874, pàg. 94: mun þat duga so wird es gehen; )
♦ bíða nokkra stund: esperar-se una estona
♦ skamma stund: poc temps
Knútur bóndi á Knútsstöðum sá að þeir Steinólfur reru fyrir landið. Hann kenndi skipið og sendir þegar menn í Fagradal og stefndi mönnum til naustanna. Hann fór og þangað með sína menn. Steinólfur stillir svo til um róðurinn að þeir yrðu mjög jafnskjótir til lands og Þórarinn með sínum mönnum. Gengu þeir Kjallakur þegar upp frá skipi og námu staðar á ströndunni. Þórarinn eggjar þá sína menn til uppgöngu. Voru þeir tveir tigir en þeir Steinólfur hálfur þriðji tugur. Þar varð harður bardagi á eyrinni. Og er eir hfu skamma stund barist kom Kntur vi fimmtnda mann og veitti Steinlfi og sneri skjtt mannfallinu hendur eim rarni og fll hann ar og nu menn me honum en fimm af Steinlfi. Þeir hlupu á kaf er eftir voru og tóku þeir Þórir þá af sundi er þeir komu eftir og drógu upp í skip sitt. Þeir Gunnar og Ketilbjörn vildu þegar að landi leggja en Þórir bannar þeim og heldur Gunnari. En Ketilbjörn hljóp í framstafn á skipi Steinólfs og dró að sér. Skutu þeir þá við forkum og fluttust frá landi. Þeir Steinólfur hlupu þá ofan á fjöruna og eggja Þóri upp að ganga á land en hann kvað þeim meira mundu fyrir verða "að standa yfir höfuðsvörðum mínum": en Canut, el pagès de Knútsstaðir va veure que l'Steinólfur i els seus passaven en una nau per davant la costa. Havia reconegut la nau i va enviar immediatament homes a la vall de Fagradalur i hi va convocar els homes a aplegar-se als escars. Ell també hi anà acompanyat dels seus homes. L'Steinólfur havia disposat els rems de tal manera que arribessin igual de ràpidament a la vorera de la mar com en Þórarinn i els seus homes. En Kjallakur i ell varen baixar immediatament del vaixell i prengueren posició a la platja. En Þórarinn esperonava els seus homes perquè s'apressessin a arribar a la platja. Ells eren vint, però l'Steinólfur i els seus, vint-i-cinc. Va esclatar una batalla aferrissada al codolar. I quan [només] feia una breu estona que lluitaven, en Canut hi va arribar amb catorze homes més i socorregué l'Steinólfur i aleshores les baixes es giraren ràpidament en contra d'en Þórarinn i els seus (i aleshores fou el bàndol d'en Þórarinn que començà a sofrir baixes ràpidament) i en Þórarinn mateix hi va caure lluitant i amb ell nou homes més, però [només] cinc dels de l'Steinólfur. Els supervivents fugiren d'allà capbussant-se dins la mar, i en Þórir i els seus homes van treure de dins la mar els qui hi arribaren després d'ells i els pujaren a llur nau. En Gunnar i en Ketilbjörn volien salpar immediatament, però en Þórir els va prohibissin que ho fessin i va retenir en Gunnar. Però en Ketilbjörn va córrer cap a la proa del vaixell de l'Steinólfur i l'estirà cap a si. Amb l'ajut de forques la varen empènyer mar endins i s'allunyaren de la costa. L'Steinólfur i els seus homes llavors varen baixar a la platja i d'allà estant esperonaven en Þórir a desembarcar, però en Þórir els va dir que “tenir-me estès mort als teus peus” no els resultaria tan fàcil com allò
♦ um skamma stund: [per] poc temps
fagnið því þótt þið nú (ἄρτι) um skamma stund (ὀλίγον) hafið orðið að hryggjast í margs konar raunum: alegreu-vos-en encara que ara, per poc temps, hàgiu hagut d'entristir-vos en proves de moltes menes
♦ smá stund: una estoneta
♦ í smá stund: una eston[et]a
♦ stór stund í lífi e-s: <LOC FIGun moment estel·lar en la vida d'algú
♦ stund frá stundu: per moments, d'una manera ràpica i continuada
þenna vetur hinn sama tók Guðmundur biskup sótt litlu fyrir langaföstu þunga og hljóðlega. Í þeirri sótt lá hann fram um Gregoríusmessu en hana bar á milli imbrudaga. En föstudaginn lét hann Jón prest lærdjúp ólea sig við fullting djákna sinna og annarra lærðra manna [p. 386] þar heima. Eftir það vildi hann það eitt mæla er nauðsyn krafði. Til fás skipaði hann áður hann var óleaður nema skipti bókum með nokkurum klerkum sínum. En miklu áður hafði hann fyrir sagt um leg sitt í stúkunni suður af kirkju á millum presta tveggja er hann hafði þar jarða látið. Hann sagði hvern mann eiga í berri moldu að andast. Nú liðu stundir fram um drottinsdag og dró að um mátt hans stund frá stundu svo að annan myrgin vikunnar sáu þeir er við voru staddir að stundar bið var sem reyndist. En á fjórðu stundu þessa dags andaðist hann og hinum sétta vetri hins átta tigar aldurs síns (SS I, cap. 269, pàgs. 385-386): aquell mateix hivern, el bisbe Guðmundur es va encomanar d'una malaltia greu i perniciosa poc abans de quaresma. Va fer llit a causa d'aquesta malaltia fins a sant Gregori [el Gran], ço és, el 12 de març que aquell any va caure durant les témpores de primavera. I el divendres va fer que el prevere Jón, el molt docte, li administrés l'extremunció assistit dels seus diaques i d'altres clergues de la casa. Després d'això, ja només va voler parlar per dir el que la necessitat requerís. Va prendre poques disposicions d'última voluntat abans d'ésser extremunciat llevat que va repartir els llibres entre alguns clergues seus. Tanmateix, molt abans, havia pres disposicions sobre el seu vas que va voler que fos a la capella que hi havia a la part de migjorn de l'església , entre els dos preveres que havia fet enterrar allà. Deia que tothom ha de morir [i acabar] en la pols. Llavors va passar el temps fins al diumenge i les seves forces anaven minvant per moments de manera que, el segon matí de la setmana, els qui hi eren presents, varen veure que ja només hi havia una breu espera [fins a la mort], com realment va resultar. I [efectivament,] va traspassar a la quarta hora d'aquell dia i en el seixanta-sisè any de la seva vida
♦ stutta stund: [per] poc temps, [per] un breu instant
sannmálar varir munu ávallt standast, en lygin tunga aðeins stutta stund (ˈrɛɣaʕ ~ רֶגַע:   wə-ʕaδ־ʔarˈgīʕāh   ləˈʃōn   ˈʃāqɛr,   וְעַד-אַרְגִּיעָה, לְשׁוֹן שָׁקֶר)els llavis verídics es mantindran ferms per sempre, però una llengua mendaç només per un breu moment
maðurinn, af konu fæddur, lifir stutta stund (qəˈsˤar   ʝāˈmīm ~ קְצַר יָמִים:   ʔāˈδām   ʝəˈlūδ   ʔiʃˈʃāh   qəˈsˤar   ʝāˈmīm,  אָדָם, יְלוּד אִשָּׁה-- קְצַר יָמִים) og mettast órósemi. Hann rennur upp og fölnar eins og blóm, flýr burt eins og skuggi og hefir ekkert viðnám: l’home nascut de la dona viu un breu instant i s'assadolla de neguit. S'esbadella i es mustiga com una flor, fuig con l'ombra i no té gens de resistència
♦ um stutta stund: [per] un moment
þið vitið ekki hvernig líf ykkar verður á morgun. Því að þið eruð gufa sem sést um stutta stund (πρὸς ὀλίγον:   ἀτμὶς γάρ ἐστε ἡ πρὸς ὀλίγον φαινομένη, ἔπειτα καὶ ἀφανιζομένη) en hverfur síðan: no sabeu ni com serà la vostra vida demà. Car sou baf que es veu un breu moment i tot seguit s'esvaeix
♦ til þessarar stundar: fins als nostres dies, fins al dia d'avui, fins al present moment
♦ allt til þessarar stundar: fins al moment present
allt til þessarar stundar (ἄχρι τῆς ἄρτι ὥρας) þolum vér hungur, þorsta og klæðleysi, oss er misþyrmt, vér höfum engan samastað, og vér stöndum í erfiði og verðum að vinna með eigin höndum: fins al moment present patim fam, set, nuesa, som maltractats, no tenim cap lloc de sojorn i ens escarrassem a treballar amb les nostres pròpies mans
♦ um stund: un cert temps, una estona, un moment
þá stóð Daníel, sem kallaður var Beltsasar, agndofa um stund (ʃāˈʕāh ~ שָׁעָה:   kə-ʃāˈʕāh   ħăˈδāh,   כְּשָׁעָה חֲדָה), og hugsanir hans skelfdu hann. En konungur tók til máls og sagði: "Beltsasar! Lát eigi drauminn né þýðing hans skelfa þig": aleshores en Daniel, de malnom Baltasar, quedà estupefacte una bona estona, i els seus pensaments el feren tremolar. El rei va prendre la paraula i li digué: «Baltasar, no deixis que t'espantin ni el somni ni la seva interpretació»
♦ liggja ~ sitja ~ standa ~ vera [alveg] kyrr um stund: quedar-se en silenci i sense moure's una estona, un cert temps
♦ um skamma stund: [per] poc temps
fagnið því þótt þið nú (ἄρτι) um skamma stund (ὀλίγον) hafið orðið að hryggjast í margs konar raunum: alegreu-vos-en encara que ara, per poc temps, hàgiu hagut d'entristir-vos en proves de moltes menes
♦ um stutta stund: [per] un moment
þið vitið ekki hvernig líf ykkar verður á morgun. Því að þið eruð gufa sem sést um stutta stund (πρὸς ὀλίγον:   ἀτμὶς γάρ ἐστε ἡ πρὸς ὀλίγον φαινομένη, ἔπειτα καὶ ἀφανιζομένη) en hverfur síðan: no sabeu ni com serà la vostra vida demà. Car sou baf que es veu un breu moment i tot seguit s'esvaeix
♦ um stundar sakir: provisionalment, temporalment (ocasionalment també es pot traduir per:   durant algun temps, un cert temps, per poc [de] temps, per una estona) (stundarsakir)
um stundar sakir (πρὸς τὸ παρόν:   πρὸς μὲν τὸ παρὸν) virðist allur agi að vísu ekki vera gleðiefni heldur hryggðar en eftir á veitir hann þeim er alist hafa upp við hann friðsamt og réttlátt líf: tota disciplina, de moment, no sembla que sigui del cert motiu d'alegria sinó de tristesa, però després concedeix als qui han pujat amb ella una vida justa i pacífica
þannig svaf faðir Seifur efst á Gargarsmúla, sigraður af svefni og ást, og hafði konu sína í faðmi sér. En hinn svefnhöfgi Blundur  (νήδυμος Ὕπνος) hljóp þegar af stað til skipa Akkea, að bera fréttir hinum jarðkringjanda (γαιηόχῳ ǁ γαιήοχος -ήοχον) Landaskelfi (ἐννοσιγαίῳ ǁ ὁ Ἐννοσίγαιος -ίου). Hann gekk til hans, og mælti til hans skjótum orðum: „Hjálpa þú nú Danáum, Posídon, af alvöru, og veit þeim sigur, að minnsta kosti um stundar sakir, meðan Seifur sefur enn þá; því eg hefi brugðið yfir hann mjúkum svefnhöfga, en Hera hefir lokkað hann til ástugra hvílubragða“: d’aquesta manera dormia Zeus al capdamunt del cim del Gàrgar i tenia la seva dona entre els braços. Però Hypnos aclaparat de son (somnolent) partí corrents a l'instant cap als vaixells dels aqueus per a portar-ne notícia al Sacsador-de-les-terres que envolta (encercla) la terra. Anà cap a ell i li parlà amb paraules veloces: “O Posidó, socorre ara els danaus seriosament i atorga'ls la victòria, si més no per una estona, mentre Zeus encara dorm, car he abocat sobre ell una flonja somnolència i l'Hera, per la seva banda, l'ha atret als amorosos plaers del llit (L'original fa:   Ὣς ὃ μὲν ἀτρέμας εὗδε πατὴρ ἀνὰ Γαργάρῳ ἄκρῳ, ǁ ὕπνῳ καὶ φιλότητι δαμείς, ἔχε δ’ ἀγκὰς ἄκοιτιν· ǁ βῆ δὲ θέειν ἐπὶ νῆας Ἀχαιῶν νήδυμος Ὕπνος ǁ ἀγγελίην ἐρέων γαιηόχῳ ἐννοσιγαίῳ· ǁ ἀγχοῦ δ’ ἱστάμενος ἔπεα πτερόεντα προσηύδα· ǁ πρόφρων νῦν Δαναοῖσι Ποσείδαον ἐπάμυνε, ǁ καί σφιν κῦδος ὄπαζε μίνυνθά περ, ὄφρ’ ἔτι εὕδει ǁ Ζεύς, ἐπεὶ αὐτῷ ἐγὼ μαλακὸν περὶ κῶμ’ ἐκάλυψα· ǁ Ἥρη δ’ ἐν φιλότητι παρήπαφεν εὐνηθῆναι)
hann svarar: "Það mun eg yður eigi segja því að eg ann eigi þess frændum mínum og fóstbræðrum að þeir hafi hingað þvílíka ferð sem þér munduð haft hafa ef þér nytuð eigi mín við en nú er svo komið aldri mínum," sagði hann, "að þess er á engri stundu örvænt nær elli stígur yfir höfuð mér. En þó að eg lifi enn um stundar sakir þá eru hér á landi ríkari menn en eg, þeir er lítinn frið munu gefa útlendum mönnum, þó að þeir séu eigi hingað nálægir sem þér eruð að komnir": ell li va respondre: “No us ho diré pas, perquè no desitjo a cap dels meus parents i germans de jurament que els passi aquí el que us hauria passat a vosaltres si jo no us hagués pogut socórrer. Ara emperò”, va prosseguir, “ja sóc tan vell que en qualsevol moment es pot esperar que la vellesa em venci. I fins i tot si visc una mica més en aquest país hi ha homes que són més poderosos que jo i que no donaran pas treva als estrangers, encara que no visquin a prop d'on vosaltres heu desembarcat” (vocabulari: #1. unna: Cf. Baetke 19874, pàg. 681: ek ann eigi þess frændum mínum at þeir hafi hingat þvílíka ferð ich wünsche es meinen Verwandten nicht, ich möchte verhindern, daß sie eine solche (üble) Fahrt hierher hätten; #2. ferð: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 233: 20. 21. at þeir — haft hafa, „dass ihre reise hierher einen solchen ausgang nehme, wie die eurige ihn genommen haben würde“; #3. njóta: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 233: 21. 22. ef þér nytið eigi mín við, „wenn ihr hierbei nicht meinen beistand gefunden hättet“; #4. á engri stundu: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 233: 23. at þat — ørvænt, „dass man zu jeder stunde es erwarten kann“; #5. um stundar sakir: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: þó at ek lifa enn um stundar sakir wenn ich auch noch eine Weile lebe; Hugo Gering 1897, pàg. 234: 1. um stundar sakir, „eine zeit lang“; #6. höfuð: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 234: s. 233,23. nær elli — hǫfuð mér, „dass das alter mir über den kopf steigt, mich überwindet“, d.h. dass ich sterbe; )
♦ upp frá þeirri stundu: des d'aquell moment
og upp frá þeirri stundu (mē-ˈʔāz,  מֵאָז), er hann hafði sett Jósef yfir hús sitt og yfir allt, sem hann átti, blessaði Drottinn hús hins egypska manns sakir Jósefs, og blessun Drottins var yfir öllu, sem hann átti innan húss og utan: i des del moment que hagué posat en Josep al cap de casa seva i de tot allò que li pertanyia, Jahvè beneí la casa de l'egipci en gràcia de Josep i la benedicció de Jahvè s'estenia sobre tot allò que posseïa, a la casa i fora d'ella
♦ → örskotsstund “moment efímer”
2. (klukkustund & tímapunkturhora f (seixanta minuts & FIG)
þeir sögðu: ,Þessir síðustu hafa unnið aðeins eina stund (μίαν ὥραν), og þú gjörir þá jafna oss, er höfum borið hita og þunga dagsins': deien:«Aquests darrers només han treballat una hora i els has igualats a nosaltres, que hem portat la calor i el pes de la jornada»
Jesús kom aftur til lærisveinanna og fann þá sofandi. Þá sagði hann við Pétur: „Þið gátuð þá ekki vakað með mér eina stund (μίαν ὥραν)?: Jesús tornà amb els deixebles, i els trobà dormint. Llavors digué al Pere: «¿Així doncs, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?
og hann kom til lærisveinanna og sagði við þá: „Sofið þið enn og hvílist? Stundin (ἡ ὥρα) er komin og Mannssonurinn er framseldur í hendur syndugra manna? Standið upp, förum! Í nánd er sá, er mig svíkur": i va anar cap als deixebles i els digué «Encara dormiu i reposeu? Ha arribat l'hora i el Fill de l'home serà lliurat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és a prop»
en ég bið til þín, Drottinn, á stund (ʕēθ ~ עֵת:   ʕēθ   rāˈsˤōn,   עֵת רָצוֹן) náðar þinnar. Svara mér, Guð, í trúfesti hjálpræðis þíns sakir mikillar miskunnar þinnar: us adreço la meva pregària, Jahvè, en l'hora de la vostra gràcia! Responeu-me, Elohim, en la certesa de la vostra salvació per la vostra gran misericòrdia!
♦ að ákveðinni stundu: en el moment fixat, a l'hora convinguda
litlu síðar bjóst Þuríður Sturludóttir heiman, kona Hrafns, að fara vestur á Eyri í Arnarfjörð til bús þeirra. Var það erindi hennar reyndar að hún bar Vestfirðingum orð Hrafns að fara vestan til móts við hann að ákveðinni stundu. Ætlaði hann þá að fara að þeim Sturlu þann tíma er þeir kæmu vestan. Voru þar nefndir til Einar Vatnsfirðingur, Loftur Gíslason af Sandi og Súðvíkingar og allt hið besta mannval vestan úr fjörðum (SS II, cap. 492, pàg. 761): poc després, la Þuríður Sturludóttir, la dona d'en Hrafn, es va preparar per partir de casa i anar a ponent a Eyri, en el fiord d'Arnarfjörður, a les terres que hi tenien. Realment, emperò, l'objecte del seu viatge era que portava als dels fiords de ponent un missatge d'en Hrafn dient-los de dirigir-se des de ponent al seu encontre en el moment estipulat. Planejava d'atacar l'Sturla i els seus en el moment que ells hi arribessin de ponent. S'hi designaren per anar-hi l'Einar Vatnsfirðingur, en Loftur Gíslason de Sand i els sudaviquesos i el bo i millor dels homes dels fiords de ponent
♦ að stundu liðinni: passada una hora, d'aquí a una hora
♦ átta stunda vinnudagur: una jornada laboral de vuit hores
♦ innan stundar: d'aquí a una hora
♦ síðasta stund[in]: <LOC FIGla darrera hora
♦ síðasta stund e-s er runnin upp: a algú li ha arribat la seva darrera hora
ég hélt að mín síðasta stund væri runnin upp: vaig creure que havia arribat la meva darrera hora
♦ stund dags: hora f
en er Kvincianus jarl fór at spyrja at aurum ok eignum, þeim er heilug Agatha hafði átt, ok vildi undir sik taka en pína frændr hennar, er kristnir voru, þá fór hann einn dag á skipi yfir á þá er Simitheus (in flumen Symaethum) hét. Þá bituz hestar tveir, ok sló annarr Kvincianum jarl til bana, en annarr beit ok kastaði honum utan borðs á djúp árinnar, ok sǫkk hann þar niðr ok fannz aldri síðan, ok heyrðu menn í ána niðr djǫfulliga blístran með ópi ok gný, þá er lík jarls sǫkk niðr, ok tók vatnit at vella, sem í katli væri, um þrjár stundir dags. Þá varð ótti mikill ok hræzla yfir heiðnum mǫnnum, ok þorðu engir nær at koma at gera mein eða grand frændum blezaðrar Agathe: però quan el iarl Quincià es va assabentar dels diners i possessions que santa Àgueda havia tingut, va voler apoderar-se'n i [anar a] donar turment als parents d'ella que eren cristians [per saber on es trobaven els béns d'ella], i un dia va travessar a bord d'un vaixell el riu que es diu Simet. Aleshores dos cavalls es començaren a barallar i un va matar a coces el iarl Quincià i l'altre el va mossegar i el va llançar per la borda a les profunditats del riu on s'hi va enfonsar i el seu cos no es va trobar mai i mentre el cadàver del iarl s'enfonsava en el riu, la gent va sentir sota la superfície del riu un siulament diabòlic amb crits i bramuls i l'aigua es va posar a bullir, com si fos en una caldera, per tres hores. Aleshores una gran por i espant s'emparà dels pagans i cap d'ells no va gosar acostar-se als parent de la beneïda Àgueda a fer-los mal o dany
síðan gekk hann inn í húsin ok leitaði þeira í um húsum ok var inni lengi, tvær stundir dags eða þrjár, ok kom út síðan ok sagði, at hann hafði leitat þeira um öll hús ok þar, er honum þótti líkendi á vera, ok kvaðst eigi finna þau. Jarlinn bað þá leita um þorpit ok um alla garða, ok svá var gert, ok fundust þau eigi. Þorsteinn lagði þá þat ráð til, at leita skyldi um skóginn, er þar var nær þorpinu, ok kvað mörg leyni vera á skóginum, þau er felast mátti í. „Ok vera má svá, at þau hafi fólgit sveininn undir viðarrótum nokkurs trés, en þau hafi forðat sér. Er af því nauðsyn, at vér gefim gaum at, ef vér heyrum nokkur barnsgrát“: tot seguit va entrar dins la casa i els va cercar a totes les cases i dedins s'hi va estar molt de temps, dues o tres hores, i després va sortir a fora i digué que els havia cercat pertot arreu a l'interior de les cases i allà on li hagués pogut semblar probable que hi fossin, i digué que no els havia trobat. El iarl li va manar aleshores que els cerqués per tota la vila i per tots els masos i així es va fer i no els hi trobaren. En Þorsteinn llavors va aconsellar que els cerquessin pel bosc que hi havia a prop de la vila tot dient que dins el bosc hi havia molts d'amagatalls en els quals es podien haver amagat. “I potser han amagat l'infant sota les arrels d'algun arbre i després han anat a posar-se fora de perill. Per això cal que parem esment per veure si sentim plors d'infant
♦ stundin er komin...: ha arribat l'hora..., és hora de...
♦ stundum saman: durant hores [i hores]
♦ staður og stund (o: stund og staður)temps  (o: hora; o: moment) i lloc
♦ ráða stund og stað: decidir l'hora i el lloc
Gissur svarar: "Þrjú lítast mér ráð til. Það er eitt að fara í nótt ofan í Flóa í mót liði voru og spara eigi að þeir rekist eftir oss er farmóðir eru og vita ef vér mættum ráða stund og stað hvar vér finnumst. Það er annað ráð að fara ofan um ís hjá Iðu, þar var mjó spöng yfir en þítt var að tveim megin, og vaka ísinn og vita ef vér fáum varið spöngina. Þriðja ráð er það að bíða hér sem nú höfum vér um búist og senda einn hvern góðan mann í móti liði voru, þann er bæði kunni að skunda og skipa reiðinni sem helst gegnir ráði" (SS I, cap. 305, pàg. 446): en Gissur va respondre: “Tres em semblen les sortides possibles. La primera és de baixar anit a Flói a l'encontre de les nostres tropes sense dispensar d'unir-se'ns (de fer-ho) els qui estiguin esgotats de la marxa i mirar si podríem decidir l'hora i el lloc on batre'ns. La segona possibilitat és de baixar pel glaç de devora Iða, on [no fa gaire] hi havia un pont de glaç prim enmig de glaç fos per tots dos costats i passar-lo fent-hi forats al glaç per veure si el pont ens aguanta per passar a l'altra banda. La tercera opció fóra d'esperar aquí, com que ja ens hi em instal·lat, i enviar un home qualsevol de fiar a l'encontre de les nostres tropes que pugui marxar aviat i organitzi la cavalcada de la manera més assenyada possible” (vocabulari: #1. gegna: Cf. Baetke 19874, pàg. 188: sem helzt gegnir ráði wie es am rätlichsten, vernünftigsten ist; )
♦ tiltaka stað og stund: fixar l'hora i el lloc
♦ til ákveðins tíma og stundar: fins a un cert temps i hora, fins al dia i l'hora fixats
hin dýrin voru einnig svipt valdi sínu en lífi þeirra var enn þyrmt til ákveðins tíma og stundar (ʕidˈdān ~ עִדָּן:   wə-ʔarˈχāh   βə-ħai̯ˈʝīn   ʝəˈhīβaθ   lə-ˈhōn   ʕaδ־zəˈman   wə-ʕidˈdān,   וְאַרְכָה בְחַיִּין יְהִיבַת לְהוֹן, עַד-זְמַן וְעִדָּן)les altres bèsties també foren desproveïdes de llur poder però llur vida els fou respectada fins a un cert temps i hora
♦ til þessarar stundar: fins a aquesta hora
og englarnir fjórir voru leystir, sem búnir stóðu til stundar þessarar (ἡ ὥρα ὥρας:   εἰς τὴν ὥραν καὶ ἡμέραν καὶ μῆνα καὶ ἐνιαυτόν), dags þessa, mánaðar þessa og árs þessa, til þess að deyða þriðjung mannanna: i foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a aquella hora d'aquell dia d'aquell mes i d'aquell any, perquè matessin la tercera part dels homes
♦ þriggja stunda gangur: una caminada de tres hores
♦ → reynslustund “hora de la temptació”
3. (kennslustund[hora f de] classe f (unitat lectiva)
4. (ástundunesforços m.pl, aplicació f (dedicació a una cosa determinada)
♦ gera e-ð stundum saman: <LOC FIGestar fent una cosa hores i [més] hores (o: hora rere hora)
♦ leggja stund á e-ð: <LOC FIGaplicar-se en una cosa, dedicar (o: esmerçar) hores (o: esforços) aprenent i/o a fer una cosa (dedicar temps i esforços a aprendre i/o a fer una cosa etc.) (ástunda)
þann sem leggur stund á (ħāˈʃaβ ~ חָשַׁב:   məħaʃˈʃēβ   lə-hāˈrēaʕ   l-ō   ˌbaʕal־məzimˈmōθ   ʝiˈqrāʔū,   מְחַשֵּׁב לְהָרֵעַ-- לוֹ, בַּעַל-מְזִמּוֹת יִקְרָאוּ) að gjöra illt, kalla menn varmenni (בַּעַל-מְזִמּוֹת)el qui s'aplica a fer el mal, la gent li diu malvat
þeir gjalda mér gott með illu, sýna mér fjandskap, af því ég legg stund á (rāˈδaφ ~ רָדַף:   ˈtaħaθ   rəδōˌφī־ˈtˤōβ,   תַּ֣חַת רְדוֹפִי־טֽוֹב) það sem gott er: em tornen mal per bé, em mostren hostilitat perquè m'aplico a fer el bé (la nova traducció fa: þeir gjalda mér gott með illu, fjandskapast við mig af því ég leita hins góða)
heldur mun hver þeirra segja: "Ég er enginn spámaður, ég er akurkarl, því á akuryrkju hefi ég lagt stund (qāˈnāh ~ קָנָה:   kī   ʔāˈδām   hiqˈna-ni   mi-nnəʕūˈrāi̯,   כִּי אָדָם הִקְנַנִי מִנְּעוּרָי) frá barnæsku": ans cadascun d'ells dirà: «Jo no sóc cap profeta, sóc un conrador de la terra, car m'he aplicat a conrar la terra des de la meva infantesa»
♦ leggja stund á íslensku: aplicar-se a l'estudi de l'islandès
5. Emprat hab. en plural: stundir <f.pl stunda>: (tímitemps m, hores f.pl (fent una referència vaga a un moment donat)
öllu er afmörkuð stund (zəˈmān ~ זְמָן:   la-kˈkɔl   zəˈmān,   לַכֹּל, זְמָן) og sérhver hlutur undir himninum hefur sinn tíma (ˈʕēθ ~ עֵת:   wə-ˈʔēθ   lə-χāl־ˈħēφesˤ   ˈtaħaθ   ha-ʃʃāˈmāʝim,   וְעֵת לְכָל-חֵפֶץ, תַּחַת הַשָּׁמָיִם)tot té el seu temps acordat i qualsevol cosa sota el cel té el seu temps
sá atburður varð á einum sunnudegi að Ólafur konungur sat í hásæti sínu yfir borðum og hafði svo fasta áhyggju að hann gáði eigi stundanna. Hann hafði í hendi kníf og hélt á tannar og renndi þar af spánu nokkura: un diumenge es va esdevenir aquest fet: que el rei Olau seia a taula al seu sitial i estava tan perdut en els seus pensaments que no prenia esment del pas del temps. A una mà hi tenia un ganivet mentre sostenia un bocinet de fusta amb l'altra i en tallava llesques
konungur svarar: "Svo er það Karl, heyrt hefi eg þig nefndan fyrr og er það satt að segja að verið hafa þær stundir ef fundi okkra hefði að borið er þú mundir ekki kunna segja frá tíðindum. En nú vil eg eigi verr hafa en þú er þú býður mér liðsemd þína að leggja eigi þar að móti þökk og aufúsu. Skaltu Karl koma til mín og vera í boði mínu í dag. Skulum við þá ræða þetta mál": el rei li va contestar: “Així és, Karl. Ja he sentit anomenar-te abans i dic ver si et dic que hi hagué un temps que tu, si tu i jo ens haguéssim trobat, no ho hauries pogut contar (és a dir, no n'hauries sortit viu). Ara, emperò, no vull fer veure que sóc pitjor que tu, ja que m'ofereixes el teu ajut, així que, a canvi, et mostraré el meu reconeixement i la meva gratitud. Per això, Karl, vine amb mi i sigues avui el meu convidat i llavors parlarem d'aquest afer”
stundu eptir jól tók Erlingr konungr sótt ok andaðist. Leynt var andláti hans um hríð. Var fyrst varðveitt líkit í herberginu sjau nætr. Var þá fœrt líkit til Óláfskirkju ok var þar. Var þá send skúta norðr til jarls. Var þar fyrir Óláfr Þóruson. Hitti hann jarlinn í Bjǫrgyn ok sagði honum tíðendin. En alþýðunni var sagt, at Danakonungr vildi finna hann. Kom jarl til Túnbergs at fǫstunni. Var þá lýst andláti konungsins. Var þá jarðat líkit at Óláfskirkju. Konungrinn var lagðr í steinvegginn nyrðra utar frá altarinu. Þá tók Philippus jarl við forræði flokksins ok helt saman liðinu, váru þá í Túnsbergi um fǫstuna: poc després de Nadal, el rei Erlingr es va encomanar una malaltia i va morir. La seva mort es mantingué amagada un cert temps. El seu cadàver de primer fou guardat vuit dies a l'habitació [en la qual havia mort] i després fou dut a l'església de sant Olau i l'hi deixaren. Llavors es va enviar una skúta al nord, al iarl, comandada per l'Olau Þóruson, el qual va trobar el iarl a Bergen i li donà la notícia, però al poble li fou dit que el rei de Dinamarca volia trobar-se amb ell. El iarl va arribar a Túnsberg per la quaresma. Fou aleshores que s'anuncià la mort del rei. El seu cadàver es va enterrar aleshores a l'església de sant Olau. El rei fou dipositat en el sarcòfag de pedra que hi ha a la paret que dóna al nord, a l'esquerra de l'altar major. Aleshores el iarl Philippus va assumir el comandament del partit (de la facció) i mantingué les tropes aplegades. Varen passar la quaresma a Túnsberg
nokkurri stundu síðar talaði Ásmundur til að Grettir skyldi geyma hrossa hans. Grettir kvað sér það betra þykja en bakeldagerðin: un cert temps després, l'Ásmundur va parlar que en Grettir havia d'anar a guardar els seus cavalls. En Grettir va dir que li semblava millor que donar-li fregues a l'esquena
ok er þeir kendu skipit, lǫgðu þeir at umhverfis, en fyrir þá sǫk, at skipit var svá mikit sem borg væri, en fjǫlði manna á, ok valit it bezta lið á, þá varð skipit ekki auðsótt. Var ok stundin eigi lǫng, ok er Úlfr jarl lagði at með sitt lið, var þar hǫrð orrosta; þvínæst dróst herr Knúts konungs at ǫllu megin, sá þeir Óláfr konungr ok Ǫnundr konungr, mágr hans, at þeir mundu hafa unnit at sinni þann sigr, sem þeim varð auðit, létu þeir þá síga skip sín á hǫmlu ok létu ok leystust í brott ór her Knúts konungs: i quan reconegueren la nau, l'atacaren de tots costats, però pel fet que [la borda de] la nau era tan alta com [el mur d']una fortalesa i a bord hi havia un gran nombre d'homes, i eren la millor tropa selecta, la nau no fou fàcil d'atacar. No va passar gaire temps que el iarl Úlfr els va atacar amb la seva flota i allà s'hi entaulà una batalla aferrissada. En els moments següents, la flota del rei Canut s'hi va anar acostant de pertot i els rei Olau [de Noruega] i el seu cunyat, el rei Ǫnundr [de Suècia], varen veure que aquella vegada ja havien obtingut tota la victòria que podien obtenir del destí, i llavors varen fer recular llurs naus i se separaren de la flota del rei Canut [de Dinamarca]
en er þeir kenndu skipið þá lögðu þeir þegar að umhverfis. En fyrir þá sök að skipið var borðmikið svo sem borg væri en fjöldi manns á og valið hið besta lið, vopnað og sem örugglegast, þá varð skipið ekki auðsótt. Var og stundin skömm áður Úlfur jarl lagði að með sínu liði og hófst þá orusta. Því næst dróst að her Knúts konungs öllum megin. Þá sáu konungar, Ólafur og Önundur, að þeir mundu unnið hafa þá að sinni þann sigur sem auðið var, létu þá síga skip sín á hömlu og leystust í brott úr her Knúts konungs og skildu flotana: i quan reconegueren aquella nau, [les flotes dels rei Olau i Önundur] l'atacaren immediatament per tots costats. Però, com que la nau tenia una borda tan alta com si fos [la palissada d']una fortalesa i hi havia un gran nombre d'homes a bord, i era la tropa més selecta, i estaven ben armats i eren els més intrèpids, aquella nau no va resultar gens fàcil d'atacar. El iarl Úlfur tampoc no va trigar gaire a llançar-se a l'atac contra ells i aleshores va començar la batalla. Tot seguit, la flota del rei Canut s'hi anà acostant de per tots costats. Els reis Olau i Önundur, llavors, varen veure que aquella vegada ja havien obtingut tota la victòria que el destí els havia concedit, així que feren recular llurs naus, es desferraren de la flota del rei Canut i les flotes se separaren
í þinni hendi eru stundir mínar (ʕēθ ǁ (pl.) ʕitˈtōθ ~ עֵת ǁ עִתּוֹת:   bə-ʝāδə-ˈχā   ʕittɔˈθ-āi̯, בְּיָדְךָ עִתֹּתָי), frelsa mig af hendi óvina minna og ofsækjenda: els meus temps són a les vostres mans, deslliureu-me dels meus enemics i dels qui em persegueixen
drottning þessara stunda, þú kemur nú albjört, alvopnuð...: reina d'aquestes hores, ara vens tota brillant, armada...
♦ dvelja af stundir: passar el temps (o: l’estona)
"Mun eg fá mér annað til skemmtanar en tala um mál Odds. Hefir það verið ríflegra en nú. Muntu eigi vilja synja mér máls. Er það nú helst gaman karls að tala við þess háttar menn og dvelja svo af stundir": Per divertir-me faria qualsevol altra cosa que no parlar de la causa de l'Oddur. [He de dir que la cosa] tenia millor aspecte que no pas ara, [però] no em voldràs negar una conversa[, car] parlar amb homes de la teva mena i passar així l'estona és el màxim plaer d'un vell”
♦ sinnar stundar bíður hvað: <LOC FIGa tot li arriba l'hora
Gunnar mælti: "Hvað bíður sinnar stundar en ekki mun þeim för sjá til sæmdar verða": en Gunnar li va dir: “A tot li arriba la seva hora! Però aquesta expedició no els reportarà cap honor”
"Sinnar stundar bíður hvað," sagði Þorbjörn, "og muntu ills bíða": A tot li arriba la seva hora”, va dir en Þorbjörn, “i la teva serà ben dolenta”
♦ stund leið: el temps (o: l’estona) va passar
♦ er stund leið: quan va haver passat un [cert] temps (o: una estona)
þeir gerðu svo, létu hestana taka niður. Og er stund leið bað Finnbogi þá ríða og kvað af sér hefja, ríða út á fellið og koma undir einn stein mikinn: aixó ho varen fer i deixaren que els cavalls pasturessin. I quan hagué passat un cert temps, en Finnbogi va proposar que continuessin cavalcant bo i dient que ja havia retornat. Així doncs, varen prosseguir la marxa fins a la muntanya i passaren per dessota d'un gran penyal (vocabulari: #1. taka niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: láta hestana taka niðr die Pferde grasen, weiden lassen; #2. hefja af sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 237: hefr (ǫngvit) af e-m jmd. kommt (aus einer Ohnmacht) wieder zu sich; )
♦ gefa sér stundir til að <+ inf.>prendre's (o: agafar-se) temps per a <+ inf.>
♦ gefa sér stundir við og við á kvöldin til að <+ inf.>agafar-se temps, de tant en tant, els vespres, per a <+ inf.>
♦ góðar stundir!: que passis / passeu una bona nit!
♦ hafa stundir [til að <+ inf.>]: tenir temps [per a <+ inf.>]
♦ en þegar hann hafði stundir til, lagði hann sig eftir lestri góðra bóka, og varð því á margan hátt mjög vel að sér: però quan tenia temps per fer-ho, posava el seu interès en llegir bons llibres i així es va fer un home dotat de vastos i múltiples coneixements
♦ nú um stundir: avui en dia, actualment
♦ stundir liðu fram: el temps va passar
og er fram liðu stundir fæðir Signý sveinbarn: i quan va haver passat el temps, la Signý va infantar un nen
og er fram liðu stundir (ʝāˈmīm ~ יָמִים:   wa-ʝəˈhī   mi-qˈqēt͡s   ʝāˈmīm,   וַיְהִי, מִקֵּץ יָמִים), færði Kain Drottni fórn af ávexti jarðarinnar: i quan el temps va passar, en Caín (Caiin) va presentar a Jahvè una ofrena de fruits de la terra
líða nú stundir að stefnudögum og koma þeir Styrmir og Þórarinn á Mel með fjölmenni. Oddur hafði og mart manna fyrir. Þeir höfðu fram mál sín og stefna Oddi til alþingis fyrir það er hann hafi látið bera fé í dóm að ólögum: i així va passar el temps fins als dies de la citació i l'Styrmir i en Þórarinn anaren a Melur acompanyats d'un gran nombre d'homes. L'Oddur també hi havia aplegat molts d'homes. Varen presentar llur acusació i citaren l'Oddur a comparèixer davant l'Alþingi per haver subornat el tribunal (vocabulari: #1. að ólögum: En Baetke 19874, pàg. 457: at ólǫgum in gesetzeswidriger Weise; )
♦ þegar fram líða stundir: en el futur, amb el temps
♦ þegar fram liðu stundir: al cap d'un cert temps
♦ stytta sér stundir: passar l'estona, [fer] passar el temps
♦ stytta e-m stundir: entretenir algú
♦ öllum stundum: tot el temps, a qualsevol hora, sempre
♦ → neyðarstund “temps d'infortuni, d'aflicció o de tribulació”
6. (spölur, spölkorncurta tirada, poca distància (esp., petit bocí de camí)
þangað kom Hrafn við hinn þriðja mann, fyrr en Þorvaldur og beið hans inni. Og er Þorvaldur kom við marga menn þá sendi hann orð Hrafni að hann skyldi út ganga. Þá gekk Hrafn út og hans förunautar, Tómas Þórarinsson og Sturla Bárðarson. Þá höfðu þeir Þorvaldur skipast fyrir dyrnar og gerðu kví að Hrafni og förunautum hans en Þorvaldur stóð stund frá durunum og hafði sverð í hendi og brugðið á miðjar slíðrar og Hrafn hvarf til hans en Þorvaldur tók kveðju hans. Og síðan settust þeir niður og hjöluðu og varð Þórvaldi ekki að orðum við Hrafn og það þótti Hrafni undarlegt og ei sá Hrafn erindi Þorvalds við sig í því sinni. Af þeim fundi fór hvor þeirra til síns heimilis. (SS II, Hrafns saga Sveinbjarnarsonar in sérstaka, cap. 12, pàg. 911): en Hrafn hi anà acompanyat de dos homes, va arribar-hi abans que en Þorvaldur i l'esperà a l'interior. I quan en Þorvaldur va arribar, acompanyat de nombrosos homes, va enviar un missatge al Hrafn per dir-li que sortís a fora. Aleshores en Hrafn va sortir defora de les cases del mas amb els seus dos companys de viatge, en Tómas Þórarinsson i l'Sturla Bárðarson. En Þorvaldur i els seus homes s'havien disposat davant la porta de tal manera que formaven una tanca per al Hrafn i els seus companys i en Þorvaldur s'estava a poca distància de la porta amb una espasa a la mà, mig desembeinada. En Hrafn es va girar cap a ell [per a saludar-lo] i en Þorvaldur va acceptar la seva salutació. Tot seguit s'assegueren i xerraren i en Þorvaldur no va adreçar paraules de blasme al Hrafn, la qual cosa li va semblar estranya al Hrafn i en Hrafn no va entendre l'objecte de la trobada d'en Þorvaldur amb ell aquella vegada
  Aquest mot té quatre significats bàsics: estona, moment, instant, hora i temps.  
     

stunda <stunda ~ stundum | stundaði ~ stunduðum | stundaðe-ð>:
1. <GENpracticar una cosa
líður af veturinn og mjög svo sumarið og situr Finnbogi um kyrrt. Hann hafði jafnan mannmart með sér og lét flesta nokkuð stunda, lét mjög sækja sjóinn. Var það auðvelt því að skammt þurfti undan að róa: va passar l'hivern i també bona part de l'estiu i en Finnbogi no es va moure de lloc. Sempre tenia molts d'homes al seu voltant i i a la major part d'ells els feia fer alguna cosa. Els feia sortir sovint a pescar a la mar, la qual cosa resultava fàcil de fer ja que només calia allunyar-se poc de la costa (vocabulari: #1. stunda: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: hann lét flesta nǫkkut stunda er ließ die meisten etwas arbeiten, gab ihnen Beschäftigung; )
♦ stunda búfjárrækt: practicar la ramaderia, criar bestiar, fer de ramader
♦ stunda galdur: practicar un encantament, practicar la fetilleria
hann lét son sinn ganga gegnum eld, stundaði galdur (ʕāˈnān ~ עָנָן:   wə-ʕōˈnēn,   וְעוֹנֵן) og spákukl (nāˈħaʃ ~ נָחַשׁ:   wə-niˈħēʃ,   וְנִחֵשׁ) og réð sér miðil og spásagnamann (wə-ʕāˈɕāh   ʔōβ   wə-ʝiddəʕōˈnī,   וְעָשָׂה אוֹב וְיִדְּעוֹנִי). Hann aðhafðist margt sem illt var í augum Drottins og vakti reiði hans: féu passar son fill pel foc, practicava encanteris i màgia i contractava nigromàntics i endevins. Va ocupar-se amb moltes de coses que eren dolentes als ulls de Jahvè i provocà la seva ira
hann lét syni sína ganga gegnum eldinn í Hinnomssonardal, stundaði galdur (ʕāˈnān ~ עָנָן:   wə-ʕōˈnēn,   וְעוֹנֵן), spákukl (nāˈħaʃ ~ נָחַשׁ:   wə-niˈħēʃ,   וְנִחֵשׁ) og seið (kāˈʃaφ ~ כָּשַׁף:   wə-χiʃˈʃēφ,   וְכִשֵּׁף) og réð sér miðil og spásagnamann (wə-ʕāˈɕāh   ʔōβ   wə-ʝiddəʕōˈnī,   וְעָשָׂה אוֹב וְיִדְּעוֹנִי). Hann gerði margt sem illt var í augum Drottins og vakti reiði hans: féu passar els seus fills pel foc, a la vall de Ben-Hinnom; practicava encanteris, màgia i bruixeria, i contractava nigromàntics i endevins. Va fer moltes de coses que eren dolentes als ulls de Jahvè i provocà la seva ira
♦ stunda garðyrkju: practicar l'horticultura, fer hort
♦ stunda hórdóm: prostituir-se
♦ stunda hugleiðslu: practicar la meditació
♦ stunda íþrótt: fer esport, practicar un esport
♦ stunda íþróttir: fer esport, practicar esports
♦ stunda íþróttir af kappi: practicar esports amb total dedicació
♦ stunda jarðyrkju: practicar l'agricultura, fer de pagès
♦ stunda klifur (fjallaklifur ~ klettaklifur ~ ísklifur): practicar l'escalada lliure
♦ stunda kvikfjárrækt: practicar la ramaderia, fer de ramader
♦ stunda kynlíf [með e-m]: practicar el sexe [amb algú]
♦ stunda landbúnað, fiskveiðar og fuglatekju: dedicar-se a l'agricultura, la pesca i la captura d'ocells
♦ stunda (o: leggja stund á) lækningar: practicar la medicina
♦ stunda nám: estudiar
♦ stunda nám í eðlisfræði við Háskólann í Barselónu: estudia física a la universitat de Barcelona
♦ stunda nám í ensku við Rovira i Virgili-Háskólann í Tarragónu: estudia anglès a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
♦ stunda okur: practicar la usura, prestar amb usura
♦ stunda ólifnað: practicar la disbauxa, ésser un disbauxat
♦ stunda rannsóknir: investigar
♦ stunda rannsóknir á mörgum ólíkum sérsviðum: investiga a camps molt diferents
♦ stunda (o: ástunda) réttlæti: practicar la justícia
♦ stunda sjómennsku: fer de pescador
♦ stunda skækjulifnað: prostituir-se
♦ stunda spákaupmennsku: dedicar-se a lespeculació, especular [amb valors etc.]
♦ stunda spámennsku ~ spásagnir [eftir fyrirboðum]: fer una profecia, profetitzar ~ practicar l'endevinació
♦ stunda vændi: exercir la prostitució
2. (vera tíður gesturfreqüentar una cosa (local: pub, discoteca, bar etc.)
♦ stunda bari og skemmtistaði: freqüentar bars i locals de diversió
3. <e-n>: (annast, hjúkratenir cura d'algú (de persona malalta)
♦ stunda sjúkling: atendre un malalt

stunda·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
1. <GENquantitat f d'hores, nombre m d'hores
2. (fjöldi kennslustundanombre m d'hores lectives (quantitat de classes)

stunda·glas <n. -glass, -glös>:
rellotge m de sorra, rellotge m d'arena (Val. & Bal.), ampolleta f [d'hores] (& Mall.)

Stunda·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja. empr. hab. en pl.>:
<MITOLHora f, també islanditzades com a Misserisgyðjurnar
♦ Stundagyðjurnar eða Misserisgyðjurnar: les Hores

stunda·kaup <n.pl -kaupa>:
salari m per hora
♦ stundakaup fyrir dagvinnu, fyrir eftirvinnu og fyrir nætur- og helgidagavinnu: salari per hora de treball diürn, per hora extra, per hora de treball nocturn i en dies de festa

stunda·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
1. (við háskólaprofessor associat, professora associada (universitat. Cobra per hores de classe fetes)
2. (við grunn- og framhaldsskólaprofessor m a temps parcial, professora f a temps parcial (d'escola i institut. Cobra per hores de classe fetes)

stunda·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
ensenyament m (o: classes f.pl) fet per un stundakennari

stunda·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m de paret

stundar-¹ <en compostos, davant substantius>:
momentani -ània, temporal, passatger -a, breu

stundar-² <en compostos, davant adjectius i adverbis>:
molt, moltíssim
♦ stundarfast, stundar fast: molt fermament
margir lögðu illt til hans fyrir sína ódyggð og lömdu hann nálega til bótleysis og létu hann þar liggja. En þeir gengu heim til skálans og komu við hurðina stundar fast: molts el varen cobrir d'insults i improperis per la seva manca de fiabilitat en el compliment del seu deure i li pegaren fins a deixar-lo gairebé mig mort. El varen deixar estès allà. Tot seguit es dirigiren a la cabana (barraca, skáli) i tustaren molt fortament a la porta (vocabulari: #1. leggja illt til e-s: en Baetke 19874, pàgs. 305 i 367-368 no dóna entrada a aquesta locució. En R. C. Boer 1900, pàg. 282, tradueix: 18. lǫgðu — hans, „liessen ihm harte worte hörte“; adopto aquesta traducció en la meva; #2. ódyggð: En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna entrada a aquest mot altrament transparent: oblit del deure, manca de fiabilitat en el compliment del deure; #3. bótleysi: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: bót-leysi n.: lemja e-n til bótleysis jmd. so schlagen, daß er sich nicht wieder erholen kann, jmd. halbtot schlagen; )
♦ stundarmikill, stundar mikill: grossíssim, molt gros
og þreif upp stein stundar mikinn og kastaði ofan á skipið og kom á fatahrúguna: i va aixecar una pedra enorme i la va llançar contra el vaixell de sota i la pedra hi va caure damunt un munt de roba
♦ stundarhátt, stundar hátt: fortíssim (veu)
hann gekk inn í stofuna og mælti stundar hátt...: va entrar dins l'stofa i va dir amb veu forta...

stundar·ást <f. -ástar, -ástir>:
amor passatger

stundar·brjálæði <n. -brjálæðis, no comptable>:
alienació transitòria

stundar·bræði <f. -bræði, pl. no hab.>:
rampell m de còlera

stundar·dvöl <f. -dvalar, -dvalir>:
breu estada f, breu sojorn m

stundar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:
dificultats momentànies

stundar·él <n. -éls, -él>:
tempesta passatgera
Njáll mælti til þeirra: "Verðið vel við og mælið eigi æðru því að stundar él eitt mun vera og skyldi langt til annars slíks. Trúið þér og því að guð er miskunnsamur og mun hann oss eigi láta brenna bæði þessa heims og annars": en Njáll els va dir: “Feu el cor fort i no expresseu la vostra por, car aquesta només serà una tempesta passatgera i haurà de passar molt de temps fins que n'hi torni a haver una de semblant. Confieu també que Déu és misericordiós i no permetrà que cremem ni en aquest món ni en l'altre” (vocabulari: #1. æðra: Cf. Baetke 19874, pàg. 800: verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer und jammert nicht; )

stundar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:
quart m d'hora (quinze minuts)

stundar·friður <m. -friðar, no comptable>:
curta pau, pau f de poca durada
að því mæltu keyrði (ἱμάσσειν) hann á hina faxprúðu hesta með snjallri svipu; en er þeir heyrðu svipuhvininn, drógu þeir skyndilega hina skjótu kerru til Trójumanna og Akkea, og stikluðu yfir mannabúkana og skjölduna; allur hjólásinn undir kerrunni varð blóði drifinn (αἵματι ... πεπάλακτο), og blóðsletturnar af hestahófunum og hjólröndunum gengu yfir kerrustólsbogana (αἱ ἄντυγες αἱ περὶ δίφρον). En Hektor langaði ákaft til að komast inn í mannþröngina og rjúfa hana með áhlaupi sínu; hleypti hann nú enum háskalega hergný inn á meðal Danáa, og gaf spjótinu ekki stundarfrið. Þó varaðist hann að leggja til atlögu við Ajant Telamonsson, en óð (ἐπιπολεῖσθαι) í gegnum herfylkingar hinna annarra kappa með spjóti og sverði og stórum vopnsteinum (τὸ χερμάδιον -ίου)havent dit això, va fuetejar els cavalls de bella crinera amb fuet ressonant i quan els cavalls sentiren el siulet del fuet, estiraren a tota pressa el veloç carro cap als troians i aqueus, trepitjant els troncs humans i els escuts. Tot el fuell de les rodes de sota el carro es va embrutar de sang i els esquitxos de sang dels unglots dels cavalls i les llandes de les rodes arribaven a les baranes arquejades del seient del carro. Però l'Hèctor delejava ardentment d'entrar dins el formiguer d'homes i rompre'l amb la seva càrrega. Va portar el perillós tumult de guerra entre els danaus i no donava ni una breu treva a la llança. Tanmateix, evitava d'atacar l'Aiant, fill d'en Telamó, però travessava les formacions de batalla dels altres campions amb la llança i l'espasa i grans armes de pedra (L'original fa:   Ὣς ἄρα φωνήσας ἵμασεν καλλίτριχας ἵππους ǁ μάστιγι λιγυρῇ· τοὶ δὲ πληγῆς ἀίοντες ǁ ῥίμφ’ ἔφερον θοὸν ἅρμα μετὰ Τρῶας καὶ Ἀχαιοὺς ǁ στείβοντες νέκυάς τε καὶ ἀσπίδας· αἵματι δ’ ἄξων ǁ νέρθεν ἅπας πεπάλακτο καὶ ἄντυγες αἳ περὶ δίφρον, ǁ ἃς ἄρ’ ἀφ’ ἱππείων ὁπλέων ῥαθάμιγγες ἔβαλλον ǁ αἵ τ’ ἀπ’ ἐπισσώτρων. ὃ δὲ ἵετο δῦναι ὅμιλον ǁ ἀνδρόμεον ῥῆξαί τε μετάλμενος· ἐν δὲ κυδοιμὸν ǁ ἧκε κακὸν Δαναοῖσι, μίνυνθα δὲ χάζετο δουρός. ǁ αὐτὰρ ὃ τῶν ἄλλων ἐπεπωλεῖτο στίχας ἀνδρῶν ǁ ἔγχεί τ’ ἄορί τε μεγάλοισί τε χερμαδίοισιν, ǁ Αἴαντος δ’ ἀλέεινε μάχην Τελαμωνιάδαο)

stundar·fyrirbrigði <n. -fyrirbrigðis, -fyrirbrigði>:
fenomen passatger, moda passatgera

stundar·fyrirbæri <n. -fyrirbæris, -fyrirbæri>:
fenomen passatger, moda passatgera

stundar·gaman <m. -gamans, no comptable>:
curt goig (o: plaer)
hinn sterki Díómedes svaraði honum og mælti: „Eg vil gjarna bíða hér og þreyja. En þetta mun verða stundargaman fyrir okkur, þar sem skýsafnarinn Seifur vill nú heldur fulltingja Trójumönnum, en oss“: el fort Diomedes li va respondre tot dient-li: “De grat esperaré aquí i ho faré pacientment. Però aquesta ens serà una breu alegria perquè Zeus, aplegador de núvols, avui vol socórrer més aviat els troians que no pas a nosaltres” (L'original fa:   Τὸν δ’ ἀπαμειβόμενος προσέφη κρατερὸς Διομήδης· ǁ ἤτοι ἐγὼ μενέω καὶ τλήσομαι· ἀλλὰ μίνυνθα ǁ ἡμέων ἔσσεται ἦδος, ἐπεὶ νεφεληγερέτα Ζεὺς ǁ Τρωσὶν δὴ βόλεται δοῦναι κράτος ἠέ περ ἡμῖν)

stundar·gleði <f. -gleði, -gleðir>:
alegria momentània, curta alegria

stundar·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:
interessos m.pl a curt termini

stundar·hagur <m. -hags, -hagir>:
breu avantatge m, avantatge passatger

stundar·hríð <f. -hríðar, -hríðar (o: -hríðir)>:
curta distància, curt espai intermedi
gerðu þeir svo. Varð þar orusta mikil og hin snarpasta. Egill lét þá setja upp merki þau tíu er hann hafði og skipaði svo mönnum þeim er báru að þeir skyldu ganga sem næst brekkunni og láta stundar hríð í millum hvers þeirra. Þeir gerðu svo og gengu fram með brekkunni sem næst svo sem þeir mundu vilja koma á bak þeim Eiríkssonum. Það sáu þeir er efstir stóðu í fylkingu Eiríkssona að merki mörg fóru óðfluga og gnæfuðu fyrir ofan brekkuna og hugðu að þar mundi fylgja lið mikið og mundi vilja koma á bak þeim, milli og skipanna. Gerðist þar þá kall mikið. Sagði hver öðrum hvað títt var. Því næst kom flótti í lið þeirra. En er það sáu konungarnir þá flýðu þeir. Hákon konungur sótti þá hart fram og ráku þeir flóttann og felldu lið mikið: així ho varen fer. Allà s'hi va entaular una gran batalla i aferrissadíssima. L'Egill va fer enarborar els deu estendards que havia rebut bo i ordenant als homes que els portaven que s'acostessin tant com poguessin al capdamunt del pendent, deixant entre cada home i home un cert espai. Així ho feren i avançaren fins a prop del capdamunt del pendent com si volguessin sorprendre per l'esquena [les tropes d]els fills de l'Eiríkur. Els darrers de la formació de batalla de les tropes dels fills de l'Eiríkur varen veure que molts d'estendards avançaven molt ràpidament i guaitaven per damunt el turó i varen creure que els devia seguir una gran tropa que els volia sorprendre per l'esquena i barrar-los el pas cap a llurs vaixells. Aleshores es va aixecar una gran cridòria: es deien els uns als altres el que estava passant. Aleshores les tropes dels fills de l'Eiríkur varen dissoldre llur formació i emprengueren la fugida, i quan els reis ho varen veure, també ells varen fugir. El rei Hákon els va envestir durament, i els seus homes varen empaitar els qui fugien i en varen matar un gran nombre

stundar·hvíld <f. -hvíldar, -hvíldir>:
breu repòs (o: descans)
Þ munu Akkverjar, ǁ Aress þjnar, ǁ þjáðir hvld hljta (ἀναπνεῖν, ἀναπνεύσωσι) ǁ fr herleiki; ǁ er n allltil ǁ ok tum stutt ǁ stundarhvld ǁ strð at heyja“: aleshores els aqueus, els servidors de l'Ares, sofrents, tindran repòs de la guerra; hi haurà llavors per als barons un repòs breu i força petit en el fer la guerra (L'original fa:   ἀναπνεύσωσι δ’ ἀρήιοι υἷες Ἀχαιῶν ǁ τειρόμενοι· ὀλίγη δέ τ’ ἀνάπνευσις πολέμοιο)
Stga mun ek hðan ǁ ok stundarhvld ( ~ ) ǁ nttlangt nema ǁ niðri við skip. ǁ En r morguns ǁ mun ek fara ǁ Kkna til ǁ kappsninna; ǁ eir ’ru skyldir mr ǁ skaðabta, ǁ eygi nrra, ǁ n svo smrra”: d’aquí baixaré a les naus i hi prendré un breu repòs durant tota la nit. I demà de bon matí aniré a veure els estrenus caucons: em deuen un rescabalament que ni és nou ni tampoc gens petit (L'original fa:   ἔνθα κε λεξαίμην κοίλῃ παρὰ νηὶ μελαίνῃ, ǁ νῦν· ἀτὰρ ἠῶθεν μετὰ Καύκωνας μεγαθύμους ǁ εἶμ’, ἔνθα χρεῖός μοι ὀφέλλεται, οὔ τι νέον γε ǁ οὐδ’ ὀλίγον)

stundar·korn <n. -korns, no comptable>:
[breu] moment m
þá sagði Drottinn við Móse: „Segðu við Ísraelsmenn: Þið eruð harðsvíruð þjóð. Væri ég aðeins stundarkorn (ˈrɛɣaʕ   ʔɛˈħāδ ~ רֶגַע אֶחָד:   ˈrɛɣaʕ   ʔɛˈħāδ   ʔɛʕɛ̆ˈlɛh   βə-qirbə-ˈχā,   רֶגַע אֶחָד אֶעֱלֶה בְקִרְבְּךָ) með ykkur á leiðinni upp eftir mundi ég eyða ykkur. En takið nú af ykkur skart ykkar svo að ég geti ákveðið hvað ég geri við ykkur“: Jahvè va dir aleshores al Moïsès: «Digues als israelites: «Sou un poble rebel i obstinat. Només que us acompanyés un moment [pel camí de pujada], després, us exterminaria. Traieu-vos, doncs, els ornaments, a fi que pugui decidir què he de fer amb vosaltres»
hátt standa þeir, en eftir stundarkorn (məˈʕatˁ ~ מְעַט:   ˈrōmmū ͜   mməˈʕatˁ,   רוֹמּוּ מְּעַט) eru þeir horfnir. Þeir hníga, þeir eru hrifnir burt eins og allir aðrir og sviðnir af eins og höfuð kornaxins: s’aixequen alts, però després d'un instant ja han desaparegut. S'inclinen i són arrabassats com tots els altres i són socarrats com el cap de l'espiga
þá sagði Manóa við engil Drottins: "Leyf okkur að tefja þig stundarkorn ( ~ ), svo að við getum matbúið handa þér hafurkið": aleshores en Manóaħ (Manuè) va dir a l'àngel de Jahvè: «Permeteu-nos que us retinguem un instant, a fi que puguem preparar-vos un cabrit»
þegar þeir komu að borgarmörkunum sagði Samúel við Sál: „Segðu vinnumanninum að fara á undan okkur en staldraðu við stundarkorn (ka-i̯ˈʝōm ~ כַּיּוֹם:   wə-ʔatˈtāh   ʕăˈmɔδ   ka-i̯ˈʝōm,   וְאַתָּה עֲמֹד כַּיּוֹם), ég ætla að flytja þér orð Guðs“: quan arribaven als límits de la vila, en Xemuel (Samuel) va dir al Xaül (Saül): «Digues al servent que passi al davant nostre, i tu, atura't un moment, que et faré sentir la paraula de Déu»
reis þá upp í ráðinu farísei nokkur, Gamalíel að nafni, kennari í lögmálinu, virtur af öllum lýð. Hann bauð, að mennirnir væru látnir fara út stundarkorn (βραχύ ~ βραχὺ)aleshores s'aixecà al sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, mestre de la Llei, honorat de tot el poble. Ordenà que fessin sortir un moment aquells homes
♦ bíddu stundarkorn!: espera un momentet

stundar·langur, -löng, -langt <adj.>:
(klukkustundarlangurque dura una hora, d'una hora de durada

stundar·sakir:
Mot emprat en la locució:
♦ um stundarsakir: per un [cert] temps, provisionalment
haldi yur eigi hvort fr ru, nema eftir samkomulagi um stundarsakir (πρὸς καιρὸν), til ess a r geti haft ni til bnahalds, og taki svo saman aftur, til ess a Satan freisti yar ekki vegna stuleysis yar: no uns priveu pas l'un de l'altre si no és de comú acord, per un cert temps, a fi que pugueu tenir lleure per a l'oració; i desprs torneu-vos a unir, a fi que Satans no us tempti a causa de la vostra feblesa de caràcter
en vér, bræður, sem um stundarsakir (πρὸς καιρὸν ὥρας) höfum verið skildir frá yður að líkamanum til en ekki huganum, höfum þráð yður mjög og gjört oss allt far um að fá að sjá yður aftur: però nosaltres, germans, que hem estat separats de vosaltres algun temps, de cos, però no de cor, us hem desitjat molt ardentment i ho hem intentat tot per aconseguir de tornar-vos a veure
vísast hefur hann þess vegna orðið viðskila við þig um stundarsakir (πρὸς ὥραν), að þú síðan skyldir fá að halda honum eilíflega, ekki lengur eins og þræli, heldur þræli fremri, eins og elskuðum bróður: ben segurament ha estat separat de vosaltres per un cert temps per tal que després el puguis tenir per sempre, no ja com a esclau, sinó [molt] més que com a esclau: com a germà estimat
hinn fthvati Akkilles svarai honum, og mlti: Hv ertu, elskuvinur, kominn hinga til mn? Hv mlist til srhvers essa af mr? Eg skal gjarna veita r a allt, og gera, sem mlist til. En kom nr mr, ltum okkur famast um stundarsakir, og svala okkur svo hinum fagnaarlausa harmi: l’Aquil·les de peus falaguers li va respondre tot dient-li: “Per què, cartingut amic, has vingut aquí a veure'm? Per què sol·licites això punt per punt de mi? De grat t'ho concediré tot i faré el que em sol·licites. Però acosta't a mi, abracem-nos per poc temps [que sigui] i aconhortem-nos així del dolor sense joia” (L'original fa:   Τὸν δ’ ἀπαμειβόμενος προσέφη πόδας ὠκὺς Ἀχιλλεύς· ǁ τίπτέ μοι ἠθείη κεφαλὴ δεῦρ’ εἰλήλουθας ǁ καί μοι ταῦτα ἕκαστ’ ἐπιτέλλεαι; αὐτὰρ ἐγώ τοι ǁ πάντα μάλ’ ἐκτελέω καὶ πείσομαι ὡς σὺ κελεύεις. ǁ ἀλλά μοι ἆσσον στῆθι· μίνυνθά περ ἀμφιβαλόντε ǁ ἀλλήλους ὀλοοῖο τεταρπώμεσθα γόοιο)

stundar·vegur <m. -vegar, no comptable>:
curta tirada, curt camí
hann svaraði: “Rétt hygg ek þik geta at upphǫfin verði lík at sǫgunum, þvíat eina ríks manns dóttur elskaði ek — þat var stundarvegr af garði feðr míns — ok sem yfir stóð okkarr kærleikr, tekr hon stranga sótt, svá at hon þóttiz vita fyrir dauða sinn; ok sem þar er komit, gjǫrir hon eptir mér sinn trúnaðarmann um nótt, en ek brá við í stað at finna hana: ell li va respondre: “Crec que certament endevines que els inicis de les [nostres] històries seran semblants, perquè jo estimava la filla d'un ric home, que vivia a una curta tirada del mas de mon pare, i quan la nostra relació amorosa ja feia un cert temps que durava, va caure malalta d'una malaltia tan greu que va creure que es trobava davant la mort, i, estant així les coses, va enviar durant la nit el seu home de confiança a cercar-me i jo vaig partir a l'instant a trobar-me amb ella”

stundar·æsingur <m. -æsings, no comptable>:
moment m d'arravatament
♦ í stundaræsingi: en un [moment d']arravatament

stundar·örðugleiki <m. -örðugleika, -örðugleikar; emprat hab. en pl.>:
dificultat momentània

stunda·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
horari m de classes

stunda·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
horari m de classes

stundleg·leiki <m. -leika, no comptable>:
existència m temporal (o: terrenal)

stund·legur, -leg, -legt <adj.>:
temporal, momentani -ània, terrenal (en oposició a etern, eternal)
ég horfi ekki á hið sýnilega heldur hið ósýnilega. Hið sýnilega er stundlegt (πρόσκαιρος -ον:   τὰ γὰρ βλεπόμενα πρόσκαιρα, τὰ δὲ μὴ βλεπόμενα αἰώνια) en hið ósýnilega eilíft: no miro pas a les coses visibles, sinó a les invisibles, car les coses visibles són temporals i les invisibles són eternes
nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama. Varð honum það sem margan tímir að þá er hegningartíminn er kominn er eigi hægt undan að komast því að það er óvinarins náttúra að þann manninn sem hann þykist fullkomið vald á eiga og önga von á til guðs blekkir hann fyrst og blygðar með krókóttum kyndugskap sinna bölvaðra slægða í framleiðslu hans ljótu lífsdaga en að þrotnum hans stundlegum lífstíma verður hann drekktur í dökkri dýflissu dálegra kvala með eymd og ánauð utan enda: ara es contarà l'episodi que es va esdevenir en els darrers dies d'en Hákon [Sigurðarson], el iarl de les Hlaðir, [i] en quines arts màgiques, encanteris i fetilleries el iarl hi fou menyspreat, i ben merescudament, per tal com la seva maldat i apostasia van infligir una gran feixuguesa (? pòndol) i un dany irreparable a moltes de persones, tant a llur esperit com a llur cos. A ell li va passar el que els sol passar a molts d'altres, que, quan li va arribar l'hora del càstig, no li fou possible de fer-se'n escàpol, car és la natura de l'arxienemic que primer encega (enlluerna, ofusca) l'home que considera que té completament en el seu poder i que ja no pot tenir gens d'esperança en Déu, i el sedueix amb l'artera astúcia de les seves maleïdes argúcies a menar una vida lletja (és a dir, depravada, indecorosa), i, arribat a la fi del temps de la seva vida terrenal és vexat en una tàvega fosca de mísers turments amb dolor (aflicció) i opressió sense fi
nú lét Þorsteinn lagða verða peninga til steinsmíðar báðum þeim og þvílíks annars sem þau þurftu og þau máttu eigi missa til viðurlífis. Og að lyktaðri þessari smíð og á viðurkvæmilegum tíma og öllum hlutum tilbúnum skildu þau sína stundlega samvist að sjálfráði sínu að þau mættu því heldur njótandi verða heilagrar samvistu annars heims. Settist þá í sinn stein hvort þeirra og lifðu svo langan tíma sem guð vildi skipa og entu svo sína ævi: llavors en Þorsteinn va pagar els diners per a la construcció de les dues ermites i per a l'adquisició de qualsevol altra cosa que haguessin de menester i que fos imprescindible per a llur subsistència. I una vegada acabades aquestes construccions i en el moment oportú i una vegada fets tots els preparatius, posaren fi de comú acord a llur coexistència terrenal a fi de poder fruir, més que més, d'una existència en comú a l'altre món. Així doncs, llavors cadascun d'ells es retirà a viure a la seva ermita i hi visqueren tant de temps com Déu va voler disposar i fou així com acabaren llurs vides

stundum¹ <adv.>:
alguna vegada, de tant en tant
♦ stundum... stundum...: adesiara... adesiara...
Ófeigur lætur stundum síga sjóðinn niður undan kápunni en stundum kippir hann upp. Það finnur hann að þeir renna augum til sjóðsins: l’Ófeigur adesiara amolla la seva escarsella fins per dessota de la vorera del seu abric, adesiara li pega estirada i la torna a pujar [i amagar a la vista dels altres]. Constata que ressegueixen l'escarsella amb els ulls
♦ bara stundum: només de tant en tant, no pas sempre

stundum²:
1ª pers. pl. pret. ind. de → stynja “gemegar”

stundun <f. stundunar, no comptable>:
1. (ástundanaplicació f (diligència, laboriositat en un cosa)
2. (kappafany m (esforços)
Ósvífur mælti: "Höfum vér nú ráð Snorra goða og spörum þetta verk öðrum því að skammt mun líða áður búar Kotkels munu eiga spánnýjar sakir við þá og mun sem vert er Þorleiki mest mein að þeim. Munu þeir margir hans óvinir af stundu er hann hefir áður haft stundan af. En eigi mun eg letja yður að gera slíkt mein þeim Kotkatli sem yður líkar ef eigi verða aðrir til að elta þau úr héraði eða taka af lífi með öllu um það er þrír vetur eru liðnir": l’Ósvífur els va dir: "Cenyim-nos doncs al consell del godó Snorri i deixem que siguin uns altres els qui facin aquest treball perquè no passarà gaire temps abans que els veïns d'en Kotkell tinguin amb ell i els seus plets de nova mena i el qui en patirà les pitjors conseqüències serà en orleikur, com és ben just. D'aquí a poc seran molts els seus enemics d'entre aquells de qui abans tenia el recolzament i l'ajut (de qui abans tenia l'afany, que abans es desvivien per ell). Tanmateix, no us impediré que feu al Kotkell i els seus el mal que us abelleixi si, en els tres propers anys, no n'hi ha d'altres que, d'una vegada per sempre, els expulsin del districte o els matin" (vocabulari: #1. stundan: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: munu eir margir hans vinir af stundu er hann hefir r haft stundan af die sich früher um ihn bemüht, die ihm früher Hilfe, Freundschaft erwiesen haben; )
3. (það sem stund er lögð áconreu m (pràctica o cultiu d'una cosa)
4. (námestudi m (esforços posats a aprendre una cosa)

stund·vís, -vís, -víst <adj.>:
puntual

stund·vísi <f. -vísi, no comptable>:
puntualitat f

stundvís·lega <adv.>:
puntualment

stunga <f. stungu, stungur. Gen. pl.: stungna>:
1. (það að stingapicada f  (d'insecte)
♦ → býstunga “picada d'abella” (però mýflugnabit)
♦ → býflugnastunga “picada d'abella” (però mýflugnabit)
2. (með nálpunxada f  (d'agulla a la carn)
♦ → nál[ar]stunga “acupuntura”
3. (sárferida f d'arma blanca (punxada d'arma blanca: ganivetada, coltellada, punyalada, estocada, espasada, cop de llança etc.)
♦ → hnífsstunga “ganivetada”
♦ → spjótsstunga “cop de llança, llançada”
4. (nálspor, saumur[punt m de] costura f, puntada f  (d'agulla a la tela)
5. <MEDpunció f (ástunga)
6. (sólstungainsolació m  (cop de sol)
7. ♦ → innstunga “endoll”
8. <ARTgravat m
♦ → koparstunga “gravat en coure”
♦ → málmstunga “gravat al metall”
♦ → stálstunga “gravat a l'acer”
♦ → tréstunga “gravat en fusta, estampa en fusta, xilografia”

stungið:
supí de → stinga “punxar; picar”

stunginn, stungin, stungið <adj.>:
1. (með nálpunxat -ada (amb agulla)
2. (með hnífferit -ida d'arma blanca (ferit amb punyal, ganivet, coltell, espasa etc.)

stungu·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
<MEDinjectable m

stungum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → stinga “punxar, pincar”

stungu·mý <n. -mýs, -mý. Gen. pl.: -mýja; dat.pl.: -mýjum>:
culícid m
♦ stungumý <n.pl -mýja>: els culícids

stungu·óhapp <n. -óhapps, -óhöpp>:
[accident m.pl per] punxada f accidental

stungu·sár <n. -sárs, -sár>:
ferida f d'arma blanca

stungu·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
<ESPORTpassada f [en diagonal], passada creuada

stungu·skófla <f. -skóflu, -skóflur. Gen. pl.: -skóflna o: -skófla>:
pala f

stungu·teppi <n. -teppis, -teppi>:
tapís m o qualsevol altra peça feta amb la tècnica del quilting

stungu·vespa <f. -vespu, -vespur. Gen. pl.: -vespa o: -vespna>:
[aculeat] vespoïdeu m
♦ stunguvespur <f.pl -vespa (o: -vespna)>: els [aculeats] vespoïdeus

stunið:
supí de → stynja “gemegar”

Sturla <m. Sturlu, pl. no hab.>:
Sturla m (andrònim)

sturla <sturla ~ sturlum | sturlaði ~ sturluðum | sturlaðe-ð ~ e-n>:
trastornar una cosa ~ algú
andi Drottins var vikinn frá Sál, en illur andi frá Drottni sturlaði (bāˈʕaθ ~ בָּעַת:   ū-βiʕăˈθatt-ū   ˌrūaħ־rāˈʕāh   mē-ˈʔēθ   ʝəhˈwāh,   וּבִעֲתַתּוּ רוּחַ-רָעָה, מֵאֵת יְהוָה) hann. Þá sögðu þjónar Sáls við hann: "Illur andi frá Guði sturlar (bāˈʕaθ ~ בָּעַת:   ˌrūaħ־ʔɛ̆lɔˈhīm   rāˈʕāh   məβaʕitˈtɛ-χā,   רוּחַ-אֱלֹהִים רָעָה, מְבַעִתֶּךָ) þig. Herra vor þarf ekki nema að skipa; þjónar þínir standa frammi fyrir þér og munu leita upp mann, sem kann að leika hörpu. Þá mun svo fara, að þegar hinn illi andi frá Guði kemur yfir þig, og hann leikur hörpuna hendi sinni, þá mun þér batna": l’esperit de Jahvè es va apartar d'en Xaül (Saül) i un mal esperit el trastornava de part de Jahvè. Aleshores els servents d'en Xaül (Saül) li digueren: «Mira, et pertorba un mal esperit de part d'Elohim. Al nostre senyor no li cal més que manar-ho; els teus servents s'estan a la teva presència i cercaran un home que sàpiga tocar l'arpa. Així s'esdevindrà que, quan el mal esperit d'Elohim s'apoderi de tu i ell toqui l'arpa amb la seva mà tu et trobaràs millor»
angist sturlar ( ~ :   t͡sāˈrōθ   lə-βāˈβ-ī   hirˈħīβū   mi-mmət͡sūqōˈθai̯   hōt͡sīˈʔē-nī,   צָרוֹת לְבָבִי הִרְחִיבוּ; מִמְּצוּקוֹתַי, הוֹצִיאֵנִי) hjarta mitt, leið mig úr nauðum mínum: l’angoixa pertorba el meu cor, traieu-me de les meves congoixes
út af þessu varð ég, Daníel, sturlaður (kāˈrāʔ ~ כָּרָא:   ʔɛθkərīˈʝaθ   rūˈħ-ī   ʔăˈnāh   δānīˈʝēl   bə-ˈɣōʔ   niδˈnɛh,   אֶתְכְּרִיַּת רוּחִי אֲנָה דָנִיֵּאל, בְּגוֹ נִדְנֶה), og sýnirnar, sem fyrir mig bar, skelfdu mig: a causa d'això, jo, en Daniel, em vaig contorbar profundament, i les visions, que vaig tenir, m'esparveraren

sturlaður, sturluð, sturlað <adj.>:
1. <GENtrastornat -ada (ocasionalment també es pot traduir per:   pertorbat -ada, orat -ada, alienat -ada, desequilibrat -ada)
Drottinn hefur gert þig að presti í stað Jójada prests. Þú átt að hafa stjórn á öllum sturluðum mönnum (ʃāˈɣaʕ, məʃugˈgāʕ ~ שָׁגַע, מְשֻׁגָּע:   lə-ˌχāl־ˈʔīʃ   məʃugˈgāʕ   ū-miθnabˈbēʔ,   לְכָל-אִישׁ מְשֻׁגָּע וּמִתְנַבֵּא) í musterinu, sem koma fram í spámannlegri leiðslu, og setja þá í gapastokk og hálsjárn...: Jahvè t'ha posat a tu, Sefanià, com a sacerdot en lloc del sacerdot Jojadà. Tu hauràs de controlar en el temple [de Jahvè] tots els dements que hi apareguin en un rapte profètic i els ficaràs al cep i a l'argolla...
2. <PSICOLpsicòtic -a (afectat de psicosi, malalt del cap)

sturlast <sturlast ~ sturlumst | sturlaðist ~ sturluðumst | sturlast>:
1. <GENtornar-se boig boja, parar boig boja
♦ sturlast af því að <+ ind.>tornar-se boig perquè <+ ind.>
♦ vera að sturlast úr e-u: cuidar tornar-se boig per una cosa
þau voru að sturlast úr bræði yfir aðgerðaleysi og vanhæfni núverandi minnihlutastjórnar: cuidaven embogir de ràbia per la inactivitat i la incompetència de l'actual govern en minoria
2. (verða kvíðafullurposar-se ansiós -osa (preocupar-se, inquietar-se, capficar-se)
þann tíma sem stýrði heilagri kristni Leo páfi hinn mikli á dǫgum Cónstantíní Miklagarðskóngs, fǫður Leónis, ok á tímum Jóhannis patriarchæ í Jórsǫlum, tók virðuligr herra Karolus keisaranafn yfir Rómánia. Sturlaðiz þar fyrir mjǫk kóngrinn í Miklagarði er Rómání hǫfðu tekit sér nýjan keisara, þvíat ævinliga þar til hafði hvergi verit í kristnum sið keisarasæti stǫðugt neina í Cónstantínopoli, þar til er Rómání fœrðu sik undan oki Grekórum ok gáfu Karlamagnúsi Frakkakóngi fyrstum keisaranafn: en els temps que el Papa Lleó el Gran governava la santa cristiandat, en els dies de l'emperador Constantí de Constantinoble, el pare d'en Lleó, i en els temps del patriarca Joan de Jerusalem, l'honorable senyor Kàrolus va prendre el títol d'emperador de la Romània. Aquest fet, que els romans s'havien pres un nou emperador, va causar una gran consternació a l'emperador de Constantinoble, ja que la seu de l'emperador no havia estat mai enlloc més que a Constantinoble durant el cristianisme, fins que els romans se sostragueren al jou dels grecs i atorgaren al Carlemany, el rei dels francs, com a primer, el títol d'emperador )

Sturlaugur <m. Sturlaugs, pl. no hab.>:
Sturlaugur m (andrònim)

sturlun <f. sturlunar, sturlanir>:
1. (hugarsturlandesvari m (confusió mental, deliri[s])
Drottinn slær þig vitfirringu (ʃiggāˈʕōn ~ שִׁגָּעוֹן:   bə-ʃiggāˈʕōn,   בְּשִׁגָּעוֹן), blindu (ʕiu̯wāˈrōn ~ עִוָּרוֹן:   ū-βə-ʕiu̯wāˈrōn,   וּבְעִוָּרוֹן) og sturlun (timmāˈhōn ~ תִּמָּהוֹן:   ū-βə-θimˈhōn,   וּבְתִמְהוֹן) svo að þú þarft að þreifa þig áfram um hábjartan dag eins og blindur maður í myrkri og þér mun ekki farnast vel. Án afláts verður þú kúgaður og rændur og enginn hjálpar þér: Jahvè et colpirà de demència, ceguesa i desvaris perquè hagis d'avançar a les palpentes a ple dia com un cec en la foscor i les coses no t'aniran bé. Sense cessar t'oprimiran i et robaran i no hi haurà ningú que t'ajudi
2. (kvíðiànsia f (conturbació, inquietud, preocupació, torbament de l'esperit)
liðu nú langir tímar, þar til at þat bar til einn dag snemma í bjǫrtu sólskini, at konunginum varð litit til sjóvarins. Hann sér einn lítinn bát bruna at landi. Hann var sem gull álits. Konungr íhugar mjǫk þessa sýn. Tveir menn váru á skipinu. Konungr reikar ofan til strandar með mikilli sturlan ok áhyggju, hugsandi, hversu verǫldin mætti brigðul vera. Hann sá mann einn ganga. Hann bar konu eina á hendi sér forkunnar væna, svá at konungr þóttist enga slíka sét hafa at allri kurteisi ok skǫruleik, ok rann honum þegar mikill ástarhugr til hennar, ok heilsar henni. Hún tók kveðju hans. Konungr frétti hana at nafni ok at tíðendum: va passar molt de temps fins que un dia que feia un sol radiant, de matí, es va esdevenir que el rei va mirar cap a la mar. Hi va veure una barca que s'acostava veloçment a terra. Era com si fos tota ella d'or. El rei va reflexionar molt sobre aquesta visió. A bord hi anaven dues persones. El rei llavors va baixar caminant caminant fins a la platja, molt ansiós i capficat, pensant com podia ésser d'inconstant el món. Va veure un home que caminava tot sol. Portava una dona al seu braç que era tan extraordinàriament bella que el rei va pensar que no n'havia vista cap d'igual en cortesia i noblesa, i al punt s'emparà d'ell un gran enamorament d'ella. La va saludar. Ella va acceptar la seva salutació. El rei li va demanar com es deia i que li donés notícia [d'on venia i perquè havia arribat allà] (vocabulari: #1. sturlan: En Baetke 19874, pàg. 613 li atribueix un altre significat: sturlan f. Unruhe (des Gemüts), Besorgtheit; )
en alla þá sturlan sem Karoló fluttiz eða veittiz af Miklagarðskóngi fyrir þetta efni bar hann með heilagri þolinmœði, ok þat lagði hann yfir, at síðan honum var sagt, at Miklagarðskóngr óttaðiz nǫkkut at nýorðinn keisari mundi vilja leggja undir sik hans ríki, gjǫrir Karlamagnús sína sendiboða til Miklagarðs með svá blíðu bréfi ok stǫddum friði, at alla þá hrœring, sem áðr var, læknaði hann með sinni góðvild at setja sátt millum landanna með sǫnnum friði: però en Carles va endurar amb sagrada paciència tota l'ànsia del rei de Constantinoble per aquest motiu que li fou donada a conèixer o mostrada. I no només això, sinó que a més a més, després que li fou dit que l'emperador de Constantinoble temia molt que l'emperador [dels francs], acabat de coronar, no volgués conquerir el seu regne, en Carlemany va enviar a Constantinoble els seus missatgers amb una lletra tan amical i la promesa de ferma amistat que va guarir tota l'agitació que hi havia hagut fins llavors amb la seva benevolència per fer un tractat de pau permanent i veritable entre els dos imperis (vocabulari: #1. hann lagði þat yfir: Cf. Fritzner II (1891²), pàg. 452a: 2) leggja e-t fyrir ɔ: tilføie, tillægge, gjøre noget, der bliver et Tillæg til det allerede forhaanden værende eller allerede nævnte (jvf. leggja við 1): alla þá sturlan — bar hann með heilagri þolinmœði, ok þat lagði hann yfir (det gjorde han end ydermere), at — Klm. 54120 (Æf. 11¹¹); #2. at settri sátt: No li veig sentit i esmeno en at setja sátt; )
3. (geggjun, vitfirring) pertorbació f [mental] (alienació, trastorn mental)
4. <PSICOLpsicosi f (geðveiki)
♦ Korsakovs sturlun: psicosi de Kòrsakov
♦ starfrænar sturlanir: psicosis funcionals

sturlunar·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:
estat psicòtic

Sturlunga·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTèpoca f dels esturlungs, període de la història d'Islàndia comprès si fa no fa entre el 1180 i el 1262/1264 -i més estretament entre el 1220 i el 1262/1264- marcat pel predomini polític dels esturlungs en el país, llinatge descendent d'en Hvamm-Sturla Þórðarson i la Guðný Böðvarsdóttir. Els esturlungs més coneguts són l'Snorri Sturluson, son germà Sighvatur Sturluson i el fill d'aquest Þórður kakali Sighvatsson, i l'Sturla Þórðarson, nebot de l'Snorri. La posició de poder d'aquest llinatge causà un estat de desequilibri polític que va portar la Islàndia de la primera meitat del segle XIII a un estat de quasi guerra civil permanent que acabà provocant la decadència de l'estat ("an-arquia" d'Islàndia) i la seva incorporació al regne de Noruega a la segona meitat del segle XIII. A nivell cultural i literari, l'era dels esturlungs es considera l'època d'apogeu de la literatura islandesa medieval. La història d'aquesta nissaga es relata a la Sturlunga saga, escrita per l'Sturla Þórðarson, nebot de l'Snorri Sturluson

sturta <f. sturtu, sturtur. Gen. pl.: sturta o: sturtna>:
1. <GENdutxa f
♦ fara í sturtu: prendre una dutxa
2. (á vörubíl) trabuc m (descàrrega de camió de trabuc)

sturta <sturta ~ sturtum | sturtaði ~ sturtuðum | sturtaðe-u>:
abocar una cosa, descarregar una cosa (trabucant-la)
♦ sturta e-u úr vörubílnum: descarregar una cosa del camió
♦ vörubíllinn sturtaði e-u: el camió va descarregar una cosa
♦ sturta niður [úr klósettinu]: estirar la cadena del vàter
♦ sturta e-u niður [um] klóssettið: tirar una cosa pel vàter
♦ sturta e-u í sig: <LOC FIGengolir una cosa, abocar-se gola endins una cosa

sturtast <sturtast ~ sturtumst | sturtaðist ~ sturtuðumst | sturtast>:
trabucar-se, descarregar-se (trabucant-la)

sturtu·botn <m. -botns, -botnar>:
plat m de dutxa

sturtu·haus <m. -hauss, -hausar>:
capçal m de dutxa, <FAMcarxofa f de dutxa

sturtu·hengi <n. -hengis, -hengi. Gen. pl.: -hengja; dat.pl.: -hengjum>:
cortina f de [la] dutxa

sturtu·klefi <m. -klefa, -klefar>:
cabina f de dutxa

sturtu·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:
gel m de dutxa

stutt¹ <adv.>:
1. <GENbreument
♦ tala stutt [við e-n]: parlar breument [amb algú], parlar poc [amb algú]
♦ vera stutt: quedar-se [per] poc [de] temps
fimm eru fallnir, einn er nú uppi, annar er ókominn og er hann kemur á hann að vera stutt (μενεῖν ~ μένειν + ὀλίγον:   οἱ πέντε ἔπεσαν, ὁ εἷς ἔστιν, ὁ ἄλλος οὔπω ἦλθεν, καὶ ὅταν ἔλθῃ ὀλίγον αὐτὸν δεῖ μεῖναι)cinc d'ells han caigut, un encara viu, l'altre encara no ha vingut, i quan vindrà, haurà de romandre breument (poc de temps)
♦ vera stutt frá e-u: trobar-se a poca distància de...
Mæorka er ekkert voðalega stutt frá Barselónu: Mallorca no està tan tan lluny de Barcelona
2. (harðlega, stuttaralegasecament, bròfegament  (de manera adusta)
♦ svara stutt: respondre secament
síðan fór Finnur á konungs fund og talaði við hann og bað konung þess að hann skyldi láta þá feðga ná réttindum af þessu máli. Konungur svaraði styggt og stutt: després, en Finnur va anar a veure el rei i parlà amb ell i demanà al rei que fés justícia en aquest afer al pare i als seus fills, però el rei li va donar una resposta bròfega i seca

stutt²:
supí de → styðja “recolzar, estintolar”
Kolbeinn kvaðst heldur þannig hafa að stutt: en Kolbeinn va dir que hi havia contribuït amb la seva part (vocabulari: #1. styðja: Cf. Baetke 19874, pàg. 614: hann kvezk heldr þannig hafa at stutt er sagt, er habe das gefördert, habe das Seine dazu beigetragen)

stuttara·lega <adv.>:
secament
♦ svara stuttaralega: respondre secament

stuttara·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (stutturbreu (curt)
2. (fámáll, stuttur í spuna, harðursec -a (bròfec, dur, broix, brusc, de poques i aspres paraules)
♦ stuttaralegt svar: una resposta seca, escarida

stutt·brækur <f.pl -bróka>:
<HISTcalçotets m.pl, calçons blancs (Bal.)
þeir flettu Sighvat öllum klæðum nema stuttbrókum (SS I, cap. 288, pàg. 420): varen despullar en Sighvatur de tots els seus vestits llevat dels seus calçons blancs

stutt·buxur <f.pl -buxna>:
1. (fyrir karlapantalons curts, calçons curts (Bal.) (per a home)
2. (fyrir konur & íþróttastuttbuxur fyrir karlashorts m.pl (per a dona & pantalons curts esportius per a home)
♦ fara í stuttbuxur: posar-se uns shorts

stutt·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
<FÍS, RÀDIOona curta
♦ á stuttbylgju: per ona curta

stuttbylgju- <en compostos>:
d'ona curta

stuttbylgju·sendir <m. -sendis, -sendar>:
transmissor m d'ona curta

stuttbylgju·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f d'ona curta, emissora f d'ona curta

stuttbylgju·viðtæki <n. -viðtækis, -viðtæki>:
receptor m d'ona curta

stutt·erma <adj. inv.>:
de mànega (o: màniga) curta
♦ stutterma skyrta: una camisa de mànega curta

stutterma·bolur <m. -bols, -bolir>:
jersei m de mànega curta

stutt·fingraður, -fingruð, -fingrað <adj.>:
<MEDbraquidàctil -àctila [dels dits de les mans]

stutt·fingrun <f. -fingrunar, no comptable>:
<MEDbraquidactília f [dels dits de les mans] (també putafingrun)

stuttfrumu·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
<BOTteixit parenquimàtic, parènquima m (frumvefur)

stutt·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
camacurt -a

stutt·hali <m. -hala, -halar>:
braquiür m, braquiüra f

stutt·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
que té o duu els cabells tallats curts

stutt·höfðaður, -höfðuð, -höfðað <adj.>:
braquicèfal -a

stutt·höfði <m. -höfða, -höfðar>:
braquicèfal m, braquicèfala f

stutt·klipptur, -klippt, -klippt <adj.>:
tallat -ada curt[s] (cabells)
hár hennar er mjög stuttklippt: els seus cabells són molt curts
♦ vera stuttklipptur: tenir els cabells [tallats] curts

stuttkló·trjáklifrari <-m. -trjáklifrara, -trjáklifrarar>:
raspinell m (ocell Certhia brachydactyla)

stutt·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
vestit -ida amb roba curta o escassa
Hjálmþér sá á sjóinn ok sá níu trǫllkonur svá stórar ok illúðligar, at engar þóttist hann sét hafa þeim líkar. Þær hǫfðu rifit í sundr ǫll skipin, en drepit alla mennina ok borit góz allt á land ok váru eigi litlar í starfinu. Þær hǫfðu heyrt öll orð þeira Hjálmþés ok Ýmu. Þær hétu svá: Hergunnr, Hremsa, Nál ok Nefja, Runa ok Trana, Greip ok Glyrna, Margerðr in níunda. Hún hafði kryppu stóra, ok bar hana hæra en hǫfuðit. Hún hafði eitt auga, ok stóð þat í miðju enni, ok var kerla ekki frýnilig yfirlits. Hún gekk fyrir þeim systrum. Hún hafði nef ok klœr af járni ok tvær tennr álnar langar, ok stóðu fram ór kjapti hennar, en vǫrrin in neðri tók niðr á bringuna. Þat sá Hjálmþér, at hún mundi mega gefa gildan koss, ef hún kynni svá fyrir sik at koma vǫrrinni sem hún var stór til. Þær váru stuttklæddar píkurnar ok gǫptu kjǫptunum, en skóku hǫfuðin: en Hjálmþér va mirar cap a la mar i va veure-hi nou dones trol, tan grosses i d'aspecte tan dolent que no creia haver-ne vist mai abans de semblants a aquelles. Havien esqueixat tots els vaixells i mort tots els homes [que hi anaven a bord] i havien portat totes les mercaderies [que transportaven] a terra i no havien estalviat esforços en aquella feina. Havien sentit totes les paraules que en Hjálmþér i l'Ýma s'havien dit. Aquelles dones trol es deien així: Hergunnr, Hremsa, Nál i Nefja, Runa i Trana, Greip i Glyrna, Margerðr, la novena. Aquesta tenia un gran gep que li sobressortia part damunt el cap. [Només] tenia un ull i el tenia al bell mig del front: L'aspecte d'aquella donota no resultava gens agradable. Marxava davant la resta de les seves germanes. Tenia el nas i urpes de ferro i dos escàtils, que feien una colzada de llarg, es projectaven fora de la seva boca, i el morro inferior li arribava fins als pits. En Hjálmþér se'n va adonar que aquella trol podria fer-li un petó poderós si la seva capacitat de fer anar aquell morro igualava les seves grans mides. Les noies portaven roba curta [de manera que els podien veure els genitals] i badaven les goles i sacsaven els caps

stutt·klæði <n.pl -klæða>:
vestits curts

stutt·lega <adv.>:
1. <GENbreument
með opinberun birtist mér leyndardómurinn. Um það hef ég stuttlega (ἐν ὀλίγῳ:   καθὼς προέγραψα ἐν ὀλίγῳ) skrifað áður: amb una revelació em fou revelat [el coneixement d]el misteri secret. T'acabo d'escriure breument al respecte
með hjálp Silvanusar, hins trúa bróður, í mínum augum, hef ég stuttlega (δι’ ὀλίγων:   διὰ Σιλουανοῦ ὑμῖν <...> δι’ ὀλίγων ἔγραψα) ritað yður þetta til þess að minna á og vitna hátíðlega, að þetta er hin sanna náð Guðs. Standið stöðugir í henni: amb l'ajut d'en Silvà, germà fidel, als meus ulls, us he escrit breument per advertir-vos i donar testimoniatge solemnement que aquesta és la veritable gràcia de Déu. Manteniu-vos-hi ferms
2. (óþýðlega, harðlegaasprament (secament, rudament, bruscament, bròfegament)
einn dag er Kormákur gekk á stræti sá hann Steingerði, víkur til hennar og biður hana ganga með sér. Hún neitar því. Þá kippir Kormákur henni að sér. Hún kallar til liðs sér. Konungur var nær staddur og gengur til og þótti undarleg þessi för og tók hana af honum og mælti til hans stuttlega. Konungur gerði sig reiðan en Kormákur er þó með hirð og kemst brátt í vináttu við konung og var kyrrt um veturinn: un dia que en Kormákur anava per un carrer empedrat, va veure l'Steingerður, es va dirigir cap a ella i li va demanar que anés amb ell. Ella s'hi va negar. Aleshores en Kormákur li va pegar estirada cap a si. Ella va reaccionar demanant ajut. El rei es trobava a prop d'allà i hi va acudir i va considerar que aquell capteniment era singularment indegut, li va agafar la noia i digué al Kormákur aspres paraules [de retret]. El rei es va posar molt felló, però en Kormákur, de tota manera, va continuar a la seva hirð i aviat va tornar a gaudir de l'amistat del rei. Aquell hivern les coses romangueren tranquil·les
♦ skilja stuttlega: separar-se en termes poc amables
"Á þá leið er," segir Vali, "er þó höfum við þetta talað, að það vilja sumir kalla eigi óvænt að vera muni af þínum völdum. Draga menn það saman er þið skilduð stuttlega en hvarfið varð eigi miklu síðar": La cosa és”, li va dir en Vali, “ja que parlem del tema, que hi ha gent que no creu que sigui inversemblant que tu hi puguis estar al darrere. La gent lliga un cap amb l'altre, que us vau separar enemistats i que les ovelles varen desaparèixer no gaire després“
þá kom þar Björn Þorvaldsson með fylgdarmenn sína og voru þeir allgemsmiklir Steingrímur Skinngrýluson og aðrir þeir er fóru með honum. Og kom svo að Björn gekk í berhögg við Snorra og spurði hvort hann ætlaði að sitja fyrir sæmdum þeirra of eftirmál Orms en Snorri duldi þess. Björn lét sér það ekki skiljast og hélt þar við heitan. Magnús biskup átti hlut að með þeim en þó skildu þeir heldur stuttlega (SS I, cap. 188, pàg. 264): aleshores hi va arribar en Björn Þorvaldsson amb els seus acompanyants i tots ells eren molt burletes, l'Steingrímur Skinngrýluson i els altres que anaven amb ell. I es va esdevenir que en Björn va atacar obertament l'Snorri demanant-li si volia privar-lo de la seva satisfacció quant a les percaces (eftirmál) per l'Ormur, però l'Snorri ho va negar. En Björn no es va deixar convèncer i va anar de poc que no arribessin a les amenaces. El bisbe Magnús va intervenir-hi separant-los, però així i tot, se separaren en termes força desagradables (vocabulari: #1. berhögg: Cf. Baetke 19874, pàg. 45: ganga í berhǫgg við e-n offen vorgehen, auftreten gegen jmd; #2. sitja fyrir sæmdum e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: sitja fyrir sœmd e-s jmds. Ehre im Wege stehen, jmds. Genugtuung verhindern; #3. eftirmál: Cf. Baetke 19874, pàg. 114: eptir-mál n. gerichtliche Verfolgung eines Totschlags <...>; #4. láta sér e-ð skiljast: Cf. Baetke 19874, pàg. 553: láta sér e-t skiljask sich von etwas überzeugen lassen, etwas einsehen; #5. heitan: Cf. Baetke 19874, pàg. 245: heitan f. Drohung; Cf. Baetke 19874, pàg. 226: <...> unp.: heldr við (e-u, e-t) es ist nahe an, grenzt an; e-m heldr við (e-t) jmd. ist nahe an, am Rande von; #6. skilja stuttlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: stutt-liga adv. kurz, schroff, unfreundlich: skilja stuttlega, sense afegir-hi cap traducció; )

stutt·legur, -leg, -legt <adj.>:
breu

stutt·leiki <m. -leika, -leikar>:
1. <GENbrevetat f
2. (óþýðleiki, harðleiki, hranaskapurasperesa f (sequedat, rudesa, brusquetat)
♦ skilja í stuttleikum: separar-se en termes poc amables, separar-se barallats
um nóttina er Þorbjörn sá út fann hann Gunnlaug son sinn fyrir dyrum. Lá hann þar og var vitlaus. Þá var hann borinn inn og dregin af honum klæði. Hann var allur blóðrisa um herðarnar en hlaupið holdið af beinunum. Lá hann allan veturinn í sárum og var margrætt um hans vanheilsu. Flutti það Oddur Kötluson að Geirríður mun hafa riðið honum, segir að þau hefðu skilið í stuttleikum um kveldið og það hugðu flestir menn að svo væri: de nit, quan en Þorbjörn va guaitar defora, va trobar-hi en Gunnlaugur, son fill, davant la porta. Estava estès i inconscient. Aleshores el varen entrar dins la casa i el despullaren. Tenia les espatlles totalment recobertes de blaus sangonosos i la carn s'hi havia despresa dels ossos. En Gunnlaugur va fer llit a causa de les seves ferides tot l'hivern i es parlava molt del seu estat de salut. L'Oddur, el fill de la Katla, escampava que la Geirríður devia haver-lo cavalcat, i deia que aquell vespre devien haver-se separat amb rancúnia i la majoria de la gent creia que així devia haver estat (vocabulari: #1. blóðrisa: Cf. Baetke 19874, pàg. 58: blóð-risa adj. blutig, blutrünstig, mit Blutstriemen bedeckt, zerschunden; #2. hann lá í sárum: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 42: 15. lá hann — sárum, dieser ausdruck scheint darauf zu deuten, dass Gunnlaugr nach der meinung des sagaschreibers wiederhergestellt ward. Nach der Landnáma hatte dagegen die krankheit seinen tod zur folge; #3. ríða: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 42: 17. at Geirríðr — honum, der glaube, dass hexen personen, denen sie übel wollten, zum ritt benutzten und dadurch an leben und gesundheit schädigten, war im norden allgemein verbreitet. Noch das ältere christenrecht des Eidsivathings setzt für die frau, die dessen überführt ist, eine strafe von drei mark fest (NgL I, 390). Nach neuislønd. volksglauben bedarf derjenige, der eines menschen oder tieres oder auch eines leblosen gegenstandes zu einem ritte durch luft und meer sich bedienen will, eines zauberischen zaumes (gandreiðarbeizli), s. Jón Árnason, Ísl. Þjóðsögur og ævintýri I,440; K. Maurer, Isländ. volkssagen s. 101; )

stutt·mynd <f. -myndar, -myndir>:
curtmetratge m, curt m

stutt·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
1. <GENlacònic -a, curt -a de paraules
2. (harðmæltur, stuttaralegur, harðuraspre -a en la seva forma de parlar  (que parla amb acrimònia)
þá er Hákon var sjau vetra, lét jarl setja hann til bœkr. En er hann hafði numit um stund, spurði jarl: Hvat nemr þú, Hákon? Sǫng, minn herra, sagði hann. Jarl svaraði: Ekki skaltu sǫng nema, þvíat hvárki skaltu vera prestr né byskup. Mikla elsku hafði jarl á sveininum, ok svá frú Kristín, en þó var hennar skaplyndi sem margra kvenna, at stundum var hon mjǫk stuttmælt við sveininn ok lézt eigi vita, hverr hann var. Ok er jarl heyrði þat, mælti hann: Eigi skaltu svá tala, þat vitu menn allir, at vit Ingi sitjum i hans fǫðurarfi. Þetta mælti hann jafnan ǫllum mǫnnum áheyranda (Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 7 (5), pàg. 246): quan en Hákon va fer els set anys, el iarl el va posar a aprendre de lletra. Un dia, quan ja feia una temporada que aprenia de lletra, el iarl li va demanar: “Què estàs aprenent, Hákon?” I ell li digué: “Cant, senyor meu”. El iarl li va respondre: “No has d'aprendre cant perquè ni seràs prevere ni bisbe” El iarl estimava molt el minyó, i també la dama Kristín, [sa dona,] encara que el seu temperament fos com el de moltes de dones, [la qual cosa feia] que de vegades fos molt (?lacònica) amb el vailet i [llavors li] deia que ell no sabia qui era. I quan el iarl ho sentia, li deia: “No parlis així, [car] tothom sap que nosaltres dos, l'Ingi i jo, som els qui posseïm l'heretat de son pare que li pertany a ell” Sempre deia aquestes paraules [de tal manera] que el sentís tothom

stutt·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:
somorgollaire m de Brünnich, somorgollaire becgròs (ocell Uria lomvia)

stutt·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
1. (maðurde nas curt, que té el nas curt (persona)
2. (fuglde bec curt (ocell)

stutt·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
hipocoreuma m, forma hipocorística

stutt·nefur <m. -nefs, -nefir>:
quimera f d'ulls petits, quimera f de profunditat (peix Hydrolagus affinis)

stutt·orður, -orð, -ort <adj.>:
1. <GEN[breu i] concís -isa, lacònic -a
♦ stuttorð og gagnorð frásögn: un relat breu i concís
♦ stuttorð tjáning: una forma d'expressar-se breu, concisa
2. (harðmæltur, stuttaralegur, harðuraspre -a en la seva forma de parlar  (que parla amb acrimònia, adust, bròfec)
Halldór Snorrason var mikill maður vexti og fríður sýnum, allra manna styrkastur og vopndjarfastur. Það vitni bar Haraldur konungur Halldóri að hann hefði verið með honum allra manna svo að síst brygði við voveiflega hluti hvort sem að höndum bar mannháska eða fagnaðartíðindi þá var hann hvorki að glaðari né óglaðari. Eigi neytti hann matar eða drakk eða svaf meira né minna en vandi hans var til hvort sem hann mætti blíðu eða stríðu. Halldór var maður fámæltur, stuttorður, bermæltur, stygglyndur og ómjúkur, kappgjarn í öllum hlutum við hvern sem hann átti um. En það kom illa við Harald konung er hann hafði nóga aðra þjónustumenn. Komu þeir því lítt lyndi saman síðan Haraldur varð konungur í Noregi. En er Halldór kom til Íslands gerði hann bú í Hjarðarholti: en Halldór Snorrason era un home de gran estatura i molt ben plantat, fortíssim i habilíssim en el maneig de les armes. El rei Haraldur donava fe d'en Halldór que, de tots els homes que havien estat al seu servei, ell fou el qui menys es deixava alterar per esdeveniments sobtats i inesperats, tant si es tractava d'un perill mortal imminent com de notícies que haurien d'haver estat motiu de gran alegria: ell no s'hi mostrava ni més content ni més abatut. Tampoc no menjava ni bevia ni dormia mai ni més ni menys del que tenia per costum de fer, tant si eren temps bons com dolents. En Halldór era un home curt de paraules i d'expressió bròfega que deia obertament i francament el que pensava, era malambrós i rude, cerca-raons en tots els afers, fos qui fos aquell amb qui tingués a veure. Aquesta forma d'ésser el rei la va acceptar malament quan va tenir prou altres homes al seu servei. Per això, des que en Haraldur fou coronat rei de Noruega, tots dos deixaren d'entendre's bé. I quan en Halldór va tornar a Islàndia, es va establir a Hjarðarholt, on hi fundà un mas

stutt·pils <n. -pils, -pils>:
minifaldilla f, minifalda f (Bal.)

stutt·stígur, -stíg, -stígt <adj.>:
de pas curt, que té el pas curt

stutt·stofna <adj. inv.>:
<LINGde radical breu (o: curt), és a dir, dit del radical la vocal del qual és una vocal breu

stutt·táun <f. -táunar, no comptable>:
<MEDbraquidactília f [dels dits dels peus] (també putatáun)

stutt·tæður, -tæð, -tætt <adj.>:
<MEDbraquidàctil -àctila [dels dits dels peus]

stuttur, stutt, stutt <adj.>:
1. (skammur & ekki langurcurt -a (de poca llargària oposat a síður; & breu, de poca durada, oposat a langur)
það var aðfangskveld jóla í þann tíma er jarl var kominn í sæti og mart stórmenni er jarl hafði að sér boðið til jólaveislunnar. Karl gengur greiðlega inn í höllina en er hann kemur inn stumrar hann geysimjög og fellur fast á hækjurnar og snýr til annarra stafkarla og sest niður utarlega í hálminn. Hann var nokkuð bæginn við stafkarla og heldur harðleikinn en þeir þoldu illa er hann lét ganga á þeim stafina. Hrukku þeir undan og varð af þessu hark og háreysti svo að heyrði um alla höllina. En er jarl verður þessa var spyr hann hvað valdi óhljóði þessu. Honum er sagt að stafkarl einn sé sá þar kominn að svo sé illur og úrigur að ekki láti ógert. Jarl bað kalla hann fyrir sig og svo var og gert. En er karl kom fyrir jarl hafði hann mjög stutt um kvaðningar. Jarl spurði hann að nafni, ætt og óðali: era dissabte de Nadal, a l'hora que el iarl s'havia assegut a taula acompanyat de molts de prohoms que el iarl havia convidat al banquet de Nadal. El vell va entrar, sense que ningú no li ho impedís, al palau del iarl, però quan hi va haver entrat, es va posar a caminar sondrollant-se d'una manera exagerada i s'estintolava, en fer-ho, amb fermesa a les crosses i es va dirigir allà on eren els altres captaires i es va asseure [amb ells] a la part més exterior de la sala, sobre la palla. Es va mostrar molt bregós i força desconsiderat amb els altres captaires els quals es varen prendre molt malament que deixés anar les crosses damunt ells. Varen recular davant ell i aix va provocar un rebombori i xivarri tals que se sentia per tot el palau. Quan el iarl ho va sentir, va demanar què ocasionava aquell avalot. Li digueren que era un captaire totsol, que acabava d'arribar, i que era tan dolent i violent que les feia de tots colors. El iarl va manar que el portessin a la seva presència i així ho feren. I quan el captaire es va trobar davant el iarl, el va saludar d'una manera molt lacònica (seca). El iarl li va demanar com es deia, de quina família era i quina era la seva terra pairal
þenna morgun stóð Atli bóndi snemma upp og gekk af sæng sinni. Atli var svo búinn að hann var í hvítum stakki, stuttum og þröngum. Var maðurinn ekki skjótlegur á fótum. Var hann bæði vesalmannlegur og ljótur að sjá, sköllóttur og inneygur. Hann gekk út og sá til veðurs. Veður var kalt og frost mikið. Hann sá að skip fór handan yfir fjörðinn og komið mjög að landi og kenndi þar Steinþór bónda mág sinn og varð eigi gott við. Garður stóð í túninu og meir út á völlinn. Stóð þar í heykleggi einn og dregið af öllum megin. Það var bragð Atla að hann hljóp í garðinn og velti kleggjanum ofan á sig og lá Atli þar undir: aquell matí, l'Atli es va llevar aviat i va sortir del seu llit. L'Atli anava vestit de tal manera que portava un stakkr blanc, curt i estret. No era un home de peus falaguers. Era d'aspecte llastimós i lleig, calb i amb els ulls enfonyats. [Doncs bé,] va sortir a fora per veure quin temps feia. El temps era fred i feia una gran gelada. Va veure que un vaixell s'acostava a través del fiord cap a ells i que ja era molt a prop de terra i va reconèixer-hi el bóndi Steinþór, el seu cunyat, i això el va destrempar. En el tún o prat del mas, i més cap al camp, hi havia una tanca. En aquesta tanca hi havia un gran munt de fenc i de per totes bandes en sortien brins de fenc. La reacció de l'Atli fou que va córrer a l'interior de la tanca i va remenar el munt de fenc tirant-se'l a sobre de manera que va quedar colgat de fenc
tvær nætr váru þeir síðan í eyðimǫrkinni ok hǫfðu engan mat, utan þeir átu þellisafa ok sugu birkju. En hinn þriðja dag var allt liðit at þrotum komit ok sóttu þeir þá svá hart mǫrkina at þá váru stuttar tólf rastir eptir (Sverris saga Sigurðarsonar, cap. 9, pàg. 545): després, varen passar dos dies en aquell bosc desert sense menjar durant els quals es varen alimentar de la saba de coníferes joves i xuclant suc de bedoll. Al tercer dia, tota la tropa havia arribat a la fi de les seves forces. Varen travessar llavors aquella selva deserta amb tant d'abrivament que [quan va acabar el dia] només els quedaven dotze rastir escasses [per sortir-ne] (vocabulari: #1. þrot: Cf. Baetke 19874, pàg. 784: vera at þrotum kominn am Ende seiner Kräfte, dem Ende nahe sein; #2. röst: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: þá váru stuttar tólf rastir eptir knapp zwölf Meilen waren übrig; )
annan dag eftir gekk Ófeigur yfir brú og hittir frændur sína Skarðamenn og biður að þeir gangi með honum til Lögbergs og svo gera þeir. Og er menn höfðu mælt málum sínum þá stendur Ófeigur upp og mælti: "Ekki hefi eg mart rætt um málið Odds sonar míns. En nú vil eg leita eftir ef nokkuð skal sættum koma fyrir." Hermundur segir: "Alls ekki skal á sættast," segir hann. Ófeigur mælti: "Þá er stutt um. En hvort skulu frændurnir kost eiga að kjósa um hvort fyrir skulu koma sektir eða sjálfdæmi?" Hermundur segir: "Þess skuluð þér kost eiga því að það eitt mun sjálfdæmið er eigi mun undir hvort er eða sektirnar": l’endemà, l'Ófeigr va passar el pont [que hi havia sobre l'Öxará] per anar a veure els seus parents, els habitants dels Skörð, i els va demanar que l'acompanyessin a la penya de la llei, i aix ho feren. I quan la gent hi hagué presentat les seves causes, l'Ófeigr es va posar dret i va dir: "No he parlat gaire de la causa que hi ha contra l'Oddr, mon fill, però ara vull mirar si potser es pot resoldre mitjançant un arranjament amistós (és a dir, un laude arbitral)". En Hermundr li va dir: "De cap de les maneres no hi accedim". L'Ófeigr li va replicar: "Això ha estat dit i enllestit massa ràpidament. Però, i si nosaltres, els parents de l'Oddr, tinguéssim l'opció de triar entre el bandejament o l'autosentència?" En Hermundr li va dir: "Vosaltres, els seus parents, tindreu l'opció de triar entre aquestes dues possibilitats, car l'única autosentència possible [per part nostra] serà aquella que no faci cap diferència amb el bandejament" (vocabulari: #1. stuttr: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: þá er stutt um das ist schnell erledigt, kurz abgefertigt; #2. sjálfdæmið: Cf. Baetke 1960, pàg. 108: S. 87,8: þat eitt mun sjálfdœmit, er eigi mun undir, hvárt er eða sektirnar d. h. nur ein solches Selbsturteil kommt in Frage, das auf dasselbe wie Acht (nämlich völlige Konfiszierung des Besitzes) hinausläuft; En Gustav Indrebø 1920 tradueix la frase així al nynorsk: for soleis skal sjølvdømet verta at det skal ikkje gjera nokon skilnad anten det vert sjølvdøme eller fredløyse ; #3. undir: Cf. Baetke 1960, pàg. 154: eigi mun undir (vera) es ist von keiner Bedeutung, es macht nichs aus )
hún veður þá upp að Grími. Hann höggur þá til hennar með öxinni, og kom á herðarblaðið. Hún kvað við hátt og hljóp inn með fjörum. Grími varð laus öxin við höggið, og stóð hún föst í sárinu. Grímur hljóp eftir, og bar hvorki með þeim sundur né saman, og allt þar til að þau komu að björgum stórum. Þar sá hann framan í björgunum helli mikinn. Þar var einstigi upp að ganga, og hljóp hún þar upp sem sléttan völl. Og í því er hún hóf sig til hlaups upp í björgin, hraut öxin úr sárinu. Grímur tók hana þegar upp, og varð hann að krækja öxinni í annað sporið, er hann stóð í öðru, og las sig svo eftir skaptinu, og svo komst hann upp í hellinn. Þar sá hann brenna bjartan eld, og sátu tvö tröll við eldinn. Það var karl og kerling. Þau spyrndust í iljar. Þau voru í stuttum og skörpum skinnstökkum bæði. Gerla sá hann, hversu þau voru í sköpun bæði í millum fótanna. Hann hét Hrímnir, en hún Hyrja. En er Feima kom inn í hellinn, heilsuðu þau henni og spurðu, hvar Kleima, systir hennar, væri: llavors es va abalançar contra en Grímur. Aleshores ell li va descarregar un cop de destral que li va endevinar l'omòplat. Ella va bramar de dolor i va fugir corrent al llarg de la platja. En Grímur va perdre la seva destral amb el cop que va quedar clavada a la ferida d'ella. En Grímr li va córrer al darrere, però la distància entre ells dos va restar la mateixa fins que varen arribar a uns grans espadats. Aquí ell va veure que a la paret de l'espadat s'hi obria una gran caverna. Hi havia un camí de cabra que hi duia i ella l'enfilava com si el camí no fos costerut sinó pla. I en el moment que ella es va preparar per entrar d'un salt dins la cova de l'espadat, la destral es va desprendre de la ferida. En Grímur la va agafar a l'instant i va aconseguir de clavar-la al segon graó quan es trobava al primer i, posant-se damunt el mànec de la destral, va poder així entrar dins la cova. Aquí hi va veure una gran foguera encesa i a la seva vora hi havia dos trols asseguts. Eren home i dona. Seien de tal manera, l'un davant l'altre, que es tocaven amb les soles de llurs peus, sola contra sola. Tots dos anaven vestits amb stakkar de cuir, curts i apergaminats. En Grímur va poder veure amb nitidesa quina forma tenien tots dos entre les cames. El trol nomia Hrímnir i la dona trol Hyrja. Quan la Feima va entrar dins la cova, ells la varen saludar i li demanaren on era sa germana Kleima (vocabulari: #1. skarpur: Cf. Baetke 19874, pàg. 546: eingeschrumpft, trocken, hart, fest: stakkr fiskr Dörrfisch; )
eptir þat skildu þeir tal sitt. Ok eigi miklu síðar einn veðrdag góðan stendr Refr upp ok býsk í brutt. Hann tekr ok uxann góða ok leiðir til strandar. Hann hrindr fram einu skipi ok ætlar á land. Ekki hirðir hann, þótt uxinn vǫkni nǫkkut. Síðan sezk hann við árar, en bindr uxann við skipit ok rœr svá til lands. Hann var í stuttum feldi ok í ǫkulbrókum, ok er hann kemr á land, leiðir hann uxann eptir sér, ferr fyrst austr eptir Jaðri ok svá sem leið liggr til Upplanda: després d'aquestes paraules acabaren llur conversa. I no gaire després, un dia que feia bon temps, en Refr es va llevar i es va preparar per partir. També va agafar el bon bou i el va menar a la vorera de la mar. Va varar una barca amb la intenció d'anar-hi fins a terra ferma, sense que li importés que el bou es mullés poc o molt. Després, es va asseure al rem, va fermar el bou a la barca i va remar fins a terra. Portava un feldr (un abric folrat de pell d'ovella), curt i uns calçons que li arribaven fins als turmells. I quan va haver arribat a terra, va menar el bou darrere seu, i de primer es va dirigir a llevant, resseguint el Jaðarr i després el camí que duia a Upplǫnd
♦ á sem stystum tíma: en el termini més breu
♦ fyrir stuttu: no fa gaire, fa poc (fyrir litlu; fyrir skömmu)
10. Litlu síðar lætr Hálfdan kveðja þings, en er hǫfðingjarnir váru saman komnir, lǫgðu menn bœnarstað til, at Hálfdan væri konungr þeira, en hann svaraði svá, at -- "þau tíðendi hafa hér gerzt fyrir stuttu (ɔ: litlu), at mér sómir eigi konungsnafn at bera, á meðan svá stendr, þvíat ek er eigi óðalborinn til þessa ríkis. Mun mǫrgum þykkja mér betr sóma at hefna fǫður míns, ok leita at þeim, sem hann hafa drepit. Þykki mér ráð, at drottning sendi eptir Sigmundi, bróður sínum, at hann komi hingat, ok stýri þau landi, þangat til ek kem aptr, hverninn sem þá breytum vér, en ek mun burt fara, ok eigi aptr koma, fyrr en ek hefi fundit minn fǫðurbana, hversu sem mér verðr um hefndina auðit": 10. Poc després en Hálfdan va fer convocar una assemblea i quan els hǫfðingjarnir estigueren reunits, li presentaren el prec que ell, en Háldan, fos llur rei, però aquest els va contestar que - - "Aquí s'han esdevingut no fa gaire uns fets que fan que no em tanyi de portar el títol de rei mentre les coses continuïn així com estan, car no sóc l'hereu d'aquest reialme per dret de naixement. Molts [de vosaltres] considerareu que ara em correspon millor de venjar la mort de mon pare i de cercar aquell qui l'ha mort. Considero doncs aconsellable que la reina enviï a cercar en Sigmundr, son germà, i que aquest vingui aquí i governi el país fins que jo torni, sigui el que sigui el que jo disposi quan torni. Ara, emperò, me n'aniré i no tornaré pas fins que no hagi trobat el matador de mon pare i n'hagi pres venjança de la manera que el destí em permeti"
♦ gera e-n höfðinu styttri: <LOC FIGtallar-li el cap a algú, decapitar algú
þá sagði Abísaí Serújuson við konunginn: „Hvers vegna fær þessi dauði hundur að bölva herra mínum, konunginum? Ég skal fara og gera hann höfðinu styttri (sūr   ʔɛθ   rɔʔʃ   ʃɛl- ~ -סוּר אֶת רֹאשׁ שֶׁל:   ʔɛʕəbbəˌrāh־nˈnāʔ   wə-ʔāˈsīrāh   ʔɛθ־rɔʔˈʃ-ō,   אֶעְבְּרָה-נָּא, וְאָסִירָה אֶת-רֹאשׁוֹ)“: l’Abixai, fill de la Ceruià, va dir al rei: «¿Per què aquest gos mort ha de poder maleir el rei, el meu senyor? Hi aniré i li tallaré el cap»
og Aspenas sagði við Daníel: „Nú hefur herra minn, konungurinn, ákveðið hvað þið skuluð eta og drekka. En smeykur er ég um að konungur kunni að gera mig höfðinu styttri (ħūβ   ʔɛθ   rɔʔʃ   ʃɛl- ~ -חוּב אֶת רֹאשׁ שֶׁל:   wə-ħīʝaβˈtɛm   ʔɛθ־rɔʔˈʃ-ī   la-mˈmɛlɛχ,   וְחִיַּבְתֶּם אֶת-רֹאשִׁי, לַמֶּלֶךְ) ef þið lítið verr út en félagar (יְלָדִים) ykkar“: i l'Aixpenaz digué al Daniel: «El rei, el meu senyor, hara ha decidit què haveu de menjar i beure. Però, tinc una mica de por que el rei pugui tallar-me el cap el vostre aspecte és pitjor macilentes que el dels nostres companys»
♦ í stuttu máli: en un mot, en una paraula, ras-i-curt
í stuttu máli ( ~ ) allt sem þolir að fara gegnum eld, skuluð þið senda gegnum eld svo að það verði hreint. En það þarf einnig að hreinsa það af synd með hreinsunarvatni. Allt, sem ekki þolir að fara gegnum eld, skuluð þið senda gegnum vatn: en un mot, tot allò que resisteix passar pel foc, ho fareu passar pel foc, a fi que sigui pur. Però també caldrà purificar-ho del pecat amb l'aigua lustral. I tot allò que no resisteixi passar pel foc, ho fareu passar per l'aigua
þá munt þú og skilja, hvað réttlæti er og réttur og ráðvendni, - í stuttu máli ( ~ :   ˌkāl־maʕəˌgal־ˈtˁōβ,   כָּל-מַעְגַּל-טוֹב), sérhverja braut hins góða: aleshores també entendràs què és la justícia, l'equitat i la rectitud, en un mot, tots els camins que menen al bé (lit.: tots els camins del bé)
alla konungana norður frá, hvort sem þeir búa nálægt hver öðrum eða langt hver frá öðrum, í stuttu máli (ʔēθ ~ אֵת:   wə-ˈʔēθ   kāl־ha-mmamləˈχōθ   hā-ˈʔārɛt͡s   ʔăˈʃɛr   ʕal־pəˈnēi̯   hā-ʔăδāˈmāh,   וְאֵת כָּל-הַמַּמְלְכוֹת הָאָרֶץ, אֲשֶׁר עַל-פְּנֵי הָאֲדָמָה) öll konungsríki á jörðinni. En konungurinn í Sesak skal drekka á eftir þeim: tots els reis del nord, tant si viuen a prop o lluny l'un de l'altre, en un mot, tots els reialmes de la terra. I el rei de Sesac (Xeixac’h) beurà després d'ells
nú segir frá því sem við kemur Antíokkusi Evpator, syni hins óguðlega, og í stuttu máli (συντέμνειν ~ συντέμνων -έμνουσα -έμνον:   δηλώσομεν αὐτὰ συντέμνοντες τὰ συνέχοντα τῶν πολέμων κακά) verður greint frá ógæfunni sem styrjaldir hans bökuðu: ara narrarem allò que s'esdevingué en el regnat d'Antíoc Eupàtor, fill de l'impiu, i, de manera resumida (fent-ne un resum), es retrà compte de les desgràcies que les seves guerres causaren
♦ stutt dvöl: estada de curta durada, breu estada
♦ stutt hár: cabells curts
skegg þitt ok hár skaltu láta virðuliga gøra, áðr en þú gengr fyrir konung, eptir þeim siðum er þá eru í hirð, er þú leitar til hirðar. En er ek var innan hirðar, þá var þat siðr í hirð, at hár var skorit styttra en eyrnablǫð ok kembt svá síðan umhverfis, sem hvert hár vildi bezt falla, ok var síðan skorinn stuttr toppr yfir brúnum. En um skegg var þat siðr þá at gøra stutt skegg ok snøggvan kamp, ok var síðan rakat jaðarskegg á þýðversku; ok er eigi víst, at síðar komi sá siðr, er fegri sé eða betr sómi í herliði at hafa: fes que els teus cabells i la teva barba presentin un aspecte digne abans de presentar-te davant el rei segons el costum (és a dir, la moda) que imperi en el moment entre la hirð si vols entrar a formar-ne part. I quan jo era membre de la hirð, el costum (la moda) que hi havia a la hirð era que els cabells es portaven tallats més curts que els lòbuls de les orelles i pentinats seguidament tot al voltant de la manera com escaigui millor a cada mena de cabell, i després el serrell sobre les celles es tallava curt. I, pel que fa a la barba, el costum fou [primer] de tallar curts la barba i els mostatxos i més endavant les patilles (?) es varen tallar a l'alemanya. I no és segur si posteriorment hi va haver una moda que fos més bella o que s'escaigués més a les tropes [reials] (la traducció llatina d'en Hálfdan Einarsson, del 1768, pàgs. 287-288, fa: Barbam et crines, antequam Regem adieris, uti aulae, quam petis, mos est, docta manu castiges. Quando [p. 288] in satellitio Regio fueram, aulicis mos erat comam ita circumsecare, ut ad auriculas tantum pertingeret, nisi qua supercilia se extendebant, ad ea quippe demissa tantum fuit: pectine dein aequati capilli totum caput superius, prout sponte decidebant, operiebantur. Circa barbam autem obseruatum, ut prolixa non aleretur, sed mystace detonso et genis superius rasis, infima malarum pars more Germanorum barbata esset: incertum sane, num elegantior, et qui exercitum Regium magis deceat, mos introducatur — Dit Skæg og Haar skal du lade anstændig sætte i Lave, førend du gaaer for en Konge, efter de [p. 288] Moder, som da ere ved Hoffet, naar du søger til samma. Men da jeg var ved Hoffet, da var det Skik ved Hoffet, at Haaret blev skaaret kortere en Ørelæpperne, og siden kiæmmet omkring, eftersom hvert Haar best vilde falde, og siden blev skaaren en kort Top over Øinebrynene. Men om Skiægget var det da Skik, at have studset Skiæg og kort Knebelsbart, men siden blev raget et Kindskiæg paa den Tydske Maade; og er ikke vist, at der siden kommer nogen Mode, som er smukkere, eller sømmer sig bedre, at have i Feldten)
♦ stutt skáldsaga: una novel·a breu, una nouvelle
♦ stuttur en ýtarlegur: compendiós, breu però detallat
♦ svara stuttur í spuna: <LOC FIGrepondre amb acrimònia (o: brusquedat)
♦ [um] stuttan tíma: per un breu període de temps
Hiskía og allt fólkið gladdist yfir því sem Guð hafði gert fyrir fólkið og hversu stuttan tíma (bə-φiθˈʔɔm ~ בְּפִתְאֹם:   kī   bə-φiθˈʔɔm   hāˈʝāh   ha-ddāˈβār,   כִּי בְּפִתְאֹם, הָיָה הַדָּבָר) það hafði tekið: l’Ezequies (Ħizquiià, Ieħizquiiahu) i tot el poble s'alegraren que Déu hagués obrat a favor del poble i com de poc de temps havia calgut per fer-la
hann kastaði honum í undirdjúpið, læsti því og setti innsigli yfir svo að hann leiddi ekki framar þjóðirnar afvega uns þúsund ár væru liðin. Eftir það á hann að vera leystur um stuttan tíma (μετὰ ταῦτα δεῖ λυθῆναι αὐτὸν μικρὸν χρόνον)va llançar-lo a l'abisme i tancà amb clau i segellà l'entrada darrere seu perquè no esgarriï més les nacions, fins que no hagin passat mil anys. Després haurà de ser deslligat per poc temps
♦ vera stuttur í spuna: <LOC FIGanar aspre de geni, tenir el geni viu
2. <LINGbreu (o: curt -a)
♦ stutt atkvæði: síl·laba breu (o: curta)
♦ stutt sérhljóð: vocal breu (o: curta)
♦ stuttur sérhljóði: vocal breu (o: curta)
♦ stuttur stofn: radical m breu (o: curt)

stúdent <m. stúdents, stúdentar>:
estudiant m (que ha aprovat l'examen final de batxillerat & d'universitat)

stúdenta·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdenta·félag <n. -félags, -félög>:
<EDUassociació f estudiantil, fraternitat f

stúdenta·garður <m. -garðs, -garðar>:
residència f d'estudiants, residència f estudiantil, col·legi m major

stúdenta·hafrar <m.pl -hafra>:
<CULINstúdentahafrar m.pl, barreja de fruits secs i panses amb un gran valor alimentari

stúdenta·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m estudiantil

stúdenta·nellika <f. -nelliku, -nellikur. Gen. pl.: -nellika>:
clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdenta·óeirðir <f.pl -óeirða>:
esvalots m.pl estudiantils

stúdenta·pólitík <f. -pólitíkur, no comptable>:
política f estudiantil

stúdenta·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
consell m d'estudiants, consell m estudiantil

stúdenta·skipti <n.pl -skipta>:
<EDUintercanvi m d'estudiants

stúdenta·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
carnet m d'estudiant

stúdenta·uppreisn <f. -uppreisnar, -uppreisnir>:
revolta f estudiantil

stúdents·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
<EDUcelebració f [anual] de l'obtenció del títol de batxillerat

stúdents·ár <n. -árs, -ár>:
any m de carrera
♦ á stúdentsárum mínum: en els meus anys d'estudiant, quan feia la carrera, en els meus temps de facultat

stúdents·efni <n. -efnis, -efni>:
<EDUestudiant m & f de darrer curs de batxillerat

stúdents·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:
<EDUstúdentshúfa f, gorra f d'estudiant, gorra que, de mitjan segle XIX ençà, porten els batxillers en la cerimònia de llur graduació a l'institut i el primer any d'universitat. A partir del segon any d'universitat, el color de la gorra és negre. Els estudiants d'universitat, tanmateix, només les porten actualment en celebracions

stúdents·próf <n. -prófs, -próf>:
<EDUstúdentspróf m, examen final de batxillerat, una mena de revàlida que dóna dret a estudiar a la universitat
♦ ljúka stúdentsprófi: acabar el batxillerat, acabar les proves conduents a l'obtenció del títol de batxiller; funcionalment, es podria traduir per fer [els exàmens de] la selectivitat o per fer la revalida
ég lauk stúdentsprófi frá Menntaskóla Ramon Llull í Pálmu 1976: vvaig acabar el 1976 el batxillerat a linstitut Ramon Llull de Palma
♦ stúdentspróf á tæknisviði: examen final ("revàlida") de batxillerat de ciències i tecnologia

stúdentsprófs·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
[en la pràctica] títol m de batxillerat, diploma m de batxillerat (títol que autoritza el seu possessor a accedir a la universitat)

stúdéra <stúdéra ~ stúdérum | -stúdéraði ~ stúdéruðum | stúdéraðe-ð & absolut>:
1. (stunda nám, lesa e-a fræðigrein í háskólaestudiar una cosa (a la universitat)
♦ hann stúdéraði og gaf út bækur um skipan heimsins: estudiava i editava llibres sobre l'organització del món
♦ stúdéra við háskólann: estudiar a la universitat
♦ stúdéra arkitektúr og myndlist: estudiar arquitectura i arts plàstiques
2. (leggja stund á, kynna sér e-ð rækilegaestudiar una cosa (dur a terme investigacions en un camp, sobre una cosa, ocupar-se d'una cosa)
♦ hann stúdéraði þessi gömlu mál í bókum og á söfnun: va estudiar aquestes llengües antigues a llibres i museus
♦ ég skal stúdéra það: ho miraré amb detall, ho estudiaré

stúdía <f. stúdíu, stúdíur. Gen. pl.: stúdía>:
estudi m (matèria que hom estudia & treball científic resultat d'una recerca)

stúdína <f. stúdínu, stúdínur. Gen. pl.: stúdína>:
estudiant f [universitària]

stúdíó <n. stúdíós, stúdíó>:
(kvikmyndavinnustofa, herbergi eða salur til sjónvarps- eða útvarpssendingaplató m (fl./pl.: platós), estudi m (cinematogràfic, de ràdio i de televisió)

stúdíó·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
estudi m (apartament, petit, d'una única peça)

stúfa <f. stúfu, stúfur. Gen. pl.: stúfa>:
mossegada f del diable, herba f de l'enaiguament, herba f del mos del diable, herba f del jueu (planta Succisa pratensis syn. Scabiosa succisa)

stúf·goði <m. -goða, -goðar>:
cabussó m de bec bigarrat, cabussó m de bec gruixut (ocell Podilymbus podiceps)

stúf·suða <f. -suðu, no comptable>:
<TÈCNsoldadura f a topar

stúfur <m. stúfs, stúfar>:
1. (tréstubbi, trjástúfursoca f (soc, part de tronc d'arbre que resta quan hom l'ha tallat)
og þótt enn sé tíundi hluti eftir skal honum eytt eins og rótarstúfur (masˤˈsˤɛβɛθ ~ מַצֶּבֶת:   kā-ʔēˈlāh   wə-χā-ʔalˈlōn   ʔăˈʃɛr   bə-ʃalˈlɛχɛθ   masˤˈsˤɛβɛθ   bā-m,   כָּאֵלָה וְכָאַלּוֹן, אֲשֶׁר בְּשַׁלֶּכֶת מַצֶּבֶת בָּם) er eftir þegar eik eða terebintutré hefur verið fellt. Þannig verður stúfurinn (masˤˈsˤɛβɛθ ~ מַצֶּבֶת:   ˈzɛraʕ   qɔˈδɛʃ   masˤsˤaβətˈt-āḥ,   זֶרַע קֹדֶשׁ, מַצַּבְתָּהּ) heilagt sæði“: i baldament encara en resti un desè, serà destruït com queda la soca de la rabassa quan un roure o un terebint ha estat tallat. La seva soca serà així una llavor santa
♦ e-ð stingur í stúf við e-ð: <LOC FIGuna cosa contrasta fortament amb una altra
♦ fara á stúfana með e-ð: <LOC FIGfer les primeres passes per a tirar endavant una cosa, anar donant a poc a poc inici a una cosa, [començar a] endegar una cosa, fer partir una cosa [a poc a poc]
2. (handleggsstúfur, handarstúfur, fótarstúfurmonyó m  (de mà, de peu)
hann gekk þegar í einstigið. Og er dýrið sá manninn hljóp það með grimmd mikilli og móti Gretti og laust til hans með hramminum þeim er firr var berginu. Grettir hjó í móti með sverðinu og kom á hramminn fyrir ofan klærnar og tók þar af. Þá vildi dýrið ljósta með þeim fætinum sem heill var, skaust á stúfinn og varð hann lægri en hann ætlaði og féll þá dýrið í fang Gretti. Hann þrífur þá meðal hlusta dýrinu og hélt þá frá sér svo það náði eigi að bíta hann. Svo hefir Grettir sagt að hann þóttist þá aflraun mesta gert hafa að halda dýrinu. En með því að dýrið braust um fast en rúmið lítið þá viku þeir báðir ofan fyrir bjargið. Nú var dýrið þyngra og kom það fyrri niður á urðina. Varð Grettir þá efri en dýrið lamdist þá mjög þeim megin sem niður vissi. Grettir þrífur þá til saxins og lagði björninn til hjartans og var það hans bani. Eftir það fór hann heim og tók feld sinn og var hann allur rifinn í sundur. Hann hafði með sér það er hann hafði höggvið af hramminum: va enfilar immediatament el camí de cabra. I quan l'ós va veure l'home, va saltar amb gran ferotgia [cap a ell] i atacà en Grettir, contra qui va descarregar un cop amb la grapa que estava més allunyada de l'espadat. En Grettir li descarregà un cop d'espasa que li endevinà la grapa part damunt les urpes i l'hi va tallar. Aleshores l'ós va voler pegar-li un cop amb la grapa il·lesa, avançant aguantant-se en el monyó però la pota fou més curta que la bèstia no creia i aleshores l'ós va caure [cap endavant] als braços d'en Grettir. Aquest va agafar l'ós entre les orelles i mantenia així el cap de la bèstia lluny d'ell, que no el pogués mossegar. En Grettir va contar posteriorment que mantenir [el cap de] l'ós apartat d'ell fou la més gran prova de força que va fer. Però com que l'ós es movia violentament per alliberar-se i l'espai era escàs, tots dos varen caure espadat per avall. I com que l'ós pesava més, va impactar primer contra les pedres de la tartera (rosseguera) i en Grettir va caure damunt ell. L'ós va quedar molt copejat per la part de sota. En Grettir llavors va agafar el seu sax, el seu coltellàs, i el clavà al cor de l'ós i això fou la seva mort. Després d'això, se'n tornà a les cases del mas però abans va agafar el seu feldur, el seu abric o capot de pell, [de la cova de l'ós] i estava tot estripat. Se'n dugué la part de la grapa de l'ós que li havia tallat (vocabulari: #1. brjótast um: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: brjótask um sich heftig drehen und wenden; sich heftig zu befreien suchen <...>; )
3. (brot af einhverju, búturbocí m  (i molt esp. la punta, el cul, el darrer tros que resta d'una cosa)
Broddi hafði við búist og stikað vaðmál í sundur og kastar hann þá sér hverjum stúf til þeirra og mælti: «Slíkt kalla eg argaskatt»: en Broddi s'havia preparat i havia amidat i tallat el vaðmál o burata i va llançar llavors els bocins a cadascun d'ells tot dient-los: “D'això en dic argaskattur (vocabulari: #1. stika: Cf. Baetke 19874, pàg. 604: stika vaðmál í sundr Lodenstoff abmessen und zerschneiden; #2. argaskattur: Hàpax legòmenon. Cf. Baetke 19874, pàg. 24: arga-skattr m. Buße, die man nur Schurken bieten kann (wohl eig. Bezahlung für Unzucht unter Männern), és a dir, doncs, paga a un home perquè es deixi copular. En Jón Jóhanesson, l'editor islandès de l'obra, comenta al respecte el 1950, pàg. 91: Orðið argaskattr kemur eigi annars staðar fyrir, en merkir líklega skatt eða gjald, sem aðeins er hægt að bjóða ǫrgum mǫnnum. argr: ragur, blauður, kynvilltur; smbr. brigzl Brodda við höfðingjana hér á eftir)
♦ stúfur af e-u: bocí [final] d'una cosa
4. (sveinstauli, lítill drengur, drengsnáðinap-buf m, marrec m, homenet m (Bal.) (infant eixerit, galifardeu, noiet, ‘bocinet de personeta’)

stúfu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
<BOT[família f de les] dipsacàcies f.pl

stúka <f. stúku, stúkur. Gen. pl.: stúkna o: stúka>:
1. (í leikhúsiði, óperuhúsi, tónleikasal & frímúrarareglu, góðtemplarareglullotja f (compartiment de teatre, òpera, auditori & a la maçoneria, a l'organització dels bons templers -una societat d'abstinents-)
♦ vera í stúkunni: éser membre d'una llotja [maçònica & de la societat dels bons templers]
2. (á íþróttaleikvangillotja f, tribuna f [coberta] (camp d'esport, camp de futbol)
3. <MEDtàlem m
♦ → undirstúka “hipotàlem”
♦ → uppstúka “epitàlem”
4. <FERROVcompartiment m
5. (álma, afhýsiedifici annex (ala d'edifici, i sala addicional, esp. a edificis religiosos, on pot deisngar una capella annexa o lateral, però també la sacristia, etc.)
til vinstri handar í Pulkrókirkju stendr kirkja heilagrar Caretas (Karitas), þar hvílir hún með holdi ok hári ok heilum líkama. Þaðan skammt í frá er berg eitt, en í því bergi sér stað beggja handa ok allra fingra várs herra Jesú Christí, er hann stakk hǫndunum við berginu, þá er illmennin hlupu at honum, svá sem hann hefði í leir stungit. Í Pulkrókirkju eru pílarar með ǫllum litum af rauðum steini telgdum ok blám, grœnum ok gulum, hvítum ok svǫrtum. Til vinstri handar í Pulkrókirkju er ein stúka, ok í henni stendr stólpi sá, er vár herra var bundinn við, ok þar er vǫndrinn, er hann var barðr með, ok margir merkiligir hlutir aðrir. Fyrir norðan í Pulkrókirkju standa þau kerti á marmarastólpum, er himneskr eldr kemr ofan hvert ár laugrdag fyrir páska, ok þann hafa þeir allt árit [p. 66] síðan. Í Pulkrókirkju standa þau þrettán sæti, er vár herra Jesus Kristr sat í ok hans postular, ok eru þau nú skínandi ǫll med tendruðu (tandrǫðu) gulli. Fyrir sunnan í Pulkrókirkju er Jónsspitali, ok hafa þeir alla forna ok ebreska tíðagerð. Í austanverðri Jórsalaborg stendr templum Dominí ágætliga smíðat, ok þar stendr sepulcrum Maríę. Austan skal í borgina ganga, ok er þar mikill kastali yfir borgarhliði. Vestan skal krjúpa til grafar dróttins, ok er þar til hœgri handar sá stóri steinn, sem engillinn fœrði í burt af munna leiðisins á upprisudegi Dróttins: a l'interior de la basílica del sant Sepulcre, a l'esquerra, hi ha l'edicle o capella de santa Caritat, la qual hi reposa en carn i cabells [íntegres] i cos sencer (incòlume). No gaire lluny d'aquí hi ha una penya i en aquesta penya s'hi veu l'empremta de totes dues mans i de tots els dits de Nostre Senyor Jesucrist quan va ficar les mans a la penya, quans els homes dolents l'anaren a cercar, com si les hagués ficades en argila. A l'interior de la basílica del sant Sepulcre hi ha pilars de tots colors, fets de pedra tallada vermella, blava, verda, groga, blanca i negra. A l'interior de la basílica del sant Sepulcre, a l'esquerra, hi ha un edicle i en el seu interior hi ha la columna a la qual fou lligat Nostre Senyor i [també] hi ha una verga amb la qual fou assotat i moltes altres coses remarcables. A la part septentrional de la basílica del sant Sepulcre hi ha, damunt columnes de marbre, els ciris sobre els quals cada any, el dissabte de Pasqua, baixa un foc celestial [i els encén] i després mantenen aquest foc tot l'any. A l'interior de la basílica del sant Sepulcre hi ha els tretze seients en els quals varen seure Jesucrist, Nostre Senyor, i els seus apòstols, i ara tots ells lluen amb or encès (refulgent, rutilant?). A migjorn de la basílica del sant Sepulcre hi ha l'hospital de sant Joan, en el qual s'hi fan tots els serveis religiosos antics i hebreus (pel ritu antic i pel ritu hebreu?). A la part de llevant de Jerusalem hi ha el templum dominí magníficament construït, i allà (a l'exterior de la part de llevant de Jerusalem) hi ha el sepulcrum Maríę. S'ha d'entrar dins la ciutat [de Jerusalem] per [la porta de] llevant, on hi ha un gran castell sobre aquesta porta de la ciutat. Per l'entrada de ponent es va de rossegons fins a la tomba del Senyor, on, a mà dreta, hi ha la gran pedra que l'àngel va retirar de la boca del sepulcre el dia de la resurrecció de Senyor
10. Ok um nóttina eptir dreymdi Sverri, at hann þóttist vera austr í Borg, þar sem Raumelfr fellr í sjá, ok þótti honum þar vera Magnús konungr ok Erlingr jarl í bœnum ok lið þeirra. Honum þótti vera nokkurr kurr um þat, at þar myndi vera nokkurr konungsson í bœnum, ok sýndist honum allt fólk vera í eptirleitan, hvar hann mun vera; en hann þóttist vita, at þessi kurr var um hann sjálfan. Hann þóttist fara leyniliga ór bœnum, ok sýndist honum vera fyrir sér Maríękirkja; hann sótti þangat tíðir, ok er hann þóttist biðjast fyrir í kirkjunni, sýndist honum maðr gánga at sér ok taka í hǫndina, ok leiddi hann í eina stúku norðr í frá sǫnghúsdurum, ok mælti við hann: «Gakk með mér, bróðir, ek hefi leynt mál við þik»: 10. I l'endemà a la nit, l'Sverrir va somniar que es trobava a llevant, a [Sarps]Borg, allà on el riu Raumelfr desguassa a la mar, i que el rei Magnús i el iarl Erlingur eren en aquella vila amb llurs tropes. En el somni va sentir que corria un rumor que per la vila hi devia haver un príncep i li va semblar que tothom estava cercant el seu parador, i somniava que sabia del cert que aquest rumor es referia a ell mateix. Va somiar que sortia en secret de la vila i que es trobava davant l'església de santa Maria. Hi va assistir a la missa i quan somiava que estava pregant dins l'església, un home es va acostar a ell, l'agafà de la mà i el va menar a una capella lateral, situada al nord de la porta del chor, i li va dir: “germà, vine amb mi! He de parlar amb tu en secret”
nú fara skip þessi utan í Eyjafirði og taka Noreg og eru í [p. 118] Þrándheimi um veturinn. Þorgeir biskupsson er með Eysteini erkibiskupi of veturinn en Ingimundur prestur hafði bæjarsetu og var honum gefin Jónsstúka að Kristskirkju til söngs en var hátídir um jól og páska með erkibiskupi og hafði góða virðing haf honum. Um vorið eftir fór Þorgeir til Íslands ok félagar hans en Ingimundur prestur er eftir í Noregi og tekur Maríukirkju til söngs á Staði og er þar tvo vetur. Og var það til marks hve vel erkibiskupi reyndist hans klerkdómur að þá er Jón biskup, er Knútur var kalladur, á Grænlandi andadist þá vildi Eysteinn erkibiskup vígja han þangað til biskups en í því mátti metnaðarleysi hans vita og varúð að það fékkst eigi af honum (SS I, cap. 92, pàgs. 117-118): Així doncs aquells vaixells varen salpar al fiord d'Eyjafjörður, arribaren a Noruega i hi passaren l'hivern a Þrándheimur. En Þorgeir, el fill del bisbe [Brandur], va passar l'hivern amb l'arquebisbe Eysteinn, mentre que el prevere Ingimundur es va allotjar a la vila on li donaren la celebració de les misses a la capella de sant Joan, de l'església del sant Crist, encara que va passar les festes de Nadal i de Pasqua amb l'arquebisbe de qui rebia gran consideració i honors. A la primavera següent, en Þorgeir i els seus companys tornaren a Islàndia, però el prevere Ingimundur va romandre a Noruega on es va fer càrrec de les misses de l'església de santa Maria de Staðir i hi estigué dos anys. I és un senyal de la gran estima en què l'arquebisbe tenia la seva erudició que, quan el bisbe Jón, a qui deien Canut, va morir a Grenlàndia, l'arquebisbe Eysteinn el va voler consagrar bisbe de Grenlàndia, i es va poder constatar la seva humilitat i prudència en el fet que l'arquebisbe no va aconseguir que acceptés aquest bisbat

stúka <stúka ~ stúkum | stúkaði ~ stúkuðum | stúkaðe-ð [af]>:
dividir quelcom amb un envà o paret envà
♦ stúka herbergi af: dividir una cambra amb un envà
♦ stúka salinn niður (o: [í] sundur)dividir una sala en dues amb l'ajut d'un envà o d'una paret envà

stúlka <f. stúlku, stúlkur. Gen. pl.: stúlkna>:
1. <GENnoia f, xica f (Val.), al·lota f (Mall.)
yndislegur ilmur er af smyrslum þínum og nafn þitt sem dýrasta olía. Þess vegna elska stúlkurnar (ʕalˈmāh ~ עַלְמָה:   ʕal־ˈkēn   ʕălāˈmōθ   ʔăhēˈβū-χā,   עַל-כֵּן, עֲלָמוֹת אֲהֵבוּךָ) þig: una flaire exquisida es desprèn dels teus perfums i el teu nom és com un ungüent caríssim. Per això, les donzelles t'estimen (en comparació, la traducció d'almà~עַלְמָה a Isaïes 7:14 fa: Þess vegna mun Drottinn sjálfur gefa yður tákn. Sjá, yngismær <hinˈnēh   hā-ʕalˈmāh   hāˈrāh   wə-ʝɔˈlɛδɛθ   ˈbēn,   הִנֵּה הָעַלְמָה, הָרָה וְיֹלֶדֶת בֵּן> verður þunguð og fæðir son og lætur hann heita Immanúel)
maður hennar tók sig upp, fór á eftir henni til þess að tala um fyrir henni og sækja hana. Hafði hann með sér svein sinn og tvo asna. Hún leiddi hann þá inn í hús föður síns og faðir stúlkunnar (naʕăˈrāh ~ נַעֲרָה:   ʔăˈβī   ha-nnaʕăˈrāh,   אֲבִי הַנַּעֲרָה) sá hann og gladdist yfir komu hans: el seu marit es va aixecar i la va seguir per tractar de convèncer-la i portar-la de tornada. Anava acompanyat del seu criat i de dos ases. Ella el va fer entrar a ca son pare i el pare de la noia el va veure i va estar content de la seva anada
eins og æskumaður fær ungrar stúlku (bəθūˈlāh ~ בְּתוּלָה:   kī־ʝiβˈʕal   bāˈħūr   bəθūˈlāh,   כִּי-יִבְעַל בָּחוּר בְּתוּלָה, יִבְעָלוּךְ בָּנָיִךְ) mun sá er endurreisir þig kvænast þér, eins og brúðgumi gleðst yfir brúði mun Guð þinn gleðjast yfir þér: com un jove es casa amb una noia jove, es casarà amb tu el qui et reconstrueixi; com el nuvi està content de la núvia, el teu Déu estarà content de tu (en comparació, la traducció anterior encara fa: eins og ungur maður fær meyjar, eins munu...)
stúlkan (naʕăˈrāh ~ נַעֲרָה:   wə-ˌha-naʕăˈrā   tˤɔˈβaθ   marˈʔɛh   məˈʔɔδ,   וְהַנַּעֲרָ, טֹבַת מַרְאֶה מְאֹד) var forkunnarfögur á að líta. Hún var mey (bəθūˈlāh ~ בְּתוּלָה:   bəθūˈlāh   wə-ˈʔīʃ   lɔʔ   ʝəδāˈʕā-ḥ,   בְּתוּלָה, וְאִישׁ לֹא יְדָעָהּ), hafði ekki karlmanns kennt. Gekk hún niður að brunninum, fyllti vatnsker sitt og gekk upp frá lindinni: la noia era meravellosament bonica. Era donzella, encara no havia conegut home. Baixà a la font, va omplir la seva gerra i se'n tornà amunt de la font
og á torgum borgarinnar verður krökkt af drengjum og stúlkum (ʝalˈdāh ~ יַלְדָּה:   ū-rəħɔˈβōθ   hā-ˈʕīr   ʝimˌmāləˈʔū   ʝəlāˈδīm   w-īlāˈδōθ   məɕaħăˈqīm   bi-rəħɔβɔˈθɛi̯-hā, וּרְחֹבוֹת הָעִיר יִמָּלְאוּ, יְלָדִים וִילָדוֹת, מְשַׂחֲקִים, בִּרְחֹבֹתֶיהָ) að leik: i les places de la ciutat formiguejaran de nens i de nenes que hi jugaran
og hann tók hönd barnsins og sagði: „Talíþa kúm!“ Það þýðir: „Stúlka (τὸ κοράσιον -ίου:   καὶ κρατήσας τῆς χειρὸς τοῦ παιδίου λέγει αὐτῇ· Ταλιθά, κοῦμι, ὅ ἐστιν μεθερμηνευόμενον, Τὸ κοράσιον, σοὶ λέγω, ἔγειρε) litla, ég segi þér, rís upp!“: i, agafant la mà de l'infant, li digué: «Talità qum», que vol dir: «Noieta, t'ho mano, aixeca't!»
2. (dóttirnena f, xiqueta f (Val.), nina f (Bal.) (filla)
stangi nautið dreng eða stúlku (ˈbaθ ~ בַּת:   ʔō־ˈβēn   ʝigˈgāħ   ʔō־ˈβaθ   ʝigˈgāħ ,   אוֹ-בֵן יִגָּח, אוֹ-בַת יִגָּח) skal farið með eiganda þess eftir sömu reglum: tant si el brau envesteix un noi com una noia, es procedirà amb el seu propietari segons aquestes mateixes regles
en faraó gaf allri þjóð sinni fyrirmæli og sagði: „Öllum drengjum, sem fæðast meðal Hebrea, skuluð þið kasta í fljótið en öllum stúlkum (ˈbaθ ~ בַּת:   wə-χāl־ha-bˈbaθ   təħai̯ˈʝū-n ,   וְכָל-הַבַּת, תְּחַיּוּן) megið þið gefa líf“: però el Faraó va donar a tot el poble les seves instruccions dient: «Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu, però deixeu viure totes les noies»
þegar hann kom að húsinu leyfði hann engum að fara inn með sér nema Pétri, Jóhannesi og Jakobi og föður stúlkunnar (ἡ παῖς παιδός:   καὶ τὸν πατέρα τῆς παιδὸς καὶ τὴν μητέρα) og móður: quan va arribar a la casa, no deixà entrar ningú amb ell sinó Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia
♦ ég á tvær stúlkur: tinc dues nenes
3. (innistúlkaminyona f (criada resident a la casa on serveix)
Pétur knúði hurð fordyrisins og stúlka (ἡ παιδίσκη -ίσκης:   προσῆλθεν παιδίσκη ὑπακοῦσαι ὀνόματι Ῥόδη) að nafni Róde gekk til dyra: en Pere va trucar a la porta de l'entrada, i una minyona que es deia Roda va anar a la porta [a obrir-li]
á meðan dómararnir eigruðu um og biðu hentugs færis kom Súsanna þar að, gekk inn í garðinn eins og hún gerði jafnan og með henni voru aðeins tvær þjónustustúlkur (τὸ κοράσιον -ίου:   μετὰ δύο μόνων κορασίων). Heitt var í veðri og fékk hún löngun til að lauga sig í lystigarðinum. Þar voru engir nema öldungarnir tveir sem höfðu falið sig og lágu á gægjum. Súsanna sagði við stúlkurnar (τὸ κοράσιον -ίου:   καὶ εἶπεν τοῖς κορασίοις): „Sækið fyrir mig olíu og ilmsmyrsl og læsið garðhliðinu svo að ég geti baðað mig“: mentre els jutges vagarejaven esperant una ocasió favorable, la Susanna hi anà, entrà al jardí com feia sempre, acompanyada només de dues minyones. Feia calor i li va venir deler de banyar-se al jardí amè. No hi havia ningú més, fora dels dos vells, que s'eren amagats i l'espiaven. La Susanna digué a les minyones: «Aneu a cercar-me oli i ungüent perfumat, i tanqueu en fort les portes del jardí, perquè em pugui banyar»
♦ → þjónustustúlka “serventa”

stúlkna·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
habitació f de [la] minyona

stúlkna·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de noies

stúlku·barn <n. -barns, -börn>:
nena f, nina f (Bal.) (infant d'uè de sexe femení)
◊ þriggja mánaða gamalt stúlkubarn, sem...: una nena de tres mesos que...
leikurðu við hann eins og smáfugl, bindur hann fastan handa stúlkubörnum þínum (naʕăˈrāh ~ נַעֲרָה:   wə-θiqʃəˈrɛ-nnū   lə-naʕărōˈθɛi̯-χā,   וְתִקְשְׁרֶנּוּ, לְנַעֲרוֹתֶיךָ)?: jugues amb ell com fas amb un moixó, [i] el lligues per a una de les tevés filletes?
en öllum stúlkubörnum (ˈtˤaφ   [ba-nnāˈʃīm] ~ טַף [בַּנָּשִׁים]:   wə-ˈχɔl   ha-tˤˈtˤaφ   ba-nnāˈʃīm,   וְכֹל הַטַּף בַּנָּשִׁים), sem ekki hafa enn haft mök við karlmann, skuluð þið gefa líf og halda þeim fyrir ykkur sjálfa: però deixeu amb vida i guardeu-vos-les per a vosaltres mateixos, totes les noies que encara no hagin jagut amb cap home

stúlku·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de noies

stúra <f. stúru, stúrur. Gen. pl.: stúra>:
(hryggð, sorgabatiment m, tristesa f

stúra <stúri ~ stúrum | stúrði ~ stúrðum | stúrtfyrir e-u>:
capficar-se per una cosa, estar abatut -uda per una cosa
◊ stúrið eigi fyrir lífdögum yðar, hvað þér skuluð eta, og eigi fyrir líkama yðar, hverju hann skuli klæðast: no us capfiqueu per la vostra vida pensant què menjareu, ni pel vostre cos, pensant com el vestireu
◊ því ef þér orkið eigi hins minnsta hvar fyrir stúri þér þá fyrir hinu öðru?: per això, si no podeu fer la cosa més petita, per què us capfiqueu per les altres coses?

stúrinn, stúrin, stúrið <adj.>:
capcot -a, abatut -uda, deprimit -ida

stúr·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
malenconia f, abatiment m

stúr·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
variant de stúrinn ‘deprimit, abatut’

stúss <n. stúss, no comptable>:
(umstang, dútlatrafegament n, tràfecs m.pl, trui m (Mall.)

stússa <stússa ~ stússum | stússaði ~ stússuðum | stússað>:
estar atrafegat -ada
♦ stússa við e-ð: estar enfeinassat (o: atrafegat; o: aqueferat; o: enfeinat) amb una cosa

stúta <stúta ~ stútum | stútaði ~ stútuðum | stútað>:
1. <e-m>: (drepa, taka af lífipelar algú, carregar-se algú (acabar amb algú, matar-lo)
2. <e-u>: (brjóta í sundurtrencar una cosa, rompre una cosa (Bal.) (fer bocins una cosa)
♦ stúta flösku: #1. <GENtrencar una ampolla; #2. <FIGbuidar una ampolla
♦ stúta sig: (snússa sig, taka [neftóbak] í nefiðesnifar (o: ensumar) rapè

stút·fullur, -full, -fullt <adj.>:
<GEN & FIGcurull -a, ple -ena fins a dalt de tot, ple -ena a rebentar
♦ vera stútfullur af nýjum hugmyndum: estar ple a vessar de noves idees

stútungur <m. stútungs, stútungar>:
(þyrsklingurbacallanet m (bacallà petit)

stútur <m. stúts, stútar>:
1. (efsti flöskuhálscoll m (d'ampolla)
2. (pípa á ílátbroc m (extremitt de recipient per on se n'aboca el líquid)
♦ drekka af stút: beure de l'ampolla
3. (úðastútur, kranastúturbroquet m (d'aspersor, de dutxa, d'aixeta, maniguet de mànega d'aigua etc.)
4. (framteygðar varirllavis atrompetats (llavis posats cap endavant i arrodonits)
♦ setja stút á munninn: treure els llavis enfora arrodonint-los
♦ setja stút á varir: treure els llavis enfora arrodonint-los
5. <(bolakálfurjònec m, vedell m (toro jove)

stybba <f. stybbu, no comptable>:
1. (reykjarstybba, bensínstybbaforta olor f (de fum, de benzina, desagradable)
2. (þungt loft, óþefurolor f de resclosit (olor de tancat)
3. (reykjarsvælafumera f (fumassa, fum espès)

styddi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → styðja “sostenir, recolzar”

styðja <styð ~ styðjum | studdi ~ studdum | stutte-ð ~ e-n>:
1. (halda e-u eða e-m uppréttu eða uppréttumaguantar una cosa ~ algú (impedir que una cosa o algú caigui)
2. <FIGdonar suport a una cosa
♦ styðja tillögu: donar suport a una proposta
♦ öll fjölskyldan studdi hann mjög vel í gegnum þetta: tota la família li va fer costat per superar-ho
♦ styðja e-n með ráðum og dáð: donar suport a algú amb fets i consells
♦ styðja e-n til e-s: donar suport a algú en una cosa
♦ styðja og efla e-ð: donar suport a una cosa i potenciar-la
3. <á e-ð>(þrýstapitjar una cosa (prémer)
♦ styðja á takka: pitjar un botó
4. <sig>(styðjastrecolzar-se (aguantar-se en una cosa o algú per no caure, estintolar-se)
♦ styðja sig við e-ð: recolzar-se en una cosa
◊ styðja sig við vegginn: recolzar-se en la paret
♦ styðja sig við staf: <LOC FIGcaminar amb [un] gaiato

styðjast <styðst ~ styðjumst | studdist ~ studdumst | stuðst>:
1. <GENaguantar-se, estintolar-se, recolzar-se
◊ Sigurður stóð réttur á gólfinu og studdist á sverðshjöltin og mælti til Brynhildar: En Sigurd s'estava dret al bell mig de l'habitació, estintolant-se en el mantí de l'espasa, i va parlar a la Brynhild tot dient-li...
2. <við e-ð><FIGrecolzar-se en una cosa
♦ það hefur ekki við neitt að styðjast: <LOC FIGaixò no té cap mena de fonament, això és totalment infundat

styggð <f. styggðar, no comptable>:
1. <GENenuig m, irritació f, indignació f (fet d'estar enutjat o encolerit)
það bar hér næst til tíðinda að sauðamaður kom inn með hljóðleikum miklum. Hann mælti fátt en af styggð það er var. Sýndist mönnum þann veg helst sem hann mundi leikinn því að hann fór hjá sér og talaði við sjálfan sig og fór svo fram um hríð: el següent fet que s'esdevingué fou que el pastor va tornar a les cases del mas amb un silenci que cridava l'atenció. No parlava gens i quan ho feia ho feia amb enuig. A la gent del mas els va semblar que estava posseït, ja que s'aïllava dels altres i parlava tot sol. Així va anar la cosa una temporada
hún var nú mjög hálfær og mælti fátt nema af styggð það er var, kvaðst aldrei hirða hvort þeir bæru heim krækilfætur nokkrar "mun eg aldrei búa að síður þó að þið farið ekki að slíku": en aquells moments estava més que mig ofuscada de ràbia (en realitat: estava totalment fora de si) i no parlava gens i quan ho feia ho feia amb indignació. Els va dir que tant se li'n fotia si portaven a casa aquells krækilfætur (‘peus corbs o ganxuts’ en al·lusió a les perdius blanques que els seus fills havien anat a caçar), “i no els couré mai de la vida ni encara que deixeu d'anar a caçar-ne”
en þótt þeir kasti þessum orðum fram með nokkurri styggð þá urðu þeir brátt vel sáttir. Segir Þorsteinn nú föður sínum allan atburð sinnar ferðar. Fyrir þetta verk fékk Þorsteinn góðan orðstír af hverjum manni sem von var. Síðan lætur Þorsteinn þings kveðja og komu þar allir byggðarmenn úr þeim héruðum: encara que es varen llançar pel cap aquestes paraules amb una certa indignació, aviat [pare i fill] estigueren reconciliats del tot. En Þorsteinn va contar llavors a son pare tot el que li havia passat durant el seu viatge. Per aquesta gesta, en Þorsteinn, com era d'esperar, va rebre les lloances de tothom. Després, en Þorsteinn va fer convocar una assemblea a la qual varen assistir tots els homes dels districtes veïns
svá var inn virðuligi Magnús jarl glaðligr sem honum væri til veizlu boðit. Hvárki mælti hann með styggð né reiðiorðum. Ok eptir þessa rœðu fell hann til bœnar ok laut í gaupnir sér ok hellti út mǫrgum tárum í Guðs augliti. Þá er inn helgi Magnús jarl var til dauða ráðinn, bauð Hákon Ófeigi, merkismanni sínum, at drepa jarl, en hann neitti með inni mestu reiði. Þá neyddi hann Lífólf, steikara sinn, til at bana Magnúsi, en hann tók at gráta hástǫfum. „Eigi skaltu gráta þetta“, sagði jarl, „því at frægð er í at vinna slíkt. Vertu með staðfǫstum hug, því at þú skalt hafa klæði mín, sem siðr er til ok lǫg inna fyrri manna, ok eigi skaltu hræðask, því at þú gerir nauðigr, ok sá, er þér nauðgar, misgerir meira en þú“. En er jarl hafði þetta mælt, steypti hann af sér kyrtlinum ok gaf Lífólfi. Síðan bað hann sér leyfis at biðjask fyrir, ok þat var honum veitt. Hann fell til jarðar ok gaf sik Guði ok fœrði honum sjálfan sik í fórn. Eigi at eins bað hann fyrir sér eðr vinum sínum heldr ok þar með fyrir óvinum sínum ok banamǫnnum, ok fyrirgaf þeim af ǫllum hug þat er þeir misgjǫrðu með hann, ok játti Guði sínar misgjǫrðir, ok bað þær af sér þvásk í úthellingu blóðs síns, ok fal ǫnd sína Guði á hendi, ok bað Guðs engla koma í mót sál sinni ok fœra hann í hvíld Paradísar. Þat segja sumir menn, at hann tœki corpus Dominí þá er honum var messan sungin. Þá er Guðs vinr var til hǫggs leiddr, mælti hann til Lífólfs: „Stattu fyrir mér, ok hǫgg mik í hǫfuð mikil sár, því at eigi samir at hǫggva hǫfðingja sem þjófa. Styrkztu, aumr, því at ek hefi beðit fyrir þér til Guðs, at hann líkni þér“. Eptir þat signdi hann sik, ok laut hann undir hǫggit, ok leið ǫnd hans til himins: el venerable iarl Magnús estava alegre com si l'haguessin convidat a un banquet. No parlava ni amb indignació ni amb paraules aïrades. Després d'aquesta conversa, es va agenollar per a pregar, tapant-se la cara amb les mans i vessant mantes llàgrimes davant Déu. Quan el sant iarl Magnús hagué de rebre mort, el iarl Hákon va dir al seu portaestendard Ófeigr que el matés, però l'Ófeigr va refusar de fer-ho amb la màxima còlera. Aleshores el iarl Hákon va constrènyer en Lífólfr, el seu coc, a donar mort al Magnús, peró el coc es va posar a plorar sorollosament. “No ploris pas per això”, li va dir el iarl [Magnús], “car en l'acompliment d'aquest fet hi ha fama [futura]. Mostra't ferm car tindràs la meva roba, com és costum i llei d'antic, i no tinguis por, car tu ho fas forçat, i el qui t'hi força, fa un tort major que tu”. I quan el iarl Magnús hagué dites aquestes paraules, es va llevar el seu kyrtill i el va donar al Lífólfr. Tot seguit va demanar permís per pregar i l'hi fou donat. Es va prostrar en terra i es va encomanar a Déu oferint-li el seu propi sacrifici. Va pregar no tan sols per ell mateix i els seus amics, sinó també pels seus enemics i assassins, perdonant-los de tot cor per el tort que feien contra ell. Va confessar a Déu els seus propis pecats pregant-li que fossin rentats d'ell en el vessament de la seva sang (en la seva sang vessada) i encomanà el seu esperit a Déu i pregà que els àngels de Déu sortissin a l'encontre de la seva ànima i la menessin al repòs del Paradís. Hi ha gent que conta que va prendre el cos de Nostre Senyor quan li digueren la missa. Quan l'amic de Déu fou portat al piló, va parlar al Lífólfr d'aquesta manera: “Posa't davant meu i fes-me una gran ferida al cap perquè no es tany de matar els prínceps igual que els lladres. Míser, fes el cor fort, car he pregat per tu a Déu que sigui misericordiós envers tu”. Després d'això, es va senyar i es va acotar per rebre el cop. I el seu esperit anà al cel
2. (fælni hjá dýrumpor[uguesa] f (esquivesa, esquerperia en animals)

styggðar·orð <n.pl -orða>:
paraules ofensives

styggðar·yrði <n.pl -yrða>:
paraules ofensives

styggja <styggi ~ styggjum | styggði ~ styggðum | styggte-n>:
1. (móðgaofendre algú (injuriar, insultar)
hve oft risu þeir ekki gegn honum í auðninni, styggðu (ʕāˈt͡saβ ~ עָצַב:   ʝaʕăt͡sīˈβū-hū   b-īʃīˈmōn,   יַעֲצִיבוּהוּ, בִּישִׁימוֹן) hann í eyðimörkinni: quantes de vegades no s'aixecaren contra ell a l'ermàs, no l'ofengueren al desert
2. (fælaespantar un animal (esfereir una bèstia de manera que fugi)
borgir Aróer skulu verða yfirgefnar, hjörðum skulu þær verða til beitar, þar skulu þær liggja og enginn styggja (ħāˈraδ ~ חָרַד:   wə-ˈʔēi̯n   maħăˈrīδ,   וְאֵין מַחֲרִיד) þær: les viles d'Aroer seran abandonades, els ramats hi pasturaran, hi jauran i ningú no els espantarà
leifar Ísraels munu engin rangindi fremja, né heldur tala lygar, og í munni þeirra mun ekki finnast sviksöm tunga. Já, þeir munu vera á beit og leggjast, án þess að nokkur styggi (ħāˈraδ ~ חָרַד:   wə-ˈʔēi̯n   maħăˈrīδ,   וְאֵין מַחֲרִיד) þá: les restes d'Israel no cometran cap iniquitat ni tampoc no diran pas mentides i a l'interior de llur boca no s'hi trobarà una llengua engañadora. Sí, pasturaran i s'ajauran sense que ningú no els espanti
hvar er nú bæli ljónanna, átthagar ungljónanna, þar sem ljónið gekk og ljónynjan og ljónshvolpurinn, án þess að nokkur styggði (ħāˈraδ ~ חָרַד:   wə-ˈʔēi̯n   maħăˈrīδ,   וְאֵין מַחֲרִיד) þau?: on és ara el cau dels lleons, el sòl natal dels joves lleons, on caminava el lleó i la lleona i el cadell de lleó sense que ningú no els espantés
♦ styggja sauða: espantar ovelles
♦ styggja fugla: espantar ocells

styggjast <styggist ~ styggjumst | styggðist ~ styggðumst | styggste-n>:
1. (móðgastofendre's (sentir-se ofès, insultat)
2. (reiðast, verða gramurindignar-se (irritar-se)
og synir Jakobs komu heim úr haganum, er þeir heyrðu þetta. Og mennirnir styggðust (ʕāˈt͡saβ ~ עָצַב:   wa-i̯ʝiθʕat͡st͡səˈβū   hā-ʔănāˈʃīm   wa-i̯ˈʝiħar   lā-ˈhɛm   məˈʔɔδ,   וַיִּתְעַצְּבוּ הָאֲנָשִׁים, וַיִּחַר לָהֶם מְאֹד) og urðu stórreiðir, því að hann hafði framið óhæfuverk (נְבָלָה) í Ísrael, er hann lagðist með dóttur Jakobs, og slíkt hefði aldrei átt að fremja: i els fills d'en Jacob tornaven de les pastures quan varen sentir a dir això. I aquests homes s'indignaren i una gran còlera s'emparà d'ells per tal com havia comès un forfet infame a Israel jaient amb la filla d'en Jacob, la qual cosa no s'hauria hagut de fer mai
18. Auðginnt mjǫk því Éva trúði, ǁ át hón blóm, enn tapaði sóma ǁ ok til með sér Ádam teygði; ǁ át hann þat, er hann vissi bannat. ǁ Uggði hann at Éva styggðiz, ǁ ef neitaði hann bœn at veita. ǁ Fjandinn gat svá í fyrstu blindat ǁ feðgin vár með nógu dári: 18. Molt fàcilment entabanada, l'Eva se'l va creure: menjà la flor (=el fruit), però perdé l'honor; i ella amb ella hi atragué l'Adam: ell va menjar allò que sabia prohibit. Temia que l'Eva s'encoleriria si refusava d'accedir al seu prec. D'aquesta manera, en l'inici, l'Enemic va poder encegar el nostre pare i mare amb una gran engalipada (burleria)
♦ styggjast við e-n [af e-u ~ vuð e-ð]: irritar-se contra algú [per una cosa]
Kolfinna styggðist þá við: la Kolfinna aleshores es va indignar amb aquests versos
3. (fælastespantar-se (esfereir-se una bèstia i fugir)

stygg·lega <adv.>:
iradament, indignadament
♦ svara stygglega: contestar indignadament (o: iradament) 

stygg·leikur <m. -leiks, no comptable>:
1. (andúð, óánægjaaversió f (positura de rebuig envers algú)
♦ hafa e-n í styggleik: sentir aversió envers algú
en þat hefi ek sét, ef maðr verðr manns bani, at allir ráðvandir menn hafa hann síðan í styggleik, svá sem heiðinn mann, ok er þat kallat mikil synd at drepa mann, ok tekr sá er þat gørir stórar skriptir ok mikit meinlæti, áðr en kristnir menn vili hann aptr taka í sína samneyzlu. En þér gátut fyrr i yðarri rœðu, at ek skylda skirrask ǫll manndráp, ok létu þér þat fylgja, at ǫll þau manndráp, er með konungsboði væri eða í orrostum, þá skylda ek þau ekki meir skirrask en eitthvert þat annat verk, er gott væri: he vist, emperò, que tots els homes honestos, si un home en mata un altre, senten després aversió envers ell com si fos un pagà i consideren pecat capital matar un home, i qui ho fa, ha de fer grans penitències i gran mortificació abans que els cristians no el tornin a acceptar en llur comunió. I vós, abans, en el vostre parlament, heu esmentat que he de sentir horror de tots els homeis però [després] heu afegit que no he de témer (esquivar) tots els homeis que es facin per ordre del rei o a les batalles més que qualsevol altra obra que sigui bona
♦ sýna sig í styggleik við e-n: mostrar aversió envers algú
Helgi mælti: "Allmjög sýna menn sig hér í styggleik við oss og er það þó líkast að þú setjir eigi undan bóndi öllum auvisla við oss ef þú tekur eigi við oss": en Helgi li va dir: “La gent d'aquí mostreu gran aversió contra nosaltres i és força probable, bóndi, que no en surtis sa i estalvi [d'aqu&3237;], si no ens aculls [al teu mas]
2. (fælni hjá dýrumpor[uguesa] f (esquivesa, esquerperia en animals)

stygg·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
tarannà esquerp, malambrós, caràcter atrabiliari

stygg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (önuglyndurmalambrós -osa (de caràcter esquerp, bròfec)
Halldór Snorrason var mikill maður vexti og fríður sýnum, allra manna styrkastur og vopndjarfastur. Það vitni bar Haraldur konungur Halldóri að hann hefði verið með honum allra manna svo að síst brygði við voveiflega hluti hvort sem að höndum bar mannháska eða fagnaðartíðindi þá var hann hvorki að glaðari né óglaðari. Eigi neytti hann matar eða drakk eða svaf meira né minna en vandi hans var til hvort sem hann mætti blíðu eða stríðu. Halldór var maður fámæltur, stuttorður, bermæltur, stygglyndur og ómjúkur, kappgjarn í öllum hlutum við hvern sem hann átti um. En það kom illa við Harald konung er hann hafði nóga aðra þjónustumenn. Komu þeir því lítt lyndi saman síðan Haraldur varð konungur í Noregi. En er Halldór kom til Íslands gerði hann bú í Hjarðarholti: en Halldór Snorrason era un home de gran estatura i molt ben plantat, fortíssim i habilíssim en el maneig de les armes. El rei Haraldur donava fe d'en Halldór que, de tots els homes que havien estat al seu servei, ell fou el qui menys es deixava alterar per esdeveniments sobtats i inesperats, tant si es tractava d'un perill mortal imminent com de notícies que haurien d'haver estat motiu de gran alegria: ell no s'hi mostrava ni més content ni més abatut. Tampoc no menjava ni bevia ni dormia mai ni més ni menys del que tenia per costum de fer, tant si eren temps bons com dolents. En Halldór era un home curt de paraules i d'expressió bròfega que deia obertament i francament el que pensava, era malambrós i rude, cerca-raons en tots els afers, fos qui fos aquell amb qui tingués a veure. Aquesta forma d'ésser el rei la va acceptar malament quan va tenir prou altres homes al seu servei. Per això, des que en Haraldur fou coronat rei de Noruega, tots dos deixaren d'entendre's bé. I quan en Halldór va tornar a Islàndia, es va establir a Hjarðarholt, on hi fundà un mas
nú er að segja frá þeim Sigmundi og Þóri, að þeir eru tvo vetur síðan í Víkinni er Hrafn lét þá lausa, og er þá upp gengið féð það er Hrafn fékk þeim, og er Sigmundur þá tólf vetra gamall, en Þórir fjórtán vetra. Spyrja til ríkis Hákonar jarls og gera nú það ráð fyrir sér að vitja hans, ef þeir mætti því við koma; þykir þeim sér það líklegast til nokkurs góðs, er feður þeirra höfðu honum þjónað. Ganga nú úr Víkinni til Upplanda og þann veg austur eftir Heiðmörk og norður til Dofrafjalls og koma þar við vetur sjálfan, og snjóvar þá á fyrir þeim og vetrar. Ráða þeir þó á fjallið með litlu ráði, fara villt og liggja úti svo að mörgum dægrum skipti matarlausir, og þá lagðist Þórir fyrir og biður Sigmund þá hjálpa sér og leita af fjallinu. Hann kvað að þeir skyldu báðir af koma eða hvorgi þeirra ella. En sá var munur krafta þeirra að Sigmundur leggur Þóri á bak sér, og veit þá heldur fyrir ofan. Dösuðust nú mjög báðir; finna nú eitt kveld dalverpi nokkuð á fjallinu og fóru nú eftir því, og um síðir kenna þeir reykjarþef, og því næst finna þeir bæ og ganga inn og finna stofu. Þar sátu konur tvær, önnur við aldur, en önnur ung stúlka; báðar voru þær fríðar sjónum. Þær heilsuðu vel sveinum þessum og drógu af þeim klæðin, en fá þeim þurr klæði í staðinn; og brátt gefa þær þeim mat að eta, og síðan fylgja þær þeim til svefns og búa um þá vel og segja að þær vilja að þeir yrði eigi fyrir bónda er hann kemur heim, kvað hann vera stygglyndanara parlarem d'en Sigmundur i en Þórir que ja havien passat dos anys a la Víkin des que en Hrafn els va deixar lliures i que, llavors, ja havien acabats els diners que en Hrafn els havia donat, i en Sigmundur tenia aleshores dotze anys i en Þórir, catorze. En aquells temps sentiren a dir que el iarl Hákon havia assumit el poder i resolgueren entre si, si és que podien fer-ho, d'anar-lo a veure. Consideraren que això era el més versemblant que els podia reportar algun bé, ja que llurs pares havien estat al servei del iarl. Sortiren doncs de la Víkin (Viken) en direcció als Upplönd, les terres altes, de primer prengueren el camí cap a llevant que travessava Heiðmörk (Hedemarken) i després el camí cap al nord que menava al puig (en realitat, les muntanyes) de Dofrafjall (Dovrefjell), on hi varen arribar a l'inici de l'hivern, i es trobaren amb nevades i gelades hivernals al davant [barrant-los el pas a través de la muntanya]. Nogensmenys, imprudentment varen escometre el pas de la muntanya, s'hi perderen i hagueren de passar molts de dies a la intempèrie sense menjar, i llavors, en Þórir es va ajeure i va demanar al Sigmundur que se salvés i que intentés sortir de les muntanyes. En Sigmundur li va contestar que o en sortien tots dos o, altrament, cap d'ells. I la diferència de llurs forces era tanta que en Sigmundur es va carregar en Þórir a l'esquena i llavors el cel es va esclarir [i en Sigmundur es va poder orientar i trobar el camí]. Els dos nois estaven molt esgotats quan, un vespre, varen descobrir una cóma a la muntanya i la travessaren resseguint-ne la vorera i finalment varen ensumar olor del fum i poc després varen descobrir un mas. Entraren a l'edifici principal i dins la stofa. Hi havie dues dones assegudes, una era vella, l'altra, emperò, era una noia jove. Totes dues eren boniques. Varen saludar els dos nois amb afabilitat (o, els donaren la benvinguda), els varen despullar i els portaren roba seca en lloc de la molla, i de seguida després els donaren menjar i tot seguit els varen portar a dormir i els embolcallaren bé amb el tapament del llit dient-los que no volien que el bóndi els veiés en tornar a cases, ja que era malambrós (vocabulari: #1. koma e-u við: Cf. Baetke 19874, pàg. 336: koma e-u við etw. zuwege bringen, fertigbringen; zu etwas in der Lage sein; #2. með litlu ráði: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: með litlu ráði unüberlegt, unklug; #3. ráða á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: ráða á e-t an etwas herangehen, etwas in Angriff nehmen; #4. skiptir að e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 556: 8. sich belaufen auf, betragen: svá at vetrum skipti so daß es Jahre dauerte; svá mikit fjǫlmenni at þat skipti mǫrgum hundruðum so daß es sich auf viele Hunderte belief; #5. veit þá heldur fyrir ofan: En Baetke 19874, no aclareix aquestes paraules. L’Ólafur Halldórsson les interpreta com a al·lusió al temps atmosfèric: [1] veit þá heldur fyrir ofan: þessi orð merkja líklega að heldur hafi birt til, þannig að sézt hafi til lofts eða fjalla; Adopto aquesta interpretació en la traducció, per bé que completant-la en el sentit que, quan el temps s'esclareix, el minyó pot tornar a trobar el camí. En tot cas, l'expressió també es podria entendre com a la muntanya va començar a fer baixada, com interpreten Rafn/Mohnike 1833, p. 287: Indessen begann es bergab zu gehen; #6. dasast: Cf. Baetke 19874, pàg. 83: dasask <...> müde werden, ermatten; #7. fríðar sjónum: Al meu entendre, aquesta indicació es feia perquè el lector o l'oient de la història tingués clar que eren dones humanes i no pas dones trol o ‘trol·les’, ètunes, kveldriður o qualsevol altra criatura malvada; ; )
2. (bráðlyndurirritable (que s'irrita o indigna amb facilitat)

styggur, stygg, styggt <adj.>:
1. (önuglyndurmalambrós -osa, atrabiliari -ària (de caràcter esquerp, bròfec i fàcilment irritable)
♦ verða styggur [við e-n]: irritar-se [amb algú], posar-se de mal humor (o: desagradable) [amb algú]
2. (fælinnporuc -uga, espantadís -issa (o: espantívol -a) (que s'espanta amb facilitat)
♦ styggur hestur: un cavall espantadís

stykki <n. stykkis, stykki. Gen. pl.: stykkja; dat.pl.: stykkjum>:
1. <GENtros m, bocí m
en hrútinn skaltu hluta í sundur, þvo innyfli hans og fætur og leggja ofan á hin stykkin (ˈnēθaħ ~ נֵתַח:   wə-nāθatˈtā   ʕal־nəθāˈħā-u̯   wə-ʕal־rɔʔˈʃ-ō,   וְנָתַתָּ עַל-נְתָחָיו וְעַל-רֹאשׁוֹ) ásamt höfðinu: esquarteraràs el marrà, rentaràs les seves entranyes i potes i les posaràs damunt els quarters [fets] ensems amb el cap
♦ brjóta e-ð í stykki: trossejar una cosa
skal tilreiða hana á pönnu með olíu. Þú skalt fram bera hana samanhrærða. Þú skalt brjóta hana í stykki (paθ ~ פַּת:   tuφīˈnēi̯   minˈħaθ   pitˈtīm   taqˈrīβ   ˌrēi̯aħ־nīˈħoaħ   la-i̯hˈwāh,   תֻּפִינֵי מִנְחַת פִּתִּים, תַּקְרִיב רֵיחַ-נִיחֹחַ לַיהוָה) og fórna henni til þægilegs ilms fyrir Drottin: serà preparada (fregida) en una paella amb oli. La presentaràs barrejada remenant-la. En faràs bocins i l'oferiràs, en perfum agradable, a Jahvè
♦ brotna í stykki: fer-se bocins
♦ brotna í smá stykki: fer-se bocinets
♦ brotna í þrjú stykki: trencar-se en tres trossos (o: bocins)
♦ finna hvað (o: hvar) feitt er á stykkinu: <LOC FIGsentir on hi ha el màxim guany en una cosa & saber trobar el punt principal o la substància d'una cosa
♦ gera öll sín stykki [á gólfið]: <LOC FIGfer les seves necessitats [al terra]
♦ skera lík í fjögur stykki: esquarterar un cos
♦ standa ekki í stykkinu: <LOC FIGsortir-se'n malament, passar-les magres (per a dur a terme una tasca, una feina, les exigències d'un càrrec etc., acomplir quelcom malament o amb molta de dificultat)
♦ stykki af e-u: un tros de...
♦ stykki af kjöti: un tros de carn
♦ stykki af lérefti: una peça de drap (en el sentit mallorquí de la paraula drap)
♦ stykki af smjöri: un paquet de mantega
♦ stykkið: la peça, la unitat
♦ selja e-ð í plastflöskum á ellefu krónur stykkið: vendre una cosa en ampolles de plàstic a onze corones la unitat
♦ þeir kosta tíu krónur stykkið: costen deu corones la unitat
♦ það er ekki feitt á stykkinu: <LOC FIGno hi ha res d'especial o remarcable
♦ þegar til stykkisins kemur: <LOC FIGa l'hora de la veritat, quan realment cal, en cas de necessitat
♦ → fitustykki “bocí de greix”
♦ → fórnarstykki “tros de víctima sacrificada”
♦ → kjötstykki “bocí de carn”
♦ → sápustykki “pastilla de sabó”
♦ → smjörstykki “paquet de mantega”
♦ → spikstykki “penca de cansalada”
2. (leikritpeça f (de teatre, òpera etc.)

stykki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → stökkva “saltar”

stykkja <stykkja ~ stykkjum | stykkjaði ~ stykkjuðum | stykkjaðe-ð í sundur>:
trossejar una cosa

stykkja·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
<COMmercaderia f en fardells o peces

styndi:
1ª & 3ª pers. sg. pret. subj. de → stynja “gemegar”

styngi:
1ª & 3ª pers. sg. pret. subj. de → stinga “punxar, pincar”

stynja <styn ~ stynjum | stundi ~ stundum | stunið>:
1. <GENgemegar
bóndi gengur að Þormóði og vildi sjá sár hans. En Þormóður sveipar öxinni til hans og særir hann miklu sári. Sá kvað við hátt og stundi fast. Þormóður mælti þá: "Það vissi eg að vera mundi nakkvar sá maður inni er þreklaus mundi vera. Er þér illa saman farið, leitar á þrek annarra manna því að þú ert þreklaus sjálfur. Eru hér margir menn mjög sárir og stynur engi þeirra en þeim er ósjálfrátt þótt hátt láti í sárum þeirra. En þú stynur og veinar þó að þú hafir fengið eitt lítið sár": el bóndi es va acostar al Þormóður per mirar-li les ferides, però en Þormóður va brandar la destral contra ell i li va infligir una gran ferida. El bóndi feia grans crits i gemegava fort. En Þormóður aleshores li digué: “Ja ho sabia jo que aquí dedins hi devia haver un home moll (fluix, mancat de força). T'escau malament això de cercar homenia en els altres perquè tu mateix ets un dèbil d'esperit. Aquí dedins hi ha molts d'homes greument ferits i cap d'ells no gemega, però no hi poden fer res que llurs ferides xisclin. Tu, emperò, gemegues i crides de dolor, encara que [realment] només has rebut una ferida lleu”
húsfreyja þar á bænum var fátæk en þó fór hún þegar og dóttir hennar með henni og báru hann heim til húss í möttlum sínum. Síðan fóru þær eftir presti en er hann kom þangað þá batt hann sár hans öll og leituðu honum hæginda slíkra sem þau máttu. Hann lá þá, hinn sári prestur, aumlega búinn, vilnaðist jafnan guðs miskunnar og tortryggði það aldrei, bað guð mállaus með hugrenningum og sútfullu hjarta, því öllu traustara er hann var sjúkari, og renndi huginum til þess milda konungs, Ólafs hins helga guðs dýrlings, og hafði hann áður heyrt mart sagt frá hans dýrðarverkum og trúði því öllu hvatara á hann af öllu hjarta til allrar hjálpar í sínum nauðum. En er hann lá þar lami, að öllu megni numinn, þá grét hann sárlega og stundi, bað með sáru brjósti þann dýrling, Ólaf konung, duga sér. En eftir miðja nótt þá sofnaði prestur hinn sári: la mestressa d'aquell mas era pobra i, tanmateix, hi va acudir immediatament amb sa filla, i el portaren, posat damunt llurs abrics, a llur casa. Després, anaren a cercar un prevere. I quan el prevere hi va arribar, va embenar totes les seves ferides, i elles cercaren de procurar-li tot el consol i alleujament que podien. I així va romandre allà, el prevere ferit, en un estat ben planyívol, i tanmateix, no deixava de confiar en la gràcia de Déu i mai no en desesperava. Implorava Déu en silenci, en els seus pensaments i en el seu cor apesarat amb major fervor com més malament es trobava, i va dipositar els seus pensaments en sant Olau, el generós rei, l'estimat de Déu, car anteriorment havia sentit a contar moltes de coses sobre les seves obres glorioses i per això confiava més que més fermament, de tot cor, en ell i que li'n vindria tot l'ajut que havia de menester en el seu destret. I mentre jeia així, baldat i robat de totes les seves forces, plorava amargament i gemegava i pregava des del seu cor ferit al rei Olau, l'estimat de Déu, que l'ajudés. I vet ací que passada la mitja nit, el prevere ferit, es va adormir
♦ stynja af sársauka: gemegar de dolor
♦ stynja e-u upp: (segja e-ð með erfiðismunumbalbucejar una cosa amb dificultat
2. (andvarpa, varpa öndinnisospirar (fer un sospir)
þegar ég ætla að matast styn (ʔănāˈħāh ~ אֲנָחָה:   kī־li-φəˈnēi̯   laħˈm-ī   ʔanħāˈθ-ī   θāˈβōʔ,   כִּי-לִפְנֵי לַחְמִי, אַנְחָתִי תָבֹא) ég, harmakvein mín streyma sem vatn: quan vull menjar, sospiro, i les meves lamentacions corren com l'aigua
♦ stynja þungan: sospirar feixugament, fer un profund sospir
þú, mannssonur, styn þungan (ʔāˈnaħ ~ אָנַח:   wə-ʔatˈtāh   βɛn־ʔāˈδām   hēʔāˈnaħ     וְאַתָּה בֶן-אָדָם, הֵאָנַח). Þú skalt stynja (ʔāˈnaħ ~ אָנַח:   bə-ʃiˈβrōn   māθˈnaʝim   ū-βi-mərīˈrūθ   tēʔāˈnaħ   lə-ʕēi̯nēi̯-ˈhem,   בְּשִׁבְרוֹן מָתְנַיִם וּבִמְרִירוּת, תֵּאָנַח לְעֵינֵיהֶם) fyrir augum þeirra, skjálfandi á beinum og af sárri kvöl: tu, fill d'home, sospira amargament. Sospira sota llurs mirades, amb tremolor de genolls i per amarg dolor
er maður hennar situr í grannahópi stynur hann þungan (ἀναστενάζειν + πικρά:   ἀνὰ μέσον τῶν πλησίον αὐτοῦ ἀναπεσεῖται ὁ ἀνηρ αὐτῆς καὶ ἀκουσίως ἀνεστέναξεν πικρά) ósjálfrátt: quan el seu home seu enmig dels veïns, sense voler sospira amargament

stynur <m. styns, stynir>:
1. <GENgemec m
2. (andvarpsospir m (aspiració i espiració de l'aire fortament audibles)

styr <m. styrjar, styrjir. Pl. no hab.>:
1. <eða ritm.(órói, rósta, hávaðiavalot m (tumult, aldarull)
styrr varð í ranni, ǀ stucco ǫlscálir, ǁ í blóði bragnar lágo, ǀ komit ór briósti Gotna: aldarull s'alçà dins el casal, les gerres de cervesa esclafiren, els herois jeien estesos en la sang rajada del pit dels gots
2. <eða ritm.(bardagicombat m (lluita, batalla)
3. (stríð, ófriðurguerra f (contesa bèl·lica)
♦ um málið stóð mikill styr: <LOC FIGhi va haver una forta disputa sobre la qüestió

styrja <f. styrju, styrjur. Gen. pl.: styrja>:
esturió m (peix Acipenser sturio)

styrjaldar·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
variant de styrjaldaraðili² ‘part contendentó etc.’

styrjaldar·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
part f contendent

styrjaldar·ár <n. -árs, -ár>:
any m de guerra

styrjaldar·maður <m. -manns, -menn>:
home bel·licós, d'ànim combatiu
Steinvör svaraði vel máli hans og kvað einsætt vera Hálfdani að drýgja dáð og veita Þórði allt slíkt er hann mætti, kvað hann hafa verið engan styrjaldarmann hér til: „Hefi eg hann og sjaldan eggjað að ganga í stórmæli en nú mun eg það bert gera að lítið mun verða okkart samþykki ef þú veitir eigi Þórði bróður mínum. Mun þá svo fara sem minnur er að sköpuðu að eg mun taka vopnin og vita ef nokkurir menn vilji fylgja mér en eg mun fá þér af hendi búrluklana“ (SS II, cap. 310, pàg. 464): l'Steinvör va contestar bé al seu parlament bo i declarant que l'únic correcte que en Hálfdan podia fer era mostrar homenia procurant al Þórður tot allò que aquest pogués haver de menester; va afegir que, fins llavors, no havia estat cap home de guerra (pertorbador de la pau, home bel·licós): “[D'altra banda] rarament l'he animat rarament a entrar en afers d'importància, però ara vull deixar dit explícitament que el nostre matrimoni serà poca cosa (no anirà a més) si no ajudes en Þórður, mon germà. [Perquè si no ho fas,] passarà -cosa que s'adirà menys a l'ordre natural de les coses-, que jo et lliuraré a tu les claus del magatzem-rebost mentre prenc les armes i miro que alguns homes m'hi acompanyin”

styrjaldar·átök <n.pl -átaka>:
accions f.pl militars (o: bèl·liques), actes m.pl de guerra

styrjaldar·tímar <m.pl -tíma>:
temps m.pl de guerra

styrju·hrogn <n.pl -hrogna>:
caviar m, ous m.pl d'esturió

styrju·ætt <f. -ættar, no comptable>:
<PISC[família f dels] acipensèrids m.pl

styrjöld <f. styrjaldar, styrjaldir>:
guerra f

styrk·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:
sol·licitud f de subvenció (o: d’ajut econòmic)

styrking <f. styrkingar, styrjir. Pl. no hab.>:
1. <GENenfortiment m
sælt ert þú, land, sem hefur eðalborinn mann að konungi og höfðingjar þínir matast á réttum tíma sér til styrkingar (gəβūˈrāh ~ גְּבוּרָה:   bi-ɣəβūˈrāh,   בִּגְבוּרָה) en ekki til þess að verða drukknir: benaurat de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els teus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se!
nú hafði kirkjan frið um alla Júdeu, Galíleu og Samaríu. Hún byggðist upp og gekk fram í ótta Drottins og óx við styrkingu (ἡ παράκλησις -ήσεως:   καὶ τῇ παρακλήσει τοῦ ἁγίου πνεύματος ἐπληθύνετο) heilags anda: l’església, doncs, fruïa de pau per tota la Judea, la Galilea i la Samaria. S'edificava i progressava en el temor del Senyor i creixia amb la reconfortació de l'Esperit Sant
2. (styrkur, stuðningursuport m (ajut, sosteniment)
3. (staðfestingconfirmació f (consolidació, corroboració, reforçament)
♦ styrking skoðunar: confirmació d'una opinió

styrkja <styrki ~ styrkjum | styrkti ~ styrktum | styrkte-ð>:
1. <GENreforçar una cosa
♦ styrkja undirstöðuna: reforçar la base
♦ styrkja vegg: reforçar una paret
2. <FIGconsolidar una cosa, enfortir una cosa
♦ styrkja kristni: consolidar el cristianisme
♦ styrkja e-n í ásetningi sínum: enfortir algú en el seu propòsit
♦ styrkja taugarnar: enfortir els nervis
♦ styrkja sig: <FIGrecobrar forces, recuperar les forces, enfortir-se
3. (veita einkaaðili e-m fjárstyrk, aðstoðaajudar algú (socórrer [amb diners], sostenir [financerament])
♦ styrkja og styðja: ajudar i donar suport
♦ styrkja e-n til e-s: ajudar algú a obtenir una cosa
♦ styrkja e-n til náms: ajudar financerament algú en els seus estudis, pagar les despeses dels estudis d'algú
4. (veita einkaaðili e-u fjárstyrkpatrocinar una cosa (aportar diners a una cosa una entitat no pública o individus)
♦ eftirtaldir aðilar styrktu útgáfu þessa blaðs: els següents particulars han patrocinat la publicació d'aquest full
♦ styrkja útsendingu: patrocinar un programa
5. (veita hið opinbera e-u fjárstyrksubvencionar una cosa (aportar diners a una cosa una entitat pública)

styrkjast <styrkist ~ styrkjumst | styrktist ~ styrktumst | styrkst>:
1. <GENenfortir-se, fer-se [més] fort -a
með honum er mannlegur máttur en með okkur er Drottinn, Guð okkar. Hann mun hjálpa okkur og berjast með okkur.“ Fólkið styrktist (sāˈmaχ ~ סָמַךְ:   wa-i̯ʝissāməˈχū   hā-ˈʕām   ʕal־diˈβrēi̯   ʝəħizqīˈʝāhū,   וַיִּסָּמְכוּ הָעָם, עַל-דִּבְרֵי יְחִזְקִיָּהוּ) við orð Hiskía Júdakonungs: ell compta amb forces humanes, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarà i lluitarà amb nosaltres. Les paraules d'Ezequies, rei de Judà, van encoratjar el poble
þú þreyttist af mörgum ferðum þínum en sagðir þó ekki: „Ég gefst upp.“ Þú fannst að hönd þín styrktist ( ~ :   ħai̯ˈʝaθ   ʝāˈδ-ēχ   māˈt͡sāʔθ,   חַיַּת יָדֵךְ מָצָאת), þess vegna örmagnaðist þú ekki: t’has cansat a força de fer camí, però mai no deies: "Tot és inútil." Recuperaves les forces i et refeies del cansament!
hann sagði: „Óttastu hvergi, ástmögur, allt mun ganga þér í hag. Vertu hughraustur. Vertu hughraustur.“ Ég styrktist (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ū-χə-δabbəˈr-ō   ʕīmˈm-ī   hiθħazˈzaqtī,   וּכְדַבְּרוֹ עִמִּי הִתְחַזַּקְתִּי) við er hann talaði við mig og sagði: „Talaðu, herra, því að þú hefur veitt mér styrk (ħāˈzaq ~ חָזַק:   kī   ħizzaqˈtā-nī,   כִּי חִזַּקְתָּנִי)“: em digué: »--No tinguis por, preferit de Déu. La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort! »Mentre ell em parlava, vaig reprendre forces i vaig dir: »--Que parli el meu senyor, ja que tu m'has confortat
allt frá upphafi styrktist (στηρίζειν:   διὰ τοῦτο ἐξ ἀρχῆς ἐστηρίχθην καὶ διενοήθην καὶ ἐν γραφῇ ἀφῆκα) sannfæring mín, ég grundaði þetta og skráði það síðan: des del principi jo tenia aquesta convicció, hi he reflexionat i ho he deixat escrit
síðan neytti hann matar og styrktist (ἐνισχύειν:   καὶ λαβὼν τροφὴν ἐνίσχυσεν). Sál var nokkra daga hjá lærisveinunum í Damaskus: d
en söfnuðirnir styrktust (στερεοῦν:   αἱ μὲν οὖν ἐκκλησίαι ἐστερεοῦντο τῇ πίστει καὶ ἐπερίσσευον τῷ ἀριθμῷ καθ’ ἡμέραν) í trúnni og urðu fjölmennari dag frá degi: d
en sveinninn óx og styrktist (κραταιοῦσθαι:   τὸ δὲ παιδίον ηὔξανεν καὶ ἐκραταιοῦτο πληρούμενον σοφίᾳ), fylltur visku, og náð Guðs var yfir honum: d
um fyrirheit Guðs efaðist hann ekki í vantrú heldur styrktist (ἐνδυναμοῦν:   ἀλλ’ ἐνεδυναμώθη τῇ πίστει) í trúnni og gaf Guði dýrðina: d
með því að brýna þetta fyrir söfnuðinumert þú góður þjónn Krists Jesú og styrkist (ἐντρέφειν ~ ἐντρεφόμενος ἐντρεφομένη ἐντρεφόμενον:   ἐντρεφόμενος τοῖς λόγοις τῆς πίστεως) um leið af orði trúarinnar og þeim góða trúarlærdómi sem þú hefur fylgt: d
♦ styrkjast af e-u (o: við e-ð)<FIGenfortir-se amb una cosa
♦ styrkjast í e-u: <FIGésser confirmat -ada en una cosa
3. (hressast eftir veikindirecuperar les forces (després de malaltia)

styrk·legur, -leg, -legt <adj.>:
d'aspecte fort

styrk·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (kraftur, aflforça f (vigor, potència)
♦ andlegur styrkleiki: <FIGforça mental
♦ [helsti] styrkleiki minn er [í] stærðfræði: <LOC FIGel meu fort són les matemàtiques
2. (veigursolidesa f (gruixa, espessor, resistència física d'un material, p.e., formigó, glaç etc.)
3. (nets, búnaðar, tækispotència f (de xarxa, d'aparell)
4. (mælanlegur styrkurgraduació f (força mesurable d'alcohol d'una beguda, d'acidesa d'una beguda etc.)
♦ jarðskjálftinn mældist 7,2 að styrkleika: el terratrèmol va tenir una magnitud de 7,2
♦ styrkleiki straumsins er mældur í amperum: la intensitat del corrent [elèctric] es mesura en amperes
♦ → alkóhólstyrkleiki “grau alcohòlic”

styrk·leikur <m. -leiks, no comptable>:
variant de styrkleiki ‘força; vigor’

styrkt <f. styrktar, no comptable>:
1. (stuðningur, hjálpsuport m (ajut)
en þér segið: Ef maður segir við föður sinn eða móður: ,Það, sem þér hefði getað orðið til styrktar (ὠφελεῖν:   ὅ ἐστι, δῶρον, ὃ ἐὰν ἐξ ἐμοῦ ὠφεληθῇς) frá mér, er korban,' það er musterisfé, þá leyfið þér honum ekki framar að gjöra neitt fyrir föður sinn eða móður: però vosaltres dieu: «Si hom diu a son pare o a sa mare: Sigui «corban», això és, ofrena, tot allò que de mi podria ésser-vos de suport», no li permeteu de fer res més per a son pare o sa mare
♦ til styrktar e-m: en suport d'algú
♦ til styrktar e-u: a benefici d'una cosa
2. (styrking, eflingenfortiment m (reforç)
♦ til frama og styrktar e-u: per a profit i enfortiment d'una cosa
þá mælti Sigurðr konungr við sína menn: „Þat lízk mér bæði vera mono s. h. til frama ok styrktar Guðskristni, at vér ynnim kastala þenna, er í hefir samnazk heiðit fólk, ok gørir þaðan útrásir á hendr kristnum mǫnnum ok veitir þeim úfrið. Gefumk nú sem bezt ok vinnum þenna kastala sem drengiligast“: aleshores el rei Sigurðr es va adreçar als seus homes tot dient-los: “Crec”, els va dir, “que serà per a profit i enfortiment de la cristiandat de Déu que conquerim aquest castell en el qual s'hi ha aplegat gent pagana, la qual, des d'aquest castell, fa ràtzies contra els cristians i els duen la guerra. Demostrem la nostra vàlua com millor puguem i conquerim aquest castell de la manera més baronívola que puguem”
♦ til styrktar e-m: per a enfortiment (o: envigoriment) d'algú
konan mælti: "Þú munt vera sár mjög eða viltu drekka mjólk? Það er sárum mönnum gott til styrktar": la dona li va dir: “Has d'estar greument ferit. Vols beure llet? És una bona refecció per a homes ferits”
♦ tónleikar til styrktar e-m: concert benèfic per a...
♦ til styrktar og stjórnar e-u: per a enfortiment i millor governança d'una cosa
Hrólfr konungr mælti: "Eigi er þat satt, at vér krefjum af yðr í þetta sinn matar né drykkjar, því at þat höfum vér áðr í nóg, en með því at vér vitum, at þú ert heldr dóttir Svía konungs en sonr, þá viljum vér nú ok með ákveðnum orðum flytja várt eyrendi með stöddu samþykki föður yðvars ok biðja þín mér til kvánar til styrktar ok stjórnar váru ríki, til upphalds ok eflingar öllu váru afkvæmi, því sem af okkr lifnar": el rei Hrólfr li va dir: “No és pas ver que, [si més no] aquesta vegada, exigim de Vós menjar ni beure, car ja en tenim a bastament, però com que sabem que vós no sou pas el fill, sinó la filla del rei de Suècia, ara, verbalment i amb el ferm consentiment del vostre pare, us exposaré el motiu de la meva vinguda aquí: demanar-vos en matrimoni per a enfortiment i millor governança del nostre reialme i per a criança i acreixement de tota la nostra descendència que tinguem en comú”

styrktar·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
variant de styrjaldaraðili² ‘mecenes’

styrktar·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
mecenes m & f, promotor m, promotora f, patrocinador m, patrocinadora f, <LITfautor m, fautora f

styrktar·félag <n. -félags, -félög>:
associació f [benèfica] de suport i ajut, associació benèfica que obra en favor d'algú o alguna cosa

styrktar·félagi <m. -félaga, -félagar>:
membre m & f d'associació f [benèfica] de suport i ajut a algú o alguna cosa

styrktar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (‘stoð og stytta’, haldreipipuntal m (auxiliador)
fríði maðr svarar: „Ek em Jakóbus postuli fóstrson herra Jesú Krists, son Zebedeí, bródir Jóhannis evangelistę. Mik kallaði Jesús son heilagrar Maríę meyjar til sín á sjó Galíleę fyrir sína úumrœðiliga mildi, en Heródes hinn úmildasti konungr lét hálshǫggva mik með sverði. Líkami minn liggr in Hispániís flestum mǫnnum úkunnigr í hálfum Galicię, hver ríki nú haldast undir háðugligu valdi Saracenórum ok Móabitórum. En mjǫk þykki mér undarligt, er þú frelsar eigi land mitt af þeirra valdi, svá mǫrg ríki, borgir ok bœi sem þú hefir undir aflat rómverska kristni. Ok því skaltu vita, at svá sem Guð hefir gert þik vǫldugara en nǫkkurn konung í verǫldu, svá hefir hann ok skipat þik til þess at frjálsa eign mína undan heiðnum þjóðum, at þar fyrir takir þú bjarta kórónu eilífrar dýrðar. Þat hefir ok sýnt sá stjǫrnuvegr er þér birtist, at þú munt fara af þessum lǫndum með þinn mikla her fram til Hispániás ok eyða þeirri vándu þjóð ok leysa þau lǫnd af hæðiligum þrældómi heiðingja, þar með mun þú góðfúsliga vitja míns legstaðar, efla ok uppreisa mína kapellu. Eptir þik munu þangat fara allir lýðir Italię pílagrímsferð, þiggjandi af Guði þar fyrir lausn allra synda, lýsandi með Guðs lofi þeim stórtáknum ok fáheyrðum jartegnum, sem hann virðist fyrir sinn almátt vinna; man þessi ferð haldast alt til heimsins enda. Nú far sem skjótast,“ segir Jakóbus postuli til Karlamagnúss keisara, „því at ek skal vera þinn styrktarmaðr ok þér fullting veita í þessarri ferð ok þínum nauðsynjum, ok þitt starf skall ek ávaxta í Guðs augliti ok þiggja af honum þér til sœmdar eilífa dýrð himinríkis, ok þitt nafn skal æ lofast ok svá lengi uppi vera sem verǫldin byggist“: l’home benplantat li va respondre: “Jo sóc l'apòtol Jaume, fóstrsonr de Nostre Senyor Jesucrist, i fill d'en Zebedeu i germà d'en Joan l'evangelista. Jess, el fill de la santa verge Maria, em va cridar a ell des del mar de Galilea en la seva indescriptible gràcia, però l'Herodes, el més despietat dels reis, em va fer degollar per l'espasa. El meu cos reposa a les Hispànies, a la hálfa (part) de Galícia, desconegut de la majoria de la gent (més lliurement: la qual cosa desconeix la majoria de la gent), el qual reialme ara està sotmès a l'ignominiós poder dels sarraïns i moros. I trobo molt extraordinari que no alliberis la meva terra de llur poder en esguard dels molts de regnes, ciutats i viles que has guanyat per a la cristiandat romana. I per això has de saber que, de la mateixa manera que Déu t'ha fet més poderós que qualsevol altre rei del món, Ell també t'ha designat a tu per a alliberar la meva propietat dels pobles pagans. I per això obtindràs la brillant corona de la glòria eterna. Això mateix també era el que t'estava indicant el camí estelat que t'ha aparescut [en els teus somnis]: que parteixis d'aquestes terres cap a les Hispànies amb el teu gran exèrcit i hi destrueixis aquest poble dolent i alliberis i deslliuris aqueixes terres de la ignominiosa servitud dels pagans i en havent-ho fet, visitaràs volenters la meva tomba i bastiràs i aixecaràs la meva capella. Després que ho hauràs fet, tot el poble d'Itàlia hi anirà en pelegrinatge, obtenint de Déu a canvi el perdó de tots els pecats, proclamant (donant a conèixer), amb llaor a Déu, els grans portents i inaudits miracles que a ell, per la seva omnipotència, es digni a fer, i aquest pelegrinatge no es deixarà de fer fins a la fi del món. Ara, doncs, afanya't a partir”, va dir l'apòtol Jaume a l'emperador Carlemany, “car jo seré el teu auxiliador [en tot] i et socorreré (auxiliaré) en aquesta expedició i en [totes] les teves necessitats, i acreixeré les teves obres als ulls de Déu i obtindré d'ell, a honor teva, la glòria eterna del cel, i el teu nom sempre serà lloat i es mantindrà mentre hi hagi món”
biskup setti stól sinn í Görðum og réðst þangað til. Var Einar honum þá mestur styrktarmaður og þeir feðgar. Þeir voru og mest metnir af öllum landsmönnum af biskupi: el bisbe va fixar la seva seu a Garðar i s'hi va establir. L'Einar i son pare eren els seus màxims puntals i de tots els paisans, ells eren els qui el bisbe més apreciava
eftir fall Haralds konungs gilla var Ingiríður drottning gift Óttari birtingi. Hann var lendur maður og höfðingi mikill, þrænskur að ætt. Hann var mikill styrktarmaður Inga konungs meðan hann var í barnæsku. Sigurður konungur var ekki mikill vinur hans og þótti hann allt hallur undir Inga konung mág sinn: després de la mort del rei Haraldur Gilli la reina Ingiríður es va casar amb l'Óttar Truita-bruna. Aquest era un lendur maður i un poderós cabdill, oriünd de Þrándheimur. Fou un gran puntal del rei Ingi durant la seva infantesa. El rei Sigurður no era cap gran amic d'ell de qui recelava que simpatitzava amb el seu fillastre, el rei Ingi
2. (styrktaraðili, kostunaraðilipatrocinador m, patrocinadora f (espònsor, finançador, promotor)

styrktar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m d'ajut i foment, fons promotor

styrktar·tónleikar <m.pl -tónleika>:
concert benèfic
♦ styrktartónleikar fyrir e-n: concert benèfic per a...

Styrktarjlfun: entrenament de fora, exercici de fora, resistance training, strength training

styrkur <m. styrks, styrkir. Gen. pl.: styrkja; dat.pl.: styrkjum>:
1. (námsstyrkurbeca f (borsa d'estudis)
♦ sækja um styrk: sol·licitar una beca
2. (fjárstyrkursubvenció f (subsidi, ajut financer)
♦ veita e-u styrk: atorgar una subvenció a una cosa, subvencionar una cosa
3. (hjálp, stuðningur, stoð, stuðillajut m (suport, auxili, assistència)
♦ leggja styrk til með e-m: donar el seu suport a algú en una cosa, ajudar a algú en una cosa prestant-li suport i ajut
þá stóð konungr upp ok gekk út með þeim Birni. Þá tók kann sverð búit ok gaf Birni: „Þetta sverð gaf mér Rǫgnvaldr jarl. Til hans skulu þér fara ok bera honum þau mín orð, at hann leggi ráð ok styrk til með yðr, at þér komið fram eyrendinu. Þykki mér þá vel sýslat ef þú heyrir orð Svíakonungs, ok segi hann annattveggja nei eðr já. En fingrgull þetta fær þú [Rǫgnvaldi] jarli, þvíat þessa jarteign mun hann kenna“: el rei es va aixecar i va sortir amb en Bjǫrn i els seus homes. Llavors va agafar una espasa [bellament] adornada i la va donar al Bjǫrn. [El rei li va dir:] “El iarl Rǫgnvaldr em va donar aquesta espasa. Aneu a veure'l i porteu-li aquest missatge de part meva: que us doni consells i ajut perquè pugueu dur a terme la vostra missió. Consideraré que l'heu duta a terme satisfactòriament si escolteu les paraules del rei de Suècia, tant si hi diu que sí com si hi diu que no. Pel que fa a aquest anell d'or, doneu-lo al iarl, car reconeixerà per aquest senyal que realment sóc jo qui us hi envia”
þá stóð konungur upp og gekk út með þeim Birni. Þá tók hann upp sverð búið og fingurgull og seldi Birni. "Sverð þetta gef eg þér. Það gaf mér í sumar Rögnvaldur jarl. Til hans skuluð þér fara og bera honum þau mín orð að hann leggi til ráð og sinn styrk að þú komir fram erindinu. Þykir mér þá vel sýslað ef þú heyrir orð Svíakonungs og segi hann annað tveggja, já eða nei. En fingurgull þetta fær þú Rögnvaldi jarli. Þessar jartegnir mun hann kenna": el rei es va aixecar i va sortir amb en Bjǫrn i els seus homes. Llavors va agafar una espasa [bellament] adornada i un anell d'or i els va donar al Bjǫrn. [El rei li va dir:] “Et dono aquesta espasa. El iarl Rǫgnvaldr la'm va donar aquest estiu. Vull que l'aneu a veure i que li porteu aquest missatge de part meva: que us doni consells i el seu ajut perquè pugueu dur a terme la vostra missió. Consideraré que l'heu duta a terme satisfactòriament si escolteu les paraules del rei de Suècia, tant si hi diu que sí com si hi diu que no. Pel que fa a aquest anell d'or, doneu-lo al iarl Rǫgnvaldr, car reconeixerà, per aquests senyals, que realment sóc jo qui us hi envia”
4. (styrkleiki, krafturforça f (vigor, potència)
góður Guð, veitu mér styrk til að gera það einn: Déu meu, dóna'm força per fer-ho tot sol
erfiðleikarnir draga fram styrk hans: les dificultats fan aflorar (o: realcen) la seva força
♦ styrkur líkama og sálar: força física i anímica
♦ með styrk: per [la] força
konungur svarar: "Þann kost mun eg þér gera á því Kjartan að þú farir til Íslands út í sumar og brjótir menn til kristni þar annaðhvort með styrk eða ráðum. En ef þér þykir sú för torsóttleg þá vil eg fyrir engan mun láta hendur af þér því að eg virði að þér sé betur hent að þjóna tignum mönnum heldur en gerast hér að kaupmanni": el rei li va respondre: “Kjartan, et donaré a triar entre dues opcions: que aquest estiu vagis a Islàndia i hi imposis a la gent el cristianisme per la força o per mitjà de negociacions, o bé, si aquesta missió et sembla de difícil compliment, [pots romandre amb mi, per tal com] de cap de les maneres no et deixaré anar, ja que jutjo que s'adiu millor a tu d'estar al servei d'homes d'alt rang que no pas de fer-te un mercader”
♦ sýna sinn styrk: mostrar la seva força
5. (mátturpoder m (domini)
en Eysteinn erkibiskup, er norðr þar stýrði ǫllu fólki, var hinn mesti ástvin Magnúss konungs, ok hélt þar ǫllum styrk undir hann: l’arquebisbe Eysteinn, emperò, que governava tothom en el nord, era el més gran amic íntim del rei Magnús, i hi tenia (exercia) tot el poder sota [la soberania d']ell[, el rei]
þá er Önundur var gróinn sára sinna fóru þeir Þrándur til móts við Geirmund heljarskinn, því að hann var þá frægastur af víkingum fyrir vestan haf, og spurðu hvort hann vildi ekki leita aftur til ríkis þess er hann átti á Hörðalandi og buðu honum fylgd sína. Þóttust þeir eiga eftir eignum sínum að sjá því að Önundur var stórættaður og ríkur. Geirmundur kvað þá orðinn svo mikinn styrk Haralds konungs að honum þótti það lítil von að þeir fengju þar sæmdir með hernaði að menn fengu þá ósigur er að var dreginn allur landslýður, og kveðst eigi nenna að gerast konungsþræll og biðja þess er hann átti áður sjálfur, kveðst heldur mundu leita sér annarra forráða. Var hann þá og af æskuskeiði. Fóru þeir Önundur aftur til Suðureyja og hittu þar marga vini sína: quan l'Önundur estigué guarit de les seves ferides, en Þrándur i ell anaren a veure en Geirmundur heljarskinn, car en aquell temps era el més famós dels viquings fyrir vestan haf[, a ponent de l'oceà, és a dir, de les Illes Britàniques]. Li demanaren si no volia tornar al domini que havia tingut al Hörðaland i li oferiren d'acompanyar-l'hi, car eren del parer, en esguard de llurs pròpies possessions, que havien d'emprendre alguna cosa, ja que l'Önundur era d'alt llinatge i ric. En Geirmundur els va replicar que el poder del rei Haraldur ara ja havia tornat tan gran que ell considerava molt inversemblant que poguessin aconseguir res amb una expedició militar, tenint en compte que la gent d'allà ja havien sofert una desfeta quan gairebé tots els habitants del país s'havien ajuntat [contra en Haraldur]. I va afegir que no estava disposat a demanar [al rei] el que abans havia posseït [com a home lliure] i convertir-se [així] en esclau del rei (és a dir, en vassall seu). Va dir-los que, més aviat, procuraria d'obtenir uns altres dominis. En Geirmundur, en aquells moments, ja feia temps que havia deixat enrere la joventut. L'Önundur i els seus homes se'n tornaren a les illes Hèbrides on hi trobaren molts de llurs amics
♦ bera styrk til e-s: tenir la força (o: el poder) per a una cosa
6. (þéttleikisolidesa f (robustesa)
7. (mælanlegur styrkurnivell m, concentració f (quantitat mesurable)
♦ styrkur ágeislunnar: irradiància f (potència radiant)
♦ styrkur kvikasilfurs og kadmíums í matvælum: nivell m (o: concentració f) de mercuri i cadmi en els aliments
7. (liðstyrkur, herstyrkurforces armades (exèrcit)

styrkur, styrk, styrkt <adj. En la llengua antiga i, de vegades literària, els casos oblics es poden trobar incrementats amb -j- o -v- davant vocal: styrkjan, styrkja, styrkt etc. ~ styrkvan, styrkva, styrkt etc. >:
fort -a
konungr mælti: "Skjótt kenndum vér hann at frásǫgn manna, ok er slíkt afburðarmaðr ok mun vera vitr maðr ok þolinn, ok sýndist maðrinn staðfastligr, ok munda ek ætla, at væri óbráðreiðr ok þrár á þat, sem hann fœri fram, ok svá skulu vér við búast sem þessi maðr muni vitja optar á várn fund Svíanna. Skulu vér leita at smiðum ok láta virki gera um allan stað várn, harðla styrkt ok rammgert, ok búa síðan með þeiri vélfimi, at eigi megi sœkja, hvárki með eldi né járni, því at ek hygg, at þessi konungr hyggi á hendr oss": el rei els va dir: “De seguida l'hem reconegut pel que la gent en conta i [realment] és un home que excel·leix i deu ésser savi i pacient. L'home sembla que és [ferm i] constant i m'agradaria creure que no es posa fàcilment furiós i que és tenaç en el que està fent. I per tot això cal que comptem amb el fet que aquest home vindrà força sovint a trobar-se amb nosaltres, els suecs. Anem[, doncs,] a cercar fusters i fem fer una palissada, molt forta i fermament sòlida, al voltant de tota la nostra ciutadella, i tot seguit equipem-la amb una habilitat tal (amb hàbils ginys tals?) que no es pugui atacar ni amb el foc ni amb el ferro car penso que planeja atacar-nos”
♦ styrkt vín: vi generós

styrk·vana <adj. inv.>:
feble, dèbil

styrk·þegi <m. -þega, þegar>:
beneficiari m, perceptor m, beneficiària f, perceptora f (de subvenció, de subsidi, de beca etc.)

styrk·þurfi <m. -þurfa, þurfar>:
persona f que necessita assitència financera (subvenció, subsidi, beca etc.)

styrlingur <m. styrlings, styrlungar>:
esterlet m (peix Acipenser ruthenus)

styrma <styrmir | styrmdi | styrmte-n>:
1. <GENfer molt de vent
♦ nú styrmir: fa molt de vent
♦ það styrmir: fa molt de vent
þeir höfðu útivist harða og veður þver mjög af suðri. Bar þá norður í haf. Þeir fundu Ísland og voru þá komnir fyrir norðan Langanes er þeir kenndust við. Þá var svo skammt í milli þeirra að þeir töluðust við. Sagði Ásmundur að þeir mundu sigla til Eyjafjarðar og því játuðu hvorirtveggju. Beittu þeir þá undir landið. Þá tók veðrið að styrma af landsuðri. En er þeir Önundur lögðu í nauðbeitu þá lestist ráin. Felldu þeir þá seglið og í því rak þá til hafs undan. Ásmundur komst undir Hrísey og beið til þess er honum byrjaði inn á Eyjafjörð. Honum gaf Helgi hinn magri Kræklingahlíð alla. Hann bjó að Glerá hinni syðri: varen tenir una travessia dura, amb un fort vent de migjorn que els arribava de través i que els va desviar cap al nord. [Finalment] varen trobar Islàndia i quan pogueren determinar llur posició, va resultar que es trobaven al nord de Langanes. La distància entre totes dues naus era tan estreta que [les respectives tripulacions] es podien parlar enre si. L'Ásmundur va proposar que singlessin cap al fiord d'Eyjafjörður i tant els d'una nau com els de l'altra hi estigueren d'acord. Anaren navegant contravent cap a la costa. Aleshores va començar a bufar un gran vendaval de xaloc. Quan l'Önundur i els seus anaven cenyint, el vent va trencar la verga. Immediatament varen arriar la vela i a l'instant el corrent els va empènyer mar endins. L'Ásmundur va arribar a l'illa de Hrísey i va esperar-hi a tenir un vent favorable per poder entrar al fiord d'Eyjafjörður. En Helgi el magre li va donar tota la Kræklingahlíð. Ell vivia a la part de migjorn del riu Glerá
þá spurði Grettir hvort þeir vildu heldur leggja út uxann eða halda skipinu því að brim nokkuð var við eyna. Þeir báðu hann halda skipinu. Hann stóð við mitt skipið á það borð er frá landi horfði, tók honum sjórinn undir herðablöðin, og hélt svo að hvergi sveif. Þorgeir tók upp uxann aftan en Þormóður framan og hófu svo út í skipið, settust síðan til róðrar. Reri Þormóður í hálsi en Þorgeir í fyrirrúmi en Grettir í skut og héldu inn á flóann. Og er þeir komu inn fyrir Hafraklett styrmdi þá að þeimaleshores en Grettir els va demanar si [ells dos] s'estimaven més pujar el bou a bord de la barca o subjectar-la, ja que unes grans onades batien la costa de l'illa. Ells li respongueren que subjectés la barca. En Grettir es va posar [dins l'aigua] a l'alçada del centre de la barca per la part que mirava cap a la mar i l'aigua li arribava fins a les escàpules, i tenia agafada la barca tan fermament que no es movia gens. En Þorgeir va aixecar el bou per la part de darrere i en Þormóður per la part de davant i així el varen pujar a bord de la barca. Després s'assegueren als bancs dels rems per anar-se'n d'allà. En Þormóður remava al davant, en Þorgeir si fa no fa a mitjan barca i en Grettir a la part de popa. Varen posar rumb cap a l'interior de la badia. I quan varen arribar davant l'espadat de Hafraklettur, els va colpir un fort vent
2. (sturma, stumraamuntegar-se (o: apilotar-se) al voltant d'algú (esp. del cadàver d'algú)
♦ styrma yfir e-m: abocar-se (o: amunionar-se) una multitud al voltant d'algú
en þeir menn, er hjá Rǫgnvaldi jarli váru, styrmdu yfir honum dauðum, ok leið mjǫk lǫng stund, áðr þeir Haraldr jarl fréttu tíðendin. Váru þeir þá komnir á mýrina ok yfir fenit þat, er gekk eptir mýrinni: i els homes que eren amb el iarl Rǫgnvaldr, es varen amunionar al voltant del seu cadàver, i va passar una bona estona fins que el iarl Haraldr no fou ennovat de la seva mort. Quan això va passar, en Þorbjörn i els seus homes ja havien arribat a l'aiguamoll i passat el fen, el bordoi o part menys aigualosa, que hi havia darrere l'aiguamoll.
Sturla hafði öxina Sveðju í handarkrika sér. Tók hann þá til hennar og reiddi hana upp og réð til Þorvarðs en hann gáði eigi hvort fram horfði á öxinni og kom hamarinn í höfuð Þorvarði og sprakk mjög fyrir en hausinn rifnaði. Féll Þorvarður í óvit og lá lengi sem dauður. Styrmdu heimamenn yfir honum en Sturla reið á brott og heim á Grund og förunautar hans (SS I, cap. 182, pàg. 246): l’Sturla tenia la destral Sveðja sota la seva aixella. Aleshores la va agafar i la va brandir i es va llançar contra en Þorvarður sense parar esment que el tall de la destral mirés cap endavant, de manera que va endevinar-li el cap amb l'esquena de la destral. [De tota manera,] el cop li va arrencar una bona part del cuir cabellut i li va fer esclafir el crani. En Þorvarður va perdre el coneixement i va romandre molt de temps com a mort. Els habitants del mas s'abocaren al seu voltant; quant a l'Sturla, va fugir i se'n tornà a Grund amb els seus companys

Styrmir <m. Styrmis, pl. no hab.>:
Styrmir m (andrònim)

stysti, stysta, stysta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
el més curt -a, el més breu (stuttur, stutt, stutt)

stystur, styst, styst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
el més curt -a, el més breu (stuttur, stutt, stutt)

stytta <f. styttu, styttur. Gen. pl.: styttna o: stytta>:
1. (aðstoð, hjálppuntal m, estaló m (suport, ajut)
sjá, hinn alvaldi, Drottinn allsherjar sviptir Jerúsalem og Júda hverri stoð og styttu (miʃʕēˈnāh ~ מִשְׁעֵנָה:   maʃˈʕēn   ū-maʃʕēˈnāh,   מַשְׁעֵן, וּמַשְׁעֵנָה), allri stoð (מִשְׁעַן-לֶחֶם) brauðs og allri stoð (מִשְׁעַן-מָיִם) vatns: perquè, vet aquí, que el Senyor, Jahvè dels exèrcits, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntal i suport: tota font de pa i tota font d'aigua
en móðir hans brast í grát og sagði við Tóbít: „Hvers vegna hefurðu sent barnið mitt burtu? Er hann ekki stoð okkar og stytta (καὶ ἔκλαυσεν ἡ μήτηρ αὐτοῦ καὶ εἶπεν πρὸς Τωβίτ· τί ὅτι ἀπέστειλας τὸ παιδίον μου; οὐχὶ αὐτὸς ἡ ῥάβδος τῆς χειρὸς ἡμῶν ἐστιν καὶ αὐτὸς εἰσπορεύεται καὶ ἐκπορεύεται ἐνώπιον ἡμῶν;) svo lengi sem hann gengur út og inn á heimili okkar?: i sa mare va esclatar en plors i deia al Tobit: “Per què hi has enviat el meu infant? Per ventura no és el nostre puntal i pilar mentre surti i entri a ca nostra?
2. (myndastytta, líkneskiestàtua f (figura, efígie, escultura)
♦ standa eins og stytta: aguantar-se dret -a com una estàtua, estar palplantat -ada

stytta <stytti ~ styttum | stytti ~ styttum | stytte-ð>:
escurçar una cosa
hann hefir bugað kraft minn á ferð minni, stytt daga mína
ótti Drottins lengir lífdagana, en æviár óguðlegra verða stytt
þú hefir stytt æskudaga hans og hulið hann skömm. [Sela]
ef dagar þessir hefðu ekki verið styttir, kæmist enginn maður af. En vegna hinna útvöldu munu þeir dagar styttir verða
♦ stytta e-m aldur: posar fi a la vida d'algú
Peka Remaljason riddari hans hóf samsæri gegn honum og drap hann í Samaríu, í vígi konungshalllarinnar, ásamt Argób og Arje, og voru fimmtíu manns af Gíleaðítum með honum. Og er hann hafði stytt honum aldur, tók hann ríki eftir hann
♦ árið 2000 má stytta í '00: l'any 2000 es pot escurçar (o: abreujar; o: abreviar) en '00
♦ brotið 2/4 má stytta í 1/2: la fracció 2/4 es pot simplificar (o: abreviar; o: reduir) en 1/2
♦ stytta blaðagrein ~ texta: escurçar un article de diari ~ un text
♦ [láta] stytta buxurnar: [fer] escurçar els pantalons
♦ stytta hljóð: escurçar un so 
♦ stytta orð: abreujar un mot, escurçar (o: abreviar) un mot (o: una paraula); en català, p.e., col·le per col·legi. En islandès, p.e., þjóðó per Þjóðarbókhlaðan o e-ð per eitthvað. L'escurçament, doncs, pot ésser purament gràfic o afectar el cos fonètic del mot, suprimint-ne una o més síl·labes
♦ stytta reipi: escurçar una corda
♦ stytta sér aldur: escurçar-se la vida, posar fi a la seva vida, cometre suïcidi
♦ stytta sér leið: escurçar el camí, fer una drecera
Akkilles stytti sér leið með því að hlaupa meðfram borgarveggnum
♦ stytta sér stundir: passar l'estona, [fer] passar el temps
♦ stytta sig: arromangar-se
eftir það bjóst Grettir til sunds og kastaði af sér klæðunum. Hann fór í kufl einn klæða og söluvoðarbrækur. Hann stytti upp um sig kuflinn og rak að sér utan basttaug að sér miðjum og hafði með sér kerald. Síðan hljóp hann fyrir borð. Hann lagðist nú yfir þvert sundið og gekk þar á land. Hann sér þar standa eitt hús og heyrði þangað mannamál og glaum mikinn. Grettir sneri að húsinu: tot seguit, en Grettir es va preparar per a nedar: es va despullar i es va posar un kufl, una cogulla o vesta amb capulla, i uns calçons de burell. Es va arromangar el kufl i es va lligar per la cintura una corda feta de líber i va agafar un recipient. Després va saltar per la borda. Va travessar nedant el freu i va sortir allà [davant] a terra. Va veure que hi havia una casa de la qual se sentien veus humanes i gran xivarri. En Grettir hi anà
♦ stytta e-m stundir: entretenir algú
♦ stytta sólarlandaferðina um viku: escurçar una setmana el viatge als països assolellats [del sud]
♦ stytta söguna: escurçar la història [que hom està contant]
♦ stytta tímann: abreujar el temps
♦ stytta vinnuvikuna (um einn dag) í 35 tíma: escurçar la setmana laboral (un dia sencer) a 35 hores
♦ stytta ævina: escurçar la vida
♦ það (o: hann) styttir upp: deixa de ploure
♦ nú er stytt upp: ha deixat de ploure, ja no plou

styttast <styttist ~ styttumst | styttist ~ styttumst | styst>:
1. <GENescurçar-se
♦ langa sérhljóðið styttist: la vocal llarga es va abreujar
♦ það fer að styttast í þetta: ja hi falta poc, ja ens hi anem acostant
♦ það styttast í jólin: ja falta poc per Nadal, ja ens anem acostat a Nadal
♦ það fer nú að styttast þangað til sumarið kemur: ja falta poc per l'estiu, ens anem acostant a l'estiu
2. (verða reiðurposar-se furiós -osa (enfuriar-se, no dissimular el seu enuig)
Helgi mælti og tók þá að styttast: "Eigi þarftu mér orð oftar að senda er þú skræfist nú, er eg em hér kominn til liðs við þig enda viltu eigi að aðrir fari." Skiljast þeir nú síðan með styttingi. Fara þeir bræður nú heim og er nú kyrrt um hríð og fundust þeir Bjarni og Þorkell ekki í þessu sinni: en Helgi va parlar mentre s'anava enfellonint: “No cal que em tornis a enviar cap missatge si ara que he vingut a socórrer-te et comportes com un covard eludint d'anar-hi i no deixant tampoc que d'altres hi vagin”. Després, es varen doncs acomiadar en desavinença. Els germans i els seus homes marxaren llavors a casa i durant una temporada no hi hagué res de nou. Aquesta vegada[, doncs,] en Bjarni i en Þorkell [tampoc] no es varen trobar [per a lluitar]

stytting <f. styttingar, styttingar>:
1. <GENescurçament m
2. (brotssimplificació f (de nombre fraccionari)
♦ lenging og stytting brota: amplificació i simplificació de fraccions
3. (hljóðlengdar & orðsabreujament m, abreviació f (de quantitat vocàlica o consonàntica & de mot)
4. (það að stytta sigarromangada f (acció d'arromangar-se)

styttingar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
forma abreujada
♦ Alkímus er styttingarmynd af Alkímedon : Àlcim és una forma abreujada d'Alcimedont

styttingur <m. styttings, styttingar>:
1. (þyrsklingurbacallanet m (bacallà petit)
2. (fálæti, óvildfredor f (parquedat de paraules, taciturnitat & desavinença, malvolença & manca d'amabilitat)
♦ kveðjast (o: skiljast) í styttingi: <LOC FIGacomiadar-se desavinguts o amb una gran fredor
Helgi mælti og tók þá að styttast: "Eigi þarftu mér orð oftar að senda er þú skræfist nú, er eg em hér kominn til liðs við þig enda viltu eigi að aðrir fari." Skiljast þeir nú síðan með styttingi. Fara þeir bræður nú heim og er nú kyrrt um hríð og fundust þeir Bjarni og Þorkell ekki í þessu sinni: en Helgi va parlar mentre s'anava enfellonint: “No cal que em tornis a enviar cap missatge si ara que he vingut a socórrer-te et comportes com un covard eludint d'anar-hi i no deixant tampoc que d'altres hi vagin”. Després, es varen doncs acomiadar en desavinença. Els germans i els seus homes marxaren llavors a casa i durant una temporada no hi hagué res de nou. Aquesta vegada[, doncs,] en Bjarni i en Þorkell [tampoc] no es varen trobar [per a lluitar]
um morguninn eftir reið Vigfús ofan til Helgafells og beiddi bóta fyrir vansa þenna en Snorri sagði að hann kveðst eigi mun gera þeirra atburða er þar höfðu orðið. Þetta líkaði Vigfúsi illa og skildu þeir með hinum mesta styttingil’endemà al matí, en Vigfús va baixar a Helgafell i va reclamar el pagament d'un rescabalament per aquella deshonra, però l'Snorri va dir-li que no faria cap diferència entre els fets que s'eren esdevinguts a un bàndol i els de l'altre (és a dir, es compensaven mútuament, de manera que no hi havia lloc per a una indemnització a cap de totes dues parts). En Vigfús es va prendre molt malament aquesta resposta i es varen acomiadar en la màxima fredor
♦ segja e-ð í styttingi: <LOC FIGdir una cosa sòbriament (o: concisament;), deixar anar poques paraules sobre una cosa

styttri, styttri, styttra <adj. en grau comparatiu>:
més curt -a, més breu (stuttur, stutt, stutt)

styttur, stytt, stytt <adj.>:
1. <GENescurçat -ada
2. (hljóðlengd & orðabreujat -ada, abreviat -ada (quantitat vocàlica o consonàntica & mot)

stýfa <stýfi ~ stýfum | stýfði ~ stýfðum | stýfte-ð>:
1. <GENtruncar una cosa, escurçar una cosa
♦ stýfa e-u af: escurçar una cosa, retallar una cosa (perquè sigui més petita)
♦ stýfa brauðið úr hnefa: <LOCanar menjant (‘escapçant amb les dents’) el bocí de pa -embotit, carn etc.- que sobresurt fora del puny (o de la mà amb què hom l'agafa, anar fent mossegades a un bocí de pa, carn, embotit etc. que hom té a la mà)
2. (um væng, tagl, höfuð o.s.fr.escapçar una cosa (cua, ala, cos)
♦ stýfa hausinn af e-m: tallar-li el cap a algú, escapçar algú
♦ stýfa hausinn frá bolnum: tallar-li el cap a algú, escapçar algú
◊ stýfa taglið: tallar la cua [a un cavall]
♦ stýfa vængi hænanna: eixalar les gallines (vængstýfa)
♦ api er api þó af honum sé stýfður halinn: <LOC FIGla mona és sempre mona encara que vagi vestida de seda (la traducció literal del refrany islandès fa: la mona és mona encara que l'hagin escuada)

stýfður, stýfð, stýft <adj.>:
1. <GENtruncat -ada, escurçat -ada
2. (um hár, væng, tagl o.s.fr.retallat -ada (cabells, cua, ala)
◊ stýft hár: cabells retallats

stýfing <f. stýfingar, stýfingar>:
1. (það að stýfatruncament m, escapçament m (acció d'escapçar una cosa tallant-ne l'extrem)
2. (styttingescurçament m (acció de fer més curt retallant)
3. (vængstýfingeixalament m (acció d'eixalar)
3. (eyrnamarkescapçada f (senyal fet a l'orella d'ovelles i cabres)

stýra <stýri ~ stýrum | stýrði ~ stýrðum | stýrte-u>:
1. <GEN & NÀUTgovernar una cosa
♦ stýra skipi: governar un vaixell
♦ stýra á e-n stað: posar rumb cap a un lloc
♦ stýra ríki: <LOC FIGgovernar un país
þeir færðu honum tíðindin og sögðu: „Jósef er enn á lífi og stýrir (māˈʃal ~ מָשַׁל:   wə-χī־ˈhūʔ   mɔˈʃēl   bə-χāl־ˈʔɛrɛt͡s   mit͡sˈrāʝim,   וְכִי-הוּא מֹשֵׁל, בְּכָל-אֶרֶץ מִצְרָיִם) öllu Egyptalandi.“ En hjarta hans komst ekki við því að hann trúði þeim ekki: li portaren la noticia tot dient-li: «en Josep encara és viu i governa tot el país d'Egipte». Però el seu cor no es va emocionar, perquè no se'ls creia
♦ það kann ekki góðri lukku að stýra: <LOC FIG[tinc el pressentiment que] això no durà res de bo
2. <FIGdirigir una cosa ~ algú
♦ stýra skrefum e-s: <LOC GEN & FIGdirigir els passos d'algú
hjarta mannsins velur leið hans en Drottinn stýrir (kūn ~ כּוּן:   wa-i̯hˈwāh   ʝāˈχīn   sˤaʕăˈδ-ō,   וַיהוָה, יָכִין צַעֲדוֹ) skrefum hans: l’home tria la seva ruta, però Jahvè dirigeix els seus passos
Drottinn stýrir (kūn ~ כּוּן:   ˌmē-ʝəhˈwāh   ˌmisˤʕăδēi̯־ˈɣɛβɛr   kōˈnānū,   מֵיְהוָה, מִצְעֲדֵי-גֶבֶר כּוֹנָנוּ) skrefum mannsins þegar hann hefur þóknun á vegferð hans: Jahvè dirigeix (guia) els passos de l'home quan té complaença en el seu viatge
3. <MILcomandar (o: dirigir) una cosa
ég gerði jörðina og skapaði mennina á henni, ég þandi út himininn með eigin höndum og ég stýri (t͡sāˈwāh ~ צָוָה:   wə-χāl־t͡səβāˈʔ-ām   t͡siu̯ˈwēi̯θī,   וְכָל-צְבָאָם, צִוֵּיתִי) öllum hans her: jo sóc qui ha fet la terra i creat els homes que l'habiten, jo sóc el qui va desplegar el cel amb les seves pròpies mans i jo sóc el qui comanda tota la seva host
jarðarbúar allir eru ekkert á við hann, sem stýrir (ū-χə-mit͡sbbəˈʝē-ḥ   ʕāˈβēδ   bə-ˈħēi̯l   ʃəmai̯ˈʝā-ʔ   wə-δāʔăˈrēi̯   ʔarˈʕā-ʔ,   וּֽכְמִצְבְּיֵ֗הּ עָבֵד֙ בְּחֵ֣יל שְׁמַיָּ֔א וְדָאֲרֵי אַרְעָ֑א) herskara himnanna og íbúum jarðar eins og hann sjálfur kýs. Enginn getur hamlað hendi hans eða spurt: Hvað hefurðu gert?: tots els habitants de la terra no són res davant ell, que comanda els estols celestials i els habitants de la terra com li ve de gust. Ningú no li pot frenar la mà o preguntar-li: Què has fet?
♦ stýra herliði: comandar un cos d'exèrcit
4. (vélconduir (o: menar; o: maniobrar) una cosa (màquina)
♦ stýra krana ~ vél: maniobrar una grua ~ una màquina
5. <LINGregir una cosa
♦ stýra falli: regir una cas
♦ sögnin synja stýrir þágufalli: el verb synja regeix el datiu

stýrandi <m. stýranda, stýrendur>:
conductor m, conductora f, <LITductor m, ductora f, nauxer m, nauxera f (esp. d'embarcació &, dit de divinitat, de l'univers)
♦ stýrandi himins og jarðar: rector del cel i de la terra (moderator caeli terraeque, rector caeli terraeque ?)
Hár svarar: "Hún sleikti hrímsteinana er saltir voru. Og hinn fyrsta dag er hún sleikti steina kom úr steininum að kveldi mannshár, annan dag mannshöfuð, þriðja dag var þar allur maður. Sá er nefndur Búri. Hann var fagur álitum, mikill og máttugur. Hann gat son þann er Bor hét, hann fékk þeirrar konu er Bestla hét, dóttir Bölþorns jötuns, og fengu þau þrjá sonu. Hét einn Óðinn, annar Vilji, þriðji Vé. Og það er mín trúa að sá Óðinn og hans bræður munu vera stýrandi himins og jarðar. Það ætlum vér að hann muni svo heita. Svo heitir sá maður er vér vitum mestan og ágætastan, og vel megið þér hann láta svo heita": l’Alt li va respondre: “Llepava les pedres gebrades, les quals eren salades. I el primer dia que va llepar les pedres, al vespre de les pedres varen aparèixer els cabells d'una persona, el segon dia va aparèixer-hi el cap d'un home, al tercer dia l'home sencer. Aquest es diu Búri. Era bell, gros i fort. En Búri va engendrar un fill, en Bori, aquest es va casar amb la Bestla, la filla de l'ètun Bǫlþorn i tingueren tres fills: el primer va nòmer Odin, el segon Vili i el tercer Vé. I tinc la creença que aquest Odin i els seus germans són els rectors de la terra i el cel. Som del parer que [el ductor del cel i de la terra] es diu així i que també es diu així l'home que coneixem com el millor i el més noble i vosaltres també el podeu anomenar així (és a dir, rector del cel i la terra) (tinc la sospita que l'expressió: stýrandi himins og jarðar no és res més que la transposició a l'islandès del llatí cristià rector caeli et terrae, moderator caeli et terrae, o semblants)

stýr·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
1. <GENdirigible, conduïble
♦ stýranleg skip: un vaixell maniobrable, un vaixell navegable
2. (stjórnanlegurcontrolable (que es pot controlar)
♦ stýranleg orka: energia controlable
♦ stýranlegur gervitunglageisli: raig controlable (orientable) de satèl·lit artificial

stýr·anleiki <m. -anleika, no comptable>:
controlabilitat f

stýrax·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>:
estorac m (resina de l'estírax)

stýrax·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjá. Dat. pl.: -trjám>:
estírax m (arbre Styrax officinalis)

stýrður, stýrð, stýrt <adj.>:
controlat -ada

stýri <n. stýris, stýri>:
1. <NÀUTroda f de timó, roda f de governall
♦ skipið lætur að stýri: la nau es deixa maniobrar
♦ sitja við stýri: ésser al governall
2. (stjórnvölur, stýrisvölurarjau m, canya f (de timó)
3. (á bílvolant m (roda per a dirigir vehicle rodat)
4. <AEROcontrols m.pl de vol
5. (á reiðhjóli eða mótorhjólimanillar m (de bicicleta, de moto)
6. (rófa á ketticua f, coa f (Val., Bal.) (de gat o moix)
♦ stýra krana ~ vél: maniobrar una grua ~ una màquina
7. (gæluorð fyrir barncuquet m, cuqueta f (hipocoreuma per a nen petit)

stýri·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:
míssil m de creuer 

stýri·fræði <f. -fræði, no comptable>:
cibernètica f

stýri·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
1. <INFORMsistema operatiu

stýri·látur, -lát, -látt <adj.>:
dòcil, obedient, que es deixa menar o dirigir
♦ vera e-m stýrilátur: creure algú (obeir-lo, ‘deixar-se manar o menar per ell’)
nú stukku fram konur allar og sló á þær óhug miklum og gráti. Grettir mælti til berserkja: "Seljið mér það í hendur sem þér viljið af leggja, vopn og vosklæði, því að eigi mun oss fólkið stýrilátt meðan það er óhrætt": aleshores totes les dones s'apressaren a sortir corrents d'allà, totalment consternades i plorant. En Grettir va dir als bersercs: “Doneu-me a mi el que vulgueu deixar, armes i roba xopa, perquè la gent d'aquí us negarà l'obediència mentre estigui espantada”
♦ vera stýrilátur föður sínum: creure son pare (obeir-lo, ‘deixar-se menar i corregir per son pare’)
skammt burt þaðan, sem þrælarnir hǫfðu barnit látit, bjó karl sá er Krókr hét en kerling hans Krekla. Þau voru órík ok heimsk ok hǫfðu fjallamannavit, en einn dag fór Krókr á skóg at veiða rjúpur. Hann heyrði barnsgrát ok fann barnit með þeim búningi, sem þrælarnir hǫfðu við skilit. Tók hann upp ok fœrði kerlingu sinni. Urðu þau fegin, þvíat þau áttu ekki barn. Þau kǫlluðu sveininn Sigurð ok son sinn. Óx hann þar upp ok var skjótt furðuliga mikill. Ekki var hann þeim stýrilátr, þvíat karl var hálfhræddr við hann. Þau áttu þann einn grip at þeim þótti betri en allt annat. Þat var hrútr. Hans lagðr var svá síðr, at hann dró hann eptir sér með ǫllum litum gulls ok silkis, klæðis ok kolórs ok kastaði reyfi þrysvar á hverju ári: no gaire lluny d'on els esclaus havien abandonat l'infant, hi vivia un home que nomia Krókr, amb sa dona, que nomia Krekla. Eren pobres i beneits i tenien la mentalitat dels muntanyencs. Un dia en Krókr va anar al bosc a caçar-hi perdius blanques. [Dins el bosc hi] va sentir plors d'infant i va trobar l'infant de la manera com l'hi havien deixat els esclaus. En Krókr va prendre l'infant i el dugué a sa dona. Es posaren molt contents perquè no tenien fills. Varen anomenar el nen Sigurðr i llur fill (se l'afillaren). El noiet es va anar fent gran i aviat fou extraordinàriament alt i gros. No es deixava menar per ells (no es mostrava dòcil envers ells), car l'home gairebé li tenia por [de manera que no gosava renyar-lo o corregir-lo]. Posseïen un bé preciós que consideraven millor que qualsevol altra de llurs pertinences. Era un marrà. La seva llana era tan llarga que l'arrossegava i era de tots els colors: del color de l'or i de la seda, de les teles i tints. I feia llana tres vegades a l'any

stýri·maður <m. -manns, -menn>:
1. <NÀUTtimoner m, pilot m [d'embarcació]
2. <(skipstjóricapità m (d'embarcació)

stýrimanna·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola nàutica, escola f de navegació

stýri·net <n. -nets, -net>:
xarxa f de governança

stýring <f. stýringar, no comptable>:
control m

stýris·band <n. -bands, -bönd>:
<NÀUTlligam m del timó
þeir losuðu akkerin og létu þau eftir í sjónum, leystu um leið stýrisböndin (ἡ ζευκτηρία (= ζεύγλη) τῶν πηδαλίων:   ἅμα ἀνέντες τὰς ζευκτηρίας τῶν πηδαλίων), undu upp framseglið og létu berast undan vindi til strandar: van desfer les àncores i les abandonaren a la mar, i al mateix temps afluixaren els lligams dels timons; hissaren al vent la vela del trinquet, i feren proa cap a la platja

stýris·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
<AUTOM[sistema m de] direcció f

stýris·endi <m. -enda, -endar>:
eix m articular

stýris·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
rèmora f (peix Remora remora)

stýris·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
<NÀUTroda f de timó (o: de governall)

stýris·hús <n. -húss, -hús>:
1. <NÀUTcabina f del pilot
2. (á bílcabina f del conductor (de vehicle rodat)
3. (á kranacabina f del maniobrador (de grua mòbil, giratòria, dúmper, bobcat etc.)

stýris·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
<NÀUTarjau m, canya f de timó

stýris·sveif <f. -sveifar, -sveifar>:
<NÀUTarjau m, canya f de timó

stýris·völur <m. -valar, -velir>:
<NÀUTarjau m, canya f de timó

stýri·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica f d'automa[titza]ció i control

stýri·vextir <m.pl -vaxta>:
[tipus m.pl d']interès bàsic

stæða <f. stæðu, stæður. Gen. pl.: stæðna>:
1. <MATexpressió (o: fórmula) algebraica
♦ réttsköpuð stæða: expressió ben formada, fórmula ben formada, fbf f
2. <GEOMconfiguració f
♦ stæða í rúmi: configuració f espacial
♦ → sléttustæða “configuració plana”

stæða·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
<MATaritat f (de funció o operació & de relació o predicat)

stæði <n. stæðis, stæði>:
1. (staðurlloc m (emplaçament d'una cosa)
2. (bílastæðiaparcament m (per a vehicles rodats)
♦ eitt laust stæði fyrir fatlaða: una única plaça buida d'aparcament per a discapacitats
♦ finna laust stæði: trobar una plaça buida d'aparcament
♦ finna stæði: trobar aparcament, trobar una plaça de pàrquing
3. (staður til að standa álloc m de dret (per comptes de lloc d'assegut, p.e., a estadis esportius)
♦ [númerað] sæti kostar 14.999 krónur, en stæði kostar 9.999 krónur: un lloc [numerat] d'assegut costa 14.999 corones i un lloc de dret en costa 9.999
4. (eldstæðifogó m (lloc on es fa foc per a la cocció d'aliments)

stæði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → standa “estar[-se] dret -a”

stæði·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (fastur, sterklegurque es pot aguantar dret -a, sòlid -a (ferm i estable, fort)
2. (stór og gervilegur, gerðarlegurben plantat -ada (ben tallat i de bona presència)
♦ stæðilegur maður: un home ben plantat, un home de bella prestància

stæðis·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
tarifa f d'aparcament

stæður, stæð, stætt <adj.>:
dret -a, <LITERdempeus
♦ e-m er ekki stætt á e-u: <LOC FIGalgú no es pot permetre de fer una cosa (no estar en situació de fer una cosa, per motius econòmics, ètics, legals etc.)
♦ e-m er ekki stætt á því að <+ inf.>és injustificable que algú <+ subj.>
♦ vera illa stæður: <FIGestar en una mala situació econòmica
♦ vera vel stæður: <FIGésser acomodat -ada
♦ vera þokkalega stæður: <FIGestar en una situació econòmica acceptable
♦ það er varla stætt á ísnum: un a penes s'aguanta dret sobre el glaç
♦ það er varla stætt úti: un a penes s'aguanta dret a fora de la ventada que fa
♦ það er varla stætt úti fyrir hálku: el glaç és tan llis que un a penes pot mantenir-se dret i no relliscar

stækja <f. stækju, no comptable>:
1. (ódaunnolor penetrant[, forta] (tufera, tuf)
2. (reykjarsvælafumera f (fumassa, fum espès)

stækka <stækka ~ stækkum | stækkaði ~ stækkuðum | stækkað>:
1. (verða stærricréixer (fer-se més gran, augmentar de mida o d'estatura però també de pes)
hún hætti að stækka um 16 ára: va deixar de créixer cap als setze anys
hún stækkar lítið: creix poc, no creix gaire
2. <e-ð>: (gera stærriengrandir una cosa (fer més gran)
♦ stækka hús: engrandir una casa
♦ stækka ljósmynd: ampliar una foto
♦ [láta] stækka brjóstin [á sér]: fer-se augmentar (o: engrossir) els pits
♦ stækka við sig húsnæðið: mudar-se a un pis o a una casa més gran

stækk·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
ampliable, expandible
♦ stækkanlegt borðstofuborð: taula f de menjador desplegable

stækkari <m. stækkara, stækkarar>:
ampliadora f [fotogràfica]

stækkast <stækkast ~ stækkumst | stækkaðist ~ stækkuðumst | stækkast>:
Ólafur svarar: "Ekki er það samfært af því að eg verð að reka heim fé mitt. Væri það sanntalað að þá stækkist sauðrekarnir um Ísafjörð ef þú lægðir þig svo": l’Olau li va contestar: “No serà possible que ho feu perquè jo he de menar el meu bestiar a cases. I dirien ben a dret que els pastors de l'Ísafjörður haurien fet fortuna (haurien pujat d'estatus) si tu et rebaixessis a fer-ho (és a dir, a menar amb mi les ovelles cap a cases)”

stækkun <f. stækkunar, stækkanir>:
1. (vöxturcreixement m (creixença)
2. (ljósmyndaampliació f (de fotos)
♦ stækkun ljósmynda: ampliació de fotos
♦ ég ætla að fá eina stækkun af hverju: voldria que mampliés totes aquestes fotos
3. (að stærð & umfangiengrandiment m (engrossiment, augment)

stækkunar·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glera o: -glerja; Dat. pl.: -glerum o: -glerjum>:
lupa f, lent f d'augment

stækur, stæk, stækt <adj.>:
1. (lykt, ódaunnpenetrant (olor, pudor)
◊ stæk lykt: una olor penetrant
2. (daunillurpudent (que fa ferum, fètid)
andstæðinginn í norðri rek ég langt frá yður, hann hrek ég á öræfi og óbyggðir, framvarðarsveit hans að hafinu í austri og baksveitir hans að hafinu í vestri. Af honum verður mikill óþefur (bəˈʔɔʃ ~ בְּאֹשׁ:   wə-ʕāˈlāh   βāʔəˈʃ-ō,   וְעָלָה בָאְשׁוֹ), stækur (sˤaħăˈnāh ~ צַחֲנָה:   wə-ˈθaʕal   sˤaħănāˈθ-ō,   וְתַעַל צַחֲנָתוֹ) ódaunn stígur upp af honum enda hefur hann afrekað mikið: allunyaré de vosaltres l'adversari del nord, el faré fugir a les terres ermes i deshabitades, [empenyeré] la seva avantguarda cap a la mar de llevant i les seves rereguardes cap a la mar de ponent. Una gran pudor s'escamparà d'ell, una ferum pudenta pujarà d'ell, car n'ha fetes de ben grosses
◊ stækt kjöt: carn pudenta
3. (ofsafullurfuribund -a (que segueix amb gran entusiasme una idea o una persona)
4. (ofstækisfullurfanàtic -a (empedreït)
◊ stækur einstaklingshyggjumaður: un fanàtic de l'individualisme, un individualista fanàtic (una persona que creu fermament en l'individualisme)
5. (beiskurressentit -ida (ple d'amargor contra algú o una cosa)
♦ vera stækur við e-n [út í e-ð]: estar ressentit amb algú [per una cosa]

stæla <f. stælu, stælur. Gen. pl.: stælna o: stæla. Empr. hab. en pl.>:
(deila, sennabaralles f.pl, discussions f.pl
♦ lenda í stælu við e-n: barallar-se amb algú, tenir una discussió amb algú
♦ standa í stælum við e-n: estar barallat -ada amb algú

stæla¹ <stæli ~ stælum | stældi ~ stældum | stælte-n>:
1. (herma eftir, líkja eftir kveðskap e-simitar una cosa (emular, copiar)
♦ stæla e-ð (o: eftir e-u)imitar una cosa
♦ stæla rithönd e-s: imitar (o: falsificar) la lletra d'algú
♦ stæla e-n [í e-u]: imitar algú [en una cosa], copiar [una] cosa d'algú
2. (deila, þrætast ábarallar-se (verbalment)
♦ stæla við e-n um e-ð: barallar-se (o: discutir) amb algú per una cosa
3. <e-n upp>: (hvetja, espa, egnaexcitar algú (punyir-lo, esp. per a divertir-se)
♦ stæla e-n upp í e-ð: incitar algú a una cosa

stæla² <stæli ~ stælum | stælti ~ stæltum | stælte-ð>:
1. (herða, stálsetjatrempar una cosa (donar a un metall el punt de duresa i elasticitat necessaris)
♦ stæla járn: trempar ferro
2. (gera sterkan, eflatrempar una cosa (endurir, enrobustir, enfortir el cos, els músculs etc.)
♦ stæla líkamann: trempar el cos
♦ stæla vöðvana: endurir els músculs
3. <LITER setja stál í kvæðiinterpolar un stál, un refrany, tornada o rescobla en un poema

stældur, stæld, stælt <adj.>:
imitat -ada, copiat -ad

stæli:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → stela “robar”

stæling <f. stælingar, stælingar>:
1. (stælikraftur, þanþol, teygjaelasticitat f, tremp m (capacitat d'estirar-se)
2. (kjarkurtremp m (coratge, fermesa de caràcter)
3. (eftirlíkingimitació f (còpia)
♦ vera stæling á e-u: ésser una imitació de...
4. (það að stæla, herðatrempament m (de ferro & enduriment del cos)

stæll <m. stæls, stælar>:
estil m (classe, categoria, nivell alt)
♦ gera e-ð með stæl: fer una cosa amb estil (o: classe)
♦ hvaða stælar eru þetta?: quines maneres són aquestes?
♦ vertu ekki með þessa a stæla!: no em vinguis amb aquestes penques! no siguis descarat!
♦ vera í stælnum: estar de moda

stæltur, stælt, stælt <adj.>:
1. (í formien forma (en bon estat de vigor i de salut, trempat)
2. (vel að sérversat -ada (apte, bo en un camp)
♦ vera stæltur í e-u: ésser fort en una cosa, estar versat en una cosa
3. (vaskurardit -ida (coratjós)

stæra <stæri ~ stærum | stærði ~ stærðum | stærte-ð>:
1. <GENengrandir una cosa
2. (vera hrokafullur, hreykinnestufar-se, enorgullir-se(altivar-se, ensuperbir-se)
♦ stæra sig af e-u: vantar-se d'una cosa
3. <<sjó ~ veðrið stærir loc. impers.>: (aukastles onades ~ el vent es fa[n] més fort (augmenten d'intensitat i/o freqüència)
síðan létu þeir í haf. Þá er þeir höfðu út látið var veður hagstætt en er þeir komu í haf tók af byri og fengu þeir mikil veður og fórst þeim ógreitt um sumarið. Því næst kom sótt í lið þeirra og andaðist Ormur og Halldís kona hans og helmingur þeirra. Sjó tók að stæra og fengu þeir vos mikið og vesöld á marga vega og tóku þó Herjólfsnes á Grænlandi við veturnætur sjálfar: després d'això, van salpar i quan ja eren en alta mar, el temps, que els havia estat favorable quan van fer-se a la mar, va canviar: el vent favorable va cessar i es van veure exposats a grans tempestes de manera que durant l'estiu la travessia fou [pràcticament] impracticable. Després, una epidèmia va atacar la tripulació i varen morir l'Ormur i la Halldís, la seva dona. La mar va començar a alçurar-se (‘a engrossir-se’) i els qui anaven a bord de la nau patiren grans tribulacions i penalitats de moltes menes però tot i així arribaren a Grenlàndia, al cap de Herjólfsnes, a l'inici mateix de l'hivern
Egill varð ekki snemmbúinn, og er hann lét í haf, þá byrjaði heldur seint, tók að hausta og stærði veðrin; sigldu þeir fyrir norðan Orkneyjar; vildi Egill ekki þar við koma; því að hann hugði, að ríki Eiríks konungs myndi allt yfir standa í eyjunum. Sigldu þeir þá suður fyrir Skotland og höfðu storm mikinn og veður þvert; fengu þeir beitt fyrir Skotland og svo norðan fyrir England. En aftan dags, er myrkva tók, var veður hvasst; finna þeir eigi fyrr en grunnföll voru á útborða og svo fram fyrir. Var þá engi annar til en stefna á land upp, og svo gerðu þeir, sigldu þá til brots og komu að landi við Humru mynni; þar héldust menn allir og mestur hluti fjár, annað en skip; það brotnaði í spón: l’Egill va acabar d'aparellar-se força tard i quan va salpar, bufava un vent favorable força fluix (és a dir, no varen tenir vent favorable durant força temps). Va començar a arribar la tardor i les tempestes augmentaren de força. Varen passar pel nord de les illes Òrcades. L'Egill no hi va voler desembarcar perquè creia que el poder del rei Eiríkur arribava pertot arreu a les illes. Continuaren, doncs, singlant cap al sud, navegant al llarg de la costa escocesa i tingueren una violenta tempesta i un vent adversa. Davant Escòcia i també davant el nord d'Anglaterra hagueren de cenyir. Un vespre, quan començava a fer fosca, feia un vent tempestuós. Només llavors varen descobrir que tant pel costat de la nau que mirava a l'oceà (és a dir, no pel costat que mirava a la costa anglesa) com davant la proa de la nau hi havia onades que indicaven la presència de tenasses. No els quedava més remei que posar rumb cap a la costa i així ho varen fer. Arribaren a la costa a la desembocadura del riu Humra on varen estavellar la nau. Tots els homes de la tripulació es varen salvar així com la major part de la mercaderia, però no pas la nau que va quedar destruïda

stærð <f. stærðar, stærðir>:
1. (númer af skóm, fatnaði & hæð á manneskjutalla f (de roba, de sabates & alçada de persona)
♦ hann er á stærð við mig: té la mateixa talla [si fa no fa] que jo
♦ stærðarinnar <+ subst.>un enorme <+ subst.>, un  <+ subst.> colossal
2. (ummál: breidd, hæð, lengd, o.s.fr.mida f (proporcions, grandària, grossària, alçada etc.)
♦ loftsteinn á stærð við bíl sprakk yfir Nýja-Sjálandi: un meteorit de la mida d'un cotxe va esclatar sobre Nova Zelanda
♦ raða e-u eftir stærð: ordenar (o: classificaruna cosa per mides
♦ stærð á e-u: la mida de..., les mides de...
◊ stærðin skiptir ekki [öllu] máli: la mida no importa [pas]
3. <MAT & FIGmagnitud f
◊ stærð jarðskjálfta: la magnitud del terratrèmol
◊ stærð þeirrar ógæfu: la magnitud de la tragèdia
♦ óþekkt stærð: incògnita f
♦ vera miðlæg stærð í e-u: <LOC FIGocupar una posició central en una cosa

stærðar·gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:
dimensió f, magnitud f

stærðar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
proporció f, relació f

stærðar·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de mides (& de talla & d'estatura)

stærð·fræði <f. -fræði, no comptable>:
matemàtica f, matemàtiques f.pl
♦ eiga í [miklum] erfiðleikum með stærðfræði: tenir [greus] dificultats en les matemàtiques
♦ læra stærðfræði: aprendre matemàtiques, estudiar matemàtiques
♦ meta kunnáttu nemenda í stærðfræði: avaluar el coneixement matemàtic dels alumnes
♦ vera slakur í stærðfræði: ésser fluix[et] amb les matemàtiques

stærðfræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
1. (deild í [mennta]skóladepartament m de matemàtiques (d'institut de secundària. En realitat, sol designar una mena de modalitat de ciències i tecnologia del nostre batxillerat)
♦ stærðfræðideild Menntaskólans í Reykjavík: Departament de Matemàtiques del Menntaskóli de Reykjavík
2. (háskóladeildfacultat f de matemàtiques (d'universitat)
♦ stærðfræðideild háskólans í Barselónu: Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona

stærðfræði·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:
variant de stærðfræðiörðugleikar ‘dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques, DAM f.pl, discalcúlia f

stærðfræði·félag <n. -félags, -félög>:
societat f de matemàtiques
Íslenska stærðfræðifélagiðSocietat Islandesa de Matemàtiques

stærðfræði·greining <f. -greiningar, no comptable>:
anàlisi matemàtica

stærðfræði·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m de matemàtiques, professora f de matemàtiques

stærðfræði·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
ensenyament m de les matemàtiques

stærðfræði·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
concurs m de matemàtiques, concurs m de matemàtica

stærðfræði·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:
coneixement matemàtic

stærð·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
matemàtic -a
♦ stærðfræðileg eðlisfræði: física matemàtica
♦ stærðfræðileg greining: anàlisi matemàtica
♦ stærðfræðileg hagfræði: economia matemàtica
♦ stærðfræðileg herming: simulació matemàtica
♦ stærðfræðileg landafræði: geografia matemàtica
♦ stærðfræðileg líkön: models matemàtics
♦ stærðfræðileg rökfræði: lògica matemàtica
♦ stærðfræðileg tölfræði: estadística matemàtica
♦ stærðfræðileg þrepun: inducció matemàtica
♦ stærðfræðilegt kerfi: sistema matemàtic

stærðfræði·líkan <n. -líkans, -líkön>:
model matemàtic

stærðfræði·nám <n. -náms, no comptable>:
aprenentatge m de les matemàtiques, estudi m de les matemàtiques

stærð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
matemàtic m, matemàtica f

stærðfræði·skilningur <m. -skilnings, no comptable>:
comprensió matemàtica

stærðfræði·skor <f. -skorar, -skorir>:
departament m de matemàtiques (d'universitat)

stærðfræði·örðugleikar <m.pl -örðugleikar>:
dificultats f.pl en l'aprenentatge de les matemàtiques, DAM f.pl, discalcúlia f

stæri·látur, -lát, -látt <adj.>:
arrogant
Drottinn sagði: Sökum þess að dætur Síonar eru stærilátar (gāˈβaḥ ~ גָּבַהּ:   ˈʝaʕan   kī   ɣāβəˈhū   bəˈnōθ   t͡sīˈʝōn,   יַעַן כִּי גָבְהוּ בְּנוֹת צִיּוֹן), ganga hnakkakerrtar og gjóa daðursaugum, tipla á göngunni með glamrandi ökklahringi: p
ég mun refsa heiminum fyrir illskuna og óguðlegum fyrir synd þeirra. Ég mun binda enda á hroka stærilátra (zēδ ~ זֵד:   wə-hiʃbatˈtī   gəˈʔōn   zēˈδīm   wə-ɣaʔăˈwaθ   ʕārīˈt͡sīm   ʔaʃˈpīl,   וְהִשְׁבַּתִּי גְּאוֹן זֵדִים, וְגַאֲוַת עָרִיצִים אַשְׁפִּיל) og yfirlæti harðstjóranna mun ég lægja: p

stæri·læti <n. -lætis, no comptable>:
arrogància f
og allt fólkið varð þess áskynja, íbúar Efraíms og Samaríu sem sögðu með hroka og stærilæti (ˈgɔδɛl ~ גֹּדֶל:   bə-ɣaʔăˈwāh   ū-βə-ˈɣɔδɛl   lēˈβāβ   lē-ʔˈmɔr,   בְּגַאֲוָה וּבְגֹדֶל לֵבָב, לֵאמֹר) í hjarta: p
skelfingin (tiˈφlɛt͡sɛθ ~ תִּפְלֶצֶת:   tiφlat͡stə-ˈχā,   תִּפְלַצְתְּךָ) sem þú veldur og stærilæti þitt (zāˈδōn ~ זָדוֹן:   zəˈδōn   libˈbɛ-χā,   זְדוֹן לִבֶּךָ) blekktu þig, þú sem býrð í klettaskorum, heldur þig á háum tindum. Þó að þú gerir þér hreiður jafnhátt og örn steypi ég þér niður, segir Drottinn: p
þar getur þú glaðst og gert sem þú vilt en syndga eigi með stærilæti (ὑπερήφανος -ήφανον:   καὶ μὴ ἁμάρτῃς λόγῳ ὑπερηφάνῳ) í orðum: p
veitið henni eins mikla kvöl og sorg og hennar stærilæti (δοξάζειν:   ὅσα ἐδόξασεν αὐτὴν καὶ ἐστρηνίασεν, τοσοῦτον δότε αὐτῇ βασανισμὸν καὶ πένθος) og óhóf hefur verið. Hún segir í hjarta sínu: Hér sit ég og er drottning, ekkja er ég eigi, sorg mun ég aldrei sjá: p
en nú stærið þið ykkur (καυχᾶσθαι:   νῦν δὲ καυχᾶσθε) í oflátungsskap (ἡ ἀλαζονεία -ίας:   ἐν ταῖς ἀλαζονείαις ὑμῶν). Allt slíkt stærilæti (ἡ καύχησις -ήσεως:   πᾶσα καύχησις τοιαύτη πονηρά ἐστιν) er vont: p

stærri, stærri, stærra <adj. en grau comparatiu>:
més gran, més gros -ossa, major (stór, stór, stórt)

stærsti, stærsta, stærsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
el més gran, el més gros -ossa, el màxim -a (stór, stór, stórt)

stærstur, stærst, stærst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
el més gran, el més gros -ossa, el màxim -af (stór, stór, stórt)

stödd:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. forts de → staddur, stödd, statt "situat -ada; present [a un lloc]"

stöð <f. stöðvar, stöðvar>:
1. (almenningssamgangnastöðvarestació f (de mitjans de transport)
♦ flytjið þér farangurinn minn á stöðina: porti el meu equipatge a l’estació d’autobusos
♦ → bensínstöð “estació de servei, benzinera”
♦ → bílastöð “parada de taxis”
♦ → brautarstöð “estació de tren”
♦ → járnbrautarstöð “estació de ferrocarril”
♦ → rútustöð “estació d'autocars”
♦ → strætisvagnastöð “estació d'autobusos”
2. (staðalloc m (indret, posició)
♦ vitja fornra stöðva: <LOC FIGanar-se'n als manes, anar a veure els seus manes
3. (miðstöðcentral f (establiment principal i centre neuràlgic, seu)
♦ → símstöð “centraleta de telèfons”
4. (biðstöðparada f (lloc on s'aturen vehicles, esp. de transport públic)
5. (veiðistöðpesquera f (paratge on abunda el peix a pescar)
6. (sjónvarpsráscanal m, cadena f (centre emissor de televisió)
♦ stöð tvö: la segona cadena
7. (útvarpsstöð[estació] emissora f (centre emissor de ràdio)
8. (varðstöð, varðstaðapost m de guàrdia (lloc de vigilància i control)
9. (landamærastöðpost fronterer (post de control i vigilància a la frontera)
10. (hafnarbekki, skipalægimoll m, embarcador m, desembarcador m (atracador, atansador, ancoratge)
Hrauðungr konungr átti tvá sonu; hét annarr Agnarr, enn annarr Geirrøðr. Agnarr var tíu vetra, en Geirrøðr átta vetra. Þeir reru tveir á báti með dorgar sínar at smáfiski. Vindr rak þá í haf út. Í náttmyrkri brutu þeir við land, ok gengu up, fundu kotbónda einn. Þar váru þeir um vetrinn. Kerling fóstraði Agnar, enn karl Geirrøð ok kenndi honum ráð. At vári fekk karl þeim skip. En er þau kerling leiddu þá til strandar, þá mælti karl einmæli við Geirrøð. Þeir fengu byr ok kvómu til stǫðva fǫðurs síns. Geirrøðr var fram í skipi; hann hljóp upp á land, en hratt út skipinu ok mælti: "Farðu nú, þar er smyl hafi þik!" Skipit rak í haf út. En Geirrøðr gekk upp til bœjar. Hánom var vel fagnat. Þá var faðir hans andaðr. Var þá Geirrøðr til konungs tekinn ok varð maðr ágætr: el el rei Hrauðungr tenia dos fills. Un nomia Agnarr i l'altre Geirrøðr. L'Agnarr tenia deu anys i en Geirrøðr vuit. Varen sortir amb un bot a fer una mica de pesca amb llurs llinyes. El vent els va empènyer oceà endins. Quan ja feia fosca llur vaixell es va estavellar contra terra ferma. Hi varen desembarcar. Hi trobaren un pagès. A ca ell hi passaren aquell hivern. La dona del pagès fou la fóstrmóðir de l'Agnarr i el pagès el fóstrfaðir d'en Geirrøðr. Quan va arribar la primavera, el vell els va procurar una barca. I quan la vella i ell els van acompanyar a la vorera de la mar, el vell va a parlar a soles amb en Geirrøðr. Varen tenir un vent favorable i arribaren als molls de son pare. En Geirrøðr era a la proa de la nau. Va saltar a terra, va empènyer la barca mar endins i va dir: “Vés-te'n on l'Smyl (= la deessa Rán o la deessa Hel?) t'hagi!” Mentre el corrent se'n duia el vaixell mar endins, en Geirrøðr va pujar fins al mas [patern] on hi fou ben rebut. Son pare ja era mort, de manera que en Geirrøðr fou coronat rei i esdevingué un home de gran renom (vocabulari: #1. kotbóndi: Cf.en Baetke 19874, pàg. 341: kot-bóndi m. Häusler, Kätner; #2. smyl: en Kuhn, emperò, entén el mot com a designació de dèmons [marins]. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 187: °smyl n. unhold (? — Grm. pr.); En Baetke 19874, no dóna entrada al mot smyl. Remeto a l'entrada smyl del present diccionari)
Þórr kvað: "Stýrðu hingat eikjunni! ǀ ek mun þér stǫðna kenna, ǁ eða hverr á skipit, ǀ er þú heldr við landit?": en Tor li va dir: “Condueix l'eikja fins aquí! Jo et mostraré el desembarcador, o, en vista que ja estàs atracant a terra, [digues-me] a qui pertany l'embarcació?”
enn drótning qvað: "Tenn hánom teygiaz, ǀ er hánom er téð sverð ǁ oc hann Bǫðvildar ǀ baug um þeccir; ǁ ámun ero augo ǀ ormi þeim inom frána; ǀ sníðit ér hann ǀ sina magni ǁ oc setið hann síðan ǀ í Sævarstǫð!" Svá var gǫrt, at scornar vóro sinar í knésfótom, oc settr í hólm einn, er þar var fyrir landi, er hét Sævarstaðr. Þar smíðaði hann konungi allz kyns gørsimar. Engi maðr þorði at fara til hans nema konungr einn: i la reina digué: “[En Vǫlundr] mostra (escarritxa ? fa xerricar ?) les dents quan li mostren l'espasa i afina (és a dir, reconeix) l'anell de la Bǫðvildr. Els seus ulls són semblants als d'un drac d'esguard espirejant. Talleu-li la força dels tendons i després estatgeu-lo a Sævarstǫð!” Així ho varen fer: li tallaren els tendons a les sofrages i l'estatjaren a un illot que hi havia davant la costa i que es deia Sævarstaðr. En aquest illot hi fabricava preciositats de tota mena per al rei. Cap home no gosava d'anar-lo a veure llevat únicament del rei (vocabulari: #1. teygjast: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: <...> auch: strecken (?), in tenn hánom teygjaz seine zähne strecken sich (Vkv. 17); doch wird teygiaz hier auf altsächsisch tōgian zeigen zurückgehen. El verb també es podria entendre en el sentit de fa xerricar les dents, escarritxa les dents. En principi m'inclino més aviat per la interpretació-traducció va deixar veure les dents [com ho fa un gos quan adopta una positura amenaçadora]; #2. sævarstǫð: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 194: stǫð f. ‘gestade’, anlegeplatz (Grm. pr, Hrbl. 7, Vkv. 17. u. 20, dazu Hunn. 9?); vgl. heim-stǫð (u. staðr). Considero que en Kuhn erra pel que fa a Vkv. 17 i 20 i que el mot aquí només pot entendre's com a topònim, com a nom de l'illot on la reina mana que donin estatge al Vǫlundr; el topònim, doncs, presenta un doblet Sævarstǫð / Sævarstaðr. D'aquí ve que hagi escrit el nom aglutinat i en majúscula)
sat hann, né hann svaf, á valt ǀ oc hann sló hamri; ǁ vél gørði hann heldr ǀ hvatt Níðaði. ǁ Drifo ungir tveir ǀ á dýr siá, ǁ synir Níðaðar, ǀ í Sævarstǫð: sempre seia -[mai no] dormia- repujant amb el martell: molt ràpidament va fabricar amb gran art [objectes preciosos] per al Níðuðr. Els dos fills jovenets del rei Níðuðr anaren a Sævarstǫð a veure els objectes preciosos [que ell hi havia fabricat] (vocabulari: #1. vél: En Kuhn 1968³, pàg. 218, no atribueix un significat específic a aquest mot en aquest passatge. L'analitzo com un instrumental singular, que, curiosament, va precedit d'un altre instrumental, hamri ‘amb el martell’, i li atribueixo el mateix significat que el mot té a l'estrofa 21:4a = Kunstfertigkeit (Kuhn), með miklum hagleik, af mikilli leikni, [gran] artifici, habilitat, perícia. Entenc, doncs, el vers com a hann gørði [dýr] með miklum hagleik; no hi veig, doncs, un significat arteria, list, betrug (Kuhn), que el mot vél també podia tenir)
  En islandès els noms de les estacions es formen aglutinant el topònim al substantiu stöð, v.g.: á Gràcia-stöðinni í miðbæ Barselónu.  
     

stöðlun <f. stöðlunar, no comptable>:
estandardització f

stöðnun <f. stöðnunar, no comptable>:
<ECON & POLÍTestancament m

stöðnunar·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
<ECON & POLÍTperíode m d'estancament

stöðu:
casos oblics del sg. de staða "posició, situació"

stöðu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
estàtica f (branca de la mecànica)

stöðu·gildi <n. -gildis, -gildi>:
valor m,f posicional
♦ heilt stöðugildi: valor a temps complert
♦ fjöldi heilla stöðugilda: nombre d'empleats [en unitats] a temps complert

stöðug·leiki <m. -leika, no comptable>:
<GEN & FIGestabilitat m
♦ efnahagslegur stöðugleiki: estabilitat econòmica
♦ stöðugleiki í atvinnulífi: estabilitat laboral

stöðug·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
1. (staðfestaperseverança m (constància)
en það er féll í góða jörð merkir þá sem heyra orðið og geyma það í göfugu, góðu hjarta og bera ávöxt með stöðuglyndi (ἡ ὑπομονή -ῆς:   καὶ καρποφοροῦσιν ἐν ὑπομονῇ)p
en þú, Guðs maður, forðast þú þetta en stunda réttlæti, guðrækni, trú, kærleika, stöðuglyndi (ἡ ὑπομονή -ῆς:   δίωκε δὲ δικαιοσύνην, εὐσέβειαν, πίστιν, ἀγάπην, ὑπομονήν, πραϋπαθίαν) og hógværð: p
og Abraham öðlaðist það sem Guð hafði heitið honum er hann hafði beðið þess með stöðuglyndi (μακροθυμεῖν:   καὶ οὕτως μακροθυμήσας ἐπέτυχεν τῆς ἐπαγγελίας)i l'Abraham obtingué el que Déu li havia promès perquè ho havia esperat amb perseverança
2. (lyndisfesta, skapfestafermesa f (resolució, determinació, solidesa de caràcter)

stöðug·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
perseverant
gerist ekki sljó. Breytið heldur eftir þeim sem trúa og eru stöðuglynd (ἡ μακροθυμία -ίας:   μιμηταὶ δὲ τῶν διὰ πίστεως καὶ μακροθυμίας κληρονομούντων τὰς ἐπαγγελίας) og erfa það sem Guð hefur heitið: p

stöðugt <adv.>:
constantment
◊ óskammfeilin kona breytir stöðugt (—, ) smánarlega en siðprúð kona er jafnvel blygðunarfull frammi fyrir manni sínum: la dona impudent es comporta constantment de manera vergonyant, però la dona decent sent vergonya fins i tot davant el seu home

stöðugur, stöðug, stöðugt <adj.>:
1. (staðfastlegur, staðfasturconstant (ferm)
♦ vera stöðugur við e-ð: ésser (o: mantenir-seconstant amb una cosa
2. (látlaus, sífelldurincessant (continu)
♦ stöðugir verkir: dolors constants (o: continus) 

stöðu·heiti <n. -heitis, -heiti>:
designació f de grau
♦ stöðuheiti í hernaði: [designacions dels] graus militars

stöðu·her <m. -hers, -herir. Gen. pl.: -herja; dat.pl.: -herjum>:
(fastaher, stofnherexèrcit m permanent (o: estacionari)

stöðu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<AUTOMllum m de posició

stöðull <m. stöðuls, stöðlar>:
<HISTstöðull m, munyidor m, corral on munyir les ovelles als masos islandesos

stöðu·missir <m. -missis, pl. no hab.>:
pèrdua f de càrrec
♦ það getur kostað hann stöðumissiaixò li pot costar el càrrec

stöðumæla·sekt <f. -sektar, -sektir>:
multa f per estacionament indegut

stöðumæla·vörður <m. -varðar, -verðir>:
vigilant m & f d'aparcament

stöðu·mælir <m. -mælis, -mælar>:
parquímetre m

stöður:
nom. & ac. pl. de staða "posició, situació"

stöðu·rafmagn <n. -rafmagns, no comptable>:
electricitat estàtica

stöðu·skyn <n. -skyns, no comptable>:
propiorecepció (o: propiocepció) f, consciència f (o: sentit m) de la posició [en què es troba el cos i les seves parts], sensibilitat propioceptiva, cenestèsia f

stöðu·tákn <n. -tákns, -tákn>:
símbol m d'estatus

stöðu·val <n. -vals, no comptable>:
tria f d'una professió

stöðu·vatn <n. -vatns, -vötn>:
llac m

stöðu·veiting <f. -veintigar, -veitingar>:
assignació f de càrrec públic, concessió f de plaça o càrrec públics (a l'administració pública i a entitats públiques o semipúbliques per part d'un partit polític a algú de la seva confiança o que es vol premiar)

stöðu·vindur <m. -vinds, -vindar. Empr. hab. en pl.>:
vent alisi (staðvindur)
  A la traducció islandesa de Les Mil i una Nits aquest mot s'hi empra amb el sentit de monsó, terme per al qual, en la llengua actual, s'empren misseravindur o monsúnvindur:

Þá mælti hann: "Nú munu stöðuvindar¹ bráðum flytja hingað skip, er sækja fílabein; þá skal ég verða þér hjálplegur, svo að þú komist heim."

Þakkaði ég honum enn á ný frelsi mitt og vinsemd hans mér til handa. En þangað til stöðuvindar byrjuðu, fórum við svo margar ferðir til hólsins, að öll forðabúr hans urðu full af fílabeini. Gerðu svo allir kaupmenn í borginni, sem verzluðu með þá vöru, því þeim gat ekki dulizt það til lengdar.
¹. Á hinu indverska hafi sem liggur undir jafndægursbaug, blása staðvindar (mussons) á víxl, ýmist austanvindur eða vestanvindur og blæs mánuðum saman af sömu áttinni.

Aleshores ell em va dir: "El monsó¹ ens portarà prest vaixells que vénen a cercar ivori. Quan arribaran t'ajudaré perquè hi puguis tornar a casa".

De nou el vaig tornar a regraciar per la meva llibertat i per la seva bondat amb mi. I fins que els monsons no comenaren, vàrem emprendre tants de viatges al pujol que tots els seus magatzems quedaren plens d'ivori. Tots els mercaders de la ciutat que també mercadejaven amb aquesta mercaderia feren el mateix, ja que, a la llarga, no se'ls pogué amagar la cosa.
¹. A l'Oceà Índic, que es troba per dessota del Tròpic de Càncer, hi bufen, en alternança, vents monsons (mussons) adés de llevant cap a ponent, adés de ponent cap a llevant. Aquests vents bufen durant mesos en la mateixa direcció
.
 
     

stöðva <stöðva ~ stöðvum | stöðvaði ~ stöðvuðum | stöðvaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENaturar una cosa ~ algú
2. (blóðrás, blæðing, blóðnasirestroncar una cosa (hemorràgia)

stöðvar·bíll <m. -bíls, -bílar>:
taxi m (de central de taxis)

stöðvar·pallur <m. -palls, -pallar>:
andana f (brautarpallur)

stöðvar·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
andana f (brautarstétt; brautarpallur)

stöðvar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f destació

stöðvar·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
<HISTnoia f de la centraleta [de telèfons], operadora f

stöðvast <stöðvast ~ stöðvumst | stöðvaðist ~ stöðvuðumst | stöðvast>:
1. <GENaturar-se
2. (hættacessar (acabar, interrompre's)
nú kallar Órækja á biskup, kveðst eigi vilja sættum níta ef þær eru boðnar er honum líka. Biskup biður nú stöðvast bardagann og fóru menn þá um allan kirkjugarðinn og sögðu að Órækja vill eigi berjast láta. Kallar þá engi meir en Eiríkur birkibeinn og hleypur fyrir framan kirkjugarðinn. Þá flýgur steinn úr kirkjugarðinum og kemur við eyra honum svo að þegar kastaði fótunum fram yfir höfuðið og var lokið hans kalli að sinni. Í þann tíma kom biskup að söðlabúrinu og hljóp þegar upp á mæninn og fló grjótið á hvorutveggju hlið honum og yfir höfuðið sem í drífu sæi. En er menn kenndu vildu öngvir honum mein gera og stöðvaðist þá bardaginn (SS I, cap. 306, pàg. 449): l’Órækja llavors va cridar el bisbe i li digué que no volia rebutjar d'atènyer acords si hom li feia uns oferiments que li agradessin. El bisbe llavors va manar que la batalla s'aturés (cessés) i llavors uns homes anaren per tot el cementiri dient que l'Órækja no volia que es continués lluitant. Ningú no cridava més que l'Eiríkur Cames-de-beç que ho feia corrent davant el cementiri. Aleshores una pedra sortí volant del cementiri i li endevinà l'orella, de manera que va caure cap enrere amb els peus per damunt el cap posant fi als seus crits per aquella vegada. En aquell moment el bisbe va arribar a la selleria i va saltar immediatament a dalt de l'arc dels aiguavessos de la teulada i les pedres li volaven per tots dos costats i part damunt el cap [i la pedregada era tan espessa] que semblava com si estigués enmig d'una borrufada, però quan els homes el reconegueren, [com que] cap d'ells no li volia fer mal, la batalla aleshores va cessar

stöðvun <f. stöðvunar, stöðvanir>:
1. <GENaturada f
♦ stöðvun blóðrásar: estroncament d'hemorràgia
2. (það að hættacessament m (pausa, acabament, interrupció)
3. (staðfesta, staðlyndi & eirðfermesa f (de caràc;ter & impassibilitat)
4. (stöðuglyndiconstància f (persistència, perseverança)
♦ hafa stöðvun í sér við e-ð (o: til e-s)ésser constant per a una cosa, tenir constància per a una cosa
♦ hún hefur enga stöðvun í sér: és inconstant, no té constància

stöðvunar·brot <n. -brots, -brot>:
infracció f [de l'obligació de respectar el senyal] d'estop

stöðvunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal m d'estop

stöðvunar·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
senyal m d'estop

stöðvunar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f d'aturar-se, estop m

stöfun <f. stöfunar, no comptable>:
lletreig m (lectura lletrejada de paraules o síl·labes, acció de llegir o dir d'una en una les lletres d'una paraula)
♦ koma sér í stöfun um e-ð: <LOC FIGaprendre les beceroles (o: els [primers] rudiments) d'una cosa
♦ koma e-m í stöfun um e-ð: <LOC FIGensenyar-li a algú les beceroles (o: els [primers] rudiments) d'una cosa

stöfunar·kver <n. -kvers, -kver>:
variant de stafrófskver ‘[llibre de] beceroles, sil·labari’

stög:
nom. & ac. pl. de → stag "estai; corda tensora de tenda; corda d'estendre la roba"

stök:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. forts de → stakur, stök, stakt "isolat ada; únic -a"

stökk <n. stökks, stökk>:
1. <GEN & ESPORTsalt m, bot m (Bal.)
♦ í stökki: a pas lleuger
♦ taka síðustu skrefin í stökk: fer les darreres passes a pas lleuger
♦ taka undir sig stökk: agafar impuls per saltar, agafar fua per a botar (Bal.)
♦ → hástökk “salt d'alçada”
♦ → langstökk “salt de llargada”
♦ → stangarstökk “salt amb perxa”
♦ → þrístökk “triple salt”
2. (gangtegund hestagalop m (un dels aires d'un cavall)
♦ fara á stökki: anar al galop

stökk- <en compostos>:
saltador -a

stökk·braut <f. -brautar, -brautir>:
pista f d'embranzida o acceleració (per a salts de llargada

stökk·bretti <n. -brettis, -bretti>:
trampolí m

stökk·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
<BIOLmutació f, salt evolutiu

stökk·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:
<BIOLmutant

stökk·grein <f. -greinar, -greinar>:
<ESPORTespecialitat f de salt (p.e., salt d'alƒada, salt de llargada, salt amb perxa etc.

stökk·héri <m. -héra, -hérar>:
damà m (fl./pl.: damans) roquer , írax m (fl./pl.: íraxs) (mamífer Procavia capensis syriaca) (klettagreifingi)
◊ stökkhérarnir (שְׁפַנִּים eru þróttlítil þjóð, og þó gjöra þeir sér híbýli í klettunum: els damans són un poble feble i tanmateix es fan un estatge a les penyes (Bíblia de Montserrat: els damans, un poble poc valent, però que posa la seva casa a les roques
◊ hin háu fjöll eru handa steingeitunum (יְעֵלִים), klettarnir eru hæli fyrir stökkhérana (שְׁפַנִּים): les altes muntanyes són per als íbexs, les penyes són un refugi per als damans (Bíblia de Montserrat: els cabirols van per l'alta muntanya als roquissars es refugien les fagines
◊ stökkhérann (šāˈφān, שָׁפָן), því að hann jórtrar að sönnu, en hefir eigi klaufir; hann sé yður óhreinn: ni el damà perquè, si bé és veritat que és ruminant, no té els unglots fesos: el tindreu per impur (Bíblia de Montserrat: tampoc l'írax, perquè, tot i que és remugant, no té la peülla partida; el tindreu per impur
◊ úlfaldann (גָּמָל), hérann (אַרְנֶבֶת) og stökkhérann (šāˈφān, שָׁפָן), því að þeir jórtra að sönnu, en hafa eigi klaufir; þeir séu yður óhreinir: [tampoc no menjareu] ni el camell, ni la llebre ni el damà, que certament ruminen, però que no tenen pas l'unglot fes: els considerareu impurs (Bíblia de Montserrat: el camell, la llebre i el teixó, per bé que remuguen, no tenen la peülla partida; els tindreu per impurs
♦ → Safan “Xafan”

stökk·mor <n. -mors, no comptable>:
col·lèmbols m.pl (insectes de l'ordre Collembola)

stökk·mús <f. -músar, -mýs>:
dipòdid m (família de rosegadors i individu d'aquesta família
♦ → eyðimerkurstökkmús “jerbu [egipci]”

stökk·pallur <m. -palls, -pallar>:
1. <GENplataforma f de salts (per a salts aquàtics)
2. (skíðastökkpallurrampa f per a salts d'esquí (plataforma o trampolí per a salt d'esquí)
3. <FIGtrampolí m
♦ hún notaði þetta sem stökkpallur: ho va utilitzar com a trampolí

stökk·röndungur* <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llísserapetita, llissa f agut (Mall., Men.(peix Liza saliens syn. Mugil saliens)

stökk·skíði <n. -skíðis, -skíði; emprat hab. en pl.>:
esquí m (emprat hab. en pl.: esquís) per a salts d'esquí

stökkur, stökk, stökkt <adj.>:
cruixent (dit d'aliments acabats de fer)

stökkull¹ <m. stökkuls, stökklar>:
[peix] mular m, roassa f (mamífer Tursiops truncatus)

stökkull² <m. stökkuls, stökklar>:
<RELIGsalpasser m, asperges m.pl

stökkva <stökkvi ~ stökkvum | stökkti ~ stökktum | stökkte-m ~ e-u>:
1. (rekafer fugir algú ~ una cosa (foragitar, expulsar, fer fora)
♦ stökkva óvinum á flótta: batre (o: posar) l'enemic en fuita
♦ stökkva e-m [í] burt: fer fugir algú, foragitar algú
Snorri goði lét konu Óspaks hafa þar bú eftir og Glúm son þeirra. Glúmur fékk síðan Þórdísar, dóttur Ásmundar hærukolls, systur Grettis hins sterka, og var þeirra son Óspakur er deildi við Odd í Miðfirði Ófeigsson. Þeir Snorri goði og Sturla stökktu á brott öllum víkingum sinn veg hverjum og dreifðu svo óaldarflokki þessum og fóru heim síðan. Þrándur stígandi var skamma stund með Snorra goða áður hann fór heim út til Ingjaldshvols og þakkaði Snorri honum vel góða fylgd. Þrándur stígandi bjó lengi síðan á Ingjaldshvoli en eftir það á Þrándarstöðum og var hann mikill maður fyrir sér: el godó Snorri va deixar que la dona de l'Óspakur [Kjallaksson] i en Glúmur, llur fill, continuessin tenint les terres de l'Óspakur (el godó, doncs, es mostra molt conciliador amb el fill i la vídua de l'Óspakur). En Glúmur, temps després, es va casar amb la Þórdís, la filla de l'Ásmundur hærukollur (‘Cap-canut’) [Þorgrímsson] i germana d'en Grettir el fort. Tingueren un fill que es va dir Óspakur, el qual va pledejar amb l'Oddur Ófeigsson al fiord de Miðfjörður. El godó Snorri i l'Sturla [Þjóðreksson] varen fer fugir en totes direccions tots els viquings (=pirates; aquí =lladres, bandits), dispersant així tota aquella banda de bandits i brivalls. A continuació se'n tornaren a casa. En Þrándur stígandi (‘Gambades’) va romandre una mica a cal godó abans de tornar a Ingjaldshvoll. L'Snorri el va regraciar de tot cor pel gran ajut que li havia prestat. En Þrándur stígandi encara va viure molt de temps més a Ingjaldshvoll abans de mudar-se a Þrándarstaðir. Fou un home socialment important
♦ stökkva e-m [í] burt úr augsýn e-s: fer fugir algú de la vista d'algú
ég skal senda skelfingu (אֶת-הַצִּרְעָה) á undan þér, og hún skal í burt stökkva (gāˈraʃ ~ גָּרַשׁ + מִן + פָּנִים:   wə-ɣērəˈʃāh   ʔɛθ־ha-ħiu̯ˈwī   ʔɛθ־ha-kkənaʕăˈnī   wə-ʔɛθ־ha-ħitˈtī   mi-llə-φāˈnɛi̯-χā,   וְגֵרְשָׁה, אֶת-הַחִוִּי אֶת-הַכְּנַעֲנִי וְאֶת-הַחִתִּי--מִלְּפָנֶיךָ) Hevítum, Kanaanítum og Hetítum úr augsýn þinni. Þó vil ég ekki stökkva (gāˈraʃ ~ גָּרַשׁ + מִן + פָּנִים:   lɔʔ   ʔăɣārəˈʃɛ-nnū   mi-ppāˈnɛi̯-χā,   לֹא אֲגָרְשֶׁנּוּ מִפָּנֶיךָ) þeim burt úr augsýn þinni á einu ári, svo að landið fari ekki í auðn og villidýrunum fjölgi ekki þér til meins. Smám saman vil ég stökkva (gāˈraʃ ~ גָּרַשׁ + מִן + פָּנִים:   məˈʕatˁ   məˈʕatˤ   ʔăɣārəˈʃɛ-nnū   mi-ppāˈnɛi̯-χā,   מְעַט מְעַט אֲגָרְשֶׁנּוּ, מִפָּנֶיךָ) þeim burt úr augsýn þinni, uns þér fjölgar og þú eignast landið: enviaré el pànic davant teu, que t'expulsi del davant els heveus, els cananeus i els hitites. No els expulsaré del teu davant en un sol any, no fos cas que el país es tornés desert i les bèsties es multipliquessin a costa teva. Els expulsaré a poc a poc del teu davant fins que hagis crescut per prendre possessió de tot el país
♦ stökkva e-m burt [á] undan e-m: fer fugir algú del davant d'algú
og ég vil setja landamerki þín frá Rauðahafinu til Filistahafs, og frá eyðimörkinni til Fljótsins. Ég mun gefa íbúa landsins á vald yðar, og þú skalt stökkva (gāˈraʃ ~ גָּרַשׁ + מִן + פָּנִים:   wə-ɣēraʃˈtā-mō   mi-ppāˈnɛi̯-χā,   וְגֵרַשְׁתָּמוֹ, מִפָּנֶיךָ) þeim burt undan þér: i fixaré els teus límits des de la mar Roja fins a la mar dels filisteus, i des del desert fins al Riu. Posaré a les teves mans els habitants del país, i tu els expulsaràs del teu davant
2. (skvettaesquitxar una cosa, ruixar una cosa (arrosar, rosar, mullar a gotes)
♦ stökkva e-u á e-ð ~ e-n: esquitxar (o: ruixar) una cosa ~ algú amb un líquid
og Móse tók helming blóðsins og hellti því í fórnarskálarnar, en hinum helming blóðsins stökkti hann á altarið (zāˈraq ~ זָרַק:   wa-ħăˈt͡sī   ha-dˈdām   zāˈraq   ʕal־ha-mmizˈbēaħ,   וַחֲצִי הַדָּם, זָרַק עַל-הַמִּזְבֵּחַ). Því næst tók hann sáttmálsbókina og las upp fyrir lýðnum, en þeir sögðu: "Vér viljum gjöra allt það, sem Drottinn hefir boðið, og hlýðnast því." Þá tók Móse blóðið, stökkti því á fólkið (zāˈraq ~ זָרַק:   wa-i̯ʝizˈrɔq   ʕal־hā-ˈʕām,   וַיִּזְרֹק עַל-הָעָם) og sagði: "Þetta er blóð þess sáttmála, sem Drottinn hefir gjört við yður og byggður er á öllum þessum orðum": i en Moïsès prengué la meitat de la sang i l'abocà en gibrells sacrificials, però l'altra meitat de la sang, l'aspergí damunt l'altar. Tot seguit, prengué el llibre de l'aliança, el llegí al poble, i digueren: «Farem tot el que Jahvè ha manat, i ho obeirem». Aleshores en Moïsès prengué la sang, l'espargí sobre el poble i digué: «Aquesta és la sang de l'aliança que Jahvè ha conclòs amb vosaltres, segons totes aquestes paraules».
♦ stökkva vatni á gólfið: arruixar (o: ruixar) el terra
♦ stökkva vígðu vatni á e-ð: aspergir una cosa amb (o: d’)aigua beneïda

stökkva <stekk ~ stökkvum | stökk ~ stukkum | stokkið>:
1. <GENsaltar, botar (Bal.)
fjöllin stukku (rāˈqaδ ~ רָקַד:   hɛ-hāˈrīm   rāqəˈδū   χə-ʔēi̯ˈlīm,   הֶהָרִים, רָקְדוּ כְאֵילִים) sem hrútar, hæðirnar sem lömb: les muntanyes saltaven com a marrans, els pujols com a anyells
kraftur situr í hnakka hans og óttinn stekkur (dūt͡s ~ דּוּץ:   bə-t͡sau̯wāʔˈr-ō   ʝāˈlīn   ʕɔz   ū-lə-φāˈnā-u̯   tāˈδūt͡s   dəʔāˈβāh,   בְּצַוָּארוֹ, יָלִין עֹז; וּלְפָנָיו, תָּדוּץ דְּאָבָה) á undan honum: la força acampa al seu coll i l'esglai salta davant ell
♦ stökkva af baki: desmuntar d'un cavall [d'un salt]
♦ stökkva á bak: saltar a la gropa d'un cavall, muntar un cavall d'un salt
♦ stökkva á fætur: posar-se dret -a d'un salt
♦ stökkva fram: saltar cap endavant
♦ stökkva fram af brú: saltar d'un pont per avall, tirar-se per un pont
♦ stökkva fram af svölunum heima hjá sér: tirar-se pel balcó de ca seva
♦ stökkva fram af svölum á þriðju hæð: tirar-se per un balcó del tercer pis
♦ stökkva hátt: saltar alt, fer grans salts
♦ stökkva niður af e-u: baixar de... d'un salt
♦ stökkva niður af þakinu: baixar d'un salt de la teulada
♦ stökkva upp á ~ í e-ð: pujar a ... d'un salt
♦ stökkva (o: rjúka) upp á nef sér: <LOC FIGpujar-li a algú la mosca al nas, agafar una bona moneia (Mall.) (posar-se molt furiós, emprenyar-se de valent, enutjar-se)
♦ stökkva upp á svalirnar: pujar d'un salt al balcó
♦ stökkva upp í bát: pujar d'un salt a bord d'una barca
♦ stökkva upp í loft: saltar en l'aire
♦ stökkva út í e-ð: saltar a <+ aigua>
♦ stökkva út í ána: saltar al riu
♦ stökkva út í sundlaugina: saltar a la piscina
♦ stökkva út í sjö: saltar a la mar
♦ stökkva út í vatnið: saltar a l'aigua
♦ stökkva yfir skurð: saltar per damunt una rasa
2. (hlaupacórrer (persona: pegar una correguda, anar ràpidament a un lloc, hab. un negoci)
♦ stökkva fram í kaffiteríuna: [sortir de casa,] córrer a la cafeteria [i prendre-hi alguna cosa]
♦ stökkva inn í e-ð: irrompre en una cosa
stukku (ἐξάλλεσθαι:   καὶ ἐξήλλοντο οἱ ἐν τῇ ἑλεοπόλει εἰς τὴν πόλιν) þeir sem í áhlaupsturninum voru inn í borgina og varð þar mikið öngþveiti: els qui eren dins la torre d'assalt irromperen dins la vila i hi hagué un gran tumult a la vila
þegar postularnir, Barnabas og Páll, heyrðu þetta rifu þeir klæði sín, stukku (ἐκπηδᾶν:   διαῤῥήξαντες τὰ ἱμάτια αὐτῶν ἐξεπήδησαν εἰς τὸν ὄχλον) inn í mannþröngina og hrópuðu: quan els apòstols Bernabé i Pau sentiren a dir això, s'esquinçaren llurs vestits i es precipitaren enmig de la multitud cridant
♦ stökkva út í búð: [sortir de casa,] pegar una correguda a una botiga [i fer-hi una compra]
3. (hesturgalopar (cavall)
4. (flýja, stinga affugir (cavall)
♦ stökkva af landi: fugir del país
5. (springa, brestaesclatar (esclafir)
styrr varð í ranni, ǀ stucco ǫlscálir, ǁ í blóði bragnar lágo, ǀ komit ór briósti Gotna: aldarull s'alçà dins el casal, les gerres de cervesa esclafiren, els herois jeien estesos en la sang rajada del pit dels barons
♦ stökkva í sundur: esclatar
6. (fara úr liðidislocar-se (sortir un membre de lloc)
♦ stökkva úr liði: sortir de lloc [un membre], dislocar-se
8. <það stekkur aldrei bros loc. impers.>: no somriu mai
♦ henni stökk ekki bros: no va somriure gens, no va fer ni el gest de somriure

stökkvandi, stökkvandi, stökkvandi <adj.>:
1. (fiskur & sjávarspendýrque fa salts fora de l'aigua (peix, mamífer marí)
2. (önnur dýr & maðurque fa salts, que bota (els altres animals & home)
eða þungar drunur frá hrapandi björgum eða fótatak stökkvandi (σκιρτᾶν ~ σκιρτῶν σκιρτῶσα σκιρτῶν:   ἢ κτύπος ἀπηνὴς καταρριπτομένων πετρῶν ἢ σκιρτώντων ζῴων δρόμος ἀθεώρητος ἢ ὠρυομένων ἀπηνεστάτων θηρίων φωνὴ ἢ ἀντανακλωμένη ἐκ κοιλότητος ὀρέων ἠχώ, παρέλυεν αὐτοὺς ἐκφοβοῦντα) dýra, sem sáust þó ekki, eða öskur í hræðilegustu óargadýrum eða bergmál, sem kvað við í gljúfrum, allt skelfdi þetta þá og dró úr þeim allan mátt: o el retruny apagat de roques que queien o el pas d'animals que saltironaven (saltaven) que, tanmateix, no es veien, o el rugit dels lleons més ferotges o l'eco que ressonava a les encletxes, tot això els omplia de terror i els paralitzava per complet
♦ koma stökkvandi: arribar saltant
heyr, það er unnusti minn! Sjá, þar kemur hann, stökkvandi (dāˈlaɣ ~ məδalˈlēɣ ~ דָּלַג ~ מְדַלֵּג:   hinnēh־ˈzɛh   bāʔ   məδalˈlēɣ   ʕal־ˌhɛ-hāˈrīm,   הִנֵּה-זֶה בָּא; מְדַלֵּג, עַל-הֶהָרִים) yfir fjöllin, hlaupandi (qāˈφat͡s ~ məqapˈpēt͡s ~ קָפַץ ~ מְקַפֵּץ:   məqapˈpēt͡s   ʕal־ha-ggəβāˈʕōθ,   מְקַפֵּץ, עַל-הַגְּבָעוֹת) yfir hæðirnar: escolteu! És el meu estimat! Vet-lo aquí, ve (arriba), saltant sobre les muntanyes, botant sobre els pujols
um Dan sagði hann: Dan er ljónshvolpur, sem kemur stökkvandi (zāˈnaq ~ זָנַק:   dān   gūr   ʔaˈrjēh   ʝəzanˈnēq   min־ha-bbāˈʃān,   דָּן גּוּר אַרְיֵה; יְזַנֵּק, מִן-הַבָּשָׁן) frá Basan: d’en Dan digué: «En Dan és un cadell de lleó que ve saltant des de Baixan»

stökkvari <m. stökkvara, stökkvarar>:
saltador m, saltadora f

stöku¹:
casos oblics del sg. de staka "pell d'animal escorxat; <LITER> epigrama"

stöku²:
dat. sg. n. fort & casos oblics del fem. sg.feble & casos oblics febles del plural m. ~ f. ~ n. de → stakur, stök, stakt "isolat ada; espars -a; alguns pocs"

stöku, stöku, stöku <adj. inv.>:
variant de stakur, stök, stakt "isolat ada; espars -a; alguns pocs"; es tracta de la forma feble stöku generalitzada a tots els casos, nombres i gèneres i emprada, doncs, com a adjectiu invariable
♦ í stöku tilfellum: en [alguns] casos aïllats, en alguns pocs casos

stökur:
nom. & ac. pl. de staka "pell d'animal escorxat; <LITER> epigrama"

stöllu:
casos oblics del sg. de stalla "companya"

stöllur:
nom. & ac. pl. de stalla "companya"

stöm:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. forts de → stamur, stöm, stamt "humit -ida, rellent[ós -osa]"

stöndugur, stöndug, stöndugt <adj.>:
acabalat -ada (benestant, que té diners)

stöndum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → standa “estar dret -a”

stöng <f. stangar, stengur (o: stangir)>:
1. <GENbarra f
♦ → gullstöng “barra d'or, lingot d'or”
♦ → járnstöng “barra de ferro”
2. (langur og mjór) perxa f (vara llarga i prima)
◊ þá varð Loki reiðr ok greip upp mikla stǫng ok reiðir af ǫllu afli ok rekr á kroppinn erninum. Ǫrninn bregzt við hǫggit ok flýgr upp. Þá var fǫst stǫngin við bak arnarins, en hendr Loka við annan enda stangarinnar: aleshores en Loki es va enfellonir, va agafar una perxa llarga i, després de brandir-la, la va descarregar amb totes les seves forces endevinant-li el cos a l'àguila. L'àguila va reaccionar amb el cop i s'envolà. La perxa va quedar aferrada a l'esquena de l'àguila i les mans d'en Loki, aferrades a l'altre extrem de la perxa
♦ → eskistöng “vara de freixe”
♦ → heslistöng “vara d'avellaner”
♦ → níðstöng “nidstong, vara d'escarn i maledicció”
♦ → tjaldstöng “perxa de tenda de campanya”
3. (fánastöng, merkisstöng) asta f (de bandera, d'estendard)
◊ tók hann þá merkið af stönginni og kom í millum klæða sinna. Litlu síðar var veginn Ámundi hvíti. Þá var og Sigurður jarl skotinn spjóti í gegnum: aleshores va agafar l'estendard, el desprengué de l'asta i el va ficar entre els seus vestits. Poc després, l'Ámundi el Blanc fou mort i després el iarl Sigurður fou travessat per una llança
◊ síðan lét hann skipta í fjóra staði herfanginu. Eptir þat var blásit til húsþings, ok átti hann þá tal við lið sitt. Þá lét hann menn ganga undir stǫng; var lið skorat, hversu mikit hann hafði; ok var þá á fimmta tigi hundraða: després va fer dividir en quatre parts el botí de guerra. Un cop fet, va convocar els homes de la seva mainada a una reunió en la qual es va adreçar als homes de la seva host. Aleshores va fer passar els seus homes per dessota d'una asta i d'aquesta manera comptaren quants d'homes tenia a la seva la host. Va resultar que n'hi havia prop de sis mil
◊ ok áðr þeir gengi til matar, þá var flutt skip þeirra Jómsvíkinga til lands ok svá fjárhlutr, ok fé til stanga borit, ok skipti Hákon {jarl} ok hans menn með sér ǫllu fénu ok vápnum ok þykkjast nú hafa unnit mikinn sigr er þeir hafa fét allt en handtekna suma Jómsvíkinga en elta suma á brott en þat þó mestr hlutr er drepit var, ok gambra þeir nú hit mesta: i abans que no es posessin a menjar, es va treure a terra la nau dels viquings de la Ioms i també llurs béns, i llurs béns foren duts al peu de l'asta [de l'estendard] i allà el iarl Hákon i els homes de la seva host es repartiren entre ells tots aquells bens i també llurs armes i llavors consideraren que havien obtingut una gran victòria ja que posseïen tots aquells béns i havien fets presoners una part dels viquings de la Ioms, n'havien fet fugir alguns, i [tanmateix,] n'havien matat la major part i se'n vantaven enormement
◊ allt þat, er þeir fengi í herfǫrum, þá skyldi til stanga bera meira hlut ok minna, ok allt þat er fémætt væri, ok ef þat reyndist á hendr nokkorum, at eigi hefði svá gert, þá skyldi hann í braut fara or borginni, hvárt sem til hans kœmi meira eða minna. Engi maðr skyldi þar æðruorð mæla né kvíða, hvégi óvænt sem þeim hyrfði: tot el botí que fessin durant les expedicions de saqueig, tant si era gros com petit, es portaria al peu de l'asta [de l'estendard] per al seu repartiment, així com també tot allò que fos valuós. I si es provava contra algú que no ho havia fet així, que aquest hagués d'anar-se'n de la ciutat, tant si fos un prohom com un home menor. Cap home no pronunciaria paraules de descoratjament ni tindria por de res per més perillosa que la cosa semblés
◊ ok er Hrani kømr í hauginn, þá sýndist hánum sá maðrinn er hánum bar í drauminn. Gengr nú at hánum ok sprettir af hánum beltinu ok tekr af hánum hringinn ok er þat mikil gersimi. Síðan bregðr hann sverðinu ok þykkir allbitrligt. Ógnast mjǫk at hǫggva til hans, tekr þó til ok hǫggr af hánum hǫfuðit. Ok var sem í vatn brygði. Síðan fýsir hann út ór hauginum. Dró hann sik nú upp á hauginn. Berr hann féit til stangar, ok vill nú jarlinn hafa tvá hlutina, en Hrani kvað sik þá eigi haldinn af ok verði þó svá at vera: quan en Hrani va entrar dins el túmul funerari se li mostra a la vista l'home que li havia aparegut en somnis. S'hi va acostar i li va descordar el cinyell i li va agafar l'anell i era aquest una gran joia. Tot seguit va desembeinar l'espasa i li va semblar que era esmoladíssima. Tenia molta de por a colpir-l'hi, però [finalment, va prendre coratge i ] ho va fer i li va tallar el cap i fou com si hagués pegat un cop d'espasa a l'aigua[, de tan esmolada que era aquella espasa]. Tot seguir va desitjar sortir de dins el túmul i va sortir-ne enfilant-se amunt a fora del túmul [per la corda amb què hi havia davallat]. Va dur els objectes valuosos [que havia agafat del túmul] al peu de l'asta [de l'estendard] i vet ací que llavors el iarl en va voler dues terceres parts, però en Hrani va dir que no es contentava [amb una part], i tanmateix, s'hagué de fer com volia el iarl (vocabulari: #1. vera haldinn af e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 227: vera haldinn af (e-u) zufriedengestellt sein durch; )
♦ draga fána (o: flagg) í hálfa stöng: <LOCfer onejar una bandera a mitja asta
4. (fjallstöng, smalaprik) vara f (perxa emprada per a fer baixar el bestiar de les muntanyes a la tardor)
♦ → broddstöng “bordó de caminant [amb guaspa punxeguda de metall]”
5. (veiðistöng & stýristöng) canya f (de timó & de pescar. Hom pot trobar compostos com ara laxastöng, silungastöng etc. per a designar canyes fetes especialment per a pescar-hi salmons, truites etc.)
♦ veiða e-ð á stöng: pescar una cosa amb canya

stöngul- <en compostos>:
1. cauli-, caulo-, caulinar
2. (myndaður á stöngli) caulogènic -a (format a la tija, que neix a la tija)

stöngul·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
agrassó m, gaixiva f, grosella espinosa (fruit de planta Ribes uva-crispa syn. Ribes grossularia)

stöngul·hnýði <n. -hnýðis, -hnýði>:
tubercle m caulinar, tubercle m de tija

stöngull <m. stönguls, stönglar>:
tija f (de planta)

stöpla·rit <n. -rits, -rit>:
histograma m

stöppuðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → stappa “picar (amb martell o mall, amb els peus a terra etc.)”

stöpull <m. stöpuls, stöplar>:
1. (turn á kirkju) campanari m, cloquer m (Mall.) (torre d'església amb campanes)
2. (súla, stoð) pilar m (columna de suport)
♦ → brúarstöpull “pilar [de suport] de pont”
3. (steyptur pallur, grunnur eða undirstaða) fonament m [de suport] (esp. per a maquinària pesant)
4. (farartálmi, fyrirstaða) obstacle m (impediment, entrebanc)
5. (stál- eða málmbútur soðinn á skeifuhæl) dent f, petita peça de metall o d'acer que se solda al lloc que fóra el "tacó" -el centre, no pas les puntes- de la ferradura d'un cavall. La ferradura així feta es diu stöplaskeifa, i es diferencia de les ferradures que tenen dos ganxos en els extrems i que es diuen skaflaskeifur. Proposo de traduir aquesta accepció del mot islandès amb dent

stöpul·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
plint m, sòcol m

stör <f. starar, starir>:
càrex m (qualsevol planta del gènere Carex)

störf:
nom. & ac. pl. de → starf “treball, feina”

störu·flogaveiki <f. -flogaveiki, pl. no hab.>:
<MEDpetit mal



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 23/11/2010