ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKAFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

spaði <m. spaða, spaðar>: espàtula f (eina & estri de cuina)

spagettí <n. spagettís, no comptable>:

<CULIN> espagueti m (fl./pl.: espaguetis)

♦ spagettíið: els espaguetis

♦ þegar spaghettíið er al dente, helltu þá vatninu af og settu spaghettíið í skálina: quan els espaguetis estiguin al dente, aboca'n l'aigua i posa'ls a la plata

spaghettí <n. spaghettís, no comptable>:

variant ortogràfica de → spagettí “espaguetis”

spak·mæli <n. -mælis, -mæli>: 1. màxima sentenciosa, aforisme m, dita f [plena] de saviesa
	2. adagi m (aforisme antic)
		það er til gamalt spakmæli sem segir ...: hi ha un vell adagi que diu...

spanga·brynja <f. -brynju, -brynjur>:

<HIST> cuirassa f d'escates

<†>  spanska <f. spönsku, no comptable>:

variant antiquada de → spænska “espanyol”

spansk·fluga <f. -flugu, -flugur>:

mosca espanyola, cantàrida f (insecte Lytta vesicatoria)

spanskflugna·plástur <m. -plásturs, -plástrar>:

<MED> vesicatori m, [fàrmac m] vesicant m 

spansk·græna <f. -grænu, no comptable>:

verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

<†>  spanskur, spönsk, spanskt <adj.>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

spara <spara ~ spörum | sparaði ~ spöruðum | sparað>:

estalviar

♦ spara e-ð: estalviar una cosa

♦ spara e-m e-ð: estalviar una cosa a algú

♦ spara e-ð við sig: usar una cosa amb comptagotes, plànyer una cosa

♦ spara sér e-ð: estalviar-se una cosa

♦ spara sér ómakið: <LOC FIG> estalviar-se les molèsties

spari·fé <n. -fjár, no comptable>:

estalvis m.pl (diners estalviats)

spari·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>: caixa f d’estalvis

sparr·haukur <m. -hauks, -haukar>:

esparver m (ocell Accipiter nisus)

sparr·ugla <f. -uglu, -uglur>:

mussol menut (ocell Glaucidium passerinum)

Sparta <f. Spörtu, pl. no hab.>:

Esparta f (Σπάρτη)

Spart·verji <m. -verja, -verjar>:

espartà m, espartana f, laconi m, lacònia f

spart·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

espartà -ana

spauga <spauga ~ spaugum | spaugaði ~ spauguðum | spaugað ║ [með e-ð]>:
	1. fer broma [amb una cosa]
		spauga með [það] að <+ ind.>: fer broma dient que <+ ind.>
		ég er ekki að spauga!: no faig broma
		ég var bara að spauga: només feia broma
	2. <í e-m>: dir una cosa a algú en to de broma

spá <spái ~ spáum | spáði ~ spáðum | spáð ║ e-u>:

predir una cosa, profetitzar una cosa, pronosticar una cosa

♦ spá e-m e-u: predir una cosa a algú, dir la bona ventura a algú

♦ spá fyrir e-m: predir-li el futur a algú

♦ spá fyrir um e-ð: predir el futur sobre una cosa, vaticinar una cosa

♦ spá í bolla: predir el futur mirant el pòsit d'una tassa

♦ spá í lófa: llegir la palma de la mà

♦ spá í spil: llegir el futur en un joc de cartes

♦ spá í e-ð: <LOC FIG> estar pensant de fer una cosa

♦ ég er að spá í það að <+ inf.>: estic pensant de <+ inf.> 

♦ spá í e-n: <LOC FIG> pensar en algú, tenir interès per algú

spá·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> profeta m

♦ minni spámennirnir ~ hinir minni spámenn: <RELIG> els profetes menors

<†>  Spána·land <n. -lands, -lönd>:

Espanya f

◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat) [que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes

spánar·blágresi <n. -blágresis, -blágresi>:

gerani pirenenc, candelers pirinencs (planta Geranium pyrenaicum)

spánar·bóndarós <f. -bóndarósar, -bóndarósir>:

peònia f de Brotero (planta Paeonia broteroi syn. Paeonia broteri syn. Paeonia lusitanica)

Spánar·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

reina f d'Espanya

♦ Soffía Spánardrottning: la reina Sofia d'Espanya

spánar·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:

besuc m blanc (peix Pagellus acarne)

spánar·frú <f. -frúar, -frúr>:

nigel·la hispànica, niella hispànica (planta Nigella hispanica syn. Nigella papillosa)

spánar·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

<†>  Spánar·heiði <f. -heiðar, no comptable>:

meseta f [castellana]

spánar·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:

tora f de Sierra Nevada (planta Aconitum nevadense)

spánar·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:

crespinell hispànic (planta Sedum hispanicum)

spánar·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:

mirris f (planta Myrrhis odorata)

Spánar·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m d'Espanya

♦ Jóhann Karl Spánarkonungur: el rei Joan Carles d'Espanya

spánar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

escil·la hispànica (planta Hyacinthoides hispanica syn. Scilla hispanica syn. Endymion campanulatus)

spánar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

salvió tuberós (planta Phlomis tuberosa)

spánar·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:

panical m de muntanya (planta Eryngium bourgatii)

spánar·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:

corniol m discolor (planta Aquilegia discolor syn. Aquilegia pyrenaica ssp. discolor)

Spánar·þing <n. -þings, -þing>:

<POLÍT> parlament m espanyol 

<†>  Spánía <n. Spáníe, Spáníe>:

Península Ibèrica, Hispània f

◊ Tog heitir á á Spánía, þar ero gullsandar: a Hispània hi ha un riu que es diu Tajo en el qual hi ha sorres auríferes

◊ fyrir vestan hit mikla haf frá Spánía, er sumir kalla Ginnungagap, þat gengr landa í milli, þá heitir til norðrs fyrst Vínland hit góða, þarnæst heitir Markland enn til norðrs, þá eru óbyggðir, er Skrælingjar byggja; þá eru enn óbyggðir til Grœnlands, ok eru þar tvær byggðir, Vestrbyggð ok Austrbyggð, en síðan eru þá hafsbotnar, jǫklafjǫll ok óbyggðir, er víkr við Hálogaland: a l'oest del Gran Oceà d'Espanya [hi ha la mar] que alguns anomenen Ginnungagap i que separa diferentes terres: de sud a nord, primer ve la que es diu el Bon Vínland (Terra de Vi, la Bona Vinlàndia), i a continuació hi ha el Markland (Terra de Boscos) i, encara més al nord, hi ha vastes regions despoblades habitades pels Skrælingjar (indis o esquimals). D'aquí i fins a Grenlàndia (Terra Verda) no hi ha res més que vastes regions desèrtiques. A Grenlàndia hi ha dues colònies o contrades habitades, la Colònia de l'Est i la Colònia de l'Oest. Després venen badies i golfs, muntanyes de glaç (icebergs?) i deserts que es desvien cap a Hålogaland

◊ enn nú er at rœða um Artús konung, hinn fræga, er gefa lét hirð sinni ok til komnum hǫfðingjum ok riddǫrum ríka gangveru ok ørugg vápn, prúða búnaði ok beztu vápnhesta, er hánum váru sendir vestan af Spánía, Lumbardía ok Almannía: i ara cal que parlem del rei Artús, el famós, que va fer donar als membres de la seva cort i als prínceps i cavallers que hi havien anat riques vestimentes i armes eficaces, elegants paraments i els millors destrers que li havien enviat a ell des de les terres de l'oest, d'Al-Àndalus, Llombardia (Península Italiana?) i Alemanya (l'original francès de Le Court Mantel fa[48] ...qui fist aus chevaliers donner / robes moult riches et moult beles, / et gran plenté d'armes noveles, / et moult riches chevaus d'Espaigne, / de Lombardie et d'Alemaigne. / N'i out si povre chevalier / qui n'eüst armes et [bon] destrier / et robes se prendre les voult: / onques si grant plenté n'en out / a une feste plus donné; / si'n doit estre li rois loé!)

<†>  Spánía·land <n. -lands, -lönd>:

Península Ibèrica, Hispània f

◊ af því réðsk hann (= Eiríkr blóðøx) í hernuð ok í víking víða í Vestrlǫndum ok fell Eiríkr í Spáníalandi í útilegu: Per aquesta raó, l'Eiríkr [Destral-sangonenta] partí a fer incursions de saqueig i rapinya arreu dels països de ponent (ço és, tots els països que es troben a ponent de la Mar del Nord: Europa) i va caure en combat a la Península Ibèrica (o pentura millor, a l'Espanya musulmana) en el transcurs d'una d'aquestes incursions

◊ & fimmta klimata er kallat Díarómes: þat gengr af Caspenhafinu (el mot és d'origen alemany i, al meu entendre, ens revela que el text norrè no és pas traducció del llatí sinó del baix-alemany. Cf. Pfaffe Lamprecht ze Caspen porten ‘a les portes càspies’. Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁴ llegeixen Calþenhafin. Al meu entendre, aquesta lliçó revela una lectura errònia del grup grafemàtic ſp com a lþ, però, en no disposar de l'original, no m'és possible de dilucidar si l'error és dels editors moderns o del copista medieval) ok um Baktríam, Macedóníam, Tarentum, Tuscumhaf ok um Rómam ok Lúsítaníam ok svá vestr í Spán<í>aland (Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁶ llegeixen Spanland. No disposo de l'edició del text a cura d'Elèna Aleksàndrovna Mèl'nikova (Елена Александровна Мельникова: Древнескандинавские географические сочинения: тексты, перевод, комментарий), però el context demanaria més aviat un Spáníaland o un Spánaland que no pas un Spánland): & la cinquena zona climàtica s'anomena Diaromes: parteix de la Mar Càspia i passa per Bàctria, Macedònia, Tarent i la Mar Toscana, i, passant per Roma arriba fins a Lusitània i, d'aquí baixa, a llevant seu, cap a Hispània (Cf. Sant Isidor de Sevilla, De astronomia liber VIII: quintum <clima> est Diar<h>omes per Macedoniam et alteram partem per Gallias et Lusitaniam ad Tagum descendens o, l'Imago Mundi - De dispositione orbis de l'Honori d'Autun: Quintus circulus ab introitu Caspii Maris continet et Bactriam, Armeniam, Macedoniam , Tarentum , Tuscum Mare, Baleares, Hispaniam, Mediam, gnomen vij. pedum umbram .vj. <pedum> reddit. Maximus dies .xv. horarum ‘el cinquè cercle [climàtic], des del seu començament de la Mar Càspia, comprèn Bàctria, Armènia, Macedònia, Tarent, Mar Toscana, les Balears, Hispània, Mèdia; el gnom de set peus hi fa l'ombra de sis, el dia més llarg hi és de quinze hores’)

◊ Túbal [réð] Spáníalandi ok Rúmverjalandi, Svíþjóð ok Danmǫrk ok Nóregi: Tubal va governar Hispània i Itàlia, Suècia i Dinamarca i Noruega

◊ á Spáníalandi hvílir Vincencíus. Í Galizu hvílir Jacóbus bróðir Jóns postula. Martínus epíscopus hvílir í Túrons<borg>. Egidíus hvílir í Próvincía. Í París hvílir Díónysíus epíscopus. Í Reinsborg hvílir sanctus Remigíus: a Hispània (cal recordar que Sant Vicenç és el patró de Lisboa, ciutat on jau d'ençà del segle XII. El mot Spáníaland aquí s'ha d'entendre en el sentit de Península Ibèrica) hi descansa en Vicenç. A Galícia hi descansa en Jaume, el germà de l'apòstol Joan. El bisbe Martí descansa a Tours. En Gil descansa a Provença. A París hi descansa el bisbe Dionís. A Reims hi descansa sant Remigi

<†>  Spán·land <n. -lands, -lönd>:

Hispània f, Península Ibèrica

◊ Mundíufjall gengr frá Feneyjabotnum austan ok vestr á Spánland: els Alps van des del golf de Venècia a llevant fins a la Península Ibèrica per ponent

◊ vestr af Púl er Kampanía. Vestr þaðan liggja Spánlǫnd, þar liggja hjá ey, er Gadis heitir, þangat til tekr Evrópa en þaðan frá Affríka <...> Nú skal enn aptr hverfa til Evrópam ok taka þar til er vér gengum brott um stundar sakir at í þessa ey sem vér nefndum fyrr ok Gadis heitir kom Erkúles. Hann fór víða at kanna heiminn ok kallaðiz hann kominn þá til heimsenda. Hann gerði þar tvo stólpa til merks hver hann kom framaz ok heita þat Erkúless stólpar, þar standa því enn. Á Yspánía stendr Galícía, þar hvílir Jakobus postoli bróðir Jóhannis. <...> Mundíufjall gengi frá Feneyjabotnum austan ok vestr á Spánland: a ponent d'Apúlia hi ha Campània i a l'oest d'ella hi ha les Espanyes i, a prop d'elles, l'illa que es diu Cadis. Europa arriba fins aquí i, a partir d'aquí hi ha Àfrica. <...> Tornem ara a Europa i reprenguem el fil allà on l'hem deixat fa una estona, perquè a aquesta illa que hem esmentat adés i que es diu Cadis, hi va arribar l'Hèrcules. Havia fet vastos viatges explorant el món i diuen que a Cadis va arribar a la fi del món. Allà hi va aixecar dues columnes per a assenyalar fins on havia arribat i aquestes columnes es diuen Columnes d'Hèrcules i encara hi són. A la Península Ibèrica hi ha Galícia, on hi reposa l'apòstol Jaume, germà de Joan. <...> La serralada dels Alps va del Golf de Venècia per l'est fins a la Península Ibèrica per l'oest

◊ Hyspania, er vér kǫllum Spánland, er ríki mikit ok liggr suðr til Miðjarðarhafs í milli Langbarðalands ok Frakklands: Hyspania, que nosaltres anomenem Spánland és un gran regne i està situat al sud, fins a la Mar Mediterrània, entre Llombardia i França

◊ & fimmta klimata er kallat Díarómes: þat gengr af Caspenhafinu (el mot és d'origen alemany i, al meu entendre, ens revela que el text norrè no és pas traducció del llatí sinó del baix-alemany. Cf. Pfaffe Lamprecht ze Caspen porten ‘a les portes càspies’. Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁴ llegeixen Calþenhafin. Al meu entendre, aquesta lliçó revela una lectura errònia del grup grafemàtic ſp com a lþ, però, en no disposar de l'original, no m'és possible de dilucidar si l'error és dels editors moderns o del copista medieval) ok um Baktríam, Macedóníam, Tarentum, Tuscumhaf ok um Rómam ok Lúsítaníam ok svá vestr í Spán<í>aland (Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁶ llegeixen Spanland. No disposo de l'edició del text a cura d'Elèna Aleksàndrovna Mèl'nikova (Елена Александровна Мельникова: Древнескандинавские географические сочинения: тексты, перевод, комментарий), però el context demanaria més aviat un Spáníaland o un Spánaland que no pas un Spánland): & la cinquena zona climàtica s'anomena Diaromes: parteix de la Mar Càspia i passa per Bàctria, Macedònia, Tarent i la Mar Toscana, i, passant per Roma arriba fins a Lusitània i, d'aquí baixa, a llevant seu, cap a Hispània (Cf. Sant Isidor de Sevilla, De astronomia liber VIII: quintum <clima> est Diar<h>omes per Macedoniam et alteram partem per Gallias et Lusitaniam ad Tagum descendens o, l'Imago Mundi - De dispositione orbis de l'Honori d'Autun: Quintus circulus ab introitu Caspii Maris continet et Bactriam, Armeniam, Macedoniam , Tarentum , Tuscum Mare, Baleares, Hispaniam, Mediam, gnomen vij. pedum umbram .vj. <pedum> reddit. Maximus dies .xv. horarum ‘el cinquè cercle [climàtic], des del seu començament de la Mar Càspia, comprèn Bàctria, Armènia, Macedònia, Tarent, Mar Toscana, les Balears, Hispània, Mèdia; el gnom de set peus hi fa l'ombra de sis, el dia més llarg hi és de quinze hores’)

◊ þau hin stœrstu fyrr nefnd fjǫll Alpes sem austan ganga at Gallía ok enn fleiri ǫnnur verja hana viðr sólarhita hvaðan af er menn verða þar mjǫk hvítir. Af suðri liggja viðr hana þau fjǫll ok úsléttar hæðir sem Purinei heita <...>. Hyspania er vér kǫllum Spánland hét forðum Hyberia af einni stórri á Hybero. Hon tók síðan nafn af þeim manni sem Hyspalus hét ok kallat Hyspania. Hon er ok fyrir þá grein réttlega kallat Hespera af aptanstjǫrnunni Hesperó at hon liggr allt vestr viðr heimsendann. Spánland liggr milli Affríkam ok Gallíam. Norðan af því liggja fyrrnefnd fjǫll Purinei, enn ǫllum megin aðra staði kringir haf um þat. Þat hefir harða gott lopt ok er heilsamligt land vel frjótt ok gagnsamt at ǫllum ávexti ok veraldar ríkt af gimsteinum ok dýrum málmi. Um Hyspaníam falla stórar ár, er svá heita: Bethus, Mínius, fyrrnefnd Hyberis ok Thagus. Hon greiniz í sex parta: Terraconensem, Carthaginensem, Lucithaniam, Galiciam, Bethicam ok Tingitaniam, er utan hafs liggr í Affríka: aquesta immensíssima serralada dels Alps, ja esmentada abans, que toca la Gàl·lia des de llevant, i amb ella encara moltes d'altres [serralades] més, la protegeix de la calor del sol i d'aquí en ve que els seus habitants hi siguin molt blancs. Al sud hi confinen les muntanyes i altures escabroses, que es diuen Purinei o Pirineus <...>. Hispània, que nosaltres anomenem Spánland, antigament es deia Ibèria pel gran riu Iberus. Després va adoptar el nom de l'home que es deia Híspalus i es va dir Hispània. També la van anomenar, ben a dret, Hespèria, perquè l'estel del vespre, Hèsperus, és a ponent, en el confí del món. Hispània està entre Àfrica i la Gàl·lia. Al nord hi ha la serralada, adés esmentada, dels Purinei o Pirineus, altrament, emperò, està envoltada per la mar. Té un aire molt bo i és una terra salubre, molt fèrtil i profitosa en tota mena de plantes, i és la més rica del món quant a gemmes i minerals valuosos. Grans rius travessen Hispània; es diuen així: Baetis, Mínius, l'esmentat Iberus i el Tagus (en realitat, perquè la llista fos completa d'acord amb els geògrafs antics, l'autor hi hauria d'haver afegit encara el Dúrius i l'Anas). Està dividida en sis parts: Terraconense (mantinc a dretcient aquest reafaiçonament del mot degut a etimologia popular), Cartaginense, Lusitània, Gal·lícia (en realitat, Gallaecia, o sigui, Gal·lècia), Bètica i la [Mauritània] Tingitània, la qual ja es troba a Àfrica, a l'altra banda de la mar

<†>  spán·lenskur, -lensk, -lenskt <adj. En ortografia anterior al 1973: spánlenzkur>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

Spánn <m. Spánar, Spánir; Plural inusual>:

Espanya f 

<†>  spánska <f. spánsku, no comptable>:

variant antiquada de → spænska “espanyol”

<†>  spánskur, spánsk, spánskt <adj.>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

◊ sá þriðjungr veraldar, sem Evrópa heitir ok Norðrlǫnd liggja inni, hefst við fjall eitt, er Tanasus heitir, ok tvígreinast því lǫnd svá: mesti hlutr byggðra landa gengr í suðr til Grikklandshafs ok snýst í vestr til spánska hafsins, enn annarr hlutr gengr til útnorðrs ok til Eystrasalts ok svá til vestrs, þar sem hit mikla haf er, hvert sumir kalla Ginnungagap, sem gengr landa á milli. Þar heitir fyrst Vinland hit góða, þá er Markland, þá eru óbyggðir til Hellulands, er Skrælingjar byggja. Þá eru enn óbyggðir til Grœnlands ok eru þar tvennar byggðir hin eystri ok vestri. Enn síðan eru þá hafsbotnar, jǫklar, fjǫll ok óbyggðir allt til Gandvíkr til Nóregs. Sú frásaga finnst í íslenzkum bókum at einn maðr komst úr Grœnlandi til Nóregs fótgangandi, yfir ǫll þau ørœfi, jǫkla ok óbyggðir, hvat mikil tíðindi hafa þótt, hann leiddi með sér geit eina ok fœddizt við nyt hennar, því var hann þaðan kallaðr Geitar-Hallr: la tercera part de l'orbe, que es diu Europa i que conté els Països norrens, comença a una serralada que es diu Tànasus (en realitat, l'autor confon el Tanais fluvius que, com se sap, Europam ab Asia separat, amb els Montes Riphaei; el nom norrè sembla una combinació de Tanais i Mons Taurus) i les seves terres es divideixen en dues parts: la part més gran, corresponent a la dels països habitats, s'estén vers el sud fins a la Mar Egea i d'aquí es gira cap a la Mar d'Hispània (aquí: la Mediterrània occidental. El terme designa altrament l'Atlàntic , i, més concretament, el Golf de Biscaia i la Mar Cantàbrica). L'altra part, emperò, s'estén cap al nord-oest i la Mar Bàltica i d'aquí continua cap a l'oest, on hi ha el Gran Oceà que alguns anomenen Ginnungagap i que s'estén entre aquestes terres: primer ve el Bon Vínland (Terra de Vi, la Bona Vinlàndia) i després Markland (Terra de Boscos) i d'aquí i fins a Helluland (Terra de Lloses) hi ha vastes regions no colonitzades, habitades pels Skrælingjar (indis o esquimals). Després venen de nou vastes regions desèrtiques fins a Grenlàndia, on hi ha dues colònies, la de l'est i la de l'oest. Després venen badies i golfs, glaceres, puigs i deserts que arriben fins a la Mar Blanca a Noruega. En alguns llibres islandesos s'hi troba el relat que un home va anar a peu de Grenlàndia fins a Noruega passant per tots els deserts, glaceres i costes exposades, la qual cosa fou tinguda per un fet portentós. Amb ell menava una cabra i s'alimentava de la seva llet i per aquesta raó li van posar el malnom de Hallr Cabra

♦ koma e-m spánskt fyrir sjónir: <LOC FIG> a algú una cosa li resulta molt estranya, algú s'astora en veure una cosa

Spán·verji <m. -verja, -verjar>:

espanyol m, espanyola f 

<†>  spán·verska <f. -versku, no comptable>:

variant antiquada de → spænska “espanyol”

<†>  spán·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

spássíu·grein <f. -greinar, -greinar>:

nota f marginal (nota escrita al marge d'un escrit)

spegill <m. spegils, speglar>: mirall m, espill m (Val., <†> & LIT)
	‘Brotinn Spegill’ eftir Mercè Rodoreda: ‘Mirall trencat’ de na Mercè Rodoreda

spegil·skata <f. -skötu, -skötur>: rajada f, rajada f de Sant Pere, rajada f de miralls, rajada vestideta, rajada f de taques (peix Raja raja miraletus)

speki <f. speki, no comptable>: saviesa f
	stólparnir sjö spekinnar: els set pil·lars de la saviesa

<†>  speld <n. spelds, speld>:

post f, plafó m  (post, normalment rectangular o quadrada, de fusta)

◊ skáli Gunnars var ger af viði einum og súðþaktur utan og gluggar hjá brúnásunum og snúin þar fyrir speld: la casa que servia de dormitori d'en Gunnar era feta tota ella de fusta i les jàsseres de la teulada estaven encadellades amb la paret exterior de l'edifici i devora allà on acabaven les jàsseres hi havia finestrons davant els quals hi havien posat posts de fusta

speldi¹ <n. speldis, no comptable>:

espelta f (planta Triticum spelta)

speldi² <n. speldis, speldi>:

1. (spjald, lítil plata, fjöl) plafó m, clavenda f  (placa, normalment rectangular, de fusta o metall)

◊ og einnig á börmum opsins voru grafnar myndir. Speldin voru ferskeytt, ekki kringlótt: i també a les voreres d'aquesta obertura hi havia entallades figures. Els plafons eren quadrats, no pas rodons

◊ Akas konungur lét og brjóta speldin af vögnum kerlauganna og tók kerin ofan af þeim: el rei Acàs també féu trencar els plafons de les peanyes i retirà les conques del damunt

◊ á speldunum, sem voru milli brúnalistanna, voru ljón, naut og kerúbar, og eins á brúnalistunum: els plafons i els muntants eren decorats amb lleons, toros i querubins

2. (lok á umslagi eða vasa) solapa f  (de sobre, de butxaca)

3. (á karlmannsbuxum, buxnalok) peto m  (de pantalons)

4. (slefuspeldi) pitet m, baverall m (Mall., Men.) (davantalet d'infant petit)

5. (á ventli eða loka) obturador m  (part mòbil del mecanisme d'una vàlvula)

♦ speldi fyrir reykháfi: tapadora de llauna de xemeneia

6. (barkaspeldi) epiglotis f  (vàlvula cartilaginosa que tapa la glotis quan hom menja)

7. (við lundaveiðar) speldi, parany ideat per a caçar-hi cadafets. Se sol col·locar al peu de l'espadat on nien.

spell·virki <m. -virkja, -virkja>:

1. (skemmdarvargur, sá sem skemmir af ásettu ráði) vàndal m, gamberro m (cast., ekki ritm./no lit.)  (brètol, persona, esp. jove, que fa destrosses sense motiu aparent)

2. (þorpari, áflogahundur, bulla) pinxo m, <LIT> pillard m (trinxeraire, belitre)

◊ tjöld spellvirkjanna standa ósködduð, og þeir lifa áhyggjulausir, sem...: les tendes dels trinxeraires no han sofert pas danys i viuen despreocupats i tranquils els qui...

3. (eyðileggjandi) devastador m, anorreador m (destructor)

◊ þá hljóp hann á skóg ok varð galinn, ok var lengi á viðum ok hinn mesti spellvirki við menn: aleshores va fugir al bosc on es va apoderar d'ell un deliri furiós, i va viure molt de temps als boscos convertint-s'hi en el més gran anorreador d'homes

4. (skemmdarverkamaður) sabotejador m, sabotejadora f (persona que fa actes de sabotatge)

spell·virki <n. -virkis, -virki>:

1. (skemmdarverk) gamberrada f, acte vandàlic (bretolada)

2. (eyðilegging) devastació f (destrucció)

◊ ...þeira fyrirætlan at gera ekki spellvirki inum helgasta stað Jesú Kristí í Rómaborg: ...llur propòsit i no infligir devastació a Roma, l'indret més sagrat de Jesucrist

spennandi, spennandi, spennandi <adj.>:

(um bók, kvikmynd) ple -ena de suspens (llibre, pel·lícula)

◊ þetta er mögnuð og spennandi saga um...: aquesta és una novel·la, magnífica i tota plena de suspens, sobre...

spennu·breytir <m. -breytis, -breytar>: <ELECTR> transformador m

spennu·mynd <f. -myndar, -myndir>: 1. pel·lícula f de suspens (o: d'intriga), thríl·ler m
	2. (hasarmynd) pel·lícula f d'acció

spennu·saga <f. -sögu, -sögur>: novel·la f d'intriga (o: de suspens), thríl·ler m

spennu·tryllir <m. -tryllis, -tryllar>: thríl·ler m d'acció

spergil·blómkál <n. -blómkáls, no comptable>: coliflor f romanesco, col f romanesco, romanesco m (planta Brassica oleracea var. italica)

spergil·kál <n. -káls, no comptable>: bròquil m (planta Brassica oleracea var. botrytis)

spergilkáls·haus <m. -hauss, -hausar>:

bròquil m (peça sencera)

spergill <m. spergils, sperglar>:

espàrrec m, espàrec m (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis) (→ aspas)

spergil·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f d'espàrrecs, sopa f d'espàrecs (Bal.)

spik·feitur, -feit, -feitt: obès -esa (molt gras)

spil <n. spils, spil>: (kort) carta f (de joc)

spila <spila ~ spilum | spilaði ~ spiluðum | spilað>:
	1. <GEN> jugar
		spila á spil: jugar a cartes
		spila burt eignum sínum: perdre-ho absolutament tot jugant
		spila í happdrættinu: jugar a la loteria
		spila upp á e-ð: jugar-se una cosa
	2. <MÚS> tocar
		spila á hljóðfæri: tocar un instrument
			hann spilar á gítar: toca la guitarra
			hann spilar á píanó: toca el piano

spila·fíkill <m. -fíkils, -fíkar>:

<MED> ludòpata m & f

spila·fíkn <f. -fíknar, pl. no hab.>:

<MED> ludopatia f

spila·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

<MED> ludòpata

spila·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:

baralla f de cartes, joc m de cartes (Mall., Men.) (48 cartes de joc)

spila·vandamál <n.pl -vandamála>:

problemes m.pl amb el joc

spila·þraut <f. -þrautar, -þrautir>:

solitari m (joc de cartes)

spilít <n. spilíts, spilít>:

<GEOL> espilita f

spilítískur, spilítísk, spilítískt <adj.>:

<GEOL> espilític -a

♦ spilítískt basalt: basalt espilític

♦ spilítískt hraun: lava espilítica

spillan·legur, -leg, -legt: 1. (fallvaltur) efímer -a, transitori -òria (que fineix, pereix o es corromp aviat)
	2. corruptible (venal, que es pot o deixa corrompre amb facilitat)

spilling <f. spillingar, no comptable>: <GEN & POLIT> corrupció f

spill·virki <m. -virkja, -virkjar>:

variant de → spellvirki ‘brètol, malfactor; sabotejador’

spík·lavendill* <m. -lavendils, -lavendlar>:

barballó m, espígol mascle (planta Lavandula latifolia)

spínat <n. spínats, no comptable>: (bóndastoð) espinacs m.pl

spírall <m. spírals, spíralar>:

espiral f 

spíral·laga <adj. inv.>:

en [forma d']espiral 

spjall·kassi <m. -kassa, -kassar>: intercomunicador m, intèrfon m

spjátrungur <m. spjátrungs, spjátrungar>:

dandi m

spor <n. spors, spor>: 1. <GEN>: petjada f (dels peus)
		ég vildi ógjarnan vera í hans sporum: no m'agradaria pas estar dins la seva pell
		fara út af sporinu: apartar-se del bon camí, prendre mal demble (esgarriar-se, desencarrilar-se)
	2. rastre m, pista f (senya que deixa un animal o algú)
		að vörmu spori: (strax) desseguida, totd'una (Bal.) (al cap de poquíssim temps)
		rekja spor: seguir un rastre, seguir una pista
	3. (dansspor) pas m [de ball]
	4. (skref) passa f
		greikka sporið: accelerar el pas, fer més via (caminant)
		hvetja sporið: accelerar la marxa
		léttur í spori: de peu falaguer
	5. (gangur) demble m (bon pas de cavall)
		spretta (passat: spratt) úr spori: 1. <GEN> anar una bístia a bon demble (al galop)
			2. <FIG> anar esperitat -ada, anar escopetejat -ada
		spretta (passat: spretti) úr spori: fer anar una bístia a bon demble (al galop)

spora <spora ~ sporum | sporaði ~ sporuðum | sporað ║ út e-ð>:

fer potades

◊ spora út anddyrið: fer potades al vestíbul

◊ spora út gólfið: fer potades al terra

◊ spora út stofuteppið: fer potades a la moqueta

spora·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:

corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.) (planta Aquilegia vulgaris)

sporð·dreki <m. -dreka, -drekar>:

1. <GEN> escorpí m (nom de diferents espècies d'aràcnids)

♦ blindi sporðdreki: escorpí cec (aràcnid Belisarius xambeui)

♦ brúni sporðdreki: escorpí balear (aràcnid Euscorpius balearicus)

♦ guli sporðdreki: escorpí groc (aràcnid Buthus occitanus)

♦ svarti sporðdreki: escorpí negre (aràcnid Euscorpius flavicaudis)

2. (sporðdrekamerki) escorpió m, escorpí m (signe del zodíac)

◊ hún er sporðdreki: és escorpió

3. Sporðdrekinn: (stjörnumerki) L'Escorpió m (o: L'Escorpí) (constel·lació zodiacal)

sport <n. sports, pl. no hab.>:

esport[s] m[.pl]

spor·vagn <m. -vagns, -vagnar>: tramvia m

sport·vopn <n. -vopns, -vopn>:

arma [de competició] esportiva

spóa·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>:

alicates f de bec de cigonya, alicates f.pl de bec, alicates f de boca

♦ sívöl spóatöng: alicates de bec arrodonit, alicates de boca rodona, alicates de boca arrodonida, alicates de bec de cigonya llarg

spói <m. spóa, spóar>:

polit m [cantaire], siglot m cantaire (Val.), curlera f celluda (Mall.) (ocell Numenius phaeopus)

spóka <spóka ~ spókum | spókaði ~ spókuðum | spókað ║ sig um [í e-u]>:

vaiverejar, passejar-se amunt i avall, fer voltes

spóla <f. spólu, spólur>:

1. <TÈCN> bobina f

2. (með veiðilínu) rodet m (de fil de pescar)

3. (vídeóspóla) videocasset f (cinta de vídeo)

◊ ég sat einn heima, horfði á spólu í myndbandstækinu og lét mér leiðast: estava tot sol a casa mirant una cinta de vídeo i avorrint-me

♦ setja spóluna í: ficar el vídeo (dins el reproductor)

4. (segulbandsspóla) casset f (cinta de casset)

sprauta <f. sprautu, sprautur>: xeringa f
	fara í sprautu: <LOC> anar a vacunar-se
	gefa lyf með sprautu: administrar una medicina amb una injecció

sprauta <sprauta ~ sprautum | sprautaði ~ sprautuðum | sprautað>:
	1. <GEN> posar una injecció
		sprauta e-u [inn] í einhvern: injectar una cosa a algú
		sprauta e-n: 1. <GEN> posar una injecció a algú
				sprauta e-n í rasskinnarnar ~ rassinn: posar-li una injecció a algú a les anques
			2. (bólusetja) posar una vacuna a algú, vacunar algú (amb injecció)
	2. (úða) pintar amb (o: a) pistola
		sprauta bíl: pintar un cotxe amb (o: a) pistola
		sprauta bílin rauðan: pintar de color vermell un cotxe a pistola
	3. (vökva) regar amb aspersor
		sprauta garð: regar un jardí amb aspersors
		sprauta garðinn: regar el jardí amb aspersors
		sprauta garðinn með eitri: esquitxar el jardí amb herbicides

sprautast <sprautast ~ sprautumst | sprautaðist ~ sprautuðumst | sprautast>: brollar a raigs, sortir (un líquid) a raig, rajar

sprautun <f. sprautunar, sprautanir>: injecció f

sprautu·skammtur <m. -skammts, -skammtar>: dosi f (de matèria injectable)
	heróínfíkill sem fær sér sprautuskammt: un heroïnònam que s'injecta la seva dosi

sprengi·dagur <m. -dags, -dagar>: dimarts m de carnestoltes, dimarts m de carnaval

sprengi·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:

<ASTRON> supernova f (→ nýstirni)

spretta¹ <sprett ~ sprettum | spratt ~ spruttum | sprottið>:

1. (um hár & gras) créixer  (herba, cabells)

♦ honum var ekki sprottin grön: <LOC FIG> encara no li havien començat a sortir els pèls de la barba

♦ túnið er vel sprottið: <LOC FIG> el fenàs creix ufà a la prada del mas, a la padra del mas hi ha una bona tòria d'herbei

2. <af>:

♦ spretta af e-u: provenir de...

♦ það sprettur ekkert gott af því: no en sortirà res de bo d'això

3. <fram>:

(um svita) brollar  (suor)

♦ sviti spratt fram á enni hans: la suor li brollava al front

4. <upp>:

(um á & lind) néixer  (riu, font)

♦ áin sprettur upp í fjallinu: el riu neix a la muntanya

♦ spratt upp kvittur: <LOC FIG> va començar a córrer de sobte la brama, assussuaixí es va començar a sentir el rumor (Mall.) 

5. <upp>:

(spretta á fætur) aixecar-se d'un bot  (posar-se dret d'un salt)

6. <upp>:

(um saum) petar, saltar  (desfer-se una costura sobtadament)

♦ saumurinn spratt upp: la costura va petar

7. <[upp] af>:

♦ spretta upp af e-u: provenir de, venir de

♦ vera sprottinn ~ sprottin ~ sprottið [upp] af e-u: provenir de, venir de, sorgir de (tenir la seva causa en..., ésser conseqüència, efecte o resultat de...)

8. <úr>:

♦ spretta úr spori: #1. <GEN> anar una bístia a bon demble (al galop); #2. <FIG> sortir disparat -ada, sortir escopetejat -ada: eftir þessar tvær mínútur sem liðu þar inni spratt ég úr spori í átt að farkosti mínum : després d'aquests dos minuts que van passar allà dins vaig sortir escopetejat en direcció al meu vaixell

9. <úr>:

♦ spretta úr sér: madurar i començar a mustiar-se (haver arribat el fenàs o l'herba al punt de maduració que ja comença a mustiar-se)

spretta² <spretti ~ sprettum | spretti ~ sprettum | sprett ║ e-u>:

1. (losa, leysa) descordar una cosa (cinyell, corretja etc.)

♦ spretta gjörðum: desfer les cingles

♦ spretta [söðli (o: hnakk)] af hesti: desensellar un cavall

♦ spretta frá sér: descordar-se el vestit, desembotonar-se la roba (Bal.) 

2. (smella) fer petar, fer esclafir (fer un soroll amb els dits, habitualment el polze i el del mig)

♦ spretta fingrum: fer esclafir els dits

3. (hleypa á sprett) fer anar a gran velocitat (p.e., un cavall)

♦ spretta [hesti] úr spori: fer anar una bístia a bon demble (al galop, a regna batuda)

4. <á e-u>: (opna með skurði eða stungu) obrir una cosa (fent-hi un tall o una punyida, p.e., una pústula, un abscés, furóncol etc.)

♦ spretta á kýli: obrir un abscés (p.e., amb un bisturí)

5. <e-u upp>: (rekja upp) descosir una cosa (desfer una costura)

♦ spretta upp saumi (o: saum): desfer una costura

sprett·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:

<ESPORT> esprínter m & f 

sprettur <m. spretts, sprettir>: 1. (rið) galop m (de cavall)
		á harða spretti: a regna batuda, a tot galop
		ríða í [einum] spretti: anar a regna batuda, anar al galop
	2. <ESPORT> esprint m
		í einum spretti: <LOC> d'una [sola] tirada
			í gær las ég bókina í einum spretti: ahir vaig llegir el llibre d'una sola tirada
		á harða spretti: <LOC> a tota velocitat, <FAM> a tota pastilla

springa <spring ~ springum | sprakk ~ sprungum | sprungið>:
	1. esclatar, petar, rebentar
		peran sprakk: la bombeta s'ha fosa, la bombeta ha petat
		það er sprungið hjá mér: he punxat una roda (Bal. col·l.: he fet parxe)
		það sprakk á bílnum: el cotxe ha punxat (Bal. col·l.: ha fet parxe)
	2. springa í loft upp: explotar, esclatar, saltar pels aires
	3. springa út: badar-se, obrir-se (flors)

sprunga <f. sprungu, sprungur>:

<GEOL = misgengissprunga> falla f

♦ San Andreas-sprungan í Kaliforníu: la falla de San Andrés a Califòrnia

spuna·lín <n. -líns, no comptable>:

lli m (planta Linum usitatissimum)

spurning <f. spurningar, spurningar>: pregunta f
	orða viðkvæma spurningu: formular una pregunta delicada

spurninga·kver <n. -kvers, -kver>:

 <RELIG> catecisme m (petit manual per a instrucció religiosa d'infants)

spurnar·setning <f. -setningar, -setningar>: <LING> oració interrogativa

spyrja <spyr ~ spyrjum | spurði ~ spurðum | spurt>:
	1. preguntar, demanar (Bal. & <†>), fer una pregunta
		spyrja e-s: preguntar una cosa, demanar una cosa (Bal. & <†>)
			má ég spyrja nokkurs?: [que et] puc fer una pregunta?
		spyrja e-n e-s: preguntar una cosa a algú, demanar una cosa a qualcú (Bal. & <†>)
		spyrja e-n um e-ð: preguntar una cosa a algú, demanar una cosa a qualcú (Bal. & <†>)
		spyrja e-n út úr: interrogar algú
		spyrja til vegar: preguntar per on es va a un indret
		spyrja frétta: preguntar si hi ha notícies
	2. (komast að e-u, fá vitneskju um e-ð) assabentar-se, sentir a dir una cosa
		spyrja til e-s: assabentar-se d'una cosa
			hann spyr til hennar þar: se n'assabenta que ella és allà

spýja <f. spýju, spýjur>: vòmit m

spýta¹ <f. spýtu, spýtur. Gen. pl.: spýtna>:

1. (lítil fjöl) bastonet m (palet, buscall)

♦ berðu nú frá mér spýtu: <LOC FIG> aquesta sí que m'és bona!, ara sí que em quedo bocabadat!

♦ [upp] á eigin spýtur: per un mateix, per si mateix

♦ læra e-ð á eigin spýtur: aprendre una cosa per un mateix, aprendre una cosa de manera autodidacta

♦ spila [upp] á eigin spýtur: (af eigin rammleik) bastar-se a si mateix, arreglar-se-les tot sol

♦ grannar spýtur: ramulla f, branquetes f.pl, bocinets m.pl de fusta

♦ upp á eigin spýtur: de motu propi, de pròpia iniciativa

♦ gera e-ð upp á eigin spýtur: (á eigin ábyrgð) fer una cosa de motu propi

♦ upp á þær spýtur: sota aquestes condicions

2. (rengla) branquilló m, brancó m (branqueta llarga i prima)

◊ spýtan var á huldu, og brotnaði því illa: el brancó es trobava damunt tou i per això es feia mal de trencar

3. (trétittur) clavilla f (estaqueta de fusta emprada per a subjectar-hi alguna cosa)

♦ e-ð fleira hangir á spýtu: <LOC FIG> no es veu tot el que hi ha, hi ha més cosa que no es veu

◊ fljótlega kemur í ljós að fleira hangir á spýtunni: ben aviat surt a la llum que són moltes les coses que hi ha en joc

♦ hanga á spýtunni: <LOC FIG> estar-se coent una cosa

♦ hann veit hvað hangir á spýtunni: <LOC FIG> sap de què va la cosa, hi lluca més enllà, sap per on van els tirs

4. (eldspýta) misto m (llumí)

5. (timbursmælki) tascó m (bocí de fusta, i, esp., de tauló)

♦ tálga spýtu: treballar un bocinet de fusta per fer-ne una figura (espec. com a entreteniment)

spýta² <f. spýtu, spýtur>:

(hrákasletta) gargall m (escopinada)

spægi·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: salamí m, salsitxó m

spænska <f. spænsku, no comptable>: espanyol m (llengua)

spænsku·nám <n. -náms, no comptable>: 1. ensenyament m de l'espanyol
	2. classe[s] f.[pl] d'espanyol
		flestir grunnskólanemar hefja spænskunám í 5. bekk: la majoria dels escolars de primària comencen les classes d'espanyol a cinquè
		skólinn er með spænskunám fyrir byrjendur: l'escola ofereix classes d'espanyol per a principiants
	3. filologia hispànica
		fara í spænskunám við Háskólann í Barcelona: fer filologia hispànica a la universitat de Barcelona

spænskur, spænsk, spænskt: espanyol -a

spænsku·skor <f. -skorar, -skorir>: departament m de filologia hispànica

spöl·korn <n. -korns, pl. no hab.>: tram m, tirada f, tret m, tros m (distància més o menys curta de recorregut, trajecte, viatge etc.)
	ganga spölkorn: fer una sortida, caminar una estona (per estirar les cames, fer un passeig curt)
	má ég aka með spölkorn?: que em podria portar un tros?

spönn <f. spannar, spannir>: (lengdareining) pam m (a Islàndia, aprox. 15,9 - 18,5 cm)

spör <m. spörs, spörvar>: pardal m, teuladí m
	→ gráspör "pardal"
	→ snæspör "pardal d'ala blanca"
	→ steinspör "pardal roquer"
	→ trjáspör "pardal xarrec"

spör·fugl <m. -fugls, -fuglar>: pardal m, teuladí m (→ gráspör)

Go to Vincles cap a Islàndia