ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

sebra·dýr <f. -dýrs, -dýr>:

zebra f (nom de diversos mamífers del gènere Equus)

sebra·fiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

papallona f zebra (lepidòpter Iphiclides podalirius) (→ mjólkursuga)

sebra·hestur <m. -hests, -hestar>:

zebra f (nom de diversos mamífers del gènere Equus)

seder·bók <f. -bókar, -bækur>:

séder m, ordre m (cadascuna de les sis divisions de la Mixnà: סֵדֶר ~ סְדָרִים) (→ skipun)

seder·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:

[vespre m del] séder m

seder·kvöldverður <m. -kvöldverðar, -kvöldverðir>:

sopar m del séder (→ seder-máltíð)

seder-máltíð <f. -máltíðar, -máltíðir>:

sopar m del séder

seðill <m. seðils, seðlar>: bitllet m
	eittþúsund króna seðill: bitllet de mil corones
	fimmtíu evra seðill: bitllet de cinquanta euros
	tvöþúsund króna seðill: bitllet de dues mil corones

seðja <seð ~ seðjum | saddi ~ söddum | satt ║ e-n>: assadollar algú, atipar algú
	eplið saddi mig: la poma em va atipar

seðla·banki <m. -banka, -bankar>:

<ECON> banc m central

♦ Seðlabanki Íslands: Banc Central d'Islàndia

seðla·veski <n. -veskis, -veski>: cartera f (petita, per dur-hi diners i documents de mides petites)

sef <n. sefs, pl. no hab.>: jonc m

Sefardi <m. Sefarda, Sefardar>: sefardita m & f

sefardíska <sefardísku, no comptable>: sefardita m, spanyolit m, lladí m (llengua romànica derivada del castellà i parlada pels jueus sefardites)

sefardískur, sefardísk, sefardískt: sefardita

sef·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

sef·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

bitó m [comú], queca f (ocell Botaurus stellaris)

sef·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

polla f d'aigua, gallineta f d'aigua, polla f de riu, polla f garau (Bal.) (ocell Gallinula chloropus)

sef·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:

<MED> sistema nerviós parasimpàtic

sega·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:

<MED> trombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)

sega·rek <n. -reks, -rek>:

<MED> tromboembòlia f

segareks- <en compostos>:

<MED> tromboembòlic -a

sega·stífla <f. -stíflu, -stíflur>:

<MED> trombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)

segja <segi ~ segjum | sagði ~ sögðum | sagt>: dir
	segðu mér það!: digues-m'ho!
	segja til + einhvers: parlar de
	hvað segirðu gott? com estàs? Com anem? Què hi ha de bo?
	meira að segja: fins i tot, <LIT> àdhuc
	vægast sagt: dit (o: expressat) amb paraules suaus
		hann var vægast sagt fastur á fé: era, expressat amb paraules suaus, circumspecte amb les despeses (gasiu)

segl <n. segls, segl>:

vela f

♦ aka seglum eftir vindi: bracejar les veles

♦ draga niður seglin: arriar (o: calar; o: abaixar; o: plegar; o: amainar) les veles

♦ draga upp seglin: fer (o: donar) vela, fer-se a la vela

♦ hífa seglin: hissar les veles

♦ sigla [fyrir] fullum seglum: navegar a tota vela (o: a vela plena; o: a veles plenes)

segl·bátur <m. -báts, -bátar>:

veler m, balandre m, balandra f

segl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix vela m (peix Istiophorus platypterus)

segl·skip <n. -skips, -skip>:

veler m, vaixell m a la vela

segul·band <n. bands, -bönd>: 1. (hljómband) cinta f de casset
	2. (segulbandstæki) [aparell m de] casset (magnetòfon)

segul·járnstein <m. -steins, -steinar>: <GEOL> magnetita f

segull <m. seguls, seglar>: imant m

segul·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnað ║ e-ð>:

magnetitzar una cosa

segul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

magnetitzat -ada

segul·norður <n. -norðurs, no comptable>:

nord magnètic

segul·ómun <f. -ómunar, -ómanir>:

<MED> ressonància magnètica [nuclear]

segul·skaut <n. -skauts, -skaut>:

pol magnètic

segul·svið <n. sviðs, -svið>: camp magnètic

seið·kona <f. -konu, -konur>: seiðkona, la típica bruixa de l’Edat Mitjana islandesa i noruega

seið·magn <n. -magns, -mögn>: 1. (galdrar, töfrar) màgia f
	2. <FIG> aura f de misteri

seið·skratti <m. -skratta, -skrattar>: bruixot m

seiður <m. seiðs, seiðir>: seiður, mena de fetilleria realitzada per les seiðkonor, una mena de bruixes medievals, amb la qual es podia afavorir o danyar a algú, preveure el seu futur etc. Si era fet per un home, l'efeminava

seig·fljótandi, -fljótandi, -fljótandi <adj.>:

viscós -osa

seinka sér: retardar-se
	hefur bílnum / flugvélinni / skipinu seinkað? Que arriba amb retard l’autobús / l’avió / el vaixell?

sein·læti <n. -lætis, no comptable>:

lentitud f

seinn, sein, seint: 1. (hægur) lent -a (que va a poc a poc)
	2. (síðkvæmur) tardà -ana (que fa tard, que arriba tard)
		vera seinn: retardar-se, fer tard
			þessir gæjar eru seinir: aquests paios fan tard

seinni, seinni, seinna: 1. (af tveimur) segon -a (de dos)
		Seinni heimsstyrjöldin: la segona guerra mundial
	2. (síðri) darrer -a
	3. (hægari) més lent -a

seint <adv.>: tard
	betra seint en aldrei: millor tard que no pas mai
	fara seint í rúmið: anar-se'n tard a dormir
	ég kom of seint í vinnuna vegna þess að...: vaig fer tard a la feina per...
	hún kom of seint: va arribar massa tard, va fer tard
	seint fyllist sálin prestanna: <LOC> el sac dels preveres triga molt a esser ple (es diu parlant d'un cobdiciós)
	þú verður of seint: faràs massa tard, arribaràs massa tard

sekkja·pípa <f. -pípu, -pípur>: (balearsk sekkjapípa) xeremia f, xirimia f
	spila á sekkjapípuna: tocar la xeremia

sekkja·pípari <m. -pípara, -píparar>: (á Baleareyjum) xeremier m, xirimier m

sekt <f. sektar, sektir>: multa f
	fá sekt fyrir of hraðan akstur: rebre una multa per excés de velocitat
	fá sekt fyrir að vera 4 km. yfir hámarkshraða (o: yfir hraðamörk): rebre una multa per superar en 4 km el límit de velocitat permès

sekta: multar

sekúnda <f.sekúndur>: segon (unitat de temps)

sel·gresi <n. -gresis, -gresi>: herba f de cinc costures, herba f de cinc nervis, herba f de cinc ratlles, herba f de cinc venes, plantatge m de fulla estreta (planta Plantago lanceolata)

selja <sel ~ seljum | seldi ~ seldum | selt ║ e-ð>:

1. <GEN> vendre una cosa

♦ selja e-m e-ð: vendre-li una cosa a algú

♦ selja [e-m] e-ð fyrir e-ð: vendre una cosa [a algú] per X (X = quantitat de diners pagada ~ rebuda) 

◊ iðnaðarmannafélagið seldi húsið við Lundargötu veturinn 1942-3 fyrir 45 þúsund krónur: l'hivern de 1942-3 la unió d'artesans va vendre la casa de la Lundargata per 45 mil corones

♦ selja e-ð á uppboði: subhastar una cosa, vendre una cosa en subhasta

♦ selja e-ð við litlu verði: vendre una cosa a baix preu

♦ selja e-ð af sér: vendre una cosa perdent-hi

♦ [ég] sel það ekki dýrara en ég keypti það!: #1. <GEN> ho venc pel seu preu de cost (no ho venc més car que em va costar); #2. <LOC FIG> així ho vaig sentir, així ho he contat (no m'invento res, no hi afegeixo res que sigui fruit de la meva imaginació)

2. (afhenda) lliurar una cosa (donar, confiar, fer lliurament d'una cosa a algú)

♦ selja e-ð af hendi: donar una cosa, deixar una cosa, cedir una cosa

♦ selja e-ð í hendur e-m: lliurar una cosa a algú

♦ selja e-ð á leigu: deixar una cosa a canvi de diners

♦ selja fé á leigu: deixar diners amb interessos

♦ selja jörð á leigu: arrendar un mas

♦ selja e-n fram: lliurar algú a la justícia

3. selja e-u upp: (kasta upp, gubba) vomitar una cosa (treure el menjar)

seljandi <m. seljanda, seljendur>: venedor m, venedora f

seljast <selst ~ seljumst | seldist ~ seldumst | selst>: vendre's, despatxar-se
	bækur hans hafa selst í um það bil þremur milljónum eintaka: dels seus llibres se n'han venut aproximadament tres milions d'exemplars
	selst upp: exhaurit (producte que s'ha venut tot)
	skrifin hans seljast feikivel: els seus escrits es venen molt bé
	varan selst vel ~ illa: la mercaderia es ven bé ~ malament

selju·rót <f. -rótar, -rætur>:

api-rave m (planta Apium graveolens var. rapaceum)

sellerí <n. sellerís, no comptable>:

1. (stilksellerí) api m de tija, api m de penques, àpit m [de tronc] (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.) (tiges de la planta Apium graveolens var. dulce)

2. (blaðsellerí) api m de fulla, api m de tall (planta Apium graveolens var. secalinum)

3. (villi-sellerí) api bord, àpit bord (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit bord (Men., ekki ritm./no lit.) (planta Apium graveolens var. silvestris)

sellerí·fræ <n. -fræs, -fræ>:

llavor f d'api

selta <f. seltu, no comptable>: salinitat f

seltu·stig <n. -stigs, -stig>: grau m de salinitat

sem 1. Adverbi introductor del segon element d’una comparació: com
	svo... sem...: tan... com..., tant... com
	garðyrkjumaðurinn minn er svo ríkur sem bifvélavirkinn minn: el meu jardiner és tan ric com el meu mecànic
	2. Relatiu: que, el qual, la qual

sement <n. sements, no comptable>:

ciment m

semingur <m. semings, no comptable>:

desgana f, desesma f

♦ með semingi: a contracor, de mala gana

♦ gera e-ð með semingi: fer una cosa de mala gana

semí·komma <f. -kommu, -kommur>:

punt i coma m (signe gràfic ;)

semískur, semísk, semískt <adj.>:

semític -a

semja <sem ~ semjum | samdi ~ sömdum | samið ║ e-ð>:

A. <ús personal>: 

1. (setja saman) compondre una cosa (crear, redactar. Per als poemes la llengua antiga preferia més aviat el verb → yrkja)

◊ semja bók: redactar un llibre, escriure un llibre

◊ semja ritgerð: fer un tractat, escriure un tractat

◊ semja lag: compondre una melodia

◊ semja tónlist: compondre música

♦ semja e-ð upp: crear una cosa (una obra literària)

2. (koma sér saman) acordar una cosa (a través de negociacions)

◊ semja frið: fer la pau, signar un tractat de pau

♦ semja [e-ð] af sér: fer un acord desfavorable [sobre una cosa], fer un mal negoci [sobre una cosa]

♦ semja um e-ð: arribar a un acord sobre una cosa, acordar una cosa (a través d'una negociació)

◊ þegar mennirnir voru búnir að semja um kaupið fóru þeir að vinna: quan hagueren arribat a un acord sobre el salari, es posaren a treballar

♦ semja við e-n um e-ð: negociar una cosa amb algú (arribar-hi a un acord sobre una cosa a través d'una negociació)

♦ Zigic samdi við Birmingham til fjögurra ára: <ESPORT> en Zigic fitxa pel Birmingham per quatre temporades

B. <ús reflexiu>: 

♦ semja sig að e-u: adaptar-se a

◊ semja sig að öðrum siðum: adaptar-se a d'altres costums

C. <ús impersonal>: 

♦ þeim semur vel: s'entenen bé, es duen bé

semjast <semst | samdist | samist ║ með sér. Verb impersonal unipersonal>:

arribar a un acord

♦ hvernig samdist með ykkur?: què heu acordat?, com heu quedat d'acord?

♦ það samdist með þeim: es van posar d'acord, van arribar a un acord

semju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:

<MED> sistema nerviós simpàtic

sem·sveinn <m. -sveins, -sveinar>: <†> lapó m, lapona f

senda <sendi ~ sendum | sendi ~ sendum | sent ║ e-ð>: 1. <GEN> enviar una cosa, trametre una cosa
		getið þér sent mér bækurnar / vörurnar til Spánar? Que em podrien enviar els llibres / les mercaderies a Espanya?
		gerið svo vel að senda póstinn á eftir mér: enviïn-me sisplau el correu a la meva (nova) adreça
	2. (vísa til) fer una transferència
		ég þarf að senda peninga til Spánar: he de fer una transferència a Espanya

sendandi <m. sendanda, sendendur>: remitent m & f (de carta)

sendi·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:

<POLÍT> enviat plenipotenciari, enviada plenipotenciària

♦ sendifulltrúi páfa: nunci papal

sendi·herra <m. -herra, -herrar>:

<POLÍT> ambaixador m, ambaixadora f

sendiherra·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:

<POLÍT> residència f de l'ambaixador

sendi·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<POLÍT> delegació m

♦ alþjóðleg sendinefnd til e-s: delegació internacional enviada a...

sending <f. sendingar, sendingar>:

1. <GEN> tramesa f, enviament m (acte de trametre & objecte tramès)

♦ eins og sending: <loc. adv.> com una fletxa

2. (gjöf) present m, regal m (no donat directament, sinó trametent-lo)

♦ senda e-m sending: enviar un present a algú

◊ "bíð þú þá," segir Flosi, "ef þú ert eigi ragur því að eg skal senda þér sending": en Flosi li diu: “si no ets un covard, no et moguis d'on ets, que t'enviaré un regalet” (li tira una llança)

3. <FOLCL> sending f, o, si es vol, ‘tramesa [de malaltia]’. Tant a la Norrènia medieval com a la Islàndia actual, creença en la possibilitat d'enviar una malaltia a un enemic per mitjà d'una fletxa màgica invisible

◊ en það fylgir sendingu þessi að sótt kemur á skipið mikil og tekur svo fast að menn fá varla borið óæpandi og fengu margir bana af: i d'aquesta ‘tramesa’ se'n seguí que una greu malaltia es va estendre per tot el vaixell i era tan virulenta que els homes de la tripulació no podien patir-la sense proferir grans crits i molts foren els qui van morir a conseqüència d'ella

sendingar·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>:

<ECON> despeses f.pl de tramesa

sendi·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

<POLÍT> ambaixada f

sendingar·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: despeses f.pl de tramesa

sendi-ráð <n>: ambaixada
	hvar er spánska sendiráðið? Í Osló. On és l’ambaixada espanyola? A Osló

sendi-ráðunautur <m.-ráðunautar, -ráðunautar>: conseller d'ambaixada

send·lingur <m. -lings, -lingar>:

territ fosc, corriol fosc (Bal.)  (ocell Calidris maritima)

senn <adv.>:

aviat, prest (Bal.) 

♦ í senn: alhora, al mateix temps

♦ einn í senn: un per un

senna <f. sennu, sennur>:

senet m  (planta Cassia obovata syn. Senna italica syn. Cassia obtusa syn. Cassia obtusata syn. Cassia senna)

senni·lega <adv.>: versemblantment, probablement

senni·legur, -leg, -legt: versemblant, probable, verosímil

senti·gramm <n. -gramms, -grömm>: centigram m

senti·lítri <m. -lítra, -lítrar>: centilitre m

senti·metri <m. -metra, -metrar>: centímetre m
	sextán sentimetrar: setze centímetres
	þrjátíu sentimetrar: trenta centímetres

sentí- <prefix>:

<†> variant antiquada de → senti- “centi-”

september <m. september (o:<†>  septembers), septembermánuðir>:

setembre m

serbneskur, serbnesk, serbneskt <adj.>:

serbi sèrbia

serða: cardar (en la llengua antiga)

Serki <m. Serkja, Serkir>:

sarraí m, sarraïna f (Σαρακηνός, al-šarqiyyīn, الشرقيون)

serkja·pípa <f. -pípu, -pípur>:

(vatnspípa) narguil m, pipa f d'aigua (الشيشة)

serkja·skinn <n. -skinns, -skinn>:

tafilet m

serkja·sólrós <f. -sólrósar, -sólrósir>:

esteperola f, romaní mascle, matafocs m.pl (planta Cistus clusii)

serkneskur, serknesk, serkneskt <adj.>:

sarraí -ïna

serkur <m. serks (o: serkjar), serkir>:

1. <HIST> camisola f (mena d'armilla o gipó sense mànigues o amb mànigues curtes)

♦ járnofinn serkur: <HIST MIL> perpunt m, cota f de malla

♦ sníða e-m rauðan serk: <LOC FIG> tallar-li a algú un perpunt vermell (matar-lo)

◊ búið nú sonum hans rauðan serk sakir misgjörða feðra þeirra: prepareu als fills, per culpa de les malifetes de son pare, un perpunt vermell (= prepareu la matança dels seus fills) 

2. (hjá Tyrkjum og öðrum austurlandaþjóðum) caftà m (gramalla o vestimenta llarga emprada entre els turcs i d'altres pobles de l'Orient)

3. (prestserkur) túnica f sacerdotal, cota f (Mall.) (sotana o gona de clergue major)

4. (náttkjóll) camisó m (camisa de dormir de dona)

5. (náttskyrta) camisa f de dormir (d'home)

sermi <n. sermis, sermi>: <med> sèrum m

sermi-: <med> sero-

sermijákvæður, -jákvæð, -jákvætt: seropositiu, -iva

sermineikvæður, -neikvæð, -neikvætt: seronegatiu, -iva

servíetta <f.servíettur>: tovalló, torca-boques (Mall.)

sesam <n. sesams, no comptable>: sèsam m (llavors de la planta Sesamum indicum)

sesam·fræ <n.pl -fræja>: llavors f.pl de sèsam

sesam·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: sèsam m (planta Sesamum indicum)

sesam·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de sèsam

sess <m. sess, sessar>: seient m
	skipa sess: ocupar un seient
	skipa miklu stærri sess en...: <LOC FIG> ocupar un lloc molt més important que no...

set-bekkur <m. -bekkjar, -bekkir>: banc m [per seure-hi]

set-berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> roca sedimentària

setjast: 1. asseure’s
		sestu!: asseu-te! seu!
		setjist!: asseieu-vos!
	2. sólin sest: el sol es pon

setninga·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

<GRAM> accent m de frase

setningar·rof <n. -rofs, -rof>: anacolut m

settaugar·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

ciàtica f (→ þjótak)

settaugar·tak <n. -taks, -tök>:

ciàtica f (→ þjótak)

setur <n. seturs, setur>: residència f

sex: sis (6)

sex-tán: setze (16)

sextándi, sextánda, sextánda: setzè -ena

sex-tíu: seixanta (60)

sextugasti, sextugasta, sextugasta: seixantè -ena

sex·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

<QUÍM> hexahidrat -a, hexahidratat -ada

seyra <f. seyru, seyrur. Gen. pl.: seyra>:

privacions f.pl

♦ sultur og seyra: fam i misèria

♦ lifa við sult og seyru: passar fam i misèria

séð:

supí de → sjá “veure”

séður, séð, séð (o: <†> sét) <adj>:

variant de → sénn, sén, sént ‘vist -a’

séma <f. sému, sémur>:

<RELIG> xemà m,f (שְׁמַע, יִשְׂרָאֵל) 

sémone esre bæn <f. bænar, bænir>:

<RELIG = “átjánbæn, bæn átján lofgerða”> [pregària f de les] xemonè esré f, pregària f de les divuit benediccions (שְׁמוֹנֶה עֶשְׂרֵה, שמונה עשרה) 

sénn, sén, sént <adj.>:

vist -a

sér <datiu del pronom reflexiu>: se, es

sér·fróður, -fróð, -frótt: expert -a
	sérfróður um e-ð: expert en una cosa

sér·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: especialista m & f

sér·góður, -góð -gott <adj.>:

egocèntric -a

sér·grein <f. -greinar, -greinar>: especialitat f

sér·gæði <n.pl -gæða>:

egocentrisme m

sérgæðings·lega <adv.>:

egoistament, egocèntricament

sér·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:

egocèntric m, egocèntrica f

sér·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

<GRAM> vocal f  (so)

sér·hljóði <m. -hljóða, -hljóðar>:

<GRAM> vocal f  (lletra)

sér·hæfa <-hæfi ~ -hæfðum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæft ║ sig í e-u>:

especialitzar-se en una cosa 

sér·hæfður, -hæfð, -hæft: especialitzat -ada

sér·nafn <n. -nafns, -nöfn>: (eiginnafn) nom propi

sérstak·lega <adv.>: especialment, de manera especial

sér·stakur, -stök, -stakt: especial

sér·tilboð <n. -tilboðs -tilboð>: oferta especial (a supermercats, centres comercials etc.)

sér·veldi <n. -veldis, -veldi>:

partit demòcrata (als Estats Units d'Amèrica) (→ demókrataflokkurinn)

sérveldis·maður <m. -manns, -menn>:

demòcrata m & f (membre del partit demòcrata dels Estats Units d'Amèrica) (→ demókrati)

sér·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: supermercat especialitzat, botiga especialitzada
	er til sérverslun fyrir...? que hi ha cap botiga especialitzada en...?

sér·þekking <f. -þekkingar, -þekkingar>:

especialització f (coneixements d'especialitat d'una persona)

♦ sérþekking hennar liggur liggur á sviði þjóðernishyggju, þjóðarímyndar og hnattvæðingar: la seva especialitat és el nacionalisme, la identitat nacional i la globalització

sétti, sétta, sétta <núm. ord.>:

<†> variant arcaica de → sjötti, sjötta, sjötta “sisè -ena”

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es

Go to Vincles cap a Islàndia