ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

sabbat <m. sabbats, sabbatar>: <RELIG JUD> sàbat m, xabbàt m (שַׁבָּת ,שבת)
	góðan sabbat!: bon sàbat!, xabbat xalom!

sabbats·ár <n. -árs, -ár>: <RELIG JUD> any sabàtic, xemittà f (שְׁמִטָּה ,שמטה)

sabbats·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG JUD> [dia m del] xabbàt m (שַׁבָּת ,שבת)

saddur, södd, satt: tip -a, atipat -ada, ple -ena (Mall.)
	saddur og svangur: atipat (o: tip) i afamat
	vera saddur: estar tip, estar ple (Mall.)
	verða saddur: atipar-se, quedar tip, afartar-se, assadollar-se

<†>  sade <n. sades (o: sade), sade>:

tsade f (o: çade f), tsadi f (o: çadi f) (nom de lletra de l'alfabet hebreu צָדֵי, צָדִי, צ)

◊ Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba a l'alfabet llatí i s'hi empra perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics

safflúr <m. safflúrs, no comptable>: <CULIN & litunarefni> safranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius)

safflúr <f. safflúrar, no comptable>: <CULIN & litunarefni> safranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius)

saffran <m. saffrans, no comptable>: <CULIN> safrà m (condiment)

saffran <n. saffrans, no comptable>: <CULIN> safrà m (condiment)

saffran·fífill <m. -fífils, -fíflar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

saffran·kollur* <m. -kolls, -kollar>:

galda f, gavarró m, herba llanera (planta Reseda luteola)

saffran·krókus <m. -krókuss, -krókusar>: safranera f, safrà m (planta Crocus sativus)

saffran·krydd <n. -krydds, no comptable>: <CULIN> safrà m (condiment)

saffrans·lilja <f. -lilju, -liljur>:

lliri safranat  (planta Lilium bulbiferum ssp. croceum)

safír <m. safírs, safírar>: safir m

safír·blár, -blá, -blátt: safirí -ina (d'un blau-safir, del color del safir)

safn <n. safns, söfn>: 1. <GEN> col·lecció f 2. (minjasafn) museu m

safn·heiti <n. -heitis, -heiti>:

<GRAM> [nom m] col·lectiu m, terme genèric

♦ safnheiti yfir (o: fyrir) e-ð: terme genèric per a...

saga <f. sögu, sögur. Gen. pl.: sagna>:

història f (en tots els sentits del mot)

◊ en það er ekki hægt að endurskrifa söguna í sífellu: però no és pas possible estar reescrivint contínuament la història

◊ það hlýtur að vera erfitt að fletta sögunni til baka: ha d'ésser difícil fer tornar enrere [les busques de] la història

◊ þess vegna lagði ég í þetta þeim til ánægju sem sögur lesa (τοῖς μὲν βουλομένοις ἀναγινώσκειν) og til hægðarauka þeim sem vilja festa sér það í minni sem þeir lesa og öllum til gagns sem bók þessi berst í hendur: hem procurat que aquest volum sigui atractiu als qui desitgen llegir, que ajudi els qui vulguin aprendre-ho de memòria, i que sigui profitós per a tothom

♦ sigurvegararnir skapa ekki aðeins söguna, heldur skrifa þeir hana líka: els vencedors no només fan la història, sinó que també l'escriuen

♦ dáfalleg saga [eða hitt þó heldur]: una història ben galdosa

♦ forneskjukenndar sögur: <LITER> sagues antiguitzants

♦ íslensk málsaga: història de la llengua islandesa

♦ nýrri saga: història moderna

♦ saga af helgum manni: vida i miracles d'un sant, llegenda f

♦ sagan af Tuma þumli: la història d'en Patufet

♦ saga Íslands frá landnámi til loka 18. aldar: història d'Islàndia des de la colonització fins a finals del segle XVIII

♦ saga nútímans: història contemporània

♦ saga seinni heimsstyrjaldarinnar: història de la segona guerra mundial

♦ sönn saga: una relació verídica, una exposició verídica dels fets

◊ veit eg, <...> attú munt sanna sögu segja ef þú ert þessi maður. En seg mér, <...> hver ræður fyrir her þessum hinum mikla?: sé <...> que, si realment ets aquest home, exposaràs una relació fidedigna dels fets; però, digues-me <...> qui comanda aquest gran exèrcit?

♦ rita (o: skrá) e-ð á spjöld sögunnar: <LOC FIG> inscriure una cosa a les pàgines (o: en els annals) de la història

♦ → aðskotasaga “història interpolada”

♦ → atvikssaga “anècdota f”

♦ → álfasaga “conte de fades”

♦ → barnasaga “rondalla f per a infants”

♦ → bókmenntasaga “història de la literatura”

♦ → draugasaga “història de fantasmes”

♦ → dæmisaga “faula; apòleg; paràbola”

♦ → feginsaga “notícia bona, que causa alegria”

♦ → ferðasaga “relat d'un viatge, llibre de viatges”

♦ → flökkusaga “rumrum, rumor”

♦ → forsaga “prehistòria”

♦ → fornsaga “saga de l'antigor”

♦ → fornaldarsaga “història antiga”

♦ → frásaga “relat”

♦ → gamansaga “història humorística”

♦ → glæpasaga “novel·la policíaca”

♦ → gróusaga “xafarderia, rumor”

♦ → hafnsaga “guiatge del pràctic a dins o a fora del port, practicatge”

♦ → harmsaga “tragèdia, història tràgica”

♦ → heilsufarssaga “historial mèdic, història clínica”

♦ → helgisaga “llegenda, vida de sant”

♦ → hersaga “relat sobre el curs de les activitats bèl·liques”

♦ → hviksaga “enraonies”

♦ → innskotssaga “història interpolada”

♦ → Kantaraborgarsögur “Contes de Canterbury”

♦ → kjaftasaga “xafarderia”

♦ → kviksaga “enraonia” (→ hviksaga)

♦ → kynjasögur “contes meravellosos”

♦ → listasaga “història de l'art”

♦ → lygasaga “notícia fal·laç, relat fals”

♦ → lygisaga “lygisaga, història fantasiosa”

♦ → líkingarsaga “al·legoria”

♦ → lögsaga “jurisdicció, competència [jurídica]”

♦ → mannkynssaga “història universal”

♦ → málsaga “història de la llengua”

♦ → menningarsaga “història de la cultura”

♦ → miðaldasaga “història de l'Edat Mitjana”

♦ → munnmælasaga “història transmesa per la tradició oral”

♦ → myndsaga “tira còmica, historieta il·lustrada”

♦ → nútímasaga “història contemporània”

♦ → ofsögur “exageracions”

♦ → ósaga “història lletja, xafarderia”

♦ → píningarsaga “història de la passió”

♦ → píslarsaga “història de la passió”

♦ → postulasaga “fets dels apòstols”

♦ → prakkarasaga “novel·la picaresca”

♦ → reikisaga “història viatgera”

♦ → sakamálasaga “novel·la policíaca”

♦ → sjálfsævisaga “autobiografia”

♦ → skáldsaga “novel·la”

♦ → skopsaga “narració còmico-satírica”

♦ → skröksaga “història fantasiosa”

♦ → slúðursaga “xerroteria”

♦ → smásaga “narració curta”

♦ → sorgarsaga “tragèdia, història tràgica”

♦ → spennusaga “novel·la d'intriga”

♦ → táknsaga “al·legoria”

♦ → ýkjusaga <LITER> “història exagerada, increïble”

♦ → veraldarsaga “història universal, història del món”

♦ → vísindasaga “història de la ciència”

♦ → vísindaskáldsaga “novel·la de ciència-ficció”

♦ → þjóðsaga “llegenda popular”

♦ → ættarsaga “història d'una família; <LITER> saga d'una família; <MED> antecedents familiars”

♦ → ævisaga “biografia”

♦ → örsaga “micronovel·la”

Saga <f. Sögu, no comptable>:

Saga f (ginecònim, nom de dona)

sagna¹:

gen. pl. de → saga “història”

sagna²:

dat. sg. de → sögn “relat, narració”

sagnar- <en compostos>: verbal

sagna·ritari <m. -ritara, -ritarar>: 1. cronista m & f (autor de crònica)
	2. historiador m, historiadora f (autor de llibres d'història & historiògraf)

sagnar·lýsingarorð <n. -lýsingarorðs, -lýsingarorð>: <GRAM> adjectiu m verbal

sagnar·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>: 1. <GRAM GEN> substantiu m verbal
	2. <GRAM = nafnháttarauki> gerundi m

sagna·skáld <n. -skálds, -skáld>: novel·lista m & f

sagna·þulur <m. -þular, -þulir>:

fabulista m & f, contador m d'històries, contadora f d'històries

◊ niðjar Hagar, sem leituðu spekinnar á jörðu, og kaupmenn frá Merran og Tema, sagnaþulir (μυθολόγοι) og vísdómsleitendur fundu ekki heldur veg spekinnar og hirtu ekki um stigu hennar: ni els fills d'Hagar que han cercat la saviesa per la terra, ni els mercaders de Merran i de Teman, ni els fabulistes ni els filòsofs, cap d'ells no ha conegut tampoc el camí de la saviesa, ni se n'ha recordat de les seves sendes

sagn·beyging <f. -beygingar, -beygingar>: <GRAM> conjugació f [verbal]

sagn·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: història f (com a carrera universitària, com a ciència)

sagn·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: historiador m, historiadora f (llicenciat en història, historiògraf)

sagn·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>:

<GRAM> atribut m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)

sagn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> verb m (→ sögn)

♦ blandað sagnorð: verb mixt

♦ núþálegt sagnorð: verb pretèrito-present

♦ ófullkomið sagnorð: verb defectiu

♦ óreglulegt sagnorð: verb irregular

♦ sterkt sagnorð: verb fort

♦ veikt sagnorð: verb feble

♦ → afturbeygð sögn “verb reflexiu”

♦ → áhrifslaus sögn “verb intransitiu”

♦ → áhrifssögn “verb transitiu”

♦ → hjálparsögn “verb auxiliar”

♦ → miðmyndarsögn “verb deponent”

♦ → ri-sögn “verb reduplicatiu”

sagó·grjón <n. -grjóns, -grjón>: sagú m (fècula de la palmera Metroxylon sagu)

sagó·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de sagú

sag·skata <f. -skötu, -skötur>: peix serra m (peix Pristis pristis)
	stóra sagskata: peix pinta m (peix Pristis pectinata)

sagt <supí de>: → segja “dir”

saka:

gen. pl. de → sök “culpa; causa”

saka <saka ~ sökum | sakaði ~ sökuðum | sakað>:

I. Personal:

1. <e-n>: (ákæra, ásaka) acusar algú (recriminar algú, donar la culpa a algú & inculpar algú, incriminar algú)

♦ saka e-n um e-ð: acusar algú d'una cosa

<†> 2. <e-ð>: (skaða) danyar una cosa, fer mal a una cosa, causar dany a una cosa  (noure)

◊ en ef skip vort er ekki sakað þá munum vér skjóta báti vorum og flytja skip vort þangað: i si el nostre vaixell no ha sofert danys, baixarem a l'aigua el nostre esquif i hi remolcarem la nostra nau

◊ leira var undir þar er þeir höfðu legið um strengina og var ekki borð sakað í skipi þeirra: allà on havien clavat l'àncora, el fons era fangós, de manera que cap post de llur vaixell no havia sofert cap dany

<†> 3. <e-n>: (skaða) fer mal a algú  (noure & ferir)

II. Impersonal:

1. <e-n>: (skaða) fer mal a algú, causar dany a algú (noure & ferir)

◊ ef menn koma ofan á ófúin lík slíkra manna í kirkjugörðum, skal óðara hætta við gröfina og hylja þau moldu, og mun þá ekki saka: si, cavant en els cementiris, s'arriba als cadàvers incorruptes d'aquesta mena d'homes, cal deixar immediatament de cavar, colgar-los amb terra i fer per manera que no sofreixin cap mal ni dany

◊ hafði heyrt tal þeirra og tók undir þegar og kvað ekki saka: havia sentit llur conversa i reprenent el que havien dit els va dir que no hi havia cap mal en fer-ho així

♦ mig sakaði ekki: no m'hi vaig fer cap mal, en vaig sortir sense fer-me cap mal, en vaig sortir incòlume (o: indemne)

♦ engan sakaði: ningú no [hi] va resultar ferit

♦ það sakar ekki að <+ inf.>: no pot fer cap mal <+ inf.> 

◊ það sakar ekki að reyna: provar-ho no pot fer cap mal

♦ það sakar ekki að e-r <+ ind.>: no pot fer cap mal que algú <+ subj.>, no fa cap mal a ningú que algú <+ subj.> 

◊ Svo sakar ekki að hún er að fara til Ameríku...: i no hi ha res de dolent en el fet que ella se'n vagi ara a Amèrica...

♦ [og] ekki myndi það saka, ef e-r <+ pret. subj.>: no hauria d'ésser res de dolent que algú <+ pret. subj.> 

<†> 2. <til>: (skaða) sofrir dany  (a conseqüència d'una cosa)

◊ Ólafur kvað ekki til mundu saka: Olav va dir que d'allò no els en vindria cap dany

◊ ...og haldi hver vöku sinni er má og mun oss þá ekki til saka ef svo er með farið: ...i que tothom que pugui vetlli i estigui alerta, i si ho fem així, no [en] sofrirem cap dany

◊ en er morgnar þá munu þeir sjá þetta ráð og er mér þá von að þeir fari eftir yður en þó mun þá svo mikill verða yðvar misfari að mig væntir að ekki saki til: i quan es farà de dia, veuran aquesta estratagema i tinc l'esperança que llavors us empaitaran, però, tanmateix, llavors ja sereu tan lluny d'ells que confio que us en resultarà cap dany

saka·dómari <m. -dómara, -dómarar>:

<JUR> jutge m & f penal, jutgessa f penal

saka·dómur <m. -dóms, -dómar>:

<JUR> tribunal m penal

sakaður, sökuð, sakað <adj.>:

1. (ásakaður) acusat -ada (inculpat, incriminat)

2. (skemmdur) danyat -ada (nogut)

3. (slasaður, meiddur) ferit -ida (lesionat & amb ferides)

◊ varð hann sakaðr nökkut: es va ferir una mica, es va fer una mica de mal

<†> 4. (sekur) reu rea (trobat culpable, convicte)

♦ sakaður e-u við e-n: condemnat a pagar una multa de X a algú

<†> 5. (fjandsamlegur) hostil  (enemic, que té una actitud d'animadversió envers algú)

♦ sakaðir og sifjaðir [við e-n]: amics i enemics [d'algú]

saka·maður <m. -manns, -menn>:

<JUR> reu convicte, rea convicta, reclús m, reclusa f (persona declarada culpable)

sakamanna·bekkur <m. -bekkjar, -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:

banc m dels acusats

◊ sitja á sakamannabekk: seure al banc dels acusats

saka·mál <n. -máls, -mál>:

<JUR> afer m criminal, cas m criminal

♦ Benelúx-sáttmálinn um framsal og gagnkvæma aðstoð í sakamálum: tractat m del Benelux d'extradició i assistència mútua judicial en matèria penal

sakamála·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>:

<JUR> brigada f d'investigació criminal

♦ Alþjóðasamband sakamálalögreglu: Interpol f, Organització f Internacional d'Investigació Criminal

sakamála·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula policíaca

sakamálamynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

sèrie [televisiva] policíaca

sakamála·saga <f. -sögu, -sögur>: novel·la policíaca

sakamáls·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:

investigació policíaca [de cas penal]

sakar:

gen. sg. de → sök “culpa; causa”

sakar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar) >:

<JUR> part f (en judici)

sakar·áberi <m. -ábera, -áberar>:

<†>  1.  <JUR = saksóknari, sækjandi> acusador m, acusadora f (part actora, part demandant & acusador públic. Cf. l'expressió arcaica bera sakar á einhvern ‘presentar una denúncia contra algú; acusar algú’)

2.  <JUR = sá sem ber sakir á e-n> acusador m, acusadora f (persona que n'acusa una altra, a tort o a dret)

◊ sé [ærumeiðandi] aðdróttun birt eða borin út opinberlega, enda þótt sakaráberi hafi ekki haft sennilega ástæðu til að halda hana rétta, þá varðar það sektum, varðhaldi eða fangelsi allt að 2 árum: si es publica per escrit o es fa circular de veu una insinuació [difamatòria], es castigarà amb multes, reclusió o presó de fins a 2 anys, quan la part que hagi fet les acusacions no hagi tingut motius versemblants per a considerar-les justificades

<†>  sakar·áburður <m. -áburðar, no comptable>:

<JUR> acusació f

sakar·bætur <f.pl -bóta>:

<JUR> indemnització f [judicial]

sakar·gift <f. -giftar, -giftir>:

<JUR> acusació f

sakar·staður <m. -staðar, -staðir>:

causa f de demanda, causa f de demanar (greuge, tort o crim que justifica l'exercici d'una acció [penal], causa petendi, raó petitòria)

◊ hverja sæmd viltu bjóða sonum Bolla fyrir sakarstaði þá er þeir eiga við þig? Því að það er oss með sönnu sagt að þú ynnir á Bolla: quina satisfacció vols oferir als fills d'en Bolli pels motius de demanda que tenen contra tu? Car m'han informat veraçment que tu vas infligir una ferida a en Bolli

sakar·uppgjöf <f. -uppgjafar, no comptable>:

<JUR> amnistia f, remissió f de condemna

♦ almenn sakaruppgjöf: amnistia general

♦ fá sakaruppgjöf: ésser amnistiat -ada

♦ veita e-m sakaruppgjöf: amnistiar algú

saka·skrá <f. -skrár, -skrár>:

<JUR> registre m d'antecedents penals

♦ vera á sakaskrá: tenir antecedents

sakast <sakast ~ sökumst | sakaðist ~ sökuðumst | sakast>:

1. <um e-ð>: retreure's una cosa, acusar-se d'una cosa (fer-se retrets per una cosa una persona a si mateixa o dues persones entre si)

2. <við e-n>: barallar-se amb algú (recriminar-se coses dues persones amb paraules fortes)

saka·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:

<JUR> certificat m de penals

sak·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bàrum | -borið ║ e-n>:

presentar una acusació contra algú, acusar [formalment] algú (encausar, enjudiciar)

sak·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

culpable, que s'ha fet creditor de culpa [davant algú]

◊ þá er þegar nær, er af er hinn harðasti [kostur]. Eru menn sakbitnir við yður?: aleshores, ara que la causa més greu queda descartada, ja hi som més a prop (d'escatir la causa de la taciturnitat -fálæti- del rei). Que us ha fet cap tort (res que us hagi ferit, que us hagi ofès) cap dels homes?

◊ fer það saman að þú ert sakbitinn í meira lagi fyrir því að þú eggjaðir mjög að Bolli væri drepinn: a això s'hi afegeix que tu n'ets, si fa, encara més culpable, perquè tu vares esperonar molt a matar en Bolli

◊ ...því að þeir voru margir, að sig vissu að því sanna er Erlingi mundu þykja mjög sakbitnir: ...per tal com n'hi havia molts [entre ells] que sabien del cert que l'Erling els consideraria ben culpables [d'haver-li fet grans torts]

◊ Grís félagi vor mun ekki vera sakbitinn: en Grís, el meu company, no serà pas [considerat] culpable

◊ en um þá menn aðra er honum þótti mest sakbitnir lét hann suma drepa, suma hamla en suma rak hann úr landi en tók fé af sumum: i, pel que fa als altres homes, dels que ell considerava que eren els més culpables, en va fer matar alguns, d'altres els va fer mutilar, d'altres els va desterrar i a d'altres els va confiscar els béns

sak·borningur <m. -bornings, -borningar>:

<JUR> acusat m, acusada f (en judici)

sak·bær, -bær, -bært <adj.>:

<JUR> responsable [dels seus fets], en plena possessió de les seves facultats mentals

sak·fella <-felli ~ -fellum | -felldi ~ -felldum | -fellt ║ e-n>:

condemnar algú (declarar culpable algú en judici)

sak·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

condemna f

♦ röng sakfelling: error m judicial

sakfellis·dómur <m. -dóms, -dómar>:

sentència condemnatòria

sak·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

<JUR> responsable [dels seus fets], amb plena possessió de les seves capacitats mentals, amb capacitat d'entendre i voler, amb capacitat natural [de judici i de discerniment]

sakir¹:

nom. i ac. pl. de → sök “culpa; causa”

sakir² <prep. + Gen.>:

a causa de (→ vegna)

♦ sakir þess að: perquè, pel fet que, atès que

◊ þannig lét Sál líf sitt sakir ótrúmennsku sinnar við Drottin, sakir þess að hann eigi varðveitti boð Drottins, og einnig sakir þess, að hann hafði gengið til frétta við vofu, en við Drottin hafði hann eigi gengið til frétta: així va morir Saül a causa de la seva deslleialtat amb Jahvè, perquè no havia observat el manament de Jahvè i també perquè havia anat a consultar un nigromant en lloc de consultar Jahvè

sakka <f. sökku, sökkur>:

1. <MAR = grunnsakka, lóðlína> escandall m (sonda per amidar la fondària)

♦ kanna dýpi með sökku: amidar la fondària amb un escandall

2. <MAR = sakka á færi> plom m (de llinya)

♦ veiðistöng, öngull, færi og sakka: canya de pescar, ham, llinya i plom

3. <MAR = íli, steinn eð blýsakka til að halda neti, fiska- eða humargildru á réttum stað> plomada f, pedral m (d'ormeig de pesca, d'ansa, de bertrol etc.)

4. <blýsakka til að sjá hvort veggur er lóðréttur> plomada f, escandall m (Mall.) (plom per marcar la vertical) (→ lóð)

sak·laus, -laus, -laust <adj.>:

<GEN = meinlaus & JUR = sýkn> innocent (GEN = inocu, inofensiu & JUR = no culpable)

◊ saklaus skemmtun: una diversió innocent

sak·leysi <n. -leysis, no comptable>:

<JUR = sýkna> innocència f

sak·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

innocent m & f, ingenu m, ingènua f (càndid, ximplet, panoli)

♦ nytsamur sakleysingi: <LOC> un idiota útil, un beneit útil

sakleysis·lega <adv.>:

innocentment, càndidament

sakleysis·legur, -leg, -legt <adj.>:

innocent (càndid, ingenu)

sakna <sakna ~ söknum | saknaði ~ söknuðum | saknað ║ e-s>:

1. (finna ekki, taka eftir að vantar) no aconseguir de trobar una cosa (que se cerca amb la vista)

◊ saknarðu einhvers á borðinu?: que hi falta res? (adreçant-se a algú que sembla haver descobert que manca alguna cosa a la taula etc.)

2. (harma, þykja leitt) lamentar una cosa (sentir pesar i/o penediment)

◊ ég sakna ekki neins (o: ég sakna einskis): no lamento res

◊ ég sakna þess einnig: també ho lamento

◊ ýmsir munu sakna þess að sjá hér ekki þessa sögu: seran molts els qui lamentaran de no trobar-hi aquesta història (en aquest recull)

3. (sjá eftir, þreyja) trobar a faltar (enyorar un absent)

◊ ég sakna þín: et trobo a faltar

◊ ég sakna þín líka: també jo et trobo a faltar

◊ ég mun sakna þín mikið: et trobaré molt a faltar

4. (trega) lamentar la pèrdua d'algú ~ una cosa (plànyer-ne la pèrdua, plorar-la)

saknaðar:

gen. sg. de → söknuður “enyorança”

saknaðar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

1. <LITER GEN> cançó f d'enyorança

2. (harmljóð) elegia f (poema en el qual hom expressa el dolor per la mort o la pèrdua d'un ésser estimat)

sak·næmi <n. -næmis, no comptable>:

<JUR> punibilitat f, penalitat f, sancionabilitat f, imputabilitat f

♦ aðstæður sem auka á saknæmi: circumstàncies agreujants

sak·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

<JUR> punible, penable, sancionable, criminal

◊ annars skulu þessir, sem hér eru, segja til, hvað saknæmt þeir fundu, þegar ég stóð fyrir ráðinu: altrament, aquests que ara mateix són aquí, que diguin què em van trobar de punible quan jo era davant el consell

◊ skal fé fyrir hann gjalda en þó kann vera að þér þykist nokkuð saknæmt við hann eiga: es pagarà una compensació econòmica a compte d'ell per si pogués ésser que tu creguessis que tens cap causa legal pendent amb ell

◊ saknæmt athæfi: una conducta sancionable per la llei

sakramenti <n. sakramentis, sakramenti>:

<RELIG> sagrament m

♦ setja e-n út af sakramentinu: excomunicar algú

♦ → altarisganga “comunió, eucaristia”

♦ → ferming “confirmació”

♦ → hjónavígsla “matrimoni”

♦ → prestvígsla “ordenació sacerdotal, orde m sacerdotal”

♦ → síðasta smurning “extrema unció, unció dels malalts”

♦ → skírn “baptisme”

♦ → skriftir “confessió, penitència”

sak·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:

<JUR> acció f penal, procediment m penal

sak·sóknari <m. -sóknara, -sóknarar>:

<JUR> fiscal m & f

♦ saksóknari ríkisins: fiscal m & f de l'estat, [representant m & f del] ministeri públic (o: fiscal), [representant m & f de la] fiscalia 

♦ sérstakur saksóknari: fiscal m & f especial 

sala <f. sölu, sölur>: venda f
	ganga kaupum og sölum: comprar-se i vendre's (o: vendre's i comprar-se)
	leggja e-ð í sölurnar: <LOC FIG> sacrificar una cosa
		hún lagði allt í sölurnar fyrir þetta: ho va sacrificar tot per això
	til sölu: en venda
		auglýsa e-ð til sölu: anunciar la posada en venda d'una cosa
		e-ð er til sölu: una cosa està en venda, una cosa es ven

salar·kynni <n.pl -kynna>:

local[s] m.[pl] (sales, edifici destinat normalment a ús social, instal·lacions)

salat <n. salats, salöt>:

1. (blaðsalat, höfuðsalat) enciam m (planta Lactuca sativa tallada a bocins i amanida)

2. (réttur) amanida f, trempó m (Mall.) (plat preparat a base de lletuga)

♦ blandað [ferskt] salat: amanida [fresca] mixta

salat·haus <m. -hauss, -hausar>:

enciam m, lletuga f (Bal.) (peça sencera)

salat·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>: enciam m, lletuga f (Bal.) (peça sencera de lletuga)

salat·laukur <m. -lauks, -laukar>:

ceba f d'amanida, ceba f de trempó (Mall.) (planta Allium cepa)

salat·skál <f. -skálar, -skálar>: enciamera f (recipient per a preparar-hi i servir-hi l'amanida)

salat·þistill <m.-þistils, -þistlar>: herbacol f, card coler, carxofera borda, carxofera f d'espina (Val.), card m de formatjar (Mall.), card formatger (Eiv.) (planta Cynara cardunculus)

salerni <n. salernis, salerni>: wàter m (o: vàter m), lavabo m, comuna f, excusat m (Mall.)
	hvar er salernið?: on és el vàter?

salernis·bursti <m. -bursta, -burstar>:

escombreta f del vàter, granereta f del vàter (Lleida, Tort., Val., Bal.)  (→ klósettbursti)

salernis·pappír <m. -pappírs, no comptable>: paper m de wàter, paper m d’excusat (Mall.)

salernispappírs·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de wàter, rotlo m de paper d’excusat (Mall.)

salernis·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de wàter, rotlo m de paper d’excusat (Mall.)
	bleik salernisrúlla með jarðarberjailm: rotlle de paper de wàter rosat amb aroma de maduixes

salernis·skál <f. -skálar, -skálar>: tassa f del váter

sali <m. sala, salar>:

venedor m, venedora f (→ sölumaður)

salisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid salicílic

salla <salla ~ söllum | sallaði ~ sölluðum | sallað>:

1. (smárigna) borrimar (plovisquejar amb gotetes molt petites i compactes)

2. (smásnjóa) fer neu fina (caure neu amb volves menudes, compactes i seguides)

3. <e-ð>: (mölbrjota) esmicolar una cosa (fer a miques)

4. <e-n niður>: <FIG> fer benes algú, destrossar algú (sotmetre algú a una crítica demolidora, vèncer-lo totalment en una competició esportiva etc.)

5. <á e-n>: <FIG> dir-li de tot a algú, cobrir algú d'insults i retrets (inundar algú d'improperis, donar un bon arrambatge a algú, deixar o posar blau algú)

6. salda e-u:  → sáldra ‘ensalgar, empolvorar, enfarinar’

salla·regn <n. -regns, pl. no hab.>:

borrim m, roïna f, brusquina fina i compacta, ruixim fi i compacte, brusquina f d'enganapastors (Mall.) 

salla·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:

brusquina fina i compacta, ruixim fi i compacte

salla·rólegur, -róleg, -rólegt <adj.>:

amb tota la tranquil·litat del món, totalment impertorbable

salli <m. salla, no comptable>:

pols f [compacta]

Sallústíus <m. Sallústíusar, pl. no hab.>:

Sal·lusti m (Sallustĭŭs)

◊ sagnaritarinn Sallústíus, sem hefir ritað ágæta sögu um óeirðir Júgúrtu, lýsir Súllu á þessa leið...: l'historiador Sal·lusti, que va escriure una excel·lent història dels avalots d'en Jugurta, descriu Sul·la de la següent manera...

salmíak <n. salmíaks, no comptable>:

sal amoníaca, clorur m d'amoni, clorur amònic (NH4Cl)

salmonella <f. salmonellu, salmonellur>: salmonel·la f

salmonellu·blæði <n. -blæðis, -blæði>: septicèmia f per salmonel·la, sèpsia f per salmonel·la

salmonellu·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>: salmonel·losi f

salmonellu·veiki <f. -veiki, -veikir>: salmonel·losi aguda

salmonellu·þarmabólga <f. -þarmabólgu, -þarmabólgur>: enterocolitis f per salmonel·la, enterocolitis f per infecció salmonel·lòsica

salmónella <f. salmónellu, salmónellur>: variant de → salmonella “salmonel·la”

salmónellu-: variant de → salmonellu- “per salmonel·la”

Salóme <f. Salóme, no comptable>: 

Salomé f  (Σαλώμη)

Salómon <m. Salómons, no comptable>: 

Salomó m  (שְׁלֹמֹה)

◊ “Ljóðaljóðin” eftir Salómon: “El Càntic dels Càntics” de Salomó

◊ “Námur Salómons konungs” eftir H. Rider Haggard: “Les mines del rei Salomó” de H. Rider Haggard

Salómons·dómur <m. -dóms, -dómar>: 

sentència salomònica 

Salómons·eyjar <f.pl -eyja>: 

Illes Salomó f.pl 

Salóníki <f. Salóníki, no comptable>: 

Salònica f  (Σαλονίκη) (→ Þessaloníka)

salt <n. salts, sölt>: sal f
	láta e-ð liggja í salti: <LOC FIG> deixar de banda una cosa, deixar una cosa al congelador
	vega salt: <LOC FIG> columpiar-se (cast., no lit./ekki ritm.)

salt-: salí -ina

salta <salta ~ söltum | saltaði ~ söltuðum | saltað ║ e-ð>:

salar una cosa

saltaður, söltuð, saltað: salat -ada (conservat en sal)

saltari <m. saltara, saltarar>:

psalteri m (o: salteri), psaltiri m (o: saltiri)

salt·baukur <m. -bauks, -baukar>:

saler m

salt·borinn, -borin, -borið <adj.>:

sembrat -ada de sal (esp. camí, carretera, carrer etc. perquè no es glaci)

♦ sand- eða saltborin akbraut: calçada sembrada de sorra o sal (perquè no es glaci i hi sigui possible la circulació)

salt·brennsla <f. -brennslu, no comptable>: saltbrennsla, obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

saltbrennslu·maður <m. -manns, -menn>: saliner m, salinera f

salt·fiskur <m. -fisks, -fiskar. #1. plural no hab.>:

1. <GEN = saltþorskur> bacallà salat

◊ “Vín fyrir saltfisk - verslun Íslendinga og Spánverja”: “Vi per bacallà - les relacions comercials entre islandesos i espanyols”

2. (saltsíld) arengada f (areng salat)

salt·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: producció f de sal

saltgerðar·lón <n. -lóns, -lón>: llacuna f de salina

salt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

salí -ina

salt·kjöt <n. -kjöts, pl. no hab.>: 1. salums m.pl [de xai], carn salada [de xai], salaó f [de xai]
	2. <CULIN> salums de xai, bullits en aigua sense sal i servits freds o calents, amb acompanyament de mongetes, patates bullides i/o colinaps

salt·lag <n. -lags, -lög>:

capa f de sal

salt·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<QUÍM> solució salina (→ saltupplausn)

salt·lind <f. -lindar, -lindir>:

font f d'aigua salada, deu f d'aigua salada, font salina

salt·lón <n. -lóns, -lón>: llacuna salada

salt·lögur <m. -lagar, no comptable>:

salmorra f

salt·mengaður, -menguð, -mengað <adj.>:

salinitzat -ada

◊ saltmenguð vatnsból: aqüífers salinitzats

◊ saltmengað vatn: aigua salinitzada

salt·mengun <f. -mengunar, no comptable>:

salinització f

salt·náma <f. -námu, -námur>: mina f de sal, salina f (mina de sal gemma)

salt·pétur <m. -péturs, no comptable>: salnitre m

saltpéturs·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

nitrós -osa

saltpéturs·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid nítric  (HNO3)

saltpéturs·sýrlingur <m. -sýrlings, no comptable>:

<QUÍM> àcid nitrós

salt·pækill <m. -pækils, -pæklar>:

salmorra f

salt·síld <f. -síldar, -síldar. Pl. no hab.>: arengada f

salt·staukur <m. -stauks, -staukar>:

saler m

salt·suða <f. -suðu, no comptable>:

<HIST CULT> saltsuda f, obtenció de sal a còpia de fer bullir aigua salada fins que aquesta s'acaba evaporant del tot

salt·sýra <f. -sýru, no comptable>:

1. <GEN> àcid clorhídric, clorur m d'hidrogen (HCl)

2. (sem hreinsiefni) salfumant m (HCl(aq)) (producte de neteja)

salt·upplausn <f. -upplausnar, -upplausnir>:

<QUÍM> solució salina (→ saltlausn)

saltur, sölt, salt: salat -ada (de gust salat)

salt·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua salada

saltvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix m d'aigua salada

salt·verk <n. -verks, -verk>: salina f

salt·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>: extracció f de sal, obtenció f de sal

salur <m. salar, salir>: 1. <GEN> sala f
	2. (í leikhúsi, bíó o.s.fr.) platea f, pati m de butaques (a cinema, teatre etc.)

salvía <f. salvíu, salvíur>:

sàlvia f (planta Salvia officinalis)

♦ rómversk salvía: sàlvia romana, herba santa, ormí m (planta Salvia sclarea)

sama <adv.>: igual
	hverjum er ekki sama? I a qui importa?
	mér er sama: m’és igual, tant se me’n fa
	mér stendur á sama: m’és igual, se me’n fot
	sama sem: gairebé, si fa no fa
	það er alveg sama: és absolutament igual, és completament el mateix

saman <adv.>: plegats, ensems, junts

saman·bera <-ber ~ -berum |  -bar ~ -bárum | -borið ║ e-ð við e-ð>: confrontar una cosa amb..., comparar una cosa amb... (→ bera saman)
	samanber: confer (confronti’s amb, compari’s [amb])

samanburðar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura comparada

samanburðar·málfræði <f. -málfræði, -málfræðar f.pl (o: -málfræði n.pl). Pl. no hab.>: gramàtica comparada (o: comparativa)

samanburðar·málvísindi <n.pl -málvísinda>: lingüística comparada

saman·burður <m. -burðar, -burðir. Pl. no hab.>: comparació f

saman·tekt <f. -tektar, -tektir>: resum m, síntesi f, recapitulació f

sam·ábyrgur, -ábyrg, -ábyrgt: 1. corresponsable
	2. <JUR COM> [mancomú -una i] solidari -ària

sam·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>: 1. <GEN> solidaritat f
	2. <JUR COM> responsabilitat col·lectiva, mancomunitat solidària

sam·band <n. -bands, -bönd>: 1. contacte m (connexió que hom manté amb altri)
		fara alveg úr sambandi: <LOC FIG> guillar-se (tornar-se boig, perdre l'enteniment)
		hafa góð sambönd: <LOC FIG> estar ben situat -ada, tenir bons contactes
		hafðu samband!: truca’m (o: fés-me un truc)
		ná sambandi við e-n: posar-se en contacte amb algú
		komast í samband við e-n: entrar en contacte amb algú
	2. relació f (lligams que existeixen entre dues persones o coses)
		vera náið samband [á ] milli X og X: haver-hi una relació íntima (o: molt estreta) entre X i X
		hafa náið samband við e-n: mantenir una relació molt estreta amb algú
	3. federació f (entitat social o política)
		Samband spænskra félaga Þýskukennara: Federació d'Associacions de Germanistes d'Espanya (F.A.G.E.)

Sambands-: Federal

sambands·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>: república f federal
	Sambandslýðveldið Þýskaland: República Federal d'Alemanya

sambands·ríki <n. -ríkis, -ríki>: 1. estat m federal (oposat, p.e., a estat centralitzat)
	2. estat m membre de federació

sam·bland <n. -blands, no comptable>:

barreja f, mescla f (Bal.) 

♦ sambland af borg og sveit: barreja de camp i ciutat

♦ sambland af spennu, kvíða og óþolinmæði: barreja de tensió, ansietat i impaciència

♦ sambland raunveruleika og hugarheims: barreja de realitat i fantasia

sam·blástur <m. -blásturs, pl. no hab.>:

1. <GEN> confabulació f (conjura)

◊ heiðingjar og Gyðingar gjörðu ásamt yfirvöldum sínum samblástur um að misþyrma þeim og grýta þá: els pagans i els jueus es van confabular amb llurs propis caps per a ultratjar-los i lapidar-los

◊ sannarlega mun ég svo gjöra við allan þennan illa lýð, sem gjört hefir samblástur móti mér: veritablement així faré amb tot aquest poble malvat que s'ha confabulat contra mi

2. <MAR> motí f, amotinament m

♦ samblástur gegn skipstjóra: motí contra el capità

sam·bræðsla <f. -bræðslu, -bræðslur>:

amalgamament m, fusió f, fosa f (unió de dues o més coses per formar-ne una de nova)

sambæri·legur, -leg, -legt: 1. comparable (confrontable, que es pot comparar a)
		sambærilegur við e-ð: comparable a...
		þetta er ekki sambærilegt: aquestes dues coses no són pas comparables
	2. anàleg -àloga (equiparable, semblable)

sam·dráttur <m. -dráttar, -drættir; pl. no hab.>:

1. <GEN> contracció f

♦ samdráttur hljóðstafa: <GRAM> contracció de [les] vocals

♦ lyf sem veldur samdrætti æða (o: í vöðvum æðaveggja): <MED> medicament vasoconstrictor

2. (kreppa, verðfall) recessió f (depressió econòmica)

♦ samdráttur í efnahagslífinu: recessió econòmica

♦ samdráttur í atvinnulífinu: recessió de l'activitat laboral

♦ það er samdráttur á kolamarkaðnum: el mercat del carbó està en recessió

3. (það að draga saman liðsafla) concentració f (reunió, aplec, p.e., de tropes, policia, forces militars etc.)

♦ samdráttur hers: concentració de tropes

sam·drykkja <f. -drykkju, -drykkjur. Gen. pl.: -drykkna>:

1. <GEN> simposi m

2. (veisla, boð) convit m (refresc, banquet, festí)

sam·dægurs <adv.>: el mateix dia

sam·eign <f. -eignar, -eignir>:

1. <JUR> propietat indivisa

2. (samfélagseign) propietat pública (propietat col·lectiva, del comú)

♦ sameign þjóðarinnar: bé comú, propietat f del poble islandès

sameignar·félag <n. -félags, -félög>:

empresa col·lectiva (o: posseïda en comú; o: comunitària)

sameignar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

comunisme m

sam·einast <-einast ~ -einumst | -einaðist ~ -einuðumst | -einast>:

unir-se

sam·eining <f. -einingar, -einingar>: 1. unió f
		gera e-ð í sameiningu: fer una cosa plegats
	2. unificació f (de dos països)

sam·farir <f.pl -fara>: coit m
	hafa samfarir við konu: tenir relacions sexuals amb una dona

sam·fella <f. -fellu, -fellur>:

1. (samhengi, svæði- og tímasamfella) continu m (espai temporal o local seguit, ininterromput)

2. (samfelldni) continuïtat f (qualitat de continu, de no interrupció)

sam·felldur, -felld, -fellt <adj.>:

continu -ínua, continuat -ada (ininterromput)

♦ í tvo tíma samfellt: durant dues hores seguides

♦ samfelldar drefjar af e-u: un regueró ininterromput d'una cosa

samfellu·frumsenda <f. -frumsendu, -frumsendur>:

<MAT & ESTAD> axioma m de continuïtat

samfellu·frumsetning <f. -frumsetningar, -frumsetningar>:

<MAT & ESTAD> axioma m de continuïtat

samfellu·tilgáta <f. -tilgátu, -tilgátur>:

<MAT & ESTAD> hipòtesi f del continu

sam·félag <n. -félags, -félög>:

societat f  (col·lectiu humà o animal)

♦ byggja upp betra og réttlátara samfélag: construir una societat més justa i millor

♦ samfélagið í heild: la societat en el seu conjunt, la societat en la seva totalitat

sam·fleytt <adv.>:

sense interrupció

♦ samfleytta í þrjá daga: per espai de tres dies consecutius

♦ samfleytta þrjá vetur: per espai de tres anys consecutius

sam·fylking <f. -fylkingar, -fylkingar>:

1. (á Baleareyjum) Bloc m per Mallorca  (“Samtök um Maljorku eða Blokkin fyrir Maljorku”)

2. (í Valensíu) Bloc Nacionalista Valencià 

3. (á Íslandi) Front Unit  (fins al 2000: coalició electoral -“kosningabandalag”- de partits polítics islandesos de tendència centre-esquerra que es presentaven plegats a les eleccions. D'ençà del 2000: partit polític islandès)

sam·heiti <n. -heitis, -heiti>: <LING> sinònim m

<†>  sam·heldi <n. -heldis, no comptable>:

lliga f, aliança f

◊ Heinir lýstu mikinn drengskap, ok skáru upp herör, ok nefndu menn or þriðjungum, ok héldu vörð á sér nótt ok dag, ok tóku samheldi sitt um alla Heiðmörk: els heidmarquesos van fer gala de gran intrepidesa i feren una crida general a les armes i feren lleva d'homes als thridiungs i es mantenien alerta dia i nit i van estendre la seva aliança per tota la Heidmarca

sam·heldinn, -heldin, -heldið: 1. compacte -a, cohesionat -ada (grup: que fa pinya, que està molt unit)
	2. (sínkur, nískur) estret -a com un puny (extremadament avar)

sam·heldni <f. -heldni, no comptable>: solidaritat f, unitat f (unió i cohesió entre els membres d'un grup; el fet de mantenir-se junts)

sam·hengi <n. -hengis, -hengi>: context m

sam·hliða <adj. inv.>: paral·lel -a
	samhliða e-u: en paral·lel a una cosa, paral·lelament a una cosa

sam·hljóðan <f. -hljóðanar, no comptable>: harmonia f, consonància f

sam·hljóði <m. -hljóða, -hljóðar>: <LING> consonant f

sam·hryggjast <-hryggist ~ -hryggjumst |  -hryggðist ~ -hryggðumst | -hryggst ║ e-m> donar el color a algú
	ég samhryggist ykkur: us dono el condol

sam·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>: (orð eða setning sem hægt er að lesa bæði aftur á bak og áfram) capicua m, palíndrom m

sam·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:

coordinació f

sami, sama, sama <adj. formes febles): mateix -a
	mér er alveg sama um það: <LOC> m'és totalment igual, m'és absolutament indiferent
	það sama: el mateix

sam·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

1. (samhygð, samúð) [sentiment m d']empatia f (simpatia envers altri, identificació amb altri)

♦ hafa enga samkennd með e-m: no sentir gens de simpatia envers algú (envers la seva situació)

♦ vekja með e-m samkennd: despertar la simpatia d'algú

2. (félagskennd) solidaritat f (germanor)

♦ af samkennd: per solidaritat

samkeppnis·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:

competitivitat f

sam·koma <f. -komu, -komur>:

1. <GEN> reunió f, trobada f, aplec m

2. (fundur) assemblea f (reunió per a prendre acords)

3. (reglulegur fundur stofnunar, samtaka, nefndar o.s.fr.) sessió f (reunió regular d'entitat, organisme, comitè etc.)

4. (skemmtisamkoma) [trobada f de] festa f (reunió festiva)

♦ hátíð samkomunnar á áttunda degi: <RELIG> [festa f de] xeminí m acèret, festa f de l'aplec del vuitè dia (immediatament a continuació de la festa de Sucot, שְׁמִינִי־עֲצֶרֶת, שמיני עצרת)

◊ og þeir héldu hátíð í sjö daga, og áttunda daginn var hátíðasamkoma, eins og fyrirskipað var: i van celebrar la festa durant set dies, i el dia vuitè, segons el que estava prescrit, hi hagué un aplec festiu (וַיַּעֲשׂוּ-חָג שִׁבְעַת יָמִים, וּבַיּוֹם הַשְּׁמִינִי עֲצֶרֶת כַּמִּשְׁפָּט)

sam·koma <f. -komu, -komur>: 1. <GEN> reunió f, trobada f
	2. assemblea f

samkomu·hús <n. -húss, -hús>:

(fundarhús) centre m de trobades i reunions

sam·kunda <f. -kundu, -kundur>:

1. (samkoma) reunió f, trobada f, aplec m

2. (samkunduhús Gyðinga) sinagoga f (בֵּית כְּנֶסֶת, בית כנסת)

samkundu·hús <n. -húss, -hús>:

1. <GEN> centre m de reunions

2. <RELIG> sinagoga f, bet m quenèsset (בֵּית כְּנֶסֶת, בית כנסת)

sam·kvæmi <n. -kvæmis, -kvæmi>:

1. (samneyti, félagsskapur) companyia f (fet de trobar-se en societat d'altri)

♦ vera í fjölmennu samkvæmi: ésser en companyia nombrosa

2. (samgangur) tracte m, relacions f.pl (contacte)

♦ hafa samkvæmi með e-m: fer-se amb algú, freqüentar la companyia d'algú

3. (veisla, boð) festa f [privada], convit m (vetllada, soirée)

samkvæmis·dans <m. -dans, -dansar>:

ball m de societat (o: de saló)

samkvæmis·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

joc m de societat

samkvæmis·líf <n. -lífs, no comptable>:

vida f de societat

sam·kvæmni <f. -kvæmni, no comptable>:

(samræmi) coherència f (fet d'ésser o mostrar-se conseqüent)

sam·kvæmt <prep.  + Dat.>:

segons, d'acord amb, conforme a

♦ samkvæmt beiðni hans: d'acord amb la seva petició

♦ samkvæmt heimildum: segons les fonts

♦ samkvæmt lögum: de conformitat amb l'establert per la llei

♦ samkvæmt óskum hans: en compliment dels seus expressos desigs

sam·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:

(mótsagnalaus) conseqüent (coherent, consistent)

♦ samkvæmur sjálfum sér: conseqüent amb ell mateix

samkyn·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:

homosexualitat f

samkyn·hneigður, -hneigð, -hneigt: homosexual

sam·lag <n. -lags, -lög>: 1. (félag) associació f, agrupaciò m (aplec amb fi comú)
	2. (verslunarfélag) societat f (companyia comercial)
	3. (sjúkrasamlag) mútua f (companyia asseguradora)
	4. (samvinnufélag) cooperativa f (societat cooperativa, esp. de treballadors, esp. pagesos)
	5. pool m (comunitat de recursos & esforços, posada en comú de recursos & esforços)
		eiga e-ð í samlagi (o: samlögum): posseir una cosa en comú
	6. (samræði) acoblament m (coit)
		hver sem hefir samlag við fénað skal líflátinn verða: qui s'acobli amb una bèstia, sigui executat

sam·lagast <-lagast ~ -lögumst  |  -lagaðist ~ -löguðumst | -lagast ║ e-u>: integrar-se a (o: dins)
	samlagast samfélaginu: integrar-se a la societat

sam·lagning <f. -lagningar, -lagningar>: <MAT> addició f, suma m

samlagningar·merki <n. -merkis, -merki>: símbol m de més (+)

samlags·félag <n. -félags, -félög>: <JUR COM> societat f en comandita per accions, societat comanditària per accions

samlags·læknir <m. -læknis, -læknar>: metge m de mútua

samlags·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: pacient m & f de mútua

sam·leggjandi <m. -leggjanda, -leggjendur>:

<MAT> sumand m

sam·líking <f. -líkingar, -líkingar>: 1. <GEN> comparació f
		komast í samlíkingu við e-ð: ésser comparable a
		þetta er ekkert í líkingu við e-ð: això no és res en comparació amb...
	2. (stílbragð = viðlíking) símil m (figura d'estil)

sam·loka <f. -loku, -lokur>: sàndvitx m, entrepà m

samloku·grill <n. -grills, -grill>: sandvitxera f

sam·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: 1. (eindrægni) harmonia f
	2. (sameining) unió f
		samlyndið eflir: la unió fa la força

sam·læti <n. -lætis, pl. no hab.>:

companyia f

♦ e-m til samlætis: en solidaritat amb algú

♦ borða e-m til samlætis: menjar amb algú perquè no ho faci tot sol

♦ gera e-m e-ð til samlætis: fer una cosa a algú per amistat

♦ syrgja e-m til samlætis: vetllar el mort amb la vídua o el vidu, fer dol amb la vídua o el vidu

sam·mála <adj. inv>:

d'acord

♦ vera sammála: estar d'acord

♦ vera sammála e-m: estar d'acord amb algú, coincidir amb algú

sam·mengi <n. -mengis, -mengi>:

<MAT> unió f de conjunts

sam·nafn <n. -nafns, -nöfn>: <LING> nom comú

sam·neyti <n. -neytis, -neyti>:

(umgengni) tracte m (relacions)

♦ eiga samneyti við e-n: fer-se amb algú, tenir relació amb algú, tenir tracte amb algú

♦ samneyti heilagra: <RELIG> la comunió dels sants

sam·raða <-raða ~ -röðum | -raðaði ~ -röðuðum | -raðað ║ e-u>:

col·lacionar dues coses

sam·rekkja <-rekki ~ -rekkjum  | -rekkti ~ -rekktum | -rekkt ║ e-m ~ e-i>: dormir amb, compartir el llit amb (mantenir-hi relacions sexuals)
	Páll samrekkti önnu: en Pau ha dormit amb l’Anna

sam·runi <m. -runa, -runar>: 1. <GEN> convergència f
	2. <COM> fusió f
		samruni fyrirtækja: fusió d'empreses

sam·ræða <f. -ræðu, -ræður>: 1. (samtal) conversa f
	2. (ritform) diàleg m (en literatura)
		samræður Platóns: els diàlegs de Plató

sam·ræði <n. -ræðis, -ræði>: coit m

sam·ræður, -ræð, -rætt: sinònim -a (que té el mateix significat)

sam·ræma <-ræmi ~ -ræmum | -ræmdi ~ -ræmdum | -ræmt ║ e-ð>:

1. (samhæfa) coordinar una cosa (conjuminar, unir)

2. (samstilla) harmonitzar una cosa (fer concordar amb, conciliar)

3. (gera jafnan) uniformar una cosa (unificar)

♦ í útgáfu Sigurðar Nordals á Flateyjarbók, 2. bindi (1945), bls. 149-158, er textinn gefinn út með samræmdri, fornri stafsetningu: a l'edició que en Sigurður Nordal va fer de la Flateyjarbók, volum 2 (1945), pp. 149-158, el text hi és editat en ortografia antiga normalitzada (parlant de textos medievals)

4. (staðla) estandarditzar una cosa (uniformar segons una norma)

♦ samræma stafsetningu: unificar l'ortografia, estandarditzar l'ortografia

5. (viðurkenna opinberlega, staðla opinberlega) homologar una cosa (reconèixer com a conforme o declarar una cosa conforme a certes normes oficials o a un reglament, a una normativa etc. oficials)

sam·ræmast <-ræmist ~ -ræmumst | -ræmdist ~ -ræmdumst | -ræmst ║ e-u>:

adir-se amb una cosa, concordar amb una cosa

◊ lög hennar eru frábrugðin lögum allra annarra þjóða og hún óhlýðnast lögum konungsins. Það samræmist ekki hagsmunum konungs að umbera þá þjóð: les seves lleis són distintes de les dels altres pobles i no obeeixen les lleis del rei. No convé als interessos del rei tolerar aquest poble

sam·ræmdur, -ræmd, -ræmt <adj.>:

1. (próf, nám, aðferð) homologat -ada (examen, procediment, estudis)

♦ samræmd próf, samræmdu prófin: exàmens homologats (o: unitaris; o: estandarditzats) (de matemàtiques, islandès, anglès i, fins fa poc també de danès, al final de quart, setè i desè de l'ensenyament primari obligatori. Són proves amb què hom avalua l'adquisició de les competències associades a les assignatures examinades)

2. (jafn, eins lagaður) uniforme (igual, unitari, uniformitzat, que té la mateixa forma)

♦ samræmd viðmiðun: criteri m uniforme

3. (samrýmdur) harmonitzat -ada (posat en acord o harmonia)

♦ samræmd vísitala neysluverðs: índex m de preus al consum harmonitzat

♦ samræmd vörulýsingar- og vörunúmerskrá: sistema harmonitzat de designació i codificació de mercaderies

♦ vinnslulota sem er samræmd á heimsvísu: cicle de funcionament harmonitzat a nivell mundial

4. (samstilltur) coordinat -ada (comú i sincronitzat)

sam·ræmi <n. -ræmis, no comptable>:

acord m, concordança f, conformitat f

♦ í samræmi við e-ð: d'acord amb, en concordança amb, en correspondència amb

sam·ræming <f. -ræmingar, no comptable>:

conclusió f, coordinament m 

♦ samræming um e-ð: coordinació en una cosa

sam·sama <-sama ~ -sömum | -samaði ~ -sömuðum | -samað ║ e-n ~ e-ð>:

identificar algú ~ una cosa

♦ samsama sig e-m: identificar-se davant algú 

sam·síðingur <m. -síðings, -síðingar>:

<GEOM> paral·lelogram m

samskipta·formúla <f. -formúlu, -formúlur. Gen. pl.: -formúlna o: -formúla>:

<LING> fórmula rutinària (tipus: verði þér að góðu! ‘bon profit!’)

sam·skipti <n.pl -skipta>: relacions f.pl
	hafa samskipti við e-n: tenir relació amb algú, estar en relacions
		amb algú
		ég vil engin samskipti við hann hafa: no hi vull tenir res a veure amb ell
	mannleg samskipti: relacions socials (o: interpersonals)
	persónuleg samskipti: relacions personals
	samskipti e-s við e-n: les relacions d'algú amb algú
	samskipti þjóða: relacions internacionals

samskota·karfa <f. -körfu, -körfur>:

<RELIG> bacina f, cistelleta f de la col·lecta

◊ á meðan sálmurinn er sungin gengur samskotakarfa: mentre es canta el psalm, es passa la bacina

sam·staða <f. -stöðu, no comptable>: 1. <GEN> solidaritat f
		frelsi, jafnrétti og samstaða: llibertat, igualtat i solidaritat
		sýna samstöðu með e-n ~e-ð: solidaritzar-se amb algú~alguna cosa, manifestar la seva solidaritat amb...
	2. consens m (opinió unànime esp. entre polítics)
		pólitísk samstaða um lækkun áfengisverðs: consens polític sobre l'abaixament del preu de l'alcohol

sam·steypa <f. -steypu, -steypur>:

1. <POLÍT> coalició f

◊ samsteypa þriggja flokka: coalició de tres partits

◊ stóra samsteypan: gran coalició

2. <ECON> consorci m [d'empreses]

sam·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:

1. <GEN> proporcionat -ada, harmònic -a

2. (samhæfður) coordinat -ada (sincronitzat)

♦ með samstilltu átaki: amb l'esforç [coordinat] de tots, entre tots 

samsteypu·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

govern m de coalició

◊ samsteypustjórn Sósíalistaflokksins, Vinstri grænna og Vinstri lýðveldisflokksins: govern de coalició del Partit Socialista, ICV-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya

◊ samsteypustjórn þriggja flokka: tripartit m(→ ríkisstjórn)

sam·stæða <f. -stæðu, -stæður>:

1. (margir hlutir er mynda eina heild) conjunt m (tot format per diverses coses)

2. (húsasamstæða) complex m (grup de cases o edificis)

3. (bollasamstæða) servei m (joc de vaixella)

♦ → postulínssamstæða “servei de porcellana”

4. (verkfærasamstæða) kit m (set d'eines)

5. (víðóma samstæður, steríógræjur) equip estereofònic (instal·lació estèreo)

6. (par) parella f (grup de dos que van plegats)

♦ þetta eru samstæður: aquests dos objectes fan parella, aquests dos objectes van plegats

7. <†> <MED = heilkenni> síndrome f

sam·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

1. <GEN> coherent, connex -a

2. (tilsvarandi) igual, parell -a (que forma part d'un conjunt, i esp. d'un conjunt de dos, p.e., una sabata a l'altra)

♦ samstæður e-u: que és la parella d'un objecte igual, corresponent

3. (sameiginlegur) massiu -iva (comú a molts)

♦ samstæðar uppsagnir: acomiadaments massius

4. (einsleitur) homogeni -ènia (uniforme)

◊ samstæðastir og sérkennilegastir slíkra þátta eru Íslendigaþættir: els → þættir més característics i més homogenis són els þættir d'islandesos

♦ samstætt svæði: una regió homogènia

samstöðu-: solidari -ària

samstöðu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>: moviment solidari

samstöðu·laus, -laus, -laust: insolidari -ària

samstöðu·legur, -leg, -legt: solidari -ària

samstöðu·leysi <n. -leysis, no comptable>: manca f de solidaritat

sam·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöuðum | -svarað ║ e-u>:

1. (jafngilda) equivaler a, correspondre a (coincidir amb, concordar amb)

♦ sem samsvarar e-u: equivalent a...

2. (hæfa) convenir a (adir-se a, escaure's a, harmonitzar bé amb)

♦ samsvara sér vel: estar ben proporcionat -ada (haver crescut com cal)

sam·svarandi, -svarandi, -svarandi <adj.>:

equivalent, corresponent

♦ samsvarandi e-u: equivalent a...

samt¹ <adj.>:

nom. ac. sg. nt. de → samur, söm, samt ‘mateix; idèntic’

samt² <adv.>:

tanmateix

◊ hún gerði það samt: tanmateix ho va fer

♦ samt sem áður: nogensmenys, de tota manera 

sam·tal <n. -tals, -töl>: conversa f

sam·tals <adv.>: [import m] total m (en factures)
	samtals með VSK: total amb IVA

sam·tenging <f. -tengingar, -tengingar>: <LING> conjunció f

samtíðar·maður <m. -manns, -menn>: coetani m, contemporani m, coetània f, contemporània f

samtíma-: contemporani -ània

samtíma·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

literatura contemporània

samtíma·list <f. -listar, -listir>:

art contemporani

♦ sýningar á íslenskri nútíma- og samtímalist:: exposicions d'art islandès modern i contemporani

samtíma·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

llegenda urbana

samtíma·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir. Pl. no hab.>:

música contemporània

sam·tími <m. -tíma, -tímar>: (nútími) present m (temps actual)
	í samtíma okkar: en el nostre present, en la nostra època
	samtíminn skildi hann ~ hana ekki: <LOC> fou un incomprès ~ una incompresa del seu temps

sam·tök <n.pl -taka>: organització f, confederació f
	samtök vínframleiðenda í Katalóníu: Organització de Productors i Elaboradors de Vi de Catalunya

samur, söm, samt <adj. formes fortes): mateix -a

samúð <f. samúðar, pl. no hab.>:

simpaties f.pl, suport m [moral]

♦ auðsýna e-m samúð [sína] [vegna e-s]: expressar a algú el seu sentiment de suport (o: solidaritat), expressar-li a algú les seves simpaties

♦ hafa samúð með e-m ~ e-u: simpatitzar amb algú ~ una cosa

♦ vekja samúð með e-m ~ e-u: despertar les simpaties per algú ~ una cosa

♦ votta e-m [djúpa] samúð [sína]: expressar el seu més sincer condol a algú

samúðar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

comprensiu -iva, solidari -ària (que comparteix els sentiments, el dolor etc. de l'interlocutor)

samúðar·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:

telegrama m de condol (o: condolença)

samúðar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>: vaga solidària, vaga f en solidaritat

samverka·maður <m. -manns, -menn>: 1. <GEN> company m de treball, companya f de treball
	2. col·laborador m, col·laboradora f (cotreballador en una tasca, empresa etc.)
		náinn samverkamaður og vinur þeirra beggja: estret col·laborador i amic de tots dos

sam·veldi <n. -veldis, -veldi>:

1. (sameiginlegt vald) govern m en comú (d'uns territoris, comunitat de poder)

2. (ríkjasamband) commonwealth f (lliga de països amb un mateix sobirà o cap d'estat)

♦ Breska Samveldið: la Commonwealth britànica, la Commonwealth de Nacions

3. (í Bandaríkjunum) Partit republicà (als Estats Units d'Amèrica) (→ repúblikanaflokkurinn)

samveldis·maður <m. -manns, -menn>:

republicà m, republicana f (membre o simpatitzant del partit republicà dels Estats Units d'Amèrica) (→ repúblikani)

sam·vinna <f. -vinnu, no comptable>: cooperació f
	í samvinnu við e-n: en cooperació amb...

samvinnu·félag <n. -félags, -félög>: cooperativa f
	samvinnufélag bænda: cooperativa agrícola

samvinnu·fús, -fús, -fúst: disposat -ada a cooperar

samvinnu·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:

escola f superior de ciències empresarials

samvinnu·þýður, -þýð, -þýtt <adj.>:

cooperatiu -iva

sam·vægi <n. -vægis, no comptable>:

<BIOL> homeòstasi f (→ jafnvægishneigð)

samyrkju·bú <n. -bús, -bú>:

1. (í Sovétríkjunum) kolchos m (a la Unió Soviètica)

2. (í Ísrael) quibuts m (a Israel)

sam·þykktur, -þykkt, -þykkt: 1. <ADMIN> aprovat -ada, validat -ada (que ha rebut el vist-i-plau)
	2. concorde (coincident en opinió)
		ég er honum samþykktur í því: estic totalment d'acord amb ell en això

sam·æris <adv.>:

del mateix any

sandali <m. sandala, sandalar>: sandàlia f

sand·bleyta <f. -bleytu, -bleytur>:

sorramoll m, arenes f.pl movents

sand·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>: tempesta f de sorra

sand·erla <f. -erlu, -erlur. Gen. pl.: -erla o: -erlna>:

territ m tresdits, corriol m tresdits (Bal.)  (ocell Calidris alba)

sand·fok <n. -foks, pl. no hab.>:

remolí m (o: terbolí m; o: remolinada f) de vent ple de sorra (tempesta moderada de sorra)

◊ í stað regns mun Drottinn láta ryk og sandfok koma yfir land þitt; það mun falla yfir þig af himni, uns þú ert gjöreyddur: per comptes de pluja, Jahvè enviarà a les teves terres pols i sorra; cauran del cel sobre teu fins que quedis totalment destruït

sand·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>: borró m (planta Ammophila arenaria)

sand·hólapuntur <m. -hólapunts, -hólapuntar>: borró m (planta Ammophila arenaria)

sand·hverfa <f.-hverfu, -hverfur>: rèmol empetxinat, rèmol m de petxines, turbot m (peix Psetta maxima)

sand·hæna <f. -hænu, -hænur>: perdiu f (ocell Alectoris rufa)

sand·koli <m. -kola, -kolar>: limanda f (peix Pleuronectes limanda syn. Limanda limanda)

sand·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:

corriol gros, corriol cabut (Val.), picaplatges gros (Mall.), passa-rius m (Men.) (ocell Charadrius hiaticula)

sand·maðkur <m. -maðks, -maðkar>: arenícola marí, cuc m de sorra (anèl·lid poliquet Arenicola marina)

sand·morkill <m. -morkils, -morklar>: bolet m de greix (bolet Gyromitra esculenta)

sand·poki <m. -poka, -pokar>: saquet m de sorra

sand·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

1. gamba f d'alguer, gamba f d'esquer (crustaci Crangon crangon)

2. (strandrækja) gambeta f [de roca] (crustaci Palaemon serratus)

sand·síli <n. -sílis, -síli>:

trencavits m (peix Ammodytes tobianus)

sand·skata <f.-skötu, -skötur>: rajada f d'anells (peix Raja leucoraja circularis)

sand·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> gres m, marès m (Mall., Men.), pedra maresa (Eiv., Form.) 

sand·strönd <f. -strandar, -strandir (o: -strendur)>: arenal m, platja f (platja coberta de sorra)

sand·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>: trobat m (ocell Anthus campestris)

sandur <m. sands, sandar>: 1. sorra f, arena f (Mall.)
	2. <FIG>fotimer m
		ég á sand af seðlum: tinc un fotimer de diners

sann·ferðugur, -ferðug, -ferðugt <adj.>:

1. (sannur, trúverðugur) verídic -a (vertader, autèntic)

2. (sannorður, sannsögull) digne -a de [fe i] crèdit (persona a qui es pot creure el que diu)

sann·færður, -færð, -fært <adj.>:

convençut -uda

♦ vera sannfærður: estar convençut

♦ vera sannfærður um að <+ subj.>: estar convençut que <+ ind.>

sann·færing <f. -færingar, -færingar. Pl. no hab.>:

convicció f

♦ föst sannfæring: profunda (o: ferma) convicció

sann·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

just -a, equitatiu -iva

◊ sanngjarn dómari: un jutge just

sann·lega <adv.>: veritablement

sann·leiki <m. -leika, pl. no hab.>: veritat f

sann·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>: veritat f
	hinn óhugnanlegi sannleikur: l'horrible veritat
	nakinn sannleikur: veritat nua, veritat descarnada

sann·mæli <n. -mælis, -mæli. 1. & 2.: pl. no hab.>:

1. (réttlæti í umtali) veritat f (en allò que es diu o que s'ha dit)

◊ ég <...> kunngjöri sannmæli: el que anuncio és cert

◊ fram á þeim hefur komið þetta sannmæli...: els ha sobrevingut aquella dita vera que fa...

♦ láta e-n njóta sannmælis: <LOC FIG> fer[-li] justícia a algú

♦ unna e-m sannmælis: <LOC FIG> fer[-li] justícia a algú, apreciar algú en la justa mesura

◊ það vita þeir um mig, vilji þeir unna mér sannmælis, að ég var...: prou que ho saben de mi, si és que en volen donar un testimoniatge just, que vaig ésser un...

2. (sannleikur) danyat -ada (nogut)

3. (skemmdur) veritat comuna (dita certa, de validesa general. Afirmació que representa una veritat de validesa general; sol basar-se en una observació, reflexió qüestió retòrica, màxima etc.) (tipus: quan el juliol acaba, calor fins a la matinada o qui sembra espinacs pel juliol, en menja quan vol)

◊ “Safn af íslenzkum orðskviðum, fornmælum, heilræðum, snilliyrðum, sannmælum og málsgreinum” eftir Guðmund Jónsson: “Recull de proverbis, dites antigues, bons consells, dites agudes, veritats comunes i sentències” per Guðmundur Jónsson

sann·orður, -orð, -ort <adj.>:

sincer -a, que diu ver (digne de confiança en el que diu o conta, que diu la veritat)

◊ sannorður vottur lýgur ekki, en falsvottur fer með lygar: un testimoni verídic no menteix pas, però un fals testimoni declara mentides

sann·prófa <-prófa ~ -prófum | -prófaði ~ -prófuðum | -prófað ║ e-ð>:

verificar una cosa

sann·sögli <f. -sögli, no comptable>:

veritat f (conformitat del que es diu o conta amb el que realment ha passat o és)

◊ þú elskar illt meir en gott, lygi fremur en sannsögli: t'estimes més el mal que no pas el bé, més la mentida que no pas la veritat

sann·sögull, -sögul, -sögult <adj.>:

digne -a [de fe i] crèdit (digne de confiança en el que diu o conta, que diu la veritat, sincer, que no menteix pas)

◊ meistari, vér vitum að þú ert sannsögull: mestre, sabem que dieu la veritat

sannur, sönn, satt: vertader -a, veritable, ver -a

sann·vinur <m. -vinar, -vinir>:

<LIT> veritable amic, amic vertader

sann·votta <-votta ~ -vottum | -vottaði ~ -vottuðum | -vottað ║ e-ð>:

autentificar una cosa

♦ sannvotta undirskriftina: autentificar la signatura

sarabandi <m. sarabanda, sarabandar>: <MúS> sarabanda f

Sardi <m. Sarda, Sardar>:

sard m, sarda f (→ Sardiníumaður)

Sardinía <f. Sardiníu, no comptable>:

Sardenya f

Sardiníu·búi <m. -búa, -búar>:

sard m, sarda f (→ Sardiníumaður)

Sardiníu·maður <m. -manns, -menn>:

sard m, sarda f

sardiníska <f. sardinísku, no comptable>:

sard m (llengua sarda)

sardinískur, sardinísk, sardinískt <adj.>:

sard -a

sardína <f. sardínu, sardínur>: sardina f

<†>  Sardínar·ey <f. -eyjar, pl. no hab.>:

Sardenya f (→ Sardinía)

◊ ekki er getit um ferð þeirra jarls fyrr enn þeir koma suðr fyrir Serkland ok lágu í nánd Sardínarey ok vissu ekki til landa; þann veg var veðri farit at álǫgðuz logn mikil, þoka ok sælægjur, ok sáu þeir nær ekki frá skipum ok fórst þeim því seint: no es detalla [enlloc] la travessia d'aquest iarl i els seus homes fins que, després d'haver navegat cap a migjorn i després tot al llarg de la costa del Magrib, es van trobar a la proximitat de Sardenya, sense que, però, divisessin la terra, perquè durant aquella travessia van tenir un temps marcat per grans albaïnes, boira espessa i bromes, de manera que, des dels vaixells, no veien gairebé res i, per aquesta raó, avançaven molt lentament

◊ virðuligr hans líkami var í fyrstu fluttr ór sinni borg Yppon fyrir sakir úfriðar í Sardínarey, er liggr fyrir Áffrica, en síðan var hann fluttr af Leobrando Langbarða konungi í þá borg, er Papía heitir, ok Tícínum kallaz ǫðru nafni, ok vegsamliga varðveittr í Pétrs kirkju með miklum fékostnaði, áðr konungrinn fengi helgan dóminn: a causa de la guerra, el seu venerable cos de primer fou traslladat de la seva ciutat [natal] d'Hipona a Sardenya, que es troba davant Àfrica, però després fou dut pel rei dels llombards, Liutbrand, a la ciutat que es diu Pavia o, amb un altre nom, Ticinum, i fou guardat amb tots els honors a l'església de Sant Pere [en Cel d'Or], i amb gran dispendi abans que el rei no rebés la santa relíquia (el rei Liutbrand hagué de pagar molts de diners per poder comprar les relíquies: Liutprandus rex, dato magno pretio, accepit sanctas reliquias) 

sardínu·dós <f. -dósar, -dósir>: llauna f de sardines
	eins og í sardínudós: <LOC FIG> com en una llauna de sardines (molt estrets)

Saron <m. Sarons, pl. no hab.>:

Saron m, Saró m, Xaron m (שָׁרוֹן, Σαρών)

◊ allir þeir, sem áttu heima í Lýddu og Saron, sáu hann, og þeir sneru sér til Drottins: Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor

◊ Saron skal verða að beitilandi fyrir hjarðir og Akordalur að nautastöðli fyrir þá af þjóð minni, sem leita mín: la plana de Saron servirà de pastura a les ovelles i la vall d'Acor serà un clos per a les vaques, per a aquells del meu poble que em cerquen

◊ þau skulu blómgast ríkulega og fagna af unaði og gleði. Vegsemd Líbanons skal veitast þeim, prýði Karmels og Sarons. Þau skulu fá að sjá vegsemd Drottins og prýði Guðs vors: que s'omplin amb gran esplet de flors, que saltin i cridin de goig i d'alegria! Que els siguin donades la glòria del Líban, la magnificència del Carmel i de Saron. Tots ells veuran la glòria del Senyor i la magnificència del nostre Déu

◊ og þeir bjuggu í Gíleað, í Basan og þorpunum umhverfis, og í öllum beitilöndum Sarons, svo langt sem þau náðu: habitaven a Galaad, a Basan, en els pobles de llur rodalia, i a tots els llocs de pasturatge de Saró fins a llurs límits

Saron·vellir <m.pl -valla>:

plana f de Saron

◊ ég er narsissa (חֲבַצֶּלֶת) á Saronvöllum, lilja í dölunum: jo sóc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls

satans·sveppur <m. -svepps, -sveppir o -sveppar>: matagent m, mataparent m (bolet Boletus satanas)

satín <n. satíns, pl. no hab.>:

setí m

satíri <m. satíra, satírar>:

<MITOL> sàtir m (→ skógartröll)

sauðar·gæra <f. -gæru, -gærur>: pellissa f, pell f d’ovella (amb la llana, això és, sense pelar)

sauð·fé <n. -fjár, no comptable>: bestiar oví

sauð·kind <f. -kindar, -kindur>: ovella f

sauður <m. sauðar (o: sauðs), sauðir>: 1. (kind) ovella f
	2. (vanaður hrútur) moltó m (xot sanat)
	3. (auli) ruc m (beneit)
	4. það er misjafn sauður í mörgu fé: <LOC FIG> tots els ramats tenen la seva ovella esguerrada,
		dins tots els paners de pomes, n'hi ha una de podrida
	5. <FIG> svartur sauður í ættinni: l'ovella negra de la família

sauð·þrár, -þrá, -þrátt: tossut -uda com un marrà, caparrut com ell totsol caparruda com ella tota sola, caparrut -uda com un peix de xarxa

sauma <sauma ~ saumum | saumaði ~ saumuðum | saumað ║ e-ð>: cosir una cosa

sauma·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de cosir, màquina f de ripuntar (Mall.)

saum·háfur <m. -háfs, -háfar>: peix clavellat (peix Echinorhinus brucus)

saum·nál <f. -nálar, -nálar>: agulla f de cosir

saumur <m. saums, saumar>: 1. (saumfar) costura f (cosit)
		spretta upp saum: desfer una costura, descosir una costura
	2. saumar <m.pl sauma>: (saumaskapur) [labor f de] costura f
		sitja við sauma (o: að saumum): seure fent costura
	3. (safnheiti fyrir nagla) claus m.pl (terme per a designar-los col·lectivament)
	4. fara í saumana á e-u: <LOC FIG> entrar a fons en una cosa

saur·lát <n. -láts, -lát>:

defecació f

sau·tján: disset, dèsset (Val.), desset (Bal.) (17)

sautjándi, sautjánda, sautjánda: dissetè -ena

sá, sú, það <dem.>: aquest -a
	í því er...: i tot just quan...

sá: pret. de → sjá ‘veure’

Sádi-Arabi <m. -Araba, -Arabar>:

àrab saudita m & f

Sádi-Arabía <f. -Arabíu, pl. no hab.>:

Aràbia Saudita

sádi·arabískur, -arabísk, -arabískt <adj.>:

d'Aràbia Saudita

sáð·lát <n. -láts, -lát>:

ejaculació f

♦ of brátt sáðlát: ejaculació precoç

♦ ótímabært sáðlát: ejaculació precoç

♦ sáðlát í svefni: pol·lució nocturna

sál¹ <f. sálar, sálir (o: sálar)>: 

ànima f

◊ sé sál ~ andi hans bundið í bundini lifandi manna: que la seva ànima ~ el seu esperit (d'ell) sigui lligada ~ lligat en el feix dels vivents (תְּהֵא נַפְשׁוֹ (נִשְׁמָתוֹ) צְרוּרָה בִּצְרוֹר הַחַיִּים)

◊ sé sál (andi) hennar bundið í bundini lifandi manna: que la seva ànima ~ el seu esperit (d'ella) sigui lligada ~ lligat en el feix dels vivents (תְּהִי נַפְשָׁהּ (נִשְׁמָתָהּ) צְרוּרָה בִּצְרוֹר הַחַיִּים)

♦ selja djöflinum sálu sína fyrir e-ð: vendre la seva ànima al dimoni per una cosa

♦ selja djöflinum sálu sína til að <+ inf.>: vendre la seva ànima al dimoni per a <+ inf.> 

♦ selja djöflinum sálu sína og fá í stað[inn] e-ð: vendre la seva ànima al dimoni a canvi d'una cosa

sál² <f. sálar, sálar>: 

(skinnpoki) sac m (de cuiro, amb el cul de fusta)

♦ seint fyllist sálin prestanna: <LOC FIG> el sac dels mossens triga molt a ésser ple (es diu parlant d'un cobdiciós que mai no en té prou)

Sál <m. Sáls>:

Saúl

◊ Sál og Davíð: Saül i David

sála <f. sálu, sálur>:

variant literària o arcaïtzant de → sál ‘ànima’

sálaður, sáluð, sálað <adj.>:

traspassat -ada, finat -ada

sálar·angist <f. -angistar, no comptable>:

angoixes f.pl, opressió f de l'ànima

sálar·ástand <n. -ástands, no comptable>: 

estat anímic

sálar·far <n. -fars, no comptable>:

estat anímic

sálar·friður <m. -friðar, no comptable>:

pau f d'esperit, pau f de l'ànima

sálar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

variant de → sálfræði ‘psicologia’

sálarfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

variant de → sálfræðilegur, sálfræðileg, sálfræðilegt ‘psicològic -a’

sálar·háski <m. -háska, no comptable>:

perill m per a l'ànima, perill anímic

sálar·heill <f. -heillar, no comptable>:

[eterna] salvació f (de l'ànima després de la mort)

sálar·hreinleiki <m. -hreinleika, no comptable>:

puresa f d'esperit, puresa f de cor

sálar·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:

pur -a d'esperit, pur -a de cor

sálar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur>:

crisi anímica

sálar·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:

[forta] angoixa f

sálar·laus, -laus, -laust <adj.>:

(harðbrjóstaður) sense ànima

sálar·legur, -leg, -legt <adj.>:

anímic -a

sálar·líf <n. -lífs, no comptable>:

vida f interior

sálar·óró <f. -óróar, no comptable>:

desassossec m, intranquil·litat f d'esperit

sálar·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:

1. <GEN> recerca f interior, treball introspectiu

2. sálarrannsóknir <f.pl -rannsókna>: <PSICOL> recerques parapsicològiques

sálarrannsóknar·félag <n. -félags, -félög>:

associació f de parapsicologia

♦ Sálarrannsóknarfélag Íslands: Societat de Parapsicologia d'Islàndia

sálar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

combat m interior

sálar·tetur <n. -teturs, -tetur>:

<FAM> company m [íntim]  (amic de l'ànima, amigatxo)

♦ litla sálartetrið mitt (o:  mitt litla sálartetur): el meu tresoret (el meu xicot)

♦ sálartetrið mitt!: amoret meu! (o: tresoret meu!)

sálar·trú <f. -trúar, -trúr>:

<RELIG> animisme m

sálar·þrek <n. -þreks, no comptable>:

gran força anímica

sálar·þroski <m. -þroska, no comptable>:

maduresa anímica

sálast <sálast ~ sálumst | sálaðist ~ sáluðumst | sálast>:

1. <LIT> expirar, traspassar

2. sálast úr e-u: <FIG> morir-se de...

♦ sálast úr hungri ~ leiðindum ~ hita ~ verkjum ~ spennu: morir-se de gana ~ d'avorriment ~ de calor ~ de dolor ~ de tensió [nerviosa]

sáld <n. sálds, sáld>:

1. (fínt) tamís m (fl./pl.: tamisos), sedàs m (fl./pl.: sedassos) (fi)

2. (grófgert) porgador m, garbell m, crivell m (Ross.) (gros)

sálda <sálda ~ sáldum | sáldaði ~ sálduðum | sáldað ║ e-ð>:

1. tamisar una cosa

2. salda e-u:  → sáldra ‘ensalgar’

sáld·bein <n. -beins, -bein>:

<MED> os m etmoide

sáldbeins·hóla <f. -hólu, -hólur>: <MED> si m etmoïdal

sáldra <sáldra ~ sáldrum | sáldraði ~ sáldruðum | sáldrað ║ e-u [á e-ð (o: yfir e-ð)]>:

(strá e-u yfir e-ð) ensalgar de X [una cosa], empolvorar de X [una cosa] (espargir o disseminar sucre, farina etc. amb un tamís o colador molt fi sobre una cosa)

◊ sáldra hveiti yfir e-ð: enfarinar una cosa amb farina de forment

◊ sáldra mjöli á e-ð: enfarinar una cosa, ensalgar de farina una cosa

◊ sáldra sykri á kökuna: ensalgar de farina la coca

sáld·vefur <m. -vefjar, -vefir>:

<BOT> floema m

sáld·þrykk <n. -þrykks, -þrykk>:

<ART> serigrafia f

sál·eðlisfræði <f. -eðlisfræði, no comptable>: psicofísica f

sál·farir <f.pl -fara>:

viatge m astral

sál·fræði <f. -fræði, no comptable>: psicologia f
	sálfræði barna og unglinga: psicologia infantil i juvenil
	sálfræði náms: psicologia educativa, psicologia educacional (→ námssálfræði)

sálfræði·kenning <f. -kenningar, -kenningar>: teoria psicològica

sálfræði·legur, -leg, -legt: psicològic -a (relacionat amb la psicologia)
	sálfræðileg málvísindi: psicolingüística f
	sálfræðileg meðferð: tractament psicològic
	sálfræðilegur hernaður: guerra psicològica

sálfræði·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: tractament psicològic

sál·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: psicòleg m, psicòloga f

sálfræði·próf <n. -prófs, -próf>: test psicològic, test psicotècnic

sálfræði·stefna <f. -stefnu, -stefnur>: corrent psicològic, corrent m en psicologia

sálfræði·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>: serveis psicològics, serveis m.pl d'atenció psicològica

sálga <sálga ~ sálgum | sálgaði ~ sálguðum | sálgað ║ e-m>:

<LIT> matar algú, fer passar algú a millor vida

sál·greining <f. -greiningar, pl. no hab.>: psicoanàlisi f

sál·greinir <m. -greinis, -greinar>: psicoanalista m & f

sál·gæsla <f. -gæslu, no comptable>: atenció f espiritual, assistència f espiritual, <†> cura f d'ànimes

sál·könnuður <m. -könnuðar, -könnuðir>: psicoanalista m & f

sál·könnun <f. -könnunar, pl. no hab.>: psicoanàlisi f

sál·lækir <m. -lækis, -lækar>: psicoterapeuta m & f

sál·lækning <f. -lækningar, -lækningar>: psicoteràpia f

sálma·bók <f. -bókar, -bækur>: 1. (saltari) psalteri m (llibre de psalms)
	2. (við guðsþjónustu) llibre m de càntics i himnes religiosos (per a ésser cantats durant els oficis religiosos)

sálma·skáld <n. -skálds, -skáld>: 1. <GEN> psalmista m & f
	2. autor m d'himnes religiosos, autora f d'himnes religiosos

sálma·söngur <m. -söngs, -söngvar>: 1. cant m de psalms, psalmòdia f
	2. (við guðsþjónustu) cant m d'himnes religiosos (p.e., durant els serveis religiosos)

sálmur <m. sálms, sálmar>: 1. <GEN> psalm m (o: salm)
		Sálmarnir [Davíðs]: els Psalms de David (un dels llibres de la Bíblia: תהילים)
	2. (til söngs við guðsþjónustu) himne religiós (per a ésser cantat en els oficis protestants)
		→ Hugvekjusálmar síra Sigurðar Jónssonar á Presthólum: els “Psalms de les Meditacions Sacres” de mossèn Sigurður Jónsson, pastor de Presthólar
		→ Passíusálmar eftir Hallgrím Pétursson:  els “Psalms de la Passió” de Hallgrímur Pétursson

sálna·flakk <n. -flakks, no comptable>: metempsicosi f, transmigració f de l'ànima

sálna·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>: pastor m d'ànimes

sálna·hrakningur <m. -hraknings, no comptable>: variant antiquada de → sálnaflakk ‘metempsicosi’

sálna·registur <n. -registurs, -registur>: registre m parroquial

sál·rænn, -ræn, -rænt: 1. (geðrænn) psíquic -a (mental)
		sálrænir sjúkdómar: malalties psíquiques (o: mentals), desordres psíquics
	2. (áfall, ofbeldi, hernaður) psicològic -a (guerra, violència, fet traumátic)
		sálrænt áfall: xoc (o: cop) psicològic, experiència traumàtica
		sálrænn hernaður: guerra psicològica
		sálrænt ofbeldi: violència psicològica

sál·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>: psicopatia f

sálsýkis·fræði <f. -fræði, no comptable>: psicopatologia f

sálsýkisfræði·legur, -leg, -legt: psicopatològic -a

sálsýkis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: psicopatòleg m, psicopatòloga f

sálu·félagi <m. -félaga, -félaga>:

<FIG> ànima bessona 

sálugur, sálug, sálugt <adj.>:

difunt -a, [que] al cel sia (Mall.) 

♦ maðurinn minn sálugur: el meu difunt marit, es meu homo, al cel sia, (Mall.) 

♦ amma mín sálug: la meva difunta àvia, sa meva padrina, al cel sia, (Mall.) 

♦ Anna sáluga: l'Anna, que descansi en pau; n'Aina al cel sia, (Mall.) 

♦ Ari sálugi: l'Ari, que descansi en pau; n'Ari al cel sia, (Mall.) 

sálu·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:

<RELIG> salvació f de l'ànima

sáluhjálpar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:

jurament m [fet] per la seva ànima  (jurament molt solemne)

sáluhjálpar·her <m. -hers, no comptable>:

<†> variant antiquada de → hjálpræðisher “exèrcit de salvació”

sálu·hjálpari <m. -hjálpara, no comptable>:

<RELIG> Salvador m

♦ frelsari og sáluhjálpari: redemptor i salvador

sáluhjálp·legur, -leg, -legt <adj.>:

<RELIG> salvífic -a

sálu·hlið <n. -hliðs, -hlið>:

portal m de cementiri, porta f de cementiri  (Lit. ‘portal de les ànimes’. Quan tenia una o diverses campanes → klukknaport)

sálu·hólpinn, -hólpin, -hólpið <adj.>:

salvat -ada (que ha aconseguit la salvació)

◊ hann dó fyrir þig. Í honum ertu endurleystur, í honum ertu sáluhólpinn: ell va morir per tu. En ell ets rescatat, en ell ets salvat

sálu·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:

1. <RELIG> missa f de difunts, missa f de rèquiem

2. <MÚS> rèquiem m

sálu·sorgari <m. -sorgara, -sorgarar>:

1. (fínt) pare m espiritual (director espiritual)

2. (prestur) pastor m, pastora f (prevere)

sálu·tjón <n. -tjóns, -tjón>:

perdició f de l'ànima

◊ ...þvíat þessir hlutir eru hverjum konungsmanni mikil skömm þessa heims, en hann hlýtr af sálutjón annars heims, ef hann verðr í þessum hlutum tekinn: ...per tal com totes aquestes coses en aquest món són una gran deshonra per a qualsevol home del rei i en l'altre, la perdició de la seva ànima, si és trobat culpable d'aquestes coses

♦ bíða sálutjón: perdre la seva ànima, condemnar-se

♦ vinna e-m sálutjón: causar a algú la condemnació de la seva ànima

◊ Árni byskup mælti þá: "Af orðum Innocentií páfa vitum vér, at sú tíundargerð er eigi okr ok vinnr engum manni sálutjón: aleshores el bisbe Árni va dir: "Per les paraules del Papa Innocenci sabem que l'exacció d'un delme no és pas usura i que a cap home que la imposi no li causa la perdició de la seva ànima

sálvef·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

psicosomàtic -a

♦ sálvefrænir sjúkdómar: malalties psicosomàtiques

sána <n. sána, sánu. Gen. pl.: sána>:

sauna f (→ gufubað)

sápa <f. sápu, sápur. Gen. pl.: sápa o: sápna>: sabó m
	→ baðsápa “sabó de bany”
	→ raksápa “sabó d'afaitar”

sápu·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:

bombolla f de sabó

sápu·burður <m. -burðar, -burðir>:

ensabonada f

sápu·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

saboneria f

sápu·froða <f. -froðu, no comptable>:

escuma f de sabó, sabonera f

sápu·kúla <f. -kúlu, -kúlur>: bombolla f (o: bambolla f) de sabó
	blása sápukúlur: fer bombolles de sabó

sápu·laust <adv.>:

sense sabó

sápu·löður <n. -löðurs, no comptable>:

escuma f de sabó, sabonera f

sápu·skúm <n. -skúms, no comptable>:

escuma f de sabó, sabonera f

sápu·stykki <n. -stykkis, -stykki>: pastilla f de sabó

sápu·vatn <n. -vatns, -vötn>:

aigua sabonosa

sár <n. sárs, sár>: ferida f
	flakandi sár: ferida oberta
	binda um sár: embenar una ferida
	búa um sár: netejar una ferida i embenar-la
	gera að sárum: netejar una ferida i embenar-la
	tíminn græðir (o: læknar) öll sár: <LOC FIG> el temps cura totes les ferides
	ýfa upp sár: reobrir-se una ferida ja tancada (en sentit figurat)
	vera í sárum: 1. fer la muda (els ocells) 2. estar tristot, estar poc canari
	sárið rifnaði upp: la ferida va esclatar, es va badar

sár, sár, sárt: 1. ferit
	2. amargat
	vera sár út í einhvern: estar amargat amb algú
	3. sitja aldrei á sárs höfði: estar sempre com gat i gos
	4. eiga um sárt að binda: haver sofert una gran pèrdua
	5. sverja og sárt við leggja: jurar i perjurar, jurar i tornar a jurar, dir per lo més sagrat
	6. vera sárt leikinn: deixar fet benes, deixar maltret, estar en un estat lamentable
	7. mig tekur sárt til hans/hennar: em fa pena (ell/ella)
	8. mig tekur það sárt: em sap molt de greu
	9. það er sárt: fa mal

sára·bindi <n. -bindis, -bindi>: bena f

sára·sótt <f.-sóttar, no comptable>: sífilis f

sár·hryggur, -hrygg, -hryggt: dolorosament afligit -ida, molt trist -a i apenat -ada
	vera sárhryggur vegna e-s: estar dolorosament afligit per...

sár <m. sás, sáir>:

<HIST> bujol m de fusta

sár <n. sárs, sár>:

1. <GEN> ferida f, <† eða ritm.> nafra f

♦ binda um sárin: embenar les ferides

♦ það blæðir úr sárinu: la ferida sagna

♦ búa um sárin [e-s]: curar les ferides [d'algú] (netejar una ferida i embenar-la)

♦ deyja úr sárum [sínum]: morir a conseqüència de les seves ferides

♦ flaka sundur af sárum: obrir-se ferides a la pell

◊ hver hans líkamalimur og æð af sárum sundur flakti: a tots i cadascun dels membres del seu cos, i [amb ells] les seves venes, van badar-se ferides

◊ inn mikli maðr kom þar at, sem Hálfdan lá ok flakti í sundr af sárum: l'home corpulent va entrar allà on en Hálfdan jeia amb les ferides obertes

♦ flakandi sár: una ferida oberta

♦ sárið grær ~ sárin gróa: la ferida cicatritza ~ les ferides cicatritzen

♦ strá salti í sárin: <LOC FIG> posar sal a les ferides

2. (um fugla) muda f (de plomatge d'ocells)

♦ vera í sárum: 1. <GEN> fer la muda; 2. <FIG> estar capbaix -a, caure-li a algú les ales del cor, estar alacaigut -uda

◊ hænan er í sárum: la gallina està fent la muda

sára·kanni <m. -kanna, -kannar>:

<MED> sonda f de drenatge

sár·grætilegur, -grætileg, -grætilegt <adj.>:

planyívol -a, lamentable, deplorable

sár·hryggur, -hrygg, -hryggt <adj.>:

dolorosament afligit -ida, molt trist -a i apenat -ada

♦ vera sárhryggur vegna e-s: estar dolorosament afligit per...

sársauka·fullur, -full, -fullt <adj.>:

dolorós -osa

sársauka·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense dolor, indolor -a

sársauka·mörk <n.pl -marka>:

<FIG> límits m.pl del que és suportable

sársauka·tilkenning <f. -tilkenningar, -tilkenningar>:

sensació f de dolor

sárs·auki <m. -auka, no comptable>:

dolor m,f

◊ ef þá einhver maður af öllum lýð þínum Ísrael ber fram einhverja bæn eða grátbeiðni, af því að hann finnur til angurs (נֶגַע ,נִגְעוֹ) og sársauka (מַכְאוֹב ,מַכְאֹב) og fórnar höndum til þessa húss, þá...: si llavors cap home o tot el teu poble d'Israel sencer, perquè sent angoixes o dolor, et fa una pregària o una súplica o un sacrifici tot estenent les mans cap a aquest temple, llavors...

◊ aðeins kennir líkami hans eigin sársauka (יִכְאָב), og sál hans hryggist yfir sjálfum honum: és per ell totsol que sent el dolor en el seu cos i és per ell totsol que sent la tristor a la seva ànima

♦ ákafur sársauki: viu dolor, dolor viu

♦ gráta af sársauka[num]: plorar de dolor

♦ gríðarlegur sársauki: dolor terrible

♦ hræðilegur sársauki: dolor espantós

♦ mikill sársauki: dolor fort

♦ orga af sársauka: bramar de dolor

♦ snarpur sársauki: dolor viu

♦ snögglegur (o: snöggur) sársauki: dolor sobtat

♦ stingandi sársauki: dolor punyent

♦ e-r finnur til sársauka í e-u: algú sent dolor a..., a algú una cosa li fa mal

♦ kenna til sársauka: sentir dolors, sofrir

♦ sársauki við samfarir: dolor durant el coit

♦ stynja af sársauka: queixar-se de dolor, gemegar de dolor

♦ súpa hveljur af sársauka: panteixar de dolor, bleixar de dolor

♦ veina af sársauka: gemegar de dolor

♦ viðkvæmur fyrir sársauka: sensible al dolor

♦ þola mikinn sársauka: suportar forts dolors

♦ æpa af sársauka: cridar de dolor

♦ öskra af sársauka: bramar de dolor

sár·þjáður, -þjáð, -þjáð <adj.>:

desencaixat -ada de dolor, que sofreix moltíssim

sátt <f. sáttar, sættir (o: sáttir). Emprat sovint en hab.>:

variant de → sætt ‘reconciliació; acord, entesa’

♦ ná sátt um e-ð: arribar a un acord sobre una cosa, arribar a una entesa sobre una cosa

♦ taka e-n í sátt: reconciliar-se amb algú, fer la pau amb algú

sáttmáls·örk <f. -arkar, -arkir>:

<RELIG> arca f de l'aliança (ʔărōn bərīθ, ʔărōn ha-bərīθ, אֲרוֹן בְּרִית, אֲרוֹן הַבְּרִית)

◊ vér skulum sækja sáttmálsörk Drottins til Síló, og þegar hún er komin hér meðal vor, mun hún frelsa oss af hendi óvina vorra: enduguem-nos de Siló l'arca de l'aliança de Jahvè, a fi que vingui enmig de nosaltres i ens alliberi de les mans dels nostres enemics (La traducciós islandesa fa: ...i quan haurà vingut entre nosaltres, ens alliberarà de les mans...) 

sbr.: abrev. de samanber ‘cf.’ (confer, compari's)

Go to Vincles cap a Islàndia