Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Br

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007


bragar·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
prosòdia f (estudi dels trets fònics que afecten la mètrica com ara la col·locació dels accents, la distribució regular de la quantitat vocàlica etc.)
bragar·háttur <m. -háttar, -hættir>:
metre m (unitat bàsica constitutiva del vers)
◊ fornklassískir bragarhættir: metres greco-llatins
bragð <n. bragðs, brögð>:
1.  (smekkurgust m (tast, sabor & FIG)
♦ þetta er gott á bragðið: té bon gust (això que menjo és saborós)
2. <PEJ(brella, prettur[mala] manya f, artimanya f (cast., ekki ritm./no lleng. escr.(mala manya, trampa, mala maniobra, mala art)
♦ beita brögð [við e-n] (o: beita e-n brögðum)servir-se d'artimanyes [amb algú] (fer anar males manyes amb algú)
♦ láta krók koma á móti bragði: respondre amb manya a una manya (usar un ardit amb algú que pretén enganyar-nos amb un)
♦ hér eru brögð í tafli: <LOC FIGaquí hi ha gat amagat (no juguen net etc.)
2b. <NO PEJardit m, estratagema m 
3.  (úrræðisortida f (solució a una situació difícil, per vèncer un adversari etc.)
♦ taka [e-ð] til bragðs: trobar una sortida (trobar una solució)
♦ hvað á til bragðs að taka með e-ð ~ e-n...?: què [cal] fer amb una cosa ~ algú...? (com actuar davant una cosa, amb algú etc.?)
4.  (í glímuclau f (en esports de combat)
5.  (útlit, svipuraspecte m (posat, aparença externa d'algú)
♦ vera glaður ~ glöð ~ glatt í bragði: semblar content -a (fer una cara alegre, tenir un posat d'alegria)
6.  (snögg hreyfing, athöfn o.s.fr.estrebada f (reacció ràpida, rapidesa en actuar, moviment ràpid etc.)
♦ að fyrra bragði: #1. (ótilkvaddursense haver-li-ho hagut de demanar, de motu propi (espontàniament). #2. (að ófyrirsynjud'improvís (de cop descuit, de cop i volta, cop en sec, totalment inesperadament). 
♦ að (o: <> afbragði: (strax, á augabragðiimmediatament, a l'acte, a l'instant 
bragða <bragða ~ brögðum | bragðaði ~ brögðuðum | bragðaðe-ð (o: á e-u)>:
tastar una cosa
bragð·góður, -góð, -gott <adj.>:
saborós -osa, gustós -osa
bragð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
<MEDpapil·la gustativa
bragð·laus, -laus, -laust <adj.>:
insípid -a
bragð·skyn <n. -skyns, no comptable>:
[sentit m del] gust m (un dels cinc sentits corporals)
bragð·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
de sabor intens
bragð·vondur, -vond, -vont <adj.>:
de sabor dolent -a
brag·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
mètrica f 
bragfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
mètric -a
♦ bragfræðileg greining: anàlisi mètrica
brag·hvíld <f. -hvíldar, -hvíldir>:
cesura f
brag·liður <m. -liðs, -liðir>:
peu mètric
brag·lína <f. -línu, -línur>:
vers m 
brag·orð <n. -orðs, -orð>:
1.  (bragfræðileg íðorðterme m de mètrica (mot propi de la terminologia poètica i mètrica)
2.  (skáldamálsorð, orð notað í skáldskapmot poètic (mot emprat en poesia)
brag·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
poeta m
bragur <m. brags (o: bragar), bragir>:
1.  (bragarháttur & kvæðimetre m (tipus de vers & composició en vers)
◊ bragurinn er hexameter: el metre és l'hexametre
2.  (yfirbragð, svipurcaràcter m (empremta, aire, segell)
♦ setja skemmtilegan brag á e-ð: donar un aire (o: to) divertit a una cosa
3.  (háttur, venjamanera f de fer (costum, hàbit)
4. <(prýðiornat m (model, exemple)
♦ bragur kvenna: ornat del sexe femení, ornat del seu sexe
braka <braka ~ brökum | brakaði ~ brökuðum | brakað ║ [í e-u]>:
1. (um timbur & viðcruixir, espetegar, petar (fusta, llenya)
◊ og í því kom Þorsteinn bóndi inn og lagðist Grímhildur niður í því og brakaði þá í hverju tré í stofunni. Nú gerir Þorsteinn kistu að líki Grímhildar og færði í brott og bjó um. Hann var bæði mikill maður og sterkur og þurfti hann þess alls áður hann kom henni burt af bænum: i en el mateix instant que en Þorsteinn, l'amo, entrava, la Grímhildur va caure rodona en terra de manera que tot el fustam de la stofa va cruixir. Llavors, en Þorsteinn va fer un bubul per al cos de la Grímhildur, l'hi va treure a fora i s'encarregà d'enterrar-la. Era un home gros i fort, però li va caldre fer ús de totes les seves forces per aconseguir treure el bubul amb el cos de la seva dona de dins les cases del mas
◊ og er af mundi þriðjungur af nótt heyrði Grettir út dynur miklar. Var þá farið upp á húsin og riðið skálanum og barið hælunum svo að brakaði í hverju tré. Það gekk lengi: i quan ja havia transcorregut un terç de la nit, en Grettir va sentir un gran terrabastall a fora. Després, algú o alguna cosa se fa enfilar per la paret a dalt de la casa i es va asseure entre els dos vessants del sostre de l'skáli, pegant-hi cops amb els talons, de manera que tot el fustam del sostre cruixia. Ho va fer molta d'estona
2. (um snjócruixir (neu)
brakandi, brakandi, brakandi <adj.>:
cruixent, crepitant, espetarregant
♦ brakandi blíða: bon temps esplèndid
♦ brakandi frost: gelada cruixent, gelada sense pluja
♦ brakandi þerrir: magnífic bon temps per estendre la roba
brama·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: nom de dos peixos de la família dels bràmids:
♦ litli bramafiskur: castanyoleta f, moret m (Men.), tuta f (Mall.(peix Taractes asper syn. Chromis chromis)
♦ stóri bramafiskur: castanyola f (peix Brama brama)
branda <f. bröndu, bröndur>:
(lítill fiskurpeixet m (peix petit)
brandara·karl <m. -karls, -karlar>:
1. (sem segir gjarna fyndnar og skemmtilegar skrýtlurfaceciós m, faceciosa f, bromista m,f, plaga m,f (contador d'acudits, graciós, platxeriós)
2. (galgopi, æringibromista m,f (persona a qui agrada de fer bromes a altri)
brandari <m. brandara, brandarar>:
acudit m, coverbo m (Mall.
Brandenborg <f. Brandenborgar, no comptable>:
Brandenburg m
Brandenborgar·hliðið <n. -hliðsins, no comptable>:
la Porta de Brandenburg
◊ Brandenborgarhliðið í hjarta Berlínar: la Porta de Brandenburg en el cor de Berlín
brand·gæs <f. -gæsar, -bæsir>:
anec blanc, ànnera blanca (Mall.(ocell Tadorna tadorna)
brand·háfur <m. -háfs, -háfar>:
peix xovato m, bocadolça m de morro rodó, bocadolça f (Mall., bocadolç m, bestriu vaca  (peix Hexanchus griseus)
brand·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca (Val.), oronella coa-rogenca (Mall.), oronella daurada (Men.) (ocell Hirundo daurica)
brand·ugla <f. -uglu, -uglur>:
mussol m emigrant, mussol marí (Val.(ocell Asio flammeus)
brandur <m. brands, brandar>:
1. ([logandi] skíði, eldibrandurtió m [encès]
2. (sverðespasa f, (bran m
3. brandar <m.pl branda>: (eldiviðarhlaði, skíðahlaðitions m.pl, pila f de tions i estelles, caramull ordenat de tions i estelles
◊ gefendr (= gestgjafar) heilir! ǀ gestr er inn kominn, ǁ hvar skal sitja sjá? ǁ mjǫk er bráðr, ǀ sá er á brǫndom skal ǁ síns um freista frama: salut als amfitrions! Un hoste ha entrat, on ha de seure? Molt impacient està el qui, a la vora mateix dels tions, ha de posar a prova el seu mèrit[, fama i posició] (cf. en Kuhn 1968³, pàg. 61: freista síns frama seinen vorteil suchen, sein glück versuchen od. seine tüchtigkeit auf die probe stellen. Queda clar que el significat de la locució freista síns frama s'infereix a partir del context, la qual cosa dóna peu als diferents significats que hom li atribueix i que Kuhn consigna. Al meu entendre, una de les interpretacions més antigues de la locució, que remunta a Björn Magnússon Ólsen (1915), continua essent la més encertada; aquesta interpretació assumeix que l' assignació del lloc per seure es feia segons el grau de rellevància social, prestigi, fama, grau d'amistat amb l'amfitrió etc. de l'hoste, i que aquesta locució fa referència a aquest fet; segons aquesta interpretació, doncs, el significat dels darrers versos fóra l'hoste està impacient per saber, a través del lloc per seure que li assignareu, quina consideració us mereix, ja que, depenent del lloc que li donareu, sabrà en quina consideració el teniu. Si la interpretació és correcta, l'estrofa s'adreçaria realment als amfitrions a qui estaria donant el següent consell: aneu amb compte quin lloc doneu a cada hoste, perquè si no és el correcte, podeu ofendre'l molt i se'n poden derivar greus conseqüències. D'aquí la meva traducció. Cf. Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 196: FRAMI <...> virtus, excellentia, freista síns frama, suæ virtutis experimentum dare, ostendere qua in re excellas, Hávam. 2 <...>)
◊ þeir fóru norður til Geirmundar, og gaf Þorsteinn honum sex tigu silfrs til, að hann skyti Hrolleifi á braut. Þeir röktu spor hans norðan um hálsa til Vatnsdals. Þorsteinn sendi húskarl sinn í Ás á njósn; hann kvað tólf vísur, áður til dura var gengið, og sá fatahrúgu á bröndum, og kom undan rautt klæði. Þorsteinn kvað þar verið hafa Hrolleif, "og mun Ljót hafa blótað til langlífis honum." Þeir fóru í Ás, og vildi Þorsteinn sitja yfir durum og náði eigi fyrir Jökli, því að hann vildi þar vera. Maður gekk út og sást um; þá leiddi annar Hrolleif eftir sér. Jökull brást við og felldi ofan skíðahlaða, en gat kastað kefli til bræðra sinna: es van dirigir al nord a cal Geirmundur [Sæmundarson] i en Þorsteinn li va donar seixanta marcs d'argent perquè engegués en Hrolleifur. Varen resseguir les petjades d'en Hrolleifur des del nord passant pels colls en direcció al Vatnsdalur. En Þorsteinn va enviar un missatge seu al mas d'Oddsás, perquè hi espionés. El missatge va [tenir-hi temps de] declamar dotze estrofes abans que algú no anés a la porta [a obrir-li] i hi va veure un caramull de roba damunt [la pila d]els tions, de dessota del qual guaitava a fora un tros de roba de color vermell. En Þorsteinn va dir que hi devia haver hagut en Hrolleifur, "i en Ljót deu haver fet un sacrifici per assegurar-li una llarga vida". Es van dirigir a Ás on en Þorsteinn va voler pujar damunt la llinda de la porta, però no ho va aconseguir perquè abans s'hi va enfilar en Jökull, que també s'hi havia volgut apostar. Un home va sortir a fora i va mirar a banda i banda; després en va sortir un altre que conduïa en Hrolleifur. En Jökull va reaccionar[, va perdre l'equilibri] i va caure de dalt de la llinda a dalt d'una pila de tions asclats, fent-la rodolar, però va aconseguir tirar als seus germans el corronet de fusta [convingut]
◊ eftir það bjó hann sig til ferðar og var fáklæddur og gyrti sig með saxinu en hafði ekki fleiri vopn. Síðan hljóp hann af bjarginu og niður í fossinn. Sá prestur í iljar honum og vissi síðan aldrei hvað af honum varð. Grettir kafaði undir fossinn og var það torvelt því að iða var mikil og varð hann allt til grunns að kafa áður en hann kæmist upp undir fossinn. Þar var forberg mikið og komst hann inn þar upp á. Þar var hellir mikill undir fossinum og féll áin fram af berginu. Hann gekk þá inn í hellinn og var þar eldur mikill á bröndum. Grettir sá að þar lá jötunn ógurlega mikill. Hann var hræðilegur að sjá. En er Grettir kom að honum hljóp jötunninn upp og greip flein einn og hjó til þess er kominn var því að bæði mátti höggva og leggja með því: després d'això, es va preparar per al viatge, duia poca roba i es va cordar el coltellàs a la cintura; a banda del coltellàs no va agafar més armes. Després, va saltar de l'espadat cascada avall. El prevere va veure les seves soles i després, ja no va saber més què se n'havia fet. En Grettir es va capbussar sota el salt d'aigua, la qual cosa era mala de fer a causa del gran remolí que hi havia i li va caldre capbussar-se fins al fons per poder passar a l'altra banda del salt d'aigua. Darrere la cortina d'aigua hi havia un gran sortint de roca i ell hi va pujar. En aquell sortint que hi havia darrere el sallent, hi va trobar l'entrada d'una gran cova i el riu queia des de la vorera de l'espadat [de manera que aquesta cova quedava totalment amagada]. Va entrar a dins la cova. Hi havia un gran foc de tions. En Grettir va veure que allà hi havia assegut un ètun terriblement gros que feia feredat de veure. Quan en Grettir s'hi va acostar, l'ètun va pegar un bot, va agafar un fleinn i va pegar-hi un cop cap al nouvingut perquè amb aquella arma tant es podia pegar com clavar-la
  Tinc la sensació que, amb el sintagma á brǫndum, hom no només designava un caramull ordenat d'estelles i tions, situat a la vora del portal de la casa -i que tant podia trobar-se a fora com dedins de l'edifici, però normalment defora de la casa, si les coses es feien com en l'actualitat-, sinó també l'indret específic on es desava o col·locava aquest caramull o pila d'estelles i tions (en aquesta accepció, proposaria de traduir el sintagma en qüestió mitjançant encunyacions com ara esteller o tionera) . De fet, crec que el sintagma, així com se'ns presenta a l'exemple de la Història d'en Grettir aportat, s'hauria de traduir més per a la ‘tionera’ -o a l'‘esteller’- hi havia un bon foc encès (és a dir, a l' entrada de la cova, a fi i efecte d'evitar, d'aquesta manera, que el fum es concentrés a l'interior de la cova -per la impossibilitat, atesa la manca de xemeneies o conductes d'aire semblants, que en sortís llavors a fora- i acabés provocant l'asfíxia de l'únic habitant de la cova), que no pas com ho he fet, és a dir, com a hi havia un bon foc de tions. Si aquesta interpretació és encertada, l'hoste de la segona estrofa dels Hávamál, el que fa és romandre a la tionera, a fora de casa, però surran mateix de la porta, esperant que surti algú a rebre'l i a indicar-li quin lloc per seure té assignat, si és que hom el convida realment a entrar a dins... ; l'adverbi inn del segon braquistiqui designaria llavors el recinte interior del mas, però no l'edifici (principal) del mas.  
     
brand·önd <f. -andar, -endur (o:) -andir>:
ànec blanc, ànnera blanca (Mall.(ocell Tadorna tadorna)
Brasilía <f. Brasilíu, no comptable>:
1. (land[el] Brasil m (estat)
♦ Sambandslýðveldið Brasilía: República Federal del Brasil
2. (höfuðborgBrasília f (capital)
◊ Brasilía er höfuðborg Brasilíu: Brasília és la capital del Brasil
brasilíska <f. brasilísku, no comptable>:
(tungumál eða mállýska Brasilíubrasiler m (forma que adopta el portuguès al Brasil)
brasilískur, brasilísk, brasilískt <adj.>:
brasiler -a
brasilíu·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
nou f del Brasil  (fruit de la planta Bertholletia excelsa)
Brasilíu·kona <f. -konu, -konur>:
brasilera f
Brasilíu·maður <m. -manns, -menn>:
brasiler m, brasilera f
brask <n. brasks, pl. no hab.>:
(gróðabrallespeculació f
braska <braska ~ bröskum | braskaði ~ bröskuðum | braskað>:
1. <GENespecular
♦ braska með hlutabréf: especular amb accions
♦ braska á verðbréfamarkaði: especular en el mercat de valors
2. (prangatenir negocis tèrbols, estar ficat -ada en tripijocs
♦ braska með e-ð: fer negocis poc clars amb una cosa
braskari <m. braskara, braskarar>:
(gróðabrallariespeculador m, especuladora f
brauð <n. brauðs, brauð>:
(bakaður matur úr mjöli & brauðhleifurpa m (aliment cogut de farina & peça de pa)
♦ ósýrt brauð: pa àzim (o: alís
♦ ristað brauð: #1. pa torrat (de pa normal)# 2. torrada f (de pa de motlle)
♦ ristað brauð með tómötum*: pa [torrat] amb tomaca
♦ smurt brauð: llesca de pa untada amb mantega i embotit o formatge al damunt
◊ eitt rúgbrauð!: un pa de sègol, [sisplau]!
brauð·aldin <n. -aldins, -aldin>:
fruit m de l'arbre del pa, fruit m del pa  (fruit de la planta Artocarpus altilis)
brauð·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post f de tallar pa (posteta per tallar-hi el pa)
brauð·búð <f. -búðar, -búðir>:
fleca f (aðeins Kat. & Val. / només Cat. & Val.), forn m [de pa]
brauð·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULINmassa f del pa
brauð·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de tallar pa 
brauð·moli <m. -mola, -molar>:
mica f de pa (engruneta de pa)
brauð·mygla <f. -myglu, -no comptable>:
floridura f del pa 
brauð·mylsna <f. -mylsnu, no comptable>:
pa ratllat
brauð·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULINbraudost m, *formatge m de pa (tipus de formatge islandès, de pasta dura, elaborat amb llet de vaca; se'l sol comparar sovint al formatge neerlandès d'Edam)
brauð·rist <f. -ristar, -ristir>:
torradora f [elèctrica]
brauð·samloka <f. -samloku, -samlokur>:
sandvitx m, entrepà m
brauð·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:
llesca f de pa 
brauð·snúður <m. -snúðs (o:-snúðar, -snúðar>:
pa m [de barrot] en forma de trunyella
brauð·teningur <m. -tenings, -teningar>:
<CULINcrostonet f de pa (daus de pa per a ésser fregits)
♦ steiktir brauðteningar [í olíu eða smjöri]: crostons (o: crostonetsde pa fregits [en oli o mantega]
braut <f. brautar, brautir>:
1. (ruddur vegur & frjálsíþróttabrautpista f (camí no asfaltat per anar-hi a peu & apte per a vehicles & d'atletisme)
◊ greiðið veg Drottins, gjörið beinar brautir hans: prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes
2. (akbraut & járnbrautarteinarcarril m (de tren & divisió de calçada)
3. <ESPORTvia f, carrer m, carreró m (divisió de pista d'atletisme etc.)
4. (braut jarðar um sóluòrbita f (camí de planeta al voltant d'astre)
5. (braut flaugannatrajectòria f (de projectil)
6. (járnbrautferrocarril m (mitjà de transport)
brautar·pallur <m. -palls, -pallar>:
andana f (d'estació ferroviària)
♦ lestin staðnæmdist við brautarpallinn: el tren va restar aturat a l'andana
♦ standa á brautarpallinum: ésser a l'andana
brá <f. brár, brár>:
1. (augnalokparpella f, palpebra f (pell que cobreix l'ull)
◊ lát þér eigi koma dúr á auga, né blund á brá: no deixis que la son s'apoderi dels teus ulls, ni que l'ensopiment t'acluqui les palpebres
2. (augnhárpestanya f, pipella f (Mall.(pèl de les palpebres)
3. (yfirbragðcara f, posat m (expressió de la cara, del semblant)
♦ hýr á brá: (hýreygðuramb la cara somrient, amb un posat alegre
♦ með bros á brá: amb un somriure d'orella a orella, radiant
4. <LIT = augaull m
bráða·birgð <f. -birgðar, no comptable>:
(mot emprat únicament en la locució)
♦ til bráðabirgða: provisionalment
bráðabirgða- <constituent determinant en compostos>:
1. <til bráðabirgðaprovisional
2. <um stundarsakirtemporal
3. <tímabundinninterí -ina
bráðabirgða·dvalarleyfi <n. -dvalarleyfis, -dvalarleyfi>:
permís m de residència provisional
bráðabirgða·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
factura f pro forma 
bráðabirgða·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m provisional (o: provisori
bráða·móttaka <f. -móttöku, -móttökur>:
(spítala, sjúkrahúss[servei m d']urgències f.pl(de clínica o hospital)
♦ slys- og bráðamóttaka: servei d'urgències [mèdiques] i post de socors
bráða·tilfelli <n. -tilfellis, -tilfelli>:
[cas m d']urgència f
◊ í bráðatilfellum: en cas d'urgència
bráða·vakt <f. -vaktar, -vaktir>:
(á spítalanumservei m d'urgències (d'hospital)
bráð·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
fresc -a com una rosa
◊ en undireins og hann var búinn að rista silunginn á kviðinn, stökk Tumi litli bráðlifandi út úr honum: i tan bon punt va haver acabat de fer el tall al ventre de la truita, en Patufet en va saltar a fora, viu i fresc com una rosa
bráð·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
temperament m irascible
bráð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
irascible
♦ vera bráðlyndur: ésser irascible, tenir la cua de palla
bráðna <bráðna ~ bráðnum | bráðnaði ~ bráðnuðum | bráðnað>:
fondre's (tornar líquid)
♦ snjórinn bráðnar af sól: la neu es fon amb el sol
♦ e-ð bráðnar uppi í munninum: una cosa es fon a la boca
bráð·nauðsynlegur, -nauðsynleg, -nauðsynlegt <adj.>:
altament necessari -ària, peremptori -òria
bráðnun <f. bráðnunar, no comptable>:
fosa f (acció de fondre's)
bráðum <adv.>:
aviat, prest (Bal.) (de seguida, d'aquí a molt poc)
bráður, bráð, brátt <adj.>:
1.  <GENmolt ràpid -a, aviat -ada (Bal.)
♦ vera brátt að sér: <LOC FIGésser [un] esverat -ada, fer les coses a cuita-corrents
♦ það bar bráðan að: <LOC FIGva passar sobtadament, va succeir tot d'un plegat
2.  <MEDagut -uda (dit de malaltia amb un transcurs relativament ràpid & dolor)
3. (bráðlyndurirascible (fàcilment irritable)
4. (sviplegursobtat -ada (mort)
♦ bíða bráðan bana: morir de mort sobtada
5. (um nauðsynperemptori -òria (necessitat)
♦ það er bráð nauðsyn að <+ inf.>: hi ha la necessitat peremptòria de <+ inf.
bráð·þroska <adj. inv.>:
precoç
bráð·þroski <m. -þroska, no comptable>:
precocitat f
brá·hár <n. -hárs, -hár. Emprat sovint en pl.>:
pestanya f, pipella f (Mall.(pèl de les palpebres)
brár·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<MEDcos m ciliar (part de l'ull)
♦ → brárkleggi “íd.”
brár·hyrnur <f.pl -hyrna>:
<MEDprocessos m.pl ciliars 
♦ → brárklakkar “íd.”
brár·klakkar <m.pl -klakka>:
<MEDprocessos m.pl ciliars 
brár·kleggi <m. -kleggja, -kleggjar>:
<MEDcos m ciliar (part de l'ull)
brár·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul m ciliar (part de l'ull)
brátt <adv.>:
aviat, prest (Bal.
♦ það varð brátt um e-n: <LOC FIGalgú ha tingut una mort sobtada
bregða <bregð ~ bregðum | brá ~ brugðum | brugðiðe-n>:
A. <ús personal>
I. <e-u>
1. <GENmoure una cosa amb un moviment ràpid
♦ Peter Shaborov var sagður þurfa aðeins 2/5 úr sekúndu til að bregða skammbyssu og skjóta: d'en Peter Shaborov es deia que en només 2/5 de segon podia desenfundar el revòlver i disparar
♦ bregða sverðinu: desembeinar l'espasa
♦ bregða fæti fyrir e-m: <GEN & FIGfer-li la traveta a algú (encamellar algú perquè caigui & fer una mala jugada per impedir que aconsegueixi una cosa)
2. (breytamudar una cosa (canviar)
♦ bregða lit ~ litum: canviar de color ~ de colors (posar-se vermell & tornar blanc, empal·lidir)
3. (hættaabandonar una cosa (cessar, deixar de)
♦ bregða búi: deixar el mas (traslladar-se o mudar-se a un altre mas & FIG = abandonar l'agricultura i/o la ramaderia, deixar de dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia)
♦ bregða blundi: despertar-se, interrompre el son
4. (svíkja, rjúfatrencar una cosa (promesa, paraula donada, confiança)
♦ bregða trúnaði: trencar la lleialtat jurada
◊ en Sedekía brá trúnaði við Babelkonung: i Sedequies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia
♦ bregða heiti sínu: #1. <GENno complir la seva promesa; #2. <RELIG> rompre el seu vot, trencar el seu vot
5. (bindafermar una cosa (lligar amb rapidesa)
♦ bregða bandi utan um e-ð: fermar amb un vencim una cosa
6. (fléttaentrellaçar una cosa (entreteixir, enllaçar un amb l'altre)
♦ bregða gjarðir: cinglar, cenyir les cingles
7. (í glímuaplicar una clau sobre l'adversari (en la lluita lliure)
♦ bregða e-m: emprar una clau amb l'adversari per fer-lo caure
8. (ásakaretreure una cosa (reprotxar, donar la culpa)
♦ bregða e-m e-u (o: e-m um e-ð)retreure una cosa a algú
9. (taka niður, toga niðurabaixar-se (els pantalons)
♦ bregða brókumfer les seves necessitats
10. (svipta [niður], fellaabaixar una cosa (tenda)
♦ bregða tjöldumabaixar les tendes, desmuntar les tendes
B. <ús impersonal>
1. <e-m bregður við [e-ð]>(hrökkva viðuna cosa l'afecta molt (el trasbalsa, el deixa molt astorat)
2. <e-m bregður í brún>(hnykkja viðuna cosa afecta molt algú (el commociona, el deixa sense saber què dir)
3. <honum er brugðið>(hefur breystfa pitjor cara, se'l veu molt canviat (el seu aspecte ha empitjorat, ha canviat a pitjor, esp. a causa de patiment, malaltia, infortuni etc.)
4. <fjórðungi bregður til fósturs><LOC FIGuna quarta part del caràcter d'un home la fa l'educació que rep
◊ "eigi skal það," segir Sigmundur, "þess skulum vér njóta að vér erum fleiri. En eigi er kynlegt að Skarphéðinn sé hraustur því að það er mælt að fjórðungi bregði til fósturs": "no ho faré pas", fa en Sigmundur, "aprofitarem el fet que som molts. De tota manera, no hi ha res d'estrany que l'Skarphéðinn sigui un home de valor perquè, i com se sol dir, un quart del caràcter d'un home el fa el seu fóstri"
5. <e-u bregður fyrir>(sjást snöggvastuna cosa apareix sobtadament (i torna a desaparèixer, només es pot veure un instant)
6. <það er farið að bregða birtu>(dimma, rökkvacomença a fer fosca (a fer-se fosc)
C. <ús reflexiu>
I. <sér>
1. (fara burtanar-se'n (ràpidament, sobtadament, per molt poc temps)
♦ bregða sér til e-s staðar: anar-se'n a un lloc (per fer-hi una visita ràpida, no gaire llarga & precipitadament & ràpidament)
♦ bregða sér frá: anar-se'n un moment
♦ ég ætla að bregða mér út: voldria absentar-me un minutet
2. <í e-ð>transformar-se en (adoptar la forma d'algú o d'una cosa)
♦ bregða sér í e-s líki: transformar-se en..., adoptar la forma de...
◊ kölski gekk að þessu, brá sér í selslíki og fór með Sæmund á bakinu: el dimoni s’hi va avenir, es va convertir en una foca i va partir d’allà amb en Sæmundur a l’esquena
3. <við e-ð>anar-se'n (ràpidament, sobtadament, per molt poc temps)
◊ hann brá sér ekki við kvalirnar: no reaccionava davant el dolor [que devia estar patint], no donava senyals que li fés mal
D. <ús preposicional>
1. <á e-ð>posar-se a fer una cosa (escometre, començar)
♦ bregða á leik: posar-se a jugar
♦ bregða á glens: posar-se a bromejar
2. <af e-u>no seguir una cosa (esp., consell, recomanació, indicació etc.)
♦ bregða af venju: no seguir un costum
3. <e-u fyrir sig>#1. <GENposar una cosa amb un moviment ràpid al seu davant (p.e., per protegir-s'hi darrere, per aturar un cop etc.)#2. <FIGal·legar una cosa en favor seu (indicar, citar o exposar una cosa com a argument en favor del que hom ha dit o fet)
◊ þeim þótti óvirðuligt að standa tveir fyrir einum og hjuggu báðir til hans, en hann brá fyrir sig skildi og hjó sínu höggi hvorn til bana: els semblava indigne haver-se s'enfrontar dos contra un de sol, però, així i tot, el van atacar tots dos alhora; ell es va posar ràpidament l'escut al seu davant i els va matar a tots dos amb el cop d'espasa que els va pegar
◊ hann brá fyrir sig gömlu bragði í útvarpsþættinum Vikulokin á laugardag þegar hann fullyrti að...: va adduir un vell truc en el programa de ràdio Vikulokin de dissabte passat quan va afirmar que...
4. <til>desviar-se de (no complir l'especificat, recomanat etc.)
♦ ef e-ð bregður til: si no es fa una cosa, si no se segueix una cosa
5. <e-u upp>aixecar una cosa d'una estrebada (amb un moviment sobtat
6. <út af e-u>desviar-se d'una cosa (no seguir, apartar-se de consell rebut etc.)
♦ ef út af því bregður: si no se segueix, si hom se n'aparta
7. <við>#1. (taka skjótt ákvörðunprendre una ràpida determinació (resoldre o decidir de fer una cosa sobtadament)◊ hún brá við skjótt og hljóp af stað: s'ho va repensar i se'n va anar a l'instant#2. (hefjast handa í skyndiescometre amb promptitud una obra (posar-se mans a l'obra de pressa i sens dilació); #3. (þykja undarlegt, kynlegt o.s.fr.resultar, ésser (estrany, meravellós, rar)♦ e-m þykir e-ð kynlega við bregða: a un una cosa li resulta estranya, un hom troba estranya una cosa; ◊ hann kallaði fyrstan Grím hinn rauða frænda minn og Árna Kolsson. Þá þótti mér undarlega við bregða. Mér þótti hann þá kalla Eyjólf Bölverksson og Ljót son Halls af Síðu og nokkura sex menn: el qui va cridar primer de tots va esser en Grímur el Roig, el meu parent, i després va cridar n'Árni Kolsson; després em va cridar a mi, i ho vaig trobar estrany; llavors em va semblar com si cridés n'Eyjólfur Bölverksson i en Ljótur, el fill d'en Hallur de Síða, i sis homes més
8. <við e-u>tenir present una cosa (esmentar-la & recordar-la)
◊ þínum drengskap skal eg við bregða æ síðan: sempre tindré present la teva magnanimitat
bregðast <bregst ~ bregðumst | brást ~ brugðumst | brugðist>:
1. <GEN> fallar
◊ ekkert brást af öllum fyrirheitum þeim, er Drottinn hafði gefið húsi Ísraels. Þau rættust öll: ni una de les promeses que Jahvè havia fet a la casa d'Israel no va fallar: totes es van acomplir
◊ þess var skammt í milli er Ásbjörn hafði tekið við föðurarfi og þess er árferð tók að versna og sæði manna brugðust: no feia gaire que l'Ásbjörn s'havia fet càrrec de l'heretat de son pare, que les collites van començar a empitjorar i les llavors que els d'allà tenien no germinaven
♦ vonin brást: la cosa no ha anat com s'havia esperat, ens havíem fet massa il·lusions
♦ mér brást sú vonin: vaig veure defraudades les meves esperances
♦ þetta má ekki bregðast: aquesta ha de sortir bé, aquesta no ha d'anar malament
♦ bregðast e-m: defraudar algú, decebre algú
♦ ekki bregðast mér: no em fallis!!
♦ hann brást mér: em va fallar
♦ bregðast vini í erfiðleikum: deixar un amic en l'estacada
♦ bregðast vonum e-s: decebre [les expectatives d']algú
♦ það brest sjaldan: no hi manca mai, no hi falla mai, poques vegades falla
◊ en Drottinn er réttlátur í henni, hann gjörir ekkert rangt. Á morgni hverjum leiðir hann réttlæti sitt í ljós, það bregst ekki (lɔʔ nɛʕədˈdār, לֹא נֶעְדָּר), en hinn rangláti kann ekki að skammast sín: però Jahvè és just al mig d'ella, no fa res de dolent. Cada matí treu a la llum la seva justícia, no hi falta mai, però l'inic no coneix pas la vergonya
◊ því að enn hefir vitrunin sinn ákveðna tíma, en hún skundar að takmarkinu og bregst ekki (wə-ˈlɔʔ ʝəχazˈzēβ, וְלֹא יְכַזֵּב). Þótt hún dragist, þá vænt hennar, því að hún mun vissulega fram koma og ekki undan líða: car la seva visió és una visió que té un temps fixat i s'apressa cap al seu terme, i no fallarà pas: si tarda, espera-la, car es complirà ben certament i no deixarà de complir-se
♦ það brest sjaldan að <+ subj.>s'esdevé rares vegades que no <+ subj.>
2. <bregðast við>: (sýna viðbrögð) reaccionar (respondre a un estímul exterior, tenir una determinada reacció, agafar-se una cosa d'una manera determinada)
♦ bregðast við [e-u]: reaccionar [a una cosa]
◊ þeir brugðust við skjótt og varð þeim mjög um felmt og tóku vopn sín og stigu á hesta sína og hleyptu heim undir Þríhyrning: les seves paraules els van fer reaccionar immediatament (o cal entendre per ventura: les seves paraules van fer que se sobressaltessin violentament?): un gran esfereïment s'emparà d'ells, així que van agafar llurs armes, pujaren a dalt de llurs cavalls i se n'anaren a regna batuda cap a Þríhyrningur
♦ hvernig brást hún við?: com [hi] ha reaccionat?, com s'ho ha agafat?
♦ bregðast reiður við e-u: reaccionar amb ira a una cosa, irritar-se per una cosa
3. <bregðast undir e-ð (o: við e-u)>: (taka við e-u) reaccionar [a una cosa], actuar [en reacció a una cosa]  (acollir una cosa d'una manera determinada: amb aprovació, desfavorablement, amb promptitud etc.)
◊ brugðust þeir skjótt undir það: hi van reaccionar promptament
♦ bregðast illa ~ vel við e-u: acollir desfavorablement ~ favorablement una cosa (petició, sol·licitud, proposta, afer etc.)
breidd <f. breiddar, breiddir>:
1. <GENamplària f, amplada f 
◊ breidd, lengd og hæð: amplada, llargària i alçada
2. <GEOGlatitud f
♦ norðlæg breidd: latitud nord
♦ 15" norðlægrar breiddar: 15" de latitud nord
breiddarbaugs·lína <f. -línu, -línur>:
<GEOGlínia f de latitud
breiddar·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<GEOGparal·lel m de latitud
breiddur, breidd, breitt <adj.>:
estès -esa, desplegat -ada
♦ nú sérðu þína sæng út breidda<LOC FIGaixò és el que n'has tret! (no hi has guanyat res i a més a més ara et toca d'acceptar-ne les conseqüències)
breiða <breiði ~ breiðum | breiddi ~ breiddum | breitte-ð>:
1. <GENestendre una cosa
◊ hún breiddi dúkinn á borðið: va estendre les estovalles damunt la taula
♦ breiða á borð<LOCposar les estovalles a una taula
♦ breiða fyrir glugga<LOCcórrer la cortina
♦ breiða ofan á e-n<LOCtapar algú (amb un llençol, una vànova, flassada o manta, o simplement el tapament)
♦ breiða upp yfir höfuð<LOCtapar-se el cap amb el tapament del llit
2. <e-u úr>(kort, vefnaðurestendre una cosa, desenrevoltillar una cosa (cosa enrevoltillada: mapa, tela)
3. <úr sér>(vökvi & gas & FIGestendre's, escampar-se (líquid o gas & FIG)
◊ ...áður en borgin breiddi úr sér um öll tún, ása, hæðir og jafnvel heiðar: ...abans que la ciutat no s'estengués per tots els camps de fenàs, les serralades, els pujols i fins i tot la landa
◊ á meðan Hakakrossinn breiddi úr sér eins og skuggi Helvítis um Evrópu...: mentre l'esvàstica s'escampava com l'ombra de l'infern per Europa...
4. <e-ð út>#1. (vængi, faðmdesplegar una cosa, estendre una cosa (obrir ales, braços & cosa plegada)
◊ þegar stormurinn skellur á, verða sumir frávita af skelfingu, og sumir breiða út vængi sína sem ernir og fljúga: quan esclata la tempesta, n'hi ha que perden el seny de terror, però d'altres despleguen llurs ales com les àguiles i aixequen el vol
◊ breiða út faðminn: obrir els braços
#2. (dreifa fregnescampar una cosa, fer circular una cosa (propagar o difondre notícia, rumor, brama)
◊ breiða út fregn: fer circular una notícia, escampar una notícia
5. <[e-ð] yfir e-ð><GEN & FIGtirar un vel sobre una cosa, ocultar una cosa
◊ breiða yfir gallana: [intentar] amagar els defectes, camuflar els defectes
◊ breiða [lak] yfir líkið: tapar el cadàver [amb un llençol]
breiðast <breiðist ~ breiðumst | breiddist ~ breiddumst | breiðstút>:
1. (dreifastestendre's, escampar-se, circular (notícia, rumor, brama)
◊ fréttin breiddist út: la notícia es va escampar
2. <út til e-s>escampar-se a, estendre's a (propagar-se a)
◊ eldurinn breiddist út frá bensínstöð til nærliggjandi húsa: el foc es va escampar d'una benzinera a les cases veïnes
breið·stræti <n. -strætis, -stræti>:
avinguda f
breiður, breið, breitt <adj.>:
ample -a
breið·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
jumbo m (tipus d'avió)
◊ breiðþota frá British Airways með 263 farþega: un jumbo de la British Airways amb 236 passatgers
breima <adj. inv.>
en zel, moguda (gata)
◊ læðan er breima: la gata està en zel, sa moixa va (o: estàmoguda (Mall.
brekka <f. brekku, brekkur>:
1. (hallipendent m, pendís m ([grau d']inclinació del terreny, de la paret d'una vall o un puig etc.)
♦ brött brekka!: compte! pendent molt pronunciat! (pujada o baixada -capamunta o capavallada- perillosa a causa del fort grau d'inclinació del terreny)
2. (hallandi vegur, gata o.s.fr.costa f, capamunta f (Mall. = de pujada), capavallada f (Mall. = de baixada(de camí, carretera etc.)
3. (hlið á fjallicoster m (vessant de pujol, puig etc.)
brekku·bobbi <m. -bobba, -bobbar>:
caragol m (o: cargolratllat, caragol m (o: cargolde jardí, caragol m mongeta (Mall.), caragola retxada (Mall.(mol·lusc terrestre Cepaea hortensis)
brekku·fax <n. -fax, -föx>:
llistó m de fulla ampla, fenàs m de ploma (planta Brachypodium pinnatum)
brekku·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
pensament m, herba f de la Trinitat, viola f de la Mare de Déu (planta Viola tricolor)
brekku·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:
[card m] panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.), espinacal m (Empordà) (planta Eryngium campestre)
brekku·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:
corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.(planta Aquilegia vulgaris)
brekku·þyrnir <m. -þyrnis, -þyrnar>:
[card m] panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.), espinacal m (Empordà) (planta Eryngium campestre)
brenglaður, brengluð, brenglað <adj.>:
1. (andlegamentalment confós -osa (ofuscat, obnubilat)
2. (raunveruleikidistorsionat -ada (realitat)
3. (persónuleikipertorbat -ada (personalitat)
brenna¹ <f. brennu, brennur>:
1. (bálfoguera f, fogueró m (Mall.(pila de llenya)
♦ gera brennu á antonsmessunótt: fer un fogueró la nit de Sant Antoni
2. (eldsvoðiincendi m (foc devastador)
3. <HISTbrenna, incendi provocat d'una casa amb la intenció de matar els seus estadants. La brenna es considerava una gran deshonra per al qui l'havia ordenat o feia.
♦ brennan á Bergþórshvoli  (o: < Bergþórshváli)la Cremada de Bergþórshváll
♦ → Flugumýrarbrenna “la Cremada de Flugumýrr”
brenna² <brenna ~ brennum | brann ~ brunnum | brunnið>:
1. (eyðast í eldicremar-se (consumir-se per acció del foc)
◊ húsið brann: la casa s'ha cremat
♦ brenna upp til agna: calcinar-se totalment, cremar-se totalment
♦ brenna til grunna: cremar-se fins als fonaments
2. (logaestar encès -esa (foc, espelma, candela etc.)
3. (fá brunasárcremar-se (fer-se una cremada)
◊ brenna á höndunum: cremar-se a les mans
4. (um eldfjall: gjósaesclatar (entrar en erupció un volcà)
5. (um hraun: rennafluir la lava (de volcà en erupció)
6. <brenna inni>: <LOCmorir cremat -ada en un incendi
7. <brenna við>: cremar-se (una cosa que hom està cuinant)
◊ maturinn brann við: el menjar s'ha cremat
♦ það vill brenna við: <LOC FIG(það kemur oft fyriraixò sol passar
8. ♦ það brennur ekki í förunum hans<LOC FIGno sol quedar-se gaire temps al mateix indret
9. ♦ brenna í skinninu<LOC FIGgruar (estar molt impacient, sospirar ardentment per)
◊ hún brennur í skinninu af forvitni: es mor de curiositat, està mort -a de curiositat
◊ brenna í skinninu [af löngun] að <+ inf.>morir-se de ganes de <+ inf.
brenna³ <brenna ~ brennum | brenndi ~ brenndum | brennt>:
I. <+ Ac.>:
1. (láta brennacremar una cosa (fer que una cosa sigui consumida pel foc)
♦ brenna e-ð til kaldra kola: reduir una cosa a cendra i carbó, cremar una cosa fins als fonaments
♦ brenna e-ð til ösku: reduir una cosa a cendra
♦ brenna e-n á heitu vatni: escaldar algú (amb aigua bullent)
2. (kaffibaunirtorrar una cosa (grans de cafè)
♦ brenna kaffi: torrar cafè
3. (líkincinerar algú (cremar un cadàver)
♦ brenna lík: incinerar un cadàver
◊ móðir ykkar vildi ákveðið láta brenna sig: la vostra mare volia fermament fer-se incinerar
◊ löggilt eða ekki: við brennum hana ekki eða stráum öskunni af brúnni: legal o no: no la incinerarem pas ni escamparem la seva cendra des del pont
4. (framleiðafer una cosa (produir determinats productes per mitjà de l'escalfor)
♦ brenna brennivín: destil·lar aiguardent
♦ brenna kalk: fer calç, calcinar pedres calcàries, coure calç (al forn de calç)
♦ brenna möndlur: garapinyar ametlles
♦ brenna tigla: coure rajoles (i qualsevol producte fet d'argila: maons, gerros, teules etc.)
♦ brenna viðarkol: fer carbó (a la sitja)
5. ♦ brenna e-n inni: <HISTmatar algú calant-li foc a la casa mentre hi és o hi dorm. Es considerava una forma ignominiosa -per al qui la feia- de matar algú, com es pot desprendre de la frase següent:
◊ "Brennum vér hann inni!” - "Það skal verða aldrei," segir Gissur, "þó að eg viti að líf mitt liggi við: “cremem-lo amb la casa!” - “mai de la vida” va dir en Gissur, “ni encara que sabés que m'hi anava la vida”
II. <+ Dat.>:
1. (nota til eldsneytiscremar una cosa (consumir una substància com a combustible, perquè faci llum, escalfor etc.)
♦ brenna kertinu: tenir encesa l'espelma
♦ brenna kolum: #1. <GENcremar carbó. #2. (hita upp með kolumescalfar la casa amb carbó
III. <reflexiu>:
1. <sig>: cremar-se (fer-se una cremada)
♦ brenna sig á fingrunum: cremar-se els dits [de la mà]
brenndur, brennd, brennt <adj.>:
1. <GENcremat -ada 
◊ þau liggja brennd í bílnum við húsið og dáin: es troben calcinats i morts a l'interior del cotxe devora la casa
♦ vera brenndur ~ brennd á bálkesti (o: báli[fyrir e-ð]: ésser cremat -ada a la foguera [per una cosa]
♦ vera brenndur ~ brennd á bálkesti (o: bálifyrir að <+ inf.>ésser cremat -ada a la foguera per <+ inf.
2. (brennivíndestil·lat -ada (obtingut per destil·lació)
♦ brenndir drykkir: begudes destil·lades
3. (kaffitorrat -ada (cafè)
♦ mikið brennt kaffi: cafè torrefacte
4. (kalkviu viva (calç)
♦ brennt kalk: calç viva
5. (vörur úr leircuit -a, cogut -uda (productes d'argila)
♦ múrsteinar, tígulsteinar og byggingarvörur úr brenndum leir: maons, rajoles i [d'altres] materials de la construcció fets d'argila cuita
brenni <n. brennis, no comptable>:
1. (eldiviðurllenya f (fusta per cremar)
2. (viður af beykitréfusta f de faig (material de fusteria obtingut de faig)
♦ úr brenni: de [fusta de] faig
brenni·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGholocaust m
brenni·mark <n. -marks, -mörk>:
marca f (senyal, fet amb un ferro roent, per indicar la propietat de l'objecte o l'animal marcat o, històricament, per estigmatitzar un criminal)
brenni·merkja <-merki ~ -merkjum | -merkti ~ -merktum | -merkte-n ~ e-ð>:
1. <GENmarcar algú ~ una cosa [amb un ferro roent] (per indicar-ne la propietat)
◊ ómerkilegur kúaþjófur brennimerkir kýrnar mínar: un insignificant lladre de vaques marca les meves vaques
2. <HIST JURmarcar a foc un criminal (posar una marca a un criminal amb un ferro roent)
brenni·netla <f. -netlu, -netlur>:
<BOTortiga f
brenni·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
botonet m d'or, botó m d’or [de prat], botó daurat, francesilla f de camp  (planta Ranunculus acris)
  Recomanem d'emprar botonet d'or per a designar de manera específica la planta Ranunculus acris i el terme botó d'or per a la planta Ranunculus macrophyllus o fenjasóley.  
brenni·steinn <m. -steins, no comptable>:
sofre m (metal·loide S)
brennisteins·bað <n. -baðs, -böð. Emprat hab. en pl.>:
banys m.pl termals d'aigües sulfuroses
brennisteins·díoxíð <n. -díoxíðs, -díoxíð>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós 
brennisteins·fýla <f. -fýlu, no comptable>:
pudor f de sofre
brennisteins·gufa <f. -gufu, -gufur>:
vapors m.pl de sofre
brennisteins·hver <m. -hvers, -hverir (o: <> -hverar)>:
1. <GEOL = vatnshver með brennisteinipuda f, font f [termal] d'aigües sulfuroses
2. <GEOL = gufuhver með brennisteinisolfatara f 
brennisteins·járn <n. -járns, no comptable>:
<QUÍMsulfur m de ferro
brennisteins·kís <m. -kíss, no comptable>:
<GEOLpirita f de sofre, ferro sulfurat
brennisteins·kopar <m. -kopars, no comptable>:
<QUÍMsulfur m de coure
brennisteins·náma <f. -námu, -námur>:
mina f de sofre
brennisteins·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid sulfúric, <[oli m de] vidriol m (H2SO4)
brennisteins·sýringur <m. -sýrings, no comptable>:
<QUÍManhídrid sulfurós, diòxid m de sofre
brennisteins·sýrlingur <m. -sýrlings, no comptable>:
<QUÍMàcid sulfurós, oxoàcid m de sofre
brennisteins·tvíildi <n. -tvíildi, -tvíildi>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós 
brennisteins·tvísýringur <m. -tvísýrings, -tvísýringar>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós 
brennisteins·vetni <n. -vetni, no comptable>:
<QUÍMsulfur m d'hidrogen, àcid sulfhídric
brenni·viður <m. -viðar, -viðir>:
llenya f
brenni·vídd <f. -víddar, -víddir>:
<OPTdistància f focal
brenni·vín <n. -víns, -vín>:
aiguardent m
◊ einn tvöfaldan brennivín, takk!: un brennivín doble, sisplau!
brennsla <f. brennslu, brennslur>:
1. (það að brenna e-ðcremada f, crema f (acte de cremar una cosa)
2. (það að e-ð brennurcombustió f (acte de cremar-se una cosa)
3. (bökun múrsteina o.s.fr.cuita f, cocció f (de terrissa, maons, teules etc.)
4. (kaffibrennslatorrefacció f (torrada de grans de cafó)
breskur, bresk, breskt <adj.>:
britànic -a
♦ Breska Samveldið: la Commonwealth britànica
bresta <brest ~ brestum | brast ~ brustum | brostið>:
I. <personal>
1. <GENesberlar-se, esquerdar-se
2. (springarebentar, esclatar, esclafir
◊ stíflan brast: el dic es va rebentar
3. <FIGesclafir
♦ bresta í grát: esclafir a plorar
♦ bresta í hlátur: esclafir a riure
♦ bresta í söng: esclafir a cantar
4. (splundrastfer-se bocins
5. (brotnatrencar-se (amb un esclafit), petar
II. <amb preposicions i/o adverbis>
1. ♦ bresta á: <FIGesclatar (iniciar-se)
◊ þá brast á bylur: va esclatar una tempesta de neu
◊ þá brast stríðið á: va esclatar la guerra
2. ♦ bresta [í] sundur: (brotna sundurtrencar-se en dos amb un esclafit
III. <impersonal>
♦ e-m brestur e-ð: a algú li manca una cosa
♦ mig brestur orð: <LOC FIGno tinc paraules
♦ það brestur í e-u: una cosa espetega (o: cruix)
IV. <locucions>
♦ fiskurinn brast: la pesca ha fallat
♦ flóður brestur: la rierada remet
breta·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om anglès (arbre Ulmus procera syn. Ulmus minor var. vulgaris)
breta·íris <f. -írisar, -írisar>:
lliri m dels Pirineus  (planta Iris latifolia syn. Iris xiphioides)
Breta·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
Imperi Britànic
Breti <m. Breta, Bretar>:
1. (frá Bretlandseyjumbritànic m, britànica f (home o dona de la Gran Bretanya)
2. <HISTbretó m, bretona f (home o dona de la Bretanya)
Bret·land <n. -lands, no comptable>:
1. ((Bretagne-hérað í FrakklandiBretanya f (Bretanya de França)
2. (eyjaBretanya f (illa ocupada per Anglaterra, Gal·les i Escòcia)
♦ Stóra-Bretland: la Gran Bretanya
Bretlandseyja·klasi <m. -klasa, no comptable>:
Arxipèlag Britànic
Bretlands·eyjur <f.pl. -eyja>:
Illes Britàniques
Bretóni <m. Bretóna, Bretónar>:
bretó m, bretona f (home o dona de la Bretanya [francesa])
bretónska <f. bretónsku, no comptable>:
bretó m (llengua cèltica parlada a França)
bretónskur, bretónsk, bretónskt <adj.>:
bretó -ona (propi de la Bretanya [francesa])
breyta <f. breytu, breytur. Gen. pl.: breytna o: breyta>:
variable f
breyta¹ <breyti ~ breytum | breytti ~ breyttum | breytt>:
(hegða sércomportar-se (captenir-se, actuar d'una manera determinada)
♦ breyta eftir e-m: imitar algú en la manera d'actuar
♦ breyta eftir e-u: comportar-se segons..., actuar d'acord amb...
breyta² <breyti ~ breytum | breytti ~ breyttum | breytte-u>:
(víkja viðcanviar una cosa (modificar & transformar)
♦ breyta e-u í e-ð: transformar una cosa en...
♦ breyta til: canviar a...
♦ breyta til um e-ð: canviar de...
♦ ef ekki breytir til um veður: si no hi ha canvis en el temps
♦ breyta um e-ð: canviar de...
♦ breyta um stíl ~ stefnu: canviar d'estil ~ de tendència
breytast <breytist ~ breytumst | breyttist ~ breyttumst | breyst>:
canviar (p.e., una persona, el temps)
♦ hún hefur breyst mikið: ha canviat molt
♦ tímarnir breytast og mennirnir með: els temps canvien i amb ells, la gent
♦ veðrið breytist oft mörgum sinnum á dag á Íslandi: a Islàndia el temps sovint hi canvia moltes de vegades durant el dia
♦ þú hefur breyst!: [com] has canviat!
♦ breytast til batnaðar: canviar a millor, anar a millor
♦ breytast til hins betra: canviar a millor
♦ e-ð fær að breyst: una cosa arriba a canviar
♦ ekkert hefur breyst: no ha canviat res
♦ veður breytist í lofti: <LOC FIGles coses canvien
♦ þetta breytist frá einum stað til annars: [això] varia d'un lloc a l'altre
breyting <f. breytingar, breytingar>:
canvi m (modificació, alteració)
bréf <n. bréfs, bréf>:
1. <GENcarta f (missiva, lletra)
2. <RELIGepístola f 
3. <HISTbreu m [apostòlic], rescripte m [pontifici] 
◊ appelleruðu þeir iðurliga til páfans, ok fengu bréf mǫrg af páfagarði, erkibyskupi til þunga; vildi ok erkibyskupinn gjarnan fá klerka, hvar sem hann kunni. Mátti því Jón flæmingi miðr gagna erkibyskupi í deilum þeirra kórsbrœðra, at hann kunni ekki norrœnu at tala, ok skildi alþýðan ekki mál hans, þvíat hann talaði allt á látínu, franzisku eðr flæmsku: feien incessants apel·lacions al Papa i havien rebut de la Santa Seu nombrosos breus o rescriptes que llastaven l'arquebisbe. L'arquebisbe desitjava de grat aconseguir d'altres lletrats per a la seva causa, onsevulla que fos possible, ja que en Jón el flamenc podia ajudar-lo menys del que era necessari en les seves disputes amb els canonges del capítol catedralici perquè no sabia parlar el norrè i la gent no entenien la seva llengua, ja que tot ho deia en llatí, francès o flamenc
bréfa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
tallapapers m, obrecartes m (cast., ekki ritm./no lit.
bréfa·klemma <f. -klemmu, -klemmur>:
clip m 
bréfa·sími <m. -síma, -símar>:
(bréfasímanúmer & símbréffax m (número de fax & document enviat per fax)
◊ ég þarf að senda bréfasíma: he d'enviar un fax
bréfa·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f per correspondència (centre d'educació a distància)
bréfa·viðskipti <n.pl. -viðskipta>:
correspondència f 
bréfa·vog <f. -vogar, -vogir>:
pesacartes m (balanceta per a pesar cartes)
bréf·beri <m. -bera, -berar>:
carter m, cartera f 
bréf·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
colom missatger 
bréf·erfingi <m. -erfingja, -erfingjar>:
hereu instituït, hereva instituïda, hereu testamentari, hereva testamentària
bréf·haus <m. -hauss, -hausar>:
capçalera f (de carta)
bréf·hirðing <f. -hirðingar, -hirðingar>:
estafeta f de correus, oficina f postal 
bréf·legur, -leg, -legt <adj.>:
per carta, per escrit
bréf·poki <m. -poka, -pokar>:
1. <GENbossa f de paper 
2. (keilulagacucurutxo m (en forma de con)
bréfs·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (innihald bréfscontigut m de la carta (assumpte de què tracta una carta)
2. (pappír og umslagpaper i sobre (material per escriure una carta)
♦ bréfsefni með hauspaper m de carta amb capçalera [impresa]
bréf·sími <m. -síma, -símar>: → bréfasími “fax”
bréf·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
postal f 
bréf·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur>:
1. <GENmocador m de paper
2. (servíetta eða handþurrka úr pappírtovalló m de paper (per eixugar-se o torcar-se les mans etc.)
Briand-Kellogg-sáttmáli <m. -sáttmála, no comptable>:
<HISTPacte m Briand-Kellogg
bridge·mót <n. -móts, -mót>:
torneig m de bridge
bridge·spilari <m. -spilara, -spilarar>:
jugador m de bridge, jugadora f de bridge
brigsl <n. brigsls, brigsl>:  <variant de> → brigsli “oprobi”
◊ og ég mun margfalda ávöxtu trjánna og gróða vallarins, til þess að þér þurfið ekki að þola brigsl (ləˈmaʕan   ʔăˈʃɛr   lɔʔ   θiqˈħū   ʕōδ   ħɛrˈpaθ   rāˈʕāβ   ba-ggōˈʝim,   לְמַעַן, אֲשֶׁר לֹא תִקְחוּ עוֹד חֶרְפַּת רָעָב--בַּגּוֹיִם) meðal heiðnu þjóðanna fyrir hallæri: multiplicaré els fruits dels arbres i els productes dels camps, a fi que no hàgiu de patir més l'oprobi (la recriminació) de la fam entre els pagans
brigsla <brigsla ~ brigslum | brigslaði ~ brigsluðum | brigslaðe-m [um] e-ð>:
reprotxar una cosa a algú, recriminar una cosa a algú, retreure una cosa a algú
◊ vér skulum sitja um hinn réttláta því að hann ergir oss og er andstæður verkum vorum. Hann brigslar (ὀνειδίζειν, καὶ ὀνειδίζει ἡμῖν ἁμαρτήματα νόμου) oss um lögmálsbrot og ásakar oss fyrir að níðast á því sem oss var kennt: sotgem el just car ens importuna i és contrari a les nostres obres. Ens retreu els nostres incompliments de la Llei i ens acusa per difamar el que ens és estat ensenyat
◊ sá fælir brott fugla sem varpar að þeim steini, sá sem brigslar (ὀνειδίζων -ίζουσα -ίζον, καὶ ὁ ὀνειδίζων φίλον διαλύσει φιλίαν) vini slítur vináttu: arruixa els ocells el qui els tira una pedra, el qui blasma un amic romp la seva amistat
brigsli <n. brigslis, brigsli>:
1. (álösun, ávítur, ámæliretret m (reprotxe, recriminació)
♦ færa e-ð í brigsli: retreure una cosa a algú, fer vergonya a algú amb una cosa (blasmar-lo causant-li vergonya o oprobi)
◊ það er mér oft í brigsli fært að eg sé of var: sovint m'han refregat per la cara que sóc massa previngut
2. (hneisa, skömmoprobi m (vergonya)
◊ í dag hefi ég velt af yður brigsli (ha-i̯ˈʝōm   galˈlōθī   ʔɛθ־ħɛrˈpaθ   mit͡sˈraʝim   mē-ʕălēi̯ˈχɛm,   הַיּוֹם גַּלּוֹתִי אֶת-חֶרְפַּת מִצְרַיִם, מֵעֲלֵיכֶם) Egypta!: avui he tret l'oprobi d'Egipte que portàveu damunt vostre!
◊ "Braut tók," kvað hún, "Drottinn, brigsli mitt (ὁ ὄνειδός -οῦ,   ἀφελεῖν ὄνειδός μου ἐν ἀνθρώποις ǁ quibus respexit auferre opprobrium meum inter homines) frá mér": "El Senyor", va dir, "ha posat fi al meu oprobi entre els homes"
♦ bregða e-m brigslum: ofendre algú amb insults [infamants], omplir algú d'insults (o: de vituperis) [vergonyants], cobrir algú d'improperis [infamants] (l'expressió sol fer referència a insults que causen vergonya o oprobi)
◊ er það nokkur vorkunn að þú verðir oss eigi að liði en hitt er vorkunnarlaust að þú bregðir oss brigslum: fins a un cert punt és perdonable que no ens ajudis, però no té perdó que ens omplis d'insults
◊ þegi þú Þórarinn og sest niður og legg eigi orð til. Þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað. En ekki þykir mér það hlægilegt þó að þeir sveinar hlæi að því að þú sitjir mjótt og gnúir saman lærum þínum: Þórarinn, calla i seu i no hi diguis ni una paraula o t'adreçaré tals vituperis que pensaràs que hauries fet millor de callar. No em sembla que sigui res que faci riure encara que als teus mossos els faci riure que seguis estrenyent les cames i refregant-te les cuixes
♦ hafa e-ð í brigslum við e-n: injuriar algú amb una cosa, infamar algú amb una cosa, cobrir algú d'ignomínia amb una cosa
◊ það mun og lagið mjög til ámælis við yður og að brigslum haft við yður á þingum ef þér munið eigi hrakningar þær er Skarphéðinn hrakti yður Ljósvetninga: si no us en recordeu dels insults amb què l'Skarphéðinn us ha vexat a vosaltres, gent del Ljósavatn, en els propers þings sempre us ho retrauran i ho faran per a oprobi vostre
brigslunar·maður <m. -manns, -menn>:
vilipendiador m, vilipendiadora f
◊ en nú skrifa eg yður það þér skuluð eigi samblandast, einkum ef sá er nokkur sem sig lætur bróður kalla og er frillulífismaður eða ágirndarmaður, blótmaður skurgoða eða brigslunarmaður (ὁ λοίδορος -όρου,   ἢ εἰδωλολάτρης ἢ λοίδορος), ofdrykkjumaður eður ræningi. Og með þess konar mönnum skulu þér ekki matar neyta: però ara us escric que no us faceu amb ningú que, tot i tenir el nom de germà, sigui un dissolut o un usurer, un idòlatra o un difamador, un embriac o un lladre. I amb homes d'aquesta mena no hi heu de menjar plegats
brigsl·yrði <n.pl -yrða>:
1. (álösunarorð, ávítunarorðparaules f.pl de retret, <LIT blasmes m.pl (acusacions, recriminacions)
◊ hafir þú mælt gegn góðvini, vertu samt ósmeykur því að enn má ná sáttum. En brigslyrði (ὁ ὀνειδισμός -οῦ,   πλὴν ὀνειδισμοῦ), hroka, trúnaðarbrot og níð, slíkt mun sérhver vinur flýja: si has parlat contra un amic íntim, no t'inquietis pas tanmateix, car encara hi pot haver reconciliació. Però les recriminacions, l'arrogància [envers ell], la revelació d'una confidència i la difamació, tals coses fan que qualsevol amic fugi
◊ gjör nú við mig sem þér þóknast, bjóð að andi minn verði tekinn frá mér og ég numinn af yfirborði jarðar og verði sjálfur mold. Því að betra er mér að deyja en að lifa og þurfa að heyra álogin brigslyrði (ὁ ὀνειδισμός -οῦ,   ὀνειδισμοὺς ψευδεῖς) og vera þrunginn harmi. Drottinn, bjóð þú að ég leysist úr þessum nauðum, leyf mér að hverfa til eilífra heimkynna. Snú ei augliti þínu frá mér, Drottinn. Því að betra er mér að deyja og losna við að heyra lastmæli en að horfast í augu við alla þessa kvöl um ævidaga mína: i ara feu amb mi com us abelleixi; maneu que em sigui arrabassat l'alè i que sigui tret de la faç de la terra i tornar-me terra jo mateix. Car m'és millor morir que viure i haver de sentir recriminacions falses i estar aclaparat de pena! Senyor, maneu que sigui alliberat d'aquesta situació desesperada, permeteu-me que vagi a una llar eterna. No aparteu la vostra cara de mi, Senyor! Car m'és millor morir i desempallegar-me de sentir blasmes que no pas esguardar als ulls tot aquest turment tota la meva vida»
2. (skammaryrði, smánaryrðiparaules f.pl de vituperi, vituperis m.pl, injúries f.pl (insults, paraules injurioses, improperis)
brim <n. brims, brim>:
rompents m.pl (grans onades batent contra la costa o la platja)
brimbretta·brun <n. -bruns, pl. no hab.>:
surf m
brimbretta·maður <m. -manns, -menn>:
surfista m & f
brim·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post f de surf
brim·bútur <m. -búts, -bútar>:
holotúria f de peus taronja (cogombre de mar Cucumaria frondosa)
brim·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:
<LITsol m de les onades (= or
◊ Eiríkr náði jǫrð ept orðna geira þrimu; hverr þverrir brimrǫðuls varð hlýða rǫ́ðum hans; drótt hnípði ok fold drúpði at son Tryggva þanns gaf hǫldum flest fagrbygg Fróða; þar vas þjóð dǫpr: l'Eiríkr va atènyer el domini de les seves terres després d'esdevingut el fragor de les llances (= la batalla). Cada minvador del sol de mar (= cada home) va haver d'obeir les seves ordres; la ‘drótt(= la seva host) va estar capcota i el país va estar de dol per la mort del fill d'en Tryggvi, que havia donat als homes molt de bell ordi d'en Fróði (bell ordi d'en Fróði = or). El poble estigué contristat
brim·söl <n.pl -sölva>:
cabells m.pl de mar (alga comestible) (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis) (slafak)
bringa <f. bringu, bringur. Gen. pl.: bringna o: bringa>:
1. (brjóstpit m (si, sina)
2. (brjósthluti á mönnum og dýrumpit m, pitrera f (Mall.(part o regió del pit & pit d'aviram)
3. ♦ skjóta e-m skelk í bringu: donar un bon ensurt a algú (esglaiar algú, espantar algú)
bring·spalir <f.pl -spala>:
post f del pit 
◊ hann ferr nú á millum fótanna á henni og leggr síðan neðan í kviðinn á henni, svá at allt gekk upp undir bringspölu: aleshores es va posar entre les seves cames i tal va esser l'embotonada que li pegà des de baix que ell tot li va arribar fins a la post del pit
bringu·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDestèrnum m, estern m
bringu·breiður, -breið, -breitt <adj.>:
de pit ample, ample -a de pit
bringu·sund <n. -sunds, no comptable>:
<ESPORTbraça f (forma de nedar)
bris¹ <n. briss, bris>:
<MEDpàncrees m
bris² <n. briss, bris>:
(örcicatriu f
◊ eða viltu sjá brisið þar sem ég axlarbrotnaði þegar júfertan féll á mig á Einglandi?: vols veure la cicatriu que em va quedar allà on em vaig trencar l'espatlla quan el tauló de fusta em va caure a sobre a Anglaterra?
bris·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDpàncrees m
bris·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MEDcàncer m de pàncrees
brislingur <m. brislings, brislingar>:
amploia f, patoia f  (peix Sprattus sprattus syn. Clupea sprattus)
brík <f. bríkar, bríkur>:
1. (armur á stólbraç m (de cadira, poltrona i d'altres mobles que serveixen per seure-hi)
◊ bríkur voru báðumegin sætisins: a cada costat del setial hi havia braços
2. (fjölpost f (peça de fusta més ampla que no gruixuda)
3. (rúmbríkpost f de llit (peça de fusta, col·locada verticalment, que limita la part del cap i la part dels peus d'un llit)
♦ → fótabrík “post dels peus, peuer”
♦ → höfðabrík “[post de la] capçalera”
4. (sængurbríkpost f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)
5. <(altaristaflaretaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)
brjálaður, brjáluð, brjálað <adj.>:
boig boja, foll -a
◊ hann ~ hún ~ það er að gera mig brjálaðan: em fa tornar boig
brjálast <brjálast ~ brjálumst | brjálaðist ~ brjáluðumst | brjálast>:
tornar-se boig boja, tornar boig boja (Mall.), tornar loco -a (Mall., ekki ritm./no lit.
brjál·æði <n. -æðis, no comptable>:
bogeria f, follia f
brjál·æðingur <m. -æðings, -æðingar>:
boig m, foll m, boja f, folla f
◊ hver er brjálæðingur og hver ekki?: qui està boig i qui no?
brjósk <n. brjósks, no comptable>:
cartílag m
brjósk·los <n. -loss, pl. no hab.>:
hèrnia f discal
brjóst <n. brjósts, brjóst>:
1. <GENpit m
◊ inn með magann, út með brjóstin!: panxa endins, pit cap a fora!
♦ bera e-ð í brjósti: <LOC FIGdur-ne alguna de cap
♦ bera e-n fyrir brjósti: <LOC FIGestar interessat -ada per algú
♦ blása e-m e-u í brjóst: <LOC FIGinfondre una cosa a algú, insuflar una cosa a algú
♦ e-m býr e-ð í brjósti: <LOC FIGen duu alguna de cap
◊ honum býr ekkert illt í brjósti: no du mala intenció, no té pas males intencions
♦ honum rann (o: seig) í brjóst: es va quedar adormit -ida
♦ mér sígur í brjóst: <LOC FIGm'estic quedant adormit, estic fent becades
♦ kenna í brjósti um e-n: <LOC FIGcompadir-se d'algú (apiadar-se d'algú, sentir compassió o llàstima per algú)
♦ hann lætur sér ekki allt fyrir brjósti brenna: <LOC FIGno tenir por de res(no ésser gens aturat, tenir molta d'empenta)
2. (konubrjóstmamella f (cadascun dels pits d'una dona)
♦ gefa [barni]-[barni sínum] brjóst: donar el pit [a un infant]-[al seu nadó]
♦ hafa barn á brjósti: donar el pit a un infant
brjósta·barn <n. -barns, -börn>:
infant m de pit
brjósta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mastologia f, sinologia f
brjósta·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
alletament m
brjósta·hald <n. -halds, -höld. Emprat hab. en pl.>:
sostenidors m.pl
brjósta·haldari <n. -haldara, -haldarar>:
sostenidors m.pl
brjósta·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MEDcàncer m de mamella (o: mama)
brjósta·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet materna
brjósta·þoka <f. -þoku, no comptable>:
<FAMmanca f de memòria, pèrdua f de memòria
brjóst·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDestèrnum m, estern m
brjóst·góður, -góð, -gott <adj.>:
(góðhjartaðurde bon cor, que té bon cor
brjóst·grind <f. -grindar, -grindur>:
<MEDtòrax m
brjóst·himna <f. -himnu, -himnur>:
<MEDpleura f
brjósthimnu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MEDpleuresia f, pleuritis f
brjóst·hol <n. -hols, -hol>:
<MEDcavitat toràcica
brjósthols·ástunga <f. -ástungu, -ástungur>:
<MEDtoracocentesi f
brjóst·kassi <m. -kassa, -kassar>:
<MEDcaixa toràcica
brjóst·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>:
<MEDmammografia f
brjóst·mynd <f. -myndar, -myndir>:
(brjóstlíkanbust m (representació pictòrica o escultòrica)
♦ brjóstmynd af e-m: bust d'algú
brjóst·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de pit
brjóst·næla <f. -nælu, -nælur>:
agulla f de pit
brjóst·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
<MEDexploració mamària
brjóst·sviði <m. -sviða, no comptable>:
<MEDcoragre m, coragror f, agrura f (Mall.)
brjóst·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f pectoral 
brjóst·varta <f. -vörtu, -vörtur. Gen. pl.: -vartna o: -varta>:
<MEDmugró m
♦ → geirvarta “íd.”
brjóta <brýt ~ brjótum | braut ~ brutum | brotiðe-ð ~ e-n>:
I. <amb complement nominal en acusatiu>:
1. <e-ð><GENtrencar (o: rompre, Bal. & Val.) una cosa
♦ brjóta hnetur: trencar anous, rompre nous (Val. & Bal.
♦ brjóta [e-ð] í tvennt: trencar una cosa en dos bocins, rompre (Val. & Bal.una cosa en dos bocins
♦ brjóta rúðu: trencar un vidre, rompre un vidre (Val. & Bal.
♦ brjóta og bramla: destrossar i fer el vàndal, fer tota mena de destrosses
◊ það kemur fjöldi ungmenna frá landinu þínu hingað og brýtur allt og bramlar, dettur í það og hótar fóli á götum úti: arriba del seu país una gran quantitat de gent jove, hi fan tota mena de destrosses, s'engaten i van pel carrer amenaçant la gent
◊ fólk gengur um brjótandi og bramlandi: la gent fa voltes fent tota mena de destrosses al seu pas
♦ brjóta land til ræktunar: <LOCartigar un terreny erm per a conrar-lo
♦ brjóta odd af oflæti sínu: <LOC FIGhumiliar-se, rebaixar-se, trencar la punta del seu orgull
♦ ég hef brotið margt um ævina: <LOC FIGhe trencat molts de plats a la vida
2. <e-ð>(lög, reglu o.s.fr.infringir una cosa  (llei, regla etc.)
♦ brjóta bréfhelgi: violar el secret postal, atemptar contra el secret postal
♦ brjóta lög: infringir la llei
♦ brjóta lög á e-m: cometre un acte contrari a dreta llei contra algú
3. <e-ð>(pappírdoblegar una cosa  (paper) (brjóta saman; → brjóta upp á)
♦ brjóta bréf: plegar una carta (per ficar-la dins el sobre)
♦ brjóta blað [í e-u] (o: brjóta í blað í e-u)<LOC FIGmarcar un punt d'inflexió en una cosa, ésser un tombant (o: una fita) en una cosa
4. <e-ð>(beintrencar-se una cosa  (os)
◊ "ekki vildi hann mér að hlíta," segir Illugi, "að sjá ráð fyrir sér og braut hann bekrann ofan fyrir bjargið og biðji bændur fyrir honum sem hann sé dauður": "no s'ha volgut fiar de mi", li diu n'Illugi, "perquè li trobés un camí i s'ha trencat el coll botant de dalt del penya-segat. Els pagesos poden pregar per ell com si fos mort"
♦ brjóta fót sinn: trencar-se la cama (o: el peu)
♦ brjóta handlegginn [á sér]: trencar-se el braç
♦ brjóta heilann (o: höfuðið) um e-ð: <LOC FIGtrencar-se el cap per una cosa
5. <e-ð>(um vegobrir una cosa  (cosa = camí, viarany, etc. p.e., a través del bosc, on abans no n'hi havia cap)
♦ brjóta sér leið í gegnum skóginn: obrir-se un camí a través de la selva
♦ brjóta veg: obrir un camí
♦ brjóta snjó fyrir e-m: obrir-li un camí a algú a través de la neu
♦ brjóta steinvegg: (rjúfa skarð í varnarmúrobrir una bretxa a una muralla
◊ þá gékk Sigurðr konungr upp í bjargit með herinn undir steinvegginn, ok brutu vegginn, ok kómust svá upp í hellinn, en heiðingjar flýðu inn um steinvegginn, þann er settr var um þveran hellinn: aleshores el rei Sigurðr es va enfilar amb la seva host pel penya-segat fins arribar a sota de la murada; hi van obrir una bretxa (o cal entendre aquí més aviat que varen tomar la paret de pedra o murada?) i per ella pogueren pujar fins a dins de la cova, però els pagans es van refugiar a dins, darrere la paret de pedra que havien construït de través a l'interior de la cova
♦ brjóta straum fyrir e-u: <LOC FIGdur a terme un atac, fer un atac 
◊ ok er jarl leitaði eptir við landsmenn of matkaup, gjǫrðu þeir honum þann kost, at þeir mundi setja þeim torg framan til Fǫstu, en þeir skyldi ráða af hǫndum þeim kastala-mennina með nokkuru móti; ok skyldi Rǫgnvaldr jarl brjóta straum fyrir, at hafa fé allt þat er fengist af þeim. Þetta berr jarl upp fyrir sína menn ok leitaði ráðs við þá hvern upp skal taka. En flestir vóru fúsir at leita á kastala-menn, ok þótti þat vænligt til fé-fanga. Ok gengu þeir Rǫgnvaldr jarl at þeim kosti við landsmenn: i quan el iarl va demanar a la gent del país sobre la possibilitat de comprar-los menjar, ells li van oferir el següent tracte: farien mercat per a ell fins a la Quaresma i, a canvi, el iarl i els seus homes els deslliurarien, d'una manera o una altra, dels homes del castell, i, [a més a més], ells -els habitants del país- es quedarien amb tot el botí que el iarl i els seus homes hi poguessin fer, encara que aquests darrers serien els qui durien a terme l'atac contra el castell (?). El iarl exposà aquestes condicions als seus homes i deliberà amb ells si havien d'acceptar o no la proposta. La majoria es va inclinar per atacar els homes del castell, en la convicció que era un bon indret per a obtenir-hi botí. I així, el iarl Rǫgnvald i els seus homes van fer la barrina amb els habitants del país
6. <e-ð>(um haug, hús o.s.fr.obrir una entrada a... (per entrar-hi a robar)
♦ brjóta [upp] (o: rjúfa) haug: forçar un túmul funerari
♦ brjóta [upp] hús: forçar una casa
7. <e-ð>(um deilususcitar una cosa, encetar una cosa (cosa = conflicte, altercació, baralla etc.)
♦ brjóta bág á móti e-n: promoure una disputa amb algú (vulgueu veure més avall, a l'apartat II, l'expressióbrjóta í bága við e-ð)
♦ brjóta kapp við e-n: encetar un conflicte amb algú
8. <e-ð>(um skip, bát o.s.fr.fer naufragar una cosa (cosa = embarcació)
♦ brjóta skip í spón: fer naufragar un vaixell (vulgueu veure més avall, a l'apartat III, l'ús impersonal de la mateixa expressióbrýtur skip)
9. <e-ð>(um vatnsföllcanviar el curs (corrent d'aigua)
◊ vǫtn ǫll skulu svá renna sem at fornu hafa runnit, veita á þeim engi maðr á bœ eðr af bœ annars, nema þau brjóti sjálf: que tots els corrents d'aigua flueixin per on han fluït des d'antic: que cap home els desviï cap al mas o del mas d'un altre, [que els cursos dels corrents d'aigua siguin inalterables,] llevat que ells canviïn el curs per ells mateixos
◊ en ef á eðr bekkr rennr rétt ok brýtr á hvárskis land, þá gjǫri svá hvárr veiðivél af sinni jǫrðu, sem at fornu hefr verit. En ef á brýtr af annars þeirra jǫrðu, þá skal sá er jǫrð átti, þá er hon braut, á eiga, en hinn granda eðr eyri, þangat sem hon var mið meðan áin féll rétt at fornu. En ef hon brýtr meira, þá á sá er jǫrð átti bæði á ok granda, þangat til sem hon var mið meðan hon rann rétt: però si un riu o un torrent flueix pel seu curs habitual, i no es desvia per la terra de cap d'ells dos, que cadascun d'ells dos hi faci la seva veiðivél (mena de construcció emprada per a pescar-hi peixos, esp. salmons i truitesa partir de la riba que pertanyi al seu mas tal i com ha estat des d'antic; però, si un riu canvia de curs i n'obre un de nou per les terres del mas d'un d'ells dos, el riu serà propietat d'aquell de qui hagi estat propietat la terra en el moment que el riu l'hagi trencada, però l'altre tindrà tota la llenca de terra o el banc de sorra i còdols que hi hagi des de l'antiga riba fins al centre de l'antiga llera del riu. I si el riu canvia més de curs, aleshores el qui tingui aquella terra tingui el riu i la terra que hi hagi fins al bell mig de la llera que tenia antigament el riu mentre no va canviar de curs
10. <e-ð>(eyðileggjadestruir una cosa (derruir, arrasar, enderrocar)
◊ brenndi borgir en braut kastala: cremava les ciutats i destruïa els castells
◊ þá fór Ólafur konungur suður um sjá og þá barðist hann í Hringsfirði og vann kastala á Hólunum er víkingar sátu í. Hann braut kastalann: llavors el rei Olau es dirigí per mar cap al sud, lliurà batalla al Hringsfiord i va conquerir el castell dels Hólarnir en què hi havia viquings. Va derruir el castell
◊ brjóta skurðgoð og blóthús: destruir els ídols i els temples de blót
11. <e-n>trencar-li (o: rompre-li, Val. & Bal.) un os a algú
♦ brjóta e-n á e-ð: trencar-li X a algú (brjóta e-ð í e-m)
♦ brjóta e-n á bak: trencar-li l'esquena a algú
♦ brjóta e-ð á bak: <LOC FIGtirar per terra una cosa, infringir una cosa, no observar una cosa (brjóta e-n ~ e-ð á bak aftur)
◊ eitt sumar sendi hann menn austr í Hólmgarða, at bjóða Rollaugi konúngi barnfóstr, er þá var ríkastr konúngr, þvíat Heiðrekr konúngr vildi öll ráð föður síns á bak brjóta: un estiu va enviar homes a l'est, a Novgorod, amb l'encàrrec que hi oferissin al rei Rollaugr, que aleshores era el més poderós dels reis, que li enviés un fill a qui ell pogués fer de fóstri, perquè el rei Heiðrekr volia infringir totes les decisions de son pare
♦ brjóta e-n í hjóli: <HISTexecutar algú a la roda
♦ brjóta e-n um stein: trencar-li l'espinada a algú doblegant-lo damunt una pedra
II. <amb complement preposicional>:
A. <af>
1. <brjóta e-ð af>destruir una cosa
◊ brutu þá Baglar af brúna: aleshores els Crosses (partidari del bàndol favorable a l'església -d'aquí el seu nom de ‘Els Crosses’, que fa referència a la crossa episcopal- contra els Cames-de-beç o 𔄨Birkibeinar’ durant el llarg període de guerra civil de Noruega del segle XII-XIII (1197-1240)van destruir el pont
2. <brjóta af sér>delinquir
♦ brjóta af sér á ný: reincidir
3. <brýtur af e-u><impers.> es destrueix una cosa, es fa malbé una cosa
 
B. <á bak>
1. <brjóta e-n á bak>#1. (hryggbrjótatrencar-li l'espinada a algú (trencar la columna vertebral)#2. (í glímu: fella e-n á bak aftur til jarðartombar algú a terra, tirar algú a terra i subjectar-l'hi (a la lluita lliure i d'altres esports semblants: aconseguir que l'adversari caigui a terra d'esquena i mantenir-lo contra el terra tenint-lo agafat per les mans i seient damunt ell); #3. (hrekja frá, hrekja á flóttafer retrocedir algú (obligar a fer-se enrere o a fugir)
◊ mantu eigi þik, er ek braut þik á bak, ef ek vilda, ok vartu vetri ellri?: que per ventura ja no te'n recordes que, si volia, et tombava d'esquena al terra i això que tu tenies un any més que jo?
◊ því þykkir Jamund meðr engu móti þar greiðligt fyrir, ok brýtr fylking sína á bak eigi skemmra en þrjú ǫrskot: per això a en Jamund li sembla que no li resultarà de cap de les maneres fàcil avançar per allà i fa retrocedir la seva host fins a una distància d'almenys tres tirs de fletxa
2. <brjóta e-ð á bak aftur><LOC FIGvèncer una cosa, tirar a terra una cosa (desfer-la, derrotar-la, dominar-la)
♦ brjóta orð e-s á bak aftur: fer cas omís de les paraules d'algú, desafiar les paraules d'algú
♦ brjóta veldi e-s á bak aftur: trencar el poder d'algú
3. <brjóta e-n á bak aftur>#1. (hryggbrjótatrencar-li l'espinada a algú (trencar la columna vertebral)#2. (fella e-n á bak aftur til jarðartirar algú a terra i subjectar-l'hi (aconseguir que l'adversari caigui a terra d'esquena i mantenir-lo contra el terra tenint-lo agafat per les mans i seient damunt ell)#3. (sigrast á, yfirbugavèncer algú [definitivament] (derrotar)
 
C. <gegn>
1. <brjóta gegn e-u>contravenir una cosa, anar en contra d'una cosa (cosa = llei)
♦ brjóta gegn lögum: contravenir una llei
♦ brjóta gegn mannréttindum: conculcar els drets humans
 
D. <í>
1. <brjóta e-ð í e-m>trencar-li una cosa a algú (cosa = os)
♦ brjóta bakið í e-m: trencar-li l'espinada a algú
2. <brjóta í bága við e-ð>(um lögentrar en conflicte amb..., contravenir una cosa, entrar en contradicció amb..., oposar-se a... (llei, norma, article de llei, etc. amb una altra)
 
E. <í sundur>
1. <brjóta e-ð í sundur>partir una cosa [per la meitat] (trencar separant)
◊ traðkið varð mikið og varð sú endalykt að hann gengur björninn á bak aftur og braut í sundur hrygginn í honum og býr um hann sem áður: el redol que va quedar trepitjat era gran, però la fi del combat va anar de tal manera que en Finnbogi va aconseguir fer doblegar l'ós cap enrere fins que li va trencar l'espinada, però va agençar el cos com abans, com si encara fos viu
◊ kom þá lagið í völlinn en Kári hljóp á spjótskaftið og braut í sundur: la llança es va clavar en terra i en Kári va saltar damunt l'asta i la va trencar per la meitat
 
F. <niður>
1. <brjóta e-ð niður>: #1. (jafna við jörðuarrasar una cosa, tirar una cosa a terra (enderrocar, tomar, derruir, destruir)#2. (yfirbugabatre en bretxa una obra (refutar-la)
◊ mikit hefi ek á þik at kæra, Agulande, fyrir þat er þú hefir tekit af mér meðr prettum rangrar ágirni lǫnd mín Hispánías ok Gaschúníam, þar með drepit alla kristna menn er þú máttir ok á mitt vald vildu flýja, borgir mínar ok kastala hefir þú niðr brotit ok eytt meðr eldi ok járnum alt þetta land, er ek hafði meðr guðs styrk ok heilags Jacobs unnit ok undir kristin lǫg snúit: moltes són les coses de què em queixo de tu, Aguland, perquè m'has pres amb els enganys i ardits d'una cobdícia injusta Gasconya i les meves terres d'Hispania, matant-hi tots els cristians que has pogut i que volien refugiar-se als meus dominis, has arrasat les meves ciutats i castells i devastat a ferro i foc tota aquesta terra que jo havia conquerit amb el poder de Déu i de Sant Jaume i convertit a la llei cristiana
2. <brjóta sig niður við jörðu>: agenollar-se i prostrar-se fins a tocar el terra amb el front
 
G. <ofan>
1. <brjóta e-ð ofan>destrossar una cosa
◊ gengu þeir síðan út í skóginn ok námu staðar um hríð, en seiðmönnunum bra svá við, at þeir brutu ofan seiðhjallinn ok hlupu beljandi út af húsinu á sinn veg hverr þeira: després d'això, sortiren i s'endinsaren en el bosc, però els xamans o seiðmenn van reaccionar de tal manera que van destrossar el cadafalc dels seiðirseiðhjallr, i a continuació van sortir de dins la casa braolant i prenent cadascun una direcció
 
H. <saman>
1. <brjóta e-ð saman>plegar una cosa (cosa = roba)
♦ brjóta saman dúk: plegar unes estovalles
♦ brjóta fötin saman: plegar la roba
 
I. <undir>
1. <brjóta e-ð undir sig>(hernema, leggja undir sigsotmetre una cosa per [la força de] les armes, conquerir una cosa, prendre una cosa per les armes
2. <brjóta e-n undir sig>(draga saman með valdaplegar per la força X sota el seu comandament (reclutar per la força, forçar a estar sota el seu comandament)
◊ hann var snemma mikill og sterkur og lagðist í víking, þegar hann mátti, og braut undir sig mikinn hermanna afla: es va fer gran i fort aviat i, de seguida que va poder, es va posar a fer expedicions de viquing i va aplegar per la força sota el seu comandament una gran host
◊ Hildibrandur braut undir sig mikinn afla og sveimaði víða með her sinn: en Hildibrandur va aplegar per la força sota el seu comandament una gran host i amb ella va fer expedicions fins a molt lluny
 
J. <upp>
1. <brjóta e-ð upp>(opnaobrir una cosa  (per a veure'n l'interior)
♦ brjóta upp bréf: obrir una carta
2. <brjóta e-ð upp>(sprengjaforçar una cosa  (obrir per la força)
♦ brjóta upp dyr: forçar una porta
♦ brjóta upp hús: forçar [l'entrada d']una casa
◊ Þorkell gekk með honum til búðar Gríss og bað hann fram selja manninn "ella munum vér brjóta upp búðina": en Þorkell anà amb ell a la barraca d'en Grís i li demanà que els lliurés aquell home "o forçarem l'entrada de la barraca"
♦ brjóta upp lásinn: forçar el pany
♦ brjóta upp skjaldþili: forçar [l'entrada d']un envà o empostissat, obrir un forat a un envà o a un empostissat per entrar-hi
◊ þeir Egill gerðu svo, brutu upp þilið, gengu síðan í hlöðuna og þaðan út; niðamyrkur var á; þá mæltu þeir förunautar, að þeir skyldu skunda á skóginn: l'Egill i els seus ho van fer així i obriren per la força una entrada a l'empostissat per la qual van passar al graner i d'aquí a l'exterior. Feia fosca negra i els companys de viatge de l'Egill van dir que el millor fóra córrer cap al bosc
◊ Áki sagði, að þar var annað skjaldþili, -- "brjótið þér það upp; munuð þér þá koma fram í kornhlöðu, en þar má út ganga sem vill": l'Áki va dir que hi havia una segona paret de posts, -- "l'heu de trencar i hi podreu passar a un graner i d'aquí podreu anar on vulgueu"
3. <brjóta e-ð upp>(bretta uppfer el doblec de  (perquè els camals dels pantalons en siguin més curts)
◊ neðst í túninu settist hún niður og klæddi sig úr sokkum og skóm, braut upp ytra pilsið og hljóp svo berfætt yfir blautar og leirugar engjarnar: a la part de sota del tot del tún o prada tancada del mas, es va asseure, es va llevar les mitges i les sabates, es va arromangar la falda externa i va travessar corrents i descalça els prats enfangats i molls
♦ brjóta upp buxurnar: fer el doblec als pantalons
4. <brjóta e-ð upp>(taka upp úr, vefja utan afdesembolicar una cosa  (treure-la de dins el seu envoltori, estoig etc.)
◊ brýtur hann nú upp gersemar sínar og sýnir þeim einn digran gullhring: desembolica llavors les seves joies i els mostra un anell gruixut d'or
◊ Ólafur bað þá brjóta upp vopn sín og fylkja á skipinu allt á millum stafna: l'Ólafur llavors va ordenar que desemboliquessin les armes i que la tripulació prengués posició de combat d'estrau a estrau
5. <brjóta upp á e-ð>(fella samandoblar una cosa  (plegar-la)
◊ og þú skalt tengja saman fimm dúka sér og sex dúka sér, en sjötta dúkinn skalt þú brjóta upp á sig á framanverðu tjaldinu: ajuntaràs cinc tapissos d'una part i sis d'una altra, i doblaràs el sisè tapís per sobre el davant de la tenda
6. <brjóta upp á e-u>(stinga upp á e-uproposar una cosa, sortir amb un suggeriment  (fer una proposta o suggeriment, deixar anar una idea sobre una cosa)
 
K. <úr>
1. <brjóta [e-ð] úr e-u>treure una cosa de... (Mall.) (emprant la força)
◊ ...til að brjóta úr gaddinn, brúkaði hann taung: per a treure les dents deformades (el mot gaddur designa una deformació de les dents de les ovelles causada per una fluorosi crònica), feia anar unes alicates
◊ en ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyri ofan, gjøra honum fimmtarstefnu til af þingi úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta <...> en ef menn spilla þeirri veiðistöð og brjóta úr garð, utan þvergarðar sé, þeir sem fyrirboðnir eru, eðr spilla veiðigǫgnum, sekr hǫfðingi mǫrk við konung, en annarri við eiganda í ǫfundarbót: si ningú hi posa una tanca, els qui tinguin el riu a partir de més amunt de la tanca, que li facin un requeriment perquè tregui la tanca en el termini de cinc dies abans del þing. Si ell hi diu que no, que la part que protesta requereixi l'ajuda dels pagesos per a trencar la tanca <...> però si fan malbé un indret de pesca o trenquen una tanca -excepte les tanques que travessin el riu d'un costat a l'altre i que estan prohibides-, o fan malbé els estris de pesca, que el seu cap pagui al rei un marc i un altre a l'home de qui sigui propietat el riu en qualitat de compensació per mala voluntat
 
III. <impersonal>:
1. <brýtur skip>el vaixell naufraga, el vaixell s'estavella [contra la costa]
♦ brýtur skip (= Ac.) í spón: el vaixell s'estavella contra la costa
2. <brýtur straum [á e-u]>el corrent romp contra una cosa, el corrent bat una cosa
◊ ána brýtur á steini: el riu bat la roca
◊ sjóinn brýtur á skerinu: les onades es trenquen contra el faralló
◊ öldur rísa og öldur brjóta: les ones es drecen i es trenquen
  Per a designar l'acte o l'acció de fracturar o de fracturar-se un os, l'islandès recorre sovint a formacions amb -brjóta i -brotna; les formacions amb -brjóta s'utilitzen per a expressar l'acció de fracturar-li un os a algú, mentre que les formacions amb -brotna indiquen que l'os s'ha fracturat, sense especificar qui ho ha fet.

Verbi gràcia:
kjálkabrotna ‘trencar-se la mandíbula’ (hafa kjálkabrotnað í falli ~ leik ‘haver-se trencat la mandíbula en una caiguda, a un partit etc.’), però kjálkabrjóta e-n ‘trencar-li la mandíbula a algú’.

D'altres exemples fóren:
fótbrotna ’trencar-se un peu ~ una cama’ (ég hef fótbrotnað ‘m'he trencat un peu ~ una cama’),
handleggsbrotna ’trencar-se un braç’ (ég hef handleggsbrotnað ‘m'he trencat un braç’). En canvi, handleggsbrjóta e-n significa “trencar-li un braç a algú”,
lærleggsbrotna ’trencar-se el fèmur’ (ég hef lærleggsbrotnað ‘m'he trencat el fèmur’),
viðbeinsbrotna ’trencar-se la clavícula’ (ég hef viðbeinsbrotnað ‘m'he trencat la clavícula’).

Per a dir que
hom té la cama ~ el braç etc. trencat se sol recórrer a formacions amb -brotinn, -brotin, -brotið. Verbi gràcia:
ég er fótbrotinn ’tinc el peu trencat ~ la cama trencada’.
Aquestes formacions també s'empren per a traduir el nostre
amb la cama trencada: ‘ég hef oft spilað heilan leik kjálkabrotinn án þess að kvarta’ “sovint he jugat el partit sencer amb la mandíbula trencada sense queixar-me”.
 
     
brjótast <brýst ~ brjótumst | braust ~ brutumst | brotist>:
1. <inn í e-ð>: entrar a robar a...
◊ lögreglan handtók innbrotsþjóf undir morgun, þar sem hann var að brjótast inn í verslun: la policia va detenir un lladre a la matinada quan estava entrant a robar a un comerç
2. <undan yfirráðum e-s>: sostreure's per la força a la dominació d'algú, rebel·lar-se per les armes contra algú
3. <undir sig>: conquerir una cosa, emparar-se d'una cosa per la conquesta, apoderar-se de X per la conquesta
◊ það kemur því mætavel heim, að Óðinn hafi átt eignir í Tyrklandi (Litlu-Asíu) um þær mundir, er Rómverjar voru sem óðast að brjóta þjóðir undir sig: això quadra perfectament bé amb la idea que Odin havia tingut béns i possessions a Turquia (Àsia menor) si fa no fa a la mateixa època que els romans estaven conquerint pobles com a bojos
4. <út>: (úr fangelsifugir, evadir-se (escapar de presó)
◊ hann braust út úr fangelsi til að ná í sígarettur: va escapar de la presó per anar a cercar cigarretes
5. <út>: (um eldgos, eldfjall: gjósafer erupció, entrar en erupció (esclatar un volcà)
◊ eldgos braust út í desember 1998 og stóð það í tíu daga: l'erupció va esclatar pel desembre del 1998 i va durar deu dies
6. <út>: (eldurescampar-se ràpidament (foc, incendi: propagar-se amb rapidesa)
6. <út>: (styrjöld & tilfinningaresclatar (guerra & sentiments)
◊ reiði og vonleysi brutust út: l'ira i la desesperació van esclatar
brodd·arfi <m. -arfa, -arfar>:
rèvola f [vera] (planta Stellaria holostea)
brodd·epli <n. -eplis, -epli>:
estramoni m, herba pudenta, herba talpera (o: talpinera), herba f de l'ofec (planta Datura stramonium)
brodd·greni <n. -grenis, -greni>:
pícea blava  (arbre Picea pungens)
brodd·göltur <m., -galtar, -geltir>:
eriçó m  (mamífer Erinaceus europaeus)
brodd·heggur <m. -heggs, -heggir>:
aranyoner m, pruneller m  (arbre Prunus spinosa)
brodd·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
erable m  (arbre Acer platanoides)
brodd·kollur* <m. -kolls, -kollar>:
herba forrera, herba f dels talls (Val.), pentinella f (Mall.(planta Sanguisorba muricata syn. Poterium muricatum syn. Sanguisorba minor ssp. muricata syn. Poterium sanguisorba ssp. muricatum)
brodd·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
<CULINbracal m (llet de les vaques que han acabat de vedellar o de les ovelles que han acabat d'anyellar)
brodd·stafur <m. -stafs, -stafir>:
1. <GENagullada f (מַלְמַד הַבָּקָר)
◊ Ísraelsmenn urðu að fara ofan til Filista, ef þeir vildu láta hvessa plógjárn sín, haka, axir og sigðir. Gjaldið var tveir þriðju úr sikli fyrir plógjárn og haka, og þriðjungur úr sikli fyrir gaffla og axir og fyrir að setja brodd á broddstaf (ū-lə-hat͡sˈt͡sīβ   ha-ddārˈβān, וּלְהַצִּיב, הַדָּרְבָן)els israelistes havien de baixar als filisteus si volien fer esmolar llurs relles o aixades, destrals o falçs. Els cobraven dos terços de sicle per [esmolar] les relles i aixades, i un terç de sicle per les forques i les destrals i per posar l'agulló a una agullada
◊ hvernig fær sá vaxið að visku sem stýrir plógi og stærir sig af broddstafnum (τὸ κέντρον -έντρου, καὶ καυχώμενος ἐν δόρατι κέντρου), rekur uxa og leggur sig allan fram og á sér ekkert umræðuefni annað en kálfa?: com arribarà a ser savi el qui maneja l'arada i es glorieja de la seva agullada, mena bous i s'escarrassa [treballant amb ells] i no té cap altra tema de conversa més que els vedells?
2. <LINGvocal f amb accent gràfic
brodd·súla <f. -súlu, -súlur>:
(óbelískaobelisc m
broddur <m. brodds, broddar>:
1. (oddurpunxa f, punta f (de fletxa, llança etc.)
2. <FIGpart capdavantera
♦ standa (o: veraí broddi lífsins: estar  (o: trobar-seen la flor de la vida
3. (eiturbroddurfibló m (òrgan de certs animals com ara abella, escorpí, vespa etc.)
◊ broddur af geitungi: fibló de vespa
4. (af broddstafagulló m (punta de punxó, bordó, agullada etc.)
5. <CULINbracal m (llet de les vaques que han acabat de vedellar o de les ovelles que han acabat d'anyellar)
6. <LING = yfir sérhljóðumaccent agut (´)
7. <MILavantguarda f (part capdavantera d'exèrcit)
♦ í broddi fylkingar: al capdavant de la host
brodd·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
<BOTapiculat -ada, mucronat -ada
brokkolí <n. brokkolís, no comptable>:
<CULINbròquil m, colibròquil m
♦ → spergilkál “íd.”
brokkolí·haus <m. -hauss, -hausar>:
bròquil m  (planta Brassica oleracea var. italica)
♦ → spergilkál “íd.”
brons <n. brons, no comptable>:
bronze m, bronzo m (Mall., ekki ritm./no lit.(aliatge & tercer premi en competicions esportives & estàtua de bronze)
brons·litaður, -lituð, -litað <adj.>:
1. <GENde color de bronze (objecte)
2. (bronsgyllturbronzejat -ada (colrat pel sol)
◊ ljóshærð og bronslituð: rossa i bronzejada
brons·litur <m. -litar, -litir>:
1. <GENcolor m,f de bronze (d'objecte)
2. (gylltur húðliturbronzejat m (de pell humana)
◊ hvar fær maður svona bronslit?: on es pot aconseguir un bronzejat així?
brons·merki <n. -merkis, -merki>:
<esp. ESPORTmedalla f de bronze
brons·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estàtua f de bronze
♦ afhjúpa bronsstyttu: inaugurar una estàtua de bronze
brons·öld <f. -aldar, no comptable>:
Edat f del Bronze
bros <n. bross, bros>:
somrís m, somriure m
brosa <brosi ~ brosum | brosti ~ brostum | brosað>:
somriure 
♦ brosa til e-s (o: [á] móti e-m; o: við e-m; o: a-ð e-m)somriure a algú
bros·hrukkur <f.pl -hrukkna>:
potes f.pl de gall (arrugues al voltant dels ulls)
brosma <f. brosmu, brosmur>: nom de dos peixos de la família dels gàdids:
♦ litla brosma: bròtola f, mòllera f de fang (Mall.(peix Phycis blennoides)
♦ stóra brosma: bròtola americana, mòllera americana (Mall.(peix Urophycis tenuis)
brot <n. brots, brot>:
1. <GENfragment m (bocí fragmentari)
♦ brot úr e-u: un fragment de
◊ brot úr handriti frá miðri fjórtándu öld: un fragment d'un manuscrit de mitjan segle XIV
2. (hluti af e-u oft brotnubocí m (tros de cosa trencada)
♦ brot af e-u: bocins de
3. (beinbrotfractura f (d'os)
4. <MATfracció f 
♦ eiginlegt brot: fracció pròpia
♦ óeiginlegt brot: fracció impròpia
♦ → tugabrot: fracció decimal, decimal m
5. (lagabrotinfracció f (de llei)
♦ brot á lögum: infracció de la llei
6. (bókarbrotformat m (mides de llibre)
♦ bók í stóru broti: un llibre de gran format
7. (í pappír, dúki, fati o.s.fr.plec m, doblec m (a paper, roba, tela etc.)
♦ brot í buxum: plec (o: doblecdels pantalons
brota·þoli <m. -þola, -þolar>:
víctima f (de crim o delicte)
brot·hættur, -hætt, -hætt <adj.>:
fràgil
brotinn, brotin, brotið <adj.>:
trencat -ada, romput -uda (Mall.
brot·legur, -leg, -legt <adj.>:
(sekurinfractor -a (de la llei)
♦ brotlegir verða fjarlægðir: s'avisarà grua (advertiment a guals i llocs d'estacionament prohibit)
◊ brotlegur við siðareglur lækna: infractor de les normes deontològiques mèdiques
♦ gerast brotlegur ~ brotleg ~ brotlegt [við lög]: infringir la llei, delinquir 
brotna <brotna ~ brotnum | brotnaði ~ brotnuðum | brotnað>:
1. <GENtrencar-se, rompre-se (Val., Bal.
♦ brotna í sundur: fer-se bocins, fragmentar-se
♦ brotna í tvennt: trencar-se en dos bocins
♦ brotna saman: <FIGensorrar-se, desplomar-se, sofrir un col·lapse [emocional]
2. brotna í spón(skipestavellar-se (vaixell contra les roques)
◊ skipið brotnaði í spón og sökk: el vaixell es va estavellar [contra les roques] i es va enfonsar
brott <adv.>: indica la noció que hom se'n va o parteix, que es llença una cosa etc.:
[via]fora, lluny
♦ fara á brott: partir, anar-se'n
♦ → burt “íd.”
< brott·fall <n. -falls, -föll>:
crisi epilèptica, atac m d'epilèpsia (flog)
< brottfalls·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
epilèpsia f (flogaveiki)
◊ enn bar svá til í Kaupangi, þar sem hinn heilagi Óláfr konungr hvílir, at þar var kona sú, er brottfallssótt hafði langa æfi, ok giptist hún ungum manni, ok leyndi sem hún mátti þeirri sótt: a Kaupangr, on descansa el cos de Sant Olau, un cop s'hi va esdevenir que una dona d'allà que patia d'epilèpsia de feia molt de temps, es va casar amb un jove i li va amagar tan bé com va poder la seva malaltia
brottfarar·áritun <f. -áritunar, -áritanir>:
(vegabréfsáritunvisat m de sortida
brottfarar·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
targeta f (o: tarja f) d'embarcament
brott·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
<LINGsincopat -ada
◊ með brottfelldum sérhljóði: amb síncope de la vocal
brott·för <f. -farar, -farir>:
partida f, sortida f
◊ flug nr. 2554 til Barselónu er tilbúið til brottfarar við hlið 64: el vol n. 2554 amb destinació a Barcelona està llest per a la seva partida a la porta n. 64
brott·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. (flóttifuga f, fugida f, fuita f (escapada, partida d'un indret d'amagat i sense permís)
2. (liðhlaupdeserció f (de soldat)
3. (úr starfiabandonament m (sobtat i injustificat del lloc de treball, família etc.)
♦ brotthlaup starfsmanns úr starfi: absència injustificada del lloc de treball
♦ brotthlaup frá heimili: abandonament de la llar
brott·nám <n. -náms, -nám>:
1. <GENrapte m
◊ “Brottnámið úr kvennabúrinu” eftir Mozart: “El rapte del Serrallo” del Mozart
2. (af geimverumabducció f (per extraterrestres)
brott·numinn, -numin, -numið <adj>:
(af geimverumabduït -ïda (per extraterrestres)
bróðerni <n. bróðernis, no comptable>:
germanor f, fraternitat f
bróðir <m. bróður, bræður>:
1. germà m<frare m
2. <RELIGfrare m(fyrir nafn bróðurinsfra
◊ bróðir Júniperus (‘Einir’) Serra frá Petru: fra Juníper Serra de Petra
bróður·elska <f. -elsku, no comptable>:
amor m,f fraternal 
bróður·þel <n. -þels, pl. no hab.>:
sentiments m.pl de germanor, sentiments m.pl fraternals
brók <f. brókar, brækur>:
1. (buxurpantalons m.pl, calçons m.pl (Mall.(peça de roba exterior masculina i femenina)
♦ klæða sig (o: farao: komast) í brók: posar-se els pantalons
♦ verða [e-m] brátt í brók: <LOC FIGhaver d'anar corrents al wàter a fer del cos; agafar-li a un, cop en sec, fluixera de ventre (a causa, normalment, d'una maldeventrada inesperada)
2. (kvennanærbuxurcalces f.pl, bragues f (Mall.(peça de roba interior femenina)
3. (karlmannanærbuxurcalçotets m.pl, calçons blancs (Mall.(peça de roba interior masculina)
♦ setja barn í brók og buxur: posar calçotets i pantalons a un infant (llevant-li els bolquerets)
brugg <n. bruggs, no comptable>:
1. (áfengibrugg m, alcohol m de garrafa, beguda alcohòlica il·legal obtinguda per fermentació a casa, i, per extensió, també l'obtinguda per destil·lació
♦ sumt brugg er mikill óþverri: una mica d'alcohol de garrafa és una gran porqueria
2. <FIGintriga f, confabulació f
brugga <brugga ~ bruggum | bruggaði ~ brugguðum | bruggaðe-ð>:
1. (gerjafer una cosa (cosa = cervesa, vi; obtenir beguda alcohòlica per fermentació)
2. (leggja á ráðinmaquinar una cosa, ordir una cosa, tramar una cosa (intriga, complot, conxorxa, confabulació)
◊ hvað bruggið þér gegn Drottni? Hann eyðir svo, að af tekur - þrengingin mun ekki koma tvisvar: què trameu contra Jahvè? Ell destrueix de tal manera que no resta res. El destret no apareixerà pas dues vegades
◊ brugga eigi illt gegn náunga þínum, þegar hann býr öruggur hjá þér: no maquinis el mal contra el teu proïsme, quan ell viu confiadament amb tu
◊ drembileg augu, lygin tunga og hendur sem úthella saklausu blóði, hjarta sem bruggar glæpsamleg ráð, fætur sem fráir eru til illverka, ljúgvottur sem lygar mælir, og sá er kveikir illdeilur meðal bræðra: ulls altius, llengua mentidera i mans que vessen sang innocent; un cor que maquina plans criminals, peus que cuiten corrents a les males obres, un fals testimoni que declara mentides, i el que suscita baralles entre germans
◊ orð óguðlegra brugga banaráð, en munnur hreinskilinna frelsar þá: les paraules dels impius ordeixen plans per assassinar, però la boca dels justos els deslliura
◊ yfir svikum búa þeir, er illt brugga, en gleði valda þeir, er ráða til friðar: engany hi ha al cor dels qui maquinen el mal, però els qui aconsellen la pau tenen alegria
◊ þú hleypir munni þínum út í illsku, og tunga þín bruggar svik: bades la boca per dir mal, i la teva llengua ordeix enganys
♦ brugga ráð gegn ~ í móti e-m: ordir una intriga contra algú
◊ ég var sjálfur eins og vanið lamb, sem leitt er til slátrunar, og vissi ekki, að þeir voru að brugga ráð gegn mér: I jo mateix era talment com un anyell manyac que duen a escorxar, i no sabia pas que contra mi tramaven un complot
◊ því næst mun hann beita styrk sínum og hugrekki gegn konunginum suður frá með miklum her, og konungurinn suður frá mun hefja ófrið við hann með miklum her og mjög öflugum, en þó mun hann ekki fá í móti staðið, því að menn brugga ráð í móti honum (kī־ʝaħʃəˈβū   ʕāˈlā-u̯   maħăʃāˈβōθ, כִּי-יַחְשְׁבוּ עָלָיו מַחֲשָׁבוֹת)immediatament després, emprarà la seva força i el seu coratge contra el rei del migdia, amb un gran exèrcit, i el rei de migdia entrarà en guerra amb ell amb un gran i molt poderós exèrcit; però no per això podrà pas resistir, perquè ordiran complots contra ell
brugg·hús <n. -húss, -hús>:
cerveseria f, fàbrica f de cervesa
brum <n. brums, brum>:
1. (hálfútsprungið blað eða blómbrotó m (brot que comença a sortir)
2. (brumhnappur, blaðhnappurbrot m (botó, gemma)
3. (blómhnappurponcella f (gemma floral, flor abans de badar-se)
brum·kvistur <m. -kvists, -kvistir>:
brot m, branca tendra (ʝōˈnɛqɛθ, יוֹנֶקֶת)
örninn sá hinn mikli með stóru vængina og löngu flugfjaðrirnar, með þykka og marglita fjaðurhaminn, fór upp á Líbanon og tók toppinn af sedrustrénu (wa-i̯ʝiqˈqaħ   ʔɛθ־t͡samˈmɛrɛθ   hā-ˈʔārɛz, וַיִּקַּח אֶת-צַמֶּרֶת הָאָרֶז). Hann braut af efstu brumkvistina (ʔēθ   rɔʔʃ   ʝənīqōˈθā-w   qāˈtˤāφ, אֵת רֹאשׁ יְנִיקוֹתָיו, קָטָף) og flutti þá til verslunarlandsins. Í kaupmanna borg setti hann þá. Síðan tók hann af gróðri landsins og setti það í sáðland, hann setti það þar sem nóg vatn var, eins og pílvið (t͡saφt͡sāˈφāh, צַפְצָפָה). Og það óx og varð að vínvið (wa-i̯jit͡sˈmaħ   wa-ʝəˈhī   lə-ˈɣɛφɛn   sɔˈraħaθ   qōˈmāh, וַיִּצְמַח וַיְהִי לְגֶפֶן סֹרַחַת שִׁפְלַת קוֹמָה), sem breiddist út lágvaxinn, svo að greinar hans (dālīʝōˈθā-u̯, דָּלִיּוֹתָיו) sveigðust aftur að honum og rætur hans héldust undir honum. Og er það var orðið að vínviði (wa-ttəˈhī   lə-ˈɣɛφɛn, וַתְּהִי לְגֶפֶן), fékk það kvisti (wa-tˈtaʕaɕ   badˈdīm, וַתַּעַשׂ בַּדִּים) og skaut greinum (wa-ttəʃalˈlaħ   pɔʔˈrōθ, וַתְּשַׁלַּח פֹּארֹֽות). En það var annar mikill örn með stóra vængi og mikinn fjaðurham, og sjá, vínviður (ha-gˈgɛφɛn   ha-zˈzɔʔθ, הַגֶּפֶן הַזֹּאת) þessi teygði rætur sínar (ʃārŏˈʃɛi̯-hā, שָׁרָשֶׁיהָ) að honum og rétti greinar sínar (wə-δālīʝōˈθā-u̯, וְדָּלִיּוֹתָיו) í móti honum, til þess að hann skyldi vökva hann, en ekki reitinn, sem hann var gróðursettur í, og þó var hann gróðursettur í góðri jörð, þar sem nóg vatn var, til þess að skjóta greinum (ʕāˈnāφ, עָנָף) og bera ávöxtu og verða dýrlegur vínviður (lə-ˈɣɛφɛn, לְגֶפֶן)la la gran àguila, amb ales grans i llargues plomes de vol, amb una coberta de plomes espessa i de molts colors, pujà volant al Líban i hi agafà el cimal del cedre. Va trencar la més alta de les seves rames i se l'emportà al país dels mercaders. La deposà en una ciutat de mercaders. Després [l'àguila] agafà un rebrot del país i el posà en un camp de sembra, el col·locà a la vora d'aigua abundant com si fos un salze. I va créixer i es va convertir en un cep que s'estenia [esponerós], de talla modesta, perquè les seves sarments es giressin cap a ella i les seves arrels estiguessin sota d'ella. I quan es va haver fet un cep, produí rames i projectà branques. Però hi havia una altra gran àguila, amb grans ales i molt de plomatge. I vet aquí que aquest cep girà les seves arrels cap a ella i li projectà les seves sarments, perquè el regués a ell i no pas el bancal on estava plantat —i havia estat plantat en terra fèrtil, a la vora d'aigua abundant!—, per tal de produir brancada i de donar fruit i fer-se un cep esplèndid
svo segir Drottinn Guð: Ég mun taka nokkuð af topplimi hins hávaxna sedrustrés (wə-lāˈqaħtī   ˈʔānī   mi-t͡st͡samˈmɛrɛθ   hā-ˈʔɛrɛz   hā-rāˈmāh, וְלָקַחְתִּי אָנִי מִצַּמֶּרֶת הָאֶרֶז הָרָמָה) og planta því. Af efstu brumkvistum (mē-ˈrɔʔʃ   ˌʝɔnqōˈθā-u̯   raχ   ʔɛqˈtˤōφ, מֵרֹאשׁ יֹנְקוֹתָיו, רַךְ אֶקְטֹף) þess mun ég brjóta einn grannan og gróðursetja hann á háu og gnæfandi fjalli. Á hæðarhnjúki Ísraels mun ég gróðursetja hann, og hann mun fá greinar (ʕāˈnāφ, עָנָף) og bera ávöxtu og verða dýrlegur sedrusviður, og alls konar vængjaðir fuglar munu undir honum búa, í forsælunni af greinum hans (dālīʝōˈθā-u̯, ˌדָּלִיּוֹתָיו) munu þeir búa: així parla el Senyor Jahvè: Agafaré jo mateix un bocí del cimal de l'alt cedre i el plantaré. Dels seus brots més alts en trencaré un de tendre i el plantaré a una muntanya alta i majestuosa (o: elevada). Al pic de la muntanya d'Israel el plantaré i traurà branques i farà fruits i es tornarà un cedre majestuós i tota mena d'ocells alats viuran sota ell, a l'ombra de les seves branques viuran
brun <n. bruns, no comptable>:
1. <ESPORTesquí alpí, cursa f de descens
2. (flýtirvol m (gran pressa)
bruna·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m de bombers
♦ → slökkvibíll “íd.”
bruna·boði <m. -boða, -boðar>:
alarma m antiincendis (aparell)
bruna·hani <m. -hana, -hanar>:
boca f d'incendis
bruna·hætta <f. -hættu, plural no hab.>:
perill m (o: risc m d'incendi
bruna·kall <m. -kalls, -kallar>:
<FAMILbomber m
bruna·kall <n. -kalls, -köll>:
alarma f antiincendis (senyal)
bruna·lið <n. -liðs, -lið>:
[cos m de] bombers m.pl
♦ → slökkvilið “íd.”
bruna·liði <m. -liða, -liðar>:
bomber m
♦ → slökkviliðsmaður “íd.”
bruna·lykt <f. -lyktar, plural no hab.>:
olor f de cremat
bruna·sár <n. -sárs, -sár>:
cremada f
♦ annars og þriðja stigs brunasárcremades de segon i tercer grau
bruna·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:
mànega f antiincendis
bruna·smyrsl <n.pl -smyrsla>:
pomada f (o: crema fper a les cremades
bruna·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parc f de bombers
bruna·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f d'incendis (o: contra incendis
bruna·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
simulacre m d'incendi
bruna·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HIST = líkbrennsluöldèpoca f de les incineracions (etapa cultural en la qual els morts se solien incinerar)
brund·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
<(fengitími dýraèpoca f de zel (temps d'aparellament dels animals)
brundur <m. brunds, no comptable>:
<FAMILllet f (& Mall.), brac m (Mall.(esperma)
♦ → sæði “esperma
bruni <m. bruna, brunar>:
1. (áverkicremada f (ferida per contacte amb foc)
2. (eldsvoðiincendi m (foc)
3. <FÍS & QUÍM & MECANcombustió f 
4. (brennslacrema f (acte o fet de cremar-se)
5. <(líkbrennsla, til öskuincineració f (reducció a cendra per foc)
6. <HIST = lækning með glóandi járnicauterització f (de ferida amb ferro roent)
7. (brennandi hiticalor f asfixiant (temperatures molt altes)
8. <FIG = brennandi ákafiardor f,m (abrandament, apassionament)
brunn·perla <f. -perlu, -perlur>:
créixens m.pl, créixecs m.pl, greixes m.pl (Andorra), créixets m.pl (Mall., ekki ritm./no lit.), morritort m d'aigua  (planta Rorippa nasturtium-aquaticum syn Nasturtium officinale (vætukarsi)
brunnur <m. brunns, brunnar>:
1. (niðurgrafið vatnsbólpou m (galeria vertical fins a veta d'aigua subterrània)
♦ sjálfrennandi brunnur: pou artesià
♦ hafa e-ð til brunns (o: úr brunni) að bera: <LOC FIG#1. (vera gæddur ákveðnum eiginleikumpoder donar lliçons d'una cosa, fer gala d'una cosa (tenir dots, dons, talent o bones aptituds per a una cosa)#2. (þurfa að bera eitthvað neikvætt, erfitt hlutskiptihaver de patir alguna cosa de feixuga (haver de suportar una cosa negativa, com p.e., mala sort o un dur cop de destí, una malaltia etc.)
◊ fólkið hafði það áður úr brunni að bera: antigament la gent tenia aquest [tipus de coneixement]
◊ hafa mikla mannþekkingu ~ sérstaka þekkingu og gáfur úr brunni að bera: posseir un gran coneixement de les persones ~ coneixements i dons especials, fer gala d'un gran coneixement de les persones ~ de coneixements i dons especials
◊ hún hefur margt ~ mikið til brunns að bera: té molt a oferir, té moltes qualitats
♦ það ber að einum brunni [um e-ð] (o: það ber úr brunni [um e-ð])<LOC FIG#1. (benda í sömu áttportar a la mateixa meta (portar al mateix, dur al mateix resultat, les mateixes conclusions etc.)#2. (hreppa sömu örlög og annar, verða að sæta því sama og annartenir un idèntic destí [pel que fa a una cosa] (haver de sofrir el mateix que un altre)
♦ það er of seint að byrgja brunninn þegar barnið er dottið ofan í: <LOC FIGtapant el pou, quan l'infant ja hi ha caigut a dins, ja no s'hi arriba a temps (cal prevenir el mal abans que no s'esdevingui i no després)
♦ brunnur lifandi vatns: <RELIGpou d'aigua viva
2. (uppspretta, lindfont f (deu)
3. <NÀUTcaixa f d'àncora
brú <f. brúar, brýr>:
1. <GEN & stjórnpallurpont m (GEN & de vaixell)
2. (briddsbridge m (joc de taula)
3. <MEDprotuberància f anular (o: cerebral), pont m del cerebel, pont m de Varoli, pont troncoencefàlic (heilabrú)
brúaður, brúuð, brúað <adj.>:
amb pont[s] per creuar-lo
♦ brúuð áriu amb pont per creuar-lo
brúar- <en compostos, esp. mèdics>:
gefiro-, gefir-
brúða <f. brúðu, brúður>:
(dúkkanina f, pepa f (Mall.)
brúðar·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m dels nuvis
brúðar·blæja <f. -blæju, -blæjur>:
vel m de núvia
brúðar·búningur <m. -búnings, -búningar>:
parament m de la núvia
brúðar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
present m (o: regal mde noces
brúðar·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
vestit m de núvia
brúðar·kort <n. -korts, -kort>:
targeta f de felicitació nupcial
brúðar·kóróna <f. -kórónu, -kórónur>:
tiara f de núvia 
brúðar·krans <m. -krans, -kransar>:
1. (brúðarsveigurcorona f [floral] de núvia  (corona floral)
2. *corona f de núvia  (planta Francoa ramosa)
brúðar·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
llinassa f, jonc florit  (planta Butomus umbellatus)
♦ → brúðarsveipur “íd.”
brúðar·lauf <n. -laufs, -lauf>:
murtra f, murta f (Val., Bal.(planta Myrtus communis)
brúðar·lín <n. -líns, -lín>:
vel m de núvia
brúðar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
llinassa f, jonc florit  (planta Butomus umbellatus)
♦ → brúðarsveipur “íd.”
brúðar·mars <m. -mars, -marsar>:
<MÚSmarxa f nupcial
brúðar·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
dama f d'honor [de la núvia]
brúðarmeyjar·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
pom m de dama d'honor de núvia
brúðar·skart <n. -skarts, pl. no hab.>:
parament m de la núvia, abillament m de la núvia
brúðar·slæða <f. -slæðu, -slæður>:
vel m de núvia
brúðar·slör <n. -slörs, -slör>:
vel m de núvia
brúðar·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
padrí f de la núvia
brúðar·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
llinassa f, jonc florit  (planta Butomus umbellatus)
brúðar·sæng <f. -sængur, -sængur>:
tàlam m nupcial
brúðar·terta <f. -tertu, -tertur>:
tarta f nupcial, pastís m de noces
♦ skera brúðartertuna: tallar la tarta nupcial
brúðar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
cotxe m dels nuvis
brúðar·vefur <m. -vefjar, -vefir>:
filipèndula f  (planta Filipendula vulgaris)
brúðar·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
pom m de núvia, pom m nupcial, ram m de núvia
brúðguma·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
padrí f del nuvi
brúð·gumi <m. -guma, -gumar>:
nuvi m, nuvii m (Mall.)
♦ fatnaður brúðgumavestit m del nuvi, <FAMtrajo m del nuvi
♦ svaramenn brúðgumatestimonis m.pl del nuvi
brúð·hjón <n.pl -hjóna>:
nuvis m.pl, el nuvi i la núvia, es nuvii i sa nuvia (Mall.)
♦ taka mynd af brúðhjónunum: fer una foto dels nuvis
brúði <m. brúða, brúðar>:
mostela f, mostel m (Mall.) (mamífer Mustela nivalis syn. Mustela vulgaris)
brúð·kaup <n. -kaups, -kaup>:
casament m, noces f.pl (esp. Mall.), boda f (cast.)
brúðkaups·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
aniversari m de casats, aniversari m de casament
♦ eiga brúðkaupsafmæli: fer anys que són casats 
◊ við [hjónin] eigum 45 ára brúðkaupsafmæli 6. júní: el 6 de juny fa[rà] 45 anys que som casats
◊ mamma og pabbi eiga í þessari viku 40 ára brúðkaupsafmæli: mon pare i ma mare aquesta setmana farà 40 anys que són casats
◊ ég á eins árs brúðkaupsafmæli í dag: avui fa un any que sóc casat
brúðkaups·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f nupcial
brúðkaups·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m del casament, dia f de les noces
♦ á brúðkaupsdaginn: el dia de les noces, el dia del casament
brúðkaups·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de noces
brúðkaups·veisla <f. -veislu, -veislur>:
refresc m (o: banquet mde noces
brúð·laup <n. -laups, -laup>:
casament m, noces f.pl (esp. Mall.), boda f (cast.)
♦ → brúðkaup “íd.”
brúðu·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
repunxó m (emprat hab. en pl.: repunxons(planta Campanula rapunculus)
brúðu·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
teatre m de titelles, teatre m de teresetes (Mall.)
brúður <f. brúðar, brúðir>:
núvia f, nuvia f (Mall.)
♦ hárgreiðsla brúðarinnarel pentinat de la núvia
♦ höfuðbúnaður brúðarinnarla toca de la núvia
♦ svaramenn brúðarinnarels testimonis m.pl de la núvia
brún¹ <f. brúnar, brúnir (o: brýr; o: brýn; o: <> brýnn)>:
(augnabrúncella f (molt fluix, so)
◊ fár einn þorði að sjá undir hennar brýn: ben pocs gosaven esguardar-la a sota les celles (és a dir, directament als ulls)
♦ bera e-m e-ð á brýn: <LOC FIGacusar algú d'una cosa
♦ Íslendingum hefur oft verið borið það á brýn að <+ subj.>els islandesos sovint han estat acusats que <+ ind.>
♦ breta brýnnar: <LOCarrufar (o: arronsarles celles
♦ e-m bregður í brýn: <LOC FIGalgú posa ulls d'astorament, algú fa cara d'astorat
♦ hleypa í brýnnar: <LOCfer celles (aclucar els ulls en senyal d'irritació, ràbia o malcontentament)
♦ hleypa brúnum: <LOCarrufar les celles, fer celles (aclucar els ulls en senyal d'irritació, ràbia o malcontentament)
♦ hnykla brýnnar: <LOCarrufar les celles, fer celles, arrufar el nas (aclucar els ulls en senyal d'irritació, ràbia o malcontentament)
♦ láta síga brýnnar: <LOC & FIGarrufar (o: arronsarles celles, no veure's les celles (de ràbia o ira que hom sent)
◊ Þór lét síga brýnnar ofan fyrir augun: en Þórr va enfonsar les celles sobre els seus ulls (de ràbia o ira que sentia)
♦ lyfta brúnum: <LOCaixecar les celles
♦ yggla brýrnar: <LOCarrufar (o: arronsarles celles
♦ yggldur á brún: amb les celles arrufades
brún² <f. brúnar, brúnir>:
1. <GENmarge m, vorera f
♦ brún á borði: la vorera de la taula
♦ lifa sem næst brúninni: <LOC FIGviure al límit
♦ við brún veraldarinnar: en els confins del món
2. (fjallsbrúncaire m de penya-segat (vorera de l'esquenall o la carena d'un puig on comença el penya-segat )
♦ fara á brún: <LOCdespenjar-se per la paret d’una muntanya o d’un penya-segat per anar a cercar ous dels nius dels ocells que hi hien
♦ fyrir ofan brún: <LOCa dalt de tot del puig, a la vorera del penya-segat
brún·grani <m. -grana, -granar>:
peix gat m  (peix Ictalurus nebulosus)
brún·heiðir <m. -heiðis, -heiðar>:
arpella f, arpellot m de marjal (ocell Circus aeruginosus)
brún·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
amb els cabells de color castany
brúnjárn·steinn <m. -steins, -steinar; pl. no hab.>:
limonita f
brúnka <f. brúnku, brúnkur>:
1. <GENmorenesa f, brunor f 
2. (gylltur húðliturbronzejat m (de pell)
◊ náttúruleg brúnka: un bronzejat natural
3. (brúnhærð konamorena f (dona de cabells castanys i/o negres)
◊ brúnka, ljóska og rauðka: una morena, una rossa i una pèl-roja
4. (brún hryssaegua negra (egua de color negre)
brúnku·klútur <m. -klúts, -klútar>:
tovalloleta f d'autobronzejat
brúnku·krem <m. -krems, -krem>:
crema f [auto]bronzejadora
brúnku·úði <m. -úða, -úðar>:
esprai m [auto]bronzejador
brúnn, brún, brúnt <adj. >:
1. (hörundsliturbru -una, morè -ena (cast.), moreno -a (cast. ekki ritm./no lit.(color de pell)
♦ verða brúnn ~ brún: <LOCposar-se morè -ena (bronzejar-se)
2. (um hestanegre -a (color de cavalls)
3. (háralitur[de color] castany (color de cabells)
4. (litur á skóum, klæðnaði og augum[de color] marró (color de sabates, peces de roba i ulls)
♦ brúnir skór: sabates marrons (o: sabates de color marró)
brún·rotta <f. -rottu, -rottur>:
rata m de claveguera, rata comuna, rata traginera [terrosa] (Mall.(mamífer Rattus norvegicus)
brún·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:
baldriga f balear, baldriga f pufí baleàrica, virot petit (Mall., Men.), virotja f (Mall.), baldritxa f (Men.), virot m (Eiv., Form.(ocell Puffinus mauretanicus syn. Puffinus puffinus ssp. mauretanicus)
brúttó·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
pes brut
brydda¹ <bryddi ~ bryddum | bryddi ~ bryddum | brytte-ð>:
1. (setja brodd[a] áposar una punta a (fornir un objecte de punta o punxa)
2. (setja bryddingu eða hlífðarhald áreforçar l'extrem d'una cosa (guarnir amb rivet, amb orla, amb vorera etc.)
♦ brydda skóposar punteres a les sabates (posar-los un reforç, de cuiro o metall, a la punta, perquè no es desgastin tant amb l'ús)
♦ brydda trégrip með járnþynnuguarnir un mànec de fusta amb una xapa de ferro (perquè quedi més protegit)
3. (um kjólenrivetar un vestit, orlar un vestit (guarnir amb rivet, amb orla, amb vorera etc.)
♦ brydda kjólenrivetar un vestit, fer les vores d'un vestit
4. <á e-u>(bóla á, koma í ljósveure's la punteta d'una cosa, sobressortir la punta d'una cosa (p.e., la punta d'un vaixell enfonsat que sobressurt fora de l'aigua, etc.)
♦ láta e-ð bryddadeixar entreveure una cosa (donar indicis, senyals d'una cosa, deixar entrellucar una cosa)
◊ lætur Þórhalli ekkert á sínu áformi brydda og bíður fram til þings þar til Styr er riðinn heiman og vill þá flytja allt sitt suður: en Þórhalli no va deixar entreveure ni la punta dels seus plans i, de cara a traslladar-se al sud amb totes les seves pertinences, va decidir esperar fins a la celebració del þing quan l'Styr se n'hagués anat de casa [per assistir-hi]
♦ það bryddir á e-u<impers.> [la punta d']una cosa comença a aparèixer, [un primer bocinet d']una cosa comença a veure's
brydda² <brydda ~ bryddum | bryddaði ~ brydduðum | bryddaðe-ð>:
variant de brydda¹ ‘fer les vores, voretar, enrivetar etc.’
bryðja <bryð ~ bryðjum | bruddi ~ bruddum | brutte-ð>:
matxucar una cosa amb les dents (menjar clavant les dents amb força i mastegant sorollosament)
bryggja <f. bryggju, bryggjur>:
moll m (embarcador)
◊ hvenær leggur (o: leggst; o: kemurskipið frá Barselónu að [bryggju]?: quan arriba el vaixell de Barcelona?
bryggju·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
molls m.pl, zona portuària 
bryn·dreki <m. -dreka, -drekar>:
cuirassat m (vaixell de combat) (vígdreki)
♦ bryndrekinn Potjomkínel cuirassat Potëmkin (броненосец Потёмкин)
bryn·glófi <m. -glófa, -glófar>:
<HISTguantellet m, manyopla f
bryn·hosur <f.pl -hosa>:
<HISTcuixal m, cuixera f, cuixeró m
bryn·síli <n. -sílis, -síli>:
jonqueter m  (peix Gasterosteus aculeatus var. trachurus)
bryn·stirtla <f. -stirtlu, -stirtlur>:
sorell m  (peix Trachurus trachurus)
bryn·varinn, -varin, -varið <adj. >:
cuirassat -ada, blindat -ada 
♦ brynvarið ökutæki: vehicle cuirassat (o: blindat)
♦ brynvarðir bílar: cotxes blindats
bryti <m. bryta, brytar>:
1. (matreiðslumaður, matsveinn á skipumcuiner m (de vaixell)
2. (sá sem sinnir þjónustu við farþega á farþegaskipumsobrecàrrec m (oficial de vaixell encarregat del servei als passatgers)
3. (ráðsmaðuradministrador m (intendent o gerent de casa gran)
4. (á klaustrum, biskupsstólum o.s.fr.ecònom m (intendent o gerent de convent, bisbat etc.)
5. (yfirþjónn á setri ríkra manna, aðalsmanna o.s.fr.majordom m (cap de criats a casa gran etc.)
6. (ráðsmaður á bújörðum, stórbýlum o.s.fr.majoral m (cap de criats, pastors etc. a mas)
◊ gengr at stela bryti ok þræll, bryti skal uppi hengja: si un majoral va a robar amb un esclau, sia penjat [a la forca] només el majoral
brýnasti, brýnasta, brýnasta <adj.>:
formes febles del superlatiu de brýnn, brýn, brýnt “urgent, peremptori”
brýnastur, brýnust, brýnast <adj.>:
formes fortes del superlatiu de brýnn, brýn, brýnt “urgent, peremptori”
brýni <n. brýnis, brýni>:
esmoladora f, passador m [d'esmolar] 
brýnn, brýn, brýnt <adj.>:
urgent, peremptori -òria, apressant
♦ brýn nauðsýn: necessitat urgent
♦ brýnt erindi: un encàrrec urgent, un afer urgent
♦ brýnt verkefni: una tasca peremptòria
♦ það er brýnt að <+ inf.><inf.no admet dilació, <inf.corre pressa
♦ það er brýnt [fyrir e-m] að <+ subj.>[a algú li] urgeix que <+ subj., [a algú li] resulta peremptori que <+ subj.
brýnni, brýnni, brýnna <adj.>:
formes del comparatiu de brýnn, brýn, brýnt “urgent, peremptori”
bræddur, brædd, brætt <adj.>:
fos -a, fus -a (Bal.
bræða <bræði ~ bræðum | bræddi ~ bræddum | brætte-ð>:
1. (gera bráðiðfondre una cosa (desfer, liquar, fer que un sòlid torni líquid amb escalfor)
◊ bræða málmgrýti: fondre mena, fondre mineral
♦ bræða e-ð og e-ð saman [í eitt]fondre dues coses, dissoldre dues coses [en una de sola]  (convertint-les en una de sola)
◊ bræddu smjörið og súkkulaðið saman í skaftpotti: foneu la mantega i la xocolata plegades en una casso
◊ mamma bræddi saman smjörlíki og sykur: la mama va fondre sucre amb margarina
♦ bræða e-ð uppfondre una cosa  (fondre metall o un objecte de metall per fer-hi un [nou] objecte)
◊ hann bræddi sverðið upp og smíðaði sér skaflaskeifur: va fondre l'espasa i es va forjar unes ferradures de neu
♦ bræða e-ð með sér<LOC FIGdonar-li voltes a una cosa, rumiar-se una cosa  (reflexionar sobre una cosa)
2. (tjarga, gera vatnsþéttcalafatar una cosa (donar capa de brea)
◊ bræða skip: calafatar un vaixell
♦ bræða hús, kirkju, timburdonar una capa de quitrà a una casa, església, fusta  (per impermeabilitzar-les)
3. (fitu til að vinna feiti úr þvífer (extreure llard fonent greix)
◊ bræða fituna úr svíninu: fer el llard, fer el saïm (Mall.) (fondre el sagí del porc per obtenir-ne el llard o saïm)
◊ bræða lýsi: fer oli de [fetge de] bacallà
♦ bræða lifrinabullir els fetges dels peixos pescats per extreure'n l'oli  (esp. de bacallà)
♦ bræða síldbullir arengs per extreure'n el greix 
4. <(flýta sércuitar (afanyar-se, apressar-se)
bræði <f. bræði, no comptable>:
[accés m de] còlera f
◊ en nú skuluð þér segja skilið við allt þetta: Reiði (ἡ ὀργή -ῆς, ὀργήν), bræði (ὁ θυμός -οῦ, θυμόν), vonsku, lastmæli, svívirðilegt orðbragð: però ara desfeu-vos també de tot això: ira, indignació, dolenteria, blasfèmies, paraules ignominioses
◊ þegar þeir heyrðu þetta, fylltust þeir bræði (διαπρίειν, διεπρίοντο) og hugðust deyða þá: quan sentiren aquestes paraules, s'ompliren d'enfuriament i pensaren a matar-los
◊ bíðið, segir Drottinn, bíðið dagsins þegar ég kem sem ákærandi. Því að ég hef ákveðið að safna þjóðunum saman og stefna saman konungsríkjunum til að ausa yfir þau reiði minni (zaʕˈm-ī, זַעְמִי), allri minni logandi heift (kɔl   ħăˈrōn   ʔapˈp-ī, כֹּל חֲרוֹן אַפִּי). Já, fyrir eldi bræði minnar (bə-ˈʔēʃ   qinʔāˈθ-ī, בְּאֵשׁ קִנְאָתִי) mun öll jörðin eyðast: espereu, diu Jahvè, espereu el dia que jo vindré com a acusador. Car, he resolt reunir les nacions i convocar els reialmes per abocar sobre ells la meva còlera, tota la meva fúria ardent. Sí, tota la terra perirà pel foc de la meva còlera
◊ hver fær staðist bræði hans (li-φəˈnēi̯   zaʕˈm-ō, לִפְנֵי זַעְמוֹ) og hver þolað heiftarbál hans (ba-ħăˈrōn   ʔapˈpō, בַּחֲרוֹן אַפּוֹ)? Reiði hans (ħămāˈθ-ō, חֲמָתוֹ) hellist yfir sem eldur og björgin klofna fyrir honum: qui pot suportar el seu enfuriament i qui endurar la foguera del seu furor? La seva ira es vessa [i escampa] com el foc i les penyes es fenen davant ell
♦ heilög bræði: santa còlera (o: ira) 
♦ í bræði: en còlera
◊ í bræði (bə-ˈzaʕam, בְּזַעַם) treður þú jörðina og kremur þjóðir í heift þinni (bə-ˈʔaφ, בְּאַף)en [la vostra] còlera trepitgeu la terra, en la vostra furor tritureu les nacions [paganes]
bræðra·börn <n.pl -barna>:
cosins f (fills i filles d'oncle[s] per part de pare)
bræðra·lag <n. -lags, -lög>:
germandat f, confraria f, fraternitat f
bræðrunga <f. bræðrungu, bræðrungur>:
cosina f (filla d'oncle per part de pare)
bræðrungur <m. bræðrungs, bræðrungar>:
cosí m (fill d'oncle per part de pare)
bræðsla <f. bræðslu, no comptable>:
fosa f (acció de fondre)
bræðslu·mark <n. -marks, -mörk>:
punt m de fusió
bræðslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
1. <GENfornal f
2. (iðnaðarmálmbræðsluofnalt forn (fornal de foneria industrial)
bræðslu·panna <f. -pönnu, -pönnur>:
<TÈCNgresol m (deigla)
bræðslu·pottur <m. -potts, -pottar>:
<FIGgresol m
brögð <n.pl. bragða>: → bragð 2.
brögðóttur, brögðótt, brögðótt <adj.>:
arter -a, astut -a
◊ Ódysseifur brögðótti: Ulisses, el ric en arteries
◊ nú mun Reginn hafa sagt oss fyrir nokkurn ótta, ok hefir hann gert mér varúðarbending, ok mun hann oss slægvitr ok brögðóttr: el que en Regin ens deu haver volgut dir [amb la seva enigmàtica estrofa, és] que hi ha alguna cosa que ens pot representar un perill, i [per tant,] m'ha fet un senyal perquè vagi alerta; mireu si ho és d'astut i arter!
brölt <n. brölts, pl. no hab.>:
(spriklcabrioles f.pl, contorsions f.pl, bellugueig m
bröndóttur, bröndótt, bröndótt <adj.>:
atigrat -ada (a o amb ratlles)
brönu·gras <n. -grass, -grös>:
1. (orkidíaorquídia f (planta i flor de la família de les orquidàcies)
2. brönugrös <n.pl -grasa>: pentecosta islandesa (planta Dactylorhiza maculata ssp. islandica)
brönugrasa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] orquidàcies f.pl
1.
ástagrös
n.pl
Dactylorhiza fuchsii
orquis m de Fuchs
2.
barnarót
f.
Coeloglossum viride
llengua groga, orquis verd, orquídia verda
3.
brönugrös
n.pl
Dactylorhiza maculata ssp. islandica
pentecosta islandesa
4.
eggtvíblaðka
f.
Listera ovata
lístera oval (o: ovada)
5.
friggjargras
n.
Platanthera hyperborea
syn. Habenaria hyperborea
platantera hiperbòria
6.
hjartatvíblaðka
f.
Listera cordata
lístera cordifòlia (o: cordiforme)
7.
hjónagras
n.
Pseudorchis straminea ssp. straminea
syn. Habenaria albida
syn. Leucorchis albida
syn. Pseudorchis albida ssp. straminea
herba f del bon matrimoni
8.
kræklurót
f.
Corallorhiza trifida syn. Corallorhiza innata
coral·loriza f, arrel f de corall, orquídia coral·lina
9.
töfragrös
n.pl
ástagrös
brönu·grös <n.pl -grasa>:
pentecosta islandesa (planta Dactylorhiza maculata ssp. islandica syn. Orchis maculata ssp. islandica)
Història de Hálfdan, l'afillat de na Brana
Cap. 8: “Comiat de Hálfdan i Brana”
Les herbes de na Brana - herbes de l'amor
 
Hún kvað svá vera skyldu, “ok muntu sigla héðan til Englands, þar ræðr fyrir sá konungr, er Óláfr heitir, hann á sér dóttur, er Marsibil heitir, hún er nú vænust kǫlluð allra meyja í heiminum, hún kann allar kvennligar íþróttir, ok þat vilda ek, at þú fengir hennar, þú skalt þar nefnast ein kaupmaðr, ok hér eru grǫs þau, er ek vil gefa þér, þau hafa þá náttúru, ef hún leggr þau undir hǫfuð sér, ok sefr á þeim, þá ann hún þér sem lífi sínu; ok hér eru klæði er ek vil gefa þér; á þau bíta engi járn, nema sax þitt; aldri muntu á sundi mœðast, ef þú ert í þeim, ok eiki eldr granda; hringr er hinn þriði gripr, er þú skalt eiga; hann heitir Hnituðr; hann er sundr tekinn í þrem hlutum; ef óvinr þinn er hjá þér, ok hafir þú hringinn, þá máttu vita, hvern dauðdaga hann ætlar þér; ef hann vill þik með vápnum vega, þá er hringrinn rauðr sem blóð; en ef hann vill þik í eitri svíkja, þá er hann svartr sem bik”.
 
 
Ella li va dir que així seria. "i ara vés-te'n cap a Anglaterra; allà hi regna un rei que es diu Óláfr. Té una filla que es diu Marsibil, de qui diuen que ara és la més bella de totes les donzelles del món. Domina totes les habilitats pròpies d'una dona i jo voldria que tu t'hi casessis. [Quan hi arribis,] fés-te passar per mercader; vet ací les herbes que et vull donar: dóna-les a la princesa i en tindràs el seu amor, car has de saber que tenen la virtut que la princesa, si les posa davall el seu cap i hi dorm, [quan es desperti] t'estimarà com estima la seva mateixa vida. Vet ací també un perpunt que et vull donar: cap ferro no el pot travessar, llevat del teu sax. Si el duus posat, [tampoc] no et cansaràs mai quan estiguis nedant ni el foc et podrà cremar. El tercer objecte meravellós que vull que tinguis és un anell; es diu Hnituðr (“Reblonat”) i està dividit en tres parts: si tens a prop un enemic teu i duus posat l'anell, sabràs quina mort et té pensada: si et vol matar amb armes, l'anell tornarà vermell com la sang; però si et vol trair amb verí, aleshores tornarà negre com la pega".
 
La tradició popular islandesa atribueix a les orquidàcies de l'illa, si més no a les dels gèneres Platanthera i Dactylorhiza, virtuts amoroses, la qual cosa es reflecteix en les respectives designacions.

Així, la
pentecosta islandesa es diu brönugrös en islandès, que literalment vol dir herbes de la Brana. A la Història de Hálfdan, l'afillat de na Brana o Hálfdanar saga Brǫnufóstra, que data de finals del segle XIII o inicis del segle XIV, hi podem trobar la raó d'aquesta designació alhora que les virtuts d'aquesta planta: en aquesta saga (vulgueu veure'n a dalt el passatge específic), la Brana hi dóna les seves herbes, les "herbes de na Brana, al seu afillat i amant perquè amb elles enamori la filla del rei d'Anglaterra i s'hi pugui, així, casar.

Una altra orquidàcia islandesa és l'
orquídia de palla o orquídia blanquinosa de palla (Pseudorchis albida ssp. straminea o Pseudorchis straminea ssp. straminea), que en islandès rep el significatiu nom de hjónagras o herba del bon matrimoni.

L'orquidàcia
platantera hiperbòria (Platanthera hyperborea o Habenaria hyberborea), en islandès es diu friggjargras, mot que, literalment, vol dir herba de la deessa Frigg. En la interpretatio germanica dels déus romans, la deessa *Friɪ̯jō es va interpretar com a equivalent germànic de la deessa romana Venus, de manera que el llatí Vĕnĕris dies o dia de Venus, divendres es va adaptar al germànic com a daγaz Friɪ̯jōzdia de *Friɪ̯jō”, terme del qual en deriven l'alemany Freitag, el neerlandès vrijdag, el baix-alemany fridag, el frisó freedei o l'anglès friday. En canvi, el terme corresponent de les llengües norrenes (cf. norrè occidental antic freyjudagr, suec fredag, danès fredag) hi és un préstec del baix-alemany mitjà: als norrens els va semblar que el nom de la deessa contingut en la designació d'aquest dia de la setmana havia de correspondre per la força més aviat al de Freyja i no pas al de Frigg com realment n'era el cas.

Ja per acabar, esmento el cas de l'orquis de Fuchs, que en islandès rep els noms d'ástagrösherbes d'amors” i töfragrösherbes d'encanteris”.

Si aquestes orquidàcies estan relacionades amb l'amor, el nom islandès de la
llengua groga sembla estar relacionat amb la fecunditat. El terme islandès en qüestió, barnarót, vol dir “arrel d'infants.
  
El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 27/05/2008