Maci Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SK

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
La lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit
 
   
Barátta mannsins gegn valdinu er barátta minnisins gegn óminninu.
 
   
Milan Kundera, el llibre del riure i l'oblit
 
       

< skabb <n. skabbs, no comptable>:
1. ronya f (maurakláði; cf. el també arcaic kláðasótt)
2. tinya f  (fótsveppur ‘tinea pedis’; cf. les designacions d'altres menes de tinyes amb compòsits acabats amb el constituent -sveppur; cf. el també arcaic húðsveppasýking ‘dermatofitosi, tinya circinada’)
◊ {papauer er svefngras [á dǫnsku], valmugafrær á norrœnu. Kalt ok þurrt. Þat er þrenna kyns. Eitt hefir hvítt blómstr, en annat rautt; hit þriðja er minnst ok vex í ǫkrum.} <...> Hvíta svefngras. Þat er myklu betra enn hinn bæði ǫnnur <...> Lætr maðr þar við kvennamjólk, þá er þat gott at leggja við skabb á fótum. Lætr maðr þetta neðan í mannsbakhlut, þá gerir þat svefn. Heldr maðr þat fyrir nasir sér, þá gerir þat hit sama‘’: {el cascall es diu svefngras o herba de la son en danès, valmugafrær en norrè. Fred i sec. N'hi ha de tres menes: una té la flor blanca, l'altra negra, la tercera és més petita i creix als camps} <...> El cascall blanc. És molt millor que no les dues altres menes <...> si hom el barreja amb llet de dona, és bo per a aplicar-lo contra la tinya dels peus (?). Si hom l'introdueix pel sés d'un home, li fa son. Si un home el sosté davant els seus narius, li fa el mateix
thapsia {er} lýsibrandr {á dǫnsku}. Heitr ok þurr í fjórðu stétt. Hann þynnir þykka hunsku ok er góðr við lærverk ok fótaverk. Hann hreinsar ok kalda ok vánda hunsku. Hann er góðr við skabbi (la lliçó skabbi del AM 696 I 4º alterna amb la lliçó skjalli del RoyallrAcad 23 D 43, d'acord amb la informació del Ordbog over det norrøne prosasprog, sub voce skabb. El mot skjalli fóra, segons aquest mateix diccionari, datiu d'un neutre *skjall, que fóra un hàpax legòmenon, encara que també podria tractar-s'hi d'un simple ús figurat, per bé que atestat una única vegada, del substantiu skjall ‘tel interior de la closca de l'ou’, al cap i a la fi, la tinya dels peus desfà la pell afectada de tal manera que, quan es trenca i desprèn, sembla realment tel de closca ou)la tàpsia es diu lýsibrandr en danès. La tàpsia és calda i seca en el quart grau. Dilueix l'humor grossa i és bona contra la ciàtica i la dolor de cama. També neteja l'humor freda i dolenta. És bona contra la tinya (?)
  És possible que, en l'accepció 1., el mot skabb designés, més específicament, la ronya crostosa, també coneguda amb els noms de ronya ceratòtica, ronya de Moeller, ronya de Boeck i ronya noruega.  
     

skadda <skadda ~ sköddum | skaddaði ~ sködduðum | skaddaðe-ð>:
1. <e-ð>: (skemmadanyar una cosa (malmetre, fer malbé)
◊ HIV-veiran skaddar ónæmiskerfið: el virus de la sida danya el sistema immunològic
◊ steinninn skaddaði hauskúpuna: la pedra va danyar el crani
2. <e-n>: (meiðaferir algú (fer-li mal físic)

skaddast <skaddast ~ sköddumst | skaddaðist ~ sködduðumst | skaddast>:
resultar danyat -ada, sofrir danys

skadra <f. sködru, sködrur. Gen. pl.: skadra>:
<MILesquadra f (unitat de lexèrcit sota el comandament dun caporal)

skaða <skaða ~ sköðum | skaðaði ~ sköðuðum | skaðaðe-n>:
1. <e-ð>: (valda tjóndanyar una cosa, <LIT noure una cosa (malmetre, fer malbé)
♦ það skaðar ekki: <LOC FIGaixò no fa mal
2. <e-n>: (meiðaferir algú (fer-li mal físic)
◊ þat var gaman þeira bræðra, þá þeir váru heima, at Björn blátönn hjó, sem hann gat, tönn sinni í haus Háreki, bróður sínum, ok skaðaði hann ekki. Ekki festi vápn á vörr Ingjalds trönu: era un joc entre els dos germans, quan eren a casa, que en Björn dent-negra clavava, amb tanta de força com podia, la seva dent al cap d'en Hárekur, però no li feia cap mal i no hi havia cap arma que es clavés al llavi de l'Ingjaldr Musell
♦ skaða sjálfan sig: autolesionar-se
3. <FIGperjudicar una cosa ~ algú
◊ gefið oss rúm í hjörtum yðar. Engum höfum vér gjört rangt til, engan skaðað (φθείρω, οὐδένα ἐφθείραμεν), engan féflett: doneu-nos un lloc en els vostres cors! No hem fet cap tort a ningú, no hem perjudicat ningú, no hem arruïnat ningú
◊ en sá sem missir mín, skaðar sjálfan sig (ħɔˈmēs naφˈʃ-ō, חֹמֵס נַפְשׁוֹ). Allir þeir, sem hata mig, elska dauðann: però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix. Tots els qui m'odien, estimen la mort
4. <e-n>: verb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu: resultar ferit -ida
◊ engan skaðaði í brunanum: ningú no ha resultat ferit a l'incendi
◊ Sigmundr var svá mikill fyrir sér, at hann mátti eta eitr, svá at hann skaðaði ekki. En Sinfjǫtla hlýddi þat, at eitr kœmi útan á hann, en eigi hlýddi honum at eta þat né drekka: en Sigmundr era tan poderós que podia menjar verí sense que en prengués mal. Al Sinfjǫtli, emperò, no li feia res que el verí li toqués la pell, però no li era pas possible de menjar-ne o de beure'n

skaðabóta·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:
responsabilitat f d'indemnització (per danys i perjudicis)

skaðabóta·ábyrgðartrygging <f. -ábyrgðartryggingar, -ábyrgðartryggingar>:
assegurança f de responsabilitat civil (per danys a tercers)

skaðabóta·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa>:
reclamació f d'indemnització per danys i perjudicis
♦ hafna skaðabótakröfu: rebutjar una reclamació d'indemnització per danys i perjudicis

skaðabóta·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de pagar per danys i perjudicis (obligació o deure de pagar una indemnització pels danys i/o perjudicis causats)

skaðabóta·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
responsable civil (obligat per llei a pagar una indemnització per un dany causat)

skaða·bætur <f.pl -bóta>:
indemnització f per danys i perjudicis
♦ fá skaðabætur [eftir slysið]: rebre una indemnització [per danys i perjudicis] [després de l'accident]
♦ greiða e-m skaðabætur: indemnitzar algú, pagar una indemnització [per danys i perjudicis] a algú
♦ greiða e-m skaðabætur að jafnvirði 250.000 peseta vegna e-s: pagar una indemnització de 250.000 pessetes a algú per
♦ greiða e-m skaðabætur vegna þess að <+ inf.>pagar una indemnització a algú per <+ inf.>
♦ heimta skaðabætur: exigir una indemnització
♦ krefjast skaðabóta vegna e-s: exigir una indemnització per una cosa
♦ krefjast skaðabóta vegna vegna þess að <+ inf.>exigir una indemnització per <+ inf.>
◊ hún hefur krafist skaðabóta vegna slyss sem varð þess valdandi að hún <+ ind.>ha exigit una indemnització per un accident que va fer que ella no <+ subj.>

skaðast <skaðast ~ sköðumst | skaðaðist ~ sköðuðumst | skaðast>:
resultar ferit -ida, sofrir un dany
♦ skaðast á e-u: sortir greument danyat -danyada a conseqüència d'una cosa, patir un gran dany a causa d'una cosa

skaði <m. skaða, skaðar>:
1. (skemmdirdany m, perjudici m (destric, mal sofert)
◊ nú með því að vér etum salt hallarinnar og oss sæmir ekki að horfa upp á skaða (wə-ʕarˈwaθ, וְעַרְוַת) konungs, þá sendum vér og látum konunginn vita þetta, til þess að leitað verði í ríkisannálum forfeðra þinna: atès, doncs, que mengem la sal de palau i no ens tany de veure aquest perjudici del rei, t'enviem aquest missatge fent saber al rei això per tal que es faci investigar en els annals reials dels teus avantpassats
♦ bæta e-m skaða[nn] compensar el dany fet a algú
◊ því að vér erum seldir, ég og þjóð mín, til eyðingar, deyðingar og tortímingar. Og ef vér hefðum aðeins verið seldir að þrælum og ambáttum, þá mundi ég hafa þagað, þótt mótstöðumaðurinn hefði eigi verið fær um að bæta konungi skaðann (ʃɔˈwɛh bə-ˈnēzɛq ha-mˈmɛlɛχ, שֹׁוֶה בְּנֵזֶק הַמֶּלֶךְ)perquè nosaltres, jo i el meu poble, hem estat venuts per ser destruïts, matats i anorreats. Si només haguéssim estat venuts per esdevenir esclaus i esclaves, hauria callat; l'adversari, però, mai no hauria estat capaç de compensar el dany que això hauria ocasionat al rei
♦ bæta þann skaða sem... reparar el dany que...
♦ e-m er bættur skaðinn: algú ha rebut una indemnització pel[s] dany[s] patit[s]
♦ fá skaða: sofrir danys
♦ gera skaða: fer dany
◊ úlfur og lamb munu vera saman á beit, og ljónið mun hey eta sem naut, en moldin skal vera fæða höggormsins. Hvergi á mínu heilaga fjalli munu menn illt fremja eða skaða gjöra (wə-ˌlɔʔ־ʝaʃˈħīθū, וְלֹא-יַשְׁחִיתוּ) - segir Drottinn: el llop i l'anyell pasturaran plegats, i el lleó menjarà fenàs com un bou i la terra serà l'aliment de l'escurçó. Enlloc de la meva muntanya santa els homes no hi cometran cap mal ni hi faran cap dany, diu Jahvè
♦ hljóta mikinn skaða af e-u: patir un greu perjudici a causa d'una cosa
♦ skaðinn er skeður: el dany ja està fet
♦ það er enginn skaði skeður þó ég: no fa mal a ningú que...
♦ valda e-m skaða: causar a algú un dany
◊ en er Akab sá Elía, sagði Akab við hann: "Ert þú þar, skaðvaldur Ísraels (ha-ʔatˈtāh   ˈzɛh   ʕɔˈχēr   ʝisrāˈʔēl, הַאַתָּה זֶה עֹכֵר יִשְׂרָאֵל)?" Elía svaraði: "Eigi hefi ég valdið Ísrael skaða (lɔʔ   ʕāˈχartī   ʔɛθ־ʝisrāˈʔēl, לֹא עָכַרְתִּי אֶת-יִשְׂרָאֵל), heldur þú og ætt þín, þar sem þér hafið virt boð Drottins að vettugi og þú elt Baalana: i quan l'Acab va veure l'Elies, li va dir: "que ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?" L'Elies li respongué: "Jo no sóc pas el qui porta la desgràcia a Israel, sinó tu i la família de ton pare, perquè heu abandonat els manaments de Jahvè i tu has anat darrere els Baals"
♦ valda e-m líkamlegum og andlegum skaða: causar a algú un dany físic i espiritual
♦ verða fyrir skaða: sofrir danys
♦ það er skaði: <LOC FIGés una pena, és una llàstima
2. (tjónpèrdua f (empr. sovint en plural: pèrdues) (que representa un perill)
♦ fá skaða: sofrir pèrdues
♦ óbætanlegur skaði: una pèrdua irrecuperable
♦ verða fyrir skaða: patir pèrdues, sofrir pèrdues
♦ þótti að honum mikill skaði: la seva pèrdua no es pot pas omplir
3. (meiðsliferida f (dany corporal o físic)

skað·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (óskaddaðurindemne (il·lès, incòlume)
2. (óskaðlegurinnocu -òcua (inofensiu)
♦ að skaðlausu (o: honum skaðlaust)sense cap mena de pèrdues per a ell, sense repercussions per a ell

skað·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem veldur eða getur valdið skaðadanyós -osa, perjudicial, nociu -iva (que causa o pot causar dany)
2. (hættulegurperillós -osa (que representa un perill)

skað·leysi <n. -leysis, no comptable>:
innocuïtat f

skað·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poc nociu -iva

skað·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
nociu -iva, <LIT noïble

skað·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
qualsevol cosa (animal, plaga, desastre natural, enraonies etc.) que causa dany[s] o fa mal a l'home
◊ sjá, ég ætla að finna þig, þú Skaðræðisfjall (ˈhar   ha-mmaʃˈħīθ, הַר הַמַּשְׁחִית) - segir Drottinn - þú sem skaðræði (ha-mmaʃˈħīθ   ʔɛθ־kāl־hā-ˈʔārɛt͡s, הַמַּשְׁחִית אֶת-כָּל-הָאָרֶץ) vannst allri jörðinni, og ég útrétti hönd mína gegn þér og velti þér ofan af hömrunum og gjöri þig að brenndu fjalli: guaita, tinc el propòsit de venir a trobar-te, oh puig destructor, diu Jahvè, que has causat la destrucció de tota la terra: i estendré la meva mà contra teu i et faré rodolar penyes avall i et convertiré en puig cremat
◊ tunga þín býr yfir skaðræði (hau̯ˈwōθ, הַוּוֹת), eins og beittur rakhnífur, þú svikaforkur! Þú elskar illt meir en gott, lygi fremur en sannsögli. [Sela] Þú elskar hvert skaðræðisorð (ˌχāl־diβrēi̯־ˈβālaʕ, כָל-דִּבְרֵי-בָלַע), þú fláráða tunga!: la teva llengua no inventa més que malícia, com un raor esmolat, tu, sac de perfídia! Estimes el mal més que no el bé, la mentida abans que no la veritat. [Sela] Estimes totes les paraules de destrucció, tu, llengua fal·laç!
◊ þeir er sitja um líf mitt, leggja snörur fyrir mig, þeir er leita mér meins, mæla skaðræði (hau̯ˈwōθ, הַוּוֹת) og hyggja á svik allan liðlangan daginn: els qui em volen la mort paren els seus llaços, els qui cerquen la meva desgràcia diuen maldats de mi i tot lo dia rumien traïcions
◊ vér höfum komist að raun um, að maður þessi er skaðræði (ὁ λοιμός -οῦ, λοιμὸν), kveikir ófrið með öllum Gyðingum um víða veröld og er forsprakki villuflokks Nasarea: hem trobat que aquest home és una pesta, que promou discòrdies entre tots els jueus que hi ha pel món, i és capdavanter de la secta dels natzarens
♦ gera e-m skaðræði: fer mal a algú
♦ þetta er skaðræði fyrir heilsuna: això és nociu per a la salut
♦ þetta var mikið skaðræði: ha estat una gran desgràcia

skaðræðis·dýr <n. -dýrs,-dýr>:
animal danyós, animal nociu

skaðræðis·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:
puig m de destrucció, muntanya malèfica
◊ konungur afhelgaði og fórnarhæðirnar, sem voru fyrir austan Jerúsalem, sunnanvert við Skaðræðisfjall (lə-har־ha-mmaʃˈħīθ, מַחְשְׁבוֹת אָוֶן), og Salómon Ísraelskonungur hafði reist Astarte, viðurstyggð Sídoninga, og Kamos, viðurstyggð Móabíta, og Milkóm, svívirðing Ammóníta: el rei també profanà els llocs alts que hi havia a llevant de Jerusalem, a migjorn de Har Hammaixħit, el Puig de la Devastació, i que en Salomó, rei d'Israel, havia construïts a l'Astarté, l'abominació dels sidonis, al Quemoix, l'abominació dels moabites, i al Milcom, l'abominació dels ammonites (a la nova traducció de la Bíblia, del 2007, el nom d'aquest puig hi apareix com a fjall eyðingarinnar (2 Reis:13) i fjall tortímingarinnar (Jeremies 51:25), trencant així la unicitat de designacions de la Bíblia anterior (1908-1912) i de la Bíblia hebrea)

skaðræðis·maður <m. -manns, -menn>:
home m devastador
◊ en gegn honum sameinuðust skaðræðismenn (ἄνδρες λοιμοὶ ἐξ Ἰσραήλ ... ἄνδρες παράνομοι) frá Ísrael sem höfðu gerst fráhverfir lögmálinu. Rægðu þeir hann við Alexander konung en hann virti þá að vettugi: aleshores, uns quants homes malèfics d'Israel es van reunir per anar contra ell, homes [impius] que havien donat l'esquena a la llei, els quals el calumniaren davant el rei Alexandre, però aquest ni se'ls va escoltar

skaðræðis·ráðagjörð <f. -ráðagjörðar, -ráðagjörðir>:
pla malèfic
◊ fætur þeirra eru skjótir til ills, og fljótir til að úthella saklausu blóði. Ráðagjörðir þeirra eru skaðræðisráðagjörðir (maħʃəˈβōθ   ˈʔāwɛn, מַחְשְׁבוֹת אָוֶן), eyðing (ˈʃɔδ, שֹׁד) og tortíming (wā-ˈʃɛβɛr, וָשֶׁבֶר) er á vegum þeirra: llurs peus corren cap al mal, tenen pressa a vessar sang innocent. Llurs pensaments són pensaments malèfics, i a llurs camins hi ha devastació i destrucció

skaðræðis·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:
animal danyós, animal nociu

skaðræðis·veður <n. -veðurs, -veður>:
tempesta devastadora

skað·samlegur, -samleg, -samlegt <adj.>:
danyós -osa

skað·semd <f. -semdar, no comptable>:
variant de skaðsemi ‘nocivitat’
◊ frá þér, Níníve, út gekk sá, er hafði illt í huga gegn Drottni, sá er hafði skaðsemdar (ʝɔˈʕēt͡s   bəlii̯ˈʝāʕal, יֹעֵץ בְּלִיָּעַל) áform með höndum: és de tu, Nínive, que n'ha sortit el qui tramà el mal contra Jahvè, el qui tingué un projecte malèfic entre mans! (tant la Bíblia de Montserrat com la Bíblia interconfessional entenen el mot בְּלִיָּעַל com a nom propi, i tradueixen: Ai, malesa plena de lleons, és de tu que n'ha sortit el qui tramà el mal contra Jahvè, que tingué un projecte de Belial! (Bíblia de Montserrat) i de tu, Nínive, ha sortit el qui trama el mal contra el Senyor, el qui executa els plans de Belial (Bíblia interconfessional) )
◊ þér hafið komið yður saman um að fara með lygatal og skaðsemdar (ū-milˈlāh ... ū-ʃəħīˈθāh, וּמִלָּה ... וּשְׁחִיתָה) frammi fyrir mér, þar til er tímarnir breytast: heu concertat entre vosaltres de venir davant meu amb mentides i paraules nocitives fins que els temps hauran canviat

skaðsemdar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
disposició [legislativa] danyosa [per al poble]
◊ vei þeim, sem veita ranga úrskurði (ħīqəqēi̯־ˈʔāwɛn, חִקְקֵי-אָוֶן) og færa skaðsemdarákvæði í letur (ˌū-məχattəˈβīm   ʕāˈmāl   kitˈtēβū, וּמְכַתְּבִים עָמָל כִּתֵּבוּ) til þess að halla rétti fátækra og ræna lögum hina nauðstöddu á meðal fólks míns, til þess að ekkjurnar verði þeim að herfangi og þeir fái féflett munaðarleysingjana: ai dels qui promulguen resolucions iniqües i redacten disposicions tiràniques, a fi de tòrcer amb elles els drets dels pobres i robar els drets dels necessitats del meu poble, per tal que les vídues siguin llur presa, i pugin treure profit dels orfes!

skað·semi <f. -semi, no comptable>:
nocivitat f, perjudicialitat f, <LIT nocuïtat f
♦ skaðsemi áfengis: la nocivitat de l'alcohol

skað·valdur <m. -valds, -valdar>:
causant m & f de dany[s]
◊ en er Akab sá Elía, sagði Akab við hann: "Ert þú þar, skaðvaldur Ísraels (ha-ʔatˈtāh   ˈzɛh   ʕɔˈχēr   ʝisrāˈʔēl, הַאַתָּה זֶה עֹכֵר יִשְׂרָאֵל)?" Elía svaraði: "Eigi hefi ég valdið Ísrael skaða (lɔʔ   ʕāˈχartī   ʔɛθ־ʝisrāˈʔēl, לֹא עָכַרְתִּי אֶת-יִשְׂרָאֵל), heldur þú og ætt þín, þar sem þér hafið virt boð Drottins að vettugi og þú elt Baalana: i quan l'Acab va veure l'Elies, li va dir: "que ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?" L'Elies li respongué: "Jo no sóc pas el qui porta la desgràcia a Israel, sinó tu i la família de ton pare, perquè heu abandonat els manaments de Jahvè i tu has anat darrere els Baals"

skað·vænlega <adv.>:
perniciosament

skað·vænlegur, -vænleg, -vænlegt <adj.>:
perniciós -osa
◊ vopn hins undirförula eru skaðvænleg (rāˈʕīm, רָעִים). Hann hugsar upp pretti til þess að koma hinum umkomulausa á kné með lygaræðum, og það jafnvel þótt hinn fátæki sanni rétt sinn: les armes del garneu són pernicioses; maquina enganys per perdre els infeliços amb paraules mentideres, fins i tot quan la causa del pobre és justa

skað·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
perjudicial
◊ þá munt þú finna í ríkisannálunum og komast að raun um, að borg þessi er óeirðargjörn borg og skaðvæn (ū-məhanzəˈqaθ, וּמְהַנְזְקַת) konungum og skattlöndum og að menn hafa gjört uppreisn í henni frá alda öðli: en els annals del regne podràs comprovar-hi que aquesta ciutat és una ciutat rebel que sempre ha portat perjudicis als reis i a[ls governs de] les províncies i no ha parat de fomentar revoltes des dels temps antics
◊ Elísa kom aftur til Gilgal meðan hallæri (wə-hā-rāˈʕāβ   bā-ˈʔārɛt͡s, וְהָרָעָב) var í landinu. Og er spámannasveinarnir sátu frammi fyrir honum, sagði hann við svein sinn: "Settu upp stóra pottinn og sjóð rétt matar handa spámannasveinunum." Þá gekk einn út í hagann að tína jurtir og fann villivafteinung (ˈgɛφɛn ɕāˈδɛh, גֶּפֶן שָׂדֶה) og tíndi á honum yfirhöfn sína fulla af villi-agúrkum (paqquˈʕɔθ   ɕāˈδɛh, פַּקֻּעֹת שָׂדֶה), fór síðan heim og brytjaði þær í matarpottinn, því að þeir þekktu þær ekki. Síðan helltu þeir upp fyrir mennina til að eta. En er þeir brögðuðu á matnum, hljóðuðu þeir upp yfir sig og sögðu: "Dauðinn er í pottinum, þú guðsmaður!" og þeir gátu ekki etið það. En hann mælti: "Komið með mjöl!" Og hann kastaði því í pottinn. Síðan sagði hann: "Hell nú upp fyrir fólkið, að það megi eta." Þá var ekkert skaðvænt (dāˈβār ˈrāʕ, דָּבָר רָע) í pottinum: l'Eliseu se'n va tornar a Guilgal i hi havia una gran fam al país. I quan els deixebles dels profetes varen seure davant ell, ell digué al seu servent: ‘posa la gran olla al foc i fes de coure un potatge per als deixebles dels profetes’. Un d'ells sortí al camp per collir-hi herbes i va trobar una vinya salvatge i hi va collir tantes de coloquintes salvatges, fins que en tingué ple el seu mantell. Després, se'n va tornar a les cases i les trossejà i en posà els bocins dins l'olla del menjar, car no coneixien pas les coloquintes. Després, varen servir el menjar a aquells homes, però, tan bon punt el varen tastar, s'exclamarent dient: "Home de Déu! hi ha la mort dins l'olla!’ i no en pogueren pas menjar. L'Eliseu, emperò, els va dir: ‘Duis-me farina!’ i la tirà dins l'olla, i tot seguit digué: ‘Serveix-ne a aquesta gent perquè puguin menjar’. I ja no hi havia res de danyós dins l'olla

skaf <n. skafs, sköf>:
1. (þð að skafaraspat m, rasclatge m (acció de raspar, rascar o rasclar)
2. (þð sem skafið erraspadura f rascadura f, rasclum m (cosa que, gratant o rascant, sha separat dallò a què estava adherida)

skafa <f. sköfu, sköfur. Gen. pl.: skafa>:
1. (ísskafa, rúðukafa & málningarskafaespàtula f, raspador m, rascador m (per a raspar-hi o rascar-hi el gel adherit a les finestres & la pintura vella d'una superície & d'altres substàncies)
2. (rakhnífurmaquineta f d'afaitar (eina per afaitar o afaitar-se en forma de rascleta o rasqueta)
♦ einnota sköfur: maquinetes d'afaitar d'un sol ús, maquinetes d'afaitar d'usar i llençar

skafa <skef ~ sköfum | skóf ~ skófum | skafið>:
I. <personal amb complement nominal en acusatiu i complements preposicionals>:
◊ og prestur skal koma aftur á sjöunda degi og líta á, og sjái hann að skellan hefir færst út á veggjum hússins, þá skal prestur bjóða að brjóta þá steina úr, sem skellan er á, og varpa þeim á óhreinan stað utan borgar. Og húsið skal hann láta skafa allt að innan, og skulu þeir steypa niður vegglíminu, er þeir skafa af, á óhreinan stað utan borgar: i el setè dia, el sacerdot tornarà i l'examinarà i, si el mal s'ha estès per les parets de la casa, manarà que arrenquin les pedres on hi ha el mal i que les llencin fora de la població en un lloc impur. Després rascaran la casa per dins tot al voltant del lloc on hi ha el mal, i el morter que hauran rascat, el llençaran fora de la població, en un lloc impur
◊ en ef skellan kemur aftur og brýst út á húsinu, eftir að steinarnir hafa verið brotnir úr og eftir að húsið hefir verið skafið og síðan verið riðið á vegglími, þá skal prestur koma og líta á: però, si el mal torna a sortir a la casa després d'arrencar les pedres, de rascar-la i d'arrebossar-la, el sacerdot vindrà a examinar-la
◊ smiður (ὑλοτόμος τέκτων) fer og viðar að sér í skógi, sagar bút og tekur með sér, skefur (περιξύω, περιέξυσεν) allan börk með leikni og smíðar haglega notadrjúgt áhald til heimilisnota: un artesà va al bosc a cercar-hi fusta, hi serra el bocí d'un tronc i se l'enduu, n'arrenca amb traça tota l'escorça i el treballa hàbilment per fer-ne un estri útil als serveis de la vida
♦ skafa e-ð af e-u: treure una cosa rascant, llevar una cosa gratant
◊ Jakob tók sér ferskar greinar af ösp, möndluviði og hlyni og skóf utan af berkinum þannig að hið hvíta á greinunum varð sýnilegt: en Jacob va agafar vergues tendres de trèmol, d'ametller i d'erable i va pelar-ne l'escorça deixant al descobert unes franges blanques
◊ Jakob tók sér stafi af grænni ösp (liβˈnɛh, לִבְנֶה. Totes les traduccions catalanes li donen l'equivalència Populus alba, àlber (BM) | pollancre (BI)), möndluviði og hlyni (wə-ʕɛrˈmōn, וְעַרְמוֹן. Bíblia de Montserrat: Platanus orientalis, plàtan; Bíblia Interconfessional: Platanus orientalis, plataner) og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum: Jacob prengué vergues de trèmol verd, d'ametller i d'erable, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues
◊ þessar greinar sem hann hafði skafið af (pit͡sˈt͡sēl, פִּצֵּל) setti hann síðan í þrærnar, í vatnsrennurnar beint fyrir framan féð sem þangað kom að drekka. En ærnar fengu er þær komu að drekka: posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, directament davant el bestiar, i les ovelles, que hi anaven a beure, s'hi acoblaven i quedaven prenys
◊ og prestur skal koma aftur á sjöunda degi og líta á, og sjái hann að skellan hefir færst út á veggjum hússins, þá skal prestur bjóða að brjóta þá steina úr, sem skellan er á, og varpa þeim á óhreinan stað utan borgar. Og húsið skal hann láta skafa (ʝaqˈt͡siaʕ, יַקְצִעַ) allt að innan, og skulu þeir steypa niður vegglíminu (ʔɛθ־hɛ-ʕāˈφār, אֶת-הֶעָפָר), er þeir skafa af (hiqˈt͡sū, הִקְצוּ), á óhreinan stað utan borgar: el setè dia, el sacerdot tornarà i l'examinarà i, si veu que el mal s'ha estès per les parets de la casa, manarà que arrenquin les pedres on hi ha el mal i que les llencin fora de la vila a un lloc impur. Després farà que rasquin la casa per dins i llençaran fora de la vila, un lloc impur, el referit que hagin rascat
◊ því næst skal hann láta skafa allt húsið að innan. Kalkið (ʔɛθ־hɛ-ʕāˈφār, אֶת-הֶעָפָר), sem skafið er af veggjunum, skal flytja út fyrir borgina og fleygja því á óhreinan stað: tot seguit farà rascar tot l'interior de la casa i se'n duran fora de la vila la calç que s'hagi rascada de les parets, i la llençaran a un lloc impur
◊ en ef skellan kemur aftur og brýst út á húsinu, eftir að steinarnir hafa verið brotnir úr og eftir að húsið hefir verið skafið (hiqˈt͡sōθ, הִקְצוֹת) og síðan verið riðið á vegglími, þá skal prestur koma og líta á: però, si el mal revé i torna a sortir dins la casa després d'haver-ne arrencat les pedres, i d'haver-la rascada i d'arrebossada, el sacerdot vindrà i l'examinarà
◊ hún skóf héluna af bílrúðunum: va rascar el gel dels vidres del cotxe
◊ ég skef mosann af stéttinni með þessari sköfu: he rascat la molsa de la voravia amb aquesta espàtula
♦ skafa af sér neglurnar: tallar-se les ungles
♦ það verður ekki af honum skafið að...: <LOC FIGno se li pot negar que..., se li ha de reconèixer que
♦ skafa e-ð út: treure una cosa escrita rascant-la, esborrar una cosa escrita rascant-la
◊ skafa út letur: esborrar lletres raspant-les
♦ skafa e-ð á e-u: treure una cosa escrita rascant-la, esborrar una cosa escrita rascant-la
◊ það þarf að skafa ristina á útigrillinu: la reixa de la barbacoa s'ha de netejar rascant-la
♦ skafa undan e-u: netejar la brutor de sota una cosa
◊ Elínborg var nú tekin til við að skafa undan nöglunum með oddhvössum hnífi: l'Elínborg ara havia començat a netejar-se la brutor de les ungles amb un ganivet de punta esmolada
♦ skafa e-ð yfir e-ð: ratllar una cosa sobre una altra
◊ hún skóf súkkulaði yfir kökuna: ratllava xocolata damunt el pastís
 
II. <reflexiu>:
1. <sig>: gratar-se
◊ og Job tók sér leirbrot til að skafa sig (lə-ˌhiθgāˈrēδ   b-ō, לְהִתְגָּרֵד בּוֹ) með, þar sem hann sat í öskunni: en Job va agafar un bocí de test per gratar-s'hi mentre seia enmig de la cendra
 
III. <impersonal>:
A. <sense subjecte lògic o amb subjecte lògic það>:
♦ snjóinn skefur burt: la neu és enduta pel vent
♦ það skefur: la neu terbolina, el vent s'enduu la neu, fa bufera amb neu
♦ það hafði skafið í fótspor hennar: les seves petjades havien estat colgades per la neu que el vent bufava
◊ sjóinn skóf: la mar escumejava
 

skaf·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:
rufaga f, remolí m de neu, torb m

skaffa <skaffa ~ sköffum | skaffaði ~ -sköffuðum | -skaffaðe-ð>:
<FAMprocurar una cosa, aconseguir una cosa (fornir)
♦ skaffa e-m e-ð: aconseguir-li una cosa a algú

skaf·heiðríkur, -heiðrík, -heiðríkt <adj.>:
clar -a, estitllat -ada, sense núvols (dia, cel)

skaf·heiður, -heið, -heitt <adj.>:
clar -a, estitllat -ada, sense núvols (dia, cel)

skaf·kafald <n. -kafalds, pl. no hab.>:
rufa (o: rufaga; o: rufacada; o: rufagada) f

skafl <m. skafls, skaflar>:
1. (samfokin fönnbanc m de neu, amuntegament m> de neu, congesta f, amàs (fl./pl.: amassos) m de neu  (munt de neu gros produït per l'efecte del vent; per extensió, amàs de sorra o cendra volcànica creat per l'acció del vent)
◊ Skaði grunar sǫgn Siga ok getr, at vera munu svik hans, “ok mun Sigi hafa drepit hann.“ Fær menn til að leita hans, ok lýkr svá leitinni, at þeir fundu hann í skafli einum, ok mælti Skaði, at þann skafl skyldi kalla Breðafǫnn heðan af, ok hafa menn nú þat eptir síðan ok kalla svá hverja fǫnn, er mikil er: l’Skaði va desconfiar de les paraules d’en Sigi i va suposar que potser estava mentint i que en Sigi en realitat li havia mort el seu esclau Breði. Va aplegar un grup d’homes per anar-lo a cercar i la recerca va acabar amb la troballa del cadàver al banc de neu, i l’Skaði va dir que aquell banc de neu s’hauria d’anomenar, de llavors en endavant, Breðafǫnn, cosa que la gent ha vingut fent d’aleshores ençà i fins i tot, s’anomena així qualsevol banc de neu que sigui gros
MCCCLXII. Eldr uppi í þrem stǫðum fyrir sunnan ok hélzt þat frá fardǫgum til hausts, með svá myklum býsnum, at eyddi allt Litlahérað ok mikit af Hornafirði ok Lónshverfi, svá at eyddi fimm þingmannaleiðir. Hér með hljóp Knappafellsjǫkull fram í sjó, þar sem var þrítugt djúp, með grjótfalli, aur ok saur, at þar urðu síðan sléttir sandar. Tók ok af tvær kirkjusóknir með ǫllu at Hofi ok Rauðalæk. Sandrinn tók í miðjan legg á sléttu, en rak saman í skafla, svá at varla sá húsin. Ǫskufall bar norðr um land, svá at sporrækt var. Þat fylgdi ok þessu, at vikrinn sást reka hrǫnnum fyrir Vestfjǫrðum, at varla máttu skip ganga fyrir, ok jafnvel víða fyrir norðan (Fragment dels Annals de Skálholt, any 1362. Erupció del volcà de la glacera d'Óræfajökull): Any de 1362. Foc (= Erupció volcànica) surt a tres indrets en el sud que s'han mantingut actives dels fardagar fins a la tardor amb una fúria tan monstruosa com per devastar la totalitat de Litlahérað així com la major part del fiord d'Hornafjǫrðr i la comarca del Lónshverfi, destruint ‘cinc camins del þing’ (El mot aquí s'ha d'entendre emprat a tall d'unitat de longitud o distància, és a dir, la destrucció del territori comprès dins el radi de cinc jornades a cavall des dels llocs de les erupcions). Alhora hi hagué un jökulhlaup de la glacera de Knappafellsjǫkull (l'actual Óræfajökull) [que va anar des de la glacera] fins a dins la mar, transportant una quantitat tan gran de roques, graves i fang que s'acabà formant una plana de sandur allà on fins llavors la mar havia tingut una profunditat de trenta braces. Dues parròquies, la de Hof i la de Rauæilækur, foren completament arregussades per la revinguda. A la plana hom s'hi enfonsava dins el sandur fins a mitja cama i el vent l'arrossegava fent-ne unes acumulacions tan grans que els edificis a penes es podien veure. A tot el nord de l'illa hi hagué una caiguda tan gran de cendres que s'hi podien veure i seguir les petjades (com si la capa, per comptes de cendra volcànica, fos de neu). A aquesta caiguda de cendres s'hi afegí que la pedra tosca es podia veure surant davant la costa dels fiords de ponent en unes acumulacions tan vastes [i gruixudes] que els vaixells a penes podien travessar-les, i el mateix a una vasta zona davant la costa nord
♦ kljúfa skaflinn: <LOC FIGsuperar les dificultats
2. (hælbroddur á skeifu til notkunar í hálkuferradura f de grampons (ferradura fornida de grampons perquè la bístia no llenegui en caminar damunt gel relliscadís)
♦ beygja skafl (o: skaflinn): <LOC FIGfer el bot, fer bótes, fer cara de voler posar-se a plorar (posar els llavis de tal manera que la boca sembla una ferradura posada cap per avall)
◊ upp skalt á kjǫl klífa, ǁ kǫld er sævardrífa, ǁ kostaðu hug þinn herða: ǁ hér skaltu lífit verða. ǁ Skafl beygjattu, Skalli, ǁ þótt skúr á þik falli — ǁ ást hafðir þú meyja — ǁ eitt sinn skal hverr deyja: enfila't a la carena, el ruixim de les onades és fred. Intenta mantenir el coratge: és aquí on ara moriràs. No vulguis fer el ploricó, cap pelat, baldament el ruixat et caigui a sobre: Has tingut l'amor de noies joves i tots, un dia, hem de morir

skaf·renningur <m. -rennings, -renningar>:
1. (kófrufaga f [de neu], torb m
2. (skafl, snjór sem fýkur með jörðuacumulació f de neu (a la carretera, en el sòl etc. per lacció del vent)

skaft <n. skafts, sköft>:
1. (kústskaftpal m, mànec m (Bal.) (d'escombra, fregona)
2. (öxarskaft, hamarskaft, hrífuskaft, pönnuskaft, pottskaftmànec m  (de destral, de martell, de rastell o rampins, de paella, de cassola. El mànec de ganiveta es deiahnífskefti o hnífhefti. Modernament, també es diu hnífskaft)
♦ færa sig upp á skaftið: <LOC FIGanar tornant més i més exigent (agosarat, atrevit, arrogant etc., no tenir-ne mai prou)
♦ ganga úr skafti (o: skaftinu)#1. <LOC GENsortir-li el mànec (p.e., al ganivet)#2. (þurfa að hætta við að taka þátt í e-u[haver de] fer-se enrere (retirar-se & fallar, desdir-se -d'una cosa a la qual s'havia dit que sí-)#3. (detta eða skerast úr leik[haver d']abandonar el joc (un dels jugadors)
♦ → axarskaft “mànec de destral”
3. (spjótskaftasta f  (de llança, de pica, d'alabarda)
4. (í hænsnakofabarreró m  (de galliner)
◊ hænsnin sitja á sköftum: les gallines dormen a barrerons

Skaftár·eldar <m.pl -elda>:
<GEOL HISTSkaftáreldar m.pl, gran erupció f del Laki, gran erupció volcànica que va començar el 8 de juny del 1783 i va durar fins al febrer del 1784, amb conseqüències gravíssimes tant per a Islàndia com per a la resta d'Europa, on provocà l'equivalent d'un petit hivern nuclear

skaft·pottur <m. -potts, -pottar>:
cassola (o: casserola) f

skaga¹ <skaga ~ skögum | skagaði ~ sköguðum | skagaðe-ð>:
treure el cap cap a fora, sobresortir cap a fora ()
♦ skaga fram úr e-u: sobresortir [enmig] d'una cosa
♦ skaga út úr e-u: abocar-se a, treure el cap de, sobresortir de
♦ kletturinn skagar út í vatnið: la penya guaita dins l'aigua

skaga² <skagi ~ skögum | skagði ~ skögðum | skagaðe-ð>:
variant arcaica de skaga¹ ‘sobresortir’
◊ vel samir að segja frá yfirlitum Klaufa. Hann var þverrar handar og fimm alna hár. Armleggi hafði hann bæði langa og digra, kinnur miklar og þreklegar greipur. Hann var úteygður og ennisbrattur, mjög munnljótur og neflítill, hálslangur og hökumikill, skolbrúnn og skarpleitur, lágu hátt kinnarbeinin. Manna var hann svartastur, bæði á brýn og hár. Hann var opinmynntur og skögðu tvær tennur fram úr höfðinu og allt var hann að áliti sem hann væri krepptur og knýttur: considero oportú de descriure [aquí] l'aspecte físic d'en Klaufi: feia cinc colzades i cinc dits d'alçada (cf. Baetke 19874, pàg. 793: hann er þverrar handar ok fimm álna hár er ist fünf Ellen und eine Handbreit groß), tenia els braços llargs i gruixuts, grans pòmuls i mans fortes, tenia els ulls sortits i el front pla, era molt lleig de boca, tenia el nas petit, un coll llarg, un mentó gros, les celles molt negres [i obliqües], i els trets facials pronunciats, i tenia els pòmuls alts. Era la persona amb els cabells i les celles més negres que us pogueu imaginar. La seva boca li quedava oberta i dues dents li guaitaven fora del cap, i tot el seu aspecte era estrafet i bonyegut
◊ ok er þeir vóru á leið komnir, þá vildi Sigurðr jarl keyra hest sinn með fœti, ok lýstr hann kálfanum á tǫnnina, er skagði ór hǫfði Melbrikta jarls, ok skeindisk; ok í þat sár laust verkjum ok þrota, ok leiddi hann þat til bana. Ok er Sigurðr inn ríki heygðr á Ekkjalsbakka (OS, cap. 5, pàgs. 5-6. Fets ocorreguts ves el 880 dC): i quan ja s'hagueren posat en camí, aleshores el iarl Sigurðr va voler esperonar el seu cavall amb la seva cama, i va pegar un cop amb el tou de la seva cama contra la dent que sobresortia de la boca del [cap del iarl] Máel Brigte, de manera que s'hi va fer una esgarrapada i aquesta ferideta es va inflamar, acompanyada de dolors, i el portà a la mort. I en Sigurðr el Puixant és enterrat a un túmul a Ekkjalsbakki (potser les voreres de l'Oykell)
◊ Þórir kemr nú at konungs bænum. Án hafði með sér boga sinn, ok er þeir kómu at höllinni, bendir Án upp bogann, er ákafliga var sterkr. Þórir spyrr, hvat þat skyldi. Án kvað þat brátt mundu sýnast. Hann lét koma strenginn fyrir brjóst sér, en bogann um herðarnar, skeyti hafði hann í hendi sér. Ok er þeir kómu at hallardyrunum, gáfu dyraverðirnir rúm Þóri, en um ferð Áns varð skarkalamikit, því at hann breytti ekki búningi sínum. Síðan gekk hann at dyrunum fast, en boginn skagði um herðarnar, ok vannst ekki rúm til í dyrunum, ok varð boginn annathvárt at brotna eða beygjast mjök, því at dyrrnar stóðust atgönguna. Þá komst Án í höllina; bendist boginn, en brotnaði ekki. Án sest utarliga niðr, en Þórir gekk fyrir konung ok kvaddi hann: en Þórir llavors es va dirigir a la ciutadella del rei. L'Ánn duia amb ell el seu arc, i quan es varen acostar al palau del rei, va fixar la corda a l'arc, que era terriblement dur [i mal de vinclar]. En Þórir li va demanar què pretenia. L'Ánn li va respondre que aviat ho veuria. L'Ánn es va penjar l'arc per les espatlles de manera que la corda li quedava davant. Duia una fletxa amb la mà. Quan varen arribar a la porta del palau, els guardians es varen apartar per deixar passar en Þórir, però, quant a l'entrada de l'Ánn, hi hagué un gran enrenou, ja que no va canviar gens la forma com anava endreçat. Ell es va dirigir a les portes del palau tot seguit després d'en Þórir, però, com que l'arc li sobresortia a costat i costat de les espatlles, no hi havia manera de passar pel portal: així que, o es trencava l'arc o s'havia de vinclar molt, per poder passar-hi, ja que les portes eren prou fortes per suportar l'escomesa. L'Ánn va entrar dins el palau del rei: l'arc es va vinclar prou perquè ell hi pogués passar a dins, però no es va trencar pas. L'Ánn es va asseure a la part de devora la porta, però en Þórir es va presentar davant el rei i li digué...
◊ hann ekr honum nú heim, ok skögðu fætrnir út af vagninum. Kerling bað hann eigi dauðum manni heim aka. Erpr kvað önnur efni í vera ok sagði henni. Hún mælti, at þat mundi gott til fjár, ef við góðan dreng ætti um. Án hresstist þar nú mjök: llavors el va traginar [amb el carro] a ca seva, i els peus li sortien bandafora del carro. La mestressa del mas li va demanar que no menés un mort a ca seva. L'Erpr li va replicar que no era el que semblava i li ho va contar [tot]. Ella va dir que si tenien esment d'aquell bon baró, els reportaria un benefici econòmic. L'Ánn allà s'hi va restablir aviat

skaga·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m & f de península, peninsular m & f

Skaga·maður <m. -manns, -menn>:
habitant m & f de la península d'Akranes

skaga·surtla <f. -surtlu, surtlur. Gen. pl.: -surtlna>:
gorja f de quatre barbes (peix Linophryne algibarbata)

skagi <m. skaga, skagar>:
península f

skaka <skek ~ skökum | skók ~ skókum | skekiðe-ð ~ e-n>:
sacsejar una cosa ~ algú
♦ skaka höfuð: sacsejar el cap, moure el cap (esp. en senyal de negació, de desaprovació, de rebuig etc.)
◊ hann verður svo örlátur að þú blygðast þín uns hann hefur haft allt af þér tvö- og þrefalt og hefur þig að lokum að háði. Sjái hann þig síðar forðast hann þig og skekur höfuðið yfir þér (κινέω, καὶ τὴν κεφαλὴν αὐτοῦ κινήσει ἐπὶ σοί)serà tan generós que t'avergonyiràs fins que ho haurà tingut tot de tu, dues i tres vegades, i al capdavall es burlarà de tu. I després d'això, si et veu, t'evitarà, i mourà el cap pensant en tu
◊ þeir, sem fram hjá gengu, hæddu hann, skóku höfuð sín (κινέω, κινοῦντες τὰς κεφαλὰς αὐτῶν) og sögðu: "Þú sem brýtur niður musterið og reisir það á þrem dögum. Bjarga nú sjálfum þér, ef þú ert sonur Guðs, og stíg niður af krossinum!": els qui passaven se'n burlaven movent el cap i dient: «Tu que destrueixes el temple [de Déu], i en tres dies el reconstrueixes, salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu!»
◊ þeir, sem fram hjá gengu, hæddu hann, skóku höfuð sín (κινέω, κινοῦντες τὰς κεφαλὰς αὐτῶν) og sögðu: "Svei, þú, sem brýtur niður musterið og reisir það á þrem dögum! Bjarga nú sjálfum þér, og stíg niður af krossinum": els qui passaven se'n burlaven, movent el cap i dient: «Au, tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, salva't a tu mateix i baixa de la creu!»
♦ skaka strokk: <LOC CULINbatre la mantega
♦ skaka sig: #1. espolsar-se#2. estremir-se
◊ eyddu eigi mörgum orðum á einfeldning, legg ekki leið þína til óskynsamra. Varastu hann svo að þú firrir þig vanda og fáir eigi slettu er hann skekur sig (ὁ ἐντιναγμός -οῦ | ἐν τῷ ἐντιναγμῷ αὐτοῦ, καὶ οὐ μὴ μολυνθῇς ἐν τῷ ἐντιναγμῷ αὐτοῦ). Vík úr vegi hans svo að þú fáir frið og fávísi hans valdi þér eigi lúa: no malgastis les teves paraules amb un nici, no facis camí amb un desassenyat; guarda-te'n, que així t'estalviaràs disgustos i no en rebràs cap taca quan s'espolsi. Aparta-te'n i trobaràs repòs, i no t'extenuarà amb la seva estupidesa
◊ varð Ísrael þér ekki aðhlátursefni? Var hann gripinn meðal þjófa fyrst þú skekur þig (tiθnōˈδāδ, תִּתְנוֹדָד. En comparació, la versió del 1908-1912-1914, fa: þú hristir höfuðið) háðslega í hvert skipti sem þú nefnir hann?: Israel, no era per a tu la riota? O és que potser l'han atrapat entre els lladres puix que t'estremeixes [de joia] (?) burlanerament cada vegada que en parles d'ell?

skakast <skekst ~ skökumst | skókst ~ skókumst | skekist>:
ésser sacsejat -ada, sacsejar-se
◊ jörðin skjögrar (ˈnōaʕ   tāˈnūaʕ, נוֹעַ תָּנוּעַ) eins og drukkinn maður. Hún skekst (wə-ˌhiθnōδəˈδāh, וְהִתְנוֹדְדָה. En comparació, la versió del 1908-1912-1914, fa: henni svipar til og frá eins og vökuskýli) til og frá eins og skýli vökumanns. Þar sem afbrot hennar hvíla þungt á henni fellur hún og rís aldrei upp framar: la terra tituba com un embriac i es gronxa com la cabana d'un vetllador; les seves culpes li pesen tant, que cau sense que es pugui tornar a aixecar

skakk- <en compostos>:
<MEDescolio-

skakka <skakka ~ skökkum | skakkaði ~ skökkuðum | skakkaðe-ð ~ e-n>:
(halla á aðra hlið, muna e-uinclinar una cosa cap a l'altre costat
◊ sló þá í heitan með þeim og því næst vopnuðust hvorirtveggju og börðust eftir það. Þorgeir og Þorgils sóttust lengi svo að engi skakkaði með þeim (cf. R. C. Boer 1900, pàg. 100: skakka, „die parteien ungleich machen, dadurch dass man sich in den kampf einmischt“) og var hvortveggi hinn ákafasti. Var þeirra viðskipti bæði hart og langt en sá varð endir á að Þorgils féll dauður fyrir Þorgeiri til jarðar. En Þormóður og aðrir fylgdarmenn Þorgils börðust við í öðrum stað. Sigraði Þormóður í þeirra viðskiptum. Féllu þrír félagar Þorgils fyrir honum: aleshores passaren a les amenaces i tot seguit tots dos grups varen agafar les armes i es posaren a batre's. En Þorgeir i en Þorgils varen estar lluitant entre si molt de temps, sense que hi hagués ningú que gosés intervenir-hi per decantar la victòria cap a un d'ells dos. Tots dos lluitaven amb el màxim ímpetu. Llur enfrontament fou aferrissat i llarg, i va acabar que en Þorgils va caure mort en terra davant en Þorgeir. Mentrestant, en Þormóður i els altres acompanyants d'en Þorgils es batien a un altre lloc. Va vèncer en Þormóður en llur enfrontament. Davant ell van caure tres companys d'en Þorgils
♦ það skakkar ekki miklu: <LOC FIGla diferència és mínima
♦ það skakkar miklu: <LOC FIGla diferència és gran, hi ha una gran diferència
♦ skakka leikinn: <LOC FIGintervenir [per posar-hi fi] (p.e., a una brega)

skakka·fall <n. -falls, -föll>:
1. (alda sem fellur á ská á skip eða bátonada f de través (onada que cau de través damunt la barca o el vaixell)
2. (óhappdesgràcia f (desastre)
♦ verða fyrir skakkaföllum: (verða fyrir óhappipatir una desgràcia
3. (tjónpèrdua f (dany, perjudici, esp. de natura econòmica)
♦ verða fyrir skakkafalli: patir una pèrdua [econòmica]
♦ verða fyrir skakkaföllum: (verða fyrir fjárhagslegu tjónisofrir pèrdues [econòmiques]
♦ fjárhagsleg skakkaföll: pèrdues financeres (o: econòmiques), danys econòmics

skakka·glit <n. -glits, no comptable>:
*punt m de sargit

skakka·skáld <n. -skálds, -skáld>:
escalda m del iarl Erlingr skakki (‘Coll-tort, cap-tort’), ja que el cap li va quedar tort, inclinat cap a un costat, a conseqüència d'una ferida que li infligiren els sarraïns al coll vers el 1150-1151, durant la seva participació a la segona croada

skakk·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
1. (rangeygðurguenyo -a (guerxo)
2. (skáeygðurque té els ulls ametlltats (que té els ulls oblics, esbiaixats)

skakk·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:
variant de skáhyrndur, skáhyrnd, skáhyrnt ‘obliquangle’

skakki <m. skakka, skakkar>:
1. (mismunur, skekkjadiferència f [de proporció] (desproporció)
2. <ESTADbiaix m, error sistemàtic

skakk·lappast <-lappast ~ löppumst | -lappaðist ~ -löppuðumst | -lappast>:
avançar amb dificultat (balancejant-se, fent tentines, anant de costat a costat, anant ranco-ranco etc.)

skakk·mynntur, -mynnt, -mynnt <adj.>:
bocatort -a, que té la boca torta

skakk·reitis <adv.>:
de gairell, garrellament, obliquament

skakkt <adv.>:
de través
♦ svara skakkt: contestar erròniament

skakk·tenntur, -tennt, -tennt <adj.>:
que té les dents tortes

skakkur <m. skakks, no comptable>:
posició torta
♦ á skakk: de biaix, mal posat -ada (á ská)
♦ skjóta augunum á skakk (o: í skjálg)(vera rangeygðurmirar guenyo (mirar guerxo)
♦ skjóta augunum á skakk (o: í skjálg ) [til e-s]: (gefa [e-m] hornauga, horfa út undan sérmirar [algú] de cua d'ull, mirar [algú] d'esquitllèbit  (mirar de reüll)

skakkur, skökk, skakkt <adj.>:
1. <GENesbiaixat -ada, inclinat -ada, esgaiat -ada
♦ skakki turninn í Písa: la Torre inclinada de Pisa
♦ þetta er skakkt: això està tort
2. (rangurerroni -ònia (equivocat, errat)
♦ er þetta skakkt?: que està malament això?
♦ skakkt númer: número equivocat
♦ skakkt svar: resposta incorrecta
♦ gera e-ð skakkt: cometre un error, fer-ne una de dolenta
♦ taka skakkan pól í hæðina: <LOC FIGno endevinar-la, equivocar-se [de molt]
♦ það skýtur skökku við að <+ subj.>resulta estrany (o: inesperat) que <+ subj.>, sona estrany que <+ subj.>, sobta que <+ subj.>
3. <GEOMoblic -iqua
♦ skökk hnit: <GEOMcoordinades obliqües
♦ skakkt hnitakerfi: <GEOMsistema oblic de coordinades
♦ skökk hringkeila: <GEOMcon circular oblic
♦ skakkur hringsívalningur: <GEOMcilindre circular oblic
♦ skakkur ofanvarp: <GEOMprojecció obliqua (o: esbiaixada)
♦ skakkur samhliðingur: <GEOMparal·lelepípede oblic
♦ skakkur strendingur: <GEOMprisma oblic

skak·viðri <n. -viðris, -viðri>:
vent fort, bufera f

skal: 1ª & 3ª pers. sg. del pres. d'ind. deskulu verb auxiliar

skalf: 1ª & 3ª pers. sg. del pret. d'ind. deskjálfa ‘tremolar’

skali <m. skala, skalar>:
(mælikvarði & tónstigiescala f (línia de mesura & MÚS)
♦ díatónískur (o: misstígur) skali (o: tónstigi)<MÚSescala diatònica
♦ krómatískur (o: smástígur) skali (o: tónstigi)<MÚSescala cromàtica
♦ → tónskali “escala musical”
♦ → hálftónastigi “escala cromàtica”

skall: 1ª & 3ª pers. sg. del pret. d'ind. deskella ‘abatre's contra o sobre una cosa’

skalla <skalla ~ sköllum | skallaði ~ skölluðum | skallaðe-n ~ e-ð>:
(reka skallann ípegar un cop de cap a algú ~ a una cosa
♦ skalla boltann í netið: <ESPORTfer un gol amb un [cop de] cap

skalla·blettur <m. -bletts, -blettir>:
clapa f (al cap, sense cabells o de cabells esclarissats)

skalli <m. skalla, skallar>:
1. (hárlaus kollur & hármissircalba f (part superior del cap sense cabells & alopècia, calvície)
♦ fá skalla: tornar calb -a, estar perdent els cabells
♦ sitja með sveittan skallann [yfir e-u]: <LOC FIGcremar-se les celles [fent una tasca], esprémer-se el cervell [fent una tasca]
♦ vera á skallanum: <LOC FIGanar ben pet
♦ vera með skalla: tenir una calba, ésser calb -a
♦ → berskalli “alopècia total del cap”
♦ → blettaskalli “alopècia areata”
♦ → randblettaskalli “ofiasi”
♦ → ættfylgjuskalli “alopècia androgènica”
♦ → öraskalli “pseudopelada”
2. (kúpuhvolf, efsti hluti hauskúpuclosca f [del cap], <MEDcalvària f, <MEDvolta f del crani (part superior interior del crani)
◊ tók Faxa nú heldr at sárna skallinn ok leiddist at búa undir þeira hǫggum ok steypti sér í kaf ofan af hamrinum. Lagðist hann þá á haf ok Þorsteinn eptir, ok er Faxi sá þat, sneri hann í móti Þorsteini, ok takast þeir til á sundinu. Hǫfðu þeir þá sviptingar miklar ok stórar. Fœrðu hvárir aðra í kaf. Þó kenndi Þorsteinn aflsmunar. Þar kom, at Faxi fœrði Þorstein til grunna. Tók þá af honum sundlætin. Þorsteinn þóttist þá vita, at Faxi ætlar at bíta sundr barkann í honum: llavors al Faxi la closca del cap li va començar a fer força mal i es va atipar de patir llurs cops i es va llançar de dalt del penyasegat capbussant-se dins la mar. Després, va nedar mar endins per allunyar-se del penyasegat mentre en Þorsteinn l'empaitava també nedant. Quan en Faxi ho va veure, va fer mitja volta per enfrontar-se amb en Þorsteinn i s'abraonaren dins l'aigua. Les estretes que es feien feien feredat de tremendes que eren. Adés un enfonsava l'altre dins l'aigua, adés ho feia l'altre. A la fi, emperò, en Þorsteinn va veure que hi havia diferència entre les seves forces i les d'en Faxi, que eren superiors, i va esdevenir-se que en Faxi va arrossegar en Þorsteinn al fons on en Þorsteinn llavors va deixar de nedar. En Þorsteinn estava convençut que la intenció d'en Faxi era llavors de mossegar-li la gargamella fins a esquinçar-l'hi
3. (hvirfill, efsti hluti höfuðscoroneta f, coronell m (Gir.) (part superior exterior del crani)
4. (sköllóttur maðurcalb m, calba f (persona alopècica)
5. (graslaus svæði eða bletturclap m de terreny sense vegetació (redol de terra pelat, sense herba ni vegetació)
6. (í fótboltacabotada f (xut amb el cap)
♦ skora með skalla: marcar de cap
7. (á hamars- eða sleggjuhauscabota f (de martell & mall)

Skamandros <m. Skamandrosar, no comptable>:
Escamandre m (Scămander -andrī, Σκάμανδρος -άνδρου)

skamm- <en compostos>:
curt -a, breu, brevi-, menor, braqui-

skamma:
gen. pl. de skömm "vergonya"

skamma <skamma ~ skömmum | skammaði ~ skömmuðum | skammaðe-n>:
1. (átyrða, hundskammaesbroncar algú (renyar severament, clavar un bon esbronc a algú & reprendre, blasmar, censurar, fer objecte de reprensió & increpar)
♦ skamma e-n fyrir e-ð: renyar [durament] algú per una cosa
2. (smánadeshonrar algú (causar deshonra, afrontar, fer afront a algú)
◊ Gunnhildur spyr þetta og kvað það mein að hún hafði eigi þá menn augum leitt er vini hennar höfðu drepið og skammað "en eg veit þó," segir hún, "hverjir gert hafa": la Gunnhildur se n'assabentà i digué que era una llàstima que ella no hagués pogut veure amb els seus propis ulls els homes que havien mort i deshonrat els seus amics, “però així i tot sé”, va dir, “qui eren els qui ho varen fer” (cf. Baetke 19874, pàg. 371: leiða e-n augum jmd. erblicken, den Blick auf jmd. richten)
3. (verða til skammar, verða til minnkunnaravergonyir algú (fer sentir vergonya)
4. (hallmæla, illmæla, tæta, ragnainjuriar [verbalment] algú (ofendre verbalment, fer injúria verbal a algú)

skammar:
gen. sg. de skömm "vergonya"

skammar·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<FIGestigma m

skammar·krókur <m. -króks, -krókar>:
racó m [dels castigats] (racó on s'han de posar els infants castigats, mirant a la paret, a les escoles de primària)
♦ setja e-n í skammankrókinn: enviar algú al racó dels castigats

skammar·lega <adv.>:
ignominiosament, vergonyosament
◊ vitur þjónn hlýtur hylli konungsins, en sá hefir reiði hans, sem skammarlega (mēˈβīʃ, מֵבִישׁ) breytir: el servent prudent rep el favor del rei, però té la seva còlera el qui actua ignominiosament
◊ hygginn er sá, er á sumri safnar, en skammarlega fer þeim (mēˈβīʃ, מֵבִישׁ), er um kornsláttinn sefur: el qui aplega durant l'estiu, és prudent, però, en canvi, al qui dorm durant la collita, li va vergonyosament

skammar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (vansæmandivergonyós -osa (vergonyant, que causa vergonya)
♦ skammarlegt athæfi: un comportament vergonyós (o: ignominiós)
♦ skammarleg hegðun: una conducta vergonyosa (o: ignominiosa)
♦ skammarleg launung: un secret vergonyant
♦ skammarleg nekt: una nuesa vergonyosa
2. (smánarlegur, svívirðilegurignominiós -osa (infame, que causa ignomínia o deshonra, afrontós)
3. (fyrirlitlegurmenyspreable (indigne, que mereix menyspreu)
4. (vandræðalegurpenós -osa (desagradós o enutjós perquè causa una certa vergonya)

skammar·strik <n. -striks, -strik>:
<FIGentremaliadura f, polissonada f (Mall.), estrumbolada f (Mall.)

skammar·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
1. (smánaryrði, illyrðiinjúria f, paraula injuriosa (insult, improperi, paraulada)
2. (ávítunaryrðiparaula f de reprensió (paraula de blasme o reprimenda)
3. (hnjóðsyrðiparaula f infamant (paraula ofensiva que pretén calumniar, difamar o ofendre)

skamma·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
invectiva f, diatriba f (renyada, escridassada)

skammast <skammast ~ skömmumst | skammaðist ~ skömmuðumst | skammast>:
1. (blygðastavergonyir-se (sentir o tenir vergonya)
♦ skammast sín [fyrir e-ð]: avergonyir-se [d'una cosa]
◊ þeir munu hljóta að skammast sín fyrir að (hɔˈβīʃū ˈkī, הֹבִישׁוּ כִּי) hafa framið svívirðing! En þeir skammast sín ekki (gam־ˈbōʃ   lɔʔ־ʝēˈβōʃū, גַּם-בּוֹשׁ לֹא-יֵבוֹשׁוּ) og vita ekki hvað það er, að blygðast sín (gam־haχˈlīm, גַּם-הַכְלִים). Fyrir því munu þeir falla meðal þeirra, sem falla. Þegar minn tími kemur að hegna þeim, munu þeir steypast - segir Drottinn: hauran d'avergonyir-se per haver comès una ignomínia! Però no s'avergonyeixen pas ni saben què és, posar-se vermells de vergonya. Per això cauran entre els qui cauran. Quan arribi la meva hora de castigar-los, seran tirats a terra, diu Jahvè
◊ á þeim degi munu allir spámenn skammast sín fyrir sýnir sínar (ʝēˈβɔʃū ... ˈʔīʃ   mē-ˌħɛzi̯oˈn-ō, יֵבֹשׁוּ ... אִישׁ מֵחֶזְיֹנוֹ), þá er þeir eru að spá, og þeir skulu eigi klæðast loðfeldum til þess að blekkja aðra: aquell dia, tots els profetes, quan profetitzaran, es donaran vergonya de llurs visions, i ja no es posaran més els mantells de pèl per a enganyar els altres
◊ ég skammaðist mín hræðilega: vaig sentir una vergonya espantosa
◊ ég skammast mín ekki, þó mörgum finnist ástæða til!: no me nempegueeixo per més que més dun creu que tinc motius per fer-ho
◊ hann sagðist ekki skammast sín jafnmikið fyrir neitt í lífi sínu: va dir que mai en tota la seva vida no shavia sentit tan avergonyit
◊ sérhver maður verður undrandi (niβəˈʕar, נִבְעַר) og skilningsvana (mi-dˈdaʕaθ, מִדַּעַת), hver gullsmiður skammast sín fyrir guðamyndir sínar (hɔˈβīʃ ... mi-pˈpāsɛl, הֹבִישׁ ... מִפָּסֶל) því að myndirnar, sem hann steypir, eru blekking, í þeim er enginn lífsandi: tot home queda astorat i esdevé estúpid, tot orfebre s'avergonyeix dels seus ídols, car els ídols que ell fon són engany, en ells no hi ha gens d'esperit vital (en comparació, Bíblia de Montserrat: tot mortal es queda estúpid, sense coneixement; tot fonedor es dóna vergonya de l'ídol que ha fos, perquè les seves estàtues són una mentida, els manca l'alè; Versió interconfessional: a tots els manca senderi: els argenters s'avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; la traducció alemanya fa: verdummt alljeder Mensch mit seiner Kenntnis, beschämt wird aller Schmelzer mit seiner Docke. Denn Lug ist, was er goß, nicht ist Geistbraus darin)
♦ skammastu þín!: avergonyeix-te! / quina vergonya! / vergonya t'hauria de fer!
◊ þú hefir framið miklu meiri svívirðingar en þær, og þann veg sýnt með öllum þeim svívirðingum, er þú hefir framið, að systur þínar eru betri en þú. Ber þú nú og sjálf smán þína (χəlimmāˈθē-χ, כְלִמָּתֵךְ). Þú sem hefir flutt málsvörn fyrir systur þínar með syndum þínum, er voru andstyggilegri en þeirra, svo að þær eru hátíð (tit͡sˈdaqnāh   mimˈmē-χ, תִּצְדַּקְנָה מִמֵּךְ) hjá þér. Skammastu þín því (wə-ɣam־ˈʔattə ˈbōʃī, וְגַם-אַתְּ בּוֹשִׁי) og berðu smán þína (χəlimmāˈθē-χ, כְלִמָּתֵךְ) fyrir það, að þú hefir sýnt að systur þínar eru betri en þú: has comès més abominacions que no pas elles i amb totes les abominacions que has comès has demostrat d'aquesta manera que les teves germanes són millors que no pas tu. Porta ara, el teu propi oprobi. Tu que has portat la defensa de les teves germanes amb els teus pecats que han estat més abominables que no els d'elles, de manera que són incomparablement millors (sobta l'ús de la locució e-ð ~ e-r er hátíð hjá e-m ~ e-u) que no pas tu. Doncs, també tu avergonyeix-te i porta la ignomínia d'haver fet veure que les teves germanes són millors que no tu
♦ skammast sín niður í tær (o: hrúgu)morir-se de vergonya
♦ skammastu heim!: [toca el dós i] vés-te'n a casa!
2. (deila hart með ljótu orðbragðiproferir invectives, dir penjaments (llançar paraules violentes contra algú o una cosa & renyar durament, amb improperis)
♦ skammast í e-m: sermonejar durament algú
♦ skammast út af e-u: censurar durament una cosa
♦ skammast út í e-ð: proferir invectives contra una cosa
♦ skammast yfir e-u: amollar pestes d'una cosa, dir paraulades d'una cosa, remugar fortament per una cosa
3. (vera grófur í orðumrenegar, rondinar [amb paraules gruixudes] (blastomar, proferir paraulades)

skamm·biti <m. -bita, -bitar>:
tirant m (tipus de biga)

skamm·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
pistola f (arma)

skamm·degi <n. -degis, no comptable>:
skammdegi m, nom que es dóna als dies, especialment breus, que hi ha a partir de la segona meitat de novembre i fins a mitjan gener
♦ í skammdeginu: al bell mig de l'hivern [sub]polar

skammdegis·rökkur <n. -rökkurs, no comptable>:
llostre m de skammdegi, claror crepuscular que fa en els dies curts de l'skammdegi

skammdegis·þunglyndi <n. -þunglyndis, no comptable>:
<MEDdepressió hivernenca (o: hivernal), desencadenada per la manca de llum solar en els dies curts de l'skammdegi

skamm·drægur, -dræg, -drægt <adj.>:
de curt abast
♦ skammdrægar flaugar: coets de curt abast

skamm·dægur <n.pl -dægra>:
variant de skammdegi ‘període de dies molt breus durant l'hivern subpolar’

skammel <n. skammels, skammel>:
1. <GENescambell m
2. (í vefstólcalca f (de teler)

skamm·feilinn, -feilin, -feilið <adj.>:
vergonyós -osa, empegueïdor -a

skamm·feilni <f. -feilni, no comptable>:
empegueïment m, avergonyiment m, vergonya f

skamm·fyllast <-fyllist ~ -fyllumst | -fylltist ~ -fylltumst | -fyllst>:
omplir-se de vergonya, avergonyir-se

< skamm·fylli <f. -fylli, no comptable>:
vergonya f, empegueïment m (avergonyiment per timidesa)

< skamm·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-n ~ e-ð>:
(afskræmadonar una malmenada forta a una cosa ~ algú (abusar fins a malmetre, maltractar severament)
◊ ok nú var svá gert, en þegar sá kom aptr, sagði hann hestana háðuliga út leikna ok skammfæra ok sagði frá, hvering þeir váru út leiknir, svá sem fyrr var sagt. Ekki gaf Hrólfr konungr sik at þessu, nema hann sagði, at allt færi á einn veg fyrir Aðils konungi: i així es va fer, i quan el qui va anar a l'establa en va tornar, va dir que els cavalls havien estat tractats vergonyosament i que els havien baldat infamement i va contar com els havien maltractats, com s'és dit adés. El rei Hrólfr no es va deixar afectar per això, tret que va dir que anava sempre de la mateixa manera amb el rei Aðils

skamm·góður, -góð, -gott <adj.>:
de curta durada, [bo -ona, però] efímer -a, [bo -ona, però] passatger -a
♦ pissa í skóna sína (o: í skó sinn; o: í skóinn sinn) er skammgóður vermir (o: það er stuttur varmi að pissa í sokka sína)<FIGpixar a dins les sabates fa una escalfor bona, però ben curta (es diu per a senyalitzar que una solució pot semblar bona, però que només ho serà al començament i després fins i tot serà contraproduent)
♦ skammgóður vermir: <FIGuna alegria ben curta, una alegria passatgera

skamm·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<ELECTRcurtcircuit m
♦ valda skammhlaupi: causar un curtcircuit, curtcircuitar
♦ valda skammhlaupi á rafbúnaði í viðkomandi herbergi: curtcircuitar la instal·lació elèctrica de l'habitació en qüestió, causar un curtcircuit a la instal·lació elèctrica de l'habitació en qüestió

skammhlaups·þol <n. -þols, no comptable>:
resistència f a l'arc elèctric de curtcircuit

skamm·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
<GEOMcatet m (langhlið)
♦ aðlæg skammhlið: catet adjacent
♦ mótlæg skammhlið: catet oposat

skamm·hygginn, -hyggin, -hyggið <adj.>:
curt -a de vistes

skammir <f.pl skamma>:
1. (fúkyrði, illyrðiinvectiva f, invectives f.pl (diatriba, paraules violentes contra algú)
2. (móðgun & smán, vanvirðaafront m, ultratge m, deshonra f (ofensa, injúria [deshonrosa], oprobi)
♦ gera e-m skammir: infligir un afront a algú
◊ Guðrún segir: “Væri minn vili til at gera þér miklar skammir. Ok verðr eigi fullilla farit við slíkan konung”: la Guðrún li va dir: “seria voluntat meva infligir-te grans afronts: amb un rei com tu un no es porta mai prou malament”
◊ "eg vil senda þig norður til Vatnsdals til Hofs. Sá maður býr þar er Ingólfur heitir. Hann er sakadólgur minn og hefir gert mér margs konar skammir og fæ eg eigi rétt af honum en hann er þó mikilhæfur maður en eg hygg þig munu gæfu til bera með mínu tilstilli að hefna því að mér líst vel á þig": no feia gaire que estava a ca l'Óttar que va dir-li al seu amfitrió: “t'enviaré al nord, a Hof, en el Vatnsdalur. Allà hi ha un home que nom Ingólfur. És enemic meu i m'ha fet molts d'afronts i fins ara no n'he obtingut justícia. Encara que és un home eminent [i influent], tinc per mi que, amb les meves disposicions, tindràs la possibilitat de poder venjar [per a mi] els greuges que m'ha fet perquè et tinc en molt bona opinió”
◊ hann svarar: "Vant er að vita hverjum vér skulum fagna. Ætlaði eg á vori er eg réðist hingað að eg mundi eigi barður til meiðinga eða með öllu til bana. Eru þeir komnir hér Kórekssynir. Hefir Gunnsteinn skotið spjóti undir hönd mér og kom út undir annarri. Nú ætlaði eg að eg mundi hafa heimsótt höfðingja er þér eruð. En eg sé að enginn er í þér dugur að þér rekið aldregi vorra harma þó að oss séu skammir gervar": ell li va repondre: “És difícil de saber de què ens hem d'alegrar. Quan vaig venir aquí la primavera passada, creia que no m'hi pegarien fins a quedar ferit o fins i tot fins a matar-me. Els fills d'en Kórekur s'han presentat aquí. En Gunnsteinn m'ha tirat una llança que m'ha entrat per un costat i m'ha sortit per l'altre. Així doncs, creia que havia visitat un höfðingi, car ho sou, però veig que dins vostre no hi ha empenta perquè vós no vengeu mai els torts que ens fan ni encara que ens hagin ultratjat” (cf. Baetke 19874, pàg. 493: 8. <...> reka skammar einen Schimpf rächen; reka harma sinna = hefna harma sinna s. harmr)
♦ sitja eigi um skammir: no donar cabuda a la deshonra, no suportar la deshonra
◊ Óttar kom að máli við Ingólf og mælti: "Eigi gest mér að komum þínum og spurt muntu það hafa að vér höfum eigi setið um skapraunir eða skammir. Muntu komast að ráðahag við hana ef þú vilt": l'Óttar va anar a parlar amb l'Ingólfur i li va dir: "no estic gens content amb les teves visites, però deus haver sentit que no tinc cabuda per a les ofenses o els ultratges: si vols[, doncs], pots casar-te amb ella"
◊ "Nú vil eg," segir hann, "að þú leyfir mér að stefna Ingólfi því að eg nenni eigi að kyrrt sé og spurt munuð þér það hafa að eg hefi eigi setið mönnum skammir og skapraunir": vull -li diu-, que em permetis de citar a judici l'Ingólfur perquè no tinc ganes de deixar les coses tal i com estan, que prou que ja deveu saber que a casa meva no hi caben ni les deshonres ni els afronts de la gent
♦ þola skammir: endurar (o: suportar; o: tolerar) deshonra
◊ "eigi skal að síður til hætta," segir Þorvarður, "þolum vér eigi lengur skammir slíkar": “doncs, nogensmenys, ens hi arriscarem”, li va replicar en Þorvarður, “no tolerarem un oprobi com aquest (o: injúries com aquestes) per més temps!” (Baetke 19874, pàg. 293: hætta til e-s, hætta á e-t es auf etwas ankommen lassen, es auf etwas hin wagen)
◊ "þat er lítill þú ert fyrir þér," sagði hún, "at þú vilt þola hvers kyns skammir, er þér eru gerðar": “mira que n'ets d'insignificant”, li va dir, “que vols suportar tota mena d'oprobis que et siguin fets” (la reina es refereix al fet d'haver de pagar tribut al rei Hrólfr)
◊ Finnbogi segir: "Þeir einir munu vera að eigi munu fúsari mig að finna en eg þá. Verður fundur vor sem má. Eigi skulum vér bera níðingsorð þetta sinni svo að vér flýjum fyrr en vér þurfum eða þolum óheyrilegar skammir": en Finnbogi li va dir: “aquesta gent no deuen estar més desitjosos de trobar-me a mi que jo a ells. Que la nostra trobada vagi com hagi d'anar. Aquesta vegada no ens en durem paraules d'oprobi fugint d'ells abans que no ho hàgim de menester ni endurarem deshonra inaudita” (en Frank Fischer, en la seva traducció del 1914, pàg. 181, interpreta aquest passatge així: Finnbogi antwortete: „Das können nur die sein, die ich wohl noch lieber treffen möchte, als sie mich! Mag unsere Begegnung enden, wie sie wolle! Diesmal wollen wir uns nicht den Neidingsnamen durch voreilige Flucht verdienen und dadurch, daß wir eine so unerhörte Schmach auf uns sitzen lassen!“ Damit ritten sie auf einen Geröllhügel.)

skamm·krækill <m. -krækils, -kræklar>:
sagina ajaguda, sagina f procumbent (planta Sagina procumbens)

skamm·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
<CULINcostelleta f [de be]
♦ böggull fylgir skammrifi: <LOC FIGla cosa té una pega (o: un inconvenient), la cosa té bigotis
♦ sá böggull fylgir skammrifi að <+ ind.>la cosa té la pega que <+ ind.>

skamm·lífi <n. -lífis, no comptable>:
vida f breu

skamm·lífur, -líf, -líft <adj.>:
de vida breu
♦ hann varð skammlífur: la seva vida fou breu, va morir jove
♦ skammlíf neysluvara: productes m.pl peribles

skamm·snið <n. -sniðs, -snið>:
<INFORMorientació f vertical (de full o pàgina que condiciona la impressió vertical i al mig del full del text, oposada al langsnið)

skamm·stafa <-stafa ~ -stöfum | -stafaði ~ -stöfuðum | -stafaðe-ð>:
abreujar una cosa (cosa = paraula o grup de paraules)

skammstafana·orð <n. -orðs, -orð>:
1. (upphafsbókstafirsigles f.pl (tipus: BÍN, BASF, HTML)
2. (upphafsstafaheitiacrònim m (tipus: radar, sonar, làser, UNESCO)

skamm·stöfun <f. -stöfunar, -stafanir>:
1. (það að skammstafa & stafir sem tákna skammstafað orð eða orðasambandinuabreviatura (o: abreviació) f (tipus: abrev., t.d.)
2. (skammstafanaorð, upphafsbókstafursigla f, sigles f.pl (tipus: BÍN, BASF, HTML)
♦ vísa með skammstöfunum til e-s: remetre amb sigles a...
3. (upphafsstafaheitiacrònim m (tipus: radar, sonar, làser, UNESCO)

skamm·sýni <f. -sýni, no comptable>:
1. (nærsýnimiopia f (curtedat de vista)
2. (skammhyggniestretor f de vista, curtesa f de mires (que té un horitzó molt estret o limitat)

skamm·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
1. (nærsýnnmiop, <FAMcurt -a de vista, llosc -a (Mall.) (afectat de miopia o curtedat de vista)
2. (skammhygginnestret -a de vista, curt -a de mires (d'horitzó estret o limitat)

skammt <adv.>:
1. (um tímapoc abans (o: abreviació) f (temporal)
♦ eiga skammt eftir (o: ólifað)<LOC FIGno quedar-li gaire (restar-li poc temps de vida)
♦ hann á skammt eftir: no li queda gaire (morirà aviat)
◊ Þórhaddur kvað sér mundu sparað að ráða "og skal svo vera og ræð eg svo að vér feðgar munum brátt lúka vorum lífdögum og muntu Þorsteinn nema frá oss lífsbjörgina og kann þó vera að þú eigir skammt ólifað": en Þórhaddur va dir que ell no se n'estaria d'interpretar-lo i ", així doncs, que així sigui. Doncs bé, l'interpreto de la següent manera: que nosaltres, els meus fills i jo, aviat acabarem els nostres dies i tu, Þorsteinn, ens prendràs el sustent de les nostres vides. Tanmateix, podria ésser que a tu també et quedi poc de vida"
♦ lengur eða skemur: tard o d'hora, prest o tard (Mall.)
♦ skammt undan lendingu: poc abans del desembarcament
♦ skammt undan: d'aquí a [ben] poc, ja falta poc, ja és a les portes
♦ skammt mun til þess [eiga]: s'esdevindrà d'aquí a [ben] poc, no falta gaire perquè passi
◊ "skammt mun til þess," segir Njáll, "og munt þú þá eigi þess lattur en þó þykir mér mikið undir að þér rjúfið eigi þessa sætt": "serà ben aviat", li va dir en Njáll, "i quan passarà, ningú no et contindrà. Tot i així, per a mi és de la màxima importància que no trenqueu aquest acord de reconciliació"
◊ "skammt munt þú til þess eiga," segir Njáll, "að þig mun slíkt henda og mun þig þó nauður til reka": "no et falta gaire", li va dir en Njáll, "perquè et trobis en la mateixa situació, i seran motius peremptoris que t'hi duran"
◊ með skjöldu ríða þessir menn og mun það annaðhvort að þeir eru utanhéraðsmenn, þeir er virðing er að, og munu hafa farið að sækja heim Guðmund bróður minn þó að vér höfum það eigi spurt eða að öðrum kosti mun þar ríða Guðmundur sjálfur og þykir mér það miklu líkara. En eigi mun örvænt hvert hann stefnir eða hvert erindið mun vera. En skammt mun til áður vér munum þess vísir verða: aquests homes duen escuts; o bó són gent distingida de fora del districte que deuen haver vingut a visitar mon germà Guðmundur, baldament no n'hàgim sentit a dir res, o bé, i aquesta és l'altra possibilitat, és en Guðmundur mateix el qui va a cavall, la qual cosa em sembla més versemblant. I [si bé] no es mal de fer imaginar-se cap on va o amb quin motiu se n'hi va, no haurà de passar gaire temps abans que ho sapiguem del cert
♦ þegar skammt var um liðið: poc després, no gaire temps després
♦ þess er skemmst að minnast að <+ ind.>no fa gens que <+ ind.>
♦ þess er skemmst að minnast þegar <+ ind.>no fa gens que <+ ind.>
2. (um rúma poca distància (local)
♦ eiga skammt til e-s: <LOC FIGno quedar gaire fins a... (no haver de caminar gaire fins a arribar a un indret)
◊ og er þeir áttu skammt til Þverár þá mælti Þorvaldur við Þórólf...: quan ja no els quedava gaire per arribar al riu Þverá, en Þorvaldur a dir al Þórólfur...
◊ reið hver þeirra svo sem mátti hvatast. Þeir Hrútur sáu eigi fyrr eftirreiðina en þeir áttu skammt til garðs á Kambsnesi: tots i cadascun cavalcaven tan aviat com podien. No va ésser més que quan ja només els faltava poc per arribar a la tanca del mas de Kambsnes que en Hrútur i els qui anaven amb ell no veieren que els encalçaven
♦ leita langt yfir skammt eftir e-u: <LOC FIGcercar una cosa més lluny del que cal
♦ skammt frá: a poca distància, no gaire lluny
♦ skammt frá e-u: a poca distància de..., no gaire lluny de...
♦ hérna skammt frá: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí
♦ skammt héðan [á brott]: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí
◊ Reginn svarar: “Sá heitir Fáfnir, er hér liggr skammt heðan á brott. Þat heitir Gnitaheiðr. Ok er þú kemr þar, þá muntu þat mæla: aldri sáttu meira fé í gulli í einum stað. Ok eigi þarftu meira, þóttu verðir allra konunga elztr ok frægstr”: en Reginn li va contestar: “Aquest, que viu a poca distància d'aquí, es diu Fáfnir. L'indret es diu Gnitaheiðr i quan hi arribaràs, hauràs de dir que mai no havies vist tant d'or a un mateix lloc i mai no n'hauràs de menester més, ni baldament arribis a ésser el més vell dels rei i el més renomenat [per la seva generositat]”
♦ skammt undan e-u: a poca distància de, aprop de
♦ skammt undan landi: a poca distància de la costa
♦ skammt undan með e-ð: a poca distància de, aprop de
◊ Austurtorg er skammt undan með konungshöllina: la Plaça d'Orient es troba a tocar del Palau Reial
♦ skammt þaðan [í burt (o: burtu)]: a poca distància d'allà, no gaire lluny d'allà
◊ þenna sama tíma bjó þaðan skammt í burt á næsta bæ kona sú, er hét Þórhildr. Hon var mikil fyrir sér ok mjök fjölkunnig: en aquella mateixa època hi havia una dona que nomia Þórhildr, la qual no vivia gaire lluny d'allà, al mas veí. Era una dona important i molt versada en màgia
♦ vera skammt til e-s: <LOC FIGno quedar gaire fins a... (trobar-se a poca distància d'un indret)
◊ Bolli lét sem hann heyrði eigi. Og er Óspakur sá að þeir mundu eigi bera af Kjartani þá eggjar hann Bolla á alla vega, kvað hann eigi mundu vilja vita þá skömm eftir sér að hafa heitið þeim vígsgangi og veita nú ekki "og var Kjartan oss þá þungur í skiptum er vér höfðum eigi jafnstórt til gert. Og ef Kjartan skal nú undan rekast þá mun þér Bolli svo sem oss skammt til afarkosta": en Bolli va fer com si no l'hagués sentit. I quan l'Óspakur va veure que no podrien vèncer en Kjartan, es va posar a esperonar en Bolli de totes les maneres. Així, li va dir que no devia voler portar la vergonya d'haver-los promès ajut per a combatre per després fer-se'n enrere [a l'hora de la veritat], i que "en Kjartan ja ens les ha fetes passar molt feixugues quan encara no n'hi havíem feta una de tan grossa com aquesta, així que si en Kjartan ara fuig, tu Bolli, igual que nosaltres mateixos, en pagaràs les conseqüències ben aviat"
◊ nú er at segja hvat til móts við Grœnaland gengr ór þeim botnum er fyrir eru nefndir. Furðustrandir heitir land; þar eru frost mikil, svá at ekki er byggjandi svá at menn viti. Suðr frá er Helluland; þat er kallat Skrælingjaland. Þá er skammt til Vínlands hins góða, er sumir menn ætla at gangi af Affrika. Milli Vínlands ok Grœnlands er Ginnungagap. Þat gengr úr hafi því er heitir Mare Óccianum, þat hverfir fram um allan heim: ara cal parlar de quines terres surten a l'encontre de Grènlandia després del golf que s'ha esmentat abans. Furðustrandir es com s'anomena una terra en la qual hi regna un gran fred de manera que, fins allà on se sap, no hi ha habitants; al sud d'aquesta terra hi ha Helluland, que s'anomena Skrælingjaland, ço és, Terra d'Esquimós. D'aquí hi ha poca distància fins a Vínland la Bona, la qual alguns creuen que comença a Àfrica. Entre Vínland i Grenlàndia hi ha el ginnungagap que surt de la mar que es diu Mare Óceanum i que enrevolta la terra

skammta- <en compostos>:
<FÍS1. quàntic -a

skammta <skammta ~ skömmtum | skammtaði ~ skömtuðum | -skammtaðe-ð>:
1. (útdeilarepartir una cosa (distribuir en porcions)
♦ skammta e-m [e-ð]: donar a algú la seva porció
◊ hún fer á fætur fyrir dag, skammtar heimilisfólki sínu og segir þernum sínum fyrir verkum: es lleva quan encara fa fosca, dóna el menjar als de casa i diu a les criades la tasca que han de fer
♦ skammta [e-m e-ð] naumt: #1. <GENrepartir porcions petites#2. <FIGésser poc generós -osa, comportar-se mesquinament
2. (um matarskammtarepartir una cosa en racions (distribuir el contingut d'un plat, pastís etc. entre un grup de gent)
♦ skammta á e-ð: donar una ració de...
♦ skammta [e-ð] á diska fyrir e-n: servir les racions de... a...
3. (takmarkaracionar una cosa (limitar la venda o la distribució de menjar (p.e., sucre, mantega etc.), benzina, tabac etc. quan n'hi ha gran escassetat)
♦ það verður að skammta matinn: caldrà racionar el menjar

skammta·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:
mecànica quàntica (skammta·fræði)

skammta·eðlisfræði <f. -eðlisfræði, no comptable>:
física quàntica

skammta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
1. (skammtaaflfræðimecànica quàntica
2. <MED & FARMAposologia f (lyfjaskammtafræði)

skammta·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
teoria quàntica

skammta·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
solució quàntica

skammtari <m. skammtara, skammtarar>:
dosificació f

skammta·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:
geometria quàntica

skammta·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
dosi f

skammta·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
nombre quàntic, càrrega f

skammta·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
ordinador quàntic

skammtíma- <en compostos>:
1. a curt termini
2. temporal, provisional
3. transitori -òria, passatger -a

skammtíma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m a curt termini

skammtíma·áætlunargerð <f. -áætlunargerðar, no comptable>:
planificació f a curt termini

skammtíma·fjárfesting <f. -fjárfestingar, -fjárfestingar>:
inversió f a curt termini

skammtíma·hreyfingar <f.pl -hreyfinga>:
fluxos m.pl a curt termini
♦ skammtímahreyfingar fjármagns: fluxos m.pl de capital a curt termini

skammtíma·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
equilibri m a curt termini

skammtíma·minni <n. -minnis, no comptable>:
memòria f a curt termini, memòria f de treball, memòria operativa, memòria curta

skammtíma·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:
finançament m a curt termini

skammtíma·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
solució f provisional

skammtíma·lán <n. -láns, -lán>:
crèdit m a curt termini, préstec m a curt termini

skammtíma·markmið <n. -markmiðs, -markmið>:
objectiu m a curt termini

skammtíma·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m de mercat monetari, fons m [d'inversió en actius] del mercat monetari

skammtíma·sjónarmið <n. -sjónarmiðs, no comptable>:
perspectiva f a curt termini

skammtíma·skuldir <f.pl -skulda>:
1. <GENdeute m a curt termini
2. (í reikningshaldipassiu m corrent (en comptabilitat)

skammtíma·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
pàrquing m de curta estada (langtímastæði ‘aparcament de llarga durada (o: estada))

skammtíma·verðbréf <n.pl -verðbréfa>:
valors m.pl a curt termini

skammtíma·vextir <m.pl -vaxta>:
tipus m.pl d'interès a curt termini

skammtíma·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:
estada f de curta durada, estada f breu

skammtur <m. skammts, skammtar>:
1. (hlutiporció f (part i partió que hom rep d'un tot en un repartiment)
♦ eittvað er af skornum skammti: <LOC FIGuna cosa va escassa, hi ha escassetat d'una cosa
2. (matarskammturració f (en repartiment de menjar)
♦ ég ætla að fá stóran¹ ~ lítinn² skammt: voldria una ració gran¹ ~ petita²
♦ stór skammtur af e-u: una bona ració d'una cosa
3. (lyfjaskammturdosi f (de medicament)
4. <FÍSquàntum m (partícula elemental)

skammur, skömm, skammt <adj.>:
1. (um rúm: sem nær ekki langtcurt -a (de poca longitud)
♦ skammt héðan: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí
♦ Atli hinn skammi: Atli el curt (o: el baixet) (era baixet)
2. (um tímabreu, curt -a, petit -a (de poca durada)
♦ [nú] fyrir skemmstu: molt recentment, fa molt poc, no fa gens
♦ hafa skamma viðdvöl: #1. (það að dveljast um skamma stund e-s staðarfer una breu estada (en un indret)#2. (um áningardvöl, stutt viðvöl á ferðalagifer una breu parada (fer una petita escala durant un viatge, esp. per a reposar)
♦ innan skamms [tíma]: d'aqu a poc [temps], en breu
♦ skamma hríð: un breu instant
♦ eftir skamma hríð: d'aquí a ben poc
♦ um skamma hríð: durant molt poc temps
♦ skamma stund: [només] un moment, [només] poc temps
♦ eftir skamma stund: al cap d'una mica
♦ um skamma stund: durant poc temps
♦ skömmu áður: poc abans
♦ skömmu áður en <+ ind.>poc abans que <+ subj.>, poc abans de <+ inf.>
♦ skömmu síðar: poc després
♦ til skamms tíma: #1. (þar til nú fyrir skemmstu, fram til þessafins fa ben poc (fins ben recentment)#2. (stuttlegaper poc temps (breument, per un breu període de temps)#3. (í stuttan tímade fa poc (de no fa gaire)
♦ → skammt “a poca distància; breument”
♦ → skemur “més breument”
♦ → skemst “al més breument”
♦ → örskammur, örskömm, örskammt “molt breu”
♦ → stuttur, stutt, stutt “curt -a; breu”

skamm·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:
1. (skammærefímer -a, fugaç (curt, breu, de curta durada)
◊ fyrir trú hafnaði Móse því, er hann var orðinn fulltíða maður, að vera talinn dóttursonur Faraós, og kaus fremur illt að þola með lýð Guðs en njóta skammvinns unaðar af syndinni: per la fe, Moïsès, ja gran, refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó, perquè preferia d'ésser maltractat amb el poble de Déu, que tenir la fruïció efímera del pecat
◊ þrenging vor er skammvinn og léttbær og aflar oss eilífrar dýrðar sem stórum yfirgnæfir allt: la nostra tribulació és momentània i lleugera i ens adquireix una glòria eterna que ho depassa tot immensament
♦ skammvinn gleði: una breu alegria, una alegria fugaç
♦ skammvinnt sólskin: un breu raig de sol
2. <MEDtransitori -òria

< skamm·æð <f. -æðar, -æðar>:
vida curta
◊ þá sagði Skeggi: "Eigi mun Sigríður fyrir þér fíflast láta og ætlar þú þér mikla dul að fá hennar svo ósæmilega. Og mun þér þetta draga til skammæðar því að velta hefir Þórður látið þyngra hlass þar þeir bræður drápu Sigurð konung slefu Gunnhildarson": l'Skeggi li va dir: "la Sigríður no es deixarà pas seduir per tu i ets molt cregut si creus que la podràs heure d'una manera tan deshonrosa. I això et comportarà una vida curta car en Þórður ha fet trabucar una càrrega més feixuga quan ell i els seus germans mataran el rei Sigurður Gargall, el fill de la Gunnhildur"

skamm·ær, -æ, -ætt <adj.>:
<variant arcaica de → skamm·ær, -ær, -ært “de curta durada; de vida breu”
◊ en eigi úlíkt, at vér verðum skammæir: i no és gens improbable que morim aviat
◊ þá mælti Grís: "Menn ríða hér að oss og eru eigi færri en þrír tigir og má vera að sigurinn verði skammær": aleshores en Grís va dir: "uns homes venen cap aquí a cavall i no són pas menys de trenta i podria ésser que la nostra victòria només sigui efímera"
◊ eftir þetta fóru þeir til Íslands, Jón prestur og Teitur biskupsson. Gerðist Teitur ágætur maður og varð skammær. En Jón prestur varð biskup að Hólum og er nú sannheilagur: després d'això, en Jón el prevere i en Teitur, el fill del bisbe, tornaren a Islàndia. En Teitur es va convertir en un home eminent, però va morir jove. En Jón el prevere fou bisbe de Hólar i ara és sant reconegut

skamm·ær, -ær, -ært <adj.>:
1. <GENde vida curta, de pocs anys, que viu pocs anys
♦ hann varð skammær: va morir jove
2. <FIGfugaç, efímer -a
◊ lát mig sjá, hversu skammær (ħāˈδēl, חָדֵל) ég er. Sjá, örfáar þverhendur hefir þú gjört daga mína, og ævi mín er sem ekkert fyrir þér. Andgustur einn eru allir menn. Sem tómur skuggi gengur maðurinn um, gjörir háreysti um hégómann einan, hann safnar í hrúgur, en veit eigi hver þær hlýtur: 
◊ veist þú, að svo hefir það verið frá eilífð, frá því er menn voru settir á jörðina, að fögnuður óguðlegra er skammær (mi-qqāˈrōβ, מִקָּרוֹב) og að gleði hins guðlausa varir örskotsstund? (ʕăδēi̯־ˈrāɣaʕ, עֲדֵי-רָגַע)
◊ ég er þjónn þinn og sonur ambáttar þinnar, veill maður og skammær (ὀλιγοχρόνιος -όνιον, ἄνθρωπος ἀσθενὴς καὶ ὀλιγοχρόνιος) og mig skortir skilning á lögum og rétti: 
♦ skammær logi: flamarada transitòria, flama fugaç (flama sobre o damunt la superfície d'un material durant un període més llarg que el de l'efecte d'un espurneig en superfície i més curt que el de la flama persistent: kurzzeitiges Aufflammen)
3. <BOTcaduc -a (dit de planta caducifòlia & de part de planta que cau o es desprèn aviat & de planta que viu entre un i cinc anys) (fjölær “pluriennal”; langær “persistent, permanent”)
♦ skammær bikar: calze caduc
♦ skamm- og fjölærar nytjaplöntur: plantes farratgeres temporals i permanents
4. <MEDdecidu -ídua

skandala- <en compostos>:
marcat -ada pels escàndols

skandalísera <skandalísera ~ skandalíserum | skandalíseraði ~ skandalíseruðum | skandalíserað>:
causar un escàndol

skandall <m. skandals, skandalar>:
escàndol m

Skandinavi <m. Skandinava, Skandinavar>:
escandinau m, escandinava f

Skandinavi <m. Skandinava, Skandinavar>:
escandinau m, escandinava f

Skandinavía <f. Skandinavíu, no comptable>:
Escandinàvia f

skandinavískur, skandinavísk, skandinavískt <adj.>:
escandinau -ava

Skandinavíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:
península f d'Escandinàvia, península Escandinava

skandín <n. skandíns, no comptable>:
escandi m (metall Sc)

skanki <m. skanka, skankar>:
1. <CULINjarret m, braó m
2. <FAM(fótleggurpota f (cama)

skanna <skanna ~ skönnum | skannaði ~ skönnuðum | skannaðe-ð>:
<INFORMescanejar una cosa

skanni <m. skanna, skannar>:
<INFORMescànner m

skap <n. skaps, sköp>:
1. (hugarástandhumor m,f (estat d'ànim)
en við slíkar fortölur slævaðist heldur skap jarlsins, og lagði hann það ráð til, að Íslendingar bæðu konunginn, að hann bæði fyrir þeim að eigi yrði herferðin: i amb aitals admonicions, l'humor del iarl [Skúli Bárðarson] es va apaivagar força i aconsellà als islandesos que anessin a demanar al rei [Hákon Hákonarson] que intercedís per ells [davant els expedicionaris] per tal que no es fés pas l'expedició militar (cf. Baetke 19874, pàg. 578: slævaðisk skp jarlsins der Jarl wurde milder gestimmt)
♦ að sama skapi: de la mateixa manera
♦ ekki að sama skapi: no pas d'idèntica manera
♦ að því skapi: de la mateixa manera, per la mateixa raó
♦ eftir skapi: segons l'estat d'ànim, segons l'humor
♦ koma e-m í gott ~ vont skap: posar algú de bon ~ mal humor
♦ e-m rennur í skap við e-ð: una cosa posa furiós algú, una cosa fa posar felló algú (Mall.)
♦ skipta skapi: perdre els papers, enfurismar-se
♦ skipta um skap: canviar d'humor
♦ úfinn í skapi: malhumorat -ada
♦ vera úfinn í skapi: estar de mal humor
♦ vera e-m að skapi: <LOC FIGcaure bé a algú, ésser del grat d'algú
♦ hann ~ hún er mér að skapi: ell ~ ella em cau bé, ell ~ ella m'agrada
♦ mér er skapi næst að... <+ inf.>tinc moltes de ganes de <+ inf.>, estic pensant de <+ inf.>
♦ vera ekki í skapi til að <+ inf.>no estar d'humor per <+ inf.
♦ vera í góðu skapi: estar de bon humor
◊ alltaf var hún í sama góða skapinu: sempre tenia el mateix bon humor
♦ þeir ~ þær ~ þau eiga ekki skap saman: no congenien, no es duen bé
♦ vera e-m að skapi: <LOC FIGcaure bé a algú, ésser del grat d'algú
2. (hugarfartemperament m (tarannà, caràcter)
◊ þá bjó í Mávahlíð Geirríður, dóttir Þórólfs bægifótar, og Þórarinn svarti sonur hennar. Hann var mikill maður og sterkur, ljótur og hljóðlyndur, vel stilltur hversdaglega. Hann var kallaður mannasættir. Hann var eigi fémikill og hafði þó bú gagnsamt. Svo var hann maður óhlutdeilinn að óvinir hans mæltu að hann hefði eigi síður kvenna skap en karla. Hann var kvongaður maður og hét Auður kona hans. Guðný var systir hans er átti Vermundur mjóvi: en aquell temps vivia a Mávahlíð la Geirríður, la filla d'en Þórólfur ‘Cama-ranca’ i amb ella hi vivia també en Þórarinn ‘Negre’, son fill. Aquest era un home gros i fort, lleig i callat de mena. En general era pausada i circumspecta [i per això] li deien ‘Mediador-entre-homes’. No tenia una gran fortuna però, tanmateix, tenia un mas productiu. Era un home tan reaci a intervenir en les disputes dels altres que els seus enemics deien d'ell que el seu caràcter era tant de dona com d'home. Era casat i sa dona nomia Auður. Tenia una germana, la Guðný, que estava casada amb en Vermundur el prim
◊ "Ekki höfum vér kvenna skap," segir Skarphéðinn, "að vér reiðumst við öllu." "Reiddist Gunnar þó fyrir yðra hönd," segir hún, "og þykir hann skapgóður. Og ef þér rekið eigi þessa réttar þá munuð þér engrar skammar reka": "no tenim el caràcter de les dones", li va dir l'Skarphéðinn, "com per posar-nos furiosos per tot". Ella li va replicar: "En Gunnar, emperò, sí que s'hi ha posat furiós en lloc vostre i això que se'l té per un home de bon natural. I si no us procureu satisfacció d'aquesta feta, no us venjareu de cap injúria" (cf. Baetke 19874, pàg. 493: 8. <...> reka skammar einen Schimpf rächen; reka harma sinna = hefna harma sinna s. harmr)
♦ vera forn í skapi: ésser versat -ada en les coses de l'antigor, posseir grans coneixements de les coses de l'antigor (sovint forma velada per dir que la persona en qüestió té grans coneixements en paganisme i bruixeria)
◊ Ólöf fóstra Barða var vitur mjög og kunni mart gerla að sjá og þeim vel viljuð Guðmundarsonum. Hún var fróð og forn í skapi: l'Ólöf, la fóstra d'en Barði, era molt sàvia i podia veure clarament moltes de coses [que encara havien de passar] i sentia un gran afecte i estima pels fills d'en Guðmundur. Era molt entesa en els costums i en les coses de l'antigor
3. (hlutfall, hófproporció f (mesura, mida)
4. ♦ → sköp “fat, destí”

skapa-¹ <en compostos>:
<MEDvulvar, edeo-, episio-

skapa-² <en compostos>:
fatal, fixat -ada pel destí

skapa¹ <skep ~ sköpum | skóp ~ skópum | skapiðe-n ~ e-ð>:
variant forta, arcaica o literària, de skapa² ‘crear’
♦ skapa e-m aldur: <LOC FIGposar fi a la vida d'algú, matar algú

skapa² <skapa ~ sköpum | skapaði ~ sköpuðum | skapaðe-n ~ e-ð>:
crear una cosa ~ algú
♦ skapa skilyrði til: crear les condicions per a
♦ skapa og skera: fer i desfer com li ve en gana
♦ skapa sér framtíð: forjar-se (o: fer-se) un futur
♦ skapa sig: formar-se (cf. Baetke 19874, pàg. 544: skapa sik (eptir e-u) sich bilden (nach etwas))
◊ Þorsteinn svarar: "Fyrir þín orð," segir hann, "og okkra vingan þá skal Helga vera heitkona Gunnlaugs en eigi festarkona og bíða þrjá vetur. En Gunnlaugur skal fara utan og skapa sig eftir góðra manna siðum en eg skal laus allra mála ef hann kemur ei svo út eða mér virðist eigi skapferði hans": en Þorsteinn li va respondre: "Per les teves paraules", li va dir, "i per la nostra amistat, que la Helga sigui la promesa d'en Gunnlaugr, però no pas en ferm: hauran d'esperar tres anys [a casar-se]. Que en Gunnlaugur, en aquest temps, vagi a l'estranger i s'hi eduqui segons el costum dels prohoms. Jo, per la meva part, em consideraré deslliurat de totes les meves promeses si no torna de l'estranger a temps per a les noces o si el caràcter que tingui llavors no m'agrada"

skapa·barmur <m. -barms, -barmar>:
<MEDllavi m major de la vulva

skapa·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
vulvitis f
♦ bráð skapabólga: vulvitis aguda
♦ meðalbráð og langvinn skapabólga: vulvitis subaguda i crònica
♦ sármyndun og bólga í sköpum og leggöngum: ulceració i inflamació vulvovaginal
♦ skapa- og leggangabólga: vulvovaginitis f
♦ → leggangabólga “vaginitis, colpitis”

skapa·dómur <m. -dóms, no comptable>:
fatalitat f

skapa·dægur <n. -dægurs, -dægur>:
dia m fatal, dia m de la mort

skapaður, sköpuð, skapað <adj.>:
creat -ada
♦ ekki nokkur skapaður hlutur: res de res
♦ láta skeika að sköpuðu: acceptar les coses tal com vénen, posar una cosa en mans de la providència, deixar que la providència decideixi una cosa, deixar que les coses segueixin llur curs
♦ láta skapað skera: deixar que decideixi el destí
◊ en með því at Magnús konungr ok Erlingr jarl vill eigi þenna kost, þá gerir Sverrir konungr þann kost annan, at þeir með lið sitt gangi út til Borgar, ok fylki þar í góðu tómi; en vér Birkibeinar munum sœkja yfir brúna til yðar, ok láta þá skapat skera: però en el cas que el rei Magnús i el iarl Erlingr no volguessin decantar-se per aquesta opció, el rei Sverrir els n'ofereix una altra: que vagin amb llurs tropes fins a Borg i que allà hi disposin l'exèrcit amb tota tranquil·litat; nosaltres, els Cames-de-beç, per la nostra banda, us atacarem travessant el pont i que el destí decideixi
♦ skaparinn og hið skapaða: el creador i la [seva] criatura
♦ vel skapaður: ben tallat -ada, ben plantat -ada

skapa·felling <f. -fellingar, -fellingar>:
<MEDnimfa f, llavi m menor de la vulva

skapa·hár <n. -hárs, -hár>:
pèl m de pubis de dona, pèl púbic de dona

skapa·lón <n. -lóns, -lón>:
patró m (model, plantilla)

skapandi, skapandi, skapandi <adj.>:
creatiu -iva

skapa·norn <f. -nornar, -nornir>:
1. <MITOL NORRnorna f
2. <MITOL ROMparca f
3. <MITOL GREmoira f

skapari <m. skapara, skaparar>:
<GEN & RELIGcreador m, creadora f
♦ skapari verksins: el creador de l'obra
♦ Skaparinn: <RELIGel Creador

skapast <skapast ~ sköpumst | skapaðist ~ sköpuðumst | skapast>:
sorgir, fer-se
◊ Snorri svarar: "Það þykist eg eiga að yður Þorbrandssonum að þér haldið njósnum nær færi gefur á Arnkatli en ámælið mér þá ef eg kem eigi til móts við yður, ef nokkuð má að skapast, ef þér gerið mig varan við": l'Snorri li va contestar: "tinc per mi que puc esperar de vosaltres, els fills d'en Þorbrandur, que estigueu a l'aiguait mirant de trobar l'ocasió favorable per a actuar[, tots plegats, vosaltres i jo,] contra l'Arnkell, i si [descobriu el moment en què] s'hi pugui fer res i me'l feu avinent, i jo no vinc a ajuntar-me a vosaltres, m'ho podreu retreure" (una traducció menys literal fóra: em podreu dir mentider)

skapa·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MEDnervi púdic, nervi m pudend

skapataugar·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:
<MEDanestèsia f dels púdics, anestèsia f pudendal

skapa·trú <f. -trúar, no comptable>:
fatalisme m (forlagatrú)

skapatrúar·maður <m. -manns, -menn>:
fatalista m & f (forlagatrúarmaður)

skap·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:
colèric -a, geniüt -üda, de temperament molt fort
♦ vera skapbráður: tenir el geni molt viu, tenir la cua de palla
◊ Þórhallur Ásgrímsson tók fótarmein svo mikið að fóturinn fyrir ofan ökkla var svo digur og þrútinn sem konulær og mátti hann ekki ganga nema við staf. Hann var mikill maður vexti og rammur að afli, dökkur á hár og svo á skinnslit, vel orðstilltur og þó skapbráður. Hann var hinn þriðji maður mestur lögmaður á Íslandi: al Þórhallur Ásgrímsson el prengué un mal de cama tan fort que la cama, part damunt el turmell, li va tornar tan gruixuda i inflamada com la cuixa d'una dona i no podia caminar més que amb un gaiato. Era un home alt i extremadament fort, de cabells foscos com també ho era el color de la seva pell, era molt mesurat quan parlava i, tanmateix, era irascible. Era un dels tres millors lögmenn d'Islàndia
◊ Móðir hans mælti: "Eg á að greiða málagjöld í dag griðkonum vorum. Nú vil eg senda þig í Torfufell og seg að Torfi sendi mér grís nokkurn og þyrfti þó að þú værir ei of skapbráður því að grísinn mun vera illur með að fara og mun hann frammi láta ef mín orð koma til": sa mare li va dir: "avui he de pagar els málagjöld -la paga anual- a la nostra griðkona -serventa del mas-. Ara t'enviaré a Torfufell. Digues-hi al Torfi que m'enviï un porcell i caldria, emperò, que en cap moment no hi perdessis la calma perquè el porcell pot ésser molt mal d'agafar. En Torni te'l donarà un cop hagi sentit les meves paraules"
♦ verða skapbráður: encendre's d'ira, esclatar d'ira
◊ Ketill bakaðist við eldinn og kenndi ekki heitt af eldinum og kvaðst það undarlegt þykja. Ásbjörn bað hann hefna sín ef hann væri vaskur karlmaður. En Ketill varð við skapbráður og mælti: "Sjaldan hefir þurft að frýja mér hugar." Ketill hleypur út og þrífur spjót mikið: en Ketill s'escalfava a la vora del foc però no sentia l'escalfor de les flames i va dir que li semblava molt estrany. L'Ásbjörn li va pregar que el vengés si és que era prou valent. Aleshores en Ketill es va posar fet una fúria i li digué: “Rares vegades has hagut de menester retreure'm manca de coratge”. Va sortir a fora i va agafar una llança grossa
♦ e-m verður skapbrátt: encendre's d'ira, perdre els estreps

skap·brestur <m. -brests, -brestir>:
defecte m de caràcter

skapbrigða·maður <m. -manns, -menn>:
persona impulsiva, persona f que basa el seu comportament en els seus sentiments o estats d'ànim i no en la raó

skap·brigði <n.pl -brigða>:
canvis m.pl d'humor, canvi m en l'estat d'ànim

skapdeildar·maður <m. -manns, -menn>:
persona f que sap controlar el seu temperament
◊ hann leit á og mælti: "Þessi sveinn er allmikilfenglegur og hefir hvassar sjónir. Hann mun verða, ef hann lifir, og eigi margra maki og eigi mikill skapdeildarmaður en tryggur vinum og frændum og mun vera mikill kappi ef eg sé nokkuð til. Mun eigi nauður að minnast Jökuls frænda vors sem faðir minn bað mig og skal hann heita Jökull": se'l va mirar i li va dir: "aquest noiet és molt ferreny i té la mirada aguda. Si sobreviu, molts pocs seran els qui li faran ombra i no serà una persona famosa per saber contenir el seu temperament, però serà lleial als seus amics i parents i serà un gran campió si és que puc verure-l'hi alguna cosa. Per ventura no cal recordar el nostre parent Jökull, tal com m'ho va demanar mon pare? així doncs, es dirà Jökull [com ell]"
◊ síðan tók Grettir við heimgásunum. Þær voru fimm tigir og með kjúklingar margir. Eigi leið langt áður honum þóttu þær heldur bágrækar en kjúklingar seinfærir. Honum gerði mjög hermt við þessu því að hann var lítill skapdeildarmaður. Nokkuru síðar fundu förumenn kjúklinga dauða úti og heimgæs vængbrotnar. Þetta var um haustið. Ásmundi líkaði stórilla og spurði hvort Grettir hefði drepið fuglana: tot seguit, en Grettir va agafar al seu càrrec les oques del mas. Eren cinquanta i anaven amb molts de pollets. No va passar gaire temps que a ell les oques li varen semblar males de menar i els pollets li semblaven massa lents. Tot això el va fer enrabiar perquè no era poc donat a contrar el seu temperament. Poc després, uns captaires que passaven per allà varen trobar morts els polets i les oques amb les ales trencades. Això era a la tardor. A l'Ásmundur aquest fet el va desplaure enormement i va demanar al Grettir si havia mort els ocells
◊ Grettir kvað það eigi skyldu "því að það er satt sem mælt er að öl er annar maður og skal eigi bráðabug að þessu gera framar en áður hef eg sagt. Erum vér litlir skapdeildarmenn hvorirtveggju": en Grettir els va dir que no ho fessin "perquè és vera el que es diu que la cervesa canvia un home i en fa un altre i val més que ara no us llanceu de cap a acords, sinó a fer únicament el que us he dit abans. La temprança no és la virtut de cap de nosaltres"
◊ eigi er slíkt svo óvant. Það mun þykja um sakleysi ef þeir eru drepnir og er það mitt ráð að skjóta að sem flestum um að tala við þá, að sem flestum verði heyrinkunnigt ef þeir svara illa og skal Kári um tala því að hann er skapdeildarmaður. Mun þá vaxa óþokki með yður því að þeir munu hlaða illyrðum saman er menn eiga hlut að. Þeir eru menn heimskir: la cosa no és tan fàcil com us sembla. Si ara els mateu, semblarà que ho haveu fet sense motiu, de manera que el meu consell és que feu que molts vagin a parlar amb ells, a fi i efecte que siguin molts els qui sentin amb llurs pròpies orelles llurs males respostes i [després,] que en Kári parli [ambm en Þráinn] perquè és una persona que sap mantenir la serenitat. Aleshores la desavinença entre vosaltres s'acreixerà perquè ells no deixaran de cobrir-vos d'improperis quan d'altres vulguin dir-hi la seva. Són uns ximples

skap·fár, -fá, -fátt <adj.>:
de geni viu i cut
♦ e-m verður skapfátt: encendre's d'ira, perdre els estreps
◊ nú saknar Halldór hestanna og leitar og finnur nú og þykir vera illa haldnir og fer nú til fundar við Þórarin. Verður nú við hann skapfátt og veitir honum áverka svo nökkvi mikinn að honum var það gildur þykkur og ei banvænlegur. En þaðan af kemur það fyrir þá Höskuld og Eilíf og beiða þeir bóta fyrir þingmann sinn. Hann lætur ekki brátt við því og ekki sættust þeir á það. Og stendur nú svo búið um hríð: en Halldór va trobar a faltar els cavalls i es posà a cercar-los i els va trobar i fou de l'opinió que els havien mantingut malament, de manera que va anar a veure en Þórarinn [per exigir-li comptes]. Va perdre els estreps amb ell i li va pegar causant-li una lesió tan forta que li va semblar greu però no mortal. D'allà la notícia arribà fins al Höskuldur i l'Eilífur, els quals varen exigir una indemnització pel que li havia passat a llur þingmaður. En Halldór no s'hi va avenir i no arribaren a cap arranjament. L'afer va quedar així per un temps
◊ hann fór að Gretti og rétti honum fingur og skar honum höfuð og kallaði hann margýgjuson og mörgum öðrum illum nöfnum. Gretti varð skapfátt mjög við þetta og gat þá eigi stöðvað sig. Grettir reiddi þá upp hnefann og sló piltinn undir eyrað svo að hann lá þegar í óviti en sumir segja að hann væri dauður þá þegar. En engi þóttist vita hvaðan sjá piltur kom eða hvað af honum varð en það ætla menn helst að það hafi verið óhreinn andi sendur til óheilla Gretti: va anar cap al Grettir i l'assenyalava amb el dit i li feia ganyotes i li deia "fill de margýgja" i moltes d'altres coses dolentes. En Grettir es va encendre d'ira amb tot això i no es va poder pas contenir: va aixecar el puny i el va descarregar contra el vailet davall l'orella de manera que aquest va caure sense sentit a l'instant, i n'hi ha qui diu que va morir allà a l'acte, però ningú no sabia d'on havia sortit aquell vailet ni què se'n va fer després, i la gent creuen que el més versemblant és que hagués estat un esperit immund enviat per a causar-li desgràcia al Grettir
◊ Gretti varð skapfátt við þrælinn og tvíhenti öxina til rótarinnar og eigi geymdi hann hvað tré það var. Og jafnskjótt sem öxin kom við tréið snerist hún flöt og stökk af trénu og á fót Grettis hinn hægra fyrir ofan kné og svo að stóð í beini og var það sár mikið: al Grettir l'esclau li va fer treure foc pels queixals, va brandir la destral amb totes dues mans i la va descarregar contra la rabassa sense parar esment quina mena de fusta era aquella. I tan bon punt la fulla de la destral va endevinar l'arbre, la destral va rebotar per la rabassa i es clavà a la cama dreta d'en Grettir part damunt el genoll i va quedar clavada a l'os de la cama, de manera que hi va haver una greu ferida
◊ þá kölluðu Austmenn af skipinu að Þorleifur skyldi matbúa og sögðu hann vera mjög íslenskan fyrir tómlæti sitt. Þá varð Þorleifi skapfátt og tók ketilinn en steypti niður grautinum Arnbjarnar og sneri á brott síðan. Arnbjörn sat eftir og hélt á þvörunni og laust með henni til Þorleifs og kom á hálsinn. Það var lítið högg en með því að grauturinn var heitur þá brann Þorleifur á hálsinum: aleshores els noruecs varen cridar des del vaixell que en Þorleifur fes el dinar [d'una vegada per totes] i li van dir que es notava que era ben islandès per la seva lentitud. Aleshores en Þorleifur es va encendre de ràbia, va agafar la caldera i la va trabucar i va fer caure el grautur de l'Arnbjörn pel terra i tot seguit es va girar amb la intenció de tocar el dós. L'Arnbjörn seia darrere la caldera i tenia el cullerot en una mà i va pegar-hi un cop al Þorleifur que li endevinà el coll. Fou un cop sense importància, però com que el grautur estava bullent, en Þorleifur se'n va dur una cremada al coll

skap·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
agradós -osa, agradable, plaent
♦ e-m er e-ð skapfellt: una cosa resulta agradable a algú
◊ England var kristið og hafði lengi verið, þá er þetta var tíðinda; Aðalsteinn konungur var vel kristinn; hann var kallaður Aðalsteinn hinn trúfasti. Konungur bað Þórólf og þá bræður, að þeir skyldu láta prímsignast, því að það var þá mikill siður, bæði með kaupmönnum og þeim mönnum, er á mála gengu með kristnum mönnum, því að þeir menn, er prímsignaðir voru, höfðu allt samneyti við kristna menn og svo heiðna, en höfðu það að átrúnaði, er þeim var skapfelldast. Þeir Þórólfur og Egill gerðu það eftir bæn konungs og létu prímsignast báðir. Þeir höfðu þar þrjú hundruð sinna manna, þeirra er mála tóku af konungi: quan això succeïa, Anglaterra era cristiana i ja feia temps que havia estat cristianitzada. El rei Aðalsteinn era bon cristià i li deien Aðalsteinn el Feel. El rei va pregar al Þórólfur i a son germà que es deixessin primsenyar, car fer-ho era un costum estès en aquell temps, tant entre els mercaders com entre la gent que entraven al servei de cristians per tal com els primsenyats tenien tracte tant amb els cristians com amb els pagans, per bé que es mantinguessin fidels [en llur interior] a la fe que els resultava més agradable. En Þórólfur i l'Egill accediren al prec del rei i tots dos es deixaren primsenyar. Entre tots dos tenien allà tres-cents homes que entraren al servei del rei
◊ "þat veit ek," sagði Oddr, "þá ek heyri þau, hversu skapfellt mér er um þau": "quan les sentiré", li va dir l'Oddur, "sabré si són del meu grat"
◊ Flosi mælti til Sigfússona: "Hversu veiti eg yður þess að málum að yður sé skapfelldlegast?": en Flosi va dir als fills d'en Sigfús: "de quina manera us puc ajudar en aquest plet que us complagui de la millor manera?"
◊ Áki segir: "Hver munu önnur skapfelldri laun en þessi? Og eigi þykki mér að verra, þótt Helgi konungur eigi hana áður": l'Áki va dir: "quina paga podria ésser més agradable que aquesta? I no per haver estat abans la dona del rei Helgi em sembla menys bona"
◊ við Búa er hann bezt allra sinna frænda, og það hefir hann nökkvi helzt er Búi mælir fyrir honum, fyrir því að hann var honum skapfelldastur. En að öngu hafði hann það er frændur hans mæltu, ef honum sýndist annan veg, hvað sem það var. Hann var allra manna vænstur og fríðastur sjónum og hinn mesti atgörvismaður og bráðgörr um hotvetna: de tots els seus parents en Búi era aquell amb qui s'entenia millor, i feia cas gairebé sempre del que en Búi li deia, perquè en Búi era el qui li queia millor de tots. En canvi, no feia gens de cas del que els seus altres parents li deien, fos el que fos, si a ell li semblava que s'havia de fer d'una altra manera. Era l'home més garrit que hi havia i el més bell, l'home més capaç i precoç en tot

skap·ferði <n. -ferðis, -ferði>:
caràcter m, temperament m
◊ "ekki skaltu hann kveðja til þessar ferðar og kemur til þess skapferði hans": "no el convidis pas a acompanyar-te en aquest viatge i val més així pel seu mal caràcter"
◊ Hrútur sagði Gunnari ófregið allt um skapferði Hallgerðar og þótti Gunnari það fyrst ærið margt er áfátt var. En þar kom um síðir að saman féll kaupmáli þeirra: en Hrútur li ho va contar tot al Gunnar -sense que a aquest li hagués calgut preguntar-ho- sobre el caràcter de la Hallgerður, i al Gunnar li va semblar que les coses sentia contenien moltíssims de defectes i blasmes, però a la llarga, la cosa va acabar que arribaren a un acord sobre els capítols matrimonials de llur casament
◊ þau gátu sér son er Mörður hét og er sá lengi við þessa sögu. Þá er hann var fullkominn að aldri var hann illa til frænda sinna og einna verst til Gunnars. Hann var slægur í skapferðum og illgjarn í ráðum: en Valgarður i l'Unnur varen tenir un fill a qui varen posar Mörður, el qual tindrà un gran paper en aquesta història. Quan ja fou gran, era dolent amb els seus parents i a qui pitjor tractava de tots era en Gunnar. Era garneu de caràcter i en els seus consells sempre hi havia malícia

skap·ferli <n. -ferlis, no comptable>:
natural m, caràcter m
◊ tóku þá Grænlendingar Skáld-Helga fyrir lögmann sinn. En sama var um skapferli hans. Mátti hann aldri glaðr vera, ok hvert er hann fór, bar hann með sér feldinn Kötlunaut. En er hann gerðist forn ok slitinn, þá hengdi hann slitrin yfir rekkju sinni. Þá áttu þau son ungan, Helgi ok Þórunn, er Þorbjörn hét. Þótti hann heldr óbráðgerr í æskunni (SHS I (1949), pàg. 434): els grenlandesos feren en Helgi llur lögmaður. Tanmateix, no hi hagué canvis pel que fa al seu estat d'ànim (Baetke 19874, pàg. 544, només dóna a aquest mot els significats de Sinnesart, Charakter; el context, però, sembla demanar aquí un significat estat d'ànim, que adopto en la traducció), mai no podia estar alegre i onsevulla que anava, sempre hi duia posat l'abric de pell Kötlunaut, el regal de la Katla. Quan l'abric va tornar vell i aldà, en va penjar els pelleringos damunt el llit. En Helgi i la Þórun tenien en aquell temps un fill, encara jovenet, que nomia Þórbjörn, el qual, en la seva joventut, fou considerat més aviat retardat

skap·festa <f. -festu, no comptable>:
fermesa (o: força) f de caràcter

skap·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
personalitat f, caràcter m
♦ móta skapgerð: formar el caràcter
♦ þverbrestur í skapgerði: defecte de caràcter

skapgerðar·galli <m. -galla, -gallar>:
defecte m de caràcter

skapgerðar·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
actor m de caràcter, actriu f de caràcter

skapgerðar·veila <f. -veilu, -veilur. Gen. pl.: -veilna o: -veila>:
punt m feble del caràcter, defecte m de caràcter

skap·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (með góða skapgerðde bon caràcter (o: natural) (de bona mena, de bona jeia)
◊ "Ekki höfum vér kvenna skap," segir Skarphéðinn, "að vér reiðumst við öllu." "Reiddist Gunnar þó fyrir yðra hönd," segir hún, "og þykir hann skapgóður. Og ef þér rekið eigi þessa réttar þá munuð þér engrar skammar reka": "no tenim el caràcter de les dones", li va dir l'Skarphéðinn, "com per posar-nos furiosos per tot". Ella li va replicar: "En Gunnar, emperò, sí que s'hi ha posat furiós en lloc vostre i això que se'l té per un home de bon natural. I si no us procureu satisfacció d'aquesta feta, no us venjareu de cap injúria" (cf. Baetke 19874, pàg. 493: 8. <...> reka skammar einen Schimpf rächen; reka harma sinna = hefna harma sinna s. harmr)
2. (í góðu skapide bon humor (de bona lluna)
◊ Leifur fann það brátt að fóstra hans var skapgott. Hann var brattleitur og lauseygur, smáskitlegur í andliti, lítill vexti og vesallegur en íþróttamaður á alls konar hagleik: en Leifur se n'adonà de seguida que el seu fóstrfaðir estava de bon humor. En Tyrkir tenia el front pla i uns ulls bellugadissos, de cara esprimatxada, era petit d'estatura i escarransit, però un autèntic mestre en tota mena de feines manuals (cf. Baetke 19874, pàg. 365: laus-eygr adj. mit unsteten, flackernden Augen)

skap·harður, -hörð, -hart <adj.>:
de caràcter dur

skap·harka <f. -hörku, no comptable>:
inflexibilitat f de caràcter, duresa f de caràcter, aspresa f de caràcter

skap·hundur <m. -hunds, -hundar>:
persona f de mal geni, malparit m, malparida f

skap·hægur, -hæg, -hægt <adj.>:
de caràcter dolç
◊ Ingimundur svarar: "Eigi hafa þau góða orðheill og er eg ófús að taka við þeim en synsemi mun þér í þykja og eigi stórmannlegt ef eg synja. En meðallagi er oss til fallið því að eg á sonu suma eigi mjög skaphæga": l'Ingimundur li va contestar: "[aquests dos de qui parles] no tenen bona fama i no tinc gens de ganes d'acollir-los, però, si refuso d'acollir-los, deuràs pensar que sóc dels qui refusen per refusar i que no sóc gens generós. [Acceptaré, doncs, la teva petició d'acollir-los] encara que [et dic ben explícitament que] tampoc no és que ens vagi precisament gaire bé perquè tinc diversos fills que no són gaire delicats" (#1. cf. Baetke 19874, pàg. 411: meðallagi (bes. vor adj.) mittelmäßig, nicht sehr, nicht gerade#2. til fallinn, fallin, fallit = passend, idoni, apropiat; cf. “Þórður kvaðst eigi standa mundu kyrr fyrir mönnum Hrafns ef þeir væru jafnliða, kvaðst eigi vita að annað sinn mundi betur til fallið en nú” / ‘en Þórður li va replicar que, si es trobessin en igualtat numèrica, no es mantindria pas impassible davant els homes d'en Hrafn, i afegí que no sabia pas si una altra vegada els resultaria millor que aquella’ (SS II, cap. 427, pàg. 662), aquesta cita, treta de la Història de Sant Olau: “Fór Karli fyrst til Upplanda, síðan norður um fjall, kom fram í Niðarósi, tók þar fé konungs, svo mikið sem hann hafði orð til send, og skip gott, það er honum þótti vel til fallið ferðar þeirrar er konungur hafði fyrir ætlað en það var að fara til Bjarmalands norður”, ‘en Karli de primer anà als Upplönd, i d'aquí prosseguí viatge cap al nord per la muntanya, fins que arribà a Niðarós. Allà hi agafà tants de diners del rei com aquest li ho havia fet dir per un missatger, i una bona nau que a ell li va semblar molt apropiada per a l'expedició que el rei havia planejat i que consistiria en anar al nord, al Bjarmaland’, o aquesta cita, treta dels Devarim: “þá svöruðuð þér mér og sögðuð: "Það er vel til fallið að gjöra það, sem þú talar um"” - ‘aleshores vosaltres em responguéreu dient: «Ens sembla escaient fer el que proposes»’ que tradueix: טוֹב-הַדָּבָר אֲשֶׁר-דִּבַּרְתָּ לַעֲשׂוֹת)

skap·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
personalitat f, caràcter m

skap·illur, -ill, illt <adj.>:
de mal caràcter (o: temperament)

skap·lega <adv.>:
acceptablement, força bé

skap·legur, -leg, -legt <adj.>:
acceptable, prou bo -ona, normal
◊ þá svarar Ólafur konungur: "Hann mun þykjast eiga við oss skaplegan fund og oss er von snarprar orustu af því liði. Þeir eru Norðmenn sem vér erum": aleshores el rei Olau els va respondre: "[el iarl Eiríkur Hákonarson] deu considerar que té les seves bones raons per venir a trobar-nos. Cal que d'aquesta tropa n'esperem una batalla aferrissada. Són noruecs igual que ho som nosaltres" (cf. Baetke 19874, pàg. 544: skap-ligr <...>; schicklich: þeir þykkjask eiga við oss skapligan fund sie glauben, guten Grund zu haben, mit uns zusammenzutreffen)
◊ síðan lauk Höskuldur upp kistu eina og tók upp góð kvenmannsklæði og seldi henni. Var það og allra manna mál að henni semdi góð klæði. En er höfðingjar höfðu þar mælt þeim málum sem þá stóðu lög til var slitið fundi þessum. Síðan gekk Höskuldur á fund Hákonar konungs og kvaddi hann virðulega sem skaplegt var: tot seguit, en Höskuldur va obrir una caixa i en va treure bons vestits de dona i els hi va donar. El comentari de tothom fou que aquells bons vestits li esqueien. I quan els cabdills hagueren acabat de tractar tots els afers exigits per llei, la reunió es va donar per conclosa. Tot seguit en Höskuldur va anar a veure el rei Hákon i el va saludar respectuosament, com es tanyia

skap·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
temperament m, caràcter m
♦ hann var garpur hinn mesti í skaplyndi: tenia un caràcter extremadament bel·licós i ferrusser
♦ hann var líkur móður sinni að skaplyndi: s'assemblava a sa mare pel que fa al caràcter
♦ vera illur í skaplyndi: ésser dolent de mena
♦ vera við skaplyndi e-s: estar al gust d'algú, ésser del grat d'algú

skap·löstur <m. -lastar, -lestir>:
defecte m de caràcter, feblesa
◊ en þegar er konungur hafði þetta upp borið fyrir alþýðu þá var þegar mikill kurr. Kurruðu bændur um það er konungur vildi vinnur taka af þeim og svo að við það mátti landið eigi byggja. En verkalýður og þrælar kölluðu það að þeir mættu eigi vinna ef þeir skyldu eigi mat hafa, sögðu og að það var skaplöstur Hákonar konungs og föður hans og þeirra frænda að þeir voru illir af mat, svo þótt þeir væru mildir af gulli: i quan el rei hagué dites aquestes paraules davant el poble, immediatament s'aixecà un gran murmuri de desaprovació. Els pagesos remugaven perquè el rei volia impedir que treballessin i que, fent-ho, el país no es podria coldre. I els treballadors dels masos i els esclaus cridaven que no podrien pas treballar si no havien de tenir menjar i deien també que era un defecte de caràcter del rei Hákon i de son pare i de tots els de llur llinatge que, encara que fossin generosos a l'hora de repartir or, eren gasius amb el menjar
◊ sá skaplöstur sótti Guðmund, að hann elskaði konur fleiri en þá, er hann átti: en Guðmundur tenia el defecte d'estimar més dones a banda d'aquella que tenia per esposa
◊ Dagur fann það til íþrótta sér að hann mundi sjá kost og löst á manni hverjum er honum bar fyrir augu ef hann vildi hug á leggja og að hyggja. Konungur bað hann segja skaplöst hans þann er hann sæi. Dagur fann það til er konungi þótti rétt. Þá spurði konungur um Björn ármann, hvern skaplöst hann hefði: en Dagur va dir que la seva aptitud era que ell a cada home que se li posava davant els ulls li veia les qualitats i els defectes que aquest posseïa si ell s'hi concentrava i hi rumiava. El rei li va demanar que digués quin defecte de caràcter li veia a ell. En Dagur va descobrir una cosa que el rei va considerar encertada. Aleshores el rei li va demanar quin defecte de caràcter tenia en Björn, l'ármaðr o supervisor general reial. En Dagur li va dir que en Björn era lladre

skap·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
de temperament [fàcilment] exaltable, de temperament violent, de caràcter molt fort (a la llengua medieval sembla haver tingut un significat altiu, orgullós i arrogant, com es pot veure en els exemples següents)
◊ Sóley var skartsamlig ok skǫruglig ok þótti honum sem vera mundi skapmikil ok hyggilig í bragði: la Sóley era una noia a qui agradava d'abillar-se de manera primmirada i una dona d'empenta, i va considerar que seria una dona de caràcter fort (aquí = soberga, que descollaria?) i entenimentada
◊ „þat var fyrst,“ segir Sínon, „at konungr skipti verði með liði váru, en mér líkaði þat illa, ok mælti ek ímóti, en Úlixes er skapmikill ok langrækr, sem nú hefi ek raun á. Hann lét þá fyrst sem okkr hefði áskilið, en þó fann ek opt síðan at hann stýrði mér meirr til mannháska en til virðingar, ok er vér várum til brottferðar búnir ok gerði andviðri, ok kvað þá Kalkas þat upp, er Úlixes réð reyndar, at blóta skyldi helvítisgoð til byrjar. Þá kvað Úlixes þat upp at ekki mundi þegit utan mannblóts, ok skyldi hluta mann til blóts ok skyldi þann hǫggva til dýrðar goðinu. Ok er svá var gert, þá kom minn hlutr upp af ráðum Úlixes...: “tot va començar”, li va dir en Sinó, “que el rei va distribuir els guàrdies entre les nostres tropes, però jo no n'estava satisfet i m'hi vaig pronunciar en contra, però l'Ulisses és de temperament irascible (aquí = orgullós, arrogant?) i rancuniós, com ara sé de pròpia experiència: al començament va fer com si entre nosaltres dos no hi hagués hagut cap desacord, però posteriorment vaig notar que m'emprava en aquells casos dels quals me'n podia venir un perill mortal abans que no pas l'honor, i quan ja estiguérem aparellats per a partir i bufava un vent contrari, en Calcant va declarar -seguint en realitat la disposició de l'Ulisses- que calia fer un sacrifici al déu dels inferns per a aconseguir un vent favorable: aleshores l'Ulisses va declarar que [el déu] no ens concediria res si no li fèiem un sacrifici humà i que calia triar un home per al sacrifici per sorts i degollar-lo en honor al déu. Quan es va fer, la sort em va tocar a mi per les manyes de l'Ulisses...
◊ ok á inum sama degi hǫfðu þeir launfund með sér, Antenor ok Pólídamas, Delon ok Eneas, ok aðrir hǫfðingjar. Þá innti Antenor til þess fyrst, hverja þrályndi konungr sýndi í því, er hann vildi enskis manns ráði hlýða, ok vildi heldr deyja sjálfr með ǫllu liði sínu en sættast við Girki, en hann er skapmikill ok stórráðr ok kemr mér þat í hug, at hann mun ætla at véla oss, þvíat hann trúir oss nú eigi til fulls: i el mateix dia, l'Antènor i en Polidamant, en Deló i l'Enees i d'altres cabdills troians varen tenir una reunió secreta. L'Antènor va exposar llavors d'antuvi quina obstinació mostrava el rei [Príam] no volent escoltar el consell de ningú i preferint morir amb tot el seu exèrcit a fer la pau amb els grecs [i va continuar tot dient] “té un caràcter irascible i autoritari i em ve al cap que pretén enganyar-nos perquè ja no confia completament en nosaltres
◊ Búi móðurbróðir hans var maður óorðasamur og heldur hljóður oftast og skapmikill. Hann var maður svo sterkur, að menn vissu ógerla afl hans. Búi var ekki vænleiksmaður, en þó var hann vörpulegur og mikilúðlegur og garpur hinn mesti í alla staði: son oncle Búi era un home de poques paraules i la major part de vegades més aviat taciturn i de caràcter soberg (o: = geðillur = von heftiger Gemütsart?). Era un home tan fort que la gent no coneixien bé de què era capaç la seva força. En Búi no era un home bonic, però sí que era de bella presència i d'aspecte imposant i un guerrer valent i abrivat en tots els sentits (#1. (†) óorðasamur = wortkarg, cf. Baetke 19874, pàg. 458#2. (†) vænleiksmaður = schöner Mann, cf. Baetke 19874, pàg. 753 #3. vörpulegur = von stattlicher Erscheinung, stattlich, ansehnlich, cf. Baetke 19874, pàg. 756 #4. mikilúðlegur [á að sjá] = von bedeutendem, imponierendem Aussehen, cf. Baetke 19874, pàg. 419; #5. (†) garpur = streitbarer, tapferer Mensch, Kämpe, Haudegen, cf. Baetke 19874, pàg. 186)
◊ Þórir var maðr skapmikill, þótti honum illr kviðlingrinn, reiddist hann mjǫk, en þóttist þó engu kunna at svara, ok gerðist af þessu úglaðr (Haralds saga Harðráða cap. 23, pàg. 193): en Þórir era un home de temperament irascible (aquí = de caràcter orgullós, altiu?) i es va prendre aquesta cançó malament i es va posar molt furiós, però tanmateix, va semblar que no encertava a trobar res amb què contestar-hi [ja que va callar], de la qual cosa n'estigué molt abatut

skapnaður <m. skapnaðar, no comptable>:
(lögun, formforma f, figura f (del cos, d'una part del cos. A la Bíblia islandesa, hi tradueix els mots hebreus marè i demut)
◊ en Drottinn sagði við Samúel: "Lít þú ekki á skapnað hans (= marˈʔɛh/מַרְאֶה; ʔɛl־marˈʔē-hū, אֶל-מַרְאֵהוּ) og háan vöxt því að ég hefi hafnað honum. Guð lítur ekki á það, sem mennirnir líta á. Mennirnir líta á útlitið, en Drottinn lítur á hjartað": i Jahvè digué al Samuel: "no miris a la seva aparença ni a la seva estatura, car l'he rebutjat. Déu no pren en consideració el mateix que l'home pren en consideració: l'home esguarda l'aspecte exterior, però Jahvé esguarda al cor"
<fá skapnaðarvirðing: rebre el degut honor, rebre el degut reconeixement
◊ "hitt mun eg ætla," segir Egill, "að hlutur ykkar feðga mun æ því verri, er deildir vorar standa lengur. Hugði eg, Önundur, að þú myndir það vita, að eg hefi haldið hlut mínum fyrir þvílíkum svo mönnum sem þið eruð feðgar. En Oddur og Einar, er dregist hafa svo mjög til þessa máls, hafa hér af fengið skapnaðarvirðing": l'Egill li va dir: "crec, de tota manera, que la sort de vosaltres dos, de tu i ton fill, com més duren les nostres disputes va empitjorant més i més. Creia, Önundur, que sabries que sempre he sabut defensar legalment la meva posició davant les pretensions d'homes com tu i ton fill; quant a l'Oddur i l'Einar, que s'han esforçat tan sol·lícitament per fer arribar a bon port aquest plet, també se'ls ha dispensat el degut honor"
<hafa skapnaðarerindi: rebre el seu merescut
◊ Þorkell mælti: "Hverja meðferð viljið þér hafa? Því að frændur vorir vilja allir með Eyjólfi vera nema Hrafn Þorkelsson frá Ljósavatni" hann bjó þá að Lundarbrekku í Bárðardal - "hann vænti eg að oss sinni eigi síður. Hann skortir eigi vit" - kona Hrafns var ættuð úr Goðdölum - "nú vænti eg að hann fái til nokkuð ráð að vér höfum hærra hlut. Og yrði svo vel að Eyjólfur réðist norður hingað væri gott að hann hefði skapnaðarerindi": en Þorkell li va dir: "com voleu que procedim, doncs? car, tots els nostres parents volen anar amb l'Eyjólfur tret d'en Hrafn Þorkelsson del Ljósavatn? -en Hrafn vivia en aquell temps a Lundarbrekka, a la vall del Bárðardalur-, d'ell n'espero que ens donarà suport en tot. No li falta intel·ligència -la dona d'en Hrafn era d'una família de les valls de Goðdalir-, ara espero que ens proporcioni algun bon pla que ens faci guanyar. I, si s'esdevingués que l'Eyjólfur vingués aquí, al nord, estaria bé que hi rebés el que es mereix"
♦ → andlitsskapnaður “figura del rostre” (דְּמוּת, וּדְמוּת פְּנֵיהֶם)

skap·ofsi <m. -ofsa, no comptable>:
apassionament m, fogositat f, impetuositat f, caràcter m passional

skap·raun <f. -raunar, -raunir>:
1. (hugarangurpena f (tristesa, pesar)
◊ hann var mikill vexti ok nokkut við aldr, ok skauzk á fótum, ok þó hinn karlmannligisti ok svá leizk mér sem fullr væri upp harms ok óyndis ok skaprauna ok svá var hann reiðr at hann gáði eigi hvar hann fór: era alt i gros i començava a tenir els seus anys i caminava arrossegant els peus, i tanmateix, feia un posat molt baronívol, i també em va semblar que era ple de tristesa, malenconia i pesar com també de ràbia de manera que no parava esment cap on estava anant
◊ en þeir urðu þeim Ísak og Rebekku hin sárasta skapraun (וַתִּהְיֶיןָ מֹרַת רוּחַ)foren un motiu d'amargor per al cor de l'Isaac i la Rebeca
◊ sá sem deplar með auganu, veldur skapraun (עַצָּבֶת), en sá sem finnur að með djörfung, semur frið: el qui fa l'ullet és causa de pesar, però el qui reprèn amb coratge, procura la pau
2. (stríðni, storkanir, ertnirifa f, burles f.pl (mofa, befa, irrisió)
◊ í hvert skipti sem ég tala verð ég að hrópa og verð að kalla: "ofbeldi og kúgun". Því að orð Drottins varð mér til skammar og skapraunar (קֶלֶס) allan daginn: car cada vegada que parlo, cal que cridi i crido a la violncia i a l'opressió, perquè la paraula de Jahvè m'és un motiu d`oprobi i de riota tot el dia
3. (gremjadisgust m (enuig)
◊ Snorri hratt Berki svo að hann féll við en tók til móður sinnar og setti hana niður hjá sér og kvað ærnar skapraunir hennar þótt hún væri óbarin: l'Snorri va empènyer en Börkur de manera que aquest va caure i després, va agafar sa mare i la va asseure devora ell i li va dir que ella ja tenia un disgust prou gran encara que no li haguessin pegat
◊ Óttarr reiddist því mjök; ferr enn at hita Þorstein, ok kvað sér nú leitat mikillar skapraunar: això va enfurismar molt l'Óttarr, que va tornar anar a veure en Þorsteinn per dir-li que li havien donat un gran disgust
◊ þá fór Óttarr á fund Þorsteins ok bað hann leggja til við sonn sinn at hann gerði mǫnnum eigi skapraunir: aleshores l'Óttarr va anar a veure en Þorsteinn per demanar-li que parlés amb el seu fill perquè aquest no donés disgustos a la gent
◊ Þorgerður kvaðst eigi vita hvar þessu máli mundi koma en sjá kvaðst hún að þeir spörðu hana eigi til erfiðis og skaprauna "en til mun eg þetta vinna," segir hún, "ef þá yrði þyngri hlutur óvina minna en áður": la Þorgerður va dir que no sabia pas on portaria aquella cosa però va afegir que veia que ells no li estalviaven pas ni treballs ni disgustos - "però me'n faré càrrec", va dir, "si amb ella la situació dels meus enemics es fa pitjor que no abans"
◊ en er Snorri var að heimboðinu þá kærði Þóroddur fyrir honum að hann þóttist hafa bæði skömm og skapraun af ferðum Bjarnar Ásbrandssonar er hann fór að finna Þuríði, konu hans en systur Snorra goða: i quan l'Snorri era al banquet, en Þóroddur el va acusar que era del parer que les visites que en Björn Ásbrandsson feia a la Þuríður, a la seva dona i germana del godó Snorri, li causaven vergonya i disgust
◊ en hitt þykki mér ósýnna, at þér standizt jafnvel, er mínir menn eruð, ef þér sjáið frændr yðra svívirða mjök, en ef þér eggið mik fram, þá þykki mér þat skapraun, því at vér mundum áðr verða eiða at sverja, ok hæfir oss þá vel at halda: però no estic segur que vosaltres, que sou els meus homes, us hi sentiu igual de bé si veieu els vostres parents avergonyits i deshonrats en gran mesura; si vosaltres, emperò, m'insteu a fer-ho, em sembla que pot ésser un motiu de gran contrarietat perquè primer caldrà que prestem uns juraments i després, es tanyerà que els complim bé
◊ Njáll mælti: "Kemst þó að seint fari húsfreyja. Og fer svo um mörg mál þó að menn hafi skapraun af: að jafnan orkar tvímælis þó að hefnt sé": en Njáll li va dir: "madona, el qui va a poc a poc, a la llarga, també hi arriba; i passa igual amb moltes de coses, encara que la gent se'n dugui un disgust: [i a més a més,] encara que es faci venjança, mai no deixa d'haver-hi un doble judici (quan es duu a terme una venjança, uns hi expressen llur aprovació i la troben justa, però d'altres són de l'opinió contrària
◊ satt er það er nú segir þú. Skal og svo vera, er þú ert sjálfur kominn á minn fund og þann veg sem fundur vor er orðinn, að eg mun því heita þér að þið Þóroddur skuluð eigi hafa skapraun af fundum okkrum Þuríðar hina næstu vetur: el que dius, és ver, i ja que has vingut a veure'm i atès com ha anat la nostra trobada, vull que tinguis la meva promesa que en Þóroddur i tu l'hivern qui ve no tindreu cap disgust per culpa de les trobades de la Þúríður i jo
◊ Þorgrímur reið nú leið sína fyrir neðan Áshildarmýri. Helgi sat fyrir honum hjá gatnamóti. Og er þeir fundust bað Helgi hann af láta komum og gera sér eigi skapraun í þessu. Þorgrímur kvaðst eigi hafa barna skap, kvaðst búinn að reyna alla hluti við hann: en Þorgrímur llavors va fer el seu camí a cavall passant per la part de baix de l'Áshildarmýri. En Helgi el va estar esperant a la cruïlla i quan s'hi van trobar, en Helgi li va pregar que deixés les seves visites, no fos cosa que es procurés un disgust per culpa d'elles. En Þorgrímur li va dir que no era cap infant i que estava preparat per provar-se amb ell quan volgués
◊ munuð þið þá hafa annað hvort fyrir ykkart þrá, nokkra huggan eða læging enn meiri en áður og hrelling og skapraun: el guardó que rebreu per la vostra obstinació serà una mica de consol o bé una humiliació, aflicció i disgustos encara majors que els d'abans
◊ eigi gest mér að komum þínum og spurt muntu það hafa að vér höfum eigi setið um skapraunir eða skammir. Muntu komast að ráðahag við hana ef þú vilt: em desagraden les teves visites i tu ja deus haver-te'n assabentat que a casa nostra no hi ha lloc per a deshonres ni disgustos. Et casaràs amb ella, si és que vols
◊ Óttarr kom at máli við Ingólf: "eigi gezk mér at kvómum þínum ok spurt muntu þat hafa at vér hǫfum eigi þolat ǫllum mǫnnum skammir eðr skapraunir atgerðalaust: l'Óttarr va anar a parlar amb l'Ingólfr i li va dir: "les teves visites no m'agraden i tu ja deus haver-te'n assabentat que nosaltres no li hem tolerat a ningú, quedant de mans plegades, ni les deshonres ni els disgustos"
♦ mér er skapraun að þessu: això em disgusta
4. (áreitni & vansæmdvexació f (mortificació o contrarietat, esp. la qui causa el deshonor o la ignomínia)
◊ eg hefi ámæli af vígi Höskulds Hvítanesgoða sem vorkunn er en þeir gerðu illmæli um þig Þorkell hákur og Þórir Helgason og hefir þú af því hina mestu skapraun: em blasmen per haver mort en Höskuldur, el godó de Hvítanes, i s'entén, però, en canvi, no són res més que maldiences el que en Þorkell Hákur i en Þórir Helgason han propagat de tu i a causa del que només són calúmnies tu en sofreixes la més gran ignomínia
◊ en er Styr fann tal þeirra þá bað hann Halla eigi gera sér svívirðing eða skapraun í því að glepja dóttur hans: però quan l'Styr se'n va assabentar de llurs converses, va demanar a en Halli que no li procurés cap deshonor o ignomínia tot seduint sa filla
◊ ...ok kallaði hann manndrápamann fyrir þat er hann hafði ráðit Úríam af lífi, svá ok allar þær skapraunir er synir hans veittu honum, sem síðarr man segja, þolði hann fyrir hóran Bersabee: i li va dir assassí perquè havia robat la vida de l'Uries i, de la mateixa manera, també totes les vexacions que li feien els seus fills, i que es diran més endavant, ell, David, les sofria per l'adulteri amb la Bet-Sabé
◊ nú vil eg, segir hann, að þú leyfir mér að stefna Ingólfi því að eg nenni eigi að kyrrt sé og spurt munuð þér það hafa að eg hefi eigi setið mönnum skammir og skapraunir: vull -li diu-, que em permetis de citar a judici l'Ingólfur perquè no tinc ganes de deixar les coses tal i com estan, que prou que ja deveu saber que a casa meva no hi caben ni les deshonres ni els ultratges de ningú
5. (pirringur, heiftexasperació f (irritació)
◊ meðan Páll beið þeirra í Aþenu var honum mikil skapraun (παρωξύνετο) að sjá að borgin var full af skurðgoðum: mentre en Pau els esperava a Atenes, sentia una gran exasperació veient aquella vila plena d`ídols

skap·rauna <-rauna ~ -raunum | -raunaði ~ -raunuðum | -raunaðe-m>:
1. <GENvexar algú
◊ þessu fór fram ár eftir ár. Í hvert skipti, sem Hanna fór upp til húss Drottins, skapraunaði (תַּכְעִסֶנָּה) Peninna henni svo að hún fór að gráta og vildi ekki borða: això passava un any i un altre any, cada vegada que l'Anna pujava a la casa de Jahvè, la Fenennà la vexava de tal manera que ella esclafia a plorar i no volia menjar
◊ hin konan olli Hönnu sárri gremju og skapraunaði (וְכִעֲסַתָּה <...> גַּם-כַּעַס בַּעֲבוּר הַרְּעִמָהּ) henni af því að Dróttinn hafði lokað móðurlífi hennar: l'altra dona mortificava amargament l'Anna i la vexava perquè Jahvè l'hagués deixada eixorca
2. (ergja, gera reiðan, fylla heiftexasperar algú (irritar)
◊ særðu ekki þann sem sveltur, skaprauna (παροργίσῃς) þeim eigi sem líður skort: no facis sofrir aquell qui té fam, no exasperis un home en la seva misèria
◊ en skaprauna (מַכְעִסִים) þeir mér? segin Drottinn. Skaprauna (-) þeir ekki öllu fremur sjálfum sér og roðna af skömm?: però, que per ventura m'irriten? diu Jahvè; que per ventura no s'irriten més aviat a ells mateixos i es posen vermells de vergonya?
◊ börnin tína saman eldivið, feður þeirra kveikja eld og konurnar hnoða deig í fórnarkökur handa drottningu himinsins. Þeir færa öðrum guðum dreypifórnir til að skaprauna (הַכְעִסֵנִי) mér: els infants arrepleguen llenya, els pares fan foc, les dones fenyen la pasta per fer coques a la reina del reina i fan libacions a d'altres déus, a fi d'irritar-me

skaps·munir <m.pl -muna>:
tarannà m, temperament m
◊ Eiríkur hinn sigursæli Svíakonungur hafði sent jarli berserkina og setti varnað á að hann skyldi gera vel til þeirra og sagði sem var að hið mesta fullting mátti að þeim verða ef til yrði gætt skapsmuna þeirra: Eiríkur el Victoriós, rei de Suècia, havia enviat els bersercs al iarl amb l'advertència expressa que els tractés bé. També li va fer dir, d'acord amb el que hi havia, que en podia obtenir el màxim ajut si es parava esment de llur peculiar idiosincràcia
◊ Áki son Pálnatóka býr á Fjóni með vegsemd mikilli og tign, og vex Vagn þar upp heima með feður sínum, þar til er hann er nokkurra vetra gamall. En það er frá honum sagt, þegar er nakkvað má marka skaplyndi hans, að hann var meiri vandræðamaður í sínum skapsmunum en allir menn aðrir, þeir er þar höfðu upp vaxið. Svo var hann og í allri lýzku og í öllu sínu athæfi að trautt þótti mega um tæla: l'Áki, el fill d'en Pálna-Tóki, vivia a Fjón amb gran honra i dignitat, i en Vagn es va fer gran allà amb son pare, fins que tingué alguns anys. D'ell en conten que, tan bon punt el seu caràcter es va començar a palesar, era una persona de caràcter més difícil que qualsevol altre que també s'hagués fet grans allà; en els seus costums i en tot el seu comportament també era de tal mena que a penes semblava que hom el pogués dominar (cf. en Baetke 19874, pàg. 670: tœla (ld) fertig werden mit (vgl. tól): at trautt þótti mega um tœla daß man kaum glaubte, (mit ihm) fertig werden, auskommen zu können)
◊ sá maður var þar fyrir á gistingu er Víðfari hét. Hann var reikanarmaður. Hljóp hann á milli landshorna. Hann var frændi Þóris náinn og áþekkur honum í skapsmunum: abans que ell ja hi havia arribat un home, per passar-hi la nit, que nomia Víðfari. Era un rodamon. Anava de banda a banda del país. Era parent de prop d'en Þórir i se li assemblava en caràcter
♦ vera slæmur á skapsmunum: teni un temperamentot, tenir un caracterot

skap·stirður, -stirð, -stirt <adj.>:
(þrjóskurenterc -a, obstinat -ada
◊ gefur þeim vel byri heim um sumarið og tekur Vermundur strax að bæta hús sín og hafði þá til heimilisstarfa. Brátt fannst það á skapi berserkjanna að þeir voru eigi felldir til vinnu en voru fúsir til manndrápa og stórvirkja. Sögðu þeir Vermundi að jarlinn hefði selt sig hönum í hendur til trausts móti fjandmönnum hans en eigi til vinnu. Voru þeir skapstirðir og gjörðust nú ofurefli Vermundar: a l'estiu tingueren bon vent [de manera que varen arribar aviat a Islàndia]. En Vermundur es va posar immediatament a adobar el mas i va emprar els bersercs en les obres de reconstrucció. Però aviat es va palesar en el temperament dels bersercs que aquests no estaven fets per a treballar sinó que el que tenien eren ganes de matar i fer proeses. Varen dir al Vermundur que el iarl els hi havia donats per a protegir-lo dels seus enemics i no pas per a treballar. Aleshores es varen fer els desganats i feren notar al Vermundur llur superioritat

skap·stór, -stór, -stórt <adj.>:
1. (skapmikilltemperamental (de temperament fort, de sang calenta)
2. (stórláturaltiu -iva, orgullós -osa (alterós, soberg)
◊ berserkir tveir voru með hirð jarls. Hét sá eini Halli, annar Leiknir. Hann var þeirra yngri. Hafði jarlinn þá til stórvirkja því þeir voru menn miklir fyrir sér, skapstórir og sterkari öðrum mönnum. Væru þeir eggjaðir eður reiðir stóð ekki fyrir þeim og kom þá að þeim slíkur berserksgangur að öngvir menn stóðust. Þótti því flestum ódælt við þá að skipta: a la hirð del iarl hi havia dos bersercs. Un d'ells nomia Halli i l'altre Leiknir. Aquest era el més jove. El iarl els tenia per quan calia fer grans coses, ja que tots dos eren poderosos, sobergs i més forts que els altres. Si hom els provocava o si es posaven fellons [per qualsevol altre motiu], no hi havia res que els aturés: llavors se n'emparava una furor de berserc tan gran que no hi havia cap home nat que els pogués fer front. Per això, a la majoria els semblava que més els valia no tenir-hi res a veure (Baetke 19874, pàg. 544: stolzen Sinnes, hochmütig, hochfahrend)
◊ Þuríður var skapstór og skörungur mikill so sem í þessari sögu má síðar sjá: la Þuríður era una dona altiva i molt capacitada com es veurà més endavant en aquesta mateixa història
◊ jarl svarar: "Þar beiddist þú þess er mér sýnist að þér muni engi nytsemd í verða þó að eg veiti þér. Hygg eg að þeir verði þér stirðir og skapstórir þegar er þér kaupist við. Hygg eg það flestum bóndasonum ofurefli að stýra þeim eða halda hræddum þó að þeir hafi mér hlýðnir verið í sinni þjónustu": el iarl li va contestar: "Has demanat una cosa que, segons em sembla, no et reportarà cap benefici, encara que te la concedeixo. Tinc per mi que seran obstinats i sobergs amb tu quan us hàgiu de posar d'acord per enllestir algun afer. També tinc per mi que ultrapassa les forces de la major part de fills de bændur de mantenir-los a ratlla i tenir-los emporuguits, per més que, estant al meu servei, sempre m'hagin estat obedients"

skap·styggur, -stygg, -styggt <adj.>:
1. (fljótur að reiðastirascible (que s'irrita amb facilitat)
◊ "svo mun þér hentust mín vist að eg fari sjálfráður því eg er skapstyggur ef mér líkar eigi vel," segir Glámur: "la meva estada al teu mas et serà al més profitosa", li va dir en Glámur, "si deixes que jo decideixi per mi mateix el que hi he de fer perquè si una cosa no m'agrada, m'irrito amb facilitat"
2. (stygglyndurirritat -ada (exasperat, enutjat)
◊ en hann var heldur fár við hana og varð hún oft af því skapstygg: però ell era més aviat fred amb ella, la qual cosa tot sovint l’irritava a ella
◊ Hörðr fló uxann með öllum leðrum, ok fylgdu hornin húðinni. Hörðr leggr hana á bak sér ok bar heim ok fleygir henni niðr fyrir loptsdyrnar. Hjálmþér vaknar við dynkinn ok sprettr á fætr. Í því kom Hörðr inn, ok varð Hjálmþér honum alls hugar feginn. Hörðr var heldr skapstyggr ok bað Hjálmþé út ganga. Hann gerir svá ok sér húðina: en Hörðr va espellar el bou a bót, i les banyes acompanyaren la pell. En Hörðr la se va carregar a l'esquena i la se'n dugué a cases i la va tirar en terra davant l'entrada del lopt. En Hjálmþér es va despertar amb el terrabastall i es va llevar d'un bot. Amb això, en Hörðr va entrar dins el lopt i en Hjálmþér n'estigué content de tot cor; en Hörðr, però, estava més aviat enutjat i va pregar al Hjálmþér que sortís a fora

skap·sveiflur <f.pl -sveiflna (o: -sveifla)>:
canvis m.pl d'humor

skapular <n. skapulars, sköpulur>:
<RELIG CATOLescapulari m
  Abans de la Reforma, aquesta forma coexistia amb un doblet skǫpular, més adaptat a la fonètica norrena.  
     

skap·vondur, -vond,-vont <adj.>:
1. (geðvondur, úrillur, þrætugjarnirascible, irritable (malambrós, de temperament dolent, de mal natural, que s'irrita amb facilitat)
2. (ólundarlegursorrut -uda, malhumorat -ada (que està de mal humor, vinagrós, enutjat)
◊ að fara úr fötum í kalsaveðri - að hella ediki út í saltpétur - eins er að syngja skapvondum (ʕal   lɛβ־rāʕ, עַל לֶב-רָע) ljóð: despullar-se en temps de fred o abocar vinagre en el salnitre és com cantar-li cançons a un malhumorat (aquí potser = hnugginn, stúrinn, hryggur, hryggðurabatut, trist, entristit’?)

skap·vonska <f. -vonsku, no comptable>:
sorruderia f, mal humor m

skap·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
molt abatut -uda, malencònic -a
♦ e-m er skapþungt: algú està deprimit
◊ a segja sumir menn a Helgi tti fstru framvsa og var hann vanur a finna hana jafnan ur hann fr heiman og svo geri hann enn. Og er hann kom til hennar sat hn og s gaupnir sr og grt. Helgi spyr hv hn grti ea hv henni vri svo skapungt. Hn kvast grta drauma sna: n'hi ha qui diu que en Helgi tenia una fóstra que podia preveure el futur i que solia anar a veure-la sempre abans de sortir de casa i així també ho va fer en aquella ocasió. I quan va anar allà on ella era, la va trobar asseguda, plorant i tapant-se la cara amb les mans. En Helgi li va demanar per què plorava o per què estava tan abatuda. Ella li va dir que plorava per mor del somni que havia tingut
◊ S maur bj a Mskeldu er Hlenni ht. S maur var vist me honum er Torfi ht. Hann var kallaur bggull. Hann var farinn ofan til rinnar a hggva hrsbyri bak sr. Hann hafi lagt hana upp bak sr en orgeir rei nean eftir bkkunum. Og er orgeir kom gegnt honum kallai hann hann og spuri hva er hann hti. En Torfi heyri eigi a hann kallai hann v a verinu laust byrina. En orgeir vildi spyrja a flokkinum og kallai hann nokkurum sinnum en Torfi heyri aldrei. En er orgeiri leiddist hann a kalla reiddist hann vi er honum var ur skapungt. Hann rur yfir na a Torfa og leggur spjti gegnum hann. Torfi var egar dauur. ar var san kallaur Bggullkur. orgeir rei lei sna ar til er hann ni eim Illuga suur Mjsundi. Segir hann eim vg Torfa. eir lta ltt yfir verki essu: a Máskelda hi vivia un home que nomia Hlenni. A ca seva hi vivia un home que nomia Torfi. Li deien Böggull de malnom, ço és, “Fardell”. Aquest home havia baixat fins al riu a tallar-hi un feix de llenya prima. S'havia carregat el feix de llenya a l'esquena quan en Þorgeir va aparèixer més avall resseguint a cavall les ribes del riu. I quan en Þorgeir va arribar a l'altura d'allà on en Torfi era, en Þorgeir el va cridar i li va demanar què nomia. En Torfi no va sentir que en Þorgeir el cridava perquè el vent xiulava a través del feix de llenya. En Þorgeir va voler assabentar-se del seu grup d'homes i el va cridar diverses vegades més, però en Torfi no el va sentir cap d'elles. I quan en Þorgeir es va cansar de cridar-lo, l'ira s'emparà d'ell allà on abans havia estat deprimit. Aleshores va creuarar el riu amb el seu cavall en direcció al Torfi i el va travessar amb la seva llança. En Torfi va morir a l'acte. Per això, d'aquest riu, de llavors ençà, en diuen el Rierol d'en Fardell. En Þorgeir aleshores va prosseguir el seu camí fins que va atènyer l'Illugi i els seus homes a migjorn, a Mjósund. Allà els va contar que havia mort en Torfi. Ells es varen expressar de manera poc connivent sobre aquest fet
◊ Snr hn n til rekkju sinnar og er skapungt sem von var til. Sofa menn af nttina. Og egar menn eru sofnair stendur rds upp kli sn. Hn vekur upp sauamann sinn, ba hann ganga t me sr: llavors se'n tornà al seu llit i estava molt abatuda com era d'esperar. La gent varen dormir tota la nit. I quan els homes s'hagueren adormit, la Þórdís es va llevar vestida. Va despertar el seu pastor i li va demanar que sortís a fora amb ella
◊ N kemur Grs til seljanna. Kolfinnu var skapungt. Grs s a. Hann kva vsu...: llavors en Grís va arribar als sel, les barraques de pastor a les pastures de muntanya. La Kolfinna estava abatuda. En Grís se n'adonà i li feu aquesta estrofa...
◊ Litlu skiptust au fleirum orum vi ur drottning rei brott. Haraldi konungi var heldur skapungt. Hann bjst a ra upp land og enn fund Sigrar drottningar. Margir hans menn lttu hann ess en eigi a sur fr hann me mikla sveit manna og kom til ess bjar er drottning r fyrir. Hi sama kveld kom ar annar konungur. S ht Vissavaldur austan r Gararki. S fr a bija hennar. eim var skipa konungunum eina stofu mikla og forna og llu lii eirra. Eftir v var allur bnaur stofunnar. En drykk skorti ar eigi um kveldi svo fenginn a allir voru fulldrukknir og hfuverir og tverir sofnuu. lt Sigrur drottning um nttina veita eim atgngu bi me eldi og vopnum. Brann ar stofan og eir menn sem inni voru en eir voru drepnir er t komust. Sigrur sagi a a svo skyldi hn leia smkonungum a fara af rum lndum til ess a bija hennar. San var hn kllu Sigrur hin strra. ann vetur ur var Jmsvkingaorusta: poques més paraules s'intercanviaren entre si abans que la reina partís. El rei Haraldur va romandre força abatut. Es va preparar per a sortir a cavall terres amunt per a tornar a veure la reina Sigríður. Molts dels seus homes li ho desaconsellaren, però així i tot, va partir amb un gran acompanyament d'homes, i va arribar a la vila on regnava la reina. Aquell mateix vespre també hi arribà un altre rei. Nomia Vissavaldur i era de Garðaríki. Hi havia anat a demanar-la en matrimoni. Als reis i a tots llurs acompanyants hom els va assignar allotjament a una stofa, gran i antiga. Tot l'equipament de l'stofa també era antic. Al vespre no hi hagué escassetat de beguda, la qual era tan forta que tots s'engataren completament i fins i tot els guardes personals i els guardes de defora s'adormiren. Aleshores, durant la nit, la reina Sigríður va ordenar que els ataquessin a foc i ferro. L'stofa es va cremar i amb ella els homes que hi havia a dins, i els qui en van aconseguir sortir foren morts a ferro. La Sigríður va dir que d'aquella manera llevaria les ganes als reietons a anar-hi des dels altres països a demanar-la en matrimoni. De llavors ençà, fou anomenada Sigríður l'Ambiciosa. La batalla contra els viquings de la Jómsburg va tenir lloc l'any abans d'aquests fets (cf. Baetke 19874, pàg. 609: stór-ráðr adj. mit großen Plänen im Kopf, ehrgeizig, herrisch)
◊ Unnur gekk til bar fur sns. Hann fagnai henni vel en henni var skapungt nokku. Og er hann fann a mlti hann til hennar: "S hefi eg ig me betra bragi ea hva br r skapi?" Hn tk a grta og svarai engu: l'Unnur va anar a la búð de son pare. Ell l'hi donà la benvinguda, però ella estava una mica abatuda. I quan ell se n'adonà, li va dir: "t'he vist més animada. Què t'afeixuga el cor?" Ella va esclafir a plorar i no li responia res. Aleshores ell li va dir: "per què has vingut fins a l'Alþingi si no em vols respondre ni dir-me res en confiança o és que per ventura no t'hi trobes bé allà, a ponent?" Ella li va respondre: "donaria totes les meves propietats perquè no hi hagués anada mai"
◊ Hn fann fstra sinn jstlf og segir honum hva tla var og var henni skapungt. jstlfur mlti: "Ger r gott skapi. munt vera gefin anna sinn og munt eftir spur v a alls staar mun eg gera a nu skapi nema ar er fair inn er ea Hrtur." San tala au ekki um fleira: ella va anar a veure el seu fóstrfaðir, en Þjóstólfur, i li contà el que s'havia planejat per a ella. Estava molt abatuda. En Þjóstólfur li va dir: "Anima't! Et casarem una segona vegada i quan això s'esdevindrà, seràs preguntada [si hi estàs d'acord o no], perquè faré en tot segons et vingui de grat, tret que sigui alguna cosa contra ton pare o en Hrútur". Després, ja no continuarren parlant-ne (cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 26: nema - Hrúr „falls es sich nicht um deinen vater oder Hrútr handelt“ (d.h. falls du nicht gegen diese etwas planst))
◊ N er a segja fr Hallgeri a hn sat ti og var skapungt. jstlfur gekk a og s a hn var sr andlitinu og mlti: "Hv ert svo illa leikin?" "orvaldur veldur v bndi minn," sagi hn, "og stst mr fjarri ef r tti nokku undir um mig." "Eg vissi eigi," segir hann, "en skal eg essa hefna." San gekk hann braut og til fjru og hratt fram skipi sexru og hafi hendi xi mikla er hann tti, vafinskeftu. Hann stgur skip og rr t Bjarneyjar. Og er hann kom ar voru allir menn rnir nema orvaldur og frunautar hans. Hann var a hlaa sktuna en eir bru t, menn hans. jstlfur kom a v og hljp upp sktuna og hl me honum og mlti: "Bi ert a essu ltilvirkur og hagvirkur." orvaldur mlti: "Hyggst munu betur gera?" "a eitt munum vi a hafast a eg mun betur gera en ," segir jstlfur, "og er s kona illa gift er tt og skyldu ykkrar samfarar skammar vera." orvaldur reif upp handsax eitt er var hj honum og leggur til jstlfs. jstlfur hafi xina xl sr og laust mt og kom hnd orvaldi og brotnai handleggurinn en saxi fll niur. San fri jstlfur upp xina anna sinn og hj hfu orvaldi og hafi hann egar bana: arribats a aquest punt he de contar-vos que la Hallgerður estava asseguda defora, molt abatuda. En Þjóstólfur s'hi acostà i va veure que tenia una ferida a la cara. Li va dir: "per què t'han maltractat d'aquesta manera?" Ella li va contestar: "En Þorvaldur, el meu home, és qui ho ha fet, i quan ha passat eres massa enfora de mi, [i hi hauries estat, emperò,] si jo t'importés una mica". Ell li va dir: "No en sabia res, però en prendré revenja". I havent dit això, se n'anà i va baixar fins a la platja i va empènyer dins l'aigua una barca de sis rems. En la mà hi duia una gran destral, una vafinskepta, ço és, una detral amb el mànec folrat de ferro, que era propietat seva. Va pujar a bord de la barca i va remar fins a les illes Bjarneyjar i quan hi va arribar, tots els homes ja havien sortit a pescar llevat d'en Þorvaldur i els seus companys. En Þorvaldur estava carregant la seva balandra i els seus homes li traginaven fins a la nau les provisions. En Þjóstólfur amb això s'hi va acostar i va pujar a bord de la balandra i el va ajudar a carregar-hi les coses. I mentre ho feia li va dir: "Ets poc eficient i inepte per a aquesta feina". En Þorvaldur li va replicar: "Que creus que ho pots fer millor?" En Þjóstólfur li va contestar: "Nomé,s ens ocuparem de fer una única cosa i jo la sabré fer millor que no pas tu, i la dona que tens és malcasada i la vostra vida matrimonial hauria d'ésser més breu". En Þorvaldur va aixecar un coltellàs que hi havia en terra devora ell i va atacar-hi en Þjóstólfur. En Þjóstólfur duia la destral penjada de l'espatlla i va descarregar amb ella un cop que va endevinar el braç d'en Þorvaldur i l'hi va trencar, de manera que el coltellàs li va caure en terra. Tot seguit, en Þjóstólfur va aixecar una segona vegada la destral i hi va descarregar un cop al cap d'en Þorvaldur que el va matar a l'acte (#1. cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 28: ok stótt - um mik, „damals warst du nicht in meiner nähe, wenn dir etwas an mir gelegen wäre“. fjarri = allzuweit entfernt, nämlich um mich auf der stelle zu rächen; #2. vafinskefta, cf. Baetke 19874, pàg. 691: vafin-skepta f. Axt mit einem eisenumwundenen Schaft; en canvi en Finnur Jónsson 1908, pàg. 28, la descriu així: vafinskepta, subst. fem., appos. zu øxi „axt mit einem (mit gold- oder silberdraht) umwickelten schaft versehen“)
◊ kom Hildigunnur stofuna og gekk fyrir Flosa og greiddi hri fr augum sr og grt. Flosi mlti: "Skapungt er r n frndkona er grtur en er a vel er grtur gan mann." Hn tk til ora: "Hvert eftirmli skal eg n af r hafa ea liveislu?": aleshores la Hildigunnur va entrar dins l'stofa, anà davant en Flosi i s'hi quedà dreta, plorant i llevant-se els cabells de davant els ulls. En Flosi li va dir: "Neboda, ara et sents molt abatuda, ja que plores, però està bé que ploris per un bon home". Ella prengué aleshores la paraula i li digué: "Com penses menar la causa de l'homicidi del meu marit per mi o amb quin ajut teu puc comptar-hi?" (cf. Baetke 19874, pàg. 208: greiða hárit frá augum sér das Haar aus der Stirn streichen)

skap·þyngsli <n.pl -þyngsla>:
malenconia f, abatiment m

skar <n. skars, skör>:
1. <GENcremallot m
♦ ljósið blaktir á skari: la flama del llum fa pampallugues (vacil·la com si cuidés apagar-se)
♦ e-r blaktir á skari: <LOC GENalgú està a les acaballes, la vida se li està apagant
♦ taka af skarið: #1. <LOC GENmocar l'espelma (o: la candela; o: el llum)#2. (eyða vafadissipar tots els dubtes (deixar clara una cosa)#3. (útkljá e-ðprendre una decissió [final] (acabar o enllestir una qüestió important que calia resoldre)
2. (veiklulegur, hrumur maðurvell decrèpit, vella decrèpita (persona molt envellida)

skar:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skera “tallar”

skara <f. sköru, skörur. Gen. pl.: skara>:
furga f, burjó m (skörungur)

skara <skara ~ skörum | skaraði ~ sköruðum | skarað>:
atiar, burxar, remenar
♦ skara að kolunum: <LOC FIGtirar llenya al foc
♦ skara eldinn (o: í eldinn; o: að eldinum)burxar el foc, furgar el foc, remenar el foc (Mall.)
♦ skara eld að gömlum glæðum: <LOC FIGinfondre nova vida, fer reviscolar
♦ skara (o: raka) eld að sinni (o: eigin) köku: <LOC FIGportar laigua al seu molí, fer anar laigua al seu molí
♦ skara fram úr: destacar, excel·lir, distingir-se, sobresortir [part damunt els altres]
♦ skara fram úr e-m: ultrapassar algú, sobrepassar algú

skarar:
gen. sg. de skör "escambell; vor[er]a"

skar·band <n. -bands, -bönd>:
cinta f pels cabells o el front, rubà m, turbant m (Mall.)
◊ Hrólfr fór í eldaskála ok kastar ser niðr i sætit, þar er skuggi bar á, ok lá þar um stund. Hann sér þá, hvar kona gengr ok hefir eld meðferðar. Þessi kona var blá at yfirlit sem klæði ok mjök bólgin. Hún kveykti eld. Litlu síðar kemr inn maðr í skarlatsbúnaði ok skarband um enni af gulli gert. Hann var lágvaxinn ok miðdigr. Hann leiddi mann einn eftir sér, ok var bundinn at höndum ok fótum. Þar kennir hann Björn, vin sinn, ok þykkir hann harðliga leikinn. Hann leggr Björn niðr, en sest niðr við eldinn ok setr konuna hjá sér ok kyssti hana: en Hrólfr entrà dins la cuina i es deixà caure a un seient que romania a l'ombra, i hi restà una estona. Aleshores va veure que una dona entrava dins la cuina, la qual duia foc [per encendre-ne]. Aquesta dona era negra, tant de pell negra com de roba i molt boteruda. Va encendre foc. Poc després, hi va entrar un home que duia un vestit escarlata i un rubà, fet d'or, al voltant del front. Era petit d'estatura i rodanxó. Menava un home darrere seu que anava fermat de peus i mans. En Hrólfr el va reconèixer, era el seu amic en Björn, i considerà que l'havien tractat ben durament. Aquell home va posar en Björn enterra i es va asseure a la vora del foc i va fer seure la dona devora ell i la va besar
◊ Gunnar gaf konungi langskip gott og marga dýrgripi aðra er hann hafði fengið í hernaði. Konungur gaf honum tignarklæði sín og glófa gullfjallaða og skarband, og gullhnútar á, og hatt gerskan : en Gunnar va donar al rei un bon langskip i molts d'altres objectes valuosos que havia aconseguit com a botí durant la seva expedició. [En contrapartida,] el rei li va donar la seva roba de cerimònia, guants brocats d'or, una cinta per a cenyir-se els cabells o el front, amb nusos d'or, i un capell rus

skar·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
esmocadores f.pl, moquetes f.pl

skarð <n. skarðs, skörð>:
1. (fjallaskarð hátt uppi, bil eða lægð milli fjallshnúka eða háfjallacoll m (pas alt de muntanya)
♦ þröngt skarð: un pas estret [entre muntanyes]
2. (fjallaskarðcongost m (frau, gorja, pas baix de muntanya)
◊ landamæri Amoríta lágu frá Sporðdrekaskarði, frá klettinum og þar upp eftir: la frontera dels emorites començava al Maalé Acrabbim, el congost o pas dels escorpins, de la Roca en amunt
◊ þaðan skulu takmörkin liggja í boga fyrir sunnan Sporðdrekaskarð og ná yfir til Sín og endir þeirra vera fyrir sunnan Kades Barnea: d'allà la frontera passarà, fent volta, pel sud del Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim i anirà fins a Cin, i el seu límit extrem serà al sud de Cadeix Barnea
◊ suðurtakmörkin að landi þeirra voru frá enda Saltasjós, frá víkinni, er snýr til suðurs, og lágu fyrir sunnan Sporðdrekaskarð og yfir til Sín og upp eftir fyrir sunnan Kades Barnea og yfir til Hesron, þaðan upp til Adar og því næst í boga til Karka: els límits meridionals de llur territori anaven de l'extrem de la Mar Morta o Iam hammèlaħ, de la badia que hi mira cap al sud, i passaven pel sud del Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim i d'aquí anaven fins a Cin, i després pujaven resseguint el sud de Cadeix Barnea i arribaven a Ħeçron, pujaven llavors vers Addar i tot seguit vorejaven Carcaà
◊ þeir fara yfir skarðið (maʕbāˈrāh, מַעְבָּרָה), þeir hafa náttból í Geba: passen el congost i fan nit a Geba
◊ varðflokkur Filista fór nú og settist í skarðið (ʔɛl־maʕăˈβar, אֶל-מַעֲבַר) hjá Mikmas: una guarnició de filisteus va partir i ocupà el pas de Micmàs
3. (vígskarð, veggskarð, múrskarðbretxa f (a muralla, fortificació etc.)
◊ þegar þeir Sanballat, Tobía og Gesem hinn arabíski og aðrir óvinir vorir spurðu það, að ég hefði byggt upp múrinn og að ekkert skarð væri framar í hann, þótt ég þá hefði eigi enn sett hurðir í hliðin, þá...: quan en Sanebal·lat, en Tobies, en Guèixem l'àrab i altres enemics nostres es van assabentar que jo havia reconstruït les muralles i que ja no hi havia ni una bretxa, encara que llavors encara no havia fet posar els batents a les portes, aleshores...
◊ en er Sanballat og Tobía og Arabar og Ammónítar og Asdódmenn heyrðu, að farið væri að gjöra við múra Jerúsalem, að skörðin væru tekin að fyllast, urðu þeir mjög reiðir: quan en Sanebal·lat, en Tobies, els àrabs, els ammonites i els habitants d'Asdod sentiren que s'havien començat a adobar les muralles de Jerusalem i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s'aïraren molt
♦ brjóta skarð [inn] í e-ð: obrir [una] bretxa a...
◊ í fjórða mánuðinum, á níunda degi mánaðarins, er hungrið tók að sverfa að borginni og landslýður var orðinn vistalaus, þá var brotið skarð inn í borgina: el mes quart, el nou del mes, quan la fam va començar a fer estralls a la ciutat, i la població del país no tenia res per a menjar, van obrir una bretxa a la muralla de la ciutat
◊ en á ellefta ríkisári Sedekía, í fjórða mánuðinum, níunda dag mánaðarins, var brotið skarð inn í borgina: l'any onze de Sedequies, el quart mes, el dia nou del mes, s'obrí una bretxa a la ciutat
◊ ég legg eld í Egyptaland, Sín mun nötra og skarð mun brotið verða inn í Nó og múrar hennar niður rifnir: calaré foc a Egipte, Sin tremolarà [d'angoixa], i s'obrirà una bretxa d'entrada a No i les seves muralles seran tomades
◊ hann brýtur í mig skarð á skarð ofan og gjörir áhlaup á mig eins og hetja: obre en mi bretxa sobre bretxa, i es llança contra mi com un paladí
♦ byggja fyrir skarð: tancar una bretxa
◊ Salómon var að byggja Milló og byggði fyrir skarðið, sem var á borg Davíðs föður hans: 
♦ bæta skarð e-s: <LOC FIGomplir el lloc que deixa algú
♦ drepa í skörðin: <LOC FIGbalbucejar, parlar d'una manera que gairebé no s'entén
♦ fylla (o: hlaða) í skarð: omplir una bretxa
♦ hlaupa í skarðið fyrir e-n: <LOC FIGsortir a l'escenari per algú, saltar a la bretxa per algú, substituir algú [provisòriament]
♦ höggva skarð í e-ð: obrir bretxa a...
♦ skipa sér í skarðið: apostar-se a una bretxa, plantar-se enmig d'una bretxa
◊ og ég leitaði að einhverjum meðal þeirra, er hlaða vildi garð eða skipa sér í skarðið móti mér, landinu til varnar, til þess að ég legði það ekki í eyði, en ég fann engan: i vaig cercar-ne un entre ells que volgués aixecar una palissada o que es volgués apostar a la bretxa contra meu, per a protegir el país, a fi que jo no el destruís pas, però no en vaig trobar cap
4. (tap, gat, hola, glompabuit m, esportell m (forat, esp. en sentit figurat)
◊ lýðinn tók sárt til Benjamíns, því að Drottinn hafði höggvið skarð í ættkvíslir Ísraels: el poble tenia compassió d'en Benjamí perquè Jahvè havia fet un buit a les tribus d'Israel
◊ "stíg ofan og legg ríkt á við fólkið, að það brjótist ekki upp hingað til Drottins fyrir forvitni sakir og fjöldi af þeim farist. Einnig prestarnir, sem annars nálgast Drottin, skulu helga sig, svo að Drottinn gjöri eigi skarð í hóp þeirra." En Móse sagði við Drottin: "Fólkið getur ekki stigið upp á Sínaífjall, því að þú hefir lagt ríkt á við oss og sagt: ,Set vébönd umhverfis fjallið og helga það.'" Og Drottinn sagði við hann: "Far nú og stíg ofan, og kom því næst upp aftur og Aron með þér. En prestarnir og fólkið má ekki brjótast upp hingað til Drottins, að hann gjöri ekki skarð í hóp þeirra": «Baixa, intima al poble que no es precipiti cap a dalt de la muntanya per venir a contemplar Jahvè per curiositat, no fos cas que un gran nombre d'ells morissin. I els sacerdots que s'acosten a Jahvè, que també se santifiquin, no fos cas que Jahvè fes matx en llur grup». En Moïsès va respondre a Jahvè: «El poble no podrà pas pujar a la muntanya del Sinaí, ja que vós ens heu ordenat que li ho prohibim tot dient: «Considera sagarada la muntanya i fixa-hi uns límits al seu voltant». Jahvè li va dir: «Vés, baixa, i després torna a pujar amb l'Aharon. Però els sacerdots i el poble que no es precipitin cap aquí dalt, cap a Jahvè, no fos cas que ell faci matx en llur grup». Aleshores en Moïsès va baixar cap allà on era el poble i els va dir això
◊ Ásgrímur svarar: „Þar er annaðhvort um Eyjólf frænda okkarn að hann býr yfir miklu í sínu brjósti eða hann hendir þá nokkura hluti er betra væri skarð í ætt vorri en að það kæmi fram, sem nú situr hann um": l'Ásgrímur li va respondre: “pel que fa a l'Eyjólfur, el nostre parent, hi ha dues possibilitats: o bé en duu alguna d'important de cap, o bé en trama alguna que em fa creure que més ens valdria que patim una pèrdua a la nostra família que no que s'esdevingui el que està tramant”
◊ grimmt vǫ́rum hlið, ǁ þat's hrǫnn um braut ǁ fǫður míns ǁ á frændgarði. ǁ Veitk ófult ǁ ok opit standa ǁ sonar skarð ǁ es mér sær um vann: ferotge ha estat l'esportell que l'ona m'ha enderrocat al clos dels parents de mon pare. Sé que l'esvoranc que hi ha deixat el meu fill romandrà obert, sense tancar, el que m'hi ha causat l'oceà (el poeta compara la mort de son fill, anegat a la mar, a un esportell que l'oceà li ha fet a la muralla de parents que, en la vellesa, el protegeix dels seus enemics. Aquests ara podran arribar, per aquesta bretxa que ha obert l'oceà, fins a ell)
♦ fylla í skarð: omplir un buit
♦ → metnaðarskarð “manca de respecte, irreverència, menyscapte de l'honor”
5. (í hökuclotet m (sotet a la barra o mentó)
♦ skarð í höku: un clotet al mentó
6. (í vörllavi fes (llavi leporí, fissura en el llavi)
♦ skarð í vör: llavi fes (o: leporí)
♦ hafa skarð í efri vör[ina] vinstra megin: tenir el llavi [superior] leporí a la part esquerra
♦ fæðast með skarð í efri vör: néixer amb un llavi leporí
7. (skoraosca f  (tall poc profund & entalla)
◊ þá beit Egill skarð úr horninu, allt það er tennur tóku, og kastaði horninu síðan: aleshores l'Egill va mossegar la banya i hi va fer una osca tan grossa com fins allà on havien arribat les seves dents en mossegar, i després, va llançar la banya
◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan ljáinn og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: quan en Kormákur va entrar dins l'skáli, la falcella va lliscar per avall, va topar amb l'espasa i s'hi va fer una bona osca
♦ skarð í hnífsegg: osca al tall del ganivet
  Sobta la concordança fonètica i semàntica entre el català esquerd i l'islandès skarð.  
     

Skarða·borg <f. -borgar, no comptable>:
<HISTScarborough f

skarða·háfur <m. -háfs, -háfar>:
negret xato (peix Dalatias licha)

skarður, skörð, skart <adj.>:
retallat -ada, minvat -ada
♦ bera skarðan hlut frá borði: sortir-ne perjudicat -ada, endur-se'n la pitjor part
♦ bera skarðan hlut fyrir e-m: veure els seus drets lesionats per part d'algú
◊ þá hló víkingurinn og mælti: "Til þess hefir engi orðið fyrri en þú að skora mér á hólm svo skarðan hlut sem margur hefir fyrir mér borið og em eg þessa albúinn". Og við það skildu þeir Gunnlaugur að sinni: aleshores el viquing va riure i digué: “abans de tu, ningú no havia gosat mai reptar-me a una hólmganga -un duel ritual a un illot-, i això que n'he fetes de ben brutes a més d'un, però estic preparat[: així que, quan vulguis]”. I havent dit això i per aquella vegada, el viquing i en Gunnlaugur se separaren
◊ Barði gjörir svo, hefur enn upp þetta mál áður þingi slítur og talar á þessa lund: "Mönnum mun kunnigt að vér eigum of mikil vandræði að vera (segir sagan) þar nú er sannspurt að Hallur bróðir minn er lífi minnur (segir sagan). Beiddumst vér bóta af Háreki föður vegandanna í fyrra sumar og var oss engi úrslit veitt (segir sagan) og mun því flestum virðast að vér berum skarðan hlut fyrir yður (segir sagan). Nú ítrekum vér sömu beiðni ef þér vitið hverju nú skal heldur svara": en Barði així ho va fer i tornà a presentar el cas abans que el þing no conclogués, tot dient: “Ja deu ésser conegut del comú de la gent que ens trobem en un gran destret, ja que, com ens han contat fefaentment, en Hallur, mon germà, és mort. L'estiu passat vam requerir una indemnització per la seva mort al Hárekur, el pare dels seus matadors, i no n'hem rebut cap resposta i per això, molts seran del parer que hem sorfert menyscapte dels nostres drets per part de vosaltres. Ara, doncs, reiterem la mateixa petició per si ara ja sabeu alguna cosa que respondre-hi”
◊ þá svarar sá maður er Þorsteinn hét af Drumb-Oddsstöðum: “Nauðsyn sýnist mér mikil að styðja orð þín því að þú hefir lengi borið skarðan hlut fyrir Þorgilsi og setið honum mikinn vansa” (SS I, cap. 27, pàg. 34): aleshores l'home de Drumb-Oddstaðir que es deia Þorsteinn li va respondre: “considero molt necessari donar suport a les teves paraules car durant molt de temps has sofert menyscapte de ço teu per part d'en Þorgils i n'endures greu perjudici”
♦ eira (o: una) eigi skarðan hlut við e-n: no tolerar el menyscapte de ço d'ell causat per algú
◊ Þrándr mælti, at “þat er sannast, at þú verðr harðr í horn at taka; má ok vera at þeir frændr mínir er upp vaxa með mér þyki þú lítill jafnaðarmaðr, er þú vill ekki miðla ríki við þá, þar er vér eigum meirr en helming við þik, ok er eigi ráðit at menn uni þessu lengi. Þú hefir mér margar skammir gert”, sagði Þrándr, “ok þá mesta er þú kúgaðir mik til siðaskiptis, er ek uni verst við allar stundir er ek gekk undir þat; máttu ok við því um búask at menn munu eigi eira (algunes edicions ofereixen la lliçó una) svá skǫrðum hlut við þik” (FS I, pàg. 34): en Þrándr li va replicar que “és ben ver que ets tan caparrut com un bou, però pot donar-se el cas que els meus parents, els qui ara s'estan fent grans a ca meva, et considerin un home cobdiciós, perquè no vols compartir amb ells el teu poder, allà on a nosaltres ens en toca més de la meitat en comparació al que et correspon a tu, i no és d'esperar que ells ho aguantin gaire temps més: també a mi m'has causat grans afronts”, li va dir en Þrándr, “i el més gran fou quan em vares obligar a canviar de religió, i mentre visqui, m'enutjaré per haver-m'hi sotmès: prepara't perquè el poble no tolerarà un menyscapte dels seus drets per part teva” (Baetke 19874, pàg. 107: eira eigi skǫrðum hlut við e-n jmd. die Schmälerung, Verletzung seiner Rechte nicht hingehen lassen)
♦ skarður máni: mitja lluna (lluna creixent & lluna minvant, qualsevol de les fases de la lluna en les quals apareix ‘retallada’)
◊ Þat spyrr Níðuðr, ǀ Niára dróttinn, ǁ at einn Vǫlundr ǀ sat í Úlfdǫlom; ǁ nóttom fóro seggir, ǀ negldar vǫ́ro brynior, ǁ scildir blico þeira ǀ við inn scarða mána: en Níðuðr, el senyor dels Níarar, va sentir que en Vǫlundr era romàs tot sol als Úlfdalir. Els barons hi anaren de nit - llurs cuirasses eren reblonades, llurs escuts llampurnaven sota la mitja lluna
♦ sitja yfir (o: um) skörðum hlut [fyrir e-m]: endurar perjudici a causa d'algú, veure's perjudicat a causa d'algú, veure conculcats els propis drets per algú
◊ eigi er einsætt Lambi að skerast svo skjótt undan ferðinni því að hér eiga stórir menn í hlut og þeir er mikils eru verðir en þykjast lengi hafa setið yfir skörðum hlut. Er mér sagt um sonu Bolla að þeir séu þroskavænlegir menn og fullir ofurkapps en eiga mikils að reka: 
◊ Ásmundur svarar: "Þess kenna margir af þér Hárekur að þú ert frændstór og ofureflismaður. Sitja margir um skörðum hlut fyrir þér. En þó er það nú líklegast að þú Hárekur verðir í annan stað til að leita að hafa fram ójafnað þinn en við oss eða taka svo mjög aflaga sem þetta er": l'Ásmundur li va respondre: “són molts, Hárekur, els qui han sentit en la pròpia pell que ets d'una família d'alt llinatge i una persona poderosíssima. Molts són els qui ara pateixen menyscapte de ço d'ells per culpa teva. I tanmateix, i pel que més sembla, ara, Hárekur, hauràs de cercar-te un altre lloc on dur a terme la teva prepotència amb gent que no siguem nosaltres o on actuar-hi d'una manera tan contrària a les lleis com ho has fet [aquí] amb aquest cas”
♦ sitja sjaldan samfast yfir skörðum hlut: 
◊ Ector stóð fyrstr upp sona Priamí, þvíat hann var þeira elztr ok myklu framastr at ǫllum hlutum. Hann tók svá til orða: “Þá hluti, er þér rœdduð, herra, heldr til œrin nauðsyn þér í upphafi, ok ǫllum oss út í frá, ok væri vit fúsir at hefna þeirar úvirðingar ef at sœmdarauka mætti verða ok gjarna vildim vit í alla staði gera þinn vilja ok hefna várs frænda Lámedon konungs ok ekki skoluð þér svá virða at oss sé Girkir ófalir til harðra hluta. Enn hræddir erum vér um at ekki fáim vér svá skjótt vára sœmd af Girkjum sem vér vildim þvíat sjaldan hafa þeir yfir skǫrðum hlut setit samfast. Eiga þeir ok marga fulltingsmenn ok harðfenga ok vana orrustum: l'Èctor es va posar dret, el primer dels fills d'en Príam, car no només n'era el major sinó que, a més a més, avantatjava de molt els altres en tot, i, prenent la paraula, va dir-li: “Una necessitat peremptòria, senyor, us mena a vós i, en ultra, a nosaltres, a fer les coses que haveu dit al començament, i estaríem disposats, vós i jo, a venjar-nos d'aquest menyspreu si fent-ho es pogués aconseguir un acreixement de la nostra honor, i de grat, nosaltres dos voldríem fer pertot arreu la vostra voluntat i venjar la mort del nostre parent, el rei Lamedon, i no considereu pas que els grecs no ens siguin covinents per a dures coses. Tanmateix, tenim por de no aconseguir dels grecs la nostra honor tan ràpidament com voldríem, car rares vegades han endurat menyscapte de ço d'ells per gaire temps. A més a més, també disposen de molts aliats, provats i avesats a les batalles”(el text norrè no correspon pas al del d'en Benoît de Sainte-Maure: Le roman de Troie. Publié d'après tous les manuscrits connus par Léopold Constans. Paris: 1904-1912 o Emmanuèle Baumgartner: `Le Roman de Troie de Benoît de Sainte-Maure, traduction et présentation par Emmanuèle Baumgartner'. Paris: Union générale d’éditions, 1987, els versos 3771-3840 o 3751-3822 (segons les versions) del qual fan: Hector respont come senez: ǁ “Sire”, fait il, “vos volentez ǁ vueil jo mout faire, quar dreiz est. ǁ De vostre plaisir vez me prest: ǁVolentiers m'en entremetrai ǁe tot mon poëir en ferai. ǁ [pàg. 193] A toz les deus pri e requier ǁ que mon aiuel puisse vengier: ǁ Lor voleir seit e lor plaisir ǁ de nos guarder e maintenir ǁ tant qu'eüssons venjance prise ǁ de cele gent que poi nos prise! ǁ Trop sera lait, se lor enfant ǁ se vout de nos escharnissant, ǁ ne s'il remaneient en paiz ǁ des laiz, des torz qu'il nos ont faiz. ǁ Bien nos devons tuit essaier ǁ de nostre grant honte vengier: ǁ Mout par m'est tart e mout coveit ǁ que de noz genz bataille seit ǁ envers la lor: bien la voudreie, volentiers m'i essaiereie. ǁ Ço peise mei, que ne portons ǁ armes vers gent que nos haons: ǁ Contre eus les vueil jo bien porter, ǁ mais mout nos covient a guarder [pàg. 194] que en tel sen les començons ǁ que traire a bon chief le poissons. ǁ Mout son fort gent, mout ont aïe, ǁ mout dure loing lor seignorie: ǁ Grant honte avrons al comencier, ǁ se nos nel poons avengier. ǁ Qui bien comence, que li vaut, ǁ s'en la fin del tot pert e faut? ǁ Comencement deit l'om haïr ǁ dont l'om ne puet a chief venir. ǁ Li vilains dit: ‘Mieuz vient laissier ǁ que mauvaisement comencier.’ ǁ Bien savons tuit qu'en tot le mont ǁ n'a si tres fort gent come il sont. ǁ Vez Eürope, que il ont, ǁ que tient la tierce part del mont, ǁ ou sont li meillor chevalier ǁ e li mieuz duit de guerreier: ǁ Onc al ne firent a nul jor ǁ ne ne servent d'autre labor. [pàg. 195] Ceus pueent bien en ost mener ǁ o eus e par terre e par mer; ǁ Ceus avront toz a lor talent, ǁ e ceus d'Aise tot ensement. ǁ Cil d'Aise nen ont cure d'al, ǁ mais toz jorz seient a cheval; ǁ Plus vuelent guerre qu'autre rien, ǁ onc n'amerent repos ne bien. ǁ Iço resavons nos de veir, ǁ que cil resont a lor voleir. ǁ Si guardez bien quos en fereiz: ǁ Ja mar por mei le laissereiz. ǁ Jo n'en di rien por coardie; Ensorquetot n'avons navie ǁ par que sor eus possons passer: [pàg. 196] A ço ne sai conseil doner. ǁ Senz nes ne sai com faitement ǁ lor poissons faire nuisement. ǁ Mout i avons poi d'apareil, ǁ sin fait a prendre tel conseil ǁ dont l'om puisse a tel chief venir, ǁ ne nos en plaignons al partir; ǁ Quar l'onor de nos e le bien ǁ en desir jo sor tote rien.”. El passatge en qüestió, emperò, tampoc no pot pas tenir el text del De excidio Troiae d'en Dares de Frígia com a font, ja que en aquesta obra, aquest passatge hi fa: Qui (=Hector) coepit dicere se uoluntatem patris uindicaturum et Laomedontis aui sui necem et quascumque iniurias Graeci Troianis fecissent, executurum, ne impunitum id Graiis foret, sed uereri, ne perficere non possent quod conati essent: multos adiutores Graeciae futuros, Europam bellicosos homines habere, Asiam semper in desidia uitam exercuisse, et ob id classem non habere ‘Dieser (=Hektor) sagte, er wolle dem Willen des Vaters folgen und den Mord an seinem Großvater Laomedon und alles Unrecht, das die Griechen den Troianern angetan hätten, rächen, damit dies den Griechen nicht straflos ausgehe, aber er fürchte, sie würden nicht vollenden können, was sie unternähmen. Viele Helfer Griechenlands werde es geben, Europa besitze kriegerische Menschen, Asien habe immer in Trägheit gelebt und besitze deshalb keine Flotte’, Andreas Beschorner: Untersuchungen zu Dares Phrygius. Tübingen: Gunter Narr Verlag, 1992 (Classica Monacensia, Bd. Nr. 4.), pàg. 19. Vulgueu veure també Juan Casas Rigall: La materia de Troya en las letras romances del siglo XIII hispano. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela (Servicio de Publicacións e Intercambio Científico), 1999 (LAIA.Series Maior, vol. 11) i Marc-René Jung: La légende de Troie en France au moyen âge - analyse des versions françaises et bibliographie raisonnée des manuscrits. Basel/Tübingen: Francke, 1996. No he tingut accés a cap edició de les versions medievals en prosa de l'obra d'en Benoît de Sainte-Maure, però l'original del text norrè, ateses les formes Ector i Lámedon em fan ésser molt escèptic a l'hora de considerar un original llatí. L'original havia d'ésser francès, anglès o baix-alemany)
♦ hafa skarðan [hlut]: patir perjudici (o: dany) 
◊ eigi er þat satt, ok við slíkar fortǫlur batnar hvárigra hluti, þvíat vér hǫfum skarðan. Ger nú til mín sómasamliga ok lát búa um lík mitt til ágætis!: el rei Atli li va respondre: “això no és pas ver i amb tals retrets no millorarà pas la sort de cap de tots dos, car tots [nosaltres] en sortim amb menyscapte. Actua ara amb mi honrosament i fes preparar el meu cos gloriosament per a l'enterrament” (no entenc el dual hvárigr seguit immediatament pel plural vér tret que el plural sigui majestàtic o que s'hagi de sobreentendre's vér ǫll ‘tots nosaltres’ que és el que faig)
◊ "Lýgr þú nú, Guðrún, ǀ lítt mun við bœtaz ǁ hluti hvárigra, ǀ hǫfom ǫll scarðan; ǁ gǫrðu nú, Guðrún, ǀ af gœzco þinni ǁ occr til ágætis, ǀ er mic út hefia": “Ara menteixes, Guðrún, [i fent-ho,] poc es millorarà la sort (cf. Kuhn 1968³, pàg. 98: *hluti m. los, anteil (Am. 102 ?)) de cap de tots dos. Tots dos, tu i jo, hem patit pèrdues (cf. Kuhn 1968³, pàg. 174: hafa scarðan (scil. hlut) einbuße erlitten haben (Am. 102)). Quan em treguin [d'aquí dins] a fora [per als meus funerals], Guðrún, fes de tal manera, per la teva bondat, que sigui per a la nostra mútua glòria”
♦ sitja [við] skarðan hlut: patir perjudici (o: dany), veure conculcats els seus drets per algú (cf., més amunt, la variant sitja yfir skörðum hlut [fyrir e-m])
◊ sǫ́tum lyngs til lengi ǁ ljósheims bǫrvi þeima, ǁ (meirr varðak fé forðum), ǁ fjarðǫlna hlut skarðan, ǁ áðr Berg-Ǫnund benjum ǁ bensœfðan létk venjask, ǁ Bors niðjar feltk beðju ǁ blóði, Hadd ok Fróða: durant massa temps he hagut de permetre d'aquest arbre del cau brillant dels dracs ( = d'aquest guerrer) que conculqués els meus drets —antigament[, en els þings], defensava amb més força les meves pertinences—, fins que no he fet que en Berg-Ǫnundr (igual que en Haddr i en Fróði), ferit de mort, s'avesés a les seves ferides. He posat a la companya de llit del descendent d'en Borr una diadema de sang (#1. ljósheimr = ljómandi eða gljáandi bœli#2. bǫrr (†) = tré = maðr#3. þeima (†) = þessum#4. ǫlunn, pl. ǫlnar (†) = fiskr; fjarð- = jarð-; jarðfiskr = ormrlyngormr = lindormr, drekien Finnur Jónsson a la seva edició de la saga del 1894, pàg. 187, interpreta el compòsit d'una altra manera: lyngs fjǫrðr, „die bucht des heidekrautes“, „das land“ (opp. dem meere) oder „die heide“, „schlange“, „die glänzende welt (ljósheimr), heimat der schlange“, „gold“ „des goldes bǫrr („baum“), „mann“; 5. bensœfðr = særður til ólífis#6. feld, felt (†) = faldaði = setti skautafald á höfuð#7. el descendent d'en Borr = l'Odin; la companya de llit de l'Odin = la Terra; #8. he posat un faldr a la terra = he tenyit de sang la terra, he envermellit la terra amb esquitxos de sang)

skarfa·kál <n. -káls, no comptable>:
herba f de [les] culleres, cocleària f, culleretes f.pl d'aigua (planta Cochlearia officinalis)

skarfa·ætt <f. -ættar (o: -byrði), no comptable>:
[família f dels] falacrocoràcids m.pl

skarfur <m. skarfs, skarfar>:
1. corb marí (qualsevol ocell de la família dels falacrocoràcids)
2. (þrjóturcanalla m, ocellatxo m (Mall.), beina (o: baina) m (Mall., Men.) (bergant, bandarra)

skari <m. skara, skarar>:
1. (stór hópur manna eða dýra, fjöldigrup nombrós de gent, gentada f (multitud, gernació)
2. (fylgdarliðescorta f (acompanyament d'algú en els seus desplaçaments)
◊ nú leið sá dagur og þar til sá dagur kom sem Spes skyldi vinna eiðinn. Þá býður hún til öllum sínum vinum og frændum og setti sig til með hinum bestum klæðum er hún átti. Margar dýrar konur gengu með henni. Þá voru á votviðri mikil. Vegurinn var votur og ein veisa mikil yfir að fara áður en til kirkju kæmi. Og svo sem Spes og skari hennar kemur fram að veisunni var þar fyrir fjölmenni mikið og fjöldi fátækra manna er sér báðu ölmusu því að þetta var almenningsstræti. Allir þóttust þeir skyldir vera að fagna henni sem kunnu og báðu henni góðs fyrir það er hún hafði þeim oft vel við hjálpað. Þar var einn stafkarl milli annarra fátækra manna, mikill vexti og hafði sítt skegg: així i doncs, aquell dia va passar i va anar passant el temps fins que va arribar el dia que l'Spes havia de fer el seu jurament. D'antuvi, va convidar-hi tots els seus amics i parents i ella mateixa es va engalanar per a l'ocasió amb els millors abillaments que tenia. L'hi acompanyaren moltes de dones distingides. Aquella dia feia un temps molt humit i de pluja. El camí era banyat i calia passar per un gran fangar abans d'arribar on era l'església. I així fou que, quan l'Espes i la multitud de les seves acompanyants arribaren davant el fangar, allà hi havia una gran multitud congregada i un gran nombre de pobres que demanaven almoina car aquell era un camí ral [molt freüentat]. Tothom va considerar que estaven obligats a saludar-la i donar-li una bona acollida de la millor manera que poguessin, i li varen desitjar que tot li anés bé per tal com ella sovint els aviat ajudat bé. Allà hi havia un capteire que destacava per la seva alç,ada enmig dels altres pobres i que duia una barba llarga
◊ ok at öllum samanskipuðum ok þangat komnum var mönnum í sæti skipat, ok þéntu þar kurteisir junkerar ok hæverskir hofmenn. Þar váru fram bornir alls konar réttir með inum dýrustu jurtum, allra handa dýra hold ok fugla, af hreinum ok hjörtum ok vænum villisvínum, gæss ok rjúpur með pipruðum páfuglum. Eigi vantaði þar inn dýrasta drykk, ál ok enskan mjöð með vildasta víni, píment ok klaret. Ok at brullaupinu settu ok veislunni svá skipaðri mátti heyra alls konar strengleika, hörpur ok gígjur, símphón ok salteríum. Þar váru bumbur barðar ok pípur blásnar með alls kyns lystiligum leikum, er líkaminn mátti við gleðjast. Eftir þat váru jungfrúrnar inn leiddar með sínum skrautligum skara ok skemmtiligum kvenna fjölda. Leiddu tveir tígnarmenn hverja þeira, er brúðgumarnir áttu að eiga. Var yfir þeim borið á steindum stöngum klæði, hvat er skyggja skyldi þeira bjarta búnað ok fögru ferð, til þess er þær váru í sæti komnar. Var þá klæðit burt tekit. Bar þá eigi lit af lit, hörund ok hár skínanda ok gull glóanda með gimsteinum beranda. Sýndust þá öllum Álfhildr ok Þóra fölvar á lit hjá Ingigerði: i després que tots s'hi hagueren aplegat, es varen distribuir els seients entre els vinguts. Servien les taules junkerar cortesos i cortesos cortesans (la redundància és la de l'original: kurteiss - hœve[r]skr - hofmaðr). Els varen servir tota mena de plats condimentats amb les més apreciades espícies, tota mena de carns d'animals i d'ocells, de rens i de cèrvols i de magnífics senglars, oques i perdius blanques amb paons pebrats. No hi havia mancança de les begudes més exquisides: cervesa i med anglès amb vins saborosíssims, piment i claret. I, un cop enrengada d'aquesta manera la cerimònia de les noces i disposat d'aquesta manera el refresc, s'hi pogueren sentir tota mena d'instruments de corda, arpes i gigues, samfoines i saltiris. S'hi tocaven timbals i flabiols amb tota mena de melodies plaents amb les quals el cos podia alegrar-se. Després, hom hi menà a dins les donzelles amb llur esplèndida escorta i un gran nombre rialler de dames. Dos barons distingits acompanyaven cadascuna de les que els nuvis havien de mullerar. Damunt elles hom aguantava, amb vares pintades, un cobricel, el qual havia de cobrir amb la seva ombra llur abillament resplendent i llur bell passeig fins que fossin arribades a llurs seients. Un cop allà, se'n portaren el cobricel, i aleshores, no hi hagué color [ni res] que pogués superar llur color, llur pell, llurs cabells lluents i l'or brillant que portaven enmig de gemmes. A tots, l'Álfhildr i la Þóra els semblaven pàl·lides de cara al costat de la Ingigerður
◊ ok svá sem herrinn var með þessu móti búinn, bǫrðust kristnir menn við Saracina frá sólarupprás til miðdags, ok felldu stór lið af þeim, þvíat hestar várra manna heyrðu hvárki gnegg tabúra né sá álit skrimsla Saracina. Ok svá sem þeir kómu saman í skara, þá var í fylking þeirra miðri einn vagn dreginn með átta yxnum, ok stóð upp ór rautt banel með hárri merkistǫng. Þat var siðvandi Saracina at flýja eigi ór bardaga meðan merkit stendr: quan l'exèrcit estigué preparat d'aquesta manera, els cristians lluitaren contra els sarraïns d'eixida de sol fins a migdia i n'abateren una gran tropa, car els cavalls dels nostres ni sentien el soroll dels tabals ni veien l'aspecte de monstres dels sarraïns. Després, quan els sarraïns es reagruparen en un skari, una tropa apinyada (?), i al bell mig de llur formació de combat hi havia un carro, estirat per vuit bous, i a dalt del carro s'hi dreçava una bandera vermella a dalt d'una alta asta d'estendard. Els sarraïns tenien per costum de no fugir d'una batalla mentre la bandera continués dreta (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot tabúr que jo interpreto com a tabal, encara que em desconcerta una mica que el soroll que produeix hi sigui comparat a un gnegg o renill (modern: hnegg), tret que l'ús d'aquest substantiu sigui un lapse de llengua condicionat per la menció immediata dels cavalls dels cristians que no s'espanten del soroll perquè abans de la batalla hom els ha tapat les orelles. De tota manera, no vull deixar d'esmentar una altra possibilitat interpretatòria del mot gnegg: si pensem que el mot hnegg, negg, gnegg en la llengua poètica vol dir-hi cor-καρδία, no podríem creure que l'autor del text norrè va malinterpretar un original francès que en realitat parlava del chor-χορός de tabals sarraïns? En francès modern, els dos mots són, igual que en català, homòfons, per bé que no pas homògrafs: cœur/chœur. Segons el meu raonament, l'autor del text norrè només hauria entès el mot francès com a cor-καρδία i, en conseqüència, l'hauria traduït per un mot norrè que podia designar l'òrgan del cos, però també un soroll, encara que fos el produït pels cavalls. Si la meva interpretació és correcta, el sintagma s'ha de traduir per ...ni sentien el chor de tabals...)
◊ Karlamagnús keisari kemr nú meðr sinn skara. Heilsar Landres konunginum sœmiliga ok ganga síðan til hallarinnar, ok þar mœtir Karlamagnús Hugon mági sínum með nǫkkurum riddarum. Ok er þeir fundust, heilsar hvárr ǫðrum blíðliga ok bauð Hugon hertogi Karlamagnúsi þar dveljast svá lengi sem honum gott þœtti, gengu nú síðan inn í hǫllina báðir samt með sínum mǫnnum. Ok svá sem þeir váru inn komnir, fundu þeir þar sitjandi Milon trúð á einum stóli á hallargólfinu, ok þegar hann sá Landres, kallar hann hárri rǫddu ok mælti: "Miskunna mér Landres, ok drep mik eigi í Guðs nafni ok frú sancte Marie!": llavors va arribar-hi l'emperador Carlemany amb la seva escorta. En Landres va saludar el rei honorablement i tot seguit, es dirigiren cap al palau, i allà en Carlemany hi va trobar l'Hugó, el seu cunyat, amb alguns altres cavallers. I quan es varen trobar, cadascun d'ells va saludar l'altre afablement. El duc Hugó va convidar en Carlemany a sojornar-hi tant com volgués. Després, tots dos varen entrar dins el palau ensems amb llurs homes. I tan bon punt hi hagueren entrat, hi trobaren en Miló el bufó, assegut a una cadira en el trespol del palau, i quan aquest va veure en Landres, va cridar amb veu forta tot dient: "Apiada't de mi, Landres, no em matis, t'ho demano en nom de Déu i de Senyora Santa Maria!"
  El mot islandès té la mateixa etimologia que el català esquera, l'occità esqueira, l'italià schiera, el francès antic eschiele, eschiere etc. Tots aquests mots remunten en darrera instància al germànic *skarō “part separada o destacada d'un tot, destacament; part”. En norrè occidental antic hi és un mot tardà, procedent del llenguatge militar del baix-alemany hanseàtic (cf. neerlandès mitjà schaer, baix-alemany mitjà schar, schāre). La forma autòctona norrena del mot és skǫr. Si el mot escarot no és una simple variant ortogràfica d'esquera, el català presenta un vocalisme radical doble en aquest mot. No disposo, malauradament, dels mitjans per estudiar si la forma germànica pogué tenir una variant de tema en *-jō que sonés *skari̯ō.  
     

skari·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
xicoira f de tardor, lletsons m.pl de tardor, ales serrades (planta Leontodon autumnalis)

skarir:
nom. & ac. pl. de → skör “vora; escambell”

skark <n. skarks, no comptable>:
saragata f, rebombori m, renover m (Mall.)

skarka <skarka ~ skörkum | skarkaði ~ skörkuðum | skarkaðe-n>:
escarotar, moure enrenou

skarkali <m. skarkala, no comptable>:
rebombori m, xivarri m, renouer m (Mall.), saragata f
◊ einn dag í allblíðu veðri kvaddi Sǫrli konungsson með sér tólf menn ok hugði nú at finna kerlingu at máli. Gengu þeir allir ásamt, til þess at þeir fundu hellinn. Gekk konungsson þá inn fyrstr. Ok er hann kemr inn um dyrrnar, heyrir hann brak mikit í hellinum ok skarkala, svá at honum þótti sem allt léki á þræði, þat er var í nánd. Ok því næst sér hann, hvar tvær flagðkonur eru at glíma með stórum atgangi, ok reif hvár af annarri hár ok klæði, svá at báðar váru þær alblóðigar. Þykkist hann nú kenna, at önnur þeira er Mána flagðit, vinkona hans, ok þat þóttist hann sjá fyrir víst, at hún mundi inn lægra hlut ór býtum bera ok at hún væri næri því at þrotum komin af mœði. Var ok víða klipit hold hennar frá beinum: un dia que va fer molt bon temps, el príncep Sörli va prendre dotze homes amb ell i es disposà a anar a veure la vella per tenir-hi una conversa. Varen anar plegats fins que varen trobar la cova. El príncep hi va entrar el primer, i quan hi va haver entrat, va sentir un brogit i una estabor tan grans dins la cova que li semblava que tot el que hi havia al seu voltant tremolava con en un terratrèmol. I tot seguit va veure que dues flagðkonur s'estaven abraonant amb totes llurs forces, arrabassant-se els cabells i estripant-se la roba, de manera que totes dues anaven plenes de sang. Aleshores li va semblar reconèixer que una d'elles era la flagð Mána, la seva amiga, i també va creure veure del cert que duia les de perdre i que ja era a prop d'arribar a la fi de les seves forces d'extenuada que estava i que gran part de la carn dels ossos s'havia desprès per les pessigades (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió e-t/allt leikr á þræði una cosa / tot és sacsejat violentament (com durant un terratrèmol) ni tampoc al verb klípa ni al seu adjectiu verbal klipinn, klipin, klipit, sinó únicament a la forma labialitzada klýpa; tampoc no dóna entrada a la locució bera inn lægra hlut úr býtum = bera lægra hlut [fyrir e-m]; quant a la locució finna / hitta e-n at máli, cf. Baetke 19874, pàg. 139: finna e-n at máli jmd. aufsuchen, um mit ihm zu sprechen. D'idèntica manera, en Johan Fritzner sub voce finna, li dóna el següent significat: finna e-n at máli dvs. søge at faa en i Tale, faa tale med en, Heilag. I, 4879. En Marius Hægstad i l'Alf Torp 1909, pàg. 84, sub voce finna concorden amb ell: finna e-n at máli, faa tala med ein . D'altres exemples d'aquesta locució en podrien ésser la Guðmundar saga biskups, BS II (1948), pàg. 488: þeir spurðu at, hvar smjǫr væri mest í Dǫlum. Þeim var sagt, at Þórey húsfreyja á Jǫrva ætti smjǫr mikit. Þeir verða við glaðir ok ríða þann veg ok finna húsfreyja at máli. Þeir spyrja, ef hon vildi selja þeim smjǫr nǫkkut, "því at oss er sagt, at þú eigir allmikit smjǫrspann“, així com la Friðþjós saga frœkna: „en þér skuluð í hernað leggjaz í vetr, því mér tekr at leiðaz hernaðrinn. Mun ek fara á Upplǫnd ok finna Hring konung at máli. En bér skuluð vitja mín hingat at sumri, en ek mun hér koma sumardag inn fyrsta, o la Jómsvíkinga saga: Og nú ber svo að, að þeir finna mann einn að máli; sá rekur fyrir sér kýr þrjár og geitur. Vagn spyr þann mann að nafni. Sá svarar og kveðst Úlfur heita. Þá mælti Vagn við sína menn: "Takið ér nú kýrnar og geiturnar og höggvið út á skip vort, og svo og ef ér finnið hér fleira fé" )

skar·koli <m. -kola, -kolar>:
palaia anglesa (peix Pleuronectes platessa)

skarlat <n. skarlats, no comptable>:
escarlata f
◊ tjaldbúðina skalt þú gjöra af tíu dúkum úr tvinnaðri baðmull (ˈʃēʃ, שֵׁשׁ), bláum purpura, rauðum purpura og skarlati (wə-θɔˈlaʕaθ ʃāˈnī, וְתֹלַעַת שָׁנִי). Skalt þú búa til kerúba á þeim með listvefnaði: faràs el tabernacle de deu tapissos de cotó retort, de porpra blava, de porpra vermella i de carmesí. Hi faràs querubins, [brodats] artísticament (en comparació: la nova traducció de la Bíblia fa: tjaldbúðina skaltu gera úr tíu tjalddúkum úr tvinnuðu, fínu líni, bláum og rauðum purpura og skarlati. Þú skalt vefa kerúba með myndvefnaði í dúkana)
◊ en þú, eyðingunni ofurseld, hvað ætlar þú að gjöra? Þótt þú klæðist skarlati (ʃāˈnī, שָׁנִי), þótt þú skreytir þig með gullskarti (ʕăδī־zāˈhāβ, עֲדִי-זָהָב), þótt þú smyrjir augu þín blýlit (βa-pˈpūχ, בַפּוּךְ) -, til einskis gjörir þú þig fagra. Friðlarnir hafna þér, þeir sitja um líf þitt: i tu, lliurada a la devastació, què penses fer? per més que et vesteixis de carmesí, per més que t'adornis amb ornaments d'or, per més que et maquillis els ulls de color de plom (per með antímonlit?), serà de bades que t'embelleixis. Els teus amants et rebutgen, et volen la vida (en comparació: a la nova traducció de la Bíblia, el mot פּוּךְ s'hi obvia: en þú sem ert ofurseld eyðingunni, hvað gerir þú? Hvernig getur þú klæðst skarlati, skreytt þig með gullskarti og farðað augu þín? Þú fegrar þig til einskis. Þeir sem girntust þig snúa við þér baki, þeir sitja um líf þitt)

skarlat·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
ardísia f (fruit de la planta skarlatberjarunni)

skarlatberja·runni <m. -runna, -runnar>:
ardísia f (planta Ardisia crispa syn. Ardisia crenulata syn. Ardisia crenata)

skarlat·hnúfa <f. -hnúfu, -hnúfur. Gen. pl.: -hnúfa>:
pixadina vermella (bolet Hygrocybe punicea)

skarlats- <en compostos>:
d'escarlata

skarlats·dalafífill <m. -dalafífils, -dalafíflar>:
gèum m de jardí (planta Geum coccineum)

skarlats·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
herba f del clau, gèum m de Xile (planta Geum chiloënse)

skarlats·rauður, -rauð, -rautt <adj>:
[de color] escarlata

skarlats·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambot m , carrabiner m (cast., ekki ritm./no lit.), carabiner m (cast., ekki ritm./no lit.), gamba carrabinera (cast., ekki ritm./no lit.) (crustaci Plesiopenaeus edwardsianus syn. Aristaeopsis edwardsiana)

skarlats·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MED[febre f] escarlatina f

skarlat·toppa <f. -toppu, -toppur. Gen. pl.: -toppa>:
pixadina vermella (bolet Hygrocybe punicea) (skarlathnúfa)

skarn <n. skarns, skörn>:
1. (rusl, sorpescombraries f.pl (brossa, deixalles)
2. (áburður, skíturfems m.pl (excrements, i, esp. els que hom empra com a adob)
◊ "Hvað gerðu húskarlar Njáls?" segir Hallgerður. Þær svöruðu: "Eigi vissum við hvað sumir gerðu en einn ók skarni á hóla": la Hallgerður els va dir: “què feien els misstges d'en Njáll?”. Ells li respongueren: “d'uns no en sabem què feien, però n'hi havia un que traginava fems a dalt de la tossa”
♦ lyfta e-n (o: halda e-m) upp úr skarninu: <LOC FIGrescatar algú de la cloaca (treure algú d'una situació dolenta)
◊ hann reisir hinn lítilmótlega (dāl, דָּל) úr duftinu, lyftir hinum snauða upp úr skarninu (mē-ʔaʃˈpɔθ, מֵאַשְׁפֹּת), leiðir þá til sætis hjá þjóðhöfðingjum (ʕim־nəδīˈβīm, עִם-נְדִיבִים) og setur þá á tignarstól: és ell qui alça de la pols els miserables i aixeca del femer l'indigent, per fer-los seure amb els grans prínceps i asseure'ls a un tron de glòria
♦ kasta skarni á e-n: <LOC FIGtirar fang a algú (difamar)
♦ troða e-n ofan í skarnið: <LOC FIGarrossegar algú pels fems (malfamar & humiliar, ridiculitzar)
3. (aur, leðja, saurfang m (llot)
◊ ég muldi þá sem mold (ka-ʕăφar־ˈʔārɛt͡s, כַּעֲפַר-אָרֶץ) á jörð (ka-ʕăφar־ˈʔārɛt͡s, כַּעֲפַר-אָרֶץ), tróð þá fótum sem skarn (kə-ŧīŧ־ħūˈt͡sōθ, כְּטִיט-חוּצוֹת) á strætum: els esgrumollo com pols de la terra, els trepitjo com el fang dels carrers

skarn·gammur <m. -gamms, -gammar>:
aufrany m, aurifrany m, moixeta voltonera (Mall.), milana voltonera (Mall.), miloca f (Mall., Men.(ocell Neophron percnopterus)

skarn·haugur <m. -haugs, -haugar>:
femer m

skarni <m. skarna, no comptable>:
adob m

skar·panna <f. -pönnu, -pönnur. Gen. pl.: -panna>:
safata m per recollir la cendra, paleta f de la cendra
◊ ljósasöx og skarpönnur (ū-maħtɔˈθɛi̯-hā, וּמַחְתֹּתֶיהָ), sem ljósastikunni fylgja, skulu vera af skíru gulli: les seves esmocadores i els seus recipients per a la cendra seran d'or pur (en comparació: la nova traducció de la Bíblia fa: ljósasöx og skarpönnur, sem fylgja henni, eiga að vera úr skíru gulli)
◊ og hann gjörði lampa hennar sjö og ljósasöx þau og skarpönnur (maħˈtāh/מַחְתָּה: ū-maħtɔˈθɛi̯-hā, וּמַחְתֹּתֶיהָ) , er henni fylgdu af skíru gulli: : i va fer també d’or pur els seus set gresols amb les seves esmocadores i els seus platets (en comparació: la nova traducció de la Bíblia fa: Hann gerði sjö lampa úr skíru gulli fyrir ljósastikuna, einnig ljósasöx og skarpönnur úr skíru gulli)
◊ þeir skulu taka klæði af bláum purpura og láta það yfir ljósastikuna, lampa hennar, ljósasöx og skarpönnur (wə-ʔɛθ־maħtɔˈθɛi̯-hā, וְאֶת-מַחְתֹּתֶיהָ), og öll olíukerin, sem notuð eru við hana: en acabat, prendran una tela de porpra violeta i cobriran el canelobre amb els seus gresols, esmocadores, platets i tots els accessoris per a alimentar-lo d’oli (en comparació: a la nova traducció de la Bíblia, aquest mot s'hi obvia: þeir skulu taka purpurablátt klæði og breiða það yfir ljósastikuna, lampa hennar og öll olíukerin)

skarp·lega <adv.>:
vigorosament, vivament
♦ hrekja e-ð skarplega: refutar enèrgicament una cosa

skarp·legur, -leg, -legt <adj.>:
perspicaç, sagaç, viu -iva
♦ skarpleg augu: uns ulls vius

skarp·skyggn, -skyggn, -skyggnt <adj.>:
1. (sem sér velde vista penetrant (que té la vista aguda)
2. <FIGperspicaç, sagaç
◊ einn er skarpskyggn (πανοῦργος -οῦργον, πανοῦργος) og fræðir fjöld, reynist þó sjálfum sér gagnslaus: n'hi ha que és perspicaç i que n'instrueix molts, i tanmateix, resulta que és inútil per a ell mateix
♦ hinn skarpskyggni lesandi: el perspicaç lector
♦ vera skarpskyggn: <LOC FIGtenir bon ull, ésser perspicaç

skarp·skyggni <f. -skyggni, no comptable>:
perspicàcia f, sagacitat f

skarpur, skörp, skarpt <adj.>:
1. (skarpskyggnagut -uda, sagaç (perspicaç, de ment penetrant o aguda, llest, intel·ligent)
◊ spekin, sem allt hefur skapað, kenndi mér það. Eðli spekinnar í henni býr andi, hann er vitur og heilagur, einstakur (μονογενής, -ές, μονογενές), margþættur (πολυμερής, -ές, πολυμερές), fíngerður, kvikur, skýr, flekklaus, tær, ósæranlegur, góðfús, skarpur (ὀξύς, -εῖα, -ύ, ὀξύ), ómótstæðilegur, góðgjarn, ástúðlegur mönnum, staðfastur, æðrulaus, öruggur, almáttugur, alsjáandi og streymir um alla anda, hina vitrustu, hreinustu og fíngerðustu: la saviesa, la qui ho ha creat tot, m'ho ha ensenyat: En ella -en la saviesa- hi habita un esperit que és intel·ligent i sant, únic, múltiple, subtil, viu, lúcid, immaculat, límpid, invulnerable, amant del bé, agut, lliure, benefactor, afable envers els homes, ferm, intrèpid, infal·lible, totpoderós; que tot ho veu, i que flueix per tots els esperits, els més intel·ligents, els més purs, i els més subtils
◊ skarpur maður: una persona perspicaç
◊ skarpur skilningur: una intel·ligència aguda
◊ skörp dómgreind: un judici agut, una ment preclara
◊ skörp hugsun: una ment aguda, un pensament agut, agudesa f mental
2. (sjón, heyrnagut -uda (vista, orella)
◊ skörp sjón: una vista aguda
3. (beitturtallant (que talla bé, p.e., per estar ben esmolat & per la forma que ha pres el caire d'una pedra o un vidre etc.)
◊ skarpur hnífur: un ganivet que talla
4. (ákafurviolent (abrivat, aferrissat)
◊ skörp deila: una discussió violenta
◊ skörp viðureign: una disputa aferrissada
5. (ófrjósamurestèril, improductiu -iva (àrid, magre)
◊ skarpt land: una terra que ret poc, una terra prima, una terra magra
6. (horn, beygjasec -a, tancat -ada (angle, revolt)
◊ skörp beygja: un revolt [molt] sec, un revolt tancat
7. (gagnrýnicontundent, demolidor -a, acerb -a (crítica)
◊ skörp gagnrýni: una crítica contundent
8. (andstæða, greinarmunur, mörk, skiptilínanítid -a (clar, límpid)
◊ skarpur greinarmunur: una nítida distinció
◊ skörp andstæða: un constrast nítid
◊ skörp skil: una nítida línia separatòria

skarp·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
agut -uda, penetrant, sagaç
◊ ég mun reynast skarpvitur (ὀξύς, -εῖα, -ύ, ὀξὺς εὑρεθήσομαι ἐν κρίσει) í dómum og verða dásamaður af höfðingjum: demostraré que sóc sagaç en els judicis i seré l'admiració dels poderosos

skar·súð <f. -súðar, -súðir>:
<CONSTR NAVALbordatge encavallat, buc m [en] tinglat

skart <n. skarts, no comptable>:
1. (skraut, gullskart, silfurskartadorn m, ornament m (joiell)
♦ fánýtt skart: bijuteria f
2. (skrautklæðigala f (vestit de gran festa)
♦ búa sig í skart: abillar-se sumptuosament, vestir-se de gala (amb vestits fins i joies)
3. (íburðurmagnificència f (sumptuositat)

skarta <skarta ~ skörtum | skartaði ~ skörtuðum | skartaðe-u>:
engalanar-se amb una cosa
◊ og ég sá borgina helgu, nýja Jerúsalem, stíga niður af himni frá Guði, búna sem brúði, er skartar (κοσμέω : κεκοσμημένος, -ημένη, -ημένον, κεκοσμημένην) fyrir manni sínum: i vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, que descendia del cel, procedent de la vora de Déu, abillada com una núvia, engalanada per al seu espòs
◊ ætluðu þá allir að Gunnar mundi falla þegar er þeir tækju til glímu en þó voru báðir sterklegir. Þorgrímur bóndi sat á palli og Helga dóttir hans og skartaði hún allmikið. Gunnar fór úr kuflinum og fauk úr honum aska mikil. Hann vafði hann saman og kastaði honum í horn til Helgu. Hún tók við og lagði niður hjá sér. Leit þá hver til annars og höfðu það margir fyrir satt að þau hefðu fyrri sést: tots creien que en Gunnar cauria en terra de seguida quan comencessin el combat de glíma i tanmateix, tots dos eren d'aspecte corpulent. El bóndi Þórgrímur i sa filla Helga seien a un cadafal i ella anava molt engalanada. En Gunnar es va llevar l'abric amb caputxa i el vent se n'endugué una gran polseguera de cendra; va enrevoltillar l'abric i el va llançar cap al racó on seia l'Helga. Ella el va agafar i el va posar en terra devora ella. Aleshores ell i ella es varen mirar i molts dels presents tingueren per ver que aquells dos ja s'havien vist abans
♦ skarta dýrum skartgripum: lluir joies cares
♦ skarta sínu fegursta: exhibir (o: abillar-se amb) les seves millors gales

skartgripa·búð <f. -búðar, -búðir>:
joieria f

skartgripa·rán <n. -ráns, -rán>:
robatori m de joies

skartgripa·sali <m. -sala, -salar>:
joier m, joiera f (fabricant i/o comerciant de joies)

skartgripa·skrín <n. -skríns, -skrín>:
guardajoies m, cofrenet m [de les joies] (arqueta o caixa per a tenir-hi guardades les joies)

skartgripa·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
joieria f

skartgripa·þjófnaður <m. -þjófnaðar, þjófnaðir>:
robatori m de joies, <JURfurt m de joies

skartgripa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre m & f de joies

skart·gripur <m. -grips, -gripir>:
joia f, joiell m

skar·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:
aixa f

skass <n. skass, sköss>:
1. <FOLCL<variant arcaica de → skessa “esquessa, mena d'ogressa”
2. <FIGharpia f, mala fera, xantipa f, rabova f (Mall.), mala beula (Mall.) (dona de molt mal caràcter)

skata <f. skötu, skötur. Gen. pl.: skata o: skatna>:
rajada f, ratjada f (Bal., ekki ritm./no lit.(designació genèrica dels peixos del gènere Raja)
♦ fereygð skata: rajada vestideta, rajada boca de rosa (Bal.) (peix Raja [raja] miraletus)
♦ Jensens skata: rajada f de Jensen (peix [Raja] Amblyraja jenseni)
♦ → Pálsskata “rajada romeguera, morenell”
♦ → stíflisskata “rajada romeguera, morenell”

skatta- <en compostos>:
fiscal, tributari -ària

skatta <skatta ~ sköttum | skattaði ~ sköttuðum | skattaðe-ð>:
gravar [fiscalment] una cosa

skatta·álagning <f. -álagningar, pl. no hab.>:
imposició f de l'impost [a pagar]

skatta·álögur <f.pl -álagna (o: -álaga)>:
tributació f

skatta·byrði <f. -byrðar (o: -byrði), no comptable>:
càrrega f fiscal, càrrega tributària

skatta·framtal <n. -framtals, -framtöl>:
declaració f de renda

skatta·frádráttur <m. -frádráttar, pl. no hab.>:
deducció f fiscal, desgravació f fiscal

skatt·afsláttur <m. -afsláttar, no comptable>:
desgravació (o: deducció) f fiscal, desgravació tributària
♦ skattafsláttur vegna fjárfestingar: bonificació fiscal per inversions

skatta·hagræðing <f. -hagræðingar, no comptable>:
elusió f fiscal

skatta·hliðrun <f. -hliðrunar, pl. no hab.>:
translació f de l'impost

skatta·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
incentiu m fiscal

skatta·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>:
pujada f d'impostos, augment m dels impostos

skatta·ívilnun <f. -ívilnunar, -ívilnanir>:
avantatge m fiscal

skatta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema impositiu, sistema m fiscal

skatta·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir>:
rebaixa f fiscal, reducció f d'impostos

skatta·mál <n.pl -mála>:
fiscalitat f, fisc m, qüestions f.pl fiscals

skatta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f d'hisenda
♦ efnahags- og skattanefnd Alþingis: comissió d'hisenda i economia del Parlament islandès

skatta·paradís <f. -paradísar, -paradísir>:
paradís m fiscal

skatta·skjól <n. -skjóls, -skjól>:
refugi m fiscal, refugi tributari

skatt·ár <n. -árs, -ár>:
any m fiscal

skatt·framtal <n. -framtals, -framtöl>:
declaració f de renda

skatt·frádráttur <m. -frádráttar, pl. no hab.>:
deducció f fiscal, desgravació f fiscal (import per despesa deduïble fiscalment)

skatt·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
exempt -a d'impostos, lliure d'impostos (objectes, fet jurídic)

skatt·greiðandi <m. -greiðanda, -greiðendur>:
contribuent m & f

skatt·heimta <f. -heimtu, -heimtur. Gen. pl.: -heimta o: -heimtna>:
recaptació f d'impostos
♦ bein skattheimta: recaptació directa d'impostos

skattheimtu·maður <m. -manns, -menn>:
recaptador m d'impostos, recaptadora f d'impostos, cobrador m d'impostos, cobradora f d'impostos

skatt·hol <n. -hols, -hol>:
canterano m

skatt·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
incentiu m fiscal

skatt·konungur <m. -konungs, -konungar>:
<HISTrei tributari

skatt·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
<FIGrei m dels impostos (persona que paga més impostos de totes)

skatt·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
gravat -ada [fiscalment]

skatt·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
tributació f
♦ skattlagning söluhagnaðar: tributació dels guanys de capital

skatt·land <n. -lands, -lönd>:
1. <HIST GENpaís tributari
2. <HIST ROMprovíncia f

skattlands·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<HIST ROMgovernador m de província, procònsol m

skatt·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð ~ e-n>:
gravar [fiscalment] una cosa ~ algú
◊ Rómverjar skattlögðu helst ekki ríkisborgara sína og beittu sjaldnast beinum sköttum vegna þess að þeir töldu þess konar skattar vera niðurlægjandi: els romans, de preferència, no gravaven llurs ciutadans amb impostos i molt rarament aixecaven impostos directes perquè consideraven que aquesta mena d'impostos eren humiliants

skattleysis·mörk <n.pl -marka>:
mínim exempt

skatt·skrá <f. -skráar (o: -skrár), -skrár>:
registre m fiscal

skatt·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
1. (skyldur að greiða skattsubjecte -a a[l pagament d']impostos, sotmès -esa al pagament d'impost (dit de persona física & d'empreses & d'activitat econòmica subjectes a impostos)
2. (vinna, námsstyrkur, hlutir o.s.fr.gravable (beca, treball, objectes etc.)
3. (tekjur, veltaimposable (tributable)
♦ skattskyldar tekjur: ingressos imposables, renda imposable
♦ skattskyldar velta: facturació imposable
4. <HISTtributari -ària, subjecte -a a tribut

skatt·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:
declaració f de renda

skatt·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
oficines f.pl [de la delegació] d'hisenda

skatt·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
base f imposable

skatt·svik <n.pl -svika>:
frau m fiscal

skatt·svikari <m. -svikara, -svikarar>:
defraudador m fiscal, defraudadora f fiscal

skatt·tekjur <f.pl -tekna>:
ingressos m.pl fiscals

skatt·undanþága <f. -undanþágu, -undanþágur. Gen. pl.: -undanþága>:
exempció f fiscal

skattur <m. skatts, skattar>:
1. <GENimpost m
♦ beinir skattar: impostos directes
♦ borga  (o: greiða) skattana sína: pagar els seus impostos
♦ eftir skatt: després d'impostos
♦ fyrir skatta: abans d'impostos
♦ hagnaður fyrir skatta: beneficis abans d'impostos
♦ óbeinir skattar: impostos indirectes
♦ ógoldnir skattar: impostos impagats
♦ ógreiddir skattar: impostos pagadors, impostos a pagar
♦ skattur á e-ð: impost sobre una cosa
♦ leggja skatt á e-ð: gravar una cosa amb un impost
♦ sérstakur skattur á kolvetnisvinnslu: impost especial sobre el processament d'hidrocarburs
♦ skattur á ágóðahluti: impost sobre dividends
♦ skattur á söluhagnað: impost sobre els guanys de capital
♦ staðgreiðslukerfi skatta: sistema m de retenció en origen de l'impost sobre la renda, sistema m de retenció en concepte d'I.R.P.F., sistema m de retenció fiscal [en origen]  (calc de l'anglès pay-as-you-earn system. Aquest sistema fou introduît a Islàndia el 1988)
♦ stighækkandi [tekju]skattar: impostos progressius
♦ → auðlegðarskattur “impost sobre actius nets”
♦ → erfðafjárskattur “impost de successions”
♦ → fjármagnstekjuskattur “impost sobre les rendes del capital”
♦ → tekjuskattur “impost sobre la renda”
♦ → virðisaukaskattur “impost sobre el valor afegit”
♦ → gjald “taxa”
♦ → útsvar “imposts municipals, contribució urbana; contribució rústica”
2. (til sveitarfélagsarbitris m.pl [municipals] (exanció municipal)
3. <HISTtribut m

skatt·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex m fiscal

skatt·þegn <m. -þgns, -þegnar>:
contribuent m & f

skatt·þrep <n. þreps, þrep>:
tram impositiu

skauð <f. skauðar, skauðir>:
1. <GEN FAM PEJ = kvensköpcony m, figa f (genitals externs de la dona) (cf. la variant skuð)
2. (á hestumforro m de vit, funda f de vit (estoig de pell que conforma el prepuci del cavall)
3. <FIG FAM PEJ = bleyðagallina m, cagat m, capçana m (Mall.) (poruc)
4. <FIG FAM PEJ = duglaus maðurfiga blana m (home que no serveix per res)

skaufi <m. skaufa, skaufar>:
<FAM PEJxigala f, pardal m (Mall.) (membre viril)

Skaufhala·bálkur <m. -bálks, pl. no hab.>:
<LITERPoema d'en Cua-Flocallada, poema tardomedieval, de finals del segle XIV o principis del XV, escrit en metre èddic. Consta de trenta-vuit estrofes de vuit versos al·literatius cadascuna. Cada vers, que sol tenir de quatre a cinc síl·labes, conté dues arsis. Es conserva en el manuscrit Cod. AM 603 4. Conta la fi de la guineu Skaufhali

skauf·hali <m. -hala, -halar>:
<LITcua-bossuda m, cua-borralluda f, cua-peluda f (guineu, rabosa)

skauli <m. skaula, skaular>:
tauró m de Grenlàndia [petit] (peix Somniosus microcephalus)

skaup <n. skaups, pl. no hab.>:
1. <variant arcaica de → skop “befa”
♦ draga skaup at e-m: fer befa d'algú
2. (skopstælingparòdia f (imitació burlesca satírica)

skaut <n. skauts, skaut>:
1. (laf á fatifaldó m (pany de vestit)
2. (kjaltafalda f (si, genolls: en una persona aseguda, part que va de l'entrecuix als genolls)
♦ falla e-m í skauti: <LOC FIGcaure-li una cosa a algú a les mans
♦ láta allt liggja í skauti e-s: <LOC FIGdeixar que totes les decisions reposin sobre les espatlles d'algú, deixar que un ho decideixi tot
♦ leggja barn á skaut sér: posar-se un infant a la falda
◊ Naomí tók barnið og lagði það á skaut sér og varð fóstra þess: la Noemí prenia l'infant i se'l posava a la falda i li feia de mainadera
♦ leggja hendur í skauti: <LOC FIGestar mans plegades
♦ sitja með hendur í skauti: <LOC FIGestar (o: seure) mans plegades
♦ sitja í skauti e-s: seure a la falda d'algú, seure als genolls d'algú
♦ skaut Abrahams (o: Abrahamsskaut)<LOC FIGel si d'Abraham
♦ fara í skaut Abrahams: anar al si d'Abraham
♦ vera í skauti Abrahams (o: í Abrahamsskauti)<LOC FIGestar en el si d'Abraham
♦ vera komnir í skauti Abrahams: <LOC FIGhaver tornat al si d'Abraham
♦ svæfa barn á skauti sínu: adormir un infant a la seva falda
◊ en hún svæfði hann á skauti sínu og kallaði á mann og lét hann skera hárlokkana sjö af höfði honum. Og hún tók að þjá hann, en afl hans var frá honum horfið: i ella el va adormir a la seva falda i va cridar un home i li va fer tallar set rulls del cap d'en Samsó. Llavors ella va comença a punyir-lo, però la força li havia desaparegut
♦ það sem framtíðin felur (o: ber) í skauti sér: <LOC FIGel que el futur ens ofereixi (o: reservi)
◊ sagan er hinn besti spádómur um það sem framtíðin felur í skauti sínu: la història és la millor profecia sobre el que el futur ens prepara
◊ vertu ekki hróðugur af morgundeginum, því að þú veist ekki, hvað dagurinn ber í skauti sínu: no et gloriegis del dia de demà, car no saps pas què et pot portar el dia d'avui
♦ vera (o: verða; o: reynast) e-m þungur í skauti: <LOC FIGésser un os dur de rosegar per a algú, ésser difícil per a algú
3. (móðurskautsi matern (ventre)
◊ Naomí svaraði: "Hverfið aftur, dætur mínar! Hví viljið þið fara með mér? Mun ég enn bera sonu í skauti mínu, er verða megi menn ykkar?: la Noemí els va respondre: "Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Que per ventura encara portaré [més] fills a les meves estranyes que poguessin ésser marits vostres?
4. (á seglipuny m (cornaló de vela)
♦ hafa (o: sigla) beggja skauta byr: tenir un vent molt favorable, navegar vent en popa [i a tota vela]
5. (skautreipescota f (palanquí de vela)
6. (póll & heimskautpol m (elèctric & geogràfic & magnètic)
♦ skaut himinsins: el pol del cel
♦ → himinskaut “pol celeste”
♦ → norðurheimskaut “pol nord”
♦ → suðurheimskaut “pol sud”
7. (rafskaut, elektróðaelèctrode m (elèctric & geogràfic & magnètic)
♦ jákvætt skaut: elèctrode positiu
♦ neikvætt skaut: elèctrode negatiu
♦ → bakskaut “càtode”
♦ → forskaut “ànode”
8. (höfuðbúnaðurcòfia islandesa amb vel (ornament del cap en el vestit femení tradicional islandès)

skaut:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skjóta “disparar”

skauta¹ <skauta ~ skautum | skautaði ~ skautuðum | skautaðe-ð>:
<FÍSpolaritzar una cosa

skauta² <skauta ~ skautum | skautaði ~ skautuðum | skautað>:
patinar [damunt gel]
♦ skauta af miklum hraða: patinar a gran velocitat

skauta·braut <f. -brautar, -brautir>:
pista f de patinatge damunt gel, pista f de gel

skautaður, skautuð, skautað <adj.>:
polaritzat -ada
♦ óskautað samgilt tengi: enllaç covalent no polar
♦ skautað samgilt tengi: enllaç covalent polar
♦ skautuð sameind: molècula polar

skauta·dans <m. -dans, -dansar>:
patinatge artístic damunt gel

skauta·faldur <m. -falds, -faldar>:
<FOLCLskautafaldur m, designació de la toca o cobricap del vestit festiu tradicional de les dones islandeses (skautbúningur)

skauta·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
patinatge m damunt gel

skauta·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:
patinador m [damunt gel], patinadora f [damunt gel]

skauta·höll <f. -hallar, -hallir>:
estadi f [cobert] de patinatge damunt gel, palau m del patinatge sobre gel

skauta·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir, no comptable>:
[esport m del] patinatge m damunt gel (patinatge damunt gel com a activitat esportiva)
♦ skautaíþróttir <f.pl -íþrótta>modalitats f.pl de patinatge damunt gel

skauta·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup>:
cursa f de patinatge damunt gel

skauta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
patinadora f

skauta·listdans <m. -listdans, -listdansar>:
patinatge artístic damunt gel

skauta·listdansari <m. -listdansara, -listdansarar>:
patinador artístic, patinadora artística

skauta·maður <m. -manns, -menn>:
patinador m, patinadora f

skauta·svell <n. -svells, -svell>:
pista f de patinatge damunt gel (natural)

skaut·búningur <m. -búnings, -búningar>:
<FOLCLskautbúningur m, designació del vestit festiu tradicional de les dones islandeses

skaut·hnit <n.pl -hnita>:
coordenades f.pl polars

skauti <m. skauta, skautar>:
patí m (de patitnatge sobre gel)
♦ einir skautar: dos patins, un parell de patins
♦ tvennir skautar: dos parells de patins
♦ fara á skauta: anar a patinar sobre gel
♦ fara á skautum: patinar sobre gel
♦ renna sér á skautum: patinar sobre gel

skaut·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:
polaritat f

skautun <f. skautunar, no comptable>:
polarització f
♦ lárétt skautun: polarització horitzontal
♦ lóðrétt skautun: polarització vertical

skautunar·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
polaritzabilitat f

skautunar·mæling <f. -mælingar, -mælingar>:
polarimetria f

skautunarmæli·aðferð <f. -aðferðar, no comptable>:
mètode polarimètric

skautunar·mælir <m. -mælis, -mælar>:
polarímetre m

ská <adv.>:
Mot emprat en la locució adverbial:
♦ á ská: de biaix, obliquament, de través (skár, ská skátt)

ská·band <n. -bands, -bönd>:
cinta (o: veta) f al biaix

ská·blað <n. -blaðs, -blöð>:
begònia f (qualsevol planta del gènere Begonia)

ská·borð <n. -borðs, -borð>:
1. <GENpupitre m (púlt)
2. <GEOMpla inclinat

ská·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. <GEOMpla inclinat
2. (rampirampa f (pla inclinat per a pujar a un lloc o baixar d'un lloc)

ská·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
d'ulls ametllats (o: allargats)

ská·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<GEOMpla oblic
♦ innri skáflötur: <AEROPsuperfície f de transició (superfície limitadora d'obstacles en aeroport)
♦ ytri skáflötur: <AEROPsuperfície cònica (superfície limitadora d'obstacles en aeroport)

ská·ganga <-geng ~ -göngum | -gekk ~ -gengum | -gengiðe-n>:
evitar [de topar-se amb] algú
◊ hann skágengur fregnrita og blaðamenn: evita els repòrters i periodistes

ská·hallt <adv.>:
obliquament, de biaix
♦ skáhallt á móti e-u: gairebé enfront de (enfront, en sentit oblicu)

ská·hallur, -höll, -hallt <adj.>:
1. (aflíðandiinclinat -ada, en pendent (tort)
2. (á skáoblic -iqua (transversal, esbiaixat)

ská·horn <n. -horns, -horn>:
<GEOMangle oblic

ská·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:
<GEOMobliquangle
♦ skáhyrndur þríhyrningur: triangle obliquangle

ská·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
<GEOMtriangle oblic

skák <f. skákar, skákir>:
1. (íþróttescacs m.pl (joc dels escacs)
2. (leikur í skákpartida f d'escacs (jugada a escacs)
♦ bæta úr skák: #1. <ESCACSsalvar d'un escac; #2. <LOC FIGaixò no serveix de res, això no millora pas la cosa (o: la situació)
♦ það bætir ekki úr skák: <LOC FIGaixò no serveix de res, això no millora pas la cosa (o: la situació)
♦ það bætir ekki úr skák að <+ ind.><LOC FIGla cosa no millora pas perquè <+ ind.>, encara ho agreuja més el fet que <+ subj.>
♦ halda e-m í skák: <LOC FIGtenir algú en escac, no deixar viure a algú (halda e-m í skefjum)
♦ skákin hefst kl. 10: la partida començarà a les deu
♦ heyja einvígi um heimsmeistaratitilinn í skák: celebrar un duel d'escacs pel títol de campió mundial d'escacs
♦ skák!: escac!
♦ skák og mát!: escac i mat!
♦ tapa skák: perdre una partida d'escacs
♦ tapa fyrir e-m í skák: perdre una partida jugant contra algú, perdre una partida davant algú
♦ tefla skák: fer una partida d'escacs
◊ þeir tefldu þrjár skák: varen jugar tres partides d'escacs
♦ tvöföld skák: escac doble
♦ vinna skák: guanyar la partida d'escacs
♦ → biðskák “ajornament”
♦ → hraðskák “escacs ràpids”
♦ → þráskák “escac perpetu (o: continu)
3. (skákborðescaquer m (tauler d'escacs)
4. (landspilda, landreiturparcel·la f (tros de terreny, llenca o feixa de terra)
♦ skák úr túninu: una feixa de prat
5. (bekkurbanc m (seient, esp. al llarg d'una paret o mur)

skáka <skáka ~ skákum | skákaði ~ skákuðum | skákaðe-m>:
<ESCACS & FIGdonar escac a algú
♦ skáka e-u: <FIG = taka e-u fram, bera af e-usuperar [amplament] una cosa, demostrar [amplament] la seva superioritat sobre una cosa
♦ skáka í hrójsvaldi e-s: <LOC FIGconfiar en una cosa (per fer-ne una altra o en el moment de fer-ne una altra)
♦ skáka í skjóli e-s: emparar-se en algú ~ darrere una cosa, pretextar una cosa (amagar-se darrere algú o una cosa justificar una acció)
♦ skáka í skjóli þess að <+ ind.><LOC FIGpretextar que <+ ind.>, emparar-se en el fet que <+ subj.>

skák·borð <n. -borðs, -borð>:
escaquer m
♦ reitur á skákborði: casella f d'escaquer

skák·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
problema m [de partides] d'escacs
♦ skákdæmi og tafllok: problemes d'escacs i finals de partida

skák·einvígi <n. -einvígis, -einvígi. Gen. pl.: -einvígja; dat.pl.: -einvígjum>:
duel m d'escacs
♦ heyja skákeinvígi: celebrar un duel d'escacs

skák·félag <n. -félags, -félög>:
associació f d'escacs, club m d'escacs

skák·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
campionat m d'escacs

skák·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m d'escacs

skák·list <f. -listar, no comptable>:
art f,m de jugar als escacs, art f,m dels escacs

skák·maður¹ <m. -manns, -menn>:
(sá sem teflir skákjugador m d'escacs, jugadora f d'escacs, escaquista m & f 

skák·maður² <m. -manns, -menn>:
<(ræningilladre m de camí ral 

skák·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
campió m d'escacs, campiona f d'escacs

skák·mót <n. -móts, -mót>:
torneig m d'escacs

skák·rit <n. -rits, -rit>:
1. <GENpublicació f sobre escacs
2. (skáktímaritrevista f d'escacs (publicació periòdica en format especial)

ská·kross <m. -kross, -krossar>:
creu f de Sant Andreu

skák·samband <n. -sambands, -sambönd>:
federació f d'escacs
Skáksamband Íslands: Federació d'Escacs d'Islàndia

skák·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f escaquista

skák·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:
anàlisi f de partida d'escacs

skák·snillingur <m. -snillings, -snillingar>:
geni m & f dels escacs

skák·stig <n. -stigs, -stig>:
punt m [obtingut en competició escaquista] (per peça d'escacs guanyada & per partida guanyada o acabada en taules)
♦ skákstig <n.pl -stiga>: puntuacions dels jugadors d'escacs, classificació dels jugadors d'escacs per punts obtinguts

skák·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
equip m d'escacs

skák·tafl <n. -tafls, -töfl>:
1. (leikur í skákpartida f d'escacs (jugada a escacs)
2. (íþróttescacs m.pl (joc dels escacs)

skák·tímarit <n. -tímarits, -tímarit>:
revista f d'escacs

skák·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
ordinador m d'escacs

skák·þraut <f. -þrautar, -þrautir>:
problema m d'escacs

skál <f. skálar, skálar (o: -skálir)>:
1. <GENbol m, tassa grossa
◊ þeir drekka vínið úr skálum og smyrja sig með úrvals-olíu - en eyðing Jósefs rennur þeim ekki til rifja:
◊ vatn bað hann um, mjólk gaf hún, í skrautlegri skál rétti hún honum rjóma:
◊ og það varð svo. Morguninn eftir reis hann árla og kreisti reyfið, og vatt hann þá dögg úr reyfinu, fulla skál af vatni:
◊ og er þeir höfðu lokið því, færðu þeir konungi og Jójada afganginn af fénu, og voru af því gjörð áhöld fyrir hús Drottins - áhöld til guðsþjónustu og fórnfæringa, skálar og gull- og silfuráhöld:
◊ síðan steiktu þeir páskalambið við eld, svo sem lög stóðu til, suðu helgigjafirnar í pottum og kötlum og skálum, og færðu tafarlaust hverjum leikmanni:
◊ og ég setti skálar fullar af víni og bikara fyrir ættmenn Rekabíta-flokksins og sagði við þá: "Drekkið vín!":
◊ en hengi allur þungi föðurættar hans sig á hann með niðjum sínum og skyldmennum, öll smákerin, eigi aðeins skálarnar, heldur og öll leirkerin, þá mun naglinn - það eru orð Drottins allsherjar, - sem rekinn var á haldgóðum stað, jafnskjótt láta undan, brotna og detta niður, og byrðin, sem á honum hékk, skal sundur molast, því að Drottinn hefir talað það:
◊ en er Davíð kom til Mahanaím, fluttu þeir Sóbí Nahasson frá Rabba, borg Ammóníta, Makír Ammíelsson frá Lódebar og Barsillaí Gíleaðíti frá Rógelím þangað 28hvílur, ábreiður, skálar og leirker og færðu Davíð og liðinu, sem með honum var, hveiti, bygg, mjöl, bakað korn, baunir, flatbaunir, hunang, rjóma, sauði og osta úr kúamjólk til að eta:
◊ ávali mjaðma þinna er eins og hálsmen, handaverk listasmiðs, skaut þitt kringlótt skál, er eigi má skorta vínblönduna, kviður þinn hveitibingur, kringsettur liljum, brjóst þín eins og tveir rádýrskálfar, skóggeitar-tvíburar:
◊ og þú skalt gjöra föt þau, sem borðinu tilheyra, skálar og bolla, og ker þau, sem til dreypifórnar eru höfð. Af skíru gulli skalt þú gjöra þau:
◊ latur maður dýfir hendinni ofan í skálina, en ekki nennir hann að bera hana aftur upp að munninum:
♦ drekka skál e-s: #1. <GENbeure['s] el bol d'algú; #2. <LOC FIGfer un brindis per algú, beure a la salut d'algú
♦ hella (o: ausa) úr skálum reiði sinnar [yfir e-n]: <LOC FIGvessar la seva còlera [sobre algú]
◊ vei þeim, sem gefur vinum sínum að drekka úr skál heiftar sinnar og gjörir þá jafnvel drukkna til þess að sjá blygðan þeirra:
◊ sjá, ég tek úr hendi þinni vímubikarinn, skál reiði minnar, þú skalt ekki framar á henni bergja:
♦ sami grautur í sömu skál: <LOC FIGmés del mateix, la mateixa cançó de sempre, vi vell dins bot vell
♦ segja skál: <LOC FIGbrindar, fer un brindis
♦ skál!: #1. salut!; #2. le-ħaiim, לחיים
♦ skál fyrir þér!: a la teva salut!
♦ vera [vel] við skál: <LOC FIGhaver begut una copa més del compte, haver alçat el colze
♦ → ádreifingarskál “copa d'aspersió” (מִזְרָק, וְאֶת-הַמִּזְרָקוֹת)
♦ → dreypifórnarskál “copa de libació” (מְנַקִּית, וְאֶת-הַמְּנַקִּיֹּת)
♦ → gullskál “safata d'or” (אֲגַרְטָל, אֲגַרְטְלֵי זָהָב)
♦ → hestaskál “brindis de comiat”
♦ → leirskál “bol de terrissa”
♦ → olíuskál “vas d'oli” (גֻּלָּה, וְגֻלָּהּ)
♦ → fórnarskál “copa [sacrificial] (מִזְרָק, כַּמִּזְרָקִים לִפְנֵי הַמִּזְבֵּחַ)
♦ → silfurskál “safata d'argent” (אֲגַרְטָל, אֲגַרְטְלֵי-כֶסֶף אָלֶף)
♦ → undirskál “platet, plateret”
♦ → vatnsskál “càntir d'aigua” (צַפַּחַת, וְאֶת-צַפַּחַת הַמַּיִם)
♦ → vímuskál “copa d'embriaguesa” (סַף, סַף-רַעַל)
2. (súpuskál, súpufatsopera f (recipient per a la sopa)
3. (salernisskálpica f (de vàter)
4. (skolskálbidet m (per a ablucions ‘íntimes’)
5. (þvagskálorinador m (pica per a orinar-hi)
6. (þvottaskál[pica f del] lavabo m (pica per rentar-s'hi les mans)
7. (dæld í landslagienfonsament m del terreny, clotada f [poc profunda o extensa], bòfia f, foia f (Val.), clotal m (Mall.) (petita depressió de terreny, de forma circular o semicircular, en forma de tassa, copa o bol)
8. (jökulskálcirc m (de glacera)
9. (á brjóstahaldaracopa f (de sostenidors)
10. (bremsuskáltambor m (de fre)
11. (vogarskál, metaskálplateret m (de balances)
◊ en letrið, sem ritað er, er þetta: mene, mene, tekel ufarsin. Þessi er þýðing orðanna: mene, Guð hefir talið ríkisár þín og leitt þau til enda; tekel, þú ert veginn á skálum og léttvægur fundinn; peres, ríki þitt er deilt og gefið Medum og Persum": El text inscrit és aquest: Mené, mené, tequel, u-farsín. I aquesta és la interpretació d'aquests mots: Mené vol dir "comptat": Déu ha comptat els anys del teu regnat i els hi ha posat fi. Tequel vol dir "pesat": t'ha pesat a les balances i t'ha trobat mancat de pes. Peres vol dir "dividit": el teu regne serà dividit i donat als medes i als perses
◊ þeim Halla og Sigurði sessunaut hans varð talað til Einars. Sagði Sigurður Halla frá að engi maður þorði að mæla í móti Einari eða í aðra skál að leggja en hann vildi og hann bætti ekki fé fyrir víg eða rán: [un dia, en un moment de la conversa,] en Halli i el seu company de taula, en Sigurður, es varen posar a parlar de l'Einar. En Sigurður va contar al Halli que ningú no gosava oposar-se a l'Einar ni fer res que aquest no volgués i que no pagava cap indemnització ni per assassinat ni per robatori (Baetke 19874, pàg. 541: engi lagði í aðra skál en hann vildi keiner (eig. legte in eine andere Waagschale) tat etwas anderes, als er wollte)
◊ en þann dag er þingit skyldi vera, komu þeir, þar er farit hǫfðu at taka bú Ǫzurar, ok var þá meira lið konungs en bœndr ætluðu, ok þorðu þeir þá ekki orð i aðra skál at leggja en konungr vildi; lagði hann slíkt allt á hendr þeim sem hann vildi at væri ok játtuðu þeir því ǫllu er konungr mælti til: i el dia en què el þing s'havia de celebrar, hi van arribar els homes que havien anat a prendre el mas de l'Ǫzurr, [de manera que] les tropes del rei eren majors que els pagesos no havien cregut i aquests no varen gosar objectar res al que el rei volia, el qual els va imposar tot el que va voler i ells acceptaren tot el que el rei els va dir (Baetke 19874, pàg. 541: þeir þorðu ekki orð í aðra skál at leggja en konungr vildi keiner wagte dem König zu widersprechen)
12. (mjaðmarskál & hjá skordýrum og áttfætlumacetàbul m (concavitat, esp. de l'ísquion o os ilíac & cavitat del cos de certs insectes i aràcnids)
13. (sogskál hjá smokkum, ögðum og bandormumventosa f [adherent], acetàbul m (de mol·lusc cefalòpode, sangonera, trematode i tènia)
♦ → sogskál “ventosa”
14. <BOTcúpula f

skála <skála ~ skálum | skálaði ~ skáluðum | skálað>:
brindar, fer un brindis
◊ eigum við ekki að skála?: que no brindem?
♦ skála fyrir e-m: fer un brindis per algú, fer un brindis a la salut d'algú
♦ skála fyrir e-u: brindar per una cosa, fer un brindis per una cosa
♦ skála við e-n: fer un brindis amb algú

skála·bóndarós <f. -bóndarósar, -bóndarósir>:
palònia f (Mall.), pampalònia f (Men.(planta Paeonia cambessedesii)

skála·bumba <f. -bumbu, -bumbur. Gen. pl.: -bumba o: -bumbna>:
címbal m (מְצֶלֶת, מְצִלְתַּיִם)

skál·aldin <n. -aldins, -aldin>:
<BOTaqueni m

skálar·hemill <m. -hemils, -hemlar>:
fre m de tambor

skálar·jökull <m. -jökuls, -jöklar>:
glacera f de circ

skála·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
paraules f.pl de brindis

skála·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
cèstrum purpuri (o: vermell) (arbre Cestrum elegans syn. Cestrum purpureum)

skála·vog <f. -vogar, -vogir>:
balances f.pl de platerets

skáld <n. skálds, skáld>:
1. <GENpoeta m
◊ þess vegna segja skáldin (ʝɔʔməˈrū   ha-mmɔʃˈlīm, יֹאמְרוּ הַמֹּשְׁלִים): Komið til Hesbon, hún verður endurreist, grunnur lagður að höfuðborg Síhons:
◊ í honum lifum, hrærumst og erum vér. Svo hafa og sum skáld yðar (ὁ ποιητής -οῦ, τινες τῶν καθ' ὑμᾶς ποιητῶν) sagt: ,Því að vér erum líka hans ættar':
♦ efni í skáld: una promesa com a poeta, un nou talent com a poeta
♦ epískt skáld: poeta èpic
♦ gott skáld: bon poeta, poeta bo
♦ hæverskt skáld: poeta cortesà
♦ kvenkyns skáld: poetessa f
♦ lárviðarkrýnt skáld: poeta laureat
♦ lélegt skáld: poeta dolent, mal poeta, poeta xerec
♦ ljóðrænt skáld: poeta líric
♦ lýrískt skáld: poeta líric
♦ snjallt skáld: poeta genial
♦ talandi skáld: poeta improvisador, poeta que pot improvisar els poemes
♦ telja e-n með skáldum: comptar algú entre els poetes
♦ öll rit skáldsins: obres completes del poeta
♦ → alþýðuskáld “poeta del poble”
♦ → ádeiluskáld “poeta satíric”
♦ → ákvæðaskáld “poeta, als versos del qual hom atribueix la possibilitat d'efectes sobrenaturals: canviar el temps, la sort d'algú etc.”
♦ → farandskáld “poeta vagant”
♦ → fornskáld “poeta antic”
♦ → frumskáld “poeta original”
♦ → gamanleikjaskáld “autor còmic, autor de comèdies”
♦ → gleðileik[j]askáld “autor còmic”
♦ → góðskáld “poeta magnífic”
♦ → gæðaskáld “poeta excel·lent”
♦ → harmleikaskáld “autor de tragèdies”
♦ → háðleikaskáld “autor de peces satíriques”
♦ → háðskáld “poeta satíric”
♦ → hetjuskáld “poeta heroic, poeta èpic”
♦ → hirðskáld “poeta de la cort”
♦ → hirðingjaskáld “poeta pastoral”
♦ → hjarðskáld “poeta pastoral”
♦ → hrakskáld “autor de poemes d'escarn i befa, autor de poemes difamatoris”
♦ → hugsjónaskáld “poeta idealista”
♦ → höfuðskáld “poeta cabdal”
♦ → illskælda “poetastre, poeta dolent”
♦ → kraftaskáld “poeta, als versos del qual hom atribueix la possibilitat d'efectes sobrenaturals: canviar el temps, canviar la sort d'algú, fer que una balena s'acosti a la costa per poder caçar-la etc.”
♦ → kvenskáld “poetessa”
♦ → kviðuskáld “poeta èpic”
♦ → leikritaskáld “autor dramàtic, dramaturg”
♦ → leikskáld “poeta dramàtic, autor dramàtic”
♦ → leirskáld “rodolinaire, ajunta-rimes, mal poeta”
♦ → listaskáld “poeta artista, poeta artístic”
♦ → ljóðskáld “poeta líric”
♦ → merkisskáld “poeta eminent, poeta assenyalat”
♦ → miðaldaskáld “poeta medieval”
♦ → náttúruskáld “poeta naturalista”
♦ → óðskáld “autor d'odes; poeta líric”
♦ → óperettuskáld “autor d'operetes, compositor d'operetes”
♦ → óperuskáld “autor d'òperes, compositor operístic, operista”
♦ → óskaskáld “poeta molt estimat o apreciat”
♦ → reginskáld “poeta excels”
♦ → ritskáld “autor”
♦ → rímnaskáld “autor de rímur
♦ → smátónleikskáld “autor d'operetes”
♦ → sálmaskáld “autor d'himnes religiosos”
♦ → snilldarskáld “poeta genial, poeta magistral”
♦ → snilliskáld “poeta genial, poeta virtuós”
♦ → stofuskáld “poeta de saló”
♦ → stórskáld “poeta genial”
♦ → sögu[ljóða]skáld “poeta èpic”
♦ → söguskáld “(skáldsagnahöfundur) novel·lista”
♦ → söngleikaskáld “autor de vaudevilles; autor de musicals; operista”
♦ → tónleikskáld “autor d'òperes, compositor operístic, operista”
♦ → tónskáld “compositor musical”
♦ → uppáhaldsskáld “poeta favorit”
♦ → vandlætingaskáld “poeta satíric”
♦ → þjóðskáld “poeta nacional; poeta excepcional”
2. <HISTescalda m & f
♦ → jarlsskáld “escalda del iarl
♦ → konungsskáld “escalda del rei”
♦ → skakkaskáld “escalda del iarl Erlingr skakki (‘Coll-tort’)”
♦ → vandræðaskáld “escalda difícil-de-convèncer, escalda reaci”

skáld- <en compostos>:
escàldic -a

skálda¹ <skálda ~ skáldum | skáldaði ~ skálduðum | skáldaðe-ð>:
(semja skáldskapcompondre una cosa (cosa = composició poètica)
♦ skálda um e-ð: compondre poesia sobre una cosa, fer versos o una obra poètica sobre una cosa, poetitzar sobre una cosa
♦ skálda upp e-ð: <FIGfabular una cosa, inventar (o: inventar-se) una cosa (empescar-se una història)
♦ skálda upp sögu um að <+ subj.>inventar-se una història que <+ ind.>

skálda² <skálda ~ skáldum | skáldaði ~ skálduðum | skáldaðe-ð>:
(ná hárum eð fjöðrum af með sjóðheitnu vatniescaldar una cosa (cosa = animal mort, per llevar-li millor les plomes o els pèls)
♦ e-n skáldar: <FIGa algú li surten clapes sense pèls o sense cabells & clapes blanques petites a la pell & clapes on la pell ha estat arrabassada

skáldaður, skálduð, skáldað¹ <adj.>:
1. (ortur, yrkturcompost -a
♦ skáldað í tré: poesia [feta] en fusta (dit de gravats i talles en fusta molt ben fets)
2. <FIGfictici -ícia, fabulós -osa (imaginari, inventat)

skáldaður, skálduð, skáldað² <adj.>:
1. (með hárlausa blettiamb clapetes (que té petites clapes sense pèls o clapes resultants del fet que la pell ha estat arrabassada)
2. (beyglaðurescrostat -ada, abonyegat -ada, atrotinat -ada (amb petites abonyegadures, clapes escrostades etc. per l'ús)
◊ bíllinn var dálítið skáldaður: el cotxe estava una mica escrostat

skálda·laun <n.pl -launa>:
guardó m de poeta (cf. la variant skáldskaparlaun)

skálda·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
llicència poètica

skálda·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
grandalla f (planta Narcissus poëticus)

skálda·mál <n. -máls, no comptable>:
llengua poètica, llenguatge poètic

skáldamáls·orð <n. -orðs, -orð>:
mot poètic
hauður er skáldamálsorð og þýðir “jörð”: hauður és un mot poètic i vol dir “terra”

skálda·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser ver (planta Rosa gallica)

skálda·spillir <m. -spillis, no comptable>:
<LITERdestrossa-escaldes m, malnom de l'escalda del segle X Eyvindr Finsson, escalda del rei Hákon Haraldsson el Bo i del iarl Hákon Sigurðarson de Hlaðir. El seu malnom es pot interpretar de dues maneres: o bé que plagiava a pitjor els versos d'altres escaldes o bé que era millor que ells; en tot cas, les fonts medievals no esclareixen pas per què havia rebut aquest malnom. A la segona estrofa de l'himne nacional de Noruega, d'en Bjørnstjerne Bjørnson, hi és esmentat: Dette landet Harald berget ǁ med sin kjemperad, ǁ dette landet Håkon verget, ǁ medens Øyvind kvad... ‘en Harald va salvar aquesta terra ǁ amb la host dels seus campions, ǁ en Håkon va defensar aquesta terra ǁ mentre l'Øyvind el cantava...’

skáld·fákur <m. -fáks, -fákar>:
cavall alat, pegàs m

skáld·fífl <m. -fífls, -fíflar>:
poetastre m
◊ hann brást þá í arnarham ok flaug, en Suttungr í annan arnarham ok flaug eptir honum. Æsir settu út í garðinn ker sín. Óðinn spýtti miðinum í kerin. En sumum repti hann aptr, er honum varð nær farit ok hafa þat skáldfífl ok heitir arnarleir, en Suttungamjǫðr þeir er yrkja kunna. Því heitir skáldskaprinn fengr Óðins ok fundr ok drykkr ok gjǫf: en un tres i no-res es va posar un hamr d'àguila i s'envolà, però en Suttungr se'n va posar un altre i es va posar a encalçar-lo també volant. Els ansos varen treure a la clasta llurs ribells. L'Odin va regurgitar l'hidromel a dins aquests ribells, però en va rotar una mica per enrere perquè ja li feien a prop, i aquest hidromel és el que tenen els poetastres i es diu femta d'àguila, però els qui saben compondre [bona] poesia, tenen el med d'en Suttungr. Per això la poesia es diu el botí de l'Odin o la seva troballa o la seva beguda o el seu present (#1. repa ‘rotar, fer un rot’: Baetke 19874, no dóna pas entrada ni al mot ni a la possible locució repa aptr que sembla haver volgut dir que va deixar anar una part del med ‘fent un rot pel darrere’, és a dir, fent un pet#2. e-m verðr nær farit: cf. Baetke 19874, pàg. 127: fara nær : e-m er nærri farit jmd geht es an den Kragen)

skáldfífla·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
part f dels poetastres
◊ en er Suttungr sá flug arnarins, tók hann sér arnarham ok flaug eptir honum. En er æsir sá, hvar Óðinn flaug, þá settu þeir út í garðinn ker sín, en er Óðinn kom inn of Ásgarð, þá spýtti hann upp miðinum í kerin, en honum var þá svá nær komit, at Suttungr myndi ná honum, at hann sendi aptr suman mjǫðinn, ok var þess ekki gætt. Hafði þat hverr, er vildi, ok kǫllum vér þat skáldfíflahlut. En Suttungamjǫð gaf Óðinn ásunum ok þeim mǫnnum, er yrkja kunnu. Því kǫllum vér skáldskapinn feng Óðins ok fund ok drykk hans ok gjǫf hans ok drykk ásanna": però quan en Suttungr va veure l'àguila volant, va agafar el seu hamr d'àguila i es va posar a encalçar-la volant. I quan els ansos varen veure l'Odin acostant-se volant, varen treure a la clasta llurs ribells i quan l'Odin va sobrevolar l'interior d'Asgard, va regurgitar l'hidromel a aquests ribells, però llavors li va anar de tan poc que en Suttungr no l'atenyés, que va deixar anar una mica d'hidromel pel sés i en aquest hidromel ningú no hi parà esment i en va tenir qualsevol que en volgué, i d'aquest hidromel nosaltres en diem la part dels poetastres. I l'Odin va donar l'hidromel d'en Suttungr als ansos i als homes que saben fer [bons] poemes. Per això anomenem la poesia el botí de l'Odin o la seva troballa o la seva beguda o el seu present i la beguda dels ansos

skáld·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:
do m de la poesia, do (o: talent) m per a la poesia, talent m com a poeta

skáld·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
musa f

skáld·hugsjón <f. -hugsjónar, -hugsjónar>:
ideal m poètic

skáld·jöfur <m. -jöfurs, -jöfrar>:
príncep m de poetes 

skáld·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
poetessa f
◊ Maria Antònia Salvà er talin ein mikilvægasta skáldkona frá Mæorku: na Maria Antònia Salvà és considerada una de les més importants poetesses de Mallorca

skáld·lega <adv.>:
poèticament

skáld·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENpoètic -a
2. <HISTescàldic -a

skáld·maður <m. -manns, -menn>:
escalda m
◊ svo segja fróðir menn að margir í ætt Mýramanna, þeir sem frá Egli eru komnir, hafi verið menn vænstir en það sé þó mjög sundurgreinilegt því að sumir í þeirri ætt er kallað að ljótastir menn hafi verið. Í þeirri ætt hafa og verið margir atgervismenn um marga hluti sem var Kjartan Ólafsson pá og Víga-Barði og Skúli Þorsteinsson. Sumir voru og skáldmenn miklir í þeirri ætt, Björn Hítdælakappi, Einar prestur Skúlason, Snorri Sturluson og margir aðrir: els erudits diuen que molts dels membres del llinatge dels mýranesos que són descendents de l'Egill [Skalla-Grímsson], han estat uns homes bellíssims, cosa que, tanmateix, és molt matisable car d'alguns d'aquest llinatge se'n diu que han estat els homes més lleigs [que hi ha hagut a Islàndia]. En aquest llinatge també hi ha hagut molts d'homes d'empenta en moltes de coses, com ho foren en Kjartan Ólafsson ‘Paó’ i en Víga-Barði o en Barði l'homeier, i l'Skúli Þorsteinsson. En aquest llinatge també hi hagué alguns grans escaldes com ara en Björn, el campió dels Hítardalesos, l'Einar Skúlason el prevere, l'Snorri Sturluson i molts més

skáld·menni <n. -mennis, -menni>:
poeta m
◊ þann 18. dag júlií voru illvirkjarnir uppi með sólu að gagnleita um eyna, um fjöll og bygðir, og fluttu þá enn [margt] fólk til skipanna; en í fyrstu, þá varð vart við ófriðinn, flýði sá annar prestur, sem var það merkilega skáldmenni síra Jón Þorsteinsson, burt af sínu heimili, Kirkjubæ, í urð nokkra undir einum hamri, í helli einn, með sinni kvinnu Margréti og dóttur og syni, ásamt öðru heimkynni og hjúum. Og sem hann var þar kominn, las hann og prédikaði fyrir sínu fólki og huggaði það. Síðast las hann lítaníunael 18 de juliol, els malvats ja s'eren llevats a trenc d'alba per a cercar botí per l'illa, pels puigs i les contrades habitades, mentre continuaven duent més gent [capturada] als vaixells. Però tot just en el començment d'aquests fets hostils, l'altre prevere, qui era l'important poeta mossèn Jón Þorsteinsson, va fugir de la seva llar a Kirkjubær i es va refugiar a una tartera que hi havia al peu d'un penya-segat, a una cova, amb la seva muller Margrét, sa filla i son fill ensems amb d'altres treballadors i criats de llur casa. Quan va haver arribat a la cova, va llegir i predicar a la seva gent i la va conhortar. Finalment, els va llegir passatges de la Lítanía, un llibre de pregàries

skáld·mæli <n. -mælis, -mæli>:
obra (o: composició) poètica, obra f en vers

skáld·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
que posseeix el do de la poesia, dotat -ada per a la poesia

skáld·mæringur <m. -mærings, -mæringar>:
poeta m insigne

skáld·mæti <n. -mætis, no comptable>:
vàlua poètica, valor poètic

< skáld·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
caramella f, dolçaina f

skáld·rit <n. -rits, -rit>:
1. (ekki fræðrit, rit sem gerast ekki í raunveruleikanum, heldur í hugarheimi höfundarinsobra f de ficció, obra literària (escrit o obra de ficció, de contingut literari)
♦ sagnfræðilegt skáldrit: obra de ficció històrica
♦ skáldrit skiptast í skáldsögur, ævintýri, smásögur, ljóð og leikrit: les obres literàries es divideixen en novel·les, contes, narracions, poemes i obres de teatre
2. (skáldleg verkobra poètica (escrit o obra de contingut poètic, esp. en vers)

skáld·ritun <f. -ritunar, pl. no hab.>:
[obra literària de] ficció f, producció literària (gènere literari consistent en escrits o obres de ficció, de contingut literari ficcional)

skáld·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
novel·la f
♦ áhrifarík skáldsaga: una novel·la important, una novel·la de pes
♦ spennandi skáldsaga: una novel·la emocionant
♦ söguleg skáldsaga: novel·la històrica
♦ traust skáldsaga: una novel·la sòlida

skáldsagna- <en compostos>:
novel·lístic -a, de novel·les

skáldsagna·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
novel·lística f

skáldsagna·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
novel·lista m & f 

skáldsagna·ritun <f. -ritunar, pl. no hab.>:
novel·lística f (producció literària en forma de novel·la, producció de novel·les)

skáldskapar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
poètica f

skáldskapar·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:
do m de la poesia, do (o: talent) m per a la poesia

skáldskapar·hefð <f. -hefðar, -hefðir>:
tradició poètica

skáldskapar·laun <n.pl -launa>:
guardó m de poeta, recompensa f per l'ofici de poeta
◊ Yngvar hélt upp vísu þeirri og þakkaði vel Agli vísuna; en um daginn eftir þá færði Yngvar Agli að skáldskaparlaunum kúfunga þrjá og andaregg. En um daginn eftir við drykkju kvað Egill vísu aðra um bragarlaun: l'Yngvar va exalçar l'estrofa i regracià efusivament l'Egill per ella, i l'endemà, l'Yngvar va portar a l'Egill com a guardó per aquell poema tres corns marins i un ou d'ànnera. I l'endemà d'això, durant la drykkja, l'Egill, va declamar una nova estrofa sobre aquest guardó que havia rebut per la seva estrofa
◊ Dagfinni skáldi kom það í hug að engi átti konunginum meiri virðing að launa í alla staði en hann. Gekk hann síðan upp á hauginn og kvaddi konunginn vel og hæversklega. Konungur tók glaðlega kveðju hans. Dagfinnur sagði konunginum deili á því að hann hafði þá enn ort kvæði um hann af nýju og bað að hann skyldi hlýða og kvaðst þá vilja færa kvæðið. Konungurinn svarar að hann kvaðst gjarna hlýða vilja. Tók þá Dagfinnur og flutti kvæðið og var það þrítug drápa er hann þóttist ort hafa. En er kvæðinu var lokið þá þakkaði konungur það allvel og dró digran gullhring af hendi sér og gaf Dagfinni að skáldskaparlaunum en Dagfinnur vildi eigi þiggja hringinn og sagðist allt ærið hafa meðan hann héldi konunginum heilum. En Geirviður konungur lét það þá í ljós við Dagfinn að hann skyldi hans sóma meira gera í alla staði heldur en hvers manns annars í sínu ríki og bauð honum það að hann mundi afla honum kvonfangs og sagði svo að hann mundi þá konu fá honum til handa er hann vildi helst kjósa, nálega þess er kostur var í því landi: a l'escalda Dagfinnur li va venir a la ment que no hi havia ningú que hagués de retre major homenatge al rei, en tots els sentits, que ell. Així que, tot seguit, va pujar a dalt del túmul, i hi va saludar efusivament i cortesament el rei. El rei va acollir afablement la seva salutació. En Dagfinnur va fer avinent al rei que encara havia tornat a compondre un [segon] poema en honor d'ell i li pregà que l'escoltés, dient-li que volia declamar-l'hi allà i llavors. El rei li va respondre que de grat voldria sentir-lo. Aleshores en Dagfinnur va començar a declamar el poema, i era una drápa de trenta estrofes la que havia compost, segons el que [l'Oddi dels estels] va somniar. I quan va haver acabat de recitar el poema, el rei li va donar les gràcies molt efusivament i es va llevar del braç un braçalet d'or gruixut i el va donar al Dagfinnur en recompensa pel seu poema, però en Dagfinnur no va voler acceptar el braçalet dient-li que se sentia recompensat a bastament havent mantigut sa i estalvi el rei. I el rei Geirviður aleshores va declarar al Dagfinnur que ell li acreixeria el seu honor en tots els sentits abans que a qualsevol altre del seu regne i li va oferir de proporcionar-li un bon matrimoni dient-li que li donaria per dona gairebé qualsevol dona que ell s'estimés més de triar i que fos casadora en aquell país

skáldskapar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENpoètic -a
2. <HISTescàldic -a

skáldskapar·list <f. -listar, no comptable>:
art poètica
◊ “Um skáldskaparlistina” eftir Aristóteles: “Poètica” per Aristòtil
◊ “Skáldskaparlistin eða Bréf til Písónanna” eftir Hóras: “Art Poètica o Epístola als Pisons” de l'Horaci

skáldskapar·mál <n. -máls, -mál>:
llengua poètica, llenguatge poètic, llenguatge propi de la poesia
Skáldskapar·mál <n.pl -mála>: <HIST LITERSkáldskaparmál m.pl, Art Poètica, nom de la segona part de l'Edda de l'Snorri. Aconsello adaptar el terme norrè al català com a masculí plural o bé traduir-lo per Art Poètica

skáldskapar·rit <n. -rits, -rit>:
(skáldleg verkobra poètica (escrit o obra de contingut poètic, esp. en vers)

skáld·skapur <m. -skapar, no comptable>:
poesia f (art & composició, obra)
◊ þá varð óp mikit í hǫllinni af þessu, er Oddr hafði kveðit, ok drekka þeir af hornum sínum, en Oddr sezt niðr. Konungsmenn hlýða skemmtan þeira. Enn fœra þeir Oddi hornin, ok vinnr hann skjótt um þau bæði. Eptir þat ríss Oddr upp ok gengr fyrir þá ok þykkist vita, at nú sígr at þeim drykkrinn ok allt saman, at þeir váru fyrir lagðir í skáldskapnum. Hann selr þeim hornin ok kvað þetta: els versos que l'Oddr havia declamat van fer alçar una gran cridòria dins la hǫll i tot seguit, els homes van beure llurs banyes, mentre l'Oddr s'asseia. Els homes del rei sentien [de grat] llur skemmtan -la prova de beure cervesa i improvisar versos que es tenien l'Oddr d'una banda i en Sjólfr i en Sigurðr de l'altra-. En Sjólfr i el Sigurðr varen tornar a servir-li un cop més les dues banyes a l'Oddr i ell les va buidar ràpidament. Després, l'Oddr es va posar dret, va anar davant ells i tingué el convenciment que la beguda ja s'havia emparat d'ells i tot plegat, que havien estat vençuts en la contesa de poesia. Ell els va fer a mans les banyes, tot declamant aquests versos... (cf. Baetke 19874, pàg. 174: fyrir-leggja <...> überwinden, besiegen)
◊ hann flutti kvæðið skörulega en ekki var þar mikill skáldskapur í því kvæði: va declamar el poema d'una manera grandiosa, però[, malauradament,] en aquell poema no hi havia una gran art poètica
♦ ljóðrænn skáldskapur: [poesia f] lírica f
♦ yrkja skáldskap: compondre un poema
◊ Óðinn mælti: "Ek gef honum skáldskap, svá at hann skal eigi seinna yrkja en mæla." Þórr mælti: "Hann skal ekki muna eptir, þat er hann yrkir": l'Odin va dir: “li dono [el do de] la poesia, de manera que podrà compondre'n tan ràpidament com parla”. En Tor li va dir: “Li imposo que no se'n recordi pas del que hagi compost”
♦ → ástarskáldskapur “poesia amatòria (o: amorosa)
♦ → hetjuskáldskapur “poesia heroica”
♦ → hjarðskáldskapur “poesia pastoral”
♦ → leik[rita]skáldskapur “poesia dramàtica (ἡ δραματικὴ ποίησις)”
♦ → sögu[ljóða]skáldskapur “poesia èpica”

skáldsögu·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
variant de skáldsagnahöfundur ‘novel·lista’

skáldun <f. skáldunar, no comptable>:
escaldament m

skáld·verk <n. -verks, -verk>:
obra literària

ská·letra <-letra ~ -letrum | -letraði ~ -letruðum | -letraðe-ð>:
escriure (o: posar) una cosa en cursiva

ská·letraður, -letrað, -letrað <adj.>:
[escrit -a] en cursiva

ská·letur <n. -leturs, -letur>:
[lletra] cursiva f

skál·hnefla <f. -hneflu, -hneflur. Gen. pl.: -hnefla o: -hneflna>:
pebràs m (fl./pl.: pebrassos), blava f (Bal.) (bolet Russula delica)

skál·hvelja <f. -hvelju, -hveljur. Gen. pl.: -hvelja>:
vorm m (Mall.), grumer m (Mall., Men.), bòrn m (Men., Empordà), medusa f (individu de la classe dels escifozous)
♦ skálhveljur: grumers m.pl, meduses f.pl, [classe f dels] escifozous m.pl

skáli <m. skála, skálar>:
1. (bráðabirgðahús: fjallakofi, ferðamannaskýli, gistiskálicabana f, refugi m (de muntanya, d'excursionistes, de viatgers)
♦ → fiskiskáli “barraca de pescador”
2. (stórt ferðamannaskýli, stór gistiskálialbergueria f, posada f, hostatgeria m (allotjament o hostal de viatgers)
3. (skíðaskálialberg m (per a esquiadors & per a hostes)
4. (skemma, birgðaskálidipòsit m (magatzem)
5. (svefnhús, svefnskálidormitori m (sala o edifici emprat per a dormir-hi)
6. (samkomuskálicasal m (per a reunions i actes socials)
7. (laufskáli & sýningarskálipavelló m (de parc, jardí & d'exposicions)
8. (hljómskáliquiosc m (pavelló o glorieta, situat enmig de jardins o parc, destinat a acollir una banda de música per a concerts, esp. dominicals)
9. (rúmgóð salarkynni: gildaskáli, veitingaskálirestaurant m (local, sala o saló espaiós, especialitzat en banquets & cafeteria & casal de club)
10. (hermannaskálicaserna f (quarter militar)
11. (forskáli, stórt anddyri, miðrými íbúðarvestíbul m (rebedor, esp. el gros i espaiós)
12. <ARQ HISTskáli m, edifici del mas medieval emprat amb diferents funcions segons l'època, però principalment com a menjador (en festes) i com a dormitori; com a tal, per tant, constituïa un dels edificis centrals del mas. Recomano que el mot s'adopti en català per comptes d'intentar traduir-lo, ja que no li conec cap equivalent funcional en la nostra cultura. Depenent del context es podria traduir, simplement, per casa, allotjament, o estatge[s]. A l'Eyrbyggja saga, l'skáli sembla estar dividit en dues sales, la principal o setaskáli i la secundària o eld[a]skáli. Per a més detalls, remeto a Rhamm 2. Abteilung, Erster Teil 1908:436-464. En textos molt tardans, en el context de viatges, el mot s'ha de traduir per hostatgeria o posada o albergueria
13. <ARQ HIST = setaskálisetaskáli m, sala principal de l'skáli medieval on hi havia el set o els sets, en els quals hom situava els jaços per dormir-hi; així i doncs, aquesta sala era emprada principalment com a dormitori
14. <ARQ HIST = eldskálieldskáli m, sala secundària de l'skáli medieval. Hi havia la llar o llars de foc, la cuina i era emprada com a menjador, però també com a dormitori
15. <ARQ HIST = drykkjuskáli, veizluskálidrykkjuskáli m, sala del mas medieval on s'hi celebraven banquets i s'hi bevia cervesa
16. <ARQ RELIGlaufskáli “cabanella, cabaneta, succà”
17. (kofibarraca f, casull m (Mall., Men.(casa petita [i pobra])
♦ hægt er að skelfa skálann minn: <LOC FIGés fàcil fer tremolar la meva barraca (ficar-se amb els humils és fàcil)
18. (byrgi við fjóstanca f (al costat d'una establa)
  El tret distintiu de l'skáli és el d'espai d'ús comunal, d'aquí que el mot pugui designar tant una caserna (hermannaskáli), una sala de banquets (gildaskáli) o un refugi d'esquiadors (skíðaskáli); la qualitat d'aquesta edificació s'ha de veure, en canvi, com a un tret distintiu secundari. Per a designar la cabana o barraca enteses com a edificacions senzilles (i de dimensions petites o reduïdes) hi ha els mots kot, kofi, hreysi o kytra. Les cabanetes, cabanelles o succot bíbliques (laufskálar) també s'han d'entendre com a espais comunals provisionals de refugi.  
     

ská·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
diagonal f

skálka·pör <n.pl -para>:
belitrada f

skálka·skjól <n. -skjóls, no comptable>:
[fals] pretext m, [mala] excusa f
♦ hafa e-ð sem skálkaskjól: parapetar-se darrere una cosa, utilitzar una cosa com a pretext
♦ nota e-ð sem skálkaskjól: escudar-se en una cosa, emprar una cosa com a escusa o pretext

skálkur <m. skálks, skálkar>:
1. <(þjónnservent m
2. (galgopi, skelmirbergant m (brivall, belitre)

skálm¹ <f. skálmar, skálmir>:
<HISTskálm m, mena d'espasa, possiblement idèntica al tipus d'espasa anomenada σκάλμη (ἡ) en grec antic; el mot també té un altre paral·lel en l'albanès shkallmë (fem.) ‘espasa’. Personalment, l'interpreto com una espasa curta de fulla ampla i de doble tall
◊ kona kom að mér óþekkileg og kippti mér á stokk fram. Hún hafði í hendi skálm og hrís í annarri. Hún setti fyrir brjóst mér skálmina og reist á mér kviðinn allan og tók á brott innyflin og lét koma í staðinn hrís. Eftir það gekk hún út: una dona se va acostar cap a mi, el seu aspecte era esfereïdor i em va estirar fins a l'espona del llit. Amb una mà hi duia una skálm i llenya prima amb l'altra. Em va posar la skálm al pit i m'hi va obrir tot el ventre, després, em va treure tota la butza i, en lloc d'ella, hi va posar la llenya prima. Tot seguit, va sortir a fora
◊ stuttar brynjur, ǀ steypta hjálma, ǁ skálmum gyrðir, ǀ ok hǫfðu skarar jarpar: [portaven] cuirasses curtes, elms en forma de copa, [anaven] cenyits d'skálmir [i] tenien els cabells castanys
◊ Valdarr Dǫnum ǀ með Jarizleifi, ǁ Eymóðr þriði ǀ með Jarizskári; ǁ inn gengu þá, ǀ jǫfrum líkir, ǁ Langbarðs liðar, ǀ hǫfðu loða rauða, ǁ stuttar brynjur, ǀ steypta hjálma, ǁ skálmum gyrðir, ǀ hǫfðu skarar jarpar: [primer de tots hi entrà] en Valdarr, rei dels danesos, amb en Jarizleifr, el tercer fou l'Eymóðr, i amb ell en Jarizskárr. Després d'ells hi entraren, semblants a prínceps, els homes d'en Barba-llarga, portaven abrics vermells de llana, cuirasses curtes, elms en forma de copa, [anaven] cenyits de llurs skálmir, [i] tenien els cabells castanys (#1. steyptir hjálmar: Kuhn 1968³, pàg. 192: steypþir hiálmar übergestülpte, urspr. aber wohl hohe helme (Gðr. II 19; vgl. ags. stéap steil, hoch). Baetke 19874, no dóna pas entrada al mot, la qual cosa vol dir que es tracta d'un mot d'ús estrictament poètic. Al mot anglosaxó citat pel Kuhn encara s'hi pot afegir el heaþo-stéapa helm del Béowulf 1245a i el heaðo-stéapne helm del Béowulf 2153a . Mentre que Kuhn interpreta aquest mot com una referència al fet que duien posats els elms (“übergestülpte Helme”) en entrar dins el palau, jo l'interpreto com un adjectiu que descriu un tipus especial de casc: un casc cònic, en forma de copa invertida. Sijmons/Gering, en llur comentari a l'Edda del 1931, pàg. 302, també hi veuen una forma especial de casc, encara que ells l'entenen d'una manera diferent a la meva: steypþa hjalma, nicht, wie im Wörterb. übersetzt ward, ‘übergestülpte helme’ (Müllenhoff, DA. V,394) - denn jeder helm mußte ‘übergestülpt’ werden -, sondern ‘mit einem knopf oder einer spitze (staup) versehene helme’, vgl. Falk, Waffenk. s. 162 #2. Valdar Dǫnum cal sobreentendre: Valdarr er réð [yfir] Dǫnum)

skálm² <f. skálmar, skálmir>:
(buxnaskálmcamal m (de pantalons)

skálma <skálma ~ skálmum | skálmaði ~ skálmuðum | skálmað>:
gambar, fer gambades, caminar a grans gambades

skálm·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol pirinenc, mussol m de Tengmalm (ocell Aegolius funereus)

skálm·öld <f. -aldar, no comptable>:
<FIGtemps convulsos, temps m.pl de violència i anarquia

skálm·örn <f. -arnar, -ernir>:
àguila (o: àliga) calçada (ocell Hieraetus pennatus)

skálpur <m. skálps, skálpar>:
1. (slíðurbeina f de cuir (folre de cuir d'espasa o coltell)
2. <BOTsíliqua f

skál·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
arcíria f nutant (fong Arcyria nutans)

ská·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
<GEOLestratificació encreuada, llitatge [sedimentari] oblic

skán <f. skánar, skánir>:
1. (himna & mjólkurskán & fituskántel m (membrana, pel·lícula & capa a la superfície de la llet & capa de greix a la superfície del brou)
♦ hörð skán: crosta f
♦ → tannskán “carrall, tosca”
2. (sauðataðcrosta f de fems d'ovella (que s'anava formant a les estables a força de trepitjar les ovelles els cagallons. Tradicionalment s'emprava com a combustible per alimentar el foc)
3. (skari á snjócrosta f de neu (capa de neu congelada)
4. <MEDpsoriasi f (spæringur)

skána <skána ~ skánum | skánaði ~ skánuðum | skánað>:
millorar (o: millorar-se), anar a millor
♦ veðrið er að skána: el temps millora
♦ veðrið skánar bráðum: el temps millorarà aviat
♦ honum skánar: <impers. amb el subj. lògic en datiu> es troba millor
♦ honum er farið að skána: ha començat a estar millor

Skán·ey <f. -eyjar, no comptable>:
Skåne m

Skánn <m. Skáns, no comptable>:
Skåne m

skáp·hurð <f. -hurðar, -hurðir>:
porta f d'armari

skápur <m. skáps, skápar>:
1. <GENarmari m
♦ innbyggður skápur: armari de paret
♦ koma út úr skápnum: <LOC FIGsortir de l'armari
♦ → borðstofuskápur “armari de menjador”
2. (fataskápur, klæðaskápurarmari m de roba, armari rober, ropero m (cast., ekki ritm./no lit.(armari guarda-roba)
3. (glerskápurarmari m amb vidres (armari, amb vidrieres o vidrieretes als dos batents de la porta, de manera que se'n pot veure l'interior)
4. (eldhússkápurarmari[et] m de cuina, rebostet m (armariet, sovint penjant, per a guardar-hi comestibles i estris de cuina)
5. (matarskápuraparador m, bufet m (armari-taula)
6. (bókaskápurmoble llibreria m (armari, amb vidrieres a les portes, amb lleixes per a llibres)
7. (veggskápurarmari m penjant (armari, sovint de petites dimensions, que es penja de la paret)
8. (skjalaskápur[moble] arxivador m (armari per a documents)
9. (kústaskápurcambra f de mals endreços, traster m (cast., ekki ritm./no lit.(espai per a desar-hi estris vells, etc., inservibles o de poc ús)
10. (í búningsklefataquilla f (armari de vestuari)
11. (ísskápur, kæliskápurfrigorífic m, nevera f, refrigerador m, gelera f (Bal.(aparell elèctric per a conservar aliments amb fred)

< skár, ská, skátt <adj.>:
bo bona
♦ á ská: <LOC FIGde biaix, obliquament, de través
♦ með ská: <<LOC FIGper les bones, amb mà esquerra
◊ ok þat ráð vil ek gefa yðr, at þér sendið yðarn son, inn drengiliga Friðrek, til hans ok biðja hann veita yðr skatt fyrst með ská, en um síðir með því, at þú munt gera her á hendr honum: i us vull donar el consell que envieu davant ell el vostre fill, el valent Friðrekr, per a demanar-li que us pagui tribut, de primer per les pones, però després amenaçant-lo que, si no hi accedeix, enviareu un exèrcit contra ell:
♦ → herskár, -ská, -skátt “bo -ona per a fer-hi incursions i guerra”

skár <adv.>:
<GEN & FIGuna mica millor

skárri, skárri, skárra <adj. en grau comparatiu de l'adjectiu antiquat skár, ská, skátt>:
(betrimillor (dit de dues coses que, d'antuvi, són totes dues dolentes)
◊ Oddur segir: "Eg ætla að þú munt við taka nokkuru fé. Nú ætla eg það skárra að þú hafir": l'Oddr li va dir: “crec que val més que agafis tu una part dels meus diners; crec, doncs, que és millor que tu els tinguis”
◊ Jón smokraði sér í skárri garmana: en Jón es va ficar la seva millor roba (dels dos vestits que posseïa, tots dos xerecs o ja vells)
♦ hann er skárri: dins el que cap, està millor (dit de malalt)
  Les formes medievals presenten -r- simple: skári, skári, skára: La cita de dalt, del capítol VIII, pàg. 22, de l'edició Reykjavík 1901 de la Bandamanna saga in skemmri, a cura d'en Valdimar Ásmundarson, fa: Oddr segir: „Ek ætla, at þú munt við taka nökkuru fé; nú ætla ek þat skára, at þú hafir“.  
     

skárum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → skera “tallar”

ská·settur, -sett, -sett <adj.>:
oblic -iqua
♦ skásett hnit: <GEOMcoordinades obliqües
♦ skásett hnitakerfi: <GEOMsistema oblic de coordinades
♦ skásett hringkeila: <GEOMcon circular oblic
♦ skásett hringsívalningur: <GEOMcilindre circular oblic
♦ skásettur samhliðingur: <GEOMparal·lelepípede oblic

ská·skjóta <-skýt ~ -skjótum | -skaut ~ -skutum | -skotiðe-u>:
posar una cosa de través empenyent-la
♦ skáskjóta augunum [til e-s (o: á e-n ~ e-ð)]: <LOC FIGmirar d'esquitllèbit [algú ~ una cosa]
♦ skáskjóta sér [yfir e-ð]: travessar [diagonalment] una cosa (passar, dirigir-se cap a)
◊ skáskjóta sér yfir götuna: travessar el carrer
◊ hann skáskýtur sér yfir á hina hlið götunnar: passar a l'altra banda del carrer
♦ skáskjóta sér framhjá e-u: flanquejar una cosa, passar arran d'una cosa, vorejar una cosa, passar vorejant una cosa (skáka sér hjamfrá e-u ~ e-m)

ská·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
tallat -ada al biaix

ská·sniðinn, -sniðin, -sniðið <adj.>:
tallat -ada al biaix

ská·strendingur <m. -strendings, -strendingar>:
<GEOMprisma oblic

ská·strik <n. -striks, -strik>:
barra f [obliqua] (símbol gràfic /)

skástur, skást, skást <adj. en grau superlatiu de l'adjectiu antiquat skár, ská, skátt>:
el menys dolent, el millor (dit de tres o més coses o persones que, d'antuvi, són totes elles dolentes)

ská·stýfður, -stýfð, -stýft <adj.>:
<GEOMtruncat -ada obliquament
♦ skástýfð keila: con truncat obliquament
♦ skástýfður sívalningur: cilindre truncat obliquament

ská·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
1. <BOTerectopatent
2. (í skáken ela, recte -a oblic -iqua (dit del moviment del cavall en el joc d'escacs)
♦ skástæð hreyfing riddarans: el moviment recte oblic del cavall, salt m del cavall

skáta·félag <n. -félags, -félög>:
associació f escolta (fl./pl.: associacions escoltes)

skáta·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
nus m escolta (fl./pl.: nusos escoltes)

Skáta·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
escoltisme m, moviment m escolta

skáti <m. skáta, skátar>:
escolta m & f

ská·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul oblic
♦ efri skávöðvi: múscul oblic superior
♦ neðri skávöðvi: múscul oblic inferior
♦ → magaskávöðvi “múscul oblic de l'abdomen”

ske <skeður ~ ske | skeði ~ skeðum | skeð. Verb defectiu, emprat només en les seves terceres persones>:
succeir, passar, tenir lloc
◊ hvenær skeði þetta?: quan ha passat això?
♦ það getur skeð: pot passar, pot succeir, és ben possible
♦ ef ske kynni að <+ subj.>posat que <+ subj.>, en [el] cas que <+ subj.>

skeður, skeð, skeð <adj.>:
succeït -ïda, esdevingut -uda, passat -ada

skef:
1ª pers. sg. pres. ind. de → skafa “rasclar, rascar; raspar, raure”

skefill <m. skefils, skeflar>:
rasqueta f, rascador m

skefja·laus, -laus, laust <adj.>:
(hóflausdesenfrenat -ada (o: desfrenat -ada)  (sense moderació, escrúpols o control & sense inhibicions)

skefjar <f.pl -skefja>:
(takmörkun, aðhalddomini m (control [de si mateix, d'una cosa o algú], refrè, limitació, restricció)
♦ halda e-u ~ e-m í skefjum: <LOC FIGmantenir una cosa ~ algú sota control (o: a ratlla), dominar una cosa ~ algú, contenir una cosa ~ algú
♦ halda sér í skefjum: <LOC FIGcontrolar-se, [auto]dominar-se, contenir-se
◊ þá er þú rannsakar hjarta mitt, prófar það um nætur, reynir mig í eldi, þá finnur þú engar illar hugsanir hjá mér, munnur minn heldur sér í skefjum (= ˌzammoˈθī bal־ʝaʕăβār־ˈpī, זַמֹּתִי] בַּל-יַעֲבָר-פִּי])si examines el meu cor, si el poses a prova durant la nit i a mi em proves al foc, no trobaràs cap mena de pensaments dolents en mi i la meva boca es refrena

skefla <skeflir | skefldi | skeflt; verb impers. amb subjecte formal það>:
amuntegar-se la neu
♦ það skeflir að húsinu: la neu s'amuntega contra la casa
♦ það skeflir fyrir gluggann: la neu s'amuntega a la finestra

skefta <skefti ~ skeftum | skefti ~ skeftum | skefte-ð>:
emmanegar una cosa, posar mànec a una cosa

skefti <n. skeftis, skefti>:
1. <GENmànec f
♦ → hnífskefti “mànec de ganivet”
2. (spjótskeftiasta f (de llança)
3. (byssuskefticulata f (d'arma de foc)

skefur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → skafa “rasclar, rascar; raspar, raure”

skegg <n. skeggs, skegg. Gen. pl.: skeggja; dat.pl.: skeggjum>:
1. <GENbarba f
♦ deila um keisarans skegg: <LOC FIGdiscutir sobre el sexe dels àngels, encetar una discussió bizantina (discutir o barallar-se per futilitats o nimietats, barallar-se per bagatel·les, barallar-se per un no-res)
♦ hið rauða skegg: <MITOLEn Barba-roja, epítet del déu Tor
♦ láta sér vaxa skegg: deixar-se barba
♦ safna skeggi: deixar-se barba
♦ sítt skegg: barba llarga
♦ vera með skegg: portar barba, dur barba (Bal.)
♦ þykkt skegg: barba serrada (o: espessa; o: poblada)
♦ → alskegg “barba completa”
2. (yfirskeggbigoti m, mostatxos m.pl (Bal.) (damunt el llavi superior)
3. (á hafribarbó m (de boc)
4. (á lyklident f (de clau)

skegg·broddur <m. -brodds, -broddar>:
cerra [híspida] f de barba
♦ þeyta skeggbrodda í móti e-m: <MITOLfer sonar les cerres de la barba contra algú (desfermar el déu Þórr un temporal de vent. Al meu entendre, la locució fa referència al fet d'agafar-se la barba amb les dues mans, dur un moixell de barba amb cada una davant la boca, i bufar-hi per fer un soroll. Sembla un acte més o menys ritualitzat abans de les batalles, amb el qual es perseguiria d'esbufar l'enemic, com el déu Þórr esbufava amb el seu vent tot el que se li posava davant)
◊ Rauðr spurði, hverir þeir menn væri. Þórr sagði, at þat var Óláfr Tryggvason ok lið hans. Rauðr mælti: "Þeyttu í móti þeim skeggbrodda þína ok stǫndum í móti þeim knáliga". Þórr kvað þat fyrir lítit koma mundu ok þó gengu þeir út ok blés Þórr fast í kampana ok þeytti skeggraustina. Kom þá þegar andviðri í móti konungi svá styrkt, at ekki mátti við gera ok lét konungr síga aptr til sǫmu hafnar sem hann hafði áðr verit ok fór svá nǫkkurum sinnum en kostgæfði konungr þess at meirr at fara til eyjarinnar ok um síðir varð ríkari hans góðvili með Guðs krapti en sá fjandi er í mót stóð...: en Rauðr li va demanar qui devien ésser aquells homes. En Þórr li va dir que eren el rei Óláfr Tryggvason i la seva mainada. En Rauðr li va contestar: "Fes sonar les cerres de la teva barba contra ells i oposem-los una resistència aferrissada". En Þórr li va dir que fer-ho no serviria de gaire, i així i tot, varen sortir a fora i en Þórr va bufar amb força dins els seus mostatxos (o: va botinflar les galtes ?) i va fer sonar la veu de la [seva] barba. Aleshores, a l'instant es va congriar una tempesta tan forta contra el rei, que no s'hi pogué fer res en contra, de manera que el rei va fer arriar la vela i tornar al mateix port d'on havia salpat; això es va repetir un parell de vegades però, com més vegades succeïa, més afany posava el rei a anar a l'illa i finalment, i amb el poder [i ajut] de Déu, la seva bona voluntat fou més forta que no pas la del dimoni que hi estava en contra
♦ skeggbroddar <m.pl -brodda>barba que pica, barba f de dos dies (pèls híspids de barba quan fa un parell de dies que hom no s'ha afaitat)

skegg·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falzia prima (planta Asplenium septentrionale)

skegg·bursti <m. -bursts, -burstar>:
brotxa f d'afaitar (rakbursti)

skegg·gammur <m. -gamms, -gammar>:
trencalòs m (ocell Gypaetus barbatus)
◊ af fuglunum skal yður stugga við þessum, - þér skuluð eigi eta þá, þeir eru viðurstyggð -: örninn, skegg-gammurinn (= ˈpɛrɛs/פֶּרֶס: wə-ʔɛθ־ha-pˈpɛrɛs, וְאֶת-הַפֶּרֶס) og gammurinn (= ʕāznīˈʝāh, ʕāznii̯ˈʝāh/עָזְנִיָּה: hā-ʕāznīˈʝāh, הָעָזְנִיָּה), gleðan (= dāˈʔāh/דָּאָה: wə-ʔɛθ־ha-ddāˈʔāh, וְאֶת-הַדָּאָה) og valakynið (= ʔai̯ˈʝāh/אַיָּה: wə-ʔɛθ־hā-ʔai̯ˈʝāh   lə-mīˈnā-ḥ, וְאֶת-הָאַיָּה לְמִינָהּ)d'entre els ocells, avorrireu aquests: no en menjareu pas, són una cosa abominable: l'àguila, el trencalòs i el voltor [negre], el milà, el girfalc i els de la seva espècie
◊ alla hreina fugla megið þér eta, en þessa megið þér ekki eta: örninn, skegggamminn og gamminn, gleðuna og fálkakynið: podeu menjar tots els ocells purs, però no podeu menjar pas aquests ocells: l'àguila, el trencalòs i el voltor [negre], el milà, el falcó i els de la seva espècie

skegg·hafrar <m.pl -hafra>:
civada f de capellà, cugula f (Mall., Men.(planta Avena barbata)

skegg·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró f nodrissa (peix Ginglymostoma cirratum)

skegg·hár <n. -hárs, -hár>:
pèl m de barba

skegg·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
navalla f, raor m (Bal.) (rakhnífur)

skegg·hnýttlingur <m. -hnýttlings, -hnýttlingar>:
llop m de riu, gallec m (peix Noemacheilus barbatulus)

skegg·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
de barba blanca, que té la barba blanca
♦ Karlamagnús [hinn] skegghvíti: Carlemany el de la barba florida

skegg·hýjungur <m. -hýjungs, no comptable>:
borrissol m [de barba], pèl moixí

skeggjaður, skeggjuð, skeggjað <adj.>:
barbut -uda

skegg·karl <m. -karls, -karlar>:
vell m de barba llarga [i espessa]

skegg·kragi <m. -kraga, -kragar>:
barba f de galtes i mentó (tipus de barba)

skegg·laus, -laus, -laust <adj.>:
barbamec, mec (Bal.), imberbe

skegg·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
barbamec m, mec m (Bal.), imberbe m

skegg·meiti <m. -meita, -meitar>:
drac-salmó espigat (peix Rhadinesthes decimus)

skegg·ormur <m. -orms, -ormar>:
pogonòfor m, cuc m de tub [gegant] (individu de la família dels Pogonòfors)
♦ skeggormar: pogonòfors m.pl, cucs m.pl de tub [gegants]

skegg·rakari <m. -rakara, -rakarar>:
barber m

skegg·rót <f. -rótar, no comptable>:
barbeta f (barba de sota el mentó)

skegg·ræða <-ræði ~ -ræðum | -ræddi ~ -ræddum | -rætt>:
enraonar, fer tertúlia
♦ skeggræða e-ð [við e-n]: examinar una cosa [amb algú], enraonar sobre una cosa [amb algú]
♦ skeggræða um e-ð [við e-n]: debatre sobre una cosa [amb algú], fer tertúlia sobre una cosa [amb algú]

skegg·ræðinn, -ræðin, -ræðið <adj.>:
enraonador -a, que li agrada fer tertúlia

skegg·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:
1. <GENvorera f de barba
◊ þér skuluð eigi kringluskera höfuð yðar, né heldur skalt þú skerða skeggrönd þína (pəˈʔaθ zəqāˈnɛ-χā, פְּאַת זְקָנֶךָ). Og þér skuluð eigi skera skurði í hold yðar fyrir sakir dauðs manns, né heldur gjöra hörundsflúr á yður: no us rapareu en cercle [el costat d]el cap, ni et retallaràs el costat de la barba. No us fareu incisions a la carn per un mort, ni cap tatuatge
◊ eigi skulu þeir gjöra skalla á höfði sér, eigi raka skeggrönd sína (ū-φəˈʔaθ zəqāˈnā-m, וּפְאַת זְקָנָם), né heldur skera skurði í hold sitt: no es raparan pas el cap, ni s'afaitaran pas les vores de llur barba, ni es faran cap incisió a llur carn
2. (í gyðingdómipeà f (fl./pl.: peàs & peot) (פֵּאָה ,פֵּאוֹת)

skegg·sandi <m. -sanda, -sandar>:
arenària àrtica (planta Arenaria norvegica)

skegg·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:
sabó m d'afaitar (raksápa)

skegg·síður, -síð, -sítt <adj.>:
de barba llarga, que té la barba llarga

skegg·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
[part f de la] barba f (superfície de la cara on hi creix la barba)
♦ sýndarhársekksbólga í skeggstæði: pseudofol·liculitis f de la barba

skegg·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
tinya f de la barba

skeggur <m. -skeggs, -skeggir. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
mòllera fosca, capellà fosc (peix Trisopterus luscus syn. Gadus luscus syn. Gadulus luscus)

skegg·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>:
barba f (el mot designa la forma com creix la barba, si és llarga, serrada etc.)

skegg·þerna <f. -þernu, þernur. Gen. pl.: -þerna>:
fumarell carablanc (ocell Chlidonias hybridus)

skegg·öld <f. -aldar, no comptable>:
<FIGtemps convulsos, temps m.pl de violència i anarquia

skegg·öxi <f. -axar, -axir>:
<HISTskeggöxi f, skeggøx f, destral barbada, atxa o destral de combat de fulla gruixuda i ampla acabada en una punta inferior molt pronunciada

skegla <f. skeglu, skeglur. Gen. pl.: skegla o: skeglna>:
gavineta f de tres dits, gavina f de tres dits (Val.), gavina f tresdits (Bal.(ocell Rissa tridactyla)

skeið¹ <f. skeiðar, skeiðar>:
1. (matar-, teskeiðcullera f (estri per menjar-hi)
♦ stór skeið: cullerot m, cullera grossa
2. (skeiðarfyllicullera f, cullerada f (contingut de cullera)
♦ kúfuð skeið: una cullerada (o: cullera) plena a vessar
♦ skeið af sykri: una cullerada (o: cullera) de sucre
3. (vefjarskeiðllançadora f (filoja de teler)

skeið² <f. skeiðar, skeiðar>:
1. <MEDvagina f  (leggöng)
2. skeiðar <f.pl skeiða>: (slíðurbeina f (d'arma blanca)

skeið³ <f. skeiðar, skeiðar (o: skeiður; o: skeiðir)>:
<HIST NÀUTskeið f, skeid f, vaixell de guerra d'eslora petita
◊ gekk þá skeiðin Erlings miklu meira en önnur skipin: : la skeið de n’Erlingur anava molt més ràpida que no els altres vaixells

skeið⁴ <n. skeiðs, skeið>:
1. (rás, kapphlaupcursa f (competició a córrer)
♦ renna skeið við e-n: provar-se a córrer amb algú, fer una cursa amb algú
◊ þá spyr Útgarða-Loki hvað sá hinn ungi maður kunni leika. En Þjálfi segir að hann mun freista að renna skeið nokkur við einhvern þann er Útgarða-Loki fær til. Hann segir, Útgarða-Loki, að þetta er góð íþrótt og kallar þess meiri von að hann sé vel að sér búinn of skjótleikinn ef hann skal þessa íþrótt inna, en þó lætur hann skjótt þessa skulu freista. Stendur þá upp Útgarða-Loki og gengur út, og var þar gott skeið að renna eftir sléttum velli. Þá kallar Útgarða-Loki til sín sveinstaula nokkurn er nefndur er Hugi og bað hann renna í köpp við Þjálfa. Þá taka þeir hið fyrsta skeið, og er Hugi því framar að hann snýst aftur í móti honum að skeiðsenda: aleshores l'Útgarða-Loki va demanar quin joc podria jugar l'altre jove. I en Þjálfi li va contestar que es provaria a córrer amb qualsevol que l'Útgarða-Loki hi fes anar. L'Útgarða-Loki li va replicar que saber córrer era una bona destresa i afegí que, si ell, en Þjálfi, sabia practicar aquella destresa, les expectatives que estigués ben preparat quant a velocitat, havien d'ésser les més grans, però anuncià que, nogensmenys, aquelles habilitats s'havien de provar immediatament. Aleshores l'Útgarða-Loki es va posar dret i sortí a fora i allà, en un camp pla, hi havia un bon cós per a córrer-hi. Aleshores l'Útgarða-Loki va cridar un sveinstauli, un mosset, que nomia Pensament i li va pregar que es provés a córrer amb en Þjálfi. Aleshores varen córrer el primer cós i en Pensament va prendre una davantera tan gran que va sortir a rebre en Þjálfi quan aquest va arribar a la fi del cós
♦ vera búinn að renna sitt skeið á enda: <LOC FIGhaver acabat de córrer la seva cursa (haver arribat a la seva fi)
♦ þreyta skeið: fer una cursa
2. (hlaupcorreguda f (acció de córrer)
3. (tveggja spora gangur hestaskeið m, demble m [islandès], ambladura f [islandesa], entrepàs m [islandès], una de les cinc anadures o ambladures del cavall islandès ensems amb el → brokk, → stökk, → tölt, → fet. El demble islandès és possible, en principi, a qualsevol velocitat, però la velocitat perseguida del demble en els concursos hípics és més ràpida que la del galop, ja que es recorren 150 metres en una mitjana de 19 segons
♦ hlaupa á skeið: anar [un cavall] al demble
♦ hleypa hesti á skeið: fer anar un cavall al demble
♦ ríða skeið: anar al demble [muntat a dalt d'un cavall]
♦ [láta] skella á skeið: posar-se a cavalcar, posar-se a amblar
4. (skeiðvöllurpista f (d'hipòdrom), cós m
5. (skeiðrúmestadi m (islandesització de la unitat de longitud llatina stadium)
6. (tímalengdespai m, lapse m (període de temps)
♦ á léttasta skeiði [aldurs ~ æfinnar]: a la flor de la vida, en els millors anys de la vida
♦ á besta [æsku]skeiði: a la flor de la joventut
♦ vera kominn af æskuskeiði: haver depassat la flor de la vida, haver deixat enrere la joventut
♦ um fimm ára skeið: per un període de cinc anys
♦ um langt skeið: durant un llarg període de temps, per molt de temps
♦ um nokkurra ára skeið: per espai de diversos anys
♦ um [eitt] skeið: durant un cert temps
♦ um það skeið: per devés aquell temps, vers aquell temps, pels volts d'aquell temps
♦ → dagmálaskeið “punt dels dagmál
♦ um dagmálaskeið: pels volts dels dagmál
♦ → miðsvetrarskeið “mitjan hivern”
♦ um miðvetrarskeið: pels volts de mitjan hivern, devés mitjan hivern
♦ → miðsumarsskeið “mitjan estiu”
♦ um miðsumarsskeið: pels volts de mitjan estiu, devés mitjan estiu
♦ → námskeið “curs (lit.: temps d'aprenentatge, període de l'any dedicat a l'aprenentatge)
7. <GEOL GENperíode m
♦ → hlýskeið “interglacial”
♦ → jökulskeið “glaciació”
♦ → segulskeið “interval magnètic”
8. <GEOL = tímaskeiðera f (unitat de temps geològic. El terme tímaskeið és sinònim de tímabil. tími; tímabil; öld; aldabil)

skeiða·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
coltell m de tall, coltell m de cinta (qualsevol arma blanca petita -punyal, daga, ganivet de caça etc.- que s'hagi d'embeinar)

skeiðar- <en compostos>:
vaginal, vagin-, colpo-, colp- (legganga-)

skeiðar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDvaginitis f (leggangabólga)

skeiðar·spegill <m. -spegils, -speglar>:
<MEDespècul (o: espèculum) m vaginal, colposcopi m

skeiðar·sýklun <f. -sýklunar, -sýklanir>:
<MEDvaginosi bacteriana

skeiðar·útbrot <n. -útbrots, -útbrot>:
<VETERvulvovaginitis f
♦ smitandi skeiðarútbrot: vulvovaginitis pustular infecciosa

skeið·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
amblador -a, demblador -ora

skeið·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall amblador, [cavall m] demblador m, cavall islandès que sap anar al demble (skeið 3.)

skeið·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
cronòmetre m [esportiu]

skeið·rúm <n. -rúms, -rúm>:
estadi m (mida de longitud)
◊ gerði hann árás á íbúa Jabne í skjóli náttmyrkurs, kveikti í höfninni og skipaflotanum og sást bjarminn af eldinum alla leið til Jerúsalem sem er tvö hundruð og fjörutíu skeiðrúm þaðan: féu un atac contra els jamnites a l'empara de la foscor de la nit, va calar foc al port i a la flota i la resplendor de l'incendi es va veure tot al llarg del camí fins a Jerusalem que està a dos-cents quaranta estadis de distància d'allà

skeið·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
esclata-sang m de suro (bolet Amanita vaginata)

skeið·úr <n. -úrs, -úr>:
cronòmetre m

skeið·völlur <m. -vallar, -vellir>:
1. <GENhipòdrom m
2. <HISTcirc m (llatí: circus; grec: ἱππόδρομος)
  A l'Edat Mitjana, el circ de Constantinoble -l'hipòdrom- es coneixia amb el nom de paðreimr, una clara adaptació al norrè del terme grec.  
     

skeið·önd <f. -andar, -endur>:
ànec m cullerot (o: paleter), llosser m, bragat m (Val.), rastellada f (Val.), cullerot m (Bal.) (ocell Anas clypeata)

skeifa <f. skeifu, skeifur. Gen. pl.: skeifna o: skeifa>:
ferradura f (de cavall)
♦ lauma skeifu í hanskana (o: hanskann)<LOC FIGposar una ferradura dins els guants (jugar brut, fer trampes)
♦ setja upp skeifu (o: setja á sig skeifu; o: beygja skeifu)<LOC FIGfer el petarrell, fer el bot (avançar el llavi inferior en un gest precursor del plor)

skeifu·bogi <m. -boga, -bogar>:
<ARQarc m de ferradura

skeifugarnar- <en compostos>:
duodenal, duodeno-, duoden-
♦ ás[garnar]- og skeifugarnar-: duodeno-jejunal

skeifugarnar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDduodenitis f
♦ maga- og skeifugarnarbólga: gastroduodenitis f

skeifugarnar·sár <n. -sárs, -sár>:
<MEDúlcera f duodenal

skeifugarnar·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
<MEDsonda f duodenal
♦ ísetning maga- eða skeifugarnarslöngu: inserció f de sonda gàstrica o duodenal

skeifugarnar·tota <f. -totu, -totur. Gen. pl.: -tota o: -totna>:
<MEDpapil·la f duodenal, papil·la f del duodè
♦ stóra skeifugarnartota: papil·la f duodenal major, carúncula f major del duodè de Santorini

skeifu·görn <f. -garnar, -garnir>:
budell primer, <MEDduodè m
♦ fistill í maga og skeifugörn: fístula f d'estómac i duodè
♦ teppa í skeifugörn: obstrucció f del duodè
♦ sepi í skeifugörn: pòlip m d'estómac i duodè

skeifu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
límula f [de l'Atlàntic], cranc m de les Moluques, cassoleta f de mar (crustaci Limulus polyphemus)

skeifu·laga <adj. inv.>:
en forma de ferradura
♦ skeifulaga fyrirlestrasalur: aula f de ferradura
♦ skeifulaga leikhús: teatre m de ferradura

skeifu·lagaður, -löguð, -lagað <adj.>:
en forma de ferradura

skeifu·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
en forma de ferradura

skeifu·nýra <n. -nýra, -nýru. Gen. pl.: -nyrna>:
<MEDronyó m de ferradura

skeifu·segull <m. -seguls, -seglar>:
imant m de ferradura

skeika <skeika ~ skeikum | skeikaði ~ skeikuðum | skeikað>:
1. (skjátlast & fara skakktfallar, errar (equivocar-se & anar malament)
◊ goðsvar er á vörum konungsins, í dómi mun munni hans ekki skeika: en els llavis del rei hi ha la resposta de Déu, la seva boca no ha d'errar quan dicti sentència
♦ það má engu skeika til að aðgerðin heppnist: perquè l'operació vagi bé, no pot fallar res
♦ það skeikar ekki: això és infal·lible, això no falla mai
♦ það skeikar ekki miklu: l'error no ha estat gaire gros
♦ það skeikar litlu að <+ ind.>ha faltat poc perquè <+ ind.>
♦ honum skeikar aldrei í útreikningunum: <loc. impers. amb el subj. lògic en datiu> no s'equivoca mai en els seus càlculs
♦ mér skeikar: m'estic equivocant
2. (víkja til hliðardesviar-se, fallar (no encertar l'objectiu)
♦ skotið skeikaði: el tret es va desviar
♦ láta skeika að sköpuðu: acceptar les coses tal com vénen, posar una cosa en mans de la providència, deixar que la providència decideixi una cosa, deixar que les coses segueixin llur curs

skeikull, skeikul, skeikult <adj.>:
(sem skjátlast oftfal·lible, que falla
♦ vera skeikull: no ésser infal·lible
◊ vísindin geta verið skeikul: la ciència es pot equivocar

skeikul·leiki <m. -leika, no comptable>:
fal·libilitat f

skein:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skína “lluir”

skeina <f. skeinu, skeinur. Gen. pl.: skeina>:
esgarrapada f

skeina <skeina ~ skeinum | skeindi ~ skeindum | skeinte-ð ~ e-n>:
1. <GENnetejar algú, torcar algú (Bal.)
♦ skeina barnið (o: barninu)netejar l'infant, torcar l'infant (Bal.) (després que hagi fet del cos)
♦ skeina sig (o: sér)netejar-se els darreres, torcar-se [el cul] (Bal.) (després de fer del cos)
♦ skeina sér á e-u: torcar-se [el cul] amb una cosa
2. <<e-n>: (særa lítillegafer una esgarrapada a algú (ferir-lo lleument)
◊ Þá svaraði Amilias: «Þú skalt gera eitt sverð, sem þú kannt bezt, en ek mun gera hjálm ok brynju ok brynhosur. Nú með því at þitt sverð bítr þessi vápn, svá at mik skeinir nokkut, þá skaltu af hǫggva mitt hǫfuð. En ef þitt sverð bítr eigi mín vápn, þá efast þú aldrigi um þat, at ek hefi at vísu þitt líf af þér»: l'Amílias li va dir: "forja una espasa tan bé com sàpigues i puguis; jo, pel meu compte, faré una cuirassa, un elm i les gamberes i cuixeres. Si l'espasa pot travessar aquestes armes meves de manera que només em faci una petita esgarrapada, podràs tallar-me el cap, però si la teva espasa no travessa les meves armes, no dubtis en cap moment que et llevaré la vida"

skeinast <skeinist ~ skeinumst | skeindist ~ skeindumst | skeinst>:
fer-se una esgarrinxada, encetar-se

skeini·bréf <n. -bréf, no comptable>:
<FAMpaper higiènic

skeinis·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
<FAMpaper higiènic

skeinu·hættur, -hætt, -hætt <adj.>:
perillós -osa

skeit:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → skíta “cagar-se a sobre”

skek:
1ª pers. sg. pres. ind. de → skaka “sacsar”

skekið:
supí de → skaka “sacsejar, espolsar”

skekinn, skekin, skekið <adj.>:
sacsejat -ada, espolsat -ada

skekja <skek ~ skekjum | skók ~ skókum | skekiðe-n ~ e-ð>:
variant de skaka ‘sacsejar’

skekjast <skekst ~ skekkjumst | skókst ~ skókumst | skekist>:
variant de skakast ‘sacsejar-se; ésser sacsejat -ada’
◊ þótt þeir vaxi um stund og myndi greinar standa þeir óstöðugir og skekjast af vindi og sterkur stormur rífur þá upp með rótum: encara que un temps facin brostada, estan fixats sense fermesa, són sacsejats pel vent, i una forta tempesta els arrencarà amb les arrels

< skekkir <m. skekkis, skekkar>:
(byrlaricoper m (abocador de begudes) (skenkir; skenkjari)
♦ skekkir bragsmíðar: abocador de l'art de la poesia (escalda, poeta)
◊ tvær systr með tíri og þeirra þýð móðir eru þekk bragsmíðar skekki. Eg trúi enn sögum hennar: þær eru mér í stað kvonar, in meira. Stundum lofa eg men-Grund: það er vonlegt versóka veiti: dues honorables germanes hi ha i llur afable mare que són cares al coper de l'art de la poesia. Encara crec les seves paraules: a elles [dues] les tindré ara en lloc de l'esposa [que hauria d'haver estat] la major - a ella, la terra dels torques, adesiara la lloaré: tal cosa és la que cal esperar del donador de foguerons de mar (#1. þær eru mér í stað kvonar ‘a elles les tinc per comptes de l'esposa’ = ‘llur mare Oddný, la qual, en no poder-se casar amb el poeta, li ha ofert una de les seves dues filles en lloc seu’#2. men-Grund ‘la terra dels torques’ = ‘la dona’ (ja que la dona s'adorna amb torques) = l'Oddný, la mare de les dues noies; #3. veitir versóka = ‘el donador de fogueres de mar’ = ‘el [generós] poeta’ver-sókr = ver ‘mar’ + sókr ‘foc, foguera’: fogueres de mar = or, braçalets d'or; el donador d'or = l'home = el poeta )

skekkja <f. skekkju, skekkjur. Gen. pl.: skekkna>:
1. (villaerror m,f (equivocació, falta)
♦ skekkja í reikningnum: error de càlcul
2. (frávik, mismunurdesviació f (desviament, discrepància o diferència respecte del que tocaria)
3. (hryggskekkjaescoliosi f (desviació sinuosa de la columna vertebral)

skekkja <skekki ~ skekkjum | skekkti ~ skekktum | skekkte-ð>:
1. (gera skakkttòrcer una cosa
2. (færa úr réttu horfifer desviar una cosa, desplaçar una cosa fora de lloc o de direcció
♦ skipið skekkir: <loc. impers. amb el subj. lògic en acusatiu> el vaixell es desvia del seu rumb
3. <FIGdistorsionar  (o: trastocar; o: deformar; o: desfigurar) una cosa, esguerrar una cosa

< skekkja² <skekki ~ skekkjum | skekkti ~ skekktum | skekkte-ð>:
variant arcaica de → skenkja “abocar”
♦ skekkja dvergadrykkju: <LOC FIGabocar el med de la poesia (compondre un poema)
◊ mér bar hljóm fyr eyru í heimi salsdreyra, þás vit skilðumk, hǫr-Bil -skekkik dvergadrykkju- ok hjǫrraddarheggr hlýddi læmingjahǫggvi tveggja rjúpkera; dals dǫgg mun koma á drengi: un soroll em va arribar a les orelles procedent de la contrada del riu [Botnsá] quan tu i jo, senyora, ens hi vam acomiadar -aboco la beguda dels nans-: el guerrer hi va sentir dos mascles de perdiu blanca barallant-se aferrissadament; la rosada de l'arc caurà damunt els barons (#1. heimr sals dreyra ‘la contrada del riu [Botnsá]’: salr = la terradreyri sals = la sang [rajant] de la terra = el riuheimr = el món = la contrada#2. skekkja dvergadrykkju ‘abocar la beguda dels nans’ = ‘servir el med de la poesia als oients’ = ‘compondre una vísadrykkja dverga = la beguda dels nans = el med de la poesia = un poema, una vísa#3. hǫr-Bil ‘Bil del lli’ = ‘Senyora’#4. heggr hjǫrraddar ‘el guerrer’ = ‘el poeta mateix’: hjǫrrǫdd = la veu de l'espasa = el combatheggr ‘gatzerí’el gatzerí de la veu de l'espasa = el guerrer#5. læmingjahǫgg ‘cop de lèmming’ = ‘empenta seca i forta’#6. dǫgg dals ‘la rosada de l'arc’ = ‘la pluja de fletxes’; #7. drengir = ‘els barons’ = ‘el poeta i els seus’)

skekkjast <skekkist ~ skekkjumst | skekktist ~ skekktumst | skekkst>:
tòrcer-se

skekkju·mörk <n.pl -marka>:
marge m d'error

skekur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → skaka “sacsar”

skel <f. skeljar, skeljar>:
1. (kalkskel á sælindýrum & á sniglum & skjaldbökuskelclosca f (de mol·lusc marí com ara els musclos & closca dorsal de gasteròpode & de tortuga. La closca de caragol rep el nom específic de kuðungur)
♦ brjóta skel e-s: <LOC FIGtrencar la closca d'algú (guanyar-se la seva confiança i fer que s'obri)
♦ draga sig inn í skelina: <LOC FIGtancar-se dins el seu capoll (o: la seva closca) (aïllar-se socialment)
♦ hafa harða skel: <LOC FIGtenir la pell dura (no deixar-se impressionar fàcilment per les crítiques, blasmes, retrets etc. d'altri)
♦ hver skelfiskinn vill éta, hlýtur skelina að brjóta: <LOC FIGqui vol menjar una nou, n'ha de trencar la closca (les coses s'obtenen amb esforç)
♦ komast inn úr skelinni: <LOC FIGtravessar la cuirassa d'algú (fer que algú deixi de desconfiar)
♦ lepja dauðann úr skel: <LOC FIGviure en la misèria, cuidar morir d'inanició, menjar[-se] el que es treu del ventre (ésser molt pobre, tenir una mà davant i una mà darrere, morir-se de gana. Em recorda vagament el fraseologisme alemany am Hungertuch nagen)
♦ þar hæfir skel kjafti (o: þar hæfir skel tranti; o: þar hæfir kjaftur skel)<LOC FIGli ve com l'anell al dit (irònic), li ve de primera (irònic), li ve com el puny a l'ull, li ve com un cabell a la sopa (una acció dolenta escau o s'adiu a una altra també dolenta, de manera que pot resultar contraproduent o qüestionable. La locució em resulta interessant perquè sembla deixar entreveure que durant molt de temps, menjar musclos i petxines fou habitualíssim com a solució (poc idònia) per a salvar-se de la fam)
♦ → humarskel “closca de llamàntol”
♦ → kræklingsskel “closca de musclo”
♦ → kuðungur “closca de caragol”
♦ → skjaldbökuskel “closca de tortuga”
2. (kalkskel á samlokumcopinya f, conquilla f, <ZOOLvalva f (closca de mol·lusc bivalve)
3. (kalkskel á sækuðungumcorn m (closca de caragol de mar) (sækuðungur)
4. (ísskorpa á snjó, frosin skorpa á snjócrosta f (de glaç damunt la neu, crosta de neu congelada)
5. (hnotskurnclosca f, clofolla f (de nou, d'avellana)
6. (bátsskel, lítill báturclosca f de nou (embarcació)
7. <INFORMshell f

-skel <f. -skeljar, -skeljar. Sufixoide emprat en la formació de designacions de mol·luscos marins>:
♦ → auðnuskel “musclo de crucifix”
♦ → báruskel “escopinya de gallet àrtica”
♦ → bláskel “musclo [de l'Atlàntic]”
♦ → eggskel “navalla, mànec”
♦ → flóaskel “cloïssa caterina”
♦ → friggjarskel “escopinya, venus cambrera”
♦ → gimburskel “astarte f boreal”
♦ → hjartaskel “catxel, escopinya de gallet”
♦ → hnéskel “pagellida, pitjallida”
♦ → hörpuskel “curculla d'Islàndia, petxina d'Islàndia”
♦ → ígulskel “escopinya punxenca, petxina espinosa”
♦ → kaupmannsskel “rossellona mercenària”
♦ → kolkuskel “iòldia”
♦ → krákuskel “musclo [de l'Atlàntic]”
♦ → krókskel “escopinya de Grenlàndia”
♦ → kúfskel “cloïssa d'Islàndia, ciprina d'Islàndia”
♦ → kúskel “cloïssa d'Islàndia, ciprina d'Islàndia”
♦ → nönnuskel “rossellona, escopinya maltesa”
♦ → rataskel “hiatel·la àrtica”
♦ → redduskel “panòmia de Noruega”
♦ → sandskel “mia de sorra”

skel·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
crustaci m

skel·eggur, -egg, -eggt <adj.>:
1. (röskur, vaskurenèrgic -a (vigorós i ple d'empenta)
2. (öruggur, djarfur í málflutningiintrèpid -a, abrivat -ada (valerós en l'exposició d'una causa, en la presentació d'arguments, raonaments etc. a favor o en defensa d'ella)
3. (hvassyrtur í málflutningimordaç, de llengua punyent (tallant, punxant amb les seves paraules en l'exposició i defensa d'una causa)

skelf:
1ª pers. sg. pres. ind. de → skjálfa “tremolar”

skelfa <skelfi ~ skelfum | skelfdi ~ skelfdum | skelft>:
1. <<e-ð>: (láta skjálfafer tremolar una cosa (sacsejar, sondrollar)
♦ skelfa sverðið: brandir l'espasa remenant-la (crec que aquesta acció consistia en remenar o espolsar l'espasa d'una banda a l'alta perquè el canell de la mà s'avesés al seu pes, segons abans de començar el combat. El mateix passa quan per comptes d'una espasa es parla d'una llança o d'una altra arma: es tracta, en realitat, de la descripció d'un exercici físic: fent d'espolsar o de remenar l'espasa es vol avesar el canell al seu pes, espolsant la llança, el braç aprèn quin és el seu pes i on n’hi és el seu punt de gravetat per disparar-la millor)
◊ jarl hafði jólaboð mikit ok bauð mǫnnum til ok gaf gjafir. Hann rétti gullrekit spjót at Ármóði skáldi ok skelfdi við, ok bað hann yrkja vísu á móti: el iarl va celebrar un gran convit de iól i hi va convidar la gent i hi va repartir regals: a l'escalda Ármóðr li va donar una llança damasquinada en or i, fent-la sacsejar en el moment en què l'escalda l'agafava, li va demanar que, a canvi, li compongués una estrofa
◊ Bengeirr langi ok Bótúlfr Ǫzursson komuz fyrstir upp á bryggjurnar, en enskr maðr hjó þegar til Bengeirs ok sagði at eigi skyldu þeir þar upp ganga. Bengeirr skelfdi sverðit; hann kunni allra manna bezt við sverð ok buklara. Hann sló undir skjǫldinn þann enska mann ok kom á fyrir neðan nefit ok í sundr kjálkana ok af þat er tók: en Bengeirr el llarg i en Bótúlfr Ǫzursson foren els primers a pujar al moll, i un anglès va assestar immediatament un cop d'espasa contra en Bengeirr, dient que no hi pugessin. En Bengeirr va brandir l'espasa. Era el millor fent anar espasa i escut. Va assestar un cop d'espasa a l'anglès que li va endevinar l'escut per la part de sota, de tal manera que, amb la força que prengué cap a dalt, li va tallar la barra i el nas
♦ skelfa hamingju e-s: fer vacil·lar la fortuna d'algú
◊ í þenna tíma réð fyrir Garðaríki Valdimarr konungr með miklum veg. Svá er sagt, at móðir hans var spákona, ok er þat kallat í bókum phítonsandi er heiðnir menn spáðu. Þat gekk mjǫk eptir er hon mælti, ok var hon þá á ørvasa aldri. Þat var siðr þeirra at jólaaptan hinn fyrsta skyldi bera hana á stóli fyrir hásæti konungs. Ok áðr menn tœki til drykkju, þá spyrr konungr móður sína, ef hon sæi eða vissi nǫkkvorn háska eða skaða yfirgnapa sínu ríki eða nálgaz með nøkkvurum úfriði eða ótta, eða aðrir ágirntiz hans eign. Hon svarar: „Eigi sé ek þat, son minn, er ek vita þér horfa meinsamliga eða þínu ríki, ok eigi ok þat er skelfi þína hamingju; en þó sé ek mikla sýn ok ágætliga: nú er borinn á þessum tíðum einn konungsson í Noregi, ok á þessu ári, sá er hér man uppfœðaz í þessu landi, ok sjá man verða ágætligr maðr ok dýrligr hǫfðingi; ok eigi man hann skaða gera þínu ríki, heldr man hann þat margfaldiga auka yðr til handa, ok síðan man hann aptr hverfa til síns lands, þá er hann er á ungum aldri, ok mun hann þá ǫðlaz ríki sitt, þat er hann er til borinn, ok mun hann konungr vera ok skína með mikilli birti, ok mǫrgum mun hann hjálpari vera ì norðrálfu heimsins, en skamma stund man hans ríki standa yfir Noregsveldi; beri mik nú á brott, þvíat ek man nú eigi framarr segja, ok œrit sagt er nú“ Þessi Valdimarr var faðir Jarizleifs konungs: en aquell temps a Garðaríki hi regnava amb gran honor el rei Valdimarr. Es diu que sa mare era profetessa. En els llibres, de quan els pagans feien profecies, se'n diu ‘Esperit de Pitó’. Moltes de les seves profecies es complien i, en aquell temps, ella ja era d'edat molt avançada. Era llur costum que el primer vespre dels jól la portessin asseguda a una cadira davant el sitial del rei i, abans que els presents comencessin a beure, el rei demanava a sa mare si veia o si sabia de cap perill o dany que planés sobre el seu regne, o si se n'hi acostava cap enmig de guerra o de qualsevol altra cosa paorosa o si d'altres cobejaven les seves possessions. Ella li va respondre: "no veig res, fill meu, del que pugui saber que prendrà un mal caire per a tu o per al teu poder ni tampoc res que pugui fer trontollar la teva bona fortuna. Tanmateix, veig una visió magnífica i grandiosa: en aquest temps i en aquest any ha nascut un príncep a Noruega que serà pujat aquí, en aquest regne, el qual esdevindrà un home assenyalat i un esplèndid cabdill i no farà cap mal a aquest regne, ans al contrari, te l'augmentarà amb gran escreix i després, quan encara serà jove, se'n tornarà al seu país, on prendrà possessió del seu regne, per al qual ha nascut, i hi serà rei i brillarà amb gran esplendor, i a molta de gent de l'hemisferi nord del món els serà un gran auxiliador, però el seu regnat sobre Noruega serà breu. Ara, traieu-me d'aquí, car no diré res més, que ara prou ja s'ha dit”. Aquest Valdimarr fou el pare del rei Jarizleifr
2. <e-n>: (hræða, gera hræddanaterrir algú, espantar (o:<LIT espaventar) algú, retgirar algú (Mall.) (esfereir, esborronar, fer-lo tremolar de por)
◊ vei yfir Nebó, því að hún er eydd, orðin til skammar, Kirjataím er unnin, háborgin er orðin til skammar og skelfd: ai de Nebó, perquè ha estat assolada i avergonyida, Quiriatàim ha estat conquerida, l'acròpoli ha estat avergonyida i aterrida
◊ hönd Drottins lá þungt á Asdód-mönnum, hann skelfdi þá og sló þá með kýlum (= ba-ŧŧəħoˈrīm / bā-ʕŏφāˈlīm, בַּטְּחֹרִים / בָּעֳפָלִים), bæði Asdód og héraðið umhverfis: la mà de Jahvè es va fer sentir feixuga sobre els asdodites, els va aterrir i els colpí amb morenes, tant a Asdod com al territori del voltant
◊ allir hnepptust í sama myrkrafjötur. Hvort sem þeir heyrðu þyt vindsins eða þýðan fuglasöng í laufguðum greinum eða niðandi foss eða þungar drunur frá hrapandi björgum eða fótatak stökkvandi dýra, sem sáust þó ekki, eða öskur í hræðilegustu óargadýrum eða bergmál, sem kvað við í gljúfrum (ἐκ κοιλοτάτων ὀρέων), allt skelfdi þetta þá og dró úr þeim allan mátt: A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l'aigua rajant impetuosa, el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d'animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l'eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda
3. <e-n>: (ógna til hlýðniintimidar algú  (atemorir-lo o espantar-lo perquè obeeixi o faci una cosa)
4. <e-n>: (gera agndofa og skelkaðanconsternar algú  (deixar atordit algú)

skelfur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → skjálfa “tremolar”

skelfast <skelfist ~ skelfumst | skelfdist ~ skelfdumst | skelfst>:
esglaiar-se (esgarrifar-se, horroritzar-se de por)
◊ Eirekr, sonr hans, sér þetta, því at hann var nær staddr. Hann hjó til Gríms með sverði af mikilli reiði, ok kom á ǫxl honum, ok gnast við, sem í stein kœmi, ok beit ekki á. Grímr snerist í móti Eireki ok spjó eitri í andlit honum svá heitu, at hann fell þegar dauðr niðr. Allir menn skelfdust við þessa sýn, en þó var enn hǫrð orrosta ok mikit mannfall: l'Eirekr, son fill, va veure això car hi era a prop. Tot corroçat va pegar un cop d'espasa al Grímr que el va endevinar a l'espatlla; l'espasa va fer un soroll com si hagués topat amb pedra, i no el va ferir. En Grímr es va girar contra l'Eirekr i li va escopir un verí tan calent a la cara que l'Eirekr va caure mort en terra a l'instant. Tothom es va esglaiar veient-ho encara que continuaven enmig d'una aferrissada batalla amb gran carnatge
◊ allt fólkið heyrði og sá reiðarþrumurnar og eldingarnar og lúðurþytinn og fjallið rjúkandi (ʕāˈʃēn, עָשֵׁן). Og er fólkið sá þetta, skelfdust þeir (wa-i̯ʝāˈnuʕū, וַיָּנֻעוּ) og stóðu langt í burtu: tot el poble sentia i veia els trons i els llamps i el so de la trompeta i la muntanya fumejant. I quan el poble va veure això, s'esglaiaren i s'hi mantigueren lluny
♦ skelfast e-ð: espantar-se per una cosa
þess vegna skelfist ég auglit hans. Hugleiði ég það, hræðist ég hann: 
♦ skelfast af e-u ~ e-m: espantar-se per una cosa
◊ þegar fregnin kemur til Egyptalands, munu þeir skelfast af fregninni um Týrus: 
◊ þá varð Sál hræddur og féll endilangur til jarðar, og hann skelfdist mjög af orðum Samúels: 
♦ láta [ekki] skelfast af e-u ~ e-m: estar espantat per una cosa
◊ fyrir trú leyndu foreldrar Móse honum í þrjá mánuði eftir fæðingu hans, af því að þau sáu, að sveinninn var fríður, og þau létu eigi skelfast af skipun konungsins: 
◊ hvort sem ég kem og heimsæki yður eða ég er fjarverandi, skal ég fá að heyra um yður, að þér standið stöðugir í einum anda og berjist saman með einni sál fyrir trúnni á fagnaðarerindið og látið í engu skelfast af mótstöðumönnunum: 
♦ skelfast fyrir e-u ~ e-m: estar espantat per (o: de) una cosa
◊ hræðist eigi né skelfist fyrir þessum mikla mannfjölda, því að eigi er yður búinn bardaginn, heldur Guði: 
◊ orð þeirra skalt þú ekki óttast og ekki skelfast fyrir augliti þeirra, því að þeir eru þverúðug kynslóð: 
◊ vér hverfum fyrir reiði þinni, skelfumst fyrir bræði þinni: 
◊ já, fyrir raustu Drottins mun Assýría skelfast, er hann lýstur hana með sprota sínum: 
◊ ég læt Elamíta skelfast fyrir óvinum þeirra og fyrir þeim, er sækjast eftir lífi þeirra, og leiði yfir þá óhamingju, mína brennandi reiði - segir Drottinn - og sendi sverðið á eftir þeim, uns ég hefi gjöreytt þeim: 
◊ en þótt þér skylduð líða illt fyrir réttlætis sakir, þá eruð þér sælir. Hræðist eigi og skelfist eigi fyrir neinum: 
♦ skelfast vegna e-s: esglaiar-se per una cosa
◊ á þeim degi munu sendiboðar fara frá mér á skipum, til þess að færa hinum ugglausu Blálendingum hin hræðilegu tíðindi, og þeir munu skelfast vegna ógæfudags Egyptalands, því að sjá, hann kemur: 
♦ skelfast yfir e-u ~ e-m: consternar-se (o: estar consternat -ada) per una cosa ~ algú, estar espantat -ada (o: esglaiat -ada; o: esgarrifat -ada) per una cosa ~ algú (esgarrifar-se, omplir-se d'espant)
◊ réttvísir menn skelfast (ʝāˈʃɔmmū, יָשֹׁמּוּ) yfir því (ʕal־ˈzɔʔθ, עַל-זֹאת), og hinn saklausi fárast (ʝiθʕɔˈrār, יִתְעֹרָר) yfir hinum óguðlega: els homes dreturers en són consternats i l'innocent s'exclama contra l'impiu
◊ yfir skapadægri hans (ʕal־ʝōˈm-ō, עַל-יוֹמוֹ) skelfast (nāˈʃammū, נָשַׁמּוּ) eftirkomendurnir, og hrylling grípur þá (ˌʔāħăˈzū   ˈɕāʕar, אָחֲזוּ שָׂעַר), er fyrr voru uppi: els qui han de venir estaran consternats per la seva mort com l'horror s'empara [ara] dels qui hauran estat [abans d'ells]
◊ allir þeir, sem strandlendin byggja, eru agndofa (ˌʃāməˈnū, שָׁמְמוּ) yfir þér (ʕāˈlāʝiχ, עָלָיִךְ), og konungum þeirra blöskrar (ū-malχēi̯-ˈhɛm   ˌɕāʕăˈrū   ˈɕaʕar, וּמַלְכֵיהֶם שָׂעֲרוּ שַׂעַר) svo, að ásjónur þeirra blikna. Verslunarmenn þjóðanna blístra (ˌʃārəˈqū, שָׁרְקוּ) að þér, þú fórst voveiflega og ert eilíflega horfin: tots els qui habiten els litorals estan esbalaïts per tu, llurs reis estan consternats de manera que llurs cares empal·lideixen [d'espant]. Els traficants dels pobles et xiulen, has perit sobtadament i ets descomparegut eternament (les traduccions catalanes de la Bíblia entenen שָׂ֣עֲרוּ שַׂ֔עַר com a connotant un sentiment d'esgarrifança i esglai; els traductors islandesos del 1908-1912, en canvi, com a connotant un sentiment d'astorament; els traductors islandesos del 2007, en canvi, reinterpreten totalment la frase, traduint-la així: allir sem búa á ströndunum ǁ skelfast yfir þér, ǁ hárin rísa á höfði konunganna, ǁ andlit þeirra eru afskræmd ‘tots els qui viuen a les costes estan espantats de tu, els cabells es posen drets al cap dels reis, llurs cares estan desfigurades’, llegint שֵׂעָר (c. שְׂעַר, שַׂעַר) ‘els cabells’i no pas שַׂעַר ‘esglai, esgarrifança; tempesta’ )

skelfdur, skelfd, skelft <adj.>:
espantat -ada, esglaiat -ada
♦ vera skelfdur yfir e-u: estar espantat per (o: de) una cosa
◊ nú nötra sælöndin (ˌhā-ʔīˈʝīn, הָאִיִּן) á degi falls þíns og eyjarnar (hā-ʔīˈʝīm, הָאִיִּים) í hafinu eru skelfdar (wə-ˌniβhăˈlū, וְנִבְהֲלוּ) yfir afdrifum þínum: ara, les terres costaneres tremolen el dia de la teva caiguda i les illes del mar estan espantades de la teva fi
◊ hlaupasveinn hleypur móti hlaupasveini og sendiboði móti sendiboða til þess að boða Babelkonungi að borg hans sé unnin öllumegin, brýrnar (wə-ha-mmaʕbāˈrōθ, וְהַמַּעְבָּרוֹת. skarð) teknar, sefmýrarnar brenndar í eldi og hermennirnir skelfdir (niβˈhālū, נִבְהָלוּ)corre un noi d'encàrrecs a l'encontre d'un altre i un missatger a l'encontre d'un altre missatger, per anunciar al rei de Babilònia que la seva ciutat és presa per tots els costats, que els ponts són ocupats, que els joncars són incendiats i els homes de guerra estan espantats
♦ hann var skelfdur á svipinn: feia cara d'esglai

skelfi·lega <adv.>:
espantosament, terriblement

skelfi·legur, -leg, -legt <adj.>:
espantós -osa (esfereïdor, terrible, paorós)
◊ því að glötunin frá Guði var mér skelfileg (ˈφaħaδ ʔēˈla-i̯, פַחַד אֵלַי), og gegn hátign hans megna ég ekkert: car la damnació d'El m'era espantosa, i contra la seva majestat no sóc pas capaç de fer res
◊ ef horft er yfir landið, er þar skelfilegt myrkur (wə-hinnēh־ˈħɔʃɛχ ˈt͡sar, וְהִנֵּה-חֹשֶׁךְ צַר), og dagsbirtan er myrkvuð af dimmum skýjum: si hom esguarda la terra, no veurà més que tenebres espantoses i núvols negres enfosquiran la claror del dia
♦ skelfileg mannvonska: una maldat terrible

skelfing <f. skelfingar, skelfingar>:
1. (hræðsla, mikill óttiesglai m (esfereïment, espant, horror)
◊ þar sem kviður hans verður að fyllast sendir Guð honum brennandi reiði sína og lætur skelfingum sínum (?) rigna yfir hann (l'original només diu: יְהִי, לְמַלֵּא בִטְנוֹ--יְשַׁלַּח-בּוֹ, חֲרוֹן אַפּוֹ; וְיַמְטֵר עָלֵימוֹ, בִּלְחוּמוֹ)quan el seu ventre comenci a omplir-se, [Déu] li enviarà la seva ira ardent, i farà ploure els seus espants sobre ell
♦ mikil skelfing: un gran esglai
♦ mikil skelfing!: <LOC FIGmare de déu senyor! mare de Déu santíssima!
♦ með mikilli skelfingu: amb gran esglai
◊ og Drottinn leiddi okkur út úr Egyptalandi með sterkri (ħăzāˈqāh, חֲזָקָה) hendi og útréttum armi og með mikilli skelfingu (ū-βə-mɔˈrāh   gāˈδɔl, וּבְמֹרָא גָּדֹל), táknum og stórmerkjum (ū-βə-mɔφˈθīm, וּבְמֹפְתִים)i Jahvè ens menà fora d'Egipte amb mà forta i amb braç estès, amb gran espant, senyals i grans prodigis
♦ skelfingin nístir e-n: l'espant s'empara d'algú
◊ ótti (ʝirˈʔāh, יִרְאָה) og skelfing (wā-ˈraʕaδ, וָרַעַד) nísta mig og hryllingur (pallāˈt͡sūθ, פַּלָּצוּת) fer um mig allan: temor i esglai s'emparen de mi, i el terror em recorre tot
♦ skelfingu lostinn [yfir e-u]: colpit d'espant [per una cosa]
◊ ég er órór og kveina, skelfingu lostinn (?) yfir hrópum óvinarins, ásókn hins óguðlega, því að þeir steypa yfir mig ógæfu og ofsækja mig grimmilega (traducció, extremadament lliure, de אָרִיד בְּשִׂיחִי וְאָהִימָה. מִקּוֹל אוֹיֵב--מִפְּנֵי, עָקַת רָשָׁע: כִּי-יָמִיטוּ עָלַי אָוֶן, וּבְאַף יִשְׂטְמוּנִי)estic inquiet i em lamento, colpit d'espant pels crits de l'enemic, per l'atac de l'impiu, car aboquen dissort sobre meu i em persegueixen cruelment
2. (ógn, hörmungardesastre m, horror m,f (fet tràgic que esfereix, horroritza)
♦ e-ð endar með skelfingu: una cosa acaba en tragèdia
♦ skelfing er að heyra til þín: <LOC FIGescoltar-te és un horror, sentir-te parlar em deixa consternat (de tan malament que se't sent)
♦ mikil skelfing er að sjá þig: veure't em deixa consternat (en resulta paorós de tan malament que se't veu)

skelfingar <prefixoide>:
Prefixoide elatiu emprat davant substantius de significat amb connotacions negatives:
♦ skelfingar <+ subst.><subst +> espantós -osa, <subst. +> terrible
♦ skelfingar auli: un beneit terrible, un beneit del cabàs
♦ skelfingar klaufi: un potiner espantós

skelfingar·óp <n. -óps, -óp>:
crit m d'esglai
♦ reka upp skelfingaróp: fer (o: proferir; o: llançar) un crit d'esglai

skelfingar·svipur <m. -svips, -svipir>:
cara f d'espant

skelfisk·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f de marisc

skel·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
crustaci m

skelfisk·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f de marisc

skel·fletta <-fletti ~ -flettum | -fletti ~ -flettum | -flette-ð>:
1. (skelfiskurpelar una cosa (gamba, llamàntol etc.)
♦ skelfletta rækjur: pelar gambes
2. (kuðungasniglartreure una cosa de dins la seva closca (caragol, corn etc.)

skelja- <en compostos>:
conquílio-, conco-, conqui-, ostrio-

skelja·forrit <n. -forrits, -forrit>:
<INFORMshell script m

skelja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
conquiliologia f

skelja·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
conquiliòleg m, conquiliòloga f

skelja·mura <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:
herba f de Sant Gil (planta Potentilla egedii)

skelja·sandur <m. -sands, no comptable>:
sorra f de petxines, sorra conquilífera (sorra barrejada amb petxines i copinyes o feta de petxines i copinyes mòltes, emprada en la construcció)

skelja·skrímsli <n. -skrímslis, -skrímsli>:
<FOLCLskeljaskrímsli n, monstre marí del folclore islandès, representat com un quadrúpede recobert de musclos i petxines

skeljungur¹ <m. skeljungs, skeljungar>:
bàlan m, gla m de mar (qualsevol crustaci del gènere Balanus)

skeljungur² <m. skeljungs, skeljungar>:
<ZOOLskeljungur m, esqueliüng m, bèstia marina esmentada als llibres medievals. Les atestacions medievals del mot deixen clar que era un animal real. D'acord amb aquestes atestacions, tinc per mi que, deixant de banda una identificació amb cetacis actuals com ara un mascle de balena amb gep (hnúfubakur) o un mascle de cap d'olla, darrere l'skeljungur hi podria haver un cetaci extingit a la Baixa Edat Mitjana. Per als exemples de l'ús del mot a textos medievals, vulgueu veure l'entradahrosshvalur. Aquí em limito a reproduir-ne la descripció que en dóna la Konungsskuggsjá al capítol XII. L'agressivitat del cetaci podria deure's a un comportament condicionat per la territorialitat del mascle en època de zel
◊ nú eru þau kyn hvala útǫld, er enn eru stœrri at vexti, ok eru þau ǫll mǫnnum æt, er ek skal nú skýra fyrir yðr. Sumir ok af þessum eru hættir við líf manna, en sumir eru spakir ok hógværir. Skeljung kalla menn eitt kyn af þeim (ɔ: hvǫlum), ok er sá fiskr mikill vexti ok ólmr við skip. Þat er hans náttúra at ljósta skip með sundfjǫðrum sínum, elligar at hann lætr fljótask ok leggsk fyrir skip, þar sem menn sigla; en þó at menn beiti frá hánum, þá ferr hann þó jafnan fyrir, ok er engi annarr kostr en sigla á hann; en ef skip sigla á hann, þá kastar hann skipum, ok týnir ǫllu því á er. Sá fiskr verðr 70 álna langr eða 80, þeir er stœrstir verða, ok eru þeir fiskar vel ætir (KSS, cap. 12, pàg. 31): ara ja només queden per descriure't les menes de balena que són de mides superiors. Totes les que ara et descriuré són comestibles. Algunes d'elles són perilloses per a l'home, mentre que d'altres són mansuetes i pacífiques. Una d'aquestes balenes és la que la gent anomena skeljungr. Aquest peix és molt gros i s'enrabia molt amb els vaixells. El seu natural li fa pegar als vaixells amb les seves aletes o bé, posant-se davant el vaixell per allà on aquest ha de passar, s'hi queda surant i encara que la tripulació se n'aparti, ella tornarà a posar-s'hi davant, de manera que a la llarga no els resta més remei que envestir-la. Ara bé, en el moment que el vaixell l'envesteix, la balena el fa trabucar i destrueix tot el que hi hagi hagut a bord. Aquest peix es fa fins a setanta o vuitanta colzades, això, els qui es fan més grossos. Aquests peixos són ben comestibles

skel·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
ostracode m (individu del grup de crustacis dels ostracodes)
♦ skelkrabbarnir: <ZOOLels ostracodes

skelkaður, skelkuð, skelkað <adj.>:
esglaiat -ada

skelkur <m. skelks, no comptable>:
espant m, esglai m
♦ skjóta e-m skelk í bringu: esfereir algú, ficar-li a algú l'espant al cos
◊ hversu ert þú eydd, horfin frá hafinu, þú vegsamaða borg, sem voldug varst á hafinu, hún og íbúar hennar, sem skutu skelk í bringu (ʔăʃɛr־nāθəˈnū ħittīˈθā-m, אֲשֶׁר-נָתְנוּ חִתִּיתָם) öllum nábúum sínum: com has estat destruïda, ciutat exalçada, i has desaparegut de la vora de la mar, tu, que eres poderosa a la mar! [Han estat destruïts] la ciutat i els seus habitants infonien por a tots llurs veïns
◊ "Svo var og," sagði konungur, "að eg vaknaði við og svo vissi eg hvað fram fór og því lét eg hringja að eg vissi að eigi mundi þér ella duga. En hræddist þú ekki þá er púkinn tók að æpa?" Þorsteinn svarar: "Eg veit ekki hvað það er, hræðslan, herra." "Var engi ótti í brjósti þér?" sagði konungur. "Eigi var það," sagði Þorsteinn, "því að við hið síðasta ópið skaut mér næsta skelk í bringu." Konungur svarar: "Nú skal auka nafn þitt og kalla þig Þorstein skelk héðan af og er hér sverð að eg vil gefa þér að nafnfesti." Þorsteinn þakkaði honum. Svo er sagt að Þorsteinn gerðist hirðmaður Ólafs konungs og var með honum síðan og féll á Orminum langa með öðrum köppum konungs: "i així ha estat realment", li va dir el rei, "[els crits del dimoni] m'han despertat i de seguida he sabut què estava passant. Aquesta és la raó per la qual he fet tocar immediatament les campanes, ja que sabia del cert que no et podia ajudar res més. Però, i que no has tingut por quan el dimoni ha començat a cridar?" En Þorsteinn li va respondre: "No sé pas què és la por, Senyor". El rei li va dir: "Realment no hi havia gens de temor dins el teu pit?" En Þorsteinn li va respondre: "Gens ni mica, encara que he de dir que quan ha pegat el darrer crit ha anat de poc que no em fiqués l'espant al cos". El rei li va respondre: "Ara et posaré un malnom i d'avui en endavant et diré Þorsteinn Esglai. Aquí tens una espasa que et vull regalar com a present de nafnfesti". En Þorsteinn l'hi regracià. Segons diuen, en Þorsteinn va entrar a la hirð del rei Olau i de llavors ençà estigué al seu servei. Va caure en combat a bord de l'Ormurinn langi amb els altres campions del rei
◊ þá mælti Þorbjörn ferðalangur: "Það var bæði," sagði hann, "að eg sá hann Gretti ekki til frægðar vinna enda hygg eg að honum skyti skelk í bringu er vér komum að og allfús var hann að skilja. Og ekki sá eg hann til hefnda leita er húskarl Atla var drepinn og í því ætla eg aldrei hug í honum ef hann hefir eigi nógan liðsafla": En Þorbjörn Llargsviatges va dir: "Doncs jo vaig veure-hi dues coses: no vaig veure que en Grettis fes res que acreixés la seva fama i, a més a més, crec que, li va entrar por quan nosaltres hi vam arribar i que estava més que disposat a abandonar el combat. I tampoc no vaig veure que intentés prendre venjança quan el seu missatge Atli fou mort. Per aquesta raó crec que és algú que no té gaire coratge si no és que tingui prou gent que li faci costat al seu voltant"

skella <f. skellu, skellur. Gen. pl.: skellna o: skella>:
1. <GENclapa f
◊ og prestur skal koma aftur á sjöunda degi og líta á, og sjái hann að skellan (= la clapa de lepra a la pell - ˌneɣaʕ־ha-t͡st͡sāˈraʕaθ, נֶגַע-הַצָּרַעַת) hefir færst út á veggjum hússins, þá skal prestur bjóða að brjóta þá steina úr, sem skellan er á, og varpa þeim á óhreinan stað utan borgar. Og húsið skal hann láta skafa allt að innan, og skulu þeir steypa niður vegglíminu, er þeir skafa af, á óhreinan stað utan borgar: i el setè dia, el sacerdot tornarà i l'examinarà i, si el mal s'ha estès per les parets de la casa, manarà que arrenquin les pedres on hi ha el mal i que les llencin fora de la població en un lloc impur. Després rascaran la casa per dins tot al voltant del lloc on hi ha el mal, i el morter que hauran rascat, el llençaran fora de la població, en un lloc impur
◊ en ef skellan (= la clapa de lepra a la pell - ˌneɣaʕ־ha-t͡st͡sāˈraʕaθ, נֶגַע-הַצָּרַעַת) kemur aftur og brýst út á húsinu, eftir að steinarnir hafa verið brotnir úr og eftir að húsið hefir verið skafið og síðan verið riðið á vegglími, þá skal prestur koma og líta á: però, si el mal torna a sortir a la casa després d'arrencar les pedres, de rascar-la i d'arrebossar-la, el sacerdot vindrà a examinar-la
2. (hrossaskellamaçoles f.pl (per arruixar-hi els cavalls)

skella <skell ~ skellum | skall ~ skullum | skollið>:
1. <GENcaure [amb força], abatre's
◊ gjörið hann drukkinn - því að gegn Drottni hefir hann miklast -, til þess að Móab skelli (wə-sāˈφaq, וְסָפַק) ofan í spýju sína og verði líka að athlægi: embriagueu-lo -car s'és enaltit contra Jahvè- per tal que Moab caigui en el seu vòmit i esdevingui, ell també, la riota
♦ skella á e-u: caure amb força damunt una cosa, abatre's amb estrèpit sobre una cosa
♦ sjórinn skall á klettunum: les onades s'estavellaven contra les roques
◊ reiði þín hvílir á mér, og alla boða þína hefir þú látið skella á mér (ʕinˈnīθā, עִנִּיתָ)la vostra còlera descansa damunt meu, i heu fet estavellar totes les vostres onades contra meu
♦ skella í gólfið: caure en terra sorollosament
♦ skella saman: xocar amb estrèpit
♦ bílarnir skullu saman: els cotxes es varen pegar una bona pinya, els cotxes varen xocar amb força
2. (hurðpegar portada (tancar-se una porta amb estrèpit)
♦ hurðin skall aftur: la porta es va tornar a tancar pegant portada
♦ skall hurðin nærri hælum: <LOC FIGes va escapar de miracle, li va venir just poder fugir
3. (stormur, stríðesclatar (tempesta, guerra)
◊ þegar vindbylurinn skellur á (ka-ʕăˈβōr sūˈφāh, כַּעֲבוֹר סוּפָה), er úti um hinn óguðlega, en hinn réttláti stendur á eilífum grundvelli: quan es desencadena el terbolí, està fet de l'impiu a fora, però el just roman dret sobre fonaments eterns
◊ sjá, ég mun láta koma steypiregn, sem skolar honum burt, haglsteinar skulu niður falla og stormbylur á skella (wə-ˈrūaħ   səʕāˈrōθ   təβaqˈqēaʕ, וְרוּחַ סְעָרוֹת, תְּבַקֵּעַ)
♦ vatnsflóðið skellur á: es desferma el diluvi universal
♦ stormurinn skall á: va esclatar la tempesta, es va desencadenar la tempesta
♦ stríðið skall á: va esclatar la guerra
♦ hann skall á: <loc. impers. amb subj. lògic hann> va esclatar la tempesta

skella <skelli ~ skellum | skellti ~ skelltum (o: skelldi | skelldum) | skellte-u>:
I. <absolut>:
1. (leggja á & fara að hlæjaesclafir (fer un esclafit o espetec)
♦ skella á: penjar el telèfon
♦ hann skellti á: ha penjat
♦ skella upp [úr]: esclafir (o: esclatar) de riure
◊ fór hún nú yfir að honum og gægðist en stundum hljóp hún til bóndadóttur og skellti upp og hló: llavors s'acostà a ell, i, inclinant-s'hi al damunt, el va observar [detingudament] i tot seguit va córrer fins a la filla del bóndi, va fer un esclafit de rialles i reia sorollosament
♦ skella upp yfir sig: esclafir (o: esclatar) de riure
II. <amb acusatiu & amb preposició regint l'acusatiu>:
1. (brjóta, höggva af, slá í sundur með skellitallar una cosa (trencar o tallar amb un cop sec)
♦ skella e-ð af: tallar una cosa
♦ skella höndina af: tallar el braç [d'un sol tall]
◊ Negusar høggr rauf á skjaldarbuklinu ok festir þar øxina, ok er hann vill á brott kippa øxi sinni, þá verðr Philótas enn nær staddr ok skellir af honum hǫndina í ǫlbogabót. Sár ok sút gera margan mann sterkan. Negusar litr á stúfana ok sér nú, at hann man ekki vega mega til fulltings Serkjum, en þó vill hann veita þat, er hann má, ok lætr nú fallaz fyr fœtr hesti riddara þess, er Iollas hét: en Negusar fa un xap a l'umbó de l'escut i la destral l'hi resta clavada. Quan vol desclavar-ne la destral, en Filotes, que encara és a prop d'ell, li talla el braç pel colze. Les ferides i l'aflicció enforteixen mant home. En Negusar esguarda el monyó i comprèn llavors que ja no podrà continuant combatent en ajut dels sarraïns, i tanmateix, vol ajudar-los com li sigui possible i es deixa caure davant els potons del cavall d'un cavaller que nomia Ioles
♦ skella e-ð í sundur: trencar una cosa amb un esclafit
♦ skella e-ð undan: tallar una cosa
♦ skella fótinn undan: tallar la cama
◊ dóttir lét Giúca ǀ drengi tvá hníga, ǁ bróður hió hon Atla, ǀ bera varð þann síðan, ǁ scapþi hon svá scœro, ǀ sceldi fót undan. ǁ Annan réð hon hǫggva, ǀ svá at sá upp reisat, ǁ í helio hon þann hafði; ǀ þeygi henni hendr sculfo: la filla d'en Gjúki féu caure dos barons: va descarregar un cop d'espasa sobre el germà de l'Atli que se l'hagueren d'emportar d'allà tot seguit; així disposà la lluita: li tallà la cama [d'un sol tall]. Al segon li assestà un cop tal que ja no pogué tornar posar-se dret -l'envià a Hel-: les seves mans no li tremolaren pas (#1. skepja cf. Kuhn 1968³, pàg. 175: skepja skœro kampf schaffen, wirken (Am. 50 - nur hier das prt. scapþa)#2. hafa í heljo cf. Kuhn 1968³, pàg. 93: hafa í h-io in die unterwelt schaffen (Am. 51; vgl. auch 56) )
2. (smella, smjattafer un esclafit (fer un espetec amb un cop)
♦ skella á lærið: pegar-se un cop amb el palmell de la mà a la cuixa
♦ skella í góm: fer espetegar la llengua [contra el paladar]
III. <amb datiu>:
1. <amb el complement en datiu & amb adverbi o preposició en datiu: e-u ~ e-m>: (slengja með hávaða & fella & klappa, sláfer petar una cosa (fer que una cosa o algú caigui o topi amb soroll)
♦ skella e-u aftur: tancar una cosa amb força
♦ skella á eftir sér hurðinni: pegar una portada, tancar la porta pegant una portada
◊ hún skellti hurðinni aftur: va tornar a tancar la porta pegant una portada
♦ skella e-u ~ e-m niður: fer caure una cosa ~ algú en terra, tirar una cosa ~ algú per terra (amb força i/o amb soroll)
◊ hann spurði hvað Glámi mundi hafa að bana orðið. Þeir kváðust rakið hafa spor svo stór sem keraldsbotni væri niður skellt þaðan frá sem traðkurinn var og upp undir björg þau er þar voru ofarlega í dalnum og fylgdu þar með blóðdrefjar miklar: ell els va demanar què podia haver causat la mort d'en Glámr. Ells li contestaren que havien vist petjades a la neu que eren tan grosses com si haguessin estampat el cul d'una brullola contra el terra. Aquestes petjades menaven de l'indret, on la neu estava trepitjada, cap a dalt, cap a unes penyes situades a la part superior de la vall. A les petjades s'hi veien grans taques de sang
♦ skella e-m í gólfið: tirar algú per terra
♦ skella hurðinni: fer petar la porta, tancar la porta amb una portada
♦ skella hurð (= Dat.) [í gátt]: pegar [una] portada
♦ skella símanum á e-n: penjar-li el telèfon a algú
♦ skella skuldinni á e-n: fer recaure la culpa en algú
♦ skella e-u saman: fer petar dues coses
♦ skella saman lófunum: picar de mans, fer mamballetes (Bal.)
◊ yfir þér skelltu lófum saman (ˌsāφəˈqū   ʕāˈlaʝiχ   kapˈpaʝim, סָפְקוּ עָלַיִךְ כַּפַּיִם) allir þeir er um veginn fóru, blístruðu og skóku höfuðið yfir dótturinni Jerúsalem: per tu picaven de mans tots els qui passaven pel camí; xiulaven i sacsejaven el cap per la filla de Jerusalem
◊ vægðarlaust sendir hann skeyti sín á hann, fyrir hendi hans flýr hann í skyndi - þá skella menn saman lófum yfir honum (ʝiɕˈpɔq   ʕāˈlēi̯-mō   χapˈpēi̯-mō, יִשְׂפֹּק עָלֵימוֹ כַפֵּימוֹ) og blístra hann burt frá bústað hans: [El] dispara els seus dards sobre ell sense pietat, corrents fuig [l'impiu] de la seva mà; per ell piquen de mans els homes i el xiulen perquè se'n vagi dels seus estatges
♦ skella skollaeyrunum við e-u: fer-se el desentès ~ la desentesa a una cosa, fer orelles de sord ~ de sorda a una cosa, fer com si sentís ploure a una cosa, fer[-se] l'orni a una cosa, fer l'orella sorda [a una cosa], fer orelles sordes [a una cosa], fer orelles de cònsol [a una cosa] (o: de marxant; o: de mercader)
◊ heyri vitur maður hyggilegt orð hælir hann því og eykur við öðru. Heyri heimskinginn þau lætur hann sér fátt um finnast og skellir við þeim skollaeyrum (ἀποστρέφω τινα ὀπίσω τοῦ νώτου αὐτοῦ, καὶ ἀπέστρεψεν αὐτὸν ὀπίσω τοῦ νώτου αὐτοῦ)quan el llest seny sent una paraula sàvia, la lloa i n'hi ajunta alguna altra; però si les sent un nici, no hi repara i se les tira a l'esquena
IV. <reflexiu>:
1. <GENanar [a fer una cosa] (anar a un indret espontàniament o sense repensar-s'hi gaire -p.e., al cinema- & prendre un bany o una dutxa ràpids)
♦ skella sér í bað ~ bíó ~ sturtu: banyar-se, prendre un bany ~ anar al cinema ~ dutxar-se
2. <FIGlliurar-se (donar-se a una activitat amb afany, estimbar-se amb empenta en una activitat)
♦ skella sér í e-ð: lliurar-se amb empenta a una activitat

skelli·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar) -hlátrar>:
riallada sorollosa, esclafit m de riure
◊ einn dag, þá er þeir fóstbræðr fóru á jökla, heyrðu þeir skellihlátra mikla um kveldit. Því næst sjá þeir þrjár flagðkonur, ok var sú í rauðum kyrtli, er fyrst gekk. Þat sá Hálfdan, at hún var með mennskumóti, en eigi hinar: un dia que els germans de jurament havien anat a les glaceres, varen sentir, cap al tard, unes riallades ben fortes. Tot seguit, varen veure tres flagðkonur i la qui anava davant portava un kyrtill vermell. En Hálfdan va veure que aquesta tenia forma humana, però no pas les altres
♦ hlæja skellihlátri: fer una bona rialla

skelli·hlæja <-hlæ ~ -hlæjum | -hló ~ -hlógum | -hlegið>:
fer una riallada [sorollosa], riure fort (o: sorollosament)
♦ fara að skellihlæja: esclafir de riure, esclafir la rialla, fer un esclat de riure, esclatar de riure
♦ skellihlæja að e-u: fer una riallada [sorollosa] per una cosa

skelli·lás <m. -láss, -lásar>:
pany automàtic, pany m de cop

skelli·naðra <f. -nöðru, -nöðrur. Gen. pl.: -naðra>:
1. (skröltormurserp f de cascavell (rèptil)
2. (skellihjólvelomotor m (bicicleta provista de motor)

skellóttur, skellótt, skellótt <adj.>:
clapejat -ada

skellur <m. skells, skellir>:
1. (smellur af höggiesclafit m (espetec, estrèpit sec, com el d'un cop)
2. (högg með skellicop sonor, mamballeta f (patacada sorollosa)
◊ drap hann ina ǫldno ǀ iǫtna systor, ǁ hin er brúðfiár ǀ of beðit hafði; ǁ hon scell um hlaut ǀ fyr scillinga, ǁ enn hǫgg hamars ǀ fyr hringa fiǫlð. ǁ Svá kom Óðins sonr ǀ endr at hamri: va matar la vella germana dels ètuns que havia demanat un regal de la núvia. Per comptes d'skillingar, va rebre una sonora mamballeta i un cop de martell per comptes de gran quantitat de braçalets. Així fou com el fill de l'Odin va recuperar el seu martell
♦ fá (o: hljóta) stóran skell: <LOC FIGsofrir una batzegada molt forta, patir un cop molt fort
♦ sá hlaut skellin er skyldi: <LOC FIGha rebut qui s'ho ha merescut, ha rebut la mamballeta qui se l'ha merescuda
◊ þá mælti Hrappur: "Þar gerði nú gæfumuninn er sá hlaut skellinn er skyldi og dró yður undir hrakningina en oss undan": aleshores en Hrappur va dir: "s'ha vist la diferència de sort que tenim quan ha rebut el cop qui s'ho mereixia ja que vosaltres heu rebut les injúries i nosaltres ens n'hem fet escàpols: "
3. (refsing, flengingestovada f, allisada f (càstig)
♦ → rassskellur “tupada a les anques”
4. (barsmíðbrega f (batussa, baralla, bastonada)
5. (tap, áfallcop fort (pèrdua, dissort, desgràcia)
♦ taka af e-m skellinn: <LOC FIGesmorteir-li el cop a algú
♦ taka á sig skellinn: <LOC FIGaguantar tot sol el xàfec, assumir tota la responsabilitat
♦ það var mikill ~ slæmur skellur fyrir hann: <LOC FIGha estat un bon cop per a ell, ha estat una tupada ben forta per a ell

skellu·þroti <m. -þrota, -þrotar>:
tumor m en forma de clapa a la pell
◊ prestur skal þá líta á hann, og sjái hann að skelluþrotinn (ɕəˌʔēθ־ha-nˈnɛɣaʕ, שְׂאֵת-הַנֶּגַע) í hvirfilskalla hans eða ennisskalla er ljósrauður, á að sjá sem líkþrá í skinninu á hörundinu, þá er hann maður líkþrár og er óhreinn: el sacerdot l'examinarà i si veu que el tumor de la plaga que hi hagi a la part de la calba de la coroneta o a la del front és d'un blanc vermellós, semblant al de la lepra a la pell del cos, aquest home és un leprós, és impur

skelmir <m. skelmis, skelmar>:
1. (galgopi, prakkaritrapella m, petit canalleta, estrúmbol m (Bal.), bergant m (Bal.), pillo m (Bal., ekki ritm./no lit.(picany, belitre, murri)
2. (þrjótur, þorparicanalla m (bandarra, brivall)
◊ þá hefur Bolli upp stefnu og stefndi Helga um illmæli við sig og annarri stefnu um brekráð til fjár síns. Þeir mæltu förunautar hans að drepa skyldi skelmi þann. Bolli kvað það eigi skyldu. Bolli lét varða skóggang: aleshores en Bolli[, al seu torn,] va exercitar dues accions contra en Helgi: per la primera, el citava a comparèixer en judici per difamació, i per la segona, a fer-ho per l'intent d'apropiació dolosa del seu cabal. Els seus acompanyants li digueren que s'havia de matar aquell rufià. En Bolli els digué que no ho fessin pas. En Bolli va sol·licitar-ne el bandejament
◊ litlu síðar kom Auðunn heim. Hann sá að hestur var í túninu með steindum söðli. Auðunn bar mat á tveimur hestum og bar skyr á hesti og var það í húðum og var bundið um fyrir ofan. Það kölluðu menn skyrkylla. Auðunn tók af hestum og ber inn skyr í fangi sér. Honum var myrkt fyrir augum. Grettir rétti fótinn fram af stokkinum og féll Auðunn áfram og varð undir honum skyrkyllirinn og gekk af yfirbandið. Auðunn spratt upp og spurði hvað skelmi þar væri. Grettir nefndi sig: poc després, l'Auðunn va tornar al mas. Va veure que dins la tanca del mas hi havia un cavall ensellat amb una sella pintada. L'Auðunn portava dues bísties carregades de menjar: una duia skyr, que anava dins bots, fermats per la part de dalt. Aquesta mena de bots es deia skyrkyllir. L'Auðunn va descarregar les bísties i va voler traginar l'skyr a dins la casa estrenyent cada bot entre els braços. Quan va entrar dins la casa, i com que els ulls no estaven avesats a la fosca, no hi va veure gens. En Grettir va allargar la seva cama fora de l'stokkur i va fer-hi travelar l'Auðunn. Aquest va caure en terra i el bot de skyr que entrava va caure davall ell i el lligall li va fugir. L'Auðunn es va posar dret d'un bot i va demanar quina mena de brivall era. En Grettir li va dir el seu nom
3. <(djöfulldiable m (dimoni)
◊ en kýr hafði borið kálf og féll Þorgeir um kálfinn er lá í flórnum og mælti illt. En Björn bað hann kasta upp í básinn kálfinum. En Þorgeir kvað æ því betur þykja er sá skelmir lægi neðar og vill eigi til taka. Síðan tók Björn kálfinn úr flórnum og kastaði upp í básinn: hi havia una vaca que havia vedellat i en Þorgeir va travelar amb el vedell, que jeia en terra, i va caure i va flastormar. En Björn li va demanar que llancés el vedell dins el bás. En Þorgeir li va respondre que considerava que aquell dimoni, com més avall jagués, millor i no el volgué pas agafar. Aleshores en Björn va aixecar el vedell d'en terra i el va llançar dins el bás
◊ en er morgnaði stóðu menn upp. Gekk konungur til kirkju og hlýddi tíðum. Eftir það var gengið til borða. Konungur var ekki forað blíður. Hann tók til orða: "Hefir nokkur maður farið einn saman í nátt til heimilishúss?" Þorsteinn stóð þá upp og féll fram fyrir konung og sagðist af hafa brugðið hans boði. Konungur svarar: "Ekki var mér þetta svo mikil meingerð, en sýnir þú það sem talað er til yðvar Íslendinga að þér séuð mjög einrænir en varðst þú við nokkuð var?" Þorsteinn sagði þá alla sögu sem farið hafði. Konungur spurði: "Hví þótti þér gagn að hann æpti?" "Það vil eg segja yður herra. Eg þóttist það vita með því að þér höfðuð varað alla menn við að fara þangað einir saman, en skelmirinn kom upp, að við mundum eigi klakklaust skilja en eg ætlaði að þér munduð vakna við herra er hann æpti og þóttist eg þá hólpinn ef þér yrðuð varir við": i quan es va fer de dia, la gent es va llevar. El rei anà a l'església i hi oí matines. Després, hom anà a esmorzar. El rei no estava especialment de bon humor. Va prendre la paraula i digué: "Anit, que ha anat algú tot sol a la comuna?" Llavors en Þorsteinn es va posar dret i, caiguent de genolls davant el rei, va declarar que havia desobeït la seva ordre. El rei li va contestar: "No és que sigui una ofensa gaire gran contra meu, però ets la prova vivent del que diuen de vosaltres, islandesos: que sempre aneu a la vostra. I que hi has vist o sentit res?" En Þorsteinn li va contar tot el que havia passat. El rei li va demanar: "Per què has cregut que en trauries profit de fer-lo cridar?" "Jo us ho diré, Senyor. Creia saber, atès que ens havíeu advertit a tots els homes que no hi anéssim tots sols, i que m'hi havia comparegut el dimoni, que no ens n'aniríem d'aquí sens dany, de manera que he cregut que si el dimoni cridava, vós, Senyor, us despertaríeu, en la creença que,si ho sentíeu, jo rebria socors"
4. (jókerjòquer m (carta)

skelmi·skapur <m. -skapar, no comptable>:
demoniacitat f
◊ það er næst til tíðinda að Börkur kaupir að Þorgrími nef að hann seiddi seið að þeim manni yrði ekki að björg er Þorgrím hefði vegið þó að menn vildu duga honum. Uxi, níu vetra gamall, var honum gefinn til þess. Nú flytur Þorgrímur fram seiðinn og veitir sér umbúð eftir venju sinni og gerir sér hjall og fremur hann þetta fjölkynngilega með allri ergi og skelmiskap: el que s'esdevingué a continuació fou que en Börkur va pagar perquè en Þorgrímur Nas fes un seiður perquè l'home que havia mort en Þorgrímur no trobés cap mena de refugi ni protecció per més que hom el volgués ajudar. La paga que li va donar fou un bou de nou anys. En Þorgrímur llavors va dur a terme el seiður: va construir un tendal a la seva manera i dedins s'hi va fer el seiðhjallr o cadafalc del seiður, damunt el qual hi dugué a terme aquesta pràctica màgica amb tota la perversió i la demoniacitat [que l'acompanyen] (cf. Baetke 19874, pàg. 548: skelmi-skapur m. Teufelei, Schurkerei)

skel·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
mareperla f

skelplötu·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
botó m de mareperla

skel·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
cirrípede m (individu del grup de crustacis dels cirrípedes)
♦ skelskúfarnir: <ZOOLels cirrípedes

skel·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
[molt] ressacós -osa (per la ingestió excessiva d'alcohol)
♦ vera skelþunnur: tenir una bona ressaca

skema <n. skema, skemu>:
esquema m

skemaður <m. skemanns, skemenn>:
xaman (o: xamà, ekki ritm./no lit.) m

skemanna·trú <f. -trúar, no comptable>:
xamanisme m

skemill <m. skemils, skemlar>:
escambell m

skemma <f. skemmu, skemmur. Gen. pl.: skemma>:
1. <ARQ HISTskemma f, edifici aïllat de la resta d'edificis d'un mas. Depenent de l'època, va rebre diverses utilitzacions, de les quals en destaquen dues: la de rebost-magatzem o dipòsit de queviures i estris, i la d'edifici destinat a ús de la mestressa de la casa. En aquesta darrera funció es podria traduir per pavelló femení o gineceu. En el territori lingüístic alemany hom sol traduir el mot amb el terme Frauengemach. Baetke, pàg. 549, defineix el mot així: “kleines, allein stehendes Haus, Bude, Vorratshaus; Frauengemach”. La mestressa de la casa no només hi treballava -p.e., teixint-, sinó que també hi dormia; a la Völsunga saga s'hi diu implícitament, però ben clarament, que també servia de dormitori conjugal (encara que això podria ésser una projecció de les kemenâten alemanyes. L'skemma solia estar enrevoltada d'una palissada i se sap que era un edifici de dimensions reduïdes i quadrat, però poca cosa més. Per a més detalls, remeto a: Cornelia Weinmann: Der Hausbau in Skandinavien vom Neolithikum bis zum Mittelalter. Mit einem Beitrag zur inerdisziplinären Sachkulturforschung für das mittelalterliche Island. Berlin/New York: Walter de Gruyter, 1994 (Quellen und Forschungen zur Sprach- und Kulturgeschichte der germanischen Völker. Neue Folge. Band 106), pàg. 327. Com he esmentat adés, en època tardana -és a dir, ja cortesana-, la descripció de les skemmur sembla adir-se a la de les kemenâten alemanyes. Això m'ha fet pensar que el mot skemma podria ésser, en aquesta accepció, una adaptació al norrè occidental antic, per etimologia popular, del mot alemany kemenâte, amb el cos fonètic del qual el mot skemma coincideix parcialment. La sensació de ‘cortesanització’ s'accentua, al meu entendre, amb l'aparició de les skemmumeyjar, p.e., a la Vǫlsunga saga. Si la meva teoria és encertada, el mot skemma tindria DUES etimologies: d'una banda, seria continuació norrena d'un mot arquitectònic que, en el germànic meridional, hi apareix (llatinitzat) com a screuna, screona (“Si quis tres homines ingenuam puellam de casa aut de screuna repuerint, unusquisque i. cc. den. qui faciunt xxx. solidos culpa iudicetur”, diu la Llei Sàlica); de l'altra, emperò, seria una adaptació de l'alemany medieval kemenâte
◊ Freyr, sonr Niarðar, hafði sezc í Hliðsciálf oc sá um heima alla. Hann sá í Iǫtunheima, oc sá þar mey fagra, þá er hon gecc frá scála fǫður síns til scemmo. Þar af fecc hann hugsóttir miclar. Scírnir hét scósveinn Freys. Niǫrðr bað hann qveðia Frey máls. Þá mælti Scaði: en Freyr, el fill d'en Njǫrðr, s'era assegut al Hliðskjálf (el tron de l'Odin des del qual es podia observar tot el cosmos ) i contemplava tots els mons. Va mirar als Jǫtunheimar i hi va veure una bella donzella just quan es dirigia de l'skáli de son pare a la seva skemma. Un gran mal d'amor es va emparar d'ell. El servent d'en Freyr nomia Skírnir. En Njǫrðr li va demanar que anés a parlar amb en Freyr. Aleshores l'Skaði li digué
◊ hlæiandi Guðrún ǀ hvarf til scemmo, ǁ kumbl konunga ǀ ór kerom valði, ǁ síðar brynior, ǀ ok sonom fœrði; ǁ hlóðuz móðgir ǀ á mara bógo: rient la Guðrún es dirigí a la skemma, hi trià els elms dels reis de dins les caixes, les llargues cotes de malla, i ho portà tot als seus fills. Els ardits muntaren a les gropes de llurs cavalls
◊ Gutthormr gekk inn at Sigurði eptir um morgininn, er hann hvíldi í rekkju sinni. Ok er hann leit við honum, þorði Gutthormr eigi at veita honum tilræði ok hvarf út aptr, ok svá ferr í annat sinn. Augu Sigurðar váru svá snǫr, at fár einn þorði gegn at sjá. Ok it þriðja sinn gekk hann inn, ok var Sigurðr þá sofnaðr. Gutthormr brá sverði ok leggr á Sigurði, svá at blóðrefillinn stóð í dýnum undir honum. Sigurðr vaknar við sárit, en Gutthormr gekk út til dyranna. Þá tók Sigurðr sverðit Gram ok kastar eptir honum, ok kom á bakit ok tók í sundr í miðju. Fell annan veg fótahlutr, en annan hǫfuðit ok hendrnar aptr í skemmuna. Guðrún var sofnuð í faðmi Sigurðar en vaknaði við óumrœðiligan harm, er hon flaut í hans blóði. Ok svá kveinaði hon með grát ok harmtǫlur, at Sigurðr reis upp við hœgendit: en Gutthormr va entrar allà on dormia en Sigurður l'endemà de bon matí quan aquest encara descansava al seu llit. Però quan en Sigurðr el va mirar, en Gutthormr no va gosar pas atacar-lo i se'n tornà sobre els seus passos i això es va repetir una segona vegada. Els ulls d'en Sigurðr eren de mirada tan penetrant que pocs eren el qui gosaven mirar-l'hi. La tercera vegada que en Gutthormr hi va tornar entrar, en Sigurðr estava dormit. En Gutthormr va brandar la seva espasa i la va clavar al Sigurðr de tal manera que la punta de l'espasa va quedar clavada a les posts de dessota la màrfega. En Sigurðr es va despertar amb aquesta ferida mentre que en Gutthormr es dirigia cap a la porta. Aleshores, en Sigurðr va agafar l'espasa Gramr i la tirà contra en Gutthormr. L'espasa li endevinà l'esquena i el va migpartir. La part de les cames li va caure cap a una banda, mentre que la part del cap i els braços varen caure enrere dins la skemma. La Guðrún s'havia adormit entre els braços d'en Sigurðr i es va despertar amb un dolor indicible quan va quedar amarada en la sang d'ell. I va plànyer-se amb plors i lamentacions tals que en Sigurðr es va incorporar, recolzant-se en el seu coixí
◊ en Guðrún gekk til skemmu harmi aukin ok mælti: però la Guðrún va anar a la seva skemma, tota inflada de pena, i digué... (en la tradició medieval norrena, l'intens dolor anímic se somatitza inflant el cos, de manera que, quan el dolor és molt fort, arriba a esqueixar la roba)
2. (áhaldaskemmacaseta f d'eines i arreus (cobert o rafal per a tenir-hi les eines, arreus etc.)
3. (geymsluhýsimagatzem m de provisions (caseta-rebost)
4. (taðskemmacaseta f dels fems (caseta on es guarden o guardaven els fems secs, esp. de les ovelles, que hom emprava tradicionalment com a combustible de les llars de foc, xemeneies i estufes)

skemma <skemmi ~ skemmum | skemmdi ~ skemmdum | skemmte-ð>:
1. (valda skemmdumdanyar una cosa (espatllar, fer malbé & destrossar & perjudicar)
◊ skemma bókina: espatllar el llibre
◊ ófriðarmaðurinn (mēˈφīt͡s, מֵפִיץ) fer í móti þér, Níníve: Gæt vígisins! Horf njósnaraugum út á veginn, styrk lendarnar, safna öllum styrkleika þínum, því að Drottinn reisir aftur við tign Jakobs eins og tign Ísraels, því að ræningjar hafa rænt þá og skemmt (ʃiˈħēθū, שִׁחֵתוּ) gróðurkvistu þeirra: el destructor puja contra teu, Nnive: guarda la fortalesa, vigila amb ulls sotjants el camí, enforteix-te les ronyonades, recull tota la teva força! Car Jahvè redreça la glòria de Jacob i la glòria d'Israel: uns lladres les havien robades i fets malbé els sarments de llurs ceps
2. (spillamalmetre una cosa, fer malbé una cosa (deteriorar)
◊ skemma mjólkina: malmetre la llet, fer tornar dolenta la llet, fer malbé la llet

skemmast <skemmist ~ skemmumst | skemmdist ~ skemmdumst | skemmst>:
fer-se malbé

skemmd <f. skemmdar, skemmdir>:
1. <GENdany m, desperfecte m
♦ gera miklar skemmdir: causar grans destrosses
♦ e-ð liggur undir skemmdum: una cosa està sofrint danys
♦ valda skemmdum á e-u: causar destrosses a una cosa
♦ verða miklar skemmdir: produir-se greus destrosses
2. (tannskemmdir, tannátacàries f [dental] (corcadura de dent)
♦ það er skemmd í jaxli: hi ha una càries a un queixal
♦ það er skemmd undir fyllinguni sem datt úr: hi ha una càries sota l'empaste que li ha caigut
3. (um matdeterioració f, deteriorament m (descomposició de menjar, acció de fer-se malbé un comestible o aliment)
♦ maturinn liggur undir skemmdum: el menjar s'està fent malbé
♦ skemmd í epli: un punt corcat a una poma, un punt de corcadura a una poma

skemmdar·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>:
follia destructora, vandalisme m

skemmdar·starf <n. -starfs, -störf>:
obra f de sabotatge

skemmdar·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
vandalisme m

skemmdar·vargur <m. -vargs, -vargar>:
vàndal m, gamberro m (cast., ekki ritm./no lit.

skemmdar·verk <n. -verks, -verk>:
1. (vandalismi[acte m de] vandalisme m (destrossa o destrucció sense motiu aparent)
2. (spellvirkisabotatge m (acció de destrucció dels bens d'altri per treure'n profit)

skemmdarverka·maður <m. -manns, -menn>:
sabotejador m, sabotejadora f

skemmdarverka·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
vandalisme m, destrosses f.pl [intencionades]

skemmdar·æði <n. -æðis, no comptable>:
follia destructora, vandalisme m

skemmdur, skemmd, skemmt <adj.>:
1. (um vörurdefectuós -osa (mercaderia)
♦ skemmdar vörur: mercaderia defectuosa
2. (bilaður, ónýturespatllat -ada, espanyat -ada (Bal.) (malmès, trencat, fora d'ús)
◊ nú finnast þeir feðgar og var Oddur þá albúinn til hafs. Þá segir Ófeigur Oddi að hann hefir selt þeim sjálfdæmi. Oddur segir: "Skilstu manna armastur við mál." Ófeigur segir: "Eigi er enn öllu skemmt frændi." Innir nú allan málavöxt og segir að honum er konu heitið. Þá þakkar hann honum liðveisluna og þykir hann langt hafa fylgt umfram það er honum kom í hug að vera mætti og segir nú að hann skal aldrei skorta fé. "Nú skaltu fara," segir Ófeigur, "sem þú hefir ætlað en brullaup þitt skal vera á Mel að sex vikum": l'Oddur i son pare es varen trobar quan l'Oddur ja estava preparat per salpar. Aleshores l'Ófeigur va dir a l'Oddi que havia concedit als bandamenn el sjálfdœmi. L'Oddi li va contestar: "Tu, miserable més que miserable, has abandonat la defensa de la meva causa!" L'Ófeigur li va replicar: "fill, no tot està espatllat encara!". Aleshores li va contar tota la marxa de l'afer afegint-li que l'havia promès a una dona. Aleshores l'Oddi el va regraciar pel seu ajut en la consideració que son pare havia seguit la seva causa més enllà del que ell s'hauria pogut imaginar i li digué que [per aquesta raó] mai no hauria de menester diners. "Ara", li va dir l'Ófeigur, "fés-te a la mar com pretenies[, però recorda que] les teves noces seran a Melur sis setmanes abans de l'inici de l'hivern
◊ og ég fór austur að Efrat, gróf og tók beltið (ʔɛθ־hā-ʔēˈzōr, אֶת-הָאֵזוֹר) á þeim stað, sem ég hafði falið það. En sjá, beltið var orðið skemmt (niʃˈħaθ, נִשְׁחַת), til einskis nýtt framar: vaig anar a l'Eufrat, vaig cavar i vaig agafar el cinyell del lloc on l'havia amagat. Però el cinyell s'havia fet malbé, ja no servia per res!
♦ bíllinn er [mikið] skemmdur eftir áreksturinn: el cotxe ha quedat [greument] danyat després de la topada
3. (um mat og vatnfet -a malbé (aigua & menjar, fruita, hortalisses etc. que s'han corromput i ja no es poden consumir)
◊ eins og grugguð lind og skemmdur brunnur (ū-māˈqōr māʃəˈħāθ, וּמָקוֹר מָשְׁחָת), svo er réttlátur maður, sem titrar frammi fyrir óguðlegum manni: com una font enterbolida i una deu corrompuda: just així és l'home just que tremola davant un impiu
◊ en sé þó etið af því á þriðja degi, þá skal það talið skemmt (pigˈgūl, פִּגּוּל) kjöt. Það mun eigi verða velþóknanlegt (lɔʔ ʝērāˈt͡sɛh, לֹא יֵרָצֶה)però, si tanmateix en menjàveu el tercer dia, es considerarà carn pudenta, no fóra complaent
♦ maturinn er skemmdur: el menjar s'ha malmès, el menjar s'ha fet malbé
4. (um tönncorcat -ada (Bal.) (amb càries)
♦ skemmd framtönn: dent corcada
♦ skemmd tönn: queixal corcat
5. (móðgaður, svívirturultratjat -ada (injuriat)
◊ um morguninn eptir ferr Hálfdan til skemmu konungsdóttur ok segir henni frá sundinu, en hún lét vel yfir ok bað hann þó varast Áka, segir, at hann muni svíkja hann, en Hálfdan sagði svá vera skyldu ok gengr í brutt síðan. Áki þóttist nú verr en skemmdr ok vildi nú gjarna svíkja Hálfdan með einhverju móti. Ok einu sinni býðr Áki honum burtreið, en Hálfdan játar því skjótt. Áki varð nú harðla glaðr ok segir konungi svá búit. Áki átti ess svá gott, at ekki var betra í Englandi nema ess konungsdóttur. Ess Áka hét Lóngant, en ess konungsdóttur hét Spóliant. Hálfdan gengr nú til skemmu konungsdóttur ok segir henni frá viðtali þeira Áka: l'endemà, en Hálfdan va anar a la cambra de la princesa i li va contar com havia anat la cursa de nedar. Ella s'hi va expressar en termes d'alegria, i li va pregar, tanmateix, que anés amb compte amb l'Áki perquè, segons li va dir, l'Áki el trairia. En Hálfdan li va dir que així seria i tot seguit, se'n tornà. L'Áki, mentrestant, es considerava pitjor que ultratjat i desitjava trair en Hálfdan d'alguna manera. L'Áki un dia li va oferir de fer un born i al Hálfdan li va faltar temps per dir-li que sí. L'Áki, doncs, es va posar molt content i va contar al rei com havien quedat. L'Áki tenia un destrer tan bo que en tot Anglaterra no n'hi havia cap de millor, llevat del destrer de la princesa. El destrer de l'Áki es deia Lóngant i el de la princesa, Spóliant. En Hálfdan, doncs, es va dirigir a les habitacions de la princesa i li va contar la conversa que l'Áki i ell havien mantingut

skemmra <adv. en grau comparatiu de skammt “breument”>:
variant de skemur ‘més breument’

skemmri, skemmri, skemmra <adj.>:
comparatiu de skammur, skömm, skammt “curt; breu”
♦ skemmri skírn: <RELIGbateig m d'urgència

skemst <adv. en grau superlatiu de skammt “breument”>:
al més breument

skemmsti, skemmsta, skemmsta <adj.>:
formes febles del superlatiu de skammur, skömm, skammt “curt; breu”
◊ skemmsta leiðin: el camí més curt

skemmstur, skemmst, skemmst <adj.>:
formes fortes del superlatiu de skammur, skömm, skammt “curt; breu”
♦ fyrir skemmstu: <LOC TEMPrecentment, fa poc
♦ það er skemmst að segja: <LOC FIGen poques paraules

skemmta <skemmti ~ skemmtum | skemmti ~ skemmtum | skemmte-m>:
divertir algú
◊ en er þeir nú gjörðust glaðir, sögðu þeir: "Látið sækja Samson, til þess að hann skemmti oss (w-īˌɕaħɛq־ˈlā-nū, וִישַׂחֶק-לָנוּ)." Létu þeir nú sækja Samson úr dýflissunni, og varð hann að skemmta (wa-ʝət͡saˈħēq, וַיְצַחֵק) þeim. Og þeir höfðu sett hann milli súlnanna. Þá sagði Samson við sveininn, sem leiddi hann: "Slepptu mér og leyfðu mér að þreifa á súlunum, sem húsið hvílir á, svo að ég geti stutt mig upp við þær." En húsið var fullt af körlum og konum. Þar voru og allir höfðingjar Filista, og uppi á þakinu voru um þrjú þúsund karla og kvenna, sem horfðu á, er Samson skemmti (bi-ɕəˈħōq, בִּשְׂחוֹק)quan s'havien posat alegres, van dir: «Feu anar a cercar en Samsó perquè ens diverteixi». Van anar, doncs, a cercar en Samsó de la presó, i ell els hagué de divertir. I l'havien posat al mig de dues columnes. Llavors en Samsó va dir al noi que el conduïa de la mà: «Deslliga'm i permet-me que palpi les columnes sobre les quals descansa l'edifici, a fi que m'hi pugui recolzar». L'edifici era ple d'homes i dones. També s'hi trobaven tots els senyors dels filisteus, i dalt del terrat hi havia unes tres mil persones, homes i dones, que contemplaven el que en Samsó feia per divertir-los
♦ skemmta sér: divertir-se
◊ unnusti minn gekk ofan í garð sinn, að balsambeðunum, til þess að skemmta sér (li-rəˈʕōθ, לִרְעוֹת) í görðunum og til að tína liljur. Ég heyri unnusta mínum, og unnusti minn heyrir mér, hann sem skemmtir sér (hā-rɔˈʕɛh, הָרֹעֶה) meðal liljanna: el meu estimat ha baixat al seu jardí, als parterres del bàlsam, per a esbargir-se en els jardins i per collir lliris. Sóc del meu estimat i el meu estimat és meu; ell, que es diverteix entre els lliris
◊ ég sat ekki í hóp hlæjandi manna til þess að skemmta mér (ˌwā-ʔɛʕˈlɔz, וָאֶעְלֹז). Gripinn af þinni hendi sat ég einsamall, af því að þú fylltir mig helgri reiði: [mai] no he segut en el rotlle dels qui riuen per a divertir-m'hi. Eixarpat per la vostra mà, he segut tot sol, car m'havíeu omplert de còlera divina
◊ þá munu meyjarnar skemmta sér (tiɕˈmaħ, תִּשְׂמַח) við dans og unglingar og gamalmenni gleðjast saman. Ég mun breyta sorg þeirra í gleði og hugga þá og gleðja eftir harma þeirra: aleshores les donzelles es divertiran ballant i els joves i els vells estaran contents ensems amb elles. Canviaré llur dol en goig i els consolaré i els alegraré després de llur penes
♦ skemmta sér konunglega: xalar
♦ nú er mér skemmt: <LOC FIGho trobo divertit, em diverteix
♦ nú er mér skemmt yfir því að <+ inf.>em diverteix <+ inf.>
♦ mér er ekki skemmt: <LOC FIGno ho trobo divertit, no em fa riure

skemmtana·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
àvid -a de diversions, que només pensa en divertir-se, obsessionat -ada amb divertir-se

skemmtana·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:
ànsies f.pl de diversió, obsessió f per divertir-se

skemmtana·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>:
hedonisme m, anhel m de diversió

skemmtana·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
festaire, amic -iga de festes i platxeri, fester -a

skemmtana·hald <n. -halds, -höld>:
festes f.pl, celebració f de les festes

skemmtana·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
zona vermella, barri xinès, barri m calent

skemmtana·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f de l'espectacle (o: de l'esplai; o: de l'entreteniment)

skemmtana·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida nocturna, activitats f.pl del lleure, [món m de les] diversions f.pl

skemmtana·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
obsessionat -ada per divertir-se, malalt -a de diversió[ns]

skemmtana·skattur <m. -skatts, -skattar>:
impost m sobre espectacles i activitats de lleure

skemmti- <en compostos>:
de plaer (o: d'esplai; o: d'esbarjo)

skemmti·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
1. (á skemmtidagskránúmero còmic (o: humorístic) (d'espectacle o en acte social)
2. (gamanatriðiesquetx m (petita història còmica o humorística integrada dins espectacle humorístic)

skemmti·bátur <m. -báts, -bátar>:
<NÀUTembarcació f de plaer (o: d'esplai)

skemmti·dagskrá <f. -dagskrár (o: -dagskráar), -dagskrár>:
programa m [d'activitats] d'entreteniment

skemmti·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de plaer

skemmtiferða·maður <m. -manns, -menn>:
turista m & f

skemmtiferða·skip <n. -skips, -skip>:
creuer m de plaer (vaixell)

skemmti·fundur <m. -fundar, -fundir>:
festa f

skemmti·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
passeig m, passetjada f
♦ fara í skemmtigöngu: fer un passeig

skemmti·garður <m. -garðs, -garðar>:
parc m d'atraccions

skemmti·göng <n.pl -ganga>:
passeig m (avinguda amb arbres)

skemmti·hús <n. -húss, -hús>:
glorieta f

skemmti·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>:
animador m, animadora f (entertàiner, cantant, comediant, humorista etc.)
skemmtikraftar <m.pl -krafta>: artistes m.pl que actuen a un espectacle d'oci

skemmti·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vetllada f d'entreteniment

skemmti·lega <adv.>:
agradablement
♦ skemmtilega á óvart: inesperadament agradable, agradable sense haver-ho esperat
♦ þetta kom skemmtilega á óvart: ha estat una sorpresa inesperada però agradable

skemmti·legheit <n.pl -legheita>:
diversió f

skemmti·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENdivertit -ida
◊ til gleðskapar búa menn máltíðir, og vín gjörir lífið skemmtilegt og peningarnir veita allt: la gent prepara els àpats per estar alegres, i el vi torna alegre la vida, i els diners ho donen tot
♦ skemmtileg leiksýning: un espectacle humorístic
♦ það er skemmtilegt að dansa: ballar és divertit
2. (kátur, skemmtinnjovial (divertit, alegre)
♦ skemmtilegur maður: un home jovial [i simpàtic] (rialler, que diverteix i alegra, divertit)
3. (um bók, kvikmynd o.s.fr.amè -ena, entretingut -uda  (novel·la, pel·lícula etc.)
♦ skemmtilegur aflestrar (= Gen. de relació)divertit de llegir, de lectura amena
♦ skemmtileg bók: un llibre amè
♦ skemmtileg saga: una història entretinguda

skemmti·lesning <f. -lesningar, no comptable>:
lectura amena

skemmti·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
lectura amena

skemmti·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè m de festes, comissió f de lleure

skemmtinn, skemmtin, skemmtið <m. -þáttar, -þættir>:
rialler -a, jovial

skemmti·reisa <f. -reisu, -reisur. Gen. pl.: -reisa>:
viatge m d'oci

skemmti·skip <n. -skips, -skip>:
creuer m de luxe (vaixell que fa creuers de plaer)

skemmti·skúta <f. -skútu, -skútur. Gen. pl.: -skúta>:
balandra f d'esbarjo (o: de plaer)

skemmti·snekkja <f. -snekkju, -snekkjur. Gen. pl.: -snekkja>:
iot m d'esbarjo (o: de luxe)

skemmtistaða·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
zona vermella, barri xinès, barri m calent

skemmti·staður <m. -staðar, -staðir>:
local m d'oci

skemmti·túr <m. -túrs, -túrar>:
excursió f

skemmti·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
programa m d'entreteniment (a la ràdio o televisió)

skemmtun <f. skemmtunar, skemmtanir>:
1. (gaman & gleði & ánægjadiversió f (divertiment & alegria, joia & plaer)
◊ öreigi verður sá, er sólginn er í skemmtanir, sá sem sólginn er í vín og olíu, verður ekki ríku: l'àvid de diversions acaba en la misèria i l'àvid de vi i d'oli mai no es fa ric
♦ góða skemmtun!: que us ho passeu bé! que us divertiu!
♦ bara til skemmtunar: noms per divertir-se
♦ e-ð er góð skemmtun: una cosa és una diversió maca (o: és tot un plaer)
♦ hafa skemmtun af e-u: divertir-se amb una cosa
♦ hafa skemmtun af að <+ inf.>tenir plaer <+ part. pres.>, divertir-se <+ part. pres.>
2. (afþreyingentreteniment m (distracció, passatemps)
♦ ganga [út] sr til skemmtunar: fer una eixida, una volta
♦ gera e-ð sér til skemmtunar: fer una cosa per entretenir-se (o: per esplaiar-se; o: per divertir-se)
♦ hún reið út sér til skemmtunar: va fer un passeig a cavall per a distreure's
♦ vera einhverjum til skemmtunar: fer companyia a algú
3. (skemmtiatriðinúmero m (espectacle)
♦ hvað stendur skemmtunin lengi?: quina durada té aquest espectacle?
4. (skemmtisamkomafesta f, trobada festiva (acte social d'entreteniment: celebració o reunió social amb caràcter festiu, amb espectacles, ball etc.)
5. <HISTskemmtun f, a l'Edat Mitjana, es designava amb el terme skemmtan la recitació d'una saga (‘sagnaskemmtan, sagnaskemmtun’) durant un banquet o un refresc de noces, o la declamació d'un poema durant una drykkja

skemmu·dyr <f.pl -dyra>:
<ARQ HISTporta f de skemma
◊ kvað hon sér þat mestan harm, at hon átti eigi Sigurð. Hon settisk upp ok sló sinn borða svá, at sundr gekk, ok bað svá lúka skemmudyrum, at langa leið mætti heyra hennar harmtǫlur. Nú er harmr mikill, ok heyrir um allan bœinn: [la Brynhildr] li va dir que la més gran dolor que sentia era no tenir en Sigurðr per marit. Es va asseure dreta i va pegar un cop tan fort al seu tambor de brodar que el va trencar. Després va manar que obrissin les portes de la seva skemma de manera que es poguesin sentir les seves lamentacions de ben lluny. Aleshores féu gran dol, i se sentia per tota la ciutadella

skemmu·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
<HISTdonzella f de skemma
◊ Guðrún spyrr skemmumeyjar sínar, hví þær sé svá úkátar eða hryggar, “eða hvat er yðr, eða hví fari þér sem vitlausir menn, eða hverr gyzki er yðr orðinn?” Þá svarar hirðkona ein, er Svafrlǫð hét: “Þetta er útímadagr. Vár hǫll er full af harmi”: la Guðrún va demanar a les seves donzelles de cambra per què estaven tan tristes i afligides, “o què us passa? per què us comporteu com a orades? quin terrible infortuni us ha passat?” Aleshores una de les dones de la cort, que nomia Svafrlǫð, li va respondre: “Aquest és un dia atziac. El nostre palau és ple de dolor”
◊ nú er búit um lík Sigurðar at fornum sið ok gert mikit bál. Ok er þat er mjǫk í kynt, þá var þar lagt á ofan lík Sigurðar Fáfnisbana ok sonar hans þrévetrs, er Brynhildr lét drepa, ok Gutthorms. Ok er bálit var allt loganda, gekk Brynhildr þar á út ok mælti við skemmumeyjar sínar, at þær tœki gull þat, er hon vildi gefa þeim. Ok eptir þetta deyr Brynhildr ok brann þar með Sigurði, ok lauk svá þeira ævi: llavors varen preparar el cadàver d'en Sigurðr segons ho prescrivia el forn siðr i es feu una gran pira. I quan la pira hagué presa, hi dipositaren a dins el cadàver d'en Sigurðr, matador d'en Fáfnir, i el cadàver de son fill de tres anys, que la Brynhildr havia fet matar, i el cadàver d'en Gutthormr. I quan tota la pira ja feia flamarada, la Brynhildr hi pujà dient a les seves donzelles de cambra que agafessin l'or que ella els ho volia donar. I després d'aquestes paraules, la Brynhildr va morir i es va cremar amb en Sigurðr. Així és com van acabar llurs vides (no és l'únic exemple que he trobat de satī a les fonts medievals norrenes. Crec, a partir d'aquestes fonts, que hi hagué un temps en el qual el suïcidi ritual més o menys voluntari -en principi devia ésser voluntari, però el constrenyiment social el devia convertir en molts de casos en obligatori- de les vídues es va practicar a l'Escandinàvia precristiana)

skemmu·veggur <m. -veggs (o: -veggjar), -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:
<ARQ HISTparet f de skemma
◊ eptir þetta gekk Brynhildr út ok settisk undir skemmuvegg sinn ok hafði margar harmtǫlur. Kvað sér allt leitt bæði land ok ríki, er hon átti [eigi] Sigurð. Ok enn kom Gunnarr til hennar: després, la Brynhildr va sortir i es va asseure en terra al peu de la paret de la seva skemma i hi proferia moltes de lamentacions, dient que tot li resultava tediós, el regne i el poder, car no tenia pas en Sigurðr de marit. I en Gunnarr tornà a veure-la una altra vegada

skemur <adv. comparatiu de skammt “breument”>:
menys, més breument
♦ lengur eða skemur: tard o d'hora, prest o tard (Mall.)
♦ hvort sem það er lengur eða skemur: tant si és poc o molt de temps
◊ "og munuð þér", sagði hann, "eigi þrífa í hendur honum eftir þessum peningum með því að hann hefir áður tekið undir sig lausafé en löndin liggja yður öllum jafnnær og munu þeir þau hafa sem handsterkari eru. En þess er þó meiri von að Arnkell hafi hér af meira hlut sem af öðrum yðrum skiptum. Er það og satt að segja að má yður það er yfir margan gengur því að Arnkell situr nú yfir hvers manns hlut hér í héraði og mun það svo vera meðan hann lifir hvort sem það er lengur eða skemur: "i vosaltres", els va dir, "no li podreu arrambar aquests diners perquè ja s'ha apoderat dels béns mobles i les terres es troben igual de lluny per a tots vosaltres i les haurà el qui tindran més braó. I el més segur és que sigui l'Arnkell qui en resulti el guanyador igual que ho ha estat en les vostres altres disputes. I, si us he de dir ver: el que us passa a vosaltres, els està passant també a molts d'altres més perquè l'Arnkell és a hores d'ara aquí al districte més fort que qualsevol altre i ho continuarà essent mentre visqui, tant si viu molt com si viu poc"
♦ munu börnin okkar lifa skemur en við?: els nostres fills, viuran menys que nosaltres?
♦ þess vegna lifa karlar skemur en konur?: per què viuen menys els homes que no les dones?
♦ skemur en eina viku ~ skemur en tvær vikur: menys d'una setmana ~ menys de dues setmanes

skenkir <m. skenkis, skenkar>:
<HISTcoper m, boteller m
◊ [1287] á þessum tímum kómu harðla stórir vetr margir í samt ok manndauðr af sulti eptir þat. Θ[άνατος] Honórius páfi á Páskaaptan. Θ[άνατος] Engilborg drottning [Eiríksdóttir]. Θ[άνατος] Andrés byskup af Ósló. Brenndr staðr í Ósló. Herra Hallkell [Ǫgmundarson] fanginn af Álfi jarli ok inn kastaðr ok síðan drepinn, ok Álfr útlægr gjǫrr ok allir þeir, er honum fylgdu, ok síðan drepnir hans sveitungar, tvau hundruð ok tuttugu menn. Álfr komst í klaustr í Svíaríki. Hengdr Áslákr skenkir ok þeir átta. Bannsettir í Danmǫrk allir þeir menn, er réðu eðr drápu Eirík konung. Á Tíburtiusmessudag sigldi Eiríkr konungr ok Hákon hertogi ór Bjǫrgyn: [Any de 1287] en aquests anys s'han succeït mants hiverns extramadament durs i llargs i ha sobrevingut una gran mortaldat per fam després d'ells. Mort del papa Honori IV el dissabte de Pasqua. Mort de la reina Engilborg. Mort del bisbe Andreu d'Oslo. Incendi de la ciutat d'Oslo. El senyor Hallkell fet pres pel iarl Álfr i tancat en presó i després posat a mort i Álfr desterrat i tots els qui l'acompanyaven i després morts els seus seguidors, dos-cents vint homes. Álfr entrat en un monestir de Suècia. Penjat l'Áslákr el coper i amb ell set homes més. Proscrits a Dinamarca tots els homes que atacaren o mataren el rei Eiríkr. El dia de Sant Tiburci el rei Eiríkr i el duc Hákon salparen de Bergen

skenkja <skenki ~ skenkjum | skenkti ~ skenktum | skenkt>:
servir la beguda
◊ ok nú drekka þeir gott vín, en dóttir Sigurðar þjónar ok skenkir vel ok kurteisliga. Fríð var hon ásjónum á alla vega, eigi síðr en styrk. Hon sér jafnan blíðliga til Þéttleifs, ok finnr hann þat gørla: i llavors van beure un bon vi. La filla d'en Sigurðr en persona els va servir i els va abocar les begudes, bé i amb cortesania. Era bella en tots els aspectes i no pas menys que forta, encara que d'estatura petita, i llançava contínues mirades afables al Þéttleifr, de la qual cosa ell se n'adonà perfectament
◊ en þá er hon fær honum skálina, þá tekr hann allt saman ok fingr hennar ok kreistir líttat. Ok hon finnr þetta gørla, ok þá er hon skenkir hánum annat sinni, þá stígr hon á fót hánum. Nú fellr hvárutveggja þeira góðr hugr til annars, ok þetta vitu þau tvau ein með sér: i quan ella li donà la copa, ell l'hi va agafar i en fer-ho, també li va agafar el dit i el va prémer suaument. Ella se n'adonà clarament, i quan li va servir la beguda per segona vegona, ella li va trepitjar el peu a ell: un afecte mutu s'emparà d'ells, i només ells dos tots sols ho sabien (menys literalment: i aquest restà llur secret)
♦ skenkja e-m: servir la beguda a algú
◊ þá stóð Víðarr upp ok skenkti Loka. Enn áðr hann drykki, kvaddi hann ásuna: aleshores en Víðarr es va posar dret i va servir la beguda al Loki. Aquest, emperò, abans de beure, va saludar els ansos
♦ skenkja e-ð e-m: abocar-li una beguda a algú
◊ ekkjan þjónaði sjálf, ok 
var veizlan en bezta; hún var væn kona ok en
 kurteysasta; hún skenkti Auðuni eitt dýrshorn
um kveldit; hann tók hǫnd hennar með horninu ok mælti: "þú ert fríð kona, ok stórvel lízt
 mér á þik, ok ef þú vilt, at ek sofa hjá þér í nótt, þá vil ek gefa þér gullríng þenna, er konúngr gaf mér, ok þar með marga hluti aðra, ef þú vilt þiggja": el banquet era magnífic i la vídua mateixa els va servir a taula. Era una dona bella i tenia una educació cortesana immillorable. Aquell vespre va servir la beguda un cop a l'Auðunn en una banya de cérvol. Ell li agafà la mà ensems amb la banya i li digué: "ets una dona bella i m'agrades moltíssim, i si anit deixes que dormi amb tu, et donaré aquest braçalet d'or que el rei em va donar, i moltes de més coses que vulguis heure"
♦ skenkja í glasið: omplir el got
♦ skenkja e-m í glasið: omplir-li a algú el got de...
♦ skenkja e-u í glasið: abocar una beguda en el got, omplir el got de...

skenkjari <m. skenkjara, skenkjarar>:
<HISTcoper m, boteller m

skenkur¹ <m. skenks, skenkjarar>:
<HISTskenkur m, acte de servir les begudes a taula a les corts medievals
◊ sexfalt var setið í stofunni. Og er menn höfðu matast um hríð kom innar skenkur í stofuna, átta menn fyrir hvorn bekk og gengu með hornum allir. Þorleifur hreimur var fyrir þeim. Fjórir menn skenktu konum. Var þar drukkið fast þegar um kveldið, bæði mjöður og mungát. Var þar hin besta veisla, er verið hefir á Íslandi í þann tíma. Hefir það lengi kynríkt verið með Haukdælum og Oddaverjum að þeir hafa hinar bestu veislur haldið (SS II,632): dins la sala hi havia sis rengs de bancs. Quan la gent ja feia una estona que menjava, portaren les begudes a dins la sala per a servir-les: per cada banc hi havia vuit homes per servir la beguda, i tots ells anaven amb banyes plenes de beguda. En Þorleifur hreimur (‘Crits-de-queixa’?) els dirigia. Quatre homes servien la beguda a les dones; hi hagué un gran consum de beguda en aquest banquet durant el vespre, tant de med com de mungat. Fou una de les millors celebracions que hi hagué a Islàndia en aquell temps. Durant molt de temps fou el distintiu dels Haukadaluresos i els habitants d'Oddi que fessin festes esplèndides

skenkur² <m. skenks, skenkir>:
calaixera f, còmoda f, credença f

skens <n. skens, no comptable>:
xanxa f, burles f.pl, befes f.pl, falconades f.pl (Mall.), fisconades f.pl (Mall.), xasquets m.pl (Men.
  Sorprèn la paral·lela evolució semàntica de l'islandès skens i el català xanxa, xansa, i, en part, l'italià ciancia i castellà chanza. El mot islandès per a mi és d'origen romànic, a despit del fet que els diccionaris etimològics no ho vegin pas així.  
     

skensa <skensa ~ skensum | skensaði ~ skensuðum | skensaðe-n>:
mofar-se d'algú, fer broma (o: befa) d'algú, amollar-li falconades a algú (Mall.

skepna <f. skepnu, skepnur. Gen. pl.: skepna>:
1. (dýranimal m [gros] (criatura, bèstia, ésser animal gros: cavall, vaca, ovella són skepnur; altrament, kvikindi)
◊ maðurinn í allri sinni vegsemd stenst ekki (bal־ʝāˈlīn, בַּל-יָלִין), hann verður jafn skepnunum (ka-bbəhēˈmōθ, כַּבְּהֵמוֹת) sem farast: l'home, en tota la seva honra, no perdura pas: és talment les bèsties que pereixen
♦ ala upp skepnur: criar animals
♦ eins og skepna: <LOC FIGcom un animal (sense fre & sense cap mena d'educació)
♦ e-ð er eins og það kemur af (o: fyrir) skepnunni: <LOC FIGuna cosa és tal com Déu la va crear
♦ hann er [skrýtinn] skepna: és un paio molt rar (fa unes coses molt rares, és una persona estranya, si més no, des de la perspectiva del parlant)
skepnur <f.pl skepna>: bestiar m
2. (illa innrættur, siðlaus, dýrsleg manneskjaanimal m (mala pècora, bèstia humana, persona grollera, incivil, sense poliment i de mal caràcter)
♦ bölvað skepna þitt!: [tros de] bèstia!, animal!
♦ hann er skepna: <LOC FIG> és un animal

skepnu·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:
pinso m

skepnu·hald <n. -halds, -höld>:
cria i tinença f de bestiar
♦ skepnuhöld <-halda>situació f del bestiar, estat m del bestiar
◊ skepnuhöld voru góð um veturinn: la situació del bestiar durant l’hivern va ser bona

skepnu·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
pastor m

skepnu·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense bestiar

skepnu·lega <adv.>:
d'una manera bestial

skepnu·legur, -leg, -legt <adj.>:
bestial

skepnu·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
maltractador m d'animals, maltractadora f d'animals

skepnu·skapur <m. -skapar, no comptable>:
bestialitat f, brutalitat f
♦ gera e-ð af eintómum skepnuskap: fer una cosa [dolenta] per pura maldat

skepnu·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició f de bestiar, fira f d'animals

skeppa <f. skeppu, skeppur. Gen. pl.: skeppa o: skeppna>:
1. <GENskeppa f, quartà islandès. Mesura de grans, de valor variable, equivalent a uns 17,327 litres
2. <RELIGefà f
◊ í sannleika skulu mörg hús verða að auðn, mikil og fögur hús verða mannlaus. Því að tíu plóglönd (ˈt͡sɛmɛδ / צֶמֶד: t͡simdēi̯ˈ־χɛrɛm, צִמְדֵּי-כֶרֶם) í víngarði skulu gefa af sér eina skjólu (ˈbaθ, בַּת) og ein tunna (ˈħɔmɛr, חֹמֶר) sæðis eina skeppu (ʔēi̯ˈφāh, אֵיפָה)en veritat moltes cases seran assolades; les grans i bones no tindran qui les habiti! Ja que deu jovades de vinya faran una sola bóta, i un sac de llavor farà una mesura
◊ hvernig leið yður þá? Kæmi maður að kornbing, sem gjöra skyldi tuttugu skeppur (sense equivalent a l'original), þá urðu þær tíu. Kæmi maður að vínþröng og ætlaði að ausa fimmtíu könnur úr þrónni, þá urðu þar ekki nema tuttugu: com us anava aleshores? si un s'acostava a un caramull de gra que hauria d'haver fet vint mesures, només en feia deu; si un s'acostava a la premsa de vi creguent que poaria cinquanta canyes del cup, no n'hi havia més que vint

skeptískur, skeptísk, skeptískt <adj.>:
escèptic -a
♦ vera skeptískur [á e-ð]: ésser escèptic [sobre una cosa]

sker <n. skers, sker. Gen. pl.: skerja; dat.pl.: skerjum>:
faralló m, tenassa f (illot o escull que tot just sobresurt part damunt la superfície marina o hi està molt a prop)
♦ e-n flæðir á skeri: <LOC FIG = stranda á hindrunalgú topa amb un escull, algú s'estavella en un obstacle
♦ sigla [á] milli skers og báru: <LOC FIGnavegar entre dues aigües, no prendre partit
♦ steyta á skeri: topar amb una tenassa (o: amb un escull
◊ suður í skerjum: al sud, a l'indret dels farallons

skera <sker ~ skerum | skar ~ skárum | skorið>:
I. <personal>:
1. <e-ð>: (klippatallar una cosa (fer un tall -separador o no- amb un objecte de vora prima)
♦ skera brauð: llescar pa, tallar pa
♦ skera díki: obrir una rasa
♦ skera e-m höfuð: <LOC FIGfer-li ganyotes a algú
◊ hann fór að Gretti og rétti honum fingur og skar honum höfuð og kallaði hann margýgjuson og mörgum öðrum illum nöfnum. Gretti varð skapfátt mjög við þetta og gat þá eigi stöðvað sig. Grettir reiddi þá upp hnefann og sló piltinn undir eyrað svo að hann lá þegar í óviti en sumir segja að hann væri dauður þá þegar. En engi þóttist vita hvaðan sjá piltur kom eða hvað af honum varð en það ætla menn helst að það hafi verið óhreinn andi sendur til óheilla Gretti: va anar cap al Grettir i l'assenyalava amb el dit i li feia ganyotes i li deia "fill de margýgja" i moltes d'altres coses dolentes. En Grettir es va encendre d'ira amb tot això i no es va poder pas contenir: va aixecar el puny i el va descarregar contra el vailet davall l'orella de manera que aquest va caure sense sentit a l'instant, i n'hi ha qui diu que va morir allà a l'acte, però ningú no sabia d'on havia sortit aquell vailet ni què se'n va fer després, i la gent creuen que el més versemblant és que hagués estat un esperit immund enviat per a causar-li desgràcia al Grettir
♦ skera hluti: <LOC HISTentallar sorts i marcar-les o pintar-es amb un símbol distintiu
◊ þat mál samdist á þá leið, með umráði ríkra manna, at konungar skyldu hluta um, hvárr ráða skyldi þaðan í frá, en hluti skyldi skera ok í skaut bera: seguint el consell dels prohoms i poderosos del regne, aquest contenciós es va resoldre concloent el següent arranjament: que els [dos] reis tirarien sorts per decidir quin d'ells dos havia de governar a partir d'aleshores, i que les sorts s'havien d'entallar [i marcar] i llançar a la falda [de l'interessat]
◊ þá spurði Eysteinn konungr Óláf konung, bróður sinn, hvárum hann vildi samþykkr vera um þetta mál. Hann savarar: "Við hǫfum leingi samanhaldit okkarri elsku, ok verit vel samlyndir, vil ek þat kalla mitt ráð um lǫg ok landstjórn, sem þú vill vera láta, Eysteinn konungr." Þá mælti Eysteinn konungr: "Þat ræð ek þá, Sigurðr konungr, at skera hinn þriðja hlutinn í skaut, þvíat jafnt er Óláfr konungr son Magnúss konungs sem við. Sigurðr konungr svarar: "Sjá megu menn þat, at nú er leitað allra útvega, ok villtu þar hafa tvá hluti í skauti, er ek hefi einn, en eingrar sœmdar né virðingar skal ek varna Óláfi konungi. Síðan váru hlutir bornir í skaut, ok kom upp hlutr Sigurðar konungs, at hann skal ráða, en hann kvað upp hit sama, sem fyrr var vili hans til: [mentre s'estaven entallant les sorts,] el rei Eysteinn va demanar a son germà, el rei Olau, amb quin d'ells dos, si ell o en Sigurðr, voldria estar d'acord en aquell afer. El rei Olau li va respondre: "Tu i jo havem mantingut durant molt de temps la nostra mútua estima i hem estat sempre d'acord. Per això, diré meves les decisions que tu vulguis adoptar pel que fa a les lleis i les decisions de govern". Aleshores, el rei Eysteinn va dir: "Rei Sigurðr, recomano que entallem una tercera sort i la llancem a la falda per tal com el rei Óláfr no és pas menys fill del rei Magnús[, el nostre pare,] que ho som tu i jo". El rei Sigurðr li respongué: "És evident de tothom que estàs cercant totes les possibilitats [que et puguin proporcionar avantatge] i que el que vols és tenir dues sorts per llançar a la falda allà on jo només en tinc una. Tanmateix, no refusaré pas al rei Óláfr cap honor ni respecte". Tot seguit llançaren les sorts a la falda i la sort del rei Sigurðr va quedar damunt, de manera que, a partir d'aleshores, seria ell qui regnaria. Aleshores el rei Sigurðr va repetir el mateix que ja havia estat la seva voluntat abans
♦ skera höfuðbendur: <NÀUTtallar els obencs
◊ Þórir mælti þá: "Helzti nær oss eru þeir," segir hann, "eða hvað er nú til ráðs, Sigmundur frændi?" segir hann. "Lítils mun við þurfa," sagði Sigmundur; "en það skulum vér ráðs taka," segir Sigmundur, "að róa á móti þeim, en þeir munu vilja fella seglið, og er skip vort ber framhjá skipi þeirra, þá skulu þið bregða sverðum ykkrum og skera höfuðbendur á það borð er eigi fer seglið ofan, en eg mun að hafast slíkt er mér líkar." Nú róa þeir á móti þeim, og er skip þeirra Sigmundar ber framhjá þeim, þá skera þeir Þórir og Einar allar höfuðbendur á það borð er eigi fór seglið ofan. Sigmundur þrífur upp fork einn er lá í skipi hans og rekur út í húfinn á skipi þeirra svo hart að því næst horfði kjölurinn upp á skipinu. Hann færði forkinn í þann húf skipsins er seglið hafði ofan farið og þagat hallaðist áður; því hvelfdi skipinu skjótt, með því að hann fylgdi að með öllu afli. Drukknuðu þar fimm menn af liði Þrándar. Þórir mælti að þeir skyldi drepa hvern þeirra sem þeir næði. Sigmundur kvaðst það eigi vilja; sagðist heldur vildu hrekja þá sem mest. Nú skilur þar með þeim: aleshores en Þórir va dir: "ja ens són molt a prop", va dir, "què hi hauríem de fer, cosí Sigmundur?" En Sigmundur li va dir: "No ens caldrà fer gaire cosa", li va dir en Sigmundur, "només ens caldrà que remem cap a ells: ells voldran calar vela i quan la nostra nau passi pel costat de la d'ells, desembeineu les espases i talleu els obencs del costat de la nau on no hagin arriat la vela. Menstrestant, jo faré el que em semblarà bé". Aleshores es posaren a remar cap a l'altre vaixell i quan la nau d'en Sigmundur i llurs homes va passar pel costat de la d'en Þrándur, en Þórir i l'Einar varen tallar-los tots els obencs del costat del vaixell on la vela no s'havia abaixat. En Sigmundur, en aquell instant, va agafar una gafa que hi havia al seu vaixell, i va pegar-hi un cop a la part del paramitjal del buc del vaixell d'en Þrándur amb tanta de força que va fer escorar tant el vaixell d'en Þrándur que a l'acte se'n pogué veure la carena: havia pegat el cop amb la gafa contra el paramitjal del costat del vaixell on havien arriat la vela i cap al qual el vaixell ja s'havia estat escorant abans del cop; per això, quan hi va pegar amb totes les seves forces, el vaixell va sotsobrar immediatament. Cinc homes de la tripulació d'en Þrándur s'hi anegaren. En Þórir va dir que el millor era que matessin tots els tripulants que poguessin atènyer. En Sigmundur, emperò, li va contestar que no ho volia pas sinó que s'estimava més fer-los fugir coberts d'ignomínia. I havent-ho dit, s'allunyaren d'ells (entenc que el passatge deixa clar que primer es calava la vela per un costat de la nau i després per l'altre. Vocabulari: #1. hafast e-ð að: cf. Baetke 19874, pàg. 222: hafast e-t at sich mit etwas beschäftigen, etwas tun, treiben#2. húfur: cf. Baetke 19874, pàg. 278: m. Schiffsseite mittschiffs, mittlere Schiffswand (im Gegensatz zu den hálsar))
♦ skera og skapa: fer i imposar els termes d'un acord
◊ Þorfinnur gekk fyrst fyrir jarl og mælti: "Því er eg hér kominn að eg vil bjóða yður sátt og sæmdir fyrir víg þessi er Grettir hefir vegið. Skuluð þér einir skera og skapa ef maðurinn hefir grið": en Þorfinnur fou el primer en presentar-se davant el iarl i li digué: "he vingut aquí perquè us vull oferir una indemnització i un arranjament honrós per aquests homes que en Grettir ha mort. Vós tot sol decidireu els termes de l'arranjament i la compensació, sempre que en Grettir gaudeixi d'immunitat"
◊ "Nú er svo komið kosti þínum, Sámur, að þér mundi ólíklegt þykja fyrir stundu, að eg á nú vald á lífi þínu. Skal eg nú eigi vera þér verri drengur en þú varst mér. Mun eg bjóða þér tvo kosti: að vera drepinn - hinn er annar, að eg skal einn skera og skapa okkar í milli": "Sámur, ara et trobes en una situació que fa un temps t'hauria semblat inversemblant: la teva vida és a les meves mans. Ara bé, no vull ésser pitjor amb tu que tu ho fores amb mi, així que et donaré a triar entre dues possibilitats: una és que et mati, i l'altra, que jo totsol sigui el que decideixi el contenciós entre tu i jo"
2. <e-ð>: (styttaretallar una cosa (escurçar tallant)
◊ Birni þótti illar húsgöngur er hann átti sökótt og þótti aldrei örvænt á hverri stundu hann þyrfti manna við og var hann nokkuð brúnvölur og sagði Þórdísi konu sinni að hann mundi fara á Hvítingshjalla og skera mön á hrossum Þorsteins áður hann sendi þau vestur. Og þó kvað hann heldur hafa harkað um draumana um nóttina og kvaðst þó ógjörla vita fyrir hverju það mun vera. Hann kvaðst mjög oft á þá leið dreyma sem nú og kvað þó nú mest um vera: en Björn sentia malestar quan la seva gent era de visita fora del mas, ja que tenia molts d'enemics i considerava que en qualsevol moment havia de poder menester els seus homes al seu voltant, així que aquell matí estava una mica amoïnat. Va dir a la seva dona Þórdís que aniria a Hvítingshjalli a retallar les crineres als cavalls d'en Þorsteinn abans d'enviar-los-hi a ponent. I, en ultra, li contà que aquella nit li havia anat més aviat malament amb els somnis; li va dir que, de tota manera, no acabava d'entendre què podien voler presagiar. Li va dir que havia estat somniant sovint el mateix somni però que aquella nit havia estat pitjor que a les altres ocasions
♦ skera neglurnar sínar: tallar-se les ungles
3. <e-ð>: (slátraescorxar una cosa (cosa = animal domèstic)
♦ skera fé: matar xais, escorxar xais
♦ skera kálf: matar una vedella, escorxar una vedella
♦ skera niður fé: matar xais a causa de la manca de farratge per alimentar-los fins que només queden els que hom pot alimentar
♦ skera hval: escorxar una balena (hvalskurður)
◊ eftir um veturinn kom hvalur norður á Strandir á land Hrafns en sá maður er fann hvalinn fór og sagði Þorvaldi hvalkomuna. Þá gerði Þorvaldur það ráð að sá er fundið hafði hvalinn skyldi segja að hvalurinn hefði komið á almenningar og hefði hann þar fest lögfesti hvalinn. En það gegndi öngu. Þá fór Þorvaldur til með sína menn og lét skera hvalinn og flutti heim til sín en sumum hvalnum skipti hann með mönnum sínum (Hrafns saga hin sérstaka, cap. XVI, pàg. 918-919. Fets ocorreguts el 1210): l'hivern següent, una balena es va encallar al nord, a les Strandir, en terres que eren d'en Hrafn. L'home que va trobar la balena se n'anà a dir-ho al Þorvaldur. En Þorvaldur va prendre la decisió de fer que el qui havia trobat la balena digués que la balena havia encallat a les comunes i que ell, per tant, havia pres possessió de la balena de la manera prescrita per la llei. Això no era pas ver. En Þorvaldur llavors se n'anà amb els seus homes a l'indret on havia encallat la balena i la'ls va fer escorxar i se l'endugué a ca seva, repartint-ne alguns bocins entre els seus homes (cf. Baetke 19874, pàg. 397: festa hval lǫgfesti einen Wal in der gesetzlich vorgeschriebenen Weise vertäuen)
◊ Þorsteinn hét maður er bjó á Reykjanesi. Hann fann hval rekinn innan fram á nesinu þar sem hét að Rifskerjum. Það var reyður mikil. Hann sendi þegar mann til Flosa í Vík og svo til næstu bæja. Einar hét sá maður er bjó að Gjögri. Hann var landseti Kaldbeklinga og skyldi geyma reka þeirra þeim megin fjarða. Hann varð var við að hvalurinn var rekinn. Hann tók þegar skip sitt og reri yfir um fjörðuna til Byrgisvíkur. Þaðan sendi hann mann í Kaldbak. Og er þetta spurði Þorgrímur og þeir bræður bjuggust þeir sem hvatast og voru tólf á teinæringi. Þeir Kolbeinssynir fóru og með þeim, Ívar og Leifur, og voru sex saman. Allir bændur þeir er við komust fóru til hvalsins. Nú er að segja frá Flosa að hann sendi eftir frændum sínum norður í Ingólfsfjörð og Ófeigsfjörð og eftir Ólafi Eyvindarsyni er þá bjó að Dröngum. Flosi kom fyrst og þeir Víkurmenn. Þeir tóku þegar til skurðar og var dreginn á land sá er skorinn var. Þeir voru nær tuttugu menn í fyrstu en skjótt fjölgaðist fólkið. Í því komu Kaldbeklingar með fjögur skip. Þorgrímur veitti tilkall til hvalsins og fyrirbauð Víkurmönnum skurð og skipti og brautflutning á hvalnum. Flosi bað hann sýna ef Eiríkur hefði gefið Önundi tréfót með ákveðnum orðum rekann ella kveðst hann mundu vígi verja. Þorgrímur þóttist liðfár og réð því eigi til atgöngu. Þá reri skip innan yfir fjörðu og sóttu knálega. Þeir komu að brátt. Þar var Svanur af Hóli úr Bjarnarfirði og húskarlar hans. Og þegar hann kom bað hann Þorgrím eigi láta ræna sig. En þeir voru áður vinir miklir og bauð Svanur honum lið sitt. Þeir bræður kváðust það þiggja mundu. Lögðu þeir þá að rösklega. Þorgeir flöskubakur réð fyrst upp á hvalinn að húskörlum Flosa. Þorfinnur, er fyrr var getið, skar hvalinn. Hann var fram við höfuðið og stóð í spori er hann hafði gert sér. Þorgeir mælti: "Þar færi eg þér öxi þína." Síðan hjó hann á hálsinn svo að af tók höfuðið. Flosi var uppi á mölinni er hann sá þetta. Hann eggjaði þá sína menn til móttöku. Nú berjast þeir lengi og veitti Kaldbeklingum betur. Fáir menn höfðu þar vopn nema öxar þær er þeir skáru með hvalinn og skálmir. Hrukku Víkurmenn af hvalnum í fjöruna. Austmenn höfðu vopn og urðu skeinuhættir. Steinn stýrimaður hjó fót undan Ívari Kolbeinssyni en Leifur bróðir Ívars laust félaga Steins í hel með hvalrifi. Þá var með öllu barið því er til fékkst og féllu þar menn af hvorumtveggjum: un home que vivia a Reykjanes nomia Þorsteinn. Va trobar una balena, que la mar havia escopit a la platja, a la part més extrema del cap de terra, a la part de migjorn. Aquest indret es deia Rifsker. Era una balena molt grossa. Va enviar immediatament un home a Vík, a cal Flosi, i després, als masos veïns més propers. A Gjögur hi vivia un home qu enomia Einar. Era un arrendatari de la gent de Kaldbakur i com a tal, havia de tenir cura de les coses que la mar escopís a aquella part del fiord que era d'ells. [També] va descobrir la balena a la platja. Immediatament va agafar la seva barca i va travessar-hi remant el fiord fins a Byrgisvík. D'allà va enviar un home a Kaldbakur. Quan en Þorgrímur i els seus germans ho varen sentir, es varen preparar tan ràpidament com pogueren i se n'hi anaren amb un teinæringur, una barca de deu rems. N'hi anaven dotze. L'Ívar i en Leifur, els fills d'en Kolbein, també hi anaren, i aquest era un grup de sis homes. Tots els bændur que en tingueren l'oportunitat, anaren a la balena. Ara, cal contar d'en Flosi que aquest va enviar a cercar els seus parents que vivien al nord, a l'Ingólfsfjörður i a l'Ófeigsfjörður, així com l'Olau Eyvindarson que llavors vivia a Drangar. En Flosi i els homes de Vík foren els primers en arribar a la balena. Immediatament es posaren a escorxar la balena i els trossos que n'anaven tallant els portaven a terra seca. Al començament només eren devés vint homes, però de seguida foren més. Amb això hi varen arribar els de Kaldbakur amb quatre naus. En Þorgrímur va reclamar formalment la balena per a ells, prohibint als de Vík que la continuessin escorxant i esquarterant la balena i duent-ne els trossos fets a terra. En Flosi li va demanar que demostrés que l'Eiríkur hagués donat expressis verbis a l'Önundur Cama-de-fusta l'ús del reki, tot allò que escopís la mar i li va afegir que, en cas contrari, defensaria a mà armada [el seu dret a continuar escorxant la balena]. En Þorgrímur fou del parer que tenia massa pocs homes per enfrontar-s'hi i per això no va passar a l'atac. En aquells moments se'ls hi va acostar des del sud un vaixell passant per davant les diverses badies del fiord, els d'a bord remaven amb molta d'energia. S'hi acostaren molt ràpidament. Era l'Svanur de Hóll, del Bjarnarfjörður, i els seus missatges. I tan bon punt hagué desembarcat, va demanar al Þorgrímur que no es deixés robar el que era ben seu. L'Svanur i en Þorgrímur ja eren grans amics d'abans i l'Svanur va oferir el seu ajut al Þorgrímur. En Þorgrímur i els seus germans li van dir que l'acceptarien. Aleshores els varen envestir resoltament. En Þorgeir Flöskubakur fou el primer en atacar els missatges d'en Flosi tot enfilant-se a dalt de la balena. En Þorfinnur, de qui ja hem parlat anteriorment, estava escorxant la balena. Es trobava a dalt de la balena a la part del davant, a la part del cap de la bèstia, i s'estava dins una ‘petja’ que ell s'hi havia fet. En Þorgeir li va dir: “Et duc la teva destral” I tot seguit l'hi va pegar una destralada al coll que li va tallar el cap. En Flosi es trobava a dalt d'un caramull de grava quan ho va veure. Aleshores va esperonar els seus homes a resistir. Aleshores es varen posar a lluitar i estigueren lluitant molt de temps, i als de Kaldbakur els hi anava millor. Tret de les destrals amb les quals escorxaven la balena, i de skálmir, pocs eres els qui hi tenien armes. Els de Vík es varen retirar de la balena cap a la fjara, la platja mareal. Els noruecs sí que duien armes i s'hi feren perillosos per als atacants. El timoner Steinn li va tallar una cama a l'Ívar Kolbeinsson, i en Leifur, el germà de l'Ívar, va matar un company de l'Steinn amb un cop de costella de balena. Es pegaven amb tot el que podien agafar i tots dos bàndols tingueren baixes (vocabulari: #1. innan fram á nesinu: cf. Boer 1900, pàg. 30: auf dem vorspringenden teile der landzunge (fram), aber innan, d.h. auf der südlichen seite, also auf dem gebiete der Kaldbeklingar#2. þeir er við komust: cf. Boer 1900, pàg. 30: dazu die gelegenheit hatten#3. með ákveðnum orðum: cf. Boer 1900, pàg. 30: „ausdrücklich“#4. innan fjörðu: cf. Boer 1900, pàg. 31: „von süden her über die fjorde”; innan bezieht sich auf den Húnaflói; die mehrzahl fjǫrðu auf die kleineren buchten (Kaldbaksvík, Reykjarfjǫrðr u.a.), welche die schiffer passieren mussten#5. sækja: cf. Boer 1900, pàg. 31: sich anstrengen#6. spor: cf. Boer 1900, pàg. 31: Þorfinnr hatte vom fleische des walfisches einen streifen abgeschnitten und stand auf der dadurch entstandenen flachen stelle#7. möl: cf. Boer 1900, pàg. 31: mit mǫl („kies“) ist im gegensatz zu fjara (z. 17) der trockene, höher gelegene, unebene teil des strandes gemeint, wo sand- und steinhaufen liegen. Auf einem solchen haufen in der nähe des walfisches stand Flosi#8. skeinuhættur: cf. Boer 1900, pàgs. 31-32: nicht „von der [pàg. 32] beschaffenheit, dass man der gefahr, skeinur (schrammen, wunden) zu bekommen ausgesetzt ist“ (Fritzner III, 303a), sondern „gefährlich dadurch, dass man leicht jemand verwunden kann“)
◊ það var einn tíma að hvalur kom á reka Bárðar og hafði Svalur þá vanda sinn og fór til um nátt að skera hvalinn. Og sem hann hafði skorið hvalinn um stund kom Bárður þar. Tókst þar glíma sterkleg með þeim. Trylltist Svalur þá svo Bárði varð aflsfátt en þó kom svo um síðir að Bárður braut hrygg í Sval og kasaði hann þar í mölinni og heitir þar Svalsmöl. Aðra nótt eftir fann hann Þúfu á hvalnum og drap hana með sama móti. Þetta þótti hin mesta landhreinsan: una vegada es va esdevenir que una balena va encallar al tros de costa sobre el qual en Bárður tenia els drets d'ús del reki, o sigui, allò, que hi escopís la mar. L'Svalur va fer el que solia i hi anà de nit a escorxar la balena. I quan ja feia una estona que l'estava escorxant hi arribà en Bárður. S'abraonaren fortament. L'Svalur es va entrol·lar, de manera que al Bárður aviat li flaquejaren les forces, però al capdavall la cosa va acabar que en Bárður va trencar-li l'espinada a l'Svalur i el va soterrar sota la grava de la riba i l'indret es diu, d'aleshores ençà, Svalsmöl. La nit següent, en Bárður va trobar la Þúfa a la balena i la va matar de la mateixa manera. La gent va considerar que aquella havia estat la més gran neteja d'indesitjables del país que hi havia hagut (cf. Baetke 19874, pàg. 360: land-hreinsan f. Reinigung, Befreiung eines Landes (von Unruhestiftern). La frase em recorda una frase d'en Rabelais que fa ...Hèrcules, el qual netejà el món de monstres i tirans)
4. <e-ð>: (ristatallar una cosa (per extreure-la millor d'un tot)
♦ skera torf: extreure torba
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <af>
1. <skera e-ð af [e-u]>tallar una cosa [d'una altra] (separar una cosa d'una altra amb un tall, sense la idea d'extracció)
♦ skera grein af: tallar una branca
♦ hann skar af sér fingur: es va tallar un dit (el dit li va quedar separat de la mà)
♦ skera af manni: <LOC FIGdir-li una cosa sense contemplacions a algú
◊ nú er ok svá at hverr verðr sín at gæta, þarf ok ekki lengr yfir þessu at hylma, né af manni at skera: les coses ara estan de tal manera que cadascun haurà de mirar, doncs, per ell mateix; no hi ha necessitat d'amagar més temps la situació ni de no dir les coses pel seu nom a aquest home
 
B. <á>
1. <skera e-n á háls>degollar algú, tallar-li la gola a algú
 
C. <fram>
1. <skera tjörn fram>dessecar un estany (construir una síquia per buidar un estany)
◊ fyrir nokkrum árum fór hann að byrja að skera fram tjörn eigi alllitla, sem er góðan kipp frá túninu umkringd forarflóum, og er hann fyrir nokkru búinn að ná úr henni öllu vatninu, en af pvi svo mikið vatn rennur i tjarnarstæðið, getur pað ekki alveg pornað fyrri en skurðir eru kornnir í gegnum pað allt: fa alguns anys es va posar a començar a dessecar un estany, no gens petit i situat a una bona tirada de camí del tún o prat del mas, i està enrevoltat de terrenys pantanosos, i fa poc ja ha aconseguit de treure-n'hi tota l'aigua, encara que, com que a dins l'indret de l'estany s'hi escola una gran quantitat d'aigua, el terreny ocupat per l'estany no podrà assecar-se completament fins que les síquies no hagin acabat de travessar tots els encontorns
 
D. <í>
1. <skera e-ð í bita>tallar una cosa en bocins
♦ skera e-ð í fernt: tallar una cosa en quatre trossos (fer quatre bocins d'una cosa)
♦ skera e-ð í fjórðunga: tallar una cosa en quatre trossos (fer quatre bocins d'una cosa)
♦ skera e-ð í helminga: tallar una cosa per la meitat (fer dos bocins iguals d'una cosa)
♦ skera e-ð í [litla] teninga: tallar una cosa en [petits] daus
♦ skera e-ð í [litla] ræmur: tallar una cosa a tires
♦ skera e-ð í skífur: tallar una cosa a rodanxes
♦ skera e-ð í tvennt: tallar una cosa en dos trossos (fer dos bocins d'una cosa)
♦ skera e-ð í þrennt: tallar una cosa en tres trossos (fer tres bocins d'una cosa)
♦ skera tómata í [þunnar] sneiðar ~ [mjóa] strimla: tallar tomaques en rodanxes [primes] ~ en tallades [primes] de per llarg
2. (særafer un tall a algú a un lloc del
♦ skera e-n með hníf í fingur: fer-li un tall a un dit a algú amb un ganivet
♦ skera með hníf í fingurinn á e-m: fer-li un tall al dit a algú amb un ganivet
 
E. <í sundur>
1. <skera e-ð í sundur>tallar una cosa en dues o més parts (escometre una feina)
◊ síðan hljóp Askmaður og þeir sveitungar til dómsins, skáru í sundur véböndin og brutu niður stengurnar, en hleyptu á braut dómöndunum; þá gerðist þys mikill á þinginu, en menn voru þar allir vopnlausir: tot seguit, l'Askmaður i els seus companys varen córrer cap al lloc del judici, hi tallaren els vébönd, les sacrosantes cintes que en delimitaven l'espai, i hi trencaren les vergues [d'avellaner] i n'arruixaren els jutges. Això va provocar un gran esvalot al þing, però tots els homes que hi assistien estaven desarmats
 
F. <í tvennt>
1. <skera e-ð í tvennt>tallar una cosa en dues (skera e-ð í bita)
 
G. <niður>
1. <skera e-ð niður>(draga úr, minnkaretallar una cosa (escurçar drets o llibertats, reduir les despeses a les quantitats de diners realment disponibles etc.) (niðurskurður)
♦ skera niður fjárveitingar: fer una retallada pressupostària, retallar les partides pressupostàries
2. <skera e-ð niður>(slátraescorxar el bestiar per manca de farratge (reduir el nombre de caps de bestiar fins que només en quedi la quantitat que hom pot alimentar amb les reserves d'aliments disponibles)
♦ skera niður fé: matar xais a causa de la manca de farratge per alimentar-los fins que només queden els que hom pot alimentar
 
H. <upp>
1. <skera e-ð upp>(uppskerafer la collita d'una cosa, recol·lectar una cosa (segar i collir)
♦ skera upp korn: segar el blat
2. <skera e-n upp>(gera aðgerð á sjúklingnumoperar algú (sotmetre a operació quirúrgica)
♦ skera upp lík: <JUR & MEDdisseccionar un cadàver
3. (herörmobilitzar una cosa (cosa = tropes, aplegar tropes)
♦ skera upp herör: #1. <MILmobilitzar l'exèrcit (dur a terme la mobilització general de l'exèrcit)#2. <MIL HIST> entallar la fletxa de la guerra (fer una crida convocant la població a la guerra mitjançant la tramesa d'una fletxa pintada)
◊ Freyviður svarar: "Allir Svíar vilja hafa forn lög og fullan rétt sinn. Lítið á hitt herra hversu margir höfðingjar yðrir sitja hér nú yfir ráðagerðinni með yður. Eg ætla hitt satt að segja að vér séum hér sex er þér kallið ráðgjafa yðra en allir aðrir hygg eg að á brott séu riðnir og farnir í hérað og eiga þar þing við landsfólkið og yður satt að segja þá er herör upp skorin og send um land allt og stefnt refsiþing. Allir vér bræður höfum verið til beðnir að eiga hlut í þessi ráðagerð en engi vor vill eiga það nafn að heita drottinsviki því að eigi var svo vor faðir": en Freyviður li va respondre: "tots els suecs volen continuar tenint llurs antigues lleis i conservar llur ple dret. Senyor, mireu quants de höfðingjar vostres es troben aquí prenent part en aquest consell amb vós. Tinc per mi que us dic ver si us dic que aquí només n'hi ha sis dels que vós anomeneu consellers vostres, mentre que tots els altres, al meu parer, se n'han anat i tornat a les contrades d'aquest districte on ara hi celebren assemblees amb la resta de gent del país i, si us he de dir la veritat, s'ha entallat la fletxa de la guerra i s'ha enviat per tot el país i s'ha convocat el refsingarþing, una assemblea de punició[, per decidir quines repressàlies cal prendre contra vós]. A tots nosaltres, germans, ens han demanat que prenguem part en aquest pla, però cap de nosaltres no vol pas que li diguin traïdor a son senyor car el nostre pare tampoc no ho va ésser mai" (cf. Baetke 19874, pàg. 489: refsi-þing, refsingar-þing n. eine Art Strafgerichtshof (in Schweden), en suec modern, räfsingating, räfsteting)
◊ nú er þar til máls að taka er fyrr var frá horfið er þeir Erlingur og Skjálgur sonur hans gerðu ráð sín um þetta vandkvæði og staðfestist það með áeggjan Skjálgs og annarra sona hans að þeir safna liði og skera upp herörara cal reprendre el fil de la narració que hem abandonat abans quan l'Erlingur i son fill l'Skjálgur van tenir col·lotge entre ells sobre aquesta dificultat i, a instància de l'Skjálgur i dels altres fills d'ell, resolgueren de fer aplec de tropes i ‘entallar la fletxa de la guerra’
4. (þingboðconvocar una cosa (cosa = þing, assemblea)
♦ skera [upp] þingboð: <HISTconvocar oficialment el þing mitjançant l'enviament de llistonets pintats
◊ en er þeir höfðu þar dvalist litla hríð þá báru þeir upp erindi sín fyrir Þórar. Hann segir að fyrir þeim svörum réðu engum mun miður en hann aðrir landsmenn og höfðingjar og kvað þings skyldu til kveðja. Var svo gert að þingboð var upp skorið og stefnt þing fjölmennt. Fór Þórar til þings en sendimenn dvöldust meðan að hans: al cap de poc temps d'estar-s'hi, varen exposar al Þórar quina era llur missió allà. Ell els digué que els altres höfðingjar i habitants del país havien de decidir tant la resposta com ell mateix i declarà que calia convocar un þing. Així es va fer i es va convocar un þing i una gran gentada hi assistí. Mentre en Þórar assistia al þing, els missatgers reials romangueren a ca seva
◊ en er hausta tók sneri hann inn í fjörðinn, fór þaðan upp á Valdres. Þar var áður heiðið. Konungur fór sem ákaflegast upp til vatnsins, kom þar á óvart bóndum og tók þar skip þeirra, gekk þar á sjálfur með öllu liði sínu. Síðan skar hann þingboð og settist þingið svo nær vatninu að konungur átti allan kost skipa ef hann þættist þurfa. Bændur sóttu þingið með her manns alvopnaðan. Konungur bauð þeim kristni en búendur æptu í móti og báðu hann þegja, gerðu þegar gný mikinn og vopnabrak: però quan va arribar la tardor, es va dirigir cap a l'interior del fiord i d'allà pujà a Valdres que fins aleshores havia estat territori pagà. El rei hi pujà tan ràpid com li fou possible fins al llac, hi agafà desprevinguts els bændur i els prengué llurs vaixells i s'hi embarcà amb totes llurs tropes. Tot seguit, entallà la posteta de convocatòria del þing i l'indret de celebració del þing es va fixar tan a prop del llac que el rei hi disposés del mitjà dels seus vaixells [com a recurs], per si cregués necessari [haver-s'hi de refugiar]. Els bændur acudiren al þing amb un exèrcit tot armat. El rei els va exigir que es fessin cristians, però els pagesos es posaren a cridar-hi en contra manant-li que es callés, i immediatament tot seguit, varen aixecar un gran brogit i estrèpit tot fent dringar i entrexocar llurs armes
 
I. <upp úr>
1. <skera upp úr>(rjúfa þögninatrencar el silenci (interrompre'l)
2. <skera e-ð upp úr>(bókobrir una cosa tallant (encetar un llibre tallant-ne amb un objecte prim les pàgines laterals i superiors)
♦ skera upp úr bók: tallar les pàgines d'un llibre (pel costat i per damunt) amb un ganivet
 
J. <úr>
1. <skera úr e-u>(leysadecidir una cosa (esp. disputa)
◊ og hann mun dæma meðal margra þjóða og skera úr málum (wə-hōˈχīaħ,   וְהוֹכִיחַ) fjarlægra stórvelda. Þær munu smíða plógjárn úr sverðum sínum og sniðla úr spjótum sínum. Engin þjóð skal sverð reiða að annarri þjóð og ekki skulu þær temja sér hernað framar: i ell farà de jutge per a un gran nombre de pobles i d'àrbitre en els afers de grans imperis llunyans. Amb llurs espases forjaran relles, i falçs amb llurs llances. Cap nació no alçarà l'espasa contra una altra, ni s'avesaran mai més a fer la guerra
♦ skera úr deilu: posar fi a una disputa prenent-hi una decisió
♦ skera úr um e-ð: decidir una cosa (constatar si una cosa és o no és, establir o confirmar si una cosa és o no és & prendre una decisió decantant-se per una de dues opcions)
◊ nú skulu þau bera mál sín fyrir biskup þann er yfir þeim fjórðungi er sem þau eru ór, fǫstudag þann er fyrri er í þingi, en biskup skal segja þeim þváttdaginn eptir hvárt hann lofar. En ef biskup skerr ekki ór um skilnað þeirra, þá skal heimta fé hennar, sem hann hefði lofað skilnað. Bera skal láta vetti þau ǫll fyrir biskupi er nefnd váru heima í heraði. En þat þeirra er hann lofar skilnað, skal nefna vátta at lofi biskups, enn siðan at skilnaði þeirra, at hann eðr hon segir skilit með þeim. Skal þat þeirra er biskup lofar skilnað hafa slíkan hlut fjár við annat, sem hitt hafi forurtalaust skilnað gǫrvan: el primer divendres del þing, els dos cònjuges exposaran cadascun llur causa al bisbe que estigui al capdavant del quarter del qual ells siguin. El dissabte després el bisbe els comunicarà si els permet el divorci. Però si el bisbe no hagués pres cap decisió sobre llur divorci, es podrà exigir el cabal d'ella com si el bisbe hagués permès el divorci. Es deixarà que tots els testimonis, que hom hagi nomenats al districte, prestin declaració davant el bisbe. El cònjuge al qual el bisbe concedeixi el divorci, nomenarà testimonis del permís del bisbe i més endavant, del divorci d'aquells cònjuges, que ell o ella es declara divorciat o divorciada del seu cònjuge. Al cònjuge al qual el bisbe permet el divorci rebrà respecte de l'altre tant de cabal com si l'altre hagués causat el divorci sense motiu (cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a l'adverbi forurtalaust; l'Schlegel I,328-329, tradueix el passatge així: Causas suas porro die jejunii, qui prior in tempus comitiale incidit, proferant coram episcopo, qui res sacras ejus quadrantis, unde ipsi sunt oriundi, moderat, episcopus vero proximo die lavationis, an divortium concedat, declaret. Quodsi episcopus de divortio nihil definiret, uxoris bona, acsi (divortii faciundi) veniam dedisset, exigantur. Episcopo coram testimonia omnia proferantur, quae domi in tribu de[pàg. 329]nominata fuere. Is conjugum cui divortium faciundi veniam concedit episcopus, testes nuncupet de data venia, et deinde de ipso divortio, quod nempe ille illave connubium eorum dissolutum declarat. Ille conjugum, qui ab episcopo datam divortii faciundi veniam reportat, tantam bonorum communium partem, acsi alter ultro divortium fecisset)
♦ skera úr um hvort <+ subj.>decidir si <+ ind.>, constatar si <+ subj.>
 
K. <út>
1. <skera e-ð út>(tálgaentallar (o: gravar) una cosa [en fusta], esculpir una cosa en fusta (gravar adorns en fusta & fer en fusta)
♦ skera út hjarta í stofn tréssins: entallar un cor al tronc de l'arbre
2. <skera út úr e-u>#1. (stinga hníf í e-u, t.d. bók, og skera út í gegnum jaðarinntallar una cosa de per llarg (ficar un ganivet en una cosa, p.e., un llibre, i anar obrint-la fent un tall de dins cap a fora pels costats)#2. (komast út úr, fara gegnum e-ð, stinga í gegn) sortir d'una cosa després d'haver-la travessada (travessar una fletxa, espasa, llança etc. una part del cos i sobressortir-ne per l'altre costat)
◊ Börkur skýtur eftir honum spjóti og kom í kálfann á honum og skar út úr og varð það mikið sár. Hann kemur á brott spjótinu en týnir sverðinu því að hann var svo móður að hann gat eigi á haldið. Þá var myrkt af nótt: en Börkur li tirà una llança que li endevinà el ventre de la cama i el travessà, produint-li una ferida greu. En Gísli s'arrabassà la llança però deixà anar l'espasa perquè estava tan cansat que no la podia ni sostenir. Ja feia fosca
 
L. <við>
1. <skera e-ð við nögl sér><LOC FIGésser molt estret -a amb una cosa, donar una cosa amb comptagotes, plànyer molt una cosa
 
III. <reflexiu>:
1. <sig>: fer-se un tall (fer-se una ferida llarguera)
♦ skera sig í fingur: fer-se un tall al dit, tallar-se el dit
♦ skera sig í fingurinn með hnífnum: fer-se un tall al dit amb el ganivet
♦ skera sig á hníf (= Dat.)fer-se un tall amb un ganivet
♦ skera sig á fingri með hníf: fer-se un tall al dit amb un ganivet, tallar-se el dit amb un ganivet
2. <sig>: (í því skyni að fremja sjálfsmorð) fer-se un tall (fer-se una ferida llarguera amb la intenció de matar-se)
♦ skera sig á háls: tallar-se la gorja (o: la gola; o: el coll) (suïcidar-se fent-se un tall al coll amb un raor)
♦ reyna skera sig á háls: intentar suïcidar-se tallant-se la gorja
♦ skera sig á púls: obrir-se el pols, tallar-se la vena del canell
3. <skera sig úr>: <FIGdescollar (destacar, distingir-se, despuntar)
 
♦ → skerandi, skerandi, skerandi “tallant; penetrant”
♦ → skorinn, skorin, skorið “tallat -ada”

skerandi <m. skeranda, no comptable>:
dolor sobtat i punyent, punyida forta

skerandi, skerandi, skerandi <adj.>:
tallant
♦ skerandi hljóð ~ rödd: un so ~ una veu estrident (o: penetrant)
♦ skerandi hrilling: una aflicció punyent
◊ lát mik þýtt þakka ǁ þrautir mínar, ǁ einnig alla ró ǁ sem í þeim fann! ǁ sérhvörn svala-drykk, ǁ sem í þorsta, ǁ sérhvört skugga-skjól, ǁ sem í skeranda ǁ hrellingar hita ǁ mik hressta fékk!: deixeu-me donar les gràcies amablement pels meus treballs, i també per tot l'assossec que he trobat enmig d'ells, per cada beguda refrescant que m'ha donat alleujament en la set i per cada ombra que m'ha arrecerat de la calor d'una aflicció punyent
♦ skerandi ljós: una claror enlluernadora
♦ skerandi hungur: una gana que alçura
♦ skerandi sársauki: un dolor lacerant

skerast <skerst ~ skerumst | skarst ~ skárumst | skorist>:
I. <personal>:
1. <GENésser tallat -ada
◊ nú ber þá brátt að broddi. Og er þeir Andréssynir voru eftir komnir bregður Gissur jarl sverði sínu Eyfaranaut ok sveiflaði um sig. Hildiglúmur lagði spjóti til Gissurar jarls og skárust klæðin og varð jarl lítt sár. Kom lagið hægra megin hjá geirvörtu. Gissur jarl hallaðist mjög á baki. Þá reið að jarli Sæmundur Haraldsson og hjó til hans tveim höndum með breiðöxi og hugðist kjósa mundu á og ætlaði að höggva á öxlina: aleshores avançaren ràpidament i quan els fills de l'Andreu hi hagueren arribat, el iarl Gissur brandà la seva espasa Eyfararnaut i es va posar a fer-hi molinets tot al seu voltant per defensar-se. En Hildiglúmur va donar un cop de llança al iarl Gissur que, si bé estripà la seva roba, no li va infligir cap ferida greu. La llançada el va ferir pel costat dret a prop del mugró. El iarl Gissur es va inclinar molt cap a un costat a la seva sella. Aleshores en Sæmundur Haraldsson va envestir el iarl a cavall i li assestà un cop de breiðøx, d'atxa de fulla ampla, amb totes dues mans amb el qual, i creient que triava el millor punt per ferir-lo, volia endevinar-li l'espatlla
2. (fara hvor yfir aðraintersecar-se, interseccionar-se (tallar de través una línia a una altra o un pla a un altre)
♦ línurnar skerast hér: les línies s'intersequen aquí
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <inn í>
1. <skerast inn í e-ð>fer un tall profund en una cosa (endinsar-se en una cosa fent-hi un tall)
♦ langir firðir skerast djúpt inn í landið: els llargs fiords penetren terra endins fent-hi profunds xaps
◊ Björn Ketilsson kom skipi sínu vestur í Breiðafjörð og sigldi inn eftir firðinum og nær hinu syðra landinu þar til er fjörður skarst inn í landið en fjall hátt stóð á nesinu fyrir innan fjörðinn en ey lá skammt frá landinu: en Björn Ketilsson va arribar amb el seu vaixell a ponent d'Islàndia, al Breiðafjörður, i hi va entrar, resseguint-ne de prop la costa meridional, fins a l'indret on un fiord [més estret] s'endinsava terra endins i un puig alt es dreçava en el promontori que hi havia a l'interior del fiord i, no gaire lluny de terra, hi havia un illot
◊ Refur reri til lands og gekk hann upp á hið hæsta fjall að sjást um. Hann sá að fjörðurinn skarst langt í land inn er þeir voru á komnir og höfðar tveir gengu á víxl í firðinum: en Rerur va remar fins a terra i pujà tot seguit al puig més alt per mirar al voltant. Va veure que allà on havien arribat hi havia un fiord que feia un tall profund terra endins i que dos caps entraven dins el fiord vorera per vorera
◊ síðan sigldi Þórólfur í haf og byrjaði honum vel og fann landið og sigldi fyrir sunnan, vestur um Reykjanes. Þá féll byrinn og sáu þeir að skar í landið inn fjörðu stóra (variant: þá fell byrrinn ok sá þeir at í skáruz í landit inn firðir stórir)després, en Þórólfur va salpar i tingué bon vent i va trobar terra i va singlar al llarg de la costa meridional d'Islàndia i després cap a ponent passant per Reykjanes. Aleshores el vent va cessar i van veure que uns grans fiords entallaven allà la terra
 
B. <í>
1. <skerast í e-ð><GEN & FIGficar-se en una cosa
◊ þá spratt Þórður þegar upp og gekk til Lögbergs og nefndi sér votta að hann segir skilið við Auði og fann það til saka að hún skarst í setgeirabrækur sem karlkonuraleshores en Þórður es va posar dret d'un bot i va anar a la Roca de la Llei i va designar testimonis que es declarava divorciat de l'Auður. Va donar per motiu que ella es posava calçons d'home com els gallimarsots
♦ skerast í leikinn: intervenir[-hi], immiscir-se, ficar-s'hi
♦ skerast í odda með e-m (o: milli e-ra) [vegna e-s]: <loc. impers. amb subj. lògic en datiu> anar a grapissos amb algú [per una cosa], escarabatejar-se amb algú [per una cosa], acabar en punxa amb algú [per una cosa]
♦ [láta] eins og ekkert hafi ~ hefði í skorist: [fer] com si no hagués passat res, com si [no fos] res
♦ hvað sem í skerst: passi el que passi
♦ óráðlegt sýnist mér að Sigurður fari með mér því að þið munuð eigi halda mega bústað ykkrum hér ef nokkuð skerst í með okkur Ljóti: no em sembla pas aconsellable que en Sigurður vingui amb mi perquè llavors no podríeu mantenir el vostre mas aquí si arriba a passar res entre nosaltres dos, en Ljótur i jo
 
C. <undan>
1. <skerast undan e-u>refusar una cosa
 
D. <úr>
1. <skerast úr e-u>