Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Æ

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Ich leb und weiß nicht wie lang
ich sterb und weiß nicht wann
ich fahr und weiß nicht wohin
mich wundert, dass ich fröhlich bin.
 
   
Magister Martinus von Biberach (?)
 
       

æð <f. æðar, æðar>: <MED & GEOL> vena f
	hann er dauður úr (o: í) öllum æðum: <LOC FIG> té la mirada ben apagada,
		se'l veu molt apagat (ja no té força ni energia interior
		per emprendre res)
	slá e-m æð: <MED> sagnar algú, fer una sagnia a algú

æða <f.æðu, æður>: <MED> coroide f (capa entre l’escleròtica i la retina)

æða·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<MEDnevus sanguini, nevus m vascular, angioma m, hemangioma m, nevus angiectàtic, nevus angiectode

æða·himna <f. -himnu, -himnur>:
<MEDcoroide f (æða)

æða·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>: variu f, variça f

æða·kökkur <m. -kakkar, -kekkir>: <MED> trombe m

æða·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>: arteriosclerosi f

æða·mynstur <n. -mynsturs, -mynstur>:
1. <GENvenació f
2. (í skordýrafræðivenació f, nervació f, nervadura f (en entomologia)
♦ æðamynstur í vængjunum: nervadura f alar, venació f de les ales, nervació f de les ales

æðar·bás <m. -báss, -básar>:
(hreiður æðarfuglsinsniu m (d'èider)

æðar·bliki <m. -blika, -blikar>:
èider m mascle, mascle m d'èider

æðar·fugl <m. -fugls, -fuglar>: èider m (ocell Somateria mollissima)

æðar·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
èider m femella, femella f d'èider

æðar·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>: èider m reial (ocell Somateria spectabilis)

æða·stífla <f. -stíflu, -stíflur>: <MED> embòlia f
	æðastífla í heila: embòlia cerebral

æði¹ <n. æðis, no comptable>: 1. (eðli, náttúra) tarannà m, caràcter m (forma d'ésser,
			jeia, natura)
		hún var við hans æði: <LOC FIG> [ella] li esqueia (com a parella)
	2. (hegðun) comportament m (capteniment)
	3. til orðs og æðis: <LOC> de paraula i obra

æði² <n. æðis, no comptable>: 1. (ofuráhugi) mania f (idea fixa, dèria)
	2. (vitskerðing, vitfirring) frenesia f (exaltació furiosa)
		þetta væri óðs manns æði: <LOC FIG> fer això seria una autèntica bogeria
			(seria un acte de boig)
		það væri óðs manns æði [fyrir e-n] að <+ inf.>: <LOC FIG> seria una 
			autèntica bogeria [per a X de] <+ inf.>
	3. (ofsabræði, ofsi, æðigangur) ràbia f, furor m,f, fúria f (enuig violent, ira)
	4. (æðiskast) atac m de ràbia (accés de ràbia, rabieta)
	5. (dúndur, eitthvað frábært) bogeria f (dit de cosa que està super bé)
		þetta er algjört æði: <LOC FIG> això és absolutament fantàstic!

æðis·kast <n. -kasts, -köst>: atac m de ràbia (o: fúria), accés m de ràbia (o: fúria), 
		accés m d'ira

æðis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ofsalegurtremend -a, terrible (enorme, espantós)
2. <FAM(þrælgóðurincreïble, magnífic -a (fantàstic, estupend)
♦ mér finnst æðislegt að <+ inf.>trobo fantàstic <+ inf.
♦ þetta er æðislegt!: això és fantàstic!

æðra <f. æðru, no comptable>:
por f (manca de coratge)
◊ síðan vér heyrðum þetta, er æðra (= wa-ɪ̯ʝimˈmas ləβāˈβēnū, וַיִּמַּס לְבָבֵנוּ) komin í brjóst vor, og enginn hugur er í nokkrum manni, þegar yður skal mæta, því að Drottinn, Guð yðar, er Guð á himnum uppi og á jörðu niðri: des que ho hem sentit contar que ens ha entrat la por al cor, i tothom s'ha quedat sense coratge davant el fet d'haver-nos d'enfrontar a vosaltres, perquè Jahvè, el vostre Déu, és Déu tant a dalt del cel com aquí baix a la terra
◊ þá kom þeim æðra (= wa-ɪ̯ʝimˈmas ləβāˈβām, וַיִּמַּס לְבָבָם) í brjóst og þeim féllst hugur fyrir Ísraelsmönnum: aleshores es descoratjaven i s'acovardien davant el poble d'Israel
◊ gerumst vér allir snarpir og skeleggir í þessum ráðum er vér höfum upp tekið og höldum svo fram bóndaherinum að þeir megi eigi finna á oss æðru. Og mun það alþýðuna fram eggja ef vér göngum glaðir til að fylkja og eggja liðið: siguem tots abrivats i plens de determinació en aquesta empresa que hem escomès i fem avançar contra ells l'exèrcit pagès de tal manera que no puguin trobar por en nosaltres. I si anem amb posat i esperit alegres a disposar la host en formació de combat i l'enardim, aixecarem la moral de tothom aquí reunit
◊ Njáll mælti til þeirra: "Verðið vel við og mælið eigi æðru því að él eitt mun vera og skyldi langt til annars slíks. Trúið þér og því að guð er miskunnsamur og mun hann oss eigi láta brenna bæði þessa heims og annars." Slíkar fortölur hafði hann fyrir þeim og aðrar hraustlegri: en Njáll els va dir: “Manteniu alt el coratge i calleu la vostra por car això només serà una calabruixada passatgera i haurà de passar molt de temps fins que n'hi torni a haver una que s'hi acosti. Confieu que Déu és misericordiós i que no permetrà que ens cremem [vius], ni en aquest món, ni a l'altre”. I els adreçava aquestes exhortacions i d'altres de més encoratjadores encara
◊ “Viðrœða æðru ok hugrekkis”: “Disputa de Temor i Fortalesa”

æðri, æðri, æðra: <adj.. És defectiu: només apareix en grau comparatiu i en grau superlatiu>:
superior, més alt -a (que està per damunt un altre en càrrec, dignitat, etc.)
◊ fyrir því hefur og Guð hátt upp hafið hann og gefið honum nafnið, sem hverju nafni er æðra: és per això que Déu l'ha aixecat [ben] alt i li ha concedit aquell nom que és superior a qualsevol altre nom

æðru·leysi: <n. -leysis, no comptable>:
impavidesa f, intrepidesa f, ardidesa f
♦ af æðruleysi: fent el cor fort, amb impavidesa

æðru·orð <n. -orðs, -orð>:
paraules f.pl de desànim (o: descoratjament) (paraules que revelen manca de coratge)
◊ þá brugðu Arngríms synir sverðum ok bitu í skjaldarrendr, ok kom á þá berserksgangr. Þeir gengu þá sex út á hvárn askinn. En þar váru svá góðir drengir innan borðs, at allir tóku sín vápn, ok engi flýði ór sínu rúmi, ok engi mælti æðruorð. En berserkirnir gengu með öðru borði fram, en öðru aptr ok drápu þá alla. Síðan gengu þeir á land upp grenjandi: aleshores els fills de l'Arngrímr varen desembeinar llurs espases, mossegaren les voreres de llurs escuts (en el capítol XL de la Història d'en Grèttir el berserc Snækollr fa exactament el mateix) i els va sobrevenir el furor de berserc. Es van dirigir als askar en dos grups de sis (entenc que cadascun dels dos vaixells és atacat per sis bersercs), però a bord dels askar hi havia barons tan estrenus que tots ells varen agafar llurs armes i ningú no va abandonar el seu lloc ni cap d'ells va dir paraules de desànim. Els bersercs varen avançar contra ells pujant a bord per un dels flancs i baixant-ne per l'altre del darrere (la traducció llatina de l'Stefán Björnsson (1785), pàg. 25, fa: Berserki juxta unum navis marginem procedentes, juxta alterum recedentes, omnes ad unum occiderunt) i els varen matar tots. Tot seguit, pujaren de nou a terra tot braolant

æðu·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
coroïditis f

æðu·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
<MEDplexe m coroïdal

æðu- og sjónu·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
coroïdo-retinitis f

æður <f. æðar, æðar>:
èider m (ocell Somateria mollissima) (es diu esp. de la femella, æðarkolla)

æfinga·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m d’exercicis

ægi·legur, -leg, -legt: terrible

Ægir <m. Ægis, no comptable>:
<MITOLÆgir m, déu de la mar. L'etimologització més acceptada del seu nom hi veu un derivat del germànic *ˀaχʷɔ: ‘aigua dolça corrent, riu, corrent d'aigua’; l'equació fóra Ægir ← ˀa:ɣʷi̯az ← ˀæ:ɣʷi̯az ← ēqi̯ós. Sembla que originàriament era un nom d'agent que significava aiguader [dels déus] (i per extensió, potser també llur cerveser, a jutjar per la Hymiskviða). L'Ægir sembla haver estat en un moment donat l'aiguader i taverner dels déus. En algun moment, tanmateix, hom el va relacionar amb la mar.

En el capítol 1 dels seus Skáldskaparmál, l'Snorri ens hi fa avinent que hom també l'anomenava Hlér, i en el capítol 33 de la mateixa obra hi afegeix una tercera denominació del déu, Gymir (Hér er sagt, at allt er eitt Ægir ok Hlér ok Gymir), nom que també reapareix al pròleg en prosa de la Lokasenna.

A diversos passatges dels Skáldskaparmál l'Snorri ens hi informa que l'Ægir era el marit de la deessa Rán: verbi gràcia, al capítol 33 (Hvernig skal sæ kenna? Svá, at kalla hann Ymis blóð, heimsœkir goðanna, verr Ránar, faðir Ǽgisdǿtra, þeira er svá heita Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Bára, Kólga, land Ránar ok Ǽgisdǿtra), al capítol 41 (Rán er nefnd kona Ǽgis) i en el capítol 76 (Rán, er sagt, at var kona Ǽgis, <...> Dǿtr þeira Ǽgis ok Ránar eru níu, ok eru nǫfn þeira fyrr rituð: Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Drǫfn, Kólga).

Tal i com es desprèn dels exemples citats adés, l'Ægir va tenir amb la deessa Rán nou filles, les quals representarien les nou menes diferents d'ones.

A la
Helgakviða hundingsbana in fyrri, estr. 28-30, s'hi fa avinent que l'Ægir és el pare de la Rán. Al meu entendre, la idea que la Rán era filla i esposa de l'Ægir no s'ha de veure com a una contradicció, sinó com a testimoni de dos moments evolutius diferents del mite

◊ svipom hefi ek nú ypt ǀ fyr sigtíva sonom, ǁ við þat skal vilbjǫrg vaka; ǁ ǫllom ásom ǀ þat skal inn koma, ǁ Ǽgis bekki á ǀ Ǽgis drekku á: davant els fills dels déus de la victòria ara he aixecat la meva cara. Que l'anhelat socors es desperti amb això! Que arribi la notícia a tots els ansos, als bancs de l'Ægir, al convit de l'Ægir! (Cf. Kuhn 1968, pàg. 226: vil-biorg f. erwünschte rettung (Grm. 45) ‘l'anhelada salvació’. El poema èddic Lokasenna porta en alguns manuscrits en paper el títol de Ægisdrekka. Cf. Kuhn 1983⁵, pàg. 96)
◊ svá var at heyra, ǀ er saman kvómo ǁ Kólgo systir ǀ ok kilir langir, ǁ sem bjǫrg eða brim ǀ brotna myndi: quan la germana de la Kólga i les llargues quilles es varen trobar, el soroll que es va sentir fou com si els penyals s'estiguessin trencant o rompent [furients] rissagues (aparentment, doncs, Rán hi apareix referida com a germana de la Kólga i per tant, com a filla de l'Ægir)
◊ draga bað Helgi ǀ há segl ofarr, ǁ varð-at hrǫnnum ǀ hǫfn þingloga, ǁ þá er ógorlig ǀ Ǽgis dóttir ǀ stagstjórnmǫrom ǀ steypa vildi: en Helgi va manar que hissessin ben alta la velta, la tripulació no es va excusar pas de participar a l'assemblea de les ones quan l'esfereïdora filla de l'Ægir va voler fer sotsobrar els cavalls amb les regnes d'estai (Cf. Kuhn 1968, pàg. 198: stag-stiórn-marr m. ‘stagsteuerroß’: schiff (HH. 29))
◊ en þeim sjálfom ǀ Sigrún ofan, ǁ fólkdjǫrf, um barg ǀ ok fari þeira; ǁ snøriz ramliga ǀ Rán ór hendi ǁ gjálfrdýr konungs ǀ at Gnipalundi: però de dalt els va protegir, a ells i a llurs destrers, la Sigrún, la intrèpida en el combat! La bèstia del brogit de la mar del rei va virar cap a Gnipalundr, [escapant,] amb poderós forcejament, de la grapa de la Rán (llurs destrers = llurs vaixells; la bèstia del brogit de la mar = el vaixell; cf. Kuhn 1968, pàg. 75: giálfr-dýr n. ‘tier des meeresbrausens’: schiff (HH. 30) i Cf. Kuhn 1968, pàg. 188: snúaz e-m ór hendi sich jmdm entwinden (HH. 30). A més a més, interpreto snúaz at e-m~e-u dinàmicament, és a dir, virar o girar-se cap a...)
 
Remarques:
  Per a més detalls, remeto a Mattias Tveitane: «Omkring det mytologiske navnet Ægir m ‚vannmannen’». Dins: Acta Philologica Scandinavica 31 (1976), pp. 81-95.
 

Heðinn varð glaðr við þat ok mælti: „Þess skaltu varask at ganga eigi framan at Hǫgna ok þess annars, at drepa mik eigi fyrr en Hǫgna, sakar þess, at þat er einkis mennsks manns at ganga framan at Hǫgna eðr drepa hann, ef ek er áðr dauðr, því at hann hefir œgishjálm í augum ok hlífir engu vætta, ok því er þat eina til, at ek gangi at honum framan ok berjumsk ek við hann, en þú gangir at baki honum ok veitir honum banatilræði, því at þér mun lítit fyrir verða at bana mér, þó at ek lifi vár allra lengst“: en Heðinn va estar content amb aquesta resposta i li digué: “Guarda't d'atacar en Hǫgni pel davant (frontalment) i de matar-me abans d'en Hǫgni perquè no és pas a l'abast de cap humà d'atacar en Hǫgni pel davant o de matar-lo si jo ja sóc mort, car té un elm de terror (una ègida) a dins els ulls i no respecta absolutament res i per això l'únic que s'hi pot fer és que jo l'ataqui pel davant i mentre ell i jo ens batem, tu l'ataques per l'esquena i li infligeixes la ferida que li causaràla mort perquè no et costarà gens de matar-me si sóc el qui de tots nosaltres sobreviu per més temps”

ǽja <ǽ ~ ǽjum | áða ~ ǫ́ðum | áite-m>:
<variant arcaica de → á “deixar pasturar els cavalls mentre descansen durant una etapa d'un viatge o trajecte”
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls deixant que pasturessin als meus prats creient que seria un home tan roí que em preocupia per on havien estat menjant herba els teus cavalls
◊ þau sá einn dag at tíu menn áðu í enginu ok var kona eitt: un dia varen veure deu homes que havien fet una aturada en el seu viatge a la prada per descansar els cavalls i entre ells hi havia una sola dona
◊ þeir áðu í Kerlingardal og tóku þar á sig svefn mikinn: van fer parada al Kerlingardal, els cavalls hi varen descansar pasturant i ells hi féren una bona i llarga dormida

æla <f. ælu, ælur>:
vòmit m

æla <æli ~ ælum | ældi ~ ældum | ælt>:
vomitar
♦ æla e-u: vomitar una cosa

ælu·pest <f. -pestar, -pestir>:
passa f de vòmits
♦ fá ælupest og niðurgang: tenir vòmits i diarrea

Æneas <m. Æneasar, pl. no hab.>:
Enees m

æpa <æpi ~ æpum | æpi ~ æpum | æpt>:
cridar
♦ æpa af hræðslu: cridar de por
♦ æpa að e-m: 
◊ Egill hlaut að leika við svein þann, er Grímur hét, sonur Heggs af Heggsstöðum; Grímur var ellefu vetra eða tíu og sterkur að jöfnum aldri. En er þeir lékust við, þá var Egill ósterkari; Grímur gerði og þann mun allan, er hann mátti. Þá reiddist Egill og hóf upp knatttréð og laust Grím, en Grímur tók hann höndum og keyrði hann niður fall mikið og lék hann heldur illa og kveðst mundu meiða hann, ef hann kynni sig eigi. En er Egill komst á fætur, þá gekk hann úr leiknum, en sveinarnir æptu að honuml'Egill va haver de jugar contra un vailet que nomia Grímur i que era fill d'en Heggur de Heggsstaðir. En Grímur tenia deu o onze anys i era tan fort com els altres vailets d'aquesta edat. I quan es varen enfrontar en el joc de la pilota, l'Egill fou el més feble de tots dos. En Grímur també li feia sentir tota aquesta diferència [de forces que hi havia entre tots dos] tant com podia. Aleshores l'Egill es va enfellonir i va aixecar el pal de fusta [per pegar a la pilota] i hi va pegar un cop al Grímur, però en Grímur el va agafar amb totes dues mans i el va tomar en terra fent-li pegar un bon esclat i l'hi va fer passar força malament mentre li deia que el baldaria si no es contenia. Quan l'Egill es va tornar a posar dret, va abandonar el joc [de pilota] mentre els altres vailets li cridaven al seu darrere
♦ æpa á e-n: cridar a algú
◊ hina þriðju borg hittu þeir, þá er mest var af þessum öllum og sterkust og ríkust að fé og fjölmenni. Voru um þá borg díki stór svo að þeir sáu að ekki mátti þar vinna með þvílíkum brögðum sem hinar fyrri borgir. Lágu þeir þar mjög lengi svo að þeir fengu ekki að gert. En er borgarmenn sáu það þá dirfðust þeir við. Þeir settu fylkingar sínar uppi á borgarveggjum, síðan luku þeir upp borgarhliðum og æptu á Væringja, eggjuðu þá og báðu þá ganga í borgina og frýðu þeim hugar, sögðu að þeir væru eigi betri til orustu en hænsn: varen trobar la tercera vila forta, la qual era la més gran de totes elles, i la més forta i la més rica en cabal i en homes. Tot al voltant d'aquesta vila hi havia fossats tan grossos que ells varen veure que no els podrien superar amb les mateixes estratagemes que havien emprat amb les altres dues viles. S'estigueren assetjant-la molt de temps sense poder fer-hi res. I quan els habitants de la vila ho veieren, es varen encoratjar. Varen disposar llurs formacions a dalt de les murades, després, varen obrir les portes de la vila i cridaren als varingis, esperonant-los i dient-los que entressin a la vila bo i retraient-los la manca de coratge dient-los que no eren pas millors per a combatre que les gallines
◊ Gils Styrmisson bjó þá að Laugum. En er hann varð var við að Einar Þorgilsson sat við laugina fjölmennur þá leysti hann út kýr sínar og rak þær ofan í hóla því að hann vissi að [p. 75] Hvammsmenn ætluðu til laugar. Hann kallar að þeir Sturla skyldu aftur ríða en annað skeið æpti hann á nautin til ólíkinda (SS I, cap. 62, pàgs. 74-75): en aquell temps, en Gils Styrmisson vivia a Laugar. Quan se'n va adonar que l'Einar Þorgilsson es trobava a la vora de la bassa d'aigua termal acompanyat de molts d'homes, va amollar les seves vaques i les va menar per avall als tossals car sabia que els de Hvammur volien anar a la bassa d'aigua termal. Va cridar a l'Sturla i als seus homes que tornessin enrere i adesiara cridava a les vaques i bous fingint [que era a elles a qui cridava] (vocabulari: #1. til ólíkinda: Cf. Baetke 19874, pàg. 456: gera e-t ólíkinda etw. zum Schein tun, etw. vorspiegeln, és a dir, després de cridar l'Sturla va fer veure que estava cridant a les vaques i no pas a algú)
◊ hann gekk í skip sitt, ok bað varðmenn ganga á skipin ok segja, hvat títt var. Sveinn bað menn vaka ok reka af sér tjǫldin. Eptir þat gerðiz kall mikit, ok œptu flestir á Svein ok spurðu, hvat til ráðs skyldi taka. Hann bað menn vera hljóða, en kvað þat sitt ráð at leggja skipunum á milli hólmsins ok landsins: va tornar a la seva nau i va manar als guàrdies que anessin a les altres naus i que els diguessin el que passava. L'Sveinn va manar als seus homes que es despertessin i que retiressin els envelats de passar la nit. Després, es va fer un gran clam i molts cridaven a l'Sveinn demanant-li que els digués què havien de fer. Ell els va demanar que callessin i no fessin soroll i que la seva decisió era que posessin les naus entre l'illot i terra ferma
♦ æpa e-ð: cridar una cosa
♦ æpa heróp: cridar el crit de guerra
◊ Jósúa skipaði nú fólkinu: „Æpið ekki heróp (lɔʔ   θāˈrīʕū, לֹא תָרִיעוּ), hefjið ekki raustina og mælið ekki orð af vörum fyrr en þann dag sem ég segi: Æpið heróp (ʕaδ   ʝōm   ʔāməˈr-ī   ʔălēi̯-ˈχɛm   hāˈrīʕū, עַד יוֹם אָמְרִי אֲלֵיכֶם, הָרִיעוּ)! Þá skuluð þið æpa heróp ( wa-hărīʕɔˈθɛm, וַהֲרִיעֹתֶם)en Josuè (Iehoixua) llavors va manar al poble: “No feu cap crit de guerra, no aixequeu la veu i que no surti cap paraula dels vostres llavis fins al dia que jo us digui: Llanceu el crit de guerra! Llavors cridareu el crit de guerra
♦ æpa eftir e-u: cridar demanant una cosa
◊ þá mælti Geirmundur til bróður síns: „Viltu að við förum til Leifs og tökum af honum gullið og leikum okkur að nokkura hríð?“ „Búinn er eg þess,“ segir Hámundur. Síðan hljópu sveinarnir að hásætinu og tóku gullið af Leifi en hann glúpnaði og æpir eftir (SS I, cap. 2, pàg. 2): aleshores en Geirmundr va dir a son germà: “Vols que anem a cal Leifur i li agafem el seu anell d'or i hi juguem una estona?” En Hámundur li va respondre: “Per mi sí” I tot seguit els dos vailets varen córrer al sitial d'en Leifur i hi varen agafar l'anell d'or d'en Leifur mentre que aquest [feia veure que] s'entristia i els cridava [que l'hi tornessin]
♦ æpa hástöfum: cridar fort
♦ æpa til bjargar sér: cridar demanant auxili
◊ Steinþór hét maður er á skipi þeirra var. Hann tók til orða: "Dreymdi mig í nótt Sigurður," sagði hann, "og mun eg segja þér drauminn nú. Er vér fórum á fjörðinn þennan hinn mikla þóttist eg kominn í milli bjarga nokkurra og æpa til bjargar mér": a llur nau hi havia un home que nomia Steinþór. Va prendre la paraula i digué: “Sigurður, anit he somniat”, li va dir, “i ara et contaré el somni que he tingut. He somniat que, quan entràvem dins aquest gran fiord, jo quedava enclòs entre algunes roques i cridava demanant auxili”
♦ æpa upp: començar a cridar, fer una gran cridòria
◊ þetta fé rak Sæmundur í brott : þrjá tigu kúa og tólf kúgildi ungra geldneyta, fjóra arðuröxn, hundrað ásauðar, fimm tigir geldinga, sjö tigir veturgamalla sauða, hross tuttugu, hálfur þríðji tugur svína, fimm tigir heimgása, tólf skildir, tólf spjót, sex stálhúfur, sex brynjur, ok tíu kistur, dúnklæði á hest. Og er þeir ráku á brott þetta fé allt þá æptu þeir upp allir senn fylgdarmenn Sæmundar. En hann bað þá þegja (SS II, cap. 365, pàg. 558): vet ací els béns que en Sæmundur s'emportà: trenta vaques i vedells joves per valor de dotze vaques, quatre bous de llaurar, cent [vint] bens, cinquanta moltons sanats, seixanta anyelles, vint cavalls, vint-i-cinc porcs, cinquanta oques de granja, dotze escuts, dotze llances, sis cabassets d'acer, sis cuirasses o cotes de malla, i deu caixes i flassades de plomissol d'oca en un cavall. I quan s'emportaven tots aquests béns, tots els seguidors d'en Sæmundur varen aixecar una gran cridòria alhora, però en Sæmundur els va demanar que callessin

ær <f. ær, ær>: ovella f
	og ærnar áttu rílótt, flekkótt og spreklótt lömb: i les ovelles tenien anyells
		ratllats, clapats i tacats

æringi <m. æringja, æringjar>: prevere m, xanguet m de sorra, joell m de sorra 
		(peix Atherina presbyter syn. Hepsetia presbyter)

ærinn, ærin, ærið: 1. (nægilegur, nógur) abundant (més que suficient)
		gnóga eigum vér frændur, en vini vér sem aðrir fáum aldrei ærna: 
			<LOC> tenim parents a bastament, però mai no tenim prou bons amics
	2. (töluverður, [um]talsverður) considerable, notable, copiós -osa (força gran,
			esp. despeses, sumes de diners, danys, estralls etc.)
		og gáfu stríðsmönnunum ærna peninga og sögðu: i donant molts diners 
			als soldats els van dir...
		ærinn kostnaður: despeses considerables
		þetta réttarfar hlaut eg ærnu fé að kaupa: vaig adquirir aquesta 
			filiació legal pagant una forta suma
◊ œrna mælir, ǀ sá er æva þegir, ǁ staðlauso stafi; ǁ hraðmælt tunga,ǀ nema haldendr eigi, ǁ opt sér ógott um gelr: disbarats en abundància (cf. Kuhn 1968³, pàg. 190: staðlauso stafir “stäbe (worte, reden) ohne sinn) diu el qui mai no calla; una llengua garlaire, si no li posen fre i brida, sovint es porta perjudici a si mateixa (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: gala sér ógott “sich durch (unkluges) reden böses zuziehen)

ærnar¹: →  ær ‘ovella’

ærnar²: → ærinn ‘considerable, copiós’

ærsl <n.pl ærsla>:
1. <(æði, ofsifúria f, arrauxament m (atac de bogeria, histerisme o frenesia: cridar, tirar-se pel terra etc.)
◊ þar stóð upp Snæfríður dóttir Svása, kvinna fríðust, og byrlaði konungi ker fullt mjaðar en hann tók allt saman og hönd hennar og þegar var sem eldshiti kæmi í hörund hans og vildi þegar hafa samræði við hana á þeirri nótt. En Svási sagði að það mundi eigi vera nema að honum nauðgum nema konungur festi hana og fengi að lögum en konungur festi Snæfríði og fékk og unni svo með ærslum að ríki sitt og allt það er honum byrjaði, þá fyrirlét hann: aleshores l'Snæfríður, la filla de l'Svási, es va aixecar, era la dona més bella que un es pugui imaginar, i va servir al rei una gerra plena de med. El rei la va agafar i, en fer-ho, li va agafar la mà i immediatament fou com si una flamarada de foc li recorrés la pell i aquella mateixa nit volgué mantenir relacions amb ella. L'Svási, però, va dir que una tal cosa no s'esdevindria més que forçant-lo a consentir-hi i a no ser que el rei s'hi prometia i la prenia per legítima esposa. El rei es va prometre amb l'Snæfríður i s'hi va casar i la va estimar amb una passió tan arrauxada que va negligir el reialme i tots els afers que l'hi incumbien
♦ taka ærsl: embogir, enfollir
◊ Sumarliði son Hrapps tók fé eftir hann og var bæði mikið og frítt. Sumarliði gerði bú á Hrappsstöðum um vorið eftir og er hann hafði þar litla hríð búið þá tók hann ærsl og dó litlu síðar: en Sumarliði, el fill d'en Hrappur, quan aquest va morir el va heretar i l'herència era gran i bella. En Sumarliði va establir un mas a Hrappsstaðir a la primavera següent i quan encara no feia gaire que hi vivia, va embogir i, poc després, va morir
◊ Álöf, dóttir Þorgríms undir Felli, tók ærsl; það kenndu menn Hrafsa, en hann tók Oddmar hjá hvílu hennar, og sagði hann sig valda: l'Olava, la filla d'en Þorgrímur de baix de Fell, va tornar boja; la gent en donava la culpa a en Hrafsi, però aquest va enxampar l'Oddmar al llit d'ella i va dir que era aquest i no ell el causant de la seva follia
♦ e-m liggur við ærslum: algú cuida enfollir
◊ ok er hann hefir þetta gert, heyrir hann brak í skóginn; þetta er honum nær ok nær. Hann stendr upp ok tekr vápn sín ok býr sik sem til bardaga ok er hann er búinn, sér hann hvar fram kømr maðr, ef mann skal kalla ok ríðr einum úlfalda. Sá var bæði hárr ok digr, hǫfuðit þvílíkt sem hraunklettr, augun hvít sem hégeitlar, þarf þar ekki sǫgu úr at gera, at enga þóttiz hann leiðiligri skepnu hafa sét. Hann hafði kylfu sér í hendi ok fleina tvá, gengr nú á mót honum ok heilsar honum, enn er hann sá manninn, lá honum við œrslum ok mælti: "því þórðir þinn pútusonn at drepa minn son? Í dag skal ek þér þat greypiliga hefna. Ek heiti Tarsus ok er kóngr yfir ǫllum svartálfum"i quan ho hagué fet, va sentir un soroll fort en direcció al bosc que se li anava acostant més i més. Es va posar dret i va agafar les seves armes i es va preparar per a la lluita i quan ja estigué preparat, va veure que [del bosc] en sortia un home, si és que se li podia dir home, el qual cavalcava un camell. Era tan alt com cepat, tenia el cap igual que una roca de lava freda i els ulls blancs com bocins de quars, no cal continuar parlant-ne però que ningú no cregui que hagués vist mai criatura tan horrible. Portava una clava a la mà i dues atzagaies i anà al seu encontre i el va saludar, però quan va veure l'home, es va posar fet una fera i digué: "per què has gosat, fill de puta, matar mon fill? Avui venjaré horriblement en tu la seva mort. Em dic Tarsus i sóc el rei dels albs negres
2. (ólæti, ærslalætirebombori m, crits m.pl com de boig (tabustol, xivarri)
◊ eftir þetta hleypr hofgyðjan út ok æpir með svá miklum órum ok ærslum ok ógn, at dvergmála kvað í hverjum hamri ok þúfu, er í nánd var: després d'això, la sacerdotessa va sortir a fora fent uns esgarips tan grans i tanta cridòria i aixecant un tabustol tan esfereïdor de manera que l'eco en ressonava a cada espadat i monticle que es trobés a prop
3. (ofsakætigatzara f (xivarri, esp. el d'alegria i festa)
4. (gáskafullur glettur, brellurentremaliadures f.pl (fetes sobretot a causa de l'enjogassament d'un nen)

ærsla·læti <n.pl -láta>:
(ólætirebombori m (tabustol, xivarri)
◊ því leysir hann steininn ór festinni ok fleygir honum af stað, ok kom hann á síðu nautsins. Hann vaknar við með ærslalátum, springandi þegar af stað ok skundar alla vega ok dregr veðrit af manninum ok hleypr at garðinum, þar sem Hörðr var fyrir: per això va desfermar la pedra i la va llançar i va endevinar el costat del bou. El bou es va despertar fent uns grans bramuls i soroll i saltant immediatament cap endavant i recorrent corrents tot aquell indret fins que li va arribar l'olor de l'home i aleshores va correr envestint la tanca davant la qual hi havia en Hörðr

ærsla·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
infant enjogassat (o: joguinós), infant truiós (Mall.) (nen o noi molt juganer i sorollós i que sempre en fa de les seves)

ærsla·draugur <m. -draugs, -draugar>:
poltergeist m (esperit que mou coses i fa sorolls a les llars)

ærsla·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (maðurbulliciós -osa, trullós -osa (Mall.) (persona)
2. (leikursorollós -osa (joc)

æru·verðugur, -verðug, -verðugt: venerable

æsi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Empr. hab. en pl.>: droga psicodèlica

æsinga·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTagitador m, agitadora f

æsingur <m. æsings, no comptable>: excitament m, excitació f 
		(estat de gran agitació de l'ànim)
	engan (o: rólegan) æsing!: calma, calma!; calma i sang freda!

æska <f. æsku, no comptable>:
1. <GENjoventut f, jovenesa f, jovença f
◊ æskan er ellinni betri: la joventut és millor que no la vellesa
2. (æskufólkjovent m (conjunt de joves)

æsku·lýður <m. -lýðs, -lýðir>:
jovent m

æsku·vinkona <f. -vinkonu, -vinkonur>:
amiga f de joventut

æsku·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f juvenil, forces f.pl de la joventut
◊ þótt bein hans séu full af æskuþrótti, leggjast þau samt í mold með honum: els seus ossos, bo i ésser plens d'un vigor de jove, s'ajeuen amb ell sobre la pols
◊ þá styrkist hold hans af æskuþrótti, hann snýr aftur til æskudaga sinna: que la seva carn retrobi la vigoria de la joventut, que torni als dies de la seva joventut

Æsópos <m. Æsóposar, pl. no hab.>:
variant de → Esóp “Isop”

æstur, æst, æst: 	1. (í uppnámi & æstur kynferðislega) excitat -ada (nerviós, 
			ansiós, agitat & sexualment)
		æstur kynferðislega: excitat sexualment
	2. (reiður) exaltat -ada, furiós -osa (molt enutjat, molt disgustat, fora de si,
			fora de polleguera)
		vera æstur í geði: <LOC> ésser un exaltat
	3. (sem hefur misst þolinmæðina, pirraður og ergilegur vegna illvirkis) exasperat 
			-ada (encès per haver perdut la paciència davant un mal)
	4. (úr jafnvægi) histèric -a (en un estat extremadament nerviós, frenètic)
	5. (ákafur) vehement, fervent (ardent, entusiasmat)
		æstur andstæðingur e-s: un ferm oponent de...
	6. (sem langar mjög í eitthvað) àvid -a (ansiós, delerós per heure una cosa)
		æstur í e-ð: frissós -osa per heure una cosa, adelerat -ada 
			per heure una cosa
		æstur í brennivín: sedegós d'aiguardent
	7. (áhugasamur) il·lusionat -ada (estusiasmat per una cosa que ha de passar)

æti-: comestible

æti·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
nyàmera f (planta Helianthus tuberosus)

æti·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur>: rave m [gros] (planta Raphanus sativus i esp. 
	la seva arrel)

æti·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  
	(bolet Boletus edulis)

æti·legur, -leg, -legt: comestible, menjable

æti·lubbi <m. -lubba, -lubbar>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  
	(bolet Boletus edulis)

æti·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: 1. <GEN> bolet m comestible
	2. (matkempingur) xampinyó m (bolet Agaricus bisporus, tant la variant 
		blanca com la brunenca)

æti·þang <n. -þangs, no comptable>:
goemó negre, ascofil·la nuosa (alga comestible) (alga bruna Ascophyllum nodosum) (klóþang)

æti·þistill <m. -þistils, -þistlar>: carxofa f (fruit de la planta Cynara scolymus
	syn. Cynara cardunculus ssp. scolymus)

ætla: voler, tenir la intenció o el propòsit de, intentar, pensar fer
	ég ætla að fá...: voldria... (parlant a una venedora o depenenta)
♦ ætla á e-ð: comptar amb una cosa
♦ það er ekki á að ætla: no s'hi pot comptar
♦ það er ekki á að ætla hvernig það endar: <LOCno es pot pas saber com acaba[rà], no hi ha manera de saber com acaba[rà]
♦ en hvat er ætlanda: sed quid meditandum ~ putandum ~ cogitandum est..., però què cal pensar - creure..., però què s'ha de pensar - creure...
eptir þetta hverfr erkibyskupinn aptr til sjálfs síns, þakkandi várum herra almáttigum guði fyrir þat er Karlamagnús konungr var undan þeginn ǫllu djǫfla valdi ok samlagaðr hans vinum í sjálfu himinríki. Sagði Turpin erkibyskup andlát keisarans fyrir þessa vitran sínum borgarmǫnnum í Vienna, svá skilríkliga sem hann hefði nálægr verit. En hvat er ætlanda hverr þessi maðr var, er fjándr kǫlluðu hǫfuðlausan mann, utan auðsýnt er at hinn sæli Jacobus þoldi hálshǫgg af sverði Herodis konungs, en birtist nú í fulltingi síns vinar Karlamagnús með kirknauppsmíði, hvaðan þat gefr vel skilja, at sá sem kirkju eflir ok upp reisir, smíðar sjálfum (sér) himinríki: després d'això, l'arquebisbe va tornar en si bo i agraint a Nostre Senyor, Déu totpoderós, que el rei Carlemany hagués estat salvat de tot el poder dels dimonis i unit als seus amics en el regne del cel. Per aquesta visió [que havia tingut,] l'arquebisbe Turpí va anunciar el traspàs de l'emperador als ciutadans de Viena tan detalladament com si ell hagués estat al costat de l'emperador [quan aquest va morir]. I què es pot pensar qui era aquell home que els Enemics [=els dimonis] anomenaven un home sense cap més que el que és obvi, que sant Jaume [apòstol] va sofrir decapitació per l'espasa del rei Herodes i que llavors s'havia aparegut per a ajudar el seu amic Carlemany en la construcció de les esglésies (en realitat, i atesa la frase final, cal entendre: llavors s'havia aparegut per a ajudar el seu amic Carlemany per haver construït esglésies), de la qual cosa se'n desprèn clarament que el qui aixeca i sosté una església es construeix a si mateix el regne del cel (vocabulari: #1. þiggja e-n undan: Cf. Baetke 19874, pàg. 771: þiggja e-n undan jemanden befreien, erretten; #2. samlaga: Cf. Baetke 19874, pàg. 516: sam-laga () vereinigen, vereinen, verbinden; #3. ætlandi: En Baetke 19874, pàgs. 801-802, no dóna entrada a aquesta construcció que recorda fortament un model llatí amb gerundiu: was ist zu glauben, wer...)
en hvat er ætlanda, hvílíkar þakkir þessir menn mundu gera sælli Maríę guðs móður fyrir svá stóra velgerninga sér veitta: i ja us podeu pensar quines mostres d'agraïment no degueren donar aquells homes a Maria, la benaurada mare de Déu, pel benifet tan gran que els havia concedit
en hvat er ætlanda, hversu sœt ok elskanlig váru viðrmæli þeira mœdgina, þá er meydómrinn skein ok frjósemdin gladdiz í móðurinni, en manndómr birtiz ok guðdómr leyndiz í sýninum: i, quan la virginitat va lluir i la fecunditat es va alegrar en la mare (fecunditas laetata est in matre = exsultauit in gaudio infans in utero meo) i quan va aparèixer la humanitat [del Crist] (humanitas apparuit [Saluatoris nostri]) mentre la seva divinitat s'amagava a la vista (diuinitas latuit), ja us podeu imaginar com de dolces i tendres degueren ésser les converses entre aquesta mare i el seu fill (és a dir, la mare de Déu i l'infant Jesús) (de nou s'intueix la influència de Sant Gregori Magne: 10. Quasi post parietem nostrum Christus incarnatus stetit, quia in humanitate assumpta divinitas latuit)

ætt <f. ættar, ættir. Gen.sg.:<áttar; gen. pl.: <átta; dat.pl.:<áttum>:
1. (afkomendur sömu forfeðra, kynllinatge m (nissaga, estirp, conjunt de descendents d'un mateix avantpassat)
◊ Guðrún segir: “Bjóði þér mér eigi þenna konung, er illt eitt mun af standa þessi ætt! Ok mun hann sonu þína illu beita, ok þar eptir mun honum grimmu hefnt vera”: la Guðrún li va dir: “No m'oferiu pas aquest rei [per marit], que un gran mal ens en vindrà d'aquest llinatge (o per ventura hem d'interpretar el mot en aquest passatge en el sentit de átt?: ...d'aquesta direcció): ell farà mal als teus fills i, després sofrirà una cruel venjança per això”
◊ nú er þar til máls að taka að Þráinn Sigfússon kom til Noregs. Þeir komu norður við Hálogaland og héldu suður til Þrándheims og svo inn til Hlaða. En þegar er Hákon jarl spurði það sendi hann menn til þeirra og vildi vita hvað manna væri á skipi þeirra er höfuðburður væri að. Þeir komu aftur og sögðu honum hverjir voru. Jarlinn sendi þá eftir Þráni Sigfússyni og kom hann á hans fund. Jarl spurði hverrar ættar hann væri. Hann segir að hann væri skyldur mjög Gunnari að Hlíðarenda: ara hem de tornar a parlar d'en Þráinn Sigfússon i de la seva anada a Noruega. Van recalar al Hálogaland, en el nord, d'on posaren rumb cap al sud, cap a Þrándheimur i d'aquí feren cap a Hlaði. I quan el iarl Hákon va assabentar-se'n, els va enviar homes ja que volia saber quins homes anaven a bord de llur vaixell i quina era la càrrega que transportaven. Els missatgers varen tornar i li contaren qui eren. El iarl els hi va tornar a enviar a cercar en Þráinn Sigfússon i aquest va anar a veure el iarl. Aquest li va demanar de quin llinatge era i ell li va dir que ell estava emparentat de prop amb en Gunnar de Hlíðarendi
◊ maðr einn heitir Biturúlfr í Danmǫrku á Skáni, ríkr maðr fyrir sér. Hann bjó þar, sem nú er kallat Tummaþorp. Kona hans heitir Oda. Hún var dóttir jarls af Saxlandi. Þau áttu einn son. Sá heitir Þéttleifr. Biturúlfr er alra kappa mestr ok berserkja, þó at leiti um allt Danaveldi. Son hans er ungr ok mikill vexti. Hann er ok eigi orðinn í ætt sína um atferð né um aðra kurteisi, fyrir því at meir elskar hann steikarahús at vera í en hann vili ríða með feðr sínum eða íþróttir at nema eða hǫfðingjum at þjóna: A Dinamarca, a Skåne, hi vivia un home que nomia Biturúlfr. Era un senyor poderós sense parió i tenia el seu mas allà on ara es diu Tummaþorp. La seva dona nomia Oda i era filla del duc de Saxònia. Tenien un fill que nomia Þéttleifr. En tot el regne de Dinamarca no s'hi podia trobar un campió i berserc més gran que en Biturúlfr, per més que es tresqués i cerqués per tot el regne. El seu fill encara era petit, però de gran estatura. No s'assemblava gens als membres del seu llinatge ni en empenta ni en altres virtuts cavalleresques car s'estimava més de quedar-se a la cuina que no pas sortir a cavall amb son pare o aprendre els esports cavallerescos o servir un príncep
◊ þá vekur Ólafur til hvað hann skyldi til kaups hafa. Már kvað hann ekki hafa munu og kvað hann til einskis unnið hafa. Ólafur kvaðst oft hafa góða menn heimsótt og kvað öllum hafa vel til sín orðið öðrum en honum og kvað hann í mesta lagi úr sinni ætt, sagði engan mundi jafnilla til sín orðið: aleshores l'Ólafur va moure el tema de quina havia d'ésser la seva paga. En Már li va dir que no en tindria, afegint que no havia treballat [prou bé com] per merèixer-ne cap. L'Ólafur li va dir que sovint havia estat amb homes de bona posició i que tots ells l'havien tractat bé tret d'en Már, que ell desdeia de la manera més absoluta dels del seu llinatge i que ningú no s'havia portat tan malament amb ell com ho havia fet en Már
◊ Nǫrfi eða Narfi hét jǫtunn er bygði í Jǫtunheimum. Hann átti dóttur er Nótt hét. Hon var svǫrt ok døkk sem hon átti ætt til. Hon var gipt þeim manni er Naglfari hét. Þeira sonr hét Auðr. Því næst var hon gipt þeim er Annarr hét. Jǫrð hét þeira dóttir. Síðarst átti hana Dellingr, var hann Ása ættar. Var þeira sonr Dagr. Var hann ljóss ok fagr eptir faðerni sínu. Þá tók Allfǫðr Nótt ok Dag, son hennar, ok gaf þeim tvá hesta ok tvær kerrur ok setti þau upp á himin, at þau skulu ríða á hverjum tveim dœgrum umhverfis jǫrðina. Ríðr Nótt fyrri þeim hesti er kallaðr er Hrímfaxi, ok at morni hverjum døggvir hann jǫrðina af méldropum sínum. Sá hestr er Dagr á heitir Skinfaxi, ok lýsir allt lopt ok jǫrðina af faxi hans: Nǫrfi o Narfi (Celistre: Cf. el suec nare ‘kall, genomträngande blåst, skarp vårvind’ i el noruec nare ‘kall blåst, fjällvind’) és com es deia un ètun que vivia a Jǫtunheimar. Tenia una filla que es deia Nótt (Nit). Aquesta tenia la pell fosca i els cabells negres com és connatural al seu llinatge (Cf. Baetke 19874, pàg. 803: hon var svǫrt ok døkk sem hon átti ætt til wie es in ihrer (angeborenen) Art lag). Estava casada amb l'home que nomia Naglfari (Estel dels Bovers; aquí potser una altra designació de l'estel Aurvandils tá -encara no identificat satisfactòriament-). Llur fill era l'Auðr (Estel de l'Alba. Com a nom comú, el mot auðr significa riquesa). Tot seguit [després d'aquest matrimoni] es va casar amb un que nomia Annarr (Segon). Llur filla es va dir Jǫrð (Terra). Finalment tingué [per marit] en Dellingr (Llumener, Lluentor, Esclat de Llum: Cf. l'anglès antic deal, deall ‘clarus; praeclarus; superbus’, alt-alemany mitjà getelle ‘hübsch, artig’ i els teònims Heim-dallr ‘Heimdall = Llumener del Món’ i Mar-dǫll ‘Freyja = Llumenera de la Mar’. Pel que sembla, és una hipòstasi del déu Máni, o el nom d'un estel molt brillant com ara Sírius), del llinatge dels ansos. Llur fill fou en Dagr (Dia). Ell era ros i bell com els de la família de son pare. Aleshores l'Allfǫðr (Ol·lopàter: Cf. l'irlandès antic ollathair, epítet de Daghdha; el mot podria haver estat, originàriament, una continuació germànica del mot indoeuropeu que reapareix en l'indo-iranià pati ‘senyor’ i el grec antic πόσις ‘marit’ i δεσπότης ‘senyor de la casa; senyor, amo; dèspota’) va agafar la Nótt i en Dagr, el fill d'ella, i els va donar dos cavalls i dos carros i els va posar en el cel a fi que cavalquessin al voltant de la terra mig dia un i mig dia l'altre. La Nótt cavalca al davant muntada en el cavall que es diu Hrímfaxi (Crinera de Gebre) i al matí, aquest arrosa la terra amb les gotes de saliva que li cauen del mós de la brida. El cavall que té en Dagr es diu Skinfaxi (Crinera Lluenta) i tot l'aire i la terra s'il·luminen amb la seva crinera
◊ þá spurði Hrollaugr: „Viltu, at ek fara?“ Jarl segir: „Eigi mun þér jarldóms auðit, ok liggja fylgjur þínar til Íslands; þar muntu auka aett þína ok mun gǫfug verða í því landi“: en Hrollaugr li va demanar: “vols que hi vagi jo?” En Rǫgnvaldr li va respondre: “No estàs pas destinat a ésser iarl. Les fylgjur, els nostres genis familiars, et menaran fins a Islàndia on engrandiràs el teu llinatge el qual, en aqueixa terra, hi serà il·lustre”
♦ vera af göfugri ætt: <LOCésser de llinatge il·lustre
2. (skyldulið, frændlið, kynflokkurclan m, [gran] família f (grup de famílies emparentades entre elles)
♦ e-ð gengur í ættir: <LOCuna cosa és hereditària, una cosa passa de pare a fills
♦ e-ð leggst í ættir: <LOCuna cosa és hereditària
♦ e-ð liggur í ættinni: <LOCuna cosa és un tret hereditari, una cosa és un tret de la família
♦ e-ð er illa í ætt skotið: <LOC FIGalgú no fa honor a la família, algú ‘ha sortit’ xerec
♦ hann er íslenskur í aðra ætt: <LOCés islandès d'un costat (només per part de mare o per part de pare)
◊ eintalan mun hafa verið *Gaddgeðill ‘blendingur, maður sem var írskur í aðra ætt og norrænn í hina’: el singular en devia ésser *Gaddgeðill ‘mestís, persona que era irlandesa d'un costat i noruega de l'altre’ (com més enrere hom mira en el seu arbre genealògic)
♦ hún er tiginborin fram í ættir: <LOCla seva família és més i més il·lustre com més enrere la resseguim
◊ Egill hóf þar mál sitt, að hann krafði dómendur að dæma sér lög af máli þeirra Önundar. Innti hann þá upp, hver sannindi hann hafði í tilkalli fjár þess, er átt hafði Björn Brynjólfsson. Sagði hann, að Ásgerður, dóttir Bjarnar, en eiginkona Egils, var til komin arfsins, og hún væri óðalborin og lendborin í allar kynkvíslir, en tiginborin fram í ættir, krafði hann þess dómendur að dæma Ásgerði til handa hálfan arf Bjarnar, lönd og lausa aura: l'Egill hi va presentar el seu al·legat: va exigir als jutges que dictessin una sentència al seu favor en la causa que l'Önundir i ell es tenien. Després va exposar les proves que aportava en suport de la seva reclamació del cabal que havia pertangut al Björn Brynjólfsson. Va dir que l'Ásgerður -filla d'en Björn i muller de l'Egill-, tenia dret [a part de] l'herència pel seu origen: descendia, tant per part de mare com per part de pare, de bændur lliures i de lendir menn i que el seu llinatge encara era més il·lustre si resseguien més enrere la seva ascendència. Per això, va requerir dels jutges que dictessin sentència atorgant a l'Ásgerður la meitat de l'herència d'en Björn, tant pel que fa als béns mobles com a les seves terres
♦ hann er þrælborinn í allar ættir: <LOC HISTha nascut de pare i mare esclaus (tant sa mare com son pare són esclaus o eren esclaus en el moment de tenir-lo)
◊ jarl segir: "Ólíkligr ertu til hǫfðingja fyrir sakar móður þinnar, því at hon er í allar ættir þrælborin; en satt er þat, at því betr þœtti mér, er þú ferr fyrr á braut ok kemr seinna aptr". Rǫgnvaldr fekk Einari tvítøgsessu alskipaða, en Haraldr konungr gaf honum jarlsnafn: el iarl li va dir: "és inversemblant que et converteixis en un gran cabdill per mor de ta mare perquè era nascuda d'esclaus tant per part de mare com per part de pare, però creu-me si et dic que res no em semblaria millor més que partissis al més aviat possible i que tornis com més tard millor”. En Rǫgnvaldr li va a donar a l'Einarr un vaixell de vint bancs de remers amb tota la seva tripulació (Cf. Baetke 19874, pàg. 555: skipa skip (mǫnnum) ein Schiff bemannen) i el rei Haraldr va donar-li el títol de iarl
◊ Erlingur svarar: "Því skal skjótt svara," segir hann, "að því skal neita að eg gefi þær sakir Ásláki né öðrum mönnum að í þjónustu yðarri séu. En hinu skal játa að það er nú sem lengi hefir verið að hver vor frænda vill öðrum meiri vera. Svo hinu öðru skal játa að eg geri það lostigur að beygja hálsinn fyrir þér Ólafur konungur, en hitt mun mér örðigt þykja að lúta til Sel-Þóris er þrælborinn er í allar ættir þótt hann sé nú ármaður yðar eða annarra þeirra er hans makar eru að kynferð þótt þér leggið metorð á": l'Erlingur li va contestar: "Us respondré ben ràpidament al que acabeu de dir", li va dir, "nego que tingui res de què acusar l'Áslákur o d'altres homes perquè siguin al vostre servei, però, d'altra banda, sí que admeto que ara igual que fa molt de temps cadascun de nosaltres dos - parents [que som] -, vol ésser més gran que l'altre. I encara us confessaré una altra cosa: que inclino volenterosament el cap davant vós, rei Olau, però que em semblaria molt difícil de suportar haver d'acotar-lo davant en Sel-Þórir que descendeix d'esclaus tant per part de pare com per part de mare, per més que ara sigui el vostre ármaðr o superintendent dels masos i possessions reials, o davant qualsevol altre que també sigui de semblant origen per més que hàgiu dipositat en ell la vostra estima i consideració"
♦ hún er íslensk að ætt: <LOCés islandesa de naixement, és oriünda d'Islàndia
◊ Tófi svaraði: "Eg er danskur maður að ætt og vildi eg að þú flyttir mig til frænda minna": en Tófi li va respondre: "sóc danès de naixement i voldria que em portis a cals meus parents
♦ sverja sig í ætt við e-ð: <LOC FIGtenir retirada amb una cosa, assemblar-se molt a una cosa, compartir punts de semblança amb una cosa
♦ telja sig í ætt við e-n: <LOCésser de bona família
♦ vera kominn af góðum ættum: <LOCconsiderar-se emparentat -ada amb algú
♦ vera í ætt við e-n: <LOCestar emparentat -ada amb algú
3. (kynþátturraça f (poble, conjunt de descendents d'una mateixa soca)
◊ almáttigr Guð skapaði í upphafi himin ok jǫrð ok alla þá hluti er þeim fylgja, ok síðast menn tvá er ættir eru frá komnar, Adam ok Evu, ok fjǫlgaðisk þeira kynslóð ok dreifðisk um heim allan: en el començament, Déu omnipotent va crear el cel i la terra i totes les coses que els acompanyen, i finalment va crear dos homes, Adam i Eva, dels quals descendeixen totes les races, i llur posteritat es va multiplicar i es va escampar per tot el món
◊ Þá mælti Sölmundur: "Þið bræður skuluð standa í dyrum og horfa út og vætti eg að rýr verður þrælaættin fyrir oss": aleshores en Sölmundur els va dir: "vosaltres dos, germans, quedeu-vos a la porta vigilant el que passi a fora, però dono per fet que aquesta catefa d'esclaus (lit.: raça d'esclaus) no ens donarà problemes (Cf. Baetke 19874, pàg. 803: vætti ek at rýr verðr þræla ættin fyrir oss das Knechtsfolk wird uns nicht gewachsen sein)"
4. (kynslóðgeneració f (baula en un llinatge)
◊ ek em dróttinn guð yðvarr styrkr kappi, vitjandi illsku feðra á sonum ok í ætt ina þriðju ok ina fjórðu þeirra er mik hata ok gerandi miskunn í þúsund þeirra er mik elska ok mín boðorð varðveita: jo sóc Jahvè, el vostre Déu, un Déu fort, que castiga la maldat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui m'odien i que s'apiada fins a la mil·lèsima [generació] dels qui m'estimen i observen els meus manaments
5. (ættbálkurtribu f (agrupació humana fundada en famílies en què es divideix o dividia un poble)
6. (hópur líkra ættkvíslafamília f (agrupació taxonòmica dels éssers vivents que comprèn diversos gèneres)
♦ → málaætt “família de llengües”
7. (rúnaættllinatge m, família f, òctade f (cadascun dels tres grups en què es dividia l'alfabet rúnic)
◊ í eldra rúnastafrófinu voru 8 rúnir í ætt, en í hinu yngra 6 í hinni fyrstu, en 5 og 5 í hinum. Hver ætt ber nafn af fyrstu rún ættarinnar, þó þannig, að fyrsta ættin er oft kölluð „Freys ætt", hin önnur „Hagals ætt", en hin þriðja „Týs ætt": a l'alfabet rúnic antic hi havia vuit runes en una òctade, però a l'alfabet rúnic norrè n'hi havia sis a la primera òctade, però 5 i 5 a les altres dues. Cada octad porta el nom de la primera runa de l'òctade, encara que de tal manera que la primera òctade sovint s'anomena "òctade d'en Freyr", la segona "òctade d'en Hagall" i la tercera "òctade d'en Týr"
8. <variant arcaica de → átt “direcció”
◊ fóru þeir þá á skóginn um daginn ok skemmtu sér. En um kveldit, er þeir ætluðu heim at ganga, sáu þeir, hvar ein refkeila lítil fór. Hon viðraði í allar ættir ok snuðraði undir hverja eik. Þórir mælti: "Hverr ófagnaðr er þetta, frændi, er hér ferr?": aleshores se'n varen anar al boc i hi passaren el dia i s'hi divertiren, i quan es va fer de vespre, quan ja volien tornar a casa, varen resseguir amb la vista per on anava una rabosa petita. Ensumava en totes direccions i olorava dessota de cada roure. En Þórir va dir: "quina criatura maligna és aquesta, parent, que va per allà?"
◊ eptir þat sá þeir sól ok máttu þá deila ættir. Vinda nú segl ok sigla þetta dœgr, áðr þeir sá land, ok rœddu um með sér, hvat landi þetta mun vera, en Bjarni kvezk hyggja, at þat myndi eigi Grœnland. Þeir spyrja, hvárt hann vill sigla at þessu landi eða eigi. Þeir spyrja hvort hann vill sigla að þessu landi eða eigi. "Það er mitt ráð að sigla í nánd við landið": després d'això véren el sol i aleshores pogueren fixar els punts cardinals. Hissaren llavors la vela i singlaren tota aquella part del dia fins que véren terra i parlaren entre ells sobre quina terra devia ésser aquella i en Bjarni va dir que creia que no devia ésser Grenlàndia. Li varen demanar si volia que posessin rumb cap a aquella terra o no. "La meva decisió és que és que ens acostem més a la costa d'aquesta terra"
◊ Þorsteinn mælti þá: "Það dreymdi mig að eg þóttist heima vera að Borg og úti fyrir karldyrum og sá eg upp á húsin og á mæninum álft eina væna og fagra og þóttist eg eiga og þótti mér allgóð. Þá sá eg fljúga ofan frá fjöllunum örn mikinn. Hann fló hingað og settist hjá álftinni og klakaði við hana blíðlega og hún þótti mér það vel þekkjast. Þá sá eg að örninn var svarteygur og járnklær voru á honum. Vasklegur sýndist mér hann. Því næst sá eg fljúga annan fugl af suðurátt. Sá fló hingað til Borgar og settist á húsin hjá álftinni og vildi þýðast hana. Það var og örn mikill. Brátt þótti mér sá örninn er fyrir var ýfast mjög er hinn kom til og þeir börðust snarplega og lengi og það sá eg að hvorumtveggja blæddi. Og svo lauk þeirra leik að sinn veg hné hvor þeirra af húsmæninum og voru þá báðir dauðir en álftin sat eftir hnipin mjög og dapurleg. Og þá sá eg fljúga fugl úr vestri. Það var valur. Hann settist hjá álftinni og lét blítt við hana og síðan flugu þau í brott bæði samt í sömu átt og þá vaknaði eg. Og er draumur þessi ómerkilegur," segir hann, "og mun vera fyrir veðrum að þau mætast í lofti úr þeim áttum er mér þóttu fuglarnir fljúga": en Þorsteinn li va dir: "he somiat que havia tornat a casa, a Borg i que era davant la porta principal i que mirava cap a la teulada de la casa i a la crestallera hi veia un cigne esvelt i bell. Somiava que em pertanyia i que jo n'estava molt pagat. Tot seguit, he vist una gran àguila que s'acostava volant des de les muntanyes. Ha volat cap aquí i s'ha posat devora el cigne i s'hi ha posat a xerrar amablement. El cigne semblava trobar-s'hi a gust. Aleshores he vist que l'àguila tenia els ulls negres i les arpes de ferro; semblava gallarda. Tot seguit he vist un altre ocell que s'acostava volant del sud. Ha volat cap aquí a Borg i s'ha posat a dalt de la casa al costat del cigne i ha volgut guanyar-se'l. Aquest ocell també era una gran àguila. De seguida l'àguila que hi havia arribat primer s'ha encrespat molt amb la segona que hi ha arribat i s'han posat a barallar-se i han lluitat l'una amb l'altra aferrissadament i durant força temps, i jo veia que totes dues sagnaven. La cosa ha acabat que totes dues han caigut mortes de la teulada, cadascuna per un vessant diferent, mentre el cigne restava assegut a la crestallada, molt abatut i trist. I aleshores he vist un tercer ocell que venia volant de l'oest. Era un girfalc. S'ha posat al costat del cigne i ha estat amable amb ell i després tots dos s'han envolat i se n'han anat volant plegats en la mateixa direcció. Llavors m'he despertat. Aquest somni no deu tenir gaire importància", va dir, "i [els quatre ocells] deuen voler dir tempestes i que elles es trobaran en el cel, venint de les direccions des de les quals he somiat que venien volant els ocells"
  L'alfabet rúnic norrè està dividit en tres ættir o “famílies” de sis runes la primera (f u þ ą r k), cinc la segona (h n i A s) i cinc la tercera (t b m l R). La documentació islandesa dels segles XVII-XVIII anomena aquestes tres famílies amb denominacions teofòriques: aparentment, cada família és designada amb el nom d'un déu (i dic ‘aparentment’ perquè en les tradicions mitològiques antigues no hi ha cap déu documentat que s'hi digui Hagall) que comença amb el so representat per la primera runa de la família en qüestió: Freys ætt o família del déu Freyr, Hagals ætt o família del déu (?) Hàgall i finalment, Týs ætt o família del déu Týr.

No s'ha trobat fins ara cap equivalent antic a aquestes denominacions i per tant, podem
especular sobre si aquestes designacions són antigues o si són recents, però el que no podem pas fer és afirmar que són antigues com si aquesta afirmació es basés realment en la informació sobre les runes aportada per la documentació antiga disponible, com se sol fer a certs cercles d'internet d'afeccionats a la runologia. Qualsevol afirmació sobre la classificació de les runes que no sigui aquesta es basa, forçosament i fins que no es trobi nova documentació, en l'especulació i aquest fet s'ha d'indicar sempre, si volem ésser honrats.

Únicament podem afirmar que, en una cultura veïna, la de la Irlanda medieval, l'
alfabet ogàmic hi apareix dividit en aicmí (“famílies”, sg. aicme), la qual cosa podria haver originat la divisió de l'alfabet rúnic en ættir -en el marc del contacte cultural entre irlandesos i norrens a partir de l'època viquinga- o, si més no, fornir un paral·lel que doni suport a la idea que la divisió és antiga.

L'Erik Brate va formular el 1888 (cf.
“Runskriftens uppkomst och utveckling i Norden enligt senaste undersökningar”. Dins: Svenska Fornminnesföreningens Tidskrift 7 (1888-1890), pp. 50-61) la hipòtesi que darrere el mot norrè ætt s'hi amaga un antic mot homòfon, però d'ètim diferent, el qual significava òctade, o sigui, grup de vuit. Si donem aquesta hipòtesi per bona, hem d'assumir també que, d'acord amb el terme òctade, la tripartició de l'alfabet rúnic ha d'ésser molt antiga, ja que s'hauria de remuntar per força als temps en què l'alfabet rúnic encara comptava amb vint-i-quatre caràcters (una situació que encara es dóna a les inscripcions rúniques de la bracteata de Vadstena i de la bracteata de Grumpan. Aquesta afirmació, emperò, en principi només és aplicable a la Norrènia com a fet. Però, pel que fa a la resta del món germànic, no posseïm cap prova, ni directa ni indirecta, que fos habitual una partició de l'alfabet rúnic en tres grups de vuit runes cadascun. Personalment, accepto la hipòtesi d'en Brate i l'adopto en els meus treballs, però, i per atractiva que la seva hipòtesi sigui, no oblido que és fruit de l'especulació, la deducció o la suposició, no pas de l'estudi de la documentació antiga pervinguda fins a nosaltres, i així ha de constar sempre.

En aquest mateix sentit cal assenyalar que tampoc no conec res, en la literatura antiga, que justifiqui una identificació del misteriós déu Hàgal -si és que realment va existir- ni amb el déu Tor ni amb el déu Odin, ni amb cap altre déu del panteó norrè; personalment sóc del parer -i em veig obligat a remarcar que creure no és pas saber- que ens trobem davant una creació feta per erudits romàntics alemanys o danesos a partir d'una sobreinterpretació de les dades del segle XVIII a fi i efecte de donar suport a una teoria que pretenia veure en els noms de les runes designacions teofòriques.

En relació amb la hipòtesi de l'Erik Brate, l'Adolf Noreen 1970
5, § 461, pàg. 308, comenta:

Eine anzahl kann bisweilen auch durch subst. fem. auf -d, -t ausgedrückt werden: fimt, sétt, siaund, níund, tylft (selt. tolft § 392,3), þrítøgt usw. vgl. § 460) anzahl von 5, 6, 7, 8, 9, 12, 30 usw.; vgl. noch ǽtt, átt drittel des runenalphabets (also ursprünglich 8 runen, s. Brate, Sv. fornm. tidskr. VII, 55f.), misl. auch oktant des horizonts (s. Hertzberg, s. 679, sp. 2, Bugge, No. I. Indledning, s. 33 f.), tíund zehnt. Auf -ing enden eining einheit, tuen(n)ing (vgl. § 285,2) zweiheit, þren(n)ing ( þrinn-) dreiheit. Isoliert steht tigr, tegr usw. (§ 395 anm. 3) anzahl von zehn.

La font més antiga que conec que ens informi que a la Islàndia del segle XVII-XVIII les runes es disposaven conformant tres grups anomenats famílies i que per anomenar-los s'empraven les denominacions esmentades a dalt, és el tractat de l'erudit Jón Ólafsson de Grunnavík (1705-1779) intitulat Johannis Olavii Runologia, það er Jóns Ólafssonar rúnareiðsla. Remarco, però, que en Jón Ólafsson, en aquest tractat, a la primera família la denomina fés ætt i no pas Freys ætt, i que, per tant, ens presenta un sistema de tres denominacions fetes a partir de la primera runa de cada sèrie: fés ætt o família de la runa fé, hagals ætt o família de la runa hagall i finalment, Týs ætt o família de la runa Týr. En aquest sistema de denominacions, l'únic nom de déu que hi trobem és el del déu Týr, però aquí no som realment davant el nom d'un déu, sinó davant el nom d'una runa. El fet en si es deu doncs a l'atzar: per casualitat, Týr és el nom de la primera runa de la sèrie en qüestió, T.

La
Rúnareiðsla d'en Jón Ólafsson data del 1732. Val a dir, però que ell no és pas l'únic erudit islandès dels segles XVII-XVIII que va escriure sobre les runes; malaraudament, no tinc accés a llurs escrits. En el llibre de Leonid Leonídovitx Korabllov (Леонид Леонидович Кораблёв): Рунология Йоуна Оулафс-сона из Грюнна-Вика - Исландские трактаты XVII векa. 2005 , a banda de la Rúnareiðsla hi trobem traduïdes obres runològiques d'en Jón Guðmundsson lærði (1574-vers el 1658) (Ristingar), d'en Björn Jónsson á Skarðsá (1574-1655) (Samtak um rúnir) i d'en Jón Eggertsson (1643-1689) (Um rúnakonstina), totes elles datades del segle XVII.
 
     

ætta- <en compostos>:
tribal

ættar·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
cognom m, llinatge m (Bal.

ættar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. (með strang-vísindalegu gildihistòria f familiar, història f de nissaga (història d'una família, estudi o representació [estrictament] històrica d'una família)
◊ þetta er ættarsaga Jakobs: aquesta és la història de la família de Jacob
2. (með [sögulegu og] bókmenntalegu gildisaga f familiar, saga f d'una família (història literària i/o literaritzant d'una família)
Vatnsdæla saga er ættarsaga: la Història dels habitants del Vatnsdalur és una saga familiar
3. <MEDantecedents m.pl familiars

ættar·skömm <f. -skammar, no comptable>:
vergonya f de la família (l'ovella negra de la família)
♦ þú ert ættarskömmin!: ets la vergonya de la família!

ættar·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
arbre genealògic, genealogia f [de família]

ætta·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
societat f tribal

ætta·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
organització f tribal

ætt·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
1. (í þjóðar- og mannfræðitribu f (en etnologia i antropologia)
2. (í náttúrufræðiordre m (en ciències naturals)

ætt·borg <f. -borgar, -borgir>:
vila f pairal
og er Absalon var að fórnum, sendi hann eftir Akítófel Gílóníta, ráðgjafa Davíðs, til Gíló, ættborgar hans (mē-ʕīˈr-ō   mi-ggiˈlɔh,   מֵעִירוֹ מִגִּלֹה). Og samsærið magnaðist og æ fleiri og fleiri menn gengu í lið með Absalon: i mentre l'Absalom (Avxalom) oferia sacrificis, va fer anar a cercar el guilonita Aħitòfel, conseller d'en David, de la seva vila pairal de Guiló. I la conjura va guanyar en forces i com més anava més i més homes engrossien les tropes de l'Absalom
en þú, Betlehem í Efrata, ein minnsta ættborgin (t͡sāˈʕīr   li-həˈʝōθ   bə-ʔalˈφēi̯   ʝəhūˈδāh,   צָעִיר לִהְיוֹת בְּאַלְפֵי יְהוּדָה) í Júda, frá þér læt ég þann koma er drottna skal í Ísrael. Ævafornt er ætterni hans, frá ómunatíð: però tu, Betlem d'Efrata, una de les viles pairals més petites de Judea, de tu faré sortir el qui ha de regnar a Israel. Antiquíssim, de temps immemorial, és el seu llinatge
hann kom í ættborg (ἡ πατρίς -ίδος, εἰς τὴν πατρίδα αὐτοῦ) sína og tók að kenna þeim í samkundu þeirra. Þeir undruðust stórum og sögðu: "Hvaðan kemur honum þessi speki og kraftaverkin?: va arribar a la seva vila pairal i va començar a ensenyar-los a llur sinagoga. Se n'astoraven granment i deien: «¿D'on li vénen aquesta saviesa i els miracles?
þaðan fór Jesús og kom í ættborg (ἡ πατρίς -ίδος, εἰς τὴν πατρίδα αὐτοῦ) sína og lærisveinar hans fylgdu honum: d’allà se n'anà a la seva vila pairal i els deixebles l'hi acompanyaren
en Jesús sagði við fólkið: „Eflaust munuð þér minna mig á orðtakið: Læknir, lækna sjálfan þig! Vér höfum heyrt um allt sem gerst hefur í Kapernaúm. Ger nú hið sama hér í ættborg (ἡ πατρίς -ίδος, ἐν τῇ πατρίδι σου) þinni“: i Jesús digué a la gent: «Sens dubte que em recordareu el proverbi que fa: «Metge, guareix-te tu mateix». Hem sentit a dir tot el que s'ha fet a Cafarnaüm. Fes ara el mateix aquí, a la teva vila pairal»

ætt·fræði <f. -fræði, no comptable>:
genealogia f

ætt·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
genealogista m & f

ætt·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
hereditari -ària

ættjarðar-: patriòtic -a

ættjarðar·ást <f. -ástar, no comptable>:
patriotisme m 

ættjarðar·vinur <m. -vinar, -vinir>: patriota m & f

ætt·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
pàtria f

ætt·kvísl <f. -kvíslar, -kvíslir>: família f (en ciències naturals)

ætt·leifð <f. -leifðar, pl. no hab.>: patrimoni m (i esp., terra rebuda en heretat)

ætt·stofn <m. -stofns, -stofnar>: <FIG> soca f, nissaga f

ætur, æt, ætt: comestible, menjable

æva·forn, -forn, -fornt <adj.>:
antiquíssim -a, vetust -a

æva·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
antiquíssim -a, vellíssim -a

æ·varandi, -varandi, -varandi <adj.>:
perpetu -ètua

ævi <f. ævi, ævir>: vida f
	hún bjó þar nær alla sína ævi: gairebé tota la seva vida va viure allà

ævintýra·legur, -leg, -legt: ple -ena d'aventures, ple -ena de peripècies, aventurat -ada
	ævintýraleg ferð: viatge ple d'aventures

ævintýra·maður <m. -manns, -menn>: aventurer m

ævintýri <n. ævintýris, ævintýri>: 1. aventura f
		ævintýri Tinna: les aventures d'en Tintín
	2. (saga fyrir börn) conte m, rondalla f (per a infants)
		ævintýri handa börnum: contes infantils, rondalles per a infants

ævi·starf <n. -starfs, -störf>:
(heilt starf e-s mannsvida i obra f  (trajectòria professional d'algú al llarg de la seva vida)
◊ ævistörf e-s: els treballs d'algú al llarg de tota la seva vida, la trajectòria vital i professional d'algú
♦ vera heiðraður fyrir ævistörf sín: ésser homenatjat -ada per la seva trajectòria vital i professional
◊ hann var heiðraður fyrir ævistörf sín: fou homenatjat per tota la seva carrera (o: per la seva trajectòria vital i laboral)





El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 27/10/2010