Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

ÞU

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Φείδῃ παρϑενίης· ϰαὶ τί πλέον; οὐ γὰρ ἐς Ἅιδην
      ἐλϑοῦσ’ εὐρήσεις τὸν φιλέοντα, ϰόρη.
Ἐν ζωοῖσι τὰ τερπνὰ τὰ Κύπριδος, ἐν δ’ Ἀχέροντι
      ὀστέα ϰαὶ σποδίη, παρϑένε, ϰεισόμεϑα.
 
   
Epigrama II
 
   
Asclepíades de Samos. Dins: Epigrammata graeca. Edidit Denys Lionel Page. Oxonii e typographeo Clarendoniano, 1975 (Scriptorum classicorum bibliotheca Oxoniensis. P. 80
 
       

þula¹ <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:
(kvenþulurpresentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

þula² <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:
1. (langt kvæði í miðaldabókmenntumþula f, cantilena f, seqüència f (llarg poema narratiu enumeratiu de forma estròfica relativament lliure i amb una quantitat d'estrofes també variable. Les tules de la Bósa saga i de la Vilhjálms saga sjóðs són autèntics encanteris de maledicció (si no es fa la voluntat del qui la pronuncia) i de mort (el seu cant fa que mori tothom qui s'hi esmenta) respectivament)
◊ “Rígsþula”: la “Seqüència de Rígr”, la “Rígsþula”, la “Cantilena de Rígr”, la “Þula del déu Rígr”, la “Tula del déu Rígr”
◊ sé þér í hvílu ǁ sem í hálmeldi, ǁ en í hásæti ǁ sem á hafbáru; ǁ þó skal þér seinna ǁ sýnu verra, ǁ en ef þú vilt við meyjar ǁ manns gaman hafa, ǁ villist þú þá vegarins; ǁ eða viltu þulu lengri?: que al jaç t'hi sentis com en un foc de palla. Que al teu sitial t'hi sentis com damunt una onada de la mar. I que després et passin coses molt pitjors: que erris de camí (és a dir, t'equivoquis de forat) quan vulguis tenir la diversió de l'home amb les noies. Encara vols una tula (=relació de tots els mals que et passaran si no fas la meva voluntat) més llarga?
◊ en er sú þula var úti, mælti konungr til hennar: "Fyrr en þú illmælir mér lengr, þá mun ek gefa Herrauði líf, en Bósi fari ór landi ok sé dræpr, nær ek get hann áhent": i quan aquesta hagué acabat de cantar aquesta tula, el rei li va dir: “abans que continuïs maleint-me, concediré la vida al Herrauðr, i que en Bósi surti del regne però sia mort si mai cau a les meves mans”
◊ þessi eru heiti hesta talið; þessi eru hestaheiti í Þorgrímsþuluvet ací els noms de cavalls que apareixen enumerats. [En primer lloc,] aquests són els noms de[ls] cavalls [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”
◊ Árvakr ok Alsviðr *draga sólina sem fyrr er ritat. Hrímfaxi eða Fjǫrsvartnir draga nóttina. Skinfaxi eða Glaðr fylgja deginum. Þessi øxnaheiti eru í Þorgrímsþulul'Árvakr i l'Alsviðr estiren el sol com s'ha referit adés. En Hrímfaxi o en Fjǫrsvartnir estiren la nit. L'Skinfaxi o en Glaðr acompanyen el dia. Vet ací els noms de[ls] bous [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”
◊ líttu (hlýddu?) upp, leikbróðir, ǀ ok láttu fólk þegja, ǁ meðan ek nefni ǀ níutigi trǫlla. ǁ Ǫll skuluð þér standa ǀ sem við stjaka bundin, ǁ unz at ek hef út kveðit ǀ allra flagða þula“...: aixeca la vista, company de jocs, i fes que la gent calli mentre anomeno els noranta trols. Tots vosaltres esteu-vos quiets, com lligats al costell, fins que jo no hagi acabat de declamar la þula de tots els flagðs
2. (nafnaþulaþula f, nafnaþula f, catàleg m de mots, enumeració o llista de sinònims en versos al·literatius. Les þulur medievals ens presenten llargs seguits o sèries de sinònims, tant de noms comuns com de noms propis (personatges de la mitologia major i menor norrenes). Aquests sinònims eren utilitzables en poesia al·literativa i són presentats en grups d'estrofes al·literatives, compostes habitualment en metre fornyrðislag
3. (barnaþula, barnagæla & romsukennt þjóðkvæðicançó f, cantilena f (popular i infantil. Les þulur solen presentar una forma mètrica [relativament] lliure: llurs versos presenten un nombre de síl·labes variat i ritme diferent, poden contenir o no al·literació, i solen tenir rima consonant AABBCC etc. No solen estar dividides en estrofes. L'extensió d'aquestes cançons populars i infantils és molt variada)
♦ læra e-ð eins og þulu: aprendre una cosa rutinàriament, de carrandella, d'esma i com en una salmòdia (popular i infantil. Les þulur com apreníem les taules de multiplicar, les declinacions llatines i gregues etc. Encara me'n recordo de la cantilena-cantarella del hohetó, tontentó, tutestú, totetó etc.)
4. (romsa, runatirallonga f, enfilall m (especialment de paraules, llarga lletania monòtona, salmòdia)
5. (ættarþulagenealogia f (sèrie de progenitors i ascendents)
6. (rútínarutina f (acció, feina, etc. que es fa de manera acostumada)
♦ þula hversdagsins: la cantarella (o: cantilena) del dia-a-dia, la rutina quotidiana
7. <INFORMcodi m
♦ þula segðarinnar: codi de l'expressió
♦ → frumþula “codi font”
♦ → milliþula “codi intermedi”
♦ → lokaþula “codi de destinació, codi objecte”
  Com a gènere literari islandès, la þula designa quatre realitats literàries diferents: la þula o seqüència, cantilena (v.g., Rígsþula), la nafnaþula o catàleg de mots -llista de sinònims poètics-, la þula popular o cantilena popular, carrandella i finalment la þula infantil o cantilena infantil.

Íslenzkar þulur og þjóðkvæði. Ólafur Davíðsson hefir safnað. Kaupmannahöfn: Hið íslenzka bókmentafélag, 1898.

Quant a la traducció d'aquest terme d'art poètica norrena al català, si bé podem traduir fàcilment nafnaþula amb catàleg de mots, la veritat és, però, que intentar establir seqüència d'en Rígr o cantilena d'en Rígr com a traducció de la Rígsþula norrena, ja em sembla més difícil. La meva proposta, doncs, és d'adoptar el mot norrè com a þula o adoptar-lo i adaptar-lo ortogràficament en tula.
 
     

þulbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:
sense canvis, constant (so, veu etc., com la d'una persona que declama o recita una cosa)
◊ og hann byrjaði dimmum þulbaldalegum rómi að hafa yfir lángt kvæði sem lét í eyrum Sölku Völku einhvernveginn ekki ósvipað þessu: i va començar, amb veu uniforme, a declamar un llarg poema que a les orelles de la Salka Valka va sonar, si fa no fa, d'una manera no gaire diferent d'aquesta:

þulur <m. þular, þulir>:
1. <GENpresentador m, presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)
2. <HISTþulr m, thul m, orador sacre o religiós (?), mot sense equivalent cultural en la nostra llengua. Dels þulir se'n sap que degueren jugar un paper important en el paganisme norrè atesa la forma com se'ls cita. Segons el parer més estès, els thuls eren els homes en qui descansava el coneixement, la conservació i la transmissió dels diferents mites propis del paganisme: segons aquesta opinió, els thuls aprenien els mites -i els coneixements teològics pagans generals (no oblidem que la distinció, imposada des del cristianisme, entre religió i mitologia és absurda, ja que els pagans no varen entendre mai llur religió més que com a tal)- del paganisme de llurs predecessors, i, a llur torn, els transmetien posteriorment a la generació següent. Igualment, declamaven aquests mites en públic des d'un setial anomenat þularstóll als Hávamál. Amb el cristianisme, varen anar desaparèixent. Només es pot especular sobre què era exactament el que declamaven en públic; la idea més estesa és que no només devien ésser els mites pagans, sinó que, a banda de llur declamació pròpiament dita, també els devien acompanyar d'una explicació o interpretació, i, a més a més, devien declamar també les genealogies i la història en general de la família regnant i de la tribu. En els textos medievals hom s'hi refereix amb epítets tals com ara hárr ‘de cabells blancs’ o gamall ‘vell’: inn gamli þulr, inn hári þulr, cosa que els fa aparèixer com a especialment venerables. El déu Odin, com a màxim dipositari del cabal de coneixements religiosos pagans, rebia l'epítet de Fimbulþulr o Gran Thul, Thul Màxim
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)

þunga·flutningabifreið <f. -flutningabifreiðar, -flutningabifreiðar (o: -flutningabifreiðir)>:
vehicle m pesant 

þunga·vigt <f. -vigtar, pl. no hab.>:
<ESPORTpes m pesant 

þunga·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f pesant 

þung·bær, -bær, -bært <adj.>:
aclaparador -a, difícil de suportar
♦ þungbærar tilfinningar: sentiments aclaparadors

þung·lama <adj. inv.>:
de moviments feixucs i lents

þung·lamalegur, -lamaleg, -lamalegt <adj.>:
de moviments feixucs i lents

þung·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
1. (geðlægðdepressió f (malaltia emocional)
♦ sökkva í þunglyndi: caure en una depressió, patir una depressió
◊ mér hefur lengi verið kunnugt um að Churchill kallaði sitt þunglyndi, sem karlinn sökk öðru hvoru í, svarta hundinnfa temps que sé que en Churchill anomenava el gos negre els atacs de depressió que patia de tant en tant
♦ alvarlegt þunglyndi: depressió greu
♦ hann er með alvarlegt þunglyndi: té una greu depressió
♦ djúp þunglyndi: depressió profunda
♦ innlægt þunglyndi: depressió endògena
♦ klínískt þunglyndi: depressió clínica
♦ langvinn þunglyndi: depressió crònica
♦ meðalalvarlegt þunglyndi: depressió moderada
♦ sjúklegt þunglyndi: depressió mèdica
♦ útlægt þunglyndi: depressió exògena
♦ vægt þunglyndi: depressió lleugera
♦ þunglyndi aldraða: depressió geriàtrica
♦ → fæðingaþunglyndi “depressió postpart”
2. (mikil depurðmalenconia f [profunda] (tristesa profunda)
  La malenconia i la depressió s'han de veure com la mateixa malaltia psiquiàtrica. L'única diferència que hi ha entre el català i l'islandès, és que el català ha incorporat l'anglicisme depressió al seu lèxic, mentre que l'islandès ha optat per aplicar l'antic terme þunglyndi a la designació de la depressió; el neologisme geðlægð sembla que no vulgui acabar d'imposar-s'hi en el llenguatge normal, encara que tingui un ús ampli en el llenguatge específic mèdic o psiquiàtric, especialment per a designar una de les dues fases del trastorn bipolar (geðhæð vs. geðlægð).

El traductor ha de decidir si tradueix
þunglyndi per malenconia o per depressió segons l'època de redacció del text que estigui traduint.

A l'època medieval, el concepte de
deprimit, depressiu se sol expressar a través d'expressions amb l'adjectiu þungr “feixuc”. Verbi gràcia: e-m er þungt í skapi, e-m er skapþungt, e-m er brjóstþungt, amb compostos fets amb el substantiu hugr “ment, cap”, per exemple: e-r er hugsjúkr o hafa hugarválað i amb perífrasis com ara fá ógleði o ógleðjast.
 
     

þunglyndis·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
símptoma m de depressió

þunglyndis·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de depressió

þunglyndis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (niðurdrepandidepriment (que causa depressió)
2. (dapurlegur, angurlyndislegurmalenconiós -osa (melangiós)

þunglyndis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
[medicament] antidepressiu m

þunglyndis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
1. (sjúklingur með geðlægðdepressiu m, depressiva f (persona que pateix una depressió o depressions, malalt de depressió o depressions)
2. (sjúklingur með djúpa dapurleikamalenconiós m, malenconiosa f (persona melangiosa)

þung·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (geðlágurdepressiu -iva (que pateix una depressió o depressions)
2. (niðurdreginn, þungur í skapideprimit -ida (profundament abatut)
3. (mjög dapur, angurværmalenconiós -osa (posseït d'una tristesa profunda)
4. <(sem getur ekki komast yfir e-ðque no deixa de donar voltes sobre un fet desagradable o sobre algú (que no pot pas oblidar fàcilment una cosa [desagradable], que no pot deixar de pensar-hi)
◊ en ef honum mislíkaði, þá var hann þunglyndr ok langrækr, en eigi mjök bráðskapaðr: ...però si algú li desplaïa, aleshores hi donava voltes contínuament i era rancuniós, però, tanmateix, no era de tarannà gaire colèric

þung·málmur <m. -málms, -málmar >:
metall m pesant 

þung·spat <n. -spats, -spöt>:
<GEOLbarita f, baritina f, espat m pesant

þung·steinn <m. -steins, no comptable>:
tungstè m (metall W)

þungun <f. þungunar, þunganir>:
<MEDembaràs m (fl./pl.: embarassos)

þungunar·próf <n. -prófs, -próf>:
test m d'embaràs, prova f d'embaràs
♦ jákvætt¹~neikvætt² þungunarpróf: test d'embaràs positiu¹~negatiu²

þungur, þung, þungt <adj.>:
1. (þungvægurfeixuc -uga (pesant)
◊ þungur steinn: una pedra feixuga
◊ á honum eru eistun þung átján pund: té uns collons que li pesen 9 quilos
♦ hvað ertu þungur: què peses?
♦ þungir skattar: impostos feixucs
♦ liggja þungt á e-m: <LOC FIGpesar sobre algú
♦ mér er þungt í höfðinu: <LOC FIGtinc el cap feixuc (o: espès)
♦ það léttir af mér þungum steini: <LOC FIGaixò em treu un gran pes de sobre, això me lleva un gran pes de damunt (Mall.)
♦ stynja (o: blása) þungan: <LOC FIGsospirar feixugament, fer un profund sospir
♦ e-ð er þungt á metunum: <LOC FIGaixò té un gran pes (molt rellevant o important)
♦ e-ð er þungt í vöfum: <LOC FIGaixò és poc pràctic, això és massa difícil de manejar
♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIGaixò és un os dur [de rosegar]
2. (örðugur, erfiðurdifícil (ardu)
◊ Ásgrímur þagnaði þá og þótti þungt fyrir: l'Ásgrímur llavors va callar perquè li semblava que les seves possibilitats d'obtenir suport es posaven difícils
♦ báturinn er þungur undir árum: es fa difícil de fer anar la barca amb els rems, costa de remar-hi
♦ þungur róður: una empresa difícil
3. (þungbærdur -a (penós)
◊ það er þungt að missa föður sinn: és dur perdre son pare
♦ þungir kostir: condicions dures
♦ honum fellur það þungt: això li resulta dur, això es veu que l'afecta
4. (skapþungurombrívol -a (semblant, cara, aspecte & situació, esperances & humor)
♦ honum er þungt í skapi: està d'un humor ombrívol (ho veu tot negre, està totalment desesperançat)
◊ Sámr gengr heim til búðar sinnar, ok var þeim frændum þungt í skapi ok uggðu, at þeira mál mundi svá niðr falla, at þeir mundi ekki fyrir hafa nema skömm ok svívirðing: en Sam se'n tornà a la seva tenda; ell i el seu oncle estaven d'un humor ombrívol i temien que llur cas acabaria de tal manera que no en traurien res més que vergonya ignomínia
♦ vera með þungu yfirbragði: té una cara ombrívola
♦ vera í þungu skapi: estar d'un humor ombrívol, estar d'un humor molt consirós
♦ vera í þungum þönkum: estar immers en pensaments ombrívols
♦ vera þungur á svip (o: brúnina)<LOC FIGtenir un posat ombrívol (o: amenaçador), tenir la mirada fosca (fer un posat amenaçador, sorrut o com d'ira continguda)
♦ bera þungan hug til e-s: <LOC FIGguardar-li rancor a algú
5. (loftcarregat -ada (aire d'habitació per no haver-se ventilat, haver-hi fumat etc.)
♦ þungt loft: aire carregat, ambient carregat
6. (sjórgros -ossa (mar)
♦ þungur sjór: mar grossa
7. (mikið veikurmolt greu (molt malalt)
♦ vera þungt haldinn: estar molt greu, estar molt malament
8. (mikill, stór, hárgros -ossa (gran, alt, nombrós)
♦ þungar búsifjar: greus danys
♦ þungt heimili: una llar nombrosa
9. <QUÍM & TÈCNpesant
♦ þungt stórskotalið: artilleria f pesant
♦ þungt vatn: aigua f pesant
♦ þungt ökutæki: vehicle m pesant
♦ → þungmálmur “metall m pesant”
♦ → þungaflutningabifreið “vehicle m pesant”
♦ → þungavopn “arma m pesant”
10. þungur á sér: (sem á erfitt um hreyfingarmoure's amb dificultat, tenir dificultats per a moure's

þunn·vangi <m. -vanga, -vangar>:
templa f, pols m

þunnur, þunn, þunnt: 1. <GEN> prim -a (=no gruixut)
		þunn bók: un llibre prim
		þunnir sokkar: mitjons prims
	2. (um egg) fi -ina, esmolat -ada (tall, llos)
		þunn egg: tall esmolat
	3. (um kaffi) fluix -a (cafè)
		þunnt kaffi: cafè fluix
	4. (um loft) fi fina, prim -a, rar -a (aire)
		þunnt loft: aire prim [i fi]
	5. (um súpu, seyði) clar -a (sopa, brou)
		þunn súpa: sopa clara
	6. (um skegg) esclarissat -ada (barba)
		þunnt skegg: barba esclarissada
		þunnt hár: cabells esclarissats
	7. þunnur ~ þunn í faginu: fluix -a en l'assignatura (o en una especialitat)
þurfa: haver de menester, caldre, necessitar
 
ÞURFA Gerundi: þurfandi Supí: þurft Participi de passat: —
       
Present:      
  Indicatiu Subjuntiu  
ég þarf þurfi  
þú þarft þurfir  
hann, hún, það þarf þurfi  
við þurfum þurfum  
þið þurfið, (†) þurfuð þurfið  
þeir, þær, þau þurfa þurfi  
       
Pretèrit:      
  Indicatiu Subjuntiu  
ég þurfti, (†) þurfta þyrfti, (†) þyrfta  
þú þurftir þyrftir  
hann, hún, það þurfti þyrfti  
við þurftum þyrftum, (†) þyrftim  
þið þurftuð þyrftuð, (†) þyrftið  
þeir, þær, þau þurftu þyrftu, (†) þyrfti  
 
þurr, þurr, þurrt: sec -a
	upp úr þurru: <LOC FIG> impulsivament, sense premeditació, cop en sec (Mall.) (tot d'un plegat, sobtadament)
	verða þurr í kverkunum: tenir la gola (o: gargamella, Bal.) seca

þurra·búð <f. -búðar, -búðir>:
<HISTþurrabúð f, barraca de pescadors contractats i treballadors conservers en els ports pesquers, sense terres adjacents on poder-hi criar animals (tómthús)

þurr·ausa <-eys ~ -ausum | -jós ~ -jusum | -ausiðe-ð>:
1. (ausa að fullubuidar una cosa fins a deixar-la eixuta (treure tot el líquid d'un indret, p.e., a còpia de bombar-lo o poar-lo, fins a deixar-lo eixuta)
2. (gjörtæmaexhaurir una cosa (buidar totalment el contingut d'un recipient)

þurri, þurra, þurra <adj.>:
formes de comparatiu de þurr, þurr, þurrt “sec -a”

þurrka <f. þurrku, þurrkur. Gen. pl.: þurrkna>:
1. (rúðuþurrkaeixugavidres m, eixugaparabrisa m (dispositiu d'automòbil)
2. (vinnukonafregona f (minyona)
3. (handklæðieixugamà m, eixugamans m (Val., Mall., Men.), torcamans m (Val.), eixugall m (Eiv.(tovalloleta de cuina per eixugar-s'hi les mans)
4. (bollaþurrkatorcador m, eixugaplats m, drap m de cuina (tovalloleta o drap per eixugar-hi els plats, coberts etc.)
5. (hárþurrkaeixugador m de cabells (eixugacabells)

þurrka <þurrka ~ þurrkum | þurrkaði ~ þurrkuðum | þurrkað>:
I. <amb complement nominal>:
1. <e-ð>: (gera þurrteixugar una cosa
♦ þurrka svitann af enninueixugar-se la suor del front, torcar-se la suor (Bal.
♦ þurrka af sér svitanneixugar-se la suor del front, torcar-se la suor (Bal.
♦ þurrka af sér tárineixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.
♦ þurrka fæturnaeixugar-se els peus (p.e., després d'haver-se'ls rentat)
♦ þurrka þvotteixugar la roba
2. <e-ð>: (ræsaassecar una cosa  (sanejar un terreny dessecant-lo)
♦ þurrka landdessecar un terreny, sanejar un terreny humit
3. <e-ð>: (um matassecar una cosa  (aliments, per a conservar-los)
♦ þurrka heyassecar el fenàs
◊ skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni. Um kveldið gerði þerri góðan og þornaði blóðið skjótt á heyinu öllu öðru en því er Þórgunna þurrkaði. Það þornaði eigi og aldrei þornaði hrífan er hún hafði haldið á: es va anar acostant amb gran rapidesa una gran negror i quan aquesta negror va arribar damunt el mas de Fróðá, la foscor que hi hagué era tan gran que no s'hi veia més enllà de la prada tancada de devora les cases del mas i un hom tot just podia veure les seves pròpies mans. D'aquella negror tan espessa en va caure un ruixat tan fort que va banyar el fenàs que havia quedat estès per assecar-se. La nuvolada, així com havia vingut, així se'n va anar, i el cel es va esclarir. Llavors la gent se'n va adonar que havia plogut sang. Cap al tard, el temps ja tornava a ser tan bo com per continuar assecant-hi el fenàs. La sang que amarava el fenàs es va assecar aviat per tot el fenàs tret de la del fenàs que havia estès i girat la Þórgunna. Aquesta sang no s'assecava pas com tampoc no s'eixugaven els rampins que ella havia utilitzat
♦ þurrka kjötassecar la carn
♦ þurrka mjólkliofilitzar la llet
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <af>
1. <þurrka af>treure la pols, llevar la pols (Val., Bal.
2. <þurrka e-u af>passar la baieta per una cosa, torcar una cosa (Bal. (netejar i eixugar una cosa (sovint humida o pastosa) fregant-la)
♦ þurrka af borðinunetejar la taula, torcar la taula (Bal.)
♦ þurrka af fótunumnetejar-se els peus, torcar-se els peus (p.e., abans d'entrar dins una casa)
♦ þurrka af skónumnetejar-se les sabates, torcar-se les sabates (p.e., abans d'entrar dins una casa)
3. <þurrka [ryk] af e-u>treure la pols d'una cosa, llevar la pols d'una cosa (Val., Bal.
4. <þurrka af sér>netejar-se les sabates
 
⟶ <framan>
1. <þurrka framan úr sér>netejar-se la cara, torcar-se la cara (per llevar-se la brutor que un hi pugui tenir)
2. <þurrka e-m í framan>netejar-li la cara a algú, torcar-li la cara a algú (per llevar-li la brutor, fregant-la amb alguna cosa humida)
 
⟶ <upp>
1. <þurrka upp>eixugar els plats (després d'escurar-los)
2. <þurrka e-ð upp>assecar una cosa (dessecar, drenar etc.)
♦ þurrka upp mýridessecar un aiguamoll
3. <þurrka e-ð upp>netejar una cosa, torcar una cosa (Bal.) (líquid vessat)
♦ ég sótti klút og þurrkaði kaffisulliðvaig anar a cercar un drap i vaig netejar el cafè vessat, vaig anar a cercar un pedaç i vaig torcar el cafè vessat (Bal.
♦ ósjálfrátt teygði hún sig í klút á borðinu og þurrkaði upp vatnið: instintivament es va estirar per agafar un drap de damunt la taula i hi va netejar l'aigua vessada
 
⟶ <út>
1. <þurrka e-ð út>esborrar una cosa (escrit & arxiu informàtic & enregistrament & FIG = suprimir, eliminar)
♦ þurrka út skriftesborrar un escrit
♦ þurrka út þjóðesborrar un poble de la faç de la terra, destruir un poble, eliminar un poble
 
III. <reflexiu>:
⟶ <sér>
1. <þurrka sér>eixugar-se [les mans], torcar-se [les mans amb un eixugamans]
◊ Vandrúður tók síðast laugarnar en er hann tók dúkinn þá þurrkaði (depenent del manuscrit, straukhann sér á miðjum. Húsfreyja tók dúkinn og kippti frá honum. Hún mælti: "Fátt gott kanntu þér. Það er þorparlegt að væta allan dúkinn senn": en Vandráður fou el darrer a rentar-se les mans, però quan va agafar la tovallola, se'ls hi va eixugar per la part del mig. La mestressa de la casa va agafar la tovallola i l'hi va prendre d'una estrebada tot dient: "que poques maneres bones tens! és de toixarruts deixar humida tota la tovallola!
2. <þurrka sér í framan>netejar-se la cara, torcar-se la cara
3. <þurrka sér um hárið>eixugar-se els cabells
4. <þurrka sér um hendurnar>eixugar-se les mans, torcar-se les mans (Bal.
⟶ <sig>
1. <þurrka sig>eixugar-se al sol o amb l'escalfor del foc
2. <þurrka sig af e-u>sortir-se'n d'(o: aclarir; o: solucionar) una situació difícil o d'una dificultat
 
IV. <impersonal>:
1. <mig þurrkar í munninn>tinc la boca com a seca, tinc una sensació de sequedat a la boca

þurrkari <m. þurrkara, þurrkarar>: assecadora f (de bugada)

þurrkun <f. þurrkunar, þurrkanir>: 1. (hey, fíkjur) assecat m (de fenc, figues etc.)
	2. (þvottur, leirtau) eixugat m (de roba, vaixella)
	3. (land) dessecat m (de terres)

þurrka·tíð <f. -tíðar, -tíðir. Pl. poc emprat>:
[període m de] sequera f, [període m de] secada f

þurrka·tími <m. -tíma, -tímar>:
[període m de] sequera f, [període m de] secada f

þurrkur <m. þurrks, þurrkar>:
1. <GENtemps sec
2. þurrkar <m.pl þurrka>(þurrkatíðsequera f, secada f  (manca de pluja)

þurrk·snúrur <f.pl -snúra>: fils m.pl d'estendre la roba

þurs <m. þurs, þursar>:
1. <MITOLturs m , un dels tres tipus de gegant que coneix la mitologia norrena
2. <FIGbabau m, bàmbol m (Mall., Men.) (home ximple i crèdul)
♦ ginna e-n eins og þurs: <LOC FIGenganyar algú com a un babau, enganar qualcú com a un nin petit (Mall.)
3. (óheflaður, rustafenginn og þrjóskur maðurrústec m, taujà m (home toixarrut, mancat de cultura i caparrut)
4. <TIPO HISTturs, nom de la tercera lletra dels alfabets rúnics norrens i de l'alfabet rúnic tradicional; a l'alfabet rúnic anglosaxó, el nom d'aquesta runa fou rebatejat en þorn “espina”. Representava el so de þ en tots els alfabets rúnics. La seva forma era: 

þursa·berg <n. -bergs, no comptable>:
<GEOLbretxa f

þursa·bit <n. -bits, -bit, pl. no hab.>:
<MED[atac m de] lumbago m
♦ þursabit með þjótaki: lumbago amb ciàtica

þursa·háttur <m. -háttar, no comptable>:
vandalisme m

þursa·rækja <f. -rækju, -rækjur>:
llagostí m (crustaci Penaeus kerathurus)

þursa·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
èlina f (planta Kobresia myosuroides syn. Kobresia bellardii syn. Elyna myosuroides)

þú <pron. pers. 2ª pers. sg.>: tu
 
Pronom personal de segona persona
A. Llengua antiga
  Singular   Dual   Plural
N þú   it, þit   ér, þér
A þik   ykkr   yðr
G þín   ykkar   yðar, yðvar
D þér   ykkr   yðr
 
 
B. Llengua moderna:
–S'hi produeix la desaparició del dual com a nombre.
–Les antigues formes de plural hi desenvolupen el significat de vós ~ vostè, que, tanmateix, té un ús molt reduït.
–Les antigues formes de dual hi passen a ésser les noves formes de plural.
–En posició enclítica -en els imperatius-, la forma þú hi passa a

1. -ðu darrere vocal i darrere f, g, gg, r,

2. a -du darrere d, m, b i darrere n, l en els verbs que formen el pretèrit en -di i

3. a -tu darrere n, l, d, k, t en els verbs que formen el pretèrit en -ti.

Observi's a més a més la confusió de formes que es produeix en l'enclisi en l'imperatiu de verbs com ara vera “ésser” i verða “esdevenir”:
–vertu! (← ver þú) “sigues” però també vertu! (← verð þú) “esdevé”
  Singular   Dual   Plural   Singular cortesia
N þú,

en posició enclítica
-ðu, -du, -tu
    þið   þér
A þig     ykkur   yður
G þín     ykkar   yðar
D þér     ykkur   yður
 
 

þúa <þúa ~ þúum | þúaði ~ þúuðum | þúaðe-n>:
tutejar algú

þúast <þúast ~ þúumst | þúaðist ~ þúuðumst | þúast>:
tutejar-se

þúfa <f. þúfu, þúfur. Gen. pl.: þúfna>:
1. <(grastó, grastoppurmata f d'herba (herba o arbust que creix formant una tofa, com p.e., el càrritx)
þar er þeir voru staddir, voru ber á einni þúfu. Konungr tekr berin ok rennir í lófa sér; þá sá konúngr, hvar upp voru sett merki bónda. Hann mælti þá: „Vesǫl ber!“ kvað hann. Rǫgnvaldr Brúsason svarar: „Mismælt varð þér nú, konungr! Lið mundir þú nefna vilja.“ „Rétt segir þú, jarl!“ kvað konungr; „eigi muntu minna mismæli mæla, þér er þú átt skamt ólifat.“ Þat gekk eptir, sem segir í jarlasǫgum: allà on eren hi havia baies a una mata d'herba. El rei va collir algunes baies i les va deixar córrer al seu palmell. En fer-ho, el rei va veure on havien clavat l'estendard dels bændur i es va exclamar: “Miserables baies!”, va dir. En Rǫgnvaldr Brúsason li va respondre: “Us heu equivocat, [senyor] rei[, en dir baies]! Heu degut voler dir tropes”. El rei li va dir: “Tens raó, iarl. Tu no t'equivocaràs pas menys quan et quedi poc temps de vida”. Aquestes paraules del rei es varen acomplir, com es refereix a les històries dels iarls (Cf. el capítol 34 de l'Orkneyinga saga, en què es relata la mort d'aquest iarl. Poc abans de morir, se'n recorda, efectivament, d'aquestes paraules vaticinadores del rei Olau el Gras, pronunciades abans de la batalla d'Stiklastaðir)
því næst vaknaði Halldórr ok hugsaði drauminn. Hann þóttiz skilja at satt mundi vera þat er fyrir hann hafði borit þvíat hann mundi at Illugi faðir hans hafði getit at þessi Ásólfr var þar leiddr. Síðan merkti hann þúfu þá, er griðkonan þerrði á fœtr sína, ok bannaði henni at gera svá þaðan í frá. Þat sama sumar sigldi Halldórr snemma til Noregs ok kom aptr at hausti með kirkjuvið. Lét hann kirkjuna rétt setja yfir leiði Ásólfs sem hann hafði fyrir sagt, ok er hann kallaðr heilagr (Saga Óláfs konungs Tryggvasonar I (1825), cap. 128, pàg. 254): tot seguit en Halldórr es va despertar i va meditar sobre el somni que acabava de tenir. Va creure comprendre que devia ésser cert el que havia passat davant ell [en el somni] car se'n recordava que son pare, l'Illugi, li havia esmentat que aquest Ásólfr estava enterrat allà. Després, va delimitar la tofa d'herba (que creixia damunt la tomba), amb la qual la griðkona (serventa lliure) s'eixugava i torcava els peus, i li va prohibir que, de llavors en endavant, ho tornés a fer. Aquell mateix estiu, a la primeria de l'estiu, en Ásólfr va partir cap a Noruega i en va tornar per la tardor amb fusta per a construir-hi una església. I va fer construir l'església damunt la tomba de l'Ásólfr tal i com aquest li havia manat. I l'Ásólfr hi fou considerat[, de llavors ençà,] un sant
2. <GEO = ávöl jarðvegsójafnaþúfa f, bony m del terreny, petita elevació del terreny, de pedra i/o terra, coberta d'herba, de forma característica, gep del terreny, monticle, muntijolet de terra, petita protuberància o convexitat del terreny, rodonenca i coberta d’herbei, produïda per efecte de l’alternança de glaç i desglaç. Si no es vol integrar el mot islandès, recomano que hom el tradueixi per bony del terreny, i, depenent de les mides, monticle de terra i herbei
það bar saman er þeir Hafnarmenn hurfu aftur og þeir Þorgísl hljópu upp fyrir þeim. Þá hljópu þeir Dufgus undan og vildu til sauðahúsa og hljópu þá hvorir sem máttu og fundust mjög jafnsnemma. Dufgus laust til Þjóstars og kom á stálhúfubarðið og í andlitið. Eftir það hljóp Þjóstar að Bjarna og héldust þeir á en Dufgus höggur nokkur högg til Þorgísl og beit ekki á því að hann var vafiður léreftum. Þá rennast þeir á og verður þúfa fyrir fótum Þorgísli og fellur hann en Dufgus á ofan. Ásbjörn blindi heldur Guðmundi Erlingssyni. Öllum var haldið förunautum Þorgísls af mönnum Hallberu en Oddur son hennar var sendur í Hvamm að segja Þórði (SS I, cap. 209, pàg. 298): va coincidir que quan els de Höfn giraren cua per tornar, en Þorgísl i els seus els varen aparèixer al davant. En Dufgus i els seus homes fugiren corrents volent dirigir-se als sestadors de les ovelles i tots ells, tant els d'un bàndol com els de l'altre, corregueren tant com pogueren i entrexocaren alhora. En Dufgus va descarregar un cop d'espasa al Þjóstar i li endevinà la rebava de l'elmet i d'aquí la cara. Després d'això en Þjóstar va atacar corrents en Bjarni i tots dos es van batre mentre que en Dufgus assestava alguns cops d'espasa al Þorgísl però no el ferí pas perquè en Þorgísl anava embolcallat en lérefti, llenç d'alona. [Llavors en Þorgísl i en Dufgus] s'abalançaren l'un contra l'altre, però en Þorgísl va topar amb un bony de terra i herbei i va caure en terra i en Dufgus s'hi tirà a sobre. L'Ásbjörn el cec tenia agafat [per la cintura] en Guðmundur Erlingsson. Els homes de la Hallbera tenien agafats (retenien) tots els companys de viatge d'en Þorgísl. L'Oddur, el fill de la Hallbera, fou enviat a Hvammur a avisar en Þórður
þá er Kolbeinn fór frá skuldadóminum var hann út í Hörgárdal á einum bæ. Hann var manna fimastur og leikinn mjög. Hann henti sér skemmtan að og hljóp yfir þúfu eða garðsrúst lága og féll af svo að undir honum varð höfuðið og varð honum meint við og mest í bringunni. Þar sló í þrota og opnaðist. Hafði hann það mein meðan hann lifði og það leiddi hann til grafar (SS I, cap. 290, pàg. 426): quan en Kolbeinn se'n va anar del tribunal de deutes, va romandre a un mas de la vall de Hörgárdalur. Era l'home més àgil que un es pugui imaginar i molt afeccionat als jocs [físics]. Un dia s'entretenia saltant part damunt un bony de terra i herbei o un caramull no gaire alt d'una tanca esboldregada i va caure de tal manera que va topar amb cap en terra i es va fer mal i sobretot se'n va fer al pit. S'hi va formar un bony (tumefacció) que fou encetada (és a dir, amb un objecte tallant, per treure'n el pus). Va tenir aquest mal mentre va viure i finalment el va menar a la tomba
♦ oft veltir lítil þúfa þungu (o: miklu) hlassi: <LOC FIGsovint un petit bony en el camí (o en el terreny) fa trabucar una gran càrrega
Oft veltir lítil þúfa þungu hlassi,“ sagði Þórður (SS I, cap. 213, pàg. 307): Un petit bony [en el camí] sovint fa trabucar una càrrega feixuga”, li va dir en Þórður
«Værir þú, konungr, því hófi mikill at líkamsvexti sem ágirni þín er mikil á marga vega, þá myndi þér verða rúmfátt í heiminum. Ok þat hygg ek, þótt þú fengir undir þek lagt alla heimsbygð, at þér þœtti eigi þǫrf vinna, nema þú stjórnaðir ok himinríki. Með því at þek girnir jafnvel, þat at fá, er þú mátt øngum nytjum á koma. Eða hvat muntu þá, er þú hefir sigrat allt mannkynit, nema fáz við en ólmustu dýr eða berjaz við aðrar vættir. Ok vera kann, at þú píndir ok skynlausa skepnu, fjǫll eða merkr til þess, at hon skyli þjóna þínum ofsa. En þat væri þó hugsanda, at in hæstu tré, þótt þau standi á sterkum stofni, verða jafnan felld á lítilli stundu. Þat león, er í dag þykkiz -ok er!- vera konungr annarra dýra, má at morni vera smáfuglabráð. Etall (Ætall?) ryðr fyrirkemr hǫrðu járni. Eða, hvat er svá ríkt eða ramt í heimi, at ekki þurfi at sér at ottaz. Optliga veltir lítil þúfa miklu hlassi. Engi má fyrir dauðanum øruggr vera. Ǫllum kemr hann á kné. Seg mér, Alexander, hvat hǫfum vér, Scythi, til saka gort við þek? Ekki hǫfum vér barzt í móti þér, ok af því, láttu oss í friði vera, er ekki forvitnar, at vita meiri deili á þér. Vér hǫfum hella fyrir hallir ok látum oss þǫrf vinna þat, er náttúran sjálf, in fyrsta móðir, vár vill hafa gefit. Girniz þessi þjóð ok ekki meira, en halda því frelsi, er hon gefr. Kunnum vér af því øngum at þjóna. Viljum vér ok ekki yfir ǫðrum vera. Kǫllum vér þann sælan, er sjálfan sek hefir fyrir konung ok heldr sínu með frelsi en girniz ekki annarra. En ef þú, konungr, gengr nǫkkur framarr, þá gengr þú yfir þat mark, er náttúran hefir sett þér ok ǫðrum, er alla gerir at sǫnnu sæla, þá er hennar ráði vilja fylgja. Þú skalt ok vita, hvat vér hǫfum, um at leika á váru landi. Búfé skortir eigi. Tǫkum vér þar af at gnógu mat ok klæði. Hǫfum vér ok vápnabúnað nǫkkurn, en um gulli eða gersimar aðrar hirðum vér alllítt. En undrumz vér mjǫk, svá mǫrg ríki ok stór lǫnd, sem þú hefir undir þek lagt, ok ætlar nú at vinna Indíaland, er þér þykkir eigi skǫmm í at seilaz til búsmala várs. Þat megum vér helzt af skilja mikilleik ágirni þinnar, at þér myni skorta þykkja æ því meira sem fleira berr undir þek. En bera má svá til, at meðan, er þú starfar í at brjóta þetta fólk undir þek, risi þeir upp í móti þér, er áðr hafa gengit undir þek, ok eigir þú því næst þeim at svara, er áðr þóttiz þú sigrat hafa: Si tenies, rei, una estatura tan gran com ho és de moltes de maneres la teva ambició (cobejança, desig de tenir), no hi hauria prou lloc per a tu al món. També crec que si aconseguissis conquerir tot l'orbe habitat, no et semblaria prou llevat que també regnessis sobre el regne del cel. Car cobeges igualment d'obtenir allò de què tu no en podràs treure cap profit. I digues, quan hauràs vençut tot el gènere humà, què faràs llevat d'heure-te-les amb bèsties més salvatges i rabioses o lluitar amb altres vættir (criatures monstruoses). I és [fins i tot] possible que també torturessis la creació privada de raó: les muntanyes o els boscos, a fi que tota ella també serveixi la teva tirania. I tanmateix també fóra pensable que [passi com diu la dita, que] els arbres més alts, per més que s'aguantin drets sobre una forta soca, sempre són tallats en poc temps. El lleó que avui sembla ésser -i és!- el rei dels altres animals, el dia de demà pot ésser menjar d'ocells petits. El rovell corrosiu rosega el ferro més dur. Car digues, què hi ha al món que sigui tan poderós o fort que no hagi de tenir por de res? Sovint un petit bony [en el camí] fa trabucar una gran càrrega. No hi ha ningú que estigui estalvi de la mort. A tots els fa posar de genolls. Digues-me, Alexandre, què t'hem fet nosaltres, els escites? Mai no hem lluitat contra tu i per això, deixa'ns estar en pau a nosaltres que no volem saber res més de tu. Nosaltres tenim coves per comptes de palaus i ens donem per satisfets amb el que la natura mateixa, la [nostra] primera mare, ens hagi volgut donar. Aquest poble no deleja res que no sigui mantenir la llibertat que [la mare natura] li dóna. Per això no podem pas ésser serfs de ningú. Tampoc no volem estar damunt d'altres. Anomenem feliç el qui es té a si mateix per rei i manté el que és seu amb llibertat i no cobeja res dels altres. Però si tu, rei, vas una mica més envant, travessaràs el límit que la natura t'ha imposat a tu i als altres, la qual fa feliços tots aquells que volen seguir el seu dictat. També has de saber com són les coses a la nostra terra: no hi ha escassetat de bestiar el qual ens proporciona a bastament menjar i roba. També tenim algun armament (=molt d'armament), però ens preocupem ben poc de l'or i les altres joies. Estem molt astorats que a tu, que has sotmès moltíssims de regnes i grans països i que ara planeges de conquerir l'Índia, no et sembli que sigui una vergonya allargar la mà per agafar el nostre bestiar. Podem comprendre (copsar) la magnitud de la teva cobejança sobretot pel fet que creus que, com més coses heus, més te'n manquen. I també és possible que s'esdevingui que, mentre t'ocupes en sotmetre't per la força aquest poble, s'aixequin contra teu els qui s'han sotmès abans al teu poder i que després hagis de contestar als qui ja creies haver vençut (vocabulari: #1. hóf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 266: hringr því hófi mikill ein so großer Ring; #2. þǫrf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 800: vinnr e-m eigi þǫrf at + inf. es genügt jmd. nicht; #3. ofsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofsi m. Hochmut, Übermut, Überheblichkeit; Gewalt, Tyrannei; #3. etall, ætall: En Baetke 19874, pàg. 117, no dóna pas entrada a aquest mot, hàpax legòmenon, de significat transparent: que corroeix o rosega, que es menja = ætandi; #4. forvitna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 155: <...> unp. e-n forvitnar (at vita) jmd. möchte gern wissen, erfahren; #5. deili: Cf. en Baetke 19874, pàg. 85: <...> kunna, vita (ǫll) deili á e-m jmd. genau kennen, von jmd. etw. wissen, Bescheid wissen über jmd.; #6. leika um e-t: Cf. en Baetke 19874, pàg. 373: <...> leika um e-t mit etwas zu tun haben; hann segir honum um hvat at leika var wie die Dinge lagen, wie es sich verhielt; er nú um slíkt at leika so vehält es sich nun; #7. skilja af e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 552: <...> skilja af (e-u) at an etwas erkennen, daß; ekki skil ek af ich verstehe nichts davon; #8. brjóta undir sik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 70: <...> brjóta undir sik mit Gewalt unterwerfen; #9. ganga undir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 184: <...> ganga undir e-n sich jmds. Herrschaft unterwerfen; #10. svara e-m: error per vara s[ik við] e-m, verja [móti] e-m, verja sik fyrir e-m?; )
♦ e-n rekur í þúfurnar (o: vörðurnar)<LOC FIGalgú s'encalla [en parlar], algú balbuceja (o: balboteja; o: balbucita; o: balbeja), algú s'embulla parlant (Mall.) (embullar-se o encallar-se en parlar a causa dels nervis, d'empegueïment, per indecisió en el moment de donar una reposta o per motius semblants)
Þórarinn aflar sér hesta og manna og reið norðan úr höfninni við tólfta mann. Hann hafði höfuð Þorgeirs í belg við slagólar sér til ágætis sigurs síns. Það var skemmtan þeirra á áföngum að þeir tóku höfuð Þorgeirs úr belgnum og settu þar á þúfur upp og hlógu að. En er þeir komu í Eyjafjörð þá áðu þeir þar skammt frá Naustum. Þeir tóku þá höfuð Þorgeirs og settu það upp á þúfu eina sem þeir voru vanir. Þeim sýndist þá höfuðið ógurlegt, augun opin og munnurinn en úti tungan. Við þá sýn urðu þeir allhræddir og felmsfullir. Þeir grófu þá með exum sínum hjá höfðinu og hrundu þar í ofan höfðinu og grófu á ofan torf: en Þórarinn es va procurar cavalls i homes i des del port es va dirigir amb ells cap al sud. Eren un grup de dotze homes. Per a poder-se vantar de la seva victòria, duia el cap d'en Þorgeir dins un odre que duia penjat del pom de la sella. Quan feien una pausa en el camí, es divertien traient el cap d'en Þorgeir de dins l'odre, el col·locaven damunt un monticle de terra i herbei (una þúfa) i se'n reien. I quan varen arribar al fiord d'Eyjafjörður, varen descansar no gaire lluny de Naust. Varen treure el cap d'en Þorgeir de dins l'odre i el col·locaren damunt un monticle de terra i herbei tal i com havien estat fent fins llavors cada vegada que feien una aturada en el camí. Però assús-suaixí aquell cap els va semblar horrible: tenia ulls i boca oberts i la llengua li penjava defora i els va semblar que la llengua i els ulls es movien en el cap. Davant aquell visió, la por i l'espant s'emparà totalment d'ells. Llavors, amb llurs destrals varen fer un clot devora el cap, l'hi varen empènyer dedins i el taparen de terra i herbei
♦ fara út um þúfur: <LOC FIGanar-se'n en orris, fracassar, anar-se'n a pastar fum (Mall.)
þeir réðust á Bakkídes sem beið fullkominn ósigur fyrir þeim. Gengu þeir (ἔθλιβον) mjög hart (σφόδρα) að honum svo að ráðagerð hans og herför fór út um þúfur (εἶναι κενός:   ὅτι ἦν ἡ βουλὴ αὐτοῦ καὶ ἡ ἔφοδος αὐτοῦ κενή)atacaren en Baquides, que fou completament derrotat per ells. El varen afectar molt perquè el seu pla i la seva expedició militar se n'havien anat en orris
♦ → hundaþúfa “quinta forca”
3. (féþúfafont f d'ingressos (recurs del qual se'n treu profit)
  La mida d'una þúfa determina, doncs, la traducció del mot. No conec cap accident del terreny semblant de la nostra terra. Atesa la forma d'aquesta protuberància, el millor fóra de traduir aquest mot per bony del terreny, gep del terreny o mamella del terreny, depenent de les seves proporcions. En la traducció de textos medievals el significat del mot pot ésser el de mata d'herba que creix formant una tofa.  
     
  El mot *ˈθūβōⁿ (femení de tema en -n) només s'ha conservat a les llengües norrenes: suec tuva, danès tue, noruec modern tuve, i, el significat primari originari per a totes elles és mata d'herba o arbust que creix en forma de mata [petita]. Si l'equació amb el grec antic ἡ τύφη “bova, boga, balca, buda” -emprada com a tōmentum- és correcta, el mot és indoeuropeu i, per tant, va pertànyer en algun moment al cabal lèxic del germànic. Hi diu també a favor l'existència del llatí tūfa -ae “tipus de plomall o plomell d'elm”, que se sol veure com un manlleu del germànic *ˈθūβaz (masculí de tema en -a. Aquests masculins, en el pas del germànic al llatí se solien interpretar com a femenins. El descendent anglo-saxó d'aquest mot existeix: þúf ‘a kind of standard, made with tufts of feathers’), encara que aquesta forma del germànic meridional presentaria un significat diferent i es declinaria per un paradigma diferent del mot norrè. Amb un altre sufix, també pertanyeria a aquesta arrel el llatí tūber -ĕris català tòfera, tòfona, tofa, de gènere neutre. La forma buda, d'origen últim cèltic, podria ésser ben bé una forma paral·lela de la grega, per bé que amb metàtesi de les oclusives. Si fos així, la forma grega atestada seria el resultat de la Llei d'en Grassmann. Les formes grega i cèltica s'haurien de separar etimològicament de la llatina i germànica, ja que procederien d'un original (en reconstrucció tradicional) *dhūbhā, i no pas *tūbhā, *tubhā, com se sol assumir. El mot greco-cèltic, llavors, s'arrengleraria al costat de mots de significat “fum; negre, socarrat”. La planta hauria rebut el nom de les seves característiques inflorescències de color bru-negrenc (si més no en el cas de la Typha latifolia) que devien ésser comparades a tionets cremats. Caldria estudiar, a més a més, fins a quin punt aquestes plantes o parts d'aquestes plantes s'empraven per encendre foc o per fumar aliments. Esmento finalment el català tofa, tefa, sense gosar dir si hi està relacionat o no.  

þúfu·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:
saxífraga cespitosa (planta Saxifraga caespitosa syn. Saxifraga groenlandica)

þúfu·stör <f. -starar, -starir>:
càrex junci (planta Carex juncella syn. Carex nigra subsp. juncea, syn. Carex nigra subsp. juncella)

þúfu·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
titella f, titeta f (Val.), titina sorda (Bal.) (ocell Anthus pratensis)

Þúkýdídes <m. Þúkýdídesar, pl. no hab.>:
Tucídides m (ὁ Θουκυδίδης -ου)

þúst <f. þústar, þústir>:
1. <AGRICbatolles f.pl, flagell m (de batre), vergueres f.pl
2. (þúfaelevació herbosa del terreny (convexitat informe o vaga -que no es distingeix clarament- del terreny que es veu a distància)

þústa <þústa ~ þústum | þústaði ~ þústuðum | þústaðe-n>:
1. (kúgatiranitzar algú (oprimir, tenir subjugat, per exemple un home la seva dona o una dona el seu home)
♦ þústa niður í brjósti sínu sérhverja metnaðartilfinningu: reprimir en el seu interior qualsevol sentiment d'ambició
2. (ávíta, hundskammarenyar algú (blasmar, reprimendar, escridassar)

þúsund¹ <f. þúsundar, þúsundir>:
variant de þúsund² ‘mil’
♦ tvær þúsundir: dos mil
♦ þúsundir <+ Gen.>milers de... <+ Subst.>
♦ þúsundir manna: milers de persones

þúsund² <n. þúsunds, þúsund>:
mil
♦ eitt þúsund: mil
♦ árið þusund, árið eitt þusund: a l’any mil
♦ eitt þúsund krónur: mil corones
♦ um eitt þúsund manns: unes mil persones
♦ þusund ár: mil anys
♦ e-ð nemur þúsund <+ Gen.>una cosa es compta per milers de..., una cosa puja a milers de...
♦ nokkur þúsund <+ Subst.>alguns milers de... <+ Subst.>
♦ nokkur þúsund krónur: alguns milers de corones
♦ nokkur þúsund manns: alguns milers de persones
♦ svo [mörgum] þúsundum skiptir: [molts de] milers i milers
♦ tíu þúsund: deu mil
♦ tvö þúsund: dos mil
♦ árið tvö þúsund og þrjú: a l’any dos-mil tres
♦ hundrað þúsund: cent mil
♦ eitt ~ tvö ~ þrjú hundruð þúsund krónur: cent ~ dues-centes ~ tres-centes mil corones
♦ þrjú hundruð þúsund manns: tres-centes mil persones
♦ rúmlega þúsund: un milenar
♦ þrjú þúsund: tres mil
♦ [eitt] þúsund ára afmæli e-s: el mil·lèsim aniversari de...
♦ þúsund e-s: milers de...
♦ þúsund sinnum: mil vegades
♦ þúsundum saman: milers i milers, a (o: per) milers

þúsundasti, þúsundasta, þúsundasta <num. ord.>:
mil·lèsim -a, milè -en
♦ einn þúsundasti hluti: una mil·lèsima part
♦ í þúsundasta skipti: per mil·lèsima vegada

þúsunda·tal <n. -tals, -töl>:
miler m
♦ í þúsundatali: uns quants milers, a milers

Þúsundára·ríkið <n. -ríkisins, no comptable>:
1. <RELIGel regne dels mil anys, designació del regne de mil anys que, segons l'Apocalipsi, instaurarà el Crist a la terra abans de la fi del món
2. <HISTel Reich dels mil anys, designació propagandística del Reich alemany durant el període nacionalsocialista

þúsund·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>:
multiplicar una cosa per mil

þúsund·faldast <-faldast ~ -földumst | -faldaðist ~ -földuðumst | -faldast>:
multiplicar-se per mil

þúsund·faldur, -föld, -falt <adj.>:
multiplicat -ada per mil
♦ í þúsundfalt: mil vegades [més]
♦ þúsundfalt magn e-s: una quantitat mil vegades superior de...

þúsund·kall <m. -kalls, -kallar>:
bitllet m de mil [corones]

þúsundkróna·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
bitllet m de mil [corones]

þúsundþjala·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
factòtum m, manetes bo per tot, manetes bona per tot

þvaðra <þvaðra ~ þvöðrum | þvaðraði ~ þvöðruðum | þvaðraðum e-ð>:
1. (masa, blaðragarlar, xerrotejar (rallar, fer-la petar)
♦ þvaðra í hugsunarleysi: xerrar irreflexivament, sense pensar el que es diu
♦ þvaðra [látlaust ~ í sífellu] um e-ð í hvern sem vill heyra: garlar sobre una cosa a tothom qui ho vulgui sentir
♦ hún þvaðrar og þvaðrar látlaust í símann: xerra i xerra sense cessar per telèfon
2. (rugla, bulladir bajanades (dir dois)
þess vegna þyrmdi Drottinn ekki æskumönnum sínum og sýndi ekkjum sínum og munaðarleysingjum enga miskunn því að þeir voru allir óguðlegir og illmenni og sérhver munnur þvaðraði (dabˈbēr   nəβālāh ~ דַּבֵּר נְבָלָה:   wə-χāl־ˈpɛh   dɔˈβēr   nəβāˈlāh,   וְכָל-פֶּה דֹּבֵר נְבָלָה). En samt sefaðist reiði Drottins ekki, hönd hans var enn upp reidd: per això el Senyor no va estalviar llurs joves ni mostrà misericòrdia amb llurs vídues i llurs orfes, car tots ells eren impius i malvats i totes les boques proferien bajanades. Però tanmateix, [malgrat tot això,] la còlera del Senyor no es va apaivagar, la seva mà encara estava llesta per a descarregar el cop
♦ þvaðra [vitleysu] um e-ð: dir bajanades sobre una cosa
3. (slúðraxafardejar, <LITcomarejar (conversar malèvolament, dir falòrnies, criticar)
♦ þvaðra e-ð um e-n: xafardejar una cosa sobre algú

þvaðrari <m. þvaðrara, þvaðrarar>:
xarlatà m, xarlatana f
sverð komi yfir þvaðrarana (baδ ~ בַּד:   ˈħɛrɛβ   ʔɛl־ha-bbadˈdīm,   חֶרֶב אֶל-הַבַּדִּים), svo að þeir standi eins og afglapar!: que l'espasa davalli sobre els xarlatans a fi que quedin com a nicis

þvaður <n. þvaðurs, no comptable>:
1. (mas, blaður) xerrameca f (xerradissa, garla)
þegar Jehú kom aftur út til manna húsbónda síns spurðu þeir hann: „Er eitthvað að? Hvað vildi þessi vitfirringur þér?“ Hann svaraði þeim: „Þið þekkið þennan mann og þvaðrið (ˈɕīaħ ~ שִׂיחַ:   ʔatˈtɛm   ʝəδaʕˈtɛm   ʔɛθ־hā-ˈʔīʃ   wə-ʔɛθ־ɕīˈħ-ō,   אַתֶּם יְדַעְתֶּם אֶת-הָאִישׁ וְאֶת-שִׂיחוֹ) í honum“: quan en Jehú (Iehú) va tornar amb els homes del seu senyor, ells li preguntaren: «Tot va bé? Què volia de tu aquest boig?» Ell els respongué: «Ja coneixeu aquest home i la seva xerrameca»
2. (bull) bajanada f (o: bajanades f.pl) (doi[s])

þvaður·kollur <m. -kolls, -kollar>:
1. (kjaftakind) xerraire m & f (persona molt garladora, garlaire, barbollaire, rallador)
2. (bullukollur) xarlatà m, xarlatana f, tanoca m & f (persona que diu moltes de bajanades)

þvag <n. þvags, no comptable>:
orina f
◊ en marskálkurinn (raβ־ʃāˈqēh, רַב-שָׁקֵה) sagði: "Hefir herra minn sent mig til herra þíns eða til þín til þess að flytja þetta erindi? Hefir hann ekki sent mig til þeirra manna, sem þar sitja uppi á borgarveggnum og eiga þann kost fyrir höndum ásamt með yður að eta sinn eiginn saur (ʔɛθ־ħarʔēi̯-ˈhɛm, אֶת-חַרְאֵיהֶם) og drekka þvag sitt (ʔɛθ־ʃēi̯nēi̯-ˈhɛm, אֶת-שֵׁינֵיהֶם)?" (Isaïes 36:12): però el coper major digué: «que per ventura m'ha enviat el meu senyor al teu senyor o a tu a dir-vos aquestes paraules? Que no m'ha enviat a aquells homes que estan asseguts a dalt de les muralles i es veuen obligats a menjar amb vosaltres llurs excrements i a beure llurs propis orins?»
◊ en marskálkurinn sagði við þá: “Hefir herra minn sent mig til herra þíns eða til þín til þess að flytja þetta erindi? Hefir hann ekki sent mig til þeirra manna, sem þar sitja uppi á borgarveggnum og eiga þann kost fyrir höndum ásamt yður að eta sinn eigin saur (ʔɛθ־ħărēi̯-ˈhɛm, אֶת-חֲרֵיהֶם) og drekka þvag sitt (ʔɛθ־ʃēi̯nēi̯-ˈhɛm, אֶת-שֵׁינֵיהֶם)?” (Reis II 18:27): 

þvaga <f. þvögu, þvögur. Gen. pl.: þvaga>:
1. (þvottatuska, -visk, -klútur) fregall m (manyoc d'espart, de pèls de cavall etc. emprat per a escurar, fregar o rentar)
2. (ringulreið, kös) desori m (desgavell, garbuix, garbull, munt o amuntegament desordenat)
bækurnar lágu í [einni] þvögu á gólfinu: hi havia un desori de llibres pel terra, hi havia una estesa desordenada de llibres pen terra (Mall.)
3. (mannþyrping, troðningur) munt desordenat (garbuix de persones, multitud atapeïda i desordenada, formiguer de gent)
♦ ganga í gegnum þvöguna: travessar el garbuix de gent
♦ standa í þvögu: aboldronar-se, agarbuixar-se (o: acaramulla-se) desordenadament

þvag·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>: 
diürètic -a

þvag·áll <m. -áls, -álar>: 
urèter m
♦ steinn í nýra og þvagál: càlcul m renal i ureteral
♦ → vatnsþvagáll “hidrourèter”

þvagáls·mót <n. -móts, -mót>: 
unió f ureteral
♦ vatnsnýra með teppu á nýraskjóðu- og þvagálsmótum: hidronefrosi amb obstrucció de la unió ureteropelviana

þvagáls·munni <m. -munna, -munnar>: 
orifici m ureteral

þvagálssteina·teppa <f. -teppu, no comptable>:
obstrucció calculosa ureteral

þvagáls·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul m ureteral

þvagáls·þrenging <f. -þrengingar, -þrengingar>:
estenosi f ureteral

þvag·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MEDal·lantoide m

þvag·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur. Gen. pl.: -blaðra>:
bufeta f
♦ hringvöðvi þvagblöðrunnar: esfínter m de la bufeta
♦ krabbamein í þvagblöðru: càncer m de bufeta
♦ sarpur í þvagblöðru: diverticle m vesical

þvagblöðru- <en compostos>: 
vesical, vesicular, cisto-, cist- 

þvagblöðru·speglun <f. -speglunar, -speglanir>: 
cistoscòpia f

þvagblöðruspeglunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
cistoscopi m

þvag·efni <n. -efnis, no comptable>:
urea f

þvagefnis·hringur <m. -hrings, no comptable>:
cicle m de la urea

þvag·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
urèmia f

þvageitrunar·heilkenni <n. -helkennis, no comptable>:
síndrome urèmica
♦ rauðalos-þvageitrunarheilkenni: síndrome hemoliticourèmica

þvagfæra·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
uropatia f

þvagfæra·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari

þvagfæra·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
infecció f del tracte urinari

þvag·færi <n.pl -færa>:
tracte urinari, òrgans urinaris

þvag·gangur <m. -gangs, -gangar>: 
úrac m

þvag·greining <f. -greiningar, -greiningar>: 
anàlisi f d’orina

þvaghlaups·sýki <f. -sýki, no comptable>:
diabetis insípida

þvag·lát <n. -láts, -lát. Empr. hab. en pl.>:
micció f
♦ erfiðleikar við þvaglát: dificultats f.pl per a orinar
♦ sársaukafull þvaglát: micció dolorosa

þvagláta·tregða <f. -tregðu, no comptable>:
disúria f

þvag·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
sonda f vesicular (o: vesical), catèter urinari, catèter m vesical
◊ setja upp þvaglegg [e-m ~ hjá e-m ~ í e-n]: posar una sonda vesicular [a algú]
◊ þvagleggir og þvagpokar: sondes vesiculars i bosses col·lectores d'orina

þvagleiðara·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari, uròlit m

þvag·leiðari <m. -leiðara, -leiðarar>: 
urèter m
♦ steinar í þvagleiðara: ureterolitiasi f (càlculs a l'urèter)

þvag·leki <m. -leka, no comptable>:
incontinència urinària, enuresi f

þvag·leysi <n. -leysis, no comptable>:
anúria f

þvag·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
urèter m

þvag·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de recollida d'orina, <MEDbossa col·lectora [de diüresi (o: d'orina)]

þvag·próf <n. -prófs, -próf>:
test f d'orina

þvag·prufa <f. -prufu, -prufur. Gen. pl.: -prufa>:
mostra f d'orina
♦ taka þvagprufu beint úr blöðrunni með nál: prendre una mostra d'orina directament de la bufeta, amb una agulla

þvag·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi f d’orina

þvag·rás <f. -rásar, -rásir>:
uretra f

þvagrása[r]- <en compostos>:
<MEDuretral

þvagrásar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
uretritis f

þvagrásar·groppa <f. -groppu, -groppur>:
cos cavernós de l’uretra

þvagrásar·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
síndrome f uretral

þvagrásar·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
glàndula bulbouretral (klumbu- og þvagrásarkirtill)

þvagrásar·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
abscés m uretral

þvagrásar·slíma <f. -slímu, -slímur. Gen. pl.: -slímna o: -slíma>:
mucosa f uretral
♦ sigin þvagrásarslíma: mucosa uretral prolapsada, prolapse m de la mucosa uretral

þvagrásar·þrengir <m. -þrengis, -þrengjar>:
[múscul m] esfínter f de la uretra, esfínter m uretral
♦ innri þvagrásarþrengir: múscul esfínter intern de la uretra, esfínter uretral intern, esfínter intern de la uretra
♦ ytri þvagrásarþrengir: múscul esfínter intern de la uretra, esfínter uretral extern, esfínter extern de la uretra

þvagrásar·þrengsli <n.pl -þrengsla>:
estenosi f uretral

þvag·ræsandi, -ræsandi, -ræsandi <adj.>:
diürètic -a

þvagræsi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
diürètic m

þvagræsis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
variant de þvagræsilyf ‘diürètic’

þvag·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
1. (skál undir þvagurinari m (orinador, pica per a orinar-hi)
2. <MEDpelvis f renal

þvag·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari, uròlit m

þvagstemmu·vaki <m. -vaka, -vakar>:
hormona fde secreció inapropiada d'hormona antidiürètica

þvag·sýni <n. -sýnis, -sýni>: 
mostra f d'orina

þvag·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid úric

þvagsýru·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
hiperuricèmia f

þvagsýru·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDgota f, poagre m, pruaga f (Mall., Men.
♦ frumkomin þvagsýrugigt: gota idiopàtica
♦ blývakin þvagsýrugigt: gota induïda per plom
♦ þvagsýrugigt af völdum skertrar nýrnastarfsemi: gota per deterioració de la funció renal
♦ → lyfjaþvagsýrugigt “gota induïda per fàrmacs”

þvagsýrugigtar·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de gota

þvagsýrugigtarsteina·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia tofàcia
♦ þvagsýrublæði án teikna um bólguliðbólgu og þvagsýrugigtarsteinasjúkdóm: hiperuricèmia sense signes d'artritis inflamatòria ni malaltia tofàcia

þvagsýru·liðkvilli <m. -liðkvilla, -liðkvillar>:
artropatia gotosa
♦ Þvagsýruliðkvilli af völdum ensímgalla og annarra erfðra raskana: artropatia gotosa per defectes enzimàtics i altres trastorns heriditaris

þvagsýru·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:
uricosúric -a

þvag·teppa <f. -teppu, no comptable>:
retenció (o: obstrucció) f d'orina, retenció urinària

þvag·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir. Empr. hab. en pl.>:
via urinària (Empr. hab. en pl.)
♦ steinn í neðri þvagvegi: càlcul mde les vies urinàries inferiors

þvag·þurrð <f. -þurrð, no comptable>:
oligúria f

þvag·örvandi, -örvandi, -örvandi <adj.>:
diürètic -a
♦ þvagörvandi lyf: diürètic m

þvalur, þvöl, þvalt <adj.>:
humit -ida (de manera enganxifosa)

þvara <f. þvöru, þvörur. Gen. pl.: þvara>:
1. (hræriþvaracullera grossa de fusta (p.e., per remenar-hi un calderó, una olla etc.)
2. (lítill árpala f (rem petit)
♦ standa [uppi] eins og þvara: <LOC FIGestar palplantat -ada, estar com un estaquirot, estar sense polsos i estafaril·lat -ada (Mall.) (estar dret i immòbil, sense saber què fer o com reaccionar)

þvarg <n. þvargs, no comptable>:
1. (þrætabaralla f (disputa, discussió,)
2. (masxerrameca f (loquacitat, verborrea, esp. es diuen bestieses, disbarats o bajanades)
3. (vafstur, amsturpressura f, dificultat[s] f[.pl] (destret, cuita, trifulga, angúnia)

þvarga <þvarga ~ þvörgum | þvargaði ~ þvörguðum | þvargaðum e-ð>:
barallar-se [per una cosa], discutir [per una cosa]

þvarr:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þverra “minvar, decrèixer, disminuir”

þvegið:
supí de → þvo “rentar”

þvegill <m. þvegils, þveglar>:
(moppafregona f (mànec de fregar, pal de fregar, fregadora)

þveginn, þvegin, þvegið <adj.>:
rentat -ada

< þveit <f. þveitar, þveitir>:
1. (engi, grasblettur á milli skóga eða fjalla, grasrjóður eða slægjuland inni í skógiherbatge m (prat o pasturatge entre boscos o muntanyes, clariana de bosc que serveix de pasturatge)
2. (minnri jarðarpartur eða landskikiparcel·la f, tros m [de terra], trast m (Mall.) (terreny parcel·lat, porció de terreny separada de les terres d'un mas)

þveiti¹ <n. þveitis, þveiti>:
(veisingexcreció (o: excreta) f

þveiti² <n. þveitis, þveiti>:
1. <HISTþveiti m, xavo m, subdivisió antiga de l’eyrir , equivalent a un terç d’örtug. Ja que una örtug era un terç d'un eyrir, un þveiti era un terç d'un terç d'un eyrir, i per tant, una moneda -o un anell- d'uns tres grams d'argent. La traducció llatina de l'Oca Cendrosa li dóna l'equivalent greco-llatí d'obolus, ὀβολός. L'alemany empra, com a equivalent d'aquest mot norrè, el mot Deut
nú skal ina minnstu bauga segja er þræll skal þræli bœta. Þar ero þveiti tuttugu ok þrjú at hǫfuðbaugi, en sjau þveiti at baugþaki. En at fǫðurfǫðurbaugi tuttugu þveiti ok þrjú at baugþaki. At fǫðurbróðurbaugi fimmtán þveiti ok þrjú at baugþaki. At brœðrungabaugi skulu tólf þveiti ok tvau at baugþaki. Þar skulu ok vera at sakbótum eptir bauga átta þveiti, ok þriðjungr ins fimmta þveitis, ok hálft fjórða þveiti, ok þriðjungr ins þriðja þveitis, ok hálft annat þveiti. Eitt þveiti skulu taka þriðja brœðra, ok svá gjalda, enda verðr sú sakbót minnst. Þar at eins skulu þrælar bœta, er þeir hafa ørkost til er bœta skulu — iam annuli minimi memorandi sunt, qui locum inueniunt, cum seruus seruo soluat. Ibi annulus primarius uiginti tres teneat obolos, quibus adiiciatur annulinstratum septem obolorum. Annulus aui paterni uiginti obolos et annulinstratum tres obolos habeat. Annulus patrui quindecem obolos et annulinstratum tres obolos in se contineat. Annulus patrui filiorum duodecem obolos et annulinstratum duos teneat. Hic etiam annuli sequiores seu multae complementum (pro re nata) sint uel octo oboli, uel quatuor cum triente, uel tres cum dimidio, uel duo cum triente, uel unus cum dimidio. In quinto lineae collateralis aequalis gradu, cum seruo coniuncti unucum obolum capiant, quod caedis multae complementum minimum existit. Ibi solummodo serui annulos multaticios soluant, ubi soluere obligati soluendi facultate non destituuntur (Oca Cendrosa, volum II, pàg. 185): ara s'anomenaran els baugar -o anells d'argent- més petits: els que un esclau ha de pagar com a indemnització a un esclau. En aquest cas, vint-i-tres þveiti constitueixen el hǫfuðbaugr i set þveiti el baugþak o ‘teulada de l'anell’. I vint þveiti fan un ‘anell’ d'avi i tres þveiti el baugþak [corresponent]. Quinze þveiti fan un ‘anell d'oncle patern’ i tres þveiti el seu baugþak. Dotze þveiti fan un ‘anell de cosins’ i dos þveiti el seu baugþak. Després dels anells o baugar també com a indemnització en casos de demanda valdran: vuit þveiti i quatre terços d'un þveiti [com a baugr i baugþak respectivament]. Després tres þveiti i mig i dos þveiti i un terç. Després un un þveiti i mig. Els fills de cosins percebran i també pagaran un þveiti. I aquesta serà la indemnització més petita. Els esclaus només pagaran indemnització si posseeixen la quantitat que s'hagi de pagar
2. (málseining fyrir smjörþveiti m, unitat de mesura antiga, especialment de mantega (emprada sovint en el càlcul del pagament dels delmes)
3. (smákusk á e-u ~ e-mpessic m (mica, petita quantitat)

þvelju·steinn

þveng·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:
1. (hlutur, rúmestret -a com un [tros de] fil (espai, objecte: molt estret)
2. (manneskjaprim -a com un fus (persona: molt prima)

þvengur <m. þvengs (o: þvengjar), þvengir. Gen. pl.: þvengja; dat.pl.: þvengjum>:
1. (mjó skinnræmatira prima o estreta de cuiro (cingla prima de cuiro)
♦ → skóþvengur “cordó de sabata fet de cuir”
2. (nærfatnaðurtanga f (peça de roba interior. Adaptació a l'islandès dels mots anglesos thong, G-string)

þver, þver, þvert <adj.>:
1. (þverlægur, á skátransversal (que està de través, en diagonal, oblic)
♦ um þveran X (X = subst. de gèn. masc.), þvera X (X = subst. de gèn. fem.), þvert X (X= subst. de gèn. nt.)<LOC PREPa través de 
♦ um þvera Evrópu: a través d'Europa
♦ um þveran dalinn: a través de la vall
♦ um þveran veginn: a través del camí
◊ fara um þveran veginn: travessar el camí
♦ um þvert ennið: a través del front
þeir lögðu upp frá Pí-Hakírót og fóru þvert yfir hafið inn í eyðimörkina. Og þeir fóru þriggja daga leið í Etameyðimörk og settu búðir sínar í Mara
♦ um þvert [frá e-u til e-s]: de través [d'una banda a una altra]
fætur hans munu á þeim degi standa á Olíufjallinu, sem er austanvert við Jerúsalem, og Olíufjallið mun klofna um þvert frá austri til vesturs, og þar mun verða geysivíður dalur, því að annar hluti fjallsins mun undan síga til norðurs, en hinn til suðurs
♦ liggja ~ falla hver um annan þveran: estar ajaguts ~ caure els uns damunt els altres [desordenadament]
hann lét marga hrasa, og þeir féllu hver um annan þveran, svo að þeir sögðu: "Á fætur, og hverfum aftur til þjóðar vorrar, til ættlands vors, undan hinu vígfreka sverði!"
♦ taka þvert fyrir e-ð (o: segja þvert nei við e-u)refusar categòricament una cosa
♦ þvert á móti: per contra, al contrari
en ég vildi ekki heyra Bíleam, og hann blessaði yður þvert á móti. Frelsaði ég yður þannig úr höndum hans
og þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar -, þá er skipun konungs og lagaboði hans skyldi fullnægt, þann dag er óvinir Gyðinga höfðu vonað að fá yfirbugað þá, en nú þvert á móti Gyðingar sjálfir skyldu yfirbuga fjendur sína
gjaldið ekki illt fyrir illt eða illmæli fyrir illmæli, heldur þvert á móti blessið, því að þér eruð til þess kallaðir að erfa blessunina
þvert á móti, þeir sáu, að mér var trúað fyrir fagnaðarerindinu til óumskorinna manna, eins og Pétri til umskorinna
♦ þó þvert ofan í lögmálið: infringint la llei
þá sagði Páll við hann: "Guð mun ljósta þig, kalkaði veggur. Hér situr þú til að dæma mig samkvæmt lögmálinu og skipar þó þvert ofan í lögmálið að slá mig"
♦ þvert og endilangt: en tots els sentits
♦ fara um landið þvert og endilangt: travessar el país en tots els sentits, recórrer el país per tot arreu
"tak þig nú upp og far þú um landið þvert og endilangt, því að þér mun ég gefa það"
2. (fingur-, handar-, fótarbreiddun través de dit, un dit de través (mida equivalent al gruix normal d'un dit d'home o d'una mà posada horitzontalment)
Hann svarar: "Litlu mun eg nú við auka. Þá sat þar næst maður og horfði út úr hringinum. Sá var í spangabrynju og hafði stálhúfu á höfði og var barmurinn þverrar handar breiður. Hann hafði öxi ljósa um öxl og mundi vera alnar fyrir munn. Sjá maður var dökklitaður og svarteygur og hinn víkinglegsti"
Síðan gengu þeir þar til sem þeir skyldu berjast og kveðst Moldi mundi segja upp hólmgöngulög "því eg hefi á þig skorað. Sínum feldi skal hvor okkar kasta undir fætur sér. Skal hvor standa á sínum feldi og hopa ei um þveran fingur. En sá sem hopar beri níðingsnafn en sá sem fram gengur skal heita vaskur maður hvar sem hann fer. Þrem mörkum silfurs skal sig af hólmi leysa sá er sár verður eða óvígur"
Vel samir að segja frá yfirlitum Klaufa. Hann var þverrar handar og fimm alna hár. Armleggi hafði hann bæði langa og digra, kinnur miklar og þreklegar greipur. Hann var úteygður og ennisbrattur, mjög munnljótur og neflítill, hálslangur og hökumikill, skolbrúnn og skarpleitur, lágu hátt kinnarbeinin. Manna var hann svartastur, bæði á brýn og hár. Hann var opinmynntur og skögðu tvær tennur fram úr höfðinu og allt var hann að áliti sem hann væri krepptur og knýttur: feia d'alt cinc colzades i cinc dits de través
„Mjǫk úheyriliga talar þú faðir,“ segir hann, „því at ek hygg, at eigi þú ok engi þinna manna hirði fleira at skipa (skipta b) við Frankismenn en ek; ok Frakkland munu þér aldri vinna eða ǫnnur ríki Karlamagnús konungs, því at þegar er þú sér merki Karlamagnús konungs, þá þorir þú eigi svá langt fram at ganga, at þat sá þverr fótr (þvers fótar b). En ek vænti þess, at fleira man við þurfa en dul ok hól, ef þú sigrast á þeim, ok man þat at sǫnnu verða, at stóryrði þín munu meira mega í sessi en á hesti. En þóat ek hafi opt úsigr farit fyrir Frankismǫnnum, þá er þat meir af vaskleik þeirra en af hugleysi mínu, ok man ek þat ætla ok mæla, at eigi sé til traustari menn en þeir eru“
Þá svarar mærin: „Góða gjǫf gefr þú mér ok ágæta, ef svá verðr sem þú segir; en þó mun ek segja þér sannyrði eitt, ef þú verðr eigi illa við: Faðir minn hefir í myrkvastofu mann einn af liði Karlamagnús konungs, ok ætla ek, at hann mun eigi fara á hæl á vígvelli fyrir þér svá langt at þvers fótar sé
3. (þrárcaparrut -uda (obstinat, enterc, tossut)
4. (vindurcontrari -ària (vent: que bufa en contra)
♦ beita ~ sigla þvert: orsar ~ singlar cenyint (amb l'aparell bracejat tot el possible per sotavent)
♦ vindurinn er þver: el vent bufa en contra

þver·á <f. -ár, -ár>:
<GEOafluent m

þver·bak <n. -baks, no comptable>:
través m d'una bèstia de càrrega
♦ um þverbak: de través sobre la gropa d'una bèstia de càrrega
en þó vilja þeir at enn sýnist, sem heldr verði hennar dauði með atburð, en þeir leggi hendr sínar til hana at drepa. Því binda þeir hana sáluga upp á einn asna um þverbak (Unger 1871, p. 634, llegeix: um þvert bak), meðr þeim hætti at þeir setja eina fjǫl undir laminn konunnar líkama, strengjandi af báðum endunum niðr undir kvið asnanum, hrøkkva hans síðan brott frá sínum herbergjum. Skal hann svá ganga víðs vegar ráðlaus um fjǫll ok dali sem honum líkar
♦ e-ð keyrir um þverbak: <LOC FIGuna cosa passa de la ratlla

þver·biti <m. -bita, -bitar>:
1. (undir járnbrautateinumtravessa f (suport de via fèrria)
2. (í byggingu, í báttravesser m, jou m (biga curta entre dues bigues perpendiculars)
 
þver·brattur, -brött, -bratt <adj.>:
abrupte -a, espadat -ada, tallat -ada a pic (puig, muntanyes)

Bersi mælti: "Spyrst mér til sem þverbrestur muni á vera þó að kosturinn sé góður"
Og enn mælti Gestur: "Sá var draumur þinn annar að þú þóttist hafa silfurhring á hendi. Þar muntu vera gift öðrum manni ágætum. Þeim muntu unna mikið og njóta skamma stund. Kemur mér ekki það að óvörum þótt þú missir hans með drukknun og eigi geri eg þann draum lengra. Sá var hinn þriðji draumur þinn að þú þóttist hafa gullhring á hendi. Þar muntu eiga hinn þriðja bónda. Ekki mun sá því meira verður sem þér þótti sá málmurinn torugætari og dýrri en nær er það mínu hugboði að í það mund muni orðið siðaskipti og muni sá þinn bóndi hafa tekið við þeim sið er vér hyggjum að miklu sé betri og háleitari. En þar er þér þótti hringurinn í sundur stökkva, nokkuð af þinni vangeymslu, og sást blóð koma úr hlutunum, þá mun sá þinn bóndi vera veginn. Muntu þá þykjast glöggst sjá þá þverbresti er á þeim ráðahag hafa verið"
Loðóvíkus konungr segir um síðir: "Á hvárutveggju þessu sýniz mér mikill þverbrestr, þvíat ef ek sendi menn í Spánía ok sé mér þaðan lið sent þá er þó eigi víst at oss komi þat lið at haldi en Constancíus konungr mun oss þó ekki so lǫng frest gefa at eigi sé áðr umskipti orðin. Kann ek ok kappi Adónías míns fóstrsonar at hann sitr eigi heima þá er hann fréttir þesa hluti. Ok mun Constancíus konungr þar allt til vinna þat er hann má at ná hans lífi

þver·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. (snarbratturacinglat -ada (espadat, tallat a pic, molt escarpat)
2. (þrákelkinntossut -uda, caparrut -uda (Mall., Men.) (obstinat, entestat, reaci, recalcitrant)
en þeir gjörðust þverbrotnir og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér, og spámenn þína, þá er áminntu þá til þess að snúa þeim aftur til þín, þá drápu þeir og frömdu miklar guðlastanir
og viti að það er ekki ætlað réttlátum, heldur lögleysingjum og þverbrotnum, óguðlegum og syndurum, vanheilögum og óhreinum, föðurmorðingjum og móðurmorðingjum, manndrápurum
því að margir eru þverbrotnir og fara með hégómamál og leiða í villu, allra helst eru það þeir sem halda fram umskurn
◊ fyrst þið vitið þetta fyrir fram, þið elskuðu, þá hafið gát á ykkur að þið látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) og fallið frá staðfestu ykkar (ὁ στηριγμός -οῦ, ἐκπέσητε τοῦ ἰδίου στηριγμοῦ)vosaltres, estimats, ja que ho sabeu per endavant, vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'esgarriament dels homes recalcitrants, i no perdeu la vostra fermesa
◊ en við Ísrael segir hann: „Allan daginn breiddi ég út faðminn móti óhlýðnum (ἀπειθῶν -οῦσα -οῦν, πρὸς λαὸν ἀπειθοῦντα καὶ ἀντιλέγοντα) og þverbrotnum (ἀντιλέγων -έγουσα -έγον, πρὸς λαὸν ἀπειθοῦντα καὶ ἀντιλέγοντα) lýð“: però pel que fa a Israel, diu: "He estčs els meus braços oberts tot el dia vers un poble desobedient i caparrut (contradictor)

þver·fagligur, -faglig, -fagligt <adj.>:
interdisciplinari -ària

en gætið þess vandlega að gjöra þeim engan ófrið, því að ekki mun ég gefa yður svo mikið sem þverfet af landi þeirra, því að ég hefi gefið Esaú Seírfjöll til eignar

umhverfis borðin var þverhandarhá rönd, og skyldi fórnarkjötið lagt á borðin, og yfir borðunum voru þök til þess að skýla þeim fyrir regni og hita

það var þverhandarþykkt og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm. Það tók tvö þúsund bat
það var þverhandarþykkt og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm. Það rúmaði þrjú þúsund bat

en á þverhlið forgarðsins að vestanverðu skulu vera fimmtíu álna löng tjöld og tíu stólpar með tíu undirstöðum

þver·hníptur, -hnípt, -hnípt <adj.>:
abrupte -a, [tallat -ada] a pic, [tallat -ada] a plom (molt escarpat, que cau verticalment)
◊ þverhníptir hamraveggir: parets de capserrat tallades a plom

umhverfis það skalt þú gjöra lista þverhandar breiðan og búa til brún af gulli umhverfis á listanum
umhverfis það gjörði hann lista þverhandar breiðan og bjó til brún af gulli umhverfis á listanum
sjá, örfáar þverhendur hefir þú gjört daga mína, og ævi mín er sem ekkert fyrir þér. Andgustur einn eru allir menn. [Sela]
sjá, múrveggur lá utan um musterið hringinn í kring, og maðurinn hélt á mælistöng í hendinni. Hún var sex álna löng, alinin talin þverhönd lengri en almenn alin

,Með voldugri hendi leiddi Drottinn oss út af Egyptalandi, úr þrælahúsinu, því þegar Faraó synjaði oss þverlega fararleyfis, þá deyddi Drottinn alla frumburði í Egyptalandi, bæði frumburði manna og frumburði fénaðar

þá gjörði hann tíu ker af eiri. Tók hvert ker fjörutíu bat, og var hvert þeirra fjórar álnir að þvermáli. Eitt ker var á hverjum pallanna tíu

minnstu þjóna þinna, Abrahams, Ísaks og Jakobs! Lít ekki á þvermóðsku þessa fólks, guðleysi þess og synd
þrjóska er ekki betri en galdrasynd, og þvermóðska er ekki betri en hjáguðadýrkun og húsgoð

öll vonska þeirra kom fram í Gilgal. Já, þar fékk ég hatur á þeim. Vegna hins vonda athæfis þeirra vil ég reka þá burt úr húsi mínu, ég vil eigi elska þá lengur. Allir höfðingjar þeirra eru þvermóðskufullir

þver·neita <-neiti ~ -neitum | -neitti ~ -neittum | -neitte-u>:
negar-se en rodó a una cosa
◊ það bar til á einu sumri að Þorgils Máksson fann hval á Almenningum. Gekk hann þegar á skurð og hans félagar. En er þeir fóstbræður fréttu það fóru þeir þangað til og horfðist fyrst líklega á um umtal þeirra (cf. R. C. Boer 1900, pàg. 100: horfði - þeira, „es sah anfangs so aus, als werde ihre unterredung einen befriedigenden erfolg haben“). Bauð Þorgils að þeir skyldu hafa að helmingi hvalinn þann er óskorinn var en þeir vildu hafa einir þann er óskorinn var ella skipta í helminga bæði skorinn og óskorinn. Þorgils þverneitti því að leggja þann af er skorinn var: un estiu es va esdevenir que en Þorgils Máksson va trobar una balena embarrancada en terres del comú. Immediatament ell i els seus companys es varen posar a escorxar-la, però quan els germans de jurament se n'assabentaren, hi anaren i la conversa que tingueren els uns i els altres al respecte semblava, d'antuvi, que acabaria satisfactòriament per a totes dues parts. En Þorgils els va oferir que es quedessin amb la meitat del tros de la balena que encara no havien especejat, però els germans de jurament volien tenir tots sols aquest tros que encara no havien especejat o sinó, que es fessin dues meitats de la balena sencera, de la part ja escorxada i de la part encara per escorxar. En Þorgils es va negar en rodó a cedir gens de la part de la balena que ja estava especejada

hver sá er þverskallast gegn skipun þinni og hlýðir ekki orðum þínum í öllu, sem þú býður oss, skal líflátinn verða. Vertu aðeins hughraustur og öruggur"
sá sem oftlega hefir ávítaður verið, en þverskallast þó, mun skyndilega knosaður verða, og engin lækning fást
en þeir hlýddu ekki, heldur þverskölluðust eins og feður þeirra, er eigi treystu Drottni, Guði sínum
en þeir vildu ekki gefa því gaum og þverskölluðust. Þeir gjörðu eyru sín dauf, til þess að þeir skyldu ekki heyra
ef þér eruð auðsveipir og hlýðnir, þá skuluð þér njóta landsins gæða, en ef þér færist undan því og þverskallist, þá skuluð þér verða sverði bitnir. Munnur Drottins hefir talað það

þverskurðar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
tall m transversal, secció f [transversal]

þver·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
1. <GENtall m transversal, secció f [transversal]
2. <FIGmostra representativa
♦ sýna þverskurð e-s: presentar una mostra representativa de
♦ sýna þverskurð af því sem <+ ind.>mostrar un ampli espectre de com <+ ind.

á hverjum vagni voru fjögur hjól af eiri og öxlar af eiri. Á fjórum hornum hvers vagns voru þverslár. Voru þverslárnar steyptar undir kerið. Gegnt hverri þeirra voru blómfestar

þver·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
paradoxa f

þver·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
jàssera f
◊ hann gnæfaði ofarlega við rjáfrinu, snýr að skálanum og lagði handlegginn upp á þvertréið og gægðist innar yfir skálann: la part superior del cos es dreçava fins a la sostrada. Es girà cap a l'skáli, posà el braç damunt la jàssera i va guaitar a dins l'interior de l'skáli
◊ þá nótt hina sömu er Hörður fór úr Hólmi dreymdi Þorbjörgu á Indriðastöðum að átta tigir varga rynnu þar að bænum og brynnu eldar úr munni þeim og væri einn í hvítabjörn og þótti hann heldur dapur og dvöldust nokkura stund á bænum og runnu síðan vestur úr garði á hól nokkurn og lögðust þar niður. En Indriði sagði það vera hugi Hólmverja til sín. Þorbjörg kveðst ætla að þeir mundu vera sjálfir og koma þar brátt. Hún bað Indriða veita heim brunnlæk og þekja yfir því að hún kveðst vera berdreym. Svo var nú gert. Þorbjörg lét gera reykháfa stóra. Hún lét bera fé upp á þvertré því að vatn stóð í miðjum veggjum. Hún hafði ekki og svo mannfátt fyrir: la mateixa nit que en Hörður va sortir de Hólmur, la Þorbjörg d'Indriðastaðir va somniar que vuitanta llops atacaven el mas. Treien foc per la gola i entre ells hi havia un ós polar, el qual li va semblar que estava força trist. Els llops i l'ós romanien un cert temps al mas i després corrien cap a ponent de la tanca del mas, pujaven a dalt d'un tossal i s'hi ajeien. L'Indriði va dir que allò eren els hugir dels holmuresos anant cap a ell. La Þorbjörg, per la seva banda, va dir que, en canvi, creia que que eren els holmuresos mateixos i que arribarien allà aviat. Va demanar a l'Indriði que desviés cap a l'interior del mas el rierol que sortia de la font i que el tapés, ja que va dir que els seus somnis es feien realitat. Així es feu. La Þorbjörg va fer fer grans xemeneies [per les quals pogués sortir a fora la fumera en cas d'incendi provocat del mas]. Va fer posar el seu cabal damunt les jàsseres, ja que l'aigua del rierol passava pel mig de la paret. Tampoc no tenia gaire escassetat d'homes a la seva disposició en el mas
◊ þeir komu á Bakka er skammt var frá dagsetri. Þá nótt lá Jón fyrsta inni í skála og Ljótur son hans en áður höfðu þeir legið í kirkju þar til. Menn Gissurar brutu upp hurð og gengu inn og tendruðu ljós. Jón hljóp upp á þvertré í skálanum. Ormur uppspretta lagði spjóti upp til hans. Féll hann þá ofan og bað guð gæta sín og helgan Jón postula kirkjudrottinn sinn. Ormur vó hann. Ljótur fannst eigi son hans. Gaf honum það líf. Ásbjörn Illugason frændi hans skaut houm undan (25 de gener del 1254): varen arribar a Bakki quan feia poc que el sol s'era post. Aquella nit, en Jón jeia per primera vegada a dins l'skáli i en Ljótur, son fill, també. Fins llavors havien jagut dins l'església. Els homes d'en Gissur varen esbutzar la porta, entraren i encengueren un llum. En Jón va córrer a enfilar-se a dalt d'una jàssera de l'skáli. L'Ormur en Font li pegà un cop de llança. En Jón va caure en terra. Pregava a Déu i l'apòstol sant Joan, patró de l'església, que s'emparessin d'ell. L'Ormur el va matar. No trobaren pas en Ljótur, son fill. Això li salvà la vida. L'Ásbjörn Illugason, son parent, havia deixat que fugís

þeir vildu ekki hlýða og minntust ekki dásemdarverka þinna, þeirra er þú hafðir á þeim gjört, en gjörðust harðsvíraðir og völdu sér í þverúð sinni fyrirliða til að snúa aftur til ánauðar sinna
heldur farið eftir þverúð hjarta síns og elt Baalana, er feður þeirra höfðu kennt þeim að dýrka
heldur skalt þú tala orð mín til þeirra, hvort sem þeir hlýða á þau eða gefa þeim engan gaum, því að þeir eru þverúðin einber
vei þeim, því að þeir hafa gengið á vegi Kains og hrapað í villu Bíleams fyrir ávinnings sakir og tortímst í þverúð Kóra

en Síhon, konungur í Hesbon, vildi ekki leyfa oss að fara um land sitt, því að Drottinn Guð þinn herti anda hans og gjörði hjarta hans þverúðarfullt, af því að hann vildi gefa hann í þínar hendur, eins og nú er fram komið
en Ísraelsmenn munu eigi vilja hlýða á þig, því að þeir vilja eigi hlýða á mig, því að allir Ísraelsmenn hafa hörð enni og þverúðarfull hjörtu
þá munu hinir andlega villtu átta sig og hinir þverúðarfullu láta sér segjast
en lýður þessi er þverúðarfullur og þrjóskur í hjarta. Þeir hafa vikið af leið og horfið burt

og hvort sem þeir hlýða á það eða gefa því engan gaum - því að þeir eru þverúðug kynslóð - þá skulu þeir vita, að spámaður er á meðal þeirra
en þú, mannsson, heyr þú það, er ég tala til þín! Ver þú eigi einber þverúð, eins og hin þverúðuga kynslóð. Lúk upp munni þínum og et það, er ég fæ þér"
og orð Drottins kom til mín, svohljóðandi: "Mannsson, þú býr á meðal þverúðugs lýðs, meðal manna, sem hafa augu til að sjá með, en sjá þó ekki, eyru til að heyra með, en heyra þó ekki, því að þverúðugur lýður eru þeir. En þú, mannsson, haf til ferðatæki þín og legg af stað um hádag í augsýn þeirra, og þú skalt fara burt þaðan, sem þú nú býr, á annan stað, að þeim ásjáandi, ef vera mætti að augu þeirra lykjust upp, því að þeir eru þverúðugur lýður

þver·þili <n. -þilis, -þili. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:
<HISTþverþili m, envà m de separació, envà divisori, qualsevol envà o paret de fusta dins un skáli, per exemple, la paret de fusta que separava l'skáli pròpiament dit del rebedor o antesala (ǫnd, anddyri)
◊ Það er sagt að þeir brutu skip sitt síð dags undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Skipið tók í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og fé. Bátur komst og heill á land. Stafninn rak upp við hið syðra landið. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu fram tveim megin víkurinnar en til vesturáttar væntu þeir byggðar. Gera sér nú skála allir saman og í þverþili. Búa nú sínumegin hvorir þilsins, hafa mjöl nokkuð sér til atvinnu, henda af rekum slíkt er þeir fengu og eiga allir saman. Fé þeirra var dautt flestallt. Hirslur þeirra voru í skála þeirra. Þorgils manna hlutur var jafnan betri af veiðifangi. Varð hann um flest hlutsælli. Þorgils beiddi að menn vildu vera hljóðlátir síð á kveldum og siðsamir og héldu vel trú sína. Þóreyju húsfreyju var mikið framað og var lítt heil. Það er sagt að Jósteinn og hans menn voru löngum úti síð á kveldum og gerðu mikið um sig og höfðu náttleika: diuen que varen naufragar cap al tard en topar amb un banc de grava i sorra que hi havia a una badia situada al peu de les glaceres de Grenlàndia. El vaixell es va trencar en dos per la part superior de la popa (?Baetke 19874 no dóna pas entrada al terme nàutic it efra rúm. Entenc que amb aquest terme hom designava l'espai superior -és a dir, situat per damunt la línia de flotació- de la roda de popa, sense, però, que n'estigui gaire segur). No hi hagué pèrdues ni humanes ni de bestiar. L'esquif també va arribar indemne a terra. La mar se'n va dur la roda de proa cap a la part més meridional d'aquella costa. Tot això es va esdevenir una setmana abans que comencés l'hivern. A banda i banda de la badia hi entraven grans glaceres. Van creure que la millor part de la badia on es podrien establir era vers ponent. Llavors tots plegats varen construir-hi una barraca amb un envà interior que la dividia en dues parts i cada grup habitava a la seva part de la barraca. Totes les provisions que tenien consistien en una mica de farina (Baetke 19874, pàg. 32: at-vinna f. <...>; Lebensunterhalt, Ernährung, Nahrung). Arreplegaven tot el que la mar escopia a terra i ho compartien tot entre ells. Llurs caixes eren a llur barraca. La pràctica totalitat de llur bestiar va morir. La part de les captures que feien en Þorgils i els seus homes caçant i pescant era sempre la millor. En Þorgils era el qui més preses capturava de tots ells. Exhortava els seus homes a comportar-te durant els vespres de manera tranquil·la i virtuosa i a mantenir viva llur fe. La Þórey, la seva dona, es trobava en un estat molt avançat del seu embaràs i el seu estat de salut no era gaire bo. Conten, emperò, que en Jósteinn i els seus homes romanien a fora fins ben entrat el vespre i hi feien molt de xivarri mentre jugaven a llurs jocs nocturns
◊ þau eru nú úti um hríð og höfðu harða réttu. Þórarinn var knástur maður annar en Þorgils. Hann var tvítugur að aldri. Það er sagt að þeir brutu skipið undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Tók skipið í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og svo fé. Bátur var og heill. Stafn rak upp við syðra land. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu tveim megin víkurinnar. Þeir gera sér nú skála og í þverþili. Búa nú sínum megin hvorir. Mjöl nokkuð höfðu þeir til atvinnu sér, henda og af selum og eiga það allir saman. Dautt var fé þeirra flest. Þorgils manna varð betri hluti af veiðifangi. Varð hann lengrum hlutsælli. Hann bað sína menn vera hljóðláta og siðsama á kveldum og halda vel trú sína. Þórey var mjög þunguð. Það er sagt að Jósteinn og hans menn gerðu mikið um sig og höfðu náttleika með háreysti. Nær veturnóttum varð Þórey léttari að sveinbarni og hét Þorfinnur. Hún bjargaðist lítt við þá fæðu er til var. Þorgils hafði útróðrarmenn með þrælum Jósteins. Líður nú á veturinn og dregur að jólum. Þorgils biður menn hljóða vera og fara snemma í rekkju: varen continuar en alta mar a mercè dels vents i els corrents durant força temps i tingueren molt mala travessia (Baetke 19874, pàg. 497: réttr m. das Treiben vor dem Wind (vom Schiff) bei grober See: hafa harða réttu eine schlimme Fahrt haben). En Þórarinn era l'home més vigorós que hi havia després d'en Þorgils. Tenia vint anys. Conten que varen naufragar al peu de les glaceres de Grenlàndia en topar amb un banc de grava i sorra. El vaixell es va partir per la part superior de la popa. Els homes es van salvar tots i també el bestiar. També l'esquif va restar indemne. La mar se'n dugué la roda de proa cap a la costa meridional. Això va passar quan faltava una setmana perquè comencés l'hivern. A banda i banda d'aquella badia s'hi alçaven grans glaceres. Aleshores es van construir una barraca i en van partir el seu interior per la meitat amb un envà de fusta. Cadascun dels dos grups habitava la seva part de la barraca. Tenien una mica de farina per a viure. També capturaven foques que compartien tots plegats. La major part de llur bestiar era mort. La part de les captures d'en Þorgils i els seus homes anava millorant. Durant molt de temps en Þorgils fou el qui més sort va tenir caçant. Exhortava els seus homes a no fer soroll i a ésser virtuosos els vespres i a mantenir viva llur fe. La Þórey estava en avançat estat de gestació. Es diu que en Jósteinn i els seus homes feien molt de xivarri i que jugaven a jocs durant els vespres amb gran cridòria. Per devés les vetrnætr, ço és, els primers dies de l'hivern, a l'octubre, la Þórey va infantar un vailet a qui posaren Þorfinnur de nom. Es recuperava poc del part amb l'aliment que hi havia. En Þorgils va fer sortir a pescar els seus homes ensems amb els esclaus d'en Jósteinn. L'hivern va anar passant i nadal es va anar acostant. En Þorgils pregava als seus homes que no fessin soroll i que se n'assessin d'hora al llit

þvinga <f. þvingu, þvingur. Gen. pl.: þvingna o: þvinga>:
serjant m

þvinga <þvinga ~ þvingum | þvingaði ~ þvinguðum | þvingaðe-n>:
1. (neyðaforçar algú (constrenyir-lo)
♦ þvinga e-n til e-s: forçar algú a una cosa
◊ um öll samkunduhús kvalda eg þá oftlega og þvingaði þá til guðlastanar (ἀναγκάζω, ἠνάγκαζον [αὐτοὺς] βλασφημεῖν. Luter 1545: ...peinigte ich sie oft und zwang sie zu lästern)i per totes les sinagogues sovint els feia turmentar i els forçava a flastomar
♦ þvinga e-n til að <+ inf.>forçar algú a <+ inf.>, constrènyer algú a <+ inf.>
♦ þvinga fram bros [á varir sínar]: forçar un somrís
♦ þvinga e-n í vændi: forçar algú a prostituir-se
♦ þvinga e-u upp á e-n: imposar-li una cosa a algú
♦ þvinga e-n út af veginum: forçar algú a sortir de la carretera
2. (ama, baga, valda ama eða kvalræðiturmentar algú (fer patir & amoïnar)
♦ að vita það, þvingaði mig: saber-ho em turmentava
3. (vera til baga eða til trafalaamoïnar algú (molestar, incomodar, importunar & obstaculitzar, impedir)
♦ þvinga hreyfingarnar [e-s]: entrebancar els moviments [d'algú]
4. (þrengja að e-uestrènyer algú (calçat & roba)
♦ fötin þvinga mig: el vestit m'estreny
♦ skórnir þvinga mig: les sabates m'estrenyen
5. <(meinlætamortificar algú (vexar, maltractar)
♦ þjá e-n í þrældómi og þvinga e-nesclavitzar i maltractar algú
◊ en svo talaði Guð að hans sæði mundi útlægt verða á annarlegri jörðu og það þeir mundu þjá það í þrældómi og þvinga það (δουλόω...κακόω, δουλώσουσιν αὐτὸ καὶ κακώσουσιν. Luter 1545: sie werden ihn dienstbar machen und übel behandeln) illa í fjögur hundruð ára: i Déu també li digué que la seva llavor seria escampada per terra estrangera i que l'hi esclavitzarien i maltractarien durant quatre-cents anys

þvingun <f. þvingunar, no comptable>:
coerció f, constrenyiment m
♦ án þvingunarsense constrenyiment, sense coercions, volenterosament
♦ líða þvingunpatir maltracte[s]
◊ eigi mega brúðgumabörnin þvingan líða (πενθέω, μὴ δύνανται...πενθεῖν. Luter 1545: Leid tragen, Leyde tragen) svo lengi sem brúðguminn er með þeim: els fills del nuvi no poden pas patir mortificació (aquí potser millor patir aflicció, patir tristesa?) mentre el nuvi és amb ells

þvingunar- <en compostos>:
coercitiu -iva

þvingunar·lög <n.pl -laga>:
<JURllei coercitiva

þvingunar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
<JURmesura coercitiva

því: → sá, sú, það

þvo <þvæ ~ þvoum | þvoði ~ þvoðum | þvegið>: rentar
	þvo e-ð ~ e-n: rentar una cosa ~ algú
	þvo sig: rentar-se
	þvo andlit[ið]: rentar-se la cara
	þvo hendur sínar af e-u: <LOC FIG> rentar-se les mans [d'una cosa]
	þvo sér [vel] um hendur[nar]: rentar-se [bé] les mans
	þetta á að þvo: podria rentar-me aquestes coses?
	þvo upp: rentar els plats, escurar (Val., Bal.)
	þvoist varlega: renti-ho (Mall.: ho renti) amb compte, amb precaució

þvotta·björn <m. -bjarnar, -birnir>:
ós rentador (mamífer Procyon lotor)

þvotta·duft <n. -dufts, pl. no hab.>: pólvora f de rentar, polvos m.pl de rentar 
	(cast. col·l.) (sabó de rentar roba en pólvora)

þvotta·efni <n. -efnis, -efni>: sabó m de rentar [roba]

þvotta·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
bugaderia f (espai, especialment en el soterrani d'un edifici, destinat a bugaderia)

þvotta·hús <n. -húss, -hús>: bugaderia f (local)

þvotta·kona <f. -konu, -konur>: bugadera f

þvotta·poki <m. -poka, -pokar>: tovalloleta f

þvotta·skál <f. -skálar, -skálar (o: skálir)>: pica f de lavabo

þvotta·vél <f. -vélar, -vélar>: rentadora f

þybbast <þybbast ~ þybbumst | þybbaðist ~ þybbuðumst | þybbastvið e-u>:
oposar-se aferrissadament a una cosa, resistir-se tenaçment a una cosa (obstinar-se a no..., oposar tenaç resistència)
◊ menn geta þybbast við óumflýjanlegum breytingum sem...: la gent es poden oposar aferrissadament als canvis inevitables que...
♦ þybbast við að <+ inf.>resistir-se empedreïdament a <+ inf.

þybbinn, þybbin, þybbið <adj.>:
1. (í góðum holdumgrassonet -a, grassalló -ona (gras, abundant de carn)
◊ ég var mjög þybbinn fyrir einu og hálfu ári og með stór brjóst: fa un any i mig estava molt gras i tenia els pits grossos
2. (sem þybbast viðque oposa una tenaç resistència (que es resisteix tenaçment a una cosa)
◊ eins og búast mátti við, var einstaka maður þybbinn fyrir og vildi ógjarnan fljóta stjórnlaust inn í hringiðuna: tal i com es podia esperar, l'home, com a individu, s'hi oposava obstinadament i no tenia cap ganes d'anar a parar, arrossegat sense control pel corrent, al remolí
3. (þrjóskurcontumaç, recalcitrant (obstinat, pertinaç)

2. (vera álitinnconsiderar-se (semblar que és, ésser considerat. El verb vera se sol sobreentendre)
hún þótti besti nemandi: era considerada la millor alumna
þótti hann skemmtilegur: era considerat divertit, se'l considerava [un home] divertit
þótti hún afar glæsileg: era considerada molt glamurosa, es considerava que era molt glamurosa, hom la considerava molt glamurosa

þykkja <f. þykkju, no comptable>:
1. (gremjaressentiment m, rancúnia f (rancor)
2. (skapraun & misþokki, misþykkjadisgust m (fort desplaer, irritació, enuig)
3. (móðgunofensa f (greuge)
♦ taka upp þykkjuna fyrir e-n (o: með e-m)#1. (móðgast fyrir hönd e-sofendre's per algú (sentir-se ofès, agreujat o disgustat pel que hom sent a dir d'un tercer o pel que hom fa a un tercer de quin hom se sent amic o hi manté una bona relació)#2. (taka upp hanskann fyrir e-ntrencar una llança en favor d'algú (sortir en defensa d'algú, saltar a la bretxa en defensa d'algú, donar la cara per algú)
◊ en Móse sagði við hann: "Tekur þú upp þykkjuna fyrir mig (ˌhaməqanˈnēʔ   ʔatˈtāh   ˈlī, הַמְקַנֵּא אַתָּה לִי)? Ég vildi að allur lýður Drottins væri spámenn, svo að Drottinn legði anda sinn yfir þá": però en Moïsès li replicà: “Que per ventura t'has ofès per mi? Tant de bo que tot el poble de Jahvè fossin profetes, que Jahvè posés el seu esperit damunt ells!” (en comparació: la traducció d'en Luter del 1541 fa: Biſtu der Eiuerer fur mich?)
◊ þegar svo konungur sneri aftur frá Kilíkíu báru Gyðingar í borginni fram ákæru vegna réttarmorðsins á Óníasi og jafnvel Grikkir tóku upp þykkjuna með þeim (συμμισοπονηρέω, συμμισοπονηρούντων καὶ τῶν Ἑλλήνων)quan el rei va tornar de Cilícia, els jueus de la ciutat li presentaren una denúncia per l'assassinat judicial de l'Onies i els grecs igualment varen donar la cara per ell
4. (ósætti, sundurþykkjadesavinença f (discòrdia, dissensió, desacord)

þykjast <>:
◊ ok einn morgin snemma sá þeir, hvar maðr fór mikill vexti í grám kufli. Hann leiddi með sér naut. Þeir þóttust vita, at þat mundi vera þrællinn, ok stilltu þeir nú at honum: 
◊ hann sá að maður kom út snemma að Hofi í línklæðum. Sá sneri ofan af hliðinu og gekk stræti það er lá til hofsins. Kenna þóttist Búi að þar var Þorsteinn
◊ maður hét Hrafn. Hann bjó að Lundarbrekku í Bárðardal. Hann var góður bóndi. Svo er sagt að Hrafni hurfu geldingar sextán og spurði ekki til og þóttust menn eigi vita hvað af var orðið: 
◊ fara þeir nú til jarðhússins og fundu þar ekki. Þeir þóttust vita að Hánef mundi hafa grunað að Þorleifur mundi var við orðið hafa og hafði nú á brott borið: 
◊ Vémundur hafði nú vel hlýtt ráðum Áskels og hafði setið kyrr hjá um daginn. En nú þóttust allir vita að þetta voru hans ráð er Þorgeir bað hann dugnaðar eftir höggið: 
◊ nú er það að segja að nú vaknaði Steingrímur og sjá nú mannafarar til Öndólfsstaða og þykjast þeir nú skilja að menn hafa orðið varir við þá, taka nú hesta sína og fara nú á bak og sjá eigi færi sitt á Vémundi að sinni og þótti Steingrími það ráðlegt að þeir sneru heimleiðis en þeir Gnúpur og Steinn svöruðu að aldrei vildu þeir við þetta heim snúa og þóttust vita hæðileg orð Vémundar við þá ef þeir snúa aftur við þetta og kváðu nú vænna að snúa til Mývatns að drepa Herjólf síðan þeir náðu eigi Vémundi: 
en þeir Hallsteinn þóttust það vita að af fjölkynngi mundi verið hafa myrkrið og af ráðum Vémundar ætluðu þeir þetta mundi verið hafa og ræddu margt um þetta sín á milli: 
◊ Steinfinnur sagði mörgum mein að heimskunni og kallar það óviturlegt er þeir þóttust ekki til vita hvað af brúðinni var orðið: 
◊ þá svara sumir að enga menn þóttust sjá líklega til þess: 
◊ nú verða þeir vísir, Þorgeir og Þorbergur, og þótti þeim miklu við auka sína svívirðing er þeir fengu því heldur sem þeir lögðu meiri stund á að ná Skútu og una nú stórilla sínum hlut en létu þar fé mikið. Og þótti þeim það þó miklu verra er Skúta skal njóta mega fjárins en kunna þó eigi tilkall að veita og þóttust þá verða berir í svikum við hann ef þeir kölluðu til fjárins og varð nú af því þar niður að falla þessi mál sem þá var komið: 
◊ nú urðu menn brátt varir við hvað verið hafði í talinu þeirra Glúms og Eldjárns því að þá gifti hann Þórlaugu dóttur sína Eldjárni og fóru þau þegar á brott og utan. Og þótti mönnum þetta vera mikil tíðindi og þóttust vita að Skúta mundi þessa hefna ef hann mætti því við koma: 
◊ en um nóttina eptir Allra-heilagra-messu var jarl staddr á bæ þeim er á Ryðjökli heitir með lið sítt; ok reis upp um nóttina at venju sínni til óttu-söngs; ok gékk til kirkju, ok þeir menn með hónum, er hónum vóru kærastir. En er lokit var óttu-söng, sat jarl ok saung psalma. Þá heyrðu þeir lúðra-söng, ok þóttusk þat vita at ófriðr myndi fylgja. Jarl lýkr psalmum sínum, ok gengr út síðan; ok verða þess varir, at lið er komit at bænum, svá at bærinn var fullr af mönnum (Sturlunga saga. Vol I. GSG, cap. 2, pàg. 91. AD 1163-1167): 
◊ bað Þórðr menn hlaupa ofan á skerin, ok verja þeim landgöngu. En er skipin kómu at landi, þá kendusk menn [við]. Gékk Ásbjörn þá á land ok þeir sveitungar; sagði hann þá allt slíkt er í hafði görzk þeirra ferð. Þóttusk þat allir finna á Þórði, at hónum líkaði þessi verk lítt (Sturlunga saga. Vol II. GSG, cap. 177, pàg. 26. AD 1243): 
◊ ok er Ívarr hafði svá komit ráði sínu, at þar þykkir til allrar spektar at sjá, sendir hann menn á fund brœðra sinna þess erendis, at þeir sendi honum gull ok silfr svá mikit sem hann kvað á. En er þessir menn koma á fund þeira brœðra, segja þeir sín erendi ok svá, hvar þá var komit hans ráð, því at menn þóttust þat eigi vita, yfir hverjum brǫgðum hann bjó: 
◊ annat sumar lǫgðu þeir í hernað ok varð illt til fjár, því at víkingar allir forðuðust þá. Ok er þeir koma at skerjum þeim, er Elfarsker heita, lǫgðu þeir at hǫfn um kveldit, ok gengu þeir á land Þorsteinn ok Beli ok yfir þvert nesit, þat er þeir lágu undir. En er þeir kómu yfir nesit, sáu þeir tólf skip liggja tjǫlduð svǫrtum tjǫldum. Þeir sáu tjǫld á landi, ok rauk af. Þeir þóttust þat vita, at þat mundi vera matsveinar. Þeir kǫstuðu yfir sik dulklæðum ok gengu þangat, ok er þeir kómu þar at tjalddyrunum, fœrðust þeir báðir í dyrrnar, svá at ekki náði út at leggja reykinn. Þeir váru harðorðir, er mat gerðu, ok spyrja, hvat stafkǫrlum þetta væri, at svá váru kyndugir, at þá vildu brenna inni eða kœfa: 

þykkju·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
1. (gremjufullur & önuglyndur, afundinnemmurriat -ada, indignat, -ada, furiós -osa ([fortament] enutjat o exaltat amb algú & ple de ressentiment envers algú)
2. (sem veldur skapraun, sem ergirque dóna disgustos (o: disgusts, Bal.) (que causa o dóna enuig[s] o fort desplaer)
◊ Ásmundur mælti: "Af honum er það að segja að hann mun verða sterkur maður og óstýrilátur, þykkjumikill og þungur hefir hann mér orðið": l'Ásmundur li va dir: "d'ell s'ha de dir que serà un home fort i indòcil: a mi el noi ( = son fill de catorze anys) se m'ha tornat difícil i una font d'enuig"
3. (vanstilltur, fyrtinn, geðríkur, skapbráður, uppstökurfàcilment irritable, irascible, fogós -osa (que no se sap contenir o controlar, que perd la continença amb facilitat, de temperament violent, colèric o iracund)
◊ Sigurðr kápa var vænn maðr ok siðlátr, þǫgull ok þykkjumikill, en frá Sigvalda, syni Strút-Haralds, er þat sagt at hann var nefljótr ok fǫlleitr; hann var eygðr manna bezt, mikill vexti ok allharðmannligr: en Sigurðr capa era un home bell i de bones maneres, taciturn i irascible, però d'en Sigvaldi, el fill de l'Strút-Haraldr, se'n diu que tenia el nas lleig i la cara pàl·lida, que era una persona amb molt bona vista, que era molt alt i d'aspecte molt baronívol
◊ Þat bar at eitt sinn, at íslenzkr maðr, sá er Eilífr hét, varð fyrir reiði Haralds konungs, en hann bað Halldór flytja mál sitt við konung, ok Halldórr gerði svá. Halldórr var stríðmæltr ok harðorðr, en mjök fátalaðr. Hann bað konung, at Eilífr skyldi fá landsvist af honum. Konungr neitti því þverliga. Halldórr var þykkjumikill sem aðrir Íslendingar ok þótti illa, er hann fekk eigi þat, er hann beiddi: una vegada es va esdevenir que un islandès que nomia Eilífr va sofrir l'ira del rei Haraldr. Va pregar al Halldórr que intercedís per ell davant el rei i en Halldórr ho va fer. En Halldórr era un home que tenia una forma de parlar brusca i sense miraments, però no era una perona que solgués parlar gaire. Ell va demanar al rei que li donés permís a l'Eilífr per a viure en el regne, però el rei s'hi va negar rotundament. En Halldórr era fàcilment irritable, com d'altres islandesos, i s'ho prenia malament quan no aconseguia el que demanava
◊ ekki var hann mjǫk ágjarn, hvárki til fjár né metnaðar, í mannraunum var hann grimmr ok harðr ok þykkjumikill, svá honum varð varla fyrirkomit, sem heyrast mun síðar: no era gens àvid, ni de diners ni d'honors, però en situacions de prova per a un home era ferotge i dur i irascible (o aquí potser millor: molt fogós, abrivat?) de manera que a penes era derrotable, com sentireu a contar més endavant
3. (móðgandiofenós -osa (que causa ofensa o greuge)

þykkju·stór, -stór, -stórt <adj.>:
petulant
◊ siða geymdi sjá maðr ǀ sjaldan um barnsaldr; ǁ uppi vill hann heims hopp ǀ hafa, þegar til gaf. ǁ Þegninn lagði þrátt magn ǀ þykkjustórr í víndrykk; ǁ gjǫrðiz hann við gleðiorð ǀ gálauss um sitt mál: aquest home rarament va seguir la moral en la seva infantesa: volia heure els goigs d'aquest món quan n'hi havia. L'home, tot petulant, espesses vegades posava les seves forces en el gaudi del vi; entre paraules d'alegria va descurar els seus afers (Finnur Jónsson, Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning II,2 pàg. 539: Den mand iagttog sjælden sædelighed i sin yngre alder; han vil deltage i verdens lystigheit, når der gaves lejlighed; manden anvendte overmodig tit sin kraft til vindrik; han blev under glædens taler ligegyldig for sin sag (sig selv))

þykkju·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat m d'emmurriat -ada, posat d'indignat, -ada (expressió corporal d'enuig, indignació, ofensa, greuge etc.)

þykk·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
galtut -uda, bufarull -a, galtaplè -ena, galtagròs -ossa

þykkur, þykk, þykkt: 1. rabassut, revingut, de complexió forta
	2. espès (bosc)
	3. tapat (cel)
		þykkt loft: un cel ennuvolat

þykkva·lúra <f. -lúru, -lúrur>: micròstom m, llenguado m llimona,
	 palaia f llimona, palaia groga (peix Pleuronectes kitt syn. Microstomus kitt)

þylja <þyl ~ þyljum | þuldi ~ þuldum | þuliðe-ð>:
1. <GENdeclamar una cosa, recitar una cosa
♦ þylja [e-ð] af e-m: fer una enumeració de coses sobre algú
◊ og hvað skal eg meir segja? Tíminn verður mér of stuttur nær eg skylda fram þylja af Gídeon, Barak, Samson, Jeftahe, Davíð og Samúel og spámönnunum: i què més us haig de dir? Em mancaria el temps si hagués de continuar fent-vos una enumeració d'exemples extrets del [que digueren en] Gedeó, en Barac, en Samsó, en Jeftè, en David, en Samuel i els profetes
♦ þylja e-ð upp: recitar una cosa maquinalment, de carrera
2. <HISTrecitar una cosa [en veu fluixa o d'una manera molt formal] (terme propi del paganisme. En principi, Cosa = poema de contingut sacre, poema desideratiu, pregària etc. que se psalmodiava o mussitava; al meu entendre, no queda clar si el mot també incloïa o no, com a forma de verbalització en el context de la relació humà-divinitats, el cant -dut a terme en veu baixa- ja que els encanteris i els eixarms s'havien d'entonar o cantar perquè fossin realment efectius. L'acció exigia, en tot cas, una privacitat absoluta: ningú més que els déus no havia de sentir a dir què era el que hom els demanava. Això s'obtenia mitjançant l'aïllament de la gent (p.e., en Njáll), o bé, posant els dos palmells de les mans, ajuntats i balmats, davant la cara o tapant-se-la amb el mantell; a més a més, també se sol indicar que l'acció s'havia de fer en un indret especial: un setial d'honor, la cadira del thul dels Hávamál, el capdamunt de tot d'un penya-segat etc. Personalment, crec que el mot podia emprar-se per a la proclamació solemne i ritualitzada de les sentències judicials)
◊ mál er at þylja ǀ þular stóli á ǁ Urðarbrunni at: ǁ sá ek ok þagðak, ǀ sá ek ok hugðak, ǁ hlýdda ek á manna mál; ǁ of rúnar heyrða ek dœma, ǀ né um ráðum þǫgðu, ǁ Háva hǫllu at, ǀ Háva hǫllu í; ǁ heyrða ek segja svá <...> : és hora de þylja, assegut al setial del þulr, a la vora del Pou de l'Urðr: he vist sense dir res, he vist i he rumiat i he escoltat amb atenció les consultes (o: els parlaments; o: els parers; o: les peticions) dels homes: [també] he sentit les runes (?) emetent llur sentència, no han callat pas llurs decisions. A la vora de la hǫll d'en Hávi, dins la hǫll d'en Hávi hi he sentit a dir això: <...> (¹. No interpreto aquí el verb þylja en el sentit de ‘mussitar una pregària’, sinó en el de mussitar una resposta oracular, encara que l'escena també es podria ressituar en d'altres àmbits: p.e., es podria ressituar en l'àmbit judicial donant-li el significat de dictar sentència pronunciant-la formalment davant les parts, però ho veig menys versemblant. També podríem situar l'escena en l'entorn deliberatiu-resolutiu d'un consell; en aquest cas, ens podríem trobar davant la fórmula ritual de donar a conèixer la resolució o decisió adoptades pel qui dirigeix el consell, un cop escoltats els parers dels consellers i un cop consultades les runes. Personalment, però, em decanto més aviat per veure-hi una fórmula ritual inicial de resposta oracular: l'oracle ha sentit la consulta que hom li fet, l'ha meditada, ha consultat les runes, i ara hi dóna la resposta. Vet ací la meva interpretació. ². Si esmenem el mot manna ‘dels homes’ de l'original en [goð]magna ‘dels déus’, l'escena queda ressituada sencerament en l'esfera de l'àmbit dels déus. La substitució d'un hipotètic <magna>-[ˈmaŋna] original pel <manna> del manuscrit s'explicaria per la proximitat de la pronunciació entre ambdós mots (-[ŋn]- en el primer mot vs. -[nn]- en el segon), però i sobretot, per la pressió excercida pel fet que el sintagma manna mál (també mál manna) sigui comuníssim en oposició a un magna mál, possible, però molt rar en la llengua antiga. Fins i tot podríem pensar que els mǫgn i les rúnar aquí simplement són dues maneres diferents de designar les nornes ço és, el destí. Atès que jo considero que l'escenari de l'estrofa s'ha de situar o bé en un entorn judicial humà o bé en l'entorn deliberatiu-resolutiu d'un consell humà, no veig cap necessitat d'esmenar el sintagma manna mál de l'original en magna mál. ³. manna mál: El mot mál és problemàtic perquè és extremadament polisèmic. Habitualment hom l'interpreta en aquest passatge en el sentit de parlaments pronunciats en un entorn formal, o sigui, paraules, declaracions, exposicions orals de raons, arguments o argumentacions, explicacions, al·legacions, fets etc., però sempre a nivell formal. El mot també es pot entendre amb el sentit d'afers, tràfecs i, finalment, i especialment si ens decidim a situar l'escenari del passatge en un entorn judicial, causes, plets. Ara bé, i com ja he apuntat a dalt, tota l'escena fa olor -almenys per a mi- a ambient oracular i la descripció del jo líric podria ésser ben bé la d'un oracle que hagi estat escoltant les consultes i peticions d'algú i es disposi a donar-li la resposta pertinent. El sintagma manna mál és molt comú en la llengua antiga i hi apareix, a tall d'exemple, en la locució það er/var manna mál að... ~ það er/var mál manna að..., amb dos significats molt propers que són ‘la gent és del parer que...’ i‘(la gent) conten/contaven que...’ i, en ultra, hi ha el compòsit mannamál ‘[soroll de] veus humanes’, i, en sentit figurat, ‘llengua planera, llengua intel·ligible per al comú dels homes’. Segons això, una traducció: he escoltat amb atenció el que la gent conta fóra també possible. ⁴. rúnar: Durant un cert temps, vaig considerar que podríem ésser davant un error de còpia del copista medieval, i que a l'original hi havia un mot que no significava runes sinó nornes, fos el mot que fos. En l'entretemps m'he distanciat d'aquesta opinió. Si situem l'escenari de l'estrofa en el marc [humà] d'un col·loqui dels membres d'un consell entre si davant un cabdill o davant un rei, abans que aquest prengui la decisió sobre l'afer pel qual s'ha convocat el consell, aleshores cal assumir que el mot rúnar de l'original hi és correctíssim. El mateix passa, al meu entendre, si situem l'escena en el marc de la pronunciació de la sentència en un judici per part del jutge. ⁵. Quant al mot ráð, l'interpreto, atès el context del vers anterior, com a decisions o decisió, contra la interpretació, per tant, del Kuhn 1968³, pàg. 164: ráð <...> 5. deutung (von runen: Háv. 111)—. Tanmateix, encara hi veig una altra interpretació possible per bé que em sembli inversemblant: si interpretem el verb dœma com a equivalent de draga ~ taka til dœma, la traducció del vers fóra llavors: hi he sentit les rúnar posant exemples i [en fer-ho,] no han callat per a si llurs consells. ⁶. Tot plegat, tinc la sensació que aquesta estrofa 111 està deslligada del seu context original i que el compilador dels Hávamál, que sovint em fan la impressió d'ésser una mena de pupurri o calaix de sastre, la va col·locar aquí únicament a causa dels seus versos inicials. Personalment, m'inclino a situar l'escena o bé en el marc formal d'una consulta d'oracle, encara que també es podria situar -però ho veig menys versemblant- en l'escena d'un judici i en el marc formal d'un consell i que, consegüentment, ens trobem o bé davant la fórmula ritual d'inici de la formulació de la resposta de l'oracle o de l'inici de la lectura d'una sentència judicial o bé davant la fórmula ritual amb què es donarà a conèixer una decisió un cop sentides les raons, al·legacions i deliberacions pertinents dels membres del consell i un cop consultades les runes sobre la decisió a prendre al respecte ; en el primer cas, el sentit de l'estrofa fóra: he sentit les parts i he sentit el veredicte de les runes, i ara dicto sentència d'acord amb això i a continuació dels darrers mots d'aquesta estrofa hom pronunciaria la sentència que clouria el judici. En el segon cas, el sentit de l'estrofa fóra: hem consultat les runes i he sentit les raons i argumentacions de tots, he meditat i ara prenc, d'acord amb això, la següent decisió, i tot seguit vindria l'exposició de la decisió presa per la persona que hagués presidit el consell)
◊ fóru þeir nú til vígvallar ok fylktu liði sínu ok sýndu sik búna at berjast. Tóku þeir sér annan orrostustað, því at sá inn sami mátti eigi vera fyrir valfalli. Mǫndull gengr tysvar rangsœlis kringum valinn. Hann blés ok blístraði í allar ættir ok þuldi þar forn frœði yfir ok sagði þann val þeim eigi at meini verða mundu: llavors varen anar al camp de batalla i disposaren llur tropa en ordre de batalla i es mostraren llestos per a batre's. Varen agafar un altre camp de batalla perquè aquell mateix no podia ésser a causa dels molts de cadàvers de guerrers que hi havia. En Mǫndull va fer dues voltes al voltant d'aquells cadàvers en el sentit invers al del curs del sol. Va bufar i xiular en totes direccions i hi va declamar en veu baixa antics poemes pagans sobre ells i va dir que aquells morts ja no els causarien a ells cap mal
◊ þess er við getið að Bragi skáld sótti heimboð til Hjörs konungs og var með konungi nokkura hríð. Og einn hvern dag er það sagt að konungur og hans menn færu á dýrsveiði og svo hirðin en fátt manna var eftir í höllinni. Bragi skáld var heima og sat í öndvegi og hafði reyrsprota einn í hendi sér og leikur að og þuldi í feld sinn. Drottning lá í þverpalli utar í höllinni og var hulin klæðum svo að ekki mátti vita hvort hún var þar nema þeir er áður vissu: conten que una vegada en Bragi l'escalda va anar convidat a cal rei Hjör i es va estar una temporada a la seva cort. I conten que un dia el rei i els seus homes varen sortir de caça, acompanyats de la hirð del rei, de manera que al palau hi va romandre poca gent. Un dels qui hi va romandre fou en Bragi l'escalda; s'hi havia quedat assegut a l'öndvegi, el setial d'honor situat davant el hásæti o setial del rei; tenia una canya amb una mà i hi jugava, mentre psalmodiava una cosa fluixet al seu mantell. La reina jeia estirada al þverpallur o replà travesser, reservat a les dones, i situat més a prop de l'entrada del palau i estava tapada amb roba, de manera que ningú no podia saber que hi era, llevat dels qui ja ho sabien d'antuvi
◊ Það var einn dag sem oftar að Þorsteinn kom til Krossavíkur. Hann gekk til stofu. Þá sat Geitir faðir bónda á palli og þuldi í feld sinn. En er pilturinn kom í stofuna þá fór hann mjög geystur sem börnum er títt. Fellur hann á stofugólfinu og er Geitir sér þetta skellir hann upp og hlær. En er Oddný sér piltinn, setur að henni grát mikinn: Un dia que en Þorsteinn va anar, com feia sovint, a Krossavík, va entrar dins l'stofa, la sala escalfada del mas. Hi havia en Geitir, el pare del bóndi, assegut al pallur, mussitant alguna cosa al seu mantell. I quan el vailet va entrar dins l'stofa, ho va fer molt esvalotadament, com ho solen fer els infants. Va caure al terra de l'stofa i quan en Geitir ho va veure, va esclafir a riure. Quan[, en canvi,] l'Oddný va veure el nen [que queia], va esclafir a plorar
◊ Höfðingjaskipti varð í Noregi. Hákon jarl var liðinn undir lok en kominn í staðinn Ólafur Tryggvason. Urðu þau örlög Hákonar jarls að Karkur þræll skar hann á háls á Rimul í Gaulardal. Það spurðist með tíðindum þessum að siðaskipti var orðið í Noregi. Og höfðu þeir kastað hinum forna átrúnaði en Ólafur konungur hafði kristnað Vesturlönd, Hjaltland og Orkneyjar og Færeyjar. Það mæltu margir menn svo að Njáll heyrði að slíkt væru mikil firn að hafna fornum sið og átrúnaði. Njáll sagði þá: "Svo líst mér sem hinn nýi átrúnaður muni vera miklu betri og sá muni sæll er þann fær heldur. Og ef þeir menn koma út hingað er þann sið bjóða þá skal eg það vel flytja." Hann mælti það oft. Hann fór oft frá öðrum mönnum einn saman og þuldia Noruega hi havia hagut un canvi de governants. El iarl Hákon era mort (Baetke 19874, pàg. 382: líða undir lok umkommen, sterben) i en lloc seu havia pujat al tron l'Olau Tryggvason. El iarl Hákon havia mort perquè en Karkur, un esclau seu, li havia tallat el coll a Rimul, al Gaulardalur. Ensems amb aquesta notícia es va saber també que a Noruega hi havia hagut un canvi de religió i que els noruecs havien abandonat la religió antiga i que el rei Olau havia cristianitzat igualment els països de ponent, ço és, les illes Shetland i les Òrcades i les Fèriar. Molts digueren aleshores, de manera que en Njáll ho va sentir, que abandonar la vella religió i els vells costums era una blasfèmia atroç. En Njáll els va dir llavors: “la nova religió a mi em sembla que deu ésser molt millor i crec que el qui l'adopti possiblement serà feliç, i si vénen a Islàndia homes que la prediquin, jo advocaré en favor d'ella”. Va dir aquestes paraules espesses vegades. Sovint s'apartava dels altres i, quan estava totsol, psalmodiava fluixet
◊ Þórhallur hvarf á brott og gengu menn að leita hans. Stóð það yfir þrjú dægur í samt. Á hinu fjórða dægri fundu þeir Karlsefni og Bjarni hann Þórhall á hamargnípu einni. Hann horfði í loft upp og gapti hann, bæði augum og munni og nösum, og klóraði sér og klípti sig og þuldi nokkuð. Þeir spurðu hví hann væri þar kominn. Hann kvað það öngu skipta. Bað hann þá ekki það undrast, kveðst svo lengst lifað hafa að þeir þurftu eigi ráð fyrir honum að gera. Þeir báðu hann fara heim með sér. Hann gerði svo: en Þórhallur va desaparèixer i els homes sortiren a cercar-lo. El varen estar cercant durant tres dies i tres nits. El quart dia, en Karlsefni i en Bjarni varen trobar en Þórhallur al capdamunt de tot d'un penya-segat. Ell mirava enlaire (la versió de la Hauksbók especifica que hann lá þar, ok horfði í lopt upp “hi estava ajagut d'esquena mirant enlaire etc.) i, en fer-ho, badava els ulls, la boca i els narius, i es gratava i s'encetava amb les ungles mentre psalmodiava en veu baixa alguna cosa. Li varen demanar per què havia anat allà. Ell els va respondre que no n'havien de fer res. Els va pregar que deixessin d'astorar-se'n [i fer preguntes]: els va dir que havia viscut moltíssim més que no ells dos i que no necessitaven tenir-li esment. Ells li varen demanar que els acompanyés a casa. Ell així ho va fer
◊ svá er sagt frá Þóri járnskildi, at hann vildi eigi berjast móti Hrólfi konungi fyrir þat, er Hálfdan virði ekki hans tillög. Konungsdóttir gekk upp í ina hæstu turna ok sá til bardagans. Hún sá drepna hrausta menn föður síns. Hún gekk þá heim til hallarinnar ok inn í höllina. Hún sá, at Þórir sat einn samt í öndugi ok þuldi í gaupnir sér. Hann hafði fóstrat meyna: d'en Þórir escut-de-ferro en conten que no havia volgut lluitar contra el rei Hrólfr perquè en Hálfdan no havia valorat en absolut les seves propostes. La princesa va pujar a la torre més alta i hi va contemplar la batalla. Va veure morts els valents homes de son pare. Aleshores va tornar al palau i hi va entrar dedins. Va veure que en Þórir seia tot sol a l'öndugi, el setial d'honor, psalmodiant-hi alguna cosa als palmells de les mans[, ajuntats i concavats davant la cara]. Ell havia estat el fóstrfaðir de la donzella

þyljast <þylst ~ þyljumst | þuldist ~ þuldumst | þulistum>:
recitar una cosa per a si, mussitar una cosa, murmurar una cosa per a si, forfollar una cosa entre dents
◊ kópir afglapi, | er til kynnis kømr, ǁ þylsk hann um eða þrumir; ǁ alt er senn, | ef hann sylg um getr, ǁ uppi er þá geð guma: el tanoca que ve de visita, mira bocabadat, forfolla entre dents o s'està com un estaquirot, però assús-suaixí que li donen a fer un glop tot això li espassa: llavors surt a fora el veritable tarannà de l'home (no entenc el verb þyljask um com a sinònim de tala mikið o tala þindarlaust ‘parlar molt, parlar incessantment, sense aturall, cotorrejar’ com és habitual de fer, ja que, segons el meu parer, aquest significat no s'arrenglera bé amb el dels altres dos verbs kópa i þruma. A més a més, si hom dóna a þyljask um el significat de cotorrejar, hom es veu forçat llavors a considerar la conjunció eða disjuntivament i a entendre el verb þruma en el sentit de þegja ‘callar’. El braquistiqui s'entén llavors com a: l'enze, o cotorreja tot el temps o calla (sense saber trobar un punt intermedi: o fa una cosa o fa l'altra). Þruma, emperò, significa estar-se amb les mans plegades, quiet, sense fer res, tant d'assegut (estrofa 30) com de dret (estrofa 13) i no veig cap raó per assumir que a l'estrofa 17 el verb hi té o hi hagi de tenir un significat diferent. Veig el comportament descrit mitjançant la seqüència kópa — þyljask um — þruma ‘(canviant l'ordre:) bada, s'encanta, tot just sap què dir’ com el comportament d'algú que es conté per inseguretat, timidesa o simplement, per no saber com comportar-se realment, però un comportament que, al capdavall, és considerat normal per a qualsevol hoste que sigui convidat per primer cop a un lloc extern. Només assumint aquesta interpretació adquireixen ple significat els dos darrers versos: l'alcohol fa que es reveli el veritable tarannà de l'onze. En conseqüència, interpreto el mot com a mussita, parla tan baix que gairebé no l'entenen)

þyngd <f. þyngdar, þyngdir>: pes m

þyngdar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
gravetat f zero, manca f de gravetat

þyngdar·svið <n. sviðs, -svið>: camp gravitatori, camp m de gravetat

þyngdar·tap <n. -taps, -töp>: pèrdua f de pes

þyngja <þyngi ~ þyngjum | þngdi ~ þyngdum | þyngte-ð>:
1. (gera þungran eða þyngriafeixugar una cosa, fer tornar més feixuga o pesant una cosa (apesantir-la)
♦ þyngja kostum e-s: <LOC FIGempitjorar la situació o condicions de vida d'algú
◊ eigi fæ eg betur stýrt ríkinu og eigi er meiri ógn af mér en af föður mínum þótt eg hafi hálfu fleira lið en hann hafði en engi pynding gengur mér til þess við yður eða það að eg vilji þyngja kostum yðrum: no puc governar el regne millor del que ho va fer mon pare ni infondre més temor que el que infonia ell per més que la meva host sigui la meitat de més gran que no pas la seva; [per la mateixa raó,] d'ella no en patireu opressió que jo hagi ordenat ni amb ella vull pas empitjorar la vostra situació
♦ honum þyngir: <LOC FIGestà més malament (el seu estat de salut empitjora)
♦ sóttinni þyngir: <LOC FIGla malaltia empitjora
◊ kom þá til hans læknir sá, er síra Ferrant hafði utan með sér, ok lagði ráð til um sótt hans, en sóttinni þyngdi eigi því síðr, ok andaðisk hann litlu síðarr, ok er ártíð hans tveimr nóttum eptir Vítalismessu: aleshores el va visitar el metge que mossènyer Ferrant havia portat amb ell [d'Espanya] i li va donar algun remei contra la seva malaltia, però la malaltia va empitjorar malgrat tot i el rei va morir poc després, i el dia del seu traspàs fou dos dies després de sant Vidal
2. (gera erfiðarifer tornar més difícil una cosa (fer més complicat)
◊ hún þyngdi próf: va fer més difícil l'examen

þyngjast <þyngist ~ þyngjumst | þyngdist ~ þyngdumst | þyngst>:
1. <GENfer-se més feixuc -uga o pesant, afeixugar-se
◊ nú er Heiðrekr konungr heim kominn ok vill nú flytja Sifku í brott ok lætr taka hest sinn inn besta, ok var þat síð um kveld. Nú koma þau at á einni. Þá þyngist hún fyrir honum, svá at hestrinn sprakk, en konungr gekk af fram. Þá skyldi hann bera hana yfir ána. Þá gerast engi föng á öðru en hann steypir henni af öxl sér ok brýtr í sundr hrygg hennar ok skilr svá við hana, at hana rekr dauða eptir ánni: quan el rei Heiðrekr va haver arribat a ca seva, va voler menar-se'n lluny d'allà la Sifka i va fer aparellar el seu millor cavall; ja era vespre de tard. Varen arribar a un riu. Allà, ella va tornar més i més feixuga fins que el cavall va rebentar [sota el seu pes]. El rei va continuar la marxa a peu [i duent-la a ella a mè-coll]. Aleshores l'hagué de dur a través del riu i, en fer-ho, no va tenir cap més remei que deixar-la caure de l'espatlla, però en fer-ho, li va trencar l'espinada a ella i la va deixar que el corrent se l'emportava morta riu avall
♦ honum þyngist: <LOC FIGestà més malament (el seu estat de salut empitjora)
◊ þá þykkir Einari þyngjast, hefir krankleika í augunum, svá at hann mátti eigi sjá, en í fótunum, svá at hann mátti eigi ganga, sárleik af þrútnan getnaðarlimanna, ok um nóttina fekk hann eigi sofit: aleshores a l'Einar li sembla que el seu estat va a pitjor: té la malaltia dels ulls, de manera que no hi pot veure, i el mal a la cama, de manera que no hi pot caminar, i l'adoloriment pels testicles tumefactes i[, a més a més,] a la nit no podia dormir
◊ lét Gautrekr konungr drekka erfi eftir hann. Tók konungr þá heldr at þyngjast fyrir aldrs sakir. Var hann meir ágætr at örleik sínum ok framgöngu, en eigi er þat sagt, at hann væri djúpvitr, en þó var hann vinsæll ok stórgjöfull ok inn hæverskligasti at sjá: el rei Gautrekr va organitzar un banquet funerari en honor seu. Aleshores el seu estat de salut va començar a empitjorar a causa de la seva edat. La seva generositat i la seva ardidesa foren el que més fama li donaren, ja que no es diu que fos especialment savi; tanmateix fou estimat pel seu poble i fou molt munificent i la persona amb més cortesania que un hagi vist mai
2. (fitnaengreixar-se (augmentar de pes)
◊ hún þyngdist um fimm kíló: s'ha engreixada uns cinc quilos
4. (verða erfiðaratornar més difícil (fer-se més complicat)
◊ hún kom eitt sinn að máli við Þorkel. "Svo er sem þú veist," segir hún, "að eg hefi haft umönnun hér og verknað en nú fellur mér það allt þyngra því að vöxtur minn er í þrútnan og þyngist heldur gangan. Eg hefi eigi þurft annarra hér til en nú þykir mér þess ráðs þurfa er svo ber til. Eg em nú kona eigi heil": una vegada va anar a parlar amb en Þorkell i li va dir: “"Tal i com ja saps, he treballat aquí al mas i n'he tingut cura de tot, però ara tot això em resulta més feixuc de fer perquè el ventre ja se m'ha tornat molt gros i em resulta feixuc fins i tot de caminar. Fins ara no he hagut de menester ningú aquí, però ara em sembla que he de menester ajuda si la cosa va així. Estic embarassada"”
5. (um orrustutornar pitjor, transcórrer adversament (batalla, combat, per a un dels dos bàndols en lluita)
◊ eptir þessa eggjan Hjalta stendr Böðvarr upp ok gengr út til bardagans. Er þá var björninn horfinn burt ór liðinu, ok tekr nú bardaginn at þyngjast fyrir: després d'aquests mots d'esperonament d'en Hjalti, en Böðvarr es va aixecar i va sortir a [presentar] batalla. L'ós havia desaparegut llavors de la tropa i la batalla aleshores va començar a anar a pitjor per a ell
6. (verða verrideteriorar-se (relacions)
◊ verðr ok þess at geta, at þyngjask tók með konunginum og jarlinum, ok hafði þó lengi at dregit. En þó kom þyngra eptir, sem ritað finnsk: també cal fer esment que les relacions entre el rei i el jarl van anar deteriorant-se, encara que la tibantor s'havia anat congriant durant molt de temps, i tanmateix, les coses van acabar sent pitjors després, tal i com es troba escrit

þyngri, þyngri, þyngra <adj.>:
formes de comparatiu de þungur, þung, þungt “feixuc -uga, pesant”
♦ verða þyngri: <LOC FIGquedar gràvida, quedar embarassada

þyngsti, þyngsta, þyngsta <adj.>:
formes febles del superlatiu de þungur, þung, þungt “feixuc -uga, pesant”

þyngstur, þyngst, þyngst <adj.>:
formes fortes del superlatiu de þungur, þung, þungt “feixuc -uga, pesant”

þyrill <m. þyrils, þyrlar>:
1. (þeytarimolinet m (aparell de cuina per a batre-hi ous, crema etc.)
2. (flautaþyrillbatedora f de flautir (estri de cuina per a batre la undanrenna)
3. (fuglalcedínid m (designació dels ocells de la família dels alcedínids)
♦ → bláþyrill “blauet”
♦ → beltaþyrill “blauet de collar”
♦ → gráþyrill “blauet capgrís”
♦ → skjaldþyrill “alció blanc-i-negre”
♦ → tyrkjaþyrill “blauet d'Esmirna”

þyril·vængja <f. -vængju, -vængjur>:
giroavió m

þyrla <f. þyrlu, þyrlur>:
helicòpter m

þyrla <þyrla ~ þyrlum | þyrlaði ~ þyrluðum | þyrlaðe-u>:
aixecar una cosa, arremolinar una cosa (vent: pols, polseguera, brins de palla, brins de fenàs, volves de neu, sorra etc.)
◊ vindurinn þyrlar rykinu: el vent aixeca polseguera
♦ þyrla e-u upp: arremolinar una cosa (vent, helicòpter, torb etc.: moure polseguera, aixecar pols formant remolí o remolins)
◊ vindurinn þyrlar upp miklu ryki: el vent aixeca molta de pols

þyrlast <þyrlast ~ þyrlumst | þyrlaðist ~ þyrluðumst | þyrlast>:
arremolinar-se, arrombollar-se (pols, brins, volves de neu etc. per efecte del vent)
◊ eins og sáðir, sem þyrlast burt af láfanum: com llavors que el vent se'n duu de l'era

þyrni·lilja <f. -lilju, -liljur>:
atzavara f, donarda f (Mall.(planta Agave americana)

þyrni·plóma <f. -plómu, -plómur>:
1. (sláþyrniberaranyó m  (fruit de l'arbre Prunus spinosa)
2. (broddhegguraranyoner m, pruneller m (arbre Prunus spinosa)

þyrnir <m. þyrnis, þyrnar>:
espina f

þyrni·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser espinosíssim, roser bord (planta Rosa pimpinellifolia syn. Rosa spinosissima)

Þyrni·rós <f. -rósar, no comptable>:
la Bella Dorment [del bosc]

þyrstur, þyrst, þyrst <adj>:
assedegat -ada
♦ vera þyrstur ~ þyrst: tenir set

þytur <m. þyts, þytir>:
remor f [de vent], xiulet m [de vent]

þý <f. þýjar, þýjar>:
<serva f, esclava f

þýða: 1. significar, voler dir
	2. tenir sentit, servir
		þýðir nokkuð fyrir mig að koma aftur seinna? Té cap sentit 
			que torni més tard? que ho torni a intentar més tard?
		það þýðir ekkert: no servirŕ de res
	3. traduir
		lauslega þýtt: traduďt lliurement
		Friedrich Ranke þýddi Gísla sögu á þýzku í ritsafninu Thule 1922: en 
			Friedrich Ranke va traduir la Història d'en Gísli a l'alemany
			a la col·lecció Thule l'any 1922
		hún hefur nú verið þýdd á tólf tungumál: ja ha estat traduïda 
			a dotze llengües

þýðandi <m. þýðanda, þýðendur>:
traductor m, traductora f
Bandalag þýðenda og túlkaAssociació [Islandesa] de Traductors i Intèrprets

þýðingar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
translatologia (o: traductologia; o: hermeneuologia) f, estudis m.pl de traducció

þýska <f. þýsku, no comptable>: alemany m (llengua alemanya)
	á þýsku: en alemany

þýska·land <n. -lands, no comptable>: Alemanya f

þýskur, þýsk, þýskt <adj.>: alemany -a

þæfa <f. þæfu, þæfur. Gen. pl.: þæfa o: þæfna>:
forcejament m, forceig m (baralla no gaire greu i sense resultats clars)

þæfa <þæfi ~ þæfum | þæfði ~ þæfðum | þæfte-ð>:
enfeltrar una cosa (donar a la llana compacitat o atapeïment, premsar, atapeir o comprimir la llana; amb maçoles: maçolar; amb batà: batanar)

þæfður, þæfð, þæft <adj.>:
(ull, ullarpeysa, ullarjakkibatanat -ada, enfeltrat -ada (llana, jersei de llana, jaqueta de llana)
♦ þæfður ullarjakki: una jaqueta de llana enfeltrada

þægð <f. þægðar, pl. no hab.>: favor m,f
	gera einhverjum eitthvað til þćgðar: fer una cosa a algú com a favor
	til þćgðar: per favor

þægi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hentugurconfortable (que procura o té confort)
2. (geðfellduragradable (grat, plaent)
♦ gefa frá sér þægilegan sítrónuilm: desprendre una agradable olor a llimona 

þćgindi <n.pl þæginda>: confort m (comoditat)
	líkamleg þćgindi: benestar físic

þćr: 1. aquestes (femení plural de → sá)
	2. elles (femení plural de → hann)

þöggun <f. þöggunar, no comptable>:
silenciament m, emmordassament m, acallament m

þögn <f. þagnar, no comptable>:
1. <GENsilenci m (absència de sons & no parlar)
♦ rjúfa þögnina: trencar el silenci 
♦ þögn er þegjandi samþykki: <LOCqui calla, consent 
◊ dætur þagnarinnar: les filles del silenci
2. (hlépausa f, descans m (entre programes, dues escenes etc.)

þögull, þögul, þögult <adj.>:
callat -ada, silenciós -osa
♦ hlusta þögull ~ þögul ~ þögult á e-n: escoltar algú en silenci
♦ vera þögull ~ þögul ~ þögult eins og (o: sem) gröfin: estar callat -ada com una tomba, callar com una tomba
♦ þögul mynd: una pel·lícula muda
♦ leikari í þöglu myndunum: actor m de cinema mut, actriu f de cinema mut
♦ þögull og fáskiptinn: callat i reservat

þökk <f. þakkar, þakkir>: agraďment m, regraciament m
	gera (o: gjöra; o: færa) Guði þakkir fyrir e-ð: donar les gràcies a Déu
		per una cosa
	[hafa ~ hafið] þökk (o: þakkir) fyrir!: molt agraït -ïda!
	kunna e-m þökk (o: þakkir) fyrir e-ð: estar-li agraït a algú, sentir agraïment
		(o: gratitud) per algú
	kćra þökk: moltes grŕcies, molt agraďt -ïda, moltes de gràcies (Bal.)
	kćrar (o: bestu) þakkir [fyrir e-ð]: moltes grŕcies [per...], moltes de gràcies
		(Bal.) [per...]
	leggja e-ð í þökk e-m: agrair una cosa a algú
	með fyrirfram þökk (o: þökkum): agraint-vos-ho per endavant (fórmula
		d'acabament de carta)
	með þökkum: amb gratitud, amb agraïment
		taka e-ð með þökkum: rebre una cosa amb gratitud
		þiggja e-ð með þökkum: acceptar una cosa amb gratitud
	vera þökk e-m fyrir e-ð (o: á e-u): agrair una cosa a algú, estar agraït
		a algú per una cosa
		þökk sé e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a X per...
		þökk sé e-m að <+ inf.>: cal agrair a X que...
		þér er þökk ÿ því: cal agrair-te això
	þakka þér fyrir samveruna!: gràcies per l'estona que hem pogut passar plegats!
		ha estat molt bonic!
	þúsund þakkir!: mil gràcies!

Þökk <f. Þakkar, no comptable>:
<MITOLÞökk f, Toc f, nom de l'ètuna que es va negar a plorar la mort d'en Bàlder, impedint d'aquesta manera el seu retorn a Asgard

þöll <f. þallar, þallir>:
1. tsuga f  (qualsevol arbre del gènere Tsuga)
♦ → fjallaþöll “tsuga de Patton, pi de les Rocalloses, Tsuga mertensiana”
♦ → Kanadaþöll “pi del Canadà, Tsuga canadensis”
♦ → marþöll “pi d'Alaska, Tsuga heterophylla”
♦ → skógarþöll “pi del Canadà, Tsuga canadensis”
2. (þollur, furapícea f jove (conífera o pinàcia jove)
◊ hrørnar þǫll, ǀ sú er stendr þorpi á, ǁ hlýr-at henni bǫrkr né barr; ǁ svá er maðr, ǀ sá er mangi ann, ǁ hvat skal hann lengi lifa? : el jove pi, que es dreça [solitari] enmig d'un macar, es va decandint: no el resguarden pas ni l'escorça ni les agulles. Així és també l'home que no estima ningú: què n'ha de fer de continuar vivint? (segueixo la puntuació de Neckel/Kuhn 19835, pàg. 24: svá er maðr, ǀ sá er.... Però si puntuem: svá er maðr sá, ǀ er..., el significat canvia radicalment: aixé és també l'home a qui no estima ningú)

þömb <f. þambar, þambir>: 1. (bogastrengur) corda f d'arc
	2. (vömb) panxa f (grossa, inflada, esp. per haver begut molta d'aigua)

þörf <f. þarfar, þarfir>:
1. <GENnecessitat f
♦ e-ð kemur í góðar þarfir: <LOC FIGuna cosa ve just (o: molt) a propòsit, una cosa ve en un molt bon moment, una cosa arriba de manera molt oportuna
♦ ef þörf gerist: en cas de necessitat, si cal
♦ eftir þörfum: segons la necessitat
♦ finna þörf fyrir að <+ inf.>sentir la necessitat [urgent] de <+ inf.>
♦ fullnægja þarfir e-s: satisfer les necessitats d'algú
♦ gera e-ð af þörf: fer una cosa per necessitat
♦ hafa enga þörf á e-u (o: fyrir e-ð)no trobar-li cap ús o utilitat a una cosa
♦ ég hef enga þörf fyrir það: què n'he de fer d'això? no sé què fer amb això, això no em serveix de res
♦ hugsa e-m þegjandi þörfina: <LOC FIGcovar venjança contra algú
♦ þörf er á e-u (o: e-s er þörf)una cosa és d'urgent necessitat, s'ha de menester una cosa
♦ mér er þörf á e-u (o: mér er þörf e-s)he de menester una cosa, tinc necessitat d'una cosa
2. þarfir <f.pl þarfa>: (nauðþurftir, örnanecessitats f.pl (haver d'orinar o anar de ventre)
♦ gera þarfir sínar: fer les seves necessitats





El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       


Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 27/10/2010