Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SJ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
As rosas amo dos jardins de Adônis,
Essas volucres amo, Lídia, rosas,
     Que em o dia em que nascem,
    Em esse dia morrem.

A luz para elas é eterna, porque
Nascem nascido já o sol, e acabam
    Antes que Apolo deixe
    O seu curso visível.

Assim façamos nossa vida um dia,
Inscientes, Lídia, voluntariamente
    Que há noite antes e após
    O pouco que duramos.
 
   
 
 
   
Les roses estim dels jardins d'Adonis,
Aqueixes estim, Lídia, efímeres, roses,
    Que en el dia que neixen,
    En aqueix mateix dia moren.

La llum per a elles és eterna, perquè
Neixen nascut ja el Sol, i acaben
    Abans que Apol·lo no deixi
    El seu curs visible.

Així facem la nostra vida un sol dia,
Inscients, Lídia, voluntàriament,
    Que hi ha nit abans i després
    Del poc que duram.
 
   
Fernando Pessoa, O guardador de rebanhos e outros poemas, pp. 127-128 · II — As rosas amo dos jardins de Adónis, 11-7-1914. Adaptació al català pròpia.
 
       

sjafni <m. sjafna, no comptable. Es tracta d'un mot estrictament esnorrià que no es troba pas fora de la seva Edda. En el segle XIX hom intentà recuperar-lo per a la llengua literària, sense gaire èxit>:
1. (ást, elskhugiamor m,f (o més aviat hauria d'ésser: líbido, desig carnal?)
◊ sjöunda Sjöfn. Hún gætir mjög til að snúa hugum manna til ásta, kvenna og karla. Af hennar nafni er elskhuginn kallaður sjafni: la setena [deessa ansa] és Siobna. Posa molt d'esment a orientar vers l'amor la pensa d'homes i dones; és pel seu nom que l'amor també s'anomena siafni
2. (sefi, hugur, geðpensa f (ment & ànima, cor, sentiments)
◊ hugr heitir sefi ok sjafni, ást, elskhugi, vili, munr. Huginn skal svá kenna at kalla vind trǫllkvinna ok rétt at nefna til hverja er vill ok svá at nefna jǫtnana eða kenna þá til konu eða móður eða dóttur þess. Þessi nǫfn eru sér. Hugr heitir ok geð, þokki, eljun, þrekr, nenning, minni, vit, skap, lund, trygð. Heitir ok hugr reiði, fjándskapr, fár, grimð, bǫl, harmr, tregi, óskap, grellskap, lausung, ótrygð, geðleysi, þunngeði, gessni, hraðgeði, óþveri: el deler (el mot hugr té un doble significat de pensa, ment i desig, deler. L'Snorri agrupa els sinònims en dos grups; inconscientment a un li assigna el significat de deler, desig i a l'altre el de pensa, ment. En la meva traducció he optat per traduir el mot norrè amb els dos mots catalans a fi de fer més entenedor el passatge) es pot anomenar ànima (el mot només està atestat, a la llengua medieval, en poesia, amb el significat de Sinn, Gemüt = ànima, cor, esperit, ment) i sjafni, amor, estimació, voler, desig. El deler també es pot designar amb una kenning tot anomenant-la vent de dones trols i és correcte esmentar [per comptes del terme ‘de les dones trol’] qualsevol [ésser] que un vulgui i també ho és anomenar-hi els ètuns o construir les kenningar fent-hi referència a la dona o a la mare o a la filla de l'ètun [que s'hagi triat]. Aquests noms constitueixen un grup especial, a part. La pensa també es pot anomenar caràcter, atractiu, endurança, coratge, delit de fer, memòria, enginy, tremp, tarannà, fidelitat. La pensa també es pot anomenar ira, enemistat, malícia, ferotgia, mal, dany, dolor [anímic], mal temperament, enuig, caragiradesa, deslleialtat, volubilitat, inconstància, empenta, exaltament, impetuositat (? El mot només està atestat, a la llengua medieval, amb el significat de ‘útbrot’ = granellada, erupció cutània)
3. (hugþokki, geðþokkigrat m (afecció & plaer, gust, voluntat)
4. (unnusti, biðill & brúðgumiestimat m (xicot, enamorat, pretendent & nuvi)

sjakali <m. sjakala, sjakalar>:
xacal m (mamífer Canis aureus)
◊ sjakalar (ʔii̯ˈʝīm, אִיִּיםskulu kallast á í höllunum og úlfar (wə-θanˈnīm, וְתַנִּיםí bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos; Nova Bíblia islandesa: hýenur munu væla í virkjunum og sjakalar í gleðisölunum. Tími hennar færist nær, dögum hennar mun ekki fjölga
◊ ég verð (hāˈʝīθī, הָיִיתִי) bróðir sjakala (lə-θanˈnīm, לְתַנִּים), félagi strútsins (li-βəˈnōθ   ʝaʕăˈnāh, לִבְנוֹת יַעֲנָה)seré germà dels xacals i company de l'estruç (no acabo d'entendre per què els traductors de la Nova Bíblia islandesa tradueixen תַּנִּים per un plural, però בְּנוֹת יַעֲנָה per un singular, ni tampoc l'ús del futur. La traducció vella feia: ég er orðinn bróðir sjakalanna og félagi strútsfuglanna)

sjakket <m. sjakkets, sjakketar>:
<TÈXTjaqueta f

sjakonna <f. sjakonnu, sjakonnur. Gen. pl.: sjakonna>:
<MÚSxacona f

sjakra <f. sjökru, sjökrur. Gen. pl.: sjakra>:
<RELIG BUD & HINDtxacra f (sànscrit cakra nt., चक्र)
♦ → orkustöð “punt d'energia, centre d'energia [psíquica]”

Sjakri <m. Sjakra, no comptable>:
<RELIG HIND & BUDXacra m (sànscrit Śakrá- , शक्र)
♦ Sjakri, herra guðanna : Xacra, senyor dels déus

sjal <n. sjals, sjöl>:
<TÈXTxal m

sjaldan <adv.>:
rares vegades, rarament
♦ sjaldan er ein báran stök: <LOC FIGuna desgràcia no ve mai [tota] sola

sjald·farinn, -farin, -farið <adj.>:
poc freqüentat -ada (o: transitat -ada
♦ sjaldfarinn vegur: un camí poc freqüentat

sjald·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
rar -a

sjald·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:
rar -a (poc freqüent)
♦ sjaldgæfur gripur: raresa f (objecte rar, curiositat)

sjald·gætur, -gæt, -gætt <adj.>:
rar -a (poc freqüent)

sjald·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:
que se sent rares vegades

sjaldhafnar·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit m dels diumenges

sjaldhafnar·flík <f. -flíkar (o: -flíkur), -flíkar (o: -flíkur)>:
vestit m per a [les] ocasions especials

sjald·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
que ve rares vegades
♦ hún er sjaldkvæm til kirkju: va rarament a l'església

sjaldnar <adv. en grau comparatiu>:
força rarament

sjaldnast <adv. en grau superlatiu>:
raríssimes vegades, molt poques vegades

sjald·séður, -séð, -séð <adj.>:
rar -a, poc comú -una (que es veu rares vegades)

sjald·sénn, -sén, -sént <adj.>:
rar -a, poc comú -una (que es veu rares vegades) (sjaldséður)

sjamana·siður <m. -siðar, -siðir>:
<RELIGxamanisme m

sjamani <m. sjamana, sjamanar>:
<RELIGxaman m, xamana f

sjampó <n. sjampós, sjampó. Gen. pl.: sjampóa; dat.pl.: sjampóum>:
xampú m

sjans <m. sjans, sjansar>:
oportunitat f, ocasió f (tækifæri)

sjaría·lög <n.pl -laga>:
xara (o: xaria) f (الشَّرِيعَة)

sjarma·tröll <n. -trölls, -tröll>:
<FAMgran seductor m, seductor (o: ‘conqueridor’) empedreït,

sjarmerandi, sjarmerandi, sjarmerandi <adj.>:
<FAMencantador -a (o: encisador)

sjarmi <m. sjarma, no comptable>:
<FAMencant m

sjarmur <m. sjarms, sjarmar>:
variant de sjarmör ‘galantejador, vell seductor, galant’

sjarmör <m. sjarmörs, sjarmörar>:
1. <FAM GENgalantejador m, galant seductor (home que sap flirtejar de manera elegant, que està fet tot un vell seductor)
2. <FAM TEATR CINEMgalant m

sjatna <sjatna ~ sjötnum | sjtnaði ~ sjötnuðum | sjatnað>:
baixar (minvar el nivell d'aigua d'una inundació, una rierada etc. & FIG por, temor, discussió, onada de calor, por )
◊ þá minntist Guð Nóa og allra dýranna og alls fénaðarins, sem með honum var í örkinni, og Guð lét vind blása yfir jörðina, svo að vatnið sjatnaði (wa-i̯ʝāˈʃɔkkū, וַיָּשֹׁכּוּ)aleshores Déu se'n va recordar d'en Noè i de tots els animals domèstics i salvatges que eren amb ell a l'arca, i Déu va fer que bufés un vent per la terra de manera que les aigües començaren de minvar
♦ honum sjatnaði reiðin: la seva còlera s'ha apaivagat, li ha espassat la seva enrabiada
♦ vatnið er farið að sjatna: l'aigua ha començat a baixar

sjau <num. card.>:
<variant arcaica de → sjö “set”
◊ sjau nóttum fyrir andlát sitt kallaði byskup saman lærða menn, ok lét olea sik, ok áðr hann væri smurðr, mælti hann mjǫk langt œrendi, en þó var hónum málit þungt ok erfitt: set dies abans del seu traspàs, el bisbe va convocar els clergues i féu que l'extremunciessin, però abans de rebre l'extremunció, va fer-los un parlament molt llarg, encara que li costava molt de parlar i ho feia amb feixugor i dificultat

sjaundi, sjaunda, sjaunda <num. ord.>:
<variant arcaica de → sjöundi, sjöunda, sjöunda “setè -ena”
◊ þat kann ec it siaunda, ǀ ef ec sé hávan loga ǁ sal um sessmǫgom: ǁ brennr-at svá breitt, ǀ at ec hánom biargig-a-c, ǁ þann kann ec galdr at gala: me'n sé un de setè: si veig l'alta sala cremar-se al voltant dels companys de banc, no cremarà tan vastament (és a dir, per vast que sigui l'incendi) que jo no salvi l'home a qui jo pugui cantar aquest eixarm

sjau·tjándi, -tjánda, -tjánda <num. ord.>:
<variant arcaica de → seytjándi, seytjánda, seytjánda “dissetè -ena”
◊ þat kann ek it sjautjánda, ǀ at mik mun seint firraz ǁ it manunga man. ǁ Ljóða þessa ǀ munðu, Loddfáfnir, ǁ lengi vanr vera, ǁ þó sé þér góð ef þú getr, ǁ nýt, ef þú nemr, ǁ þǫrf, ef þú þiggr: me'n sé un de dissetè que [farà que] la jove jovenívola (cf. Kuhn 1968³, pàg. 136: man-ungr adj. jung wie ein mädchen (Háv. 162) ; vgl. ióð-ungr. En Pálsson interpreta el mot com a sinònim de frumungr, un adjectiu que, per exemple, apareix a la Sigurðarkviða in skamma 4,9 6,7 i 25,7 i que, tot plegat, es pot veure com a sinònim de jóðungr: ‘en la flor de la joventut’. Aquest adjectiu apareix emprat a la Sigurðarkviða in skamma 36,9 i 36,11) trigui a evitar-me. Loddfàfnir, [és possible que] durant molt de temps [no] hagis de menester [tots] aquests eixarms! Tanmateix, que et siguin bons si els segueixes (? En principi, el mot voldria dir si els adquireixes, si te'ls fas teus), profitosos si els aprens, útils si els adoptes!

sjá <sé ~ sjáum | sá ~ sáum | séðe-ð ~ e-n>: 1. veure una cosa ~ algú
		(veure amb els ulls & trobar & comprendre, entendre)
		ég hef aldrei séð hann aftur til þessa dags: d'aquell dia ençà,
                            ja no l'he tornat a veure mai més
◊ varð þá mjög annan veg en Eyvindur hafði ætlað. Þá kom mjörkvi sá er hann hafði gert með fjölkynngi yfir hann og hans föruneyti svo að þeir sáu eigi heldur augum en hnakka og fóru allt í hring og kring. En varðmenn konungs sáu þá hvar þeir fóru og vissu eigi hvað lið það var. Var þá sagt konungi. Stóð hann þá upp og allt liðið og klæddist. En er konungur sá hvar þeir Eyvindur fóru bað hann sína menn vopna sig og ganga til og vita hvað mönnum það væri. En er konungsmenn kenndu þar Eyvind þá tóku þeir hann höndum og alla þá og leiddu þá til konungs: i aleshores la cosa va anar de manera molt diferent com l'havia imaginada l'Eyvindur: la foscor que havia creat amb les seves arts màgiques, es va posar sobre ell i els seus companys de manera que amb els ulls hi veien tant com amb els clatells, i d'aquesta manera varen estar caminant fent voltes sense saber on anaven ni on eren. Els guardes del rei els varen veure fent voltes i no saberen de qui era aquella host. Llavors ho varen anar a dir al rei, el qual es va llevar, i amb ell tota la seva host, i es va vestir. I quan el rei va veure[, sense saber qui eren,] que l'Eyvindur i els seus homes anaven fent voltes per allà, va ordenar als seus homes que prenguessin les armes i hi anessin a veure quina gent era aquella. I quan els homes del rei varen reconèixer l'Eyvindur, el varen agafar presoner ensems amb tots els seus acompanyants i els conduïren davant el rei
◊ þeir Flosi gengu þar til er þeir koma þar er gatan liggur ofan af hinni efri gjánni. Flosi kvað þar gott að sitja og mega víða sjá. Þeir settust þá niður. Þeir voru þar fjórir menn saman og eigi fleiri: en Flosi i els seus companys varen anar fins a l'indret on comença el camí de baixada des de la part de dalt de l'Almannagjá. En Flosi va dir que aquell era un bon lloc per a seure-hi i tenir una bona vista de tot el þing. Aleshores s'hi assegueren. Eren quatre i només quatre
♦ sá vart í e-ð ~ e-n fyrir e-u: a penes es podia veure una cosa ~ algú a causa de...
◊ hún gekk um einar dyr af öðrum uns hún stóð andspænis konungi. Hann sat í hásæti sínu og var búinn öllu sínu hefðarstássi. Sá vart í hann fyrir gulli og gimsteinum (—, ὅλος διὰ χρυσοῦ καὶ λίθων πολυτελῶν) og var hann ógnvekjandi ásýndum: va franquejar una porta darrere l'altra fins que es va trobar en presència del rei. Aquest seia al seu tron, abillat amb tot el seu parament de solemnitat. A penes se'l podia veure de tant d'or i pedres precioses [que duia], i era terrorífic de veure
♦ sjá (o: líta) á klukkuna: mirar al rellotge, mirar l'hora [que és]
◊ ekki vissi hún gjörla hvað tímanum leið því hún sá ekki á klukkuna því kolsvarta myrkur var í hlöðunni, kvaðst hún hafa dottað annað slagið en ávallt hafa vaknað við það að henni kólnaði: no sabia del tot quin temps havia passat ja que no podia mirar el rellotge ja que dins el magatzem de fenàs hi havia una foscor negra com la gola d'un llop; va dir que havia capcinejat ara i adés però que sempre s'havia desxondit en començar a tenir fred
◊ en hvorki kom aftur síðan þrælarnir né kisturnar, og eru þar margar gátur á, hvar Egill hafi fólgið fé sitt. Fyrir austan garð að Mosfelli gengur gil (= Kýrgil ofan úr fjalli; en það hefir orðið þar til merkja, að í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikið, en eftir það er vötnin hafa fram fallið, hafa fundist í gilinu enskir peningar; geta sumir menn þess, að Egill muni þar féð hafa fólgið. Fyrir neðan tún að Mosfelli eru fen stór og furðulega djúp; hafa það margir fyrir satt, að Egill muni þar hafa kastað í fé sínu. Fyrir sunnan ána eru laugar og þar skammt frá jarðholur stórar, og geta þess sumir, að Egill mundi þar hafa fólgið fé sitt, því að þangað er oftlega sénn haugaeldur. Egill sagði, að hann hefði drepið þræla Gríms, og svo það, að hann hafði fé sitt fólgið, en það sagði hann engum manni, hvar hann hefði fólgið: després, emperò, no tornaren a veure's ni els esclaus ni les caixes i hi ha mantes conjectures sobre on l'Egill va amagar el seu tresor. A llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor. Part dessota la prada tancada de Mosfell hi ha aiguamolls, vastos i terriblement profunds; són molts els qui tenen per ver que l'Egill hi devia llançar a dins el seu tresor. A migjorn del riu hi ha fontscaldes i, a poca distància d'elles, hi ha grans cavernes, i alguns conjecturen que és dins aquestes cavernes on l'Egill hi va amagar el seu tresor, car, mirant en aqueixa direcció, sovint s'hi pot veure un haugaeldur, ço és, un foc de túmuls [que contenen tresors]. L'Egill va contar que havia mort els esclaus d'en Grímur i també que havia amagat el seu tresor, però no va dir a ningú on l'havia amagat (vocabulari: #1. haugaeldur: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 292-293: haugaeldr, „hügelfeuer“; man [p. 293] glaubte und glaubt jetzt noch, dass über grabhügeln oder anderen stellen, wo gold und silber vergraben worden sei, bisweilen ein licht sich zeige, welches von dem verborgenen schatze herrühre. Vgl. Jón Árnason, Ísl. Þjóðsögur og ævintýri I,276ff. C. A. Holmboe, Om haugelys (Det norske vidensk. selsk. forh. 1863); Drauma-Jóns saga c. 2 (Zeitschrift für d. phil. 26, 296) usw.)
◊ "eg vil segja yður draum minn," segir hann. "Eg þóttist sjá bjarndýri mikið ganga út úr húsunum og vissi eg að eigi fannst þessa dýrs maki og fylgdu því húnar tveir og vildu þeir vel dýrinu. Það stefndi til Hrútsstaða og gekk þar inn í húsin. Síðan vaknaði eg. Nú vil eg spyrja yður hvað þér sáuð til hins mikla manns": “us vull contar el somni que he tingut”, els va dir. “He somniat que veia una gran óssa polar sortint del mas. He sabut que era un animal tal que enlloc no se'n trobaria cap altre que li sigui parell. La seguien dos cadells que la benvolien. La bèstia s'ha dirigit cap a Hrútsstaðir i hi ha entrat a dins les cases. Després, m'he despert. Ara us vull preguntar què heu observat d'especial a l'homenàs que ha estat aquí” (aquesta óssa és la fylgja d'en Gunnar de Hlíðarendi)
◊ Egill bjóst til ferðar og þrír menn aðrir hans förunautar; höfðu þeir hesta og sleða svo sem konungsmenn. Þá voru snjóvar miklir og breyttir vegar allir. Ráða þeir til ferðar, er þeir voru búnir, og óku upp á land, og er þeir sóttu austur til Eiða, þá var það á einni nótt, að féll snjór mikill, svo að ógerla sá vegana; fórst þeim þá seint um daginn eftir, því að kafhlaup voru, þegar af fór veginum: l'Egill es va preparar per al viatge amb tres altres homes com a companys de viatge. Tenien cavalls i trineus igual que els homes del rei. Hi havia hagut grans nevades i tots els camins s'hagueren de canviar. Quan estigueren preparats, varen començar el viatge i es pujaren terra endins. Mentre es dirigien cap a llevant, quan arribaren a l'Eiðaskógur [el bosc que separa Suècia de Noruega], una nit va fer una nevada tan forta que [després] a penes es podien distingir els camins. L'endemà només pogueren avançar a poc a poc perquè, si sortien del camí, quedaven enfonsats dins la neu (vocabulari: #1. breyta: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: breyttir, eig. „verändert“, d. h. hier „verschlechtert“; Fritzners erklärung (Ordb. I², 185) kann unmöglich die richtige sein#2. Eið: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: Eiða (gen. pl. von Eið) = Eiðaskógr (c. 70, 4)#3. sjá: cf. en Baetke 19874, pàg. 537: fell snjór mikill svá at ógerla sá vegana so daß man die Wege (nur) undeutlich erkennen konnte#4. vegur: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: veguna (vgl. vegir § 1), sonst geht dies subst. meist nach der a-dekl. wie in § 3; vgl. Noreen, § 330#5. farast: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: fórz þeim seint, „sie kam nur langsam vorwärts“#6. kafhlaup: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: kafhlaup — veginum, „sobald man den richtigen weg verliess (oder verlor), sank man tief (eig. „bis über den kopf“) in den schnee“)
◊ þau Kotkell og Gríma urðu áhend á hálsinum milli Haukadals og Laxárdals. Voru þau þar barin grjóti í hel og var þar ger að þeim dys úr grjóti og sér þess merki og heitir það Skrattavarði: en Kotkell i la Gríma foren capturats al coll que hi ha entre la vall de Haukadalur i la vall de Laxárdalur. Allà mateix foren morts a cops de roc i, després, hom els va enterrar fent un caramull de pedres damunt ells, del qual encara se'n veuen traces i aquest indret es diu Strattarvarði, ço és, Talaia dels Bruixots
◊ "svo líst mér," segir Gissur, "sem rammar skorður muni þurfa við að setja að voru máli ef duga skal. Má það sjá að nær standa vinir Gunnars og mun sá verða málahluti vor bestur að góðir menn geri um ef Gunnar vill það": en Gissur li va respondre: “em sembla que caldrà recórrer a mesures dràstiques si la nostra causa ha de prosperar. Es pot veure clarament que els amics d'en Gunnar no són lluny. Per això, el millor per a la nostra causa serà que uns homes de bona reputació hi pronunciïn una sentència arbitral, sempre que en Gunnar s'hi avingui” (cf. en Baetke 19874, pàg. 562: reisa, setja rammar skorður við (Gegen-)Maßnahmen ergreifen, Vorsichtsmaßregeln treffen)
◊ "eigi er það," segir Hrútur, "meir er hitt að eg sé að þú mátt nú ekki við gera. En þó að vér keyptum eigi þá vildum vér þó vera vinir þínir": en Hrútur li va dir: “No és pas això; més aviat és que veig que ara ja no hi pots fer res (és a dir, veig que ja no pots pas resistir-te al teu desig o als teus sentiments per ella). I, encara que no arribem a acordar el matrimoni, tanmateix, volem ésser amics teus” (cf. en Baetke 19874, pàg. 537: ek sé at þú mátt nú ekki við gera ich sehe, daß du nichts dagegen tun kannst)
◊ en er Þórður kom á bæinn þá sté þar af baki alþýða. Og þá segir honum Ingjaldur skáld Geirmundarson og kvað séð vera hversu þá mundi fara: „Nú flýr öll alþýða en hinir betri menn munu eigi frá yður ríða. En ef þú bíður hans þá verður það þinn skaði og þeirra manna er þér fylgja“ (SS II, cap. 317, pàg. 480): i quan en Þórður va arribar al mas, tothom va desmuntar. I aleshores l'escalda Ingjaldur Geirmundarson li va parlar i li digué que estava clar com anirien les coses: “Ara, tothom fugirà encara que els millors homes no se n'aniran pas del vostre costat. Però, si [no us n'aneu i] l'espereu, això serà la vostra perdició i la dels homes que us acompanyin”
◊ þat var einn dag, er Haraldr konungr gekk á landi, at sjá sár manna, þá kom þar Þórólfr Mostrarskegg, ok hafði Magnús konungsson á baki sér, varð konungr glaðr við, er hann sá son sinn heilan (Haralds saga harðráða, cap. 83, pàg. 325): un dia que el rei Haraldr havia baixat a terra per veure les ferides dels seus homes, va arribar-hi en Þórólfr Mostrarskegg portant a mè-coll el príncep Magnús. El rei Haraldr es va posar molt content quan va veure son fill sa i estalvi
◊ Geirmundur heljarskinn var herkonungur; hann herjaði í vesturvíking, en átti ríki á Rogalandi. En er hann kom aftur, þá er hann hafði lengi í bruttu verið, þá hafði Haraldur konungur barist í Hafursfirði við Eirík Hörðakonung og Súlka konung af Rogalandi og Kjötva hinn auðga og fengið sigur. Hann hafði þá lagt undir sig allt Rogaland og tekið þar marga menn af óðulum sínum. Sá þá Geirmundur öngvan annan sinn kost en ráðast brutt, því að hann fékk þar öngvar sæmdir: en Geirmundur en Pell-de-Hel fou un senyor de la guerra. Duia a terme expedicions de viquingatge pels països situats a l'oest de la Mar del Nord i posseïa un regne al Rogaland. Un cop que va tornar-hi, després d'haver-ne estat lluny molt de temps, el rei Haraldur havia lliurat batalla al fiord de Hafursfjörður contra l'Eiríkur, el rei del Hörðaland i en Súlki, un rei que també tenia el seu regne al Rogalandi i en Kjötvi el ric, i havia obtingut la victòria sobre ells. Aleshores el rei Haraldur havia sotmès tot el Rogaland i havia desposseït mants homes de llurs terres pairals. Aleshores en Geirmundur no va veure cap més altra opció que d'abandonar el país car allà no hi tenia cap honor a guanyar
sáu Þorbrandssynir þá sinn kost að hverfa frá. Fóru þeir þá enn út til Helgafells og sögðu Snorra goða hvar þá var komið og báðu hann liðveislu: aleshores els fills d'en Þorbrandur van comprendre que llur millor opció era desistir i es dirigiren de nou a Helgafell on digueren al godó Snorri com havia anat tot i li demanaren ajut
◊ þá mælti Gissur hvíti: "Nú má Flosi sjá sinn kost hvort hann vill sættast til þess að sumir séu utan sætta": aleshores en Gissur lo blanc va dir: “ara en Flosi podrà veure si la seva millor opció no és acceptar un acord de reconciliació encara que alguns restin fora de l'acord”
Ingjaldur sér sinn kost þann hinn besta að verða á brottu sem fyrst og gerir hann svo og léttir eigi ferð sinni fyrr en hann kemur heim og unir illa við sína ferð: l'Ingigjaldur va veure que la seva millor opció era anar-se'n lluny com més aviat millor i així ho va fer i no va afluixar el seu camí fins que no va haver arribat a ca seva i estava molt malcontent amb aquest viatge
◊ Kári þreif þá tveim höndum spjótið og snerist að Bjarna og lagði til hans. Hann sá engan sinn kost annan en hann lét fallast þvers undan laginu. En þegar er Bjarni kemst á fætur hrökk hann undan: en Kári aleshores va agafar la llança amb totes dues mans, es va girar cap en Bjarni i li va pegar un cop de llança. En Bjarni no va veure cap més opció que deixar-se caure de costat per a esquivar el cop de llança. I quan en Bjarni es va tornar a posar dret, va recular i se'n va allunyar
◊ þá kallaði Hrappur til sín Vigdísi konu sína og mælti: "Ekki hefi eg verið kvellisjúkur," segir hann, "er og það líkast að þessi sótt skilji vorar samvistur. En þá að eg er andaður þá vil eg mér láta gröf grafa í eldhúsdyrum og skal mig niður setja standanda þar í dyrunum. Má eg þá enn vendilegar sjá yfir híbýli mín": en Hrappur va fer cridar la seva dona a la seva presència i li va dir: “no he estat mai indisposat”, li va dir, “així que el més versemblant és que aquesta malaltia posi fi a la nostra vida en comú, i quan seré mort, vull que em caveu una fossa al llindar de la porta de la casa-cuina i que m'hi enterreu dret. D'aquesta manera, podré continuar controlant curosament el meu mas
◊ Grímur mælti: "Förum við í burtu héðan sem skjótast." "Nei," sagði Helgi, "koma skal eg hér inn því að eg vil sjá híbýli þau er hér eru fyrir": en Grímur li va dir: “Anem-nos-en d'aquí tan aviat com puguem”. “No”, li va respondre en Helgi, “m'hi arribaré perquè vull visitar les cases del mas que hi ha aquí al nostre davant”
◊ Ásbjörn segir: "Ef svo er bóndi sem þú segir að vér munum ekki fá kornkaup þá mun eigi minna mitt erindi en hafa kynnisókn á Sóla og sjá híbýli Erlings frænda míns": l'Ásbjörn li va dir: “bóndi, si la cosa és tal com dius, que no podrem comprar gra, [has de saber que, tanmateix,] amb la meva vinguda també he volgut, i no pas menys, fer una visita als meus parents de Sóli i anar a veure el mas de l'Erlingur, el meu parent”
◊ Ólafur lét taka hesta og reið hann í mót Gesti við nokkura menn. Þeir Gestur finnast inn við Ljá. Ólafur fagnar honum vel og bauð honum til sín með allan flokk sinn. Gestur þakkar honum boðið og kvaðst ríða mundu á bæinn og sjá híbýli hans en gista Ármóðl'Ólafur va fer agafar uns cavalls i va sortir-hi amb alguns homes a l'encontre d'en Gestur. En Gestur i ell es varen trobar a la vall del riu Ljá. L'Ólafur li va donar la benvinguda i el va convidar a anar a ca seva amb tot el grup que l'acompanyava. En Gestur li va regraciar la invitació i li digué que aniria al seu mas i visitaria les cases, però que aquella nit volia romandre a ca l'Ármóður
◊ þá mælti húsfreyja: "Nú hafið þér vel gert og séð híbýli mín. Nú vil eg fá yður tjöld og viðu og þrjátigi manna og vist": aleshores la mestressa del mas els va dir: “heu fet bé de passar per la meva llar. Us subministraré tendes i fusta i trenta homes i provisions”
◊ kerling varð bist og mælti til hans: "Þú hagar þér sem heimskir dárar, sem ei kunna at sjá sóma sinn. Ef vit hefðum vit á, þá mætti okkr kæta þat, at í lífssǫgu konungs sett verðr þat[, at] okkar dóttir hafi drottning kóngs af Frakklandi verið í fimtán ár..." (Història de na Gríshildur, p. 36): la vella es va posar fellona i li va dir: “et comportes com els nicis ximples que són incapaços de veure el que els reporta honor. Si tu i jo tinguéssim enteniment, ens hauria d'alegrar que a la història del rei hi posi que la nostra filla és estada la reina del rei de França durant quinze anys...”
◊ Gunnar mælti: "Far þú nú með sem þér líkar. En það munu sumir menn mæla að þú kunnir eigi að sjá sóma þinn er þú vilt eigi þessa kosti er eg býð þér": en Gunnar li va dir: “fés amb aquest afer com millor t'abelleixi. Però alguns diran que ets incapaç de veure el que et reporta honor si rebutges les condicions que jo t'ofereixo”
◊ um þingið fóru orð milli þeirra Snorra Sturlusonar og Gissurar. Var til þess mælt að Snorri skyldi ríða til þings og hafa Tuma með sér og sjá sættir og föðurbætur honum til handa. Snorri kom á þing um dóma með hundrað manna (SS I, cap. 298, pàg. 436): durant el þing, l'Snorri Sturluson i en Gissur es van intercanviar missatges. Hi convingueren que l'Snorri aniria al þing, acompanyat d'en Tumi, i que miraria d'arribar-hi, per a ell, a acords de conciliació i a la fixació de compensacions per la mort de son pare. L'Snorri va arribar al þing durant les sessions dels judicis, amb [una escorta de] cent[-vint] homes
♦ það sér á: es fa veure (o: notar)
◊ lítt sér það á: no es veu gaire; no es nota gaire
◊ hann kvað já við og steypti sér niður í gólfið en húsfreyja spyrnti fæti sínum á hlemminn, féll síðan aftur í lag og sá þá hvergi nývirki á gólfinuell li va dir que ho faria i es va precipitar per avall per la trapa del terra mentre la mestressa de la casa pegava una puntada de peu a la trapa, la qual va caure quedant en la posició en què es trobava abans i en el trespol no es podia veure res que pogués indicar que hi havien mogut res
◊ síðan fluttu þeir Þorgils líkið upp með ánni og grófu þar niður á sandmel þeim er þar verður, bjuggu þar um eftir svo að ekki skyldi þar nývirki á sjá. Höfðu þeir þessu lokið öllu áður dagaði, fóru þá til skips síns, lögðu þegar út úr ánni, fóru síðan ferðar sinnar til þess er þeir komu heim á Stiklastaði: tot seguit, en Þorgils i els seus companys varen transportar el cadàver riu amunt i l'enterraren a un ribàs sorrenc que se'ls feu al davant allà, i després ho agençaren tot de tal manera que no es vés cap traça de la feina que hi acabaven de fer. Varen haver acabada aquesta feina abans que es fes de dia. Aleshores es dirigiren a llur vaixell i immediatament hi singlaren fins a la desembocadura del riu i d'allà emprengueren el camí de tornada cap a ca ells, a Stiklastaðir
◊ og er þeir komu heim, þá ræðir Steinar við Þránd: "Nú er svo til farið, að eg vil hafa verknað af þér; er hér skipað áður til verka allra. Nú mun eg verk fyrir þig leggja, er þér er lítið erfiði í. Þú skalt sitja að nautum mínum; þykir mér það miklu skipta, að þeim sé vel til haga haldið; vil eg, að þú hafir þar engis manns hóf við nema þitt, hvar hagi er bestur á mýrum; má eg eigi á manni sjá, ef þú hefir eigi til þess hug eða afl að halda til fulls við einn hvern húskarl Þorsteins": quan varen haver tornat, l'Steinar va dir al Þrándur: “les coses estan així que vull que em facis una feina. Aquí ja s'han distribuïdes les feines entre tots [els missatges, però] t'encarregaré una tasca que no et serà gens feixuga de fer: vull que guardis les meves vaques. Tinc molt d'interès que tinguin sempre bones pastures. Vull que no confiïs en el criteri de ningú més que en el de tu mateix per trobar-los les millors pastures enmig dels aiguamolls. Poc entendré d'homes si tu no tens prou eima o prou força per a fer front i resistir-te de totes totes amb qualsevol dels missatges d'en Þorsteinn” (cf. en Baetke 19874, pàg. 537: má ek eigi á manni sjá, ef ich verstehe mich nicht auf Menschen, wenn)
◊ svo er sagt að brúðurin sat í dyngju sinni um daginn og margt kvenna hjá henni. Og þá er búið var til að þær komi inn konurnar þá sendi Hallsteinn húskarl sinn eftir þeim að þær færu inn úr dyngjunni. Húskarlinn tók í hönd henni og leiddi hana eftir sér. Og er þau komu út þá gerði á myrkur svo mikið að þau máttu ekki sjá frá sér. Og þá var húskarlinn sleginn mikið högg meðal herðanna og um höfuðið en bylur mikill kom að henni svo að hún fauk í einu allt ofan til naustanna. Þá kom kall mikið í naustdyrnar og var um rætt að þeir skyldu hafa hendur á henni Þóru ef þeim væri svo mikið um að varðveita kost hennar sem þeir höfðu látið. Þeir Vémundur hlaupa nú úr naustdyrum og fara á bak. Vémundur setur Þóru í kné sér og riðu þeir nú á brott með brúðina og fara þar til er þeir koma í Fnjóskadal og mjög svo til Þverár. Þar bjó sá maður er Gunnsteinn hét. En þá dvaldist ferð þeirra og var það af fjölkynngi Stein-Finns sem enn mun sagt verða síðar: es conta que la núvia havia passat el dia a la seva dyngja acompanyada de mantes dones. I quan es va fer l'hora que les dones entressin a l'edifici principal, en Hallsteinn va enviar el seu missatge a les dones per dir-los que anessin passant de la dyngja a l'edifici principal. El missatge va agafar la núvia per la mà i la menava darrere seu. I quan sortiren a fora de la dyngja, els va envoltar una foscor tan negra que no hi podien veure a un pam del nas. I aleshores el missatge va rebre un cop fort entre les espatlles i al cap, i una forta ràfega de vent va anar fins a ella i se la va emportar d'una revolada als escars. Aleshores va arribar un crit fort a les portes dels escars i la veu del crit els digué que agafessin la Þóra amb les mans si tant d'interès tenien a esment del interessos d'ella (o: a continuar tenint-la fadrina?) tal com deien. Aleshores en Vémundur i els seus companys varen sortir dels escars i muntaren als cavalls. En Vémundur va fer seure la Þóra damunt els seus genolls i partiren a cavall amb la núvia i feren camí fins a arribar al Fnjóskadalur i d'allà fins a la Þverá. Allà hi vivia un home que nomia Gunnsteinn. Allà, emperò, es va aturar llur viatge i això fou a causa de la màgia de l'Stein-Finnur com es contarà més endavant (en Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució varðveita kost e-r que jo interpreto com a tenir cura de, vetllar per, mirar pels interessos o la bona situació d'una dona, atès el cas paral·lel de la Heimskringla on en tenim l'atestació: Sigurður konungur reið að veislum í Vík austur með hirð sína og reið um bý þann er ríkur maður átti er Símon hét. En er konungur reið gegnum býinn þá heyrði í hús nokkuð kveðandi svo fagra að honum fannst um mikið og reið til hússins og sá þar inn að þar stóð kona ein við kvern og kvað við forkunnarfagurt er hún mól. Konungur sté af hestinum og gekk inn til konunnar og lagðist með henni. En er hann fór í brott þá vissi Símon bóndi hvað erindi konungur hafði þannug. En hún hét Þóra og var verkakona Símonar bónda. Síðan lét Símon varðveita kost hennar. En eftir það ól sú kona barn og var sá sveinn nefndur Hákon og kallaður sonur Sigurðar konungs. Fæddist Hákon þar upp með Símoni Þorbergssyni og Gunnhildi konu hans. Fæddust þar og upp synir þeirra Símonar, Önundur og Andrés, og unnust þeir Hákon mikið svo að þá skildi ekki nema hel ‘una vegada que el rei Sigurður es dirigia amb el seu seguici cap a Vík, a llevant, per a fer-hi visitacions, va passar per un mas que pertanyia a un ric que nomia Símon. I quan el rei travessava el mas, va sentir les cases una cançó tan bella que li va agradar molt. Es va dirigir llavors a les cases del mas i hi va guaitar a dins: hi havia una dona que molia gra i mentre ho feia cantava tan meravellosament bé. El rei va davallar del cavall i va anar on era la dona i va jeure amb ella. I quan se'n va anar, en Símon el pagès, va saber què havia estat fent el rei. La dona, emperò, nomia Þóra, i era una dona de fer feines del pagès Símon. Després en Símon va tenir esment que estigués ben tractada (o: la va [fer] mantenir fadrina?). I la dona va infantar un fill a qui posaren Hákon de nom, i l'anomenaven fill del rei Sigurður. En Símon Þorbergsson i la Gunnhildur, la seva dona, pujaren en Hákon allà amb ells. Amb ell també varen créixer els fills d'en Símon: l'Önundur i l'Andrés, i en Hákon i ells es tenien un amor tan gran entre ells, que res que no fos la mort no els hauria pogut separar’ . El mateix passatge sona així a la Morkinskinna: svá er sagt at þá er Sigurðr konungr reið af veizlu í Vík austr með hirð sína ok reið um bœ þann er ríkr maðr átti er Símon hét. Ok er konungr reið um bœinn þá heyrði hann í hús nakkvat kveðandi svá fagra at honum fannz mikit um. Hann reið til hússins ok sá at þar stóð kona ein við kvern ok kvað við ágæta vel. Konungr sté af hestinum ok bað menn sína bíða úti, en hann gekk inn einn til konunnar, en er hann fór í brott, þá vissi Símon búandi hvert erendi hann hafði átt til þessar konu. Hon hét Þóra ok var verkakona Símonar. Síðan lét hann varðveita kost hennar. Ok er stundir liðu, ól sú kona barn ok var sá sveinn nefndr Hákon ok kallaðr sonr Sigurðar konungs. Fœddi Símon sveininn upp með sér. Þar óxu ok upp synir Símonar, Ǫnundr ok Andrés, ok unnusk þeir mikit ok skildi þá ekki nema hel ‘conten que quan el rei Sigurðr tornava de llevant, de Vic, d'un banquet, amb el seu seguici, va passar per un mas propietat d'un acabalat pagès que nomia Símon. I quan el rei travessava el mas, va sentir que dins una de les cases hi cantaven una cançó d'una manera tan bella que en va quedar corprès. Es va dirigir a la casa i hi va veure una dona que cantava meravellosament bé mentre molia gra. El rei va desmuntar del seu cavall i manà als seus homes que l'esperessin a fora, mentre ell va anar tot sol a la dona. Quan el rei i els seus homes se n'anaren, en Símon, el pagès, va tenir coneixement del que el rei havia estat fent amb aquesta dona. Ella nomia Þóra i era una dona de fer feines d'en Símon. Posteriorment, va fer que estigués ben tractada (o: la va [fer] mantenir fadrina?) i quan el temps hagué passat, va infantar un minyonet a qui posaren nom Hákon i l'anomenaven fill del rei Sigurðr. En Símon va pujar el minyó a ca seva. Amb ell també varen créixer els fills d'en Símon, l'Ǫnundr i l'Andrés, i s'estimaven molt i només la mort els hauria pogut separar’. Trobem una altra atestació d'aquesta locució a la Hákonar saga Sverrissonar: þetta sama vár fór Hákon konungr austr til Víkr, ok sat þar um sumarit lengi; hann sendi orð biskupum ǫllum þeim, sem verit hǫfðu í missætti við Sverri konung, at þeir kæmi á hans fund ok gerði sætt við hann, eptir því sem Sverrir konungr hafði ráð til gefit áðr hann létist. Hann sendi ok orð eptir Kristínu systur sinni, ok tók hana af nauðigri drottninginni (l'Skálholtsbók yngsta ofereix la lliçó alternativa  ok varðveitti kost hennar) ‘aquella mateixa primavera, el rei Hákon es va traslladar a Vík i hi va residir la major part de l'estiu. Va enviar missatges a tots els bisbes que havien estat desavinguts amb el rei Sverrir, manant-los que hi acudissin i va cloure acords de conciliació amb ells donant compliment al que el rei Sverrir havia disposat abans de finar. El rei Hákon també va enviar un missatge requerint que sa germana Kristína hi anés, sostraient-la així de la tutela de la reina contra la voluntat d'aquesta o: i va proveir en tot per ella’. D'acord amb aquests contextos, tinc per mi que podríem entendre la locució de dues maneres diferents: d'una banda, hi hauria el significat de parar compte que una dona visqui en bones condicions, proveint per ella en tots els sentits; fer-se càrrec de la tutela d'una noia núbil, de l'altra, el significat de guardar-la núbil, mantenir-la casadora, mantenir-la fadrina)
◊ en er haustaði, vildi hann halda aptr til Bjarmalands. Kómu þá á fyrir honum þokur ok hafvillur, ok rakst hann um haf innan. Þá gerði at þeim stórviðri svá mikit, at skipin ǫll týndust nema dreki Hálfdanar, ok lét hann reka at honum marga snarvǫlu. Ok er þetta var gert, rekr drekann at bjǫrgum stórum ok upp á sand sléttan. Hálfdan segir, at þeir munu þar um búast, en þeir báðu hann fyrir sjá. Þeir setja þá upp drekann. Viðr var þar rekinn mikill á sandinn, ok taka þeir þar til skálasmíðar, ok var skjótt algerr. Hálfdan gengr á jǫkla jafnan ok nokkurir menn með honum, en sumir váru eptir hjá Ingibjǫrgu við skála. Menn Hálfdanar spurðu, hvat landi þetta væri. Hálfdan kvað þá mundu vera komna at Hellulands óbyggðum: i quan va arribar la tardor, va voler posar rumb de tornada cap al Bjarmaland. Al seu davant es varen congriar bromes i va perdre l'orientació i va navegar sense rumb mar endins. Aleshores es va congriar una tempesta tan forta damunt ells que tots els vaixells varen naufragar llevat del dreki d'en Hálfdan perquè havia fet passar cordes per dessota de la carena i les havia fetes estrènyer amb corrons [a fi de reforçar d'aquesta manera la consistència de carena i costelles]. I quan van acabar de fer això, la mar va portar el dreki cap a unes grans penyes i va encallar a un arenal pla. En Hálfdan els va dir que caldria que s'hi instal·lessin i els altres li pregaren que decidís [on i com considerés millor]. Aleshores varen estirar el dreki a terra. En aquell arenal la mar hi havia escopit molta de fusta i ells n'agafaren per a construir-hi un skáli que va quedar enllestit molt ràpidament. En Hálfdan contínuament anava a les glaceres acompanyat d'alguns homes mentre que alguns romanien a l'skáli amb la Ingibjǫrg. Els homes d'en Hálfdan varen preguntar quin país devia ésser aquell. En Hálfdan els va dir que devien haver arribat als erms desplobats del Helluland (#1. cf. en Baetke 19874, pàg. 538: þeir báðu hann fyrir sjá sie überließen ihm die Entscheidung; #2. búask um: cf. Baetke 19874, pàg. 76: sich einrichten; #3. snarvǫlr: cf. Baetke 19874, pàg. 581 i 582: snarvǫlr, snerill m. Stock, Pflock, durch dessen Drehung man eine Schnur, ein Tau strafft)
◊ leiddi Ásdís þá frá garði og áður en þau skildu mælti hún svo: "Nú farið þið þar synir mínir tveir og mun ykkur samdauði verða tregast og má enginn renna undan því sem honum er skapað. Mun eg hvorigan ykkarn sjá sinni síðan. Látið nú eitt yfir ykkur ganga. En eigi veit eg hverja heill þið sækið þangað í Drangey en þar munuð þið beinin bera og margir munu þar fyrirmuna ykkur þarvistar. Sjáið þið vel fyrir svikum. En vopnbitnir munuð þið verða. En undarlega hafa mér draumar gengið. Gæt ykkar vel við gerningum. Fátt er rammara en forneskjan": l'Ásdís els va acompanyar fins passada la tanca del mas i, abans de d'acomiadar-se, els va dir: “fills meus, tots dos ara us n'hi aneu. La vostra mort comuna hi serà dolorosíssima [per a mi], però ningú no pot pas defugir allò que li està reservat. No tornaré a veure-vos a cap de vosaltres dos. Feu d'enfrontar-vos-hi plegats al mateix destí. No sé quina sort aneu a cercar a Drangey, però [sí que sé] que hi deixareu la vida, car són molts els qui no es mostraran d'acord amb la vostra presència a l'illa. Guardeu-vos bé de la traïció [a fi que] hi moriu a ferro [lluitant]. He tingut somnis estranys. Pareu molt de compte amb la màgia: no hi ha res de més poderós que l'antiga bruixeria” (#1. cf. en Boer 1900, pàg. 247: 22. 23. mun — tregastr (das scheint die richtige lesart zu sein. verða nur in A; tregaz A, tegazt C, teingdr βb, auðnaz E, ætlaðr D), „euer gemeinschaftlicher tod wird sehr traurig sein“. Wie man die stelle auch verstehen will, auf keinen fall ist „ihr werdet zusammen sterben“ (FR. III, 168) richtig; das verbietet das pronomen possessivum ykkarr, [p. 248] welches samdauði bestimmt und nicht mit dem dativ des persönlichen pronomens gleichwertig ist; #2. cf. en Baetke 19874, pàg. 185: eitt skal ganga yfir okkr ein Schicksal soll uns beide treffen. La mare, doncs, els commina a no separar-se mai i a afrontar plegats la mort que el destí els té fixada a l'illa de Drangey)
◊ “ef ég má sjálfráð vera, þá ætla ég mér ekki annan brúðguma að eiga en þann ég hefir valið mér áður.” Þá svara þeir og segja að það megi ekki fyrir sakir hennar stórra eigna og annarra auðæfa er henni til heyrði. Hún sagðist þar öngva hugsan á hafa og öngva veraldlega hluti þvíað það væri [ekki] annað nema hégómi einn. Af þessum hennar orðum styggjast þeir og segja að þeir eiga sjá ráð fyrir henni en ekki hún og skuli hún ekki ráða, þvíað með öngu móti, sögðust þeir, vilja það að hennar arfur og góðs eignist nokkur maður nema hún sjálf og hennar afkvæmi: “si puc decidir per mi mateixa, no desitjo tenir cap altre nuvii que el ja he elegit”. Aleshores ells li varen respondre dient-li que no podia ésser per mor de les seves grans possessions i d'altres riqueses que li pertanyien. Ella els va replicar que no hi tenia posada la seva pensa ni tampoc en cap [altra] cosa mundanal perquè fer-ho no fóra res més que vanitat sola. En sentir aquestes paraules d'ella, ells es posaren fellons i li digueren que havien de decidir per ella, i no pas ella, i que ella no prendria cap decisió al respecte perquè -li digueren- de cap de les maneres no volien que la seva heretat i el seu cabal pertanyessin a ningú més que a ella mateixa i a la seva descendència
◊ þá mælti Ófeigur: "Þér munuð þykjast fara mjög að óvísu ráði. En eg mun sjá ráð fyrir oss": aleshores l'Ófeigur els va dir: “deureu pensar que marxeu ben bé en un pla incert, però jo vetllaré per vosaltres [i els vostres interessos]”
◊ Framarr segir: "Hundingjaland at frásǫgn Kols, bróður míns, ok munum vér á land ganga þrír, Sturlaugr, Áki ok ek, en þér skuluð bíða vár hér þar til er þriðja sól er af himni. En ef vér komum þá eigi aptr, þá hljóti þér at sjá ráð fyrir yðr": en Framarr li digué: “pel relat que en va fer en Kolr, mon germà, és el Hundingjaland, la terra dels homes-ca. Serem tres a baixar a terra: l'Sturlaugr, l'Áki i jo. Vosaltres ens esperereu aquí fins que al cel hi lluï el tercer sol, i si llavors no hem tornat, heu de fer el que millor us sembli”
◊ þeir ganga til Helga bónda. Vann enn á lífi. Hann mælti til Illuga og segir mikla hans hreysti, - “ok hamingju[sam]lega (= gæfusamlega) hefir fylgd þín [til] tekist. Vil eg nú launa þér góða fylgd, að eg gef þér á deyjanda degi bú mitt og konu, og njót manna best. En það vil eg til skilja, að þú sjá ráð fyrir Sigurði, syni mínum, og látir hann vera fylgdarmann þinn. Mun honum það mest verða til frægðar og hamingju (hom esperaria til frægðar og frama) . Nú mun eg eiga skammt eftir ólifað. Verður hver að fara, þá feigur er, og ber jafnan til hverrar sögu nokkuð”: van anar on era romàs estès el bóndi Helgi. Encara era en vida. Va parlar a l'Illugi i li va dir que el seu valor era estat gran, - "I la teva companyia en aquesta empresa ens ha resultat afortunada. Ara vull recompensar-te el teu bon ajut donant-te, en el que serà el dia de la meva mort, el meu mas i la meva dona, frueix-ne com el millor dels homes que ets. Abans de dir-nos adéu, vull [pregar-te] que vetllis pel meu fill en Sigurður i que permetis que sigui membre del teu seguici, car això això a ell li reportarà la màxima glòria i fortuna. Ara em queda poc temps de vida. Quan a un li toca morir, ha de marxar [tant si vol com si no]. S'ha de contribuir a cada història amb alguna cosa (El final del passatge està format, cusiosament -si més no per a mi- per dos fraseologismes islandesos. A la Grettis saga hi trobem el primer d'aquests fraseologismes, formulat d'una manera semblant:þá gekk Grímur fram og bað hana hreysta sig "og verður hver þá að fara er hann er feigur. Varð þetta mjög af tilstofningu hans. Mátti eg varla sjá að hann rændi mig". Quant a la locució bera verður til hverrar sögu nokkuð, amb la variant til hverrar sögu verður nokkuð að bera significa que hom ha de contribuir amb alguna aportació a cada història)
◊ Þórður Sighvatsson var í Fagurey nær til jóla fram. Fór þaðan inn til Ballarár. Þá bjó þar Bárður Hjörleifsson. Hann átti Valgerði Sighvatsdóttur, systur Þórðar. Þórður fékk þar góðar viðtökur. Báðu þau hann þar fyrir öllu sjá sem hann ætti. Lét Þórður þar eftir suma menn sína. En hann fór sjálfur til Búðardals og sat þar um jólin. Þar bjó þá Þorbjörn Ingimundarson (SS II, cap. 319, pàg. 483): en Þórður Sighvatsson fou a Fagurey fins a prop de nadal. D'allà se'n va anar cap a l'interior, fins a Ballará. Allà hi vivia en Bárður Hjörleifsson. Tenia per dona la Valgerður Sighvatsdóttir, la germana d'en Þórður. En Þórður hi va rebre una bona acollida. Home i dona li pregaren que tingués cura de tot el que [hi] tenia. En Þórður hi va deixar alguns homes seus però després prosseguí el seu camí fins a la vall de Búðardalur i hi va romandre durant les festes de nadal. Allà era on hi vivia en Þorbjörn Ingimundarson
◊ "eigi varði mig þess fóstri minn," segir hann, "að þú mundir fyrirmuna mér hins vaskasta manns hvað sem í gerist. Má ekki fyrir öllu sjá þá er menn verða svo neyddir til sem eg þykist vera." "Duga mun þér," segir Þórarinn, "þó að eg sjái fyrir": “mon fóstrfaðir” li va dir, “mai no hauria cregut que em negaries [l'ajut d]el millor home en una situació en què pot passar qualsevol cosa. Un no pot tenir esment de tot quan un es troba tan afreturat com crec que hi estic jo”. En Þórarinn li va respondre: “Que prengui aquesta decisió en aquest punt, et resultarà, malgrat tot, de profit”
◊ þau mæðgin öll saman, Þorbjörg, Jökull og Einar, keyptu að Kjölvöru og gáfu henni til hundrað silfurs að hún skyldi fyrirkoma þeim bræðrum Víglundi og Trausta með einhverjum gerningum eftir því sem hún sæi ráð til því að þeim lék hin mesta öfund á þeim en höfðu spurt hver kærleikur var með þeim Víglundi og Ketilríði, en fyrirmundu þeim að njótast sem síðan gaf raun á: la Þorbjörg, en Jökull i l'Einar, la mare i els fills, tots plegats, van fer una barrina amb la Kjölvör per la qual li donaven cent-vint marques d'argent a canvi que fes perir els germans Víglundur i Trausti amb alguna fetilleria de la manera que considerés més oportuna, ja que no només nodrien l'enveja més gran envers els dos germans sinó que, a més a més havien sabut de l'amor que hi havia entre en Víglundur i la Ketilríður i els negaven que gaudissin l'un de l'altre com es va poder comprovar més endavant
◊ þá mælti konungur: "Hverfum þar frá," segir hann. "Sé eg þá ráð til. Eftir jólin mun eg fara á veislur og far þú með mér og muntu þar sjá margar kurteisar konur og ef eigi eru konungbornar þá mun eg fá þér einhverja": el rei aleshores li va dir: “apartem-nos, doncs, d'aquesta idea”, va dir-li, “hi veig una altra solució. Després de Nadal, sortiré a fer les veizlur, ço és, les visitacions. Acompanya-m'hi i veuràs mantes dones corteses i, si no són de sang reial, te'n donaré una per esposa” (cf. en Baetke 19874, pàg. 710: 4. Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit [- =Óláfs saga ins helga, Flateyjarbók II, cap. 56, pp. 63-64: þá er Óláfr konungr hafði sent þá Bjǫrn austr í Gautland, þá sendi hann marga menn til Upplanda með þeim erendum at boða [p. 64] veizlur fyrir sér, ok ætlaði hann at fara um vetrinn at veizlum yfir landit, þvíat þat hafði verit siðr hinna fyrri konunga at fara á veizlur upp í nánd markbyggðinni “quan el rei Olau va enviar en Bjǫrn i els seus homes a llevant, al Gautland, també va enviar un grup nombró d'homes als Upplǫnd, les Terres Altes, amb la missió que hi fessin preparar per a ell les visitacions, ja que tenia la intenció de fer visitacions per la contrada [dels Upplǫnd] durant l'hivern, per tal com havia estat costum dels seus predecessors en el tron de pujar a les proximitats de la comarca dels grans boscos a fer-hi visitacions-]; biskupar tóku veizlur af prestum [- =Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 255, pp. 21: þat kærðu ok lærðir menn, at biskupar tóku veizlur eða lausnir af prestum, þótt þeir kvæmi eigi í fylkit “els clergues també es varen queixar que els bisbes exigien als preveres el pagament del cost de les visitacions -o d'una taxa d'exempció-, encara que ells, els bisbes, no anessin pas a llur fylki (=sóknir?)-])
◊ "játi eg því," segir Erlingur, "að eg hefi heitið að halda guðs lög og landsrétt með öllum mínum styrk og konungs. Nú sé eg hér betra ráð til en hvor okkar kenni öðrum brigðmæli. Höldum heldur öll einkamál vor. Styrkið þér Magnús konung til ríkis svo sem þér hafið heitið en eg skal styrkja yðart ríki til allra farsællegra hluta": l'Erlingur li va respondre: “confesso que vaig prometre que mantindria amb totes les meves forces i amb les del rei les lleis de Déu i el dret del país. Ara, emperò, veig en aquest punt una millor solució que no fer-nos retrets l'un a l'altre: en lloc d'això, mantinguem tots els nostres pactes [acordats]; si vós doneu suport al rei Magnús en la seva pretensió a la corona, tal com haveu promès de fer, jo, pel meu compte, donaré suport a les vostres pretensions de domini sobre tot allò que us hagi de resultar de profit”
◊ en svo líst mér ef þetta skal vera að þeir er sig veðsetja í þetta mál munu hvorki sjá fyrir fé sínu eða fjörvi. Þessi maður, Ólafur konungur, brýst í móti miklu ofurefli og á honum og hans ráðum liggur reiði Danakonungs og Svíakonungs ef hann heldur þessu fram: però em sembla que, si cal que sigui així, que els qui s'arrisquen en aquest afer no hauran d'escatimar-hi ni cabal ni fins i tot llur pròpia vida. Aquest home, el rei Olau, s'enfronta amb unes forces molt superiors, i la còlera del rei de Dinamarca i la del rei de Suècia es descarregarà contra ell i el seus plans si continua insinstint a dur-los a terme
◊ eigi þurfið þér að hræðast Noregskonung eða Danakonung og engan annan meðan Svíaher vill fylgja yður en ef landsfólkið snýst á hendur yður með einu samþykki þá sjáum vér vinir yðrir eigi ráð til, þau er víst er að duga muni: a vós no us cal témer ni el rei de Noruega ni el rei de Dinamarca ni cap altre mentre l'exèrcit suec us segueixi, però, si la gent del país es gira contra vós unànimement, aleshores nosaltres, els vostres amics, no veiem quines solucions podríem prendre que sigui segur que us serveixin
◊ Gísli svarar: "Hér mun hann mælt mál talað hafa. En vörumst vér að eigi verði hann sannspár; enda sé eg gott ráð til þessa að vér bindum vort vinfengi með meiri fastmælum en áður og sverjumst í fóstbræðalag fjórir": en Gísli li va respondre: “deu haver dit el que ha sentit dir a la gent. I anem amb compte que no resulti que ha predit la veritat. I doncs, l'única solució bona que hi veig és que afermem la nostra amistat amb uns lligams més sòlids que fins ara fent, nosaltres quatre, un jurament de fóstbrœðralag
◊ "eigi sé eg hér ráð til," sagði hann, "það sem duga mun. En þó mun eg ekki kunna þig um þetta því að mæla verður einnhver skapanna málum og það mun fram koma sem auðið verður": “no hi veig res del que pugui aconsellar”, va dir, “que hagi de servir. I tanmateix, no et blasmaré per això, car cadascun ha de parlar amb les paraules que el destí li imposi i s'esdevindrà el que el estigui destinat a passar”
◊ "slíkt er karlmannlega talað," segir Grettir, "mega þær þá eigi yfir sinn hlut sjá": en Grettir va dir: “així és com parla un home de debò! les dones no podran estar descontentes amb llur sort! (Baetke 19874, pàg. 538: sjá yfir sinn hlut mit seinem Los unzufrieden sein)
◊ síðan frömdu þeir allar íþróttir, þær ungum mönnum váru tíðar í þær mundir, ok váru þeir svá jafnir, at ekki mátti á millum sjá. Síðast tóku þeir fang, ok váru harðar sviptingar með þeim, ok mátti eigi mun gera, hvárr sterkari var, ok skildu svá, at þeir váru báðir móðir: tot seguit es varen provar en totes les destreses físiques que els joves solien practicar en aquell temps i estigueren tan igualats que no fou pas possible de destriar quin dels dos havia sobrepujat l'altre. Després iniciaren un combat de lluita lliure i es feren unes claus i uns abraonaments molt durs però [tampoc] no es va poder decidir quin dels dos era el més fort, i [finalment,] es varen separar que tots dos estaven esgotats
◊ þeir hlaupa þá saman allsterklega og var þeirra atgangur bæði harður og langur svo að eigi mátti á milli sjá hvor falla mundialeshores es varen abraonar l'un a l'altre amb gran ímpetu i vehemència i llur combat fou tan dur i llarg que no es podia entreveure quin de tots dos seria el qui cauria
◊ Hǫgni lést þess búinn. Ok annan dag árla fóru þeir á sund ok í skotbakka. Þeir frǫmdu ok burtreið ok vápnfimi ok allar íþróttir ok váru svá jáfnir á alla atgervi, at engi þóttist mega í milli sjá, hvárr fremri væri: en Hǫgni va dir que estava preparat per fer-ho. I l'endemà d'hora es provaren nedant i disparant [l'arc]. També es provaren en un born i en destresa amb les armes blanques i en totes les destreses físiques i estigueren tan igualats en totes les habilitts [en què es provaren], que a ningú no li semblava pas poder entreveure quin de tots dos era el capdavanter
◊ Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti: en Leifur li va respondre: “Tinc esment de governar la nau però també de moltes més altres coses. Que heu vist res d'especial?” Ells li digueren que no havien vist res que pagués la pena de contar (Baetke 19874, pàg. 538: hvat sjái þér til tíðenda was seht ihr (Besonderes))
◊ þá bað Þórður að tveir menn skyldu ganga fram á fjallið yfir Árnes og hyggja að ef þeir sæju nakkvað til ferða Kolbeins. Fóru þá tveir menn fram á fjallið og komu aftur skjótt. Sögðu þeir Þórði að Kolbeinn sigldi þá utan að Trékyllisey (SS II, cap. 342, pàg. 527): aleshores en Þórður va manar que dos homes se'ls avancessin fins al puig que hi ha part damunt Árnes i guaitessin si [d'allà estant] veien res de l'expedició d'en Kolbeinn. Aleshores dos homes s'avançaren fins al puig i en tornaren de seguida. Digueren al Þórður que en Kolbeinn es dirigia a la vela fiord endins cap a l'illa de Trékyllisey
Vémundur kvaðst eigi síður eiga að sjá til síns hlutar við Steingrím og kvaðst gjarna vilja að hann fyndi það nokkuð sinn. Áskell bað Vémund að hann skilaði aftur yxnunum en hann kvað það mundu fjarri fara að hann vilji hafa sótta þá til einskis annars en að senda þá nú aftur þegar og kvað Steingrími svo munu þykja sem hann mundi nú eigi þora að halda þeim og kvaðst ekki það gera: en Vémundur va dir que, nogensmenys, havia de vetllar pels seus propis interessos enfront de l'Steingrímur i li va afegir que volia ben de grat que l'Steingrímur ho esbrinés en algun moment. L'Áskell va pregar al Vémundur que tornés els bous a l'Steingrímur, però en Vémundur li va respondre que només faltaria que els hagués anat a cercar per res més que per enviar-los-hi immediament de tornada i digué que[, si ho feia,] a l'Steingrímur li semblaria que era que ell no gosava retenir-los i digué que[, per tant,] no ho faria pas [això de tornar-los-hi] (cf. en Baetke 19874, pàg. 141: þat fer fjarri weit entfernt!, das trifft nicht zu)
◊ Snorri tók upp stein og reiddi. Hann mælti: „Sjá nú við Hallur.“ En hann sendi Rögnvaldi stein þann og féll hann við höggið (SS I, cap. 235, pàg. 340): l'Snorri va aixecar una pedra i la va brandir per a gitar-la. Va dir: “para compte, Hallur!”, però fou contra en Rögnvaldur que va tirar aquesta pedra i en Rögnvaldur va caure de la pedrada
◊ "Eigi má nú við öllu sjá. Vera varð eg nokkur": “un no pot pas parar compte amb tot, ateses les circumstàncies. Hi ha d'haver algun lloc on pugui romandre!” (en Boer 1900, pàg. 190, a la nota a peu de plana nº 12, hi remet a una nota a peu de plana anterior: eigi — sjá, vgl. c. 31, 4. Si hom va a la nota corresponent del capítol 31, paràgraf 4 s'hi troba reenviat a la nota a peu de plana de la pàg. 190, sense donar-li, doncs, cap més explicacions sobre la interpretació d'aquesta dita)
◊ "Ekki verður nú við öllu séð," segir Helgi: en Helgi li va contestar: “No es pot parar compte amb tot!”
◊ "Illa gerðir þú til mín ok ómakliga," sagði hún. "Ekki verðr við öllu sét," sagði Hjalti: “M'has fet mal i immerescudament”, li va dir ella. En Hjalti li va replicar: “No es pot pas tenir esment de tot”
♦ sjá e-ð: veure una cosa
♦ sjá e-ð með eigin augum: veure una cosa amb els seus propis ulls
♦ sjá vel ~ illa: veure-hi bé ~ malament
♦ sjá tvöfalt: veure-hi doble
♦ sjá bregða fyrir: entreveure per un instant, albirar durant una llambregada
♦ sjá sjálfum sér bregða fyrir: entreveure's a si mateix durant una llambregada
♦ sjá að sér: [penedir-se i] esmenar-se, [penedir-se i] corregir-se
og mennirnir stiknuðu í ofurhita og lastmæltu nafni Guðs sem hefur vald yfir þessum plágum. Ekki sáu þeir að sér (μετανοεῖν, καὶ οὐ μετενόησαν δοῦναι αὐτῷ δόξαν) að þeir gæfu Guði dýrðina: i els homes es cremaven (rostien) per la gran xardor i blasfemaven contra el nom del Déu que té poder sobre aquestes plagues. No s'empenediren per donar-li glòria
hann sá að sér og breytti textanum: es va empenedir i va modificar el text
♦ sjá e-ð á e-m ~ e-u: tenir cura (o: esment) d'algú (vetllar per ell i proveir-lo de tot el que necessiti)
♦ sjá á e-m að <+ ind.>veure-li a algú a la cara que <+ ind.>, llegir-li a algú als ulls que <+ ind.>
◊ ég sá á honum að hann var reiður: li veia a la cara que estava furiós
♦ sjá af e-m ~ e-u: (falla frá, afsala, geta verið án e-spassar-se d'una cosa (prescindir-ne, renunciar-hi)
◊ máttu sjá af einum tepoka?: que podries prescindir d'una bosseta de te?
◊ hann mátti ekki af henni sjá: no podia pas apartar-se d'ella ni un moment
♦ sjá e-n ~ e-ð aftur: reveure algú ~ una cosa, tornar a veure algú ~ una cosa
♦ sjá eftir e-m ~ e-u: (saknaenyorar algú ~ una cosa (trobar a faltar algú o una cosa i, de manera especial, sentir la pèrdua d'algú per haver-se'n anat o haver finat, tenir nostàlgia o sentir la mancança o l'absència d'algú)
♦ sjá eftir e-u: (iðrastpenedir-se d'una cosa, lamentar una cosa
◊ ég sé eftir því: me'n penedeixo
♦ sjá eftir því að hafa <+ lýsingarháttur þátíðar>lamentar haver <+ part. pass.>
◊ þau sáu eftir því að hafa boðið honum: es penedien d'haver-lo convidat
◊ hann sér eftir tímanum sem hefur farið í þetta: es planyia del temps que hi havia esmerçat
♦ sjá eftir því að hafa ekki <+ lýsingarháttur þátíðar>saber greu no <hafa + part. pass.>, lamentar no haver <+ part. pass.>
◊ ég sá eftir því að hafa ekki talað við hana: m'ha sabut greu [de] no haver parlat amb ella
♦ eiga eftir e-u að sjá: [haver de] lamentar una cosa
♦ sjá hvað setur: esperar els esdeveniments, esperar a veure què ve
♦ við skulum sjá hvað setur: esperem a veure què passa; ja veurem
♦ sjá fram á e-ð: preveure una cosa (tenir-ne l'esperança, esperar que es produeixi)
♦ sjá fram í tímann: veure en el futur
♦ sjá fram í tímann á sinni tíð: avançar-se al seu temps
♦ sjá fram úr e-u: #1.  (emprat sovint en oració negativa) (sjá eða geta séð fyrir endann á e-upoder veure ja la fi d'una cosa, [poder] veure [ja] l'acabament d'una cosa (veure o saber quan acabarà una cosa, veure o entendre o saber que una cosa ja cuida acabar)#2. (geta liðið yfir, geta séð út yfirpoder abraçar (o: abastar) una cosa d'un cop d'ull (poder mesurar tota l'extensió o magnitud d'una cosa)
♦ sjá e-ð fyrir: preveure una cosa (o és molta de coincidència o és un calc del llatí praeuĭdēre ‘veure per endavant; preveure’)
♦ sjá e-ð fyrir sér: figurar-se una cosa (imaginar-se, representar-se, veure [mentalment] ‘al davant’)
♦ sjá fyrir e-m: tenir cura (o: esment) d'algú (vetllar per ell i proveir-lo de tot el que necessiti)
♦ sjá fyrir fjölskyldunni: mantenir la seva família
♦ sjá fyrir e-u: tenir cura (o: esment) de, vetllar per (o és molta de coincidència o és un calc del llatí prōuĭdēre ‘tenir cura de, vetllar per’)
♦ sjá e-m fyrir e-u: proveir algú d'una cosa, fornir una cosa a algú, <LITmunir (o: premunir) algú d'una cosa (o és molta de coincidència o és un calc del llatí prōuĭdēre ‘tenir cura de, vetllar per’)
♦ skólinn sér honum fyrir ritföngum: l'escola el proveeix de material d'oficina
♦ lítill fyrir mann að sjá: un home d'aparença insignificant
◊ ekki má líta svo út sem ég vilji hræða yður með bréfunum. "Bréfin," segja menn, "eru þung og ströng, en sjálfur er hann lítill fyrir mann að sjá (ἡ δὲ παρουσία τοῦ σώματος ἀσθενὴς) og enginn tekur mark á ræðu hans: que no sembli que jo us vull intimidar amb les cartes. "Les cartes", segons n'hi ha qui diu, "són severes i fortes, però ell mateix, quan hom el veu, és d'aspecte esquifit, i ningú no dóna importància a les seves paraules"
♦ sjá hér að neðan: vide infra
♦ sjá hér fyrir ofan: vide supra
♦ sjá inn: mirar a dintre, mirar dedins (Bal.)
♦ sjá e-ð í hendi sér: ésser una cosa totalment òbvia, [pre]veure ben clarament una cosa
♦ sjá í hendi sér að <+ ind.>resultar totalment obvi que <+ fut. ind.>, veure ben nítidament que <+ fut. ind.>
◊ ég sé í hendi mér að hún muni hætta: preveig ben clarament que ella s'aturarà
◊ ég sé í hendi mér að áætlunin stenst ekki: veig ben clarament que el pla no tirarà endavant
♦ sjá í e-ð í þoku[nni]: distingir una cosa dins la boira
◊ ég gat rétt séð í kirkjuturninn í þokunni: en la boira només podia entreveure [la figura d]el campanar
♦ það sér ekki í húsið: la casa no es veu (no és visible a causa d'algun accident metereològic com ara la boira, la nevada, la neu que la tapa etc.)
◊ það sér ekki í grindverkið fyrir snjó: la tanca no es pot veure de tanta de neu que hi havia
♦ sjá í gegnum fingur við e-ð ~ e-n (o: sjá í gegnum fingur sér með e-ð ~ e-n)fer els ulls grossos amb una cosa ~ amb algú
♦ sjá í gegnum e-ð: endevinar una cosa, veure clara una cosa (descobrir el joc, les intencions, una intriga, una mentida etc. d'algú)
♦ sjá sig um hönd: canviar de parer, repensar-se una cosa, pensar-se millor una cosa
♦ sjá á milli: entreveure (o és molta de coincidència o és un calc del llatí medieval interuĭdēre ‘entreveure’, cf. castellà i portuguès entrever, italià intravvidere etc.)
♦ ekki mátti á milli sjá: eren totalment iguals quant a forces, no es podia entreveure quin d'ells dos guanyaria l'altre
♦ sjá til: (sjá hvað e-r aðhefst, hafa næga birtu við vinnu sínaveure-hi (tenir prou claror o llum per veure el que un està fent: p.e, per fer la feina o per dur a terme una altra activitat)
◊ ég sá ekki til að hátta ljóslaust: no hi veia prou com per colgar-me sense llum
♦ sjá til: (bíða átektaesperar els esdeveniments (estar a l'expectativa, estar a veure què passa)
♦ við skulum sjá til: [estarem a l'expectativa] a veure [què passa]; ja veurem
♦ sjá til e-s: (geta séðpoder veure una cosa (haver-hi prou visibilitat per albirar-la)
◊ ég sá ekki til skipsins: no podia veure el vaixell
♦ sjá til e-s: (sjá e-n komaveure [venir] algú (albirar algú que es va acostant)
♦ sjá til e-s: (annast, líta eftir e-m, gæta e-spreocupar-se per una cosa, tenir esment d'una cosa (ocupar-se d'una cosa, encarregar-se d'una cosa)
♦ ég skal sjá til þess: ja me n'encarregaré jo
♦ sjá e-ð út: (upphugsaidear (o: empescar-se) una cosa (concebre, pensar, trobar, p.e., solució a un problema)
♦ það sér ekki út úr augum: (fyrir þoku, sorta o.s.fr.no s'hi pot veure ni a un pam del nas (a causa de la foscor, la boira, la intensa nevada)
♦ sjá um e-ð: tenir cura d'una cosa, ésser el curador ~ la curadora d'una cosa (umsjón)
♦ sjá um dagskrá: ésser el moderador (o: presentador) d'un programa, presentar (o: moderar) un programa
♦ sjá um heimilið: encarregar-se de les feines de la llar, fer les feines i tasques de la llar
♦ sjá um uppvaskið: encarregar-se de fregar els plats, encarregar-se de fer l'escurada
♦ sjá um útgáfu bókar: tenir cura de l'edició d'un llibre
♦ sjá um að <+ inf.>tenir cura de <+ inf.>, encarregar-se de <+ inf.>
♦ sjá sig um hönd: canviar d'idea
♦ sjá e-n út: (geta séð fyrir endann á e-uveure venir algú, calar (o: clissar) algú (endevinar les intencions d'algú, no deixar-se enganyar o entabanar per ell)
♦ sjá út úr e-u: #1. (sjá eða geta séð fyrir endann á e-upoder veure ja la fi d'una cosa (veure o saber quan acabarà una cosa, veure o entendre o saber que una cosa ja cuida acabar)#2. (geta liðið yfir, geta séð út yfirpoder abraçar (o: abastar) una cosa d'un cop d'ull (poder mesurar tota l'extensió o magnitud d'una cosa)
♦ sjá e-ð út undan sér: mirar una cosa de cua d'ull (o: d'esquitllentes; o: furtivament)
♦ sjá e-ð við e-n: (endurgreiða, þægja e-m fyrir e-ðtornar-li a algú una cosa (fer-li pagar una cosa a algú, correspondre a algú amb un acte igual o pitjor al rebut d'ell)
♦ sjá við e-m: (gæta sín fyrir e-manar amb compte amb algú (estar en guàrdia respecte d'algú, anar alerta o previngut amb algú)
♦ sjá við e-u: (varast e-ð, kunna ráð gegn e-uprendre precaució contra una cosa, capguardar-se d'una cosa (saber prevenir-se contra una cosa, saber impedir o defensar-se d'una cosa)
♦ sjá yfir e-ð: (sjá allt í heild, fá heildarmynd af e-u & skilja samhengið í e-ufer-se una idea de conjunt d'una cosa (comprendre, captar to el context en què s'allita una cosa & controlar una situació & abastar amb la ment en la seva totalitat una situació, uns fets etc.)
♦ sjá e-m ~ e-u borgið: salvar algú ~ una cosa, posar algú ~ una cosa fora de perill
◊ en Guð hefir sent mig hingað á undan yður til þess að halda við kyni yðar á jörðinni og sjá lífi yðar borgið (ū-lə-haħăˈʝōθ   lā-ˈχɛm, וּלְהַחֲיוֹת לָכֶם), til mikils hjálpræðis (li-φəlēi̯ˈtˤāh   gəδɔˈlāh, לִפְלֵיטָה גְּדֹלָה)i Déu m'ha enviat aquí davant vosaltres per tal de preservar el vostre llinatge sobre la terra i salvar-vos la vostra vida, per una gran salvació
◊ sem vill (ζητέω, ζητήσῃ) sjá lífi sínu borgið (περιποιέομαι, ὃς ἐὰν ζητήσῃ τὴν ψυχὴν αὐτοῦ περιποιήσασθαι), mun týna því, en sá sem týnir því, mun öðlast líf: el qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; i el qui la perdi, la conservarà
♦ sjá búi sínu borgið: [aconseguir] dur bé a terme les feines de la llar
♦ sjá hag sínum borgið [með e-u]: veure que una cosa va en interès (o: benefici) d'un mateix
♦ sjá sér borgið: resguardar-se de perill, posar-se fora de perill, capguardar-se (Mall.)
◊ það var leiðinleg nótt, enn leiðinlegri fyrir það, hvað mér fanst þetta háttalag vitleysislegt. Þótt aldrei nema Linchmere lávarður hefði nú, fyrir einhverra hluta sakir, ástæðu til að gera sér í hugarlund, að honum væri einhver hætta búin í húsi Sir Tomasar Rossiters — hvers vegna í ósköpunum tvílæsti hann þá ekki hurðinni og sá sér borgið á þann hátt? Það var ekkert vit í því, sem hann hafði svarað mér, að hann kynni að vilja sjálfur að á sig yrði ráðið. Hvers vegna átti hann að vilja það? Og hvern gat langað til að gera það?: fou una nit tediosa i encara més tediosa perquè considerava que aquesta conducta d'ell era forassenyada. Encara que lord Linchmere tingués raons, fos pel que fos, per a imaginar-se que corria algun perill a la casa de Sir Thomas Rossiter, per què diantre aleshores no tancava amb doble forrellat la seva porta i es protegia d'aquesta manera? No tenia gens de sentit que m'hagués respost que volia que l'ataquessin. Per què havia de voler-ho? I qui podia desitjar fer-ho?
♦ sjá e-m farborða: alimentar (o: nodrir) algú, sustentar algú
◊ ég skal sjá þér farborða (wə-χilkalˈtī   ʔɔθə-ˈχā, וְכִלְכַּלְתִּי אֹתְךָ) því að enn verður hungursneyð í fimm ár. Þú munt ekki líða skort, hvorki þú, fjölskylda þín né nokkuð sem þitt er“: jo et nodriré, car encara hi haurà cinc anys de fam; i així tu no patiràs pas manca d'aliments, ni tu, ni ta família ni res que sigui teu
♦ sjá sér farborða: mantenir-se, sustentar-se
♦ sjá aumur á e-m: tenir compassió (o: llàstima) d'algú, compadir-se d'algú
ætti ég ekki að sjá aumur á Níníve (wa-ʔăˈnī   lɔʔ   ʔāˈħūs   ʕal־nīnəˈwēh, וַאֲנִי לֹא אָחוּס עַל-נִינְוֵה), hinni miklu borg, þar sem meira en hundrað og tuttugu þúsundir manna búa, sem þekkja vart hægri höndina frá þeirri vinstri, og að auki fjöldi dýra?“: i jo no m'hauria d'apiadar de Nínive, la gran vila, en la qual hi viuen més de cent vint mil homes que no saben distingir llur dreta de llur esquerra, i, en ultra, animals en gran nombre
◊ en Drottinn miskunnaði þeim (wa-i̯ʝāˈħān   ʝəhˈwāh   ʔɔˈθ-ām, וַיָּחָן יְהוָה אֹתָם) og sá aumur á þeim (wa-ʝəraħăˈm-ēm, וַיְרַחֲמֵם) og sneri sér til þeirra sakir sáttmála síns við Abraham, Ísak og Jakob. Vildi hann eigi, að þeir skyldu tortímast, hafði og eigi útskúfað þeim frá augliti sínu til þessa: i Jahvè se'n va compadir i els va tenir misericòrdia i es girà cap a ells, per amor del pacte que havia fet amb l'Abraham, l'Isaac i en Jacob. No volgué que fossin exterminats i fins avui no els ha rebutjats de la seva presència
◊ hann sagði: "Frá bernsku. Og oft hefur hann kastað honum bæði í eld og vatn til að fyrirfara honum. En ef þú getur nokkuð, þá sjá aumur á okkur (σπλαγχνίζομαι, σπλαγχνισθεὶς ἐφ' ἡμᾶς) og hjálpa okkur (βοηθέω, βοήθησον ἡμῖν)": ell li va respondre: “des de la seva infantesa. I sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per fer-lo perir, però, si hi podeu fer res, tingueu compassió de nosaltres i ajudeu-nos”
◊ ekki höfum vér þann æðsta prest, er eigi geti séð aumur á veikleika vorum (συμπαθέω, συμπαθῆσαι ταῖς ἀσθενείαις ἡμῶν), heldur þann, sem freistað var á allan hátt ([πεπειρασμένον δὲ] κατὰ πάντα?) eins og vor (? = καθ' ὁμοιότητα?), en án syndar: no tenim pas per summe sacerdot un que no pugui compadir-se de les nostres febleses, ans el que ha estat temptat de totes les maneres com nosaltres, però [que és] sense pecat
♦ hann má ekkert aumt sjá: no pot veure ningú sofrint
♦ sjá fyrir endann á e-u: [pre]veure ja la fi (o: l'acabament) d'una cosa (preveure l'acabament o el resultat final d'una cosa, veure o saber com acabarà una cosa & començar a veure l'acabament imminent d'una cosa, veure o saber quan acabarà una cosa, veure o entendre o saber que una cosa ja cuida acabar)
♦ það sér ekki fyrir endann á e-u: no se sap quan acabarà una cosa, no es [pre]veu el final d'una cosa
♦ sjá ekki sólina fyrir e-u ~ e-m: #1. (hylja sólinatapar [una cosa ~ algú] el sol (interposar-se una cosa entre la persona i el sol)#2. (þykja ákaflega vænt um e-n, hafa mikið dálæti eða ást á e-mtenir ulls només per a algú (no veure-hi de cap ull per algú, sentir una gran passió o amor per algú, perdre l'oremus per algú, estar embadalit o encapritxat d'algú, no saber on posar els peus per algú, idolatrar algú)
♦ sjá ekki til sólar: 1. <GENno veure el sol#2. (vera í mjög slæmri aðstöðuveure-ho tot fosc (trobar-se o estar en una situació molt dolenta)#3. (eygja ekki neinn möguleika til e-sno veure cap manera possible (no veure cap possibilitat)
♦ sjá sitt óvænna: #1. (horfa illa fyrir e-u, sjá að í óefni stefnino veure-ho clar (intuir o entreveure que no tot és com tocaria ésser, sentir que alguna cosa no quadra, sospitar que alguna cosa va malament)#2. (sjá sig um höndrepensar-s'ho (pensar-s'ho millor, fer-se enrere)
♦ hann sá sitt óvænna: s'ho va repensar, ho va pensar millor, es va fer enrere
♦ sjá sér færi: aprofitar l'oportunitat
♦ sjá sér e-ð fært: (sjá sér leið til e-ssentir-se (o: veure's) capaç de fer una cosa (veure's prou fort, capacitat, hàbil etc. d'escometre una cosa)
♦ sjá sér hag í e-u: veure profit  (o: benefici) per a si [mateix -a] en una cosa
♦ það sér ekki högg á vatni: no hi ha cap diferència, no hi ha ni la més mínima diferència
♦ sjá sér leik á borði: ensumar (o: veure) una oportunitat
♦ sjá ofsjónum yfir e-u: estar envejós -osa d'una cosa, tenir enveja d'una cosa
◊ og þú munt sjá ofsjónum yfir þeirri farsæld (wə-hibbatˤətˈtā   ˈt͡sar   māˈʕōn   bə-ˈχɔl, וְהִבַּטְתָּ צַר מָעוֹן בְּכֹל), sem Ísrael mun hlotnast, og aldrei framar skal nokkur verða gamall í húsi þínu: i estaràs gelós de tota la benaurança que caurà sobre Israel, i mai més ningú no tornarà a fer-se vell al teu casal
◊ er ég ekki sjálfur fjár míns ráðandi? Eða sérðu ofsjónum yfir því (ὁ ὀφθαλμός σου ἐστὶ πονηρός, ἢ ὁ ὀφθαλμός σου πονηρός ἐστιν ὅτι ἐγὼ ἀγαθός εἰμι;), að ég er góðgjarn?: que per ventura no puc fer el que vull del meu cabal i béns? O és que estàs gelós que jo sigui benvolent?
♦ ég hef séð hann svartari: ja n'he viscudes de pitjors
♦ sjáum hverju fram vindur: vejam a veure com es desenvolupa la cosa
♦ ég sá hann skrifa: el vaig veure escrivint
♦ ég get ekki séð neitt rangt við þetta: no hi veig res de malament, no hi trobo res de malament
♦ ég sé mér ekki annað fært: no hi veig cap altra possibilitat
◊ dýr eru fljót að sjá hvern þau hitta fyrir: els animals fan via a veure qui tenen al davant
◊ við sáum skuggum þeirra bregða fyrir á tjaldinu: vam veure llurs ombres que s'esmunyien ràpidament per la cortina
◊ dag einn sá ég Kalla gamla sitja í garðinum: un dia vaig veure el vell Kalli assegut al jardí
◊ þið skuluð sjá að ykkur verður ekki að fyrirætlun ykkar: ja veureu que el vostre pla no us reïxirà
◊ komdu og sjáðu!: vine i veges!
◊ og sagði: „Komdu (ləˈχāh, לְכָה) með mér (ʔitˈt-ī, אִתִּי) og sjáðu (ū-rəˈʔēh, וּרְאֵה) hvernig ég legg mig fram af brennandi ákafa vegna málefnis Drottins.“ Síðan lét hann Jónadab aka með sér í vagni sínum: i li digué: «Vine amb mi, i veuràs com m'esforço pel meu zel ardent per la causa de Jahvè». Tot seguit, va fer qualcar en Iehonadav al seu costat en el seu carro
◊ komið og sjáið!: veniu i vegeu!
◊ komið og sjáið (ləˈχū   ū-rəˈʔū, לְכ֣וּ וּ֭רְאוּ) verkin Guðs, sem er óttalegur í breytni sinni gagnvart mönnun: veniu i contempleu les obres de Déu. Com n'és de temible en la seva conducta amb els homes!
◊ hann segir: "Komið og sjáið (ὁράω, ἔρχεσθε καὶ ὄψεσθε)." Þeir komu og sáu, hvar hann dvaldist, og voru hjá honum þann dag. Þetta var síðdegis: ell els digué: "Veniu i vegeu". Ells hi anaren, veieren on s'estava i romangueren amb ell aquell dia. Era al capvespre
◊ komið og sjáið (ὁράω, δεῦτε ἴδετε) staðinn, þar sem hann lá: veniu i vegeu el lloc on era
◊ þegar lambið lauk upp fjórða innsiglinu, heyrði ég rödd fjórðu verunnar (τὸ ζῷον -ῴου, τοῦ τετάρτου ζῴου), er sagði: "Kom!" Og ég sá (ὁράω, καὶ εἶδον), og sjá (ἰδού, καὶ ἰδοὺ): Bleikur hestur, og sá er á honum sat, hann hét Dauði, og Hel (ὁ ᾅδης ᾅδου, καὶ ὁ ᾍδης) var í för með honum. Þeim var gefið vald yfir fjórða hluta jarðarinnar, til þess að deyða með sverði (ἡ ῥομφαία -ίας , ἐν ῥομφαίᾳ), með hungri og drepsótt og láta menn farast fyrir villidýrum jarðarinnar: quan l'anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart ésser que deia: «Vine [i veges]!». I [hi vaig anar i] vaig veure, i guaiteu! hi havia un cavall de color gris cendrós; i el qui hi muntava nomia Mort, i Infern l'acompanyava. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra per a matar amb espasa, fam i pesta, i permetre que els homes morissin per les feres de la terra
◊ konan vildi ekki láta börnin sjá að hún gréti: la dona no va voler que els infants veiessin que plorava
◊ í fylgsni sínu urðu þjófarnir ekki séðir: els lladres no foren vistos a llur amagatall
♦ vera að sjá: veure's, poder-se veure
◊ aðra mynd var ekki að sjá: no s'hi veia cap altre quadre
♦ sér þess enn merki: hom en veu encara [les] traces (o: senyals)
◊ þá spyrnti Yngvildur á mundlaugina en kviðurinn Gilla sprakk af bruna. Síðan var hann færður niður um garð og sökkt í fen eitt og sér þess enn merki. Gilli þessi var sonur Jaðguðs Gillasonar, Bjaðakssonar, Kjarvalssonar konungs af Írlandi hins gamla er þar ríkti lengi: aleshores l'Yngvildur va apartar la ribella d'una coça, però la panxa d'en Gilli es va badar per mor de la cremada. Després, el portaren a través de la tanca del mas i l'enfonsaren en un aiguamoll i encara se'n poden veure traces [avui en dia]. Aquest Gilli era fill d'en Jaðguð, fill d'en Gilli, fill d'en Bjaðak, fill del rei Kjarval el Vell d'Irlanda, el regnat del qual fou molt longeu
◊ kerling fær ekki sofnað um nóttina, svo var henni bimbult. Veður var kalt úti og logn og heiðríkt. Hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar. En við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: aquella nit, la vella no podia adormir-se de tan indisposada que se sentia. Defora, feia un temps fred, no hi havia vent ni núvols. Va caminar al voltant de les cases del mas un parell de vegades en direcció contrària a la del sol i mentre ho feia runflava en totes direccions i dreçava els narius. I fent això, el temps va començar a canviar i es va desencadenar un gran torb i després, hi hagué un desgel sobtat i una tromba d'aigua va baixar pel pendent de la muntanya i un allau de neu va sepultar el mas d'en Bergur i dotze persones hi trobaren la mort i avui en dia encara es poden veure traces d'aquesta esllavissada de terra
♦ það sér á að...: hom [hi] pot veure que
♦ eigi sér til sólar: no fa sol
♦ það sér til fjalla: es veuen les muntanyes (a causa de l'absència de boira i la bona visibilitat del dia en general)
♦ láta á sjá: començar a presentar senyals de desgast (o: deterioració)
♦ láta sjaldan sjá sig: ésser car -a de veure
♦ láta ekki sjá sig: [no] presentar-se, [no] aparèixer, [no] deixar-se veure
♦ þú hlýtur að sjá þetta: <LOC FIG = skilja, viðurkennano pots no veure-ho, ho has de veure per força

sjá·aldur <n. -aldurs, -öldur>:
pupil·la f, nineta f de l’ull

sjáandi <m. sjáanda, sjáendur>:
vident m & f (persona clarivident)
◊ þau segja við sjáendur (lā-rɔˈʔīm, לָרֹאִים): "Þér skuluð eigi sjá sýnir," og við vitranamenn (wə-la-ħɔˈzīm, וְלַחֹזִים): "Þér skuluð eigi birta oss sannleikann. Sláið oss heldur gullhamra og birtið oss blekkingar: diuen als vidents: "No tingueu pas visions!" I als profetes: "No ens reveleu la veritat. Digueu-nos més aviat coses falagueres i reveleu-nos quimeres!"

sjáandi, sjáandi, sjáandi <adj.>:
vident (que hi pot veure & que veu una cosa)

sjáan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENvisible
♦ sjáanleg merki e-s: senyals perceptibles d'una cosa
2. (augljósevident (manifest, palès)
♦ það er sjáanlegt að <+ ind.>és evident que... <+ ind.>, salta a la vista que... <+ ind.>

Sjá·land <n. -lands, no comptable>:
[illa f de] Sjælland

Sjá·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
sjæl·landès m, sjæl·landesa f

Sjá·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
sjæl·landès -esa

sjá·legur, -leg, -legt <adj.>:
de bella prestància

sjálf <n. sjálfs, sjálf>:
ego m, jo m

sjálf- <en compostos>:
auto-

sjálfa <f. sjálfu, sjálfur. Gen. pl.: sjálfa>:
selfie f (foto d'un mateix feta amb el mòbil)

sjálf·ala <adj. inv.>:
que pastura a lloure (i s'engreixa o es nodreix per ell mateix)
◊ sælir munuð þér sem sáið við hvert vatn og látið uxa og asna ganga sjálfala (məʃalləˈħēi̯   ˌrɛɣɛl־ha-ʃˈʃōr   wə-ha-ħăˈmōr, מְשַׁלְּחֵי רֶגֶל-הַשּׁוֹר וְהַחֲמוֹר)sereu feliços vosaltres els qui sembreu a la vora de qualsevol riu i deixeu que bous i ases pasturin a lloure (en comparació: la traducció vella fa: sælir eruð þér, sem alls staðar sáið við vötn og látið uxa og asna ganga sjálfala ‘feliços sou vosaltres els qui sembreu arreu a la vora de les aigües i deixeu que els bous i els ases pasturin a lloure’)

sjálfbirging·háttur <m. -háttar, no comptable>:
presumptuositat f, presumpció f de si mateix

sjálfbirgings·legur, -leg, -legt <adj.>:
presumptuós -osa (o: presumit -ida), cregut -uda [de si mateix]

sjálfbirging·skapur <m. -skapar, no comptable>:
presumptuositat f, presumpció f de si mateix
◊ þó að sjálfbirgingskapur hans (ɕīˈʔ-ō, שִׂיאוֹ) nemi við himin og höfuð hans nái upp í skýin, þá verður hann þó eilíflega að engu eins og hans eigin saur, þeir, sem sáu hann, segja: Hvar er hann?: encara que la seva presumptuositat s'elevi fins al cel i que el seu cap toqui els núvols, en convertirà per sempre en no-res com la seva pròpia brutícia, i els qui el veien diran: on és?

sjálf·birgingur <m. -birgings, no comptable>:
presumptuositat f, presumpció f de si mateix

sjálf·birgingur <m. -birgings, -birgingar>:
presumptuós (o: presumit) m, presumptuosa (o: presumida)
◊ fyrir því óttast mennirnir hann, en hann lítur ekki við neinum sjálfbirgingum (kāl־ħaχmēi̯־ˈlēβ, כָּל-חַכְמֵי-לֵב): és per això que els homes el temen: no posa el seu esguard en els creguts
◊ þessir fífldjörfu sjálfbirgingar (αὐθάδης -άδες, τολμηταί, αὐθάδεις) skirrast ekki við að lastmæla tignum: aquests temeraris arrogants no temen d'injuriar les glòries
◊ hann á ekki að vera sjálfbirgingur (αὐθάδης -άδες, μὴ αὐθάδη), ekki bráður, ekki drykkfelldur, ekki ofsafenginn, ekki sólginn í ljótan gróða: que no sigui arrogant, ni iracund, ni donat al vi, ni violent, ni donat a guanys bruts

sjálf·birginn, -birgin, -birgið <adj.>:
presumptuós -osa (o: presumit -ida), cregut -uda [de si mateix]

sjálf·bjarga <adj. inv.>:
1. independent (econòmicament parlant, autosuficient)
◊ Oddur bargst vel á fjallinu og gaf mörgum mönnum líf og limu og lyfti á bak í hríðinni og ófærð, er eigi urðu sjálfbjarga. Þeir komu í Vínverjadal og voru þar um nóttina fyrir hinn átta dag: L'Oddur se'n va sortir molt bé a la muntanya: hi va salvar la vida i els membres de molts d'homes, i va fer continuar qualcant durant el torb i en els indrets del camí que eren impassables o impracticables els qui ja no es podien continuar valent per ells mateixos. Arribaren a Vínverjadalur i hi passaren la nit d'abans el vuitè dia (Baetke 19874, pàg. 54: bjargask sich retten, gerettet, erlöst werden: bjargask vel sich (zu) helfen (wissen), sich tapfer halten, Mund und Standhaftigkeit zeigen)
◊ þá tók kona til orða, sú er Þorsteinn hafði hitta: "Satt er það er oss er oft sagt konum að þar er lítið til vits að taka sem vér erum konur. Hér kom Þorsteinn stangarhögg í morgun, kvað naut hafa stangað Þórð svo að hann mundi eigi sjálfbjargi verða. En eg nennti eigi þá að vekja þig og þá hvarf mér úr hug síðan": aleshores va prendre la paraula la dona que s'era encontrada amb en Þorsteinn i va dir: “és ver que sovint diuen de nosaltres, les dones, que, com que som dones, no hi ha gaire suc de cervell [en nosaltres]. En Þorsteinn cop-de-bastó ha vingut aquí avui de matí i ha dit que un brau havia travessat amb les seves banyes en Þórður de tal manera que no es podia pas valer per ell mateix. De tota manera, no t'he volgut despertar i després ja se'm va anar del cap [i no me n'he tornat a recordar]”
◊ konungr spratt þá upp, ok lagðist út í mót honum, ok fœrði hann þegar í kaf ok hélt honum lengi niðri, en er þeir komu upp, lagðist konungr at landi, en Eindriði var þá máttfarinn, svá at hann varð eigi sjálfbjargi, en er konungr sá þat, lagðist hann til ok hjálpaði honum. En er Eindriði tók at hressast ok þeir váru klæddir, mælti konungr: “mikil íþrótt er þér í sundförum, Eindriði!...el rei es va posar dret d'un bot, [es va ficar dins la mar i] va sortir nedant al seu encontre[, i quan el va atènyer,] el va ficar sota l'aigua i l'hi va mantenir molt de temps. I quan tornaren a sortir a la superfície, el rei es va dirigir nedant a la vorera de la mar, però l'Eindriði estava tan esgotat que ja podia continuar per ell mateix, i qual el rei ho va veure, va tornar nedant cap a ell i el va ajudar [a atènyer la vorera]. Quan ja s'hagueren vestits i l'Eindriði ja començava a retornar a si mateix, el rei li va dir: “Eindriði, ets un nedador molt bo!...
2. que es pot valer per ell -a mateix -a (que és una persona no dependent, p.e., per culpa d'un accident, la vellesa, un ictus etc.)

sjálf·blekungur <m. -blekungs, -blekungar>:
ploma estilogràfica

sjálf·boða <adj. inv.>:
de bona voluntat, volent
◊ þjóð þín kemur sjálfboða (nəδāˈβōθ, נְדָבֹת) á valdadegi þínum. Í helgu skrauti frá skauti morgunroðans kemur dögg æskuliðs þíns til þín: el teu poble vindrà voluntàriament el dia del teu poder. Guarnida amb els ornaments sagrats la rosada del teu jovent ve a tu des del si de l'aurora

sjálfboða·lið <n. -liðs, -lið>:
cos m de voluntaris

sjálfboða·liði <m. -liða, -liðar>:
1. <GENvoluntari m, voluntària f
2. (í spænsku borgarastyrjöldinnibrigadista m & f (voluntari de les B.I. a la Guerra Civil)

sjálfboðaliða·samtök <n.pl -samtaka>:
organització f de voluntaris
♦ alþjóðleg sjálfboðaliðasamtök: (alþjóðleg frjáls félagasamtökONG f internacional

sjálfboða·starf <n. -starfs, -störf>:
treball m de voluntari (treball com a voluntari, esp. en activitats d'interés social)

sjálfboða·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
voluntariat m (treball de voluntari)

sjálfboðinn, -boðin, -boðið <adj.>:
1. (óboðinnno convidat -ada (que no ha estat convidat, sense haver estat convidat)
♦ koma sjálfboðinn: presentar-se (o: venir) sense haver[-hi] estat convidat -ada
2. (velkominnbenvingut -uda (per bé que inesperat)
♦ allt skal þér sjálfboðið: <LOC FIGtot et resultarà benvingut (o: oportú)
3. (sjálfviljugur, af eigin hvötumvoluntari -ària (de pròpia voluntat, no pas per imposició)
♦ ganga sjálfboðinn í herinn: presentar-se voluntari al servei militar

sjálf·bær, -bær, -bært <adj.>:
1. <ECOLsostenible
♦ sjálfbær þróun: desenvolupament sostenible
♦ sjálfbær búskapur: agricultura sostenible
2. <ECON = sjálfum sér nögurautosuficient, autàrquic -a
♦ sjálfbært heimili: llar autosuficient

sjálf·bærni <f. -bærni, no comptable>:
<ECOLsostenibilitat f

sjálf·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:
mort -a (dit d'animal que no ha estat mort per home o bèstia sinó que ha mort ‘per ell mateix’)
◊ prestarnir mega ekki eta neitt sjálfdautt (kāl־nəβēˈlāh, כָּל-נְבֵלָה) né það, sem dýrrifið (ū-tˤərēˈφāh, וּטְרֵפָה) er, hvort heldur er fugl eða fénaður: els sacerdots no menjaran cap carn morta o trossejada per les bèsties salvatges, sigui d'ocell o de bestiar
◊ þá sagði ég: "Æ, Drottinn Guð! Sjá, ég hefi aldrei saurgað mig, og allt í frá barnæsku minni og fram á þennan dag hefi ég aldrei etið það, er sjálfdautt (ū-nəβēˈlāh, וּנְבֵלָה) væri eða dýrrifið (ū-tˤərēˈφāh, וּטְרֵפָה), og óhreint kjöt hefi ég aldrei lagt mér til munns": aleshores vaig dir: «Ah, Senyor Jahvè! Veges, no m'he sollat mai, i des de la meva infantesa i fins al dia d'avui, mai no he menjat carn de bèstia morta o esquinçada per les bèsties salvatges, ni m'he posat mai a la boca cap carn impura!»
◊ engan mör úr nautum, sauðum eða geitum megið þér eta. En mör úr sjálfdauðum (wə-ˈħēlɛβ nəβēˈlāh, וְחֵלֶב נְבֵלָה) skepnum eða dýrrifnum (wə-ˈħēlɛβ tˤərēˈφāh, וְחֵלֶב טְרֵפָה) má nota til hvers sem vera skal, en með engu móti megið þér eta hann: no menjareu pas greix de bou, d'anyell ni de cabra. El greix del cadàver d'un animal o el d'una bèstia esquinçada per les bèsties salvatges es podrà emprar per a qualsevol ús que calgui, però de cap manera no us és permès de menjar-ne
◊ og hver sá, er etur sjálfdauða (nəβēˈlāh, נְבֵלָה) skepnu eða dýrrifna (ū-tˤərēˈφāh, וּטְרֵפָה), hvort heldur er innborinn maður eða útlendur, skal þvo klæði sín og lauga sig í vatni og vera óhreinn til kvelds. Þá er hann hreinn: qualsevol persona, nadiua o estrangera, que mengi carn d'una bèstia morta o estripada per una bèstia salvatge, es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i serà impura fins al vespre; aleshores, serà pura

sjálf·dáðir <f.pl -dáða>:
propis fets
◊ hann sagði það af sjálfdáðum orðið "en sagt er mér að Hænsna-Þórir muni hafa hey til sölu": ell els va respondre que allò els passava per llurs propis fets [però acte seguit va afegir:] “m'han dit que en Þórir el cocover té fenàs venal”

sjálf·dæmdur, -dæmd, -dæmt <adj.>:
autocondemnat -ada
◊ þrætumanni skalt þú sneiða hjá, er þú hefur einu sinni og tvisvar áminnt hann. Þú veist að slíkur maður er rangsnúinn og syndugur. Hann er sjálfdæmdur (αὐτοκατάκριτος -άκριτον, αὐτοκατάκριτος): cal que apartis de tu l'home baralladís quan l'hagis amonestat una i dues vegades. Saps que un home així està pervertit i en pecat, i que es condemna a ell mateix

sjálf·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<HIST JURsjálfdæmi m, sjálfdœmi m, autosentència f, es designava amb aquest terme el dret que la part demandada atorgava o cedia a la part demandant per a fixar la suma o muntant d'una indemnització com a forma d'arribar a un arranjament extrajudicial en un afer en litigi. La part demandada que atorgava l'autosentència a la part demandant, li estava donant un poder absolut sobre els seus béns i parcialment sobre ella mateixa. La part demandada que atorgava a la part demanant l'autosentència adquiria prestigi social amb aquest fet. També rebia el nom de eindœmi
♦ beiðast sjálfdæmi af e-m: demanar el dret a fixar la suma d'una indemnització en un litigi
◊ um morguninn eftir fór Eysteinn í rannsókn og með honum Þorkell Þorgeirsson frá Ljósavatni. Og er þeir komu til Háls báðu þeir hann rannsóknar. Var þeim það uppi látið. Og er Eysteinn rannsakaði fann hann geldinga sína fimmtán inni byrgða í geldingahúsi Háls og beiddist sjálfdæmis af honum. En Háls brást ókunnigur við þetta og vildi fyrir engan mun festa grið fyrir þetta mál er hann hafði engan grun um sauði Eysteins, þessa er þar voru komnir, eða hverju faraldi þeir hefðu þar komið. Og var það nú hans erindi að fara á fund frænda sinna, Áskels goða og Hávarðs, og segir þeim til þessa það sem hann mátti af vita: l'endemà al matí l'Eysteinn va anar a fer la rannsókn, l'escorcoll legal, i en Þorkell Þorgeirsson del Ljósavatn l'hi acompanyà. I quan varen haver arribat al mas d'en Háls, li demanaren que els permetés de fer l'escorcoll. Els ho fou permès. Quan l'Eysteinn estava duent a terme l'escorcoll, va trobar els seus quinze marrans tancats dins la cort dels mardans i va demanar d'en Hálur que li concedís el dret a fixar ell mateix la suma pel robatori dels marrans. En Háls va reaccionar dient que no en sabia res de tot allò i no volia de cap manera comprometre's a res en aquell afer perquè no tenia ni la menor idea de l'existència allà de les ovelles de l'Eysteinn ni de quina manera hi havien arribat. I llavors la seva prioritat fou d'anar a veure els seus parents l'Áskell el godó i en Hávarður, i contar-los tot el que sabia d'aquell afer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució festa grið; entenc que significa arribar a un acord que resolgui un plet i restableixi la situació de pau entre les dues parts en litigi i tradueixo en conseqüència)
♦ bjóða e-m sjálfdæmi: 
◊ þessu næst sáu þeir, hvar maðr gekk, ok kenndu menn þar Skúla jarl. Hann var herklæddr vel. Hann gekk fyrir Hálfdan ok tók af sér hjálminn ok mælti: "Nú er svá komit, Hálfdan, at ek vil bjóða þér sættir ok sjálfdæmi fyrir þá hluti, sem ek hefi af brotit við þik. Hér með vil ek bjóða þér fóstbræðralag ok gefa þér þar með Ingigerði, fóstru mína, en ef þú vilt ekki þenna kost, þá mun ek ekki hætta til fleiri funda við þik, ok mun þá hvárr fara með sínu máli sem kann": tot seguit després d'aquests fets, varen veure un home que es dirigia cap a ells i reconegueren que era el iarl Skúli. Duia posada la cuirassa i portava tota la seva panòplia. Va anar fins davant en Hálfdan, es va llevar l'elm i li digué: “Hálfdan, la cosa és així; vull oferir-te un acord de reconciliació i el dret a fixar tu mateix la suma de la indemnització que vols que et pagui per les coses que he infringit contra teu. També et vull oferir el fóstbrœðralag, ço és, que ens fem germans juramentats, i en fer-ho, donar-te per dona la Ingigerðr, la meva fóstra. Ara bé, si no vols aquesta opció que t'ofereixo, no tornaré a arriscar-me a tornar-me a trobar amb tu i que cadascun de nosaltres dos faci amb la seva part com millor pugui”
◊ og um kveldið er hún bar mat fram fellir hún niður spónatrogið. Eyjólfur hafði lagt sverð það í milli stokks og fóta sér er Gísli hafði átt. Þórdís kennir sverðið og er hún lýtur niður eftir spónunum þreif hún meðalkaflann á sverðinu og leggur til Eyjólfs og vildi leggja á honum miðjum. Gáði hún eigi að hjalti horfði upp og nam við borðinu; hún lagði neðar en hún hafði ætlað og kom í lærið og var það mikið sár. Börkur tekur Þórdísi og snarar af henni sverðið. Þeir hlaupa upp allir og hrinda fram borðunum og matnum. Börkur bauð Eyjólfi sjálfdæmi fyrir þetta og gerði hann full manngjöld og kveðst gert mundu meira ef Berki hefði verr í farið: l'Eyjólfur llavors se'n va anar de ca seva amb onze homes en direcció a migjorn per anar a veure en Börkur el Gros a qui va contr totes aquestes novetats i totes les circumstàncies que les acompanyeven. En Börkur se n'alegrà i va pregar la Þórdís que fes una bona acollida a l'Eyjólfur “;i recorda-te'n del gran amor que li tenies al Þorgrímur, mon germà, i porta't bé amb l'Eyjólfur”. La Þórdís li va replicar: “He de plorar en Gísli, mon germà així que el que no faré serà fer una bona acollida a l'assassí d'en Gísli més enllà de fer-li i oferir-li [una mica de] grautur”. Al vespre, quan va servir el menjar, va tombar la safata amb els cullers. L'Eyjólfur havia posat l'espasa que havia estat d'en Gísli entre el setstokkur i els seus peus. La Þórdís havia reconegut l'espasa i quan es va acotar per arreplegar els cullers, va agraponar el mantí de l'espasa i va descarregar-hi un cop damunt l'Eyjólfur amb la intenció de travessar-lo per la meitat. Tanmateix, no havia parat esment en el fet que la guarda de l'espasa mirava cap amunt i va quedar enganxada a la taula de manera que el va endevinar en un punt més baix que no hauria volgut. El cop d'espasa va endevinar l'Eyjólfur a la cuixa i li va fer una ferida gran. En Börkur va agafar la Þórdís i li va llevar l'espasa. Tots es posaren drets d'una revinclada i tombaren les taules i el menjar. En Börkur va oferir a l'Eyjólfur el dret a fixar ell tot sol la suma de la indeminatzació que volia per aquell fet. L'Eyjólfur va imposar el pagament de full manngjǫld o indemnització completa per la mort d'un home, especificant que hauria reclamat una suma major si en Börkur no s'hagués portat tan bé. Aleshores la Þórdís va prendre testimonis i es va declarar davant ells divorciada d'en Börkur proclamant que mai més no tornaria a ficar-se dins el seu llit. I és el que va fer. Se'n va anar a viure a Þórdísarstaðir, a la vorera de la mar, a Eyrr. En Börkur va romandre a Helgafell fins que l'Snorri el godó l'en foragità: aleshores se n'anà a viure als Glerárskógar. Quant a l'Eyjólfur, va tornar a ca seva, molt descontent com havia anat el seu viatge (vocabulari: #1. spónatrog: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 98: spónatrogit, „die löffelschachtel“stokks, d. i. setstokks, s. zu Eyrb. c. 24,1.#2. nam við: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 99: nam við, „stiess gegen“#3. neðar: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 99: neðar, „weiter nach unten“#4. manngjǫld: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 99: manngjǫld, „mannesbusse“, soviel wie für die tötung eines mannes bezahlt werden musste)
♦ hafa sjálfdæmi: obtenir el sjálfdæmi
◊ Þórir mælti: "Eg vil gefa þér fé mitt hálft til þess að þú réttir málið og hafir annaðhvort sektir eða sjálfdæmi svo að óvinir mínir sitji eigi yfir mínu": en Þórir li va dir: “et donaré la meitat del meu cabal per tal que em facis guanyar el plet i que hi obtinguis ja sigui la imposició del bandejament ja sigui que hom ens concedeixi el sjálfdæmi de manera que els meus enemics no continuïn seient damunt el que és meu”
◊ hann steig öðrum fæti upp á steininn og mælti: "Þess strengi eg heit," sagði hann, "að áður alþingi er úti í sumar skal eg hafa fullsektað Arngrím goða eða sjálfdæmi ella." Síðan stígur hann í sæti sitt. Gunnar stökk þá fram og mælti: "Þess strengi eg heit," sagði hann, "að áður alþingi er úti í sumar skal eg hafa sótt til útlegðar Þorvald Oddsson eða hafa sjálfdæmi ella": va posar un peu damunt la pedra i va dir: “Prometo solemnement que abans que no acabi l'Alþingi d'aquest estiu hauré aconseguit la plena proscripció de l'Arngrímur el godó, o, altrament, el sjálfdæmi”. Després, tornà a pujar al seu seient. Aleshores en Gunnar va fer un bot cap endavant i digué: “Prometo solemnement que abans que no acabi l'Alþingi d'aquest estiu hauré obtingut el bandejament d'en Þorvaldur Oddsson, o que, altrament, obtindré el sjálfdæmi
♦ handsala e-m sjálfdæmi: traspassar, mitjançant encaixada o estreta de mans, a algú el dret a pronunciar sentència ell mateix en un afer
◊ nú af þessum orðum Skúfs þá sefast Þorkell. Áttu þá margir hlut í um sættir þeirra. Fór það og fram að Skúfur handsalaði Þorkatli sjálfdæmi fyrir víg Loðins. Fór Þormóður þá til vistar á Stokkanes: en Þorkell llavors es va tranquil·litzar amb aquelles paraules de l'Skúfur. Foren molts els qui tingueren part en la consecució de l'arranjament entre ells. La cosa va acabar que l'Skúfur va cedir, amb una encaixada demans, al Þorketill el dret a fixar ell mateix la indemnització per la mort d'en Loðinn. Després d'aquests fets, en Þormóður se n'anà a Stokkanes i hi romangué
◊ eftir þetta bjuggust menn brott að ríða og báðu vinir Páls að hann skyldi selja Sturlu sjálfdæmi. Hann kvaðst þess ekki fús vera og lét þar ójafnaðar eins að von er Sturla var þótt hann mælti fagurt. En þó gekk hann að Sturlu við umtölur manna og bað hann hafa þökk fyrir stilling sína er hann hafði þar gert á því þingi. Sturla svarar: „Það heyri eg að litlu muni skipta hve til mín er gert enda finn eg það eitt á að yður þyki svo.“ Páll mælti: „Ef þetta má bæta þá vil eg að þú gerir slíka sæmd til handa þér sem þér líkar sjálfum.“ Sturla mælti: „Sjást þú svo fyrir ef eg skal sjálfur meta mig að yður mun þykja óhófs vita.“ Þá svarar Páll: „Ekki hefir mér fyrir þá sök slík vandræði til handa borið að eg mundi það kjósa né svo þig að hafa fyrir orðið og er það því vel fallið að þú ráðir fyrir. En biðja vil eg þig, segir Páll, að þú leggir eigi fyrr dóm á málið en við eru [staddir réttlátir menn og] vinir allra vor.“ Eftir það handsalaði Páll Sturlu sjálfdæmi en Sturla í mót niðurfall að sökum og skildust að því: després d'allò, els homes es varen preparar per a partir i els amics d'en Páll li varen demanar que atorgués a l'Sturla el dret a imposar la sentència en aquell cas. Ell els va contestar que no hi estava disposat i va afegir que, encara que l'Sturla hagués parlat bellament, sempre se n'havia d'esperar injustícia [d'un home com ell] allà on era. Però i, tanmateix, anà a veure l'Sturla de tant que hom l'hi va instar i li pregà que acceptés el seu agraïment per la moderació que havia emprat i mostrat durant aquella sessió del þing. L'Sturla li va repondre: “He sentit a dir que poc t'importa el que se m'ha fet i l'únic que trobo és que realment penses així”. En Páll li digué: “Si ho pot compensar d'alguna manera, vull que siguis tu mateix el qui fixi la compensació pel teu honor que més et plagui”. L'Sturla li va respondre: “Vés amb compte perquè si he de taxar jo mateix [el meu valor], que no trobis excessiu [el preu que jo fixi]”. Aleshores en Páll li va respondre: “No em trobo en aitals dificultats [com aquestes] per raó d'haver-ho triat [així] com tu tampoc no has triat [que et passés] el que t'ha passat. I per aquesta raó crec que és oportú que siguis tu sol el qui decideixi [la sentència en aquest cas]. Tanmateix, voldria demanar-te”, li va dir en Páll, “que no pronunciïs una sentència en aquest afer més que en presència [d'homes justos] i de tots els nostres amics”. Després d'això, en Páll va traspassar a l'Sturla, per encaixada de mans, el dret de jutjar ell mateix, i, a canvi, l'Sturla li va prometre de deixar caure aquell afer i tot seguit es varen acomiadar
♦ krefjast sjálfdæmis [af e-m]: exigir (o: reclamar) [d'algú] que li atorgui el sjálfdœmi o dret a fixar tot sol el muntant de la indemnització
♦ níta sjálfdæminu: rebutjar el sjálfdæmi
◊ "hvers beiðist þú um?" segir Gissur. "Þess að þú vinnir eið," segir Gunnar. "Það vil eg gera," segir Gissur, "ef þú vilt þiggja sjálfdæmið." "Það bauð eg fyrir stundu," segir Gunnar, "en nú þykir mér um meira að dæma." Njáll mælti: "Eigi er að níta sjálfdæminu, þess að meiri sæmdar er fyrir vert, er meira er málið": “quina mena de prova reclames?” li va dir en Gissur. En Gunnar li va respondre: “que prestis un jurament”. En Gissur li va contestar: “Estic disposat a fer-ho si tu estàs disposat a acceptar el sjálfdæmi [que t'ofereixo]”. En Gunnar li va replicar: “Ja l'havia ofert fa un temps, però ara em sembla que el que s'ha de jutjar ha tornat més”. En Njáll li va dir: “Un sjálfdæmi no es pot pas rebutjar: com més gran és la cosa en litigi, major és l'honor que en resulta”
♦ selja e-m sjálfdæmi: [con]cedir a algú el sjálfdæmi
◊ þá er Hrafnkell leystur, og seldi hann Sámi sjálfdæmi. Sámur skipti Hrafnkeli af fé slíkt, er hann vildi, og var það raunlítið. Spjót sitt hafði Hrafnkell með sér, en ekki fleira vopna. Þenna dag færði Hrafnkell sig brott af Aðalbóli og allt sitt fólk: aleshores en Hrafnkell va quedar lliure i va cedir al Sámur el sjálfdæmi. En Sámur va cedir al Hrafnkell la part dels béns que va voler i que fou molt petita. En Hrafnkell portava la seva llança però no pas més armes. Aquell mateix dia en Hrafnkell es va mudar, amb tota la seva gent, d'Aðalból
◊ "Það er sannast," sagði Þorsteinn, "að eg vil selja þér sjálfdæmi fyrir málið": en Þorsteinn li va dir: “la veritat és que et vull concedir el sjálfdæmi sobre aquest cas”
♦ taka sjálfdæmi: 
◊ Eiður mælti: "Þetta er vel boðið faðir að taka sjálfdæmi af slíkum manni sem Þórður er": l'Eiður li va dir: “mon pare, la possibilitat d'acceptar el sjálfdæmi d'un home com en Þórður és una gran oferta”
◊ Guðmundur hinn ríki sækir nú málið í Norðlendingadóm og setur dóminn og býður til varnar. Þá mælti Þorkell Geitisson: "Það vildi eg Guðmundur að þú tækir sættir og sjálfdæmi sektalaust." Guðmundur svarar: "Það mundi eg þiggja ef þú ættir eftir duganda mann að bjóða. En nú nenni eg eigi um vanmennu þá er eg hefi svo starfa fyrir haft." Þá mælti Þorkell og nefndi sér votta og setti lýritti og fyrirbauð þeim að dæma. En Guðmundur kvað hann nú með kappi að ganga að verja og segir hann skulu þar engum sínum málum fram koma. Þá mælti Þorkell: "Enn munum vér þetta handsala fyrir manninn ef þú vilt sjálfdæmi taka": en Guðmundur el poderós llavors va portar la causa al þing del quarter del nord i [en la seva qualitat de godó] va nomenar els jutges i va convidar la defensa a presentar les seves al·legacions. Aleshores en Þorkell Geitisson va dir: “Guðmundur, em plauria que acceptis un acord i el sjálfdæmi sobre aquest cas sempre que no demanis el bandejament”. En Guðmundur li va contestar: “Acceptaria la teva oferta si l'estiguessis fent en nom d'un home respectable, però no em puc pas decidir a acceptar-la per un miserable com aquest de qui he tingut tants de treballs”. Aleshores en Þorkell va parlar per nomenar testimonis per a si i va imposar un lýritti, ço és, un veto prohibint-los que emetessin cap sentència. En Guðmundur llavors va proclamar que en Þorkell estava presentant la seva acció de defensa amb tota l'empenta però que aquella vegada no imposaria pas les seves reclamacions. En Þorkell li va replicar: “Si estàs disposat a acceptar el sjálfdæmi, nosaltres continuarem estant disposats a cedir-te amb una encaixada de mans l'acord per a aqueix home”
♦ þiggja sjálfdæmi: acceptar el sjálfdæmi ofert
◊ eftir það sögðu þeir Skúfi tíðindin. Þá sá hann sér engan sóma sýnna en þiggja sjálfdæmi þau er þeir bræður buðu fyrir vígin og fébætur fyrir menn sína að svo göfgum mönnum sem þeir bræður voru, allra helst er sá var sekur er vígin hafði vegið: després d'això varen contar la notícia a l'Skúfur. Aleshores l'Skúfur no veié cap sortida més honrosa que la d'acceptar el sjálfdæmi que li oferien els germans per les morts i multes en metàl·lic pels seus homes, atès que els germans eren homes de llinatge tan alt, però i sobretot perquè el qui havia comès la mort ja havia estat bandejat. Havent quedat en aquests termes, varen segellar l'acord

sjálfdæmi·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILsubjectivisme m

sjálf·frjóvgun <f. -frjóvgunar, -frjóvganir>:
autofecundació f

sjálf·fær, -fær, -fært <adj.>:
que pot prescindir d'ajut, que es pot valer per si mateix

sjálf·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
natural, obvi òbvia (que resulta lògic, que se sobreentén per si mateix)
♦ það er sjálfgefið að <+ ind.>es dóna per descomptat que... <+ ind.>
♦ það er ekki sjálfgefið að <+ subj.>no és res que s'hagi de donar per fet que <+ subj.>

sjálf·ger, -ger, -gert <adj.>:
1. <GENque ha estat fet -a per un mateix
◊ bǫlvaðr verð þú fyrir ǫll kykvendi á jǫrðu, þvíat þú tókt við mínum úvin ok leyndir hánum fyrir augliti Evu, til þess at hann mætti ór þínu fylsni sigr vega á mannligu kyni; fyrir þat skalt þú skipta ásýn þeirri, er þú bart í meyligu andliti, ok skalt þú bera ljótt andlit ok grimt ok andstyggt mannligu kynu, hverfi þeir fœtr, er báru þinn réttan líkam, ok gakk þú héðan í frá á kviði þínum ok á brjósti. Beisk mold ok saurig skal vera matr þinn, fyrir því at þú ázt sœtt epli, þat er þú tókt ór hendi Evu. Þú skalt vera sjálfgørt kerald eitrs ok dauða, til vitnisburðar at þú falt eitrliga ǫfund í þínum líkam (Espill 47:115): maleïda siguis entre tots els éssers vivents de la terra, car acollires el meu enemic i l'amagares als ulls de l'Eva fins que, des del seu amagatall, ha pogut obtenir la victòria sobre el gènere humà; per això ara canviaràs l'aspecte que has tingut [fins ara] amb cara de donzella i [en lloc seu] tindràs una cara lletja i ferotge i fastigosa per al gènere humà. Que desapareguin els peus que han portat el teu cos dret, i vés, d'avui en endavant, [arrossegant-te] amb el teu ventre i pit. Que la terra amarga i bruta sigui el teu menjar car has menjat de la poma dolça que has agafat de la mà de l'Eva. Seràs per tu mateix un recipient de verí i mort en testimoniatge que has amagat en el teu cos una enveja verinosa
2. (sigurobtingut -uda sense combatre (victòria)
◊ játaðist allt fólk undir hlýðni við Harald konung og fengu honum gíslar, tiginna manna sonu, svo sem Tósti jarl kunni skyn allra manna í þeirri borg, og fór konungur um kveldið ofan til skipanna með sjálfgerum sigri og var allkátur. Var ákveðið þing snemma mánadaginn í borginni. Skyldi þá Haraldur konungur skipa staðinn með ríkismönnum og gefa réttu og lén: tota la gent va declarar que volien prestar obediència al rei Haraldur i li donaren per ostatges els fills d'homes de renom, seguint la proposta que va fer el iarl Tósti que coneixia tots els prohoms d'aquella ciutat. Després, al vespre, el rei se'n tornà a les seves naus en la consciència de la seva victòria guanyada sense combatre i estava de molt bon humor. L'endemà a primera hora del dilluns es va acordar la celebració d'un nou þing a la ciutat, en el qual el rei Haraldur volia designar prohoms per a ocupar els diferents càrrecs al capdavant de la ciutat i atorgar feus i privilegis

sjálf·gerður, -gerð, -gert <adj.>:
1. (heimagerðurfet -a per un mateix (fet a casa, de fabricació pròpia)
2. (sjálfkrafa, ósjálfráðurespontani -ània (improvisat)
3. (náttúru-, náttúrulegurnatural (no artificial)

sjálf·gildi <n. -gildis, no comptable>:
<INFORMvalor m per defecte

sjálf·helda <f. -heldu, -heldur. Gen. pl.: -heldna o: -helda>:
1. (klemma, klípacivilitzar algú (indret d'on una persona, un animal o una cosa -p.e., un vehicle- hi ha quedat atrapat per ell mateix i no en pot sortir per ell mateix)
♦ koma í sjálfheldu: quedar encallat -ada (o: embarrancat -ada; o: empantanegat -ada), quedar atrapat -ada
♦ lenda í sjálfheldu: (klemma, festaquedar atrapat -ada
♦ vera í sjálfheldu: trobar-se atrapat -ada
♦ vera í sjálfheldu á steininum: quedar atrapat -ada damunt una roca
2. <GENimpàs m (punt mort, situació d'empat o estancament)
♦ koma í sjálfheldu [með e-ð]: em trobo encallat [amb una cosa], sóc en un impàs [amb una cosa], estic empantanegat -ada [amb una cosa]
♦ ég er kominn í sjálfheldu með e-ð: he arribat a un punt mort en una cosa
♦ lenda í sjálfheldu: acabar en [un] punt mort
♦ vera í sjálfheldu: trobar-se en [un] punt mort, trobar-se estancat -ada (trobar-se en una situació de punt mort de la qual hom no sap com sortir-se'n per ell mateix)
♦ málið er komið í sjálfheldu: la cosa s'ha estancat (o: està estancada), la cosa està paralitzada
2. <ECONefecte m forrellat, lock-in-effect m
3. <INFORMinterbloqueig m

sjálfheldu·stigi <m. -stiga, -stigar>:
escala f sense suport

sjálf·hól <n. -hóls, no comptable>:
variant de sjálfshól ‘elogi de si mateix’
◊ konungr mælti: "Vel er þat, at þú vilt varast sjálfhól ok hrœsni, en satt segir þú þat, at þeir eru flestir leikar, at maðr verðr at sjá, áðr hann kunni, eðr hvat viltu fleira til tína?": el rei li va dir: “està bé que evitis la jactància i la fanfarroneria/vanaglòria, però dius ver quan dius que són la majoria dels jocs que un home ha de mirar abans que no els sàpiga practicar. Però digues-me, què més t'agradaria esmentar?” (En Rafn tradueixKongen sagde: ”Det er vel, at du vogter dig for Hovmod og Selvroes, men siger dog sandt; det er de fleste Lege, som man maa see paa, inden man selv kan dem; men hvilke flere kan du opregne?”. En Baetke 19874, pàg. 657: tína <...> 2. (im einzelnen) aufzählen, anführen: þarf þar ekki orð at tína = SS I 264:379: en þeir fundust jafnnær flokkunum með jafnmarga menn. Var þá talað um sættir og þarf þar ekki orð að tína en sættin gekk greiðilega saman ‘els grups es varen trobar a una distància equidistant [del territori de cadascun] i cadascun amb un nombre d'homes igual. Aleshores discutiren els termes dels acords i no va caldre adduir gaire paraules car l'acord fou fàcil d'assolir’)

sjálf·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:
autonetejant, autonetejable

sjálf·hreyfilegur, -hreyfileg, -hreyfilegt <adj.>:
automotor -motriu, que es pot moure per ell mateix

sjálf·hverfa <f. -hverfu, no comptable>:
egocentrisme m

sjálf·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
egocèntric -a

sjálf·hælinn, -hælin, -hælið <adj.>:
fanfarró -ona

sjálf·hælni <f. -hælni, no comptable>:
inclinació f a lloar-se a si mateix

sjálfka <f. sjálfku, no comptable>:
egoisme m

sjálf·kjörinn, -kjörin, -kjörið <adj.>:
1. <GENaclamat -ada per a un càrrec un candidat únic, proclamat -ada [president] un candidat únic
2. (óumdeildurindiscutible (obvi, natural, inqüestionable, incontestable, evident)
◊ hann er sjálfkjörinn foringi hópsins: és el líder indiscutible del grup

sjálf·krafa¹ <adj. inv.>:
espontani -ània

sjálf·krafa² <adv.>:
espontàniament
◊ eru nokkrir regngjafar meðal hinna fánýtu guða heiðingjanna, eða úthellir himinninn skúrum sjálfkrafa (—, . l'original fa: wə-ʔim־ha-ʃʃāˈmaʝim   ʝittəˈnū   rəβiˈβīm, וְאִם-הַשָּׁמַיִם יִתְּנוּ רְבִבִים)? Ert það ekki þú, Drottinn, Guð vor, svo að vér verðum að vona á þig? Því að þú hefir gjört allt þetta: entre els déus inútils dels pagans, que per ventura n'hi ha alguns que facin ploure? O per ventura és el cel qui vessa espontàniament els ruixats? Que no ets pas tu, Jahvè, el nostre Déu, de manera que hem d'esperar en tu? Car, tu ets qui ha fet tot això
◊ og enn talaði ég og spurði hann: „Hverjar eru þessar tvær ólífugreinar við gullrennurnar tvær? Gullin olía rennur sjálfkrafa (—, . l'original fa: ʔăˈʃɛr   bə-ˈʝaδ   ʃəˈnēi̯   t͡santəˈrōθ   ha-zzāˈhāβ   ha-mərīˈqīm   mē-ʕălēi̯-ˈhɛm   ha-zzāˈhāβ, אֲשֶׁר בְּיַד שְׁנֵי צַנְתְּרוֹת הַזָּהָב, הַמְרִיקִים מֵעֲלֵיהֶם, הַזָּהָב) úr þeim í gullrennurnar tvær“: i vaig prendre la paraula una vegada més i li vaig demanar: “què són aquests dos cimals d'olivera amb els dos conductes d'or? L'oli daurat flueix de per si mateix d'ells dins els dos conductes d'or”
◊ sjálfkrafa (αὐτόματος -άτη -όματον, αὐτομάτη ἡ γῆ) ber jörðin ávöxt, fyrst stráið, þá axið og síðan fullvaxið hveiti í axinu: la terra produeix fruit de per si mateixa, de primer el bri, després l'espiga i després el blat granat a l'espiga

sjálfku·legur, -leg, -legt <adj.>:
egoista

sjálf·kveikja <f. -kveikju, -kveikjur. Gen. pl.: -kveikja>:
autoignició f, combustió espontània (sjálfsíkveikja)
♦ sjálfkveikju hitastig: punt m d'ignició, temperatura f d'[auto]ignició

sjálfkvæðis·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m a decidir per ell mateix

sjálflaga·veldi <n. -veldis, -veldi>:
estat autònom (lögveldi)

sjálf·leyfður, -leyfð, -leyft <adj.>:
que es pot fer sense permís

sjálf·límandi, -límandi, -límandi <adj.>:
autoadhesiu -iva

sjálf·lýsandi, -lýsandi, -lýsandi <adj.>:
autoluminiscent, fosforescent

sjálf·lærður, -lærð, -lært <adj.>:
autodidacta

sjálf·menntaður, -menntuð, -menntað <adj.>:
autodidacta

sjálf·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:
<LITegocèntric, -a, egòlatra

sjálf·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
<BIOLautogen -ògena

sjálfnæmis- <en compostos>:
<MEDautoimmune

sjálfnæmis·lifrarbólga <f. -lifrarbólgu, -lifrarbólgur>:
<MEDhepatitis f autoimmune

sjálf·ráða <adj. inv.>:
major d'edat (a partir de 16 anys)hola
♦ vera sjálfráða: ésser major d'edat
♦ verða sjálfráða: atènyer la majoria d'edat

sjálf·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
1. (sem ræður sér sjálfurindependent (lliure per a actuar)
◊ lát síðan goðin sjálfráð; þeim veitist létt ǁ að sefa stormsins hamramma vígamóð ǁ á æstu hafi; hvorki sýprus ǁ hreyfir þá lauf eða bærist askur: deixa després que els déus decideixin ells tots sols [i quan vulguin]: a ells els resultarà lleuger de calmar l'esperit bel·licós de la virulenta tempesta que brama sobre la mar alsurada; aleshores ni el xiprer no mourà el seu fullam ni el freixe no es bellugarà (L'original fa: Pērmīt|tĕ dī[uīs ǁ cētĕră, | quī sĭmŭl // strāuē|rĕ uēn[tōs ǁ a̅e̅quŏrĕ | fēruĭdo // dēpro̅e̅|lĭān|tīs, nēc | cūprēs[sī // nēc uĕtĕ|rēs ăgĭ|tāntūr | ōrnī)
◊ Hrolleifur svarar: "Síðan eg var níu vetra hefi eg jafnan sjálfráði verið ferða minna og svo mun enn. Skal eg þín orð einkis virða hér um og þykir mér sem ekki torfæri sé á leið minni þóttú lafir á stígum": en Hrolleifur li va respondre: “des que vaig fer els nou anys que sempre he decidit per mi mateix els meus viatges i continuaré fent-ho així. No et tindré gens en compte les teves paraules i em sembla que el meu camí no serà pitjor perquè t'aferris a les meves petjades”
♦ vera sjálfráður um e-ð: tenir llibertat per fer una cosa com un vol
◊ hún er sjálfráð um hvað hún gerir: ella decideix lliurement el que fa
◊ hún er sjálfráð, hvað hún gerir: ella pot fer i dexar de fer el que vulgui
♦ henni er ekki sjálfrátt: no sembla conscient del que fa, ho fa com sense atenir-se al seny o a la raó
2. (ráðríkur, einþykkur[tossudament] decidit -ida (rebecament resolut, fermament entossudit en la seva decisió)
♦ vera sjálfráður: tirar pel dret sense escoltar raons
3. (sem er undir e-m sjálfum komiðsotmès -esa a la voluntat d'algú (que decideix per ell mateix en una cosa, que depèn d'un)
♦ honum er það sjálfrátt: està en les seves mans, depèn d'ell
◊ hún svarar: “gott má eg frá honum segja það allt sem honum er sjálfrátt”: ella li va respondre: “no puc parlar més que bé d'ell en tot el que depèn d'ell”
4. (fullorðinn, sjálfráðamajor d'edat (emancipat de pares o tutor legal, que ha assolit la majoria d'edat)
5. (löglega ábyrgur gerða sinnalegalment habilitat -ada (o: capacitat -ada) (legalment responsable dels seus actes)
◊ Þormóð grunar þá að honum muni eigi sjálfrátt um, fer þá ofan í tóna og sér vegsummerki að Þorgeir er kominn að ofanfalli. Tekur hann þá til hans og kippir honum upp enda var þá hvönnin nær öll upp tognuð. Fara þeir þá til fanga sinna: en Þormóður aleshores va suposar que en Þorgeir devia trobar-se en una situació de la qual no en podia sortir per ell mateix, així que aleshores va baixar per la paret de l'espadat fins al sortint amb la tofa d'herba on va veure, per les traces del que havia passat, que en Þorgeir havia quedat en una posició a punt d'estimbar-se per avall. Aleshores el va agraponar i d'una estrebada el va trabucar cap a dalt i llavors ja havien arrabassat gairebé tota l'angèlica que hi havia allà de manera que, tot seguit, varen tornar al punt on havien deixat les pertinences i l'angèlica arrabassada abans
◊ "Víst þykir mér mikið mein að því," segir hann, "en eigi er mér það sjálfrátt": ell li va respondre: “pots estar-ne ben segur que tinc per mi que hi ha un gran mal en això, però no he anat a parar en aquesta situació [=ésser serf o esclau] per decisió pròpia”
◊ Arnkell var úti staddur. Hann sá hvar maður hljóp og hafði skjöld og þóttist kenna skjöldinn. Kom honum í hug að Úlfar mundi eigi hafa skjöldinn látið sjálfráður: l'Arnkell es trobava defora del mas. Va veure un home corrents que portava un escut i va creure reconèixer aqueix escut i li va passar pel cap que era possible que l'Úlfar podria no haver deixat l'escut voluntàriament
◊ Búi segir: "Því heldur skal kjósa sem kostir eru ójafnari. Eg hefi verið sjálfráði ferða minna hér til og svo ætla eg enn en hólmgöngu skal veita þér þegar þú vilt": en Búi li va dir: "com més desiguals són dues opcions de tria, més fàcil és de fer l'elecció. He vingut aquí per decisió pròpia i per decisió pròpia hi vull romandre, així que et concediré la hólmganga, el duel ritualitzat a un illot, en el dia i l'hora que vulguis"
◊ á hestinum Dúlcifal skal engi taka af yðrum mönnum, ok hann skal sjálfráðr fara: que cap dels vostres homes no toqui el cavall Dúlcifal: que vagi a lloure on vulgui
◊ Gestr segir: "Mest gleði þótti mér með Sigurði ok Gjúkungum. En þeir brœðr Loðbrókarsynir váru †...† menn sjálfráðastir at lifa sem menn vildu. En með Eireki at Uppsǫlum var sæla mest. En Haraldr konungr hárfagri var vandastr at hirðsiðum allra fyrrnefndra konunga. Ek var ok með Hlǫðvé konungi á Saxlandi, ok þar var ek prímsigndr því at ek mátti eigi þar vera elligar, því at þar var kristni vel haldin, ok þar þótti mér at ǫllu bezt": en Gestr li va dir: "Tinc per mi que vaig sentir l'alegria més gran a cal Sigurðr i els Gjúkungar; ara bé, els germans fills d'en Loðbrók foren †...† els homes tenien la màxima llibertat per viure com volien. A ca l'Eirekr d'Uppsalir hi havia la benaurança més gran. Però, de tots els reis esmentats abans, el rei Haraldr Bells-cabells fou el més primmirat pel que fa als usatges de la cort. També vaig estar a cal rei Hlǫðvér de Saxònia, i és allà que hi vaig ésser primsenyat perquè, altrament, no hi hauria pogut romandre, atès que allà el cristianisme s'hi observava bé i considero que és allà on m'hi vaig trobar millor en tots els aspectes" (Sophus Bugge 1864, pàg. 80, comenta: Cap. IX. S. 76, L. 6. þeir brœðr Loðbrókarsynir váru menn sjálfráðastir at lifa, sem menn vildu: Lodbrokssønnerne gave Folk størst Frihed til at leve, som de vilde. Men dette skulde man snarere have ventet udtrykt ved með þeim brœðrum Loðbrókarsonum var mǫnnum sjálfráðast (eller váru menn sjálfráðastir) at lifa, sem vildu. Al meu entendre, el passatge és corrupte; la corruptela versemblantment s'hauria degut al fet que hi havia dos váru col·locats un darrere l'altre o en una posició molt propera, la qual cosa hauria originat un cas d'haplografia. Possiblement manca mitja línia)
◊ "svo mun þér hentust mín vist að eg fari sjálfráður því eg er skapstyggur ef mér líkar eigi vel," segir Glámur: en Glámur li va contestar: “La meva estada a ca teva et sortirà més profitosa si sóc jo mateix el qui decideix sobre el que faig o deixo de fer, perquè solc irritar-me si volen que faci alguna cosa que no em ve de gust”
◊ "sæk þú þau þá," segir Grettir, "því að mér þykir þér sjálfrátt verið hafa er báturinn er brotinn": "doncs vés-les a cercar", li va dir en Grettir, "perquè em sembla que la barca s'és estavellada per una decisió teva i de res més"
◊ set eg þessi grið fyrir oss og vora frændur, vini og venslamenn, svo konur sem karla, þýjar og þræla, sveina og sjálfráða menn: declaro aquests grið, aquest acord de pau, per a tots nosaltres i els nostres parents consanguinis, parents afins i amics, tant si són dones com homes, serves o serfs, macips o homes lliures
◊ hún svarar: "Eg sagði þér og svo frændur mínir þá er við komum saman að eg vildi vera sjálfráð og frjáls allra þeirra hluta sem mér stæði vel að veita og af því spara eg ekki fé þitt. Eða viltu nokkuð aðra hluti við mig tala þá sem mér megi blygð í verða?": ella li va respondre: "quan va començar la nostra vida en comú, jo i els meus parents et vam dir que volia poder prendre decisions per mi mateixa i ésser lliure en totes aquelles coses que em corresponguessin de permetre o concedir i per això mateix no estalvio el teu cabal. O per ventura vols parlar amb mi d'altres coses que em podrien resultar vergonyants?"
◊ nú lét Þorsteinn lagða verða peninga til steinsmíðar báðum þeim og þvílíks annars sem þau þurftu og þau máttu eigi missa til viðurlífis. Og að lyktaðri þessari smíð og á viðurkvæmilegum tíma og öllum hlutum tilbúnum skildu þau sína stundlega samvist að sjálfráði sínu að þau mættu því heldur njótandi verða heilagrar samvistu annars heims. Settist þá í sinn stein hvort þeirra og lifðu svo langan tíma sem guð vildi skipa og entu svo sína ævi: llavors en Þorsteinn va donar diners [als picapedrers] perquè els construïssin dues ermites de pedra i qualsevol altra cosa que els calgués a ell i la seva dona i que fos imprescindible per a ells dos per a viure. I quan aquestes dues ermites estigueren fetes i s'hagueren acabat de fer tots els preparatius, en el moment addient, ell i ella es varen separar, acabant volenters llur vida terrenal en comú a fi de poder esdevenir més aviat, d'aquesta manera, fruïdors en l'altre món d'una vida santa comuna. Aleshores cadascun es va acomodar a la seva ermita i hi visqueren tant de temps com va voler disposar Déu i hi acabaren així llurs vides
◊ var þá svo komið að víðast um sjábyggðir voru menn skírðir en kristin lög voru ókunn flestum mönnum en um uppdali og fjallbyggðir var víða alheiðið, því að þegar er lýðurinn varð sjálfráða þá festist þeim það helst í minni um átrúnaðinn er þeir höfðu numið í barnæsku: en aquell temps la situació era tal que arreu de les comarques costaneres la gent ja havia estat batejada encara que, realment, les lleis cristianes continuaven essent desconegudes de la majoria de persones. Per contra, a les valls de les terres altes i a les contrades muntanyenques, encara hi regnava pertot el paganisme perquè, quan el poble hi fou lliure de decidir per ell mateix, s'havien estimat més de mantenir viu el record de la fe que havien après en llur infantesa
◊ Steinn mælti: "Þótt eg sé að engu sjálfráður fyrir konungi þá skal eg ekki svo fyrir þrælum hans": l'Steinn li va dir: "Encara que no sigui lliure en absolut davant el rei, no per això ho seré també davant el seu serf"
◊ Þóroddur Snorrason bauðst til þeirrar farar því að hann hirti þá alllítt hvað yfir hann gekk ef hann færi sjálfráði: en Þóroddur Snorrason es va oferir a fer aquest viatge perquè no es preocupava gens del que li pogués passar sempre que pogués organitzar i disposar el viatge com volgués

sjálf·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
1. (það að ráða sjálfur sínum málumindependència f (llibertat d'actuació, d'actuar)
◊ sýndist öllum mönnum þeim er heyrðu þessa tíðindasögn sjá atburður undarlegur orðinn að einn ungur maður skyldi orðið hafa að bana svo harðfengum héraðshöfðingja og svo miklum kappa sem Jöður var. En þó var eigi undarlegt því að hinn hæsti höfuðsmiður hafði skapað og gefið í brjóst Þorgeiri svo öruggt hjarta og hart að hann hræddist ekki og hann var svo öruggur í öllum mannraunum sem hið óarga dýr. Og af því að allir góðir hlutir eru af guði gervir þá er öruggleikur af guði ger og gefinn í brjóst hvötum drengjum og þar með sjálfræði að hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills, því að Kristur hefur kristna menn sonu sína gert en eigi þræla en það mun hann hverjum gjalda sem til vinnur: a tothom qui va sentir a contar aquesta notícia li va semblar fora del comú que un jove hagués mort ell totsol un héraðshöfðingi -un cabdill de districte- i campió tan gran com era en Jöður. I tanmateix, no era res d'extraordinari, car l'artífex màxim havia creat i infós en el pit d'en Þorgeir un cor tan ferm que aquest no temia res i era tan intrèpid en totes les proves de la vida com ho és el lleó. I, per tal com totes les coses bones ens són donades per Déu, vet ací que l'estrenuïtat és feta i infosa per Déu en el pit dels barons ardits i, amb ella, també el lliure albir per a fer-ne el que volen, el bé o el mal, car el Crist ha fet dels cristians els seus fills i no pas els seus esclaus, i a cadascú li donarà el premi que s'hagi guanyat [en vida]
◊ þá segir Hrærekur konungur: "Satt er það að mjög er niður fallið ríki Haralds konungs hins hárfagra er engi hans ættmaður er yfirkonungur í Noregi. Nú hafa menn hér í landi ýmiss við freistað. Var Hákon Aðalsteinsfóstri konungur og undu allir því vel. En er Gunnhildarsynir réðu fyrir landi þá varð öllum leitt þeirra ofríki og ójafnaður, að heldur vildu menn hafa útlenda konunga yfir sér og vera sjálfráðari því að útlendir höfðingjar voru þeim jafnan fjarri og vönduðu lítt um siðu manna, höfðu slíkan skatt af landi sem þeir skildu sér. En er þeir urðu ósáttir Haraldur Danakonungur og Hákon jarl þá herjuðu Jómsvíkingar í Noreg. Þá réðst í móti þeim allur múgur og margmenni og hratt þeim ófriði af sér. Eggjuðu menn þá til þess Hákon jarl að halda landi fyrir Danakonungi og verja oddi og eggju. En er hann þóttist fullkominn til ríkis af styrk landsmanna þá gerðist hann svo harður og frekur við landsfólkið að menn þoldu honum eigi og drápu Þrændir sjálfir hann og hófu þá til ríkis Ólaf Tryggvason er óðalborinn var til konungdóms og fyrir allra hluta sakir vel til höfðingja fallinn. Geystist að því allur landsmúgur að vilja hann hafa að konungi yfir sér og reisa þá upp af nýju það ríki er eignast hafði Haraldur hinn hárfagri. En er Ólafur þóttist fullkominn að ríki þá var fyrir honum engi maður sjálfráði. Gekk hann við freku að við oss smákonungana að heimta undir sig þær skyldir allar, er Haraldur hinn hárfagri hafði hér tekið, og enn sumt frekara en að síður voru menn fyrir honum sjálfráða að engi réð á hvern guð trúa skyldi. En er hann var frá landi tekinn þá höfum vér nú haldið vináttu við Danakonung og höfum vér af honum traust mikið haft um alla hluti er vér þurfum að krefja en sjálfræði og hóglífi innanlands og ekki ofríki: aleshores el rei Hrærekur li va dir: “És ver que el poder del rei Haraldur Bells-cabells ha caigut molt baix, ja que cap parent d'ell no és rei sobirà de Noruega. La gent d'aquí ja han fet diverses temptatives en aquest sentit. En Hákon Aðalsteinsfóstri ha estat rei i a tots els va plaure molt. Però quan els fills de na Gunnhildur varen regnar sobre el país, tothom n'estigué tan tip de llur tirania i iniquitat que [finalment] s'estimaren més de tenir reis estrangers que els governessin i ésser més independents car els capitostos estrangers sempre eren lluny d'ells i s'ocupaven poc dels costums de la gent [del país] si n'havien els impostos que els havien imposat. I quan en Haraldur, rei de Dinamarca, i el iarl Hákon es desavingueren, els viquings de la Ioms varen atacar i assolar Noruega. Aleshores tot el múgur, ço és, el poble comú -i eren tota una multitud- els va atacar i repel·lí llur atac. Aleshores hom esperonà el iarl Hákon a defensar el país contra el rei de Dinamarca i a defensar-lo a punta de llança i tall d'espasa. Però vet ací que quan el iarl Hákon va considerar que havia assolit totalment el poder en el país amb el suport dels seus compatriotes, va tornar tan sever i exigent amb la gent del país que la gent no l'aguantà i els mateixos habitants dels Þrændalög el varen matar i aleshores elevaren l'Olau Tryggvason al tron, el qual tenia dret al regne per naixement i en tots els aspectes tenia bona fusta de capitost. Aleshores tot el poble comú va dir clamorosament que volien tenir-lo com a rei perquè redrecés el regne del qual s'era apoderat en Haraldur Bells-cabells. Però quan el rei Olau va considerar que havia consolidat plenament el seu poder, no va deixar a ningú la llibertat per fer el que volgués. Va procedir de manera brutal contra nosaltres,els smákonungar, fent de reclamar per a si tots els tributs que en Haraldur Bells-cabells havia recaptats aquí, i, a més a més, en algunes coses fou més brutal i tot que ell, de tal manera que la gent tingué tan poca llibertat d'actuació amb ell que fins i tot ningú no decidia per ell mateix en quin déu volia creure. I quan hagué hagut d'abandonar el país per la força, nosaltres vam cloure amistat amb el rei de Dinamarca i d'ell n'hem tingut gran ajut i recolzament en totes aquelles coses que ens ha calgut reclamar [per a nosaltres i els nostres]: independència personal i una vida en calma fronteres endins del país i no hi ha ha pas tirania” (Baetke 19874, pàg. 532: at síðr váru menn sjálfráða fyrir honum, at sie waren so weit entfernt davon, ... daß sogar)
◊ konungur segir: "Svo líst mér Erlingur sem eigi sé þér verra að taka af mér jafnmiklar veislur sem þú tókst af Eiríki jarli, þeim manni er þér hafði gert hinn mesta mannskaða. En eg mun þig láta vera göfgastan mann í landinu þó að eg vilji veislurnar miðla að sjálfræði mínu en eigi láta sem þér lendir menn séuð óðalbornir til ættleifðar minnar en eg skyldi margföldum verðum yðra þjónustu kaupa": el rei li va dir: “Erlingur, em sembla que no és pas pitjor per a tu de rebre de mi tants de feus i privilegis com els que vas rebre el iarl Eiríkr, l'home que t'ha causat fet el dany més gran. Faré que siguis l'home més noble/poderós del país encara que vull compartir [amb vosaltres] lliurement i per decisió pròpia els feus i càrrecs i no pas fer com si vosaltres, lendir menn, nobles vassalls, tingueu dret per naixement al meu patrimoni de manera que jo hagi de comprar el vostre servei a un preu múltiples vegades superior”(#1. cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veizla <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi#2. cf. en Baetke 19874, pàg. 376: lendr adj. mit Land ausgestattet, belehnt: lendr maðr Lehensmann, Adliger (in Norwegen))
◊ Erlingur hafði ekki skaplyndi til að biðja konunginn né einna muna hér um því að hann sá að konungur var ekki leiðitamur. Sá hann og að tveir kostir voru fyrir höndum, sá annar að gera enga sætt við konung og hætta til hvernug færi eða ella láta konung einn fyrir ráða og tók hann þann upp þótt honum þætti mjög í móti skapi sínu og mælti til konungs: "Sú mun þér mín þjónusta hallkvæmst er eg veiti þér með sjálfræði": l'Erlingur no tenia eima de demanar res en absolut al rei en aquest afer car veia que el rei no es mostrava pas flexible. També veia que tenia dues opcions: una era no fer cap pacte amb el rei i arriscar-se al que pogués passar o bé, altrament, permetre que el rei decidís tot sol i fou aquesta darrera opció la qui va prendre per més que considerava que anava molt en contra del que hauria volgut, i va dir al rei: “el servei més útil que et puc prestar és el que et faci lliurement i de grat
◊ Þóroddur Snorrason og Steinn Skaftason undu illa er þeir fóru eigi í sjálfræði. Steinn Skaftason var manna fríðastur og best að sér ger um íþróttir, skáld gott og skartsmaður mikill og metnaðarfullur. Skafti faðir hans hafði ort drápu um Ólaf konung og hafði kennt Steini. Var svo ætlað að hann skyldi færa kvæðið konungi. Steinn bast eigi orða og ámælis við konung, bæði sundurlausum orðum og samföstum. Báðir voru þeir Þóroddur óvarmæltir, segja svo að konungur vildi verr hafa en þeir er sonu sína höfðu sent honum til trúnaðar en konungur lagði þá í ófrelsi. Konungur reiddist: en Þóroddur Snorrason i n'Steinn Skaftason es varen prendre molt malament que no tinguessin llibertat per fer com volien. N'Steinn Skaftason era un home bellíssim i molt hàbil en totes les destreses físiques, també era un bon escalda i un home molt parencer i arrogant. L'Skafti, son pare, havia comost una drápa a llaor del rei Olau i l'havia ensenyada a l'Steinn. La intenció era que declamés el poema al rei. L'Steinn no es contenia en paraules i blasmes contra el rei, tant en paraules normals com en versos. Ell i en Þóroddur no eren cauts amb llurs paraules i deien també que el rei ho tindria pitjor que els qui li havien enviat llurs fills confiant-hi i el rei els havia fets captius. El rei es va aïrar (vocabulari: #1. bindast orð við konung: cf. en Baetke 1987 4 p. 52: bindask (við) sich zurückhalten, beherrschen; bindask e-s sich einer Sache enthalten)
◊ svo er sagt að Glúmur fer nú fyrir í njósn með tíunda mann til Fnjóskadals og þaðan til Gnúpsskarðs, svo í Bárðardal og átu dagverð þar í dalinum að þess manns er Áslákur hét. Þar var stafkarl einn á búi og þótti förunautum Glúms gaman að glettast við karl. Glúmur bað þá ekki glettast við hann meir en hann vildi, kvað það vera lítilmannlegt að erta gamalmenni og nú láta þeir hann lausan. En karl fór þegar á brott er hann mátti í sjálfræði vera og þar til er hann kom á þann bæ er heitir í Ísólfstungu en þar bjó sá maður er Hávarður hét og móðir hans. Nú sagði hann Hávarði að allólíkur var hann þó öðrum mönnum, Glúmur, og kvað hann engan einn hlut til þess hafa að honum væri betur farið en öðrum mönnum: conten que en Glúmur llavors va sortir de reconeixement amb nou homes més cap al Fnjóskadalur i d'allà va anar al Gnúpskarð i també entrà dins el Bárðardalur i feren l'àpat allà, en aquella vall, a ca un home que nomia Áslákur. En el mas també hi havia un vell captaire i els companys d'en Glúmur els va semblar divertit de rifar-se'l. En Glúur els va demanar que no es fiquessin amb ell més del que ell volia, i afegí que era propi de persones de baixa estofa de vexar un vell fent-li befa i aleshores el deixaren anar, i el vell, quan va poder fer el que volia, se'n va anar immediatament d'allà i va caminar fins que va haver arribat al mas que es diu í Ísólfstunga, en el qual hi vivia un home que nomia Hávarður amb sa mare. Aleshores el captaire va contar al Hávarður que en Glúmur era complament diferent dels altres homes, afegint que cap ni un més que ell dels altres homes no havia intervingut perquè hom es portés millor amb ell (?) (vocabulari: #1. hafa hlut til e-s: En Baetke 1987 4 no dóna entrada a aquesta locució. L'interpreto, per bé que amb cautela, com a ficar-se en una cosa amb una intenció En Vogt 1921:358 l'entén d'una altra manera: Nun sagte er Havard, er sei donch ganz anders als andere Leute, der Glum, und keiner habe wie er Anspruch darauf, braver gehandelt zu haben als andere)
2. (það að vera sjálfráðamajoria f d'edat (fet d'ésser major d'edat)
♦ svipta e-n sjálfræði (o: lögræði)<JURincapacitar legalment una persona

sjálfræðis·legur, -leg, -legt <adj.>:
arbitrari -ària (gjörræðislegur)

sjálfs- <en compostos>:
auto-

sjálfs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>:
autoservei m (esp. a les benzineres)
♦ er sjálfsafgreiðsla hér?: [que] ens hem de servir nosaltres mateixos? (ens hem de posar la benzina nosaltres mateixos?)

sjálfsafgreiðslu·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
aparell m d’autoservei  (designació de qualsevol dispositiu que permet l'autoservei del client: dispensador automàtic de gasolina, caixer automàtic etc.)
♦ sjálfsafgreiðslutæki til að umbreyta tónlist af geisladiskum og setja á MP3-spilara: aparell d'autoservei de conversió de música de CD a MP3 i transferència a reproductors de MP3

sjálfsafgreiðslu·veitingahús <n. -veitingahúss, -veitingahús>:
self-service m (restaurant)

sjálfsafgreiðslu·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
[botiga f d’]autoservei m (botiga en la qual els clients trien ells mateixos el que hi volen comprar)

sjálfsafla·fé <n. -fjár, no comptable>:
ingressos propis, ingressos m.pl per compte propi

sjálfs·afneitun <f. -afneitunar, -afneitanir>:
1. abnegació f (negació voluntària de si mateix al servei de Déu o pel bé d'altri)
2. [esperit m de] sacrifici m, renúncia f a si mateix (fet de posar de banda voluntàriament els propis desigs i/o necessitats a favor dels d'altri)
3. mortificació f (del cos amb estricta abstinència de tots els plaers, esp. amb una motivació religiosa, ascesi)

sjálf·sagður, -sögð, -sagt <adv.>:
natural, obvi òbvia
♦ hann var sjálfsagður formaður félagsins: era el cap obvi (o: evident) de la societat
♦ að sjálfsögðu: ben clar, naturalment
♦ sjálfsagður hlutur: obvietat f
♦ taka e-u sem sjálfsögðum hlut: considerar una cosa una obvietat
♦ vera sjálfsagður hlutur: ésser una obvietat

sjálfs·agi <m. -aga, no comptable>:
autodisciplina f

sjálf·sagt <adv.>:
1. <GENnaturalment, òbviament
♦ alveg sjálfsagt!: oi tant que sí!
♦ hér er sjálfsagt um sömu atburði að ræða og...: no cal dir que s'està parlant del mateix esdeveniment que...
♦ það er sjálfsagt: va de callada, no cal ni dir-ho, se sobreentén que sí
♦ það er nú sjálfsagt: això no cal ni dir-ho!
♦ það er sjálfsagt rétt: oi tant que és cert
♦ það er ekki nema sjálfsagt að: no pot ésser més que obvi que..., és natural que
2. (eflaustprobablement (versemblantment)

sjálf·sali <m. -sala, -salar>:
màquina expenedora (de bitllets, de begudes, de llepolies etc.)

sjálfs·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:
franquícia f (en una pòlissa d'assegurança: quantitat a partir de la qual comença a comptar la responsabilitat de la companyia asseguradora)

sjálfs·áhætta <f. -áhættu, no comptable>:
franquícia f (en una pòlissa d'assegurança: quantitat a partir de la qual comença a comptar la responsabilitat de la companyia asseguradora)

sjálf·sáinn, -sáin, -sáið <adj.>:
de creixement espontani (dit de planta que creix sense que hom l'hagi sembrada, agrest, silvestre)
◊ korn það, er vex sjálfsáið (ʔēθ   səˈφīaħ, אֵת סְפִיחַ) eftir uppskeru þína, skalt þú eigi skera, og vínber óskorins vínviðar þíns skalt þú eigi lesa. Það skal vera hvíldarár fyrir landið: no colliràs el gra que hagi crescut per ell mateix després de la teva collita, ni veremaràs els raïms de la teva vinya no podada. Serà un any de repòs per a la terra
◊ fagnaðarár skal fimmtugasta árið vera yður. Þér skuluð eigi sá og eigi uppskera það, sem vex sjálfsáið (ʔɛθ־səφīˈħɛi̯-hā, אֶת-סְפִיחֶיהָ) það ár, né heldur skuluð þér þá lesa vínber af óskornum vínviðum: el cinquantè any serà per a vosaltres un any de jubileu. Aqueix any no hi sembrareu ni hi segareu el que creixi sense haver estat sembrat, ni tampoc veremareu els raïms dels ceps no podats
◊ og þetta skalt þú til marks hafa: Þetta árið munuð þér eta sjálfsáið korn (sāˈφīaħ, סָפִיחַ), annað árið sjálfvaxið korn, en þriðja árið munuð þér sá og uppskera, planta víngarða og eta ávöxtu þeirra: i tingues això per un senyal: enguany menjareu el [que produeixi el] gra caigut, l'any que ve, el [que produeixi el] gra silvestre; però l'any tercer, sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne el fruit
◊ þetta skal vera þér tákn: Á þessu ári skuluð þér nærast á sjálfsánu korni (sāˈφīaħ, סָפִיחַ), næsta ár á villtu korni en þriðja árið skuluð þér sá og uppskera, planta víngarða og neyta ávaxta þeirra: que això et sigui un senyal: enguany us nodrireu del [que produeixi el] gra caigut, i l'any que ve, del [que produeixi] el gra silvestre; però l'any tercer, sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne el fruit
◊ þeir köstuðu akkerum og lágu þar þessa stund. Og er þrír dagar voru liðnir hljópu þau af landi ofan og hafði annað þeirra í hendi vínber en annað hveiti sjálfsáið. Sagði Karlsefni að þau þóttust fundið hafa landskosti góða: varen fondejar-hi i hi romangueren aquell temps. I quan hagueren passat tres dies, aquells dos varen tornar a baixar fins a la costa duent a les mans un d'ell raïm i l'altre blat salvatge. En Karlsefni va dir que devien haver trobat una bona terra
◊ Leifur lét í haf þegar hann var búinn. Leif velkti lengi úti og hitti hann á lönd þau er hann vissi áður öngva von í. Voru þar hveitiakrar sjálfsánir og vínviður vaxinn. Þar voru og þau tré er mösur hétu og höfðu þeir af öllu þessu nokkur merki, sum tré svo mikil að í hús voru lögð: en Leifur, quan va estar aparellat, va salpar. En Leifur va errar molt de temps per la mar i va ensopegar amb les terres que no havia estat esperant. Hi havia blateres salvatges i parres crescudes. També hi havia arbres que es deien mǫsurr, ço és, erables, i de tot això en prengueren algunes mostres, [entre les quals hi havia] alguns troncs tan grans que s'hi podria fer una casa

sjálfs·ákvarðaður, -ákvörð, -ákvarðað <adj.>:
autodeterminat -ada (o: autodecidit -ida), determinat -ada [lliurement] per un mateix (o: decidit -ida [lliurement] per un mateix)
♦ sjálfsákvörðuð streitutengd síþreyta: <MEDfatiga crònica autoinduïda per estrès

sjálfs·ákvörðun <f. -ákvörðunar, no comptable>:
autodeterminació f

sjálfsákvörðunar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m d'autodeterminació
♦ sjálfsákvörðunarréttur þjóða[nna]: dret d'autodeterminació dels pobles

sjálfs·álit <n. -álits, no comptable>:
1. <GENautoestima f
♦ skortur á sjálfsáliti: manca f d'autoestima
2. <PEJORautocomplaença f, admiració f de si mateix -a

sjálfs·ánægður, -ánægð, -ánægt <adj.>:
satisfet -a (o: pagat -ada) d'ell -a mateix -a

sjálfs·ánægja <f. -ánægju, no comptable>:
1. <GENautosatisfacció f, satisfacció f amb un mateix
2. <PEJORautocomplaença f

sjálfs·ást <f. -ástar, no comptable>:
narcissisme m

sjálfs·birting <f. -birtingar, no comptable>:
autorealització f

sjálfsbjargar·geta <f. -getu, no comptable>:
capacitat f de valer-se per si mateix -a (p.e., vell, discapacitat, persona que ha sofert un ictus etc.)

sjálfsbjargar·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
instint m d'autoconservació (o: conservació)

sjálfsbjargar·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:
instint m de supervivència, instint m d'autoconservació (o: conservació)

sjálfsbjargar·viðleitni <f. -viðleitni, no comptable>:
afany m de superviència

sjálfs·blekking <f. -blekkingar, -blekkingar>:
autoengany m

sjálfs·dáðir <f.pl -dáða>:
propis fets
♦ gera e-ð af sjálfsdáðum: fer una cosa de motu propi (o: de pròpia iniciativa) 
♦ gefa sig fram af (o: að) sjálfsdáðum: presentar-se voluntariàriament, lliurar-se voluntàriament (p.e., a les autoritats, a la policia)

sjálfs·dáleiðsla <f. -dáleiðslu, no comptable>:
autohipnosi f

sjálfs·dýrkun <f. -dýrkunar, pl. no hab.>:
narcisisme f, egolatria f

sjálf·sefjun <f. -sefjunar, no comptable>:
autosuggestió f

sjálfs·eign <f. -eignar, no comptable>:
propietat f patrimonial
♦ jörðin er í sjálfseign: el mas és de propietat [patrimonial], el mas és de la seva propietat personal

sjálfseignar·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
pagès propietari (pagès que té les terres que conra en propietat, no arrendades ni tampoc treballa per al senyor de les terres. El pagès de terres arrendades o que treballa[va] per al senyor del mas, per contra, era designat amb els termes landbúi, leiglendingur i sobretot leiguliði)

sjálfseignar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
fundació privada

sjálfs·elska <f. -elsku, pl. no hab.>:
egoisme m

sjálfs·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:
egoista

sjálfs·eyðilegging <f. -eyðileggingar, no comptable>:
autodestrucció f

sjálfs·eyðing <f. -eyðingar, no comptable>:
autodestrucció f

sjálfseyðingar·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
tendències autodestructives, tendència f a l'autodestrucció

sjálfseyðingar·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:
impuls m d'autodestrucció (o: impuls autodestructiu)
♦ upplifa sjálfseyðingarhvatir: experimentar impulsos autodestructius

sjálfs·forræði <n. -forræðis, -forræði>:
<GEN & POLÍTautonomia f

sjálfs·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
1. <RELIGautosacrifici m, autoimmolació f 
2. <FIGautosacrifici m, sacrifici m  (amb finalitat altruista)

sjálfs·fróun <f. -fróunar, no comptable>:
masturbació f

sjálfs·gagnrýni <f. -gagnrýni, no comptable>:
autocrítica f

sjálfs·greining <f. -greiningar, no comptable>:
autoanàlisi f
◊ líf Grikkja var þá kannski ekki algjörlega fullkomið en það virðist þrátt fyrir allt bjóða upp á aðlaðandi valkost við endalausa sjálfsgreiningu kristninnar: la vida dels grecs no era pentura perfecta: tanmateix sembla oferir una alternativa atractiva a l'eterna autoanàlisi del cristianisme

sjálfs·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
autoajuda f (o: autoajut m)

sjálfshjálpar·bók <f. -bókar, -bækur>:
manual m d'autoajuda

sjálfshjálpar·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m d'autoajuda (o: d'autoajut)

sjálfs·hól <n. -hóls, no comptable>:
elogi m de si mateix, autoencomi m

sjálfs·hugsun <f. -ugsunar, no comptable>:
pensament m independent
◊ ég skil bara ekki þessa breytingu á Íslensku fólki, það er eins og allur kjarkur og sjálfshugsun sé horfin úr stórum hluta þjóðarinnar: senzillament no puc entendre aquest canvi en els islandesos, és com si tot el coratge i la capacitat de pensar per un mateix hagués desaparegut d'una gran part del poble

sjálfs·hvatir <f.pl -hvata>:
propis fets (sjálfsdáðir)
♦ gera e-ð af sjálfshvötum: fer una cosa de motu propi (o: de pròpia iniciativa) 

sjálfs·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
1. <GENafecció f per un mateix
◊ sjálfshyggjan (τὸ φρόνημα -ήματος τῆς σαρκὸς, τὸ γὰρ φρόνημα τῆς σαρκὸς) er dauði en hyggja andans líf og friður: i l'afecció per un mateix és la mort mentre que l'afecció per l'esperit és la vida i la pau
◊ þriðja sútra: Uppsprettur þjáningarinnar (kleśa, क्लेश) eru fáfræði (avidyā, a-vidyā, अविद्या), sjálfshyggja (asmitā, asmi-tā, अस्मिता), skynfýsn (rāga, राग), hatur (dveṣa, द्वेष) og lífsþorsti (abhiniveśa, अभिनिवेश): tercera sutra: les fonts del patiment són la ignorància, l'egoisme, l'afecció, l'odi i la set de vida
2. <FILegocentrisme m, solipsisme m (sjálfsveruhyggja)

sjálfs·íkveikja <f. -íkveikju, -íkveikjur. Gen. pl.: -íkveikja>:
combustió espontània

sjálfs·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:
imatge f que hom té d'ell mateix, autoidentitat f

sjálf·skaðandi, -skaðandi, -skaðandi <adj.>:
autoperjudicial
♦ sjálfskaðandi hegðun: un comportament autolesiu (o: autoperjudicial)

sjálf·skaði <m. -skaða, -skaðar>:
autolesió f, dany m a si mateix

sjálf·skapaður, -sköpuð, -skapað <adj.>:
1. <GENcreat -ada per un mateix, autoproduït -ïda
2. <BIOLautogen -ògena

sjálf·skaparvíti <n. -skaparvítis, -skaparvíti>:
desgràcia f [ocorreguda] (o: problema m [ocorregut]) per falta pròpia
♦ e-ð er sjálfskaparvíti: algú és el [propi] culpable d'haver sofert una desgràcia, una cosa dolenta és culpa d'un mateix

sjálf·skeiðungur <m. -skeiðungs, -skeiðungar>:
ganivet m de butxaca

sjálfs·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
opinió f de si mateix -a, sentiment m de si mateix -a
♦ jákvæð sjálfskennd: sentiment positiu de si [mateix -a]
♦ neikvæð sjálfskennd: sentiment negatiu de si [mateix -a]

sjálf·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:
1. <GENautoproclamat -ada
2. (álagður, sjálfvalinnautoimposat -ada, imposat -ada a un mateix

sjálf·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
<AUTOtransmissió automàtica

sjálf·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
<AUTOamb el canvi de marxes automàtic
♦ sjálfskiptur bíll: un cotxe amb la transmissió automàtica, un cotxe amb el canvi de marxes automàtic

sjálfs·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:
1. (á líkamanumautoexploració f (del cos)
2. (sjálfsrýni varðandi getu og hæfileikaautocrítica f (autovaloració crítica de les pròpies capacitats i possibilitats)
3. (sjálfsrýni varðandi eigin eðli og eiginleikaautoreflexió f (autovaloració crítica del propi caràcter i natura)

sjálfs·krafa¹ <adj.>:
automàtic -a

sjálfs·krafa² <adj.>:
automàticament, de manera automàtica

sjálfskuldar·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:
fidejussió f, fiança (o: garantia) f personal i solidària

sjálf·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
deure m incontestable
♦ heimta e-ð [af e-m] með sjálfskyldu: reclamar una cosa [d'algú] com si li correspongués per dret

sjálfs·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
desinterès m (altruisme, generositat, filantropia)
♦ ósérplægni og sjálfsleysi: altruisme i desinterès (o: abnegació desinteressada; o: lliurament desinteressat)

sjálfs·leysing <f. -leysingar, -leysingar>:
<BIOL & MEDautòlisi f

sjálfs·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
1. <GENdescripció f de si mateix -a
2. (sjálfsævisagaautobiografia f (descripció de la vida d'un mateix)

sjálfs·mark <n. -marks, -mörk>:
<ESPORTgol m en pròpia porteria

sjálfs·mat <n. -mats, no comptable>:
1. <GENvaloració m de si mateix -a
2. <PEDAGautoavaluació f

sjálfsmats·kvarði <m. -kvarða, -kvarðar>:
escala f d'autoavaluació
◊ sjálfsmatskvarðar Becks um tilfinningaleg og félagsleg vandkvæði barna og unglinga: escales Beck d'autoavaluació de problemes socials i emocionals d'infants i joves

sjálfs·meðaumkun <f. -meðaumkunar, no comptable>:
autocompassió f

sjálfs·meiðing <f. -meiðingar, -meiðingar>:
autolesió f

sjálfs·melting <f. -meltingar, -meltingar>:
<BIOL & MEDautòlisi f

sjálfs·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
feina temporera com a lausamaður

sjálfs·menntun <f. -menntunar, no comptable>:
autodidàctica f, autodidàxia f

sjálfs·misræmi <n. -misræmis, no comptable>:
autodiscrepància f

sjálfs·morð <n. -morðs, -morð>:
suïcidi m
♦ fremja sjálfsmorð: cometre suïcidi

sjálfsmorðs·árás <f. -árásar, -árásir>:
atac m suïcida

sjálfsmorðs·hugleiðingar <f.pl -hugleiðinga>:
pensaments m.pl de suïcidi, intencions f.pl de suïcidi

sjálfsmorðs·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
intent m de suïcidi

sjálfsmorðs·tíðni <f. -tíðni, -tíðnir>:
índex m de suïcidis, taxa f de suïcidis

sjálfs·mótsögn <f. -mótsagnar, -mótsagnir>:
autocontradicció f, contradicció f d'un mateix

sjálfs·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <ARTautoretrat m
2. (hugmynd e-s um sjálfan sigimatge f d'un mateix (concepte que hom té de si mateix, autopercepció)

sjálfs·nám <n. -náms, no comptable>:
autoaprenentatge m

sjálfs·næmi <n. -næmis, no comptable>:
<MEDautoimmunitat f (sjálfnæmi)

sjálfsnæmis·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
<MEDmalaltia autoimmunitària

sjálfs·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
<MEDautoimmunitat f (sjálfnæmi)

sjálfsofnæmis·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
<MEDmalaltia autoimmunitària

sjálfspíslar·hvöt <f. -hvatar, no comptable>:
masoquisme m
♦ haldinn ~ haldin ~ haldið sjálfspíslarhvöt: masoquista
♦ kona haldin sjálfspíslarhvöt: masoquista f
♦ maður haldinn sjálfspíslarhvöt: masoquista m

sjálf·sprottinn, -sprottin, -sprottið <adj.>:
espontani -ània, sorgit -ida per ell -a mateix -a
♦ sjálfsprottinn bruni: combustió espontània

sjálfs·rof <f. -rof, -rof>:
<BIOL & MEDautòlisi f

sjálfs·rýni <f. -rýni, no comptable>:
autocrítica f

sjálfs·skaði <m. -skaða, -skaðar>:
autolesió f, autolesionament m

hola
sjálfs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir. Pl. no hab.>:
1. <POLÍT & PSICOLautonomia f, autogovern m
♦ berjast fyrir sjálfsstjórn: lluitar per l'autonomia
♦ fá sjálfsstjórn: rebre l'autonomia
♦ krefjast [meiri] sjálfsstjórnar: exigir [més] autonomia
♦ sjálfsstjórn landsvæðis: autonomia d'una regió
♦ sjálfsstjórn barna: l'autonomia dels infants
♦ sjálfsstjórn sveitarfélaga: autonomia local
♦ Evrópusáttmáli um sjálfsstjórn sveitarfélaga: Carta Europea de l'Autonomia Local
2. (sjálfagi, það að hafa stjórn á sjálfum sérautocontrol m (domini d'un mateix)
♦ skortur á sjálfsstjórn: manca f d'autocontrol
3. <GENÈTautoregulació f
♦ sjálfsstjórn (o: eiginstjórn) litninga: autoregulació cromosòmica
  Aquest mot i els seus derivats es pot trobar escrit sjálfsstjórn i sjálfstjórn. En aquest diccionari m'he decantat per unificar aquesta dualitat sota una única forma sjálfsstjórn.  
     

sjálfsstjórnar- <en compostos>:
autònom -a, autonòmic -a

sjálfsstjórnar·fylki <n. -fylkis, -fylki. Gen. pl.: -fylkja; dat.pl.: -fylkjum>:
província autònoma

sjálfsstjórnar·hérað <n. -héraðs, -héruð>:
1. <POLÍT GENregió autònoma
2. (á Spanicomunitat autònoma, autonomia f (a Espanya)
◊ 3. Grein.
1. Kastilíska er opinber tunga ríkisins. Allir Spánverjar skulu kunna hana og hafa rétt til að nota hana.
2. Aðrar spænskar tungur verða einnig opinber tungumál í viðkomandi sjálfstjórnarhéruðum í samræmi við heimastjórnarlög þeirra.
3. Fjölbreyttur tungumálaauður Spánar er menningararfleifð sem njóta skal sérstakrar virðingar og verndar
(íslensk þýðing eftir Kristinn R. Ólafsson):
Article 3.
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció
(Traducció islandesa d'en Kristinn R. Ólafsson)hola

sjálfsstjórnar·lýðræði <n. -lýðræðis, -lýðræði>:
<POLÍTrepública autònoma

sjálfsstjórnar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat autònom

sjálfsstjórnar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori autònom

sjálfsstjórnar·sýsla <f. -sýslu, -sýslur. Gen. pl.: -sýslna>:
província autònoma

sjálfs·styrking <f. -styrkingar, no comptable>:
autoreforç m

sjálfs·tjáning <f. -tjáningar, no comptable>:
expressió f de la pròpia personalitat (o: identitat)

sjálfs·traust <n. -trausts, no comptable>:
confiança f en si mateix -a (o: en un -a mateix -a), autoconfiança f
♦ auka sjálfstraustið: augmentar la confiança en un mateix
♦ bæta sjálfstraustið: millorar la confiança en un mateix
♦ glata sjálfstrausti[nu]: perdre la confiança en un mateix
♦ missa sjálfstraust: perdre la confiança en un mateix
♦ skortur á sjálfstraust: manca de confiança en un mateix

sjálf·stýrandi, -stýrandi, -stýrandi <adj.>:
1. (sem stýrir sér sjálftde regulació automàtica (que es regula a si mateix)
2. <BIOLautocrí -ina
♦ hamlandi sjálfstýrandi vaxtarþættir: factors autocrins inhibitoris del creixement

sjálf·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:
d'accionament automatitzat, no tripulat -ada (dit d'aparell o màquina no governada per un pilot, per un conductor etc., dirigida a distància per control remot o bé autodirigida o autopilotada)
♦ sjálfstýrðir bílar: cotxes de conducció automàtica
♦ sjálfstýrt flygildi: un dron autònom

sjálf·stýring <f. -stýringar, no comptable>:
<AEROpilot automàtic

sjálf·stæði <n. -stæðis, -stæði. Pl. no hab.>:
independència m
♦ berjast fyrir sjálfstæðið: lluitar per la independència
♦ efnahagslegt sjálfstæði Íslendinga: la independència econòmica dels islandesos
♦ fá sjálfstæðið: obtenir la independència
♦ frelsi og sjálfstæði: llibertat i independència
♦ lýsa einhliða yfir sjálfstæði: declarar unilateralment la independència
♦ taka sér sjálfstæði: independitzar-se

sjálfstæðis·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita f per la independència
◊ í augum rómantísku skáldanna og félaga þeirra varð tungan að vopni í sjálfstæðisbaráttu þjóðarinnar: als ulls dels poetes romàntics i de llurs companys, la llengua es va convertir en una arma en la lluita per la independència de la nació

sjálfstæðis·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia f de la independència
♦ sjálfstæðisdagur Íslands: #1. Fullveldisdagur#2. Lýðveldisdagur
♦ sjálfstæðisdagur Ísraels: iom m ha-açmaüt (יוֹם הָעַצְמָאוּת)

sjálfstæðis·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
1. (í KatalóníuPartit per la Independència (P.I.) 
2. (á ÍslandiPartit de la Independència  (partit polític islandès de tendència conservadora)
  El Partit de la Independència islandès o Sjálfstæðisflokkurinn fou fundat el 25 de maig del 1929, i de fet, el nom del partit s'hauria de traduir, des de la data de fundació del partit i fins a la de l'obtenció de la independència, per Partit per la Independència. El seu equivalent a l'estat espanyol fóra el Partit Popular. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.xd.is/xd/2007/forsida/.  

sjálfstæðis·maður <m. -manns, -menn>:
1. <POLÍTindependentista m & f
2. <POLÍT á Íslandisjálfstæðismaður, membre o simpatitzant del Partit de la Independència islandès

sjálfstæðis·mál <n. -máls, -mál>:
qüestió f de la independència

sjálfstæðis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
1. (stefna til sjálfstæðispolítica f d'independència (política duta a terme per a atènyer la independència i/o mantenir-la)
2. (stefna Sjálfstæðisflokksinspolítica f del Sjálfstæðisflokkurinn (política pròpia del Partit de la Independència islandès, el Sjálfstæðisflokkurinn)

sjálfstæðis·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
declaració f d'independència

sjálf·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
independent
♦ hugsa sjálfstætttenir idees independents
♦ sjálfstætt ríkiun estat independent
♦ viðurkenna land sem sjálfstætt ríki: reconèixer un país com a estat independent
♦ sjálfstæð setninguna oració independent (no subordinada a cap altra)
♦ sjálfstæð tilverauna existència independent
♦ sjálfstæður atvinnurekandi[treballador] autònom m, [treballadora] autònoma f
♦ sjálfstæður viljilliure arbitri m, franc albir

sjálfs·umönnun <f. -umönnunar, no comptable>:
<MEDautocures f.pl

sjálfs·vald <n. -valds, no comptable>:
decisió f d'un mateix
♦ af sjálfsvöldum: per culpa pròpia
♦ e-m er e-ð í sjálsvald sett: una cosa es deixa a la decisió d'algú
♦ honum er það í sjálfsvald sett: depèn només d'ell; ell mateix [decideix]

sjálfsvarnar·lið <n. -liðs, -lið>:
forces f.pl d'autodefensa
♦ sjálfsvarnarlið Japans: Forces d'Autodefensa del Japó

sjálfsvarnar·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m d'autodefensa
♦ sjálfsvarnarnámskeið fyrir konur: curs d'autodefensa per a dones

sjálfsvarnar·skóli <m. -skóla, -skólar>:
(bardagalistaskóliescola f d'autodefensa, escola f d'arts marcials

sjálfsveru·hughyggja <f. -hughyggju, no comptable>:
<FILidealisme subjectiu

sjálfsveru·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILprolepsisme m

sjálfs·vilji <m. -vilja, no comptable>:
pròpia voluntat (sjálfvilji)
♦ með (o: að) sínum sjálfsvilja: de (o: per) pròpia iniciativa (o: voluntat), voluntàriament
◊ aumleg og hörmuleg kristni var þar þá að sjá. Sumir prestar lögðu messusöng fyrir hræðslu sakir við Guð, sumir frömðu fyrir hræðslu við höfðingja, sumir að sínum sjálfsvilja (depenent dels editors i dels manuscrits medievals, að sínum sjálfvilja). Höfuðkirkjan, móðirin, sat í sorg ok sút, og sumar dæturnar með henni en sumar glúpnuðu eigi yfir hennar harmi. Lifði hver sem lysti en enginn þorði um að vanda né satt að mæla (SS I, cap. 167, p. 224): aleshores s'hi va poder veure una cristiandat desvalguda i planyívola: alguns preveres havien deixat de dir missa per temor de Déu; alguns[, en canvi,] feien els oficis divins per temor als cabdills i [només] alguns [els feien] per pròpia voluntat. L'església catedral -la mare- es trobava immersa en la pena i l'aflicció i al seu costat hi havia algunes filles [seves] (les esglésies parroquials i sufragànies?), mentre que d'altres es gaubaven en les penes d'ella. Tots vivien de la manera que els abellia i ningú no gosava ni queixar-se ni dir la veritat (Baetke 19874, pàg. 696: 3. vanda um e-t Einwendungen machen gegen, sich wenden gegen, sich beschweren über etwas)

sjálfs·virðing <f. -virðingar, no comptable>:
1. <GENrespecte m per si mateix -a, autorespecte m, respecte propi
2. (sjálfsímyndautoestima f (nacional, ètnica, lingïística etc.)

sjálfs·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
1. <PSICOLconsciència f de si mateix
2. (sjálfsímyndidentitat f (nacional, ètnica, lingïística etc.)

sjálfs·víg <n. -vígs, -víg>:
1. (sjálfsfórn í pólitískum tilgangiautoimmolació f (autosacrifici amb objectiu polític)
2. (sjálfsmorðsuïcidi m (mort de si mateix)
♦ fremja sjálfsvíg: cometre suïcidi

sjálfsvígs·árás <f. -árásar, -árásir>:
atac m suïcida

sjálfs·vorkunn <f. -vorkunnar, no comptable>:
autocompassió f

sjálfs·vörn <f. -varnar, -varnir>:
1. <GENautodefensa f, defensa f personal, defensa f de si mateix -a
♦ drepa e-n í sjálfsvörn: matar algú en defensa pròpia
2. (samkvæmt lögumlegítima defensa (segons establerta per llei)

sjálfs·þekking <f. -þekkingar, no comptable>:
coneixement m d'un mateix

sjálfs·þótti <m. -þótta, pl. no hab.>:
autocomplaença f

sjálfs·þurft <f. -þurftar, no comptable>:
autarquia f

sjálfsþurftar- <en compostos>:
autàrquic -a

sjálfsþurftar·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
1. <ECONautarquia f, economia autàrquica
2. <ECON um landbúnaðagricultura autàrquica

sjálfsþurfta·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
variant de sjálfsþurftarþjóðfélag ‘societat autàquica’

sjálfsþurftar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, -þjóðfélög>:
societat autàrquica

< sjálf·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
evident
♦ e-ð er svo sjálfsætt að [ekki] <+ ind.>una cosa resulta tan evident que [no] <+ ind.>

sjálfsævi·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
autobiografia f

sjálfsævisögu·legur, -leg, -legt <adj.>:
autobiogràfic -a

sjálfs·ögun <f. -ögunar, no comptable>:
autodisciplina f

sjálfs·öruggur, -örugg, -öruggt <adj.>:
segur -a de si mateix

sjálfs·öryggi <n. -öryggis, no comptable>:
seguretat f en un -a mateix -a
♦ skorta sjálfsöryggi: presentar una manca de seguretat en si mateix

sjálf·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
1. <GENfet m d'agafar una cosa sense permís exprés (lit.: presa per un mateix)
♦ sjálftaka launa: concessió a si mateix d'un augment de sou (p.e., diputats, membres de junta directiva, empresari etc. Es diu esp. quan no hi ha una causa justificada per fer-ho)
2. (það að taka rétt sinn sjálfurfet m de prendre's la justícia per si mateix  (o: pel seu [propi] compte) (fer justícia pel seu compte, prendre venjança)

sjálf·takari <m. -takara, -takarar>:
<FOTOdisparador automàtic

sjálfum·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
<PEJORcofoi -a de si mateix -a, pagat -ada de si mateix -a, satisfet -a de si mateix -a

sjálfum·gleði <f. -gleði, no comptable>:
satisfacció f amb un mateix

sjálfupptekinn, -upptekin, -upptekið <adj.>:
egocèntric -a

sjálfur, sjálf, sjálft <óákveðið ábendingarfornafn ǁ adj. & pron. indef.>:
mateix -a
◊ spekin er ein en megnar allt, er sjálfri sér söm en endurnýjar allt: la saviesa és tota sola però ho pot tot: mai no canvia (lit. [sempre] és idèntica o igual a si mateixa = és immutable), però tot ho renova (μία δὲ οὖσα πάντα δύναται καὶ μένουσα ἐν αὑτῇ τὰ πάντα καινίζει )
◊ og þar kom að hvor handsalaði sínum goðorðsmanni heimting fjárins, hvergi er þeirra hlutur verður af sjálfra, og fóru við það í brott. Og spurðust þessi tíðindi (SS I, cap. 97, pàg. 125): i d'això en va resultar que cadascun de tots dos [germans] va traspassar, amb una encaixada de mans, al seu [respectiu] goðorðsmaðr o detentor del godonat, la reclamació del cabal, “sigui quina sigui llur pròpia part que en surti” i tot seguit se'n tornaren a casa. La notícia d'aquest fet s'escampà [aviat arreu] (Baetke 19874, pàg. 539: þeira hlutr sjálfra ihr eigener Anteil) (la traducció danesa d'en Kristian Kålund, de Copenhaguen i Kristiania, del 1904, fa: og enden blev, at de overdrog hver sin godordsmand godsets indkrævning, hvad udfaldet end blev for deres vedkommende, hvorefter de rejste hjem, og hvad der var sket, blev almindelig bekendt; la traducció alemanya d'en Walter Baetke, de Düsseldorf i Colònia, del 1967, pàg. 65-66, fa: Eyjolf hatte das Gut zwischen Weihnachten und Fastenzeit gekauft; in der Osterwoche aber reisten beide in den Eyjafjord hinauf nach dem Hörgadal, um ihre Godordsmänner aufzusuchen; einer von ihnen gehörte zum Thing des [p. 66] Thorvard Thorgeirssohn, der zu Mödruvellir im Hörgardal wohnte, der andere zu dem des Önund Thorkelssohn in Laugaland. Sie trugen ihnen ihre Verlegenheit vor und baten um ihren Schutz. Und das Ergebnis war, daß jeder seinem Goden die Einforderung des Gutes durch Handschlag übertrug, was auch für sie selbst dabei herauskommen mochte, und damit reisten sieheim. Diese Abmachungen wurden bekannt)
◊ myndin sjálf: el quadre mateix
◊ sjálfur forsetinn ~ sjálfur ráðherrann: el president en persona, el president mateix ~ el ministre en persona, el ministre mateix
◊ konungurinn sjálfur: el rei en persona, el rei mateix
◊ hann hafði sjálfur keypt þennan hest: havia comprat ell mateix aquest cavall
◊ hann hitti sjálfan páfann [af tilviljun]: va topar-se amb el papa en persona
◊ hann kom sjálfur á fundinn: [ell] va assistir a la reunió en persona
◊ hún kom sjálf á fundinn: [ella] va assistir a la reunió en persona
◊ hann talar oft við sjálfan sig: [ell] sovint parla tot sol
◊ hún talar oft við sjálfa sig: [ella] sovint parla tota sola
◊ þú getur sjálfum þér kennt hvernig fór: et pots donar la culpa a tu mateix [per] com ha anat; dona't la culpa a tu mateix [per] com ha acabat la cosa
♦ af sjálfu[m] sér ~ af sjálfri sér: per ell -a mateix -a, per si mateix -a; per iniciativa pròpia, de [la seva] pròpia iniciativa
◊ síðan bjuggust þeir allir fóstbræðr í Austrveg, ok er þeir kómu austr at Geirröðargörðum, þá sáu þeir, hvar maðr var á báti ok sat til fiskjar. Þat var Ögmundr Eyþjófsbani reyndar; hann hafði yfir sér loðkápu. En þá er þeir Oddr skildu, fór Ögmundr í Austrveg ok gerðist mágr Geirröðar jötuns ok skattgildi alla konunga í Austrvegi á þann máta, at þeir skyldu allir senda honum á tólf mánuðum hverjum kampinn efra ok neðra af sjálfum sérdesprés, tots els germans de jurament es varen aparellar per a salpar cap a les terres bàltiques i quan hagueren arribat a Geirröðargarðar, varen veure que hi havia un home en una barca pescant. Era, efectivament, l'Ögmundr, el matador de l'Eyþjófr. Es tapava el cos amb una loðkápa. Quan l'Oddr i l'Ögmundr s'havien separat, l'Ögmundr s'havia dirigit cap a les terres bàltiques on s'havia fet gendre de l'ètun Geirröðr. Havia fet tributaris seus tots els reis del Bàltic, els quals li hagueren de pagar el següent tribut: tots els reis li hagueren d'enviar, durant dotze mesos, tots llurs mostatxos i totes llurs barbes d'ells mateixos
◊ Steingrímur kvað hann eigi mega meir fyrir gjalda en lífið en Hrafn sagði þá eigi ómaklegri að kenna af nokkurs er Þorgeir höfðu þess eggjað og kvað hann ekki það af sjálfum sér hafa tekið: l'Steingrímur va dir que [en Þorgeir] no podia pagar per allò més que amb la seva vida però en Hrafn li va replicar que tampoc no eren desmereixedors del mateix qualssevol que haguessin esperonat en Þorgeir a fer-ho i afegí que en Þorgeir no havia tingut eima de fer-ho per ell mateix
◊ Þórður segir: "Litla vináttu á eg við Ásbjörn. Hefir þú og mér verið engi vin hér til og ekki kom mér það í hug að þú mundir hingað leita tengda fyrir frændur þína. En veit eg að Ásbjörn er stórborinn maður og ríkur og mikilmenni af sjálfum sér. En eigi veit eg hversu bræðrum mínum eða henni er þetta kaup gefið": en Þórður li va dir: “l'Ásbjörn i jo ens tenim poca amistat. I fins ara tampoc tu i jo no hem estat gaire amics i no m'havia passat pel cap que tu cercaries aquí lligams matrimonials per als teus parents. Ara bé, sé que l'Ásbjörn és un home d'alt llinatge i poderós i il·lustre per ell mateix. Així i tot, no sé pas què en pensaran els meus germans i la mateixa Sigríður d'aquesta proposta”
◊ kunnigt vil eg gera höfðingjum og allri alþýðu þá ráðagerð sem eg vil vera láta. Hér er kominn til mín ágætur maður, bæði að ættum og af sjálfum sér, Sveinn Úlfsson": vull anunciar als höfðingjar i a tot el poble comú la següent decisió que he resolt de prendre i vull que es compleixi. S'ha presentat davant meu un home il·lustre tant pel que fa al seu llinatge com per ell mateix, l'Sveinn Úlfsson
◊ þess er getið eitt sumar að skip kom í Húnavatnsós er norrænir menn áttu. Stýrimaður hét Hrafn. Hann var fálátur í skaplyndi, stór og ódæll og mikill af sjálfum sér, hafði verið lengi í víkingu og bjóst mjög að vopnum og [her]klæðum: s'esmenta que un estiu una nau, propietat d'uns noruecs, va arribar a Húnavatnsós. El timoner nomia Hrafn. Era un home de tarannà taciturn, corpulent i de tracte difícil, i un home que havia aconseguit ésser important per ell mateix. Havia participat durant molt de temps en expedicions viquinges i anava ben proveït en armes i cuirasses
◊ Glúmur svarar: "Minna mein mun að lausmælgi minni en að óvarleik þínum og kem eg þar eigi. Mikið ráð," segir Glúmur, "einum búanda að kalla til sín svo marga stóreflismenn og fylgi því engi slægð. Er mér á grunur hvað undir býr þessu boði. Eigi tekur búandi þetta af sjálfum sér og betur þykir mér að mínir vinir fari eigi": en Glúmur li va respondre: “el mancament a la parola que vaig donar causarà menys danys que no pas la imprudència teva, així que no aniré pas. És una gran empresa per a un pagès tenir de convidats a ca seva prohoms de tant de renom. Mentre no hi hagi amagada alguna perfídia! Tinc el pressentiment sobre què s'amaga realment darrere aquest convit. El pagès no ho emprèn pas de [la seva] pròpia iniciativa, i em sembla millor que els meus amics no hi vagin” (#1. lausmælgi: cf. Baetke 19874, pàg. 365: laus-mælgi f. Unzuverlässigkeit in Worten; #2. ráð: cf. Baetke 19874, pàg. 479: (er) mikit ráð einum búanda (es ist) ein großes Unterfangen für einen Bauern; #3. stóreflismenn: cf. Baetke 19874, pàg. 608: stóreflismenn m.pl große, mächtige Männer)
◊ það var eitt haust, að þar var gildi fjölmennt, og voru þeir Björgólfur feðgar í gildinu göfgastir menn; þar var hlutaður tvímenningur á öftnum, sem siðvenja var til. En þar að gildinu var sá maður, er Högni hét; hann átti bú í Leku; hann var maður stórauðigur, allra manna fríðastur sýnum, vitur maður og ættsmár og hafði hafist af sjálfum sér. Hann átti dóttur allfríða, er nefnd er Hildiríður. Hún hlaut að sitja hjá Björgólfi. Töluðu þau margt um kveldið; leist honum mærin fögur. Litlu síðar var slitið gildinu: una tardor es va esdevenir que hom va celebrar una festa amb molts de convidats i en Björgólfur i son fill hi eren les persones més distingides. Seguint el costum, cada vespre tiraven a sorts qui seuria al costat de qui durant la vetllada compartint la banya de beure. A la festa hi havia un home que nomia Högni i que tenia un mas a Leka. Era un home molt acabalat, excepcionalment bell, savi però de baix-llinatge i havia arribat on era per ell mateix. Tenia una filla bellíssima que nomia Hildríður, a la qual li va tocar de seure al costat d'en Björgólfur. Varen estar parlant sobre moltes coses aquell vespre; a ell, la noia li semblava bella. Poc després [d'haver deixat de parlar], es va donar per acabada la festa
◊ honum svaraði Jörundur goði: "Eigi þarft þú við oss ráð að eiga um þetta mál því að þú veist ef þú berst við Hrút að þú munt láta bæði lífið og féið. Er honum vel farið. Hann er mikill af sjálfum sér og manna fræknastur": en Jörundur el godó li va respondre: “no et cal deliberar aquest afer amb nosaltres car saps [segur] que, si t'embarques en una disputa amb en Hrútur, hi deixaràs vida i cabal: ell es troba en una bona posició, és una persona que s'ha fet gran pel seu propi esforç i és molt bo en l'ús de les armes” (cf. Baetke 19874, pàg. 166: frœkn kühn, mannhaft, tapfer, tüchtig in der Waffenführung)
♦ e-ð leysast af sjálfu sér: una cosa se soluciona per ella mateixa
♦ á sjálfum jólunum: [precisament] el mateix dia de Nadal
♦ ég sjálfur ~ þú sjálfur ~ hann sjálfur: jo mateix ~ tu mateix ~ ell mateix
◊ ég gerði það sjálfur: ho he fet jo mateix
◊ þú getur gert þetta sjálfur: ho pots fer tu mateix
◊ ég kom sjálfur: he vingut jo mateix
♦ hafa enga trú ~ hafa mikla trú á sjálfum ~ sjálfri sér: no tenir gens de confiança (o: fe) ~ tenir una gran confiança (o: fe) en si mateix ~ mateixa
♦ finna (o: hitta) [sjálfan] sig fyrir: haver de pagar cara una cosa, haver de pagar les conseqüències d'una cosa
◊ En Ari hljóp á milli jarls og ófriðarmanna sem hann setti sig skjöld fyrir jarl og sneri í mót hermönnum og gaf svo jarli líf en fann sig fyrir því að hann var áður ekki sár en þá var hann skotinn gaflaki í óstinn og nístur svo við garðinn og lét hann þar líf sitt. En jarl var skotinn í lærið áður hann komst yfir garðinn. En í þessu athlaupi féllu tíu menn aðrir en Ari. Þessir féllu af jarli að sögn Þorkels haga: Ari Þorgeirsson, Einar opinsjóður, Björn sterki, Jón fjósi, Ívar dælski, Sámur tjörskinn, Þóroddur Jórsalamaður. Og er jarl komst yfir garðinn og í nakkvað hlé þá spurði hann hvar Ari Íslendingur væri en þeir sögðu að hann dvaldist þar eftir við garðinn líflátinn. Jarl svarar: „Það er víst að þar fór sá maður er oss hefir best fylgt og höfum vér engan jafnhvatan eftir og varð hann einn búinn til af yður að gefa sjálfviljandi líf sitt fyrir mitt líf. Nú mun ég eigi hans frændum launað fá þann skaða sem þeir hafa beðið fyrir mínar sakir“ (SS I, cap. 83:105): L'Ari es va interposar d'un salt entre el iarl i els seus perseguidors com si es posés com un escut davant el iarl i va fer front als seus enemics i d'aquesta manera va salvar-li la vida al iarl, pagant un alt preu, perquè fins aquell moment havia romàs il·lès en la batalla. I llavors una javelina llançada contra ell el va endevinar a la gorja [amb tanta de força] que es clavà a la fusta de la palissada que hi havia darrere ell i va deixar la vida allà. Quant al iarl, fou ferit a la cuixa abans de poder retirar-se darrere la palissada. En aquesta escomesa, a més a més de l'Ari hi moriren deu homes més. Segons en Þorkell hagi, aquests són els homes del iarl que hi varen morir: Ari Þorgeirsson, Einar n'Escarsella-oberta, Björn Fort, Jón Vaqueria, Ívar SaVall, Sámur en Pell-de-quitrà i en Þóroddur el qui havia estat a Jerusalem. Quan el iarl va haver travessat la tanca i s'hagué resguardat una mica [dels atacants] va demanar on era l'Ari l'islandès i ells li respongueren que era romàs a l'altra banda de la palissada, mort. El iarl els va dir: “És ben cert que l'home que ha mort allà és el qui m'ha fet costat de la millor manera i que[, després de la seva mort,] a mi no me'n resta cap que sigui tan ardit com ell, i ell ha estat l'únic de tots vosaltres que ha estat disposat a donar de grat la seva vida per salvar la meva. Ara, no em resultarà possible de compensar [mai] els seus familiar per la pèrdua que han sofert per mor de mi” (#1. Baetke 19874, pàg. 138: finna (sjálfan) sik fyrir etw. entgelten, büßen, (selbst) zu fühlen bekommen, teuer bezahlen müssen)
♦ fjandinn sjálfur: <excl. interj.> diantre!; cagondena!; collons!
♦ hvern fjárann sjálfan á þetta að þýða?: que diantre vol dir això?; que collons vol dir això?
♦ halda við heitan sjálfa: <LOC FIG> arribar a les amenaces i tot
◊ Gunnar svarar: "Það fæ eg eigi skilið hví þér látið svo brátt að þessu eða haldið við heitan sjálfa því að mér líst þetta mjög jafnræði en einskis ills örvænti eg fyrir yður og mun eg það ráð upp taka að rétta fram höndina": en Gunnar li va respondre: “no acabo de comprendre per què us enceneu tan aviat per això i arribeu i tot a les amenaces perquè tinc per mi que aquest enllaç matrimonial és un enllaç entre iguals, però bé, com que de vosaltres dos un en pot esperar qualsevol cosa, em decideixo a donar-vos la mà i fer barrina” (Baetke 19874, pàg. 815: fyrir hann var enskis ørvænt, orðs né verks es gab nichts, seien es Worte oder Taten, was man nicht von ihm erwarten konnte, ihm war alles zuzutrauen)
♦ hver er sjálfum sér næstur: <LOC FIG> la caritat ben entesa comença per un mateix (o: la caritat ben ordenada comença per un mateix)
♦ í sjálfu sér: en si mateix -a; de per si; en si i per si; en realitat
♦ mér væri í sjálfu sér sama: a mi, en principi, em seria igual
♦ í sjálfu sér væri mér kannski sama ef <+ subj.>en si potser em seria igual si <+ subj.>
♦ mér er í sjálfu sér sama hvort <+ ind.>en si [mateix] m'és igual si <+ ind.>
♦ ráða sjálfur: decidir [per] ell -a mateix -a
♦ sjálfs sín: [amo] de si mateix
♦ vera sjálfs sín herra: ésser el seu propi amo; ésser amo de si mateix; no dependre de ningú; ésser independent
♦ sjálfur <+ reflexiu>ell -a mateix -a, si mateix -a
♦ gagnrýna sjálfan sig: fer autocrítica
♦ hún greiddi sjálfri sér: es pentinava a si mateixa
♦ hallmæla sjálfum sér: blasmar-se a si mateix
♦ hrosa sjálfum sér: lloar-se a si mateix
♦ kynna sjálfan sig: presentar-se a si mateix
♦ raka sjálfan sig: afaitar-se a si mateix
♦ senda bréf til sjálfs sín: enviar-se una carta a si mateix
♦ svíkja sjálfan sig: trair-se a si mateix
♦ tala um sjálfan sig: parlar d'ell mateix
♦ tala við sjálfan sig: parlar tot sol
♦ týna sjálfum sér (o: sér sjálfum)suïcidar-se
◊ ef maðr týnir sér sjálfum, þá taki erfingi hálft fé hans með því skilyrði, sem váttar um ǫnnur óbótamál, en hálft standi í umsjá konungs umboðsmanns til slíkrar miskunnar sem konungr vill á gjǫra eptir atvikum: si un home es mata, que el seu hereu en prengui la meitat dels seus béns en els termes i condicions que s'han especificat per al segon óbótamál, però que l'altra meitat resti sota la custòdia de l'umboðsmaðr del rei i depengui de la gràcia que, segons les circumstàncies, vulgui fer-ne el rei
♦ yrkja ljóð um sjálfan sig: compondre un poema sobre ell mateix
♦ hann féll á sjálfs sín bragði: ha caigut en el seu propi (o: mateix) parany
♦ sjálfur <+ pronom possessiu reflexiu>el seu propi la seva pròpia
◊ en sjálfs síns frændum var hann þó grimmastur er hann rak konunga alla á brott af Upplöndum og var það þó vel sums kostar því að þeir höfðu áður brugðið trú sinni og svardögum við Knút konung en fylgt þessum Ólafi að hverju óráði er hann tók upp: i fins i tot els seus propis parents els ha tractat de la manera més cruel, ja que ha foragitat dels Upplönd tots els reis, encara que aquest fet ha estat, en certa manera, bo, car ells havien trencat abans els juraments prestats al rei Canut i la fidelitat que li devien per fer costat a aquest Olau en qualsevol oradura que aquest emprenia
◊ síðan bregðr Viðga sverði sínu. Nú snýr Þiðrekr aptr hesti sínum ok ríðr nú djarfliga ok hvatliga at Viðga. Nú leggr Þiðrekr spjóti sínu fyrir brjóst Viðga ok vill nú at vísu veita honum bana. En Viðga høggr með sverði sínu í sundr spjótskaptit, ok í því sama høggvi høggr hann sporð af sjálfs síns skildi. Ok enn er hann ekki sárr sjálfr, því at in harða brynja hlífði honum at því sinni. Nú skiljast þeir at svá búnu, ok rinnast hestarnir umfram. Síðan hleypr hvárrtveggi af sínum hesti ok gengr ǫðrum í gegn ok berjast ákafliga með sverðum sínum: tot seguit en Viðga va desembeinar la seva espasa. En Þiðrekr va fer donar mitja volta al seu cavall i va envestir-hi en Viðga ardidament i estrènua. En Þiðrekr abaixà llavors la seva llança dirigint-la cap al pit d'en Viðga amb la certa voluntat de causar-li la mort. En Viðga, emperò, va tallar l'asta de la llança d'un cop d'espasa i, del mateix cop, es tallà la punta del seu propi escut, encara que no es va ferir a ell mateix perquè l'armadura (interpreto el sintagma in harða brynja no pas com a la dura cuirassa sinó com a designació de l'armadura, feta de metall i no pas del ‘blan’ cuiro que duia el va protegir aquesta vegada. Després, havent acabat les coses així, es van separar; els cavalls passaren al trot un pel costat de l'altre. Tot seguit cadascun va davallar del seu cavall i es van envestir a peu i lluitaren amb ardor amb les espases
♦ með höndum sjálfs síns ~ sjálfrar sinnar ~ sjálfra sinna: amb les seves pròpies mans ~ amb llurs pròpies mans
♦ hlæja með sjálfum sér ~ með sjálfri sér: riure per dins
♦ vera ekki með sjálfum sér ~ með sjálfri sér: haver eixit [fora] de son seny, estar tocat -ada [del cap]
♦ hann er ekki með sjálfum sér: no les té totes, no hi és tot
♦ vera samkvæmur sjálfum sér: ésser conseqüent
♦ við sjálft hliðið: a[l costat de] la porta mateix
♦ það lá við sjálft að <+ subj.>ha anat de ben poc que no <+ subj.>
◊ Snorri ríður að ánni og biður þá selja fram vegandann. Þeir svara að nú hafi þeir so við búist að hönum muni eigi kostur að festa hendur á hönum. Með Snorra eru taldir upp hverjir helstir voru ofurkappsmenn er berjast vildu so og af Borgfirðingum, að við sjálft lá að þeir mundu berjast yfir um ána. En margir góðir menn áttu hlut í að eigi skyldu so margir menn berjast: l'Snorri va anar fins al riu i els hi va pregar que li lliuressin l'homicida. Ells li respongueren que s'havien preparat de tal manera que ell no tingués possibilitat de posar-li les mans a sobre. Aquí es varen enumerar els homes que anaven amb l'Snorri i que eren els ofurkappsmenn més assenyalats que volien batre's i el mateix es va fer amb els del Borgarfjörður, de manera que estaven a punt de travessar el riu i batre's a banda i banda. Molts d'homes honorables, tanmateix, s'hi immisciren perquè [a llur parer] tants d'homes no s'havien pas de batre (#1. Baetke 19874, pàg. 466: ofrkapps-maðr m. kampflustiger, streitbarer, streitsüchtiger Mann; #2. yfir um ána: cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a la combinació yfir + um; l'entenc com a travessar el riu i lluitar a la vorera de l'altra banda; en aquest cas, cada tropa envestiria l'altra, de manera que el riu es travessaria en una direcció i l'altra)
◊ þá varpaði Drottinn miklum stormi á sjóinn, og gjörði þá svo mikið ofviðri á hafinu, að við sjálft lá (wə-hā-ʔŏnīˈʝāh   ħiʃʃəˈβāh   lə-hiʃʃāˈβēr, וְהָאֳנִיָּה חִשְּׁבָה לְהִשָּׁבֵר), að skipið mundi brotna. Skipverjar urðu hræddir og hét hver á sinn guð. Og þeir köstuðu reiða (ʔɛθ־ha-kkēˈlīm, אֶת-הַכֵּלִים) skipsins í sjóinn til þess að létta á skipinu: però Jahvè llançà una gran tempesta sobre la mar i aleshores s'aixecà una maltempsada tan forta a la mar que el vaixell cuidava naufragar. Els mariners tenien por i cadascun d'ells invocava llur déu, i tiraren a la mar els ormeigs de la nau a fi de d'alleugerir-la
◊ síðan fór allur lýðurinn heim aftur með honum, og menn blésu á hljóðpípur (ba-ħăliˈlīm, בַּחֲלִלִים) og létu feginslátum, svo að við sjálft lá, að jörðin rifnaði af ópi þeirra (wa-ttibbāˈqaʕ   hā-ˈʔārɛt͡s   bə-qōˈlā-m, וַתִּבָּקַע הָאָרֶץ בְּקוֹלָם)després, tot el poble se'n tornà caminant darrere ell i la gent tocava flabiols i feia grans crits de joia de manera que la terra cuidava cruiar-se de llurs crits
◊ við sjálft lá (ki-məˈʕatˤ   ħāˈʝīθī, כִּמְעַט הָיִיתִי), að ég hefði ratað í mestu ógæfu á miðju dómþingi safnaðarins (bə-ˈθōχ   qāˈhāl   wə-ʕēˈδāh, בְּתוֹךְ קָהָל וְעֵדָה)sí, de poc ha anat que no hagi caigut en l'infortuni més gran al mig de l'assemblea de la comunitat
♦ við sjálft lá að borgin væri unnin: la vila estava a punt d'ésser conquerida
♦ það lá við sjálft að hann yrði drepinn: va anar d'un pèl que no el matessin
♦ það segir sig sjálft að <+ ind.>va de callada que <+ ind.>
♦ e-ð er við sjálft: una cosa és a tocar
◊ og er Egill kom til, þá flýðu þegar hinir vermsku, en skógurinn var við sjálft; komust þar undan fimm og allir sárir mjög, en þrír féllu þar: i quan l'Egill hi va arribar, els varmlandesos varen emprendre la fuita immediatament, [refugiant-se en] el bosc que era a tocar d'allà mateix. Cinc d'ells aconseguiren de fugir-hi, i tots ells molt ferits, però tres restaren morts allà
♦ það var við sjálft að <munu + inf.>ha anat de ben poc que no <+ subj.>
◊ fallast nú að fylkingarnar. Varð þá orusta allhörð. Gekk Bróðir í gegnum lið og felldi þá alla er fremstir stóðu en hann bitu ekki járn. Úlfur hræða sneri þá í móti honum og lagði til hans þrisvar sinnum svo fast að Bróðir féll fyrir í hvert sinn og var við sjálft að hann mundi eigi á fætur komast. En þegar er hann fékk upp staðið þá flýði hann undan og í skóg: llavors els dos exèrcits en formació de combat es varen envestir. Va començar llavors una batalla aferrissada. En Bróðir anava a través de la host [enemiga] abatent tots els qui estaven en primera línia però a ell mateix els ferros no el ferien pas. L'Úlfur hræða aleshores es va dirigir contra ell i el va colpir tres vegades amb tanta de força que cada vegada en Bróðir va caure en terra i va anar de ben poc que no es pogués tornar posar dret, i quan va aconseguir tornar-se a incorporar, va fugir entrant dins un bosc
◊ Flosi og menn hans hljópu til vopna allir og var þá við sjálft að þeir mundu berjast en þeir Ásgrímur og þeirra sveit gerðust ekki til þess og riðu til búða sinna. Var nú kyrrt þann dag svo að þeir áttust ekki við: en Flosi i tots els seus homes varen córrer cap a les armes i va anar de poc que no es batessin, però l'Ásgrímur i els seus no hi varen fer res i cavalcaren cap a llurs búðir. Fora d'això aquell dia va transcórrer sense més incidents i no es van produir enfrontaments
◊ Sinfjǫtli svarar: “Eigi muntu glǫggt muna nú, er þú vart vǫlvan í Varinsey ok kvazk vilja mann eiga ok kaust mik til þess embættis at vera þinn maðr. En síðan vartu valkyrja í Ásgarði. Ok var við sjálft, at allir mundi berjask fyrir þínar sakar. Ok ek gat við þér níu varga á Láganesi. Ok var ek faðir allra”: en Sinfjǫtli li va respondre: “Ja no te'n deus recordar amb claredat que fores una volva a l'illa de Varinsey ni que hi digueres que volies casar-te amb un home ni que em triares a mi per al servei d'ésser el teu home. I després fores una valquíria a Asgard. I va anar de ben poc que tothom no es batés per culpa teva. I vaig engendrar amb tu nou llops a Láganes i jo vaig ésser el pare de tots ells”
◊ þá mælti Helgi konungur, at þeir skyldu snúa á þann fjǫrð, er heitir Varinsfjǫrðr. Ok svá gerðu þeir. Nú gerði at þeim storm mikinn ok svá stóran sjó, [at] því var líkast at heyra, er bylgjur gnúðu á borðunum, sem þá er bjǫrgum lysti saman. Helgi bað þá ekki óttask ok eigi svipta seglunum, heldr setja hvert hæra en áðr. Þá var við sjálft, at yfir mundi ganga, áðr þeir kœmi at landi. Þá kom þar Sigrún, dóttir Hǫgna konungs, af landi ofan með miklu liði ok snýr þeim í góða hǫfn, er heitir at Gnípalundi: aleshores el rei Helgi els va dir que enfilessin el fiord que es diu Varinsfjǫrðr. I així ho feren ells. Llavors es va congriar una gran tempesta contra ells i hi hagué una mar tan desfeta que quan les onades queien sobre el bordatge de la nau se sentien talment com si fossin penyes que s'entretopessin. En Helgi els va pregar que no tinguessin por i que no rissessin o arriessin les veles ans ben al contrari, que les hissessin encara més altes que no abans. Va anar de ben poc que no perissin abans d'arribar a terra. Un cop arribats, va baixar fins allà on eren, de terra endins, la Sigrún, la filla del rei Hǫgni, amb una gran host i els menà a un bon port que es diu at Gnípalundi
  El pronom sjálfur, sjálf, sjálft sempre es declina seguint el paradigma fort.

Acompanyant un substantiu pot aparèixer postposat o anteposat a aquest substantiu.

Quan acompanya un pronom reflexiu o un pronom personal amb valor reflexiu, amb o sense valor emfòtic, i contra l'ús establert del català, en islandès aquest pronom sempre s'anteposa al pronom reflexiu:
hann heilsaði og kynnti sjálfan sig ~ hún heilsaði og kynnti sjálfa sig ~ það heilsaði og kynnti sjálft sig ‘va saludar i es va presentar a ell mateix ~ a ella mateixa’, ég tala oft við sjálfan mig ‘sovint parlo tot sol (lit.: sovint parlo amb mi mateix)’.
 
     

sjálf·val <n. -vals, -völ>:
1. <GENautoelecció f (tria per un mateix)
♦ sjálfval lyfja: automedicació f
2. <TÈCNautoajustament m (selecció automàtica, p.e., de freqüència)
3. (í leikjafræðiautoselecció f (en la teoria del joc)

sjálf·valinn, -valin, -valið <adj.>:
de la seva pròpia elecció (triat per un mateix)
♦ sjálfvalið efni: un tema de pròpia elecció

sjálf·vild <f. -vildar, no comptable>:
pròpia voluntat
♦ með sjálfvild: voluntàriament, de bon grat
◊ þá mælti Þorleikur: "Fjarri er það mínum vilja að Ólafur sé arfgengur ger. Hefir Ólafur ærið fé áður. Hefir þú faðir þar marga þína muni til gefna og lengi mjög misjafnað með oss bræðrum. Mun eg eigi upp gefa þann sóma með sjálfvild er eg er til borinn": aleshores en Þorleikur li va dir: “Estic ben en contra que l'Olau sigui fet hereu successible. L'Olau ja posseix prou cabal. Tu, mon pare, ja li has fet donació de moltes de les teves pertinences i [en fer-ho,] durant molt de temps has estat molt injust amb nosaltres, els seus germans. No renunciaré voluntàriament a la partió d'honor a què tinc dret per naixença” (vocabulari: #1. misjafnað: cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. El sentit, tanmateix, és clar: no has estat paritari entre nosaltres#2. sómi: en Baetke 19874, no dóna entrada a cap accepció d'aquest mot (pàg. 585) que pogués aplicar-se al nostre passatge. Tinc per mi que aquí el mot s'ha d'entendre en el significat de sómahlutr m. wovon man Ehre hat, Ehrung; ehrenvoller Anteil, ehrenvolle Bedingung El tradueixo donant-li el significat de ehrenvoller Anteil)

sjálfvilja·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
sacrifici espontani (o: ofrena espontània)
◊ og þegar landshöfðinginn (ha-nnāˈɕīʔ, הַנָּשִׂיא) ber fram sjálfviljafórn (nəδāˈβāh ʕōˈlāh, נְדָבָה עוֹלָה), brennifórn eða heillafórn (ʔō־ʃəlāˈmīm, אוֹ-שְׁלָמִים) sem sjálfviljafórn (ʔō־ʃəlāˈmīm   nəδāˈβāh, אוֹ-שְׁלָמִים נְדָבָה) Drottni til handa, þá skal upp ljúka fyrir honum því hliðinu, sem í austur snýr. Síðan skal hann bera fram brennifórn sína og heillafórn, eins og hann er vanur að gjöra á hvíldardögum, og ganga síðan út, og þegar hann er farinn út, skal loka hliðinu á eftir honum: i quan el príncep oferirà un sacrifici voluntari, holocaust o sacrifici de comunió com a sacrifici espontani a Jahvè, li obriran la porta que mira a l'orient. Tot seguit oferirà el seu holocaust i el seu sacrifici de comunió, com sol fer els dies de descans, i després que haurà sortit, tancaran la porta al seu darrere
◊ brennið sýrð brauð í þakkarfórn, boðið til sjálfviljafórna (nəδāˈβōθ, נְדָבוֹת), gjörið þær heyrinkunnar (wə-qirˈʔū   nəδāˈβōθ   haʃˈmīʕū, וְקִרְאוּ נְדָבוֹת הַשְׁמִיעוּ)! Því að það er yðar yndi, Ísraelsmanna, - segir Drottinn Guð: cremeu pans de pasta fermentada com a ofrena en acció de gràcies, proclameu ben alt dons voluntaris, doneu-los a conèixer! Car, fills d'Israel, aquest serà el vostre goig, diu el senyor Jahvè

sjálfvilja·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
ofrena voluntària
◊ þá gladdist lýðurinn yfir örlæti þeirra (ʕal־hiθnaddəˈβ-ām, עַל-הִתְנַדְּבָם), því að þeir höfðu af heilum hug (bə-ˈlēβ ʃāˈlēm, בְּלֵב שָׁלֵם) fært Drottni sjálfviljagjafir (hiθnaddəˈβū, הִתְנַדְּבוּ), og Davíð konungur gladdist einnig stórum: llavors el poble es va alegrar de llur generositat, ja que havien ofert llurs ofrenes voluntàries de tot cor a Jahvè i el rei David també es va alegrar molt

sjálf·viljandi <adv.>:
voluntàriament (ben de grat, per pròpia voluntat)
◊ Þorvaldur svaraði: "Því hurfum við aftur að eg vildi eigi drepa niður góðræði mínu en sæmd þinni. Erum við víst eigi svo hræddir að við þorum eigi að flytja til fullnaðar konungs erindi. Nú vil eg þess beiða að þú farir sjálfviljandi með mér á konungs fund": en Þorvaldur li va contestar: “Hem tornat perquè no estava disposat a posar fi a la meva honorabilitat ni al teu honor. I certament, no estem prou espantats com per gosar no dur a ple terme la missió encomanada pel rei. Ara vull demanar-te que vinguis voluntàriament amb mi a veure el rei”
◊ Arinbjörn mælti: "Eg fylgi hingað þeim manni, er kominn er um langan veg að sækja yður heim og sættast við yður; er yður það vegur mikill, herra, er óvinir yðrir fara sjálfviljandi af öðrum löndum og þykjast eigi mega bera reiði yðra, þó að þér séuð hvergi nær. Láttu þér nú verða höfðinglega við þenna mann; lát hann fá af þér sætt góða fyrir það, er hann hefir gert veg þinn svo mikinn, sem nú má sjá, farið yfir mörg höf og torleiði heiman frá búum sínum; bar honum enga nauðsyn til þessar farar nema góðvilji við yður": l'Arinbjörn li va dir: “he acompanyat fins aquí un home que ha fet un llarg camí per a venir a visitar-vos i reconciliar-se amb vós. És un gran honor per vós, senyor, que els vostres enemics vinguin per pròpia voluntat d'altres països [per presentar-se davant vós] i [ho facin] creient que no poden continuar suportant la vorstra ira encara que vós no us trobeu enlloc de llur proximitat. Comporteu-vos ara amb aquest home com es tany a un cabdill i feu que rebi un bon arranjament pel fet que hagi fet acréixer tant el vostre honor, tal i com ara es pot veure, travessant vastes mars i camins impracticables per arribar fins aquí des de casa seva, des de la seva llar; no tenia cap altra necessitat de fer aquest viatge més que la que li dictava la seva benvolença envers vós”
◊ en þótt þér þyki mannamunur þá er þó miklu meiri munur um ábyrgð þá er á er og mun þetta ráð illa út seljast og samir þér betur að þú ráðir þig frá sjálfviljandi en nauðskilnaður verði því að eigi mun þér lengi nytja af auðið (SS I, cap. 72:89): i encara que et sembli que hi ha diferència entre tots dos homes, tanmateix hi ha una diferència encara més gran pel que fa a les fermances fetes i aquest afer acabarà malament i et convé més retirar-te'n ara per pròpia voluntat que no pas que es produeixi una separació forçada, car el destí et negarà la possibilitat de gaudir-ne molt de temps (#1. Baetke 19874, pàg. 525: mun þetta ráð illa út seljask die Sache wird schlecht ausgehen#2. þér verður auðið: cf. Baetke 19874, pàg. 33: auðit adj.n. (vom Geschick) bestimmt, vergönnt: e-m verðr e-s auðit jmd. wird etw. beschieden, zuteil)
◊ En Ari hljóp á milli jarls og ófriðarmanna sem hann setti sig skjöld fyrir jarl og sneri í mót hermönnum og gaf svo jarli líf en fann sig fyrir því að hann var áður ekki sár en þá var hann skotinn gaflaki í óstinn og nístur svo við garðinn og lét hann þar líf sitt. En jarl var skotinn í lærið áður hann komst yfir garðinn. En í þessu athlaupi féllu tíu menn aðrir en Ari. Þessir féllu af jarli að sögn Þorkels haga: Ari Þorgeirsson, Einar opinsjóður, Björn sterki, Jón fjósi, Ívar dælski, Sámur tjörskinn, Þóroddur Jórsalamaður. Og er jarl komst yfir garðinn og í nakkvað hlé þá spurði hann hvar Ari Íslendingur væri en þeir sögðu að hann dvaldist þar eftir við garðinn líflátinn. Jarl svarar: „Það er víst að þar fór sá maður er oss hefir best fylgt og höfum vér engan jafnhvatan eftir og varð hann einn búinn til af yður að gefa sjálfviljandi líf sitt fyrir mitt líf. Nú mun ég eigi hans frændum launað fá þann skaða sem þeir hafa beðið fyrir mínar sakir“ (SS I, cap. 83:105): L'Ari es va interposar d'un salt entre el iarl i els seus perseguidors com si es posés com un escut davant el iarl i va fer front als seus enemics i d'aquesta manera va salvar-li la vida al iarl, pagant un alt preu, perquè fins aquell moment havia romàs il·lès en la batalla. I llavors una javelina llançada contra ell el va endevinar a la gorja [amb tanta de força] que es clavà a la fusta de la palissada que hi havia darrere ell i va deixar la vida allà. Quant al iarl, fou ferit a la cuixa abans de poder retirar-se darrere la palissada. En aquesta escomesa, a més a més de l'Ari hi moriren deu homes més. Segons en Þorkell hagi, aquests són els homes del iarl que hi varen morir: Ari Þorgeirsson, Einar n'Escarsella-oberta, Björn Fort, Jón Vaqueria, Ívar SaVall, Sámur en Pell-de-quitrà i en Þóroddur el qui havia estat a Jerusalem. Quan el iarl va haver travessat la tanca i s'hagué resguardat una mica [dels atacants] va demanar on era l'Ari l'islandès i ells li respongueren que era romàs a l'altra banda de la palissada, mort. El iarl els va dir: “És ben cert que l'home que ha mort allà és el qui m'ha fet costat de la millor manera i que[, després de la seva mort,] a mi no me'n resta cap que sigui tan ardit com ell, i ell ha estat l'únic de tots vosaltres que ha estat disposat a donar de grat la seva vida per salvar la meva. Ara, no em resultarà possible de compensar [mai] els seus familiar per la pèrdua que han sofert per mor de mi” (#1. Baetke 19874, pàg. 138: finna (sjálfan) sik fyrir etw. entgelten, büßen, (selbst) zu fühlen bekommen, teuer bezahlen müssen)

sjálf·vilji <m. -vilja, no comptable>:
pròpia voluntat
◊ sá hlutur féll enn á landið í maklegu hamingjuleysi að þeir sem hirðmenn höfðu útlæga gerva misstu langan tíma hirðisins, kostar fyrir tilfelli en sums kostar fyrir vanrækt og sjálfvilja því að Narfi Björgvinjarbiskup er fyrst var til erkibiskups kosinn, sýndist ei maður til að setjast í svo háleitt sæti. Gerði prófan hans mála langa dvöl á kosningunum sem síðar mun segjast: sobre el país es va abatre a més a més, en un merescut infortuni, el destí que aquells que havien bandejat els hirðmenn [del reialme], varen estar mancats de pastor durant molt de temps, en part a causa de la casualitat, en part a causa de la incúria i l'entestament en la imposició de la pròpia voluntat (?, és a dir, entenent el mot amb el significat de l'alemany Eigenwilligkeit, Starrsinn ‘tossuderia, caparrudesa’?) perquè el bisbe Narfi de Bergen que hom havia elegit primerament per arquebisbe, no es va pas mostrar com a la persona adequada per a ocupar un càrrec tan alt. L'examinació de la seva causa va retardar molt de temps l'elecció [d'un nou arquebisbe] com es relatarà més endavant
♦ með (o: að) sjálfvilja: de pròpia iniciativa, voluntàriament
◊ en að öðrum kosti munuð þér vilja taka upp það ráð, sem Naumdælir gerðu, að ganga með sjálfvilja í ánauð og gerast þrælar Haralds: però, si us decidiu d'una altra manera, haureu d'estar disposats a prendre la decisió, com ja varen fer els de la Naumudalur, d'entrar en l'esclavatge voluntàriament i fer-vos esclaus d'en Haraldur
◊ þá segir Arinbjörn: "Ef þú, konungur, og þið Gunnhildur hafið það einráðið, að Egill skal hér enga sætt fá, þá er það drengskapur að gefa honum frest og fararleyfi um viku sakar, að hann forði sér; þó hefir hann að sjálfvilja sínum farið hingað á fund yðvarn og væntir sér af því friðar; fara þá enn skipti yður sem verða má þaðan frá": L'Arinbjörn els va dir: “Si tu, rei, i Vós, Gunnhildur, haveu resolt unànimement que l'Egill no rebi aquí un acord de reconciliació amb vosaltres (ço és heu resolt de no concedir-li el vostre perdó), és un acte de cortesania que li atorgueu el permís per anar-se'n en un termini de vuit dies a partir d'avui, a fi que pugui salvar-se. Ja que ell, emperò, ha vingut a veure-vos aquí per pròpia voluntat esperant obtenir d'aquest encontre la pau amb Vós; i que els tractes entre Vós i ell vagin com vulguin anar a partir de llavors” (vocabulari: #1. einráðið: : cf. Finnur Jónsson 1894:201: einráðit „fest beschlossen“#2. um viku sakar: Finnur Jónsson 1894:201: um viku sakar, „auf eine woche“#3. þó hefir: : cf. Finnur Jónsson 1894:201: þó hefir usw., ein begründender satz, daher þó mit „da doch“ zu übersetzen#4. vænti: : cf. Finnur Jónsson 1894:201: vænti, hiernach erwartete man, wegen der tempusverschiedenheit, ein hann; jedoch ist es nicht notwendig.#5. fara: : cf. Finnur Jónsson 1894:201: fara, præs. ist hier futurisch; „ dann werden ... so gehen“ usw.Remarca: l'ús dels substantius sjálfvilji i drengskapur em fan pensar que l'origen d'aquesta història realment s'ha de situar vers la meitat del segle XIII; curiosament, en Finnur Jónsson no troba aparentment gens estranya l'aparició d'aquests substantius aquí que, al meu entendre, hi tenen un gran valor testimonial ja que deixen flairar la influència lingüística i cultural de l'Europa hanseàtica i anglonormanda sobre l'Escandinàvia altomedieval, si més no, al meu entendre. Això em fa pensar que la redacció d'aquesta història no es va fer per casualitat vers la meitat del segle XIII: al darrere hi havia una intencionalitat, i en concret, la de traçar un paral·lelisme entre la situació viscuda per l'Egill en el segle X i la que ara vivia gent com ara el mateix Snorri)
♦ eigi að sjálfvilja: sense voler
◊ Ingimundur kvað það vænlegt til bóta ef hann sæmdi goðin en lét það helst að duga að hann gerði eigi að sjálfvilja sínum "og því mun eigi jafnmikilla fyrir von hefndanna" og kvað það sannlegast að hann gæfi sverðið í vald hans því að hann lést eiga og því að stjórna og mýkja svo reiði goðanna: l'Ingimundur li va dir que si ell ( = en Hrafn) honorava els déus pintava bé de cara a obtenir una reparació pel greuge comès i afegí que el beneficiava molt que ho hagués fet sense voler “i per això mateix no cal esperar que [els déus] es vulguin venjar [de la mateixa manera que ho farien si haguessis comès el greuge a dretcient]” i també li digué que la reparació més escaient fóra que li lliurés a ell l'espasa [amb la qual havia entrat al temple] perquè -li va dir- també havia d'encarregar-se'n ( = d'imposar les penes als qui haguessin agreujat els déus) i apaivagar d'aquesta manera l'ira dels déus (en Vogt 1921:50, comenta: eigi — hefndanna; wortstellung: eigi fyrir ván jafnmikilla hefndanna; S. Nygaard § 348 anm. 1; Heusler, Elemb.² § 521. Der vergleichsgegenstand für j. h. ist: „wie es sich sonst gebührte“, wenn es nämlich at sjálfvilja geschehen wäre; en Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució þat er vænligt til bóta pinta bé pel que fa a obtenir reparació del greuge comès; així i doncs, interpreto l'adjectiu vænligr com a sem lítur vel út; en Vogt 1914:57 tradueix el passatge així: Ingimund sagte, es sei förderlich zur Buße, wenn er den Göttern Ehre erweise; aber, meinte er, es sei sehr gut, daß er das Verbrechen aus Versehen begangen habe, „und daher wird die Strafe nicht gar so groß zu sein brauchen“, und sprach, am besten sei es, wenn er ihm das Schwert auslieferte, denn auch darüber, die Besänftigung des Götterzornes, sagte er, habe er zu walten. Segueixo en Vogt en la meva traducció)

sjálfviljug·lega <adv.>:
voluntàriament
◊ og lýðurinn blessaði alla þá menn, sem sjálfviljuglega réðu af (ha-mmiθnaddəˈβīm, הַמִּתְנַדְּבִים) að búa í Jerúsalem: i el poble va beneir tots els qui decidiren voluntàriament anar a viure a Jerusalem
◊ ég hefi gefið út skipun um, að hver sá í ríki mínu af Ísraelslýð og af prestum hans og levítum, sem vill fara til Jerúsalem, skuli fara með þér, þar eð þú ert sendur af konungi og sjö ráðgjöfum hans, til þess að gjöra rannsóknir (lə-βaqqāˈrāʔ ʕal־ʝəˈhūδ wə-l-īrūʃəˈlɛm, לְבַקָּרָא עַל-יְהוּד וְלִירוּשְׁלֶם) um Júda og Jerúsalem, samkvæmt lögmáli Guðs þíns, sem þú hefir í höndum, og til að flytja silfur það og gull, sem konungur og ráðgjafar hans sjálfviljuglega (hiθnadˈdaβū, הִתְנַדַּבוּ) hafa gefið Ísraels Guði, þeim er bústað á í Jerúsalem, svo og allt það silfur og gull, er þú fær í öllu Babelskattlandi, ásamt sjálfviljagjöfum (hiθnaddāˈβūθ, הִתְנַדָּבוּת) lýðsins og prestanna, sem og gefa sjálfviljuglega (miθnaddəˈβīn, מִתְנַדְּבִין) til musteris Guðs síns í Jerúsalem: he donat l'ordre que qualsevol del poble d'Israel, i dels seus sacerdots i levites, que habiten al meu regne i que vulguin tornar a Jerusalem, pot tornar-hi amb tu, que ets enviat del rei i dels seus set consellers per fer una inspecció a Judà i a Jerusalem, d'acord amb la Llei del teu Déu, que tens a les mans, i per portar-hi l'argent i l'or que el rei i els seus consellers han donat voluntàriament al Déu d'Israel, que té el seu estatge a Jerusalem, com també tot l'argent i l'or que puguis aconseguir per tota la província de Babilònia, ensems amb les ofrenes voluntàries del poble i els sacerdots que ells també donen voluntàriament al temple de llur Déu, a Jerusalem
◊ og allir nágrannar þeirra hjálpuðu þeim um áhöld úr silfri, um gull, um lausafé og um kvikfénað og um gersemar, auk alls þess, er menn gáfu sjálfviljuglega (ʕal־kāl־hiθnadˈdēβ, עַל-כָּל-הִתְנַדֵּב): i tots llurs veïns els ajudaren amb utensilis d'argent, amb or, béns diversos, bestiar i joies, a més a més del que hom els donà voluntàriament

sjálf·viljugur, -viljug, -viljugt <adj.>:
voluntari -ària, <LIT volenterós -osa
◊ sé sláturfórn hans heitfórn eða sjálfviljug (nəδāˈβāh, נְדָבָה) fórn, þá skal hún etin sama dag sem hann fram ber sláturfórn sína. Þó má eta það, sem af gengur, daginn eftir: [però,] si el seu sacrifici cruent és un sacrifici votiu o un sacrifici voluntari, la víctima del sacrifici serà menjada el mateix dia que sigui oferta. Tanmateix, les deixalles també podran ser menjades l'endemà
◊ sköpunin var undirorpin fallvaltleikanum (ἡ ματαιότης -ότητος, τῇ γὰρ ματαιότητι), ekki sjálfviljug (ἑκούσιος, ἑκούσια, ἑκούσιον ǁ ἑκών, ἑκοῦσα, ἑκόν, οὐχ ἑκοῦσα), heldur vegna hans, sem varp henni undir hann: la creació ha estat sotmesa a la caducitat, no pas de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès
♦ bjóða sig sjálfviljugur fram til e-s: presentar-se voluntari
♦ gera e-ð sjálfviljugur: fer una cosa voluntàriament (o: [ben] lliurement)

sjálf·virðing <f. -virðingar, no comptable>:
(sjálfsþótti, sjálfsálitensuperbiment m, envaniment m (infatuació, entonament, presumptuositat, valoració exagerada dels propis mèrits o de la pròpia personalitat)
◊ það sama sumar fór til al­þing­is, svo sem send­ur af Guði, Þor­lák­ur ábóti fyr­ir þær sak­ir, að hon­um þótti nauð­syn til bera, af því að hann var aldrei van­ur heim­an að fara nauð­synja­laust. Þá er umræða tókst um þetta mál, þá voru þrír menn undir kosning nefndir, þeir er best þóttu til fallnir af öllum, og var einn af þeim Þorlákur ábóti. Annar ábóti hét Ögmundur, hinn mesti skörungur. Þriðji var prestur er Páll hét, lærdómsmaður mikill og hinn mesti búþegn. Bar það fagurt vitni hverjum þeirra að þess fýstist hver mest er kunnastur var. En þess kenndi að um Þorlák að hann hafði sig eigi mjög upp hafið í metnaði þeim er sjálfvirðing heitir og hrósaði hann [sigri] meir góðgerningum sínum í guðs augliti en manna og kostgæfði hann enn meir að vera afbragð annarra manna í sinni gæsku en sýnast svo fyrir augum skynlítilla manna. Og varð svo af því að mörgum þótti sér hann ókunnastur þeirra, er þá voru í vali, og var það af því vorkunnlegt, að hann hafði mörgum mönnum verið eigi allnálægur að héraðsvistum og heimili. Þorlákur var fámálugur á þeim fundi, en margir voru aðrir fjölorðir, þeir, er þessi stórmæli horfðu miður til handa en honum: aquell mateix estiu l'abat Þorlákur va anar a l'Alþingi, talment hi fos enviat per Déu, per raó de motius que li semblaven necessaris ja que no tenia per costum anar-se'n de casa sense un motiu constrenyedor. Quan va començar el debat d'aquesta qüestió (= l'elecció del bisbe de Skálholt), es varen sotmetre a la votació [dels assistents] tres homes que hom considerava els més apropiats de tots per al càrrec. Un d'ells era l'abat Þorlákur. El segon, també abat, nomia Ögmundur [Kálfsson], un home extraordinàriament vàlid. El tercer era un prevere que nomia Páll [Sölvason], un gran erudit i un pagès molt fener i bo en la seva feina. Es varen presentar bells testimonis a favor de cadascun d'aquests tres, i tothom delejava al màxim [l'elecció] del [candidat] que fos al més conegut. D'en Þorlákur es va palesar que no s'era exalçat gens en l'orgull que hom anomena ensuperbiment i que amb les seves bones obres obtenia una victòria més davant els ulls de Déu que no pas als ulls dels homes (és a dir, s'estimava més fer d'amagat les seves bones obres) i que s'aplicava més a excel·lir [davant Déu] part damunt els altres en la seva bondat que no pas a mostrar-se com a persona bondadosa als ulls de les persones nícies. I d'aquest fet en resultava que eren molts els qui eren del parer que ell era el menys conegut d'entre els tres candidats a l'elecció; [ara bé, aquest fet] resultava excusable per tal com no havia estat gens proper a gaire gent tant pel que fa a la seva llar com pel que fa a la seva vida a la comarca. En Þorlákur en aquesta assemblea es va mostrar callat, mentre que molts d'altres foren més parladors: [precisament] aquells, a qui aquell important afer concernia menys que no pas a ell mateix (vocabulari: #1. honum þótti nauðsyn til bera: cf. Baetke 19874, pàg. 439: e-m berr nauðsyn til es ist für jmd. nötig#2. nauðsynjalaust loc. adv.: ohne zwingende Notwendigkeit, ohne zwingenden Grund#3. [vera] best til fallnir: cf. Baetke 19874, pàg. 124: vera vel fallin til e-s gut für etw. geeignet, tauglich sein#4. búþegn: cf. Baetke 19874, pàg. 75: Landwirt, Wirtschafter, Bauer#5. bera e-m fagurt vitni: cf. Baetke 19874, pàg. 751: bera e-m gott vitni jmd. ein gutes Zeugnis geben#6. metnaður: arrogància, orgull, Hochmut#7. hver fýstist mest þess, er kunnastur var: cf. Baetke 19874, pàg. 176: fýsask begehren, verlangen nach, wollen (e-s, til e-s, upp á e-t)#8. sjálfvirðing: cf. Baetke 19874, pàg. 539: Eigendünkel, Einbildung#9. þess kenndi að: cf. Baetke 19874, pàgs. 322: unp. kennir þess (á, at) das zeigt sich, wird offenbar, man sieht#10. afbragð: cf. Baetke 19874, pàgs. 5: was sich vor anderem auszeichnet: afbragð annarra manna vor anderen ausgezeichneter, hervorragender Mensch#11. vorkunnlegt: cf. Baetke 19874, pàgs. 699: várkunn-ligr adj.entschuldbar, verzeihlich: (þat) var várkunnligtCf. Óláfs saga Tryggvasonar cap. 66, pp. 195-196: svá er sagt, þá er Óláfr konungr fann gnadd ok mǫglan sinna manna fyrir þat, er þeir dvǫlduz lengr í Vindlandi en þeim þótti bezt, þá lét hann [p. 196] stefna þing fjǫlmennt, ok þá talaði hann: „Veit ek þat,“ segir hann, „at mikill fjǫldi manna er þat í mínu liði er heiman fór í sumar frá eignum sínum ok konum ok bǫrnum ok frændum ok fóstrlandi ok lét þat allt at baki sér til þess at fylgja mér, ok er því várkunnligt at yðr þykki þat þungt at dveljaz hér svá lengi. Nú fyrir þetta þá viljum vér gefa leyfi aptr at hverfa til fóstrjarðar sinnar þeim mǫnnum er þess girnaz, en miklu meiri þǫkk kann ek þeim mǫnnum, er mér vilja fylgja. Skal ek ok sýna þat þóat síðarr sé þeim er þat gera“ també es conta que quan el rei Olau va sentir les queixes i els rondinaments dels seus homes, perquè eren romasos més temps al Vindland del que els semblava oportú, va fer convocar una assemblea multitudinària i aleshores els va parlar d'aquesta manera: „Jo sé“, els va dir, „que al meu exèrcit hi ha una gran quantitat d'homes que l'estiu passat va partir de casa deixant enrere llurs propietats, dones, fills, parents i terrer i va deixar tot això enrere per seguir-me, i per això és excusable que trobeu feixuc haver de romandre aquí tant de temps. Per això, ara Nós volem donar permís per tornar-se'n a llurs terrers als homes que ho desitgin, però als qui vulguin [romandre i] seguir-me, els deuré un agraïment més que major. Al qui facin això [i romanguin amb mi] els sabré mostrar aquest agraïment per més tard que sigui [que ho pugui fer]“#12. stórmæli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 299: e-t horfir e-m til handa etw. betrifft jmd., geht jmd. an )

sjálf·virkni <f. -virkni, no comptable>:
automatisme m

sjálf·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
automàtic -a
♦ sjálfvirka taugakerfið: sistema nerviós autònom (o: vegetatiu) (dultaugakerfi)

sjálf·þakkað:
forma adjectival emprada en la locució:
♦ [það er] sjálfþakkað!: <LOCno ha estat res!; no s'ho val! (fórmula de resposta a un regraciament)

sjár <m. sjávar, no comptable>:
variant literària, i esp. poètica, de sjór ‘mar’

sjást¹ <sést ~ sjáumst | sást ~ sáumst | sést>:
veure's (ésser vist & veure's l'un a l'altre & poder-se veure & trobar-se, tenir encontres)
◊ hann hefur ekki sést hér síðan: de llavors ençà que no l’hem vist més per aquí
◊ þeir sást aldrei síðan: no se’ls va veure mai més de llavors ençà
◊ þetta sést á því að...: això es pot veure en el fet que...
◊ ég vona að við sjáumst bráðum: espero que ens veiem aviat
◊ hann sagði að þau sæjust seinna: va dir que es veurien després
♦ láta á sjást: mostrar (posar ben a la vista d'algú, fer veure)
◊ brœðr tveir váru í Vík austr, kynstórir menn ok vel fjáðr ok áttu þar óðal ok eignir allar. Systur áttu þeir, fríða heldr at sýn ok þó eigi forsjála við orði vándra manna, sem reyndisk síðan. Hon hafði blíðlæti við prest nokkurn enskan, er Ríkarðr hét ok þar var heimsvistum með brœðrum hennar. Hon gerði honum margt í vild ok opt mykit gagn fyrir góðvilja sakar. Þá bar eigi betr at en þá fluttist um hana óorðan ok því næst kom fyrir brœðr hennar. Ok þegar er þeir urðu við þat óorðan varir, þá hugðu þeir hann líkligstan til vera fyrir þýðu þá mykla ok blíðu, er þeira var á meðal. Var þeim í því mikill ófagnaðr, sem eigi var kynligt, ok þǫgðu yfir ok létu ekki á sjásk (Helgisaga Óláfs Haraldssonar I (1957), pàg. 381): a llevant de Vík hi vivien dos germans que eren d'alt llinatge i molt acabalats. Allà mateix hi tenien totes les seves possessions i llur óðal, llur mas pairal. Tenien una germana que era força bella però, d'altra banda, no prou previnguda amb les paraules dels homes dolents, tal com es va poder comprovar més endavant. Mantenia un comportament molt afable amb un prevere anglès que nomia Ríkarðr i que havia fixat el seu estatge a cals germans d'ella. Ella li feia moltes de coses al seu gust, i, per benevolència li procurava grans favors. Tot això, emperò, no va anar a millor, sinó que s'escamparen mals rumors sobre ella que, tot seguit, arribaren a orelles dels seus germans. I quan aquests sentiren aquestes paraules de descrèdit, consideraren que ell -el prevere- era molt versemblantment el motiu d'aquella gran dolçor i afabilitat que hi havia entre ell i llur germana. Com era d'esperar, els dos germans en tingueren una gran disgust, però tanmateix, callaren al respecte procurant que no se'ls notés res (la versió que l'Snorri ens ofereix d'aquest mateix passatge, cap. XXV de la Saga Inga konungs og bræðra hans, fa: varð þeim síðan mikill úfarnaðr, sem eigi var ørvænt, er þeir þǫgðu um leyndri vél, ok létu ekki á sér finna ‘a ell [aquesta relació] li procurà més endavant una gran desgràcia, com era d'esperar, car els dos germans varen ocultar llur secreta maquinació, procurant que hom no els en notés res’)
♦ láta sjást í e-ð: deixar a la vista una cosa (fer que es pugui veure una cosa que altrament no es pot veure)
◊ ég gjöri því Samaríu að grjótrúst á víðavangi, að gróðurekru undir víngarða, og velti steinum hennar ofan í dalinn og læt sjást í beran grundvöllinn (wī-sɔˈδɛi̯-hā   ʔăɣalˈlɛh, וִיסֹדֶיהָ אֲגַלֶּה): per això faré de Samària un caramull de runa enmig del camp, un indret bo per a conrar-hi la vinya, i faré rodolar les seves pedres al fons de la vall i deixaré visibles els seus fonaments nus
♦ e-s sjást engin merki að <+ subj.>no hi ha cap senyal que <+ subj.>
◊ þess sáust engin merki að hann gæti gert það: no hi havia cap senyal que ho hagués pogut fer ell
◊ þess sjást engin merki: no se’n veien senyals
♦ e-s sjást merki að <+ subj.>hi ha senyals que <+ ind.>
♦ hvar hefur sést að <+ subj.>?: on s'és vist que <+ subj.>?
♦ það hefur ekki sést: això és inaudit!
♦ sjást fyrir: veure per endavant (ésser prudent, caut) (cf. l'alt-alemany: sich vorsehen)
◊ Hár segir: "Sá er enn ás er Týr heitir. Hann er djarfastur og best hugaður, og hann ræður mjög sigri í orustum. Á hann er gott að heita hreystimönnum. Það er orðtak að sá er týhraustur er umfram er aðra menn og ekki sést fyrir. Hann var vitur svo að það er mælt að sá er týspakur er vitur er. Það er eitt mark um djarfleik hans, þá er æsir lokkuðu Fenrisúlf til þess að leggja fjöturinn á hann, Gleipni, þá trúði hann þeim eigi að þeir myndu leysa hann fyrr en þeir lögðu honum að veði hönd Týs í munn úlfsins. En þá er æsir vildu eigi leysa hann þá beit hann höndina af þar er nú heitir úlfliður, og er hann einhendur og ekki kallaður sættir manna: ell li va dir: "i encara hi ha l'ans que nom Týr. És el més valent i molt coratjós i és ell el qui decideix qui se'n duu la victòria en els combats. Invocar-lo és bo per als valents. Hi ha una dita que fa ‘el qui supera els altres [en ardidesa] i no es capguarda pas és týhraustur, ço és, valent com en Týr’. També era tan llest que hi ha una dita que fa ‘el qui és savi és týspakur, ço és, savi com en Týr’. Vet ací una prova de la seva coratgia: a l'època en què els ansos varen induir el llop Fenrir a deixar-se posar la cadena Gleipnir, el llop no es va refiar que els ansos el tornarien a deslligar després fins que li posaren la mà d'en Týr dins la gola com a penyora que ho farien. I quan els ansos, després d'haver lligat el llop, no el volgueren tornar a deslligar, el llop li va arrabassar al Týr la mà per l'indret que ara es diu úlfliður ‘canell’ -en islandès, lit.: articulació o juntura del llop-, de manera que en Týr ara és manxol. D'ell no se'n diu que intervingui com a pacificador i mediador entre els hombres
♦ hann sést lítt fyrir: no és gaire prudent
◊ Þórir segir: "Það mun vera mál manna, að Bárður hefði verðleika til þess, er hann var drepinn, en þó er Agli of mjög ættgengt að sjást of lítt fyrir að verða fyrir reiði konungs, en það verður flestum mönnum þungbært; en þó mun eg koma þér í sætt við konung að sinni": en Þórir li va dir: "la gent dirà que en Bárður es va merèixer que l'Egill el matés. Tanmateix, val a dir que l'Egill té molt pronunciat un tret que és propi de tots els del seu llinatge i que és que és prou imprudent com per atreure's l'ira del rei, la qual cosa, seria a la majoria d'homes un pòndol massa feixuc. Això no obstant, Egill, t'ajudaré per aquesta vegada a atènyer una reconciliació amb el rei"
♦ við munum aldrei sjást framar: ja no ens tornarem a veure [mai més]
◊ Kári mælti: "Það er hverjum manni boðið að leita sér lífs meðan kostur er og skal eg og svo gera. En þó mun nú sá skilnaður með okkur verða að við munum aldrei sjást síðan því að ef eg hleyp út úr eldinum þá mun eg eigi hafa skap til að hlaupa inn aftur í eldinn til þín og mun þá sína leið fara hvor okkar": en Kári li va dir: "a tothom li està manat que miri de conservar la vida mentre tingui l'ocasió de fer-ho i això és el que jo ara faré, i tanmateix, la nostra separació implicarà aquesta vegada que ja no ens tornarem a veure mai més tu i jo, car, quan saltaré fora del foc, no tornaré a tenir delit de tornar-hi a entrar per tornar al teu costat, i aleshores cadascun de nosaltres dos haurà de seguir el seu propi camí"
♦ sjást til e-s: entreveure's una cosa, mig veure's una cosa
♦ það sást til hennar í fylgd með nýjum manni: l'han vista en companyia d'un home nou
♦ það sést ~ sást til <+ GEN> <+ inf.>ésser vist -a <+ part. pres.>  (o: <+ inf.)
◊ það sást til hans ganga í sjóinn: el varen veure ficant-se dins la mar
♦ það sést til lands: [ja] s'albira la terra, la terra ja és a la vista
♦ það sést ekki til sólar: no hi ha gens de sol (no es pot veure un raig de sol enlloc a causa dels nuvolats, la boira etc.)
◊ það sást ekki til sólar í fimm vikur!: durant cinc setmanes no ha fet gens de sol
♦ frá <+ stað> sést vel yfir e-ð: <impers.> des de <+ lloc> es té una bona vista sobre <+ lloc>
♦ e-m sést yfir e-ð: <impers.> (yfirsést e-ðalgú passa per alt una cosa, algú no veu una cosa (no hi repara & no li presta atenció)
♦ e-m sést yfir: <impers.> (gerir e-ð skakktalgú està cometent un error
◊ Flosi mælti þá við Eyjólf: "Ætlar þú þetta lög vera?" "Það ætla eg víst," segir Eyjólfur, "og hefir oss að vísu yfir sést. En þó skulum vér þetta þreyta meir með oss": en Flosi va preguntar a l'Eyjólfur: "creus que això és concorde a la llei?" L'Eyjólfur li va respondre: "Certament que crec que ho és i sens dubte hem comès una badada, però tanmateix caldrà que entre tu i jo continuem pledejant en aquest cas" (l'Andreas Heusler 1922:323 tradueix: Flosi sagte nun zu Eyjolf:„Hältst du dies für Rechtens?” „Allerdings,” sagte er, „und wir haben uns wirklich versehen. Doch wollen wir dies weiter zusammen ausfechten!”) (cf. en Baetke 19874, pàg. 781: þreyta <...> 1. mit Eifer, mit aller Kraft betreiben, verfechten, auskämpfen, austragen (e-t))
♦ sjáumst!: a reveure!; adéu!; ens veiem! (fórmula de comiat)
♦ við sjáumst!: ens veiem!
♦ sjáumst á morgun ~ í kvöld: fins demà! ~ fins al vespre!
♦ sjáumst síðar: a reveure!; ens veiem més tard!

< sjást² <sést ~ sjáumst | sást ~ sáumst | sést>:
(óttasttémer (tenir por)
◊ riðu þeír þá til fundar. Var þá komið fjölmennt. Beiddist Þorgils þá af bóndum, að þeir tækju við honum til höfðingja yfir héraðið, taldi til frændsemi við Kolbein að réttum erfðum, þóttist nær kominn til ríkis í Skagafirði. Broddi svarar þar fyrstur manna. Ef hann skyldi þar nokkurum höfðingja þjóna vildi hann helst Þorgilsi en betur að þjóna öngvum ef hann mætti kyrr sjást. Sturla flutti þetta mest manna ok Ásbjörn (SS II:452,707): aleshores anaren a la reunió. S'hi congregà una gentada. En Þorgils aleshores hi va demanar als bændur [allà reunits] que el prenguessin per cabdill del districte i al·legà el seu parentiu amb en Kolbeinn per línia directa segons les dretureres lleis successòries i que considerava que tenia molt de dret a aconseguir el poder sobre l'Skagafiord. En Broddi fou el primer a respondre-li tot dient que, si li calia servir algun cabdill, s'estimaria més de servir en Þorgils més que a qualsevol altre, però que era millor no servir-ne cap si ell es podia kyrr sjást (= si es podia veure deixat en pau?)” L'Sturla fou el qui més advocà per aquesta causa, ensems amb l'Ásbjörn (La frase ef hann mætti kyrr sjást em resulta difícil d'entendre. En Fritzner III (1896²), pàg. 256a, deixa clar que atribueix al verb el significar témer en aquest passatge, però sense detallar més: 9) sjást, v. r. frygte, m. Akk.; <...> betr at þjóna engum, ef hann mætti kyrr sjásk Sturl. II, 22214. La traducció d'en Kristian Kålund del 1904, que fa: Torgils forlangte af bønderne, at de skulde tage ham til hövding over herredet, han regnede sig i slægt med Kolbein efter rette arveregler og anså sig for nær berettiget til herredömmet over Skagafjord. Brodde svarede som første mand og sagde, at dersom han skulde tjæne nogen hövding, vilde han helst tjæne Torgils, men bedst var det ingen at tjæne, om han kunde råde sig selv (si podia governar-se a si mateix). Sturla og Asbjörn var de mænd, som mest anbefalede dette”, no m'acaba de convèncer. En Baetke 1930:332 tradueix: sie ritten nun zu der Versammlung, die zahlreich besucht war. Thorgils forderte von den Bauern, sie sollten ihn zum Häuptling nehmen über die Landschaft; er berief sich auf seine Verwandtschaft mit Kolbein und hielt sich für nächstberechtigt auf die Herrschaft im Skagafjord. Broddi antwortete als erster: wenn er irgendwelchen Häuptlingen gehorchen solle, so noch am liebsten Thorgils; besser freilich sei's, keinem zu dienen, wenn man in Ruhe bleiben könne. Am meisten von allen setzten sich Sturla und Asbjörn dafür ein. L'Einar Ólafur Sveinsson 1953:16 tradueix: Broddi was the first to answer: “If he were to serve any chieftain at all,” he said, “he should prefer Thorgils, but it would be better to serve none, if he could be left in peace. Em decanto per les traduccions d'en Baetke i l'Einar Ólafur Sveinsson, ja que no sóc capaç de traduir la frase d'acord amb la interpretació del verb feta per en Fritzner, però realment, cap d'elles no m'acaba de fer el pes. El sentit de la frase sembla haver estat: ...si no hagués de témer no poder viure en pau) (cf. en Baetke 19874, pàg. 449: nær-kominn adj. näher gekommen, näher stehend, mehr berechtigt zu (e-u))
◊ "hverir ro hǫldar ǀ í Hatafirði? ǁ skiǫldom er tialdat ǀ á skipom yðrom; ǁ frœknliga látið, ǀ fátt hygg ek yðr siásk; ǁ kennið mér nafn konungs!": qui són els guerrers que hi ha al Hatafiord? als vostres vaixells heu fet un envelat amb escuts penjant-los tot al voltant dels bordatges. Us capteniu ardidament, crec que no temeu gaire coses. Feu-me saber el nom del vostre rei!"
◊ "hirð eigi þú ǀ Hǫgna reiði, ǁ né illan hug ǀ ættar þinnar! ǁ þú skalt, mær ung, ǀ at mér lifa, ǁ ætt áttu, in góða, ǀ er ek siámk": no et capfiquis per l'ira d'en Hǫgni, ni per la mala esquira de la teva [pròpia] família contra teu! [Dama] honorable: temo la família que tens; jove donzella: viuràs amb mi (menys literalment: com que sé de què és capaç la teva família, val més que vinguis a viure amb mi)
◊ "var ek Hǫðbroddi ǀ í her fǫstnuð, ǁ enn iǫfur annan ǀ eiga vildak; ǁ þó siámk, fylkir, ǀ frœnda reiði, ǁ hefi ek míns fǫður ǀ munráð brotið": "em van prometre en matrimoni al Hǫðbroddr enmig de la host, però jo he volgut per marit un altre príncep. I tanmateix, senyor de la tropa, temo l'ira del meu parent: he malmès el pla de noces desitjat per mon pare"
◊ "frýr-a maðr þér engi, Gunnarr, ǀ hefir þú fullvegit, ǁ lítt sésk Atli ǀ ǫ́fo þína; ǁ hans mun ykkr ǀ ǫnd síðari ǁ ok æ vera ǀ afl it meira": cap home no et blasma, Gunnarr: has curullat la mesura [exigida. I ho has fet, tot i que sabies que, sense en Sigurðr al teu costat,] l'Atli [ja] no temerà gaire la teva enemistat (?): el seu alè us serà el més llarg (de vosaltres dos ell serà el darrrer a morir) i [ara que en Sigurðr és mort] la [seva] força sempre serà la major" (vocabulari: #1. áfa ?: En Finnur Jónsson/Sveinbjörn Egilsson 1931², p. 443, interpreten aquest substantiu com a umådelighed ‘Übermäßigkeit’, overmod ‘Übermut’ “presumpció, petulància, arrogància” o bé com a stridbarhed ‘Streitbarkeit’. En Kuhn 1968³, pàg. 13 l'interpreta: áfa (acc. auch ófo) f. haß, streit (Ls. 3, Sg.33, Am. 1). Personalent hi veig un sinònim d' ofrkapp. La versió en prosa de l'estrofa, dóna al mot ǫ́fo els equivalents: hót eða reiði ‘amenaces o ira’: engi frýr, at eigi sé fullvegit, en Atli konungr hirðir ekki um hót yður eða reiði, ok hann mun yðr lengr lifa ok hafa meira vald ‘ningú no retreu que aquí no s'hagi pesat la mesura curulla[, però ara, sense en Sigurðr,] el rei Atli no farà cabal de les vostres amenaces o de la vostra ira: ell viurà més que no vosaltres i tindrà més poder. #2. fullvegit: Atès el context ens trobem -si més no, aparentment- davant el supí del verb vega ‘lluitar; matar’; així, en Kuhn 1968³, pàg. 64 l'interpreta: full-vegit part. prt.ntr. genug gekämpft (Sg.33, Am. 53); en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. Ara bé: la presència del constituent full- em fa pensar que hauríem de considerar seriosament la possibilitat que en realitat ens trobem davant el supí del verb vega ‘pesar’: i que ens trobemdavant una metàfora basada en l'acte de pesar correctament una mercaderia, el significat de la qual podria ésser Gunnarr, ningú no et retreu que no hagis curullat bé la mesura - que no hagis omplert fins ben a dalt el plateret de la balança, és a dir ningú no et retreu que no hagis satisfet totalment els meus desigs, i això, malgrat que, en fer-ho, has tingut plena consciència que la teva posició davant l'Atli quedaria totalment afeblida. En tot cas, prenc aquesta anàlisi com a base de la meva traducció )
◊ enn Hróðmarr skal ǀ hringom ráða, ǁ þeim er átto ǀ órir niðiar; ǁ sá sésk fylkir ǀ fæst at lífi, ǁ hyggsk aldauðra ǀ arfi at ráða": i en Hróðmarr disposarà dels anells que posseïren els nostres parents; aquest cabdill de la tropa no tem gens per la seva vida, creu que disposa de l'heretat dels morts ja fa temps
◊ Huginn ok Muninn ǀ fliúga hverian dag ǁ iǫrmungrund yfir; ǁ óomk ek of Hugin, ǀ at hann aptr né komi-t, ǁ þó siámk meirr um Munin: en Huginn i en Muninn cada dia sobrevolen tot el vast terrer; tinc ànsia d'en Huginn, que no torni pas, però més temor tinc pel Muninn

sjávar:
gen. sg. de → sjór ~ sjár “mar”

sjávar- <en compostos>:
1. marí -ina (de la mar)
2. costaner -a (de la costa)

sjávar·afli <m. -afla, no comptable>:
pesca f (total de captures de peix, crustacis etc. aconseguides)

sjávar·afurðir <f.pl -afurða>:
productes pesquers

sjávar·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:
1. <GENonada f de la mar
◊ en hann biðji í trú, án þess að efast. Sá sem efast er líkur sjávaröldu (ὁ κλύδων -ύδωνος θαλάσσης, κλύδωνι θαλάσσης), er rís og hrekst fyrir vindi: però que la demani amb fe, sense dubtar; car el qui dubta és semblant a una onada de la mar, que el vent encrespa i empeny
2. (flóðbylgjatsunami m (gran onada)

sjávar·auðlind <f. -auðlindar, -auðlindir. Emprat hab. en pl.>:
recurs marí (emprat hab. en pl.)

sjávar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
vorera f de la mar (escarpada o abrupta, en forma de ribàs)

sjávar·bjarg <n. -bjargs, -björg>:
penya-segat (o: espadat) marí

sjávar·borð <n. -borðs, pl. no hab.>:
nivell m de la mar (alçada que ateny la superfície de la mar a la costa)
♦ hækkandi sjávarborð ógnar sögufrægum byggingum í ...: l'augment del nivell de la mar amenaça edificis històrics a...

sjávar·botn <m. -botns, -botnar>:
fons marí
♦ lifa við sjávarbotn: viure al fons de la mar (p.e., organisme bentònic)
♦ liggja á sjávarbotni: trobar-se al fons de la mar (p.e., organisme bentònic)
♦ vistfræði sjávarbotns við strendur: ecologia litoral bentònica

sjávar·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:
contrada habitada del litoral
◊ hann gekk ofan með þeim og nam staðar á sléttri flöt. Þar var stór hópur lærisveina hans og mikill fjöldi fólks úr allri Júdeu, frá Jerúsalem og sjávarbyggðum (παράλιος -άλιον, ἡ παράλιος -ίου, καὶ τῆς παραλίου Τύρου καὶ Σιδῶνος) Týrusar og Sídonar, er komið hafði til að hlýða á hann og fá lækning meina sinna: va davallar amb ells i s'aturà en un indret pla. Allà hi havia un gran grup de deixebles seus i una gran gernació del poble de tota la Judea, de Jerusalem i del litoral de Tir i de Sidó, que hi havien anat per sentir-lo i ésser guarits de llurs mals

sjávar·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
ona marina, ona f de la mar

sjávar·dís <f. -dísar, -dísir>:
nimfa f de la mar, nimfa marina

sjávar·djúp <n. -djúps, -djúp>:
profunditat oceànica (o: marina), abisme oceànic (o: marí)
◊ enginn mun gera illt, enginn valda skaða á mínu heilaga fjalli því að allt landið verður fullt af þekkingu á Drottni eins og vatn hylur sjávardjúpið (ˈʝām, יָם: la-i̯ˈʝām, לַיָּם): ningú no farà el mal, ningú no farà danys al meu puig sant, car tot el país serà ple de la coneixença de Jahvè, talment l'aigua cobreix l'abís marí
◊ lofið Drottin frá jörðu, þér stóru sjávardýr og öll djúp hafsins (wə-ˌχāl־təhɔˈmōθ, וְכָל-תְּהֹמוֹת): lloeu Jahvè des de la terra, [i] vosaltres, grans bèsties marines i totes les profunditats oceàniques
◊ og þú klaufst hafið fyrir þeim, svo að þeir gengu á þurru mitt í gegnum hafið. En þeim, sem eltu þá, steyptir þú í sjávardjúpið (βi-mət͡sōˈlɔθ, בִמְצוֹלֹת) eins og steini, í ströng vötn: i vós vóreu xepar davant d'ells la mar, a fi que ells travessessin la mar a peu eixut; però als qui els encalçaven, vós els vàreu llançar a les profunditats marines com un roc dins les aigües impetuoses
◊ varst það eigi þú, sem þurrkaðir upp hafið, vötn hins mikla djúps, sem gjörðir sjávardjúpin (təˈhōm, תְּהוֹם: ˈmēi̯   təˈhōm   rabˈbāh, מֵי תְּהוֹם רַבָּה) að vegi, svo að hinir endurleystu gætu komist yfir?: no fóreu pas vós qui va assecar la mar, les aigües del gran abís, que vàreu fer de les profunditats marines un camí perquè els redimits hi poguessin passar?
◊ undirdjúpin (təˈhɔm, תְּהֹם: təhɔˈmɔθ, תְּהֹמֹת) huldu þá, þeir sukku niður í sjávardjúpið (βi-mət͡sōˈlɔθ, בִמְצוֹלֹת) eins og steinn: les profunditats els han cobert, s'han enfosat a l'abís marí com una pedra
◊ en hverjum þeim, sem tælir til falls einn af þessum smælingjum, sem á mig trúa, væri betra að vera sökkt í sjávardjúp (τὸ πέλαγος -άγεος τῆς θαλάσσης, ἐν τῷ πελάγει τῆς θαλάσσης) með mylnustein hengdan um háls: però fóra millor que a qualsevol que sedueixi i faci caure un d'aquests petits que creuen en mi, l'enfonsessin al mig del mar amb una mola de molí penjat pel coll

sjávar·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
bèstia marina
◊ og Guð skapaði hin stóru sjávardýr (ʔɛθ־ha-ttannīˈnīm   ha-ggəδɔˈlīm, אֶת-הַתַּנִּינִם הַגְּדֹלִים) og alls kyns skepnur, sem lifa og hrærast og vötnin eru kvik af, og alla fleyga fugla eftir þeirra tegundum. Og Guð sá að það var gott: i Elohim creà les grans bèsties marines, i tota mena d'animals que viuen i es belluguen i les aigües en són vives, i tots els ocells que volen, segons llurs espècies. I Elohim veié que estava bé
◊ lofið Drottin frá jörðu, þér stóru sjávardýr (tannīˈnīm, תַּנִּינִים) og öll djúp hafsins: lloeu Jahvè des de la terra, [i] vosaltres, grans bèsties marines i totes les profunditats oceàniques
◊ allar tegundir dýra og fugla, skriðkvikindi og sjávardýr (ἐνάλιος -άλια, -άλιον, ἐναλίων) má temja og hafa mennirnir tamið, en tunguna getur enginn maður tamið, þessa óhemju, sem er full af banvænu eitri: totes les espècies de bèsties i ocells, rèptils i bèsties marines es poden domtar i els homes les han domtat, però cap home no pot domtar la llengua: és un ésser indomtable que és ple de verí mortífer

sjávardýra·safn <n. -safns, -söfn>:
[gran] aquari m (com p.e., el de Barcelona)

sjávarfalla·orka <f. -orku, no comptable>:
energia f mareomotriu, energia f de les marees

sjávarfalla·orkuver <n. -orkuvers, -orkuver>:
central f mareomotriu

sjávarfalla·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent marí provocat per l'alternança de les marees

sjávar·fang <n. -fangs, -föng>:
1. (sjávaraflipesca f (captures aconseguides)
2. (fiskar & skelfiskarfruits m.pl de mar, peix m i marisc (ja pescats, esp. mol·luscos i crustacis)
♦ eggjakaka með sjávarfangi og fersku salati: truita de fruits de mar amb amanida fresca
♦ í sjóminjasafninu er hægt að kaupa sjávarfang: en el museu de la mar es pot comprar peix i marisc

sjávar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m de mar, peix marí, peix m d’aigua salada

sjávar·fitjungur <m. -fitjungs, -fitjungar>:
puccinèl·lia marina (planta Puccinellia maritima)

sjávar·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
inundació marina

sjávar·flötur <m. -flatar, pl. no hab.>:
superfície f de la mar

sjávar·föll <n.pl -falla>:
marees f.pl

sjávar·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
maregassa f, mar grossa (brim)

sjávar·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
vegetació marina

sjávar·guð <m. -guðs, -guðir>:
déu m de la mar

sjávar·hamar <m. -hamars, -hamrar. Emprat hab. en pl.>:
penya-segat marí

sjávar·háski <m. -háska, no comptable>:
perill marítim (nau: perill d'enfonsar-se o de sotsobrar; persona: perill de negar-se en alta mar)
♦ í sjávarháska: #1. (skipen perill de sotsobrar (nau)#2. (fólken perill de naufragar i anegar-se (o: negar-se), en perill de naufragar i ofegar-se (Bal.) (persona)
♦ lenda (o: komast) í sjávarháska: estar en perill de sotsobrar
♦ missa e-n í sjávarháska: perdre algú en un naufragi
♦ vera í sjávarháska: trobar-se en perill de negar-se [en alta mar]

sjávar·hellir <m. -hellis, -hellar>:
gruta marina

sjávar·hiti <m. -hita, no comptable>:
temperatura f de la mar

sjávar·hæð <f. -hæðar, -hæðir; pl. no hab.>:
nivell m de [l'aigua de] la mar (depenent de les marees)

sjávar·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
mas costaner, mas m [situat] a la vorera de la mar

sjávar·kampur <m. -kamps, -kampar>:
banc m de sorra, grava i/o terra a la vorera de la mar

sjávar·klasi <m. -klasa, -klasar>:
clúster m d'empreses del sector marítim

sjávar·laukur* <m. -lauks, -laukar>:
ceba marina, ceba porrera, escil·la blanca (planta Urginea scilla syn. Urginea maritima syn. Drimia maritima)

sjávar·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
lliri m de mar, lliri m de Santa Cristina, lliri m de platja, assutzena f d'arenal (planta Pancratium maritimum)

sjávar·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida marina

sjávar·líffræði <f. -líffræði, no comptable>:
biologia marina

sjávar·líffræðingur <m. -líffræðings, -líffræðingar>:
biòleg marí, biòloga marina

sjávar·loft <n. -lofts, no comptable>:
aire m de [la] mar

sjávar·lón <n. -lóns, -lón>:
llacuna marina (estany separat de la mar per un istme de sorra i grava arrossegats)

sjávar·löður <n. -löðurs, no comptable>:
escuma f de la mar, bromera f de la mar, sabonera f de la mar (Bal.
◊ Afródíta var fædd úr sjávarlöðri: Afrodita va néixer de l'escuma de la mar

sjávar·mál <n. -máls, pl. no hab.>:
nivell m de la mar
♦ 415,3 metrar yfir sjávarmáli (o: sjávarmál)415,3 metres sobre el nivell de la mar
♦ tindurinn rís í X metra hæð yfir sjávarmáli: el cim s'aixeca X metres sobre el nivell de la mar
♦ hæsta fjallið Mæorku er Puig Major sem rís í 1445 metra yfir sjávarmál: el puig més alt de Mallorca és el Puig Major que s'aixeca 1445 metres sobre el nivell de la mar

sjávar·megin <adv.>:
per la part de la mar, del costat de la mar
◊ hann umkringdi borgina og skip gerðu árás sjávarmegin (ἀπὸ θαλάσσης) svo að þrengt var að henni frá sjó og landi og því var alls engum fært að komast inn eða út úr borginni: va assetjar la ciutat, i els vaixells hi feren un atac per la mar; d'aquesta manera, estrenyien la vila per mar i per terra, i no hi havia ningú en absolut que estigués en condició d'entrar a la vila o sortir-ne

sjávar·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació marina

sjávar·niður <m. -niðar, no comptable>:
remor f de [la] mar

sjávar·nytjar <f.pl -nytja>:
recursos marins (o: marítims) i pesquers

sjávar·ólga <f. -ólgu, no comptable>:
agitació f, alçurament m (de la mar)
◊ þeir tóku nú Jónas og köstuðu honum í sjóinn. Varð hafið þá kyrrt og sjávarólguna lægði: llavors van agafar en Jonàs i el tiraren a la mar. Aleshores la mar es va calmar i va apaivagar la seva furor

sjávar·pláss <n. -pláss, -pláss>:
poblet m de pescadors

sjávarrétta·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINsopa f de peix i marisc, sopa f de fruits de mar

sjávarrétta·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
mariscada f (en sentit ampli: dinar festiu a base peix, festí a base de peix i marisc, crustacis i mol·luscos marins, esp. com a plat cuinat o menjar)

sjávar·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULINplat m [a base] de peix [i marisc]
♦ sjávarréttir <m.pl -rétta>fruits m.pl de mar (crustacis i mol·luscos marins, esp. com a plat cuinat o menjar)

sjávar·rof <n. -rofs, pl. no hab.>:
erosió (o: abrasió) marina

sjávar·rót <n. -róts, pl. no hab.>:
maror f, mar agitada, ones f.pl

sjávar·salt <n. -salts, no comptable>:
sal marina (sal de salina)

sjávar·sandur <m. -sands, pl. no hab.>:
sorra marina, arena f de la mar (Val., Bal.
◊ hann lét kjöti rigna yfir þá sem dufti og vængjuðum fuglum sem sjávarsandi (ū-χə-ˈħōl   ʝamˈmīm, וּכְחוֹל יַמִּים), og hann lét þá falla niður í búðir sínar, umhverfis bústað sinn: i va fer que plogués carn sobre ells com [núvols de] pols i ocells alats com grans de sorra i va fer que caiguessin al bell mig del campament llur, tot al voltant de llurs habitacles
◊ því að þótt fólksfjöldi þinn, Ísrael, væri sem sjávarsandur (kə-ˈħōl   ha-i̯ˈʝām, כְּחוֹל הַיָּם), skulu þó aðeins leifar af honum aftur hverfa. Eyðing er fastráðin, framveltandi flóð réttlætis: car, ni baldament la multitud del teu poble, Israel, fos com la sorra de la mar, només en tornaran restes d'ell. Està resolta la [seva] destrucció, [talment] una onada de justícia arregussadora
◊ eins og himinsins her verður ekki talinn og sjávarsandurinn (ˈħōl   ha-i̯ˈʝām, חוֹל הַיָּם) ekki mældur, svo vil ég margfalda niðja Davíðs þjóns míns og levítana, er mér þjóna: així com no es pot comptar la host celestial ni es pot mesurar la sorra de la mar, així multiplicaré la posteritat d'en David, el meu servent, i la dels levites que em serveixen

sjávar·sefja <f. -sefju, no comptable>:
broma marina

sjávar·selta¹ <f. -seltu, no comptable>:
(seltustig sjávarsalinitat marina

sjávar·selta² <f. -seltu, no comptable>:
(salt eftir sjóvatn sem hefur þornað uppsalobre m

sjávar·set <n. -sets, -set>:
sediment marí

sjávar·síða <f. -síðu, pl. no hab.>:
part f de la costa, part costanera
♦ við sjávarsíðuna: a la costa, al litoral
◊ vei yður, þér sem búið meðfram sjávarsíðunni (ˈħɛβɛl   ha-i̯ʝām, חֶבֶל הַיָּם), þú Kreta þjóð! Orð Drottins beinist gegn yður, Kanaan, land Filista! Já, ég mun eyða þig, svo að þar skal enginn búa. Og sjávarsíðan (ˈħɛβɛl   ha-i̯ʝām, חֶבֶל הַיָּם) skal verða að beitilandi fyrir hjarðmenn og að fjárbyrgjum fyrir sauðfé. Þá mun sjávarsíðan (ˈħɛβɛl, חֶבֶל) falla til þeirra, sem eftir verða af Júda húsi. Þar skulu þeir vera á beit, í húsum Askalon skulu þeir leggjast fyrir að kveldi. Því að Drottinn, Guð þeirra, mun vitja þeirra og snúa við högum þeirra: ai de vosaltres els qui habiteu al llarg de la costa, ai de tu, poble de Creta! La paraula de Jahvè es dirigeix contra vosaltres, Canaan, terra de filisteus! Sí, et destruiré de manera que ningú no t'habitarà. I el litoral es convertirà en pastures per als pastors i en cledes per als ramats. Aleshores aquestes costes tocaran en sort als qui restin de la casa de Judà: és aquí on ells pasturaran i al vespre reposaran a les cases d'Ascalon car Jahvè, llur Déu, els visitarà i canviarà llur fortuna
◊ vei þér, þjóð Kreta, sem býrð við sjávarsíðuna (ˈħɛβɛl   ha-i̯ʝām, חֶבֶל הַיָּם). Orð Drottins beinist gegn þér, Kanaan, land Filistea. Þig mun ég gera að mannlausri auðn. Við sjávarsíðuna (ˈħɛβɛl   ha-i̯ʝām, חֶבֶל הַיָּם) verður athvarf fjárhirða og sauðfjárkvíar: ai de tu, poble de Creta, que vius a la zona marítima. La paraula de Jahvè es dirigeix contra tu, Canaan, terra de filisteus. De tu en faré un erm deshabitat. La part del litoral es convertirà en barraques de pastors i cledes per a les ovelles

sjávar·spendýr <n. -spendýrs, -spendýr>:
mamífer marí

sjávar·staða <f. -stöðu, no comptable>:
nivell f de [la superfície de] la mar

sjávar·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent marí (hafstraumur)

sjávar·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
litoral m [marí], costa f

sjávar·sækinn, -sækin, -sækið <adj.>:
<BIOLcatàdrom -a
♦ sjávarsækinn fiskur: peix catàdrom

sjávarútvegs·fræðafélag <n. -fræðafélags, -fræðafélög>:
societat f de ciències de la mar
Hið Íslenska SjávarútvegsfræðafélagSocietat Islandesa de Ciències de la Mar

sjávarútvegs·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
perit m en pesca, perita f en pesca

sjávarútvegs·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa (o: companyia) peixatera [i mariscadora], companyia processadora de peix [i marisc], empresa f de productes de la mar

sjávarútvegs·geiri <m. -geira, -geirar>:
sector pesquer

sjávarútvegs·mál <n.pl -mála>:
afers marítims i de pesca

sjávarútvegs·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f de pesca

sjávarútvegs·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de pesca, ministra f de pesca
♦ sjávarútvegs- og landbúnaðarráðherra: ministre d'agricultura i pesca

Sjávarútvegs·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
Ministeri m de la Pesca

sjávarútvegs·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m de pesca
♦ Sjávarútvegssjóður Evrópu: Fons Europeu Marítim i de Pesca

sjávarútvegs·skóli <m. -skóla, -skólar>:
programa m de capacitació pesquera
♦ Sjávarútvegsskóli Háskóla Sameinuðu þjóðanna: Programa m de Capacitació Pesquera de la Universitat de les Nacions Unides

sjávarútvegs·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f de pesca

sjávar·útvegur <m. -útvegar (o: -útvegs), no comptable>:
pesca f (com a activitat laboral i industrial), pesca f i indústria pesquera, sector pesquer
♦ samstarf á sviði sjávarútvegs, milli Íslands og Spánar: cooperació en matèria de pesca entre Islàndia i Espanya

sjávar·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f de la mar, aigua marina

sjávar·vistfræði <f. -vistfræði, no comptable>:
ecologia marina

sjávar·þorp <n. -þorps, -þorp>:
poble[t] m de la costa, poble[t] costaner

sjeik <m. sjeiks, sjeikar>:
xeic m

sjeik <n. sjeiks, sjeik>:
batut m [de llet]

sjibbólet <n. sjibbólets, sjibbólet>:
xibòlet m
◊ Gíleaðítar settust um Jórdanvöðin yfir til Efraím. Og þegar flóttamaður úr Efraím sagði: "Leyf mér yfir um!" þá sögðu Gíleaðsmenn við hann: "Ert þú Efraímíti?" Ef hann svaraði: "Nei!" þá sögðu þeir við hann: "Segðu ,Sjibbólet (ʃibˈbɔlɛθ, שִׁבֹּלֶת).'" Ef hann þá sagði: "Sibbólet (sibˈbɔlɛθ, סִבֹּלֶת)," og gætti þess eigi að bera það rétt fram, þá gripu þeir hann og drápu hann við Jórdanvöðin. Féllu þá í það mund af Efraím fjörutíu og tvær þúsundir: els galaadites van ocupar els guals del Jordà del costat d'Efraïm. I quan un fugitiu d'Efraïm deia: «Deixeu-me passar a l'altra banda», els gaaladites li deien: «Ets efraïmita?» Si ell els responia: «No!», llavors ells li deien: «Digues «xibòlet». Si ell deia: «sibòlet», i no prenia cura a pronunciar aquest mot de la manera correcta, ells l'agafaven i el mataven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió, van caure quaranta-dos mil homes d'Efraïm

sjintó- <en compostos>:
<RELIGxintoista

sjintó·hof <n. -hofs, -hof>:
<RELIGtemple m xintoista

sjintóismi <m. sjintóisma, no comptable>:
<RELIGxintoisme m

sjintóisti <m. sjintóista, sjintóistar>:
<RELIGxintoista m & f

sjintóískur, sjintóísk, sjintóískt <adj.>:
<RELIGxintoista

sjintó·trú <f. -trúar, no comptable>:
<RELIGxintoisme m

sjía <f. sjía (o: sjíu), no comptable>:
xiisme m

sjía·múslimi <m. múslima, múslimar>:
xiíta m & f

sjía-siður <m. -siðar (o: -siðs), no comptable>:
xiisme m

sjín¹ <n. sjíns, sjín>:
xin f (ﺸ / ۔ﺸ / ۔ﺶ) (lletra de l'alfabet àrab ش)

sjín² <n. sjíns, sjín>:
xin f [iemanit] (שי"ן יְמָנִית) (lletra de l'alfabet hebreu שׁ)

sjíta·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder m xiíta

sjíta·múslimi <m. múslima, múslimar>:
xiíta m & f

sjokk <n. sjokks, sjokk>:
<FAMxoc m
♦ fá sjokk: tenir un xoc

sjokkera <sjokkera ~ sjokkerum | sjokkeraði ~ sjokkeruðum | sjokkeraðe-n>:
1. <GENcausar un xoc a algú
2. (siðferðislegaescandalitzar algú (moralment)

sjoppa <f. sjoppu, sjoppur. Gen. pl.: sjoppa o: sjoppna>:
botigó-quiosc m (especialitzat en la venda de begudes, llepolies, diaris i menjar ràpid)

sjoppu·fæði <n. -fæðis, no comptable>:
menjar m porqueria, menjar m escombraria

sjó- <en compostos>:
marí -ina, marítim -a
♦ → sjávar- “íd.”
♦ → sæ- “íd.”

sjóaður, sjóuð, sjóað <adj.>:
1. <GENavesat -ada al moviment de les ones en alta mar
2. (reyndurexperimentat -ada (avesat, expert)
♦ sjóaður í e-u: experimentat en una cosa

sjóam <m. sjóams, sjóam>: 
xòham m (= שֹׁהַם)
◊ þú varst í Eden, aldingarði Guðs, þú varst þakinn alls konar dýrum steinum: karneól, tópas, jaspis, krýsolít, sjóam (ˈʃɔham, שֹׁהַם), onýx, safír, karbunkul, smaragð, og umgjörðir þínar og útflúr var gjört af gulli. Daginn, sem þú varst skapaður, var það búið til: eres a l'Edén, el fruiterar de Déu. Eres cobert de tota mena de pedres precioses: de cornalina, de topazi, de jaspi, de crisòlit, de xòham, d'ònix, de safir, de carboncle, de maragda i els seus encastaments i ... era fet d'or. El dia que fores creat, es va preparar tot això
◊ og fjórða röðin: krýsólít (tarˈʃīʃ, תַּרְשִׁישׁ), sjóam (ˈʃɔham, שֹׁהַם) og onýx (wə-ʝāʃəˈφēh, וְיָשְׁפֵה)i al quart rengle: crisòlit, xòham i ònix

sjóam·steinn <m. -steins, -steinar>: 
pedra f de xòham
◊ eigi verður hún Ófírgulli  (bə-ˈχɛθɛm ʔōˈφīr, בְּכֶתֶם אוֹפִיר) goldin né dýrum sjóam-  (bə-ˈʃɔham, בְּשֹׁהַם) og safírsteinum: no es deixa avaluar amb l'or d'Ofir, ni amb l'ònix (?) preciós o safir
◊ ég hefi af öllum mætti dregið að fyrir musteri Guðs míns, gull í gulláhöldin, silfur í silfuráhöldin, eir í eiráhöldin, járn í járnáhöldin og tré í tréáhöldin, sjóamsteina (ʔaβˌnēi̯־ˈʃɔham, אַבְנֵי-שֹׁהַם) og steina til að greypa inn, gljásteina og mislita steina, alls konar dýra steina og afar mikið af alabastursteinum: amb totes les meves forces jo he preparat per al temple del meu Déu l'or per als estris que han d'ésser d'or, l'argent per als estris que han d'ésser d'argent, l'aram per als estris que han d'éser d'aram, el ferro per als estris que han d'ésser de ferro i la fusta per als estris que han d'ésser de fusta, les pedres d'ònix (?), les pedres d'encast, les pedres lluentes i les pedres vinçades, tota mena de pedres precioses i pedres d'alabastre en gran abundància
  Segons això, els islandesos no identifiquen pas el xòham amb l'ònix; podria ésser el nicol, com fan les velles traduccions de la Bíblia al castellà?  
     

sjóar·hrís <n. -hríss, -hrís>:
gram (o: agram) m de mar (alga comestible i d'ús industrial) (alga vermella Ahnfeltia plicata)

sjóari <m. sjóara, sjóarar. Dat.pl.: sjóurum>:
1. (farmaðurmariner m (persona que viu professionalment de la mar, persona que treballa a dalt d'un vaixell)
2. (fiskimaðurpescador m (persona que viu professionalment de la pesca)

sjóar·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
maregassa f, mar grossa (brim; sjávargangur)

sjóar·mál <n. -máls, pl. no hab.>:
nivell m de la mar (sjávarmál)

sjóar·skræða <f. -skræðu, -skræður. Gen. pl.: -skræða o: -skræðna>:
mastocarp m, estrella crespa (alga d'ús en dermocosmètica) (alga vermella Gigantina stellata syn. Mastocarpus stellatus syn. Gigantina mamillosa)

sjóast <sjóast ~ sjóumst | sjóaðist ~ sjóuðumst | sjóast ║ [í e-u]>:
1. (venjast sjó ~ ölduhreyfinguhabituar-se a la mar  (avesar-se al moviment de les ones)
2. (verða reynduradquirir experiència  (convertir-se en una persona experimentada en una cosa, esp., una feina, un càrrec etc.)
♦ sjóast í e-u: adquirir experiència en una cosa

sjó·bað <n. -baðs, -böð. Emprat hab. en pl.>:
bany m a la mar

sjó·birtingur <m. -birtings, -birtingar>:
truita f de mar (peix Salmo trutta m. trutta)

sjó·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
truita àrtica de mar (peix Salvelinus alpinus que neix en aigua dolça i emigra després a la mar on hi viu fins que ha de fresar)

sjó·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:
ofegat -ada a la mar, anegat -ada a la mar (Bal.

sjó·deyða <f. -deyðu, no comptable>:
albaína f, mar plana (calma absoluta a la mar)

sjó·dómur <m. -dóms, -dómar>:
tribunal m [de dret] marítim

sjó·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal marí

sjóða <sýð ~ sjóðum | sauð ~ suðum | soðið>:
1. bullir (estar bullint)
♦ vatnið sýður [við hundrað gráður]: l'aigua bull [a cent graus]
♦ sjóða hægt: anar bullint
♦ sjóða niður: reduir-se un líquid bullint, fer bullir una cosa [semi]líquida perquè adquireixi una consistència espessa
♦ meðan sósan sýður niður: mentre es fa reduir la salsa, mentre es redueix la salsa
♦ það sýður upp úr [ílátinu]: el que està bullint sobreïx (o: [ja] vessa); la llet ja vessa (en arribar al punt d'ebullició)
♦ það sýður upp úr [á fundinum]: <LOC FIGels ànims s'han exaltat [a la reunió], la tensió ha esclatat [a la reunió]
♦ reiðin sauð í mér: <LOC FIGtreia foc pels queixals, bullia de ràbia, estava negre de ràbia, la sang em rebullia
2. <e-ð>bullir una cosa (fer bullir & preparar una cosa com a menjar bullint-la)
♦ sjóða e-ð langri suðu: fer bullir una cosa molt de temps
♦ sjóða egg: bullir ous
♦ sjóða fisk: fer peix bullit
♦ sjóddu fiskinn í tíu mínútur: fes bullir el peix deu minuts
♦ sjóða kartöflur: fer patates bullides
♦ sjóða pasta: fer pasta
♦ sjóða mat[inn]: coure el menjar, fer el menjar
♦ sjóða matinn í pottinum: coure el menjar dins l'olla
♦ sjóða e-ð niður [í krukku]: bullir una cosa al bany maria [dins un pot] perquè es conservi
♦ sjóða niður rabarbara: fer conserva de ruibarbre
♦ sjóða e-ð saman: #1. (logsjóðasoldar una cosa amb una altra (unir amb soldadura)#2. (semja í flýticonfegir una cosa (improvisar un text ràpidament, sense massa cura)
♦ sjóða saman málma ~ málmstykki: soldar metalls ~ fragments de metall
♦ sjóða saman stutta þakkaræðu: improvisar ràpidament unes breus paraules d'agraïment

sjóðandi, sjóðandi, sjóðandi <adj.>:
bullent
♦ sjóðandi heitur: bullint, [calent] que bull, en ebullició
♦ hvert í sjóðandi: <LOC FIGcagon dena!
♦ sjóðandi vatn: aigua bullent
♦ brenna sig á sjóðandi vatni: escaldar-se amb aigua bulletn

sjóða·stýring <f. -stýringar, no comptable>:
<ECONgestió f de fons

sjóð·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m [de] caixa

sjóð·bullandi, -bullandi, -bullandi <adj.>:
borbollejant, que bull amb força fent xup-xup
♦ fari ég í sjóðbullandi víti: <LOC FIGque el diable se m'emporti

sjóð·dagbók <f. -dagbókar, -dagbækur>:
[llibre] diari m de caixa (anglès cash journal)

sjóð·heitur, -heit, -heitt <adj.>:
bullint, [calent] que bull, en ebullició
♦ í sjóðheitu vatni: en aigua bullent, dins aigua bullent (Bal.

sjóð·illur, -ill, -illt <adj.>:
traient foc pels queixals, emprenyat -ada com una mona

sjóð[s]·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m caixa (anglès cash account)

sjóð·streymi <n. -streymis, -streymi>:
flux m de caixa (o: d'efectiu) 

sjóðstreymis·yfirlit <n. -yfirlits, -yfirlit>:
estat m del flux de caixa, estat m dels fluxos d'efectiu (anglès cash flow statement, statement of cash flow)

sjóður <m. sjóðs, sjóðir>:
1. (pyngjabossa f (escarsella)
◊ nú er Gríma sér að Ingólfur tekur seint hennar máli vindur hún þá fram fésjóð undan kápu sinni og hellir þar úr tveim hundruðum silfurs í kné stýrimanni: quan la Gríma va veure que l'Ingólfur deixava passar temps sense acceptar la seva petició, va desembolicar de dessota el seu mantell una escarsella i en va abocar dues-centes peces d'argent a la falda del patró de la nau
♦ bera e-n í sjóðiacceptar una compensació econòmica com a rescabalament per un tort sofert
◊ Hjarrandi kvaðst eigi mundu bera bróður sinn í sjóði. "Skal eg annaðhvort fara slíka för sem hann ella hefna hans," segir hann: en Hjarrandi va declarar que no acceptaria una compensació econòmica en rescabalament per la mort del seu germà. Va dir: "O bé tindré el mateix destí que ha tingut ell o el venjaré"
◊ hann segir: "Óvant er nafn mitt, ek heiti Framarr, en vit erum hálfbrœðr, Kolr inn krappi ok ek, en þat er mitt erendi hingat, at ek vil bjóða þér hólmgǫngu, Sturlaugr, því at ek vil eigi bera bróður minn í sjóði": ell li va dir: "el meu nom no és usual: em dic Framarr i en Kolr krappi i jo som mig germans i el motiu pel qual he vingut aquí és que no vull cap compensació econòmica en rescabalament per la mort del meu germà, sinó que et repto, Sturlaugr, a una hólmganga, un duel ritual en un illot"
♦ eiga einn sjóðfer caixa comuna
◊ þeir Úlfur áttu einn sjóð báðir, og var með þeim hin kærsta vinátta: l'Úlfur i ell feien caixa comuna i es tenien una íntima amistat
♦ eiga peninga í sjóðitenir diners [fixos] al banc
♦ leggja úr sínum sjóðipagar de la seva butxaca
◊ fannst það á að Þorgils var eigi smálátur þótt hann þyrfti úr sínum sjóð að leggja: van constatar que en Þorgils, encara que li calgués posar-n'hi de la seva butxaca, no era pas garrepa
♦ peningar í sjóðihaver, saldo
♦ safna í sjóði: <LOC FIGestalviar (subjecte: persona)
♦ safnast í sjóði: estalviar-se (subjecte: diners, riquesa i semblants)
2. (sparisjóðurcaixa f [d'estalvis] (institució bancària)
3. (reiðuféfons m (cabal, capital)
♦ 18 milljarða evra sjóðurun fons de 18 miliards d'euros
♦ → ferðasjóður “fons [estalviat i disponible] per a viatges”
♦ → lífeyrissjóður “fons de pensions”
4. (fjársjóðurtresor m (diners i objectes preciosos arreplegats i guardats)
♦ → ríkissjóður “tresor públic”

sjóð·vél <f. -vélar, -vélar>:
caixa enregistradora
♦ peningum var stolið úr sjóðsvel: s'han robat diners d'una caixa [enregistradora]

sjóð·þurrð <f. -þurrðar, no comptable>:
1. (skortur á fé í sjóðidescobert m (desavenç, dèficit, saldo negatiu en caixa, no necessàriament fraudulent)
2. (fjárdráttur, undanskotdesfalc m (descobert de caixa fraudulent)

sjó·efnavinnsla <f. -efnavinnslu, no comptable>:
obtenció f i processament m [industrial] de productes de la mar

sjó·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f de peix en piscifactoria marina

sjó·fang <n. -fangs, -föng>:
captures f.pl de peix, pesca f

sjó·farandi <m. -faranda, -farendur>:
navegant m & f
◊ syngið Drottni nýjan söng, syngið lof hans til endimarka jarðarinnar, þér sjófarendur (ʝōrəˈδēi̯   ha-i̯ˈʝām, יוֹרְדֵי הַיָּם) og allt sem í hafinu er, þér fjarlægar landsálfur og þeir sem þær byggja (ʔīˈʝīm   wə-ʝɔʃβēi̯-ˈhɛm, אִיִּים וְיֹשְׁבֵיהֶם)!: canteu a Jahvè un càntic nou, canteu la seva lloança fins als confins de la terra, vosaltres, navegants i tot el que hi ha dins la mar, vosaltres, continents allunyats i els qui les poblen
◊ á einni stundu eyddist allur þessi auður.“ Og allir skipstjórar, allir sjófarendur (ὁ ναύτης -ύτου, καὶ ναῦται) og hásetar og allir þeir sem atvinnu reka á sjónum stóðu álengdar: en una hora s'ha destruït tota aquesta riquesa”. I tots els pilots, tots els navegants, i [tots] els mariners i tots els qui viuen de la mar es mantenien a distància

sjó·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. <GENviatge m per mar
◊ svo er annar sem hyggur á sjóferð. Þegar hann leggur til hafs um ýfðar öldur, þá ákallar hann sér til hjálpar feysknari við (feyskinn viður = σαθρὸν ξύλον | σαθρότερον ξύλον) en farið sem ber hann: així és un altre home que pensa a fer un viatge per mar. Quan es fa a la mar i ha de travessar furioses onades, s'invoca per ajut una fusta més podrida encara que no pas el vaixell que el porta
◊ þá fór Salómon til Esjón Geber og til Elót á strönd hafsins í Edómlandi. En Húram sendi honum með mönnum sínum skip og menn, vana sjóferðum (ʝōδəˈʕēi̯ ˈʝām, יוֹדְעֵי יָם). Og þeir komust til Ófír ásamt mönnum Salómons og sóttu þangað fjögur hundruð og fimmtíu talentur gulls og færðu Salómon konungi: aleshores en Salomó va anar a Ecion-Guèver i a Elot, a la costa de la Mar del país d'Edom. I en Huram li envià, per mitjà dels seus homes, vaixells i tripulacions, avesades als viatges per mar. I varen anar a Ofir ensems amb els homes d'en Salomó i s'hi procuraren quatre-cents cinquanta talents d'or i els portaren al rei Salomó
♦ svo fór um sjóferð þá: <LOC FIGla cosa ha anat a acabar així
2. (yfirferðtravessia f (travessada de la mar, acció de travessar la mar)
◊ enn leið drjúgur tími, og sjóferðir (ὁ πλόος [πλοῦς] τοῦ πλόου [πλοῦ] -N.T.: τοῦ πλοός-, καὶ ὄντος ἤδη ἐπισφαλοῦς τοῦ πλοὸς) voru orðnar hættulegar, enda komið fram yfir föstu. Páll vildi því vara þá við og sagði við þá: "Það sé ég, góðir menn, að sjóferðin (ὁ πλόος [πλοῦς] τοῦ πλόου [πλοῦ] -N.T.: τοῦ πλοός-, μέλλειν ἔσεσθαι τὸν πλοῦν) muni kosta hrakninga og mikið tjón, ekki einungis á farmi og skipi, heldur og á lífi voru": havia passat un temps força notable i la travessia ja havia tornat perillosa, car ja havien passat el dia del dejuni. Fou per això que en Pau volgué advertir-los i els digué: «Bona gent! veig que la travessia ens constarà fatics i grans pèrdues, no només pel que fa a la càrrega i a la nau, sinó també pel que fa a les nostres vides»
◊ vér komum til Ptólemais frá Týrus og lukum þar sjóferðinni (ὁ πλόος [πλοῦς] τοῦ πλόου [πλοῦ] -N.T.: τοῦ πλοός-, ἡμεῖς δὲ τὸν πλοῦν διανύσαντες ἀπὸ Τύρου)vàrem arribar a Ptolemaida des de Tir i allà vàrem acabar la nostra travessia

sjóferða·bæn <f. -bænar, -bænir>:
pregària f per tenir una bona estada a la mar (travessada de mar, viatge per mar, sortida de pesca)

sjóferða·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de travessia nàutica (o: marítimes)

sjó·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
hidroavió m

sjó·flutningar <m.pl -flutninga>:
transport[s] marí[ns]

sjó·frakt <f. -fraktar, no comptable>:
càrrega f de vaixell

sjó·frysting <f. -frystingar, no comptable>:
congelació f en alta mar (a bord del vaixell que ha fet les captures del peix que hom congela)

sjó·frystur, -fryst, -fryst <adj.>:
congelat -ada en alta mar (peix, a bord del vaixell amb el qual hom l'ha pescat)

sjó·fræði <f. -fræði, no comptable>:
art f de la navegació

sjó·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell marí

sjó·fær, -fær, -fært <adj.>:
navegable (dit d'embarcació en condicions de navegar)

sjó·föt <n.pl -fata>:
roba f impermeable

sjó·gangur <m. -gangs, no comptable>:
mar agitada (o: alsurada), [mala] maror f

sjó·garður <m. -garðs, -garðar>:
escullera f

sjó·garpur <m. -garps, -garpar>:
llop f de mar (mariner expert)

sjó·grani <m. -grana, -granar>:
aríid m, peix gat m de mar (qualsevol peix de la família dels aríids)

sjó·hattur <m. -hatts, -hattar>:
barret m (o: gorra f) impermeable [de pescadors i mariners] (alemany Südwester; francès suroît; castellà sueste)

sjó·her <m. -hers, -herir. Gen. pl.: -herja; dat.pl.: -herjum>:
marina f [militar]
♦ vera í sjóhernum: <LOC FIGestar fent el servei militar a [la] marina

sjó·hernaður <m. -hernaðar, no comptable>:
guerra f a la mar

sjó·hrakinn, -hrakin, -hrakið <adj.>:
que ha estat sacsejat per la mar

sjó·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
que té por de la mar

sjó·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:
por f de la mar

sjó·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llop f de mar (mariner expert)

sjó·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
aptitud f per a navegar, navegabilitat f (d'embarcació)

sjó·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
en condicions de navegar (embarcació)

sjó·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
polla f d'aigua, gallineta f d'aigua, polla f de riu, polla f garau (Bal.) (ocell Gallinula chloropus) (sefhæna)

sjó·klár, -klár, -klárt <adj.>:
llest -a per a salpar (embarcació)

sjó·klæði <n. -klæða>:
roba f impermeable

sjó·kort <n. -korts, -kort>:
carta nàutica, carta f de navegació

sjókorta·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
cartografia marina (o: nàutica) 

sjókortagerðar·maður <m. -manns, -menn>:
cartògraf marí, cartògrafa marina

sjó·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
bèstia marina

sjó·kyrr, -kyrr, -kyrrt <adj.>:
encalmat -ada, calm -a

sjó·lag <n. -lags, -lög>:
estat m de la mar
♦ ef sjólag leyfir: si l'estat de la mar ho permet

sjó·laus, -laus, -laust <adj.>:
encalmat -ada

sjó·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
ruta marítima
♦ sjóleiðina: per mar

sjó·leiði <n. -leiðis, -leiði>:
vent m favorable

sjó·leiðis <adv.>:
per mar

sjó·lið <n. -liðs, -lið>:
marina f [militar] (forces navals)

sjó·liði <m. -liða, -liðar>:
<MILmariner m (soldat de marina)

sjólíðs·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
oficial m & f de marina

sjóliðs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
almirallat m (organisme que dirigeix les forces navals)

sjó·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f de flotació

sjó·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que hi ha marejol, que la mar va una mica moguda o alsurada
♦ það var sjólítið: hi havia marejol

sjó·loft <n. -lofts, no comptable>:
aire m de [la] mar

sjó·maður <m. -manns, -menn>:
1. (farmaðurmariner m (persona que treballa a dalt d'un vaixell)
2. (fiskimaðurpescador m (persona que viu professionalment de la pesca)
3. (tvímenningsleikurtorcebraç m (joc de dues persones)
♦ fara í sjómann: fer un torcebraç

sjómanna·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la gent de la mar
Sjómannadagurinnel Dia dels Treballadors de la Mar. Se celebra cada any el primer diumenge de juny, llevat que coincidesqui amb Pentecosta. Quan això passa, se celebra el diumenge següent

sjómanna·félag <n. -félags, -félög>:
societat f de pescadors i mariners
Sjómannafélag EyjafjarðarSocietat de Treballadors de la Mar de l'Eyjafjörður

sjómanna·frádráttur <m. -frádráttar, no comptable>:
desgravació f fiscal especial per a pescadors i mariners

sjómanna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant de sjófræði ‘art de la navegació’

sjómanna·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
llar f de pescadors i treballadors de la mar (hostal-local social-restaurant-residència per a pescadors i treballadors de la mar)

sjómanna·mál <n. -máls, -mál>:
llenguatge m de la marineria, llenguatge m de la gent de la mar

sjómanna·samband <n. -sambands, no comptable>:
unió f [sindical] de pescadors i mariners
Sjómannasamband ÍslandsUnió de Treballadors de la Mar islandesos

sjómanna·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola nàutica, escola f de navegació

sjómanna·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
classe f [social] dels pescadors i mariners

sjómanns·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona f de pescador i/o mariner

sjó·megn <n. -megns, no comptable>:
embat m de les onades
◊ í móti kvöldi þess sama dags komu þrjár bárur ógnarlegar, af hverra megni að stýrið frá gekk skipinu. Og hver stórsjór sýndist úr lofti yfirfalla/koma, og ei var vært nokkrum manni á þiljum standa, svo þeir, eð til reyndu, rotuðust af sjómegni hverrar bylgju. Þá gafst enn meiri tvísýni til töpunar. En minn kaptugi[nn] Ch[ristofor] B[oye], hafði því meiri hugreysti fyrir Guðs anda áfýsi, hvar með hann sig og aðra í Guði jafnlega glaðvær huggaði, og sagði nú sinn kraft og annara rénaðan með öllu til allra mannlegra atburða, bað því alla Guð um andlegan styrk að biðja, og þó að líkamlegt skipbrot tilfélli, ef Guð svo vildi vera láta, að vér mættum andlega varðveitast fyrir hans náð frá trúarinnar skipbroti, svo vér misstum ekki, heldur hrepptum þá eilífu sönnu sæluhöfn með öllum rétttrúuðum í því eilífa fyrirheitna föðurlandi, alleina fyrir þá fullkomnu afrekan vors sæla sigurvegara Jesú Christí, sú eð á tíma vorrar hörmungar af Heilagri Þrenningu samþykkilega ályktaðist manninum fyrirheitin, öllum réttrúuðum tilsögð og í tímans uppfyllingu kröftulega framkvæmd og fullkomnuð: cap al tard d'aquell mateix dia, varen caure sobre la nostra nau tres onades esfereïdores d'una tal força que s'endugueren el timó del vaixell. I cadascuna d'aquelles grans onades va semblar que ens queia a sobre de dalt del cel i a cap home [de la tripulació] no li va resultar possible de mantenir-se dret sobre les planxes de coberta, de manera que els qui ho varen intentar, foren tirats en terra per la fúria de l'embat de cada onada. Hi havia el màxim perill d'un enfonsament, però el meu capità, en Tòfol Boye, va tenir més que més coratge per desig de l'esperit de Déu, aconhortant-nos tot rialler en Déu per igual a ell mateix i els altres. En aquells moments ens va dir que tant la seva força com la dels altres es veia disminuïda per complet fins als límits (?) del que era humà, i per això ens demanà a tots que preguéssim a Déu que ens donés força d'esperit per tal que, encara que ens ocorregués el naufragi dels nostres cossos, si així Déu ho volia, que ens poguéssim resguardar espiritualment, per la seva gràcia, del naufragi de la fe, de manera que [amb el naufragi] no [hi] perdéssim res, sinó que hi guanyéssim el ver port de la salvació eterna ensems amb tots els veritables creients [el qual es troba] en la pàtria eterna promesa, [al nostre abast] solament per l'acomplerta proesa (entenc aquest substantiu de gènere femení, afrekan com a sinònim del mot actual, de gènere neutre afrek ‘gesta, proesa’) del nostre benaurat conqueridor Jesucrist, la qual [gesta], en el temps de la nostra tribulació ha refermat (?) les promeses [fetes] a l'home amb el consentiment de la Santa Trinitat, anunciades a tots els vers creients i [que] seran fermament acomplertes i completades en la plenitud dels temps

sjó·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. (verk sem þarf til að sigla og stýra skipum og minni bátumnàutica f (coneixements nàutics, art i ciència de navegar)
2. (það að stunda siglingar[pràctica f de la] navegació f (acció de navegar)
◊ Salómon konungur lét og smíða skip í Esjón Geber, sem liggur hjá Elat á strönd Rauðahafs, í Edómlandi. Og Híram sendi á skipin (ʔŏnīˈʝōθ, אֳנִיּוֹת) menn sína, farmenn vana sjómennsku (ʝɔδˈʕēi̯   ha-i̯ˈʝām, יֹדְעֵי הַיָּם), ásamt mönnum Salómons. Og þeir fóru til Ófír og sóttu þangað gull - fjögur hundruð og tuttugu talentur - og færðu það Salómon konungi: el rei Salomó també va fer construir vaixells a Ecion-Guèver, que és a prop d'Elat, a la costa de la Mar Roja, al país d'Edom. I en Hiram envià en els vaixells els seus homes, navegants avesats a la navegació, ensems amb els homes d'en Salomó. I anaren fins a Ofir on s'hi procuraren or, quatre-cents vint talents, i el portaren al rei Salomó
3. (það að stunda [fisk]veiðar, það að starfa sem sjómaðurtreball m a la mar, feina f a la mar (Bal.) (com a mariner i/o pescador)
♦ stunda sjómennskutreballar a la mar (fer de mariner i/o de pescador)

sjó·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
balisa f, senyal m (o: marca f) d'abalisament marí

sjó·minjasafn <n. -minjasafns, -minjasöfn>:
museu nàutic, museu m de la mar

sjó·míla <f. -mílu, -mílur. Gen. pl.: -mílna>:
milla nàutica

sjó·mæling <f. -mælingar, -mælingar>:
talassometria f (procés o acció d'amidar la fondària d'un paratge marí, de mesurar la força d'un corrent marí o d'obtenir informació sobre el relleu del fons marí, p.e., de cara a elaborar cartes marines)
♦ Sjómælingar Íslands: Servei d'Hidrografia i Talassometria d'Islàndia

sjón <f. sjónar, sjónir>:
1. (skilningarvit & hið séðavista f (sentit corporal & cosa vista)
◊ þá svarar Hár: "Þá er þeir Bors synir gengu með sævarströndu fundu þeir tré tvö og tóku upp trén og sköpuðu af menn. Gaf hinn fyrsti önd og líf, annar vit og hræring, þriðji ásjónu, málið og heyrn og sjón; gáfu þeim klæði og nöfn. Hét karlmaðurinn Askur en konan Embla, og ólust þaðan af mannkindin, þeim er byggðin var gefinn undir Miðgarði: aleshores en Hár li va respondre: “un dia que els fills d'en Bor estaven caminant per la vorera de la mar, hi varen trobar dos troncs i els varen aixecar i amb ells hi crearen els homes. El primer [dels fills d'en Bor] els donà [als dos troncs] l'alè [=l'ànima] i la vida, el segon la pensa i el moviment, el tercer l'aspecte exterior, la parla, l'oïda i la vista. Els donaren [llavors] roba i noms. L'home va nòmer Askur, ço és, Freixe, i la dona Embla, ço és, Oma (o potser, depenent de les interpretacions, Heura), i d'ells dos en sortí la humanitat a la qual [els déus] donaren per a establir-s'hi les terres a l'ombra de Midgard, la Tanca Mitjana”
♦ hafa hvassa sjóntenir una mirada penetrant
♦ missa sjóninaperdre la vista
♦ missa sjónar af (o: á) e-uperdre una cosa de vista
♦ sjón er sögu ríkariho hauríeu de veure per creure-ho (es diu per a expressar la indescriptibilitat de quelcom de magnificent o extraordinari)
◊ uggðu Egðir ǁ ǫrbeitis fǫr ǁ svans sigrlana, ǁ sǫkrammir mjǫk. ǁ Allt var gulli ǁ grams skip framit. ǁ Vǫ́rum sjón sǫgu ǁ slíks ríkari: els d'Agðir, molt combatius, han temut l'envestida del nodridor del cigne de les garbes de la batalla ( = del guerrer = el rei Canut); la nau del rei era tota guarnida amb or. No hi ha paraules que puguin descriure la seva visió (lit. veure-la ha estat més poderós [per a mi] que descriure-la. Resta de vocabulari: #1. ǫrbeiðir: cf. Meissner 1921, pàg. 290: beiðir, zu beiða begehren, erstreben; ein natürliches Objekt ist Gold, Reichtum <...> ǫr- <...> (zu ǫr Pfeil). Schiff: skokks skrautvals <...>; barð-*viggs <...>. Verstärkt ǫrbeiðir: svans sigrlana ǫrbeiðir 298, 3,2. FJ (im Lp unter sigrlǫn) erklärt die Kenning als sigrsvans (corvi) lana ǫrbeiðir, cadavera vehementer appetens. Vielleicht ist aber ǫrbeitir zu lesen: sigrlana svans ǫrbeitir. <...> beitir, zu beita, beißen machen vielleicht in der eben erwähnten Kenning sigrlana svans ǫr-*beitir. Gewöhnlich zu beita, ein Schiff am Winde segeln lassen, kreuzen; (die Güte des Schiffes wird dadurch bestimmt, wie es am Winde segelt): <...> unnar viggs ǫrbeitir i, Meissner 1921, pàgs. 122-123, entre les kenningar per a corb: ζ. Leiche, Leichenhaufen: <...> sigrlana svanr 298, 3, 3; vgl. hræs lanar 32, 11, 2. FJ (Lp unter sigrlǫn will lieber die Kenning sigrsvanr annehmen: sigrsvans lana ǫrbeiðir (som hæftig kræver mandefald). Vielleicht ist ǫrbeitir zu lesen und beita hier im eigentlichen Sinne, ‚beißen machen, füttern‘ zu erklären. Vgl. [p.123] bǫðvar hauka beiti-Njǫrðr 506, 37ª, 6. ǫrbeiðir in ganz anderer Bedeutung in Str. 5, 8 (299). En la traducció adopto, doncs, la proposta d'esmena d'en Rudolf Meissner. No sóc pas capaç de veure ple sentit en ǫrbeiðir)
◊ hér getur þess að þeim var sjón sögu ríkri um ferð Knúts konungs er þetta kvað því að Þórarinn hrósar því að hann var þá í fór með Knúti konungi er hann kom í Noreg: aquí es fa esment que al qui va compondre això  ( = aquestes vísur) la visió de la flota del rei Canut li va resultar més puixanta que la seva descripció, car en Þórarinn es vanta d'haver participat en l'expedició del rei Canut quan aquest va venir a Noruega
♦ þekkja e-n í sjónconèixer algú de vista
2. (sýnespectacle m, escena f (visió, vista)
♦ fríður sjónum (o: sýnum)ben plantat -ada, ben tallat -ada, de bella figura
◊ Haraldur er nefndur jarl einn er réð fyrir Hollsetulandi; hann var kallaður Klakk-Haraldur. Hann var vitur maður. Hann átti sér dóttur eina er Þyri er nefnd; hún var allra kvenna vitrust og réð drauma betur en aðrir menn. Hún var og fríð sjónum: el iarl que [en aquell temps] governava el Hollsetuland nomia Haraldur. Li deien Klakk-Haraldur de malnom. Era un home savi. Tenia una filla que nomia Þyri que era la dona més intel·ligent que un podia trobar i interpretava els somnis millor que qualsevol altra persona. També era ben plantada
♦ fögur sjónuna bella vista, un bell espectacle
♦ það er ekki sjón að sjá hannno resulta gens agradable de veure'l [en l'estat en què es troba]
♦ ömurleg sjónun trist espectacle
3. sjónir <f.pl sjóna>: (það að sjáulls m.pl, mirada f (esguard)
◊ þá mælti Hjalti til konungs: "Allmikla tign má hér sjá margs konar og er mér það að sjón orðið er eg hefi oft heyrt frá sagt að engi konungur er jafngöfugur á Norðurlönd sem þú...: aleshores en Hjalti va dir al rei: “Aquí s'hi poden veure esplendidíssimes sumptuositats de manta mena i he vist amb els meus propis ulls el que sovint he sentit a contar que als Països del Nord no hi ha cap rei que sigui més noble que tu... (cf. en Baetke 19874, pàg. 651: tign <...> 3. Vornehmheit, Pracht)
◊ "ek hefi hér verit til þess," segir hon, "at nema kunnostu at Finnum tveim, er hér eru fróðastir á Mǫrkinni. Nú eru þeir farnir á veiðar, en báðir þeir vilja eiga mik, ok báðir eru þeir svá vísir, at þeir rekja spor sem hundar, bæði á þá ok á hjarni; en þeir kunna svá vel á skíðum, at ekki má forðask þá, hvárki menn né dýr, en hvatki er þeir skjóta til, þá hœfa þeir. Svá hafa þeir fyrirkomit hverjum manni er hér hefir komit í nánd, ok ef þeir verða reiðir, þá snýsk jǫrð um fyrir sjónum þeirra, en ef nǫkkut kvikt verðr fyrir sjónum þeirra, þá fellr dautt niðr. Nú megut þér fyrir engan mun verða á veg þeirra, nema ek fela yðr hér í gammanum. Skulu vér þá freista, at vér fáim drepit þá". Þeir þekktusk þetta, ok hon fal þá: "he viscut aquí", va dir, "per aprendre màgia de dos lapons que són els més savis d'aquí, de la Marca. Ara se n'han anat de caça i tots dos volen casar-se amb mi i tots dos són tan savis que poden seguir un rastre com els gossos, tant per terra sense neu ni gel com pel terra gelat. Saben lliscar tan bé amb els esquís que res no els pot fugir, ni persona ni animal i sigui el que sigui allò a què disparen, ho endevinen. D'aquesta manera, han mort tots els homes que s'han acostat fins aquí. I si s'enfurismen, la terra es regira quan ells la miren i qualsevol cosa vivent que es posi davant llur mirada, cau morta. Per tant, procureu no creuar-vos de cap de les maneres amb llur camí, a no ser que vulgueu que us amagui aquí, dins el gammi (cabana de terra o torba feta per lapons i finesosi després provarem a veure si podem matar-los". Ells hi estigueren d'acord i ella els va amagar
♦ beina sjónum sínum að e-uposar la seva mirada en una cosa, dirigir els seus ulls cap a una cosa
♦ e-ð ber fyrir sjónumuna cosa es fa visible, una cosa es revela
♦ hafa e-ð fyrir sjónumtenir una cosa davant els ulls
♦ hverfa sjónum [okkar] inn í nóttina ~ þokunadesaparèixer de la [nostra] vista dins la nit ~ la boira
♦ koma fyrir sjónir: aparèixer
♦ leiða e-m e-ð fyrir sjónirposar-li a algú una cosa davant els ulls tal i com és, fer entendre a algú la realitat d'una cosa, mostrar-li una cosa a algú [tal i com és]
♦ reka upp sjónirnaraixecar la vista, alçar els ulls
◊ nú er þar til að taka er Atli liggur undir kleggjanum. Og er hann sér að þeir eru undan landi skríður hann undan kleggjanum og er hann þá svo stirður og kalinn að hann má varla upp standa, dragnar síðan heim að búrinu. Og er hann kemur inn skelfur hann svo mjög að glamrar í honum hver tönn og gnötrar. Hann rekur upp sjónirnar og sér að rutt er búrið: ara hem de tornar al punt en què l'Atli jeia sota el kleggi o ‘fenasser’. Quan va veure que havien salpat i se n'havien anat, es va arrossegar fora del munt de fenàs i estava tan engalavernat i enredat de fred que tot just es va poder posar dret i es va haver d'arrossegar cap a cases, cap al magatzem-rebost. I quan hi va entrar, tremolava tan fort [de fred] que totes les dents que tenia li petaven i picaven. Va aixecar la vista i va veure que li havien buidat el magatzem-rebost
♦ skoða e-ð eigin sjónum: veure una cosa amb els seus propis ulls
♦ villa e-m sjónirengalipar algú
♦ það kemur mér kunnuglega fyrir sjónirem resulta conegut això
♦ það kemur mér undarlega (o: spánskt) fyrir sjónirho trobo estrany això, em resulta estrany això

sjóna <f. sjónu, sjónur. Gen. pl.: sjóna>:
<MEDretina f
♦ meðfædd vansköpun á sjónumalformació congènita de la retina

sjóna·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m de patrons

Sjóna-dalurinn <m. -dalsins, no comptable>:
Vall f de la Visió (o: de les Visions) (ˈgēi̯ʔ   ħizzāˈʝōn, גֵּיא חִזָּיוֹן)

sjónar·baugur <m. -baugs, -baugar>:
horitzó m

< sjónar·flötur <m. -flatar, -fletir>:
teatre m
◊ og öll borgin fylltist af sneypan, og þeir gjörðu með einu hugarfári áhlaup til sjónarflötsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...
◊ ...sendu til hans og báðu að hann gæfi sig eigi fram á sjónarflötinn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre

  El vocable islandès sjónarflöturinn fou encunyat per Oddur Skálksson (autor de la primera traducció del Nou Testament a l'islandès, impresa el 1540 i que, per cert, fou el primer llibre que es va imprimir a Islàndia-) a fi de traduir el grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. El neologisme no es va imposar pas. La versió islandesa moderna del Nou Testament recorre al terme → leikvangur (cf. sota aquesta veu les versions modernes d'aquests dos passatges dels Actes).  


< sjónar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant en desús de sjónfræði ‘òptica’

sjónar·horn <n. -horns, -horn>:
punt m de vista
♦ frá mínu sjónarhorni [séð]: des del meu punt de vista
♦ frá sjónarhorni útlendings: des del punt de vista d'un estranger, des de la perspectiva d'un estranger
♦ út frá sögulegu sjónarhorni: des d'un punt de vista històric, des d'una perspectiva històrica
♦ skoða e-ð frá ýmsum mismunandi sjónarhornum: contemplar una cosa des de diferents perspectives

sjónar·hóll <m. -hóls, -hólar>:
1. <GENtalaia f natural, tossal m de dalt el qual es pot fer talaia
◊ svo sagði Drottinn við mig: "Far þú og nem staðar á sjónarhólnum (haʕăˈmēδ   ha-mət͡sapˈpɛh, הַעֲמֵד הַמְצַפֶּה) og seg, hvað þú sér. Og sjáir þú menn á reið, tvo reiðmenn, annan ríðandi á asna, hinn á úlfalda, þá legg þú hlustirnar við." En ég kallaði: "Æ, Drottinn, á ég að standa allan daginn á sjónarhól (ʕal־mit͡sˈpɛh ... ʔānɔˈχī   ʕɔˈmēδ   tāˈmīδ   ʝōˈmām, עַל-מִצְפֶּה ... אָנֹכִי עֹמֵד תָּמִיד יוֹמָם) og vera á varðbergi (wə-ʕal־miʃmarətˈt-ī   ʔānɔˈχī   nit͡sˈt͡sāβ, וְעַל-מִשְׁמַרְתִּי אָנֹכִי נִצָּב) nótt eftir nótt?": car, així m'ha parlat el Senyor: «Vés, aposta't a un tossal d'on puguis fer talaia, i digues allò que vegis! I, si veus homes a cavall, dos cavallers, un qualcant a dalt d'un ase i l'altre a dalt d'un camell, para esment al que diguin». I jo vaig cridar: «Ai, Senyor, voleu que m'estigui tot lo dia apostat dalt d'un tossal fent talaia, ésser dalt un pujol fent-hi guàrdia nit rere nit?»
◊ hversu lengi störðu augu vor sig þreytt eftir hjálp sem ekki kom. Af sjónarhól vorum (bə-t͡sippīʝāˈθē-nū, בְּצִפִּיָּתֵנוּ) mændum vér eftir þjóð sem ekki hjálpar: quant de temps no han fitat els nostres ulls a la recerca d'un ajut que no ha arribat?! De dalt del tossal on hem fet talaia hem tingut els ulls clavats a la recerca d'una nació que no ens socorre pas
2. <FIGpunt m de vista, perspectiva f
♦ frá sjónarhóli e-s: des del punt de vista de..., des de la perspectiva de...
♦ frá mínum sjónarhóli [séð]: des del meu punt de vista

sjónar·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
pujol f d'observació, tossal m d'observació

sjónar·mið <n. -miðs, -mið>:
punt m de vista, perspectiva f
♦ frá hagfræðilegu sjónarmiðides d'una perspectiva econòmica, des d'un punt de vista econòmic
♦ frá efnahagssjónarmiðides d'una perspectiva econòmica, des d'un punt de vista econòmic

sjónar·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència m visible (o: perceptible; o: tangible) 

sjónar·ofskynjun <f. -ofskynjunar, -ofskynjanir>:
<MEDal·lucinació f visual

sjónar·rönd <f. -randar, no comptable>:
horitzó m
♦ við sjónarrönd: <GEN & FIG(o: sobre) l'horitzó

sjónar·spil <n. -spils, -spil>:
<FIGespectacle m
♦ þetta er bara sjónarspil: <LOC FIGgest m per a la galeria

sjónar·svið <n. -sviðs, -svið>:
1. (sjónvíddcamp m visual, camp m de visió (abast de la vista)
♦ hverfa af sjónarsviðinu: #1. desaparèixer [de l'abast] de la vista (descomparèixer). #2. <FIGdesaparèixer del mapa
♦ vera horfinn af sjónarsviðinu: #1. (vera horfinnestar fora del camp de visió (haver desaparegut de l'abast de la vista)#2. (vera dáinnhaver passat a millor vida (ésser mort)
2. (leiksviðescena f (part de teatre & lloc on es desenvolupa una acció)
♦ e-ð kemur fram á sjónarsviðið: <LOC FIGaparèixer en escena, fer la seva entrada [en escena]

sjónar·sviptir <m. -sviptis, no comptable>:
desaparició f d'una bella vista (es diu de la desaparició d'una persona apreciada)
♦ það er mikill sjónarsviptir að e-m: <LOC FIGla seva mort és una gran pèrdua; amb la seva mort, ens deixa un gran buit; la seva mort és profundament planguda; la seva desaparició ha estat molt sentida

sjónar·vitni <n. -vitnis, -vitni>:
testimoni m ocular (testimoniatge, manifestació del que hom ha vist o presenciat)

sjónar·vottur <m. -votts, -vottar>:
testimoni m & f ocular (persona)

sjónauka·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:
lent f d'augment, lupa f

sjón·auki <m. -auka, -aukar>:
1. (fjarsjátelescopi m (estri per a observar objectes llunyans, esp. els estels)
♦ → miðunarsjónauki “mira telescòpica”
2. (kíkirprismàtics m.pl (binocles)

sjón·baugur <m. -baugs, -baugar>:
horitzó m
♦ við sjónbauginn: a l'horitzó
♦ hverfa við sjónbauginn: desaparèixer rere l'horitzó

sjón·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:
de vista feble
♦ vera sjóndapur: tenir la vista feble
♦ verða sjóndapur: tornar-li feble a algú la vista
◊ og Jósef sagði við föður sinn: "Það eru synir mínir, sem Guð hefir gefið mér hér." Og hann mælti: "Leiddu þá til mín, að ég blessi þá." En Ísrael var orðinn sjóndapur (wə-ʕēi̯ˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl   kāβəˈδū, וְעֵינֵי יִשְׂרָאֵל כָּבְדוּ) af elli og sá ekki. Og Jósef leiddi þá til hans, og hann kyssti þá og faðmaði þá: i en Josep va dir a son pare: «Això són els meus fills, [els fills] que Déu m'ha donat aquí». I ell li respongué: «Acosta-me'ls, perquè els beneeixi». Però els ulls de l'Israel s'eren afeblits per la vellesa, i no hi veia. I en Josep els hi va acostar, i ell els va besar i abraçar

sjón·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
de vista feble, que té la vista feble

sjóndeildar·baugur <m. -baugs, -baugar>:
horitzó m

sjóndeildar·hringur <m. -hrings, no comptable>:
horitzó m
♦ á sjóndeildarhringnum, við sjóndeildarhringinn: a l'horitzó
♦ víkka sjóndeildarhringinn: <LOC FIGampliar el seu horitzó

sjón·depra <f. -depru, pl. no hab.>:
vista f feble

sjón·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
bell -a de veure

sjón·flug <n. -flugs, no comptable>:
vol m visual, vol m VFR, vol realitzat d'acord amb les Regles de Vol Visuals

sjón·flötur <m. -flatar, -fletir>:
camp m visual, camp m de visió

sjón·fríður, -fríð, -frítt <adj.>:
bell -a de veure

sjón·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
cèl·lula fotoreceptora, fotoreceptor m

sjón·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant de ljósfræði ‘òptica’

sjón·færi <n. -færis, -færi>:
òrgan m [del sentit] de la vista

sjón·galli <m. -galla, -gallar>:
defecte m de visió

sjón·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:
vidre òptic, vidre graduat, lent graduada, vidre m d'ulleres

sjón·góður, -góð, -gott <adj.>:
que té bona vista, que té bons ulls

sjón·hending <f. -hendingar, no comptable>:
1. (réttsýni, bein stefnalínia recta (o: dreta) (línia imaginària amb què hom compta la distància que hi ha des del lloc del parlant fins al punt intencionat, línia de tir)
♦ beina sjónhending frá e-u til e-s: en línia recta d'X a Y
♦ í sjónhendingu: (sem aðeins bregður fyrir, á einu augabragði, í hendingskastien un llampec, de llampada, en un batre d'ulls
♦ í einni sjónhendingu: (allt í einu, skyndilegade cop i volta, de cop sobtat, [de] cop en sec (Mall.)
2. <(lausleg tilgáta, sjónblekking, sjónhverfingconjectura f [incerta] (visió parcial que hom té d'una cosa, suposició lleugera. El mot tradueix el mot luterà Stückwerk)
◊ því að vorir vitsmunir er sjónhending (τὸ μέρος -έρους [-έρεος], ἐκ μέρους), og vorar spásagnir er sjónhending (τὸ μέρος -έρους [-έρεος], ἐκ μέρους). En nær það kemur, sem algjört er, þá hjaðnar það sem sjónhendingin (τὸ μέρος -έρους [-έρεος], τὸ ἐκ μέρους) er. Þá eg var barn, talaði eg sem barn, og eg var forsjáll sem barn, og eg hugsaði sem barn. En þá eg gjörðust maður, lagða eg af hvað barnslegt var. Nú sjáu vér fyrir spegilinn að ráðgátu, en þá auglit að augliti. Nú kenni eg af sjónhending (τὸ μέρος -έρους [-έρεος], ἐκ μέρους), en þá man eg kenna svo sem eg em kenndur. Nú blífa þó þessi þrjú: trúan, vonin, kærleikinn, en kærleikurinn er mestur af þessum: car, els nostres coneixements són una il·lusió (?) i les nostres profecies són una il·lusió (?). Però quan vindrà el que és perfecte, aleshores minvarà el que és una il·lusió (?). Quan era un infant, parlava com un infant i era llest com un infant i pensava com un infant. I quan em vaig fer home, vaig deixar de banda el que era infantil. Ara veiem en un mirall en enigmes, però aleshores [hi veurem] cara a cara. Ara conec [només] af sjónhendingu, però aleshores coneixeré tal com he estat conegut. Mentrestant, emperò, ja només subsisteixen aquestes tres [virtuts]: la fe, l'esperança i la caritat, però la caritat és la més gran d'aquestes (en comparació: la traducció alemanya d'en Luter del 1545 fa: Denn unser Wissen ist Stückwerk und unser Weissagen ist Stükwerk. Wenn aber kommen wird das Volkommen’, so wird das Stückwerk auffhören. Da ich ein Kind war, da redet’ ich wie ein Kind, und war klug wie ein Kind und hatte kindische Anschläge. Da ich aber ein Mann ward, tat ich abe, was kindisch war. Wir sehen itzt durch einen Spiegel in einem tunkeln Wort, denn aber von Angesicht zu Angesichte. Itzt erkenne ich nicht stücksweise, denn aber werde ich erkennen, gleich wie ich erkennet bin. Nu aber bleibt Glaube, Hoffnung, Liebe diese drei, aber die Liebe ist die größest unter ihnen. La Bíblia d'en Bugenhagen, del 1533-1534, fa: wente unse wetent is stückwerk, unde unse wîsseggent is stückwerk. Wen överst kamen wert dat vullenkamen, so wert dat stückwerk uphören. Do ik ein kind was, do redede ik alse ein kind unde was klôk alse ein kind unde hadde kindesche anslege. Do ik överst ein man wart, lede ik af wat kindesch was. Wi sêen nu dorch einen spêgel in einem dunkern worde, denne överst van angesichte to angesichte. Nu erkenne ik id stükkeswîse, denne överst werde ik id erkennen gelîk alse ik erkent bin. Nu överst blift de lôve, hōpen, lêve, desse drê överst de lêve is de gröteste mank en )
3. <(sjónarspilespectacle m (exhibició pública que crida l'atenció [desfavorablement] i fa riure, diverteix etc.)
◊ en eg meina það Guð hafi auðsýnt oss, postula, fyrir hina allra síðustu svo sem dauðanum ofurfengna því að vér erum sjónhending (τὸ θέατρον -άτρου, ὅτι θέατρον ἐγενήθημεν τῷ κόσμῳ καὶ ἀγγέλοις καὶ ἀνθρώποις) vorðnir heiminum, og svo englum og mönnum: car tinc per mi que Déu ens ha mostrat a nosaltres, els apòstols, com els darrers de tots, com si [d'alguna manera] haguéssim estat lliurats a la mort, car hem tornat un espectacle per al món, els àngels i els homes

sjón·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
<MEDretina f

sjónhimnu·rit <n. -rits, -rit>:
<MED[electro]retinograma m

sjónhimnu·taugafruma <f. -taugafrumu, -taugafrumur. Gen. pl.: -taugafrumna o: -taugafruma>:
neurona f retinal

sjón·hverfing <f. -hverfingar, -hverfingar>:
1. <GENil·lusió f [dels sentits], miratge m, al·lucinació f. A l'Edat Mitjana es tracta d'una fantasmagoria, d'un miratge creat per art de màgia
◊ nú koma þeir á bæinn. Skroppa var heima og dætur bónda, Helga og Sigríður, en Þorsteinn var í seli í Kúvallardal. Það er í Svínadal. Skroppa lauk upp öllum húsum. Hún gerði sjónhverfingar því að þar sem þær sátu á palli sýndist þeim standa eski þrjú. Menn Harðar töluðu um að þeir vildu brjóta eskin. Hörður bannaði það. Þeir fóru þá norður frá garði og vildu vita ef þeir fyndu fé nokkuð. Nú sáu þeir hvar gyltur ein rann með tveimur grísum norður úr garði. Þeir komust fyrir hana. Þá þóttust þeir sjá mannfjölda mikinn fara á móti sér með spjótum og alvæpni og nú skekur gylta norðan hlustirnar með grísum sínum: així i doncs, varen arribar al mas. La Skroppa era a casa així com les filles del pagès, l'Helga i la Sigríður, mentre que en Þorsteinn era a la cabana d'estiu de les pastures de muntanya, a la vall de Kúvallardalur, que està situada a la Vall de Svínadalur. La Skroppa va obrir tots els edificis del mas. [Amb les seves arts màgiques] va fer aparèixer un miratge pel qual allà on en realitat hi havia les tres dones assegudes al pallur, ells hi varen creure veure tres caixes. Els homes d'en Hörður li digueren que volien trencar aquelles caixes, però en Hörður els ho va prohibir. Aleshores es varen dirigir cap al nord de la tanca del mas amb la intenció d'esbrinar si hi trobarien alguns caps de bestiar. Aleshores varen veure que una truja sortia corrents amb dos garrinets de dins la tanca. Es varen posar davant ella i aleshores [per comptes de la truja i els garrinets] varen creure veure una gran multitud d'homes marxant contra ells amb llances i tot armats i aleshores la truja que venia corrents de la part nord de la tanca cap a ells amb els seus garrinets va espolsar-se les orelles
◊ leið nú svo fram þar til er Geir var sextán vetra gamall en Hörður fimmtán. Hann var þá höfði öllu hærri en aðrir menn flestir. Honum mátti öngvar sjónhverfingar gera í augum því að hann sá allt eftir því sem var. Hann var hærður manna best og rammur að afli, syndur manna best og um alla hluti vel að íþróttum búinn. Hann var hvítur á hörund en bleikur á hár. Hann var breiðleitur og þykkleitur, liður á nefi, bláeygur og snareygur og nokkuð opineygur, herðibreiður, miðmjór, þykkur undir höndina, útlimasmár og að öllu vel vaxinn: així doncs, el temps va passar fins que en Geir tingué setze anys i en Hörður, quinze. Guanyava en més d'un cap l'alçada de la majoria dels altres homes. No li podien fer veure cap mena de visions car ho veia tot [sempre] tal com [realment] era. Tenia els cabells més espessos que un es pugui imaginar i posseïa una enorme força física, nedava millor que qualsevol altre i estava ben preparat en tots els sentits per als [diferents] exercicis físics. Tenia la pell de color blanc i era ros. Tenia la cara ampla i carnosa, amb el nas ganxut, els ulls de color blau i de mirada penetrant i una mica separats, tenia les espatlles amples, la cintura estreta, tenia bons braons als braços, i les extremitats, delicades, i en tot era ben proporcionat
◊ Gylfi konungur var maður vitur og fjölkunnugur. Hann undraðist það mjög er ásafólk var svo kunnugt að allir hlutir gengu að vilja þeirra. Það hugsaði hann hvort það myndi vera af eðli sjálfra þeirra eða myndi því valda goðmögn þau er þeir blótuðu. Hann byrjaði ferð sína til Ásgarðs og fór með laun og brá á sig gamals manns líki og duldist svo. En æsir voru því vísari að þeir höfðu spádóm, og sáu þeir ferð hans fyrr en hann kom og gerðu í móti honum sjónhverfingar. En er hann kom í borgina, þá sá hann þar háa höll svo að varla mátti hann sjá yfir hana. Þak hennar var lagt gylltum skjöldum svo sem spónþak: el rei Gylfi era un home savi i versat en les arts màgiques. Estava molt meravellat que els ansos fossin tan llestos que [poguessin fer que] totes les coses anessin segons llur voluntat. Va meditar sobre si això devia ésser a causa de llur pròpia natura o si ho devien fer les divinitats a les quals els ansos feien sacrificis i ofrenes. Va emprendre el seu viatge cap a Asgard viatjant-hi d'incògnit i va adoptar la figura d'un vell i així es va fer irrecognoscible. Però es ansos eren molt més savis en la mesura que posseïen el do de la vidència i varen veure el viatge d'ell abans que no arribés a Asgard i crearen il·lusions contra ell, i quan ell va arribar a la ciutadella, hi va veure una höll tan alta que a penes podia veure més enllà d'ella. La seva teulada era recoberta d'escuts daurats com si es tractés d'una teulada de llates o tegells
◊ en sjónhverfingar hef eg gert þér, svo að fyrsta sinn er eg fann þig á skóginum kom eg til fundar við yður. Og þá er þú skyldir leysa nestbaggann þá hafðak bundið með grésjárni, en þú fannst eigi hvar upp skyldi lúka. En því næst laust þú mig með hamrinum þrjú högg, og var hið fyrsta minnst, og var þó svo mikið að mér myndi endast til bana ef á hefði komið. En þar er þú sást hjá höll minni setberg og þar sástu ofan í þrjá dali ferskeytta og einn djúpastan, þar voru hamarspor þín. Setberginu brá eg fyrir höggin, en eigi sást þú það: i t'he fet miratges amb què enganyar els teus sentits de manera que la primera vegada [fou] quan et vaig trobar al bosc [i] vaig sortir al vostre encontre. I [la segona vegada fou] quan vares volir obrir la taleca amb les provisions: jo l'havia lligada amb fil de ferro i no trobares pas per on s'obria. [La tercera vegada fou quan,] tot seguit, vares descarregar tres cops de martell damunt meu i el primer cop fou el més fluix, i, tanmateix, era tan fort, que hauria bastat per matar-me si m'hi hagués endevinat. I quan has vist un penyal amb el cim pla devora la meva hǫll i a la part de dalt, la part del cim pla, hi has vistes tres valls cairades, i una d'elles profundíssima: [doncs bé,] són les marques que hi han deixat els cops del teu martell en pegar-hi. Vaig arrambar aquest penyal davant meu perquè aturés els teus cops, però tu no el vares pas veure (Baetke 19874, pàg. 210: gres-járn n. eine Art Eisen(draht))
◊ en er Óðinn spurði að góðir landskostir voru austur að Gylfa fór hann þannug og gerðu þeir Gylfi sætt sína því að Gylfi þóttist engi kraft til hafa til mótstöðu við Ásana. Mart áttust þeir Óðinn við og Gylfi í brögðum og sjónhverfingum og urðu Æsir jafnan ríkri: i quan l'Odin va saber que a llevant, en els dominis d'en Gylfi, hi havia bones terres, hi va anar i ell i en Gylfi pactaren una entesa perquè en Gylfi considerava que no posseïa prou força per a oposar-se als ansos. L'Odin [i els ansos] i en Gylfi es lliuraren a nombrosos duels de fetilleries i miratges, però els ansos sempre en sortiren vencedors (cf. Baetke 19874, pàg. 64-65: bragð <...> 6. (meist pl.) List, (Zauber-)Kunst, Kunstgriff, Trick; listiger Anschlag, Streich. En Baetke 19874, pàg. 103, dóna entrada a: eigask e-t við etw. miteinander tun; eigask við miteinander zu tun han; eine Auseinandersetzung, Streitigkeiten haben, miteinander kämpfen; eigast fátt við wenig miteinander zu tun haben, sich voneinander fernhalten. Adopto la seva interpretació miteinander kämpfen i tradueixo en conseqüència, encara que la traducció adoptada no em satisfà)
◊ þá mælti Katla: "Mun Geirríður tröllið þar komin og mun þá eigi sjónhverfingum einum mega við koma": aleshores la Katla els digué: “deu ésser la Geirríður, la [mala] trol, la qui ha arribat, i amb els miratges tots sols ja no n'hi haurà prou” (cf. Gering 1897, pàg. 70: 18. 19. hefir þar verit Oddr... er oss sýndiz rokkrinn, Katla verstand es also, durch ihre zauberei die augen der menschen zu blenden (gera sjónhverfingar í móti þeim), wie dies auch von anderen zauberinnen erzählt wird; vgl. z.b. Harðar saga Grímkelssonar c. 25 (Íslend. sög. II², 77 ff.); Flat. II, 150f. 217 f.. En Gering 1897, pàg. 72, interpreta el mot trǫll com a : bruixa - 10. Mun — komin, „ob nun wol die hexe G. dazu gekommen ist?“ i 11. mun þá — koma, „man wird jetzt mit dem augenverblenden allein nicht auskommen können“ (da Geirríðr ebenfalls zauberkundig war und dies durchschaut haben würde))
2. sjón·hverfingar <f.pl -hverfinga>: (töfrabrögðjocs m.pl de prestidigitació

sjónhverfinga·leikur <m. -leiks, no comptable>:
joc m de prestidigitació, joc m de mans

sjónhverfinga·list <f. -listar, no comptable>:
[art f de la] prestidigitació f

sjónhverfinga·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENprestidigitador m, il·lusionista f
2. <FOLCL HISTfaedor m de miratges, persona de la qual hom creia, esp. a l'Edat Mitjana, que tenia poders màgics per provocar il·lusions òptiques que enganyessin els sentits d'altres persones

sjón·hvörf <n.pl -hvarf>:
desaparició f [de la vista]
◊ sól það sagði, ǁ var á sjónhvörfum, ǁ og sneri tómlega taumum: el sol, que ja estava desapareixent, va dir això -mentre girava amb lentitud les regnes-

sjón·laus, -laus, -laust <adj.>:
ceg -ega, invident

sjón·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
peça (o: obra) f de teatre
♦ fara á sjónleik: anar a veure una obra de teatre
♦ sýna sjónleik: representar una obra de teatre

sjón·leysi <n. -leysis, no comptable>:
invidència f, ceguesa f

sjón·listir <f.pl -lista>:
arts f.pl visuals

sjón·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f visual, línia recta (o: dreta) (línia imaginària que uneix l'observant i l'observat, línia de tir. Cf. l'alemany Sichtlinie)
♦ bein sjónlína: línia recta
♦ X er <+ m./km.> í beinni sjónlínu frá e-u: una cosa X es troba a una distància de <+ m./km.> d'Y en línia recta
◊ „Drottning íslenskra eldfjalla“, Hekla, er í um 37 km beinni sjónlínu frá Hellu: el „rei dels volcans islandesos“, el Hekla, es troba a uns 37 km en línia recta [des] de Hella

sjón·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que hi veu poc

sjón·mál <n. -máls, no comptable>:
Mot emprat en les locucions:
♦ e-ð er komið í sjónmál: <LOC FIGuna cosa ja es veu
♦ bíllinn er kominn í sjónmál: el cotxe ja es pot veure
♦ e-ð er í sjónmáli: <LOC FIGuna cosa es pot veure
♦ e-ð er úr sjónmáli: <LOC FIGuna cosa ja no es pot veure ~ una cosa ja no es veu
♦ báturinn er ðr sjónmáli: el bot ja no es veu

sjón·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
enlletgiment f de la vista (obres, edifici etc. que espatlla la vista que hom té d'un paisatge)

sjón·mennt <f. -menntar, -menntir>:
formació f en arts visuals [i plàstiques]

sjón·minni <n. -minnis, -minni>:
memòria fotogràfica
♦ e-r hefur sjónminni: algú té una memòria fotogràfica

sjón·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
periscopi m
♦ sjónpípu í kaf!: avall el periscopi!
♦ stinga upp sjónpípunni!: amunt el periscopi!
♦ upp [úr] með sjónpípuna!: amunt el periscopi!

sjón·próf <n. -prófs, -próf>:
<MEDtest m [d'agudesa] visual

sjón·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
visual
♦ sjónræn mannfræði: antropologia f visual

sjón·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:
<MEDastigmatisme m
♦ með sjónskekkju: amb astigmatisme, astigmàtic -a 

sjón·skerðing <f. -skerðingar, no comptable>:
<MEDdisminució f de la visió, disminució f de la capacitat visual

sjón·skertur, -skert, -skert <adj.>:
<MEDdisminuït -ïda visual, amb discapacitat visual (que pateix de discapacitat visual)
♦ blint og sjónskert fólk: els cecs i disminuïts visuals

sjón·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<MEDcòrtex m visual

sjón·svið <n. -sviðs, -svið>:
variant de sjónarsvið ‘escena’

sjón·tap <n. -taps, -töp>:
<MEDpèrdua f de la visió

sjón·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MEDnervi òptic, nirvi òptic (Mall.

sjóntaugar·doppa <f. -doppu, -doppur. Gen. pl.: -doppa o: -doppna>:
<MEDdisc òptic
♦ meðfædd vansköpun á sjóntaugardoppumalformació congènita del disc òptic

sjón·truflanir <f.pl -truflana>:
<MEDproblemes f.pl de visió (o: vista)

sjón·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
aparell (o: instrument) òptic (com ara ulleres, lupes, monocles, llentilles de contacte etc.)

sjóntækja·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
òptic m, òptica f

sjóntækja·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
òptic m, òptica f

sjóntækja·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
òptica f (botiga de venda d'ulleres)
♦ gleraugna- og sjóntækjaverslun: òptica f

sjónu·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur. Gen. pl.: -blaðra>:
quist m retinal

sjónu·depill <m. -depils, -deplar>:
<MEDmàcula f

sjónu·gróf <f. -grófar, -grófir>:
<MEDfòvea f central [de la retina]

sjónu·klofi <m. -klofa, -klofar>:
<MEDretinòsquisi f

sjónu·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MEDretinopatia f

sjónu·los <n. -loss, -los>:
<MEDdespreniment m de retina
♦ vessandi sjónulos: despreniment serós de la retina

sjónu·rof <n. -rofs, -rof>:
<MEDesquinçament m de la retina, ruptura retiniana
♦ sjónurof án -loss: ruptures de la retina sense despreniment

sjón·varp <n. -varps, -vörp>:
1. (GEN & sjónvarpsstöðtelevisió f (GEN & cadena de televisió)
♦ horfa á sjónvarp: mirar la tele[visió]
♦ þeir sýna bara endurteknar myndir í sjónvarpinu: a la tele només hi fan reposicions
♦ vera í sjónvarpi: sortir per la tele
2. (sjónvarpstækitelevisor m (aparell de televisió)
♦ kveikja á sjónvarpi: encendre el televisor

sjón·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpaðe-ð>:
televisar una cosa

sjónvarps·auglýsing <f. -auglýsingar, -auglýsingar>:
anunci televisiu (publicitat televisiva)

sjónvarps·dagskrá <f. -dagskrár (o: -dagskráar), -dagskrár>:
programació [diària] televisiva

sjónvarps·áhorfandi <m. -áhorfanda, -áhorfendur>:
televident m & f, teleespectador m, teleespectadora f

sjónvarps·efni <n. -efnis, -efni>:
programa televisiu

sjónvarps·fjarstýring <f. -fjarstýringar, -fjarstýringar>:
comandament m [a distància] de la tele[visió]

sjónvarps·fréttir <f.pl -frétta>:
telenotícies m & f.pl

sjónvarps·fréttamaður <m. -fréttamanns, --fréttamenn>:
periodistam & f de televisió, periodista televisiu -iva

sjónvarps·fundahald <n. -halds, -höld>:
videoconferència f (fjarfundahald; myndfundur;símaþinghald;sjónvarpsfundur)

sjónvarps·fundur <m. -fundar, -fundir>:
videoconferència f (fjarfundahald; myndfundur;símaþinghald;sjónvarpsfundahald)

sjónvarps·gláp <n. -gláps, no comptable>:
mirar m [la] televisió, veure m televisió

sjónvarps·kokkur <m. -kokks, -kokkar>:
cuiner mediàtic, cuinera mediàtica

sjónvarps·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>:
telefilm m

sjónvarps·leikrit <n. -leikrits, -leikrit>:
drama televisiu, obra f [teatral] per a televisió

sjónvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:
<TÈCNantena f de televisió 

sjónvarps·mynd <f. -myndar, -myndir>:
telefilm m

sjónvarps·predikari <m. -predikara, -predikarar>:
telepredicador m, telepredicadora f

sjónvarps·rás <f. -rásar, -rásir>:
canal m de televisió

sjónvarps·salur <m. -salar, -salir>:
saló m de televisió 

sjónvarps·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
emissió televisiva

sjónvarps·sendir <m. -sendis, -sendar>:
canal m de televisió

sjónvarps·sería <f. -seríu, -seríur. Gen. pl.: -sería>:
sèrie f de televisió, sèrie televisiva

sjónvarps·skjár <m. -skjás, -skjáir>:
pantalla f del televisor
♦ á sjónvarpsskjánum: a la petita pantalla

sjónvarps·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de televisió

sjónvarps·stúdíó <n. -stúdíós, -stúdíó>:
estudi televisiu, estudi m de televisió

sjónvarps·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
malalt -a de tele[visió], teledependent, addicte -a a la televisió

sjónvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
cadena f de televisió, cadena televisiva

sjónvarps·sýki <f. -sýki, no comptable>:
teledependència f, addicció f a la televisió

sjónvarps·turn <m. -turns, -turnar>:
repetidor m de televisió

sjónvarps·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
aparell m de televisió, televisor m

sjónvarps·tökuvél <f. -tökuvélar, -tökuvélar>:
càmera f de televisió

sjónvarps·útsending <f. -útsendingar, -útsendingar>:
retransmissió televisiva

sjónvarps·viðtal <n. -viðtals, -viðtöl>:
entrevista televisiva

sjónvarps·viðtæki <n. -viðtækis, -viðtæki. Gen. pl.: -viðtækja; dat.pl.: -viðtækjum>:
[aparell] receptor m de televisió, televisor m

sjónvarps·virki <m. -virkja, -virkjar>:
tècnic reparador de televisors, tècnica reparadora de televisors

sjónvarps·þáttaröð <f. -þáttaraðar, -þáttaraðir>:
sèrie televisiva, sèrie f de televisió 

sjónvarps·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
programa m de televisió

sjónvarps·þulur <m. -þular, -þulir>:
presentador m de televisió, presentadora f de televisió

sjón·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
il·lusió òptica

sjón·vídd <f. -víddar, no comptable>:
abast m visual, camp m visual

sjó·orusta <f. -orustu, -orustur. Gen. pl.: -orusta o: -orustna>:
batalla f naval

sjó·pláss <n. -pláss, -pláss>:
poblet m de pescadors

sjó·poki <m. -poka, -pokar>:
farcell m, petate m (cast.; ekki ritm./no lit.) (de mariner)

sjó·póstur <m. -pósts, no comptable>:
correu marítim

sjó·próf <n. -prófs, -próf>:
<JURprotesta f de capità (o: de mar), interrogatori m per part del tribunal marítim dels supervivents o dels involucrats per establir les causes d'un sinistre naval com ara un naufragi, un embarrancament o encallament etc.

sjór <m. sjóar (o: sjós; o: sjóvar; o: sjávar), sjóir>:
1. <GENmar f,m (Bal. alltaf: f)
◊ þú, er skópt himin ok jǫrð ok sjó: tu, que has creat el cel i la terra i la mar
◊ allar ár renna í sjóinn (ʔɛl־ha-i̯ˈʝām, אֶל-הַיָּם), en sjórinn (wə-ha-i̯ˈʝām, וְהַיָּם) verður aldrei fullur, þangað sem árnar renna, þangað halda þær ávallt áfram að renna: tots els rius corren a la mar, i la mar no s'omple mai, i els rius sempre continuaran anant cap allà, cap on corren
♦ á sjó úti (o: úti á sjó)en alta mar, mar endins
♦ fara á sjó (o: sjóinn)fer-se mariner (com a pescador, fer-se pescador o mariner en barca de patró de pesca)
♦ fara [ofan] til sjóvar: baixar fins a la vorera de la mar
♦ fyrir ofan sjó: part damunt la línia de flotació
◊ Þórólfur átti skip mikið; það var lagt til hafs; það var vandað að öllu sem mest, steint mjög fyrir ofan sjó; þar fylgdi segl stafað með vendi blám og rauðum; allur var reiði vandaður mjög með skipinu. Það skip lætur Þórólfur búa og fékk til húskarla sína með að fara; lét þar bera á skreið og húðir og vöru ljósa; þar lét hann og fylgja grávöru mikla og aðra skinnavöru, þá er hann hafði haft af fjalli, og var það fé stórmikið. Skipi því lét hann Þorgils gjallanda halda vestur til Englands að kaupa sér klæði og önnur föng, þau er hann þurfti. Héldu þeir skipi því suður með landi og síðan í haf og komu fram á Englandi, fengu þar góða kaupstefnu, hlóðu skipið með hveiti og hunangi, víni og klæðum, og héldu aftur um haustið; þeim byrjaði vel, komu að Hörðalandi: en Þórólfur era propietari d'un gran vaixell. Estava fet per navegar-hi per alta mar. Estava equipat en tot de la millor manera i, part damunt la línia de flotació estava ricament pintat. L'equipament anava acompanyat d'una vela de franges blaves i vermelles; tot el cordam del vaixell era d'una factura excel·lent. En Þórólfur va fer aparellar aquesta nau i va agafar per tripulació alguns dels seus húskarlar. Va fer carregar el vaixell amb skreið, ço és, estocafix, i pells i mercaderia blanca [feta amb llana d'ovella]. Tambés ho feu acompanyar d'una gran quantitat de grávara o pells d'esquirol, i d'altre gènere confeccionat amb pells que havia adquirit a la muntanya i la vàlua de tot aquest carregament era immensa. Va posar el vaixell sota les ordres d'en Þorgils gjallandi i el féu partir cap a ponent, cap a Anglaterra per a bescanviar-hi les mercarderies per roba i d'altres mercaderies que ell havia de menester. Varen salpar i de primer varen navegar cap a migjorn resseguint la costa i després es feren mar endins fins a arribar a Anglaterra. Aquí varen fer bons mercadeigs i varen carregar-hi la nau de blat i mel, vi i roba, i a la tardor varen salpar de tornada. Tingueren bon vent i arribaren al Hörðaland
♦ ganga í sjóinn: ficar-se dins la mar (sol implicar: amb la intenció de suïcidar-se)
♦ halda sjó: <LOC FIGaguantar el temporal, mantenir les posicions
♦ í sjó[num]: a la mar, a dins la mar (Mall.)
◊ ...verið sólarhring í sjó (ὁ βυθός -οῦ, ἐν τῷ βυθῷ)he estat un dia sencer en alta mar (després de naufragar)
◊ mínir menn skulu flytja viðinn ofan frá Líbanon til sjávar (ˈʝāmmā-h, יָמָּה), og ég skal láta leggja hann í flota í sjónum (dɔˈβrōθ   ba-i̯ˈʝām, דֹּבְרוֹת בַּיָּם) og flytja þangað sem þú segir til um: els meus homes faran baixar la fusta des del Líban cap a la mar, i jo la faré col·locar-la en rais a la mar i remolcar-la fins al lloc que m'indiquis
◊ þú ungljón (kəˈφīr, כְּפִיר) meðal þjóðanna, það er úti um þig! Og þó varst þú eins og krókódíll (ka-ttanˈnīm, כַּתַּנִּים) í sjónum (ba-i̯ʝamˈmīm, בַּיַּמִּים), gusaðir með nösum þínum, gruggaðir upp vatnið með fótum þínum og rótaðir upp bylgjum þess: tu, jove lleó de les nacions, estàs perdut! Tu eres com un cocodril als mars, que brufaves amb els teus narius, que enterbolies l'aigua amb les potes i agitaves les seves ones
♦ í sjó fram (o: fram í sjó)mar endins
♦ fara (o: renna) í sjó fram: ésser avarat -ada (una nau a les drassanes)
♦ nýrunninn -runnin -runnið í sjó fram: acabat d'ésser avarat -ada (una nau a les drassanes)
♦ kasta e-u í sjóinn: tirar una cosa a la mar
◊ þá er þeir höfðu etið sig metta, léttu þeir á skipinu með því að kasta kornfarminum í sjóinn (ἡ θάλασσα -άσσης, εἰς τὴν θάλασσαν)quan s'hagueren atipat de menjar, alleugeriren la nau tirant el blat al mar
♦ láta e-n sigla sinn sjó: <LOC FIGdeixar que algú segueixi el seu camí
♦ nálægt sjónum: a la vora de la mar, devora la mar (Mall.)
♦ búa nálægt sjónum: viure a la vora de la mar, viure devora la mar (Mall.)
♦ renna blint í sjóinn með e-ð: <LOC FIGfer una cosa a la bona de Déu, fer una cosa a la ventura
♦ rísa úr sjó (o: sæ)emergir de la mar, sortir de dins la mar
♦ róa á sjó: sortir de pesca, sortir a pescar (algú que fa de pescador o treballa a barca de patró de pesca)
♦ sjórinn rýkur: la mar va alsurada
♦ sækja sjó (o: sjóinn)<LOC FIGsortir a pescar
◊ líður af veturinn og mjög svo sumarið og situr Finnbogi um kyrrt. Hann hafði jafnan mannmart með sér og lét flesta nokkuð stunda, lét mjög sækja sjóinn. Var það auðvelt því að skammt þurfti undan að róa: va passar l'hivern i també bona part de l'estiu i en Finnbogi va romandre tranquil al seu mas. Sempre tenia al seu voltant una gran quantitat d'homes i a la majoria d'ells els feia fer alguna cosa, sobretot els feia sortir a pescar, la qual cosa resultava bona de fer perquè no els calia remar gaire [per arribar a la pesquera]
♦ til sjós og lands: en mar i en terra, tant per mar com per terra
♦ vaða út í sjó: entrar dins la mar amb els peus, caminar per la vorera de la mar amb els peus dins l'aigua
◊ Írar æpa þá heróp og vaða út á sjóinn og ætla að leiða upp skipið undir þeim. Var ekki djúpara en þeim tók undir hendur eða í bróklinda þeim er stærstir voru: aleshores els irlandesos varen aixecar llur crit de batalla i entraren dins la mar amb la intenció d'estirar a terra el vaixell. L'aigua no era gaire pregona i només els arribava fins a les mans o fins al cinyell dels calçons als qui eren més alts. La llacuna, on es trobava el vaixell, era tan profunda que no hi tocaven fondo. L'Olau aleshores va demanar als homes que traguessin llurs armes i formessin en ordre de batalla enmig del vaixell, de proa a popa. Hi estaven tan estrets que tota la coberta va quedar protegida per un mur d'escuts sense buits. Devora cada punta inferior d'escut hi sobresortia la punta d'una llança
♦ vera (o: þykjast) í fær í flestan sjó: <LOC FIGsentir-se capaç de manejar o trampejar qualsevol situació
♦ vera á sjó: ésser a la pesca, estar pescant (algú que fa de pescador o treballa a barca de patró de pesca)
♦ vera til sjós: ésser mariner (algú que fa de pescador o treballa a barca de patró de pesca)
♦ við sjóinn: a la vorera de la mar
♦ vika sjávar: llegua marina islandesa, més llarga que no pas la llegua marina nostra. La llegua marina islandesa feia 7,408 km
◊ Gregoríus Dagsson fór austur litlu síðar en Eysteinn konungur og var uppi á Höfundi á Bratsbergi að búi sínu. Eysteinn konungur var inn í Ósló og lét draga skip sín meir en tvær vikur sjávar að ísi því að íslög voru mikil inn í Víkinni. Hann fór upp á Höfund og vildi taka Gregoríus en hann varð var við og fór undan upp á Þelamörk með níu tigu manna og þar norður um fjall og kom ofan í Harðangri og fór síðan í Eðni til Stuðlu. Þar átti Erlingur skakki bú: en Gregori Dagsson va partir cap a llevant poc després de la partida del rei Eysteinn i es va estar al seu mas de Bratsberg, a dalt, a Höfund. El Rei Eysteinn havia entrat a Oslo i havia fet estirar els seus vaixells més de dues llegües marines norrenes pel glaç per tal com tota Vík es trobava coberta de gruixudes capes de gel. Va pujar cap a Höfund amb la intenció de capturar-hi en Gregori però aquest se n'adonà i fugí a la Þelamörk amb noranta homes i d'allà va continuar cap al nord a través de les muntanyes i va arribar a Harðangur, d'on es va dirigir cap a Stuðla a Eðni, on l'Erlingur Guenyo hi tenia un mas
♦ það gefur á sjó: <LOC FIGfa temps per sortir a pescar
2. (sjóvatnaigua f de mar (aigua salada procedent de la mar & l'aigua de la mar)
◊ þá fóru þeir ofan, menn Þorvalds, með byrðarnar. Þjóstólfur tók til ráða skjótt. Höggur hann þá tveim höndum borð skútunnar og gekk sundur borðið um tvö rúm, og hljóp í skip sitt. En á skútunni féll inn sær kolblár og sökk hún niður með öllum farminum. Þar sökk og niður lík Þorvalds og máttu förunautar hans eigi sjá hversu hann var til ger en hitt vissu þeir að hann var dauður: aleshores els homes d'en Þorvaldur varen davallar [a terra] amb llurs [respectives] càrregues. En Þjóstólfur va actuar amb celeritat: agafant la seva destral amb totes dues mans va destralejar el costat de l'skúta fins a obrir-hi un forat de l'amplària de tres rúm, ço és, dos bancs de remers, i tot seguit va saltar a bord de la seva nau, mentre la mar, negra com el carbó, entrava a dins l'skúta la qual es va enfonsar amb tota la seva càrrega; amb ella també s'hi va enfonsar el cadàver d'en Þorvaldur i els seus companys de travessia, si bé no havien pogut veure en quin estat havia quedat en Þorvaldur, sabien tanmateix del cert que era mort (en Finnur Jónsson 1908:29 remarca al respecte: 12. borð ist hier coll. „die ganze schiffseite“. um tvau rúm, „in einer strecke von drei ruderbänken und deren zwischenräumen“. 13. kolblár, „kohlschwarz“; das hereinströmende meereswasser bekommt die farbe des schwarz-geteerten schiffs. — Daß schiffe leck gemacht wurden, um eine verfolgung zu verhindern, wird oft in den sagas berichtet: vgl. z.b. Friðþj. s. c. 9,4; Bósa s.47.49; Saxo gr. (ed. Holder) s.34. 141. En Finnur Jónsson no explica el significat de la locució ...hversu hann var til gǫrr i en Baetke 19874 tampoc no li dóna entrada, però l'Örnólfur Thorsson 1991:375 l'interpreta com a: hversu hann var til ger: hvernig hann var leikinn[ = wie er zugerichtet war]. Adopto en la meva traducció la seva interpretació de la locució)
◊ konungur fór í bát út til kugganna ok fekk þar stóra katla. Þeir váru fylldir af sjó ok fluttir svá upp á bryggjur. Var síðar sjónum steypt í eldinn, ok varð svá slokktur með Guðs miskunn ok konungsgiptu: el rei es va dirigir amb una barca a les coques i hi va fer aplec de grans calderons que eren omplits d'aigua de mar i portats plens als molls. Després abocaven l'aigua de mar al foc i d'aquesta manera i amb la misericòrdia de Déu i la gipta del rei, l'incendi fou apagat (cf.en Baetke 19874, pàg. 338: konungs-gipta, -gæfa f. Königsglück. Entenc que anaven pujant els grans calderons plens d'aigua de mar a dalt dels molls i que d'allà els portaven a abocar damunt les flames)
♦ það má ekki drekka sjó: l'aigua de la mar no es pot pas beure
♦ það er sjór í sundlauginni: a la piscina hi ha aigua de la mar
3. (öldufallonatge f (moviment de les ones)
♦ mikill sjór: onatge fort
♦ stór sjór: maregassa f, temporal m
◊ en at aptni var Jesús einn á landi, en lærisveinar váru á skipi á stórum sjó (Baetke 19874:634 sjó; Unger 1874:160 sjá), ok mikit veðr í gegn þeim, ok bǫrðuz þeir þar við, allt til þess er þriðjungr var af nótt, ok fengu eigi land tekit. Þá kom Jesús gangandi á sjónum at þeim: i al vespre Jesús estava totsol en terra però els deixebles eren a bord d'un vaixell amb mala mar i els bufava un fort vent en contra i ells hi lluitaren en contra fins a la tercera part de la nit sense poder atènyer la riba. Aleshores va arribar a ells Jesús tot caminant sobre la mar
♦ úfinn sjór: mar encrespada, mar remoguda

sjó·rán <n. -ráns, -rán>:
pirateria f
♦ fremja sjórán: piratejar, fer el pirata, practicar la pirateria

sjó·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
escopit -ida per la mar
♦ bera kennsl á sjórekið lík: identificar un cadàver escopit per la mar

sjó·reyður <f. -reyðar, -reyðar>:
truita alpina (peix Salvelinus alpinus) (bleikja)

sjóréttar·próf <n. -prófs, -próf>:
variant de sjópróf ‘interrogatori per esclarir les causes d'un sinistre naval’

sjó·réttur <m. -réttar, -réttir>:
1. <JURdret marítim
2. (sjódómurtribunal m de la mar, tribunal marítim (tribunal que jutga litigis de dret marítim)

sjó·riða <f. -riðu, pl. no hab.>:
sensació de mareig o de vertigen o de tenir problemes d'equilibri que es té quan s'ha desembarcat després d'haver fet una travessia amb una mar molt moguda

sjó·rok <n. -roks, no comptable>:
onades escumejants (o: escumants), mar escumejant (o: escumant) 

sjó·róður <m. -róðurs (o: -róðrar), -róðrar. Emprat hab. en pl.>:
sortida f de pesca (en embarcació oberta, com ara un llaüt)

sjó·rót <n. -róts, pl. no hab.>:
maror f, mar agitada, ones f.pl

sjó·ræningi <m. -ræningja, ræningjar>:
pirata m 
◊ eineygður sjóræningi með staurfót: un pirata borni amb una cama de fusta

sjóræningja·fáni <m. -fána, -fánar>:
bandera f pirata
♦ sjóræningjafáni með hauskúpu og krosslögðum beinum [fyrir neðan]: la bandera pirata amb la calavera i les tíbies creuades [a sota]

sjóræningja·fjársjóður <m. -fjársjóðs, -fjársjóðir>:
tresor m pirata

sjóræningja·flagg <n. -flaggs, -flögg>:
bandera f pirata

sjóræningja·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m pirata

sjóræningja·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat f pirata

sjóræningja·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f pirata

sjó·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
varar (o: avarar) una cosa (cosa = embarcació)

sjó·setning <f. -setningar, no comptable>:
avarament m, avarada f

sjó·settur, -sett, -sett <adj.>:
avarat -ada

< sjó·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
variant de sæ·sjúkur, -sjúk, -sjúkt ‘marejat -ada’
◊ konungurinn fór þaðan norður til Þrándheims. Og er þeir sigldu fyrir Stað áttu þeir Þjóðólfur og Halli búðarvörð að halda og var Halli sæsjúkur mjög og lá undir báti en Þjóðólfur varð að þjóna einn. Og er hann bar vistina féll hann um fót Halla er stóð út undan bátinum: el rei es va dirigir d'allà cap al nord, cap a Þrándheimur. Quan eren a l'altura de Staður, en Þjóðólfur i en Halli els va tocar el torn de cuina i de servir però com que en Halli estava molt marejat i jeia sota l'esquif de la nau, en Þjóðólfur hagué de servir el menjar tot sol. I quan ja els portava el menjar, va travelar amb el peu d'en Halli que sortia banda fora de l'esquif

sjó·skaði <m. -skaða, -skaðar>:
avaria f [de vaixell], sinistre marítim, accident m de navegació

sjó·skip <n. -skips, -skip>:
1. (hafskipnavili m, vaixell oceànic, vaixell m de mar (nau, especialment la de grans dimensions, apta per a la navegació oceànica i/o en alta mar)
2. (skip sem fer vel ~ illa í sjó[bon] vaixell (barca de pescador o vaixell que es comporta bé en alta mar, especiament quan hi ha mala maror; vaixell amb unes bones qualitats per a navegar-hi)

sjóskíða·íþrótt <f. -íþróttar, no comptable>:
<ESPORTesquí aquàtic (pràctica esportiva)

sjó·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
<ESPORTesquí aquàtic (aparell)

sjó·skrímsl <n. -skrímsls, -skrímsl>: 
monstre marí
◊ er ég haf eða sjóskrímsl (ʔim־tanˈnīn, אִם-תַּנִּין), svo að þú þurfir að setja vörð yfir mig?: que sóc per ventura la mar o el monstre marí perquè hagis de posar un guarda davant meu?
◊ á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu (ʔɛθ־ha-ttanˈnīn   ʔăˈʃɛr   ba-i̯ˈʝām, אֶת-הַתַּנִּין אֲשֶׁר בַּיָּם)aquell dia, Jahvè castigarà amb la seva espasa forta, gran i dura el Leviatan, el drac de rapidíssims moviments, el Leviatan, el drac sinuós, i matarà el monstre marí
◊ lofið Drottin af jörðu, þér sjóskrímsl (tannīˈnīm, תַּנִּינִים) og allir hafstraumar: lloeu Jahvè des de la terra, vosaltres, monstres marins i tots els corrents marins

sjó·slys <n. -slyss, -slys>:
accident marítim (o: naval)

sjó·sókn <f. -sóknar, no comptable>:
pesca f en alta mar, pesca marina

sjó·sóknari <m. -sóknara, -sóknarar>:
pescador m, pescadora f (persona que es dedica professionalment a pescar a la mar)

< sjó·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
mareig m (a conseqüència de la mala mar)

sjó·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:
casaca f impermeable de pescador

 

Sjóstakkur með hettu

 

 

Sjóstakkur með hettu
FONT: https://www.66north.is/media/2303129/_a9t8857.jpg

 


sjó·stangaveiði <f. -stangaveiði (o: -stangaveiðar), -stangaveiðar>:
pesca esportiva [a la mar] amb canya

sjó·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f [impermeable] de pescador

sjó·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
1. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.(ocell Oceanodroma leucorrhoa)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór “gran, gros”:
♦ stóra sjósvala: petrell cuaforcat
2. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu lítill “petit”:
♦ litla sjósvala: ocell de tempesta

sjó·tjón <n. -tjóns, pl. no hab.>:
sinistre marítim, avaria f de vaixell
♦ sameiginlegt sjótjón: avaria comuna (o: grossa(de vaixell)

sjótjóns·útreikningur <m. -útreiknings, -útreikningar>:
liquidació f d'avaries, liquidació f de danys ocasionats per la mar

sjó·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
variant de sjóvátrygging ‘assegurança marítima’

sjó·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
truita f de mar (peix Salmo trutta m. trutta)

sjó·vanur, -vön, -vant <adj.>:
acostumat (o: avesat) -ada a la mar

sjó·varnargarður <m. -varnargarðs, -varnargarðar>:
trencaonades (o: trencaones) m, escullera f

sjó·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f de mar

sjó·vátrygging <f. -vátryggingar, -vátrygginggar>:
assegurança marítima

sjó·veð <n. -veðs, -veð>:
[dret m d']hipoteca marítima, hipoteca f sobre un vaixell, dret m de creditor hipotecari marítim sobre un vaixell

sjó·veður <n. -veðurs, no comptable>:
bon temps per a navegar (o: per a sortir a la mar) 

sjó·vegur <m. -vegar, no comptable>:
via marítima
♦ fara sjóveg: anar per mar
♦ flytja e-ð sjóveg á skipi: transportar una cosa per mar amb vaixell
♦ færa e-ð sjóveg: transportar una cosa per mar
◊ sendi þá herra minn þjónum sínum hveitið, byggið, olíuna og vínið, sem hann hefir um mælt. En vér skulum höggva tré á Líbanon, eins mikið og þú þarft, og færa þér þau í flotum sjóveg (ʕal־ˈʝām, עַל-יָם) til Jafó, og mátt þú þá flytja þau upp til Jerúsalem: que ara el meu senyor enviï al seus servents el blat, l'ordi, l'oli i el vi de què ha parlat. I nosaltres tallarem tants arbres del Líban com n'hagis de menester i els te transportarem per mar amb rais fins a Jafa i d'allà tu els podràs [fer] pujar fins a Jerusalem

sjó·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar>:
pesca f [recreativa] a la mar

sjó·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en vaixell i anàlegs)

sjóveiki·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
medicament m contra el mareig

sjó·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
marejat -ada (en vaixell)

sjó·volk <n. -volks, no comptable>:
sacseig m de les ones

sjó·volkaður, -volkuð, -volkað <adj.>:
sacsejat -ada per les ones

sjó·þorp <n. -þorps, -þorp>:
poblet m de pescadors

sjúga <sýg ~ sjúgum | saug ~ sugum | sogið>:
xuclar
♦ gefa barni að sjúga: donar de mamar a un infant, alletar un infant
♦ sjúga e-ð: xuclar una cosa
◊ nöðrueitur (rɔʔʃ־pəθāˈnīm, רֹאשׁ-פְּתָנִים) saug hann (ʝīˈnāq, יִינָק), tunga (ləˈʃōn, לְשׁוֹן) eiturormsins (ʔɛφˈʕɛh, אֶפְעֶה) deyðir hann (taharˈɣē-hū, תַּהַרְגֵהוּ): ha xuclat verí de serp, la llengua de l'escurçó l'atuïrà
◊ ok er kynligt, er þú þorir at koma í her með góðum mǫnnum, er mart kalt hræ hefir sogit til blóðs ... i m'astora que gosis unir-te a una host d'homes prous, tu, que has xuclat més d’una freda carronya fins a la sang (o: tu, que has xuclat la sang de moltes carronyes fredes) 
♦ sjúga böllinn [á e-m]: <FAMxuclar-la [a algú], fer[-li] una mamada a algú
♦ sjúga á sér fingurna: xuclar-se els dits
♦ sjúga e-ð í sig: absorbir (o: embeure) una cosa, xuclar una cosa
◊ þjóðflokkum bjóða þeir til fjallsins, þar fórna þeir réttum fórnum, því að þeir munu sjúga í sig (ʝīˈnāqū, יִינָקוּ) nægtir (ˈʃɛφaʕ, שֶׁפַע) hafsins (ʝamˈmīm, יַמִּים) og hina huldustu fjársjóðu (ū-ɕəφuˈnēi̯   tˤəmūˈnēi̯, וּשְׂפֻנֵי טְמוּנֵי) sandsins (ˈħōl, חוֹל): convidaran les tribus (= els ˤammim) a la [meva] muntanya, on hi oferiran sacrificis dreturers, car xuclaran l'abundància de la mar i els tresors més amagats a la sorra
♦ sjúga upp í nefið: xuclar amb el nas, inspirar aire sorollosament
♦ sjúga e-ð upp í nefið: esnifar una cosa
♦ sjúga e-ð upp [með ryksugunni]: xuclar una cosa [amb l'aspiradora]
♦ sjúga e-ð upp í gegnum rör: xuclar una cosa a través d'una canyeta
♦ sjúga e-ð úr e-u með röri: beure una cosa xuclant-la amb una canyeta
♦ sjúga e-ð úr e-u: xuclar una cosa [fora] d'una cosa
◊ hann lét hann sjúga (wa-i̯ʝēniˈqē-hū, וַיֵּנִקֵהוּ) hunang (δəˈβaʃ, דְבַשׁ) úr klettunum (mi-sˈsɛlaʕ, מִסֶּלַע) og olífuolíu (wə-ˈʃɛmɛn, וְשֶׁמֶן) úr tinnusteinunum (mē-ħalˈmīʃ   ˈt͡sūr, מֵחַלְמִישׁ צוּר): li ha fet xuclar la mel de les roques i l'oli d'oliva de pedres fogueres
♦ barnið sjúga mjólkina úr brjóstinu móður hans l'infant xucla la llet del pit de sa mare
♦ vampýran saug úr þeim blóð: el vampir els va xuclar la sang
♦ → mergsjúga “xuclar-li totalment les forces, energies etc. a algú, deixar algú totalment xuclat -ada e forces, energies etc.; xuclar-li la sang a algú, explotar-lo fins a l'extrem”
♦ → smásjúga “xuclejar”

sjúkdóma·flokkun <f. -flokkunar, -flokkanir>:
nosotàxia f, classificació f de malalties

sjúkdóma·fræði <f. -fræði, no comptable>:
patologia f (meinafræði)

sjúkdóma·varnir <f.pl -varna>:
prevenció f de malalties

sjúkdóms·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
<MEDsímptoma m

sjúkdóms·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greinte-ð>:
diagnosticar una cosa
♦ sjúkdómsgreina e-n: fer la diagnosi d'un pacient

sjúkdóms·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
diagnosi f, diagnòstic m

sjúkdóms·lega <f. -legu, no comptable>:
prostració f al llit
♦ andast ~ deyja [úr e-u] eftir erfiða ~ langvarandi ~ þriggja mánaða sjúkdómslegu: morir [d'una cosa] després d'una feixuga ~ llarga prostració al llit ~ després d'estar tres mesos prostrat al llit

sjúkdóms·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
tractament mèdic

sjúkdóms·valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>:
patogen -a

sjúkdóms·valdur <m. -valds, -valdar>:
[agent m] patogen m

sjúkdóms·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:
medicalitzat -ada

sjúkdóms·væðing <f. -væðingar, no comptable>:
medicalització f

sjúkdóms·vörn <f. -varnar, -varnir>:
profilaxi f
♦ sjúkdómsvarnir: mesures profilàctiques, mesures de prevenció de les malalties
♦ sem varðar sjúkdómsvarnir: profilàctic -a

sjúk·dómur <m. -dóms, -dómar>:
malaltia f (veikindi)
♦ deyja úr sjúkdómi: morir de malaltia
♦ meinvakinn sjúkdómur ~ sjúkdómur með einkennum ~ meinvaktir sjúkdómar ~ sjúkdómar með einkennum: malaltia simptomàtica ~ malalties simptomàtiques
♦ ólæknandi sjúkdómur: malaltia f inguarible
♦ sjúkdómar sem smitast við kynmök: malalties de transmissió sexual
♦ starfrænn sjúkdómur: malaltia f funcional
♦ vefrænir sjúkdómar: malalties orgàniques

sjúk·lega <adv.>:
1. <GENmalaltissament
2. <FIGfora del que és normal, superior al que és normal
♦ sjúklega <+ adj.>desmesuradament <+ adj.

sjúk·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN & FIGmalaltís -issa
♦ sjúkleg forvitni: una curiositat malsana (o: malaltissa; o: morbosa)
♦ sjúkleg fyndni: un humor macabre
2. (sjúkdómsvaldinn, veikindalegurpatològic -a (canvi degut a malaltia, símptoma degut a malaltia)
◊ skildu þeir svo sínu tali, að sinnsiginn þótti hvorum. Kallaði bróðir Björn til sín steikara sinn og bað hann matgjöra sér kjöt daginn fyrir Þorláksmessu í Skálholti. Þótti mörgum þetta mjög undarlegt. Var hringt til helgihalds um kveldið. Og svo sem komið var að aftansöngstíma, kom maður skyndiega inn gangandi til síra Laurencii, segjandi að Björn bað hann koma skjótlega til sín. Hann gekk í þá stofu, sem hann var í. Sá hann bróður Björn liggja í sæng sinni stynjandi með sjúklegu andvarpi. Talaði þá bróðir Björn til Laurencii: “Hvað skal ég að gjöra, kompán, að eg er orðinn fyrir svo þungu áfelli, að svo stingur mig í hjartað, að mér þykir líkara, ef svo lætur um tíma, að eg muni skjótt deyja”: van concloure llur conversa sense haver-se pogut posar d'acord. Frare Björn va fer cridar el seu cuiner i li va demanar que cuinés carn per a ell a Skálholt la vespra de Sant Torlac. A molts aquesta petició els va semblar molt astorant. Al vespre varen tocar la campana convocant a observar la festivitat. I quan va arribar l'hora d'anar a vespres, un home va entrar de manera precipitada a dins i es va presentar davant mossèn Llorenç, dient-li que en Björn li pregava que hi anés ràpidament. En Llorenç va anar a la sala on hi havia en Björn. Va veure-hi frare Björn ajagut dins el seu llit i gemegant amb sospirs de malalt. Aleshores fra Björn va dir al Llorenç: “Company, què he de fer que he sofert una calamitat tan feixuga i que tinc unes punyides tals al cor que crec que el més probable és que, si això continua una mica més, mori aviat?”

sjúk·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (lasleikiindisposició f (malaltia lleu)
2. (sjúkdómur, sóttmalaltia f [greu]  (pertorbació de l'estat de salut)
◊ kjarkur styrkir menn í sjúkleika (maħăˈlē-hū, מַחֲלֵהוּ) en hver fær borið dapurt geð (wə-ˈrūaħ   nəχēˈʔāh, וְרוּחַ נְכֵאָה)?: la força de caràcter dóna suport als homes en la malaltia, però, qui aconsegueix aixecar un esperit abatut?
◊ þér vitið, að sjúkleiki minn (ἡ ἀσθένεια -ίας, δι' ἀσθένειαν τῆς σαρκὸς) varð tilefni til þess, að ég fyrst boðaði yður fagnaðarerindið: vosaltres ja sabeu que la meva malaltia fou la causa per la qual us vaig anunciar la bona nova per primera vegada
3. (jóðsóttpart m  (infantament)

sjúk·leikur <m. -leiks, no comptable>:
variant de sjúkleiki ‘malaltia’
◊ og Drottinn mun bægja frá þér hvers konar sjúkleik (kāl־ˈħɔlī, כָּל-חֹלִי), og enga af hinum vondu egypsku sóttum (wə-χāl־maδˈwēi̯   mit͡sˈraʝim   hā-rāˈʕīm, וְכָל-מַדְוֵי מִצְרַיִם הָרָעִים), sem þú þekkir, mun hann á þig leggja, heldur mun hann senda þær öllum þeim, er þig hata: i Jahvè allunyarà de tu qualsevol mena de malalties i no et colpirà amb cap de les plagues malignes de l'Egipte que tu coneixes, sinó que les enviarà a tots els qui t'odien
◊ sálmur eftir Hiskía konung í Júda, þá er hann hafði verið sjúkur (ba-ħălɔˈθ-ō, בַּחֲלֹתוֹ), en var heill orðinn af sjúkleik sínum (mē-ħāləˈʝ-ō, מֵחָלְיוֹ)mictab o càntic de l'Ezequies, rei de Judà, sobre quan va estar malalt i va sanar de la seva malaltia
◊ en sjálfur munt þú taka sjúkleik (bā-ħŏlāˈʝīm   rabˈbīm, בָּחֳלָיִים רַבִּים), iðrakvöl (bə-maħăˈlēh   mēˈʕɛi̯-χā, בְּמַחֲלֵה מֵעֶיךָ), uns iður þín loks falla út af sjúkdóminum (min־ha-ˈħɔlī, מִן-הַחֹלִי).“ Og Drottinn æsti reiði Filista og Araba, þeirra er búa hjá Blálendingum, gegn Jóram, svo að þeir fóru herför gegn Júda, brutust inn og höfðu burt með sér að herfangi allt fémætt, er var í konungshöllinni, og auk þess sonu hans og konur. Varð enginn eftir af sonum hans nema Jóahas, er var yngstur sona hans. En ofan á allt þetta laust Drottinn hann með ólæknandi iðrasjúkleik (bə-mēˈʕā-u̯   lā-ˈħŏlī   lə-ˈʔēi̯n   marˈpēʔ, בְּמֵעָיו לָחֳלִי לְאֵין מַרְפֵּא)i tu mateix t’encomanaràs d’una malaltia [greu], d’una malaltia de les entranyes [que anirà augmentant de dia en dia] fins que les entranyes et surtin per la força de la malaltia. I Jahvè va instigar la còlera dels filisteus i dels àrabs -que viuen al costat dels abissinis- contra Joram, de manera que varen atacar Judà, l'envaïren i s'emportaren de botí totes les riqueses que hi havia al palau del rei i també els seus fills i les seves dones. No li'n restà cap dels seus fills, tret d'en Joacaz, que era el més jove dels seus fills. I a més a més de tot això, Jahvè el colpí d’una malaltia d’entranyes que no tenia remei

sjúklinga·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>:
biblioteca f per a pacients

sjúklinga·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:
educació f del pacient
◊ sjúklingafræðsla gegnir veigamiklu hlutverki í að hjálpa sjúklingum að gera sér raunhæfar vonir um árangur aðgerðarinnar og aðgerðarferlisins og undirbúa þá fyrir þá sjálfsumönnun sem er nauðsynleg eftir aðgerð: l'educació del pacient juga un paper important de cara a ajudar els pacients a fer-se unes expectatives realistes sobre els resultats de l'operació i del procés perioperatori i de cara a preparar-los per a les autocures que es requereixen després d'una operació

sjúklinga·skattur <m. -skatts, -skattar>:
quota f de copagament, tiquet sanitari

sjúk·lingur <m. -lings, -lingar>:
1. <MED GENmalalt m, malalta f
◊ og ljós Ísraels mun verða að eldi og Hinn heilagi í Ísrael að loga, og sá logi skal á einum degi upp brenna og eyða þyrnum hans og þistlum og afmá að fullu og öllu hina dýrlegu skóga hans og aldingarða. Hann skal verða (wə-hāˈʝāh, וְהָיָה) eins og sjúklingur (? nɔˈsēs, נֹסֵס), sem veslast upp (ki-məˈsɔs, כִּמְסֹס)i la llum d'Israel esdevindrà un foc i el Sant d'Israel una flamarada, i aquesta flamarada cremarà i consumirà en un sol dia les seves espines i els seus cards i esborrarà completament i totalment tant els [seus] boscos magnífics com els [seus] fruiterars. I serà com un malalt que va defallint
◊ og fólk tók að streyma fram og aftur um allt það hérað og bera sjúklinga (ὁ κακῶς ἔχων, τοὺς κακῶς ἔχοντας) í burðarrekkjum hvert þangað, sem þeir heyrðu, að hann væri: i la gent, recorrent envant i enrere tota aquella contrada, van començar a afluir i a dur-li malalts en lliteres pertot allà on sentien a dir que era
♦ heimsókn til sjúklinga: #1. <GEN> visita f als malalts#2. (í gyðdingdómibiccur ħolim (בִּקּוּר חֹלִים, ביקור חולים)
♦ fara í heimsókn til sjúklings [á spítalanum]: anar a visitar un malalt [a l'hospital]
2. (skjólstæðingur læknispacient m & f  (malalt en tractament mèdic)
♦ sjúklingnum sló niður: el pacient ha tingut una recaiguda
♦ skera upp sjúkling: operar un pacient
♦ vitja sjúklings: visitar un pacient
3. (heilsulaus maðurpersona xacrosa  (persona amb la salut delicada, especialment per culpa de la vellesa)
♦ gamall faðir minn er orðinn sjúklingur: el meu vell pare ha tornat xacrós

< sjúknaður <m. sjúknaðar, no comptable>:
1. ([léttur] sjúkleiki, lasleikiindisposició f (malaltia lleu)
2. (sjúkdómur, sóttmalaltia f  (pertorbació de l'estat de salut)
◊ þenna vetr var herra Árni byskup heima í Skálaholti; en þvíat sjálfr Guð sýnir þá einkanliga sína elsku við sína sonu, er hann leggr á þá sprota sinnar ráðningar: lagðiz Árni byskup at vilja þess, er sína menn vill hirta með margfǫldum mótfellum, í sjúknað á jólafǫstu ok sú sótt þreyngdi honum svá mjǫk, at hann lá í rekkju mikinn hlut fǫstunnar, ok um síðir þótti vinum hans ok sjálfum honum þat ráð, at hann stefndi til sín þeim frændum sínum, sem ná mætti, ok þeim ǫðrum mǫnnum, sem hann vildi til ráðagerðar þangat kalla; ok er þeir kómu þar, gerði hann svá sem sannr vinr laganna lǫgligt testamentum, þat sem enn er varðveitt heima þar á staðnum: el senyor bisbe Árni va passar aquell hivern a casa, a Skálholt, i, per tal com Déu mateix mostra la seva amor de manera especial als seus fills sobre els quals posa la verga del seu càstig, el bisbe Árni es va allitar malalt a l'advent per voluntat del qui vol castigar els seus homes amb múltiples proves, i aquella malaltia el va acollar tan fortament que el bisbe va fer llit gran part de l'advent, i a la perfí tant els seus amics com ell mateix foren del parer que era aconsellable que fés cridar a la seva vora els seus parents que es poguessin atènyer i [tots] els altres homes que volgués convocar allà per aconsellar-s'hi. I quan hi varen haver anat, va fer, com a ver amic de les lleis que era, un testamentum legal que encara [avui] es guarda allà a la seu [del bisbat]
◊ ummǫrk kennimanna vóru fyrir ekki haldin nær um allt land. En þar sem hinn himneski meistari sá margfaldan sjúknað andanna með sínu hýski: lagði hann á þá þyngd, til betranar, síns signaða ráðningarsprota; var þat hit fyrsta tilfelli, at yfir kom sótt ok manndauði, sultr ok búfellir, sem forðum var í Róma at liðnum hinum frjálsasta forstjóra Guðs hjarðar, Grégorió hinum mikla: a pràcticament tot el país es van tenir en no-res els drets dels clergues, però el Mestre celestial va deixar anar sobre els seus servents el pòndol de la seva beneïda verga del càstig per tal com va veure les variades malalties espirituals que hi havia entre ells, a fi de fer-los millorar. El primer esdeveniment fou que van caure sobre ells la malaltia i la pesta, la fam i la mort del bestiar, talment el que havia passat antigament a Roma en morir-hi en Gregori el Gran, el libèrrim pastor del ramat de Déu (Baetke 19874, pàg. 676: ummǫrk kennimanna váru fyrir ekki haldin die (Grenzen der) Rechte der Geistlichen wurden für nichts gehalten)
3. (jóðsóttpart m  (infantament)
◊ þat var ok siðvani, at þær konur, sem á sæng ǫnduðust, skyldi grafa í kirkjugarði, ok bera eigi lík þeirra í kirkju, en hann skipaði, at lík hverrar þeirrar konu, er í sætt veri við kirkjuna, þóat af sængarferð andaðist, skyldi í kirkju bera; skyldi kona ganga með loganda kerti fyrir líkum þeirra kvenna, er í sjúknaði hǫfðu með bóndum sínum bǫrn alit, en fyrir allra annarra líkum með engu kerti; hann skipaði ok: í þeim sjúknaði sem þær áttu bǫrn at fœða, at þeirra skyldi vitja, skripta, húsla ok ólea, ef þær væri banvænar, þegar þær væri í sætt við heilaga kirkju, en áðr var þvert í móti af biskupum boðit: també havia estat usatge que aquelles dones que havien mort de part fossin enterrades dins el sagrat, sense que, emperò, llurs cadàvers poguessin entrar dins l'església. Ell va ordenar que el cadàver de qualsevol dona que hagués estat congraciada amb l'església, baldament hagués mort de part, es portés a dins l'església. Una dona havia d'anar amb un ciri encès davant els cadàvers de les dones que haguessin mort de part infantant un fill engendrat amb llur marit, però sense ciri davant tots els cadàvers de totes les altres. També va ordenar el següent: que quan les dones jaguessin havent d'infantar un nen, que un prevere les visités, confessés, donés la comunió i l'extremaunció per si s'arribessin a trobar en perill de mort quan ja estiguessin congraciades amb la Santa Església. Abans d'ell, els bisbes havien disposat al respecte en sentit contrari
◊ síðan tók hann sinni hœgri hendi á brjóst henni, en vinstri undir herðar ok strauk allan hennar líkama niðr til knjá. Varð henni við hans átǫk gott ok þó mjǫk sárt ok því líkast sem kona fœðir barn með skemmstum sjúknaði. Ok eptir þat lá hún svá sem ørviti af meginleysi ok vissi eigi, hversu maðrinn hvarf eða braut fór. Um morguninn, sem hon vaknaði, var hon alheil ok svá mjó, at hon þurfti eigi meira um sik en alin ok spǫnn. Þat fylgdi ok hér með, at hon hafði kveisusull undir hendinni. Var hann þá gróinn með ǫllu ok hennar limir allir svá liðugir ok mjúkir sem hon hefði aldri þess kyndis mein haft, utan fœtr niðr frá knjám, þeir vóru mjǫk stirðir, þvíat á þá hafði hans blessaða handtak eigi komit. Þat fylgdi ok hér með, at þá er menn kómu at henni ok skynjuðu, at ǫll hennar klæði hittust þurr ok flekklaus sem heillar konu, sór hon þessa jartegn fyrir síra Þorsteini officiali heima at Hólum, ok þessa jartegn vita allir góðir menn sanna vera. Ok er þat eigi efanda, at þessi signaði byskup skínn háleitliga upphafiðr í himinríkis hǫll ok samsæti annarra heilagra byskupa, svá sem segir herra Arngrímr hér um...: tot seguit va posar la mà dreta en el pit d'ella i l'esquerra sota les espatlles i aleshores va passar les mans per tot el cos d'ella fins als genolls. Amb llurs fregues ella es va anar posant bona encara que [en fer-ho] va sentir molts de dolors que al que més s'assemblaven eren als d'una dona parturint un infant amb un part brevíssim. I després d'això va restar ajaguda com si hagués perdut el coneixement a causa d'un desmai i no sabia com havia descomparegut o se n'era anat aquell home. L'endemà de matí, quan es va despertar, estava totalment guarida i el seu ventre tornava a ésser tan pla que no li calia més que un fil d'una colzada i un forc per mesurar-li la cintura; a aquest fet també el va acompanyar un altre: ella havia tingut una vèrtola purulenta sota el braç que ara estava completament guarida, i tots els seus membres eren tan flexibles i àgils com si ella no hagués tingut mai cap mal d'aquella mena [ni de cap altra mena] tret que les cames, dels genolls per avall, eren molt rígides perquè no hi havia arribat el contacte de la seva mà beneïda. També es va esdevenir amb aquest cas que quan la gent l'anaren a veure i comprengueren que tots els seus vestits es trobaven eixuts i sense taques com els d'una dona sana, ella va donar fe d'aquest miracle amb jurament davant mossèn Þorsteinn a casa seva a Hólar, i tota la bona gent saben que aquest miracle és ver. I és indubtable que aquest beneït bisbe lluu, elevat gloriosament [a sant], en el palau celestial i en la comunió dels altres bisbes sants, com ho canta el senyor Arngrímr... (Vocabulari: #1. kveisusullr: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. Entenc que designava una vèrtola purulenta o supurativa#2. kyndi: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. Significa mena, casta#3. efandi: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest adjectiu verbal, ni amb aquesta forma ni sota la forma del seu doblet ifandi. Entenc que eigi efandi significava indubtable#4. upphafiðr: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest adjectiu verbal. Entenc que significava elevat, alçat. L'adverbi háleitliga significa habitualment excelsament, [pre]eminentment. L'interpreto com a gloriosament fent referència a la santedat de Sant Gudmund el bo#5. þurfa e-t um sik: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquesta locució. L'entenc com a indicadora de les mides de la cintura de la dona i que, per tant, significava tant com calia un fil d'una colzada i un forc per a mesurar la seva cintura)

sjúkra·beður <n. -beðs (o: -beðjar), -beðir. Gen. pl.: -beðja; dat.pl.: -beðjum>:
llit m de malalt
♦ liggja á sjúkrabeði: fer llit, estar prostrat -ada al llit
♦ sitja við sjúkrabeð e-s: seure a la vora del llit de malalt d'algú
♦ stíga af sjúkrabeði: aixecar-se (després d'haver hagut de jeure per malaltia)
♦ vaka við sjúkrabeð e-s: vetllar a la vora del llit de malalt d'algú

sjúkra·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>:
ambulància f (sjúkrabíll)

sjúkra·bíll <m. -bíls, -bílar>:
ambulància f

sjúkra·bætur <f.pl -bóta>:
subsidi m per malaltia
♦ með því að vera með sjúkratryggingu samkvæmt sjúkratryggingalögum átt þú rétt á sjúkrabótum: segons la Llei d'Assegurances d'Assistència Sanitària, tenint [subscrita] una assegurança de malaltia, tens dret a percebre un subsidi per malaltia
♦ sjúkrabætur í peningum: prestacions per malaltia en metàl·lic

sjúkra·börur <f.pl -bara>:
baiard m, llitera f, camilla f(cast., ekki ritm./no lit.)

sjúkra·dagpeningar <m.pl -peninga>:
subsidi m per baixa per malaltia, prestacions f.pl en metàl·lic per baixa per malaltia

sjúkra·deild <f. -deildar, -deildir>:
infermeria f, secció hospitalària

sjúkra·flug <n. -flugs, -flug>:
transport m de malalts i accidentats per via aèria

sjúkra·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
avió m ambulància

sjúkraflutninga·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>:
ambulància f
♦ flytja sjúklinga með sjúkraflutningabifreið, leigubifreið eða með einkabifreið: transportar malalts amb ambulància, taxi o automòbil particular

sjúkraflutninga·fólk <n. -fólks, no comptable>:
personal m d'ambulància 

sjúkraflutninga·maður <m. -manns, -menn>:
ambulancier m, ambulanciera f (conductor i personal d'ambulància)

sjúkra·flutningur <m. -flutnings, -flutningar; emprat hab. en pl.>:
transport m de malalts, transport hospitalari

sjúkra·fæði <n. -fæðis, no comptable>:
menjar m de malalt, dieta hospitalària

sjúkra·gögn <n.pl -gagna>:
1. (sáraumbúðirequip m de primers auxilis (equip per a auxilis mèdics d'urgència)
2. (skráðar upplýsingardades mèdiques  (informació hospitalària o mèdica de pacient, esp. en format electrònic)

sjúkra·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
1. <GEN[prestació f d']atenció mèdica, [prestació f d']assistència (o: atenció) sanitària
◊ með sjúkrahjálp er í samningi þessum, nema annað sé tekið fram, jafnframt átt við tannlæknishjálp og hjálp vegna meðgöngu og barnsburðar, og með sjúkradagpeningum er jafnframt átt við bætur greiddar í peningum vegna meðgöngu og barnsburðar: amb el terme ‘prestació d'assistència sanitària’ en aquest tractat s'entén igualment -llevat que no s'especifiqui el contrari- l'atenció sanitària dental i l'atenció sanitària prestada durant l'embaràs i el part, i, amb el concepte ‘subsidi diari per malaltia’ s'hi entenen igualment les prestacions pagades en metàl·lic per embaràs i part
2. (skyndihjálpurgències f.pl (auxili mèdic d'urgència)

sjúkra·hús <n. -húss, -hús>:
hospital m
♦ flytja e-n á sjúkrahús: portar algú [amb ambulància] a hospital
♦ innlögn á sjúkrahús: ingrés a hospital
♦ leggja e-n inn á sjúkrahús: ingressar algú a hospital
♦ vera á sjúkrahúsi [með e-ð]: estar ingressat -ada a l'hospital [amb una malaltia]
♦ vera langtímavistaður á sjúkrahúsi: ésser un pacient de llarga estada a un hospital
♦ → geðsjúkrahús “hospital psiquiàtric”
♦ → háskólasjúkrahús “hospital clínic”

sjúkrahús·dvöl <f. -dvalar, no comptable>:
estada hospitalària

sjúkrahús·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
hospitalització f, estada f a un hospital (temps que dura l'ingrés i sojorn a un hospital)

sjúkrahús·pláss <n. -pláss, -pláss>:
llit m d'hospital, llit hospitalari

sjúkrahús·vist <f. -vistar, no comptable>:
estada f a hospital, [període m d']hospitalització f, recuperació hospitalària

sjúkra·hæli <n. -hælis, -hæli>:
sanatori m
♦ sjúkrahæli fyrir berklaveika: sanatori per a tuberculosos

sjúkra·karfa <f. -körfu, -körfur. Gen. pl.: -karfa o: -karfna>:
llitera f, baiard m, civera f (esp. la d'helicòpter ambulància)

sjúkra·kassi <m. -kassa, -kassar>:
farmaciola f

sjúkra·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
1. <GENdespeses mèdiques
2. (vegna sjúkrahúsvistardespeses f.pl d'hospitalització (cost d'haver estat ingressat a hospital)

sjúkra·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
malaltia f (temps en què hom ha hagut de jeure per malaltia o ha d'haver estat ingressat a un hospital)
♦ eftir fjögurra mánaða sjúkralegu: després de passar quatre mesos malalt -a, després d'una malaltia de quatre mesos

sjúkra·leikfimi <f. -leikfimi, no comptable>:
gimnàstica terapèutica

sjúkra·lið <n. -liðs, -lið>:
<MEDequip m auxiliar sanitari, equip m de primers auxilis (equip format per auxiliars d'infermeria que surt a atendre casos d'urgència com ara accidents etc.)
◊ þegar sjúkraliðið kom á staðinn neitaði hann að þiggja aðstoð: quan l'equip de rescat va arribar a l'indret, ell es va negar a rebre ajut

sjúkraliða·félag <n. -félags, -félög>:
<MEDassociació d'auxiliars d'infermeria
Sjúkraliðafélag ÍslandsAssociació d'Auxiliars d'Infermeria d'Islàndia

sjúkra·liði <m. -liða, -liðar>:
<MEDauxiliar m & f d'infermeria

sjúkra·nudd <n. -nudds, no comptable>:
massatge [fisio]terapèutic

sjúkra·nuddari <m. -nuddara, -nuddarar, no comptable>:
massatgista m & f terapèutic -a (o: mèdic -a) 

sjúkra·próf <n. -prófs, -próf>:
<ESCOLexamen m [de recuperació] per a alumnes que no s'hagin pogut presentar a l'examen per estar malalts quan s'ha fet

sjúkra·rúm <n. -rúms, -rúm>:
llit m d'hospital

sjúkra·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. <MED GENhistòria clínica
2. (farnaðarsaga, ferilssagaanamnesi f  (estudi anamnèstic, part anamnèstica de la història clínica d'un pacient)

sjúkra·samlag <n. -samlags, -samlög>:
assegurança mèdica [pública], la seguretat social

sjúkrasamlags·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m de l'assegurança, metgessa f de l'assegurança

sjúkrasamlags·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
cartilla mèdica, targeta sanitària, targeta f de l'assegurança mèdica

sjúkra·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
mútua f (sjúkratryggingafélag; sjúkrasamlag)

sjúkra·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
historial clínic (o: mêdic), expedient clínic (o: mêdic)

sjúkra·skýli <n. -skýlis, -skýlis>:
dispensari mèdic

sjúkra·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:
historial clínic (o: mêdic), expedient clínic (o: mêdic)

sjúkra·sokkur <m. -sokks, -sokkar>:
mitja f de compressió

sjúkra·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f d'hospital
♦ sjúkrastofa skólans: la infermeria del col·legi

sjúkra·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
centre sanitari, institució f [d'assistència] sanitària (p.e., hospital)
♦ einkarekin sjúkrastofnun: institució privada [d'assistència] sanitària, centre sanitari privat

sjúkra·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
que està assegurat -ada contra malaltia, que té una assegurança de malaltia

sjúkra·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f d'assistència sanitària, assegurança mèdica
Sjúkratryggingar ÍslandsAssegurances d'Islàndia d'assistència sanitària

sjúkratrygginga·bætur <f.pl -bóta>:
subsidi m per malaltia

sjúkratrygginga·félag <n. -félags, -félög>:
companyia f d'assegurances mèdiques, companyia f d'assegurances d'assistència sanitària 

sjúkratrygginga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'assistència sanitària
♦ opinbera sjúkratryggingakerfið, hið opinbera sjúkratryggingakerfi: el sistema públic d'assistència sanitària

sjúkratrygginga·kort <n. -korts, -kort>:
targeta sanitària, cartilla sanitària
♦ evrópskt sjúkratryggingakort: targeta sanitària europea

sjúkratrygginga·lög <n.pl -laga>:
llei m d'assegurances d'assistència sanitària 

sjúkratrygginga·samningur <m. -samnings, -samningar>:
pòlissa f d'assegurança d'assistència sanitària, pòlissa f d'assegurança mèdica (o: de malaltia) 

sjúkra·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
ambulància f

sjúkra·vakt <f. -vaktar, -vaktir>:
servei m d'urgències
♦ slysa- og sjúkravakt Sjúkrahúss Reykjavíkur: el servei d'urgències de l'Hospital de Reykjavík

sjúkra·vitjun <f. -vitjunar, -vitjanir>:
visita f [a domicili de metge] a malalt
♦ fara (o: koma) í sjúkravitjun til e-s: anar a visitar un malalt al seu domicili, fer una visita a domicili a ca...

sjúkra·þjálfari <m. -þjálfara, -þjálfarar>:
fisioterapeuta m & f

sjúkra·þjálfi <m. -þjálfa, -þjálfar>:
fisioterapeuta m & f

sjúkra·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:
fisioteràpia f

sjúkra·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis sanitaris, assistència mèdica

sjúkra·þyrla <f. -þyrlu, -þyrlur. Gen. pl.: -þyrlna o: -þyrla>:
helicòpter sanitari, helicòpter m ambulància, helicòpter m d'emergències mèdiques

sjúkur, sjúk, sjúkt <adj.>: 
malalt -a (veikur)
◊ eftir þetta bar svo til, að Jósef var sagt: "Sjá, faðir þinn er sjúkur (ħɔˈlɛh, חֹלֶה)": després d'aquests fets s'esdevingué que van dir al Josep: «Mira, ton pare està malalt»
♦ liggja sjúkur: fer llit
♦ vera sjúkur: estar malalt
♦ vera sjúkur á líkama og sál: estar malalt de cos i ànima
♦ vera sjúkur í e-ð: <LOC FIGanar boig per una cosa, ésser gairebé addicte a una cosa
♦ → hug·sjúkur -sjúk, -sjúkt “melancònic, melangiós, [es]marrit”
♦ → jóð·sjúkur -sjúk, -sjúkt “partera”
♦ → ó·sjúkur -sjúk, -sjúkt “en bona salut, no malalt”
♦ → sjónvarps·sjúkur -sjúk, -sjúkt “malalt de tele, boig per la tele”
♦ → öfund·sjúkur -sjúk, -sjúkt “malalt de gelosia o enveja”

sjúskaður, sjúskuð, sjúskað <adj.>:
1. (fötesparracat -ada (vestit, roba: aldà i brut, gastat per l'ús i brut)
2. (fólkdesastrat -ada  (gent: descurat o malgarbat en el vestir & FIG = fet pols, fet un desastre)

sjúss <m. sjúss, sjússar>: 
xupito m (cast.), didalet m (Val.) (copeta d'aiguardent o licor)
♦ fá sér sjúss [af viskí]: fer un xupito [de whisky]

sjússa <sjússa ~ sjússum | sjússaði ~ sjússuðum | sjússað ║ [e-u]>:
fer un xupito [d'una cosa], fer un glop [d'una cosa]
♦ sjússa sig [vel]: carregar-se de xupitos

sjö <num. card.>: 
set (7)
♦ sjö ára stríðið: <HISTla guerra dels set anys
♦ sjö áttundu hlutar e-s (o: af e-u)set vuitenes parts de....
♦ sjö vikna fasta: <RELIGquaresma f
♦ sjö hundruð: set-cents -centes
♦ sjö sinnum: set vegades
♦ sjö sinnum sjö eru fjörutíu og níu: set per set [són] quaranta-nou
♦ sjö þúsund: set mil

sjöa <f. sjöu, sjöur. Gen. pl.: sjöa>:
set m (l'autobús, el metro, la carta etc. que porta el número 7)

sjöbletta maríuhæna <f. maríuhænu, maríuhænur. Gen. pl.: maríuhæna>:
marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), bovet pintat (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.(insecte Coccinella septempunctata)

Sjöborga·land <n. -lands, no comptable>:
<GEOTranssilvània f

sjö·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>:
septuplicar una cosa

sjö·faldast <-faldast ~ -földumst | -faldaðist ~ -földuðumst | -faldast>:
septuplicar-se

sjö·faldur, -föld, -falt <adj.>:
sèptuple -a

Sjöfjalla·land <n. -lands, no comptable>:
<GEOSiebengebirge m

Sjöfn <f. Sjafnar, no comptable>:
<MITOL & kvenmannsnafn/ginecònimSjöfn f, Siobna f (germànic comú ← *sέβnō~*sέfnō o *sέβanō~*sέfanō. *sέβanō procediria d'un protogermànic paroxíton o oxíton ← *sεβōnō~*sεβanō que, a llur torn, procedeixen d'un pregermànic paroxíton o oxíton *sequānā o *sequōnā, *sequanā o *sequonā amb evolució pregermànica o protogermànica de la labiovelar *qu a bilabial *p: → sepānā, sepōnā o -si assumim vocalisme breu de la vocal del sufix- *sepanā, *seponā. *sέfanō, al seu torn, procediria d'un pregermànic ← *sépanā o *sέponō, que al seu torn procediria d'un més antic *séquanā o *sέquonā. Un ètim amb un proparoxíton séquanā → *sépanā → *sέfanō -deixant clar, de tota manera, que el resultat final és, en definitiva, exactament el mateix si postulem un mot inicialment paroxíton o oxíton- implica postular inicialment una arrel norrena, germànica i pregermànica amb una forma originària en *sεf- ǁ *sequ-/*sep-, i per tant, un ètim diferent del que es ve postulant tradicionalment), deessa del panteó norrè. La forma de la deessa en norrè occidental antic només està atestada en nominatiu, la qual cosa no permet de saber-ne amb certesa la forma del genitiu; tampoc no podem saber amb certesa si n'hem de postular un origen en *sεβ- o bé en *sεf-. L'Snorri l'esmenta al capítol XXXV de la seva Gylfaginning entre les deesses anses. Segons l'Snorri, doncs, sembla haver estat una deessa que personificava l'Amor, però en Jan de Vries 479 la interpreta, per bé que amb cautela, com a la Promesa: Sjǫfn f. ‘göttin’ eig. ‘verlobte’? — vgl. sjafni, sefi 2 und Sif. — Oder zu safi und sefi 1?”. Tota la informació que tenim sobre aquesta deessa es redueix a la cita de la Gylfaginning. És veritat que el nom de la deessa també apareix a les anomenades nafnaþulur (en realitat, estrofa 434:2 dels Skáldskaparmál), a dues lausavísur de la Història d'en Gísli Súrsson i a l'estrofa 14 de la Plácítúsdrápa, d'autor també anònim. En aquestes tres vegades, el nom de la deessa apareix emprat per a designar-hi una dona a través de les kenningar saums Sjǫfn ‘la Sjǫfn del cosir’, silfrbands Sjǫfn ‘la Sjǫfn de la cinta d'argent [cenyint els cabells]’ i seims Sjǫfn ‘la Sjǫfn de l'or’. Llevat del passatge de la Gylfaginning, la resta de passatges no dóna cap mena d'informació sobre el caràcter d'aquesta deessa. Qualsevol informació, doncs, que hom llegeixi sobre ella i que no correspongui a la donada per l'Snorri s'ha de contemplar com a especulativa
◊ sjöunda Sjöfn. Hún gætir mjög til að snúa hugum manna til ásta, kvenna og karla. Af hennar nafni er elskhuginn kallaður sjafni: la setena [deessa ansa] és Siobna. Posa molt d'esment a orientar vers l'amor la pensa d'homes i dones; és pel seu nom que l'amor també s'anomena siafni
◊ ‘hvat hafim Sjǫfn (= vocatiu) at sitja ǁ seims’, mælti þat, ‘heima?’ ǁ elda njótr við ítra ǁ ulfvíns konu sína; ǁ eigum oss at lægja, ǁ einréttr þvíat goð beinir, ǁ (reyndr's sá's stríð má standask ǁ stór) búnaði órum: “Sjǫfn del fil d'or (= Sjǫfn de l'or = dona, mestressa de la casa = Teopista), què hi guanyarem romanent a casa?” El fruïdor dels focs del vi de llop (vi de llop = sang; els focs de sang = les espases; el fruïdor de les espases = el guerrer = el general Plàcit) va dir això a la seva esplèndida dona. “Ens hem d'humiliar (o: resignar) [davant la voluntat de Déu], car l'únic Déu vertader proveirà la nostra travessia (o: ens assistirà en el món durant el nostre viatge). El qui podrà endurar grans tràngols (stór stríð = stór freistni, stór mannraun) haurà provat [ésser constant i fidel]”
♦ Sjafnar yndi: les delícies de la Siobna, sovint designació metafòrica de l'estimada o, la jove núvia, o bé, simplement, designació dels goigs de l'amor
◊ og greppur gígju tekur, hann gylfa sat við borð, ǁ um ástir óð hann syngur frá ítri Noregs-storð, ǁ um Hagbarð sætt og Signý og Sjafnar yndi og harm; ǁ um hjörtun drengjum hitnar, þótt hringir stæltu barm: i l'escalda agafa la gígja -seia a la taula del rei- i canta un poema sobre unes amors de l'esplèndida terra de Noruega, i canta delitosament sobre en Hagbarður i la Signý i sobre els goigs i les penes d'Amor; i per més que les cotes els aceraven el pit, als guerrers escalfa aquella cançó els cors (l'original fa: Och skalden tog sin harpa —han satt vid kungens bord— ǁ och sjöng ett hjärtligt kväde om kärleken i Nord, ǁ om Hagbart och skön Signe, och vid hans djupa röst ǁ de hårda hjärtan smälte i stålbeklädda bröst)

Sjögrens·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
<MEDsíndroma f d'en Sjögren

sjö·leyti <n. -leytis, no comptable>:
període m de temps pels volts de les set
♦ um sjöleytið: pels volts de les set, devés les set (Mall., Men.)

Sjö·stirni <n. -stirnis, no comptable>:
<ASTRONPlèiades f.pl
♦ Sjöstirnið: les Plèiades

sjö·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
triental àrtica (planta Trientalis europaea syn. Trientalis arctica)

sjö·tíu <num. card.>: 
setanta (70)
♦ sjötíu manna þýðing [gamla testamentisins á grísku]: <HIST RELIGla traducció dels setanta, la Bíblia dels setanta, la Septuaginta, targum m ha-xivim (també escrit de manera aglutinada: sjötíumannaþýðingin)
♦ sjötíu og einn ~ ein ~ eitt: setanta-un setanta-una
♦ sjötíu og tveir ~ tvær ~ tvö: setanta-dos setanta-dues
♦ sjötíu og þrír ~ þrjár ~ þrjú: setanta-tres
♦ sjötíu og fjórir ~ fjórar ~ fjögur: setanta-quatre
♦ sjötíu og fimm ~ sex ~ sjö ~ átta ~ níu: setanta-cinc, setanta-sis, setanta-set, setanta-vuit, setanta-nou

sjötlast <sjötlast ~ sjötlumst | sjötlaðist ~ sjötluðumst | sjötlast>:
calmar-se (afer, conflicte, baralla, litigi etc.)
◊ nú gæta til góðgjarnir menn með þeim, at eigi yrði verra af, ok skiljast nú at sinni. Standa nú þessi mál kyrr um hríð, ok sefast heldr hugr þeira, er frá líðr, ok sjǫtlast nú með fortǫlum þeira manna, er vinir váru hvárratveggju, konungs ok Einars, ok góðan hlut vildu at eiga með þeim: aleshores uns homes benvolents tingueren cura d'interposar-se entre ells a fi que la cosa no anés a pitjor i tot seguit es varen separar per aquella vegada. Va passar una temporada sense que hi hagués més incidents derivats d'aquests afers i els ànims tant d'un com de l'altre es varen anar apaivagant força a mesura que el temps passava, i [finalment] l'afer es va apaivagar a instàncies d'aquells que eren amics de tots dos, del rei i de l'Einarr, i volien dur-se bé amb tots dos
◊ og er Þorsteinn varð þess var sendi hann Gretti inn í Tungu til Snorra goða því að þá var málfriður með þeim og lagði hann það til ráðs með Gretti að hann beiddi Snorra ásjá. En ef hann yrði eigi við bað hann Gretti fara vestur á Reykjahóla til Þorgils Arasonar "og mun hann við þér taka í vetur. Hafst við í Vestfjörðum þar til sem sjötlast þessi málaferli": i quen en Þorsteinn se n'assabentà, va enviar en Grettir a Tunga a cal godó Snorri perquè en aquell temps no hi havia cap mena de disputes entre ells dos; en fer-ho, en Þorsteinn va donar al Grettir el consell que demanés ajut [en aquell afer] a l'Snorri. I, si l'hi negava, va pregar al Grettir que es dirigís cap a ponent, a Reykjahólar, a cal Þorgils Arason “i ell t'acollirà durant l'hivern. Roman als fiords de ponent fins que aquest s'hagi assossegat [el fet que promou] aquest procés”

sjötti, sjötta, sjötta <adj. num. ord.>:
sisè -ena, que fa sis (Bal.
♦ í sjötta lagi: sisena (en una enumeració)
♦ sjötti áratugurinn: els anys cinquanta (en islandès s'empra l'ordinal posterior a la desena que hom vol designar)
♦ á sjötta áratugnum: als anys cinquanta
♦ sjötti hluti: una sisena part
♦ sjötti hver maður: cada sisè home, un de cada sis homes

sjöttungur <m. sjöttungs, sjöttungar>:
una sisena part (o: la sisena part)

sjötugasti, sjötugasta, sjötugasta <adj. num. ord.>:
setantè -ena, que fa setanta (Bal.
♦ sjötugasti og fyrstur/fyrsti ~ sjötugasta og fyrst/fyrsta ~ sjötugasta og fyrst/fyrsta: setanta-primer -a (o: sentata-unè -ena)
♦ sjötugasti og annar ~ sjötugasta og önnur ~ sjötugasta og annað: setanta-segon -a (o: sentata-dosè -ena)
♦ sjötugasti og þriðji ~ sjötugasta og þriðja ~ sjötugasta og þriðja: setanta-tercer -a (o: sentata-tresè -ena)
♦ sjötugasti og fjórði ~ sjötugasta og fjórða ~ sjötugasta og fjórða: setanta-quart -a (o: sentata-quatrè -ena)
♦ sjötugasti og sjötti ~ sjöundi ~ áttundi ~ níundi: setanta-cinquè, setanta-sisè, setanta-setè, setanta-vuitè, setanta-novè

sjötugs·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
1. (afmæli einstaklingssetantè natalici (setantè aniversari de persona)
2. (afmælisveislafesta f d'aniversari pels setanta anys  (celebració de l'aniversari o natalici d'una persona que fa setanta anys)
3. (vegna minnisverðs atburðarsetantè aniversari  (celebració dels setanta any d'un fet o esdeveniment)

sjötugs·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
1. (aldur í kringum sjötugtd'uns setanta anys [d'edat] (d'edat si fa no fa setantina)
2. (sextíu-sjötíu ára alduredat f entre els seixanta i els seixanta-nou anys  (edat de persona sexagenària, és a dir, de la que ja ha fet els seixanta anys i no arriba als setanta)
♦ vera á sjötugsaldri: ja haver fet els seixanta, ja passar dels seixanta, tenir més de seixanta anys

sjötugur, sjötug, sjötugt <adj.>:
1. (sjötíu ára gamallde setanta anys [d'edat] (septuagenari, setantí)
♦ sjötug kona: tenir setanta anys, ésser una septuagenària (o: setantina)
♦ sjötugur maður: tenir setanta anys, ésser un septuagenari (o: setantí)
♦ vera sjötugur: tenir setanta anys
♦ vera um sjötugt: tenir uns setanta anys, tenir devés setanta anys (Bal., estar en la setantena
2. (sjötíu faðma hár eða djúpurde setanta braces  (d'alçada o de profunditat)

sjöund <f. sjöundar, sjöundir>:
<MÚSsèptima f
♦ stór¹ ~ lítill² ~ stækkuð³ ~ minnkuð⁴ sjöund: una sèptima disminuïda⁴ ~ augmentada³ ~ menor² ~ major¹

Sjöundár·málið <n. -málsins, no comptable>:
<HIST[el cas de l']assassinat del mas de Sjöundá [á Rauðasandi], designació del cas d'assassinat d'en Jón Þórgrímsson i la Guðrún Egilsdóttir ocorregut el 8 de novembre del 1802 i les conseqüències que va tenir. Els assassins foren en Bjarni Bjarnason (casat amb la Guðrún Egilsdóttir) i la Steinunn Sveinsdóttir (casada amb en Jón Þorgrímsson). Els dos matrimonis vivien a prop; en Bjarni i la Steinunn es varen enamorar i acabaren matant els cònjuges. Tots dos foren condemnats a mort. En no trobar-se ningú a Islàndia que volgués fer de botxí, en Bjarni hagué d'ésser dut a Noruega on el botxí li tallà de primer la mà dreta i després el cap a Kristianssand el 4 d'octubre del 1805; el cos fou entrunyellat a una roda i la mà i el cap clavats a estaques. L'Steinunn va morir al presidi de Reykjavík el 31 d'agost del 1805 poc abans d'ésser duta a Noruega per a ésser-hi decapitada

sjöundi, sjöunda, sjöunda <adj. num. ord.>:
setè -ena, que fa set (Bal.
♦ sjöundi bekkur: <ESCOLsetè [curs], setena [classe]
♦ Karl sjöundi: Carles set (Carles VII)
♦ í sjöunda lagi: setena (en una enumeració)
♦ sjöunda dags aðventistar: adventistes del setè dia
♦ sjöundi áratugurinn: els anys seixanta (en islandès s'empra l'ordinal posterior a la desena que hom vol designar)
♦ á sjöunda áratugnum: als anys seixanta
♦ sjöundi hluti: una setena part
♦ sjöundi hver maður: cada setè home, un de cada set homes

sjö·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍMheptahidrat -a, heptahidratat -ada



Baruc S. Quadre d'autor desconegut, devés 1665.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 04/09/2008