Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

TI

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
El tiempo es la materia de la que he sido creado.
     
Jorge L. Borges


tif·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
<ASTRONpúlsar m

tiginn, tigin, tigið <adj.>:
distingit -ida

tigl·mót <n. -móts, -mót>:
motlle m de fer maons
◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!

tigull <m. tiguls, tiglar>:
1. <GEOMrombe m
2. (þaksteinn, þakflísteula f (de teulada)
3. (flísrajola f (de València)
4. (múrsteinnmaó m (totxo)

tigul·laga <aji>:
romboide
♦ tigullaga samsíðingur: <GEOMromboide m

tigul·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
rajoleria f

tigulsteina·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
fabricació f de maons
◊ ...og gjörðu þeim lífið leitt með þungri þrælavinnu við leireltu og tigulsteinagjörð og með alls konar akurvinnu: ...i els amargaren la vida amb treballs feixucs: preparació de l'argila i de maons i totes les feines del camp

tigul·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. <GEOMrombe m
2. (þaksteinn, þakflísteula f (de teulada)
3. (flísrajola f (de València)
4. (múrsteinnmaó m (totxo)
◊ ...gott og vel, vér skulum hnoða tigulsteina og herða í eldi." Og þeir notuðu tigulsteina í stað grjóts og jarðbik í stað kalks: ...som-hi, fem maons i coguem-los al foc". El maó els serví de grava, i l'asfalt, de calç
5. (sólbrenndur múrsteinn úr leir og hálmstráumtova f, atova f, atovó m (assecat al sol i fet d'argila i palla)
◊ upp frá þessu skuluð þér eigi fá fólkinu hálmstrá til að gjöra tigulsteina við, eins og hingað til. Þeir skulu sjálfir fara og safna sér stráum: d'ara endavant, no doneu més palla a la gent per fabricar les toves. Que ells mateixos vagin a cercar la palla

til <prep.+gen.>: 1. cap a
	2. allt til e-s: fins a (temporal)
		allt til dauða: fins a la mort
		allt til enda: fins al final
		allt til enda veraldar: fins a la fi del món
		allt til tíu ára aldurs: fins als deu anys d'edat

til hvers?: per a què?

til þess að <+inf>: per a <+inf.>

til·beiðsla <f. -beiðslu, -beiðslur>: adoració f
	tilbeiðsla vitringanna þriggja frá Austurlöndum: adoració dels tres Reis Mags de l'Orient

til·boð <n. -boðs -boð>: 1. <GEN> oferta <f>
		bindandi tilboð: oferta en ferm
		tilboð til ykkar þessa viku er 1.200 krónur: l'oferta que us fem aquesta setmana és de 1.200 corones
		→ [fjandsamlegt] yfirtökutilboð ‘O.P.A. [hostil]’
		→ lokatilboð ‘oferta final’
	2. (sértilboð) oferta especial (a supermercats)

tilboðs·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: postor m, postora f

tildra <f. tildru, tildrur. Gen. pl.: tildra>:
picaplatges m, girapedres m (Bal. (ocell Arenaria interpres)

tildur <n. tildurs, no comptable>:
1. (daðurcoqueteig f (flirteig)
2. (skrautgirniostentació f (afectació, pompositat)

tildur·mosi <m. -mosa, -mosar>:
hilocomi m brillant (molsa Hylocomium splendens syn. Hypnum splendens)

til·efni <n. -efnis, -efni>: ocasió f
	að gefnu tilefni: donada l'ocasió..., havent-se'n donat l'ocasió...
	gefa tilefni til e-s: donar ocasió a...
	í tilefni e-s: amb ocasió de..., amb motiu de...
		í tilefni 5 ára afmælis e-s: amb ocasió del cinquè aniversari de...

til·einka <-einka ~ -einkum | -einkaði ~ -einkuðum | -einkað>:
1. <e-m e-ð>: (helgadedicar una cosa a algú
◊ tileinka e-m bók ~ kvikmynd: dedicar un llibre ~ una pel·lícula a algú
◊ tileinka e-ð minningu e-s: dedicar una cosa a la memòria d'algú
2. <e-m e-ð>: (eignaatribuir una cosa a algú
3. <sér e-ð>: <GEN & ávinna sér, læradedicar-se a una cosa (lliurar-se a un estudi, una feina etc. & adquirir coneixements en un camp del saber com a resultat de dedicar-s'hi o d'haver-s'hi dedicat)
◊ tileinka sér hina fornu menningu: lliurar-se a l'estudi de la cultura antiga

til·einkun <f. -einkunar, -einkanir>:
1. <GENdedicació f
2. (áritun á bók o.s.fr.dedicatòria f (fórmula de dedicació de l'autor en llibre, pel·lícula etc.)

til·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
guenyo -a, guerxo -a

til·finning <f. -finningar, -finningar>: 1. (kennd) sentiment m (emoció, forma de sentir)
		af tilfinningu: #1. amb sentiment, delicadament, amb emoció (o: emotivitat); #2. <MÚS> affettuoso, amb expressió
		En aquesta accepció, el mot se sol emprar en plural:
		tilfinningar <:f.pl -finninga>: sentiments m.pl (emocions)
			svara tilfinningum e-s: respondre als sentiments d'algú
	2. (skynjun & hugboð) sensació f (percepció amb els sentits & pressentiment, impressió, intuïció)
		annarleg tilfinning: una sensació estranya
		tilfinning mín bregðst mér aldrei: la meva intuïció no em falla mai
		hafa e-ð á tilfinningunni: tenir el pressentiment d'una cosa, intuir una cosa
	3. (tilfinningarsemi, tilfinnarnæmi) sensibilitat f
		hafa tilfinningu fyrir e-u: tenir sensibilitat per a una cosa
			hafa tilfinningu fyrir tölum ~ list ~ tónlist: tenir sensibilitat pels nombres ~ per l'art ~ per la música

tilfinningar·laus, -laus, -laust: insensible

tilfinninga·ríkur, -rík, -ríkt: ple -ena de sensibilitat

til·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
al·legar una cosa, adduir una cosa

tilgangs·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sem hefur ekki tilgangsense sentit (que es fa sense perseguir un fi determinat, que no obeeix cap lògica, disbaratat, doiut)
◊ subbulegt, tilgangslaust og frámið án þess að...: matusser, sense sentit i comès sense que...
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit
2. (gagnlaus, sem gagnar ekkiinútil (que no resulta pas útil, que no serveix)
◊ þetta er tilgangslaust: és inútil (o: no serveix pas

tilgangs·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<LINGconjunció f final

til·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
1. (vit, þýðing, merkingsentit m (raó d'ésser)
♦ gefa e-u tilgang: donar sentit a una cosa
♦ hver er nú tilgangurinn með því að læra katalönsku?: quin sentit té aprendre català?
♦ hver er tilgangur lífsins?: quin és el sentit de la vida?
♦ tilgangurinn með lífinu er að...: el sentit de la vida és que...
2. (ætlunintenció f (propòsit)
♦ í góðum tilgangi: amb bones intencions
♦ gera e-ð í þeim eina tilgangi að... <+ inf.>fer una cosa amb la sola intenció de... <+ inf.
♦ gera e-ð í góðum tilgangi: fer una cosa amb bona intenció
♦ þjóna einhverjum tilgangi: servir a algun propòsit
3. (markmiðobjectiu m, finalitat f, fi m (meta perseguida, objecte)
♦ án tilgangs: sense un objectiu clar
♦ í hvaða tilgang...?: amb quina finalitat...?
♦ í þeim tilgangi að... <+ inf.>amb la finalitat de... <+ inf.
♦ leyndur tilgangur: segones f.pl, intenció amagada
♦ ná tilgangi sínum: sortir-se amb la seva
♦ tilgangurinn helgar meðalið: el fi justifica els mitjans
♦ það nær ekki tilgangi sínum: amb això no aconseguirem pas el que volem

til·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greinte-ð>:
1. (tiltakaindicar una cosa (especificar)
◊ tilgreindu í hvaða stigi þau eru: indica en quin grau de comparació estan (aquests adjectius
♦ tilgreina stað: indicar el lloc
♦ tilgreina stund: indicar l'hora
2. (nefnacitar una cosa (esmentar)
♦ tilgreina stað í bók: citar el passatge d'un llibre
3. (fastsetja, nefna í samningestipular una cosa (especificar o precisar en contracte)
◊ lán eða kaupleigusamning er tilgreindur í íslenskum krónum en miðast við dagsgengi erlendra gjaldmiðla: el crèdit o el contracte de lísing s'estipulen en corones islandeses però es calculen en relació amb el tipus de canvi diari de les monedes estrangeres (a què estan lligats o acoblats

til·heyrandi <m. -heyranda, -heyrendur>:
oient m & f

til·hlutun <f. -hlutunar, -hlutanir>:
1. (íhlutunintervenció f (immisció)
♦ að tilhlutun e-s: per intervenció de...
◊ að tilhlutun Guðs: per intervenció divina
2. (tilstuðlunobra f (mèrit)
♦ að tilhlutun e-s: per obra de...
◊ að tilhlutun Drottins: per obra del senyor
◊ að tilhlutun hins heilaga anda: per obra de l'esperit sant
3. (atbeiniajut m, assistència f (col·laboració, contribució)
♦ að tilhlutun e-s: gràcies al concurs de..., amb el concurs de..., amb l'ajut de...
4. (tilstilli, undirlagdisposició f (instigació, ordre)
♦ að tilhlutun e-s: per disposició de...
◊ fari hver heim til sín, því að minni tilhlutun er þetta orðið: que cadascú torni a casa seva, que sóc jo qui he disposat tot això
◊ er þetta orðið að tilhlutun míns herra konungsins, þar sem þú hefir ekki gjört þjónum þínum kunnugt, hver sitja skuli í hásæti míns herra konungsins eftir þinn dag?: que potser s'ha fet això per ordre del meu senyor, el rei, allà on tu no m'ho has notificat a mi, el teu servent, el qui s'ha d'asseure en el tron del rei, el meu senyor, després que tu moris?
♦ útgefin að tilhlutun e-s: editat a iniciativa (o: instància) de...
♦ útgefin að tilhlutun og á kostnað e-s: editat a iniciativa i expenses de...

tilhlýði·legur, -leg, -legt: degut -uda, convenient, apropiat -ada, escaient, adequat -ada
	tilhlýðileg kyrrð og regla: el degut silenci i ordre

til·hlökkun <f. -hlökkunar, no comptable>:
il·lusió f
♦ fylltast tilhlökkun: omplir-se d'il·lusió
♦ tilhlökkunin er mikil hjá e-m: algú està molt il·lusionat

til·hneiging <f. -hneigingar, -hneigingar>:
1. <GENinclinació f, propensió f, tendència f
♦ hafa tilhneigingu til e-s: tenir propensió a una cosa, ésser propens -a a fer una cosa
2. (hæfileiki, móttækileikidisposició f (bona predisposició)
♦ hafa tilhneigingu til e-s: tenir predisposició per a una cosa
♦ tilhneiging til málanáms: bona disposició per a les llengües estrangeres
3. (hneigð, velvildafecte m (afecció, estima)
4. (hvöt, girnd & ástríðapassió f (desig indominable & concupiscència)

til·kynna <-kynni ~ -kynnum | -kynnti ~ -kynntum | -kynnte-m [um] e-ð>:
1. <GENcomunicar una cosa a algú, notificar una cosa a algú
2. (e-m = löreglunnidenunciar una cosa a algú (notificar un fet a la policia)

til·kynning <f. -kynningar, -kynningar>: 1. recepció f (d’hotel)
	2. denúncia f
		ég ætla að gefa tilkynningu: voldria fer una denúncia
	3. (boðun) notificació f (esp. oficial)
		tilkynning á breytingu á aðsetri eða hjúskaparstöðu: notificació de canvi de domicili o estat civil
		tilkynning um e-ð: avís de, notificació de
		tilkynning um veikindi: notificació de baixa per malaltia
	4. (yfirlýsing) anunci m (comunicació o notificació de notícia, succés etc.)
		fréttir og tilkynningar: notícies i anuncis
		tilkynning í útvarpi um umferð og færð á vegum: informació per la ràdio sobre el trànsit

tilkynninga·tafla <f. -töflu, -töflur>: tauler m d'anuncis

til·laga <f. -ögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga>: proposta f
	+ um / ac.: de...

til·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
inducció f
♦ rökleg tilleiðsla: inducció lògica
♦ stærðfræðileg tilleiðsla: inducció matemàtica

tilleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:
raonament inductiu

tilli <m. tilla, tillar>: titola f, pixonet m (Val.), piu m (Val., Men.), busqueta f (Mall.) (designació infantil del penis)

til·lit <n. -lits, pl. no hab. >: 1. esguard m, mirada f
	2. consideració f
		með tilliti til e-s: en consideració de..., en esguard de..., en vista de...
		taka tillit til e-s: tenir en compte una cosa
	3. aspecte m, sentit m (només en locucions del tipus:
		í þessu tilliti: en aquest sentit, des d'aquest punt de vista, en aquest aspecte

tillits·samur, -söm, -samt <adj.>:
amb [molt de] tacte, considerat -ada 

tillits·semi <f. -semi, no comptable>:
consideració f (deferència)

til·neyddur, -neydd, -neytt <adj.>:
coaccionat -ada, forçat -ada

til·raun <f. -raunar, -raunir>:
1. <GENintent m
♦ gera tilraun til þess að <+inf.>: fer l'intent de <+inf.>
2. (vísindatilraunexperiment m (assaig científic)
♦ gera tilraun: fer un experiment>

til·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitte-ð>:
(útbúa, gera tilbúinnpreparar una cosa (fer & equipar-se, aparellar-se una cosa)
◊ en sé fórn þín matfórn tilreidd () í suðupönnu (marˈħɛʃɛθ, מַרְחֶשֶׁת), þá skal hún gjörð af fínu mjöli með olíu. Og þú skalt færa Drottni matfórnina, sem af þessu er tilreidd (ʕāˈɕāh, עָשָׂה: ʝēʕāˈɕɛh   mē-ˈʔēllɛh, יֵעָשֶׂה מֵאֵלֶּה). Skal færa hana prestinum, og hann skal fram bera hana að altarinu: si la teva ofrena és una oblació preparada en una cassola, la faràs de flor de farina amb oli. I duràs a Jahvè l'oblació que haurà estat preparada amb això. La portaran al sacerdot i ell l'acostarà a l'altar;
◊ og Aron skal brenna ilmreykelsi á því, hann skal brenna því á hverjum morgni, þegar hann tilreiðir (ʝāˈtˤaβ, יָטַב: bə-hēi̯tˤīˈβ-ō, בְּהֵיטִיבוֹ) lampana: i l'Aharon hi cremarà encens, i l'hi cremarà cada matí, quan endreci les llànties
♦ tilreiða sér e-ð: preparar-se una cosa

til·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
estipulat -ada, prescrit -a
♦ að því tilskildu að <+ subj.>amb la condició que <+ subj.
♦ fá tilskilið leyfi: obtenir el permís necessari, obtenir el degut permís

til·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skilte-ð>:
estipular una cosa, posar una cosa com a condició

til·skipun <f. -skipunar, -skipanir>: edicte m, decret m

til·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
tallat -ada (d'una manera determinada, esp. mercaderia)
◊ bein og hornsló, óunnið, fitusneytt, lauslega forunnið (en ekki tilskorið), sýrumeðfarið eða gelatínsneytt: ossos i nuclis cornis en brut, no elaborats, desgreixats, simplement preparats (però sense tallar en cap forma determinada), acidulats o desgelatinitzats

til·stilli <n. -stillis, no comptable>:
1. (tilstuðlun, atbeiniintervenció f, intermediació f (ajut, socors, assistència)
♦ fyrir tilstilli e-s: <LOC#1. gràcies a [l'acció de]..., per mitjà de.... #2. per [l']acció de. #3. a instigació de. #4. amb l'ajut de...
◊ fyrir hennar tilstilli: gràcies a la seva iniciativa, per iniciativa d'ella
◊ fyrir tilstilli meðalgangara: gràcies a un mitjancer, per mans d'un mitjancer
◊ fyrir þitt tilstilli sitjum vér í góðum friði: gràcies a tu gaudim de molta pau
◊ ríkisaðstoð eða aðstoð fyrir tilstilli ríkis: els ajuts estatals o els ajuts procedents de recursos estatals
◊ áhugi FBI og Hoovers sem í upphafi var vakinn fyrir tilstilli íslenskra yfirvalda : l'interès de l'FBI i d'en Hoover, que inicialment s'havia despert a instància de les autoritats islandeses...
♦ með mínu tilstilli: <LOC FIGper mi (per la meva intercessió, per la meva amistat etc.)
◊ en í nánd vatninu býr gamall bóndi, vinr minn, ok mun hann gera þér farargreiða með mínu tilstilli: però a prop d'aquest llac hi viu un vell pagès, amic meu, que et farà per mi el favor de dur-t'hi amb una barca
♦ vera í tilstilli um eitthvað: <LOC FIGestar implicat -ada en un assumpte
◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot)
2. (ráðstöfunmesura f (disposició, pas o passos que hom pren per a solucionar un problema etc.)
◊ en mínum ráðum vil eg láta fram fara hvert tilstilli hafa skal: però m'estimo més de seguir els meus propis consells sigui el que sigui el que calgui fer
◊ eptir þat þökkuðu þeir ágætan frið ok góðar náðir, er þeir höfðu lengi af hans herrasamligri stjórn ok konungligu tilstilli: després d'això, van donar-li les gràcies per la pau excel·lent i la bona tranquil·litat de què havien gaudit durant tant de temps gràcies al seu govern com a senyor i a totes les mesures que havia pres com a rei
◊ þeir voru í þessu starfi marga daga og hafði Ólafur konungur allt tilstilli um brögð þessi en Önundur konungur hafði þá stjórn yfir skipahernum: van passar mants dies ocupats fent aquesta feina: i mentre el rei Ólafur s'encarregava de dur a terme totes les mesures necessàries per a enllestir aquest estratagema, el rei Önundur s'encarregava del comandament de la flota

til·svarandi, -svarandi, -svarandi <adj.>:
1. (samsvarandicorresponent (equivalent)
♦ tilsvarandi færibreytaparàmetre equivalent
2. (samstæðuranàleg -àloga (afí)

til·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
1. (ákveðinndeterminat -ada, fixat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)
♦ á tilteknum degien un dia fixat
♦ e-ð er á tilteknum staðuna cosa es troba en un determinat lloc
♦ á tilteknum tímaa l'hora fixada
♦ tiltekinn vikudagen un dia determinat de la setmana
2. (sérstakurespecífic -a (particular)
♦ í þessu tiltekna dæmien aquest cas específic

til·trú <f. -trúar, no comptable>:
confiança f [plena]

til·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
1. (verknaðuracció f (acte, gest, projecte dut a terme)
◊ "Ananías, hví fyllti Satan hjarta þitt, svo að þú laugst að heilögum anda og dróst undan af verði lands þíns? Var landið ekki þitt, meðan þú áttir það, og var ekki andvirði þess á þínu valdi? Hvernig gastu þá látið þér hugkvæmast slíkt tiltæki (τὸ πρᾶγμα πράγματος, τὸ πρᾶγμα τοῦτο)? Ekki hefur þú logið að mönnum, heldur Guði": «Ananies, com és que en Satanàs t'ha omplert el cor fins al punt de mentir a l'Esperit Sant, i reservar-te part dels diners de la venda del teu camp? Que per ventura el camp no era teu mentre el tenies? que per ventura no tenies el seu preu a les teves mans? Com és que has pogut concebre aquesta acció? No és pas als homes a qui has mentit, sinó a Déu»
2. (hugmynd, uppátækipensada f (idea, esp. amb què se soluciona o posa remei a un problema, una dificultat etc.)

tiltæki·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hentugurconvenible (que pot convenir, útil, pràctic)
2. (framkvæmanlegurfactible (faedor, possible)
3. (tiltækurdisponible (a l'abast de la mà)

til·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
1. (sem er til taksdisponible (que és a l'abast de la mà o a la disposició d'algú)
♦ allt tiltækt lið: totes les forces disponibles
♦ hafa e-ð tiltækt: tenir una cosa a mà
♦ með öllum tiltækum ráðum: amb tots els mitjans disponibles
2. (tilbúinn, reiðubúinna punt (preparat, llest, p.e., tropes o unitats per a entrar en acció)
3. (aðgengilegurassequible (que s'hi pot accedir, accesible, que es pot obtenir [amb facilitat])
♦ tiltækar heimildir: fonts assequibles

tiltölu·lega <adv.>:
relativament
◊ tiltölulega mjótt landsvæði: una porció, relativament estreta, de terreny
♦ tiltölulega <+ adjectiu>relativament <+ adj.>
◊ það er tiltölulega auðvelt: és relativament fàcil

tiltölu·legur, -leg, -legt <adj.>:
relatiu -iva, proporcional

til·urð <f. -urðar, pl. no hab.>:
gènesi f, [procés m de] creació f, origen f, naixement m
◊ tilurð bókarinnar: la gènesi del llibre

til·valinn, -valin, -valið: ideal, idoni -ònia, apropiat -ada

til·vik <n. -viks, -vik>: 1. (tilfelli) cas m
		í þessu tilviki: en aquest cas
		í báðum tilvikum: en ambdós casos
	2. (tilefni) ocasió f
	3. (atvik) esdeveniment m

tilvistar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur>:
crisi f existencial

tilvistar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
existencialista m & f
♦ → exintensíalisti “íd.”

tilvistar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
existencialisme m
♦ → exintensíalismi “íd.”

tilvistarstefnu- <en compostos>:
existencialista

tilvistarstefnu·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
existencialista m & f
♦ → exintensíalisti “íd.”

til·vitnun <f. -vitnunar, -vitnanir>:
cita f (reproducció del que ha dit altri)

tilvitnunar·merki <n. -merkis, -merki. Emprat habitualment en pl.>:
cometa f (emprat habitualment en pl.) (signe gràfic ‘ ’ i “ ” )
♦ bein tilvitnunarmerkicometes rectes (signe gràfic " ")
♦ einföld ensk tilvitnunarmerkicometes angleses simples, cometes angleses senzilles (signe gràfic ‘ ’)
♦ [tvöföld] frönsk tilvitnunarmerkicometes baixes, cometes llatines, cometes franceses, cometes f.pl, angulars, cometes f.pl a la francesa, guillemets m.pl (signe gràfic « »)
♦ tvöföld tilvitnunarmerkicometes altes, cometes dobles, cometes angleses, cometes saxones (signe gràfic “ ”)
♦ einföld þýsk tilvitnunarmerkicometes alemanyes simples (signe gràfic ‚ ’)
♦ tvöföld þýsk tilvitnunarmerkicometes alemanyes dobles (signe gràfic „ ”)
  Els islandesos solen emprar gairebé sempre les cometes alemanyes dobles „svima”.  

tilvísunar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:
<GRAMadverbi relatiu 
  L'islandès no té pas pronoms relatius, només dos adverbis relatius: sem i l'antic i literari er.  

tilvísunar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAMpronom relatiu 

tilvísunar·númer <n. -númers, -númer>:
número m de referència 

tilvísunar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMoració f de relatiu, frase adjectiva 

tilvísunar·tákn <n. -tákns, -tákn>:
<TIPOGcrida f, senyal m d'atenció, marca f de referència 

tilvísunar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAMconnector relatiu, nexe relatiu 

timbur·hús <n. -húss, -hús>:
casa f de fusta

timbur·maður <m. -manns, -menn>: fuster m de cases, fuster m d'obra

timbur·menn <m.pl -manna>: ressaca f (després de gatera)
	hroðalegir timburmenn: una ressaca horrorosa
	ég er með hroðalega timburmenn: tinc una ressaca horrorosa

timbur·mylla <f. -myllu, -myllur>:
serradora f

timbur·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
fuster m de cases, fuster m d'obra

timjan <n. timjans, no comptable>:
(kryddfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.  (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tin <n. tins, no comptable>:
estany m (metall Sn)

tinda·knurri <m. -knurra, -knurrar>:
garneu m, gatneu m (Tarr.: ekki ritm./no lit.), lluerna garneua, rafel m (o: peix de Sant Rafel(Mall.), ase m (Men.) (peix Trigla lyra)

tinda·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mal m de les altures, mal m de muntanya  (tipus d'anoxèmia)

tin·dáti <m. -dáta, -dátar>: soldat m (o: soldadet m) de plom

tindil·fætla <f. -fætlu, -fætlur>:
guatlla andalusa, guàtlera andalusa (Bal.(ocell Turnix sylvatica)

tindur <m. tinds, tindar>: cim m

tinna <f. tinnu, tinnur. Gen. pl.: tinna>:
<GEOLsílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

tin·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f d'estany

tinnu·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
<HISTmosquet m

tinnu·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLsílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

tin·steinn <m. -steins, no comptable>:
cassiterita f  (diòxid d'estany)

tin·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid estànnic

tittur <m. titts, tittar>:
clavilla f

titur·rafrit <n. -rafrits, -rafrit>:
<MEDvibrocardiograma m

titur·villa <f. -villu, -villur>:
<MEDdelírium trémens m

tíð <f. tíðar, tíðir>: 1. temps m
		innan tíðar: aviat, prest (Bal.) (d'aquí a molt poc temps)
		í tæka tíð: a temps
			flytja e-n á sjúkrahús í tæka tíð: portar algú a temps a l'hospital
	2. tíðir (sempre en plural): regla, menstruació
	3. <GRAM> pretèrit m
		núliðin tíð: pretèrit perfet compost
		þáliðin tíð: pretèrit plusquamperfet

< tíða <tíðir | tíddi ~ tíddum | títt. Verb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
(langavenir-li ganes a algú d'una cosa, abellir-li una cosa a algú, desitjar una cosa, voler una cosa
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ǀ ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: du-te'n amb tu prou menjar, si desitges anar a la muntanya o al fiord (fástu, imperatiu de fásk. Kuhn 1968³, pàg. 50, sub voce, a la locució  fásc at virði li dóna l'equivalència sich verproviantieren (Háv. 116). Una traducció alternativa, però d'idèntic significat, podria ésser procura't prou provisions per al viatge, si...)
◊ "ráð þú mér nú, Frigg, ǀ alls mik fara tíðir ǁ at vitja Vafþrúðnis; ǁ forvitni mikla ǀ kveð ek mér á fornom stǫfom ǁ við þann inn alsvinna jǫtun": Frigg, aconsella'm doncs, car em ve de gust anar a visitar en Vafþrúðnir. Et dic que tinc moltes de ganes d'aprendre els antics coneixements amb aquest, l'ètun que tot ho sap (Kuhn 1968³, pàg. 16: al-sviðr <...> adj. ganz klug, allklug; fornir stafir: Kuhn 1968³, pàg. 190: kunde aus der vorzeit (Vm. 1 <...> ); forvitni: Kuhn 1968³, pàg. 60: wißbegier (Vm. 1 ). La major part d'intèrprets-traductors de l'estrofa -cf. les quinze diferents traduccions consultables a Heimskringla.no- assumeeixen que li manca el penúltim vers, en el qual hi hauria un verb deila við e-n ‘contendre amb algú, disputar amb algú’ o jafnask/halda [sik] til jafns ~ komask til jafns við e-n ‘provar-se amb algú’: [jafnask/halda sik til jafns] við þann, inn alsvinn jǫtun: tinc moltes de ganes de provar-me amb aquest ètun omniscient a veure quin de tots dos té majors coneixements arcans. En la meva traducció segueixo la interpretació de Finnur Jónsson, 1931², pàg. 148b: forvitni á fornum stǫfum, begærlighed efter at lære at kende oldtids kundskaber, Vafþr 1. El verb kveða hi regeix una oració d'infinitiu amb el verb vera el·líptic: mikil forvitni er mér ‘tinc un gran desig d'aprendre’ - ek kveð mikla forvitni [vera] mér ‘dic que tinc un gran desig d'aprendre’)
◊ "ánauð þola ǀ ec vil aldregi ǁ at mannzcis munom; ǁ þó ec hins get, ǀ ef iþ Gymir finniz, ǁ vígs ótrauðir, ǀ at ycr vega tíði": mai no permetré que ningú em constrenyi per l'encaterinament d'un home. Tanmateix, intueixo que, si vosaltres dos, tu i en Gymir ( = el pare de la Gerðr. Gerðr sembla ésser la deessa protectora o tutelar de Mið-garðr, la mare-terra, amb qui el déu del cel s'ha d'aparellar perquè hi hagi vida o aquesta reneixi després de l'hivern), us trobeu, que prou us abellirà de batre-vos, gens desinclinats al combat com sou (á-nauðr: Kuhn 1968³, pàg. 16: (auferlegter) zwang ‘constrenyiment, coerció’ (Skm. 24); at mannskis munum: Kuhn 1968³, pàg. 146, tradueix: at mannzcis munom auf niemandes wunsch od. niemandem zuliebe. Una traducció alternativa, podria ésser, per tant: per a agradar a algú; jo interpreto aquests munir com una referència a l'enamorament del déu itifàl·lic Yngr/Freyr -amb qui la Gerðr, finalment, acabarà casant-s'hi-; d'aquí la meva traducció. ó-trauðr: Kuhn 1968³, pàg. 160: adj. nicht träge, schnell bereit (e-s zu etw.: Skm. 24); en la meva traducció intento imitar en català la doble negació norrena)

tíða·bindi <n. -bindis, -bindi>: compresa <f> (→ dömubindi)

Tíðagerðirnar átta - les vuit hores canòniques
1. meiri tíðabænir ótta, óttusöngur, öttusöngur hinn fyrri hores majors matines f.pl
2. morgunsöngur, öttusöngur [hinn] efri miðnættistíð laudes f.pl
7. aftantíð, aftansöngur, aftansöngstíð vespres f.pl
8. kvöldtíð,
náttsöngur
completes f.pl
3. minni tíðabænir miðmorgunstíð,
miðdagstíð
hores menors prima f
4. dagmálatíð tèrcia f
5. hádegistíð,
miðdagstíð
sexta f
6. sídegistíð,
nón,
eyktartíð
nona f

tíðagerða·bók <f. -bókar, -bækur>:
<RELIGbreviari m, llibre m d'hores (llibre contenint els textos de l'ofici diví)
♦ tíðagerðabók rómversk-katólsku kirkjunnar: breviari romà

tíða·tappi <m. -tappa, -tappar>: tampó <m>
	dömubindi og tíðatappar: compreses i tampons

tíðinda·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
notícia f, nova f
◊ í þann tíma var Þorgeir vestur í Ísafirði. Víg Hávars spurðist skjótt víða um héruð og er Þorgeir spurði víg föður síns þá brá honum ekki við þá tíðindasögn. Eigi roðnaði hann því að eigi rann honum reiði í hörund. Eigi bliknaði hann því að honum lagði eigi heift í brjóst. Eigi blánaði hann því að honum rann eigi í bein reiði. Heldur brá hann sér engan veg við tíðindasögnina því að eigi var hjarta hans sem fóarn í fugli. Eigi var það blóðfullt svo að það skylfi af hræðslu heldur var það hert af hinum hæsta höfuðsmið í öllum hvatleik: en aquells moments, en Þorgeir es trobava a les terres de ponent, a l'Ísafjörður. La notícia de la mort d'en Hávar es va escampar amb rapidesa arreu dels districtes i quan en Þorgeir es va assabentar de la mort de son pare, no se li va notar cap reacció en sentir contar la notícia: no va tornar vermell, perquè l'ira no li va pujar a flor de pell, ni va tornar blanc perquè l'odi no li va inflar el pit, ni va tornar blau perquè l'ira no li corregué pels ossos, sinó que no va mostrar cap reacció en el moment de contar-li el fet perquè el seu cor no era pas com el ventrell d'un ocell: no era ple de sang, de manera que tremolés de por, sinó que el màxim creador l'hi havia trempat en tota la fermesa [i bravor] (Cf. Baetke 19874 p. 285: hvatleikr m. rasches, forsches Auftreten, Tatkraft, Tapferkeit)
◊ sýndist öllum mönnum þeim er heyrðu þessa tíðindasögn sjá atburður undarlegur orðinn að einn ungur maður skyldi orðið hafa að bana svo harðfengum héraðshöfðingja og svo miklum kappa sem Jöður var. En þó var eigi undarlegt því að hinn hæsti höfuðsmiður hafði skapað og gefið í brjóst Þorgeiri svo öruggt hjarta og hart að hann hræddist ekki og hann var svo öruggur í öllum mannraunum sem hið óarga dýr. Og af því að allir góðir hlutir eru af guði gervir þá er öruggleikur af guði ger og gefinn í brjóst hvötum drengjum og þar með sjálfræði að hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills, því að Kristur hefur kristna menn sonu sína gert en eigi þræla en það mun hann hverjum gjalda sem til vinnur: a tothom qui va sentir a contar aquesta notícia li va semblar fora del comú que un jove hagués mort ell totsol un héraðshöfðingi -un cabdill de districte- i campió tan gran com era en Jöður. I tanmateix, no era res d'extraordinari, car l'artífex màxim havia creat i infós en el pit d'en Þorgeir un cor tan ferm que aquest no temia res i era tan intrèpid en totes les proves de la vida com ho és el lleó. I, per tal com totes les coses bones ens són donades per Déu, vet ací que l'estrenuïtat és feta i infosa per Déu en el pit dels barons ardits i, amb ella, també el lliure albir per a fer-ne el que volen, el bé o el mal, car el Crist ha fet dels cristians els seus fills i no pas els seus esclaus, i a cadascú li donarà el premi que s'hagi guanyat [en vida]

tíðindi <n.pl tíðinda>:
1. <GENnotícia f, nova f
♦ góð ~ raunaleg ~ slæm tíðindi: bona ~ trista ~ mala notícia
♦ færa e-m slæm tíðindi: portar-li a algú una mala notícia
♦ segja frá tíðindum: donar notícia d'una cosa, informar sobre una cosa
◊ "svo hefir borið saman fund okkarn," segir Atli, "að þú skalt eigi kunna frá tíðindum að segja" og þreif upp spjót og skaut á skip Hrúts og hafði sá bana er fyrir varð: l'Atli li va replicar: “la nostra trobada aquí serà de tal manera que tu no en sortiràs pas amb vida per poder-la contar” i va agafar una llança i la va disparar en direcció al vaixell d'en Hrútur i el qui la va aturar, va morir a l'acte
◊ Þá mælti Gangleri: „Hver tíðendi eru at segja frá um ragnarøkkr? Þess hef ek eigi fyrr heyrt getit.“: aleshores en Gangleri va parlar, tot dient: “Quina informació em pots donar del crepuscle dels déus? mai abans no n’havia sentit a parlar.”
♦ segja tíðindi: contar noves notícies
♦ spyrja e-n tíðinda: demanar noves a algú
♦ spyrja tíðinda: sentir [a dir] noves
♦ þessi tíðindi spyrjast: aquesta notícia s'escampa (o: s'estén)
◊ nú spurðust þessi tíðindi víða: aquestes notícies s'escamparen llavors per molts d'indrets
♦ hvað er tíðinda?què hi ha de nou?
♦ hvað segir þú tíðinda?què contes de nou?
2. (viðburðuresdeveniment m [notable], fet m [remarcable] (succés extraordinari, portentós o rellevant, mereixedor d'ésser contat)
♦ kyrr tíðindi: poques novetats, res que valgui la pena de contar
◊ og eru nú kyrr tíðendi bæði í Noregi og Danmörku þrjá vetur og á þessum þrem vetrum lét Ótta keisari samna liði og fær ógrynni liðs: per espai de tres anys va regnar la calma tant a Dinamarca com a Noruega, i durant aquests tres anys, l'emperador Otó va fer aplegar una host i l'exèrcit que va aconseguir reunir era extraordinàriament gran
◊ nú váru kyrr tíðindi þennan vetr eptir hér á Íslandi. Sat Gizurr jarl heima á Stað: després d'això, aquell hivern ja no hi hagué esdeveniments remarcables aquí a Islàndia. El iarl Gizurr va romandre a casa seva a Staðr
♦ mikil tíðindi: un fet extraordinari, un gran esdeveniment
♦ gerast (o: verða) mikil tíðindi: passar grans fets, succeir grans esdeveniments
♦ þóttu það mikil tíðinda: es va considerar un fet tan extraordinari que va aixecar un gran enrenou
◊ Oddr trúir þessu ok ríðr heim. Váli lét líf sitt, ok var flutt lík hans á Mel. Oddi þóttu þetta mikil tíðendi ok ill. Fær hann af þessu óvirðing ok þótti slysliga tekizk hafa: L'Oddr ho va creure i se'n va tornar a casa. En Váli va morir i dugueren el seu cadàver a Mel. [Quan se'n va assabentar,] L'Oddr ho va considerar un fet terrible; li feia caure la deshonra a sobre i li semblava que[, tot plegat,] havia acabat d'una manera desastrosa per a ell
◊ en um sumarit, er þeir Grímarr bjuggust utan, fór Ormr Jónsson út í Eyjar ok ætlaði at sækja við þann, er hann hafði keypt. Ok er hann kom út, spurði hann Sörla at, ef hann vildi ljá honum bátinn. En hann kveðst ljá mundu, ef þyrfti. Ok um daginn, er Ormr ætlaði at búast, hljóp Grímarr at honum ok hjó hann banahögg. Þá sneru þeir at Jóni, syni hans, ok sögðu, at sá skyldi skemmst eiga at gráta sinn föður, ok vágu hann. Báðir váru þeir messudjáknar at vígslu. Skeggi prestr laust til Ívars Sörlasonar ok hljóp síðan upp á raftabolung ok varðist þaðan. Ívarr Sörlason vá hann. Þorleifr ór Kollabæ lézt ok þar. Hann var djákn ok átti Guðnýju, dóttur Eindriða prests Steingrímssonar. Eftir þetta létu Austmenn engi skip ganga ór eyjunum, áðr þeir sigldu á haf. Þetta þóttu mikil tíðindi ok ill, þá er spurðust. Fór Sæmundi þat drengliga, at hann gaf allan arf börnum Orms eftir hann óskilgetnum: i a l'estiu, mentre en Grímarr i els seus s'aparellaven per a anar-se'n d'Islàndia, l'Ormr Jónsson va anar a les Illes dels Homes de Ponent o Vestmannaeyjar amb la intenció d'anar-hi a cercar la fusta que havia comprat. Quan va arribar a la costa, va demanar a en Sörli que li deixés la seva barca. En Sörli li va dir que l'hi deixaria si l'havia de menester. El dia que l'Ormr es preparava per anar-se'n amb la fusta, en Grímarr el va escometre i el va ferir de mort. Després, en Grímarr i els seus es varen girar cap a en Jón, el fill de l'Ormr i, dient-li que no hauria de plorar gaire estona la mort de son pare, el varen matar. En Jón i son pare eren tots dos diaques ordenats. L'Skeggi, el prevere, va colpir l'Ívarr Sörlason, es va enfilar a dalt d'una pila de cabirons i es va defensar d'allà estant, però l'Ívarr Sörlasson el va matar. En Þórleifr de Kollabœr també hi va morir. Era diaca i estava casat amb la Guðný, la filla del prevere Eindriði Steingrímsson. Després d'aquests fets, els noruecs no deixaren que cap nau sortís de les illes abans que ells no haguessin salpat. La gent, quan va saber aquests fets, els varen considerar uns fets grans i terribles. En Sæmundr es va portar honrosament, donant tota l'herència de l'Ormr als infants d'aquest, que eren il·legítims
◊ spyrjast nú þessi tíðindi um eyjarnar, víg Halls, og þykja það mikil tíðindi því að maður var kynstór þótt hann hefði engi auðnumaður verið: la notícia d'aquest fet, la mort d'en Hallur, es va escampar per les illes i a la gent els semblava una notícia d'importància perquè l'home pertanyia a un gran llinatge encara que no hagués estat un home afortunat
◊ konungur reið þá til Dyflinnar og þykja mönnum þetta mikil tíðindi er þar var dótturson konungs í för með honum, þeirrar er þaðan var fyrir löngu hertekin fimmtán vetra gömul: el rei, després, es va dirigir a cavall a Dublín i la gent considerava un gran fet que l'hi acompanyés el fill de la filla que, molt de temps enrere, quan només tenia quinze anys, havia estat feta captiva
◊ þetta sama sumar lét Snorri Sturluson lýsa hernaðarsǫk á hendr Þorvaldi. Fór með málit Órœkja Snorrason fjórtán vetra gamall (en l'edició del Björn Bjarnarson i el Benedikt Sveinsson del 1909: Fór með málit Órœkja Snorrason; var hann þá átján vetra gamall). Varð Þorvaldr á þinginu sekr skógarmaðr ok sekt fé hans allt ok goðorð. Þóttu þetta mikil tíðendi, ok horfask til stórvanda (en l'edició del Björn Bjarnarson i el Benedikt Sveinsson del 1909: ...ok horfðisk til mikils vanda)aquell estiu, l'Snorri Sturluson va anunciar l'incoació d'una acció penal contra en Þorvaldr per assalt armat i saqueig. L'Órœkja Snorrason, de catorze anys, s'encarregà de menar l'acusació. En Þorvaldr fou condemnat en el þing a la plena proscripció, a la confiscació de tots els seus béns i a la pèrdua del seu godonat. Aquesta condemna va semblar-li a molta de gent un esdeveniment extraordinari que feia presagiar grans problemes
♦ verða (o: bera) til tíðinda: esdevenir-se, succeir

tíðka <tíðka ~ tíðkum | tíðkaði ~ tíðkuðum | tíðkaðe-ð>: soler fer una cosa

tíðkast <tíðkast ~ tíðkumst | tíðkaðist ~ tíðkuðumst | tíðkaste-ð>: ésser habitual (o: usual), usar-se

tíð·rætt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m er tíðrætt um e-ð: <LOC FIGalgú parla sovint d'una cosa, una cosa és freqüent tema de conversa d'algú

tíðum <adv.>:
freqüentment
♦ oft og tíðum: sovint i amb freqüèencia, ben moltes de vegades, espesses vegades

tígris¹ <m.tígriss, tígrisar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

Tígris² <m. Tígriss (o: Tígris), no comptable>:
Tigris m (riu)
♦ Evfrat og Tígris: <HISTl'Eufrates i el Tigris
◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

tígris·dýr <n. -dýrs, -dýr>: tigre <m> (mamífer Felis tigris)

tígris·háfur <m.-háfs, -háfar>: tauró tigre <m> (peix Galeocerdo cuvier)

tígrisynja <f. tígrisynju, tígrisynjur. Gen. pl.: tígrisynja>:
tigressa f, femella f de tigre, tigre m femella

tígu·legur, -leg, -legt <adj.>:
greu, majestuós -osa (amb gran dignitat, distinció o gravetat)

tígu·leiki <m. -leika, no comptable>:
gravetat f, majestuositat f (qualitat de gran dignitat o distinció)

tígul·smokkur <m. -smokks, -smokkar>: calamars m (fl./pl.: calamarsos), calamar m (fl./pl.: calamars) (mol·lusc Loligo vulgaris)

tígul·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. (múrsteinn) maó m, totxo m (bloc d'argila cuita emprat en la construcció)
2. (þaksteinn) teula f (per a cobrir teulada)

tígul·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul m romboide
♦ stóri tígulvöðvi: múscul romboide major
♦ litli tígulvöðvi: múscul romboide menor

tígur <m.tígurs, tígrar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

tík <f. tíkur (o: tíkar), tíkur>:
1. <GENgossa f, cussa f (Bal.
2. <FIGmeuca f

tíkalla·sími <m. -síma, -símar>:
(myntsímitelèfon m de monedes  (telèfon públic de monedes)

tíma·bær, -bær, bært <adj.>:
1. <GENoportú -una
2. (aðlagast tíma og félagslegum breytingumcontemporitzat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)

tíma·eyðsla <f. -eyðslu, no comptable>:
pèrdua f de temps

tíma·hrak <n. -hraks, no comptable>:
manca f de temps
♦ vera í tímahraki: anar curt -a de temps

tíma·rit <n. -rits, -rit>: revista f (publicació periòdica)

tíma·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
anacronisme m (tímaskekkja)

tíma·skekkja <f. -skekkju, -skekkjur>:
anacronisme m

tíma·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de temps, falta f de temps

tíma·spursmál <n. -spursmáls, -spursmál>:
qüestió f de temps
♦ það er bara tímaspursmál hvenær <+ ind.>només és [una] qüestió de temps quan <+ ind.>

tímgill <m. tímgils, tímglar>: <MED> tim m, timus m

els mesos bíblics de l'any
1 [mes d']abib, aviv
אָבִיב
abíbmánuður, abíb-mánuður Gæt þess að halda Drottni Guði þínum páska í abíbmánuði, því að í abíbmánuði leiddi Drottinn Guð þinn þig á náttarþeli út af Egyptalandi einmánuður
1 nissan נִיסָן nísan,
nísanmánuður
Í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar. einmánuður
  [mes de] ziu,
[mes de] ziv
זִו
sívmánuður Á fjórða ári var grundvöllurinn lagður að húsi Drottins, í sívmánuði harpa
  iiar (iyyar), iar
אִיָּיר
אִיָּר
    harpa
  sivan
סִיוָן
sívan Og skrifurum konungs var þá stefnt saman, hinn tuttugasta og þriðja dag hins þriðja mánaðar - það er mánaðarins sívan - og var þá skrifað með öllu svo sem Mordekai bauð, til Gyðinga og til jarlanna og til landstjóranna og til höfðingja skattlandanna frá Indlandi til Blálands skerpla
         
4 tammuz תַּמֻּז     sólmánuður
  av אָב     heyannir
  elul אֱלוּל     tvímánuður
         
7 tixré, tixrí תִּשְׁרֵי etanim אֵתָנִים Þá söfnuðust allir Ísraelsmenn til Salómons konungs í etaním-mánuði á hátíðinni (er sá mánuður hinn sjöundi). haustmánuður
  kheixvan חֶשְׁוָן,
mar-kheixvan מַרְחֶשְׁוָן
bul בּוּל á ellefta ári, í búlmánuði - það er áttunda mánuðinum - var húsið fullgjört í öllum greinum, með öllu sem því tilheyrði gormánuður
  quisleu
quislev
כִּסְלֵו
kislevmánuður Í kislevmánuði tuttugasta árið, þá er ég var í borginni Súsa... ýlir
         
10 tevet טֵבֵת   Og Ester var tekin inn til Ahasverusar konungs, inn í hina konunglegu höll hans, í tíunda mánuðinum - það er tebetmánuður - á sjöunda ríkisstjórnarári hans mörsugur (o: jólmánuður; o: hrútmánuður)
  xevat שְׁבָט     þorri
  adar אֲדָר   Í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar. góa
         
  [adar xení, segon adar, va-adar, ve-adar, adar bet]
אֲדָר שֵׁנִי
וְ אֲדָר
וַ אֲדָר
אֲדָר ב
  El sistema islandès i el sistema hebreu per reacoblar el còmput dels mesos a l'any solar no era idèntic. Els mots d'una i altra llengua no són, per tant, equivalents; només són els termes que designen les unitats temporals amb què ho feien en una i altra cultures [aukanætur] + [sumarauki] o [aukavika]

tími <m. tíma, tímar>: 1. <GEN>temps m
		á okkar tímum: en els nostres temps, actualment
		hvað tekur það langan tíma? Quin temps caldrà? Què durarà?
		hvílíkir tímar! hvílíkir siðir!: o tempora!, o mores!
		tekur það langan tíma? que trigarà gaire?
		um tíma: un cert temps (durant un temps)
			...frá vinkonu minni sem bjó um tíma í Ísrael: ...d'una amiga meva que va passar un cert temps a Israel
		vera á undan tímanum (o: tíma) sínum: <LOC FIG> avançar-se als seus temps
♦ á Franco-tímanum: en temps d'en Franco
♦ einhvern tíma: algun dia, alguna vegada
♦ koma á réttum tíma: arribar a temps, ésser-hi a temps, arribar a punt
◊ við komum á réttum tíma á fundinn: vam arribar a temps a la reunió
◊ við komum á réttum tíma í skipið sem átti að fara klukkan 19:00: vam arribar a temps al vaixell que havia de salpar a les 19:00
♦ koma á réttum tíma til að: arribar a punt per
♦ á réttum stað og á réttum tíma: en el lloc indicat i en el moment oportú
♦ sóa tíma: perdre el temps, desaprofitar el temps
♦ til lengri tíma litið: a més llarg termini
♦ til skamms tíma: #1. (fram til þessa, þar til nú fyrir skemmstufins fa poc [temps] (fins no fa gaire); #2. (stuttlega, í stuttan tíma) per poc temps (que dura o ha durat poc temps);
2. (klukkustund) hora f (seixanta minuts)
		dagsetning og tími: data i hora
		eftir tvo tíma: #1. d'aquí a dues hores (temps futur). #2. al cap de dues hores (temps passat

tímían <n. tímíans, no comptable>:
(kryddfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.  (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tímían·runni <m. -runna, -runnar>:
(garðablóðbergfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.  (planta Thymus vulgaris)

tíræðis·aldur <m. -aldurs, no comptable>:
edat f que va dels noranta als cent anys
♦ á tíræðisaldri: en la norantena

tí·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
1. <GENcentenari -ària, que té cent anys
♦ tíræður að aldri: d'edat centenària, de cent anys d'edat
◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició
2. (hundrað faðmade cent braces (d'alt, de profund, de llarg)

tíska <f. tísku, tískur. Gen. pl.: tíska>: moda f
	klæddur ~ klædd ~ klætt í nýjustu tísku: vestit -ida a l'última moda
	koma úr tísku: passar de moda
		kominn ~  komin ~ komið úr tísku: passat -ada de moda
	tolla í tískunni: anar a la moda

tísku·blað <n. -blaðs, -blöð>: revista f de modes

tísku·heimurinn <m. -heimsins, no comptable>:
el món de la moda

tísku·hús <n. -húss, -hús>:
casa f de modes

tísku·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:
dissenyador m de moda, dissenyadora f de moda

tísku·klipping <f. -klippingar, -klippingar>: tallat m de cabells a la moda

tísku·pallur <m. -palls, -pallar>:
passarel·la f (per on desfilen les models)

tísku·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
setmana f de la moda

títan <n. títans, pl. no hab.>:
titani m (metall Ti)

Títon <m. Títons, no comptable>:
Titó m (Τιθωνός)
◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Títon, ǁ Morginskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggendum: Morginskæra (= Eos, Aurora), la deessa bella com les roses, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1854 de l'Sveinbjörn Egilsson de la Odissea V, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὤρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσιν·)
◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Tíþóni, ǁ Morgunskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggjöndum: Morgunskæra (= Eos, Aurora), la deessa bella com les roses, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1856 del Benidikt Gröndal de la Ilíada XI, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὄρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσι· )

títu·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>: agulla f (de cap)

tíu: deu (10)
	tíu þúsund: deu mil

tíund <f. tíundar, tíundir>: delme m (contribució religiosa)

tíundi, tíunda, tíunda: desè -ena
	ég er tíundi í röð: sóc el desè de la cua, som es qui fa deu de sa coa (Mall.)
	einn tíundi (hluti): una desena part
	tíundi hluti: una desena part
	við tíunda mann: érem deu



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009