Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

O

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
„En svá sem maðr má vera ofmálugr sér til meina, svá má hann ok vera ofþǫgull sér til skaða, þvíat hvárttveggja má mein gera, ofmælgi ok ofþǫgli.
 
   
I, de la mateixa manera que hom pot ésser massa parlador per a infortuni propi, també pot ésser massa callat per a desgràcia pròpia, ja que totes dues coses poden provocar infortuni: parlar en excés i callar massa
 
   
Parcevals saga XI, 30
 
       

o¹ <m. os, o>:
<variant arcaica de → “o”
◊ Ø: hann er af hljóði es ok os feldr saman, minnr opnum munni kveðinn en [e] ok meirr en [o], enda ritinn af því með kvisti e[s] ok með osins hring: ø: està composta pel so de la e i el de la o ajuntats, es diu amb la boca menys oberta que no la e i més que la o, i per això s'escriu amb el branquilló de la e i el cercle de la o

o² <n. os, o>:
o f (nom de lletra)
◊ oið: la o
◊ “Markgreifafrúin af O” (o: “Markgreifynjan af O”) eftir Heinrich von Kleist: “La Marquesa d'O” del Heinrich von Kleist
♦ María af O: <RELIGMaria de la O
♦ O flokkurinn: <HISTel Partit de la O , designació del Framboðsflokkurinn o Partit de la Candidatura, un partit que es va presentar a les eleccions del 1971 amb la intenció de satiritzar les eleccions i que, malgrat el caràcter jocós, va arribar a aconseguir aproximadament el 2% dels vots. També es coneix amb el nom de O listin

obbi <m. obba, no comptable>:
(mestur hlutimajor part f, majoria f
♦ obbinn af e-u: la major part d'una cosa
◊ obbinn af því: la major part d'això

obláta <f. oblátu, oblátur. Gen. pl.: obláta o: oblátna>:
<RELIGhòstia f
♦ vígð obláta: hòstia consagrada
♦ vígja obláturnar: consagrar les hòsties

oblátu·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:
<RELIGcopó m, hostier m, hostiari m 

oblátu·járn <n. -járns, -járn>:
<RELIGformó m, motlle m per a la fabricació d'hòsties 

oblátu·skrín <n. -skríns, -skrín>:
<RELIGsagrari m 

O-blóðflokkur <m. -blóðflokks, no comptable>:
<MEDgrup sanguini O
♦ ég er í O-blóðflokki: sóc del grup sanguini O
♦ ég er í O mínus: sóc O [Rh] negatiu
♦ ég er í O plús: sóc O [Rh] positiu

odda·aðstaða <f. -aðstöðu, no comptable>:
posició f clau, posició privilegiada 
◊ oddaaðstaða við myndun ríkisstjórnar: una posició privilegiada en la formació del govern de l'estat

odda·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
vot m diriment, vot m de qualitat 
◊ atkvæði rektors er oddaatkvæði falli atkvæði jafnt: si hi ha empat de vots, el vot del rector serà diriment

odda·flug <n. -flugs, -flug>:
1. (um fuglavol m en V  (forma de volar de molts d'esbarts d'ocells, esp. durant la migració)
2. (um flugsveitvol m en formació (d'esquadrilla)

Odda·hverfi <n. -hverfis, no comptable>:
contrada f d'Oddi  (territori d'Oddi i les alqueries tot al seu voltant)

Odda·skóli <m. -skóla, no comptable>:
<HISTescola m d'Oddi, escola medieval fundada pel Sæmundur fróði Sigfússon vers el 1078 a Oddi, en el sud-oest de l'illa, i considerada tradicionalment com un dels principals focus culturals de l'illa durant l'Edat Mitjana

odda·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre m senar 

odd·baugóttur, -baugótt, -baugótt <adj.>:
<BOTel·líptic -a

oddboga·stíll <m. -stíls, pl. no hab.>:
<ARQUITestil m ogival (o: gòtic

odd·bogi <m. -boga, -bogar>:
<ARQUITarc m ogival (o: apuntato: de punta d'ametlla

odd·borgari <m. -borgara, -borgarar>:
petit burgès, petita burgesa (esp. pel que fa a la seva mentalitat) (broddborgari)

odd·bugaður, -buguð, -bugað <adj.>:
<BOTretús -usa

odd·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
<BOTacuminat -ada (langyddur)

odd·fáni <m. -fána, -fánar>:
banderí m

odd·flipi <m. -flipa, -flipar>:
<BOTlacínia f

odd·flipóttur, -flipótt, -flipótt <adj.>:
<BOTlaciniat -ada

odd·hali <m. -hala, -halar>:
*carapí m  (peix Lionurus carapinus syn. Coryphaenoides carapinus syn. Nematonurus farrani)

odd·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:
1. <GENde punta afilada, de punta aguda, punxegut -uda (arma blanca, sageta, llança etc.)
2. (skarpkantaður, með hvössum hornumcairat -ada, cantellut -uda (proveït de caires o cantells, arestós -osa)
◊ neðan á honum eru oddhvöss (חַדּוּדֵיbrot (חָרֶשׂ), hann markar för í aurinn sem för eftir þreskisleða: a la part del dessota hi ha bocins de test punxeguts, deixa ginyes en el fang iguals que les ginyes que deixa un trill
◊ oddhvass öskubakki: un cendrer cantellut
3. <BOTpungent (acabat en punta dura i punxeguda)

odd·hyrna <f. -hyrnu, -hyrnur. Gen. pl.: -hyrna>:
*somiador m [de pues esmolades]  (peix Oneirodes anisacanthus syn. Dolopichthys anisacanthus)

oddi <m. odda, oddar>:
punta f (petit cap, llengua de terra que avança dins la mar o dins un riu)

Oddi <m. Odda, no comptable>:
Oddi m, Odó m (andrònim, nom d'home)
Odda tala<HIST CULTel[s] còmput[s] de n'Oddi. Càlculs astronòmics que l’Oddi Helgason (conegut popularment amb el nom de Stjörnu-Oddi o Oddi dels estels) va fer a la segona meitat del segle XII al nord d’Islàndia. Es tracta d'unes taules solars que fixaven la posició del sol a les diferents hores i estacions de l’any i servien per determinar l’hora i la posició geogràfica en alta mar. Oddi Helgason també és el protagonista d'un oníric þáttur titulat “Stjörnu-Odda draumur” ‘El somni de n'Oddi Estels’; la seva obra Els Còmputs de n'Oddi està inclosa dins la “Rímbegla”, una obra d’astronomia pràctica i càlcul del temps de finals del segle XII, obra de Bjarni Bergþórsson (prevere, traspassat el 1173), conegut amb el malnom de El calculador

Oddi á Rangárvöllum <m. Odda á Rangárvöllum, no comptable>:
Oddi m á Rangárvöllum (llogaret islandès situat a la Rangárvallasýsla, en el sud d'Islàndia. A l'Edat Mitjana hi fou un gran centre cultural)

odd·klofi <m. -klofa, -klofar>:
parèntesi f angular, clau f angular (signe gràfic < >)

odd·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense punta
2. <BOTmútic -a

odd·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:
afuat -ada, afusat -ada, acabat -ada en punta, prim -a i punxegut -uda

odd·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
marlí blau  (peix Makaira nigricans)

odd·punktur <m. -punkts, -punktar>:
<MATvèrtex m (fl./pl.: vèrtexs) (hornpunktur)
♦ oddpunktur horns: vèrtex d'un angle
♦ oddpunktar horna: vèrtexs d'angles

odd·svigi <m. -sviga, -svigar>:
clau f (signe gràfic { })

oddur <m. odds, oddar>:
1. <GENpunta f
♦ oddur á e-u: punta de...
◊ oddur á blýantinum: punta del llapis
◊ oddur á hnífi: punta de ganivet
◊ oddur á penna: punta de ploma
◊ oddur á spjóti: punta de llança
♦ kúlulaga oddur: punta rodona
♦ skorinn oddur: punta bisellada
♦ stuttur oddur: <BOTapicle m, mucró m
♦ berjast með oddi og egg (o: eggju) gegn e-u: <LOC FIGlluitar amb dents i ungles contra una cosa
♦ brjóta odd af oflæti sínu: <LOC FIGhumiliar-se, rebaixar-se, perdre els fums
♦ eyða e-ð með oddi og eggju: <LOC FIGarrasar una cosa a sang i foc (o: a ferro i foc)
♦ leika á als oddi: <LOC FIGestar exultant
♦ setja e-ð á odd[inn]: <LOC FIGposar una cosa al davant de tot, donar [màxima] prioritat a una cosa
♦ verja sig með oddi og egg (o: eggju)<LOC FIGdefensar-se amb dents i ungles
♦ vinna að e-u með oddi og egg (o: eggju)<LOC FIGtreballar amb abrivament i tenacitat en una cosa
♦ vinna með oddi og egg að því að <+ inf.>treballar sense descans per <+ inf.
♦ það skerst í oddi með e-m og e-m (o: milli e-a)<LOC FIGacabar en punxa dues persones (altercar, barallar-se, acabar en un enfrontament)
2. (sprengjuoddur á stýriflaugogiva f (de coet)
♦ langdrægt flugskeyti ~ langdræg stýriflaug með kjarnaoddi: míssil de creuer de llarg abast equipat amb una ogiva termonuclear
3. <FIG = fremsti hlutipunta f, part davantera
♦ í odd á e-u: al capdavant de...
4. <LIT = spjótllança f
5. <LIT = sporiesperó m
6. <LIT = foringicabdill m

Oddur <m. Odds, no comptable>:
Oddur m, Odd m (andrònim, nom d'home)

odd·viti <m. -vita, -vitar>:
1. <GENoddviti m & f, cap m & f (o: president m ~ presidenta f) d'un hreppsnefnd o consell de municipi rural
2. <FIGcapdavanter m, capdavantera f
♦ oddviti í frelsisbaráttunni: capdavanter de la lliuta per la llibertat

Odysseifs·kviða <f. -kviðu, no comptable>:
variant de Ódysseifskviða ‘Odissea’ (ἡ Ὀδύσσεια )

Odysseifur <m. Odysseifs, no comptable>:
variant de Ódysseifur ‘Odisseu, Ulisses’ (Ὀδυσσεύς)

of¹ <n. ofs, no comptable>:
excés m, massa f
♦ of fjár: un excés de riqueses, riqueses desmesurades
♦ selja e-ð fyrir of fjár: vendre una cosa per una dinerada
♦ það er ýmist of eða van: <LOC FIGo n'hi ha massa o massa poc

of² <adv.>:
massa
♦ allt of <+ adv.>: massa
♦ allt of mikið: massa
♦ allt of oft: massa sovint
♦ of <+ adj.>massa <+ adj.>
◊ of góður: massa bo
♦ of gott til að vera satt: <LOC FIG massa bonic per ser cert, massa bo per esser ver (Mall.
♦ of <+ adv.>massa <+ adv.>
◊ of snemma: massa aviat, massa prest (Mall.
♦ of margir ~ margar ~ mörg <+ teljanl. nafno.>massa <+ subst. compt.>
♦ þú horfir á of margar hasarmyndir: mires massa pel·lícules d'acció
♦ of mikið [<+ óteljanl. nafno.>]: massa [<+ subst. no compt.>]
♦ þetta er of mikið: això és massa!
♦ þú horfir of mikið á hasarmyndir: mires massa pel·lícules d'acció
♦ of mikið vatn: massa aigua
♦ um of: massa
♦ allt skaðar sem er um of: <LOC FIGtotes les masses fan mal
♦ drekka og eta um of: beure i menjar massa
♦ hraða e-u um of: fer precipitadament una cosa, fer una cosa amb massa precipitació
◊ annars vegar er talið að frumvarpinu hafi verið hraðað um of í gegnum þingið: d'altra banda es diu que la tramitació del projecte de llei pel parlament ha estat massa precipitada

of- <prefixoide intensificador>:
excessiu -iva, sobre-, ultra- (expressa que el significat del substantiu o l'adjectiu al qual s'afegeix es dóna en excés)
♦ ofát: gola, fartaneria, golafreriaáta: acció de menjar
♦ ofdirfð: temeritatdirfð: ardidesa

ofan¹ <prep.>:
1. <+ Ac.> de dalt cap a l'interior de
♦ ofan dalinn:  cap a l'interior de la vall, cap al fons de la vall
♦ ríða ofan dalinn: baixar a cavall cap al fons de la vall
2. <+ Gen.> a dalt de, damunt [de]
♦ ofan jarðar: #1. <GEN a dalt de la terra, damunt la terra#2. <FIGviu viva
♦ vera ofan jarðar: <LOC FIGcampar-li encara pel món, ésser viu viva, no ésser [encara] mort -a
♦ ofan sjávar:  a flor d'aigua, surant a la superfície de la mar

ofan² <adv. de lloc>:
[de dalt] cap avall
◊ detta ofan: caure
◊ fara ofan: descendir, davallar
♦ að ofan: de dalt
◊ niðurstöðurnar eru gefnur á grafinu hér að ofan <...> sem sýnir P/atm sem fall af T/K: els resultats es mostren en el gràfic de dalt <...> que mostra la pressió atmosfèrica traçada com una funció de temperatura en graus Kelvin
♦ ber (o: nakinn) að ofan: nu de cintura per amunt, despullat de cintura per amunt
♦ koma að ofan (o: koma ofan að)descendir, davallar, baixar
♦ víður að ofan: ample per la part de dalt
♦ fyrir ofan: <adv.> a dalt, per dalt
♦ fyrir ofan e-ð: <prep. Ac.> a dalt de
◊ fyrir ofan húsin: damunt les cases, al damunt de les cases
♦ ofan af e-u: de dalt d'una cosa
♦ detta ofan af þaki: caure [de dalt] de la teulada
♦ fá e-n ofan af e-u: dissuadir algú d'una cosa
♦ fletta ofan af e-u: desemmascarar una cosa, posar una cosa al descobert
♦ hafa e-n ofan af e-u: apartar algú de fer una cosa
♦ hafa ofan af fyrir e-m: entretenir algú, divertir algú (fer algú s'ho passi bé fent-li una cosa determinada)
♦ hafa ofan af fyrir sér: entretenir-se, passar-s'ho bé, divertir-se (fent una cosa determinada)
♦ ofan af himni: de dalt del cel
♦ seggja e-m undan og ofan af e-u: contar per damunt una cosa a algú
♦ stökkva ofan af þaki: saltar a baix de dalt de la teulada
♦ taka e-ð ofan af e-u: llevar una cosa de dalt d'una altra cosa
♦ tala e-n ofan af e-u: dissuadir algú d'una cosa
♦ ofan á: [al] damunt, a dalt
♦ bæta gráu ofan á svart: passar del gris al negre, empitjorar
♦ detta ofan á e-ð: caure damunt una cosa, tombar a sobre d'una cosa
♦ leggja e-ð ofan á e-ð: posar una cosa damunt una cosa (o: a sobre d'una cosa)
♦ setja e-ð ofan í gólfið: posar una cosa en terra, deixar una cosa en terra
♦ setjast ofan á andstæðing sinn: imposar-se al seu contrincant, vèncer el seu oponent
♦ verða ofan á: imposar-se, vèncer
♦ hér á ofan: [a sobre d']a això, a més a més d'això
♦ þar á ofan: a més a més, encara més, afegint-hi a més
◊ en selja í senn perlu sína og prinsessu, ok kóngsríkið þaráofan, fyrir eitt flagð - þvílík saga finst ekki í samanlögðum antiquitatibus: però vendre alhora la seva perla i la princesa, i a més a més el reialme sencer, per una mala bruixa - en totes les antiquitates no s'hi troba cap història semblant
♦ ofan eftir e-u: <prep. Dat.>des de dalt anant tot al llarg de
♦ fara ofan eftir dalnum: baixar al fons de la vall i travessar-la per la seva part més fonda
♦ ofan frá: de sobre, de dalt
♦ ofan í: [de dalt] cap endins
♦ detta ofan í dý: caure dins un aiguamoll
♦ detta ofan í sjó: caure dins la mar
♦ éta e-ð ofan í: [haver de] menjar-se les pròpies paraules, retractar-se, retirar les paraules dites
♦ fara ofan í bæ: baixar a vila
♦ láta e-ð ofan í e-ð: ficar una cosa a dins una altra cosa
♦ láta e-ð ofan í tösku: ficar una cosa dins una maleta
♦ ofan í móti: cap avall, muntanya avall
♦ ofan til: cap a la part de dalt, a prop de dalt
♦ ofan um e-ð: [de dalt] a través d'una cosa
♦ detta ofan um ísinn: caure a través del glaç, caure pel gel
♦ ofan úr e-u: de dalt cap a
♦ koma ofan úr sveit[inni]: venir del camp
♦ ofan við e-ð: sobre, damunt [de], al damunt de
♦ ofan yfir: a la part de dalt
♦ breiða e-ð ofan yfir e-ð: cobrir (o: tapar) una cosa amb una altra cosa
♦ hafa ofan yfir sér: tenir de què viure
♦ það dettur ofan yfir e-n: un queda astorat
♦ taka ofan: treure's el barret, llevar-se el capell (Bal.
♦ taka ofan pottinn: treure (o: retirar) l'olla del foc, llevar l'olla del foc (Bal.
♦ upp og ofan: de manera [molt] desigual, ara millor ara pitjor

ofan·á <adv.>:
variant aglutinada de ofan á ‘damunt’
♦ verða ofaná [í e-u]: <LOC FIGimposar-se [en una cosa], vèncer [en una cosa]

ofan·álag <n. -álags, no comptable>:
1. (á brauðembotit m, formatge m etc. (per a posar a l'entrepà o damunt el pa)
2. (það sem bætist við e-ðafegiment m (allò que s'afegeix a una cosa)
♦ í ofanálag: a més a més, extra, per afegiment

ofan·flóð <n. -flóðs, -flóð; emprat hab. en pl.>:
(snjóflóð og skriðuföllallau i/o esllavissada (allau acompanyat d'esllavissada de fang i/o rocs)

ofan·greindur, -greind, -greint <adj.>:
a dalt esmentat -ada, damunt esmentat -ada, susdit -a, damunt dit -a, propdit -a

ofan·ígjöf <f. -ígjafar, pl. no hab.>:
reprimenda f, reprensió f

ofan·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
esmentat -ada a dalt, <LIT & ADMINdessús-dit -a

ofanjarðar·rengla <f. -renglu, -renglur. Gen. pl.: -rengla o: -renglna>:
<BOTestoló epigeu 

ofan·rás <f. -rásar, -rásir>:
<MEDepispàdies f.pl

ofan·varp <n. -varps, -vörp>:
<MATprojecció f
♦ hornrétt ofanvarp: projecció ortogonal
♦ ofanvarp strendings á sléttu (o: sléttan flöt)projecció d'un prisma sobre un pla
♦ samsíða ofanvarp: projecció paral·lela
♦ skakkt ofanvarp: projecció obliqua

ofan·vatn <n. -vatns, -vötn; pl. no hab.>:
aigua f de clavegueram procedent de la fosa de la neu o de la pluja, aigües pluvials i nivals

ofan·verður, -verð, -vert <adj.>:
1. (efrisuperior -a (referit a la part de dalt d'un tot)
◊ ofanvert fjallið: la part superior de la muntanya, la part de dalt de la muntanya
♦ breiður að ofanverðu: ample per la part de dalt
♦ fara úr að ofanverðu: <LOCdespullar-se de cintura per amunt
2. (sem heyrir til síðara hluta tímabilsdarrer -a (que s'esdevé a la darrera part d'un tot)
◊ á hans ofanverðum dǫgum: a la darreria de la seva vida
◊ nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama: ara contaré la història que va succeir a la darreria del regnat d'en Hákon, el iarl de Hlaðir i en quines arts màgiques, bruixeries i fetilleries patí vergonya i humiliació, i molt merescudament, car tant la seva maldat com la seva apostasia a més d'un li resultava una gran pòndol i un dany irreparable tant per a l'ànima com per al cos

ofar <adv. en grau comparatiu deupp>:
més cap amunt, més a dalt
♦ ofar betur: més cap amunt

ofar·lega <adv.>:
força més cap amunt, força més a dalt
♦ ofarlega í fjallinu: a la muntanya força amunt, cap a la banda més alta de la muntanya

of·aukinn, -aukin, -aukið <adj.>:
sobrer -a, superflu -èrflua, de més
♦ e-u er ofaukið: una cosa és sobrera, una cosa hi és de més

of·át <n. -áts, no comptable>:
1. <GENglotoneria f, fartaneria f, golafreria f
2. <RELIGgola f

ofáts·fíkn <f. -fíknar, pl. no hab.>:
bulímia f (lotugræðgi)

of·beit <f. -beitar, no comptable>:
pastura excessiva, sobrepastura f (sobreexplotació ramadera de pastures)

of·beldi <n. -beldis, no comptable>:
1. <GENviolència f
♦ beita e-n ofbeldi: emprar la violència amb algú
♦ kynbundið ofbeldi: violència de gènere
♦ ofbeldi á götum úti: violència als carrers
♦ ofbeldi á heimilum: violència domèstica
♦ ofbeldi gegn konum: violència contra les dones
♦ ofbeldi gegn öldruðum: violència contra els vells
♦ ofbeldi unglinga: violència juvenil
2. <(dramb, hrokialtivesa f (arrogància despòtica)
◊ várt ofbeldit, fullt vindi, hefir löngum felldan veslan anda: la meva arrogància, plena de vent, durant molt de temps ha abatut el meu miserable esperit

ofbeldis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
violent -a

ofbeldis·hneigður, -hneigð, -hneigt <adj.>:
violent -a, amb inclinacions violentes

ofbeldis·lega <adv.>:
violentament, amb violència, de manera violenta

ofbeldis·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENpersona violenta
2. (afbrotamaðurautor m d'actes violents (persona que usa la violència: criminal, malfactor, brètol, violador etc.)

ofbeldis·verk <n. -verks, -verk>:
acte violent, acte m de violència

of·birta <f. -birtu, no comptable>:
llum encegadora (o: enlluernadora)
♦ fá ofbirtu í augun: quedar enlluernat -ada

of·bjóða <-býð ~ -bjóðum | -bauð ~ -buðum | -boðiðe-m>:
demanar-li (o: exigir-li) massa a algú
♦ ofbjóða kröftum sínum: esforçar-se massa, exigir massa de les pròpies forces
♦ ofbjóða sér: fer un esforç excessiu
♦ mér ofbýður þetta: <LOC FIGaixò em supera, això ja em resulta massa

< of·blóta <-blæt ~ -blótum | -blét ~ -blétum | -blótið>:
sacrificar en excés
◊ betra er óbeðit, ǀ enn sé ofblótið, ǁ ey sér til gildis giǫf; ǁ betra er ósent, ǀ enn sé ofsóit. ǁ Svá Þundr um reist ǀ fyr þióða rǫc; ǁ þar hann upp um reis, ǀ er hann aptr of kom: no haver demanat és millor a sacrificar en excés: [així] l'ofrena sempre comptarà amb la seva recompensa. Més val no haver fet cap ofrena que haver immolat massa béns. Així ho va gravar en Þundr (Þundr = el Braolant = Odin) abans del destí dels pobles, quan va tornar allà on va ressuscitar (#1. cf. Kuhn 1968³, pàg. 182: siá til e-s nach etw. schauen, auf etw. rechnen (Háv. 145) #2. ósendrcf. Kuhn 1968³, pàg. 160: nicht geopfert: Háv. 145) #3. ofsóitcf. Kuhn 1968³, pàg. 157: zu viel weggegeben (Háv. 145) #4. Þundrconsidero que el mot norrè, possiblement, es va originar a l'Anglaterra anglosaxona i que no representa res més que l'adopció per part del norrè de l'anglès antic þunor, amb la d epentètica que el mot mostrarà posteriorment, p.e., a l'anglès thunder, neerlandès donder, alemany dunder, donder, les quals, segons el diccionari dels germans Grimm, són les formes pròpies del bavarès, el suabi i l'alamànnic: ...auch hat sich donder dunder noch in der bairischen, schwäbischen und allemannischen sprache erhalten . Tradicionalment, des del segle XIX, hom hi veu un deverbatiu d'un verb que, per bé que no atestat en norrè, hi hauria existit en època preliterària i hi seria un paral·lel de l'anglès antic þunian ‘to stand out, be prominent; to make a noise, to sound, resound, creak’, Bosworth-Toller 1075-1076; segons aquesta explicació, el nostre subtantiu hauria volgut dir el sorollós, el bramador, un significat que descriuria el déu com a déu del vent. A la Primera Endevinalla Anglosaxona, el vent es presenta a si mateix tot dient ...þonne iċ ástíġe strong, ǀ stundum réðe ǁ þrymful þunie ǀ þrágum wræce ǁ fere ġeond foldan, ǀ folcsalo bærne ǁ ræced réafiġe? ‘...quan m'aixeco amb força, de vegades amb ferotgia, bramo poderosament, de vegades viatjo com un bandejat a través de la terra, cremo les sales dels homes, devasto els casals?. Interpreto wræce com a on wræce ‘in exile, in banishment’; libban on wræce ‘to live [as] a wanderer’, però Bosworth-Toller 1268b l'entenen com a III. persecution, hostility, active enmity)

of·boð <n. -boðs, no comptable>:
1. (skelfing, felmturespant m, pànic m (gran esfereïment, esglai, terror)
◊ þegar hann kom auga á síðara gestinn við hlið hins fyrra fórnaði hann höndum til hálfs í ofboði, lét þær síðan falla máttvana niður einsog hann kynni ei framar nein ráð: quan va reparar en aquest darrer hoste assegut al costat del primer, va mig aixecar les mans d'espant, després, les va tornar a deixar caure sense força, com si estigués totalment desconcertat i ja no sabés què fer
♦ ofboð grípur e-n: l'esverament s'empara d'algú, el pànic s'apodera d'algú
◊ á meðan Samúel færði alfórnina höfðu Filistear nálgast og ráðist á Ísraelsmenn. Þennan dag sendi Drottinn mikið þrumuveður gegn Filisteum svo að ofboð greip þá (wa-ʝəhumˈmē-m, וַיְהֻמֵּם) og þeir biðu lægri hlut fyrir Ísraelsmönnum: mentre en Samuel oferia l'holocaust, els filisteus s'hi havien acostat i atacaren els israelites. Aquell dia Jahvè va enviar una gran tronada contra els filisteus, de manera que el pànic se'n va emparar i perderen la batalla davant els israelites
♦ ótti og ofboð: esfereïment i espant
◊ ótti og ofboð (τρόμος καὶ ἔκστασις, εἶχεν γὰρ αὐτὰς τρόμος καὶ ἔκστασις) var yfir þær komið: la por i l'espant s'havien emparat d'elles
◊ fylltu þeir loks herbúðirnar ótta og ofboði (δέος καὶ ταραχή, καὶ τὸ τέλος τὴν παρεμβολὴν δέους καὶ ταραχῆς ἐπλήρωσαν) og héldu þaðan sigri hrósandi: finalment ompliren el campament [enemic] d'esfereïment i de pànic i l'abandonaren cridant victòria
◊ send því nú, þú sem ríkir á himni, góðan engil til að fara fyrir oss og valda ótta og ofboði (δέος καὶ τρόμος, εἰς δέος καὶ τρόμον)per això, tu que regnes al cel, envia ara un àngel bo per tal que vagi davant nostre i els causi esfereïment i pànic
◊ óðara en fyrsta herdeild Júdasar kom í ljós greip ótti og ofboð óvinina (δέος φόβος τε, γενομένου δέους ἐπὶ τοὺς πολεμίους φόβου τε) vegna vitrunar frá alskyggnum Guði. Í skelfingu flýðu þeir hver um annan þveran svo að margir urðu sárir af vopnum félaga sinna og hlutu svöðusár hver af annars sverðsoddum: tan bon punt va aparèixer el primer cos d'exèrcit d'en Judes, l'esfereïment i el pànic s'empararen de l'enemic a causa de la manifestació de Déu omnivident. En llur esglai varen fugir en confusió, cadascun en direcció oposada, de manera que foren molts els qui foren ferits per les armes de llurs companys i l'un de l'altre rebé greus ferides per les puntes de llurs espases
◊ þeir sem þóttust geta hrakið ótta og ofboð (δεῖμα + ταραχή: δείματα καὶ ταραχαί, οἱ γὰρ ὑπισχνούμενοι δείματα καὶ ταραχὰς ἀπελαύνειν ψυχῆς νοσούσης) frá sjúkum sálum urðu sjálfir gagnteknir hlálegri hræðslu: els qui creien que podien foragitar terror i espant de les ànimes malaltes, ells mateixos es veien apoderats d'una por ridícula
2. (angistangoixa f (gran ànsia, agonia)
♦ ofboð dauðans: l'agonia de la mort
◊ samviskuslög og Satans háð ǁ sefi, Jesú, þín blessuð náð. ǁ Ofboð dauðans og andlátspín ǁ af taki og mýki gæskan þín: Jesús, que la teva gràcia beneïda apaivagui els remordiments de consciència i les burles de Satanàs. Que la teva bondat aparti i mitigui l'angoixa de la mort i els patiments del traspàs
♦ í ofboði sársaukans: en l'agonia del dolor
3. (ruglingurtrasbals m, confusió f (torbació, estat de gran pertorbació, neguit o inquietud)
◊ og þær konur, sem nýgiptar voru, yfirgáfu herbergi þau, sem til samfunda voru ætluð, og gættu eigi blygðunarsemi þeirrar, er þeim sæmdi, heldur hlupu þær í ofboði (δρόμον ἄτακτον) um göturnar: i les dones que feia poc que s'eren casades, abandonaven llurs cambres [nupcials], preparades per a la trobada [amb el marit] i, oblidant el pudor que convenia a llur condició, corrien, en una cursa desordenada, pels carrers [de la vila]
◊ draumarnir, sem ollu þeim ofboði (θορυβεῖν, θορυβήσαντες αὐτοὺς), höfðu birt þeim það fyrir fram. Þeir áttu ekki að farast án þess að vita hvers vegna þeir þjáðust: els somnis que els havien trasbalsat, els ho havien mostrat. No havien de morir sense saber per què estaven patint
♦ í dauðans ofboði: enmig d'un gran neguit o torbació
4. (óðagot, fljótfærni, flýtirprecipitació f (màxima pressa, pressa excessiva)
♦ flýja í ofboði: fugir precipitadament, fugir a la desbandada
◊ fóru þeir þá á eftir þeim alla leið til Jórdanar, og var allur vegurinn þakinn klæðum og vopnum, sem Sýrlendingar höfðu varpað frá sér, er þeir flýðu í ofboði (bə-hēħāφəˈzā-m, בְּהֵחָפְזָם). Sneru sendimennirnir þá við og fluttu konungi tíðindin: llavors els anaren seguint tot al llarg del camí fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i armes que els siris havien llençat en fugir precipitadament. Els missatgers van tornar i ho van contar al rei
◊ og bjarg hennar mun farast af ótta og höfðingjar hennar flýja í ofboði (wə-ħatˈtū   mi-nˈnēs   ɕāˈrā-u̯, וְחַתּוּ מִנֵּס שָׂרָיו) undan merkinu. Svo segir Drottinn, sem hefir eld sinn á Síon og arin sinn í Jerúsalem: i la seva roca perirà de terror i els seus prínceps fugiran a la desbandada de davant l'estendard. Així parla Jahvè, que té el seu foc a Sió i la seva fornal a Jerusalem
◊ þá tók fóstra hans hann og flýði, en í ofboðinu (wa-ʝəˈhī   bə-ħāϕəˈzā-ḥ   lā-ˈnūs, וַיְהִי בְּחָפְזָהּ לָנוּס), er hún flýði, féll hann og varð lami. Hann hét Mefíbóset (מְפִיבֹשֶׁת)la seva dida se'l carregà i va fugir, però en la seva precipitació per fugir, l'infant li va caure i va quedar coix. Es deia Meribaal (מְרִיב־בָּעַל)
♦ í dauðans ofboði: precipitadament, com si l'encalcés el dimoni, sense aturar-se ni per fer un alè
◊ síðan tekur hún til fótanna og hleypur sinn blóðspreng í dauðans ofboði út í náttmyrkrið. En það er af Birni að segja að þegar honum fór að lengja eftir dóttur sinni kallar hann til hennar og skipar henni að koma inn: aleshores va fugir cametes ajudeu-me, corrent tant com li ho permetien les cames, endinsant-se a cos i ànima dins la foscor de la nit. Quant a en Björn, quan aquest va començar a enyorar sa filla, la va cridar ordenant-li que entrés
♦ leita í ofboði að e-u: cercar una cosa a la desesperada, cercar una cosa amb la màxima urgència

ofboðs- <prefixoide intensificador>:
espantós -osa, molt dolent -a
♦ ofboðs veður: un temps espantós

of·boðslega <adv.>:
espantosament

of·boðslegur, -boðsleg, -boðslegt <adj.>:
(skelfilegur, hræðilegur & feikilegur mikillespantós -osa, paorós -osa (esfereïdor, afrós, terrible & extremadament gran, intens, fort etc.)

of·borga <-borga ~ -borgum | -borgaði ~ -borguðum | -borgaðe-ð>:
pagar una quantitat de més
♦ ofborga e-m e-ð: pagar una quantitat de més a algú

of·dekra <-dekra ~ -dekrum | -dekraði ~ -dekruðum | -dekraðe-n>:
aviciar algú en excés

of·dirfð <f. -dirfðar, no comptable>:
variant de ofdirfska ‘temeritat’

of·dirfska <f. -dirfsku, no comptable>:
temeritat f

ofdirfsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
temerari -ària

of·dramb <n. -drambs, no comptable>:
arrogància f

ofdrambs·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena d'arrogància, arrogant

of·drykkja <f. -drykkju, no comptable>:
embriaguesa f, alcoholisme m (vici de beure en excés)

ofdrykkju·maður <m. -manns, -menn>:
embriac m, embriaga f, alcohòlic m, alcohòlica f, alcoholitzat m, alcoholitzada f

of·dyri <n. -dyris, -dyri>:
llinda f, sobrellinda f (de porta)

of·eldi <n. -eldis, pl. no hab.>:
sobrealimentació f
♦ sjaldan launar kálfur ofeldið [sitt]: <LOC FIGengreixaràs la gallina, però ella no per això et pondrà més ous; el pec, a bon servei, mal guardó (el nici és incapaç de sentir cap mena d'agraïment)

of·fari <adj. inv.>:
<FIGque ha anat massa lluny, que s'excedeix o s'ha excedit
♦ fara offari: anar massa lluny, extralimitar-se
♦ fara offari í e-u við e-n: anar massa lluny en una cosa amb algú
♦ fara offari í að <+ inf.>excedir-se <+ part. pres.
♦ fara offari með e-u: anar massa lluny amb una cosa, extralimitar-se amb una cosa
♦ verða offari: anar massa lluny, propassar-se
◊ mér sýnist þetta alvarlega mein liggja í sjálfu því kerfi að lögreglumenn skuli rannsaka það hvort aðrir lögreglumenn hafi orðið offari í starfi sínu: a mi em sembla que aquest seriós mal rau intrínsecament en el mateix sistema que fa que uns policies hagin d'investigar si uns altres s'han excedit en fer la seva feina
◊ en Guð fyrirgefi hónum nú þat allt er hann varð offari í, því at hann var sœmiligr hǫfðingi í marga staði ok prýddr með konungligri ætt: que Déu li perdoni tots allò en què es va excedir, ja que fou un cabdill honorable en molts d'aspectes i adornat amb la pertinença a un llinatge reial
♦ vera offari í e-u við e-n: anar massa lluny, propassar-se
◊ Hallfreður svarar: "Svo vil eg vera láta því að eg sé að eg er offari í við Grís": en Hallfreður va respondre: "vull deixar-ho estar així, car reconec que en aquest afer ja he anat massa lluny amb en Grís"
◊ en mér var þat svá launat, at þeir sem eigi vildu fœra áleiðis fyrir mér, sǫgðu þá sjá mega hvárt ek þóttumz offari verit hafa í mínum ummælum, er ek vilda þá ǫllum lina eptir mitt líflát: i el guardó que en vaig obtenir va ésser que els qui no em volien donar suport [en aquella decisió], digueren que llavors es podia veure que jo mateix creia haver anat massa lluny en les sentències [dictades] i que ho feia per mitigar-ne l'efecte de totes elles després del meu traspàs

of·fita <f. -fitu, no comptable>:
obesitat f
♦ sjúkleg offita: obesitat mòrbida, obesitat clínica

offitu·sjúklingur <n. -sjúklings, -sjúklingar>:
obès m, obesa f

of·fjölgun <f. -fjölgunar, no comptable>:
crescuda [demogràfica] excessiva (d'habitants, de població)

of·fors <n. -fors, no comptable>:
1. (ofurefli, ofsiforça bruta (excés de força)
♦ með offorsi: per la força bruta, amb brutalitat, a viva força (cast., ekki ritm./no lit.
♦ heimta e-ð með offorsi: exigir una cosa per la força
2. (dramblæti, frekjaprepotència f (arrogància)
◊ hann mun þá snúa sér að eyjunum og vinna margar en erindreki nokkur mun binda enda á offors: llavors es girarà cap a les illes i en conquerirà moltes, però un cabdill posarà fi a la seva prepotència
◊ Kalla þú þat sem þú vill <...> en í ǫðrum stað vilda ek, at þú kœmir fram ójafnaði þínum en við mik; er þat eigi ólíkligt, því at nú gengr ór hófi offorz þitt: digues-li com vulguis <...>, però m'estimaria més que descarreguessis la teva violència a una altra banda i no pas contra mi. No és pas inversemblant que això s'esdevingui, ja que la teva prepotència ja ultrapassa tota mesura
◊ Steinn var með Knúti konungi um hríð ok var afburðamaðr mikill at vápnum ok klæðum, ok var hann þá kallaðr Steinn hinn prúði. Svá hafa sagt fornir frœðimenn at Steinn gjǫrði svá mikit offorz at hann skipaði hest sinn með gull ok bjó hófinn fyrir ofan. Knúti konungi þótti hann keppask um skrautgirni við sik, ok því fór Steinn í braut frá honum: L'Steinn va estar amb el rei Canut durant un cert temps i era un home que cridava molt l'atenció tant per les seves armes com pels seus vestits, de manera que li deien Steinn l'elegant. En aquest sentit, antics homes versats en història conten que l'Steinn va cometre una sobergueria tan gran que va ferrar d'or el seu cavall, guarnint-li també d'or la part de dalt de l'unglot. Al rei Canut li va semblar que l'Steinn estava competint amb ell en magnificència i per això, l'Steinn se n'anà del seu costat (és a dir, el rei Canut el foragità del seu costat perquè ferrar d'or i adornar amb or un cavall era prerrogativa reial
3. (mikill ákafifrenesia f (esforç frenètic, vehemència, ímpetu)
◊ ég sá hann renna á hrútinn og hamast gegn honum (wa-i̯ˌʝiθmarˈmar ʕēˈlā-u̯, וַיִּתְמַרְמַר אֵלָיו) af miklu offorsi ()el vaig veure envestint corrents el marrà i descarregar contra ell la seva fúria amb gran frenesia

offra <offra ~ offrum | offraði ~ offruðum | offraðe-u>:
fer ofrena d'una cosa
♦ offra guði slátrunarfórn: oferir un sacrifici cruent a Déu

of·framboð <n. -framboðs, no comptable>:
oferta excessiva (o: excessiva oferta), excés m d'oferta

of·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
sobreproducció f, producció excessiva, excés m de producció

offset·prentun <f. -prentunar, no comptable>:
[impressió f] offset m

offur <n. offurs, offur>:
ofrena f

offur·gjörð <f. -gjörðar, pl. no hab.>:
<RELIGofrena f
♦ Maríu offurgjörð (o: offurgerð)<RELIGla Presentació de la Mare de Déu (el 21 de novembre)

of·fylla <-fylli ~ -fyllum | -fyllti ~ -fylltum | -fyllte-ð>:
omplir excessivament una cosa, curullar una cosa

of·fylli <f. -fylli (o: -fyllar), no comptable>:
excés m de fartesa
◊ sætur er svefninn þeim sem erfiðar, hvort sem hann etur lítið eða mikið, en offylli hins auðuga lætur hann eigi hafa frið til að sofa: el son del qui treballa és dolç, tant si menja poc com molt, però el ric, de tan tip que està, no pot dormir

of·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gerte-u>:
1. (ofhlaða, ofreyna, ofkeyraforçar una cosa, sobrecarregar una cosa (usar una cosa sense deixar-la descansar o fent-la funcionar més enllà del que és recomanable)
◊ ofgera tækinu: forçar l'aparell
♦ e-m þykir e-ð ofgert: algú troba (o: creu; o: li sembla) que una cosa és desmesurada
◊ fannst það á Halli að honum þótti þetta mjög ofgert: al Hallur se li notava a la cara que trobava que allò era molt desmesurat
◊ nú mun eg þetta allt handsala þér en þú mæl eftir þræla mína og fylg því svo skörulega að þú vaxir af en þeir þykist ofgert hafa er mig svívirtu: jo et transferiré la propietat de tot això amb una estreta de mans. A canvi, tu, emprèn una acció judicial per la mort dels meus esclaus i promou-la fins al final amb tanta de vehemència que el teu prestigi se n'acreixi, però que faci adonar-se'n, als qui em van deshonrar, que van actuar amb desmesura
◊ Kormákur hleypur að Narfa og lýstur á skjöldinn og er að honum ber skjöldinn skeinist hann á bringunni og féll af baki en hesturinn hljóp í brott með skjöldinn. Þorgils bróðir Kormáks kvað þetta ofgert. Kormákur kvað nær hófi. Narfi réttir við úr rotinu og talast þeir við: en Kormákur va envestir en Narfi i va descarregar un cop contra el seu escut, i l'escut, en petar per la força del cop contra en Narfi, li va fer una esgarrapada al pit. En Narfi va caure de dalt del cavall i aquest se n'anà d'allà amb l'escut. En Þorgils, el germà d'en Kormákur, va dir que fent allò havia actuat amb desmesura, però en Kormákur li va replicar que era la mesura justa ateses les circumstàncies. En Narfi va retornar del seu estaborniment i es posaren a parlar
◊ spyrst þetta nú til Ingjaldshvols og brá Víglundi mjög við þetta. En er Hólmkell fréttir hið sanna um fyrirsát þeirra bræðra þá þóttist hann hafa ofgert er hann gifti Hákoni Ketilríði: les noves de tots aquests fets van arribar a Ingjaldshvoll i en Víglundur en va quedar fortament esbalaït. Però quan en Hólmkell es va assabentar de la veritat sobre l'emboscada dels germans, va trobar que havia anat massa lluny casant la Ketilríður amb en Hákon
◊ Kálfur svarar: "Fullgert hefi eg það, ef eigi er ofgert, að berjast við vora landsmenn til ríkis Knýtlingum": en Kálfur els va dir: "ja he fet prou, si no massa i tot, lluitant contra els meus compatriotes per afermar els Knýtlingar en el poder"
2. (ætlast til of mikilsexigir massa a una cosa (demanar un rendiment massa gran)
♦ ofgera heilsu sinni [með e-u]: exigir-li massa a la seva salut [amb una cosa]
♦ ofgera kröftum sínum: exigir-li massa a les seves forces
♦ ofgera e-m: exigir-li massa a algú
♦ ofgera sér á e-u: exigir-se massa en una cosa
◊ ofgera sér á vinnu: exigir-se massa en el treball

of·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
pagat -ada de més (dit esp. de quantitat pagada erròniament de més)

of·hlaða <-hleð ~ -hlöðum | -hlóð ~ -hlóðum | -hlaðiðe-ð>:
sobrecarregar una cosa
♦ ofhlaða e-n með e-u: exigir-se massa en una cosa
◊ ofhlaða nemendur með námsefni: sobrecarregar els alumnes amb treballs

of·hlaðinn, -hlaðin, -hlaðið <adj.>:
sobrecarregat -ada
♦ ofhlaðinn stíll: un estil sobrecarregat (o: ampul·lós)

of·hleðsla <f. -hleðslu, no comptable>:
sobrecàrrega f, excés m de càrrega

of·hlæði <n. -hlæðis, no comptable>:
ampul·lositat f, pompositat f
♦ ofhlæði barokksins: l'ampul·lositat del barroc

ofhlæðis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
barroc m

ofhlæðis·stíll <m. -stíls, no comptable>:
estil ampul·lós

ofhreyfanleika·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
<MEDsíndrome f d'hipermobilitat 

ofið <supí de>: → vefa “teixir”

of·jarl <m. -jarls, -jarlar>:
1. <HISTiarl m massa gran i poderós
◊ Einar þambarskelfir segir: "Ofjarl, ofjarl, fóstri." Konungur mælti reiðulega: "Fátt þykir yður eg kunna. En mér líst svo sem yður þyki sumt ofjarlar en sumt ekki að mönnum": L'Einar þambarskelfir (= el qui fa tremolar la þǫmb o corda de l'arc) va dir: "un iarl massa poderós, un iarl massa poderós, fóstri!" El rei li va replicar encès d'ira: "poca capacitat us sembla que tingui [per jutjar els homes], però pel que veig i pel que fa a vós, els uns us semblen uns iarls massa poderosos i els altres senzillament ni els arribeu a tenir per homes"
2. <FIGpersona f superior [a un]
♦ hann er mér ofjarl: és superior a mi, pot més que jo
♦ mæta ofjarli sínum: trobar sabata de son peu, trobar un adversari massa fort

of·kólnun <f. -kólnunar, no comptable>:
<MEDhipotèrmia f
♦ vera með merki um ofkólnun: presentar signes d'hipotèrmia

of·kæla <-kæli ~ -kælum | -kældi ~ -kældum | -kæltsig>:
refredar-se en excés, patir una hipotèrmia

of·kælast <-kælist ~ -kælumst | -kældist ~ -kældumst | -kælst>:
refredar-se en excés, patir una hipotèrmia

of·kældur, -kæld, -kælt <adj.>:
<MEDamb hipotèrmia

of·kæling <f. -kælingar, no comptable>:
<MEDhipotèrmia f

of·kæti <f. -kæti, no comptable>:
alegria desenfrenada

ofkætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
desbocadament alegre
◊ þú ofkætisfulli, hávaðasami bær, þú glaummikla borg?: tu, ciutat renouera, tu, vila tumultuosa i plena d'alegria desbocada

oflátungs·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (spjátrungslegur, snipparalegurostentós -osa (amic de vestir-se i comportar-se amb ostentació, cridanerament; presumit en la forma de vestir-se)
2. (montinn, yfirlætisfullur, hégómlegurpresumptuós -osa (pretenciós, presumit en la forma d'ésser)

oflátungs·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (spjáturostentació f (exhibició vana en la forma de vestir-se)
2. (yfirlæti, hégómaskapurpresumpció f (jactància, fatuïtat)
◊ en nú stærið þér yður í oflátungsskap: però ara us glorieu en les vostres presumpcions
◊ með hroka og oflátungsskap: amb orgull i presumpció

of·látungur¹ <m. -látungs, -látungar>:
bufat m, bufada f  (petimetre, gomós, persona fàtua, dandi)

of·látungur² <m. -látungs, -látungar>:
oblada f  (peix Oblada melanura)

of·lof <n. -lofs, no comptable>:
adulació f [servil], lloança excessiva
♦ bera oflof á e-n: adular servilment algú, lloar algú en excés

of·lofa <-lofa ~ -lofum | -lofaði ~ -lofuðum | -lofaðe-ð ~ e-n>:
lloar una cosa ~ algú en excés

of·læti <n. -lætis, no comptable>:
presumpció f, altivesa f
◊ drambsemi er undanfari tortímingar og oflæti veit áfall: l'orgull precedeix la destrucció i la presumpció presagia la calamitat

of·mat <n. -mats, no comptable>:
sobrevaloració f, valoració excessiva

of·meta <-met ~ -metum | -mat ~ -mátum | -metiðe-ð>:
sobrevalorar una cosa, valorar una cosa en excés

ofmetnaðar·brjálsemi <f. -brjálsemi, no comptable>:
deliri[s] m.[pl] de grandesa

ofmetnaðar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
inflat -ada d'orgull

ofmetnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
orgullós m, arrogant m
◊ maður er nefndur Þórarinn. Hann bjó á Víðimýri í Skagafirði. Hann var mikilmenni og goðorðsmaður og átti son er Vilmundur hét. Þórarinn var skyldur þeim Hofssveinum og var hin mesta vinátta með þeim Jökli en öllum öðrum þótti Þórarinn hið mesta illmenni og ofmetnaðarmaður mikill. Jökull var þá kominn á Víðimýri: Hi havia un home que es deia Þórarinn i vivia a Víðimýri, a l'Skagafiord. Era un home poderós i posseïa un godonat. Tenia un fill que es deia Vilmundur. En Þórarinn estava emparentat amb la gent de Hof i tenia una gran amistat amb en Jökull i els seus, encara que tothom que no fos aquests el consideraven una mala persona i un gran arrogant. En aquells dies en Jökull havia arribat a Víðimýri de visita
◊ Erlingur átti þann son er Ívar hét, allra manna vænstur þeirra er upp óxu á Hörðalandi. Því var hann kallaður Ívar ljómi. Hann var hverjum manni betur að íþróttum búinn, ofmetnaðarmaður svo mikill að nálega máttu öngir menn mæla né gera til jafna við hann. Hann var ókvæntur langa tíma og því, að honum þótti sér nær hvergi fullkosta: l'Erlingur tenia un fill que es deia Ívar, l'home més bell de tots els que hagin crescut al Hörðaland. Per aquesta raó li deien Ívar el resplendent (o: el radiant). Era millor que qualsevol altre home en les íþróttir (= certes habilitats, especialment físiques, que formaven part de l'educació de l'home medieval: lluitar amb espasa, tirar amb arc, córrer, nedar etc.), i tan arrogant que gairebé ningú no podia competir amb ell ni en eloqüència ni amb fets. Durant molt de temps va romandre fadrí perquè creia que gairebé enlloc no hi havia cap dona que fos prou bona per a ell

of·metnaður <m. -metnaðar, no comptable>:
altivesa f, arrogància f
♦ ofmetnaður hjartans er undanfari falls, en auðmýkt er undanfari virðingar: la presumpció del cor és el precursor de la caiguda, i la humilitat ho és de l'enaltiment
◊ dramb og ofmetnaður: orgull i arrogància

of·metnast <-metnast ~ -metnumst | -metnaðist ~ -metnuðumst | -metnast>:
ensuperbir-se, envanir-se

of·mælgi <f. -mælgi, no comptable>:
verborrea f, parlar m en excés
◊ sem Parceval sá þetta, dirfðist hann eigi at spyrja, þvíat hann hræddist at hánum mundi mein af standa. en svá sem maðr má vera of málugr sér til meina, svá má hann ok vera of þǫgull sér til skaða, þvíat hvárttveggja má mein gera, ofmælgi ok ofþǫgli: quan Parceval va veure això, no va gosar fer cap pregunta perquè temia que li'n vindria dany. Però: així com un home es pot fer dany a si mateix per ésser massa xerraire, també pot fer-se dany a si mateix essent massa callat, car, es pot fer mal tant per parlar massa com per callar massa

of·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
exagerat -ada
♦ það er ofmælt: això és una exageració

ofn <m. ofns, ofnar>:
1. (bakar- & brennslu- & bræðsluofnforn m (de cuina & de forner & de terrissaire & de fondre-hi metall)
2. (í stofuestufa f (originàriament, només de llenya & carbó. Modernament, també la de calefacció central)

of·nautn <f. -nautnar, no comptable>:
intemperància f, gaudi excessiu

ofn·bakaður, -bökuð, -bakað <adj.>:
fet -a (o: cuit -a) al forn
♦ ofnbakaðar kartöflur: patates al forn
♦ ofnbakaður fiskur: peix al forn

of·neysla <f. -neyslu, no comptable>:
consum excessiu
♦ ofneysla áfengis: abús de l'alcohol

ofn·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
safata f de forn, llauna f de forn

ofn·réttur <m. -réttar, -réttir>:
plat m fet al forn

of·nýting <f. -nýtingar, no comptable>:
sobreexplotació f, explotació excessiva
♦ ofnýting hvalastofns: sobreexplotació de la població de balenes, caça excessiva de balenes

of·næmi <n. -næmis, no comptable>:
al·lèrgia f
♦ hafa ofnæmi fyrir e-u: #1. <MEDésser al·lèrgic -a a una cosa#2. <FIGtenir-li al·lèrgia a una cosa
◊ hafa ofnæmi fyrir pensilíni: ésser al·lèrgic -a a la penicil·lina
♦ sem veldur ofnæmi: que causa al·lèrgia
♦ vera með ofnæmi fyrir pensilíni: ésser al·lèrgic -a a la penicil·lina, tenir-li al·lèrgia a la penicil·lina

ofnæmis·hvekkbólga <f. -hvekkbólgu, no comptable>:
<MEDprostatitis al·lèrgica

ofnæmis·kvef <n. -kvefs, -kvef>:
<MEDrinitis al·lèrgica

ofnæmis·lost <n. -losts, -lost>:
<MEDxoc anafil·làctic

ofnæmis·lækningar <f.pl -lækninga>:
al·lergologia f

ofnæmis·próf <n. -prófs, -próf>:
<MEDtest m d'al·lèrgia

ofnæmis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MEDal·lèrgic m, al·lèrgica f

ofnæmis·svörun <f. -svörunar, -svaranir>:
<MEDresposta al·lèrgica, reacció al·lèrgica

ofnæmis·vaki <m. -vaka, -vakar>:
<MEDal·lergen m, al·lergogen m

ofnæmis·viðbrögð <n.pl -bragða>:
<MEDreacció al·lèrgica
♦ sýna ofnæmisviðbrögð við e-u: mostrar una reacció al·lèrgia a una cosa, reaccionar amb al·lèrgia davant una cosa

of·nærður, -nærð, -nært <adj.>:
sobrealimentat -ada

of·raun <f. -raunar, no comptable>:
esforç excessiu
♦ það er honum ofraun: això ultrapassa les seves forces, és un esforç massa fort per a ell

of·rembingur <m. -rembings, no comptable>:
sobergueria f, altivesa f

of·reyna <-reyni ~ -reynum | -reyndi ~ -reyndum | -reynte-n>:
cansar excessivament algú, carregar excessivament algú (p.e., amb feina, exercicis etc.)
♦ ofreyna sig: fer un esforç excessiu, escarressar-se

of·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
esforç excessiu, escarràs m

of·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
1. (harðstjórntirania f (despotisme)
◊ ofríki elur ofbeldi: la tirania engendra violència
♦ e-ð ~ e-r er ofríki borið ~ borinn: algú ~ una cosa és sotmès a tirania, tiranitzar algú, abusar del poder amb algú (cf. el suec [hans rätt] våldföres)
◊ þá tók Helgi til orða: "Eftir koma ósvinnum ráð í hug," segir hann. "Vér höfum verið allan dag í þröng þessari. Eg sé nú eftir að kappar Geitis voru hjá engir og munu þeir hafa borið í brott líkin í kollaupunum og er ávallt að Geitir er vitrastur vor þótt hann verði jafnan ofríki borinn": aleshores en Helgi va prendre la paraula i va dir: “Als curts d'enteniment sempre se'ls encén la bombeta quan ja és massa tard”, va dir, “hem passat tot lo dia en aquesta pressada de gent. Ara veig, quan ja és massa tard, que cap dels campions d'en Geitir ha estat aquí amb nosaltres: se'n deuen haver duit els cadàvers amagats dins les sàrries de carbó. Sempre s'ha donat el cas que en Geitir ha estat el més llest de nosaltres dos, encara que sempre acabi sofrint sobreria”
◊ hann var og hinn mesti rausnarmaður í búi og vel mátti bær hans jafnast við ríkra manna herbergi. Þorsteinn var vinhollur, glaður og lítillátur, vitur og þolinmóður, djúpsær og langrækur en grimmur mótgerðarmönnum sínum, góður við ölmusur og alla þá er hans þurftu en hina stærri menn bar hann oft ofríki þá er hann var hér á landi. Uppruni hans var merkilegur. Hann fékk sér og góða mægð og traust þeirra Vopnfirðinga: al Þorsteinn li van perdonar la vida i se'n va tornar a les Òrcades des d'on va continuar viatge fins a Noruega. Aquí es va presentar a la cort del rei Magnús Ólafsson i va entrar a servir a la seva hirð. En Þorsteinn no era pas d'aquells qui s'assabenten de les grans notícies quan aquestes arriben a llur mas: [al mas s'hi] envoltava de molts de poderosos i hi era tingut en alta estima. Hom el considerava el més insigne dels homes. També era molt ostentós en el seu tren de vida i el seu mas es podia comparar amb l'estatge dels poderosos. En Þorsteinn era lleial amb els seus amics, jovial i humil, llest i transigent, perspicaç i llargament rancuniós, però alhora era ferotge amb els seus adversaris. Era bo amb els captaires i amb tots aquells que l'haguessin de menester, però quan era a Islàndia sovint feia sobreries a gent força important. Els seus orígens familiars eren distingits i havia fet un bon casament i s'havia guanyat [el suport i] la confiança dels habitants del Vopnafiord
◊ en ef þeir menn er rannsaka, bera þá ofríki, er fyrir eru, eðr fara at ólǫgum at rannsókn, eðr annan veg en nú var mælt, ok verðr bóndi ósannr at sǫk, svari hǫfðingi honum fullrétti eptir lagadómi, en konungi .iiii. merkr, en engu, ef hann verðr sannr at. En ef sá einnhverr er rannsakar, eðr einhverr annarr maðr berr eðr bera lætr fóla í hús manns eðr hirzlur, svari fullrétti eptir lagadómi, þeim er hús eðr hirzlur á[tti], en konungi slíku sem sá ætti at svara, ef hann hefði stolit jafnmiklu: però si els qui executin l'escorcoll, cometen abusos durant l'escorcoll amb els de la casa o duen a terme l'escorcoll de manera no conforme a dreta llei o el fan d'una manera diferent a la que s'ha descrit adés, si el cap de la casa és declarat innocent, que el cap dels escorcolladors l'indemnitzi, en concepte de fullrétti, amb la quantitat que es fixi en sentència legal i [pagui, endemés, una multa de] quatre marcs d'argent al rei. Ara bé, si el cap de la casa és declarat culpable de l'acusació, que no li pagui res. Si un dels qui duen a terme l'escorcoll, o un altre home [per indicació d'un dels qui duen a terme l'escorcoll] posa o fa posar mercaderia robada dins la casa de l'home o dins els seus magatzems, que indemnitzi, en concepte de fullrétti i amb la quantitat que es fixi en sentència legal, el qui posseeixi la casa o el magatzem, i al rei que li pagui l'equivalent de la multa que l'acusat hauria hagut de pagar-li si hagués estat realment culpable del robatori de les mercaderies robades posades dins ca seva o dins els seus magatzems (la traducció danesa del 1763 del Codi Johanneu, feta per l'Egel Thorhallesen -en realitat, Egill Þórhallsson- pàg. 336, fa: gjør de som randsage Vold paa dem som foresidde, eller gaae ulovlig til Verks med Randsagningen, eller paa anden Maade end nu blev forelagt, og Bonden bliver frikiendt for Sagen, da skal Forgangs-Manden svare ham fuld Rettighed efter lovlig Dom, og 4 Marker til Kongen, men intet hvis han befindes skyldig. Om een af dem som randsager, eller en anden bringer eller bringe lader Tyvstiaalet Gods i anden Mands Huus eller Giemme, da betale fuld Rettighed efter lovlig Dom, til den som Huuset eller det Giemme eyede, og til Kongen skal han svare som om han havde selv stiaalet lige meget)
♦ bera réttinn ofríki: trepitjar el dret
◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו)a Efraïm el dret hi és trepitjat i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)
2. (ofbeldiviolència f (brutalitat, constrenyiment, força viva
◊ hafið ekki fé af neinum, hvorki með ofríki né svikum: no agafeu diners de ningú ni amb violència ni amb fraus (ni extorsioneu ni estafeu ningú

ofríkis·maður <m. -manns, -menn>:
tirà m, tirana f (dèspota)

ofsa- <en compostos. Prefixoide elatiu>:
1. Davant substantius: enorme, tremend -a, ingent, gegantesc -a
2. Davant adjectius: enormement, tremendament

ofsa·bræði <f. -bræði, no comptable>:
(ofsareiðifuror m,f, fúria f (ira, ràbia)

ofsa·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
violent -a

ofsa·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (ofsalegur, ofsafenginnviolent -a
2. (ofstopafulluragressiu -iva
3. (skapbráður, skapmikillimpetuós -osa, fogós -osa (temerari, que es mou o actua amb força i violència, amb abrivament)
◊ ...hina harðgjöru og ofsafullu þjóð (הַגּוֹי הַמַּר וְהַנִּמְהָר), sem fer um víða veröld til þess að leggja undir sig bústaði, sem hún á ekki: ...el poble ferotge i impetuós que recorre l'ample món per apoderar-se d'estatges que no són pas seus
4. <FIG = ötullvehement (que actua amb força impetuosa)

of·sagður, -sögð, -sagt <adj.>:
exagerat -ada
♦ ég held að það sé ekki ofsagt að <+ ind.>crec que no és exagerat de dir que <+ ind.
♦ það er ekki ofsagt [af því] að <+ subj.>no exagero pas si dic que <+ subj.

ofsa·hraði <m. -hraða, no comptable>:
excés m de velocitat
♦ aka á ofsahraða: conduir amb excés de velocitat

ofsa·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:
pànic m
♦ vekja ofsahræðslu: crear el pànic

ofsa·kátur, -kát, -kátt <adj.>:
desbocadament alegre, desenfrenadament content -a, contentíssim -a

ofsa·kláði <m. -kláða, -kláðar>:
<MEDurticària f

ofsa·kvíði <m. -kvíða, pl. no hab.>:
crisi f d'ansietat

ofsa·kæti <f. -kæti, no comptable>:
alegria desbocada

ofsa·lega <adv.>:
enormement, tremendament

ofsa·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ofsafenginnvehement (violent, impetuós)
2. (þrælgóðurestupend -a (boníssim, magnífic)
3. (afar mikillenorme (ingent, tremend)

ofsa·reiði <f. -reiði, no comptable>:
còlera f, ira f

ofsa·reiður, -reið, -reitt <adj.>:
furiós -osa, colèric -a, enfurismat -ada
♦ verða ofsareiður: enfurismar-se, posar-se colèric

ofsa·rok <n. -roks, no comptable>:
<METEOtemporal violent, tempesta violenta (tempesta de grau 11 a l'escala de Beaufort)

ofsatrúar·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGfonamentalista m & f (bókstafstrúarmaður)

ofsa·veður <n. -veðurs, pl. no hab.>:
1. <GENtempesta violenta, mala borrasca
◊ á annan tug látnir eftir ofsaveður: aproximadament una desena i mitja de morts després de tempesta violenta
2. <METEOtemporal m violent (tempesta de grau 11 a l'escala de Beaufort)

ofsa·þorsti <m. -þorsta, no comptable>:
<MEDanadípsia f, set [molt] intensa

of·seinað <supí del verb *ofseina>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera ofseinað: <GEN & FIGésser massa tard (que ja és massa tard & FIG = dit d'una cosa que s'ha anat diferint i que s'hauria d'haver fet abans)
◊ Ólafur kvað þá þegar skyldu drepa þau Kotkel og konu hans og sonu "er þó ofseinað nú": l'Ólafur llavors va dir que els havien de matar immediatament a tots, en Kotkell, sa dona i son fill, "encara que a bones hores ho haurem de fer ara"
◊ síðan fer Gestur Oddleifsson á fund Hallsteins goða og gerði honum tvo kosti, að hann skyldi reka í brott þessa fjölkunnigu menn ella kvaðst hann mundu drepa þá "og er þó ofseinað": poc després en Gestur Oddleifsson va anar a veure el goði Hallsteinn i li va dir que triés una de dues: o foragitava aquella gent que es dedicava a la bruixeria o ell, [en Gestur], els mataria "[la qual cosa] ja s'hauria d'haver fet abans"
◊ en langri stundu síðar vaknaði Þórhallur og spurði hvort Þiðrandi vekti og var honum eigi svarað. Þórhallur kvað þá mundu ofseinað: una bona estona després, en Þórhallur es va despertar i va demanar a en Þiðrandi si estava despert, però no va obtenir-ne resposta. En Þórhallur va dir llavors que ja devia ésser massa tard

of·seinn, -sein, -seint <adj.>:
forma aglutinada incorrecta de of seinn ‘massa lent’

of·seyting <f. -seytingar, -seytingar>:
<MEDhipersecreció f  
♦ ofseyting e-s: hipersecreció de...
♦ ofseyting kalsítóníns: hipersecreció de calcitonina
♦ → skjaldvakaofseyting “hipertiroïdisme, tirotoxicosi”

ofsi¹ <m. ofsa, no comptable>:
1. (bræði, hamsleysiexaltament m (ràbia, fúria, violència esp. com fruit de la indignació contra algú per alguna cosa que ha fet o dit)
◊ þegar komið var að þrepunum, urðu hermennirnir að bera hann vegna ofsans (διὰ τὴν βίαν) í fólkinuquan va arribar als graons, calgué que els soldats el portessin a causa de l'exaltament de la gernació
◊ látið hvers konar beiskju, ofsa (θυμὸς), reiði, hávaða og lastmæli vera fjarlægt yður og alla mannvonsku yfirleittbandegeu d'entre vosaltres tota amargor, tot exaltament, tota còlera, tota cridòria, tota blasfèmia i tota mena de dolenteria
◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (הִתְרַגֶּזְךָgegn mér: et veig quan estàs dret i quan seus, i sé quan surts i quan entres, així com me n'adono del teu exaltament contra meu
◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (ˌhiθraggezˈ-χā, הִתְרַגֶּזְךָ) gegn mér. Sökum ofsa (hiθraggεz'-χā ,הִתְרַגֶּזְךָ) þíns í gegn mér og af því að ofmetnaður þinn er kominn mér til eyrna, þá vil ég setja hring minn í nasir þínar og bitil minn í munn þér og færa þig aftur sama veg og þú komst: et veig quan estàs dret i quan seus i sé quan surts i quan entres, com també quan estàs furiós contra meu, per tal com estàs exaltat amb mi, i que la teva arrogància ha pujat fins a les meves orelles, et posaré la meva anella als narius i la meva brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut
2. (ákefðzel f [vehement] (ardor, fervor)
◊ því hvar sem ofsi (ζῆλος) og eigingirni (ἐριθεία) er, þar er óstjórn og hvers kyns böl (πᾶν φαῦλον πρᾶγμα)car, allà on hi ha un zel excessiu i un esperit de desavinença, també hi ha desordre i tota mena de males accions
◊ en ef þér hafið beiskan ofsa (ζῆλον πικρὸν) og eigingirni (ἐριθεία) í hjarta yðar, þá stærið yður ekki og ljúgið ekki gegn sannleikanumperò si dins el vostre cor hi teniu un zel amarg i un esperit de desavinença, no us glorieu ni mentiu pas contra la veritat
◊ fullir ofsa (ζήλου) létu þeir taka postulana höndum og varpa í fangelsiðplens de zel agafaren els apòstols i els ficaren a la presæ pública
3. (um ræðu, orð, ræðumannvehemència f (ardor o arravatament en el parlar)
4. (um veður, vind, sjó og viðmótfúria f, furor m,f (violència dels elements: vent, onades i semblants)
5. (ofstopi, ofmetnaðurarrogància f, urc m, presumptuositat f (És el significat habitual del mot a la llengua medieval. ofsi hi designa l'orgull negatiu, la supèrbia o entonament: no és pas un concepte positiu, no designa l'orgull pel que s'ha aconseguit o es té, sinó un orgull que denota menyspreu o desdeny vers els altres i, de manera especial, vers els considerats inferiors, que duu, sovint, a maltractar-los de paraula, però també físicament)
◊ ofsi og yfirgangur: arrogància i prepotència
◊ þá gerðist ofsi Grettis svo mikill að honum þótti sér ekki ófært: l'arrogància d'en Grettir va tornar tan gran que res no li semblava impossible
◊ vildi ekki yfir sér hafa þeirra ofsa: no volia haver d'aguantar llur arrogància
◊ vera kann að frændum Ástríðar þyki ofsi mikill í voru máli: pot ésser que als parents de l'Ástríður els sembli que la nostra proposta és plena d'arrogància
◊ fýstiz hann með ofsa æstum at viðr líkjaz yfrit ríkum guðs eingetnum syni, ok síðan sér nægjandi ǫngum vægja: amb arrauxada arrogància desitjà d'equiparar-se al molt puixant fill unigènit de Déu, i no respectar a ningú (o: cedir davant ningú) després, bastant-se a ell mateix
◊ illa sest oft ofsinn, Sigmundur, og rangindi: Sigmund, l'arrogància i la injustícia sovint menen a una mala fi
◊ illa mun sjatna ofsi þeirra bræðra en koma mun eg hér er eg fer heim: no és probable que desapareixi l'altivesa i arrogància d'aquests germans, però vindré aquí quan vagi de camí cap a casa
◊ nú mun eg bjóða sætt, meir eftir því sem maður var verður en eftir ofsa yðrum Esphælinga: ara us vull oferir una compensació que està més d'acord amb la vàlua d'aquest home que no pas amb l'arrogància de què feu gala vosaltres, espiholians
◊ það er ætlan mín þá er vér komum til Lögbergis að eg vil bjóða honum hólmgöngu og mætti þá mýkjast ofsi hans: la meva intenció és de reptar-lo a una hólmganga (duel ritualitzat en un illotquan anem a la Penya de la Llei (Lögbergi, penya que hi ha a l'antic emplaçament de l'Alþingi (Þingvellir við Öxará) i que servia de trona als qui hi tenien la paraula); potser llavors es rebaixarà la seva arrogància
◊ því að eg kenni ofsa Eyjólfs að hann mun norður hingað leita: perquè conec [prou bé] l'arrogància de l'Eyjólfur com per saber que ens vindrà a cercar aquí, al nord
Eyjólfr ofsi ÞorsteinssonEyjólfr Þorsteinsson l'arrogant. Personatge important de la Islàndia medieval, del clan dels esturlungs. Eyjólfr ofsi Þorsteinsson era gendre de Sturla Sighvatsson i enemic de Gizurr Þorvaldsson, goði i primer jarl d'Islàndia. A la Sturlunga saga II, capítol 252 i següents s'hi descriu un dels fets més impactants protagonitzats per ell, la Flugumýrarbrenna, en la qual a la nit del 21 al 22 d'octubre del 1253 féu calar foc al mas d'en Gizurr per matar-lo -tot i que no ho va aconseguir, però en l'incendi hi moriren la dona d'en Gizurr, els seus tres fills, i vint-i-una persones més-
◊ “Ofsi” eftir Einar Kárason: “Supèrbia” (o: “Arrogància”) d'Einar Kárason
6. (ofstopafull hegðun, framkomacomportament m arrogant (capteniment altiu propi de la persona arrogant)
◊ eigi kemur mér óvart ofsinn Eyjólfs en eigi ræð eg að þú dæmir þig sjálfur af arfinum heldur ger þú hús út frá garði á Möðruvöllum: el comportament altiu i arrogant de l'Eyjólfur no em ve de nou i no t'aconsello pas que renunciïs voluntàriament a l'herència que et pertoca, sinó que facis una casa defora del garðr (tanca de fenàsdels Möðruvellir
◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país

ofsi² <m. ofsa, ofsar>:
1. (ribbaldi, ofsafenginn maðurpersona exaltada (persona plena d'exaltament, irada, que vocifera i potencialment violenta)
2. (rokstormurtempesta f [violenta] (gran temporal acompanyat de vent fort)
3. (grimmdarfrost, veðurofsitempesta f de gel i vent (glaçada penetrant acompanyada de fort vent)

of·sjónir <f.pl -sjóna>:
il·lusió òptica, al·lucinació f
♦ sjá ofsjónum yfir e-u: <LOC FIGenvejar una cosa, tenir enveja d'una cosa

of·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:
<MEDsobredosi f

of·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>:
<MEDal·lucinació f

ofskynjunar·efni <n. -efnis, -efni>:
<MEDal·lucinogen m, substància al·lucinògena

ofskynjunar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
<MEDal·lucinogen m

ofskynjunar·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
bolet al·lucinogen, fong al·lucinogen

of·skömmtun <f. -skömmtunar, -skammtanir>:
<MEDsobredosificació f

of·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:
<CULINmassa fet -a  (menjar: massa cogut)

of·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
persecució f
♦ ofsóknirnar á hendum kristnum mönnum í Rómaríki: les persecucions dels cristians a l'Imperi Romà

ofsóknar·brjálaður, -brjáluð, -brjálað <adj.>:
<PSICOLamb mania persecutòria, paranoic -a

ofsóknar·brjálæði <n. -brjálæðis, no comptable>:
<PSICOLmania persecutòria

ofsóknar·kennd <f. -kenndar, -kenndir>:
<PSICOLparanoia f

ofsóknar·klofi <m. -klofa, no comptable>:
<PSICOLesquizofrènia f paranoide

ofsóknar·maður <m. -manns, -menn>:
perseguidor m, perseguidora f

ofsóknar·óður, -óð, -ótt <adj.>:
<PSICOLparanoic -a

ofsóknar·sverð <n. -sverðs, no comptable>:
<RELIGglavi m (o: espasa f) de la persecució

ofsóknar·æði <n. -æðis, no comptable>:
<PSICOLparanoia f, mania persecutòria

ofstopa·fullur, -full, -fullt <adj.>:
altivament arrogant, ple -ena d'arrogància i altivesa

ofstopa·maður <m. -manns, -menn>:
orgullós m, fanfarró m i abrivat, arrogant m i fatxenda
◊ þá er Óláfr konungr Tryggvason hafði verit tvá vetr konungr at Noregi var með honum saxneskr prestr, sá er nefndr er Þangbrandr. Hann var ofstopamaðr mikill ok vígamaðr, en klerkr góðr ok vaskr maðr: Quan feia dos anys que el rei Olau Tryggvason regnava sobre Noruega, hi havia a la seva cort un prevere saxó que es deia Þangbrandr. Era molt orgullós i violent, però un bon clergue (= un bon erudit) i un home d'empenta
◊ þeir Njǫrfi ok Víkingr gerðust gamlir at aldri. Tóku synir þeira mjǫk at vaxa. Jökull gerðist ofstopamaðr mikill ok óeirinn um alla hluti. Nær var um aldr þeira Njǫrfasona ok Víkingssona. Váru þá, er þessi saga gerðist, inir yngstu tólf vetra, en þeir Þorsteinn ok Jǫkull á tvítugs aldri. Þeir lǫgðu leika með sér Njǫrfasynir ok Víkingssynir, ok gekk engu verr Víkingssonum. Á því lék konungssonum mikill metnaðr (ǫfund). Var Jǫkull í því sem ǫllu ǫðru inn kappsamasti. Var þat auðsét, at Þorsteinn eirði undan í ǫllum hlutum. Ekki varð Þorsteini þat til ámælis. Þorsteinn bar langt af brœðrum sínum ok ǫllum ǫðrum, þeim er menn til vissu. Hafði Víkingr jarl varat við sonu sína, at þeir skyldi eigi halda til kapps við konungssonu um neina leika, spara heldr afl sitt ok framgirni: en Njǫrfi i en Víkingr varen anar fent-se vells i llurs fills cresqueren molt. En Jǫkull es va convertir en un home molt prepotent i despietat en tots els sentits. Els fills d'en Njǫrvi i els d'en Víkingr si fa no fa tenien tots la mateixa edat. Els més joves, en el punt que s'esdevé aquesta història, tenien dotze anys, mentre que en Þorsteinn i en Jǫkull en tenien vint. Els fills d'en Njǫrvi i els d'en Víkingr solien jugar plegats i els fills d'en Víkingr no eren gens inferiors als d'en Njǫrfi. Una gran enveja s'emparà per aquest fet dels fills d'en Njǫrvi. En aquest punt, com en tots els altres, en Jǫkull era el qui es mostrava més vehement i disposat a guanyar de totes totes. [Tanmateix] era fàcil de veure que en Þorsteinn es deixava guanyar en tots els aspectes. Aquest fet no li comportava cap blasme: en Þorsteinn ultrapassava de molt els seus germans i tots els altres que la gent conegués. El iarl Víkingr havia advertit els seus fills que no competissin amb els fills del rei a cap joc, sinó que estalviessin llurs forces i ímpetu

of·stopi <m. -stopa, no comptable>:
1. (ofsiarrogància f, urc m (supèrbia, altivesa & insolència, prepotència)
◊ líkur geldingi, sem reynir að nauðga (ἀποπαρθενόω - ἀποπαρθενῶσαι = desflorar = afmeyja) mey, er sá sem vill koma á rétti með ofstopa (ἐν βίᾳ = per la força, emprant la violència = með valdi)com l'eunuc que intenta violar una verge, així és el qui vol obtenir justícia amb protèrvia
◊ Según hét maðr, hann var ættlaðr af Babilon, drambsmaðr mikill, hans ofstopi gengr umfram mannligt eðli. Hann berr merki Guitalins konungs, þar er merktr á gullhani svá fagr ok skírr, at tuttugu mílur lýsti af á hvern veg, ef sólin skein á (KMS V, cap. 50, pàg. 424): Hi havia un home que nomia Según i que era oriünd de Babilònia, un home molt altiu: la seva arrogància ultrapassava la pròpia de la natura humana. En Según portava l'estendard del rei Guitalin, sobre el qual hi figurava un gall daurat tan bonic i lluent que resplendia amb la seva llum vint milles a banda i banda si el sol hi brillava a sobre (Baetke 19874, pàg. 395: lýsir af es geht ein Leuchten davon aus)
◊ Hringr hét konungr. Hann var fylkiskonungr í Svíaveldi. Hann átti drottningu ok eina dóttur barna, er Húnvör hét. Hún var allra kvenna fríðust ok bezt mennt. Hún helt skemmu mikla ok kvenna sveit. Sú hét Ingibjörg, er næst henni gekk, dóttir Herfinns jarls af Ullarakri. Þat töluðu flestir menn, at Ingibjörgu skorti ekki við konungs dóttur nema burði ok speki, því at þat bar hún yfir hvern mann þar í landi. Margir konungar ok konungasynir báðu hennar, ok vísaði hún öllum frá. Ór hófi þótti öllum ganga metnaðr hennar ok ofstopi. Töluðu þat ok margir menn, at henni mundi koma nokkurr hnekkir. Gekk nú svá fram nokkura tíma: hi havia un rei que nomia Hringr. Era rei sobre un fylki de Suècia. Era casat i ell i la reina només tenien una filla que nomia Húnvǫr. Era la més bella i la millor educada de totes les dones. La princesa tenia una gran skemma i una cort de dames [que la servien]. La dama que anava al seu costat nomia Ingibjǫrg i era la filla d'en Herfinnr, el iarl d'Ullarakr. La majoria de la gent contava que l'Ingibjǫrg ho tenia tot igual que la filla del rei llevat de la noblesa de llinatge i la saviesa, car la Húnvǫr hi excel·lia part damunt qualsevol altre persona del regne. Molts de reis i molts de fills de rei la demanaven en matrimoni, però ella sempre els rebutjava tots. Tothom considerava que la seva altivesa i la seva arrogància excedien la mesura. N'hi havia molts que també contaven que hi hauria algú que la posaria en cintura. Aquesta situació es va allargar durant un cert temps més
2. (ofstopamaðurorgullós m, arrogant m, altiu m (persona superba i prepotent)
◊ svo komst í friðarstilli ofstopinn illiaixí [fou com] el dolent arrogant va aconseguir heure pau [per al seu esperit]

of·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
sofriment desmesurat, dolor extremat
◊ muno við ofstríð ǀ allz til lengi ǁ konor oc karlar ǀ qvicqvir fœðaz; ǁ Við scolom ocrom ǀ aldri slíta, ǁ Sigurðr, saman - ǀ søcstu, gýgiarkyn!": homes i dones que pateixen un sofriment desmesurat romanen amb vida massa temps! Nosaltres dos, en Sigurðr i jo, hauríem d'haver acabat ensems les nostres vides. Enfonsa't [dins la terra], nissaga de gígies! (cal sobreentendre: søkkstu í jǫrð, gýgjarkyn!)

of·stæki <n. -stækis, no comptable>:
1. <GENfanatisme m
◊ þá hófst æðsti presturinn handa og saddúkeaflokkurinn sem fylgdi honum. Fullir ofstækis (ὁ ζῆλος -ήλου, ἐπλήσθησαν ζήλου) létu þeir taka postulana höndum og varpa í fangelsið: aleshores el gran sacerdot es va posar en marxa, i [amb ell,] el partit dels saduceus que el seguien. Plens d'exaltament, feren prendre els apòstols i ficar-los a la presó pública
◊ en er Gyðingar litu mannfjöldann, fylltust þeir ofstæki (ὁ ζῆλος -ήλου, ἰδόντες δὲ οἱ Ἰουδαῖοι τοὺς ὄχλους ἐπλήσθησαν ζήλου) og mæltu gegn orðum Páls með guðlasti: i quan els jueus varen veure la gernació, s'ompliren de fanatisme (d'exaltament), i contradiren amb blasfèmies les paraules d'en Pau
◊ en Gyðingar fylltust ofstæki (ζηλοῦν ~ ζηλώσας ζηλώσασα ζηλῶσαν:   ζηλώσαντες δὲ οἱ Ἰουδαῖοι) og fengu með sér götuskríl, æstu til uppþota og hleyptu borginni í uppnám. Þustu þeir að húsi Jasonar og vildu færa Pál og Sílas fyrir borgarafund: però els jueus s'ompliren de fanatanisme (d'exaltament) i posaren de llur costat la plebs del carrer, els excitaren al tumult i avalotaren la ciutat; es llançaren cap a la casa d'en Jàson, i volgueren menar en Pau i en Siles davant l'assemblea de la vila
2. (ofsi, bræði, ákafiexaltament m, abrandament m (vehemència, temperament abrandat o ardent)
◊ Þorkell kvað það satt vera að ráðahagurinn var virðulegur "en mikið þykir mér á liggja ofstæki hennar," segir hann, "og stórræði. Hún mun vilja hefna láta Bolla bónda síns. Þar þykist í ráðum vera með henni Þorgils Hölluson og má vera að honum sé eigi allur getnaður að þessu. En vel er mér Guðrún að skapi": en Þorkell li va dir que era ver que aquella noia era un magnífic partit, “ però tinc per mi que el seu tarannà abrandat i els seus grans plans hi pesen força en contra. Ella voldrà fer venjar la mort d'en Bolli, el seu home. Sembla que en Þorgils Hölluson hi està d'acord amb ella i podria ésser que aquest projecte de casament no sigui del tot del seu grat. La Guðrún, emperò, m'agrada força [com a tria]”
◊ nú skuluð þér þegar á braut fara er þér hafið þeim skaða gert fyrir því að ei mun yður eftirförin ljúgast og minni mun stund á lögð um eftirförina ef eigi eru sénir meir en sex menn og mun ei þá mjög fjölmennt eftir ef svo er með farið. Nú skuluð þér undan ríða sem hvatast þar til er þér komið til hins nyrðra vígis á heiðinni fyrir því að þá ber norður alla kviðburði og er yður það mest fullting að svo yrði. En þó grunar mig að ei komir þú því við fyrir þeirra ofstæki er þér fylgja. En nú munum vér skiljast að sinni og finnumst heilir: quan els hàgiu infligit dany, caldrà que us n'aneu immediatament d'allà per tal com la persecució no trigarà a produir-se, però es posarà menys zel en la persecució si no s'hi hauran vist més de sis homes i, si ho feu així, no tindreu tants d'homes empaitant-vos. Fugiu llavors tan de pressa com pogueu fins que hàgiu arribat al vígi -fortalesa natural- més septentrional de l'altiplà, ja que, aleshores, serà el quarter del nord l'encarregat de nomenar tots els testimonis, la qual cosa a vosaltres us fóra del màxim avantatge, si es produís. De tota manera, sospito que no hi reeixiràs a causa de l'abrandament dels qui t'acompanyen. I ara cal que ens separem per aquesta vegada; que ens tornem a veure tots sans! (vocabulari: #1. ljúgast: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: eigi mun yðr eptirfǫrin ljúgask die Verfolgung wird nicht ausbleiben, ihr werdet bestimmt verfolgt werden; )
◊ "Undarlega líst mér þetta fóstri minn, við ofstæki þitt, og vonu betur verður ef þetta fer vel af hendi": tot això, fóstri, em sembla molt estrany amb el teu abrandament, i, si la cosa surt bé és que haurà anat millor del que seria d'esperar
3. (drembilæti, hroki, drambensuperbiment m (arrogància)
◊ Ketill mælti: "Litlir eruð þér margir brjósti, þótt þér séið gildir saman reknir, ok er yðr þat mikil athlœgi at treystast varla at flytja við einn kvenmann eyrendi. Vænti ek ok þess, því meira dramb sem hún hefir á sik dregit, at því vesalligar falli hennar ofstœki, þegar sá tími er kominn, er þar verðr endir á": en Ketill li va dir: “vós i molts més teniu ben poca cosa dins el pit (sou petits de pit =no teniu gaire coratge al pit) encara que sigueu ben tallats de cos. I us és una gran riota que gairebé no goseu portar un missatge a una dona. També assumeixo que, com més orgull hagi posat a sobre seu, més miserable serà la caiguda del seu ensuperbiment quan arribi l'hora que se li posi fi”
◊ sem konungr heyrði orð hans, anzaði hann engu orði, ok eigi leit hann af út. Sem Hrólfr konungr sá mikit ofstœki konungsins, tók hann til orða: "Ek er svá kominn, herra, á yðvarn fund eptir ráði ok samþykki Eireks konungs, fǫður þíns, at leita yðr sóma, en mér framgangs til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má ǫðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir": quan el rei (=la reina Þornbjǫrg) va sentir les seves paraules, no li va respondre paraula ni el va mirar. Quan el rei Hrólfr va veure el gran ensuperbiment del rei (= de la reina), va prendre la paraula i digué: “Senyor[a], he vingut a la vostra presència seguint el consell i amb el consentiment del rei Eiríkr, el vostre pare, per tal de cercar-vos honra i el meu avenç lligant un goig plaenter entre vós i jo de manera que cadascun pugui donar a l'altre seguint el manament de la natura i sense cap mena de disgust o de molèsties”

ofstækis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
fanàtic -a

ofstækis·legur, -leg, -legt <adj.>:
fanàtic -a

ofstækis·maður <m. -manns, -menn>:
fanàtic m, fanàtica f, persona fanàtica

of·stækkun <f. -stækkunar, -stækkanir>:
<MEDhipertròfia f  
♦ ofstækkun e-s: hipertròfia de...
♦ ofstækkun brjósts: hipertròfia de mamella
♦ ofstækkun kvenskapa: hipertròfia de vulva
♦ ofstækkun legs: hipertròfia d'úter

of·stækur, -stæk, -stækt <adj.>:
fanàtic -a

of·sækja <-sæki ~ -sækjum | -sótti ~ -sóttum | -sótte-n>:
perseguir algú (esp. per motius polítics, racials, religiosos)

of·sækjandi <m. -sækjanda, -sækjendur>:
1. <GENperseguidor m, perseguidora f
2. (fræga fólksinsempaitador m, empaitadora m (de famosos)

of·sögur <f.pl -sagna>:
exageració[ns] f.[pl]
♦ segja ofsögum af e-u: exagerar sobre una cosa
♦ e-ð er ekki ofsögum sagt: una cosa no és cap exageració, una cosa és totalment vera

oft <adv.>:
sovint, espesses vegades (Mall.
♦ hve oft...?quantes [de] vegades...?
♦ hve oft þarf ég að segja þetta?: quantes de vegades ho hauré de dir?
♦ oft á tíðum (o: oft og tíðum)tot (o: molt) sovint, la majoria de vegades

of·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekiðsig>:
esdernegar-se, escarrassar-se
♦ oftaka sig á e-u: esgotar-se fent una cosa

of·tala <-tala ~ -tölum | -talaði ~ -töluðum | -talaðum e-ð ~ e-n>:
parlar massa d'algú o d'una cosa, anar-se'n de la llengua (o: de la boca) parlant d'algú o d'una cosa
◊ ég hefi oftalað um hann: me n'he anat de la llengua parlant d'ell
♦ oftala sig: anar-se'n de la llengua (o: de la boca)

oftar <adv.>:
més sovint
♦ einu sinni sem oftarcom sempre, com de costum
♦ ekki oftarmai més, pus mai (Mall.
♦ oftar en ekki: més d'una vegada

oftast <adv.>:
de la manera més freqüent, molt sovint
♦ oftast nærla majoria de vegades (oftastnær)

oft·lega <adv.>:
sovint, amb freqüència, espesses vegades (Mall.

oftast·nær <adv.>:
gairebé sempre, la major part del temps, la major part de vegades

oft·sinnis <adv.>:
sovint, moltíssimes de vegades, espesses vegades (Mall.

of·traust <n. -trausts, no comptable>:
confiança excessiva, excés m de confiança
♦ bera oftraust til e-s: confiar excessivament en algú

of·trú <f. -trúar, no comptable>:
confiança excessiva, excés m de confiança

ofur <adv.>:
extraordinàriament

ofur- <prefixoide intensificador>:
ingent, hiper-, extraordinàriament (expressa que el significat del substantiu o l'adjectiu al qual s'afegeix es dóna de manera extraordinària)
♦ ofurefli: superioritat de forces; força hercúliaafl: força
♦ ofurlið: superioritat de tropes, tropes numèricament superiorslið: tropes
♦ ofurlítið: ínfimament, petitíssimament, una miqueta de no-reslítið: petitament

ofur·ást <f. -ástar, no comptable>:
passió cega, amor arrauxat
◊ lævísar uppáfinningar manna hafa ekki leitt oss afvega né gagnslaust strit málara, marglitar eftirlíkingar sem kveikja girnd í brjósti hinna fávísu þegar þeir sjá þær svo að þeir fá ofurást (ποθεῖν,   ὧν ὄψις ἄφροσιν εἰς ὄρεξιν ἔρχεται, ποθεῖ τε νεκρᾶς εἰκόνος εἶδος ἄπνουν) á líflausu sköpulagi dauðrar myndar: Els invents arters dels homes no ens han pas esgarriat, ni tampoc el treball estèril dels pintors, [la visió] d'una imatge polícroma que encenen el deler al pit dels nicis, de manera que s'apassionen per la forma sense vida (aparença inerta) d'una imatge morta

ofur·efli <n. -eflis, pl. no hab.>:
1. (ofuraflforces f.pl superiors (superioritat de forces, esp. de l'enemic)
◊ meir hyggur þú nú á ofurkapp en forsjá er þú gengur að, slíkt ofurefli sem fyrir er. Gangið eigi að dóminum svo að þröngt verði að yður: penses més en termes d'abrivadesa que no pas amb prudència, si ataques aquesta aclaparadora superioritat de forces que tens al davant. No vagis a judici perquè[, si ho fas,] t'hi veuràs estret
◊ ok er þeir ætla enn svá at fara, þá fellr Vǫlsungr konungr í miðri fylkingu sinni ok þar allt lið hans með honum, nema synir hans tíu, því at miklu meira ofrefli var í móti, en þeir mætti við standa. Nú eru synir hans allir teknir ok í bǫnd reknir ok á brott leiddir: i quan volgueren tornar a travessar [les formacions enemigues], el rei Vǫlsungr va caure enmig de la seva host en formació de combat i amb ell va caure tota la seva host llevat dels seus deu fills, car tenien en contra unes forces numèricament molt superiors a les d'ells com perquè s'hi haguessin pogut resistir [victoriosament]. Tots els seus fills foren fets llavors presoners, encadenats i emportats
◊ kom því og bölva þjóð þessari fyrir mig, því að hún er mér ofurefli. Vera má, að ég fái þá sigrast á henni og stökkt henni úr landi: vine, per això, i maleeix-me aquest poble, car és més poderós que no pas jo. Pot ésser que aleshores el pugui vèncer i expulsar-lo del país
◊ síðan fóru Dans synir leiðar sinnar. En Míka sá, að þeir voru honum ofurefli, og sneri því við og fór aftur heim til sín: després, els fills de Dan prosseguiren llur camí. Però en Micà, veient que eren més forts que no pas ell, va fer mitja volta i se'n tornà a ca seva
♦ eiga við ofurefli að etja (o: berjast)haver de lluitar contra forces [enemigues] superiors
♦ eiga að skipta við ofurefli: enfrontar-se a forces superiors
♦ það er mér ofurefli: <LOC FIGaixò supera les meves forces (mitjans, possibilitats etc.)
◊ þig kveð eg að þessu Ófeigur og mæli eg fyrir margra hönd því að mikil er óöld á mönnum norður hingað en þú veist siðvenju Guðmundar hins ríka, höfðingja vors, að hann fer norður hingað á vorið og situr í sumum stöðum lengi. Nú kynnum vér því vel ef hann færi við tíunda mann en þetta er oss ofurefli: Ófeigur, m'adreço a tu en relació a aquest afer però parlant en nom de molts més perquè hi ha una gran carestia entre la gent d'aquí, de les terres del nord. Saps que és costum d'en Guðmundur el poderós, el nostre höfðingi, de venir a les terres del nord amb l'arribada de la primavera i d'estar-se per llargs espais de temps a diversos indrets. Estaríem contents si ho pogués fer escortat per deu homes, però això és quelcom que està fora de les nostres possibilitats
2. (verkefni eða framkvæmd sem er e-m um megn, sem maður ræður ekki viðtasca f que excedeix o supera les pròpies forces (empresa massa grossa o difícil)
3. (yfirgengilegt magnexcés m (quantitat molt grossa)

ofur·frár, -frá, -frátt <adj.>:
1. (hljóðfrársupersònic -a (més ràpid que no el so)
2. (ofhraðurultrarràpid -a (extremadament ràpid)

ofur·hetja <f. -hetju, -hetjur. Gen. pl.: -hetja>:
superheroi m, superheroïna f

ofur·hugi <m. -huga, -hugar>:
1. (ofdirfskufullur maður) temerari m, atrevit m, temerària f, atrevida f (persona que no té por d'arriscar-ho tot, eixelebradament audaç)
2. (afar áræðinn maður) persona f extremadament audaç (sense cap connotació pejorativa)
◊ eggdjarfr ofrhugi enn øfri fór ór Girkjum leggja und sik Jórsali; fold vas virk víga valdi; ok með œrnu ríki kom heimil jǫrð óbrunnin und gunnar herði. [klofastef]: Hafi ǫnd ríks Haralds vist um aldr með Kristi ofar lǫndum þars vel líkar: l'audaç, l'ardit amb l'espasa, el conqueridor (= enn øfri lit.: ‘el vencedor’sortí de Constantinoble (= ór Girkjum lit.: ‘dels [territoris] grecs’per a conquerir Jerusalem; el país professà estimació (= vera virkr [at] e-m = vera elskr at e-m. Aquí: = no li va mostrar gens de resistència) pel faedor de batalles (= víga valdr lit.: ‘el desfermador de batalles, l'entaulador de batalles’ i davant el seu poder aclaparador, el país es va sotmetre voluntàriament, sense [haver hagut d'ésser passat a ferro i] foc, a l'enduridor de la batalla (= gunnar herðir lit.: ‘l'acarnissador del combat, l'aferrisador de la batalla’ = el guerrer).[klofastef]: que l'ànima del poderós Haraldr tingui un estatge per sempre amb Crist sobre les terres (= al cel), on l'existència és plaent
3. <CINEMA> doble m & f, especialista m & f [en escenes de risc]
◊ James Bond-ofurhuginn: el doble d'en James Bond

ofur·kapp <n. -kapps, no comptable>:
ardor ingent, zel il·limitat (posat en allò que un escomet o fa)
◊ Ketill gerðist þar konungr yfir. Var hann meir ágætr af hreysti ok framgirni, ofrkappi ok ákefð en vizku eða forsjá. Var hann þó vinsæll ok hafði it mesta traust af Hrólfi konungi, bróður sínum: en Ketill es va convertir en rei d'aquesta terra. Excel·lia més per la seva valentia i ardidesa, abrivadesa i zel que no pas per la seva saviesa o prudència. Tanmateix, era popular i gaudia de la màxima confiança del rei Hrólfr, son germà
  A l'Edat mitjana, l'ofrkapp és una virtut positiva. El mot es revela com a molt difícil de traduir. A banda de les dues propostes de traducció fetes adés, de vegades es pot traduir el mot amb ambició, d'altres vegades, cal recórrer fins i tot a termes com ara despotisme o bel·ligerància, i d'altres cops a ferotgia, brutalitat o abrivadesa, però tots aquests mots catalans tenen sovint connotacions negatives, cosa que el mot medieval no tenia pas.  
     

ofurkapps·fullur, -full, -fullt <adj.>:
curull -a d'abrivadesa
◊ "ekki veit eg um gaman það," segir Barði. "Er og ekki jafnkomið á með ykkur. Þú ert ójafnaðarmaður og ofurkappsfullur en hann er gæfur og góðfengur og láttu hann upp standa skjótt": "no ho sé jo si és o no un joc això", va dir en Barði, "però vosaltres dos tampoc no esteis en igualtat de condicions: tu ets un cerca-bregues i despietat, mentre que ell és tranquil i bondadós, així que deixa ara mateix que s'aixequi"

ofurkapps·maður <m. -manns, -menn>:
persona f que posa un gran zel en tot allò que fa o escomet
◊ þau váru tvíburar ok váru þau fremst ok vænst um alla hluti barna Vǫlsungs konungs, ok váru þó allir miklir fyrir sér, sem lengi hefir uppi verit haft ok at ágætum gert verit, hversu Vǫlsungar hafa verit ofrkappsmenn miklir ok hafa verit fyrir flestum mǫnnum, sem getit er í fornsǫgum, bæði um fróðleik ok íþróttir ok allsháttar kappgirni: eren bessons i, de tots els fills del rei Vǫlsungr ells eren els més bells i els més excel·lents en tot, i, a més a més, tots ells foren grans i poderosos, i ho foren durant molt de temps i s'ha lloat molt que fossin grans ofrkappsmenn i que excel·lissin per damunt la resta d'humans, com s'esmenta a les històries antigues, tant en saviesa com en habilitats físiques i en tota mena de zels

ofur·kraftur <m. -kraftar (o: -krafts), -kraftar>:
superforça f

ofur·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:
<ELECTRhiperconductivitat f

ofur·lið <n. -liðs, no comptable>:
superioritat numèrica
♦ bera e-n ofurliði<GEN & FIGsuperar algú, vèncer algú
◊ setjið Úría fremstan í bardagann, þar sem hann er harðastur, og hörfið aftur undan frá honum, svo að hann verði ofurliði borinn og falli: a la batalla, poseu Uries al capdavant de tot, allà on és al més fort del combat, i retireu-vos del seu costat, a fi que sigui vençut i mori
◊ þeir gera þá til hans, er hann varir sízt ok hann var fáliðr fyrir, ob bera hann ofrliði. Ok á þeim fundi fell Sigi með hirð sinni allri: el van atacar quan menys s'ho esperava i tenia poca gent al seu voltant i fou vençut. I en aquesta topada hi moriren en Sigi i tota la seva hirð
◊ konungr stendr nú upp ok heitir á menn at taka þá menn, er leynzk hǫfðu í forstofunni um kveldit. Nú hlaupa menn útar þangat ok vilja hǫndla þá. En þeir verja sik vel ok drengiliga, ok þykkisk þá sá verst hafa lengi, er næst er. Ok um síðir verða þeir ofrliði bornir ok verða handteknir ok því næst í bǫnd reknir ok í fjótra settir. Ok sitja þeir þar þá nótt alla: el rei llavors es va llevar i va ordenar als seus homes que agafessin els homes que al vespre s'havien amagat a l'atri. Els seus homes sortiren a fora volent-los capturar, però ells es varen defensar bé i estrènuament i el qui es va trobar més a prop d'ells durant molt de temps va creure que li havia tocat el pitjor lloc. A la fi, però, foren reduïts i fets presoners i després, els encadenaren i els hi deixaren tota la nit
◊ nú er sótt at Gunnari konungi, ok fyrir sakir ofreflis var hann hǫndum tekinn ok í fjǫtra settr. Síðan barðisk Hǫgni af mikilli hreysti ok drengskap ok felldi ina stœrstu kappa Atla konungs tuttugu. Hann hratt mǫrgum í þann eld, er þar var gerr í hǫllunni. Allir urðu á eitt sáttir at varla sæi slíkan mann, en þó varð hann at lyktum ofrliði borinn ok hǫndum tekinn: llavors van envestir el rei Gunnarr i a causa de la superioritat numèrica dels atacants fou capturat i encadenat. Després en Hǫgni continuà combatent amb gran valentia i estrenuïtat matant els vint millors campions del rei Atli. Va empènyer molts dels enemics a dins el foc que cremava a dins el palau. Tothom estigué d'acord que un home com ell només es veia poques vegades i, tanmateix, a la fi fou reduït i fet presoner
◊ sorgin bar hann ofurliði: la pena el va aclaparar, la pena s'emparà d'ell

ofur·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
una mica ínfima de...
◊ ofurlítill aulaskapur (סִכְלוּת) er þyngri á metunum heldur en viska, heldur en sómi (כָּבוֹד)una ínfima miqueta de beneiteria pesa més que un tresor de saviesa, més que l'honor
◊ en nú höfum vér um örskamma stund hlotið miskunn frá Drottni, Guði vorum, með því að hann lét oss eftir verða leifar, er af komust, og veitti oss bólfestu á sínum heilaga stað, til þess að Guð vor léti gleðina skína úr augum vorum og veitti oss ofurlítinn nýjan lífsþrótt í ánauð vorri: però ara el Senyor, el nostre Déu, per un brevíssim espai ens ha concedit la seva misericòrdia, deixant que algunes restes de nosaltres, que hem pogut fugir, quedem aquí, concedint-nos un baluard en el seu lloc sant: que el nostre Déu faci radiar els nostres ulls d'alegria i ens doni una mica de vida en mig del nostre esclavatge

ofur·lítið <adv.>:
una mica de no-res

ofur·maður <m. -manns, -menn>:
superhome m

ofur·magn <n. -magns, no comptable>:
excés m, cúmul m
♦ ofurmagn e-sX a gran escala
◊ ofurmagn heimskunnar: el súmmum de la beneiteria, la beneiteria més supina
◊ en þennan fjársjóð höfum vér í leirkerum, til þess að ofurmagn kraftarins sé Guðs, en ekki frá oss: però nosaltres portem aquest tresor dins vasos de terrissa a fi que aquest poder incomparable sigui atribuït a Déu i no pas a nosaltres

ofur·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:
sobrehumà -ana

ofur·megn <n. -megns, -megn>:
excés m, cúmul m

ofur·menni <n. -mennis, -menni>:
<FILOSsuperhome m

ofur·mælgi <n. -mælgis, no comptable>:
variant de ofmælgi ‘parlar en excés’
◊ óauðigr maðr, | er til auðigs kømr, ║ mæli þarft eða þegi; ║ ofrmælgi mikil | hygg ek at illa geti ║ hveim er við kaldrifiaðan kømr: el pobre que vagi a ca un ric, que parli si ha de dir res d'útil (o: que digui [només] l'imprescindible; o:que [només] parli si ho ha de menester): altrament, que calli. Crec que xerrar en excés prova malament a qui va a cal dur de cor

ofur·nákvæmur, -nákvæm, -nákvæmt <adj.>:
hipercorrecte -a, hiperexacte -a

ofur·seldur, -seld, -selt <adj.>:
lliurat -ada, abandonat -ada
♦ vera ofurseldur e-u ~ e-m: haver-se abandonat (o: lliurat) a una cosa ~ algú, estar en poder d'una cosa ~ en mans d'algú

ofur·selja <-sel ~ -seljum | -seldi ~ -seldum | -selte-m e-ð>:
lliurar una cosa a algú, abandonar una cosa en mans d'algú
♦ ofurselja sig e-u ~ e-m: abandonar-se (o: lliurar-se) a una cosa ~ algú

ofursti <m. ofursta, ofurstar>:
<MILcoronel m
♦ Henri Rol-Tanguy ofursti: el coronel Henri Rol-Tanguy

ofur·tregi <m. -trega, pl. no hab.>:
(þungt meingreu mal m (malaltia greu)
◊ sák á telgðu talkni tíu launstafi ristna, þat hefr lauka lindi langs ofrtrega fengit: he vist a la ganya allisada (= a una barba polida de balena) deu lletres secretes gravades (= deu runes mal gravades), això ha causat al tell dels cibulets (el tell dels cibulets = donallarg i greu dolor

ofur·trú <f. -trúar, no comptable>:
excessiva confiança
♦ hafa ofurtrú á sjálfum sér: tenir una excessiva confiança en si mateix

ofur·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
dolor m,f terrible
◊ ok einn dag er ákaft var ekit með hann, þá fellr hann fyrir ofrverkjum ór kerrunni ok var hann þá náliga at bana kominn: un dia que marxaven a una velocitat vehement, va caure, per causa del dolor terrible que sofria, del carro en el qual el menaven, i va anar de ben poc que no morís

ofur·veruleikastefna <f. -veruleikastefnu, no comptable>:
<ARThiperrealisme m

ofur·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>:
hiperrealitat f

ofur·viðkvæmur, -viðkvæm, -viðkvæmt <adj.>:
hipersensible

ofur·ölvi <adj. inv.>:
completament begut -uda

ofur·örvun <f. -örvunar, -örvanir>:
<MEDhiperestimulació f  
♦ ofurörvun e-s: hiperestimulació de...
♦ ofurörvun eggjastokka: hiperestimulació dels ovaris

of·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
que supera les possibilitats (o: forces) d'algú
◊ Beltsasar, þú æðsti forstjóri spásagnamannanna! Ég veit að í þér býr andi hinna heilögu guða og að enginn leyndardómur er þér ofvaxinn. Seg mér sýnir draums míns, þær er fyrir mig bar, og hvað þær þýða: Baltasar, tu, cap dels meus endevins! sé que en tu resideix l'esperit dels déus sants i que cap misteri no t'ofereix grans dificultats. Parla'm del somni que he tingut i digues-me què significa
◊ Ég fæst eigi við mikil málefni, né þau sem mér eru ofvaxin: no m'ocupo d'assumptes grans ni d'aquells que són massa rellevants per a mi
♦ e-ð er e-m ofvaxiðuna cosa supera algú, una cosa va més enllà de les forces d'algú
◊ það er honum ofvaxið: això el supera, això va més enllà de les seves forces
◊ oss er ofvaxið að fara mót þessari þjóð, því að hún er sterkari en vér: no ens és possible d'atacar aquest poble perquè és més fort que no nosaltres
◊ en ef eitthvert mál er yður ofvaxið, þá skjótið því til mín, og skal ég sinna því: si un cas us resulta massa difícil, adreceu-me'l perquè jo me'n faci càrrec
♦ það er ofvaxið mínum skilningi: això supera la meva capacitat de comprensió

of·veður <n. -veðurs, -veður>:
maltempsada f
◊ ok þegar rann á blásandi byrr, svá at stóð á hverjum streng, ok sigla á burt, en Bjarmar heldu eftir, á meðan þeir máttu, svá at suma rak undan fyrir ofveðri, en sumir létust fyrir vápnum: i de sobte es va aixecar un vent fort que va inflar les veles, de manera que va tibar-ne cada corda i ells se'n pogueren anar, però els permians els van empaitar mentre van poder, de manera que a alguns se'ls emportà la mala maror i d'altres moriren per les armes

of·veiðar <f.pl -veiða>:
sobrepesca f

of·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), no comptable>:
sobrepesca f, sobreexplotació pesquera

of·vessi <m. -vessa, -vessar>:
<MEDhigroma m, hidroma m
♦ ofvessi í límvegg<MEDhigroma quístic
♦ ofvessi í olnboga<MEDhigroma en el colze

of·viða <adv.>:
que supera les possibilitats (o: forces) d'algú (ofurvaxinn, ofurvaxin, ofurvaxið)
♦ e-m er e-ð ofviða: una cosa supera les forces (possibilitats, capacitat, etc.) d'algú
◊ mér er það ofviða: això supera les meves forces, això està per damunt les meves forces
◊ viskan er afglapanum ofviða, í borgarhliðinu lýkur hann ekki upp munni sínum: la saviesa se li fa una muntanya al ximple, a les portes de la ciutat no obrirà pas la seva boca

of·viðri <n. -viðris, -viðri>:
maltempsada f forta, mala maror
◊ eins og eldur, sem brennir skóginn, eins og logi, sem bálast upp um fjöllin, svo skalt þú elta þá með ofviðri þínu, skelfa þá með fellibyl þínum: com l'incendi que crema el bosc, com la flama que abrasa les muntanyes, persegueix-los així amb la teva tempesta, fés-los tremolar amb el teu huracà
◊ þá varpaði Drottinn miklum stormi (רוּחַ-גְּדוֹלָה) á sjóinn, og gjörði þá svo mikið ofviðri (סַעַר-גָּדוֹל) á hafinu, að við sjálft lá, að skipið mundi brotna: aleshores el Senyor va desencadenar una gran ventada sobre la mar i va congriar una tempesta tan gran sobre el mar, que la nau cuidava estavellar-se
◊ fagurgrænt (רַעֲנָן) olíutré, prýtt dýrlegum ávöxtum, nefndi Drottinn þig eitt sinn, en í hvínandi ofviðri (הֲמוּלָּה) kveikir hann eld kringum það, og greinar þess brotna: "olivera glauca, ornada amb bells fruits", tal és el nom que un cop et va donar el Senyor; però ara cala foc al seu voltant enmig d'una tempesta eixordadora i les seves branques es trenquen

of·virki <m. -virkja, -virkjar>:
afanyós m [de treball], afanyosa f [de treball], mula f de treballar, addicte m ~ addicta f al treball

of·virkni <f. -virkni, no comptable>:
<MED & FIGhiperactivitat f

of·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
<MEDhiperactiu -iva (infant)

of·væni <n. -vænis, no comptable>:
gran ànsia f (tensió, excitació, especial emoció interior amb què hom espera una cosa)
♦ bíða eftir e-u ~ e-m í ofvæni: esperar una cosa ~ algú amb impaciència (o: frisança)

of·vöndun <f. -vöndunar, pl. no hab.>:
<GRAMhipercorrecció f (tipus: Rómarborg per Rómaborg ‘Roma’)

of·vöxtur <m. -vaxtar, pl. no hab.>:
1. <GENcreixement excessiu  
2. <MEDhiperplàsia f
♦ ofvöxtur hvekks (o: blöðruhálskirtils)hiperplàsia (o: hipertròfia) prostàtica

of·þensla <f. -þenslu, pl. no hab.>:
hiperdilatació f, hiperexpansió f

of·þjaka <-þjaka ~ -þjökum | -þjakaði ~ -þjökuðum | -þjakaðe-ð>:
carregar massa una cosa, sobrecarregar una cosa
◊ ofþjaka hestana: carregar massa els cavalls (fer-los dur més pes o somada que no poden aguantar)

of·þrengdur, -þrengd, -þrengt <adj.>:
totalment oprimit -ida
◊ á allar hliðar erum vér aðþrengdir, en þó ekki ofþrengdir, vér erum efablandnir, en örvæntum þó ekki, ofsóttir, en þó ekki yfirgefnir, felldir til jarðar, en tortímumst þó ekki: estrets per totes bandes, si bé no pas aclaparadament oprimits; en la indecisió, encara que no fins a la desesperació; perseguits, però no pas abandonats, abatuts a terra, però no pas perduts

of·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:
esgotament m, extenuació f (a conseqüència de fer un esforç excessiu)

of·þreyta <-þreyti ~ -þreytum | -þreytti ~ -þreyttum | -þreytte-n>:
esgotar algú, deixar algú esgotat, extenuar algú
♦ vertu ekki að ofþreyta þig: no facis excessos!, procura no cansar-te massa!

of·þroskaður, -þroskuð, -þroskaður <adj.>:
<AGRImassa madur -a, excessivament madur -a
◊ ofþroskaður ávöxtur: fruita excessivament madura

of·þroski <m. -þroska, no comptable>:
maduresa (o: maduració) excessiva

of·þurrkur <m. -þurrks, -þurrkar>:
sequera extremada
◊ Drottinn mun slá þig með tæring og köldu, hita og bruna, með ofþurrki, korndrepi og gulnan, og mun þetta ásækja þig uns þú líður undir lok: El Senyor et colpirà amb consumpció i febres malignes, calda i calor sufocant, sequera extremada, càries dels cereals i icterícia les quals et perseguiran fins que desapareguis
◊ þótt andgustur ofríkismannanna sé eins og kuldaskúrir, glaumkæti óvinanna eins og sólarbreyskja í ofþurrki, þá sefar þú sólarbreyskjuna með skugganum af skýinu, og sigursöngur ofríkismannanna hljóðnar: encara que el buf dels tirans sigui com els ruixats gelats i el xivarri alegre dels enemics com la xafogor asfixiant del sol enmig d'una sequera extremada, tu apaivagues la xafogor del sol amb l'ombra d'un núvol i sufoques els cants de triomf dels tirans

of·öndun <f. -öndunar, pl. no hab.>:
<MEDhiperventilació f

og¹ <conj. cop.>:
i
◊ stór maður og sterkur (o: stór og sterkur maður)un home fort i gros
♦ álíka langt og <+ ind.>: <conj. temp.si fa no fa la mateixa distància (temporal o geogràfica) que
◊ þetta er svona 6-8 tíma ferðalag eða álíka langt og til Póllands: aquest viatge dura entre sis i vuit hores o sigui, si fa no fa el mateix que fins a Polònia
◊ Eldlendingar eru álíka langt frá suðurskauti og Lundúnabúar eru frá norðurskauti: els habitants de la Terra del Foc estan si fa no fa a la mateixa distància del Pol Sud que els londinencs ho estan del Pol Nord
♦ bæði... og...: <correl.#1. <+ substantius & pronomstant... com...; #2. <+ adjectius en posició predicativatant... com..., igual de... com de...
♦ bæði góður og slæmur dag í dag: avui [ha estat] un dia tant bo com dolent 
♦ bæði þú og ég: tant tu com jo
♦ eins... og...: <correl.<og introdueix el segon terme d'una comparaciótan... com...
♦ hún er eins stór og þú: és tan alta com tu 
♦ eins og: com, igual que (hi ha escriptors que l'escriuen sistemàticament unit: einsog
♦ eins og sardínur í dós: com sardines dins la llauna
♦ maður eins og ég: un home com jo 
♦ jafnskjótt og <+ ind.>: <conj. temp.tan bon punt, tan aviat com, així que
♦ um leið og <+ ind.>: <conj. temp.mentre <+ ind.>
◊ um leið og hann gerði það, sá hann eitthvað furðulegt: mentre ho estava fent, va veure una cosa meravellosa

og² <adv.>:
(einnigtambé
♦ rétt er og að <+ inf.>també és correcte (o: lícit) de <+ inf.
♦ það var og!: <LOC FIGi això és tot!, i així són les coses!
  Amb aquest significat, el mot og no pot pas ocupar la primera posició de la frase.  
     

oj <interj.>:
ecs

ojæja <interj.>:
bé [doncs], en fi, en suma
◊ ojæja ég læt það vera: bé, doncs, ho deixo córrer

ok¹ <n. oks, ok>:
<GEN & FIGjou m
♦ beygja sig undir ok e-s: <LOC FIGsotmetre's al jou d'algú
♦ brjóta okið af sér: <LOC FIGtreure's el jou del damunt, espolsar-se el jou (Mall.
♦ gangast undir okið: <LOC FIGacceptar el jou, posar les espatlles sota el jou, passar per l'adreçador
♦ kasta (o: varpa) okinu af sér: <LOC FIGdeslliurar-se del jou, sostreure's violentament a l'opressió, trencar el jou (Mall.
♦ leggja ok á e-n: <LOC FIGsotmetre algú a servitud
♦ þrældóms ok: el jou de l'esclavitud

< ok² <conj. & adv.>:
variant arcaica de og¹ & og² ‘i; també’

ok- <en compostos>:
zigo-, zig-, jugal

ok·fruma <f. -frumu, -frumur>:
<BIOLzigot m

oki <m. oka, okar>:
cama f (cadascun de les quatre barres cornaleres de llit, caixa de fusta etc.)

okkar:
gen. de → við “nosaltres”

<eða ritm. okkar:
(okkar tveggjagen. de → við (o: vit) “nosaltres dos, nosaltres dues”
  L'ús d'aquest dual, en islandès modern, ha quedat reservat al llenguatge poètic o a la Bíblia. En algunes expressions com ara hvorugur okkar “cap de nosaltres dos” o hvor okkar? “qui[n] de nosaltres dos” realment són els pronoms hvor i hvorugur els portadors del significat dual.  
     

okkar <adj. & pron. poss. inv.>:
el nostre la nostra
♦ bíllinn okkar: el nostre cotxe
♦ húsið okkar: la nostra casa
♦ móðir okkar: la nostra mare
♦ hann er okkar maður: <LOC FIGés el nostre home
  Aquest mot és invariable i ha substituït, en islandès modern, l'antic adjectiu/pronom possessiu vor, vor, vort (més antic: vár, vár, várt), encara que hom continua emprant-lo en poesia i en un llenguatge molt formal. Així, per exemple, la pregària pare nostre en islandès és faðir vor i l'himne nacional islandès comença amb els mots: ó guð vors lands! ó, lands vors guð! “oh [tu], Déu de la nostra terra, oh [tu], de la nostra terra Déu”.  
     

< okkarr, okkur, okkart <adj. & pron. poss. dual>:
(okkar tveggjael nostre la nostra (de nosaltres dos)
 
okkarr, okkur, okkart
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N [okkar,] okkarr   okkur, okkor   okkart
A okkarn   okkra   okkart
G okkars   okkarrar   okkars
D okkrum, okkrom   okkarri, okkarre   okkru, okkro
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N okkrir, okkrer   okkrar   okkur, okkor
A okkra   okkrar   okkur, okkor
G okkarra, okkara   okkarra, okkara   okkarra, okkara
D okkrum, okkrom   okkrum, okkrom   okkrum, okkrom
 

okkur¹ <m. okkurs, no comptable>:
variant de okkur² ‘ocre’

okkur² <n. okkurs, no comptable>:
ocre m

okkur:
ac. & dat. de → við “nosaltres”

<eða ritm. okkur:
ac. (okkur tvo ~ tvær) & dat. (okkur tveimur de → við (o: vit) “a nosaltres dos, a nosaltres dues”

okkur·gulur, -gul, -gult <adj.>:
de color ocre

okra <f. okru, okrur. Gen. pl.: okra>:
gombo m, ocra f (planta Hibiscus esculentus syn. Abelmoschus esculentus)

okra <okra ~ okrum | okraði ~ okruðum | okraðá e-u>:
usurar amb una cosa, prestar una cosa amb usura

okrari <m. okrara, okrarar>:
usurer m, usurera f

Oksítani <m. Oksítana, Oksítanar>:
occità m, occitana f 

Oksítanía <f. Oksítaníu, no comptable>:
Occitània f 

oksítaníska <f. oksítanísku, no comptable>:
occità m (llengua occitana)

oksítanískur, oksítanísk, oksítanískt <adj.>:
occità -ana
♦ oksítanísk-katalanski bróðernishringurinn: Cercle d'Agermanament Occitano-Català

ok·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
<ASTRONsizígia f

Oktavía <f. Oktavíu>:
Octàvia (nom de dona)

Oktavíus Ágústus <m. Oktavíusar Ágústusar>:
Octavi August (nom d'home)

oktetta <f. oktettu, oktettur. Gen. pl.: oktetta>:
<MÚSoctet m

október <m. október (o: <> októbers), októbermánuðir>:
octubre m
♦ í byrjun október: a començament d'octubre
♦ í lok október: a finals d'octubre
♦ um miðjan október: a mitjan octubre

Október·byltingin <f. -byltingarinnar, no comptable>:
<HISTRevolució f d'Octubre

október·lok <n.pl -loka>:
finals m.pl d'octubre
♦ frá októberlokum fram í janúar: de finals d'octubre fins a gener
♦ í októberlok: a finals d'octubre

október·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m d'octubre

okur <n. okurs, no comptable>:
usura f

okur- <en compostos>:
usurari -ària

okur·karl <m. -karls, -karlar>:
usurer m

okur·lán <n. -láns, -lán>:
préstec abusiu, préstec usurari

okur·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
lloguer abusiu, lloguer usurari

okur·verð <n. -verðs, pl. no hab.>:
preu abusiu, preu usurari, preu m d'usurer

okur·vextir <m.pl -vaxta>:
interès (fl./pl.: interessos) usurari

olboga·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDulna f, cúbit m (öln)

ol·bogi <m. -boga, -bogar>:
variant de olnbogi ‘colze’

olea <olea ~ oleum | oleaði ~ oleuðum | oleaðe-n>:
extremunciar algú
◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet
◊ sjau nóttum fyrir andlát sitt kallaði byskup saman lærða menn, ok lét olea sik, ok áðr hann væri smurðr, mælti hann mjǫk langt œrendi, en þó var hónum málit þungt ok erfitt: set dies abans del seu traspàs, el bisbe va convocar els clergues i féu que l'extremunciessin, però abans de rebre l'extremunció, va fer-los un parlament molt llarg, encara que li costava molt de parlar i ho feia amb feixugor i dificultat

olean <f. oleanar, pl. no hab.>:
(síðasta smurningextremunció f

Olga <f. Olgu, pl. no hab.>:
Olga f (ginecònim)

olía <olíu, olíur. Gen. pl.: olía>:
1. <GENoli m
♦ athuga olíuna: <AUTOMcontrolar el nivell de l'oli
♦ ég ætla að láta athuga olíuna: voldria que comprovés el nivell de l'oli
♦ flaska af olíu: ampolla f d'oli
♦ fylla upp olíu á bílnum sínum: <AUTOM[acabar d']omplir el dipòsit de l'oli del seu cotxe
♦ geturðu fyllt upp olíu?: podries afegir-li al dipòsit l'oli que falti?
♦ hella olíu á eld[inn]: <LOC FIGposar [més] llenya al foc
♦ hella sjóðandi olíu yfir e-n: <HISTvessar oli bullent damunt algú
♦ hæð olíunnar: <AUTOMnivell m de l'oli
♦ olía úr steyttum olíuberjum (o: olífuberjum)oli d'olives concassades, oli verjo
◊ bjóð þú Ísraelsmönnum að færa þér tæra olíu af steyttum olífuberjum til ljósastikunnar, svo að lampar verði ávallt settir upp: mana als israelites que et procurin oli d'olives concassades (això és, oli pur d'oliva, oli verjo) per al lampadari, a fi de cremar contínuament els gresols
◊ með öðru lambinu skal hafa tíunda part úr efu af fínu mjöli, blönduðu við fjórðung úr hín af olíu úr steyttum olífuberjum, og til dreypifórnar fjórðung úr hín af víni: amb el primer anyell oferiràs una desena part de flor de farina pastada amb un quart d'hin d'oli d'olives concassades (això és, oli pur d'oliva, oli verjo), i una libació d'un quart d'hin de vi
♦ skipta um olíu á bílnum sínum: <AUTOMcanviar l'oli del seu cotxe
♦ geturðu skipt um olíu?: mantenir-se despert durant la nit
♦ útataður í olíu: brut d'oli, sollat d'oli
♦ → baðmullarfræjaolía “oli de cotó”
♦ → dýraolía “oli animal”
♦ → fernisolía “vernís”
♦ → heslihnetuolía “oli d'avellana”
♦ → hvítlauksolía “oli d'all”
♦ → hörfræolía “oli de llinosa”
♦ → ilmkjarnaolía “oli essencial, oli volàtil”
♦ → jarðhnetuolía “oli de cacauet”
♦ → jómfrúarolía “oli verjo”
♦ → jurtaolía “oli vegetal”
♦ → kornolía “oli de moresc”
♦ → krismaolía “crisma”
♦ → laxerolía “oli de ricí”
♦ → léttolía “oli lleuger”
♦ → línolía “oli de llinosa”
♦ → möndluolía “oli d'ametlla”
♦ → ólífuolía “oli d'oliva”
♦ → repjuolía “oli de colza”
♦ → sesamolía “oli de sèsam”
♦ → smurolía “oli lubricant (o: lubrificant)
♦ → sojaolía “oli de soia”
♦ → sólblómaolía “oli de girasol”
♦ → svartolía “oli pesant”
♦ → tekkolía “oli de tec”
♦ → valhnetuolía “oli de nou[s]”
♦ → vélarolía “oli per a motors”
♦ → þrúgukjarnaolía “oli de pinyol de raïm”
2. (steinolíapetroli m (oli mineral)
♦ → brennsluolía “fueloil, fuel”
♦ → hráolía “cru, brut”
♦ → dísilolía “gasoil, gasoli”
♦ → gasolía “gasoil, gasoli”

olífa <f. olífu, olífur>:
1. <variant antiquada o literària de ólífa ‘oliva’
2. <(olíutréoliu m (olivera)

olífu·ber <n. -bers, -ber.. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
<variant arcaica o literària de → ólífa “oliva”
◊ en Salómon lét Híram fá tuttugu þúsund kór af hveiti til matar fyrir hirð hans og tuttugu þúsund bat af olíu úr steyttum olífuberjum: i Salomó donava a Hiram vint mil córs de blat per a la manutenció del personal de la seva cort, i vint mil bats d'oli d'olives concassades (això és, amb un quart d'hin d'oli verjo

olífuberja·olía <f. -olíu-hylli, no comptable>:
<variant arcaica o literària de → ólífuolía “oli d'oliva”
◊ og fimm hundruð sikla af kanelviði eftir helgidómssikli og eina hín af olífuberjaolíu: i cinc-cents sicles de càssia, segons el sicle del santuari, i un hin d'oli d'oliva

olífu·olía <f. -olíu, pl. no hab.>:
<variant antiquada o literària de → ólífuolía “oli d'oliva”
◊ hvað merkja þær tvær olíuviðargreinar, sem eru við hliðina á þeim tveimur gullpípum, sem láta olífuolíu streyma út úr sér?: què signifiquen les dues branques d'olivera que hi ha al costat de les dues canelles d'or que deixen rajar l'oli daurat?

olíu·ber <n. -bers, -ber.. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
<variant arcaica o literària de → ólífa “oliva”
◊ annarri sauðkindinni skalt þú fórna að morgni, hinni skalt þú fórna að kveldi um sólsetur, og tíunda parti úr efu af fínu mjöli, blönduðu við fjórðung úr hín af olíu úr steyttum olíuberjum, í matfórn: un dels dos anyells el sacrificaràs al matí i l'altre al vespre, a la posta del sol; a més, una desena part d'efà de flor de farina per a l'oblació, pastada amb un quart d'hin d'oli d'olives concassades (això és, amb un quart d'hin d'oli verge

olíu·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -boriðe-ð>:
donar una capa d'oli[s] a una cosa (p.e., una peça de roba per a fer-la impermeable o un objecte de fusta perquè quedi millor protegit, p.e., amb oli de teca o oli de llinosa)
◊ ég olíubar nýju tröppurnar mínar í dag, fyrri umferðina, þannig að íbúðin mín ilmar af antík olíu: avui he pintat les meves escales amb oli [de llinosa] -els n'he donat la primera capa-, de manera que el meu pis fa olor d'oli antic

olíu·blandaður, -blönduð, -blandað <adj.>:
oliós -osa (ben untat o pintat amb oli de llinosa, de tec o altres olis)

olíu·blettur <m. -bletts, -blettir>:
taca f d'oli

olíu·borinn, -borin, -borið <adj.>:
1. (smurður línolíu[ben] oliat -ada (ben untat o pintat amb oli de llinosa, de tec o altres olis)
2. (ferniseraðurvernissat -ada (untat o pintat amb vernís)
3. (um hárengominat -ada (cabells)
♦ olíuborin hárgreiðsla: pentinat engominat

olíu·borpallur <m. -borpalls, -borpallar>:
plataforma petroliera (o: petrolífera
♦ á olíuborpöllum: a les plataformes petrolieres

olíu·borun <f. -borunar, -boranir>:
prospecció petroliera, prospecció f de petroli

olíu·brák <f. -brákar, -brákir, pl. no hab.>:
taca f de petroli, marea negra

olíu·dollari <m. -dollara, -dollarar>:
petrodòlar m

olíu·dreggjar <f.pl -dreggja>:
(dreggjar ólífuolíunnarmorques f.pl

olíu·dæla <f. -dælu, -dælur>:
bomba f de l'oli

olíu·efni <n. -efnis, no comptable>:
oleïna f

olíu·félag <n. -félags, -félög>:
[companyia f] petroliera f
♦ olíufélagið BP: la companyia petroliera British Petroleum

Olíu·fjallið <n. -fjallsins, pl. no hab.>:
<HIST RELIGmuntanya f de les Oliveres, mont m de les Oliveres, puig m de les Oliveres (Bal.

olíu·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
1. <GENampolla f d'oli, botella f d'oli (Bal.
2. (olíukannasetrill m (recipient per a servir oli)
♦ bakki undir edik- og olíuflösku: setrillera f

olíu·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:
1. <GENtaca f d'oli
2. (olíubrákmarea negra (capa de petroli cru que sura a la mar)
◊ olíuflekkur nálgast Írland: la marea negra s'acosta a Irlanda

olíuflutninga·skip <n. -skips, -skip>:
[vaixell] petrolier m

olíu·forði <m. -forða, pl. no hab.>:
reserves f.pl [naturals] de petroli

olíu·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f de petroli

olíu·framleiðsluríki <n. -framleiðsluríkis, -framleiðsluríki. Gen. pl.: -framleiðsluríkja; dat.pl.: -framleiðsluríkjum>:
país productor de petroli
♦ Samtök olíuframleiðsluríkja: O.P.E.C. f, Organització f de Països Productors de Petroli

olíu·fursti <m. -fursta, -furstar>:
1. (ekki arabískur olíujöfurbaró m del petroli (gran productor no àrab de petroli)
2. (arabískur olíujöfurxeic m del petroli (gran productor àrab de petroli)

olíu·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
[empresa] petroliera f

olíu·föt <n.pl -fata>:
roba impermeabilitzada (per a poder fer feina a la mar o a fora en dies de pluja. Originàriament s'impermeabilitzava amb oli de llinosa; posteriorment, amb cautxuc o algun tipus de plàstic)

olíu·garður <m. -garðs, -garðar>:
<variant arcaica o literària de → ólífugarður “oliverar”

olíu·geiri <m. -geira, -geirar>:
sector m del petroli, sector petrolier

olíu·geymir <m. -geymis, -geymar>:
<AUTOMdipòsit m de l'oli

olíu·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:
refineria f de petroli

olíu·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
<AUTOMnivell m d'oli
♦ athuga olíuhæð á mótor og aðvörunarljós: controlar el nivell de l'oli del motor i els llums d'advertència
♦ mældu olíuhæðina á mótornum: comprova el nivell de l'oli del motor

olíu·jöfur <m. -jöfurs, -jöfrar>:
magnat m del petroli

olíu·kanna <f. -könnu, -könnur>:
1. <GENsetrill m, setrí m (Bal.
2. (með smurningsolíubidonet m d'oli [de motor] (d'oli de cotxe, industrial etc.)

olíu·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
oleaginós -osa

olíu·kreppa <f. -kreppu, pl. no hab.>:
crisi petroliera, crisi f del petroli

olíu·kynding <f. -kyndingar, -kyndingar>:
calefacció f de fueloil

olíu·lampi <m. -lampa, -lampar>:
1. (lampi sem notar jarðolíu til ljósmetisquinqué m (llum de petroli)
2. (lampi sem notar ólífuolíu til ljósmetisllàntia f d'oli (llum d'oli)

olíu·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
oleoducte m

olíu·leki <m. -leka, pl. no hab.>:
vessament m de petroli, vessament m de cru

olíu·lind <f. -lindar, -lindir>:
pou m de petroli

olíu·litur <m. -litar, -litir>:
pintura f a l'oli (substància emprada pel pintor, tant l'artístic com el de parets)

olíu·lundur <m. -lundar, -lundir>:
<variant arcaica o literària de → ólífulundur “oliverar”

olíu·málari <m. -málara, -málarar>:
pintor m a l'oli, pintora f a l'oli

olíu·málning <f. -málningar, pl. no hab.>:
color preparat amb oli, pintura preparada amb oli

olíu·málverk <n. -málverks, -málverk>:
quadre m a l'oli, pintura f a l'oli

olíu·mengun <f. -mengunar, pl. no hab.>:
contaminació f per petroli, contaminació petroliera

olíu·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
molí m d'oli, trull m, almàssera f (Val.), tafona f (Mall., Men.

olíu·mylna <f. -mylnu, -mylnur>:
<variant arcaica o literària de → olíumylla “tafona”

olíu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
quadre m a l'oli

olíu·mælir <m. -mælis, -mælar>:
1. <GENoleòmetre m
2. <AUTOMmesurador m del nivell d'oli

olíu·notkun <f. -notkunar, pl. no hab.>:
<AUTOMconsum m d'oli

olíu·panna <f. -pönnu, -pönnur>:
<AUTOMcàrter m

olíu·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:
palmera f d'oli (o: de l'oli), palmera f de Guinea (arbre Elaeis guineensis)

olíu·prent <n. -prents, -prent, pl. no hab.>:
oleografia f, cromolitografia f
◊ nýja gjöfin telur um 150 verk, aðallega grafíkmyndir, klippimyndir og olíuprent á striga: la nova donació compta amb unes 150 obres, majoritàriament obres gràfiques, collages i oleografies en arpillera

olíu·pressa <f. -pressu, -pressur. Gen. pl.: -pressa>:
premsa f d'oli, premsa f d'esportins, premsa f de cofins (Tarr., Eiv.

olíu·repja <f. -repju, -repjur>:
colza f (planta Brassica napus var. oleifera)

olíu·sali <m. -sala, -salar>:
olier m, oliera f (persona que ven oli o hi trafica)

olíu·sía <f. -síu, -síur>:
<AUTOMfiltre m d'oli

olíu·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
recipient m per a oli (dipòsit d'oli)
◊ ofan á henni er olíuskál og á henni eru sjö lampar og sjö pípur fyrir lampana: a sobre d'ell hi ha un recipient per a l'oli i al seu devora hi ha set gresols i té set brocs que alimenten aquests set gresols

olíu·skip <n. -skips, -skip>:
[vaixell] petrolier m

olíu·skipti <n.pl -skipta>:
<AUTOMcanvi m d'oli

olíu·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
nivell m de l'oli
♦ athuga olíustöðuna: comprovar el nivell de l'oli

olíu·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid oleic (C18H34O2)

olíu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
olivera f (planta Olea europaea) (ólífutré)
◊ einu sinni fóru trén að smyrja konung sér til handa. Og þau sögðu við olíutréð: Ver þú konungur yfir oss!: una vegada, els arbres es van posar en camí per anar a ungir un rei que els governés, i van dir a l'olivera: «Sigues el nostre rei!»

olíu·tunna <f. -tunnu, -tunnur>:
barril m de petroli
♦ verð [á] olíutunnu[nni]: el preu del barril de petroli

olíu·útflutningsríki <n. -útflutningsríkis, -útflutningsríki. Gen. pl.: -útflutningsríkja; dat.pl.: -útflutningsríkjum>:
país exportador de petroli
♦ Samtök olíuútflutningsríkja: O.P.E.C. f, Organització f de Països Exportadors de Petroli

olíuviðar·blað <n. -blaðs, -blöð>:
fulla f d'olivera
◊ þá kom dúfan til hans aftur undir kveld og var þá með grænt olíuviðarblað í nefinu: cap al tard, el colom li tornà duent al bec una fulla tendra d'olivera

Olíuviðar·fjallið <n. -fjallsins, pl. no hab.>:
<variant antiquada de → Olíufjallið “puig de les Oliveres”

olíuviðar·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:
branca f d'olivera (ólífugrein)
◊ hvað merkja þær tvær olíuviðargreinar, sem eru við hliðina á þeim tveimur gullpípum, sem láta olífuolíu streyma út úr sér?: què signifiquen les dues branques d'olivera que hi ha al costat de les dues canelles d'or que deixen rajar l'oli daurat?

olíuviðar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
<variant arcaica o literària de → ólífutré “olivera”

olíu·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
comerç m de petroli

olíu·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. <GENfusta f d'olivera
2. (olíutréolivera f (planta Olea europaea)

olíu·vinnsla <f. -vinnslu, pl. no hab.>:
extracció f de petroli

olíu·þrýstingur <m. -þrýstings, pl. no hab.>:
<AUTOMpressió f de l'oli

olívín <n. olívíns, no comptable>:
<GEOLolivina f 

olívín·basalt <n. -basalts, -basölt; pl. no hab.>:
<GEOLbasalt olivínic

olli:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → valda “causar”

ollið: supí de →  vella ‘bullir, borbollar’

ollum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → valda “causar”

oln·boga <-boga ~ -bogum | -bogaði ~ -boguðum | -bogaðsig áfram>:
fer-se pas a cops de colze i sempentes

olnboga·barn <n. -barns, -börn>:
<FIGventafocs f, infant tractat malament 
♦ vera olnbogabarn e-s: ésser la ventafocs d'algú

olnboga·bót <f. -bótar, -bætur>:
sofraja f del braç, part f de dedins del colze, font f del braç, part domèstica del braç, sagnia f 

olnboga·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDarticulació f del colze 

olnboga·rými <n. -rýmis, -rými>:
espai m personal, espai m per moure's

olnboga·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
pagellida f (o: pitjallida, Mall.) tortuga de l'Atlàntic  (mol·lusc Acmaea testudinalis)

olnboga·skot <n. -skots, -skot>:
colzada f, cop m de colze 
♦ gefa e-m olnbogaskot: donar (o: pegar) un cop de colze a algú

olnboga·svigi <m. -sviga, -svigar>:
parèntesi f angular, clau f angular (signe gràfic < >)

oln·bogi <m. -boga, -bogar>:
colze m
♦ vera með gat á olnboganum: tenir un forat en el colze de la mànega
  El doblet format per olbogi i olnbogi pertany a la llengua moderna. En islandès medieval hom emprava, en canvi, ǫlbogi i ǫlnbogi. D'aquestes dues formes, la primera, ǫlbogi, era la més freqüent.  
     

oltið: supí de →  velta ‘trabucar’

omerta <f. omertu, no comptable>:
omertà f, llei f del silenci
◊ “Omerta” eftir Mario Puzo: “Omertà” de Mario Puzo

o·míkron <n. -míkrons, -míkron>:
(bókstafur gríska stafrófsinsòmicron f (lletra de l'alfabet grec ο, Ο)

ommeletta <f. ommelettu, ommelettur. Gen. pl.: ommelettur>:
<CULINtruita f [d'ous] 

onaf:
contracció de ofan af ‘de dalt de’

oní:
contracció de ofan í ‘de dalt cap a l'interior de’

op <n. ops, op>:
1. (gatforat m (orifici, trau)
2. (opnunobertura m (pas, pertús)

opin·ber, -ber, -bert <adj.>:
1. (sem heyrir samfélaginu til & sem allir hafa aðgang aðpúblic -a (no privat, de l'estat & obert a tothom)
♦ opinber embættismaður: funcionari públic
♦ opinber fjármál: finances públiques
♦ opinbert fyrirtæki: empresa pública
♦ opinber fyrirtæki: empreses públiques
♦ opinber réttur: <JURdret públic (o: polític)
♦ opinber starfsmaður: treballador públic
♦ opinberir starfsmenn: treballadors públics
♦ opinber stjórnsýsla: administració pública
♦ opinbert uppboð: subhasta pública
♦ opinber þjónusta: serveis públics
2. (kunnurnotori -òria (manifest, sabut o conegut de tothom)
♦ það er öllum opinbert: és sabut de tothom
3. (um tungumál, tilkynning & heimsóknoficial (llengua, comunicat & visita)
♦ opinber heimsókn: visita oficial
♦ opinber tilkynning: comunicat oficial
♦ opinbert tungumál: llengua oficial

opin·bera <-bera ~ -berum | -beraði ~ -beruðum | -beraðe-ð>:
1. (afhjúparevelar una cosa (desvelar)
♦ opinbera e-ð fyrir e-m: revelar (o: desvelar) una cosa a algú
♦ opinbera leyndarmál: revelar (o: desvelar) un secret
2. (birta, gera opinbertfer pública una cosa (anunciar)
3. (trúlofastprometre's (en matrimoni)
♦ opinbera með e-m: prometre's [en matrimoni] amb algú
◊ já en þú sérð það sjálfur að ég hef opinberað með honum Jóakim, hann hefur keypt mér hríng; það gerðir þú aldrei: sí, ho veus per tu mateix que m'he promès amb en Jóakim, m'ha comprat un anell, tu no ho vares fer mai
♦ opinbera trúlofun: fer públic (o: anunciar) el seu prometatge

opin·berlega <adv.>:
públicament, en públic

opin·berun <f. -berunar, -beranir>:
1. <GENrevelació f 
2. <RELIGrevelació f, apocalipsi f 
◊ Opinberun Jóhannesar: L'Apocalipsi de Sant Joan

opinberunar·bók <f. -bókar, -bækur>:
<RELIG[el llibre de l']apocalipsi f 

opin·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
d'ulls grossos, que té els ulls grossos
◊ Þórhallur spurði hann að nafni en hann kveðst Glámur heita. Þessi maður var mikill vexti og undarlegur í yfirbragði, bláeygður og opineygður, úlfgrár á hárslit. Þórhalli brá nokkuð í brún er hann sá þenna mann en þó spurði hann og skildi hann að honum mundi til þessa vísað: en Þórhallur li va demanar com es deia i ell li va respondre que es deia Glámur. Aquest home era gros d'estatura i d'aspecte molt estrany, tenia els ulls grossos i de color blau, i els cabells, grisos com els pèls d'un llop. En Þórhallur va quedar desagradablement sorprès quan va veure aquell home, però tanmateix se'n va adonar i va entendre que era l'home fent que l'hi havien indicat

opin·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
variant de opineygður, opineygð, opineygt ‘d'ulls grossos’

opin·mynntur, -mynnt, -mynnt <adj.>:
1. <GENque té la boca oberta
◊ manna var hann svartastur, bæði á brýn og hár. Hann var opinmynntur og skögðu tvær tennur fram úr höfðinu og allt var hann að áliti sem hann væri krepptur og knýttur: era la persona amb els cabells i les celles més negres que un es pugui imaginar. La seva boca li quedava oberta i les seves dues dents de davant li sobressortien cap a fora i tota la seva cara era arrugada i bonyeguda
2. (agndofabocabadat -ada (astorat, estupefacte)
♦ gapa opinmynntur ~ opinmynnt: badar la boca d'estupefacció o astorament
♦ horfa opinmynntur ~ opinmynnt á e-n ~ e-ð: mirar estupefacte algú ~ una cosa
♦ stara opinmynntur ~ opinmynnt á e-n ~ e-ð: mirar fixament amb estupefacció a algú ~ una cosa
♦ verða opinmynntur: quedar bocabadat d'astorament
3. (lausmálugur, kjöftugurgarlaire, xerraire (que bada massa la boca)

opinn, opin, opið <adj.>:
obert -a
◊ opið allan sólarhringinn: obert les vint-i-quatre hores
♦ halda e-u opnu: deixar (o: mantenir) oberta una cosa
♦ koma e-m í opna skjöldu: <LOC FIGagafar algú pel darrere (o: d'improvís), sorprendre algú per la rereguarda
◊ síðan gangast á fylkingar, og varð þar brátt orusta mikil; Þórólfur sótti fram hart og lét bera merki sitt fram með skóginum og ætlaði þar svo fram að ganga, að hann kæmi í opna skjöldu konungsfylkingunni; höfðu þeir skjölduna fyrir sér, en skógurinn var til hægra vegs; létu þeir hann þar hlífa: i llavors les tropes, en formació de combat, s'envestiren i aviat va haver esclatat una gran batalla; en Þórólfur va avançar amb ardidesa i féu portar el seu estendard al llarg del bosc amb la intenció d'avançar-hi de manera que sorprengués la host reial per la rereguarda; els seus homes es protegien amb els escuts, el bosc els quedava a la dreta, de manera que quedaven protegits pel flanc dret per ell
♦ opið bréf: <FIGcarta (o: lletra f) oberta
♦ opin borg: <MILciutat oberta
◊ “Róm, opin borg” eftir Roberto Rossellini: “Roma, ciutat oberta” de Roberto Rossellini
♦ opinn dauðinn: mort certa
♦ ganga (o: ana; o: flana) [út] í opinn dauðann: anar (o: dirigir-se) cap a una mort certa, anar del dret cap a la mort, anar a l'encontre d'una mort certa
♦ senda e-n í opinn dauðann: enviar algú a una mort certa
♦ opinn háskóli: <EDUuniversitat oberta
♦ opinn skóli: <EDUescola oberta
♦ opinn upp á gátt: obert de bat a bat, obert de pinte en ample (Mall.
♦ opnir kirtlar: <MEDglàndules obertes (o: anacrines), glàndules f.pl de secreció externa, glàndules exocrines
♦ segja e-ð upp í opið geðið á e-m: <LOC FIGdir-li una cosa a la cara a algú
♦ standa opinn ~ opin ~ opið: estar (o: ésser) obert -a
♦ vera opinn fyrir e-u: <LOC FIGestar (o: ésser) obert a
◊ hann er opinn fyrir öllum nýjungum: està (o: és) obert a totes les innovacions

opin·skár, -ská, -skátt <adj.>:
1. (augljós, þekktur, kunnugurmanifest -a (palès, evident)
♦ e-ð verður opinskátt: una cosa es coneix, una cosa surt a la llum
◊ þegar það varð opinskátt...: quan es va saber...
2. (berorður, einarðurfranc -a (obert, sincer)
◊ þó talaði enginn opinskátt  (παῤῥησίᾳ) um hann af ótta við yfirvöldin (διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων)però ningú no parlava d'ell amb llibertat per por de les autoritats
◊ þó talaði enginn opinskátt um hann af ótta við Gyðinga: però ningú no parlava d'ell amb llibertat per por dels jueus
◊ er ég var ungur, áður en ég tók að ferðast, sóttist ég opinskátt  (προφανῶς) eftir speki í bænum mínum (ἐν προσευχῇ μου)quan encara era jove, abans de partir i errar pel món, cercava obertament la saviesa en les meves pregàries

op·list <f. -listar, no comptable>:
<ARTart òptic

opna <f. opnu, opnur. Gen. pl.: opna>:
1. <GENdues pàgines de llibre obert (o de qualsevol altra publicació)
2. (aðalopnadues pàgines centrals (p.e., de revista)
♦ myndin í opnunni í Play Boy <= Dat.>la foto de les pàgines centrals del Play Boy

opna <opna ~ opnum | opnaði ~ opnuðum | opnað>:
1. <GEN & FIGobrir
◊ hvenær er opnað?: quan estarà obert?
◊ hvenær opna verslanir?: quan obren les botigues?
♦ opnað: obert (rètol a la porta de botigues)
2. <e-ð><GEN & FIGobrir una cosa
◊ opna dyrnar: obrir la porta
♦ gerið svo vel að opna þetta: faci el favor d’obrir això! (parlant, p.e., la policia a la duana)
♦ ég ætla að opna mína eigin snyrtistofu: vull obrir la meva pròpia perruqueria  (vull posar un negoci de perruqueria)
♦ opna e-ð aftur: tornar a obrir una cosa, reobrir una cosa
♦ opna e-ð að nýju: tornar a obrir una cosa, reobrir una cosa
♦ opna augun ~ munninn: obrir els ulls ~ la boca
♦ ég skal opna hliðið [fyrir þig] (o: [fyrir þér])[t']obriré el portaló
♦ ég skal opna dyrnar fyrir þig (o: fyrir þér)t'obriré la porta
♦ opna leið: obrir un camí (blocat per una esllavissada, un accident etc.)
♦ opna augun á e-m: <LOC FIG[fer] obrir els ulls a algú
♦ opna sig [fyrir e-m] um e-ð: <LOC FIGobrir-se [a algú] en una qüestió (expressar-se francament i obertament sobre una qüestió)
3. <e-ð>(um sýninguinaugurar una cosa (mostra, exposició etc.)
♦ opna sýningu: inaugurar una exposició

opnast¹ <opnast ~ opnumst | opnaðist ~ opnuðumst | opnast>:
obrir-se
◊ dyrnar opnuðust: les portes es van obrir
◊ þá munu augu hinna blindu upp lúkast og opnast eyru hinna daufu: llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran
♦ augu hans opnuðust upp á gátt: <LOC FIGva obrir uns ulls com a rodes de carro
♦ nú opnast þetta fyrir mér: <LOC FIGara ho entenc!

opnast² <opnast | opnaðist | opnastimpersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:
obrir-se

opnun <f. opnunar, pl. no hab.>:
1. <GENobertura f (en sentit musical, forleikur & forspil)
2. (nýrrar verslunar & íþróttamóta & sýningar o.s.fr.inauguració f (p.e., de local comercial, de trofeu esportiu, d'exposició etc.)

opnunar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
cerimònia f d'inauguració, acte m inaugural

opnunar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
horari m d'obertura, hores f.pl d'obertura

ordóvísíum <n. ordóvísíums, no comptable>:
<GEOLordovicià m

ordóvísíum- <en compostos>:
<GEOLordovicià -ana, ordovícic -a

orð <n. orðs, orð>:
1. <GENmot m, paraula f 
◊ þá nam ec frævaz ǀ oc fróðr vera ǁ oc vaxa oc vel hafaz; ǁ orð mér af orði ǀ orðs leitaði, ǁ verc mér af verki ǀ vercs leitaði: aleshores vaig començar a brostar i a desenvolupar-me i a créixer i a dur esponera. El mot em cercava el [següent] mot a partir d'un mot i a partir d'un fet el fet em cercava el següent fet (interpreto els verbs, frœvaz — vaxa — vel hafaz com a metàfores agrícoles amb què el poeta descriu l'evolució espiritual de l'Odin. Els tres verbs denoten les tres fases evolutives d'un arbre: brostament, creixement i esponera madura. Per això considero que l'adjectiu fróðr també ha de tenir un significat agrícola que designi una etapa intermèdia entre frævaz ‘germinar’ i vaxa ‘créixer’ i tradueixo en conseqüència (“desenvolupar-se, fer-se fort i gros”). Considero aquest adjectiu homòfon de fróðr ‘savi; erudit’, però no pas idèntic a ell i l'arrenglero al costat dels suecs frodas ‘créixer bé; prosperar, desenvolupar-se’ i frodig ‘luxuriant, esponerós, frondós’, seguint l'opinió de l'Ásgeir Blöndal Magnússon 1989:210 )
◊ í íslensku gildir sú regla að megináhersla er jafnan á fyrsta atkvæði í orði (fyrsta sérhljóðann): en islandès regeix la regla que l'accent principal recau sempre a la primera síl·laba (a la primera vocal) d'un mot
◊ brenndu mig kossum, vefðu mig orðum: ég verð vatnið milli klettafingra: crema'm amb els teus petons, embolica'm amb els teus mots: seré l'aigua entre els dits de la roca
◊ orða þeira, ǀ er maðr ǫðrom segir, ǁ opt hann gjǫld um getr (geta gjǫld e-s = gjalda e-s ‘sofrir per una cosa, pagar per una cosa, expiar una cosa’): tot sovint un ha de pagar per les paraules que hagi dit a un altre (una traducció més lliure fóra: vés amb compte o les paraules que diguis a un altre sovint et faran sofrir)
♦ afleitt orð<GRAM[mot m] derivat m, paraula derivada
♦ beina orðum sínum til e-s: adreçar-se a algú, adreçar la paraula a algú
♦ berum orðum: clar i català, clarament i explícitament
♦ segja e-ð berum orðum: dir una cosa descarnadament
♦ biðja um orðið: demanar la paraula
♦ biðja e-n e-s lengstra orða (o: lengst allra orða)demanar amb tota l'ànima una cosa a algú, demanar de tot cor una cosa a algú
♦ ég bið þig þess lengstra orða: t'ho demano del tot seriosament
♦ búa til nýtt orð: encunyar un mot nou
♦ eiga ekki aukatekið orð: no badar boca
♦ ég á ekki eitt aukatekið orð: no bado boca, no dic ni una paraula
♦ ég á ekki til eitt aukatekið orð: no hi dic res
♦ eiga orðið: tenir la paraula (p.e., en reunió)
♦ eiga síðasta orðið: dir la darrera paraula 
♦ eiga við e-n [nokkur] orð [um e-ð]: intercanviar algunes paraules amb algú [sobre una cosa], parlar breument amb algú [sobre una cosa]
♦ einföld orðparaules senzilles
♦ einstök orðmots solts
◊ telja einstök orð í textanum: comptar els mots del text
♦ ekki orð meira!: ni una paraula més!
♦ e-r er ekki búinn að segja sitt síðasta orðun encara no hi ha dit la seva darrera paraula
♦ fá gott orð á sigfer-se una bona reputació
♦ fá orð í eyrarebre una estirada d'orelles, ésser reprès -esa
♦ fleyg orð: dita sentenciosa, frase proverbial (frase encunyada per un autor a un dels seus llibres i esdevinguda cèlebre, proverbial)
♦ ganga á bak orða sinnadesdir-se de la paraula donada, fer-se enrere de la paraula donada
♦ gefa e-m orðiðcedir la paraula a algú
♦ gera e-m orðinformar algú, assabentar algú
♦ gæta orða sinnaanar amb compte amb el que diu, vigilar les pròpies paraules
♦ hafa orð á e-uesmentar una cosa, fer esment d'una cosa
♦ hafa orð á því að <+ subj.>afirmar que <+ ind.
♦ hafa e-ð á orði: esmentar (o: mencionar) una cosa, fer esment (o: menció) d'una cosa
♦ hafa á orði að <+ subj.>afirmar que <+ ind.
♦ hafa [gott] orð á sérgaudir de prestigi
♦ hafa orð á sér fyrir að <+ inf.>gaudir del prestigi de <inf.>, tenir la fama de <inf.>
♦ heyra þessi orð til hans ~ hennar: sentir-li a dir a ell ~ a ell aquestes paraules
♦ hughreystandi orðparaules d'encoratjament, paraules d'ànim
♦ innantóm orðparaules vanes, paraules buides
<innast orð við e-n: intercanviar paraules amb algú, parlamentar amb algú
♦ í bókstaflegum skilningi orðsinsen el sentit literal de la paraula
♦ í hörðum orðumamb paraules dures
♦ fordæma e-ð í hörðum orðum: condemnar una cosa amb paraules dures
♦ í orði kveðnu[només] de nom, només de paraula
♦ í orði og verkide paraula i de fets
♦ í orðsins fyllstu merkinguen el sentit literal de la paraula, ben literalment
♦ í orðum og gerðumde paraula i de fets
♦ í þessum töluðu orðumen aquests precisos instants, en aquests mateixos moments
♦ karlkyns¹ ~ kvenkyns² ~ hvorugkyns³ orðun mot neutre³ ~ femení² ~ masculí¹
♦ koma ekki upp orðino sortir-li les paraules
♦ koma e-u í orðformular (o: expressar) verbalment una cosa, verbalitzar una cosa
◊ Simo reynir að segja bróður sínum frá draumnum sem situr í honum en reynist erfitt að koma draumnum í orð: en Simo intenta contar a son germà el somni que no pot oblidar, però li resulta difícil expressar el somni en paraules
♦ koma hugsunum sínum í orð: formular (o: expressar) els seus pensaments amb (o: en) paraules, verbalitzar els seus pensaments
♦ koma orðum að e-upoder formular verbalment una cosa, trobar les paraules per descriure una cosa
♦ kveða að orði [um e-ð]expressar-se [sobre una cosa]
◊ hví skulu Egyptar segja og kveða svo að orði: ,Til ills leiddi hann þá út, til að deyða þá á fjöllum uppi og afmá þá af jörðinni'? Snú þér frá þinni brennandi reiði og lát þig iðra hins illa gegn fólki þínu: Per què haurien de dir els egipcis: "és per a llur mal i desgràcia que els ha fet sortir, per matar-los a dalt de les muntanyes i esborrar-lo de la faç de la terra"? Feu-vos enrere de la vostra còlera ardent i penediu-vos del mal que voleu fer al vostre poble
◊ Því að einhvers staðar er svo að orði kveðið um hinn sjöunda dag: "Og Guð hvíldist hinn sjöunda dag eftir öll verk sín: car, a alguna banda s'ha dit el següent del setè dia: "i Déu va reposar de totes les seves obres al setè dia"
◊ og svo má að orði kveða, að enda Leví, hann sem tíund tekur, hafi greitt tíund, þar sem Abraham gjörði það, því að enn þá var hann í lend forföður síns, þegar Melkísedek gekk á móti honum: 
◊ hann hugði, að Guð væri þess jafnvel megnugur að vekja upp frá dauðum. Þess vegna má svo að orði kveða, að hann heimti hann aftur úr helju: 
♦ eins og hann kvað (o: komst) að orði: tal i com ell es va expressar
♦ hann kvað svo að orði: es va expressar amb aquestes paraules, es va expressar d'aquesta manera
♦ kveða fast að orði [um e-ð]expressar-se d'una manera categòrica i rotunda [sobre una cosa]
♦ láta e-n fá orðið: donar a algú la paraula, passar la paraula a algú (p.e., en un debat)
♦ næst fáið þér orðið: el proper en parlar sereu vós
♦ leggja inn gott orð fyrir e-n hjá e-mintercedir per algú davant algú
♦ með öðrum orðumamb altres paraules
♦ meðal annarra orðaper cert, a propòsit
♦ orð fyrir orðliteralment, fidelment, paraula a paraula
♦ orð í belg: remarca f
♦ leggja orð í belg: dir-hi la seva, fer una remarca
♦ orð með sömu ritmynd<GRAMhomògraf m
♦ orð sem byrjar á stafnum dun mot que comença amb la lletra d
♦ orð sem endar á stafnum aun mot que acaba amb la lletra a
♦ orð sem hljóðar eins og annað orð en er ólíkrar merkingar<GRAMhomòfon m
♦ orð sem eru eins í framburði en ólíkrar merkingar<GRAMmots homòfons
♦ orðanna hljóðan[el tenor d]el text
♦ orðum aukinn ~ aukin ~ aukiðexagerat -ada
♦ orðum hans er ekki að treysta: no es pot confiar en les seves paraules
<orka orða á e-n: adreçar-se a algú
♦ ósamsett orð<GRAM[mot m] simple m, paraula f simple
♦ samhljóða orð í framburði en ólíkrar merkingar<GRAMmots homòfons
♦ samsett orð<GRAM[mot m] compost m, paraula composta
♦ samstofna orð<GRAMmots emparentats etimològicament, mots que comparteixen el mateix radical
♦ segja e-ð fáum (o: fám) orðum: dir una cosa amb poques paraules, dir una cosa succintament
♦ segja ekki aukatekið orð: no dir ni piu, no badar boca
♦ skilja ekki orðno entendre ni una paraula
♦ skipta orði [eftir atkvæðum] á milli lína: dividir una paraula amb un guió al final d'una línia
♦ skiptast á nokkrum orðum [um e-ð]: intercanviar unes paraules [sobre una cosa]
♦ standa við orð síncomplir la seva paraula
♦ standa ekki við orð sín: no complir pas la seva paraula, faltar a la seva paraula
♦ taka af e-m orðið: interrompre algú, prendre-li a algú la paraula de la boca (no deixar que acabi el que està dient)
♦ taka e-n á orðinu: agafar algú per la paraula, prendre la paraula a algú (prendre's seriosament, com una promesa, el que ha dit algú)
♦ taka til orða: prendre la paraula (començar a parlar)
♦ til orðs og æðis: de paraula i de fets
♦ trúa ekki orði af því sem e-r segirno creure ni una paraula del que un diu
♦ tvíkvæð orð: <GRAMmots disil·làbics, mots bisíl·labs (o: bisil·làbics)
♦ töluð orð verða ei aftur tekin : <LOC FIGla paraula, un cop dita, ja no es pot fer tornar enrere (et sĕmĕl ēmissum uŏlat irrĕuŏcābĭle uerbum
♦ e-m er aldrei orða vant: a algú mai no li falten les paraules (per respondre adequadament, per excusar-se etc.)
◊ Barselónubúum er aldrei orða vant: els de Barcelona no es queden mai amb la paraula tallada
♦ verpa orðum á e-n: adreçar-se a algú, adreçar la paraula a algú, escometre algú de paraula
♦ viðhafa sterk orð: emprar paraules gruixudes, dir paraulotes
♦ það er ~ var haft á (o: í) orði að <+ subj.><LOC FIGes diu ~ s'ha dit que... <+ ind.>
♦ þau ein orð fóru honum til eyrna: <LOC FIGnomés va sentir dir..., no va sentir [dir] res més que...
◊ þau ein orð fóru til eyrna Valla-Ljóti af Halla um skipti þeirra er heldur voru óvingjarnleg: durant tota l'estona en Halli no va deixar de parlar-li a en Ljótur de Vellir dels seus tractes i ho va fer en termes més aviat poc amables
♦ → erfðaorð “mot patrimonial”
♦ → stofnorð “primitiu”
♦ → tökuorð “manlleu, préstec”
2. <RELIGparaula f, verb m 
◊ í upphafi var Orðið, og Orðið var hjá Guði, og Orðið var Guð: Al començament existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu
♦ Orð lífsins<RELIGVerbum vitae, església del moviment carismàtic fundada pel suec Ulf Ekman. En suec s'anomena Livets Ord

orða <f. orðu, orður. Gen. pl.: orða o: orðna>:
1. (klausturregla, riddarafélagorde m (persones unides per una regla comuna)
♦ → munkaorða “orde religiós”
♦ → riddaraorða “orde de cavalleria”
2. (heiðursmerkimedalla f (condecoració)

orða <orða ~ orðum | orðaði ~ orðuðum | orðaðe-ð>:
1. <GEN> esmentar una cosa, portar un tema a col·lació
◊ hann er minntur á að segja ekkert sem ekki hefur verið fyrirfram orðað fyrir hann: li recorden que no digui res que no s’hagi dit abans davant seu
♦ vera orðaður við e-ð ~ e-n: ésser anomenat en relació a una cosa ~ a algú, ésser relacionat amb una cosa ~ amb algú
♦ hann var orðaður við þá stúlku: el van relacionar amb aqueixa noia (corria el rumor que s'hi veia)
2. (skipa orðum í, koma orðum aðformular una cosa (verbalitzar)
♦ orða beiðni um hjálp: formular una petició d'ajut
♦ orða hugmyndir: formular idees
♦ orða kvörtun: formular una queixa
♦ orða setningu: formular una frase
♦ orða spurningu: formular una pregunta
♦ orða viðkvæma spurningu: formular una pregunta delicada
♦ það er erfitt að orða það: és difícil trobar paraules per dir-ho
♦ við skulum orða það þannig að...: ho podríem formular dient que...

orða·bók <f. -bókar, -bækur>:
diccionari m
♦ fjöltyngd orðabók: diccionari multilingüe
♦ íslensk-katalönsk orðabók: diccionari islandès-català
♦ myndræn orðabók: diccionari visual
♦ rafræn orðabók: diccionari electrònic
♦ tvítyngd orðabók: diccionari bilingüe
♦ → einsmálsorðabók “diccionari monolingüe”
♦ → myndaorðabók “diccionari visual”
♦ → orðsifjabók “diccionari etimològic”
♦ → samheitaorðabók “diccionari de sinònims”

orðabókar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
lexicografia f

orðabókarfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
lexicogràfic -a

orðabókar·fræðingur <m. -fræðings, --fræðingar>:
lexicògraf m, lexicògrafa f

orðabóka·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:
lexicografia f, tasca lexicogràfica

orðabókar·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m de diccionari, autora f de diccionari

orðabókar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió lexicogràfica

orðabóka·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
cèdula f de diccionari, fitxa f de diccionari
◊ raða orðabókaseðlum: ordenar fitxes lexicogràfiques

orða·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi m del text, modificació f del text (modificació del tenor o de la formulació d'un text)

orða·deila <f. -deilu, -deilur; Gen. pl.: -deilna>:
debat m

orða·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
enraonies f.pl
◊ sem konungar sátu ok glaðir váru í höllinni, inntust þeir til, hverr spillt hefði þeira vinfengi, ok sem þeir við kenndust, at þeira í milli fannst engi óþykktargrein með sönnu, ok þeir báðir fundu, at þetta var róg ok illr orðadráttr vándra manna, endrnýjuðu þeir af upphafi sína vináttu með því upphafi, at Hringr konungr býðr Hrólfi Gautrekssyni til fóstrs: quan els reis ja estaven asseguts i contents a la hǫll, van debatre entre ells qui havia espatllat llur amistat i quan varen reconèixer que entre ells dos no s'havia palesat realment cap motiu de desavinença i constataren que només havien estat les calúmnies i les males enraonies de la gent malvada, van renovar llur amistat decidint per començar que el rei Hringr convidaria a anar-hi en Hrólfr Gautreksson perquè fos el seu fóstr

orða·far <n. -fars, no comptable>:
enunciat m, formulació f

orða·fátækt <f. -fátæktar, no comptable>:
pobresa f de vocabulari, pobresa lèxica

orða·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
[riquesa f de] vocabulari m (conjunt o quantitat de vocabulari emprat per un poeta, un autor literari etc. o sobre un tema concret)

orða·flaumur <m. -flaums, -flaumar. Dat. sg. det.: -flaumnum o: -flauminum>:
verbositat f, verborrea f

orða·forði <m. -forða, -forðar>:
(orðafjöldi í máli & orðalistivocabulari m (cabal lèxic d'una llengua i d'una persona & llista de mots)

orða·gáta <f. -gátu, -gátur. Gen. pl.: -gátna o: -gáta>:
logogrif m

orða·gjálfur <n. -gjálfurs, pl. no hab.>:
devessall m de paraules, exhibició f [buida] de vocabulari, vaniloqüència f (llenguatge sonor i ampul·lós però buit, verbositat inútil, verborrea)
◊ sumir hafa villst frá þessu og hafa snúið sér að innantómu orðagjálfri (ματαιολογίαν)alguns se n'han desviat i s'han donat als discursos buits
◊ á ekki að svara orðagjálfrinu (roβ dəβā'rīm, רֹב דְּבָרִים), og á málskrafsmaðurinn að hafa rétt fyrir sér?: aquesta xerrameca buida (devessall de paraules, multitud de paraules) no trobarà resposta? en tindrà prou d'ésser un discursejaire per tenir raó?
◊ er þessu orðagjálfri (di'βrēj 'rūaḥ, דִבְרֵי-רוּחַ) nú lokið eða hvað egnir þig til svara?: que ja s'ha acabat aquesta xerrameca buida o què t'empeny a replicar-me? (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: no acabaran mai les paraules de vent? o què t'ha picat, que respons?)
◊ svarar vitur maður innantómum orðum og fyllir brjóst sitt austanvindi til þess að verja málstað sinn með orðagjálfri? (bə-δāβār loʔ-jiskōn, בְּדָבָר לֹא-יִסְכּוֹן)per ventura un savi respon amb paraules buides o omple el seu pit amb vent de llevant per defensar la seva causa amb xerrameca inútil? (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: un savi, respon amb ciència de vent i emplena el seu ventre de vent de llevant, criticant amb paraules sense eficàcia i amb uns mots amb què no fa cap servei?)

orða·glamur <n. -glamurs, pl. no hab.>:
exhibició f [buida] de vocabulari, llenguatge sonor i ampul·lós, oripell estilístic

orða·hnippingar <f.pl -hnippinga>:
raons f.pl, topada f, enganxada f (disputa)
◊ en er á leið kveldið, þá var drukkið við sleitur og því næst orðahnippingar og þá stóryrði: però quan es va fer tard, alguns van començar a beure amb moderació i per això hi va haver primer pulles i després paraules fortes

orða·hrak <n. -hraks, pl. no hab.>:
1. (hrakyrðiinvectives f.pl (paraules desafortunades de menyspreu, insult etc.)
◊ eftir nokkurt orðahrak strikaði afgreiðslustúlkan yfir númerið hneyksluð yfir framferði tengdamóður minnar: després d'algunes invectives, la caixera, escandalitzada per la forma de comportar-se de la meva sogra, va passar ratlla al número
2. (orðaskorturmanca f de paraules (dificultat per a trobar la paraula adequada)
♦ vera í orðahraki: faltar-li a un les paraules (no trobar la paraula adequada o les paraules adequades que li calen a un hom)

orða·kassi <m. -kassa, -kassar>:
sopa f de lletres
◊ finndu orðin hér fyrir neðan í orðakassanum. Þau geta verið upp eða niður, fram og aftur, eða á ská: troba els mots d'aquí sota a la sopa de lletres. Poden estar escrits de dalt a baix o de baix a dalt, d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra o obliquament

orða·kast <n. -kasts, -köst>:
discussió f, altercació f
♦ fara í orðakast við e-n: tenir raons amb algú, entrar en una discussó amb algú

orða·keppni <f. -keppni, pl. no hab.>:
discussió f, disputa f

orða·kver <n. -kvers, -kver>:
glossari m, vocabulari m (llista de mots)
◊ hér er á ferðinni lítið íslenskt-finnskt orðakver sem inniheldur u.þ.b. 4000 algeng orð: es tracta d'un petit vocabulari islandès-finès que conté aprox. les 4.000 paraules més comunes

orða·lag <n. -lags, -lög>:
1. (val og skipan orða í setninguformulació f, termes m.pl, redacció f (manera o forma de dir una cosa, manera de parlar, mode o forma de formular i d'expressar el que hom vol dir)
◊ mér myndi fyr stundu þykkja mikit at heyra eyrum slíkt orðalag of unnar elgrenni: no fa gaire m'hauria afectat moltíssim sentir amb les meves pròpies orelles frases com aquella sobre el qui fa córrer l'ant de l'onada (= unnar elgrennir. Unnar elgr ‘l'ant de l'onada’ = el vaixell. El genet de l'ant de l'onada = el nauxer o el mariner).
◊ svo segja sumir menn að átta jusu þeir við hann áður en lauk. Var þá og upp ausið skipið. Þaðan af skiptist mjög um orðalag kaupmanna við Gretti því að þeir sáu hvað hann átti undir sér fyrir afls sakir. Var hann og þaðan frá hinn fræknasti til liðs, hvers sem við þurfti: n'hi ha qui diuen que al final eren vuit els homes que buidaven les bótes (= bytta ‘mena de ferrada’que ell omplia tot sol. Ho va fer així fins que la nau estigué totalment eixugada (l'operació d'exhauriment o eixugament d'una nau s'havia de fer a mà, no hi havia bombes per fer-ho). A partir d'aquell moment, els comerciants varen parlar amb en Grettir amb un to ben diferent, car havien vist la força [física] que tenia. De llavors ençà, ell també va ésser el més fener a l'hora d'ajudar fos on fos on calgués
♦ orðalagið var óheppilegt: una formulació desafortunada, una expressió infeliç
♦ nákvæmlegt orðalag: un llenguatge impropi (inapropiat, ofensiu, insultant, groller)
♦ óviðurkvæmilegt orðalag: un llenguatge impropi (inapropiat, ofensiu, insultant, groller)
♦ teygjanlegt orðalag: un llenguatge flexible, un estil flexible
♦ tvírætt orðalag: una expressió ambigua, una formulació ambigua
2. (orðtak, orðasambandexpressió f, locució f (grup sintagmàtic fix)
♦ fornt ~ gamalt orðalag: una expressió antiquada
♦ tvírætt orðalag: una expressió ambigua, una formulació ambigua
3. <JURtenor m
♦ eftir orðalagi e-s: a tenor de... (d'un escrit)
♦ eftir orðalaginu: a tenor del text
♦ hafa eftirfarandi orðalag: tenir el següent tenor (un escrit)
◊ orðalag greinarinnar kallar skýrlega á mat á því, hvor samninganna veiti betri viðskiptakjör við tilteknar aðstæður: el tenor de l'article està redactat de tal manera que reclama clarament una avaluació per a determinar quin dels dos tractats resulta més favorable en una determinada situació
◊ í ljósi orðalags, uppbyggingar og tilgangs 7. gr. bókunar 9 EES ber að skilja hugtakið ‘viðskiptakjör’ svo að það nái ekki til upprunareglna fríverslunarsamningsins: a la llum del redactat, la disposició del contingut i el propòsit de l'article 7 del protocol 9 del tractat sobre l'Espai Econòmic Europeu, cal entendre el concepte ‘règim comercial’ com que no inclou les regles originals contingudes en el tractat de lliure comerç
◊ af þessu orðalagi, sem er í grundvallaratriðum samhljóða 234. gr. Rómarsamningsins, leiðir, að mat á því, hvort nauðsynlegt sé að leita ráðgefandi álits, er í höndum landsdómstóla: d'aquest redactat, que en els seus punts essencials és idèntic al de l'article 234 del tractat de Roma, se'n desprèn que correspon als tribunals nacionals determinar si cal cercar o no una interpretació consultiva del tractat sobre l'Espai Econòmic Europeu
◊ orðalag spurninganna fimm er með þeim hætti, að þær ná yfir álitaefnin í heild sinni og taka til allra mögulegra kosta: el text de les cinc qüestions referides al Tribunal ha estat redactat de tal manera que abastin la totalitat dels temes afectats i incloguin qualssevol possibles alternatives

orða·laust <adv.>:
sense dir res, sense dir ni una paraula, sense dir ni un mot (en silenci & sense posar-hi objeccions & incontestablement, irrefutablement, amb certesa total)

orða·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
joc m de paraules, <LIT> joc m de mots

orða·lenging <f. -lengingar, -lengingar>:
<PEJOR> allargament m de la conversa (fet d'allargar innecessàriament i sense una raó clara o útil la formulació d'un text, un discurs, una conversa etc.)
♦ með lygum og orðalengingum: amb mentides i molta de retòrica

orða·listi <m. -lista, -listar>:
glossari m

orða·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
variant de → orðstöðulykill “concordança”

orða·mál <n. -máls, -mál>:
qüestió f discutible
♦ það er ekki orðamál: <LOC FIGno cal ni dir-ho, això va de callada

orða·munur <m. -munar, pl. no hab.>:
variant f (esp. en edició crítica de textos)

orða·rakning <f. -rakningar, -rakningar>:
derivació f [etimològica] d'un mot, procedència f de mot
◊ eftir uppflettingar og orðarakningar í ýmsum orðabókum varð niðurstaðan sú að upprunalega merkingin á atopia gæti hafa verið eitthvað sem er undarlegt, framandi, skrýtið eða ókunnuglegt: després de consultar diversos diccionaris i desembrollar-hi l'origen del mot, el resultat ha estat que el significat originari d'atopia podria haver estat el de ‘quelcom de singular, estrany, de fora o desconegut’

orða·röð <f. -raðar, pl. no hab.>:
ordre m dels mots (col·locació o ordenació dels mots dins la frase & ordenació dels lemmes en un diccionari)

orða·röðun <f. -röðunar, pl. no hab.>:
variant de → orðaröð “ordre dels mots”

orða·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (orðalisti eða orðaskýringar aftan við bókglossari m, vocabulari m, lèxic m (llista de paraules al final d'un llibre)
2. (lítil orðabókvocabulari m (petit diccionari)

orða·samband <n. -sambands, -sambönd>:
1. <GEN> combinació f de mots
2. (fast, venjubundið sambandgir m [idiomàtic], modisme m (combinació de paraules que ha esdevingut fixa, frase feta)
♦ fast orðasamband: <LING> fraseologisme m, unitat fraseològica

orðasambanda- <en compostos>:
fraseològic -a, locucional

orðasambanda·skrá <f. -skrár, -skrár>:
registre m de girs idiomàtics, registre m de fraseologismes

orða·semi <f. -semi, no comptable>:
1. (mælgiloquacitat f (facúndia)
2. (möglun, nöldurqueixes f.pl (reclamacions, protestes)
◊ Ólafur sagði nú húskarli að hann mun honum eigi sakir á gefa þessi orðasemi: L'Olau digué llavors al missatge que no li faria cap mena de retret per les seves queixes (o cal entendre més aviat el mot aquí amb el sentit anterior de “xerrameca, verbositat”?

orða·senna <f. -sennu, -sennur; Gen. pl.: -senna>:
baralla f verbal, disputa f, discussió f

orða·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
tesaurus m, gazofilaci m
íslenskur orðasjóðurtesaurus de la llengua islandesa

orða·skak <n. -skaks, no comptable>:
altercat m

orða·skil <n.pl -skila>:
distinció clara de les paraules (que hom sent)
♦ ég heyrði ekki orðaskilno he sentit amb claredat el que deien

orða·skipan <f. -skipanar, pl. no hab.>:
variant de → orðaskipun “disposició o col·locació dels mots dins la frase”

orða·skipti <n.pl -skipta>:
1. (deiladiscussió f, raons f.pl (disputa, baralla)
2. (viðræðaxerrada f, conversa f (intercanvi de paraules, diàleg)
♦ eiga orðaskipti við e-ntenir dues paraules amb algú

orða·skipun <f. -skipunar, no comptable>:
disposició f de les paraules dins la frase, construcció f de la frase

orðaskipunar- <en compostos>:
sintàctic -a (setningafræðilegur; → setningalegur)

orðaskipunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sintaxi f (setningafræði)

orða·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f (o: mancança f) de paraules

orða·skrum <n. -skrums, no comptable>:
vèrbola f, parola f

orða·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:
glossa f, aclariment m de mot

orða·staður <m. -staðar. No comptable. El mot s'empra hab. exclusivament en acusatiu>:
discussió f
♦ eiga orðastað við e-ndiscutir amb algú, barallar-se [verbalment] amb algú
♦ eiga e-ð í orðastað e-sposar una cosa a la boca d'algú

orða·stapp <n. -stapps, -stöpp. Pl. no hab.>:
discussió f, raons f.pl, altercació f
◊ sagðist oft hafa lent í miklu orðastappi við þá út af þessu: contava que sovint havia tingut grans discussions amb ells per aquest motiu

orða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
discussió f

orða·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
<LINGcol·locació f (tipus: dauðlegt ~ óslökkvandi hatur ‘odi mortal’)

orða·sveimur <m. -sveims. Dat. sg.: -sveim o: -sveimi. No comptable>:
(orðrómur, munnmælirumor f [infundat], infundis m.pl, rum-rum malintencionat

orða·tiltektir <f.pl -tiltekta>:
expressions f.pl

orða·tiltæki <n. -tiltækis, -tiltæki. Gen. pl.: -tiltækja; dat.pl.: -tiltækjum>:
locució f [idiomàtica], frase feta, fraseologisme m
♦ þvælt orðatiltæki: un clixé buit, una frase feta sense contingut

orða·tugga <f. -tuggu, -tuggur. Gen. pl.: -tugga>:
reiteració f [insistent i carregosa] (afirmació, resposta, eslògan etc. amb què hom insisteix reiteradament)
◊ alþekkt er sú orðatugga áfengisaðdáenda, að ástand áfengismála í borginni hafi batnað með tilkomu áfengs öls: resulta ben coneguda la reiterada afirmació dels alcoholistes que l'estat dels problemes derivats de l'alcoholisme a la ciutat ha millorat d'ençà de l'arribada de la cervesa alcohòlica
◊ í umræðum um áfengismál á undanförnum árum heyrist stundum önnur orðatugga en fyrr var nefnd, er hljóðar: ”Ég er á móti boðum og bönnum”: en els debats dels darrers anys sobre la qüestió de l'alcohol, de vegades s'hi ha sentit una altra reiteració diferent de la que s'ha dit abans i que diu: "estic en contra d'ordres i prohibicions"

orð·auðugur, -auðug, -auðugt <adj.>:
de lèxic ric

orða·vaðall <m. -vaðals, no comptable>:
xerrameca f
♦ tómur orðavaðall: xerrameca buida

orða·val <n. -vals, no comptable>:
tria f dels mots, tria f del vocabulari

orða·þras <n. -þrass. No comptable>:
discussió f, raons f.pl
◊ það er meira en lítil elja, sem hr. landsvegafræðingnum er gefin við – lítilsvert orðaþras út af þessum manni, sem nú er aðeins ódæmdur eftir kæru hans: és més que una mica de perseverança la que s'ha donat al senyor enginyer en una discussió nímia per aquest home, que, després de la seva denúncia, simplement encara no ha estat condemnat

orða·þræta <f. -þrætu, -þrætur. Gen. pl.: -þræta>:
raons f.pl, baralla f [verbal]

orð·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:
<GRAMaccent m de mot

orð·blinda <f. -blindu, pl. no hab.>:
dislèxia f (lesblinda)

orð·bragð <n. -bragðs, pl. no hab.>:
llengua f, llenguatge m (forma específica d'emprar la llengua algú)
♦ ljótt orðbragðun llenguatge groller, lleig

orð·bæginn, -bægin, -bægið <adj.>:
barallós -osa, baralladís -issa, cerca-bregues, bregós -osa
◊ ǫnn fecc iotni orðbæginn halr, hugði at hefndom hann næst við goð: el baró cerca-raons va causar disgust a l'ètun, [el qual] va meditar una presta venjança contra els déus

orð·eining <f. -einingar, -einingar>:
morfema m

orð·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
de bell llenguatge, que parla amb cura i elegància

orð·fall <n. -falls, pl. no hab.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m verður orðfall: <LOC FIGalgú queda tallat, algú queda sense saber què dir, algú queda sense [poder articular cap] paraula

orð·fár, -fá, -fátt <adj.>:
1. (fámálltaciturn -a, de poques paraules
2. (sem hefur fábreytilegt orðavalde vocabulari pobre (que no usa un vocabulari ric o que no en disposa)
♦ e-m verður orðfátt: <LOC FIGalgú es queda sense saber què dir, algú es queda sense paraules

orð·fimi <f. -fimi, no comptable>:
facilitat f d'expressió, facilitat f de paraula

orð·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
eloqüent, de paraula fàcil, d'expressió fàcil

orð·fleiri, -fleiri, -fleira <adj. en grau comparatiu>:
formes de comparatiu de orðmargur, orðmörg, orðmargt “prolix -a”
◊ nú kyrrt þingið þar til. Margir menn leituðu um sættir með þeim og var Flosi erfiður en aðrir þó miklu orðfleiri og þótti óvænlega horfa: fins llavors, el þing havia transcorregut tranquil. No pas pocs cercaven d'arribar a un compromís amb ells, però, si en Flosi s'hi resistia, d'altres hi expressaven molt més prolixament llur oposició, de manera que la cosa no prometia res de bo

orð·fleygur, -fleyg, -fleygt <adj.>:
cèlebre, que corre de boca en boca

orðflokka·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint. Emprat gairebé exclusivament en infinitiu i supí>:
reconèixer les parts de l'oració (saber distingir la categoria gramatical a la qual pertany un mot determinat)
◊ nemandinn þjálfist í að orðflokkagreina: l'alumne s'exercita en saber distingir les parts de l'oració

orð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<GRAMcategoria f gramatical, part f de l'oració, part m del discurs

orð·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
sofisme m

orð·fræði <f. -fræði, no comptable>:
lexicologia f

orðfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
lexicològic -a

orð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
lexicòleg m, lexicòloga f

orð·fær, -fær, -fært <adj.>:
que té facilitat de paraula, eloqüent, disert -a
◊ Ölvir talaði langt og snjallt, því að hann var orðfær maður. Margir aðrir vinir Ölvis gengu fyrir konung og fluttu þetta mál: l'Ölvir va parlar una bona estona i amb llengua diserta, car era un home que tenia facilitat de paraula. Molts d'altres amics de l'Ölvir van anar davant el rei i donaren suport a la seva petició
◊ Egill segir honum nú alla tilstöðu um þetta og talar þar síðan snjallt erindi því að hann var vel orðfær. Undruðust þeir mjög er hjá voru hans orðsnilld. Síðan segir hann jarli hver ágætismaður Tófi var og hversu gott var slíkan son að eiga og biður hann nú gera honum sæmd og virðing fyrir mennsku sökum og frændsemi: Llavors l'Egill li va contar fil per randa totes les circumstàncies del cas i ho va fer d'una manera molt eloqüent ja que tenia una gran facilitat de paraula. Els qui eren allà es van meravellar molt de la seva gran eloqüència. Després, li va dir al iarl com era d'excel·lent i digne d'encomi en Tófi i la gran sort que era tenir un fill així i li va demanar que el respectés i l'honorés pel parentiu i per humanitat

orð·færi <n. -færis, no comptable>:
1. (stílldicció f, manera f d'expressar-se, estil m [propi] (manera de dir d'una persona quant a la justesa i a l'arranjament dels mots)
◊ nú skaltu svo hefja skáldskapinn að þú skalt yrkja lofkvæði um mig þá er þú vaknar og vanda sem mest bæði hátt og orðfæri og einna mest kenningar: comença ara, quan et despertis, a fer el teu ofici d'escalda tot component un poema en llaor meva. Extrema't a posa la màxima cura tant en la mètrica com en l'estil, i, especialment, en els kenningar que hi empris
◊ og nú telur Sigvaldi um fyrir Sveini konungi á marga vega, að honum skyldi þetta sýnast, og skorti hann hvorki til vit né orðfæri: i llavors en Sigvaldur va parlar davant el rei Sveinn de moltes maneres per a fer que allò li plagués i no li mancaren pas ni l'enginy ni una dicció eloqüent
2. (framburðurpronúncia f (d'una persona)

orð·færilega <adv.>:
variant de orðfærlega ‘amb eloqüència’
◊ stendr því best at lasta eigi eða kalla lygð fróðra manna sagnir, nema hann kunni. með meirum líkendum at segja eða orðfæriligar fram at bera: per això és millor de no blasmar o qualificar de mentides les narracions dels savis i instruïts, tret que un sàpiga contar-les amb més plausibilitat o exposar-les d'una manera més eloqüent

orð·færlega <adv.>:
de manera eleqüent, eleqüentment, amb eleqüència
◊ slíkum ok mǫrgum ǫðrum fǫgrum orðum talaði ábóti fyrir þeim orðfœrliga langt erendi ok snjallt: amb tals i moltes d'altres belles paraules va pronunciar eloqüentment l'abat davant ells el seu parlament, llarg i disert
◊ eftir það koma þeir nú allir á þing, og hefir það fjölmennst þing verið í Danakonungs veldi á þeirra dögum. Þá gengur á þingið byskup sá er var með keisara, er Poppa er nefndur, og telur þar trú fyrir þeim á þinginu, vel og orðfærlega, og talar hann langt örendi og snjallt: després d'això acudiren tots al Þing i fou el Þing més concorregut que hi hagué en aquells dies en el regne de Dinamarca. També hi va acudir el bisbe que acompanyava l'Emperador i que es deia Poppó, i hi va predicar la fe als allà reunits i ho va fer bé i amb gran eloqüència, i el seu parlament va ésser llarg i disert
◊ en er Rǫgnvaldr jarl kom á þingit, fell Kúgi til fóta honum ok bauð alt sitt mál vera á Guðs valdi ok jarls. Flutti Kúgi mál sitt orðfœrliga, ok fluttu margir aðrir þat ok sǫnnuðu [þat með] honum: i quan el iarl Rǫgnvaldr va arribar al þing, en Kúgi se li llençà als peus tot anunciant que tota la seva causa estava en mans de Déu i del iarl. En Kúgi va exposar la seva causa amb eloqüència i molts d'altres li feren costat confirmant la veracitat de les seves paraules

orð·gnótt <f. -gnóttar, no comptable>:
1. (ofurgnægð orðariquesa lèxica i expressiva (plètora de vocabulari, abundància de lèxic [i de recursos expressius])
2. (málsnilldgran eloqüència f (d'orador)
◊ mér gefi dǫglingr sólar stóls dýra orðgnótt ok dœmi, svát ek mega enn lofa sannan dróttin: que el Rei del tron del sol em doni la preuada eloqüència i la inspiració perquè pugui encara lloar el ver Senyor
◊ orðgnótt, sús dróttinn jarla hlaut, varð afkárlig: l'eloqüència que el senyor dels iarls va rebre fou prodigiosa

orð·gnægð <f. -gnægðar, no comptable>:
variant de orðgnótt ‘riquesa de vocabulari’

orð·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (viðfelldinn, vingjarnlegurafable, que només diu bé dels altres (que no malparla del ningú, que és bo en la seva forma de parlar dels altres)
♦ vera orðgóður til e-sésser sempre afable amb algú
◊ nú líður þar til er Höskuldur er frumvaxti. Hann var bæði mikill og sterkur, manna fríðastur sýnum og hærður vel, manna best vígur, blíður í máli, örlátur, stilltur vel, orðgóður til allra manna og vinsæll. Njálssonu og Höskuld skildu hvorki á orð né verk: el temps va passar fins que en Höskuldur va haver acabat de créixer. S'havia fet gros i fort, era bellíssim de cara i tenia els cabells bells i atapeïts. Manejava magníficament les armes. Era gentil en la conversa, era generós i sabia dominar-se a si mateix; era afable amb tothom i tothom l'estimava. Entre els fills d'en Njáll i en Höskuldur mai no hi havia desacords ni de paraula i de fets
2. (hróðurgóður, lofsællric -a en fama (ínclit)
◊ skjaldar haldendr láta hitt, at [vér] mynim hljóta rómusamt ór dómum -sœkjum rǫ́ð und ríkjan-, nema orðgóðr Arnketill haldi sakmǫ́lum órum við lof þjóðar; trúik vel grímu-galdrs geymi: els sostenidors d'escut (= els guerrers = els homes) diuen això: que, si l'Arnketill, ric en fama, no dóna suport a la meva causa obtenint l'aclamació del poble [assistent], la sentència em costarà molt cara - cerco l'ajuda del poderós [Arnketill], confio totalment en el guardador del cant de l'elm (galdr grímu = la batalla; el guardador de la batalla = el guerrer = l'home = Arnketill)
  Personalment, no entenc el sentit de la segona accepció d'aquest mot així com ho fa Finnur Jónsson que li dóna el significat de lofsæll, sinó com a sinònim d'orðfimur o orðsnjallur; el seu signficat, segons això, al meu entendre fóra: disert, eloqüent, facund. En aquesta segona accepció, el mot s'hauria d'entendre, per tant, com a el qui és bo amb les paraules, el qui és bo amb el maneig de les paraules.  
     

orð·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:
circumspecte -a  (caute o prudent en la tria de les paraules que diu)

orð·hagur, -hög, -hagt <adj.>:
que maneja bé la llengua, que sap fer anar bé la llengua

orð·hákur <m. -háks, -hákar. Dat. sg.: -hák o: -háki>:
persona f que té làbia (sovint amb la connotació de barrut o desvergonyit)

orð·heill <f. -heillar, no comptable>:
1. (blessunarorð, heillaorð[paraules f.pl de] benedicció, [paraules f.pl de] bona ventura
♦ hafa orðheill fyrir e-utenir paraules de benedicció per a...
◊ Ólafur sendir nú orð föður sínum að hann stæði úti og sæi ferð hans þá er hann fór á þenna nýja bæ og hefði orðheill fyrir: l'Olau envià llavors un missatge a son pare demanant-li que s'estigués a fora per veure la corrua que es dirigiria cap al nou mas i els pogués donar la seva benedicció
2. (formælingarorð, galdra- eða töfraþulafórmula f d'encantament
◊ orðheill þín scal engo ráða, þóttu, brúðr iotuns, bǫlvi heitir; hann scal drecca dýrar veigar, bið ec Óttari ǫll goð duga: núvia de l'ètun, el teu encanteri no sorgirà pas efecte per més malediccions i encanteris que hi posis: ell beurà el preuat nèctar, prego perquè tots els déus ajudin l'Óttarr

orð·heldinn, -heldin, -heldið <adj.>:
que manté la paraula donada, de paraula
♦ vera orðheldinn: mantenir la seva paraula

orð·heldni <f. -heldni, no comptable>:
fidelitat f a la paraula donada
♦ sýna orðheldni: mantenir la paraula donada
♦ hann er þekktur að orðheldni: és conegut per mantenir la seva paraula

orð·hengill <m. -hengils, -henglar>:
pedant m & f en l'ús del vocabulari, verbalista m & f

orðhengils·háttur <m. -háttar, no comptable>:
[pur] verbalisme m

orð·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
1. (orðsnjallur, orðfimurque troba el mot precís (o: just), de lèxic subtil (que troba o sap trobar el mot just, escaient)
2. (hnyttinn í orðumagut -uda, faceciós -osa (enginyós)

orð·heppni <f. -heppni, no comptable>:
precisió f a l'hora d'expressar-se

orð·hittinn, -hittin, -hittið <adj.>:
1. (orðsnjallur, orðfimurque troba el mot precís, de lèxic subtil (que troba o sap trobar el mot just, escaient)
2. (hnyttinn í orðumagut -uda, faceciós -osa (enginyós)

orð·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f de mot, constituent m de mot

orð·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:
mordaç, càustic -a (de llengua acerba, esmolada)

orðið¹:
nom. & ac. sg. det. de → orð “mot, paraula”

orðið²:
nom. & ac. sg. nt. de → orðinn, orðin, orðið “esdevingut -uda”

orðið³:
supí de → verða “esdevenir”

orð·illur, -ill, -illt <adj.>:
viperí -ina, de llengua verinosa
♦ hann er orðillur: té una llengua viperina

orðinn, orðin, orðið <adj.>:
esdevingut -uda (verða)
♦ orðinn hlutur: cosa feta, fet consumat
♦ það eru orðnir hlutir: això són fets consumats
♦ ég er orðinn einn eftir: ja només quedo jo, només he romàs jo tot sol
♦ ég er orðinn gamall: m'he fet vell
♦ ég er orðinn syfjaður: tinc son
♦ nú orðið: ara, avui [en] dia, actualment

orð·kringi <f. -kringi, no comptable>:
paraules recargolades, retòrica f [altissonant], verbositat f
◊ orðkringi þín mun þér illa koma, ef ec ræð á vág at vaða; úlfi hæra hygg ec at þú œpa munir, ef þú hlýtr af hamri hǫgg: la teva làbia t'acabarà ocasionant un bon disgust si aconsegueixo passar a l'altra banda de la badia; crec que udolaràs més fort que no un llop si reps un cop del meu martell

orð·krókar <m.pl -króka>:
subtileses semàntiques

orð·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
famós -osa
♦ vera orðlagður fyrir e-u: ésser famós per una cosa

orð·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense paraules
♦ gera e-n orðlausan: deixar algú sense paraula
♦ verða alveg orðlaus: quedar totalment sense paraules, no saber què respondre, perdre totalment la paraula

orð·lengja <-lengi ~ -lengjum | -lengdi ~ -lengdum | -lengte-ð (o: um e-ð)>:
allargar-se en un tema, esmerçar moltes paraules en un tema, estendre's en un tema, parlar prolixament d'una cosa
◊ hvað á ég að orðlengja framar um þetta? Mig mundi skorta tíma, ef ég færi að segja frá...: per què n'hauria de continuar parlant d'això? em mancaria el temps si parlava d'en...
◊ er ekki að orðlengja það: no cal que ens hi allarguem més

orð·ljótur, -ljót, -ljótt <adj.>:
malparlat -ada

orð·margur, -mörg, -margt <adj.>:
1. (sem inniheldur eða notar mörg orðric -a en vocabulari (text que conté molt de vocabulari & autor que empra molt de vocabulari)
2. (langorður og leiðinlegur, langdreginnprolix -a (innecessàriament llarg)

orð·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
de parla suau, que parla suaument
◊ orðmjúk tunga: llengua suau

orð·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMmorf m

orðmynda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
morfologia f

orð·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
formació f de mots

orðmyndunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
morfologia f derivacional i composicional

< orð·næfur, -næfur, -næfurt:
eloqüent, de llengua fàcil, que sap replicar o contestar
snótir heita þær, er orðnœfrar eru: snótir es diuen les [dones] que són hàbils amb la llengua

orð·rétt <adv.>:
literalment
♦ endurtaka e-ð orðrétt: repetir literalment una cosa
♦ skrifa e-ð orðrétt upp: transcriure literalment una cosa, anotar una cosa fidelment, tal i com hom l'ha sentida

orð·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
literal
♦ orðrétt vísun: citació f literal
♦ orðrétt þýðing: traducció f literal
♦ vera [nálega] orðréttur eins og...ésser [gairebé] idèntic, paraula per paraula, a...

orð·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en vocabulari, de vocabulari ric

orð·rómur <f. -róms, -rómar; pl. no hab.>:
rumor m,f, brama f, veu f
♦ kveða niður orðróm: desmentir un rumor, tallar un rumor
♦ sá orðrómur lagðist á að (o: hversu) <+ ind.>va córrer la brama que <+ ind.
♦ sá orðrómur er á kreiki að <+ subj.>corre la brama que <+ ind.

orð·rót <f. -rótar, -rætur>:
arrel f de mot

orð·ræða <f. -ræðu, -ræður; Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
1. (umræðadebat m, discussió f (acció o acte de discutir o debatre un tema, un afer etc.)
2. (samtalconversa f (xerrada)
◊ “Orðræða um aðferð” eftir René Descartes: “el discurs del mètode” del René Descartes

orð·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
1. (tilkynningcomunicat m (comunicació o anunci breu oficial o semioficial)
♦ orðsending til sjófarenda: comunicat per als navegants
2. (skilaboðmissatge m (notícia que es fa arribar a algú)

orðsifja·bók <f. -bókar, -bækur>:
diccionari etimològic
♦ íslensk orðsifjabók: diccionari etimològic de l'islandès

orðsifja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
etimologia f

orðsifjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
etimològic -a
♦ hafa einhver orðsifjaleg tengsl við e-ð: estar relacionat etimològicament amb...

orð·sifjar <f.pl -sifja>:
ètim m, etimologia f
♦ hverjar eru orðsifjar orðsins X?: quina és l'etimologia del mot X

orð·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
(viðkvæmur fyrir orðum annarrahipersensible, susceptible  (extremadament sensible al que hom diu. Lit.: que es posa malalt a causa del que li ha dit altri)
◊ "ekki skulum við vera orðsjúkir," segir Gunnar, "en það eitt skalt þú vinna héðan í frá er þú vilt": "no hem d'ésser hipersensibles pel que puguin haver dit", va dir en Gunnar, "però d'avui en endavant fés només el que vulguis fer"
◊ "eigi er eg orðsjúkur maður, en illa uni eg, að þú launar svo mína gerð, eða það þó, að menn ræni mig; því að eigi er þetta síður frá þér tekið": "no és que sigui un home massa susceptible al que puguin dir-me però estic força descontent per la forma com em recompenses pel que he fet i perquè m'han robat; perquè no és pas menys que si t'ho haguessin robat a tu"

orð·skipan <f. -skipanar, pl. no hab.>:
variant de → orðskipun “disposició o col·locació dels mots dins la frase”

orð·skipun <f. -skipunar, no comptable>:
<GRAMordre f dels mots, disposició f dels mots dins la frase

orðskipunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<GRAMsintaxi f (setningafræði)

orð·skrípi <n. -skrípis, -skrípi>:
grolleria f, paraula gruixuda (o: grollera; o: grossa), indecències f.pl i flastomies

< orð·skræpi <n. -skræpis, -skræpi>:
grolleria f, paraula gruixuda (o: grollera; o: grossa), indecència f
♦ Bjarna lét Erlingur hengja og mælti hann þá, sem hann var vanur, hin mestu orðskræpi áður hann var hengdurl'Erlingur va fer penjar en Bjarni i aquest, fins que no el van haver penjat, va proferir, com solia fer, les pitjors grolleries
♦ þá mælti Finnur jarl orðskræpi það er síðan er uppi haft, hversu reiður hann var er hann fékk eigi stillt orðum sínumllavors el iarl Finnur va proferir aquelles paraules grolleres que d'aleshores ençà palesen fins a quin punt estava tan irat que no podia controlar el seu llenguatge

< orð·skrök <n. -skröks, no comptable>:
grolleries f.pl, paraules gruixudes (o: grolleres; o: grosses), indecències f.pl i flastomies

orðs·kviður <m. -kviðar, -kviðir>:
proverbi m
◊ ger nú sem eg mæli, því að það er forn orðskviður, að eigi veldur sá, er varar annan. Nú veistu, hvað eg hefi um mælt: ara fés el que et dic, perquè hi ha un antic proverbi que diu ‘el qui avisa un altre, no és traïdor’. Ara ja saps què és el que hi dic
◊ það er forn orðskviður að veldurat sá er varar. Nú hefi eg sagt sem mér sýnist en fara skal eg með þér ef þú vilt: hi ha un antic proverbi que diu que qui avisa no és traïdor. Ara he dit el que em sembla i si vols, t'hi acompanyaré
◊ enn þat er forn orðskviðr, at ‘deyr dugga, þótt í dali skríði, þá er ǫll er ørlǫg farin’: i hi ha un antic proverbi que fa ‘quan se li ha acabat tota la seva vida, el nici mor encara que baixi a una vall [a amagar-s'hi]’
◊ ...og Ísrael skal verða að orðskvið (מָשָׁל, māˈšāl og spotti meðal allra þjóða: ...i Israel serà tema de proverbis i d'escarnis entre tots els pobles
◊ og þú munt verða að undri, orðskvið (מָשָׁל, māˈšāl og spotti meðal allra þjóða, þeirra er Drottinn leiðir þig til: esdevindràs motiu d'estupor, tema de proverbis i de burles entre tots els pobles on Jahvè et portarà
♦ Orðskviðir Salómons: <RELIGproverbis m.pl de Salomó, mixlé m.pl (מִשְׁלֵי שְׁלֹמֹה
  Traducció del mot māˈšāl a la Bíblia islandesa del 1908-1912.  
     

orð·skýrandi <m. -skýranda, -skýrendur>:
glossador m, glossadora f

orð·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:
explicació f d'un mot, glossa f

orð·slyngur, -slyng, -slyngt <adj.>:
hàbil en el parlar, de paraules eloqüents, eloqüent

orð·snar, -snör, -snart <adj.>:
prompte -a i agut -uda
◊ hvöss og orðsnar tunga hennar: la seva llengua aguda i esmolada

orð·snápur <m. -snáps, -snápar>:
discursejaire m
◊ en nokkrir Epikúrei og Stóiki, veraldlegir spekingar, þráttuðu við hann. Og sumir sögðu: Hvað vill þessi orðsnápur (ὁ σπερμολόγος -όγου, ὁ σπερμολόγος οὗτος til segja? En aðrir mæltu: Það sýnist sem hann vilji nýrra guða boðari vera, - fyrir því hann hafði boðað þeim Jesúm og af upprisunni: però alguns epicuris i estoics, savis seculars, es posaren a disputar amb ell. I alguns deien: "què vol dir aquest discursejaire?" Però d'altres deien: "Sembla que vulgui ésser anunciador de nous déus", perquè ell els havia anunciat Jesús i la resurrecció

orð·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
eloqüència f, facúndia f, facilitat f de paraula
◊ hann kann mest af skáldskap, og af honum er bragur kallaður skáldskapur, og af hans nafni er sá kallaður bragur karla eða kvenna er orðsnilld hefur framar en aðrir, kona eða karlmaður: [aquest ans] entén sobretot de poesia i d'ell en deriva la designació de la poesia com a bragur i del seu nom també en provenen les designacions bragur karla i bragur kvenna que hom empra per a designar tot home o dona que tinguin una eloqüència superior a la dels altres

orð·snilli <f. -snilli, pl. no hab.>:
1. (mælskaeloqüència f (do de la paraula)
2. (orðleiknidomini m de la llengua (mestria a l'hora d'escriure o parlar la llengua)

orð·snillingur <m. -snillings, -snillingar>:
1. (mælskur maðureloqüent m & f (persona que té el do de la paraula)
2. (maður sem er orðleikinnmestre m de la llengua, mestra f de la llengua (gran estilista, mestre d'estil, tant a l'hora d'escriure com de parlar)

orð·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:
variant de orðsnjallur ‘eloqüent’

orð·snjallur, -snjöll, -snjallt <adj.>:
eloqüent, que té facilitat de paraula, de verb fàcil

orð·spakur, -spök, -spakt <adj.>:
de paraules sàvies, savi sàvia en el parlar, que parla amb saviesa

orð·speki <f. -speki, pl. no hab.>:
saviesa f en el que hom diu
◊ fór þá Óðinn, ǀ at freista orðspeki ǁ þess ins alsvinna iǫtuns; ǁ at hǫllo hann kom, ǀ oc átti Íms faðir; ǁ inn gecc Yggr þegar: aleshores l'Odin va anar a posar a prova la saviesa de l'ètun omniscient. Va arribar al palau que posseïa el pare de l'Ímr. L'Yggr hi va entrar al punt
◊ Vafþrúðnir qvað: “Ey manni þat veit, ǀ hvat þú í árdaga ǁ sagðir í eyra syni; ǁ feigom munni ǀ mælta ec mína forna stafi ǁ oc um ragna rǫc. ǁ Nú ec við Óðin ǀ deildac mína orðspeki, ǁ þú ert æ vísastr vera”: en Vafþrúðnir digué: “Cap home no sap què li digueres a ton fill a l'orella en els dies dels temps primerencs. Amb una boca encomanada a la mort t'he contat els meus coneixements de les coses dels temps remots i del ragnaroc. Adés he provat la meva saviesa amb la de l'Odin: tu[, Odin,] sempre seràs el més savi de [tots e]ls éssers”

orð·spor <n. -spors, pl. no hab.>:
[bon] nom m, reputació f
♦ af orðspori: <LOC FIGd'oïdes, d'haver-ho sentit a dir

orð·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:
de paraules ponderades, que parla d'una manera mesurada i controlant el que diu, que parla tranquil·lament i amb ponderació
◊ hann var mikill maður vexti og rammur að afli, dökkur á hár og svo á skinnslit, vel orðstilltur og þó skapbráður: era un home alt i molt forcegut, de cabells foscos i de pell de color semblant, era molt ponderat en el que deia i tanmateix, de geni viu
◊ Þorbergur Árnason var miklu betur orðstilltur en Finnur en þó fýstist Þorbergur í brott að fara og heim til bús síns: en Þorbergur Árnason parlava d'una manera molt més ponderada que no pas en Finnur però, així i tot, en Þorbergur tenia ganes de partir i tornar al seu mas
◊ þau áttu son þann er Helgi var kallaður. Helgi fæddist upp. Fálátur var hann og vel orðstilltur. Lagðist mönnum rómur á hversu hann gerðist: tingueren un fill que es va dir Helgi. En Helgi va créixer fins a fer-se un home. Era de poques paraules i ben mesurat en el que deia. La gent parlaven del gran que s'havia fet

orðs·tír <m. -tírs, no comptable>:
1. (vegsemdglòria f (reconeixement general a uns fets que mereixen distinció)
♦ falla með góða orðstír: <MILcaure amb glòria
2. (frægð[bona] fama f (anomenada, renom)
◊ deyr fé, ǀ deyja frœndr, ǁ deyr sjálfr it sama; ǁ en orðstírr ǀ deyr aldregi, ǁ hveim er sér góðan getr: el bestiar mor, els parents moren, i també mor un mateix, però mai no mor la fama de l'home que s'ha guanyat una bona reputació
♦ geta sér orðstír fyrir e-ð: <LOC FIGfer-se un nom per una cosa
3. (lof, hróslloança f (llaor, encomi)

orð·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
<GRAMradical m

orðstöðu·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
concordança f

orð·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:
hipersusceptibilitat f, sensibilitat excessiva al que hom pugui dir

orð·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
famós -osa, amb anomenada

orð·tak <n. -taks, -tök>:
1. (talsháttur, orðatiltækifrase feta, locució f [idiomàtica] (idiomatisme, expressió idiomàtica, modisme)
2. (máltæki, málshátturdita f, adagi m (proverbi, sentència)
◊ mannsson, hvaða orðtak (מָשָׁל, māˈšāl er þetta, sem þér hafið í Ísraelslandi, er þér segið: ,Tíminn dregst, og allar vitranir reynast marklausar'?: fill de l'home, què voleu dir sobre la terra d'Israel amb aquest proverbi: "els dies passen i tota visió s'esvaneix!"
◊ orðtök um hyggindin: dites sobre la prudència
♦ gamalt íslenskt orðtak segir...:  hi ha una vella dita islandesa que fa...
3. (einkunnarorðdivisa f (lema)
4. (samræðaconversa f (xerrada)
♦ eiga orðtak við e-n: <LOC FIGfer-la petar amb algú
♦ fallast orðtök: <LOC FIGquedar sense saber què dir, quedar sense paraules
♦ það var eitt orðtak allra: <LOC FIGtothom hi va estar d'acord, hi va haver unanimitat general al respecte

orð·taka <f. -töku, pl. no hab.>:
buidatge m (extracció de mots d'un escrit, esp. amb finalitat lexicogràfica)

orð·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekiðe-ð>:
fer el buidatge de (extreure mots d'un escrit, esp. amb finalitat lexicogràfica)

orðtaka- <en compostos>:
de girs idiomàtics, de locucions idiomàtiques

orðtaka·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
fraseologia f

orðtaka·safn <n. -safns, -söfn>:
recull m de fraseologismes

orð·tíðni <f. -tíðni, no comptable>:
freqüència f d'ús [d'un mot]

orð·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
variant de orðtak ‘locució [idiomàtica], expressió [idiomàtica], gir [idiomàtic]’

orðu·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
*peix medalla f  (peix Polyipnus polli)

orðu·mark <n. -marks, -mörk>:
condecoració f

orð·vana <adj. inv.>:
sense paraules

orð·vandur, -vönd, -vant <adj.>:
1. (viðkvæmur fyrir orðum annarrasusceptible  (extremadament sensible al que hom diu)
◊ ekki mun þetta ráða verðgetum þínum og þarftu eigi svo orðvönd að vera: això no ha de decidir el que tu vulguis servir-me a taula i no has d'ésser tan susceptible
1. (orðgætinncaute -a en el parlar, circumspecte -a  (prudent a l'hora de parlar)

orð·var, -vör, -vart <adj.>:
circumspecte -a, discret -a  (caute o prudent en la tria de les paraules que diu)

orð·vondur, -vond, -vont <adj.>:
malparlat -ada, groller -a en la forma de parlar 

oregano <n. oregano, no comptable>:
<CULINorenga f  (fulles esmicolades, seques o fresques, d' Origanum vulgare)

orf <n. orfs, orf>:
mànec m de falcella 
♦ slá með orfi og ljá: <LOCsegar el fenàs, fer la sega del fenàs (amb la falcella)

Orfeifur <m. Orfeifs, pl. no hab.>:
Orfeu m (᾿Ορφεύς)
◊ “Orfeifur og Evridís” eftir Christoph Willibald Gluck: “Orfeu i Eurídice” de Christoph Willibald Gluck

org <n. orgs, org>:
1. (öskurudol m, bram m (crit molt fort de persona)
2. (hávær grátur í börnumbram m (plor fort i desconsolat d'infant)
3. (öskur ljónsrugit m, bram m (crit de lleó)

orga <orga ~ orgum | orgaði ~ orguðum | orgað>:
1. (öskraudolar, bramar (cridar molt fort una persona)
2. (grátabramar (plorar fort i desconsoladament)
3. (um ljónrugir, bramar (lleó)

organ <n. organs, orgön>:
variant de orgel ‘orgue’

organisti <m. organista, organistar>:
organista m & f

organ·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
organista m & f

organ·leikur <m. -leiks, no comptable>:
variant de orgelleikur ‘música d'orgue’

organ·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
variant de orgelpípa ‘canó d'orgue, tub d'orgue’

orgel <n. orgels, orgel>:
<MÚSorgue m 
♦ stíga orgelið: <MÚSentonar l'orgue [amb els peus]
♦ → Stalínorgel “orgues d'Stalin”

orgel·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
<MÚSmanxa f (o: manxes f.pld'orgue

orgel·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
<MÚSorganista m & f

orgel·leikur <m. -leiks, no comptable>:
música f d'orgue (depenent de la manera de tocar de l'organista & interpretació organística)

orgel·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
<MÚScanó m d'orgue, tub m d'orgue

orgel·sláttur <m. -sláttar, no comptable>:
variant de orgelleikur ‘música d'orgue’

orgel·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
<MÚSorguener m, orguenera f

orgel·tónleikar <m.pl -tónleika>:
<MÚSconcert m d'orgue

orgel·undirleikur <m. -undirleiks, pl. no hab.>:
acompanyament m a l'orgue

orgía <f. orgíu, orgíur. Gen. pl.: orgía>:
orgia f

origami <f. origami, no comptable>:
origami m, papiroflèxia f (pappírsbrot)
♦ brjóta [saman] origami: fer figures d'origami
♦ námskeið í origami: curs d'origami

orka <f. orku, no comptable>:
1. (afl, krafturforces f.pl (capacitat de fer força, vigoria)
♦ neyta allrar orku: esforçar-se al màxim, aplicar totes les seves forces al màxim
2. (hæfileiki til að framkvæma vinnuenergia f (potència, capacitat per fer un treball)
♦ endurnýjanleg orka: energia renovable
♦ vera fullur orku: ésser (o: estar) ple d'energia
♦ tegund orku (o: mismunandi form orku)tipus d'energia
♦ → efnaorka “energia química”
♦ → hreyfiorka “energia cinètica”
♦ → hulduorka “energia fosca”
♦ → jarðvarmaorka “energia geotèrmica”
♦ → kjarnorka “energia nuclear”
♦ → ljósorka “energia lluminosa”
♦ → raforka “energia elèctrica”
♦ → rafsegulorka “energia electromagnètica”
♦ → sólarorka “energia solar”
♦ → staðarorka “energia potencial”
♦ → stöðuorka “energia potencial”
♦ → umframorka “excedent d'energia, energia sobrant”
♦ → varmaorka “energia tèrmica (o: calòrica)
♦ → vatnsorka “energia hidràulica (o: hidroelèctrica)
♦ → vindorka “energia eòlica
♦ → vöðvaorka “energia muscular”

orka <orka ~ orkum | orkaði ~ orkuðum | orkaðá e-n>:
fer efecte sobre (o: en) algú
◊ síðan veltu þeir honum á fjöru ofan og kvistuðu þar bál mikið, slógu síðan eldi í og veltu þar í Þórólfi og brenndu upp allt saman að köldum kolum og var það þó lengi að eigi orkaði eldur á Þórólf: després, varen fer rodolar el cadàver d'allà dalt fins a la platja on hi varen acaramullar branques per fer-hi una gran foguera, li prengueren foc i hi féren rodolar el cadàven d'en Þórólfur i el cremaren fins a deixar-lo convertit en cendra i tanmateix, els va caldre molt de temps per aconseguir-ho perquè el foc no li feia res a en Þórólfur
<orka orða á e-n: adreçar-se a algú
♦ orka e-u (o: < e-s)ésser capaç d'una cosa, dur a terme una cosa
◊ kallaði hann þá á Bárð föður sinn og litlu síðar kom hann og orkaði Bárður öngu. Færðu þeir hinir dauðu hann í reikuð svo hann náði hvergi í nánd að koma: aleshores va invocar en Bárður, son pare, [perquè l'ajudés] i poc després aquest va aparèixer, però en Barður no va poder fer res: els morts el malmenaven tant que no aconseguia ni acostar-s'hi
◊ drottning kveðst gjarna vilja gera hans vilja í öllu því, er hún orkaði, -- "en til þessarar yðvarrar beiðslu kann ek sízt að leggja, með því at ek kann eigi þau ráð til gefa, at yðar frami eða sæmd mætti aukast við, þar sem svá er við illan um at eiga sem Hrólfr Írakonungr er, því at hann er harðr konungr ok illrar náttúru: la reina va dir que de gust faria la seva voluntat d'ell en tot el que ella pogués -- "però pel que fa a la vostra petició, sóc la darrera en poder-hi fer res car no sabria aconsellar-hi res que pogués augmentar la vostra fama i honor ja que es tracta d'heure-les amb algú tan dolent com ho és en Hrólfr, el rei dels irlandesos, car és un rei sever i dolent per natura"
◊ konungr mælti: "Hvar skal ek þess orka?": on ho puc fer jo això?
◊ sem konungr heyrði tillögu drottningar, lét hann orka til prýðiligrar veizlu, býðr þangat fyrst at upphafi Hringi konungi við öllu sínu föruneyti, ok þar með kallar hann til þessarar veizlu marga aðra ríka menn ok vitra, þá er konungr vildi ráð af þiggja: quan el rei va haver sentit la proposta de la reina, va fer disposar un magnífic banquet, convidant-hi primer de tot el Rei Hringr amb tota la seva escorta i, amb ells, crida a aquest banquet molts altres homes poderosos i savis a qui volia demanar consell
♦ það orkar tvímælis: <LOC FIGno és segur, és dubtós
♦ allt orkar tvímælis þá er gert er: <LOCno hi ha res que només culli lloances quan ja està fet; quan una cosa està acabada, no només recull lloances

orkering <f. orkeringar, no comptable>:
frivolité f (treball de malla)

orkidea <f. orkideu, orkideur>:
variant de orkídea ‘orquídia’

orkidía <f. orkidíu, orkidíur>:
variant de orkídea ‘orquídia’

orkídea <f. orkídeu, orkídeur>:
orquídia f (brönugras)

orkn <n. orkns, orkn>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

Orkneyinga saga <f. sögu, no comptable>:
<LITERHistòria f dels Orcadenses, història escrita versemblantment per un islandès vers el 1192, any de la canonització del iarl Rǫgnvaldr Kali Kolsson (“Sant Ronald”). Conta la història dels iarls de les Òrcades -començant amb la genealogia del iarl Rǫgnvaldr Eysteinsson ríki- i anant fins a la mort a Dublín el 1171 de Sveinn Ásleifarson. Entre el 1234 i el 1235 hom li va afegir diversos capítols

Orkneyingur <m. Orkneyings, Orkneyingar>:
orcadès m, orcadesa f, orcadense m & f

Orkn·eyjar <f.pl -eyja>:
[Illes] Òrcades f.pl (arxipèlag)

orkneyskur, orkneysk, orkneyskt <adj.>:
orcadès -esa, orcadense

orku·birgðir <f.pl -birgða>:
reserves f.pl d'energia, reserves energètiques

orku·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:
règim energètic, producció f i subministrament m d'energia elèctrica
♦ orkubúskapur heimsins: subministrament energètic mundial

orku·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir>:
beguda energètica

orku·fár, -fá, -fátt <adj.>:
amb migrades forces
♦ e-m verður orkufá: a algú li van mancant les forces, un es va quedant sense forces
◊ nú kastar Drǫttr knettinum at Fullsterk. Hann greip á móti annarri hendi. Þorsteinn sá, at honum varð orkufátt, ok hljóp undir knǫttinn. Þeir snǫruðu at Frosta, því at kapparnir stóðu fremstir við hvárntveggja bekkinn: llavors en Dröttr va llançar la pilota a en Fullsterkr. Aquest la va agafar amb una mà. En Þórsteinn va veure que s'anava quedant sense forces i va córrer a sota de la pilota. Van llançar la pilota cap al Frosti perquè els campions estaven davant de tot dels dos bancs

orku·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
flux m d'energia

orku·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f d'energia, producció energètica

orku·frekur, -frek,-frekt <adj.>:
que consumeix molta d'energia
♦ orkufrekur iðnaður: indústries amb gran consum energètic

orku·gildi <n. -gildis, pl. no hab.>:
valor energètic
♦ orkugildi metans: el valor energètic del metà, la càrrega energètica del metà

orku·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
font f d'energia
♦ endurnýjanlegur orkugjafi: font d'energia renovable

orku·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
balanç energètic

orku·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
balanç energètic

orku·kreppa <f. -kreppu, pl. no hab.>:
crisi f d'energia, crisi energètica

orku·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense energia

orku·lind <f. -lindar, -lindir>:
font f d'energia, font energètica, recurs energètic
♦ endurnýjanlegar orkulindir: recursos energètics renovables

orku·mál <n. -máls, -mál>:
qüestió energètica

orku·munur <m. -munar, pl. no hab.>:
diferència f d'energia

orku·neysla <f. -neyslu, no comptable>:
consum m d'energia, consum energètic

orku·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
aprofitament m de l'energia

orku·nýting <f. -nýtingar, no comptable>:
ús m de l'energia, utilització f d'energia

orku·pólitík <f. -pólitíkur, pl. no hab.>:
política energètica

orku·sóun <f. -sóunar, no comptable>:
malbaratament m d'energia, balafiament m d'energia, tudament m d'energia (Mall.

orku·sparandi, -sparandi, -sparandi <adj.>:
estalviador -a d'energia

orku·sparnaður <m. -sparnaðar, no comptable>:
estalvi m d'energia, estalvi energètic

orku·stig <n. -stigs, -stig>:
nivell m d'energia

Orku·stofnun <f. -stofnunar, pl. no hab.>:
Agència f [Nacional] de l'Energia

orku·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
punt energètic, txakra m (o: txacra m) (en certes creences i religions: indret amb una alta acumulació d'energia)

orkustöðva·opnun <f. -opnunar, no comptable>:
obertura f dels txakres (o: txacres)

orku·tölur <f.pl -talna>:
xifres f.pl sobre l'energia, estadístiques f.pl sobre l'energia

orku·vana <adj. inv.>:
sense forces
◊ hann sá þar á hól einum jǫtun mikinn ok eina flagðkonu. Þau drógust um einn gullhring, ok varð hún orkuvana fyrir honum, ok fór hann hrakliga með hana, ok mátti þar sjá viðrlitamikil skǫp, því at hún var stuttklædd. Hún loddi á hringinum eftir megni: allà, a dalt d'un pujol, hi va veure un gran ètun i una flagd. Tenien un estira-i-arronsa per un anell d'or i ella es va quedar sense força i ell aleshores va començar a donar-li una malmenada feresta i, mentre ho feia, es podia veure la seva fufa descomunal perquè ella portava una roba curta. Ella s'aferrava a l'anell amb totes les forces que podia
◊ blóð rann í augu Agli af sári því, sem hann hafði fengit, ok varð hann þó sýnt orkuvana. Ásmundr greip undan Hildi báða fœtrna, en Egill helt í hǫfuðit, ok brutu þeir hann ór hálsliðunum, ok urðu þat hans ævilok: la sang que li brollava de la ferida que havia rebut, inundava els ulls de l'Egill i era evident que les forces li començaven a mancar. L'Ásmundr va agafar en Hildir per tots dos peus mentre l'Egill l'agafava pel cap i així el va desnucar i això va ésser la fi de la seva vida

orku·veita <f. -veitu, -veitur>:
abastament energètic

orku·ver <n. -vers, -ver>:
central elèctrica

orku·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
obtenció f d'energia (esp. per part dels ésser vivents)

orku·yfirborð <n. -yfirborðs, pl. no hab.>:
superfícies f.pl d'energia [potencial]

orku·þörf <f. -þarfar, no comptable>:
demanda f d'energia

or·lof <n. -lofs, -lof>:
1. (frívacances f.pl (permís per absentar-se, remuneradament, del treball durant un cert temps)
♦ fara í orlof: anar-se'n de vacances
♦ → fæðingarorlof “baixa per maternitat”
2. (orlofsferðviatge m de vacances (viatge fet durant les vacances)
♦ fara í orlof út á land: anar a passar uns dies d'esbargiment al camp
3. (orlofsfépaga-extra f (d'estiu, per a les vacances)
4. (brottfararleyfipermís m (llicència per anar-se'n, per absentar-se del seu superior; català antic: comiat)
♦ beiðast orlofs af e-m: demanar comiat a algú, donar permís a algú (per anar-se'n)
◊ en að nokkrum tíma liðnum beiddist ég orlofs af konungi: però al cap d'un temps vaig sol·licitar el permís del rei [per tornar-me'n]
♦ biðja sér e-n orlofs: demanar comiat a algú
◊ en er veturinn leið af og sumar kom, þá bað Bárður sér orlofs konung að fara að vitja ráðs þess, er honum hafði heitið verið hið fyrra sumar: i quan l'hivern tocava a la seva fi i ja s'anava acostant l'estiu, en Bárður va demanar comiat al rei per anar-se'n a casar, tal i com li ho havien promès l'estiu anterior
♦ fá orlof: prendre comiat d'algú, rebre comiat d'algú
◊ en er hann fékk orlof, þá bað hann Þórólf fara með sér norður þangað;: després de rebre comiat per anar-se'n, va demanar a en Þórólfur que l'acompanyés en el seu viatge cap al nord
♦ gefa e-m orlof: donar comiat a algú
◊ berið þau orð mín Ólafi konungi, að eg vil gefa honum orlof til þess að fara heim til Skotlands með lið sitt: porteu aquestes paraules meves al rei Ólafur: que vull donar-li comiat perquè se'n torni a Escòcia, a casa seva, amb la seva host
◊ eg vil beiðast herra að þér gefið mér orlof til Íslands: vull sol·licitar de Vós, senyor, que em doneu comiat per a tornar a Islàndia
♦ veita e-m orlof: donar comiat a algú, donar permís a algú (per anar-se'n)
◊ ...þá sagði Hadad við Faraó: "Veit mér orlof, að ég megi fara til ættlands míns": ...aleshores Hadad va dir al Faraó: "dóna'm permís per anar al meu país"
5. (leyfipermís m (vènia)
◊ hvárt skal ek mæla í orlofi, konungr, þat er mér líkar?: puc parlar amb franquesa, rei, i dir el que em plagui?
  El mot orlof té, en islandès medieval, el mateix significat que el català comiat i el francès congé. Mentre que, però, en francès i en islandès els mots orlof i congé prenen el significat de vacances, en català el mot medieval només hi desenvolupa el significat de salutació entre dues o més persones abans de separar-se.

El francès
congé presenta el doble significat de comiat i vacances alhora.
 
     

orlofs·ár <n. -árs, -ár>:
<JURany m vacacional
  L'orlofsár és definit per la Llei sobre les Vacances (lög um orlof) del 10 de febrer del 1943 com el període d'un any comptat entre el 15 de maig i el14 de maig de l'any següent. Els dies de vacances a què el treballador tenia dret per llei es calculaven a partir de les setmanes treballades durant aquest període de temps.  
     

orlofs·búðir <f.pl -búða>:
campament m de vacances

orlofs·dagar <m.pl -daga>:
dies m.pl de vacances

orlofs·dvalarstaður <m. -dvalarstaðar, -dvalarstaðir>:
centre turístic, allotjament m durant les vacances

orlofs·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de vacances

orlofs·fé <n. -fjár, pl. no hab.>:
retribució f extra per les vacances

orlofs·garður <m. -garðs, -garðar>:
complex turístic

orlofs·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
vacances f.pl pagades (d'acord amb l'estipulat per la llei: actualment, 24 dies feners a l'any)

orlofs·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
casa f de vacances f.pl, casa f d'estiueig (casa que es lloga per anar-hi a passar les vacances)

orlofs·hús <n. -húss, -hús>:
xalet m, casa f de vacances f.pl, casa f d'estiueig (casa que es lloga per anar-hi a passar les vacances. Molts d'organismes, com ara els sindicats, solen posseir cases d'aquest tipus que lloguen a preus assequibles a llurs afiliats)

orlofs·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
apartament m per les vacances

orlofs·laun <n.pl -launa>:
paga f extra per les vacances

orlofs·lög <n.pl -laga>:
llei f sobre les vacances

orlofs·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
<HISTsegell m de vacances
◊ Póst- og Símamálastjórnin vekur hér með athygli launagreiðenda á því, að frestur til að fá orlofsmerki endurgreidd rennur út 31. desember 1973, sbr. reglugerð um orlof nr. 150 frá 21. Júní 1972: la Direcció dels Serveis Postals i Telefònics reclama, per mitjà d'aquest anunci, l'atenció dels pagadors dels salaris sobre el fet que el termini per al reemborsament de l'import dels segells de vacances venç el 31 de desembre del 1973 segons el que disposa el Reglament sobre les Vacances Nº 150 de 21 de juny del 1973
  La nova llei islandesa sobre les vacances o hin nýju lög um orlof, aprovada per l'Alþingi el 10 de febrer del 1943 i entrada en vigor pel maig d'aquell mateix any, va introduir les vacances pel sistema de segells. D'acord amb aquest sistema, l'empresa contractadora, en el moment de pagar la setmanada al treballador o a la treballadora, havia de pagar-li l'equivalent al 4% (aquest percentatge canviaria al llarg del temps en el qual aquest sistema va estar vigent) del sou brut en concepte de paga de vacances. El treballador o la treballadora tenia constància d'aquests diners per mitjà d'una cartilla de vacances o orlofsbók, a la qual l'empresa contractant anava aferrant els segells de vacances o orlofsmerki, uns segells que l'empresa adquiria a qualsevol oficina i/o estafeta de correus. Un cop acabat l'any vacacional o orlofsár, el treballador podia canviar la cartilla per diners en metàl·lic a fi pagar-hi les vacances. El sistema de vacances per segells estigué vigent fins al 1971. El sistema de vacances per segells estava inspirat en les Arbeiter-Urlaubsmarken de l'Alemanya nacional-socialista.  
     

orlofs·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
1. <GENdret m sobre les vacances, legislació f en matèria de vacances
2. (orlofsréttindidret m [legal] a les vacances (facultat, establerta per la llei, de tenir i poder gaudir de períodes de vacances)

orlofs·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
<HISTcaixa f de vacances, mútua f de vacances

orlofs·staður <m. -staðar, -staðir>:
centre turístic, centre m vacacional

orlofs·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m de vacances

orlofs·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea f recreacional, complex turístic

orma·bæli <n. -bælis, -bæli>:
cau m (o: niu m) de serps

orma·göng <n.pl -ganga>:
<ASTRONforat m de cuc
♦ fara í gegnum ormagöng: travessar un forat de cuc

orma·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
<MITOLbasilisc m

orma·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
<MEDantihelmíntic m

Ormar <m. Ormars, pl. no hab.>:
Ormar m (andrònim)

orma·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MED & VETERhelmintiasi f

orma·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MED & VETERque té cucs

orm·dreki <m. -dreka, -drekar>:
<MITOLdrac m serpentiforme
◊ þá varð þjóðskæður þriðju sinni eitur-ormdreki illskur fylldur, að ræsi réðst þá rými gafst, heitur, höðefldur að hjálsi greip, beit að beini: llavors i per tercera vegada, el destructor del poble, el verinós drac serpiforme, ple de maldats, va atacar el rei tan bon punt se'n donà l'ocasió: [amb alè] ardent i enardit pel combat el va agafar pel coll i l'hi clavà mossegada fins a l'os (Béowulf 2687-2692

orm·smoginn, -smogin, -smogið <adj.>:
rosegat -ada pels cucs, menjat -ada pels cucs

ormur <m. orms, ormar>:
1. <GENcuc m<† & LITverm m
◊ loks þegar endað ég lífsins hef daga, loks þegar ormarnir hold þetta naga - bænheyr mig, drottinn, ég bið um að fá byggja með ástvinum draumland mitt þá!: quan a la fi acabi els dies de la meva vida, quan, a la fi, els cucs roseguin aquesta carn - eixou-me, senyor, et demano que em concedeixis de viure, llavors, amb els amics estimats, en aquesta terra dels meus somnis!
♦ → silkiormur “cuc de seda”
2. (sníkjudýrcuc m, helmint m (paràsit intestinal)
3. (lyngormurdrac m [serpentiforme] (animal fabulós)
◊ en þat er sǫgn manna síðarr at Búi hafi at ormi orðit ok lagzt á gullkistur sínar; en vér hyggjum þat til þess haft vera, at þar hafi ormrinn sézt á Hǫrungavági, ok kann vera, at nokkur ill vættr hafi lagizt á fét, ok sýnzt þar síðan: però temps després la gent va començar a contar que en Búi s'havia convertit en drac i s'havia posat damunt les seves caixes plenes d'or. Nosaltres, però, creiem que el motiu d'aquesta història és que van veure un drac a Hǫrungavágr i és possible que algun mal vættr s'ajoqués damunt el tresor i que, de llavors ençà, s'hagi deixat veure per allà
◊ Kastór kóngr hefir þat sagt at þeim mundi hann gefa sína dóttur, sem sigrar orminn er Mábil heitir: el rei Kastor ha declarat que donarà sa filla en matrimoni al qui venci el drac que es diu Mábil
4. (naðraserp m (rèptil)
El drac del Lagarfljót
(Eptir sögn skólapilta úr Múlasýslu 1843
-
segons em van referir uns escolars de la comarca de Múli, 1843)
 
Það bar til einu sinnu í fornöld, að kona nokkur bjó á bæ einum í Hèraðinu við Lagarfljót. Hún átti dóttur eina vaxna. Henni gaf hún gullhríng. Þá segir stúlkan: „Hvernig get eg haft mest gagn af gullinu því arna, móðir mín?“ „Legðu það undir lýngorm,“ segir konan. Stúlkan tekur þá lýngorm, og lætur gullið undir hann og leggur ofan í trafeskjur sínar. Liggur ormurinn þar nokkra daga. En þegar stúlkan fer að vitja um eskjurnar, er ormurinn svo stór orðinn, að eskjurnar eru farnar að gliðna í sundur. Verður stúlkan þá hrædd, þrífur eskjurnar og kastar þeim með öllu saman í fljótið. Líða svo lángir tímar, og fara menn nú að verða varir við orminn í fljótinn. Fór hann þá að granda mönnum og skepnum, sem yfir fljótið fóru. Stundum teggðist hann upp á fljótsbakkana og gaus eitri ógurlega. Þókti þetta horfa til hinna mestu vandræða, en einginn vissi ráð til að bæta úr þeim. Voru þá feingnir til Finnar tveir. Áttu þeir að drepa orminn og ná gullinu. Þeir steyptu sèr í fljótið, en komu bráðum upp aptur. Sögðu Finnarnir, að hèr væri við mikið ofurefli að eiga, og væri ekki hægt að bana orminum, eða ná gullinu. Sögðu þeir að annar ormur væri undir gullinu, og væri sá miklu verri en hinn. Bundu þeir þá orminn með tveimur böndum. Lögðu þeir annað fyrir aptan bæksslin, en annað aptur við sporðinn. Ormurinn getur því eingum grandað, hvorki mönnum nè skepnum, en við ber, að hann setur upp kryppu úr bakinu, og þykir það jafnan vita á stórtíðindi, þegar það sèst, t. d. harðæri eða grasbrest. Þeir sem einga trú leggja á orm þenna, segja, að það sè froðusnakkur, og þykjast hafa sagnir um það, að prestur nokkur hafi ekki alls fyrir laungu róið þar þvert yfir, sem ormurinn sýndist vera, til að sanna með því sögu sína, að hann sè einginn¹.
 
 
Això era una dona, fa molt de temps, que vivia a un mas situat a la regió del Lagarfljót. Tenia una filla en edat de casar-se i li va donar una tumbaga d'or. La noia li va demanar “com li puc treure el màxim profit a aquest or, mare?”. Sa mare li va respondre: “posa'l davall una serp de bruguera (serp de bruguera = drac)!”. La noia va agafar aleshores una serp de bruguera, li va posar l'or al dessota i els va ficar a tots dos, or i serp de bruguera, a dins la seva capsa de la roba blanca i els hi va deixar estar uns dies. Quan la noia va anar a mirar a dins la capseta, la serp de bruguera s'hi havia engrossit tant, que estava a punt de fer esclatar la capsa. Aleshores la noia es va espantar molt, va agafar la capsa i la va tirar a dins el riu amb tot el que hi havia a dins. Va passar molt de temps i assús-suaixí, la gent va començar a reparar en el drac del riu. Aquest va començar a matar els homes i les bèsties que travessaven el riu. De vegades s'estirava a la riba del riu i escopia verí d'una manera horrible. La situació amenaçava de tornar extremadament difícil, i tanmateix, la gent no sabien pas com posar-hi remei. Aleshores van encomanar a dos lapons que ho solucionessin: havien de matar el drac i recuperar l'or. Els lapons es van capbussar dins el riu però en van tornar a sortir de seguida. Van dir que les forces del drac eren molt superiors a les seves i que era impossible matar-lo o recuperar l'or. A més a més, varen fer a saber que davall l'or hi havia un segon drac que era molt pitjor encara que no pas el primer. Després d'això, varen fermar el drac amb dues cordes, n'hi passaren una per les aletes i l'altra, per la cua. D'aquesta manera, el drac almenys ja no podria matar ningú més, ni gent ni animals. De tota manera, el drac continua podent-se estarrufar i aixecar l'esquena i quan ho fa, la gent ho considera un senyal de grans esdeveniments, per exemple, que hi haurà un temps de fam i carestia o que no hi haurà prou fenàs per alimentar el bestiar. Els qui no creuen pas en l'existència d'aquest drac, diuen que només són imaginacions de la gent i els sembla haver sentit a dir que no fa gaire un pastor hauria travessat el riu amb una barca a rems per l'indret on es considera que hi ha el drac a fi de provar, d'aquesta manera, que no n'hi ha cap.
 
 
1. Sjá Dr. Maurers Isl. Volkss., 175. bls. Kvæði sèra Stefáns, 8. bls., og Ferðabók Eggerts, 793. bls.
 
 
1. Vulgueu veure les Llegendes populars islandeses del Dr. Maurer, p. 175 ss.; els Poemes de mossèn Stefán [Ólafsson], p. 8 ss., i el Viatge a Islàndia de l'Eggert [Ólafsson], p. 793 ss.
 
Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintýri safnað hefir Jón Árnason. Fyrsta Bindi. Leipzig að forlagi J. C. Hinrichs's Bókaverzlunar, 1862. Pp. 638-639.
Una edició electrònica d'aquest text es pot consultar a: 1 i 2.

Konrad von Mauer, Isländische Volkssagen der Gegenwart: http://www.archive.org/stream/islndischevolks00maurgoog#page/n191/mode/1up

Eggert Ólafsson: http://www.archive.org/details/voyageenislande01lagoog, http://www.archive.org/details/voyageenislande02lagoog, http://www.archive.org/details/voyageenislande00lagoog, http://www.archive.org/details/voyageenislande03lagoog

Kvæði eftir Stefán Ólafsson: http://www.archive.org/details/kvieptirstefnla01bkgoog.

orna <orna ~ ornum | ornaði ~ ornuðum | ornaðsér>:
escalfar-se
♦ e-m ornar: <impers.> escalfar-se

ornast <ornast ~ ornumst | ornaðist ~ ornuðumst | ornast>:
(um korn, hey, töðu o.s.fr.començar a bullir (gra, fenàs etc. mal assecats com a efecte de l'inici de la fermentació)

orpið:
supí de → verpa “llançar”

orpinn, orpin, orpið:
1. part. pass. de → verpa “llançar”
♦ sandi orpinn: colgat de sorra, cobert d'arena (Bal.
◊ þá kǫfuðu þeir til, ok fundu at allt var sandi orpit, ok sǫgðu enga ván, at þat mætti brott nást þaðan um aldr: aleshores s'hi capbussaren i trobaren que tota ella era colgada de sorra i digueren que no hi havia cap esperança que la poguessin moure mai d'allà
◊ sinna verka nýtr seggja hverr; sæll's sás gott gørir! auði frá es mér ætluð vas, sandi orpin sæng: cadascun dels homes gaudeix de les seves obres; feliç és el qui fa el bé! A mi, en lloc de riqueses m'ha estat donat un jaç colgat de sorra!
2. part. pass. de → verpast “pansir-se”
♦ aldri orpinn: pansit pels anys
◊ vant sýnisk mér þetta mál, en þó kýs ek þann konung, er frægstr er, en þat er Sigmundr konungr, þótt hann sé mjǫk aldri orpinn: difícil em sembla aquesta qüestió, però tanmateix trio el rei que té més fama i això és el rei Sigmund, per més que ja sigui molt pansit pels anys

orra·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)>:
1. <MILcombat aferrissat
2. <FIGguerra oberta, batalla f
♦ í orrahríð fjölmiðla: en una tempesta mediàtica
♦ lenda í mikilli ~ sannkallaðri orrahríð við e-n: protagonitzar una gran ~ veritable polèmica amb algú, acabar protagonitzant una guerra oberta amb algú

orri <m. orra, orrar>:
gall m de cua forcada (ocell Tetrao tetrix)

orrosta <f. orrostu, orrostur>:
<variant arcaica de → orusta “batalla”

orrusta <f. orrustu, orrustur. Gen. pl.: orrusta o: orrustna>:
variant de → orusta “batalla”

orrustu·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
avió m de combat

orrustu·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de combat, vaixell m de guerra

orrustu·völlur <m. -vallar, -vellir>:
camp m de batalla 

or·saka <-saka ~ -sökum | -sakaði ~ -sökuðum | -sakaðe-ð>:
causar una cosa

orsaka·laust <adv.>:
sense raó, sense motiu

orsaka·lögmál <n. -lögmáls, -no comptable>:
llei f de causalitat

orsaka·samhengi <n. -samhengis, no comptable>:
causalitat f, relació f causa-efecte

orsakar·setning <f. -setningar, -setningar>:
oració f causal

orsakar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
conjunció f causal

orsaka·samband <n. -sambands, no comptable>:
relació f de causa i efecte

orsaka·setning <f. -setningar, -setningar>:
oració f causal

or·sakast <-sakast ~ -sökumst | -sakaðist ~ -sökuðumst | -sakastaf e-u>:
ésser causat -ada per una cosa
♦ það orsakast af því: això n'és la conseqüència

orsaka·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
conjunció f causal

orsaka·tengsl <n.pl -tengsla>:
relació f de causalitat

orsaka·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
part f de la causa

or·sök <f. -sakar, -sakir>:
1. (það sem veldur e-ucausa f (allò que fa que una cosa sigui o s'esdevingui)
◊ orsök og afleiðing: causa i efecte
2. (ástæðamotiu m (raó per la qual es fa una cosa)

ort:
supí de → yrkja “compondre, fer (poema etc.)”

orti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. & subj. de → yrkja “compondre, fer (poema etc.)”

ortóklas <n. ortóklass, no comptable>:
ortosa f, ortòclasi f, feldspat potàssic (K[AlSi308])

ortur, ort, ort:
part. pass. de → yrkja “compondre, fer (poema etc.)”

orusta <f. orustu, orustur. Gen. pl.: orusta o: orustna>:
batalla f 
♦ orustan um e-ð: la batalla de... (nom de l'indret pel qual hom lluita)
◊ orustan um Stalíngrad: la batalla d'Stalingrad
♦ orustan við e-ð: la batalla de... (nom de l'indret on més o menys casualment té lloc la batalla)
◊ orustan við Ebre: la batalla de l'Ebre
◊ orustan við Clavijo: la batalla de Clavijo
◊ orrustan við Maraþon: la batalla de Marató

orustu·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
avió m de combat

orustu·völlur <m. -vallar, -vellir>:
camp m de batalla 

o.s.frv. <Abrev. de og svo framvegis>:
etc.

Osló <f. Osló (o: Oslóar), no comptable>:
Oslo f

oss <pron. pers.>:
ac. & dat. de → vér “Nós (plural majestàtic); <† nosaltres”

Osseti <m. Osseta, Ossetar>:
osseta m & f

Ossetía <f. Ossetíu, no comptable>:
Ossètia f

ossetíska <f. ossetísku, no comptable>:
osseta m (llengua dels ossetes)

ossetískur, ossetísk, ossetískt <adj.>:
osseta

osta·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
plata f de formatge[s], taula f de formatges 

osta·bú <n. -bús, -bú>:
formatgeria f  (lloc on hom elabora formatge)

osta·búð <f. -búðar, -búðir>:
formatgeria f  (lloc on hom ven formatge)

osta·fondue <n. -fondues, -fondue>:
<CULINfondue f de formatge
♦ dýfa brauði í ostafondue: sucar pa dins la fondue de formatge
♦ góð uppskrift af ostafondue: una bona recepta de fondue de formatge
♦ ostafonduið: la fondue de formatge

ostafondue·uppskrift <f. -uppskriftar, -uppskriftir>:
<CULINrecepta f de fondue de formatge

osta·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (ostaframleiðslaelaboració f de formatge (fabricació de formatge)
2. (staður þar sem ostur er búinn til, ostabúformatgeria f  (lloc on hom elabora formatge)

osta·gerðarmaður <m. -gerðarmanns, -gerðarmenn>:
formatger m, formatgera f  (persona que elabora formatge)

osta·hefill <m. -hefils, -heflar>:
paleta f (o: ribot m) tallaformatge, tallaformatge[s] m

osta·hleypir <m. -hleypis, no comptable>:
quall m

osta·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de [tallar] formatge

osta·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
lletetresa f (o: lleteresa f; o: lletera f) de Còrsega, eufòrbia mirsinita  (planta Euphorbia myrsinites syn. Euphorbia corsica syn. Tithymalus myrsinites)

osta·kaka <f. -köku, -kökur>:
pastís m de formatge

osta·kúpa <f. -kúpu, -kúpur>:
formatgera f  (plat o safata amb campana de vidre per guardar-hi formatge)

osta·lyf <n. -lyfs, -lyf. pl. no hab.>:
quall m (ostahleypir)

osta·maur <m. -maurs, -maurar>:
àcar m del formatge  (àcar Tyroglyphus casei)

osta·mót <m. -móts, -mót>:
fanzella f, formatgera f  (motlle de formatge)

osta·pinni <m. -pinna, -pinnar>:
<CULINcanapè m de formatge (bocinet de formatge, tallat en forma de dau o triangular, unit a un bocinet de pernil, raïm etc. amb un escuradents)
♦ kokkteilssnittur og ostapinnar: canapès de còctel i de formatge

osta·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULINplat m a base de formatge

osta·skeri <m. -skera, -skerar>:
paleta f (o: ribot m) tallaformatge, tallaformatge[s] m

osta·skorpa <f. -skorpu, -skorpur>:
variant de ostskorpa f ‘pell de formatge’

osta·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:
rodanxa f de formatge

osta·teningur <m. -tenings, -teningar>:
dau m de formatge

ost·efni <n. -efnis, no comptable>:
caseïna f (mjólkurhvíta)

osteópati <m. osteópata, osteópatar>:
osteòpata m & f

ost·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
caseós -osa

ost·maur <m. -maurs, -maurs>:
variant de ostamaur ‘àcar del formatge’

ostra <f. ostru, ostrur. Gen. pl.: ostra>:
ostra f  (mol·lusc Ostrea edulis)

ostru·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
tautoga negra  (peix Tautoga onitis)

ostru·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
ostricultura f

ostru·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:
ostricultor m, ostricultora f

ostru·ræktun <f. -ræktunar, no comptable>:
variant de → ostrurækt “ostricultura”

ostru·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar>:
orellana f [de poll], clopí m, gírgola f de poll (bolet Pleurotus ostreatus)

ostru·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f d'ostres

ost·skorpa <f. -skorpu, -skorpur>:
pell f del formatge, crosta f del formatge, cotna f del formatge (Mall., Men.

ost·stykki <n. -stykkis, -stykki>:
peça f de formatge, fogassa f [de formatge] (Mall., Men.

ostur <m. osts, ostar>:
(fæðutegund & oststykkiformatge m (substància alimentària & peça de formatge)
◊ en er Davíð kom til Mahanaím, fluttu þeir Sóbí Nahasson frá Rabba, borg Ammóníta, Makír Ammíelsson frá Lódebar og Barsillaí Gíleaðíti frá Rógelím þangað hvílur, ábreiður, skálar og leirker og færðu Davíð og liðinu, sem með honum var, hveiti (wə-ħitˤˈtˤīm, וְחִטִּים), bygg (ū-ɕəʕɔˈrīm, וּשְׂעֹרִים), mjöl (wə-ˈqɛmaħ, וְקֶמַח), bakað korn (wə-qāˈlī, וְקָלִי), baunir (ū-ˈφōl, וּפוֹל), flatbaunir (wa-ʕăδāˈʃīm [wə-qāˈlī], [וַעֲדָשִׁים [וְקָלִי), hunang (ū-δəˈβaʃ, וּדְבַשׁ), rjóma (ū-ħɛmˈʔāh, וְחֶמְאָה), sauði (wə-ˈt͡sɔʔn, וְצֹאן) og osta úr kúamjólk (ū-ʃəˈφōθ bāˈqār, וּשְׁפוֹת בָּקָר) til að eta, því að þeir hugsuðu: "Liðið er orðið hungrað, þreytt og þyrst á eyðimörkinni": i quan en David va haver arribat a Maħanaïm, en Xoví, fill d'en Naħaix de Rabbà, la ciutat dels ammonites, i en Maquir, fill de l'Ammiel de Lo-Devar, i en Barzil·lai el galaadita de Roguelim, hi portaren màrfegues, estores, bols i atuells de terrissa, forment, ordi, farina, gra torrat, faves, llentilles, [pèsols torrats], mel, crema de llet, ovelles, i formatges de llet de vaca. Portaren aquestes coses al David i a la host que era amb ell, a fi que mangessin; car pensaven: "Aquesta tropa ha degut patir fam, fadiga i set en el desert"
◊ hefir þú ekki hellt mér sem mjólk (χɛ-ħāˈlāβ, כֶחָלָב) og hleypt mig sem ost (wə-χa-ggəβinˈnāh, וְכַגְּבִנָּה)?: no em vàreu abocar com llet i em vàreu quallar com formatge?
♦ baka e-ð með osti ofan á: gratinar una cosa [amb formatge]
♦ bragðmildur ostur: formatge de gust suau
♦ bragðsterkur ostur: formatge de gust intens
♦ bræddur ostur: #1. (ostur sem er bræddur, t.d., í raclette eða í fondueformatge fos (Mall.: fus) (p.e., d'una fondue, d'una raclette o d'una hamburguesa)#2. (sérstaka tegund af ostiformatge de pasta fosa, formatge fos (tipus de formatge)
♦ fastur ostur: formatge de pasta dura, formatge dur
♦ ferskur ostur: formatge de pasta fresca, formatge fresc, formatge tendre (Mall.
♦ fitusnauður ostur: formatge baix en greix, formatge magre
♦ fullþroskaður [harður] ostur: formatge madurat
♦ mjúkur ostur: formatge de pasta tova, formatge tou (com ara el camembert o el brie)
♦ niðurskorinn ostur: formatge tallat
♦ niðurskorinn ostur í teninga: formatge tallat a daus
♦ niðurskorinn ostur í sneiðar: formatge tallat a rodanxes
♦ rifinn ostur: formatge rallat
♦ sneiddur ostur: formatge tallat a rodanxes
♦ ostur í blokkum: formatge en barres
♦ → blámygluostur “formatge blau”
♦ → brauðostur “braudost m, *formatge de pa”
♦ → ferskostur “formatge de pasta fresca”
♦ → fetaostur “[formatge] feta m
♦ → geitaostur “formatge de cabra”
♦ → gráð[a]ostur “formatge blau”
♦ → hvítmygluostur “formatge de crosta florida de color blanc, formatge de crosta florida, amb floridures blanques”
♦ → kindaostur “formatge d'ovella”
♦ → kúa[mjólkur]ostur “formatge de vaca”
♦ → mysuostur “formatge de xerigot, formatge de lactosèrum, formatge bru, formatge morè”
♦ → rjómaostur “crema de formatge, formatge crema, formatge cremós”
♦ → sauðaostur “formatge d'ovella”
♦ → smurostur “formatge per a untar”
♦ → ærostur “formatge d'ovella”
  En la designació dels tipus de formatge, el nom de l'indret de fabricació o el nom del tipus de formatge, s'aglutina al mot islandès ostur. Si es tracta d'un topònim, normalment se sol escriure llavors en minúscula. Verbi gràcia:
camembertostur ‘formatge de Camembert’,
edamostur ‘formatge edam, formatge d'Edam’,
fetaostur ‘formatge feta’,
fondueostur ‘formatge de fondue’,
maóostur ‘formatge de Maó’,
parmesanostur ‘formatge parmesà’,
puçolostur ‘formatge de Puçol’,
racletteostur ‘formatge de raclet’,
ronkariostur ‘formatge de Roncal’ etc.
 

ota <ota ~ otum | otaði ~ otuðum | otaðe-u>:
[fer] avançar una cosa (fer que una cosa vagi més envant del lloc on es troba inicialment)
♦ ota e-u að e-m: allargar-li una cosa a algú, posar una cosa ben davant algú
♦ ota hnífi að e-m: posar-li un ganivet al pit a algú (com a amenaça)
♦ ota e-u fram: allargar una cosa (fer moure una cosa amb la mà cap endavant)
♦ ota sér fram: moure's cap envant, avançar
◊ Þórir otar sér fram milli manna og hratt mönnum frá sér og biður gefa sér rúm "því að mér mun mest um hugað": en Þórir es va obrir camí entre els altres homes empenyent-los fora del seu davant i demanant que li fessin lloc "perquè és a mi a qui més m'afecta i interessa això"
◊ Bǫlverr byrstist við ok vill nú grípa til sverðsins, enn þat var þá í burtu, lá honum þá við at missa vitit, greip stóra øxi ok hjó menn til bana, otaði [sér] fram berum skallanum ok hrópaði í land á lið sitt en þeir þustu straks á þaug skipin sem næst voru landi: en Bǫlverr es posà furiós amb això i llavors volgué agafar la seva espasa, però no hi era, estava a punt de tornar boig [de fúria], va agafar una gran destral i, avançant amb el cap nu, sense la protecció de cap elm, va començar a matar homes amb ella mentre cridava en direcció a terra als seus homes perquè tornessin i ells hi van córrer al punt i pujaren a bord dels vaixells que eren més a prop de terra
♦ ota sínum tota: <LOC FIGescombrar cap a casa (mirar pel propi benefici)

otast <otast ~ otumst | otaðist ~ otuðumst | otastundan>:
afanyar-se a fugir (fugir corrents)
◊ þá tók Ingi skipin ok helt austr liðinu hit ytra í Víkina. Eysteinn var fyrir austan Foldina, ok hafði nær tólf hundruð manna. En er þeir sá skipalið Inga, þá otuðusk þeir undan ok tóku á skógana, ok síns vegar hverr": aleshores l'Ingi es va embarcar i va posar rumb de cap a llevant amb la seva host, cap a la part més exterior de la Víkin noruega. L'Eysteinn es trobava a l'est de Foldin i tenia amb ell gairebé mil dos-cents homes, però quan van veure les naus de l'Ingi, fugiren corrents d'allà endinsant-se en els boscos i tirant cadascun per on millor li anés

Ottó <m. Ottós, pl. no hab.. Dat. sg.: Ottó>:
<HISTOtó m
♦ Ottó I. [hinn] mikli: Otó I el Gran
♦ Ottó annar: Otó segon
♦ Ottó þriðji: Otó tercer

ottómanskur, ottómönsk, ottómanskt <adj.>:
<HISTotomà -ana
♦ Ottómanska veldið: l'Imperi Otomà

otur <m. oturs, otrar>:
llúdria f, llúdriga f  (mamífer Lutra lutra)

oxa <oxa ~ oxum | oxaði ~ oxuðum | oxaðe-ð>:
<QUÍMoxidar una cosa

oxaður, oxuð, oxað <adj.>:
<QUÍMoxidat -ada

oxalat <n. oxalats, oxalöt>:
<QUÍMoxalat m

oxal·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid oxàlic (HOOC—COOH)

oxast <oxast ~ oxumst | oxaðist ~ oxuðumst | oxast>:
<QUÍMoxidar-se

oxavarnar·efni <n. -efnis, -efni>:
<MED& BIOL & QUÍMantioxidant m (andoxunarefni)

oxavarnar·ensím <n. -ensíms, -ensím>:
<MEDenzim m antioxidant

oxíð <n. oxíðs, oxíð>:
<QUÍMòxid m

oxun <f. oxunar, no comptable>:
<QUÍMoxidació f



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 12/08/97