Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

HU-HÖ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Að hyggjandi sinni
skyli-t maður hræsinn vera,
heldur gætinn að geði.
Þá er horskur og þögull
kemur heimisgarða til,
sjaldan verður víti vörum.
Því að óbrigðra vin
fær maður aldregi
en mannvit mikið.
 
   
‘Ningú no s'hauria pas de vantar de la seva intel·ligència, sinó tenir sempre la ment cauta [i anar alerta amb el que es diu]. Quan un que és llest i discret, arriba a les tanques d'un mas [de visita], poques vegades li esdevé infortuni si és prudent [parlant], car un home mai no tindrà amic més infal·lible que una gran intel·ligència.’
 
   
Hávamál 6
 
       

hug- <en compostos>:
del cor, de l'ànim, de l'esperit

huga <huga ~ hugum | hugaði ~ huguðum | hugaðað e-u>:
1. (athuga e-ð, gá að e-ufer un cop d'ull a una cosa, controlar una cosa (examinar una cosa a fi de comprovar que estigui bé o en ordre & tenir cura de)
◊ ég hef hugað að (חִשַּׁבְתִּי) vegum mínum og beint skrefum mínum að fyrirmælum þínum: he examinat els meus camins i dirigit les meves passes vers els teus preceptes
◊ ég gekk því upp dalinn um nóttina og hugaði að múrunum (וָאֱהִי שֹׂבֵר בַּחוֹמָה) á leiðinni. Þá fór ég aftur um Dalshliðið og hélt heim: Vaig anar caminant, de nit, vall amunt, examinant sempre la muralla pel camí, i vaig retornar per la porta de la Vall i vaig anar a casa
♦ huga um e-ð: tenir neguit per una cosa, neguitejar-se per una cosa
◊ Þórir otar sér fram milli manna og hratt mönnum frá sér og biður gefa sér rúm "því að mér mun mest um hugað": en Þórir es va obrir camí entre els altres homes empenyent-los fora del seu davant i demanant que li fessin lloc "perquè és a mi a qui més m'afecta i interessa això"
◊ Eyjólfur svarar: "Vel er það boðið en mér mun mest um hugað og er satt hið fornkveðna að sjálfs hönd er hollust": l'Eyjólfur li va respondre: “Bon oferiment és el que em fas, però aquesta és sobretot la meva cosa. És ben vera l'antiga dita que fa «La teva pròpia mà és el teu amic més lleial»” (és a dir, ningú no et defensarà mai millor que tu mateix)
2. (taka eftirestar atent -a una cosa, parar compte a una cosa (parar o posar atenció en una cosa & tenir present)

hugað¹:
nom. & ac. sg. forts de → hugaður, huguð, hugað “estrenu -ènua”

hugað²:
supí de → huga “fer un cop d'ull a, examinar”

hugað³:
supí de → hyggja “pensar”
◊ og nú út gengur þessi viðvörun til yðar, þér prestar: Ef þér hlýðið ekki og látið yður ekki um það hugað (תָשִׂימוּ עַל-לֵב) að gefa nafni mínu dýrðina - segir Drottinn allsherjar -, þá sendi ég yfir yður bölvunina og sný blessunum yðar í bölvun, já ég hefi þegar snúið þeim í bölvun, af því að þér látið yður ekki um það hugað (שָׂמִים עַל-לֵב)i ara, va per a vosaltres aquesta admonició, sacerdots! Si no escolteu pas, si no preneu més interés a donar glòria al meu nom, diu Jahvè-Cevaot, jo enviaré contra vosaltres la maledicció i convertiré en malediccions la vostra benedicció. Sí, les tornaré en maledicció, ja que no hi poseu interés

<LIT hugaðs·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
conversa f confidencial
◊ "Enn scaltu hilmi ǀ í hugazrœðo, ǁ framlyndr iǫfurr, ǀ fleira segia; ǁ gestr em ec Giúca, ǀ oc ec geng þaðan: ǁ hvat mun enn vera ǀ ævi minnar?": "Encara has de dir més coses al rei, príncep ple d'empenta, en conversa confidencial. Jo seré hoste d'en Gjúki i [després] me n'aniré d'allà. Què més em passarà a la vida?"

hugaður, huguð, hugað <adj.>:
animós -osa, coratjós -osa

hugall, hugul, hugalt <adj.>:
<variant arcaica de hugull, hugul, hugult ‘atent, amatent, sol·lícit; atent, curós’ o: athugull, athugul, athugult ‘atent, curós’
◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas
◊ Oddr var fésælli hverjum manni. Óspakr átti ok nǫkkut fé, ok var hann ok hugall at því, at missa einskis sauðar: N'Oddr era més acabalat, pel que fa a béns i bestiar, que qualsevol altre home. N'Óspakr també tenia una mica de bestiar i prenia molta cura de no perdre cap ovella
◊ þagalt oc hugalt | scyli þjóðans barn ǁ oc vígdiarft vera; ǁ glaðr oc reifr | scyli gumna hverr, ǁ unz sinn bíðr bana: el fill del rei cal que sigui callat i observador, i ardit en el combat. Tot home hauria d'estar alegre i content fins al moment que pateixi mort (vocabulari: #1. hugall: en Kuhn 1968³, pàg. 103, interpreta el mot en aquest passatge com a: hugall adj. besonnen (Háv. 15), és a dir, reflexiu, que obra amb reflexió, reprenent inalterada, així, la interpretació anterior d'en Sijmons i en Gering 1903, col. 469: hugall, adj. (norw. hugall) verständig, besonnen <...>; En Baetke 19874, pàg. 279, dóna: hugall adj. achtsam, aufmerksam, sorgfältig: h. at e-u auf etwas bedacht )

hugar- <en compostos>:
mental (de la ment, de l'esperit)

hugar·angist <f. -angistar, -angistir>:
angoixa f d'esperit
◊ ég ætla þá ekki heldur að hafa taum á tungu minni, ég ætla að tala í hugarangist (bə-tsar rūḥī, בְּצַר רוּחִיminni, ég ætla að kveina í sálarkvöl (bə-mar naφšī, בְּמַר נַפְשִׁיminni: però ara ja no vull posar fre a la meva llengua: parlaré amb el cor ple d'angoixa i em queixaré amb l'ànima plena d'amargor

hugar·angur <n. -angurs, no comptable>:
1. (hryggðpena f mortal (profunda aflicció o tristesa)
◊ en því at mikil var synd hennar, bœtti hún með miklu hugarangri: i per tal com el seu pecat era gros, feia penitència amb gran contristament
◊ ég varð sárhryggur (= λυπηθείς, λυπηθεῖσα, λυπηθέν: λυπηθεὶς), stundi, grét og tók að biðja í hugarangri mínu (= ἡ ὀδύνη: μετ᾽ ὀδύνης): jo em vaig posar molt trist, i vaig plorar gemegant; i en la meva aflicció vaig començar a pregar
2. (angist, áhyggjurangoixa f (o: angúnia fmortal (neguit, forta opressió de l'esperit)
◊ fóru nú í hönd dagar og nætur með miklu hugarangri: llavors van començar uns dies i unes nits plens d'una gran angoixa

hugar·ást <f. -ástar, -ástir>:
amor profund, amor m,f de tot cor, amor m,f [íntim]
◊ borg ein er á Bretlandi, er Dool heitir. Þessari borg réð um þá daga svá ríkr herra ok hraustr riddari, svá góðr ok gæfufullr, svá frægr ok vinsæll ok at ǫllum drengskap svá lofsæll, at aldregi fyrir honum né eptir hans daga bjó þar hans jafningi. Þessi hinn kurteisi maðr frá ór nunnusetri, at sú hin fríða ok hin hœverska mær var skrýdd ok prýdd hinni lofsælustu kvensku, ok af hennar fǫgru frægð þá sneri hann allri hugarást til hennar: A Bretanya hi ha una ciutat anomenada Dol[-de-Bretagne]. En aquells dies governava aquesta ciutat un senyor tan poderós i cavaller tan estrenu, tan bo i fortunat, tan famós i estimat de tothom, i tan digne de glòria per tota la seva cavallerositat que mai abans d'ell ni després dels seus dies hi va viure allà el seu igual. Aquest home cortesanès va sentir a parlar del convent de monges que aquella donzella bella i cortesanesa, estava ornada i adornada amb les virtuts femenines més dignes d'elogi, i, a causa del seu bell renom, aquell cavaller va girar envers ella tot el seu afecte i amor
◊ hann aflét orðum, ǁ en í ásýnd var ǁ mildi mælandi ǁ at munni hljóðum, ǁ himnesk hugarást við helseka menn, ǁ ekkert sást ljóma ǁ í öllum himni, ǁ utan hlýðni hans, ǁ henni fegurr (Paradísarmissir. Llibre III, versos 266-269): va cessar de parlar, però en el seu aspecte, amb boca silenciosa hi estava parlant als homes condemnats a morir una dolcesa i una amor celestial profunda, i en tot el cel no s'hi veia res esplendir més bella que ella, llevat de la seva obediència
◊ friðar árnandi ǁ fyrirbænum, ǁ sem manna mildr ǁ meðalgangari, ǁ blíða ræðu ǁ lét hann blandaða ǁ harðla heitri ǁ meðr hugarást (Paradísarmissir. Llibre X, versos 226-228): intercedint pau amb pregàries, com a benigne mediador dels homes, feia el seu dolç discurs barrejat amb molt ardent amor sincera
◊ berg því af björk ǁ svo beggja sami ǁ í heillum hluti, ǁ sem í hugar ást, ǁ söm ok ein gæði, ǁ [p. 279] okkr sameini; ǁ þvíat, nema þú ǁ þar af neytir, ǁ mundi misjafnrar ǁ máski dyggðar ǁ hæð ok hamingju ǁ okkar hag sundra (Paradísarmissir. Llibre IX, pp. 278-279. Versos 881-284): tasta, per això, el bedoll, a fi que un mateix destí -un mateix i únic bé- ens uneixi tant en la fortuna com en un amor profund, car, si tu no en consumeixes, l'altura de benaurança i de la virtut desiguals per ventura separaria la nostra condició

hugar·ástand <n. -ástands, no comptable>:
estat m d'ànim, disposició f d'esperit, humor m,f

hugar·bót <f. -bótar, no comptable>:
consol m
◊ Þorbjörn svarar: "Þó er mér það mikil hugarbót, að þú takir við málinu. Verður að því, sem má": en Þorbjörn li va respondre: “Tanmateix, m'és un gran consol que et facis càrrec de la meva causa. Anirà com hagi d'anar”

hugar·burður <m. -burðar, -burðir>:
fantasia f, quimera f (cabòria, il·lusió de la ment, bogeria)
◊ svo segir Drottinn Guð: Vei hinum heimsku spámönnum, sem fara eftir hugarburði (ʔăˈʃɛr   hɔləˈχīm   ʔaˈħar   rūˈħ-ām,   אֲשֶׁר הֹלְכִים אַחַר רוּחָם) sjálfra sín og því, er þeir hafa ekki séð: així parla el Senyor Jahvè: Ai dels profetes nicis que segueixen llurs pròpies quimeres i el que no han vist!

< hugar·ekki <m. -ekka, no comptable>:
congoixa f, aflicció f d'esperit
◊ tak þér ekki herbergi nær gǫtu, þótt þik nátti, því at opt búa þar illar vættir, þær menn villa. Lát eigi tæla þik fagrar konur, þótt þú sjáir at veizlum, sváat þat standi þér fyrir svefni eða þú fáir af því hugarekka: no cerquis aixopluc per passar la nit a prop del camí, no ho facis ni perquè ja s’està fent fosc, perquè espesses vegades s’esdevé que és precisament allà on viuen les criatures dolentes que porten la perdició als homes. No et deixis encisar tant per les dones maques que et puguis trobar a una festa que en perdis la son o te'n sobrevingui aflicció d’esperit
◊ var þetta ráð miklu vitrligra, at leita sér hjálpar þangat, sem líkast þótti, heldr en velta af út í vesǫld. Vil ek þetta vel fyrir þér virða, þótt þú væntir þér hér nǫkkurrar hjálpar af oss. Vil ek þat skjótt gera augljóst fyrir þér, hvern beina þér fáið í váru ríki. Vér viljum lofa yðr mánaðar yfirfǫr um várt ríki, ef þér vilið með þǫkkum taka þessa dvǫl. Ok ef annarr konungr veitir yðr slíkar hjálpir, þá er mikil ván, at þú komir þessu fólki ósoltnu heim, sem með þér ferr, en far ekki með þann hégóma, at þér biðið kvenna, hvárki minnar dóttur né annarra, því at þat mun yðr at skjali einu verða, meðan þér eruð svá af yðr komnir af skorti ok hallæri. En þá er þessi tími er úti, mun yðr enn nǫkkut rautt fyrir brenna, er þér komið heim, ok beri þér fyrir þetta engan hugarekka svá búitaquesta decisió de cercar auxili allà on semblava més probable poder-ne obtenir ha estat molt més assenyada que no pas rebolcar-se en la misèria. Et prendré bé que tu hagis esperat rebre algun ajut aquí de nosaltres. Adés mateix et faré avinent l'ajut que tu i els teus rebreu en el nostre regne: volem permetre-vos durant un mes el pas pel nostre regne si voleu acceptar amb agraïment aquesta estada. I, si un altre rei us concedeix tals ajuts, hi ha moltes de possibilitats que puguis portar la gent que van amb tu de tornada a casa sense que la fam els hagi fet perir, però, no em vinguis amb la bajanada de demanar-nos la mà de les nostres dones, ni de ma filla ni de qualsevol altra dona, car una aital petició serà xerrar per xerrar mentre esteu fugint d'aquesta manera de la fretura i la carestia. Ara bé, quan aquest temps de carestia hagi acabat, les vostres perspectives [d'obtenir la mà de ma filla] seran força bones quan haureu tornat a casa i aquesta situació, mentrestant, ja no et causi cap aflicció (la traducció sueca de l'Olaus Verelius, d'Upsala, 1664, p. 107, fa: Och når detta är förbi, få I väl råd, når I kommer hem, och torven ej bekymrar eder om sådant, som denna gången)
◊ sem Affríkamenn sá, at þeir hǫfðu látit hǫfðingja sinn, þá fengu þeir mikla hugsótt ok mæltu: Madeqvin herra, segja þeir, í øngu landi var þér jafngóðr hǫfðingi; þessi er lítill sveinn er þér banaði, mikit afl var gefit svá litlum dverg, at hann klauf inn mesta mann herklæddan, ok ef aðrir eru jafnsterkir, þá mun Agulandus hart niðr koma, ok ǫll Affríka mun snúast í harm ok hugarekka: quan els africans veieren que havien perdut llur senyor, se n'emparà una gran angoixa i deien: “Senyor Madeqvin”, deien, “a cap país no hi ha hagut cap senyor tan bo com tu; el qui t'ha mort ha estat un petit vailet: gran força és la que ha estat donada a un nan tan petit que ha fes [pel mig] l'home més gran en la seva armadura, i, si els altres han d'ésser tan forts com ell, l'Agulandus patirà una dura caiguda i a tota Àfrica li'n vindrà dolor i aflicció” (vocabulari: #1. koma niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 335: koma hart niðr hart getroffen werden, Schweres erleiden; #2. hugarekki: Cf. Baetke 19874, pàg. 280: hugar-ekki m. Kummer, Betrübnis; en la traducció adopto aquesta interpretació d'en Baetke)

hugar·far <n. -fars, no comptable>:
1. (hugsunarhátturmentalitat f, mode m de pensar (forma de pensar, ideologia, punt de vista)
◊ hegðið yður eigi eftir öld þessari, heldur takið háttaskipti með endurnýjung hugarfarsins (ὁ νοῦς -οός,   ἀλλὰ μεταμορφοῦσθε τῇ ἀνακαινώσει τοῦ νοός), svo að þér fáið að reyna, hver sé vilji Guðs, hið góða, fagra og fullkomna: i no us captingueu segons aquest món, sinó transformeu-vos per un renovellament de l'esperit a fi que pogueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, bell i perfecte
◊ þar eð þeir hirtu ekki um að varðveita þekkinguna á Guði, ofurseldi Guð þá ósæmilegu hugarfari (ὁ νοῦς -οός,   παρέδωκεν αὐτοὺς ὁ θεὸς εἰς ἀδόκιμον νοῦν), svo að þeir gjörðu það sem ekki er tilhlýðilegt: com que no s'han preocupat de guardar el coneixement de Déu, Déu els ha lliurats a uns valors inconvenients per tal que facin el que no és decorós
◊ þetta er nú annað bréfið, sem ég skrifa yður, þér elskaðir, og í þeim báðum hef ég reynt að halda hinu hreina hugarfari (ἡ διάνοια -ίας,   ἐν αἷς διεγείρω ὑμῶν ἐν ὑπομνήσει τὴν εἰλικρινῆ διάνοιαν) vakandi hjá yður: estimats, aquesta és la segona carta que us escric, i a totes dues he intentat mantenir desperta en vosaltres una manera de pensar pura
2. (afstaða til e-s, viðhorfactitud f, postura f (o: positura f) (sentiments que hom té vers alguna cosa)
◊ heyr það, jörð. Ég færi þessari þjóð ógæfu. Það er ávöxtur þeirra eigin hugarfars (pəˈrī   maħʃəβōˈθ-ām,   פְּרִי מַחְשְׁבוֹתָם) því að þeir hafa ekki hlustað á orð mín, þeir hafa hafnað lögum mínum: escolta això, terra: Portaré infortuni a aquest poble. Serà el fruit de llurs seus pensaments, car no han parat esment a les meves paraules i han refusat la meva Llei
◊ Drottinn, Guð feðra vorra, Abrahams, Ísaks og Ísraels, varðveittu þetta hugarfar (ʃŏmərā-h־zˈzɔʔθ   lə-ʕōlām   lə-ˈʝēt͡sɛr   maħʃəˈβōθ   ləˈβaβ   ʕamˈmɛ-χā,   שֳׁמְרָה-זֹּאת לְעוֹלָם, לְיֵצֶר מַחְשְׁבוֹת לְבַב עַמֶּךָ) ævinlega í hjarta lýðs þíns. Beindu hjörtum þeirra til þín: Jahvè, Déu dels nostres pares, d'Abraham, Isaac i Israel, conserveu per sempre aquests sentiments al cor del vostre poble. Dirigiu llurs cors cap a vós
◊ eins og því Kristur leið líkamlega, svo skuluð þér og herklæðast sama hugarfari (ἡ ἔννοια -ίας,   καὶ ὑμεῖς τὴν αὐτὴν ἔννοιαν ὁπλίσασθε). Sá sem hefur liðið líkamlega, er skilinn við synd: per això, així com el Crist va sofrir en el seu cos, armeu-vos també vosaltres del mateix pensament: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat
◊ og það þó hann fyllti hús þeirra blessun. - Hugarfar (wa-ʕăˈt͡sāθ   rəʃāˈʕīm   ˌrāħăˈqāh   ˈmɛ-nnī,   וַעֲצַת רְשָׁעִים, רָחֲקָה מֶנִּי) óguðlegra sé fjarri mér!: i a despit d'això, Ell va omplir llur casa de benediccions. Que els pensaments dels impius siguin lluny de mi!
3. (innræti, hugarástandestat m d'ànim, disposició f d'esperit (estat d'esperit, disposició mental, humor)
4. (skapferli, lunderninatural m, idiosincràsia f, tarannà m (forma d'ésser, natura, caràcter, índole, temperament)
◊ látið upp hliðin, svo að réttlátur lýður megi inn ganga, sá er trúnaðinn varðveitir og hefir stöðugt hugarfar (ˈʝēt͡sɛr   sāˈmūχ   tit͡sˈt͡sɔr   ʃāˈlōm   ʃāˈlōm,   יֵצֶר סָמוּךְ, תִּצֹּר שָׁלוֹם שָׁלוֹם). Þú veitir ævarandi frið, því að þeir treysta á þig: obriu les portes per tal que la nació justa pugui entrar, la que guarda la fidelitat i posseeix un caràcter ferm. Vós els concediu una pau perpètua perquè ells confien en vós
◊ þegar Sál sneri við og yfirgaf Samúel breytti Guð hugarfari hans (wa-i̯ˌʝahăφāχ־ˈl-ō   ʔĕlɔˈhīm   lēβ   ʔaˈħēr,   וַיַּהֲפָךְ-לוֹ אֱלֹהִים, לֵב אַחֵר). Öll þessi tákn komu fram þennan dag: quan en Saül (Xaül) es va girar i abandonà en Samuel (Xemuel), Déu li canvià el cor. Tots aquests senyals es varen acomplir aquell mateix dia
◊ ó, að þeir hefðu slíkt hugarfar (mī־ʝitˈtēn   wə-hāˈʝāh   ləβāˈβ-ām   zɛh   lā-ˈhɛm,   מִי-יִתֵּן וְהָיָה לְבָבָם זֶה לָהֶם), að þeir óttuðust mig og varðveittu allar skipanir mínar alla daga, svo að þeim vegni vel og börnum þeirra um aldur og ævi: oh! Tant de bo que tinguessin un cor tal que em temessin i guardessin tothora els meus preceptes a fi que els anés bé a ells i a llurs fills per sempre més
5. (lífsreglurvalors m.pl, principis m (principis fonamentals respecte d'una cosa, ideologia fonamental)
◊ og hann mun ganga fyrir honum í anda og krafti Elía til að snúa hjörtum feðra til barna og óhlýðnum til hugarfars réttlátra (ἡ φρόνησις -ήσεως,   ἐν φρονήσει δικαίων) og búa Drottni altygjaðan (κατεσκευασμένος, κατεσκευασμένη, κατεσκευασμένον,   κατεσκευασμένον) lýð: i li anirà al davant amb l'esperit i el poder de l'Elies per convertir els cors dels pares envers els fills, i els díscols envers la virtut dels justos, i preparar al Senyor un poble ben preparat»
◊ verið með sama hugarfari (φρονεῖν,   τοῦτο φρονεῖτε ἐν ὑμῖν ὃ καὶ ἐν Χριστῷ Ἰησοῦ) sem Jesús Kristur var: tingueu [en vosaltres] els mateixos principis que tingué el Crist Jesús

hugarfars·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
1. <GENcanvi m de mentalitat
2. (viðmiðaskipti, grundvallarbreytingar á viðmiðunumcanvi m de paradigma (canvi o revolució ideològica en una ciència)
3. (skoðunarbreytingcanvi m d'actitud , canvi m d'opinió (canvi de forma de pensar d'algú respecte d'una cosa o d'algú, nova actitud)

hugar·flug <n. -flugs, no comptable>:
1. (íyndunarafl[vol m de la] fantasia f  (imaginació)
2. (hugmyndavinnabrain storming m (pluja d'idees, tempesta d'idees)

hugar·fóstur <n. -fósturs, -fóstur>:
fruit m de la ment, obra f intel·lectual (fet concebut per algú, concepció o creació degudes a la ment d'algú)

hugar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
animós -osa
◊ svá byrjar þessa frásǫgu, at Hreggviðr er konungr nefndr. Hann átti at ráða fyrir Hólmgarðaríki, er sumir menn kalla Garðaríki. Hann var mikill at vexti, sterkr at afli, manna vænstr ok vápndjarfastr, hugarfullr ok bardagamaðr mikill, vitr ok ráðugr, stórgjǫfull við vini sína, stríðr ok refsingasamr við óvini sína: aquest relat comença que hi havia un rei que nomia Hreggviðr. Regnava sobre el regne de Nòvgorod (Hólmgarðaríki) que alguns anomenen Garðaríki, el regne de les closes. Era un home de gran estatura, de gran força, el més bell dels homes i el més estrenu amb les armes, animós i gran batallador, savi i de bons consells, molt generós amb els seus amics i despietat en els càstigs amb els seus enemics
◊ Palamedes var grannligr maðr ok hárr, fríðr [sýnum] ok ǫflugr, hugarfullr ok dramblátr: en Palamedes era un home alt i esvelt, de bella figura i de força puixant, animós i altiu

<LIT hugar·fylgsni <n. -fylgsnis, -fylgsni>:
amagatall m del cor, kenning per a pit ,i, metonímicament -el continent pel contingut- cor, pensa
◊ mjǫk erum tregt ǁ tungu at hrœra ǁ eða loptvægi ǁ ljóðpundara; ǁ esa nú vænligt ǁ of Viðurs þýfi ǁ né hógdrœgt ǁ ór hugar fylgsni: molt difíficil em resultarà de moure ma llengua o [d'aixecar] el pes de la romana dels poemes: no són pas bones les perspectives per al botí d'en Viðurr. No em resultarà fàcil de treure'l de l'amagatall del meu cor
◊ „Segir þú aldri, ǁ seggr inn illspái, ǁ goðafrétt góða ǁ gumum fyrir; ǁ er þér annast æ ǁ illu at spá ǁ hölda hveim, ǁ úr hugarfylgsnum“: “Baró de mals auguris, mai no m'has pronunciat un bon oracle als homes. No hi ha res que t'abelleixi més que predir sempre malastrugances a cada home des de l'interior del teu pit (L'original fa:   μάντι κακῶν οὐ πώ ποτέ μοι τὸ κρήγυον εἶπας· ǁ αἰεί τοι τὰ κάκ' ἐστὶ φίλα φρεσὶ μαντεύεσθαι, ǁ [ἐσθλὸν δ' οὔτέ τί πω εἶπας ἔπος οὔτ' ἐτέλεσσας])
◊ „Ok laun-látum ǁ leiðum beita; ǁ né þú nokkru, ǁ niflungr, sinni ǁ mínum mun ǁ at miðla þorðir, ǁ hvat þér hugkvæmdist ǁ í hugar fylgsnum“: “i emprar vies secretes; i tu, rei [dels déus] mai, ni una sola vegada, no has gosat de fer segons el meu desig i compartir amb mi allò que t'hagi vingut en el teu pit (= al cor)(L'original fa:   [τίς δ' αὖ τοι δολομῆτα θεῶν συμφράσσατο βουλάς; ǁ ] αἰεί τοι φίλον ἐστὶν ἐμεῦ ἀπὸ νόσφιν ἐόντα ǁ κρυπτάδια φρονέοντα δικαζέμεν· οὐδέ τί πώ μοι ǁ πρόφρων τέτληκας εἰπεῖν ἔπος ὅττι νοήσῃς)
◊ svá mælti Svipuðr, ǁ sveif á brautu, ǁ lét eptir svá ǁ lofðung mæran; ǁ hvörfluðu hlutir ǁ of hugar fylgsni, ǁ þeir er sízt of fengu ǁ fram at ganga: així li parlà Svipuðr (= ὄνειρος) -el cavall alat Onir-, i se n'anà lliscant per l'aire d'allà, deixant enrere el rei tan famós. [A aquest] les coses li ballaven en el seu cor que no havien pas d'acomplir-se (L'original fa:   ὣς ἄρα φωνήσας ἀπεβήσετο, τὸν δὲ λίπ' αὐτοῦ ǁ τὰ φρονέοντ' ἀνὰ θυμὸν ἅ ῥ' οὐ τελέεσθαι ἔμελλον·) (l'única explicació que trobo a l'ús del nom propi Svipuður, és que el traductor de la Ilíada entenia els oniri com una guarda de cavalls. D'aquí la meva explicació del mot com a cavall alat Onir, cavall alat del somni)
◊ stundi stórum ǁ stilli þjáðum ǁ mótt móðakarn ǁ it meginfræga; ǁ leizt honum þá ǁ ljúfast vera ǁ ok hollast ráð ǁ í hugar-fylgsni: el fatigat aglà dels sentiments (= el cor), el celebèrrim, va gemegar [de dolor] al gran rei sofrent. Finalment li va semblar en el seu pit que el determini millor i més favorable era de...(L'original fa:   μέγα δ' ἔστενε κυδάλιμον κῆρ. ǁ ἧδε δέ οἱ κατὰ θυμὸν ἀρίστη φαίνετο βουλὴ)

hugar·haldinn, -haldin, -haldið <adj.>:
que dóna importància a fer una cosa
◊ láta sér vera hugarhaldið um að  <+ inf.>deure's a <+ inf.>, donar molta d'importància a <+ inf.> 

hugar·heimur <m. -heims, -heimar>:
món m mental
◊ dveljast í sínum eigin hugarheimi: viure tancat -ada en el seu propi món

hugar·hægð <f. -hægðar, no comptable>:
conhort m

hugar·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:
turment anímic
◊ sjá, þjónar mínir munu fagna af hjartans gleði, en þér munuð kveina af hjartasorg og æpa af hugarkvöl: guaita! els meus servents cantaran de l'alegria que tindran al cor, però vosaltres gemegareu pel cor ple de pena [que tindreu] i cridareu a causa dels turments del vostre esperit

hugar·látlega <adv.>:
amablement, afablement
◊ og einn tíma er hann gekk til hofs síns stillti hann svo til að Austmaðurinn fór með honum. Ingimundur talar þá til hans hugarlátlega það er hann fann er honum var best að skapi. Hann vildi jafnan ræða um víking sína og herferðir. Ingimundur gekk inn í hofið fyrir og eigi finnur hann fyrr en Hrafn hleypur inn í hofið með sverðið: i una vegada que va anar al seu temple, s'ho va manegar de tal manera que el noruec hi anés amb ell. L'Ingimundur, mentre s'hi dirigien, li va parlar amicalment sobre allò que considerava que més li podia agradar: el noruec sempre volia parlar dels seus viatges com a viquing i de les seves expedicions de saqueig. L'Ingimundur va entrar dins el temple davant el noruec i no va fer cap retret al Hrafn fins que aquest no hagué entrat a dins el temple amb la seva espasa (vocabulari: #1. og eigi finnur hann fyrr en...: Considero que el verb finna aquí s'hi ha d'entendre en el sentit de finna sök við e-n (cf. Baetke 19874, pàg. 139: finna sǫk við e-n eine Klage vorbringen, erheben gegen jmd.) o bé amb el significat d'en Baetke 19874, pàg. 139: finna e-t e-m jmd. etw. vorwerfen, an jmd. etwas auszusetzen haben; cal tenir en compte que som davant una artimanya de l'Ingimundur que aquest està posant en pràctica amb la finalitat d'apoderar-se de l'espasa d'en Hrafn que ell i son fill, un cop la tinguin, anomenaran Ættartangi)

hugar·ljúfur, -ljúf, -ljúft <adj.>:
afable, amable
◊ mælti svá mæringr ǁ ok málmþings reynum ǁ hreyfði orðum helzt ǁ hugarljúfum; ǁ helltu kallarar ǁ á hendr þeim ǁ laugum ljóstærum ǁ lindar strauma: així els parlà l'ínclit governant, presentant la seva proposta als servers de l'assemblea dels acers (el server de l'assemblea dels acers = el server de la batalla= el guerrer) amb paraules extremadament amables. Els heralds els abocaren a les mans aigua cristal·lina dels dolls d'una font (L'original fa:   ὣς φάτο· τοῖσι δὲ πᾶσιν ἑαδότα μῦϑον ἔειπεν. ǁ αὐτίκα κήρυκες μὲν ὕδωρ ἐπὶ χεῖρας ἔχευαν)

hugar·lund <f. -lundar, no comptable>:
figuracions f.pl, idees f.pl
◊ “en þú eigi ǁ ǁ eignazt hefir ǁ hugarlund slíka ǁ í hyggju ranni. ǁ Heldr villt einn allt ǁ eta sjálfr, ǁ en manni miðla ǁ matarbita”: “però tu no tens (has entrat en possessió d')aitals idees al casal de la pensa (= al cor). Abans que no pas donar un sol mós de menjar a algú, més t'estimaràs de menjar-t'ho tot tu totsol (L'original fa:   ἀλλ' οὔ τοι τοιοῦτον ἐνὶ στήθεσσι νόημα· ǁ αὐτὸς γὰρ φαγέμεν πολὺ βούλεαι ἢ δόμεν ἄλλῳ)
◊ nú leið eigi langt áður Ketill sneri sínu skapi eftir sinni ódyggð og eiginlegri hugarlund. Hann tjáði þá fyrir konu sinni og dóttur að Hrafn væri óskapgæfur en nennti ekki að starfa og væri við þær of fjölræðinn: no va trigar gaire que en Ketill va canviar de parer en concordança amb la seva volubilitat i el seu propi encaboriament (peculiar idiosincràsia). Llavors, va declarar davant la seva dona i filla que en Hrafn era sull i no li agradava fer feina i que es prenia massa confiances amb elles
◊ eptir þat týnir hverr frændsemi við annan ok gørisk sifjaspjall, ok þyrma menn engum hleytum, þvíat hvervetna þess er eitt fólk er skipt í marga staði með hǫfðingja ástundan, enda verða þeir sundrþykkir, þá dirfisk þegar alþýðan eptir [p. 77] sínum girndum, ok brigða þá alhugat ǫllum siðum landsins; þvíat þá gørir sjálfr hverr sér sið eptir sinni hugarlund, ok hræðisk engi maðr refsing þegar hǫfðingjar sundrþykkjask ok smættask (Espill, cap. 36, pàg. 76-77): a continuació tothom destrueix amb tothom la seva parentela i es comet incest i no es respecten els llaços de parentiu, car, allà on sigui que un poble es divideix en molts de bàndols amb l'aplicació dels seus prínceps, els quals, a llur torn, es desavenen entre si, llavors el comú del poble (el poble comú) torna immediatament desvergonyit en els seus desigs i trenquen completament tots els costums [establerts] del país, car llavors cadascú es fa a si mateix els seus propis costums d'acord amb la seva idiosincràsia (?) i ningú no tem el càstig tan bon punt els prínceps del país es desavenen i empetiteixen (vocabulari: #1. smættask: forma atestada quatre vegades: tres vegades a l'Espill del Rei i una vegada a la Hervarar saga ok Heiðreks saga, per bé que a l'edició, tant en suport paper com en suport electrònic, hi és substituïda per la forma smækkast, que, en ultra, és l'única forma a la qual dóna entrada en Baetke: cf. Baetke 19874, pàg. 580: smækkask () kleiner werden, sich vermindern; l'islandès modern coneix tant smækkast com smættast)
♦ gera sér e-ð í hugarlund: <LOC FIGimaginar-se una cosa, figurar-se (o: afigurar-se) una cosa

hugar·orka <f. -orku, no comptable>:
força f de la ment

hugar·órar <m.pl -órar>:
fantasies f.pl

hugar·ótti <m. -ótta, no comptable>:
paüra f [anímica]
◊ Halldórr hét einn ríkr maðr í Noregi, hann var vinr Haralds konungs; dóttir hans hét Ingibjǫrg, vitr kona ok væn. Haraldr konungr þá opt veizlur með Halldóri, þá er hann sat í Þrándheimi, þótti konungi skemmtiligt at tala lǫngum við Ingibjǫrgu, þvíat hon var margfróð, ok sagði merkiliga frá mǫrgum hlutum. Þat var á einu hausti at Ingibjǫrg tók vanheilsu mikla, þrútnaði kviðrinn á henni, ok voru henni at meini hitar miklir ok þorstar. Hon vildi fátt fyrir alþýðu tala um vanheilsu sína, voru þará ýmsar getur, hugðu þat sumir menn, at mein hennar myndi vera af vǫldum konungs; en þar kom því máli at mein hennar gerðist með meira móti, enn þat mætti af manna vǫldum vera; voru þá konungi orð gjǫr, at hann legði til nǫkkur heilræði. Konungr kom til, ok leit á vanheilsu hennar, ok mælti til Halldórs: „Svá stenzt af um ferðir mínar, at ek má hér ekki dveljast lengi, ek verð fara at finna drottning, þvíat hon er sjúk, ok er þat med miklum ábyrgðum; en vanheilsa dóttur þinnar er mikil, ok þykki mér þat líkast, at hon hafi lagizt at vermslum nǫkkurum at drekka, ok mun hon sólgit hafa yrmling nǫkkurn lítinn, [p. 351] ok mun sá hafa þróazt í kviði hennar. Nú skiptir engu um hérvist mína, en ráð mun ek til kenna, at gera at þessu meini, þat er mér þykkir hóti líkast at dugi, ok er þat þó með mikilli hættu. Þér skuluð halda fyrir henni drykkinum, svá at hon nái eigi at drekka, þótt hon kalli til, hon mun þat illa þola, ok skulu þér ekki gefa at því gaum; þá skulu þér fœra hana þartil, sem vatn fellr af bjargi fram, ok stemmið af vatnsfallinu svá lítit, at eigi falli meira þar ofan, sem þér eruð, en drjúpi mjǫk ótt, en verið þó svá nær lœknum, at gerla heyri forsfallit; þar skal halda upp vaðmáli, sem þér eruð undir berginu, skal hon þar liggja á sem hógligast, ok búið svá um, at sem mest þyrsti þann sem með henni byggvir; látið hana þar undir, sem drjúpi smám ok smám í munn henni, en hon nái engum drykkinum. Vertu, Halldórr, nærstaddr með vápn nǫkkut hvasst, ok ef svá ferr, sem mik varir, at sá leiti vatnsins, sem með henni er, þá haltu vǫrð á, ef hann leitar út munninn, ok lát þó eigi sjá þik; varast þú þat mest, at þú ráðir eigi fyrr til hans, enn úti eru bœgslin ok hjartat, þvíat framhlutr ormsins býr yfir eitri, en þat skiptir engu, þótt hinn eptra hlut melti hon. Farið ekki at því, þótt hon mælist um hǫrmuliga, þvíat [p.352] þetta mætti henni meira, ef vel vildi takast; en giptan má ráða ok árnan hins heilaga Óláfs konungs, kallið á hann með Guði til hjálpar, ok hafið þessa alla meðferð, sem nú hefir ek til kennt.“ Fór konungr þá brott, en Halldórr gerði, sem konungr hafði fyrir sagt; var búit um hana undir berginu, ok draup vatnit í munn henni svá smám, at hana þyrsti at meirr. Hon mæltist um illa, ok lézt eigi þess vara, at faðir hennar mundi svá vilja kvelja hana: „en vera kann,“ segir hon, „at hér komi fram grimmleikr Haralds konungs.“ En þeir menn sem nærr voru, létu sem eigi heyrði, hvat er hon kveinaði. Faðir hennar stóð hjá með sax brugðit, ok þó leyniliga; því næst sá hann, hvar kom fram trjóna ekki þekkilig ór munni hennar, ok hvarf þegar inn aptr; ok litlu síðar kom ormrinn fram ǫðru sinni, ok skyggndist um, ok vildi gjarna vatnit, mátti þá nǫkkuru meirr sjá vǫxt hans enn hit fyrra sinn, en þó ekki svá at til hans væri ráðanda, hvarf hann enn inn aptr; hit þriðja sinn kom hann út svá, at Halldórr sá gerla bœgslin, kallaði hann þá einkanliga af ǫllum hug á Óláf konung með Guði; réð hann þá til, ok hjó sundr orminn fyrir framan munn hennar, féll þá út hǫfuðhlutrinn, en hinn renndi inn aptr ok niðr í kvið hennar. Hon varð við þetta svá máttlítil, at hon sýndist þeim mjǫk svá dauð, fóru þeir þá heim með hana [p. 353] sem hógligast, ok nœrðist svá sem frá leið; ok var hon þó lengi máttlítil, var þá á henni hugarótti ok kvíðr, svá at meinum sætti. Var þá sent eptir konungi, ok er hann kom til fundar við hana, vildi hon ekki við hann mæla; en er hann spurði, hví þat sætti, ok leitaði marga vega tals við hana, þá svaraði hon um síðir, sagði hann hafa sýnt sér mikinn grimmleik í sínum tillǫgum. Konungr svarar: „Eigi skal sú raun á verða, myndir þú hafa lengi fœddan með þér vándan gest, ef eigi væri þetta atgert, en nú má vera at þú verðir heil, ef Guð vill.“ Þá mælti konungur: „Nú skal heita fyrir henni, einkanliga á Maríu guðsmóður, at Ingibjǫrg skal syngja á Uppnummingardag hennar Beátí Immaculátí ok sjau sálma, ef hon verðr heil.“ Eptir þetta heit batnaði henni dag frá degi, svá at á skamri stundu varð hon alheil; þótti þá sem fyrr sá kvennkostr einnhverr bezt í Noregi:  Hi havia a Noruega un home poderós [i acabalat] que nomia Halldórr; era amic del rei Haraldr [Harðráði]. Sa filla nomia Ingibjǫrg, una dona llesta i bella. El rei Haraldr, quan es trobava a Þrándheimr, sovint era convidat a banquets a can Halldórr; el rei trobava entretingut de conversar llargament amb l'Ingibjǫrg car ella era [versada i] erudita en moltes de coses i deia coses remarcables de sobre moltes de coses. Una tardor es va esdevenir que l'Ingibjǫrg es va posar molt malalta. El seu ventre es va inflar i en el seu mal li veien grans febrades i set. No volia parlar gens de la seva malaltia davant la gent, de manera que corrien diverses especulacions sobre el que li passava. N'hi havia que pensaven que el seu mal el devia haver causat el rei, però la cosa va arribar un punt que [va restar clar] que el seu mal es feia d'una manera que anava més enllà del que podria explicar-se per causes humanes. Llavors es va enviar un missatge al rei demanant-li que hi donés algun bon consell. El rei [Haraldr] hi anà i es va mirar la seva malaltia i després va parlar amb son pare i li digué: “El meu viatge es presenta de tal manera que no puc quedar-me gaire temps: he de tornar immediatament a la vora de la reina, car està de part, i el part es presenta complicat (?). Ara bé, puc dir-te que la malaltia de ta filla és greu; tinc per mi que el més versemblant és que s'ajagués a alguna de les fonts que no es congelen per beure'n, i en fer-ho, degué empassar-se alguna petita serpeta (algun petit drac) la qual deu haver anat desenvolupant-se dins el seu ventre. La meva presència aquí no és pas necessària però et donaré un consell com tractar aquesta malaltia. El que em sembla que servirà amb la màxima probabilitat és el que ara et diré, encara que també és ver que va acompanyat d'un gran risc: Negueu-li qualsevol mena de beguda de manera que no tingui res que pugui beure per més que ho demani i fins a tal punt que la set se li faci molt mala d'aguantar, però vosaltres no en feu cas. [Quan estigui patint molta de set,] la portareu a un indret on l'aigua s'estimbi per un penyasegat. Atureu amb un dic el corrent d'aigua al capdamunt del penyasegat fins a tal punt que només caigui un degoteig d'aigua molt constant fins allà on sigueu vosaltres i ta filla, però feu, així i tot, de trobar-vos tan a prop del corrent d'aigua que caigui penyasegat avall que l'aigua caiguent per la cascada se senti ben clarament. Llavors agença una peça de vaðmál o burell allà on us trobeu al peu del penyasegat i fes que ta filla s'hi ajegui damunt de la manera més confortable possible, i disposeu-ho tot perquè la criatura que habita dins ella experimenti la set més forta possible. Col·loqueu ta filla al peu del penyasegat allá on l'aigua vagi degotant a poc a poc devora de la seva boca però procurant que ella no en begui mai ni un glop. Tu, Halldórr, mantén-t'hi a prop amb alguna arma esmolada i, si tot va com espero, i la [criatura] qui hi ha dins ta filla surt a cercar aigua, estigues en guàrdia per quan guaiti per la boca de ta filla procurant, emperò, que la criatura no et vegi pas. Posa sobretot molta de cura de no atacar-la abans que no li hagin sortit a fora les ales i la part del cor perquè la part anterior del cos d'una serp (d'un drac) és la que conté el verí, però no tindrà cap importància si ta filla [s'empassa i] digereix la part inferior del cos de la serp. No hi feu atenció si ta filla es queixa planyívolament perquè, si voleu que aquest procediment reïxi, la vostra determinació hauria d'ésser més forta que no pas [els laments d']ella, encara que seran la fortuna i la intercessió de sant Olau els qui [realment] decidiran l'èxit [d'aquest procediment]. Invoqueu-lo ell i Déu perquè us concedeixi el seu ajut i empreu en tot el tractament que us he indicat”. Després d'haver-li dit aquestes paraules, el rei va partir. En Halldórr va fer exactament com li ho havia prescrit el rei. Varen disposar sa filla al peu del penyasegat i l'aigua degotava al costat de la boca de la noia tan a poc a poc que feia que ella sentís encara més la set. Ella es queixava de mala manera dient que mai no hauria cregut que son pare la turmentaria d'aquella manera "i pot ésser”, deia, “que en el que fas es faci palesa la crueltat del rei Haraldr", però els homes que hi havia a prop d'ella feien com si no sentissin allò de què ella es lamentava. Son pare, mentrestant, es mantenia devora ella, per bé que amagat, amb un sax desembeinat a la mà. Tot seguit, en Halldórr va veure que un morro [de serp] que feia feredat guaitava fora de la boca de sa filla i tornava a enfonyar-se immediatament dedins. Una mica més tard, la serp va tornar a sortir per segona vegada i aquesta vegada va mirar al seu voltant volent aigua de grat (desitjosa d'anar fins a l'aigua); i en aquesta ocasió va deixar veure una mica més del seu cos que la primera vegada, però, tot i així, no va sortir-ne prou com perquè hom la pogués atacar. De nou va tornar a desaparèixer dins el cos de la noia. La tercera vegada, la serp, emperò, va sortir tant part defora el cos de la noia que en Halldórr va veure clarament la part de les ales del drac (la part de les espatlles de la bèstia) [fora del cos de sa filla], va tornar a invocar especialment fervorosament (de tot cor) sant Olau amb Déu, i aleshores va atacar la bèstia i va tallar la serp en dues arran de la boca de sa filla. La part del cap de la bèstia va caure fora del cos de la noia i la part inferior va lliscar ventre endins. En passar això, la noia va quedar tan sense forces que a tots els qui eren allà els va semblar talment com si fos morta. La varen portar a casa tan confortablement com pogueren on ella es va anar recuperant a partir de llavors per bé que va continuar estant molt dèbil durant molt de temps. Ella tenia una paüra anímica i un neguit tan grans que s'infligia danys. Aleshores varen enviar a cercar el rei i quan aquest la va veure, ella no va voler parlar-hi i com que el rei demanava com així no ho volia fer, intentant mantes vegades d'encetar una conversa amb ella, ella, finalment, li va respondre, dient-li que havia mostrat gran crueltat en els consells que havia donat [per guarir-la]. El rei li va contestar: “Tal cosa no es demostrarà / no és el cas. Si no s'hi hagués posat remei, hauries criat en el teu interior durant molt de temps un mal hoste, però ara, és possible que tu et posis bona si Déu ho vol”. El rei llavors va dir [a son pare d'ella]: "Ara prega per ella, i, de manera especial, a Maria Mare de Déu, i fes que l'Ingibjǫrg, si es posa bona, canti el dia de l'Ascensió de Maria el Beati immaculati i set psalms”. I després d'aquesta pregària, ella va anar millorant de dia en dia de manera que del cap de poc temps estigué totalment guarida. I llavors, com ja ho havia estat abans, fou considerada el millor partit per a un fadrí a tot Noruega (vocabulari: #1. bœgsl: Cf. Baetke 19874, pàg. 81: bœxl n. = bógr; i Baetke 19874, pàg. 60: bógr m. Bug, Schulter(stück) eines Tieres; resulta, doncs, obvi, que en Baetke entén que aquest mot és la designació dels quarters davanters o zona de les espatlles d'un animal. En islandès modern, emperò, el mot hi designa les ales d'un drac, i aquest fet em reforça en la idea que l'autor del passatge no distingia realment entre una serp i un drac; #2. mega meira: Cf. Baetke 19874, pàg. 412: mega betr, meira stärker, überlegen sein; mega ekki nichts ausrichten können, etwas aushalten können; entenc que el rei diu al pare de la noia que, si vol que el procediment reïxi, la seva determinació ha d'ésser major que no pas els crits de la noia, és a dir, si no s'aparta gens ni mica del que ell, el rei, li acaba de prescriure, per més que l'entendreixin les súpliques de la filla; #3. hví þat sætti: Cf. Baetke 19874, pàg. 634: hví sætir þat wie hängt das zusammen, wie kommt das, was bedeutet das)
  Al meu entendre, l'episodi de la vida del rei Haraldr Harðráði traduït a dalt intenta dissimular el cas d'una noia, l'Ingibjǫrg Halldórsdóttir, embarassada pel rei, la qual es va posar de part alhora que la dona del rei. Per aquesta raó, interpreto la parella hugarótti ok kvíðr com a atestació medieval de la depressió postpart.  
     

hugar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
càlcul m mental, càlcul m de cap

hugar·ró <f. -róar, no comptable>:
tranquil·litat f d'esperit

hugar·rósemi <f. -rósemi, no comptable>:
calma f mental, calma (o: serenor) f d'esperit, consciència serena

hugar·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
fruit m de la imaginació, fruit m de la ficció (allò creat per o degut a la imaginació, ficció, ment o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)
◊ nöfn, persónur, staðir og atburðir eru hugarsmíð höfundar: noms, personatges, llocs i esdeveniments són fruit de la imaginació de l'autor

hugar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
idea f principal, sentit m, forma f de pensar, direcció f del pensament
◊ hvort sem hans er fyrst ǁ hugarstefna, ǁ okkr felld at fá ǁ með fláræði ǁ frá helgri hlýðni ǁ við Herrans boð, ǁ eðr ætlar hann, ǁ öfundar vegna, ǁ at fyrifara ǁ okkar fögnuði ǁ af heillaríkri ǁ hjúskapar ást (Paradísarmissir. Llibre IX, p. 252. Versos 261-264): em pregunto si la seva primera intenció no és apartar-nos plegats, amb falsia, de la santa obediència del precepte del Senyor, o si pretén, per mor de l'enveja, destruir la nostra alegria d'una benaurada amor conjugal

hugar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
combat m interior, angoixa m espiritual, angoixa f de l'ànima (combat interior)
◊ innri barátta og hugarstríð: combat interior i angoixa de l'ànima

hugar·sturlun <f. -sturlunar, no comptable>:
desvari m, esgarriament m d'esperit
◊ Drottinn mun slá þig með vitfirring, blindni og hugarsturlan (ū-βə-θimˈhōn   lēˈβāβ,   וּבְתִמְהוֹן, לֵבָב)Jahvè et colpirà amb demència, ceguesa i desvari

hugar·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
energia f espiritual, força anímica

hugar·válað <n. -válaðs, no comptable>:
(hryggð & sálarkvölmelanconia f, depressió f (profunda aflicció o tristesa & sofriments morals que en deriven. El mot significa, literalment, “misèria de l'ànima”. La traducció per “malenconia” intenta de donar al mot islandès un equivalent català amb regust a antic. El mot islandès té, però, d'altres connotacions)
◊ kona sú kom á fund Hrafns, er mikið hugarválað hafði. Hún grét löngum og var svo brjóstþungt, að nær hélt henni til örvinglunar: una dona, que patia de gran malenconia, va anar a veure en Hrafn. Plorava molt i tenia una pena i un desànim tan grossos que gairebé estava a punt de desesperar-se
  Aquest exemple és tret de la Hrafns saga Sveinbjarnarsonar o Història d'en Hrafn Sveinbjarnarson, un metge islandès del segle XIII. És interessant de constatar que el metge guareix aquesta depressió operativament:

en Hrafn li va treure sang d'una vena del braç, de la vena que ell anomenava þjótandi i immediatament després d'això, ella va estar guarida (Rafn tók henni æðablóð í hendi, í æði þeirri, er hann kallaði þjótandi; en þegar eptir þat varð hon heil).

Si cap metge o psiquiatra té cap hipòtesi sobre la identificació d'aquesta vena, li agrairia que me la fés arribar.
 
     

hugar·veröld <f. -veraldar, no comptable>:
<FILmón m ideal, món m de les idees
◊ hugarveröld Platons: el món ideal d'en Plató

hugar·víl <n. -víls, no comptable>:
desesper m, desconsol m de l'ànima
◊ til að láta hinum hrelldu í Síon í té, - gefa þeim höfuðdjásn í stað ösku, fagnaðarolíu í stað hryggðar, skartklæði í stað hugarvíls (ˈtaħaθ   ˈrūaħ   kēˈhāh,   תַּחַת רוּחַ כֵּהָה). Þeir munu kallaðir verða réttlætis-eikur, plantan Drottins honum til vegsemdar: [m'ha enviat] a acordar ajut als afligits de Sió, a donar-los una diadema en lloc de cendra; l'oli del goig en lloc de dol, un vestit de lloança en lloc del desesper. Els diran roures de justícia, la plantació de Jahvè per a servir a la seva glòria

hugar·þel <n. -þels, no comptable>:
(innrætidisposició f de la ment, disposició m d'ànim (allò que hom pensa o sent a la part més recòndita de la seva ment o del seu esperit)
◊ manninum þykja allir sínir vegir hreinir, en Drottinn prófar hugarþelið (רוּחוֹת)tots els camins de l'home són purs als seus ulls, però és Jahvè qui pesa els esperits
◊ en þú, Drottinn, þekkir mig, sér mig, og þú hefir reynt hugarþel mitt (לִבִּי) til þín. Skil þá úr, eins og sauði til slátrunar, og helgaðu þá drápsdeginum: però tu, Jahvè, tu em coneixes i tu em veus, i has provat que el meu cor està tu. Separa-los com ovelles per a la matança i prepara-los per al dia de la matança
♦ í hugarþeli: en l'ànim

hugar·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
força f d'esperit, coratge m (hugrekki)
◊ “Nú em ek roskinn ǁ ok rekka annara ǁ orðræður heyri ǁ af afspurnum; (πυνθάνομαι) ǁ ok meir ok meir ǁ magnast tekr ǁ mér í hyggju stað ǁ hugar þróttr”: “Ara ja sóc adult i sento les discussions dels altres barons inquirint-les (?); i més i més em va creixent, a l'indret de la pensa (l'indret de la pensa = el pit) la força del cor (la força del cor = el coratge) (L'original fa:   νῦν δ' ὅτε δὴ μέγας εἰμί, καὶ ἄλλων μῦθον ἀκούων ǁ πυνθάνομαι, καὶ δή μοι ἀέξεται ἔνδοθι θυμός)

hugar·æsing <f. -æsingar, no comptable>:
agitació f espiritual (o: anímica), intensa agitació de l'ànim, commoció anímica

hugar·æsingur <m. -æsings, no comptable>:
agitació f espiritual (o: anímica), intensa agitació de l'ànim, commoció anímica, escomoviment m

hug·ástir <f.pl -ásta>:
amor m,f de tot cor
♦ unna e-m hugástum: <LOC FIGsentir un gran amor o una gran estimació per algú, estimar algú com la seva pròpia ànima
◊ Jónatan vann Davíð enn eið við ást þá, er hann bar til hans, því að hann unni honum hugástum (kī־ʔahăˈβaθ   naφˈʃ-ō   ʔăhēˈβ-ō,   כִּי-אַהֲבַת נַפְשׁוֹ, אֲהֵבוֹ)en Jonatàs (Iehonatan) va tornar a prestar un jurament al David sobre l'amor que li tenia, car l'estimava com la seva pròpia ànima
◊ Hákon konungur fór upp til Dofrafjalls. En er hann fór yfir fjallið reið hann um dag eftir rjúpu nokkurri er fló undan honum. Þá varð hann sjúkur og fékk banasótt og andaðist þar á fjallinu og var lík hans norður flutt og kom hálfum mánuði síðar til Kaupangs en hann hafði brott farið. Gekk þá allur bæjarlýður og flestur grátandi móti líki konungs því að allir menn unnu honum hugástum. Lík Hákonar konungs var niður sett í Kristskirkju: el rei Hákon es va disposar a fer el seu viatge, amb la intenció de dirigir-se [de primer] cap a Vík. Abans de partir, emperò, va celebrar una assemblea a la ciutat durant la qual es va adreçar al poble al qual va demanar la seva amistat oferint-li [a canvi] la seva plena amistat. En ultra els va dir que els plans del seu parent, el rei Magnús, eren opacs. El rei Hákon[, tot seguit,] va pujar a dalt del seu cavall i volgué començar el viatge. El poble sencer [congregat allà], emperò, li va assegurar la seva amistat, la seva total lleialtat i el seu ajut, posat que els hagués de menester, i tota la població el va acompanyar fins al peu dels espadats de Steinbjörg. El rei Hákon llavors es va dirigir cap al puig de Dofrafjall. I quan travessava la muntanya, un dia es va posar a empaitar una mussola que li anava fuging davant-davant. Aleshores va emmalaltir d'una malaltia mortal i va morir allà a la muntanya, i el seu cadàver fou portat al nord i quinze dies més tard va arribar a Kaupangur d'on havia partit. [Quan el seu cadàver va arribar-hi] tota la població de la vila va sortir a l'encontre del cadàver del rei, la majoria d'ells plorant, car tothom l'estimava de tot cor. El cadàver del rei Hákon fou enterrat dins l'església del Sant Crist
◊ Hróar Tungugoði fékk Þiðranda mikið fé. Honum þótti mikið er þeir skildu og öllum þótti mikil hans fráför. Réðst Þiðrandi til ferðar og fer suður yfir heiði, ræður sig í skip, fer utan um sumarið. Þeim byrjaði vel og skjótt. Þeir komu skipinu í Þrándheim í Niðarós. Þá réð Hákon hinn ríki fyrir Noregi. Hann hafði aðsetu að Hlöðum. Þá sýndist hverja menning Þiðrandi hafði hlotið því að öllum mönnum fundust orð um að eigi hefði þvílíkur maður komið í manna minnum sem Þiðrandi var. Hann fer á fund Hákonar jarls. Jarl tók við honum vel og setti hann í hásæti hjá sér og veitir honum af mikilli blíðu um veturinn. Hann virti öngvan sinna manna jafnan Þiðranda. Þeir töluðu löngum. Þiðrandi sýndi slíkt af sér að unni honum hver maður hugástum. En er vor kom þá beiddi Þiðrandi sér fararleyfis út til Íslands: en Hróar, el godó de Tunga, va lliurar al Þiðrandi una gran quantitat de diners. Estava visiblement afectat quan en Þiðrandi i ell es varen acomiadar i la seva partida va deixar tothom molt afectat. En Þiðrandi es va preparar per al viatge i va partir cap al sud a través de l'altiplà, va obtenir passatge a un vaixell i a l'estiu se n'hi va anar a Noruega. Varen tenir bon vent de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar amb el vaixell a Niðarós, a Þrándheimur. En aquell temps regnava sobre Noruega en Hákon el poderós. Tenia la seva residència fixada a Hlaðir. L'educació que en a Þiðrandi havia rebut es va fer aleshores palesa a tothom car tothom trobava paraules per dir que, fins allà on arribava la memòria humana, no havia arribat a Noruega un home com en Þiðrandi. Aquest es va dirigir a l'encontre del iarl Hákon. El iarl li va dispensar una bona acollida i el va fer seure al sitial al seu costat i durant l'hivern el va tractar amb gran sol·licitud. No honorava cap dels seus homes com ho feia amb en Þiðrandi. Mantenien llargues converses. En Þiðrandi mostrava una faceta tal de si mateix que tothom l'estimava de tot cor, però quan va arribar la primavera, va demanar comiat al iarl per tornar a Islàndia
◊ Sigurðr var því ástsælli, sem hann var ellri, af ǫllu fólki, svá at hvert barn unni honum hugástum: en Sigurðr, com més gran es feia, més estimat era de tothom, de manera que tothom l'estimava de tot cor
♦ unna e-u hugástum: <LOC FIGsentir un gran afecte per una cosa

hug·blauður, -blauð, -blautt <adj.>:
covard -ada

hug·bleyði <n. -bleyðis, no comptable>:
covardia f

hug·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:
d'humor jovial, amb un estat d'ànim serè i dolç
◊ englar Guðs fara með honum ok láta hann eigi mœðask né hungra. Ávallt er hann með inum sama hug, slíkt ok it sama hugblíðr ávallt ok aldregi óglaðr (Barthólómeuss saga postula I, pàg. 758): els àngels de Déu l'acompanyen i no deixen pas que es fatigui ni que passi gana. Sempre presenta el mateix estat d'ànim, de manera que sempre està jovial i mai contristat (vocabulari: #1. slíkt it sama: Cf. Baetke 19874, pàg. 576: slíkt (it) sama ebenso (wie), in gleicher Weise; ebenfalls, auch; )

hug·boð <n. -boðs, -boð>:
pressentiment m
◊ en þú, mannsson, snú nú augliti þínu gegn dætrum þjóðar þinnar, þeim er spá eftir eigin hugboði (ha-mˌmiθnabbəˈʔōθ   ˌmi-llibbə-ˈhɛn,   הַמִּתְנַבְּאוֹת, מִלִּבְּהֶן), og spá þú móti þeim og seg...: i tu, fill de l'home, gira la teva cara vers les filles del teu poble que profetitzen segon llur propi pressentiment, i profetitza contra elles dient...
◊ afglapar voru allir í eðli sínu sem þekktu ekki Guð og gátu ekki getið sér til um þann sem er af fegurð þess sem augun litu, né fengu hugboð (—,   οὔτε τοῖς ἔργοις προσέχοντες ἐπέγνωσαν τὸν τεχνίτην) um meistarann af verkum hans: eren, realment, nicis per natura tots els qui ignoraven Déu, i no podien obtenir coneixença del qui és a partir de la bellesa del que els ulls esguardaven, ni pressentien l'artífex per les seves obres
♦ hafa hugboð um e-ð: tenir un pressentiment sobre una cosa

hug·boðinn, -boðin, -boðið <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ hafa hugboðið að finna e-n: tenir la intenció de trobar algú, tenir en ment de trobar algú
◊ Skúta sagði það eigi vera hans færi: "Þú skalt fara á hans fund og mæla þessum orðum að þú þykist þurfandi að hann gerist forsjámaður ráðs þíns og seg að þitt vandræði er mikið er þú hefir beðið af vígaferlinu. Og get eg að þann veg beri til um fund ykkarn að Glúmur sé í þingreið. En hans skaplyndi er það að hann er maður þrautgóður ef menn þurfa hans og enn mætti svo verða ef þú gerir þitt mál líklegt, enda viti hann að þú ert hjálplaus, að hann mælir að þú farir til Þverár og bíðir hans þar til þess er hann kemur heim af þinginu. Þá skaltu svo svara að "meir er þrengt mínu máli með því að hugur býr lítill í brjósti, seg að þú hræðist mennina og vildir heldur koma á hans fund er þú hittir hann einn saman. Og með því að Glúmur er armvitigur og vel skapi farinn kann vera að þar leggi hann til nokkuð ráð. Og þess skaltu biðja að finna hann í Mjaðmárdal er gengur upp frá bænum að Þverá og sel hans standa. Lát það þar sýnast sem þú munt hugboðið hafa að finna hann að ákveðnum degi og stund. Og ef þetta gengur fram skaltu þess njóta frá mér og mun eg þá veita þér dugnað enda vinnur þú það eina til að þér samir vel: l'Skúta li va dir que tampoc no era la seva feina: “El que vull és que vagis a veure'l i que li diguis aquestes paraules: que necessites que vetlli pels teus afers i també li diràs que et trobes en una situació molt difícil que t'has atret per culpa de la sèrie d'assassinats. I intueixo que us trobareu quan en Glúmur serà de viatge cap al þing. És el tarannà d'en Glúmur que és una persona en la qual es pot confiar quan hom l'ha de menester, i ara també es podria esdevenir que estigués disposat ajudar-te si aconsegueixes fer-li creguedora la teva petició, però ell ha d'estar segur que tu, altrament, no disposes de ningú més que t'ajudi, de manera que et dirà que vagis al riu de Þverá i que l'hi esperis allà fins que ell torni del þing. Quan ell t'hagi dit això, tu respon-li que: ‘La meva situació és molt més destreta perquè tinc poc valor al pit’, digues-li també que tens por de la gent i que t'estimaries més d'anar-lo a veure allà on el puguis veure tots dos sols. I, com que en Glúmur és compassiu i de bona jeia, és molt possible que t'ofereixi la possibilitat de fer-ho. I [si això realment passa,] demana-li que el puguis veure a la vall de Mjaðmárdalur que puja des del seu mas a la vora del riu Þverá, allà on hi ha els seus sel o cabanes-lleteria de muntanya. Aparenta com si tinguessis en ment d'anar-l'hi a veure allà el dia i l'hora que convingueu. I si això reïx, en treuràs profit per mi i et donaré el meu ajut i només faràs la feina que t'escaigui bé de fer”

<LIT hug·borg <f. -borgar, -borgir>:
alcassaba f del cor, kenning per a pit ,i, metonímicament -el continent pel contingut- cor, pensa
◊ á leit Guðrún ǀ eino sinni; ǁ sá hon dǫglings scǫr ǀ dreyra runna, ǁ fránar siónir ǀ fylkis liðnar, ǁ hugborg iǫfurs ǀ hiǫrvi scorna: una única vegada el va mirar la Guðrún. Va veure els cabells del príncep xops de sang, els ulls espirejants del rei ara apagats, l'alcassaba del cor del cabdill ara tallada amb una espasa (vocabulari: #1. dreyrarunninn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 166: dreyra runninn blutüberströmt (Gðr. I 14); )

<LIT hug·brigður, -brigð, -brigt <adj.>:
vel·leïtós -osa, inconstant (brigðull; → brigðlyndur)
◊ mǫrg er góð mær, | ef gǫrva kannar, ǁ hugbrigð við hali; ǁ þá ek þat reynda, | er iþ ráðspaka ǁ teygða ec á flærðir flióð; ǁ háðungar hverrar | leitaði mér it horska man, ǁ ok hafða ek þess vætki vífs: [un hom descobrirà,] si ho examina amb cura i atenció, [que] hi ha manta bella fadrina vel·leïtosa amb els homes: aquesta és [almenys] la lliçó que jo vaig aprendre quan vaig [intentar] induir aquella sagaç dona a la deshonestedat (cf. Kuhn 1968³, pàg. 58: flærð f. falschheit, hier aber etwa: leichtfertigkeit). La llesta noia va saber burlar-se de mi cada vegada - d'aquesta dona res no en tinguí
◊ þó er hitt viðurkennt að karlar geti einnig verið hugbrigðir og dregið konur á tálar: tanmateix, s'hi reconeix que els homes també poden ésser vel·leïtosos i seduir les dones

hugbúnaðar·pakki <m. -pakka, -pakkar>:
<INFORMpaquet m de software

hug·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
<INFORMsoftware m, programari m
♦ samofinn hagbúnaður: software integrat
♦ samþættur hagbúnaður: software integrat

hug·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:
amb un estat d'ànim ombrívol, contristat -ada

hug·deigur, -deig, -deigt <adj.>:
1. (blauður, ragurcovard -a, mancat -ada de coratge (sense coratge)
◊ enn fremur skulu tilsjónarmennirnir mæla til lýðsins og segja: "Hver sá maður, sem hræddur er og hugdeigur (ha-i̯ʝāˈrēʔ   wə-ˈraχ, הַיָּרֵא וְרַךְ), skal fara og snúa heim aftur, svo að bræðrum hans fallist ekki hugur eins og honum": els vigilants o xoterim continuaran dient al poble: «Qualsevol home que tingui por i sigui mancat de coratge, que se'n vagi i torni a casa seva, perquè als seus germans no els defalleixi també el coratge com a ell»
◊ ráðgast eigi við konu um elju (ἡ ἀντίζηλος -ήλου, περὶ τῆς ἀντιζήλου αὐτῆς) hennar né við hugdeigan (δειλός -ή -όν, μετὰ δειλοῦ) um hernað eða sölumann um kaup, kaupanda um sölu og eigi nirfil um þakkarskuld eða harðbrjósta um góðvild né letingja um nokkurt verk eða íhlaupamann (μίσθιος -ία μίσθιον + ἐφέτιος -ία -έτιον, μετὰ μισθίου ἐφετίου) um verkalok, latan þjón (ὁ οἰκέτης -έτου, οἰκέτῃ ἀργῷ) um mikil verk, reiddu þig ekki á ráð þeirra: no consultis pas una dona sobre la seva rival, ni un covard sobre la guerra, un venedor sobre una compra, un comprador sobre una venda, un envejós sobre l'agraïment, un home de cor dur sobre la benevolència, ni un peresós sobre qualsevol treball, un contractat per a un treball ocasional sobre l'acabament de la feina, un servent peresós sobre una gran obra: no et refiïs pas de llur consell
♦ gera e-n hugdeigan: desmoralitzar (o: acoquinar) algú, fer perdre el coratge a algú
◊ en bræður mínir, sem með mér höfðu farið, gerðu fólkið hugdeigt (wə-ʔaˈħa-i̯   ...   himˈsīu̯   ʔɛθ־ˈlēβ   hā-ˈʕām, וְאַחַי ... הִמְסִיו אֶת-לֵב הָעָם). En sjálfur fylgdi ég Drottni, Guði mínum, heils hugar: i els meus germans, que havien vingut amb mi, van desmoralitzar el poble. Pel que fa a mi, vaig seguir amb cor sincer Jahvè, el meu Déu
◊ já, Guð hefir gjört mig hugdeigan (wəˈʔēl   hēˈraχ   libˈb-ī, וְאֵל, הֵרַךְ לִבִּי), og hinn Almáttki skotið mér skelk í bringu: sí, Déu m'ha fet perdre el coratge i Xaddai m'ha infós l'espant al cor
2. (huglítillcoquí -ina, tímid -a (mancat de fortalesa d'esperit, que té poc coratge, que és poc animós o agosarat, pusil·lànime)
◊ og að honum söfnuðust lausingjar og hrakmenni, og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar   wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència

hug·detta <f. -dettu, -dettur. Gen. pl.: -detta>:
pensada f

hug·dirfð <f. -dirfðar, no comptable>:
valor m,f (o: valentia f), coratge m
◊ Persa hryllti við hugdirfð (ἡ τόλμα -ης, τὴν τόλμαν αὐτῆς) hennar, áræði (τὸ θράσος -άσεος, τὸ θράσος αὐτῆς) hennar gerði Meda agndofa: els perses fremiren d'espant amb la seva audàcia, el seu coratge va esbalair els medes

hug·dirfska <f. -dirfsku, no comptable>:
valor m,f (o: valentia f), coratge m

hug·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
ardit -ida, coratjós -osa
◊ og hinn hugdjarfasti (wə-ʔamˈmīt͡s   libˈb-ō   ba-ggibbōˈrīm, וְאַמִּיץ לִבּוֹ, בַּגִּבּוֹרִים) meðal kappanna - nakinn skal hann á þeim degi í burt flýja, - segir Drottinn: i el més ardit d'entre els paladins aquell dia fugirà nuu. Ho diu Jahvè
◊ Makkabeus og menn hans sátu hugdjarfir (ἄσμενος, ἀσμένη, ἄσμενον, ἄσμενοι) um borgina í fjóra daga: en Macabeu i els seus homes van assetjar, ardits, la fortalesa durant quatre dies
◊ vakið, standið stöðug í trúnni, verið hugdjörf (ἀνδρίζεσθαι, ἀνδρίζεσθε, κραταιοῦσθε) og styrk: vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, siau coratjosos i forts (la traducció és fruit de la correcció política. El text de la traducció anterior fa, ben correctament: vakið, standið stöðugir í trúnni, verið karlmannlegir og styrkir)
♦ hugdjarfir riddarar: cavallers estrenus

hugða <f. hugðu, no comptable>:
interès m
♦ leggja hugðu til e-s: porter interès a qualcú

hugðar·efni <n. -efnis, -efni>:
objecte m d'[especial] interès
◊ ef þú varast að vanhelga hvíldardaginn, varast að gegna störfum þínum (ˈħēφɛsˤ ~ חֵפֶץ:   ħăφāˈt͡sɛi̯-χā,   חֲפָצֶיךָ) á helgum degi mínum, ef þú kallar hvíldardaginn fagnaðardag, dag helgaðan Drottni, gleðidag, og heiðrar hann með því að hafast ekkert að og sinnir ekki hugðarefnum þínum (ˈħēφɛsˤ ~ חֵפֶץ:   mi-mməˈt͡sō   ˌħɛφət͡sˈχā,   מִמְּצוֹא חֶפְצְךָ) eða masar, muntu gleðjast yfir Drottni. Þá mun ég láta þig ríða yfir hæðir landsins og njóta arfsins eftir föður þinn, Jakob: si et guardes de profanar el xabbat, si et guardes de fer els teus treballs el meu dia sant; si anomenes el xabbat un dia de delit, el dia consagrat a Jahvè, un dia de joia, i [si] l'honores evitant d'emprendre res i de tenir cura de l'objecte dels teus interessos, i de fer el xafarder, aleshores trobaràs alegria en Jahvè. Llavors jo et faré travessar les altures del país i gaudir de l'heretatge de ton pare, en Jacob

hugðar·mál <n. -máls, -mál>:
afer m que revesteix un gran interès o una gran importància per a algú
◊ þá mælti Hörður: "Mjög oft höfum við Geir orðið eigi á eitt sáttir því að okkur hefir jafnan eigi einn veg sýnst. Þykir mér þeir illan mann hafa til fengið þar sem Kjartan er slík hugðarmál að bera, jafnmikil nauðsyn sem við liggur hvorumtveggjum. Höfum vér og lítt við Kjartan vingast": llavors en Hörður li va dir: “En Geir i jo molt sovint hem estat en desacord perquè cadascun de nosaltres dos sempre ha tingut punts de vist diferents. Tinc per mi que, triant en Kjartan, han triat un mal home per a dur a terme una comesa com aquesta que tan important ens és, atesa la necessitat tan gran que tant els uns com els altres tenim [que surti bé]. [Teniu en compte que] en Kjartan i nosaltres no ens hem tingut [mai] gens d'amistat”
♦ honum er það hugðarmál: n'està molt d'això

hugði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → hyggja “pensar, creure”
◊ þá bar Daníel þessi af yfirhöfðingjunum og jörlunum, sökum þess að hann hafði frábæran anda, og hugði (ʕăˈʃīθ ~ עֲשִׁית:   ʕăˈʃīθ,   עֲשִׁית) konungur að setja hann yfir allt ríkið: llavors aquest Daniel es distingí tant part damunt els superintendents (sarc’haià) i els iarls (aħaixdarpenaià) pel fet que tenia un esperit excepcional, que el rei pensava de posar-lo al capdavant de tot el seu regne
◊ létu Ísraelsmenn sér það vel líka, og þeir lofuðu Guð og hugðu (ʔāˈmar ~ אָמַר:   wə-ˈlɔʔ   ʔāməˈrū   la-ʕăˈlōθ   ʕălēi̯-ˈhɛm   la-sˤsˤāˈβāʔ,   וְלֹא אָמְרוּ, לַעֲלוֹת עֲלֵיהֶם לַצָּבָא) ekki framar á að fara herför á móti þeim til þess að eyða land það, er Rúbens synir og Gaðs synir bjuggu í: als israelites això els va semblar bé i van lloar-ne Déu, i ja no varen pensar més d'anar-los a atacar per tal de destruir el país que habitaven els fills d'en Rubèn (Reüvén) i els fills d'en Gad
◊ "Veðr mun þar vaxa, ǀ verða ótt snemma; ǁ hvítabiǫrn hugðir: ǀ þar mun hregg austan": "es congriarà un vendaval [que] aviat tornarà furient. Has pensat (= somniat) en un ós polar. [Això vol dir que] vindrà una tempesta de llevant"

hugðist:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → hyggjast “pensar, creure”
◊ Daníel bar svo af yfirhöfðingjunum og héraðshöfðingjunum vegna frábærrar andagiftar sinnar að Daríus hugðist (ʕăˈʃīθ ~ עֲשִׁית:   ʕăˈʃīθ,   עֲשִׁית) setja hann yfir allt ríkið: llavors en Daniel es distingí tant part damunt els superintendents (sarc’haià) i els sàtrapes (aħaixdarpenaià) a causa de la seva excepcional inspiració, que en Darius pensava de posar-lo al capdavant de tot el seu regne
◊ en þeir skelfdust og urðu hræddir og hugðust (δοκεῖν,   ἐδόκουν πνεῦμα θεωρεῖν) sjá anda: i s'esglaiaren i s'espaordiren i es pensaven que veien un esperit

hugð·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
interessant

hugður, hugð, hugt <adj.>:
resolt -a, determinat -ada [a fer una cosa]
◊ urðo-a iþ glíkir ǀ þeim Gunnari, ǁ né in heldr hugðir, ǀ sem var Hǫgni; ǁ hennar myndoð iþ ǀ hefna leita, ǁ ef iþ móð ættið ǀ minna brœðra ǁ eða harðan hug ǀ Húnkonunga": vosaltres dos no us assembleu pas al Gunnarr i els seus [germans] ni tampoc sou resolts com ho era en Hǫgni. Cercaríeu a venjar-la (= la vostra germana) si tinguéssiu el valor dels meus germans o l'ardit coratge dels reis dels huns (vocabulari: #1. né in heldr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 113: né in heldr und auch nicht (Háv. 61, HH. 12 u.ö.); #2. hugðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 103: hugiðr od. hugðr (as. gi-hugid) adj. gesonnen (Ghv. 3); )

hug·fallast <-fellst ~ -föllumst | -féllst ~ -féllstum | -fallist>:
Mot emprat en la locució:
♦ láta hugfallast: descoratjar-se, desmoralitzar-se, perdre l'ànim
♦ láta ekki hugfallast: no defallir, no descoratjar-se
◊ láttu ekki hugfallast!: no perdis el coratge!

hug·fanginn, -fangin, -fangið <adj.>:
captivat -ada (fascinat -ada, corprès -esa)
♦ verða hugfanginn af e-m ~ e-u: sentir-se captivat per algú ~ una cosa
◊ hann varð hugfanginn (ˈnɛφɛʃ   dāˈβaq   bə ~ נֶפֶשׁ דָּבַק בְּ:   wa-ttiδəbˈbaq   naφˈʃ-ō   bə-δīˈnāh   baθ־ʝaʕăˈqɔβ,   וַתִּדְבַּק נַפְשׁוֹ, בְּדִינָה בַּת-יַעֲקֹב) af Dínu, dóttur Jakobs, lagði ást á stúlkuna og reyndi að vinna hjarta hennar: va quedar corprès de la Dinà, la filla d'en Jacob (Iaacov); es va enamorar de la noia i intentava guanyar-se el seu cor
◊ ilskór hennar heilluðu auga hans, hann varð hugfanginn (αἰχμαλωτίζειν,   καὶ τὸ κάλλος αὐτῆς ᾐχμαλώτισεν ψυχὴν αὐτοῦ) af fegurð hennar. Sverðið sneið háls hans: les sandàlies d'ella varen encantar els ulls d'ell, va quedar captivat de la seva bellesa. L'espasa li tallà el coll
◊ Ég fékk ást á henni og leitaði hennar frá æsku. Ég kostaði kapps um að leiða hana heim sem brúði og varð hugfanginn (ἐραστὴς γίγνεσθαι,   καὶ ἐραστὴς ἐγενόμην τοῦ κάλλους αὐτῆς) af fegurð hennar: em vaig enamorar d'ella i li he anat al darrere des de la meva joventut. He maldat per portar-la a casa com a esposa i he quedat encisat de la seva bellesa

hug·fastur, -föst, -fast <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ gera e-m e-ð hugfast: recordar una cosa a algú
◊ þá sagði Drottinn við Móse: "Rita þú þetta í bók til minningar og gjör Jósúa það hugfast (ɕīm   bə-ʔāzəˈnēi̯ ~ שִׂים בְּאָזְנֵי:   wə-ˈɕīm   bə-ʔāzəˈnēi̯   ʝəhōˈʃuaʕ,   וְשִׂים, בְּאָזְנֵי יְהוֹשֻׁעַ), því að ég vil vissulega afmá nafn Amalekíta af jörðinni": Jahvè va dir llavors al Moïsès: «Escriu això en un llibre com a record i fes que en Josuè (Iehoixua) en conservi la memòria perquè certament vull esborrar el nom dels amalequites de sota el cel»
♦ hafa e-ð hugfast: no oblidar una cosa, recordar sempre una cosa, tenir sempre present una cosa
◊ hafið lögmál Móse, þjóns míns, hugfast (zāˈχar ~ זָכַר:   ziχˈrū   tōˈraθ   mɔˈʃɛh   ʕaβˈd-ī,   זִכְרוּ, תּוֹרַת מֹשֶׁה עַבְדִּי). Vegna alls Ísraels fékk ég honum það á Hóreb, með boðum þess og ákvæðum: recordeu-vos de la Llei d'en Moïsès, el meu servent. L'hi vaig donar a l'Horeb (Ħorev), per a tot Israel, amb els seus manaments i prescripcions!
◊ minnist (zāˈχar ~ זָכַר:   ˌziχrū־ˈzɔʔθ,   זִכְרוּ-זֹאת) þessa og hafið það hugfast (ʔīʃ ~ אִישׁ:   wə-hiθʔɔˈʃāʃū,   וְהִתְאֹשָׁשׁוּ), leggið yður það á hjarta, syndarar: recordeu-vos d'això i tingueu-ho sempre present; poseu-vos-ho, pecadors, al cor!
skyldu þeir hafa hugfast (λαμβάνειν πρὸ ὀφθαλμῶν,   πρὸ ὀφθαλμῶν λαβόντας τὴν ἀνόμως εἰς τὸν ἅγιον τόπον συντετελεσμένην ὑπ αὐτῶν ὕβριν) ofbeldið sem hinn heilagi staður hafði mátt þola af heiðingjunum og það hvílík svívirða og misþyrmingar höfðu gengið yfir borgina og valdið upplausn arfhelgra siða: no haurien d'oblidar la violència que el sant lloc havia pogut patir per part dels pagans i els ultratges i mals tractes que s'havien fet a la vila i causat la dissolució dels sagrats costums ancestrals
◊ hvatti hann því menn sína til að missa ekki móðinn frammi fyrir árás heiðingjanna heldur hafa hugfast (ἔχειν κατὰ νοῦν,   ἔχοντας δὲ κατὰ νοῦν τὰ προγεγονότα αὐτοῖς ἀπ’ οὐρανοῦ βοηθήματα) hvernig himinninn hjálpaði þeim áður og vera vongóða um að Hinn almáttugi mundi einnig nú veita þeim hjálp og sigur: ell exhortava els seus homes a no perdre el coratge davant l'atac dels pagans, ans a tenir ben present com el cel els havia ajudats abans i a tenir esperança, també ara, que el Totpoderós els procuraria ajut i la victòria
◊ sá sem hefnir sín hlýtur hefnd af Drottni og hann mun hafa allar syndir hans hugfastar (διατηρεῖν διατηρῶν,   καὶ τὰς ἁμαρτίας αὐτοῦ διατηρῶν διατηρήσει)el qui es venja, rebrà venjança del Senyor i conservarà bona memòria de tots els seus pecats
♦ e-ð er e-m hugfast: algú recorda bé una cosa
◊ þessi orð, sem ég legg fyrir þig í dag, skulu vera þér hugföst (hāˈʝā   ʕal־ləβāˈβɛ-χā ~ הָיָה עַל-לְבָבֶךָ:   wə-hāˈʝū   ha-ddəβāˈrīm   hā-ˈʔēllɛh ...   ʕal־ləβāˈβɛ-χā,   וְהָיוּ הַדְּבָרִים הָאֵלֶּה ... עַל-לְבָבֶךָ)aquestes paraules, que avui et dono, grava-les en el teu cor

hug·fátt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ honum verður hugfátt: perd el coratge, el coratge li defalleix

hug·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
agradable, que agrada o plau

hug·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest[sér] e-ð>:
gravar una cosa en la seva memòria, fer de recordar bé una cosa
◊ sonur minn, varðveittu orð mín og hugfestu (t͡sāˈφan ~ צָפַן:   ū-mit͡swɔˈθai̯   tit͡sˈpɔn   ʔitˈt-āχ,   וּמִצְו‍ֹתַי, תִּצְפֹּן אִתָּךְ) fyrirmæli mín: fill meu, guarda les meves paraules i grava en la teva memòria els meus preceptes
◊ betra er að ganga í sorgarhús en að ganga í veislusal því að það eru endalok sérhvers manns og sá sem lifir hugfestir (nāˈθan   ʔɛl   ˈlēβ ~ נתן אל לב:   wə-ha-ˈħai̯   ʝitˈtēn   ʕɛl־libˈb-ō,   וְהַחַי, יִתֵּן אֶל-לִבּוֹ) það: val més anar a una casa que està de dol que no anar a la sala d'un banquet, car [a la casa de dol] hi ha la fi de tot home i el qui viu ho fixa en la seva memòria
◊ en þetta vil ég hugfesta (ʃūβ   ʔɛl   ˈlēβ ~ שוב אל לב:   zɔʔθ   ʔāˈʃīβ   ʔɛl־libˈb-ī,   זֹאת אָשִׁיב אֶל-לִבִּי) og þess vegna vona ég: vull gravar en la meva memòria aquestes coses i per això encara tinc esperança
◊ þetta vil ég hugfesta, þess vegna vil ég vona: vull gravar això en la meva memòria, per això vull tenir esperança
◊ að endingu, systkin, allt sem er satt, allt sem er göfugt, rétt og hreint, allt sem er elskuvert og gott afspurnar, hvað sem er dygð og hvað sem er lofsvert, hugfestið það (λογίζεσθαι,   ταῦτα λογίζεσθε)en fi, germans, graveu al vostre cor tot allò que és veritat, tot allò que és noble, just i pur, tot allò que és estimable i de bona reputació, allò que és virtut i el que és encomiable
◊ og maðurinn sagði við mig: "Mannsson, lít á með augum þínum, hlýð á með eyrum þínum og hugfest þér (ɕūm   lēβ   lə ~ שום לב ל:   wə-ˈɕīm   libbə-ˈχā   lə-ˈχɔl &nbs; ʔăˈʃɛr,   ...וְשִׂים לִבְּךָ לְכֹל אֲשֶׁר) allt, er ég sýni þér, því að þú ert til þess hingað fluttur, að þér verði sýnt þetta. Kunngjör þú Ísraelslýð allt það, sem þú sér": i l'home em digué: “Tu, fill d'home, mira bé amb els teus ulls, escolta bé amb les teves orelles i grava't bé al teu cor tot allò que et mostraré, ja que és per mostrar-te aquestes coses que ets estat duit fins aquí. Anuncia al poble d'Israel tot allò que vegis”
◊ og hann sagði við mig: "Þú mannsson, hugfest þér (lāˈqaħ   bi-lēˈβāβ ~ לקח בלבב:   qaħ   bi-ləˌβāβə-ˈχā,   קַח בִּלְבָבְךָ) öll orð mín, þau er ég til þín tala, og lát þau þér í eyrum loða...: i em digué: “Tu, fill d'home, grava't en el teu cor totes les meves paraules que et diré, i enganxa-te-les a la memòria
◊ Ásmundur og þeir félagar fóru leið sína til þess er þeir komu suður til Þrándheims og á fund Ólafs konungs. Sagði Ásmundur þá konungi hvað til tíðinda hafði gerst í förum hans. Gerðist Karli hirðmaður konungs. Héldu þeir Ásmundur vel vináttu sína. En orðtök þau er þeir Ásmundur og Karli höfðu mælst við áður víg Ásbjarnar varð, þá fór það ekki leynt því að þeir sjálfir sögðu konungi frá því. En þar var sem mælt er að hver á vin með óvinum. Voru þeir þar sumir er slíkt hugfestu og þaðan af kom það til Þóris hunds: l'Ásmundur i els seus companys varen prosseguir llur camí fins que varen arribar, a migjorn, a Ţrándheimur on es trobaren amb el rei Olau. L'Ásmundur llavors va informar el rei de tot el que s'havia esdevingut durant els seus viatges. En Karli fou fet hirðmaður -home del seguici o guàdia personal- del rei. En Karli i l'Ásmundur restaren bons amics, però les paraules que l'Ásmundur i en Karli s'havien dit abans que passés la mort de l'Ásbjörn, no varen romandre en secret perquè ells mateixos les contaren al rei, i d'aquesta manera es va adverar el que diu la dita: Que tothom encara té un amic entre els seus enemics. I allà hi hagué alguns homes que gravaren aquestes paraules a llur memòria i d'aquesta gent llur contingut arribà fins al Þórir Gos
♦ hugfesta e-ð fyrir sér: gravar-se una cosa a la memòria, memoritzar una cosa
◊ hún roðnaði og svarar óbrátt og stillilega: "Ekki hefi eg hugfest svör fyrir mér um það því að eg ætla að eg muni eigi þurfa til að taka þeirra svara, en ef Ólafur er svo að sér ger um alla hluti sem þú segir frá honum þá mundi eg eigi kunna æskja minn mann á annan veg ef eigi er það að þér munuð heldur hóli gilt hafa í marga staði": ella es va posar vermella i li va respondre lentament i assossegadament: “No tinc pensada cap resposta sobre el que em pregunteu car crec que no he de menester de donar aitals respostes, però si l'Olau realment és un home tan cabal i capaç en tot com vós conteu d'ell, no sabria com podria desitjar un marit millor, en no ser que l'hàgiu lloat exageradament en mantes coses” (vocabulari: #1. æskja: Cf. Baetke 19874, pàg. 807: mynda ek eigi kunna œskja minn mann á annan veg ich könnte mir meinen (zukünftigen) Mann nicht anders wünschen; #2. gilda hóli: Cf. Baetke 19874, pàg. 196: gilda (í) hóli (zu sehr) rühmen, herausstreichen; )
þessar ræður hugfesti jarl fyrir sér og bar fyrir vini sína, leitaði ráðs við þá hverju hann skyldi játa, hvort hann skyldi að þessu sættast við Ólaf konung og gerast hans maður. "En hitt er mér ósýnna hver minn hluti verður að skilnaði vorum ef eg kveð nei við því að konungur hefir bert gert það tilkall er hann hefir til Orkneyja en við stórræði hans og það er vér erum hér komnir þá mun honum lítið fyrir að gera það af vorum kosti sem honum sýnist": el iarl va gravar-se aquests enraonaments al cor i després els repetí davant els seus amics alhora que els demanava consell com s'havia de decidir, si s'havia d'avenir al que li proposava el rei Olau i convertir-se en el seu home[-ligi]. [I els afegí:] “Ja que, l'altra possibilitat em resulta encara més incerta. Quin serà el meu destí, quan el rei Olau i jo ens acomiadem, si no m'hi avinc, car el rei m'ha exposat clarament les seves pretensions sobre les Òrcades, i, si tenim en compte els seus grans projectes i el fet que hàgim vingut fins aquí, per a ell serà una petitesa fer de nosaltres el que vulgui” (vocabulari: #1. kostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 340: hann gerir þat af kosti hans sem honum sýnisk er macht mit ihm, was er will; )

hug·festast <-festist ~ -festumst | -festist ~ -festumst | -fest>:
gravar-se una cosa a la memòria
♦ e-m hugfestist e-ð: algú es grava una cosa a la memòria
◊ Hrærekur konungur svarar: "Ekki skil eg af svo að mér hugfestist það er þér segið frá Kristi. Þykir mér það mart heldur ótrúlegt er þér segið. En þó hafa mörg dæmi orðið í forneskju": el rei Hrærekur li va replicar: “No entenc res del que dieu del Crist com perquè se'm pugui fixar a la memòria. Moltes de les coses que en conteu em semblen força poc creguedores. De tota manera, [és ver que] en l'antiguitat es varen esdevenir molts de fets inaudits”

hug·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
flux m de consciència, corrent m de consciència, monòleg m interior, stream-of-consciousness m

hug·fró <f. -fróar, no comptable>:
consolació f, consol m

hug·fróun <f. -fróunar, no comptable>:
consolació f, consol m
◊ til þess að þú berir smán þína og skammist þín fyrir allt það, sem þú hefir gjört og með því orðið þeim til hugfróunar (nāˈħam ~ נָחַם:   bə-naħăˈm-ēχ   ʔɔˈθā-n,   בְּנַחֲמֵךְ, אֹתָן)per tal que portis la teva ignomínia i et donis vergonya de tot el que has fet, essent per a elles un consol

hug·fullur, -full, -fullt <adj.>:
animós -osa, ple -ena de coratge
◊ lét mik af harmi ǁ hugfullr konungr, ǁ Atla systur ǁ undir eik búa. ǁ Var ek vetra tólf, ǁ ef þik vita lystir, ǁ þá er ek ungum gram ǁ eiða svarðak: l'animós rei, pel dolor [que sentia], em va fer viure, a mi, la germana de l'Atli, sota un roure. Tenia dotze anys, si t'abelleix de saber-ho, quan vaig jurar els juraments [esponsalicis] al jove príncep (vocabulari: #1. Atla systur: l'estrofa equivalent de la Helreið Brynhildar fa: lét hami vára ǀ hugfullr konungr ǁ átta systra ǀ undir eik borit; ǁ vas ’k vetra tólf, ǀ ef þik vita lystir, ǁ es ek ungom gram ǀ eiða seldakel coratjós príncep va fer portar (= amagar) els nostres hamir sota un roure, [els hamir] de les vuit germanes. Tenia dotze anys, si t'abelleix de saber-ho, quan vaig jurar els juraments al jove príncep; finalment, resta afegir que la versió electrònica ofereix la lliçó átta systurgermana de vuit, és a dir, que la Brynhildr es presenta a la Gýgr com a una de vuit germanes que són; #2. sverja e-m [trúnaðar]eiða: mentre que aquesta expressió es pot considerar normal, l'expressió selja e-m [trúnaðr]eiða resulta estranya i, realment, només apareix en aquest vers i a la segona estrofa del poema Brot af Sigurðarkviðu que fa: "Mér hefir Sigurðr ǀ selda eiða, ǁ eiða selda, ǁ alla logna; ǁ þá vélti hann mic, ǀ er hann vera scyldi ǁ allra eiða einn fulltrúi"en Sigurðr m'ha fet juraments, juraments fets, tots falsos. M'ha enganyat quan hauria d'haver estat el més fidel complidor de tots els juraments [que m'han fet]aquesta expressió podria ésser un anglo-saxonisme del norrè, car en anglès antic sellan áþ sí que hi està ben atestat; tot això em porta a considerar si l'autor de Helreið Brynhildar i del Brot af Sigurðarkviðu no són el mateix; #3. undir eik búa: cf. l'explicació que en dóna en Siegfried GutenbrunnerEddalieder aus der Schreibstube. Dins: Zeitschrift für deutsche Philologie 74 (1955), pp. 250-263, esp. p. 254 )
◊ "Ketill ég heiti, ǁ kominn úr Hrafnistu. ǁ Þar var ég upp of alinn; ǁ hugfullt hjarta ǁ veit ég hlífa mér. ǁ Þó vilda ég gisting geta": Em dic Ketill, sóc de Hrafnista, on m'hi vaig criar. Sé que un cor valent em protegeix, però voldria que vós em donéssiu cobro [per aquesta nit]
◊ Þá mælti Þórir járnskjǫldr, ǫndugismaðr konungs: "Þat er mitt ráð, herra, at þér stríðið eigi við Hrólf konung, því at þat mun yðr verða allt um megn. Er dóttir yðar fullsœmiliga gipt, þó at Ketill fái hennar; er hann hraustasti maðr ok hugfullr. Munu þér þá fá trausta hǫfuðbendu, þar Hrólfr konungr er, því at engan vitum vér frægra í Norðrlǫndum á allan hvatleik, vit ok hreysti, ok með vísu segi ek yðr satt, at týni þér virðing yðvarri, ef þér berizt við hann. Ok með því þér vilið eigi hlýða mínu ráði, þá skulu þér enga ván eiga minnar fylgdar, ok mun ek eigi bera minn skjǫld í móti Hrólfi konungi": aleshores en Þórir escut-de-ferro, primer home del rei, va dir: “El meu consell, senyor, és que no lluiteu pas amb el rei Hrólfr, per tal com fer-ho ultrapassa les vostres forces. La vostra filla serà maridada de manera completament honrosa per bé que la mulleri en Ketill, car en Ketill és un baró animós i estrenuíssim. [Si ho feu així,] tindreu un suport segur allà on sigui el rei Hrólfr, car no en coneixem cap de més famós als països norrens pel que fa a empenta, enteniment i coratgia, i ben certament us dic ver que perdreu la vostra honra si lluiteu contra ell. I mentre no vulgueu escoltar el meu consell, no compteu amb el meu ajut, car no aixecaré el meu escut contra el rei Hrólfr”
◊ glaumr var í hǫllo, ǀ halir ǫlreifir, ǁ oc til gota ecci ǀ gerðot heyra, ǁ áðr halr hugfullr ǀ í horn um þaut: xivarri hi havia a la hǫll, els barons estaven contents per la cervesa i no varen sentir res dels cavalls fins que un home animós va fer sonar el corn (va bufar el corn)

hugga <hugga ~ huggum | huggaði ~ hugguðum | huggaðe-n>:
consolar algú
◊ huggið (nāˈħam ~ נָחַם:   naħăˈmū,   נַחֲמוּ), huggið (nāˈħam ~ נָחַם:   naħăˈmū   ʕamˈm-ī,   נַחֲמוּ, עַמִּי) lýð minn, segir Guð yðar: consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu
♦ hugga sig [við e-ð]: consolar-se [amb una cosa]

huggaður, hugguð, huggað <adj.>:
consolat -ada
♦ sem ekki er huggaður: desconsolat

huggari <m. huggara, huggarar>:
consolador m, consoladora f
◊ því að huggarinn (mənaˈħēm,   מְנַחֵם) er langt í burtu frá mér, sá er hressti sál mína: car el meu consolador és molt lluny de mi, el qui reviscolaria la meva ànima
◊ ég hefi heyrt nóg af slíku, hvimleiðir huggarar (mənaħăˈmēi̯   ʕāˈmāl,   מְנַחֲמֵי עָמָל) eruð þér allir saman: n'he sentit moltes, de coses així; sou tots uns detestables consoladors!
◊ fús lagði ég leið til þeirra og sat þar efstur, sat þar sem konungur umkringdur af hersveit sinni, eins og huggari (nāˈħam ~ נָחַם:   ka-ʔăˈʃɛr   ʔăβēˈlīm   ʝənaˈħēm,   כַּאֲשֶׁר אֲבֵלִים יְנַחֵם) harmþrunginna: volenters recorria el camí cap a ca ells i allà hi seia el més alt, hi seia com un rei enrevoltat de la seva tropa, com un consolador dels aclaparats de dolor
  El terme grec ὁ παράκλητος -ήτου del Nou Testament es tradueix sempre a l'islandès amb hjálpariauxiliador”.  
     

huggast <huggast ~ huggumst | huggaðist ~ hugguðumst | huggast>:
1. ésser consolat -ada
2. ♦ láta huggast: #1. consolar-se
◊ konungur lét huggast og fékk sér aðra konu, svo að hann gleymdi hinni fyrri: el rei es va consolar i es va tornar a casar, de manera que va oblidar la seva primera dona
◊ en menn fóru með sveininn lifandi og hugguðust (παρακαλεῖν,   καὶ παρεκλήθησαν οὐ μετρίως) mikillega: i els homes tornaren amb el minyó, viu, i [d'això] es consolaren granment
♦ láta huggast út af e-u: consolar-se d'una cosa
#2. consolar-se, deixar-se consolar
◊ allir synir hans og dætur reyndu að hughreysta (nāˈħam ~ נָחַם:   lə-naħăˈm-ō,   לְנַחֲמוֹ) hann en hann lét ekki huggast (nāˈħam ~ נָחַם:   wa-ʝəmāˈʔēn   lə-hiθnaˈħēm,   וַיְמָאֵן לְהִתְנַחֵם) og sagði: „Ég mun harma son minn þar til ég stíg sjálfur niður til heljar.“ Og hann hélt áfram að syrgja Jósef: tots els seus fills i les seves filles intentaven de confortar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Faré dol pel meu fill fins que davalli jo mateix a la Xeol!» I va continuar plorant la mort d'en Josep
◊ hugga og láta huggast: consolar i deixar-se consolar

hug·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
d'humor alegre

hug·gleði <f. -gleði, no comptable>:
alegria, humor alegre

hug·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (með góðan hugque té bon cor (bondadós -osa)
2. (hugaðuranimós -osa (coratjós -osa)

huggu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (viðfelldinnbufó -ona (bonic, atractiu)
♦ hugguleg stúlka: una noia [agradable i] bufona
2. (vistlegur, notaleguragradablement acollidor -a (dit de lloc confortable, on hom s'hi sent bé o hi està bé)
♦ hugguleg íbúð: un pis molt acollidor
♦ hafa það huggulegt [um kvöldið]: <LOC FIGpassar un vespre agradable

huggun <f. huggunar, hugganir>:
consol m, <LITconsolació f
◊ dropi huggunar í hafi biturleikans: una gota de consol enmig d'una mar d'amargor
◊ ‘Huggun heimspekinnar’ eftir Boethius: ‘De la consolació de la filosofia’ d'en Boeci
◊ er huggun (tanħūˈmāh ~ תַּנְחוּמָה:   tanħūˈmōθ,   תַּנְחוּמוֹת) Guðs þér lítils virði og mildileg orðin sem þú heyrir?: tens per poca cosa les consolacions de Déu i les dolces paraules que sents?
◊ hlustið gaumgæfilega á mál mitt, og látið það vera huggun (tanħūˈmāh ~ תַּנְחוּמָה:   tanħūmɔθēi̯-ˈχɛm,   תַּנְחוּמֹתֵיכֶם) af yðar hendi: escolteu atentament el meu enraonament, i deixeu que això em sigui un consol de part vostra!
◊ þegar miklar áhyggjur lögðust á hjarta mitt, hressti huggun (tanˈħūm ~ תַּנְחוּם:   tanħūˈmɛi̯-χā,   תַּנְחוּמֶיךָ) þín sálu mína: quan grans preocupacions s'han posat sobre el meu cor, les teves consolacions han reviscolat la meva ànima
◊ þú munt auka við tign mína og aftur veita mér huggun (nāˈħam ~ נָחַם:   wə-tisˈsɔβ   tənaħăˈmē-nī,   וְתִסֹּב תְּנַחֲמֵנִי)augmentaràs la meva grandesa i tornaràs a donar-me consol
◊ lát miskunn þína verða mér til huggunar (nāˈħam ~ נָחַם:   lə-naħăˈmē-nī,   לְנַחֲמֵנִי), eins og þú hefir heitið þjóni þínum: que la teva misericòrdia em sigui un consol com vares prometre al teu servent
◊ þetta er huggun mín (nɛħāˈmāh ~ נֶחָמָה:   nɛħāmāˈθ-ī,   נֶחָמָתִי) í eymd minni, að orð þitt lætur mig lífi halda: aquest és el meu consol en la meva misèria: que la teva paraula em fa mantenir la vida
◊ þá væri það þó enn huggun mín (nɛħāˈmāh ~ נֶחָמָה:   nɛħāmāˈθ-ī,   נֶחָמָתִי) - og ég skyldi hoppa af gleði í vægðarlausri kvölinni - að ég hefi aldrei afneitað orðum hins Heilaga: si més no això encara em seria el meu consol -i saltaria d'alegria en el dolor immisericorde-: que mai no he abjurat de les paraules del Sant
◊ lofaður sé Guð og faðir Drottins vors Jesú Krists, faðir miskunnsemdanna og Guð allrar huggunar (ἡ παράκλησις -ήσεως,   καὶ θεὸς πάσης παρακλήσεως), sem huggar (ὁ παρακαλῶν -οῦντος,   παρακαλῶν ἡμᾶς) oss í sérhverri þrenging vorri, svo að vér getum huggað (παρακαλεῖν,   εἰς τὸ δύνασθαι ἡμᾶς παρακαλεῖν) alla aðra í þrengingum þeirra með þeirri huggun (ἡ παράκλησις -ήσεως,   διὰ τῆς παρακλήσεως) , sem vér höfum sjálfir af Guði hlotið (παρακαλεῖν,   ἧς παρακαλούμεθα αὐτοὶ ὑπὸ τοῦ θεοῦ) mig: lloat sigui Déu, i pare del nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies i Déu de tot consol, que ens consola en totes les nostres tribulacions per tal que nosaltres puguem consolar tots els altres en llurs tribulacions amb el consol que nosaltres mateixos hem rebut de Déu
♦ leita sér huggunar í e-u: cercar consol en una cosa
♦ mér er engin huggun í því: no hi trobo gens de consol
♦ þetta er huggun harmi gegn: és un consol!

huggunar·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
copa f de consolació
◊ og ekki munu menn brjóta sorgarbrauð þeirra vegna, til huggunar (nāˈħam ~ נָחַם:   lə-naħăˈm-ō,   לְנַחֲמוֹ) eftir látinn mann, né láta þá drekka huggunarbikar (kōs   tanħūˈmīm,   כּוֹס תַּנְחוּמִים) vegna föður síns og móður sinnar: i hom no romprà pas el pa de dol per ells en consolació després d'un mort ni els deixaran beure la copa de consolació, ni per llur pare ni per llur mare

huggunar·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (án huggunardesconsolat -ada (dit de persona: sense consol, inconsolable, sense conhort)
◊ þú hin vesala, hrakta, huggunarlausa (nāˈħam ~ נָחַם:   lɔʔ   nuˈħāmāh,   לֹא נֻחָמָה)! Sjá, ég legg rúbína sem steina í bygging þína og hleð grunnmúra þína af safírsteinum: Oh tu, pobra, batuda pels vents, desconsolada! Vet aquí que jo et posaré robins com a pedres en la teva edificació i pujaré els murs sobre els teus fonaments amb safirs
◊ Jóses mild móðir ǁ Magdalenu ǁ hugðist at hugga, ǁ hún þótt væri ǁ sjálf af harmi hrjáð ǁ huggunarlaus; ǁ tók hún til hennar ǁ tal at hefja, ǁ en missti máls þrótt ǁ mitt í ræðu: la dolça mare d'en [Jaume i en] Josep pensava a consolar la [Maria] Magdalena, encara que ella mateixa, destrossada de dolor, estava desconsolada. Va començar a parlar-li, però enmig del seu enraonament va perdre la força per continuar parlant (L'original fa:   sie zu trösten geneigt, obgleich selbst trostlos, redet ǁ Joses' sanfte Mutter sie an und verstummt im Reden)
2. (ástanddesolador -a, desolat -ada (situació o fet desesperant)
◊ ó, það hjálpar- og huggunarlausa ástand, sem ég er í kominn!: oh, en quina situació desoladora i desemparada he anat a raure!
◊ huggunarlaus eymd: una misèria desoladora

huggunar·laust <adv.>:
inconsolablement

huggunar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desconsol m, desconhort m

huggunar·orð <n. -orðs, -orð. Empr. hab. en pl.>:
paraules f.pl de consol, paraules f.pl de conhort
◊ María, drottins móðir kær, ǁ merkir guðs kristni sanna: ǁ Undir krossinum oftast nær ǁ angur og sorg má kanna. ǁ Til hennar lítur þar herrann hýrt, ǁ huggunarorðið sendir dýrt ǁ og forsjón frómra manna: Maria, la cartinguda mare del Senyor, simbolitza la vera cristiandat de Déu. La major part del temps sota la creu es pot sentir la seva angoixa i pena. Allà el senyor la mira amb dolcesa, li envia la preciosa paraula de conhort i la providència d'homes pietosos
♦ tala huggunarorð til e-s: dir paraules de consol a algú

huggunar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
de consol, que consola, <LITque aconhorta, <LITaconhortador -a, <LITconsolatiu -iva, <LITconsolatori -òria
◊ þá svaraði Drottinn englinum, er við mig talaði, blíðum orðum og huggunarríkum (niˈħum ~ נִחֻם:   dəβāˈrīm   niħuˈmīm,   דְּבָרִים, נִחֻמִים)llavors Jahvè respongué a l'àngel que havia parlat amb mi, amb bones paraules, amb paraules de consol

huggunar·sonur <m. -sonar, -synir>:
fill m de consolació
◊ Jósef, Levíti frá Kýpur, sem postularnir kölluðu Barnabas, það þýðir huggunarsonur (ὁ υἱὸς παρακλήσεως,   ὅ ἐστιν μεθερμηνευόμενον υἱὸς παρακλήσεως), átti sáðland og seldi, kom með verðið og lagði fyrir fætur postulanna: en Josep, levita de Xipre, que els apòstols anomenaven Bernabé (Barnabàs), que vol dir «Fill de consolació», tenia un camp de conreu i el va vendre, i hi va anar amb els diners i els diposità als peus dels apòstols

hug·gæði <n.pl -gæða>:
bondat f de cor

hug·haldinn, -haldin, -haldið <adj.>:
que dóna importància a fer una cosa
◊ láta sér vera hughaldið [um] að  <+ inf.>deure's a <+ inf.>, donar molta d'importància a <+ inf.> 

hug·heill, -heil, -heilt <adj.>:
sincer -a

hug·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
favorable

hug·hraustur, -hraust, -hraust <adj.>:
1. (hugrakkurcoratjós -osa (ardit)
◊ vera hughraustur: tenir el coratge, fer el cor fort
◊ segið hinum ístöðulausu (לְנִמְהֲרֵי-לֵב): "Verið hughraustir (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ħizˈqū, חִזְקוּ), óttist eigi! Sjá, hér er Guð yðar! Hefndin kemur, endurgjald frá Guði! Hann kemur sjálfur og frelsar yður": Digueu als febles de caràcter: «Tingueu coratge, no tingueu por! Vet aquí el vostre Déu! La venjança s'acosta, la paga de Déu! És ell mateix el qui ve i us salvarà»
◊ hver hjálpar öðrum og segir við félaga sinn: "Vertu hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ħăˈzāq, חֲזָק)!": l'un ajuda l'altre i diu al seu company: «Tingues coratge!»
◊ ver þú hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַקħăˈzaq wɛ-ʔĕˈmāt͡s, חֲזַק, וֶאֱמָץ) og öruggur, því að þú skalt skipta meðal þessa lýðs landi því, er ég sór feðrum þeirra að gefa þeim. Ver þú aðeins hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַקraq   ħăˈzaq   wɛ-ʔĕˈmat͡s   məˈʔɔδ, רַק חֲזַק וֶאֱמַץ מְאֹד) og harla öruggur að gæta þess að breyta eftir öllu lögmálinu, því er Móse þjónn minn fyrir þig lagði. Vík eigi frá því, hvorki til hægri né vinstri, til þess að þér lánist vel allt, sem þú tekur þér fyrir hendur. Eigi skal lögmálsbók þessi víkja úr munni þínum, heldur skalt þú hugleiða hana um daga og nætur, til þess að þú gætir þess að gjöra allt það, sem í henni er skrifað, því að þá munt þú gæfu hljóta á vegum þínum (תַּצְלִיחַ אֶת-דְּרָכֶךָ) og breyta viturlega. Hefi ég ekki boðið þér: Ver þú hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַקħăˈzaq   wɛ-ʔĕˈmāt͡s, חֲזַק וֶאֱמָץ) og öruggur? Lát eigi hugfallast (ʕāˈrat͡s ~ עָרַץʔal־taʕăˈrɔt͡s   wə-ʔal־tēˈħāθ, אַל-תַּעֲרֹץ וְאַל-תֵּחָת) og óttast eigi, því að Drottinn Guð þinn er með þér í öllu, sem þú tekur þér fyrir hendur: sigues valent i ferm, car tu seràs el qui repartirà entre la gent d'aquest poble la terra que jo vaig jurar llurs pares que els la donaria. Sigues només valent i molt ferm, per tal de parar esment a actuar segons tota la llei que en Moïsès, el meu servent, va posar al teu davant. No te'n decantis ni a dreta ni a esquerra a fi de reeixir en tot el que emprenguis. Que aquest llibre de la Llei no s'aparti de la teva boca, ans medita'l nit i dia, per tal de parar esment a complir tot el que hi ha escrit dedins, car llavors tindràs bona sort en les teves empreses i actuaràs sàviament. Que no t'he manat jo: Sigues valent i ferm? No et descoratgis i no tinguis por, car Jahvè, el teu Déu, és amb tu en tot el que emprenguis
◊ nóttina eftir kom Drottinn til hans og sagði: "Vertu hughraustur (θαρσεῖν, θάρσει)! Svo sem þú hefur vitnað um mig í Jerúsalem eins ber þér og að vitna í Róm": l'endemà a la nit, se li aparegué el Senyor i li digué «Tingues coratge! Que així com has donat testimoniatge de mi a Jerusalem, així també n'has de donar a Roma»
2. (vonglaðurple -ena de confiança, confiant (esperançós, optimista, que confia o té confiança en una cosa)
◊ Tóbít stóð líka upp (ἀνιστάναι, καὶ ἀνέστη) og staulaðist út um garðhliðið (προσκόπτειν + ἐξέρχεσθαι, καὶ προσέκοπτεν τοῖς ποσὶν καὶ ἐξῆλθεν τὴν θύραν τῆς αὐλῆς). Tóbías gekk til hans (βαδίζειν, καὶ ἐβάδισεν Τωβίας πρὸς αὐτόν) og hafði fiskgallið í hendi, blés í augu hans, greip í hann og sagði: „Vertu hughraustur (θαρσεῖν, θάρσει) , faðir.“ Síðan rauð hann lyfinu í augu hans og sleppti (ἐπιδιδόναι, καὶ ἐπέδωκεν) honum: en Tobit també es va aixecar i, ensopegant d'una banda a l'altra, arribà a sortir a la porta del pati. En Tobies va anar cap a ell, duent el fel de peix a la mà; li bufà els ulls, el va agafar [bé] i li digué: «Tingues confiança, pare». I tot seguit li untà el remei als ulls i el va amollar

hug·hreysta <-hreysti ~ -hreystum | -hreysti ~ -hreystum | -hreyste-n>:
(uppörva e-n, veita e-m kjarkreconfortar algú
◊ ...verið því óhræddir, ég skal annast ykkur og börn ykkar." Síðan hughreysti hann (nāˈħam ~ נָחַם:   wa-ʝənaˈħēm   ʔɔˈθā-m   wa-ʝəδabˈbēr   ʕal־libˈbā-m,   וַיְנַחֵם אוֹתָם, וַיְדַבֵּר עַל-לִבָּם) þá og talaði vingjarnlega til þeirra: ...no tingueu por, doncs, car jo us mantindré juntament amb la vostra mainada". I després, els va consolar tot parlant-los amb afecte
◊ síðan hughreysti hann þá (nāˈħam ~ נָחַם:   wa-ʝənaˈħēm   ʔɔˈθā-m   wa-ʝəδabˈbēr   ʕal־libˈbā-m,   וַיְנַחֵם אוֹתָם, וַיְדַבֵּר עַל-לִבָּם) og talaði við þá blíðlega: I després, els va consolar tot parlant-los amb paraules afables
◊ lofsyngið himnar, fagna þú jörð, þér fjöll, hefjið gleðisöng því að Drottinn hughreystir (nāˈħam ~ נָחַם:   kī־niˈħam   ʝəhˈwāh   ʕamˈm-ō,   כִּי-נִחַם יְהוָה עַמּוֹ) þjóð sína og sýnir miskunn sínum þjáðu: cels, canteu lloances, terra, alegra-te'n; i vosaltres, muntanyes, entoneu un càntic d'alegria! perquè Jahvè consola el seu poble i mostra misericòrdia als seus afligits!
◊ og Jónatan, sonur Sáls, tók sig upp og fór á fund Davíðs í Hóres og hughreysti (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wa-ʝəħazˈzēq   ʔɛθ־ʝāˈδ-ō   bē-ʔlɔˈhīm,   וַיְחַזֵּק אֶת-יָדוֹ, בֵּאלֹהִים) hann í nafni Guðs: en Jonatàs (Iehonatan), fill d'en Saül (Xaül), es va traslladar de lloc i es dirigí a veure en David a Ħorxa i li donà confiança en el nom de Déu
◊ ég vil lokka hana og leiða hana út í eyðimörk og hughreysta hana (wə-δibˈbartī   ʕal־libˈbā-ḥ,   וְדִבַּרְתִּי, עַל-לִבָּהּ)l'atrauré; la menaré al desert i la reconfortaré
◊ hughreystið (dabbəˈrū   ʕal־ˈlēβ   ʝərūʃāˈlaim,   דַּבְּרוּ עַל-לֵב יְרוּשָׁלִַם) Jerúsalem og boðið henni að áþján hennar sé á enda, að sekt hennar sé goldin, að hún hafi fengið tvöfalt af hendi Drottins fyrir allar syndir sínar: cels, canteu lloances, terra, alegra-te'n; i vosaltres, muntanyes, entoneu un càntic d'alegria! perquè Jahvè consola el seu poble i mostra misericòrdia als seus afligits!
◊ vér áminnum yður, bræður: Vandið um við þá, sem óreglusamir eru, hughreystið (παραμυθεῖσθαι,   παραμυθεῖσθε τοὺς ὀλιγοψύχους) ístöðulitla, takið að yður þá, sem óstyrkir eru, verið langlyndir við alla: us exhortem, germans: alliçoneu els qui són en el desordre, infoneu confiança als pusil·lànimes, feu-vos càrrec dels qui són febles, siau pacients amb tothom
◊ lofaður sé Guð og faðir Drottins vors Jesú Krists, faðir miskunnsemdanna og Guð allrar huggunar (ἡ παράκλησις -ήσεως,   καὶ θεὸς πάσης παρακλήσεως) sem hughreystir (ὁ παρακαλῶν -οῦντος,   παρακαλῶν ἡμᾶς) mig í sérhverri þrenging minni svo að ég geti hughreyst (παρακαλεῖν,   εἰς τὸ δύνασθαι ἡμᾶς παρακαλεῖν) alla aðra í þrengingum þeirra á sama hátt (ἡ παράκλησις -ήσεως,   διὰ τῆς παρακλήσεως) og hann hughreystir (παρακαλεῖν,   ἧς παρακαλούμεθα αὐτοὶ ὑπὸ τοῦ θεοῦ) mig: lloat sigui Déu, i pare del nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies i Déu de tot consol, que em conhorta en totes les meves tribulacions per tal que jo pugui aconhortar tots els altres en llurs tribulacions de la mateixa manera que ell m'aconhorta
◊ þegar þeir voru komnir út úr fangelsinu, fóru þeir heim til Lýdíu, fundu bræðurna og hughreystu (παρακαλεῖν,   καὶ ἰδόντες παρεκάλεσαν τοὺς ἀδελφοὺς καὶ ἐξῆλθαν) þá. Síðan héldu þeir af stað: quan hagueren sortit de la presó, tornaren a ca la Lídia, s'hi trobaren amb els germans i els reconfortaren. Després, partiren
◊ en þeim sem iðrast tekur hann aftur við og hughreystir (παρακαλεῖν,   καὶ παρεκάλεσεν ἐκλείποντας ὑπομονήν) þá sem eru að missa móðinn: però als qui es penedeixen els torna a acollir i aconhorta els qui cuiden perdre l'ànim

hug·hreysti <f. -hreysti, no comptable>:
1. (kjarkurcoratge m (valor, ardidesa)
◊ Reginn svarar: “Eigi má þér ráð ráða, er þú ert við hvártvetna hræddr. Ok ertu úlíkr þínum frændum at hughreysti”: en Reginn li va contestar: "No te poden donar cap consell si estŕs espantat de tot, i no t'assembles pas als deus parents en coratge"
2. (traustconfiança f (atreviment, gosadia)

hug·hreysting <f. -hreystingar, no comptable>:
encoratjament m, reconfort m

hughreystingar·orð <n. -orðs, -orð>:
paraula f de reconfort
◊ og bréf voru send til allra Gyðinga í héruðunum hundrað tuttugu og sjö í ríki Xerxesar með árnaðar- og hughreystingarorðum (diˈβrēi̯   ʃāˈlōm   wɛ-ˈʔĕmɛθ,   דִּבְרֵי שָׁלוֹם, וֶאֱמֶת) til að tryggja að púrímdagar væru haldnir á réttum tíma eins og Gyðingurinn Mordekaí hafði mælt fyrir um, á sama hátt og þau fyrirmæli um föstur og harmakvein sem Gyðingar höfðu gert sér og niðjum sínum skylt að hlýða: i enviaren cartes a tots els jueus dispersos per les cent vint-i-set províncies (medinà) del reialme d'en Xerxes (Assuer, Aħaixveroix) amb paraules de felicitació i reconfort, per a assegurar-los que els dies dels «Purim» se celebrarien en el temps establert, tal com els ho havien prescrit en Mordecai (Mardoqueu, Mordoc’hai), el jueu, [i la reina Ester, וְאֶסְתֵּר הַמַּלְכָּה], de la mateixa manera que estaven obligats a obeir les ordenances de dejunis i lamentacions que els jueus s'havien donat a si mateixos i a llurs descendents

hug·hrif <n.pl -hrifa>:
arrapament m, rapte m d'entusiasme
♦ verða fyrir hughrifum [fyrir e-s sakir]: tenir un arrapament [a causa d'una cosa] (p.e., a causa de la contemplació d'un paisatge sublim, l'audició d'una música determinada etc.)

hug·hvarf <f. -hvarfs, no comptable>:
canvi m d'opinió (canvi en la forma de pensar d'un hom)
♦ telja e-m hughvarf: <LOC FIGfer canviar algú d'opinió
◊ með þolinmæði verður höfðingja talið hughvarf (bə-ˈʔɔrɛχ   ʔapˈpaʝim   ʝəφutˈtɛh   qāˈsˤīn,   בְּאֹרֶךְ אַפַּיִם, יְפֻתֶּה קָצִין), og mjúk tunga mylur bein: amb paciència, un príncep es deixa convèncer; i una llengua dolça esflora els ossos
◊ honum varð eigi talið hughvarf (πείθεσθαι,   μὴ πειθομένου δὲ αὐτοῦ). Þá létum vér kyrrt og sögðum: "Verði Drottins vilji": no es va deixar convèncer. Aleshores ho deixàrem córrer i diguérem: «Que es faci la voluntat del Senyor»
◊ Ptólemeus tók þá konunginn með sér inn í súlnagöng, undir því yfirskini að þar væri svala að finna, og taldi honum hughvarf (μετατίθημι,   μετέθηκεν)en Ptolomeu agafà el rei i el va dur a un pòrtic amb el pretext que allà hi trobarien frescor i el va fer canviar parer

hug·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILidealisme m
♦ forskilvitlega hughyggjan: l'idealisme transcendental
♦ þýsk hughyggja: l'idealisme alemany

hug·hægð <f. -hægðar, no comptable>:
<FILreconfort m, consolació f

hug·hægur, -hæg, -hægt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ mér er hughægt: estic tranquil, tinc confiança
◊ en uxanum brá svo við að hann kvað við og féll niður dauður og þótti Þorkatli vel hafa við látið og var nú hughægra er honum þótti sem þegið mundi heitið. Hann fór síðan norður til Mývatns og bjó þar og er hann úr sögunni: però el bou va reaccionar de tal manera que va començar a braolar i [a continuació] va caure mort. En Þorkell va considerar que la cosa havia anat bé i llavors es va sentir més lleuger de cor, car creia que la seva promesa havia estat escoltada. Després es va mudar al llac de Mývatn i hi va viure. Ja no torna a sortir esmentaten aquesta història (vocabulari: #1. vera vel við látinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 364: vera vel við látinn gut gestellt, gut daran sein; )
◊ sveinninn segir þetta konunginum."Þér skilst vel," segir konungr."Veit ek herað heita í Angri, ok má vera, at manninum sé eigi opt hughœgt. Þat má ok vera, at stytt sé nafn hans, ok hafi verit með ótryggum mǫnnum um hríð. Þykki mér mikit um manninn vert": el vailet va dir la resposta d'en Friðþjófr al rei. “Ho has entès bé”, li va dir el rei, “[car] conec la contrada que es diu Angr i podria ésser que aqueix home no tingui mai el cor lleuger (tingui sempre el cor afeixugat). I també és possible que el seu nom sigui un nom escurçat i que hagi estat algun temps amb homes que no són de refiar. [Tanmateix,] trobo que és un home de gran vàlua” (vocabulari: #1. ótryggir menn: En Baetke 19874, no dóna entrada a aquesta expressió. Sembla que s'hi designin bandolers i bandejats; )
♦ mér verður hughægt: estaré tranquil, tinc confiança, em sentiré reconfortat
◊ en ég hef þá von til Drottins Jesú, að ég muni bráðum geta sent Tímóteus til yðar, til þess að mér verði einnig hughægra (εὐψυχεῖν,   ἵνα κἀγὼ εὐψυχῶ), þá er ég fæ að vita um hagi yðar: tinc l'esperança en el Senyor Jesús que ben aviat us podré enviar en Timoteu, a fi de sentir-me jo també més alleugerit quan senti a contar la vostra situació
◊ fyrir því læt ég mér enn annara um að senda hann heim, til þess að þér verðið aftur glaðir, er þér sjáið hann, og mér verði hughægra (ἄλυπος -ον:   ἀλυπότερος -έρα -ότερον,   κἀγὼ ἀλυπότερος)per això, doncs, he donat més prioritat a enviar-lo de tornada perquè vosaltres torneu a estar alegres quan el veureu, i jo tingui el cor més alleugerit

hugi <m. huga, hugar>:
variant de → hugur “ment”
♦ af heilum huga: de tot cor
♦ með hálfum huga: a contracor (amb escàs entusiasme, sense estar-ne gaire convençut)
♦ kyssa e-n með hálfum huga: besar algú sense gaire convicció
♦ leggja út í e-ð með hálfum huga: ficar-se en una cosa a contracor, aventurar-se a una cosa a contracor, escometre una cosa a contracor
♦ lofa e-u með hálfum huga: prometre una cosa a contracor
♦ með opnum huga: amb [la] ment oberta
♦ hafa e-ð í huga: tenir en ment una cosa, dur-ne una de cap (Mall.
♦ herða upp hugann: fer el cor fort, agafar (o: prendre) coratge
♦ e-ð leiðir huga[nn] e-s að e-u ~ e-m: una cosa fa pensar a algú en una cosa ~ algú, una cosa fa dirigir els pensaments cap a una cosa ~ algú
♦ reyna að leiða huga e-s að einhverju öðru: intentar fer pensar algú en alguna altra cosa, intentar que algú pensi en alguna altra cosa
♦ leiða huga um e-ð: tenir cura d'una cosa, preocupar-se d'una cosa, tenir esment d'una cosa (Mall.
♦ opna huga sinn: obrir la seva ment
♦ það er í mínum huga að <+ inf.>tinc en ment de <+ inf.>, tinc la intenció de <+ inf.>, duc de cap <+ inf.(Mall.
♦ vera e-m ríkt í huga: tenir molta d'importància per algú, revestir un gran interès per algú
♦ mér er það ríkt í huga: tinc un gran interès en això
◊ þér elskaðir, mér var það ríkt í huga að rita yður um sameiginlegt hjálpræði vort: estimats, tenia un gran desig d'escriure-vos sobre la nostra salvació comuna

Huginn <m. Hugins, no comptable>:
<MITOLHuginn m, un dels dos corbs de l'Odin
♦ Huginn og Muninn: en Huginn i en Muninn

hug·kvæmast <-kvæmist ~ -kvæmast | -kvæmdist ~ -kvæmdust | -kvæmste-m e-ð>:
acudir una cosa a algú (ocórrer, tenir una pensada sobtada)
◊ mér hugkvæmdist þetta: se'm va acudir això, em va venir al cap
◊ „Ok laun-látum ǁ leiðum beita; ǁ né þú nokkru, ǁ niflungr, sinni ǁ mínum mun ǁ at miðla þorðir, ǁ hvat þér hugkvæmdist ǁ í hugar fylgsnum“: “i emprar vies secretes; i tu, rei [dels déus] mai, ni una sola vegada, no has gosat de fer segons el meu desig i compartir amb mi allò que t'hagi vingut en el teu pit (= al cor)(L'original fa:   [τίς δ' αὖ τοι δολομῆτα θεῶν συμφράσσατο βουλάς; ǁ ] αἰεί τοι φίλον ἐστὶν ἐμεῦ ἀπὸ νόσφιν ἐόντα ǁ κρυπτάδια φρονέοντα δικαζέμεν· οὐδέ τί πώ μοι ǁ πρόφρων τέτληκας εἰπεῖν ἔπος ὅττι νοήσῃς)
◊ var landið ekki þitt, meðan þú áttir það, og var ekki andvirði þess á þínu valdi? Hvernig gastu þá látið þér hugkvæmast (τιθέναι ἐν τῇ καρδίᾳ τ-ς,   τί ὅτι ἔθου ἐν τῇ καρδίᾳ σου τὸ πρᾶγμα τοῦτο;) slíkt tiltæki? Ekki hefur þú logið að mönnum, heldur Guði: per ventura el camp no ha estat teu tot el temps que l'has posseït? Per ventura no es trobava el seu valor en poder teu? Com és que has concebut en el teu cor aquesta acció? No has mentit als homes, sinó a Déu

< hugkvæm·legur, -leg, -legt <adj.>:
◊ Sigurður slembir hafði haft á sér eldsvirki og var fnjóskurinn í valhnotarskurn innan og steypt um utan vaxi. Því er þess getið að það þótti hugkvæmlegt að búa svo um að aldrei vættist: en Sigurður slembir tenia una pedra foguera per fer foc i duia l'esca dins una closca d'anou la qual, per fora, anava recoberta amb una capa de cera. Es conta que això es feia perquè es considerava una forma molt assenyada de guardar l'esca de manera que no es mullés mai

hug·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
1. <GENque revé contínuament a la ment, que no es pot oblidar
◊ Þórður mælti: "Send þú þá Oddnýju festarkonu þinni hringinn jarlsnaut og fá mér í hönd því að þá veit hún enn gerr elsku þína og alvöru til sín ef þú sendir henni þvílíkan grip og mun henni þú þá enn hugkvæmri en áður og þér því síður afhuga verða. En ef þú kemur til Íslands út sem vér væntum þá tekur þú bæði hring og konu og allan fjárhlut er þér var með henni heitið, og satt er það, " segir Þórður, "að slíkt kvonfang getur eigi á Íslandi sem Oddný er": en Þórður li va dir: “Aleshores envia a l'Oddný, la teva promesa, l'anell Jarlsnaut i dóna-me'l a mi [perquè l'hi faci arribar] car llavors, si li envies una joia com aquesta, ella sabrà amb certesa l'amor que li tens i que vas seriosament amb ella i llavors ella et tindrà més present en la seva memòria que abans i no t'oblidarà pas. I si tornes a Islàndia, com esperem que ho facis, llavors prendràs l'anell i la dona i tots els béns que hom et va prometre [com a dot] amb ella, i és ben ver”, li va dir en Þórður, “que a tot Islàndia no hi podràs trobar millor partit per casar-t'hi que l'Oddný”
♦ mér er það hugkvæmt: no ho puc oblidar, em revé contínuament a la ment
◊ gengr þá Heiðrekr út ór hǫllinni. Móðir hans stendr þá upp ok gengr út með honum ok fylgir honum ór garðinum ok mælti: "Nú hefir þú svá fyrir þér búit, sonr minn, at þú munt ekki aptr ætla; þá hefi ek lítil fǫng á at hjálpa þér. Mǫrk gulls er hér ok eitt sverð, er ek vil gefa þér, en þat heitir Tyrfingr ok hefir átt Angantýr berserkr, móðurfaðir þinn. Engi maðr er svá ófróðr, at eigi hafi heyrt hans getit. Ok ef þú kemr þar, er menn skiptast hǫggum, láttu þér hugkvæmt vera, hversu Tyrfingr hefir opt sigrsæll verit." Nú biðr hún hann vel fara, ok skiljast síðan: en Heiðrekr llavors fa sortir de la hǫll. Sa mare llavors es va posar dreta i va sortir a fora amb ell i el va acompanyar fins a la sortida del garðr. Llavors li digué: “Fill meu, t'ho has manegat de tal manera que no deuràs voler tornar aquí. Tinc pocs mitjans amb què ajudar-te. Vet ací una mǫrk d'or i una espasa que vull donar-te. L'espasa es diu Tyrfingr i la va posseir l'Angantýr el berserc, el teu avi per part de mare. No hi ha ningú que sigui tan poc saberut que no l'hagi sentida esmentar. I si mai arribes a un indret en el qual els homes s'estiguin intercanviant cops [d'espasa], fes de tenir ben present a la memòria quantes de vegades na Tyrfingr no ha estat victoriosa” Llavors s'acomiadà d'ell desitjant-li una bona via i tot seguit se separaren
◊ Sigmundur svarar: "Ei skiptir þig að högum til er þeir voru af teknir er skaðinn er að en mannlæður slíkar lifa sem þú ert og má oss hugkvæmt þykja þá er bróðir þinn var drepinn í griðum fyrir oss. Nú viltu ei hefna hans": en Sigmundur li va respondre: “No és pas com hauria d'ésser que es matin aquells la mort dels quals és una llàstima, i que[, en canvi,] els inútils com tu romanguin en vida. Quan mataren el teu germà davant els nostres propis ulls en temps de treva (grið), restarà indeleble a les memòries de tots nosaltres. I ara tu no el vols pas venjar!” (vocabulari: #1. hagur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 224: eigi skiptir (þat) at hǫgum til es ist nicht so, wie es sein müßte; )
2. (hygginn eftir á, slunginn, kænnsagaç (arter, enginyós, viu, que sap empescar-se coses)
◊ konungur mælti: "Við skulum þar þó nokkuð innast til áður um það málið. Þér eruð hugkvæmir margir Íslendingar og veit eg eigi nema þú virðir þetta til ginningar. Nú vil eg það undan skilja": el rei li va dir: “Abans de fer-ho, emperò, tu i jo hauríem de discutir una mica aquest tema. Molts d'islandesos sempre en duis alguna de cap i jo no sé si tu no ho aprofitaràs per engalipar-me. Voldria estalviar-m'ho”
◊ Helgi var mikill maður og sterkur og bráðger, vænn og stórmannlegur, ekki málugur í barnæsku, ódæll og óvægur þegar á unga aldri. Hann var hugkvæmur og margbreytinn: en Helgi era un home alt i fort i precoç, i causava la impressió d'ésser prometedor i de tenir el tarannà d'un gran home. Durant la seva infantesa fou poc parlador, i ja en els seus anys de joventut, díscol i inflexible. Era sagaç i d'humor voluble
3. (sem lætur sér umhugað um e-ð, sem hugsar um e-ðque té molta de cura (que medita a fi de vetllar curosament per una cosa)
◊ í þeima hlut má marka er nú mun eg segja hver dýrðarmaður Eysteinn konungur var eða hve mjög hann var vinhollur og hugkvæmur eftir að leita við sína ástmenn hvað þeim væri að harmi: en aquesta part [de la història] ara es podrà veure quin home insigne era el rei Eysteinn i la gran lleialtat que professava als seus amics i fins a quin punt era capaç de tenir cura d'escatir allò que feia patir els seus amics estimats
◊ nú koma þeir heim og spyr Einar hvað þeir Glúmur mæltust við. Þeir segja hve hugkvæmur hann var að öllu að unnið væri: llavors se'n tornaren a casa i l'Einar els va preguntar què havien estat parlant amb en Glúmur. Ells li contaren fins a quin punt en Glúmur posava molt d'interès que totes les coses [del mas] estiguessin ben ateses

hug·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense coratge (sense valor, covard -a, pusil·lànime, coquí -ina)
◊ þá af yður, sem eftir verða, vil ég gjöra svo huglausa (בוא מרך בלבב:   wə-hēˈβēʔθī   ˈmɔrɛχ   bi-ləβāˈβ-ām   bə-ʔarˈt͡sɔθ   ʔɔi̯βēi̯-ˈhɛm,   וְהֵבֵאתִי מֹרֶךְ בִּלְבָבָם, בְּאַרְצֹת אֹיְבֵיהֶם) í löndum óvina þeirra, að þyturinn af fjúkandi laufblaði skal reka þá á flótta og þeir flýja eins og menn flýja undan sverði, og þeir skulu falla, þó að enginn elti: a aquells de vosaltres que sobrevisqueu, els infondré una por tan grossa en el cor al país de llurs enemics que la fressa d'una fulla voleiant els posarà en fuita i fugiran com hom fuig de l'espasa i cauran sense que els empaiti ningú
◊ sverð komi yfir þvaðrarana, svo að þeir standi eins og afglapar! Sverð komi yfir kappa hennar, svo að þeir verði huglausir (ħāˈħaθ ~ חָתַת:   wā-ˈħāttū,   וָחָתּוּ)!: caigui l'espasa sobre els ralladors (baddim) a fi que quedin com a beneits! Que l'espasa caigui sobre els seus paladins a fi que s'acovardeixin!
◊ Damaskus er orðin huglaus (rāˈφāh ~ רָפָה:   rāφəˈθāh   δamˈmɛɕɛq,   רָפְתָה דַמֶּשֶׂק), hefir snúist á flótta, og ótti hefir gripið hana, angist og kvalir hafa altekið hana, eins og jóðsjúka konu: Damasc s'ha descoratjat, s'ha girat per fugir, i l'esfereïment s'ha emparat d'ella, i angoixa i dolors l'han sobrepresa com els dolors de part d'una dona
◊ þá gjörðu landsbúar Júdalýð huglausan (mərapˈpīm   ʝəˈδēi̯   ʕam־ʝəhūˈδāh,   מְרַפִּים, יְדֵי עַם-יְהוּדָה) og hræddu þá frá að byggja: llavors la gent del país descoratjaren el poble de Judà i l'intimidaren perquè no el construïssin
◊ þá sögðu höfðingjarnir við konung: "Lát drepa mann þennan! Því að hann gjörir hermennina, sem eftir eru í þessari borg, huglausa (kī־ʕal־ˈkēn   hūʔ־mərapˈpēʔ   ʔeθ־ʝəˈδēi̯   ʔanˈʃēi̯   ha-mmilħāˈmāh   ha-nniʃʔāˈrīm   bā-ˈʕīr   ha-zˈzɔʔθ,   כִּי-עַל-כֵּן הוּא-מְרַפֵּא אֶת-יְדֵי אַנְשֵׁי הַמִּלְחָמָה הַנִּשְׁאָרִים בָּעִיר הַזֹּאת) og allan lýðinn með því að tala slík orð til þeirra, því að þessi maður leitar ekki þess, sem þessum lýð er til heilla, heldur þess, sem honum er til ógæfu": i digueren al rei: «Fes matar aquest home! Perquè lleva el coratge als combatents que encara resten en aquesta vila, i tot el poble, tot dient-los unes coses així; car aquest home no cerca pas allò que és pel bé d'aquest poble, sinó allò que els serà un infortuni
◊ auðn, gjörauðn og aleyðing, huglaus hjörtu (māˈsas ~ מָסַס:   wə-ˈlēβ   nāˈmēs,   וְלֵב נָמֵס), riðandi kné og skjálfti í öllum mjöðmum, og allra andlit blikna: devastació, desolació i destrossa completa, cors que han fet figa, genolls tremolants i tremolor a tots els malucs i les cares de tots empal·lideixen
◊ því að huglaus (δειλόν,   δειλὸν) er vonskan og hlýtur sinn dóm fyrir eigin vitnisburð, bitin af samviskunni býst hún við hinu versta: car la maldat és covarda i rep la seva condemna pel seu propi testimoniatge, mossegada per la seva consciència compta amb el pitjor
◊ vei huglausu hjarta (παριέναι:   παρειμένος -ένη -ένον,   οὐαὶ καρδίᾳ παρειμένῃ) sem treystir ekki, eigi mun það vernd hljóta: ai del cor defallent que no confia! No trobarà protecció
◊ flýðu þeir sem huglausir voru (δειλανδρεῖν:   δειλανδρῶν -οῦσα -οῦν,   οἱ δειλανδροῦντες) og þeir sem ekki báru traust til réttlætis Guðs og komu sér undan: varen fugir els qui eren covards i els qui no tenien confiança en la justícia de Déu, i s'escaparen

hug·látlegur, -látleg, -látlegt <adj.>:
amable

hug·látsemi <f. -látsemi, no comptable>:
1. (vinsemd, alúðamabilitat f (afabilitat en el tracte)
♦ sýna e-m huglátsemi: mostrar-li amabilitat a algú
2. (ástúð, velvild, góðvildafecció f (afecte, benevolència o simpatia envers algú)

hug·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitte-ð>:
reflexionar sobre una cosa, meditar [sobre] una cosa
◊ þetta höfum vér hugleitt (ħāˈqar ~ חָקַר:   ħăqarˈnū-hā,   חֲקַרְנוּהָ), þannig er það. Vér höfum hlustað, hafðu það hugfast (ʝāˈδaʕ ~ יָדַע :   wə-ʔatˈtāh   δaʕ־ˈlā-χ,   וְאַתָּה דַע-לָךְ)Això, ho hem meditat i és així! Ho hem sentit; tu, tingues-ho sempre present
◊ geð mitt styrki þinn andi, svo ég hugleiði hvað til kom...: Que el teu esperit enforteixi la meva ment, a fi que jo pugui meditar sobre allò que va passar
◊ mín sál, það hugleið þú: ànima meva, medita sobre això
◊ ...heldur hefir yndi af lögmáli Drottins og hugleiðir lögmál hans dag og nótt: ...sinó que té [el seu] delit en la llei (bə-θōˈraθ, בְּתוֹרַת) de Jahvè i la medita (ʝɛhˈgɛh, יֶהְגֶּה) dia i nit
◊ ég íhuga fyrri daga, ǁ ár þau sem löngu eru liðin, ǁ ég minnist strengjaleiks míns um nætur, ǁ ég hugleiði (ˈɕīaħ ~ שִׂיחַ:   ʕim־ləβāˈβ-ī   ʔāˈɕīħāh,   עִם-לְבָבִי אָשִׂיחָה) í hjarta mínu, ǁ og andi minn rannsakar: considero els dies llunyans, els anys passats fa molt de temps, recordo de nit la música dels meus instruments, rumio en el meu cor i el meu esperit inquireix
◊ að þínum krossi, Kriste kær, ǁ kem ég sem einn framandi. ǁ Gef þú mér leyfi að ganga nær. ǁ Geð mitt styrki þinn andi, ǁ svo ég hugleiði hvað til kom, ǁ háðung, brigslyrði og pínu ǁ leiðstu, manngæsku mildin fróm, ǁ móti andláti þínu: a la teva creu, Crist cartingut, m'acosto com un estrany. Dóna'm permís per apropar-m'hi. Que el teu esperit enforteixi la meva ment per tal que mediti (pugui meditar) sobre el que va passar-hi. Escarns, vituperis i turment hi patires, [però, tot i així,] enfront de la teva mort, [mostrares] la clemència pietosa de la teva bondat de cor
◊ illvirkinn hafði unnið ǁ ódáðaverkin stærst, ǁ götu glæpanna runnið ǁ greitt fram í dauðann næst. ǁ En Jesús ekki vildi ǁ á það neitt minnast nú; ǁ svo var mikil hans mildi; ǁ mín sál, það hugleið þú: el malfactor havia comès els crims més grans, havia recorregut la via dels crims, s'havia apressat cap a aquella mort propera. Però Jesús no li ho va voler recordar llavors. Tan gran era la seva clemència. Ànima meva, medita-ho

hug·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:
meditació f (acció de consirar)
◊ eins hefi ég beðið Drottin, það eitt þrái ég: Að ég fái að dveljast í húsi Drottins alla ævidaga mína til þess að fá að skoða yndisleik (nòam, נֹעַם) Drottins, sökkva mér niður í hugleiðingar (bāˈqar ~ בָּקַר:   ū-lə-βaqˈqēr   bə-hēi̯χāˈl-ō,   וּלְבַקֵּר בְּהֵיכָלוֹ) í musteri hans: una sola cosa he demanat a Jahvè, només això desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa de Jahvè tots els dies de la meva vida, per poder contemplar-hi la magnificència de Jahvè, enfonsar-me en cogitacions en el seu temple
◊ hún svarar: "Þú munt ráða verða hugleiðing þinni um þetta en ekki mun eg lengi þæfast til hvílunnar við þig og um tvo kosti áttu að velja. Sá er annar að þú tak við mér og lát sem ekki sé í orðið . Ella mun eg nefna mér votta nú þegar og segja skilið við þig og mun eg láta föður minn heimta mund minn og heimanfylgju og mun sá kostur að þú hafir aldrei hvíluþröng af mér síðan": ella li va respondre: “Cal que ho hagis meditat força, i no insistiré més a ficar-me al llit amb tu, i pots triar entre una d'aquestes dues opcions: la primera és que ara m'acullis i fscis com si no hagués passat res. Si no ho fas, designaré testimonis immediatament que donin fe que m'he declarat separada de tu i tot seguit faré que mon pare recobri el meu mundur i la meva heimanfylgja. En tal cas, a partir d'avui ja no tornaràs a sentir-te estret dins el llit per causa meva”

hug·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:
meditació f (pràctica espiritual, esp. en el budisme o hinduisme)

hug·leikinn, -leikin, -leikið <adj.>:
1. (sem hefur mikinn hug á e-uque significa molt per a algú (que té la intenció de fer una cosa o un gran desig d'una cosa)
♦ mér er e-ð hugleikið: considero molt important una cosa, n'estic molt d'una cosa, duc de cap una cosa
◊ allir menn þǫgnuðu við þessa rœðu, ok svaraði engi jarli, þar til er Hrólfr stóð upp ok mælti: "Illa er þat gert at svara eigi slíkum hǫfðingja sem ver eigum, en sakir þess, herra, at ek hefi með yðr verit um nokkura tíma í góðu yfirlæti ok marga góða hluti af yðr þegit, þá vil ek fara þessa ferð ok leita at ná konungsdóttur ella liggja dauðr. En þótt ek komi aptr ór þessi ferð, þá skulu þér gipta dóttur yðra hverjum, sem þér vilið, því at hún er vel verð góðs gjaforðs, en mér er eigi hugleikit konur at eiga": tothom va callar en acabar aquest parlament i no hi va haver ningú que respongués a les paraules del iarl fis que en Hrólfr es va posar dret i digué: “Feu malament de no respondre a un tal cabdill com el que nosaltres tenim, i, en esguard del fet, senyor, que he estat a casa vostra un cert temps gaudint de la vostra hospitalitat i rebent de vós mants bons regals, estic disposat a fer aquest viatge i intentar obtenir per a vós la mà de la filla del rei de Garðaríki o, altrament, morir [intentant-ho], però, encara que torni viu d'aquest viatge, vós doneu la mà de la vostra filla a qualsevol que vulgueu, car ella es mereix un bon casament, però jo no tinc [per ara] cap interès de prendre muller
2. (sem er í leiðsluque està en trànsit (en estat d'èxtasi induït)
◊ Heiði hana héto, ǀ hvars til húsa kom, ǁ vǫlo velspá, ǀ vitti hon ganda; ǁ seið hon, hvars hon kunni, ǀ seið hon hugleikin. ǁ Æ var hon angan ǀ illrar brúðar: l'anomenaven Heiðr onsevulla que arribés a unes cases, la vǫlva de bones profecies, la qui feia anar els gandar. Feia el seiðr onsevulla podia, feia el seiðr estant en trànsit. Sempre fou l'alegria d'una mala dona (vocabulari: #1. vitta: En Kuhn 1968³, pàg. 231, no dóna entrada ni a *vitta ni a *vítta; només podem especular sobre el significat real del vers hon vitti~vítti ganda perquè ni tan sols podem decidir si ganda és l'acusatiu plural de gandr o si és un infinitiu que podria haver tingut el significat de fer màgia amb l'ajut d'una vareta màgica. En Kuhn 1968³, pàg. 70, atribueix, amb precaució, a aquest mot el significat de Zauber: gandr m. zauberstab, hier jedoch: zauber (? — Vsp. 22 samt 29 app.). En Sigurður Nordal 1980, pàg. 55, analitza així el verb vitta: vitta ‚zauberkräftig werden‘ (Zauberkraft verleihen), kommt nur an dieser Stelle vor. Abgeleitet von vitt, vett, was das gleiche wie taufr zu sein scheint (s. oben, S. 15); a les pàgines 15-16, en Sigurður Nordal explica com entén ell el vers: Die Kraft dieser Stäbe ließ sich noch mehren (etwa durch besondere Zauberformeln oder Riten. Vgl. vitti hon ganda, ›Völuspá‹, Str. 22); per tant, i segons ell, el vers significaria augmentava amb la seva màgia el poder de les varetes màgiques. En Ferdinand Detter i en Richard Heinzel II (1903), pàg.31, escriuen: 23,4 uitti hón ganda. Das Verbum uitta nur hier. Aber s. uitt. N. Thjodholf Yngl. t. 4. uitta uéttr, und in einem Gesetz, in welchem verboten wird hafa í húsi sínu uitt ok blót (Fritzner), — uett Lokas. 23 wird verwandt sein, — und viellecht uittugr, Baldrs dr. 4. — Bugge Aarböger 1895, S. 130 deutet gandr in unsrer Phrase auf ein von gandr ‘Stab’, ‘Zauberstab’, in der Poesie auch ‘Wolf’ — Uánargandr (Fenrir) Sn. E. 1 112. 268 und Schlange Iǫrmungandr (Midhgardsorm) unten 47, — verschiedenes Wort, das ‘Geist’, ‘Dämon’ bedeute. Aber dieses gandr, lat. gandus, ist nur bei den Lappen bezeugt. Überall kommt man mit der Bedeutung ‘Stab’, ‘Wolf’, ‘Schlange’ aus. Unsre Stelle kann demnach bedeuten: Sie bezauberte Stäbe oder Wölfe oder Schlangen zu ihren Zwecken, machte aus Stäben Zauberstäbe und zwang die Wölfe oder Schlangen, ihr als Reitthiere oder als Zaum zu dienen — gandreiþ —; s. H. Hjörv. vor 33, Sn. E. I 176 (Gylfag. C. XLIX). Alle drei Bedeutungen von gandr stehen in Bezug zum Hexenwesen. En Ferdinand Detter i en Richard Heinzel, quan parlen de l'esperit adorat pels lapons, en llatí medieval, gandus o gandius, segons els editors, es refereixen a un cèlebre passatge de les seves Symbolae ad Historiam Antiquiorem Rerum Noruegicarum que fa, en l'edició d'en Peter Andreas Munch 1850, pp. 3-4: Horum itaque intollerabilis perfidia uix cuiquam credibilis uidebitur, quantumue diabolicae superstitionis in magica arte exerceant. Sunt namque quidam ex ipsis, qui quasi prophetae a stolido uulgo uenerantur, quoniam per immundum spiritum, quem   g a n d i u m (Storm 1880, p. 85: gandum)   uocitant, multis multa praesagia ut eueni[p. 5]unt quandoque percunctati praedicent; et de longinquis prouinciis res concupiscibiles miro modo sibi alliciunt nec non absconditos thesauros, qui longe remoti, mirifice produnt "així i doncs, a un hom a penes li semblarà creïble llur insuportable infidelitat (manca de fe) o quanta de superstició pagana practiquen en llurs arts màgiques. En efecte, n'hi ha alguns, d'ells, que són venerats pel vulgus estòlid quasi com a profetes per tal com, per un esperit immund que solen anomenar gandius -i quan han estat consultats-, prediuran moltes de coses a molta de gent de tal manera que es compleixin. [En ultra i] de manera sorprenent, fan que vagin cap a ells coses que es puguin desitjar i que es troben a províncies llunyanes i certament revelen meravellosament tresors amagats, que es troben lluny d'ells”. L'Ursula Dronke, en el seu article intitulatThe War of the Æsir and Vanir in Vǫluspá, publicat a Gerd Wolfgang Weber (curador): Idee Gestalt, Geschichte - Festschrift Klaus von See. Studien zur europäischen Kulturtradition. Odense: Odense University Press, 1988, pàgs. 223-238, tradueix, a la pàg. 225, el vers en qüestió com a she conjured spirits to tell her. La Lotte Motz, en el seu article intitulatGullveig's Ordeal - a New Interpretation, publicat a Arkiv för Nordisk Filologi 108 (1993), pp. 80-92 tradueix, a la pàg. 80, el vers en qüestió de la mateixa manera com a she conjured spirits. Si adoptem aquesta interpretació, la traducció resultant fóra llavors: l'anomenaven Heiðr onsevulla que arribés a unes cases, la vǫlva de profecies encertades: [hi] conjurava esperits. Feia el seiðr onsevulla podia, feia el seiðr estant en trànsit. Sempre fou l'alegria d'una mala dona. No he tingut accés fins ara a l'article d'en Heino GehrtsDie GullweigsmytheDins: Zeitschrift für deutsche Philologie 88 (1969), pp. 321-378. )

Hug·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
Hugleikur m (andrònim)

hug·leysi <n. -leysis, no comptable>:
covardia f, manca f de coratge
◊ Móse sagði Ísraelsmönnum þetta, en þeir sinntu honum ekki sökum hugleysis (mi-qˈqɔt͡sɛr   ˈrūaħ,   מִקֹּצֶר רוּחַ) og vegna hins stranga þrældóms: en Moïsès digué això als israelites, però ells no tingueren en compte les seves paraules a causa de la manca de coratge i a causa de la dura servitud
◊ því að ekki gaf Guð oss anda hugleysis (πνεῦμα δειλίας,   οὐ γὰρ ἔδωκεν ἡμῖν ὁ θεὸς πνεῦμα δειλίας), heldur anda máttar og kærleiks og stillingar (σωφρονισμοῦ)car Déu no ens ha pas donat un esperit de pusil·lanimitat, sinó un esperit de fortalesa i de caritat i de moderació

hug·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
covard m, covarda f

hug·léttir <m. -léttis, -léttar>:
alleujament m, reconfort m

hug·léttur, -létt, -létt <adj.>:
de cor alleujat
♦ mér er huglétt: tinc el cor alleugerit, no afeixugat
◊ þá buðu þessir dvergar til sín jǫtni þeim, er Gillingr heitir, ok konu hans. Þá buðu dvergarnir Gillingi at róa á sæ með sér. En er þeir fóru fyrir land fram, røru dvergarnir á boða ok hvelfðu skipinu. Gillingr var ósyndr, ok týndisk hann, en dvergarnir réttu skip sitt ok røru til lands. Þeir sǫgðu konu hans þenna atburð, en hon kunni illa ok grét hátt. Þá spurði Fjalarr hana, ef henni myndi hugléttara, ef hon sæi út á sæinn, þar er hann hafði týnzk, en hon vildi þat. Þá mælti hann við Galar, bróður sinn, at hann skal fara upp yfir dyrrnar, er hon gengi út, ok láta kvernstein falla í hǫfuð henni, ok talði sér leiðask óp hennar. Ok svá gerði hann: aleshores els nans convidaren a llur casa un ètun que nomia Gillingr i la seva dona. Quan fou allà, els nans varen proposar al Gillingur de fer-se a la mar amb ells. I quan remaven al llarg de la costa, els nans varen posar rumb cap a uns rompents i feren sotsobrar l'embarcació. En Gillingr no sabia nedar i es va ofegar, però els nans varen redreçar llur barca i tornaren a terra remant. Allà contaren a la dona d'en Gillingur el que havia passat i ella s'ho va prendre molt malament i no deixava de plorar fort. Aleshores en Fjalarr li va demanar si la confortaria veure, des de la vorera de la mar, l'indret on el seu marit s'era negat i ella acceptà. En Fjalarr va dir al seu germà en Galarr que pugés a dalt del portal de la casa [i hi estigués a l'aguait] i, quan la dona d'en Gillingr hi passés per sortir a fora, que li deixés caure al cap un moló perquè estava tip dels seus crits, i en Galar així ho va fer (vocabulari: #1. fyrir land fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 158: fyrir land fram am Lande entlang; #2. kunna e-u illa: Cf. Baetke 19874, pàg. 346: kunna e-u illa mit etw. unzufrieden sein, etw. übel aufnehmen; )

hug·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que té poc coratge

hug·ljómun <f. -ljómunar, no comptable>:
llampec m d'inspiració

hug·ljúfi <m. -ljúfa, no comptable>:
nineta f dels ulls, favorit m, favorita f
♦ vera hvers manns hugljúfi: <LOC FIGésser la nineta dels ulls de tothom

hug·ljúfur, -ljúf, -ljúft <adj.>:
1. <GENagradable
◊ hefjið lofsöng og berjið bumbur, knýið hinar hugljúfu (nāˈʕīm ~ נָעִים:   kinˈnōr   nāˈʕīm,   כִּנּוֹר נָעִים) gígjur og hörpur: entoneu un càntic, tocant els timbals, toqueu [també] els violins (quinnor) delitosos i les arpes
♦ hugljúfar minningar: bons records, records agradables
2. (kær, elskaðurplaent (que plau, que és grat a la ment)
◊ sárt trega ég þig, bróðir minn Jónatan, mjög varstu mér hugljúfur (nāˈʕēm ~ נָעֵם:   nāˈʕamtā  ͜  ll-ī   məˈʔɔδ,   נָעַמְתָּ לִּי, מְאֹד)! Ást þín var mér undursamlegri en ástir kvenna: estic molt apenat per tu, germà meu, Jonatàs (Iehonatan), molt m'eres grat! El teu amor m'era més meravellós que l'amor de les dones

hug·lægni <f. -lægni, no comptable>:
subjectivitat f

hug·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
1. (einstaklingsbundinn, ekki hlutlægursubjectiu -iva (no objectiu)
2. (hugrænnconceptual (pertanyent a l'esfera dels conceptes)

hug·maður <m. -manns, -menn>:
home coratjós, home m de coratge

hug·móður <m. -móðs, no comptable>:
coratge m
◊ þegar ég hrópaði, bænheyrðir þú mig, þú veittir mér hugmóð (tarhiˈβē-nī   βə-naφˈʃī   ʕɔz,   תַּרְהִבֵנִי בְנַפְשִׁי עֹז), er ég fann kraft hjá mér: quan us he invocat, m'heu escoltat, m'heu concedit coratge quan he sentit la força en mi
◊ hann brýtur niður hugmóð (ʝiβˈt͡sɔr   ˈrūaħ   nəɣīˈδīm,   יִבְצֹר, רוּחַ נְגִידִים) höfðingjanna, ógnar konungum jarðarinnar: romp el coratge (aquí = alemany Hochmut ‘orgull’ ?) dels prínceps, omple de terror els reis de la terra
◊ Drottinn leggur af stað sem hetja, elur á hugmóð sínum (kə-ˈʔīʃ   milħāˈmōθ   ʝāˈʕīr   qinˈʔāh   כְּאִישׁ מִלְחָמוֹת יָעִיר קִנְאָה) eins og bardagamaður. Hann kallar, hann lýstur upp herópi, sýnir hetjuskap á óvinum sínum: Jahvè es posa en camí com un heroi, enardeix el seu coratge com un home de guerra. Crida, aixeca un crit de batalla, mostra el seu heroisme contra els seus enemics
◊ fægið örvarnar, takið á yður skjölduna! Drottinn hefir vakið hugmóð (hēˈʕīr   ʝəhˈwāh   ʔɛθ־ˈrūaħ   malˈχēi̯   māˈδai̯,   הֵעִיר יְהוָה אֶת-רוּחַ מַלְכֵי מָדַי) Medíukonunga, því að fyrirætlan hans er miðuð gegn Babýlon til þess að eyða hana. Því að það er hefnd Drottins, hefnd fyrir musteri hans: poliu les fletxes, preneu els escuts! Jahvè ha desxondit el coratge dels reis de la Mèdia, perquè els seus plans apunten contra Babilònia per tal de destruir-la. Car aquesta és la venjança de Jahvè, la venjança pel seu temple
◊ minnstu vor, Drottinn. Gjör þig kunnan á þrengingartíma vorum. Vek mér hugmóð (θαρσύνειν, θαῤῥύνειν   καὶ ἐμὲ θάρσυνον), konungur guðanna sem ríkir yfir öllu veldi: recordeu-vos, Senyor, de nosaltres. Doneu-vos a conèixer el dia de la nostra tribulació. Desperteu-me el coratge, rei dels déus que regneu sobre tota dominació
◊ Pínehas Eleasarsson varð sá þriðji að tign er hann sýndi heilaga ákefð í guðsótta og var staðfastur þegar lýðurinn féll frá sakir hugmóðs (ἐν ἀγαθότητι προθυμίας ψυχῆς αὐτοῦ ) síns og hjartaprýði. Hann friðþægði fyrir Ísrael: en Finehès, fill de l'Eleazar, fou el tercer en glòria, en mostrar un zel sagrat en el temor de Déu, i fou ferm -quan el poble va fer defecció- pel seu coratge i intrepidesa. Va expiar per Israel
◊ börnin mín. Sækið hugmóð (ἀνδρίζεσθαι,   ἀνδρίζεσθε) og styrk í lögmálið (ἰσχύειν,   καὶ ἰσχύσατε ἐν τῷ νόμῳ). Það mun veita ykkur vegsemd: fills meus, preneu coratge i força en la Llei. Fent-ho trobareu la glòria

hug·móður, -móð, -mótt <adj.>:
coratjós -osa

hug·mynd <f. -myndar, -myndir>:
idea f
♦ einföld, en snjöll hugmynd: una idea senzilla però brillant (o: genial) 
♦ fá hugmynd: tenir una idea
♦ ég var að fá hugmynd rétt í þessu: se m'acaba d'ocórrer una idea, m'acaba de venir una idea
♦ frábær hugmynd: una magnífica idea
♦ fylgja sínum eigin hugmyndum: seguir les seves pròpies idees
♦ gera sér hugmynd um e-ð: fer-se una idea d'una cosa
♦ góð hugmynd: una bona idea
♦ e-m þykir e-ð góð hugmynd: a algú una cosa li sembla una bona idea
♦ hafa enga hugmynd um e-ð: no tenir-ne ni idea d'una cosa
◊ þeir sóru og sárt við lögðu að þeir hefðu ekki hugmynd um hvar sá væri sem hann leitaði að: ells li juraren -i afegiren a llurs juraments amb encariment- que desconeixen del tot on era aquell que ell cercava
♦ hafa alls enga hugmynd um e-ð: no saber-ne absolutament res d'una cosa, desconèixer totalment una cosa
♦ ég hef ekki minnstu hugmynd: no en tinc ni idea
♦ þú hefur ekki [minnstu] hugmynd um hver ég er: no tens [ni] idea [de] qui sóc jo
♦ koma hugmynd inn hjá e-m: donar a algú una idea
♦ léleg hugmynd: una idea dolenta, una idea xereca (Mall.
♦ e-m líst vel á hugmynd: a algú li sembla bé una idea
♦ nota hugmyndirnar og tilfinningarnar fyrir e-ð: utilitzar les idees i els sentiments per a una cosa
♦ röng hugmynd: una idea equivocada
♦ slæm ~ vond hugmynd: una mala idea, una idea dolenta
♦ hugmynd er uppi að <+ inf.>hi ha en ment de <+ inf.>
♦ [önnur] hugmynd mín er sú að <+ subj.> ~ <+ inf.>[una altra] idea meva és que <+ subj.> ~ ...és [de] <+ inf.>

hugmynda·auðgi <f. -auðgi, no comptable>:
imaginació f, inventiva f

hugmynda·blekking <f. -blekkingar, -blekkingar>:
fantasmagoria f

hugmynda·flug <n. -flugs, no comptable>:
imaginació f

hugmynda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ideologia f

hugmynda·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
ideològic -a
♦ hugmyndafræðileg barátta: una lluita ideològica
♦ hugmyndafræðilegur grundvöllur: base ideològica, fonament ideològic

hugmynda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
ideòleg m, ideòloga f

hugmynda·heimur <m. -heims, -heimar>:
món m de les idees

hugmynda·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<GRAMnom abstracte

hugmynda·list <f. -listar, -listir>:
art m,f conceptual

hugmynda·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
artista m & f conceptual

hugmynda·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<GRAMnom abstracte (hugmyndaheiti)

hugmynda·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
creatiu -iva, imaginatiu -iva

hugmynda·samband <n. -sambands, no comptable>:
associació f d'idees

hugmynda·snauður, -snauð, -snautt <adj.>:
mancat -ada d'idees, poc imaginatiu -iva

hugna <hugna ~ hugnum | hugnaði ~ hugnuðum | hugnaðe-m>:
1. <GENagradar a algú, plaure a algú
♦ e-ð hugnar e-m: una cosa agrada a algú
◊ eptir þat vendi hann aptr til óðala sinna ok tók undir sik ríki í Orkneyjum. Hann gerðiz þá stjórnsamr ok friðaði vel ríki sitt. Setti hann þá í Orkneyjum ný lǫg, þau er bóndum hugnuðu myklu betr, en þau er áðr váru. Tóku við slíkt at vaxa vinsældir hans; kom þá svá, at Orkneyingar stunduðu á ekki annat en hafa Hákon at hǫfðingja ok hans afspringi: després d'això se'n va tornar a les seves possessions pairals i va prendre el poder a les Òrcades. Es va convertir en un bon governant. Va pacificar el seu reialme i després, va instaurar noves lleis a les Òrcades que varen agradar (satisfer) als bœndr molt millor que no pas les anteriors. Amb fets com aquest la seva popularitat va començar a créixer i es va esdevenir aleshores que els orcadesos no desitjaven res més que tenir en Hákon com a governant i els seus descendents
◊ þeir áttu oft hjal sín í milli Hafliði og Már prestur og þá er þeir bjuggust í burt leiddi Hafliði þá á götu og mælti vel við þá að skilnaði. Þá spurði Már Grím hversu honum hefði þar hugnað (SS I, cap. 18, pàg. 23): en Hafliði el prevere Már sovint mantingueren converses entre si i quan ja es preparaven per a partir, en Hafliði els va acompanyar fins al camí i se n'acomià adreçant-los afables paraules. Llavors[, un cop hagueren partit,] en Már va demanar al Grímur com ho havia trobat allà
♦ e-m hugnar [vel]: <locució impersonal> [una cosa] agrada a algú, algú està satisfet [amb una cosa]
◊ og þá var búin för hans og er ekki getið náttstaða hans fyrr en hann kemur norður í Vesturhóp til Hafliða Márssonar og ber upp erindi sín og vankvæði öll og segir að hann var sekur og hafði Þorgils eftirsjónir og skorar Ketill á hann til ásjá og viðurtöku og var hann þar og hugnar mönnum vel til hans (SS I, cap. 20, pàg. 26): i llavors es va preparar el seu viatge i no s'esmenta on va passar les nits [durant el seu viatge] fins que va haver arribat a Vesturhóp, en el nord, a cal Hafliði Mársson. Allà li va dir quin era el motiu pel qual hi havia anat i li va contar quina era tota la seva difícil situació i li va dir que havia estat condemnat al bandejament i que en Þorgils era qui tenia les eftirsjónir, la comprovació del compliment de la sentència, i en Ketill va impetrar ajut i acolliment al Hafliði i s'estigué [de llavors ençà] allà i la gent del mas pensava bé d'ell
◊ það töluðu sumir menn að Bárður fíflaði Þórdísi Þorbjarnardóttur; hún var bæði væn og vitur. Þorbirni hugnaði það illa og kveðst ætla ef Ari væri heima að þá myndi eigi vel gefast: hi havia gent que contaven que en Bárður s'ho feia amb la Þórdís Þorbjarnardóttir. La Þórdís era una noia bonica i llesta. En Þorbjörn n'estava molt descontent i va dir que creia que, si l'Atli era a casa, hi hauria males conseqüències (vocabulari: #1. gefast: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 4: 13. myndi — gefaz, „es würde nicht ein gutes ende nehmen“, Ari würde sicher die schände rächen; )
◊ Þorvarður hét maður er bjó í Holti. Húskarlar hans deildu um verk og hjuggust með ljáum og varð hvorttveggja sár. Kemur Vésteinn til og sættir þá og gerir svo að hvorumtveggja hugnar vel; ríður nú út til Dýrafjarðar og Austmenn, þrír saman: hi havia un home que nomia Þorvarður i que vivia a Holt. [Una vegada s'esdevingué que] els seus missatges es varen barallar per la feina i es varen atacar amb les falcelles i hi hagué ferits a tots dos bàndols. En Vésteinn hi va anar i els va compondre fent de tal manera que tant els uns com els altres quedaren contents. Tot seguit, es va dirigir al fiord de Dýrafjörður amb dos noruecs, tres homes en total
♦ e-m hugnar vel við e-n: algú agrada a algú

hugnast <hugnast ~ hugnumst | hugnaðist ~ hugnuðumst | hugnastað e-m>:
estar content -a amb una cosa
◊ Grímur hvarf þá aftur og kallar á Hafliða og veik hann aftur á móti honum og fagnar honum og segir Grímur að hann vill ræða við hann og setjast niður og sagði Grímur hvað þeir ættu um að vera vestur þar í sveitunum og það með að honum hugnaðist eigi, kveðst því hafa þangað sótt erfiðlega um langan veg að hann vænti fyrir frændsemis [p. 24] sakir þar nokkurrar ásjá, sagði öngvan sér veita slíkan ágang sem Ólaf Hildisson (SS I, cap. 18, pàgs. 23-24): en Grímur llavors va fer mitja volta i va cridar en Hafliði i aquest va tornar a l'encontre d'en Grímur i el saludà i en Grímur li va dir que volia parlar-li i s'assegueren i en Grímur li va contar com devia estar la situació a les contrades de ponent i en fer-ho li va fer palès que [l'evolució de tot plegat] no li agradava pas. Va dir que havia fet un llarg i feixuc camí fins allà perquè esperava trobar-hi, per mor del parentiu que es tenien, algun ajut, i afegí que ningú no l'havia atacat de la manera com ho havia fet l'Olau Hildisson
♦ hugnast öllum vel að henni: agrada a tothom
♦ hugnast e-m illa [við hana]: desagrada a algú
◊ Svíakonungi hugnaðist stórilla við Ólaf digra það er hann hafði sest í skattland hans en rekið í brott Svein jarl. Konungur hét þar fyrir Ólafi hinum mestum afarkostum þá er hann mætti við komast. Segir hann að eigi mun Ólafur svo djarfur vera að hann muni taka undir sig það veldi er jarl hafði átt. Því fylgdu margir Svíakonungsmenn að svo mundi vera: el rei de Suècia estava molt descontent amb el rei Olau el Gras per tal com havia ocupat un país tributari seu, del qual n'havia expulsat el iarliarl. Molts dels homes del rei de Suècia s'afegiren a aquest parer que així havia d'ésser

hugnaður <m. hugnaðar, no comptable>:
plaer m, satisfacció f

hugnun <f. hugnunar, no comptable>:
1. (greiði, það að hugnast e-msatisfacció f (acció de deixar content o satisfet algú)
2. (gjöf & endurgjaldcompensació f (paga, recompensa, regal etc. per una cosa feta, satisfacció, gratificació)

hug·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
1. (hrífandi, grípandicaptivador -a (molt interessant, fascinant)
◊ og allir lofuðu hann og undruðust þau hugnæmu (οἱ λόγοι τῆς χάριτος,   καὶ ἐθαύμαζον ἐπὶ τοῖς λόγοις τῆς χάριτος τοῖς ἐκπορευομένοις ἐκ τοῦ στόματος αὐτοῦ) orð, sem fram gengu af munni hans, og sögðu: "Er hann ekki sonur Jósefs?": i tothom el lloava i es meravellava de les paraules captivadores que sortien de la seva boca. I deien: «¿Que no és fill de Josep, aquest?»
2. (átakanlegurcommovedor -a (emocionant, escomovedor)

Hugo <m. Hugos, no comptable>:
Hug m (andrònim)

hug·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
valent

hug·prýði <f. -prýði, no comptable>:
valentia f
◊ samt hikaði Níkanor við að berjast til blóðugra úrslita vegna þess orðs sem fór af hugprýði Júdasar og manna hans og hve hraustlega þeir börðust fyrir föðurland sitt: malgrat tot, Nicànor tenia una certa por de fer decidir la qüestió per la sang a causa de la brama que corria sobre la valentia dels de Judes i del coratge amb què havien estat lluitant per la pàtria
◊ móðirin var þó aðdáunarverðust og maklegt að hennar sé minnst með virðingu. Hún horfði á sjö syni bíða bana á einum og sama degi. Það bar hún af hugprýði vegna vonarinnar sem hún festi á Drottni: amb tot, la mare fou admirabilíssima i digna d'ésser recordada amb respecte: va contemplar com morien els seus set fills en un mateix dia. Ho va aguantar amb valentia per l'esperança que tenia posada en el Senyor
◊ Almáttigur er sá sem svo snart hjarta og óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri og eigi var hans hugprýði af mönnum ger né honum í brjóst borin heldur af hinum hæsta höfuðsmið: el Totpoderós és el qui va tocar el seu cor infonent en el pit d'en Þorgeir la impavidesa, de manera que la seva valentia no era humana de mena ni ell havia nascut amb ella, sinó que es devia a l'Altíssim Creador
◊ ef einhver elskar réttvísi þá spretta mannkostir af erfiði hennar. Hún kennir hófsemi og hyggindi (ἡ φρόνησις -ήσεως,   σωφροσύνην γὰρ καὶ φρόνησιν), réttlæti og hugprýði (ἡ ἀνδρεία -ίας,   δικαιοσύνην καὶ ἀνδρείαν) en ekkert er mönnum gagnlegra í lífinu: si un estima la justícia, les seves bones virtuts neixen de l'obra d'ella. Ella ensenya la temprança (moderació) i la prudència, l'equitat i el coratge, i res no hi ha de més útil als homes en la vida

hug·rakkur, -rökk, -rakkt <adj.>:
valent -a, coratjós -osa
◊ ... og hvernig landið er, hvort það er feitt eða magurt, hvort þar eru skógar eða ekki. Og verið hugrakkir (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-hiθħazzaqˈtɛm,   וְהִתְחַזַּקְתֶּם) og komið með nokkuð af ávöxtum landsins." En þetta var á öndverðum vínberjatíma: ... i com és la terra, si és grassa o magra, si hi ha boscos o no. I siau coratjosos i torneu amb alguns dels fruits de la terra». Era el temps dels primers raïms
◊ vona á Drottin, ver öruggur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ħăˈzaq,   חֲזַק) og hugrakkur (ʔāˈmat͡s   lēβ ~ אמץ לב:   wə-ʝaʔăˈmēt͡s   libˈbɛ-χā,   וְיַאֲמֵץ לִבֶּךָ), já, vona á Drottin: espera en Jahvè! Tingues confiança i bon coratge, sí, espera en Jahvè
◊ óttist ekki, það er ég, sem lagt hefi þetta fyrir yður. Verið hugrakkir (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ħizˈqū,   חִזְקוּ) og sýnið karlmennsku: no tingueu por: sóc jo qui us ho ha manat. Siau coratjosos i mostreu homenia!»
◊ Ég geng nú veg allrar veraldar, en ver þú hugrakkur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ħāzaqˈtā,   וְחָזַקְתָּ) og lát sjá, að þú sért maður: ara faré el camí que ha de fer tothom, però tu sigues valent i deixa veure que ets un home
◊ þá gekk spámaður fyrir Ísraelskonung og mælti til hans: "Ver hugrakkur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   hiθħazˈzaq,   הִתְחַזַּק) og hygg vandlega að, hvað þú skulir gjöra, því að næsta ár mun Sýrlandskonungur fara með her á hendur þér: llavors aquell profeta es presentà davant el rei d'Israel i li digué: «Sigues coratjós i considera bé què has de fer, perquè d'aquí a un any el rei d'Assíria vindrà amb un exèrcit contra tu»

hug·raun <f. -raunar, -raunir>:
1. (þrengingtribulació f (penalitat, prova de l'esperit)
◊ „Fellr halr jafnt ǁ at eingu nýtr, ǁ sem sá, er margt vinnr ǁ at málmþingum; ǁ er-a mér hollara, ǁ er ek hugraunir (τό ἄλγος ἄλγεος,   ἄλγεα [θυμῷ]) ǁ beiskar bíð ǁ ok bölvi þjáist, ǁ at ek æ láti ǁ lífi mínu ǁ hætt í hjörþrymu ǁ und hendr fjanda“: mor per igual el baró que no és bo per res com el qui molt fa a les batalles. Quan sofreixo amargues penalitats i pateixo infortuni, res no m'és més favorable que fer sempre que la meva vida cessi en el combat sota les mans dels meus enemics (L'original fa:   κάτθαν’ ὁμῶς ὅ τ’ ἀεργὸς ἀνὴρ ὅ τε πολλὰ ἐοργώς. ǁ οὐδέ τί μοι περίκειται, ἐπεὶ πάθον ἄλγεα θυμῷ ǁ αἰεὶ ἐμὴν ψυχὴν παραβαλλόμενος πολεμίζειν)
◊ “Heilir svo, hressum ǁ hugi vora! ǁ Neytum, meðan má ǁ matar ok drykks! ǁ Látum-a hungr ǁ oss hugraun (μηδὲ τρυχώμεθα λιμῷ) skapa, ǁ meðan gæða gefst ǁ gnótt á knerri”: endavant, doncs, refresquem els nostres esperits! Fruïm, mentre puguem, del menjar i la beguda! No deixem pas que la fam ens atribuli mentre hi hagi prou queviures a la nau (L'original fa:   ὦ φίλοι, οὐ γάρ πω καταδυσόμεθ’, ἀχνύμενοι περ, ǁ είς Ἀίδαο δόμους, πρὶν μόρσιμον ἦμαρ ἐπέλθῃ· ǁ ἀλλ’ ἄγετ’, ὄφρ’ ἐν νηὶ θοῇ βρῶσίς τε πόσις τε, ǁ μνησόμεθα βρώμης μηδὲ τρυχώμεθα λιμῷ) (vocabulari: #1. heilir svo: Cf. Baetke 19874, pàg. 240: ek svá heill, svá heill, heill svá (ermahnend od. versichernd) wohlauf, wohlan; fürwahr, so wahr ich lebe, meiner Treu: svá heilir, drepum Óláf digra; )
◊ “Segja vil ek þér, ǁ siklingr, ok ǁ hugraunir (τό κῆδος -ήδεος,   κήδε’) þær ǁ ok harma efni, ǁ er á daga þína ǁ drífa skulu ǁ heima, hildingr, ǁ í höllu þinni”: també et diré, príncep, les penalitats i els motius de dolor que, en vida teva, rei, et sobrevindran al teu palau (L'original fa:   εἴπω θ’ ὅσσα τοι αἶσα δόμοισ’ ἔνι ποιητοῖσι ǁ κήδε’ ἀνασχέσθαι)
◊ “Er-a hrakningi ǁ hlutr nokkurr ǁ meinsamligri ǁ manna sonum; ǁ því hölda hverr, ǁ sá er á hrakníngi ǁ meinum ok mæðu ǁ mæta verðr, ǁ hungrs vegna ǁ þess ins vesala, ǁ hugraunir illar (τὸ κακὸν κῆδος,   κακὰ κήδε’) ǁ hlýtr þola”: res no hi ha de més dolent als fills dels homes que el vagabundatge; barons, per mor de la mísera fam, el qui fa vida de vagabundatge ha de topar-se amb mals i neguit, ha d'endurar males penalitats (L'original fa:   πλαγκτοσύνης δ’ οὐκ ἔστι κακώτερον ἄλλο βροτοῖσιν· ǁ ἀλλ’ ἕνεκ' οὐλομένης γαστρὸς κακὰ κήδε’ ἔχουσιν ǁ ἀνέρες, ὅν τιν’ ἵκηται ἄλη καὶ πῆμα καὶ ἄλγος)
2. (hugrekkisraunprova f de coratge (prova de valentia)
◊ “En hugraun hina (τόδε) ǁ hvorgum okkrum ǁ hygg ek til hags ǁ hverfa munu. ǁ Þó bið ek þik ǁ þat ráð betr ǁ hug um leiða, ǁ ef svo líkar þér”: però no crec pas que aquesta prova de coratge hagi d'ésser-nos de profit a cap de nosaltres dos. Pertant, et demano que consideris aquest consell millor [que ara et donaré], si així et plau (L'original fa:   ἀλλ’ οὔ τοι τόδε κέρδος ἐγὼν ἔσσεσθαι ὀίω ǁ ἡμῖν ἀμφοτέροισι· σὲ δὲ φράζεσθαι ἄνωγα)

hug·rekki¹ <f. -rekki, no comptable>:
variant de hugrekki² ‘valentia’

hug·rekki² <n. -rekkis, no comptable>:
valentia f
◊ hugrekki (ˈrūaħ ~ רוּחַ:   ˌrūaħ־ˈʔīʃ,   רוּחַ-אִישׁ) mannsins heldur honum uppi í sjúkdómi hans, en dapurt geð (ˈrūaħ   nəχēˈʔā ~ רוּחַ נְכֵאָה:   wəˈrūaħ   nəχēˈʔā,   וְרוּחַ נְכֵאָה), hver fær borið það?: el coratge d'un home el mantindrà dret en la seva malaltia, però [la feixuga càrrega d']un esperit abatut, qui la podrà portar?
◊ því næst mun hann beita styrk sínum og hugrekki (lēˈβāβ ~ לֵבָב:   wə-ʝāˈʕēr   kɔˈħ-ō   ū-ləβāˈβ-ō,   וְיָעֵר כֹּחוֹ וּלְבָבוֹ) gegn konunginum suður frá með miklum her, og konungurinn suður frá mun hefja ófrið við hann með miklum her og mjög öflugum, en þó mun hann ekki fá í móti staðið, því að menn brugga ráð í móti honum: tot seguit usarà la seva força i el seu coratge contra el rei del migdia, amb un gran exèrcit, i el rei del migdia entrarà en guerra contra ell amb un gran exèrcit i molt poderós; però tot i així no podrà aguantar, perquè ordiran complots contra ell
♦ auka e-m hugrekki: acréixer-li a algú el coratge
◊ þú hefir heyrt óskir hinna voluðu, Drottinn, þú eykur þeim hugrekki (lēβ ~ לֵב:   libˈb-ām,   לִבָּם), hneigir eyra þitt: vós heu sentit, Jahvè, els desigs dels miserables; augmenteu-los el coratge, presteu-los orella
♦ hugrekki brestur: el coratge defalleix
♦ draga úr hugrekki e-s: desmoralitzar algú
♦ efla hugrekki: enfortir el coratge
♦ svipta e-n hugrekki: llevar-li a algú el coratge
♦ sýna hugrekki: mostrar coratge
♦ veita e-m hugrekki: donar coratge a algú

hug·renning <f. -renningar, -renningar>:
pensament m, reflexió f, consideració f
◊ húsfreyja þar á bænum var fátæk en þó fór hún þegar og dóttir hennar með henni og báru hann heim til húss í möttlum sínum. Síðan fóru þær eftir presti en er hann kom þangað þá batt hann sár hans öll og leituðu honum hæginda slíkra sem þau máttu. Hann lá þá, hinn sári prestur, aumlega búinn, vilnaðist jafnan guðs miskunnar og tortryggði það aldrei, bað guð mállaus með hugrenningum og sútfullu hjarta, því öllu traustara er hann var sjúkari, og renndi huginum til þess milda konungs, Ólafs hins helga guðs dýrlings, og hafði hann áður heyrt mart sagt frá hans dýrðarverkum og trúði því öllu hvatara á hann af öllu hjarta til allrar hjálpar í sínum nauðum. En er hann lá þar lami, að öllu megni numinn, þá grét hann sárlega og stundi, bað með sáru brjósti þann dýrling, Ólaf konung, duga sér. En eftir miðja nótt þá sofnaði prestur hinn sári: la mestressa d'aquell mas era pobra i tanmateix, ella i sa filla hi van anar immediatament i el van dur a les cases embolcallat en llurs mantells. Després varen anar a cercar un capellà i quan ell hi va arribar, li va embenar les ferides i [tots] intentaren procurar-li tot el confort que pogueren. El prevere ferit, fet un ecce-homo, va restar ajagut allà, confiant sempre en la misericòrdia de Déu i no dubtant-ne mai i, en silenci (els seus mutiladors també li havien tallat la llengua), pregava a Déu en els seus pensaments i amb cor afligit, i, com més malament es trobava, amb més fe ho feia, i enviava els seus pensaments vers sant Olau, el sant de Déu, de qui ja abans havia sentit a contar molts de fets gloriosos, creient en ell per això amb la màxima convicció i de tot cor que li faria arribar tot l'ajut que havia de menester en la seva fretura; i mentre estava jaient allà, baldat i privat totalment de les seves forces, plorava amargament i gemegava, pregant al rei Sant Olau, amb cor dolorós, que l'ajudés. I passada la mitja nit, aquest prevere malnafrat es va adormir
◊ hvort sem ég sit eða stend, þá veist þú það, þú skynjar hugrenningar mínar (ˈrēaʕ ~ רֵעַ:   ˈbantāh   lə-rēˈʕ-ī   mē-rāˈħōq,   בַּנְתָּה לְרֵעִי, מֵרָחוֹק) álengdar: saps si sec o si estic dret: tu perceps (comprens) els meus pensaments de lluny estant
◊ og þú, Salómon, sonur minn, lær að þekkja Guð föður þíns og þjóna honum af öllu hjarta og með fúsu geði, því að Drottinn rannsakar öll hjörtu og þekkir allar hugrenningar (ˈʝēt͡sɛr   maħăʃāˈβōθ ~ יֵצֶר מַחֲשָׁבוֹת:   wə-χāl־ˈʝēt͡sɛr   maħăʃāˈβōθ   mēˈβīn,   וְכָל-יֵצֶר מַחֲשָׁבוֹת מֵבִין)i tu, Salomó, fill meu, aprèn a reconèixer el Déu de ton pare i a servir-lo de tot cor i amb esperit volenter, car Jahvè escruta (examina) tots els cors i [re]coneix tots els pensaments
◊ Drottinn, Guð feðra vorra, Abrahams, Ísaks og Jakobs, varðveit þú slíkar hugrenningar (ˈʝēt͡sɛr   maħăʃāˈβōθ ~ יֵצֶר מַחֲשָׁבוֹת:   ʃŏmərā-h־zˈzɔʔθ   lə-ʕōˈlām   lə-ˈʝēt͡sɛr   maħʃəˈβōθ   ləˈβaβ   ʕāmˈmɛ-χā,   שָׁמְרָה-זֹּאת לְעוֹלָם, לְיֵצֶר מַחְשְׁבוֹת לְבַב עַמֶּךָ) í hjarta lýðs þíns að eilífu, og bein hjörtum þeirra til þín: Jahvè, Déu dels nostres pares, Abraham, Isaac i Israel, guardeu per sempre tals pensaments al cor del vostre poble i dirigiu el seu cor (lit. llurs cors) cap a vós
◊ þá kom andi Drottins yfir mig og sagði við mig: "Seg þú: Svo segir Drottinn: Svo segið þér, Ísraelsmenn, og ég þekki hugrenningar yðar (maʕăˈlāh [ˈrūaħ] ~ מַעֲלָה רוּחַ:   ū-maʕăˈlōθ   rūħă-ˈχɛm   ʔăˈnī   ʝəδaʕətˈtī-hā,   וּמַעֲלוֹת רוּחֲכֶם, אֲנִי יְדַעְתִּיהָ)llavors l'esperit de Jahvè vingué sobre meu i em digué: “Digues: Així parla Jahvè: així és com parleu vosaltres, israelites, i jo conec els vostres pensaments!
◊ er Drottinn sá, að illska mannsins var mikil á jörðinni og að allar hugrenningar (ˈʝēt͡sɛr   maħăʃāˈβōθ ~ יֵצֶר מַחֲשָׁבוֹת:   wə-χāl־ˈʝēt͡sɛr   maħʃəˈβɔθ   libˈb-ō,   וְכָל-יֵצֶר מַחְשְׁבֹת לִבּוֹ) hjarta hans voru ekki annað en illska alla daga: però Jahvè va veure que era gran la maldat de l'home a la terra i que tots els pensaments del seu cor no eren res més que maldat cada dia
◊ ég vil upp frá þessu ekki bölva jörðinni framar vegna mannsins, því að hugrenningar (ˈʝēt͡sɛr ~ יֵצֶר:   kī   ˈʝēt͡sɛr   lēβ   hā-ʔāˈδām, כִּי יֵצֶר לֵב הָאָדָם) mannshjartans eru illar frá bernsku hans, og ég mun upp frá þessu ekki framar deyða allt, sem lifir, eins og ég hefi gjört: «No tornaré, a partir d'avui, a maleir la terra per culpa de l'home, perquè els pensaments del cor de l'home són dolents des de la seva joventut; mai més no tornaré a matar tot el que viu com he fet
◊ en hann vissi hugrenningar þeirra (τὸ διανόημα -ήματος,   αὐτὸς δὲ εἰδὼς αὐτῶν τὰ διανοήματα) og sagði við þá: "Hvert það ríki, sem er sjálfu sér sundurþykkt, leggst í auðn, og hús fellur á hús: però ell coneixia llurs pensaments i els digué: «Tot reialme que estigui dividit contra si mateix és devastat, i cau casa sobre casa
◊ því að orð Guðs er lifandi og kröftugt og beittara hverju tvíeggjuðu sverði og smýgur inn í innstu fylgsni sálar og anda, liðamóta og mergjar, það dæmir hugsanir og hugrenningar (ἡ ἔννοια -ίας, καὶ κριτικὸς ἐνθυμήσεων καὶ ἐννοιῶν καρδίας) hjartans: car la paraula de Déu és vivent i eficaç i més tallant que cap espasa de dos talls, i s'esmuny endins fins a l'amagatall més íntim de l'ànima i de l'esperit, de les juntures i del moll dels ossos; ella jutja els pensaments i les cogitacions del cor
◊ þeir sýna, að krafa lögmálsins er rituð í hjörtum þeirra, með því að samviska þeirra ber þessu vitni og hugrenningar þeirra (ὁ λογισμός -οῦ,   καὶ μεταξὺ ἀλλήλων τῶν λογισμῶν κατηγορούντων ἢ καὶ ἀπολογουμένων), sem ýmist ásaka þá eða afsaka: fan palès que les exigències de la Llei són escrites a llurs cors amb el fet que llur consciència en dóna testimoniatge així com llurs raonaments que adés els acusen, adés els defensen
◊ innstu hugrenningar: els pensaments més íntims
◊ í hugrenningum út frá draumsýn um nótt þegar svefnhöfgi leggst á menn: en els pensaments i reflexions que sorgeixen de les visions en somnis durant la nit quan un son letàrgic cau sobre els homes
♦ setja á blað hugrenningar sínar um e-n/e-ð: posar per escrit els seus pensaments sobre algú/una cosa

hugrenninga·tengsl <n.pl -tengsla>:
associació f d'idees (hugsanatengsl; hugtengsl)

hug·rof <n. -rofs, no comptable>:
<PSICOLdissociació f

hugrofs·einkenni <n.pl -einkenna>:
<PSICOLsímptomes dissociatius

hug·ró¹ <f. -róar, no comptable>:
pau f d'esperit, tranquil·litat f d'esperit o anímica

hug·ró² <f. -róar, -rær>:
(efra hjalt, höggrópom m d'espasa
♦ hnjóða (modern: hnoða) hugró á sverði: <HISTaferrar el pom a una espasa amb el hnjóðhamarr a l'enclusa
◊ sveinninn segir: "Víst máttu það til segja að hann sé kappi, svo sneypilega sem þú hefir fyrir honum farið. En ekki sá eg hann gera utan hann hnauð hugró á sverði sínu. En það heyrði eg Þórhall segja að þeir mundu færa hey úr görðum innan þriggja nátta": el vailet li va respondre: “Certament pots dir que és un campió, tan vergonyosament com t'ha tractat. Però no l'he vist fent res tret de clavar un pom a l'empunyadura de la seva espasa. Tanmateix, he sentit que en Þórhall deia que aniran a cercar el fenàs dels garðar d'aquí a tres dies” (vocabulari: #1. sneypilega: Cf. Baetke 19874, pàg. 582: fara sneypiliga fyrir e-m von jmd. schimpflich behandelt werden; cf. Frank Fischer 1914, pàg. 249: Der Bursche erwiderte: „Du darfst ihn gewiß einen Kämpen nennen, so schmählich, wie du von ihm behandelt bist. Tun aber sah ich ihn nichts, außer daß er Parierstangen an sein Schwert schmiedete. Aber Thorhall hörte ich sagen, daß sie in drei Tagen fahren wollten, ihr Heu einzuführen; en Fischer, doncs, interpreta el mot hugró com a fremra hjalt, gaddhjalt, ‘[sortints de la] guarda d'una espasa’; jo, per la meva banda, interpreto el mot com a sinònim d'efra hjalt, klót á sverðinu i el tradueixo per pom seguint la interpretació del mot pel Baetke )
◊ Vigfús Víga-Glúmsson tók upp nefsteðja er lá á þiljunum er maður hafði áður hnoðið við hugró á sverði sínu [er losnað hafði]. Vigfús var allsterkur maður. Hann kastaði steðjanum tveim höndum og færði í höfuð Ásláki hólmskalla svo að geirinn stóð í heila niðri. Áslák höfðu ekki áður vopn bitið en hann hafði höggvið til beggja handa. Hann var fóstri Búa og stafnbúi en annar var Hávarður höggvandi. Hann var hinn sterkasti maður og allfrækn: en Vigfús Víga-Glúmsson aleshores va agafar una enclusa de corn que hi havia a coberta, [enclusa] amb la qual poc abans un home havia adobat el pom de la seva espasa [que se n'havia desprès]. En Vigfús era un home molt fort. Va llançar l'enclusa amb totes dues mans i aquesta va endevinar el cap de l'Áslákur hólmskalli de tal manera que el corn de l'enclusa va quedar clavat ben endins del seu cervell. Cap arma no havia ferit fins llavors l'Áslákur mentre que ell, per la seva banda, havia estat colpint i ferint a dreta i esquerra. Havia estat fóstri d'en Búi i stafnbúi d'ell. Un altre d'entre els stanfbúar d'en Búi era en Hávarður höggvandi (‘espadatxí’). Era un dels homes més forts que hi havia i molt ardit

hug·rór, -ró, -rótt <adj.>:
que té l'esperit o l'ànima en pau

Hug·rún <f. -rúnar, pl. no hab.>:
Hugrún f (ginecònim)

< hug·rún¹ <f. -rúnar, -rúnar>:
variant de hugrún² ‘runa de la pensa’
◊ hugrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vilt hveriom vera ǁ geðsvinnari guma; ǁ þær of réð, ǀ þær of reist, ǁ þær um hugði Hroptr, ǁ af þeim legi, ǀ er lekið hafði ǁ ór hausi Heiðdraupnis ǁ oc ór horni Hoddrofnis: has de saber les runes de la pensa si vols ésser més viu d'enteniment que qualsevol altre home. Les va interpretar, les va gravar, les va crear en Hroptr de la llecor que havia degotat del crani d'en Heiðdraupnir i de la banya d'en Hoddrofnir (vocabulari: #1. geðsviðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: geð-sviðr (-svinnr) adj. willensstark (Sd. 13); en Sijmons i en Gering 1903, col. 336, interpreten: geþ-sviþr, adj. von scharfem verstande, klug. En Sijmons-Gering, doncs, contemplen la parella geðsviðrgeðhorskr com a sinònims. Comparteixo aquesta interpretació i tradueixo en conseqüència. Altrament: més fort d'esperit, més fort de voluntat; #2. réð — reist — hugði: ὕστερον πρότερον, és a dir, les tres accions es presenten arrenglerades en l'ordre invers al que fóra lògic: les va crear, les va entallar, les va llegir; #3. lǫgr: resta un misteri de quin líquid (o limfa) mític es tracta. Els éssers Heiðdraupnir i Hoddrofnir només són esmentats aquí; d'ells -i dels mites subjacents-, per tant, no se'n sap absolutament res; )
◊ hugrúnar skaltu nema, ǀ ef þú vilt hverjum vera ǁ geðho[r]skari guma; ǁ þær of réð, ǀ þær of reist, ǁ þær of hugði Hroptr: cal que aprenguis les runes de la pensa si vols ésser més sagaç de ment que qualsevol altre. Les va interpretar, les va entallar, les va idear en Hroptr (vocabulari: #1. geðhorskr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: geð-horscr adj. klug (Sd. 13 V); en Sijmons i en Gering 1903, col. 336, en canvi, interpreten: geþ-horskr, adj. von scharfem verstande, scharfsinnig. La traducció, doncs, només pot ésser perspicaç, sagaç, viu d'enteniment; )

hug·rún² <f. -rúnar, -rúnir>:
<HIST FOLCLruna f de la pensa

hug·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
cognitiu -iva

hugsa <hugsa ~ hugsum | hugsaði ~ hugsuðum | hugsað>:
I. <personal>:
A. <absolut>:
1. <GENpensar
♦ ég hugsa, þess vegna er ég til: <LOC FIGpenso, així i doncs, existeixo, cogito ergo sum
♦ hugsa hratt: pensar de pressa, pensar aviat (Mall.)
♦ hugsa hægt: pensar a poc a poc
♦ hugsa með [sjálfum] sér: pensar per a si, dir-se dintre seu, pensar dintre seu
♦ hugsa skýrt: pensar amb claredat
♦ hugsa upphátt: pensar en veu alta
♦ hugsaðu [nú] aðeins!: pensa un moment!
 
B. <e-ð>:
1. (álítapensar una cosa (creure, tenir una opinió o mentalitat)
◊ hjónin höfðu hugsað að þau gæti...: el matrimoni havia cregut que podria...
♦ ég hugsa það: és el que penso
2. (hugleiða, íhugarepensar una cosa (rumiar, reflexionar, perpensar, meditar)
♦ að vel hugsuðu máli: havent repensat bé la cosa
♦ ég verð að hugsa þetta mál: [m']he de rumiar aquest afer
3. (detta í hug, fá hugsun e. hugmyndacudir una cosa (venir-li el pensament d'una cosa)
◊ nú tekur Grettir við hrossageymslunni og leið svo fram yfir jól. Þá gerði á kulda mikla með snjóvum og illt til jarða. Grettir var lítt settur að klæðum en maður lítt harðnaður. Tók hann nú að kala en Kengála stóð á þar sem mest var svæðið í hverju illviðri. Aldrei kom hún svo snemma í haga að hún mundi heim ganga fyrir dagsetur. Grettir hugsar þá að hann skal gera eitthvert það bellibragð að Kengálu yrði goldið fyrir útiganginn: llavors en Grettir es va fer càrrec de guardar els cavalls i va passar el temps fins a Nadal. Aleshores hi va comença a fer fred molts de dies seguits acompanyat de nevades, de manera que els cavalls a penes podien pasturar a lloure. En Grettir anava mal munit de roba i encara no s'havia avesat gaire al fred. Va començar a patir un freter de no dir, però [l'egua] Kengála sempre pasturava als indrets on el vent bufava més fort, per més cruu que fos el temps que feia. I, per més dejorn que la menés a la pastura, l'egua no volia tornar mai a la pallissa fins que no s'havia fet fosca negra. Aleshores el Grettir va tenir la pensada (se li va acudir la idea de..., va prendre la determinació de..., es va proposar o decidir a...) que li havia de fer una mala jugada tan dolenta a l'egua que li fes pagar el seu voler romandre a lloure tot lo dia (vocabulari: #1. lítt ... klæðum: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 43: 18. lítt — klæðum, „schlecht mit kleidern versehen“, vgl. setja gullkaleik gimsteinum Bps. I, 83; kvæði ... ok sett með mǫrgum hlutum illum ok fáheyrðum Fms. X, 264.; #2. stóð á: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 43: 19. stóó á, „blieb fortwährend stehen“.; #3. svæði: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 44: 1. svæði, n., „stelle, wo ein starker wind weht“.; #4. bellibragð: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 44: 2. bellibragð, s. zu c. 14,2.R. C. Boer 1900, pàg. 38: 13. bellinn (zu bella „stoßen“, „schaden“, nicht zum schwachen verbum bella, „unternehmen“, wie Fr. der das wort durt ‘foretagsom’ übersetzt, anzunehmen scheint), „wer schnell zu gewalttätigkeiten greift“, vgl. bellibragð, n., „gewalttat“, c. 14,15. „Unternehmend“ war Grettir keineswegs; im gegenteil war er fátalaðr (z.12), eigi bráðgǫrr (s. 39,1); man glaubte in seiner jugend, dass er zu nichts brauchbar sein werde. Diese beschreibung wird häufig von personen gegeben, welche im späteren leben durch große tatkraft sich auszeichnen, vgl. zu z. 13 bis 15.; )
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <fyrir>
1. <hugsa fyrir e-u>prevenir una cosa (actuar previsorament en una cosa, prendre les degudes mesures o precucions preveient una cosa)
 
B. <með>
1. <hugsa með sér>pensar dintre seu, pensar per a si
♦ hugsa með [sjálfum] sér: pensar per a si, dir-se dintre seu, pensar dintre seu
 
C. <til>
1. <hugsa til e-s>pensar en algú ~ una cosa
◊ ég hugsa til þín [á hverjum degi]: penso en tu [cada dia]
◊ mér varð hugsað til þín: de cop i volta vaig haver de pensar en tu
♦ hugsa illa til e-s: pensar malament d'algú
♦ hugsa til e-s með ánægju: pensar en algú amb satisfacció
♦ geta ekki til þess hugsað að <+ subj.>no poder-se imaginar que <+ ind.>
♦ hugsa til þess að <+ inf.>pensar en <+ inf.>
◊ Ísraelsmenn glöddust og lofuðu Guð og hugsuðu (ʔāˈmar ~ אָמַר:   wə-ˈlɔʔ   ʔāməˈrū   la-ʕăˈlōθ   ʕălēi̯-ˈhɛm   la-sˤsˤāˈβāʔ,   וְלֹא אָמְרוּ, לַעֲלוֹת עֲלֵיהֶם לַצָּבָא) ekki framar til þess að halda með hernaði gegn niðjum Rúbens og Gaðs, til þess að eyða landið sem þeir bjuggu í: els israelites se n'alegraren i en lloaren Déu, i ja no varen pensar més d'a atacar amb guerra els descendents d'en Rubèn (Reüvén) i d'en Gad per tal de destruir el país que habitaven
♦ hugsa gott til e-s: tenir fundades esperances d'obtenir una cosa
♦ hugsa vel til e-s: tenir un bon record d'algú
 
D. <um>
1. <hugsa um e-ð>(sjá um e-ðpensar en una cosa (atendre, tenir cura)
♦ hugsa ekki um e-ð: no pensar en una cosa (desatendre una cosa, desentendre's d'una cosa)
♦ hugsa um heimili: ocupar-se de la llar
2. <hugsa um e-n>(sjá um e-nocupar-se d'algú, tenir cura o esment d'algú
◊ hver ætlar að hugsa um barnið á meðan?: qui tindrà esment de l'infant mentrestant?
♦ hugsa ekki nógu vel um sig: deixar-se (no tenir prou cura de si mateix, negligir-se)
3. <hugsa um e-ð>(yfirvega, íhugapensar en una cosa (prendre en consideració)
♦ ég skal hugsa um málið: rumiaré la cosa
♦ fara að hugsa um að...: posar-se a pensar en, ocórrer, acudir
◊ ég fór að hugsa um að ég gæti sent henni heillaóskaskeyti: se'm va acudir que li podria enviar un telegrama de felicitació
♦ hugsa aðeins um frama sinn: pensar només en la seva carrera
♦ hugsa um að <+ inf.>pensar en<inf.>
◊ ég hef oft verið að hugsa um að hætta við hann: sovint he estat pensant de trencar amb ell
♦ vera að hugsa um e-ð: estar [re-]pensant-se una cosa, estar considerant una cosa
♦ þar var hugsað um það eitt að <inf.>només pensaven en <inf.>
♦ um hvað ertu að hugsa?: en què penses?
♦ um hvern ertu að hugsa?: en qui penses?
 
E. <upp>
1. <hugsa upp e-ð>idear una cosa (descobrir, inventar, concebre)
♦ hugsa upp ráð: trobar una sortida (a una determinada situació)
 
F. <út í>
1. <hugsa út í e-ð>reflexionar sobre una cosa (pensar-se una cosa, meditar una cosa)
♦ ég hef aldrei hugsað út í þetta: no ho havia pensat mai, mai no m'havia parat a pensar-ho
 
III. <reflexiu>:
A. <sig>:
1. <hugsa sig um>reflexionar
◊ hann hugsaði sig um augnablik og svaraði spurningunni: va reflexionar un instant i va respondre la pregunta
♦ hugsa sig tvísvar um: repensar-ho dues vegades
♦ ég ætla að hugsa mig um einu sinni enn: vull repensar-m'ho una vegada més, vull tornar-m'ho a repensar
B. <sér>:
1. <hugsa sér>reflexionar
♦ hugsaðu þér: #1. GENpensa-ho (meditar-ho, reflexiona-hi); #2. FIGimagina!
2. <hugsa sér e-ð>imaginar-se una cosa
◊ það er nákvæmlega það sem ég hugsa mér: és exactament el que m'imagino
♦ hugsa sér að <+ subj.>imaginar-se que <+ cond.>
♦ hugsa sér að gera e-ð: tenir en ment de fer una cosa (dur de cap, tenir la intenció de fer una cosa)
◊ ég hafði hugsað mér að fara í dag: havia pensat d'anar-me'n avui

hugsana·flutningur <m. -flutnings, no comptable>:
telepatia f, transmissió f de pensaments

hugsana·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
allau f de pensaments, onada f de pensaments

hugsana·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f de pensament

hugsana·gangur <m. -gangs, no comptable>:
raonament m, raciocini m

hugsana·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
control m del pensament, control m mental (heilaþvottur)

hugsana·tengsl <n.pl -tengsla>:
associació f d'idees (hugrenningatengsl; hugtengsl)

hugsana·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
1. <GENerror (o: defecte) m de lògica
2. <COL·LOrelliscada f

hugsandi, hugsandi, hugsandi <adj.>:
1. (hugsipensarós -osa, pensívol -a, pensatiu -iva  (consirós)
♦ horfa hugsandi á e-n: mirar pensarosament algú
2. (mögulegur, hugsanlegurpensable  (concebible, possible)
♦ það er hugsandi: es pot pensar, és pensable (és possible o probable)

hugsan·lega <adv.>:
probablement, molt possiblement

hugsan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem hægt er að gera sér í hugarlundimaginable  (concebible, pensable)
◊ hann valdi strax Níkanor Patróklusson, sem var einn fremstur vina konungs,og setti hann yfir ríflega tuttugu þúsundir manna, sem voru af öllu hugsanlegu (πάμφυλος -άμφυλον,   ὑποτάξας παμφύλων ἔθνη) heiðnu þjóðerni, og sendi hann af stað til að eyða allri Gyðingaþjóðinni. Hann sendi Gorgías með honum en hann var gamalreyndur herforingi: aquest escollí de seguida en Nicànor, fill d'en Patrocle, un dels principals amics del rei, i el posà al capdavant de molt més de vint mil homes, els quals eren de totes les nacionalitats paganes imaginables, i el va enviar perquè destruís tot el poble ds els jueus. I amb ell va enviar en Gorgies, general amb molta d'experiència
2. (mögulegurpossible  (eventual, que pot esdevenir-se)
♦ það er hugsanlegt að...: és possible que...
3. (sem getur verið raunverulegurpotencial  (que pot ésser o donar-se realment en potència, teòricament possible o real, teòric)
♦ hugsanlegur andstæðingur: un potencial oponent (o: adversari), un adversari en potència

hugsan·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
lògic -a

hugsast <hugsast | hugsaðist | hugsast ǁ verb impersonal>:
pensar-se
♦ e-m hugsast svo til að...: algú arriba a la conclusió que..., algú resol que..., algú decideix que...
◊ en er Oddr kom heim til Gautlands með fóstbróður sínum, bauð Sírnir honum þar at sitja um vetrinn. Þat þekktist Oddr. Ok er á leið vetrinn, ógladdist hann fast. Kómu honum þá í hug harmar sínir, þeir er hann hafði fengit af Ǫgmundi flóka. Þó hugsast honum svá til, at hann mun eigi hætta lengr fóstbróður sínum til at berjast við Ǫgmund, því at hann þóttist þar stóra skaða hafa af fengit. Verðr þat þá hans ráð at leynast í burt einn á náttarþeli. Ferr hann þá at flutningum, þar sem þeira þarf við, en stundum ferr hann um merkr ok skóga, ok ratar hann harðla stóra fjallvegu. Hann hefir þá ǫrvamæli sinn á baki sér. Ferr hann nú víða um lǫnd, ok kemr svá ráði hans, at hann hafði þat eitt til atvinnu sér, er hann skaut fugla fyrir sik. Hann spennir þá at sér um bol ok fœtr næfrum. Síðan gerir hann sér næfrahǫtt mikinn á hǫfuð sér. Er hann ekki ǫðrum mǫnnum líkr, meiri miklu en allir menn aðrir, er hann er allr þakinn næfrum: i quan l'Oddr va tornar al Gautland amb el seu germà de jurament, en Sírnir, aquest el va convidar a romandre-hi tot l'hivern. L'Oddr va acceptar la seva invitació. I en el transcurs de l'hivern, l'Oddr es va deprimir molt: [contínuament] li venien al cap els patiments que havia hagut de passar per culpa de l'Ǫmundr flóki. Aleshores va prendre la determinació de no continuar arriscant la vida del seu germà de jurament perquè lluités amb l'Ǫgmundr perquè considerava que ja n'havia rebut [prou] grans danys. La decisió que va prendre aleshores fou d'anar-se'n de nit totsol en secret d'allà. Allà on li calgués fer-ho, viatjava en embarcacions fluvials, de vegades[, emperò,] travessava forests i boscos, i [de vegades] recorria camins de muntanya molt llargs. Duia [sempre] el seu buirac a l'esquena. Així doncs, va viatjar vastament, travessant molts de països, i va arribar un moment en què es va trobar en una situació que ja només podia alimentar-se caçant ocells amb el seu arc. Aleshores[, quan es va trobar en aquesta situació,] va lligar-se al voltant del cos i les cames escorça de bedoll. Després, es va fer un gran capell d'escorça de bedoll. Quan estigué tot ell cobert d'escorça de bedoll no era igual als altres homes, sinó molt més gros que qualssevol altres homes (vocabulari: #1. e-m hugsast svo til: en Baetke 19874, pàg. 280, interpreta aquesta locució d'una altra manera: hugsaðisk honum svá til, at es sah ihm so aus, schien ihm so; ; per tant: va considerar que, li va semblar que; #2. leynast í burt: en Baetke 19874, pàg. 378: leynask í brott sich heimlich davonstehlen; #3. ok kemr svá ráði hans: cf. en Baetke 19874, pàg. 480: svá sem þá var hennar ráði komit in der Lage, in die sie gekommen war; #4. næfr: cf. en Baetke 19874, pàg. 449: næfr f. (meist pl.) (Birken-)Rinde; )
◊ en á þeiri sǫmu nótt sem hann gengr af nauðsynjum til rekkju sinnar, sér hann á einum bita í sama húsi, sem hann ok aðrir svófu í, fjandann sitja svá sem í líking eins apa. Ok því at þess kyns dýr fœðiz ekki með grámunkum, þá hugsast honum svá til, at þetta muni engi api vera annarr en fjándinn í apamynd ok líkneskju: i aquella mateixa nit, quan tornava de fer del cos al seu llit, va veure, en el mateix edifici en el qual ell i els altres hi dormien, el dimoni, assegut dalt d'una biga travessera, en forma de bugiot. I, per tal com aquesta mena de bèsties no es crien amb els franciscans, va arribar a la conclusió que aquell bugiot no devia ésser ningú altre que el dimoni en forma i figura de bugiot
♦ e-m hugsast e-ð: una cosa li passa pel cap a algú
♦ það getur hugsast að...: es pot pensar que..., és pensable que... (és possible o probable que, es pot donar el cas que)
◊ nú varð hróp mikið, og nokkrir fræðimenn af flokki farísea risu upp og fullyrtu: "Vér sjáum ekki, að þessi maður hafi brotið af sér. Gæti ekki hugsast (εἰ δὲ πνεῦμα ἐλάλησεν αὐτῷ ἢ ἄγγελος;), að andi hafi talað við hann eða engill?": aleshores es produí una gran cridòria; alguns escribes del partit dels fariseus s'aixecaren i afirmaven: «No veiem que aquest home hagi comès res de dolent. No fóra possible que un esperit o un àngel li hagi parlat?»

hugsi <adj. inv.>:
1. <GENpensarós -osa
♦ vera hugsi [út af e-u]: estar pensarós [per una cosa]
◊ ég er hugsi (ʔɛzkəˈrāh   nəɣīnāˈθ-ī   ba-lˈlāi̯lāh,   אֶזְכְּרָה נְגִינָתִי, בַּלָּיְלָה) um nætur, hugleiði í hjarta mínu, grandskoða hug minn: de nit estic pensiu, rumio en el meu cor, examino a fons el meu cor
◊ en er komið var hádegi, tók Elía að gjöra gys að þeim og mælti: "Kallið hárri röddu, því að hann er guð. Hann er hugsi (kī   ˈɕīaħ,   כִּי שִׂיחַ), eða hefir brugðið sér burt, eða er farinn í ferð. Ef til vill er hann sofnaður og verður fyrst að vakna": i quan es va haver fet migdia, l'Elies va començar a fer burla d'ells tot dient: «Crideu amb veu forta perquè és un déu [de debò]. Potser està capficat, o s'ha retirat a algun lloc, o se n'ha anat de viatge. Potser dorm i primer s'ha de despertar»
♦ verða hugsi á svipinn: fer un posat pensarós, adoptar un posat meditatiu
2. (utan við sigabsort -a  (abstret, distret, que no està atent)

hug·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
ideal m (idea per al futur)
♦ berjast fyrir hugsjónum sínum: lluitar pels seus ideals
♦ hafa stórar hugsjónir: tenir grans ideals
♦ hugsjónir stjórnmálaflokka: els ideals dels partits polítics, les idees dels partits polítics

hugsjóna- <en compostos>:
idealista

hugsjóna·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita f idealista

hugsjóna·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
idealista f

hugsjóna·laus, -laus, -laust <adj.>:
mancat -ada d'idealisme[s]

hugsjóna·maður <m. -manns, -menn>:
idealista m & f

hugsjónar·legur, -leg, -legt <adj.>:
ideal

hugsjóna·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
idealisme m

hug·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
1. (þunglyndurmalenconiós -osa, melangiós -osa (profundament trist, deprimit, molt abatut)
◊ Konungur mælti: "Ver eigi þar um hugsjúkur. Þegar er vorar far þú út: el Rei li va dir: "no estiguis deprimit per aquest motiu; quan arribi la primavera, embarca't cap a Islàndia
2. (órólegurdesassossegat -ada, angoixat -ada (molt inquiet a causa d'una angoixa)
◊ kumpánn minn, segir hann, svá hefi ek hugsjúkr verit um þína ferð, at ek mátti eigi sofa fyrir. Hefir þú enn þá aflat fanga?: company, li diu, he patit tanta d'angoixa per la teva absència que no he pogut dormir [en tota la nit]. Has tornat a aconseguir provisions?
♦ vera hugsjúkur út af e-u: <LOC FIGestar molt inquiet per una cosa, estar neguitós -osa per una cosa
◊ verið ekki hugsjúkir um neitt, heldur...: no us inquieteu per res, ans...
◊ ...og starði út á veginn, því að hann var hugsjúkur um örk Guðs: ...i sotjava el camí, car era ple d'ànsia per l'arca de Déu
3. <PSICOLneuròtic -a
◊ hugsjúkur sjúklingur: un pacient neuròtic

hug·skot <n. -skots, -skot>:
esperit m (ànima, cor, interior)
◊ þeir upphugsa (ħāˈφaɕ ~ חָפַשׂ:   ʝaħpəˌɕū־ʕōˈlɔθ,   יַחְפְּשׂוּ-עוֹלֹת) ranglæti: "Vér erum tilbúnir, vel ráðin ráð!" því að hugskot (ˈqɛrɛβ ~ קֶרֶב:   wə-ˈqɛrɛβ   ʔīʃ,   וְקֶרֶב אִישׁ) hvers eins og hjarta er fullt véla: tramen injustícies: “Estem preparats, el pla [és] ben concebut!” car l'interior i el cor de cadascú són plens d'ardits
◊ þetta er sáttmálinn, sem ég mun gjöra við hús Ísraels eftir þá daga, segir Drottinn: Ég mun leggja lög mín í hugskot (ἡ διάνοια -ίας,   διδοὺς νόμους μου εἰς τὴν διάνοιαν αὐτῶν) þeirra og rita þau á hjörtu þeirra. Ég mun vera Guð þeirra, og þeir munu vera lýður minn: aquesta serà l'aliança que conclouré amb la casa d'Israel després d'aquells dies, diu el Senyor: posaré les meves lleis a llur esperit i les inscriuré a llur cor, i jo seré llur Déu, i ells seran el meu poble
◊ þetta er sáttmálinn, er ég mun gjöra við þá eftir þá daga, segir Drottinn. Lög mín vil ég leggja í hjörtu þeirra, og í hugskot (ἡ διάνοια -ίας,   καὶ ἐπὶ τὴν διάνοιαν αὐτῶν ἐπιγράψω αὐτούς) þeirra vil ég rita þau: aquesta és l'aliança que conclouré amb ells després d'aquells dies, diu el Senyor. Posaré les meves lleis a llurs cors i les inscriuré a llur esperit
◊ steini harðara er hjartað það, ǁ sem heyrir um Jesú pínu, ǁ gefur sig þó þar ekki að, ǁ ann meir gjálífi sínu. ǁ Kann nokkuð svoddan kalt hugskot ǁ Kristí dauða að hafa not? ǁ Guð stjórni geði mínu: més dur que una pedra és el cor que sent contar els turments de Jesús, i no en pren tanmateix esment i s'estima més la seva vida dissipada. Pot tenir alguna utilitat la mort del Crist per a un esperit tan fred? Que Déu meni la meva pensa
♦ hafa (o: geyma) e-ð í hugskoti: <LOC FIGguardar el record d'una cosa [en el seu interior]

hugskots·sjónir <f.pl -sjóna>:
imatges f.pl mentals, visió f mental
♦ leiða e-n ~ e-ð fyrir hugskotssjónir: representar-se mentalment una cosa ~ algú
♦ setja sér e-n ~ e-ð fyrir hugskotssjónir: imaginar-se (o: figurar-se) mentalment una cosa ~ algú
♦ e-ð stendur e-m fyrir hugskotssjónum: algú s'imagina una cosa, algú veu una cosa en la seva ment
◊ því að ég þekki sjálfur afbrot mín og synd mín stendur stöðugt fyrir hugsskotssjónum (wə-ħatˤtˤāˈθī   nɛɣˈd-ī   θāˈmīδ,   וְחַטָּאתִי נֶגְדִּי תָמִיד)car reconec les meves faltes i tinc el meu pecat constantment al meu davant

hug·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
1. (hugarsmíðfruit m de la imaginació, ficció f (producte de la imaginació, ficció o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)
◊ kvæði og aðrar hugsmíðar: poemes i d'altres productes de l'enginy i la ment
2. (hugsanirraonament m, raciocini m (fruit de la raó, producte de l'esperit o de la ment humans)
◊ vér brjótum niður hugsmíðar (ὁ λογισμός -οῦ,   λογισμοὺς καθαιροῦντες) og allt, sem hreykir sér gegn þekkingunni á Guði, og hertökum hverja hugsun (τὸ νόημα -ήματος,   καὶ αἰχμαλωτίζοντες πᾶν νόημα εἰς τὴν ὑπακοὴν τοῦ Χριστοῦ) til hlýðni við Krist: esbuquem (enderroquem, derruïm) tots els raonaments i tot allò que, ple d'altivesa, s'aixeca contra el coneixement de Déu, i fem captiu qualsevol pensament per menar-lo a l'obediència del Crist

hug·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
1. (þunglyndimalenconia f (estat de profunda tristesa, depressió)
◊ mér þykkir fyrir at segja þér mína sút, þvíat ek hygg ekki annat mitt mein en ofrást til konu nǫkkurrar, er ek sá hér í gjær kveld, hafi í gegnum smogit hjartat með hugsótt: em resulta difícil manifestar-te la meva pena perquè crec que el meu mal no és res més que la passió per una dona que vaig veure aquí ahir al vespre, m'ha traspassat el cor amb malenconia
◊ kaupmaðr segir þá: "Þat er ætlan mín at ef vit verðum kaupsáttir, at ek fái læknat þá hugsótt er þú hefir...: el mercader llavors li va dir: "el meu parer és que, si tu i jo ens posem d'acord i fem la barrina, jo podré guarir-te la malenconia que tu tens...
◊ Freyr, sonr Njarðar, hafði sezk í Hliðskjálf ok sá um heima alla. Hann sá í Jǫtunheima, ok sá þar mey fagra, þá er hon gekk frá skála fǫður síns til skemmu. Þar af fekk hann hugsóttir miklar. Skírnir hét skósveinn Freys. Njǫrðr bað hann kveðia Frey máls: en Freyr, fill d'en Njǫrðr, s'havia assegut a Hliðskjálf des d'on contemplava tots els móns. A Iǫtunheimar, el país dels ètuns, hi va veure una bella donzella anant de l'skáli de son pare a la seva skemma. S'empararen d'ells grans penes i cuites d'amor (lit. grans malenconies [d'amor]). El sabater d'en Freyr nomia Skírnir (‘Resplendent, Fulgurant’). En Njǫrðr li va pregar que li demanés què li passava (vocabulari: #1. kveðja e-n máls: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 162: qveðja e-n máls jmdn. um ein gespräch bitten od. ihn zum reden bringen (Skm. pr., Grp. pr. u. 3); )
2. (óróidesassossec m (inquietud d'esperit)
◊ sem Affríkamenn sá, at þeir hǫfðu látit hǫfðingja sinn, þá fengu þeir mikla hugsótt ok mæltu: Madeqvin herra, segja þeir, í øngu landi var þér jafngóðr hǫfðingi; þessi er lítill sveinn er þér banaði, mikit afl var gefit svá litlum dverg, at hann klauf inn mesta mann herklæddan, ok ef aðrir eru jafnsterkir, þá mun Agulandus hart niðr koma, ok ǫll Affríka mun snúast í harm ok hugarekka: quan els africans veieren que havien perdut llur senyor, se n'emparà una gran angoixa i deien: “Senyor Madeqvin”, deien, “a cap país no hi ha hagut cap senyor tan bo com tu; el qui t'ha mort ha estat un petit vailet: gran força és la que ha estat donada a un nan tan petit que ha fes [pel mig] l'home més gran en la seva armadura, i, si els altres han d'ésser tan forts com ell, l'Agulandus patirà una dura caiguda i a tota Àfrica li'n vindrà dolor i aflicció” (vocabulari: #1. koma niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 335: koma hart niðr hart getroffen werden, Schweres erleiden; #2. hugarekki: Cf. Baetke 19874, pàg. 280: hugar-ekki m. Kummer, Betrübnis; en la traducció adopto aquesta interpretació d'en Baetke)

hug·spakur, -spök, -spakt <adj.>:
savi sàvia

hug·speki <f. -speki, no comptable>:
saviesa f

hug·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:
d'enteniment malmès (o: corromput)
◊ hann er sótttekinn af þrætum og orðastælum. Af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna (διαφθείρειν:   διεφθαρμένος -ένη -ένον τὸν νοῦν,   διαπαρατριβαὶ διεφθαρμένων ἀνθρώπων τὸν νοῦν), sem eru sneyddir sannleikanum, en skoða guðhræðsluna sem gróðaveg: s'ha encomanat la malaltia de les disputes i les baralles de paraules. D'això en neixen l'enveja, les bregues, les crítiques infundioses, les males sospites (pensaments), les discussions i baralles d`homes d`enteniment corromput, que estan privats de la veritat i que esguarden el temor de Déu com una font de guanys
◊ eins og þeir Jannes og Jambres stóðu í gegn Móse, þannig standa og þessir menn í gegn sannleikanum. Þeir eru menn hugspilltir (καταφθείρειν:   κατεφθαρμένος -ένη -ένον τὸν νοῦν,   ἄνθρωποι κατεφθαρμένοι τὸν νοῦν) og óhæfir (ἀδόκιμος -όκιμον,   ἀδόκιμοι περὶ τὴν πίστιν) í trúnni: de la mateixa manera que en Jannes i en Jambres s'oposaren al Moïsès, així també aquests s'oposen a la veritat. Són homes d'enteniment malmès i rèprobes en la fe

hug·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
enèrgic -a

hug·stola <adj. inv.>:
(örvæntigarfullurdesesperat -ada
♦ verða hugstola af sorg: desesperar-se de dolor

hug·stoltur, -stolt, -stolt <adj.>:
orgullós -osa de cor [i enteniment], de cor ensuperbit -ida
◊ það kennir herrans þögnin fróm ǁ þar næst í annan máta, ǁ hann vill ei sínum helgidóm ǁ fyrir hunda kasta láta. ǁ Drottinn forsmáir drambsamt geð, ǁ dárlega margs þó freisti ǁ og frekt sér treysti. ǁ Hugstoltum niður hrinda réð, ǁ hógværa sál við reisti: el silenci, pietós, del Senyor, ens ensenya, tot seguit, altrament: [amb el seu silenci ell] no vol deixar que el seu santuari sigui llençat als gossos. Déu menysprea la ment altiva -siguin molts o no gaire els escarniments que provi de fer i les insolències que gosi fer-: Ell ha fet caure l'orgullós d'esperit i alhora ha enaltit l'ànima humil (vocabulari: #1. þó: no entenc l'oració concessiva. La traducció és la meva forma d'interpretar-la; )

hug·stór, -stór, -stórt <adj.>:
1. (hugrakkur, hugaðurvalerós -osa (coratjós, estrenu)
2. (göfuglyndur, veglyndurmagnànim -a (longànim, noble d'ànim o caràcter)
◊ svo er sagt að Þorgils var fríður maður sýnum og drengilegur í viðbragði og skýrlegur, hár á vöxt og réttvaxinn, sterkur að afli, harðger og skjótráður, gegn og öruggur, örðigur og manna best vígur og hinn hraustasti í öllum mannraunum þegar honum dróst aldur sem frá mun verða sagt. Hann var stórlyndur og þó stöðugur, hjartaprúður og hugstór, stóðst vel margar mannraunir er hann hlaut að bera: diuen que en Þorgils era un home ben tallat i de port baronívol, llest, alt i condret, fort, resistent i resolt, honest i un home de qui hom es podia refiar, hàbil i l'home més ben capacitat per a la lluita i el més coratjós en totes les proves [que va haver de patir] quan es va fer vell, tal com adés es contarà. Fou magnànim com també ferm, noble de cor i longànim: va suportar bé les moltes de proves [i adversitats] que va haver de patir
◊ þat var þann tíð, ǁ er þar herjaði ǁ Akkilleifr ǁ ítrfrægr; ǁ hún var hugstórum (ὁ μεγαλήτωρ -ήτορος, τὴν <...> θυγατέρ' Ἀρσινόου μεγαλήτορος) ǁ hilmi borin ǁ Arsínóus; ǁ en Akkverjar ǁ Nestori gáfu ǁ námdúks hildi ǁ at afnámsfé, ǁ því hann allra var ǁ manna mestr ǁ at meginráðum (οὕνεκα βουλῇ ἀριστεύεσκεν ἁπάντων)això fou pel temps que l'Aquil·les, el sempre ínclit, va guerrejar allà. Ella era filla de l'Arsinou magnànim. Però els aqueus havien donat, com a botí privat, la Hildr del mocador (Hildr námdúks = la dona) al Nèstor per tal com era el més gran de tots els homes com a conseller

hug·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
combat m interior, combat m de l'ànima

hug·styrkja <-styrki ~ -styrkjum | -styrkti ~ -styrktum | -styrkte-n>:
reconfortar algú, enfortir l'ànim d'algú
◊ hvað að auk er, góðir bræður, gleðjið yður. Verið fullkomnir, hugstyrkið (παρακαλεῖν,   λοιπόν, ἀδελφοί, χαίρετε, καταρτίζεσθε, παρακαλεῖσθε) yður, verið samlyndir, verið friðsamir. Þá man Guð friðarins (τῆς εἰρήνης) og ástseminnar (τῆς ἀγάπης) vera með yður: pel que fa a la resta, bons germans, estigueu alegres, sigueu perfectes, conhorteu-vos, manteniu l'harmonia els uns amb els altres, viviu en pau. Llavors el Déu de la pau i de la caritat serà amb vosaltres

hug·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
energia f espiritual, força anímica

hug·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
que resta present a la memòria
♦ mér er það hugstætt: això em roman gravat a la memòria

hugsuður <m. hugsuðar, hugsuðir>:
pensador m, pensadora f

hugsun <f. hugsunar, hugsanir>:
1. <GENpensament m
◊ en um mig er það að segja að ekki er það vegna neinnar visku sem mér er gefin fram yfir aðra þá menn sem nú lifa að mér hefur opinberast þessi leyndardómur, heldur skyldi ráðning draumsins gefin þér, konungur, svo að þér yrðu hugsanir (raʕaˈʝōn ~ רַעְיוֹן:   wə-raʕaʝōˈnēi̯,   וְרַעְיוֹנֵי) hjarta þíns ljósar: i de mi s'ha de dir que no ha estat perquè m'hagi estat donada més saviesa que als altres humans que ara viuen, que m'ha estat revelat aquest misteri, sinó perquè se't doni la interpretació del somni, rei, a fi que els pensaments del teu cor et tornin més clars
◊ þegar drottning heyrði orðaskipti konungs og hefðarmanna hans gekk hún í veislusalinn og tók til máls: „Konungur, megir þú lifa að eilífu. Láttu ekki hugsanir þínar (raʕaˈʝōn ~ רַעְיוֹן:   raʕaʝōˈn-āχ,   רַעְיוֹנָךְ) hræða þig svo að þú fölnir: quan la reina va sentir la discussió del rei i els seus prohoms, va entrar dins la sala del convit i digué: «Rei, que visquis per sempre! No deixis pas que els teus pensaments no t'espantin de manera que et posis blanc!
◊ heldur svo miklu sem himinninn er hærri en jörðin, svo miklu hærri eru mínir vegir yðar vegum og mínar hugsanir yðar hugsunum (maħăʃāˈβāh ~ מַחֲשָׁבָה:   ū-maħʃəβɔˈθa-i̯   mi-mmaħʃəβɔθēi̯-ˈχɛm,   וּמַחְשְׁבֹתַי מִמַּחְשְׁבֹתֵיכֶם)sinó que tant com el cel és molt més alt que la terra, tant molt més alts són els meus camins que els vostres camins i els meus pensaments[, més alts] que els vostres pensaments
◊ vér lifðum fyrrum allir eins og þeir í mannlegum girndum vorum. Þá lutum vér vilja holdsins og hugsana vorra (ἡ διάνοια -ίας,   ποιοῦντες τὰ θελήματα τῆς σαρκὸς καὶ τῶν διανοιῶν) og vorum að eðli til reiðinnar börn (τέκνα ὀργῆς) alveg eins og hinir: tots nosaltres, en altre temps, vivíem seguint els nostres desigs humans. Cedíem llavors als volers de la carn i dels nostres pensaments, i érem, per naturalesa, fills d'ira, enterametn com els altres
♦ óhreinar hugsanir: pensaments impurs
♦ vondar hugsanir: mals pensaments
◊ hafið þér þá ekki mismunað mönnum og orðið dómarar með vondum hugsunum (διαλογισμοὶ πονηροί,   καὶ ἐγένεσθε κριταὶ διαλογισμῶν πονηρῶν)?: que no heu fet distincions entre les persones i us heu convertit en jutges amb mals pensaments?
2. (ætlunintenció f (pla)
◊ þú, Salómon, sonur minn, lærðu að þekkja Guð föður þíns og þjónaðu honum af heilum hug og af fúsum vilja því að Drottinn rannsakar öll hjörtu og þekkir allar hugsanir (maħăʃāˈβāh ~ מַחֲשָׁבָה:   maħăʃāˈβōθ,   מַחֲשָׁבוֹת). Ef þú leitar hans lætur hann þig finna sig en ef þú yfirgefur hann útskúfar hann þér um alla framtíð: tu, Salomó, fill meu, aprèn a reconèixer el Déu de ton pare i serveix-lo de tot cor i amb voluntat prompta, perquè el Senyor examina tots els cors i reconeix totes les intencions. Si el cerques, ell deixarà que el trobis però si l'abandones, et repudiarà per sempre

hugsunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
lògica f formal (formrökfræði)

hugsunar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
lògic m formal, lògica f formal (formrökfræðingur)

hugsunar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
pensatiu -iva (o: pensiu -iva), consirós -osa

hugsunar·háttur <m. -háttar, no comptable>:
mentalitat f, manera f de pensar, mode m de pensar
♦ hvílíkur hugsunarháttur!: quina mentalitat!

hugsunar·laus, -laus, -laust <adj.>:
irreflexiu -iva

hugsunar·laust <adv.>:
irreflexivament, amb irreflexió, sense reflexió

hugsunar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
irreflexió f
♦ gera e-ð í hugsunarleysi: fer una cosa sense repensar-s'hi, sense considerar o reflexionar sobre el que està fent
♦ sverja í hugsunarleysi: jurar d'esma, sense considerar o reflexionar el que està jurant

hugsunar·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida contemplativa

hugsunar·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
lògic -a

hugsunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
reflexiu -iva

hugsunar·semi <f. -semi, no comptable>:
1. (það að vera íhugunarsamurreflexió f (acció d'ésser circumspecte, curós)
2. (hugulsemi, það að vera nærgætinnatenció f (acció d'ésser atent, sol·lícit)

hugsunar·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
il·logicitat f

hug·svala <-svala ~ -svölum | -svalaði ~ -svöluðum | -svalaðe-m [í e-u]>:
solaçar algú, donar solaç a algú
◊ Ó hvað má hugsvala (maβlīɣīˈθ-ī   ʕăˈlēi̯   ʝāˈɣōn,   מַבְלִיגִיתִי, עֲלֵי יָגוֹן) mér í harminum! Hjartað er sjúkt í mér: oh, què pot aconsolar-me en el meu dolor? El meu cor està malalt dintre meu
◊ samvisku orma sárin verst ǁ sönn iðran jafnan græðir best, ǁ hugsvalar sál og huggar geð, ǁ heilaga engla gleður með: les pitjors ferides dels verms que roseguen la consciència, un ver penediment sempre les guareix bé, conhorta l'ànima i conforta l'esperit, alegrant alhora els sants àngels

hug·svalandi, -svalandi, -svalandi <adj.>:
que dóna solaç o consol, reconfortant
◊ gleðjist með Jerúsalem og fagnið yfir henni, allir þér sem elskið hana! Kætist með henni, allir þér sem nú hryggist yfir henni, svo að þér megið sjúga og saddir verða við hugsvalandi (ū-ɕəβaʕətˈtɛm   mi-ʃˈʃɔδ   tanħuˈmɛi̯-hā,   וּשְׂבַעְתֶּם, מִשֹּׁד תַּנְחֻמֶיהָ) brjóst hennar, svo að þér megið teyga og gæða yður við dýrðargnótt hennar: alegreu-vos amb Jerusalem i feu-ne l'objecte de la vostra alegria, tots vosaltres que l'estimeu! Alegreu-vos amb ella, tots vosaltres que ara esteu afligits per ella a fi que pogueu xuclar i assadollar-vos en el seu pit consolador, a fi que pogueu beure i regalar-vos amb l'opulència de la seva glòria

hugsvifa·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
romanticisme m (rómantík)

hug·svinnur, -svinn, -svinnt <adj.>:
<LITERde ment ràpida
♦ holl eru hugsvinns ráð: <LOC FIGels consells d'un savi valen llur pes en or

hug·svölun <f. -svölunar, no comptable>:
consolació f, reconfort m
◊ ég sá vegu hans og ég vil lækna hann, ég vil leiða hann og veita honum hugsvölun (wa-ʔăʃalˈlēm   ˌniħuˈmīm   l-ō   wə-la-ʔăβēˈlā-u̯,   וַאֲשַׁלֵּם נִחֻמִים לוֹ וְלַאֲבֵלָיו). Öllum þeim, sem hryggir eru hjá honum, vil ég gefa ávöxt varanna - segir Drottinn. Friður, friður fyrir fjarlæga og fyrir nálæga. Ég lækna hann!: he vist els seus camins i jo el guariré; el guiaré i li donaré consol. Donaré el fruit dels llavis a tots aquells que estan afligits amb ell, diu Jahvè. La pau, la pau per als llunyans i per als propers. Jo el guariré!
◊ Jesús einninn með ást og náð ǁ aftur til þeirra lítur, ǁ gefur hugsvölun, hjálp og ráð, ǁ harmabönd af þeim slítur. ǁ Aðgætin föðursaugun klár ǁ öll reikna sinna barna tár; ǁ aðstoð þau aldrei þrýtur: Jesús els torna a mirar igualment amb amor i misericòrdia, els dóna conhort, ajut i consell, esquinça els lligaments de llur dolor. Els seus ulls de pare, atents, d'esguard sempre ben clar, compten totes les llàgrimes dels seus infants, [als quals] mai no els mancarà la seva ajuda
♦ leita hugsvölunar í e-u: cercar consol en una cosa

hug·sýki <f. -sýki, no comptable>:
1. (þunglyndimalenconia f, depressió f (estat de profunda tristesa)
2. (óróidesassossec m (ansietat, inquietud d'esperit)
◊ hugsýki beygir manninn, en vingjarnlegt orð gleður hann: l'ansietat aclapara l'home, però una paraula amable el posa radiant
◊ safna hóflega heimsins auð. Hugsýkin sturlar geð: arreplega amb moderació les riqueses d'aquest món: el desfici [per tenir] fa perdre el seny
3. (hugröskunneurosi f (malaltia de l'esperit o la ment)

hug·sýkjast <-sýkist ~ -sýkjumst | -sýktist ~ -sýktumst | -sýkst>:
posar-se malenconiós -osa

hug·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
1. (opinberunrevelació f (epifania)
2. (hugarsjón & draumsýnvisió f (somni de l'esperit & idea de futur)
◊ í þessari hugsýn í rekkju minni þóttist ég að sjá heilagan vörð stíga niður af himni: en aquesta visió del meu cap que vaig tenir dins el llit em va semblar veure un sant guardià que davallava del cel

hugsæis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
idealisme m

hug·tak <n. -taks, -tök>:
concepte m
♦ hugtakið er óljóst: el concepte no és clar

hugtaka- <en compostos>:
conceptual

hugtaka·heiti <n. -heitis, -heiti>:
terme m conceptual, designació f conceptual, designació f de concepte

hugtaka·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m conceptual

hug·tengsl <n.pl -tengsla>:
associació f d'idees  (procés mental pel qual una idea s'associa espontàniament a una altra) (hugrenningatengsl)
♦ frjáls hugtengsl: associació f lliure  (mètode freudià)

hug·tregi <m. -trega, pl. no hab.>:
pena f, pesar m (tristesa o aflicció d'esperit)
◊ øreigu þína lát þér aldri gera harðan hugtrega; hins þú minz, er þik móðir bar, svá at þér fylgdi eigi fé: no deixis que la teva pobresa mai et causi greu aflicció: recorda que quan ta mare et va infantar, del seu cos no en vas sortir amb diners
♦ hafa mikinn hugtrega af e-u: sentir una gran pena a conseqüència d'una cosa

hugull, hugul, hugult <adj.. A la llengua antiga, hugall, hugul, hugalt>:
1. (tillitssamursol·lícit -a, amatent -a (atent, considerat, servicial)
◊ hjartanlegur, hugull og sætur: cordial, atent i dolç
♦ vera e-m (o: við e-n) hugull: ésser amatent amb algú
2. (gjörhugallatent -a (que observa amb atenció, que no perd detall)
♦ vera hugull að e-u: estar atent a una cosa

hugul·samur, -söm, -samt <adj.>:
(nærgætinn, tillitssamuratent -a, considerat -ada (amatent, sol·lícit)

hugul·samur, -söm, -samt <adj.>:
considerat -ada, sol·lícit -a

hugul·semi <f. -semi, no comptable>:
atenció f, consideració f, sol·licitud f

hugul·semi <f. -semi, no comptable>:
atenció f, sol·licitud f (deferència, mirament, obsequiositat)

hugum·stór, -stór, -stórt <adj.>:
1. (hugrakkur, hugaðurvalerós -osa (coratjós, estrenu)
♦ Hamðir hinn hugumstóri: en Hamðir l'estrenu
◊ þá qvað þat Hamðir, ǀ inn hugomstóri: ǁ "Lítt mundir þú ǀ leyfa dáð Hǫgna, ǁ þá er Sigurð vǫcþo ǀ svefni ór; ǁ bœcr vóro þínar, ǀ inar bláhvíto, ǁ roðnar í vers dreyra, ǀ fólgnar í valblóði: aleshores en Hamðir, l'estrenu (el magnànim ?), va parlant dient aixň: "Deus haver lloat ben poc el fet d'en Hǫgni quan han despert en Sigurðr del seu son. Els llençols del teu llit (lit.: els teus llençols) , d'un blanc blavenc (= d'un blanc de mort; els colors dels llençols eren premonitoris de l'assassinat que s'hi cometria. Millor que no pas veure-hi un els llençols blau-blancs) , estaven envermellits de la sang del teu home, mullats en la sang (coberts, inundats de sang) del mort"
♦ Helgi hinn hugumstóri: en Helgi l'estrenu
◊ ár var alda, ǀ þat er arar gullo, ǁ hnigo heilǫg vǫtn ǀ af Himinfiǫllom; ǁ þá hafði Helga, ǀ inn hugomstóra, ǁ Borghildr borit ǀ í Brálundi: temps era temps, quan les àguiles xisclaven i les aigües sagrades queien de les muntanyes del cel, la Borghildr va infantar en Helgi l'estrenu al bosc de Brálundr"
2. (göfuglyndur, veglyndurmagnànim -a (corgran)
◊ „Skal ek þó skila ǁ inni skíru mey, ǁ ef mèr Akkverjar ǁ aðra velja ǁ heiðrsgjöf (τὸ γέρας -έραος, γέρας) ǁ hugumstórir (μεγάθυμος, -ον, μεγάθυμοι), ǁ þá er minn ǁ mun of kæti, ǁ ok uppbót mèr aptr veiti“: “tanmateix, tornaré la donzella pura si els magnànims aqueus em trien un altre present honorífic que alegri a bastament el meu desig i m'acordi una compensació a canvi” (L'original fa: ἀλλ᾽ εἰ μὲν δώσουσι γέρας μεγάθυμοι Ἀχαιοὶ ǁ ἄρσαντες κατὰ θυμὸν ὅπως ἀντάξιον ἔσται)

hugur <m. hugar, hugir. La forma de dat. sg. *hugnum ha estat totalment substituïda per la corresponent forma de datiu huganum del substantiu feble hugi "íd.">:
1. (hugsunment f (pensa)
♦ hugur fylgir máli: passar de les paraules als fets
♦ mér blandast ekki hugur um e-ð: no tinc cap mena de dubte sobre una cosa
♦ mér blandast ekki hugur um það að <+ ind.>no tinc el menor dubte que <+ ind.
♦ e-m hrýs hugur við e-u: tremolar només de pensar en una cosa
♦ mér hrýs hugur við e-u: tremolo només de pensar en una cosa
♦ mér hrýs hugur við að <+ inf.>tremolo només de pensar que <+ subj.
♦ mér hrýs hugur við því að (o: hvernig) <+ ind.>tremolo només de pensar que <+ ind.
♦ mér kom (o: datt) e-ð í hug: m'ha vingut al cap una cosa, se m'ha acudit una cosa
♦ láta sér detta e-ð í hug: pensar alguna cosa, acudir a algú una cosa (com a solució a un problema, sortida a una situació difícil etc.)
♦ e-m snúast hugur: canviar d'idea (o: d'opinió), canviar de forma de pensar
♦ mér snerist hugur: he canviat d'idea
♦ mér snýst hugur: canvio d'opinió
♦ skoða hug sinn: rumiar sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa
♦ tala (o: mæla) þvert um hug sinn: parlar en contra de les seves pròpies conviccions
♦ vera annars hugar: estar distret -a, tenir la ment a un altre lloc
2. (hugarástandsentiment m (disposició mental o anímica, esp. envers algú)
♦ góður ~ illur hugur: un bon ~ mal sentiment
♦ bera illan hug til e-s: sentir malvolença envers algú, tenir sentiments d'hostilitat o rancúnia cap a algú
♦ bera þungan hug til e-s: estar enfadat -ada amb algú, guardar-li rancúnia a algú
3. (lundcor m (ànima, centre dels sentiments)
♦ af heilum (o: öllum) hug: de tot cor
♦ óska e-s af heilum hug: desitjar una cosa de tot cor
♦ með hálfum hug: a contracor (amb escàs entusiasme, sense estar-ne gaire convençut)
♦ kyssa e-n með hálfum hug: besar algú sense gaire convicció
♦ leggja út í e-ð með hálfum hug: ficar-se en una cosa a contracor, aventurar-se a una cosa a contracor, escometre una cosa a contracor
♦ lofa e-u með hálfum hug: prometre una cosa a contracor
♦ fegins hugar: amb el cor alegre, content -a
♦ vera alls hugar feginn: estar alegre com un picarol
♦ mér gekkst hugur við að heyra: m'ha arribat al cor, m'he emocionat
♦ mér segir svo hugur um að <+ subj.>el cor em diu que <+ ind.>, tinc la sensació que <+ ind.
4. (löngunvoluntat f (desig)
♦ ég hef hug á þessu: en tinc ganes, ho vull, ho desitjo
♦ fella hug til konu (o: leggja hug á konu)enamorar-se d'una dona
◊ nú segir frá því, að Absalon sonur Davíðs átti fríða systur, sem hét Tamar, og Amnon sonur Davíðs felldi hug til hennar: després conten que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar i Amnon, fill de David, n'estava enamorat
♦ þau felldu hugi saman: es van agradar l'un a l'altre
♦ mér leikur (o: er) hugur á að <+ inf.>tinc ganes de <+ inf.>, tinc la intenció de <+ inf.
♦ mér leikur (o: er) hugur á að vita: m'agradaria saber-ho, tinc ganes de saber-ho, tinc la intenció d'esbrinar-ho
♦ hugur ræður hálfum sigri: tenir-ne la voluntat ja és tenir-ho mig fet
5. (hugrekkicoratge m (valor)
♦ e-m fallast hugur: retre's, donar-se per vençut -uda
6. (kappentusiasme m (zel, interès)
♦ leggja lítinn ~ mikinn hug á e-ð: posar poc ~ molt d'interès en una cosa
♦ það er mikill hug í honum: és ple d'entusiasme

hug·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:
think tank m, fàbrica f d'idees, laboratori m d'idees

hug·vekja <f. -vekju, -vekjur. Gen. pl.: -vekja o: -vekna>:
1. (ritnarració f edificant  (text moralment alliçonador, exemplar)
2. (ræðasermó m edificant, exhortació f edificant  (prèdica o xerrada moralment alliçonadora)
♦ kristnar hugvekjur frá aðventu til hvítasunnu: prèdiques (o: exhortacions) edificants d'advent a pentecosta
♦ hugvekjur Péturs biskups: les exhortacions del bisbe Pétur
3. (uppbyggileg lexíalliçó f [edificant] (ensenyament exemplar que hom pot extreure d'una lectura, d'uns fets etc.)
4. (áminningarhugvekjaexhortació f (paraules d'esperonament)
5. (hugleiðingmeditació f  (consideració d'aspectes de contingut religiós)
  El mot significa, literalment, Desvetllament de l'Esperit o Desvetllament Espiritual i com a títol d'obra edificant es pot traduir per Exhortacions o Exhortacions Espirituals. Durant el Barroc hi hagué un tot d'obres de contingut edificant que van adoptar aquest mot com a títol.  
     

Hugvekju·sálmar <m.pl -sálma>:
<LITERHimnes exhortatius, himes d'exhortació [espiritual], obra del barroc literari islandès, deguda a la ploma del Sigurður Jónsson, pastor de Presthólar. L'obra es basa en les Meditacions Sacres del teòleg luterà alemany Johann Gerhard ("Johannes Gerhardus"), publicades el 1606 sota el títol llatí de Meditationes Sacrae ad veram pietatem excitandam, i que havien estat traduïdes a l'islandès pel bisbe de Hólar, Þorlákur Skúlason, i publicades el 1630 a la impremta de Hólar amb el barroquíssim títol de Fimtiu Heilagar Hugvekiur, edur Vmþeinckingar. Þienande til þess ad ørua og vpptendra þann jñra Mañen, til sañarlegrar Gudrækne og goods Sidferdis / Samann skrifadar fyrst j Latinu, af þeim Virduglega og Haalærda Doctor heilagrar Skriptar Iohanne Gerhardi; Enn aa Islendsku wtlagdar af H. Thorlake Skwla syne. Els Himnes d'exhortació espiritual foren impresos a la impremta de Hólar el 1652 -en els Annals o Cronicon islandès hi figura el 1655 com a data d'estampa- amb el títol -també ben barroc- de Þær fimtiju heiløgu meditationes edur hugvekiur þess Haatt-upplysta Guds-Manns, Doct. Iohannis Gerhardi Miwklega i Psalm-Vijsur snwnar med ymsum Tonum af þeim velgaafada kennemanne, Sr. Sigurde Jonssyne, ad Presthoolum. La inviabilitat d'aquest títol féu que aviat es coneguessin popularment amb el títol de Hugvekjusálmar. títol amb què es continuen designant actualment.
◊ 1655: <...> prentadir voru þá at Hólum hugvekjusálmar, er orkt hafdi Sigurdr prestr í Presthólum Jónsson, oc svo missira-skipta sálmar hans, sköpunarbókar sálmar Jóns prests Þorsteinssonar, oc forfeðra bænabók, hún var seinust þeirra er Þorlákr biskup lét prenta: 1655: <...> en aquest any es van imprimir a Hólar els Himnes d'Exhortació Espiritual que havia compost en Sigurd Jónsson, prevere de Presthólar; també els seus Psalms del Canvi de les Estacions, els Psalms del Llibre de la Creació de mossèn Jón Þorsteinsson i el Llibre de Pregàries dels nostres Avis que va ésser el darrer dels llibres que féu imprimir el bisbe Þorlákr [Skúlason]

hug·verk <n. -verks, -verk>:
obra f fruit de l'activitat intel·lectual (obra d'artista, pintor, músic, poeta etc., sotmesa normalment a propietat intel·lectual)

hugverka·réttur <m. -réttar, -réttir>:
dret m de propietat intel·lectual
♦ brjóta gegn hugverkarétti: <JURatemptar contra els drets de propietat intel·lectual d'algú

hug·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
desvari m, il·lusió f, engany m [de la ment] 
◊ “Draumar og Hugvilla” eftir Sigmund Freud: “Somnis i Alienació” de Sigmund Freud

hug·vit <n. -vits, no comptable>:
1. (skarpskyggni, miklar gáfurenginy m (gran sagacitat, gran agudesa d'esperit)
◊ Besalel, Oholíab og allir aðrir hagleiksmenn, sem Drottinn gaf hugvit (ħāχəˈmāh,   חָכְמָה) og kunnáttu (ū-θəβūˈnāh,   וּתְבוּנָה) svo að þeir bera skynbragð á alls konar verk sem vinna þarf vegna helgidómsins, eiga að gera allt sem Drottinn hefur boðið“: en Beçaleel, l'Oholiab i tots els artesans als quals Jahvè ha donat enginy i coneixement a fi que s'entenguin en fer tota mena d'obres que calgui efectuar a causa del santuari, hauran de fer tot allò que Jahvè ha manat»
◊ hann bjó þá hugviti (ˌħāχəmaθ־ˈlēβ,   חָכְמַת-לֵב) til að vinna alls konar gröft í steina, listvefnað, glitvefnað úr bláum purpura, rauðum purpura, skarlati og fínu líni og dúkvefnað. Þeir geta því látið sér í hug koma hvers konar verk og unnið þau: els ha dotats d'enginy per a fer tota mena de gravadures a les pedres (treballs de cisellat de pedres), de teixits artístics, de brocats de porpra blava, de porpra vermella, de carmesí i de lli fi i treballs de teixidor. Per això poden imaginar qualssevol menes de treball i realitzar-los
◊ og nú syndga þeir áfram og steypa sér líkneski úr silfri sínu, skurðgoð af eigin hugviti (ki-θəβūˈnā-m,   כִּתְבוּנָם) sem öll eru verk handverksmanna. Þeir segja: „Menn færa fórnir og kyssa kálfa“: i ara continuen pecant i es fan imatges de fosa amb llur argent, uns ídols, amb llur propi enginy, tots els quals són obres d'artesans. Diuen: “Els homes ofrenen sacrificis i besen vedells”
◊ fyrst við erum nú Guðs ættar megum við eigi ætla að guðdómurinn sé líkur smíði af gulli, silfri eða steini, gerðri með hagleik og hugviti manna (ἡ ἐνθύμησις -ήσεως,   χαράγματι τέχνης καὶ ἐνθυμήσεως ἀνθρώπου)puix que, així i doncs, som del llinatge de Déu, no podem pas creure que la divinitat sigui semblant a una obra d'or, d'argent o de pedra, feta amb l'art o l'enginy dels homes
2. (hugvitssemi, uppfinningagáfaenginyositat f (do d'enginy)
3. (snilligáfagenialitat f (qualitat de genial)

hugvits·andi <m. -anda, no comptable>:
esperit creatiu
◊ og þú skalt tala við alla hugvitsmenn (כָּל-חַכְמֵי-לֵב), sem ég hefi fyllt hugvitsanda (רוּחַ חָכְמָה), og skulu þeir gjöra Aroni klæði, svo að hann verði vígður til að þjóna mér í prestsembætti: i parlaràs amb tots els artistes hàbils que he omplert d'esperit creatiu, perquè facin els vestits d'Aharon, a fi que sigui consagrat per servir-me en el sacerdoci

hugvits·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:
famòs -osa pel seu enginy (per a idear i fer coses)
◊ urðu blíð bönd ǁ bláheims salar ǁ sorgum orpin ǁ sefa höfgum; ǁ reis þá upp Hefastr ǁ hugvitsfrægr (ὁ κλυτοτέχνης -έχνου,   κλυτοτέχνης), ǁ ok orðum yppti, ǁ at uppheimsgyðju ǁ móður mærrar, ǁ munr huggaðist, ǁ Heru háleitrar, ǁ hvítarmaðrar: <...>

hugvits·maður <m. -manns, -menn>:
1. (uppfinningamaðurinventor m, inventora f (persona que idea coses)
2. (snillingur, snilldarmaðurmestre m, geni m (persona de gran talent i habilitat en un camp artístic o laboral)
◊ og öllum hugvitsmönnum (כָּל-חֲכַם-לֵב) hefi ég gefið vísdóm, að þeir megi gjöra allt það, sem ég hefi fyrir þig lagt: i he donat saviesa als artesans perquè puguin fer tot allò que t'he manat
◊ og skulu þeir Besalel og Oholíab og allir hugvitsmenn (אִישׁ חֲכַם-לֵב), er Drottinn hefir gefið hugvit og kunnáttu, svo að þeir bera skyn á, hvernig gjöra skal allt það verk, er að helgidómsgjörðinni lýtur, gjöra allt eins og Drottinn hefir boðið: i en Beseleel, n'Oholiab i tots els artesans als quals Jahvè ha donat enginy i destresa de manera que tenen els coneixements i l'habilitat necessaris per a construir el santuari, faran tot allò que Jahvè hagi manat
◊ Móse lét þá kalla Besalel og Oholíab og alla hugvitsmenn (אִישׁ חֲכַם-לֵב), er Drottinn hafði gefið hugvit, alla þá, sem af fúsum huga gengu að verkinu til að vinna það: i Moisès cridà Belseleel, Oholiab i tots els artesans que Jahvè havia dotat d'enginy, tots els quals se sentien moguts pel seu esperit a contribuir a l'obra
◊ sjá, hinn alvaldi, Drottinn allsherjar sviptir Jerúsalem og Júda hverri stoð og styttu, allri stoð brauðs og allri stoð vatns, hetjum og hermönnum, dómendum og spámönnum, spásagnamönnum og öldungum, höfuðsmönnum, virðingamönnum, ráðgjöfum, hugvitsmönnum (חֲכַם חֲרָשִׁים) og kunnáttumönnum (נְבוֹן לָחַשׁ)vet aquí que el totpoderós, Jahvè dels exèrcits, retirarà de Jerusalem i de Judà tot puntal i suport, tota font d'aliment i tota font d'aigua, l'heroi i l'home de guerra, el jutge i el profeta, l'endeví i el vell, el capità [de cinquanta] i el notable, el conseller, l'artesà distingit i l'hàbil en fer encanteris
3. (hugvitssamlegur maðurpersona f de gran enginy (persona de ment genial, persona dotada d'un gran talent)

hugvitssam·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENple -ena d'enginy, ple -ena de talent, de ment brillant
2. (snjallmagistral (genial)

hugvits·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. <GENinventiu -iva, creatiu -iva
2. (klókur, sniðugurenginyós -osa (ple d'enginy)

hugvits·semi <f. -semi, no comptable>:
enginyositat f, enginy m, [capacitat f d']inventiva f (capacitat per a inventar i idear)

hug·víkkandi, -víkkandi, -víkkandi <adj.>:
expandidor -a de la consciència (droga)
♦ hugvíkkandi lyf: <MEDdrogues expandidores de la consciència

hugvísinda·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f de lletres (o: d'humanitats)
♦ hug- og félagsvísindadeild: <EDUfacultat d'humanitats i ciències socials

hugvísinda·maður <m. -manns, -menn>:
humanista m & f, persona f de lletres 

hug·vísindi <n.pl -vísinda>:
lletres f.pl, humanitats f.pl 

hug·þekkur, -þekk, -þekkt <adj.>:
agradable, simpàtic -a (de tarannà que agrada)
♦ vera hugþekkur e-m: caure simpàtic a algú, agradar a algú, resultar agradable a algú

hug·þokki <m. -þokka, no comptable>:
1. (hugurment f (pensa)
2. (ætlunintenció f (pla)
3. (geðþokkigrat m (gust, plaer)

hug·þóttalegur, -þóttaleg, -þóttalegt <adj.>:
arbitrari -ària (que obra amb arbitrarietat)

hug·þótti <m. -þótta, no comptable>:
bon parer, bon criteri, grat m
♦ eftir eigin hugþótta: a discreció, a parer propi, al seu grat (o: gust)
◊ ég hefi rétt út hendur mínar allan daginn í móti þrjóskum lýð, í móti þeim, sem ganga á illum vegum, eftir eigin hugþótta sínum: he desplegat les mans tot el dia cap a un poble rebel i inobedient, que va per un mal camí, fent sempre el que li sembla
◊ þeir drottna yfir líkömum vorum og fénaði eftir eigin hugþótta, og vér erum í miklum nauðum: disposen al seu grat dels nostres cossos i del nostre bestiar i ens trobem en un gran destret
◊ af þessu skuluð þér vita mega, að Drottinn hefir sent mig til að gjöra öll þessi verk, og að ég hefi eigi gjört þau eftir hugþótta mínum: en això coneixereu que Jahvè m'ha enviat a fer totes aquestes coses, i que no les he fetes per mi mateix
◊ þó að Balak gæfi mér hús sitt fullt af silfri og gulli, gæti ég samt ekki brugðið af boði Drottins til þess að gjöra gott eða illt eftir hugþótta mínum: encara que Balac em donés la seva casa plena d'argent i or, no podria transgredir l'ordre de Jahvè i fer pel meu compte ni res de bo ni res de dolent

hug·þrek <n. -þreks, no comptable>:
força f d'esperit

hug·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
força f d'esperit

hug·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
amb l'esperit afeixugat, amb pensaments llòbrecs, malenconiós -osa
♦ honum er hugþungt: està molt deprimit

hul <n. huls, pl. no hab.>:
1. (skýlavel m (allò que serveix per a cobrir, per a tapar)
2. (dimmafoscor f (obscuritat)
♦ það er hul á loftinu: <LOC FIGhi ha una bona negror (el cel s'ha enfosquit)
♦ það er hul á þessu máli: <LOC FIGaquesta afer és fosc

hula <f. hulu, pl. no hab.>:
1. (blæjavel m (allò que tapa o cobreix una cosa, esp. en sentit fig.)
♦ bregða hulu yfir (o: um) e-ð: <LOC FIGtirar terra sobre una cosa, tapar una cosa
♦ sjá í gegnum huluna: veure allò que hi ha amagat al darrere, llucar el que hi ha amagat darrere una cosa
♦ e-ð er sveipað hulu: el misteri embolcalla una cosa, una cosa està embolcallada de misteri
♦ svipta hulu af leyndarmáli: destapar un secret
2. (himnatel m, pel·lícula f (capa molt fina o membrana que es forma a la superfície de líquid calent)
◊ flosnar hulan við diskinn: el tel es desferra de la plata
3. (móðaboirina f (capa de broma no espessa que tapa una cosa)
◊ hula hríða-blá: una boirina blava de tempesta de neu
♦ bregða hulu yfir (o: um) e-ð ~ e-n: escampar una boirina al voltant d'una cosa ~ d'algú per amagar-ho o amagar-lo
◊ ...því gyðjan Pallas Aþena, dóttir Seifs, hafði brugðið um hann hulu (ἀήρ : ἠέρα χεῦε), til þess að gera hann sjálfan ókennilegan, og til þess að geta ráðgazt við hann um sérhvað eina, og svo hvorki kona hans, borgarmenn né vinir þekktu hann, fyrr en biðlarnir hefði fengið makleg málagjöld fyrir allan sinn yfirgang (ὑπερβασία)...perquè la deessa Pal·les Atena havia escampat al seu voltant una boirina per fer-lo irrecognoscible i per poder tractar amb ell cada qüestió, i d'aquesta manera ni la seva dona, ni els ciutadans ni els seus amics no el reconeixerien abans que els pretendents haguessin rebut el que es mereixien per tota llur arrogància

hulda¹ <f. huldu, huldur. Gen. pl.: huldna>:
1. (skýlatel m, vel m (tot allò que tapa, i, d'aquesta manera, amaga alguna cosa o algú a la vista)
◊ og er vér ætluðum að taka hann þá skaust hann í annað holtið og svo sem vér sóttum eftir hljóp hann æ undan og nokkur hulda lá ávallt yfir svo að vér náðum eigi og muntu sjálfur fara verða: i quan hem volgut agafar-lo, ha sortit disparat cap a l'altre pujol cobert de bosc i així com l'hem anat empaitant, ell sempre ha fugit i sempre l'ha cobert, tapant-lo a la nostra vista, una mena de tel (de vel?, de boirina?de manera que no l'hem pogut atrapar i ara hauràs d'anar-hi tu mateix
◊ "Leitið þangat fyrst," sögðu galdramenninir, "því at mikil þoka ok hulda liggr yfir eyju þeiri, ok verðr oss ekki þangat auðsét um hýbýli karls þess, ok ætlum vér hann forvitra ok eigi allan, þar hann er sénn": "cerqueu primer allà", van dir els bruixots, "perquè una densa boira i un tel impenetrable a la vista embolcallen aquesta illa, de manera que no ens resultarà gens fàcil de veure-hi les cases d'aquest vell i som del parer que és molt savi i que és més del que aparença."
♦ bregða huldu gleymskunnar yfir liðna tímann: <LOC FIGsepultar el temps passat sota una capa d'oblit
♦ drepa huldu á e-ð: <LOC FIGmantenir una cosa en secret, córrer un vel [de silenci] sobre una cosa
◊ og finnur nú Sveinn konungur að mikið stendur undan við hann í vinfenginu af hendi Sigvalda, og sér konungurinn nú með viturra manna ráði bragð hans allt, og drepur þó huldu á fyrir alþýðu manns, og nýtir það af allt sér til sæmdar og virðingar sem nú er í boði, þannig sem komið er málinu; á hann nú og að taka Vindland að þriðjungi eftir daga Búrizláfs konungs: i llavors el rei Sveinn va descobrir que hi havia molt a desitjar en l'amistat que en Sigvaldi li professava. El rei, havent-se assessorat sobre el cas amb els seus savis consellers, va veure llavors tota la guilleria d'ell (d'en Sigvaldi, però tanmateix imposa el silenci sobre aquells fets davant el poble comú i, així com han anat i estan les coses, ho aprofita tot tant com pot i li és possible per augmentar la seva honor i el seu prestigi, car ara té també el dret d'emparar-se d'un terç del Vindland quan mori el rei Búrizláfr
♦ hafa e-ð á huldu: mantenir unan cosa amagada
◊ þú skalt eiga ok una lengi, hafðu á huldu Hjálmars bana; tak-at-tu á eggjum, eitr er í báðum, sá er manns mjötuðr meini verri: tu t'hi casaràs i estaràs satisfeta amb la teva vida, però mantén amagada la matadora d'en Hjálmarr (= l'espasa Tyrfingr); no en toquis els talls, que tots dos tenen verí; aquesta matadora d'homes (= espasaés pitjor que no una mala malaltia
2. (hlífcobertura f (protecció, defensa, resguard, amagatall que serveix de refugi)
♦ þat er lítil hulda: això no ofereix gaire defensa
◊ en fyrir því at þeir hǫfðu sótt langt á land upp, en nú var lǫng leið til skipanna, en nú óvinir þeira at komnir, svá at ekki var í milli þeira, þá váru þeir komnir í einn lítinn skóg, ok var þat lítil hulda til þess at hjálpa sér við: i com que s'havien endinsat molt en el país i el camí de tornada als vaixells era llarg i llurs enemics havien acudit a l'indret per atacar-los i no hi havia res entre els uns i els altres (que a ells els hagués servit per a parapetar-s'hi), van entrar en un bosquet que els donava poca cobertura com perquè els servís d'ajut
3. (leynd, launungsecret m (incògnita, dissimul)
♦ at huldu: d'amagat, en secret
♦ fara at huldu: fer-se d'amagat, dur-se d'amagat
◊ þykki mér, sem nýjung nǫkkur nálgiz heim ok ættir beima. Eitthvatt klókt mun dróttinn dikta; duldr em ek þess, þat ferr at huldu: em sembla que s'acosta una novetat al món i a les nissagues humanes. El senyor deu estar concebent alguna cosa plena de subtil saviesa; ignoro què serà, la cosa es duu en secret
♦ á huldu: d'amagat, en secret
♦ mæla (o: tala) á huldu: parlar veladament, parlar d'una manera encoberta
♦ segja e-ð á huldu: dir una cosa d'una manera velada (de manera que resulta ambigua o difícil d'entendre)
♦ með huldu: d'amagat, en secret
4. (leyndardómurmisteri m (cosa incompresible en tots els seus detalls)
♦ málið er enn á huldu: la cosa encara està embolcallada (o: envoltada) de misteri
♦ þetta mál er allt á huldu ennþá: aquesta cosa encara és molt poc clara (de manera que resulta ambigua o difícil d'entendre)
5. (dimmafoscor f (fosca, obscuritat)
6. (þunnt snjólag, snjóhula, fulgacapa prima de neu (tel de neu)
◊ snjór féll um nóttina, svo allt var á huldu í mýrunum: durant la nit va nevar de manera que tot va quedar tapat [per la neu] als aiguamolls
◊ það snjóaði svo allt var á huldu: va nevar i tot tot va quedar tapat per la neu
7. (það sem holt er undir e-u, hol undir e-uclot tapat (espai buit, cavitat, concavitat etc. sota la superfície del glaç, la neu, el terra etc. i que peta en trepitjar-lo)
◊ það brast hulda undir fótum hestsins: sota els potons del cavall va petar una hulda (un espai buit o clot que hi havia sota el glaç la capa de neu)
◊ svá veik viðr veginum, at þar var hraungata nǫkkur, ok er ek setti hestinn á rás, brast niðr hulda nǫkkur í hrauninu, hljóp þá hestrinn í þá sǫmu gjá niðr undan mér svá hátt, at ek bar enga heyrn yfir, hvar hann kom niðr; en mér skaut út af í fluginum ok varpaði mér á einn klett: amb el camí que hi duia s'esdevenia que [passava per una gorja que calia] travessar per un caminoi de lava solidificada i quan vaig esperonar el cavall per fer-lo anar al galop, va cedir una capa prima d'aquella lava, de manera que el cavall se'm va estimbar sota meu gorja avall i la caiguda va ser tan fonda que no vaig sentir pas on va tocar fons; però pel que fa a mi, en la caiguda vaig veure'm llançat contra un ressalt de la paret de la gorja
♦ orð hans standa á huldu: <LOC FIGno es pot confiar en el que diu
◊ hér af má nú sjá tilgang bréfs yðar og á hverri huldu standa yðar vinmæli: amb això es pot veure la intenció de la vostra carta i com de poc fiables són les vostres amicals paraules
8. (það sem lint er undir e-utou m (espai de textura tova sota una cosa)
◊ Jón Hreggviðsson gall við ofanaf þekjunni: "Sjaldan brotnar bein á huldu maður minn, sagði Axlarbjörn": en Jón Hreggviðsson li va cridar de dalt de la teulada: "parent, poques vegades es trenca un os damunt tou, va dir l'Axlarbjörn" (adreçant-se al botxí, que era parent seu, quan li estava trencant els ossos abans de tallar-li el cap)

hulda² <f. huldu, huldur. Gen. pl.: huldna>:
(álfkona, álfamæralba f (designació noà de les albes o elfes del folklore popular islandès; aquest mot designa l'alba com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallada per un vel d'invisibilitat) (huldumær; → huldukona)

Hulda³ <f. Huldu, pl. no hab.>:
Olda f, Holdà f, Huldà f (llatí: Olda -ae; hebreu: חֻלְדָּה)
♦ Hulda spákona: la profetessa Olda (o: Holdà; o: Huldà)
◊ fór þá Hilkía með þeim, er konungur hafði til þess kvatt, til Huldu spákonu, konu Sallúms Tókhatssonar, Hasrasonar, klæðageymis. Bjó hún í Jerúsalem í öðru borgarhverfi, og töluðu þeir við hana um þetta: Helquies i els enviats del rei anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, guardià dels vestits. Vivia a Jerusalem, al districte segon; parlaren amb ella sobre això
◊ þá fóru þeir Hilkía prestur, Ahíkam, Akbór, Safan og Asaja til Huldu spákonu, konu Sallúms Tikvasonar, Harhasonar, klæðageymis: el sacerdot Helquies, Ahicam, Acobor, Safan i Asaïes anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, el guardià dels vestits

huldar·höttur <m. -hattar, -hettir>:
<MITOLcapiró ocultador, capiró m d'ocultació (capiró que fa tornar invisible la persona que se'l posa)
♦ falda huldarhetti: posar-se un capiró d'ocultació (fer-se invisible, tornar invisible)
◊ þarflyndr hǫldr strengði þess heit á þingi, ef {hann} fyndi mik, at skyldi hǫggva veiti lofgørðar; stóð'k nær rýri randa: rekkr lézk-at þekkja mik. Gott's þat's smiðr stefja hefir faldit huldar hetti: l'home que pensa en les seves necessitats ha prestat aquest jurament en el þing: que, si em troba, matarà l'escalda (veitir lofgørðar = dador de llaor =escalda, poeta. Jo m'estava a prop d'aqueix guerrer (rýrir randa = astellador d'escuts = guerrer); el baró no ha dit conèixer-me; és bo que el poeta (smiðr stefja = fabre de tornades = escalda, poetas'hagi posat un capiró de celament (no s'hagi donat a conèixer) (el poeta es refereix a si mateix alternadament en primera i en tercera persona)

huldi:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de hylja “amagar”

huldi, hulda, hulda <adj.>:
formes febles de hulinn, hulin, hulið “amagat, ocult”
◊ hver sem eyra hefur, hann heyri hvað andinn segir söfnuðunum. Þeim er sigrar mun ég gefa af hinu hulda "manna", og ég mun gefa honum hvítan stein, og á steininn ritað nýtt nafn, sem enginn þekkir nema sá, er við tekur: el qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les comunitats: «Al qui sortirà vencedor, li donaré del mannà amagat i una pedreta blanca, i, escrit sobre la pedreta, un nom nou que ningú no sap, fora del qui el rep»

huldu¹ <f.>:
casos oblics del sg. de hulda "vel, tel; cobertura, defensa; secret; misteri; foscor"

huldu² <adj.>:
dat. sg. nt. fort & casos oblics del fem. sg. feble & pl. feble de hulinn, hulin, hulið "amagat, ocult"

huldu³:
3ª pers. pl. pret. ind. de → hylja “amagar”

huldu·blaðka <f. -blöðku, blöðkur>:
levísia f renaixent (planta Lewisia rediviva)

huldu·efni <n. -efnis, no comptable>:
<FÍS/ASTRONmatèria fosca

huldu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
<MITOLla gent del vel, la gent oculta (això és, els qui estan protegits de l'ull humà per un tel o vel que els hi fa invisibles) (designació col·lectiva tabuística dels albs o elfs del folklore popular islandès) (álfafólk)

huldu·fullur, -full, -fullt <adj.. Gen. pl.: -kvenna>:
misteriós -osa

huldu·gandur <m. -gands, -gandar>:
termopsis lanceolada (planta Thermopsis lanceolata)

huldu·gras <n. -grass, -grös>:
colomina f de Rochebrun (planta Thalictrum rochebrunianum)

huldu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<MITOLhuldukona f, alba f, elfa f (designació noà de les albes o elfes del folklore popular islandès; aquest mot designa l'alba com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallada per un vel d'invisibilitat) (álfkona)

huldu·kragi <m. -kraga, -kragar>:
carraspic saxàtil (planta Iberis saxatilis)

huldu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
betònica f (planta Stachys officinalis)

huldu·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
cucut m, papagalls m.pl de primavera, violes f.pl de Sant Josep, primavera f (planta Primula elatior)

huldum¹ <f.>:
dat. pl. de hulda¹ "vel, tel; cobertura, defensa; secret; misteri; foscor" i de hulda² "alba, elfa"

huldum¹ <adj.>:
dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n.  hulinn, hulin, hulið "tapat, amagat; ocult"

huldum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de hylja “amagar”

huldu·maður <m. -manns, -menn>:
<MITOLhuldumann m, alb m, elf m (designació noà dels albs o elfs del folklore popular islandès; aquest mot designa l'alb com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallat per un vel d'invisibilitat) (álfur)
◊ þessu næst sér Þorsteinn, at maðr kom í hǫllina ok kvaddi konung ok kveðst vera sendr til hans utan af Indíalandi ór fjalli því, er Lúkanus heitir, frá jarli þeim, er þar réð fyrir, ok segir konungi, at hann var huldumaðr. Hann fœrði honum einn gullhring: a continuació, en Þorsteinn va veure un home que entrava a dins el palau, saludava el rei i li deia que l'hi havien enviat des de l'Índia, des del puig que es diu Lúkanus i que l'hi havia enviat el iarl que hi governava i digué al rei que ell era un huldumann (alb, elf). Li lliurà un anell d'or a tall de present

huldu·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
<MITOLhuldumær f, noia alba f, noia elfa f (designació noà de les noies albes o elfes del folklore popular islandès; aquest mot designa la noia alba com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallada per un vel d'invisibilitat) (álfamær)

huldu·orka <f. -orku, no comptable>:
<FÍS/ASTRONenergia fosca

huldu·skór <m.pl -skóa>:
calceolària nana (planta Calceolaria polyrrhiza)

huldu·strokkur <m. -strokks, -strokkar>:
fiteuma cabelluda, fiteuma comosa (planta Physoplexis comosa syn. Phyteuma comosum)

hulið:
supí de → hylja “amagar”

huliðs·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
<MITOLelm m celant, elm m oculent (elm que fa tornar invisible la persona que se'l posa, elm d'invisibilitat, galea occulens)
◊ nú gengur Bersi inn í stofuna með sínu föruneyti og skipar hinn æðra bekk, situr þar um stund og sér eigi Kolbak þar er hann situr gagnvert honum því að Gríma hafði brugðið huliðshjálmi yfir hann svo að menn máttu eigi sjá hann. Bersi gengur fram. Hann rannsakar bæinn og fann eigi Kolbak. Eftir það lýsir hann áverka á hönd Kolbaki, þeim er hann hafði unnið á Þormóði, og fer heim við svo búið: en Bersi llavors va entrar dins l'stofa amb els seus companys de viatge i hi ocuparen el banc superior; hi va seure una bona estona sense veure en Kolbakur, que seia directament davant ell, perquè la Gríma li havia posat d'una estrebada un elm ocultador de manera que la gent no el podia pas veure. En Bersi va passar endins i va escorcollar el mas però no hi va trobar en Kolbakur enlloc. A la fi, va acusar formalment en Kolbakur de la ferida que havia infligit a en Þormóður i, havent-ho fet, se'n va tornar a ca seva
◊ Enn Vilhjálmr hafði náð aptr gulli sínu sem Ermlaug hafði hónum ráð til kennt. Var Vilhjálmr þar um nóttina, enn um morguninn var hann snemma uppi ok var hann nú óhræddari um sik en verit hafði síðan hann hafði fengit hulinshjálminn. Fer hann nú upp á glugg þann sem á var hónum ok sér inn í hellinn ok heyrir allt hvat talat er: i en Vilhjálmr, havia tornat a heure el seu or, fent tal com l'Ermlaug li havia aconsellat que fes. En Vilhjálmr hi va passar la nit i, l'endemŕ, es va llevar d'hora i, ara tenia menys por pel que li pogués passar que abans perquè havia agafat l'elm de la invisibilitat. Llavors es va enfilar fins a una finestra que hi havia allà i va guaitar a dins la cova i va escoltar tot el que els de dins hi deien
◊ ský heita með mǫnnum, en skúrván með goðum, kalla vindflot vanir, úrván jǫtnar, álfar veðrmegin, kalla í helju hjálm huliðs: núvol l'anomenen els homes, però esperança de ruixat els déus, greix de vent (o potser rai del vent?, tot assumint que aquí flot = floti els ansos, els ètuns esperança de pluja, els albs atac de tempesta i a Hel en diuen elm d'invisibilitat
◊ en það var nokkuru síðar að Styrkár gekk á skip með húskarla sína tíu. Þar var Kerling í för með þeim dóttir hans. Þau fóru leynilega suður yfir Þorskafjörð og komu á Hofstaði til Halls. Styrkár skorar á hann til liðs. Hallur brást við skjótt og fór þegar við fimmtánda mann. Þeir voru nú allir saman sex og tveir tigir. Kerling hafði ráð fyrir liði þeirra og hún hafði huliðshjálm yfir skipinu meðan þau reru yfir fjörðinn til Þórisstaða. Þau gengu frá skipi ofanverða nátt og gekk Kerling fyrst í virkið því að þegar spratt upp lásinn fyrir henni er hún kom að. Og er hún kom í virkið hljóp að henni gyltur mikil og svo hart í fang henni að hún fór öfug út af virkinu. Og í því hljóp upp Þuríður drikkinn og bað Þóri vopnast, segir að ófriður var kominn að bænum. Þeir Þórir hlupu upp og klæddust, tóku vopn sín og voru tólf saman. Tekst þar bardagi í virkinu. Þeir Þórir urðu sárir mjög því að vopn þeirra bitu ekki: però una cert temps després, l'Styrkár va pujar a dalt d'una nau amb deu dels seus missatges. En la travessia l'acompanyava la Kerling, sa filla. Varen navegar sigilosament cap a migjorn tot travessant el Fiord dels Lluços fins a arribar a cal Hallur, a Hofstaðir. Allà l'Styrkár va pregar vehementment al Hallur que se li unís. En Hallur va reaccionar ràpidament i partí d'allà de seguida amb quinze homes, amb la qual cosa, passaren a ésser vint-i-sis. La Kerling comandava aquella segona host i va mantenir posat un elm d'invisibilitat damunt el vaixell tot el temps que estigueren remant a través del fiord amb rumb cap a Þórisstaðir. Van abandonar els vaixells cap a la darreria de la nit i la Kerling va entrar la primera dins el recinte fortificat perquè el forrellat es va obrir davant ella quan s'hi va acostar; i quan va entrar dins el recinte fortificat, una truja enorme s'hi va afuar i li va pegar un cop tan fort entre tots dos braços que ella va recular cap enrere tornant a sortir fora del recinte, i llavors la Þuríðr drikkin va pujar corrents a dalt i va contar al Þórir que s'armés, advertint-lo que la guerra havia fet la seva entrada a dins l'alqueria. En Þórir i els seus homes es van aixecar immediatament, es van vestir i van agafar llurs armes. Eren dotze en total. Aleshores es va entaular un combat al recinte fortificat. En Þórir i els seus rebien males ferides perqué llurs armes no tallaven
♦ gera e-m huliðshjálm: fer-li a algú un elm d'invisibilitat (per fer-lo tornar invisible)
◊ þá sömu nótt kom þar við eyna Eyvindur kelda. Hann hafði langskip alskipað. Voru það allt seiðmenn og annað fjölkynngisfólk. Eyvindur gekk upp af skipi og sveit hans og mögnuðu fjölkynngi sína. Gerði Eyvindur þeim huliðshjálm og þokumyrkur svo mikið að konungur og lið hans skyldi eigi mega sjá þá: aquella mateixa nit, n'Eyvindur "Kelda" va arribar a l'illa; tenia un vaixell de guerra amb tota la tripulació, la qual estava formada enterament per seiðmenn (xamans i d'altres bruixots. N'Eyvindur va desembarcar i amb ell, la seva tripulació, i llavors practicaren les arts màgiques que sabien fer. N'Eyvindur els va fer un elm d'estar amagat i, endemés, una boira tan fosca i espessa que el rei i la seva host no els podien pas veure

huliðs·kápa <f. -kápu, -kápur>:
<MITOLcapa f d'invisibilitat (capa o mantell que fa tornar invisible a qui se'l posa)
◊ við sýnum ykkur allt sem við kunnum, eins og að nota huliðskápuna: us ensenyarem tot el que sabem com ara a usar la capa de la invisibilitat

hulinn, hulin, hulið:
1. part. pass. de → hylja “amagar”
♦ fara ~ ganga huldu höfði: #1. <LOC GENanar amb el cap tapat (dur un capell d'ala ampla o la caputxa posada de l'abric o de la capa perquè no li vegin la cara i no el puguin reconèixer); #2. <LOC FIG = vera í felum, fela sig, vera í leynummantenir-se amagat -ada, desaparèixer de la circulació (amagar-se algú cercat per la policia o per algú perquè no el trobin); #3. <LOC FIG = dulbúa sig, ferðast leynilegaanar d'incògnit (amagar-se de la gent de tal manera que hom no el reconegui)
◊ síðan gaf Jeremía skipaði Barúk þessi fyrirmæli: „Ég fer huldu höfði ( ~ :   ʔăˈnī   ʕāˈt͡sūr,   אֲנִי עָצוּר). Ég get ekki farið í hús Drottins: després, en Jeremies va donar al Baruc aquestes instruccions: “Jo m'estic amagant de la gent [i per tant,] no puc pas anar a la casa de Jahvè
◊ Hrafn lýsti víginu sér á hendur. Gekk hann eftir það upp í garðinn er Ketill hafði átt og fann þær mæðgur og sagði nú það að gert að þeim mundi lítið um samvistur við hann. Þær sögðu illa hafa til borið en létu þó slíkt helst vorkunnarverk. Fengu þær honum bæði klæði og vist og báðu hann meir forðast konungs reiði en sína. Síðan gekk hann á merkur og skóga huldu höfði: en Hrafn va declarar davant testimonis que ell era l'autor d'aquella mort. Després, va pujar al garður que havia estat d'en Ketill i es presentà davant la dona i la filla d'en Ketill i els contà que la situació feia que continuar convivint amb elles ja no podia entrar en consideració. Elles li digueren que s'havia esdevingut un cosa dolenta, però afegiren, tanmateix, que el que havia fet era del tot [comprensible i] disculpable. Li donaren roba i provisions i li pregaren que s'escapés de l'ira del rei més que no pas de la d'elles. Després es refugià a forests i boscos i s'hi estigué amagat
◊ nú er þar til at taka, at Grettir er kominn austan ór fjǫrðum, ok fór nú huldu hǫfði ok duldist, því at hann vildi eigi finna Þóri, ok lá úti um sumarit á Mǫðrudalsheiði ok í ýmsum stöðum: ara cal reprendre la història allà on en Grettir arribava dels fiords de llevant. Anava sempre d'incògnit i s'amagava perquè no volia trobar-se amb en Tori i va passar l'estiu al ras, a l'altiplà de la Möðrudal i a diferents altres indrets
◊ enn því hafði Grettir svá seint spurt þessi tíðendi, at hann fór huldu hǫfði þá tvá vetr, ok þann hinn þriðja, sem hann var í Þórisdal, ok hafði enga menn fundit, þá er honum vildi nǫkkurar fréttir seggja: i en Grettir se'n va assabentar tan tard d'aquestes noves perquè durant dos anys havia anat sempre d'amagat d'ací d'allà i el tercer any l'havia passat a la vall d'en Tori on no s'havia topat mai amb ningú que li hagués volgut dir cap notícia
2. (dulrænn, dulspekilegurocult -a, abscòndit -a (secret, misteriós, no visible)
3. (óljós, torskilinnfosc -a, obscur -a (difícil d'entendre, no clar, no entenedor)
♦ kunna skilja ţat er hulit kveðit: saber entendre el que s'ha dit en versos obscurs
◊ en þetta er nú at segja ungum skáldum, þeim er girnask at nema mál skáldskapar ok heyja sér orðfjǫlða með fornum heitum eða girnask þeir at kunna skilja þat er hulit er kveðit, þá skili hann þessa bók til fróðleiks ok skemmtunar: però ara cal dir el següent als joves escaldes que anhelen aprendre el llenguatge de la poesia i proveir-se d'un ampli vocabulari de paraules antigues o que delegen poder entendre allò que s'hagi compost d'una manera fosca: que entenguin aquest llibre com una font d'erudició i divertiment

hulins·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
variant de huliðshjálmur ‘elm celant, elm d'invisibilitat’
◊ bað Þorsteinn þá eigi fela sik, "því at ek kann at gera þann hulinshjálm, at mik sér engi." Goðmundr segir þat góða kunnáttu: En Þorsteinn els va demanar que no l'amaguessin pas, "perquè sé fer l'elm d'invisibilitat que farà que no em vegi ningú". En Goðmundr li va dir que aquells eren bons coneixements
◊ sigldu þeir nú, þegar þeir váru búnir. Smiðr hafði byr ávallt, þá er hann stýrði, ok varð þeira ferð með meira flýti en líkendi mundi á þykkja, ok kómu þeir nú vánum bráðara austr á Glæsivöllu ok lögðu skipi sínu undir einn eyðiskóg. Smiðr hafði hulinshjálm yfir skipi þeira: van salpar de seguida que estigueren llestos. L'Smiðr, sempre que anava al timó, tenia el vent a favor, amb la qual cosa llur travessia va resultar molt més ràpida del que els hauria semblat probable, de manera que varen arribar a Glæsisvellir, a ponent, molt més ràpidament del que ningú no s'hauria esperat. Varen tirar l'àncora al peu d'un bosc deshabitat. L'Smiðr va cobrir llur vaixell amb un elm d'invisibilitat

hulning <f. hulningar, pl. no hab.>:
ocultació f, amagament m
◊ hafði húsfrúin þá enn þau ein orð þar til at henni var betra þagat, þvíat til hulningar sínum glæp gjǫrði hon margan útbrjót ok getr, hvat af honum myndi orðit: a això (les enraonies dels veïnsla muller, de llavors ençà, no va replicar res més que aquestes úniques paraules: que ella havia fet millor de callar; perquè [heu de saber que], per amagar el seu crim, foren moltes les falses manifestacions amb què feia suposicions sobre què se n'havia fet d'ell (el marit mort per ella, del qual havia dit d'antuvi que se n'havia anat a visitar uns parents[que ella ara feia]

hulstur <n. hulsturs, hulstur>:
estoig m

hulu·mispill <m. -mispils, -misplar>:
cotoneàster m de fulla petita (planta Cotoneaster cochleatus syn. Cotoneaster microphyllus var. cochleatus)

humall <m. humals, humlar>:
llúpol m, esparga f, espàrgol m, guilleuma (Gir.), boca f de llop, herba cervesera, espàrrec bord (Val.), vidàrria f (Val.(planta Humulus lupulus)

humar <m. humars, humrar. Dat. sg.: humri>:
llamàntol m, llomàntol m, llobregant m (Empdà.), gramàntol m (Val.), gramanto m (Val.), sastre m (Val.), grimald m (o: grimaldo) (Mall., Eiv.), llomanto m (Tarr., Men.), gromant m (Men.), gromàntil m (Men.) (crustaci Homarus gammarus)
♦ ameríski humar: llamàntol americà (crustaci Homarus americanus)
♦ → Ameríkuhumar “llamàntol americà”
♦ → Evrópuhumar “llamàntol europeu”

humar·hali <m. -hala, -halar>:
<CULINcua f de llamàntol, coa f de grimald m (o: grimaldo) (Mall., Eiv.), coa f de llomanto (Men.)

humar·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINsopa f de llamàntol, sopa f de grimald m (o: grimaldo) (Mall., Eiv.), sopa f de llomanto (Men.)

humátt <f. humáttar, no comptable>:
variant de hámót ‘traça, vestigi’
♦ fara í humátt á eftir e-m: <LOC FIGseguir algú d'esquitllentes (o: d'amagat)  (de lluny i d'una manera desapercebuda)

humla <f. humlu, humlur. Gen. pl.: humlna o: humla>:
<GENborinot m, bufaforats m, borino f (Mall.), matabous m (Men.) (nom genèric d'insectes de diferents espècies, sobretot Bombus i Sphinx)

humli <m. humla, humlar>:
<BOTament m de verga de salze

humm <excl.>:
hm

hunang <n. hunangs, no comptable>:
mel f

hunangs·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
1. (humlaborinot m, bufaforats m, borino m (Mall., Men.) (nom de diversos animals del gènere Bombus)
2. (móhumlaborinot m de les landes, bufaforats m de les landes (insecte Bombus jonellus)
3. (býflugaabella f (nom de diversos animals dels gènere Apis)

hunangs·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<CULINhunangskaka f, pastís m de mel (mena de pa d'espícies i mel)
◊ það líktist kóríanderfræi, var hvítt og á bragðið sem hunangskaka (t͡sappī'ħiθ   bi-δə'βāš ,צַפִּיחִת בִּדְבָשׁ)s'assemblava a a les llavors del celiandre, era blanc i tenia gust com de pastís de mel
◊ ég át hunangsköku (ʔā'χaltī   jaʕ'r-ī   ʕim־diβ'š-ī ,אָכַלְתִּי יַעְרִי עִם-דִּבְשִׁי. La traducció islandesa expandeix el text original hebreu, introduint-hi variació lexical. Originàriament, doncs, tenim: "he menjat la meva bresca de mel -ˈjāʕar ,יָעַר- amb la meva mel -dəˈβaʃ ,דְּבַשׁ-") mína og hunangsseim, ég drakk vín mitt og mjólk: he menjat el meu pastís de mel i la meva bresca de mel, he begut el meu vi amb llet
♦ hunangskaka með ristuðum möndlum: ametllat m

hunangs·seimur <m. -seims, -seimar>:
bresca f de mel (amb la mel verge que en regalima)
◊ mín sál, sem hon skilðiz við líkamann, fekk fagra leiðtoga en orð sœtari hunangsseim: la meva ànima, en separar-se del cos, va rebre un bell guia per al camí i va sentir paraules més dolces que no bresca de mel
◊ hunangsseimur (ˈnɔφɛθ ,נֹפֶת) drýpur af vörum þínum, brúður, hunang (dəˈβaʃ ,דְּבַשׁ) og mjólk er undir tungu þinni, og ilmur klæða þinna er eins og Líbanonsilmur: els teus llavis, esposa, regalimen mel verge, mel i llet hi ha sota la teva llengua; i l'olor dels teus vestits és com l'olor del Líban
◊ en nú voru hunangsbú á völlunum. Og er liðið kom að hunangsbúunum, sjá, þá voru býflugurnar flognar út, en þrátt fyrir það bar enginn hönd að munni, því að liðið hræddist eiðinn. En Jónatan hafði eigi hlýtt á, þá er faðir hans lét liðið vinna eiðinn. Hann rétti því út enda stafsins, sem hann hafði í hendinni, og dýfði honum í hunangsseiminn (bə-ʝaʕˈraθ   ha-dəˈβāʃ ,בְּיַעְרַת הַדְּבָשׁ) og bar hönd sína að munni sér. Urðu augu hans þá aftur fjörleg. Þá tók einn úr liðinu til máls og sagði: "Faðir þinn hefir látið liðið vinna svolátandi eið: ,Bölvaður sé sá, sem matar neytir í dag!'" En liðið var þreytt: hi havia ruscos que destil·laven mel arran de terra. I quan el poble va arribar als ruscos, veges, les abelles havien fuit, però malgrat aquest fet, ningú no va portar la mà a la boca perquè el poble tenia por d'incomplir el jurament. En Jonatàs, però, no ho havia sentit, quan son pare havia fet jurar al poble aquell jurament. Per això, va allargar la punta del bastó que duia a la mà, i la va enfonsar en una bresca de mel i es dugué la mà a la boca [per menjar-ne]. I llavors els seus ulls tornaren a ésser vius. Llavors un d'entre la gent va prendre la paraula i li va dir: “Ton pare ha fet jurar al poble el següent jurament: «Maleït sigui el qui avui tasti gens de menjar»”. El poble, però, estava extenuat
◊ þau eru dýrmætari heldur en gull, já, gnóttir af skíru gulli, og sætari en hunang, já, hunangsseimur (wə-ˈnɔφɛθ   t͡sūˈφīm ,וְנֹפֶת צוּפִים)són més preciosos que l'or, sí, més que l'or fi a mans plenes; i són més dolços que la mel, sí, més que [la mel verge d']una bresca
◊ saddur maður treður hunangsseim (ˈnɔφɛθ ,נֹפֶת) undir fótum, en hungruðum manni þykir allt beiskt sætt: el qui està ple, trepitja una bresca de mel amb els peus, però el qui té gana, tot el que és amarg li sembla dolç
◊ því að hunangsseimur (ˈnɔφɛθ ,נֹפֶת) drýpur af vörum lauslátrar konu (? zāˈrāh ,זָרָה), og gómur hennar er hálli en olía: perquè els llavis de la dissoluta destil·len mel i el seu paladar és més lliscant que l'oli
◊ vingjarnleg orð eru hunangsseimur (ˌ t͡sūφ־dəˈβaʃ ,צוּף-דְּבַשׁ), sæt fyrir sálina, lækning (ū-marˈpēʔ ,וּמַרְפֵּא) fyrir beinin: les paraules amables són una bresca de mel, dolces per a l'ànima i una medecina per als ossos
◊ et þú hunang, son minn, því að það er gott, og hunangsseimur (wə-ˈnɔφɛθ ,וְנֹפֶת) er gómi þínum sætur: fill meu, menja mel, car és bona, i bresca de mel [que] és dolça per al teu paladar

hunangs·spori <m. -spora, -sporar>:
estisoretes f.pl (planta Corydalis bulbosa)

hunangs·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
alzinoi m, flota f d'alzina (bolet Armillaria mellea)

hunangs·sætur, -sæt, -sætt <adj.>:
dolç -a com la mel

hund- <prefixoide amb valor elatiu o intensificador>:
♦ hund<+ adj.>molt <+ adj.>, <adj.> -íssim -a

hunda·bani <m. -bana, -banar>:
jusquiam negre, herba f d'era, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)

Hundadaga·konungurinn <m. -konungsins, no comptable>:
<HIST ISLel rei de la canícula, epítet o sobrenom de Jörgen Jörgensen, un danès que, a l'estiu del 1809, i després de deposar el comte Trampe, el governador danès de l'illa, es va proclamar rei -per ésser més exactes, “protector” o “Alls Íslands Verndari”- d'Islàndia. La forma d'aquest epítet també apareix amb el doblet Hundadagakóngurinn. Va adoptar el nom de Jörundur; el seu "regnat" va durar unes sis setmanes, coincidint més o menys amb els dies de la canícula. Per aquesta raó se'l coneix amb el nom de Jörundur hundadagakonungurinn, això és, Jörundur, el rei dels dies de la canícula. Després, es va restablir el domini danès a l'illa. Va morir el 20 de gener del 1841 bandejat a Austràlia)

hunda·dagar <m.pl -daga>:
[dies m.pl de la] canícula f

hunda·fangari <m. -fangara, -fangarar>:
gosser m, gossera f, caner m, canera f (empleat de la canera municipal que captura cans que van a lloure)

hunda·hald <n. -halds, no comptable>:
tinença f de gossos, tinença f de cans (Bal.)

hunda·heppni <f. -heppni, no comptable>:
cop m de bona sort, sort f increïble, sort f de collons

hunda·hland <n. -hlands, no comptable>:
pixat m de gos, pixat m de ca (Bal.

hunda·hús <n. -húss, -hús>:
caseta f del gos, caseta f del ca (Bal. & Alguer)

hunda·kex <n. -kex, -kex>:
galeta f de gos, galleta f de ca (Bal.)

hunda·kofi <m. -kofa, -kofar>:
caseta f del gos, caseta f del ca (Bal. & Alguer)

hunda·kyn <n. -kyns, -kyn. Gen. pl.: -kynja; dat.pl.: -kynjum>:
raça f de gos, raça f de ca (Bal. & Alguer)

hunda·líf <n. -lífs, no comptable>:
<FIGvida f de gos, vida f miserable

hunda·matur <m. -matar, no comptable>:
menjar m de (o: per a) gos, menjar m pel ca (Bal. & Alguer)

hunda·ól <f. -ólar, -ólar>:
collar m de gos

hunda·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
cria f de gossos, cria f de cans (Bal.)

hundaræktar·félag <n. -félags, -félög>:
societat f de criadors i criadores de gossos, societat f de criadors i criadores de cans (Bal.)
Hundaræktarfélag ÍslandsAssociació Islandesa de Criadors i Criadores de Gossos

hunda·skattur <m. -skatts, -skattar>:
taxa f de tinença de gossos

hunda·skítur <m. -skíts, -skítir>:
merda f de gos, merda f de ca (Bal., Alguer)
♦ þrífa upp hundaskít með plastpoka yfir hendinni: replegar una merda de gos amb una bossa de plàstic [posada a la mà]
♦ ég steig óvart í hundaskít á leiðinni í vinnuna í morgun: aquest matí, quan anava cap a la feina, he trepitjat sense adonar-me'n una merda de gos

hunda·skýli <n. -skýlis, -skýli>:
gossera f [municipal], canera f [municipal] (Bal. & Alguer)

hunda·sleði <m. -sleða, -sleðar>:
trineu f de gossos, trineu m de cans (Bal., Alguer)

hunda·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
<ASTRONestel m del Ca (designació islandesa de Sírius, l'estel més brillant del cel nocturn)

hunda·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
agrelleta f de sorral (planta Rumex acetosella subsp. arenicola syn. Acetosella graminifolia)

hunda·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició canina

hunda·tunga <f. -tungu, -tungur>:
1. <GENllengua f de gos
2. llengua f de ca, maneula f, besneula f (Tarr., Val.), llapassera f (Mall., Men.), cinoglossa f (planta Cynoglossum creticum syn. Cynoglossum officinale syn. Cynoglossum pictum)

hunda·tönn <f. -tannar, -tennur (o: -tannir)>:
dent f de gos, dent f de ca, dents f.pl de gos, mongeta f salvatge (planta Erythronium dens-canis)

hunda·vað <n. -vaðs, no comptable>:
gual m de gossos, gual m de cans (Bal.)
♦ fara yfir e-ð á hundavaði: <LOC FIGdonar una llambregada ràpida a una cosa, pegar un cop d'ull ràpid a una cosa (enllestir, fer, revisar etc. una cosa ràpidament i malament)

hundavaðs·háttur <m. -háttar, no comptable>:
superficialitat f

hunda·æði <n. -æðis, no comptable>:
<MEDràbia f

hunda·ætt <f. -ættar, pl. no hab.>:
[família f dels] cànids m.pl

hunda·ævi <f. -ævi, no comptable>:
<FIGvida f de gos, vida f miserable

hunda·þjálfari <m. -þjálfara, -þjálfarar>:
ensinistrador m de gossos, entrenador m de gossos, ensinistradora f de gossos, entrenadora f de gossos

hund·blautur, -blaut, -blautt <adj.>:
xop -a fins al moll dels ossos, remull -a

hund·elta <-elti ~ -eltum | -elti ~ -eltum | -elte-n>:
estalonar algú (seguir o empaitar algú de molt a la vora i contínuament talment faria un gos que estigués empaitant un animal)
◊ hann hundelti mig hvert sem ég fór: em va empaitar pertot on jo anava

hund·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
1. orca f (mamífer Orca gladiator) (háhyrningur)
2. dofí m [comú] (mamífer Delphinus delphis) (höfrungur)
3. umbra europea, umbra f de Cramer (peix Umbra krameri)

hund·flatur, -flöt, -flatt <adj.>:
pilota, llepa
♦ liggja hundflatur fyrir e-m: <LOC FIGfer el llepa a algú, llepar-li el cul a algú, arrossegar-se davant algú com un gosset

hund·gá <f. -gár, no comptable>:
lladrucs m.pl de gos, lladrs m.pl de ca (Mall., Men.)

hund·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
molt vell -a, vell -a com en Metusalem

hund·heiðinn, -heiðin, -heiðið <adj.>:
pagà -ana de socarrel

hund·hrakinn, -hrakin, -hrakið <adj.>:
xop -a fins al moll dels ossos (esp. a causa de ruixat)

hundingi¹ <m. hundingja, hundingjar>:
<FILcínic m, cínica f
♦ Díógenes hundingi bjó í tunnu: Diògenes el cínic vivia dins una bóta

hundingi² <m. hundingja, hundingjar>:
(illmenni & skammaryrðicanalla m (mala persona & insult)

Hundingi³ <m. Hundingja, Hundingjar>:
<MITOLcinocèfal m, cinocèfala f (ὁ κυνοκέφαλος ~ οἱ κυνοκέφαλοι) (poble fantàstic format per éssers amb cap de gos)
◊ þar ero menn þeir enn er haka er gróin við bringu niðr. Þat heita Hundingiar. Þeir ero svá við menn sem ólmir hundar: hi ha uns homes als quals el mentó els creix al pit; es diuen Hundingjar. Amb els homes són com gossos ferotges
◊ þat skulu þeir finna Hundingjar, um þat er vér erum allir fallnir, þótt vér séum fáir, at þeir skulu nokkurir rauðu snýta: els Hundingjar descobriran, quan tots nosaltres haurem caigut, que, baldament érem pocs, més d'un d'ells n'ha sortit amb el nas esclatat
  A la Sturlaugs saga starfsama, el protagonista i els seus acompanyants arriben a un País dels Cinocèfals boreal, que aquesta saga situa entre Lapònia (Finnmǫrk) i Pèrmia (Bjarmaland). Hi viatgen a la recerca d'un mític úrarhorn “banya d'ur”, per encàrrec del rei Haraldr Boca-d'Or. A aquesta saga, el rei d'aquests Hundingjar es diu, molt apropiadament, Hundólfr “Κυνόλυκος” (Llop-ca) o Hrólfr “Κλειτόλυκος” (Llop Ínclit). D'acord amb la saga, a més a més, els cinocèfals boreals no parlaven, sinó que lladraven i tenien el mentó aferrat al pit.

 
  The two versions of Sturlaugs saga Starfsama - a decipherment, edition, and translation of a fourteenth century Icelandic mythical-heroic saga by Otto J. Zitzelsberger. Düsseldorf: M. Triltsch Verlag , 1969.  
  Sturlaugs saga Starfsama o Història d'Sturlaugr el Fener.  
 

Arribada de Sturlaugr, Áki i Framarr al
País del Cinocèfals segons la Sturlaugs saga starfsama o Història d'Sturlaugr el Fener:

Þeir ganga nú á land ok í einn skóg þykkvan ok merkja á eikum, hvar þeir fara, ok um síðir koma þeir fram ór skóginum ok sjá mörg ok stór heruð, borgir ok kastala. Þeir sjá eina borg ok höll miklu meiri en aðra. Þangat fóru þeir, ok stóðu menn í dyrum, ok var haka þeira gróin í bringuna. Þeir gjöltu sem hundar. Þóttust þeir nú vita, hvar þeir váru komnir. Þeir bönnuðu þeim inngöngu. Sturlaugr brá Hornnefjunaut ok höggr duravörðinn í tvennt, en fóstbræðr hans drepa annan: aleshores van desembarcar i es van endinsar en un bosc espès, i per allà on passaven hi anaven deixant marques als roures; finalment, van sortir del bosc i veren moltes i vastes regions, ciutats i castells. Van veure una vila i un palau molt més grans que no els altres. Hi feren cap, i, a les seves portes hi havia apostats homes que tenien el mentó aferrat al pit. Lladraven com a gossos. [Els tres viatgers] van creure aleshores que ja sabien on havien arribat. Els guardians de les portes els van prohibir l'entrada. L'Sturlaug va brandar la llança Hornnefjunaut i amb ella en va tallar un en dos bocins, i els seus germans jurats en varen matar l'altre.
 
     

Hundingi <m. Hundingja, pl. no hab.>:
variant feble de Hundingur ‘Hunding’
◊ þetta munu vera hallir Hundingja konungs: això deuen ésser els palaus del rei Hundingi
◊ hér er hvárttveggja <...> ok er mikit at gert, at Hundingi konungr er af dögum ráðinn: vet-les aquí totes dues <...> i gran proesa s'hi ha fet matant el rei Hundingi
◊ heill sit þú, Hundingi, hef ek engan gram þér æðra hitt und heims skauti: Salut, Hundingi! enlloc del món no he trobat cap rei més eximi que tu

Hundingja·land <n. -lands, no comptable>:
<MITOLPaís dels Cinocèfals (situat a l'est de Lapònia i a l'oest de la Mar Blanca)
◊ Snælaug heitir systir mín. Hana á Hrólfr konungr á Hundingjalandi, en yðr er eigi fært at fara þangat, því at til mikils mun verða sú ferð um þat, er þér komið aftr: Ma germana es diu Snælaug. En Hrólfr, el rei del Hundingjaland la té per esposa; és impossible per a vosaltres que hi arribeu, perquè [heu de saber que] el fet que en tornéssiu convertiria aquest viatge en una fita foramida (la formulació norrena ens sembla una mica estranya, però el sentit sembla clar: anar fins al país dels cinocèfals està fora del vostre abast, però si hi arribeu i en torneu, tothom parlarà d'aquest viatge)
◊ Sturlaugr mælti ‘hvat landi ætli þér þetta, er vér erum við komnir?’ Framarr segir: ‘Hundingjaland at frásögu Kols bróður míns’: N'Sturlaugr va dir: "a quin país creieu que hem arribat?" En Framar li diu: "pel que va contar mon germà en Kolr, som al Hundingjaland"

Hundings·bani <m. -bana, no comptable>:
<MITOLMatador de Hunding, Occidor de Hunding, epítet o sobrenom que va rebre Helgi, fill de Sigmund, fill de Volsung, després de matar el rei Hunding
◊ ey var Helgi, Hundings bani, fyrstr í fólki, þar er firar bǫrðuz, œztr á ímo, alltrauðr flugar: En Helgi, l'occidor d'en Hunding, sempre va anar al capdavant de la host, allà on homes lluitessin, fou el millor en el combat, mai disposat a fugir
♦ Helgaqviða Hundingsbana in fyrri (islandès modern: Helgakviða Hundingsbana hin fyrri)<LITERPrimer Poema de Helgi el matador de Hunding, poema èddic en 56 estrofes
♦ Helgaqviða Hundingsbana ǫnnor (islandès modern: Helgakviða Hundingsbana önnur o: hin síðari)<LITERSegon Poema de Helgi el matador de Hunding, poema èddic en 51 estrofes

hundings·háttur <m. -háttar, no comptable>:
cinisme m

Hundingur <m. Hundings, no comptable>:
<MITOLHundingr m, Hunding m (Al costat d'aquesta forma forta del mot, n'existeix un doblet feble Hundingi. A la literatura medieval, hi ha diversos personatges que porten aquest nom. El Hundingur més conegut és, sens dubte, el rei mític del Hundland, mort per Helgi, fill de Sigmund, fill de Volsung)

hund·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
molt bon coneixedor -a
♦ hundkunnugur e-u (o: á e-u)molt bon coneixedor d'una cosa
◊ þau eru hundkunnug á hálendisslóðum: són molt bon coneixedors de les pistes de l'altiplà [islandès]

hund·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó m keta (peix Oncorhynchus keta)

hund·leiðinlegur, -leiðinleg, -leiðinlegt <adj.>:
mortalment avorrit -ida
♦ e-r er hundleiðinlegur: algú és un ensopit que et mors

hundrað <n. hundraðs, hundruð>: 1. centenar m, centena f
           eitt af hundruđum ţorpa sem hermenn hafa brennt: un dels centenars de pobles que els soldats han cremat
           fleiri hundruđ [manns]: alguns centenars de persones, cents de persones
           hundruđum saman: a centenars
        2. cent (emprat com a substantiu, no pas com a adjectiu. El substantiu que acompanya va en genitiu)
           eitt hundrað bóka: cent llibres, una centena de llibres
           eitt hundrađ tuttugu og ţrjár milljónir kvenna: cent vint-i-tres milions de dones
           hundrað ára stríðið: la guerra dels cent anys
        3. X af hundraði: X per cent (%)
           fjórir af hundrađi: un quatre per cent
           fimmtíu og tveir af hundrađi: un cinquanta-dos per cent
           fimmtíu og tveir af hundrađi fullorđinna Dana: un cinquanta-dos per cent dels danesos adults

hundrað <adj. & pron. num. card. Fins a dos-cents, tot sovint: eitt hundrað; a partir de dos-cents: hundruð>:
1. cent
◊ “Hundrað ára einsemd” eftir Gabriel García Màrquez: “Cent anys de solitud” de Gabriel García Màrquez
♦ það kostaði mig hundrað evrur: m'ha costat cent euros
♦ [eitt] hundrað evru seðill: un bitllet de cent euros
♦ fimm hundruð evru seðill: un bitllet de cinc-cents euros
♦ tveir hundrað evra seðlar ‘dos bitllets de cent euros’ però tvö hundruð evra seðill ‘un bitllet de dos-cents euros’
♦ hún gerir hundrað hluti samtímis: <LOC FIGfa milers de coses alhora (fa moltes de coses alhora)
♦ [eitt] hundrað og tveir sjúklingar: cent dos malalts
♦ [eitt] hundrað og tvær flöskur: cent dues ampolles
♦ [eitt] hundrað og tvö umslög: cent dos sobres
♦ eitt hundrað og tíu (o: hundrað og tíu)cent deu
♦ eitt hundrað og tuttugu (o: hundrað og tuttugu)cent vint
♦ eitt hundrað tuttugu og einn (o: hundrað tuttugu og einn)cent vint-i-un
♦ eitt hundrað tuttugu og átta (o: hundrað tuttugu og átta)cent vint-i-vuit
♦ eitt hundrað tuttugu og átta þúsund (o: hundrað tuttugu og átta þúsund)cent vint-i-vuit mil
♦ eitt hundrað tuttugu og níu þúsund krónur: cent vint-i-nou mil corones
♦ tvö hundruð: dos-cents, dues-centes
♦ þrjú hundruð: tres-cents, tres-centes
♦ fjögur hundruð: quatre-cents, quatre-centes
♦ fjögur hundruð og fimm bátar: quatre-centes cinc barques
♦ hundrað prósent: cent per cent (100%)
♦ ég er hundrað prósent saklaus: sóc innocent al cent per cent
♦ hundruð sinnum: cent vegades
♦ mörg (o: nokkur) hundruð sinnum: centenars de vegades
<2. (eitt hundrað og tuttugucent vint (120)
◊ Hrólfr konungr býst nú til ferðar sinnar með hundrað manna ok auk kappar hans tólf ok berserkir tólf: el rei Hrólf s'aparella llavors per al seu viatge amb cent vint homes, i, a més, els seus dotze campions i dotze bersercs (cent quaranta-quatre guerrers acompanyen el rei en la seva anada a Suècia)
<cardinal + substantiu +> annars hundraðs: cent vint <+ cardinal + substantiu
◊ Þórhallur var mikill vexti, svartur og þurslegur. Hann var heldur við aldur, ódæll í skapi, hljóðlyndur, fámálugur hversdaglega, undirförull og þó atmælasamur og fýstist jafnan hins verra. Hann hafði lítt við trú blandast síðan hún kom á Grænland. Þórhallur var lítt vinsældum horfinn en þó hafði Eiríkur lengi tal af honum haldið. Hann var á skipi með þeim Þorvaldi því að honum var víða kunnigt í óbyggðum. Þeir höfðu það skip er Þorbjörn hafði út þangað og réðust til ferðar með þeim Karlsefni og voru þar flestir grænlenskir menn á. Á skipum þeirra voru fjórir tigir manna annars hundraðs (= 40+120)en Þórhallur era un home de gran estatura, negre i trolesc. Ja començava a tenir la seva edat i era de tarannà intractable: era un home taciturn, ordinàriament no donat a parlar gaire, murri i malèvol, i tanmateix desdenyós amb la gent i sempre a punt per causar problemes i fer el pitjor. No havia parat gaire esment en la fe, des que l'havien introduïda a Grenlàndia. En Þórhallur era poc apreciat per la gent però durant molt de temps l'Eiríkur l'havia tingut en gran estima. Es trobava a bord del vaixell juntament amb en Þorvaldur i el seu grup ja que tenia un ampli coneixement de les regions deshabitades. Tenien el vaixell amb què en Þorbjörn havia anat a Grenlàndia i emprengueren la travessia amb en Karlsefni i els seus. La majoria dels homes que anaven a bord eren grenlandesos. A bord de llurs naus hi anaven cent seixanta homes
◊ og er að því kömur, þá fara þeir úr Jómsborg með miklu liði. Þeir hafa sjö tigu skipa annars hundraðs (= 70 + 120)i quan es va presentar l'ocasió propícia, van sortir de la Jómsburg amb una gran host i cent noranta vaixells (literalment, set desenes de vaixells d'una segona centúria = 70 vaixells + 120 vaixells = 190 vaixells)
◊ í þessi orrostu fell Haraldr konungr ok með honum fimmtán konungar annars hundraðs (= 15 + 120), sem segir í sögu hans, ok margir aðrir kappar, þeir sem konungum váru meiri: en aquesta batalla hi va caure el rei Haraldr i amb ell altres cent trenta-cinc reis, tal com es conta a la seva història, i també molt d'altres campions, homes més grans i tot que no pas els mateixos reis
◊ átta tigir manna annars hundraðs (= 80 + 120voru í Hólmi þá er flestir voru en aldrei færri en á hinum átta tigi þá er fæstir voru: a Hólmur hi havia dues-centes persones quan n'hi havia més, i quan menys, una vuitantena
 
En la llengua antiga, cent es deia tíutíu. A fi i efecte de distingir aquests dos significats, també es podia recórrer a dir:
tólfrætt hundrað ‘cent vint’ però tírætt hundrað ‘cent’
Una romanalla d'aquest fet es por trobar, al meu entendre en la designació de la persona que ha arribat fins als cent anys, que es pot dir tant:
hundrað ára gamall maður ‘home de cent anys’ com tíræður maður ‘íd.’

hundraðasti, hundraðasta, hundraðasta <num. ord.>:
centèsim -a, centè -ena
♦ einn hundraðasti úr sekúndu: una centèsima de segon

hundrað·faldur, -föld, -falt <num.>:
cèntuple -a

hundrað·kall <m. -kalls, -kallar>:
bitllet m de cent [corones]

hundraðs·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<HIST RELIGhecatombe f (sacrifici de cent bous)

hundraðs·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
percentatge m (prósenta)

hundraðs·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
1. <GENcentèsima part
2. (prósentatant m per cent (percentatge)
♦ fimm hundraðshlutar: cinc per cent

hundraðs·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
<HIST MILITcenturió m (oficial romà)

hundraðs·tala <f. -tölu, -tölur>:
(prósent, hundraðshlutitant m per cent (percentatge)
♦ ákveðin hundraðstala e-s (o: af e-u)un determinat tant per cent de...

hundruðustu, hundruðustu, hundruðustu:
pl. de hundraðasti, hundraðasta, hundraðasta “centè -ena”

hunds·bit <n. -bits, -bit>:
mossegada f de gos, mossegada f de ca (Bal., Alguer)
♦ taka e-u eins og hverju öðru hundsbiti: <LOC FIGsuportar una cosa com aquell qui res (sofrir un inconvenient, un dany o una desgràcia i aguantar-ho com s'aguantaria una mossegada de gos)
♦ ég verð að hafa það eins og hvert annað hundsbit: <LOC FIGcal resignar-se al pitjor, ha anat com ha anat i és el que hi ha

hunds·eyra <n. -eyra, -eyru>:
1. <GENorella f de gos, orella f de ca (Bal., Alguer)
2. (á blað í bókdoblec m (plec en el cornaló d'una pàgina de llibre com a punt)

hunds·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
preu m de gos, preu m de ca (Bal., Alguer)
◊ þú skalt eigi bera skækjulaun eða hundsgjald (ū-məˈħīr   ˈkɛlɛβ, וּמְחִיר כֶּלֶב) inn í hús Drottins Guðs þíns eftir neinu heiti, því að einnig hvort tveggja þetta er Drottni Guði þínum andstyggilegt: no duràs pas a la casa de Jahvè, el teu déu, el salari d'una prostituta ni el preu d'un gos en compliment de cap promesa, car tant l'un com l'altre són una abominació per a Jahvè, el teu déu

hunds·haus <m. -hauss, -hausar>:
cap m de gos, cap m de ca (Bal., Alguer)
◊ Abner reiddist mjög orðum Ísbósets og mælti: "Er ég sá hundshaus (hă-ˈrɔʔʃ   ˈkɛlɛβ   ʔănɔˈχī, הֲרֹאשׁ כֶּלֶב אָנֹכִי), að ég haldi með Júda? Enn í dag auðsýni ég elsku húsi Sáls, föður þíns, vandamönnum hans og vinum, og ég hefi ekki framselt þig í hendur Davíðs, og þó ásakar þú mig í dag um konumál: l'Abner s'enfurismà molt en sentir aquestes paraules de l'Ix-Bòixet i li digué: «Que potser sóc un cap de gos, jo, que faci costat a Judà (Iehudà)? Doncs avui declaro el meu amor per la casa d'en Saül (Xaül), ton pare, pels seus parents i amics, i jo no t'he pas lliurat a les mans d'en David, i tot i així, tu avui m'acuses de qüestions de dones?
♦ gera e-ð með hundshaus: <LOC FIGfer una cosa amb mala cara (o: amb cara de mala llet), fer una cosa tot emmurriat
♦ setja upp hundshaus: <LOC FIG(fara í fýluemmurriar-se, fer morros, posar mala cara, posar cara de mala llet

hund·skamma <-skamma ~ -skömmum | -skammaði ~ -skömmuðum | -skammaðe-n>:
esbroncar algú, pegar (o: donar) un bon daltabaix a algú (Mall.

hunds·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (líkur hundicaní -ina, de gos (propi de gos o que s'assembla al que fa un gos)
2. (sneypulegur, skammarlegurcom un gos amb la cua entre les cames (molt avergonyit, rebaixat o humiliat)
3. (um hlýðni, tryggð, undirgefni o.s.fr.servil (obediència, lleialtat etc.)
♦ hundsleg hlýðni við e-n: obediència servil a algú
4. (nálegurinfame, vil, sòrdid -a (abjecte, vergonyós, baix i desagradable)

hund·spott <n. -spotts, pl. no hab.>:
canalla f, fill m de puta

hunds·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
cua f de gos, coa m de ca (Bal.)

hunds·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ alla sína hundstíð: <LOC FIGtota la seva miserable (o: mísera) vida, tota la seva trista vida

hunds·vit <n. -vits, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ ég hef ekki hundsvit á þessu: <LOC FIGno en tinc ni la més mínima idea, ho desconec totalment

hundur <m. hunds, hundar>:
1. <GENgos m (fl./pl.: gossos), ca m (Bal. & Alguer) (mamífer Canis familiaris)
hvern eltir Ísraelskonungur? Hvern ofsækir þú? Dauðan hund (כֶּלֶב מֵת), eina fló!
♦ hundar dilla (o: dingla) rófunni (o: skottinu)els gossos remenen la cua
♦ hundurinn dillaði rófunni af gleði: el gos remenava la cua d'alegria
♦ hundurinn dinglaði skottinu: el gos remenava la cua
♦ fara í hundana: arruïnar-se [l'existència], anar a mal borràs
♦ fara í hund og kött: barallar-se com gat i gos, barallar-se com es ca i es moix (Bal.)
♦ grimmur hundur: gos que mossega, ca dolent (Bal. & Alguer) (gos de caràcter ferotge)
♦ grimmur hundur fær oft gatað skinn: <LOC FIGel gos ferotge sempre té l'orella esquinçada
♦ halaklipptur hundur: gos escuat, ca escoat (Bal. & Alguer) (ca al qual han tallat la coa)
♦ hann drittist burt sem halaklipptur hundur: se'n va anar amb la cua entre les cames, se'n va amar terriblement avergonyit
♦ hundurinn geltir: el gos borda, es ca lladra (Bal.)
♦ hundurinn geltir að e-m: el gos li borda a algú, es ca li lladra a qualcú (Bal.)
♦ þó hundurinn gelti að tunglinu, gleypir hann það ei: <LOC FIGel cotxe passa, encara que el gos li bordi
♦ hundur sem geltir, bítur ekki: <LOC FIGgos que borda, gos que no mossega [mai]
♦ geltinn hundur glepsar síst: <LOC FIGgos que borda, gos que no mossega mai
♦ hundurinn glefsaði kjötið: el gos va aglapir la carn
♦ hundurinn hnusaði af manninum: el gos va ensumar l'home
♦ ólmur hundur: gos ferotge, ca dolent (Bal. & Alguer) (gos de caràcter ferotge)
♦ siga hundinum á e-n: aquissar el gos contra algú, afuar-li el ca a qualcú (Bal.)
♦ siga hundunum á e-n: aquissar els gossos contra algú, afuar-li es cans qualcú (Bal.)
♦ varastu hundinn!: compte amb el gos!, vius amb so ca!
♦ vera eins og hundur í bandi: ésser com un gos lligat
♦ vera eins og hundur og köttur: ésser [com] gat i gos, dur-se (o: esser) com es ca i es moix (Bal.)
♦ þar liggur hundurinn grafinn!: aquest és el quid de la qüestió! eco! (Mall.)
♦ það er hundur í honum: està de molt mala llet
♦ varúð! hundurinn bítur!: compte amb el gos!, vius amb so ca! (Bal.)
♦ → blindrahundur “gos pigall”
♦ → blóðhundur “gos de Sant Hubert; tirà sanguinari”
♦ → búhundur “gos del mas”
♦ → búahundur “gos foraster”
♦ → dýrhundur “gos de caça”
♦ → dverghundur “gos faldiller nan”
♦ → greyhundur “gossa”
♦ → hvolpur “quissó”
♦ → keltuhundur “gos faldiller”
♦ → kelturakki “gos faldiller”
♦ → kjöltuhundur “gos faldiller”
♦ → mjóhundur “llebrer”
♦ → rakki “cus”
♦ → tík “gossa”
♦ → veiðihundur “gos de caça”
2. ♦ rauðir hundar: <MEDrubèola f, rosa f 
3. <ASTRONCa m (constel·lacions)
♦ → Litlihundur “Ca Menor”
♦ → Stórihundur “Ca Major”

hund·votur, -vot, -vott <adj.>:
xop -a fins al moll dels ossos

hungra <hungrar | hungraði | hungraðverb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
1. <GENtenir gana
♦ e-n hungrar í e-ð: <LOCalgú té ganes de [menjar]...
2. (þrá ákaflegadelejar, delir-se per, tenir fam de (anhelar, desitjar ardentment)
♦ e-n hungrar eftir e-u: <LOCalgú es deleix per una cosa

hungraður, hungruð, hungrað <adj.>:
afamat -ada, famolenc -a (que té o pateix fam)
◊ varðk svá feginn fundi þeira sem hungraðr haukr bráðum: em vaig alegrar de trobar-los com un astor afamat s'alegra davant les seves preses
◊ ...því at konungr lét setja mik í myrkvastofu ok vildi láta drepa mik. Komst ek í burt međ ráðum bæði frosinn ok hungraðr: ...car el rei em va fer tancar a una tàvega i volia fer-me matar. Amb enginy vaig reeixir a fugir-ne, mort de fred i afamat
◊ saddur maður treður hunangsseim undir fótum, en hungruðum manni þykir allt beiskt sætt: el tip trepitja la bresca de mel amb els seus peus, a l'afamat l'amarg li sembla dolç

< hungur¹ <m. hungurs, pl. no hab.>:
variant arcaica de → hungur² “fam”

hungur² <n. -hungurs, no comptable>:
1. (sulturfam f (per gran escassetat d'aliments & inanició)
♦ deyja úr (o: af) hungri: morir de fam
♦ farast úr (o: af) hungri: morir de fam
♦ hungrið sverfur að: es passa fam, la fam [que hi ha] és forta
◊ þegar hungursneyðin (rāˈʕēβ ~ רָעֵב:   wa-ttirˈʕaβ   kāl־ˈʔɛrɛsˤ   misˤˈraʝim,   וַתִּרְעַב כָּל-אֶרֶץ מִצְרַיִם) gekk síðan yfir allt Egyptaland heimtaði lýðurinn brauð af faraó en hann svaraði: „Farið til Jósefs og gerið eins og hann segir ykkur.“ Hungrið (rāˈʕāβ ~ רָעָב:   wə-hā-rāˈʕāβ   hāˈʝāh   ʕal   kāl־pəˈnēi̯   hā-ˈʔāresˤ,   וְהָרָעָב הָיָה, עַל כָּל-פְּנֵי הָאָרֶץ) gekk yfir allan heiminn og Jósef opnaði öll forðabúrin og seldi Egyptum korn er hungrið svarf að (rāˈʕāβ ~ רָעָב:   wa-i̯ʝɛħɛ̆ˈzaq   hā-rāˈʕāβ   bə-ˈʔɛrɛsˤ   misˤˈrāʝim,   וַיֶּחֱזַק הָרָעָב, בְּאֶרֶץ מִצְרָיִם) í Egyptalandi. Menn komu þá frá öllum löndum til Egyptalands til þess að kaupa korn hjá Jósef því að hungrið svarf hvarvetna að (rāˈʕāβ ~ רָעָב:   kī־ħāˈzaq   hā-rāˈʕāβ   bə-ˌχāl־hā-ˈʔārɛsˤ,   כִּי-חָזַק הָרָעָב, בְּכָל-הָאָרֶץ)quan la fam després es va estendre per tot el país d'Egipte, el poble va exigir pa al faraó i ell els va respondre: “Aneu a veure en Josep i feu el que us digui”. La fam s'estengué per tot el món i en Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis mentre la fam estrenyia l'Egipte. Llavors gent de tots els països vingueren a Egipte a comprar gra a cal Josep, perquè la fam s'agreujava pertot arreu
♦ svelta heilu hungri: morir d'inanició
♦ þola hungur: passar gana, patir fam, suportar la fam
◊ Drottinn lætur ekki réttlátan mann þola hungur (rāˈʕēβ ~ רָעֵב:   lɔʔ־ʝarˈʕīβ   ʝəhˈwāh   ˈnɛφɛʃ   sˤadˈdīq,   לֹא-יַרְעִיב יְהוָה, נֶפֶשׁ צַדִּיק), en græðgi guðlausra hrindir hann frá sér: Jahvè no deixa que el just passi gana, però aparta de si l'avidesa dels impius
2. (svengdgana f, fam f, talent f (Bal.) (sentiment d'haver de menjar, ganes de menjar) (per a dir tenir gana, tenir talent (Bal.), se sol recórrer a la construcció adjectival vera svangur)
♦ dáðleysi er móðir hungurs: la peresa és la mare de la fam (la cita també s'ha convertit en proverbial en alemany: Faulheit ist die Mutter des Hungers)
◊ því að hroka fylgir ógæfa og ráðleysi eins og leti leiðir til fátæktar og umkomuleysis. Dáðleysi er móðir hungurs (ὁ λιμός -οῦ:   ἡ γὰρ ἀχρειότης μήτηρ ἐστὶν τοῦ λιμοῦ)car l'orgull acompanya la desgràcia i la imprudència igual que la peresa mena a la pobresa i al desemparament. La vessa és la mare de la fam
♦ kenna hungurs: sentir gana, venir-li a algú la gana
◊ á leiðinni frá Betaníu morguninn eftir kenndi hann hungurs (πεινᾶν:   καὶ τῇ ἐπαύριον ἐξελθόντων αὐτῶν ἀπὸ Βηθανίας ἐπείνασεν)l'endemà, pel camí, després d'haver sortit de Betània, va tenir gana
♦ seðja hungur sitt: assaciar la seva gana
◊ fyrirlíta menn eigi þjófinn, þó að hann steli til þess að seðja hungur sitt (māˈlēʔ   ˈnɛφɛʃ + rāˈʕēβ ~ מָלֵא נֶפֶשׁ + רָעֵב:   kī   ʝiɣˈnōβ   lə-malˈlēʔ   naφˈʃ-ō   kī   ʝirˈʕāβ,   כִּי יִגְנוֹב-- לְמַלֵּא נַפְשׁוֹ, כִּי יִרְעָב)?: per ventura la gent no menysprea el lladre per més que robi per a satisfer la seva gana?
♦ skerandi hungur: fam canina, fam f de llop

hungur·dauði <m. -dauða, pl. no hab.>:
mort f per la fam

hungur·morða <adj. inv.>:
mort -a per la fam
◊ sælli voru þeir er féllu fyrir sverði heldur en þeir er féllu fyrir hungri (rāˈʕāβ ~ רָעָב:   tˤōˈβīm   hāˈʝū   ħaləˌlēi̯־ˈħɛrɛβ   mēħaləˈlēi̯   rāˈʕāβ,   טוֹבִים הָיוּ חַלְלֵי-חֶרֶב, מֵחַלְלֵי רָעָב), þeir er hnigu hungurmorða (dāˈqar ~ דָּקַר:   ʃɛ-ˈhēm   ʝāˈzūβū   məδuqqāˈrīm,   שֶׁהֵם יָזֻבוּ מְדֻקָּרִים), af því að enginn var akurgróðinn: ...que van sucumbir, retuts per la inanició, mancats dels fruits del camp
♦ verða hungurmorða: morir de fam (o: d'inanició)
◊ einn þriðjungurinn af þér skal deyja af drepsótt og verða hungurmorða (rāˈʕāβ ~ רָעָב:   ū-βā-rāˈʕāβ   ʝiχˈlū   βə-θōˈχ-ēχ,   וּבָרָעָב יִכְלוּ בְתוֹכֵךְ) í þér miðri: un terç dels teus habitants morirà de pesta i la fam el consumirà enmig teu

hungurs·neyð <f. -neyðar, -neyðir>: fam f (període d'extrema escassetat d'aliments)

hungur·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>: vaga f de fam

hungur·vofa <f. -vofu, pl. no hab.>:
fantasma m de la fam

hunsa <hunsa ~ hunsum | hunsaði ~ hunsuðum | hunsaðe-ð ~ e-n>: ignorar una cosa ~ algú,
           no fer cas d'algú ~ d'una cosa (fer cas omís de; fer com si no hi fos etc.)
           ertu að hunsa mig?: m'estàs ignorant?
           hunsa fordóma: fer cas omís dels prejudicis
           hunsa reglur: fer cas omís de les normes, no fer cas de les normes
           hunsa e-ð: fingir no haver sentit una cosa



hunskast <hunskast ~ hunskumst | hunskaðist ~ hunskuðumst | hunskastburt>: fotre el camp, tocar el dós
           hunskastu burt!: fot el camp!, toca el dós!
           hunskast til að gera e-ð: aixecar les anques i posar-se a fer una cosa (a contracor, amb desgana)



hunskur, hunsk, hunskt: caní -ina, de gos, de gossos



hurð <f. hurðar, hurðir>: porta f

hurðar·flaki <m. -flaka, -flakar>:
porta apedaçada, feta amb bocins de fusta, apedaçament m de porta
◊ dyraumbúningurinn allur var frá brotinn útidyrunum en nú var þar fyrir bundinn hurðarflaki og óvendilega um búið: tot el bastiment de la porta exterior de l'edifici havia estat arrancat de lloc i enlloc seu hi havien lligat una porta feta amb els bocins de la porta, confegits sense gaire remirament

hurðar·húnn <m. -húns, -húnar>: maneta f de porta

húð <f. húðar, húðir>:
1. (skinn & hörundpell f
♦ í húð og hár: <LOC FIGde socarrel
♦ gleypa e-ð ~ e-n með húð og hári: <LOC FIG# (eins og það leggur sigmenjar-se viu -iva algú (o: cruspir-se algú de viu en viu); # (trúa einhverju gagnrýnislaustempassar-se una cosa (creure-se una cosa sense objectar-hi res); # (éta alvegengolir-se una cosa sense deixar-ne cap rastre (GEN & FIG)
♦ tilheyra e-m með húð og hári: <LOC FIGpertànyer a algú en cos i ànima
2. <(óunnið skinn af stórgrippell f de bestiar gros (esp. la de bou, vaca, cavall etc., acabats d'escorxar, encara no adobada)
3. <MEDcutis m (pell humana i, especialment, la de la cara)
4. (þunnt hlífðarlag úr málmibany m (capa tènue de metall, esp. d'or o d'argent)

húð·ágræðsla <f. -ágræðslu, -ágræðslur. Gen. pl.: -ágræðslna>:
<MEDempelt m de pell

húð·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDdermatitis f

húð·fita <f. -fitu, no comptable>:
sèu m

húð·flúr <n. -flúrs, -flúr>:
(tattútatuatge m

húð·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MEDdonant m & f de pell

húð·krem <n. -krems, -krem>: crema f per a la pell

húð·litur <m. -litar, -litir>:
color m,f de la pell

húđ·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>: <MED> malaltia f de la pell

húđsjúkdóma·frćđi <f. -frćđi, pl. no hab.>: <MED> dermatologia f

húđsjúkdóma·frćđingur <m. -frćđings, -frćđingar>: dermatòleg m, dermatòloga f

húđsjúkdóma·lćknir <m. -lćknis, -lćknar>: [metge] dermatòleg m, [metge] dermatòloga f
        húð- og kynsjúkdómalæknir: metge especialista en malalties de la pell i de transmissió sexual

húð·strýkja <-strýki ~ -strýkjum | -strýkti ~ -strýktum | -strýkte-n>:
assotar algú, flagel·lar algú
◊ húðstrýkja e-n óvægilega: assotar algú sense cap pietat

húð·þekja <f. -þekju, -þekjur. Gen. pl.: -þekja>:
<MED = ysta lag húðarinnarepidermis m

húfa <f. húfu, húfur. Gen. pl.: húfa o: húfna>:
gorra f (peça de vestir)
♦ setja upp húfuna: posar-se la gorra
♦ taka ofan húfuna: treure's la gorra, llevar-se la gorra (Val., Bal.

húf·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
<NÀUTassegurança f del buc de la nau
♦ húftryggingar skipa og báta: assegurances del buc de vaixells i bots

Húgó <m. Húgós, no comptable>:
Hug m (andrònim) (Hugo)

húka <húki ~ húkum | húkti ~ húktum | húkt>:
estar ajupit -ida, seure a la gatzoneta
◊ meðal lýðs míns eru óguðlegir menn. Þeir liggja í fyrirsát, eins og þegar fuglarar húka (ʃāˈχaχ ~ שָׁכַךְ -?-:   ʝāˈʃūr   kə-ˈʃaχ   ʝəqūˈʃīm,   יָשׁוּר כְּשַׁךְ יְקוּשִׁים), þeir leggja snörur til þess að veiða menn: entre el meu poble hi ha impius. Estan a l'aguait -com quan els ocellaires seuen ajupits-, paren paranys a fi de caçar-hi homes
◊ þá kom Kolbeinn ungi að og spurði: „Hver húkir þar undir garðinum?“ (SS I, cap. 288, p. 420): llavors s'hi va acostar en Kolbeinn el jove i va demanar: “Qui és aquell qui està ajupit allà al peu de la tanca [del prat del mas]?”

húm <n. húms, pl. no hab.>:
llostre m, foscant m, crepuscle m

húma <húmar | húmaði | húmaðimpersonal unipersonal>:
llostrejar, estar fent-se fosc
◊ það húmar: es va fent fosc, llostreja

húm·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
enotera f perenne, onagra f perenne (planta Oenothera perennis)

húm·lyfjurt <f. -lyfjurtar, -lyfjurtir>:
pulmonària fosca, herba freixurera fosca (planta Pulmonaria obscura syn. Pulmonaria officinalis ssp. obscura)

húmor <m. húmors, no comptable>:
[sentit m de l']humor m
♦ fatta húmorinn í e-u: fer gràcia una cosa, veure-hi la gràcia a una cosa

hún: ella (→ hann)



Húna·kappi <m. -kappa, -kappar>: <HIST LITER> campió m dels huns, gran guerrer dels huns
          Hildibrandur Húnakappi: Hildibrand, campió dels huns



Húna·konungur <m. -konungs, -konungar>: rei m dels huns
          Atli Húnakonungur: Àtila, rei dels huns



Húni <m. Húna, Húnar>: hun m, huna f (poble asiàtic)

húnn <m. húns, húnar>:
(bjarndýrsungiossall m, ossell m (cadell d'ós)

hús <n. húss, hús>: casa f
          ganga um húsið: anar per la casa (caminar per l'interior de la casa)
          Hvíta húsið: la Casa Blanca (seu del president dels EUA)

húsa·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:
vespa carnissera, vespa alemanya, abella sagetera (Mall.), abella carnissera (Mall.(insecte Vespula germanica syn. Paravespula germanica)

húsa·gerð <f. -listar, no comptable>:
arquitectura f [tradicional], construcció f [tradicional] de casa

húsagerðar·list <f. -listar, no comptable>:
arquitectura f

húsa·leiga <f. -leigu, -leigur>:
lloguer m, arrendament m (de casa)

húsa·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
arquitecte m

húsa·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
gram (o: agram) prim (planta Elytrigia repens syn. Triticum repens syn. Agropyron repens syn. Elymus repens)

húsa·ryk <n. -ryks, no comptable>:
<MEDpols domèstica, pols f de la llar (com a provocadora d'al·lèrgies)

húsa·skjól <n. -skjóls, no comptable>:
allotjament m, sostre m (per passar la nit)
♦ fá húsaskjól e-s staðar: trobar allotjament a algun lloc

húsa·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
constructor m [tradicional] de cases, fuster m d'obra

húsa·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
construcció f [tradicional] d'una casa

húsa·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
construcció f [tradicional] d'una casa

húsa·snotra <f. -snotru, -snotrur>:
<HISThúsasnotra, ornament entallat en fusta (‘carassa’) al frontó dels casals antics i, per ext., al mascaró de proa de les naus antigues

hús·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
amo m de la casa 

hús·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:
mobiliari m, mobles m.pl [de la casa]

hús·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal domèstic

hús·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de la casa, propietària f de la casa 

hús·eign <f. -eignar, -eignir>:
casa f en propietat

hús·freyja <f. -freyju, -freyjur. Gen. pl.: -freyja>:
1. (húsmóðirmestressa m de la casa 
2. (eiginkonamuller f  (esposa)
◊ frá einni húsfreyju er svikin var af einum ungum manni: d'una muller que fou burlada (= seduïda mitjançant una arteriaper un jovençà
◊ lát hanann eigi vera þér sterkara: hann hirðir tíu húsfreyjur sínar, en þú varla eina: no deixis que el gall sigui més fort que tu: ell guarda les seves deu mullers i tu a penes una de sola
◊ bóndinn stóð upp skjótliga ok gekk til dyranna ok vildi eigi út ganga; veik hann þá til gluggans ok lét hann áðr dyrr aptr ok loku fyrir, ok stóð hann viðr glugginn þar til er hann sá húsfreyju sína fara aptr í náttserk einum: el marit es va aixecar de seguida i va anar fins a la porta però no volgué sortir a fora, sinó que es va dirigir a la finestra després de tornar a tancar i barrar la porta i es va estar devora de la finestra fins que va veure la seva dona que tornava en camisa de dormir

hús·frú <f. -frúar, -frúr>:
1. (húsmóðirmestressa m de la casa 
2. (eiginkonamuller f  (esposa)
◊ frá einni húsfreyju er svikin var af einum ungum manni: d'una muller que fou burlada (= seduïda mitjançant una arteriaper un jovençà
◊ lát hanann eigi vera þér sterkara: hann hirðir tíu húsfreyjur sínar, en þú varla eina: no deixis que el gall sigui més fort que tu: ell guarda les seves deu mullers i tu a penes una de sola

hús·gagn <n. -gagns, -gögn>:
1. (mublamoble m (peça de mobiliari)
2. húsgögn <n.pl -gagna>: (húsbúnaðurmobiliari m, mobles m.pl [de la casa]
♦ viðeigandi húsgögn: un mobiliari apropiat
♦ þung húsgögn: un mobiliari sòlid

húsgagna·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
ebenista m, fuster primater (fuster especialitzat en la fabricació de mobles)

húsgagna·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
ebenisteria f (objecte fet per fuster & feina d'ebenista)

húsgagna·smíði <n. -smíðis, -smíði>:
ebenisteria f (objecte fet per fuster & feina d'ebenista)

hús·kytja <f. -kytju, -kytjur>:
cabana f, barraca f

hús·kytra <f. -kytru, -kytrur>:
cabana f, barraca f

húsleitar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
<JURordre f d'escorcoll (de casa, habitatge, edifici & equivalents legals)

hús·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
clau f [del carrer]

hús·móðir <f. -móður, -mæður>:
1. (húsfreyjamestressa f de la casa (la senyora de la casa)
2. (heimavinnandi húsfrúmestressa f de casa (dona que treballa a casa)
♦ heimavinnandi húsmóðir: mestressa de casa

hús·mörður <m. -marðar, -merðir>:
fagina f, gorjablanc m (mamífer Martes foina)

hús·númer <n. -númers, númer>: número f de la casa (en carrer)
          gata og húsnúmer: carrer i número de la casa

húsnæði <n. húsnæðis, no comptable>: 1. (húsakynni) allotjament m (lloc i possibilitat d'estatjar-se)
          2. (íbúð) habitatge m, vivenda f (cast.) (casa)

húsnæðis·ekla <f. -eklu, pl. no hab.>:
manca f d'habitatge[s], escassetat f d'habitatges, penúria f d'habitatge (Andorra

húsnæðis·lán <n. -láns, -lán>:
préstec m habitatge, préstec hipotecari

húsnæðis·mál <n. -máls, -mál>: 1. <GEN> qüestió f de l'habitatge
          2. borsa f d’habitatges (o: d'habitatge) (secció de diaris, servei de les universitats vers els estudiants etc.)

húsnæðismála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
(á Spániministeri m de l'habitatge

húsnæðis·samvinnufélag <n. -samvinnufélags, -samvinnufélög>:
cooperativa f d'habitatge

hús·postilla <f. -postillu, -postillur>:
devocionari domèstic (o: de casa
◊ Húspostillan eftir Jón Vídalín: El devocionari per a la llar d'en Jón Vídalín (en aquest cas concret, més que un devocionari és un sermonari)

hús·ráðandi <m. -ráðanda, -ráðendur>:
amo m de la casa 

hús·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
ocupació f [il·legal] de casa deshabitada

hústrú <f. hústrúar, hústrúr, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → húsfrú “muller”
◊ nú vill hústrú mín úfrægja okkr ok fœra oss ǫll til mikillar skammar ok svívirðingar: ara la meva dona vol difamar-nos a nosaltres dos i portar sobre tots nosaltres gran vergonya i ignomínia

hústöku·fólk <n. -fólks, no comptable>:
okupes m.pl 

hústöku·maður <m. -manns, -menn>:
okupa m & f 

hvað <Pronom interrogatiu neutre, equivalent a quina cosa, emprat en la formació d'oracions interrogatives directes i indirectes>:
què (hver, hver, hvert / hvað)
◊ hvað hefur þú gert í dag?: què has fet avui?
◊ ég veit ekki hvað hún hefur gert í dag: no sé què ha fet avui
◊ ég veit ekki hvað hún hefur verið að gera í dag: no sé què ha estat fent avui
♦ hvað heitir þú?: com et dius, què te diuen? (Bal.), què noms? (Mall., Men.)
◊ ég veit ekki hvað hún heitir: no sé com es diu
♦ hvað gamall ~ gömul ~ gamalt er...?: quina edat té...? quants d'anys té...? (hversu)
◊ hvað gamall ertu? (o: hvað ertu gamall?)quants d'anys tens (o: quina edat tens)?
♦ hvað margir ~ margar ~ mörg...: quants de...?, quantes de...?
◊ hvað þarf marga <Ac.pl.> til þess að skipta um ljósaperu?:: quants de XY calen per a canviar una bombeta?
♦ hvað eina (o: hvaðeina)qualsevol cosa
♦ hvað eina sem...: qualsevol cosa que...
♦ allt hvað eina: qualsevol altra cosa, qualssevol altres coses
♦ hvað finnst þér gott að borða?: què t'agrada [menjar]?
♦ hvað finnst þér skemmtilegast að gera?: què és el que més t'agrada fer?
♦ hvað finnst þér leiðinlegast að gera?: què és el que menys t'agrada fer?
♦ hvað ætlar þú að verða þegar þú verður stór?: què vols ésser de gran?
◊ hvað ætlarðu að gera í sumarfríinu?: què vols fer per les vacances d'estiu?

hvaða: quin, quina

hvaðan: d’on?

        hvaðan kemur þessi bíll?: d’on ve aquest autobús?

        hvaðan komum við? Hvað erum við? Hvert förum við?: D’on venim? Què som? Cap a on anem?

        hvaðan ertu?: d’on ets?

hvaðan·æva <adv.>:
de pertot arreu
♦ hvaðanæva úr heiminum: de totes les parts del món, de totes bandes del món
♦ sérfræðingar hvaðanæva að úr heiminum: especialistes d'arreu del món

hvalur <m. hvals, hvalir>: balena f, mare-balena f (Mall. = FAM)
        veiða einn hval: pescar una balena
        veiða hvali: pescar balenes



hvala·skutlan <f. -skutlanar, -skutlanir>: (hvalveiðar) pesca f de la balena



hvala·skutlari <m. -skutlara, -skutlarar>: arponer m (en la caça de la balena)



hval·veiðar <f.pl -veiða>: pesca f de la balena, caça f de la balena
        kunna hvalveiðar: saber pescar balenes
        stunda hvalveiðar: pescar balenes, caçar balenes

hvar <adv.>:
1. <lloc ubion (pregunta el lloc on hom és)
◊ hvar hefir þú tínt í dag og hvar hefir þú unnið?: on has anat a espigolar avui? on has treballat?
◊ hvar ertu?: on ets?
◊ þú veist, hvar vér getum tjaldað í eyðimörkinni: tu coneixes els indrets del desert on podem acampar
♦ hér og hvar: ça i lla
♦ víðast hvar: gairebé pertot
2. hvar sem [er]... <lloc ubicumque>: on que, onsevulla que (sigui on sigui allà on hom sigui, visqui etc.)
◊ hvar sem þú deyr, þar dey ég, og þar vil ég vera grafin: allà on moriràs, allà hi moriré i allà vull que m'hi enterrin

hvarf <n. hvarfs, hvörf>:
1. <GENdesaparició f 
♦ fara í hvarf: desaparèixer
♦ vera í hvarfi: haver desaparegut -uda, estar fora de la vista
2. (leðjukennd dæld í vegisot m (depressió de camí o carretera)
3. (árlag af seti eða setbergivarva f (dipòsit anual de llot i sorra fina)

hvarma·rifa <f. -rifu, -rifur>:
<MEDfenedura f palpebral, fissura f palpebral

hvarmur <m. hvarms, hvarmar>:
1. <GENpalpebra f, parpella f, pipella f (Bal.
2. <LITull m

hvarvetna <adv.>: pertot [arreu]

hvass·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
<BOTaculeat -ada

hvass·yrtur, -yrt, -yrt <adj.>:
incisiu -iva, mordaç
♦ verða hvassyrtur: parlar incisivament, parlar amb duresa

hvatbera-DNA <n. -DNA, -DNA>:
<MEDADN m mitocondrial
♦ hvatbera-DNA raðgreining: seqüenciació f de l'ADN mitocondrial

hvat·beri <m. -bera, -berar>:
<MEDmitocondri m, mitocòndria f

hvatning <f. hvatningar, hvatningar>: 1. (hvöt, eggjun) esperonament m, incitament m (incitació, esperó)
	2. (áeggjun, örvun) estímul m, incentiu m (estimulació, motivació, incentivació)
		áhugi yđar hefur veriđ hvatning fyrir fjöldamarga: el vostre interès ha estat un estímul
			per a la majoria d'ells
		veita e-m hvatningu í lífi og starfi: ésser per a algú un estímul en la vida i el treball
	3. (vísbending, ábending) intimació f (ordre o comandament autoritari)
		markmiđ ţessarar hvatningar er kćrleikur af hreinu hjarta: la finalitat d'aquesta intimació
			és una caritat que prové d'un cor pur
	4. (uppörvun) encoratjament m (acte d'infondre ànim)
		áminning og hvatning: advertiment i encoratjament
		hvatning til hinna herleiddu: encoratjament dels deportats
	5. (áminning, upphvatning) exhortació m (admonició, amonestació a fer una cosa)
		hin fornbæverska ‘Hvatning til kristinna manna’: L'‘exhortació al poble cristià’ bavaresa antiga
		hvatning til ungra Íslendinga: exhortació als joves d'Islàndia
	6. (það að hvetja hund) aquissament m, afuament m (Mall.) (d'animal, esp. de gos)

hvatningar-: d'ànim, de coratge

hvatningar·orð <n.pl -orða>: 1. paraules f.pl d'ànim
	2. paraules f.pl d'exhortació
		ef ţér hafiđ einhver hvatningarorđ til fólksins, takiđ ţá til máls: si teniu cap paraula d'exhortació
		per al poble, parleu

hvatningar·ræða <f. -ræðu, -rćđur>: [discurs f d']exhortació f

hvatt:
supí de → hvetja “esmolar; esperonar, encoratjar; exhortar”

hvattur, hvött, hvatt <adj.>:
1. (brýndur) esmolat -ada (afilat)
2. (eggjaðuresperonat -ada (animat, encoratjat)

hvatur, hvöt, hvatt <adj.>:
1. (hraður & fjörugur) viu -iva (que va molt alerta & vivaç, eixerit)
♦ hvatur í spori: de peu falaguer
2. (karlkyns) mascle (no femella)
♦ hvatur köttur: gat mascle
♦ hvata kynið: el sexe fort

hvat·vís, -vís, -víst <adj.>:
impulsiu -iva, irreflexiu -iva (que obra o parla amb irreflexió, impetuosament o eixelebradament & fet o dita irreflexius)
◊ Ketill var manna minnstr ok inn skjótligasti, hávaðamaðr, framgjarn ok hvatvíss ok fullr áræðis ok inn áleitnasti: en Ketill era l'home més petit que us pogueu imaginar, i el més decidit, un baladrer, impetuós i impulsiu, i ple d'empenta i i el més cercabregues
◊ og alls engi skyldi þar róg kveykja á milli manna. Svo og þótt þangað spyrðist tíðendi, þá skyldi engi maður svo hvatvís vera að þau skyldi segja, þvíað Pálnatóki skyldi þar fyrst tíðendi segja: i absolutament ningú no hi podia escampar entre els homes res que fos una difamació. Igualment, si, però, hi arribava cap nova, ningú no havia d'ésser tan irreflexiu com per dir-la en públic perquè corresponia únicament a en Pálnatoki d'anunciar-hi les novetats

hvat·vísi <f. -vísi, no comptable>: impulsivitat f

hve <adv.>: com

        að hve miklu leyti...? fins a quin punt...?

        hve langt...? quin temps fa que...?

        hve mikið...? quant...?

        hve oft...? quantes [de] vegades...?

hve margir, hve margar, hve mörg: quants? quantes?

hveiti <n. hveitis, no comptable>: 1. blat m
        2. farina f de blat
        3. brotið hveiti: <culin> búrgul m, bulgur m (variant no recomanada)

hveitibrauðs·dagar <m.pl -daga>: lluna f de mel

hveiti·pípur <f.pl -pípna (o: -pípa)>: macarrons m.pl

hvekk- <en compostos>:
<MEDprostato-, prostat-, prostàtic -a

hvekk·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MEDprostatitis f
♦ bráð hvekkbólga: prostatitis aguda
♦ langvinn hvekkbólga: prostatitis crònica
♦ → ofnæmishvekkbólga “prostatitis al·lèrgica”

hvekk- og blöðru·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDprostato-cistitis f

hvekk·skjatti <m. -skjatta, -skjattar>:
<MEDutricle prostàtic

hvekk·steinn <m. -steins, -steinar>:
<MEDcàlcul prostàtic, prostatòlit m

hvekk·stækkun <f. -stækkunar, no comptable>:
<MEDprostatomegàlia f

hvekkur <m. hvekks, hvekkir>:
<MEDpròstata f (blöðruhálskirtill)
♦ bólgusjúkdómar í hvekk: malalties inflamatòries de la pròstata
♦ góðkynja æxli í hvekk: tumor benigne a la pròstata
♦ illkynja æxli í hvekk: tumor maligne a la pròstata
♦ ofstækkun hvekks: hiperplàsia f de la pròstata, hiperplàsia prostàtica, hipertròfia prostàtica
♦ rýrnun hvekks: atròfia f de la pròstata
♦ setkrabbamein í hvekk: carcinoma m a la pròstata

hvel <n. hvels, hvel>:
1. (diskur, hnötturesfera f (globus; en la llengua antiga se sol dir de cossos celests de forma circular, de manera que pot designar la lluna, el sol o la terra)
♦ → himinhvel “esfera celest”
♦ hverfandi hvel: #1. <roda que gira#2. (leirsmiðsplatatorn m de terrissaire (roda & rodell de terrisser)#3. <MITOL = mániRoda Voltant (MITOL = la Lluna)
♦ hverfandi hvel og fagrahvel: <MITOLRoda-que-gira i Roda-Bella (designacions, respect., de la Lluna i el Sol, a la mitologia norrena)
Máni heitir með mǫnnom, enn Mýlinn með goðom, kalla hverfanda hvél helio íLluna es diu entre els homes, però Bola (si hi veiem un derivat dels arcaics mýill, mýll ‘còdol; terròs rodonenc’, [fjarð]mývill ‘bloc erràtic’; o: Banyuda, si hi veiem un derivat de múli ‘prolongació, alta i escarpada, del cim d'una muntanya en un dels seus extrems’ o de l'impersonal arcaic mýla á tungli ‘projectar la seva ombra cap a la lluna’) entre els déus i Roda Voltant als inferns
meyjar orðom scyli mangi trúa, né því er qveðr kona, þvíat á hverfanda hvéli vóro þeim hiǫrto scǫpuð, brigð í brióst um lagitningú no hauria de confiar en les paraules d'una noia ni en el que digui una dona: perquè llurs cors foren creats en rodell de terrissaire i la inconstància posada dins llurs pits
♦ jarðar hvel: orbe terrestre
1. (jarðarhálfhvel & MEDhemisferi m
♦ → austurhvel “hemisferi oriental”
♦ → heilahvel “hemisferi cerebral”
♦ → hnykilhvel “hemisferi cerebel·lós”
♦ → norðurhvel “hemisferi boreal”
♦ → suðurhvel “hemisferi austral”
♦ → vesturhvel “hemisferi occidental”
3. (hvoll, ávöl hæðtossal m (monticle, pujol convex)
4. <variant arcaica o poètica de → hjól “roda”
á scildi qvað ristnar, þeim er stendr fyr scínanda goði, á eyra Árvacrs oc á Alsvinnz hófi, á því hvéli, er snýz undir reið Rungnis, á Sleipnis tǫnnom oc á sleða fiotromva dir que calia gravar-les a l'escut que hi ha davant el déu lluent (= el Sol; es tracta de l'escut Svalin o Svǫl), a l'orella d'Árvacr i a la peülla d'Alsviðr (els cavalls que estiren el carro del sol), a la roda que volta sota el carro d'en Rungnir (gegant, amb el cap i el cor de pedra, que fou mort pel déu Tor; també apareix amb els noms de Hrungnir i Rǫgnir. Del mite aparentment existent al voltant del carro d'aquest gegant, no se'n sap, altrament, res. El context sembla apuntar que el carro d'en Rungnir fos alguna constel·lació. Si fos així, la roda que volta al seu dessota seria, probablement, la lluna), a les dents d'Sleipnir (el cavall d'Odin) i a les corretges dels trineus
♦ á hverfanda hveli: #1. (e-ð óstöðugt, ekki til að treysta á, e-ð fallvaltvoluble, inestable, inconstant (com la roda de la fortuna)#2. (breytingum undirorpinn, síbreytilegursempre canviant, variable, subjecte -a canvis constants (sotmès permanentment a canvis) (á hverfanda hjóli)

hvela·tengsl <n.pl -tengsla>:
<MEDcos callós

hvelatengsla·skora <f. -skoru, -skorur>:
<MEDsolc callós, solc m del cos callós

hvelli·lúður <m. -lúðurs, -lúðrar>:
trompeta m retruyent
◊ og sjá! Guð er með oss í broddi fylkingar og prestar hans með hvellilúðrana (wa-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   ha-ttərūˈʕāh,   וַחֲצֹצְרוֹת הַתְּרוּעָה) til þess að blása til atlögu gegn yður. Þér Ísraelsmenn! Berjist eigi gegn Drottni, Guði feðra yðar, því að þér munuð engu fá framgengt: i mireu! Déu és amb nosaltres al capdavant de la nostra formació de combat i els seus sacerdots hi són també amb les trompetes estentòries per tal que les facin sonar ordenant l'atac contra vosaltres. Vosaltres, Israelites! No lluiteu contra Jahvè, el Déu dels vostres pares, car no hi tindríeu èxit!»
◊ og Móse sendi þá, þúsund manns af ættkvísl hverri, til herfarar, og með þeim Pínehas, son Eleasars prests, og hafði hann með sér hin helgu áhöld og hvellilúðrana (wa-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   ha-ttərūˈʕāh,   וַחֲצֹצְרוֹת הַתְּרוּעָה)i en Moïsès els envià, mil homes de cada tribu, a l'expedició militar i amb ells en Pineħàs, fill del sacerdot Eleazar, que duia a la mà els objectes sagrats i les trompetes retrunyents
◊ og þá skaltu í sjöunda mánuðinum, tíunda dag mánaðarins, láta hvellilúðurinn (ʃōˈφar   tərūˈʕāh,   שׁוֹפַר תְּרוּעָה) gjalla. Friðþægingardaginn skuluð þér láta lúðurinn gjalla um gjörvallt land yðar: i el mes setè, el dia deu del mes faràs ressonar la trompeta retrunyent. El dia de l'expiació fareu ressonar la trompeta per tot el vostre país

hvellandi, hvellandi, hvellandi <adj.>:
retrunyent, estentori -òria
◊ þótt ég talaði tungum manna og engla, en hefði ekki kærleika, væri ég hljómandi málmur eða hvellandi bjalla (ἀλαλάζειν ~ ἀλαλάζων ἀλαλάζουσα ἀλαλάζον:   κύμβαλον ἀλαλάζον)encara que jo parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués caritat, seria metall que ressona o campaneta que retenteix

hvellur <m. hvells, hvellir>:
1. (brestur, hátt brak, gjallandi hljóðtro m, soroll m [fort i sobtat] (fort i sobtat, com ara el d'una exploció, una detonació i semblants)
◊ hár hvellur heyrðist um borð: es va sentir una forta detonació a bord
♦ stóri hvellur: big bang m
♦ → miklihvellur “big bang”
2. (skyndilegur veðurofsimaltempsada f [sobtada] (mal temps sobtat)
3. (uppistandrebombori m (avalot, tumult, aldarull)
4. (ofsaflýtiralè m (exhalació, pressa enorme)
♦ í einum hvelli: <LOC FIGa més (o: a tot) córrer, molt de pressa, a l'instant, en un batre d'ulls
♦ í grænum (o: hvínandi) hvelli: <LOC FIGcom un llamp (a l'instant, en un moment, tan ràpidament com sapiguem i poguem, immediatament, en un tres i no-res)
♦ í hvelli: <LOC FIGimmediatament, com un llamp, però ja
♦ gera e-ð í hvelli: fer una cosa en un alè

hvellur, hvell, hvellt <adj.>:
estentori -òria
◊ Lofið hann með hljómandi skálabumbum, lofið hann með hvellum (bə-t͡silt͡səˈlēi̯   tərūˈʕāh,   בְּצִלְצְלֵי תְרוּעָה) skálabumbum!: lloeu-lo amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals retrunyents!
◊ hann mun senda út engla sína með hvellum (μέγας μεγάλη μέγα,   μετὰ σάλπιγγος μεγάλης) lúðri, og þeir munu safna hans útvöldu úr áttunum fjórum, himinskauta milli: enviarà els seus àngels amb una trompeta estentòria, i reuniran els seus elegits, dels quatre vents, d'un cap a l'altre del cel
◊ þegar þér blásið hvellt (tərūˈʕāh,   תְרוּעָה), skal herinn, sem tjaldar að austanverðu, leggja upp. Og þegar þér blásið hvellt (tərūˈʕāh,   תְרוּעָה) í annan sinn, skal herinn, sem tjaldar að sunnanverðu, leggja upp. Skal blása hvellt (tərūˈʕāh,   תְרוּעָה), þegar leggja skal upp. En þegar safna á saman söfnuðinum, skulu þér blása, en þó eigi hvellt (ˈrūaʕ ~ רוּעַ:   wə-ˈlɔʔ   θāˈrīʕū, וְלֹא תָרִיעוּ)quan tocareu estrepitosament, l'exèrcit que és acampat a l'orient aixecarà el campament. I quan tocareu estrepitosament una segona vegada, aixecarà el campament l'exèrcit que és acampat a migdia. Hom tocarà estrepitosament quan calgui aixecar el campament. Però quan aplegueu la congregació, també tocareu, per però no ho fareu estrepitosament
♦ hvell rödd: una veu estentòria
♦ tala hátt og hvellt: parlar alt i fort

hvenær <conj. mod. interrog.>: quan...?



hver, hver, hvað <pron. interrog.>: qui, quin/quina, què
        til hvers?: per què?
        hverjir fleiri...?: qui més...
           hverjir vita þetta fleiri?: qui més sap això?
           hverjir fleiri vita það?: qui més ho sap?



hver, hver, hvert <pron. indef.>: cada
        á hverjum degi: cada dia
        ár hvert: cada any
        áttundi hver maður: cada vuitè home
        hver einasti <+subst>, hver einasta <+subst.>,
            hvert einasta <+subst.>: cada <+subst.>
        hver um annan þveran: en confusió
           falla hver um annan þveran: caure (o: tombar) els uns damunt els altres
           flýja hver um annan þveran: fugir en confusió
           liggja hver um annan þveran: jeure (o: estar ajaguts) amuntegats
             els uns damunt els altres, en confusió
        hver við aðra: l'una amb l'altra (dona i dona)
        hver við annan: l'un amb l'altre (home i home)
        hvert við annað: l'un amb l'altre, els uns amb els altres (homes i dones)



hver <m. hvers, hverir (o: (†) hverar)>: font f d’aigües termals (amb temperatura de l'aigua superior a 70º C)



hvera·brauð <n. -brauðs, -brauð>: <CULIN> hverabrauð, pa de sègol cuit en terra calenta per activitat termal o geotèrmica



hverfa¹ <hverf ~ hverfum | hvarf ~ hurfum | horfið>: desaparèixer
        maðurinn er sem vindblær, dagar hans sem hverfandi skuggi: l'home és com un buf de vent, 
               els seus dies com una ombra que s'esvaneix
        það hvarf í tjörnina aftur: va tornar a desaparèixer dins l'estany


hverfa² <hverfi ~ hverfum | hverfði ~ hverfðum | hverft>:
1. (snúa, hringsnúagirar (donar voltes, voltar, rodar)
♦ hverfandi hvel: #1. <roda que gira#2. <MITOL = mániRoda Voltant (la lluna)
♦ á hverfanda hveli: #1. (e-ð óstöðugt, ekki til að treysta á, e-ð fallvaltvoluble, inestable, inconstant (com la roda de la fortuna)#2. (breytingum undirorpinn, síbreytilegursempre canviant, variable, subjecte -a canvis constants (sotmès permanentment a canvis) (á hverfanda hjóli)
2. <e-u>: (láta snúastfer girar una cosa (fer que una cosa doni voltes)
3. <e-u>: (leggja utan umsituar tot al voltant de (disposar o col·locar al voltant de, circumdar)
...með víðan himin, þann er hverfðr er utan um lopt ǫll...amb l'ample cel que està posat fent volta a l'entorn de tots els espais aeris
4. <e-u>: (hætta við, skipta umabandonar una cosa (deixar, renunciar a, canviar de forma de pensar o creure)
◊ hverfa átrúnaði við e-n: deixar de tenir-li confiança a algú

hverfast <hverfist ~ hverfumst | hverfðist ~ hverfðumst | hverfstum e-ð>:
girar al voltant d'una cosa, tractar d'una cosa

hverfill <m. hverfils, hverflar>:
turbina f

hverfi·pressa <f. -pressu, -pressur>:
[premsa] rotativa f

hverfi·steinn <m. -steins, -steinar>: esmoladora f

hverfi·tíðni <f. -tíðni, no comptable>:
<FÍSfreqüència f angular (ω) (horntíðni)

hverf·lyndur, -lynd, -lynt² <adj.>:
voluble

hverfull, hverful, hverfult: fugaç, fugisser -a, efímer -a
        hverfull eins og lífiđ: fugaç com la vida
        hverful von: esperança fugaç



hverful·leiki <m. -leika, no comptable>: efimeritat f, transitorietat f

hverfur, hverf, hverft <adj.>:
1. (breytilegurcanviant (inconstant)
♦ e-m verður hverft við e-ð: <LOC FIGespantar-se amb una cosa, tenir un sobresalt amb una cosa
♦ mér varð hverft við það: vaig tenir un bon ensurt amb això, em vaig espantar molt amb això
♦ gera e-m hverft við e-ð: <LOC FIGfer sobresaltar algú amb una cosa, [fer] espantar algú amb una cosa, donar un bon ensurt a algú amb una cosa
2. (hverfull, forgengilegurperidor -a (caduc, que no dura)
3. <TÈCN>: rotatiu -iva
4. (skip, bátur): que carrega (que es desvia o té tendència a desviar-se del rumb i a orsar, p.e., a causa d'un disseny defectuós)

hvergi <adv.>: enlloc

hvernig: com

hversdags- <en compostos>:
quotidià -ana, de cada dia

hversdags·legur, -leg, -legt <adj.>:
quotidià -ana

hversdags·not <n.pl -nota>:
ús quotidià

hvers·dagur <m. -dags, -dagar>:
1. <GENdia ordinari
2. <FIGvida quotidiana
♦ amstur hversdagsins: els tràfecs quotidians, l'estrès quotidià, els maldecaps quotidians

hvers konar <adj. inv.>:
tota mena de, qualsevol 
♦ hvers konar óheimil fjölföldun: qualsevol reproducció no autoritzada

hvers vegna: per què?



hversdags-legur, -leg, -legt: quotidiŕ -ana



hversu: com

        hversu gamall / gömul / gamalt ert þú? quants anys té vostè (m. / f. / n.)?

hvert¹ <adv.>:
1. <lloc quoon (pregunta el lloc cap a on un va)
◊ hvert fer þessi bíll?: on va aquest autobús?
◊ hvert ertu að fara?: on vas?
◊ hvert erum við að fara?: on anem?
♦ þú verður að vita hvaðan þú ert að koma til að vita hvert þú ert að fara: <LOC FIGper saber on vas, has de saber d'on véns
2. hvert sem [er]... <lloc quocumque>: on que, onsevulla que (sigui on sigui allà on...)
◊ hvert sem þú fer, þangað fer ég, og hvar sem þú náttar, þar nátta ég: allà on tu vagis, jo hi aniré i allà on tu romanguis, jo hi romandré

hvert² → hver, hver, hvert

hver·vetna <adv.>:
pertot

hvetja <hvet ~ hvetjum | hvatti ~ hvöttum | hvatt>:
1. (brýnaesmolar (afilar, fer adquirir més punta o més bon tall, aguar)
◊ hvetja skarð: llevar una osca
◊ hvetja öxi: esmolar una destral
2. (eggjaincitar (esperonar, instigar, instar)
◊ hvat hvatti þik hingat?: què t'ha mogut a venir aquí?
♦ vera e-s hvetjandi: promoure una cosa
♦ hvetja [e-n] til e-s: instar [algú] a una cosa
♦ hvetja e-n til dáða í e-u: esperonar algú a una cosa
♦ hvetja til [þess] að <+ subj.>instar que <+ subj.>
3. (áminna, eggja með sannfærandi rökum eða orðumexhortar (instar amb paraules o arguments persuasius)
♦ hvetja [e-n] að rúnum: cridar a una conversa a soles (o: en privat)
◊ nam hann sér Hǫgna | hvetia at rúnom: ║ ‘Seggi vil ec alla | í sal ganga, ║ þína með mínom | - nú er þǫrf mikil -, ║ vita, ef meini | morðfǫr kono, ║ unz af méli | enn mein komi; ║ þá lǫ́tom því | þarfar ráða’: [en Gunnarr] va cridar en Hǫgnir a una conversa a soles: ‘Vull que tots els nostres homes, tant els teus com els meus, entrin a dins la sala -ara mateix és del tot precís-, i mirin de saber si podran impedir el viatge mortal de la dona abans que, amb el temps, no ens en resulti un gran mal: Ara deixem que les circumstàncies dictin les nostres accions’(El Fritzner, sub voce þǫrf interpreta la locució láta þarfar ráða e-u com a lade noget være afhængigt af hvad Fornødenheden tilsiger. Per la seva banda, Jónsson i Egilsson (1931), en el Lexicon poeticum sub voce þǫrf interpreten el vers en qüestió com a lader vi nødvendigheden, öjeblikkets krav, afgöre. El mot þarfar és l'acusatiu plural arcaic del substantiu þǫrf; en la llengua moderna li correspon una forma þarfir. La meva traducció del vers adopta llurs criteris. Una traducció basada en el sentit fóra: les circumstàncies requereixen que actuem amb celeritat i que fem el que sigui per a impedir el seu suïcidi. Ara bé, si hom veu en la frase una referència al futur condicionat pel mein que els causarà el suïcidi de la dona d'en Gunnarr, el sentit del vers aleshores fóra: [però si la Brynhildr reïx, malgrat els nostres esforços, a suïcidar-se], aleshores deixarem que sigui el destí el qui decideixi, és a dir, [però si la Brynhildr se suïcida], aleshores que passi el que hagi de passar)
4. (uppörva & glæða, fjörgaanimar (encoratjar)
♦ hvetja e-n til [þess] að <+ inf.>animar algú a <+ inf.>, encoratjar algú a <+ inf.>
◊ var það konan hans sem tók af skarið og hvatti hann til að taka sjálfan sig í sátt og lifa samkvæmt því: va ésser la seva dona la qui va agafar el toro per les banyes i el va encoratjar a reconciliar-se amb si mateix i a viure-hi d'acord
♦ hvetja hug e-s: animar algú, reconfortar algú
5. (um hestesperonar (cavall)

hvél <n. hvéls, hvél>:
<variant arcaica de → hvel “roda; esfera”

hviða <f hviðu, hviður>:
I.1. (vindhviðaràfega f (fl./pl.: ràfegues) (ventada, cop de vent)
II. hviður <f.pl hviða (o: hviðna)>:
1. (kastaccés m (fl./pl.: accessos) (atac sobtat, p.e., de tos)
2. (fæðingarhríðircontraccions f.pl, dolors m.pl (de part)
◊ munu ekki hviður (ḥăβā'līm, חֲבָלִים) að þér koma, eins og að jóðsjúkri (kə'mō 'ʔēšεθ lē'δāh, לֵדָה) konu?: no t'agafaran dolors com els d'una dona que està de part? (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: no t'agafaran uns dolors com a la dona que va de part?; la de la Bíblia interconfessional: no et vindran dolors com a la dona quan infanta?)

hvik·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
rumor m,f, enraonies f.pl, contumèlia f (xafarderia [maliciosa])
◊ sá sem leynir hatri er hræsnari, sá sem dreifir hviksögum (contumeliam, λοιδορίας ,דִבָּה er heimskingi: Qui no deixa veure l'odi té llavis falsos, qui propaga una calúmnia és un insensat

hvim·leiður, -leið, -leitt <adj.>:
1. <GENdetestable
◊ ég hefi heyrt nóg af slíku, hvimleiðir (ʕāˈmāl ,עָמָל huggarar eruð þér allir saman. Er orðavindurinn nú á enda? eða hvað knýr þig til andsvara?: n'he sentit prou de coses semblants: vosaltres sou tots plegats uns consoladors empiposos. Que ja s'ha acabat aqusta tempesta de paraules? O, què t'empeny a replicar? (l'original fa: הֲקֵץ לְדִבְרֵי-רוּחַ; אוֹ מַה-יַּמְרִיצְךָ, כִּי תַעֲנֶה)
◊ fátæklingurinn verður hvimleiður (jiɕˈɕānēʔ ,יִשָּׂנֵא jafnvel vini sínum, en ríkismanninn elska margir: El pobre és detestable fins i tot al seu amic, però són molts els qui estimen el ric
◊ sumar leið af og frétti Þórhallur ekki til sauðamanns og engi kunni skyn á honum en að ánefndum tíma kom hann á Þórhallsstaði. Tekur bóndi við honum vel en öllum öðrum gast ekki að honum en húsfreyju þó minnst. Hann tók við fjárvarðveislu og varð honum lítið fyrir því. Hann var hljóðmikill og dimmraddaður og fé stökk allt saman þegar hann hóaði. Kirkja var á Þórhallsstöðum. Ekki vildi Glámur til hennar koma. Hann var ósöngvinn og trúlaus, stirfinn og viðskotaillur. Öllum var hann hvimleiður: l'estiu va passar i en Þórhallur no tenia noves del seu pastor. Ningú no en sabia res, però, al temps convingut, va comparèixer a Þórhallsstaðir. El pagès el va rebre amicalment, però a la resta de la gent del mas els va caure malament i a la qui més de tots, a la mestressa del mas. Es va fer càrrec de guardar les ovelles, la qual cosa no li costava gaire esforç perquè tenia una veu fonda i retrunyent, i les ovelles corrien a agrupar-se quan ell les cridava. A Þórhallsstaðir hi havia una església però en Glámur no hi anava pas: no anava de misses i era un descregut, però era caparrut i de tracte adust. Tothom el trobava detestable
◊ litlu síðar en þú varst farinn úr Vík austan frá Haraldi, föður mínum, mætti Grímhildur, stjúpmóðir mín, mér, svo talandi: "Nú skal ég það launa þér, Lofthæna, að þú hefir sýnt mér þrjósku og þverúð, síðan er ég kom í ríkið. Læt ég það verða um mælt, að þú verðir að hinni ljótustu tröllkonu og hverfir norður til Gandvíkur og byggir þar afhelli og sitjir þar í stóðrenni við Hrímni, bróður minn, og eigist þið við bæði margt og illt, og hafi það verr, sem verr herðir sig. Þú skalt og vera hvimleið öllum, bæði tröllum og mönnum. Þú skalt og," sagði hún, "í þessari ánauð vera alla þina ævi og aldrei úr komast, nema nokkurr mennskur maður játi þér þeim þrem hlutum, sem þú beiðir, sem ég veit, að enginn mun vera. Sá er hinn fyrsti að þiggja að þér líf, sá annarr að kyssa þig, og sá er hinn þriðji að byggja eina sæng og þú, sem öllum mun first um fara."Nú hefir þú þessa hluti alla við mig gerva, enda var þér og skyldast. Nú vil ég, að þú færir mig í Vík austur til föður míns og drekkir til mín brullaup eftir því, sem ætlað var: poc després d'haver partit de llevant i haver-te'n anat de Vík, de ca mon pare, la Grímhildur, la meva madrastra, em va venir a veure per dir-me: ‘Ara et faré pagar, Lofthæna, que t'hagis mostrada díscola i rebeca amb mi des que vaig arribar a aquest regne. Jo t'imposo aquest encanteri: que et converteixis en la més lletja de les trols i que te'n vagis d'aquí al nord, a Gandvík, i que hi visquis dins una balma i que hi tinguis per veí en Hrímnir, mon germà, i que vos hi dugueu malament i que us passin entre vosaltres dos mantes coses dolentes (entenc així la locució eigask gott ~ illt ~ mart ~ fátt viđ [e-n] a la qual Baetke, al meu entendre, no explica del tot satisfactòriament) i que hi tingueu el pitjor d'allò que pugui anar a pitjor. També t'imposo que siguis odiosa a tothom, tant als trols com als homes i també, -em va dir-, que et trobis en aquest destret tot el que et queda de vida i que no en puguis sortir mai llevat que un ésser humà et concedeixi aquestes tres coses que tu li demanaràs -i que sé que no hi haurà ningú [que te les concedeixi]-: la primera és que vulgui rebre de tu mercè de la vida, la segona, que et faci un petó i la tercera, que comparteixi amb tu el mateix llit, la qual cosa tothom refusarà’. Doncs bé, tu has fet aquestes tres coses amb mi, [encara que, d'altra banda i sense que ho sabessis, tu] hi estaves més obligat [que ningú altre]. Ara, vull que em portis a llevant, a Vík, a ca mon pare i que hi celebrem les nostres noces segons el que havíem planejat
2. (óaðlaðandidesagradable  (desplaent, que desplau)

hvin <n. hvins, pl. no hab.>:
xiulet m, siulo m (Mall., Men.) (de vent, de projectil)

hvinn¹ <m. hvinns, hvinnar>:
1. (smáþjófurlladregot m, lladregota f (lladre de poca importància, esp. el que furta)
2. < (óþokkicanalla m & f (brètol, taül)

< hvinn² <n. hvinns, hvinn>:
variant arcaica de → hvinn¹ “lladregot; canalla”

hvinur <m. hvins, pl. no hab. Dat. sg.: hvin o: hvini>:
xiulet m, siulo m (Mall., Men.) (de vent, de projectil)
◊ kylfur metur hann sem hálmstrá, og að hvin spjótsins hlær hann: per a ell, la maça és com un bri de palla, se'n riu del brunzit de les atzagaies
◊ heyrið, heyrið drunur raddar hans og hvininn, sem út fer af munni hans: sentiu, sentiu el retruny de la seva veu, el bram de tempesta que surt de sa boca

hvirfil·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:
tornado m, cap m de fibló

hvirfil·punktur <m. -punkts, -punktar>:
<ASTRONzenit m
♦ hvirfilpunktur og ilpunktur: <ASTRONzenit i nadir

Guð minn, Guð minn! Hví (ʔēˈl-ī | ʔēˈl-ī ‖ lā-ˈmāh   ʕăzaβətˈtānī, אֵלִי אֵלִי, לָמָה עֲזַבְתָּנִי) hefur þú yfirgefið mig?: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?
og um nón kallaði Jesús hárri röddu: „Elí, Elí, lama sabaktaní!“ Það þýðir: „Guð minn, Guð minn, hví (ἱνατί, Ἠλί, Ἠλί, λιμᾶ σαβαχθανί; τοῦτ' ἔστιν, Θεέ μου Θεέ μου, ἱνατί με ἐγκατέλιπες;) hefur þú yfirgefið mig?“: i cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb veu forta: -- Elí, Elí, lemà sabactani? — que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?»

hvíla <hvíli ~ hvílum | hvíldi ~ hvíldum | hvílt>:
1. (hvílastdescansar (reposar)
♦ hvíla á e-m: aclaparar algú, afeixugar algú
◊ þetta hvílir þungt á honum: això l'aclapara molt
♦ hvíla á e-u: descansar sobre una cosa
♦ hvíla hesta[na]: [deixar] descansar els cavalls
♦ hvíla sig: descansar (refer-se d'un esforç tot reposant)
◊ hvíldu þig!: que descansis!
2. (sofajeure (dormir)
♦ hvíla hjá e-m: dormir amb algú 
3. (liggja í gröfjaure, descansar (descansar en la tomba)
♦ hér hvílir...: aquí descansa (o: jau
♦ hér hvíla hjónin frá...: aquí descansa (o: jauel matrimoni de...
♦ hér hvíla jarðneskar leyfar Xs: aquí descansen les restes mortals de...
♦ hvíl í friði: descansa en pau; que descansis en pau (requiesce in pace, requiescas in pace)
♦ hvíl í Guðs friði: descansa en la pau de Déu (requiesce in pace Dei)
♦ hvíli hann ~ hún í friði: que descansi en pau (requiescat in pace)
♦ hvíldu í friði í faðmi Guðs: que Déu t'aculli en els seus braços (descansa en pau)

hvíld <f. hvíldar, hvíldir>:
descans m, repòs m
♦ Drottinn, veit þeim hina eilífu hvíld og hið eilífa ljós lýsi þeim: Senyor, dóna'ls el descans etern i que la llum perpètua els il·lumini

hvíldar·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
cau m de repòs i relax (a balnearis)
◊ notalegt hvíldarhreiður: acollidora sala de chill-out

hvína <hvín ~ hvínum | hvein ~ hvinum | hvinið. 1ª, 2ª i 3ª pers. del sg. del pres. d'ind.: hvín>:
(um vind & hraðahljóðxiular, siular (Mall., Men.) (vent, projectil)
◊ örvarnar hvinu: les fletxes xiulaven
◊ viska er á vörum hyggins manns, en á baki hins óvitra hvín vöndurinn: als llavis de l'home prudent s'hi forma la saviesa i a l'esquena del curt del gambals hi xiula la garrotada

hvískra <hvískra ~ hvískrum | hvískraði ~ hvískruðum | hvískrað>:
xiuxiuejar
♦ hvískra e-ð: mormolar una cosa, xiuxiuejar una cosa

hvískur <n. hvískurs, pl. no hab.>:
xiuxiueig m 
◊ “Hvískur og Hróp” eftir Ingmar Bergman: “Crits i Xiuxiueigs” d'Ingmar Bergman

hvísl <n. hvísls, pl. no hab.>:
xiuxiueig m
◊ “Hvísl og Hróp” eftir Ingmar Bergman: “Crits i Xiuxiueigs” d'Ingmar Bergman

hvísla <hvísla ~ hvíslum | hvíslaði ~ hvísluðum | hvíslaðe-u>:
xiuxiuejar una cosa
♦ hvísla e-u að e-m: xiuxiuejar una cosa a algú a cau d'orella

hvíslari <m. hvíslara, hvíslarar>:
<TEATRapuntador m, apuntadora f

hvíslast <hvíslast ~ hvíslumst | hvíslaðist ~ hvísluðumst | hvíslastá>:
parlar dues persones xiuxiuejant

hvíslun <f. hvíslunar, pl. no hab.>:
xiuxiueig m

hvíta <f. hvítu, hvítur. Gen. pl.: hvíta>:
1. <GENblanc m d'ou
2. (prótínproteïna f
3. <FIGblanc m (el color blanc & objecte o part blanca d'una cosa)

hvíta·gull <n. -gulls, no comptable>:
or blanc 

hvítagulls·keðja <f. -keðja, -keðjur>:
cadeneta f d'or blanc 

Hvíta·sunna <f. -sunnu, -sunnur>:
1. (hjá kristnumpentecosta f (entre els cristians)
2. (hjá gyðingumxavuot m.pl, festa f de les setmanes, festa f de les primícies, festa f de l'acabament, acèret f, diada f de l'aplec (entre els jueus) (→ viknahátíðin)
 ← חַג] שָׁבֻעֹת] o חַג] שָׁבֻעוֹת] ‘[festa de les] setmanes’; pl. de שָׁבוּעַ, שְׁבוּעַ
 ← חַג הֶעֲצֶרֶת ‘[festa de l']aplec’ o bé ‘[festa de] cloenda’

hvítasunnu- <adj. en compostos>:
pentecostal

hvítasunnu·lilja <f. -lilju, -liljur>:
grandalla f (planta Narcissus poeticus)

hvít·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
girfalc m de Grenlàndia, grifó m de Grenlàndia (ocell Falco rusticolus candicans)

hvít·greni <n. -grenis, -greni>: pícea blanca [del Canadà] (arbre Picea glauca)



hvít·háfur <m. -háfs, -háfar>: tauró blanc  (peix Carcharodon carcharias)



hvít·hákarl <m. -hákarls, -hákarlar>: tauró blanc (peix Carcharodon carcharias)



hvít·kalkaður, -kölkuð, -kalkað: emblanquinat -ada
        hvítkalkaður veggur: una paret emblanquinada

hvít·kál <n. -káls, no comptable>:
col f de cabdell, col cabdellada, col f de tripa (planta Brassica oleracea var. capitata)

hvítlauks·bátur <m. -báts, -bátar>:
grell m [d'all], all m, galló m d'all (cadascun dels búlbuls (“alls”) que componen la cabeça)

hvítlauks·geiri <m. -geira, -geirar>:
grell m [d'all], all m, galló m d'all (cadascun dels búlbuls (“alls”) que componen la cabeça)

hvítlauks·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
(rótarhnýði eða knollur hvítlauksplöntunnarcabeça f d'alls 

hvítlauks·ídýfa* <f. -ídýfu, -ídýfur>:
<CULINallioli m 

hvítlauks·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
<CULIN[gra m d']all m

hvítlauks·sósa* <f. -sösu, -sösur>:
<CULINallioli m 

hvítlauks·stappa* <f. -stöppu, -stöppur>:
<CULINallioli m 

hvít·laukur <m. -lauks, -laukar>:
(hvítlauksplantaall m (planta Allium sativum)

hvít·leiki <m. -leika, no comptable>:
blancor f

hvít·língresi* <n. -língresis, -língresi>:
nebulosa blanca (planta Aira caryophyllea)

hvít·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m boal (planta Erica arborea) (lyngviður)

hvít·uggi <m. -ugga, -uggar>: tauró gris (peix Carcharhinus longimanus)



hvítur, hvít, hvítt: blanc -a



hvít·vín <n. -víns, -vín>: vi blanc



hvítvíns·glas <n. -glass, -glös>: got m de vi blanc (per a beure-hi vi blanc)



hvít·þinur <m. -þins, -þinir>: avet m (arbre Abies alba)



hvít·ösp <f. -aspar, -aspir>: àlber m (arbre Populus alba) (→ silfurösp)

hvolf <n. hvolfs, hvolf>:
volta f (part superior que forma arc o corba)
♦ á hvolfi: <LOC FIGdamunt-davall, capgirat -ada
◊ bíllinn valt og rann á hvolfi á tré: el cotxe va bolcar i es va estavellar capgirat contra un arbre

hvolpur <m. hvolps, hvolpar>:
cadell m

hvor, hvor, hvort¹ <pron. interr.>:
qui de tots dos, qui de totes dues, què [de dues coses]
◊ hvort viltu heldur mjöð eða vín?: què t'estimes més beure, med o vi?

hvor, hvor, hvort² <pron. indef.>:
tots dos, totes dues (cadascun de dos)
♦ sitt er hvort, gæfa eða gervileikur: <LOC FIGla sort i el saber fer una cosa no són pas el mateix
♦ öðru hvoru: <adv. temp.de tant en tant, adesiara, ara i adés

hvorki¹ <conj.>:
ni
♦ hvorki... né: ni... ni... (o: no... ni...)

hvort <conj.>:
1. <Introdueix interrogatives indirectes>: si
◊ ég veit ekki hvort þú sért hamingjusamur: no sé pas si ets feliç
2. annað hvort... eða... <conj. disj.>: o... o...

hvortveggja, hvortveggja, hvorttveggja <pron. indef.>:
tots dos totes dues, tant l'un -a com l'altre -a
◊ ég roðnaði eða hvítnaði, kannski hvort tveggja: em vaig posar vermell o blanc, potser totes dues coses
◊ þetta er hvorttveggja rangt: tant una cosa com l'altra són errònies
  A les edicions de textos antics, hom sol escriure aglutinat aquest pronom indefinit. En la llengua moderna, hom el sol escriure separat: hvor tveggja, hvor tveggja, hvort tveggja, ja que només se'n declina el constituent inicial (per al paradigma, cf. → hvor, hvor, hvort). Adesiara hvor tveggja s'empra com a indeclinable.  

hvorug·kyn <n. -kyns, no comptable>:
<LINGgènere m neutre

hvorugkyns <adj.>:
<LINGde gènere neutre

hvorugkyns·orð <n. -orðs, -orð>:
<LINGmot m de gènere neutre

hvorugkyns·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
substantiu m [de gènere] neutre

hvum·leiður, -leið, -leitt <adj.>:
variant de hvimleiður, -leið, -leitt ‘detestable; desagradable, desplaent’

hvöss:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → hvass, hvöss, hvasst "punxegut -uda; tallant"

hvöt:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → hvatur, hvöt, hvatt "viu -iva, despert -a"

hvöttum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → hvetja “esmolar; esperonar”

hygði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → hyggja “pensar, creure”

hyggi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → höggva “pegar, colpir, batre”

hyggi·lega <adv.>:
prudentment, amb prudència, assenyadament
◊ hann fór hyggilega (bīn ~ בִּין:   wa-i̯ˈʝāβɛn,   וַיָּבֶן) að ráði sínu og dreifði sonum sínum í öll héruð Júda og Benjamíns og í virkisborgirnar. Hann fékk þeim gnægð vista og tók þeim fjölda kvenna: va actuar entenimentadament tot dispersant els seus fills per totes les contrades de Judà i Benjamí i per [totes] les viles fortificades. Els va fornir de queviures en abundància i va prendre per a ells un gran nombre de dones
◊ málæðinu fylgja yfirsjónir en sá breytir hyggilega (ɕāˈχal ~ שָׂכַל:   wə-ħɔˈɕēχ   ɕəφāˈθā-u̯   maɕˈkīl,   וְחֹשֵׂךְ שְׂפָתָיו מַשְׂכִּיל) sem hefur taumhald á tungu sinni: la verbositat acompanya les faltes però qui refrena la seva llengua es comporta prudentment
◊ Því að hún veit og skilur allt og mun leiða mig hyggilega (σωφρόνως,   καὶ ὁδηγήσει με ἐν ταῖς πράξεσί μου σωφρόνως) í verkum mínum og varðveita mig með dýrð sinni: car la saviesa ho sap i comprèn tot i em guiarà amb prudència en les meves obres i em guardarà amb la seva glòria

hyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:
assenyat -ada, raonable
◊ heyri vitur maður hyggilegt (λόγος σοφός, λόγον σοφὸν ἐὰν ἀκούσῃ ἐπιστήμων) orð hælir hann því og eykur við öðru. Heyri heimskinginn þau lætur hann sér fátt um finnast og skellir við þeim skollaeyrum: si un home savi sent una paraula assenyada, la lloa i n'hi afegeix una altra. Si la sent el beneit, en fa poc cas i en fa l'orella sorda
◊ hyggilegt svar: una resposta prudent
♦ það var hyggilegt af þér: ha estat intel·ligent de la teva part

hygginda·maður <m. -manns, -menn>:
home m prudent, dona f prudent
◊ sjá, fyrir því mun ég enn fara undursamlega með þennan lýð, undursamlega og undarlega. Speki spekinganna skal komast í þrot og hyggindi hyggindamannanna (nāˈβōn ~ נבון:   ū-βīˈnaθ   nəβɔˈnā-u̯   tistatˈtār,   וּבִינַת נְבֹנָיו תִּסְתַּתָּר) fara í felur: mira: per això, encara continuaré actuant de manera prodigiosa amb aquest poble, de manera prodigiosa i singular. La saviesa dels seus savis s'hi exhaurirà i la intel·ligència dels seus homes intel·ligents (la prudència dels seus homes prudents) s'hi amagarà
◊ sumir hyggindamannanna (maɕˈkīl ~ מַשְׂכִּיל:   ū-min־ha-mmaɕkīˈlīm   ʝikkāʃəˈlū,   וּמִן-הַמַּשְׂכִּילִים יִכָּשְׁלוּ) munu falla svo að þeir verði skírðir, hreinsaðir og þoli raunir allt til endalokanna því að enn dregst undan hin ásetta stund: alguns dels assenyats cauran per tal d'ésser purificats i netejats i de patir proves fins a la fi del temps, ja que encara se'n retardarà l'hora fixada
◊ á sömu stundu varð hann glaður í heilögum anda og sagði: "Ég vegsama þig, faðir, herra himins og jarðar, að þú hefur hulið þetta spekingum og hyggindamönnum (ὁ συνετός -οῦ:   ὅτι ἀπέκρυψας ταῦτα ἀπὸ σοφῶν καὶ συνετῶν), en opinberað það smælingjum. Já, faðir, svo var þér þóknanlegt: aquella mateixa hora, es posà joiós en l'Esperit Sant i digué: «Us lloo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entenimentats, però les heu revelades a la gent petita. Sí, Pare, així us ha plagut de fer
◊ ritað er: Ég mun eyða speki spekinganna, og hyggindi hyggindamannanna (ὁ συνετός -οῦ:   Ἀπολῶ τὴν σοφίαν τῶν σοφῶν, καὶ τὴν σύνεσιν τῶν συνετῶν ἀθετήσω) mun ég að engu gjöra: està escrit: Destruiré la saviesa dels savis i anorrearé la intel·ligència dels intel·ligents
◊ skipstu á skoðunum við hyggindamenn (ὁ συνετός -οῦ,   μετὰ συνετῶν ἔστω ὁ διαλογισμός σου) og allt þitt tal lúti að lögmáli Hins hæsta: intercanvia opinions amb els homes intel·ligents, i que totes les teves converses [amb ells] se sotmetin a la llei de l'Altíssim
◊ Sóa ei tíma í heimskingjahópi en ver öllum stundum hjá hyggindamönnum (διανοεῖσθαι:   διανοούμενος -ένη -ούμενον, εἰς μέσον δὲ διανοουμένων ἐνδελέχιζε)no balafiïs el temps anant enmig dels beneits ans sigues contínuament amb els intel·ligents

hyggindi <n.pl hygginda>:
prudència f, enteniment m
◊ hann breytir tímum og tíðum, hann rekur konunga frá völdum og hann setur konunga til valda, hann gefur spekingunum speki og hinum hyggnu hyggindi (manˈdaʕ ~ מַנְדַּע:   ū-mandəˈʕā-ʔ   lə-ʝāδəˈʕēi̯   βīˈnāh,   וּמַנְדְּעָא לְיָדְעֵי בִינָה)ell és qui fa alternar períodes i temps, qui deposa els reis, qui fa pujar els reis al tron, qui dóna als savis la saviesa i la intel·ligència als intel·ligents (el seny als assenyats)
◊ sonur minn, ef þú hlýðir orðum mínum og geymir boðorð mín hjá þér, veitir spekinni athygli þína og hneigir hjarta þitt að hyggindum (təβūˈnāh ~ תְּבוּנָה:   la-ttəβūˈnāh,   לַתְּבוּנָה), já, ef þú kallar á skynsemina og hrópar á hyggindin (təβūˈnāh ~ תְּבוּנָה:   la-ttəβūˈnāh,   לַתְּבוּנָה), ef þú leitar að þeim eins og silfri og grefur eftir þeim eins og fólgnum fjársjóðum, þá mun þér lærast að óttast Drottin og veitast þekking á Guði. Drottinn veitir speki, af munni hans kemur þekking og hyggindi (təβūˈnāh ~ תְּבוּנָה:   ū-θəβūˈnāh,   וּתְבוּנָה)fill meu, si escoltes [i fas cas de] les meves paraules i guardes dintre teu els meus preceptes: presta la teva atenció a la saviesa i inclina el teu cor al seny (enteniment); sí, si crides la raó i clames a l'enteniment, si les cerques com l'argent, si caves per trobar-les com cavaries per trobar un tresor amagat, llavors aprendràs a témer Jahvè i trobaràs el coneixement de Déu. Jahvè dóna saviesa, de la seva boca en surt el coneixement i l'enteniment
◊ ég, spekin, er handgengin hyggindunum (ormà:   ʕārəˈmāh,   עָרְמָה) og ræð yfir ráðdeildarsamri þekking: jo, la saviesa, sóc confident de la prudència i sóc la mestressa del coneixement provident
◊ aflaðu þér visku, aflaðu þér hygginda (bīˈnāh ~ בִּינָה:   βīˈnāh,   בִינָה). Gleymdu ekki orðum mínum og víktu ekki frá þeim. Hafnaðu ekki viskunni, hún mun varðveita þig, elskaðu hana og þá mun hún vernda þig. Viska er fyrir öllu, aflaðu þér visku, kostaðu öllu til að afla þér hygginda (bīˈnāh ~ בִּינָה:   βīˈnāh,   בִינָה)adquireix saviesa, adquireix enteniment; no oblidis pas les meves paraules i no te n'apartis pas. No refusis pas la saviesa: ella et guardarà, estima-la i aleshores ella et protegirà. La saviesa té preferècia davant qualsevol altra cosa: adquireix saviesa, esmerça-ho tot per tal d'adquirir enteniment
◊ kærleikur og tryggð munu aldrei yfirgefa þig. Festu þau um háls þér og ritaðu þau á spjald hjarta þíns, þá muntu hljóta hylli (ħēn ~ חֵן:   ū-mət͡sāʔ־ˈħēn,   וּמְצָא-חֵן) og góð hyggindi (ˈɕēχɛl ~ שֵׂכֶל:   wə-ˌɕēχɛl־ˈtˤōβ,   וְשֵׂכֶל-טוֹב), jafnt í augum Guðs sem manna: que la benvolença ni la fidelitat t'abandonin mai: lliga-te-les al coll, i escriu-les a la taula del teu cor, i aleshores aconseguiràs favor i bon enteniment, tant als ulls de Déu com dels homes

hyggindis·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f d'intel·ligència entre dues persones
◊ þá mælti Hjalti Þórðarson: "Ekki skal svo vera", segir hann. "Halda skulum vér grið vor þó að vor hafi orðið hyggindismunur. Vil eg eigi að menn hafi það til eftirdæma að vér sjálfir höfum gengið á grið þau sem vér höfum sett og seld. Skal Grettir fara liðugur þangað sem hann vill og hafa grið til þess er hann kemur aftur úr þessari ferð. Eru þá úti þessi tryggðamál hvað sem í gerist með oss": aleshores en Hjalti Þórðarson va dir: “No anirà pas així”, va dir, “mantindrem la nostra treva encara que hagi restat palesa la diferència d'intel·ligència entre tu i nosaltres. No vull pas que ningú pugui prendre com a exemple que nosaltres trenquem una treva que nosaltres mateixos hem acordat i garantit. En Grettir pot anar lliurement allà on vulgui i gaudirà de salconduit fins que hagi arribat a l'indret d'on va partir per fer aquest viatge. Quan hi sigui, i només llavors, deixarà de tenir validesa el tenor d'aquest acord, passi el que vulgui entre nosaltres” (vocabulari: #1. hyggindismunur: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 259: 13. 14. hyggendismunr, „unterschied im verstand“ (hyggendi = hyggjandi); #2. eftirdæmi: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 259: 14. eptirdœmi, n., „beispiel“; #3. selja: cf. en Baetke 19874, pàg. 525: selja e-m grið jmd. Frieden, Sicherheit gewähren, zusichern; #4. tryggðamál: cf. en Baetke 19874, pàg. 666: trygða-mál n.pl. Formel zum Abschluß eines Vergleichs oder Friedensvertrags; #5. gerast: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 259: 18. gøraz í, „geschehen“; )

hygginn, hyggin, hyggið <adj.>:
1. <GENassenyat -ada, amb sentit comú, judiciós -osa 
◊ fimm þeirra voru fávísar, en fimm hyggnar: cinc d'elles eren irreflexives i cinc, assenyades
◊ hann setur konunga til valda, hann gefur spekingunum speki og hinum hyggnu hyggindi: és ell el qui instaura els reis en el poder, el qui dóna la saviesa al savi i el seny a l'assenyat
2. (gætinn, kænnprudent  (circumspecte)

hyggni <f. hyggni, no comptable>:
prudència f

hyggja <f. hyggju, hyggjur. Gen. pl.: hyggna o: hyggja>:
1. (skoðunopinió f (parer)
♦ að minni hyggju: segons la meva opinió, segons el meu parer
♦ hafa e-ð í hyggju: tenir una cosa en ment  (dur una cosa de cap, tenir una cosa en projecte o intenció)
báðir munu konungarnir hafa illt í hyggju. Þeir munu snæða saman en ræðast þó við af fláttskap. Ekkert mun af því hljótast því að enn er þeim annað fyrirhugað: Els dos reis abrigaran males intencions. Dinaran plegats i parlaran per bé que amb falsedat. No hi haurà cap resultats, perquè encara els està pensada (projectada) una altra cosa
♦ hafa e-ð í hyggju með e-n: tenir en ment de fer una cosa amb algú
þeir munu sjá endalok hins hyggna án þess að skilja hvað Drottinn hafði í hyggju með hann eða hvers vegna hann gerði hann óhultan: [els impius] veuran la fi del savi, sense comprendre pas què tenia el Senyor en ment [de fer] amb ell o perquè el va posar en seguretat
♦ hafa í hyggju að <+ inf.>tenir planejat de <+ inf.>, projectar [de] <+ inf., té en ment de <+ inf.
2. (skynsemienteniment m  (raó)
♦ mannleg hyggja: l'enteniment humà
3. (viska, vitsmunirintel·ligència f  (llestesa, saviesa)

-hyggja <f. -hyggju, no comptable. Sufixoide emprat en la formació de substantius abstractes denominals, és a dir, formats a partir de substantius. Amb aquests abstractes hom designa sistemes de pensament, formes de pensar, doctrines etc.>:
-isme m
♦ → efnishyggja “materialisme”
♦ → einstaklingshyggja “individualisme”
♦ → frjálshyggja “liberalisme”
♦ → samfélagshyggja “comunitarisme”

hyggja <hygg ~ hyggjum | hugði ~ hugðum | hugað>:
I. <personal>:
A. <e-ð>:
1. (hyggjast, haldacreure una cosa (pensar, tenir una opinió, ésser d’una opinió, suposar una cosa)
◊ hann hugði hann vera sofandi: creia que ell dormia
◊ bið eg svo guð hjálpa mér í þvísa ljósi og í öðru að eg skal svo sök þessa sækja sem eg veit réttast og sannast og helst að lögum. Og hygg eg Flosa sannan að sök þessi vera ef efni eru að því og eg hefka fé borið í dóm þenna til liðs mér um sök þessa og eg munka bera. Eg hefka fé fundið og eg munka finna hvorki til laga né til ólaga: prego a Déu que m'ajudi, en aquest món i en l'altre, a portar aquesta acció judicial de la manera que més s'acosti, segons el meu recte saber, a la justícia i a la veritat, i que s'adigui millor a les lleis que ens regeixen. Crec que en Flosi és culpable en aquesta causa si els detalls que obren en poder meu són certs i que no he pas portat diners a aquest tribunal perquè serveixin per aconseguir-me ajut a mi en aquesta causa i que no ho faré pas. Tampoc no m'han fet pas arribar diners ni deixaré que me'n facin arribar, tant d'una manera il·legal com d'una manera acorde a les lleis
◊ Þórði hugnar eigi við Björn um kveðskapinn en þó er nú kyrrt og hyggur sitt hvor: a en Þórður no li va agradar pas aquest poema d'en Björn, però tanmateix, les coses van continuar en calma i cadascun es va guardar per a si el que estava pensant (Cf. Baetke 1987, pàg. 291: hvárr hyggr sitt ‘jeder denkt sich seinen Teil’)
◊ mig dreymdi að eg skyldi ganga inn í hús mikið og hátt en eg hefði ekki jafnmikið séð og svo miklar dyr á að það var eigi með minna móti. En er höfuð mitt var komið inn í dyrin, þá nam við herðunum og gekk eigi lengra. En eg ræð þann draum svo að vegur þinn muni verða svo mikill að öll kristni mun eigi hyggja (=ímynda sér) mega svo mikla virðing þína sem verða mun: he somniat que entrava dins una casa gran i alta, i no n'havia vist mai cap altra de tan gran, i tenia unes portes tan grans que no desdeien en menor mesura d'aquella casa. I quan el meu cap ja havia passat per la porta, vaig trobar que les espatlles s'hi encallaven de manera que no vaig poder continuar passant cap envant. I interpreto aquest somni de la següent manera: que la teva fama i honor seran tan grans que tota la cristiandat no podrà imaginar (no podrà creure que hi hagi...) un prestigi tan gran com el que serà el teu
♦ hyggja að <+ subj.>creure que <+ ind.>
◊ ég hygg að betra sé að bíða: crec que és millor esperar
◊ Bárður og Ólafur mæltu: "Hyggið þér eigi að Íslendingar muni gera spott að látum yðrum? Takið nú heldur vopn yður og verjum oss." Tóku þeir þá allir vopn sín og festu það með sér að þeir skyldu aldrei upp gefast meðan þeir mættu verja sig: en Bárður i l'Ólafur els digueren: "Que no penseu pas que els islandesos faran befa del vostre comportament? Agafeu millor les vostres armes i defenseu-vos-hi amb mi!" Aleshores tots ells varen agafar les armes, prometent-se els uns als altres que no es rendirien mentre poguessin continuar defensant-se
♦ hyggja e-u illa: desaprovar una cosa, pensar malament d'una cosa
◊ fann hann þá sjálfr svá fremi, er hann var alsnauðr orðinn, ok var engi kaupeyrir eptir, ok mjǫk þrotin atvinnan, ok hugði hann þá illa meðferðinni, þeiri sem orðit hafði, ok sannaðiz þá þat með honum, sem mælt er, at eptir koma ósvinnum ráð í hug: es va trobar finalment en tal situació que havia tornat pobre de solemninat i ja no li quedaven més mercaderies i els seus mitjans de subsistència, molt menyscabats. I llavors va desaprovar el capteniment que havia tingut i aleshores es va adverar amb ell allò que es diu que Quan ja es massa tard, al nici li ve al cap la solució
♦ hyggja e-u vel: estar content amb una cosa, pensar bé d'una cosa
◊ "Og fóru þau Sigmundur og Vigdís snemma í morgun til akurs Vitaðsgjafa og munu þau vel hyggja er þau hafa akurinn er vér ættum ef að réttu færi": “i en Sigmundur i na Vigdís avui de bon matí se'n són anats al camp de Vitaðsgjafi i n'estaran ben pagats perquè tenen el camp que som nosaltres qui l'hauríem de tenir, si les coses anessin a dreta llei”
♦ hyggja í hug sér: pensar per a si
◊ ok nú hyggr konungsson í hug sér, at þat er skǫmm mikil, «at ek skal hér standa í allan dag at berjask við einn mann, er ek hugða, ef þess væri þǫrf, at einn skylda ek sigr fá af þessum þrettán»: llavors, el príncep va pensar dintre seu que era una gran vergonya "que hagi d'ésser aquí tot lo dia per lluitar amb un home sol, quan jo creia que, si era precís, seria jo totsol el qui obtindria la victòria sobre aquests tretze"
◊ þessi tíðendi spyrjaz víða, at Aspilian risi er drepinn ok þat hefir gert einn munkr. En er þetta spyrr Þiðrekr konungr af Bern, finnz honum mikit um ok hyggr at fyrir sér, hverr þessi munkr muni vera, er svá mikit af sér gert hefir: la notícia que el gegant Aspilian era mort i que ho havia fet un monjo, es va escampar fins ben lluny. Quan el rei Þiðrek de Berna ho va sentir a contar, va quedar molt impressionat (cf. Baetke 1987, pàg. 139: e-m finnsk [mikit] um e-t ‘jmd. hat (großes) Interesse an etw., schenkt einer Sache (große) Beachtung, mißt etw. (große) Bedeutung bei, etw. macht (großen) Eindruck auf jmd.’) i va pensar dintre seu qui podia ésser aquell monjo que s'havia mostrat tan capaç (cf. Baetke 1987, pàg. 192: gera mikit af sér ‘sich tüchtig zeigen, hervortun, etwas leisten’)
2. (ætla sérproposar-se una cosa (tenir la intenció de fer una cosa)
◊ þá er þeir Mörður og Ásgrímur komu til fimmtardómsins þá nefndi Mörður sér votta og bauð að hlýða til eiðspjalls síns og til framsögu sakar sinnar og til sóknargagna þeirra allra er hann hugði fram að bera á hendur þeim Flosa og Eyjólfi. Bauð hann lögboði að dómi svo að dómendur heyrðu um dóm þveran. Í fimmtardómi skyldi og sönnunarmenn fylgja eiðum og skyldu þeir og eiða vinna: quan en Mörður i l'Ásgrímur arribaren al Cinquè Tribunal, en Mörður es va nomenar testimonis i els va instar que escoltessin el jurament que faria així com l'exposició que faria de la seva demanda i igualment tots els mitjans de prova que com a part actora pensava adduir contra en Flosi i l'Eyjólfur. Va fer un requeriment judicial al Tribunal de manera que tots els Jutges el sentissin, un darrere l'altre. En el Cinquè Tribunal els sönnunarmenn, o ‘auxiliadors de jurament’, havien de prestar ells mateixos jurament [com a condició] per a [poder] convalidar els juraments fets
♦ hyggja flátt: pensar amb traïdoria, maquinar perfídia
◊ ok jafnskjótt koma þeir Bessus ok Nabarzanes með miklu liði til fundar við hann ok falla til fóta honum, biðja af sér reiði mjúkliga, en kallask heðan í frá sem hér til vilja þjóna honum trúliga ok gera þat allt, er hann vill fyrir þá leggja. þat sǫnnuðu þeir, sem oft verðr mǽlt, at margr mǽlir þá fagrt, er hann hyggr flátt: i en aquell mateix instant arriben en Bessus i en Nabarzanes amb una gran host per unir-se a ell i es tiren als seus peus i li demanen humilment que aparti d'ells la seva còlera i proclamen que a partir d'aquell instant volen servir-lo feelment i fer tot el que ell vulgui imposar-los. En ells es va adverar aquella dita que se sent amb freqüència, que ‘mant diu belles paraules mentre pensa pèrfidament’
◊ ef þú átt annan, | þann's þú illa trúir, / viltu af hánom þó gott geta, / fagrt skaltu við þann mæla, | en flátt hyggja / ok gjalda lausung við lygi: [però] si en tens un altre, en qui no confies gaire, i si, tanmateix, en vols obtenir algun bé, parla-li amb paraules de mel, però tingues la perfídia a la pensa i paga-li amb la mentida la seva falsedat
◊ svá er friðr kvenna, | þeira er flátt hyggja, / sem aki jó óbryddom | á ísi hálom, / teitom, tvevetrom, | ok sé tamr illa, / eða í byr óðom | beiti stjórnlauso, / eða skyli haltr henda | hrein í þáfjalli: així és l'amor de les dones que pensen amb perfídia: com menar pel gel llenegadís un cavall de dos anys, guimbador, mal aregat i sense ferradures per al gel o com navegar de bolina, sense governall, contra un vent arrufagat o com voler aglapir un ren, estant baldat i a una muntanya durant el desglaç
♦ hyggja flást: maquinar les més grans perfídies
◊ bert ek nú mæli, | þvíat ek bæði veit: / brigðr er karla hugr konom; / þá vér fegrst mælom, | er vér flást hyggjom, / þat tælir horska hugi: us parlaré amb franquesa, perquè aquestes dues coses he après: que el cor dels homes és inconstant envers les dones i que com més boniques són les nostres paraules, més engany portem a dins - [l'afalagament] entabana fins i tot el cor de les llestes
 
B. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <>
1. <hyggja að e-u>examinar [detingudament] una cosa (consultar, inspeccionar, analitzar, mirar detingudament una cosa)
◊ þá gekk spámaður fyrir Ísraelskonung og mælti til hans: "Ver hugrakkur og hygg vandlega að (ʝāˈδaʕ   ū-rāˈʔāh ~ יָדַע וּרָאָה:   wə-ˈδaʕ   ū-rəˈʔēh   ʔēθ   ʔăʃɛr־taʕăˈɕɛh,   וְדַע וּרְאֵה אֵת אֲשֶׁר-תַּעֲשֶׂה), hvað þú skulir gjöra, því að næsta ár mun Sýrlandskonungur fara með her á hendur þér: llavors aquell profeta es presentà davant el rei d'Israel i li digué: «Sigues coratjós i considera bé què has de fer, perquè d'aquí a un any el rei d'Assíria vindrà amb un exèrcit contra tu»
◊ á fyrsta ríkisári Daríusar Ahasverussonar, sem var medískur að ætt og orðinn konungur yfir ríki Kaldea, á fyrsta ári ríkisstjórnar hans, hugði ég (בִּינֹתִי), Daníel, í ritningunum að áratölu þeirri, er Jerúsalem átti að liggja í rústum, samkvæmt orði Drottins: l'any primer de Darius, fill d'Assuer, del llinatge dels medes, que fou fet rei sobre el reialme dels caldeus, l'any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l'Escriptura el nombre d'anys que, segons la paraula de Jahvè, Jerusalem havia d'estar en ruïnes
◊ það er manninum snara að hrópa í fljótfærni: "Helgað!" og hyggja fyrst að (לְבַקֵּר), þegar heitin eru gjörð: és un parany per a l'home de dir inconsideradament: «Consagrat», i després de la prometença, repensar-s'hi
◊ Þórdís mælti: "Það mun sýna að eg mun ekki mjög talhlýðin. Hugðu svo að Björn," segir hún, "að því flárra mun Þórður hyggja sem hann talar sléttara og trú þú honum eigi": la Þórdís va dir: "ja es veurà que no se'm pot persuadir fàcilment amb paraules. Tingues-ho ben present, Björn", va dir, "que en Þórður estarà pensant amb major traïdoria com més planerament estigui parlant, així que no confiïs pas en ell"
◊ en er ég hugði að (וָאָבִינָה) fólkinu og prestunum, þá fann ég þar engan af niðjum Leví: i quan vaig examinar amb atenció el poble i els sacerdots, no vaig trobar-hi cap levita
◊ ég starði á hann og hugði að  (κατανοεῖν, κατενόουν) og sá þá ferfætt dýr jarðar, villidýr, skriðdýr og fugla himins: el vaig mirar fixament i el vaig examinar, i vaig veure-hi els quadrúpedes de la terra, i les bèsties feres i els rèptils i els ocells del cel
◊ Aþeningar, þér komið mér svo fyrir sjónir, að þér séuð í öllum greinum miklir trúmenn, því að ég gekk hér um og hugði að helgidómum yðar  (ἀναθεωρεῖν, ἀναθεωρῶν τὰ σεβάσματα ὑμῶν ) og fann þá meðal annars altari, sem á er ritað: ,Ókunnum guði': atenesos! Veig que, en tots els aspectes, sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i examinant amb atenció els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut"
◊ þeir Baglar þykkjaz hafa ráð várt allt í hendi, en mik væntir at ǫðruvíss man gefaz; ok eigi trúi ek at vér hafim þeira minni vǫld á skǫmmu bragði. Nú ætla ek eigi lengr at þola þeim spott ok háð ef þér vilit sem ek. En hyggjum þó at, allir saman, hvat aftœkiligast er. Kostr er at berjaz við Bagla, þegar er þér vilit. Segi nú hverr maðr sinn vilja: els Crosses creuen que tenen el nostre destí sencer a llurs mans, però jo tinc l'esperança que les coses aniran d'una altra manera i no crec pas que en poc temps no els tinguem a ells menys en el nostre poder. Ja no vull continuar aguantant per més temps llurs befes i sarcasmes, si sou del mateix parer que jo. Ara, tots plegats, considerem el que ens hagi de resultar més aconsellable de fer. L'opció [que us presento a deliberació] és de lluitar contra els Crosses tan bon punt vulgueu. Que cadascun de vosaltres ara digui què és el que voldria fer
◊ Sveinn var allra manna skygnastr, ok er hann hugði at, sá hann, at skip váru fjórtán saman: l'Svein era l'home amb la vista més aguda que un es pugui imaginar i quan va escrutar l'horitzó, va veure que era una flota de catorze naus
◊ ...ok í annan stað sé upp talt, er Alexander konungr vann, ok at hugt hversu mikit hann tók í fang sér á unga aldri ok með hversu litlu liði hann barðisk í mót inum mestum hǫfðingjum ok hversu skamma stund hann hafði til at leggja undir sik heiminn allan, þá man svá sýnask sem allir þeir konungar, er fornskáldin hafa mest lofat í sínum bókum, hafi verit lýðmannligir hjá þessum konungi: i si en segon lloc s'enumera el que l'Alexandre va dur a terme i es considera tot el que va escometre quan encara no tenia gaire anys i amb quin poc exèrcit va lluitar contra els grans prínceps i com li va caldre ben poc temps per a sotmetre tot el món, vet aquí que us assemblarà com si tots els reis que els poetes de l'antigor van exalçar en llurs llibres, haguessin estat vulgar gent del comú al costat d'aquest rei
♦ hyggja að veðrinu: mirar [a veure] quin temps fa
2. <hyggja að e-u ~ e-m>(taka eftirparar esment en una cosa ~ algú (estar atent -a a una cosa ~ a algú, observar detingudament una cosa ~ algú)
◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs fékk Daníel, sem kallaður var Beltsasar, opinberun, og opinberunin er sönn og boðar miklar þrengingar. Og hann gaf gætur að opinberuninni og hugði að sýninni (l'original, però, fa וּבִינָה לוֹ בַּמַּרְאֶה ‘i va comprendre la visió’): l'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, de sobrenom Baltasar, va tenir una revelació i la revelació era vera i anunciava grans tribulacions i ell parà esment a la revelació i posà atenció en la visió (el text danès fa: og han mærkede sig ordet og agtede på synet; el text noruec fa: og han merket sig ordet og gav akt på synet; el text suec fa: och han aktade på uppenbarelsen och lade märke till syne)
hyggið að! (רְאוּ) Ég ætla að hafast við hjá vöðunum í eyðimörkinni, þar til er mér kemur frá yður tíðindasögn: pareu esment! jo m'estatjaré pels guals del desert fins que m'arribin notícies vostres
◊ Rannveig hafði gengið út úr fjósinu, hyggur að manninum og þykist kenna og er nautin voru inn látin, þræta þau um manninn, hver verið hafði og ganga við það heim: la Rannveig acabava de sortir de la vaqueria, para esment en l'home i creu reconèixer-lo, i quan hagueren fet entrar les vaques, van discutir sobre aquell home i qui era, i, tenint-se aquestes raons, tornaren a cases
◊ þrjú voru log í skálanum. Síðan tekur hann sefið af gólfinu og vefur saman, kastar síðan í ljósið eitt og slokknar það. Eftir það stendur hann og hyggur að hvort nokkur vaknar við og finnur hann það ekki: dins l'skáli hi havia tres faies enceses. Tot seguit, va aixecar el jonc d'en terra, en va fer una trunyella, la va tirar damunt una de les faies i, d'aquesta manera, la va apagar. Després, va romandre dret sense moure's, parant esment si algú s'havia despertat amb el soroll i va constatar que no
hyggið at, þér, at eigi geri þér réttlæti yðart fyrir mǫnnum, at þér verðið sénir af þeim!: esteu atents, vosaltres, a no practicar la vostra justícia davant els homes perquè ells us vegin!
3. <hyggja að e-m>tenir esment d'algú
◊ hann verndaði hann, hugði að honum (יִצְּרֶנְהוּ ‘l'instrueix’), hann varðveitti hann sem sjáaldur auga síns: l'ha protegit, n'ha pres cura, l'ha guardat com la nineta del seu ull
♦ hyggja að sér: estar alerta, estar atent -a
◊ þá er Guðmundur prestur var á Miklabæ þá átt hann brautsöng á þann bæ er á Marbæli heitir. Þannig söng hann einn hátíðardag. Þar var á vist góð kona og skynsöm er Hallfríður hét og var Ófeigsdóttir. Hún stóð hjá messu Guðmundar prests og hugði að sér vel sem jafnan var hún vön og horfði jafnan á hann um messuna. Er er lesið var guðspjall og hann snerist utar og sagði dominus uobiscum, þá sá hún eld fara af munni honum í loft upp, bjartara miklu en hún hefði fyrr slíkan séð: mentre el prevere Guðmundur era a Miklabær, havia de dir missa (el mot brottsöngur designa la missa que el capellà ha de dir fora de la seva església parroquial, p.e., a les capelles dels masos de la rodalia, com és aquí el cas ) al mas de Marbæli. Així s'esdevingué que l'hi va cantar un dia de festa. En aquell mas hi tenia estatge una dona, bona i entenimentada, que es deia Hallfríður i que era filla de l'Ófeigur. Va assistir a aquella missa i hi parava bé esment com sempre solia fer, de manera que durant la missa [no es distreia pas i] no deixava de mirar-lo. I quan hagué llegit l'evangeli i es va girar per dir "dominus uobiscum", vet ací que ella va veure que li sortia foc de la seva boca, un foc que s'enlairava i que era molt més resplendent que qualsevol foc que hagués vist mai abans
4. <hyggja að fyrir sér>rumiar-se una cosa, examminar [detingudament] una cosa dintre seu
◊ nú hyggr konungr at fyrir sér, hvern dauða hann skal fá þeim, þann er kenndi lengst. Ok er morginn kom, þá lætr konungr haug mikinn gera af grjóti ok torfi. Ok er þessi haug[r] er gerr, þá lét hann setja hellu mikla í miðjan hauginn, svá at annarr jaðarr hellunnar horfði upp en annarr niðr: llavors el rei va rumiar dintre seu quina mort els faria donar que es percebés (tradueixo l'impersonal kenna d'acord amb Ranisch 1891:144 kenna2) mit den sinnen auffassen, fühlen, merken (e-s, od. ein satz mit at), dauþa, þann er kendi lengst den man am längsten fühlte 8, 79’) al màxim de temps. I quan va arribar el matí, el rei va fer fer un gran túmul amb pedres i torba i quan aquest túmul estigué fet, va fer que en el centre del seu interior hi posessin una gran llosa dreta, de tal manera que un dels caires mirés cap amunt i l'altre cap avall
◊ nú er hún hefir þessa vísu heyrða, skildi hún, hvat hann sagði til um sitt erendi ok svá hvé gamall hann var. Ok nú hyggr hún at fyrir sér, hverr hann mundi vera, ok þykkist hún eigi vita, hvárt hann er mennskr maðr eða eigi, fyrir því at henni þykkir vǫxtr hans vera svá mikill sem sagt er frá óvættum á þeim aldri, sem hann hafði, ok snýr hún inn í skemmuna ok sofnar: i llavors se'n va anar i ja no li va dir res més a ella, però la punta de la llança havia quedat clavada dins la ferida, de manera que només se'n duia l'asta de la llança. Quan ella va haver sentit aquesta estrofa, va comprendre que ell amb aquella estrofa li acabava de fer avinent el motiu pel qual havia anat fins allà i[, a més a més,] quants d'anys tenia. I llavors va rumiar per a si qui podia ésser aquell home i semblava no poder saber si era un ésser humà o no perquè la seva estatura li semblava que era la que es diu que solen tenir els óvættir, criatures monstruoses, d'aquella edat, i va tornar a entrar dins la seva skemma i s'hi adormí
 
B. <af>
1. <hyggja af e-u>oblidar una cosa
◊ ok því sýnizk mér svá, sem þess mundi hvern lysta at leyna sínum lýtum sem mest ok koma sér þar, er hann vǽri ǫllum ókunnastr, því at þar er hǿgast af at hyggja sinni farsǽld, en vesall maðr má þannug helzt gera sik sǽlan: i per això em sembla que que cadascun de nosaltres tindrà el desig d'amagar les seves desfiguracions com millor pugui i anar a viure allà on hagi d'ésser un desconegut per a tothom, car allà li resultarà més bo de fer oblidar la seva [antiga] felicitat. És més aviat així com un miserable pot tornar a fer-se feliç
◊ en þegar er hún var hrærð úr rekkjunni þá slær ýldu og óþefjani og hvers kyns illum fnyk af líkamanum. Var þá hvatað að báli og var hún brennd. Blánaði áður allur líkaminn og ullu úr ormar og eðlur, froskar og pöddur og alls kyns illyrmi. Seig hún svo í ösku en konungurinn steig til visku og hugði af heimsku, stýrði síðan ríki sínu og styrktist, gladdist hann af þegnum sínum en þegnar af honum en ríkið af hvorutveggja: i quan la tragueren del llit, el cos va desprendre olor de putrefacció i pudor i tota mena de males olors. Cuitaren a preparar-li una pira funerària i l'hi incineraren. Però abans, tot el seu cos es va ennegrir i en sortiren serps i llangardaixos, granotes i gripaus i tota mena de cucs. Quan anava quedant reduïda a cendres, el rei anava recobrant la raó i oblidant el seu empardalament i després, va tornar a governar el seu regne i va recobrar la seva antiga vigoria, i va tornar a trobar delit dels seus vassalls i els seus vassals d'ell i el regne de tots dos
♦ hyggja af harmi sínum: oblidar el seu dolor [anímic]
◊ þat er sagt eitthvert sinn, at Helgi konungr býr ferð sína ór landi ok ætlar svá at hyggja af harmi sínum. Hrólfr, sonr hans, er eptir. Hann herjar nú víða ok vann mörg stórvirki: conten que un pic el rei Helgi va preparar una expedició a fora del país. D'aquesta manera volia oblidar les seves grans penes. En Hrólfr, el seu fill, restà [governant en lloc seu]. El rei va estar guerrejant per molts de llocs i va dur a terme grans proeses
◊ hon gekk í lopt nokkut, þar sem hann hvíldi í, ok fagnar hánum, en hann svarar engu. Hon segir, at Ingigerðr sendi honum góða kveðju ok ríki hans, „ok mælti, herra, at þér skylduð hyggja af harmi ok gleðja vini yðra ok taka upp góða siðvenju sem yðr byrjar, gerst mikilbrjóstaðr sem konungi sómir ok hans tign hœfir, hygg af harmi, gleðst af þegnum, en þegnar af yðr”: l'Ástríðr va pujar a la sala de dalt on descansava l'Olau i el va saludar, però ell no li va respondre res. Ella li va dir que la Ingigerðr li enviava, a ell i al seu regne, una cordial salutació, i "la Ingigerðr va dir, Senyor, que hauríeu d'oblidar el vostre penar i alegrar els vostres amics i reprendre els bons costums que teníeu, tal com es tany a vós: recobreu l'alegria tal com escau a un rei i correspon a la seva dignitat; deixeu el vostre penar, i torneu a tenir delit dels vostres súbdits i els súbdits de vós”
 
C. <á>
1. <hyggja á e-ð>tramar una cosa, tenir en ment de fer una cosa, projectar una cosa
◊ en Soba kóngr ok landherrinn sumr skulu vera í móti Soldáni kóngi ok honum til fulltings nokkut af mínu liði, en ek ok mínir hinir fremstu riddarar skulum vera á hestum, ok ætla ek oss at stríða í móti riddaraliði Soldáns kóngs, ok hyggjum ekki á annat en vér sigrinn vinna, ok látum kappit vinna með oss, ok verum þó fyrirleitnir ok felmtum eigi: i el rei Soba i una part de l'exèrcit del país s'enfrontaran [a la peonada de]l rei Soldà i alguns de la meva host li aniran en ajuda, mentre que jo i els meus millors cavallers, a cavall, ens enfrontarem a la cavalleria del rei Soldà. I [quan ho fem,] no pensem en res més que en obtenir la victòria i fem que l'ardor lluiti amb nosaltres, però d'una manera que ni siguem temeraris ni estiguem espantats
◊ uppreisnarmaðurinn hyggur á (יְבַקֶּשׁ) illt eitt, en grimmur sendiboði mun sendur verða móti honum: un rebel únicament té en ment de fer mal, però un emissari cruel serà enviat contra ell
◊ þá hugði hann á að tortíma (וַיֹּאמֶר לְהַשְׁמִידָם) þeim, ef Móse, hans útvaldi, hefði eigi gengið fram fyrir hann og borið af blakið, til þess að afstýra reiði hans, svo að hann skyldi eigi tortíma: i ja parlava d'exterminar-los si Moïsès, el seu elegit, no hagués anat davant ell i l'hagués excusat per a desviar la seva ira fent així per manera que no els destruís
♦ hyggja á flótta: pensar [a] fugir
◊ láti ofan seglið. Ekki skulu mínir menn hyggja á flótta. Eg hefi aldrei flúið í orustu. Ráði guð fyrir lífi mínu en aldrei mun eg á flótta leggja: arrieu la vela, no fos cosa que els meus homes pensessin a fugir! Mai no he emprès la fuita en una batalla. Que Déu disposi de la meva vida, però jo no fugiré mai!
♦ hyggja á hefnd (o: hefndir) [við e-n]: tramar venjança [contra algú]
◊ og Rebekku bárust orð Esaú, eldri sonar hennar. Þá sendi hún og lét kalla Jakob, yngri son sinn, og mælti við hann: "Sjá, Esaú bróðir þinn hyggur á hefndir við þig ( ~ :   miθnaˈħēm   lə-ˈχā   lə-hārəˈɣɛ-χā   מִתְנַחֵם לְךָ לְהָרְגֶךָ) og ætlar að drepa þig: i portaren a la Rebeca (Rifcà) les paraules de l'Esaú (Essau), son fill major. Aleshores va enviar [un missatger] i va fer cridar en Jacob, son fill petit, i li digué: «Mira, ton germà Esaú (Essau) duu de cap venjar-se de tu i vol matar-te
♦ hyggja á svik: tramar traïció
◊ með vörum sínum gjörir hatursmaðurinn sér upp vinalæti, en í hjarta sínu hyggur hann á svik (יָשִׁית מִרְמָה): amb els llavis, el qui odia simula senyals d'amistat, però en el seu cor hi trama la traïció
♦ eftir á að hyggja: per cert, a propòsit, ara que hi caic; considerant-ho més de prop, pensant-ho millor
 
D. <um>
1. <hyggja um e-ð>pensar sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa
♦ honum er um e-ð hugað: s'interessa per una cosa, està pensant en fer una cosa
  El verb hyggja en islandès medieval té dues formes de supí: hugat i hugt. La forma de supí actual del verb és hugað.  
     

< hyggjandi <f. hyggjandi, no comptable>:
enteniment m, raó f, intel·ligència f
◊ sá maðr er ok eigi arfgengr er eigi veit hvárt trýjusǫðull skal fram horfa á hrossi eðr aptr, eða hvárt hann skal horfa á hrossinu fram eða aptr. En ef hann er hyggnari þá skal hánum arf deila. En ef hann kann eigi til fulls eyris ráða, þá skal hinn nánasti niðr hafa varðveizlu fjár hans sem ómagaeyris. Þeir eigu at stefna hánum þar er hann er sextán vetra gamall til skila, ok til raünar um þat, at hann kunni fé sínu eigi at ráða [p. 176] til fulls eyris, ok telja hann af ráðunum fjár síns alls, ok telja sér ráðin fjárins, ef kviðr berr hann sannan at því. Þar skal kveðja til níu heimilisbúa hans á þingi þess er sóttr er, hvárt hann kunni ráða fé sínu til fulls eyris eðr eigi, enda á at dœma at því sem kviðrinn berr. Nú berr þat kviðr, at hann kunni eigi at ráða fé sínu til fulls eyris, þá skal dœma þeim manni fjárvarðveizlu hans er stefna lét. En sá skal láta virða fé þat sem ómagaeyri, ok svá hafa at ǫllu. En ef hánum batnar hyggjandi, þá skal hann stefna þeim er féin hefir at varðveita, þá er hann er tuttugu vetra gamall, til gjalda ok til utgǫngu um féit, ok skal hann kveðja heimilisbúa níu á þingi, hvárt hann kann ráða til fulls eyris fé sínu eðr eigi. Ef þat berr kviðr í hag hánum, at hann kunni ráða fé sínu til fulls eyris, þá skal hann enn kveðja heimilisbúa níu á þingi þess er hann sœkir at bera [kvið] um þat, við hvé miklum aurum sá tók þeim, er hann átti. Skal síðan dœma hánum fjárvarðveizlu þess er hinn tók við, ávaxtalaust, ef kviðr berr þat at hann kunni þá ráða til fulls eyris, en eigi ella. Enda skal hann eigi optarr til reyna. Nú skal dœma hánum fjárvarðveizlu sína þá, ef [p. 177] kviðrinn berr í hag hánum, en eigi ella, en eigi á hann tilkall optarr — Neci lle haereditati admittatur, qui nescit quaenam pars ehippii sedis depressae, cum equo imponitur, antrorsum retrorsumue uerget, uel qui ipse equo inhaerens ignorat an ad huius anteriora posterioraue spectet; hoc si sapiat, particeps fiat haereditatis. Quod si tamen (fatuitatis causa) bonis suis iuste prospiciendi facultatem non habeat, ei cognatione proximus bonorum eius, pupilli instar, custodiam suscipiat. (Fatuum) sedecim annos natum citent (propinqui) [p. 176] ad iusta et aequa praestanda, probandumque eum bonis suis iuste prospicere non posse, quorum custodiam ei ablatam et sibi delata miri intendant, modo eius fatuitas ueridicorum effatis comprobetur. Nouem eius domicilii accolae euocentur, in huius comitiis, in quem agitur, (ad probandum), an bonorum suorum curam iuste gerendi facultate gaudeat (nec ne). Effato ueridicorum consentanea feratur sententia. Quod si comprobatum fuerit, fatuum bonorum suorum curm gerere impotem esse, horum custodia citanti adiudicetur. Hic uero bona (fatui), pupili instar, aestimari faciat, quae etiam omnino taliter habeat. Si fatuus ad sanam redierit mentem, uiginti annos natus bonorum suorum curam gerentem ad ea expendenda reddendaque citet, nouem domicilii accolis in comitiis euocatis (qui dispiciant) an bonis suis iuste prospiciendi facultate gaudeat, nec ne. Si uicini euocati ei commodo effato comprobauerint, cum opibus suis iuste prospicere habilem esse; domicilii adhaec uicinos, in eius, in quema git, comitiis, prouocet ad attestandum quanta ad se pertinentia bona ille olim receperit. Quod si uicini ueridici comprobauerint, antea fatuum, nunc rerum suarum curam gerere habilem esse, et bona, quae [p. 177] alter tenet custodienda adiudicentur, non tamen alia (quam iam allata) conditione, nec prouentuum ratione habita. Bona sua saepius reclamare fatuus ne experiatur. Iudicum sententia propriorum bonorum cura ei adsignetur, si ei commodum effatum a ueridicis prolatum sit, nec alia ratione reclamationem denuo instituat (Oca cendrosa I. Arfaþáttr - de haereditatibus. pàgs. 175-177. III. Kapítuli: Um þá menn er eigi eru arfgengir - Titulus III: De iis qui haereditatum capaces non sunt): : tampoc no té dret a heretar l'home que no sàpiga si una sella de la mena trýjusǫðull s'ha de posar al cavall mirant cap endavant o mirant cap enrere o si no sap si aquesta sella ha de quedar mirant cap envant o cap enrere a la gropa del cavall, i si és més llest [que això], aleshores està capacitat per a heretar. Tanmateix, si és incapaè de tenir plena cura de les seves propietats, el seu parent més proper es farà càrrec de la guarda dels seus béns com si es tractés de guardar els béns i diners d'un ómagi (, els béns i diners d'una persona sota tutela). Quan la persona tutelada tingui setze anys, tenen el dret de convocar-lo per a una avaluació, examinant llavors les raons per les quals és incapaç de tenir plena cura de les seves propietats i declarar que duu malament el menatge de tots els seus béns i reclamar el menatge d'aquests béns per ells mateixos si un jurat declara en veredicte que el tutelat és incapaç com li imputen. [A tal fi] a l'assemblea es cridaran nou veïns de l'home contra el qual es mena el procés perquè hi donin un veredicte si és capaç o no de vetllar plenament pels seus béns i després d'això es dictarà sentència d'acord amb el veredicte d'aquest jurat. Si el jurat dóna el veredicte que l'home està incapacitat per a tenir plena cura dels seus béns, es dictarà sentència que la guarda dels seus béns recau en l'home que va incoar l'acció judicial. Aquest farà taxar les propietats de la persona tutelada com si fossin els diners d'un ómagi (ómagaeyrir, béns i diners d'una persona sota tutela). Però, si l'enteniment [de la persona tutelada] millora, aquesta, quan faci els vint anys, citarà a comparèixer en judici davant l'assemblea la persona que tingui la guarda dels seus béns perquè li pagui i li lliuri els seus béns, i convocarà nou veïns a comparèixer davant l'assemblea perquè hi donin llur veredicte si està o no capacitat per tenir plena cura dels seus béns. Si el jurat pronuncia el veredicte a favor seu, és a dir, que està capacitat per a tenir plena cura dels seus béns, tornarà a convocar a comparèixer davant l'assemblea nou veïns d'aquell contra el qual ha incoat l'acció judicial perquè hi pronunciïn llur veredicte sobre quants de diners va agafar el qui en té la guarda al qui n'era el propietari. Tot seguit, [el tribunal] li atorgarà en sentència la guarda de tots els béns que l'altre li va agafar, sense interessos, si el jurat pronuncia un veredicte [a favor seu], que està capacitat per a tenir la plena cura dels seus béns, i no pas altrament, i, en tal cas, ja no podrà tornar intentar reclamar-los. Si el jurat emet el seu veredicte a favor seu, se li adjudicarà lavors la guarda dels seus béns, però no pas altrament, i no tindrà dret a reclamar-los de nou
◊ fyr bú ofœrs manns er rétt at kveðja þessa menn fjóra, ef þeir eru heimilisfastir með hánum. Einn er sonr manns, annarr stjúpsonr, þriði námágr [búanda] sá er á dóttur hans, fjórði er [lǫg]fóstri hans sá er hann (=búandinn) tók at fœða átta vetra gamlan eðr yngri, ok var þat þá ráðit þegar at hann skyldi fœða hann, þar til er hann væri sextán vetra gamall, því at eins eru þeir réttir, ef þeir eru svá aldurs komnir ok svá hyggjandi bornir at þeir sé réttir þingheyjendr fyrir þeim sǫkum, enda skulu þeir réttir hvárirtveggju at tengdum ok at sǫkum, búandinn ok sá þeirra [fjǫgurra] er þeir kveðja - E praedio excusati quatuor uirorum singulos, (eius loco) si domicilio fixo eorum utuntur, euocare fas est. Primus est filius, secundus priuignus, tertius proximus coloni affinis gener, quartus alumnus eius, quem octo annorum natum uel minorem alendum suscipiebat, quo tempore simul constituebatur, ut ad sedecimum annum usque eum aleret, id est, ea tantum lege iuste euocantur, si tam prouectae aetatis sint et prudentes nati, ut eas ob causas comitia iuste frequentent; uterque praetera...(Oca cendrosa II, Vígslóði: XXVII Kapítuli: um þat, hvern er at kveðja fyrir ofœrs manns bú – Titulus XXVII: De eo, quinam excusati loco ab eius praedio euocandi sint. Pàg. 45): és d'acord amb la llei convocar al þing una d'aquestes quatre persones del mas de la persona que no hi pot assistir, sempre que tinguin llur domicili fix amb ella al seu mas: el primer és un fill de l'home [que no hi pot assistir], el segon és un fillastre d'ell, el tercer un gendre seu i el quart un lǫgfóstri que el bóndi hagi pres per a criar-lo quan tenia vuit o menys anys i es va acordar, en el moment de fer-ho, que el criaria fins que tingués setze anys, encara que aquestes quatre persones només estaran capacitades per a assistir al þing si ja tinguessin l'edat suficient i haver nascut amb ús de raó de manera que ésser membres de ple dret del þing per a les causes, i a més a més, tant el bóndi com la persona de les quatre esmentades adés que designin per assistir al þing en lloc seu han d'estar capacitats, tant pel que fa a parentiu com pel que fa a la capacitat per a actuar en les causes [d'homicidi i assassinat en les quals hi estiguin involucrats parents d'ells]
◊ karlmanni hverjum, er hefir vit til, er skylt, fulltíða, at kunna orð þau at skíra barn ok þau atferli er þar fylgja. En ef hann kann eigi fyrir órœktarsakar, þá varðar honum þat fjǫrbaugsgarð, ok á biskup at ráða fyrir sǫk þeirri. Þat er ok skylt hverjum manni, er hyggjandi hefir til, bæði karlmǫnnum ok konum, at kunna Pater noster ok Credo in dominum. Ef hann vill eigi kunna, ok hafi hann vit til, ok varðar honum þat fjǫrbaugsgarð, ok á biskup at ráða [fyrir sǫk þeirri,] hverr þá sǫk sœkja skal. Sveinn sjau vetra gamall skal skíra barn, þvíat eins yngri maðr, ef hann kann Credo ok Pater noster [ok sé eigi ellri karlmaðr hjá] (Kristinréttur. Kapítuli III, p. 18): qualsevol home adult en possessió de les seves plenes facultats mentals, està obligat a saber de cor les paraules que es requereixen per a batejar un infant i el ritu de què van acompanyades. Si no les sap per mor de la seva negligència, serà castigat amb pena de proscripció menor (= bandejament per espai de tres anys) i serà el seu bisbe el qui decidirà sobre la incoació de la corresponent causa. Qualsevol persona que tingui enteniment per a fer-ho, homes i dones, està obligat a saber de cor el pater noster i el credo in dominum. Si no vol aprendre de cor aquestes pregàries, tenint plenes facultats mentals per a fer-ho, serà castigat amb pena de proscripció menor, i el seu bisbe serà qui decidirà [sobre la incoació d'aqueixa causa i] qui ha d'ésser la part actora de l'acusació en la causa. Un noi de set anys pot batejar un infant, i un noi més jove també per bé que només si sap de cor el credo i el Pater noster [i si no hi ha homes més vells]

hyggjast <hyggist ~ hyggjumst | hugðist ~ hugðumst | —   >:
creure, pensar
♦ hyggjast <+ inf.>#1. (ætla sérpensar <+ inf.> (proposar-se, tenir la intenció de); #2. (haldacreure <+ inf.>, creure que <+ ind.> (tenir per ver, opinar)
◊ hún hugðist hafa séð hann: creia haver-lo vist, creia que l'havia vist
◊ sá er hyggst (δοκεῖν:   δοκῶν, δοκοῦσα, δοκοῦν,   δοκῶν ἑστάναι) standa gæti því vel að sér að hann falli ekki: qui es pensi estar dret, que vagi amb compte de no caure
◊ þú munt eta en þó ekki seðjast og sulturinn mun sverfa að þér. Því sem þú hyggst ( ~ :   wə-θasˈsēɣ   wə-ˈlɔʔ   θaφˈlītˤ,   וְתַסֵּג וְלֹא תַפְלִיט) forða undan færðu ekki bjargað, og það sem þú bjargar ofursel ég sverði: menjaràs, però tanmateix no t'atiparàs; i la fam t'estrenyerà fort. Allò que tinguis intenció de salvar, no ho podràs pas salvar, i allò que salvis, jo ho lliuraré a l'espasa
◊ ef faðir minn hyggst (ʝāˈtˤaβ ~ יָטַב:   kī־ʝēi̯ˈtˤiβ   ʔɛl־ʔāˈβ-ī   ʔɛθ־hā-rāˈʕāh   ʕāˈlɛi̯-χā,   כִּי-יֵיטִב אֶל-אָבִי אֶת-הָרָעָה עָלֶיךָ) vinna á þér níðingsverk og ég segi þér ekki frá því og kem þér ekki undan heilum á húfi, þá láti Drottinn Jónatan gjalda þess nú og síðar. Drottinn veri með þér eins og hann hefur verið með föður mínum: si mon pare té intenció d'obrar cap infàmia en tu i jo no t'ho faig a saber, i tu no pots fugir sa i estalvi, que Jahvè li ho faci pagar al Jonatàs ara i sempre. Que Jahvè sigui amb tu com ha estat amb mon pare
◊ nú hyggst (hāˈʝāh   ʕim־ləˈβaβ ~ הָיָה עִם-לְבַב:   ʕatˈtāʔ   ʕim־ləβāˈβ-ī   li-χəˈrōθ   bəˈrīθ   la-i̯ˈhwāh   ʔĕlɔˈhēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   עַתָּה, עִם-לְבָבִי, לִכְרוֹת בְּרִית, לַיהוָה אֱלֹהֵי יִשְׂרָאֵל) ég gera sáttmála við Drottin, Guð Ísraels, svo að brennandi reiði hans snúi frá okkur: ara, doncs, tinc la intenció de concloure una aliança amb Jahvè, Déu d'Israel, perquè aparti de nosaltres la seva ira
◊ þegar ættbálkur Júda heyrir um allt það illa sem ég hyggst (ħāˈʃaβ ~ חָשַׁב:   ʔăˈʃɛr   ʔānɔˈχī   ħɔˈʃēβ   la-ʕăˈɕōθ   lā-ˈhɛm,   אֲשֶׁר אָנֹכִי חֹשֵׁב לַעֲשׂוֹת לָהֶם) gera þeim munu þeir ef til vill hlusta. Þá mun hver og einn snúa af sínum vonda vegi og ég fyrirgefa þeim sekt þeirra og synd: quan la tribu de Judà sentirà tot el mal que tinc intenció de fer-los, potser escoltaran. Llavors tots i cadascun s'apartaran de llur mala via i jo els perdonaré llur culpa i llur pecat
◊ þá sögðu þeir við hann: „Gakk þú til frétta við Guð svo að við fáum að vita hvort för sú lánist sem við hyggjumst ( ~ :   wə-nēδəˈʕāh   hă-θat͡sˈlīaħ   darˈkē-nū   ʔăˈʃɛr   ʔăˈnaħnū   hɔləˈχīm   ʕāˈlɛi̯-hā,   וְנֵדְעָה--הֲתַצְלִחַ דַּרְכֵּנוּ, אֲשֶׁר אֲנַחְנוּ הֹלְכִים עָלֶיהָ) nú fara“: llavors li digueren: «Vés a consultar Déu (Elohim), a fi que poguem saber si ens reïxirà el viatge que ara pensem fer»
◊ einu sinni hugðust ( ~ :   hāˈlōχ   hāləˈχū   hā-ʕēˈt͡sīm   li-məˈʃɔaħ   ʕālēi̯-ˈhɛm   ˈmɛlɛχ,   הָלוֹךְ הָלְכוּ הָעֵצִים, לִמְשֹׁחַ עֲלֵיהֶם מֶלֶךְ) trén smyrja konung sér til handa. Og þau sögðu við olíutréð: Ver þú konungur yfir okkur: una vegada, els arbres es van proposar d'ungir un rei que els governés. I digueren a l'olivera: «Sigues el nostre rei!»
◊ kæmi maður að kornbing sem nema skyldi tuttugu efum, þá reyndust þær tíu. Kæmi maður að vínþró og hygðist ( ~ :   bāʔ   ʔɛl־ha-i̯ˈʝɛqɛβ   la-ħəˈɕɔφ   ħămiʃˈʃīm   pūˈrāh,   בָּא אֶל-הַיֶּקֶב, לַחְשֹׂף חֲמִשִּׁים פּוּרָה) ausa úr henni fimmtíu böt reyndust þau aðeins tuttugu: si un home s'acostava a un caramull de gra que havia de fer vint efàs, resultava que només n'hi havia deu; si un home anava a un cup creient que en poaria cinquanta bats [de vi], resultava que només n'hi havia vint
◊ konungur spratt upp frá drykkjunni ævareiður og gekk út í hallargarðinn. Haman varð eftir og hugðist ( ~ :   wə-hāˈmān   ʕāˈmaδ   lə-βaqˈqēʃ   ʕal־naφˈʃ-ō   mē-ʔɛsˈtēr   ha-mmalˈkāh,   וְהָמָן עָמַד, לְבַקֵּשׁ עַל-נַפְשׁוֹ מֵאֶסְתֵּר הַמַּלְכָּה) biðja Ester drottningu að þyrma lífi sínu því að hann sá að einskis góðs var að vænta af konungi: el rei, extremadament aïrat, es posà dret d'un salt, abandonà el convit i sortí al jardí del palau. L'Aman va romandre enrere amb la intenció de demanar a la reina Ester que li salvés la vida, car veia que no havia d'esperar res de bo del rei
◊ fóru þeir til konungs og sögðu: „Hve lengi hyggst (—,   ἔως πότε οὐ ποιήσῃ κρίσιν καὶ ἐκδικήσεις τοὺς ἀδελφοὺς ἡμῶν;) þú draga að koma á rétti og hefna bræðra okkar?: es presentaren davant el rei i li digueren: «fins quan penses ajornar fer justícia i venjar els nostres germans?
◊ Oddr mælti: "Sá mun mikill, er þetta hefir allt smíðat, þat hyggjumst ek skilja": l'Oddr digué: “el qui ha fet tot això deu ésser gran, pel que crec apreciar (distingir)”
♦ hyggjast [að] <+ inf.>creure <+ inf.>, creure que <+ ind.>
♦ svo hugðist að honum: <loc. impers.> li va semblar que era així
◊ en þegar hún frétti orðsending Kalegras, þá hyggur hún á litlar dvalir, og ekki líður löng stund, áður hún fer til skips með Valtara. En þegar er þau voru til þess búin og byr gaf, var tekið til segls. Gaf þeim vel, þar til sem þau komu í Spán, og verður mikill fagnafundur með þeim Kalegras og Blenziblý konungsdóttur. Síðan reynir hún sárafar hans, og hyggst henni svo að sem þau sár þurfi ekki að binda. Fór það ekki fjarri hugsan hennar, því að hann lifði ekki lengur, síðan er hún kom til hans, en þrjár nætur, áður hann andaðist; og svo rnikill skaði sem mönnum þótti að falli Hlöðvis konungs eða Patrókles riddara, þá þótti þó miklu meiri skaði eftir fall Kalegras, því að hann var bæði ör og stórgjöfull, hægur og eftirlátur við sína menn um alla þá hluti, er þá var hvorratveggju sómi meiri en áður. Þá var lagt lík Kalegras í steinþró, og ekki fannst svo hraustur riddari, er yfir var grefti hans, að vatni mætti halda: quan la Blenziblý va sentir el missatge d'en Kalegras, no va pensar en res que la pogués retardar i no va passar gens de temps abans que s'embarqués amb en Valtari. I quan s'hagueren aparellat per a salpar i tingueren bon vent, hissaren la vela i la travessia va anar bé fins a arribar a la Península Ibèrica, on en Kalegras i la princesa Blenziblý tingueren una gran alegria de tornar-se a veure. Tot seguit, la Blenziblý va examinar l'estat com es trobaven les seves ferides i li va semblar que ja no calia embenar aquelles ferides. I no va anar gens desencaminada (i no es va equivocar gens en el seu parer, i la cosa no va anar gens lluny del que era el seu parer) perquè ell només va viure tres dies després de la seva arribada, al cap dels quals va morir. I si hom havia considerat una gran pèrdua la mort del rei Lluís (Hlöðvir) o la del cavaller Patrocles, la mort d'en Kalegras encara va semblar una pèrdua molt major per tal com ell era alhora generós i munífic, afable i complaent amb els seus homes en totes aquelles coses que podien acrèixer l'honra de totes dues parts. Aleshores col·locaren el cadàver d'en Kalegras dins un sarcòfag de pedra i no es va trobar cavaller tan fort, que, damunt la seva tomba, pogués contenir les llàgrimes
◊ og eftir það var sent eftir móður Droplaugar þeirri er Arneiður hét. Grímur hét bróðir hennar en faðir hennar hét Helgi, danskur maður, en móðir þeirra Hallerna. Þau systkin komu þangað og er þeim sagður þessi kaupmáli. Þeim kvaðst svo að hyggjast [= þykja sér] að eigi mundi annar maklegri að njóta þessarar konu en þessi maður og sögðust hér góðan þokka til mundu leggja. Og við þetta var Droplaug fest Þorvaldi með miklu fé. Var þá stofnuð veisla fríð. Skorti hvorki tilföng nóg né fjölmenni mikið og fór veislan allvel fram. Og að henni liðinni gaf Þorvaldur hverjum manni góðar gjafir. Fékk hann svo miklar vinsældir að nálega báðu honum allir menn góðs og sat hann nú þar þennan vetur til þess að voraði. Þá keypti hann skip það er uppi stóð í Þórsá og færir þangað til stórfé og konu sína Droplaugu. Voru góðar þeirra samfarir því að hvort þeirra veitti öðru vel en við aðra menn var hún heldur skapstór en þess í milli fálát og steigurlát en þó var hún afbragð annarra kvenna bæði að yfirlitum og atgervi: i després d'això varen enviar a cercar la mare de la Droplaug, la qual nomia Arneiður. El germà de la Droplaug nomia Grímur i son pare, que era danès, nomia Helgi. Llur mare nomia Hallerna. Germà i germana hi anaren i els assabentaren de l'acord matrimonial. [La mare de la Droplaug i els dos germans] digueren que eren del parer (que els semblava, que consideraven) que no hi havia cap altre home que fos més digne i mereixedor de gaudir (?) d'aquella dona que aquell home i afegiren que hi palesaven llur bona predisposició (a aqueixes noces). I amb aquestes paraules, la Droplaug fou desposada amb en Þorvaldur amb un gran dot. Es va preparar un magnífic banquet. No hi hagué ni escassesa de menjar i beguda ni de nombrosos convidats. El banquet va transcórrer molt bé. I quan hagué acabat, en Þorvaldur va donar a tothom bons presents. [D'aquesta manera] es va congraciar tanta de gent que gairebé tothom li desitjava el bo i millor. Ell hi va romandre tot aquell hivern fins a l'arribada de la primavera. Aleshores va comprar un vaixell que es trobava en sec a la vora del riu Þórsá i hi va portar el seu gran cabal i la seva dona, na Droplaug. El matrimoni era benavingut car cadascun dels cònjuges tractava bé l'altre. La Droplaug, emperò, amb els altres homes es captenia amb força urc i, en ultra, era reservada i desdenyosa [amb ells], però, tot i així, [la Droplaug era una dona excepcional que] es distingia part damunt les altres dones tant per l'aspecte com pels seus dons (vocabulari: #1. skapstór: Cf. Baetke 19874, pàg. 544: skap-stórr adj. stolzen Sinnes, hochmütig, hochfahrend; #2. þess í milli: Cf. Baetke 19874, pàg. 420: þess á, í milli in der Zwischenzeit; zu anderen Zeiten, sonst; #3. steigurlátur: En Baetke 19874, pàg. 602, només dóna entrada a: steigurliga adv. stolz, aufgeblasen, hochmütig; )
◊ taka þeir nú land. Eigi er frá því sagt, hversu lengi þeir hafi úti verit. Bera þeir nú af skipum. Þá ræðir Oddr um, at þeir muni upp setja skip sín ok búa um rammliga. Síðan taka þeir til ok gera sér skála. Ok er þeir höfðu því lokit, kanna þeir landit. Svá hugðist Oddi at sem þat mundi eyland vera. Þeir sáu, at þar skorti eigi dýr, ok þau skjóta þeir, sem þeir þurftu til atvinnu sér: llavors varen atracar. No es conta quant de temps havien estat en alta mar. Llavors varen descarregar llurs vaixells. Llavors l'Oddr va aconsellar que traguessin llurs vaixells fora de l'aigua i que els resguardessin i asseguressin bé de cara a l'hivern que s'acostava. Tot seguit es proposaren de fer un skáli i es posaren a fer-lo. I quan hagueren acabat de bastir-lo, varen explorar aquella terra. A l'Oddr li va semblar que devia ésser una illa. Véren que hi havia abundor d'animals i caçaren els que havien de menester per alimentar-se
♦ hyggjast fyrir: 1. <GENproposar-se, tenir la intenció de, tenir en ment de, planejar;   2. (hafa áhyggjur af sér, vera gætinn, vera varkár, varfærinnpreocupar-se per un mateix  (ésser caute, parar o posar precaució en una cosa)
◊ Loki qvað: "Sniallr ertu í sessi, ǀ scal-at-tu svá gøra, ǁ Bragi, beccscrautuðr; ǁ vega þú gacc, ǀ ef þú vreiðr sér, ǁ hyggz vætr hvatr fyrir": En Loki va dir: “Ets valent al teu seient, Bragi, però no facis pas així, ornat dels bancs! Vés a batre't, si estàs aïrat. El valent no es neguiteja per ell mateix” (vocabulari: #1. snjallr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 187: kühn; #2. skal-at-tu: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 11: du sollst nicht; #3. bekkskrautuðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 25: bankverzierer (iron.: Ls. 15). Es tracta d'un cas de metonímia: el fabricant per l'objecte fabricat. En Loki està insultant en Bragi; #4. vætr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 231: vætr <...> nichts <...> wahrsch. auch: nicht (Ls. 15, Vkv. 41) <...>; #5. hvatr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 105: tapfer, kampflüstern; #6. hyggiaz fyrir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 108: sich um sich sorgen (Ls. 15). Igualment en Fritzner II (1891²), pàg. 148b: gjøre sig Betænkeligheder, være forsigtig; )
♦ hyggjast e-ð fyrir: dur una cosa de cap, tenir una cosa en ment
◊ þá spurði Esaú: „Hvað hyggstu fyrir ( ~ :   mī   lə-ˈχā   kāl־ha-mmaħăˈnɛh   ha-zˈzɛh, מִי לְךָ כָּל-הַמַּחֲנֶה הַזֶּה) með þessa fylkingu sem ég mætti?“ Jakob svaraði: „Að finna náð í augum herra míns“: aleshores l'Esaú li preguntà: «¿Què pretens amb aquesta formació de batalla que he trobat?» En Jacob li respongué: «És per trobar gràcia als ulls del meu senyor»
◊ En hann fékk tækifæri sem hentaði fáránlegu ráðabruggi hans þegar Demetríus kvaddi hann á fund með ráðgjöfum sínum og innti hann eftir því hvernig Gyðingar væru sinnaðir og hvað þeir hygðust (—,   καὶ ἐπερωτηθείς, ἐν τίνι διαθέσει καὶ βουλῇ καθέστηκαν οἱ Ιουδαῖοι) fyrir. Því svaraði hann: però va trobar una ocasió escaient a la seva maquinació absurda quan en Demetri el cridà a una reunió amb els seus consellers i l'interrogà sobre l'estat d'esperit dels jueus i sobre què es proposaven de fer. Ell li contestà això...
◊ Davíð fór þaðan til Mispe í Móab og sagði við konunginn í Móab: „Leyfðu föður mínum og móður að koma og dveljast hjá ykkur þangað til ég veit hvað Guð hyggst ( ~ :   ʕaδ   ʔăˈʃɛr   ʔēˈδaʕ   ˌmah־i̯ʝaʕăˌɕɛh־lˈl-ī   ʔĕlɔˈhīm,   עַד אֲשֶׁר אֵדַע, מַה-יַּעֲשֶׂה-לִּי אֱלֹהִים) fyrir með mig“: d'allà David se'n va anar a Masfà (Miçpé) de Moab i va dir-hi al rei de Moab: «Permet que mon pare i ma mare es quedin amb vosaltres fins que sàpiga què té pensat Déu de fer amb mi»
◊ hvað hyggist þér fyrir (ħāˈʃaβ ~ חָשַׁב:   ˌmah־ttəħaʃʃəˈβū-n   ʔɛl־ʝəhˈwāh,   מַה-תְּחַשְּׁבוּן, אֶל-יְהוָה) gegn Drottni? Hann gereyðir. Neyðin kemur eigi öðru sinni: què mediteu contra Jahvè? Ell us destruirà: el destret no apareixerà pas dues vegades
◊ en reynið ekki að komast að raun um hvað ég hyggst fyrir (ἡ πρᾶξις -άξεως,   ὑμεῖς δὲ οὐκ ἐξερευνήσετε τὴν πρᾶξίν μου) því að ég mun ekki greina frá því fyrr en ég hef framkvæmt það sem ég ætla að gera“: no intenteu pas d'esbrinar el que tinc el propòsit de fer, perquè no n'informaré fins que no hagi fet el que vull fer»
◊ nú er stundin runnin upp. Kom arfleifð þinni til hjálpar. Lát það sem ég hyggst fyrir (τὸ ἐπιτήδευμα -εύματος,   καὶ ποιῆσαι τὸ ἐπιτήδευμά μου εἰς θραῦσμα ἐχθρῶν) verða tortímingu óvinanna sem ráðist hafa á okkur“: ara ha arribat l'hora! Vine a socórrer el teu heretatge. Fes que s'esdevingui el que he premeditat per la destrucció dels enemics, que ens han atacats

hyggju·laus, -laus, -laust <adj.>:
irreflexiu -iva, inconscient
◊ 1.   inn frá manni mér, ǁ mærðar gyðja, ǁ víðförlum, er varð ǁ víða ratað, ǁ þá er hafði hann ǁ ena heilögu ǁ Trójuborg ǁ brotna látið. ǁ 2.   Sá hafði halr ǁ hölda margra ǁ heimkynni sótt ǁ ok hugi kannat: ǁ ok mannraun ǁ marga þolat ǁ hugum sárr ǁ í hafi miðju: ǁ þá er lífs sér ǁ ok liðum sínum ǁ apturkomu ǁ árna vildi. ǁ 3.   Fékk hann þó eigi, ǁ at feginn vildi, ǁ sinna félaga ǁ fjörvi borgit; ǁ því at eiginn þeim ǁ óverknaðr ǁ hyggjulausum ǁ til heljar kom: ǁ er þeir yxn ǁ alskínanda ǁ Álfröðuls ǁ of eta skyldu; ǁ ok þá æsktum ǁ apturkomu ǁ dags faðir ǁ degi nam. ǁ 4.   Seg, gyðja, mér, ǁ Seifi borin, ǁ einnig eitthvat ǁ af efni þvísa: conta'm, deessa de la poesia, [les accions] d'aquell home que va fer llargs viatges, que errà per vastos indrets, després d'haver fet que la sagrada ciutadella de Troia fos destruïda. Aquell baró va visitar el terrer de mants homes i en va conèixer les mentalitats. Enmig de la mar, ell, amb l'ànim adolorit, va patir mantes penalitats, quan va voler intercedir per la seva vida i pel retorn dels homes de la seva tripulació. Tanmateix no va aconseguir salvar la vida dels seus companys, per més que ho volgués de tot cor, perquè llurs pròpies malifetes portaren a l'Hades els insensats que van menjar els bous de l'Álfröðull (Hèlios) tot lluent. I llavors el pare del dia els prengué el dia de llur retorn anhelat. Digues-me, també [a mi], dea, filla de Zeus, alguna cosa d'aquesta matèria (L'original fa:   Ἄνδρα μοι ἔννεπε, Μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ ǁ πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε· ǁ πολλῶν δ’ ἀνθρώπων ἴδεν ἄστεα καὶ νόον ἔγνω, ǁ πολλὰ δ’ ὅ γ’ ἐν πόντῳ πάθεν ἄλγεα ὃν κατὰ θυμόν, ǁ ἀρνύμενος ἥν τε ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων. ǁ ἀλλ’ οὐδ’ ὧς ἑτάρους ἐῤῥύσατο, ἱέμενός περ· ǁ αὐτῶν γὰρ σφετέρῃσιν ἀτασθαλίῃσιν, ὄλοντο, ǁ νήπιοι, οἳ κατὰ βοῦς Ὑπερίονος Ἠελίοιο ǁ ἤσθιον· αὐτὰρ ὁ τοῖσιν ἀφείλετο νόστιμον ἦμαρ ǁ τῶν ἁμόθεν γε, θεά, θύγατερ Διός, εἰπὲ καὶ ἡμῖν)
◊ “Gleymdist mér at ganga ǁ (gáðr var ek þeygi) ǁ ofan aptr ǁ stiga endilangan; ǁ féll ek fram beint ǁ af flötu þaki, ǁ helzt til hyggjulauss; ǁ höfuð varð undir”: no em vaig recordar de baixar (no estava pas sobri) un altra vegada per l'escala llarga; [per això] vaig caure, estant totalment inconscient, de dalt de la plana teulada, amb cap per avall (L'original fa:   Κίρκης δ' ἐν μεγάρῳ καταλέγμενος οὐκ ἐνόησα ǁ ἄψοῤῥον καταβῆναι ἰὼν ἐς κλίμακα μακρήν, ǁ ἀλλὰ καταντικρὺ τέγεος πέσον· ) (vocabulari: #1. helzt til: Cf. Baetke 19874, pàg. 245: helzt til (vor adj. u. adv.) gar zu, allzu, sehr, vollkommen: hǫfum vit helzt til lengi þessar sviptingar haft ‘tu i jo hem lluitat abraonadament durant molt de temps; )
◊ „Treystum táknum ǁ tíva himna, ǁ ok hjálpar hendi ǁ Herjaföður; ǁ en þeim eiginn ǁ óverknaðr ǁ hyggjulausum ǁ til heljar kom“: confiàvem en els senyals dels déus dels cels i en la mà auxiliadora del Pare dels Exèrcits, però a ells, insensats, llurs pròpies males obres els portaren a l'Hades (L'original fa:   πειθόμενοι τεράεσσι θεῶν καὶ Ζηνὸς ἀρωγῇ· ǁ κεῖνοι δὲ σφετέρῃσιν ἀτασθαλίῃσιν ὄλοντο·)

hyggju·leysi <n. -leysis, no comptable>:
irreflexió f, inconsciència f
◊ Hrútur er hirðmaður Haralds konungs Gunnhildarsonar og hafði af honum mikla virðing. Hélt það mest til þess að hann gafst best í öllum mannraunum. En Gunnhildur drottning lagði svo miklar mætur á hann að hún hélt engin hans jafningja innan hirðar hvorki í orðum né öðrum hlutum. En þó að mannjafnaður væri hafður og til ágætis manna talað þá var það öllum mönnum auðsætt að Gunnhildi þótti hyggjuleysi til ganga eða öfund ef nokkurum manni var til Hrúts jafnað: en Hrútur era membre de la hirð del rei Haraldur [gráfeldur], el fill de la Gunnhildur, i rebia molts d'honors del rei. La raó n'era, sobretot, perquè en Hrútur se n'havia sortit de la millor manera en un tot d'accions en les quals s'havia posat a prova el seu tremp i homenia. D'altra banda, la reina Gunnhildur li tenia tanta d'estima que considerava que a tota la hirð reial no n'hi havia cap altre home que se li pogués comparar, tant pel que feia a la manera de parlar com en qualsevol altra aspecte. Fins i tot quan es comparaven les qualitats de diversos homes i es parlava de les excel·lències d'algun o alguns dels homes, si ningú era col·locat a la mateixa altura d'en Hrútur, a tothom li resultava fàcil de veure que la reina Gunnhildur considerava que la causa n'era o irreflexió o enveja
◊ “er þér óvizka ǁ ein at meini, ǁ halr inn ókunni, ǁ ok hyggjuleysi? ǁ Eða váfir þú at vilja ǁ verknaðarlauss, ǁ ok gerir gaman þér ǁ af grætum þínum?”: baró desconegut, és només l'estupidesa i la irreflexió (insensatesa) que et fan mal? o és que titubes amb la voluntat d'un sense-empenta i et complaus dels teus dolors? (L'original fa:   νήπιός εἰς, ὦ ξεῖνε, λίην τόσον ἠδὲ χαλίφρων, ǁ  ἦε ἑκὼν μεθιεῖς καὶ τέρπεαι ἄλγεα πάσχων;)

hyggju·vit <n. -vits, no comptable>:
1. <GENsentit comú, seny m
2. (skynsemi, viska, vitsmunirsaber m, intel·ligència f (enteniment, coneixement, saviesa)
◊ treystu Drottni af öllu hjarta en reiddu þig ekki á eigið hyggjuvit (bīˈnāh ~ בִּינָה:   wə-ˈʔɛl־bīnāθə-ˈχā   ʔal־tiʃʃāˈʕēn,   וְאֶל-בִּינָתְךָ, אַל-תִּשָּׁעֵן)confia en Jahvè de tot cor, però malfia't de la pròpia intel·ligència
◊ Drottinn grundvallaði jörðina með visku, festi himininn af hyggjuviti (təβūˈnāh ~ תְּבוּנָה:   kōˈnēn   ʃāˈmaʝim   bi-θəβūˈnāh,   כּוֹנֵן שָׁמַיִם, בִּתְבוּנָה):  Jahvè va fundar la terra amb la seva saviesa, va afermar el cel amb la seva intel·ligència
◊ sá sem treystir á eigið hyggjuvit (lēβ ~ לֵב:   bōˈtˤēaħ   bə-libˈb-ō   hūʔ   χəˈsīl,   בּוֹטֵחַ בְּלִבּוֹ, הוּא כְסִיל) er heimskingi en sá sem breytir viturlega mun bjargast: el qui es refia del seu propi saber, és un nici, però el qui es comporta sàviament, se salvarà
♦ ofmeta eigið hyggjuvit: sobrevalorar la pròpia intel·ligència

hyggju·þrot <n. -þrots, no comptable>:
insensatesa f, manca f de seny
◊ þó var það mart talað af Hrafni að meir var í fyrstu gert til þess að hræða fólkið heldur en með alvöru. Urðu og margir tregir til slíkra aðgerða því að þeir vissu vísa reiði biskups og stórmæli þar sem hans vilji og skipan var að engu höfð. Suma tálmaði nokkur gneisti guðsástar eða móti möglan eiginnar samvisku sem raunir bar á að hver þeirra [sem] gekk til valds [lagði sig] í lífsháska og sór skjótt eftir því sem biskup bauð þeim til þess að deyja undir játning kirkjunnar mála og trú sem Árni biskup hélt og hafði, hversu margar varnir sinna mála sem hann bar áður digurbarklega fram þá er hann lér lengra lífs til kosningar sem áður er greint um herra Ásgrím og Orm í Haukadal. Varð og sjálfum herra Hrafni meira gjald að þrái og metnaði því að hann óttaðist sæmdalát og virðingar ef hann héldi eigi teknum hætti heldur en hyggjuþrot. [pàg. 860] Margar voru þá miklar greinir þær sem eigi eru ritaðar sakir leti eða fáfræði (SS II, cap. 96, pàgs. 859-860): a banda que en Hrafn havia dit diverses vegades que [aquelles disposicions seves] de primer es feien més per a espantar la gent que no pas amb intenció seriosa [de donar-los compliment, i per aquesta raó molts no les seguiren], també foren molts els qui es mostraren reticents a dur a terme aitals mesures perquè coneixien fefaentment la còlera i la imposició d'excomunicacions majors per part del bisbe quan hom menystenia la seva voluntat i les seves disposicions. [A més a més,] n'hi hagué alguns que, quan es va palesar que qualsevol dels qui recorressin a la força [contra el bisbe] es posaven en perill de mort, s'hi veieren entravats per una petita guspira de l'amor de Déu o pel rondineig en contra de llur pròpia consciència i sens dilació prestaren el jurament després que el bisbe els oferís de morir gaudint de la confessió de l'església, i amb la paga i la fe de l'església que el bisbe Árni mantenia i posseïa, fossin quantes fossin les varnir [que haguessin interposat contra] les seves causes que ell abans havia portat amb gran presumpció quan ell esperava una vida més llarga com a bisbe electe (?), com ja s'ha referit abans del senyor Ásgrímr i de l'Ormr de la vall de Haukadalr. En la seva obstinació i supèrbia, al mateix senyor Hrafn li'n resultà un dany major car temia més el menyscapte del respecte i l'estima [de la gent] si [ell] no continuava igual que abans, que no pas la manca d'enteniment. [Entre en Hrafn i el bisbe Árni] hi hagué molts i greus punts de disputa [i discòrdia] que no s'han posat per escrit aquí, ja sigui per desídia ja sigui per ignorància d'ells (vocabulari: #1. vald: No entenc la frase hverr þeira gekk til valds í lífsháska mantinguda sense esmenar per l'editor modern, l'Örnólfur Thorsson i els seus col·laboradors, que llegeixen, doncs: hver þeirra gekk til valds í lífsháska ; #2. tilkosning: Hàpax legòmenon no inclòs al Baetke 19874, pàg. 655, ni al Fritzner 1896², pàg. 699, raó per la qual hem d'assumir que aquests dos lexicògrafs varen interpretar la seqüència com a dos mots autònoms = til kosningar, interpretació adoptada per l'editor modern, l'Örnólfur Thorsson, pàg. II,859, i els seus col·laboradors. L'Erik Jonsson 1863, p. 798, explica el mot així: TILKOSNING, f., Udkaaren; er hann vænti sèr lengra lífs tilkosningar at der for ham var bestemt et langt Liv; per tant, li dóna un significat adjectival: elegit -ida; entenc que el mot fa referència a la vida de l'Árni com a bisbe electe i tradueixo en conseqüència; #3. gjald: Cf. Baetke 19874, pàg. 198: 5. Schaden: þat má vera hans gjald es wird sein Schaden sein; #4. þrá: Cf. Baetke 19874, pàg. 779: <...> Trotz, Widerspenstigkeit: Hrafn harðnaði í þrái sínu við biskup Hrafn verhärtete sich in seinem Trotz, in seinem Widerstand gegen den Bischof <...>; #5. metnaðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 417: 3. Hochmut, Ehrgeiz <...>; #6. sœmdarlát, sœmdalát: Hàpax legòmenon, no inclòs al Baetke 19874, pàg. 637. El significat, tanmateix, és obvi: pèrdua o menyscapte del respecte; #7. virðingarlát: Hàpax legòmenon, no inclòs al Baetke 19874, pàg. 746. El significat, tanmateix, és obvi: pèrdua o menyscapte de l'estima; #8. háttr: Cf. Baetke 19874, pàg. 236: halda teknum hætti an der alten Sitte, Gewohnheit festhalten; in derselben Weise fortfahren; #9. hyggjuþrot: Hàpax legòmenon, no inclòs al Baetke 19874, pàg. 291. El significat, tanmateix, és obvi: manca d'enteniment; #10. grein: Cf. Baetke 19874, pàg. 209: 7. Meinungsverschiedenheit, Zwist, Uneigkeit, Streit(punkt): ferr í greinir með þeim sie entzweien sich; )

hyggju·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
malenconiós -osa (hugþungur)

hygla <hygla ~ hyglum | hyglaði ~ hygluðum | hyglaðe-m [í e-u]>:
afavorir algú [en una cosa]

hylda <hyldi ~ hyldum | hylti ~ hyltum | hylte-ð>:
escarnar (o: descarnar) una cosa (llevar la carn als ossos d'un animal escorxat)
ef fall (= búfall) kømr í bú manns, þá skal flá láta ok upp hylda svá sunnudag sem sýknan dag: si arriba mortaldat de bestiar al mas d'un home, el bestiar mort es pot fer espellar i especejar, tant en diumenge com en dia fener
segið þat Karla, ǀ es komið þangat, ǁ nýtum þegni ǀ fyr norðan haf, ǁ at fleira skal ǀ í fǫrum vinna ǁ en hylda hval ǀ hvǫssum knífi: digueu això al Karli, un þegn cabal al nord de la mar, quan hi aneu, que faci més en els seus viatges que escorxar una balena amb una ganiveta esmolada
◊ takið ér Hǫgna oc hyldið með knífi, scerið ór hiarta, scoloð þess gørvir; Gunnar grimmúðgan á gálga festið, bellið því bragði, bióðið til ormom!": preneu en Hǫgni i talleu-li la carn (escarneu-lo) amb una ganiveta, traieu-li el cor, feu-ho volenters. En Gunnarr [d'esperit] ferotge pengeu-lo a la forca, acompliu aquesta ardida proesa, convideu-hi les serps! (vocabulari: #1. gørr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 79: gorr <...> 1. adj. bereit zu etw. (e-s, til e-s od. mit at u. inf.); scoloð þess gorvir ihr sollt dazu bereit sein (Am. 59; <...>), entenc, doncs, que, que l'Atli està dient als seus homesestigueu [ben] disposats a fer-ho i tradueixo en conseqüència; #2. bella: Cf. en Baetke 19874, pàg. 44: bella (ld) etw. ausführen; en Kuhn 1968³, pàg. 26, per la seva banda, interpreta aquest verb d'una manera diferent: bella <...> kräftigmitetw. (e-o) hervortreten, sich zu ihm erdreisten (<...> Am. 59); en la meva traducció segueixo, doncs, en Baetke, ja que considero que el significat dueu a terme escau millor a aquest verb en aquest context; #3. bragð: cf. Kuhn 1968³, pàg. 31: bragð <...> 2. rasche, kühne tat (<...> Am. 59); #4. bjóða ormum til: en Kuhn 1968³, pàgs. 28-29 i 160, no comenta aquest passatge, però només és aproblemàtic en aparença, ja que, si hom mata en Gunnarr penjant-lo a una forca, què hi fan els ormar en el passatge?; el mot ormr és polisèmic. Almenys pot significar quatre coses diferents -tres, segons com es miri-: maðkur-verm, cuc, höggormur-escurçó, slanga-serp i, finalment, ormr-orm, l'animal mític. El significat que li aniria millor fóra el de maðkar-cucs però hi ha el problema que el mot ormr no té aquest significat a tota l'Edda, per bé que podríem assumir que el té aquí per influència alemanya o fins i tot eclesiàstica, ja que la semblança fonètica i semàntica entre ormr i uermis devia saltar a la vista; ara bé, a la Vǫlsunga saga, en Gunnarr és condemnat a morir tirant-lo a dins un ormgarðr. Possiblement per això, en Sijmons-Gering III,b 1931, pàg. 389, escriuen, interpretant així el petit enigma: bjóþeþ til ormom ‘ladet die schlangen dazu ein’. Es ist natürlich nicht gemeint, daß die schlangen den leichnam des gehängten verzehren sollen, sondern Atle ändert seinen entschluß und wählt die grausamere todesart. — Zu erwägen wäre übrigens, ob nicht zu schreiben wäre: eþa bjóþeþ (hann) ormom; vgl. Egell Skall., Hǫfoþl. 12³,⁴ (Sk. B I,32): bauþ ulfom hrǽ Eiríkr of sǽ)

hyldast <hyldist ~ hyldumst | hyltist ~ hyltumst | hylstá>:
posar carn, engreixar-se
ef maður verður svo staddur í úteyjum um langaföstu að hann hefur ekki annan mat en kjöt og skal hann heldur eta en fara öndu sinni fyrir matleysi. Hann skal eigi eta imbrudaga kjöt eða föstudaga. Svo skal hann eta að hann ali önd sína við en eigi skal hann hyldast á. Gengið skal hann hafa til skriftar við kennimann á sjö nóttum hinum næstum er hann kemur úr eyjunni: si un home es troba a les illes exteriors durant la quaresma de tal manera que no tingui res més per menjar que carn, és preferible que en mengi que no pas que mori d'inanició. [Tan sols] que no mengi carn a les témpores ni en divendres. [A més a més,] que només mengi la carn necessària per mantenir-se viu però no pas tanta com per engreixar-se (però no se n'ha pas d'engreixar). Cal que vagi a confessar-se amb un prevere en el termini dels propers set dies després que hagi tornat de l'illa
það er kjöt er menn láta af naut eða færsauði og geitur og svín. Ef svín kemur á hrossakjöt og skal hann ala þrjá mánuði og fella hold af en feita aðra þrjá. Ef svín kemur á mannshræ og skal ala sex mánuði og fella hold af ef hylst hefur á, en fita aðra sex mánuði þá er rétt að nýta svín: [Què s'entén per carn?] Carn[, a efectes eclesiàstics,] és: quan hom fa matança de bestiar boví o d'ovelles, de cabres o de porcs. Si un porc menja carn de cavall, que durant tres mesos hom li doni de menjar de tal manera que [s'amagreixi i] perdi la carn, i tot seguit, que hom el torni a engreixar durant els tres mesos següents. Si un porc menja carn humana, que durant sis mesos hom li doni de menjar de tal manera que [s'amagreixi i] perdi la carn, si s'havia engreixat, i que tot seguit, hom el torni a engreixar durant els sis mesos següents. Aleshores serà a dreta llei d'aprofitar el porc per al consum

hyldgast <hyldgast ~ hyldgumst | hyldgaðist ~ hyldguðumst | hyldgast>:
1. (sárcicatritzar (ferida)
2. (komast í holdposar carn  (engreixar-se)

hyl·djúpur, -djúp, -djúpt <adj.>:
abismal, abissal, enorme (precipici, fondal)

hyl·dýpi <n. -dýpis, no comptable>:
gran abís m (fl./pl.: abisos & abissos), gran abisme m
◊ þeir áforma glæpi, leyna lævísum brögðum. Hyldýpi (ʕāˈmɔq ~ עָמֹק:   wə-ˈqɛrɛβ   ʔīʃ   wə-ˈlēβ   ʕāˈmɔq,   וְקֶרֶב אִישׁ, וְלֵב עָמֹק) er hugur manns og hjarta: tramen crims, amaguen ardits arters. La ment i el cor de l'home són un abís profund
◊ lát eigi vatnselginn færa mig í kaf, né hyldýpið (mət͡sūˈlāh ~ &