Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ö

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Og enn fremur, sonur minn, þýðstu viðvaranir. Að taka saman margar bćkur, á því er enginn endir, og mikil bókiðn þreytir líkamann.
 
   
Per acabar, fill meu, tingues present que fer llibres és una feina de no acabar mai i que estudiar en excés danya la salut.
 
   
Cohèlet XII,12
 
       

öðlast <öðlast ~ öðlumst | öðlaðist ~ öðluðumst | öðlaste-ð>:
obtenir una cosa, adquirir una cosa

öðlingur <m. öðlings, öðlingar>:
1. <LIT = aðalsmaður, göfugmenninoble m, gentilhome m  (persona de llinatge noble)
2. <LIT = furstipríncep m  (membre de casa reial o sobirana)
◊ svá var minn Sigurðr hiá sonom Giúca, sem væri geirlaucr ór grasi vaxinn, eða væri biartr steinn á band dreginn, iarcnasteinn yfir ǫðlingom: així era el mei Sigurd al costat dels fills d'en Gjúki: igual que verd all creixent enmig de l'herba o talment gemma lluenta muntada en diadema, un jarknasteinn en [corona de] prínceps
3. <LIT = þjóðhöfðingi, konungursobirà m  (monarca)
4. <LIT = örlátur maðurhome prous (persona bona, virtuosa i despresa, generosa)
5. fesol m de mar (mol·lusc Modiola phaseolina)

öðru·megin <adv.>:
d'un costat
♦ öðrumegin árinnar: de (o: per) l'altre costat del riu
♦ öðrumegin við e-ð... hinumegin við e-ð: per un costat de..., per l'altre....
◊ Sál og menn hans fóru öðrumegin við fjallið, en Davíð og hans menn hinumegin við það: Saül i els seus homes anaven per un costat de la muntanya i David, amb els seus, per l'altre

öflugur, öflug, öflugt: 1. (sterkur, kröftugur) forçut -uda, forcegut -uda (fort)
		...það (dýrið) var hræðilegt, ógurlegt og yfirtaks öflugt: (la bèstia) 
			 era terrible, espantosa i extraordinàriament forta
	2. (valdamikill, voldugur) poderós -osa (puixant)
		...þá mun það ríki að nokkru leyti verða öflugt og að nokkru leyti veikt: 
			 el regne en part serà fort i en part, feble
		og konungurinn suður frá mun öflugur verða, en einn af höfðingjum 
			 hans mun verða öflugri en hann, og hann mun ríki ráða: i el 
			 rei del migdia es farà fort, però un dels seus oficials es farà 
			 més fort que no ell i governarà el regne
	3. (um vél) potent (màquina)
		öflug vél: un motor potent

öfund <f. öfundar, no comptable>:
enveja f
♦ mér leikur öfund á e-u: tinc enveja d'una cosa, envejo una cosa 
◊ Þorbirni lék öfund á vinsældum Atla og því eggjaði hann þá bræður Þórissonu að þeir skyldu sitja fyrir Atla er þeir færu utan af Nesinu: en Þorbjörn tenia enveja de l'estimació de què gaudia l'Atli i per això va esperonar els germans, els fills d'en Þórir a estar a l'aiguait i preparar una emboscada a l'Atli quan aquest tornés amb els seus acompanyants d'Snæfellsnes

öfunda <öfunda ~ öfundum | öfundaði ~ öfunduðum | öfundaðe-n>:
envejar algú, tenir enveja d'algú
♦ öfunda e-n [út] af e-u: envejar algú per una cosa

öfundaður, öfunduð, öfundað <adj.>:
envejat -ada

öfundar·bót <f. -bótar, no comptable>:
indemnització f per danys intencionats
◊ en ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyri ofan, gjøra honum fimmtarstefnu til af þingi úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta <...> en ef menn spilla þeirri veiðistöð og brjóta úr garð, utan þvergarðar sé, þeir sem fyrirboðnir eru, eðr spilla veiðigǫgnum, sekr hǫfðingi mǫrk við konung, en annarri við eiganda í ǫfundarbót: si ningú hi posa una tanca, els qui tinguin el riu a partir de més amunt de la tanca, que li facin un requeriment perquè tregui la tanca en el termini de cinc dies abans del þing. Si ell hi diu que no, que la part que protesta requereixi l'ajuda dels pagesos per a trencar la tanca <...> però si fan malbé un indret de pesca o trenquen una tanca -excepte les tanques que travessin el riu d'un costat a l'altre i que estan prohibides-, o fan malbé els estris de pesca, que el seu cap pagui al rei un marc i un altre a l'home de qui sigui propietat el riu en qualitat de compensació per mala voluntat

öfund·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
envejós -osa

öfunds·verður, -verð, -vert <adj.>:
envejable

öfund·sýki <f. -sýki, no comptable>:
enveja f

ögn <f. agnar, agnir>:
1. (smáræðimica f  (engruna, pessic, quantitat molt petita)
♦ ekki agnar: ni gota, ni un borrall, ni una miqueta 
♦ ögn af e-u: una mica de...
◊ áttu ögn af salti ~ sykri?: que tens una mica de sal ~ sucre?
◊ ég tala ögn af íslensku: parlo una mica d'islandès
♦ örlítil ögn af e-u: un bri de...
2. (arðapartícula f (corpuscle, part ínfima d'un tot)
♦ ná upp minnstu ögnum og duft: recollir els granets de pols i les partícules més petits 

ögrandi, ögrandi, ögrandi <adj.>: 1. (kjóll, bros) provocatiu -iva 
	(forma de vestir, somrís)
		með ögrandi bros á vör: amb un somrís provocatiu als llavis
	2. (verknaður, aðgerð, bending) provocador -a (acte, acció, gest)
	3. (hvetjandi) desafiador -a, reptador -a, desafiant (to de veu & esguard)
		ögrandi verkefni: <FIG> repte m

ögrun <f. ögrunar, agranir>: provocació f

öku·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: sortida f amb cotxe (excursió o passeig amb cotxe)
		fara í stutta ökuferð: fer una sortideta amb cotxe

öku·maður <m. -manns, -menn>: conductor m, conductora f

öku·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>: carnet m de conduir

öku·tćki <n. -tækis, -tæki>: vehicle m
	vélknúið ökutćki: vehicle m a motor

öl <n. öls, öl>: cervesa f

öld <f. aldar, aldir>:
1. (hundrað ársegle m (cent anys)
♦ á áttunda áratug síðustu aldar: en els anys vuitanta del segle passat
♦ á fimmtándu öld: en el segle quinze
♦ á fyrri hluta 20. (= tuttugustualdar: a la primera meitat del segle XX (= vint
♦ byggðir frá fyrri hluta 20. (= tuttugustualdar: edificis de la primera meitat del segle XX (= vint
♦ í byrjun ~ lok 19. (= nítjándualdar: a la primeria ~ a la darreria del segle XIX (= dinou
♦ í byrjun ~ lok 20. (= tuttugustualdar: a la primeria ~ a la darreria del segle XX (= vint
♦ átjánda ~ nítjánda ~ tuttugasta ~ tuttugasta og fyrsta öldin: el segle divuit ~ dinou ~ vint ~ vint-i-un
♦ um aldir alda: pels segles dels segles
♦ um miðja fimmtándu öld: a mitjan segle quinze
♦ þegar lengra leið fram á aldirnar: a mesura que els segles varen anar passant
♦ öld eftir öld: segle rere segle
2. (tímabilera f (època, edat)
♦ öld tækninnar: l'era tecnològica
♦ frá alda öðli: de temps immemorials
♦ frá örófi alda: d'antic, [des] de sempre
♦ fyrir allir aldir: a trenc d'alba
♦ fara á fætur fyrir allir aldir: prendre la matinada, llevar-se de bon matí, aixecar-se de bon matí (Mall.
♦ vakna fyrir allir aldir: despertar-se de matinada 
♦ hugsa ekki í árum heldur öldum: pensar molt a llarg termini
♦ liðnar aldir: els temps passats, el passat
♦ nú er öldin önnur: els temps han canviat
♦ þá var öldin önnur: eren altres temps
♦ → bronsöld “Edat de Bronze”
♦ → járnöld “Edat de Ferro”
♦ → steinöld “Edat de Pedra”

öldu·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
<FÍSlongitud f d'ona (bylgjulengd)

öldunga·deild <f. -deildar, -deildir>:
<POLÍTsenat m (cambra alta de certs parlaments europeus moderns i dels Estats Units d'Amèrica)

öldungadeildar·þingmaður <m. -þingmann, -þingmenn>:
<POLÍTsenador m, senadora f

öldunga·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
1. <GENconsell m d'ancians
2. <HIST í Rómsenat m (de Roma)
3. <HIST í Spörtugerúsia f (d'Esparta)

öldungaráðs·maður <m. -ráðsmanns, -ráðsmenn>:
1. <GENmembre m & f del consell d'ancians
2. <HIST í Rómsenador m (del senat de Roma)
3. <HIST í Spörtugeront m (de la gerúsia d'Esparta)

öldunga·toppur <m. -topps, -toppar>:
blet m punxent, marxant m, blet gros (planta Amaranthus retroflexus)

öldungur <m. öldungs, öldungar>:
1. <GENancià m, anciana f
♦ öldungar borgarinnar: els ancians de la ciutat
2. <POLÍTsenador m, senadora f

öldu·orka <f. -orku, no comptable>:
energia f de les ones, energia undimotriu  (energia extreta del o produïda o generada pel moviment de les ones)
♦ öldu- og sjávarfallaorka: energia de les ones i les marees

öldu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDfebre f de Malta, brucel·losi f

ölkeldu·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f mineral
	freyðandi ölkelduvatn: aigua mineral amb gas
	náttúrulegt ölkelduvatn: aigua mineral natural

ölmusa <f. ölmusu, ölmusur>:
almoina f
♦ biðjast ölmusu: demanar almoina

öln <f. alnar, alnir>:
<MEDulna f, cúbit m

öl·víma <f. -vímu, no comptable>:
[estat m d']embriaguesa f (originàriament causada per la ingestió de cervesa; modernament, de qualsevol beguda alcohòlica)

ömmu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
hamaca f (tipus de seient per a nadons)

ömpull <m. ömpuls, ömplar>:
<RELIG við messucanadella f
♦ → ampli “íd.”

ömur·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dapurlegurtrist -a, malencònic -a (que causa o està en un estat de tristor, ensopit)
◊ ömurlegur afmælisdagur: un natalici deslluït
◊ ömurlegt veður: un temps [atmosfèric] gris i trist
2. (úrillurvinagrós -ona (malhumorat)
◊ hvað hann var ömurlegur og ógeðslegur: que antipàtic i vinagrós que va estar
3. (hryggilegurlamentable, planyívol (llastimós, deplorable)
4. (átakanlegurpatètic -a (que fa pena)
5. (leiðinlegurtediós -osa, monòton -a (que provoca tedi, avorriment)
6. (vonlaus, úrkula vonardesesperat -ada, desolat -ada (impossible de solucionar, sense cap mena d'esperança)
◊ ömurlegt ástand í Myanmar: situació desesperada a Myanmar
◊ þetta ómilda, ömurlega landslag, sem hann hafði séð...: aquest paisatge desolat i dur que ell havia vist
7. (ógurlegurespantós -osa (horrorós)
◊ bana sé ek okkarn beggja tveggja, allt ömurligt útnorðr í haf, frost ok kulða, feikn hvers konar: veig la nostra mort, la de tots dos, un fet ben horrible, al nord-oest, enmig de la mar, del gebre i el fred [i d']horrors de tota mena
8. (lélegurmiserable (molt pobre o en una situació d'extrema pobresa)
9. (sóðalegursòrdid -a (moralment miserable, patèticament horrorós, abjecte)
◊ ömurlegt, íslenskt morð: un sòrdid assassinat islandès

önd¹ <f. andar, andir>: 1. (andardráttur) alè m (respiració)
		gefa upp öndina: retre el seu darrer alè (expirar, morir)
		standa á öndinni: panteixar (de cansament)
		varpa öndinni: sospirar [profundament]
		varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleugeriment
		vera með öndina í hálsinum út af e-u: poder a penes parlar a causa 
			de l'excitació, l'emoció o la pena
	2. (sál) ànima f
		önd mín miklar Drottin, og andi minn gleðst í Guði, 
			frelsara mínum: la meva ànima magnifica el Senyor, 
			i el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador

önd² <f. andar, endur (i: andir)>: ŕnec m, ŕnnera f (Mall.), àneda f (Men.)

öndun <f. öndunar, no comptable>:
respiració f
♦ → innöndun “inspiració, inhalació”
♦ → útöndun “expiració, exhalació”

öndunar·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:
fallada respiratòria

öndunar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:
dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MEDdispnea f
♦ finna fyrir öndunarerfiðleikum: sentir dificultats per a respirar
◊ hafðu samstundis samband við lækninn eða hjúkrunarfræðing ef þú finnur fyrir öndunarerfiðleikum eftir inndælingu: si, després de la injecció, sents que et falta l'aire, posa't en contacte immediatament amb un metge/una metgessa o un/una ATS
♦ [bráðir] öndunarerfiðleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat

öndunar·færi <n.pl -færa>:
<MEDòrgans respiratoris, òrgans m.pl de la respiració

öndunar·gríma <f. -grímu, -grímur>:
<MEDmascareta f facial (de respiració assistida o artificial)

öndunar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
1. (með munn við munn aðferðinni o.s.fr.respiració f artificial, ventilació f artificial (amb procediment boca a boca etc.)
♦ veita e-m öndunarhjálp: fer-li la respiració artificial a algú
♦ veita öndunarhjálp: practicar la respiració artificial
2. (með grímu og öndunarvélrespiració f artificial, ventilació mecànica (amb respirador-ventilador)

öndunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MEDsistema respiratori

öndunar·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
trastorn respiratori
♦ öndunarkvillar: complicacions respiratòries, trastorns respiratoris

öndunar·pípa <f. -pípu, -pípur>:
esnòrquel m (tub per a xuclar aire fora de l'aigua)

öndunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia respiratòria
♦ langvinnur öndunarsjúkdómur: malaltia respiratòria crònica

öndunar·stopp <n. -stopps, -stopp>:
parada respiratòria, aturada respiratòria

öndunar·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
parada respiratòria, apnea f

öndunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
<MEDaparell m de respiració assistida

öndunar·vegur <m. -vegar, -vegir; emprat sovint en sg.>:
vies respiratòries
♦ blæðing í öndunarvegi: hemorràgia a les vies respiratòries
♦ ótili í öndunarvegi: cos estrany a les vies respiratòries
♦ teppa öndunarvegar: obstrucció de les vies respiratòries

öndunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<MEDrespirador m, aparell m de ventilació mecànica
♦ háður öndunarvél: dependent d'aparell de ventilació mecànica
♦ vera háður ~ háð ~ háð öndunarvél: necessitar ventilació mecànica
♦ innri öndunarvél: repirador intern, aparell de ventilació mecànica invasiva
♦ ytri öndunarvél: respirador extern, aparell de ventilació mecànica no invasiva, ventilador m per a ventilació mecànica no invasiva, suport ventilatori per a ventilació mecànica no invasiva
♦ → hátíðniöndunarvél “respirador-ventilador d'alta freqüència, aparell de ventilació [mecànica] d'alta freqüència”

öndunar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MEDdispnea f
♦ [bráðir] öndunarörðugleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat
♦ heilkenni bráðra öndunarörðugleika hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria aguda del nounat, SDRA f del nounat

önd·vegi <n. -vegis, -vegi>: 1. seient m d'honor, lloc m d'honor
	2. <FIG> lloc m (o: posició f) preeminent

öndverð·lega <adv.>:
a la primeria de, al començament de
♦ öndverðlega á liðinni öld: a la primeria del segle passat, al començament del segle passat

önd·verður, -verð, -vert <adj.>:
1. (sem snýr að móti...encarat -ada  (que està cara a cara, girat o mirant cap a...)
2. (framanverðursituat -ada a la punta de (al capdavant de)
♦ í öndverðri fylkingu: al capdavant de la tropa (disposada en formació de combat)
3. (upphaflegurinicial (situat al començament o inici d'una cosa)
♦ á öndverðri tuttugustu öld: al començament del segle vint
♦ á öndverðri tuttugustu og fyrstu öld: al començament del segle vint-i-u
♦ á öndverðu sumri: a començament d'estiu, al començament de l'estiu
♦ á öndverðum vetri: a començament d'hivern, al començament de l'hivern
♦ frá öndverðu: des del començament, [des] del principi, des dels inicis
♦ frá öndverðu fram á þessa öld ~ fram á okkar daga: des del començament fins a aquest segle ~ als nostres dies
♦ frá öndverðu fram yfir daga Newtons: des del començament fins a la fi dels dies de Newton
♦ fyrir öndverðu: primitivament, al principi de tot
síðan fór hann til og dreypti á konuna, þar til að hún raknaði við og mælti: "Nú hefir hvorttveggja okkar vel: Ég gaf þér líf fyrir öndverðu, en þú komst mér úr ánauðum": després hi tornà i va fer degotar aigua sobre la dona fins que va retornar i digué: “Ara,doncs, tots dos ho tenim bé: jo et vaig donar la vida al començament de tot i tu m'has deslliurada del meu encanteri”
♦ í öndverðri kristni: en els inicis del cristianisme

öng <f. angar (o: öngvar), öngur (o: öngvar)>: destret m (pressura, dificultat, cuita)
	vera í öngum sínum: passar angúnies (estar desesperat -ada)

öng·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAM[consonant] fricativa f
♦ tannvaramælt lokhljóð: [consonants] fricatives labiodentals

öng·hljóðast <-hljóðast ~ -hljóðumst | -hljóðaðist ~ -hljóðuðumst | -hljóðast>:
<GRAMfricatitzar-se

öng·hljóðun <f. -hljóðunar, -hljóðanir>:
<GRAMfricatització f

öngur <f.pl anga (o: öngva)>:
angoixa f, basca f, ansietat f
◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà
◊ og uppúr þessu fór ég í aungum mínum að basla við að koma vísnaformi á það sem ég var að hugsa: i poc després d'això, en la meva angoixa, vaig començar a maldar per posar en estrofes el que havia estat pensant
♦ vera í öngum sínum: patir angoixes

(†) öngur, öng, etki: variant arcaica de → engi, engi, ekki “cap, ningú”
	með öngum kosti: de cap de les maneres
  Pronom indefinit enge "ningú, cap" en la llengua medieval.
Per a les formes modernes, → enginn “íd.”
    Masculí Femení Neutre
Sg. N enge, ennge, øngr, ønge, engr, eingi, einginn, enginn enge, øng, eng, eingi, eingin,engin etke, ekke, eke, ænktit, ænti
  A enge, engve, øngvan, øngan, engvan, engan, eingi, ængin enga, æinga,einega, øngva, ønga, engva, ængi etke, ekke, eke, ænktit, ænti
  G enskes, einskes, einkis, einkis, engis, eingis, enskins, einskins, ænkins einegrar, engrar, øngrar, øngarrar, øngvarrar, engarrar, engvarrar enskes, einskes, einkis, einkis, engis, eingis, enskins, einskins, ænkins
  D engom, æingum, øngom, einonge einegre, engre, øngre, øngarre, øngvarre, engarre, engvarre engom, æingum, øngom, einonge
         
Pl N eineger, enger, øngver, ønger, engver, engi enegar, einegar, engar, engvar, øngar, øngvar enge, engo, eingi, engin, eingin
  A enga, engva, ønga, øngva, einega enegar, einegar, engar, engvar, øngar, øngvar enge, engo, eingi, engin, eingin
  G einegra, engra, øngra, øngarra, øngvarra, engarra, engvarra
  D einegom, engom, øngom

öng·vit <n. -vits, no comptable>:
desmai m, esvaniment m, acubament m (Mall.
♦ falla í öngvit: <LOCperdre el coneixement, tenir un esvaniment, acubar-se (Mall.
♦ öngvit hefur af e-m: <LOCretornar, recuperar-se d'un desmai, recobrar el coneixement, tornar en si
◊ og er af henni hóf öngvit, þá...: i quan va recobrar el coneixement, aleshores...

önug·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
sorrut -uda, de caràcter aspre, bròfec -ega, malcarat -ada (malambrós, bròfec, malcarós)

önugur, önug, önugt <adj.>:
variant de önuglyndur, -lynd, -lynt ‘sorrut -uda, bròfec -ega, aspre -a’

ör <f. örvar, örvar>: fletxa f, sageta f

ör <n. örs, ör>: cicatriu f

ör, ör, ört <adj.>:
1. (skjóturràpid -a  (accelerat)
♦ ör líkamsvöxtur: estirada f (crescuda molt ràpida dels adolescents)
♦ ör þróun: <LOCràpid desenvolupament
2. (örgeðjade caràcter viu (impetuós, fogós)
♦ ör af víni: alegre, escalfat -ada per l'alcohol
3. (örláturgenerós -osa, llarg -a (liberal, munífic)
♦ ör af fé (o: á fé)pròdig -a

ör·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>: microona f

örbylgju·ofn <m. -ofns, -ofnar>: [forn m] microones m

örðóttur, örðótt, örðótt <adj.>:
tuberculat -ada

örðug·leiki <m. -leika, -leikar>:
dificultat f

ör·fár, -fá, -fátt <adj.>:
poquíssim -a (molt poc nombrós)

ör·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
microxip m
♦ láta græða í sig örflögu: deixar-se implantar un microxip

örflögu·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur. Gen. pl.: -ígræðslna>:
implant m de microxip
♦ fá örflöguígræðslu: deixar-se implantar un microxip

ör·foka <adj. inv.>:
eixarreït -ïda pel vent, batut -uda pel vent, assotat -ada pel vent
◊ ég lyfti upp höndum mínum til þín, mig þyrstir eftir þér eins og örfoka land: aixeco a tu les meves mans, tinc set de tu com una terra assotada pel vent

ör·gjörvi <m. -gjörva, -gjörvar>:
microprocessador m

örk¹ <f. arkar, arkir (o: < erkur)>:
<GEN & RELIGarca f
♦ örkin hins Nóa: l'arca d'en Noè (tē'βaθ 'Noaħ, תֵּבַת נֹחַ)
♦ gera (o: senda) e-n út af örkinni til að <+ inf.><LOC FIGenviar algú a fora amb la missió de <+ inf.>
♦ vera sendur út af örkinni: <LOC FIGestar fent un viatge amb una finalitat determinada

örk² <f. arkar, arkir>:
1. (blaðfull m de paper (làmina de paper)
2. (hluti bókarplec m (quadern de llibre que consta de 16 pàgines)

ör·kumbl <n.pl -kumbla>:
variant de örkuml ‘baldament, mutilació’

ör·kuml <n.pl -kumla>:
1. (limlestingmutilació f, baldament m (esguerrament del cos o de part del cos a causa de ferida)
2. (sár sem veldur afskræmingu eða limlestinguferida f greu (que causa mutilació o esguerrament de per vida)
◊ óþarfar unnustur áttu, hlaust af annarri örkuml þau er þú verður aldrei heill maður en nú er eigi minni von að bæði augu springi úr höfði þér: tens unes estimades [ben] perjudicials: una d'elles t'ha infligit una ferida ben greu de la qual no en sanaràs mai i ara, les expectatives són ni més ni menys que et treguin tots dos ulls del cap
◊ Þorsteinn kvað þó óvænlegra að ráðast út í foraðsveðrum og stefna sér til örkumla og mönnum sínum: en Tórstein va dir, tanmateix, que fer una escomesa enmig d'aquella maltempsada horrorosa encara hauria tingut menys expectatives d'èxit i que ell i els seus homes haurien anat directes a rebre greus ferides

ör·kumla <adj. inv.>:
mutilat -ada, baldat -ada
◊ þegar þú gjörir veislu, þá bjóð þú fátækum og örkumla, höltum og blindum: quan facis un banquet, convida-hi els pobres i els baldats, els coixos i els cecs

ör·kumlaður, -kumluð, -kumlað <adj.>:
mutilat -ada, baldat -ada, alesiat -ada, esguerrat -ada [de per vida]
◊ ...en kvað Björn nú enn hafa þrjá menn drepið í þeirra síðasta fundi en fjóra örkumlaða: ...i li va contar que en Biorn encara n'havia mort tres més a llur darrera trobada i mutilats a quatre
◊ ...en Dálkur [er] örkumlaður og allir vér nokkuð sárir: i en Dálkur ha quedat esguerrat de per vida i tots nosaltres estem ferits d'una o altra manera
♦ örkumlaður í andliti: amb la cara desfigurada (o: esguerrada)  (a causa de les cicatrius de ferides i/o de malalties)

örlaga·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
deessa f del destí

örlaga·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
1. (óheillavænlegurfatídic -a (que anuncia o porta una dissort venidora, i especialment la mort o la destrucció)
2. (afdrifaríkur, mikilvægurdecisiu -iva (d'importància decisiva o cabdal)
♦ örlagarík ákvörðun: un acord decisiu
♦ örlagaríkir atburðir: #1. (raunalegur atburður, mótlæti) cops (o: revessos) m.pl del destí (adversitats, fets o esdeveniments desgraciats)#2. (mjög mikilvægur, afgerandi atburður) esdeveniments decisius (fets crucials)

örlaga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f dels destins, [història f del] destí m (que ha tingut o pels quals ha passat una cosa)

örlaga·stef <n. -stefs, -stef>: <MÚS> tema m del destí (en ňperes del Wagner)

örlaga·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora més crítica, moment més crític
◊ á örlagastundum: en els moments més crítics

ör·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poquet -a  (expressant una quantitat molt petita)
◊ ég tala örlitla íslensku: parlo una miqueta d'islandès

ör·loftslag <n. -loftslags, pl. no hab.>:
microclima m

ör·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
1. (örlæti, gjafmildigenerositat f (llarguesa, desprendiment)
♦ af miklu örlyndi: per una gran generositat
2. (ört geðexcitabilitat f, llunatisme f (caràcter llunàtic, inestabilitat emocional)
3. (ör, bráð lundfogositat m, excitabilitat f (caràcter o temperament de qui té la cua de palla, humor irritable)
4. (í tvíhverflyndimania f, fase maníaca, eufòria f (en trastorn bipolar)

ör·læti <n. -lætis, no comptable>: generositat f

ör·lög <n.pl -laga>:
destí m, <LITfat m
◊ “Á valdi örlaganna” eftir Giuseppe Verdi: “La força del destí” del Giuseppe Verdi
◊ Minnstu örlaga hans (τὸ κρίμα -ίματος,   μνήσθητι τὸ κρίμα αὐτοῦ) því að eins verða þín, ég í gær, þú í dag: recorda't del seu destí perquè el teu serà igual: jo ahir, tu avui
♦ dapurleg örlög: un trist destí
♦ mæta örlögum sínum: anar a l'encontre del seu destí
♦ nornir kjósa mönnum örlög: ler nornes trien als homes el moment de llur destí (= de llur mort)
♦ nornir ráða mönnum örlög: ler nornes decideixen el destí dels homes

ör·magna <adj.inv.>:
extenuat -ada, exhaust -a

ör·magnast <-magnast ~ -mögnumst | -magnaðist ~ -mögnuðumst | -magnast ║ [af e-u]>:
1. (verða örmagnaestar esgotat -ada (perdre totes les forces)
♦ örmagnast af hungri: estar desanat -ada
2. (skellihlæjapetar (rebentar)
♦ örmagnast af hlátri [yfir að <+ subj.>]: petar-se de tant de riure [pel fet de <+ inf.>, morir de tant de riure [pel fet de <+ inf.>], pixar-se de tant de riure [pel fet de <+ inf.>

< ör·mul <n.pl -mala>:
vestigi[s] m.[pl], restes f.pl
♦ örmul heilagra manna: relíquies dels sants

örn <m. arnar, ernir>: 1. <GEN> àguila f, àliga f
	2. (haförn) àguila marina (ocell Haliaetus albicilla)

ör·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
topònim m, nom m de lloc

ör·orka <f. -orku, no comptable>:
invalidesa f, minusvalidesa f 

örorku·bætur <f.pl -bóta>:
pensió f d'invalidesa 

örorku·lífeyrir <m. -lífeyris, no comptable>:
pensió f d'invalidesa

örorkulífeyris·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
complement m a la pensió d'invalidesa

ör·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
micronovel·la f

ör·tækni <f. -tækni, no comptable>:
microtecnologia f

ör·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
<INFORM[micro]ordinador m

örtölvu·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
<INFORM[micro]xip m

örugg·lega <adv.>:
1. (áreiðanlega, vissulegade [ben] segur, amb certesa (certament, amb seguretat, de debò, realment)
og hann sagði: „Ert þú örugglega ( ~ :   ʔatˈtāh   zɛh   bəˈn-ī   |   ʕēˈɕāu̯,   אַתָּה זֶה בְּנִי עֵשָׂו) Esaú, sonur minn?“ Hann svaraði „Ég er hann“: i li digué: «De debò ets el meu fill Esaú (Essau)?» Ell li contestà: «Ho sóc»
Manóa sagði við konu sína: „Við munum örugglega (mōθ [reiter.] ~ מוֹת:   mōθ   nāˈmūθ   kī   ʔɛ̆lɔˈhīm   rāˈʔīnū,   מוֹת נָמוּת: כִּי אֱלֹהִים, רָאִינוּ) deyja því að við höfum séð Guð“: en Manuè (Manóaħ) va va dir a la seva dona: «Segur que morirem, perquè hem vist Déu»
en ráðgjafar konungsins í Aram höfðu sagt við hann: „Guð Ísraelsmanna er fjallaguð, þess vegna sigruðu þeir okkur. Ef við berjumst við þá á jafnsléttu munum við örugglega (ʔim lɔʔ ~ אִם לֹא:   ʔim־ˈlɔʔ   nɛħɛ̆ˈzaq   mē-ˈhɛm,   אִם-לֹא נֶחֱזַק, מֵהֶם) fara með sigur af hólmi: els consellers del rei d'Aram li havien dit: «El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van vèncer-nos. Si ens batem amb ells a la plana, de segur que ens emportarem la victòria
2. (af öryggiamb facilitat (fàcilment, amb aplom i coneixement del que es fa)
Davíð leitaði síðan svara hjá Drottni og spurði: „Á ég að elta þennan ræningjaflokk? Mun ég ná honum?“ Drottinn svaraði: „Eltu þá. Þú nærð þeim örugglega (haɕˈɕēɣ [reiter.] ~ הַשֵּׂג:   kī־haɕˈɕēɣ   taɕˈɕīɣ,   כִּי-הַשֵּׂג תַּשִּׂיג) og frelsar þá sem teknir voru til fanga“: i en David va consultar Jahvè: «Haig de perseguir aquesta càfila? L'atraparé?» Jahvè li va respondre: «Persegueix-la; l'atraparàs amb facilitat i donaràs la llibertat als captius»
hann sigraði örugglega: va guanyar amb facilitat
3. (tryggilega, á traustan hátt, á öruggan háttamb seguretat (de manera segura)
nú þá er þeim Hrafni og hans félögum sveif frá þeim Einari og Þórði þá eggjuðu þeir að fram skyldi ganga fylkingin og herða á eftir. Beygðu þeir Þórður og Einar að þeim þann fylkingararminn og hlutu þá hvorirtveggju nokkura áverka. Sveif Hrafn þá undan og þar að sem Þorvarður var fyrir og þeir Austfirðingar. Gekk Auðun á aðra hönd honum en Eyjólfur Eyjólfsson á aðra hönd og fylgdarmenn Hrafns aðrir og börðust allvel og lengi. Var það hörð hríð. Lagði Hrafn þá þegar til Þorvarðs og hvor til annars og kom í munn hvorumtveggja og varð hvortveggi sár og þó Þorvarður meir sár. Þá lagði Þorvarður til Auðunar báðum höndum og kom á hann miðjan og féll hann svo við að fótunum kastaði fram fyrir höfuðið. En svo var hann örugglega búinn að hlífum að ekki gekk á. En þó höfðu menn það fyrir satt að hann meiddist fyrir laginu. Þorgils var þar í orustu er ströngust var og barðist best sinna manna. Gekk þar og ekki á sem hann var fyrir. Hrukku menn fyrir honum því að hann lagði hart og títt en hjó stórum. Hann lagði til eins manns svo að herðarnar komu niður á grundina. En svo var hann búinn að ekki gekk á. Og hann stóð seint upp. En er þeir Þorvarður og Hrafn voru skildir snýr Hrafn þar að er Austfirðingar voru. Gengu þeir Hrafn svo fast að að hinir hrukku fyrir og gengu þeir í gegnum fylkingina. Féllu þar nokkurir menn af austanmönnum (SS II, cap. 449, pàg. 703): doncs bé, quan en Hrafn i els seus companys varen recular davant l'Einar i en Þórður, aquests varen esperonar llur formació de combat perquè avancés i els perseguís. En Þórður i l'Einar varen ‘corbar’ llur ala de la formació de batalla contra ells (=els rencs d'en Hrafn) i cada bàndol infligí algunes ferides a l'altre. En Hrafn va retrocedir llavors i atacà l'indret on es trobaven en Þorvarður i els homes dels fiords de llevant. L'Auðunn anava a un costat d'ell i l'Eyjólfur Eyjólfsson a l'altre ensems amb els altres seguidors d'en Hrafn i tots ells es batien molt bé sense defallir. L'atac fou aferrissat. En Hrafn va descarregar al punt un cop d'espasa contra en Þorvarður i aquest en va descarregar un contra en Hrafn. L'un i l'altre endevinà el seu adversari a la boca. Cadascun en va resultar ferit, però la ferida d'en Þorvarður era més greu. Llavors en Þorvarður va descarregar amb totes dues mans un nou cop contra l'Auðunn i el va endevinar al bell mig del cos [amb tanta de força] que l'Auðunn va caure en terra d'esquena i en fer-ho aixecà els peus part damunt el cap. Però l'Auðunn anava guarnit tan sòlidament pel que fa a armes defensives que l'espasa o la la pica no li arribà a penetrar el cos. Tanmateix, es té per cosa certa que aquest cop el va ferir. En Þorgils era allà on la batalla era al més aferrissada i, de tots els seus homes, ell era el qui es batia millor. Els rengs de la seva formació no varen cedir pas allà on ell es trobava. Els homes es feien enrere davant ell per tal com descarregava uns cops de pica forts i molt seguits i colpia amb l'espasa amb grans cops. Va descarregar un cop de pica tan fort contra un home que va caure d'esquena i les espatlles d'aquest home li toparen contra el terra. Però estava tan ben escudat que la pica no el ferí pas. Va trigar a tornar-se posar dret. I quan en Þorvarður i en Hrafn s'hagueren de separar [a causa del curs de la batalla], en Hrafn es va girar cap a l'indret on es trobaven els homes dels fiords de llevant. En Hrafn i els seus varen atacar-los amb tanta de fermesa que els altres varen retrocedir davant ells de tal manera que els atacants feren bretxa a llurs rengs. Alguns homes de llevant varen caure allà (vocabulari: #1. e-m svífur frá e-u ~ e-m: En Baetke 19874, pàg. 627, no dóna entrada a aquest verb, però sí a la variant: e-m svífr af e-u es treibt jmd. fort von etwas, jmd. verläßt etw.. Les considero sinònimes i tradueixo en conseqüència; #2. herða á eftir: En Baetke 19874, pàg. 249, no dóna entrada a aquest verb, però sí a dues variants: herða á (fram) heran-, vorwärtsdrängen i herða eptir nachdrängen, verfolgen; #3. beygja e-ð að e-u ~ e-m: En Baetke 19874, pàg. 50, no dóna entrada a aquest verb. Literalment significa corbar o vinclar l'ala de la formació de batalla -com si fos una branca flexible- contra algú en una maniobra envoltant. Entenc que el verb vol dir que en Þórður i l'Einar disposaren llur ala de la formació de batalla de manera còncava, de manera que envoltessin els rengs de l'enemic; #4. svífa undan: En Baetke 19874, pàg. 627, no dóna entrada a aquest verb. Significa fer-se enrere, recular, retrocedir. Entenc que el verb vol dir que en Þórður i l'Einar disposaren llur ala de la formació de batalla de manera còncava, de manera que envoltessin els rengs de l'enemic; )
4. (óhræðilega, óttalaustsense por (sense temor, impàvidament)
ǫll ǫnnur kvikendi, hvárt sem eru hrein eða úhrein, þá fagna þessum tíma, ok leita svá sinnar nœringar á vǫrmu sumri með allri viðrsýn at þau megi øruggliga standask allan háska vetrligrar nauðar: tots els altres animals, tant si són purs com impurs, s'alegren de l'arribada d'aquesta estació i cerquen així llur nodriment durant el càlid estiu amb tota previsió, a fi que, sense temor, puguin resistir tot el perill de la hivernal fretura
nú er at segja frá Birkibeinum, at þeir komu í nætrelding utan á Steinbjǫrg; segir konungr þá liðinu, at hann ætlar í bœinn at jarlinum. Ok er hann kom yfir ásinn á Feginsbrekku, þá steig hann af baki, ok féll á kné, ok baðst fyrir. Eptir þat talaði hann fyrir liðinu nǫkkurum orðum; ok bað þá vel fylgjast ok øruggliga: þvíat nú munum vér fagran sigr vinna...: ara referirem dels Cames-de-Beç que a l'albada arribaren a Steinbjǫrg. Aleshores el rei va dir a les tropes que tenia la intenció de dirigir-se a la vila i atacar-hi el iarl. I quan hagué passat la gropa de Feginsbrekka, va davallar del seu cavall, s'agenollà i pregà. Després, es va adreçar a les seves tropes per dir-los algunes paraules: els va pregar que el seguissin bé i sense temor, car “adés ens emportarem una gran victòria... (vocabulari: #1. áss: Cf. Baetke 19874, pàg. 26: <...> 2. Berg-, Höhenrücken; )

örugg·leiki <m. -leika, no comptable>:
seguretat f
og ávöxtur réttlætisins skal vera friður, og árangur réttlætisins rósemi og öruggleiki (ˈbɛtˁaħ ~ בֶּטַח:   wa-ʕăβɔˈδaθ   ha-sˁsˁəδāˈqāh   haʃˈqētˁ   wā-ˈβɛtˁaħ   ʕaδ־ʕōˈlām,   וַעֲבֹדַת, הַצְּדָקָה--הַשְׁקֵט וָבֶטַח, עַד-עוֹלָם) að eilífu. Þá skal þjóð mín búa í heimkynni friðarins, í híbýlum öruggleikans (miβˈtˁāħ ~ מִבְטָח:   wə-ʝāˈʃaβ   ʕamˈm-ī   <...>   ū-βə-miʃkəˈnōθ   miβtˁaˈħīm,   וְיָשַׁב עַמִּי <...> וּבְמִשְׁכְּנוֹת, מִבְטַחִים) og í rósömum bústöðum: i el fruit de la justícia serà la pau i la collita de la justícia serà la calma i la seguretat per sempre. Llavors el meu poble habitarà a la llar de la pau, a les residències de la seguretat (a residències segures) i a llocs tranquils

ör·uggur, -ugg, -uggt: segur -a
	með öruggum hætti: de manera segura

örva·drífa <f. -drífu, -drífur. Gen. pl.: -drífa>:
ruixat m de fletxes

örvandi, örvandi, örvandi <adj.>:
estimulant, estimulador -a

örv·hendur, -hend, -hent: esquerrŕ -ana (que empra habitualment la mŕ esquerra)

örvi, örva, örva>:
<formes febles arcaiques de → ör, ör, ört “ràpid; impetuós; generós”

ör·vilnaður, -vilnuð, -vilnað: desesperat -ada

ör·vilnun <f. -vilnunar, no comptable>: desesper m, desesperació f

ör·vinglun <f. -vinglunar, no comptable>: desesper m, desesperació f

ör·vinlaður, -vinluð, -vinlað: desesperat -ada

ör·vita <adj. inv.>:
1. (vitstolaque no hi és tot -a, que ha perdut el cap (o: seny) (que ha perdut el senderi, el judici)
◊ hann var örvita: havia perdut el seny
2. (ringlaðurdesconcertat -ada (torbat, confós)

örvun <f. örvunar, örvanir>:
estimulació f
♦ kynferðisleg örvun: estimulació f sexual
♦ örvun og hömlun e-s: estimulació i bloqueig d'una cosa

ör·vćnting <f. -vćntingar, no comptable>: desesper m, desesperació f

örvæntingar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
desesperat -ada

ör·yggi <n. -yggis, -yggi>: seguretat f

öryggis·hólf <n. -hólfs, -hólf>: caixa-forta f, caixa f de seguretat

öryggis·nćla <f. -nćlu, -nćlur>: imperdible m, agulla f de tancar (Mall.)

ör·yrki <m. -yrkja, -yrkjar>:
minusvàlid m, invàlid m, minusvàlida f, invàlida f 

ör·þjáður, -þjáð, -þjáð <adj.>:
1. molt afligit -ida (que sofreix molt anímicament)
2. molt sofrent (que sofreix molt físicament)

hverr er sá inn eini, ǀ er søfr í ǫsgrúa ǁ ok af grjóti einu gørr; ǁ fǫður né móður ǀ á sá inn fárgjarni, ǁ þar mun hann sinn aldr ala? ǁ Heiðrekr konungr, ǀ hyggðu at gátu: qui és l'únic, fet d'una única pedra -ni pare ni mare té el desitjós de fer mal-, que dorm a la llar de foc -[i és] allà on passarà la seva vida-? Rei Heiðrekr! rumia't bé aquesta endevinalla!

öskju·keila <f. -keilu, -keilur. Gen. pl.: -keila o: -keilna>:
volcà sommià, volcà m somma, circ volcànic, volcà m del tipus Mont Somma

öskra <öskra ~ öskrum | öskraði öskruðum | öskrað>:
1. (menncridar fort, bramar (persona)
2. (ljónrugir, bramular (lleó)
3. (nautbramular, bramar, mugir (vaca, bou)

ösku·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
cendrer m
♦ gæti ég fengið öskubakka?: que podrien donar-me un cendrer?
♦ öskubakki úr gleri: un cendrer de vidre

ösku·berg <n. -bergs, -berg>:
tuf m [volcànic]

ösku·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
cendrer m (öskubakki)

ösku·bíll <m. -bíls, -bílar>:
camió m de les escombraries

Ösku·buska <f. -busku, pl. no hab.>:
Ventafocs f (personatge de rondalla)

ösku·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:
torb m (gran tempesta de neu)

ösku·dagur <m. -dags, -dagar. Dat. sg.: -degi>:
<RELIGdimecres m de cendra

ösku·fall <n. -falls, pl. no hab.>:
pluja f de cendres volcàniques
♦ öskufall frá eldgosinu í Eyjafjallajökli: la pluja de cendres procedent de l'erupció de la glacera dels Eyjafjöll

ösku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
borratxo -a com una cuba, gat -a com una moneia (o: sopa) (Bal.

ösku·geiri <m. -geira, -geirar>:
<GEOLsector m de cendres (gjóskugeiri)

ösku·grár, -grá, -grátt <adj.>:
1. <GENgris cendrós grisa cendrosa
2. (á andlitilívid -a (color de cara)

öskugur, öskug, öskugt <adj.>:
cendrós -osa (brut de cendra o cobert de cendra)

ösku·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<GEOLflux piroclàstic

ösku·lag <n. -lags, -lög>:
capa f de cendres volcàniques

öskulaga·tímatal <n. -tímatals, -tímatöl>:
datació tefrocronològica

öskur <n. öskurs, öskur>:
crit m
♦ fyrirgefðu öskrin: perdona'm els crits d'abans (que t'hagi escridassat ~ -ada)
♦ reka upp öskur: fer un [gran] crit

öskur·api <m. -apa, -apar>:
mona udoladora, moneia udoladora (Bal.(moneia del gènere Alouatta)

ösku·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol m de cendres volcàniques (o: de cendra volcànica)

ösku·stó <f. -stór (o: -stóar), -stór (o: -stóar)>:
cendrera f (dipòsit de cendra sota els fogons o la llar)
♦ lyfta e-m úr öskustónni: <LOC FIGtreure algú del fang
♦ rísa upp úr öskustónni: <LOC FIGaixecar-se de les cendres, recuperar-se, refer-se

ösku·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<GEOLmostra f de cendra volcànica

ösku·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
(sorptunnabidó m de les escombraries

ösku·vondur, -vond, -vont <adj.>:
(fjúkandi reiðurfuriós -osa com gall de panses, vermell -a de ràbia

ösla <ösla ~ öslum | öslaði ~ ösluðum | öslað>:
1. <e-ð>(vaslapatollar en una cosa (caminar amb dificultat, peuejar)
♦ ösla forina: patollar dins el fang
2. <í e-u>(sullaxipollejar en una cosa (xipollar)
♦ ösla í vatni: xipollejar dins l'aigua

ösnu·gras <n. -grass, -grös>:
trepadella f, pipirigall m (Val.), garagot m (Mall.(planta Onobrychis viciifolia syn. Onobrychis sativa)

ösp <f. aspar, aspir>: trčmol m (arbre del gènere Populus)

ötull, ötul, ötult <adj.>:
actiu -iva, ple -ena d'energia
◊ yndisleg kona hlýtur sæmd, hinn ötuli (wə-ʕārīˈt͡sīm, וְעָרִיצִים) hlýtur auð: una dona plena de gràcia rebrà honors, i l'home ple d'empenta obtindrà riqueses (quant a la traducció de l'adjectiu עָרִיצ, en comparació, la Bíblia de Montserrat: una dona graciosa fa honor al seu marit <...> però els laboriosos aconsegueixen la riquesa; la Interconfessional: la dona amable rep honors, l'home decidit s'enriqueix; la Traducció del 1908-1912: yndisleg kona hlýtur sæmd, og hinir sterku hljóta auðæfi)

ötul·lega <adv.>:
amb [molta d']energia
◊ vinna ötullega að því að <+ inf.>treballar incansablement per a <+ inf.

ötul·leiki <m. -leika, no comptable>:
energia f, dinamisme m, activitat f (empenta interior, esperit emprenedor, ganes i voluntat d'emprendre coses)

öxi <f. axar (o: öxar), axir>:
destral m

öxl <f. axlar, axlir>:
1. (herðarmuscle m, musclo m (Bal. (part d'espatlla on s'uneix amb el braç)
♦ líta (o: horfa) um öxl [sér]: mirar cap enrere per damunt les espatlles
♦ horfa yfir öxlina á e-m: <LOC FIGmirar algú de cua d'ull (no perdre'l de vista, vigilar-lo)
♦ yppa (o: yppta) öxlum: <LOC FIGarronsar les espatlles
2. (á fjallicap m de carena, cap m de cresta (part de puig o muntanya on el vessant s'uneix amb el cim)

öxn <n.pl öxna>:
bous m.pl, vacum m

Öxna·furða <f. -furðu, no comptable>:
Oxford f (Lit.: Gual dels Bous)
◊ um vorið fóru þeir vestan allir saman, Ólafur konungur og synir Aðalráðs konungs, komu til Englands þar er heitir Jungufurða, gengu þar á land upp með liði sínu og til borgar: per la primavera, el rei Ólafur i els fills del rei Aðalráður se n'anaren plegats cap a ponent i van arribar a Anglaterra a l'indret que es diu Jungufurða (la identificació del Jungufurða snorrià amb Öxnafurða només és una d'entre moltes), hi van desembarcar amb llur host i a continuació van fer cap a la fortalesa

öxull <m. öxuls, öxlar>:
eix m, fusell m, fuell m (Mall.

Petit llistat de noms propis islandesos (entre parčntesis angulars donem 
la forma de genitiu. Quan el nom no té equivalent catalŕ, especifiquem si
es tracta d’un ginecňnim o d’un andrňnim):

Aðalheiður <Aðalheiðar>: Adelaida

Andrés <Andrésar>: Andreu

Anna <Önnu>: Anna, Aina (Mall.)

Anton <Antons>: Toni

Arnþrúður <Arnþrúðar>: nom de dona

Auður <Auðar>: nom de dona

Árelíus <Árelíusar>: Aureli

Árni <Árna>: nom d’home

Áslaug <Áslaugar>: nom de dona

Ásmundur <Ásmundar>: nom d’home

Ásta <Ástu>: hipocorístic d’Ástríður

Ástríður <Ástríðar>: Ŕstrid

Barbara <Barböru>: Bŕrbara

Bernharður <Bernharðs>: Bernat

Birgir <Birgis>: nom d’home

Bjarni <Bjarna>: nom d’home

Björn <Björns>: nom d’home

Bryndís <Bryndísar>: nom de dona

Brynjólfur <Brynjólfs>: nom d’home

Búi <Búa>: nom d’home

Dagmćr <Dagmeyjar>: nom de dona

Einar <Einars>: nom d’home

Eiríkur <Eiríks>: Enric

Ellisif <Ellisifjar>: Elisabet

Finnbogi <Finnboga>: nom d’home

Geir <Geirs>: nom d’home

Georg <Georgs>: Jordi

Gísli <Gísla>: nom d’home

Gróa <Gróu>: nom de dona

Guðbrandur <Guðbrands>: nom d’home

Guðlaug <Guðlaugar>: nom de dona

Guðni <Guðna>: nom d’home

Guðrún <Guðrúnar>: nom de dona

Gunnar <Gunnars>: nom d’home

Gunnþóra <Gunnþóru>: nom de dona

Halldór <Halldórs>: nom d’home

Halldóra <Halldóru>: nom de dona

Hallgrímur <Hallgríms>: nom d’home

Harpa <Hörpu>: nom de dona

Haukur <Hauks>: nom d’home

Hálfdan <Hálfdans>: nom d’home
	perň sovint: Hálfdanar-son, Hálfdanar-dóttir

Heiðdís <Heiðdísar>: nom de dona

Hildigerður <Hildigerðar>: Hildegard

Hjörtur <Hjartar>: nom d’home

Hlöðver o Hlöðvér <Hlöðvers>: Lluís

Hlöðvir <Hlöðvis>: Lluís

Hólmar <Hólmars>: nom d’home

Hrafn <Hrafns>: nom d’home

Hrefna <Hrefnu>: nom de dona

Inga <Ingu>: nom de dona

Ingaló <Ingalóar>: nom de dona

Ingi <Inga>: nom d'home

Ingiber <Ingibers>: nom d’home

Ingibjörg <Ingibjargar>: nom de dona

Ingigerður <Ingigerðar>: nom de dona

Ingimar <Ingimars>: nom d’home

Ingólfur <Ingólfs>: nom d’home

Ingvar <Ingvars>: nom d’home

Jón <Jóns>: Joan

Jónas <Jónasar>: Jonŕs

Jörgen <Jörgens>: Jordi

Jósep <Jóseps>: Josep

Jósepína <Jósepínu>: Josefina

Katrín <Katrínar>: Catarina

Kjartan <Kjartans>: nom d’home

Kólumbus <Kólumbusar>: Colom (Cristňfor)

Kristín <Kristínar>: Cristina

Lísbet <Lísbetar>: Elisabet, Bet, Bel

Lóa <Lóu>: nom de dona

Magðalena <Magðalenu>: Magdalena

Magga <Möggu>: hipocorístic de Margrét “Margarida, Margalida (Mall.)”

Magnhildur <Magnhildar>: nom de dona

Magnús <Magnúsar>: nom d’home
	perň: Magnús-son, Magnús-dóttir

Malla <Möllu>: hipocorístic de Magðalena

Margrét <Margrétar>: Margarida

María <Maríu>: Maria
	dagur heilagrar Maríu: la Immaculada Concepció

Marsibil <Marsibilar>: nom de dona

Matthías <Matthíasar>: Maciŕ

Mattheus <Mattheusar>: Mateu

Málfríður <Málfríðar>: nom de dona

Mikjáll <Mikjáls>: Miquel

Mikkalína <Mikkalínu>: Miquela

Nanna <Nönnu>: nom de dona

Oddur <Odds>: nom d’home

Ólafur <Ólafs>: Olaf

Óli <Óla>: hipocorístic d’Ólafur

Ólöf <Ólafar>: nom de dona

Óskar <Óskars>: Ňscar

Páll <Páls>: Pau

Petra <Petru>: Petra, Pereta

Pétur <Péturs>: Pere

Rafnar <Rafnars>: nom d’home

Ragnhildur <Ragnhildar>: nom de dona

Sara <Söru>: Sara

Signý <Signíar>: nom de dona

Sigríð <Sigríðar>: nom de dona
	o: Sigríður

Sigurður <Sigurðar>: nom d’home

Sigurþór <Sigurþórs>: nom d’home

Sjöfn <Sjafnar>: nom de dona

Skafti <Skafta>: nom d’home

Sólmundur <Sólmundar>: nom d’home

Svanborg <Svanborgar>: nom de dona

Sveinbjörn <Sveinbjörns>: nom d’home

Sćmundur <Sćmundar>: nom d’home

Sćvar <Sćvars>: nom d’home

Teresa <Teresu>: Teresa

Torfi <Torfa>: nom d’home

Tómas <Tómasar>: Tomŕs

Vigdís <Vigdísar>: nom de dona

Vigfús <Vigfúsar>: nom d’home
	perň: Vigfús-son, Vigfús-dóttir

Vignir <Vignirs>: nom d’home

Vilhjálmur <Vilhjálms>: Guillem

þorgeir <þorgeirs>: nom d’home

þorgrímur <þorgríms>: nom d’home

þorsteinn <þorsteins>: nom d’home

þóra <þóru>: nom de dona

þórunn < þórunnar>: nom de dona 

þyrnirós <þyrnirósar>: la Bella Dorment

Ćgir <Ćgis>: nom d’home


    þegar maðurinn ætlar sig hafa lokið því, þá er hann rétt að byrja    
    Síraksbók 18,7    


El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 27/10/2010