Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

RI-RÖ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998




   
Τυδεΐδη μεγάθυμε τί ἢ γενεὴν ἐρεείνεις;
οἵη περ φύλλων γενεὴ τοίη δὲ καὶ ἀνδρῶν.
φύλλα τὰ μέν τ' ἄνεμος χαμάδις χέει, ἄλλα δέ θ' ὕλη
τηλεθόωσα φύει, ἔαρος δ' ἐπιγίγνεται ὥρη·
ὣς ἀνδρῶν γενεὴ ἣ μὲν φύει ἣ δ' ἀπολήγει.
 
   
¬„Hví þú mik of spyrr, ǀ inn hugum-stóri ǁ Týdeifs arfi, ǀ ok ættbálk minn? ǁ Eru ættir manna ǀ einkar líkar laufgu limi ǁ á lindar stofni“. ǀ „Lætr vindr sum ǁ at láði falla ǀ lauf; en limfagr ǁ lætr önnur ǀ spretta skógr ǁ af skauti greina, ǀ þá er vártími ǁ völlum fróar“ ǀ „Eru allar svá ǀ ættir manna; ǁ sumar upp alast, ǀ aðrar deyja“.
 
   
¬«Magnànim fill de Tideu, per què pel llinatge em preguntes?
El llinatge dels homes no és altre que el de les fulles.
Unes el vent les escampa per terra, i d'altres brotonen,
quan és la primavera i el bosc germina, a la selva:
així els llinatges dels homes, l'un neix i l'altre s'acaba.
 
   
¬«Valerós Tidida, per què el llinatge em preguntes? Així com el de les fulles és l'humanal llinatge. El vent escampa unes fulles per terra, i el bosc frondós en fa néixer unes altres, que apunten quan és la primavera. D'igual manera s'esdevé entre els humans: uns vénen a la vida i uns altres s'extingeixen.
 
   
Homer, Ilíada, llibre VI, vv. 145-149 — Trad. Benidikt Gröndal (1856), pàg. 189 — Trad. Manuel Balasch II (1997), p. 165 — Trad. Montserrat Ros i Ribas II (2007) pàg. 62
 
       


ribbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:
brutal, violent

ribbalda·lýður <m. -lýðs, no comptable>:
energúmens m.pl, cercabregues m.pl

ribbalda·skapur <m. -skapar, no comptable>:
brutalitat f

ribbaldi <m. ribbalda, ribbaldar>:
energumen m, bergant m, berganta f, <LITribald m, ribalda f 
◊ undir sínu merki setr hann tíu þúsundrað, en ǫnnur tíu þúsundrað riddara setr hann í annan stað ok þar hǫfðingja yfir Þiðrek af Bern ok þessi fylking fylgir ok mikill fjǫldi ribbalda, ok í þriðja stað setr hann tíu þúsundrað riddara til at fylgja markgreifa Roðingeir, ok hefir hann ok mikinn her loddara: sota la seva bandera hi col·loca deu mil cavallers, en un altre lloc disposa el segon grup de deu mil cavallers i al capdavant d'ells hi posa en Þiðrek de Bern i a aquesta host de guerrers li segueix un gran nombre de ribalds (= guerrers a peu, no nobles?i en un tercer lloc disposa deu mil cavallers més que segueixin el marcgravi Roðingeirr i al seu darrere hi va també una gran host de loddarar (= joglars?
◊ Jón Englakonungr hafði sent Sverri konungi áðr um sumarit C hermanna þeira, er ribbaldar váru kallaðir. Þeir váru svá skjótir á fœti sem dýr; þeir váru ok miklir bogmenn ok yfrit djarfir ok spǫrðu eigi illt at gera: aquell mateix estiu, però abans, el rei Joan d'Anglaterra havia enviat al rei Sverrir un centenar de soldats que es deien ribalds. Anant a peu eren tan ràpids com animals (pentura sigui un anglicisme, = cérvols?; o bé = guillots? La comparació d'un home veloç amb un cérvol també es dóna a la Irlanda medieval a jutjar per frases com ara: amal ossa is amlaid rorathatar ass “corrien com a cérvols”); també eren grans arquers i molt ardits i no se n'estaven de fer qualsevol malvestat

ribs <n. ribs, no comptable>:
groselles f.pl (rifs)

ribs·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
grosella f, riba f (fruit de la planta Ribes rubrum) (rifsber)

ribsberja·runnur <m. -runns, -runnar>:
riber m (planta Ribes rubrum) (rifsberjarunnur)

Richter·kvarði <m. -kvarða, no comptable>:
escala f de Richter
◊ skjálftinn mældist 8,8 á Richterkvarða: el terratrèmol va assolir 8,8 graus de l'escala de Richter

Richters-kvarði <m. -kvarða, no comptable>:
variant ortogràfica de → Richterskvarði “escala de Richter”
◊ nú er talið að jarðskjálftinn hafi verið um 6,2 stig á Richters-kvarða: ara es diu que el terratrèmol ha estat d'uns 6,2 graus de l'escala de Richter

Richters·kvarði <m. -kvarða, no comptable>:
variant morfològica de → Richterkvarði “escala de Richter”
◊ Richterskvarðinn er notaður til að mæla og bera saman stærð jarðskjálfta: l'escala de Richter s'empra per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols

riddara·brynja <f. -brynju, -brynjur. Gen. pl.: -brynja>:
armadura f de cavaller

riddara·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
carrabina f

riddara·dómur <m. -dóms, no comptable>:
cavalleria f

riddara·kastali <m. -kastala, -kastalar>:
castell m feudal

Riddara·kross <m. -kross, -krossar>:
Creu f de Cavaller, la categoria més baixa o inferior de la Fálkaorða islandesa
♦ riddarakross fálkaorðunnar: la Creu de Cavaller de l'Orde del Falcó

riddara·legur, -leg, -legt <adj.>:
cavalleresc -a

riddara·lið <n. -liðs, -lið>:
[tropa f de] cavalleria f
♦ áhlaup riddaraliðsins: la càrrega de la cavalleria
♦ léttvopnað riddaralið: cavalleria lleugera

riddara·liðsmaður <m. -liðsmanns, -liðsmenn>:
soldat m de cavalleria

riddaraliðs·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
esquadró m de cavalleria, destacament m de cavalleria
♦ sjöunda riddaraliðssveitin: el setè de cavalleria

riddara·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura cortesana

riddara·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
cavallerositat f

riddara·orða <f. -orðu, -orður. Gen. pl.: -orða o: -orðna>:
condecoració f de cavaller

riddara·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
orde m de cavalleria

riddara·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
novel·la f de cavalleria

riddara·skapur <m. -skapar, no comptable>:
cavallerositat f, cavalleria f

riddara·skák <f. -skákar, -skákir>:
escac m de cavall

riddara·spori <m. -spora, -sporar>:
esperó m de cavaller (planta Delphinium ajacis)

riddara·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
1. <GEN[estament m de] cavalleria f, mà f major
2. (hjá Rómverjum fornumorde m eqüestre (entre els antics romans)

riddara·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
ceilan m, amaril·lis f (planta Amaryllis vittata syn. Hippeastrum vittatum)

riddara·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
destacament m de cavalleria
◊ at ákveðnum tíma fylkja hvárirtveggju liði sínu til orrostu, ok þar eptir váru lúðrar þeyttir, ok síga saman fylkingar með ópi ok eggjan. Flugu fyrst alls konar skotvápn svá hart, at þar af varð gnýr mikill. Særðust sumir, en sumir fengu bana. Eptir þat biðr konungr Hjálmþé ok Ölvi at slá upp herópi ok geysast svá á þá með höggorrostu. Þeir fóstbræðr váru á sínum hestum ok með þeim mikil riddarasveit. Báðir þeir höfðu bitrlig spjót sér í hendi ok slá upp heróp ok hlaupa svá fram á þá. Tókst orrosta in snarpasta: en el termini assenyalat tots dos [bàndols] van disposar llurs tropes per a la batalla i a continuació van bufar els anafils i les formacions [dels dos exèrcits] es van escometre amb cridadissa i exhortacions. De primer es van llançar una pluja tan densa de tota mena de projectils que feien una gran xiuladissa i uns en quedaren ferits i d'altres, morts. Després, el rei va demanar al Hjálmþér i a l'Ölvir que aixequin llur crit de guerra i s'abrivin contra l'enemic començant la batalla home contra home. Els dos germans de jurament eren a dalt de llurs cavalls i tenien amb ells una gran tropa d'homes a cavall. Tots dos portaven llances esmolades a la mà, aixecaren llur crit de guerra i escometeren d'aquesta manera l'enemic, començant la batalla cos a cos més aferrissada que un es pugui imaginar
◊ enski hæstráðandinn, Raglan lávarður, hafði í hyggju að taka varnarvirki Rússa með skyndiáhlaupi. Hinn ríki lávarður Cardigan, sem hafði yfirstjórn ensku riddarasveitarinnar hafði verið kjörinn til að stjórna þeirra atlögu. - "Það er opinn dauði að ætla sér að etja riddarasveitina gegn virkinu," sagði hann, er honum var skipað að hefja atlöguna. En vitanlega hlýddi hann en sagði: "Hér ríður hinn síðasti Cardigan!": el comandant en cap anglès, Lord Raglan, tenia en ment de prendre els reductes dels russos amb una càrrega improvisada. El poderós lord Cardigan, que tenia el comandament de la brigada anglesa de cavalleria, havia estat escollit per a dirigir la càrrega. - "És una mort segura voler abrivar la brigada de cavalleria contra el reducte", va dir, quan li van ordenar que comencés la càrrega, però, naturalment, va obeir afegint: "Vet aquí la cavalcada del darrer Cardigan!"
♦ árás léttvopnuðu riddarasveitarinnar: la càrrega de la brigada lleugera de cavalleria

riddara·öld <f. -aldar, no comptable>:
època f de la cavalleria

riddari <m. riddara, riddarar>:
1. <GENcavaller m
♦ dubba e-n til riddara: adobar algú a cavaller
2. (í taflicavall m (en escacs)

rið <n. riðs, rið>:
1. (hertshertz m (unitat de freqüència equivalent a un cicle per segon)
2. (handriðbarana f, arrambador m (o: arramblador m) (Mall., Men.) (protecció d'escala)
3. (þrep, rimesglaó m, esgraó m, graó m, escaló, m (Val., Bal.) (d'escala & d'escaler)
4. (fjallrið, stallur á hömrumterrassa f (esglaó a cingle o muntanya)
5. (stigiescala f (conjunt d'esglaons per pujar a o davallar d'un lloc)
◊ húsin stóðu hátt og var nokkurt rið upp að ganga: les cases eren elevades i calia pujar-hi per una escala
◊ hér kemur um síðir að þeir fá brotið skjaldþilið og komust svo fram í gangrúmið og þar út á riðið: a la llarga varen poder trencar l'envà i passar així fins al replà i d'ell a l'escala
◊ hann tvíhenti spjótið á Þóri miðjum er hann ætlaði ofan fyrir riðið svo þegar gekk í gegnum hann: amb totes dues mans va clavar la pica al bell mig d'en Þórir quan aquest volia davallar per l'escala, i el va traspassar de banda a banda
◊ þá hljóp þar hver út af riðinu sem komið var: aleshores un darrere l'altre va botar escala avall així com hi arribava

riða <riða ~ riðum | riðaði ~ riðuðum | riðað>:
1. (bifasttremolar (tenir tremolor[s] & no estar fix, ballar & FIG = trontollar)
◊ þú rýmdir til fyrir skrefum mínum, og ökklar mínir riðuðu ekki: has eixamplat el camí davant les meves passes i els meus turmells no han pas tremolat
◊ þjóðir gnúðu, ríki riðuðu, raust hans þrumaði, jörðin nötraði: els pobles bramaven, els reialmes trontollaven, sa veu retrunyia, la terra tremolava
◊ jörðin brestur og gnestur, jörðin rofnar og klofnar, jörðin riðar og iðar: la terra es trenca i s'esquinça, la terra es romp i es fen, la terra tremola i fremeix
◊ þá varð skyndilega landskjálfti mikill, svo að grunnur fangelsisins riðaði. Jafnskjótt opnuðust allar dyr, og fjötrarnir féllu af öllum: de sobte es féu un gran terratrèmol de manera que els fonaments de la presó foren somoguts; a l'instant, s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tots
◊ Saxar gengu svá fram hart, at hélt við, at Bretar mundu flýja. Þá kom lið Avrelíí í opna skjǫldu ok brast þá flótti á Sǫxum. Með Avrelíó var Eldon jarl; hann mœtir Heimgest í flóttanum ok var þar eigi at frýja með þeim stórra hǫggva, ok mátti varla sjá hversu riða mundi. Síðan kemr þar Gorlín jarl af Kornbretalandi; var Heimgestr þá handtekinn. Otta, sun Heimgests, flýði í Iork með sínum mǫnnum ok Cossa, mágr hans, með mikinn her. Avrelíus kallaði til sín hǫfðingja sína til ráðs, hvat gera skyldi með Heimgest. Eldon jarl svarar: "Hann hefir marga móður grætt ok skal nú hans móðir gráta eiga," ok hljóp upp ok brá sverði ok hjó af hánum hǫfuð ok var hann síðan í haug lagðr: els saxons van atacar amb tanta de virulència que va faltar poc perquè els britons no fugissin, però llavors les tropes de l'Aureli els van atacar per llurs flancs descoberts i foren els saxons els qui van prendre la fuita. Amb l'Aureli hi havia el jarl Eldon. Va topar-se amb el Heimgestr enmig dels qui fugien i no se'ls pot pas retreure que no es donessin grans cops de manera que a penes podia veure's cap a on es decantaria [el combat]. Poc després hi va arribar en Gorlín, jarl de Cornualla i en Heimgestr fou fet presoner. El fill d'en Heimgestr, l'Otta, va fugir cap a Iork amb els seus homes, i en Cossa, el seu cunyat, també ho féu amb un gran exèrcit. L'Aureli llavors va convocar els seus capitans per a deliberar amb ells què fer amb en Heimgestr. El iarl Eldon li va respondre: "Ha fetes plorar moltes de mares, que sa mare ara tingui per què plorar" i aixecant-se d'un salt, va brandir la seva espasa i li va tallar el cap i després, el van enterrar dins un túmul
◊ kastalarnir váru svá gervir at stafir fjórir stóðu ok syllr upp í milli ok þar arinn á en niðri hurðir milli stafanna. Þat var á einni nótt um haustit, at á var niðamyrkr. Konungr gerði mann einn upp á bergit er nefndr Sveinn munki. Hann hafði með sér einn kaðal ok tvau spjót. Hafði hann skammskept annat undir belti sér. Hann gekk upp á bergit ok bar kaðalinn um einn kastalastafinn sem ofarst, en ǫðrum enda kaðalsins fylgdi meirr en hundrað manna. Sveinn laust á kaðalinn ok merkti þeim ok þá var fastr annarr endir kaðalsins. Hljópu þeir síðan á kaðalinn ok drógu fast. Tók þá kastalinn at riða. En Baglar þeir er í váru, urðu mjǫk óttafullir: les torretes estaven construïdes de tal manera que hi havia quatre pilars de fusta i entre pilar i pilar hi havia bigues que aguantaven la plataforma i al dessota d'aquestes bigues, i entre els pilars, hi havia les portes d'accés. Una nit fosca de tardor, sense lluna, el rei va fer que un home, que es deia Sveinn el monjo, s'enfilés fins a dalt del penyal. Duia una corda i dues piques d'asta curta, una de les quals la duia entravessada al seu cinyell. Es va enfilar a dalt del penyal i va fermar la corda a un dels pilars de fusta tan alt com li fou possible; a l'altre extrem de la corda hi havia cent homes; l'Sveinn va pegar una estrebada a la corda, fent-los així un senyal que ja n'havia fermat l'altre extrem, i llavors tots varen agafar la corda i l'estiraren amb força i aleshores tota la torre va començar a tremolar fort i els baglar que hi eren a dins, es varen esfereir molt
◊ ióð ól Amma, ║ ióso vatni, / kǫlloðo Karl, ║ kona sveip ripti, / rauðan oc rióðan, ║ riðoðo augo: Amma (= Àviava tenir un fill, el van aspergir amb aigua i el van anomenar Karl (= Baró, Home o Pagès); una dona va embolicar, amb bolquers de drap, el tot vermelló i galtarosadet; els ulls li bellugaven [tot vivaços]
♦ riða til falls: <LOC FIGtrontollar, estar a punt de caure
2. (rambatentinejar (fer tentines, trontollar)
♦ riða við: balancejar-se
3. (hrista höfuðiðsacsejar el cap (brandar el cap)
◊ Þórður var mikilúðlegur maður, eygður vel og lágu vel augun, framsnoðinn og strýhærður, sá upp mjög og riðaði lítt að: en Þórður era un home de posat imposant, d'ulls bells i ben col·locats, de front alt i prominent, i de cabells rulls, espesses vegades mirava cap a dalt i el cap li tremolava una mica

riði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → ríða “cavalcar, anar a cavall”

riðið:
supí de → ríða “cavalcar, anall a cavall”

riðill¹ <m. riðils, riðlar>:
1. <ESPORTgrup m [classificatori]
♦ A-riðill: <ESPORTgrup A
♦ B-riðill: <ESPORTgrup B
♦ í síðasta riðli: a la darrera ronda classificatòria
2. <MILesquadra f (petit escamot compost de 5 a 6 homes comandat per un caporal primer)
3. (riddaraliðssveitesquadró m (de cavalleria)
4. (í rómverskum hernum fornamaniple m (de legió romana)
5. (riðull, smáflokkurpetit grup (petit destacament de genets)
◊ var því svá fylkt, at konungr vissi, at riddarar váru vanir at ríða at riðlum ok þegar aptr: el rei va disposar la tropa així perquè sabia que els genets solien atacar en petits grups i retirar-se immediatament
◊ ok hér jafnfram ríðr Rómánus með sinn skara, ok allir riddararnir ríða í riðlum á fylking Soldáns kóngs, drepa menn undvǫrpum ok ekki vætta stendr við þeim: i, mentrestant, en Rómánus ataca amb la seva esquera i tots els cavallers ataquen en petits grups les formacions del rei Soldà i maten els homes a caramulls i res no se'ls resisteix
◊ ...ok ef svá berr til, at þér mœtit nǫkkurum riðli eigi mjǫk miklum af þeirra flokki, þá hafit þvílíkt lið með yðr sem þér þykkisk vel mega móti taka, en gerit oss sem skjótast orð, þegar þǫrf gerisk ok yðr sýnisk svá betr standa: i, per si de cas s'esdevé que us topéssiu amb algun destacament, no gaire gran, d'aquesta host, tingueu amb vós la tropa que us sembli millor per poder-vos-hi enfrontar, però doneu-nos avís tan ràpidament com pogueu si ho heu de menester i considereu oportú fer-ho així (per al significat de l'expressió e-m stendr e-t betr, cf. Bósa saga, cap. IV: mikit kapp leggr þú á, Herrauðr, at fylgja illmenni þessu, ok mundi mörgum þykkja þér betr standa at hefna bróður þíns ok várrar svívirðu

Riðill² <m. riðils, no comptable>:
Riðill m, la mítica espasa amb què en Sigurd, el matador del drac Fafni, li va treure el seu cor (segons la Vǫlsunga saga). Ja que l'espasa d'en Sigurd es deia Gramr, resulta lògic de pensar que Riðill en realitat era l'espasa d'en Reginn i no pas la d'en Sigurd. Als Fáfnismál, efectivament, és en Reginn el qui li treu el cor al drac Fafni amb l'espasa Riðill. Als Skáldskaparmál de l'Snorri, aquesta espasa hi rep un nom lleugerament diferent: Refill, possiblement per influència del substantiu blóðrefill
◊ þá skar Sigurðr hjartat ór orminum með því sverði, er Riðill hét: llavors en Sigurd va tallar el cor del drac amb l'espasa que es deia Riðill
◊ þá gecc Reginn at Fáfni oc scar hjarta ór hánom með sverði, er Riðill heitir, oc þá dracc hann blóð ór undinni eptir: llavors en Reginn s'acosta al Fafni i li va treure el cor tallant-l'hi amb l'espasa que es diu Riðill, i després, va beure la sang que brollava del tall
◊ Reginn hafði þat sverð, er Refill er kallaðr. Flýði hann þá braut, en Fáfnir fór upp á Gnitaheiði ok gerði sér þar ból ok brást í ormslíki ok lagðisk á gullit: en Reginn posseïa l'espasa que es diu Refill; va fugir lluny d'allà, mentre en Fafni va pujar fins a l'altiplà de la Gnitaheiðr i allà s'hi féu un cau i hi va adoptar la forma d'un drac serpentiforme i s'hi va enrevoltillar damunt l'or

riðinn, riðin, riðið¹ <adj.>:
cavalcat -ada

riðinn, riðin, riðið² <adj.>:
nuat -ada, filat -ada
♦ vera við e-ð riðinn ~ riðin: <LOC FIGestar involucrat -ada (o: implicat -ada) en una cosa

riðla <riðla ~ riðlum | riðlaði ~ riðluðum | riðlaðe-u>:
escampar una cosa ordenada, desordenar una cosa escampant-la

riðlast <riðlast ~ riðlumst | riðlaðist ~ riðluðumst | riðlast>:
1. <GENfugir a la desbandada, desbandar-se
◊ tveir þeirra tóku Makkabeus á milli sín ok brugðu vopnum sínum fyrir hann svo að ekki varð sári á hann komið en sendu örvadrífu á óvinina og slöngvuðu eldingum yfir þá svo að þeir voru slegnir blindu og riðluðust, skelfingu lostnir: dos d'ells col·locaren el Macabeu entremig d'ells i el cobriren amb llurs armes de manera que així el preservaven de tota ferida, mentre enviaven una pluja de sagetes contra els enemics i els llançaven llamps a sobre de manera que foren ferits de ceguesa i es van dispersar en desbandada, colpits de terror
◊ eptir þenna atburð taka saman at riðlaz mjǫk sveitirnar ok nú ríða fram þeir hertogarnir Clítus ok Thólómeus, menn hølzti vaskligir undir vápnum at sjá ok svá fara þeir geystir í móti sínum fjándmǫnnum, sem soltinn leó móti sénum yxnaflokki: després d'aquest esdeveniment, els destacaments comencen a desfer-se en gran desbandada, i llavors, els ducs, en Clitus i en Tholomeus, avancen a cavall, homes estrenuíssims [i ben gallards] de veure amb totes llurs armes, que es llancen plens d'ímpetu contra llurs enemics talment un lleó afamegat sobre una guarda de bous de pas lent
◊ þeir hlaupa sem hetjur, stíga upp á borgarvegginn sem hermenn, sérhver þeirra gengur sína leið og enginn riðlast á annars braut: s'abriven com herois, s'enfilen a dalt de la muralla com guerrers, cadascun d'ells segueix el seu camí, i cap d'ells no es desordena topant amb un altre
◊ en þegar eftir þrengingu þessara daga mun sólin sortna og tunglið hætta að skína. Stjörnurnar munu hrapa af himni og festingin mun riðlast  (per riðast? Cf.: καὶ αἱ δυνάμεις τῶν οὐρανῶν σαλευθήσονται)i totd'una després d'aquest destret, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà més claror. Els estels cauran del cel i el firmament es desordenarà
2. (frumlag: hluturdesordenar-se, escampar-se (subjecte: cosa)

rið·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó m mascle que puja un riu (a l'època de la fresa)

rið·silungur <m. -silungs, -silungar>:
truita f mascle en època de fresa

rið·straumur <m. -straums, no comptable>:
<ELECTcorrent altern

riðull <m. riðuls, riðlar>:
variant de riðill ‘escamot, petit destacament de guerrers o genets’
◊ þá litast Oddr um ok sér skammt frá sér riðul manna. Hann spyrr, hvárt þat lið sé sett til höfuðs honum. "Fjarri ferr því," sagði hún. "Þessir menn skulu fylla flokk þinn til skipa, ok skaltu nú fara með meira sóma en it fyrra sumar": llavors l'Oddr va mirar al seu voltant i va veure a poca distància d'ell un escamot d'homes. Va demanar si aquella tropa s'havia destacat per heure el seu cap. “Res de més lluny d'això!”, li va dir ella, “aquests homes venen per engrossir les files dels teus homes i escortar-vos fins a les naus i així te n'aniràs d'aquí amb més honor que no ho féres el darrer estiu”

riðum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → ríða “cavalcar, anar a cavall”

riðu·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<VETERtremolor ovina, escrapie m

rið·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. (herðabreiðurd'espatlles amples
2. (þrekvaxinncorpulent, revingut -uda (fornit, cepat)
3. (kubbslegur og lágur vextirabassut -uda (petit i rodanxó)

rif¹ <n. rifs, rif. Gen. pl.: rifja; dat.pl.: rifjum>:
(rifbeincostella f (os)
◊ sko, viltu sjá hvar ég var stúnginn, - alveg hérna undir geirvörtunni, en rýtíngurinn stóð á rifi og skrikaði útaf og fletti sundur holdinu alla leið uppí holhönd: guaita, que vols veure on em van pegar la punyalada? - ben aquí, a sota mateix del mugró - però el punyal va tocar una costella i va llenegar i em va tallar tota la carn fins a l'aixella
◊ þá lét Drottinn Guð fastan svefn falla á manninn. Og er hann var sofnaður, tók hann eitt af rifjum hans og fyllti aftur með holdi. Og Drottinn Guð myndaði konu af rifinu, er hann hafði tekið úr manninum, og leiddi hana til mannsins: llavors Jahvè Déu infongué un son profund a l'home, i quan aquest s'hagué adormit, li prengué una de les seves costelles i reomplí el lloc amb carn. I de la costella que havia pres a l'home, Jahvè Déu va fer-ne una dona, i l'emmenà a l'home
♦ hafa ráð undir rifi hverju: <LOC FIGtenir sempre [i per a qualsevol cosa] una solució a la butxaca
◊ þetta er miklu ráðlegast að þær gymlur muni hafa tekið við honum því að þær hafa ráð undir hverju rifi. Eg á þar fé mart inni og hefi eg byrgt en ef þér látið hrófið upp þá fel eg yður alla ábyrgð á hendi því að fénaður er þegar í fjöru en nú er hafrænlegt. Kann hér jafnan það á að verða í Borgarfirði að flæði féð sem áður er kunnugt. Nú ef þér látið út féð en eigi inn þá ætla eg yður að ábyrgjast bæði við hríðum og sjávargangi. Eg á þar skip inni er eg hvelfdi að hausti. Það eitt er þar fylgsni. Nú munuð þér það verða úr stað að færa ef þér viljið þar rannsaka. Nú fel eg yður þar slíka ábyrgð á hendi sem öðru ef nokkuð verður að": l'Sveinungur li va dir: “el més versemblant de bon tros és és que les anyelles l'hi hagin acollit amb elles com que dessota de cada costella (si entenem el mot com a variant de reyfi, el significat fóra llavors: dessota de cada toisó, de cada tofa de llana. Un significat dessota de cada costella hi tenen un consell o una sortida no em sembla pas apropiat aquí, on s'aplicaria a ovelles -en no esser que l'Sveinungur ho digui irònicament, és clar-, però és el significat de la locució hafa ráð undir hverju rifi) hi tenen una escapatòria. Allà dins hi tinc tancades moltes d'ovelles i les hi he tancades en fort, però si obriu l'escar, us faré totalment responsables [del que els pugui passar] perquè les ovelles se n'aniran immediatament cap a la platja i avui hi ha marinada. Aquí, al Borgarfjörður sempre pot passar -com ja se sap que s'ha esdevingut en el passat- que la marea se'n dugui les ovelles [que estiguin pasturant a un lloc que la marea tapa quan puja]. Per tant, si deixeu sortir les ovelles de l'escar i no les hi torneu a fer entrar, us penso fer-vos responsables del que els pugui passar durant les tempestes [que s'acosten] i la plena mar. Allà dins hi tinc una embarcació que vaig deixar girada damunt-davall a la tardor. És l'únic amagatall que hi ha allà dins. L'haureu de canviar de posició i lloc si voleu escorcollar-la, però us en faig responsables si li passa alguna cosa”
◊ Knútur konungur svarar: "Eigi getur Ólafur konungur rétt ef hann ætlar að eg muni einn vilja eta kál allt á Englandi. Eg mundi vilja heldur að hann fyndi það að mér býr fleira innan rifja en kál eitt því að héðan skulu honum köld ráð koma undan hverju rifi": El rei Canut va dir: “El rei Olau no ho endevina si creu que tinc ganes de menjar tot sol totes les cols d'Anglaterra. M'hauria estimat més que hagués descobert que entre les costelles hi tinc més coses que només col perquè d'avui en endavant de dessota de cadascuna de les meves costelles en sortiran plans gelats contra ell”
♦ e-n rennur e-ð til rifja: <LOC FIGuna cosa fa pena a algú, una cosa fa efecte a algú, una cosa entristeix algú
◊ þeir drekka vínið úr skálum og smyrja sig með úrvals-olíu - en eyðing Jósefs rennur þeim ekki til rifja: beuen el vi en grans copes i s'unten amb el millor oli - però la ruïna de Josep no els entristeix pas
♦ e-m rennur til rifja að <+ inf.>a algú li fa pena [de] <+ inf.>, a algú li entristeix [de] <+ inf.>
♦ e-ð er runnin undan rifjum e-s: <LOC FIGalgú es troba darrere una cosa, una cosa ha sortit d'algú

rif² <n. rifs, rif. Gen. pl.: rifja; dat.pl.: rifjum>:
(í sjóescull m (marí)

rifa <f. rifu, rifur. Gen. pl.: rifa o: rifna>:
1. (sprungaesquerda f, crui m (Bal.) (escletxa, fissura, fesa, fenedura)
◊ Faðir: Það er þú spurðir um reyk þann, er stundum sýnist fylgja norðurljósi, og lézt það fylgja, að þér þótti það líkt, að reykurinn kæmi heldur af yl en kulda, þá sanna ég það með þér, en þú mátt það vita, að hvarvetna þar sem jörðin er þíð undir jöklinum, þá varðveitir hún æ nokkurn verma í undirdjúpum sínum. Svo og hafið undir ísunum, þá varðveitir það og nokkurn yl í djúpum sinnum, en ef jörðin væri án allan verma eða yl, þá væri hún öll í einum þela, frá ofanverðu og niður til hinna neðstu grundvalla. Svo og höfin, ef þau hefði engan hlut verma í sér, þá væri það allt einn jökull frá ofanverðu og til grunns. Verða munu og hvortveggja stórar rifur á þeim jöklum, er á landinu liggja, eða svo og vakir á þeim ísum, er í hafinu liggja. En hvarvetna þar sem jörð verður ber, sú, er þíð er, hvort sem heldur er, að hún berast, þar sem engi liggur jökull yfir henni eða berast hún undir gínandi rifum jökulsins. Svo og hafið, þar sem það berast undir sundurslitnum vökum íssins, þá gefur hvortveggja þaðan ropa af undirdjúpum sínum og kann vera að það duft safnist saman og sýnist það líkt reyki eða mjörkva. Og taki sú þoka fyrir að draga norðurljósið þeim sinnum, er því þyki líkt vera, sem það kæfi reykur eða mjörkvi: Pare: “Si demanes pel fum que de vegades sembla resseguir [o envoltar] l'aurora boreal i, ho fas tot afegint que et sembla versemblant que aquest fum [o boirina] deu procedir més aviat de l'escalfor que no pas de la fredor, t'he de dir que coincideixo amb tu en aquesta opinió. Cal, emperò, que sàpigues que pertot arreu sota les glaceres on la terra s'hi ha descongelat, [he observat] que la terra sempre hi guarda, en el seu interior, una mica d'escalfor, exactament igual com ho fa la mar sota la capa de gel [que la cobreix]: també ella guarda una certa escalfor a les seves profunditats, [i és més,] si la terra no tingués gens d'escalfor o tebiesa, es convertiria en una massa de gel des de la superfície fins a les profunditats més pregones. I el mateix s'esdevindria amb els oceans si ja no els quedés gens d'escalfor a llur interior: des de llur superfície fins al fons serien un únic bloc de glaç. A les glaceres -que es troben en terra- hi apareixeran esquerdes ben grosses, de la mateixa manera que apareixeran forats a les superfícies gelades que hi ha sobre l'oceà. I pertot arreu allà on [això passi, és a dir, que] la terra, perquè es fongui el gel i la neu que la recobreixen, quedi al descobert, tant si ho fa allà on abans no hi havia cap glacera al seu damunt com si ho fa a través de les clivelles que es badin a les glaceres, i allà on aparegui l'oceà a les obertures que es badin al gel, en fer-s'hi una obertura en el glaç, tant en un cas com en l'altre es fa una mena de rot a llurs profunditats, i pot ser que això congriï aquesta pols que sembla fum o broma i que aquesta boira s'estengui després davant l'aurora boreal cada vegada que sembla que la velin fum o boira
2. (í vafnaðarvöruestrip m, esquinç m (Bal.) (set, esp. a tela o roba)
3. <MEDestoma m

rifa <rifa ~ rifum | rifaði ~ rifuðum | rifaðe-ð>:
sarzir una cosa [d'una manera superficial], cosir una cosa [estripada o superficialment]
♦ það rifar í augu hans: <LOC FIGmirar amb els ulls oberts com a retxil·leres, tenir els ulls oberts just una escletxa

rif·bein <n. -beins, -bein>:
costella f, <MEDos m costal, <MEDcosta f

rifbeins·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotiðsig>:
trencar-se una costella o vàries costelles

rifbeins·brotna <-brotna ~ -brotnum | -brotnaði ~ -brotnuðum | -brotnað>:
trencar-se una costella o vàries costelles

rif·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotiðsig>:
trencar-se una costella o vàries costelles

rif·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
amb una costella trencada o vàries costelles trencades

rif·brotna <-brotna ~ -brotnum | -brotnaði ~ -brotnuðum | -brotnað>:
trencar-se una costella o vàries costelles

riffill <m. riffils, rifflar>:
1. <GENrifle m 
2. (stríðsvopnfusell m (arma de soldat)
◊ án mín er riffillinn gagnlaus og án riffilsins er ég gagnlaus: sense mi el fusell no serveix pas i sense fusell jo no serveixo pas

rifflaður, riffluð, rifflað <adj.>:
de canaló, acanalat -ada

rifi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → rífa “esquinçar, estripar”

rifið:
supí de → rífa “esquinçar, estripar”

rifinn, rifin, rifið <adj.>:
estripat -ada, esquinçat -ada (roba, vestit)
♦ rifin fötvestits estripats
♦ rifinn og tætturamb la roba esquinçada i espelleringada
♦ varan var rifin útels compradors arrancaven la mercaderia dels venedors, el producte es despatxava com pa beneit

rif·hvelja <f. -hvelju, -hveljur. Gen. pl.: -hvelja>:
ctenòfor m
♦ rifhveljur: els ctenòfors (kambhveljur)

rifja <rifja ~ rifjum | rifjaði ~ rifjuðum | rifjaðe-ð upp>:
1. (minnast e-srefrescar la memòria sobre una cosa, rememorar una cosa (fer venir una cosa a la memòria)
◊ ég þrái að sjá þig, minnugur tára þinna, til þess að ég fyllist gleði er ég rifja upp fyrir mér hina hræsnislausu trú þína: recordant les teves llàgrimes, desitjo vivament de veure't a fi d'omplir-me de goig, car faig memòria de la teva fe sincera
◊ lögð verður áhersla á að bæta orðaforða, rifja upp og læra ný málfræðiatriði, t.d. tilvísunarfornöfn, spurnarfornöfn, eignarfornöfn, lýsingarorð og sagnbeygingar í nútíð, þátíð, framtíð, skildagatíð og viðtengingarhætti: es posa especial èmfasi en millorar el vocabulari, refrescar i aprendre nous punts de la gramàtica com ara els pronoms demostratius, interrogatius, possessius, els adjectius i les conjugacions dels verbs en present, passat, futur, condicional i subjuntiu
♦ rifja upp orð e-s: evocar (o: rememorar) les paraules d'algú
♦ rifjað er upp að <+ subj.>recordem que <+ ind.>, cal recordar que <+ ind.
2. (útskýra e-ð fyrir e-mexplicar-li una cosa a algú (aclarir, explanar)
◊ mikil skynsemi er at rifja þat vandliga upp, en þó er þér þat skjótast at segja, at flest heiti hafa verit gefin af þeim atburð, at svá margar sem eru greinir tungnanna í verǫldinni, þá þykkjask allar þjóðir þurfa at breyta nafni hans til sinnar tungu til ákalls ok bœna fyrir sjálfum sér, en sumir atburðir til þessa heita hafa gerzk í ferðum hans, ok er þat fœrt í frásagnir, ok muntu eigi mega fróðr maðr heita, ef þú skalt eigi kunna segja frá þeim stórtíðendum: cal un gran enteniment per a explicar-ho amb cura, però et diré de la manera més concisa possible que la majoria d'aquests noms li foren donats per la raó que, igual que hi ha una gran diversitat de llengües al món, tots els pobles van creure oportú d'adaptar el nom d'ell a llur pròpia llengua a fi de poder invocar-lo i pregar-li. (cf. Baetke 1973, p. 236, tradueix el passatge de la següent manera: „Es gehört viel Verständnis dazu, das genau zu erklären, doch in Kürze kann ich dir so viel sagen, daß die meisten Namen aus dem Grunde gegeben worden sind, weil es so viele Sprachzweige in der Welt gibt; deswegen glauben alle Völker es nötig zu haben, seinen Namen in ihre Sprache zu übertragen, um ihn ihrerseits anrufen und zu ihm beten zu können.“), i et diré també que alguns esdeveniments que varen motivar aquests noms, tingueren lloc durant els seus viatges i que això s'exposa en els [corresponents] relats i no et podran dir home sabut si no saps contar res d'aquests grans fets
3. (um heydonar la volta al fenàs col·locant-lo en fileres (fenàs)
♦ rifja hey: donar la volta al fenàs segat i afilerar-lo

rifja- <en compostos>:
costal

rifja·steik <f. -steikar, -steikur>:
<CULINcostelles f.pl

rif·járn <n. -járns, -járn>:
(eldhúsáhaldratllador m, rallador m (Val., Bal.), ratlladora f, ralladora f (Val., Bal.) (estri de cuina)

rif·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all carenat, all m rosa (planta Allium carinatum)

rifna <rifna ~ rifnum | rifnaði ~ rifnuðum | rifnað>:
rebentar-se, petar, esclatar
♦ sárið rifnaði upp: la ferida s'ha tornat a badar
♦ rifna af hlátri: rebentar-se de riure, fer un panxó de riure (Bal.)
♦ rifna af vonsku: fer un tro d'enfadat -ada

rifrildi <n. rifrildis, rifrildi>:
1. (deilabaralla f (brega)
2. (sliturestrips m.pl, esquinçalls m.pl (tros de roba esquinçada)

rifs <n. rifs, no comptable>:
groselles f.pl

rifsa <rifsa ~ rifsum | rifsaði ~ rifsuðum | rifsaðe-ð>:
fer pillatge d'una cosa
◊ purpurinn ok ǫnnur in dýrstu klæði váru rifin í sundr, þar er hverr rifsaði slíkt, er hann fékk, en gullkerinn þau, er af hagleiknum váru miklu mætiligri en af málminum, brytjuðu boløxar í smám mola: S'esquinçaven els teixits de porpra i d'altres vestits fets amb les teles més precioses i cadascun s'apoderava de la part que podia pillar d'aquesta manera. Amb destrals es feien bocinets de les copes d'or que eren molt més valuoses per l'exquisitesa del treball que no pas pel metall amb què estaven fetes

rifs·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
grosella f, riba f (fruit de la planta Ribes rubrum)

rifsberja·runnur <m. -runns, -runnar>:
riber m (planta Ribes rubrum)

rif·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>:
rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

rifta <rifti ~ riftum | rifti ~ riftum | rifte-u>:
rescindir una cosa, anul·lar una cosa
♦ rifta [einhliða] samningnum: rescindir [unilateralment] el contracte
♦ rifta loforði: trencar la seva paraula
♦ rifta trúlofunni: trencar el prometatge

riftun <f. riftunar, riftanir>:
rescissió f, anul·lació f
♦ riftun samningsins: la rescissió del contracte

rifum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → rífa “esquinçar, estripar”

rigna <rignir | rigndi | rignt ║ [e-u]>:
<GEN & FIGploure [una cosa]
◊ glerbrotum rigndi inn í svefnherbergið hjá fimmtán ára stúlku: hi va haver una pluja de resquills de vidre al dormitori d'una noia de quinze anys
◊ sprengjum rigndi yfir borgina: queia una pluja de bombes sobre la ciutat
♦ láta skömmunum (o: skammirnar) rigna yfir e-n: <LOC FIGdeixar anar un bon xafec d'improperis sobre algú (esp. en el sentit de ‘renyar fortament algú’)
<eða ritm.rignir [e-u]: plou [una cosa]
◊ rignir blóði: plou sang
♦ hann rignir: plou
♦ hann rignir grimmt: plou a bots i barrals, fa aigua de bombolla (Mall.)
♦ hann rignir eins og hellt sé úr fötu: plou a bots i barrals, fa aigua de bombolla (Mall.)
♦ það rignir: plou
♦ það rigndi inn um gluggan og yfir eldhúsborðið hjá okkur og ég þurfti að setja handklæði í gluggana svo allt yrði ekki rennandi: la pluja entrava per la finestra i mullava la taula de la cuina i vaig haver de posar una tovallola a la finestra perquè no hi hagués aigua per tot
♦ það rignir eldi og brennisteini: <LOC FIGplou a bots i barrals, fa aigua de bombolla (Mall.) (literalment, plou foc i sofre
♦ það er farið að rigna: s'ha posat a ploure
♦ það er hætt að rigna: ha deixat de ploure
♦ nú er hætt að rigna: [ja] ha deixat de ploure

rigning <f. rigningar, rigningar>:
pluja f
◊ “syngjandi í rigningunni” eftir E. H.: “cantant sota la pluja” d'E. H.
♦ standa í rigninguaguantar la pluja
♦ það er rigning úti [núna][ara] plou

rigningar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de pluja

rigningar·legur, -leg, -legt <adj.>:
plujós -osa
♦ hann er rigningarlegur: fa cara de voler ploure
♦ það er rigningarlegt: fa cara de voler ploure

rigningar·sumar <n. -sumars, -sumur>:
estiu plujós

rigningar·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f de pluja, aigua f des ploure (Mall., ekki ritm./no lit.)

rigninga·samur, -söm, -samt <adj.>:
plujós -osa

rim <f. rimar, rimar>:
1. (rimillbarreró m, barrot m (de barrera o estructura semblant a una barrera)
2. (þrep í stigaesglaó m (d'escaler)

rimill <m. rimils, rimlar>:
barreró m, barrot m

rimla·rúm <n. -n. -rúms, -rúm>:
llit m de barrerons (llit d'infant petit)

rimla·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
persiana veneciana (persiana que s’abaixa o puja estirant un cordó o una corda)

rimma <f. rimmu, rimmur. Gen. pl.: rimma>:
brega f, espolsada f, altercació f

Rimmon <m. Rimmons, no comptable>:
Remmon m, Rimmon m (רִמּוֹן) (déu)

rindill <m. rindils, rindlar>:
sageta f, caragolet (o: cargolet) m, passaforadí m  (Bal.) (ocell Troglodytes troglodytes)

rindil·þvari <m. -þvara, -þvarar>:
martinet menut, gomet m (Val.), suís m (Mall.), tornet m  (Men.) (ocell Ixobrychus minutus)

rindla·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] troglodítids

ringl <n. ringl, pl. no hab.>:
1. (ringulreið, ruglcaos m (desordre ingent)
2. (ruglingurconfusió f (gran desgavell)

ringla <ringla ~ ringlum | ringlaði ~ ringluðu | ringlaðe-n>:
embullar algú, atabalar algú

ringlaður, ringluð, ringlað <adj.>:
confús -usa, embrollat -ada, embullat -ada

ringul·reið <f. -reiðar, pl. no hab.>:
caos m (desordre ingent)

rinna <rinn ~ rinnum | rann ~ runnum | runnið>:
<variant arcaica de → renna “córrer; rajar etc.”

rinnast <rinnst ~ rinnumst | rannst ~ runnumst | runnist>:
<variant arcaica de → rennast “moure's corrents”

ris <n. riss, ris>:
1. (burstmyndað þakteulada f amb dos aiguavessos (teulada fomant crestall)
2. (þakhæðgolfes f.pl (pis sota la teulada)
♦ íbúð í risi: mansarda f
♦ það er ekki hátt á e-m risið, risið á e-m er ekki hátt<LOC FIGhaver perdut l'humor i els fums
3. (landriselevació f (de terreny)
4. <LITERclímax m

risa- <en compostos>:
gegantesc -a

risa·ari <m. -ara, -arar>:
arapaima m,f (peix Arapaima gigas)

risa·at <n. -ats, -öt>:
<MITOL & ARTgigantomàquia f

risa·diskur <m. -disks, -diskar>:
pelegrina f major, petxina f de pelegrí de l'Atlàntic, vieira f (mol·lusc Pecten maximus)
  El Govern d'Andorra recomana l'ús de pelegrina per a designar de manera específica els mol·luscos del gènere Pecten. Cf. Nomenclatura General de Productes. Govern d'Andorra. Ministeri de Finances. Duana. Andorra: Gener 2006. Recomanem de reservar el terme pelegrina per a Pecten jacobaeus i pelegrina major per a Pecten maximus.  
  Per contra, el Govern de la Generalitat de Catalunya es decanta per petxina de pelegrí de l'Atlàntic -un terme que considerem perfectament utilitzable en manuals de biologia, però, i a diferència del terme andorrà, totalment impracticable comercialment per raó de la seva llargària- o pel castellanisme/galleguisme vieira. Cf. DOGC 4380 (09/05/2005), resolució PRE/1390/2005 de 31 de març. A l'hora d'encunyar un terme català per a un producte comercial, s'hauria de comprovar sempre la viabilitat comercial del nou terme.  

risa·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
dinosaure f

risaeðlu·steingervingur <m. -steingervings, -steingervingar>:
fòssil m de dinosaure

risafrumuæða·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDmalaltia f de Horton, síndrome f de Bagratuni, arteritis f temporal

risa·geirlaukur <m. -geirlauks, -geirlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.(planta Allium ampeloprasum)

risa·hrökkviskata <f. -hrökkviskötu, -hrökkviskötur. Gen. pl.: -hrökkviskata o: -hrökkviskatna>:
tremolor negre (peix Torpedo Tetronarce nobiliana)

risa·hvítlaukur <m. -hvítlauks, -hvítlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.(planta Allium ampeloprasum)

risa·olíuskip <n. -olíuskips, -olíuskip>:
superpetrolier m

risa·ostra <f. -ostru, -ostrur. Gen. pl.: -ostra>:
ostró m (mol·lusc Crassostea gigas)

risa·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:
canya f (planta Arundo donax)

risa·ristill <m. -ristils, -ristlar>:
<MEDmegacòlon m (stórristill)

risa·stór, -stór, -stórt <adj.>:
gegantí -ina (o: gegantesc -a), enorme (molt gros)

risa·svig <n. -svigs, no comptable>:
<ESPORTeslàlom gegant

risa·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
gegantí -ina (o: gegantesc -a) 

risa·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>:
<MEDgigantisme (o: gegantisme) m

ris·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
àtic m

risi <m. risa, risar>:
<GEN & ASTRONgegant m
◊ þenna dag prýðir ok með Guðs postula í sínu lífláti hinn sæli ok hinn helgi Kristófórus Guðs píningarváttr, er risi var at vexti, ok svá nǫkkut ok máttugr í táknum at sínu hófi sem hann var <at> vexti: amb la seva execució també orna aquest dia (ço és, el 25 de juliol), ensems amb l'apòstol de Déu (= Sant Jaume), el benaurat i sant Cristòfol, màrtir de Déu, que fou gegant pel que fa a l'estatura, i, si fa no fa, igual de poderós en els miracles com ho era en la seva estatura
◊ á þeim tímum voru risarnir (נְפִילִים á jörðinni, og einnig síðar, er synir Guðs höfðu samfarir við dætur mannanna og þær fæddu þeim sonu. Það eru kapparnir (גִּבֹּרִים), sem í fyrndinni voru víðfrægir: en aquells temps, i també després, hi havia gegants (o: nefilima la terra, quan els fills de Déu s'unien carnalment amb les filles dels homes i elles els donaven fills. Aquests són els campions que a l'antigor gaudiren d'ample renom
◊ og vér sáum þar risa (נְפִילִים), Anakssonu, sem eru risa (נְפִלִיםættar, og vér vorum í augum sjálfra vor sem engisprettur, og eins vorum vér í þeirra augum: i hi hem vist també els gegants, [ço és,] els fills d'Anac, que són descendents dels gegants. Nosaltres ens vèiem a nosaltres mateixos com a llagosts i així era com també ens veien ells a nosaltres
♦ rauður risi ~ rauðir risar: <ASTRONgegant roig ~ gegants roigs
  Els llegendaris gegants coneguts amb el nom de gegants rafaïtes o refaïm (רְפָאִים) no es tradueixen mai, sinó que són adaptats a l'islandès amb la forma Refaítar. Cf. 1Cròn. 20:4-8, Dt 2:11, Dt 3:11, Gn 14:5 etc.
jötunn
þurs
 
     

risi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → rísa “aixecar-se, dreçar-se”

risið:
supí de → rísa “aixecar-se, dreçar-se”

ris·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
mansarda f

ris·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<ARTrelleu m
♦ → hámynd “alt relleu”
♦ → holmynd “contra relleu, buit relleu”
♦ → lágmynd “baix relleu”

risna <f. risnu, no comptable>:
1. (gestrisnihospitalitat f (bon acolliment i tracte envers els hostes)
2. (rausn, höfðingsskapurmagnificiència f (gran dispendi, gran tren de vida)
◊ þá er Sveinn hafði skamma stund heima verit, bauð hann til sín Haraldi jarli ok gerði í mót honum virðuliga veizlu. Þá er Haraldr jarl var at veizlunni, varð þeim mart talat af risnu Sveins: al cap de poc temps d'haver tornat a les seves possessions, l'Sveinn [Ásleifarson] va convidar el jarl Haraldr [Maddaðarson] a ca seva i va oferir un gran banquet en honor seu. Tot el temps que el jarl Haraldr va ésser en el banquet, la magnificència de l'Sveinn va estar en boca de tots
◊ Brandur hafði bú á Stað í Skagafirði sem fyrr var ritað. Hann var vinsæll maður. Hafði hann mann margt með sér og hélt sér vel upp og hafði risnu mikla í búi. Hann var manna örvastur af fé. Hafði hann því orðstír góðan: en Brandur tenia el seu mas a Staður, a l'Skagafiord, com s'ha descrit abans. Era un home popular; en el seu mas hi treballava molta de gent; es mostrava molt hàbil amb el mas i hi feia un gran tren de vida, d'acord amb el seu estatus de höfðingr. Era la persona més generosa [que un es pugui imaginar] i, per aquesta raó, gaudia de molt bona fama
3. (veitingarrepresentació f (tren de vida acorde a rang o condició social)
♦ fá e-ð í risnurebre una quantitat en concepte de despeses de representació

risnu·fé <n. -fjár, no comptable>:
gratificació f per despeses de representació

risnu·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despeses f.pl de representació

rispa <f. rispu, rispur. Gen. pl.: rispa o: rispna>:
1. (skinnspretta, húðrispaesgarrapada f, esgarrafinyada f (Ross.), escarrinxada f (Bal.) (a la pell)
2. (á lakki bíls & í fjölratllada f, retxa f (Bal.) (a pintura de cotxe & superfície llisa)
3. (jökulrispaestria f (que la glacera va deixant al seu pas a la roca)
4. (vinnutörnesprint m [final] (esforç redoblat al final)

Rispa <f. Rispu, no comptable>:
Resfà f, Rispà f
♦ Rispa Ajasdóttir: Resfà filla d'Aià, Rispà filla d'Aià (רִצְפָּה בַת-אַיָּה)

rispa <rispa ~ rispum | rispaði ~ rispuðum | rispaðe-ð>:
1. <GENratllar una cosa, fer una retxa o retxes a una cosa (Bal.)
♦ rispa borðið: ratllar la taula
♦ rispa sig á hendinni: fer-se una rascada a la mà
♦ rispa sig á hnífnum: fer-se sang amb el ganivet, fer-se un tall amb el ganivet
♦ rispa sig til blóðs: fer-se sang, encetar-se
2. (skrifa í flýtiescriure apressadament una cosa (escriure a corre-cuita, p.e., una carta breu)

rispandi, rispandi, rispandi <adj.>:
abrasiu -iva
♦ rispandi efni: [producte] abrasiu m

rissa <rissa ~ rissum | rissaði ~ rissuðum | rissaðe-ð>:
esbossar una cosa, fer l'esbós d'una cosa
♦ skissa e-ð upp: esbossar un dibuix ràpid de...

rist¹ <f. ristar, ristir>:
1. (grillgraelles f.pl, esgrelles f.pl (Mall., Men.), esgrilles f.pl (Eiv.) (estri de cuina que es posa damunt foc o caliu)
♦ steikja e-ð á risttorrar una cosa amb les graelles
2. (brauðristtorradora f (de pa)
♦ stinga brauðsneiðum í ristina: ficar llesques de pa a la torradora

rist² <f. ristar, ristir>:
(á fætiempenya f, empena f (Bal.)

rist³ <f. ristar, ristir>:
<MEDtars m
♦ → framrist “metatars”
♦ → hælbein “[os] calcani”
♦ → nökkvabein “[os] escafoide”
♦ → teningsbein “[os] cuboide”
♦ → vala “astràgal, talus”
♦ → ökklabein “astràgal, talus”

rista <rista ~ ristum | ristaði ~ ristuðum | ristaðe-ð>:
<CULINtorrar una cosa
◊ rista fjórar brauðsneiðar: torrar quatre llesques de pa

rista <risti ~ ristum | risti ~ ristum | riste-ð>:
1. <GENtallar una cosa
♦ rista skurð: fer un xap
♦ rista e-ð niður: reduir una cosa a bocinets o a rodanxes
♦ rista e-ð sundur: tallar una cosa en dos bocins
♦ rista e-n á kvið: esbudellar algú, fer-li un xap a algú al ventre
♦ rista ofan af: tallar la gespa
♦ rista torf: tallar pans de torba a la torbera, extreure torba de la torbera
♦ rista upp úr bók: obrir les pàgines d'un llibre amb un ganivet
2. (í tréfer una entalla a una cosa (a arbre)
♦ rista í tré: fer una entalla a un arbre
3. (um rúnirgravar una cosa, entallar una cosa (runes)
♦ rista rúnir: gravar (o: entallar) runes
4. <NÀUTcalar
♦ skipið ristir sex fet: la nau té un calat de sis peus
♦ rista (o: standa) grunnt: #1. <LOC NÀUTtenir poc calat (nau)#2. (eiga sér ekki djúpar ræturésser de poca durada, no tenir fondària (enuig, còlera etc., però també amistat)
5. <FIGno ésser pas gaire llarg -a
♦ e-ð ristir ekki djúpt: una cosa no és gaire profunda, una cosa no té gaire durada, una cosa espassa aviat
♦ e-r ristir ekki djúpt: algú no és gaire llarg
  El verb feble rista ha substituït, en la llengua moderna, la variant forta rísta <ríst ~ rístum | reist ~ ristum | ristið> “entallar, gravar etc.” que es pot considerar obsoleta.  
     

rista·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULINtorrada f

ristaður, ristuð, ristað <adj.>:
<CULINtorrat -ada
♦ ristað brauð: torrada f

ristar- <en compostos>:
tarsal, tarsià -ana

ristar·bein <n. -beins, -bein>:
<MED[os m] metatarsià m
♦ brot á fimmta ristarbeininufractura del cinquè metatarsià
♦ brot fimmta ristarbeinsinsfractura del cinquè metatarsià

ristarbeygju·sársauki <m. -sársauka, pl. no hab.>:
<MEDsigne m de Homans

ristil·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDcolitis f, colonitis f
♦ þarma- og ristilbólga: <MEDenterocolitis f
♦ → sáraristilbólga “colitis ulcerosa”

ristil·brottnám <n. -brottnáms, pl. no hab.>:
<MEDcolectomia f

ristil·bugða <f. -bugðu, -bugður. Gen. pl.: -bugða>:
variant de ristilsbeygja ‘flexura còlica’

ristil·dregill <m. -dregils, -dreglar>:
<MEDtènia f del còlon

ristil·erting <f. -ertingar, no comptable>:
<MEDcòlon m irritable

ristil·helftarnám <n. -helftarnáms, pl. no hab.>:
<MEDhemicolectomia f

ristil·kýll <m. -kýls, -kýlar>:
<MEDhaustre m del còlon

ristill¹ <m. ristils, ristlar>:
<MEDcòlon m
♦ meðfæddar starfsemisraskanir í ristli: <MEDdesordres funcionals congènits de còlon
♦ ótili í ristli: <MEDcos estrany al còlon
♦ → botnristill “cec”
♦ → bugaristill “còlon sigmoide, còlon pelvià”
♦ → fallristill “còlon descendent”
♦ → risaristill “megacòlon”
♦ → risristill “còlon ascendent”
♦ → stórristill “megacòlon”
♦ → þverristill “còlon transvers”

ristill² <m. ristils, no comptable>:
<MEDherpes m zòster, zona ígnia (o: serpiginosa), ganglionitis aguda posterior
♦ dreifður ristill: <MEDzòster disseminat

ristill³ <m. ristils, ristlar>:
(plógjárnrella f (d'arada)

ristil·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
<MEDherpetiforme
♦ ristillík húðbólga: <MEDdermatitis herpetiforme

ristil·loka <f. -loku, -lokur. Gen. pl.: -loka o: -lokna>:
<MED> vàlvula ileo-còlica

ristil·rauf <f. -raufar, -raufar>:
variant de ristilraufun ‘colostomia’

ristil·raufun <f. -raufunar, -raufanir; pl. no hab.>:
<MED> colostomia f

ristils·beygja <f. -beygju, -beygjur. Gen. pl.: -beygja o: -beygna>:
<MED> flexura còlica
♦ hægri ristilsbeygja: <MEDflexura còlica dreta, flexura hepàtica del còlon
♦ illkynja æxli í hægri ristilsbeygju: neoplàsia maligna de la flexura còlica dreta
♦ vinstri ristilsbeygja: <MEDflexura còlica esquerra, flexura esplènica del còlon
♦ illkynja æxli í vinstri ristilsbeygju: neoplàsia maligna de la flexura còlica esquerra

ristils·heilabólga <f. -heilabólgu, no comptable>:
<MED> zòster m encefalitis

ristils·hengi <n. -hengis, -hengi. Gen. pl.: -hengja; dat.pl.: -hengjum>:
<MED> mesocòlon m

ristils·mengisbólga <f. -mengisbólgu, no comptable>:
<MED> zòster m meningitis

ristil·speglun <f. -speglunar, -speglanir; pl. no hab.>:
<MED> coloscòpia f, colonoscòpia f

risti·sög <f. -sagar, -sagir>:
serra f de vogir

ristu·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
símbol (o: signe) màgic gravat (a pedra, fusta etc.)
◊ þá gerðu jǫtnar mann á Grjótúnagǫrðum af leiri, ok var hann níu rasta hár, en þriggja breiðr undir hǫnd, en ekki fengu þeir hjarta svá mikit, at honum sómði, fyrr en þeir tóku úr meri nǫkkurri, ok varð honum þar eigi stǫðugt, þá er Þórr kom. Hrungnir átti hjarta þat, er frægt er, af hǫrðum steini ok tindótt með þrimr hornum, svá sem síðan er gert ristubragð þar, er Hrungnishjarta heitir. Af steini var ok hǫfuð hans. Skjǫldr hans var ok steinn, víðr ok þjokkr, ok hafði hann skjǫldinn fyrir sér, er hann stóð á Grjótúnagǫrðum ok beið Þórs, en hein hafði hann fyrir vápn ok reiddi of ǫx1 ok var ekki dælligr. Á áðra hlið honum stóð leirjǫtunninn, er nefndr er Mǫkkukálfi, ok var hann allhræddr. Svá er sagt, at hann meig, er hann sá Þór: llavors els ètuns van fer a Grjótúnagarðar (= rere les Muralles dels Grjóttún, les tanques dels pedregarsamb argila una criatura que feia nou rastar d'alçada i tres d'amplària [de pit,] d'aixella a aixella; tanmateix, no trobaren pas un cor prou gros que li fos adient fins que no li arrencaren el seu a una egua però aquest cor no li va resultar ferm (és a dir, li va fer figa ja que l'ètun d'argila es va comportar com una egua, é a dir, com un covardquan en Tor hi va arribar. En Hrungnir[, per la seva banda,] tenia el cor que és famós: fet de pedra dura i punxegut amb tres banyes, talment el símbol màgic que es grava i que s'ha fet després [a semblança seva] i que es diu [precisament] “cor d'en Hrungnir”. El seu cap també era de pedra i el seu escut, ample i gruixut, era una pedra i ell el sostenia al seu davant, mentre esperava en Tor als Grjótúnagarðar. Tenia per arma una pedra d'esmolar que aguantava damunt l'espatlla i el seu posat no era gens agradable [de veure]. Al seu costat s'hi estava l'ètun d'argila, que es deia Mǫkkurkálfi, i estava tot espantat. Conten que es va compixar quan va veure en Tor

ristu·djúp <n. -djúps, -djúp>:
<NÀUT> calat m (de nau o vaixell)

risu·legur, -leg, -legt <adj.>:
(byggingimposant, majestuós -osa (edifici) (reisulegur)
◊ um vorið eftir fardaga fór Gissur sunnan til Flugumýrar og Gróa kona hans og Hallur son þeirra. Nær þrír tigir voru þau saman. Var þá bú risulegt saman sett á Flugumýri: per la primavera, després dels fardagar (= 22 a 25 de maig de cada anyen Gissur va partir del sud cap a Flugumýri amb sa dona la Gróa i llur fill Hallur. En total eren prop de trenta persones. Van establir un mas imposant a Flugumýri
◊ Haraldr tók eptir Hálfdan ríki, þat er faðir hans hafði haft, ok aflaði ser meira ríkis með þeim hætti –er maðrinn var snemma rǫskr ok risuligr vexti–, at hann hélt orrustu við næsta konunga ok sigraði alla ok eignaðisk hann fyrstr konunga einn Nóreg á tvítøgs aldri ok hélt ena síðustu orrustu við konung þann er Skeiðarbrandr hét, í Hafrsvági fyr Jaðri ok flýði Brandr til Danmarkar ok fell í orrustu á Vinnlandi: En Haraldr va succeir en Hálfdan en el regne que son pare havia tingut i va engrandir el reialme –a una edat molt primerenca ja era valent i d'estatura imposant– tot lliurant batalles amb els reis veïns de totes les quals en va sortir vencedor i fou el primer dels reis [noruecs] a apoderar-se totsol de Noruega, cosa que feu als vint anys i la darrera batalla que va lliurar la va lluitar amb el rei que es deia Skeiðarbrandr a la badia de Hafrsvágr davant Jaðarr i en Brandr va fugir a Dinamarca i va caure [posteriorment] a una batalla a la Vèndia

risum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → rísa “aixecar-se, dreçar-se etc.”

ri-sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAMverb reduplicatiu
  Els verbs reduplicatius de l'islandès són aquells verbs que formaven el pretèrit amb o sense alternança vocàlica però reduplicant llur síl·laba inicial; verbi gràcia, els verbs"sembrar", núa "fregar" o róa "remar". L'evolució fonètica ha fet que, actualment, tinguin uns pretèrits molt anòmals.

*se-sōm (mot agut) "vaig sembrar" → sezōn (mot pla) → sera (islandès antic) → seri (islandès modern) → séri (islandès hodiern)
 

rit <n. rits, rit>:
1. <GENescrit m
♦ í ræðu og riti: de paraula i per escrit
♦ öll rit skáldsins: <LITERtotes les obres del poeta
2. (ritgerðtractat m (escrit científic, d'especialitat)

rita <f. ritu, ritur. Gen. pl.: rita>:
gavineta f [de tres dits], gavina f tresdits (Bal.) (ocell Rissa tridactyla)

rita <rita ~ ritum | ritaði ~ rituðum | ritaðe-ð>:
1. (skrifa & semja ritescriure una cosa (traçar lletres, posar per escrit & redactar, compondre)
♦ rita e-ð niður: posar una cosa per escrit, passar una cosa per escrit
♦ rita til e-s: escriure-li a algú
2. (tina [með] augum, höfðibandejar, brandar (moure de banda a banda [contínuament] el cap o la mirada, com si hom estigués escrivint o llegint una línia invisible. En aquesta accepció, el verb sembla ésser una mescla de riða i titra)
  El verb feble rita “escriure” té, al seu costat, la variant forta ríta <rít ~ rítum | reit ~ ritum | ritið>, actualment obsoleta.  
     

ritaður, rituð, ritað <adj.>:
escrit -a
♦ ritaðar heimildir: fonts escrites

ritari <m. ritara, ritarar>:
secretari m, secretària f

rita·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
bibliografia f

rit·bann <n. -banns, no comptable>:
<POLÍTprohibició f de publicació (per part de la censura o un altre òrgan estatal)

rit·blý <n. -blýs, -blý. Gen. pl.: -blýja; dat.pl.: -blýjum>:
1. (blýanturllapis m (fl./pl.: llapissosfl. í ritm./pl. en la ll. escr.: llapis) (estri per a escriure-hi a mà)
2. (grafítgrafit m (plumbagina)

rit·brot <n. -brots, -brot>:
fragment m d'escrit

rit·deila <f. -deilu, -deilur. Gen. pl.: -deilna>:
polèmica f

rit·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
autor m de ressenya, autora f de ressenya

rit·dómur <m. -dóms, -dómar>:
ressenya f

rit·dæma <-dæmi ~ -dæmum | -dæmdi ~ -dæmum | -dæmte-ð>:
fer la ressenya de...

ritfanga·búð <f. -búðar, -búðir>:
papereria f, botiga f de material d'oficina

ritfanga·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
papereria f, botiga f de material d'oficina

rit·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
anunci m de nova publicació (presentació de llibre nou en mitjans de comunicació)

rit·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f de premsa

rit·fær, -fær, -fært <adj.>:
de bella ploma, de bon estil, que escriu bé

rit·föng <n.pl -fanga>:
material m d'oficina

rit·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (á skólaredacció f (a escola)
2. (í einstakri háskólagreinmonografia f (treball escrit de curs)
3. (lokaritgerð í spænskri llicenciaturatesina f (treball de fi de llicenciatura)
4. (lokaritgerð í háskólanámitreball m de fi de carrera (escrit final de carrera universitària)
♦ ritgerð til BA-prófs í ensku: treball de fi de grau en estudis anglesos
♦ ritgerð til MA-prófs í spænskukennslu: treball de fi de màster en didàctica de l'espanyol
5. (doktorsritgerðtesi f doctoral (tesi de doctorat)
6. (fræðiritgerðtractat m (assaig, escrit científic)

ritgerða·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
assagista m & f (autor d'assaigs

ritgerða·korn <n. -korns, -korn>:
assaig petit (assaig curt, de poca extensió
◊ Ritgerðakorn og ræðustúfar: petits assajos i discursos breus

ritgerðar·efni <n. -efnis, -efni>:
tema m de treball escrit

ritgerðar·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
projecte m de tesina

rit·grein <f. -greinar, -greinar>:
article m

rithandar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
grafologia f

rithandar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
grafòleg m, grafòloga f

rithandar·sýnishorn <n. -sýnishorns, -sýnishorn>:
prova grafològica

rit·háttur <m. -háttar, -hættir>:
1. <GENcomposició f
♦ pólifónískur ritháttur: <MÚScomposició polifònica
◊ á barokktímabilinu þróaðist meðal annars pólifónískur ritháttur sem talinn er hafa náð hæstum hæðum í meðförum Bachs: a l'època del barroc, es va desenvolupar, entre d'altres, la tècnica de la composició polifònica, de la qual es diu que va atènyer els seus cims més elevats en mans de Bach
2. (stíll, orðalagestil m (forma peculiar d'escriure o de compondre d'algú)

rit·hnupl <n. -hnupls, no comptable>:
plagi m

rit·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
escriptor m, escriptora f 
◊ byrjandi rithöfundur: escriptor novell
◊ ómerkilegur rithöfundur: escriptor insignificant

rit·hömlun <f. -hömlunar, no comptable>:
<MEDdisgrafia f

rit·hönd <f. -handar, -hendur>:
1. <GENcal·ligrafia f, lletra f
♦ hafa fallega rithönd: tenir una lletra bonica
♦ hafa góða rithönd: tenir una bona lletra
♦ hafa læsilega rithönd: tenir una lletra llegible
2. (í handritafræðif (en descripcions codicològiques)

ritill <m. ritils, ritlar>:
<INFORMeditor m

rit·korn <n. -korns, -korn>:
escrit m breu

rit·laun <n.pl -launa>:
honoraris m.pl d'autor, honoraris m.pl d'autora

rit·leikni <f. -leikni, no comptable>:
habilitat f com a escriptor, perícia f com a escriptor, gran m estil [com a escriptor]

rit·letur <n. -leturs, -letur>:
caràcter escrit

rit·lingur <m. -lings, -lingar>:
opuscle m

rit·list <f. -listar, no comptable>:
art m,f d'escriure, art m,f de l'escriptura

rit·mál <n. -máls, -mál>:
llengua escrita (o: literària)

rit·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura escrita

rit·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè m (o: consell m) de redacció

ritning <f. ritningar, ritningar>:
1. (Biblíaescriptura f (la Bíblia)
♦ heilög ritningar: les Sagrades Escriptures
♦ ritningin: les Escriptures
2. (ritescrit m (text posat per escrit)

ritningar·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
expert -a en les Escriptures

ritningar·grein <f. -greinar, -greinar>:
passatge bíblic, verset bíblic

ritningar·orð <n. -orðs, -orð>:
cita bíblica, cita f de les Escriptures

ritningar·staður <m. -staðar, -staðir>:
passatge m de les Escriptures

rit·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla ortogràfica

rit·rýnandi <m. -rýnanda, -rýnendur>:
avaluador m independent, avaluadora f independent, expert revisor, experta revisora

rit·rýni <f. -rýni, no comptable>:
avaluació f d'expert[s] independent[s]

rit·röð <f. -raðar, -raðir>:
sèrie f, col·lecció f

rit·safn <n. -safns, -söfn>:
obres completes

ritsíma·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei[s] telegràfic[s]

rit·sími <m. -síma, no comptable>:
telègraf[s] m.[pl]

rit·skoða <-skoða ~ -skoðum | -skoðaði ~ -skoðuðum | -skoðaðe-ð>:
censurar una cosa
◊ ritskoða frétt: censurar una notícia

rit·skoðari <m. -skoðara, -skoðarar>:
<POLÍTcensor m, censora f

rit·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:
<POLÍTcensura f

rit·skýrandi <m. -skýranda, -skýrendur>:
1. <GENhermeneuta m & f, intèrpret m & f
2. <RELIGexegeta m [bíblic], exegeta f [bíblica]

rit·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:
1. <GENhermenèutica f, interpretació f de textos
2. <RELIGexegesi f [bíblica]
◊ prófessor í guðfræði og ritskýringu Gamla testamentisins: professor de teologia i exegesi de l'Antic Testament

rit·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
producció literària, obra literària

rit·snillingur <m. -snillings, -snillingar>:
escriptor eminent, escriptora eminent

rit·stíll <m. -stíls, no comptable>:
<LITERestil literari, forma f d'escriure, estil m com a escriptor o escriptora

rit·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
redactor m [en cap], redactora f [en cap]

rit·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
redacció f (cte de redactar, consell de redacció, oficines de la redacció etc.)
♦ hafa ritstjórn e-s á á hendi: ésser el curador ~ la curadora de l'edició de..., tenir cura de la redacció de...

ritstjórnar·grein <f. -greinar, -greinar>:
editorial m, article m de fons (article de diari)

rit·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
oficina f (skrifstofa)

rit·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDagrafia f

rit·stuldur <m. -stuldar, -stuldir>:
plagi m

rit·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrte-u>:
editar una cosa, ésser l'editor -a d'una cosa
♦ ritstýra útgáfu á e-u: ésser el curador ~ la curadora de l'edició de...

rit·störf <n.pl -starfa>:
activitat literària (feina d'escriptor)

rit·tákn <n. -tákns, -tákn>:
caràcter m [ortogràfic], símbol m escrit

rit·tengsl <n.pl -tengsla>:
relacions f.pl intertextuals

rit·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica f com a escriptor, tècnica narrativa

ritun <f. ritunar, no comptable>:
escriptura f, redacció f (acció d'escriure, compondre o posar per escrit una obra)

ritunar·tími <m. -tíma, no comptable>:
època f de fixació per escrit [d'un text]
♦ ritunartími sagnanna: època de fixació per escrit de les sagues

rit·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
<POLÍTcensura f

rit·verk <n. -verks, -verk>:
obra literària

rit·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f d'escriure

ritvélar·borði <m. -borða, -borðar>:
cinta f de màquina d'escriure, cinta mecanogràfica

rit·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
falta f d'ortografia

rit·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
<INFORMprocessament m de textos, tractament m de textos

ritvinnslu·forrit <n. -forrits, -forrit>:
<INFORMprocessador m de textos

ritvinnslu·mál <n. -máls, -mál>:
<INFORMprocessament m de textos

rit·vissa <f. -vissu, no comptable>:
autenticitat f (en l'atribució d'un text a un autor determinat)
◊ samhljóða Bretschneider, Baur o.s.frv. neitar hann ritvissu Jóhannesar guðspjalls: d'acord amb Bretschneider, Baur etc. nega l'autenticitat de l'evangeli de Sant Joan

rit·öld <f. -aldar, no comptable>:
ritöld f o edat de l'escriptura, terme amb què hom designa l'època de redacció dels grans textos medievals islandesos. Hom en sol fixar l'inici a començaments del segle XII i la fi en el segle XIV, encara que, en sentit estricte, aquesta època continua fins al dia d'avui

ríbósa·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
àcid ribonucleic

ríbósóm <n. ríbósóms, ríbósóm>:
ribosoma m

ríða¹ <ríð ~ ríðum | reið ~ riðum | riðiðe-n>:
I. <absolut>:
1. cavalcar, anar a cavall
♦ ríða hart: cavalcar ràpid, anar a regna batuda
♦ ríða hægt: cavalcar a poc a poc
II. <amb complement en acusatiu>:
1. <e-ð>: (fara ríðandirecórrer una cosa a cavall (cosa = trajecte recorregut)
♦ ríða bratta brekku: pujar a cavall una costa rosta
♦ ríða á vaðið [með e-ð]: <LOC FIGésser el primer ~ la primera [en fer una cosa], prendre la iniciativa [en una cosa], començar a fer una cosa
♦ ríða á vaðið með að <+ inf.>ésser el primer ~ la primera prendre la iniciativa de <+ inf.
2. <e-ð>: (kenna hestiaregar un cavall (cosa = cavall)
♦ ríða hest: aregar un cavall
3. <e-ð>: (um baggarequilibrar el pes de les beaces o les somades
♦ ríða baggamuninn: <LOC FIG = ráða úrslitummarcar la diferència, resultar decisiu -iva
III. <amb complement en datiu>:
1. <e-u>: (á baki á hesticavalcar una cosa (cosa = cavall)
♦ ríða hesti: cavalcar un cavall, anar muntat -ada en un cavall
♦ það reið henni að fullu: <LOC FIGaixò la va matar, això va acabar amb ella
2. <e-m ~ e-i>: <FAM(um fólkcardar algú, boixar algú (Mall.) (tenir-hi relacions sexuals)
◊ ríddu mér: carda'm, boixa'm (Mall.)
♦ ríða e-m ~ e-i í rass: fer-li-ho a algú pel cul
3. <e-i>: (um dýrmuntar el mascle la femella
♦ folinn ríður hryssunni: el poltre munta l'egua
IV. <amb complement preposicional>:
A. <>
1. <að e-m>dirigir-se cap a algú (projectil, llamp etc.)
◊ öxin reið að honum: la destral anà directa cap a ell
◊ þruman reið að honum: el llamp anà directe cap a ell
 
B. <af>
1. <skotið reið af>el tret va sortir disparat
2. <ríða e-n af sér>deixar enrere algú cavalcant més ràpid que ell
 
C. <á>
1. <á e-u>dependre d'una cosa
◊ á því ríður öll velgengni landsins: d'això en depèn tota la prosperitat del país
2. <e-m ríður á e-u>una cosa resulta molt important per a algú
◊ mér ríður á því: això és molt important per a mi
♦ það ríður á miklu að <+ subj.>és extremament important que <+ subj.>
 
D. <fyrir>
1. <ríða fyrir [e-m] [á hesti]>anar [a cavall] al davant
◊ síðan fylktu þeir liði sínu ok reið konungr sjálfr fyrir ok orti orða á bœndr ok bauð þeim at taka við kristni. Þeir svǫruðu: "Þú munt ǫðru verða við at koma í dag enn at gabba oss hér". Þá lustu bœndr upp herópi ok bǫrðu vápnum á skjǫldu sína (ÓSH cap. 112): tot seguit varen disposar llurs tropes en formació de combat. El rei en persona, muntat a cavall, hi marxava al davant (encara que aquí potser fóra més lògic de traduir: el rei en persona s'avançà a la tropa per adreçar-se als pagesos...; entengui's: com a darrer intent d'evitar la imminent batalla). S'adreçà als pagesos i els va requerir que abracessin el cristianisme. Ells li respongueren: “Avui hauràs de fer alguna cosa més que divertir-te aquí a costa de nosaltres”. Aleshores els pagesos aixecaren el clam de guerra i bateren les armes contra llurs escuts
 
E. <ofan>
1. <ríða ofan í milli [á hesti]>seure a dalt del cavall entre les beaces o les somades, qualcar entre els arganells (Bal.
 
F. <undan>
1. (flýja á hestifugir a cavall
2. <ríða [skeifu] undan>perdre una ferradura
 
F. <yfir>
1. <aldan reið yfir>l'onada s'ha trencat (o: rompuda, Bal.)
 

ríða² <ríð ~ ríðum | reið ~ riðum | riðiðe-n>:
1. <e-ð>: (flétta, hnýtafer una cosa (trenant, nuant o filant)
♦ ríða hnút: fer un nus, fer un nuu (Bal.)
♦ ríða körfu: fer una cistella [de vímet], fer un paner [de vímet]
♦ ríða net: fer (o: filaruna xarxa
2. <e-u>: (rjóða, nudda, smyrjaescampar una cosa fregant, untar una cosa fregant (fregar una cosa contra una altra)
♦ ríða smyrslum á e-ð (o: ríða e-ð smyrslum): untar una cosa amb una capa de pomada o d'ungüent
♦ ríða brýni á hníf: esmolar un ganivet

ríðandi, ríðandi, ríðandi <adj.>:
cavalcant, a cavall
♦ fara ríðandi: anar a cavall

rífa <ríf ~ rífum | reif ~ rifum | rifiðe-ð>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <GENestripar una cosa, esquinçar una cosa
♦ rífa e-n á hol: obrir algú en canal
♦ rífa í sig matinn: <LOCendrapar el menjar
♦ rífa kjaft: <LOC FIGfardar
2. (klóraesgarrapar una cosa, rapinyar una cosa (Mall.(un gat amb les seves urpes)
◊ kötturinn reif mig: el gat m'ha esgarrapat
3. (rífa niðurtirar a terra una cosa, esbucar una cosa (Mall.(construcció, edifici)
◊ rífa hús: tirar a terra una casa
4. (hrifsa, reytaarrencar una cosa, arrabassar una cosa (Mall.(llevar-la d'una estrebada, per la força, amb violència etc.)
♦ rífa e-ð út úr höndunum á e-m: arrencar-li a algú una cosa de les mans
♦ rífa hár sitt: <LOC GEN & FIGarrencar-se els cabells (com a expressió de dolor o desesperació)
II. <reflexiu>:
1. <rífa sig upp>fer calés
III. <amb complement preposicional>:
A. <af>
1. <rífa e-ð af e-m ~ e-u>arrencar un bocí de... (arrabassar un tros o bocí, esp. estripant, esquinçant)
◊ Hárekr konungr raknar nú við ok varð at einum gelti ok greip til Herrauðar með tönnunum ok reif af honum alla brynjuna ok festi tennrnar í brjóstinu á honum ok reif af honum báðar geirvörturnar niðr at beini, en hann hjó í móti á trýnit á geltinum, ok tók af fyrir framan augun: el rei Hárekr llavors va tornar en si i es va convertir en un verro i va aglapir l'Herrauð amb les dents i li va estripar tota la cuirassa a mossegades i llavors li va clavar les dents al pit i li va arrencar tots dos mugrons i tota la part de sota fins a l'os. L'Herrauðr va pegar un cop d'espasa a la grufa del verro i l'hi va tallar just fins ben davant els ulls
2. <rífa e-ð af sér>treure's una cosa, llevar-se una cosa (peça de roba, sabates esp. d'una manera brusca, d'una estrebada)
◊ rífa af sér skyrtuna ~ húfuna ~ slæðuna: arrancar-se la camisa ~ la gorra ~ el vel
 
B. <frá>
1. <frá e-u>arrencar una cosa, separar una cosa estripant (arrabassar una part d'un document de la resta)
◊ hluti sem rífa skal frá, ef...: part del formulari que cal arrencar si...
 
C. <[í] sundur>
1. <rífa e-ð í sundur>esbocinar una cosa estripant-la, fer bocins d'una cosa (sundurrifinn)
♦ rífa sundur klæði sín: <LOC FIGesquinçar-se la roba (com a expressió de dolor, desesperació o indignació)
◊ þá stóð konungur upp og reif sundur klæði sín og lagðist á jörðu, og allir þjónar hans, þeir er stóðu umhverfis hann, rifu sundur klæði sín: el rei s'alçà, s'esquinçà els vestits i es tirà per terra. També tot el personal que el rodejava s'esquinçà els vestits
 
D. <niður>
1. <rífa e-ð niður>enderrocar una cosa, demolir una cosa, esbucar una cosa (Mall.
2. <rífa e-n niður><FIGdestruir algú
 
E. <ofan>
1. <rífa ofan af sári>reobrir una ferida
 
F. <upp>
1. <rífa e-ð upp>obrir una cosa estripant-la
♦ rífa bréf upp: obrir una carta
 
G. <úr>: s'arrenca una cosa que està contiguda dins una altra
◊ þá hljóp ég á eftir honum og felldi hann og reif kindina úr gini hans, en ef hann réðst í móti mér, þreif ég í kampa hans og laust hann til bana: jo l'hauria empaitat i l'hauria tirat a terra amb un bon cop i li hauria arrabassat el xai de la seva boca; i si s'hagués abraonat contra mi, l'hauria agafat per la seva caballera i l'hauria mort (està parlant d'un lleó i del que hauria fet si li hagués robat un xai del ramat)
1. <rífa úr sér tennurnar>arrencar-se les dents
2. <rífa síðu úr bókinni>arrencar una pàgina del llibre
 
IV. <impersonal>:
1. <reif seglið>la vela es va esquinçar

rífast <rífst ~ rífumst | reifst ~ rifumst | rifist>:
discutir, barallar-se (tenir una discussió o discussions)
◊ Brynjólfur rífst ekki, hann semur: en Brynjólfur no discuteix, negocia
◊ rifust þið nokkuð þessa vikuna?: aquesta setmana, que heu discutit gens vosaltres dos?
♦ rífast við e-n um e-ð: discutir (o: tenir una discussióamb algú per una cosa
♦ rífast um skugga asnans: <LOC FIGdiscutir per l'ombra de l'ase

ríf·lega <adv.>:
àmpliament
◊ þessi útgáfa Sturlunga sögu, hin fyrsta og enn sú eina með nútímastafsetningu, kom fyrst út hjá bókaforlaginu Svörtu á hvítu fyrir ríflega tveimur áratugum í kjölfar nýrrar útgáfu Íslendinga sagna og þátta: aquesta edició de la Sturlunga saga, la primera -i fins ara única- edició amb ortografia moderna, fou publicada per l'editorial Svarta fa més de dos decennis a remolc de la nova edició de les sagues i els þættir islandesos
♦ ríflega helmingur stúdenta: més de la meitat dels estudiants, una mica més de la meitat dels estudiants
♦ ríflega tvö þúsund manns: més de dues mil persones
♦ og ríflega það: i més i tot

ríf·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ótæpurampli àmplia (no breu, exigu o just)
2. (ríkulegurcopiós -osa (abundant, abundós, no pas escàs)
◊ Þórarinn kvað sér vanhenta annað "því að verðið skal bæði ríflegt, það er Bolli hefir mér fyrir heitið landið, og gjaldast skjótt": en Þórarinn va dir que altrament fóra inoportú, "car el preu, que en Bolli m'ha promès per les terres, és molt alt i[, a més a més,] es pagarà de seguida"
3. (fullgildurde valor equivalent complet (que té el valor equivalent requerit)
◊ hinn þriðja dag fyrir þinglausnir gengu menn til með fjölmenni hvorirtveggju er sættin skyldi vera upp sögð. Hafliði gerði fyrir áverka átta tigu hundraða þriggja alna aura vöruvirt fé, lönd í Norðlendingafjórðungi, gull og silfur, austrænan varning, járnsmíði; ríflegir gripir þeir er eigi tækju minna en kúgildi, geldir hestar, því að einu graður hestur ef mer fylgdi, og því að einu merhross, að hestur fylgir, ekki hross eldra en tólf vetra og eigi yngra en þrevett. Gjalddagi á fénu fyrir búðardurum Hafliða eða færa honum heim en hann sjálfur virða allt féið: el tercer dia abans de la cloenda del þing, totes dues parts, acompanyades d'una nombrosa multitud, acudiren a sentir els termes de la reconciliació. En Hafliði fa fixar, en pagament per la ferida que li havien infligit, la quantitat de nou mil sis-centes (80 x 120 = 9.600unces, cadascuna d'elles de valor equivalent al de tres alnes de vaðmál (þriggja álna aurar = unces, cadascuna d'elles valorada en tres alnes de vaðmál) i pagadores en béns taxats a preu de mercat (vǫruvirðr ‘calculat segons el preu habitual de mercat’), terres situades en el quarter del nord, or i plata, mercaderies de Noruega, objectes de ferro forjat, objectes valuosos d'un valor no pas inferior al d'una vaca, cavalls sanats (un cavall no sanat només s'acceptaria en el cas que anés acompanyat d'una egua i una egua només en el cas que anés acompanyada d'un cavall [no sanat]) i cap cavall no podria tenir més de dotze anys ni menys de tres. El pagament s'hauria de fer davant l'entrada del tendal d'en Hafliði o, altrament, l'hi haurien de dur a casa seva i en Hafliði mateix seria el qui taxaria el valor de tots els mitjans de pagament emprats [en el pagament d'aquella compensació]
4. (örlátur, rausnarlegurdesprès -esa (generós, munificent)
5. (efnilegur, vænlegurque promet (persona jove: que arribarà lluny, que dóna esperances)

rífur, ríf, ríft <adj.>:
1. (ríflegurabundant (copiós, abundós)
2. (fullgildurde valor equivalent complet (que té el valor equivalent requerit)
◊ Þorgils handsalaði Hafliða sjálfdœmi, en hann gerði sex tigi hundraða sex álna aura vǫruvirðs fjár í gulli ok brenndu silfri eðr í rífum aurum eðr í gripum þeim er hánom þœtti gersimum sæta, ok hann virði sjálfr eðr þeir menn er hann tœki til: en Þorgils va segellar amb una encaixada de mans el pagament al Hafliði de la indemnització que aquest fixés totsol i aquest va fixar la quantitat de set mil dues-centes (60 x 120 = 7.200unces cadascuna d'elles de valor equivalent al de sis alnes de vaðmál (sex álna aurar = unces, cadascuna d'elles valorada en sis alnes de vaðmál), taxades segons el preu habitual de venda que tinguessin a mercat (vǫruvirðr ‘calculat segons el preu habitual de mercat’: sex hundruð vǫruvirðs i pagadores en or, plata refinada o béns de valor equivalent, o en aquells objectes preciosos que a ell li semblés que fossin equiparables a joies, i ell mateix -en Hafliði- els taxaria o aquells homes a qui ell comissionés per a fer-ho (cf. Sturlunga saga, 3 de maig del 1181: nú geri eg þér á hönd fyrir frumhlaup Þorbjargar konu þinnar til mín tvö hundruð hundraða. Það skal vera vara ok búfé, gull ok brennt silfur, eða aðrir ríflegir aurar ‘com a indemnització per l'atac que em va fer la Þorbjörg, la teva dona, et fixo la quantitat de dues-centes (120 x 2quaranta alnes de vaðmál pagadores en mercaderies i bestiar, or i argent refinat, o en altres béns que tinguin el valor equivalent requerit’
◊ eigi á maðr at selja lǫnd undan erfingjum sínum, þá er hann er átta tigi vetra at aldri eða ellri nema fyrir þǫrf sína, ok svá ef hann liggr í banasótt, nema erfingjar lofi. En ef hann selr, þá skal erfingi -ef hann vill brigða- svá brigð hefja ok svá at allri sókn fara sem fyrr skilr, fyrir þat utan, at sá er brigðir þessarri jǫrðu, skal greiða fulla aura fyrir af sínu at næstum fardǫgum.. Nú vill hinn eigi við aurum taka, þá sýni aura, hvárt sem þat er bú eða annat ríft fé, ok hafi at láni þar til er hinn heimtir, ok ábyrgiz at ǫllu; heimilt á hann ǫðrum at byggja, er hann þó fyrir skuld sem áðr: cap home no té dret a vendre terres seves sostraient-les així als seus hereus, si té vuitanta anys o més, tret que ho hagi de fer per necessitat; de la mateixa manera, tampoc no hi té dret si es troba en el llit amb una malaltia de desenllaç fatal tret que els seus hereus li ho permetin. Si el vell ven les terres [sense el consentiment de l'hereu], l'hereu pot interposar una demanda de retracció de les terres, si les vol recuperar per a ell, procedint en aquesta causa exactament igual com s'ha explicat abans llevat del següent punt: el qui reclama el retracte de les terres en qüestió, n'haurà de pagar el preu íntegre que hagin costat en el transcurs dels fardagar (= 22 a 25 de maig de cada anysegüents [a la demanda de retracte]. Si l'home que hagi comprat les terres al vell no vol acceptar els diners, aleshores, que el qui fa la reclamació de les terres li mostri els mitjans de pagament, tant si són bestiar o qualssevol altres objectes de valor, i els posseeixi [i en faci ús] fins que el comprador els hi vagi a cercar i n'esdevingui responsable ple. L'home que reclama les terres venudes té el dret d'arrendar-les a un de tercer, però, i a despit d'aquest fet, és responsable del deute en els termes que s'han descrit adés (és a dir, el fet d'arrendar-les no li'n fa propietari si no n'ha pagat el preu íntegre al qui les ha comprades al vell)
◊ Ormr Svínfellingr var þá ok kominn í vináttu við Snorra; hafði Snorri þá gefit upp fégjald allt þat, er hann hafði gert fyrir víg Dagstyggs; galt þá Kolr Árnason Ormi fjóra tigi hundraða rífs fjár: en aquell temps l'Ormr de Svínafell també havia conclòs amistat amb l'Snorri; aquest llavors li havia condonat l'import íntegre de la indemnització que havia fixat per la mort d'en Dagstyggr. En Kolr Árnason llavors li va pagar a l'Ormr quatre mil vuit-centes (40 x 120 = 4.800 alnes de vaðmál en béns valuosos
3. (sem eftirspurn er eftir, eftirsótturcobejat -ada (desitjat)
◊ en ef ek mætta þá þar koma, þá mundi minn varningr þar rífr vera, þvíat gjarna vil ek mitt fé til gefa: però si jo hi pogués arribar, les meves mercaderies hi serien molt cobejades i per això estic disposat a afluixar els diners que calgui
◊ þá mælti Karlsefni við konur: "Nú skuluð þér bera út slíkan mat sem fyrr var rífastur en ekki annað": en Þorfinnur Karlsefni va dir a les dones: "porteu a fora la mateixa mena de menjar que fou la més desitjada el primer cop [que van venir] i res més"

Ríga <f. Rígu, no comptable>:
Riga f
♦ Ríga er höfuðborg Lettlands: Riga és la capital de Letònia

ríg·binda <-bind ~ -bindum | -batt ~ -bundum | -bundiðe-ð>:
lligar [fortament] una cosa
♦ rígbinda sig við e-ð: fermar-se ben fort a una cosa

ríg·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
fortament fermat -ada
♦ liggja rígbundinn á rúminu: <LOC FIGestar fortament fermat al llit
♦ vera rígbundinn e-u: <LOC FIGestar inamoviblement fermat a una cosa
♦ vera rígbundinn yfir e-m: <LOC FIGestar molt fermat per algú

ríg·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldiðe-n>:
[man]tenir agafat algú amb fermesa
◊ nýr sænskur spennukrimmi sem rígheldur lesandanum: un nou thríl·ler policíac suec que manté captivat fermament el lector

ríg·negla <-negli ~ -neglum | -negldi ~ -negldum | -neglte-ð>:
reblar una cosa, clavar una cosa de manera que quedi ben ferma, deixar ben clavada una cosa

ríg·negldur, -negld, -neglt <adj.>:
fermament clavat -ada

rígur <m. rígs, no comptable>:
1. (stirðleikitibantor f (rigidesa)
♦ vera með ríg í hálsinu: tenir torticoli
2. (spennt samband, eljurrivalitats f.pl (tensions, relació tibant)
♦ → eljurígur “rivalitats entre dona i amant etc.”

Rík·harða <f. -hörðu, no comptable>:
Ricarda f (ginecònim)

Rík·harður <m. -harðs, no comptable>:
Ricard m (andrònim)
♦ Ríkharður ljónshjarta: Ricard Cor de Lleó

ríki <n. ríkis, ríki. Gen. pl.: ríkja; dat.pl.: ríkjum>:
1. <GENestat m
◊ “Ríkið” eftir Platón: “La República” de Plató
♦ fjárhagur ríkisins: les finances de l'estat, les finances públiques
♦ fjárlög ríkisins: pressupostos generals de l'estat
♦ fullvalda ríki: estat sobirà
♦ miðstýrt ríki: estat centralista
♦ óvinur ríkisins: enemic de l'estat
♦ ríki Rómönsku Ameríku: els estats iberoamericans
♦ Samveldi sjálfstæðra Ríkja: Comunitat f d'Estats Independents, C.E.I. f
♦ sjálfstætt ríki: estat independent
♦ Ríkið, það er ég: l'estat sóc jo
♦ → Bandaríkin “Estats Units”
♦ → borgríki [Forngrikkja]“ciutat estat [dels antics grecs]”
♦ → Pafaríki “Estats Pontificis”
♦ → þjóðríki “estat nacional”
2. (konungsríki & FIGregne m, <GEN reialme m (estat monàrquic)
♦ drepa e-n til ríkis: matar algú per succeir-lo en el tron
♦ koma til ríkis: pujar al tron
♦ koma til ríkis eftir e-n: succeir algú en el tron
♦ ráða ríki (o: ríkjum; o: fyrir ríki sínu)regnar
◊ réð þá ríki Hákon jarl Sigurðarson, Hákonarsonar, Grjótgarðssonar. Móðir hans hét Bergljót og var dóttir Þóris jarls þegjanda. Móðir hennar hét Ólöf árbót og var dóttir Haralds hins hárfagra: en aquell temps governava el regne el iarl Hákon fill d'en Sigurd, fill d'en Hákon, fill d'en Griotgard. La mare del iarl nomia Bergliot i era la filla del iarl Þórir el callat i de l'Olava Árbót, que era filla del rei Harald Bellscabells
◊ var þessi sætt ok ríkjaskipti samþykkt ok staðfest af ǫllum landslýð. Skyldu þau Eymundr konungr ok Ingigerðr drottning gera um ǫll vandamál. Fór nú hverr heim til síns ríkis. Vartilafr konungr lífði eigi lengr en þrjá vetr. Tók hann þá sótt ok andaðist ok var hinn vinsælasti konungr. Eptir hann tók ríki Jarizleifr konungr ok stýrði nú einn báðum ríkjunum, en Eymundr konungr réð fyrir sínu ríki ok varð eigi gamall. Hann andaðist erfingjalauss ok varð sóttdauðr, ok þótti þat hinn mesti mannskaði ǫllu landsfólki, þvíat eigi hefir verit meiri spekingr útlendr í Garðaríki en Eymundr konungr ok eigi varð herskátt í Garðaríki, meðan hann hafði landvǫrn fyrir Jarizleifi konungi. En í sótt Eymundar konungs, þá gaf hann ríki sitt Ragnari, fóstbróður sínum, þvíat hann unni honum bezt at njóta: aquest acord i la partició del regne en aquests termes fou que aprovada i sancionada per tot el poble. El rei Eymundr i la reina Ingigerðr resoldrien de manera conjunta les qüestions problemàtiques [que poguessin plantejar-se]. Després, cadascun d'ells se'n tornà al seu regne. El rei Vartilafr no va viure més que tres anys més, del cap dels quals es va posar malalt i va morir i fou el rei és estimat del seu poble. A la seva mort el va succeir en el tron el rei Jarizleifr, el qual va governar tot sol tots dos regnes; quant al rei Eymundr, aquest va regnar al seu regne però no va arribar a vell: va morir sense hereus de malaltia i la seva mort va semblar a tot el seu poble el més gran dels menyscaptes, perquè no hi havia hagut cap estranger al regne de Garðaríki més savi que el rei Eymundr i, [a més més,] mentre ell tingué al seu càrrec la defensa del país en nom del rei Jarisleifr, Garðaríki no fou assolat per cap enemic. Durant la seva malaltia, el rei Eymundr va donar el seu regne al Ragnarr, el seu fóstbróðir, perquè volia que fos ell qui en tragués millor profit
♦ reka e-n frá ríkjum: expulsar algú del tron, deposar algú [de la corona]
♦ vera rekinn ~ rekin frá ríkjum: ésser deposat -ada
♦ vera kóngur í ríki sínu: <LOC FIGésser el rei indiscutible, fer i desfer al seu gust
♦ → himnaríki “regne dels cels”
♦ → dýraríki “regne animal”
♦ → Guðsríki “regne de Déu”
♦ → jarðríki “la terra, el món”
♦ → lífríki “biota, vida animal i vegetal d'un indret”
♦ → plönturíki “regne vegetal”
♦ → steinaríki “regne mineral”
3. (keisaraveldiimperi m (Edat Antiga, Edat Mitjana i de certs llocs, esp. Sacre Imperi Romano-Germànic)
◊ Ottó I var krýndur keisari ríkisins 962: Otto I va ser coronat emperador a l’any 962
◊ 395 klofnaði Rómaveldi í vestur- og austurrómverska ríkið: l'any 395 l'Imperi Romà es va escindir en l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient
♦ Austrómverska (o: Austurrómverska) ríkið: l'Imperi romà d'orient
♦ Rómverska ríkið<l'Imperi romà (Rómaveldi; → Rómverska heimsveldið)
♦ Vestrómverska (o: Vesturrómverska) ríkið: l'Imperi romà d'occident
♦ fall vestrómverska ríkisins: la caiguda de l'Imperi romà d'occident
♦ hið rómverska ríki þýskrar þjóðar: el sacre imperi romanogermànic
4. (þýsktReich m (alemany)
♦ Þriðja ríkið: el tercer Reich
5. (valdpoder m (autoritat & domini & puixança)
◊ ríki sitt | scyli ráðsnotra hverr / í hófi hafa; / þá hann þat finnr, | er með frœcnom kømr, / at engi er einna hvatastr: caldria que tot home de consells assenyats (és a dir, tothom que sigui llest) usi amb mesura el seu poder; [si així ho fa,] descobrirà, quan es trobi entre els ardits (és a dir, quan entri en combat), que ningú [totsol mai] no és ni de bon tros el més valerós (o, potser millor: el més àgil, el més ràpid, és a dir, en el combat li caldrà, tard o d'hora, ajuda perquè sempre hi haurà algú que el superi en agilitat i rapidesa. El missatge de l'estrofa és, doncs, que el llest, i en especial el cabdill llest, descobrirà que mai no estarà sol en la necessitat si no abusa del seu poder)
♦ liggja undir ríki e-s: estar sota el domini d'algú
♦ reka e-n frá ríkjum: expulsar algú del poder
♦ veita e-m ríki: donar poder a algú
6. (áfengisverslun ríkisins licoreria-celler f (de l'Estat)
♦ Ríkið: licoreria-celler f del monopoli estatal de begudes alcohòliques
7. (ofríkitirania f (rigor o duresa de governant)
◊ Hildiríðarsynir tóku við sýslu á Hálogalandi; mælti engi maður í móti fyrir ríki konungs, en mörgum þótti þetta skipti mjög í móti skapi, þeim er voru frændur Þórólfs eða vinir: els fills de la Hildiríður es van fer càrrec de la sýsla del Hálogaland. Ningú no hi va dir res en contra a causa de la tirania del rei, però molts, que eren amics o parents d'en Þórólfur, no varen trobar aquests canvis gens del seu gust

ríki·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
riquesa f
◊ honum blöskraði fátæktin og betlið innan um fáfengilegt ríkidæmi: va quedar escandalitzat de la pobresa i mendicitat que hi havia enmig de totes aquelles vanes riqueses

ríki·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (hrokafullur, drambsamuraltiu -iva (arrogant, ple d'urc o supèrbia, insolent)
◊ ég vil niðurkefja ofdramb hinna ríkilátu og lægja hroka ofbeldismannanna: posaré fi a l`orgull dels altius i abatré l'arrogància dels violents
2. (ríkur, máttugurpoderós -osa (puixant)
◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic

ríki·læti <n. -lætis, no comptable>:
(dramb, hrokialtivesa f (arrogància, urc, insolència)

ríkis- <en compostos>:
estatal, nacional

ríkis·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut m de l'estat

ríkis·afskipti <n.pl -afskipta>:
intervenció f estatal, intervenció f de l'estat
♦ ríkisafskipti í e-u: la intervenció de l'estat en...

ríkis·afsögn <f. -afsagnar, -afsagnir>:
abdicació m del tron

ríkis·arfi <m. -arfa, -arfar>:
hereu m de la corona, hereva f de la corona

ríkis·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:
aval m de l'estat

ríkis·banki <m. -banka, -banka>:
banc m central, banc m nacional

ríkis·bákn <n. -bákns, no comptable>:
aparat m social de l'estat, aparat m dels serveis socials de l'estat

ríkisborgara·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m de ciutadania
♦ afsala sér ríkisborgararéttinum: renunciar a la seva nacionalitat
♦ halda ríkisborgararéttinum sínum: conservar la seva nacionalitat
♦ segja upp ríkisborgararéttinum sínum: renunciar a la seva nacionalitat
♦ svipta e-n ríkisborgararéttinum: expatriar algú, privar algú de la nacionalitat
♦ tvöfaldur ríkisborgararéttur: doble nacionalitat f
◊ óbreytt er ákvæði 8. gr. ríkisborgararéttarlaganna um að íslenskur ríkisborgari sem fæddur er erlendis og ekki hefur átt hér lögheimili eða dvalið hér í einhverju skyni, er af megi ráða að hann vilji vera íslenskur ríkisborgari, missi íslenska ríkisborgararéttinn þegar hann verður 22 ára. Ekki missir hann þó íslenska ríkisborgararéttinn ef hann hefur ekki annan ríkisborgararétt og yrði þannig ríkisborgararéttarlaus. Þessum borgurum er því ekki heimilaður tvöfaldur ríkisborgararéttur: resta sense modificació el disposat a l'article 8 de la llei de ciutadania que un ciutadà islandès que hagi nascut a l'estranger i que no hagi tingut aquí el domicili legal o que no hagi residit aquí amb un propòsit del qual es pugui desprendre que vol continuar essent ciutadà islandès, que perdi la nacionalitat islandesa en fer 22 anys. Nogensmenys, no perd la nacionalitat islandesa si, no tenint cap altra nacionalitat, es convertís d'aquesta manera en apàtrida. A aquests ciutadans no se'ls permet per això la doble nacionalitat
♦ veita e-m ríkisborgararéttinn: concedir la ciutadania [nacional] a algú, naturalitzar algú
♦ öðlast ríkisborgararéttinn: obtenir la nacionalitat

ríkis·borgari <m. -borgara, -borgarar>:
ciutadà m, ciutadana f (membre d'un estat)
♦ íslenskur ríkisborgari: ciutadà islandès, ciutadana islandesa

ríkis·bubbi <m. -bubba, -bubbar>:
ricot m, ricatxo m

ríkis·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
1. finances públiques, finances f.pl de l'estat (ríkisfjármál)
2. pressupostos m.pl generals de l'estat (ríkisfjárlög)
♦ afgangur af ríkisbúskap: superàvit pressuspostari

ríkis·dagur <m. -dags, -dagar>:
<HISTdieta f

ríkis·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:
<HISTReichsgericht m, Tribunal m del Reich
◊ ríkisdómstóll fasistanna í Lepzig er í raun og veru ekki annað en stórfelld árás þýsku burgeisanna á Kommúnistaflokk Þýskalands og Komintern, sem eru einu samtökin, er geta leitt verkalýðinn undan oki og hörmungum fasismans með forystu í verkalýðsbyltingu og komið á alræði öreiganna: el Reichsgericht feixista de Lípsia en realitat no és res més que un atac a gran escala dels burgesos alemanys contra el Partit Comunista d'Alemanya i el Komintern, que són les úniques organitzacions que poden menar la classe obrera lluny del jou i els patiments del feixisme amb llur lideratge de la revolució obrera i portar a la dictadura del proletariat

ríkis·eiga <f. -eigu, -eigur. Gen. pl.: -eigna>:
propietat pública, béns públics

ríkis·eign <f. -eignar, -eignir>:
propietat pública, béns públics
♦ vera í ríkiseign: ésser propietat de l'estat, ésser de propietat pública

ríkis·einkasala <f. -einkasölu, -einkasölur. Gen. pl.: -einkasalna o: -einkasala>:
monopoli m de l'estat, monopoli m estatal

ríkis·einokun <f. -einokunar, no comptable>:
monopoli m estatal, monopoli m de l'estat
♦ ríkiseinokun á e-u: monopoli estatal de...
♦ aflétta ríkiseinokun: abolir un monopoli estatal

ríkis·endurskoðandi <m. -endurskoðanda, -endurskoðendur>:
síndic m de comptes, síndica f de comptes

Ríkis·endurskoðun <f. -endurskoðunar, no comptable>:
<JURSindicatura f de Comptes d'Islàndia

ríkis·epli <n. -eplis, -epli>:
orbe m imperial, globus m imperial, <† & LITpom m, <HERALDmón m
◊ ...í hægri hendi og ríkisepli í hinni vinstri, en kórónu á höfði. Geislabaugur hverfur um höfiðið: ...a la dreta i l'orbe imperial amb l'esquerra i una corona al cap. Una aurèola es difumina al voltant del seu cap

ríkis·erfðir <f.pl -erfða>:
successió f al tron

ríkis·erfingi <m. -erfingja, -erfingjar>:
hereu m del tron (o: de la corona), hereva f del tron (o: de la corona)

ríkis·fang <n. -fangs, -föng>:
<JURnacionalitat f

ríkis·fangelsi <n. -fangelsis, -fangelsi>:
presó f estatal

ríkisfangs·laus, -laus, -laust <adj.>:
<JURapàtrida
♦ ríkisfangslaus einstaklingur: una persona apàtrida
♦ ríkisfangslausir menn: persones apàtrides
♦ réttarstaða ríkisfangslausra manna: estatus legal de les persones apàtrides

ríkis·fáni <m. -fána, -fánar>:
bandera f nacional

ríkis·féhirðir <m. -féhirðis, -féhirðar>:
tresorer m de l'estat, tresorera f de l'estat

ríkis·fjárhagur <m. -fjárhags, -fjárhagir>:
[estat m de l']economia f nacional, [estat m de les] finances públiques

ríkis·fjárlög <n.pl -fjárlaga>:
pressupostos m.pl generals de l'estat

ríkis·fjármál <n.pl -fjármála>:
finances públiques, finances f.pl de l'estat
♦ aðgerðir í ríkisfjármálum: mesures f.pl fiscals

ríkis·fjármunir <m.pl -fjármuna>:
patrimoni m de l'estat, recursos financers de l'estat

ríkis·form <n. -forms, -form>:
forma f de govern, sistema m de govern

ríkis·forráð <n.pl -forráða>:
poder m, govern m [del regne]
◊ Gunnhildarsynir hǫfðu tekit kristni á Englandi. En er þeir komu til ríkisforráða í Noregi, þá komu þeir engu á leið, at kristna landsfólkit, en allt þar er þeir komu því við, þá brutu þeir niðr hof ok spilltu blótum, fengu þeir þar fyrir af alþýðu mikla úvinsæld; spilltiz þá ok skjótt árferð í landi: els fills de la Gunnhildr havien adoptat el cristianisme a Anglaterra, però quan van arribar al poder a Noruega, no reeixiren pas a cristianitzar la gent del país; onsevulla que podien derruïen temples i impedien els sacrificis pagans, i per això es van atreure una gran impopularitat entre el poble. Llavors, els esplets de les anyades també van anar empitjorant amb rapidesa

ríkis·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa pública

ríkis·geiri <m. -geira, no comptable>:
sector públic

ríkis·íhlutun <f. -íhlutunar, no comptable>:
intervenció f de l'estat

ríkis·kassi <m. -kassa, -kassar>:
tresor (o: erari) públic, caixes f.pl de l'estat

ríkis·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f nacional, església f d'estat

ríkis·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dama f, dona f de posició, dona distingida
◊ salur hennar, Sessrúmnir, hann er mikill og fagur. En er hún fer þá ekur hún köttum tveim og situr í reið. Hún er nákvæmust mönnum til á að heita, og af hennar nafni er það tígnarnafn er ríkiskonur eru kallaðar fróvur. Henni líkaði vel mansöngur. Á hana er gott að heita til ásta: el seu casal és Sessrúmnir, el qui encabeix molts de seients, i és gran i bell. Quan la Freyja viatja, ho fa a dalt d'un carro estirat per dos gats que ella mateixa mena. Ella és la [deessa] més procliva als homes quan aquests n'invoquen una. Del seu nom també en prové el tractament honorífic pel qual les dones de posició es diuen fróvur, això és, dames o senyores. A ella li agradava molt la poesia amorosa; és bo invocar-la en afers d'amor

ríkis·kristalnóttin <f. -kristalnæturinnar, no comptable>:
<HISTla nit de cristall del Reich, la nit dels vidres trencats 

ríkis·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense estat
♦ ríkislausar þjóðir: pobles sense estat

ríkis·lán <n. -láns, -lán>:
emprèstit m de l'estat

ríkis·leyndarmál <n. -leyndarmáls, -leyndarmál>:
secret m d'estat

ríkis·lögmaður <m. -lögmanns, -lögmenn>:
procurador m general de l'estat, procuradora f general de l'estat

ríkis·lögregla <f. -lögreglu, no comptable>:
policia f nacional
♦ lögreglumaður í ríkislögreglunni: agent m & f de la policia nacional

ríkislögreglustjóra·embætti <n. -embættis, -embætti>:
Direcció f General de la Policia Nacional

ríkis·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENhome riquíssim
2. <(valdamaðurhome distingit i poderós  (prohom)

ríkis·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENllengua f nacional, llengua f de l'estat
2. (í Noregi(riksmål m,fhome distingit i poderós  (a Noruega)

ríkis·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de poder
◊ ef þér hafið nú yður eigi heybjörg hvað munuð þér þá heldur hafa í sumar? En veit eg að er sá ríkismunur okkar að þú munt taka mega hey af mér ef þú vilt: si ara ja no teniu reserves de fenàs, què us en quedarà a l'estiu? Tanmateix, sé prou bé que la diferència de poder que hi ha entre nosaltres dos és tal que, si vols, podràs agafar-me el fenàs

ríkis·ráð¹ <n. -ráðs, -ráð>:
consell m del regne

ríkis·ráð² <n.pl -ráða>:
poder m, govern m [del regne] (ríkisforráð)
◊ eptir hófit tók drottning ǫll ríkisráð: hon var stjórnsǫm ok harðlynd, lét þegar handhǫggva eðr fóthǫggva eðr drepa ef móti henni var gert: després de la celebració de les noces, la reina va assumir tot el poder: era despòtica i severa i feia tallar les mans o els peus o matar si s'actuava contra ella

ríkiráðs·ákvæðni <n. -ákvæðnis, -ákvæðni>:
disposició f del Consell del Regne

ríkis·rás <f. -rásar, -rásir>:
cadena pública, canal públic (ràdio, televisió)

ríkis·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
<ECONestatal, públic -a
◊ ríkisrekin lestarfyrirtæki: empresa estatal de ferrocarrils

ríkis·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), no comptable>:
administració pública (gestió d'empresa a càrrec de l'estat)

ríkis·reikningar <m.pl -reikninga>:
comptes m.pl [generals] de l'estat

ríkis·saksóknari <m. -saksóknara, -saksóknarar>:
fiscal m & f, representant m & f del ministeri fiscal (o: públic)

ríkis·sáttasemjari <m. -sáttasemjara, -sáttasemjarar>:
mediador (o: mitjancer) m general de l'estat, mediadora (o: mitjancera) f general de l'estat

ríkis·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
tresor públic, erari públic
♦ halli á ríkissjóði (o: halli ríkissjóðs)dèficit de l'erari públic, dèficit públic
♦ lán úr ríkissjóði: emprèstit del Tresor
♦ tekjur ríkissjóðs: ingressos de l'erari públic

ríkis·skattstjóri <m. -skattstjóra, -skattstjórar>:
director m general de tributs, directora f general de tributs

ríkis·skjaldarmerki <n. -skjaldarmerkis, -skjaldarmerki. Gen. pl.: -skjaldarmerkja; dat.pl.: -skjaldarmerkjum>:
escut m de l'estat, escut m nacional

ríkis·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola pública

ríkis·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
1. <GENdeute públic (o: sobirà)
2. ríkisskuldir <f.pl -skulda>: endeutament públic  (acumulació de deute públic)
♦ erlendar ríkisskuldir: deute públic extern, deute extern sobirà
♦ umbreyta erlendum ríkisskuldum: renegociar el deute públic extern

ríkis·skuldabréf <n. -skuldabréfs, -skuldabréf>:
bo m de l'estat, títol m [de renda fixa] de l'estat, bo m governamental

ríkis·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
treballador m del sector públic, treballadora f del sector públic

ríkis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENregent m, regenta f
2. (í Bandaríkjunumgovernador m, governadora f  (d'estat nordamericà)

ríkis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m [de l'estat]
♦ efnahagsstefna ríkisstjórnarinnar: la política econòmica del govern
♦ forystumaður í ríkisstjórn e-s: el cap del govern de...
♦ héraðsstjórn ~ ríkisstjórn: govern regional ~ govern central
♦ mynda (o: stofna) ríkisstjórn: formar govern
♦ ríkisstjórn lýðveldisins Íslands: el govern de la República d'Islàndia
♦ ríkisstjórn Þýskalands: el govern [federal] d'Alemanya
♦ þriggja flokka ríkisstjórn: tripartit m (samsteypustjórn)
◊ ...hafi tekið þátt í myndun þriggja flokka ríkisstjórnar: ...hagi participat en la formació d'un govern tripartit 

ríkisstjórnar- <en compostos>:
governamental

ríkisstjórnar·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
representant m & f governamental

ríkis·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
ens públic, ens m estatal

ríkis·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
subvenció f estatal

ríkis·tekjur <f.pl -tekna>:
ingressos m.pl de l'estat

ríkis·tollstjóri <m. -tollstjóra, -tollstjórar>:
director m general de duanes, directora f general de duanes

ríkis·trú <f. -trúar, no comptable>:
<JURreligió f oficial de l'estat

ríkis·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
llengua f [oficial] de l'estat

ríkis·útvarp <n. -útvarps, -útvörp>:
radiodifusió f estatal (el Ríkisútvarpið o RÚV designa actualment l'ens públic de la radiotelevisió islandesa)

ríkis·vald <n. -valds, no comptable>:
<JURpoder m de l'estat
♦ ríkisvaldið skiptist í löggjafarvald, framkvæmdarvald og dómsvald: el poder de l'estat es divideix en poder legislatiu, poder executiu i poder judicial

ríkis·verðbréf <n. -verðbréfs, -verðbréf>:
títol m valor de deute públic
♦ gullbrydduð ríkisverðbréf: títols [valor] de deute públic del Tresor britànic, obligacions f.pl del Tresor britànic

ríkis·víxill <m. -víxils, -víxlar>:
bo m del tresor

ríkis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ceptre m, <† & LITverga f
◊ fáið honum ríkisvǫnd yðarn ok kórónu til þess at hann friði fyrir yðr ok er hann fær þat gert, takið ér sjálfir aptr, sem verðugt er, tígn yðra með betra tíma: cediu-li el vostre ceptre i la vostra corona perquè ell pacifiqui el regne en nom vostre i quan ho hagi aconseguit, torneu vós a prendre, en uns temps ja millors, la vostra dignitat reial, tal com es tany

ríkis·þegn <m. -þegns, -þegnar>:
súbdit m, súbdita f

ríkis·þing <n. -þings, -þing>:
1. <GENparlament m nacional
2. (ríkisdagur í hinu heilaga rómverska ríki þýskrar þjóðarDieta f imperial  (en el Sacre Imperi)
3. (í Þýskalandi, 1871-1945Reichstag m (Imperi Alemany, 1871-1945)
◊ þar með er fallinn einn þýðingarmesti punkturinn í ákæruskjalinu. Fasistablöðin, sem voru uppfull með það rétt eftir brunann, að íkveikjkan hljóti að vera framkvæmd af mörgum mönnum, segja núna að Lubbe hafi framkvæmt hana einn. Þeir geta ekki lengur borið íkveikjuna á kommúnista, en af ótta við að upp um þá komist, skella þeir allri skuldinni núna á Lubbe. Nú er það Lubbe einn, sem hefur kveikt í Ríkisþinginu: amb això ha caigut un dels punts més importants dels plecs de l'acusació. Els diaris feixistes, que, tot just després de l'incendi, anaven reblerts que l'incendi havia d'ésser l'obra de diversos individus, ara diuen que el va dur a terme en Lubbe tot sol. No poden pas continuar acusant els comunistes de l'incendi, però, per por del que pugui sortir a la llum sobre ells, ara en donen tota la culpa a en Lubbe. Ara és en Lubbe tot sol el qui ha calat foc al Reichstag
♦ bruninn í Ríkisþinginu: <HISTl'incendi del Reichstag

ríkisþing·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
<HISTpresident m del Reichstag 

ríkisþinghallar·bruninn <m. -brunans, no comptable>:
<HISTincendi m del Reichstag 

ríkisþing·hús <n. -húss, no comptable>:
<HISTedifici m del Reichstag 

ríkisþing·höll <f. -hallar, no comptable>:
(í Þýskalandi, 1871-1945edifici m del Reichstag  (a l'Imperi Alemany, 1871-1945)
◊ 27. Febrúar 1933 - Ríkisþinghöllin brennur: 27 de febrer del 1933 - el Reichstag es crema

ríkis·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
<HIST & POLÍTestat m nació, nació f estatal  (poble que s'ha organitzat en estat. Adaptació del concepte alemany d'en Friedrich Meinecke de la Staatsnation)
◊ Frakkland er talið vera ríkisþjóð: França és considerada un estat nació

ríkja <ríki ~ ríkjum | ríkti ~ ríktum | ríkt>:
1. <GENregnar
♦ ríkja yfir e-u: regnar sobre...
◊ Davíð ríkti í Jerúsalem þrjátíu og þrjú ár yfir öllum Ísrael og Júda: David va regnar a Jerusalem trenta-tres anys sobre tot Israel i Judà
2. (ráða mestupredominar (ésser preponderant)
♦ sú skoðun ríkir: predomina aquesta opinió

ríkja·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
confederació f d'estats
♦ Ríkjabandalagið Sviss: la Confederació Suïssa
  Hom també la designa amb els termes: Ríkjasambandið Sviss, Sambandsríkið Sviss i Bandalag Svisslendinga.  
     

ríkjandi, ríkjandi, ríkjandi <adj.>:
<FIGdominant, prevalent, preponderant
◊ ríkjandi og víkjandi gen: gens dominants i recessius
◊ ríkjandi skoðun: opinió dominant, opinió més estesa
♦ vera ríkjandi: ésser predominant, predominar

ríkja·samband <n. -sambands, -sambönd>:
federació f d'estats
♦ Mexíkóska ríkjasambandið: Estats Units Mexicans
♦ Ríkjasamband Míkrónesíu: Estats Federats de Micronèsia

ríkmann·legur, -leg, -legt <adj.>:
esplèndid -a
♦ ríkmannleg hús: cases esplèndides

< ríkri, ríkri, ríkra <adj. en grau comparatiu>:
variant arcaica de ríkari, ríkari, ríkara ‘més ric -a; més puixant’

ríku·lega <adv.>:
en abundància, amb prodigalitat

ríku·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ríflegurabundant (abundós, copiós)
♦ ríkuleg laun: una gran recompensa
2. (ríkmannleguresplèndid -a (sumptuós, grandiós)
◊ ríkulig veizla var búin í hǫll konungsins ok ilmaði hǫllin af inum dýrstum urtum: en el palau del rei es va preparar un esplèndid festí i tot el palau feia oloreta de les més exquisides herbes
◊ hann minntist þá þess er hann hafði játtað vinum sínum og gerði þeim nú ríkulegar veislur með stórum sæmdum: aleshores se'n va recordar del que havia promès als seus amics i els va preparar esplèndids banquets amb grans honors
♦ ríkulegar gjafir: esplèndids regals
♦ ríkulegt þjórfé: una propina esplèndida
3. (álitlegurde bona presència (vistós)
◊ hann var ok inn ríkuligsti maðr, ok manna hæstr sem faðir hans ok forellar: també fou l'home de més bella prestància i el més alt, com ho havien estat son pare i els seus avantpassats

ríkur, rík, ríkt <adj.>:
1. (voldugurpoderós -osa (puixant)
◊ ríkir menn: poderosos senyors, [homes] poderosos
♦ fátt er sköpum ríkara: res no hi ha que sigui més poderós que el destí
◊ mikill rómur varð að máli hans og sögðu mikinn skaða að slíks manns brottferð "en þó er fátt sköpum ríkara": el seu parlament fou molt aclamat i es deia que la partida d'un home com aquell era un gran menyscabte "però poques són les coses que siguin més poderoses que el destí"
♦ ganga ríkt : ésser fort -a
◊ orðið hafa mér svo færi í dag á þér að eg mætti svíkja þig ef ógæfa mín gengi ríkara en lukka þín og mun eg eigi svíkja þig: si la meva dissort hagués estat més forta que no la teva sort, avui se m'hauria presentat més d'una ocasió per trair-te; no et trairé pas
◊ sá er bæði var senn, ungr ok gamall, sat yfir líki hennar, ok svá gekk mildin ríkt með honum, sá hlutr er fágætr er jafnan með hermǫnnum, at hon mýkði stirðan óvinar ofsa með felldum tárum: aquell qui era alhora jove i vell va vetllar el cadàver d'ella i llavors la dolçor d'esperit -aquell sentiment que poques vegades es pot trobar entre els soldats- s'emparà tan poderosament d'ell que va entendrir el tibat urc d'aquell enemic fent-li vessar llàgrimes
♦ ganga ríkt eftir e-u: desitjar ardentment una cosa
♦ í ríkum mæli: en gran mesura
♦ leggja ríka áherslu á e-ð: emfasitzar una cosa, posar un especial accent en una cosa
♦ ríkar aðstæður: circumstàncies de força major
♦ ríkar ástæður: raons de pes
♦ ríkur fyrir sér: poderós sense parió
◊ maðr einn heitir Biturúlfr í Danmǫrku á Skáni, ríkr maðr fyrir sér. Hann bjó þar, sem nú er kallat Tummaþorp. Kona hans heitir Oda. Hún var dóttir jarls af Saxlandi. Þau áttu einn son. Sá heitir Þéttleifr. Biturúlfr er alra kappa mestr ok berserkja, þó at leiti um allt Danaveldi. Son hans er ungr ok mikill vexti. Hann er ok eigi orðinn í ætt sína um atferð né um aðra kurteisi, fyrir því at meir elskar hann steikarahús at vera í en hann vili ríða með feðr sínum eða íþróttir at nema eða hǫfðingjum at þjóna: A Dinamarca, a Skåne, hi vivia un home que nomia Biturúlfr. Era un senyor poderós sense parió i tenia el seu mas allà on ara es diu Tummaþorp. La seva dona nomia Oda i era filla del duc de Saxònia. Tenien un fill que nomia Þéttleifr. En tot el regne de Dinamarca no s'hi podia trobar un campió i berserc més gran que en Biturúlfr, per més que es tresqués i cerqués per tot el regne. El seu fill encara era petit, però de gran estatura. No s'assemblava gens als membres del seu llinatge ni en empenta ni en altres virtuts cavalleresques car s'estimava més de quedar-se a la cuina que no pas sortir a cavall amb son pare o aprendre els esports cavallerescos o servir un príncep
Sovint apareix en la combinació:
♦ ríkur og mikill fyrir sér: poderós i molt notable sense parió
◊ ok svá kemr hans máli (Cf. Wilken 1883, pàg. 91: svá kemr hans máli so kommt es, geht es mit seiner Sache), at hann fekk herjat sér land ok ríki um síðir. Ok því næst fekk hann sér gǫfugt kvánfang, ok gerisk hann ríkr konungr ok mikill fyrir sér ok réð fyrir Húnalandi og er inn mesti hermaðr: i el seu estat i condició va acabar essent tal que, guerrejant, es va procurar un país i un regne. Tot seguit, va fer un magnífic matrimoni i es va convertir en un rei poderós i molt notable i va regnar sobre el Húnaland i fou el més gran dels guerrers
◊ hér hefr upp ok segir frá þeim manni, er Sigi er nefndr ok kallaðr, at héti son Óðins. Annarr maðr er nefndr til sǫgunnar, er Skaði hét. Hann var ríkr ok mikill fyrir sér, en þó var Sigi þeira inn ríkari ok ættstœrri, at því er menn mæltu í þann tíma: la història comença aquí i parla d'un home que nomia Sigi de qui deien que era fill de l'Odin. En aquesta història també s'hi esmenta un altre home que nomia Skadi. Aquest home era poderós i molt notable però, tanmateix, i pel que contava la gent en aquell temps, en Sigi era el més poderós de tots dos i el de més alt llinatge
♦ sjón er sögu ríkari: val més una imatge que mil paraules, haver-ho vist val més que haver-ho sentit contar
◊ Egðir, mjǫk sǫkrammir, uggðu fǫr svans sig[r]lana ǫrbeitis (per ǫrbeitir ‘el qui peix amb vehemècia’ ?); alt skip grams vas framit golli; sjón slíks vǫ́rum sǫgu ríkari: els d'Agðir, molt avesats al combat, han temut l'arribada del nodridor del cigne de les garbes de la batalla (el cigne de les garbes de la batalla = el corb -sigrlǫn fem. ‘el caramull de fenàs de la batalla = el caramull dels cadàvers dels guerrers morts, dels quals es peix el corb’-; el nodridor del corb = el guerrer = el rei Canut); tota la nau del rei estava guarnida d'or. Veure-ho m'ha resultat més grandiós que [a vosaltres] sentir-ho contar
◊ hér getur þess að þeim var sjón sögu ríkri um ferð Knúts konungs er þetta kvað því að Þórarinn hrósar því að hann var þá í för með Knúti konungi er hann kom í Noreg: aquí s'esmenta que a ell (= el poeta Þórarinn ‘llengua-llausangera’veure-ho amb els propis ulls li fou una experiència més forta que no ho palesa el relat que hom fa de l'expedició del rei Canut, car ell es vanta d'haver acompanyat el rei Canut quan aquest va marxar sobre Noruega
2. (auðugurric -a (acabalat)
◊ Nikulás byskup var á skútu þeiri, er með eldinn fór til bœjarins ok sagði æ fyrir, hvar eldinn skyldi upp bera ok í skjóta; ok var hann allmjǫk úþokkaðr af þessu ráði. Þetta var margra manna mein ok skaði, svá at gekk sá margr snauðr á braut er áðr var fullríkr (variant svá at sá margr, er áðr var fullsæll, gekk snauðr í brott)el bisbe Nicolau es trobava a bord de la balandra amb què havien transportat la llenya per calar foc a la vila i no deixava de manar on calia calar foc i cap a on disparar; es va fer molt odiat [als habitants de la vila de Begen] per aquestes ordres. Aquest incendi fou la ruïna i la perdició de molta de gent, de manera que molts, que abans eren molt acabalats, en sortiren sense res
♦ e-m er e-ð ríkt í huga: una cosa és molt important per a algú
◊ mér er það ríkt í huga: això té molta d'importància per a mi
♦ vera talinn ríkur: ésser considerat ric
♦ vera ríkur að (o: af) e-u: ésser ric en...
♦ verða ríkur ~ rík: fer-se ric ~ rica
♦ verða reynslunni ríkari: aprendre la lliçó, aprendre del fracàs
3. (ríkmannlegur, vegleguresplèndid -a (magnífic, grandiós)
◊ Sveinn konungur gerði mannboð ríkt og stefndi til sín öllum höfðingjum þeim er voru í ríki hans: el rei Sveinn va fer un convit esplèndid convocant-hi tots els cabdills que hi havia al seu regne
4. (harður, strangursever -a (estricte)
◊ hertoginn gerði sem Knútr konungr hafði orð til sent; hann setti Óláf í turn einn hávan, ok þar menn til gæzlu; var þar ríkt varðhald; sitr Óláfr þar um hríð: el duc va fer així com el rei Canut li havia enviat a dir que fés: va tancar l'Olau dins una alta torre i hi apostà homes perquè el vigilessin. Aquella vigilància fou estreta i l'Olau hi estigué tancat un cert temps
◊ hann bauð ríkt að halda frjádaga föstu, svo að engan skyldi tvímælt eta rúmhelgan, nema þann einn, er í páskaviku er. Hann hélt svo ríkt sjálfur frjádaga, að hann át alla þurrt, ef hann var heill, en hann var svo linur og hægur í því, þá er hann var sjúkur, að hann át hvítan mat á imbrudögum og frjádaga, ef hann var þess beðinn og gaf þau dæmi þeim mönnum, er nú vilja slíka hluti svo gera, sem von er að best sami í Guðs augliti: va manar que s'observés estrictament el dejuni dels divendres de manera que cap divendres feriat no hi hagués dos àpats [sinó un de totsol], llevat del [divendres] de la setmana santa. Observava ell mateix tan estrictament [el dejuni d]els divendres que només hi menjava menjar sec si es trobava bé de salut, però quan estava malalt era tan indulgent i condescendent [amb si mateix] que, si l'hi demanaven, menjava menjars lactis a les témpores i els divendres, donant així exemple als homes que ara estan disposats a fer aitals coses de les quals esperem que s'escaiguin molt bé als ulls de Déu
♦ leggja ríkt á [við e-n] um e-ð: subratllar a algú la importància d'una cosa, [fer] ressaltar la importància d'una cosa a algú
♦ leggja ríkt á við e-n að <+ inf.>posar-li a algú de relleu la necessitat de <+ inf.>, instar peremptòriament o amb rotunditat algú a <+ inf.>
◊ gerðist þá illur kurr í heimamönnum biskups og vinum og þótti eigi svo búið standa mega.Var þá sendur Þórarinn kaggi út til Hofs og lagt við ríkt að Broddi skyldi utan koma. Lést biskup hans tillögur mikils virða, ef hann vildi til koma. Broddi kvaðst fara mundu en kvað slíks von er biskup lagði stríðu á stóra höfðingja að svo litlum sökum sem mönnum virtist að Þorgils hefði til gert við biskup: aleshores entre els servents i els amics del bisbe va començar a estendre's el descontent ja que els semblava que no es podia continuar d'aquella manera. Aleshores van enviar en Þórarinn bocoi a Hof instant peremptòriament en Broddi a venir. El bisbe li va fer dir que sabria apreciar els seus consells si hi anava. En Broddi hi va respondre que hi aniria però afegint que una situació com aquella era d'esperar atès que el bisbe actuava amb tanta duresa amb els grans höfðingjar per causes tan petites com les que semblava a la gent que en Þorgils havia comès amb el bisbe
◊ lagði hann síðan svá ríkt viðr ǫllu sínu landsfólki, at ef nǫkkurr yrði svá djarfr, at þess háttar kœmi nær hans konu, þá skyldi honum dráp ok dauði sjálfdœmdr vera: tot seguit va manar rigorosament a tot el seu poble que si ningú era tan agosarat com per acostar-se d'aquesta manera a la dona d'ell, es faria reu de mort
◊ hann sendi þá menn frá sér ok stefndi til sín liði af héruðum ok lagði ríkt við; en þar hǫfðu allir ein svǫr, at hvárigum mundi veita, konungi né bóndum: va enviar missatgers perquè fessin lleva dels homes de les comarques instant monitòriament tothom a obeir la crida, però els comarcans varen donar tots una única resposta: que no ajudarien cap de tots dos bàndols, ni el del rei ni el dels pagesos
◊ var Steinn þar um veturinn. En eftir jól komu til Þorbergs sendimenn konungs með þeim orðum að Þorbergur skal koma á fund hans fyrir miðja föstu og er lagt ríkt við þessa orðsending: l'Steinn hi va passar l'hivern, però després de nadal van arribar a cal Þorbergur missatgers del rei amb el missatge que en Þorbergur anés a veure el rei abans de mitja quaresma i amenaçant-lo amb conseqüències severes si no ho feia

rím <n. ríms, rím>:
rima f
♦ → alrím “rima consonant”
♦ → hálfrím “rima asssonant”

ríma <f. rímu, rímur. Gen. pl.: rímna>:
<LITERríma f, gènere literari islandès en vers de contingut èpic, històric, narratiu etc. En alguns contextos es podria traduir lliurement per cobles o romanç [en vers]. Les rímur empren una gran varietat de tipus mètrics, designats globalment amb el terme de rímnahættir. La ríma més antiga que es coneix és l'Óláfs ríma Haraldssonar, datada del segle XIV

ríma <ríma ~ rímum | rímaði ~ rímuðum | rímað>:
1. <LITERrimar
♦ fyrsta og þriðja lína ríma [saman] og svo önnur og fjórða lína: rimen el primer vers amb el tercer i el segon amb el quart
♦ orðið ‘fax’ rímar við ‘lax’: el mot ‘fax’ rima amb ‘lax’
♦ ríma saman X og Y: [fer] rimar [els mots] X i Y [entre si]
♦ þessar tvær línur ríma saman: aquests dos versos rimen [entre ells]
♦ þessi tvö orð ríma saman: aquests dos mots rimen [entre ells]
♦ þessi tvö orð ríma saman með alrími ~ hálfrími: aquests dos mots rimen [entre ells] en consonant ~ assonant
2. <FIGescaure's, pegar bé
♦ e-ð rímar vel við e-ð: una cosa s'escau amb..., una cosa hi pega bé amb...

rímaður, rímuð, rímað <adj.>:
<LITERrimat -ada, amb rima

rím·fræði <f. -fræði, no comptable>:
cronologia f

rím·fræði² <n.pl -fræða>:
variant de rímfræði¹ ‘cronologia’

rím·spillir <m. -spillis, -spillar>:
1. (varnaðarárrímspillir m, destrossa-calendaris m, en el calendari tradicional islandès coincidint amb l'ús eclesiàstic del calendari julià -i per tant, fins al 1700, quan a Islàndia s'hi va adoptar l'ús del calendari gregorià- any en el qual hi havia un corriment de les festes que ‘destrossaven el càlcul habitual de quan s'havien de celebrar’. Aquest any també rebia la designació varnaðarár. En els anys de rímaspillir, el primer dia d'estiu queia el 10 d'abril del calendari julià i anava seguit d'un any de traspàs, amb la qual cosa es produïa un ‘any destrossa-calendaris’ cada vint-i-vuit anys, en el vuitè any del cicle solar. En aquest segle, seran anys destrossa-calendaris el 2023, el 2051 i el 2079. A la Rímbegla del 1780, l'Stefán Bjarnarson hi tradueix aquest terme al llatí amb els mots computus annalis anomalus
2. (rímspillisveturhivern m d'un rímspillir
◊ Imbrudaga skal um haust halda ávallt á fimmtu viku, hverngi dag sem Crucismessa verðr í viku, nema hon sé þváttdag eða dróttinsdag, þá skal halda imbrudaga á fjórðu viku. En ef þat berr saman, at Crucismessu berr á dróttinsdag, enda skal þá við sumar leggja, þat sumar þá eri imbrudagarnir á fimmtu viku en eigi á fjórðu, ok heitir vetr sá rímspillir. Þat er misseristal, þá er rímspillir er, at um þing skal Jónsmessa Baptistæ verða þriðja dag viku, ok skal við sumar leggja, þvíat hlaupár kemr eptir um várit. Þá er Crucismessa um haust {dróttinsdag} á fimmtu viku fyrir vetr, en vetr kemr Lucæmessu, ok er hon þváttdag - quatembres autumnales in quinta hebdomade semper celebrentur, quamcunque feriam occupet Festum Crucis; nisi diem Saturni vel Dominicani offendat, tum enim in quarta hebdomada celebrentur. At incidente Festo Crucis in diem Solis et obtinente simul aestatis appendice: quatembres quintam non quartam septimanam occupant, et hiems illa dicitur esse computi anomali. Existente computo annali anomalo, semestrium putatio huc redit, ut inter Comitia Festum Iohannis Baptistae diem Martis offendat, cui aestati accessio adiungenda, cum insequenti uere annus bissextilis ineat; tum Festum Crucis autumnale occupat diem Dominicam in quinta ante hiemem hebdomade. Hiems autem introit Festum Lucae, quod diem Saturni offenditperò si la festa de la Invenció de la Vera Creu -o festa de l'Exaltació de la Santa Creu- cau en diumenge, i si s'ha d'afegir [una setmana] a aqueix estiu, aleshores en aquest estiu (en el calendari tradicional islandès l'any es parteix en estiu i hivern) les témpores [de tardor] són a la cinquena setmana [abans de l'inici de l'hivern] i no pas a la quarta [abans de l'inici de l'hivern] i aqueix hivern es diu hivern de rímspillir. Quan hi ha un any rímspillir, el càlcul de les festes de l'any és tal que durant la celebració de l'Alþingi, la festa de sant Joan Baptista, ço és, el 24 de juny, cau en dimarts i aleshores s'ha d'afegir [una setmana] al semestre d'estiu car a la primavera següent hi ha un any de beixest. Aleshores, per la tardor, la Festa de la Invenció de la Vera Creu, ço és, el 14 de setembre, cau el diumenge de la cinquena setmana abans de [l'inici de] l'hivern i l'hivern comença el dia de Sant Lluc, ço és, el 18 d'octubre, i és en dissabte...

Rín <f. Rínar, no comptable>:
Rin m
◊ Ey var mér týia, ǀ meðan við tveir lifðom, ǁ nú er mér engi, ǀ er ec einn lific; ǁ Rín scal ráða ǀ rógmálmi scatna, ǁ sú in áskunna, ǀ arfi Niflunga, ǁ í veltanda vatni ǀ lýsaz valbaugar, ǁ heldr enn á hǫndom gull ǀ scíni Húna bǫrnom": mentre tu i jo vivíem, sempre vaig tenir dubtes, però ara que només jo resto amb vida, ja no en tinc cap! Que el Rin, el d'origen diví, disposi del metall de discòrdia dels guerrers, l'heretatge dels nibelungs, -dins l'aigua turbulenta lluen els braçalets romans- abans que l'or no brilli en els braços dels fills dels huns (l'esmena del vers 4a en svinn[a], áskunna ‘[que el Rin], el [riu] rabent, el d'origen diví [disposi] de l'heretatge dels nibelungs pressuposa un cas d' haplologia. Val a dir que el mot áskunna és susceptible de diverses interpretacions que, alhora, donen lloc a diferents traduccions: pot ésser nominatiu femení singular feble i ésser llavors una aposició de Rín, però també pot ésser un datiu masculí singular feble i constituir una aposició al substantiu arfr. En aquest cas, la traducció fóra: ‘[que el Rin] rabent [disposi] de l'heretatge d'origen diví dels nibelungs. Aquesta interpretació a mi no m'acaba de fer el pes per dues raons: perquè llavors es produeix un encavalcament entre els dos braquistiquis, la qual cosa no és gens habitual, i, en segon lloc, perquè el ritme del vers pateix per partida doble, perquè cal introduir una micropausa darrere svinn[a] (amb haplologia) així com darrere áskunna a causa de la cesura. Quant al significat, áskunnr, tant pot aplicar-se a rius, el caràcter diví dels quals és prou conegut, com al tresor dels Nibelungs, segons es conta al mite del seu origen contingut a la Vǫlsunga saga. Una tercera possibilitat interpretativa consisteix en esmenar-lo en áskunnra i veure-hi un genitiu masculí plural fort exornant el genitiu plural Niflunga: el [riu] rabent disposi de l'heretatge dels Nibelungs d'origen diví. Una interpretació meva del passatge em porta a pensar que podríem ésser davant un compòsit dvandvà, i llegir, per tant, svinnáskunna ‘rabent i diví’, adjectiu que aniria referit, emperò i en tot cas, a Rín)

Rínar- <en compostos>:
renà -ana

Rínar-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc renà, franca renana

rínar-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m renà (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

rínar·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a renà -ana

Rínar·hérað <n. -héraðs, -héruð>:
regió f del Rin, regió renana

Rínar·land <n. -lands, -lönd>:
Renània f

Rínarland-Fals <n. -Fals, no comptable>:
Renània-Palatinat

rínar·vín <n. -víns, -vín>:
vi m del Rin, vi renà

Rín·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
renà m, renana f

rísa <rís ~ rísum | reis ~ risum | risið>:
1. <GENaixecar-se
♦ rísa á fætur: posar-se dret -a
♦ rísa á legginn: <LOC FIGfer-se gran
◊ vera má nú þá að hún segi Ástríður að hann hafi eigi til engis risið á legginn: ara l'Ástríður per ventura dirà que [en Glúmur, el seu fill] no ha crescut de bades
◊ það ætla eg að hann hafi á þann legg risið er hann fær eigi á stigið: crec que ha crescut i s'ha fet gran amb unes cames amb què no anirà gaire lluny
♦ rísa úr rekkju: aixecar-se del llit
♦ rísa úr sæti sínu: aixecar-se del seient
♦ þarna er risið stórt úthverfi: allà hi han aixecat una gran barriada, allà s'hi ha aixecat una gran barriada
♦ á næsta ári rís hér verslanamiðstöð: l'any qui ve aquí hi aixecaran un centre comercial
♦ rísa [ekki] undir nafni: <LOC FIG[no] fer justícia al seu nom
♦ e-m rís hugur við e-m: <LOC FIGalgú sent aversió vers algú (al meu entendre, es tracta d'un error d'edició. C. C. Rafn va interpretar el ríss del manuscrit com a present del verb rísa, quan en realitat l'hauria d'haver esmenat, en ortografia normalitzada, en hrýss, present del verb hrjósa
◊ konungr segir: "ríss mér hugr við þér, en ef svá er, sem þú segir, þá liggðu hér við stokkinn í klæðum þínum ok mun mik ekki saka": el rei li va dir: "m'inspires animadversió, però si és tal com dius, ajeu-te aquí a l'espona del llit, tota vestida, que a mi això no em farà cap mal"
2. (um sólsortir, eixir (sol)
♦ sólin rís: el sol surt (o: ix, Val. & LIT)
3. (um hár, öldur, styttur o.s.fr.posar-se dret -a, dreçar-se (ones, cabells etc.: posar-se o estar en posició vertical)
♦ hárin risu á höfði mínu (o: á höfði mér)els cabells se'm van posar drets
♦ nýtt höggmyndaverk Sigurðar Guðmundssonar listamanns rís fyrir framan World Class: la nova escultura de l'artista Sigurður Guðmundsson es dreça davant el World Class [de Laugarnes]
♦ öldurnar risu fyrir framan mig: les ones es dreçaven al meu davant
4. (um brjóstpujar (pit, en la respiració)
♦ brjóstkassi minn reis og hneig: el meu pit pujava i baixava
♦ hafið reis og hneig líkt andardráttur náttúrunnar: la mar pujava i baixava com [al compàs de] l'alè de la natura
II. <amb complement preposicional>:
A. <af>
1. (deila, stríð, krafa, ágreiningur, málavastursorgir d'una cosa (originar-se, esp. disputa, guerra, desgràcia, infortuni etc.)
◊ stríð reis af þessu: d'això se'n va originar una guerra
◊ Gautur hét maður og var kallaður Sleituson. Hann var frændi Þorgils Mákssonar. Gautur var ráðinn í skip þetta er Þorgeir skyldi sigla í. Hann ýfðist við Þorgeir og lét ófrýnlega. En er kaupmenn fundu það þótti þeim ekki einsætt að þeir færu í einu skipi. Þorgeir sagðist eigi hirða hversu Gautur léti síga brýnnar en þó var það til ráðs tekið að Gautur réðst úr skipinu og fór norður til sveita. Varð eigi að með þeim Þorgeiri að því sinni en þó reis af þessu sundurþykki með þeim sem síðar bar raun á: Un home nomia Gautur i de malnom li deien Sleituson; estava emparentat amb en Þorgils Máksson. En Gautur formava part de la tripulació del mateix vaixell en què havia de viatjar en Þorgeir. Feia sentir la seva hostilitat envers en Þorgeir i es comportava amb ell d'una manera gens amable. Quan els mercaders se'n van témer, consideraren que el millor era no dur-los a tots dos en el mateix vaixell. En Þorgeir els va dir que tant li'n feia que en Gautur arrufés el nas i posés mala cara. Tanmateix, van prendre la decisió que en Gautur baixés a terra [i així ho va fer] i es va dirigir a les Terres del Nord. D'aquesta manera aquesta vegada no va passar res entre en Gautur i en Þorgeir, però aquest incident va fer sorgir la discòrdia entre ells dos, com es va poder comprovar més tard
◊ ok nú kemr honum í hug, hversu mikit orð á reis um helgi Jóns biskups, ok hversu margar jartegnir Guð gjǫrði fyrir hans árnaðarorð, þá heitir hann á hann af ǫllum hug at hann létti nokkurn veg hans meinlætum: i aleshores li va venir al cap que es parlava moltíssim (lit.: el gran clam que havia sorgit sobre...de la santedat del bisbe Jón i dels molts miracles que Déu feia per intercessió seva i llavors el va invocar demanant-li de tot cor que d'alguna manera alleugerís la seva mortificació
◊ þat boðum vér yðr til í hlýðni, Guði til þakka, Heilagri Kristni til frelsis, syndum yðrum til lausnar, en ǫllum landslýð til þurftar: at þér sœkit á sumri á fund várn, en vér skulum alla stund á leggja, at ósætt falli, sátt rísi, sálin hjálpist, ok langr friðr standi í þessu landi. Til langra meina mun standa, eptir því [er] Guð kennir oss, ef þetta ráð er fyrirlitit: vet ací el que us oferim en obediència a fi de regraciar Déu, per la llibertat de la Santa Cristiandat, per la remissió dels vostres pecats i per menester de tota la població del país: que aquest estiu vingueu a trobar-nos i quan ho feu, posarem tot el nostre zel (Cf. Baetke 1987, p. 613: leggja stund á e-t ‘große Mühe auf etw. verwenden, sich etw. angelegen sein lassen’, ço és, fer els màxims esforços per a una cosaa fi d'aconseguir que caiguin les discòrdies, sorgeixi la concòrdia, se salvin les ànimes i que una llarga pau regni en aquest país. Si menyspreeu aquest consell, i d'acord amb el que Déu ens ensenya, es poden esperar llargs mals [i patiments]
◊ en hér hœfir at skýra spurdaga þann, er kristnir menn gera, hvat heiðnir menn myndu til jóla vita með því at jól vǫ́r eru risin af burð Dróttins várs: i aquí escau d'aclarir la pregunta que fan els cristians sobre què en devien saber els pagans del Nadal ja que[, al cap i a la fi,] el nostre nadal té el seu origen en el naixement de Nostre Senyor
2. (rísa upp frá dauðaressuscitar
◊ Kristur reis af dauðum: Crist va ressuscitar d'entre els morts
◊ hinn krossfesti reis af gröf: el crucificat ha ressuscitat de la tomba
 
B. <gegn>
1. oposar-se a una cosa, fer front a una cosa (expressar-hi la seva disconformitat, plantar-hi cara)
♦ rísa öndverður gegn e-u: oposar-se a una cosa
2. rebel·lar-se contra algú, alçar-se contra algú (revoltar-se)
◊ nýlendurnar risu gegn bresku krúnunni: les colònies es van rebel·lar contra la corona britànica
 
C. <í móti e-m>
1. rebel·lar-se contra algú, alçar-se contra algú (revoltar-se)
◊ hefði það ekki verið Drottinn sem var með oss, þegar menn risu í móti oss...: si no hagués estat per Jahvè que estava amb nosaltres quan els homes es van revoltar contra nosaltres...
2. (standa á móti e-mfer front a algú (fer cara a algú)
◊ Ólafur konungur sendi menn um haustið austur til Svíþjóðar á fund Önundar konungs mágs síns og lét segja honum orðsendingar Knúts konungs og tilkall það er hann hafði við Ólaf konung um Noreg og lét það fylgja að hann hygði, ef Knútur legði Noreg undir sig, að Önundur mundi litla hríð þaðan í frá í friði hafa Svíaveldi og kallar það ráð að þeir byndu saman ráð sín og risu í móti og segir að þá skorti eigi styrk til að halda deilu við Knút konung: a la tardor, el rei Olau va enviar homes a llevant, a Suècia, amb la missió de trobar-s'hi amb el rei Önundur, el seu cunyat, perquè li diguessin els missatges del rei Canut [de Dinamarca] amb què havia reclamat al rei Olau el domini de Noruega i hi va fer afegir que creia que si en Canut sotmetia Noruega al seu poder, un cop succeït això, l'Önundur no governaria pas Suècia per gaire temps en pau i que trobava assenyat que s'aliessin i li fessin front i també li va fer dir que a ells no els mancaven pas forces per a lluitar contra el rei Canut
 
D. <undir e-u>
1. (standast, geta boriðpoder endurar una cosa (poder suportar & ésser capaç de dur a terme una tasca)
2. (standa undir e-u, valdapoder fer front a una cosa (poder afrontar, poder-se permetre, p.e., despeses, tipus de vida etc.)
◊ geta staðið undir þeim skuldum: poder permetre's aquests deutes, poder fer front a aquests deutes
 
E. <upp>
1. (um fjall, land o.s.fr.dreçar-se, aixecar-se (posar-se dret)
♦ Ísland rís upp úr hafinu: Islàndia s'aixeca fora de la mar
♦ fjallið rís hátt upp í loftið: la muntanya es dreça ben alt enlaire
♦ fjallið rís upp úr laufgrænni slétunni: la muntanya es dreça enmig de la plana de color maragda
◊ heiðin er alveg gróðurlaus, en einstakt fjall rís upp á henni miðri og er gróið: l'altiplà està totalment pelat de vegetació, però al bell mig s'hi aixeca una muntanya tota coberta de verd
◊ en þetta fjall rís upp af 6000 metra dýpi, svo að öll fjallshæðin er yfir 10.000 metrar: però aquesta muntanya s'eleva des d'una profunditat de sis mil metres, amb la qual cosa tots els seus cims ultrapassen els deu mil metres
2. <upp frá dauðum>ressuscitar
◊ Jesús frá Nasaret var krossfestur, jarðaður og þremur dögum síðar reis upp frá dauðum: Jesús de Natzaret fou crucificat i enterrat, i tres dies després ressuscità d'entre els morts
3. <upp í móti e-m>alçar-se contra algú
◊ Drottinn, hversu margir eru mótstöðumenn mínir, margir eru þeir er rísa upp í móti mér: Jahvè, que en són de nombrosos el meus adversaris! són molts els qui s'alcen contra meu
4. <upp í rúminu>incorporar-se i quedar mig assegut -uda en el llit (una persona ajaguda o que fa llit)
5. <upp við olnboga>incorporar-se recolzant-se en un colze (una persona ajaguda o que fa llit)
 

rjáfur <n. rjáfurs, rjáfur>
sostrada f, part f interior de la teulada  (ræfur)

rjátla <rjátla ~ rjátlum | rjátlaði ~ rjátluðum | rjátlaðum>:
caminar amb passes molt curtes i lentament

rjátlast <rjátlast ~ rjátlumst | rjátlaðist ~ rjátluðumst | rjátlastaf e-m>:
<FIGmarxar lentament de, fugir lentament de, superar una cosa
◊ þetta er að rjátlast af honum: li està marxant a poc a poc

rjóða¹ <rýð ~ rjóðum | rauð ~ ruðum | roðiðe-ð>:
(gera rauðanenvermellir una cosa, enrogir (Val. & LITuna cosa (tenyir o tacar de vermell & fer tornar vermell)
♦ rjóða blóð á e-ð: embrutar una cosa de sang, ensangonar (o: ensagnar) una cosa
♦ rjóða sverð í blóði: ensangonar l'espasa, ensagnar l'espasa, tacar de sang l'espasa
♦ rjóða tönn á e-m: tenyir de vermell les dents d'algú (pegar-li un cop de puny tan fort que les genives li sagnen)
♦ um morguninn sem sól rýður fjöll: al matí, quan el sol envermelleix les muntanyes

rjóða² <rýð ~ rjóðum | rauð ~ ruðum | roðiðe-u>:
(smyrja, maka á, bera áuntar una cosa (aplicar una substància sobre una superfície: pomada, greix, mantega, crema etc.) (cf. les variantsríða smyrslum á e-ð i rjóðra e-u á ~ um e-ð. La forma ríða smyrslum á e-ð és una simple variant ortogràfica de la que hauria d'ésser la forma ortogràfica correcta: *rýða)
♦ rjóða e-u á e-ð: untar una cosa amb una cosa
♦ rjóða e-u í e-ð: untar una cosa amb una cosa
Tóbít stóð líka upp (ἀνιστάναι, καὶ ἀνέστη) og staulaðist út um garðhliðið (προσκόπτειν + ἐξέρχεσθαι, καὶ προσέκοπτεν τοῖς ποσὶν καὶ ἐξῆλθεν τὴν θύραν τῆς αὐλῆς). Tóbías gekk til hans (βαδίζειν, καὶ ἐβάδισεν Τωβίας πρὸς αὐτόν) og hafði fiskgallið í hendi, blés í augu hans, greip í hann og sagði: „Vertu hughraustur, faðir.“ Síðan rauð hann lyfinu í augu hans (ἐπιβάλλειν, καὶ ἐπέβαλεν τὸ φάρμακον ἐπ᾽ αὐτὸν) og sleppti (ἐπιδιδόναι, καὶ ἐπέδωκεν) honum: en Tobit també es va aixecar i, ensopegant d'una banda a l'altra, arribà a sortir a la porta del pati. En Tobies va anar cap a ell, duent el fel de peix a la mà; li bufà els ulls, el va agafar [bé] i li digué: «Tingues confiança, pare». I tot seguit li untà el remei als ulls i el va amollar

rjóðra <rjóðra ~ rjóðrum | rjóðraði ~ rjóðruðum | rjóðraðe-ð í e-u (o: e-u á e-ð; o: e-u um e-ð)>:
(maka á, bera áuntar una cosa de..., aplicar una capa de... a...

rjóður <n. rjóðurs, rjóður>
róta f  (clariana obtingunda per via de tallar i arrabassar els arbres d'una porció de bosc a fi d'obtenir terra de conreu o habitable)
◊ þeir komu fram í rjóður eitt mikið en í rjóðrinu var skíðgarður hár, hurð fyrir og læst: van avançar fins a arribar a una gran róta on hi havia una palissada alta amb el portal barrat

rjóður, rjóð, rjótt <adj.>
envermellit -ida, enrogit -ida (Val. & LIT), vermell -a (esp. cara, a causa de la calor, l'esforç etc.)
◊ rjóður í antlitinu: amb la cara vermella
◊ rjóður í framan: amb la cara vermella

rjól <n. rjóls, pl. no hab.>:
tabac m de rapé

rjóma·bú <n. -bús, -bú>:
granja f, lleteria f

rjóma·ís <m. -íss, -ísar>:
1. <CULIN GENgelat m
♦ rjómaís án viðbætts sykurs: <CULINgelat sense sucre afegit
2. (vanilluísgelat m de vainilla (amb gust de vainilla)

rjóma·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
pastís m de nata

rjóma·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
petit recipient per tenir-hi i servir-hi crema de llet

rjóma·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
cremós -osa

rjóma·logn <n. -logns, -logn>:
temps [atmosfèric] deliciós

rjóma·ostur <m. -osts, -ostar>:
1. <CULIN GENformatge m nata
♦ rjómaostur frá Kantabríu: <CULINformatge m nata de Cantàbria
2. (smurosturformatge m crema, philadelphia® f, formatge m d'untar (formatge molt cremós)

rjóma·súkkulaði <n. -súkkulaðis, no comptable>:
xocolata f amb llet

rjóma·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:
tarta f de nata

rjómi <m. rjóma, no comptable>:
<CULINnata f
◊ vatn bað hann um, mjólk gaf hún, í skrautlegri skál rétti hún honum rjóma (ħɛmˈʔāh, חֶמְאָה)ell li havia demanat aigua, ella li va donar llet, en una copa adornada li va donar nata
◊ en er Davíð kom til Mahanaím, fluttu þeir Sóbí Nahasson frá Rabba, borg Ammóníta, Makír Ammíelsson frá Lódebar og Barsillaí Gíleaðíti frá Rógelím þangað hvílur, ábreiður, skálar og leirker og færðu Davíð og liðinu, sem með honum var, hveiti, bygg, mjöl, bakað korn, baunir, flatbaunir, hunang, rjóma (wə-ħɛmˈʔāh, וְחֶמְאָה), sauði og osta úr kúamjólk til að eta, því að þeir hugsuðu: "Liðið er orðið hungrað, þreytt og þyrst á eyðimörkinni": quan en David va arribar a Mahanàïm, en Xobí, fill d'en Naħaix, de Rabbà dels ammonites, amb en Maquir, fill de l'Ammiel, de Lo-Debar, i en Barzil·lai, galaadita de Roguelim, van portar jaços, estores, bols i gerres de terrissa i ho van oferir al David i a la gent que anava amb ell [i també els oferiren] blat, ordi, farina i gra torrat, faves i llentilles, mel, nata, moltons i formatges de llet de vaca perquè mengessin, car pensaven: «Aquesta tropa ha quedat cansada, afamada i assedegada en el desert»
◊ hann má ekki gleðjast yfir lækjum (βi-φəlagˈgōθ, בִפְלַגּוֹת), yfir rennandi ám (naħăˈrēi̯   naħăˈlēi̯, נַהֲרֵי נַחֲלֵי) hunangs (dəˈβaʃ, דְּבַשׁ) og rjóma (wə-ħɛmˈʔāh, וְחֶמְאָה)ja no s'alegra dels rius, ni dels torrents plens de mel i nata (els mots pelaggà ~ פְּלַגָּה, nahar ~ נָהָר i nàħal ~ נַחַל, passen a ésser a dos accidents orogràfics en islandès: lækur ‘rierol; torrentol’ i á ‘riu’)
◊ þá er ég óð (bi-rəˈħɔt͡s   hălīˈχai̯, בִּרְחֹץ הֲלִיכַי) í rjóma (bə-ħēmˈʔāh, בְּחֵמָה), og olífuolían (ˈʃāmɛn, שָׁמֶן) rann í (ʝāˈt͡sūq   ʕimmāˈδ-ī, יָצוּק עִמָּדִי) lækjum (palˌgēi̯, פַּלְגֵי-) úr klettinum (wə-ˈt͡sūr, וְצוּר) hjá mér: quan em banyava els peus amb nata i l'oli d'oliva rajava en rius de dins les roques vora meu
♦ ferskur rjómi: <LOC FIGcrema f de llet, crema fresca
♦ fleyta rjómann af mjólk: treure la nata a la llet, llevar el tel a la llet (Bal.
♦ fleyta rjómann [ofan] af e-u: <LOC FIGagafar la part millor d'una cosa
♦ sýrður rjómi: <CULINcrema f de llet, crema fresca
♦ þeyttur rjómi: <CULINnata batuda (o: muntada) (þeytirjómi ‘nata líquida per muntar’)
♦ þeyta rjóma: <CULINbatre (o: muntar) nata
♦ þykkur rjómi: <CULINnata molt densa obtinguda a base de tel de llet, ‘clotted cream’ f

rjúfa <rýf ~ rjúfum | rauf ~ rufum | rofiðe-ð>:
1. (slíta & riftatrencar una cosa, rompre (Bal.una cosa (tallar o interrompre & anul·lar & no observar, violar)
♦ rjúfa griðin: <MILtrencar la treva
♦ rjúfa hafnbann: <MIL MARtrencar un embargament
♦ rjúfa herlínu: <MILtrencar [la línia d]el front
♦ rjúfa eið: trencar un jurament, violar un jurament
♦ rjúfa orð sín: trencar la paraula donada, faltar (o: mancar) a la seva paraula
♦ rjúfa samkomulag: trencar (o: rompre; o: invalidar) un acord
♦ rjúfa samning: trencar (o: rompre) un contracte
♦ rjúfa útsendingu: interrompre una emissió (radiofònica o televisiva)
♦ rjúfa þing: <POLÍTdissoldre el parlament
♦ rjúfa þögnina: trencar el silenci, rompre el silenci
2. (gera skarðfer una bretxa (fer un forat)
♦ rjúfa (o: brjóta [upp]) haug: fer un forat a un túmul funerari per a entrar-hi a robar (obrir el túmul per dipositar-hi un cos nou es deia láta opna hauginn)
♦ rjúfa ræfrið: fer un forat al sostre
◊ og með þessu ráði fór Svartur til Helgafells og rauf ræfrið yfir útidyrum og gekk þar inn í loftið: disposat a posar en pràctica aquest consell, n'Svartur se'n va anar a Helgafell i va fer un forat a la teulada just damunt la part on hi havia la porta exterior i així va aconseguir entrar a dins el perxe de la casa
♦ rjúfa skarð í varnarmúr: obrir una bretxa a un mur defensiu
♦ rjúfa skarð í víglínur óvinarins: obrir una bretxa a les línies enemigues
♦ rjúfa virki með skotum: obrir a canonades una bretxa a un fortificació
3. (um jarðveg, gróðurþekju o.s.fr.erosionar una cosa (terra, capa de vegetació, riba de riu o llac etc.)
4. <imp.>escampar-se, aclarir-se (boira, temps)
♦ þokuna rýfur: la boira s'escampa
♦ rýfur [upp] veðrið: el temps millora, el temps s'aclareix

rjúfast <rýfst ~ rjúfumst | raufst ~ rufumst | rofist>:
1. (slítast, sundrasttrencar-se, rompre's (Bal.) (anul·lar-se, desfer-se etc.)
◊ rufust þau heit öll: es trencaren totes les promeses
◊ eptir þetta raufz leiðangrinn, ok sigldu allir Danir í braut ok heim, hverr til sinna híbýla; þykkiz sá bezt hafa, er fyrst kemr heim: després d'això es va dissoldre l'expedició i tots els danesos van salpar d'allà amb rumb cap a casa. Cadascun es va dirigir cap a la seva llar i el qui hi arribava primer es tenia pel més afortunat
2. (bregðastfallar, demostrar no ésser de fiar (persona & notícia & predicció)
◊ Þá hló Öngull og mælti: "Satt er hið fornkveðna, að langvinirnir rjúfast síst, og hitt annað, illt er að eiga þræl að einkavin, þar sem þú ert Glaumur og hefir þú skemmilega svikið þinn lánardrottin þó að hann væri eigi góður": aleshores l'Öngull va fer una rialla i va dir: "és ben vera la vella dita que fa: ‘els vells amics són els qui menys es fallen’, i també l'altra que diu: ‘mala cosa és tenir d'amic un esclau’ - i això, Glaumur, va per tu, perquè, encara que el teu senyor fos dolent, tu l'has traït de manera vergonyosa
◊ nú vænti ek, at vér munim bera sigr af þeim, hefir yðr þat sjaldan rofiz, þá er ek hefi þat sagt yðr: ara espero que obtindrem una victòria sobre ells: poques vegades no ha anat així quan us ho he dit
3. (ljúka, endaacabar (finir)
◊ úlf sé ec liggia árósi fyrir, unz riúfaz regin; því mundu næst, nema þú nú þegir, bundinn, bǫlvasmiðr: veig el llop [Fenrir] ajagut a la desembocadura del riu [Ván] fins que pereixin els déus; per això, si ara no calles, tu aviat [també] estaràs fermat, teixidor d'infortunis

rjúka <rýk ~ rjúkum | rauk ~ rukum | rokið>:
1. (reykjafer fum (emetre fum)
♦ það rýkur<loc. impers.> hi ha [molt de] baf o fum
◊ og hvar sem þeir fóru, þá var það boðið þeim mönnum öllum, er þeir fingu höndum tekið, að annað hvort skyldi, að þar mundi hver þegar vera drepinn, eða ella skyldi taka trú og skírn, og kuru margir það er betur gegndi, að taka trú og skírn. En þeir menn et eigi vildu undir [kristin lǫg] ganga, þá létu búkarlar eigi mjög rjúka á þeim tólf mánuðum hinum næstum, þvíað þeir keisari brenndu byggðina og þorpin og eyddu svo fyrir þeim öllum, er eigi vildu trúna taka, en drepa þá jafnan sjálfa: i fos on fos on [l’emperador Otó III i l’Olau Tryggvason] arribaven, ordenaven a tothom que podien capturar que triés entre ésser mort a l’acte o abraçar la fe i prendre el bateig, i molts d’ells triaven l’opció que els resultava millor i que era abraçar la fe i prendre el baptisme. Però els pagesos qui no volien adoptar el cristianisme, durant els propers dotze mesos no els deixaren pas rjúka (encendre les llars de foc, escalfar-se?) gaire perquè l’emperador i els seus [en aquest temps] cremaren llurs habitatges i llogarets, destruint-los-els d’aquesta manera a tots els qui no volien pas abraçar la fe i matant-los a ells mateixos sempre [que els podien capturar] (en Rafn 1829:35, interpreta la locució láta e-n eigi rjúka de la següent manera: men de Bønder, som ikke vilde underkaste sig det Vilkaar, fik ingen Huusholdning at føre de næste tolv Maaneder, thi Keiserens Folk brændte Bygderne og Landsbyerne, og ødelagde saaledes alle Eiendomme for dem, som ikke vilde antage Troen. En Fritzner III (1896) : 121b, interpreta la locució com a impersonal: upers. rýkr ɔ: det ryger: létu búkarlar eigi mjök rjúka á þeim tolf mánuðum næstum, því at þeir keisarinn brendu bygðina ok þorpin Fm. XI, 3624
◊ en sá, er fyrst vaknaði af Hálfsrekkum, sá höllina nær fulla af reyk. Hann mælti: "Rjúka mun um hauka vára nú," sagði hann. Síðan lagðist hann niðr ok svaf: el primer dels campions del rei Hrólfr que es va despertar va veure el palau gairebé ple de fumera. Va dir: "Deu ésser que hi ha un bon baf avui al voltant dels nostres astors". A continuació, es va tornar ajeure i adormir
♦ reiði e-s rýkur gegn e-m: <LOC FIGfumejar l'ira d'algú contra algú
◊ hví hefir þú, Guð, hafnað oss að fullu, hví rýkur (ʝɛʕəˈʃan, יֶעְשַׁן) reiði þín gegn gæsluhjörð þinni?: Elohim, per què ens heu rebutjats per sempre, per què fumeja la vostra ira contra el ramat que pastureu?
♦ það rýkur [upp] úr e-u: <impers.> una cosa fa fum, una cosa fumeja, surt fum d'una cosa
2. (ósafer fumera (emetre una gran quantitat de fum)
♦ lampinn rýkur: la llàntia fa fumera
3. (þjótaprecipitar-se (llançar-se, anar a tota pressa)
♦ hamarinn rauk af skaftinu: al martell li va sortir el mànec
♦ rjúka af stað: sortir disparat -ada, anar-se'n com un llamp
♦ rjúka á fætur: posar-se dret -a a tota pressa
♦ rjúka áfram: caure cap endavant [i pegar de cap]
◊ leitar nú veslugur áfram og færist nú í aukana, kostar nú alls kapps við og kemst allnær landinu. Og þá drepur hann fæti og rýkur áfram svo að hann kastar henni upp á bakkann en féll sjálfur í díkið upp undir hendur. Og í því er hann liggur þanninn grípur hann til hennar, húsfrúinnar, og festi hvergi á klæðunum. Tekur hann þá saurugri hendi upp á kné henni og allt á lærið bert: el míser va cercar aleshores d'avançar i reuneix totes les seves forces i fent un esforç extraordinari aconsegueix d'arribar a prop de la vorera i aleshores travela i cau cap endavant i ho va fer de tal manera que, abans de caure, la va llançar a la vorera, però ell mateix va quedar ajagut dins el fangar i el fang li arribava fins dessota de les aixelles. I mentre estava ajagut allà dins el fang, va allargar la mà cap a ella, cap a la mestressa, i, no poguent-s'hi agafar de la roba [perquè no era prou forta per aguantar-lo a ell si hi estirava], la va agafar a ella amb la seva mà bruta pels genolls i fins i tot més amunt, per la seva cuixa nua
♦ rjúka burtu: sortir disparat -ada, anar-se'n com un llamp
♦ rjúka í (o: á) e-n: abalançar-se sobre algú, llançar-se sobre algú
♦ rjúka um koll: caure (o: tombar) sobtadament (a terra & estimbar-se)
♦ rjúka upp í bíl: entrar corrents a dins un cotxe
♦ rjúka upp [í reiði]: enfurismar-se, deixar-se endur per l'ira, perdre els papers
♦ rjúka upp hálsinn á e-m: llançar-se al coll d'algú
♦ rjúka upp úr sætinu: aixecar-se de sobte del seu seient
♦ sverðið rauk úr hendi honum: l'espasa li fugí (o: escapà) de la mà
♦ rjúka öfugur út á dyrnar: sortir disparat cap enrere cap a les portes, precipitar-se contra les portes d'esquena, cap enrere
◊ hann hafði þá togast við að draga Gretti að sér og því kiknaði Glámur á bak aftur og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin, féll svo opinn og öfugur út úr húsunum en Grettir á hann ofan: amb això el serf no hi havia comptat. Havia estat maldant amb totes les seves forces per a estirar cap a si en Grettir i per això en Glámur va cedir cap enrere, caiguent de cop d'esquena cap a la porta de manera que les espatlles van xocar i treure fora de lloc la llinda de la porta i la sostrada es va trencar, tant les llates com la coberta de terra congelada de l'edifici. El serf va acabar caiguent d'esquena fora de l'edifici i en Grettir li caigué al damunt
4. (fjúkavolar (ésser endut o arrossegat pel vent: pols, terra, sorra, neu etc.)
♦ moldin ~ sandurinn ~ snjórinn rýkur: el vent aixeca un núvol de polsegada ~ sorra ~ neu
♦ sjórinn rýkur: la mar escumeja, la mar va alsurada
5. (kólnarefredar-se (tornar fred un aliment que, quan està calent, fumeja &, en la llengua antiga, una cambra)
♦ kaffið er rokið: el cafè s'ha refredat
♦ þar var mjög heitt því að eldur hafði verið um kveldið og var lítt rokin stofan: La sala estava molt escalfada, ja que tot el vespre hi havia hagut foc encès de manera que dins la stofa encara hi havia fum [i per tant, encara no s'havia refredat gaire]

rjúkandi, rjúkandi, rjúkandi <adj.>:
fumejant
◊ brákaðan reyr brýtur hann ekki, og rjúkandi (τύφω: τυφόμενος, -ένη, -όμενον, τυφόμενον) hörkveik mun hann ekki slökkva, uns hann hefur leitt réttinn til sigurs: no trencarà pas la canya esquerdada ni apagarà pas el ble de lli fumejant fins que no hagi menat la justícia al triomf
◊ allt fólkið heyrði og sá reiðarþrumurnar og eldingarnar og lúðurþytinn og fjallið rjúkandi (ʕāˈʃēn, עָשֵׁן)tot el poble sentia i veia els trons i els llamps i el so de la trompeta i la muntanya fumejant
◊ gæt þín og haf kyrrt um þig. Óttast þú eigi og lát eigi hugfallast fyrir þessum tveimur rjúkandi (hā-ʕăʃēˈnīm, הָעֲשֵׁנִים) brandabrotum, fyrir brennandi reiði þeirra Resíns, Sýrlendinga og Remaljasonar: para esment i estigues tranquil! No tinguis por! Que el teu cor no defalleixi per culpa d'aquestes dues cues de tió que treuen fum, per la ira ardent d'en Recín, per la dels d'Aram i per la del fill d'en Romelies
♦ í rjúkandi flýti: <LOC FIGde pressa i corrents
♦ rjúkandi heitt: calent que encara fumeja
♦ vita ekki sitt rjúkandi ráð: <LOC FIGja no saber què més fer (després d'haver-ho intentat ja tot & estar o quedar perplex & no saber què pensar)
◊ þegar maðurinn ætlar sig hafa lokið því þá er hann rétt að byrja, þegar hann hættir veit hann vart sitt rjúkandi ráð (ἀπορέω, τότε ἀπορηθήσεται)quan l'home creu que ja ho ha acabat, tot just està començant; quan s'atura, a penes no sap què fer
◊ guðleysingjarnir urðu að gjalti af ótta við hann, enginn lögmálsbrjótur vissi sitt rjúkandi ráð (συνταράσσω, συνεταράχθησαν). Handleiðsla hans reyndist frelsinu heilladrjúg: els impius s'acovardiren, de por que els feia, i cap infractor de la Llei sabia què fer. i el seu guiatge, portant-la de la seva mà, ha resultat ésser fortunat per la llibertat

rjúpa <f. rjúpu, rjúpur. Gen. pl.: rjúpna>:
perdiu blanca, mussola f (ocell Lagopus mutus) (cf. també fjallrjúpa)
♦ rjúpan ropar: la perdiu blanca canta
♦ rembast eins og rjúpa[n] við staur[inn]: <LOC FIGtrencar-se les banyes (esdernegar-se, sovint debades, intentant fer una cosa)
♦ rembast eins og rjúpa[n] við staur[inn] að <+ inf.>trencar-se les banyes <+ part. pres.>

rjúp·keri <m. -kera, -kerar>:
mascle m de perdiu blanca

rjúpna·lauf <n. -laufs, -lauf>:
dríada f (planta Dryas octopetala) (holtasóley)

rjúpna·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
dríada f (planta Dryas octopetala) (holtasóley)

rjúpu·stör <f. -starar, -starir>:
càrex m de Lachenal (planta Carex lachenalii subsp. lachenalii syn. Carex lagopina)

RKS <n. RKS, no comptable>:
(abrev. islandesa de ríbósakjarnsýraARN m
◊ RKSið: l'ARN

RLR:
abr. de Rannsóknarlögregla ríkisins policia judicial

RNA <n. RNA, no comptable>:
(abrev. anglesa de ribonucleic acidARN m
◊ RNAið: l'ARN
♦ miðlandi RNA: ARN missatger
♦ mótandi RNA: ARN missatger
♦ ríplu RNA: ARN ribosòmic
♦ ríbósóma RNA: ARN ribosòmic
♦ RNA-kjarnsýra: àcid ribonucleic
♦ tilfærslu RNA: ARN transferidor, ARN de transferència

< ro:
variant arcaica de → eru “són”
◊ tveir ro eins herjar (si entenem herjar com a gen. sg. arcaic de herr ‘host’ la locució vera eins herjar ha de significar tant com vera samherjar ‘ésser d'una mateixa i única host, ésser commilitons’, però si interpretem herjar com el nom. pl. d'un herjar ‘[sigrandi] hermenn, sigurvegarar’, llavors el significat de la locució ha d'ésser tant com dos són els guerrers [vencedors] d'un, o sigui que llavors, la locució vera eins herjar = yfirbuga e-n ‘vèncer [totalment] algú; FIG anorrear algú’), ǀ tunga er hǫfuðs bani, ǁ er mér í heðin hvern ǀ handar væni: dos n'hi ha que lluiten en un mateix bàndol: la llengua [i la mà, car la llengua] és el matador del cap i davall cada mantell hi ha la possibilitat d'una mà [agraponant l'empunyadura, a punt per al cop] (com ja he comentat adés, segons com interpretem el sintagma vera eins herjar, el sentit de l'estrofa canvia lleugerament: si interpretem la locució en el sentit de ‘yfirbuga e-n’, el sentit és que es pot matar algú amb la mà i amb la llengua; si hom, però, interpreta la locució com a ‘vera samherjar’, la interpretació fóra: de vegades un assassinat por tenir en realitat dos assassins al darrere: un ‘assassí de boca’ i un ‘assassí de mà’, de manera que el qui mata amb la mà hi pot haver estat induït per la llengua d'un altre que roman a l'ombra en un segon pla, però que és el cap pensant que ha ideat o planejat l'homicidi; segons aquesta interpretació: tunga = ráðbani & hǫnd = handbani. Quant a la traducció: he interpretat el datiu mér com a datiu lliure o d'interès, un datiu de judicant. L'escriptor i traductor islandès Kristinn R. Ólafsson incorpora part d'aquesta estrofa havamaliana a la seva traducció de la Família d'en Pascual Duarte, p. 66: tunga er höfuðbani, segir máltækið... Un bell exemple de l'ideal foixià de junyir el vell al nou. Per la seva banda, Kuhn 1968, pàg. 94, sub voce herr comenta: Insbes.: ins land gefallenes feindl. heer [...]; daher herr allz viðar ‘verderber alles holzes’: feuer (Hlr. 10); das sprichw. tveir ro eins heriar (Háv. 73) wird = mhd. zwêne sint eines her zwei sind eines herr (sind ihm überlegen) sein. Val a dir que en Kuhn fa una mica de trampa, ja que, en incloure la locució vera eins herjar a l'entrada herr ‘host’, ímplicitament admet que herjar és un genitiu singular. Tanmateix, l'interpreta com si fos un nominatiu plural, és a dir, com si fos herjar ‘guerrers’. El mot herr ‘host’ és, en norrè, un tema en -i que remunta a un germànic ← *xariz; en canvi el mot herjar ‘guerrers’ remunta a un germànic ← *xari̯ōz, nominatiu plural de ← *xari̯az ‘guerrer’, un singular que no es troba pas atestat en norrè. En islandès modern, aquest mot ha passat a declinar-s'hi com a tema en -n i ha desenvolupat un singular, també de tema en -n, que sona -herji; en Kuhn, per tant, en atribuir un significat de nom agent a aquest herjar ho hauria d'haver fet sota una entrada pròpia *heri -és a dir, acceptant que el singular d'aquest herjar ja tenia la forma heri, predecessora de la moderna herji-, o bé sota una entrada herr -és a dir, acceptant llavors que hi havia o que hi havia hagut dues paraules homòfones, una de significat host ← *xariz ‘host’, i l'altra de significat guerrer, ← *xari̯az ‘guerrer’, que l'evolució fonètica del germànic comú al norrè havia convertit en homòfones- o, simplement, sota una entrada -tot plegat, la solució menys problemàtica- herjar nom.pl)

roð <n. roðs, roð>:
pell f (de peix)
♦ e-ð er rýrt (o: þunnt) í roðinu: <LOC FIGésser fluix[et] -[et]a, tenir poc contigut
♦ hafa ekki roð við e-m: <LOC FIGno ésser pas rival per a algú
♦ vera eins og snúið roð í hund: <LOC FIGésser un sorrut ~ una sorruda, ésser malombrós -osa (Mall., Men.)
♦ vera tvöfaldur í roðinu: <LOC FIG#1. (vera tvígildurésser doble (tenir una vàlua doble, ésser com a doble o com a dos)#2. (vera falskurésser un fals ~ una falsa (ésser deshonest, ésser un caragirat)#2. (spila tvöfalt spilfer un doble joc (servir amb impostura dues persones alhora)
♦ vera gamall í roðinu: <LOC FIGésser un vell murri

roða <roða ~ roðum | roðaði ~ roðuðum | roðað>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <e-ð>: fer tornar vermella una cosa (esp. fer adoptar el sol ixent una tonalitat rosada o vermellenca al cel)
◊ sólin roðar fjöllin: el sol de l'aurora tenyeix les muntanyes de vermell
II. <impersonal>:
1. fer tornar vermell -a una cosa (es diu esp. del cel a sol ixent)
♦ roðaði af skjöldunum: els escuts rutilaven
◊ Birkibeinar hǫfðu ekki spurt til Magnúss konungs fyrr en hann kom at þeim. Hljópu upp hverr þar sem staddr var: sumir til vápna en allir ór bœnum þeir er lífit þágu... Svá var at sjá í fjallit upp sem í loga sæi, er roðaði af skjǫldunum. Þar var drepit nær þrír tigir manna, sumt í bœnum en sumt fyrir ofan: els birkibeinar no havien sabut res del rei Magnús fins que aquest els va atacar. Cadascun d'ells, es trobés on es trobés, es va posar a córrer: alguns van córrer cap a les armes però tots els qui conservaren la vida ho féren cap a fora de la vila, i quan el sol es va reflectir en els escuts, va ser com si a dalt de la muntanya hi hagués tot un incendi. Hi mataren una trentena d'homes, alguns a la vila i alguns fora vila, muntanya amunt
♦ það roðar fyrir (o: af) sólu (o: degi): el cel es tenyeix de rosa amb l'aurora
◊ konungsdóttir roðnaði mjǫk við þessa sǫgu ok varð því líkust sem þá er roðar fyrir upprennandi sólu í hinu fegrsta heiði: la princesa es va posar molt vermella en sentir aquest relat assemblant-se [les seves galtes] a la vermellor del cel quan es tenyeix de vermell a la sortida del sol en el més bell dels cels clars

roða·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
esparvera ataronjada, pilosel·la ataronjada (planta Pilosella aurantiaca syn. Hieracium aurantiacum)

roða·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir . Gen. pl.: -flekkja; dat.pl.: -flekkjum>:
pagell m (peix Pagellus erythrinus)

roða·freyðir <m. -freyðis, -freyðar>:
sabonera f de Montpeller (planta Saponaria ocymoides)

roða·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:
vespa rossa (insecte Paravespula rufa syn. Vespa rufa)

roða·gras <n. -grass, -grös>:
roja f, rèvola f, raspeta f (Mall., Men.), rogeta f (Bal.) (planta Rubia tinctorum)

roða·gægir <m. -gægis, -gægar>:
madrilleta f (peix Leuciscus rutilus syn. Rutilus rutilus)

roða·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc vermell, bruc m porpra (planta Erica cinerea)

roða·runni <m. -runna, -runnar>:
codonyer m (arbre Cydonia vulgaris)

roðarunna·epli <n. -eplis, -epli>:
codony m

roða·steinn <m. -steins, -steinar>:
robí m

roð·fletta <-fletti ~ -flettum | -fletti ~ -flettum | -flette-ð>:
treure-li la pell a un peix, llevar-li la pell a un peix (Val. & Bal.
◊ hann róðfletti fiskinn: li va llevar la pell al peix

roði <m. roða, roðar>:
1. <GENvermellor f
♦ roði í kinnum: una vermellor a les galtes
2. (morgunroðiaurora f  (albada)
3. (kvöldroðicrepuscle m  (llostre, foscant)

roðið:
supí de → rjóða “envermellir, enrogir”

roðna <roðna ~ roðnum | roðnaði ~ roðnuðum | roðnað>:
(verða rauðurtornar (o: posar-se) vermell -a, envermellir, enrogir (Val. & LIT), <LIT> enrojolar-se
♦ roðna af blygðun: posar-se vermell -a de vergonya, posar-se vermell -a d'empegueïment (Bal.

roðra <f. roðru, roðrur. Gen. pl.: roðra>:
(rautt blóðkornhematia f, eritròcit m  (glòbul vermell)

rof <n. rofs, rof>:
1. <GENruptura f
♦ rof á bannhelgi: ruptura d'un tabú
♦ rof á skilyrðum e-s: ruptura de les condicions de...
♦ þagnar rof: trencament del silenci
♦ lýsa dómi til rofs: <LOC JURfer pública una sol·licitud de cassació o nul·litat d'una sentència, impugnar davant testimonis una sentència
◊ Sakar sœkjandi ok sakar verjandi skolu ganga til lǫgbergs ok nefna sér vátta: ‘í þat vætti at ek lýsi sǫk á hendr þeim um þat at þeir hafa dœmt ólǫg’, ok kveða á um hvat þeir hafa dœmt. Þeir skolu lýsa til rofs dóminum, ok láta þeim varða útlegð ok lýsa til fimmtardóms. Þat eigu hvárirtveggju at mæla við annars dómendr: La part demandant i la part demandada han d'anar al Lǫgberg, el Penyal de la Llei, i [la part afectada farà de] nomenar-hi testimonis ‘en testimoniatge que insto públicament una acció contra ells (= els jutgesperquè han pronunciat sentència contrària a dreta llei’ i [a continuació] ha d'indicar quina ha estat aquesta sentència. En ultra, instaran públicament davant el Cinquè Tribunal l'anul·lació de la sentència i exigiran el pagament d'una indemnització als jutges en qüestió. Totes dues parts hauran de dir això als jutges de l'altra part
♦ stefna dómi til rofs: <LOC JURreclamar la cassació d'una sentència
◊ hann fór þá til Saurbœjar, ok stefndi Jóni Þórbjarnarsyni til Alþingis um þat, at hann hefði dœmt ólǫg á Þorskafjarðarþingi; ok stefndi til rofs dóminum: aleshores se'n va anar a Saurbœr i hi va citar en Jón Þórbjarnarson a comparèixer davant l'Alþingi per raó d'haver pronunciat una sentència que no s'ajustava a dreta llei al þing del Fiord dels Bacallàs. Alhora, va reclamar la cassació de la sentència
◊ en ef hinn hefir búit til várþings sǫkina, þá á hinn kost hvárt hann vill hafa til alþingis at láta lýrit koma fyrir sǫkina, eða stefna ella dóminum til rofs: però si aquesta part ja ha instat l'acció al þing de primavera, l'altra part, sempre que vulgui, té l'opció de presentar recurs davant l'Alþingi contra l'acció de l'altra part, o, altrament, pot instar la cassació de la sentència
◊ þat er hánom rétt hvárt sem hann vill at stefna einum eða fleirum, ok stefna um þat, at þeir hafi dœmt um utanþingsmann, ok skal stefna til rofs dóminum: té el dret de, sempre que ho vulgui fer, citar a declarar un jutge o diversos jutges per haver pronunciat sentència sobre un utanþingsmaðr, un home d'una altra partida judicial, i s'exigirà l'anul·lació de la sentència
◊ þá skal dómi stefna til rofs, sá er á gǫgnin kveðr, ok á dómr at rofna ef at ljúgvitni verðr. Ef dómrinn rofnar, þá skal svá fara at reifingum ok at ǫllu sem at alþingisdómi: en tal cas, l'home que recusa les proves, reclamarà la cassació de la sentència, i la sentència s'haurà d'anul·lar si es comprova que hi ha hagut fals testimoni. Si la sentència es declara nul·la, es procedirà, amb el sumari i tot el que l'acompanyi, tal com es fa amb les sentències de l'Alþingi
◊ þar skal stefna mǫnnum á þingi eptir dóma um véfǫng ok láta þeim varða útlegð ok stefna til þess fjórðungsdóms er þingit er í fjórðungi ok stefna til rofs dómi þeirra enda er rétt at stefna þeim um véfǫng heima í héraði at heimili hans hvers þeirra: allà, en el þing, se citarà a declarar els homes [que hagin actuat de jutges] després que s'hi hagin dictat les sentències adduint véfang, és a dir, manca d'unanimitat en la sentència emesa o divisió en el si del tribunal col·legiat i reclamarà d'aquests jutges el pagament d'una indemnització instant les corresponents actuacions davant el Fjórðungsdómr o Tribunal del Quarter, del quarter en què s'hagi celebrat el þing i hi instarà l'anul·lació de la sentència i tindrà el dret de citar-los per véfang o manca d'unanimitat del tribunal col·legiat en l'emissió de la sentència, a la comarca i llar de cadascun d'ells
◊ ef alþingisdómr dœmir rangt, þá skal stefna dóminum til rofs ok sœkja í fimmtardóm hit sama sumar, en ef sá er eigi þar, þá skal sœkja annat sumar: si un tribunal de l'Alþingi pronuncia una sentència incorrecta, s'instarà la cassació de la sentència i s'instarà la pertinent actuació davant el Fimmtardómr, el Cinquè Tribunal, el mateix estiu. Si [la part demandant], emperò, no hi és, l'acció [davant el Cinquè Tribunal] s'instarà l'estiu següent
♦ stefna kaupi til rofs: <LOC JURexigir l'anul·lació d'un acord, pacte o contracte de compra-venda
◊ sá er mála átti, skal stefna til rofs kaupinu þeirra ok skal upp rofna ef brek bersk ok skal hann brigt hafa á enu næsta alþingi þaðan frá er hánum var landit boðit: el qui tenia el dret de prelació, instarà l'anul·lació de llur contracte de compra-venda i el contracte es declararà nul si es confirma que hi ha hagut engany; ell [el comprador amb dret de prelació], haurà d'haver fet efectiu el retracte del terreny en qüestió en el moment de celebrar-se el primer Alþingi després de l'oferta de compra del terreny
◊ þat er rétt at hann stefni hinum um landsǫlu er seldi ok kalli hánum varða útlegð ok sex aura handsalslit. Þess á hann kost á stefna til rofs kaupinu. Hann skal nefna vátta 'í þat vætti', skal hann kveða, 'at ek stefni þér', ok nefna hann, 'um þat at þú hefir keypt málaland mitt', ok kveða á landit, 'ok stefni ek til rofs kaupi því ok tel ek mér landit', ok kveða á þat. Eigi er skylt at sœkja um landkaupit, nema hann vili, þar er maðr kaupir málaland annars víss vitandi skal hinn stefna til rofs kaupinu ok láta varða þriggja marka sekt. Nú kaupir maðr málaland ok eigi víss vitandi, þá verðr inn útlagr þrim mǫrkum er hánum seldi við hvára þeirra þann er keypti ok við þann er málann átti ok handsalslit við hvárntveggja: té el dret de citar-lo davant un tribunal reclamanant-li la terra que ha venut i instant que hom li imposi el pagament d'una indemnització de tres aurar per trencament de pacte segellat amb encaixada de mans. També té l'opció de sol·licitar l'anul·lació del contracte de compra-venda. En tal cas, cal que nomeni testimonis "en testimoniatge", ha de dir, "que et cito a comparèixer a tu", i aquí cal que digui el seu nom, "per haver venut una terra sobre la qual jo tenia el dret de prelació', i aquí cal que especifiqui de quina terra es tracta, "i sol·licito per això l'anul·lacció del contracte de compra-venda i m'atorgo aquesta terra", i aquí ha d'anomenar-la. Si no ho vol fer, no té l'obligació d'instar una acció judicial per la venda a altri del terreny sobre el qual tenia dret de prelació. Si un hom compra un terreny, sobre el qual un altre té el dret de prelació, i ho fa sabent-ho amb certesa, el qui en té el dret de preferència por reclamar l'anul·lació del contracte de compra-venda i el pagament, per part del comprador [dolós], d'una indemnització de tres marcs d'argent. Si, però, un hom compra una terra sobre la qual algú té dret de prelació, i ho fa sense saber-ho, és el venedor el qui haurà de satisfer el pagament de la indemnització de tres marcs d'argent, que haurà de pagar tant al comprador com a aquell qui en tenia el dret de preferència i, a més a més, els haurà d'indemnitzar a tots dos per trencament de contracte fet amb encaixada de mans
♦ stefna máldaga til rofs: <LOC JURexigir l'anul·lació d'un acord, pacte o contracte
◊ ef maðr selr ómaga til framfœrslu, ok finnr meira fé með enn erfingjum hans líki, þá skolu þeir segja ósátt sína á fyrir fimm búum ok á þingi et næsta sumar ok stefna til rofs máldaganum ok kalla: ‘arfskot!’: Si un home conclou amb un altre un contracte de manutenció a canvi d'una suma de diners major de la que els sembli justa als seus hereus, aquests hauran de notificar llur desacord [amb el contracte o pacte de manutenció atorgat] davant cinc veïns i davant el þing del proper estiu i hi instaran l'anul·lació de l'acord tot cridant: ‘Defraudació de l'herència!’
♦ taka hátt rofið: <LOC FIG(viðhafa stóryrðifer el fanfarró (fer anar fanfarronades, bravates)
♦ → griðrof “violació de treva”
♦ → heitrof “trencament de promesa de casament”
♦ → samningsrof “ruptura de contracte; ruptura de tractat”
♦ → sáttrof “ruptura d'acord”
♦ → sáttmálarof “trencament d'aliança”
♦ → sættarrof “ruptura d'acord”
2. (skarðbretxa f  (en formació, alineament etc.)
◊ en þegar er rof kom í liðið þá fór hver að öðrum til þess er allt riðlaðist í smáflokka. En konungur reri yfir vatnið og brenndi þá á hvorutveggja landi: i quan s'hagué produït aquesta bretxa en llurs tropes, començaren a dispersar-se un darrere l'altre fins que només en quedaren petits grups. El rei va travessar el llac a rem i calà foc a les terres de totes dues ribes
♦ rof á fylkingu: bretxa a les línies en formació de combat
3. (op milli skýjaclariana f  (obertura entre els núvols)
♦ rof í loftinu: clariana f del cel
4. (endalokacabament m  (fi, terminació)
♦ aldar rof: <MITOLla fesa del món, consummatio saeculi, consumptio mundi (una altra designació dels ragnarök)
◊ era þat svic ein, er þú siá þykkiz, né aldar rof, þóttu oss lítir, þótt vér iói óra oddom keyrim, né er hildingom heimfǫr gefin: no és cap miratge el que et sembla veure, ni és la consumació dels temps baldament ens vegis; i encara que esperonem els nostres cavalls amb les puntes dels esperons, als batalladors no els ha estat concedit de tornar a ca seva
♦ öll él hafa rof: <LOC FIGtard o d'hora tots els ruixats acaben (totes les coses dolentes acaben espassant)
5. (slit, hléinterrupció f  (tall de subministrament elèctric, telefònic etc., esp. de curta durada)
6. (jarðvegslög ofan á mócapa f de terra situada damunt la torba  (a torbera)
7. (moldarhnausarpa f de torba  (procedent de les parets d'una casa esbucada)
8. (veðrundenudació f  (de terreny per l'erosió causada pel vent o l'aigua)
♦ → jökulrof “abrasió glacial, erosió del sòl pel lliscament de la glacera”
♦ → sjávarrof “abrasió marina”
♦ → vindrof “deflació”
9. <MEDblocatge m 
♦ rof á <+ Dat.>blocatge de...
♦ rof á hjarta: blocatge cardíac
♦ → hjartarof “blocatge cardíac”
10. <MEDperforació f 
♦ rof vélindis: perforació de l'esòfag
♦ brátt magasár með rofi: úlcera gàstrica aguda amb perforació
♦ rof á ósæð: perforació de l'aorta

rofa <rofar | rofaði | rofaðtil [í e-u]. Verb impersonal unipersonal>:
1. <GENaclarir-se, estitllar-se (el temps, el cel)
2. <FIGarreglar-se, compondre's, millorar-se (situació problemàtica)

rofi <m. rofa, rofar>:
interruptor m [de la llum]

rofið:
supí de → rjúfa “trencar, rompre”

rofinn, rofin, rofið <adj.>:
interromput -uda, trencat -ada
♦ sambandið er rofið: la comunicació està interrompuda

rofna <rofna ~ rofnum | rofnaði ~ rofnuðum | rofnað>:
1. (um símasambandinterrompre's, trencar-se  (comunicació telefónica, emissió)
◊ sambandið rofnaði: la comunicació s'ha interromput
2. (um vegtallar-se  (camí, carretera)
3. (um jarðvegerosionar-se  (muntanya, terreny, sòl)

rogast <rogast ~ rogumst | rogaðist ~ roguðumst | rogastmeð e-ð>:
traginar una cosa amb feines i treballs

roga·stans <n. -stans, no comptable>:
esbalaïment m, astorament m
♦ mig rak í rogastans: vaig quedar totalment esbalaït

rogginn, roggin, roggið <adj.>:
1. <GENorgullós -osa i cofoi -a de si mateix
2. (drambsamurpetulant (presumptuós, arrogant)

rok <n. roks, rok>:
1. (stormur, stórviðritempesta forta (o: furiosa), borrasca f (temperi molt fort)
♦ koma rok: sobrevenir una borrasca
2. (sjór ýfður af roki, særokmar molt alsurada (mar batuda per un temporal fort, mar escumejanta)
3. <METEOtemporal molt fort (temporal de vent molt fort corresponent al grau 10 a l’escala de Beaufort)

roka <f. roku, rokur. Gen. pl.: rokna o: roka>:
ràfega f, ratxa f, bufada forta [de vent]

rok·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
1. (um vökvavolàtil (dit de líquid altament evaporable)
2. (fíngert ryk, sandurfi fina (pols, sorra etc. que s'aixeca amb facilitat)
3. <FIGvaporós -osa, fugaç, efímer -a

rok·hviða <f. -hviðu, -hviður. Gen. pl.: -hviða o: -hviðna>:
cop m de vent violent

rokið:
supí de → rjúka “fer fum, fumejar”

rokinn, rokin, rokið <adj.>:
que ha fumejat -ada
♦ súpan er rokin: la sopa s'ha refredat, la sopa ja no fumeja
♦ kaffið er rokið: el cafè s'ha refredat, el cafè ja no fumeja

rokk <n. rokks, no comptable>:
rock m, música f rock

rokkari <m. rokkara, rokkarar>:
<MÚSròquer m & f, cantant m & f [de] rock

rokk·hljómsveit <f. -hljómsveitar, -hljómsveitir>:
<MÚSbanda f de rock, conjunt m de rock

rokkinn, rokkin, rokkið <adj.>:
foscant, llostrejant
♦ það er [orðið] rokkið: [ja] s'ha fet fosc
♦ þá var rokkið: era a entrada de fosc

rokk·lag <n. -lags, -lög>:
<MÚScançó f rock

rokk·menning <f. -menningar, pl. no hab.>:
cultura f rock

rokk·tónleikar <m.pl -tónleika>:
<MÚSconcert m de [música] rock

rokk·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música f rock, música roquera

rokkur <m. rokks, rokkar>:
filosa f, filoa f (Mall., ekki ritm./no lit.)
♦ stíga rokkinn: fer girar [amb el peu] el torn de filar

rokna- <prefixoide>:
1. <+ Subst.>enorme, substanciós -osa, abundant, copiós -osa <+ Subst.>
2. <+ Adj.>enormement <+ Adj.>

rok·sandur <m. -sands, no comptable>:
sorra arremolinada pel vent, tempesta f de sorra

rola <f. rolu, rolur. Gen. pl.: rolna o: rola>:
(daufingimandrós m, mandrosa f (malfener, putifeiner, persona no fenera)

rolla <f. rollu, rollur. Gen. pl.: rolla o: rollna>:
ovella f

Rollant <m. Rollants, no comptable>:
<LITERRotllan m, Rutlan m (Bal.)
◊ þá svaraði Guinelún jarl: „Því hefir Rollant upp komit, at aldri man ek ek honum þat fyrirgefa, ok sé ek nú herra, at þér vilit at ek fari“. <...> Þá svarar Karlamagnús: „Helzti ertu hœtinn. Nú ef þú ferr til Saraguze, þá seg Marsilió þau tíðendi, at hann taki við kristni ok gerist minn maðr at fullu svikalaust, ok sœki á minn fund ok mína miskunn, ok haldi af mér hálft Spáníaland, en Rollant skal hafa hálft. En ef hann vill þat eigi, þá seg þú honum, at ek man bráðliga koma til Saraguze, ok eigi þaðan fara fyrr en ek hefi unnit borgina. En síðan skal hann fara með mér í bǫndum til Frakklands, þar sem hann skal dœmdr vera ok dauða þola. En, Guinelún jarl, þú skalt fá í hendr honum bréf þetta ok þenna staf ok glófa, er ek sel þér“. En er Guinelún jarl skyldi taka við ritinu, þá féll þat ór hendi honum: aleshores li va respondre el comte Ganeló: "Això ho ha endegat en Rotllan, [i tingueu per ver] que jo mai no li ho perdonaré, i ara veig, senyor, que vós voleu que jo hi vagi". <...> Aleshores en Carlemany li va respondre: "Ets molt molt amenaçador [en les teves paraules]; però ara, si [realment] vas a Saragossa, duu-hi al rei Marsili aquesta ambaixada: que adopti el cristianisme i que es faci el meu vassall amb absoluta lleialtat i que vingui a trobar-me i a cercar la meva mercè i que[, a canvi,] tingui de mi la meitat d'Espanya i que l'altra meitat sia d'en Rotllan. Però si no ho vol [fer] pas, digues-li que d'aquí a ben poc aniré a Saragossa i que no me'n tornaré fins que no hagi conquerit la ciutat. I després vindrà en cadenes amb mi a França, on serà jutjat i patirà mort. I, comte Ganeló, [quan el veuràs,] li donaràs aquest breu, aquest bastó i aquest guant que jo ara et lliuro“. I en el moment que en Ganeló havia d'agafar la carta, aquesta li va caure de la mà
Capítol I,XXXVI
(“En Rotllan: fill incestuós d'en Carlemany i sa germana Gísela”)
i
Capítol VIII,VI
(Ganeló és enviat al rei en Marsili)
de la Karlamagnúss saga
36. Síðan kallaði Karlamagnús konungr til sín Turpín kapalín sinn ok gaf honum erkibyskupsstólinn í Reins, en Rikarði ritara sínum byskupsstólinn í Miliens1. Páfinn vígði þá báða, ok tóku síðan allir leyfi ok fóru heim. Karlamagnús konungr fór til Eiss2 ok fann þar Gelem3 systur sína ok leiddi hana í svefnhǫll sína, ok svaf hann hjá henni, svá at hann lagði ást við hana4, til þess er lag þeirra varð5. Síðan gékk hann til kirkju ok gékk til skripta við Egidíum6 fyrir allar syndir sínar nema þessa. En Egidíus blezaði hann ok fór til messu. En er hann sǫng lágamessu7, kom Gabríel engill guðs ok lagði rit á patenuna. En þat var á ritinu, at Karlamagnús konungr hafði eigi til skripta gengit fyrir allar syndir sínar: hann hefir legit með systur sinni, ok mun hon fœða son er heita skal Rollant. Ok skal hann gipta hana Milúni af Angrs8, en eptir sjau mánaði skal hon verða léttari síðan þau kómu bæði í eina hvílu, ok skal hann þat vita, at hann er hans sun, ok þó systur sinnar, ok láti hann vel varðveita sveininn, þvíat hann mun hans þurfa. Egidíus tók ritit af patenunni ok gékk þegar skrýddr til Karlamagnús konungs ok las fyrir honum. Hann gékk við því10 ok féll til fóta honum ok bað fyrirgefningar ok hét því, at hann skyldi aldri optar þá synd gera, ok tók skript ok gerði alt sem ritit bauð honum, gipti systur sína Miluni ok gerði hann hertuga yfir Brettanna. En sveinninn var fœddr sjau mánuðum síðar. Karlamagnús sendi Namlun11 ok Giliam eptir sveininum ok báru til kirkju í Eiss. En Ligger12 ábóti skírði ok kallaði Rollant ok fékk kanunkum at fœða hann upp, ok bað ábóta [Varín13], guðfǫður hans, at hann skyldi vel varðveita hann ok kenna honum á bók. Ábótinn tók við ok fékk honum fjórar fóstrur. En er hann var sjau vetra gamall, þá fœrði ábóti hann Karlamagnúsi. Konungrinn sá, at hann var vænn ok mikill, ok gladdist hann mjǫk við, ok kallar Rollant til sín ok spurði hann: „kennir þú mik?“, sagði hann. Sveinninn svaraði: „Kenni ek þik, lávarðr,“ segir hann, „þú ert móðurbróðir minn.“ Þá er Karlamagnús heyrði, þá hló hann at ok mælti til Dreiu14 prófasts ok Geirarðs15 af Numaia16, at þeir skyldu varðveita hann. En Namlun bað þá koma opt með sveininn til herbergja hans, þvíat ek em fóstrmeistari17 hans.
Aleshores el rei Carlemany va fer cridar en Turpí, el seu capellà i li va donar l'arquebisbat de Reims, i va fer cridar també el seu escrivent en Ricard, i li va donar el bisbat d'Orliens. El Papa els va consagrar a tots dos i després, cadascun d'ells va prendre comiat i se'n a anar a casa seva. El rei Carlemany se'n va anar a Aquisgrà i hi va trobar la Gísela, sa germana. La se'n va dur al seu dormitori i va dormir al seu costat, de manera que la va fer l'objecte de les seves carícies fins que es produí l'ajuntament carnal d'ells. Després, va anar a l'església i hi confessà tots els seus pecats a l'[abat] Gili, tret d'aquest; en Gili el va absoldre i se n'anà a missa i en el moment de la consagració, va baixar en Gabriel, l'àngel de Déu, i diposità una carta a la patena. I a la carta hi posava que el rei en Carlemany no li havia confessat tots els seus pecats: “ha jagut amb sa germana. Ella infantarà un fill; li posareu Rotllan de nom. Que en Carlemany la casi amb en Miló d'Angers. Tindrà l'infant set mesos després que tots dos s'hagin ficat plegats al mateix llit. I que en Carlemany sàpiga que en Rotllan és el seu fill, i tanmateix, també el fill de sa germana9, i que faci guardar [i atendre] bé el vailet, perquè l'haurà de menester”. En Gili va agafar la carta de la patena i va anar a veure el rei Carlemany immediatament, vestit encara amb els abillaments de la missa, i l'hi llegí. En Carlemany ho va admetre i es va prostrar als seus peus, implorant perdó i prometent que mai més no tornaria a cometre aquell pecat, va fer la penitència [que l'abat Gili li va imposar] i va fer tot el que la carta li manava que fes: va casar sa germana amb en Miló i el va fer duc de la Bretanya. I l'infant va néixer set mesos després. En Carlemany va enviar en Naimó i en Gílias (= l'abat Gili) a cercar l'infant i aquests el portaren a l'església d'Aquisgrà. L'abat Lludger el va batejar posant-li el nom de Rotllan, i va cercar alguns canonges que el criessin, i demanà a l'abat Guarí, el seu padrí de fonts, que guardés i atengués bé el vailet i l'instruís en la lectura i l'escriptura. L'abat se'n va fer càrrec i li va cercar quatre nodrisses. I quan el vailet tingué set anys, l'abat el va portar al Carlemany. El rei va veure que era ben plantat i alt i se'n va alegrar molt, i va cridar en Rotllan que s'hi acostés i li va demanar: “que em coneixes?”, li digué. El vailet li va respondre: “Senyor, et conec”, li digué, “tu ets mon oncle”. Quan en Carlemany ho va sentir, va riure i digué al prebost Drogó i al Girard de Nimega que se'n fessin càrrec [i li tinguessin esment]. I el duc Naimó els va demanar que anessin sovint a les seves cambres amb el vailet perquè “jo sóc el seu tutor”.
6. Ok þá mælti keisarinn: Hvern munum vér þangat senda? Nemes svaraði: Ek fer, ef þú vilt, konungr, segir hann, ef þú fær mér glófa ok staf. En keisarinn leit við honum ok mælti: Þú ert vitr maðr, en með þetta skegg ok kampa er ek hefi þá segi ek þér svá, at eigi ferr þú svá langt frá mér þessa 12 mánuðr18 ena næstu, fyrir því­ at þat er mér ofgeigr19, ef þér verðr nǫkkut til meins. Far ok sitt, segir hann, engi maðr býðr þér til þeirrar sendifarar20. En hvat um þat at tala?, segir hann, hvern viljum vér nú þangat [pàg. 490] senda? Rollant svaraði máli hans21: Búinn em ek þeirrar farar, ef þú vilt konungr. Þá svaraði Oliver máli hans: Eigi skal svá vera, þú ert of bráðskeytr22 í skapi, ok ætla ek, at þú munir heldr sundr fœra23 sætt vára; en ef konungr vill, þá em ek búinn at fara þessu fǫr. Þá mælti Karlamagnús konungr: Hvárgi ykkarr skal koma á þá stigu, ok engi yðvarr 12 jafningja. Þá gékk Turpín erkibyskup fyrir konung ok mælti: Fá mér staf ok glófa ok jartegnir, ok skal ek fara til Marsilií konungs, ok mun ek segja honum nǫkkut24 þat sem mér er at skapi, ok mun ek brátt verða varr við hvat honum er í hug. Karlamagnús konungr svaraði honum ok mælti: Eigi kemr þú þar þessa 12 mánuðr ena næstu, rœð ekki um fleira, nema ek beiða þik. Góðir hǫfðingjar, segir Karlamagnús konungr, kjósit einn af barónum vel kynjaðan ok vel at sér gervan, þann er gersamliga25 segi Marsilio konungi mína orðsending ok greiði vel mína sendifǫr, ok sé vel at sér gerr í bardaga. Rollant svaraði: Þat er Guinelun jarl stjúpfaðir26 minn. Frankismenn svǫruðu: Engan vitum vér jafnvel tilfallinn né jafnvitran honum, nú sýnist oss þat it vænsta ráð, ef konungr vill, at hann fari. Þá mælti Karlamagnús konungr: Guinelun jarl, segir hann, gakk fram þá ok tak við staf mínum ok glófa, þvíat þat vilja Frankismenn, at þú farir þessa sendifǫr. Þá svaraði Guinelun jarl: Því hefir Rollant upp komit, ok aldri mun ek honum þat fyrirgefa, ok aldri síðan skal hann hafa mína vináttu. En nú segi ek í sundr ǫllum sættum ok gerðum okkar á milli, ok svá Oliver hit sama ok allra 12 jafningja, fyrir því at þeir halda ǫllu máli með honum27. En ef ek kem aptr af sendifǫr þessi, þá skal ek hefna minna harma28. Þá svaraði Karlamagnús konungr: Til hótsamr ertu, en nú verðr þú víst at fara. Guinelun jarl svaraði: Sé ek nú, herra, segir hann, at þat er yðvarr vili, at ek fara þessa fǫr, en eigi mun ek aptr koma heldr en Basili[es] er fór ok hans bróðir Basan. Karlamagnús konungr mælti: Nú skaltu fara. Guinelún jarl svaraði: Nú verð ek at fara til Saraguze, en eigi mun sá aptr koma, er þangat ferr. Ok enn mælti hann: Illu heilli29 sáttu Rollant ok hans dramblæti, fyrir því at hann mun fyrirfara ǫllu þínu ríki. Já, já, segir hann, eða hvárt veiztu at systir þín er eiginkona mín? ok áttu eigi at senda mik forsending sakir barna þeirra er vit eigum. Ek vil nú því lýsa, at ek leifi [pàg. 491] Baldvina syni mínum alla erfð mína. Þá mælti Karlamagnús konungr: Til blauðhugaðr ertu, Guinelun, ok œrit svá kvíðinn. Guinelun jarl svaraði engu orði ok varð mjǫk hugsjúkr30, ok þegar gékk hann fram til Rollants stjúpsonar síns ok kastaði skikkju31 sinni á gólfit niðr ok stóð fyrir honum. En allir 12 jafningjar hugðu at honum32 sem vandligast, þvíat maðrinn var hinn vænsti. Hann mælti þá við Rollant: Þú svikarinn, segir hann, hví œrist33 þú, kvikar meinvættir34 búa í þér; Frankismenn bera ráð um þat35, at þeir hati þik, þú einn veldr því, er þér erut hér svá lengi, ok hvern dag kemr þú at þeim36 vandræðum ok erfiði, ok upp verða þeir vápn sín at bera at þarflausu fyrir þínar sakir; illu heilli sáttu Karlamagnús konung, fyrir þitt dramb ok ofsa ok þitt úgott hugskot kemr þú mér í brott frá mínum herra Karlamagnúsi konungi ok mǫrgum ǫðrum góðum manni. Nú hefir þú því upp komit, at ek skal fara til Marsili konungs hins heiðna hunds, ok veit trúa mín37, ef ek kem aptr ór þessarri ferð, þat er þinn skaði, sá er þér skal vinna til dauðadags.

Þá er hann hafði svá lengi talat hart, þá svaraði Rollant ok mælti svá: Nú seg þú þinn vilja, en ekki tek ek hót þín: en jafnvitr maðr sem þú ert á vel at fara sendifǫr konunga á milli, ok þat sama segi ek þér, at ek vil gjarna fara þessa sendifǫr fyrir þik, ef Karlamagnús konungr frændi minn vill lofa mér. Guinelun jarl svaraði: Eigi legg ek þat á þik; alls þó hefir Karlamagnús konungr þat lagt á mik fyrir ǫndverðu, þá mun ek fara sendifǫr hans til Saraguze; en sá er ferr mun eigi aptr koma, veit ek at hann mun láta drepa mik, sem hann lét drepa Basan ok Basili{d}es38. En ef mér verðr auðit aptr at fara, þá er víst, at ek mun gera þeim nǫkkura fólsku, er mik dœmdu til þessarrar farar. En er Rollant heyrði þessi orð Guineluns jarls, þá þagnaði hann ok hló nǫkkut at. En er Guinelun jarl sá þat, at Rollant hló at honum, þá þótti honum afburðarilla39, svá at mjǫk svá vissi hann eigi hvat hann gerði, en þó mælti hann við konung: Hér em ek, segir hann, fá mér nú staf ok glófa, en síðan mun ek fara til Saraguze. En ef guð sendir mik aptr hingat, þá skal ek reka harma minna. Karlamagnús svaraði: Helzti ertu hœtinn. Nú ef þú ferr til Saraguze, þá seg þau tíðendi Marsilio konungi hinum heiðna, at hann taki við kristni ok gerist minn maðr at fullu svikalaust, ok sœki á minn fund ok mína miskunn, ok haldi af mér hálft Spáníaland, en Rollant skal hafa hálft. En ef hann vill eigi þat, þá seg þú honum, at ek mun bráðliga40 koma til Saraguze, ok eigi þaðan fara fyrr en ek hefi unnit borgina. En síðan skal hann fara með mér í bǫndum til Frakklands, þar sem hann skal dœmdr vera ok dauða þola. En, Guinelun [pàg. 492] jarl, þú skalt fá honum í hendr bréf þetta ok þenna staf ok glófa, er ek sel þér. En er Guinelun jarl skyldi taka við ritinu, þá féll þat ór hendi honum. En 12 jafningjar hugðu at ok hlógu. En Guinelun jarl laut niðr ok tók upp bréfit, ok þótti æfarilla41 ok svá mikil skǫmm at vera, at hann vildi eigi þar víst staddr vera fyrir alt veraldar gull, ok mælti síðan þessum orðum: Guð sjálfr hefni þeim, er þessum vandræðum kómu at mér. Frankismenn svǫruðu ok mæltu svá: Dróttinn allsvaldandi guð er veit alla hluti, hverju má þetta gegna? þetta býsnar tjón ok sorg. Guinelun svaraði ok mælti: Þér munut heyra tíðendi, segir hann. En síðan mælti hann við Karlamagnús konung: Herra, segir hann, gef mér leyfi, at ek fara í brott sem skjótast, alls þó42 em ek nú skyldaðr til þessarrar farar, þá vil ek eigi lengr hér dveljast. Karlamagnús konungr svarar honum: Guð greiði43 ferð þína, ok far sem þú vilt.
I aleshores l'emperador va dir: “Qui hi enviarem?” En Naimó li va respondre: “Jo hi aniré si ho vols, rei”, li diu, “si em dones el guant i el bastó”. Però l'emperador el se va mirar i li va dir: “Ets un home savi i per aquesta barba i aquests mostatxos que tinc, et dic que en aquests propers dotze mesos tu no t'allunyaràs pas del meu costat per tal com em seria un gran daltabaix si et passava res de dolent. Au, vés i seu”, li diu, “que ningú no et convida a aquesta ambaixada. I bé, què n'hem de dir d'això?”, els diu, “qui hi enviarem?“. En Rotllan va respondre al seu requeriment: “Jo estic disposat a fer aquest viatge, si vols, rei”. Aleshores l'Oliver va donar aquesta contesta al seu parlament: “No serà pas així:“, li diu, “ets massa impetuós de temperament i crec que més que encarrilar el nostre tractat amb ells, el faries malbé. Si el rei ho vol, sóc jo el qui està disposat a fer aquest viatge”. El rei Carlemany els digué: “Cap de vosaltres dos farà aquests camins ni cap dels Dotze Pars”. Aleshores l'arquebisbe Turpí es va presentar davant el rei i li digué: “Dóna'm el guant, el bastó i les credencials i seré jo qui anirà a cal rei Marsili, que jo li diré alguna cosa que em vingui de gust i aviat sabré el que ell té en ment”. El rei Carlemany li va respondre tot dient: “No hi aniràs pas en aquests dotze mesos propers; i no enraonis més llevat que t'ho demani. Bons prínceps!”, els digué el rei Carlemany, “escolliu d'entre vosaltres un baró que sigui de bon llinatge i ben hàbil per dir enterament al rei Marsili el meu missatge i dur a terme satisfactòriament la meva missió, i que sigui hàbil en la batalla”. En Rotllan li va respondre: “Aquest serà el comte Ganeló, el meu padrastre”. Els francs respongueren: “No en sabem de cap altre que sigui tan indicat i tan savi com ell, i ens sembla la millor decisió, si el rei vol que hi vagi”. Aleshores va parlar el rei Carlemany: “Aleshores, comte Ganeló, vine aquí davant i rep el meu bastó i el meu guant, perquè els francs volen que siguis tu el qui faci aquesta ambaixada”. Aleshores el comte Ganeló li va respondre: “Això ho ha endegat en Rotllan i mai no l'hi perdonaré i mai més no tornarà a tenir la meva amistat. I ara declaro trencats tots els pactes i acords existents entre nosaltres dos i el mateix amb els existents amb l'Oliver i tots els Dotze Pars, per tal com fan causa comuna amb ell. I si torno [amb vida] d'aquesta ambaixada, venjaré les meves ofenses”. Aleshores li va replicar el rei Carlemany: “Ets massa amenaçador; i ara, del cert que seràs tu qui hi anirà!” El comte Ganeló li va respondre: “Ara veig, senyor” li diu, “que és la vostra voluntat que jo faci aquesta ambaixada, però no en tornaré, ni més ni menys que en Basili i son germà en Basí que [també] hi anaren ”. El rei Carlemany li va dir: “Ara vés-hi”. El comte Ganeló li va respondre: “Ara partiré cap a Saragossa, però el qui hi va, no en tornarà!”, i va afegir: “malastruc el dia que els teus ulls véren [per primer cop] en Rotllan i el seu orgull perquè en Rotllan destruirà tot el teu regne. Sí, sí”, li diu, “o és que per ventura ja no saps que ta germana és la meva dona i que no havies d'enviar-me en aquesta perillosa missió en esguard dels fills que ella i jo hem tingut? Vull fer ara pública declaració que deixo [pàg. 491] tota la meva herència al meu fill Balduí”. Llavors el rei Carlemany li va dir: “Ganeló, tens el cor massa temorenc i ets massa poruc”. El comte Ganeló no li va respondre ni una paraula i es va posar molt consirós, i totd'una després es va posar davant en Rotllan, el seu fillastre, i li va tirar al seu davant a terra la seva skikkja -la seva capa o mantell-, i va romandre dret davant ell. I tots els Dotze Pars el miraren amb deteniment de la manera més minuciosa car aquell home era el més bell [que un no es pugui imaginar]. Aleshores va dir al Rotllan: “Tu, traïdor!”, li diu, “a què ve aquesta fúria i bogeria? [Deu esser que] uns esperits malignes vivents habiten dintre teu. [Tots] els francs estan d'acord que t'odien. Tu totsol ets la causa que tots vosaltres sigueu aquí des de fa tant de temps i cada dia els fas arribar tràngols i treballs, i hauran d'estar aixecats en armes sense que n'hi hagi necessitat, només per mor de tu. Malanat el dia que vares veure [per primera vegada] el rei Carlemany: per la teva arrogància i la teva agressivitat i la teva mala ànima em separes del meu senyor, el rei Carlemany i de mant altre prous baró. Ara has enfilat que vagi a cal rei Marsili, el gos pagà, i per ma fe! si torno [viu] d'aquest ambaixada, això serà la teva perdició que et turmentarà fins al dia de la teva mort”.

Després d'haver parlat amb aquesta duresa tan de temps, en Rotllan li va respondre dient-li: "Digues ara el que vols fer, però no acceptaré pas les teves amenaces: un home tan savi com tu ets, està ben capacitat per a dur ambaixades entre dos reis: i et torno a dir el mateix [que ja he dit abans], que vull fer de grat aquesta ambaixada per tu si el rei carlemany, el meu parent, vol permetre-m'ho”. El comte Ganeló li va respondre: “No te l'encarregaré pas a tu, i ja que és a mi a qui el rei Carlemany l'ha encarregada de bon començament, seré jo qui durà la seva ambaixada a Saragossa. I el qui hi va, no en tornarà pas: sé [que el rei Marsili] m'hi farà matar com va fer matar en Basí i en Basílides. Però, si m'és concedit que torni, va de ver que faré qualque beneitura amb els qui m'han condemnat a fer aquest viatge”. I quan en Rotllan va sentir aquestes paraules del comte Ganeló, [de primer] va callar i [tot seguit] va fer una rialleta. I quan el comte Ganeló va veure que en Rotllan se'n reia d'ell, li va semblar un fet molt dolent, tant tant, que ja no va saber què es feia i va parlar al rei tot dient-li: “Heus-me aquí”, li diu, “dóna'm el guant i el bastó i després partiré cap a Saragossa. I si Déu m'envia de tornada aquí, llavors ja em venjaré”. En Carlemany li va respondre: “Ets molt molt amenaçador [en les teves paraules], però ara, si [realment] vas a Saragossa, duu-hi al rei Marsili, el pagà, la següent ambaixada: que adopti el cristianisme i que es faci el meu vassall amb absoluta lleialtat i que vingui a trobar-me i a cercar la meva mercè i que[, a canvi,] tingui de mi la meitat d'Espanya i que l'altra meitat sia d'en Rotllan. Però si no ho vol [fer] pas, digues-li que d'aquí a poc aniré a Saragossa i que no me'n tornaré fins que no hagi conquerit la ciutat. I després vindrà en cadenes amb mi a França, on serà jutjat i patirà mort. I, comte Ganeló [pàg. 492], [quan el veuràs,] li donaràs aquest breu, aquest bastó i aquest guant que jo ara et lliuro“. I en el moment que en Ganeló havia d'agafar la carta, aquesta li va caure de la mà, però els Dotze Pars ho repararen i rigueren; el comte Ganeló es va acotar i va aixecar la lletra d'en terra, i li va semblar que era un fet absolutament afrontós per a ell i una vergonya tan gran que ben de veres que no hauria volgut ésser allà ni per tot l'or del món, i tot seguit va dir aquestes paraules: “Que Déu mateix es vengi dels qui em fan passar aquest tràngol!” Els francs li varen replicar: “El Senyor, Déu totpoderós, que sap totes les coses, què pot voler dir això? Aquest fet extraordinari presagia pèrdues i dolor”. En Ganeló els va respondre i els digué: “Tindreu notícies meves”, els digué,. I després es va adreçar al rei Carlemany dient-li: “Senyor”, li diu, “doneu-me comiat perquè pugui partir tan prest com sigui possible, ja que, precisament perquè sóc forçat a fer aquest viatge, no vull romandre aquí per més temps. El rei Carlemany li va respondre: “Que Déu et doni un bon viatge. Parteix tal com desitges”.
Unger, Carl Rikard (curador): Karlamagnúss saga ok kappa hans. Fortællinger om Keiser Karl Magnus og hans Jævninger i norsk Bearbeidelse fra det trettende Aarhundrede. Christiania: trykt hos H. J. Jensen, 1860. Pàgs. 31-32 i 489-492. http://www.archive.org/stream/karlamagnussaga00univgoog#page/n246/mode/2up.
1:
Miliens f.: “Orleans”. Aparentment, error de lectura per *Orliens.
 
2:
Eiss, Eissborg f.: “Aquisgrà”.
 
3:
Gelem f.: La forma del nom de la germana del Carlemany és “Gilem” als manuscrits B i b. Tant Gilem com Gelem s'han de tractar per força de deformacions de Gisela o Gisla ‘Gísela[, abadessa de Chelles]’, el nom de la germana històrica de Carlemany. La -m sembla que hi sigui la terminació d'acusatiu llatina. El traductor del text, tenia al davant una forma llatina Gilam o Gislam, acusatiu de Gisla? Unger hi veu un error de lectura per *Gilein per *Gilain per *Gislain, cas oblic de Gisle, Gille ‘Gísela’. Eginhard conta de Gísela, la germana de Carlemany: “Mater quoque eius Berhtrada in magno apud eum honore consenuit. Colebat enim eam cum summa reverentia, ita ut nulla umquam invicem sit exorta discordia, praeter in divortio filiae Desiderii regis, quam illa suadente acceperat. Decessit tandem post mortem Hildigardae, cum iam tres nepotes suos totidemque neptes in filii domo vidisset. Quam ille in eadem basilica, qua pater situs est, apud Sanctum Dionisium, magno cum honore fecit humari. Erat ei unica soror, nomine Gisla, a puellaribus annis religiosae conuersationi mancipata, quam similiter ut matrem magna coluit pietate; quae etiam, paucis ante obitum illius annis, in eo quo conuersata est, monasterio decessit” ‘Sa mare Berhtrada també va passar les seves velleses amb ell, omplerta d'honors. Ell li mostrava la veneració més gran, i mai no es va aixecar entre ells la menor discòrdia, excepte en ocasió del seu divorci de [Desiderata o Hermingarda,] la filla del rei Desideri [I de Llombardia] que ell havia mullerat seguint els consells d'ella. Ella va morir després de la reina Hildegarda, havent vist tres néts i tantes altres nétes a la casa de son fill. En Carles la va fer enterrar amb gran pompa a la basílica de sant Dionís on ja reposava el cos de son pare. [En Carlemany] tenia una única germana, de nom Gísela, que ja de joveneta es va consagrar a la vida monàstica. A ella Carlemany la va honrar amb el mateix gran amor que a sa mare. Aquesta germana també va morir pocs anys abans del traspàs d'ell en el mateix convent en què havia viscut’. Entenc l'expressió ălĭquem magnā pĭĕtāte cŏlĕre en el sentit que va mostrar sempre per sa germana un afecte fraternal tan gran com l'amor filial que va professar a sa mare.
 
4:
leggja ást við e-n loc. verb.: “posar amor en algú, obsequiar algú amb les seves carícies”.
 
5:
lag e-s verðr: “produir-se ajuntament [carnal], tenir tracte carnal dues persones entre si”. Eiga lag við konu ‘dormir amb una dona’.
 
6:
Egidíus m.: “Gili, Gil”. El miracle de la Lletra divina deixada a la patena és força conegut, però Sant Gili fou coetani de l'avi d'en Carlemany, Carles Martell, i no pas de l'emperador. El qui li confessà el pecat que no gosava confessar a ningú a sant Gili, havia d'ésser, si de cas, Carles Martell. A la Chronique de Jean des Prez el fet es conta així: “L'an VII.C.XCIX le jour del Paske florie estoit Charle l'empereur a Orliens ou saint Giele estoit a l'estude et y avoit demorei long temps; si advient que ly roy le mandat pour dire messe devant ly, et quant il fu revestis pour celebrer messe, se ly dest ly roy en depriant qu'il volsist prier a Dieu qu'il ly pardonnast unc pechier qu'il avoit faict si enorme qu'il ne l'oisoit dire en confession pour le grande vergoingne qu'il en avoit. Et ch'estoit, chu veut on dire, qu'il avoit cognut sa serour Bertaine charnellement...”
 
7:
lágamessa f.: “consagració de l'hòstia” (part de la missa en la qual el capellà aixeca l'hòstia en el moment de la seva consagració).
 
8:
Milún af Angrs m: “Miló d'Angers”. La forma tradicional catalana és, però, Miló d'Anglant.
 
9:
És a dir: que sàpiga que l'infant és alhora fill i nebot seu.
 
10:
ganga við e-u v. ft.: “admetre una cosa”.
 
11:
Namlun m.: “el duc Naimes o Naimon de Baviera”. És possible que la forma norrena d'aquest nom sigui un simple error de lectura per *Naimun.
 
12:
Ligger m.: “el futur Sant Lludger, el fundador de l'abadia de Werden”.
 
13:
Varín m.: “Warin, Guarí (Guarin, Garin, Guérin)”.
 
14:
Dreia, Drefia m.: “Drogó (Dreux)”, aquí un dels canonges que l'han criat? El fill de Carloman que fou enviat pel seu oncle Pepí el Breu a un monestir benedictí?
 
15:
Geirarðr m.: “Girard”.
 
16:
Numaia f.: “Nimega”.
 
17:
fóstrmeistari m.: Hap. leg. “tutor”.
 
18:
mánuðr ac. pl: L'acusatiu plural de mánuður ‘mes’ és mánuði. En la llengua medieval, però, l'acusatiu plural pot revestir la forma mánaðr, mǫ́noðr segons Noreen 19705, pàg. 283.
 
19:
ofgeigr m.: “gran daltabaix”.
 
20:
sendifǫr f.: “viatge en qualitat d'emissari o missatger, ambaixada”.
 
21:
svara máli e-s loc. verb.: “donar resposta als requeriments d'algú”. En sentit general: “respondre a les paraules d'algú”.
 
22:
bráðskeytr adj.: “impetuós, irreflexiu, que obra amb precipitació”.
 
23:
fœra e-t [í] sundr v. fb.: “trencar una cosa o destruir una cosa rompent-la, fer bocins una cosa”.
 
24:
nǫkkut þat sem... loc.: Al meu entendre, sembla que el que es vulgui dir realment amb aquesta frase sigui: ‘només li diré el que cregui oportú i en canvi, aviat sabré descobrir quines són les seves intencions’.
 
25:
gersamliga adv.: “completament, fil per randa”.
 
26:
stjúpfaðir m.: “padrastre”.
 
27:
halda ǫllu máli með e-m loc. verb.: “fer causa comuna amb algú”.
 
28:
hefna harma sinna n.: “prendre venjança, venjar-se”.
 
29:
illa heillu loc.: “per mal astre [de tots], en mala hora, desastradament”. En islandès modern l'expressió significa ‘malauradament, desgraciadament, per desgràcia’. El sentit de tota la frase és: “malanat el dia en què vas veure per primer cop / vas conèixer en Rotllan perquè...”.
 
30:
hugsjúkr adj.: “(áhyggjufullur) consirós, pensarós; (órólegur) molt inquiet, desassossegat, ansiós; (sorgbitinn, dapur, hryggur) pesarós, contristat”. En la llengua moderna, el mot hi significa sobretot ‘malencònic’ (þunglyndur).
 
31:
skikkja f.: “peça d'abric sense mànegues, normalment folrada de pell d'animal, capa”.
 
32:
hyggja at e-u ~ e-m v.fb: “mirar amb deteniment una cosa ~ algú”.
 
33:
œrask v. fb.: “tornar boig [com un dement furiós o com un animal enfellonit o rabiós], tenir un atac de follia destructora, de follia rabiosa o furiosa, per exemple, quan un mal esperit s'empara del cos de la persona que el sofreix”. En la llengua moderna, ærast hi significa ‘embogir, tornar-se boig, perdre el cap’, i, en sentit figurat, ‘fer parar boig’.
 
34:
meinvættr f.: “esperit maligne, dimoni, diable”. No acabo d'entendre plenament el sentit de kvikar meinvættir: per què han d'ésser precisament ‘vivents’ aquests dimonis? L'única solució que hi veig és interpretar l'adjectiu kvikr com si signifiqués ‘bestial, animalesc’.
 
35:
bera ráð um þat at <+ subj.> v.ft.: Hap. leg. “estar d'acord en el fet que..., concordar en el fet que...”. La llengua antiga només coneix la locució bera ráð sín saman ‘deliberar plegats [sobre una cosa], deliberar entre si [sobre una cosa]’. El significat d'aquest hàpax sembla ésser el de ‘no deixen de comentar entre si que t'odien’.
 
36:
koma e-u at e-m v.ft.: “fer arribar una cosa fins algú, atènyer algú amb una cosa”. Més lliurement el traduiríem amb: “produir, ocasionar o causar una cosa a algú, cobrir algú de...”.
 
37:
þat veit trúa mín! loc. excl.: “per ma fe!”.
 
38:
Basili/Basilides m.: Aquest nom propi alterna en aquestes dues formes. Podríem assumir que la forma Basili és errada per Basilides o que totes dues formes remunten a un comú *Basilies.
 
39:
afburðarilla adv.: afburðar- és un prefixoide elatiu: “extremadament dolent”.
 
40:
bráðliga adv.: “d'aquí a ben poc temps, aviat, prest”.
 
41:
æfarilla adv.: æfar- és un prefixoide elatiu: “absolutament dolent”.
 
42:
alls þó conj.: “precisament perquè, justament perquè”.
 
43:
Guð greiði ferð þína form. rut.: “Que Déu alleugereixi el teu viatge”. Fórmula rutinària equivalent de la nostra “Que tinguis un bon viatge!”.
 

Rollants·kviða <f. -kviðu, no comptable>:
<LITERCançó f de Rotllan (o: Rutlan, Bal.)

Rollants·kvæði <n. -kvæðis, no comptable>:
<LITERCançó f de Rotllan (o: Rutlan, Bal.)

Rollants·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:
estàtua f del Rotllan
◊ hin frægasta Rollantsstytta stendur í Bremen fyrir framan ráðhúsið: la més famosa de les estàtues del Rotllan està davant l'Ajuntament de Bremen

romesco·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:
<CULINromesco m

romm <n. romms, no comptable>:
rom m

romm·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
<CULINgrogg m (beguda calenta feta amb tres parts d'aigua calenta o de te calent i una de rom; endolcida amb sucre candi)

romsa <f. romsu, romsur. Gen. pl.: romsa>:
tirallonga f, lletania f, reguitzell m

rondó <n. rondós, rondó>:
<MÚSrondó m

ropa <ropa ~ ropum | ropaði ~ ropuðum | ropað>:
1. <GENrotar, fer un rot
2. (um fjallrjúpucantar (la perdiu blanca)

ropi <m. ropa, ropar>:
rot m

rop·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<FAMbeguda carbonatada (qualsevol refresc que faci fer rots a causa de l'àcid carbònic que conté)

rosa·baugur <m. -baugs, -baugar>:
halo m (cercle lluminós al voltant del sol o de la lluna)

rosa·lega <adv.>:
<FAMterriblement, bojament, super
♦ rosalega <+ adj.>súper <+ adj.>

rosa·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (um veðurplujós -osa, rúfol, tempestuós -osa  (que amenaça tempesta o pluja)
♦ koma rok: sobrevenir una borrasca
2. (ofsalegur og svakalegur[molt] impetuós -osa i rude -a, violent -a (de caràcter i/o comportament)
3. (stórkostlegur, ótrúlegurfantàstic -a (increïble, molt bo o bona)
◊ rosaleg pía: una tia fantàstica, una tia boníssima, una tia canó
4. (geysilegurterrible, increïble, tremend -a (enorme, ingent)
◊ rosaleg stýrivaxtahækkun: tremenda apujada del tipus d'interès
◊ við rænum rosalegri peningasummu, stingum af til Brasilíu og liggjum á ströndinni með kokkteila í hönd að eilífu: robarem una suma de diners increïble, fugirem al Brasil i hi estarem estirats per sempre més a la platja amb un còctel a la mà

rosi <m. rosa, rosar>:
tempesta acompanyada de pluja

roskinn, roskin, roskið <adj.>:
major, ja d'una certa edat (d'edat madura, que es troba entre l'edat adulta i la vellesa)
◊ roskinn maður: un home major (aprox. 55-65/70 anys)
◊ tvær, þrjár rosknar konur: dues, tres dones ja d'una certa edat

roskna <roskna ~ rosknum | rosknaði ~ rosknuðum | rosknað>:
fer-se vell -a

< rosm·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
morsa f (mamífer Trichechus rosmarus) (rostungur)

rosta·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (montinn, tilgerðarlegurarrogant  (tibat, amb moltes d'ínfules, amb molta de fumera)
2. (grobbinnfanfarró -ona, bravejador -a (Mall.) (jactanciós)

rosti <m. rosta, no comptable>:
arrogància f, fumera f
♦ lækka í e-m rostann: abaixar-li els fums a algú

rostungur <m. rostungs, rostungar>:
morsa f (mamífer Trichechus rosmarus)
♦ rostungs veldi: <LITel reialme de la morsa (kenning de mar, oceà)

rot¹ <n. rots, rot>:
1. (meðvitundarleysiesvaniment m (atordiment, pèrdua del coneixement)
♦ liggja í roti: estar estabornit -ida
♦ rakna úr rotinu: #1. (koma[st] til sjálfs sín afturtornar en si (recobrar el coneixement, recuperar els sentits)#2. (vakna [aftur]tornar a despertar-se (d'embriaguesa, d'un son molt profund etc.)
♦ slá e-n í rot: estabornir algú d'un cop
2. (áfengisvímapet m, borratxera f (cast.), gatera f (Mall.) (embriaguesa)

rot² <n. rots, no comptable>:
putrefacció f, corrupció f

rota <rota ~ rotum | rotaði ~ rotuðum | rotaðe-n>:
1. <GENestabornir algú d'un cop, estormeiar (o: estormiar; o: estormeir) algú (Mall.
♦ fyrr má nú rota en dauðrota: #1. <LOC FIGamb menys també n'hi hauria hagut prou#2. <locució exclamativa que expressa gran sorpresa, astorament, ira, enuig, indignació etc.quines coses!; com se passen!
♦ → dauðrota “estossinar, i, esp. matar d'un cop al cap”
2. <ESPORTdeixar k.o. algú, noquejar algú
◊ Glencoffe Johnson rotaði Roy Jones yngri í níundu lotu: en Glencoffe Johnson va deixar k.o. en Roy Jones Jr. al novè round
3. (fjarlægja hárllevar els pèls (de pell d'animal en adobar-la)

rot·högg <n. -höggs, -högg>:
cop estabornidor
♦ greiða e-m rothögg: deixar k.o. algú
♦ greiða e-u rothögg: donar el cop de gràcia a una cosa
♦ sigra með rothöggi: vèncer per k.o
♦ tæknilegt rothögg: k.o. tècnic
♦ vinna bardaga með rothöggi: guanyar un combat per k.o.

rotinn, rotin, rotið <adj.>:
podrit -ida, putrefacte -a (esp. fruita, verdura)
♦ eitthvað er rotið innan Danaveldis: <LOC FIGhi ha quelcom de podrit a Dinamarca

rotna <rotna ~ rotnum | rotnaði ~ rotnuðum | rotnað>:
1. <GENpodrir-se
2. (um gróðurdescompondre's (fullaraca, vegetació)

rotnaður, rotnuð, rotnað <adj.>:
podrit -ida, putrefacte -a

rotnandi, rotnandi, rotnandi <adj.>:
en estat de descomposició, pútrid -a

rotnun <f. rotnunar, no comptable>:
1. <GENputrefacció f, podridura f
2. <FIGcorrupció f, podridura
♦ siðferðisleg rotnun: podridura moral, corrupció moral

rotta <f. rottu, rottur. Gen. pl.: rotta o: rottna>:
rata f (designació genèrica)

rottu·eitur <n. -eiturs, no comptable>:
raticida m, verí m per rates

rottu·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (geirnyt)

rottu·gangur <m. -gangs, no comptable>:
infestació f de rates

rottu·gildra <f. -gildru, -gildrur. Gen. pl.: -gildra>:
ratera f

rotvarnar·efni <n. -efnis, -efni>:
conservant m [alimentari]

rot·vera <f. -veru, -verur. Gen. pl.: -vera>:
sapròfit m

rot·þró <f. -þróar, -þrær>:
fossa sèptica, pou negre

¹ <f. róar (o: rór), no comptable>:
(friður, kyrrðtranquil·litat f, calma f
◊ henni þótti sér það helst ró að hún sæti á hestsbaki: trobava que el que més assossec (als seus dolors i patimentsli donava era seure a la gropa del cavall
♦ bíða rótrobar assossec
◊ svá er sagt, at Gunnhildr lét seið efla ok lét þat seiða, at Egill Skalla-Grímsson skyldi aldri ró bíða á Íslandi, fyrr en hon sæi hann: diuen que la [reina] Gunnhildr va fer fer un seiðr que havia d'obrar que l'Egill Skalla-Grímsson no tornés a tenir assossec a Islàndia fins que ella el veiés
♦ gefa ró reiði sinni: calmar la seva ira, apaivagar la seva ira
♦ í ró og næðiamb calma i tranquil·litat, amb tota la calma del món
♦ sofa í ró: dormir tranquil·lament
♦ taka e-u með róprendre's una cosa amb calma
♦ taka e-u með stóískri ró: prendre's una cosa amb estoicisme
♦ vera í róestar calmat -ada
♦ hann er ekki í rónni fyrr en...: no se sent pas tranquil fins que...
♦ hér líður mér vel og það er meiri [innri] ró yfir mér hérna: aquí hi estic bé i aqué hi tinc més tranquil·litat interior

² <f. róar, rær>:
(málmplatavolandera f
◊ ró og bolti: volandera i pern

³ <n. rós, ró>:
variant de hró ‘ro’ (stafurinn Ῥ, ῥ)

róa <ræ ~ róum | reri ~ rerum (o: <FAM> réri ~ rérum| róið>:
remar, vogar
◊ róa á sjó: sortir a la mar amb barca
◊ Þórðr bað Hrafn Oddsson ganga þá á skip sitt ok róa fyrir inn til Árness ok láta taka hross þau öll, sem váru í Víkinni: en Þórðr va demanar al Hrafn Oddsson que agafés el seu vaixell i se li avancés dirigint-se al rem cap a l'interior, cap a Árnes, i que hi fés agafar tots els cavalls que hi havia a la badia de Vík
♦ aldrei (o: ekki; o, senzillament: það) er ekki á vísan að róa með e-ð: <LOC FIGmai no es té seguretat absoluta en una cosa, una cosa no es pot saber mai
♦ e-m er [alveg] sama í hvorri (o: hvaða) Keflavíkinni hann rær: <LOC FIGa un li és [absolutament] igual fer una cosa o una altra
♦ láta e-ð róa: <LOC FIG#1. (farga e-udesprendre's d'una cosa (desfer-se'n, lliurar a altri, cedir)#2. (láta e-ð af hendirenunciar a una cosa (deixar-la córrer o estar)
♦ láta e-n róa: <LOC FIGdesprendre's d'algú, desfer-se d'algú
♦ róa að e-m: <LOC FIGtreballar algú per a aconseguir-ne una cosa, pressionar algú per a aconseguir-ne una cosa
♦ róa að e-u öllum árum: <LOC FIGfer ús de tots els mitjans per a aconseguir una cosa
♦ róa öllum árum að því að <+ inf.>tocar totes les tecles possibles per <+ inf.>
♦ róa á borð með e-m: <LOC FIGestirar la mateixa corda, estirar del mateix cap
♦ róa í e-n (o: e-m)<LOC FIGmirar d'influir en algú, tractar de convèncer algú (perquè faci una cosa)
♦ róa í spiki[nu] (o: holdi[nu]; o: holdum)<LOC FIGestar com una poltruu (estar molt gras o grassa)
♦ róa [til fiskjar]: <LOCdirigir-se cap als caladors, sortir a pescar amb barca
◊ þeir eru fyrir löngu byrjaðir að róa: ja fa força temps que han sortit a pescar
♦ róa undan: fugir remant
◊ þeir Bárður höfðu látið árarnar allar nema fjórar einar. Lagði þá Bjarni að þeim og tók af þeim nær þrjá tigu manna en fékk þeim árar svo að þeir voru vel færir. Reru þeir þá undan allir samt. Kolbeins menn reru eftir á tveim skipum litlum og þorðu eigi á þá að ráða er þeir komu eftir og sneru aftur til flotans: en Bárður i els seus havien perdut tots els rems llevat de quatre. En Bjarni s'hi va atracar, els va agafar gairebé trenta homes i els donà rems de manera que estiguessin en condicions de moure's. Aleshores tots ells plegats emprengueren la fugida remant. Els homes d'en Kolbeinn els van empaitar al rem amb dues naus petites i[, tanmateix,] no gosaren atacar-los quan els van arribar just al darrere, sinó que tornaren a la flota
♦ róa undir e-ð (o: e-u)#1. (hvetja til e-sincitar [d'amagat] a una cosa, excitar d'amagat els ànims per (en secret o d'amagat, per exemple, per a provocar esvalots o moure unes eleccions anticipades)#2. (setja á sviðorquestrar una cosa (manegar una cosa [en secret, d'amagat])
♦ róa undir [seglum]: <LOCfer avançar l'embarcació remant i alhora a la vela, anar alhora al rem i a la vela
♦ róa undir e-m: (sjá e-m farborða, dekra við e-nmantenir algú (ocupar-se d'algú i de les seves necessitats)
♦ róa undir e-n til e-s: (eggja til e-sesperonar algú a una cosa
♦ róa vík á e-n: <LOC FIGfer-li una osca a algú
◊ það má vera, að svo færi mér að, ef eg væri höfðingi, að mér þætti illt að deila við Hrafnkel, en eigi sýnist mér svo, fyrir því að mér þætti við þann best að eiga, er allir hrekjast fyrir áður; og þætti mér mikið vaxa mín virðing eða þess höfðingja, er á Hrafnkel gæti nokkra vík róið, en minnkast ekki, þó að mér færi sem öðrum, fyrir því að má mér það, sem yfir margan gengur. Hefir sá og jafnan, er hættir: és possible que a mi, si jo fos höfðingi, també em passés que trobés malament de pledejar amb en Hrankell, però [tanmateix] no crec pas que m'ho semblés perquè crec que em semblaria la millor cosa heure-me-les amb aquell de qui tots han sofert abans danys i menyscabte, i em semblaria que hauria d'acréixer molt el meu prestigi o el del höfðingi que pogués fer-li una osca al Hrafnkell, i no me'l faria minvar encara que em passés com als altres perquè em pot passar [sense deshonra] el que supera les possibilitats de molts d'altres. El qui s'arrisca, pispa
♦ róa [sér]: <FIGbalancejar-se (moure el cos envant i enrere, recordant el moviment dels remadors)
♦ róa fram í gráðið: estar assegut -uda i balancejar el cos envant i enrere
♦ róa [sér] á stólnum: estar assegut -uda a la cadira i balancejar el cos envant i enrere

róa <róa ~ róum | róaði ~ róuðum | róaðe-n>:
tranquil·litzar algú, calmar algú
♦ róa e-n niður: calmar algú, tranquil·litzar algú (apaivagar-lo, asserenar-lo)
♦ róa sig: calmar-se, tranquil·litzar-se

róandi, róandi, róandi <adj.>:
traquil·litzant
♦ róandi lyf<MEDtranquil·litzant m, sedant m

róast <róast ~ róumst | róaðist ~ róuðumst | róast>:
tranquil·litzar-se, calmar-se
♦ róast við að <+ inf.>relaxar-se <+ part. pres.>

róasti, róasta, róasta <adj. en grau superlatiu>:
superlatiu feble de rór, ró, rótt ‘tranquil -il·la’

róastur, róust, róast <adj. en grau superlatiu>:
superlatiu fort de rór, ró, rótt ‘tranquil -il·la’

róbóti <m. róbóta, róbótar>:
robot m  (vélmenni; → þjarki)

Ródesía <f. Ródesíu, no comptable>:
<HISTRodèsia f 

ródín <n. ródíns, no comptable>:
variant de ródíum ‘rodi’

ródíum <n. ródíums, no comptable>:
rodi m (metall de transició Rd)

ródonít* <n. ródoníts, ródonít steinar>:
<GEOLrodonita f

Ródos <f. Ródos, no comptable>:
Rodes f 
◊ hið sama skrifaði Lúsíus Demetríusi konungi og Attalusi, Aríarates og Arsakes og Sampsame og Spörtu og til hinna ýmsu landa: Delos, Myndus, Sýkíon, Karíu, Samos, Pamfylíu, Lýkíu, Halíkarnassus, Ródos (ἡ Ῥόδος -όδου, εἰς τὴν Ῥόδον), Faselis, Kos, Síde, Aradus, Gortýna, Knídus, Kýpur og Kýrene: això mateix escriví en Lluci al rei Demetri, a Àtal, a Ariarates, a Arsaques, a Sampsama i Esparta i a les diverses regions: a Delos, a Mindos, a Sició, a Cària, a Samos, a Pamfília, a Lícia, a Halicarnàs, a Rodes, a Faselis, a Cos, a Sida, a Arvad, a Gortina, a Cnidos, a Xipre i a Cirena
♦ risinn á Ródos: <HISTel colós de Rodes

ródos·búi <m. -búa, -búar>:
rodi m, ròdia f 

Ródos·risinn <m. -risans, no comptable>:
<HISTel colós m de Rodes 

Ródus <f. Ródus, no comptable>:
Rodes f<Colac f
◊ þegar vér höfðum slitið oss frá þeim, létum vér í haf og héldum beina leið til Kós, næsta dag til Ródus (ἡ Ῥόδος -όδου, εἰς τὴν Ῥόδον) og þaðan til Patara: després que ens haguérem separat d'ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l'endemà fins a Rodes i d'allí fins a Pàtara

Ródus·maður <m. -manns, -menn>:
rodi m, ròdia f 
◊ Ródusmenn (bəˈnēi̯   δəˈδān, בְּנֵי דְדָן) keyptu við þig, margar eyjar voru þínir kaupunautar, fílsbein og íbenvið greiddu þeir þér í skatt: els rodis traficaven amb tu; moltes d'illes eren els teus clients; et pagaven ivori i banús en tribut

róða <f. róðu, róður. Gen. pl.: róða o: róðna>:
1. (Jesú- og dýrlingsmyndcrucifix m, santcrist m (figura o imatge del sant Crist penjat de la creu i, per extensió, imatge de sant o santa)
◊ ‘Rétt sagðir þú,’ sagði konungr. ‘En hvat segir þú af drauminum?’ Úlfr sagði: ‘Þér sýndisk í svefninum kross standa á jǫrðunni mikill ok grœnn sem gras, ok líkneski á krossinum. En er þú sátt hǫfuð róðunnar, þá var þat af rauðu gulli gǫrt, en er þú sátt í andlitit, þá þótti þér sem þar væri um útan hringr, litr sem regnbogi, en vaxinn sem veldishringr Guðs. En innan í hringinum þá váru markaðir englar ok himinríkis dýrð. En kross þessi ok krossfesting boða ófrið, en svá sem þú ert hǫfuðsmaðr, þá muntu ok eiga hǫfuð líkneskisins í drauminum. Ok sem þér þótti hǫfuðit af rauðu gulli gǫrt, ok þar lýsti af sem forðum af lýsigulli, þar mun birtask tign þín um fram alla menn aðra á þessu landi, svá sem rautt gull er dýrra hverjum málmi. En þar sem andlitit var, er bæði fylgir mál ok sýn, ok þar er ok heyrnin viðfǫst — þá var þér sýnt í þeim stað himinríki ok himnesk dýrð: þar var þér sýnd í þín ǫmbun góð, er þú hefir snúit mǫrgum lýð til réttrar trúar með orðum þínum ok ríkdómi. En mannshǫfuð er meir bǫllótt en langt: þar get ek þér sýnt hafa verit ekki langt líf eða veraldar ríki.’ Konungr spurði: ‘Hvat mun veldishringr sá vita, er mér sýndisk?’ ‘Hringr sá merkir ævi þína,’ sagði Úlfr, ‘ok tign ríkis þíns. Hringrinn var endalauss, svá mun ok vera frægð þín. Hringrinn sýndisk þér hvass upp ok niðr: svá ferr ok ævi þín, hvǫss váru upphǫfin, létuð fǫður þinn ok marga aðra frændr þína gǫfga. Hǫrð munu ok verða endimǫrk ríkis þíns. Hringrinn var vaxandi til miðs en þverrandi síðan til endalykta: svá hefir ok farit ríki þitt ok þessa heims veldi,’ sagði Úlfr <...> Úlfr sagði enn: ‘Þá leiddir þú fyrir augu þér faðm ok brjóst róðunnar, ok út hendrnar á krossinum. Þat sýndisk þér gǫrt af brenndu silfri, þar var á markaðr himintungla gangr, sól ok stjǫrnur, tungl með birti ok fegrð: þat ríki er þá kemr næst mun vera harðla vegsamligt. Svá sem himintungl lýsa lopt ok jǫrð ok allir menn fagna birti sólarinnar, ok hon er nytsamlig heiminum, hon gefr ljósit í verǫldina, hon vermir jǫrðina til ávaxtar: svá mun ok þat ríki kært ok ársamt ok gott ok þarfsælt ǫllu landsbúinu <...> Úlfr sagði enn: ‘Þar næst sáttu fyrir neðan brjóstin á róðunni breiða gjǫrð liggja um hana, ok tók nær undir hendr upp. Gjǫrðin var gǫr af járni ok skyggð sem sverð. Þat má kalla megingjǫrð: ríki þat, er þá kemr næst,mun vera styrkt með máttugum hǫfðingja. En er þér var sýnt skyggt járn, þar mun vera mart skyggt sverð á lopti, bæði fyrr ok síðar. Sú gjǫrð var fáð með brǫgðum við góðum hagleik, at því er þér sýndisk, sem ristin eptir fornum sǫgum: þér sýndisk þar á saga Sigurðar Fáfnisbana ok Haralds hilditannar ok enn nakkvat af verkum Haralds hins hárfagra. Sá konungr mun fremja stórbrǫgð, þau er mǫnnum munu þykkja stórmannlig ok vitrlig ok haglig, með sinni framkvæmd. En er þér váru þar á sýnd stórvirki inna ágætustu hǫfðingja, konunga ok annarra inna vitrustu manna, þat mun hann allt sýna með sjálfum sér ok eptir þeirra líking mun hann fremjask. En járn er harðr málmr ok mǫrgum manni til skaða lagðr: þat ríki vænti ek at mǫrgum þykki hart ok skaðasamt frá upphafi ok til enda ok þar á milli’: "has dit ver", li va dir el rei, "però què me n'has de dir del somni?". L'Úlfr li va replicar: "En el teu somni t'ha aparegut una creu, dreçada en terra, una creu gran i de color verd com l'herba, i a la creu hi havia penjada una imatge [del Crist crucificat]. I quan has mirat el cap del crucifix, era fet d'or vermell, ço és, d'or pur, i quan li has mirat la cara, has vist que estava tancada dins un cercle que era de colors variats com l'arc de sant Martí i tenia una forma semblant a la d'una màndorla mística. I dins aquest cercle o màndorla s'hi veien representats els àngels i la glòria del regne del cel. Doncs bé: aquesta creu i aquest crucifix presagien una guerra, i, de la mateixa manera que tu ets cap [de la teva terra], el cap de la imatge de la creu del teu somni fa referència a tu, i quan has somniat que el cap era fet d'or vermell i que resplendia igual que antigament ho feia l'or lluminós, així també brillarà la teva glòria amb una claror més brillant que la de qualsevol altra home del teu país, d'dèntica manera que l'or vermell és més preciós que qualsevol altre metall. Quant al significat de la cara de la imatge, [és a la cara] on hi ha la parla i la visió i amb elles també l'oïda, i en aquest punt, a més a més, se t'ha mostrat el regne del cel i la glòria celestial: amb això t'ha estat mostrat el bon guardó que t'hi espera per haver convertit molta de gent a la fe vertadera tant amb les teves paraules com amb el teu poder. Tanmateix, la forma del cap d'un home és més rodona que no pas allargada: en aquest fet endevino que no se t'hi estava mostrant ni una vida llarga ni un regne terrenal [llarg]". El rei li va demanar: "què significa la màndorla que hi apareixia?" "La màndorla representava la teva vida", li va contestar l'Úlfr, "i la glòria del teu regne, i de la mateixa manera que el cercle de la màndorla és infinit, així també ho serà la teva fama. La màndorla t'ha aparegut punxeguda a dalt i a baix: així és com també resultarà la teva vida: el seu començament fou punxegut car hi vas perdre ton pare i amb ells molts d'altres nobles parents teus, i punxegut també serà el final del teu regne. La màndorla té una forma més ampla a la part central, i després, es va estrenyent vers el final: així és com són i seran el teu regne i el teu poder en aquest món", li va dir l'Úlfr <...>. L'Úlfr encara va afegir: "Després, has dirigit els teus ulls al pit de la imatge i als braços estesos a la creu. T'ha semblat que eren fets de plata refinada i que s'hi veien representats el curs dels cossos celests, el sol i els estels i la lluna amb tota la seva claror i bellesa: el regne que vindrà immediatament després del teu serà molt gloriós, i talment els cossos celests il·luminen l'aire i la terra, i tothom s'alegra de la claror del sol que resulta beneficiosa al món, car dóna llum a la terra i l'escalfa perquè reti els seus fruits, així aquest regne també serà estimat i fructífer i bo i profitós per a tothom del país <...>. L’Úlfr va prosseguir dient: “a continuació, has vist a la part de davall el pit del crucifix[, tot al voltant de la seva cintura,] un cinyell ample i aquest cinyell era tan ample que li aribava fins a gairebé l’inici dels braços. Aquest cinyell era de ferro i estava febrit com una espasa. Es pot dir que era un cinyell de força [i això vol dir que] el regne que vindrà es veurà enfortit amb un governant poderós però ja que el cinyell que se t'hi ha mostrat era de ferro brunyit, tant a l'inici com al final [del seu regnat] es veuran moltes d'espases brandades en l'aire. El cinyell estava decorat amb imatges gravades amb gran perícia i has vist que representaven motius extrets de les antigues sagues: així, hi has vist representada la història d’en Sigurðr, el matador del drac Fáfnir i la del rei Haraldr dent-de-guerra com també alguns dels fets del rei Haraldr Bells-cabells. El rei que et succeirà, amb les seves accions durà a terme grans fets que la gent tindrà per magnífics, judiciosos i escaients; i, en veure-hi els grans fets dels més excel·lents cabdills, reis i altres homes d'entre els més savis que hi ha hagut, això vol dir que ell també farà gala de totes aquestes qualitats en la seva pròpia persona i guanyarà distinció tot seguint-ne llur exemple. Tanmateix, vet ací que el ferro és un metall dur, emprat per a fer-hi mal a d'altri: per això també preveig que el seu regne a molts els semblarà dur i dolorós des del seu inici fins al seu final i en l’entremig’
2. (róðukrosscreu f  (representació artística de la creu, habitualment amb el Crist crucificat)
◊ Sigurðr hjó øxi til Brands; hann skaut yfir sik buklara. Kolbeinn snaraði af hónum buklarann. Þá hjó Sigurðr um þvert hǫfuð Brandi, ok klauf hǫfuðit at eyrum niðr. Lét Brandr þar líf sitt. Við líflát Brands vóru þrír tigir manna. Var þar sett upp róða er Brandr féll, ok heitir þar Róðugrund síðan: en Sigurðr va pegar un cop de destral a en Brandr, però aquest es va protegir aixecant el seu escut sobre seu. En Kolbeinn li va arrabassar de les mans aquest escut. Llavors, en Sigurðr va ferir de través amb la destral el cap d'en Brandur i l'hi va fendre fins a les orelles. En Brandr va morir allà mateix. Trenta homes varen presenciar l'execució d'en Brandr. Allà on en Brandr va morir varen aixecar una creu i de llavors ençà aquell indret es diu la Plana de la Creu

róðrar·bátur <m. -báts, -bátar>:
barca f de rems

róðrar·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
<ESPORTesport m del rem, canotatge m

róðu·kross <m. -kross, -krossar>:
crucifici m<crucifixi m 

róður <m. róðurs (o: róðrar), róðrar>:
1. (það að róaremada f, voga f  (acció de remar)
♦ það er erfiður róður: <LOC FIGés una empresa àrdua [i difícil]
♦ e-ð er þungur róður: <LOC FIGuna cosa és una empresa àrdua [i difícil]
♦ það er þungur róður að <+ inf.>és una tasca difícil <+ inf.
♦ e-ð er léttur (o: hægur) róður: <LOC FIGuna cosa és bufar i fer ampolles
♦ e-m sækjast seint róðurinn: <LOC FIGavançar amb dificultat[s]
♦ herða róðurinn [fyrir e-ð]: <LOC FIGredoblar esforços [per aconseguir una cosa]
♦ létta e-m róðurinn: <LOC FIGdonar un cop de mà a algú i alleugerir-li la feina
♦ róðurinn þyngist fyrir honum: <LOC FIGles coses se li fan feixugues, tot li torna capamunta
♦ snúa á e-n í róðri: #1. <GENremar més fort que el remer de l'altre costat, de manera que la nau acaba girant en la direcció del qui rema més fort#2. (vinna svig á e-m, sigra e-nvèncer algú (superar algú)#3. (leika á e-nfer una mala passada a algú (causar dany o perjudici a algú tot enganyant-lo)
◊ afi minn var altaf í góðu skapi og altaf mátulega svalur en aldrei beint skemtilegur. Hann gat verið glettinn á saklausan hátt og hafði gaman af að snúa á mig í róðri. Hann hló líka ef fauk uppí augað á mér þegar hann var að taka í nefið, líklega af því honum hefir ekki fundist kallmannlegt að láta bera á því ef manni vöknaði um augu: el meu avi sempre estava de bon humor i sempre tenia un punt alegre sense arribar a ésser directament jovial. Podia ésser plaga d'una manera innocent i xalava remant amb més força que jo i desviant la barca cap al seu costat. També reia si em queia a l'ull una mica de rapè quan se'n duia una presa al nas, probablement perquè no devia trobar viril que un deixés que se li notés que se li humitejaven els ulls
♦ sækja róðurinn: remar [amb força]
◊ þat var eitt kveld, at Oddr lá við andnes eitt ok hafði tjald á landi. Hann sér, hvar maðr rær einn á skútu. Sá sótti knáliga róðrinn, enda var hann furðu stórr at sjá. Hann rær svá hart at skipum Odds, at hvervetna brotnaði þat, er fyrir varð: un vespre es va esdevenir que l'Oddr havia ancorat davant un promontori marí i havia dreçat la tenda per fer-hi nit a la vorera. Va veure un home remant tot sol en una balandra. Aquest home anava a tot rem i, a més a més, era extraordinàriament gros. Remava amb tant d'abrivament cap a la nau de l'Oddr que tot el que se li posava al davant es feia estelles
◊ Þórðr og hans menn sóttu róðurinn sem ákafast og stefndu inn undir Reykjanes því að þeir ætluðu að þangað mundi skemmst undir land. Var þá að lagt og upp gengið. Tóku menn þá vatn á skipin því að margir voru áður ákaflega þyrstir. Var þá nón dags: en Þórðr i els seus homes remaren amb tant d'abrivament com pogueren amb el rumb posat cap a l'interior, cap al peu mateix de Reykjanes, perquè creien que d'allà fins a terra hi havia la distància més curta. Hi fondejaren i pujaren al promontori. Els homes aleshores varen aprofitar per aprovisionar d'aigua els vaixells perquè eren molts els qui hi estaven terriblement assedegats. Era l'hora nona del dia
♦ vera þungur í róðri: ésser [una nau] mala de maniobrar al rem
◊ lágu þeir Kolbeinn þar á hafinu ok biðu hafgolu, þvíat ferjurnar váru þungar í róðri: en Kolbeinn i els seus van restar ancorats allà en alta mar tot esperant que s'aixequés la brisa marina perquè les ferjar eren feixugues de fer anar al rem
2. (veiðiferðsortida f de pesca (cap als caladors)
3. <ESPORTcanotatge m, esport m del rem

rófa¹ <f. rófu, rófur. Gen. pl.: rófna o: rófa>:
(gulrófacolinap m (planta Brassica napus var. napobrassica)

rófa² <f. rófu, rófur. Gen. pl.: rófna o: rófa>:
(hali, skottcua f, coa f (Val. & Bal.(de gos, gat i be)
♦ dingla rófunniremenar la cua
♦ dingla rófunni fyrir framan í e-n: <LOC FIGriure-li les gràcies a algú, remenar la cua davant algú com un gosset, llepar-li els peus i les sabates a algú (ensabonar algú per obtenir-ne alguna cosa o algun favor)
♦ leggja niður rófuna: <LOC FIGanar-se'n amb la cua entre les cames

róf·riti <m. -rita, -ritar>:
espectògraf m

rófu·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDcòccix m (fl./pl.: còccixs)

róg <n. rógs, no comptable>:
1. <(rifrildi, deila, þrætabaralla f, brega f (Mall., Men.) (dissensió, discòrdia)
◊ gumnar margir ǀ erosc gagnhollir, ǁ enn at virði vrecaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera: ǁ órir gestr við gest: molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste
♦ → hýróg “baralla domèstica”
2. <(rógburður, illmælgidifamació f (calúmnies)
◊ "veiztu, ef þú inn gengr ǀ Ægis hallir í, ǁ á þat sumbl at siá, ǁ hrópi oc rógi ǀ ef þú eyss á holl regin: ǁ á þér muno þau þerra þat": "saps què? si entres a dins el palau de l'Ægir per veure-hi aquest banquet, i aboques retrets i difamacions sobre els nobles déus, és en tu que ells se'ls eixugaran"

róg·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -boriðe-n>:
calumniar algú, difamar algú

róg·beri <m. -bera, -berar>:
calumniador m, calumniadora f

róg·burður <m. -burðar, pl. no hab.>:
calúmnia f, difamació f

rógs·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:
campanya difamatòria
♦ hefja rógsherferð gegn e-m: desfermar una campanya difamatòria contra algú

rógur <m. rógs, pl. no hab.>:
calúmnia f, difamació f
♦ bera út róg og lygar um e-n: escampar calúmnies i mentides sobre algú
♦ færa e-n í róg: llançar calúmnies sobre algú, calumniar algú

róinn, róin, róið <adj.>:
remat -ada, vogat -ada

rókokkó- <en compostos>:
d'estil rococó

rókokkó·stíll <m. -stíls, no comptable>:
<ARTestil m rococó

rókokkó·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
<ARTperíode m rococó

rókokó- <en compostos>:
variant de rókokkó- ‘rococó’

róla <f. rólu, rólur. Gen. pl.: rólna o: róla>:
gronxador m, engronsadora f (Val., Bal.)

róla <róla ~ rólum | rólaði ~ róluðum | rólað[sér]>:
gronxar-se, engronsar-se (Val., Bal.)
♦ róla sér af stað<FIGanar-se'n xino-xano
♦ róla [sér] [um e-ð]<FIGdeambular [per...]

ró·lega <adv.>:
tranquil·lament

róleg·heit <n.pl -heita>:
Mot emprat en la locució:
♦ í rólegheitum (o: rólegheitunum)amb tota calma, amb tota la tranquil·litat del món

rólegheita·maður <m. -manns, -menn>:
persona calmosa

ró·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (stillturtranquil -il·la (calmat, quiet)
♦ gera e-n rólegan: tranquil·litzar algú
♦ bíddu rólegur!: <LOC FIGa poc a poc!, atura es carro!
2. (hægurcançoner -a (o: gansoner -a), ronsejaire (lent, indolent, flegmàtic)

ról·fær, -fær, -fært <adj., pl. no hab.>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera rólfær<LOC FIGhaver-se ja recuperat -ada (de malaltia o accident, tornar a estar bo)

rólu·völlur <m. -vallar, -vellir>:
parc m infantil

ró·lyndi <f. -lyndi, pl. no hab.>:
calma f, serenitat f

ró·lyndur, -lynd, -lynt <adj., pl. no hab.>:
calmat -ada, serè -ena

Róm¹ <f. Rómar, pl. no hab.>:
Roma f
♦ í Róm til fornaa l'antiga Roma
♦ öldungaráð Rómar<HISTel senat de Roma
♦ allar leiðir liggja til Rómar: <LOC FIGtots els camins menen (o: porten; o: duen) a Roma
♦ meðan Róm brennur: <LOC FIG FAMmentre [la resta d]el món s'ensorra

< Róm² <n. Róms (o: Róm), pl. no hab.>:
variant de Róm¹ ‘Roma’
♦ allar leiðir liggja til Róms: <LOC FIGtots els camins menen (o: porten; o: duen) a Roma

róma <róma ~ rómum | rómaði ~ rómuðum | rómaðe-ð>:
1. (hrósavantar una cosa, exalçar una cosa (cantar les excel·lències d'una cosa)
♦ róma e-ð illa: dejectar una cosa
2. (ómaretentir (ressonar, retrunyir)

Róma·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
[ciutat f de] Roma f

Róma·fólkið <n. -fólksins, no comptable>:
els Roma, els romanís

Róma·lýður <m. -lýðs, pl. no hab.>:
poble m de Roma f
♦ Öldungaráð og Rómalýður<HISTel senat i el poble de Roma, S.P.Q.R.

róman <m. rómans, rómanar>:
<LITERnovel·la f (skáldsaga)

rómansa <f. rómönsu, rómönsur. Gen. pl.: rómansa>:
1. <LITERromanç m
2. <MÚSromança f

rómansk-amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:
iberoamericà -ana, hispanoamericà -ana, llatinoamericà -ana

rómanskur, rómönskt, rómanskt <adj.>:
romànic -a (LING & ARQ)
♦ fræðimaður í rómönskum fræðumgraduat m en filologia romànica, graduada f en filologia romànica
♦ rómönsk fræði<LINGfilologia romànica, estudis m.pl en llengües i literatures romàniques
♦ rómönsk tungumál<LINGllengües romàniques
♦ rómanska Ameríka <rómönsku Ameríku>Amèrica llatina
♦ → gallórómönsk tungumál “llengües gal·loromàniques”
♦ → íberórómönsk tungumál “llengües iberoromàniques”
♦ → óksítanórómönsk tungumál “llengües occitanoromàniques”
♦ rómanskur stíll<ARQestil romànic

rómantík <f. rómantíkur, no comptable>:
romanticisme m

rómantískur, rómantísk, rómantískt <adj.>:
romàntic -a 
♦ rómantíska stefnan: el romanticisme, el moviment romàntic
♦ rómantíska tímabilið: el període del romanticisme, el període romàntic
♦ rómantískir listamenn: artistes romàntics
♦ rómantískur málari: un pintor romàntic

Róma·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
dret romà

Róma·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
Imperi Romà (Rómaveldi)

Rómar·kirkjan <f. -kirkjunnar, pl. no hab.>:
l'Església romana (rómversk-kaþólska kirkjan)

Rómar·sáttmálinn <m. -sáttmálans, pl. no hab.>:
Tractat m de Roma

Róma·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
Imperi Romà
♦ hnignun og fall Rómaveldis<HISTel declivi i la caiguda de l'Imperi romà
◊ Þeódósíus mikli gerði 391 kristni að ríkistrú í Rómaveldi og bannaði önnur trúarbrögð: Teodosi el Gran l'any 391 va convertir el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi Romà, prohibint-hi les altres religions

róm·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
de veu bonica, que té una veu bonica

rómó <adj. inv.>:
romàntic -a
♦ rómó kvöldun vespre romàntic, una vetllada romàntica
♦ rómó kvöldverðurun sopar romàntic

róm·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
de veu forta, que té una veu forta

Rómulus <m. Rómulusar, no comptable>:
Ròmul m (Rōmŭlus -ī)
◊ Rómaborg létu gera brœðr tveir. Hét annarr Rómulus en annarr Remus. En er borgin var alger, þá urðu þeir missáttir [um þat], af hvárs nafni borgin skyldi heiti taka. Því réð Rómulus Remó bróður sínum fjǫrráð ok drap hann. Var þá borgin kennd við Rómulum ok kǫlluð Rómaborg. Bjarni kom til Rómaborgar ok vitjaði þar heilagra staða, því at eigi er sá staðr í Rómaborg, at eigi sé roðinn með blóði heilagra manna. Ok í þeirri fǫr andast Bjarni: Roma la van fer construir dos germans. Un es deia Ròmul i l'altre Remus. Quan la ciutat estigué acabada, els dos germans es varen barallar sobre de qui d'ells dos havia de prendre nom la ciutat. En Ròmul va planejar posar fi a la vida del seu germà i el va matar. D'aquesta manera la ciutat fou anomenada pel Ròmul (Cf. Baetke 19874 p. 322: kenna e-t við e-t etw. nach etw. benennen) i es va dir Roma. En Bjarni va anar a Roma i hi visità els sants llocs car a Roma no hi ha lloc que no hagi estat enrogit amb la sang dels sants. En Bjarni va morir en aquest viatge [de pelegrinació]
◊ Rómaborg létu gera bræður tveir. Hét annar Rómulus en annar Remus. Þeir voru tvíburar. Borgin var ger eftir hinu óarga dýri. Var dýrið ristið á jörðunni og þar upp af voru reistir borgarveggir. Er höfuðið dýrsins fyrir norðan ána. ... Er sá hlutur borgarinnar kallaður Róma en sá hlutur er fyrir utan ána er heitir Latránsborg eða Latrán eða Latera en það þýðist síður. En þá er borgin var alger þá urðu þeir ósáttir um það af hvors nafni er borgin skyldi nafn taka og því réð Rómulus bróður sínum Remó fjörráð og drap hann. Var þá borgin kennd við Rómulum og kölluð Rómaborg. Bjarni kom til Rómaborgar og vitjaði þar heilagra staða því að eigi er sá staður í Rómaborg að eigi sé roðinn með blóði heilagra manna. Og í þeirri för andast Bjarni: dos germans feren construir Roma. Un d'ells es deia Ròmul i l'altre Remus. Eren bessons. La ciutat fou edificada segons [la silueta d]el lleó (o:, més lliurement,  Roma té la forma d'un lleó; secundum formam leonis inchoata est Roma <...> huius caput est urbs a Romulo constructa: latera vero aedificia utrobique disposita: unde autem Lateranis dicitur): [el contorn d']aquest animal fou traçat en terra i sobre la silueta s'hi edificaren les muralles. El cap del lleó es troba al nord del riu... Aquesta part de la ciutat es diu Roma però la part de defora del riu es diu Latransborg o Latran o Latera i aquesta paraula es tradueix per costats o flancs. Quan la ciutat estigué acabada, els dos germans es varen barallar sobre de qui d'ells dos havia de prendre nom la ciutat. En Ròmul va planejar posar fi a la vida del seu germà i el va matar. D'aquesta manera la ciutat fou anomenada pel Ròmul (Cf. Baetke 19874 p. 322: kenna e-t við e-t etw. nach etw. benennen) i es va dir Roma. En Bjarni va anar a Roma i hi visità els sants llocs car a Roma no hi ha lloc que no hagi estat enrogit amb la sang dels sants. En Bjarni va morir en aquest viatge [de pelegrinació]
♦ Rómulus og Remus: Ròmul i Remus
♦ Rómulus Ágústulus (o: Ágústúlus)Ròmul Augústul

rómur <m. róms, rómar>:
1. (raust & [söng]röddveu f (esp. per cantar-hi)
♦ einum rómi: <LOC FIGamb una sola veu, unànimement (einróma)
♦ henni liggur hátt ~ lágt rómur: <LOCté una veu forta ~ fluixa
♦ → almannarómur “vox populi”
2. (samþykkiaprovació f (vist-i-plau, bona acollida)
♦ gera góðan róm að e-u: #1. (fagna e-u, taka e-u veldonar bona acollida a una cosa (rebre bé, saludar, celebrar)#2. (klappa e-u lof í lófaaplaudir una cosa, aclamar una cosa (mostrar aprovació per una cosa)
◊ eftir það stefndu konungar þing. Þá bar Ólafur konungur upp fyrir alþýðu þessa ráðagerð og það tilkall er hann hefir þar til ríkis, biður þá bændur sér viðurtöku til konungs yfir landi, heitir þeim þar í móti lögum fornum og því að verja land fyrir útlendum her og höfðingjum, talar um það langt og snjallt. Fékk hann góðan róm að máli sínu: després d'això, els reis van convocar un þing. Llavors, el rei Olau va exposar davant el comú del poble aquests plans i la reinvidicació que aixecava sobre el regne i va demanar als bœndr que el reconeguessin com a rei del país, prometent-los a canvi el manteniment de les lleis antigues i de defensar el país de cabdills i hosts estrangers. Va parlar-ne molt de temps i eloqüentment i el seu parlament va tenir bona acollida
◊ að ræðu Bjarnar gerðu menn góðan róm: els homes van aclamar el parlament d'en Bjǫrn
◊ lauk Ólafur konungur svo máli sínu að allir menn gerðu góðan róm að og var það ráðs tekið sem hann vildi vera láta. Voru þá njósnir gervar til liðs Knúts konungs en þeir lágu þar báðir konungar: el rei Olau va acabar el seu parlament de tal manera que tots els homes hi van mostrar llur aprovació i es va adoptar la decisió de fer el que ell volia. Llavors es van enviar homes a espiar la flota del rei Knútur mentre tots dos rei restaven allà amb llurs flotes
◊ en er Finnur lauk máli sínu þá gerðu menn þar að góðan róm. Líkaði mörgum vel að ráða til féfanga en öllum þóttu bændur maklegir til skaða en líklegt það er Finnur sagði að bændur mundu vera margir lausir við safnaðinn: i quan en Finnur va haver acabat el seu parlament, els homes hi van mostrar llur aprovació. A no pas pocs els agradava força la idea de posar-se a fer botí i a tots els semblava que els bœndr eren mereixedors d'aquells danys i que el que havia dit en Finnur, que molts dels bœndr, fugirien de l'exèrcit reunit, els resultava versemblant

Rómúlus <m. Rómúlusar, no comptable>:
variant de → Rómulus “Ròmul”
◊ Amúlíus <...> gerði Reu Silvíu (hún er einnig kölluð Ílía) <...> að hofmey Vestu og varnaði henni þannig hjúskapar og allra samfara við karlmenn. En herguðinn Mars átti lag við Silvíu og átti við henni tvíburana Rómúlus og Remus: l'Amuli <...> va fer vestal la Rea Sílvia (també li diuen Ília), impedint-li així el matrimoni i tota mena de contacte carnal amb els homes. Però el déu de la guerra Mart tingué tracte carnal amb la Sílvia i engendrà amb ella els bessons Ròmul i Remus
♦ Rómúlus ÁgústúlusRómulus Ágústulus (o: Ágústúlus)“Ròmul Augústul”

Róm·verji <m. -verja, -verjar>:
romà m, romana f
♦ hinir fornu Rómverjarels antics romans

rómversk-katólskur, -katólsk, -katólskt <adj.>:
catòlic -a romà -ana, catòlic -a i romà -ana, romano-catòlic -a
♦ hin rómversk-katólska kirkja<RELIGl'església romano-catòlica, l'església catòlica romana

rómversk-kaþólskur, -kaþólsk, -kaþólskt <adj.>:
catòlic -a romà -ana, catòlic -a i romà -ana, romano-catòlic -a
♦ hin rómversk-kaþólska kirkja<RELIGl'església romano-catòlica, l'església catòlica romana

rómverskur, rómversk, rómverskt <adj.>:
romà -ana
♦ rómversk goðafræðimitologia romana
♦ rómversk trúarbrögðreligió romana
♦ Rómverska heimsveldið<HISTl'Imperi romà
♦ Rómverska lýðveldið<HISTla República romana
♦ rómverska Öldungaráðið<HISTel senat romà
♦ rómverskar tölur: <MATxifres romanes
♦ rómverskur borgari<HISTciutadà romà
♦ → austrómverska keisaradæmið “Imperi Romà d'Orient”
♦ → vestrómverska keisaradæmið “Imperi Romà d'Occident”

Rón <f. Rónar, no comptable>:
Roine m

róni <m. róna, rónar>:
sense-sostre m & f (vagabund, esp. alcoholitzat)

róni, róna, róna <adj.>:
formes febles de róinn, róin, róið “remat -ada”

rór, ró, rótt <adj.>:
tranquil -il·la
♦ sofa rótt: dormir plàcidament
♦ henni er ekki rótt [innanbrjósts]: està neguitosa, no està tranquil·la (preocupada interiorment)

rórri, rórri, rórra <adj. en grau comparatiu>:
comparatiu de rór, ró, rótt ‘tranquil -il·la’
♦ honum varð rórra: es va tranquil·litzar, es va posar més tranquil

rós <f. rósar, rósir>:
1. <BOTrosa f
◊ hann var sem útsprungin rós á vordegi, liljur við lindaruppsprettu, skrúð Líbanonsskóga á sumardögum: era com una rosa desclosa en un dia de primavera, com els lliris a la vorera d'una deu, com la joia dels boscos del Líban en dies d'estiu
♦ rósir blómstra - fölna - visna: les roses floreixen - es marceixen - es mustien
♦ stór vöndur af rauðum rósum: un gran ram de roses vermelles
♦ e-ð er enginn dans á rósum: <LOC FIGuna cosa no són flors i violes (no resulta gens fàcil [ni agradable])
♦ engin [er] rós án þyrna: <LOC FIGno hi ha rosa sense espines
♦ fá rós í hnappagatið: <LOC FIGrebre uns copets a l'espatlla (rebre un senyal d'aprovació i reconeixement, rebre un elogi)
♦ segja e-ð undir rós: <LOC FIGdir una cosa veladament (amb mitges paraules)
♦ tala undir rós: <LOC FIGparlar amb insinuacions (parlar a mitges, veladament)
♦ þau baða ekki í rósum: <LOC FIGno dormen pas en un llit de roses, no estan pas sobre un llit de roses (no menen una vida regalada)
♦ → glitrós “roser glauc, gavarrera blau-verda”
♦ → þyrnirós “roser espinosíssim”
2. (rósamunstur, mynd af blómaskrautimodel m floral  (ornament -dibuix, teixit, brodat, retall etc.-)
3. (ámusótterisipela f  (malaltia)

Rós <f. Rósar, no comptable>:
Rosa f

Rósa <f. Rósu, no comptable>:
Rosa f
♦ heilög Rósa frá Líma: <RELIGsanta Rosa de Lima

rósa·afleggjari <m. -afleggjara, -afleggjarar>:
esqueix m de roser

rósa·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
variant de rósber ‘gavarró, gratacul’

rósaberja·te <n. -tes, pl. no hab.>:
variant de → rósberjate “infusió de gavarrons”

rósa·bjarmi <m. -bjarma, no comptable>:
resplendor rosada
◊ rósabjarmi á himni: una resplendor rosada en el cel, una lluentor rosada en el cel

rósa·blað <n. -blaðs, -blöð>:
pètal m de rosa

rósa·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:
pinsà carminat, passarell carminat (Bal.) (ocell Carpodacus erythrinus)

rósa·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix llimac (peix Rhodichthys regina)

rósa·garður <m. -garðs, -garðar>:
jardí m de roses, roserar m

rósa·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
poncella f de rosa 
◊ vér skulum njóta gnægða víns og smyrsla og missum einskis vorblóms heldur krýnum oss rósahnöppum áður en þeir visna: fruïm dels bàlsams i dels vins [deliciosos] i no deixem passar ni una sola flor de la primavera, ans coronem-nos de poncelles de rosa abans que no es mustiïn

rósa·ilmur <m. -ilms, no comptable>:
olor f de rosa

rósa·kál <n. -káls, no comptable>:
col f de Brussel·les

rósa·knappur <m. -knapps, -knappar>:
variant de → rósahnappur “poncella de rosa”

rósa·krans <m. -krans, -kransar>:
rosari m

rósa·kvars <m. -kvars, no comptable>:
quars rosat, quars m rosa

rósa·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m d'aiguamoll (planta Erica tetralix) (haustlyng)

rósa·mál <n. -máls, -mál>:
1. (tvírætt, óljóst talllenguatge ple d'indirectes i insinuacions (parla amb mitges paraules)
♦ tala ekkert rósamál: <LOC FIGparlar amb franquesa i sense embuts
2. (íburðarmikið, uppskrúfað talllenguatge florit i amanerat (parla ampul·losa, afectada)

rósa·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavina rosada (ocell Rhodostethia rosea)

rósa·munstur <n. -munsturs, -munstur>:
motiu m de roses (ornament a brodat, dibuix etc.)

ró·samur, -söm, -samt <adj.>:
plàcid -a, tranquil -il·la
◊ rósamir bústaðir: estatges plàcids i tranquils
♦ lifa rósömu lífi: <LOC FIGviure una vida plàcida [i tranquil·la]

rósa·mynstur <n. -mynsturs, -mynstur>:
variant de → rósamunstur “motiu floral o de roses”

rósa·pipar <m. -pipars, no comptable>:
pebrer bord del Brasil (arbre Schinus terebinthifolius syn. Schinus aroeira)

rósa·runni <m. -runna, -runnar>:
roser m

rósa·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba blanca (crustaci Parapenaeus longirostris)

rósa·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua-ros m, aigua f de roses

rósa·vín <n. -víns, -vín>:
vi rosat

rósa·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ram m (o: pom m) de roses

rósa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] rosàcies f.pl

rós·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
gavarró m, gratacul m, <BOT> cinòrodon m, cinorrodi m (ekki ritm./no lit.) (fruit del roser , i, de manera esp., del roser caní)
  Consideram errònia la forma cinoròdon emprada, per exemple, pel DLC: Quan, en un mot llatí trisil·làbic, el nucli de la segona síl·laba del mot és ocupat per una o breu , aquesta no pot pas portar l'accent: el mot llatí llavors ha d'ésser forçosament esdrúixol i no pas pla. Tampoc no s'hi val de fer veure que es tracta d'una adaptació al català del mot grec original, car aquest també és esdrúixol. Per acabar-ho d'arrodonir, tant el mot llatí com el mot grec presenten -rr-.

Les formes llatines corresponents, són:
cynorrŏdon -i (n.) i cynorrŏda -ae (f.). Al seu costat, hi ha formes amb -h-: cynorrhŏdon -i, cynorrhŏdum -i i cynorrhŏda -ae.

Ja per acabar, també volem indicar, que el DLC dóna al mot
gratacul el significat de roser caní. Som, tanmateix, del parer que el significat propi del mot és el de fruit del roser caní, tal i com indica, per exemple, el DGEC, diccionari que, al seu torn, també dóna entrada a gavarró ‘fruit de la gavarrera’, cosa que no fa pas el DLC, que atribueix al mot gavarró únicament el significat de galda ‘Reseda luteola’.
 

rósberja·te <n. -tes, pl. no hab.>:
infusió f de gavarrons

ró·semd <f. -semdar, no comptable>:
calma f, tranquil·litat f
♦ taka e-u með mestu rósemd: <LOC FIGprendre's una cosa amb molta de calma

ró·semi <f. -semi, no comptable>:
tranquil·litat f, quietud f
◊ og ávöxtur réttlætisins skal vera friður, og árangur réttlætisins rósemi og öruggleiki að eilífu: i el fruit de la justícia sera la pau i la collita de la justícia la calma i la seguretat per sempre
◊ fyrir afturhvarf og rósemi skuluð þér frelsaðir verða: és en el retorn i l'assossec que sereu salvats
♦ af stakri (o: einstakri) rósemi: <LOC FIGamb una calma excepcional
♦ → órósemi “inquietud, neguit”

Rósetta-steinn <m. -steins, no comptable>:
<HISTpedra f de Rosetta

rósettu·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
<ARQrosassa f
◊ rósettugluggi er hringlaga gluggi og er einkenni á gotneskum stíl og er alltaf fyrir ofan dyrnar fyrir miðju: una rosassa és una finestra rodona, i és un tret distintiu de l'estil gòtic i sempre està damunt la porta principal al centre

rós·fingraður, -fingruð, -fingrað <adj.>:
<LITrododàctil -a

rós·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
rododendre m (gènere de plantes Rhododendron) (alparós)

rósmarín <n. -rósmaríns, no comptable>:
romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

rósóttur, rósótt, rósótt <adj.>:
florejat -ada, amb motius florals, amb rosetes
◊ rósótt pils: unes faldilles estampades amb flors

rós·rauður, -rauð -rautt <adj.>:
de color rosa
◊ rósrauðir draumar: somnis de color rosa
♦ sjá allt í rósrauðum bjarma: <LOC FIGveure-ho tot de color rosa

róstu·samur, -söm, -samt <adj.>:
agitat -ada (turbulent, ple de desordres o esvalots)

róstur <f.pl rósta>:
desordres m.pl, esvalots m.pl
◊ alls staðar veður uppi blóð og morð, þjófnaður og vélabrögð, spilling, sviksemi, róstur, meinsæri: pertot arreu afloren sang i assassinats, robatoris i enganys, corrupció, traïció, desordres, perjuris

Rósvita <f. Rósvitu, no comptable>:
Rosvita f, Roswitha f (Hrôthswîð) (ginecònim)
♦ Rósvita frá Gandersheim: <RELIG & LITERRoswitha de Gandersheim

rót <f. rótar, rætur>:
1. <BOT & FIG & MAT & LING & INFORMarrel f, rel f 
◊ rætur trjánna: les arrels dels arbres
◊ og hann mun fella þá óforvarandis og upprykkja þeim með rótum: i els abatrà d'improvís i els arrencarà amb les arrels
◊ rót vandans: les arrels del problema, l'origen últim del problema
◊ orðin finka og pinçà eru bæði leidd af sameiginlegri rót *pink-: els mots finka i pinçà deriven d'una arrel comuna *pink-
♦ draga [út] rót af tölu: <LOC MATextreure l'arrel d'un nombre
♦ eiga rót sína (o: rætur sínar) að rekja til e-s: <LOC FIGestar basat -ada en, basar-se en, deure's a
◊ hvað þá hjá þeim, sem búa í leirhúsum, þeim sem eiga rót sína að rekja til moldarinnar, sem marðir eru sundur sem mölur væri: què [ha de fer] llavors amb els qui viuen dins cases d'argila que tenen els fonaments a la pols i que seran esclafats com si fossin una arna
◊ til konu á syndin rót sína að rekja, hennar vegna deyjum vér allir: el pecat prové de la dona, per culpa d'ella morim tots
♦ festa rætur: <LOC GEN & FIGarrelar
♦ frá rótum: <LOC FIGtotalment, completament, del començament fins al final
◊ en Pétur sagði þeim þá alla söguna (ἐκτίθημι, ἐξετίθετο) frá rótum (καθεξῆς) og mælti: llavors en Pere els contà tota la història des del començament [i punt per punt] tot dient...
◊ árla morguns fóru þeir hjá fíkjutrénu og sáu, að það var visnað frá rótum: de bon matí varen passar per davant la figuera i veieren que s'havia assecada de soca-rel
♦ rífa e-ð upp með rótum: <LOC FIGtallar una cosa d'arrel
♦ rót alls ills: l'arrel de tots els mals
◊ ágirnin er rót alls ills: la cobdícia és l'arrel de tots els mals
◊ fégirndin er rót alls þess, sem illt er: l'afany de diners és l'arrel de tot el que és dolent
♦ skjóta rótum: <LOC BOT & FIGtreure arrels
♦ standa djúpum rótum: <LOC FIGtenir unes profundes arrels, estar profundament (o: sòlidament) arrelat -ada
♦ vera rót undir e-u: <LOC FIGéser la causa [real] d'una cosa
◊ Sturla jók ekki fjǫlmenni, er hann kom heim; en hafði njósnir frá sér, ok mest suðr til Reykjaholts, þvíat hann hafði þá virðing á, at Snorri hefði rót undir verit þessum úfriði. Snorri hafði ok nǫkkut í fleymingi, er hann spurði þessi tíðendi: l'Sturla no va pas augmentar el nombre dels seus homes quan va haver tornat a casa, sinó que va enviar espies arreu, però i sobretot, al sud, a Reykjaholt, perquè estimava que l'Snorri havia estat la causa d'aquests atacs cruents. L'Snorri se'n va rifar una mica quan se'n va assabentar del fet.
◊ Torfi prestr bað þess, at þeir brœðr skyldi ríða til Sauðafells ok hitta Sturlu, ok sagði at greinir váru í orðnar milli þeira síðan þeir sættuzt, "fari þér nú ok til þeira manna, er ekki hafa verit vinir Sturlu, þótt nu sé álitliga; er þat ok mælt, at hann hafi verit rót undir því, er til sættarbrigða hefir verit með yðr; kann vera at Sturlu þykki þér eigi trúligir, ef þér finniz allir samt: mossèn Torfi va demanar als germans que agafessin els cavalls i anessin fins a Sauðafell i que un cop allà anessin a veure l'Sturla i li diguessin que havien sorgit diferències entre ells des que s'havien conciliat. “Ara aneu també a cals homes que mai no han estat amics de l'Sturla encara que les coses entre ells ara vagin força bé. També conten que ell és el qui ha estat la causa del trencament del pacte que teníeu entre vosaltres. És possible que a l'Sturla no li sembleu dignes de confiança si us hi trobeu tots plegats
◊ þat var ok mikil rót undir fjándskap þeira Lopts ok Bjarnar, at Oddaverjum þótti þungt at Haukdœlir hœfisk þar til ríkis fyrir austan Ár: el gran motiu de l'enemistat entre en Loptr i en Bjǫrn també era que als habitants d'Oddi els semblava molt malament que els haukadalesos haguesis imposat llur domini a l'est del riu Á
♦ þriðja rót: <MATarrel cúbica, arrel terça
♦ önnur rót: <MATarrel quadrada, arrel segona
♦ önnur rótin af 100 er 10: l'arrel quadrada de 100 és 10
♦ → kvaðratrót “arrel quadrada, arrel segona”
♦ → teningsrót “arrel cúbica, arrel terça”
♦ → verpilrót “arrel cúbica, arrel terça”
2. (kaffirótxicoira f (succedani de cafè)
3. (óþokkimala peça m (canalla, brètol, mal parit)
4. rætur <f.pl róta>: (fjallsræturpeu m (de puig, de muntanya)
◊ þú skalt halda kyrru fyrir í herbúðum þínum en þar áttu allan her þinn óhultan. En þú skalt láta þjóna þína halda lindinni sem sprettur undan rótum fjallsins: roman al teu campament sense emprendre res i mantenint-hi estalvi tot el teu exèrcit. Fés que els teus servents s'emparin de la font que raja del peu de la muntanya
◊ ég steig niður að rótum fjallanna og slagbrandar jarðarinnar skullu aftur að baki mér að eilífu. En þú leiddir mig lifandi upp úr glötunargröfinni, Drottin Guð minn: havia davallat al peu de les muntanyes i les barreres de la terra es tancaren darrere meu per sempre, però tu, Jahvè, Déu meu, m'has fet pujar viu del fons de la fossa de la perdició
◊ fjöll munu nötra til róta og höfin æða, björgin bráðna sem vax undan tilliti þínu, en þeim sem þig óttast ert þú náðugur: les muntanyes fremiran fins a llurs fonaments, i les mars estaran alsurades, les penyes es fondran com cera a la teva presència, i a qui et temi, tu li seràs propici
♦ við rætur fjallsins: al peu de la muntanya

rót <n. róts, no comptable>:
1. (hreyfingmoviment f (canvi de lloc, bellugueig)
2. (ruglingurdesordre m (confusió, desgavell)
3. (umsnúningurcapgirament m (regirament, capgirada, trasbals)
♦ koma róti á e-ð: causar trasbals a una cosa
◊ vér höfum heyrt að nokkrir frá oss hafi óróað yður með orðum sínum og komið róti á hugi yðar án þess vér hefðum þeim neitt um boðið: hem sentit a dir que, sense que nosaltres els haguéssim manat res, alguns de nosaltres us han pertorbat amb llurs paraules i han trasbalsat els vostres esperits
4. (stórsjóragitació f  (de la mar, mar alsurada)
♦ → brimrót “maregassa, grans trencants”
♦ → hafrót “maror, mar de fons”
◊ þeir lentu á rifi, skipið strandaði, stefnið festist og hrærðist hvergi, en skuturinn tók að liðast sundur í hafrótinu: van topar amb un escull i la nau s'hi va encallar i la proa va quedar-hi fixada i no es movia gens mentre que la popa començava a desfer-se per la violència de les onades
♦ → öldurót “maror, mar de fons”
◊ en hann vaknaði og hastaði á vindinn og öldurótið og slotaði þegar og gerði logn: ell es despertà, féu callar el vent i les onades de l'aigua i el vent i les onades es va calmar i es féu la bonança

róta <róta ~ rótum | rótaði ~ rótuðum | rótaðe-u>:
remoure una cosa
♦ róta e-u saman: barrejar una cosa remenant-la, desordenar una cosa regirant-la
♦ róta í e-u: remenar una cosa, furgar en una cosa, regirar una cosa (escorcollant o cercant una cosa)
♦ róta í e-u eftir e-u: remenar dins una cosa cercant-hi...
♦ róta upp moldinni: remoure la terra, regirar la terra, gratar la terra
◊ en hinir óguðlegu eru sem ólgusjór (ka-i̯ˈʝām niˈɣrāʃ, כַּיָּם נִגְרָשׁ), því að hann getur ekki verið kyrr og bylgjur hans róta upp (wa-i̯ʝiɣrəˈʃū, וַיִּגְרְשׁוּ) aur (ˈrɛφɛʃ, רֶפֶשׁ) og leðju (wā-ˈŧīŧ, וָטִיט)però els impius són com la mar alsurada, perquè [la mar] no pot estar en calma i les seves onades agiten el llot i els llims
♦ róta við e-u: tocar una cosa, remenar una cosa

rótar·angi <m. -anga, -angar>:
<BOTradícula f

rótar·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
<BOTcaliptra f

rótar·hár <n. -hárs, -hár>:
<BOTradicel·la f

rótar·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>:
variant de rótarhnýði ‘tubercle’

rótar·hnýði <n. -hnýðis, -hnýði>:
tubercle m

rótari <m. rótara, rótarar>:
roadie m & f (encarregat de l'equip musical de músic en gira)

rótar·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:
rebrot m, relluc m, rebroll m, grella f, fillol m (ˈʃɔrɛʃ, שֹׁרֶשׁ + ἡ ῥίζα -ίζης)
◊ á þeim degi mun rótarkvistur (ˈʃɔrɛʃ, שֹׁרֶשׁ) Ísaí standa sem hermerki fyrir þjóðirnar og lýðirnir leita til hans, og bústaður hans mun dýrlegur verða: aquell dia el rebrot de l'arrel d'en Jesè estarà dret com a estèndard militar per als pobles i la gent vindran a consultar-lo; i el seu lloc de descans serà una glòria
◊ hann rann upp eins og viðarteinungur (ka-i̯ʝōˈnēq, כַּיּוֹנֵק) fyrir augliti hans og sem rótarkvistur (wə-χa-ʃˈʃɔrɛʃ, וְכַשֹּׁרֶשׁ) úr þurri jörð: va créixer davant ell com un tany tendre i com un rebrot d'arrel en una terra àrida
◊ ég, Jesús, hef sent engil minn til að votta fyrir yður þessa hluti í söfnuðunum. Ég er rótarkvistur (ἡ ῥίζα -ίζης, ἐγώ εἰμι ἡ ῥίζα καὶ τὸ γένος Δαυίδ) af kyni Davíðs, stjarnan skínandi, morgunstjarnan: jo, Jesús, he enviat el meu àngel per donar-vos testimoniatge d'aquestes coses a les Esglésies. Jo sóc el rebrot del llinatge d'en David, l'estel brillant, l'estel del matí
◊ en einn af öldungunum segir við mig: "Grát þú eigi! Sjá, sigrað hefur ljónið af Júda ættkvísl, rótarkvistur Davíðs (ἡ ῥίζα -ίζης, ἡ ῥίζα Δαυίδ), hann getur lokið upp bókinni og innsiglum hennar sjö": i un dels ancians em va dir: No ploris pas! Vet ací que el lleó de la tribu de Judà, el rebrot d'en David, ha vençut. Ell pot obrir el llibre i els seus set segells
◊ og enn segir Jesaja: "Koma mun rótarkvistur (ἡ ῥίζα -ίζης, ἡ ῥίζα τοῦ Ἰεσσαί) Ísaí og sá, er rís upp til að stjórna þjóðum, á hann munu þjóðir vona": l'Isaïes també diu: sortirà d'en Jesè un rebrot, i que s'alçarà per regnar sobre les nacions: en ell les nacions tindran esperança

rótar·legur, -leg, -legt <adj.>:
(óhræsislegurinfamant, infame, malèvol
◊ rótarleg illkvittni: maldiença infamant, calúmnies malèvoles
◊ rótarlegar lygar: mentides infamants

rótar·sérhljóð <n. -sérhljóðs, -sérhljóð>:
<GRAMvocal f radical

rótar·skot <n. -skots, -skot>:
<BOTrenou m, rebrot m d'arrel

rótar·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f, rabassa f (part inferior del tronc d'un arbre)

rótar·tægja <f. -tægju, -tægjur. Gen. pl.: -tægja>:
<BOTfibril·la f

rót·eind <f. -eindar, -eindir>:
protó m

rót·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>:
<MEDobturació f radicular, endodòncia f

rót·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
1. <GEN & FIGben arrelat -ada, sòlidament implantat -ada
◊ rótgróin hefð: una tradició [fortament] arrelada
◊ rótgróinn hleypidómur: un prejudici fortament arrelat
◊ það er gömul og rótgróin jurt í landinu: és una vella planta, sòlidament arrelada al nostre país
2. (um fyrirtæki, verslun, félagde gran i llarga tradició  (negoci)
◊ rótgróið bakarí: una fleca de gran tradició
3. (um fjölskyldu, ættvell -a i distingit -ida  (llinatge, família)
◊ Michelangelo Buonarroti var af rótgróinni ætt: el Michelangelo Buonarotti era d'un llinatge vell i distingit
4. (gamall, forn: um venju, hatur, galla, sjúkdóm o.s.fr.inveterat -ada  (molt antic, esp. costum, odi, falta, malaltia)
◊ rótgróið hatur: un odi inveterat
◊ rótgrónar syndir: pecats inveterats
◊ rótgrónar venjur: costums inveterats
◊ rótgróinn fjandskapur: una enemistat inveterada

rót·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GEN & FIGdesarrelat -ada, sense arrels
2. (hvikullinconstant  (vacil·lant, no perseverant)
3. (botnlaussense fondo  (molt profund)
◊ rótlaus tjörn: un estany sense fondo
4. (sem ekki rótar sérque no es belluga pas [de lloc]  (fix, inamovible)

rót·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desarrelament m

rót·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
variant de rót·tækur, -tæk, -tækt ‘radical’
♦ rótnæmar réttarbætur: reformes jurídiques radicals

rótt <adv.>:
tranquil·lament
♦ sofa vært og rótt: dormir com un soc, dormir bé i plàcidament
♦ mér er ekki rótt: estic inquiet, no em sento tranquil

róttæk·lingur <m. -lings, -lingar>:
radical m & f

rót·tækni <f. -tækni, no comptable>:
radicalisme m, extremisme m

róttækni·hæning <f. -hæningar, no comptable>:
radicalització f

rót·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
radical

rubba <rubba ~ rubbum | rubbaði ~ rubbuðum | rubbað>:
fer una cosa de pressa i sense mirar-s'hi gaire
♦ rubba e-u af: [mirar d']enllestir una cosa de pressa i sense mirar-s'hi gaire, mirar d'acabar de pressa i sense mirar-s'hi gaire una cosa (tasca, feina etc.)
♦ rubba e-u upp: recollir una cosa de pressa

rudda <f. ruddu, ruddur. Gen. pl.: rudda o: ruddna>:
clava f, maça f

rudda·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
groller -a, bast -a

rudda·lega <adv.>:
grollerament, grosserament

rudda·legur, -leg, -legt <adj.>:
groller -a, grosser -a, rude -a

rudda·menni <n. -mennis, -menni>:
groller m, grollera f, toixarrut m, toixarruda f(Mall.

rudda·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (dónaskapurgrosseria f, taujaneria f, grolleria f (rudesa, cruesa)
2. (hrottaskapurbrutalitat f  (esmaperdut, a les fosques)

rudda·veður <n. -veðurs, -veður>:
temps cru (metereològic)

ruddi <m. rudda, ruddar>:
1. (dónibarroer m, barroera f, grolleria f (pinxo, taujà, rústec)
2. (slæmt heyfenàs gruixut  (farratge no trinxat o xerec)

ruddi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → ryðja “artigar; netejar d'obstacles etc.”

ruddum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → ryðja “artigar; netejar d'obstacles etc.”

ruddur, rudd, rutt <adj.>:
netejat -ada (camí, carrer, carretera etc.: d'obstacles, neu etc.)
♦ fjörðurinn er eigi ruddur af ísum: el fiord encara no està totalment lliure de blocs de gel

< ruð <n. ruðs, ruð>:
variant arcaica de → rjóður “clariana feta a bosc per a fer cultivable la terra, artiga ”

ruðning <f. ruðningar, no comptable>:
neteja f (de carrer, camí, carretera, llevant-ne els obstacles o la neu perquè pugui tornar a ésser practicable)

ruðningur <m. ruðnings, ruðningar>:
1. variant de ruðning ‘neteja de camí (per a tornar-lo a fer practicable)’
♦ ruðningur vegar: neteja d'obstacles o de neu d'un camí
2. (ísabrot vatnafallatrencament m del gel de riu en el desglaç  (de riu)
♦ áin er í ruðningi: el riu s'està desglaçant, el riu està trencant el gel de l'hivern
3. (uppgraftrardyngjamunt m, caramull m (Mall.(de terra, sorra o grava en excavar un pou, una rasa etc.)
4. <ESPORTrugbi m

ruðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → rjóða “envermellir, enrogir”

ruður <f.pl ruðna>:
(matarúrgangurrestes f.pl, deixalles f.pl (de menjar)

rufum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → rjúfa “rompre”

rugg <n. ruggs, no comptable>:
1. <GENbressada f
2. (veltingurbalanceig m  (balandreig)
♦ rugg á skipi: el balanceig d'un vaixell
3. <ASTRONnutació f
♦ rugg jarðmöndulssins: la nutació de l'eix terrestre

rugga <rugga ~ ruggum | ruggaði ~ rugguðum | ruggað>:
balancejar-se, balandrejar
◊ skipið ruggar: el vaixell es balanceja, el vaixell balandreja
♦ rugga e-m: bressolar algú
♦ rugga barni: bressolar un infant, gronxar un infant, engronsar un infant (Val., Bal.) (en braços, en bres)
♦ rugga vöggu: gronxar un bressol, engronsar un bres (Bal.)
♦ rugga sér: gronxar-se, engronsar-se (Val., Bal.) (en un balancí)
♦ rugga bátnum: <LOC FIGremenar-ho (endegar o fer alguna cosa que remogui una situació determinada, un estat de coses determinat)

ruggu·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavallet-balancí m, cavallet m d'engronsar-se (joguina infantil)

ruggu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
balancí m 

rugl <n. rugls, no comptable>:
1. (ringulreið, truflconfusió f (desordre, caos)
◊ sá hann, at ef hann hœfi kæru yfir þessu, mætti mikit rugl ok sundrþykki upp kveikjast millum ríkisins ok kirkjunnar: va veure que si presentava denúncia per aquest fet, podria resultar-ne gran confusió i dissensió entre el regne i l'església
♦ vera í rugli: <LOC FIGno hi és tot (físicament i anímicament, a conseqüència d'un xoc, de maltractaments continuats etc.)
2. (þrugl, ósamanhangandi gaspur, fimbulfambgalimaties m (desvaris, paraules incoherents, inconnexes o confuses)
♦ það er rugl á honum: [només] diu incoherències
♦ þetta er ósamanhangandi rugl: això només és un galimaties inconnex
3. (bull, þvættingurbeneiteries f.pl, bajanades f.pl, dois m.pl (Bal.) (ximpleria)
♦ það er rugl að gera þetta: fer això és un disbarat
4. (rutldesgavell m  (desori)

rugla <rugla ~ ruglum | ruglaði ~ rugluðum | ruglað>:
I. <absolut>:
1. (gamalmennirepapiejar, fer catúfols (un vell)
2. (þvaðra, bulladir ximpleries, dir dois (Mall.(parlar molt i dir beneiteries)
II. <amb complement nominal en acusatiu>:
1. (truflaconfondre, embrollar
♦ rugla e-ð: confondre una cosa (convertir en confós)
◊ rugla, Drottinn, sundra tungum þeirra, því að ég sé kúgun og deilur í borginni: confon, Jahvè, i divideix llurs llengües, car veig llur opressió i llurs bregues a la vila
◊ gott og vel, stígum niður og ruglum þar tungumál þeirra, svo að enginn skilji framar annars mál: sigui doncs, baixem i confonguem-los aquí mateix el llenguatge perquè no s'entenguin entre ells
◊ þess vegna heitir hún Babel, því að þar ruglaði Drottinn tungumál allrar jarðarinnar, og þaðan tvístraði hann þeim um alla jörðina: per això és diu Babel, perquè allà Jahvè hi va confondre el llenguatge de tota la terra i d'allà els va dispersar per tota l'extensió de la terra
♦ rugla e-n: embrollar algú, embullar algú (fer esdevenir embullat)
♦ rugla e-n með e-u: embullar el cap a algú amb una cosa
♦ rugla e-n í ríminu: <LOC FIGfer ballar el cap a algú
2. (raskatrastornar una cosa (trasbalsar, torbar)
◊ alla hjráir reiði, öfund, áhyggja og órói, ótti við dauðann, biturð og deilur. Svo þegar lagst er til hvíldar að kvöldi ruglar svefninn huga þess sem sefur: a tots els turmenta la còlera, l'enveja, l'ànsia i la inquietud, el temor de la mort, la rancúnia i les disputes. I quan, ja de vespre, s'han ajagut per descansar, el son trasbalsa els pensaments del qui dorm
III. <amb complement en datiu>:
1. (koma óreiðu á e-ðbarrejar una cosa (remenant-la o regirant-la i/o desordenant-la)
◊ ávaxtalausir sandar eru þar, þeir er ekki má gras á þrífaz. Þetta kalla menn sandhǫf, þá er sólin hefir lengstum þerrt sanda þessa með sínum hita ok blási síðan vindr á ok rugli þann tíma sandinum þeir er yfir fara: allà hi ha uns sorrals estèrils en els quals no hi pot créixer gens d'herba. La gent en diu oceans de sorra quan el sol ha estat eixarreint amb la seva calor la major part del temps la sorra i llavors hi bufa un vent i la barreja tota mentre hom l'està travessant
♦ rugla skapi sínu: <LOC FIGconfondre la seva ment, destarotar, trastornar
◊ er svo móðir að ruglað er skapi þínu. En hafðu ráð mitt að því þó að þér þyki sem er að eg er ungur. Skipaðu aldrei skap þitt eftir hins versta manns orðum. Legg aldrei trúnað þinn á slíkt er enginn mun annarra. Mun [Þorgrími] Tordýfli jafnan heima það er illt er en þig mun þetta saka ekki. Nú mun eg móðir hugga þig í fám orðum, að annaðhvort mun vera að mér mun ætlaður aldur lítill eða Fljótsdælir munu sjálfir segja að eg er son Þorvalds Þiðrandasonar, margir skulu minni til þess reka, en eigi sonur Svarts þræls. Bið eg að þú gerir þér eigi angur að slíku því að svo mun eg gera: la cosa és, mare, que estàs trasbalsada, i, tanmateix, accepta el meu consell en aquest punt i baldament et sembli que encara sóc jove. Mai no deixis que les paraules del pitjor dels indesitjables et facin perdre l'humor. Mai no confiïs ni creguis en res en què no hi cregui o confiï ningú dels altres. És possible que el Tordýfill a casa seva sempre hi tingui alguna cosa danyina, però a tu això no t'ha de fer res. Ara et consolaré amb unes poques paraules, mare: passarà una d'aquestes dues coses: que o bé la gent del Fljótsdalur em consideraran massa jove, o bé hauran de convenir a dir que jo realment sóc fill d'en Þorvaldur Þiðrandason -seran molts els qui no ho oblidaran pas- i no pas fill de l'Svartur, l'esclau. Et demano que no deixis que una cosa així et causi un disgust, perquè és això el que faré
IV. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <saman>
1. <rugla e-m ~ e-u saman>confondre una cosa ~ algú (identificar erròniament)
♦ rugla e-u saman við e-ð: confondre una cosa amb...
 

ruglaður, rugluð, ruglað <adj.>:
1. (ráðvillturdesconcertat -ada, confós -osa  (desorientat sobre què cal fer)
2. (ringlaðurdesorientat -ada, confós -osa  (esmaperdut, a les fosques)
◊ en einnig hérna reika menn af víni og skjögra af áfengum drykkjum. Prestar og spámenn reika af áfengum drykkjum, eru ruglaðir af víni (= נִבְלְעוּ מִן־הַיַּיִן), skjögra af áfengum drykkjum: i també aquí els homes caminen fent tentines a causa del vi i trontollen a causa de les begudes alcohòliques. Els sacerdots i els profetes fan tentines a causa de les begudes alcohòliques, el vi els fa estar confosos, tituben de tantes begudes alcohòliques
♦ vera ruglaður í e-u<LOCno entendre res d'una cosa, estar [totalment] confós en una cosa
3. (klikkaðurtocat -ada [del cap] (mentalment desorientat)
♦ hann er eitthvað ruglaður: <LOC FIGno hi és tot (està una mica tocat, està una mica sonat)

ruglast <ruglast ~ ruglumst | ruglaðist ~ rugluðumst | ruglast>:
1. <GENconfondre's, equivocar-se
♦ ruglast á e-u: equivocar-se de..., confondre's de...
♦ ruglast í ríminu: <LOC FIGembrollar-se, embullar-se
2. (koma óreiðu ádesordenar-se (deixar d'estar en ordre)

ruglings·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN[totalment] desordenat -ada
2. (óljósembrollat -ada, embullat -ada (confós, no clar)
3. (ósamanhangandiincoherent (inconnex, no sistemàtic)

ruglingur <m. ruglings, no comptable>:
desordre m
◊ en Drottinn Guð þinn mun gefa þær á þitt vald og koma miklum ruglingi á þær, uns þær eru gjöreyddar: però Jahvè, el teu Déu, les lliurarà al teu poder i abatrà sobre elles una gran confusió fins que siguin destruïdes
♦ hér er allt í ruglingi: quin desordre que hi ha aquí, tot està damunt-davall aquí

rukka <rukka ~ rukkum | rukkaði ~ rukkuðum | rukkaðe-ð>:
cobrar una cosa (exigir el pagament i cobrar un deute, una factura etc.)
♦ rukka [e-n] fyrir e-ð: fer-li pagar una cosa a algú, cobrar-li una cosa a algú

rukkari <m. rukkara, rukkarar>:
cobrador m, cobradora f, recaptador m, recaptadora f

rukkun <f. rukkunar, rukkanir>:
[requeriment m de] cobrament m, recordatori m d'impagament

rukum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → rjúka “fer fum”

rulla <f. rullu, rullur. Gen. pl.: rulla o: rullna>:
1. (taurullacalandra f (de roba)
2. (hlutverkrol m (paper com a actor)

rumdi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → rymja “bramar”

rumið:
supí de → rymja “bramar”

rummungur <m. rummungs, rummungar>:
1. (rummungsþjófurlladre consumat, lladre consumada (lladre expert, gran lladre)
◊ “Rummungur ræningi” eftir Otfried Preußler: “El bandoler Setcoltells” de l'Otfried Preußler
♦ vera rummungur: ésser-ne un que roba tot el que no estigui clavat en terra
2. (rumungur, rumurcolós m, tiparro m (gegant d'home, home alt i gros)
◊ Hilmar var mikill rummungur, um tveir metrar á hæð, þrekvaxinn, rauðbirkinn, skeggjaður og loðinn á handleggjunum sem stóðu fram úr stuttermabol: en Hilmar era tot un armari d'home, feia gairebé dos metres d'alçada, de complexió robusta, de cabells i pell rojos, amb barba i amb els braços, que li sobresortien d'una samarreta de mànega curta, ben peluts
3. aspi m (peix Aspius rapax syn. Aspius aspius)

rumska <rumska ~ rumskum | rumskaði ~ rumskuðum | rumskað>:
1. (hreyfa sig í svefnibellugar-se [en el llit] (com a senyal d'un son intranquil)
2. ([bera sig til að] vaknadespertar-se (desvetllar-se, desxondir-se: persones & volcans)
◊ eldfjallið rumskaði eftir 102 ára langt goshlé: el volcà s'ha despertat després d'una pausa eruptiva de cent-dos anys

rumur <m. rums, rumar>:
colós m (fl./pl.: colossos) (gegant, home molt alt i gros)

runa <f. runu, runur. Gen. pl.: runa>:
1. (lotareguitzell m (enfilall)
♦ runa af skammaryrðum: un enfilall d'injúries
2. (runi, [löng] röðsèrie f (seguit, cadena)
3. <MATseqüència f
♦ endanleg runa: seqüència finita
♦ óendanleg runa: seqüència infinita

runi¹ <m. runa, runar>:
(löng röðtirallonga f (llarga sèrie)

< runi² <m. runa, runar>:
(ógelt karlsvínverro m (porc no sanat)

runka <runka ~ runkum | runkaði ~ runkuðum | runkaðsér>:
fer-se una palla

runna·dúnurt <f. -dúnurtar, -dúnurtir>:
epilobi m de muntanya, epilobi muntanyenc (planta Epilobium montanum)

runna·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
esparvera arbustiva (planta Hieracium holopleurum)

runna·fjaðra* <f. -fjöðru, -fjöðrur>:
donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)

runna·gerði <n. -gerðis, -gerði>:
bardissa f

runna·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
matollar m

runna·hnoðblóm <n. -hnoðblóms, -hnoðblóm>:
foixarda f, herba cociera, corona f de frare, cogullada f, cossiada f (Mall.(planta Globularia alypum)

runna·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur>:
foixarda f, herba cociera, corona f de frare, cogullada f, cossiada f (Mall.(planta Globularia alypum)

runna·hör* <m. -hörs, -hörvar>:
maleïda f, lli blanc (planta Linum suffruticosum)

runna·kúlublóm <n. -kúlublóms, -kúlublóm>:
foixarda f, herba cociera, corona f de frare, cogullada f, cossiada f (Mall.(planta Globularia alypum)

runna·malurt* <f. -malurtar, -malurtir>:
donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)

runna·mura <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:
agram (o: gram) m de porc arbustiu (planta Potentilla fruticosa)

runna·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>:
poa f nemoral, poa boscana, espigueta f de bosc (planta Poa nemoralis)

runna·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
espècie f d'arbust, mena f d'arbust

runni <m. runna, runnar>:
1. (runnurarbust m (arbrissó)
2. runnar <m.pl runna>: mates i arbustos (brossa, matollar, bardissa, bosc baix [espès])
♦ runnum vaxinn: cobert de mates i arbustos

runnið:
supí de → renna “córrer; fluir, escolar-se”

runn·títla <f. -títlu, -títlur. Gen. pl.: -títlna>:
pardal m de bardissa, xalambrí m (Bal.) (ocell Prunella modularis)

runnum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → renna “córrer; fluir, escolar-se”

runnur <m. runns, runnar>:
variant de runni ‘arbust’

runu·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
seqüencial
♦ runubundið snið: disseny m seqüencial (d'experiments)

runu·fullkominn, -fullkomin, -fullkomið <adj.>:
<MATseqüencialment complet -a

runu·lokaður, -lokuð, -lokað <adj.>:
<MATseqüencialment tancat -ada

runu·rím <n. -ríms, -rím>:
<LITERrima apariada

runu·rúm <n. -rúms, -rúm>:
<MATespai m seqüencial

runu·samleitinn, -samleitin, -samleitið <adj.>:
<MATseqüencialment continu -ínua

runu·þjappaður, -þjöppuð, -þjappað <adj.>:
<MATseqüencialment compacte -a

rupl <n. rupls, no comptable>:
saqueig m, pillatge m 

rupla <rupla ~ ruplum | ruplaði ~ rupluðum | ruplað>:
saquejar
◊ kemur þú til þess að ræna? Hefir þú dregið saman liðsveitir þínar til þess að rupla, til þess að hafa á burt silfur og gull, flytja burt búfé og fjármuni, til þess að afla mikils herfangs?: que és per fer pillatge que tu véns? que és per fer botí que has reunit les teves tropes? per emportar-te'n l'or i l'argent, per apoderar-te del bestiar i els béns? per a fer un gran botí?
♦ ræna og rupla: robar i saquejar
♦ rupla [e-ð] frá e-m: saquejar algú
◊ því að Akas ruplaði musteri Drottins og konungshöllina og höfuðsmennina, og gaf Assýríukonungi, en það kom honum að engu haldi: perquè Acaz havia saquejat el temple de Jahvè, el palau reial i la casa dels caps, i ho havia donat al rei d'Assíria, però tanmateix no li va servir de res
◊ að kveldi er þar skelfing, áður en morgnar eru þeir allir á burt. Þetta er hlutskipti þeirra, er oss ræna, og örlög þeirra, er frá oss rupla: quan arriba el vespre hi ha un espant i abans que arribi el matí tots ja no hi són. Aquesta és la part dels qui ens espolien i el destí dels qui ens saquegen
♦ rupla e-n: espoliar algú
◊ og þeir, sem rupla þig, skulu verða öðrum að herfangi, og alla þá, sem þig ræna, mun ég framselja til ráns: i els qui t'espolien, seran botí d'altres, i tots els qui et depreden, jo els lliuraré a la depredació
♦ rupla í borginni: saquejar la ciutat

rusl <n. rusls, no comptable>:
1. (sorp, úrgangurescombraries f.pl, deixalles f.pl, brossa f (Tarr.), fems m.pl (Mall.) (residus)
♦ fara út með ruslið: treure les escombraries (o: la brossa), dur la brossa al contenidor
♦ henda e-u í ruslið: llençar una cosa a les escombraries
♦ vera í rusli: <LOC FIGestar fet -a pols
2. <FIGbunyol m, porqueria f, nyap m

rusla·dallur <m. -dalls, -dallar>:
recipient m per a deixalles

rusla·fata <f. -fötu, -fötur. Gen. pl.: -fatna o: -fata>:
1. <GENgalleda f de les escombraries, poal m dels fems (Mall.
2. <INFORMpaperera m de reciclatge
◊ ruslafatan er oftast eina mappan sem kemur fram á skjáborðinu þegar Windows XP er keyrt í fyrsta sinn:  la paperera de reciclatge la majoria de vegades és l'única carpeta que apareix a la pantalla de l'escriptori quan es fa anar Windows per primera vegada

rusla·gámur <m. -gáms, -gámar>:
contenidor m d'escombraries

rusla·haugur <m. -haugs, -haugar>:
caramull m de deixalles
♦ enda á ruslahaugum: acabar a les escombraries

rusla·karfa <f. -körfu, -körfur. Gen. pl.: -karfa o: -karfna>:
paperera f (de carrer, per a paper i petites deixalles)

rusla·kompa <f. -kompu, -kompur. Gen. pl.: -kompa o: -kompna>:
cambra f de mals endreços 

rusla·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de les escombraries, bossa f de la brossa, bossa f dels fems (Bal.

rusla·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
contenidor m de deixalles

rusl·fæði <n. -fæðis, no comptable>:
menjar m escombraria 

rusl·póstur <m. -pósts, no comptable>:
<INFORM> spam m, correu m escombraria 

rusta·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
groller -a, bast -a

rusta·háttur <m. -háttar, no comptable>:
taujaneria f, grolleria f

rusta·legur, -leg, -legt <adj.>:
bast -a, toixarrut -uda

rusta·skapur <m. -skapar, no comptable>:
taujaneria f, grolleria f

rusti <m. rusta, rustar>:
1. (durtur, dónitaujà m, taujana f (rústec)
2. (endasneið af brauðicrostó m, cornaló m (darrer bocí de pa)

Rut <f. Rutar, no comptable>:
Rut f

Rutar·bók <f. -bókar, no comptable>:
Llibre m de Rut (סֵפֶר רוּת)

rutl <n. rutls, no comptable>:
1. (ruglingur, rótdesgavell m (desordre, desori)
2. (geðbilunconfusió f, cacao m mental (desconcert, trastorn [mental])

rutt:
supí de → ryðja “artigar; netejar d'obstacles etc.”

<n. rús, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera á rúi og stúi: <FIGsemblar ca'n Bum, ésser un desgavell, ésser un desori

Rúanda <n. Rúanda, no comptable>:
Ruanda (o: Rwanda) f 

Rúanda·maður <m. -manns, -menn>:
ruandès (o: rwandès) m, ruandesa (o: rwandesa) f 

rúandíska <f. rúandísku, no comptable>:
ruandès (o: rwandès) m, llengua ruandesa (o: rwandesa)

rúandískur, rúandísk, rúandískt <adj.>:
ruandès -esa (o: rwandès -esa)

Rúben <m. Rúbens, no comptable>:
Rubèn m

rúbidín <n. rúbidíns, no comptable>:
variant de rúbidíum ‘rubidi’

rúbidíum <n. rúbidíums, no comptable>:
rubidi m (metall Rb)

Rúbíkon·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
Rubicó m

rúbín <m. rúbíns, rúbínar>:
robí m

rúbla <f. rúblu, rúblur. Gen. pl.: rúblna o: rúbla>:
ruble m 

Rúdólf <m. Rúdólfs, no comptable>:
Rodolf m

rúða <f. rúðu, rúður. Gen. pl.: rúðna o: rúða>:
vidre m (de finestra, mostrador, escaparata, cotxe etc.)
♦ þrífa rúður: fer nets els vidres, netejar els vidres

rúði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. & pret. subj. de → rýja “tondre”

Rúðu·borg <f. -borgar, no comptable>:
Rouen f

rúðu·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:
vidre m de finestra

rúðu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. ruda f, herba f de bruixa (qualsevol planta del gènere Ruta)
2. (vínrútaruda vera (planta Ruta graveolens)

Rúðu·kona <f. -konu, -konur>:
ruenesa f (dona natural de Rouen)
◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el galdós present que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior), la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol

rúðum:
1ª pers. pl. pret. ind. & pret. subj. de → rýja “tondre”

Rúðu·maður <m. -manns, -menn>:
ruenès m (home natural de Rouen)

rúðu·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:
eixugavidres m, eixugaparabrisa m (dispositiu d'automòbil)

rúg·akur <m. -akurs, -akrar>:
segolar m, camp m de sègol

rúg·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
pa m de sègol
♦ seytt rúgbrauð: pa de sègol cuit al vapor

rúg·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
farina f de sègol

rúgur¹ <m. rúgs, no comptable>:
sègol m (planta Secale cereale)

< rúgur² <m. rúgar, no comptable>:
variant arcaica de rúgur¹ ‘sègol’

rúið:
supí de → rýja “arrancar la llana de les ovelles a mà; plomar, robar”

rúlla <f. rúllu, rúllur. Gen. pl.: rúlla o: rúllna>:
1. <GENrotlle m, rollo m (cast. Bal., ekki ritm./no lit.)
♦ rúlla af salernispappír: rotlle de paper de vàter
♦ rúlla af vír: rotlle de filferro
♦ → gaddavírsrúlla “rotlle de filferro amb pues”
2. (hárrúllarul·lo m (per als cabells)
3. (málningarrúllacorró m, rodillo m (cast. Bal., ekki ritm./no lit.) (per a pintar-hi parets)

rúlletta <f. rúllettu, rúllettur. Gen. pl.: rúlletta>:
ruleta f
♦ rússnesk rúlletta: ruleta russa
♦ spila rússneska rúllettu: jugar a la ruleta russa
♦ e-ð er rússnesk rúlletta: <LOC FIGuna cosa és una ruleta russa

rúllu·gardína <f. -gardínu, -gardínur. Gen. pl.: -gardína>:
persiana f [enrotllable]

rúllukraga·peysa <f. -peysu, -peysur. Gen. pl.: -peysa>:
jersei m de coll alt

rúllu·skauti <m. -skauta, -skautar>:
patí m
♦ vera á rúlluskautum: estar patinant

rúllu·stigi <m. -stiga, -stigar>:
escala mecànica

rúllu·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:
braç m de gitano

rúm <n. rúms, rúm>:
1. <GENllit m
♦ búa um rúmið: fer el llit
♦ einbreitt rúm ~ einbreið rúm: llit individual
♦ eins manns rúm: llit individual
♦ einstæklings rúm: llit individual
♦ hjónarúm: llit de matrimoni
♦ komast upp í rúm með e-m ~ e-i: anar-se'n al llit amb algú, ficar-se al llit amb algú
♦ leggjast (o: fara) [upp] í rúmið: #1. <GENanar-se'n al llit, colgar-se (Bal.)#2. (verða rúmfasturallitar-se (per malaltia)
♦ liggja (o: vera) í rúminu: #1. <GENjeure, estar ajagut -uda#2. (vera rúmfasturfer llit, estar-se en el llit (per malaltia)
♦ fara öfugum megin fram úr rúminu: <LOC FIGllevar-se amb el peu esquerre (o: amb l'altre peu)
♦ láta sér e-ð í léttu rúmi: <LOC FIGprendre's una cosa a la lleugera, no preocupar-se gens per una cosa
♦ e-m liggur e-ð í léttu rúmi: <LOC FIGalgú no està [gens] preocupat per una cosa, a algú tant se li'n fa una cosa
♦ e-m liggur e-ð í miklu rúmi: <LOC FIGimportar una cosa molt a algú, afectar una cosa molt a algú
◊ Alexander konungr heldr nú skipastóli sínum í úthafit sjálft, en í annan stað er frá því at segja, at náttúran minniz á þat, er henni þykkir Alexander hafa svívirt sik ok heiminn, þá er hann lét, at hann væri of þrǫngr ok of lítill einum herra yfir at vera, ok því er hann ætlaði at rannsaka þá hluti er hon vill leynda vera láta, ok þvíat henni liggr í miklu rúmi þessi vanvirðing, er Alexander hefir gǫrt til hennar, þá gefr hon upp alla þá skepnu, er hon hafði áðr til tekit at semja, ok leggr leið sína til helvítis, ok hylr sik með skýi nokkuru. Hvar sem hon ferr, þá ríss ǫll skepnan upp í móti henni, ok lýtr sem sinni móður: el rei Alexandre llavors va posar rumb amb la seva flota cap al gran oceà exterior, però en segon lloc s'ha de referir que Natura no deixava de recordar l'afront que li semblava que l'Alexandre li havia fet a ella i al món quan havia dit que [el món] era massa estret i massa petit per a l'únic senyor que havia quedat, i que per això tenia la intenció d'encercar aquelles coses que ella, Natura, volia mantenir ocultes, i ja que a ella l'afectava molt aquest oprobi que l'Alexandre li havia fet, va deixar qualsevol criatura que s'hagués posat adés a afaiçonar i es va dirigir cap als inferns, després de tapar-se amb un núvol. I onsevulla per on passava, tota criatura s'alçava al seu encontre i s'inclinava davant ella [en senyal de respecte,] com a mare seva que era
♦ e-r er við rúmið: <LOC FIGalgú fa llit
♦ e-r stendur við rúmið: <LOC FIGalgú s'està a la vora del llit
♦ rísa upp í rúminuincorporar-se i quedar mig assegut -uda en el llit (una persona ajaguda o que fa llit)
♦ tvíbreitt rúm ~ tvíbreið rúm: llit de matrimoni, llit doble ~ llits de matrimoni, llits dobles
♦ uppbúið rúm ~ uppbúin rúm: llit fet ~ llits fets
♦ þjóta upp úr rúminuaixecar-se d'una revolada, saltar fora del llit
2. (pláss, sviðlloc m (espai)
♦ eiga rúm í e-u: tenir cabuda en una cosa
♦ hver í sínu rúmi: cadascú en el seu lloc (a l'espai en què hom es troba ara & a ca seva)
◊ kunnig hafa yður verið skipti vor Haralds konungs og þarf eigi þau að inna því að oss ber meiri nauðsyn til að ráða um vandkvæði þau er vér eigum fyrir höndum. Sannspurðan hefi eg fjandskap Haralds konungs til vor. Sýnist mér svo að vér munum eigi þaðan trausts bíða. Líst mér svo sem oss séu tveir kostir gervir, að flýja land eða vera drepnir hver í sínu rúmi. Er eg og þess fúsari að hafa slíkan dauðdaga sem frændur mínir en eigi vil eg yður leiða í svo mikið vandkvæði með einræði mínu því að mér er kunnigt skaplyndi frænda minna og vina, að þér viljið eigi við oss skiljast þótt mannraun sé í nokkur að fylgja mér: tots coneixeu els termes de les relacions que hem mantingut el rei Haraldur i, per tant, no caldrà que ara hi entri en detalls perquè exigeix major peremptorietat que discutim les dificultats que tenim al davant. He constatat del cert l'enemistat que el rei Haraldur sent per nosaltres. Em sembla, doncs, que d'aquest cantó no n'hem d'esperar res de bo. Tinc per mi que només tenim dues opcions: fugir del país o ésser morts, cadascú a ca seva. Personalment, em sento més inclinat a tenir una idèntica mort a la dels meus parents, però no us vull menar, amb la meva sola decisió, a tan grans dificultats, car conec el tarannà dels meus parents i amics i sé que no us voleu pas separar de nosaltres encara que seguir-me us comporti haver de passar per algunes penalitats i tribulacions
◊ og svo var hann kappsamur um þetta að hann vildi eigi vera að veislunni nema hún væri í braut rekin. Og það varð að hún fór í braut. Og nú sátu menn hver í sínu rúmi og drukku og voru kátir: i es va mostrar tan vehement en això que es va negar a continuar en el banquet si a ella no l'en foragitaven. I va passar que ella [realment] se'n va anar. I després, els convidats van seure, cadascun en el seu lloc, bevent i fent tabola
◊ síðan tóku þeir að drekka í annan tíma allt þar til er allir duttu niður með svefni hver í sínu rúmi nema Gljúfra-Geir og Gapi: després, es posaren a beure per segona vegada fins que tots caigueren esbaltits per la son, cadascun en el seu lloc, llevat d'en Gljúfra-Geir i en Gapi
◊ og aðfangakveld fyrir jól sat konungur í hásæti sínu og öll hirðin, hver í sínu rúmi. Voru menn glaðir og kátir því að konungur var hinn glaðasti: i la nit de nadal el rei seia al seu setial amb tota la hirð, cadascú en el seu lloc. Els homes estaven alegres i contents perquè el rei estava de molt bon humor
◊ það barst að á einu kveldi að Hrærekur konungur var kominn til herbergis og heldur síðla og hafði mjög drukkið og var þá allkátur. Þá kom þar Finnur litli með mjaðarbyttu og var það grasaður mjöður og hinn sterkasti. Þá lét Hrærekur gefa að drekka öllum þeim er inni voru allt til þess er hver sofnaði í sínu rúmi. Finnur var þá í brott genginn. Ljós brann í herberginu: es va esdevenir que un vespre el rei Hrærekur s'havia retirat força tard a la seva cambra; havia begut molt i per això estava molt alegre. Aleshores i va entrar en Finnur el Petit amb una bóta de med i era un med assaonat amb herbes [aromàtiques] i molt fort. En Hrærekur en feu donar a beure a tots els qui eren a dins la cambra fins que tots ells s'adormiren, cadascun al seu lloc. En Finnur, mentrestant, se n'havia anat. A la cambra hi havia una llàntia encesa
◊ þá tók að falla lið Erlings og þegar er á ortist og uppganga varð greidd á skeiðina þá féll hver í sínu rúmi. Konungur sjálfur gekk hart fram: aleshores, la tripulació de l'Erlingur començà a sofrir baixes i quan va començar el combat final i es va dur a terme l'abordatge de la skeið, tothom [de la tripulació] hi va caure, cadascú en el seu lloc. El rei en persona avançava amb aferrissament [pel vaixell enemic]
◊ Erlingur átti húsþing við lið sitt og leiðangursmenn, sagði þá ætlan sína, nefndi menn til skipstjórnar, lét lesa upp hverjir skráðir voru á konungsskipinu. Lauk svo þessu þingi að Erlingur bað hvern búast um í sínu rúmi hvar sem skipað var, lét þann missa skyldu lífs eða lima er þá dveldist eftir í bænum er hann legði braut Bækisúðinni. Ormur konungsbróðir lagði þegar brott sínu skipi um kveldið og flest skip höfðu áður verið á floti: l'Erlingur va celebrar una assemblea amb els homes de la seva host i els homes del leiðangur, la lleva. Els hi va revelar les seves intencions, hi va nomenar els homes que haurien de capitanejar les seves naus i féu llegir en veu alta els que havia designat perquè anessin a bord de la nau reial. Aquesta assemblea va acabar demanant l'Erlingur als assistents que cadascun s'aparellés en el lloc que se li hagués assignat als vaixells i proclamant que perdria vida o membres qualsevol que romangués a la vila després que ell hagués salpat amb el Bækisúð. L'Ormur, el germà del rei, ja va salpar amb la seva nau al vespre i molts de vaixells més també ja s'havien varat abans
3. (svæði, rýmiespai m (indret que conté)
♦ rúm og tími: el temps i l'espai
♦ ryðja sér til rúms: <LOC FIGanar-se obrint camí, anar-se generalitzant, imposar-se, escampar-se
◊ þessi tækni ryður sér til rúms: aquesta tècnica s'està imposant
4. (vörurými skips, skipsrúmbodega f, buc m (de vaixell)
◊ ok er hann kom fram um siglu, þá skauzk niðr þilja undir fótum honum, ok fell hann í rúmit, en menn hljópu svá þykkt yfir hann at hann mátti eigi upp standa, ok dvalði þat ferð hans mjǫk langa stund meðan menn hljópu þykkast yfir hann: però quan va haver passat pel costat de l'arbre de la nau, vet ací que una de les posts de la coberta va cedir sota els seus peus i ell va caure a dins el buc de la nau, però eren tants els homes que passaven corrents pel seu damunt que ell no podia aixecar-se, de manera que això el va fer estar aturat molta d'estona, mentre els seus homes passaven corrents en gran quantitat pel seu damunt
5. (þófturúmbanc m de remer (compartiment per seure-hi el remer)
◊ á Orminum langa váru fjǫgur rúm ok þrjátigi; hǫfuðit ok krókrinn var allt gullbúit, svá váru borðin há sem á hafskipum: el gran Drac tenia trenta-quatre bancs de remers; tenia el cap i la cua enterament folrats amb làmines d'or i els bordatges eren tan alts com els dels vaixells d'alta mar
◊ þá var ok reist skip í konungsgarði, þat var þrítugt rúmum. Þat kǫlluðu þeir Ógnarbrandinn: en aquesta ocasió també es va construir un vaixell a la ciutadella reial que tenia trenta bancs de remers. El varen anomenar Ógnarbrandrinn (el terme nàutic brandr designava el ‘bec’ de fusta, corbada o recargolada i sovint adornada amb figures entallades, amb què acabava la proa i la popa dels vaixells norrens medievals

rúm- <en compostos>:
cúbic -a

rúma <rúma ~ rúmum | rúmaði ~ rúmuðum | rúmaðe-ð>:
[poder] contenir una cosa, encabir una cosa
◊ það var þverhandarþykkt og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm. Það rúmaði þrjú þúsund bat: tenia el gruix d'un puny i la seva vorera, que s'assemblava a la vorera d'una copa, estava afaiçonada com una flor de lliri. Hi cabien tres mil bats
  El català expressa la idea de tenir cabuda, haver-hi espai, tenir capacitat des de la perspectiva del contingut, mentre que l'islandès ho fa des de la perspectiva del continent. El millor és traduir el verb rúma amb el nostre caber, però fent que el subjecte sigui el contingut i el complement, el continent.  
     

Rúma <f. Rúma, no comptable>:
Rumà f (רוּמָה)
◊ Jójakím var tuttugu og fimm ára að aldri, þá er hann varð konungur, og ellefu ár ríkti hann í Jerúsalem. Móðir hans hét Sebúdda Pedajadóttir og var frá Rúma: Joaquim tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. Sa mare es deia Zebidà, filla de Fadaïes, i era de Rumà

< Rúma·borg <f. -borgar, no comptable>:
variant arcaica de Rómaborg ‘Roma’

rúmast <rúmast ~ rúmumst | rúmaðist ~ rúmuðumst | rúmast>:
caber, quebre (Mall.
♦ rúmast í e-u: caber dins una cosa
◊ fjandans sannleikurinn rúmast ekki í höfðinu á þér; hann rúmast ekki í höfði nokkurs manns: la puta veritat no cap dins el teu cap; no cap dins el cap de ningú

rúma·tal <n. -tals, -töl>:
<HIST NÀUTnombre m de bancs de remers
◊ þetta sama haust lét Ólafur konungur reisa langskip mikið á eyrunum við Nið. Það var snekkja. Hafði hann þar til smiði marga. En öndverðan vetur var skipið algert. Það var þrítugt að rúmatali, stafnhátt og ekki mikið í sér. Það skip kallaði konungur Tranann: aquella mateixa tardor, el rei Olau va fer construir una gran nau de guerra en els bancs de grava o eyrar del riu Nið. Era una snekkja. En la seva construcció hi va fer treballar molts de mestres d'aixa. Al començament de l'hivern, la nau ja va estar totalment acabada. Tenia trenta bancs de remers i era de proa i de popa altes, encara que no gaire grossa. El rei va anomenar aquesta nau La Grua

rúm·ábreiða <f. -ábreiðu, -ábreiður. Gen. pl.: -ábreiða o: -ábreiðna>:
manta f (cast.), flassada f

rúmba <f. rúmbu, rúmbur. Gen. pl.: rúmbna>:
<MÚSrumba f

rúm·brík <f. -bríkar, -bríkur>:
post f del llit

rúm·desimetri <m. -desiimetra, -desimetrar>:
decímetre cúbic

Rúmeni <m. Rúmena, Rúmenar>:
romanès m, romanesa f

Rúmenía <f. Rúmeníu, no comptable>:
Romania f

rúmenska <f. rúmensku, no comptable>:
romanès m (llengua romanesa)

rúmenskur, rúmensk, rúmenskt <adj.>:
romanès -esa

rúm·fastur, -föst, -fast <adj.>:
allitat -ada
♦ liggja rúmfastur: fer llit, estar allitat

rúm·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f de llit, llençols m.pl i coixineres

rúm·fet <n. -fets, -fet>:
peu cúbic (mesura de capacitat anglesa)

rúm·flet <n. -flets, -flet>:
llitotxa f

rúm·fræði <f. -fræði, no comptable>:
geometria f

rúmfræði- <en compostos>:
geomètric -a

rúmfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
geomètric -a

rúm·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
geòmetra m & f

rúm·föt <n.pl -fata>:
roba f de llit (esp. la roba blanca, com ara els llençols i les coixineres)

rúm·gafl <m. -gafls, -gaflar>:
capçalera f de llit

rúm·góður, -góð, -gott <adj.>:
espaiós -osa

rúm·helgur, -helg, -helgt <adj.>:
ferial
♦ rúmhelgur dagur: fèria f, dia m ferial

rúm·horn <n. -horns, -horn>:
<GEOMangle sòlid

rúm·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
allitament m

rúm·lega <adv.>:
espaiosament
♦ klukkan er rúmlega <+ klukka>: són una mica més de <+ hora>, són les <+ horapassades
◊ klukkan er rúmlega eitt: és la una tocada
◊ klukkan er rúmlega tvö: són passades les dues, són les dues tocades
◊ klukkan er rúmlega þrjú: són passades les tres, són les tres tocades
◊ klukkan er rúmlega fjögur: són passades les quatre, són les quatre tocades
♦ og rúmlega það: i més com aquesta [que encara en podria dir]
♦ rúmlega tvítug kona: una dona de vint anys i escaig

rúm·legur, -leg, -legt <adj.>:
espaiós -osa, ampli àmplia

rúm·lest <f. -lestar, -lestir>:
1. <GENtona cúbica [anglesa] (100 peus cúbics o 2,832 m³)
2. <NÀUTtona f [d'arqueig]
♦ sextíu rúmlesta skip: un vaixell de seixanta tones d'arqueig

rúm·liggjandi, -liggjandi, -liggjandi <adj.>:
allitat -ada
♦ vera rúmliggjandi: fer llit, estar allitat

rúm·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
estret -a

rúm·mál <n. -máls, no comptable>:
1. <GENmesura f de capacitat
2. (rúmtak, rýmivolum m (grandària d'un espai & contingut)
♦ að (o: af) rúmmáli: ...d'X graus (expressant el contingut en alcohol d'un líquid)
◊ á Íslandi telst drykkur áfengur ef magn hreins vínanda er yfir 2,25% af rúmmáli vökvans: a Islàndia una beguda es considera alcohòlica si la quantitat d'alcohol pur que conté és superior al 2,5% del volum total del líquid
◊ bjór, 3,8% alkóhól af rúmmáli: cervesa de 3,8º d'alcohol
3. <NÀUTtonatge m
♦ rúmmál skipsins: el tonatge d'un vaixell
4. <AUTOMcilindrada f

rúmmáls·frymi <n. -frymis, -frymi>:
element m de volum

rúmmáls·fræði <f. -fræði, no comptable>:
estereometria f, volumetria f

rúmmáls·prósenta <f. -prósentu, -prósentur. Gen. pl.: -prósentna o: -prósenta>:
concentració f percentual [en volum]
◊ lyfið inniheldur etanól. Rúmmálsprósenta etanóls í lyfinu er 4,4% (v/v): aquest medicament conté etanol. El percentatge d'etanol del volum total del medicament és del 4,4% (v/v)

rúm·metri <m. -metra, -metrar>:
metre cúbic

rúm·millimetri <m. -millimetra, -millimetrar>:
mil·límetre cúbic

rúm·mælir <m. -mælis, -mælar>:
estereòmetre m

rúm·rusk <n. -rusks, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ gera e-m rúmrusk: <FIGdestorbar el descans d'algú

rúm·sentimetri <m. -sentimetra, -sentimetrar>:
centímetre cúbic

rúm·sjá <f. -sjár, -sjár>:
estereoscopi m

rúm·sjór <m. -sjóar, no comptable>:
alta mar
♦ úti á rúmsjó: en alta mar

rúm·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
espona f

rúm·stólpi <m. -stólpa, -stólpar>:
cama f de llit, peu m de llit

rúm·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
cama f de llit, peu m de llit

rúm·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
(rúm án dýnu og rúmfatacaixa f de llit, bastiment m de llit (quadrilàter de llit sense matalàs ni roba de llit)

rúm·tak <n. -taks, no comptable>:
volum m

rúm·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
dibuix m tridimensional (o: espacial), dibuix isomètric

rúm·teppi <n. -teppis, -teppi>:
cobrellit m, cobertor m, vànova f 

rúm·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
cortina f de llit, cobricel m

rúmur, rúm, rúmt <adj.>:
1. <GENespaiós -osa, ampli àmplia
♦ það er [vel] rúmt um e-n [í e-u]: <LOC FIGalgú té molt d'espai [a un indret]
2. (um fötample -a, balder -a (roba)
♦ vera rúmur: ésser ample, quedar ample
3. (um tímallarg -a(temps)
♦ rúm vika: una mica més d'una setmana, una setmana llarga

rúm·vermir <m. -vermis, -vermar>:
escalfallits m

< rún¹ <f. rúnar, rúnar>:
variant arcaica de → rún² “runa”
◊ þat er þá reynt, ǀ er þú at rúnom spyrr, ǁ inom reginkunnom, ǁ þeim er gǫrðo ginregin ǁ, ok fáði fimbulþulr, ǁ þá hefir hann bazt, ef hann þegir: això està provat: quan consultis les runes, d'origen divinal, les que feren els déus suprems i pintà [de vermell] Fimbulþulr (= el Thul Màxim = Odin): si un calla, millor que millor
◊ Lævateinn heitir hann, ǁ en hann gerði Loptr rúnum ǁ fyr Nágrindr neðan; ǁ í segjárnskeri ǁ liggr hann hjá Sinmǫru, ǁ ok halda njarðlásar níu: [aquesta arma] es diu Lævateinn, la tija d'en Lævi (= Loptr= Loki, igual que Hávi és Odin), i la va fer en Loptr amb runes (aquí potser = cants màgics o coneixements màgics secrets, arcans; d'altres esmenen el rúinn del manuscrit en Loptr rýninn ‘Loptr el versat en encanteris [amb runes]’) Nágrindr avall. És [tancada] amb la Sinmara (interpreto que l'espasa Lævateinn està dipositada en un sarcòfag de ferro devora el cos de la Sinmara) dins un sarcòfag fet amb ferro de tella i guardada amb nou panys fortíssims (rúinn, rúin, rúið)
◊ Kom þar ór runni ǀ Rígr gangandi, ǁ Rígr gangandi, ǀ rúnar kendi; ǁ sitt gaf heiti, ǀ son kvez eiga; ǁ þann bað hann eignaz ǀ óðalvǫllo, ǁ óðalvǫllo ǀ aldnar bygðir: caminant va sortir en Rígr de l'espessor de la bosquina, caminant va sortir-ne en Rígr, li ensenyà les runes, li posà el seu nom, el reconegué públicament com a fill seu i li pregà que prengués possessió de les seves terres pairals, les seves terres pairals, les velles contrades habitades (és a dir, el déu Rígr dóna les seves terres pairals en heretat a son fill, el iarl Rígr)
◊ en Konr ungr ǀ kunni rúnar, ǁ ævinrúnar ǀ oc aldrrúnar; ǁ meirr kunni hann ǀ mǫnnom bjarga, ǁ eggjar deyfa, ǀ ægi lægja: el jove Konr [va aprendre i] sabia [fer anar] les runes, les runes eternes i les runes de [llarga] vida; amb elles sabia ajudar els humans en els parts, esmussar els talls, apaivagar la mar [alçurada]
◊ hann við Ríg jarl ǀ rúnar deildi, ǁ brǫgðom beitti ǀ oc betr kunni; ǁ þá ǫðlaðiz ǀ oc þá eiga gat ǁ Rígr at heita, ǀ rúnar kunna: amb el jarl Rígr va contendre a les runes (cf. Kuhn 1968, pàg. 37, sub voce deila e-ð við e-n ‘sich streiten mit jmdm. wegen od. um etw.’, ço és es va provar amb ell a veure qui de tots dos en sabia més), i ell va saber fer [amb les runes] més manyes i fer-les millors; [i fou així com] va adquirir aleshores el dret, i va poder tenir el dret, a dir-se Rígr i a emprar (?) les runes [sempre que volgués]
◊ mál er at þylja ǀ þular stóli á: ǁ Urðarbrunni at ǁ sá ek ok þagðak, ǀ sá ek ok hugðak, ǁ hlýdda ek á manna mál; ǁ of rúnar heyrða ek dœma, ǀ né um ráðum þǫgðu, ǁ Háva hǫllu at, ǀ Háva hǫllu í; ǁ heyrða ek segja svá <...> : és hora de mussitar la pregària, assegut al setial del þulr: [mentre seia] a la vora del Pou de l'Urðr, veia i callava, veia i rumiava, [veia i] sentia els parlaments [i els afers] dels homes: allà vaig sentir les runes (? Personalment crec que som davant un error de còpia del copista medieval, i que a l'original hi havia un mot que no significava runes sinó nornes, fos el mot que fos) que emetien llur sentència, que no callaven pas llurs decisions. A la vora de la hǫll d'en Hávi, dins la hǫll d'en Hávi hi vaig sentir a parlar d'aquesta manera: <...> (si esmenem el mot manna ‘dels homes’ de l'original en [goð]magna ‘dels déus’, l'escena queda ressituada sencerament en l'esfera de l'àmbit dels déus, i fins i tot podríem pensar que els mǫgn i les rúnar aquí simplement són dues maneres diferents de designar les nornes. Quant al mot ráð, l'interpreto, atès el context del vers anterior, com a decisions, contra la interpretació, per tant, del Kuhn 1968³, pàg. 164: ráð <...> 5. deutung (von runen: Háv. 111)—. Tanmateix, encara hi veig una altra interpretació possible: si, deixant per un moment de banda que ens pugui semblar inversemblant, interpretem el verb dœma com a equivalent de draga ~ taka til dœma, la traducció del vers adquiriria, al meu entendre, molt més sentit: hi he sentit les rúnar -siguin el que siguin, és a dir, tant si són realment runes com si són uns personatges mitològics femenins (que jo, com ja he exposat, identifico amb les nornes)- posant exemples i [en fer-ho,] no han callat per a si llurs consells. Tot plegat, tinc la sensació que aquesta estrofa 111 està deslligada del seu context original i que el compilador dels Hávamál la va col·locar aquí únicament a causa dels seus versos inicials. Si interpretem que el que hom þylr és el període que comença amb el mot Urðarbrunni at, ens podríem trobar davant una fórmula ritual d'inici de pregàries paganes: és hora de fer la pregària, assegut al setial del thul: a la vora del pou de l'Urd hi he obsevat en silenci, hi he observat meditant, [a la vora del pou de l'Urd] hi he sentit els parlaments de les puixances divines: allà hi he sentit les nornes etc. A continuació dels darrers mots de l'estrofa hom pronunciaria el que hom desitjava que els déus li atorguessin)
◊ : 

rún² <f. rúnar, rúnir>:
runa f

rúna·áletrun <f. -áletrunar, -áletranir>:
inscripció rúnica

rúna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
runologia f

rúna·kefli <n. -keflis, -kefli>:
corró rúnic

rúna·letur <n. -leturs, -letur>:
caràcter rúnic

rúna·rista <f. -ristu, -ristur. Gen. pl.: -rista>:
inscripció rúnica

rúna·stafróf <n. -stafrófs, -stafróf>:
alfabet rúnic

rúna·stafur <m. -stafs, -stafir>:
caràcter rúnic

rúna·steinn <m. -steins, -steinar>:
pedra f amb caràcters rúnics, pedra f amb inscripció rúnica

rúna·tákn <n. -tákns, -tákn>:
caràcter rúnic

rún·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
que sap llegir i escriure les runes i sap emprar-les amb fins màgics

rúning <f. rúningar, no comptable>:
1. (rúningurtosa f (d'ovella)
◊ rúning sauðfjár: la tosa de les ovelles
2. (féflettingespoliació f (pillatge)
◊ rúning lands: espoliació d'un país

rúningur <m. rúnings, rúningar>:
variant de rúning ‘tosa’

rúnna <rúnna ~ rúnnum | rúnnaði ~ rúnnuðum | rúnnaðe-ð af>:
arrodonir una cosa
◊ rúnna af upphæð: arrodonir una quantitat

rúnn·stykki <n. -stykkis, -stykki. Gen. pl.: -stykkja; dat.pl.: -stykkjum>:
<CULINpanet m

rúntur <m. rúnts, rúntar>:
1. (hringvegurronda f (carretera o avinguda de circumval·lació del centre de Reykjavík)
2. (leiðitinerari m, ruta f (d'autobús, tramvia etc.)
3. (í miðbænumrúntur m, ronda f (mena de ‘ruta del bacallà’, feta esp. les nits del divendres, pels bars del centre de Reykjavík, per fer copes, divertir-se, lligar etc.)

rúsína <f. rúsínu, rúsínur. Gen. pl.: rúsína>:
pansa f
♦ e-ð er rúsínan í pylsuendanum: <LOC FIGuna cosa és la cirereta que corona el pastís

rú·skinn <n. -skinns, -skinn>:
[pell f d'] ant m (tipus de pell emprada en pelleteria)

rúskinns·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f d'ant

Rússi <m. Rússa, Rússar>:
rus m, russa f

rússí·bani <m. -bani, -banar>:
muntanyes russes (de fira, parc d'atraccions etc.)

Rúss·land <n. -lands, no comptable>:
Rússia f

rússneska <f. rússnesku, no comptable>:
rus m, llengua russa

rússneskur, rússnesk, rússneskt <adj.>:
rus russa
♦ rússneska byltingin: la revolució russa

rúst <f. rústar, rústir>:
1. <GENruïna f
◊ rústir Karþagó (o: Karþagóborgar)les ruïnes de Cartago
♦ falla í rúst: convertir-se en una ruïna, caure en la ruína
♦ koma í rúst: convertir-se en un munt de runa
◊ borgin er komin í rúst: la ciutat ha quedat convertida en un munt de runa
♦ leggja e-ð í rúst: reduir una cosa a runes
♦ → borgarrústir “ruïnes d'una ciutat”
2. <GEOLpalsa f
3. rústir <f.pl rústa>: (hrundar byggingarrunes f.pl, ruïnes f.pl (Bal.(enderrocs)
◊ og að endingu legg ég til, að Karþagó verði lögð í rústir: i ja per acabar proposo que Cartago sigui destruïda
♦ liggja í rústum: estar en ruïnes, ésser un camp de runes
♦ reisa e-ð úr rústum: fer ressorgir una cosa d'entre les runes
◊ fyrirtækið hefur verið reist úr rústum og endurskipulagt: l'empresa ha estat reflotada i reorganitzada
♦ rísa úr rústum: ressorgir d'entre les runes
◊ borgin er risin úr rústum: la ciutat ha ressorgit d'entre les runes

rústa <rústa ~ rústum | rústaði ~ rústuðum | rústaðe-ð>:
reduir una cosa a ruïnes, destruir una cosa

rústa·björgun <f. -björgunar, -bjarganir>:
rescat m d'entre les ruïnes

rúta <f. rútu, rútur. Gen. pl.: rúta>:
autocar m, camiona f (Bal.
♦ taka rútuna til e-s: agafar l'autocar de...

rútína <f. rútínu, rútínur. Gen. pl.: rútína>:
rutina f

rútíneraður, rútíneruð, rútínerað <adj.>:
experimentat -ada, expert -a, d'esma

rútu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m de línia, autocar m, autobús m

rútu·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
conductor m d'autocar, conductora f d'autocar

rútu·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m amb autocar, viatge m amb autobús

rútur <m. rúts, rútar>:
madrilleta f (peix Leuciscus rutilus syn. Rutilus rutilus) (roðagægir)

rútu·runni <m. -runna, -runnar>:
1. ruda f (qualsevol planta del gènere Ruta)
2. (vínrútaruda vera, herba f de bruixa (o: de bruixes) (planta Ruta graveolens)

rútu·slys <n. -slyss, -slys>:
accident m d'autobús, accident m d'autocar

ryddi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → ryðja “artigar; netejar d'obstacles etc.”

ryð¹ <n. ryðs, no comptable>:
rovell m, òxid m
♦ meðhandla e-ð til að verjast ryði: tractar un objecte per a prevenir-ne l'oxidació, tractar un objecte per a protegir-lo del rovell

ryð² <n. ryðs, no comptable>:
(plöntusjúkdómurrovell m, neula f (fitopatia fúngica)

ryð·blettur <m. -bletts, -blettir>:
taca f de rovell

ryð·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
rovellós -osa

ryð·étinn, -étin, -étið <adj.>:
rosegat -ada pel rovell, completament rovellat -ada

ryð·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó barbaresc (o: berber), falcó m de Barbaria (ocell Falco pelegrinoides)

ryð·fjón <f. -fjónar, no comptable>:
<LIT> enemistat f del rovell (kenning poètica per a: pedra d'esmolar)
♦ beður ryðfjónar: el jaç de l'enemistat del rovell (kenning poètica per a: espasa)

ryð·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir. Gen. pl.: -flekkja; dat.pl.: -flekkjum>:
taca f de rovell

ryð·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
tros m de rovell, objecte rovellat
◊ Þorsteinn tók við og brá sverðinu og sýndist ryðfrakki einn vera. Jarl bað hann fá sér. Hann gerði svo. Jarl laust niður hjöltunum á stein og féll af ryð allt. Var þá bjart sverðið sem silfur: en Þorsteinn va agafar la beina i va desembeinar l'espasa i aquesta va tenir l'aspecte d'ésser tan sols un tros de rovell. El iarl li va pregar que l'hi donés i ell ho va fer. El iarl va pegar un cop amb l'empunyadura contra una pedra i tot el rovell es va desprendre de l'espasa i llavors l'espasa fou lluenta com la plata

ryð·frír, -frí, -frítt <adj.>:
inoxidable
♦ ryðfrítt stál: acer inoxidable

ryðga <ryðga ~ ryðgum | ryðgaði ~ ryðguðum | ryðgað>:
rovellar-se
♦ ryðga í sundur: corroir-se

ryðgaður, ryðguð, ryðgað <adj.>:
rovellat -ada

ryð·genginn, -gengin, -gengið <adj.>:
rovellat -ada

ryðgun <f. ryðgunar, no comptable>:
oxidació f

ryði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → rjóða “envermellir, enrogir”

ryðja <ryð ~ ryðjum | ruddi ~ ruddum | rutte-ð>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <GENartigar un terreny, desbrossar un terreny
◊ ef þú ert orðinn svo fjölmennur, þá far þú upp í skóginn og ryð þér þar til bólstaða í landi Peresíta og Refaíta: ja que tu i els teus heu tornat tants, pugeu a la regió dels boscos i artigueu-ne una part per fer-vos-hi un lloc on viure-hi, en el país dels ferezeus i dels rafaïtes
◊ ef það er skógi vaxið, þá verður þú að ryðja hann, þá munt þú og eignast fjalladrögin: si està coberta de bosc, l'hauràs de tallar i teu serà també tot el que reti la muntanya
◊ hin hávöxnu trén eru höggvin og hin gnæfandi hníga til jarðar. Hann ryður skógarrunnana með öxi: els arbres alts són tallats i els elevats s'inclinen fins a la terra. Amb la destral talla els arbustos del bosc
♦ ryðja land: artigar un bocí de terra
♦ ryðja markir: artigar boscos, convertir uns boscos en terra de conreu
♦ ryðja skóg: artigar un bosc, arrabassar un bosc per fer-ne terra de conreu
2. (um vegobrir una cosa (camí)
♦ ryðja veg: obrir un camí
◊ greiðið götu Drottins í eyðimörkinni, ryðjið Guði vorum veg í óbyggðinni!: prepareu al desert el camí del Senyor, aplaneu als ermassos un camí per al nostre Déu
♦ ryðja götu (o: braut) í gegnum skóginn: obrir un camí a través del bosc
◊ vegur hins réttláta er sléttur, götu hins réttláta ryður þú: el camí del just és pla; vós aplaneu la carrera del just
♦ ryðja siglingarleið gegnum ísinn: obrir una via de navegació a través del gel
♦ ryðja stíginn fram: <LOC FIGobrir-se un camí a través dels enemics
◊ Þórólfur gerðist þá svo óður, að hann kastaði skildinum á bak sér, en tók spjótið tveim höndum; hljóp hann þá fram og hjó eða lagði til beggja handa; stukku menn þá frá tveggja vegna, en hann drap marga. Ruddi hann svo stíginn fram að merki jarlsins Hrings, og hélst þá ekki við honum; hann drap þann mann, er bar merki Hrings jarls, og hjó niður merkistöngina: en Þórólfur llavors es va enardir tant que es va llançar l'escut a l'esquena i va agafar la llança amb totes dues mans; després, va envestir cap endavant, tallant i clavant a banda i banda; els homes saltaven a dreta i esquerra per esquivar-lo, però ell en va matar molts. D'aquesta manera es va obrir un camí cap endavant fins a l'estendard del iarl Hringur i res ni ningú no se li va resistir; va matar l'home que portava l'estendard del iarl Hringur i va fer caure a terra l'estendard tallant-ne l'asta
3. (tæma, rýmabuidar una cosa (evacuar edifici)
♦ ryðja borð: desparar la taula (deixant-la totalment buida)
♦ ryðja búðina fyrir e-m: desparar la taula (deixant-la totalment buida)
◊ og er þeir komu í búðina þá sáu þeir hvar Guðmundur hinn ríki sat og talaði við Einar Konalsson fóstra sinn. Hann var vitur maður. Gengu þeir þá fyrir Guðmund. Hann tók þeim vel og lét ryðja fyrir þeim búðina að þeir skyldu allir sitja mega. Spurðust þeir þá tíðinda: i quan varen entrar dins el tendal, hi varen veure en Guðmundur el poderós assegut i parlant amb l'Einar Konalsson, el seu fóstri i un home savi. Es van presentar davant en Guðmundur i aquest els va donar la benvinguda i va fer fer lloc per a ells dins el tendal perquè tots hi poguessin seure. Llavors es van preguntar mútuament les noves que hi havia
♦ ryðja búrið: buidar el rebost (deixar-lo totalment buit)
♦ ryðja húsið: desallotjar la casa, buidar la casa
◊ og prestur skal bjóða að láta ryðja húsið áður en prestur gengur inn til þess að líta á skelluna, svo að ekki verði allt óhreint, sem í húsinu er: i un sacerdot manarà que facin buidar la casa abans que un sacerdot hi entri per a examinar el mal [de lepra], de manera que no torni impur tot el que hi hagi dins la casa
♦ ryðja salinn: desallotjar la sala (buidar-la de gent & deixar-la neta d'obstacles -p.e., cadires i taules- perquè s'hi pugui jugar, ballar etc.)
♦ ryðja veginn: desallotjar el carrer
4. (affermadescarregar una embarcació (baixar la càrrega a terra)
♦ ryðja skip: descarregar un vaixell
◊ því felldu þeir segl og létu reka. Daginn eftir hrakti oss mjög undan ofviðrinu. Þá tóku þeir að ryðja skipið. Og á þriðja degi vörpuðu þeir út með eigin höndum búnaði skipsins: per aquest motiu varen abaixar les veles i es deixaren anar a la deriva. L'endemà la tempesta ens va malmenar molt i per això van començar a buidar la nau de la seva càrrega, i al tercer dia varen llençar per la borda amb llurs pròpies mans els ormeigs de la nau
◊ Hrútur gekk síðan til skips og sigldi í haf. Þeim gaf vel byri og tóku Borgarfjörð. En þegar er skip var landfast reið Hrútur vestur heim en Össur lét ryðja skipið: en Hrútur es va dirigir tot seguit a la nau i es va fer a la mar. Tenien un vent molt favorable i van arribar el Borgarfiord, i quan van haver amarrat el vaixell, en Hrútur va cavalcar en direcció a ponent cap a casa, mentre l'Össur feia descarregar el vaixell
◊ síðan fluttu þeir Grímur skipið með farmi út til skipa sinna; skiptu þá skipunum, hlóðu þetta, er þá höfðu þeir fengið, en ruddu hitt, er þeir höfðu áður og minna var, báru þar í grjót og brutu þar á raufar og sökktu niður; sigldu síðan á haf út, þegar byr gaf: tot seguit, en Grímur i els seus van portar la nau amb el seu carregament cap a llurs vaixells i varen baratar les naus, hi varen carregar el que havien capturat, i en descarregaren el que havien tingut abans i que era menys, hi portaren pedres i hi feren forats i l'enfonsaren; després, quan va bufar un vent favorable, es varen fer a la mar
5. (hrjóðanetejar una cosa (buidar d'enemics, deixar-la neta d'enemics)
♦ ryðja skip: netejar un vaixell de tripulants enemics
◊ Skalla-Grímur ruddi framstafninn og drap Sigtrygg. Margt hljóp manna á kaf, en menn Skalla-Gríms tóku bátinn, er þeir höfðu þangað haft, og reru til og drápu þá alla, er á sundinu voru: en Grímur Calba va netejar de tripulants enemics tota la proa de la nau i hi va matar en Sigtryggur. Molts dels tripulants van saltar a l'aigua, però els homes d'en Grímur Calba van agafar el bot amb què hi havien anat, remaren cap a ells i mataren tots els qui estaven nedant
6. <JURacceptar o rebutjar una persona (com a membre d'un jurat, d'un tribunal, de l'assemblea legislativa etc.)
♦ ryðja dóm: examinar els membres que han de formar part d'un tribunal a fi d'acceptar-los com a jutges o bé recusar-los (la locució sovint acaba només volent dir ‘rebutjar o recusar un jutge proposat’; això és aplicable a d'altres complements, de manera que ryðja dóm, kvið/kviðdóm, lǫgréttu etc. sovint vol dir el mateix que ryðja e-n úr dómi, kvið/kviðdómi, lǫgréttu etc.)
◊ sá maðr er hann vill dóm ryðja, hann skal ganga þar at, er sá maðr sitr í dómi, er hann vill úr ryðja, ok mæla svá at hann heyrði eða goði sá, er hann nefndi í dóminn: l'home que vol examinar els membres proposats d'un tribunal, cal que es presenti allà on segui el membre proposat del tribunal que ell vol recusar i que[, al seu davant,] digui, de manera que l'home en qüestió ho senti o el godó que l'hagi nomenat per ésser jutge del tribunal
♦ ryðja kviðinn (o: kviðu): examinar els membres proposats d'un jurat i procedir a llur acceptació o recusació
◊ fyrst skal eg ryðja kviðu en þá dóma en þá vígvöll fyrir vegöndum: primer triaré els membres del jurat, després els jutges i finalment l'indret per als duelistes
◊ Mörður nefndi sér votta og bauð búum þeim níu í setu vestur á árbakka. Mörður nefndi sér votta og bauð þeim Flosa og Eyjólfi að ryðja kviðinn. Þeir gengu til að ryðja kvið og hugðu að og gátu hvergi rengdan, gengu frá við svo búið og undu illa við: en Mörður va nomenar els seus testimonis i va convidar els nou veïns a asseure's a la riba de ponent del riu. En Mörður va nomenar [de nou uns altres] testimonis i va convidar en Flosi i l'Eyjólfur que triessin els membres del jurat. Aquests s'hi acostaren per a fer la tria del jurats, els examinaren i no pogueren trobar-n'hi cap que fos recusable, i un cop ho hagueren fet, es retiraren i no n'estaven gens contents
◊ síðan reifði hann það er Mörður bauð búum í setu. Þá reifði hann það því næst er hann bauð Flosa að ryðja kviðinn "eða þeim manni er handselda lögvörn hefir fyrir hann": a continuació va referir que en Mörður havia convidat els seus veïns a asseure's. Després va exposar que de seguida després ell havia convidat en Flosi a examinar els membres del jurat "o l'home a qui en Flosi havia transferit la seva defensa legal"
♦ ryðja e-n úr kviðinum: eliminar algú com a membre d'un jurat, rebutjar algú com a membre d'un jurat
◊ í annað sinn nefndi Eyjólfur sér votta "í það vætti," sagði hann, "að eg ryð þessa menn báða úr kviðinum" - og nefndi þá á nafn og svo feður þeirra - "fyrir þá sök að annar þeirra er þrímenningur Marðar að frændsemi en annar að guðsifjum þeim er kviðu eiga að ryðja að lögum. Eruð þið fyrir laga sakir ónýttir í kviðinum því að nú er rétt lögruðning til ykkar komin. Ryð eg ykkur úr að alþingismáli réttu og allsherjar lögum. Ryð eg handseldu máli Flosa Þórðarsonar": per segona vegada l'Eyjólfur va nomenar testimonis "perquè donin testimoni", va dir, "que elimino aquests dos homes com a membres del jurat" -i llavors va anomenar llurs noms i el de llurs pares- "per tal com un és parent de tercera generació d'en Mörður i l'altre és padrí de fonts d'un dels seus, la qual cosa els invalida a tots dos com a testimonis. D'acord amb la llei, ja no serviu pas per a ésser membres del jurat perquè heu estat recusats a dreta llei com a testimonis. Us elimino com a membres del jurat d'acord amb el procediment d'enjudiciament vigent de l'Alþingi i d'acord amb la llei general vigent. Us elimino com a membres del jurat en la causa que en Flosi Þórðarson m'ha traspassat"
♦ ryðja lögréttu [til e-s]: votar els membres de la lögrétta o assemblea legislativa [sobre un punt]
◊ en ef þeir verða eigi á sáttir er í lögréttu sitja hvað þeir vilja lofa eða í lög leiða, þá skulu þeir ryðja lögréttu til og skal ráða afl með þeim: però, si els membres de la lögrétta, l'assemblea legislativa, no assoleixen unanimitat sobre el que volen permetre i el que volen regular per llei, aleshores hauran de decidir-ho votant i prevaldrà l'opció que hagi tingut més vots
♦ ryðja [kviðinn] við e-n: fer l'acceptació o la recusació dels membres del jurat en esguard dels interessos d'algú
◊ Mörður Valgarðsson gekk þá að dóminum og nefndi sér votta "í það vætti," sagði hann, "að eg ónýti lögruðning Eyjólfs Bölverkssonar. Finn eg það til að hann ruddi eigi við aðilja frumsakar heldur við þann er með sök fór. Nefni eg mér þessa votta eða þeim er njóta þurfa þessa vættis": aleshores en Mörður Valgarðsson va anar davant el tribunal i hi nomenà testimonis "perquè facin testimoni", va dir, "que declaro invàlida la tria dels testimonis feta per l'Eyjólfur Bölverksson. Considero al respecte que no la va dur a terme en relació i esguard de la part demandant primera i real sinó d'aquell que porta la causa [davant aquest tribunal]. Nomeno aquests testimonis per a mi o per a aquells que hagin de menester fer ús d'aquest testimoni
II. <amb complement en datiu>:
◊ hann lítur ekki við neinum bótum og friðast eigi, þótt þú ryðjir (θarbεh תַרְבֶּהí hann gjöfum: no té en compte cap indemnització, ni s'apaivaga per més que l'omplis de regals
1. <GENtreure una cosa, llevar una cosa (LIT, Val. & Bal.)
♦ ryðja e-u braut: #1. <GENnetejar d'obstacles una cosa#2. <FIGdonar lliure curs a...
◊ hann ruddi braut reiði sinni, þyrmdi eigi sálum þeirra við dauðanum og ofurseldi drepsóttinni líf þeirra: donà lliure curs a la seva ira, no va respectar llurs ànimes amb la mort i lliurà llurs vides a la pesta
♦ ryðja e-u burt: treure una cosa, llevar una cosa (LIT, Val. & Bal.) (desempallegar-se d'una cosa que fa nosa o és un obstacle)
◊ greiðið götu lýðsins! Leggið, leggið braut! Ryðjið burt grjótinu! Reisið merki fyrir þjóðirnar!: prepareu el camí del poble! obriu, obriu el camí! netegeu-ne les pedres! Alceu bandera per als pobles!
◊ á þeim degi þarft þú eigi að skammast þín fyrir öll illverk þín, þau er þú syndgaðir með gegn mér, því að þá mun ég ryðja burt frá þér þeim, er ofkætast drambsamlega í þér, og þú munt ekki framar ofmetnast á mínu heilaga fjalli: aquell dia ja no t'hauràs d'avergonyir més de cap de les teves males accions amb què vas pecar contra meu, perquè llavors et llevaré de dins teu els qui exulten amb arrogància en el teu si i tu ja no seràs mai més altiva a la meva muntanya santa
♦ ryðja e-m í brott: desempallegar-se d'algú
◊ eptir þetta lét Karlamagnús konungr frelsa sitt ríki ok styrkja ok setja í sín lǫnd menn til stjórnar ok forráða, en ryðja í brott sínum fjándmǫnnum ok andskotum: després d'això, el rei Carlemany va fer alliberar el seu regne i fortificar-lo i posar homes que governessin i administressin les seves terres, i en foragità els seus enemics i adversaris
♦ ryðja e-m úr vegi: desempallegar-se d'algú, treure algú del mig, llevar algú del mig (LIT, Val. & Bal.)
◊ og þó ruddi ég Amorítum úr vegi þeirra, er svo voru háir sem sedrustré og svo sterkir sem eikitré: i tanmateix vaig llevar-los els amorreus del mig, que eren tan alts coms cedres i tan forts com roures
♦ ryðja e-u úr vegi: treure una cosa del mig, llevar una cosa del mig (LIT, Val. & Bal.) (obstacle)
◊ ryðja steinum úr vegi: treure pedres del mig
◊ leggið braut, leggið braut, greiðið veginn, ryðjið hverjum ásteytingarsteini úr vegi þjóðar minnar!: obriu camí, obriu camí, prepareu el camí, lleveu del camí del meu poble tota pedra que pugui fer ensopegar!
III. <reflexiu d'acusatiu>:
1. alliberar-se de la crosta de gel, obrir-se pas a través del gel (un riu quan es desglaça)
♦ áin ryður sig: el riu comença a trencar el gel
2. estar molt generós -osa
♦ ryðja sig [um kviðinn]: (vera stórgjöfullestar molt generós -osa, prodigar-se
3. parlar sense pèls a la llengua, parlar sense embuts (expressar la seva opinió sense ambatges)
IV. <reflexiu de datiu>:
♦ ryðja sér braut (o: leið) [í gegnum e-ð]: obrir-se camí [a través de...]
♦ ryðja sér til rúms: <LOC FIGanar-se obrint camí, anar-se generalitzant, imposar-se, escampar-se
V. <amb complement preposicional>:
A. <af>
1. <ryðja e-u af>retirar una cosa
◊ Tófi segir að þar var féið undir. Ruddu þeir þá af viðinum og fundu undir bæði gull og silfur, klæði og vopn góð. Þeir bera fé þetta til skipa: en Tófi els va dir que el tresor hi era al davall. Aleshores van retirar els troncs i al dessota hi trobaren or i argent, roba i bones armes. Van portar aquest tresor a les naus
◊ tveir diskar voru fram bornir. Þar var eitt skammrifsstykki fornt á diskinum hvorum og forn ostur til gnættar. Butraldi signdi skamma stund, tekur upp skammrifið og sker og neytir og leggur eigi niður fyrr en allt var rutt af rifjum: els van servir dues plates. A cadascuna d'elles hi havia un tros de costellam curt [de xai] gens fresc i formatge estantís en abundància. En Butraldi va fer una estoneta el senyal de la creu, va agafar les costelles curtes i es va posar a tallar-ne i menjar-ne la carn i no les va deixar fins que les hagué deixades ben escurades
 
B. <til>
1. <ryðja til e-s>fer via lliure [per la força] cap a una cosa, obrir camí [per la força] a una cosa
◊ Þorbjörn öngull var uppvöðslumikill og ruddi fast til gleði. Varð hver til að fara sem hann vildi. Tók hann í herðar hverjum manni og hnykkti fram á völlinn: en Þorbjörn Ham era un fatxenda que obligava la gent a divertir-se tant si com sinó. Tothom havia de fer com ell volia. Agafava tots els homes pels muscles i els estirava amb força cap al cós
 
C. <upp>
1. <ryðja e-u upp>aixecar una cosa, fer saltar una cosa
◊ þá tóku þeir til ok glímdu með miklum atgangi ok ómannligum, því at þeir ruddu upp jörðu ok grjóti sem lausri mjöllu: llavors es varen posar a barallar i s'abraonaren amb un gran i inhumà acarnissament perquè aixecaven la terra i les pedres com si fossin neu flonja acabada de caure
 
D. <úr>
1. <ryðja e-u [út] úr sér>amollar una cosa, deixar anar una cosa (tirallonga de queixes, una cosa apresa de memòria etc.)
 
VI. <impersonal>:
1. dispersar-se (gernació)
♦ ryður samnaðinn: la multitud congregada es va dispersar

ryðjast <ryðst ~ ryðjumst | ruddist ~ ruddumst | ruðst>:
I. <absolut>:
1. <GENprecipitar-se, llançar-se  (en grup, a patolls)
◊ hversu lengi ætlið þér að ryðjast allir saman gegn einum manni til að fella hann eins og hallan vegg, eins og hrynjandi múr?: fins quan voleu llançar-vos tots plegats contra un home per enderrocar-lo com una paret a punt de caure, com un mur que s'esfondra?
II. <amb complement preposicional>:
A. <>
1. <ryðjast að e-u>acudir en massa a
◊ "ég vissi ekki að hér væri verkfall", svaraði bifreiðastjórinn. "Ëg vinn ekki gegn verfallinu". Eftir hádegið dró svo til úrslitaátakanna. Lögreglan mætti kylfubúin, en við ruddumst að húsinu. Héðinn stóð fyrir dyrunum: "No sabia pas que aquí es feia vaga", va respondre el xofer. "No treballo contra la vaga jo". Després de migdia es va anar apropant l'atac decisiu. La policia es va presentar amb les porres preparades, però nosaltres vam afluir cap a l'edifici. En Héðinn s'estava davant la porta
◊ börnin ruddust að borðinu: els nens van acudir a taula
 
B. <áfram>
1. <ryðjast áfram>obrir-se pas cap endavant entre la gent
◊ allir hafa þeir gjörst fráhverfir í rásinni, eins og hestur, sem ryðst áfram í orustu: tots ells han renovat llur interès en la cursa com un cavall que s'obre pas en la batalla
 
C. <fram>
1. <ryðjast fram>llançar-se cap endavant, avançar, anar obrint-se pas
◊ forustusauðurinn fer fyrir þeim, þeir ryðjast fram, fara í gegnum hliðið og halda út um það, og konungur þeirra fer fyrir þeim: el xot que els fa de guia obre la marxa davant elles, s'obren pas, passen per la porta i surten a fora i llur rei marxa davant elles
◊ ef hann ryðst fram og hneppir í varðhald og stefnir dómþing - hver aftrar honum?: si s'obre pas endavant i empresona i convoca una assemblea judiciària: qui li atura els peus?
◊ illu andarnir fóru þá úr manninum og í svínin, og hjörðin ruddist fram af hamrinum í vatnið og drukknaði: els mals esperits sortiren aleshores de l'home, van entrar en els porcs, i la guarda de porcs es va precipitar del penya-segat a dins el llac i s'hi ofegà
♦ ryðjast fram fyrir e-n í biðröðinni: <LOC FIGcolar-se davant algú a la cua [d'espera]
 
D. <inn>
1. <ryðjast inn í e-ð>irrompre en una cosa
◊ hver sem reynir að ryðjast inn í húsið skal drepinn: qualsevol que intenti irrompre dins la casa, que sigui mort
◊ og varðliðsmennirnir og riddararnir ruddust alla leið inn í innhús Baalsmusterisins og tóku asérurnar út úr musteri Baals og brenndu þær: el homes de la seva guàrdia i els cavallers van irrompre tot d'una a dins la cambra interior del temple de Baal, van treure a fora del temple de Baal les aixeràs i les cremaren
◊ rödd þess er orðin eins og þruskið í höggorminum, sem skríður burt, því með herliði bruna þeir áfram og með öxum ryðjast þeir inn á það, eins og viðarhöggsmenn: sa veu ha tornat com la fressa gairebé imperceptible de l'escurçó que fuig lliscant car s'hi precipiten amb un exèrcit [com una torrentada] i hi irrompen amb destrals com si fossin llenyataires
♦ ryðjast hingað inn óboðinn ~ óboðin: <LOC FIGirrompre aquí sense permís (o invitació)
◊ stær þig eigi frammi fyrir konunginum og ryðst eigi í rúm stórmenna: no et vulguis fer l'important davant el rei ni et colis en els llocs reservats als grans
 
E. <í gegn e-ð>
1. <ryðjast í gegn e-ð>obrir-se pas [a colzades]
 
E. <um>
1. <ryðjast um>mantenir els voltants nets d'enemics a còpia de cops
◊ og er þeir komu að heitir Þorbjörn á sína menn til meðalgöngu. Hinir voru svo ákafir að þeir gátu ekki að gert. Grettir ruddist um fast. Þeir voru fyrir honum Þórissynir og féllu báðir senn er hann hratt þeim frá sér: quan ja hi arribaven, en Þorbjörn va manar als seus homes que es posessin enmig dels qui lluitaven, però aquests ja estaven tan encesos que els seus homes no els pogueren separar. En Grettir s'obria pas al seu voltant a còpia de cops. Els fills d'en Þórir se li posaren al davant i tots dos caigueren alhora en terra quan ells els va pegar una empenta per apartar-los de si
◊ nú hljóp á hann hver að öðrum en hann ruddist um fast og lengi en þó gátu þeir hlaðið honum um síðir og bundu hann: llavors un darrere l'altre tots el van envestir, però ell va mantenir el seu voltant net d'atacants durant molt de temps encara que finalment, el pogueren fer caure i llavors el lligaren
◊ Atli hleypur upp á skip að Hrúti og ryðst um fast og nú snýr í mót honum Össur og lagði til hans og féll sjálfur á bak aftur því að annar maður lagði til hans: l'Atli va saltar a bord de la nau d'en Hrútur i es va obrir una clariana tot al seu voltant a còpia de cops d'espasa i llavors l'Össur el va escometre i li pegà un cop de llança, però ell mateix es va haver de deixar caure cap enrere perquè un altre li va clavar a ell un cop de llança
◊ berjast þeir lengi svo að eigi verða umskipti. Kolur hljóp þá upp á skip Þráins og ruddist um fast og drepur margan mann. Hann hafði gylltan hjálm: varen estar lluitant sense que hi hagués canvis en la situació inicial de la lluita. Aleshores en Kolur va pujar a bord de la nau d'en Þráinn i s'hi va obrir una clariana amb la seva espasa matant-ne a més d'un. Duia un casc daurat
 
F. <út>
1. <ryðjast út>precipitar-se [en massa] a fora de
◊ þá ruddust borgarbúar út og rændu herbúðir Aramea: aleshores els habitants de la ciutat es precipitaren a fora i saquejaren el campament dels arameus
 

ryð·kláfur <m. -kláfs, -kláfar>:
banyera rovellada (vaixell vell i ja més per al desguàs que no pas per navegar-hi)
♦ vera [gamall] ryðkláfur: ésser una banyera rovellada

ryð·skán <f. -skánar, -skánir>:
crosta f de rovell

ryðugur, ryðug, ryðugt <adj.>:
rovellat -ada

ryð·varinn, -varin, -varið <adj.>:
tractat -ada contra el rovell, protegit -ida contra el rovell

ryðvarnar·efni <n. -efnis, -efni>:
anticorrosiu m, antioxidant m, producte anticorrosió

ryð·verja <-ver ~ -verjum | -varði ~ -vörðum | -variðe-ð>:
tractar una cosa contra el rovell, protegir una cosa contra el rovell

ryð·vörn <f. -varnar, no comptable>:
protecció f contra el rovell

ryð·þol¹ <n. -þols, no comptable>:
<METAL·Lresistència f a l'oxidació

ryð·þol² <n. -þols, no comptable>:
<BOTresistència f al rovell

ryfi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → rjúfa “rompre”

Rygi <m. Rygja, Rygir. Gen. pl.: Rygja; dat.pl.: Rygjum>:
rogalandès m, rogalandesa f (nadiu o habitant del Rogaland)

ryk <n. ryks, no comptable>:
pols f (brutor)
♦ dusta [ryk] af e-u: treure la pols a una cosa, llevar la pols a una cosa (LIT, Val. & Bal.)
♦ dusta rykið af e-u: <GEN & FIGespolsar una cosa, treure la pols a una cosa, llevar la pols a una cosa (LIT, Val. & Bal.)
♦ fullur ~ full ~ fullt af ryki: ple -ena de pols
♦ safna ryk: omplir-se de pols, agafar pols
♦ slá (o: þyrla) ryki í augum á e-m (o: slá -o: þyrla- ryki í augu e-s)#1. <GENllançar-li pols a algú als ulls#2. (blekkja; villa e-m sýnenganyar algú, entabanar algú (fer-li creure una cosa que no és, ensorrar)
♦ þakinn ~ þakin ~ þakið ryki: cobert -a de pols
♦ þerra ryk: espolsar, treure la pols, llevar la pols (LIT, Val. & Bal.)
♦ þurrka [ryk] af e-u: treure la pols a una cosa, llevar la pols a una cosa (LIT, Val. & Bal.)
♦ þyrla upp ryki: aixecar polseguera, aixecar un núvol de pols

ryka <ryka ~ rykum | rykaði ~ rykuðum | rykað>:
fer pols

rykaður, rykuð, rykað <adj.>:
1. <GENcobert -a de pols, polsegós -osa
2. <FIGenressacat -ada, amb el cap tèrbol [per l'alcohol]

ryk·fallinn, -fallin, -fallið <adj.>:
1. <GENcobert -a de pols
2. <FIGcaigut -uda en l'oblit

ryk·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
trinxera f (tipus de gavardina)

ryk·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
ulleres f.pl de protecció (p.e., per anar amb moto, biplà etc.)

ryk·gríma <f. -grímu, -grímur. Gen. pl.: -grímna o: -gríma>:
mascareta f antipols

ryki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → rjúka “fer fum, fum[ej]ar”

rykki·lín <n. -líns, pl. no hab.>:
<RELIGroquet m, sobrepellís m

rykkja <rykki ~ rykkjum | rykkti ~ rykktum | rykkt>:
1. <e-ð>: (draga pils í fellingarfrunzir unsa cosa (roba, esp. falda: embastar-la o cosir-la amb punt llarg)
2. <e-u>: (kippapegar una estirada [seca] a una cosa, pegar [una] estrebada a una cosa (estirar amb brusquedat, violència o força)
◊ hann rykkti höndunum upp að hjarta: es va dur les mans al cor d'una estrebada
◊ þá var vínviðinum rykkt upp í heift og varpað til jarðar, og austanvindurinn skrældi ávöxt hans. Hin sterka grein hans skrælnaði, eldur eyddi henni: aleshores varen arrancar amb ira el cep i el tiraren en terra i el vent de llevant en va assecar el seu fruit. La seva vigorosa sarment es va assecar, el foc la va devorar
♦ rykkja sverði: desembeinar una espasa d'una estirada
♦ rykkja sverðinu lausu: desclavar l'espasa d'una estrebada
♦ rykkja e-u að sér: pegar estrebada a una cosa i agafar-la
♦ rykkja e-u af e-m: apartar una cosa d'algú d'una estrebada
♦ rykkja e-u áfram: fer avançar un vehicle a estrebades
♦ rykkja e-u fram: moure una cosa cap endavant
◊ þeir reru knálega og stefndu að naustum Þorfinns. Og er skipið kenndi niður hljópu þeir fyrir borð sem á voru. Grettir hafði tölu á mönnum þessum að þeir voru tólf saman. Ekki þótti honum þeir friðlega láta. Þeir tóku upp skip sitt og báru af sjó. Eftir það hlupu þeir að naustinu. Þar stóð inni karfinn Þorfinns sá hinn stóri. Hann settu aldrei færri menn á sjó en þrír tigir en þeir tólf rykktu honum þegar fram á fjörugrjótið. Síðan tóku þeir upp sitt skip og báru inn í naustið: remaven amb molta d'empenta i es dirigien cap a l'escar d'en Þorfinnur. Quan l'embarcació va tocar fons, tots els qui hi eren a dins van saltar a terra per la borda. En Grettir els va contar i eren dotze. Li va semblar que, així com es comportaven, no duien intencions pacífiques. Després, van aixecar llur barca i la varen treure a fora de l'aigua. A continuació, es van dirigir cap a l'escar. Dedins hi havia el gran karfi d'en Þorfinnur. Era una embarcació tan feixuga que per avarar-la calien no menys de trenta homes, però aquells dotze el varen treure totd'una de dins l'escar i el varen arrossegar fins a la platja codolenca. A continuació, varen aixecar llur nau i la varen entrar a dins l'escar
♦ rykkja sér af stað: posar-se en moviment amb un sotrac, posar-se en marxa amb un sotrac o estrebada
♦ rykkja sér fram: posar-se ràpidament en moviment, moure's de sobte [cap endavant]
♦ rykkja sér upp úr e-u: aixecar-se d'una estrebada, posar-se dret -a d'una estrebada
◊ Robin leit á klukkuna. Duval sat í fataklefanum sínum með skammbyssuna í vasanum. Eftir klukkutíma yrði þetta liðið hjá. Hann rykkti sér upp úr stólnum, svo settist hann aftur. Hann varð að reyna að ná valdi yfir taugunum á sér: en Robin va mirar l'hora. En Duval seia al seu camerino amb una pistola dins la butxaca. Una hora més i allò hauria passat. Es va aixecar d'una estrebada de la cadira, per tornar-s'hi asseure igual d'aviat. Havia d'intentar dominar els seus nervis
♦ rykkja e-u til: moure cap a si una cosa [d'una estrebada]
◊ hann rykkti til höfðinu (o: rykkti höfðinu aftur)va tirar el cap cap enrere
◊ hesturinn rykkti til hausnum, þegar hann heyrði rödd drengsins og nú sá hann, hver kominn var. Titringur fór um nasirnar og hann hneggjaði: el cavall va tirar el cap cap enrere quan va sentir la veu del noi i llavors va veure qui hi havia arribat. Un tremolor li va passar pels narius i va renillar
♦ rykkja á e-ð: pegar una estrebada a una cosa
◊ Hörðr tók í sem hann gat. En á meðan þeir höfðu við talazt, hafði hann reyrt sik við steininn með kaðli. Jötunninn rykkti á mjök fast. Hörðr mælti: "Tak þú á fastara ok betr, félagi. Ekki er ek allléttr." Jötunninn reiddist ok rak fleininn niðr í bjargit ok rykkir svá fast til, at hann sökk í hamarinn allt at bróklinda, en Herði var við því búit, at hann mundi slitna í sundr bein frá beini: en Hörðr s'hi va agafar tan fort com va poder, però mentre havien estat parlant l'un amb l'altre, ell s'havia estat lligant amb una corda a una penya. L'ètun hi va pegar una bona estirada. En Hörðr li va dir: "Company, estira més fort i millor, que jo no sóc pas gens lleuger". L'ètun es va enrabiar i va clavar el seu fleinn, una mena de javelina, a la penya i va començar a pegar unes estirades tan fortes [a la seva perxa] que [amb la força que feia] es va anar enfonsant a dins el terra del penya-segat fins a l'alçada del seu cinyell, i, pel que fa a en Hörðr, li va faltar ben poc perquè el seu cos no s'esqueixés en dos bocins i tots els ossos se li deslloriguessin
♦ rykkja í e-ð: pegar una estrebada a una cosa
♦ vindurinn rykkti í rútuna: el vent pegava estrebades [de costat] a l'autocar
◊ hann rykkti í hálsbindi blaðamannsins: va pegar una estirada al periodista per la corbata
♦ rykkja í e-n: pegar una estirada a algú
♦ rykkja e-u í sundur: trencar una cosa amb un esclafit
◊ þeir gera nú svá. Hann dregr upp bogann, ok ræða þeir um, at hann skuli eigi brjóta, en hann dró örina fyrir odd ok rykkir í sundr boganum í tvá hluti: i ho varen fer així. Ell va tibar l'arc i ells li digueren que no el trenqués, però ell va estirar la fletxa enrere fins que la punta va tocar l'arc i aquest es va trencar de cop en dos bocins
♦ rykkja undan: llençar-se a córrer cop en sec per fugir d'algú
◊ Þorsteinn lætur og eftir sínar vatnsfötur og hleypur eftir. En er stúlkan sér það rykkir hún hart undan. Hleypur þá hvort sem getur og dregur þá hvorki sundur né saman með þeim: en Þorsteinn va deixar en terra les seves galledes i li va córrer al seu darrere. Quan la noia ho va veure, li va pegar fua per fugir-li. Tant ell com ella tots dos corrien tant com podien, però la distància que els separava ni s'escurçava, ni es feia més gran
◊ en er hún sér það, rykkir hún fast undan: i quan ella ho veu, es llença a córrer tan ràpidament com pot

rykkjóttur, rykkjótt, rykkjótt <adj.>:
a batzegades, a estrebades

ryk·korn <n. -korns, -korn>:
granet m de pols

rykktur, rykkt, rykkt <adj.>:
frunzit -ida (roba, esp. faldilles)
♦ rykkt pils: faldilla frunzida

rykkur <m. rykks (o: rykkjar), rykkir. Gen. pl.: rykkja; dat.pl.: rykkjum>:
estrebada f, estirada seca
♦ í einum rykk: d’una estrebada, amb una estrebada, d’un [sol] cop
♦ í rykkjum: a estrebades

ryk·lag <n. -lags, -lög>:
capa f de pols

ryk·maur¹ <m. -maurs, -maurar>:
variant de rykmaur² ‘àcar de la pols’

ryk·maur² <n. -maurs, -maur>:
àcar m de la pols (àcar Dermatophagoides pteronyssinus)

ryk·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació f de l'aire per partícules en suspensió, aerosol urbà

ryk·moppa <f. -moppu, -moppur. Gen. pl.: -moppa>:
mopa f

ryk·mý <n. -mýs, -mý. Gen. pl.: -mýja; dat.pl.: -mýjum>:
quironom m, quironòmid m

ryk·mökkur <m. -makkar (o: -mökks), -mekkir>:
polseguera f, núvol m de pols

ryk·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
polseguera f, núvol m de pols

ryk·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
aspiradora f

ryk·suga <-suga ~ -sugum | -sugaði ~ -suguðum | -sugað>:
passar l'aspiradora
♦ ryksuga e-ð: netejar una cosa amb l'aspiradora, passar l'aspiradora per una cosa

rykugur, rykug, rykugt <adj.>:
polsós -osa, polsegós -osa

ryk·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:
drap m de treure la pols, pedaç m de llevar la pols (Bal.)

ryk·ögn <f. -agnar, -agnir>:
partícula f de pols

rymja <rym ~ rymjum | rumdi ~ rumdum | rumið>:
(naut, asnibramar (bou, ase)

rynni:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → renna “córrer”

ryskingar <f.pl ryskinga>:
1. (áflogbrega f (baralla)
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit
♦ lenda í ryskingum: arribar a les mans
2. (það að rykkja ísacseig m (sotragueig, estrebada)

ryta <f. rytu, rytur. Gen. pl.: ryta>:
gavineta f [de tres dits], gavina f tresdits (Bal.) (ocell Rissa tridactyla) (rita)

rytja <f. rytju, rytjur. Gen. pl.: rytja>:
1. (léleg og mögur skepnaovella magra (ovella que va xereca i dóna poca llet)
2. (afgangur af e-udeixalles f.pl (esp. restes vegetals i restes de peix: pell, aletes etc.)
3. (af pappír, fatnaði o.s.fr.estrips m.pl, esquinçalls m.pl, bocins m.pl (esp. restes de paper, tela etc.)
♦ rytjur af e-u: esquinçalls d'una cosa

ryt·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
gavineta f [de tres dits] femella, femella f de gavineta

rytju·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (tötralegur, ræfilslegurespellifat -ada (esparracat, espelleringat, d'aspecte deixat i miserable)
2. (horaðurescarransit -ida (desnerit)
3. (um blómesquifit -ida (que fa pena, raquític)

rytmi <m. rytma, rytmar>:
(hljóðfallcadència f

ryþmi <m. ryþma, ryþmar>:
ritme m

rýð:
1ª pers. sg. pres. ind. de → rjóða “enrogir”

rýf:
1ª pers. sg. pres. ind. de → rjúfa “rompre, trencar”

rý·gresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
1. raigràs m (fl./pl.: raigrassos(qualsevol planta del gènere Lolium)
♦ → akurrýgresi “jull, zitzània”
♦ → eiturrýgresi “maragall del lli”
♦ → vallarrýgresi “raigràs, maragall”
2. ♦ fjölært (o: ensktrýgresi: maragall (o: margallm (Mall.), raigràs anglès (planta Lolium perenne)
3. ♦ einært (o: ítalsktrýgresi: raigràs italià, maragall (o: margall italià m (Mall.) (planta Lolium multiflorum)

rýja <f. rýju, rýjur. Gen. pl.: rýja>:
1. (tuskadrap m, pedaç m de torcar (Bal.) (bocí de tela)
2. (bleyjabolquer m, bolquim m (Bal.) (retall quadrat de tela emprat antigament per a embolicar-hi el cos dels nadons)
3. (sem gæluorðpobrissonet m, pobrissoneta f (hipocoreuma)

rýja <rý (o: rýi) ~ rýjum | rúði ~ rúðum | rúið (o: rúð) ║ e-ð>:
1. <HISTarrancar la llana a les ovelles a mà (cf. el llatí oues uellĕre ‘id.’)
◊ en um vorið eftir ætluðu hvorutveggju til liðs við þá Una og Kolbein sem þeir höfðu hið fyrra vorið. Ljótólfur varð fyrri búinn en Karl og fóru synir Ásgeirs með Ljótólfi. Þá spurði Þorsteinn svörfuður Karl son sinn því hann léti svo seint við um ferðina. Karl kvaðst ei hirða þó þeir brytu snjó fyrir honum um heiðina. Í þann tíma hafði Ásgeir farið upp í dalinn að rýja gemlinga. Og nú fer Karl til heiðarinnar og kemst ei lengra en upp í heiðina. Þá varð það til tíðinda að Klaufi féll af baki. Þá drápu þeir hross eitt er laust hljóp með þeim og flógu af skinn og þöndu um Klaufa og bundu hann um þvert bak á hrossi og snúa við það ofan eftir dalnum og fundu Ásgeir fyrir neðan Vatnsdalsá. Ásgeir spurði því þeir færu svo hverft: i a la primavera següent cadascun d'ells va tenir la intenció d'heure l'ajut de l'Uni i en Kolbeinn tal com ho havien fet la primavera anterior. En Ljótólfur va estar llest abans que en Karl i els fills de l'Ásgeir partiren amb en Ljótólfur. Aleshores en Þorsteinn el Truiós va demanar al Karl, el seu fill, per què havia deixat el viatge per a tan tard. En Karl li va dir que no li importava que els altres li obrissin un camí [amb llurs petjades] en la neu per l'altiplà. En aquell temps, l'Ásgeir havia fet cap a la vall per a arrancar-hi la llana a les anyelles. En Karl va partir cap a l'altiplà però no va arribar més lluny que fins a la pujada de l'altiplà. Allà es va esdevenir que en Klaufi va caure del seu cavall. Llavors varen matar un cavall que anava amb ells sense càrrega, li varen llevar la pell, la varen estendre damunt en Klaufi i el lligaren de través a l'esquena el seu cavall i se'n tornaren cap a la vall on varen trobar-hi l'Ásgeir per dessota del riu Vatnsdalsá. L'Ásgeir els va demanar per què menaven tanta de pressa
◊ en bráðlega eftir tal þeirra fer Eyjólfur heiman einn saman og þar til er hann kom á Mýri og nemur þar staðar undir garði einhverjum hávum. Og nú sér hann hvar Bjarni fór einn saman til sauðahúss og skal rýja sauði fyrr en aðrir menn. Nú setur hann hurð fyrir húsið. Eyjólfur gengur nú þangað og þokar hann hurðinni frá dyrunum. Þá tók Bjarni til hendinni og vill láta fyrir dyrnar. Það sér Eyjólfur og er svo sagt að hann höggur af Bjarna höndina, er hann rétti út hjá hurðinni, fyrir framan úlfliðinn. Bjarni hljóp nú út með öxi og bað Eyjólf bíða sín og svo gerði hann. Og þegar er Bjarni kom eftir þá hjó hann til Eyjólfs með annarri hendi og þegar af honum skjöldinn og í jörðina niður síðan. Þá hjó Eyjólfur milli herða Bjarna og var það banahögg: i poc després de llur conversa, l'Eyjólfur se'n va anar de ca seva tot sol i no va deixar de caminar fins que va haver arribat a Mýri. Es va aturar sota una tanca alta, i allà va veure que en Bjarni es dirigia tot sol a l'establa de les ovelles per a arrancar-los la llana abans que els altres. Un cop allà, en Bjarni va posar la porta a l'entrada de l'edifici. L'Eyjólfur hi va anar i va llevar la porta de l'entrada. Aleshores en Bjarni va allargar la mà intentant agafar la porta per tornar-la ajustar de manera que tanqués l'entrada de l'establa. L'Eyjólfur ho va veure i diuen que va tallar la mà al Bjarni per damunt el canell. Aleshores en Bjarni va sortir corrents a fora amb una destral demanant a l'Eyjólfur que l'esperés i aquest així ho va fer, i quan en Bjarni va tornar, va pegar un cop de destral a l'Eyjólfur amb l'altra mà i va endevinar-li l'escut i d'aquí la destral va rebotar a terra. Aleshores l'Eyjólfur va ferir en Bjarni entre espatlla i espatlla i aquest cop fou mortal
2. (klippa ull með klippivél eða skærumtondre una ovella, xollar una ovella (amb tisores o maquineta)
3. (rænaescurar algú (robar-li)
♦ rýja e-n: plomar algú, deixar algú ben plomat -ada, fer net -a algú
♦ rýja (o: flá) e-n inn að skyrtunni (o: skinni[nu])deixar algú sense camisa, deixar algú amb la camisa a l'esquena

rýja·teppi <n. -teppis, -teppi>:
catifa f de nusos

rýk:
1ª pers. sg. pres. ind. de → rjúka “fer fum, fum[ej]ar”

rýkur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → rjúka “fer fum, fum[ej]ar”

rýma <rými ~ rýmum | rýmdi ~ rýmdum | rýmte-ð>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <GENampliar una cosa, engrandir una cosa
◊ rýma garð sinn: engrandir el seu jardí
2. (tæma, um fólkevacuar una cosa (desallotjar)
◊ rýma flugvöllinn ~ hótelið ~ skólann: evacuar l'aeroport ~ l'hotel ~ l'escola
♦ láta rýma e-ð [vegna e-s]: fer evacuar (o: desallotjar) una cosa [per...]
3. (fara frá, fara úrdeixar una cosa, abandonar una cosa (sortir d'un lloc perquè hom s'hi veu obligat)
◊ rýma landið: [haver de] deixar el país, [haver d']abandonar el país
◊ en þeir Þorgils ok Þorvarðr vildu þat víst eigi; vildu þeir, at Eyjólfr færi utan samsumars ok rýmdi sveitir norðr þar: però en Þorgils i en Þorvarðr ben certament que no ho volien pas; ells volien que l'Eyjólfr se n'anés d'Islàndia aquell mateix estiu i hi abandonés els territoris del nord
◊ hann rýmdi húsnæðið: va haver d'abandonar la casa
4. (um sæticedir una cosa (seient)
◊ rýma sætið fyrir e-m: cedir-li el seient a algú
5. <(rúmastcaber (tenir cabuda)
◊ húsið rýmir eitt hundrað manns: dins la casa hi caben cent persones
 
II. <amb complement en datiu>:
1. <GENretirar una cosa
♦ rýma e-u úr vegi: treure una cosa del mig
 
III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <burt>
1. <rýma e-u burt (o: brott)>: recollir una cosa (no deixar pel mig, endreçar, fer desaparèixer una cosa del mig, retirar una cosa, emportar-se una cosa)
 
B. <fyrir>
1. <rýma fyrir e-m>fer-li lloc a algú
2. <rýma fyrir e-u>deixar lloc per a una cosa, fer lloc a una cosa
 
C. <til>
1. <rýma til [fyrir e-u]>fer lloc [per a una cosa] (perquè hi càpiga una cosa)
♦ rýma til fyrir e-m: fer lloc per a algú
 
IV. <impersonal>:
1. <GENfer lloc
♦ rýmir nǫkkut um þrǫngina: la pressa fa lloc, la multitud apilotada fa lloc
◊ ok [enn] býðr Hafliði in sǫmu boð, sem fyrr hafði hann boðit, ok vildu menn nú til hlýða hvat mælt var, ok rýmir nú heldr nǫkkut um þrǫngina. Þorgils lézk eigi nema orð Hafliða, ok lætr hann reiðask þangat at, er fáir menn vóru í millum þeirra Hafliða: i en Hafliði va tornar a fer la mateixa oferta que ja havia fet abans i els homes aquest cop volgueren escoltar el que es deia i es va fer una mica de lloc enmig de l'atapeïment de gent. En Þorgils va dir que no entenia bé les paraules d'en Hafliði i es va anar obrint pas (cf. Baetke 1987, p. 490: láta reiðask ‘[umher]ziehen’, ço és, deixar-se dur, ésser portat -ada [per la gernació agombolada]fins allà on ja no hi havia gaire homes entre en Hafliði i ell
1. <sjá fyrir hverju rýmir>veure què passa, veure com es descabdellen les coses
◊ en er Þorgils reið norðan, sendi hann Þórð til Ásbjarnar ok vildi vita, hvern styrk hann skyldi þar eiga, ef hann leitaði aptr til héraðs. Fannsk Þórði þat í svǫrum Ásbjarnar, at hann tók á ǫllu hræddr, en kallaði þat þó næst sínu skapi at þjóna Þorgilsi; sagði ok ekki vita drauma sína, ef Þorgils yrði eigi hǫfðingi yfir Skagafirði nǫkkura hríð, en kvazk þat ráð á leggja, at Þorgils sæi [eigi] um hérað í Skagafirði þenna vetr, ok sjá svá fyrst, fyrir hverju rýmdi, ok kallaði sér svá hug um segja, at mikil breytni mundi á verða þenna vetr: i quan en Þorgils se'n va anar del nord, va enviar en Þórðr a ca l'Ásbjǫrn perquè volia saber quin ajut en tindria si mai cercava de tornar a la comarca. En Þórðr se'n va adonar, per les respostes de l'Ásbjörn, que aquest estava espantat de tot [plegat], però tanmateix va dir-li que el que més s'adeia a la seva voluntat era servir en Þorgils, i va dir també que els seus somnis no haurien presagiat res si en Þorgils un dia no tornava a ésser cabdill de l'Skagafjǫrðr. Tanmateix va declarar que donava el consell que en Þorgils procurés no intentar prendre el cabdillatge de l'Skagafjǫrðr aquell mateix hivern i de veure primer com es desenvolupaven les coses i que un pressentiment li deia que aquell hivern hi hauria grans canvis

rýmast <rýmist ~ rýmumst | rýmdist ~ rýmdumst | rýmst>:
fer-se més espaiós -osa, engrandir-se, eixamplar-se
◊ Sturla spurði Kolbein Sighvattson, hvárt hann vildi at þeir gengi út; en Kolbeinn bað þá út ganga ok sagði þat helzt til hjálpar, ef nǫkkut rýmdiz í kirkjunni, þvíat fólkinu hélt við spreng: l'Sturla va demanar al Kolbeinn si li importava que ells sortissin i en Kolbeinn els va pregar que ho fessin tot dient-los que la millor manera d'ajudar-los era si es feia una mica de lloc a dins l'església, perquè la gent ja estava a punt de morir-hi de cansament i aire viciat
◊ en er þeir Kjartan voru komnir suður um Mjósyndi og rýmast tekur dalurinn mælti Kjartan að þeir Þorkell mundu snúa aftur. Þorkell kvaðst ríða mundu þar til er þrýtur dalinn: i quan en Kjartan i els qui anaven amb ell hagueren travessat l'engorjament de Mjósyndi i [atenyeren allà on] la vall començava a eixamplar-se, en Kjartan va dir que en Þorkell i els seus homes se'n tornessin. En Þorkell li va replicar que l'acompanyaria fins a la sortida de la vall

rými <n. rýmis, rými>:
1. (rúmespai m (superfície)
2. (plásscabuda f (capacitat)
♦ → húsrými “cabuda d'edifici; allotjament, lloc (per a passar-hi la nit)”
3. (hólfcompartiment m (compartició)
4. (farrýmiclasse f (categoria de viatge)
5. <BOTteca f, lòcul m 

rýming <f. rýmingar, no comptable>:
desallotjament m, evacuació f
♦ fyrirskipa rýmingu e-s: ordenar el desallotjament de...
♦ rýming á e-m ~ e-u: evacuació de...
♦ rýming á sveitabæjum: l’evacuació dels masos
♦ → neyðarrýming “evacuació d'emergència”

rýmingar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m d'evacuació

rýmingar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f d'evacuació (d'hotel, edifici públic etc. en cas d'incendi etc.)

rýmingar·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
[rebaixes f.pl per] liquidació f

rýmingar·viðvörun <f. -viðvörunar, -viðvaranir>:
alarma f d'evacuació

rýmis·greind <f. -greindar, no comptable>:
intel·ligència f visual-espacial

rýmis·verk <n. -verks, -verk>:
<ARTinstal·lació f [artística], obra f d'art visual-espacial
♦ innsetningar og rýmisverk: assemblatges i instal·lacions

rýmka <rýmka ~ rýmkum | rýmkaði ~ rýmkuðum | rýmkað>:
1. <GENeixamplar-se, dilatar-se
♦ rýmka e-ðeixamplar una cosa
♦ rýmka brjóstið: <LOC FIGeixamplar el seu pit, compatir-se
♦ rýmka tilfer lloc
♦ á bak við hurð og dyrastafi settir þú minningarmark þitt. Já, fráhverf mér flettir þú ofan af hvílu þinni, steigst upp í hana og rýmkaðir til í henni og gjörðir samning við þá. Þér voru kær hvílubrögð þeirra, þú sást blygðan þeirra: darrere la porta i els muntants hi has posat la teva marca com a recordatori. Sí, a l'altre extrem d'on jo sóc, tu has destapat el teu jaç, hi has pujat i hi has fet lloc i has fet un pacte [d'aliança] amb ells. A tu t'han resultat agradables llurs arts amatòries, has vist llurs vergonyes
♦ rýmka um e-ð ~ e-n: posar una cosa ~ algú en ample, fer que una cosa ~ algú disposi de més lloc
♦ eftir það fór hann þaðan og gróf enn brunn. En um hann deildu þeir ekki, og hann nefndi hann Rehóbót og sagði: "Nú hefir Drottinn rýmkað um oss, svo að vér megum vaxa í landinu": després d'això, se n'anà d'allí i va cavar un altre pou pel qual ja no hi va haver cap més disputa. L'anomenà Rehobot i digué: "Ara sí, que Jahvè ens ha donat camp lliure a fi que prosperem en el país"
♦ þá er að mér kreppti, rýmkaðir þú um mig, ver mér náðugur og heyr bæn mína: quan ho vaig veure tot estret, tu me'n vares treure (lit. feres lloc al meu voltant, em posares en ample): compadeix-te de mi i escolta el meu prec
♦ í þrengingunni ákallaði ég Drottin, hann bænheyrði mig og rýmkaði um mig: he invocat Jahvè en el meu destret i ell ha escoltat el meu prec i me n'ha tret
2. (um reglur, lög o.s.fr.liberalitzar una cosa (normativa, reglamentació etc.)
3. (um húsnæðiampliar una cosa (engrandir)
♦ rýmka húsnæði: ampliar el local, engrandir el local

rýmkast <rýmkast ~ rýmkumst | rýmkaðist ~ rýmkuðumst | rýmkast>:
1. <GENeixamplar-se
♦ rýmkast um e-ð <loc. impers.>haver-hi més lloc per a una cosa, fer-se més gran per a una cosa
2. (um fjárhaginn & fyrirtækiexpandir-se (negoci, empresa, sistema econòmic)
♦ fjárhagurinn rýmkast: l'economia s'expandeix

rýmkun <f. rýmkunar, no comptable>:
eixamplament m, eixamplada f
♦ rýmkun e-s: eixamplament d'una cosa
♦ rýmkun atkvæðagreiðslu með auknum meirihluta: extensió f de la votació per majoria qualificada

rýmri, rýmri, rýmra <adj. en grau comparatiu>:
comparatiu de rúmur, rúm, rúmt ‘espaiós -osa’

rýmsti, rýmsta, rýmsta <adj. en grau superlatiu>:
superlatiu feble de rúmur, rúm, rúmt ‘espaiós -osa’

rýmstur, rýmst, rýmst <adj. en grau superlatiu>:
superlatiu fort de rúmur, rúm, rúmt ‘espaiós -osa’

rýna <rýni ~ rýnum | rýndi ~ rýndum | rýntí e-ð>:
1. (staramirar fixament una cosa (escrutar amb la mirada)
♦ rýna út í myrkrið: escodrinyar la foscor
♦ rýna á e-n yfir gleraugum: mirar (o: escrutar) algú per sobre de les ulleres
2. (skoða grannt, rannsaka vandlegaexaminar [detingudament] una cosa (estudiar-la amb la vista)
♦ rýna í skjölin: estudiar els documents, examinar atentament els documents
3. (lesa með áreynslu fyrir augumllegir una cosa (esforçant-hi la vista)
♦ rýna í bókina við lélegt ljós: llegir el llibre amb molt poca claror, forçant els ulls
4. (hvísla; cf. eyrarúnadir confidencialment a cau d'orella (parlar confidencialment o amistosament)
♦ niðjargi hvǫttu Gunnar | né náungr annarr, / rýnendr né ráðendr, | né þeir er ríkir vǫ́ro; / kvaddi þá Gunnarr, | sem konungr skyldi, / mærr, í mjǫðranni, | af móði stórum: no animaren en Gunnarr a anar-hi ni els seus parents ni els seus veïns, ni els confidents ni els consellers, ni els qui eren poderosos; aleshores en Gunnarr va parlar com s'adeia a un rei, l'ínclit, dins el casal del med, el del cor ple de coratge
♦ miðra fletja | meirr settiz hon; / sat hjá henni | sonr húss; / rœddu ok rýndu, rekkju gørðu, / Þræll ok Þír, | þrungin dœgr: a continuació es va asseure al bell mig dels flet, devora ella hi seia el fill de la casa; enraonaven i es feien confidències, es féren un llit [comú], en Þræll i la Þír, en els dies feixucs de feinada
5. rýna eftir e-u: (grennslast eftir e-u með galdriencercar d'esbrinar o trobar una cosa (amb màgia)
♦ eptir allt þetta unnit hægist Fróða konungi lítit, at hann finnr ekki sveinana, Helga ok Hróar. Setr hann nú geislung fyrir þá á allar síður, nærri ok fjarri, norðr ok suðr, austr ok vestr, heitr þeim stórgjöfum, sem sér kann nokkut segja til þeira, en þeim, sem þeim leyna, ýmisligum píningum, ef þat verðr uppvíst, ok þykkist engi kunna at segja konungi til þeira. Þá lætr hann sækja völur ok vísendamenn um allt landit ok lætr þá kanna landit upp ok ofan, eyjar ok útsker, ok finnast þeir eigi. Ok nú lætr hann sækja galdramenn, sem eptir öllu geta rýnt, því sem þeir vilja, en þeir segja honum, at eigi munu þeir á landi fæddir, en þó muni þeir eigi fjarri konunginum: després d'haver aconseguit fer tot això, el rei Fróði se sentia poc alleugerit de no trobar els dos vailets, en Helgi i en Hróarr. Va fer dir un ban general sobre ells (quant al significat de la locució setja geislung fyrir e-n, l'única obra lexicogràfica que sembla pronunciar-s'hi és Erik Jonsson, Oldnordisk ordbog. 1863, pàg. 170: “(ligesom) omgive med et net af speidere. Jo, en canvi, l'interpreto en el sentit de fer una proclama general sobre algú, fer un ban general sobre algúi la tradueixo en conseqüència ) pertot arreu, a prop i lluny, nord i sud, est i oest, prometent grans regals a qui li'n pogués donar noves, i turments de diversa mena al qui els amagués, si se n'arribava a tenir coneixement, però va resultar que ningú no podia donar notícia al rei del parador dels vailets. Aleshores, el rei va fer anar a cercar volves i endevins d'arreu del país i els féu recórrer [amb llur màgia] tot el país, pam a pam, amunt i avall, i fins i tot les illes i tenasses de mar endins, però no els van trobar. I llavors va fer anar a cercar mags que podien esbrinar amb llur màgia tot allò que volguessin, i ells li varen dir que als dos vailets no els devien estar pujant en el seu país, però que, tanmateix, tampoc no devien ésser gaire lluny del rei
♦ ef prestr rýnir eptir gripnu gózi kirkjunnar, eigi með djǫfuls ákalli, heldr með kenningu astrólabíí, skal hann iðrast um ár: si un prevere encerca amb les arts màgiques el parador de béns agafats de l'església, i ho fa no pas amb invocació del dimoni, ans amb les ensenyances de l'astrolabi, que se'n penedeixi ... (ignoro el significat exacte del sintagma um ár: podria ésser sinònim de árlangt, árlengis ‘[durant] tot un any’ o bé tenir un significat semblant al de l'adverbi ár i significar tant com immediatament, de continent o potser um síðir ‘a la fi, finalment, a la perfí’)

rýndur, rýnd, rýnt <adj.>:
versat -ada en trobar o esbrinar coses amb la màgia
♦ jarl þann skal nefna til sǫgunnar, er eigi má missa at til komi, er Mágus hefir heitit. Hann réð fyrir Stransborg í Saxlandi. Hann er taliðr jafn Rǫgnvaldi bæði at viti ok vinsældum. Hann gekk ok næst Rǫgnvaldi um allar íþróttir; enn ein er sú, er hann hefir um fram alla menn í Saxlandi: hann er rýndr svá mjǫk, at þat er ofrefli. Hann er ókvændr: cal esmentar ara en aquesta història, que no pot pas prescindir-ne, el iarl que nomia Mágus. Governava la ciutat d'Stransborg, a Alemanya. D'ell diuen que era igual al Rǫgnvaldr tant pel que fa a intel·ligència com a simpatia entre la gent, i que li anava immediatament al darrere quant al domini de totes les íþróttir que havia de dominar un bon cavaller, però que n'hi havia una d'aquestes destreses en la qual ell era superior a tots els homes d'Alemanya: era tan versat en les arts màgiques que en això la seva superioritat era absolutament aclaparadora. Era fadrí.

rýni- <en compostos>:
crític -a

rýninn, rýnin, rýnið <adj.>:
variant de rýndur, rýnd, rýnt ‘versat en runes i en màgia rúnica’

rýnir <m. rýnis, rýnar>:
pelegrí m (peix Cetorhinus maximus) (beinhákarl)

rýólít <n. rýólíts, pl. no hab.>:
<GEOLriolita f

rýólít·kvika <f. -kviku, pl. no hab.>:
<GEOLlava riolítica

rýr, rýr, rýrt <adj.>:
1. (um uppskeru, feng, o.s.fr.escàs -assa, dolent -a, xerec -a (Bal.) (collita, botí, captures: no abundós)
◊ rýr fengur: captures escasses, pesca dolenta
♦ þetta er rýrt í roðinu: <LOC FIGés molt pobre, és molt magre, té molt poca substància
2. (um fénaðdolent -a, xerec -a (Bal.) (bestiar: no gras)
◊ en er rýru ærnar gengu, lagði hann þá þar ekki. Þannig fékk Laban rýra féð, en Jakob hið væna. Og maðurinn varð stórauðugur og eignaðist mikinn fénað, ambáttir og þræla, úlfalda og asna: i quan hi anaven les ovelles magres, ell no les hi posava; així en Laban va rebre el bestiar que anava magre i en Jacob les ovelles robustes. I l'home va tornar riquíssim i posseïa molts de ramats, esclaves i esclaus, camells i ases
◊ eigi má hafa kaup á því eða skipta því, vænu fyrir rýrt eða rýru fyrir vænt: no serà canviat ni baratat, un de bo per un de dolent o un de dolent per un de bo
◊ þó þyrmdi Sál og fólkið Agag og bestu sauðunum og nautunum, öldu og feitu skepnunum, og öllu því, sem vænt var, og vildu ekki bannfæra það. En allt það af fénaðinum, sem var lélegt og rýrt, bannfærðu þeir: però tant Saül com el poble van plànyer Agag i els millors ramats d'ovelles i vaques, els animals grassos i els anyells, en un mot, tot allò que era bo, i no ho van destinar a l'extermini sagrat. En canvi, el bestiar dolent i que no era aprofitable, el van destinar a l'extermini
♦ rýr og horaður: xerec i magre
3. (gisinnesclarissat -ada (poc espès)
4. (lítils virðiinferior (quant a qualitat)

rýra <rýri ~ rýrum | rýrði ~ rýrðum | rýrte-ð>:
1. (minnkadisminuir una cosa (reduir, escurçar)
2. (um trúverðugleikasoscavar una cosa (minar credibilitat, fama, bon nom etc.)
◊ rýra trúverðugleika e-s: soscavar la credibilitat d'algú, minar la credibilitat d'algú
3. (um gildimenyscabar una cosa, rebaixar una cosa (desvalorar, fer perdre valor)
◊ rýra gildi e-s: rebaixar el valor d'una cosa

rýrna <rýrna ~ rýrnum | rýrnaði ~ rýrnuðum | rýrnað>:
minvar, disminuir, reduir-se
◊ á þeim degi mun vegsemd Jakobs verða lítilfengleg og fitan á holdi hans rýrna: aquell dia, la glòria de Jacob declinarà i el greix de la seva carn s'esvairà

rýrnandi, rýrnandi, rýrnandi <adj.>:
minvant, que disminueix
◊ rýrnandi kjör: nivell de vida més baix

rýrnun <rýri ~ rýrum | rýrði ~ rýrðum | rýrte-ð>:
1. (minnkundisminució f (reducció, minva)
◊ rýrnun birgða: disminució de les reserves
◊ rýrnun náttúruauðlinda: disminució dels recursos naturals
2. (á gæðumdeterioració f (empitjorament de qualitat)
◊ rýra gildi e-s: menyscabar el valor d'una cosa
3. <MEDatròfia f
♦ ákomin rýrnun eggjastokks og legpípu: atròfia adquirida d'ovari i trompa de Fal·lopi
♦ rýrnun brjósts: atròfia de pit
♦ rýrnun eista: atròfia de testícul
♦ rýrnun hvekks: atròfia de pròstata
♦ → vöðvarýrnun “atròfia muscular”

rýt <n. rýts, rýt>:
gruny m, grunyit m (de porc)

rýta <rýti ~ rýtum | rýtti ~ rýttum | rýtt>:
(svíngrunyir el porc

rýtandi, rýtandi, rýtandi <adj.>:
(um svíngrunyent, que gruny (porc)
◊ brestanda boga, │ brennanda loga, / gínanda úlfi, │ galandi krǫ́ku, / rýtanda svíni, │ rótlausum viði, / vaxanda vági, │ vellanda katli, / fljúganda fleini, │ fallandi bǫ́ru, / ísi einnættum, │ ormi hringlegnum, / brúðar beðmálum │ eða brotnu sverði, / bjarnar leiki │ eða barni konungs, │ sjúkum kálfi, │ sjalfráða þræli, / vǫlu vilmæli, │ val nýfelldum, / akri ársánum, │ trúi engi maðr, / né til snemma syni, / - veðr ræðr akri, │ enn vit syni, / hætt er þeira hvárt [no et refiïs pas] ni d'arc esquerdat, ni de flama abrusant, ni de llop que badi la gola, ni de cucala cuclejant, ni de porc grunyent, ni d'arbre sense arrels, ni d'onada que s'acreixi, ni de caldera bullent, ni de javelina volant, ni d'onada estimbant-se, ni de glaç d'una nit, ni de serp cargolada, ni de les converses de llit d'una dona, ni d'espasa trencada, ni dels jocs d'un ós, ni d'infant de rei, ni de vedell malalt, ni de serf que faci el que vol, ni d'oracle propici de volva, ni de guerrer acabat de matar en combat, ni de camp sembrat massa prest, ni tampoc prematurament d'un fill: que en cap d'ells no confiï cap home, car el temps és qui governa el sementer i la seva intel·ligència [la qui determina els fets d]'un fill, i tots dos són incerts

rýtari <m. rýtara, rýtarar>:
roncador m (qualsevol individu de la família dels hemúlids o pomadasíids (pomadàsids))

rýtings·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
punyalada f
♦ fá rýtingsstungu í bakið: <GEN & FIGrebre una punyalada a l'esquena

rýtingur <m. rýtings, rýtingar>:
punyal m
◊ sko, viltu sjá hvar ég var stúnginn, - alveg hérna undir geirvörtunni, en rýtíngurinn stóð á rifi og skrikaði útaf og fletti sundur holdinu alla leið uppí holhönd: guaita, que vols veure on em van pegar la punyalada? - ben aquí, a sota mateix del mugró - però el punyal va tocar una costella i va llenegar i em va tallar tota la carn fins a l'aixella
♦ stinga e-n í bakið með rýting: clavar-li a algú un punyal a l'esquena

:
1ª pers. sg. pres. ind. de → róa “remar”

ræð:
1ª pers. sg. pres. ind. de → ráða “consellar, aconsellar”

ræða <f. ræðu, ræður. Gen. pl.: ræðna o: ræða>:
1. <GENdiscurs m
♦ flytja (o: halda) ræðu: pronunciar un discurs
♦ → lokaræða “discurs de cloenda”
2. (stólræðasermó m (prèdica, homília)
♦ → skammarræða “sermó, renyada forta”
3. (mál, erindi, talaparlament m (parlada, acte de parlar)
♦ í ræðu og riti: de paraula i per escrit
♦ → einræða “soliloqui, monòleg”
4. (viðræðaconversa f (parlada, xerrada)
5. <LINGdiscurs m, oració f
♦ bein ~ óbein ræða: estil directe ~ indirecte
♦ partar ræðunnar: les parts del discurs, les categories gramaticals, les parts de l'oració (orðflokkur)

ræða <adj. inv.>:
(kynólmur, um gylturque va moguda, que va de verro (truja)

ræða <ræði ~ ræðum | ræddi ~ ræddum | rætt>:
1. <GENenraonar, parlar
♦ ræða saman: enraonar, conversar, parlar
♦ ræða við e-n: enraonar amb algú, parlar amb algú, conversar amb algú
2. (deila umdebatre, discutir (intentar dilucidar un afer parlant-ne)
♦ ræða [um] e-ð: enraonar sobre una cosa, discutir [sobre] una cosa, tractar un tema
3. (varðatractar-se de (anar de)
♦ hér er um að ræða mikla peninga: es tracta d'una gran quantitat de diners
♦ um hvað er að ræða?: de què va la cosa?; de què es tracta?
♦ það sem hér er um að ræða: allò del que es tracta aquí
♦ þegar um bitsár er að ræða...: quan es tracta de mossegades...

ræðari <m. ræðara, ræðarar>:
(róðrarmaðurremer m, remera f

ræðast <ræðist ~ ræðumst | ræddist ~ ræddumst | ræðstvið e-n>:
enraonar amb algú, conversar amb algú, xerrar amb algú

ræðinn, ræðin, ræðið <adj.>:
1. (málglaðurconversador -a, parlador -a, enraonador -a  (loquaç, verbós)
2. (opinskár, skemmtilegursociable, comunicatiu -iva  (obert, que es fa amb facilitat amb la gent)

ræðis- <en compostos>:
consular

ræðis·maður <m. -manns, -menn>:
cònsol m & f
◊ látið þér ræðismann minn vita: avisin el [meu] cònsol, sisplau
♦ → aðalræðismaður “cònsol general”
♦ → kjörræðismaður “cònsol honorari, cònsol honorària”
♦ → vararæðismaður “vicecònsol”

ræðismanns- <en compostos>:
consular

ræðismanns·embætti <n. -embættis, -embætti>:
càrrec m de cònsol

ræðismanns·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
consolat m

ræðis·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
1. <GENoficina f consular, dependència f consular
♦ samstarf ræðisskrifstofa: cooperació [inter]consular
2. consolat m (ræðismannsskrifstofa)

ræðis·störf <n.pl -starfa>:
funcions f.pl consulars

ræðu·list <f. -listar, no comptable>:
oratòria f

ræðu·maður <m. -manns, -menn>:
orador m, oradora f

ræðu·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
retòrica f

ræðu·pallur <m. -palls, -pallar>:
tribuna f d'orador, podi m d'orador

ræður:
nom. & ac. pl. de → ræða “discurs”

ræður:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. de → ráða “consellar, aconsellar”

ræðu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
púlpit m d'orador

ræfill <m. ræfils, ræflar>:
1. <Emprat hab. en pl.>: (fataræflarparrac[s] m[.pl] (peça de roba esquinçada & pelleringo, pellingot)
♦ rífa ræfil upp úr svelli: joc consistent en aixecar un objecte del terra amb la boca, aguantant-se únicament amb la mà dreta i mantenint la mà esquerra a l'esquena
2. (aumingi, manngarmur, ræfilsgarmurespelleringat m, penjat m, tirat m (Mall.), pobre desgraciat, pobre diable m (no-ningú, pobre home)
◊ ræflarnir sem ég tala við nefna þig stundum á nafn, sagði Erlendur. Þeir halda að þeir séu að klekkja á mér með því, bætti hann við: els desgraciats amb qui parlo, de vegades t'anonemen pel nom, li va dir l'Erlendur, i després hi va afegir: creuen que fent-ho m'estan punyint
3. (pönkaripunki m & f (persona del moviment punk)
4. (illmenni, afhrakindesitjable m & f (brivall, púrria)
5. (veiklingurdesferra f [d'home], piltrafa f [d'home] (cast.) (despulla d'home, persona de salut precària o acabada tant físicament com espiritualment)
♦ vera orðinn ræfill: estar fet una piltrafa
♦ vera ræfill til heilsu: tenir la salut feta pols
♦ → drykkjuræfill “alcohòlic [total]”
6. ([gamalt] draslenderga f [vella] (andròmina vella, fòtil vell)
7. (leifar af dauðri skepnucarronya f [esquinçada] (desferres [estripades] d'animal mort)

ræfils·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (tötraleguresparracat -ada  (pobre, miserable)
2. (veikleguren un estat llastimós, desnerit -ida  (d'aspecte malalt i feble, lamentable)
3. (um blómmusti mústia, mustii mustia (Mall.), pansit -ida  (flor)
4. (slitinn, snjáðuratrotinat -ada (Mall.), pansit -ida  (aldà, gastat per l'ús, desgastat)

ræfur <n. ræfurs, ræfur. Gen. pl.: ræfra; dat.pl.: ræfrum>:
1. (þak, þekjateulada f (coberta exterior d'edifici)
◊ hvað eg segi yður í myrkri, það talið í ljósi, og hvað þ