Vocabulari Islandès-Català VI

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 2007

bragar·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
prosòdia f (estudi dels trets fònics que afecten la mètrica com ara la col·locació dels accents, la distribució regular de la quantitat vocàlica etc.)

bragar·háttur <m. -háttar, -hættir>:
metre m (unitat bàsica constitutiva del vers): ◊ fornklassískir bragarhættir: metres greco-llatins

bragð <n. bragðs, brögð>:
1. (smekkur) gust m (tast, sabor & FIG): ♦ þetta er gott á bragðið: té bon gust (això que menjo és saborós)
2. <PEJ> (brella, prettur) [mala] manya f, artimanya f (cast., ekki ritm./no lleng. escr.) (mala manya, trampa, mala maniobra, mala art): ♦ beita brögð [við e-n] (o: beita e-n brögðum): servir-se d'artimanyes [amb algú] (fer anar males manyes amb algú); ♦ láta krók koma á móti bragði: respondre amb manya a una manya (usar un ardit amb algú que pretén enganyar-nos amb un); ♦ hér eru brögð í tafli: <LOC FIG> aquí hi ha gat amagat (no juguen net etc.)
2b. <NO PEJ> ardit m, estratagema m
3. (úrræði) sortida f (solució a una situació difícil, per vèncer un adversari etc.): ♦ taka [e-ð] til bragðs: trobar una sortida (trobar una solució); ♦ hvað á til bragðs að taka með e-ð ~ e-n...?: què [cal] fer amb una cosa ~ algú...? (com actuar davant una cosa, amb algú etc.?)
4. (í glímu) clau f (en esports de combat)
5. (útlit, svipur) aspecte m (posat, aparença externa d'algú): ♦ vera glaður ~ glöð ~ glatt í bragði: semblar content -a (fer una cara alegre, tenir un posat d'alegria)
6. (snögg hreyfing, athöfn o.s.fr.) estrebada f (reacció ràpida, rapidesa en actuar, moviment ràpid etc.): ♦ að fyrra bragði: #1. (ótilkvaddur) sense haver-li-ho hagut de demanar, de motu propi (espontàniament). #2. (að ófyrirsynju) d'improvís (de cop descuit, de cop i volta, cop en sec, totalment inesperadament).; ♦ að (o: <†> af) bragði: (strax, á augabragði) immediatament, a l'acte, a l'instant

bragða <bragða ~ brögðum | bragðaði ~ brögðuðum | bragðað ║ e-ð>:
tastar una cosa

bragð·góður, -góð, -gott <adj.>:
saborós -osa, gustós -osa

bragð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
<MED> papil·la gustativa

bragð·laus, -laus, -laust <adj.>:
insípid -a

bragð·skyn <n. -skyns, no comptable>:
[sentit m del] gust m (un dels cinc sentits corporals)

bragð·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
de sabor intens

bragð·vondur, -vond, -vont <adj.>:
de sabor dolent -a

brag·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
mètrica f

bragfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
mètric -a: ♦ bragfræðileg greining: anàlisi mètrica

brag·hvíld <f. -hvíldar, -hvíldir>:
cesura f

brag·liður <m. -liðs, -liðir>:
peu mètric

brag·lína <f. -línu, -línur>:
vers m

brag·orð <n. -orðs, -orð>:
1. (bragfræðileg íðorð) terme m de mètrica (mot propi de la terminologia poètica i mètrica)
2. (skáldamálsorð, orð notað í skáldskap) mot poètic (mot emprat en poesia)

braka <braka ~ brökum | brakaði ~ brökuðum | brakað ║ [í e-u]>:
1. (um timbur & við) cruixir, espetegar, petar (fusta, llenya): ◊ og í því kom Þorsteinn bóndi inn og lagðist Grímhildur niður í því og brakaði þá í hverju tré í stofunni. Nú gerir Þorsteinn kistu að líki Grímhildar og færði í brott og bjó um. Hann var bæði mikill maður og sterkur og þurfti hann þess alls áður hann kom henni burt af bænum: i en el mateix instant que en Þorsteinn, l'amo, entrava, la Grímhildur va caure rodona en terra de manera que tot el fustam de la stofa va cruixir. Llavors, en Þorsteinn va fer un bubul per al cos de la Grímhildur, l'hi va treure a fora i s'encarregà d'enterrar-la. Era un home gros i fort, però li va caldre fer ús de totes les seves forces per aconseguir treure el bubul amb el cos de la seva dona de dins les cases del mas; ◊ og er af mundi þriðjungur af nótt heyrði Grettir út dynur miklar. Var þá farið upp á húsin og riðið skálanum og barið hælunum svo að brakaði í hverju tré. Það gekk lengi: i quan ja havia transcorregut un terç de la nit, en Grettir va sentir un gran terrabastall a fora. Després, algú o alguna cosa se fa enfilar per la paret a dalt de la casa i es va asseure entre els dos vessants del sostre de l'skáli, pegant-hi cops amb els talons, de manera que tot el fustam del sostre cruixia. Ho va fer molta d'estona
2. (um snjó) cruixir (neu)

brakandi, brakandi, brakandi <adj.>:
cruixent, crepitant, espetarregant: ♦ brakandi blíða: bon temps esplèndid; ♦ brakandi frost: gelada cruixent, gelada sense pluja; ♦ brakandi þerrir: magnífic bon temps per estendre la roba

brama·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: nom de dos peixos de la família dels bràmids:: ♦ litli bramafiskur: castanyoleta f, moret m (Men.), tuta f (Mall.) (peix Taractes asper syn. Chromis chromis); ♦ stóri bramafiskur: castanyola f (peix Brama brama)

branda <f. bröndu, bröndur>:
(lítill fiskur) peixet m (peix petit)

brandara·karl <m. -karls, -karlar>:
1. (sem segir gjarna fyndnar og skemmtilegar skrýtlur) faceciós m, faceciosa f, bromista m,f, plaga m,f (contador d'acudits, graciós, platxeriós)
2. (galgopi, æringi) bromista m,f (persona a qui agrada de fer bromes a altri)

brandari <m. brandara, brandarar>:
acudit m, coverbo m (Mall.)

Brandenborg <f. Brandenborgar, no comptable>:
Brandenburg m

Brandenborgar·hliðið <n. -hliðsins, no comptable>:
la Porta de Brandenburg: ◊ Brandenborgarhliðið í hjarta Berlínar: la Porta de Brandenburg en el cor de Berlín

brand·gæs <f. -gæsar, -bæsir>:
anec blanc, ànnera blanca (Mall.) (ocell Tadorna tadorna)

brand·háfur <m. -háfs, -háfar>:
peix xovato m, bocadolça m de morro rodó, bocadolça f (Mall.) , bocadolç m, bestriu vaca (peix Hexanchus griseus)

brand·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca (Val.), oronella coa-rogenca (Mall.), oronella daurada (Men.) (ocell Hirundo daurica)

brand·ugla <f. -uglu, -uglur>:
mussol m emigrant, mussol marí (Val.) (ocell Asio flammeus)

brandur <m. brands, brandar>:
1. ([logandi] skíði) tió m [encès]
2. (sverð) espasa f, (†) bran m

brand·önd <f. -andar, -endur (o:) -andir>:
ànec blanc, ànnera blanca (Mall.) (ocell Tadorna tadorna)

Brasilía <f. Brasilíu, no comptable>:
1. (land) [el] Brasil m (estat): ♦ Sambandslýðveldið Brasilía: República Federal del Brasil
2. (höfuðborg) Brasília f (capital): ◊ Brasilía er höfuðborg Brasilíu: Brasília és la capital del Brasil

brasilíska <f. brasilísku, no comptable>:
(tungumál eða mállýska Brasilíu) brasiler m (forma que adopta el portuguès al Brasil)

brasilískur, brasilísk, brasilískt <adj.>:
brasiler -a

brasilíu·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
nou f del Brasil (fruit de la planta Bertholletia excelsa)

Brasilíu·kona <f. -konu, -konur>:
brasilera f

Brasilíu·maður <m. -manns, -menn>:
brasiler m, brasilera f

brask <n. brasks, pl. no hab.>:
(gróðabrall) especulació f

braska <braska ~ bröskum | braskaði ~ bröskuðum | braskað>:
1. <GEN> especular: ♦ braska með hlutabréf: especular amb accions; ♦ braska á verðbréfamarkaði: especular en el mercat de valors
2. (pranga) tenir negocis tèrbols, estar ficat -ada en tripijocs: ♦ braska með e-ð: fer negocis poc clars amb una cosa

braskari <m. braskara, braskarar>:
(gróðabrallari) especulador m, especuladora f

brauð <n. brauðs, brauð>:
(bakaður matur úr mjöli & brauðhleifur) pa m (aliment cogut de farina & peça de pa): ♦ ósýrt brauð: pa àzim (o: alís); ♦ ristað brauð: #1. pa torrat (de pa normal). # 2. torrada f (de pa de motlle); ♦ ristað brauð með tómötum*: pa [torrat] amb tomaca; ♦ smurt brauð: llesca de pa untada amb mantega i embotit o formatge al damunt; ◊ eitt rúgbrauð!: un pa de sègol, [sisplau]!

brauð·aldin <n. -aldins, -aldin>:
fruit m de l'arbre del pa, fruit m del pa (fruit de la planta Artocarpus altilis)

brauð·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post f de tallar pa (posteta per tallar-hi el pa)

brauð·búð <f. -búðar, -búðir>:
fleca f (aðeins Kat. & Val. / només Cat. & Val.), forn m [de pa]

brauð·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULIN> massa f del pa

brauð·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de tallar pa

brauð·moli <m. -mola, -molar>:
mica f de pa (engruneta de pa)

brauð·mygla <f. -myglu, -no comptable>:
floridura f del pa

brauð·mylsna <f. -mylsnu, no comptable>:
pa ratllat

brauð·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULIN> braudost m, *formatge m de pa (tipus de formatge islandès, de pasta dura, elaborat amb llet de vaca; se'l sol comparar sovint al formatge neerlandès d'Edam)

brauð·rist <f. -ristar, -ristir>:
torradora f [elèctrica]

brauð·samloka <f. -samloku, -samlokur>:
sandvitx m, entrepà m

brauð·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:
llesca f de pa

brauð·snúður <m. -snúðs (o:) -snúðar, -snúðar>:
pa m [de barrot] en forma de trunyella

brauð·teningur <m. -tenings, -teningar>:
<CULIN> crostonet f de pa (daus de pa per a ésser fregits): ♦ steiktir brauðteningar [í olíu eða smjöri]: crostons (o: crostonets) de pa fregits [en oli o mantega]

braut <f. brautar, brautir>:
1. (ruddur vegur & frjálsíþróttabraut) pista f (camí no asfaltat per anar-hi a peu & apte per a vehicles & d'atletisme): ◊ greiðið veg Drottins, gjörið beinar brautir hans: prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes
2. (akbraut & járnbrautarteinar) carril m (de tren & divisió de calçada)
3. <ESPORT> via f, carrer m, carreró m (divisió de pista d'atletisme etc.)
4. (braut jarðar um sólu) òrbita f (camí de planeta al voltant d'astre)
5. (braut flauganna) trajectòria f (de projectil)
6. (járnbraut) ferrocarril m (mitjà de transport)

brautar·pallur <m. -palls, -pallar>:
andana f (d'estació ferroviària): ♦ standa á brautarpallinum: ésser a l'andana

brá <f. brár, brár>:
1. (augnalok) parpella f, palpebra f (pell que cobreix l'ull): ◊ lát þér eigi koma dúr á auga, né blund á brá: no deixis que la son s'apoderi dels teus ulls, ni que l'ensopiment t'acluqui les palpebres
2. (augnhár) pestanya f, pipella f (Mall.) (pèl de les palpebres)
3. (yfirbragð) cara f, posat m (expressió de la cara, del semblant): ♦ hýr á brá: (hýreygður) amb la cara somrient, amb un posat alegre; ♦ með bros á brá: amb un somriure d'orella a orella, radiant
4. <LIT = auga> ull m

bráða·birgð <f. -birgðar, no comptable>:
(mot emprat únicament en la locució): ♦ til bráðabirgða: provisionalment

bráðabirgða- <constituent determinant en compostos>:
1. <til bráðabirgða> provisional
2. <um stundarsakir> temporal
3. <tímabundinn> interí -ina

bráðabirgða·dvalarleyfi <n. -dvalarleyfis, -dvalarleyfi>:
permís m de residència provisional

bráðabirgða·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
factura f pro forma

bráðabirgða·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m provisional (o: provisori)

bráða·móttaka <f. -móttöku, -móttökur>:
(spítala, sjúkrahúss) [centre m d']urgències: ♦ slys- og bráðamóttaka: [centre d']urgències [mèdiques] i post de socors

bráða·tilfelli <n. -tilfellis, -tilfelli>:
[cas m d']urgència f: ◊ í bráðatilfellum: en cas d'urgència

bráða·vakt <f. -vaktar, -vaktir>:
(á spítalanum) servei m d'urgències (d'hospital)

bráð·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
fresc -a com una rosa: ◊ en undireins og hann var búinn að rista silunginn á kviðinn, stökk Tumi litli bráðlifandi út úr honum: i tan bon punt va haver acabat de fer el tall al ventre de la truita, en Patufet en va saltar a fora, viu i fresc com una rosa

bráðna <bráðna ~ bráðnum | bráðnaði ~ bráðnuðum | bráðnað>:
fondre's (tornar líquid): ◊ snjórinn bráðnar af sól: la neu es fon amb el sol

bráð·nauðsynlegur, -nauðsynleg, -nauðsynlegt <adj.>:
altament necessari -ària, peremptori -òria

bráðnun <f. bráðnunar, no comptable>:
fosa f (acció de fondre's)

bráðum <adv.>:
aviat, prest (Bal.) (de seguida, d'aquí a molt poc)

bráður, bráð, brátt <adj.>:
1. <GEN> molt ràpid -a, aviat -ada (Bal.): ♦ vera brátt að sér: <LOC FIG> ésser [un] esverat -ada, fer les coses a cuita-corrents; ♦ það bar bráðan að: <LOC FIG> va passar sobtadament, va succeir tot d'un plegat
2. <MED> agut -uda (dit de malaltia amb un transcurs relativament ràpid & dolor)
3. (bráðlyndur) irascible (fàcilment irritable)
4. (sviplegur) sobtat -ada (mort): ♦ bíða bráðan bana: morir de mort sobtada
5. (um nauðsyn) peremptori -òria (necessitat): ♦ það er bráð nauðsyn að <+ inf.>: hi ha la necessitat peremptòria de <+ inf.>

bráð·þroska <adj. inv.>:
precoç

bráð·þroski <m. -þroska, no comptable>:
precocitat f

brá·hár <n. -hárs, -hár. Emprat sovint en pl.>:
pestanya f, pipella f (Mall.) (pèl de les palpebres)

brár·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<MED> cos m ciliar (part de l'ull): ♦ → brárkleggi “íd.”

brár·hyrnur <f.pl -hyrna>:
<MED> processos m.pl ciliars: ♦ → brárklakkar “íd.”

brár·klakkar <m.pl -klakka>:
<MED> processos m.pl ciliars

brár·kleggi <m. -kleggja, -kleggjar>:
<MED> cos m ciliar (part de l'ull)

brár·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MED> múscul m ciliar (part de l'ull)

brátt <adv.>:
aviat, prest (Bal.): ♦ það varð brátt um e-n: <LOC FIG> algú ha tingut una mort sobtada

bregða <bregð ~ bregðum | brá ~ brugðum | brugðið ║ e-n>:
A. <ús personal>:
I. <e-u>:
1. <GEN> moure una cosa amb un moviment ràpid: ♦ Peter Shaborov var sagður þurfa aðeins 2/5 úr sekúndu til að bregða skammbyssu og skjóta: d'en Peter Shaborov es deia que en només 2/5 de segon podia desenfundar el revòlver i disparar; ♦ bregða sverðinu: desembeinar l'espasa; ♦ bregða fæti fyrir e-m: <GEN & FIG> fer-li la traveta a algú (encamellar algú perquè caigui & fer una mala jugada per impedir que aconsegueixi una cosa)
2. (breyta) mudar una cosa (canviar): ♦ bregða lit ~ litum: canviar de color ~ de colors (posar-se vermell & tornar blanc, empal·lidir)
3. (hætta) abandonar una cosa (cessar, deixar de): ♦ bregða búi: deixar el mas (traslladar-se o mudar-se a un altre mas & FIG = abandonar l'agricultura i/o la ramaderia, deixar de dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia); ♦ bregða blundi: despertar-se, interrompre el son
4. (svíkja, rjúfa) trencar una cosa (promesa, paraula donada, confiança): ♦ bregða trúnaði: trencar la lleialtat jurada; ◊ en Sedekía brá trúnaði við Babelkonung: i Sedequies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia; ♦ bregða heiti sínu: #1. <GEN> no complir la seva promesa; #2. <RELIG> rompre el seu vot, trencar el seu vot
5. (binda) fermar una cosa (lligar amb rapidesa): ♦ bregða bandi utan um e-ð: fermar amb un vencim una cosa
6. (flétta) entrellaçar una cosa (entreteixir, enllaçar un amb l'altre): ♦ bregða gjarðir: cinglar, cenyir les cingles
7. (í glímu) aplicar una clau sobre l'adversari (en la lluita lliure): ♦ bregða e-m: emprar una clau amb l'adversari per fer-lo caure
8. (ásaka) retreure una cosa (reprotxar, donar la culpa): ♦ bregða e-m e-u (o: e-m um e-ð): retreure una cosa a algú
9. (taka niður, toga niður) abaixar-se (els pantalons): ♦ bregða brókum: fer les seves necessitats
10. (svipta [niður], fella) abaixar una cosa (tenda): ♦ bregða tjöldum: abaixar les tendes, desmuntar les tendes
B. <ús impersonal>:
1. <e-m bregður við [e-ð]>: (hrökkva við) una cosa l'afecta molt (el trasbalsa, el deixa molt astorat)
2. <e-m bregður í brún>: (hnykkja við) una cosa afecta molt algú (el commociona, el deixa sense saber què dir)
3. <honum er brugðið>: (hefur breyst) fa pitjor cara, se'l veu molt canviat (el seu aspecte ha empitjorat, ha canviat a pitjor, esp. a causa de patiment, malaltia, infortuni etc.)
4. <fjórðungi bregður til fósturs>: <LOC FIG> una quarta part del caràcter d'un home la fa l'educació que rep: ◊ "eigi skal það," segir Sigmundur, "þess skulum vér njóta að vér erum fleiri. En eigi er kynlegt að Skarphéðinn sé hraustur því að það er mælt að fjórðungi bregði til fósturs": "no ho faré pas", fa en Sigmundur, "aprofitarem el fet que som molts. De tota manera, no hi ha res d'estrany que l'Skarphéðinn sigui un home de valor perquè, i com se sol dir, un quart del caràcter d'un home el fa el seu fóstri"
5. <e-u bregður fyrir>: (sjást snöggvast) una cosa apareix sobtadament (i torna a desaparèixer, només es pot veure un instant)
6. <það er farið að bregða birtu>: (dimma, rökkva) comença a fer fosca (a fer-se fosc)
C. <ús reflexiu>:
I. <sér>:
1. (fara burt) anar-se'n (ràpidament, sobtadament, per molt poc temps): ♦ bregða sér til e-s staðar: anar-se'n a un lloc (per fer-hi una visita ràpida, no gaire llarga & precipitadament & ràpidament); ♦ bregða sér frá: anar-se'n un moment; ♦ ég ætla að bregða mér út: voldria absentar-me un minutet
2. <í e-ð>: transformar-se en (adoptar la forma d'algú o d'una cosa): ♦ bregða sér í e-s líki: transformar-se en..., adoptar la forma de...; ◊ kölski gekk að þessu, brá sér í selslíki og fór með Sæmund á bakinu: el dimoni s’hi va avenir, es va convertir en una foca i va partir d’allà amb en Sæmundur a l’esquena
3. <við e-ð>: anar-se'n (ràpidament, sobtadament, per molt poc temps): ◊ hann brá sér ekki við kvalirnar: no reaccionava davant el dolor [que devia estar patint], no donava senyals que li fés mal
D. <ús preposicional>:
1. <á e-ð>: posar-se a fer una cosa (escometre, començar): ♦ bregða á leik: posar-se a jugar; ♦ bregða á glens: posar-se a bromejar
2. <af e-u>: no seguir una cosa (esp., consell, recomanació, indicació etc.): ♦ bregða af venju: no seguir un costum
3. <e-u fyrir sig>: #1. <GEN> posar una cosa amb un moviment ràpid al seu davant (p.e., per protegir-s'hi darrere, per aturar un cop etc.); #2. <FIG> al·legar una cosa en favor seu (indicar, citar o exposar una cosa com a argument en favor del que hom ha dit o fet): ◊ þeim þótti óvirðuligt að standa tveir fyrir einum og hjuggu báðir til hans, en hann brá fyrir sig skildi og hjó sínu höggi hvorn til bana: els semblava indigne haver-se s'enfrontar dos contra un de sol, però, així i tot, el van atacar tots dos alhora; ell es va posar ràpidament l'escut al seu davant i els va matar a tots dos amb el cop d'espasa que els va pegar; ◊ hann brá fyrir sig gömlu bragði í útvarpsþættinum Vikulokin á laugardag þegar hann fullyrti að...: va adduir un vell truc en el programa de ràdio Vikulokin de dissabte passat quan va afirmar que...
4. <til>: desviar-se de (no complir l'especificat, recomanat etc.): ♦ ef e-ð bregður til: si no es fa una cosa, si no se segueix una cosa
5. <e-u upp>: aixecar una cosa d'una estrebada (amb un moviment sobtat)
6. <út af e-u>: desviar-se d'una cosa (no seguir, apartar-se de consell rebut etc.): ♦ ef út af því bregður: si no se segueix, si hom se n'aparta
7. <við>: #1. (taka skjótt ákvörðun) prendre una ràpida determinació (resoldre o decidir de fer una cosa sobtadament). ◊ hún brá við skjótt og hljóp af stað: s'ho va repensar i se'n va anar a l'instant; #2. (hefjast handa í skyndi) escometre amb promptitud una obra (posar-se mans a l'obra de pressa i sens dilació); #3. (þykja undarlegt, kynlegt o.s.fr.) resultar, ésser (estrany, meravellós, rar). ♦ e-m þykir e-ð kynlega við bregða: a un una cosa li resulta estranya, un hom troba estranya una cosa; ◊ hann kallaði fyrstan Grím hinn rauða frænda minn og Árna Kolsson. Þá þótti mér undarlega við bregða. Mér þótti hann þá kalla Eyjólf Bölverksson og Ljót son Halls af Síðu og nokkura sex menn: el qui va cridar primer de tots va esser en Grímur el Roig, el meu parent, i després va cridar n'Árni Kolsson; després em va cridar a mi, i ho vaig trobar estrany; llavors em va semblar com si cridés n'Eyjólfur Bölverksson i en Ljótur, el fill d'en Hallur de Síða, i sis homes més
8. <við e-u>: tenir present una cosa (esmentar-la & recordar-la): ◊ þínum drengskap skal eg við bregða æ síðan: sempre tindré present la teva magnanimitat

bregðast <bregst ~ bregðumst | brást ~ brugðumst | brugðist>:
1. <GEN> fallar: ◊ ekkert brást af öllum fyrirheitum þeim, er Drottinn hafði gefið húsi Ísraels. Þau rættust öll: ni una de les promeses que Jahvè havia fet a la casa d'Israel no va fallar: totes es van acomplir; ◊ þess var skammt í milli er Ásbjörn hafði tekið við föðurarfi og þess er árferð tók að versna og sæði manna brugðust: no feia gaire que l'Ásbjörn s'havia fet càrrec de l'heretat de son pare, que les collites van començar a empitjorar i les llavors que els d'allà tenien no germinaven; ♦ vonin brást: la cosa no ha anat com s'havia esperat, ens havíem fet massa il·lusions; ♦ mér brást sú vonin: vaig veure defraudades les meves esperances; ♦ þetta má ekki bregðast: aquesta ha de sortir bé, aquesta no ha d'anar malament; ♦ bregðast e-m: defraudar algú, decebre algú; ♦ ekki bregðast mér: no em fallis!!; ♦ hann brást mér: em va fallar; ♦ bregðast vini í erfiðleikum: deixar un amic en l'estacada; ♦ bregðast vonum e-s: decebre [les expectatives d']algú
2. <bregðast við>: (sýna viðbrögð) reaccionar (respondre a un estímul exterior, tenir una determinada reacció, agafar-se una cosa d'una manera determinada): ♦ bregðast við [e-u]: reaccionar [a una cosa]; ◊ þeir brugðust við skjótt og varð þeim mjög um felmt og tóku vopn sín og stigu á hesta sína og hleyptu heim undir Þríhyrning: les seves paraules els van fer reaccionar immediatament (o cal entendre per ventura: les seves paraules van fer que se sobressaltessin violentament?): un gran esfereïment s'emparà d'ells, així que van agafar llurs armes, pujaren a dalt de llurs cavalls i se n'anaren a regna batuda cap a Þríhyrningur; ♦ hvernig brást hún við?: com [hi] ha reaccionat?, com s'ho ha agafat?; ♦ bregðast reiður við e-u: reaccionar amb ira a una cosa, irritar-se per una cosa
3. <bregðast undir e-ð (o: við e-u)>: (taka við e-u) reaccionar [a una cosa], actuar [en reacció a una cosa] (acollir una cosa d'una manera determinada: amb aprovació, desfavorablement, amb promptitud etc.): ◊ brugðust þeir skjótt undir það: hi van reaccionar promptament; ♦ bregðast illa ~ vel við e-u: acollir desfavorablement ~ favorablement una cosa (petició, sol·licitud, proposta, afer etc.)

breidd <f. breiddar, breiddir>:
1. <GEN> amplària f, amplada f: ◊ breidd, lengd og hæð: amplada, llargària i alçada
2. <GEOG> latitud f: ♦ norðlæg breidd: latitud nord; ♦ 15" norðlægrar breiddar: 15" de latitud nord

breiddarbaugs·lína <f. -línu, -línur>:
<GEOG> línia f de latitud

breiddar·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<GEOG> paral·lel m de latitud

breiddur, breidd, breitt <adj.>:
estès -esa, desplegat -ada: ♦ nú sérðu þína sæng út breidda: <LOC FIG> això és el que n'has tret! (no hi has guanyat res i a més a més ara et toca d'acceptar-ne les conseqüències)

breiða <breiði ~ breiðum | breiddi ~ breiddum | breitt ║ e-ð>:
1. <GEN> estendre una cosa: ◊ hún breiddi dúkinn á borðið: va estendre les estovalles damunt la taula; ♦ breiða á borð: <LOC> posar les estovalles a una taula; ♦ breiða fyrir glugga: <LOC> córrer la cortina; ♦ breiða ofan á e-n: <LOC> tapar algú amb una vànova, flassada o manta, o simplement el tapament; ♦ breiða upp yfir höfuð: <LOC> tapar-se el cap amb el tapament del llit
2. <e-u úr>: (kort, vefnaður) estendre una cosa, desenrevoltillar una cosa (cosa enrevoltillada: mapa, tela)
3. <úr sér>: (vökvi & gas & FIG) estendre's, escampar-se (líquid o gas & FIG): ◊ ...áður en borgin breiddi úr sér um öll tún, ása, hæðir og jafnvel heiðar: ...abans que la ciutat no s'estengués per tots els camps de fenàs, les serralades, els pujols i fins i tot la landa; ◊ á meðan Hakakrossinn breiddi úr sér eins og skuggi Helvítis um Evrópu...: mentre l'esvàstica s'escampava com l'ombra de l'infern per Europa...
4. <e-ð út>: #1. (vængi, faðm) desplegar una cosa, estendre una cosa (obrir ales, braços & cosa plegada): ◊ þegar stormurinn skellur á, verða sumir frávita af skelfingu, og sumir breiða út vængi sína sem ernir og fljúga: quan esclata la tempesta, n'hi ha que perden el seny de terror, però d'altres despleguen llurs ales com les àguiles i aixequen el vol; ◊ breiða út faðminn: obrir els braços; #2. (dreifa fregn) escampar una cosa, fer circular una cosa (propagar o difondre notícia, rumor, brama); ◊ breiða út fregn: fer circular una notícia, escampar una notícia
5. <e-ð yfir>: <FIG> tirar un vel sobre una cosa, ocultar una cosa: ◊ breiða yfir gallana: [intentar] amagar els defectes, camuflar els defectes

breiðast <breiðist ~ breiðumst | breiddist ~ breiddumst | breiðst ║ út>:
1. (dreifast) estendre's, escampar-se, circular (notícia, rumor, brama): ◊ fréttin breiddist út: la notícia es va escampar
2. <út til e-s>: escampar-se a, estendre's a (propagar-se a): ◊ eldurinn breiddist út frá bensínstöð til nærliggjandi húsa: el foc es va escampar d'una benzinera a les cases veïnes

breið·stræti <n. -strætis, -stræti>:
avinguda f

breiður, breið, breitt <adj.>:
ample -a

breið·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
jumbo m (tipus d'avió): ◊ breiðþota frá British Airways með 263 farþega: un jumbo de la British Airways amb 236 passatgers

breima <adj. inv.>:
en zel, moguda (gata): ◊ læðan er breima: la gata està en zel, sa moixa va (o: està) moguda (Mall.)

brekka <f. brekku, brekkur>:
1. (halli) pendent m, pendís m ([grau d']inclinació del terreny, de la paret d'una vall o un puig etc.): ♦ brött brekka!: compte! pendent molt pronunciat! (pujada o baixada -capamunta o capavallada- perillosa a causa del fort grau d'inclinació del terreny)
2. (hallandi vegur, gata o.s.fr.) costa f, capamunta f (Mall. = de pujada), capavallada f (Mall. = de baixada) (de camí, carretera etc.)
3. (hlið á fjalli) coster m (vessant de pujol, puig etc.)

brekku·bobbi <m. -bobba, -bobbar>:
caragol m (o: cargol) ratllat, caragol m (o: cargol) de jardí, caragol m mongeta (Mall.), caragola retxada (Mall.) (mol·lusc terrestre Cepaea hortensis)

brekku·fax <n. -fax, -föx>:
llistó m de fulla ampla, fenàs m de ploma (planta Brachypodium pinnatum)

brekku·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
pensament m, herba f de la Trinitat, viola f de la Mare de Déu (planta Viola tricolor)

brekku·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:
[card m] panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.), espinacal m (Empordà) (planta Eryngium campestre)

brekku·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:
corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.) (planta Aquilegia vulgaris)

brekku·þyrnir <m. -þyrnis, -þyrnar>:
[card m] panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.), espinacal m (Empordà) (planta Eryngium campestre)

brenglaður, brengluð, brenglað <adj.>:
1. (andlega) mentalment confós -osa (ofuscat, obnubilat)
2. (raunveruleiki) distorsionat -ada (realitat)
3. (persónuleiki) pertorbat -ada (personalitat)

brenna¹ <f. brennu, brennur>:
1. (bál) foguera f, fogueró m (Mall.) (pila de llenya): ♦ gera brennu á antonsmessunótt: fer un fogueró la nit de Sant Antoni
2. (eldsvoði) incendi m (foc devastador)
3. <HIST> brenna, incendi provocat d'una casa amb la intenció de matar els seus estadants. La brenna es considerava una gran deshonra per al qui l'havia ordenat o feia.: ♦ brennan á Bergþórshvoli (o: <†> Bergþórshváli): la Cremada de Bergþórshváll; ♦ → Flugumýrarbrenna “la Cremada de Flugumýrr”

brenna² <brenna ~ brennum | brann ~ brunnum | brunnið>:
1. (eyðast í eldi) cremar-se (consumir-se per acció del foc): ◊ húsið brann: la casa s'ha cremat; ♦ brenna upp til agna: calcinar-se totalment, cremar-se totalment; ♦ brenna til grunna: cremar-se fins als fonaments
2. (loga) estar encès -esa (foc, espelma, candela etc.)
3. (fá brunasár) cremar-se (fer-se una cremada): ◊ brenna á höndunum: cremar-se a les mans
4. (um eldfjall: gjósa) esclatar (entrar en erupció un volcà)
5. (um hraun: renna) fluir la lava (de volcà en erupció)
6. <brenna inni>: <LOC> morir cremat -ada en un incendi
7. <brenna við>: cremar-se (una cosa que hom està cuinant): ◊ maturinn brann við: el menjar s'ha cremat; ♦ það vill brenna við: <LOC FIG> (það kemur oft fyrir) això sol passar
8. ♦ það brennur ekki í förunum hans: <LOC FIG> no sol quedar-se gaire temps al mateix indret
9. ♦ brenna í skinninu: <LOC FIG> gruar (estar molt impacient, sospirar ardentment per): ◊ hún brennur í skinninu af forvitni: es mor de curiositat, està mort -a de curiositat; ◊ brenna í skinninu [af löngun] að <+ inf.>: morir-se de ganes de <+ inf.>

brenna³ <brenna ~ brennum | brenndi ~ brenndum | brennt>:
I. <+ Ac.>:
1. (láta brenna) cremar una cosa (fer que una cosa sigui consumida pel foc): ♦ brenna e-ð til kaldra kola: reduir una cosa a cendra i carbó, cremar una cosa fins als fonaments; ♦ brenna e-ð til ösku: reduir una cosa a cendra; ♦ brenna e-n á heitu vatni: escaldar algú (amb aigua bullent)
2. (kaffibaunir) torrar una cosa (grans de cafè): ♦ brenna kaffi: torrar cafè
3. (lík) incinerar algú (cremar un cadàver): ♦ brenna lík: incinerar un cadàver; ◊ móðir ykkar vildi ákveðið láta brenna sig: la vostra mare volia fermament fer-se incinerar; ◊ löggilt eða ekki: við brennum hana ekki eða stráum öskunni af brúnni: legal o no: no la incinerarem pas ni escamparem la seva cendra des del pont
4. (framleiða) fer una cosa (produir determinats productes per mitjà de l'escalfor): ♦ brenna brennivín: destil·lar aiguardent; ♦ brenna kalk: fer calç, calcinar pedres calcàries, coure calç (al forn de calç); ♦ brenna möndlur: garapinyar ametlles; ♦ brenna tigla: coure rajoles (i qualsevol producte fet d'argila: maons, gerros, teules etc.); ♦ brenna viðarkol: fer carbó (a la sitja)
5. ♦ brenna e-n inni: <HIST> matar algú calant-li foc a la casa mentre hi és o hi dorm. Es considerava una forma ignominiosa -per al qui la feia- de matar algú, com es pot desprendre de la frase següent:: ◊ "Brennum vér hann inni!” - "Það skal verða aldrei," segir Gissur, "þó að eg viti að líf mitt liggi við: “cremem-lo amb la casa!” - “mai de la vida” va dir en Gissur, “ni encara que sabés que m'hi anava la vida”
II. <+ Dat.>:
1. (nota til eldsneytis) cremar una cosa (consumir una substància com a combustible, perquè faci llum, escalfor etc.): ♦ brenna kertinu: tenir encesa l'espelma; ♦ brenna kolum: #1. <GEN> cremar carbó. #2. (hita upp með kolum) escalfar la casa amb carbó
III. <reflexiu>:
1. <sig>: cremar-se (fer-se una cremada): ♦ brenna sig á fingrunum: cremar-se els dits [de la mà]

brenndur, brennd, brennt <adj.>:
1. <GEN> cremat -ada: ◊ þau liggja brennd í bílnum við húsið og dáin: es troben calcinats i morts a l'interior del cotxe devora la casa; ♦ vera brenndur ~ brennd á bálkesti (o: báli) [fyrir e-ð]: ésser cremat -ada a la foguera [per una cosa]; ♦ vera brenndur ~ brennd á bálkesti (o: báli) fyrir að <+ inf.>: ésser cremat -ada a la foguera per <+ inf.>
2. (brennivín) destil·lat -ada (obtingut per destil·lació): ♦ brenndir drykkir: begudes destil·lades
3. (kaffi) torrat -ada (cafè): ♦ mikið brennt kaffi: cafè torrefacte
4. (kalk) viu viva (calç): ♦ brennt kalk: calç viva
5. (vörur úr leir) cuit -a, cogut -uda (productes d'argila): ♦ múrsteinar, tígulsteinar og byggingarvörur úr brenndum leir: maons, rajoles i [d'altres] materials de la construcció fets d'argila cuita

brenni <n. brennis, no comptable>:
1. (eldiviður) llenya f (fusta per cremar)
2. (viður af beykitré) fusta f de faig (material de fusteria obtingut de faig): ♦ úr brenni: de [fusta de] faig

brenni·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> holocaust m

brenni·mark <n. -marks, -mörk>:
marca f (senyal, fet amb un ferro roent, per indicar la propietat de l'objecte o l'animal marcat o, històricament, per estigmatitzar un criminal)

brenni·merkja <-merki ~ -merkjum | -merkti ~ -merktum | -merkt ║ e-n ~ e-ð>:
1. <GEN> marcar algú ~ una cosa [amb un ferro roent] (per indicar-ne la propietat): ◊ ómerkilegur kúaþjófur brennimerkir kýrnar mínar: un insignificant lladre de vaques marca les meves vaques
2. <HIST JUR> marcar a foc un criminal (posar una marca a un criminal amb un ferro roent)

brenni·netla <f. -netlu, -netlur>:
<BOT> ortiga f

brenni·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
botonet m d'or, botó m d’or [de prat], botó daurat, francesilla f de camp (planta Ranunculus acris)

Recomanem d'emprar botonet d'or per a designar de manera específica la planta Ranunculus acris i el terme botó d'or per a la planta Ranunculus macrophyllus o fenjasóley.

brenni·steinn <m. -steins, no comptable>:
sofre m (metal·loide S)

brennisteins·bað <n. -baðs, -böð. Emprat hab. en pl.>:
banys m.pl termals d'aigües sulfuroses

brennisteins·díoxíð <n. -díoxíðs, -díoxíð>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós

brennisteins·fýla <f. -fýlu, no comptable>:
pudor f de sofre

brennisteins·gufa <f. -gufu, -gufur>:
vapors m.pl de sofre

brennisteins·hver <m. -hvers, -hverir (o: <†> -hverar)>:
1. <GEOL = vatnshver með brennisteini> puda f, font f [termal] d'aigües sulfuroses
2. <GEOL = gufuhver með brennisteini> solfatara f

brennisteins·járn <n. -járns, no comptable>:
<QUÍM> sulfur m de ferro

brennisteins·kís <m. -kíss, no comptable>:
<GEOL> pirita f de sofre, ferro sulfurat

brennisteins·kopar <m. -kopars, no comptable>:
<QUÍM> sulfur m de coure

brennisteins·náma <f. -námu, -námur>:
mina f de sofre

brennisteins·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid sulfúric, <†> [oli m de] vidriol m (H2SO4)

brennisteins·sýringur <m. -sýrings, no comptable>:
<QUÍM> anhídrid sulfurós, diòxid m de sofre

brennisteins·sýrlingur <m. -sýrlings, no comptable>:
<QUÍM> àcid sulfurós, oxoàcid m de sofre

brennisteins·tvíildi <n. -tvíildi, -tvíildi>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós

brennisteins·tvísýringur <m. -tvísýrings, -tvísýringar>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós

brennisteins·vetni <n. -vetni, no comptable>:
<QUÍM> sulfur m d'hidrogen, àcid sulfhídric

brenni·viður <m. -viðar, -viðir>:
llenya f

brenni·vídd <f. -víddar, -víddir>:
<OPT> distància f focal

brenni·vín <n. -víns, -vín>:
aiguardent m: ◊ einn tvöfaldan brennivín, takk!: un brennivín doble, sisplau!

brennsla <f. brennslu, brennslur>:
1. (það að brenna e-ð) cremada f, crema f (acte de cremar una cosa)
2. (það að e-ð brennur) combustió f (acte de cremar-se una cosa)
3. (bökun múrsteina o.s.fr.) cuita f, cocció f (de terrissa, maons, teules etc.)
4. (kaffibrennsla) torrefacció f (torrada de grans de cafó)

breskur, bresk, breskt <adj.>:
britànic -a: ♦ Breska Samveldið: la Commonwealth britànica

bresta <brest ~ brestum | brast ~ brustum | brostið>:
I. <personal>
1. <GEN> esberlar-se, esquerdar-se
2. (springa) rebentar, esclatar, esclafir: ◊ stíflan brast: el dic es va rebentar
3. <FIG> esclafir: ♦ bresta í grát: esclafir a plorar; ♦ bresta í hlátur: esclafir a riure; ♦ bresta í söng: esclafir a cantar
4. (splundrast) fer-se bocins
5. (brotna) trencar-se (amb un esclafit), petar
II. <amb preposicions i/o adverbis>
1. ♦ bresta á: <FIG> esclatar (iniciar-se): ◊ þá brast á bylur: va esclatar una tempesta de neu; ◊ þá brast stríðið á: va esclatar la guerra
2. ♦ bresta [í] sundur: (brotna sundur) trencar-se en dos amb un esclafit
III. <impersonal>: ♦ e-m brestur e-ð: a algú li manca una cosa; ♦ mig brestur orð: <LOC FIG> no tinc paraules; ♦ það brestur í e-u: una cosa espetega (o: cruix)
IV. <locucions>: ♦ fiskurinn brast: la pesca ha fallat; ♦ flóður brestur: la rierada remet

breta·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om anglès (arbre Ulmus procera syn. Ulmus minor var. vulgaris)

breta·íris <f. -írisar, -írisar>:
lliri m dels Pirineus (planta Iris latifolia syn. Iris xiphioides)

Breta·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
Imperi Britànic

Breti <m. Breta, Bretar>:
1. (frá Bretlandseyjum) britànic m, britànica f (home o dona de la Gran Bretanya)
2. <HIST> bretó m, bretona f (home o dona de la Bretanya)

Bret·land <n. -lands, no comptable>:
1. (†) (Bretagne-hérað í Frakklandi) Bretanya f (Bretanya de França)
2. (eyja) Bretanya f (illa ocupada per Anglaterra, Gal·les i Escòcia): ♦ Stóra-Bretland: la Gran Bretanya

Bretlandseyja·klasi <m. -klasa, no comptable>:
Arxipèlag Britànic

Bretlands·eyjur <f.pl. -eyja>:
Illes Britàniques

Bretóni <m. Bretóna, Bretónar>:
bretó m, bretona f (home o dona de la Bretanya [francesa])

bretónska <f. bretónsku, no comptable>:
bretó m (llengua cèltica parlada a França)

bretónskur, bretónsk, bretónskt <adj.>:
bretó -ona (propi de la Bretanya [francesa])

breyta <f. breytu, breytur. Gen. pl.: breytna o: breyta>:
variable f

breyta¹ <breyti ~ breytum | breytti ~ breyttum | breytt>:
(hegða sér) comportar-se (captenir-se, actuar d'una manera determinada): ♦ breyta eftir e-m: imitar algú en la manera d'actuar; ♦ breyta eftir e-u: comportar-se segons..., actuar d'acord amb...

breyta² <breyti ~ breytum | breytti ~ breyttum | breytt ║ e-u>:
(víkja við) canviar una cosa (modificar & transformar): ♦ breyta e-u í e-ð: transformar una cosa en...; ♦ breyta til: canviar a...; ♦ breyta til um e-ð: canviar de...; ♦ ef ekki breytir til um veður: si no hi ha canvis en el temps; ♦ breyta um e-ð: canviar de...; ♦ breyta um stíl ~ stefnu: canviar d'estil ~ de tendència

breytast <breytist ~ breytumst | breyttist ~ breyttumst | breyst>:
canviar (p.e., una persona, el temps): ♦ hún hefur breyst mikið: ha canviat molt; ♦ tímarnir breytast og mennirnir með: els temps canvien i amb ells, la gent; ♦ veðrið breytist oft mörgum sinnum á dag á Íslandi: a Islàndia el temps sovint hi canvia moltes de vegades durant el dia; ♦ breytast til batnaðar: canviar a millor, anar a millor; ♦ ekkert hefur breyst: no ha canviat res; ♦ veður breytist í lofti: <LOC FIG> les coses canvien; ♦ þetta breytist frá einum stað til annars: [això] varia d'un lloc a l'altre

breyting <f. breytingar, breytingar>:
canvi m (modificació, alteració)

bréf <n. bréfs, bréf>:
1. <GEN> carta f (missiva, lletra)
2. <RELIG> epístola f
3. <HIST> breu m [apostòlic], rescripte m [pontifici]: ◊ appelleruðu þeir iðurliga til páfans, ok fengu bréf mǫrg af páfagarði, erkibyskupi til þunga; vildi ok erkibyskupinn gjarnan fá klerka, hvar sem hann kunni. Mátti því Jón flæmingi miðr gagna erkibyskupi í deilum þeirra kórsbrœðra, at hann kunni ekki norrœnu at tala, ok skildi alþýðan ekki mál hans, þvíat hann talaði allt á látínu, franzisku eðr flæmsku: feien incessants apel·lacions al Papa i havien rebut de la Santa Seu nombrosos breus o rescriptes que llastaven l'arquebisbe. L'arquebisbe desitjava de grat aconseguir d'altres lletrats per a la seva causa, onsevulla que fos possible, ja que en Jón el flamenc podia ajudar-lo menys del que era necessari en les seves disputes amb els canonges del capítol catedralici perquè no sabia parlar el norrè i la gent no entenien la seva llengua, ja que tot ho deia en llatí, francès o flamenc

bréfa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
tallapapers m, obrecartes m (cast., ekki ritm./no lit.)

bréfa·klemma <f. -klemmu, -klemmur>:
clip m

bréfa·sími <m. -síma, -símar>:
(bréfasímanúmer & símbréf) fax m (número de fax & document enviat per fax): ◊ ég þarf að senda bréfasíma: he d'enviar un fax

bréfa·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f per correspondència (centre d'educació a distància)

bréfa·viðskipti <n.pl. -viðskipta>:
correspondència f

bréfa·vog <f. -vogar, -vogir>:
pesacartes m (balanceta per a pesar cartes)

bréf·beri <m. -bera, -berar>:
carter m, cartera f

bréf·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
colom missatger

bréf·haus <m. -hauss, -hausar>:
capçalera f (de carta)

bréf·hirðing <f. -hirðingar, -hirðingar>:
estafeta f de correus, oficina f postal

bréf·legur, -leg, -legt <adj.>:
per carta, per escrit

bréf·poki <m. -poka, -pokar>:
1. <GEN> bossa f de paper
2. (keilulaga) cucurutxo m (en forma de con)

bréfs·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (innihald bréfs) contigut m de la carta (assumpte de què tracta una carta)
2. (pappír og umslag) paper i sobre (material per escriure una carta): ♦ bréfsefni með haus: paper m de carta amb capçalera [impresa]

bréf·sími <m. -síma, -símar>: → bréfasími “fax”

bréf·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
postal f

bréf·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur>:
1. <GEN> mocador m de paper
2. (servíetta eða handþurrka úr pappír) tovalló m de paper (per eixugar-se o torcar-se les mans etc.)

brigsl <n. brigsls, brigsl>: <variant de> → brigsli “oprobi”: ◊ og ég mun margfalda ávöxtu trjánna og gróða vallarins, til þess að þér þurfið ekki að þola brigsl meðal heiðnu þjóðanna fyrir hallæri: multiplicaré els fruits dels arbres i els productes dels camps, a fi que no hàgiu de passar més l'oprobi de la fam entre els pagans

brigsla <brigsla ~ brigslum | brigslaði ~ brigsluðum | brigslað ║ e-m um e-ð>:
reprotxar una cosa a algú, recriminar una cosa a algú, retreure una cosa a algú

brigsli <n. brigslis, brigsli>:
1. (álösun, ávítur) retret m (reprotxe, recriminació): ♦ færa e-ð í brigsli: retreure una cosa a algú, fer vergonya a algú amb una cosa (blasmar-lo causant-li vergonya o oprobi); ◊ það er mér oft í brigsli fært að eg sé of var: sovint m'han refregat per la cara que sóc massa previngut
2. (hneisa, skömm) oprobi m (vergonya): ◊ í dag hefi ég velt af yður brigsli Egypta!: avui he tret l'oprobi d'Egipte que portàveu damunt vostre!; ◊ "Braut tók," kvað hún, "Drottinn, brigsli mitt frá mér": "El Senyor", va dir, "ha posat fi al meu oprobi entre els homes"; ♦ bregða e-m brigslum: ofendre algú amb insults [infamants], omplir algú d'insults (o: de vituperis) [vergonyants], cobrir algú d'improperis [infamants] (l'expressió sol fer referència a insults que causen vergonya o oprobi); ◊ er það nokkur vorkunn að þú verðir oss eigi að liði en hitt er vorkunnarlaust að þú bregðir oss brigslum: fins a un cert punt és perdonable que no ens ajudis, però no té perdó que ens omplis d'insults; ◊ þegi þú Þórarinn og sest niður og legg eigi orð til. Þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað. En ekki þykir mér það hlægilegt þó að þeir sveinar hlæi að því að þú sitjir mjótt og gnúir saman lærum þínum: Þórarinn, calla i seu i no hi diguis ni una paraula o t'adreçaré tals vituperis que pensaràs que hauries fet millor de callar. No em sembla que sigui res que faci riure encara que als teus mossos els faci riure que seguis estrenyent les cames i refregant-te les cuixes; ♦ hafa e-ð í brigslum við e-n: injuriar algú amb una cosa, infamar algú amb una cosa, cobrir algú d'ignomínia amb una cosa; ◊ það mun og lagið mjög til ámælis við yður og að brigslum haft við yður á þingum ef þér munið eigi hrakningar þær er Skarphéðinn hrakti yður Ljósvetninga: si no us en recordeu dels insults amb què l'Skarphéðinn us ha vexat a vosaltres, gent del Ljósavatn, en els propers þings sempre us ho retrauran i ho faran per a oprobi vostre

brigsl·yrði <n.pl -yrða>:
insults m.pl, paraules injurioses, improperis m.pl, paraules f.pl de vituperi

brim <n. brims, brim>:
rompents m.pl (grans onades batent contra la costa o la platja)

brimbretta·brun <n. -bruns, pl. no hab.>:
surf m

brimbretta·maður <m. -manns, -menn>:
surfista m & f

brim·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post f de surf

brim·bútur <m. -búts, -bútar>:
holotúria f de peus taronja (cogombre de mar Cucumaria frondosa)

brim·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:
<LIT> sol m de les onades (= or): ◊ Eiríkr náði jǫrð ept orðna geira þrimu; hverr þverrir brimrǫðuls varð hlýða rǫ́ðum hans; drótt hnípði ok fold drúpði at son Tryggva þanns gaf hǫldum flest fagrbygg Fróða; þar vas þjóð dǫpr: l'Eiríkr va atènyer el domini de les seves terres després d'esdevingut el fragor de les llances (= la batalla). Cada minvador del sol de mar (= cada home) va haver d'obeir les seves ordres; la ‘drótt’ (= la seva host) va estar capcota i el país va estar de dol per la mort del fill d'en Tryggvi, que havia donat als homes molt de bell ordi d'en Fróði (bell ordi d'en Fróði = or). El poble estigué contristat

brim·söl <n.pl -sölva>:
cabells m.pl de mar (alga comestible) (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis) (→ slafak)

bringa <f. bringu, bringur. Gen. pl.: bringna o: bringa>:
1. (brjóst) pit m (si, sina)
2. (brjósthluti á mönnum og dýrum) pit m, pitrera f (Mall.) (part o regió del pit & pit d'aviram)
3. ♦ skjóta e-m skelk í bringu: donar un bon ensurt a algú (esglaiar algú, espantar algú)

bring·spalir <f.pl -spala>:
post f del pit: ◊ hann ferr nú á millum fótanna á henni og leggr síðan neðan í kviðinn á henni, svá at allt gekk upp undir bringspölu: aleshores es va posar entre les seves cames i tal va esser l'embotonada que li pegà des de baix que ell tot li va arribar fins a la post del pit

bringu·bein <n. -beins, -bein>:
<MED> estèrnum m, estern m

bringu·breiður, -breið, -breitt <adj.>:
de pit ample, ample -a de pit

bringu·sund <n. -sunds, no comptable>:
<ESPORT> braça f (forma de nedar)

bris¹ <n. briss, bris>:
<MED> pàncrees m

bris² <n. briss, bris>:
(ör) cicatriu f: ◊ eða viltu sjá brisið þar sem ég axlarbrotnaði þegar júfertan féll á mig á Einglandi?: vols veure la cicatriu que em va quedar allà on em vaig trencar l'espatlla quan el tauló de fusta em va caure a sobre a Anglaterra?

bris·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MED> pàncrees m

bris·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MED> càncer m de pàncrees

brislingur <m. brislings, brislingar>:
amploia f, patoia f (peix Sprattus sprattus syn. Clupea sprattus)

brík <f. bríkar, bríkur>:
1. (armur á stól) braç m (de cadira, poltrona i d'altres mobles que serveixen per seure-hi): ◊ bríkur voru báðumegin sætisins: a cada costat del setial hi havia braços
2. (fjöl) post f (peça de fusta més ampla que no gruixuda)
3. (rúmbrík) post f de llit (peça de fusta, col·locada verticalment, que limita la part del cap i la part dels peus d'un llit): ♦ → fótabrík “post dels peus, peuer”; ♦ → höfðabrík “[post de la] capçalera”
4. (sængurbrík) post f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)
5. <†> (altaristafla) retaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)

brjálaður, brjáluð, brjálað <adj.>:
boig boja, foll -a: ◊ hann ~ hún ~ það er að gera mig brjálaðan: em fa tornar boig

brjálast <brjálast ~ brjálumst | brjálaðist ~ brjáluðumst | brjálast>:
tornar-se boig boja, tornar boig boja (Mall.), tornar loco -a (Mall., ekki ritm./no lit.)

brjál·æði <n. -æðis, no comptable>:
bogeria f, follia f

brjál·æðingur <m. -æðings, -æðingar>:
boig m, foll m, boja f, folla f: ◊ hver er brjálæðingur og hver ekki?: qui està boig i qui no?

brjósk <n. brjósks, no comptable>:
cartílag m

brjósk·los <n. -loss, pl. no hab.>:
hèrnia f discal

brjóst <n. brjósts, brjóst>:
1. <GEN> pit m: ◊ inn með magann, út með brjóstin!: panxa endins, pit cap a fora!; ♦ bera e-ð í brjósti: <LOC FIG> dur-ne alguna de cap; ♦ bera e-n fyrir brjósti: <LOC FIG> estar interessat -ada per algú; ♦ blása e-m e-u í brjóst: <LOC FIG> infondre una cosa a algú, insuflar una cosa a algú; ♦ e-m býr e-ð í brjósti: <LOC FIG> en duu alguna de cap; ◊ honum býr ekkert illt í brjósti: no du mala intenció, no té pas males intencions; ♦ honum rann (o: seig) í brjóst: es va quedar adormit -ida; ♦ kenna í brjósti um e-n: <LOC FIG> compadir-se d'algú (apiadar-se d'algú, sentir compassió o llàstima per algú); ♦ hann lætur sér ekki allt fyrir brjósti brenna: <LOC FIG> no tenir por de res(no ésser gens aturat, tenir molta d'empenta)
2. (konubrjóst) mamella f (cadascun dels pits d'una dona): ♦ gefa [barni] brjóst: donar el pit [a un infant]; ♦ hafa barn á brjósti: donar el pit a un infant

brjósta·barn <n. -barns, -börn>:
infant m de pit

brjósta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mastologia f, sinologia f

brjósta·hald <n. -halds, -höld. Emprat hab. en pl.>:
sostenidors m.pl

brjósta·haldari <n. -haldara, -haldarar>:
sostenidors m.pl

brjósta·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MED> càncer m de mamella (o: mama)

brjósta·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet materna

brjósta·þoka <f. -þoku, no comptable>:
<FAM> manca f de memòria, pèrdua f de memòria

brjóst·bein <n. -beins, -bein>:
<MED> estèrnum m, estern m

brjóst·góður, -góð, -gott <adj.>:
(góðhjartaður) de bon cor, que té bon cor

brjóst·grind <f. -grindar, -grindur>:
<MED> tòrax m

brjóst·himna <f. -himnu, -himnur>:
<MED> pleura f

brjósthimnu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> pleuresia f, pleuritis f

brjóst·hol <n. -hols, -hol>:
<MED> cavitat toràcica

brjósthols·ástunga <f. -ástungu, -ástungur>:
<MED> toracocentesi f

brjóst·kassi <m. -kassa, -kassar>:
<MED> caixa toràcica

brjóst·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>:
<MED> mammografia f

brjóst·mynd <f. -myndar, -myndir>:
(brjóstlíkan) bust m (representació pictòrica o escultòrica): ♦ brjóstmynd af e-m: bust d'algú

brjóst·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de pit

brjóst·næla <f. -nælu, -nælur>:
agulla f de pit

brjóst·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
<MED> exploració mamària

brjóst·sviði <m. -sviða, no comptable>:
<MED> coragre m, coragror f, agrura f (Mall.)

brjóst·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f pectoral

brjóst·varta <f. -vörtu, -vörtur. Gen. pl.: -vartna o: -varta>:
<MED> mugró m: ♦ → geirvarta “íd.”

brjóta <brýt ~ brjótum | braut ~ brutum | brotið ║ e-ð ~ e-n>:
I. <amb complement nominal en acusatiu>:
1. <e-ð>: <GEN> trencar (o: rompre, Bal. & Val.) una cosa: ♦ brjóta hnetur: trencar anous, rompre nous (Val. & Bal.); ♦ brjóta [e-ð] í tvennt: trencar una cosa en dos bocins, rompre (Val. & Bal.) una cosa en dos bocins; ♦ brjóta rúðu: trencar un vidre, rompre un vidre (Val. & Bal.); ♦ brjóta og bramla: destrossar i fer el vàndal, fer tota mena de destrosses; ◊ það kemur fjöldi ungmenna frá landinu þínu hingað og brýtur allt og bramlar, dettur í það og hótar fóli á götum úti: arriba del seu país una gran quantitat de gent jove, hi fan tota mena de destrosses, s'engaten i van pel carrer amenaçant la gent; ◊ fólk gengur um brjótandi og bramlandi: la gent fa voltes fent tota mena de destrosses al seu pas; ♦ brjóta land til ræktunar: <LOC> artigar un terreny erm per a conrar-lo; ♦ brjóta odd af oflæti sínu: <LOC FIG> humiliar-se, rebaixar-se, trencar la punta del seu orgull; ♦ ég hef brotið margt um ævina: <LOC FIG> he trencat molts de plats a la vida
2. <e-ð>: (lög, reglu o.s.fr.) infringir una cosa (llei, regla etc.): ♦ brjóta bréfhelgi: violar el secret postal, atemptar contra el secret postal; ♦ brjóta lög: infringir la llei; ♦ brjóta lög á e-m: cometre un acte contrari a dreta llei contra algú
3. <e-ð>: (pappír) doblegar una cosa (paper) (→ brjóta saman; → brjóta upp á): ♦ brjóta bréf: plegar una carta (per ficar-la dins el sobre); ♦ brjóta blað [í e-u] (o: brjóta í blað í e-u): <LOC FIG> marcar un punt d'inflexió en una cosa, ésser un tombant (o: una fita) en una cosa
4. <e-ð>: (bein) trencar-se una cosa (os): ◊ "ekki vildi hann mér að hlíta," segir Illugi, "að sjá ráð fyrir sér og braut hann bekrann ofan fyrir bjargið og biðji bændur fyrir honum sem hann sé dauður": "no s'ha volgut fiar de mi", li diu n'Illugi, "perquè li trobés un camí i s'ha trencat el coll botant de dalt del penya-segat. Els pagesos poden pregar per ell com si fos mort"; ♦ brjóta fót sinn: trencar-se la cama (o: el peu); ♦ brjóta handlegginn [á sér]: trencar-se el braç; ♦ brjóta heilann (o: höfuðið) um e-ð: <LOC FIG> trencar-se el cap per una cosa
5. <e-ð>: (um veg) obrir una cosa (cosa = camí, viarany, etc. p.e., a través del bosc, on abans no n'hi havia cap): ♦ brjóta sér leið í gegnum skóginn: obrir-se un camí a través de la selva; ♦ brjóta veg: obrir un camí; ♦ brjóta snjó fyrir e-m: obrir-li un camí a algú a través de la neu; ♦ brjóta steinvegg: (rjúfa skarð í varnarmúr) obrir una bretxa a una muralla; ◊ þá gékk Sigurðr konungr upp í bjargit með herinn undir steinvegginn, ok brutu vegginn, ok kómust svá upp í hellinn, en heiðingjar flýðu inn um steinvegginn, þann er settr var um þveran hellinn: aleshores el rei Sigurðr es va enfilar amb la seva host pel penya-segat fins arribar a sota de la murada; hi van obrir una bretxa (o cal entendre aquí més aviat que varen tomar la paret de pedra o murada?) i per ella pogueren pujar fins a dins de la cova, però els pagans es van refugiar a dins, darrere la paret de pedra que havien construït de través a l'interior de la cova; ♦ brjóta straum fyrir e-u: <LOC FIG> dur a terme un atac, fer un atac; ◊ ok er jarl leitaði eptir við landsmenn of matkaup, gjǫrðu þeir honum þann kost, at þeir mundi setja þeim torg framan til Fǫstu, en þeir skyldi ráða af hǫndum þeim kastala-mennina með nokkuru móti; ok skyldi Rǫgnvaldr jarl brjóta straum fyrir, at hafa fé allt þat er fengist af þeim. Þetta berr jarl upp fyrir sína menn ok leitaði ráðs við þá hvern upp skal taka. En flestir vóru fúsir at leita á kastala-menn, ok þótti þat vænligt til fé-fanga. Ok gengu þeir Rǫgnvaldr jarl at þeim kosti við landsmenn: i quan el iarl va demanar a la gent del país sobre la possibilitat de comprar-los menjar, ells li van oferir el següent tracte: farien mercat per a ell fins a la Quaresma i, a canvi, el iarl i els seus homes els deslliurarien, d'una manera o una altra, dels homes del castell, i, [a més a més], ells -els habitants del país- es quedarien amb tot el botí que el iarl i els seus homes hi poguessin fer, encara que aquests darrers serien els qui durien a terme l'atac contra el castell (?). El iarl exposà aquestes condicions als seus homes i deliberà amb ells si havien d'acceptar o no la proposta. La majoria es va inclinar per atacar els homes del castell, en la convicció que era un bon indret per a obtenir-hi botí. I així, el iarl Rǫgnvald i els seus homes van fer la barrina amb els habitants del país
6. <e-ð>: (um haug, hús o.s.fr.) obrir una entrada a... (per entrar-hi a robar): ♦ brjóta [upp] (o: rjúfa) haug: forçar un túmul funerari; ♦ brjóta [upp] hús: forçar una casa
7. <e-ð>: (um deilu) suscitar una cosa, encetar una cosa (cosa = conflicte, altercació, baralla etc.): ♦ brjóta bág á móti e-n: promoure una disputa amb algú (vulgueu veure més avall, a l'apartat II, l'expressió → brjóta í bága við e-ð); ♦ brjóta kapp við e-n: encetar un conflicte amb algú
8. <e-ð>: (um skip, bát o.s.fr.) fer naufragar una cosa (cosa = embarcació): ♦ brjóta skip í spón: fer naufragar un vaixell (vulgueu veure més avall, a l'apartat III, l'ús impersonal de la mateixa expressió → brýtur skip)
9. <e-ð>: (um vatnsföll) canviar el curs (corrent d'aigua): ◊ vǫtn ǫll skulu svá renna sem at fornu hafa runnit, veita á þeim engi maðr á bœ eðr af bœ annars, nema þau brjóti sjálf: que tots els corrents d'aigua flueixin per on han fluït des d'antic: que cap home els desviï cap al mas o del mas d'un altre, [que els cursos dels corrents d'aigua siguin inalterables,] llevat que ells canviïn el curs per ells mateixos; ◊ en ef á eðr bekkr rennr rétt ok brýtr á hvárskis land, þá gjǫri svá hvárr veiðivél af sinni jǫrðu, sem at fornu hefr verit. En ef á brýtr af annars þeirra jǫrðu, þá skal sá er jǫrð átti, þá er hon braut, á eiga, en hinn granda eðr eyri, þangat sem hon var mið meðan áin féll rétt at fornu. En ef hon brýtr meira, þá á sá er jǫrð átti bæði á ok granda, þangat til sem hon var mið meðan hon rann rétt: però si un riu o un torrent flueix pel seu curs habitual, i no es desvia per la terra de cap d'ells dos, que cadascun d'ells dos hi faci la seva veiðivél (mena de construcció emprada per a pescar-hi peixos, esp. salmons i truites) a partir de la riba que pertanyi al seu mas tal i com ha estat des d'antic; però, si un riu canvia de curs i n'obre un de nou per les terres del mas d'un d'ells dos, el riu serà propietat d'aquell de qui hagi estat propietat la terra en el moment que el riu l'hagi trencada, però l'altre tindrà tota la llenca de terra o el banc de sorra i còdols que hi hagi des de l'antiga riba fins al centre de l'antiga llera del riu. I si el riu canvia més de curs, aleshores el qui tingui aquella terra tingui el riu i la terra que hi hagi fins al bell mig de la llera que tenia antigament el riu mentre no va canviar de curs
10. <e-ð>: (eyðileggja) destruir una cosa (derruir, arrasar, enderrocar): ◊ brenndi borgir en braut kastala: cremava les ciutats i destruïa els castells; ◊ þá fór Ólafur konungur suður um sjá og þá barðist hann í Hringsfirði og vann kastala á Hólunum er víkingar sátu í. Hann braut kastalann: llavors el rei Olau es dirigí per mar cap al sud, lliurà batalla al Hringsfiord i va conquerir el castell dels Hólarnir en què hi havia viquings. Va derruir el castell; ◊ brjóta skurðgoð og blóthús: destruir els ídols i els temples de blót
11. <e-n>: trencar-li (o: rompre-li, Val. & Bal.) un os a algú: ♦ brjóta e-n á e-ð: trencar-li X a algú (→ brjóta e-ð í e-m); ♦ brjóta e-n á bak: trencar-li l'esquena a algú; ♦ brjóta e-ð á bak: <LOC FIG> tirar per terra una cosa, infringir una cosa, no observar una cosa (→ brjóta e-n ~ e-ð á bak aftur); ◊ eitt sumar sendi hann menn austr í Hólmgarða, at bjóða Rollaugi konúngi barnfóstr, er þá var ríkastr konúngr, þvíat Heiðrekr konúngr vildi öll ráð föður síns á bak brjóta: un estiu va enviar homes a l'est, a Novgorod, amb l'encàrrec que hi oferissin al rei Rollaugr, que aleshores era el més poderós dels reis, que li enviés un fill a qui ell pogués fer de fóstri, perquè el rei Heiðrekr volia infringir totes les decisions de son pare; ♦ brjóta e-n í hjóli: <HIST> executar algú a la roda; ♦ brjóta e-n um stein: trencar-li l'espinada a algú doblegant-lo damunt una pedra
II. <amb complement preposicional>:
A. <af>:
1. <brjóta e-ð af>: destruir una cosa: ◊ brutu þá Baglar af brúna: aleshores els Crosses (partidari del bàndol favorable a l'església -d'aquí el seu nom de ‘Els Crosses’, que fa referència a la crossa episcopal- contra els Cames-de-beç o 𔄨Birkibeinar’ durant el llarg període de guerra civil de Noruega del segle XII-XIII (1197-1240)) van destruir el pont
2. <brjóta af sér>: delinquir: ♦ brjóta af sér á ný: reincidir
3. <brýtur af e-u>: <impers.> es destrueix una cosa, es fa malbé una cosa

B. <á bak>:
1. <brjóta e-n á bak>: #1. (hryggbrjóta) trencar-li l'espinada a algú (trencar la columna vertebral); #2. (í glímu: fella e-n á bak aftur til jarðar) tombar algú a terra, tirar algú a terra i subjectar-l'hi (a la lluita lliure i d'altres esports semblants: aconseguir que l'adversari caigui a terra d'esquena i mantenir-lo contra el terra tenint-lo agafat per les mans i seient damunt ell); #3. (hrekja frá, hrekja á flótta) fer retrocedir algú (obligar a fer-se enrere o a fugir): ◊ mantu eigi þik, er ek braut þik á bak, ef ek vilda, ok vartu vetri ellri?: que per ventura ja no te'n recordes que, si volia, et tombava d'esquena al terra i això que tu tenies un any més que jo?; ◊ því þykkir Jamund meðr engu móti þar greiðligt fyrir, ok brýtr fylking sína á bak eigi skemmra en þrjú ǫrskot: per això a en Jamund li sembla que no li resultarà de cap de les maneres fàcil avançar per allà i fa retrocedir la seva host fins a una distància d'almenys tres tirs de fletxa
2. <brjóta e-ð á bak aftur>: <LOC FIG> vèncer una cosa, tirar a terra una cosa (desfer-la, derrotar-la, dominar-la): ♦ brjóta orð e-s á bak aftur: fer cas omís de les paraules d'algú, desafiar les paraules d'algú; ♦ brjóta veldi e-s á bak aftur: trencar el poder d'algú
3. <brjóta e-n á bak aftur>: #1. (hryggbrjóta) trencar-li l'espinada a algú (trencar la columna vertebral); #2. (fella e-n á bak aftur til jarðar) tirar algú a terra i subjectar-l'hi (aconseguir que l'adversari caigui a terra d'esquena i mantenir-lo contra el terra tenint-lo agafat per les mans i seient damunt ell); #3. (sigrast á, yfirbuga) vèncer algú [definitivament] (derrotar)

C. <gegn>:
1. <brjóta gegn e-u>: contravenir una cosa, anar en contra d'una cosa (cosa = llei): ♦ brjóta gegn lögum: contravenir una llei; ♦ brjóta gegn mannréttindum: conculcar els drets humans

D. <í>:
1. <brjóta e-ð í e-m>: trencar-li una cosa a algú (cosa = os): ♦ brjóta bakið í e-m: trencar-li l'espinada a algú
2. <brjóta í bága við e-ð>: (um lög) entrar en conflicte amb..., contravenir una cosa, entrar en contradicció amb..., oposar-se a... (llei, norma, article de llei, etc. amb una altra)

E. <í sundur>:
1. <brjóta e-ð í sundur>: partir una cosa [per la meitat] (trencar separant): ◊ traðkið varð mikið og varð sú endalykt að hann gengur björninn á bak aftur og braut í sundur hrygginn í honum og býr um hann sem áður: el redol que va quedar trepitjat era gran, però la fi del combat va anar de tal manera que en Finnbogi va aconseguir fer doblegar l'ós cap enrere fins que li va trencar l'espinada, però va agençar el cos com abans, com si encara fos viu; ◊ kom þá lagið í völlinn en Kári hljóp á spjótskaftið og braut í sundur: la llança es va clavar en terra i en Kári va saltar damunt l'asta i la va trencar per la meitat

F. <niður>:
1. <brjóta e-ð niður>: #1. (jafna við jörðu) arrasar una cosa, tirar una cosa a terra (enderrocar, tomar, derruir, destruir); #2. (yfirbuga) batre en bretxa una obra (refutar-la): ◊ mikit hefi ek á þik at kæra, Agulande, fyrir þat er þú hefir tekit af mér meðr prettum rangrar ágirni lǫnd mín Hispánías ok Gaschúníam, þar með drepit alla kristna menn er þú máttir ok á mitt vald vildu flýja, borgir mínar ok kastala hefir þú niðr brotit ok eytt meðr eldi ok járnum alt þetta land, er ek hafði meðr guðs styrk ok heilags Jacobs unnit ok undir kristin lǫg snúit: moltes són les coses de què em queixo de tu, Aguland, perquè m'has pres amb els enganys i ardits d'una cobdícia injusta Gasconya i les meves terres d'Hispania, matant-hi tots els cristians que has pogut i que volien refugiar-se als meus dominis, has arrasat les meves ciutats i castells i devastat a ferro i foc tota aquesta terra que jo havia conquerit amb el poder de Déu i de Sant Jaume i convertit a la llei cristiana
2. <brjóta sig niður við jörðu>: agenollar-se i prostrar-se fins a tocar el terra amb el front

G. <ofan>:
1. <brjóta e-ð ofan>: destrossar una cosa: ◊ gengu þeir síðan út í skóginn ok námu staðar um hríð, en seiðmönnunum bra svá við, at þeir brutu ofan seiðhjallinn ok hlupu beljandi út af húsinu á sinn veg hverr þeira: després d'això, sortiren i s'endinsaren en el bosc, però els xamans o seiðmenn van reaccionar de tal manera que van destrossar el cadafalc dels seiðir o seiðhjallr, i a continuació van sortir de dins la casa braolant i prenent cadascun una direcció

H. <saman>:
1. <brjóta e-ð saman>: plegar una cosa (cosa = roba): ♦ brjóta saman dúk: plegar unes estovalles; ♦ brjóta fötin saman: plegar la roba

I. <undir>:
1. <brjóta e-ð undir sig>: (hernema, leggja undir sig) sotmetre una cosa per [la força de] les armes, conquerir una cosa, prendre una cosa per les armes
2. <brjóta e-n undir sig>: (draga saman með vald) aplegar per la força X sota el seu comandament (reclutar per la força, forçar a estar sota el seu comandament): ◊ hann var snemma mikill og sterkur og lagðist í víking, þegar hann mátti, og braut undir sig mikinn hermanna afla: es va fer gran i fort aviat i, de seguida que va poder, es va posar a fer expedicions de viquing i va aplegar per la força sota el seu comandament una gran host; ◊ Hildibrandur braut undir sig mikinn afla og sveimaði víða með her sinn: en Hildibrandur va aplegar per la força sota el seu comandament una gran host i amb ella va fer expedicions fins a molt lluny

J. <upp>:
1. <brjóta e-ð upp>: (opna) obrir una cosa (per a veure'n l'interior): ♦ brjóta upp bréf: obrir una carta
2. <brjóta e-ð upp>: (sprengja) forçar una cosa (obrir per la força): ♦ brjóta upp dyr: forçar una porta; ♦ brjóta upp hús: forçar [l'entrada d']una casa; ◊ Þorkell gekk með honum til búðar Gríss og bað hann fram selja manninn "ella munum vér brjóta upp búðina": en Þorkell anà amb ell a la barraca d'en Grís i li demanà que els lliurés aquell home "o forçarem l'entrada de la barraca"; ♦ brjóta upp lásinn: forçar el pany; ♦ brjóta upp skjaldþili: forçar [l'entrada d']un envà o empostissat, obrir un forat a un envà o a un empostissat per entrar-hi; ◊ þeir Egill gerðu svo, brutu upp þilið, gengu síðan í hlöðuna og þaðan út; niðamyrkur var á; þá mæltu þeir förunautar, að þeir skyldu skunda á skóginn: l'Egill i els seus ho van fer així i obriren per la força una entrada a l'empostissat per la qual van passar al graner i d'aquí a l'exterior. Feia fosca negra i els companys de viatge de l'Egill van dir que el millor fóra córrer cap al bosc; ◊ Áki sagði, að þar var annað skjaldþili, -- "brjótið þér það upp; munuð þér þá koma fram í kornhlöðu, en þar má út ganga sem vill": l'Áki va dir que hi havia una segona paret de posts, -- "l'heu de trencar i hi podreu passar a un graner i d'aquí podreu anar on vulgueu"
3. <brjóta e-ð upp>: (bretta upp) fer el doblec de (perquè els camals dels pantalons en siguin més curts): ◊ neðst í túninu settist hún niður og klæddi sig úr sokkum og skóm, braut upp ytra pilsið og hljóp svo berfætt yfir blautar og leirugar engjarnar: a la part de sota del tot del tún o prada tancada del mas, es va asseure, es va llevar les mitges i les sabates, es va arromangar la falda externa i va travessar corrents i descalça els prats enfangats i molls; ♦ brjóta upp buxurnar: fer el doblec als pantalons
4. <brjóta e-ð upp>: (taka upp úr, vefja utan af) desembolicar una cosa (treure-la de dins el seu envoltori, estoig etc.): ◊ brýtur hann nú upp gersemar sínar og sýnir þeim einn digran gullhring: desembolica llavors les seves joies i els mostra un anell gruixut d'or; ◊ Ólafur bað þá brjóta upp vopn sín og fylkja á skipinu allt á millum stafna: l'Ólafur llavors va ordenar que desemboliquessin les armes i que la tripulació prengués posició de combat d'estrau a estrau
5. <brjóta upp á e-ð>: (fella saman) doblar una cosa (plegar-la): ◊ og þú skalt tengja saman fimm dúka sér og sex dúka sér, en sjötta dúkinn skalt þú brjóta upp á sig á framanverðu tjaldinu: ajuntaràs cinc tapissos d'una part i sis d'una altra, i doblaràs el sisè tapís per sobre el davant de la tenda
6. <brjóta upp á e-u>: (stinga upp á e-u) proposar una cosa, sortir amb un suggeriment (fer una proposta o suggeriment, deixar anar una idea sobre una cosa)

K. <úr>:
1. <brjóta [e-ð] úr e-u>: treure una cosa de... (Mall.) (emprant la força): ◊ ...til að brjóta úr gaddinn, brúkaði hann taung: per a treure les dents deformades (el mot gaddur designa una deformació de les dents de les ovelles causada per una fluorosi crònica), feia anar unes alicates; ◊ en ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyri ofan, gjøra honum fimmtarstefnu til af þingi úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta <...> en ef menn spilla þeirri veiðistöð og brjóta úr garð, utan þvergarðar sé, þeir sem fyrirboðnir eru, eðr spilla veiðigǫgnum, sekr hǫfðingi mǫrk við konung, en annarri við eiganda í ǫfundarbót: si ningú hi posa una tanca, els qui tinguin el riu a partir de més amunt de la tanca, que li facin un requeriment perquè tregui la tanca en el termini de cinc dies abans del þing. Si ell hi diu que no, que la part que protesta requereixi l'ajuda dels pagesos per a trencar la tanca <...> però si fan malbé un indret de pesca o trenquen una tanca -excepte les tanques que travessin el riu d'un costat a l'altre i que estan prohibides-, o fan malbé els estris de pesca, que el seu cap pagui al rei un marc i un altre a l'home de qui sigui propietat el riu en qualitat de compensació per mala voluntat

III. <impersonal>:
1. <brýtur skip>: el vaixell naufraga, el vaixell s'estavella [contra la costa]: ♦ brýtur skip (= Ac.) í spón: el vaixell s'estavella contra la costa
2. <brýtur straum [á e-u]>: el corrent romp contra una cosa, el corrent bat una cosa: ◊ ána brýtur á steini: el riu bat la roca; ◊ sjóinn brýtur á skerinu: les onades es trenquen contra el faralló; ◊ öldur rísa og öldur brjóta: les ones es drecen i es trenquen

	Per a designar l'acte o l'acció de fracturar o de fracturar-se un os, l'islandès recorre sovint a formacions amb -brjóta i -brotna; les formacions amb -brjóta s'utilitzen per a expressar l'acció de fracturar-li un os a algú, mentre que les formacions amb -brotna indiquen que l'os s'ha fracturat, sense especificar qui ho ha fet. Verbi gràcia: kjálkabrotna ‘trencar-se la mandíbula’ (hafa kjálkabrotnað í falli ~ leik ‘haver-se trencat la mandíbula en una caiguda, a un partit etc.’), però kjálkabrjóta e-n ‘trencar-li la mandíbula a algú’. D'altres exemples fóren: fótbrotna ’trencar-se un peu ~ una cama’ (ég hef fótbrotnað ‘m'he trencat un peu ~ una cama’), handleggsbrotna ’trencar-se un braç’ (ég hef handleggsbrotnað ‘m'he trencat un braç’). En canvi, handleggsbrjóta e-n significa “trencar-li un braç a algú”, lærleggsbrotna ’trencar-se el fèmur’ (ég hef lærleggsbrotnað ‘m'he trencat el fèmur’), viðbeinsbrotna ’trencar-se la clavícula’ (ég hef viðbeinsbrotnað ‘m'he trencat la clavícula’). Per a dir que hom té la cama ~ el braç etc. trencat se sol recórrer a formacions amb -brotinn, -brotin, -brotið. Verbi gràcia: ég er fótbrotinn ’tinc el peu trencat ~ la cama trencada’. Aquestes formacions també s'empren per a traduir el nostre amb la cama trencada: ‘ég hef oft spilað heilan leik kjálkabrotinn án þess að kvarta’ “sovint he jugat el partit sencer amb la mandíbula trencada sense queixar-me”.

brjótast <brýst ~ brjótumst | braust ~ brutumst | brotist>:
1. <inn í e-ð>: entrar a robar a...: ◊ lögreglan handtók innbrotsþjóf undir morgun, þar sem hann var að brjótast inn í verslun: la policia va detenir un lladre a la matinada quan estava entrant a robar a un comerç
2. <undan yfirráðum e-s>: sostreure's per la força a la dominació d'algú, rebel·lar-se per les armes contra algú
3. <undir sig>: conquerir una cosa, emparar-se d'una cosa per la conquesta, apoderar-se de X per la conquesta: ◊ það kemur því mætavel heim, að Óðinn hafi átt eignir í Tyrklandi (Litlu-Asíu) um þær mundir, er Rómverjar voru sem óðast að brjóta þjóðir undir sig: això quadra perfectament bé amb la idea que Odin havia tingut béns i possessions a Turquia (Àsia menor) si fa no fa a la mateixa època que els romans estaven conquerint pobles com a bojos
4. <út>: (úr fangelsi) fugir, evadir-se (escapar de presó): ◊ hann braust út úr fangelsi til að ná í sígarettur: va escapar de la presó per anar a cercar cigarretes
5. <út>: (um eldgos, eldfjall: gjósa) fer erupció, entrar en erupció (esclatar un volcà): ◊ eldgos braust út í desember 1998 og stóð það í tíu daga: l'erupció va esclatar pel desembre del 1998 i va durar deu dies
6. <út>: (eldur) escampar-se ràpidament (foc, incendi: propagar-se amb rapidesa)
6. <út>: (styrjöld & tilfinningar) esclatar (guerra & sentiments): ◊ reiði og vonleysi brutust út: l'ira i la desesperació van esclatar

brodd·arfi <m. -arfa, -arfar>:
rèvola f [vera] (planta Stellaria holostea)

brodd·epli <n. -eplis, -epli>:
estramoni m, herba pudenta, herba talpera (o: talpinera), herba f de l'ofec (planta Datura stramonium)

brodd·greni <n. -grenis, -greni>:
pícea blava (arbre Picea pungens)

brodd·göltur <m., -galtar, -geltir>:
eriçó m (mamífer Erinaceus europaeus)

brodd·heggur <m. -heggs, -heggir>:
aranyoner m, pruneller m (arbre Prunus spinosa)

brodd·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
erable m (arbre Acer platanoides)

brodd·kollur* <m. -kolls, -kollar>:
herba forrera, herba f dels talls (Val.), pentinella f (Mall.) (planta Sanguisorba muricata syn. Poterium muricatum syn. Sanguisorba minor ssp. muricata syn. Poterium sanguisorba ssp. muricatum)

brodd·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
<CULIN> bracal m (llet de les vaques que han acabat de vedellar o de les ovelles que han acabat d'anyellar)

brodd·súla <f. -súlu, -súlur>:
(óbelíska) obelisc m

broddur <m. brodds, broddar>:
1. (oddur) punxa f, punta f (de fletxa, llança etc.)
2. <FIG> part capdavantera: ♦ standa (o: vera) í broddi lífsins: estar (o: trobar-se) en la flor de la vida
3. (eiturbroddur) fibló m (d'abella, escorpí, vespa etc.): ◊ broddur af geitungi: fibló de vespa
4. <CULIN> bracal m (llet de les vaques que han acabat de vedellar o de les ovelles que han acabat d'anyellar)
5. <LING = yfir sérhljóðum> accent agut (´)
6. <MIL> avantguarda f (part capdavantera d'exèrcit): ♦ í broddi fylkingar: al capdavant de la host

brodd·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
<BOT> apiculat -ada, mucronat -ada

brokkolí <n. brokkolís, no comptable>:
<CULIN> bròquil m, colibròquil m: ♦ → spergilkál “íd.”

brokkolí·haus <m. -hauss, -hausar>:
bròquil m (planta Brassica oleracea var. italica): ♦ → spergilkál “íd.”

brons <n. brons, no comptable>:
bronze m, bronzo m (Mall., ekki ritm./no lit.) (aliatge & tercer premi en competicions esportives & estàtua de bronze)

brons·litaður, -lituð, -litað <adj.>:
1. <GEN> de color de bronze (objecte)
2. (bronsgylltur) bronzejat -ada (colrat pel sol): ◊ ljóshærð og bronslituð: rossa i bronzejada

brons·litur <m. -litar, -litir>:
1. <GEN> color m,f de bronze (d'objecte)
2. (gylltur húðlitur) bronzejat m (de pell humana): ◊ hvar fær maður svona bronslit?: on es pot aconseguir un bronzejat així?

brons·merki <n. -merkis, -merki>:
<esp. ESPORT> medalla f de bronze

brons·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estàtua f de bronze: ♦ afhjúpa bronsstyttu: inaugurar una estàtua de bronze

brons·öld <f. -aldar, no comptable>:
Edat f del Bronze

bros <n. bross, bros>:
somrís m, somriure m

brosa <brosi ~ brosum | brosti ~ brostum | brosað>:
somriure: ♦ brosa til e-s (o: [á] móti e-m; o: við e-m; o: a-ð e-m): somriure a algú

bros·hrukkur <f.pl -hrukkna>:
potes f.pl de gall (arrugues al voltant dels ulls)

brosma <f. brosmu, brosmur>: nom de dos peixos de la família dels gàdids:: ♦ litla brosma: bròtola f, mòllera f de fang (Mall.) (peix Phycis blennoides); ♦ stóra brosma: bròtola americana, mòllera americana (Mall.) (peix Urophycis tenuis)

brot <n. brots, brot>:
1. <GEN> fragment m (bocí fragmentari): ♦ brot úr e-u: un fragment de; ◊ brot úr handriti frá miðri fjórtándu öld: un fragment d'un manuscrit de mitjan segle XIV
2. (hluti af e-u oft brotnu) bocí m (tros de cosa trencada): ♦ brot af e-u: bocins de
3. (beinbrot) fractura f (d'os)
4. <MAT> fracció f: ♦ eiginlegt brot: fracció pròpia; ♦ óeiginlegt brot: fracció impròpia; ♦ → tugabrot: fracció decimal, decimal m
5. (lagabrot) infracció f (de llei): ♦ brot á lögum: infracció de la llei
6. (bókarbrot) format m (mides de llibre): ♦ bók í stóru broti: un llibre de gran format
7. (í pappír, dúki, fati o.s.fr.) plec m, doblec m (a paper, roba, tela etc.): ♦ brot í buxum: plec (o: doblec) dels pantalons

brot·hættur, -hætt, -hætt <adj.>:
fràgil

brotinn, brotin, brotið <adj.>:
trencat -ada, romput -uda (Mall.)

brot·legur, -leg, -legt <adj.>:
(sekur) infractor -a (de la llei): ♦ brotlegir verða fjarlægðir: s'avisarà grua (advertiment a guals i llocs d'estacionament prohibit); ◊ brotlegur við siðareglur lækna: infractor de les normes deontològiques mèdiques; ♦ gerast brotlegur ~ brotleg ~ brotlegt [við lög]: infringir la llei, delinquir

brotna <brotna ~ brotnum | brotnaði ~ brotnuðum | brotnað>:
1. <GEN> trencar-se, rompre-se (Val., Bal.): ♦ brotna í sundur: fer-se bocins, fragmentar-se; ♦ brotna í tvennt: trencar-se en dos bocins; ♦ brotna saman: <FIG> ensorrar-se, desplomar-se, sofrir un col·lapse [emocional]
2. brotna í spón: (skip) estavellar-se (vaixell contra les roques): ◊ skipið brotnaði í spón og sökk: el vaixell es va estavellar [contra les roques] i es va enfonsar

brott <adv.>: indica la noció que hom se'n va o parteix, que es llença una cosa etc.:
[via]fora, lluny: ♦ fara á brott: partir, anar-se'n; ♦ → burt “íd.”

<†> brott·fall <n. -falls, -föll>:
crisi epilèptica, atac m d'epilèpsia (→ flog)

<†> brottfalls·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
epilèpsia f (→ flogaveiki): ◊ enn bar svá til í Kaupangi, þar sem hinn heilagi Óláfr konungr hvílir, at þar var kona sú, er brottfallssótt hafði langa æfi, ok giptist hún ungum manni, ok leyndi sem hún mátti þeirri sótt: a Kaupangr, on descansa el cos de Sant Olau, un cop s'hi va esdevenir que una dona d'allà que patia d'epilèpsia de feia molt de temps, es va casar amb un jove i li va amagar tan bé com va poder la seva malaltia

brottfarar·áritun <f. -áritunar, -áritanir>:
(vegabréfsáritun) visat m de sortida

brottfarar·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
targeta f (o: tarja f) d'embarcament

brott·för <f. -farar, -farir>:
partida f, sortida f: ◊ flug nr. 2554 til Barselónu er tilbúið til brottfarar við hlið 64: el vol n. 2554 amb destinació a Barcelona està llest per a la seva partida a la porta n. 64

brott·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. (flótti) fuga f, fugida f, fuita f (escapada, partida d'un indret d'amagat i sense permís)
2. (liðhlaup) deserció f (de soldat)
3. (úr starfi) abandonament m (sobtat i injustificat del lloc de treball, família etc.): ♦ brotthlaup starfsmanns úr starfi: absència injustificada del lloc de treball; ♦ brotthlaup frá heimili: abandonament de la llar

brott·nám <n. -náms, -nám>:
1. <GEN> rapte m: ◊ “Brottnámið úr kvennabúrinu” eftir Mozart: “El rapte del Serrallo” del Mozart
2. (af geimverum) abducció f (per extraterrestres)

brott·numinn, -numin, -numið <adj>:
(af geimverum) abduït -ïda (per extraterrestres)

bróðerni <n. bróðernis, no comptable>:
germanor f, fraternitat f

bróðir <m. bróður, bræður>:
1. germà m, <†> frare m
2. <RELIG> frare m, (fyrir nafn bróðurins) fra: ◊ bróðir Júniperus (‘Einir’) Serra frá Petru: fra Juníper Serra de Petra

bróður·elska <f. -elsku, no comptable>:
amor m,f fraternal

bróður·þel <n. -þels, pl. no hab.>:
sentiments m.pl de germanor, sentiments m.pl fraternals

brók <f. brókar, brækur>:
1. (buxur) pantalons m.pl, calçons m.pl (Mall.) (peça de roba exterior masculina i femenina): ♦ klæða sig (o: fara; o: komast) í brók: posar-se els pantalons; ♦ verða [e-m] brátt í brók: <LOC FIG> haver d'anar corrents al wàter a fer del cos; agafar-li a un, cop en sec, fluixera de ventre (a causa, normalment, d'una maldeventrada inesperada)
2. (kvennanærbuxur) calces f.pl, bragues f (Mall.) (peça de roba interior femenina)
3. (karlmannanærbuxur) calçotets m.pl, calçons blancs (Mall.) (peça de roba interior masculina): ♦ setja barn í brók og buxur: posar calçotets i pantalons a un infant (llevant-li els bolquerets)

brugg·hús <n. -húss, -hús>:
cerveseria f, fàbrica f de cervesa

brum <n. brums, brum>:
1. (hálfútsprungið blað eða blóm) brotó m (brot que comença a sortir)
2. (brumhnappur, blaðhnappur) brot m (botó, gemma)
3. (blómhnappur) poncella f (gemma floral, flor abans de badar-se)

brun <n. bruns, no comptable>:
1. <ESPORT> esquí alpí, cursa f de descens
2. (flýtir) vol m (gran pressa)

bruna·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m de bombers: ♦ → slökkvibíll “íd.”

bruna·boði <m. -boða, -boðar>:
alarma m antiincendis (aparell)

bruna·hani <m. -hana, -hanar>:
boca f d'incendis

bruna·hætta <f. -hættu, plural no hab.>:
perill m (o: risc m) d'incendi

bruna·kall <m. -kalls, -kallar>:
<FAMIL> bomber m

bruna·kall <n. -kalls, -köll>:
alarma f antiincendis (senyal)

bruna·lið <n. -liðs, -lið>:
[cos m de] bombers m.pl: ♦ → slökkvilið “íd.”

bruna·liði <m. -liða, -liðar>:
bomber m: ♦ → slökkviliðsmaður “íd.”

bruna·lykt <f. -lyktar, plural no hab.>:
olor f de cremat

bruna·sár <n. -sárs, -sár>:
cremada f: ♦ annars og þriðja stigs brunasár: cremades de segon i tercer grau

bruna·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:
mànega f antiincendis

bruna·smyrsl <n.pl -smyrsla>:
pomada f (o: crema f) per a les cremades

bruna·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parc f de bombers

bruna·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f d'incendis (o: contra incendis)

bruna·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
simulacre m d'incendi

bruna·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HIST = líkbrennsluöld> època f de les incineracions (etapa cultural en la qual els morts se solien incinerar)

brund·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
<†> (fengitími dýra) època f de zel (temps d'aparellament dels animals)

brundur <m. brunds, no comptable>:
<FAMIL> llet f (& Mall.), brac m (Mall.) (esperma): ♦ → sæði “esperma”

bruni <m. bruna, brunar>:
1. (áverki) cremada f (ferida per contacte amb foc)
2. (eldsvoði) incendi m (foc)
3. <FÍS & QUÍM & MECAN> combustió f
4. (brennsla) crema f (acte o fet de cremar-se)
5. <†> (líkbrennsla, til ösku) incineració f (reducció a cendra per foc)
6. <HIST = lækning með glóandi járni> cauterització f (de ferida amb ferro roent)
7. (brennandi hiti) calor f asfixiant (temperatures molt altes)
8. <FIG = brennandi ákafi> ardor f,m (abrandament, apassionament)

brunn·perla <f. -perlu, -perlur>:
créixens m.pl, créixecs m.pl, greixes m.pl (Andorra), créixets m.pl (Mall., ekki ritm./no lit.), morritort m d'aigua (planta Rorippa nasturtium-aquaticum syn Nasturtium officinale) (→ vætukarsi)

brunnur <m. brunns, brunnar>:
1. (niðurgrafið vatnsból) pou m (galeria vertical fins a veta d'aigua subterrània): ♦ sjálfrennandi brunnur: pou artesià; ♦ það er of seint að byrgja brunninn þegar barnið er dottið ofan í: <LOC FIG> tapant el pou, quan l'infant ja hi ha caigut a dins, ja no s'hi arriba a temps (cal prevenir el mal abans que no s'esdevingui i no després); ♦ brunnur lifandi vatns: <RELIG> pou d'aigua viva
2. (uppspretta, lind) font f (deu)
3. <NÀUT> caixa f d'àncora

brú <f. brúar, brýr>:
1. <GEN & stjórnpallur> pont m (GEN & de vaixell)
2. (bridds) bridge m (joc de taula)
3. <MED> protuberància f anular (o: cerebral), pont m del cerebel, pont m de Varoli, pont troncoencefàlic (→ heilabrú)

brúaður, brúuð, brúað <adj.>:
amb pont[s] per creuar-lo: ♦ brúuð á: riu amb pont per creuar-lo

brúar- <en compostos, esp. mèdics>:
gefiro-, gefir-

brúða <f. brúðu, brúður>:
(dúkka) nina f, pepa f (Mall.)

brúðar·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m dels nuvis

brúðar·blæja <f. -blæju, -blæjur>:
vel m de núvia

brúðar·búningur <m. -búnings, -búningar>:
parament m de la núvia

brúðar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
present m (o: regal m) de noces

brúðar·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
vestit m de núvia

brúðar·kóróna <f. -kórónu, -kórónur>:
tiara f de núvia

brúðar·krans <m. -krans, -kransar>:
1. (brúðarsveigur) corona f [floral] de núvia (corona floral)
2. *corona f de núvia (planta Francoa ramosa)

brúðar·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
llinassa f, jonc florit (planta Butomus umbellatus): ♦ → brúðarsveipur “íd.”

brúðar·lauf <n. -laufs, -lauf>:
murtra f, murta f (Val., Bal.) (planta Myrtus communis)

brúðar·lín <n. -líns, -lín>:
vel m de núvia

brúðar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
llinassa f, jonc florit (planta Butomus umbellatus): ♦ → brúðarsveipur “íd.”

brúðar·mars <m. -mars, -marsar>:
<MÚS> marxa f nupcial

brúðar·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
dama f d'honor [de la núvia]

brúðarmeyjar·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
pom m de dama d'honor de núvia

brúðar·skart <n. -skarts, pl. no hab.>:
parament m de la núvia, abillament m de la núvia

brúðar·slæða <f. -slæðu, -slæður>:
vel m de núvia

brúðar·slör <n. -slörs, -slör>:
vel m de núvia

brúðar·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
padrí f de la núvia

brúðar·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
llinassa f, jonc florit (planta Butomus umbellatus)

brúðar·sæng <f. -sængur, -sængur>:
tàlam m nupcial

brúðar·terta <f. -tertu, -tertur>:
tarta f nupcial, pastís m de noces

brúðar·vefur <m. -vefjar, -vefir>:
filipèndula f (planta Filipendula vulgaris)

brúðar·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
pom m de núvia, pom m nupcial, ram m de núvia

brúðguma·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
padrí f del nuvi

brúð·gumi <m. -guma, -gumar>:
nuvi m, nuvii m (Mall.): ♦ fatnaður brúðguma: vestit m del nuvi, <FAM> trajo m del nuvi; ♦ svaramenn brúðguma: testimonis m.pl del nuvi

brúð·hjón <n.pl -hjóna>:
nuvis m.pl, el nuvi i la núvia, es nuvii i sa nuvia (Mall.)

brúði <m. brúða, brúðar>:
mostela f, mostel m (Mall.) (mamífer Mustela nivalis syn. Mustela vulgaris)

brúð·kaup <n. -kaups, -kaup>:
casament m, noces f.pl (esp. Mall.), boda f (cast.)

brúðkaups·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
aniversari m de casats, aniversari m de casament: ♦ eiga brúðkaupsafmæli: fer anys que són casats; ◊ við [hjónin] eigum 45 ára brúðkaupsafmæli 6. júní: el 6 de juny fa[rà] 45 anys que som casats; ◊ mamma og pabbi eiga í þessari viku 40 ára brúðkaupsafmæli: mon pare i ma mare aquesta setmana farà 40 anys que són casats; ◊ ég á eins árs brúðkaupsafmæli í dag: avui fa un any que sóc casat

brúðkaups·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f nupcial

brúðkaups·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de noces

brúðkaups·veisla <f. -veislu, -veislur>:
refresc m (o: banquet m) de noces

brúð·laup <n. -laups, -laup>:
casament m, noces f.pl (esp. Mall.), boda f (cast.): ♦ → brúðkaup “íd.”

brúðu·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
repunxó m (emprat hab. en pl.: repunxons) (planta Campanula rapunculus)

brúðu·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
teatre m de titelles, teatre m de teresetes (Mall.)

brúður <f. brúðar, brúðir>:
núvia f, nuvia f (Mall.): ♦ hárgreiðsla brúðarinnar: el pentinat de la núvia; ♦ höfuðbúnaður brúðarinnar: la toca de la núvia; ♦ svaramenn brúðarinnar: els testimonis m.pl de la núvia

brún¹ <f. brúnar, brúnir (o: brýr; o: brýn; o: <†> brýnn)>:
(augnabrún) cella f (molt fluix, so): ◊ fár einn þorði að sjá undir hennar brýn: ben pocs gosaven esguardar-la a sota les celles (és a dir, directament als ulls); ♦ bera e-m e-ð á brýn: <LOC FIG> acusar algú d'una cosa; ♦ breta brýnnar: <LOC> arrufar (o: arronsar) les celles; ♦ e-m bregður í brýn: <LOC FIG> algú posa ulls d'astorament, algú fa cara d'astorat; ♦ hleypa í brýnnar: <LOC> fer celles (aclucar els ulls en senyal d'irritació, ràbia o malcontentament); ♦ hleypa brúnum: <LOC> arrufar les celles, fer celles (aclucar els ulls en senyal d'irritació, ràbia o malcontentament); ♦ hnykla brýnnar: <LOC> arrufar les celles, fer celles, arrufar el nas (aclucar els ulls en senyal d'irritació, ràbia o malcontentament); ♦ láta síga brýnnar: <LOC & FIG> arrufar (o: arronsar) les celles, no veure's les celles (de ràbia o ira que hom sent); ◊ Þór lét síga brýnnar ofan fyrir augun: en Þórr va enfonsar les celles sobre els seus ulls (de ràbia o ira que sentia); ♦ lyfta brúnum: <LOC> aixecar les celles; ♦ yggla brýrnar: <LOC> arrufar (o: arronsar) les celles; ♦ yggldur á brún: amb les celles arrufades

brún² <f. brúnar, brúnir>:
1. <GEN> marge m, vorera f: ♦ brún á borði: la vorera de la taula; ♦ lifa sem næst brúninni: <LOC FIG> viure al límit
2. (fjallsbrún) caire m de penya-segat (vorera de l'esquenall o la carena d'un puig on comença el penya-segat ): ♦ fara á brún: <LOC> despenjar-se per la paret d’una muntanya o d’un penya-segat per anar a cercar ous dels nius dels ocells que hi hien; ♦ fyrir ofan brún: <LOC> a dalt de tot del puig, a la vorera del penya-segat

brún·grani <m. -grana, -granar>:
peix gat m (peix Ictalurus nebulosus)

brún·heiðir <m. -heiðis, -heiðar>:
arpella f, arpellot m de marjal (ocell Circus aeruginosus)

brún·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
amb els cabells de color castany

brúnjárn·steinn <m. -steins, -steinar; pl. no hab.>:
limonita f

brúnka <f. brúnku, brúnkur>:
1. <GEN> morenesa f, brunor f
2. (gylltur húðlitur) bronzejat m (de pell): ◊ náttúruleg brúnka: un bronzejat natural
3. (brúnhærð kona) morena f (dona de cabells castanys i/o negres): ◊ brúnka, ljóska og rauðka: una morena, una rossa i una pèl-roja
4. (brún hryssa) egua negra (egua de color negre)

brúnku·klútur <m. -klúts, -klútar>:
tovalloleta f d'autobronzejat

brúnku·krem <m. -krems, -krem>:
crema f [auto]bronzejadora

brúnku·úði <m. -úða, -úðar>:
esprai m [auto]bronzejador

brúnn, brún, brúnt <adj. >:
1. (hörundslitur) bru -una, morè -ena (cast.), moreno -a (cast. ekki ritm./no lit.) (color de pell): ♦ verða brúnn ~ brún: <LOC> posar-se morè -ena (bronzejar-se)
2. (um hesta) negre -a (color de cavalls)
3. (háralitur) [de color] castany (color de cabells)
4. (litur á skóum, klæðnaði og augum) [de color] marró (color de sabates, peces de roba i ulls): ♦ brúnir skór: sabates marrons (o: sabates de color marró)

brún·rotta <f. -rottu, -rottur>:
rata m de claveguera, rata comuna, rata traginera [terrosa] (Mall.) (mamífer Rattus norvegicus)

brún·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:
baldriga f balear, baldriga f pufí baleàrica, virot petit (Mall., Men.), virotja f (Mall.), baldritxa f (Men.), virot m (Eiv., Form.) (ocell Puffinus mauretanicus syn. Puffinus puffinus ssp. mauretanicus)

brúttó·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
pes brut

brydda¹ <bryddi ~ bryddum | bryddi ~ bryddum | brytt ║ e-ð>:
1. (setja brodd[a] á) posar una punta a (fornir un objecte de punta o punxa)
2. (setja bryddingu eða hlífðarhald á) reforçar l'extrem d'una cosa (guarnir amb rivet, amb orla, amb vorera etc.): ♦ brydda skó: posar punteres a les sabates (posar-los un reforç, de cuiro o metall, a la punta, perquè no es desgastin tant amb l'ús); ♦ brydda trégrip með járnþynnu: guarnir un mànec de fusta amb una xapa de ferro (perquè quedi més protegit)
3. (um kjól) enrivetar un vestit, orlar un vestit (guarnir amb rivet, amb orla, amb vorera etc.): ♦ brydda kjól: enrivetar un vestit, fer les vores d'un vestit
4. <á e-u>: (bóla á, koma í ljós) veure's la punteta d'una cosa, sobressortir la punta d'una cosa (p.e., la punta d'un vaixell enfonsat que sobressurt fora de l'aigua, etc.): ♦ láta e-ð brydda: deixar entreveure una cosa (donar indicis, senyals d'una cosa, deixar entrellucar una cosa); ◊ lætur Þórhalli ekkert á sínu áformi brydda og bíður fram til þings þar til Styr er riðinn heiman og vill þá flytja allt sitt suður: en Þórhalli no va deixar entreveure ni la punta dels seus plans i, de cara a traslladar-se al sud amb totes les seves pertinences, va decidir esperar fins a la celebració del þing quan l'Styr se n'hagués anat de casa [per assistir-hi]; ♦ það bryddir á e-u: <impers.> [la punta d']una cosa comença a aparèixer, [un primer bocinet d']una cosa comença a veure's

brydda² <brydda ~ bryddum | bryddaði ~ brydduðum | bryddað ║ e-ð>:

bryðja <bryð ~ bryðjum | bruddi ~ bruddum | brutt ║ e-ð>:
matxucar una cosa amb les dents (menjar clavant les dents amb força i mastegant sorollosament)

bryggja <f. bryggju, bryggjur>:
moll m (embarcador): ◊ hvenær leggur (o: leggst; o: kemur) skipið frá Barselónu að [bryggju]?: quan arriba el vaixell de Barcelona?

bryggju·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
molls m.pl, zona portuària

bryn·dreki <m. -dreka, -drekar>:
cuirassat m (vaixell de combat): ♦ bryndrekinn Potjomkín: el cuirassat Potëmkin (броненосец Потёмкин)

bryn·glófi <m. -glófa, -glófar>:
<HIST> guantellet m, manyopla f

bryn·hosur <f.pl -hosa>:
<HIST> cuixal m, cuixera f, cuixeró m

bryn·síli <n. -sílis, -síli>:
jonqueter m (peix Gasterosteus aculeatus var. trachurus)

bryn·stirtla <f. -stirtlu, -stirtlur>:
sorell m (peix Trachurus trachurus)

bryn·varinn, -varin, -varið <adj. >:
cuirassat -ada, blindat -ada: ♦ brynvarið ökutæki: vehicle cuirassat (o: blindat); ♦ brynvarðir bílar: cotxes blindats

bryti <m. bryta, brytar>:
1. (matreiðslumaður, matsveinn á skipum) cuiner m (de vaixell)
2. (sá sem sinnir þjónustu við farþega á farþegaskipum) sobrecàrrec m (oficial de vaixell encarregat del servei als passatgers)
3. (ráðsmaður) administrador m (intendent o gerent de casa gran)
4. (á klaustrum, biskupsstólum o.s.fr.) ecònom m (intendent o gerent de convent, bisbat etc.)
5. (yfirþjónn á setri ríkra manna, aðalsmanna o.s.fr.) majordom m (cap de criats a casa gran etc.)
6. (ráðsmaður á bújörðum, stórbýlum o.s.fr.) majoral m (cap de criats, pastors etc. a mas): ◊ gengr at stela bryti ok þræll, bryti skal uppi hengja: si un majoral va a robar amb un esclau, sia penjat [a la forca] només el majoral

brýnasti, brýnasta, brýnasta <adj.>:
formes febles del superlatiu de → brýnn, brýn, brýnt “urgent, peremptori”

brýnastur, brýnust, brýnast <adj.>:
formes fortes del superlatiu de → brýnn, brýn, brýnt “urgent, peremptori”

brýni <n. brýnis, brýni>:
esmoladora f, passador m [d'esmolar]

brýnn, brýn, brýnt <adj.>:
urgent, peremptori -òria, apressant: ♦ brýn nauðsýn: necessitat urgent; ♦ brýnt erindi: un encàrrec urgent, un afer urgent; ♦ brýnt verkefni: una tasca peremptòria; ♦ það er brýnt að <+ inf.>: <inf.> no admet dilació; ♦ það er brýnt að <+ subj.>: urgeix que<+ subj.>

brýnni, brýnni, brýnna <adj.>:
formes del comparatiu de → brýnn, brýn, brýnt “urgent, peremptori”

bræddur, brædd, brætt <adj.>:
fos -a, fus -a (Bal.)

bræða <bræði ~ bræðum | bræddi ~ bræddum | brætt ║ e-ð>:
1. (gera bráðið) fondre una cosa (desfer, liquar, fer que un sòlid torni líquid amb escalfor): ◊ bræða málmgrýti: fondre mena, fondre mineral; ♦ bræða e-ð og e-ð saman [í eitt]: fondre dues coses, dissoldre dues coses [en una de sola] (convertint-les en una de sola); ◊ bræddu smjörið og súkkulaðið saman í skaftpotti: foneu la mantega i la xocolata plegades en una casso; ◊ mamma bræddi saman smjörlíki og sykur: la mama va fondre sucre amb margarina; ♦ bræða e-ð upp: fondre una cosa (fondre metall o un objecte de metall per fer-hi un [nou] objecte); ◊ hann bræddi sverðið upp og smíðaði sér skaflaskeifur: va fondre l'espasa i es va forjar unes ferradures de neu; ♦ bræða e-ð með sér: <LOC FIG> donar-li voltes a una cosa, rumiar-se una cosa (reflexionar sobre una cosa)
2. (tjarga, gera vatnsþétt) calafatar una cosa (donar capa de brea): ◊ bræða skip: calafatar un vaixell; ♦ bræða hús, kirkju, timbur: donar una capa de quitrà a una casa, església, fusta (per impermeabilitzar-les)
3. (fitu til að vinna feiti úr því) fer (extreure llard fonent greix): ◊ bræða fituna úr svíninu: fer el llard, fer el saïm (Mall.) (fondre el sagí del porc per obtenir-ne el llard o saïm); ◊ bræða lýsi: fer oli de [fetge de] bacallà; ♦ bræða lifrina: bullir els fetges dels peixos pescats per extreure'n l'oli (esp. de bacallà); ♦ bræða síld: bullir arengs per extreure'n el greix
4. <†> (flýta sér) cuitar (afanyar-se, apressar-se)

bræðra·börn <n.pl -barna>:
cosins f (fills i filles d'oncle[s] per part de pare)

bræðra·lag <n. -lags, -lög>:
germandat f, confraria f, fraternitat f

bræðrunga <f. bræðrungu, bræðrungur>:
cosina f (filla d'oncle per part de pare)

bræðrungur <m. bræðrungs, bræðrungar>:
cosí m (fill d'oncle per part de pare)

bræðsla <f. bræðslu, no comptable>:
fosa f (acció de fondre)

bræðslu·mark <n. -marks, -mörk>:
punt m de fusió

bræðslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
1. <GEN> fornal f
2. (iðnaðarmálmbræðsluofn) alt forn (fornal de foneria industrial)

bræðslu·panna <f. -pönnu, -pönnur>:
<TÈCN> gresol m (→ deigla)

bræðslu·pottur <m. -potts, -pottar>:
<FIG> gresol m

brögð <n.pl. bragða>: → bragð 2.

brögðóttur, brögðótt, brögðótt <adj.>:
arter -a, astut -a: ◊ Ódysseifur brögðótti: Ulisses, el ric en arteries; ◊ nú mun Reginn hafa sagt oss fyrir nokkurn ótta, ok hefir hann gert mér varúðarbending, ok mun hann oss slægvitr ok brögðóttr: el que en Regin ens deu haver volgut dir [amb la seva enigmàtica estrofa, és] que hi ha alguna cosa que ens pot representar un perill, i [per tant,] m'ha fet un senyal perquè vagi alerta; mireu si ho és d'astut i arter!

brölt <n. brölts, pl. no hab.>:
(sprikl) cabrioles f.pl, contorsions f.pl, bellugueig m

bröndóttur, bröndótt, bröndótt <adj.>:
atigrat -ada (a o amb ratlles)

brönu·gras <n. -grass, -grös>:
1. (orkidía) orquídia f (planta i flor de la família de les orquidàcies)
2. brönugrös <n.pl -grasa>: pentecosta islandesa (planta Dactylorhiza maculata ssp. islandica)

brönugrasa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] orquidàcies f.pl

les orquidàcies islandeses


1.	ástagrös	n.pl	Dactylorhiza fuchsii	orquis m de Fuchs
2.	barnarót	f.	Coeloglossum viride	llengua groga, orquis verd, orquídia verda
3.	brönugrös	n.pl	Dactylorhiza maculata ssp. islandica	pentecosta islandesa
4.	eggtvíblaðka	f.	Listera ovata	lístera oval (o: ovada)
5.	friggjargras	n.	Platanthera hyperborea syn. Habenaria hyperborea	platantera hiperbòria
6.	hjartatvíblaðka	f.	Listera cordata	lístera cordifòlia (o: cordiforme)
7.	hjónagras	n.	Pseudorchis straminea ssp. straminea syn. Habenaria albida syn. Leucorchis albida syn. Pseudorchis albida ssp. straminea	herba f del bon matrimoni
8.	kræklurót	f.	Corallorhiza trifida syn. Corallorhiza innata	coral·loriza f, arrel f de corall, orquídia coral·lina
9.	töfragrös	n.pl	→ ástagrös

brönu·grös <n.pl -grasa>:
pentecosta islandesa (planta Dactylorhiza maculata ssp. islandica syn. Orchis maculata ssp. islandica)

Història de Hálfdan, l'afillat de na Brana
Cap. 8: “Comiat de Hálfdan i Brana”
Les herbes de na Brana - herbes de l'amor

Hún kvað svá vera skyldu, “ok muntu sigla héðan til Englands, þar ræðr fyrir sá konungr, er Óláfr heitir, hann á sér dóttur, er Marsibil heitir, hún er nú vænust kǫlluð allra meyja í heiminum, hún kann allar kvennligar íþróttir, ok þat vilda ek, at þú fengir hennar, þú skalt þar nefnast ein kaupmaðr, ok hér eru grǫs þau, er ek vil gefa þér, þau hafa þá náttúru, ef hún leggr þau undir hǫfuð sér, ok sefr á þeim, þá ann hún þér sem lífi sínu; ok hér eru klæði er ek vil gefa þér; á þau bíta engi járn, nema sax þitt; aldri muntu á sundi mœðast, ef þú ert í þeim, ok eiki eldr granda; hringr er hinn þriði gripr, er þú skalt eiga; hann heitir Hnituðr; hann er sundr tekinn í þrem hlutum; ef óvinr þinn er hjá þér, ok hafir þú hringinn, þá máttu vita, hvern dauðdaga hann ætlar þér; ef hann vill þik með vápnum vega, þá er hringrinn rauðr sem blóð; en ef hann vill þik í eitri svíkja, þá er hann svartr sem bik”.

Ella li va dir que així seria. "i ara vés-te'n cap a Anglaterra; allà hi regna un rei que es diu Óláfr. Té una filla que es diu Marsibil, de qui diuen que ara és la més bella de totes les donzelles del món. Domina totes les habilitats pròpies d'una dona i jo voldria que tu t'hi casessis. [Quan hi arribis,] fés-te passar per mercader; vet ací les herbes que et vull donar: dóna-les a la princesa i en tindràs el seu amor, car has de saber que tenen la virtut que la princesa, si les posa davall el seu cap i hi dorm, [quan es desperti] t'estimarà com estima la seva mateixa vida. Vet ací també un perpunt que et vull donar: cap ferro no el pot travessar, llevat del teu sax. Si el duus posat, [tampoc] no et cansaràs mai quan estiguis nedant ni el foc et podrà cremar. El tercer objecte meravellós que vull que tinguis és un anell; es diu Hnituðr (“Reblonat”) i està dividit en tres parts: si tens a prop un enemic teu i duus posat l'anell, sabràs quina mort et té pensada: si et vol matar amb armes, l'anell tornarà vermell com la sang; però si et vol trair amb verí, aleshores tornarà negre com la pega".

La tradició popular islandesa atribueix a les orquidàcies de l'illa, si més no a les dels gèneres Platanthera i Dactylorhiza, virtuts amoroses, la qual cosa es reflecteix en les respectives designacions.

Així, la pentecosta islandesa es diu brönugrös en islandès, que literalment vol dir herbes de la Brana. A la Història de Hálfdan, l'afillat de na Brana o Hálfdanar saga Brǫnufóstra, que data de finals del segle XIII o inicis del segle XIV, hi podem trobar la raó d'aquesta designació alhora que les virtuts d'aquesta planta: en aquesta saga (vulgueu veure'n a dalt el passatge específic), la Brana hi dóna les seves herbes, les "herbes de na Brana, al seu afillat i amant perquè amb elles enamori la filla del rei d'Anglaterra i s'hi pugui, així, casar.

Una altra orquidàcia islandesa és l'orquídia de palla o orquídia blanquinosa de palla (Pseudorchis albida ssp. straminea o Pseudorchis straminea ssp. straminea), que en islandès rep el significatiu nom de hjónagras o herba del bon matrimoni.

L'orquidàcia platantera hiperbòria (Platanthera hyperborea o Habenaria hyberborea), en islandès es diu friggjargras, mot que, literalment, vol dir herba de la deessa Frigg. En la interpretatio germanica dels déus romans, la deessa *frijjō es va interpretar com a equivalent germànic de la deessa romana Venus, de manera que el llatí Vĕnĕris dies o dia de Venus, divendres es va adaptar al germànic com a daγaz Frijjōz “dia de *Frijjō”, terme del qual en deriven l'alemany Freitag, el neerlandès vrijdag, el baix-alemany fridag, el frisó freedei o l'anglès friday. En canvi, el terme corresponent de les llengües norrenes (cf. norrè occidental antic freyjudagr, suec fredag, danès fredag) hi és un préstec del baix-alemany mitjà: als norrens els va semblar que el nom de la deessa contingut en la designació d'aquest dia de la setmana havia de correspondre per la força més aviat al de Freyja i no pas al de Frigg com realment n'era el cas.

Ja per acabar, esmento el cas de l'orquis de Fuchs, que en islandès rep els noms d'ástagrös “herbes d'amors” i töfragrös “herbes d'encanteris”.

Si aquestes orquidàcies estan relacionades amb l'amor, el nom islandès de la llengua groga sembla estar relacionat amb la fecunditat. El terme islandès en qüestió, barnarót, vol dir “arrel d'infants”.

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es

A

Á

Ba

Bi

Bo

Br

Bs-C

D-E

F

G

H

Hn

I-Í

J

K

L

M

N

Ní

O

Ó

P-Q

R

Sa

Se

Si

Sk

Sl

So

Sp

St

Su

T-Ú

V-X

Y-Ö

ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 27/11/07

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)