© Macià Riutort i Riutort, 1998
La lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit |
|||
Barátta mannsins gegn valdinu er barátta minnisins gegn óminninu. |
|||
Milan Kundera: El llibre del riure i de l'oblit. Barcelona: Editorial Destino, 1988 (Col·lecció L'Àncora. Vol. Nr. 12). Pàg. 12.
|
|||
| És possible que, en l'accepció 1., el mot skabb designés, més específicament, la ronya crostosa, també coneguda amb els noms de ronya ceratòtica, ronya de Moeller, ronya de Boeck i ronya noruega. | ||
| Abans de la Reforma, aquesta forma coexistia amb un doblet skǫpular, més adaptat a la fonètica norrena. | ||
| Sobta la concordança fonètica i semàntica entre el català esquerd i l'islandès skarð. | ||
| El mot islandès té la mateixa etimologia que el català esquera, l'occità esqueira, l'italià schiera, el francès antic eschiele, eschiere etc. Tots aquests mots remunten en darrera instància al germànic *skarō “part separada o destacada d'un tot, destacament; part”. En norrè occidental antic hi és un mot tardà, procedent del llenguatge militar del baix-alemany hanseàtic (cf. neerlandès mitjà schaer, baix-alemany mitjà schar, schāre). La forma autòctona norrena del mot és skǫr. Si el mot escarot no és una simple variant ortogràfica d'esquera, el català presenta un vocalisme radical doble en aquest mot. No disposo, malauradament, dels mitjans per estudiar si la forma germànica pogué tenir una variant de tema en *-jō que sonés *skari̯ō. | ||
| El mot skáld, per bé que de gènere neutre, en la llengua antiga només s'aplica a escaldes de sexe masculí. Per això, quan s'ha de parlar d'una dona que era escalda, s'ha de recórrer a compòsits com ara skáldkona (verbi gràcia: Þórdís skáldkona, de la Ljósvetninga saga, o la Þorfinna skáldkona, de la Heiðarvíga saga) o a skáldmær (verbi gràcia: la Jórunn skáldmær, de la Haraldar saga hárfagra). | ||
| El tret distintiu de l'skáli és el d'espai d'ús comunal, d'aquí que el mot pugui designar tant una caserna (hermannaskáli), una sala de banquets (gildaskáli) o un refugi d'esquiadors (skíðaskáli); la qualitat d'aquesta edificació s'ha de veure, en canvi, com a un tret distintiu secundari. Per a designar la cabana o barraca enteses com a edificacions senzilles (i de dimensions petites o reduïdes) hi ha els mots kot, kofi, hreysi o kytra. Les cabanetes, cabanelles o succot bíbliques (laufskálar) també s'han d'entendre com a espais comunals provisionals de refugi. | ||
| Les formes medievals presenten -r- simple: skári, skári, skára: La cita de dalt, del capítol VIII, pàg. 22, de l'edició Reykjavík 1901 de la Bandamanna saga in skemmri, a cura d'en Valdimar Ásmundarson, fa: Oddr segir: „Ek ætla, at þú munt við taka nökkuru fé; nú ætla ek þat skára, at þú hafir“. | ||
| A l'Edat Mitjana, el circ de Constantinoble -l'hipòdrom- es coneixia amb el nom de paðreimr, una clara adaptació al norrè del terme grec. | ||
| Sorprèn la paral·lela evolució semàntica de l'islandès skens i el català xanxa, xansa, i, en part, l'italià ciancia i castellà chanza. El mot islandès per a mi és d'origen romànic, a despit del fet que els diccionaris etimològics no ho vegin pas així. | ||
| El català esquerdar i l'islandès skerða s'han de veure com a mots emparentats, derivats tots ells del substantiu germànic *skarðan. | ||
| En islandès modern el verb skilja við o skiljast við ha anat concretant el seu significat en el de separar-se de (en el sentit de trencar amb la parella o amb algú, divorciar-se de o deixar algú). Antigament, emperò, el mot podia tenir també el significat de separar-se de (en el sentit de dir-se adéu, acomiadar-se), talment com es pot comprovar en aquestes cites tretes de diferents traduccions del Nou Testament: Lluc 24:51 (1540): Og það gjörðist þá hann blessaði yfir þá að hann leið frá þeim og varð uppnuminn til himins Lluc 24:51 (1807): Og þat gerdest, þá hann blessade þá, at hann skilde vid þá, og fór upp í himenenn Lluc 24:51 (1908-1912): En það varð, meðan hann var að blessa þá, að hann skildist frá þeim og var upp numinn til himins Lluc 24:51 (1981): En það varð, meðan hann var að blessa þau, að hann skildist frá þeim og var upp numinn til himins Lluc 24:51 I mentre els beneďa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Lluc 24:51 καὶ ἐγένετο ἐν τῷ εὐλογεῖν αὐτὸν αὐτοὺς διέστη ἀπ' αὐτῶν καὶ ἀνεφέρετο εἰς τὸν οὐρανόν. Lluc 9:61 (1540): Og annar sagði: Herra, eg vil þér eftir fylgja, en lofa mér þó fyrst að segja þeim mína burtför, sem eru í mínu húsi Lluc 9,61 (1807): og annar sagde: Herra, eg vil þer efterfylga, enn lofa mer fyrst at sega þeim mína burtfør, sem eru í mínu húsi Lluc 9,61 (1908-1912): Enn annar sagði: "Ég vil fylgja þér, herra, en leyf mér fyrst að kveðja fólk mitt heima" Lluc 9:61 (1981) Enn annar sagði: „Ég vil fylgja þér, Drottinn, en leyf mér fyrst að kveðja fólk mitt heima.“ Lluc 9:61 Un altre li va dir: «Us seguire, Senyor; però abans deixeu-me acomiadar dels de casa meva» Lluc 9:61 Εἶπε δὲ καὶ ἕτερος· Ἀκολουθήσω σοι, Κύριε· πρῶτον δὲ ἐπίτρεψόν μοι ἀποτάξασθαι τοῖς εἰς τὸν οἶκόν μου. Fets 18:18 (1540) Páll dvaldi þar sjálfur í marga daga. Síðan kvaddi hann bræðurna og sigldi til Sýriam og Priskilla og Akvíla meður honum eftir það hann rakaði höfuð sitt í Kenrea því að hann hafði heit á hendi. Hann kom þá ofan til Efeso, og þar skildi hann þau eftir Fets 18,18 (1807): Páll dvaldest þar enn nú lange, þar efter skildest hann við bræðurnar, og villde sigla til Syriam, og Priscilla og Aquila med hønum. Þá hann hafde rakad høfud sitt í Kenchrea þvíat hann hafde heit á hende. (19) Og hann kom til Ephesum, og þar let hann þau efter Fets 18,18 (1908-1912): Páll var þar enn um kyrrt allmarga daga, kvaddi síðan bræðurna og sigldi til Sýrlands og með honum Priskilla og Akvílas. Lét hann áður skera hár sitt í Kenkreu, því að heit hafði hvílt á honum. (19)Þeir komu til Efesus. Þar skildi hann við þá Fets 18,18 (1981): Páll var þar enn um kyrrt allmarga daga, kvaddi síðan bræðurna og systurnar og sigldi til Sýrlands og með honum Priskilla og Akvílas. Lét hann áður skera hár sitt í Kenkreu því að heit hafði hvílt á honum. (19)Þau komu til Efesus. Þar skildi hann við þau Fets 18:18: Pau, després d'haver-se quedat encara bastants de dies, s'acomiadà dels germans i es féu a la mar cap a la Síria, i amb ell, Priscil·la i Aquila. A Cencrees es féu rapar el cap, perquè tenia un vot. (19)Arribaren a Efès, i allí, els deixà Fets 18,18: Ὁ δὲ Παῦλος ἔτι προσμείνας ἡμέρας ἱκανὰς τοῖς ἀδελφοῖς ἀποταξάμενος ἐξέπλει εἰς τὴν Συρίαν, καὶ σὺν αὐτῷ Πρίσκιλλα καὶ Ἀκύλας, κειράμενος ἐν Κεγχρεαῖς τὴν κεφαλήν, εἶχεν γὰρ εὐχήν. 19 κατήντησαν δὲ εἰς Ἔφεσον, κἀκείνους κατέλιπεν αὐτοῦ És força interessant de constatar la manipulació de la darrera traducció, motivada sens dubte per l'afany de fer que el text de la nova traducció dels Evangelis sigui políticament correcte. |
||
| A la llengua medieval, amb aquest mot es podien designar embarcacions molt petites com ara una xalupa, un esquif o un llaüt etc. que no es corresponen amb el concepte modern de vaixell, que sempre és una gran embarcació. | ||
| L'accepció 5. podria ésser un vell baix-alemanyisme, cf. alemany ein helles Mädchen, ein helles Kind, amb aquest mateix significat. En aquest mot semblen entremesclar-s'hi tres mots: skírr, skærr i skýrr. | ||
| El verb cagar no és pronominal a les Balears, però sí el verb concagar-se que no existeix en el català continental. | ||
© 1998 Macià Riutort i Riutort
mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles cap a Islàndia