MaciÓ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

U-Ú

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Ὀλίγος ἐστὶν καὶ λυπηρὸς ὁ βίος ἡμῶν, καὶ οὐκ ἔστιν ἴασις ἐν τελευτῇ ἀνθρώπου, καὶ οὐκ ἐγνώσθη ὁ ἀναλύσας ἐξ ᾅδου.
 
       
   
Ὅτι αὐτοσχεδίως ἐγενήθημεν καὶ μετὰ τοῦτο ἐσόμεθα ὡς οὐχ ὑπάρξαντες· ὅτι καπνὸς ἡ πνοὴ ἐν ῥισὶν ἡμῶν, καὶ ὁ λόγος σπινθὴρ ἐν κινήσει καρδίας ἡμῶν, οὗ σβεσθέντος τέφρα ἀποβήσεται τὸ σῶμα καὶ τὸ πνεῦμα διαχυθήσεται ὡς χαῦνος ἀήρ.
 
       
   
Καὶ τὸ ὄνομα ἡμῶν ἐπιλησθήσεται ἐν χρόνῳ, καὶ οὐθεὶς μνημονεύσει τῶν ἔργων ἡμῶν· καὶ παρελεύσεται ὁ βίος ἡμῶν ὡς ἴχνη νεφέλης καὶ ὡς ὁμίχλη διασκεδασθήσεται διωχθεῖσα ὑπὸ ἀκτίνων ἡλίου καὶ ὑπὸ θερμότητος αὐτοῦ βαρυνθεῖσα.
 
       
   
Σκιᾶς γὰρ πάροδος ὁ καιρὸς ἡμῶν, καὶ οὐκ ἔστιν ἀναποδισμὸς τῆς τελευτῆς ἡμῶν, ὅτι κατεσφραγίσθη καὶ οὐδεὶς ἀναστρέφει.
 
       


ufsi <m. ufsa, ufsar>: [peix m] carboner m, lluš negre (Andorra) (peix Gadus virens syn. Pollachius virens)

ugga <uggi ~ uggum | uggði ~ uggðum | uggað>:
I. <personal>: 
1. <um e-ð>: (óttasttémer per una cosa (sentir temor)
◊ hann uggði um líf sitt: temia per la seva vida
2. <að e-ð + subj.>: (hafa slæman gruntémer que <+ subj.o <+ cond. (sospitar que pot succeir una cosa desagradable)
◊ hann uggði að hann mundi verða ósáttur við það: temia que hi estaria en desacord
3. <ekki að sér>: (ekki vara sig, ekki gæta sínno pensar res, no malfiar-se, no estar recelós -osa (no estar preocupat, alerta, no creure que pugui passar res, estar desprevingut)
◊ ungur sjálfboðaliði uggði ekki að sér og lagði jeppabifreið í stæði merkt fötluðum: un jove voluntari no va pensar res i va aparcar el jeep a un indret senyalitzat per a incapacitats
II. <impersonal>: 
1. <e-n e-ð>: (óttast & hafa slæman gruntémer una cosa (sentir temor & pensar en la possibilitat que una cosa desagradable s'esdevingui)
◊ mig uggir að...: temo que...

uggi <m. ugga, uggar>: aleta f (de peix)
 
UGGARNIR - LES ALETES
bakuggi aleta dorsal
brjóstuggi → eyruggi aleta pectoral
eyruggi aleta pectoral
gotraufaruggi aleta anal
kviðuggi aleta abdominal,
aleta pelviana,
aleta ventral
raufaruggi → gotraufaruggi aleta anal
sporður aleta caudal
 

< ugg·legur, -leg, -legt <adj.>:
que és de témer, temible
♦ þat þykki mér uggligt, at...: temo que...

uggur <m. uggs, no comptable>:
temor m,f
♦ e-m er uggur á, að...: algú tem que...

uggvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (óhugnanlegurinquietant, alarmant (que fa sentir inquietud, que no presagia res de bo, amenaçador)
◊ uggvænleg framtíð: un futur inquietant
◊ uggvænleg þróun: un desenvolupament alarmant
2. (sem ástæða er til að óttast, uggvænnque és de témer, temible
3. (ískyggilegursinistre -a (tenebrós)
4. (skelfilegur, ógurleguresglaiador -a (terrible, horrible, horripilant)

ugg·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
que és de témer
♦ sem uggvænt er: com és de témer

ugla <f. uglu, uglur. Gen. pl.: ugla o: uglna>:
1. <GENmussol m, òliba f (qualsevol ocell de la família dels estrígids)
♦ flytja uglur til Aþenu: vendre neveres als esquimals, tirar aigua a la mar
2. duc blanc, duc m de les neus (ocell Nyctea scandiaca) (snæugla)
3. (bátsuglapescant m (d'embarcació)
4. (snagipenjarobes m (de paret)
5. (ófríð konacard m (dona lletja)

ull <f. ullar, no comptable>: llana f
	hæra ull: sortejar llana

ullar·lagður <m. -lagðs, -lagðar>:
tofa f de llana, floc m de llana

ull·blekill <m. -blekils, -bleklar>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)

ullins·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna; emprat hab. en pl.>:
(húðsepar hvorum megin við hjartarætur sláturdýraorelleta f de cor (atri de cor d'animal escorxat)

ull·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
cotonera f d'Alemanya* (planta Filago vulgaris syn. Filago germanica)

ull·serkur <m. -serks o -serkjar, -serkir>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)

um <prep.+ac.>: 1. per, sobre, al voltant de
	2. hvað er um að vera?: què passa?
		hvað er um að vera í Barselónu?: què hi ha de nou a Barcelona?

um·boð <n. -boðs, -boð>:
1. (heimildautoritat f (poder per fer una cosa)
♦ án fulls umboðs e-s: sense el ple consentiment d'algú
♦ fá umboð til e-s: rebre plena autoritat per a una cosa
♦ veita e-m umboð til e-s: autoritzar algú a 
◊ skriflegt umboð: autorització per escrit
2. <JUR = umboðsvaldpoder m [notarial] 
♦ gefa e-m umboð til e-s: donar poders a algú per a 
♦ gefa e-m fullt og ótakmarkað umboð til e-s: atorgar poders, plens i generals, a algú per a 
♦ ég gef hér með X fullt og ótakmarkað umboð til þess fyrir mína hönd að undirrita kaupsamning svo og...: atorgo poder ple i general a X perquè en nom meu i representació meva signi el contracte de compra-venda, així com...
♦ samkvæmt umboði: per poders
3. (til að greiða atkvæðidelegació f (de vot a altri mitjançant poders específics)
♦ greiða atkvæði samkvæmt umboði: delegar el vot 
4. (kjósendamandat m (dels parlamentaris, regidors etc. per a actuar en nom i interès de llurs votants)
♦ fá umboð frá kjósendum: obtenir el mandat dels electors
5. (umboðsfyrirtækiagència f [concessionària] (empresa comercial intermediària)
♦ vera með umboð fyrir e-u: tenir la concessió de..., ésser el concessionari ~ la concessionària de...

umboðs·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
1. <GENagent m & f, representant m & f
♦ umboðsaðili rithöfundar: agent literari
◊ Námsgagnastofnun og Rithöfundasamband Íslands gera hér með eftirfarandi samning er fjallar um greiðslu ritlauna til höfunda eða umboðsaðila þeirra fyrir afnot af ritverkum í lesbókum: La Fundació de Materials i Mitjans Educatius o Námsgagnastofnun i l'Associació d'Escriptors en llengua islandesa atorguen, per mitjà d'aquest document, el següent contracte que tracta del pagament dels drets d'autor als escriptors o a llurs agents literaris per l'ús de llurs obres als llibres de lectura i/o de text
2. <AUTOMconcessionari m, concessionària f
♦ umboðsaðili [fyrir] BMW á Íslandi: el concessionari de BMS a Islàndia

umbo­s·rŠ­isma­ur <m.-rŠ­ismenn>: agent consular

umbóta- <en compostos>:
reformista

umbóta·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit m reformista

umbóta·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m reformista

umbóta·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
reformista

umbóta·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
reformista m & f

um·breyta <-breyti ~ -breytum | -breytti ~ -breyttum | -breytte-u>:
modificar una cosa

um·brot <n. -brots, -brot>: compaginació f (de llibre etc.)

umburðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
intolerància f

um·b˙­ir <f.pl -búða>: 1. (um sár) embenat m, embenatge m (de ferida)
	2. (um vöru) envoltori m (de producte comercial)

um·bætur <f.pl -bóta>:
mesures f.pl de reforma, reformes f.pl

um·dŠmi <n. -dæmis, -dæmi>: 1. <GEN> districte m, circumscripció f
	2. (stjórnsýsluumdæmi í Frakklandi) departament m (a Franša);
	3. (dómstóls) partit m judicial (de jutjat)
	4. <INFORM> domini m

umdæmis·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORMnom m de domini (lénsheiti)

umfeðmings·gras <n. -grass, -grös>:
garlanda f [comuna] (planta Vicia cracca)

um·fer­ <f. -ferðar, -ferðir>: 1. <GEN> trÓnsit m (circulació rodada)
		það er mikil umferð: hi ha molt de trànsit
		öll umferð bönnuð: prohibit el trànsit
	2. rotació f
		umferð tunglsins um jörðina: la rotació de la lluna al voltant de la terra
	3. circulació f
		setja e-ð í umferð: posar una cosa en circulació
		taka e-ð úur umferð: llevar una cosa de la circulació

umferða·karl <m. -karls, -karlar>: vagabund m

umferða·kennari <m. -kennara, -kennarar>: <HIST> mestre m ambulant, mestra f ambulant

umfer­a·mi­st÷­ <f. -miðstöðvar, -mi­st÷dvar>: estaciˇ f dĺautobusos, terminal f d'autobusos

umferðar·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>: control m de tràsit

umfer­ar·ljˇs <n. -ljóss, -ljós>: semÓfor m

umferðar·lög <n.pl -laga>: codi m de circulació

umfer­ar·l÷gregla <f. -lögreglu, no comptable>: policia f de trÓnsit, guàdia f civil de trànsit

umfer­ar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: senyal m de trànsit

umferðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>: norma f [del codi] de circulació

umfer­ar·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f de trÓnsit

umfer­ar·slys <n. -slyss, -slys>: accident m de trÓnsit

umfer­ar·teppa <f. -teppu, no cmptable>: embotellament m [del trànsit], embussament m, embˇs m de circulaciˇ (Bal.)

umfer­ar·tugabrot <n. -tugabrots, -tugabrot>: <MAT> [nombre m] decimal periòdic
	hreint ~ blandið umferðartugabrot: decimal periòdic pur ~ mixt
umferða·sali <m. -sala, -salar>: <HIST> marxant m [ambulant]

um·fjöllun <f. -fjöllunar, no comptable>:
debat m, discussió f

um·flotinn, -flotin, -flotið <adj.>:
envoltat -ada d'aigua, enrevoltat -ada d'aigua (Bal.

um·fram <prep. + Ac. >:
per (o: part) damunt
♦ umfram allt: abans que res, primer de tot, sobretot
♦ umfram annan <+ subst.>més que qualsevol altre <+ subst.>
♦ umfram aðra menn: més que qualsevol altre
♦ umfram önnur lönd: més que qualsevol altre país
♦ umfram það sem...: més enllà de...

um·fram <adv.>:
de més (o: de massa), en excés
♦ það sem er umfram: la resta, el que hi ha de massa (o: de més) 

umfram·farangur <m. -farangurs, pl. no hab.>: excés m d'equipatge

um·framur, -fröm, -framt: redundant

um·frymi <n. -frymis, -frymi>:
<BIOLcitoplasma m

um·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
activitat f, atrafegament m (i esp., el tràfec o traüll dels habitants d'una casa)
◊ vakna við umgang: despertar-se amb el traüll de la casa

um·gengni <f. -gengni, no comptable>:
tracte m (relació que hom manté amb altri)
♦ hafa umgengni við e-n: fer-se amb algú, relacionar-se amb algú
♦ í umgengni við e-n: en el tracte amb...

um·hella <-helli ~ -hellum | -hellti ~ -helltum | -hellte-u>:
1. <GENtransvasar un líquid
2. (víni úr stampi eða byttu í tunnutrafegar vi, trascolar vi, trasbalsar vi (Mall.) (vi del cup o la tina a les bótes)
◊ umhella víninu og skilja vínið frá botnfalli: trascolar el vi i clarificar el vi
3. (víni úr tunnu í flöskurembotellar vi (vi de les bótes a les ampolles)

um·horf <n. -horfs, no comptable>:
1. (umhverfi, nærsveitirrodalia f, voltants m.pl (contrada circumdant, encontorns)
2. (útsýni, sýnvista f (aspecte o panorama que ofereix un paisatge, un carrer etc. en un moment donat del dia o en un dia determinat)
◊ svona var umhorfs í skemmunni á nýársdag: aquesta era la vista que oferia el porxo el dia de cap d'any
◊ svona var umhorfs í garðinum mínum að morgni 25. september 2005: aquesta era la vista que oferia el meu jardí la matinada del 25 de setembre del 2005
♦ hér er fagurt umhorfs ~ það er fagurt umhorfs: <LOC FIGd'aquí estant es divisa una vista bonica, quina vista més bonica que hi ha d'aquí estant!
◊ hvernig haldið þið að Reykjavík, verði umhorfs eftir eina öld?: com creieu que serà l'aspecte de Reykjavík d'aquí a un segle?
◊ hvernig er umhorfs heima hjá ykkur?: com és la vista que es divisa de casa vostra estant?
3. <FIG = útsýniambient m (atmosfera que hom respira en una festa, un local de diversió etc.)

um·hugsun <f. -hugsunar, -hugsanir>:
reflexió f, consideració f 
♦ þetta vakti mig til umhugsunar um það að... <+ ind.>això em va portar a considerar que <+ ind.

um·hverfi <n. -hverfis, no comptable>: 1. <GEN> voltants m.pl 2. (náttúruumhverfi) medi ambient m 3. (félagsumhverfi) entorn m

umhverfis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ciències f.pl mediambientals

umhverfis·löghyggja <f. -löghyggju, no comptable>:
determinisme m ambiental

umhverfis·mengun <f. -mengunar, pl. no hab.>:
contaminació f mediambiental

umhverfis·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de medi ambient, ministra f de medi ambient

umhverfis·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de medi ambient

umhverfis·vernd <f. -verndar, no comptable>: protecciˇ f del medi ambient, protecció mediambiental

umhverfis·vottaður, -vottuð, vottað <adj.>:
amb certificació mediambiental, amb certificació de producte respectuós amb el medi ambient

umhverfis·vottun <f. -vottunar, pl. no hab.>:
certificació f de producte respectuós amb el medi ambient

umhverfis·vænn -vŠn, -vŠnt: ecol˛gic -a, natural, respectuós -osa amb el medi ambient

um·hyggja <f. -umhyggju, no comptable>:
atencions f.pl, preocupació f (sol·licitud, interès especial & cura, assistència)
◊ ást og á: amor i atencions
◊ þá varð Drottinn fullur umhyggju (וַיְקַנֵּא) vegna lands síns, og hann þyrmdi lýð sínum: aleshores Jahvè es va omplir de gelosia pel seu poble i es compadí del seu poble
♦ bera umhyggju fyrir e-m: [pre]ocupar-se d'algú
◊ ég er hrjáður og snauður, en Drottinn ber umhyggju (יַחֲשָׁב) fyrir mér: sóc pobre i indigent, però Adonai s'ocupa de mi
◊ varpa áhyggjum þínum á Drottin, hann mun bera umhyggju (יְכַלְכְּלֶךָ) fyrir þér, hann mun eigi að eilífu láta réttlátan mann verða valtan á fótum: llança els teus neguits a Jahvè, que ell s'ocuparà de tu, ell no deixarà mai que el just traveli
◊ varpið allri áhyggju yðar á hann, því að hann ber umhyggju (μέλει) fyrir yður: descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, perquè ell es preocupa de vosaltres
◊ hann hefir borið umhyggju (יָדַע) fyrir för þinni um þessa miklu eyðimörk. Í fjörutíu ár hefir Drottinn Guð þinn nú verið með þér; ekkert hefir þig skort: ell coneix (el text islandès interpreta: ha tingut cura de, s'ha preocupat de) la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvè, el teu Déu, és amb tu, i no t'ha mancat mai res
♦ sýna e-m umhyggju: preocupar-se d'algú, mostrar la seva sol·licitud per algú, mostrar el seu interès per algú

umhyggju·samur, -söm, -samt <adj.>:
considerat -ada, atent -a (sol·lícit, ple de consideració i miraments)

umkomu·laus, -laus, -laust: 1. (einmana, einstŠ­ingslegur) solitari -ària (sense ningú, tot sol)
	2. (hjálparlaus) desvalgut -uda, desemparat -ada
		einmana og umkomulaus: sol i desemparat

umkomu·leysi <n. -leysis, no comptable>: desemparament m, desemparança f

um·kringdur, -kringd, -kringt <adj.>:
rodejat -ada, enrevoltat -ada (Mall., Men.
◊ komið út með hendur á lofti! húsið er umkringt!: sortiu amb les mans enlaire! la casa està rodejada!
♦ vera umkringdur af e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.per una cosa
♦ vera umkringdur e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.per una cosa

um·kringja <-kringi ~ -kringjum | -kringdi ~ -kringdum | -kringte-ð>:
rodejar una cosa, encerclar una cosa, enrevoltar una cosa (Mall., Men.

um·kvörtun <f. -kvartanar, -kvartanir>:
queixa f
♦ heyrast umkvartanir yfir e-u: sentir-se queixes sobre una cosa

um·lukt: supí de → umlykja ‘circumdar’

um·lukinn, -lukin, -lukið <adj.>:
1. <GENenvoltat -ada, enrevoltat -ada (Mall.), circumdat -ada
♦ umlukinn [með] e-u: enrevoltat d'una cosa
◊ ...sundlaug umlukta trjám, plöntum og blómum: ...una piscina envoltada d'arbres, plantes i flors
♦ það sem umlykur fyrir hið umlukta: <LING & RETORel contingent pel contingut, tipus de metonímia
2. (garður, lóð o.s.fr.tancat -ada, clos -a (jardí, solar etc. tancat amb una tanca)

um·lykja <-lyk ~ -lykjum | -lukti ~ -luktum | -lukte-ð ~ e-n með e-u>:
envoltar una cosa ~ algú de...
◊ ég vil setja herbúðir allt í kringum þig, umlykja þig með varðmönnum (מֻצָּב, מצב) og reisa hervirki (מְצוּרָה / מְצֻרֹת, מצרת) í móti þér: t'assetjaré per totes bandes, t'encerclaré amb sentinelles (guarnicions (?), posts de vigilància (?)) i aixecaré baluards contra teu

um·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælte-ð>:
observar una cosa, comentar una cosa
♦ láta e-ð ummælt: dir una cosa, comentar una cosa, observar una cosa
◊ eins og heilagur Ambrósíus lét umælt af lotningu...: com va observar, tot meravellat i commogut, Sant Ambròs... (uti sanctus Ambrosius, stupens ac permotus, interpretatur

ummæla·laust <adv.>:
sense objeccions, sense emperons

um·mæli <n.pl -mæla>:
1. (mótbaraobjecció[ns] f[.pl] (emperò, inconvenient, rèplica)
♦ hafa ummæli um e-ð: tenir (o: posar) objeccions a una cosa, expressar-se en contra de
2. (yfirlýsingdeclaració f (manifestació, comentari sobre un tema)
3. (orðparaules f.pl (termes amb què hom ha parlat, allò que algú diu o ha dit, enraonament d'algú)
♦ meiðandi ummæli: paraules ofensives
4. (eftirtölurinsistència molesta a recordar els favors fets (paraules d'esperit petit, mesquí, retraient contínuament els favors i serveis fets o prestats a algú)
5. (ákvæðicondició f (estipulació, especificació, clàusula, terme estipulat)
6. (undanbrögðsubterfugi m (pretext per no fer, excuses)
7. (bón, bænprec m (demanda, esp. de favor)
8. <(formælingimprecació f (maledicció)
9. <(dómursentència f (de jutge)
◊ en mér var þat svá launat, at þeir sem eigi vildu fœra áleiðis fyrir mér, sǫgðu þá sjá mega hvárt ek þóttumz offari verit hafa í mínum ummælum, er ek vilda þá ǫllum lina eptir mitt líflát: i el guardó que en vaig obtenir va ésser que els qui no em volien donar suport [en aquella decisió], digueren que llavors es podia veure que jo mateix creia haver anat massa lluny en les sentències [dictades] i que ho feia per mitigar-ne l'efecte de totes elles després del meu traspàs
◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet

ummælt <supí de>: → ummæla “observar, comentar”

um·ráð <n.pl -ráða>:
1. (yfirráðdisposició f (poder de disposar d'una cosa)
♦ hafa e-ð til umráða: tenir una cosa a la seva disposició
♦ e-ð er til umráða: una cosa està a la disposició d'algú
♦ fá e-ð til umráða: posar una cosa a disposició d'algú
◊ háskólasetrið fær til umráða tvö herbergi í rannsóknarhúsi Landbúnaðarháskólans Íslands: es posen a disposició de les dependències universitàries dues aules al centre experimental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària d'Islàndia
2. (forræðicàrrec m (custòdia, control, responsabilitat sobre una cosa)
♦ hafa umráð yfir e-u: tenir una cosa al seu càrrec, tenir una cosa sota la seva responsabilitat
3. <(ráðagerðconsulta f (assessorament amb altri)
◊ bóndi veik til umráða dóttur sinnar: el pagès se n'anà a consultar l'afer amb sa filla
4. <(ráðlegging, leiðbeininginstigació f (consell incitatori)
♦ gera e-ð eftir umráði e-s: fer una cosa a instigació d'algú
5. <(umræðadiscussió f (debat, parlament, sobre un tema)

um·rót <n. -róts, pl. no hab.>:
capgirament m, trastorn m, trasbalsament m
♦ valda umróti: posar-ho tot damunt davall

um·róta <-róta ~ -rótum | -rótaði ~ -rótuðum | -rótðe-u>:
remenar una cosa, entrecavar una cosa
◊ umróta jörðunni: remenar la terra

um·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
1. <GENdebat m, discussió f [pública] 
◊ umræða Dana um Evrópusamrunann: el debat dels danesos sobre la integració europea
2. <POLÍTlectura f, deliberació f 
◊ frumvarpið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei es va aprovar a la tercera lectura

umsagnar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>: 1. <GRAM> predicat m nominal, atribut m
	2. <GRAM> predicat m verbal

um·sjß <f. -sjár, no comptable>: cura f, esment m, atenciˇ f
	veita e-m umsjß: tenir cura d'alg˙

um·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
1. (eftirlitsupervisió f (control, esment)
♦ hafa umsjón með e-u: supervisar una cosa
2. (aðstoðajut m (suport, assistència)
♦ veita e-m umsjón sína: ajudar algú donant-li el seu suport, assistir algú
3. (umönnuncura f (càrrec, esment, atenció)
♦ hafa umsjón með e-u: (annastatendre una cosa, tenir cura d'una cosa, ocupar-se d'una cosa (tenir esment del funcionament d'una màquina o d'un servei tècnic)

umsjóna·kennari <m. -kennara, -kennarar>: tutor m (tipus de professor)

umsjónar·maður <m. -manns, -menn>: supervisor m

um·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skoriðe-n>:
circumcidar algú

um·skipti <n. -skiptis, -skipti. Empr. hab. en pl.>:
grans canvis
♦ umskipti hamingjunnar: les vicissituds de la fortuna

um·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
circumcidat -ada, circumcís -isa

um·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
circumcisió f, <MEDpostectomia f

um·skurn <f. -skurnar, pl. no hab.>:
circumcisió f, <MEDpostectomia f

um·slag <n. -slags, -sl÷g>: sobre m (envoltori de carta)

um·sˇkn <f. -sóknar, -sˇknir>: sol·licitud f
	leggja inn umsókn um e-ð: presentar una sol·licitud de...
	taka við umsóknum um e-ð: admetre sol·licituds de..
	umsókn um e-ð: sol·licitud de...
		umsókn um starf: sol·licitud de treball

um·svif <n.pl -svifa>:
1. (umstang, annirtràfec[s] m.pl (atrafegament)
2. (athafnasemiactivitat[s] f[.pl], facturació f (d'empresa)
♦ hafa mikil umsvif: <LOC FIGtenir una gran activitat
3. (undanbrögð, vafningarambages m.pl (pretextos, subterfugis, voltes)
♦ hafa engin umsvif: <LOC FIGescometre [la realització d']una cosa sense dilació, tirar pel dret camí i anar al gra, no fer cap voltera

umsvifa·laust <adv.>:
(án tafarsense dilació [ni vacil·lació], immediatament, a l'instant

um·s÷gn <f. -sagnar, -sagnir>:
	1. (ummæli) judici m, parer m (declaració o comentari expressant parer o opinió)
		ég leitaði umsagnar hans um málið: li he demanat que es pronunciï sobre l'afer
	2. (ritdómur) ressenya f (escrit de crítica)
		skrifa umsögn um e-ð: fer la ressenya de...
	3. <GRAM & Lògica> predicat m
		umsögn og rökliður: predicat i argument

um·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAM & FIL LOGpredicat m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)

um·vefja <-vef ~ -vefjum | -vafði ~ -vöfðum | -vafiðe-ð~e-n>:
envoltar una cosa~algú
♦ umvefja e-n e-u: envoltar algú amb una cosa

um·vöndun <f. -vöndunar, -vandanir>:
amonestació f, reprensió f

una <uni ~ unum | undi ~ undum | unaðe-u>:
1. (líða velsentir-se bé amb una cosa (estar-ne satisfet i content, sentir-s'hi a gust amb ella)
◊ hann undi [sér] hag sínum: estava content amb la seva situació
♦ hann undi [sér] við hlut sinn: estava content amb la seva sort
◊ nú er þegar slegið í sætt málinu með því móti að Áskell skal gera um þeirra í millum. Sú var gerð Áskels að vígin skulu á standast, Þorkels og Helga bróður Hróa, Hánefs og þrælsins, en Þórodd skal bæta hundraði silfurs. Land var goldið í Reykjahverfi og voru það ráð Áskels. Eru þeir nú sáttir eftir þetta og fara nú hvorirtveggja til sinna heimkynna. Nú segir Áskell að nú hefir því nær farið sem hann gat til og þótti þessi för betur ófarin. Vémundur kvað hvern sínum forlögum fylgja verða, sagði nú hvoratveggja mega vel við una sinn hlut og segir að þá mun hver deyja er feigur er: aleshores es va arribar immediatament a un arranjament en aquell afer tot acordant que l'Áskell arbitraria entre ells dos. La decisió de l'Áskell fou que la mort d'en Þorkell i la d'en Helgi, el germà d'en Hrói, d'una banda, i, de l'altra, la d'en Hánefur i el seu esclau es compensarien -mort per mort- entre si. La mort d'en Þóroddur es compensaria amb el pagament de cent marcs d'argent. Es van emprar terres de la contrada del Reykjadalur a compte d'aquests diners. Aquest fou la sentència arbitral de l'Áskell. Després d'això, així doncs, quedaren conciliats i cadascun d'ells se'n tornà a ca seva. Aleshores l'Áskell va dir que la cosa, si fa no fa, havia anat com ell havia suposat que ho faria i que era de l'opinió que hauria estat millor que aquell viatge no s'hagués fet. En Vémundur va dir que tothom havia de seguir el seu destí, que totes dues bandes podien estar satisfetes amb la sort que els havia pertocat, i acabà afegint que tothom havia de morir en el moment que li toqués (Baetke 19874, pàg. 573: slá máli í sætt eine Sache zum (gerichtlichen) Vergleich bringen, in einer Angelegenheit einen Vergleich schließen)
♦ una sér e-u illa: estar descontent amb una cosa, no estar satisfet -a amb una cosa
♦ una sér vel e-s staðar: sentir-se bé a un indret
◊ þarna undi hann sér vel: s'hi sentia molt bé allà
♦ una sér illa e-s staðar: no trobar-s'hi bé a un indret, no sentir-s'hi a gust a un indret
♦ una sér við e-ð: estar content -a i satisfet -a amb una cosa
2. (dveljastestar-se, romandre (quedar-se, restar, trobar-se a un lloc)
3. (láta tímann líða, stytta sér stundir, skemmta sérpassar-s'ho bé, entretenir-se (passar l'estona, ocupar el temp fent alguna activitat, esp. de lleure, passar una estona agradable fent una activitat de lleure)
◊ á meðan þú ert ungur, en ellin grá ǁ og önug dokar. Nú er að leika sér ǁ við íþróttir, og oft á kvöldum ǁ una við hljóðskraf á stefnumótum, : mentre siguis jove i la canosa i malambrosa vellesa trigui. Ara és l'hora de divertir-se jugant als esports i, als vespres, passar-s'ho bé sovint amb xiuxiueigs a les cites acordades (L'original fa: dōnēc | uĭrēn[ti ǁ cānĭtĭ|ēs ăbēst // mōrō|să. Nūnc [ēt ǁ Cāmpŭs ĕt | ārĕa̅e̅ // lēnēs|quĕ sūb | nōctēm | sŭsūr[rī // cōmpŏsĭ|tā rĕpĕ|tāntūr | hōrā,)

undan·fari <m. -fara, -farar>:
1. antecedent m, precedent m (els fets que precededeixen o pressuposen una cosa & els preparatius d'una cosa)
2. preludi m (fet o acció que en prepara un o una de més important encara)
3. presagi m, auguri m, herald m (fet o acció precursora, que n'augura o presagia un o una altra)

undan·farinn, -farin, -fari­: passat -ada (precedent)
	ß undanf÷rnum ßrum: els darrers anys
	a­ undanf÷rnu: en el passat immediat, darrerament, ˙ltimament

undan·hald <n. -halds, pl. no hab.>: <MIL> retirada f
	blása til undanhalds: tocar a retirada
	vera ß undanhaldi: <FIG>: estar desapareixent, estar en retirada (deixar d'usar, de menjar etc.)

undan·renna <f. -rennu, -rennur. Gen. pl.: -renna>:
llet descremada (o: desnatada)

undanrennu·duft <n. -dufts, no comptable>:
llet f en pols descremada (o: desnatada)

undan·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
exceptuat -ada
♦ vera undanskilinn: exceptuar-se'n

undan·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
excepció f
♦ undantekningin sannar regluna: l'excepció confirma la regla

undantekningar·laust <adv.>: sense excepció

undantekningar·tilfelli <n. -tilfellis, pl. no hab.>:
cas m excepcional, excepció f

undar·legur, -leg, -legt <adj.>:
sorprenent, estrany -a, estonant (Ross., <LITque deixa meravellat -ada
◊ ok þetta þótti mǫnnum undarligt ok sǫgðu síðan frá ǫðrum mǫnnum: aquells homes ho trobaren ben estrany i ho contaren posteriorment a d'altres
◊ þá sá hann hvar maður fór ofan úr Goðaskógi og bar hrís á hesti. Brátt bar saman fund þeirra. Þórhallur spurði hann að nafni en hann kveðst Glámur heita. Þessi maður var mikill vexti og undarlegur í yfirbragði, bláeygður og opineygður, úlfgrár á hárslit. Þórhalli brá nokkuð í brún er hann sá þenna mann en þó spurði hann og skildi hann að honum mundi til þessa vísað: aleshores va veure que un home baixava del bosc de Goðaskógur amb el cavall carregat amb un feix de llenya. Aviat es varen trobar. En Þórhallur li va preguntar com es deia i ell li va respondre que es deia Glámur. Aquest home era de gran estatura i d'aspecte estrany, tenia els ulls blaus i grossos i els cabells del color gris dels llops. En Þórhallur se'n va dur una mala impressió quan va veure aquell home però tanmateix se n'adonava i comprenia que era aquell home que l'Skafti li havia indicat

undir 1. <prep.+ac.>: per dessota de, al davall de (amb verbs de moviment)
	2. <prep.+dat>: per dessota de, al davall de (amb verbs estÓtics)

undir·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-n ~ e-ð>:
preparar algú ~ una cosa
♦ undirbúa sig [sjálfan ~ sjálf]: preparar-se [a si mateix ~ mateixa]
♦ undirbúa sig fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparar-se per a una cosa
◊ ég undirbjó mig afar takmarkað fyrir þetta próf: em vaig preparar d'una manera molt limitada per aquest examen
♦ undirbúa sig undir [það] að <+ inf.>preparar-se per a <+ inf.

undirbúnings·námskeið <m. -búnings,pl. no hab.>:
curs propedèutic (o: preparatori)

undir·búningur <m. -búnings,pl. no hab.>:
1. (það að undirbúapreparació f (acte & acció de preparar)
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparació d'una cosa
2. (undirbúningsvinnapreparatius m.pl  (treballs preliminars o preparatoris)
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparatiu[s] d'una cosa
♦ eftir allan þennan undirbúning: després de tots aquests preliminars

undir·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
<HIST POLÍTvirreina f

undirfata·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense roba interior

undir·ferli <n. -ferlis, -ferli>: 1. mauleria f (astúcia o artifici amb què hom enganya o pretén enganyar algú)
	2. <FIG> doble joc

undir·föt <n. -fata>:
roba f interior

undir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
servil, submís -issa

undir·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDhipodermis f

undir·kjˇll <m. -kjóls, -kjˇlar>: 1. <GEN> combinaciˇ f, roba f interior de dona
	2. <HIST> enagos m.pl

undirkonungs·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<HIST POLÍTvirregnat m

undir·konungur <m. -konungs, -konungar>:
<HIST POLÍTvirrei m

undir·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
(á rökhenduterme m menor (de sil·logisme)

undirmáls·lán <n.pl -lána>:
<ECONpréstecs m.pl subprime

undirmálslána·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
<ECONcrisi f dels préstecs subprime

undir·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
1. sotscomitè m
2. sotscomissió f, subcomissió f

undir·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
sobreentès -esa, tàcit -a, implícit -a (que es dóna per fet o entès sense haver de menester d'especificar-ho)

undir·skrift <f. -skriftar, -skriftir>: signatura f, firma f

undir·skynjaður, -skynjuð, -skynjað <en compostos>:
subliminal

undir·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>: base f, fonament m

undirstöðu·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
1. <GENqüestió f elemental, qüestió bàsica
◊ þetta er undirstöðuatriði, kæri Watson: elemental, estimat Watson
2. undirstöðuatriði <n.pl -atriða>: elements m.pl [bàsics], rudiments m.pl
◊ undirstöðuatriði [í] ræðumennsku: rudiments de retòrica

undir·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
subordinat m, subalterna m, subordinada f, subalterna f
◊ lágt sett undirtylla: un subordinat [de rang] inferior

undra·ver­ur, -ver­, -vert: esbalaïdor -a, totalment extraordinari (que deixa estupefacte o astorat)

undur <n. undurs, undur>: (stórmerki, býsn) meravella f, portent m (fet meravellˇs)
	e-ð má heita undur: <LOC FIG> una cosa es pot considerar un miracle
	sjö undur veraldar: les set meravelles del món

undursam·legur, -leg, -legt: meravellós -osa

unga <unga ~ ungum | ungaði ~ unguðum | ungaðe-u út>:
covar els ous fins al naixement dels pollets (útungun)
♦ unga út eggi ~ eggjum: covar un ou ~ ous
♦ eggið er ungað: l'ou és nial (ja s'hi ha començat a formar el pollet)
♦ unga e-ð út: <FIGtramar una cosa, ordir una cosa, idear una cosa

unga·hópur <m. -hóps, -hópar>:
llocada f 

ung·frú <f. -frúar, -frú>: senyoreta f (noia jove no maridada)

ungi <m. unga, ungar>:
pollet m (cria d'ocell)

unglinga·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla>:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

unglingur <unglings, unglingar>:
1. jove m
2. unglingar <m.pl unglinga>: joves m.pl, jovenalla f, gent jove

ung·málfræðingur <m. -málfræðings, -málfræðingar>:
neogramàtic m, neogramàtica f

ungur, ung, ungt: jove
	ungt fólk: el jovent, els joves

< unjan <n. unjans, unjan>:
ceba f (planta Allium cepa)
◊ þeir dýrkuðu <...> svá ok unjan eða önnur undr, ok kölluðu þat kálkrist eða grasguð: veneraven <...> així com les cebes i d'altres portents que anomenaven "crist-col" o "déu-verdura"

unna <ann ~ unnum | unni ~ unnum | unnað (o: unnt)>: estimar
	unna e-m: estimar algú
		ég ann þér mikið: t'estimo molt
	unna e-m e-s: <LOC> concedir una cosa a algú, desitjar una cosa a alg2, no envejar-li una cosa a algú
		ef mér er unnt: si em resulta possible, si m'és possible, si Déu m'ho vol concedir
		ég ann honum alls góðs: li desitjo tot el millor
		e-s er e-m ekki unnt: <LOC> una cosa no li és possible a algú (expressant sovint la idea que el destí no li ho vol o ha volgut concedir)
			honum var þess ekki unnt: [veure-ho, viure-ho, fer-ho...] no li fou concedit, el destí no li ho va concedir, [ja] no li fou possible [veure-ho, fer-ho etc.]
		unna e-m sannmælis: <LOC> fer-li justícia a algú (ésser totalment sincer sobre algú, dir tota la veritat sobre ell)
		unna sér ekki hvíldar: <LOC> no donar-se (o: concedir-se) ni un segon de repòs

unnast <unnumst | unnumst | unnst>: estimar-se l'un a l'altre

unni­: → vinna ‘treballar’

unnt: possible
	mér er ekki unnt að gera það: no m'és pas possible de fer-ho

uns <conj. temp.>: fins que

unun <f. ununar, no comptable>: plaer m (delit, delícia)
	■a­ vŠri unun a­ leika mann sem talar fallegt mßl: seria un plaer poder interpretar un home que parla una llengua acurada

(†) unz: variant ortogràfica arcaica de → uns ‘fins que’

uppáhalds- <en compostos>:
favorit -a

uppá·koma <f. -komu, -komur. Gen. pl.: -koma o: -komna>:
1. (slys, óheppnidesgràcia f (accident, incident desgraciat)
♦ óvænt uppákoma: mala sorpresa, desgràcia inesperada
2. (hendingesdeveniment m, succés m (fl./pl.: successos) (fet, cas)
3. (gerningurhàppening m (realitzaciç efímera d'art, espectacle artístic efímer)

uppá·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>: proposta f

upp·blástur <m. -blásturs, pl. no hab.>: erosió f

upp·boð <n. -boðs, -boð>:
subhasta f
♦ opinbert uppboð: subhasta pública
♦ selja e-ð [fyrir of fjár] á umboði: subhastar una cosa [per un dineral]

upp·brot <n. -brots, -brot>:
vora f, doblec m, dobladillo m (Mall., ekki lit./no lit.) (de camal de pantalons)
♦ uppbrot á buxum: el doblec dels pantalons

upp·dópaður, -dópuð, -dópað: [totalment] drogat -ada (sota els efectes de la droga)

upp·eldi <n. -eldis, no comptable>:
1. <GENeducació f
2. (viðurværimanutenció f (manteniment, subsistència)

uppeldis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
pedagogia f

uppeldis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
pedagog m, pedagoga f

upp·flosnun <f. -flosnunar, no comptable>:
diàspora f

upp·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
1. (þreytturextenuat -ada (exhaust)
2. (yfirgefinnabandonat -ada (sol)

uppgerðar·bros <n. -bross, -bros> somrís forçat, somriure forçat

uppgjafa- <en compostos>:
retirat -ada

uppgjafa·blaðamaður <m. -blaðamanns, -blaðamenn>:
periodista retirat, periodista retirada

uppgjafa·hermaður <m. -manns, -menn>:
<HIST MIL[soldat] veterà m

uppgjafa·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei abdicat

uppgjafa·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIGpastor retirat

upp·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
rendició f

upp·gjör <n. -gjörs, pl. no hab.>:
1. <ECONpassada f de comptes, balanç m
♦ endanlegt uppgjör: liquidació de comptes, balanç final, compte final
♦ birta uppgjör fyrir árið 2009: publicar el balanç anual corresponent a l'any 2009
♦ uppgjör ársins: balanç anual, informe sobre l'estat anual de comptes
2. (það að gera reikningsskilrendició f de comptes (explicació justificativa)
3. (hefndajustament m (ekki ritm./no lit.) de comptes (acte de saldar comptes amb algú)
♦ uppgjör við e-ð ~ e-n: ajustament de comptes amb una cosa ~ algú
♦ fara fram uppgjör við e-ð ~ e-n: passar comptes amb una cosa ~ algú
♦ dagur uppgjörsins: el dia de l'ajustament de comptes, el dia de passar comptes, el dia de passar la factura

uppgjörs·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m de liquidació, període liquidat

upp·gröftur <m. -graftrar (o: -graftar), no comptable>:
<GEN & ARQUEOLexcavació f

upp·g÷tva <-götva ~ -götvum | -götvaði ~ -götvuðum | -götvaðe-ð>: descobrir una cosa
	Kólumbus uppgötvaði AmerÝku árið 1492: en Colom va descobrir Amèrica el 1492

upp·g÷tvun <f. -g÷tvunar, -g÷tvanir>: descobriment m

upp·haf <n. -hafs, pl. no hab.>: 1. (byrjun) inici m (comenšament)
		a­ upphafi: en el comenšament, al comešament
		frß upphafi: des del comenšament
		frß upphafi til enda: del comenšament fins al final
		Ý upphafi: en el comenšament, al comenšament
	2. (uppruni) origen m (font)
		upphaf alls ills: l'origen de tot mal

upphaf·lega <adv.>: inicialment, originÓriament

upphaf·legur, -leg, -legt: 1. (frumlegur, upprunalegur) inicial (originari, primigeni)
		upphaflega ástandið: l'estat originari
	2. primari -ària (elemental)

upp·handleggur <m. -handleggjar (o: -handleggs), -handleggir>: braç m, <MED> húmer m

upp·hefð <f. -hefðar, pl. no hab.>:
1. (það að lyfta uppelevació f (alçament)
2. (hrósexalçament m (grans lloances)
3. (það að upphefja e-nexaltació f (elevació en rang)
♦ komast til upphefðar: ésser exaltat (o: elevat en rang
◊ lágt settur bróðir hrósi sér af upphefð sinni, en auðugur af lægingu sinni: que el germà pobre es gloriï en la seva exaltació, però el ric, en la seva humiliació
4. (framipromoció f (avançament professional cap a dalt)
5. (heiður, virðing, frægðdignitat f (honors)
◊ hverja sæmd og upphefð hefir Mordekai hlotið fyrir þetta?: quina distinció, quina dignitat s'ha conferit a Mardoqueu en premi d'això?

upp·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
1. <GENescalfament m
2. <ESPORT[pre]escalfament m
3. (kynding, hituncalefacció f
♦ upphitun með jarðhita: calefacció geotèrmica

upp·hrˇpun <f. -hrópunar, -hrˇpanir>: 1. exclamaciˇ f
	2. <GRAM> interjecciˇ f

upphrˇpunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: signe m dĺexclamaciˇ (signe: !)

upp·hŠ­ <f. -hæðar, -hŠ­ir>: 1. <GEN> suma f, import m (quantitat de diners a què puja una factura etc.)
		stjarnfræðilegar upphæðir: sumes astronòmiques
	2. (himinn) altures f.pl (cel)
		dýrð sé Guði í upphæðum!: glòria a Déu a les altures!

uppi·stand <n. -stands, no comptable>:
1. (hamagangurbrogit m, [gran] enrenou m (renou fort)
2. (sundurlyndi, uppnámesvalot m, agitació f, folló m (cast., ekki ritm./no lit.) (tumult)
♦ það varð heilmikið uppistand: <LOC FIGsaps quin esvalot que hi va haver!

uppistöðu·lón <n. -lóns, -lón>:
pantà m, embassament m (artificial)

uppkasta·meðal <n. -meðals, -meðul>: (meðal sem eykur uppköst) vomitiu m, emètic m

upp·köst <n.pl -kasta>: vòmit m

upp·lag <n. -lags, no comptable>:
tirada f (quantitat d'exemplars impresos en una edició)
♦ upplagið var aðeins 300 eintök: la tirada fou tan sols de 300 exemplars

upp·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
1. (vel ~ illa kallaðuren forma (en una condició física determinada)
♦ vera vel ~ illa upplagður: estar en bona ~ mala forma
♦ vera ekki vel upplagður: no trobar-se en gaire bona forma
2. (tilvalinnideal (perfecte, molt apropiat o adient)
♦ það er upplagt að <+ inf.><LOC FIGés perfecte per a <+ inf.>, és ideal per a <+ inf.>
◊ það er upplagt að skella sér upp á heiði að viðra lömbin: un temps perfecte per a fotre el camp cap a l'altiplanície a oratjar els anyells
♦ vera alveg upplagður í e-ð: ésser completament perfecte per a una cosa, ésser absolutament ideal per a una cosa

upp·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
1. <GENdissolució f
2. <FIGestat m de descomposició, desintegració f
♦ þar er allt í upplausn: tot hi és caos i desintegració
♦ upplausn þjóðfélagsins: descomposició social, anarquia
3. <QUÍMsolució f
♦ → saltupplausn “solució salina”
4. (skammstöfunar & skjás sjónvarpstækisresolució f  (d'abreviació & de pantalla de televisió)

upplausnar·geta <f. -getu, no comptable>:
<FÍSpoder m de resolució (p.e., de pantalla de televisor)

upp·lifa <-lifi ~ -lifum | -lifði ~ -lifðum | -lifaðe-ð>: experimentar una cosa, viure una cosa

upp·lifun <f. -lifunar, -lifanir>:
experiència f, vivència f

upp·ljóstrari <m. -ljóstrara, -ljóstrarar>: 1. <GEN> delator m, delatora f
	2. confident m & f (informador de la policia)

upp·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-n um e-ð>: (fræða) informar algú d'una cosa

upplýsinga·geiri <m. -geira, no comptable>:
<ECONsector quaternari

upplýsinga·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector quaternari

upp·lřsingar <f.pl -lýsinga>: 1. <GEN> informaciˇ f
	2. <HIST> Il·lustració f
		heimspekingar upplýsingarinnar: els filòsofs de la Il·lustració

upplýsingar·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTil·lustrat m, il·lustrada f

upplýsingar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<HIST[moviment m de la] Il·lustració f
♦ upplýsingarstefnan: la Il·lustració
♦ andi upplýsingarstefnunnar: l'esperit de la Il·lustració

upplýsingar·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HIST[època f de la] Il·lustració f
♦ upplýsingaröldin: la Il·lustració

upp·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
<HISTil·lustrat -ada
♦ upplýst einræði: l'absolutisme il·lustrat, el despotisme il·lustrat
♦ upplýstu einvaldur: un monarca il·lustrat
♦ upplýst einveldi: la monarquia il·lustrada

upp·nám <n. -náms, no comptable>:
1. (glundroði, ringulreiðconfusió f, [estat m de] pertorbació f (anímica, mental)
♦ koma e-m í uppnám: trasbalsar algú, pertorbar algú, causar una forta inquietud a algú
♦ vera í uppnámi: estar trasbalsat -ada
2. (geðshræring, æsingaragitació f (gran excitació, irritació)
♦ vera í uppnámi: estar [molt] inquiet -a, estar en un estat de gran agitació
3. (fjaðrafok, uppþotenrenou m (tumult)
♦ koma öllu í uppnám: causar gran commoció
4. (í skák = hótunarstaðaposició f mortal (en partida d'escacs)
♦ tefla manni í uppnám: posar una peça en una posició d'amenaça (en la qual aviat se la matarà)
♦ vera í uppnámi: estar amenaçat -ada (una peça d'un jugador per una altra de l'altre jugador)

upp·numning <f. -numningar, -numningar>: <RELIG> assumpció f
	hátíð uppnumningar MarÝu meyjar til himna (15. ßg˙st): festa de l'assumpció de la Mare de Déu, 
		<FAM> la Mare de Déu d'agost (15 d'agost) 

uppnumningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'assumpció (15 d'agost)

upp·reiknaður, -reiknuð, -reiknað: enumerat -ada
	uppreiknaðar tölur: les xifres enumerades

upp·reisn <f. -reisnar, -reisnir> 1. aixecament m (revolta)
		bŠla ni­ur uppreisnina: aixafar la revolta
		kveða niður uppreisn: sufocar una revolta
		Páskauppreisnin í Dyflinni 1916: <HIST> l'aixecament de Pasqua de Dublín l'any 1916
		uppreisn á skipi: motí m a bord
	2. rehabilitació f (redreçament)
		uppreisn æru: rehabilitació f de l'honor

uppreisnar·maður <m. -manns, -menn>: insurgent m,f

upp·reist <f. -reistar, -reistir>:
rehabilitació f
♦ veita e-m uppreist æru sinnar: rehabilitar algú, restituir-li l'honor a algú

uppruna-: d'origen, original

uppruna·legur, -leg, -legt <adj.>:
originari -ària

uppruna·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: certificat m d'origen

upp·runi <m. -runa, -runar>: origen m

upp·sala <f. -sölu, -s÷lur>: v˛mit m, <MED> emesi f

upp·seldur, -seld, -selt: venut -uda del tot, exhaurit -ida
	■a­ er uppselt: sĺha acabat (el que es venia)
	bˇkin er upseld: el llibre Ús/estÓ exhaurit

upp·setning <f. -setningar, -setningar>: instal·lació f

upp·skera <f. -skeru, pl. no hab.>:
(það að skera korn, fóðurjurta o.s.fr. að haustlagi & eftirtekja eð afrakstur uppskerunnarcollita f (acte de fer la collita & producte de la collita)

upp·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skoriðe-ð>:
1. <GENfer la collita de
2. <FIGcollir una cosa
◊ uppskera ávöxt iðju sinnar: collir els fruits del seu treball

uppskeru·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnumfesta f de la collita, festa f de la recol·lecció dels fruits (entre els cristians)
2. (hjá gyðingumḥag hā-ʔāsif (entre els jueus) (חַג הָאָסִף. → laufskálahátíð)

upp·skur­ur <m. -skurðar, -skur­ir>: operaciˇ (o: intervenció) quir˙rgica

uppsláttar- <en compostos>:
de consulta (llibre, article etc.)

upp·sprengdur, -spreng, -sprengt <adj.>:
exorbitant (preu)
◊ uppsprengt verð: un preu exorbitant

upp·stokkun <f. -stokkunar, pl. no hab.>:
restructuració m, remodelació f, reorganització f
♦ uppstokkun á ríkisstjórn: remodelació del govern
♦ uppstokkun á stjórnsýslu: restructuració de l'administració 

upp·stigning <f. -stigningar, -stigningar>: <RELIG> ascensió f
	hßtÝ­ uppstigningar Drottins vors Jes˙ Krists [til himna]: festa de l'Ascensiˇ de Jesucrist

uppstigningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'ascensió

upp·stökkur, -stökk, -stökkt <adj.>:
de geni curt, que s'exalta fàcilment, iracund -a, irascible 
◊ bjóð ekki uppstökkum (θυμώδης -ες, μετὰ θυμώδους) birginn, far aldrei með þeim um óbyggðir. Slíkum finnst hégómi að úthella blóði og þegar enginn er til hjálpar ræðst hann á þig: no t'enfrontis pas a un home irascible, no travessis mai el desert amb ell, car a una persona així vessar sang li sembla no-res i allà on ningú t'hagi de poder ajudar, allà t'atacarà
◊ uppstökkan mann (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) henda glöp (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת) en hinn meinfýsni (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: al qui s'exalta aviat li passaran errors, però l'home maliciós serà odiat
◊ uppstökkur maður (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) fremur fíflsku (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת), en hrekkvís maður (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: el qui s'exalta aviat fa ximpleries, però el bergant s'atreu l'odi

upp·sveigður, -sveigð, -sveigt <adj.>:
corbat -ada cap a dalt

uppsölu- <en compostos>:
<MEDemètic -a

upps÷lu·lyf <n. -lyfs, -lyf>: (sem eykur uppköst, uppkastameðal) vomitiu m, emètic m

upps÷lu·valdur, -v÷ld, -valt: <MED> vomitiu -iva, emètic -a

upp·takari <m. -takara, -takarar>: obreampolles m, destapador m de botelles, llevataps m (amb forma d'O)

upp·tekinn, -tekin, -teki­: ocupat -ada, no disponible
	uppteki­: ocupat (taxis, vÓters, seient etc.)

upp·tök <n.pl -taka>: font f (origen, naixement)
	eiga uppt÷kin a­ einhverju: Ússer la font inspiradora de..., ßsser el creador de...

upp·þornaður, -þornuð, -þornað: 1. <GEN> sec -a, assecat -ada
			Etosha Pan sem er uppþornað stöðuvatn: l'Etosha Pan, que és un llac que s'ha assecat
			...því að vatnslækirnir eru uppþornaðir og eldur hefir eytt hagaspildum
			   eyðimerkurinnar: ...perquè els corrents d'aigua són secs i el foc ha devorat
			   els pastius del desert
			...uppþornuð tár á andliti: ...llàgrimes assecades a la cara
	2. <húð> pansit -ida, apergaminat -ada (pell)
			uppþornað og skorpið lík : un cadàver sec i momificat

upp·þorna <-þorna ~ -þornum | -þornaði ~ -þornuðum | -þornað>: assecar-se
		granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð:
		        magraners, palmeres, pomeres, tots els arbres del camp s'han assecat
		grasið er uppþornað og þess blómstur er affallið: l'herba s'ha assecat
		 	i la seva flor ha caigut
		...hann er út kastaður sem annar vínviðarkvistur og uppþornar: 
			...és llençat fora com una altra sarment i s'asseca
		...líka svo man auðigur í ríkdæmi sínu uppþorna: així també 
			es marcirà el ric en la seva riquesa

uppþota·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<POLÍTputxisme m, colpisme m

upp■votta·grind <f. -grindar, -grindur>: estenedor m de vaixella

upp·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað: 1. <GEN> assecat -ada
		múmíur eru uppþurrkuð lík: les mòmies són cadàvers assecats
	2. (um laufblöð, plöntur, húð) pansit -ida (fulla, planta, pell)
	3. (um mýrlendi) dessecat -ada (molleres, terres aigualoses etc.)

upp·þurrkun <f. -þurrkunar, pl. no hab.>: (mýr-, votlendi) dessecament m (de molleres, terres aigualoses etc.)

uppþvotta·lögur <m. -lagar, -legir> detergent líquid per a vaixelles

uppþvotta·vél <f. -vélar, -vélar>: rentaplats m, rentavaixella m, escura-plats m (Bal.)

upp·þvottur <m. -þvotts, no comptable>: rentada f dels plats, escurada f (Bal.)

upp·þornaður, -þornuð, -þornað <adj.>:
eixarreït -ïda, [totalment] sec -a

urð <f. urðar, urðir>: codolada f (indret cobert de còdols o bòtils)

urða: <e-n> soterrar un animal o alg˙

urðar·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. (tsīgat m de tarter (tsī, gat salvatge?, gat del desert?, geneta?)
◊ urðarkettir (צִיִּים skulu liggja þar og húsin fyllast af uglum: els gats de pedregar hi jauran i les cases se n'ompliran de mussols (Bíblia de Montserrat: serà la pleta dels animals del desert, els mussols n'ompliran les cases
◊ sjá land Kaldea, það er þjóðin, sem orðin er að engu. Assýringar hafa fengið það urðarköttum (צִיִּים)vet aquí els caldeus, un poble que ha acabat en no-res. Els assiris l'han capturat per als gats de pedregar (Bíblia de Montserrat: vet aquí els caldeus, aquest és el poble, no fou Assur; el fundà per als habitants del desert
◊ urðarkettir (צִיִּים) og sjakalar skulu koma þar saman og skógartröll mæla sér þar mót: els gats de pedregar s'hi trobaran amb els xacals i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre (Bíblia de Montserrat: les genetes hi toparan amb les hienes i un sàtir es tossarà amb l'altre
◊ fyrir því munu urðarkettir (צִיִּים) búa hjá sjökulum, og strútsfuglar búa í henni, og hún skal ekki framar byggð vera að eilífu, né þar verða búið frá kyni til kyns: per això els gats de pedregar viuran a cals xacals i hi viuran dins ella els estruços i ja no tornarà a ésser habitada mai més, i ja no tornarà a ésser poblada de generació en generació (Bíblia de Montserrat: per això (els linxs habitaran amb les hienes, hi habitaran els estruços), no serà mai més habitat, ni poblat de generació en generació
2. <FOLCLgat m de tarter o urdarcot o urðarköttur. Criatura fantàstica necròfaga d'aspecte semblant al d'un gat. Se'n diu que, després de néixer, s'enterra en un cementiri on hi passa els seus tres primers anys de vida alimentant-se de la carn dels cadàvers humans que hom hi va enterrant (raó per la qual també rep el nom denáköttur). Durant aquest temps, adquireix certs poders màgics com ara el de poder matar amb la seva sola mirada. La capacitat de matar amb la sola mirada és compartida amb tres altres criatures de la criptofauna islandesa, l'skoffín, l'skuggabaldur i, segons les versions, també el finngálkn
◊ þá spurði Gestur Syrpu hvað sveinn þeirra skyldi heita. Hún kvað það maklegt að hann héti Urðarköttur þar sem hann var í urðu fundinn. Hann óx dagvöxtum. Syrpa gerði honum söluvoðarbrækur og hettu. Hana gyrti hann í brækur niður. Krækil hafði hann í hendi og hljóp svo úti um daga. Hann var þeim þarfur í öllu því er hann mátti. Þau höfðu mikla ást á honum. Þá er hann var þrevetur var hann eigi minni en þeir að sex vetra voru gamlir. Urðarköttur rann oft til fjöru og voru fiskimenn vel til hans og hentu mikið gaman að honum: aleshores en Gestur va demanar a la Syrpa com s'havia de dir aquell noiet. Ella li va respondre que li escauria que es diguÚs Gat-de-Tartera, ja que l'havien trobat a una tartera. Creixia a ulls veients de dia en dia. La Syrpa li va fer uns calšons de sǫluváð, una mena de burell, i una hetta o capa amb caputxa que ell es lligava per la part de baix ficant-la dins els calçons. Solia anar amb un gaiato i, durant el dia, corria amb ell per defora. Els ajudava, a la Syrpa i en Gestur, en tot el que podia i ells l'estimaven en gran manera. Quan tenia tres anys, no era pas mÚs petit que un vailet que en tingués sis. Urdarkott sovint baixava fins a la platja. Els pescadors el tractaven bÚ i s'ho passaven molt bé amb ell
Skoffín, skuggabaldur og urðarköttur
(Eptir Sigurð málara Guðmundsson)
 
Skoffín er skepna sú, eða óvættur, er verður úr hana eggi; því þegar hanar verða gamlir, eiga þeir eitt egg, og eru þau egg miklu minni, en önnur hænu egg. Ef hana eggi er úngað út, verður úr því sú meinvættur, að alt liggur það þegar dautt, er hún lítur, svo er augnaráð hennar banvænt. Einhverju sinni bar svo til við kirkju á einum stað, að jafnóðum og fólkið gekk út, að loknu embætti, valt hver um þveran annan dauður niður. Hinir ráðsettari í söfnuðinum og aðgætnari tóku bráðum eptir þessu, og þó einkum djákninn. Stöðvar hann þá fólkið, sem út er að þyrpast, og tekur það til bragðs, að hann bindur spegil á staung lánga, stendur sjálfur inni í kirkjudyrunum, og rèttir staungina upp með kirkjuþilinu framanverðu svo hátt, að hann ætlast á, að stángarendinn með speglinum taki upp fyrir kirkjubustina. Síðan bað hann alla út gánga, og varð þá eingum meint við. Hafði hann orðið nærgætur um það, hvað ylli manndauðanum, því skoffín hafði staðið uppi á kirkjubustinni, og sèð alla, sem út geingu, og því dóu þeir, þar sem hver var kominn. En þegar djákni rètti upp spegilinn, sá það sína eigin mynd, en það er þeirra kvikinda bráður bani, ef svo ber að.
 
 
Sama náttúra fylgir og skrýmsli því, er skuggabaldur heitir; það er kynblendíngur af ketti og tóu, en aðrir segja af ketti og hundi. Þá er og hið 3. kvikindi, er þessi náttúra fylgir, og er það urðarköttur, sem lagzt hefir á ná, og verið samfleytta þrjá vetur neðanjarðar í kirkjugarði. Eingin skepna, hvorki menn nè málleysíngjar mega standast augnaráð neinna þessara meinvætta, og liggja þegar dauðir, er þeir verða fyrir tilliti þeirra. Illvættum þessum verður og ekkert að aldurtila, nema ef þær sjá eigin mynd sína, eða ef skotið er á þær með silfurhnöppum, og því krossað fyrir byssuskjaptinn, áður en af er hleypt.

 
 
L'skoffín és la criatura o monstre que surt de l'ou d'un gall, perquè resulta que quan els galls es fan vells, ponen un ou, i aquests ous són molt més petits que no els de les gallines. Si es cova aquest ou, en surt l'ésser danyós la mirada del qual és tan letal que tot allò que ell mira queda immediatament estès mort. Una vegada es va esdevenir a l'església d'un indret que, els feligresos, quan va haver acabat l'ofici, tan bon punt sortien de l'església, anaven caiguent morts un damunt l'altre. Els més avisats i prudents de la comunitat hi pararen esment de seguida i, particularment, el diaca. Aleshores atura la gent que cuitava sortir i recorre al subterfugi de fermar un mirall a l'extrem d'una perxa llarga: llavors, quedant-se a dins el portal de l'església, aixeca la perxa davant el frontis del davant de l'església i l'aixeca tan alt fins que l'extrem de la perxa on hi ha fermat el mirall queda a l'alçada del crestall de la teulada de l'església. Quan ho va haver fet, els va demanar a tots que sortissin i ningú no sofrí cap dany en fer-ho. Resulta que ell havia endevinat que el que causava tota aquella mortaldat era un skoffín que era al crestall de la teulada de l'església, el qual mirava tots els qui anaven sortint de dins i per això morien així que havien sortit; però quan el diaca va alçar el mirall, l'skoffín va veure-hi la seva pròpia imatge, la qual cosa és la ràpida mort d'aquestes bèsties, si es fa així.

 
 
Idèntica natura acompanya també el monstre anomenat skuggabaldur. És el creuament d'un gat i una guineu, encara que n'hi ha qui diu que ho és d'un gat i un gos. Hi ha una tercera bèstia, anomenada urðarköttur que també comparteix aquesta propietat. De l'urdarcot se'n diu que s'ajeu vora un cadàver humà [per nodrir-se'n], restant per espai de tres anys consecutius enterrat en el subsòl d'un cementiri. Cap criatura, ni humans ni animals irracionals, poden resistir l'esguard de cap d'aquests éssers malignes de manera que resta mort a l'instant el qui es trobi davant llur mirada. A aquestes criatures malignes res no els causa la mort tret de veure llur pròpia imatge o que rebin el tret d'un botó de plata convertit en bala, sempre que hom hagi fet tres vegades el senyal de la creu davant la boca del canó de l'escopeta abans de disparar-los-hi.
 
Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintýri. safnað hefir Jón Árnarson. Fyrsta bindi. Leipzig að forlagi J. C. Hinrichs's Bókaverzlunar, 1862. Pàg. 613.
Sèrie: "Criptofauna Islandesa"
Valor: 80 corones
Any de sortida: 2009

urða·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:
baldriga cendrosa, virot gros (Mall., Men.(ocell Calonectris diomedea)

urmull <m. urmuls, no comptable>:
1. <GENgran nombre m
♦ urmull af fólki: una gran gentada
♦ það var urmull af fiski: hi havia una gran peixada
2. (lítil ögn, smábrotengrunes f.pl (sobralles) (örmull)

urpt <f. urptar, urptir>:
posta f (conjunt d'ous que la femella d'un ocell pon dins el niu)

urrari <m. urrara, urrarar>: 1. lluerna rossa, lluerna vera, oriola f (Bal.) (peix Trigla lucerna)
	2. lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)

urri­i <m. urriða, urri­ar>: truita f (peix Salmo trutta trutta)

urta <f. urtu, urtur. Gen. pl.: urta o: urtna>:
foca f femella, femella f de foca

urt·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet m [comú], salset m (Gir.), sarset m (Gir. & Val.), sel·la rossa (Mall.), anedí m (Men.(ocell Anas crecca)

utan <adv.> defora
	a­ utan: de [de]fora

utan·að <adv.>:
de cor (de memòria)
♦ kunna e-ð utanað: saber una cosa de cor 

utanað·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
1. (sem kemur að utanextern -a, forà -ana (exterior, vingut de fora)
2. (ókunnugurestrany -a, extern -a (Mall.) (no de casa, desconegut)

utan·bˇkar <adv.>: de cor, de mem˛ria
	kunna einhva­ utanbˇkar: saber una cosa de cor
	lŠra einhva­ utanbˇkar: aprendre una cosa de cor

utan·garðs <adv.>:
1. (fyrir utan garðinn, utan girðingar eða garðsforavila (fora de poble, vila etc.)
♦ búa utangarðs uppi í fjöllunum: viure lluny de la gent, a les muntanyes
2. (utan úr þjóðfélaginumarginat -ada (fora de la societat establerta, que no és reconegut o acceptat per la societat establerta o que hi mena una existència marginal)
◊ nánast alla sína höfundartíð hefur hann verið utangarðs hjá bandarísku bókmenntaelítunni: gairebé tot el temps de la seva carrera com a autor literari ha estat un outsider de l'elit literària nordamericana
♦ vera utangarðs í samfélaginu: ésser un marginat de la societat
3. (utan við kirkjugarðinnfora del cementiri (en terra no consagrada)
♦ grafa e-n utangarðs: enterrar algú en terra no consagrada

utangarðs·list <f. -listar, no comptable>:
art m naïf (en arts plàstiques) (naívismi)

utangarðs·maður <m. -manns, -menn>:
marginat m, marginada f, inadaptat m, inadaptada f, associal m & f

utanrÝkis·rß­uneyti <n. -rß­uneytis, -rß­uneyti>: ministeri m dĺafers exteriors

utanríkis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
política f exterior  (política seguida per un estat en les seves relacions amb els altres estats)
♦ utanríkisstefna Íslands: política exterior d'Islàndia

utansemju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós parasimpàtic

utanveltu·maður <m. -manns, -menn>:
outsider m & f

uxahala·s˙pa <f. -s˙pu, -s˙pur>: sopa f de cua de bou

uxa·lŠri <n. -lŠris, -lŠri>: 1. cuixa f de bou
	2. <CULIN> cap m de mort (carn de cuixa de bou o vedella)

uxa·tunga <f. -tungu, -tungur>:
polístic pirinenc (planta Polystichum lonchitis)

uxi <m. uxa, uxar>: bou m
Paradigma arcaic del mot uxi "bou"
Singular   Plural
N uxe, oxe, uxi   N yxn, øxn, yxnir, øxner, uxar, oxar
A uxa, oxa   A yxn, øxn, yxnir, øxner
G uxa, oxa   G yxna, øxna, uxna
D uxa, oxa   D yxnom, øxnom
         
Paradigma modern del mot uxi "bou"
Singular   Plural
N uxi   N uxar
A uxa   A uxa
G uxa   G uxa
D uxa   D uxum

uxna·þyrnir* <m. -þyrnis, -þyrnar>: adragulls m.pl, gaons m.pl, ugons m.pl (Mall.), augons m.pl (Men.) (planta Ononis spinosa syn. Ononis spinosa ssp. spinosa syn. Ononis campestris)

úða <úða ~ úðum | úðaði ~ úðuðum | úðað>:
1. <e-u á e-ð>: (ýraruixar una cosa amb..., ruixa una cosa de... (polvoritzar, ensalgar)
♦ úða e-u (o: e-ð) í sig: <LOC FIGendrapar una cosa, engolir una cosa, empassar-se una cosa (menjar una cosa amb avidesa i gairebé sense rosegar-la)
2. <á e-ð>: (spreyja skordýraeitri á e-ðflitar una cosa (Mall.) (ruixar insecticida amb esprai)
◊ ég úðaði svo til öryggis á vespuna: per més seguretat, vaig flitar la vespa
3. <e-u á e-ð>: (um ilmvatnvaporitzar perfum sobre..., atomitzar perfum en... (aplicar perfum amb polvoritzador o vaporitzador)
♦ ég klæddi mig, úðaði ilmvatni í hárið og kembdi það: em vaig vestir, vaig polvoritzar-me els cabells amb perfum i em vaig pentinar
♦ ég þvoði mér og kembdi hárið og úðaði á mig ilmvatni: em vaig rentar, pentinar i, després, em vaig posar perfum amb el vaporitzador
4. <[e-u] á e-ð>: (mála með úðasprautupintar una cosa amb aerògraf, pintar una cosa amb pistola (pintar a injecció)
♦ úða svörtu á bílinn: pintar de negre el cotxe
5. <e-ð [með e-u]>: (um þvotthumitejar una cosa, brufar una cosa (Mall., Men.(roba abans de planxar-la)
♦ úða þvott: ruixar la roba
♦ úða fatnað með köldu vatni: ruixar un vestit amb aigua freda
6. <impersonal>roinejar, ploviscar
♦ það úðar: roineja

úfur <m. úfs, úfar>:
[gran] duc m, gaús m, brúfol m (Val.), búfol f (Val.) (ocell Bubo bubo)

Úkraíni <m. Úkraína, Úkraínar>:
ucraïnès m, ucraïnesa f

Úkraína <f. Úkraínu, no comptable>:
Ucraïna f

úkraínska <f. úkraínsku, no comptable>:
ucraïnès m (llengua d'Ucraïna)

úkraínskur, úkraínsk, úkraínskt <adj.>:
ucraïnès -esa

úldinn, úldin, úldið: podrit -ida, putrefacte -a (esp. carn i peix)
	úldið kjöt: carn podrida

úldna <úldna ~ úldnum | úldnaði ~ úldnuðum | úldnað>:
podrir-se
◊ ...gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi og deyja af þorsta: converteixo els rius en deserts de manera que llurs peixos moren de set per manca d'aigua i es podreixen

úlfa·björg* <f. -bjargar, -bjargir>:
herba f de Santa Maria, didalera f [mallorquina], boca f de llop (planta Digitalis minor syn. Digitalis dubia)

˙lfaldi <m. ˙lfalda, ˙lfaldar>: camell m

úlf·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llober m  (raça de gos)
♦ írskur úlfhundur: llober irlandès

úlfur <m. úlfs, úlfar>:
1. <GENllop m (nom de diferents espècies del gènere Lupus)
◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar (תַּנִּים í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos
Benjamín er úlfur, sem sundurrífur. Á morgnana etur hann bráð, og á kveldin skiptir hann herfangi
◊ fyrir því drepur þá ljón úr skóginum, fyrir því eyðir þeim úlfurinn (zəˈʔēβ,   זְאֵב), sem hefst við á heiðunum. Pardusdýrið situr um borgir þeirra, svo að hver sá, er út úr þeim fer, verður rifinn sundur, því að afbrot þeirra eru mörg, fráhvarfssyndir þeirra miklar: 
◊ ekki leggur úlfur (ὁ λύκος -ύκου,   τί κοινωνήσει λύκος ἀμνῷ;) lag sitt við lamb né heldur guðlaus við guðrækinn: 
leiguliðinn, sem hvorki er hirðir né sjálfur á sauðina, sér úlfinn koma og yfirgefur sauðina og flýr, og úlfurinn hremmir þá og tvístrar þeim
♦ Rauðhetta og vondi úlfurinn: la Caputxeta Vermella i el llop dolent
2. <rauðir úlfar>: <MEDlupus eritematós sistèmic, LES m
♦ rauðir úlfar af völdum lyfja: LES induït per fàrmacs
♦ rauðir úlfar með hlutdeild líffæris eða kerfis: LES amb implicació d'òrgans o sistemes
♦ sjálfvaktir rauðir úlfar: LES idiopàtic

úlfúð <f. úlfúðar, no comptable>:
esquira (o: esquírria) f, animositat f, malvolença f [forta], malvoler m [fort]
◊ það sé eg á skalla þeim hinum mikla, að hann er fullur upp úlfúðar og hann verður að skaða þeim mönnum nokkurum, er oss mun þykja afnám í, ef hann náir: a aquest gran calb li puc veure que és ple fins a dalt de tot d'animositat i malvolença i que, si els pot aglapir, serà la perdició per a alguns homes que a Nós no ens agradaria pas perdre
◊ en er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim: però quan en Halli se n'adonà d'això, es va omplir de malvoler i de rancúnia contra ell de manera que tots dos es van acabar enemistant totalment
◊ grimmd og óþokki, úlfúð og þústur, saurlífi og þjófskapur, illýðgi of þá menn, er vér megum ekki reyna annað en vel sé: la crueltat i l'enemistat, el malvoler i les vexacions, la vida disbauxada i el lladronici, la maldat a causa d'aquells homes a qui nosaltres no podem provar de fer res més que no estigui bé

úlfynja <f. úlfynju, úlfynjur. Gen. pl.: úlfynja>:
lloba f

Úlixes <m. Úlixesar, no comptable>:
Ulisses m (Ŭlixēs -ixis, sícul Οὐλίξης -ίξους)
◊ en æsir setjast þá á tal og ráða ráðum sínum og minnast á þessar frásagnir allar er honum voru sagðar, og gefa nöfn þessi hin sömu, er áður voru nefnd, mönnum og stöðum þeim er þar voru, til þess að þá er langar stundir liðu, að menn skyldu ekki efast í að allir væru einir, þeir æsir er nú var frá sagt og þessir er þá voru þau sömu nöfn gefin. Þar var þá Þór kallaður, og er sá Ásaþór hinn gamli. Sá er Ökuþór og honum eru kennd þau stórvirki er Ektor gerði í Tróju. En það hyggja menn að Tyrkir hafi sagt frá Úlixes og hafi þeir hann kallað Loka, því að Tyrkir voru hans hinir mestu óvinir: els ansos aleshores tingueren col·lotge i deliberaren i recordaren tots aquests relats que hom li havia contat [al Gangleri] i [per aquesta raó] donaren aquests mateixos noms, que adés han estat referits, als homes i als indrets que hi havia allà [amb ells] a fi que, quan ja fos passat molt de temps, els homes no dubtessin pas que tots ells són una mateixa cosa: els ansos, dels quals s'ha parlat adés, i aquells a qui ells els havien donat idèntics noms als noms llurs: [i així,] allà un d'aquells hi nomia Tor, i era en Tor dels ansos el vell. I [l'home que anomenaren com ell] fou en Tor de la Carreta i a ell hom li atribueix les grans proeses que l'Hèctor va fer a Troia. I la gent creu [també] que els turcs referien històries de l'Ulisses i que li posaren nom Loki, car els turcs són els seus màxims enemics

úlnliðs·bein <n. -beins, -bein>:
os carpià

úln·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
1. <GENcanell m, puny m de la mà, monyeca f (cast., ekki ritm./no lit.) (articulació del braç amb la mà)
2. <MEDcarp m

˙lpa <f. ˙lpu, ˙lpur>: anorac m

˙r¹ <n. ˙rs, ˙r>: (suddi, smßgert regn) roina f (brusquina molt fina)

˙r² <n. ˙rs, ˙r>: rellotge m (de polsera o de butxaca)

˙r³ <n. ˙rs, ˙r>: 1. (neistaflug) ruixat m de guspires enceses a la forja (quan es fa la colada del ferro fos etc.)
	2. (sindur, gjall) esc˛ria f (material de rebuig en alts forns o farga)

˙r <prep. + dat.>: de (procedència d'un indret clos, extracció d'un lloc tancat, matèria de què està fet un objecte)
	armbandsúr úr gulli: un rellotge de polsera d'or

˙r·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: lítote f

˙r·eltur, -elt, -elt: antiquat -ada, obsolet -a (mot etc. fora d'ús)

˙r·felling <f. -fellingar, -fellingar>: elisió f

˙rfellingar·merki <n. -merkis, -merki>: <LING> apòstrof m

úr·gangur <m. -gangs, -gangar>: residus m.pl (restes de matèria primera un cop elaborat el producte)
	úrgangur úr e-u: residus de

˙r·koma <f. -komu, -komur>: 1. <suddi, úði = pl. no hab.> pluja f [suau]
	2. <METEOR = rigning og/eða snjókoma> precipitació f (en forma de pluja o de nevada)

˙rkomu·laus, -laus, -laust: sense precipitacions (temps atmosfŔric)

˙rkomu·mŠlir <m. -mŠlis, -mŠlar>: pluviòmetre m, ombròmetre m

úr·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>:
descalcificació f

úr·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
1. (lausnsolució f, resolució f  (esp. de problema)
♦ úrlausn álitamála: solució de qüestions problemàtiques
♦ úrlausn vandamála: solució de problemes
2. (hjálpremei m  (solució a un estat de coses)
♦ gera e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú 
♦ veita e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú

úrlausnar·efni <n. -efnis, -efni>:
tasca f (punt, problema o qüestió que cal escometre i solucionar)
♦ það bíða okkar mörg úrlausnarefni: encara [ens] queda molta de feina per fer
◊ samstarf aðildarríkjanna að vísindalegum rannsóknum úrlausnarefna sem tengjast matvælum: la cooperació dels estats membre en recerques científiques en qüestions alimentàries que requereixen solució

úr·skurða <-skurða ~ -skurðum | -skurðaði ~ -skurðuðum | -skurðaðe-ð>:
decidir una cosa
♦ úrskurða í máli: <GEN & JURpronunciar-se sobre un afer, emetre una resolució sobre un afer, sentenciar sobre un afer

úr·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
decisió f (resolució de jurat, jutge, tribunal etc.)
♦ kveða upp úrskurð: resoldre, dictaminar, emetre una resolució
♦ úrskurður stjórnlagadómstólsins: una resolució (o: sentència) del Tribunal Constitucional

˙r·slit <n.pl -slita>: 1. (niðurstaða) resultat m
		ráða úrslitum: resultar (o: ésser) decisiu -iva
		af úrslitunum mun ráðast hvor ökuþórinn verður heimsmeistari: el resultat decidirà
			 quin dels dos pilots de curses serà campió del món
	2.<ESPORT> final f (darrer joc en campionat)

úrslita- <en compostos>:
decisiu -iva

úrsódeoxýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>: 
àcid ursodesoxicòlic

Úrsúla <f. Úrsúlu, no comptable>:
Úrsula f (ginecònim)
◊ Attila kóngr herjaði þenna tíma um Saxland ok Frakkland. Í þann tíma kvómu sendimenn Díónící (fóra esperable més tost, Díónothí. Cf. Vicenç de Beauvais, Mirall d'Història. El nom propi Διόνικος|Dionīcus, emperò, realment és atestat) kóngs af Englandi með mǫrgum skipum ok hǫfðu meðr sér dóttur Díónící kóngs, er hét Úrsúla, ok með henni ellifu þúsundir tiginna meyja, ok vóru þær {meyjar} presentaðar í sættargerð Frakkakóngi, en Attila kóngr lagði at honum með allan sinn her ok tók þar mikit herfang ok drap þar hvert mannsbarn af þeim skipum, en tók til sín Úrsúlam kóngsdóttur ok allar hennar meyjar, en með því at þær vildu eigi samþykkja við heiðna menn, lét Attila kóngr sína menn hálshǫggva þær alla á einum degi, ok vóru þær síðan skrínlagðar þar, ok eru þær síðan kallaðar Kolnismeyjar, ok þeira messudagr haldinn sjau nóttum fyri tveggja postula messu Símónis et Júde. Eptir þetta illvirki hvarf Attila kóngr heim í Húnaland: en aquell temps, el rei Àttila guerrejava per Saxònia i Frància. En aqueix temps, els missatgers del rei d'Anglaterra, Dionic, va arribar [al continent] amb molts de vaixells. Portaven amb ells la filla del rei Dionic que nomia Úrsula i amb ella hi anaven onze mil verges distingides, i elles eren presentades com a penyora de reconciliació al rei dels francs, però el rei Àttila el va atacar [a Colònia] amb tot el seu exèrcit i va obtenir-hi un gran botí. [En aquell atac,] va matar tots els qui anaven a bord d'aquells vaixells, reservant-se per a si l'Úrsula, la filla del rei, i totes les seves donzelles, però, en esguard del fet que elles no volgueren consentir [el matrimoni] amb homes pagans, el rei Àttila va manar als seus homes que les degollessin totes el mateix dia. Temps després, [les despulles de] totes elles foren dipositades en un escriny allà i de llavors ençà hom les ha anomenat les Verges de Colònia, i el dia en què se celebra llur festa cau set dies abans de la festa dels dos sants apòstols, Sant Simó i Sant Judes. Després d'aquest crim, l'Àttila se'n tornà al Húnaland, a ca seva
◊ þá réð Kanóníus fyri Armorica þessa stund. Díonótus réð þá Bretlandi, hann átti eina fríða dóttur er Úrsúla hét, hennar bað Kanóníus, ok var honum játtað hon. Fór hon síðan suðr um sjó í Saxland með ellifu þúsundrað meyja, ok er þær komu í Kolni, þá var þar fyrir Attila, konungr Húnalands, með her mikinn, ok vildu þrǫngva þeim til samvistu við þá; en af því at þær voru kristnar, þá vildu þær eigi samþykkjast við heiðna menn. Þá lét Attila konungr hálshǫggva þær allar, ok eru þær kallaðar Kolnismeyjar: en aquell moment va governar en Canoni va governar l'Armòrica. En Diònot governava aleshores sobre la Bretanya. Tenia una bella filla que nomia Úrsula. En Canoni la va demanar en matrimoni i l'hi fou concedida. Aleshores ella es dirigí per mar cap a la Saxònia, al sud, amb onze mil verges, i quan varen arribar a Colònia, l'assetjava el rei Àttila amb un gran exèrcit i les va voler forçar a cohabitar amb ells, però elles, per tal com eres cristianes, no volgueren consentir la cohabitació amb homes pagans. Aleshores el rei Àttila les va fer degollar a totes i hom les anomena les Verges de Colònia

˙rugur, ˙rug, ˙rugt: 1. (votur) moll -a, banyat -ada (Mall.)
	2. (rakur) humit -ida

Gekk eg í gljúfr hið dökkva, gein veltiflug steina við hjörgæði hríðar hlunns úrsvölum munni. Fast lá framan að brjósti flugstraumr í sal Naumu. Heldr kom á herðar skáldi hörð fjón Braga kvonar
Leit ec þic um sinn fyrr á langscipom, þá er þú bygðir blóðga stafna oc úrsvalar unnir léco; nú vill dyliaz dǫglingr fyr mér, enn Hǫgna mær Helga kennir": una vegada et vaig mirar a bord de vaixells de guerra, quan habitaves proes sangonentes i les ones fredes i humides es movien amb rapidesa (?). Ara el príncep vol amagar-se davant meu, però la filla d'en Hǫgni (=la Sigrún) coneix en Helgi
Fyrr vil ec kyssa konung ólifðan, enn þú blóðugri brynio kastir; hár er þitt, Helgi, hélo þrungit, allr er vísi valdǫgg sleginn, hendr úrsvalar Hǫgna mági; hvé scal ec þér, buðlungr, þess bót of vinna?" "Ein veldr þú, Sigrún frá Sefafiollom, er Helgi er harmdǫgg sleginn; grætr þú, gullvarið, grimmom tárom, sólbiort, suðron, áðr þú sofa gangir; hvert fellr blóðuct á brióst grami, úrsvalt, innfiálgt, ecca þrungit: Abans besaria el rei mort que tu et llevaries la cuirassa sangonent. Els teus cabells, Helgi, són plens de gebre, el cabdill és ferrat (?beschlagen) amb la rosada dels caiguts (=sang), el cunyat d'en Hǫgni (=en Helgi) té les mans gelades i humides. Príncep, com t'he de procurar alleujament?' 'Tu tota sola, Sigrún de Sevafjǫll, provoques/causes que en Helgi estigui ferrat (?beschlagen) amb rosada de dolor (=llàgrimes): tu plores, ornada d'or, Fulgurant com el sol, vinguda de les terres del sud, llàgrimes amargues, abans d'anar-te'n a dormir. Cada [llàgrima] sangonent deixada caure sobre el pit del príncep és freda i humida i [tanmateix] roent (hineinbrennend), feixuga de dolor (kummerbeschwert).
"Þic skyli allir eiðar bíta, þeir er Helga hafðir unna, at ino liósa Leiptrar vatni oc at úrsvǫlom Unnar steini!": Que et mosseguin tots els juraments que prestares al Helgi a la vora de la resplendent, clara, fulgurant (?) aigua de la Leiptr i de la humida i freda pedra de l'Unnr!"

úr·val <n. -vals, no comptable>:
1. (vöruúrvalassortiment m (de productes)
♦ gott úrval af e-u: un bon assortiment de...
♦ stærstar birgðir og langmest úrval af e-u: el major assortiment i la més àmplia varietat de...
2. (sérvalselecció f (tria)

úrvals- <en compostos>:
1. escollit -ida
2. d'elit

úrvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector secundari

úr·þvætti <n. -þvættis, -þvætti>: púrria f, escòria f
	þið eruð úrþvætti, herrar mínir: senyors, sou púrria

Ússía <m. Ússía, pl. no hab.>:
Ozies m (עֻזִּיָּה

˙t <adv.>: 1. fins al final (Ús a dir, dˇna a entendre que l'acciˇ expressada pel verb es duu a terme fins al final,
	 d'una manera completa):
	brenna ˙t: cremar-se del tot
	deyja ˙t: extingir-se
	dau­ur ˙t og af: ben mort
	2. de dins cap a fora
	˙t um glugann: per la finestra
	˙t af engu: sense motiu

˙t: (a discoquetes, restaurants, etc.): sortida

útaf·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
sortida f de la carretera (sortida involuntària del vehicle de la carretera, com a accident)
◊ útafakstur í beygju: sortida de la carretera en un revolt

út·ásetning <f. -ásetningar, -ásetningar>
crítica f (objecció, blasme, emperò, censura)
◊ þú ert alltaf með útásetningar: sempre tens a dir de tot

út·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
1. <GENexhalació f (expulsió de baf, gasos, fum o aire)
2. <AUTOMgasos m.pl de combustió (gasos expulsats pel tub dĺescapament, fum del tub dĺescapament;)

útblásturs·rör <n. -rörs, -rör>:
tub m d'escapament

út·boð <n. -boðs, -boð>:
1. <MILlleva f
2. (verksútboðlicitació f (adjudicació de contracte públic per via de concurs)
♦ auglýsa útboð á e-u: anunciar un concurs d'adjudicació de...

út·borgaður, -borguð, -borgað <adj.>:
pagat -ada a compte

út·borgun <f. -borgunar, -borganir>:
pagament m a compte, acompte m (pagament parcial inicial del preu de compra d'un objecte & pagament parcial d'una quantitat major, p.e., el pagament de la mensualitat d'un sou anual)
♦ útborgun frá áramótum: salari pagat des de l'inici de l'any

út·breiddur, -breidd, -breitt <adj.>:
1. <GENestès -esa, escampat -ada, difós -osa
2. <MEDsistèmic -a (escampat per tot el sistema)
♦ útbreidd einkenni: símptomes sistèmics

út·breiðsla <f. -breiðslu, pl. no hab.>:
1. <GENdifusió f
♦ ná mikilli útbreiðslu: aconseguir una gran difusió
2. (um trú, veikindi o.s.fr.propagació f (fe, malaltia etc.)
♦ útbreiðsla alnæmis: la propagació de la sida
♦ útbreiðsla fagnaðarerindisins: la propagació de l'evangeli
3. (um dýr & plöntudistribució f (de bèstia & planta)
♦ útbreiðsla melrakkans: la distribució de la guineu àrtica
4. (upplag, eintakafjödidifusió f, tiratge m (de publicació periòdica)
♦ útbreiðsla blaðsins jókst mikið áratuginn 1967-1975 og afkoma blaðsins varð mjög góð: el tiratge del diari va augmentar molt en el decenni de 1967-1975 i la seva situació econòmica es va fer molt bona

út·brot <n.pl -brota>:
erupció cutània, granellada f

útbrota·veiki <f. -veiki, -veikir>:
malaltia eruptiva

út·burður <m. -burðar, -burðir>:
1. (bréfa- eða blaðaútburðurrepartiment m (lliurament a domicili de correu & diari)
2. (útburður úr húsidesnonament m (pèrdua de casa)
♦ útburðir vegna vangoldinna húsnæðislána: desnonaments a causa de préstecs hipotecaris impagats
♦ útburður leigutaka úr húsnæði: desnonament de llogater
3. (barnsútburðurexposició f (abandonament d'infant)
4. (útborið barnexpòsit m, expòsita f (infant abandonat)

˙t-b˙a <+ac>: preparar
út·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-ð>:
♦ útbúa ferskan ávaxtasafa: preparar un suc de fruita fresc
♦ útbúa kvöldmat [við kertaljós]: preparar un sopar [a la claror de les espelmes]
♦ útbúa nestispakka handa e-m: preparar un carmanyola per a algú
♦ útbúa sig fyrir e-ð: preparar-se per a una cosa

˙t·dau­ur, -dau­, -dautt: extingit -ida

út·eyra <n. -eyra, -eyru>:
<MEDoïda externa

út·fall <n. -falls, no comptable>:
marea baixa

útfalls·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m de la marea baixa

útfarar·siður <m. -siðar, -siðir>:
costum funerari

útfarar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
empresari m de pompes fúnebres, empresària f de pompes fúnebres, director m de funerària, directora f de funerària
◊ útfararstjórar og grafarar bókmenntanna: funeraris i enterradors de la literatura

˙tfarar·■jˇnusta <f>: funerÓria

˙tflutnings-afur­ <f.-afur­ir>: article dĺexportaciˇ, producte destinat a lĺexportaciˇ

˙tflutnings-gjald <n.-gj÷ld>: aranzel

˙tflutnings-leyfi <n>: permÝs dĺexportaciˇ

˙tflutnings-vara <f.-v÷rur>: mercaderia dĺexportaciˇ

˙t-flutningur <m>: exportaciˇ

˙t-flytjandi <m.-flytjendur>: exportador

˙t-frymi <n>: ectoplasma

út·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
1. (stækkaengrandir una cosa (desenvolupar, ampliar, expandir)
2. (framkvæmarealitzar una cosa (dur a terme, executar)

˙t·fŠrsla <f. -fŠrslu, no comptable>: 1. (framkvæmd) realització f (execució, acabat)
        2. (stækkun) ampliació f (engrandiment, expansió)
        3. (gerð, mótun) versió f (model, presentació)

˙t·f÷r <f. -farar, -farir>: (greftrun) exèquies f.pl [fúnebres] (obsèquies)

út·gangur <m. -gangs, -gangar>:
(útlitaspecte m (‘look’)
♦ þú verður að afsaka útganginn á mér!: hauràs de perdonar el meu aspecte!

út·gáfa <f. -gáfu, -gáfur>:
edició f
♦ sjá um útgáfu: tenir cura d'una edició
◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició

˙t·gefandi <m. -gefanda, -gefendur>: editor m (& casa editora)

út·gjöld <n.pl -gjalda>:
<ECONdespesa f
♦ niðurskurður opinberra útgjalda: retallada de la despesa pública
♦ skera niður félagsleg útgjöld um 1,4 prósent frá 2003 til 2006: retallar de l'1,4 per cent la despesa social entre el 2003 i el 2006
♦ útgjöld til menntamála: la despesa en educació

útgöngu·bann <n. -banns, pl. no hab.>:
toc m de queda

út·haf <n. -hafs, -höf>:
oceà m

úthafs·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:
embat m de l'oceà, onada f de l'oceà

úthafs·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [boreal], gambeta nòrdica  (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

út·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
suburbi m, barriada perifèrica

˙ti ß ôfora enö: Úg hef villst ß skˇginum ˙ti / Úg hef villst ˙ti ß skˇginum
	úti og inni: a dins i a fora, fora i dins
	liggja úti: passar la nit a l'aire lliure
	vera úti: 1. <GEN> trobar-se a fora (a l'aire lliure); 2. <FIG = á enda> trobar-se acabat -ada
		það er úti um hann: [ja] està fet d'ell (està perdut & és mort)
		nú er sumarið úti: l'estiu ja està acabat
		öll von er úti: s'ha perdut tota esperança
		ekki er öll von úti: encara hi ha esperança
	vera sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða úti: 1. haver de fer nit a l'aire lliure (per no haver pogut arribar a temps
		a casa abans de la posta del sol, amb el perill de morir durant la nit a causa del fred i
		/ o les tempestes de neu o de pluja). 2. (deyja utanhúss) morir de fred (a l'aire llibre)

˙ti·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de jardÝ, taula f per a exterior

úti·bú <n. -bús, -bú>:
filial f, sucursal f

˙ti·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: rebost m exterior

˙ti·grill <n. -grills, -grill>: barbacoa f (graella muntada per a torrar-hi carn a l'exterior)

úti·hitastig <n. -hitastigs, pl. no hab.>:
temperatura f exterior

˙ti·h˙sgagn <n. -h˙sgagns, -h˙sg÷gn>: moble m d'exterior, moble m de jardÝ

úti·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
excursió f amb acampada a l'aire lliure
♦ fara í útilegu: anar d'acampada

úti·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>: teatre a lĺaire lliure

úti·loka <-loka ~ -lokum | -lokaði ~ -lokuðum | - ~ lokaðe-ð ~ e-n>:
excloure una cosa ~ algú
♦ útiloka e-n sem grunaðan [í málinu] ~ sem morðingja: excloure algú com a sospitós ~ assassí

úti·snúrur <f.pl. -snúra>: estenedor m [exterior] (per a bugada humida)

úti·spegill <m. -spegils, -speglar>:
retrovisor m exterior

úti·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadira f de jardÝ, cadira f d'exterior

út·kastari <m. -kastara, -kastarar>:
goril·la m (empleat de discoteques, bars etc.)

út·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>: 1. <GEN> sortida f [de vehicles]
	2. repartiment m (de mercaderies des del magatzem i transport a casa de productes)
		ef panta­ er fyrir meira en 9.000 kr. er ˙tkeyrsla innan h÷fu­borgarsvŠ­isins ˇkeypis: si el valor 
		de la comanda supera les 9.000 corones, el transport fins a casa és gratuït 
		dins el terme municipal de la capital

út·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar>:
indret remot i apartat, indret llunyà i aïllat

˙t·koma <f. -komu, -komur>: resultat m
	r÷­ margf÷ldunar■ßttanna breytir ekki ˙tkomunni: lĺordre dels factors no altera pas el producte

˙t·legð <f. -legðar, pl. no hab.>: 1. <HIST> bandejament m
	2. expatriaciˇ f
		fara Ý ˙tlegð: exiliar-se, expatriar-se

útleigu·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
treball m temporal (esp. l'aconseguit a través d'una empresa de treball temporal

˙t·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: estranger m, estrangera f
	Úg er ˙tlendingur: sˇc estranger (subjecte: home), sóc estrangera (subjecte: dona)
	Ýslenska ~ katalónska ~ þýska fyrir ˙tlendinga: islandŔs ~ català ~ alemany com a llengua estrangera

út·lán <n. -láns, -lán>:
manlleu m, préstec m 

útlima·högginn, -höggin, -höggið <adj.>:
mutilat -ada d'una extremitat ~ de les extremitats
♦ sumir voru bundnir hjólastólum, útlimahöggnir, blindir eða með aðra fötlun: alguns havien quedat lligats a una cadira de rodes, a d'altres els mancava una extremitat o havien quedats cecs o tenien una altra invalidesa

˙t·lit <n. -lits, pl. no hab.>: 1. (ásýnd) aspecte m (aparença)
		þú verður að sinna útlitinu: has de cuidar el teu aspecte
		þú hefðir átt að reyna að hressa upp á útlitið: hauries d'haver intentat arreglar-te un poc
	2. (horfur) actitud f (enfocament d'una situació, assumpte etc.)

út·mánuðir <m.pl -mánaða>
els dos-tres darrers mesos de l'hivern (esp. els mesos de góa i einmánuður)
♦ á útmánuðum e-s: en els darrers mesos de l'hivern de...

út·norður <n. -norðurs, no comptable>:
nord-oest m
♦ eyjan í útnorðri: l'illa del nord-oest (Islàndia)
♦ eyjurnar í útnorðri: les illes del nord-oest (Grenlàndia, Islàndia i les Illes Fèriar)

út·nyrðingur <m. -nyrðings, -nyrðingar>:
vent m del nord-oest, mestral m

út·nyrtur, -nyrt, -nyrt <adj.>:
(um vind[que bufa] del nord-oest (vent)

útrásar·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:
bànkster islandès

útreiðar·túr <m. -túrs, -túrar>:
excursió f o passeig m a cavall
♦ fara í útreiðartúra: fer [llargs] passeigs a cavall

˙trřmingar·hŠtta <f. -hŠttu, no comptable>: perill m d'extinciˇ
	vera Ý ˙trřmingarhŠttu: estar en perill d'extinciˇ

út·ræna <f. -rænu, -rænur>:
brisa f de terra, serè m (vent moderat que bufa de l'interior vers la mar)

út·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
exogen -ògena

˙t·sala <f. -s÷lu, -s÷lur>:  1. rebaixes f.pl [per liquidació], liquidació <f>
	2. útsölurnar <f.pl>: les rebaixes (d'hivern, d'estiu)

út·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus)

˙t·sending <f. -sendingar, -sendingar>: retransmissió f, emissió f [televisiva] (acte d'emetre
		un programa per televisió o ràdio & programa emès)
	bein útsending: emissió en directe
	við rjúfum þessa útsendingu með sérstöku fréttaskoti: interrompem aquesta emissió amb un avanç informatiu

en er hann var nálega kominn til þess háfa Malíufjalls, þá hreif stormbylur hann og rak felmtraðan yfir það fiskríka haf til útskaga (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν) þess héraðs, hvar Týestes forðum bjó, en þá bjó þar Ægistus Týestesson (Homer, Odissea, IV. 514-518): p
að því mæltu sté eg á skip, og bað förunauta mína fara uppí og slá skutfestum. Þeir gengu þegar á skip, og settust á þópturnar; og þegar hvörr var kominn í sitt rúm, lustu þeir árum hinn gráa sæ. En er vér vorum komnir í þenna stað, er skamt var í burtu, sáum vér þar á útskaga nokkurum (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἔνθα δ᾿ ἐπ’ ἐσχατιῇ σπέος εἴδομεν ἄγχι θαλάσσης), fram við sjóinn, háfan hellir, þakinn lárviði; þar lá margt fé, bæði sauðfé og geitfé; þar var umhverfis hár garður af jarðföstum klettum, stórum grenitrjám og hálaufguðum eikum (Homer, Odissea, IX. 183: p

útskerja·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

út·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
gravat -ada, entallat -ada (adornat amb figures entallades)

út·skúfa <-skúfa ~ -skúfum | -skúfaði ~ -skúfuðum | -skúfaðe-m>:
1. (reka burtrepudiar (o: excloure) algú (fer fora o apartar totalment de si o d'un grup)
♦ útskúfa e-m úr e-u: fer fora algú de...
2. (fordæmadamnar algú (condemnar a la damnació eterna)

út·skúfun <f. -skúfunar, no comptable>:
1. (útilokun, brottreksturrepudi m (repudiació, exclusió)
♦ útskúfun úr samfélaginu: bandejament m de la societat (per al concepte de l'exclusió social [sam]félagsleg einangrun)
2. (eilíf fordæmingdamnació f [eterna] (condemnació a les penes eternes)
♦ eilíf útskúfun: damnació eterna

útskúfunar·kenning <f. -kenningar, no comptable>:
<RELIG LUTERdoctrina f de la solâ gratiâ

út·standandi, -standandi, -standandi <adj.>:
protrusiu -iva, en protrusió, que es troba formant una protrusió

˙t·svar <n. -svars, -sv÷r>: contribució urbana (imposts municipals)

˙t·sřni <n. -sřnis, pl. no hab.>: vista f (panorama que hom divisa d'un lloc estant)
	˙tsřni um herbergisgluggann: vista des de l'habitaciˇ
	˙tsřni um hˇtelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel
	˙tsřni yfir Petru: vista general de Petra
	síðan fór Balak með Bíleam upp á Peórtind þaðan sem útsýni er yfir
		eyðimörkina: Balac dugué Balaam al cim de Bet-Fegor,
		des d'on hi ha una bona vista del desert

˙t·tekt <f. -tektar, -tektir>: retirada f de fons (de llibreta dĺestalvis, compte corrent etc.)

úttektar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: compte m de (o: a)  crèdit

út·ungun <f. -ungunar, pl. no hab.>:
incubació f, covament m
♦ hafa egg í útungun: estar covant ous

útungunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
incubadora f [d'ous]

˙t·varp <n. -varps, -vörp>: rÓdio f (radiodifusió, radiofonia & emissora de ràdio & aparell de ràdio)

útvarps·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona f de ràdio, ona radioelèctrica

útvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:
<TÈCNantena f de ràdio 

˙tvarps·tŠki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de] rÓdio f

útvarps·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>: retransmissió radiofònica

útvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: emissora f de ràdio

út·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnaðe-ð>:
<CULINposar una cosa en remull
♦ útvatna kjöt ~ saltfisk: posar carn ~ bacallà sec en remull per a dessalar-los

út·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
1. (saltur maturposat -ada en remull (aliment salat, com a forma de dessalar-lo abans de cuinar-lo)
2. (útþynnturaigualit -ida (rebaixat, insubstancial)

út·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegaðe-ð>:
procurar una cosa, fornir una cosa
♦ útvega e-m e-ð: procurar-li una cosa a algú
♦ útvega sér e-ð: procurar-se una cosa

útvegs·maður <m. -manns, -menn>:
<NÀUT & ECONarmador m de vaixell de pesca, armadora f de vaixell de pesca



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009